La Marina - Març 2017

23

anys

de compromís amb el barri

Periòdic gratuït Març 2017 / Nº 258

Associació de Mitjans de Comunicació Local

www.lamarinadigital.cat

Les lluites d'ahir encara segueixen vigents avui

Primeres Jornades Catalanes de la Dona, celebrades al Paranimf de la Universitat de Barcelona el 1976.

Manifestació pel Dia Internacional de la Dona a la plaça Universitat. 2015.

Nou veïnes donen la seva visió de la lluita pels drets de les dones

Pàgs. 10-11

Memòria de barri

Actualitat

Una petita història de les vivències entorn als safareigs del barri

Carnestoltes 2017.

Creativitat i alegria a parts iguals

Pàg. 13

Pàg. 3

2

MIRADES

amcl associació mitjans comunicació local

Fundador Juan Antonio Reyes

Març 2017 // www.lamarinadigital.cat



La notícia positiva

Editorial

Trencadís en commemoració dels 150 anys de la mort de Ramon Casas

Agustín Forteza

Tel. 932965007 redaccio@amcl.cat www.lamarinadigital.cat Espai Musical La Bàscula C. Foc, 128, 1a planta 08038, Barcelona President A.M.C.L. Joan Barutel Director Juan Antonio Reyes Cap de redacció Yohany Limpias Edició i maquetació David Edo Redacció Yohany Limpias, Mauro Sturlese, Patricia Rubio, Soraya Diebra, Esther Pardo, Neus Borrell, Elena García, Daniel Navarro, Constanza Busquets, Man Hoh Tang Serradell, Eva Albiol.

Fotografia Rafel Vidal, Agustín Forteza, Vicens Asensio.

Col·laboradors Julio Baños, Juan Bibián, Mireia Gargallo, Anna T. Herrera, Pepe Caracoles “Macondo”, Myriam Reyes, Xavier Sanz, M. Jesús Valderas CAP Carles Ribas, Mariluz Bailón CAP La Marina, Antonio Rubio, Dani F. Estévez, Ramón Anglès, Daniel Navarro, Gustavo Romero, Luisa García, Miren Valencia, Cristina Moreno, estudiant en pràctiques I. La Mercè.

Publicitat comercial@amcl.cat AMCL (932965007) Impressió: GestXXI Tirada 6.000 exemplars Distribució gratuïta DL: B-3220/94+Amb el suport de:

Durant dos mesos els estudiants de l'escola Ramon Casas van preparar un trencadís amb l'objectiu de commemorar el 150 aniversari de la mort del Pintor Català que dona nom al centre educatiu. L'obra va ser realitzada amb la participació de tots els estudiants, des dels P3 fins a sisè i amb la col·laboració de Marta Eri, historiadora i restauradora de Trencadís Barcelona. Aquest va ser l'homenatge que va fer l'escola, que té 40 anys de servei al barri, i on també van ser-hi autoritats educatives i del districte de Sants Montjuïc. Josep Gasol, director de l'escola va expressar l'entusiasme de tota la comunitat educativa del centre quan el treball es va acabar i es va poder presentar.

Ramón Casas va ser l'artista impulsor de la renovació de la pintura catalana de finals del segle XIX. ■ Pots fer-nos arribar la teva foto-denúncia al correu electrònic: redaccio@amcl.cat O per correu a: c/Foc, 128. Espai Musical La Bàscula, 1a planta, 08038, Barcelona

Una realitat vergonyosa, la bretxa salarial entre homes i dones Si fem un recorregut per la història, podem trobar-nos amb un gran nombre de dones que han estat pioneres en diversos camps, en moments on aquestes àrees estaven reservats gairebé exclusivament als homes. Dones que van ser capaces d'obrirse un espai en un món masculinitzat. A Espanya per exemple, hi ha molts casos: el de Concepción Arenal, escriptora i activista social espanyola (1820- 1893), considerada la primera feminista hispana; María Elena Maseras (1853-1905), nascuda a Vila-seca, Tarragona, va ser la primera espanyola a matricular-se a la Universitat el 1872,concretament a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona; posteriorment Clara Campoamor (1888 – 1972), principal responsable de l'assoliment històric del dret al vot a la dona; Federica Montseny (1905-1994), primera ministra de la història d'Espanya… i així, tantes altres que durant el segle XX ens han permès arribar a l'estat actual de les coses en relació al rol de les dones a la nostra societat.

Actualment, també trobem dones que continuen sent pioneres en diversos camps com la recerca, l'acadèmia, la direcció d'empreses, la comunicació, les ciències o la política, d'entre altres camps.

No obstant això i malgrat les lluites realitzades des dels moviments feministes i des dels immensos sectors de dones i també homes de la societat, encara a l'actualitat ens trobem amb situacions de desigualtats de gènere; la retribució mitjana de les dones espanyoles va ser un 18,8% inferior a la dels homes en 2014; vergonyós per al moment actual.

Els assoliments que s'han aconseguit en igualtat de gènere en els últims 150 anys han estat importants, no obstant això encara queden diferències que reflecteixen les tares socials d'aquest segle a la nostra societat, que es nega a reconèixer l'aportació real que realitzen les dones en tots els àmbits. La seva aportació sembla ser considerat de menor valia o com un privilegi, pel qual ha d'estar disposada a renunciar, fins i tot a part dels seus ingressos, una realitat vergonyosa.

ACTUALITAT

Març 2017 // www.lamarinadigital.cat

L'alegria i la il·lusió de grans i petits va omplir els carrers de la Marina Fotos: Agustín Forteza

3

4

ACTUALITAT

Març 2017 // www.lamarinadigital.cat

L’Ajuntament de Barcelona posa en marxa 10 Punts d’Assessorament Energètic Des d’aquest 1 de febrer ja estan en funcionament els 10 Punts d’Assessorament Energètic (PAE) impulsats per l’Ajuntament de Barcelona i que conformen el Servei de detecció i reducció de la pobresa energètica i millora de l’eficiència energètica. A ells s’hi pot dirigir qualsevol ciutadà que vulgui informar-se sobre els seus drets energètics i rebre consells per a reduir els sobrecostos de les factures dels subministraments bàsics. Entre els objectius del projecte es troben la detecció de possibles situacions de pobresa energètica, la intervenció en les llars de famílies vulnerables i vetllar pel compliment de la llei 24/2015, de mesures urgents per a afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica.

La distribució territorial dels nous PAE serà: dues oficines a Nou Barris i una a Sant Andreu, a Sant Martí, Ciutat Vella, Eixample, Gràcia, Horta-Guinardó i Sants-Montjuïc. La desena oficina cobrirà els districtes de Sarrià-Sant Gervasi i Les Corts. ABD, FABD i Ecoserveis seran els responsables de la coordinació del projecte a tota la ciutat. A més, també s’encarregaran de la im-

plementació i gestió del servei al districte de Nou Barris. Aquest projecte - que també compta amb la participació de Suara, Fundació Surt, Ciutat i Valors i Fundació Salut i Comunitat - s’executarà des gener de 2017 fins al Gener de 2019.

L’apertura d’aquests punts es fa després de que la prova pilot, que es va dur a terme entre desembre de 2015 i març 2016, rebés una valoració positiva tant per part del usuaris i usuàries com de l’Ajuntament. En aquell moment l’experiència es va desenvolupar només en els quatre territoris que presentaven una major prevalença dels factors que causen la pobresa energètica: Nou Barris, Sant Andreu, Sant Martí i el barri

de la Marina dels districte de Sant Montjuïc.

Aquest programa treballa en dos eixos: per una banda, la lluita contra la pobresa energètica i la defensa dels drets dels usuaris i usuàries, i per altra banda, la promoció de la inserció laboral de persones en situació d’atur de llarga duració oferint una primera experiència laboral en l’àmbit de l’energia. Finalment, El projecte també contempla un treball comunitari a través de una campanya de sensibilització i difusió en la lluita contra la pobresa energètica i el foment de l’eficiència energètica.

Els Punts d’Assesorament Energètic s’adrecen a tota la població de Barcelona, però en especial a aquelles persones que pateixen pobresa energètica o són vulnerables de patir-la, donat que es contemplen indicadors de vulnerabilitat com les dificultats econòmiques i laborals, les condiciones dels habitatges o les situacions de dependència o dificultats sociosanitàries. ■

Associació Benestar i Desenvolupament

Les vinyetes prenen el poder a la Biblioteca Francesc Candel || Man Hoh Tang Serradell || Redacció Les tardes dels dimecres 15 i 22 de febrer, la Biblioteca Francesc Candel va acollir unes jornades dedicades al còmic amb activitats i conferències programades amb els professionals amb més projecció internacional. El Marinacòmic va comptar amb les xerrades de Pere Pérez i Roger Ibáñez.

Pere Pérez ha donat forma a les històries del número 11 de Batwoman (2011), Batman: Returns of Wayne (2010) i Smallville Temporada 11 (2012) o el número 19 del Marvel Adventures Spiderman (2011), entre molts altres; per altra banda, Roger Ibáñez malgrat tenir uns inicis enfocats al manga amb obres com Otaku i Sukube (2014 – 2016), se li atribueix principalment la seva obra Jazz May-

nard (2007), una sèrie ambientada al Raval de Barcelona de gènere negre.

Un taller de còmics per als menuts

Josep Solana, fundador de la prestigiosa Escola Joso Centre de Còmic i Arts Visu-

als, va ser l’encarregat d’impartir un taller de còmics infantils; el dibuixant Cesc Dalmases i el guionista Carles Santamaría de l’adaptació a vinyeta de la novel·la Victus va realitzar un taller sobre l’adaptació d’una novel·la a còmic. ■

O jugamos todos o se rompe la baraja La incapacidad de resolver cuestiones cotidianas ha favorecido que muchas personas que no se lo habían planteado nunca quieran la independencia Una de las acusaciones que se lanzan contra el movimiento independentista es que sus dirigentes se han olvidado de los problemas reales de la gente. Y, datos en la mano, es justamente al contrario. Es precisamente la incapacidad de resolver estas cuestiones cotidianas la que ha motivado que muchas personas que no se habían declarado nunca independentistas hoy votarían Sí en un referéndum. Hay dos grandes obstáculos: recursos y poder político real para hacer las cosas. Cada año, los catalanes, voten lo que voten, pagan en impuestos 16.000 millones de euros, que después no vuelven a Cataluña en forma de inversiones. Con este dinero de más, la Generalitat tendría garantizadas cada año las partidas de Sanidad, Educación y Transporte. Pero al margen de este agravio económico, que supone un freno en el desarrollo de cualquier país, hay otra cuestión que cambiaría si Cataluña tuviese total libertad de movimientos: poder decidir sobre todos y cada uno de los ámbitos de la vida. Sin ir más lejos, en los últimos años, el Tribunal Constitucional ha tumbado decenas de medidas de carácter social aprobadas por el Parlament. Es el caso conocido de la pobreza energética, pero también la posibilidad de cobrar un impuesto a los bancos para grandes fortunas, proteger a los ciudadanos que han sido estafados por hipotecas o preferentes, cobrar un impuesto por cada piso vacío para dedicarlo a alquiler social o hacer políticas de igualdad entre hombres y mujeres. Todas estas medidas, que no tienen nada que ver con el 9N, se podrían estar aplicando si no fuese porque este alto tribunal las ha suspendido a instancias del gobierno español al considerar que la Generalitat invadía competencias. Es aquello que la sabiduría popular resume diciendo que "o jugamos todos o rompemos la baraja". Pues bien, el gobierno español ha roto 22 barajas en los últimos cuatro años. ■ Jofre Llombart periodista

PUBLICITAT

Març 2017 // www.lamarinadigital.cat

5

Ada Colau segueix convocant a la Marina

“Hem vingut a rendir comptes de la feina feta a l’alcaldia”

evident, ha respost. L’Ajuntament està impulsant un pla específic per a aconseguir més varietat d’arbrat que sigui menys agressiu per als que pateixen al·lèrgies.

Laura Pérez, pel que fa a l’espai públic, va afirmar que s’estan prioritzant llocs on no hi havia hagut intervencions prèvies, però no ha amagat les males condicions del passeig de la Zona Franca quan es generen basses quan plou, d'entre altres temes.

|| Man Hoh Tang Serradell || Redacció

Mobilitat, espai públic, habitatge i remodelació del Passeig de la Zona Franca, les demanes que els veïns van plantejar a l’Alcaldessa.

En la línia de buscar un espai polític propi, marcar diferència amb la resta de partits polític i conseqüents amb el seu discurs d’apropar la política a la gent, Barcelona en Comú, el partit liderat per l’Alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va organitzar el dissabte 18 de febrer un acte per “rendir comptes de la feina feta a l’alcaldia” on van ser-hi la alcaldessa i part del seu equip de govern: la regidora del districte de Sants Montjuïc, Laura Pérez, regidora d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz i el regidor d’Habitatge, Josep Maria Montaner.

A la presentació, Laura Pérez va fer una recopilació i menció de les entitats que treballen al barri, reconeixent que el seu mandat encara no ha arribat a un any i el primer pas ha estat conèixer de prop les necessitats i problemàtiques que pateix la Marina i les entitats que hi treballen.

Al seu torn, l’alcaldessa, Ada Colau, va obrir l’acte posant sobre la taula que les seves propostes s’estan duent a terme a una velocitat més lenta del que s’esperava, per la burocràcia i els pactes que està obligada a arribar amb la resta de partits, doncs gover-

“Les demandes: mobilitat, espai urbà, habitatges i remodelació del Passeig de la Zona Franca...” ▶ L'Alcaldessa Ada Colau i part del seu equip de govern.

na amb només 11 dels 41 regidors que té el consistori.

Es va obrir dos torn de preguntes, on 20 veïns i veïnes van poder participar fent preguntes i propostes diverses.

Entre les intervencions dels assistents destaquen les preocupacions en matèria de mobilitat com l’eliminació de la línia d’autobús 37 que connecta al barri amb l’Hospital Clínic, la mala connexió que té el barri amb el centre de la ciutat; la reiterada demanda perquè arribés el transport de subsòl al barri

o que el passeig de la Zona Franca encara avui presenta una mala mobilitat, voreres que necessiten una actuació i encreuaments per als vianants menys distants entre si que afavoreixin als veïns.

