La Marina - Edició març 2015

Periòdic gratuït Març 2015 / Nº 236

102.5 FM Associació de Mitjans de Comunicació Local

www.lamarinadigital.cat

Torna amb força la lluita veïnal per l'arribada del metro (Pàg. 7)

Actualitat

Actualitat

Esports

Decidir sobre la mort per viure en llibertat (Pàg. 2-3)

Integra Sons proposa educar amb música (Pàg. 6)

Primera jornada escolar de la taula d'esports (Pàg. 19)

2

TEMA DEL MES

Març 2015 // www.lamarinadigital.cat

amcl Decidir sobre la pròpia mo associació mitjans comunicació local

Fundador Juan Antonio Reyes

Tel. 932965007 redaccio@amcl.cat www.lamarinadigital.cat Espai Musical La Bàscula C. Foc, 128, 1a planta 08038, Barcelona President A.M.C.L. Joan Barutel Director Juan Antonio Reyes Cap de redacció i continguts Sara Torremocha Edició i maquetació David Edo Redacció i fotografia David Aguinaga, Eva Albiol, Sandra Cabrerizo, Thaís Campmany, Aran Comín, Agustín Forteza, Aitor Pau Garcia, Carla Genís, Jordi Gispert, Júlia López, Sònia Maza, Estel Oleart, Araitz Pipers, Ana Sánchez, Sara Torremocha, Judit Valdés, Sara Valero, Miquel Vera, Rafel Vidal i Iris Vieiros.

Col·laboradors Julio Baños, Juan Bibián, Mireia Gargallo, Anna T. Herrera, Pepe Caracoles “Macondo”, Anna Mir, Myriam Reyes, Xavier Sanz, Guillermo Segador, M. Jesús Valderas, CAP La Marina, Dani Fernández i Antonio Rubio.

Publicitat comercial@amcl.cat (658526946) AMCL (932965007) Impressió: GestXXI Tirada 6.000 exemplars Distribució gratuïta DL: B-3220/94+Amb el suport de:

▶ La qüestió de l'eutanàsia a Espanya està marcada per la lluita de Ramón Sampedro, qui desitjava morir com a forma d'acabar amb una malaltia que el va mantenir tres dècades immobilitzat.

|| Sara Torremocha || Redacció “Una llibertat que treu la vida no és llibertat. Una vida que treu la llibertat no és vida” sentencià Ramon Sampedro, durant les tres dècades que va romandre immobilitzat totalment en un llit, a causa d'una tetraplègica posttraumàtica amb secció medul·lar. “Sóc un cap sense cos”, deia mentre sol•licitava poder-se administrar una sèrie de fàrmacs per acabar amb el patiment que li provocava la pròpia existència. L'abril de 1993 va presentar la primera demanda al Jutjat número 5 de Barcelona, però li van denegar, tal com va succeir amb el recurs a l'Audiència Provincial de la ciutat comtal (1994), al Tribunal Constitucional, al Tribunal d'Estrasburg i l'auto de l'Audiència de La Corunya. El suïcidi com a privació de la pròpia vida no és un delicte, però sí que ho és el suïcidi assistit, i compta amb una pena de sis mesos a 6 anys. Ramon Sampedro no tenia el dret implícit de suicidar-se que tenen la resta de ciutadans, doncs no constitueix un delicte, simplement perquè la seva immobilitat no li permetia fer-ho. La seva malaltia no només li privava de la llibertat de viure de forma autònoma, sinó que també li impedia decidir sobre la seva pròpia mort. Després de tres dècades de lluita incansable pel reconeixement legal a morir dignament, l'any 1998, Ramon Sampedro ingereix, amb una palleta, el cianur potàssic, que la seva darrera cuidadora i amiga, Ramona Maneiro, li va col·locar en un

got, tal com ell li havia demanat, sent aquesta col•laboració motiu de la detenció. Dies abans de morir, Sampedro va escriure al jutges i a les institucions polítiques i religioses la voluntat de posar fi la seva vida.

La petició de Sampedro i l'adaptació cinematògrafica del seu cas, Mar Adentro (2004), de Alejandro Amenábar, van obrir un debat sobre la decisió a escollir sobre pròpia vida, però 16 anys després de la seva mort, les circumstàncies legals són les mateixes. La Constitució Espanyola contempla l'eutanàsia com a un delicte; aquesta només és vigent als Països Baixos i Bèlgica, mentre que a Suïssa i cinc estats dels Estats Units permeten el suïcidi assistit. Davant de l'immobilisme legislatiu, els coneixements científics ens permeten conèixer cada cop amb més certesa el pronòstic sobre les malalties que podem patir, mentre que els mitjans es fan eco de les peticions de persones que pateixen malalties irreversibles i doloroses i que sol•liciten el seu dret a morir, com va fer la Britanny Maynard, el passat novembre, o com està fent Valentina Maureira a Xile.

Abans de la petició de Ramon Sampedro, una sèrie de persones preocupades pel desconeixement a decidir sobre la pròpia mort i que consideraven arcaica la legislació espanyola relativa al tema van fundar l'any 1984 l'associació Dret a morir dignament a Catalunya. En l'actualitat, a territori català hi ha un miler, més els socis de les altres seus territorials. “ Hi ha socis que arriben perquè volen cooperar pels drets de la ciutadania, o perquè volen fer un testament de voluntats

anticipades amb temps, i altres que vénen a informar-se perquè estan passant per una situació propera a la mort, o perquè tenen un familiar en aquestes circumstàncies” assegura Gustau Subirats, secretari de l'Associació Dret a Morir Dignament a Catalunya. “No venem la mort a tant el quilo, nosaltres parlem amb les persones per conèixer quins problemes tenen a nivell psicològic i les derivem, per tal de que puguin trobar alguna i•lusió per continuar vivint, però si no hi ha solució i tenen decidit que volen morir els informem sobre el seu dret”.

“Nosaltres no defensem que s'ha de gaudir de l'eutanàsia, no volem fer apologia d'aquesta pràctica; la nostra defensa és de la llibertat a poder escollir sobre la nostra vida” explica. Curiosament detractors i defensors de l'eutanàsia basen la seva argumentació en la defensa de la dignitat humana. “Els detractors de l'eutanàsia són els detractors de la llibertat, et priven de la teva autonomia i per a nosaltres no es pot viure dignament sense llibertat”, afegeix.

Subirats: "No fem apologia de l'eutanàsia; la nostra defensa és la llibertat a poder escollir sobre la nostra vida"

TEMA DEL MES

Març 2015 // www.lamarinadigital.cat

ort per viure en llibertat?

"Arrossegats per la tradició, ens resistim a parlar de la pròpia mort " Montserrat Aiger, coordinadora acadèmica del Màster Análisis i Conducció de Grups a la Universitat de Barcelona Què significa la mort a la nostra societat?

El concepte té una gran càrrega cultural, i això fa que es visqui de forma molt diferent segons les creences i tradicions. La nostra societat encara està molt marcada per la religió jueu- cristiana: patim l’absència de l’ésser estimat d’una forma molt intimista, no com els nord-americans que no tenen por a recordar el difunt, recreant-se en moments negatius, però també positius. A la nostra societat, la mort adquireix sempre un factor intens de dolor i patiment que únicament es veu atenuat per la creença cristiana d’unir-se

Els detractors La primera oposició clara a l'eutanàsia és la legislació actual. “La llei és incoherent, ja que aplica una visió laica en la consideració del suïcidi com a no delicte, i en l'eutanàsia no fa el mateix” lamenta. Subirats assegura que, encara que visquem en teoria en un país

amb l’ésser difunt en una vida celestial. Pels laics, el dol per l’absència de l’estimat es basa en la pena de no tornar-ho a veure.

Estem preparats per decidir sobre la pròpia mort?

Realment no, perquè una qüestió cultural, té una forta càrrega pessimista i ens resistim a parlar del tema, sovint els allunyem.

Però sí que hi ha una voluntat de conèixer què serà de la nostra vida quan marxem...

Tenim la intenció de deixar-ho tot una mica lligat per quan marxem, sobretot en no salvar de qualsevol manera” assegura. Per Subirats, si un metge no pot prescindir de les seves creences per fer front el problema d'un malalt, sinó sent empatia, si concep que la seva tasca és una espècie de sacerdoci o si està més preocupat per la seva trajectòria professional que per l'estat del pacient no és un bon metge.

les circumstàncies en les quals hi ha béns materials, per tal que la nostra família pugui viure en les millors condicions. Aquest plantejament s'entén com una mostra d'estima.

Sentim amor per una persona si volem que mori (perquè deixi de patir)?

Quan un familiar o estimat se'n va hi ha la tendència a pensar que també marxa una part de nosaltres i no podem evitar pensar en el nostre patiment per la seva absència.

Amb algunes malalties llargues, com alguns càncers o l'alzheimer, el familiar ja experimenta una espècie de dol anticipat, que el va preparant per la seva absència, i quan se'n va sí que molts senten que ja està descansant, perquè ha deixat de patir. El problema és que la gran càrrega cultural ens impedeix verbalitzar aquest sentiment, com si fos una mostra de què no estimem suficient l'ésser que s'ha anat. tenir en compte la supervivència del malalt".

En aquest aspecte, Carla Pretel, de 22 anys i estudiant de cinquè any de Medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona, afegeix que "hi ha un punt on la funció del metge deixa de ser 'salvar vides' i agafa un rol més important el fet d'aportar qualitat de vida i d'evitar el patiment innecessari".

▶ Valentina, de 14 anys i malalta de fibrosis quística, va demanar a Bachelet, presidenta de Xile, el país on viu l'adolest, "una injecció per adormir-se". La petició ha estat rebutjada

laic, el discurs de l'Església Catòlica té molta influència. “Les institucions eclesiàstiques no tenen cap legitimitat per decidir sobre la vida de tots, com si la propietat d'aquesta no fos nostra; si és d'un ésser extraterrenal que sigui aquest qui em doni de menjar, qui treballi o qui pateixi el mal d'una malaltia” assegura.

Encara que formalment les institucions mèdiques s'oposen a l'eutanàsia, una enquesta del CIS realitzada l'any 2002 a 1.057 professionals, posa de manifest que el 60% dels metges espanyols estarien a favor de la legalització de l'eutanàsia activa i suïcidi assistit. “La tasca dels metges serà salvar la meva vida, però sí jo vull el tractament i entenent salvar com garantir un perllongament de l'existència durant un temps prudent, mesos o anys, i sense patiment, però

Quan parlem amb joves professionals del món sanitari, ells destaquen la importància d'escoltar el desig del pacient. Miguel Fernández, de 23 anys, infermer per l'EUI Sant Joan de Déu, assegura que "l'obligació de la família i del professional és escoltar la necessitat i desitjos del pacient, però és complicat, encara que ho demani, no donar tractament o causar-li la mort de manera directa".

En els casos terminals, Fernández destaca que és molt important "tractar el dolor i el patiment del pacient amb totes les mesures necessàries, encara que aquestes accelerin o provoquin la mort prematura, de forma que s'asseguri la mort digna del malalt".

A més, afegeix "un metge crec que no ha de salvar vides, ha de tractar pacients i donar a cadascú el tractament adequat, no només

Pretel: "Estar en una situació dramàtica i no poder acabar amb ella suposa un pes psicològic per la persona i l'entorn" A més, destaca"cadascú hauria de poder decidir sobre la seva vida i sobre la qualitat com la vol viure, també aquells que no poden limitar el seu temps de vida per ells mateixos" i afegeix; "'estar en una situació dramàtica i no poder acabar amb ella comporta un pes psicològic tant per la pròpia persona com pel seu entorn". Pretel declara que estaria a favor de respectar la decisió del pacient sempre i quant el pacient ho hagi manifestat

3

legalment amb anterioritat i també sempre i quant el pacient tingui capacitat cognitiva adequada per manifestar la seva decisió, i no depengui de les decisions externes". En aquest sentit, un company de Pretel afegeix: "també convindria assegurar-se que el pacient ho desitja realment i no és una decisió espontàrnia o poc reflexionada". Aquest enfatitza en tot moment, la importància d'una legalització de l'eutanàsia per acabar amb la vida d'algú, encara que sigui la seva voluntat.

El tabú de la pròpia mort “Estem molt familiaritzats amb la mort espectacle (de les pel•lícules) i una mort llunyana (de persones desconegudes, d'altres cultures i de països de l'altra banda del món), però molt poc amb la dels nostres estimats”, assegura Subirats. Poques persones han experimentat per ells mateixos la pròpia mort, només algunes persones que han estat en una situació de catalèpsia; si no és així coneixem la mort a partir de la desaparició de les persones del nostre voltant. És un mecanisme de protecció del patiment? “Hauríem de parlar de la finalització de la vida, viuríem millor”, assegura.

La tendència generalitzada és pensar que la mort d'algú provoca un patiment de les persones que l'estimen, de forma que l'amor i la mort es plantegen com termes oposats, no obstant això, Javier Bardem, en el paper de Ramon Sampedro, assegura “qui m'estimi de veritat m'ajudarà a morir”. “Lluny de l'amor possessiu, que és egoista, jo només concep com amor de veritat el generós, aquell que pensa que la felicitat de la persona que estimes està per sobre de la teva”, confessa Subirats.

L'auge del testament de voluntat anticipades A Catalunya, hi ha 60.000 testaments de voluntat anticipada, un document burocràtic on l'individu descriu les circumstàncies en les que vol morir, els familiars o propers signen i un notari li atorga validesa. [quants havien abans?] “El tràmit està coix, perquè no hi ha garantia del compliment d'aquest, perquè el metge no es compromet a fer efectiva la voluntat, encara sí que té l'obligació de posar el pacient en contacte amb un altre professional que ho faci”, lamenta Subirats.

El complicat cas dels nens El passat 26 de febrer, Valentina Maureira, de catorze anys i malalta de fibrosis quística des dels sis mesos, va penjar un vídeo a Youtube per demanar-li a la presidenta de Xile, Michelle Bachelet, l'administració d'una injecció pel que ella va denominar “dormir per sempre”. La seva petició arriba després de sotmetre's a múltiples tractaments per a la seva cura que, malgrat el patiment físic i mental que li han causat, ha fracassat. La petició ha estat denegada perquè la llei no ho contempla.

Davant d'això, Subirats reconeix que la qüestió és molt complicada, perquè els pares es veuen molt implicats pel que senten pels seus fills i, per tant, a vegades jutgen pel patiment que els hi causarà la seva absència. En aquest cas, segons Subirats, el professional s'ha de posar en la situació del pare del pacient malalt, però sense deixar d'empatitzar amb el patiment del nen i per poder entendre el seu desig d'anar-se'n. "Com en tots els casos, l'amor que sentim pels nostres familiars i amics hauria de ser generós, encara que aquest signifiqui el nostre mal, hem de pensar en la felicitat i tranquil·litat del malalt".

Fernández: "Un metge no ha de salvar vides, ha d'atendre els pacients i donar a cadascú el tractament adequat"

4

OPINIÓ

Març 2015 // www.lamarinadigital.cat

 recomanem L'exposició Els paisatges de Paco Candel, de Josep Maria Torres, present a l'Ateneu Popular L'Engranatge El pintor del barri Josep Maria Torres va presentar una col·lecció de quadres que il·lustren els carrers per on transiten les històries de Paco Candel, coincidint amb el cinquantè aniversari de la publicació de la seva obra més emblemàtica: Els altres catalans.

