La Marina -Edició gener 2018

L'ENTREVISTA

Josep Espinàs Ex-regidor del Districte de Sants-Montjuïc de l'any 1983 fins al 1991 pel PSC Pàg. 20

PERIÒDIC GRATUÏT Gener 2018 / Núm. 267 Associació de Mitjans de Comunicació Local

695035562

PARTICIPA! ENVIA'NS AVISOS EDITORIAL

Nou any, nous reptes pel barri aquest 2018

Pàg. 2

TEMA DEL MES

La Marina surt a votar el 21-D, l'anàlisi Pàgs. 10-11

ESPORTS

El món de l'esport als barris de la Marina Pàg. 17

Un Nadal

ple d'il·lusions

MEMÒRIA HISTÒRICA

Can Farrero,

història d'una lluita veïnal Pàg. 13

Pàg. 3

2

MIRADES

Gener 2018 // www.lamarina.cat



mirada positiva

400kg de solidaritat en forma d'aliments Fundador: Juan Antonio Reyes

Tel. 93 296 50 07 redaccio@lamarina.cat www.lamarina.cat Espai Musical La Bàscula C. Foc, 128, 1a planta 08038, Barcelona President AMCL Joan Barutel Consell d'operativa i continguts Eva Albiol, Joan Barutel, Aran Comín, Yohany Limpias, Man Hoh Tang Edició i maquetació Aran Comín Redacció Alba Calpe, Aran Comín, Alba Domínguez, Elena Domínguez, Lorena Hens, Yohany Limpias, Man Hoh Tang, Montse Valls Fotografia Rafel Vidal, Agustín Forteza Col·laboradors Mariluz Bailón CAP La Marina, Julio Baños, Juan Bibián, Neus Borrell, Pepe Caracoles “Macondo”, Elena Garcia, Esther Pardo, Marc Guallar, Xavier Sanz, M. Jesús Valderas CAP Carles Ribas, Biblioteca Francesc Candel.

Publicitat comercial@lamarina.cat AMCL (93 296 50 07) Impressió: GestXXI Tirada 6.000 exemplars Distribució gratuïta DL: B-3220/94+Amb el suport de:

La campanya “Per Nadal, la taula plena”, organitzada per la Unió d’Entitats de La Marina i la Xarxa d’AMPAs dels centres públics del barri, va aconseguir recaptar 400 kg d’aliments. El passat 27 de desembre va tenir lloc el lliurament del recapte al grup solidari Port/Càritas La Marina, en mans de Manel Coronado, membre de la Unió d’Entitats. Aquest any hi ha hagut més implicació dels centres que han col·laborat a la campanya solidària, i això ha resultat en una xifra d'èxit al barri. ■ Pots fer-nos arribar la teva foto-denúncia al correu electrònic: redaccio@lamarina.cat O per correu a: c/Foc, 128. Espai Musical La Bàscula, 1a planta, 08038, Barcelona

EDITORIAL Els reptes de la Marina L'any que marxa ens deixa molta matèria per a la reflexió. Ha estat un any d'emocions intenses. Per a la col·lectivitat de la societat catalana, però també per a qualsevol nucli de veïns i veïnes que fan de l'espai pròxim i les relacions quotidianes la seva manera d'existir com a part d'una comunitat. És una època on vivim saturats de missatges, cap d'ells innocents, i que busquen aconseguir l'atenció o distracció i després l'aprovació o apatia, segons interessi perquè els veïns i veïnes es pronunciïn, o no, sobre determinats assumptes. És el sistema per a fer avançar qualsevol cosa que afecti a tots. Toca acostumar-se a això i ser conscients del joc d'interessos creuats que hi ha pel mig i, és clar, saber bé quin és el nostre.

La Marina, com molts barris de la ciutat, és un veïnatge amb una ampla memòria de projectes col·lectius. Van ser moltes les lluites conquerides des dels plantejaments veïnals, a vegades, fins i tot amb l'absència o l'oposició de l’administració.

El barri, com a part d’una ciutat com és Barcelona, coneix la mobilització, la implicació i els mecanismes per a ser tingut en compte en allò que el concerneix. És un moment adient per pronunciar-se i participar en molts projectes d'infraestructures, però també en aspectes tan sensibles al barri, com són la sanitat, l'educació i l’habitatge. Hi ha un pla de barri en marxa, que ha estat participatiu. Es faran diverses intervencions públiques a molts indrets. És coresponsabilitat amb l'Ajuntament propiciar, establir i informar dels espais de debat d'aquestes intervencions amb el temps i la forma que els permeti, i els faci capaç de teixir complicitats amb els veïns. Tot i així, aquesta és només una part, molt important, però insuficient si no s'aconsegueix una veritable apel·lació al veïnat, perquè s’impliqui en la construcció d'un projecte col·lectiu que millori la situació del barri i ens faci fora de les estadístiques més dolentes de la ciutat. És necessari el compromís i la participació decidida del veïnat. Aquest, potser, sigui el repte més important de la Marina per aquest 2018.

ACTUALITAT

Gener 2018 // www.lamarina.cat

Els barris de la Marina han viscut un Nadal intens

El Pessebre Vivent va mobilitzar el barri un any més, amb cues que arribaven des dels Jardins dels Drets Humans fins a la Plaça Cerdà. La feina de 160 figurants agrupats en 36 escenes van fer què prop de 4.000 persones visitessin el pessebre organitzat pel Centre Cultural Estrelles Altes.