Pel que fa al transport de superfície, la regidora d’Urbanisme, Ecologia i Mobilitat, Janet Sanz, ha remarcat que la línia 37 seguirà donant servei, a més, també ha hagut de respondre a les preguntes d’espais naturals dins de la ciutat, com els Jardins dels Drets Humans on hi cal una actuació de jardineria

Rafel Vidal

En l’hora i mitja d’intervencions i rèpliques també s’han fet constar la manca de respostes d’algunes sol·licituds que els veïns van fer l’anterior trobada amb l’alcaldessa, la manca de promoció a l’oferta pública de residències per a la tercera edat; un nou model urbanístic per al Passeig de la Zona Franca amb més passos de vianants i millors voreres i com a punt anecdòtic un veí ha traslladat una petició que va fer a l’anterior mandat de CiU i que encara no s’ha realitzat i és encarregar un monument en reconeixement a Ildefons Cerdà, pare del mapa urbanístic de la ciutat. ■

6 OPINIÓ A les nostres xarxes facebook.com/lamarinacat

H

Recordant la platja de Can Tunis i els seus pescadors...

La Marina, de barri a colonia penitencial

Llenguatge inclusiu?

Jaime Pérez

Miren Valencia

istòricament hem estat un únic barri, format per la unió de diversos barris i un polígon industrial, conegut com “La Zona Franca”. Actualment estem dividits en tres barris “Marina del Prat Vermell”, “Marina de Port” i “Zona Franca-Port”, potser per allò de “divideix i venceràs”. Per això em refereixo al nostre territori simplement com “La Marina” sense cap cognom geogràfic ni social (Marina rica i Marina Pobre).

Com indicava el mes passat el periòdic “La Marina” últimament han visitat els nostres barris alts càrrecs de l'administració local i autonòmica, tots ells dient-nos el que volíem escoltar però en callant el que en realitat pensaven realitzar.

Ens ha sorprès que de sobte l'administració hagi accedit a recollir part de les nostres reivindicacions històriques. Ajuntament i Generalitat arriben a un acord per obrir-nos dues estacions de la línia 10 del metro. L’Ajuntament ofereix un pla de millora del transport urbà de superfície: noves línies, millores

Joan Garcia Nos cerraron la salida al mar, nos han arruinado las instalaciones deportivas, luego nos marginan con el transporte...

Los estudiantes también sufrimos el transporte de la Marina Nieves Torrero López Yo en esa reunión ya les comenté a las autoridades, que la frecuencia de autobuses, debe ser la misma que el metro, cada 5 minutos debería ser el paso de todas las líneas de bus...

La suciedad de nuestras calles Caleti Fernandez Perez Vivimos en un barrio donde muchas personas destacan por su falta de educación, después se ve en el cuidado que tienen en la calle.

No creo que sea algo que tenga que arreglar ninguna institución, si no, hacer una reflexión personal del uso que cada uno hace de lo común...

@lamarinacat - facebook.com/lamarinacat

de freqüències i variació de recorreguts. La Generalitat diu que seguirà apostant per portar noves seus de l'administració autonòmica al barri.

Ara bé “tot té un preu” i ja ho sabem: Transformar la “La Marina” en una “Colònia Penitencial”. Actualment tenim el centre d'internament d'estrangers (CIE), al que en el 2021 s’hi sumarà un Centre Obert per 800 persones i cost de 33,3 milions i per a rematar-ho el 2025 estarà llest un centre comú Per a Dones i Presos Preventius amb capacitat de 700 persones i cost de 75milions. Amb aquests tres centres ens convertirem possiblement al barri del món amb major nombre de centres penitencials. Tot això sense contraprestacions: sense ràpida obertura de noves estacions de metro, ni compromís ferm i amb dates de remodelació del Passeig de la Zona Franca, sense gimnàs ni piscina en el nou poliesportiu….

Mentre els barris als quals es treuen els centres penitenciaris tindran millores urbanístiques, noves zones enjardinades, nous equipaments i nous habitatges socials.

F

a un parell de dies vaig rebre la trucada d'una organització d'ajuda humanitària per preguntar-me sobre una guia de llenguatge inclusiu que fa uns mesos em vaig dedicar a descarregar. La meva opinió va ser totalment favorable, una forma diferent d'aportar a les persones expressions i un vocabulari que suma i afegeix, no que resti i desiguali. La meva sorpresa va arribar quan em va comentar que per a molta gent era alguna cosa insignificant, que no hi donaven importància, que no és un aspecte greu a destacar. Serien homes els que responien? Seran també dones? Com es pot pensar que la no representació és alguna cosa insignificant?

Em va donar per repensar i em vaig reafirmar en les meves pròpies idees considerant, òbviament, fonamental estar presents en el discurs, en l'escriptura de nosaltres i nosaltres com a dones. Perquè sent sincera diré que em costa i em fot estar en un

grup de dones i que utilitzem el “nosaltres” com a referent, em toca els nassos llegir el periòdic i que s'empri el masculí com a llenguatge general i que a les xerrades se segueixin utilitzant expressions excloents i poc avançades.

I és que no crec que sigui lícit assumir que en el terme pares hi son les mares, que parlar de companys al·ludeix a companyes, que en benvinguts m'estiguis donant la benvinguda i que la paraula nen faci indirecte esment a les nenes. Aquestes accions distorsionen, danyen i molesten i si no es fa l'esforç de modificar seguirem ancorant-nos en vells patrons de conducta amb un toc patriarcal, situant el masculí com el normal.

Senyores i senyors no sé vostès però jo no em sento representada i no em ve de gust assumir que això és la norma general.

Així que provin a escoltar-se i atreveixin-se a modificar, estic segura que les presents generacions i les futures els ho agrairan.

La marina agraeix les cartes dels lectors. Totes les cartes hauran d'anar signades, tenir una extensió no superior a 10 línies, l'adreça i el telèfon.

La publicació es reserva el dret de resumir o extractar-ne el contingut. Fes-nos arribar la teva opinió al correu: redaccio@amcl.cat

La gent opina: Quina és la seva posició davant el drama dels refugiats?

Constanza Busquets / Rafel Vidal

Soraya Hueso 42 anys,

mestressa de casa Aquest tema és una mica trist, però nosaltres no podem fer molt més, igual si aportem entre tots, de mica en mica, es fa una muntanya, però tampoc crec que sigui decisiu, el que realment necessiten no és a les nostres mans.

La Marina recolza la lluita contra la violència masclista

Em sap greu, són persones i cada u hauria de tenir una vida mitjanament decent, crec que són els governs, de tota Europa i del món en general els que han de resoldre aquest greu problema.

Rafael Baños 59 anys, jubilat

Santiago Duran 88 anys, jubilat Estan abandonats, saltant tanques, morint i afogant-se, i nosaltres què podríem ajudar, no guanyem ni per a nosaltres. És el govern i els que manen al poder els que haurien d'ajudar-los, acollir-los i donar-los condicions dignes com persones.

Són persones i no hi ha dret que pateixin el que estem vivint, hauríem de col·laborar una mica i el govern també, nosaltres podem ajudar com jo que pago una quota cada mes, crec que tota Espanya pot fer alguna cosa.

Tomasa Vásquez 73 anys,

col•laboradora d’una ONG

Oriol Granados 68 anys, jubilat

És un problema universal i es deu a les condicions de vida de gent que ha hagut de marxar per una situació provocada per les nacions més desenvolupades.

Hauríem de veure si hi ha possibilitats de crear habitatges per a acollir-los i buscar alguna forma d'inserta- los laboral i educacionalment.

La Marina ni comparteix ni es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors

Març 2017 // www.lamarinadigital.cat

OPINIÓ

Març 2017 // www.lamarinadigital.cat

L’acomodador

El jardí

Columna grega

Juan Bibian

Xavier Sanz

Myriam Reyes

Cantant sota les estrelles

La Marina ni comparteix ni es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors

N

o és que sigui una gran pel·lícula. Ni que aquestes 14 nominacions als Oscars siguin merescudes o no. Però jo, que des dels temps de "West side story" o "Cabaret" no havia gaudit dels musicals moderns, sí que ho vaig fer amb aquest de tall clàssic, proper a Jacques Demy i al gran Minnelli, homenatge als grans de l'època daurada i al mateix temps al jazz. Emma Stone i Ryan Gosling estan molt bé, hi ha feeling entre ells que són els que mantenen la pel·lícula i ens guien al so del La, la land, que ens proposa Damien Chazelle, el director de la també estupenda "Whiplash" (2014). El que fa a aquesta pel·lícula gran, a part de la seva senzillesa i manca de pretensions, és que visualment és notable. Els plans són una delícia, els colors empleats preciosos, els escenaris triats encertats, les mirades, l'elegància i per suposat els balls són d'un nivell altíssim.

La historia: Una dels milers de noies que arriben a Los Ángeles per a triomfar com a actriu i que per descomptat, treballa de cambrera. Un pianista obsessionat amb el Jazz, mitòman, i amb l'únic objectiu de muntar el seu propi club.

Ambos es creuen, fortuïtament el seu amor, la seva flama és com un fogó espatllat, que no encén a la primera; ni a la segona; però que a la tercera encén i ens deixa a tots enlluernats. Des del minut u, som màgicament transportats durant dues hores a aquesta meravellosa ciutat de les estrelles i som testimonis de com dos individus creuen els seus camins en la cerca dels seus somnis i com afronten diferents desafiaments dins d'una bonica i realista història d'amor. ■

L’aventura de l’escola

A

questes setmanes es produeix un fenomen cada any es repeteix a moltes famílies, un procés ple de neguits, d’estones de reflexió i de dubtes.

Aquestes dies molts pares i mares, la majoria joves, es troben a la recerca de la millor escola pel seu fill o la seva filla. En aquest camí, sovint els envolta la sensació que es tracta d'una decisió transcendent, de gran importància i que pot marcar el futur de la seva descendència.

Es tracta d’una investigació que sovint es comparteix com a parella o que impulsa un dels dos amb més intensitat, però certament t’envolta la sensació de que prens una de les primeres grans decisions respecte al futur dels teus fills. De cop, l’assumpte dels bolquers, el biberons o el xumet semblen, i mai millor dit, coses de nens.

Els centres escolars, amb les jornades de portes obertes, les sessions informatives o les reunions personalitzades, despleguen els seus encants per vendre, en el millor dels sentits, els seus projectes, les instal•lacions o les marques de prestigi. Els pares, que sempre volen el millor pels seus petits, faran números, voldran encertar amb el projecte educatiu i buscaran entreveure en les reunions a les que assisteixen la clau de l’èxit de la seva decisió.

I quin és el secret? Doncs, justament la gràcia és que no hi ha secret; que tot plegat depèn de molts factors i el més meravellós és que la clau serà la capacitat d’esforç, les ganes de lluitar i la passió que posi en l’aventura de l’escola el petit o petita que tan ens estimem. ■

Trampejant el pas del temps

A

questa part de la meva vida es diu: començar.

La Júlia anava voltant pels carrers. Només duia una jaqueta de llana i uns pantalons de pana que li arribaven a l’alçada del turmell. Per sabates, unes sandàlies gastades. No sé dir-vos quina edat té perquè ella no m’ho va dir mai.

Me la trobava sempre a la parada del bus. Mai l’he vista agafar-ne un. Un dia de tants em va mirar fixament…

La Maribel era una dona embotida en una bata blava. Era mare de tres nens i no arribava als 30.Treballava fent un parell de cases. No li anava malament, pero li agradaria ser cantant, i així ho feia saber allà on anava…

La Marta era una jove estudiant d’història de l’art. Odiava estudiar, però a casa no li deixaven decidir, i ella no tenia el suficient coratge per enfrontar-se amb els seus pares.

L’Alexandra treballava com a metgessa en un centre d’atenció primària. Li agradava el que feia, però ara estava passant una mala temporada. La seva parella de feia 19 anys havia marxat amb una dona més jove...

L’Eulàlia, la Pili, l’Andrea, l’Ester...

Totes, i més, anem fent, trampejant el pas del temps, vivint, estimant, lluitant dia a dia. Gestionant els sentiments i els menjars, somiant... Algunes especials, d’altres no tant. Algunes grans dones sàvies, d’altres no tant…

No son perfectas más se acercan a lo que yo simplemente soñé. ■

Les dones del centre Cultural Estrelles Altes, organitzades i potents a les activitats del barri || Redacció Organitzades i molt potents a les activitats més vistoses del barri, mai deixen a ningú fora i la cohesió, el respecte i la qüestió de gènere son les seves banderes. Volen crear espais per a la conversa on les diferencies es visquin com avantatges, aquella que dona poder conèixer a un altre, establar amistat i formar part de la seva comunitat.

El que pot donar les relacions humanes. D’un grup de mares que es van conèixer a l’escola va néixer el Cente Cultural Estrelles Altes, una entitat de La Marina, que porta treballant des de fa 20 anys. Està formada majoritàriament per dones. Entre les seves activitats hi son el Pessebre Vivent , l’arbre de Nadal, La Matinal esportiva “Temps de dones” i la festa del dia de la dona. A més a més, realitzen tallers durant tot l’any, de Jazz, flamenc i sevillanes.

Son 14 dones, però dels seus esdeveniments sovint hi participen més d’un centenar de persones. Les seves convocatòries son de les que més participants arriben a tenir al barri, doncs la cultura i l’espectacle ens segueix seduint. El fet de que la majoria treballi, les porta a reunir-se

▶ Dones del Centre Cultural Estrelles Altes.

el cap de setmana, els diumenges. Hi ha una junta directiva i la presidenta es la Tony Fernández. La primera vegada que la vaig entrevistar va ser fa dos anys, abans del pessebre vivent, ja llavors em va sorprendre la seva capacitat per a dirigir molta gent, tothom li preguntava i ella a tothom organitzava.... jo anava per darrera seu... i a mi també m’anava contestant- una escena que no se m’oblida.

Aquesta entitat pretén fomentar la participació de les persones del barri en la cultura, crear un vincle entre les dones de l’entitat, treballar per l’apoderament de la dona en l’àmbit

personal, potenciar el creixement del barri a nivell associatiu i generar el treball en equip i en xarxa.

També, busca promoure el desenvolupament de les expressions artístiques i culturals des de la consolidació d’espais de trobada d’intercanvi i de creació de projectes culturals.

El Centre Cultural Estrelles Altes es constitueix com un centre cultural de diàleg on compartir i poder crear relacions noves, de respecte i acceptació de les diferències.

Des de la Marina us donem la nostra enhorabona per tot el vostre treball i els anys que porteu fent barri. ■

7

8

ACTUALITAT

Març 2017 // www.lamarinadigital.cat

La mirada dels set consellers portaveus del districte de Sants-Montjuïc sobre un mateix tema.

Què es proposa des del seu partit per promoure la inclusió i els lideratges de les dones en tots els àmbits de la societat?

Esther Pérez Barcelona, 57 anys. Llicenciada en Ciències de la Informació, Postgrau en Anàlisi del Capitalisme Contemporani. Consellera de La Marina.