L’exposició, inaugurada el 23 d’octubre i vigent fins al 24 de desembre a la Biblioteca Francesc Candel, s'ha traslladat a l'espai de l'Ateneu Popular- L'Engranatge.

Torres va explicar que, encara que havia fet alguns quadres vinculats amb els territoris dels quals parlava Candel, va ser fa un parell d’anys quan la Fundació Paco Candel li va proposar aquest projecte, i ell no va poder dir que no. “El meu homenatge a Candel no rau en la representació de la seva figura pròpiament, sinó que està en la recuperació dels paisatges que ell va trepitjar quan feia Els altres catalans”, assegura Torres. I continua: “si llegim un llibre de Candel envoltat d’uns quants quadres d’aquests que jo he anat pintant, el nostre coneixement sobre l’obra es complementa i ens podem introduir millor a la realitat del barri d’aleshores”.

Pel que fa la inauguració de l’exposició del passat 23 d’octubre, Torres no va poder amagar la il·lusió: “Estic contentíssim perquè m’ha agradat molt fer aquestes obres, i perquè la gent rep el missatge”. ■

Les millors piulades ▶ facebook.com/Alicia Quiñonero Santiago Vamos a seguir exigiendo lo que por derecho hace mucho tiempo tendríamos que tener, somos un barrio con más o menos 35000, el próximo día 14, deberíamos estar una gran mayoría en la manifestación que se ha preparado, tenemos que ser un barrio más luchador y nos tendrían más en cuenta ▶ facebook.com/El Gran Josep Brâut Sense transport públic, els veïns, treballadors i visitants dels barris de La Marina es queden penjats. Aquests convergents només fan política de façana. ▶ facebook.com/Eva Creus Bona iniciativa però no és gaire bon horari per la gent que treballa. Moltes d'aquestes iniciatives es fan en horaris difícils de conciliar per la majoria de gent treballadora. Enteneu-me, que no critico aquest taller i el veig molt interessant, però m'ha fet pensar en la conciliació familiar i laboral. (en referencia al taller Adolescent a casa) @lamarinacat - facebook.com/lamarinacat

Pots fer-nos arribar la teva foto-denúncia al correu electrònic: redaccio@amcl.cat O per correu a: c/Foc, 128. Espai Musical La Bàscula, 1a planta, 08038, Barcelona

EDITORIAL Desigualtat de gènere, violència masclista, bretxa salarial… les circumstàncies que envolten la dona en el dia a dia, i que solen sortir a la llum en una festivitat com el Dia Internacional de la Dona, denoten l’existència de biaixos masclistes a la nostra societat.

El fet que la dona guanyi un 19,3% menys per hora treballada que els seus companys homes, que estiguin millor preparades que ells però tinguin menys oportunitats laborals o la tràgica dada de quasi 800 dones assassinades a mans de les seves parelles des de 2003 ens mostren que la realitat de la dona al nostre país està lluny de ser idíl·lica.

Està clar que no podem menysprear els guanys assolits al llarg de les dècades, però això no pot ser en cap cas un motiu per deixar de lluitar o l’element de legitimació dels enemics per limitar la nostra autonomia. Aconseguir la igualtat de gènere, trencant amb la passivitat de molts i superant les limitacions heretades per tradició, no és una tasca només de les dones, sinó de tots. Esperem comptar amb vosaltres en aquest camí d’esperança i lluita, us necessitem a tots aquells que creieu en una societat democràtica per canviar el nostre present i futur. ■

Carrega’t d’informació amb La Marina A iQUIOSC.cat hi trobaràs les millors publicacions en català Descarrega-les al teu dispositiu mòbil o llegeix-les des del teu navegador Gaudeix de la cultura quan vulguis, on vulguis i en la nostra llengua

OPINIÓ

Març 2015 // www.lamarinadigital.cat

La Marina ni comparteix ni es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors

El Centre d'Internament per a Estrangers (CIE)

5

El jardí Per Xavier Sanz Envoltats des de fa anys de grans fires mundials, els barris de la Marina han conviscut aquests dies amb la fira mundial de la tecnologia mòbil ben a prop de casa i lluny tal vegada. Les noves instal•lacions de Fira de Barcelona a l’Hospitalet ens han acabat d’envoltar en una mena d’entrepà de fires entre Plaça d’Espanya i Gran Via 2.

Les grans xifres d’aquests macrocertàmens es tradueixen en els nostres carrers en dificultats per la mobilitat que ens connecta amb el centre de Barcelona, alteracions del transport públic i una missió impossible agafar un taxi.

En un altre ordre de coses, aquest tipus de mostres també generen ingressos i llocs de feina puntuals dels quals també es beneficien, en menor mesura, alguns dels nostres joves veïns.

Vetlla de pregària davant del CIE.

El Centre d'Internament per a Estrangers (CIE) es troba al carrer E de la Zona Franca de Barcelona. El CIE és un centre on l'Estat espanyol reté a estrangers sotmesos a expedients d'expulsió del seu territori. La Fundació Migra Studium compta amb un grup de voluntaris/es que acompanya a persones immigrants que s'hi troben recloses. Aquests voluntaris fan visites i es comuniquem amb ells, i faciliten la cobertura de les seves necessitats i la connexió amb l’exterior.

A més a més, la Fundació Migra Studium conjuntament amb altres entitats com SOS Racisme, Tanquem els CIE o Plataforma d'Entitats Cristianes amb els Immigrants, convoquen concentracions i accions en defensa dels drets dels immigrants. El 17 de gener, es va convocar una vetlla de pregària davant del CIE. Segueix una crònica de la periodista Glòria Barrete, de Catalunya Religió (CR).

[Glòria Barrete-CR] Agafem l'autobús 109 de Barcelona sense tenir clar a quina parada haurem de baixar.

"Quina és la parada del CIE?", li preguntem al conductor; amb cara de sorprès pregunta: CIE? què és això?

Insistim: "sí, el Centre d'Internament d'Estrangers, sap on queda?"; creu saber de què li parlem i ens explica: "crec que ja sé on dieu, però en cap de setmana no passen els autobusos per allà". Ens sorprèn que ni el conductor de TMB conegui de l'existència del CIE. Arribar-hi ja és de per sí difícil: està lluny, sense transport públic i en una zona aïllada. Aconseguim arribar a peu i pel camí ens anem trobant

Fotografia: Catalunya Religió

gent de tot tipus: gent gran amb bastó, famílies amb nens, algun religiós i religiosa.... tots anem cap el CIE de la Zona Franca, convocats per la Fundació dels jesuïtes Migra Studium i per la Plataforma d'Entitats Cristianes amb els Immigrants. S'hi fa una vetlla de pregària, davant mateix del Centre d'Internament, la nit abans del dia Mundial de les Migracions.

Privats de llibertat per una falta administrativa Fa fred, molt de fred, però a part de la temperatura es nota un ambient glaçat per la situació en sí mateixa: un centre, al bell mig del no res, en un no-lloc on costa entendre el que s'hi du a terme. "Per què tanquen a la gent aquí?", pregunta un nen al seu pare, "què són gent dolenta?", insisteix.

"Intern 580, H., de Bangladesh. Va ser detingut en un control fronterer excepcional quan anava de Madrid a França. Aquest noi està fatal, s'ha passat tota la visita plorant. Està desesperat, creu que tindrà un infart perquè té molta ansietat. No pot suportar estar al CIE. Té por que es perllongui molt l'estada. La seva mare està malalta ingressada al seu país i l'amoïna no estar amb ella perquè és fill únic. Ell no té a ningú aquí. No entén res -no parla gens de castellà i el seu anglès és molt molt justet- i no es pot comunicar amb ningú. Llàgrimes de pena, d'impotència, de dolor, d'humiliació, de ràbia, de por."

Aquest és un dels molts casos del CIE de la Zona Franca, i un dels vuit testimonis que s'han llegit durant la vetlla de pregària; cada testimoni

La crònica Per Guillermo Segador Hem celebrat el Dia Internacional de la Dona, moviment que va començar amb les reivindicacions de dones assalariades que al segle XIX treballaven en condicions miserables. Imagineu-vos si els treballadors masculins en aquell temps protestaven per les seves míseres condicions de feina com serien les de les dones! Tenien dos amos, el de l'empresa i el pater familias. Amb el temps aquestes protestes es

enllaçava amb alguna paraula: vulnerable, engany, llàgrimes, angoixa, soledat, ruptura, violència, menors... i tots recordaven la vulneració de drets que té lloc dins el CIE. Més de cent persones, entre joves, famílies amb infants, adults i gent gran han estat prop de dues hores pregant i aguantant el fred per poder "posar de manifest el patiment dels interns i donar-lo a conèixer", explica Margarita García O'Meany, del grup de voluntaris del CIE de la Zona Franca.

Tot i que la majoria d'interns són de religió musulmana, O'Meany afirma que "estan assabentats del que estem fent avui aquí i agraeixen que estiguem per ells".

Reconèixer el patiment L'advocat i membre del grup de voluntaris, Josetxo Ordoñez, ha volgut recordar que, tot i que a Barcelona hi ha un CIE, no és l'únic a Europa: "ens sentim agermanats amb altres creients d'Europa que posen la seva fe al servei de la justícia" i per això "hem volgut treure avui la pregària de les esglésies i portar-la aquí, davant el CIE".

Testimonis, textos de l'Antic Testament, de l'Evangeli de Lluc, poemes, cants i inclús un text de l'Alcorà han anat farcint la vigília de pregària.

"La fe ajuda als interns a suportar el patiment i les dificultats". "Hem de reconèixer el patiment que s'hi viu aquí, després acompanyar aquest patiment, i després d'acompanyar, lluitar, lluitar perquè aquesta vulneració de drets no es doni a cap lloc més", ha demanat O'Meany. ■

van anar barrejant amb altres socials i polítiques, en la seva lluita per igualar-se en drets als homes i avui dia se celebra el 8 de març com un acte reivindicatiu de la dona en general, és a dir, que està inclosa Patricia Botín, la reina i altres dones poderoses que si visquessin en el segle XIX serien les que imposessin aquestes miserables condicions a les altres dones. Una altra paradoxa és que aquelles que van protestar amb valor avui serien considerades dones radicals d'extrema esquerra i antisistema. Els dirien allò de què si volen canviar el món que es presentin a les eleccions. Estem parlant dels últims dos segles i encara el tenim sense resoldre en occident. I no diguéssim altres indrets. Però Catalunya no tirem coets perquè ni se sent ni s’espera pressent una Presidenta de la Generalitat. Us recordo que encara no hem tingut cap. ■

En definitiva es tracta d’apostar per un model de ciutat turística i de congressos com a indústries i sectors de desenvolupament econòmic, amb les coses bones i les dolentes, sovint mal repartides entre barris i ciutadans. ■

L’acomodador Per Juan Bibian

Hollywood está habituado a que les hagan retratos descarnados, y también a estas alturas tanto el lector como el espectador. Son muchas las biografías, crónicas y películas que nos lo han contado y ejemplos hay miles, como la joya de la corona “El crepúsculo de los dioses” de Billy Wilder.

Lógicamente el reto de rodar un relato sórdido (o bastante real) sobre la meca del cine era un plato de gusto para Cronenberg, no solo porque sea un director diestro en mundos oscuros, sino porque sabe manejar con soltura el cinismo necesario imprimiéndole además su sello personal. Su guión es incisivo y sin concesiones, formado por una galería o constelación (es muy coral) de seres al borde de la locura y de la desesperación que flirtea constantemente con el alcohol, las drogas, el sexo… y que se mueven en unas relaciones difíciles, enfermizas o despóticas, casi sin opciones de ningún tipo.

Para ello el conjunto de los actores, que para esto era fundamental, hace una acertada y arriesgada labor, en especial Julianne Moore, que recibió el premio a la mejor actriz en Cannes. Me alegro sin duda que “Siempre Alice”, por la que ha ganado su merecido Oscar, saliera el mismo año que “Maps To The Stars”, porque aunque una vez más lo borda, estos personajes tan destructivos nunca son del gusto de los académicos y se hubiera vuelto a quedar sin premios.

Cronenberg vuelve a contar con su equipo habitual: Suschitzky a la fotografía, Denise Cronenberg en el vestuario o Shore a la música, todos ellos trabajando conjuntamente en la misma dirección, al servicio del film en sí, como ha ocurrido en otras ocasiones y obteniendo un notable resultado. ■

6

ACTUALITAT

Març 2015 // www.lamarinadigital.cat

El projecte Integra Sons planteja educar amb la música d'una manera diferent Va començar el passat gener a La Báscula i ja compta amb 20 participants • Anteriorment la iniciativa ja s'havia fet als barris de Badalona Sud, Poblesec i el Carmel, amb resultats molt positius || Iris Vieiros || Redacció Integra Sons és una associació sense ànim de lucre que va començar a treballar a La Marina el passat mes de gener i que pretén ajudar a nens i nenes del barri, amb unes necessitats específiques, a través de l’ensenyament musical. El projecte d'Intrega Sons ja es va realitzar anteriorment a altres barris (Badalona Sud, Poble-Sec i Carmel), amb resultats positius. Ara aterra a La Marina on ja s’ha constituït una orquestra infantil de 20 nens al Centre Cívic La Bàscula, que assagen tots els dijous de 17:30h a 19h.

Integra Sons ajuda als nens i nenes amb necessitats a partir del coneixement musical El projecte ensenya música a través d'una “metodologia de creació comunitària”, ha assegurat Pablo Persico, director de Integra Sons. Aquesta metodologia ajuda que els nens i nenes aprenguin a interpretar música a través d'un instrument de percussió, en sessions grupals. Els nens i nenes que arriben al projecte tenen unes necessitats o situacions socioeconòmiques determinades.

Normalment el perfil d’algú amb problemes escolars: de motivació per l’estudi, de concentració a classe o d’integració en el grup. És per això que els participants arriben a Integra Sons derivats per les seves pròpies escoles o per diferents entitats socials. En concret, les escoles públiques del barri que participen són els CEIP Can Clos, Bárkeno i Enric Granados, a més de l'esplai El Submarí.

▶ Part del grup de La Báscula amb instruments d'orquestra durant una de les sessions dels dijous

Integra Sons, més que la creació musical en si, el que pretén és fer una tasca musicoterapèutica i psicoanalítica, integrant els diferents participants i que constitueixin un grup on puguin compartir, comunicar-se i entendre’s millor. “A través de la música es realitza un treball d’integració social i es generen hàbits positius a través de la cooperació en la creació de música”, ha explicat Persico.

I és que la música obliga a treballar en grup per obtenir resultats mínims a nivell

artístic, “i això és molt positiu”, ha afegit Pablo Persico, “ja que aprenen hàbits positius i es motiven per construir quelcom bonic i bell. Això com a exercici és una plataforma brutal, perquè són mitjans als quals ells no estan habituats”.

A les sessions els nens i nenes aprenen música de manera multicultural. Així, els ensenyen a tocar diferents tipus d’instruments de percussió, com a instruments reciclats, ètnics o els clàssics de l'Orquestra Simfònica de Barcelona.