Una Patge Gregoriana, cavallets de mar, un cranc gegant o un pop van acompanyar la cavalcada de Reis d'enguany, ambientada amb temàtiques marines. El recorregut va finalitzar a la Plaça de la Marina, on els reis mags van rebre les claus màgiques per entrar a les cases i deixar-hi els regals.

Una cavalcada organitzada per la Unió d'Entitats i amb 200 voluntaris d'associacions del barri.

Un reportatge fotogràfic d'Agustín Forteza, Rafel Vidal i Aran Comín

LA MARINA (Premsa | 102.5 FM | .CAT), l'AVV d'Estrelles Altes i l'AVV de Sant Cristòfol van organitzar la 5a recollida de joguines del barri.

Amb una emissió en directe des de la Plaça de la Marina els dies 4 i 5 de gener, es van recollir més de 300 joguines pels nens i nenes de la Marina.

El Pare Noël i els seus menairons van visitar la Plaça de la Marina gràcies a l'Associació de Comerciants per recollir les cartes dels nens i nenes.

3

4

PUBLICITAT

Gener 2018 // www.lamarina.cat

!

U T S E T L A F S N NOMÉS E

!

A T Ï U T A R G A L U C Í R T A M R DEL DEL 8 AL 31 DE GENE

Tria la teva instal·lació i gaudeix d’aquesta promoció!

Promoció aplicable només per a quota Premium.

Cal una permanència mínima de 3 mesos.

Promoció vàlida del 8 al 31 de gener del 2018

2018

Parc Espanya Industrial, s/n Al costat de l’Estació de Sants

!

De 2 abonaments de 6 mesos gratuïts entre totes les persones inscrites HORARI ACTUALITZAT D’ACTIVITATS I MONITORS

Segueix Atles Esports!

Noguera Pallaresa, 34-42 Davant de la plaça de la Farga

SORTEIG

EL TEU ENTRENAMENT QUAN I ON VULGUIS

descarrega’t LA nostra app

PUBLICITAT / ACTUALITAT

Gener 2018 // www.lamarina.cat

Una oportunitat per a les dones emprenedores del barri Barcelona Activa ajuda a les dones que vulguin emprendre un projecte tén donar eines a les emprenedores per començar un projecte, trobar gent per tirar-lo endavant, generar ingressos amb aquest i formalitzar feines sense contracte o de treball per hora.

La Marina Dona Empenta s’ha creat per ajudar a les dones a guanyar-se la vida per si mateixes i tenir una ocupació

|| Elena Domínguez || Redacció Tenir un projecte en ment i no poder-lo dur a terme és una situació en la que es troba un gran nombre de persones, en especial dones que solen tenir més dificultats. La falta de diners i recursos i la necessitat d’assessorament i d’ajuda de socis són els factors que fan que aquests projectes es guardin al calaix i no arribin a ser una realitat.

La Marina Dona Empenta és un projecte per a les dones amb capacitat emprenedora però que no poden desenvolupar o formalitzar les seves idees. La iniciativa, impulsada per l’agència municipal Barcelona Activa, forma part de les accions del Pla de Barris per fomentar la formació i l’ocupabilitat.

L’índex d’atur al barri és elevat. Les dades de l’Observatori de l’Ajuntament de Barce-

lona de 2016 situaven La Marina del Prat Vermell com el barri amb el major percentatge d’aturats de població activa, amb un 16,3%. Segons les Estadístiques Laborals de l’Ajuntament, el passat mes d'octubre es trobaven a l’atur 1.023 dones, 46 a La Marina del Prat Vermell i 977 a La Marina de Port. Això situa el nombre de dones aturades per sobre del d’homes, 775 a tot el barri.

El passat mes d'octubre es trobaven a l’atur 1.023 dones de la Marina Davant d’aquestes dades, La Marina Dona Empenta s’ha creat per ajudar a les dones a guanyar-se la vida per si mateixes i tenir una ocupació. Entre d’altres, es pre-

Des de gener fins abril, les dones que participen al projecte es reuniran a l’Espai Bàrkeno, situat al Passeig de la Zona Franca. És en aquest espai on tindrà lloc l’assessorament individual, les tutories i la formació de les dones en les competències i capacitacions necessàries. El programa de formació té una durada aproximada de 60 hores, de les quals 52 són de capacitació.

Es preveu dedicar entre vuit i deu hores a l’acompanyament de projectes.

En relació a la formació en capacitació, les 52 hores es divideixen en 13 sessions setmanals de quatre hores. Els continguts donats en el curs es reparteixen en sis mòduls, tractant temes diversos com les motivacions i competències personals, l’economia solidària o la sostenibilitat econòmica i social. Per l’altra banda, l’acompanyament proporciona ajuda en diferents àmbits com l’organització interna del projecte, el pla econòmic financer, el pla de comunicació, el model jurídic i, fins i tot, el marc legal de l’activitat. ■

5

ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA

CONTINGUTS DE LA CAPACITACIÓ Mòdul 1. Motivacions i competències socials. Trajectòries i motivacions individuals. L'anàlisi de les capacitats i habilitats individuals. Identificació de reptes que ens motiven. Durada: 8h Mòdul 2. La dimensió relacional en projectes col·lectius. Tipus de relacions i d'estructures que faciliten el bon funcionament d’un projecte col·lectiu. Tensions i equilibris entre les necessitats individuals i les col·lectives. El procés creatiu per generar noves idees. Durada: 12h Mòdul 3. La economia social i solidària. Que ens aporta. Experiències inspiradores. Durada: 4h Mòdul 4. Desenvolupament del projecte i elements de sostenibilitat econòmica, social i tècnica. Durada: 16h Mòdul 5. La dimensió comunicativa dels projectes. Com comuniquem la nostra idea, desenvolupament de capacitats comunicatives. Durada: 8h Mòdul 6. Formes legals possibles.