Les desigualtats persistents ens insten Sergi Sarri a treballar en estratègies integrals en tots els àmbits: Pla d’accions per Jordi Fexas Barcelona, 28 anys. Enginyer Tècnic Aeronàutic i promocionar ocupació de qualiMàster en Gestió Aeronàutica. Amant de la poesia Barcelona, 50 anys. Llic. en Història. Actat; Ampliació de recursos per i la llibertat. tivista social i polític. Ciutadà comproabordar totes les violències mès amb el moviment veïnal i associatiu. masclistes i mesures en Fins que no assolim la normalitat amb la paritat efectieducació, cultura i parva, cal seguir apostant per les quotes per donar visibilitat ticipació política per Esquerra Republicana aposta per un veritable a les dones. En l’àmbit públic i privat. Calen també fer més equitativa compromís social i polític per aplicar mesures lemesures de coresponsabilitat en la cura dels inla representació. gislatives dirigides a combatre la discriminació de fants i gent gran, i la reforma horària hi gènere. La igualtat real o efectiva entre dones i homes pot ajudar tot permetent conciliar no pot quedar en una mera declaració d'intenfeina i família. cions. La República Catalana només serà justa amb Justícia Social i Igualtat.

Ángel Lao Albert Deusedes Barcelona, 40 anys. Primer Secretari de PSC Sants-Montjuïc, afiliat a UGT i soci de Médicos sin Fronteras.

Aplicar la paritat en tots els àmbits públics, impulsar una administració amb una perspectiva feminista, mesures per l’eradicació de la bretxa salarial entre homes i dones, igual salari. Exigim a tota empresa amb més de 50 dependents, la posada en marxa d'un Pla d'Igualtat per poder contractar amb l'admiJosé Antonio nistració.

Calleja

47 anys. Funcionari de la Generalitat. Llicenciat en Criminologia i Diplomat en Recerca Privada.

President del PP Sants-Montjuïc.

Reforç mesures vigilància/inspecció per evitar escletxa salarial, racionalització horària, incentivar contractació treballadores que s' incorporen mercat laboral després de la maternitat o període per cuidar dels fills, impuls emprenedoria femenina, augmentar l'accés a llocs de direcció fent polítiques d'igualtat.

Granada, 45 anys. Casat. Tres fills.

Llicenciat en Dret. Oficial del Registre Mercantil de Barcelona.

S’han de presentar mesures per combatre la bretxa salarial i ajudes per la conciliació de la vida laboral i familiar com la flexibilitat horària, el teletreball i les horaris compactes. Per tant es poden fer clàusules socials amb les empreses externes que treballen amb l’Ajuntament per promoure la coresponsabilitat.

M. Lluïsa Pahissa Barcelona, 62 anys. Viu a Sants. Participa activament en el moviment independentista i és membre de Sants-Montjuïc per la Independència.

Cal atacar el problema de fons, que és el patriarcat: el masclisme està en tots els àmbits, i les dones de classe treballadora són les més explotades, les que fan les feines més precàries: la pobresa és femenina. Per això el feminisme ha de ser un dels eixos del procés constituent de la República Catalana.

Vols proposar preguntes als consellers? Escriu a les nostres xarxes socials o al nostre web: facebook.com/lamarinacat i lamarinadigital.cat

9

Març 2017 // www.lamarinadigital.cat

OPINIó

Educació: Una prioritat nacional La Marina ni comparteix ni es responsabilitza de les opinions vertides

Catalunya té totes les condicions per ser un espai de coneixement i de talent de referència al sud d’Europa excepte la sobirania que li cal Catalunya és un país que no té grans recursos naturals en el sentit clàssic.

El seu gran recurs natural són les persones, les persones amb una educació de qualitat adaptada al món del segle XXI. Avui, les nacions fortes es construeixen amb ciutadans ben preparats, creatius i emprenedors en qualsevol àrea, i això només s'aconsegueix amb una educació capaç d'oferir respostes a les necessitats i a les preocupacions de la societat. La riquesa de les nacions depèn de la qualitat de l'educació i de la relació entre les institucions de la societat i el sistema educatiu i de recerca.

El món s'està transformant a marxes forçades i, amb ell, tots els sistemes educatius, mentre nosaltres, subjectes a un Estat espanyol que no té l'educació com a prioritat, estem lluitant per salvar els mobles de les ocurrències d'un ministre o de la immobilitat d'un altre, de llei d'educació a llei d'educació.

Demanar a la terrassa del Forn de Pa Vivari, que quan tanqui recolli el parasol clavat a terra Neus Borrell 05/02/17

En altres moments menys propicis, Catalunya ha posat l'educació al centre de les seves preocupacions nacionals.

A les Bases de Manresa (1892) s'insistia en la necessitat i urgència d'adequar l'ensenyament públic a les necessitats de Catalunya i a partir d'aquí varen sorgir moltes iniciatives -com la de donar una nova orientació al Magisteri per a convertir-lo en una força de renovació o la de reinventar la formació ocupacional que tanta falta ens faria ara- i es van crear per preparar els ciutadans per a un nou país.

els continguts són oberts i cal és repensar estructures, plans d'estudi, nivells, exàmens i metodologies. També cal formar bons tutors capaços d'avaluar i relacionar necessitats i coneixement i sobretot, fomentar el pensament creatiu i el talent.

Tenim el sistema educatiu que necessitem? Penso que no. Aquest no és un problema només nostre, és un problema global amb algunes excepcions.

Quines? Els països que van saber veure fa vint anys que la societat industrial arribava a la seva fi i que iniciàvem una transició cap a un nou tipus de societat on tot i tothom està connectat,

Catalunya té una enorme necessitat de talent i el desenvolupament del talent comença amb una educació que obri portes i finestres, no que les tanqui o en el millor dels casos, tan sols les entre-obri. D'altra banda, fa anys que té totes les condicions per esdevenir un espai de coneixement i un node de talent de referència al sud d'Europa que no acaba de quallar perquè malgrat el marge de maniobra que li permet l'autonomia, no és sobirana. I si volem ser un país de primera divisió necessitem poder prendre decisions que no acabin al Tribunal Constitucional per sistema.

Arreglar el pal amb cables al descobert a l'alçada d'un metre, als carrers Jane Adams / Foneria,

Sol·licitar a la Guàrdia Urbana un protocol d'actuació amb animals, com galls, cabres, etc...

Reparar les llambordes del camí a l'Ambulatori La Marina, que han provocat accidents a alguns veïns.

Vicenç Larrotcha 11/02/17

Nilda Serga 10/02/17

Elena Garcia 23/01/17

Imma Tubella, doctora en Ciències Socials i Catedràtica de Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya

Continuem vigilant una per una les sol·licituds fetes per tot el veïnat.

Encara falta la teva.

Truca'ns al 932965007 Il·lustració: Daniel Navarro

10 TEMA DEL MES

Març 2017 // www.lamarinadigital.cat

Nou veïnes del barri ens donen la seva visió de la lluita pels drets de les dones

“La igualtat no ens la donaran, l’hem de conquerir” || Yohany Limpias / || Constanza Busquets || Redacció No és un secret que durant la història recent del món les dones no han comptat amb els mateixos drets que els homes, en cap dels àmbits. En els últims 150 anys s'han desenvolupat diversos moviments socials amb la finalitat de reivindicar els drets de les dones. El primer d'ells es va dur a terme el 8 de març de 1857 a Nova York, on obreres de l'àmbit tèxtil van decidir sortir al carrer per protestar per les pèssimes condicions laborals a les que es veien sotmeses. Després d'aquesta mobilització es van succeir diferents moviments del mateix tenor. El 5 de març de 1908 es va dur a terme una vaga, on novament les dones treballadores de l’àmbit tèxtil reclamaven per les condicions en les que havien d'exercir el seu treball i sol•licitaven la igualtat salarial, disminució en la jornada de treball a no més de 10 hores diàries i temps per poder alletar aquelles treballadores que així ho requerissin. Durant aquesta vaga més d'un centenar de dones que es manifestaven van ser cremades a la fàbrica de Sirtwoot Cotton a Nova York. Tres anys després, el 25 de març de 1911, 149 persones, en la seva majoria dones, van morir en un altre incendi de la fàbrica tèxtil Triangle Shirtwaist a la mateixa ciutat, el que va fer palès les males condicions en les que les treballadores realitzaven la feina.

L’any 1910 a Copenhaguen (Dinamarca) es va celebrar la Segona Conferència Internacional de Dones Treballadores on es va declarar el dia 8 de març com el Dia Internacional de la Dona Treballadora, actualment reconegut com el Dia Internacional de la Dona a nivell mundial, sent declarat en 1975 oficialment per l'ONU el dia on es reivindica a totes les dones en igualtat completa de drets.

La campanya d'ONU Dones d'aquest any 2017 és: “Les dones al món laboral en transformació: cap a un planeta 50-50 el 2030” Des del barri, les dones també han viscut aquestes lluites i inquietuds. Per compartir-les i analitzar els horitzons que encara falten per conquerir, conversem amb un grup de veïnes de diferents trajectòries i perfils, totes treballadores. Quins avanços van aconseguir les anteriors generacions i què queda per fer; quins canvis s'han produït en el model del masclisme i com mantenir-nos vigilants davant les seves noves formes… les respostes a aquestes i altres preguntes i reflexions des de la mirada de les veïnes de la Marina.

“Hi ha una banalització dels rols, on els joves volen fer de protectors i les joves pel fet de sentirse protegides no diferencien la gelosia de l'afecte”

Rosa Sielva Tijeras, 65 anys Polvorí, Assistenta domestica

Visc fa 16 anys al barri, estic amb la meva parella actual fa 16 anys i tinc 3 fills. Entre la meva generació i la de les meves filles hi ha moltes diferències. A elles, els canvis i les tecnologies els han fet tenir la ment més oberta. La nostra generació ho va tenir molt difícil, vam haver de lluitar per cada cosa i crec que no hem estat capaces d'inculcar aquest esperit de lluita als nostres fills. És veritat que per treure la llicència de conduir havies de tenir el permís del teu marit si eres casada o fer un servei social si eres soltera. Recordo que la meva mare ens portava de viatge a l'estiu i havia de portar l'autorització expressa del meu pare per viatjar amb nosaltres. Tampoc podies tenir comptes bancaris de manera solitària i la violència de gènere estava assumida, fins i tot per les dones. Parlo dels 60 principi dels 70.

Ara mateix tinc la percepció de que anem cap enrere, sobretot la gent jove, crec que existeix una banalització dels rols, on els joves volguessin passar a ser els protectors i les joves pel fet de sentir-se protegides no diferencien la gelosia de l'afecte. L'haver crescut en una societat masclista ha marcat la cultura espanyola, encara som una societat masclista, no obstant això cal seguir lluitant i reivindicant la igualtat, la física és impossible, però s'ha de buscar el mirar a les persones com a persones i no com a sexe.

Per a mi ser dona ha significat tot en la meva vida, estic orgullosíssima, no vaig ser de les persones que es van tallar, però si sóc conscient de les moltes diferències, que en l'època de la meva mare, en la meva i en la de la meva filla hi ha i del camí que encara queda per recórrer. Com a dona em sento plenament realitzada i francament crec que ho repetiria tot. ■

“En política se segueix utilitzant la dona com a imatge, com va vestida, encara s'observa més que la seva capacitat i el seu lideratge” Abans que la parella o els fills, tinc altres prioritats, acabar els meus estudis, pensar al que realment em vull dedicar, a partir d'aquí tenir un treball i si apareix algú amb qui compartir la meva vida em plantejaria el tema de tenir família. Jo ara veig que en els adolescents hi ha molta violència, ja no física, si no psicològica i verbal, són parelles molt controladores.

Avui seguim patint masclisme, per exemple el privilegi de caminar sols i tranquils pel carrer, solament ho tenen els nois, les noies encara sentim temor. Si roben a algú, roben abans a una dona que a un home.

No obstant això és veritat que hem avançat en el sentit que la dona sí que té càrrecs de poder en alguns àmbits però no n’hi ha prou. Per exemple en política se segueix utilitzant la dona com a imatge, més que les seves idees. Com va vestida, com és el seu caràcter, qui és el seu marit, són qüestions que encara s'observen abans que la seva capacitat i el seu Xènia Morgado Fernández, lideratge. Al barri fa falta un centre on les dones que siguin maltractades per violència de 21 anys. gènere puguin acudir, no existeix un punt d'informació. Ser dona per a mi és sobretot ser persona, la paraula dona m'evoca força per seguir lluitant pel que volem, és alguna cosa Estrelles Altes. Monitora/ Técnica que a mi m'omple i estic molt contenta de ser-ho. ■ d’Igualtat de Gènere.

“Ens educaven, ens casàvem i érem mestresses de casa, això significava ser dona”

María Josefa Núñez Francisco, 81 anys De Seat. Mestressa de casa

Vaig arribar amb 23 anys acabada de casar. Amb el meu marit vam comprar un pis d'una cooperativa d'habitatge aquí al barri. Comparant la meva generació amb la d'avui, la dona és més lliure, no està tan lligada a un home, abans gairebé ni una de les meves amigues ni veïnes treballava fora, havíem de mantenir la casa amb el que el marit guanyava. Ens educaven, ens casàvem i érem mestresses de casa. Jo vaig anar a escola fins als 14 anys, com la majoria de les meves amigues; algunes, fins i tot menys. Abans els pares parlaven menys amb les filles. Respecte al masclisme crec que hem guanyat una mica, els homes ajuden en les tasques de casa, fins i tot els de la meva generació. Jo sóc de l'opinió que homes i dones haurien de guanyar igual pel mateix treball realitzat, però penso que mai serem del tot iguals. ■ Fotos: Rafel Vidal, Constanza Busquests i Yohany Limpias

info 1

Març 2017

info Març 2017 / SUPLEMENT ESPECIAL / Nº 32

Diversitat sexual i discriminació pàgs. 2-3

L’Espai Familiar Casa dels Colors pàgs. 2-3 Les escoles de la Marina diuen la seva

pàg. 4

Masculinitats i paternitats emergents Nota Editorial

L

a societat està canviant. Cada vegada són més visibles els homes que exerceixen una paternitat activa i responsable. Aquest canvi es deu a múltiples factors. D'una banda, cada vegada menys dones assumeixin a temps complet el paper de cuidadores, fet que ha mobilitzat molts homes a assumir un paper més actiu en la cura dels fills. Els homes ja no són els únics, ni tan sols els principals, proveïdors financers de la família. Això fa que el repartiment de les cures, entre homes i dones, tendeixi a equilibrar-se. És cert que aquests canvis en el models de paternitats i masculinitats són lents. Encara, majoritàriament, són les mares, treballin o no, les que estan assumint el rol de cuidadores principals. El mercat laboral que penalitza més a les dones i la persistència de rols de gènere tradicionals donen per fet que les dones són les cuidadores "naturals". Fins i tot moltes dones orientades a l'ocupació renuncien als seus objectius per la pressió externa i interna que les fa sentir culpables sinó exerceixen de cuidadores principals dels seus fills i filles. Aquesta pressió i culpabilitat no solen sentir-la els homes.