"La música realitza un treball d'integració social, cooperació i genera hàbits positius" L’equip de treball d’Integra Sons està format per tres parts: un professor de creativitat, que fomenta el llenguatge musical; un professor de percussió, que els ensenya a tocar els instruments; i un integrador social, que s'encarrega de qüestions tècniques i logístiques, i també d’aspectes de la integració social. Però cap d’aquestes tres branques del projecte exerceix de tutor dels nens i nenes com a tal, sinó que només els

▶ Pablo Persico, director del projecte d'Integra Sons

Sara Valero

T haís Campmany

guien per trobar-se amb la música i amb altres participants amb problemes semblants als seus. Per tant, com ha afirmat el director, “el veritable tutor d'aquest projecte és la música, ja que permet que els nois se sentin que formen part d’un projecte on se'ls té en compte”.

A les sessions els menors aprenen a tocar diversos tipus de percussió, com instruments reciclats, ètnics o clàssics L’objectiu del projecte és que els nens i nenes trobin un hàbit, no només a la part artística sinó també a les seves vides, on comencen a complir un rol social. Com ha dit Persico, “els nois van a l'escola i a l'orquestra, i per tant l’activitat es converteix en part de la seva vida social”.

Així, Integra Sons omple amb aquesta activitat un buit afectiu que tenen els participants: s’aconsegueix que tinguin un fenomen que els permet estar motivats i que els genera expectatives perquè tenen concerts, com per exemple dos que ja estan programats per als mesos vinents a La Bàscula. ■

ACTUALITAT

Març 2015 // www.lamarinadigital.cat

7

La Marina continua la seva lluita pel metro Organitzen una gran manifestació, el 14 de març, en el Passeig de la Zona Franca amb carrer Foneria.

|| Yohany Limpias || Redacció Davant del moviment, l’impacte mediàtic i els milionaris beneficis anuals que general el Mobile World Congress a la Ciutat, els veïns i veïnes dels barris de la Marina van aprofitar aquest esdeveniment per sortir als carrers en una marxa i manifestar-se per l'arribada del metro a la seva zona. El recorregut va iniciar en el passeig de la Zona Franca amb el carrer Alts Forns per arribar a la porta de la Fira de Barcelona, on es realitzava el gran esdeveniment.

Un dels càntics més repetits de la manifestació va ser: “Volem metro, mòbil ja tenim”.

Entre els manifestants les opinions representaven la diversitat de criteris i sentiments dels habitants d'aquests barris. Una de les manifestants, María Teresa, va comentar que no té dificultats per moure's des de la Marina, però que és important que arribi el metro, ja que és més còmode.

Institucions i veïns reuneixen les forces en una nova estratègia per fer sentir la seva demanda En contrapartida *Sheila, una altra veïna que va participar de la marxa sofreix la falta de metro cada dia quan va a treballar: “Treball al centre de Barcelona, i és una odissea arribar. Això, quan et deixen entrar al bus i no van plens”. Per això opina que el metro és necessari: “No només existeixen l'Eixample o Gràcia, pels turistes, hi ha altres barris”.

“Crec que disposar de comunicacions suficients per a tots els barris és una obligació de l'Ajuntament”, afegeix. Arnau, la seva parella, se solidaritza.

“El barri està insuficientment dotat en matèria de transport, hi ha els autobusos, però de vegades no funcionen com haurien de funcionar”, assenyala per la seva banda An-

tonio Guillén, president de la Unió d'Entitats i un dels organitzadors. Va destacar la necessitat del metro per donar serveis als veïns i fer de la Marina un barri amb més atractius: “Seria més fàcil que la inversió vingués al barri si tinguéssim el metro, un transport ràpid i modern”.

Durant el recorregut que van fer pels carrers alguns vehicles, confosos, feien sonar la botzina. “Haver agafat el metro!”, cantaven els manifestants, enmig de les opinions i converses que se sentien en les files. Entre la brega d'uns i els càntics d'uns altres es feia latent un sentiment de desatenció en la població d'aquests barris que considera que no se li tracta com a “ciutadà”.

Les opinions representaven la diversitat de criteris i sentiments dels habitants d'aquests barris I és que aquesta manifestació ha estat una de les tantes que consecutivament van organitzar aquests barris durant els últims anys.

El 2014, per exemple cada dimecres i durant més de tres mesos es van reunir una mitjana de 500 persones (algunes vegades va arribar a mil), on els i les veïnes tallaven el tràfic vehicular a partir de la set de la tarda a la Plaça Cerdà i carrers propers.

Llavors, afirma un article publicat per l'Assemblea del 15 M, els responsables de **TMB van explicar,” en un despatx de l'Ajuntament, que en dos mesos estaria tot arreglat, que no llevarien autobusos i, que per contra, reduirien la freqüència de pas de tots ells”. Però la promesa es va fer esperar i malgrat que la *regidoria en un consell de barri de l'any passat va informar de l'augment de freqüència en alguns busos, el veïnat persisteix en la queixa per la demora, a vegades, més de 20 minuts en les seves freqüències.

Davant aquest panorama institucions i veïns reuneixen les forces en una nova estra-

tègia per fer sentir la seva demanda. El dia 16 de febrer de 2015 una Assemblea amb participació de veïns i entitats dels diferents barris va determinar que una comissió de transport reculli amb detall totes les quei-

xes dels veïns i plantegi accions concretes de cara a les autoritats. La propera mobilització serà el dia 14 de març cap a la plaça Espanya, amb la finalitat si es fes més visibles davant la ciutat amb les seves demandes. ■

8

LA MARINA DEL COMERÇ ASSOCIAT

Març 2015 // www.lamarinadigital.cat

Ruta del vermut: El comerç associat de la Marina lluita per un barri i un comerç digne El vermut de

Moltes vegades els ciutadans ens sentim lluny de les autoritats que hem escollit per representar el que creiem millor per als nostres municipis o ciutats. D’altres vegades són els polítics els qui ens demanen que els fem arribar les propostes que “potser” podrien posar-se en marxa per fer unes ciutats, pobles o barris millors.

Algunes vegades tot això es queda en paper mullat , però hi ha associacions de veïns,

culturals, infantils, de comerciants... que lluiten i treballen en silenci, per aconseguir uns barris, viles i ciutats millors.

Des de l’ACLM lluitem, dintre de les nostres possibilitats, per tots els associats i de retruc, per tot el comerç del barri. Un dels projectes més ambiciosos que duem a terme són les llums de Nadal: aquest any hem aconseguit il·luminar tot el centre dels barris de la Marina. També hem fet una ruta

Botigues associades: ADMINISTRACIÓ LOTERIA ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA Mare de Déu de Port, 379-381 Tel. 93 331 52 98

365.CAFÈ FORN DE PA I CORREDURIES DEGUSTACIÓ D’ASSEGURANCES Mare de Déu de Port, 379 ICALI CORREDURÍA Telf.93 422 38 47 DE SEGUROS Mare de Déu de Port, 252 FOTOGRAFIA Telf. 93 223 33 09 FOTOSISTEMA ELECTRODOMÈSTICS PG. Zona Franca, 177- 179 ELECTROUTLET Telf. 93 332 57 97 Alts Forns,78 JOIERIES Telf. 93 421 17 89 JOIERIA RAMON CARNÉ ELECTRODOMÈSTICS Ruiz de Alda, 8 VANWARD Telf. 93 332 02 06 PG. Zona Franca, 124 Telf. 93 535 52 52 JOYERÍA LURA Alts Forns, 75 ESTANCS 93 422 14 48 ESTANC ZONA FRANCA

EL COMERÇ DE LA MARINA, EL COMERÇ QUE VIU AMB TU.

MacMOBLES ZONA FRANCA -2 Ctra. Del Prat, 11 Telf. 93 421 20 70

CARNISSERIA ÀNGEL Foneria, 26 b Telf. 93 332 64 44

CHARCUTERIA SANTY MODA I COMPLEMENTS Alts Forns, 74 EXIT DONA I COMPLEMENTS Tel. 93 431 01 82 Mare de Déu de Port, 337- 339 CONDIS SUPERMERCATS Telf. 93 296 88 92 ANIMAL DOMÈSTIC Pg. Zona Franca, 210- 214 Mon Animal Telf. 93 431 84 78 WALA SPORT Foneria, 43-45 Pg. Zona Franca, 191-205 QUEVIURES MIQUEL CARNÉ Telf. 93 431 74 02 Telf. 93 332 04 13 Mare de Déu de Port, 198 ASSESORIES-GESTORIES ÒPTIQUES Telf. 93 250 22 96 Anna Maria Madrid JOSA ÒPTICS RESTAURACIÓ Assessoria SLP Pg. Zona Franca, 155 TAVERNA DEL CONDE Gran Via, 146 7è 2a Telf. 93 432 24 98 Foneria, 46 Telf. 607 338 236 ZONA ÒPTICA Telf. 93 527 08 42 GESTORIA FRANCISCO Mare de Déu de Port, 252 GRANJA ELENA, S.C.P JAVIER BOFILL LAMA Telf. 93 331 40 47 Pg. Zona Franca, 228 Mineria , 4-6 Esc. A 7º 4ª PAPERERIES Telf. 93 296 98 43 pg. Zona Franca, 244 Telf. 609 932 494 LLAMINADURES PAPELERIA NAVARRO Tel. 93 332 69 46 93 298 99 77 LA PIRULETA MAMMA MIA Pg. Zona Franca, 181 Aviador Ruiz de Alda, 6 Foneria, 37-39 EXPENDURÍA Nº 276 AUTOESCOLES Telf.

93 332 57 94 Telf. 93 667 22 77 Telf. 93 331 10 06 AUTOESCOLA ZONA FRANCA Alts Forns, 70-72 PASTISSERIA CREATIVA Telf. 93 332 65 66 PG ZONA FRANCA, 186 LLAR D’ INFANTS LA PATATONA ZAS! CAKE Telf. 93 331 86 12 EL GALL I LA GALLINA Foneria, 40 FARMÀCIES Mare de Déu de Port, 272 Mare de Déu de Port, 355 Telf. 93 331 02 38 FARMÀCIA CUSCÓ AUTOMÒBILS Telf. 93 141 97 75 Telf. 93 332 26 78 Pg. Zona Franca, 162 KIA AR MOTORS PERFUMERIES I DROGUERIES ROSTISSERIA LA PLAÇA Telf. 93 421 81 29 Pg. Zona Franca, 6- 8 LLAR D’ INFANTS Pg. Zona Franca, 174- 176 DROGUERIA FELI Telf. 93 223 92 88 ELS GEGANTS Telf. 93 432 25 96 FARMÀCIA FORNS-GIRÓ Alts Forns, 74 Mare de Déu de Port, 234 Jardins de la Mediterrània s/n. Telf.688 89 30 77 BRICOLATGE WOK PALACIO MANDARIN Telf. 93 296 48 18 (Parquet, portes, cuines) Telf.93 332 21 94 Pg. Zona Franca, 241-243 DROGUERIA RAMIRO BRICOLAGE ZONA FRANCA Telf. 93 421 87 15 FERRETERIES -LAMPISTERIES LLAR D’ INFANTS XUMETS LÓPEZ GARCÍA Foneria, 43 BAYOT COLLADO, S.L Energia, 10. pg. Zona Franca, 228 Telf. 93 432 32 54 BAR EL BOCAITO Mare de Déu de Port, Telf. 93 431 76 72 Tel. 93 332 22 12 c/Mare de Déu de Port,261 BUGADERIA-TINTORERIES 168-170 93 422 15 99 MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ PERRUQUERIES BUGADERIA-TINTORERIA MARI Telf. 93 421 49 22 MACARRO BALLESTERSPERRUQUERSUNISEX CERVECERIA DEL PORT Alts Forns, 81 COMERCIAL ÁLVAREZ Ferrocarrils Catalans, 87-89 Mare de Déu de Port, 413 baixos c/Mare de Déu de Port, 321 Telf. 93 332 28 96 Energia, 20 Telf. 93 332 78 56 local 3. Telf. 93 422 10 48 Telf: 666 363 155 Telf. 93 421 59 77 CELLERS MOBLES QUADRES I MARCS Celler Peña CA LA JUANI TU CERREJERIA.COM MUEBLES EL CISNE ART I DECORACIÓ Aviador Franco, 15 c/Ferrocarrils Catalans, 83 Pg. Zona Franca, 173 Pg. Zona Franca, 224 Mineria, 17 Telf. 93 332 63 95 Telf. 661 991 144 BAR JUEVES 5 Tel. 93 332 26 98 Telf. 93 296 70 03 COPISTERIES Pg. Zona Franca, 151 QUEVIURES COPISTERIA SANT JORDI FORNS DE PA MacMOBLES 08034 Barcelona 365.

CAFÈ I FORN DE PA I ALIMENTACIÓN RUIZ Mare de Déu de Port,337-339 ZONA FRANCA 934324022 DEGUSTACIÓ Energia, 3 Telf.93 421 33 23 Pg. Zona Franca, 141 Mare de Déu de Port, 271 Telf. 93 432 37 99 93 332 31 43 Telf.93 421 87 26

la Marina

“¿Le pongo algo al señor? - pregunta el cambrer-. Al señor le pone una vela y a mí me pone un vermut como Dios manda”.

Si ets restaurador dels barris de la Marina i vols participar en la propera Ruta del Vermut de la Marina, no esperis més.

Truca al telèfon de l’ACLM 934 212 386 (Laura) i presenta la teva proposta.

Volem que la Ruta de: El Vermut de la Marina, sigui un referent per tots els ciudatans de Barcelona.

Seguiu-nos al faceboock i us anirem informant pas a pas de les dates i dels establiments participants.

TOMA TAPA Mare de Déu de Port, 305 local 11 Telf. 93 166 76 23 ENRIC I PAU Minería, 4-6 Telf. 93 332 25 62 LA SAL DEL PORT Foc, 84 Telf. 93 007 59 88 BAR CANITO Mare de Déu de Port, 305 REVISIÓ CARNET DE CONDUIR CERMASA CENTRE MÈDIC Gran Via, 162 Telf. 93 431 431 05 89

SALUT CENTRE D’ INFERMERIA I PODOLOGIA Mineria, 17 Telf. 93 332 14 98 TEXTIL- DECORACIÓ- LLAR TOLDOS DURAN Mare de Déu de Port, 260 Telf. 93 331 63 49 TALLERS MECÀNICS TALLERES J.F Mare de Dèu de Port, 279 Telf. 93 332 89 95 TALLERES PÉREZ- ALONSO Mare de Déu de Port, 124 Telf. 93 223 30 42 TELECOMUNICACIONS I.T.C. SYSTEMS Mare de Déu de Port, 305-319 Tel. 93 421 56 17

www.comerciantslamarina.cat a.c.lamarina@gmail.com Tel i fax: 934212386

▶ El comerç de la Marina, el comerç que viu amb tu.

de la tapa: La Marina Tapea, que ha estat referent en tot el Districte. La primavera ja és l’estació del any que identifica la Festa de Comerç que també organitzem. Totes aquestes activitats les fem amb empenta i il·lusió, però seria injust no esmentar que tenim al darrere unes persones que ens donen suport i que ens guien, molts cops, per fer la feina cada dia una mica millor. Són la tècnica de Comerç del Districte, Neus Tormo i de Barcelona Activa, Maria Moya , que amb el seu entusiasme ens fan faciliten la feina.