Formes legals a l’hora de desenvolupar un projecte. Associacions, cooperatives, autònoms i altres. Durada: 4h

OPINIÓ

Gener 2018 // www.lamarina.cat

A les nostres xarxes Arriba una nova edició de La Marina Solidària, la recollida de joguines pels nens i nenes del barri

La Doctora Gemma Reta, pediatra de la Marina, es jubila

Incivisme o vagueria?

C

Josep Jimenez: Sí, porque si se deja en manos del estado estamos "arreglaos".

Podeu donar una volteta pel barri i trobareu unes quantes. Ja hem parlat amb els serveis de neteja i també estan farts. Hi ha una despesa afegida al fer venir un camió a recollir bosses i bosses que omplen els minicontenidors.

ERC es converteix en la primera força al districte de Sants-Montjuïc, seguida per C's i Junts Per Catalunya Jordi Hervas: ERC va guanyar al districte per els vots de Sants. A la Marina van guanyar els colons afins a C's que per anys que portin mai s'integraran al país que els va acollir perquè prefereixen ser esclaus enamorats del seu botxí que ciutadans lliures amb tots els seus efectes.

Alejandro Duarte: "Es tenyeix de groc", vaya título "neutral", que ha sido primera con un 1 y pico por ciento sí, pero lo de amarillo sobra, no mezcléis política y periodismo!

Marta Martona: Perdona pero el amarillo es el color de ERC... Así que no se mezcla nada...

Mauro Sturlese: En todos los mapas los territorios se pintan con el color de la fuerza que ha quedado primera, gane por mucho o por poco y aunque a la hora de la verdad signifique poco.

La Marina CAT

@lamarinacat

Q

ueridas familias,

Pues sí, los rumores son ciertos, el próximo mes de febrero la doctora Reta, “la Reta”, “la Gemma”, se jubila. Me gustaría poder despedirme de todos y cada uno de vosotros, así que he pensado en escribir unas palabras para deciros adiós.

Han sido veintiocho años ejerciendo de pediatra en el barrio, compartiendo no solo problemas de salud, sino vivencias personales y familiares. Pediatra en muchos casos de dos generaciones, ser “abuela pediátrica” es algo de lo que me siento muy satisfecha y orgullosa.

om ja ve sent costum pel barri, les papereres han canviat el seu servei i ara són minicontenidors de brossa.

Arxiu

máximo y ha sido un placer compartir estos años de profesión con vosotros.

Incivisme o vagueria, però la pudor i les mosques me les empasso i no hi ha manera d'enganxar els porcs.

Gràcies.

Pilar Loscos

Quisiera hacer una mención especial para la comunidad gitana con la que he tenido un vínculo muy particular y cercano.

Personalmente inicio una nueva etapa de mi vida, pero todo continúa. Gracias por haberme hecho sentir una pediatra querida.

Un abrazo, Gemma Reta Pediatra del CAP La Marina

Hemos hecho mucho camino juntos, he trabjado con ilusión, me he implicado al

La Marina agraeix les cartes dels lectors. Totes les cartes hauran d'anar signades, tenir una extensió no superior a 10 línies, l'adreça i el telèfon. La publicació es reserva el dret de resumir o extractar-ne el contingut. Fes-nos arribar la teva opinió al correu: redaccio@lamarina.cat

La gent opina Merche,

Dependenta

“El que vull pel barri és sobretot feina, són motes persones les que estan desocupades i necessitem treball, sobretot pels joves.”

Alba Calpe

Què li semblen els canvis de la xarxa de bus?

Javi,

Carnicer

“El que necessitem al barri és neteja, els carrers estan plens de brutícia i la gent no s’adona perquè segueix tirant les coses a terra. Crec que som dels barris més bruts de Barcelona.”

Jesús, Jubilat

“El metro, una cosa necessària des de fa molt i tot que va arrancar encara està estancat, no sé quan ho podrem veure per fi.”

Sara,

Autònoma

“Feina, amb la crisi tot ha fet una davallada i la gent necessita feina perquè tot vagi millor. I al barri també ho necessitem.”

Pilar,

Dependenta de forn

“Civisme al barri, crec que si la gent té uns valors de respecte cap als altres i de comprensió tot aniria molt millor. A més, sent cívics amb els carrers també evitaríem la brutícia que hi ha en els carrers.”

La Marina ni comparteix ni es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors

6

OPINIÓ

Gener 2018 // www.lamarina.cat

L'acomodador

El jardí

Punts de vista

Juan Bibian

Xavier Sanz

Marc Guallar

Mobilitat metropolitana

Los Últimos Jedi (Rian Johnson)

La Marina ni comparteix ni es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors

E

sto de «Star Wars» es como la Navidad.