Però com dèiem, els temps estan canviant i, d'altra banda, cada vegada més emergeixen models que qüestionen i confronten la masculinitat i paternitat tradicional que sol atorgar al pare el paper, gairebé únic, de principal sustentador econòmic de la família. Molts homes desitgen exercir de pares actius i responsables renunciant, o deixant en segon pla, les seues ambicions professionals. Encara que, també, la situació del mercat laboral, precari i inestable, trasllada els objectius i "realització" masculina a altres facetes de la vida. El treball ja no és aquell espai segur on els homes construïen la seva

identitat. Molts homes busquen, ara, en les cures i la paternitat activa i responsable altra font de sentit a les seves vides.

A tot això, cal afegir que, cultural i socialment, la figura del pare compromès és un valor en alça. Es contraposa al de pare absent, model que molts homes han experimentat en la relació amb els seus pares i que no els agradaria reproduir en la relació amb els fills. D'aquesta manera, inclús homes molt orientats al treball tracten ara de conjugar ser un bon treballador amb ser un bon pare i passar el major temps amb els fills. Ara, també, molts homes pateixen conflictes per conciliar la seva vida laboral amb la família.

Per donar suport i fomentar aquests canvis de la masculinitat i la paternitat les administracions públiques i les empreses s'han de comprometre amb ells i facilitar el trànsit del model tradicional a aquests models emergents de paternitat responsable i activa. Alguns exemples que ajudarien a aquest trànsit són els permisos iguals i intransferibles de naixement i adopció, les polítiques de conciliació i coresponsabilitat de la vida laboral, personal i familiar dirigides a homes i els programes de salut sexual i reproductiva inclusius amb els homes.

Perquè el canvi de la masculinitat i la paternitat cap a fórmules sostenibles, responsables i actives són bones per als homes però també per a les dones, els nens i l'entorn en general. La igualtat és un factor protector de la violència de gènere.

Paco Abril

2

info

Març 2017

Diversitat sexual i discriminació: hi podem fer molt A la nostra societat en general no ens demanem què vol dir ser dones o ser homes, i donem per descomptat que es tracta d’una qüestió natural. Però, des del feminisme ja fa molt de temps que s’ha explicat que és la societat qui decideix com s’han de comportar, pensar o sentir les persones segons les considerem homes o dones. Això vol dir que les desigualtats entre dones i homes no són naturals, sinó que la societat les construeix.

A més, al nostre entorn es tracta de manera privilegiada l’heterosexualitat (parella home-dona) i es considera que aquest és l’únic model vàlid de relació afectiva-sexual i de parentesc.

Aquestes idees fan que les persones amb alguna opció sexual o identitat de gènere que no és compartida per la majoria siguin dis-

Edita aquest suplement:

Web: www.tiaflm.org A/e: taflm.suplement@gmail.com Adreça: La Bàscula Espai Musical C. Foc, 128, 1a planta 08038 Barcelona Tel. 93.965.007 Consell de redacció: Grup de comunicació de la TIAF

-Districte Sants-Montjuïc Direcció de Serveis a les Persones i al Territori: Teresa Esteve i Amor González.

-Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL): Joan Barutel.

-Assessors TIAF: Sergio Suárez (Parafernalia) i José Manuel Alonso (ITER-BSO).

-Maria Caturla (F.H. Sant Pere Claver).

-Sergi Delfa (Espai Jove la Bàscula).

-Ana Garcia (Agència de Salut Pública).

-Marta Bosch (G.T. Habilitats Parentals).

-Encarna Medina (Treballadora Social CAP Carles Ribas).

Edició i maquetació: David Edo Impressió: GestXXI Tirada: 6.000 exemplars Distribució gratuïta DL: B-3220/94

criminades. Les persones lesbianes, gais, trans, bisexuals i intersex (LGTBI) pateixen diverses formes de violència i assajament. Cal no oblidar com al nostre entorn el llenguatge i els comentaris discriminatoris són molt comuns. Per aclarir conceptes, podem resumir algunes de les formes de violència de la següent manera: • Transfòbia: creences i accions que fomenten diferents formes de violència i altres actituds negatives, ofensives i/o denigrants sobre qui no encaixa en el model home/dona segons sexe de naixement.

• Homofòbia/ Lesbofòbia: creences i accions que fomenten diferents formes de violència i altres actituds negatives, ofensives i/o denigrants cap les persones homosexuals gais/ lesbianes per mantenir relacions afectives-sexuals amb persones del mateix sexe, transgredint així l’heterosexualitat obligatòria.

A les escoles es podem fer intervencions per prevenir aquestes discriminacions. En aquest sentit, és important tenir recursos necessaris amb prou de qualitat. Des de l’Agència de Salut Pública de

Barcelona ciutat de B sexual “Pa activitats pretén con nat i prom

A més, pe violència, presentar incloent m Alhora és Barcelona tra l’Hom a víctimes entre altre i difusió.

Servei d

L’Espai Familiar Casa dels Colors L’Espai Familiar Casa dels Colors és un servei educatiu que depèn de l’ Institut Municipal d’Educació. Va néixer el 1991 al barri de La Marina amb la finalitat de donar resposta a les diferents necessitats de les famílies, que han anat apareixent al llarg dels últims anys.

L’Espai Familiar Casa dels Colors ofereix dos programes d’acompanyament a les famílies en un moment tan important i sensible com és el fet de tenir un fill: - El programa Ja Tenim un Fill, adreçat a les famílies, especialment les mares, amb infants des que neixen fins a finals de primer any de vida.

Les opinions d’algunes mares participants que segueixen a continuació expressen l’esperit i l’objectiu de l’Espai Familiar:

encontrando a la hora de educar y criar a nuestros hijos. Dejamos de ser fuertes y perfectas y nos animamos a base de ideas y chocolate. En cuanto a l gonistas, este espacio es un rinconcito en como persona, bajo la supervisión de un

Maria, mare del Kilian: “Este es nuestro segundo año en el Espai Familiar. Aquí, una se permite el lujo de relajarse y sacar los miedos que tiene adentro, sin sentirse juzgada. Entre todos, se da un enfoque diferente a la situaciones que nos vamos

Elena, mare de l’Olau: “El Ja Tenim un màgics de veure créixer un fill, però sobr i trobar sempre el recolzament que neces

- L’Espai Familiar, pròpiament dit, adreçat a les famílies amb infants d’1 a 3 anys.

Eugeniya, mare del Sergey: “Conocí el necesitaba, dos semanas después de dar Es un lugar maravilloso equipado con m baja ahí son personas atentas y muy am estado en su casa o en la familia, te atien no sentirme tan sola y les agradezco por mar que ese lugar corresponde a su nom

Amb el suport de:

Adreça: Passeig de la Zona Franca, 54

info 3

Març 2017

a (ASPB) s’ofereix a totes les escoles de secundària de la Barcelona el Programa de Promoció de la Salut afectiva i arlem-ne; no et tallis!”. Aquest programa inclou diverses on es pot treballar amb l’alumnat la diversitat sexual. Es ntribuir a reduir la invisibilitat i silenci de part de l’alummoure actituds positives envers la diversitat sexual.

er fer front a aquestes desigualtats i diverses formes de , el passat octubre de 2016 l’Ajuntament de Barcelona va el Pla Municipal per la Diversitat Sexual i de Gènere, mesures per a la igualtat LGTBI. s important conèixer que a a existeix l’Observatori Conmofòbia, on assessoren i atenen s i fan gestió de les denúncies es tasques com la formació

Anna Garcia de Salut Comunitaria de l'ASPB

los niños y las niñas, los verdaderos protan el que experimentar, relacionarse y crecer n equipo profesional”.

n Fill és un espai per compartir els moments retot per compartir dubtes, pors i angoixes, ssites”.

l Espai Familiar justo a tiempo, cuando lo a luz a mi primer hijito, y continuo yendo. mucho cuidado, seguro. La gente que tramables, que te hacen sentir como si hubiera nden con mucho cariño... , me ayudaron a r eso. Y con toda confianza puedo confirmbre al 100%!”

4-56, 1er pis. Tel. 932231106

“Adolescència, una muntanya russa d'emocions” Aprèn com compartir-les i viure-les amb el teu fill/a.

Apunta't al taller per a famílies amb fills/es adolescents de 12 -14 anys.

Tots els dimarts del 25 d'abril al 20 de juny. Escola Seat de 9.15 h a 11.15 h.

Aprendràs a millorar la comunicació amb el teu fill/filla en la seva etapa adolescent.

Parlarem d'emocions, límits, hàbits, relacions...

Inscripcions gratuïtes a treballambfamilies@gmail.com o en el 934019564.

Jornades de portes obertes al març a les escoles de primària de la Marina Escola Ramón Casas. Dijous 16 a les 17.00 h.

Escola El Polvorí. Dissabte 11 de 10.00 h a 13.00 h.

Escola Can Clos.

Dimecres 8 de 15.00 h a 18.00 h.

Escola Enric Granados.

Cita prèvia amb direcció trucant al 93 3326247.

Escola Bàrkeno.

Dimecres 15 a les 9.30 h o trucant al 93 223 0829.

Escola SEAT. Dimecres 15, Dijous 16, Dimecres 22 de 9.15 h a 10.15 h.

Dijous 16, Dilluns 20 i Dimarts 21 de 15.15 h a 16.15 h.

Cita prèvia en el 93 332 93 46.

4

info

Març 2017

INFO JOVE, les notícies de l’Espai Jove la Bàscula Bons curtmetratges, petits pressupostos

Un videoclip professional amb la utilització de drons, una carpa de circ, un cotxe antic... és possible amb només 300 euros, com han demostrat la Júlia Martín i Albert Presta, guanyadors del premi del públic en la categoria de videoclip del Barcelona VisualSound.

Ho explicaven a la mostra de curtmetratges dels guanyadors de l’edició de l’any passat del festival, davant de més de 60 alumnes de l’INS La Mercè, un institut de futurs professionals del so i l’àudiovisual ubicada a La Marina.

El Hip Hop de nou al carrer

La plaça de la Marina va ser l’escenari divendres 10 de febrer d’un altre dels concerts Take Away, que periòdicament organitza La Bàscula. Més de 100 persones van gaudir del concert del col.lectiu Shit Happnz, que engloba als grups Yonkidz Familia, Tesla Sulsas i 913RAW. L’acte va concloure amb un micro obert amb la participació de joves del barri, alguns dels quals van atrevir-se a posar-se davant del públic i improvisar la lletra de les seves cançons.

A l’acte, que va tenir lloc el 16 de febrer a la sala gran de la Bàscula també van participar Joan Nieto, que presentava el seu projecte mapping, i Hector Rull, amb el seu curtmetratge “Y mañana Navidad”, que va estar a punt de ser nominat al Goya, però un canvi d’última hora en les bases el va deixar fora de la competició.

VisualSound és un festival que arriba ara a la seva 14ena edició. La competició tindrà lloc del 3 al 17 de març.

Segueix-nos a Facebook Espai Jove La Bàscula.

Les escoles de la Marina diuen la seva. Aquesta Setmana Escola El Polvorí

Créixer per aprendre a assumir la responsabilitat personal A l’escola El Polvorí, realitzem hoquei, ball, tres” que valora el respecte, l’esforç i l’espor- No aprenem només a jugar, també practiquem el PRPS (Programa de responsabilivoleibol i iniciació esportiva, dins del pro- tivitat. tat personal i social) que treballa en grama “Convivim esportivament” superar les barreres que impedeixen de la FEEB. assumir la responsabilitat personal Les activitats extraescolars de la (excuses, queixes, justificacions o nostra escola es presenten com una culpar als altres). A partir d’aquí, cal oportunitat per fer cohesió social anar superant els objectius de cada i generar valors per aplicar a dins nivell(respecte, participació i esforç, i a fora del camp. Per ex. l’activitat autonomia, lideratge i ajuda, transdel hoquei suposa fer partits entre ferència) per arribar a ser responsanosaltres però també fem una lliga bles dels nostres actes. escolar que hi participem diferents Per a nosaltres és molt bonic tenir escoles (Alemany, Arenal de Llel’oportunitat de poder conèixer esvant, BarcelonÍ Stick, Bàrkeno, Can ports poc coneguts, de fer activitats Clos, Ipsi, Enric Granados i nosalque ens fan passar una bona estona tres). Amb l’esforç que fem cada dia junts, nenes i nens d’edats diferents tot l’equip hem pogut guanyar tres però amb un mateix desig, diverlligues consecutives, tres copes de la Alumnes de primària de l’Escola El Polvorí, jugant a hoquei.

Marbella i el premi “Compta fins a tir-nos i créixer com a persones.

TEMA DEL MES 11

Març 2017 // www.lamarinadigital.cat

Montserrat Cantó González, 52 anys Plus Ultra, Perruquera.

“He tingut clar que havia de lluitar i ho vaig fer per aconseguir ser perruquera”

“S'ha avançat a força de lluita i no veig alternativa que la de seguir lluitant”

Vaig néixer al barri, em vaig casar als 33 i tinc una nena de 12 anys. Si comparo la meva generació amb la de la meva filla veig que ella és molt més independent i llesta. Nosaltres a aquesta edat no sabíem res. A la família no ens explicaven les coses perquè havien molts tabús. A casa meva no es podia parlar de la menstruació ni d'embarassos per exemple.

Tampoc era comú que les dones de la meva generació es formessin professionalment, la majoria anava treballant en el que li sortia. Respecte del masclisme, no ho vaig viure mai en la seva forma agressiva amb violència, ni en el meu cercle d'amistats, però crec que les dones sempre hem d'estar lluitant per mantenir el que hem aconseguit, ja que si deixem de fer-ho tornarem al d'abans. Això és per a mi el ser dona, l'haver de lluitar pel que una vol aconseguir, com ho vaig fer jo per exemple, que desitjava ser perruquera i ara ho sóc. ■

Em vaig casar als 21 anys i visc al barri des de fa 20 anys, sóc vídua des de l'any 1986 i tinc dues filles. Veig moltes diferències entre la meva generació i la de les meves filles, malgrat que jo sempre he estat independent, però en la meva època una dona no podia obrir un compte si no tenia el permís del seu marit. No obstant això he escoltat que moltes noies tenen problemes amb els seus xicots perquè insisteixen a dir-los el que han de fer, dir o vestir i crec que en alguns aspectes estem retrocedint al que era abans, quan els homes creien que la dona era un objecte de la seva propietat.