També dintre del Districte tenim un referent que fins aquest moment sempre ens ha escoltat i ha intentat ajudar-nos, per fer realitat el projectes presentats, ens referim a la consellera de Comerç, Núria Izquierdo.

Les hores intempestives de les nostres reunions no ha estat un obstacle per assistir-hi i escoltar les propostes que li hem presentat.

Això no treu que hi ha un munt de problemes per resoldre. Un d’ells la venda ambulant, la permanent de la Pl. Marina i la itinerant per tot el barri. La neteja dels carrers, malgrat que no és un tema estrictament comercial, ens afecta molt directament, etc.

ACTUALITAT

Març 2015 // www.lamarinadigital.cat

9

La crisi colpeja doblement les dones i agreuja les desigualtats de gènere Consells de seguretat Les Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) han commemorat al mercat per la gent gran el Dia Internacional de la Dona amb un informe que denuncia l’increment de la bretxa salarial entre homes i dones. A més, la violència familiar també afecta sobretot les dones.

"El gènere sovint s’obvia malgrat ser un factor determinant en les desigualtats que pateix la nostra societat". Així ho ha expressat la presidenta d’ECAS, Teresa Crespo, en la presentació aquest matí de l’informe ‘Crisi, gènere i pobresa’, que analitza com ha impactat la crisi específicament en les dones i constata que les diferències s’han agreujat. Al mercat laboral s’ha incrementat la bretxa salarial –d’un 18,5% el 2009 a un 19,8% el 2011, tendència inversa a la del conjunt de la Unió Europea— i la precarització, si bé és generalitzada, castiga especialment les dones: en un 23,8% tenen jornades parcials, davant el 7,9% dels homes.

En l’àmbit privat, on les dones són responsables de manera molt majoritària de les tasques domèstiques i de cura –hi dediquen 4 hores i 14 minuts de mitjana, enfront de les 2 hores 25 minuts dels homes—, la càrrega de feina ha augmentat per les retallades en polítiques socials, que han traslladat a la llar tasques abans cobertes pel sistema de protecció públic.

La violència familiar també afecta més les dones D’altra banda, la violència familiar també és un fenomen que afecta més les dones,

sobretot la violència exercida per la parella.

Segons les darreres dades del programa LARIS, d’ABD Associació Benestar i Desenvolupament, centrat en la violència familiar, més de la meitat dels casos que atenen són per violència en la parella i el 83% són dones. També s’ha atès, en menor quantitat, casos de violència per part dels fills i filles i la que s’ha exercit per part d’algun membre de la família amb el qual ja no es conviu, així com violència entre germans i per abusos sexuals.

La peculiaritat de LARIS és que aborda el treball en família, sobretot en els casos en què hi ha violència entre mares o pares i fills o filles. Aquest any, com a novetat, ABD també ha ofert als usuaris de LARIS i d’altres programes de l’associació la possibilitat de treballar en grups multifamiliars, independentment del motiu de la seva demanda. ■ Més informació sobre el programa LARIS i altres intervencions amb dones a ABD: http://abd-ong.org/ca/mujeres/laris Associació Benestar i Desenvolupament

Des de la Policia de la Generalitat – Mossos d’ Esquadra (PG-ME) els informem d’uns consells bàsics i útils per prevenir ser víctimes de fets delictius a l’hora de realitzar les compres al mercat, com poden ser furts, robatoris i estafes.

Què fer per prevenir-ho?

Al mercat:

■ Feu servir bosses de mà amb un sistema de tancament segur com ara les cremalleres i no les perdeu de vista.

■ Mentre compreu no perdeu de vista la vostra bossa de mà, el carretó o el cabàs.

■ No feu exhibició dels diners que porteu en efectiu. Porteu-los tots junts i no els traieu tots a la vegada.

■ Comproveu sempre que el canvi de la compra sigui correcte.

■ Si us sostreuen la cartera amb targetes de crèdit no oblideu anul·lar-les.

■ No porteu mai el número pin juntament

amb les targetes de crèdit.

■ No publiciteu davant d’altres persones dades personals o el que teniu pensat fer.

Si tot i així sou víctimes o testimonis d’algun il·lícit penal cal que: Mantingueu la calma i aviseu immediatament al 112.

La vostra col·laboració és imprescindible per prevenir i investigar els delictes i faltes penals.

Qualsevol informació que ens faciliteu ens ajudarà a combatre els fets delictius.

Les nostres comissaries donen servei les 24 hores del dia els 365 dies de l’any.

Oficina de Relació amb la Comunitat ABP Sants - Montjuïc

10 SUPLEMENT ESPECIAL DONES

Març 2015 // www.lamarinadigital.cat

La causa de les dones és la causa de tothom El Dia Internacional de la Dona és una ocasió a l’any per recordar les desigualtats de gènere encara presents avui dia • Aquest dia les associacions pro-drets de les dones celebren actes per unir-se a la reivindicació || Iris Vieiros || Redacció El dia 8 de març és el Dia Internacional de la Dona, una commemoració que se celebra des de l’any 1977, quan l’ONU el va declarar com a tal. Però què representa aquest dia? En un inici es va fixar aquesta festivitat en honor a les víctimes de l’incendi de la Triangle Shirtwaist Company, el 1911 als Estats Units, on van morir 129 treballadores de la fàbrica mentre feien vaga per unes condicions laborals dignes, equiparables a les dels homes. Aquest crit de llibertat sufocat entre les flames va servir d’exemple per la resta de dones d’arreu del món i al llarg de diverses generacions, fins en l’actualitat, on se segueix lluitant pels drets i igualtat de gènere. A l’àmbit català hi ha una institució clau en la representació dels drets de les dones: l’Institut Català de les Dones, un organisme del govern de la Generalitat de Catalunya que s’ocupa de dissenyar, executar i coordinar les polítiques públiques de dones en l’àmbit català.

La seva presidenta, Montserrat Gatell, ha explicat en una entrevista al programa Amb Veu de Dona, de La Marina FM, que “l’ objectiu de la institució és vetllar pels drets i llibertats de les dones en el nostre país” i que “això, en aquesta legislatura, es concreta amb tres línies d’actuació prioritàries”.

Fomenta la importància de donar visibilitat a les dones amb actes de reconeixement públic i estableix mecanismes per apoderar i promocionar les dones en l’àmbit laboral, en relació a tot allò que té a veure amb l’emprenedoria i l’empresa. A més, l’Institut Català de les Dones lluita contra la violència masclista des de fa molts anys, amb programes que van des de la sensibilització i la prevenció fins a la recuperació i l’atenció a les dones víctimes.

En aquest últim aspecte, el de la violència masclista, les darreres dades són bastant preocu-

▶ La matinal esportiva, organitzada pel Centre Cultural de les Estrelles Altes.

pants, ja que assenyalen l’existència de facilitats tecnològiques que provoquen un cert control sobre les joves adolescents. Així, les xarxes socials i la missatgeria instantània fomenten l’anonimat d’actes i, per tant, propicien el fet que hi hagi una manifestació més clara i sense vergonya d’actituds masclistes o de control dels nois sobre les noies.

Tal com ha assenyalat Montserrat Gatell, aquestes conductes es deuen a què “els joves reprodueixen uns models existents de relacions no igualitàries entre homes i dones adults” i que “ells acaben perpetuant”. Es tracta, per tant, de “l’expressió d’un masclisme que han heretat de generacions anteriors”, ha conclòs. Aleshores cal un canvi de model, tant social com ètic, perquè deixin d’heretarse certes plagues socials. La presidenta de l’Institut Català de les Dones ha opinat que “s’ha de repensar la pròpia comunitat humana i veure si volem

Rafel Vidal

perpetuar aquest tipus de societat amb aquestes estructures tan desiguals, o si realment cal una revolució del gènere, que suposaria canviar les formes de relacionar-nos els uns amb les altres”.

I més en concret al barri de la Marina, Ana Montoro, del Centre Cívic la Cadena, ha explicat que “aquest dia serveix per donar a saber que les dones tenim un paper molt important en la societat i que encara queden moltes coses per aconseguir, ja que la igualtat ha de ser en tots els sentits: a l'àmbit laboral, polític, social i familiar”. Amb això també coincideix la Maria Ortega, presidenta de l’Associació Àncora, que ha assegurat que “no hi ha igualtat, ja que, tot i que la situació ha millorat, la dona encara segueix sent molt més inferior respecte de l’home.”

El problema és que aquest canvi és una proposta molt ambiciosa, i sobretot quan no hi ha una consciència real de la necessitat de transformació.

De moment, Montserrat ha apostat per canvis petits seguits de victòries petites. Un exemple és la necessitat de fer públic que encara avui dia existeixen desigualtats i discriminacions. Algunes d’elles són molt evidents, com per exemple que a Espanya les dones cobren un 19% menys que els homes realitzant la mateixa feina. Però aquests canvis només s’aconseguiran si es replega tothom per acabar superant aquestes diferències. Perquè la desigualtat i les discriminacions no afecten només a les dones, sinó al conjunt de la societat. “És la responsabilitat de totes i tots”, ha assegurat Gatell. En aquest sentit, Ana Montoro ha opinat que “el 8 de març és un dia reconegut a nivell mundial, però que en un dia no s’han de resoldre tots els problemes, sinó que és una lluita constant”.

Maria Ortega, per la seva banda, ha dit que “cal una lluita constant però el problema és que avui dia moltes dones s’han fet més passives i ja no tenen l’esperit de lluita d’anys enrere”. Segons Maria Ortega, això es produeix perquè “la societat tanca portes a les dones a l’hora de reivindicar-se, no troben ajuda per lluitar pels seus drets i deixen de fer-ho, assumint uns rols imposats pel patriarcat". Per això és necessària una commemoració del Dia Internacional de la Dona, “perquè calen símbols per donar visibilitat a allò que passa”, ha afirmat la presidenta. Els símbols són importants perquè ens fan pensar si realment s’està complint l’objectiu d’igualtat de gèneres i per donar discursos públics que encara avui dia, malauradament, són molt necessaris.

A la Marina hi va tenir lloc el passat 7 de març una doble celebració en honor a aquesta festivitat: una matinal esportiva al Parc Can Sabaté i la Festa de la Dona a partir de les 23.00h a l'Espai Musical La Bàscula. Ambdues activitats organitzades pel Centre Cultural Estrelles Altes, Nova Barcelona i la Unió d'Entitats de la Marina. ■

La Glòria Salvador, la col·laboradora amb més experiència de La Marina FM || Judit Valdés || Redacció La Glòria va començar a la ràdio fa 55 anys, però ho va deixar quan es va casar. En arribar a la Marina amb el Rafel Vidal, el seu marit, va tornar a fer el que més li agrada. Parlem amb ella per conèixer-la de més a prop.

Per començar, parlem una mica de la seva experiència professional a la ràdio, que no va començar aquí a la Marina.

Vaig iniciar-me a Ràdio Falset, a la comarca del Priorat i em van fer unes proves a Ràdio Tarragona, però quan ja teníem la data de casament, i vaig dir que no. I estant casada i amb dues nenes, no vaig seguir. Quan vaig venir al barri em van dir que hi havia una emissora de ràdio, i vaig fer com els ratolinets, que si els donen el formatge van cap allà.

Sempre li va agradar molt, la ràdio?

Era petiteta i ja imitava la veu de ràdio Andorra. Al cap de 15 dies de venir aquí, l’any 1998, ja estava a la ràdio. La primera cosa que vaig fer al locutori va ser el dia de Sant Jordi, dient que regalàvem llibres a qui endevinava les preguntes que feia. I fins avui, que amb el Xavier Artiga fem en col·laboració el programa dels matins, que es diu ‘Més a prop teu’.

Què feia a Ràdio Falset?

De tot: obres de teatre, anuncis, coses del po-

▶ A l'emissora de l'AMCL des de 1998, la Glòria Salvador presenta Temps de Sarsuela i col·labora amb Més a prop teu Rafel Vidal

ble, i un dia a la setmana donàvem Sarsuela.

Per això aquí els diumenges fem 'Temps de sarsuela', d'11 a 12. Aquí em sento com a casa, fent el que vull, el que més m'estimo.

Per què, les Sarsueles?

La meva àvia i la meva mare em cantaven trossos, i ha sigut això, i que m'agrada tota la música. La dels anys 50 i 60, de boleros, i romàntiques, continua agradant-me.

Què és el que li agrada més de la col·laboració?

De la ràdio m’agrada tot, menys tocar els controls, que aquí no ho faig. Allà [a ràdio Falset]

sí. Ens vam quedar els aparells vells de Ràdio Barcelona, quan ells van canviar a freqüència modulada.

No vol explicar cap anècdota d'aquells temps?

Quan dèiem el santoral del dia, un dia, vaig dir "San Perejil" (riu). I més coses, però "quien tiene boca se equivoca".

A la ràdio és normal equivocar-se.

M'agrada molt la ràdio, tant de bo pogués 'agra col·laborar més, es fa molt llarg, des que faig la recepta fins que faig el personatge del dia. Però

tampoc es pot abusar.

Escolta la ràdio de la Marina normalment?

Sí! Escoltant ràdio és com aprenc, perquè he estat vivint a Lleida, Aragó, a Saragossa, a Tarragona, i a cada lloc he agafat l'accent. A Falset em deien 'mañica'. Aquí m'he polit el català.

Creu que encara pot aprendre de la ràdio?

Sí, faré 75 anys, però tinc ànsies de treballar.

Amb quines experiències es queda de la Marina?

Amb el fet que em fessin sentir acollida al barri, com si em coneguessin de tota la vida.

Creu que el barri encara és així?

No, el barri ha canviat, per un cantó, a millor, s'han fet moltes cases, molts pisos... Estic molt bé.

Com veu la ràdio? Li agradaria més col·laboradors?

M'agradaria que la gent col·laborés i que s'ho prenguessin seriosament, com ho fem els grans, per ajudar-se mútuament. Jo els de la tarda gairebé no els conec.

1

SUPLEMENT ESPECIAL

Març 2015 // www.lamarinadigital.cat

info

Tria el teu itinerari acadèmic pàg. 2

Març 2015 / SUPLEMENT ESPECIAL / Nº 10

Comencen les

preinscripcions escolars pel proper curs

Llars amb fills menors de 16 anys pàg. 3

Centres educatius als barris de la Marina pàg. 4

T'ajudem a fer la teva elecció Nota Editorial

T’atreveixes a somiar?

A

questa frase engrescadora ens pot donar ales per a somiar i començar a entreveure els nostres desitjos. Perquè sovint, vivim en un context farcit d’idees i creences limitants que ens lleven les ganes d’arriscar-nos, de fer coses que se surtin de la rutina, que desafiïn les etiquetes que ens han posat.

Quantes vegades ens han dit “el món està molt malament”, “no ho intentis perquè no ho aconseguiràs”, “és massa difícil”, “tu ets així, o aixà”. Això són les creences limitants, les que ens volen convèncer de no sortir de la nostra zona de confort, d’aquelles actituds, activitats, situacions quotidianes en les quals ens sentim còmodes i protegits, perquè són “allò conegut”.