Algo estruendoso, ubicuo e inescapable, sobre todo ahora que es propiedad de Disney: el Halcón será milenario pero la franquicia es anual y ya están mirando de hacerla semestral.

La película, resulta muy abigarrada. Las batallitas con naves son eficaces y me sorprendió ver que eran de duración limitada, o sea, soportable. Tiene, por otro lado, demasiados personajes y tramas secundarias: relega a un actor como Oscar Isaac casi al banquilloLa gran sorpresa para este escéptico de toda esta saga, es que las mejores escenas esperan en el emotivo final. Todo lo que se dice de ella sigue pecando de un solemne panteismo barato pero en vez de tratarla, como otras veces, como una excusa , el guionista y director ha optado por convertirla en eje de

un poderoso debate moral a tres bandas, con dos buenos actores (Daisy Ridley y Adam Driver, sobre los que descansa el futuro de la saga) y un tercero que está porque tiene que estar ( Mark Hamill), la edad destroza pero también ennoblece a los actores. Véase si no la frase de Carrie Fisher sobre su aspecto, lo que mas me emocionó de la función.

'Los últimos Jedi' tiene de positivo, aparte de la excelente banda sonora de John Williams, el que acumula persecuciones espaciales y duelos de espadas láser, y amplía significativamente el catálogo de poderes asociados a la Fuerza de una forma que quizá enfurecerá a muchos puristas. Por otro lado da rienda suelta a un tontorrón sentido del humor que no solo sirve para dar un respiro dramático a los héroes sino también logra quebrar la solemnidad de los villanos .

Buen 2018 para todos y que la fuerza les acompañe. ■

L

a coincidència de les noves polítiques de mobilitat que limiten l’accés dels vehicles considerats més contaminants a la ciutat de Barcelona amb l’increment en les tarifes del transport públic de l’Àrea Metropolitana resulta paradoxal. És lamentable que la pressió d’una mobilitat més sana, menys contaminant i que millori la qualitat de vida dels ciutadans es recolzi, fonamentalment, en les butxaques dels contribuents.

Amb una xarxa de transport metropolità insuficient –sense parlar de rodalies Renfe- amb molts barris de la ciutat esperant el metro; l’increment de tarifes és una molt mala noticia.

Si es vol promoure l’ús del transport públic, l’esforç inversor de totes les administracions implicades ha de concentrar-se en la millora del servei i en no repercutir el seu cost en l’usuari més enllà del estrictament imprescindible. No sembla que fer coincidir les limitacions del vehicle privat en episodis de contaminació i l’augment de les tarifes siguin la millor estratègia per aconseguir la complicitat de la ciutadania.

Cal alguna reflexió més enllà de la gestió econòmica, noves polítiques en la mobilitat metropolitana que fa anys que es troben a faltar. ■

7

Adéu al cinturó roig?

E

n vista del què ha passat el 21-D, són moltes les veus que comencen a parlar de la desaparició del famós cinturó roig, municipis de l’àrea de Barcelona que tradicionalment voten al PSC, i que pel que sembla, en les últimes eleccions que s’han celebrat, incloent el 21-D, Ciutadans ha sortit guanyador.

Trobo que encara és massa d’hora per començar a fer càlculs d’aquesta magnitud. Principalment, perquè a les eleccions municipals, podem dir que el cinturó roig s’ha mantingut. Santa Coloma, Hospitalet, Cornellà... són algunes de les localitats on hi ha alcaldes socialistes, i la pròpia ciutat de Barcelona, se suposa, pot formar part d’aquest cinturó amb els comuns al govern.

Els resultats de les últimes eleccions al Parlament de Catalunya, han esperançat a molts, però, sento dir que no han servit per a gaire. Ciutadans, no té cap forma d’obtenir una majoria que els permeti tenir la presidència de la Generalitat, i alhora, la mesa del Parlament, per tant, dubto que a aquestes alçades es pugui parlar de cinturó taronja, quan, de moment, no hi ha cap alcalde d’aquesta formació, ni al cinturó ni fora de l’Àrea de Barcelona, potser és hora de fer-nos mirar quines valoracions fem. ■

Objectius per aquest 2018

F

Mari Carmen García

a uns dies, parlant amb una amiga, em va preguntar quins objectius tenia per aquest any nou. Jo li vaig comentar el que és habitual, deixar de fumar, anar al gimnàs i baixar de pes, com sempre. Quan ens vam acomiadar, vaig seguir reflexionant sobre la conversa i vaig pensar que aquests objectius són els mateixos que em proposo cada any, i mai es compleixen.

Potser no són els adequats, o són la punta d’un iceberg o d’alguna cosa més profunda que no aconsegueixo distingir. Reflexionant més profundament, crec que els objectius que m’agradaria assolir aquest any són la tolerància, la comprensió i la humilitat. Si aconsegueixo oferir i transmetre aquests valors al meu entorn, també m’ho podré donar a mi mateixa. Aquests són els meus objectius per aquest 2018. ■

Ajuntament de Barcelona

8

ACTUALITAT

Gener 2018 // www.lamarina.cat

La mirada dels set consellers portaveus del districte de Sants-Montjuïc sobre un

mateix tema

Quins són els seus desitjos per aquest 2018?