Les dones sempre hem hagut de lluitar, per exemple dins de la política, la representació n'és encara baixíssima, els premis pel acompliment professional gairebé sempre són per als homes.

Ser dona, i sobretot a Espanya, mai ha estat un avantatge, ja que hem tingut molt pocs drets però totes les obligacions. S'ha avançat però a força de lluita, lluita i lluita, per la qual cosa no veig una altra alternativa que la de seguir lluitant. ■

“El masclisme ha canviat les seves formes, tant de bo estigués superat” Abans de plantejar-me tenir una família vull dedicar-me a créixer professionalment. Pel que fa al masclisme crec que la societat i la cultura han canviat, a l’igual que el masclisme que es manifesta de formes diferents. Per exemple amb les noves tecnologies, hi ha nois que intenten controlar la parella a través del mòbil per saber on i amb qui va. Això són coses que ni la meva mare ni la meva àvia han viscut quan tenien la meva edat i que demostren que les formes més evidents de masclisme han anat desapareixent però que aquest agafa formes més subtils.

En el tema laboral moltes vegades penso que una dona per ser en un lloc directiu ha de renunciar a tenir fills i em pregunto si aquest és el preu que cal pagar per avançar professional- Eva Albiol Ávila, 22 anys ment. Crec que al barri fa falta un punt de servei Estrelles Altes. Periodista i informació orientat a les dones que pateixen violència. Per a mi ser dona és un orgull encara que també és una lluita. ■

Quiteria Jiménez Romero-Nieva, 65 Anys Estrelles Altes. Va treballar com a supervisora de neteja i actualment és a l’atur en espera de jubilació.

“A la nostra generació ens va tocar una vida molt més dura” Vaig arribar al barri amb 24 anys, quan em vaig casar. Als 26 anys vaig tenir a la meva primera filla i 6 anys després vaig tenir a la segona. Les joves ara són molt diferents a nosaltres, que amb 14,15 estàvem fent ganxet, cosint i aquestes coses. Les noies avui tenen més llibertat per tot. …

Jo crec que tots els homes tenen una mica de masclisme, uns més que uns altres, això és cert.

No obstant això els de abans encara ho eren més, això ha canviat, el meu marit per exemple m'ajuda en els quefers de la casa i veig que passa el mateix amb un nebot que tinc: neteja i fa la Ana Sánchez feines de la casa igual que la seva senyora i com Vozmediano, 76 anys ell la majoria dels joves. M'alegra que això hagi Can Clos. Va Treballar 30 anys com a canviat perquè a nosaltres en general ens va to- dona de fer feines i actualment està car una vida més dura. ■ jubilada

“M'agrada ser dona però alguna vegada he arribat a pensar que si hagués estat home ho hauria tingut més fàcil laboralment”

“Les dones sempre hem portat moltes coses alhora i per això hem desenvolupat més habilitats”

María del Pilar Vidal, 63 anys Carrer Alts Forns. Tintorera

Em vaig casar amb 24 anys i des de llavors visc al barri. Crec que les joves avui tenen més llibertat que la que vam tenir nosaltres en general. Per exemple moltes han pogut estudiar i professionalitzar-se. En la nostra època els estudis, en principi, eren coses dels homes. Jo vaig aconseguir un grau tècnic en comerç però amb 14 anys estudiava de nit i treballava de dia. Les meves filles en canvi han pogut estudiar el que han volgut.

A més hi havia total dependència del marit. Si volies treure la llicència de conduir havies de demanar l'autorització del teu marit. Recordo també que per a la meva nit de noces el capellà ens va fer una carta que acreditava que estàvem casats perquè sense ella, l'hotel no et deixava allotjar-te en parella… Eren temps on la majoria de les dones sofrien en silenci. Ara en canvi es fan denúncies i tenen autonomia econòmica per viure.

Sempre hem hagut de portar moltes coses alhora i per això hem desenvolupat millors habilitats. ■

Jessica Pérez Hermoso, 35 Anys Polvorí. Neteja.

Visc al barri des de fa 12 anys, vaig arribar amb la meva parella que va aconseguir treball aquí i vam tenir 2 fills. Crec que encara queda molt camí per a una igualtat en tots els sentits. Encara som nosaltres les que carreguem amb la feina de casa, independentment que treballis o no. Segueix havent-hi masclisme en la gent jove.

A casa meva ens van educar de forma similar a fills i filles, amb les mateixes obligacions, però encara falta molt, per exemple en l'àmbit laboral, és majoritàriament la dona la que cedeix a deixar de costat el seu treball per poder fer-se càrrec de la família, l'home mai serà qui es quedi a casa a cuidar als fills perquè no surt a compte, doncs normalment són els que més guanyen.

En algun moment he pensat que la meva vida seria una mica més fàcil si hagués nascut home, especialment pel que fa a buscar treball, però malgrat tot m'agrada ser dona. ■

12

PUBLICITAT

Marรง 2017 // www.lamarinadigital.cat

MEMÒRIA DEL BARRI 13

Març 2017 // www.lamarinadigital.cat

Hi havia una vegada un safareig...

Cap als anys seixanta del segle passat, sortint de casa cap a l'esquerra, un cop passat el bar del Valero, la botiga de revistes i la fruiteria, hi havia una porta per on s'entrava a

un safareig. Hi vaig passar molt bons moments amb altres criatures del barri i he pensat que aquesta petita història aniria bé per guardar el record d'un racó del barri de Port...

|| Esther Pardo || Redacció S’havien de pujar dos esglaons d’una alçada considerable per entrar al corredor llarg i fosc que duia al pati dels safareigs. Les parets ni tant sols eren pintades, l’acabat s’havia fet amb ciment enllustrat i al tacte era fred i llefiscós, com el que deu tenir, si es toca, l’esquena d’un gripau. Mai no hi va haver ni una trista bombeta al sostre i si era a l’hivern o bé estava núvol, fins que no arribava a la porta d’entrada al pati havia d’anar a les palpentes.

El cossi on duia la roba era d’estany, pesava mes del que ella podia aguantar, i quan la roba fos rentada i molla, encara pesaria més.

Un, dos, tres, quatre safareigs. Sempre triava el del racó, sota la figuera, allà les altres dones no s’hi posaven perquè havien de donar la volta a tot el pati i sempre triaven els de l’entrada, per altre banda també més assolellats.

Mentre anava fregant les peces de roba amb el sabó dur i fosc que havia fet la mare producte dels olis sobrants dels fregits, la sosa i llargues estones de remenar; el pati s’anava omplint de veus, riures, esquitxades d’aigua i el plor d’alguna criatura que no deixava anar les faldilles de la mare tot reclamant la seva atenció.

De tant en tant, les campanes de l’església, sempre al mateix ritme, anaven desgranant els quarts. Mai més d’una hora al safareig, sinó la mare treia el bastó de darrera la porta si sospitava que s’havia entretingut pel camí amb vés a saber qui. Era per això que mai no aixecava el cap per introduir-se a les converses de les altres dones.

Pel marc d’una finestreta s’escapava la veu de la Sara Montiel i anava a recargolar-se amb la de la més cridanera, que tant bon punt la sentia, deixava anar: - de primaveeera....... la violeteeeraaaa...

Les altres, l’animaven a cantar més i més fort i se la miraven tot comparant les dues veus. Quina llàstima que ja fos casada que si no, aniria a parar al Molino. Què al Molino, a l’Apolo, que té més categoria.

Tot plegat, somnis de dones de barri, que mai no anirien mes lluny que a l’altre vora del riu, o l’altre banda de la muntanya. Però

▶ Safareig de les Cases Barates el 1960.

com que somniar no costa res, totes elles tindrien els nens amb bona educació i mai no els faltaria res. Pel que fa ara, els marits les tractaven com unes reines i aviat canvia-

“La roba bruta era el que la posava en contacte amb el món” rien de casa, que els del patronat ja n’estaven construint uns blocs una mica més enllà de la plaça. Això últim però, quan ho deien mai no es miraven a la cara, per si de cas se’ls notava que no deien la veritat.

Ella només escoltava i no deia res, les altres prou que se la miraven, però ja s’havien cansat de preguntar-li coses, d’interessar-se

d’on era, i que ella no els donés cap explicació ni volgués conversa.

Tant bon punt com acabava d’esbandir tota la roba, la replegava dins el cossi, es posava el mocador al cap perquè el metall no li fes mal, se’l col·locava a sobre i sortia tot dient adéu-siau.

Encara li’n quedava una estona per arribar a la barraca. Havia de recórrer un bon tros de carrer i passar per davant del cinema. Ella no hi havia anat mai, no sabia el que era, intentava imaginar-ho quan les dones del safareig explicaven el que havien vist. També passava per davant del forn i la olor de pa acabat de coure li feia pessigolles des del nas fins l’estómac. Després l’estanc on s’hi venia també diaris, càntirs, cassoles.. i tot seguit, la font d’on cada dia n’omplia uns quants càntirs i galledes. Una mica mes enllà hi havia la carnisseria, allà on comprava la mare, quan podia.

Referència: ASM- CDHMLM

Al final del carrer girava cap la muntanya i enfilava cap amunt el més de pressa que podia. Mai faltava la mare a la porta de la barraca. Al seu costat els tres germans petits.

Ben pensat, encara que pesés, la roba bruta era el que la posava en contacte amb el món, mentre es tornava neta. ■

▶ Dones rentant roba a un antic safareig. Cedida per un veí del barri

14

SALUT

Març 2017 // www.lamarinadigital.cat

La feina de cuidadors recau a les dones L'atenció informal de les persones grans en situació de dependència es defineix clarament marcada pel factor gènere del cuidador, de manera que, com es posa de manifest en tots els estudis, les tasques de la cura recauen, majoritàriament, sobre les dones, representant el 84% de l'univers del cuidador.

El clar gènere femení dels cuidadors es correspon amb unes expectatives no escrites sobre qui ha de cuidar, que apareixen en moltes societats, inclosa la nostra.

Aquesta preponderància del gènere femení entre els cuidadors no és exclusiva del nostre país. Més aviat al contrari, és un resultat que es repeteix en diferents països. Encara que amb algunes diferències, la preponderància de les dones cuidadores es dóna en tots els grups socioculturals.

“Les tasques de la cura recauen, majoritàriament, sobre les dones, representant el 84% de l'univers del cuidador” La constatació de la preponderància femenina entre els cuidadors no ha anat acompanyada del desenvolupament de models explicatius de la mateixa. Quins factors fan que a l'hora de triar un cuidador del gran dependent, entre totes les persones disponibles de la família, l'elecció recaigui la majoria de les vegades en una dona, en països i contextos socioculturals diversos?

Com assenyala Lee (1992), a l'hora de cuidar a una persona gran depenent la primera opció sembla ser la parella, sent més habitual

Esther Pardo i Gimeno Naturòpata

Preparar-nos per al bon temps... que sigui la dona la que cuidi del seu marit que al revés, la qual cosa sembla relacionar-se amb factors demogràfics; en concret, amb el fet que amb freqüència les dones es casen amb homes més grans que elles, i amb la major expectativa de vida entre les dones, la qual cosa porta al fet que les dones sobrevisquin a les seves parelles i al fet que al moment en què elles precisen d'assistència els seus marits amb freqüència hagin mort ja. La segona línia en l'elecció d'un cuidador solen ser els fills, sent llavors molt més freqüent la cura per part de les filles que el dels fills homes. És més, les dades indiquen que quan els fills s'ocupen de la cura és perquè no hi ha cap filla disponible, i amb freqüència ho assumeixen amb l'ajuda de les seves parelles.

Perfil dels nostres cuidadors al barri

Majoritàriament són dones, sovint persones d'edat avançada, esposes o companyes o filles grans que viuen a casa que utilitzen en nombre molt inferior, pel que fa a altres

llocs, recursos socials com a Centres de Día.

Un altre perfil que observem és el de la dona jove amb pocs estudis i amb dificultat per a l'entrada o reinserció al món laboral. Donar ajuda requereix una despesa significativa d'energia i de temps per al cuidador, sovint durant mesos i anys i que té conseqüències en les vides dels qui cuiden: en la seva salut, en l'ús del seu temps, en la seva vida social i en la seva situació econòmica. Des de la perspectiva de gènere les cuidadores informals veuen limitada la seva participació social i la suficiència econòmica conseqüència de l'escàs valor social de la cura, a més de bregar amb el conflicte moral del deure cap als altres enfront de la necessitat de governar la pròpia vida. ■

Font: boletín sobre el envejecimiento nº 35 perfiles y tendencias. Octubre 2008 E.Medina MJ.Valderas CAP Dr. Carles Ribas

Drets i deures sanitaris Des del CAP La Marina fem difusió de la a Carta de drets i deures de la ciutadania en relació amb la salut i l’atenció sanitària: “Què esperem les persones del sistema sanitari públic (drets) i també com ens hi comprometem com a individus amb aquest (deures)” Els principis sobre els quals es basa la Carta són: el reconeixement de la dignitat de la persona, la llibertat i l’autonomia, la igualtat, l’accés a la informació i al coneixement en salut, i el compromís cívic.

Els drets i deures que recull la Carta s’agrupen en els 10 àmbits dels quals destaquem els següents: Equitat i no-discriminació de les persones: Dret a rebre una atenció sanitària equitativa, sense discriminació, que protegeix les situacions de vulnerabilitat i amb tracte respectuós; i deure a respectar i no discriminar els professionals i a altres persones usuàries.

Intimitat i confidencialitat: Dret a preservar la nostra privacitat i intimitat en l’atenció, la confidencialitat de la informació i la nostra llibertat ideològica i religiosa, i deure a respectar la intimitat i la confidencialitat de les altres persones, així com la seva ideològica i religió.

Informació sanitària, documentació clínica i TIC: Dret a disposar de la nostra informació sanitària de manera integrada,

Rafel Vidal

completa i segura. Rebre assessorament i recomanacions sobre la informació sanitària disponible a la xarxa, i deure de facilitar informació veraç sobre les nostres dades i fer ús responsable de les noves tecnologies en relació amb la salut i el sistema sanitari.

Autonomia i presa de decisions: Dret a disposar de tota la informació i el suport necessaris per garantir la dignitat i l’autonomia en la presa de decisions respecte del procés d’atenció, per planificar les decisions anticipades i per poder viure el procés de final de vida d’acord amb el nostre concepte de dignitat, i deure de coresponsabilitzar-nos del nostre procés assistencial i del d’aquelles persones que representem legal-

ment, consensuant les decisions en cas de discrepàncies.