Fer cas d’aquestes veus imperants en el nostre entorn ens paralitza. Si ens atrevim a somiar, pot ser que algú ens jutgi i ens titlli de somiatruites. Però... i si la manera de ser feliç a la vida és somiar i arriscar-nos per a fer realitat els nostres somnis?

Des del Servei SocioEducatiu de la Marina, hi creiem fermament. Pensem que la clau de la felicitat i del benestar és desoir aquestes veus i perseguir aquelles metes que realment ens motiven, per molt boges o inabastables que ens diguin que són.

Partim de la premissa que tots els i les joves tenen un munt d’interessos, habilitats, potencialitats i necessitats, però que massa sovint no en són conscients, o senten por de llençar-se a explorar-los.

Per aquest motiu, durant els mesos de gener i febrer hem portat a terme en col·laboració amb l’I.E.S. Domènech i Muntaner un taller amb diferents grups de 4t d’E.S.O. anomenat “T’atreveixes a somiar?”. La intenció era, per una banda, conèixer els interessos, habilitats, potencialitats i necessitats dels joves i, per l’altra, incentivar-los a reflexionar sobre els seus somnis i desitjos a la vida.

La veritat és que ha estat sorprenent veure el gran potencial dels nostres joves, les ganes de fer coses i de donar el millor de sí mateixos. Però també hem vist es que molts encara no són conscients de tot aquest potencial, ni s’han atrevit a somiar amb un projecte vital engrescador. És per aquest motiu que, des del Grup de Treball d’Espais per a Joves de la TIAF, es volen impulsar propostes que millorin la qualitat de vida dels joves i que, sobretot, els empoderin. I què vol dir empoderar-los? Precisament donar-los poder sobre les decisions vitals que prenen i fer-los protagonistes de la seva pròpia vida, tot deixant de banda les creences limitants que puguin existir a casa seva, al barri i a la societat en general.

Pedro Pérez i Gemma Andreu

Servei Socioeducatiu de la Marina

2

info

Març 2015 // www.lamarinadigital.cat

Tria el teu itinerari acadèmic

Un cop acabada l’Educació Secundària Obligatòria cal pensar en un itinerari acadèmic adaptat al perfil de cadascú. Primerament, però, cal tenir present si s’ha aprovat l'ESO o no, el que l’ha aprovat també haurà de tenir en compte la nota mitjana d’aquesta etapa obligatòria i en tots els casos sobretot pensar què li agrada per poder seguir estudiant amb ganes.

El jove al llarg del seu recorregut formatiu passa per moments importants on ha d’escollir quins estudis realitzar, aquest moment de vegades ve acompanyat d’un neguit perquè sap que és una decisió important que l’enfocarà cap al seu futur acadèmic i professional.

El jove que no acaba l'ESO pot optar per fer: • PFI-Programes de Formació i Inserció • CAM-Curs d’accés al Cicles Formatius de Grau Mitjà (a partir dels 17 anys) • Prova d’accés als Cicles Formatius de Grau Mitjà (a partir dels 17 anys) • Proves GES (a partir dels 18 anys) El jove que ha aprovat l'ESO pot optar per dues vies: • Cicles Formatius de Grau Mitjà de formació professional, d’arts plàstiques i disseny o d’esports.

• Batxillerat (Artístic / Humanístic- Ciències Socials/ Científic-Tecnològic) Si un decideix realitzar un Cicle Formatiu de Grau Mitjà, un cop acabat pot optar per anar a treballar amb la titulació obtinguda o continuar estudiant, si decideix seguir estudiant, ha de realitzar el CAS (curs d’accés al CF Grau Superior) o fer la prova d’accés a Grau Superior per accedir a un Cicle Formatiu de Grau Superior.

Un cop finalitzat el cicle pot treballar o anar a la Universitat.

Si cursa el Batxillerat llavors pot optar per dues vies, una és fer un Cicle Formatiu de Grau Superior, on ha de tenir present amb el Batxillerat cursat quines prioritats té en escollir un cicle o un altre i sobretot tenir present la nota mitjana del Batxillerat que li permetrà entrar al cicle. Per altra banda, un cop acabat el Batxillerat també pot accedir a la Universitat fent abans la selectivitat (PAU).

Cal tenir present que sempre hi ha opcions per tornar a accedir al sistema educatiu i que un es pot formar al llarg de la vida, i sobretot encarar els estudis amb voluntat i motivació. Per estar ben informa’t: www.informat.cat

Edita aquest suplement:

Web: www.tiaflm.org A/e: taflm.suplement@gmail.com Adreça: La Bàscula Espai Musical C. Foc, 128, 1a planta 08038 Barcelona Tel. 93.965.007

Què fa el PUNT JIP a l'institut?

El punt JIP INFORMA, s’apropa al teu institut per tal de donar respostes als teus dubtes o inquietuds en diverses temàtiques, ja sigui oci i lleure, estudis, salut, etc!

INCENTIVA LA PARTICIPACIÓ, et dóna eines i recursos per crear activitats autogestionades dins i fora del centre, com tallers, festes de final de curs...

ACOMPANYA als delegats/des i als consellers/eres escolars en la seva tasca diària. I també a grups de joves!

POSA en CONTACTE: et posa en contacte amb els serveis i equipaments del districte i ciutat, en temes de salut, ensenyament, oci i/o mobilitat. I si ho necessites, us hi acompanyem!

ENS TROBARÀS AL TEU INSTITUT A L’HORA DEL PATI!

Consell de redacció: Grup de comunicació de la TIAF

-Districte Sants-Montjuïc Direcció de Serveis a les Persones i al Territori: Teresa Esteve i Amor González.

-Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL): Joan Barutel.

-Equip Socioeducatiu en Medi Obert: Gemma Andreu -Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB): Ancor Mesa.

-Assessors TIAF: Sergio Suárez (Parafernalia) i Eveline Chagas (ITER-BSO).

-Elisenda Gellida (Tècnica de suport TIAF) -Maria Caturla (F.H. Sant Pere Claver) Edició i maquetació: David Edo Impressió: GestXXI Tirada: 6.000 exemplars Distribució gratuïta DL: B-3220/94 Amb el suport de:

Punt d'Informació Juvenil de Sants-Montjuïc El Punt d’Informació Juvenil de Sants-Montjuïc és un servei públic del Districte de Sants-Montjuïc que treballa conjuntament amb la xarxa de Punts d’Informació Juvenils de la ciutat de Barcelona. El PIJ informa i assessora als joves, d’entre 12 i 35 anys, sobre diferents temàtiques (formació, treball, mobilitat internacional, salut, lleure i cultura, participació, etc.) i alhora organitza campanyes amb una gran varietat d’activitats. El PIJ també disposa de connexió a internet, zona WIFI, taulers d’anuncis, tramitació de carnets i assessories especialitzades en l’àmbit acadèmic, laboral i de mobilitat internacional.

El PIJ de Sants està obert els dilluns al matí de 10 a 14h i totes les tardes de 17 a 20.30h i s’ubica al C/Muntadas, 5 (telf. 93 291 42 54/ elpunt@bcn.cat) També té un servei d’antena al barri de la Marina del Port els dimarts i dijous de 17h a 20.30h al Centre Pepita Casanellas, al Passeig de la Zona Franca 185, (telf. 93 256 37 36/ elpunt@bcn.cat).

Podeu trobar tota la informació i activitats de la xarxa de PIJs de Barcelona a: www.infojovebcn.cat

info 3

Març 2015 // www.lamarinadigital.cat

Llars amb fills menors de 16 anys en els barris de la Marina de Port i la Marina del Prat Vermell Aquest article presenta dades sobre la presència llars amb fills menors de 16 anys a la ciutat de Barcelona i especialment als barris de La Marina del Prat Vermell i la Marina de Port.

punts percentuals). Tot i que menor, el barri de la Marina del Prat Vermell també té, l’any 2013, un percentatge de llars amb menors de 16 anys més elevat a la mitjana de ciutat (0,8 punts percentuals).

A juny de l’any 2013, Barcelona té 660.232 llars, 138.139 llars tenen menors de 16 anys (20,75% del total de llars de la ciutat).

El districte de Sants-Montjuïc compta amb 74.481 llars, 15.142 llars amb menors de 16 anys.

El barri de La Marina de Port té 11.677 llars, 3.038 llars amb menors.

El barri de La Marina del Prat Vermell té 428 llars, 93 llars amb menors de 16 anys.

Si volem analitzar al fenomen de la monoparentalitat hem de tenir en compte que, encara que el marc jurídic existent defineix clarament el terme de “família monoparental”, les diferents fonts oficials no ofereixen dades que s’ajustin de manera estricta a la definició. Així doncs, en aquest article, aproximem el concepte de “família monoparental” a “llar amb un home o una dona de 16 anys i més amb un o més menors”.

Si analitzem el percentatge de llars amb menors de 16 anys respecte al total de llars obtenim les següents dades:

En aquest sentit, el percentatge de llars monoparentals respecte al total de llars de la ciutat és, l’any 2013, d’un 2,44%; un 2,18% en el districte de Sants-Montjuïc.

Els barris de La Marina de Port i La Marina del Prat Vermell tenen un percentatge de llars monoparentals de 2,73% i 1,87% respectivament.

% de llars amb menors de 16 anys sobre el total de llars

L’any 2013 Barcelona té 16.053 llars monoparentals (10,95% de les llars amb menors de 16 anys).

2009 20,75% 20,49% 26,98% 23,11% El districte de Sants-Montjuïc compta amb 1.620 llars monoparentals (10,70% 2010 20,82% 20,46% 26,74% 22,07% de les llars amb menors de 16 anys).

El barri de La Marina de Port té 320 llars monoparentals (10,53% de les llars amb 2011 20,26% 19,81% 25,81% 21,78% menors de 16 anys) i el barri de La Marina del Prat Vermell en té 8 (8,60% de les 2012 20,84% 20,34% 26,21% 22,20% llars amb menors de 16 anys).

2013 20,99% 20,41% 25,95% 21,78% El percentatge de llars monoparentals sobre llars amb menors de 16 anys és força homogeni entre la ciutat i el districte i barris citats.

Font: Lectura del Padró Municipal d’Habitants a 30.06 de cada any. Departament d’Estadística.

A la ciutat de Barcelona, l’any 2011, el 40,1% de les persones que viuen en llars

Ajuntament de Barcelona. monoparentals es troben en situació de risc a la pobresa, pràcticament el doble que a la resta de tipologies de famílies. Així, en global, els pares i les mares que encaEl percentatge de llars amb menors de 16 anys respecte al total de llars s’ha man- pçalen nuclis monoparentals tenen menys recursos que els que viuen en parella, i tingut estable en els darrers cinc anys a la ciutat de Barcelona i també en els distric- això pot condicionar les oportunitats dels seus fills davant la vida. tes de la ciutat. No obstant això, existeixen diferències significatives entre els barris de les marines, la ciutat i el districte. El barri de la Marina de Port presenta un El benestar dels menors que viuen en llars monoparentals depèn en gran manera percentatge de llars amb menors de 16 anys més elevat que la mitjana de ciutat (5 de com els governs de cada país enfoquen les seves polítiques socials.

Any Barcelona Sants-Montjuïc La Marina de Port

La Taula d’infància, adolescència i famílies està organitzant unes formacions per a pares i mares que volen ajuda a fer créixer els seus fills i filles.

Serà un espai de relació, d’intercanvi i d’aprenentatge .

El curs consta d’onze sessions en horari de dijous de 9.30h a 11.30h, és gratuït i obert a qualsevol família del barri.

Ja sabeu; si teniu un fill/a de 3 a 6 anys o de 12 a 14 anys i voleu participar de l’experiència;

us hi esperem!

La Marina del Prat Vermell

4

info

Març 2015 // www.lamarinadigital.cat

Després del període de portes obertes és el moment de poder triar el centre educatiu que més t’agradi i fer la teva preinscripció pel curs vinent.

Tria la teva i inscriu-te Escoles Bressol i Llar d’infants.

Preinscripcions: del 4 al 15 de maig.

Escola Bressol Collserola C. Mare de Déu del Port, 183 bis 932233093 Públic Escola Bressol El Cotxet C. del Platí, 8 932965910 Públic Escola Bressol Niu d'Infants C.de la Pedrera del Mussol, 10-14 933312565 Públic Els Gegants Pg. de la Zona Franca, 168 932964818 Privat El Gall i la Gallina C. Mare de Déu del Port, 353-357 933322678 Privat Xumets C. Energia, 10 934317672 Privat Escoles d’Educació infantil i Primària.

Preinscripcions: del 10 al 17 de març (Ambdós inclosos).

Col·legi Alfageme Pg. Zona Franca, 198 933323246 Concertat Escola Bàrkeno C. Cisell, 15 932230829 Públic Escola Can Clos C. Pedrera del Mussol, 10-14 933326145 Públic Escola El Polvorí Camí del Polvorí, 8-10 933327496 Públic

Escola Enric Granados Pg. Zona Franca, 96-104 933326247 Públic

Garbiñe C. Física, 12-14 933318093 Concertat Escola Pau Vila C. Font Florida, s/n 934229840 Públic Escola Ramon Casas C. del Platí, 6 933315284 Públic Escola Seat C. Mecànica, s/n - Grup V SEAT 933329346 Públic Instituts d’ Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat Preinscripcions : secundària del 10 al 17 de març (Ambdós inclosos) i Batxillerat del 12 al 19 de maig (Ambdós Inclosos).

Institut Lluís Domènech i Montaner C. Alumini, 48-82/cantonada c. Coure 932969729 Públic Institut Montjuïc C. Cisell, 19 932230221 Públic Centres de Formació professional Preinscripcions: Cicles de Grau Mitjà del 12 al 19 de juny.

Cicles de Grau Superior del 26 de maig al 3 de juny.

Curs d'accés Superior (CAS) del 6 al 10 de juliol.

FP Bàsica del 19 al 29 de maig.

INS Mare de Déu de la Mercè.

Carrer Motors 122-130 93 2232566 Públic.

Educació Especial Inscripcions: Tot l’ any.

Ntra. Sra. de Montserrat C..Bronze, 18-20 933312088 Concertat

ACTUALITAT 11

Març 2015 // www.lamarinadigital.cat

Nou centre integral per a persones amb paràlisi cerebral a Montjuïc || Judit Valdés || Redacció L’Associació i Fundació de la Paràlisi Cerebral (ASPACE), l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya han celebrat aquest dijous la inauguració del nou Centre Integral Montjuïc, dirigit a persones amb paràlisi cerebral.

L’equipament, que és gestionat per ASPACE, compta amb 45 places de residència per a persones amb paràlisi cerebral i 15 de centre de dia, i s’afegeix a un conjunt d’edificis de l’associació a Montjuïc, que inclou el Centre Especial de Treball, una escola especial i espais mèdics i de rehabilitació, entre d’altres.

La construcció del Centre Integral Montjuïc va ser finançada a parts iguals per ASPACE i per la Generalitat, i l’Ajuntament de Barcelona hi va contribuir cedint els terrenys on està ubicat. Al cost de la construcció, de 5,4 milions d’euros, se li ha de sumar una inversió de 2,3 milions corresponents a l’equipament i a les instal·lacions.

El Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, la Fundació ONCE i entitats privades també han fet aportacions.

La construcció suposa 5,4 milions d’euros més 2,3 destinats a l’equipament i a les instal·lacions del centre

Els Mossos d'Esquadra van trobar un cadàver semienterrat a la Marina del Prat Vermell Els Mossos d’Esquadra investiguen la troballa d’un cadàver semienterrat en un descampat del carrer Ulldecona, a la zona de la Marina del Prat Vermell. L’avançat estat de descomposició no permeten conèixer les circumstàncies de la mort ni tampoc la identitat de la víctima.

El cadàver va ser descobert el dilluns 2 de març al migdia per un operari de la construcció, que va donar l’avís als Mossos d’Esquadra i aquest matí els agents van treballar per recollir proves que puguin donar les claus sobre la mort. Encara que la víctima no ha estat identificada, algunes fonts plantegen que podria ser una prostituta, que va desaparèixer fa unes setmanes.

▶ El nou centre s'afegeix a un conjunt d'eficis que l'associació té a Montjuïc.

El nou centre, el projecte del qual es va començar a gestionar l’any 2005, integra una residència, un servei de teràpia ocupacional, els serveis centrals d’ASPACE, i serveis d’esports, rehabilitació, lleure i respiració. De les 45 places de residència del Centre Integral Montjuïc se’n concertaran 19, 15 de les quals seran finançades per l’Ajuntament de Barcelona el 2015, amb un cost de 525.000 euros.

A l’acte hi ha assistit el president d’ASPACE, Lluís Farrés, la consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, i la tinenta d’alcalde de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports, Maite Fandos. La consellera i l’alcalde han destacat la col·laboració

Districte de Sants Montjuïc

entre administracions i entitats privades per tirar endavant el projecte, “mèrit de la força, del treball i de fer les coses ben fetes”, ha dit Trias.

ASPACE ha celebrat “disposar d’un centre que amplia la cartera de serveis” i que cobreix “les necessitats de molts usuaris al llarg del seu cicle vital” en una publicació al seu lloc web.

L'avançat estat de descomposició ha impedit conèixer la causa de la mort ni identificar la víctima

S'ofereixen 45 places residencials per a persones amb paràlisi cerebral i 15 de centre de dia

Romagosa Opel proposa estalviar conduint || Redacció || Romagosa - Opel Ara més que mai és necessari fer un ús el més racional possible del nostre vehicle per minimitzar el consum i els costes de manteniment derivats. Per això podem seguir unes indicacions que ens ajudaran a aconseguir-ho, a més de contribuir a reduir l'impacte en el medi ambient.

Les normes bàsiques són: - Arrencar sense trepitjar l'accelerador (si ho fem, la quantitat extra de combustible es perdrà).

- Iniciar la marxa immediatament en motors de benzina i passats un segons en el cas del dièsel (no serveix de res esperar que el motor aturat aconsegueixi la temperatura).

- Introduir la segona velocitat al cap de dos segons o recorreguts els primers deu metres.

- Realitzar els canvis de marxa entre 2000 i 2.500 RPM en motors de benzina i entre 1.500 i 2.000 RPM en dièsel.

- Circular en la marxa més llarga possible (ja que circular en marxes més curtes fa que el consum es dispari).

- Mantenir una conducció uniforme sense canvis de ritme bruscos. Per això és important utilitzar el control de velocitat si disposem d'aquest, ja que ajudarà a mantenir ritmes constants de marxa.

També s'ha de tenir en compte que: - L'equip d'aire condicionat o climatització, augmentarà el consum de combustible entre un 15 i un 20%.

- Conduir amb les finestres baixades augmentarà també el consum, ja que perjudica l'aerodinàmica del vehicle.

- Els neumàtics en mal estat o sobretot amb pressions baixes, crearan més fricció sobre l'asfalt.

- Els elements amb un filtre d'aire brut i l'oli de motor degradat provocaran igualment un consum major, ja que el motor funciona de manera deficient.

- Evitar, sempre que sigui possible, el portaequipatges i qualsevol element que modifiqui l'aerodinàmica del vehicle.

També, segons directriu europea, els nous vehicles han d'incloure un sistema de monitorització o control de pressió de neumàtics.

Estalviadors

I per últim...

Per normativa europea els vehicles nous han d'incloure l'indicador de canvi de marxa.

Aquest element ens ajudarà a escollir el moment òptim per introduir la marxa superior.

El vehicle de dalt és hyundai i-10 1.0MPI (4,7 l/100Km – 108grCo2/Km). El de la dreta a la part superior, el Opel Corsa 1.3 CDTi (3,8 l/100Km – 100grCo2/Km) i de la dreta, a la part inferior, Suzuki SX-4 S-Cross 1.6 DDiS (4,2 l/100Km-110grCo2/Km).

12 CONSORCI

Març 2015 // www.lamarinadigital.cat

EL CONSORCI INFORMA

Impuls al corredor ferroviari mediterrani Barcelona, 27 de gener de 2015.L’associació FERRMED, el Consorci de la Zona Franca, l’Ajuntament de Barcelona i EU Core Net Cities han organitzat avui a Barcelona la primera Tribuna sobre el Corredor Mediterrani, jornada que ha reunit representants d’entitats, empreses, administracions i ciutats de la Unió Europea per analitzar la connectivitat de mercaderies i persones en aquesta xarxa transeuropea.

L’acte va tenir lloc al recinte modernista de Sant Pau i va comptar amb la participació de Xavier Trias, l’alcalde de Barcelona i president del plenari del Consorci de la Zona Franca, Joan Amorós, president FERRMED; Pascual Villate, subdirector general de Planificació d’Infraestructures del Ministeri de Foment; Olivier Onidi, director de Mobilitat de la Comissió Europea; i Anton Ferré, secretari general del Consorci, entre altres. Durant la jornada es va presentar una anàlisi completa de la problemàtica existent amb la proposta de les accions necessàries del Corredor Mediterrani: Torí-Lió-Marsella-Barcelona-València-Almeria i Barcelona-Lleida-Saragossa.

Onidi va explicar que la Comissió europea actualment es troba en procés d’analitzar la marxa de les obres i mesures que ha de facilitar la interconectivitat multimodal en aquest corredor de transport. Mentre FERRMED és una associació que promou l’extensió internacional d’estàndards

comuns en el mode de transport ferroviari, EU Core Net Cities és una xarxa de 42 ciutats, impulsada per l’Ajuntament de Barcelona i FERRMED, amb l’objectiu de consolidar una xarxa de ciutats que, aprofitant l’extensió de les xarxes transeuro-

pees, promou el desenvolupament econòmic intel•ligent, integrador i sostenible, la competitivitat, la cohesió territorial i el dinamisme urbà i la millora de la qualitat de vida dels seus ciutadans. Aquesta xarxa aborda la Connectivitat amb visió trans-

versal: de persones, de mercaderies i de dades, atenent a què només amb un enfoc que tingui en compte aquests tres elements es podrà assolir la plena connectivitat a Europa.

Port de Barcelona, líder de la logística mediterrània tuals i per a això cal competir amb els ports del nord d’Europa, per on encara es canalitza prop del 70% del comerç marítim amb Àsia.

Per guanyar nous tràfics en àrees en què el Port no és actualment la primera opció, cal ser capaços també de tenir una oferta logística eficient, atractiva i competitiva. Els canvis dels darrers anys en el comerç internacional donen un nou protagonisme a la Mediterrània i alhora fan cada vegada més difícil la lluita pel tràfic marítim. Per això, consolidarse com a principal port logístic de la Mediterrània exigeix tenir present que actualment la competència es produeix entre cadenes logístiques més que entre empreses. En con-

seqüència, el Port de Barcelona ha de proporcionar al mercat cadenes d’aprovisionament, porta a porta, diferenciades i adaptades a les necessitats del client.

A més, el Pla estableix també que l’actuació del Port ha de seguir criteris de sostenibilitat econòmica, social i mediambiental. I una de les principals eines en aquest sentit és el foment de la intermodalitat. La millora de l’accessibilitat ferroviària amb Europa a través del Corredor mediterrani així com l’execució de les obres de connectivitat terrestres del Port amb la xarxa general són algunes de les fites que permetran avançar en aquest sentit i apropar-se a l’objectiu estratègic del 2020. ■

▶ El portacontenidors Susan Maersk fa la primera primera escala a Barcelona del servei directe des d'Àsia de l’aliança 2M.

El III Pla Estratègic de la infraestructura per 2015-2020 planteja competir amb els ports del nord d’Europa amb una oferta de cadenes logístiques completes.

El III Pla Estratègic del Port de Barcelona 2015-2020 estableix que a mitjà termini l’objectiu és esdevenir el principal centre de distribució euroregional a la Mediterrània, en competència amb els ports del nord d’Europa.

Així, el Port de Barcelona es planteja uns assoliments concrets articulats al voltant de tres eixos: garantir uns volums d’ activitat i tràfic òptims (creixement); ser més competitiu i diferenciat en l’oferta (competitivitat); i actuar de manera que es garanteixi la capacitat de les generacions futures de satisfer les seves necessitats (sostenibilitat).

Un cop executada l’ampliació del Port, que li dóna la dimensió necessària per a compe-

tir amb els potents ports del nord d’Europa, el nou pas és augmentar la càrrega manipulada, per continuar sent font de creació de riquesa en l’entorn. Per materialitzar assoliments concrets de creixement, com arribar als 70 milions de tones de càrrega o als 3 milions de contenidors, caldrà, entre altres mesures, que el 50% de la càrrega contenitzada manipulada tingui origen o destinació fora de Catalunya.

Això exigeix que l’àrea d’influència del Port s’ampliï i aprofitar que disposa del hinterland (o zona d’influència) més potent de tota la Mediterrània: en un radi geogràfic d’uns 600 km el Port té nuclis de producció i consum de rellevància i més enllà, fins als 1.200 km i a menys de 24 hores, té accés al nord d’Àfrica i al nord i centre d’Itàlia. La càrrega, sobretot la que s’intercanvia amb els mercats asiàtics, s’ha de captar o fer arribar més enllà dels límits ac-

▶ El hinterland del Port ha d'ampliar-se més enllà del radi de 600 km.

Marรง 2015 // www.lamarinadigital.cat

PUBLICITAT 13

14 CULTURA

Març 2015 // www.lamarinadigital.cat

L'agenda de març Biblioteca Francesc Candel Dijous 12

T'interessa: 'Lluitem contra el malbaratament alimentari' Hora: a les 19h. Entrada lliure.

El Banc dels aliments proposa una sessió divulgativa sobre el malbaratament dels aliments i les solucions que cadascun de nosaltres pot aplicar en el seu dia a dia.

A càrrec de: Josep Augé Lidón de Banc dels Aliments.

sariat per Samuel Aranda, fotògraf de New York Times i premi World Press Photo 2012.

Prop de dos-cents ciutadans que tenien com a punt de trobada 12 centres cívics de la ciutat, han recorregut els carrers de Barcelona.

El resultat és un retrat visual col·lectiu format per milers d'instantànies. Selecció dels treballs realitzats pel grup de participants del Centre Cívic Casa del Rellotge Disponible fins el 28 de març Entrada gratuïta

Hora: a les 18.00h. Entrada lliure Lletra petita: "El Tabalet" El conte d'en Tabalet amb cançons populars i del grup Ara Va de Bo. (+4 anys) A càrrec de: Jordi López, La Tresca i la Verdesca

DONES DE LA MARINA Amb motiu del Dia Internacional de la Dona treballadora 2015, la Casa del Rellotge i el Club de Fotgrafia Casa del Rellotge us proposa una mostra fotogràfica sobre les dones que viuen, treballen o passen pel barri de La Marina.

Disponible fins el 27 de març Entrada gratuïta

Dijous 26

Sala Pepita Casanellas

Centre Cívic Casa del Rellotge

PASSING Y VEAN Hora: a les 12 h Circ a càrrec de la Companyia Ambizurdos Un presentador excèntric, un artista internacional, una diva encisadora i un mosso de pista que despista, donen vida a un passing de maces a quatre, amb figures originals, números d’equilibris d’objectes singulars i escales per enfilar-se; una banda en desbandada i una bola amb un final d’alçada.

Entrada: 2.30€

Dimecres 25

Hora: a les 19h. Entrada lliure.

Xerrada sobre l'alzheimer Per saber què és la malaltia, com combatrela i els últims avenços que s'hi han fet.

A càrrec de: Dr. Jordi Camí, Director General del Parc d'Investigació de Biomèdica de Barcelona i Director General de la Fundació Pasqual Maragall.

objectiu Barcelona Projecte de fotografia documental comis-

Diumenge 15

Dijous 26

ACTEA CANTA BEATLES Hora: a les 20 h Versions dels Beatles interpretades a cappella i amb acompanyament de piano.

Entrada: 2.30€

Divendres 20

ROBA ESTESA Hora: a les 20 h Cabaret a càrrec d’Els pirates teatre A través d’un repertori format per grans temes coneguts i d’altres més insòlits, quedarem atrapats per la frescor de Richard Rodgers i Frederic Loewe, el swing de John Kander, la picardia d’El Molino i la perspicàcia de Boris Vian entre d’altres. Encara que hi hagi “roba estesa”, descobrirem com vestim per dins i per fora. Entrada: 2.30€

Espai Musical La Bàscula Dijous 26

Cicle Hivernacle: TRUJAZZ Hora: a les 20.30 h Trujazz és un curiós projecte musical creat l’any 2010, que troba la seva sonoritat en una barreja de diversos estils com ara el Jazz, el Folk, el Clàssic o el Flamenc.

Entrada gratuïta

El Far Certamen literari Francesc Candel 2015 Torna el Certamen Literari Francesc Candel, un dels més estimats dels nostres barris. Les bases del certamen contemplen tres modalitats: Relat curt (juvenil i adult), reportatge periodístic i poesia. El tema és lliure en les tres modalitats.

Els treballs poden estar escrits en català o en castellà, i s'han de fer arribar del 9 al 28 de març a qualsevol de les tres biblioteques del districte: Biblioteca Vapor Vell (c. de Joan Güell 14-22), Biblioteca Francesc Candel (c. d'Amnistia Internacional 8-10) o a la Biblioteca Poble-sec Francesc Boix (c. de Blai, 34).

El premi per al guanyador de cada modalitat és un trofeu i 300 euros, i per al finalista, un trofeu i 100 euros. El veredicte es farà públic durant l'acte de lliurament de premis, el dimecres 27 de maig a les 19h a la Biblioteca Francesc Candel.

Si necessiteu més informació de les bases podeu consultar la nostra pàgina web o passar-vos pel qualsevol de les 3 biblioteques del districte.

Així que ja sabeu, si us agrada escriure animeu-vos a participar!!!!!

AA.VV Eduard Aunós Dijous 26

Hora: a les 18.30 h Lectura de contes amb Encarna de Àncora

El Teatre dels Sentits, esclat d'emocions

La companyia d'interpretació que està reconeguda internacionalment, té la seu al barri de El Polvorí.

▶ Imatge de l'obra "Petits exercicis pel bon morir", estrenada l'any passat.