Esther Pérez Barcelona. Llicenciada en Ciències de la Informació, Postgrau en Anàlisi del Capitalisme Contemporani. Consellera de La Marina.

Enguany es faran realitat molts proSergi Sarri jectes llargament reivindicats pel barri i desitgem que sigui l’oporJordi Fexas Barcelona. Enginyer Tècnic Aeronàutic i Màster en tunitat de millorar la qualitat Gestió Aeronàutica. Amant de la poesia i la llibertat.

Barcelona. Llic. en Història. Activista sode vida als nostres veïns i vecial i polític. Ciutadà compromès amb el ïnes. Desitgem també que Per aquest 2018 i pensant en la Marina ens agramoviment veïnal i associatiu. totes les iniciatives inicidaria que s’iniciés un procés participatiu sobre la ades als diferents àmPer aquest any desitgem que l’Estat rectifiqui, remodelació del passeig de la Zona Franca. I espebits del Pla de Barris retiri el 155, s’imposi la democràcia i es resrem poder gaudir del Metro al barri tal i com ja facin de la Marina pectin els resultats de les urnes. Per aquest any està previst i que aquest fet ens permeti fer un referent per volem la llibertat de tots els presos polítics. Volem emergir més oportunitats per a la gent tota la ciutat. construir la República amb tothom a casa. que està a l’atur.

David Labrador Barcelona. Llicenciat en Història.

Conseller Portaveu del Districte de Sants Montjuïc.

Albert Deusedes Barcelona. Primer Secretari de PSC Sants-Montjuïc, afiliat a UGT i soci de Médicos sin Fronteras.

Pel 2018, desitjo salut per a tothom, que es puguin retallar les desigualtats, millorar l’educació i la sanitat pública, que es redueixi al màxim l’atur, que no hi hagi cap més dona maltractada, que cap més jove hagi de marxar a buscar-se la vida a fora, que pugin els salaris i les pensions, que desaparegui la corrupció, que arribi el metro a La Marina i que José Antonio el Barça ho guanyi Calleja tot.

Funcionari de la Generalitat. Llicenciat en Criminologia i Diplomat en Recerca Privada. President del PP Sants-Montjuïc.

Més llocs de feina i de més durada, més personal i servei d'urgències al Carles Ribas. Realització projecte piscina de la Marina i residència gent gran. Prou espai per a la gent gran als locals de Química. Millora i control de l'incivisme i més Guàrdia Urbana i Mossos. Calendari definitiu de finalització resta estacions metro L-9 i voreres Passeig Zona Franca.

El que desitgem per 2018 és una Barcelona que treballi per acabar amb les desigualtats que pateixen les persones que viuen en els nostres barris. Barcelona ha de ser una ciutat on les oportunitats siguin reals i on es faciliti que els projectes i els somnis de tots aquells que ajuden al seu creixement es facin realitat.

Neus Roca Veïnada d’Hostafrancs, «sensefiltres», amb la convicció de la cooperació i la cura com a forma de treball.

Aconseguir amb la feina diària, privada i pública, que les cures i la vida esdevinguin en centralitat política. Que l’esberla aconseguida des del carrer connecti més la gent, enfortint-la i empoderant-la per rompre radicalment amb l’opressió imposada. Per què volem l’impossible, ens cal, i no que mori el desig.

Vols proposar preguntes als consellers? Escriu a les nostres xarxes socials, al nostre web www.lamarina.cat o fes un correu a redaccio@lamarina.cat

ACTUALITAT

Gener 2018 // www.lamarina.cat

9

Una xerrada informativa sobre les persones sense llar analitza la situació als barris de la Marina || Montse Valls || Redacció El 19 de desembre es va celebrar la xerrada informativa “Persones sense llar: situació a la Marina”, a càrrec d’Albert Sales, coordinador del Pla de Lluita contra el sensellarisme, de la Tinència d’Alcaldia de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona, acompanyat de la consellera del barri, Esther Pérez.

El coordinador va assegurar dins el Districte de Sants-Montjuïc hi ha onze espais on hi ha greus problemes relacionats amb les persones sense llar, però que la Marina no és el barri més afectat pel sensellarisme, sinó que ho són la Bordeta i Badal. Va afegir que el problema incrementa pel dur impacte veïnal i que s’intenta coordinar la policia i la neteja per tal de reduir-lo.

"Dins el Districte de Sants-Montjuïc, La Marina no és el barri més afectat pel sensellarisme" No obstant això, Sales va explicar que “sí que es pot actuar sobre la fent que manipula i treballa la ferralla a la via pública, posant en risc els infants”. Va comentar que els recollidors de ferralla acostumen a ser persones que venen dels països de l’est, que agafen i treballen la ferralla per aconseguir diners, i que dormen on poden. “El problema amb

Manca enllumenat a la vorera de Mare de Déu de Port, des de l'escala de pujada al Polvorí fins a la pl. de les Matemàtiques Neus Borrell Formiguer 24/11/17

▶ La reunió es va celebrar a la Sala Pepita Casanellas el passat 19 de desembre Aran Comín

aquestes persones és que no volen l’ajuda dels equips de carrer, però no poden dormir on vulguin. És una situació molt delicada i complicada, sobretot pels veïns que han de viure amb això cada dia”, expressava Sales.