Protecció i promoció de la salut i prevenció de la malaltia: Dret a disposar de seguretat ambiental i alimentària a l’entorn on vivim i rebre una educació en salut que ens permeti adoptar les mesures necessàries per protegir i promoure la salut individual i col•lectiva, i deure a contribuir a la cura i la millora del nostre entorn, vetllar per la nostra salut i la de les persones que estan sota la nostra responsabilitat, evitar riscos per a la salut d’altres persones i fer un bon ús de les mesures preventives. ■ Equip GIS La Marina

Ja ha passat l’hivern i ara toca preparar-nos per al bon temps. De la mateixa manera que canviarem la roba de l’armari, aprofitarem per fer neteja a fons i per llençar el que no ens serveix; també hauríem de fer neteja del nostra cos i també fer canvis.

Hem de recordar que l’hivern és la època de l’any on més ens ve de gust menjar coses pesades, greixoses... en podríem dir contundents i no cal explicar més. Per això i perquè ens hem adonat que pesem alguns cents grams més, serà convenient fer una mica de dieta per desintoxicar-nos.

No cal que us espanti la paraula.

Tot és adaptar-se una mica i treure algunes coses i posar-n’hi d’altres.

Van bé per desintoxicar i depurar, aliments que mengem dels que creixen sota terra com ara les pastanagues, els raves o la remolatxa.

I sobre tot, hem de comptar que la Naturalesa és sàvia i ella mateixa ja ens posa a l’abast el que convé a cada època de l’any. En aquest moment tenim els camps del baix Llobregat i els mercats plens de carxofes. Encara que ja n’he parlat algunes vegades de les seves propietats, insisteixo: Mengeu carxofes, de qualsevol manera, busqueu receptes diferents per gaudir del sabor d’aquesta flor i penseu que per a reforçar l’efecte que fan al nostre organisme, també podeu prendre les fulles en infusió per a depurar el fetge i la vesícula biliar.

I a les amanides, busqueu les fulles amargues, com ara l’escarola, l’endívia o la ruca. Barrejades amb algun enciam més dolç i amanides amb suc de llimona, ens donarà sensació de neteja interna i bona dosi de vitamines i minerals.

Salut!!!

CULTURA 15

Març 2017 // www.lamarinadigital.cat

Lynne Marti: “A la música quan menys ho penses surten ocasions emocionants i especials” de l’època en la que era a Berlín i ara al tornar, m’agradaria recopilar-los i gravar-los tranquil·lament amb banda. Ja està preparat el videoclip d’un d’ells i falta entrar a l’estudi. Actualment toco amb la Marina, una violinista, guitarra i veu.

Com vens la teva música? Quina ha estat la teva experiència amb discogràfiques i representants?

Hem tingut de tot amb el món de les discogràfiques; des de llops salvatges que només volen succionar la teva il· lusió i embutxacar-se els percentatges fins a gent que ha intentat fer el millor que podien, però la competència es ferotge i s'ha d'estar mentalment molt preparat per estar a peu del canó. El negoci musical és un gran negoci i no tothom està preparat per regalar els seus somnis a qualsevol preu. Però a vegades quan menys ho penses surten ocasions emocionants i especials En tot aquest temps de concerts i vida musical, ¿ens podries explicar alguna anècdota musical?

Amb la banda que vaig estar 13 anys, els Poet in Process vam fer de teloners de Muse pel sud d’Europa. En un dels mega concerts que es muntaven em vaig trobar al Mat Belamy al lavabo fent bafs. Li vaig preguntar què li pasava i em va dir que tenia un refredat ben fort...jo sí que portava un

|| Soraya Diebra || Redacció Bon març a tothom! Ja s’apropa l'estació de la floració, de l'esplendor i la frescor, i en aquesta estació la protagonista és la dona. Dones que sempre hem estat al món però no hem tingut una valoració fins fa poc i encara ens queda camí per millorar la societat.

Així que aprofitant aquesta temporada entrevistem a una artista, a la cantant Lynne Marti.

Com vas començar al món de la música i quina va ser la teva primera banda?

Vaig començar de ben petita cantant amb el meu pare i a l’escenari del Faristol, el bar/restaurant dels meus pares. Un lloc molt musical on hi han passat moltíssims músics que he pogut escoltar i admirar tots aquests anys.

La meva primera banda va ser Highleaf, que seria la traducció literal del poble d’on he crescut: Altafulla. Fèiem un rock molt potent amb influències dels setanta i vam arribar a gravar un disc que encara ara escolto de tant en tant.

Quins projectes tens actualment?

Actualment estic amb el meu projecte personal. Temes que van sorgir

L'agenda de març Activitats relacionades amb el Dia Internacional de les Dones

Dimecres, 8

Hora: 19h.

Dia de la dona: homenatge a Maria Ortega.

A càrrec de Montjuïc Poètic i actuació musical de Claudia Cabero.

Col·labora La Marina i La MarinaFM Lloc: Biblioteca Francesc Candel

Dijous, 9

Hora: 19 h Les dones canvien els barris i la ciutat en moviment(s) dones de Barcelona, 40 anys i més Taula Rodona amb Pilar Ripoll, Assumpta Alba i Anna Rubio Lloc: Biblioteca Francesc Candel Organització: Programes de Memòria.

Ajuntament de Barcelona

Divendres, 10

Hora: 10.15 h Musica i sexisme, aportant noves mirades Taller adreçat a joves.

Lloc: Espai Jove la Bàscula.

Organització: Taula de Dones de la Marina Col·labora: Associació per a la igualtat d’Oportunitats Diversya.

Hora: 19 h Per mi, per nosaltres

Diversos tallers de coneixement personal.

Trobada amb berenar.

Lloc: Associació Can Clos Organització: Associació Veïns Can Clos

Dissabte, 11

Hora: 10 h Temps de dones, temps d’esports Inscripcions i presentació a les 10 hores.

Tallers diversos per promoure l’esport d’expressió corporal, dansa – taller passos de flamenco. Posa’t la samarreta. Tamborí.

A les 12.45h Final de festa Lloc: Parc Can Sabaté Organitza: Centre Cultural Estrelles Altes Hi col·laboren: ARY ESPORT, Amb veu de Dona, la Marina FM102.5, AV Can Clos Hora: 12.30 h Les dones a l’espai públic Taula-debat i dinar per a les persones participants. Cal inscriure-s’hi abans a donalamarina@gmail.com. Aforament limitat a 100 persones Lloc: Plaça de la Marina Organització: Taula de Dones de la Marina Hora: 16 h Identifiquem i denunciem els punts negres d’assetjament al carrer al nostre barri Dinàmica per identificar els punts del barri on hi ha més assetjament al carrer. Tots els veïns i totes les veïnes hi podrán participar.

Lloc: Plaça de la Marina Organització: Taula de Dones de la Marina

Hora: 18 h Júlia, la filla de l’emperador Obra de teatre. L’any 39aC neix Júlia, única filla d’Octavi Cèsar August, un dels emperadors més importants de Roma.

Lloc: Sala Pepita Casanellas Organització: Taula de Dones de la Marina

Dijous, 16

Hora: 19h.

T’interessa: Dones i rock: com fer-se un lloc en un món d'homes.

A càrrec de Toni Castarnado Linde.

Lloc: Biblioteca Francesc Candel

Dijous, 30

Hora: 19h.

Lluites compartides. Taula rodona amb diverses entitats del barri. Amb actuació musical. Organitzat per Òmnium Cultural Lloc: Biblioteca Francesc Candel ACTIVITATS INFANTILS

Dimecres, 15

Hora: 18h. Contes a la mà.

A càrrec de Marta Gorchs

Dimecres, 22

Hora: 18h.

Sac de Rondalles. Dones que fan història. A través d’un recull de contes, mites i llegendes donarem a conèixer les gestes d’algunes d’aquestes dones que han fet i fan història. A càrrec de Mosaics

refredat guapo i tenia la veu ronca.

El tio va fer un dels millors concerts tot seguit... una veu increïble. Em vaig quedar amb la gota caient pel front! ¿Has tocat al metro alguna vegada?

No he tocat mai al metro però cada vegada que veig a algú tocant em paro a escoltar i li dono un somriure ;) ¿Quins són els teus ídols? ¿A quina banda t’agradaria telonejar?

A qui m’agradaria telonejar? Buf, hi ha tanta gent bona que fa coses increïbles...doncs a molts, al gran Nick Cave, la PJ Harvey, els Radiohead, al Bob Dylan i m’hagués agradat molt telonejar al mestre Leonard Cohen...la Nina Simone...

Digues tres cançons que hagin marcat la teva vida.

“Suzanne” de Leonard Cohen, “Desolation Row” de Bob Dylan i “Pyramid Song” de Radiohead.

Deixa informació d’alguna web on es pugui sentir algun dels teus projectes. https://www.reverbnation.com/poetinprocess https://soundcloud.com/lynne_martin Fins aquí acabem l’entrevista i com sempre us esperem al proper número de La Marina. Ens veiem a la primavera! ■

El Far Dia Internacional de les Dones Un any més, arriba el 8 de Març, el Dia Internacional de les Dones. Al barri volem celebrar-ho i treballar per a que algun dia no ens calgui reivindicar res. Volem que el masclisme s’eradiqui de les nostres llars, carrers, feines, de tots els espais que habitem. I, ja que parlem d’espais, aquest 8 de Març la Taula de Dones de La Marina, de la qual la biblioteca en forma part, ha programat una Jornada dissabte 11 de març a la plaça de la Marina en què, sota el lema Dones i Espai públic, parlarem sobre com ocupem els espais públics segons el gènere.

En funció del gènere, vivim de maneres diverses els carrers, les places, els transports públics, el nostre paper en associacions i entitats de tota mena. Volem parlar-ne i escoltar quantes més veus millor. Ah, i qui vingui a la plaça tindrà paella, que no podem viure només de paraules! Això si: cal inscripció prèvia a aquest correu: donalamarina@gmail.com. I, després del cafè, teatre a la Sala Pepita Casanelles. Abans d’això, el 8 de Març, a la biblioteca, Montjuïc Poètic i Clàudia Cabero ens oferiran una vetllada musical i poètica per homenatjar les dones treballadores. I al dia següent, 9 de març, també a la biblioteca, hi haurà una taula rodona imprescindible: “ en moviment [s] Dones de Barcelona”, en què es commemoraran el 40 anys de les I Jornades Catalanes de la Dona.

Us hi esperem! #lamarinaésdona!

16

ACTUALITAT / PUBLICITAT

Març 2017 // www.lamarinadigital.cat

Gas Natural Fenosa realitza la primera càrrega de gas natural liquat per a un ferri de Baleària al Port de Barcelona El passat mes de gener GAS NATURAL FENOSA i Baleària van concloure amb èxit al Port de Barcelona la primera càrrega, o bunkering, de gas natural liquat per al ferri Abel Matutes, en el qual ambdues companyies desenvolupen un projecte pioner a Espanya que consisteix en la instal·lació d'un motor auxiliar a gas natural així com un tanc de gas natural liquat (GNL) amb l'objectiu de reduir les emissions i millorar la qualitat de l'aire.

La càrrega del gas natural s'emmarca dins del contracte de subministrament energètic que van signar ambdues companyies al impulsar el projecte.

Aquest procés de bunkering és de tipus truck to ship (TTS) i consisteix en el traspàs directe del combustible d'un camió cisterna al vaixell Abel Matutes. Es tracta de la primera operació d'aquestes característiques que es realitza al Port de Barcelona, dins del Pla de Millora de la Qualitat de l'Aire impulsat per aquest enclavament el 2016.

La primera càrrega suposa una fita destacada del projecte ja que a partir d'ara, i una vegada realitzades les proves pertinents, el vaixell podrà començar a operar amb el motor auxiliar de gas natural i la conseqüent reducció d'emissions en les maniobres del fer-

gas natural liquat per a vaixells, camions i maquinària de terminal.

ri, tant en l'entorn portuari de Barcelona com en el de Mallorca, ciutats que connecta diàriament aquest ferri de Baleària.

Un projecte per a reduir emissions L'aplicació d'aquesta tecnologia al vaixell es tradueix en una reducció d'emissions i un estalvi anual de prop de 4.000 tones de diòxid de carboni (CO2), més de 60 tones d'òxid de nitrogen (NOx) i 6 tones d'òxid de sofre (SOx).

El projecte continua el seu desenvolupament després de la instal·lació d'un motor a gas auxiliar i un tanc

de 30m³ (autonomia per a una setmana) a la coberta 8 del vaixell Abel Matutes. El ferri, que té una eslora de 190 metres, disposa d'una capacitat de 900 persones i 2.235 metres lineals de càrrega rodada.

Aquesta actuació s'emmarca en el projecte europeu CLEANPORT i ha estat cofinançat per la Unió Europea a través del programa CEF-Transport, en el qual participen, juntament amb GAS NATURAL FENOSA i Baleària, els ports de Barcelona i Palma de Mallorca i la Direcció General de la Marina Mercant. Per al Port de Barcelona, es tracta d'un projecte estratègic per a fomentar i estimular el canvi de combustible a

El gas natural, clau per a descarbonitzar el transport marítim El sector del transport és clau per a mitigar l'escalfament global, ja que és un dels que més contaminen i un gran emissor de CO2. En aquest sentit, el gas natural vehicular (GNV), tant en el seu ús com a gas natural comprimit (GNC) per al transport lleuger, com el seu ús com a gas natural liquat (GNL) per a vaixells i transport pesat, està cridat a ser el combustible del futur en el transport a causa dels seus múltiples avantatges.

De la mateixa manera que passa amb el transport per carretera, el GNV, en la seva modalitat liquada, o GNL, és també un combustible amb gran potencial per a descarbonitzar el transport marítim ja que la gran majoria de les embarcacions funcionen actualment amb productes derivats del petroli. L'ús del gas natural liquat com a combustible per al transport de mercaderies repercutirà en una important reducció de les emissions contaminants i de partícules en suspensió de l'activitat portuària, tal com recull el Pla de Millora de la Qualitat de l'Aire aprovat pel Port de Barcelona l'any passat.

Març 2017 // www.lamarinadigital.cat

ACTUALITAT / PUBLICITAT 17

Les agressions al Sistema Públic de Pensions Darrerament diferents mitjans estan informant del saqueig del Fons de Reserva de la Seguretat Social per part del PP. Així, podem comprovar que el passat 1 de desembre van treure 9.500 milions per pagar la paga extra de Nadal i el 20 de desembre van fer l'últim atracament, de 1.000 milions més, per pagar les retencions de l'IRPF dels pensionistes. Aquestes quantitats se sumen als 9.700 que van treure abans de l'estiu. Així que per al 2018 ja no quedaran diners per pagar la segona paga extraordinària. I amb aquesta excusa miserable i prefabricada preparen un nou urpada a les pensions públiques que hem d'impedir amb la lluita! Pacte de Toledo.