Arribo corrent, vaig amb retard doncs la cita era a les sis de la tarda i vam arribar gairebé a les sis i vint. Em rep una persona molt amable, mentre que un altre senyor, igual endarrerit, entra amb mi. Ens conviden a veure a través d'uns miralls que s'adapten a les formes dels nostres rostres. Una senyora molt somrient ens ajuda per orientar-nos i no caure, en tant anem concentrats, veient el mirall i en el seu reflex el cel i els núvols. Es mouen. Tinc la sensació de què el món sencer es mou i que el seu moviment depèn de mi. Arribats a un punt ens proporcionen benes a les mans, per després subjectar-nos-les als ulls. Ara no veiem gens i de sobte irromp una olor que complimenta el meu olfacte,

sembla sàndal, anís, taronger… no ho sé, però m'encanta i em recreo en ell. Caminem a poc a poc i comença a sentir-se el so d'una guitarra. Ens asseiem, se sent com algú destapant una ampolla, pel que entenc és un vi, ho estan servint. Seguim embenats, de sobte molt *a prop meu se sent un *cruah *cruah, és pa! Algú està partint-ho prop de mi i el seu so sembla com multiplicat per deu. Vi, pa i formatge, quina delícia. Una vegada menjats a ballar, tinc una parella i la guitarra de fons. Després altra i una altra. I tot això amb els ulls embenats. Com es gaudeix!

Aquesta va ser l'experiència que els creatius del teatre dels sentits van regalar a veïns

i autoritats dels barris de la Marina. Encara que aparentment eren activitats quotidianes el tenir concentrats els nostres sentits en tan sols això que estàvem fent les va tornar màgiques. Explorar els nostres sentits, més enllà del que explorem cada dia. Fer olor, escoltar i degustar, cessant per un moment el sentit de la vista, per un moment deixar de veure com ho fem sempre.

que som quan no tenim gens sota els peus.

“Concentrar-te sobre tu mateix, esforçar-te per agafar el so, el tintinar de les copes, coses que les tenim en el dia a dia però que no ens adonem. Com quan vas al bosc i els arbres no et deixen veure-ho”, va manifestar. Benito *Main *Cabanilla, també participant es va limitar a dir: sorprenent, cada moment ha estat diferent.

*Enrique Vargas, director de la companyia comenta la necessitat de ser creadors de la nostra pròpia història, de poder transformar-la. “Un és el que dóna, no el que rep.

Aprendre a donar, és aprendre a transformar i aprendre a transformar és aprendre a transformar-es”. Explica que només podem transformar allò que sentim, “Només els objectes són tractats sense emoció”.

Malgrat l'expansió i reconeixement internacional que ha aconseguit la companyia, igual que la majoria d'institucions dedicades a l'art a Espanya, la seva major dificultat ara és l'econòmica. No obstant això i malgrat això continuen projectant el seu treball cap a davant. Amb la formació, la recerca i la creació de noves obres, busquen ser un punt de trobada en la comunitat.

En aquesta reflexió van coincidir participants com Francisco *Boish *Torré i Nieves Borrel García, aquesta última va valorar l'experiència com molt enriquidora. “T'adones de la importància de tots els sentits i que quan et falta un, els altres se t'aguditzen una passada”, va expressar. En concordança *Boish va afirmar haver recordat la seva experiència de sis mesos sense poder veure per un despreniment de la seva retina i la forma en què va redescobrir com es pot gaudir dels altres sentits.

“Quan no sentim algunes sensibilitats és com aquesta llavor que no es va sembrar”.

Subratlla Vargas, el director i acaba dient: “No hem d'esperar, farem tallers i activitats sense cost, fent barata, hem d'inventar formes de compartir els uns amb els altres i no esperar que tot es faci amb diners”

Abdó Florencio, un altre dels participants va declarar que l'experiència de veure a través del mirall li va provocar la sensació d'estar en el buit i li va fer recordar el fràgil

Amb la seva filosofia dels sentits han aconseguit escoles a Dinamarca, Itàlia, França, Colòmbia i Xile, i últimament també treballen en països com Austràlia i Singapur.

El grup, integrat per artistes i investigadors compta amb actors, músics, arquitectes i ballarins, entre uns altres, concentrats en activitats que generin un interès comunitari i que impregnin la seva filosofia dels sentits. ■

DISTRICTE 15

Març 2015 // www.lamarinadigital.cat

Arriba el certamen literari Francesc Candel 2015 Les bases del certamen

1.

2.

3.

El certamen és obert a qualsevol persona que hi vulgui participar.

La participació en el certamen comporta acceptar aquestes bases.

Els treballs que s’hi presentin han de ser originals i poden estar escrits en català o en castellà.

4.

Els treballs presentats no poden haver estat premiats anteriorment a un altre concurs literari.

5.

6.

No es pot presentar més d’un treball per persona a la mateixa modalitat.

Els treballs han d’estar escrits amb ordinador amb el programa Word (amb el tipus de lletra Arial, cos 12), en fulls DIN A4 escrits a una sola cara i a doble espai.

7.

8.

Tots els concursants hauran de presentar-se amb pseudònim.

Els treballs s’han de presentar dins d’un sobre DIN A4 o similar tancat, on hi consti “Certamen Literari Francesc Candel”, i a l’interior del qual hi ha d’haver:

• L’original, en quatre còpies impreses, on hi consti la modalitat de participació, el títol de l’obra i el pseudònim del concursant.

• En un paper a dins d’un sobre tancat hi han de constar les dades personals de l’autor/a: pseudònim, nom i cognoms, data de naixement, adreça i telèfon, i, en cas de tenirne, adreça de correu electrònic. A l’exterior d’aquest sobre cal consignar la modalitat a la qual es presenta, títol de l’obra i el pseudònim del concursant.

9.

Els treballs s’han de fer arribar a qualsevol de les tres biblioteques del districte Sants - Montjuïc: Biblioteca Francesc Candel (Amnistia Internacional, 8-10), Biblioteca Vapor Vell (Joan Güell, 14-22) i Biblioteca Francesc Boix (Blai, 34), del 9 al 28 de març, dins l’horari de cada centre.

10.

El Jurat estarà integrat per representants culturals del Districte de Sants – Montjuïc i personalitats especialistes en les diferents modalitats del certamen.

11.

El Jurat determinarà els guanyadors en els diversos apartats i categories, i es reservarà el dret a considerar desert un premi. La seva decisió és inapel·lable.

12.

El veredicte del Jurat es farà públic en l’acte de lliurament de premis, que tindrà lloc el dimecres 27 de maig a les 19 hores a la Biblioteca Francesc Candel. El llibre editat amb els textos premiats de la present edició estarà disponible a les Biblioteques Francesc Candel, Vapor Vell i Francesc Boix i a l’Arxiu del Districte de Sants – Montjuïc, a partir del mes de juliol.

13.

El Districte de Sants – Montjuïc publicarà els textos originals guanyadors a la seva web (www.bcn.cat/sants-montjuic), i les tres biblioteques a les seves pàgines webs.

Els llibres editats en anys anteriors estan disponibles per a consulta a la Biblioteca Francesc Candel i a l’Arxiu del Districte Sants- Montjuïc.

▶ Imatge dels guanyadors de les diverses modalitats del premi Francesc Candel 2014 durant l'entrega dels guardons a la Biblioteca Francesc Candel

ENS.CAT

La modalitat del certamen Relat curt El tema és lliure, però integrat dins dels paràmetres de la narrativa, realista o de ficció.

Se n’estableixen dues categories: JUVENIL, entre 14 i 18 anys L’extensió màxima ha de ser de 5 fulls.

El guanyador serà premiat amb un trofeu i 300 €.

El finalista serà premiat amb un trofeu i 100 €.

ADULT, a partir de 19 anys L’extensió màxima ha de ser 5 fulls.

El guanyador serà premiat amb un trofeu i 300 €.

El finalista serà premiat amb un trofeu i 100 €.

Poesia curt El tema és lliure. Es presentarà un únic poema, el qual tindrà una extensió màxima de 50 versos o línies.

El guanyador serà premiat amb un trofeu i 300 €.

El finalista serà premiat amb un trofeu i 100 €.

Reportatge periodístic Aquesta modalitat neix inspirada en l’obra d’en Francesc Candel, que va tenir el seu eix en la narració d’experiències humanes reals, a través d’una prolífica obra periodística. En aquesta edició obrim el concurs en totes les modalitats de periodisme, i queda obert al reportatge, crònica periodística o article d’opinió.

L’extensió màxima ha de ser de 10 fulls.

El guanyador serà premiat amb un trofeu i 300 €.

El finalista serà premiat amb un trofeu i 100 €.

Els imports dels premis de les diferents modalitats ja tenen aplicada la retenció del 21% i es pagaran mitjançant transferència bancària, sempre que no es tingui cap deute amb la hisenda municipal.

Antoni Reig Periodista, professor de comunicació de la UAB i membre d’Òmnium Sants.

Reportatge periodístic Genís Sinca Escriptor i periodista Jesús Martínez Periodista, escriptor i editor de SantsMontjuïc

El jurat President del jurat

Pere Baltà President de la Fundació Paco Candel Eva Albiol Cap de redacció de la Marina.

Antoni Carballido Conseller de Cultura del Districte SantsMontjuïc

Poesia

Relat curt Juvenil

Maria Lorente Becerra Escriptora

Jaume Centelles Escriptor i pedagog Jordi Mateu Professor de l’Escola Can Clos Joan Delgado Director Biblioteca Poble Sec- Francesc Boix

Ricardo Reiteno Escriptor i activista cultural

Julián Figueres Director Biblioteca Vapor Vell

Organització Ajuntament de Barcelona – Districte de Sants – Montjuïc

Relat curt Adult

Biblioteques de Barcelona

Martí Carandell Professor de l’Institut Domènech i Montaner

Biblioteca Francesc Candel

Oleguer Forcades Director de Sants 3 Ràdio

Biblioteca Poble Sec- Francesc Boix Biblioteca Vapor Vell

16 CULTURA

Març 2015 // www.lamarinadigital.cat

Emilio Suárez Sánchez, escriptor i activista polític de Can Clos: “La classe obrera és destructiva” president. Ell va imposar que els pisos anessin de lloguer i es va passar de mil o dos mil pessetes de compra, a pagar set mil pessetes de lloguer.

|| Ana Sánchez || Redacció Com sorgeix la idea d'aquest llibre, “Lucha Compartida”?

Sorgeix perquè els que van estar amb mi en la Comissió d'Urbanisme de Can Clos van escriure un llibre en el qual van dir una sèrie d'inexactituds. L'arquitecte que va fer els pisos, Joan Llusà d’Abadal, que va ser la persona que va estar amb mi, d'aquí el títol "Lucha Compartida", va venir a veure'm i em va dir que hi havia coses amb les quals no estava d'acord i volia contestar-los fent un altre llibre.

Quin tipus de coses van posar van dir?

Per exemple, jo he estat la persona que va aconseguir els pisos. Era el president de l'Associació de Veïns, he estat un dirigent veïnal i solament em van posar com a militant del PSUC. I després van escriure que m'havien ofert diners, coses que era mentida i que Llusà volia rebatre. Llavors arribem a l'acord que volíem fer aquest llibre compartit, ell la seva part i jo la meva.

Però al final només va escriure vostè, què va passar?

El que va passar és que Llusà va caure malalt de càncer, i va tenir una temporada que no escrivia. Jo ja tenia la meva part acabada i em va dir que la publiqués. Al final ha quedat com un llibre de memòries meu.

Esperem poder dur a terme el projecte inicial tal com estava plantejat, si la salut ens ho permet.

El subtítol és “Equilibri”. A què fa referència?

Al món és necessari l'equilibri. Per exemple: Llusà és tècnic, jo sóc treballador manual; ell és català, jo andalús; ell ve de la part rica, jo vinc de la part treballadora. Som dues persones diferents i això és l'equilibri.

Als anys 80 va passar amb els països del Teló d'Acer. Per a ells va ser nefast perquè ho van passar molt mal, però per a nosaltres, que estàvem als països capitalistes, amb un Partit Comunista fort, li plantàvem cara al capitalisme. El problema amb el qual no contàvem és que la classe treballadora, com el seu nivell

A què es deu aquesta diferència de preu?

No ho sé. El que em va substituir en la Comissió d'Urbanisme treballava en el patronat, i aquests eren pisos del patronat. De tots els que es van fer, havien pactats 192 habitatges i es van fer 224. Els 32 pisos restants eren per als fills de Can Clos. Aquests pisos extra van estar considerats des del principi en el projecte i el que em va substituir a mi els hi va lliurar al patronat perquè ells els gestionessin.

d'intel·ligència estava per terra perquè no havien pogut estudiar, en comptes de votar als quals vam estar lluitant, van votar al PSOE o a Convergència, és a dir, a la gent de classe rica.

I per què creu vostè que ocorre això?

Jo crec que és perquè la classe treballadora ha estat tota la seva vida depenent de reis i de nobles. Amb la Revolució Francesa va passar a assalariat però depenia de caps. Sempre depenen d'amos que els diguin el que han de fer. Llavors ells, sense saber-ho, neixen amb el complex d'esclau. Jo sóc treballador des dels 11 anys, però sóc fill d'empresari.

Vaig néixer en una casa de 12 habitacions. El meu pare es va morir i ho vam perdre tot.

Quan vam venir a Barcelona vivíem en una barraca, estàvem en la pobresa més absoluta.

Però tant el meu germà, com la meva germana, com jo vam posar negoci propi. Perquè som fills d'empresari i els nostres gens són de sortir i prosperar i lluitar. He conegut a gent com jo, i sempre hi ha hagut algú de la seva família que són emprenedors. Per això dic que s'hereta en els gens. La gent que tota la vida han estat perdedors, hereten els gens perdedors.

Ha lluitat molt per Can Clos però ja no viu aquí, per què?

Jo em vaig anar del meu barri perquè la gent parlava a les meves esquenes. Parlaven fatal de mi. Jo tenia un negoci de lampisteria, electricitat i de la construcció; i molts dies tancava caixa amb zero pessetes. No venien a comprar a la meva tenda. Ni em trucaven per fer reparacions. T'adones que aquesta gent a la qual tu li has fet favors i els has aconseguit coses com els pisos, no ho agraeixen en absolut.

Com eren els pisos que vostè va aconseguir?

Tenien ascensor, mínim de tres habitacions, perquè els volien posar de dues i una habitació, i ens vam negar. I calefacció. O sigui, un pis de luxe. Aquesta gent no ho van agrair, no saben agrair. Són destructius. La classe obrera és destructiva. Jo vaig acabar cremat i em vaig marxar.

També va haver-hi un canvi de plans respecte a la forma de pagament d'aquests pisos, no és així?

Aquests pisos en principi eren per comprar-los. Quan vaig tenir l'entrevista amb el Ministre d'Obres Públiques i Urbanisme, Joaquín Garrigues Walker, de la UCD; ens van acompanyar Miquel Roca Junyent, que era diputat per Convergència; i Cipriano García que era diputat del PSUC. En les reunions, el Ministre va dir que els pisos es podien vendre a mil o dos mil pessetes al mes. Vaig aconseguir els pisos després de molts anys reivindicant. Llavors em vaig separar de la meva dona, em vaig quedar a càrrec del meu fill de dos anys, i pagava el meu pis. Ho estava passant molt malament. Així que quan vaig aconseguir els pisos vaig dimitir.