Tot i això, va donar a conèixer que sempre s’intenta garantir la protecció de l’infant, a vegades fent seguiment de dones embarassades que també treballen ferralla, tot i que només tenen un paper de mediació i no d’autoritat administrativa.

De tota manera, el coordinador va comunicar que no només els recollidors de ferralla declinen l’ajuda, sinó que també hi ha persones que la rebutgen perquè ja han comptat amb ajudes en altres ocasions.

“Molts cops ja no volen sentir-se tan malament com es van sentir quan depenien d’unes ajudes, i vivien en llocs que no els

Reajustament parades V5 direcció Sarrià a Mare de Déu de Port. Els veïns de Can Clos han d'anar a l'ambulatori o a Foneria.

Neus Borrell Formiguer 24/11/17

agradava. L’única manera que hi ha perquè aconsegueixin una llar és posant-se malaltes, ja que ingressen a l’hospital i després, en post-malaltia, se’ls ofereix un habitatge on poder recuperar-se”, afegia Sales.

La situació a la ciutat De forma general, Sales va comentar que Barcelona és una ciutat exemplar en plans de sensellarisme, però “globalment vivim una situació extrema, fent que el nombre de persones que dorm al carrer sigui molt elevat, arribant a la xifra de 1000 persones”.

També va explicar els tres principals factors que provoca que la gent es quedi sense llar: el difícil accés a l’habitatge, ja que són cars i no tothom es pot permetre pagar un lloguer, les precàries oportunitats de feina, i els fluxos migratoris de gent de les afores

Han tret un banc a Mare de Déu de Port, 257. Els veïns volem que el posin si no allí, al costat.

Esther Veïna 25/11/17

de Barcelona que ve aquí per buscar ajuda.

Per això, amb aquesta realitat calia una resposta per part del consistori. A Barcelona hi ha tres Centres d’Acolliment Residencial, a la Zona Franca, Sarrià i Nou Barris.

També hi ha pisos d’inclusió, on les persones viuen amb altres persones en la mateixa situació. Però tal com va ressaltar Sales, avui dia “està TOT PLE”. Per ara, si algú hi entra és perquè una altra persona ha marxat o ha trobat una manera de subsistir. La previsió d’aquests llocs no és gaire esperançadora, tot i que està prevists una ampliació de places i efectuar reformes perquè els pisos no semblin casernes. A banda d’aquests centres, s’han creat de nous per joves sense llar i per persones amb malalties mentals i famílies.

“Actualment a Barcelona hi ha 1.000 persones sense llar” En general, a la reunió va haver-hi poca assistència provocada, en part, per la coincidència de la xerrada amb la reunió de preparació de la Cavalcada de Reis del barri de la Marina. Un fet que va voler remarcar la consellera Esther Pérez, qui va lamentar que no assistissin les persones que s'havien queixat de la situació de persones al carrer al Consell de Barri del mes de juliol, i del qual va sorgir la idea d'organitzar el monogràfic. ■

Hi han cases ocupades per la ferralla al Plus Ultra.

Abdó Florencio Consell de barri 27/03/17

Continuem vigilant una per una les sol·licituds fetes per tot el veïnat.

Encara falta la teva.

Truca'ns al 932965007 Il·lustració: Daniel Navarro

10 TEMA DEL MES

Gener 2018 // www.lamarina.cat

La Marina canvia la seva tendència de vot El PSC el perd com al seu feu, i hi guanya Cs Font dades: Departament d'estadístiques de l'Ajuntament de Barcelona

|| Yohany Limpias || Redacció Les eleccions del 21D, les que més participació han aconseguit a Catalunya des de l'època democràtica (79,04% a Catalunya i 78,3% al barri) deixen un panorama electoral, en l'àmbit local, bastant movedís. Encara que les claus del vot al Parlament no solen ser les mateixes que a l'Ajuntament, els resultats hi influeixin, i aquest últims, dibuixen una campanya molt dura de cara a les municipals en 2019. Doncs els feus es mouen i, contradictòriament ho fan d'esquerra a dreta als barris amb menys renta de la ciutat.

La situació que ha viscut Catalunya els últims mesos ha posat sobre la taula elements d'identitat que abans no eren suficients per a determinar el vot És clar que això també demostra fins on la situació actual que ha viscut Catalunya els últims mesos ha posat sobre la taula elements d'identitat que abans, si més no, no eren suficients per a determinar el vot. És ben sabut que la població de la Marina és majoritàriament de gent que va ser nouvinguda. Andalusos, gallecs, murcians, i d'altres llocs, que porten dues i tres generacions arrelades a Catalunya.

Fer un recorregut pel que històricament ha votat aquest territori ajuda una mica. Malgrat que no hi ha dades agrupades per barris (els històrics), fer el del districte, encara que sigui a grans trets, aporta. A les eleccions al Parlament al 1980, CiU (24,7%) i el PSC (24,6%) es van disputar el districte de Sants de forma renyida; però des de 1984 fins a les eleccions de 1995, és a dir, durant quatre eleccions (les de 1988, 1992 pel mig) i 15 anys, CiU va conquerir Sants i s'intueix que molts veïns de la Marina també el van votar, ja que els percentatges que en va aconseguir, van ser elevats.