El 1994 CiU va presentar una Proposició no de Llei aprovada pel Congrés dels Diputats per la qual es creava una Ponència (Pacte de Toledo), Aquesta Ponència es va aprovar el 6 d'abril de 1995 i es va concretar mitjançant la LLEI 24/1997, de 15 de juliol, de Consolidació i Racionalització del Sistema de Seguretat Social. La majoria de partits i sindicats majoritaris van donar suport a aquesta Llei, excepte IU i els partits de la l'Esquerra Independentista.

En síntesi, el que s’aprovava en el Pacte de Toledo era el següent: "Les cotitzacions socials han de ser suficients per a la cobertura de les prestacions contributives; per a això, s'efectuaran les previsions necessàries a fi de garantir l'equilibri present i futur d'aquesta part del sistema de la Seguretat social ".

En conclusió, se suprimia l'aportació que venia fent l'Estat i es crearia un Fons de Reserva amb els "excedents després de pagar les pensions".

• Alternatives a la situació actual Davant d'aquesta situació, tal com planteja la Marea Pensionista de Catalunya, cal derogar tota l'arquitectura jurídica que ha significat el Pacte de Toledo i en el seu lloc establir: Amb independència d'enfortir les cotitzacions socials (eliminar els topalls de cotització, incorporar variables respecte a la productivitat, eliminar les tarifes planes, revisar exempcions etc.), el finançament ha d'estar garantit per una llei que obligui els pressupostos generals de l'Estat a assignar-hi les partides que conjunturalment siguin necessàries per pagar les pensions.

Però no n'hi ha prou només amb fer propostes, ÉS L'HORA DE LA MOBILITZACIÓ. Si la majoria dels/les pensionistes prenem consciència de les agressions que estem patint des del 2010 per part de tots els partits que estan sotmesos als dictats de la Unió Europea, la nostra força serà incontenible i hauran de tirar enrere totes les mesures que ens han imposat.

Però la lluita no ha de quedar reduïda només als pensionistes, sinó també a les/els treballador/és actuals, als/les joves... que són els més afectats per les reformes. Per tant, tots ho hem de tenir clar "SÍ LLUITEM ASSEGUREM LES PENSIONS D'AVUI I DE DEMÀ". ■

Adriana Beidenägl i Juan Montero Membres de la Marea Pensionista de la Marina / ZF

18

LA MARINA DEL COMERÇ ASSOCIAT

Març 2017 // www.lamarinadigital.cat

Carta oberta a l'Alcaldessa de Barcelona Benvolguda alcaldessa: En nom de l’Associació de Comerciants la Marina i amb suport de la Coordinadora de Comerciants i Veïns: ens adrecem a vostè per donar-li a conèixer la situació actual dels barris de la Marina.

Des de fa temps les diferents entitats del territori estem fent grans esforços per millorar la vida del veïns i veïnes del barris.

Ens adrecem a vostè perquè ens sentim desatesos. Estem cansats de fer propostes engrescadores per al futur del barri que no reben resposta per part de les administracions públiques.

Aquí li exposem una relació dels anhels dels veïns de la Marina: • Des de fa anys l’eix central del barri, el passeig de la Zona Franca, es troba en un estat deplorable que degrada la imatge de la zona i la deshumanitza (parades de metro inacabades, escassa il·luminació, voreres malmeses, accessos inadequats…). És una via ràpida que desuneix els diferents barris de la Marina, cosa que perjudica la cohesió veïnal i la dinamització de la zona.

Si us plau, no ens demanin d’esperar més! Volem, necessitem, un passeig de la Zona Franca digne dels seus habitants.

• Falta d’equipaments esportius (espai de fitnes, piscina…). Tots els barris de Barcelona disposen d’equipaments esportius municipals complets. A la Marina, els veïns marxen cap a altres zones de la ciutat a fer esport.

Això no els passa a altres barcelonins.

• Els parcs i jardins del barri es troben en un estat d’abandonament des de fa anys. Es fa necessària una revisió dels parcs del barri. Aquests espais s’estan perdent per la falta de conservació pública (pèrdua de la flora dels jardins i falta d' equipaments infantils adequats).

• Per part de les administracions publiques, Ajuntament i Generalitat, hi ha falta de valoració de projectes econòmics atractius per als barris de la Marina (com per exemple, la ubicació de la pista d’esquí, un hotel de qualitat al barri, un equipament cultural a nivell de ciutat com un teatre o auditori). La cultura és molt important per a nosaltres.

Les entitats han de participar en aquestes valoracions, en aquests projectes innovadors, en projectes diferents que busquen sumar i no restar a la Marina.

• Revisió del pla de mobilitat dels busos del barri. La Marina depèn dels autobusos per comunicar-se amb la resta de la ciutat. Un barri urbanísticament tan ampli necessita els autobusos per ajudar a la comunicació interna entre ells. No oblidem que la població de la Marina està envellint i hem de facilitar el transport a la gent gran que hi viu.

• Preocupació per la reubicació al barri de famílies problemàtiques des d’altres zones de Barcelona o rodalies. Això està deteriorant greument la imatge del barri. Els habitants de la Marina volen quedar-se a viure aquí, com han fet els nostres pares i els nostres avis, però si el barri es deteriora a nivell de qualitat de vida els veïns marxaran i es perdrà l’essència de barri-poble on tothom es coneix.

• Els veïns i veïnes de la Marina estem cansats que es coneguin els nostres barris com a focus de venda de drogues i marginació. Aquí, hi viuen persones amb moltes ganes de lluitar per la dignitat d’aquest raconet de Barcelona que

Botigues associades: ADMINISTRACIÓ LOTERIA ELECTRODOMÈSTICS ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA ELECTROUTLET Alts Forns, 78 Mare de Déu de Port, 379-381 ELECTRODOMÈSTICS Tel. 93 331 52 98 VANWARD PG. Zona Franca, 124 AGÈNCIA IMMOBILIARIA Telf. 93 535 52 52 CENTURY 21 Dux3 ESPORTS Foneria, 33 MARINA BIKE ANIMAL DOMÈSTIC Alts Forns, 73. 93 566.91.02 MON ANIMAL Foneria, 43-45. 93 431 74 02 ESTANCS ESTANC ZONA FRANCA MASCOTAS Pg. Zona Franca, 244. 93 332 69 46 c/Mare de Déu de Port, 256 EXPENDURÍA Nº 276 Telf. 93.174.66.06 Alts Forns, 70-72. 93 332 65 66 PERRUNIS ESTÈTICA c/Mineria, 17. 93 269 33 71 LOVE NAILS ASSESORIES-GESTORIES Mare de Déu de Port, 260 local 1 ANNA MARIA MADRID Telf. 628242525 / 930093840 ASSESSORIA SLP Gran Via, 146 7è 2a. 607 338 236 Corpo Estetic Foneria, 4 GESTORIA FRANCISCO Tel 677575007 JAVIER BOFILL LAMA FARMÀCIES Mineria , 4-6 Esc. A 7º 4ª FARMÀCIA CUSCÓ Telf. 609932494 / 932989977 Pg. Zona Franca, 162 AUTOESCOLES Telf. 93 421 81 29 AUTOESCOLA ZONA FRANCA FARMÀCIA FORNS-GIRÓ PG ZONA FRANCA, 186 Mare de Déu de Port, 234 Telf. 93 331 86 12 Telf. 93 332 21 94 AUTOESCOLA FIRA Ctra. del Prat, 46, 08038 BCN FARMÀCIA ROBERT-ESTELRICH Mineria, 12 Telf. 93 332 10 75 Telf. 610 16 84 07 AUTOMÒBILS KIA AR MOTORS Pg. Zona Franca, 6- 8 Telf. 93 223 92 88

FARMÀCIA FRANCESCA PANADES MAS Pg. Zona Franca, 226 Telf. 93.332.34.47

FORNS DE PA 365. CAFÈ I FORN DE PA I DEGUSTACIÓ Mare de Déu de Port, 271 Telf. 93 421 87 26 365. CAFÈ FORN DE PA I DEGUSTACIÓ Mare de Déu de Port, 379 Telf. 93 422 38 47 CAFÈ I PÀ MÉS QUE BÓ Mineria, 18-20 FOTOGRAFIA GALERA FOTOGRAFIA PG. Zona Franca, 177- 179 Telf. 93 332 57 97 GELATERIA JIJONENCA MINERIA c/ Mineria, 10, local 3 Telf. 627.28.30.77 JOIERIES JOIERIA RAMON CARNÉ Ruiz de Alda, 8. 93 332 02 06 JOYERÍA LURA Alts Forns, 75. 93 422 14 48 LLAR D’ INFANTS EL GALL I LA GALLINA Mare de Déu de Port, 355 Telf. 93 332 26 78 LLAR D’ INFANTS ELS GEGANTS Jardins de la Mediterrània s/n.

Telf. 93 296 48 18

en temps passats era un lloc amable, amb camps i platja, amb un passeig ple d’arbres on es passejava i se’n gaudia.

• El nostre barri viu d’esquena als grans esdeveniments de la ciutat i en pateix les conseqüències: el MWC (Mobile World Congress) no ens aporta res, tot el contrari, els dies de fira patim els embussos de trànsit i els alts índex de contaminació acústica i mediambiental. Quan hi ha els concerts de música a Montjuïc passa el mateix. I així un llarg, molt llarg, etcètera.

• Falta més presència de la Guàrdia Urbana per supervisar el bon ús de les àrees de càrrega i descàrrega al barri, per controlar el problema de la venda ambulant...

• Hi ha moltes coses, moltes coses que ens preocupen i que ens agradaria comentar amb vostè.

Li demanem, alcaldessa, una reunió per parlar de tu a tu, ja que no s’ha de perdre el contacte amb el ciutadà. Confiem en vostè i en els seus orígens reivindicatius…la paraula no pot quedar en l’oblit! És per aquest motiu que quedem a la seva disposició, per poder explicar-li de primera mà, directament, totes les nostres inquietuds i també els nostres somnis per fer del nostre barri, un barri digne, un barri digne d’una ciutat com la nostra, Barcelona.

Moltes gràcies per l’atenció dispensada i quedem a l’espera de la vostra resposta.

Cordialment, Iván Ruiz President de l’Associació de Comerciants la Marina En nom de tota la Junta de l’Associació

MacMOBLES ZONA FRANCA -2 CARNISSERIA ÀNGEL Ctra. Del Prat, 11. 93 421 20 70 Foneria, 26 b. 93 332 64 44

CAFETERIA CERVECERIA LA DOR c/Energia, 28. Telf. 93.422.77.55

MODA I COMPLEMENTS WALA SPORT Pg. Zona Franca, CONDIS SUPERMERCATS Pg. Zona Franca, 210- 214 191-205. Telf. 93 332 04 13 Telf. 93 431 84 78 ROBA AMIGA (Projecte home) c/ Mare de Déu de Port, 337 REFORMES INTEGRALS NOUESPAI, S.C.P Telf. 93. 298. 98.75 Pg. de la Zona Franca, 177 GARIBAL (Tienda de Cristales Telf. 93.517.63.18 y tachuelas) TENMAN REFORMES c/Mare de Déu de Port, 252, c/Mare de Déu de Port, 407-409 local 17. Telf. 93.192.73.66 Telf. 629.82.92.85 ÒPTIQUES JOSA ÒPTICS Pg. Zona Franca, RESTAURACIÓ TAVERNA DEL CONDE 155. 93 432 24 98 Foneria, 46. 93 527 08 42 VISTA ÒPTICA GRANJA ELENA, S.C.P Mare de Déu de Port, 252 Pg. Zona Franca, 228 Telf. 93 331 40 47 Telf. 93 296 98 43 PAPERERIES LA PATATONA PAPELERIA NAVARRO Foneria, 40. Telf. 93 331 02 38 Pg. Zona Franca, 181 Telf. 93 332 57 94 BAR EL BOCAITO

PIRIPIPAO Arquitectura, 20 (Carretera del Prat) 93.421.12.03 Hospitalet de Llobregat

PASTISSERIA CREATIVA ZAS! CAKE Mare de Déu de Port, 272 Telf. 93 141 97 75

c/Mare de Déu de Port, 261 93 422 15 99

LÓPEZ GARCÍA Pg. Zona Franca, 228 Tel. 93 332 22 12

ENRIC I PAU Minería, 4-6. 93 332 25 62

BOM CAFÉ c/Mare de Déu de Port, 367 610.323.191 RESTAURANTE AUKIS c/Mare de Déu de Port, 385 LLUNA DE MEL c/Energia, 34 Tel: 93 518 06 63 REVISIÓ CARNET DE CONDUIR CERMASA CENTRE MÈDIC Gran Via, 162 Telf. 93 431 431 05 89 SABATERIES JUBEL ZAPATERIA c/Mare de Déu de Port, 252 Telf. 93.432.16.98

SALUT BAR JUEVES 5 CENTRE D’ INFERMERIA Pg. Zona Franca, 151 08034 Bcn I PODOLOGIA 934324022 Mineria, 17. Telf. 93 332 14 98 PERFUMERIES I DROGUERIES DROGUERIA FELI TOMA TAPA TEXTIL- DECORACIÓ- LLAR Alts Forns, 74. 688 89 30 77 Jardins de la Mediterranea, TOLDOS DURAN local 11. Telf. 93 166 76 23 Mare de Déu de Port, 260 DROGUERIA RAMIRO

LA SAL DEL PORT Foc, 84. Telf. 93 007 59 88

PERRUQUERIES BALLESTERS PERRUQUERS UNISEX Mare de Déu de Port, 413 bxs BAR PADDOCK LLAR D’INFANTS XUMETS Passeig de la Zona Franca, 145local 3. Telf. 93 422 10 48 Energia, 10. 93 431 76 72 149. Telf. 93 331 84 33 ▶ CELLERS FERRETERIES -LAMPISTERIES MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ Dani Fernandez BAR RTE. CAL CAMPÀ CELLER PEÑA BAYOT COLLADO, S.L MACARRO Ferrocarrils Catalans, Estilistes (NOU SOCI) Passeig de la Zona Franca, 109 Aviador Franco, 15. 93 332 63 95 Mare de Déu de Port, 168-170 87-89. Telf. 93 332 78 56 Paseo de la Zona Franca, 132 Telf. 93 360 68 69 Telf. 93 421 49 22 934 32 15 90 COPISTERIES MOBLES BAR RTE. CASINO SEAT COPISTERIA SANT JORDI QUADRES I MARCS COMERCIAL ÁLVAREZ MUEBLES EL CISNE Mecànica, 22 C/ Foneria, 42. 93 421 33 23 ART I DECORACIÓ Energia, 20. 93 421 59 77 Pg. Zona Franca, 224. 93 332 26 98 Mineria, 17. 93 296 70 03 BAR-RESTAURANTE CORREDURIES D’ASSEGURANCES TU CERREJERIA.COM MacMOBLES ZONA FRANCA O'RINCÓN Gran Via, 158 QUEVIURES ICALI CORREDURÍA DE SEGUROS Pg. Zona Franca, 173. 661 991 144 Pg. Zona Franca, 141 Telf. 93. 461. 61.48 ALIMENTACIÓN RUIZ Mare de Déu de Port, 252 Telf. 93 432 37 99 Energia, 3. Telf. 93 332 31 43 Telf. 93 223 33 09

Telf. 93 331 63 49

TALLERS MECÀNICS TALLERES J.F Mare de Déu de Port, 279 Telf. 93 332 89 95 TALLERES PÉREZ- ALONSO Mare de Déu de Port, 124 Telf. 93 223 30 42 TELECOMUNICACIONS I.T.C. SYSTEMS Mare de Déu de Port, 305-319 (Jardins de la Mediterrània) Tel. 93 421 56 17

www.comerciantslamarina.cat a.c.lamarina@gmail.com Tel i fax: 934212386

Excma. Sra. Ada Colau Alcaldessa de Barcelona

COMUNICACIÓ 19

Març 2017 // www.lamarinadigital.cat

Si t’interessa el hip hop, la cultura, l'actualitat, l’humor i l'entreteniment, sintonitza...