Es va quedar el vice-

Quins problemes va haver-hi durant les obres?

En el projecte estava estipulat que calia vigilar les obres. Com jo era de l'ofici i en aquells moments no tenia treball, havia de ser jo el que vigilés que tot fos bé. L'empresa es va posar en contra, i els únics que em van defensar van ser els arquitectes. Cap dels membres de la Comissió em van defensar. Al final vam quedar que ningú vigilaria les obres de la primera fase. Llavors, van deixar de posar pladur per aïllar del fred i del calor, i per insonoritzar; els desguassos s'emboçaven; el coure que van posar era més fi del que tocava i es van acabar rebentant moltes canonades.

Un desastre.

Com es van solucionar aquests problemes?

En la segona fase, el patronat va posar al vicepresident per vigilar les obres. Els que em van impedir a mi fer el treball van acabar posant a una persona que no tenia ni idea i, a part, no crec que vigilés perquè els problemes van ser els mateixos. Jo hauria defensat l'obra dels meus veïns i hagués impedit que s'usessin materials de poca qualitat.

Què va passar després que vostè dimitís com a president de la Comissió d'Urbanisme?

La persona que em va succeir va estar 10 anys sense fer eleccions. I s'atribuïa tot el que jo havia aconseguit. Quan es van lliurar els pisos de la segona fase, a mi no em van convidar. Al diputat Cipriano García, que ens va ajudar molt amb l'empresa, sí que ho van convidar però no el van deixar parlar perquè ja no era diputat. Allí van parlar tots els que no van fer res: Jordi Pujol, Maragall, el regidor del districte, que tampoc va fer res. Això va ser Juan Alamillo, que era el que manava en el PSC llavors i era molt anticomunista, encara que ara està en ICV. Considera el que li va passar com un fet aïllat?

No, és la classe obrera en general. La classe treballadora està perdent a tot el món tot el guanyat després de la Segona Guerra Mundial per la lluita dels comunistes i els sindicats.

La diferència entre la classe obrera i els capitalistes és que ells pensen, són intel·ligents, volen una cosa i l'aconsegueixen. Nosaltres som els ximples. Els treballadors som ximples. ■ El llibre “Lucha Compartida”, ho publica Ediciones Carena i costa 15 euros.

A més, Emilio Suárez Sánchez està preparant un llibre sobre el flamenc i la seva primera novel·la!

SALUT 17

Març 2015 // www.lamarinadigital.cat

El temps és or!

Reconèixer l'ictus i actuar El passat dimarts dia 3 de març la metgessa Clara Casas amb el lema NO PERDRE TEMPS: TEMPS ÉS CERVELL! va fer una xerrada al Casal d’avis La Capa sobre l’ Ictus: en què consisteix, quan hem de sospitar que algú té un ictus, què hem de fer.

Ictus, embòlia, hemorràgia cerebral, trombosis, feridura, vessament cerebral són diferents paraules que s’utilitzen per referir-se al mateix: l’alteració brusca de la circulació de la sang en el cervell, secundària a una reducció del fluix sanguini (isquèmia) o a una hemorràgia que, amb el temps, pot provocar la mort de les cèl·lules del cervell o neurones, que moren al no rebre l’oxigen i el sucre necessari per viure.

Es tracta, doncs, d’una malaltia greu i molt freqüent en el nostre medi amb un impacte important en termes socioeconòmics: representa la primera causa de mort en les dones i la tercera en els homes, amb més de 13.000 ingressos anuals es tracta de la primera causa de discapacitat i d’invalidesa greu en les persones adultes amb el seu impacte en la pèrdua de qualitat de vida.

No obstant això, l’ictus pot prevenir-se en molts casos, i si es tracta aviat, es pot modificar el seu curs i les seves seqüeles.

Hi ha molts factors que poden augmentar el risc de patir un ictus. Alguns d’ells però, es poden prevenir amb la seva cessa-

ció d’aquests factors (en el cas de la ingesta d’alcohol, del consum de tabac o de drogues com la cocaïna) o amb un bon control dels mateixos (en el cas de patir malalties com la hipertensió arterial, la diabetis, el colesterol elevat, algunes malalties del cor, etc).

En general, la reducció del fluix sanguini en el cervell o Ictus es manifesta bruscament donant en la persona que el pateix els següents símptomes: confusió sobtada, dificultat per parlar, dificultat per caminar, pèrdua de l’equilibri, caiguda de braç, etc.

Enfront dels quals s’ha d’actuar amb celeritat trucant al telèfon d’emergències mèdiques (112), per activar el dispositiu sanitari adient, anomenat CODI Ictus.

El Codi Ictus és un codi d’emergència mèdica que neix al 2006 a Catalunya amb l’objectiu de disminuir l’impacte d’aquesta malaltia a la societat catalana, en impulsar un tractament i trasllat ràpid dels pacients amb ictus als serveis d'urgències. Molt important si tenim en compte que no s’ha de perdre temps, ja que aquest no sols és or, sinó que en el cas de patir un Ictus el temps és cervell!! ■

Mertxe Liroz Infermera CAP Dr. Carles Ribas

La fibra dietètica

Són totes les substàncies dels aliments, que recorren tot el tracte intestinal, sense ser absorbides com a nutrients, fins a ser eliminades per les deposicions. D’aquesta manera, ens proporcionen una gran “higiene interior”, mitjançant un seguit de funcions importants, destacant: la d’evitar el restrenyiment i frenar l’absorció dels hidrats de carboni i els greixos, que ens ajuda a controlar malalties com la diabetis i l’excés de colesterol i triglicèrids.

La recomanació actual és fer-ne una aportació de 25-30 grams diaris en la nostra dieta. D’aquest marge fins als 60 grams diaris, està demostrat científicament, que hi ha beneficis i que no s’interfereix en la retenció i disminució en la seva assimilació de certs minerals si en fem un excés.

Aquestes substàncies no digeribles, si les retenim molt de temps a l’intestí (restrenyiment), poden fermentar per l’acció bacteriana i provocar-nos gasos. Per això, necessitem un bon “trànsit” intestinal, amb

l’adequada ingesta de fibra, per a evitar aquests problemes de flatulències que se’ns poden derivar.

Seria convenient aportar dosis de fibra en tots els àpats diaris, mitjançant 5 grups principals d’aliments: els cereals integrals, els llegums, les verdures i tubercles, la fruita (no suc) i la fruita seca i oleaginosa.

Sempre serà important, per això, la introducció de Fibra de forma graduada mitjançant l’alimentació i suplements, ja que per solucionar problemes de restrenyiment s’han de pautar adequadament segons el criteri d’un especialista. ■

Marc Gispert Giron Llicenciat en Ciències de l’activitat física i l’esport Fisioterapeuta Cursant 3er curs de Grau en Nutrició

18 PUBLICITAT

Marรง 2015 // www.lamarinadigital.cat

ESPORTS

Març 2015 // www.lamarinadigital.cat

19

El Club de Beisbol de Barcelona consolida l'equip mixt de softball i promou la presència femenina a l'esport L'equip va néixer de la voluntat de pares i mares de jugador de gaudir plegats d'aquesta modalitat || Sara Torremocha || Redacció “Arrossegats per l'entusiasme dels nostres fills, arribàvem a l'Estadi Pérez de Rozas i ens posàvem a xerrar, fins que un dia vam decidir que nosaltres també podíem baixar al camp i arriscar-nos a conèixer que és això del softball”, assegura la Mari. És una de les mares que configura l'equip mixte de softball del Club de Beisbol de Barcelona, que va néixer aquesta tardor.

Però... què és el softball? És una modalitat del beisbol que es juga en un camp més petit i amb una pilota més gran, que es passa per sota. La seva creació se situa a finals del segle XIX a Chicago (Estats Units d'Amèrica), quan George Hancock va fer una pilota, un bat amb una escombra i va dissenyar un petit camp on jugar amb els seus amics, tots reunits en un gimnàs. La designaicó de softball arriba als anys vint, mentre que al 1933 adopta la forma actual d'organització amb la creació d'Amateur Softball Association of America, que ja el configura com esport femení, encara que en un primer moment també havia estat practicat per homes. “És un esport que mou més de 40 milions de persones al món, amnb gran influència a Estats Units i a països com a Japó, a més de Llatinoamèrica, en canvi a Espanya és un esport minoritari, perquè els mitjans no es fan eco de les seves possibilitats i la gent no ho coneix ”, assegura Joge Miqueléiz, manàger del Club Beisbol Barcelona i entrenador de la Divisió d'Honor.

“La consideració d'esport minoritari i sent un equip mixte fa el dia a dia complicat. “Cada cop s’estan retallant més ajudes en l’esport minoritari i això suposa un esforç cada dia és més gran” i lamenta “nosaltres no podem viatjar a altres indrets del món per competir, com fa per exemple, la selecció alemanya, perquè no tenim recursos”.

Més enllà de la situació de l'esport, el Club de Beisbol de Barcelona està marcat per la decisió

▶ Amb una mitjana d'entre trenta i quaranta anys, les jugadores es declaren amants de l'esport que els proporciona diversió, millor condició física i treball en equip

de la junta directiva del Futbol Club Barcelona de prescindir d'aquesta secció el juny del 2011.

Des d'aleshores, Josep Juaneda va assumir la presidència del club: “vam buscar subvencions i espònsors, però els diners arriben amb comptagotes i no hi ha recursos per fer tot allò voldríem”. És per això, que estarien encantats de tornar a formar part del FCB: “Qui no vol tornar a casa seva? No podem estar enlloc millor, però això és una decisió de la nostra assemblea de socis”.

Mentre que no arriba aquest canvi de gestió, els jugadors i amants del beisbol fan petites passes. Si a nivell estatal es juga La copa del rey, una lliga d'equips femenins de softball, la miillor dels quals va ser l'Equip de Sant Boi, ara, la Federació Catalana està treballant en la creació d'una lliga on puguin jugar equips mixtes com aquest. “A veure quants equips s'apunten i amb quanta freqüència juguem, però nosaltres no pensem tant en la competició, sinò en mantenir el caràcter lúdic amb que va sorgir”, assegura Miqueléiz.

I es que algunes acaben de descobrir el softball i la majoria estava molt desconnectada de l'esport, però ara tenen moltes ganes de continuar millorant i s'han convertit en unes grans amants del sofball. “A mi m'encanta, cada cop més” assegura l'Antonia, mentre que la Lupe afegeix que si moltes dones ho provessin comprovarien que no és gens avorrit, sinó que és molt estratègic”. La Mari confessa: “és una gran oportunitat per fer esport a la nostra edat, a més de servir per fomentar els llaços amb els pares, les relacions socials i fomenta la companyonia”. En aquest aspecte, la Mari no dubta en assegurar que l'esport hauria de tenir més influència a la societat perquè transmet uns valors molt bons “ a mi m'encanta que el meu fill aprengui a vegades és necessari el sacrifici personal pel triomf de l'equip”.

Les jugadores coincideixen en mostrar la felicitat que els hi provoca la pràctica d'aquest esport, però hi ha diferències en la valoració de la competició. L'Asún assegura que competir significa

Thaís Campmany

superar-se i augmentar la compenetració com equip, una idea que afegeix la seva companya Valle confessant que també els hi fa augmentar l'autoestima i promou les ganes de continuar avançant. La Sandra declara que serà una gran prova aguantar les agujetes, mentre que assegura riallera que, per ella no és tan important guanyar o perdre perquè el més important és gaudir.

En l'actualitat, l'equip té tres nenes en aleví, però esperen augmentar la demanda, per tal de consolidar un equip infantil femení. "Quan s'han celebrat jornades escolars, les nenes s'ho passen molt bé però com no hi ha companyes seves a l'esport, temen sentir-se desplaçades i sovint ho deixen passar o se'n van a altres clubs", lamenta Miqueléiz. I afegeix: "nosaltres volem que les nenes no únicament hagin de destacar en gimnàstica rítmica o en natació sincronitzada". Amb la voluntat de tenir un equip infantil femení i d'incrementar el masculí, van organitzar el passat 10 de març unes jornades de portes obertes. ■

La Taula d'Esports de la Marina va celebrar amb èxit la primera jornada escolar d'esports || iris Vieiros || Redacció L’acte, organitzat per la Taula d’Esports de la Marina, ha tingut lloc aquest matí a La Bàscula i han participat més de 200 nens d’escoles del barri.

La 1a Jornada d’Esports escolar de La Marina és una proposta de la Taula d’Esports de la Marina i ha començat aquest matí al complex esportiu de La Bàscula. Un total de 216 nens de 5è i 6è de Primària de diverses escoles de La Marina han pogut practicar alguns esports minoritaris, amb l’objectiu de potenciar el coneixement d’altre tipus d’esports.

Les escoles participants han estat els CEIP Ramon Casas, Seat, Polvorí i Can Clos.

Els esports que s’han practicat són 7: beisbol, rugby (a càrrec del BUC), tamborí (ensenyats pel UE La Marina), bàsquet (pel Club Esportiu La Marina), gimnàstica rítmica (guiats pel Club Gimnàstic Sants), arts marcials (a càrrec de l’escola Bushinninkiryu) i escacs (gràcies al Club Esportiu La Cadena).

I és que els escacs, com ha comentat l’Albert Franquesa del Centre Cívic La Cadena, “tam-

Es tracta del primer any que se celebren aquest tipus de jornades i han sigut possibles gràcies a una subvenció que es va demanar i aconseguir per part del districte de Sants-Montjuïc. Així, es pretén celebrar cada any una trobada entre diverses escoles del barri i “afavorir l’esport entre els nens de les escoles de La Marina”, ha assegurat Josep Gasol, director del CEIP Ramon Casas.

▶ La jornada estava dividida en tallers de30 minuts dels set esports en una dinàmica de rotació.

bé es consideren un esport més dintre de les jornades esportives”. Tant ell com el seu company, durant aquest matí, han volgut ensenyar els nens i nens “els conceptes bàsics d’aquest joc de taula, explicant-los el desenvolupament normal d’una partida i per què es fa cada jugada”, ha dit. “No pensàvem que els escacs fossin tan entretinguts!”, deien entre riures la Maria i la Laura, dues nenes del CEIP Polvorí.

Sara Valero

Els nens i nenes han practicat cadascuna de les diferents activitats de manera rotatòria i amb un període de 30 minuts per a cada esport. A més, a mig matí s’ha fet una aturada per esmorzar un entrepà i un refresc a càrrec de l’entitat organitzadora (la Taula d’Esports de la Marina, i al final de les jornades s’ha donat un regal a cada participant.

Hi van participar més de 200 nens de 5è i 6è de primària del CEIP Ramon Casas, Seat, Polvorí i Can Clos A més, com han explicat la Judith i l’Hilde, dos dels professors participants, aquestes jornades esportives no només pretenen potenciar l’esport, sinó també que es coneguin els nens i nenes entre ells i que treballin amb participants d’altres escoles. ■

20 PUBLICITAT

Marรง 2015 // www.lamarinadigital.cat