No va ser fins al 1999, quan Pasqual Maragall amb un clar lideratge a tota Catalunya, fruit del trampolí del seu mandat

com a batlle de Barcelona als Jocs Olímpics, que el PSC va guanyar les eleccions al Parlament. I es va fer també amb el districte tres, Sants-Montjuïc. Era la primera vegada que el PSC aconseguia fer el salt. El 2003 van tornar a guanyar. Però el 2006, malgrat guanyar al districte no va aconseguir desplaçar CiU, que el 2010 i 2012 tornava amb força. La resta és prou coneguda. El 2015, enmig del desgast de tots els partits tradicionals, la coalició electoral Junts Pel Sí (36,7%) va deixar un PSC (12,2%) tocat, tant al districte com en l'àmbit general. Encara no es recupera.

Les eleccions del 21D dibuixen un panorama electoral bastant movedís Al panorama local, per a les eleccions a l'Ajuntament de Barcelona, fer l'exercici de veure els partits més votats al districte de Sants-Montjuïc es fa senzill per al primer lloc. El PSC ha guanyat des de 1979 fins a 2007 de forma clara i contundent. El 2011 va ser la primera vegada a Sants-Montjuïc, que CiU superava el PSC. De fet, guanyava les eleccions a Bar-

celona.

El segon partit més votat al llarg de la història ha estat fluctuant. Té a veure també amb què Sants-Montjuïc, ha estat uns dels districtes més actius i dinàmics a escala política, fruit de la seva dinàmica industrial, i per tant, obrera. Va ser dins les seves fronteres on es va fundar ERC, CCOO i la CNT. Això explica, en part, la disputa electoral al segon lloc dels partits més votats, a vegades, dins del mateix espai esquerrà.

El 1979, a les primeres eleccions, el PSUC (22,5%) va secundar al PSC (37,3%). Però des del 1983 fins a 2007 el districte va votar CiU com a segona força. El 2011, per poc, però va guanyar. El 2015 naixia i guanyava tant el PSC com a CiU, Barcelona en Comú. Ada Colau irrompia imposant el seu lideratge.

Bé, fer aquest repàs és útil perquè estem a no res de les pròximes eleccions municipals, i d’ara endavant, tot el que es digui o es faci a la política municipal hi tindrà a veure. Convé assimilar-ho, i no perdre de vista el nou mapa electoral que ha dibuixat aquesta última elecció.

Tots els partits s'hi juguen molt. Uns, seguir sent decisius com el PSC, que ara té competidors a totes dues bandes i, com es veu als gràfics, perd els seus feus. La Ma-

rina n'és només un exemple. El PDeCAT, que com hem vist, ha estat durant molt de temps el segon partit més votat de la ciutat, encara no ha resolt la seva disputa interna, i tampoc té una cara visible a l'Ajuntament, fora de Xavier Trias.

D’altra banda, les enquestes vaticinen una pujada d'ERC a Barcelona, però resta veure si el seu candidat serà capaç de vèncer la dialèctica dels comuns. Aquests últims, tampoc han tingut un bon resultat electoral i la polarització de l’independentisme, potser encara els hi juga en contra. Ciutadans té com el seu principal desafiament fer-se amb alguna administració local. A Catalunya no tenen cap alcaldia. Sense govern local es fa difícil vendre la utilitat del seu projecte. Ho saben molt bé, i com han fet amb aquestes eleccions, apostaran amb tots els seus recursos per aconseguir Barcelona. El color del mapa de la ciutat en aquesta elecció els anima i comencen a fer càbales.

Encara que hi ha molt d'esgotament, la batalla electoral continua Doncs així, el canvi de tendència de vot, tant a la Marina com a altres barris de la ciutat, si bé és cert que té molt a veure amb la conjuntura específica de l'independentisme a Catalunya, podria convertir-se en el principi del dibuix d'un nou mapa electoral que veurem si és capaç de consolidar-se. La batalla electoral està servida, i encara que a Barcelona hi ha molt d'esgotament, la disputa encara continuarà. ▶ SEGUEIX

info 1

Novembre 2017 // www.tiaflm.org

info

La Comunicació pàg. 2

Gener 2018 / SUPLEMENT ESPECIAL / Nº 40

an Els ambients h ola arribat a l'esc SEAT

pàg. 3

Consulta jove pàg. 4

Nota Editorial

De qui són els carrers? infància, joc i espai públic Si estàs en contacte amb un infant no et sorprendrà que no pari quiet/a, i que vulgui estar tota l’estona movent-se i jugant. Et sona?

Podem pensar que els infants amb aquestes actituts molesten o ens volen fer la vida impossible, o bé podem pensar que necessiten realitzar totes aquestes accions, que són pròpies de la seva etapa i que és la seva manera de conèixer el món, d’aprendre i per tant de crèixer i desenvolupar-se.

Són moltes les experiències i estudis que ens confirmen la importància del joc en les primeres etapes de la vida (entre els 0 i 6 anys).

El joc és aquell que ajuda a aprendre, a explorar, experimentar i socialitzar als infants Els adults hem de confiar en el gran potencial que té el joc, el joc lliure que els ajuda a créixer, tot interpretant i entenent el món que els envolta així com connectant i definir-se a sí mateixos i amb qui els envolta.