Les propostes de la nova temporada de la Marina FM 102.5

Si el Hip hop és la teva religió, Hiphopía Fes-T la fresca, les ofertes culturals de és el teu temple… la ciutat amb un toc d’humor Hiphopía és el programa de hip hop de La Marina FM. Si t’agrada aquest estil musical, els dissabtes de 18:00 a 20:00h tens una cita amb nosaltres. Dues hores de programa que setmanalment ens permeten recórrer el panorama musical nacional i internacional.

A més, contem amb varies seccions: Maryan ens porta una selecció de les noticies que han destacat cada setmana, les novetats musicals i l’agenda de concerts de la teva ciutat; Deva ens presenta un artista i ens explica curiositats sobre ell, la seva historia, l’origen del seu nom (o del seu grup), etc..

També col·labora amb nosaltres Alberto, El Cheff (component del grup El Límit) que amb el seu estil únic i personal, ens posa al dia dels grups emergents i els seus millors tracks. I per últim però no per això menys important, tenim l’entrevista que fem amb l’estil personal de Hiphopía, unes entrevistes que ens permeten no només conèixer a l’artista, sino a la persona que hi ha darrera d’ell. Pel programa ja han passat artistes de la talla de: Tote King, Zatu (SFDK), Costa, Natos i Waor, Denom, Arce, Juaninacka, Capaz….i un llarguíssim etcètera.

Teniu totes les entrevistes al canal de Youtube del programa i podeu formar part d’aquesta família a través de les xarxes socials: Facebook, Twitter (només heu de buscar el nom del programa) i Instagram (hiphopia.es). I si tens un grup de hip-hop i vols promoció o donar-te a conèixer, Hiphopía pot ser el teu trampolí: envia’ns un tema a través d’e-mail a hiphopiasmr@gmail.com, explica’ns una mica sobre tu o el teu grup i la teva maqueta sortirà en antena. Si el Hip-hop és la teva religió, Hiphopía és el teu temple.

El Fes-T la fresca és un programa magazine de propostes culturals, (i no tant culturals) que pretén informar amb humor i l’entreteniment a part iguals. Volem proposar-te les activitats culturals més interessants de cada setmana.

Aquest programa es fa amb ràdio-teatre. Per aconseguir que l’oient gaudeixi s’han dividit rols i hem aconseguit crear personatges. El programa el dirigeix un cunyat misogin. Un personatge que vol acabar ja i que li agrada tot menys la cultura. També comptem amb la col·laboració d’una feminista, una activista social, un alcohòlic i el més important, l’heroi del programa. Aquestes figures son imprescindibles perquè el Fes-T la fresca tingui el to humorístic que busca.

El Fes-T la fresca és un programa de joves per a joves, que utilitza l’argot i l’humor d’ells mateixos. Com que els joves es troben a les xarxes socials, el programa és molt actiu tan en Facebook com a Twitter. Cada dijous, de 22:00 a 23:00, el Fes-T la fresca, l’únic programa d’estiu que és fa tot l’any, posa la monotonia de cap per avall. ▶ L'equip de Fes-T la Fresca amb el grup de musica MOBLEBAR.

No som Sants, un programa d’actualitat amb entreteniment.

No som Sants busca cada dimarts fer-vos riure. I també fer-vos passar una bona estona combinant l’actualitat amb l’entreteniment.

Per això, compten amb un planter de col·laboradors inigualable!

Tot el que no sabem de música, ens ho explica l'Adrià Pagès, el col·laborador que més secrets i anècdotes sap dels artistes i les seves carreres. No és una secció de musica corrent....

En Gabriel Corominas ens comenta tots els dimarts a Vermella Directa l'actualitat esportiva i també ens explica alguna curiositat.

Si ets un apassionat de l’actualitat internacional no et pots perdre Mapa Mundi. Paolo Licari sempre ens fa cinc cèntims de les darreres novetats del planeta, tot comentant allò més rellevant en una tertúlia improvisada. Ara per ara Donald Trump ocupa un espai important però ja s'han encarregat des de la direcció tècnica de amenitzar-ho. Descobreix-ho al següent programa!

L'Anna Agramunt puja al carro aquesta temporada en l'àrea de la tecnologia i ens porta 3 aplicacions curioses que val la pena descarregar-se. ▶ L'equip del programa No som Sants.

L'Àngela Sanchez Ortiz repeteix un any més amb el Serieliculatre, un nom molt adient ja que ens parla de sèries, pelis i teatre.

Però més enllà del setè art també hi ha vida. De fet, molta vida, i sinó que li ho diguin al nostre culturista. L’Aleix Romea ens descobreix cada setmana un museu català, un museu friki i una historia que val la pena escoltar.

I per tancar el programa, no ens podem oblidar de la secció més mítica de No Som Sants, i també la més longeva, les Curiositats de la Sílvia Depares, que ens han acompanyat durant aquestes cinc temporades. La Sílvia, a més, és la tècnica i la presentadora del programa. Un tasca que comparteix amb el seu co-presentador, Jordi Roca. Encara que sembli un acudit, és l’etern aspirant a tenir secció, sempre disposat a explicar-nos alguna noticia absurda que mai arriba.

Tot això i molt més amb un to desenfadat i positiu, Ja ho sabeu, si voleu escoltar-los, cada dimarts a les 8 del vespre a La Marina FM i els dissabtes de 12 a 14h. Ah, i pels internautes també els podeu escoltar a través de la pàgina web de la Marina FM.

Si el que vols és desconnectar, “El Montacargas” és el teu programa.

Si vols assabentar-te de les darreres declaracions de Maria Dolores de Cospedal, què fer en cas d’onada de calor, o quina és l’alineació del Betis… ho sentim. El Montacargas no és el teu programa. Però si el què vols és desconnectar, saber quants calçots s’ha fotut el paio que ha batut el rècord de menjar-ne o qui ha de tornar a trucar quan es talla una trucada...Suma’t a la nostra dilatada audiència! Et podem garantir que tot el que diem, alguna vegada ja ho havies pensat! I que no et culturitzarem! I que t’enganxaràs i et tornaràs més friki que nosaltres!

Baixa’t el Podcast i podràs treure a passejar al teu gos o al teu fill sense haver d’aguantar la cara de cul dels teus veïns. Però...sshhhhh… no li diguis a ningú. No volem que la gent ens escolti massivament, així podem seguir dient animalades!

Ah! Si ets dels què et dona morbo el directe… a nosaltres també. Escolta’ns tots els dilluns de 21 a 22h de la nit a La Marina FM, la teva ràdio de proximitat.

PD. Hem dit cul? Upps, ha degut de ser un lapsus!

Març 2017 // www.lamarinadigital.cat

L'ENTREVISTA

“A força del temor de perdre el poc que tenim han aconseguit que no protestem” Yohany Limpias - Redacció Fem l'entrevista a les instal·lacions de la Marina FM. Els micròfons no la posen nerviosa. Ha passat vuit anys de la seva vida davant d'ells i li resulten familiars. Repassem la situació de les treballadores, la seva visió dels sindicats, la política, el barri i altres temes.

Ara mateix és un luxe tenir un treball fix, què significa per a tu el teu lloc a SEAT? Mai vaig pensar que em podia passar.

Porto 20 anys, i ha estat d'allò més bonic.

Conèixer gent, saber treballar en equip i també aprendre que el món no és rodó.

Què feies abans d'entrar a SEAT? Vaig començar netejant cases i anava coneixent més treballs, però no saber parlar català era un problema. En un treball de planxadora em van dir que necessitaven algú que sabés català, jo no en sabia però al final em van contractar i hi vaig estar 10 anys, fins abans d'ingressar a SEAT. Va ser com la meva segona casa i encara mantinc bona amistat amb el que va ser el meu cap.

En aquests 20 anys a SEAT, quina és la teva experiència com a dona?

Ara es porten molt bé, abans no permetien dones al taller on sóc. Vaig entrar en una època difícil, els homes que hi havia eren masclistes. Ho vaig viure durant set anys fins que van començar a venir joves i va haver-hi un canvi brutal. És cert que les dones no podem fer certs treballs per la força física, però tenim altres habilitats que ells no aconsegueixen. Avui tot ha canviat, estem integrats homes i dones.

A SEAT han estat molt forts els sindicats, tu n’ets part d'algun?

N’hi ha quatre: UGT, CNT, STS i Comissions. Jo sóc part d'UGT Com viviu els treballadors la poca credibilitat que actualment tenen els sindicats?

Entre els treballadors hi ha malestar i descoratjament. Vivim l'Espanya mansa, tenim por que algú ens toqui perquè estem acomodats. Per això ens donen pals per tots costats. No tenim res per comprar i ens és igual. Els sindicats no estan fent el seu treball. A força del temor de perdre el poc que tenim s'ha aconseguit que no protestem.

Tampoc es pot dir tot el que una pensa, vivim una democràcia cínica i solapada.

Com veus la incorporació de les dones en els lideratges sindicals?

No sé si algun dia podran ser liderats per

autor

Quan em donen les seves referències, tots la coneixen com la sevillana. Encarni Aranda té 48 anys i va arribar als 20 anys al Polvorí. Unes vacances i la seva família la van convèncer de quedar-se a viure, aquí va conèixer la seva parella i té una filla.

Encarni, com moltes altres dones del barri i de tot arreu, es va obrir pas vencent dificultats i barreres culturals. Coratge i humor defineixen la seva personalitat i trasllada energia en parlar. “Molts nervis” és la seva definició per descriure el seu afany per les causes que defensa i les activitats que desenvolupa. “Ara mateix sóc subministradora, porto un carretó amb material d'un lloc a un altre” explica de forma espontània i didàctica per introduir-me en les seves tasques laborals a l'empresa on treballa, la SEAT.

“Crec en el valor que tenim totes les persones” dones. Els líders sindicals en general segueixen sent poc oberts als canvis, no crec en el sindicalisme d'ara.. No cal posar a l'empresa verda, cal anar totes a una: ni els sindicats són tan bons ni l'empresa és tan dolenta. Gràcies a ella tenim treball, però cal aprendre a negociar i això ara no es fa, es cedeix a tot.

I la política, quina opinió tens?

Els polítics no estan fent res, no hi ha gent honrada.

Què opines dels nous partits polítics?

M'han demostrat que són iguals que els antics. Han criticat la corrupció i després l'han posat en pràctica. Què volen reivindicar? No en crec a cap.

Creus que feminitzar la política, ajudaria?

Sí, però les dones també poden ser corruptes. Ja veus les notícies, reben xecs i cotxes, però no saben d'on vénen. Qui es creu això. Manca gent honesta.

En un altre tema, ets part del centre Cultural de Dones Àncora…

Des de fa tres anys, vaig entrar perquè m'agrada cosir i poc a poc vaig anar col•laborant, som un gran equip i ens ho passem molt bé. També han vingut companyes noves.

Col·laboreu en un projecte solidari de l'hospital Sant Joan de Déu.

Sí, tot va començar amb una operació de

la meva filla. A la sala d'espera vaig descobrir famílies amb històries difícils, sense l'ajuda solidària que el centre feia, els seus fills no podrien accedir als seus tractaments.

Veure de a prop aquesta realitat em va tocar.

Vaig conèixer la botiga solidària que genera recursos per seguir ajudant i com que m'agrada cosir, em vaig apuntar.

“Hauríem de preocuparnos més pels altres” Després es van sumar altres dones d’Ancora...

Sí i ara els dilluns els denominem els dies solidaris. Fem roba i bosses i els venem a la Botiga solidària de Sant Joan de Déu. Tothom és ben rebut.

Ens assabentem que aquest any donaven una subvenció per a projectes solidaris i l'hem sol·licitat. Tot el material surt de la nostra butxaca però estem orgulloses de contribuir amb aquesta causa.

A la clínica Sant Antoni també et coneixen…

M'agrada anar a veure als malalts o els avis. Hi ha famílies que pagant una residèn-

cia es desentenen dels seus familiars.

Què et motiva a fer-ho?

Crec en el valor que tenim totes les persones. M'ho passo molt bé amb els avis. Vaig veure a una senyora morir de pena perquè els seus fills la van abandonar i no hi ha dret, no es mereixen estar sols.

Sembla que aquest tipus de situacions cada vegada van a més…

La gent passa de tot, només els interessa cobrar i marxar. El que està acomodat no s'interessa d'una altra cosa que de vigilar el que creu seu.

Parlem del barri, des que vas arribar com ho has vist avançar?

Porten des del 89 dient que vindrà el metro i encara no ho he vist, vergonya. Jo vaig dir que a partir de gener no pagaria els impostos, hauríem de revelar-nos, funcionària si ho féssim tots, però la gent no s'involucra a les causes veïnals.

Amb la conjuntura de l'independentisme, com portes el de la identitat?

La veritat és que sóc molt sevillana, però reconec que Catalunya m'ho ha donat tot.

Defenso sempre Catalunya, encara que no tot el que es diu aquí és cert. Haig de callar moltes boques, però també les callo a Andalusia quan hi vaig… ■ Daniel Navarro