A la ciutat sen’s fa difícil a les famílies trobar espais oberts on no estar en tensió amb els “ai’s!” al cor perquè passa qualsevol element amb rodes o perque identifiquem un perill… el semàfor vermell, una bici a alta velocitat, unc cotxe mal aparcat o una moto circulant per la vorera…

Les adultes que anem pel carrer amb els infants estem patint, esglaiant-los cada dos per tres perquè parin, callin o vagin amb compte amb els mil elements que

s’interposen entre els “nostres” carrers i la necessitat de joc i moviment dels infants, amb la qual cosa ni ells (els infants) poden gaudir amb llibertat de l’espai públic ni nosaltres estem tranquil.les.

Els espais de joc infantils (els parcs), en moltes ocasions tampoc acompleixen la missió de cobrir aquestes necessitats i en massa ocasions ens trobem amb espais bruts on no és gaire agradable estar-hi amb el teu fill/a.És habitual veure com hi ha qui fa un mal ús dels espais pensats pels infants així com les pròpies limitacions estructurals i d’espai d’aquests espais. Pensem que manca molta creativitat alhora de dissenyar els espais infantils de la ciutat.

Si els carrers no estan preparats i hi ha massa perills i els espais que en teoria estan dedicats als jocs dels infants no acompleixen la seva missió, ens preguntem; quin lloc ocupen llavors aquestes necessitats als nostres carrers, places, barris i ciutats? És més…quin lloc ocupen, per tant, els infants?.

Si els infants són el futur, el nostre propi esdevenir, perquè no els cuidem una mica més atenent i responent a les seves necessitats?

Mercè Aranda, Annalisa Terrizi i Román Maymo Equip socioeducatiu de l'Associació Tata Inti: criança, joc i creativitat

info

2

Gener 2018 // www.tiaflm.org

LA COMUNICACIÓ

Una bona relació es fonamenta en una bona comunicació, doncs necessitem que se'ns transmeti informació sobre uns altres per comprendre'ls, evitar desagradar-los, recolzar-los i ajudar-los en la mesura del possible. Però, també, necessitem que els altres es facin ressò del nostre pensar i del nostre sentir, que puguin entendre les nostres peculiaritats i satisfacin raonablement nostres apropiades demandes.

Web: www.tiaflm.org A/e: taflm.suplement@gmail.com Adreça: La Bàscula Espai Musical C. Foc, 128, 1a planta 08038 Barcelona Tel. 93.965.007 Consell de redacció: Grup de comunicació de la TIAF

-Districte Sants-Montjuïc Direcció de Serveis a les Persones i al Territori: Teresa Esteve i Amor González.

-Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL): Joan Barutel.

-Assessors TIAF: Sergio Suárez (Parafernalia) i José Manuel Alonso (ITER-BSO).

-Ascensión Díez (Llevadora CAP Carles Ribas).

-Sergi Delfa (Espai Jove la Bàscula).

-Ana Garcia (Agència de Salut Pública).

-Marta Bosch (G.T. Habilitats Parentals).

-Encarna Medina (Treballadora Social CAP Carles Ribas).

Edició i maquetació: Man Hoh Tang Impressió: GestXXI Tirada: 6.000 exemplars Distribució gratuïta DL: B-3220/94 Amb el suport de:

Quan això succeeix ens sentim degudament valorats i amb això obtenim una adequada autoestima, que ens dona la motivació per emprendre les iniciatives i activitats de la vida, ens dóna seguretat en nosaltres mateixos i en els altres, permetent-nos encarar els desafiaments de la nostra vida present i futura.

Obstacles a la comunicació La comunicació fluïda i eficaç entre adults i adolescents es troba amb algunes dificultats. D'una banda, els adolescents estan en una etapa de desenvolupament, la qual cosa significa que no han aconseguit la plena maduresa. No sempre els resulta fàcil expressar verbalment els seus pensaments i sentiments, per la qual cosa recorren amb certa freqüència a gestos i actituds dràstiques que no propicien una entesa amb els altres.

D'altra banda està la relació especialment complexa que els adolescents solen tenir amb els pares. Necessiten i depenen d'ells però també tenen la necessitat construir i afirmar la seva pròpia identitat. Per aquest motiu es poden mostrar reservats, que qüestionin principis i costums, o que contestin malament. Això pot generar tensions entre pares i fills.

Els adults podem contribuir significativament a una bona comunicació? Com? En primer lloc sent empàtics, rememorant nostra pròpia adolescència. En segon terme, formant-nos més en el coneixement de les problemàtiques i peculiaritats d'aquesta etapa.

Algunes pautes que afavoreixen la comunicació:

Una adequada comunicació ens permet buidar-nos de les nostres inquietuds, desafecccions i temors. També ens permet compartir les nostres alegries, obtenint en tots dos casos un “feedback”, una resposta de reforç que ens confereix equilibri emocional i un sentiment de pertinença social imprescindible per a nosaltres.

• Els adults hem de ser clars i respectuosos en la parla • Hem de ser coherents entre el que els diem que és correcte i el que fem • Sol·licitar la seva opinió sobre diverses qüestions • Permetre-li expressar-se davant desacords • No corregir amb crits, insults, amenaces ni actituds agressives • No escandalitzar-se,infravalorar o menysprear les seves opinions de les seves opinions • Respectar una mesura adequada de privadesa, no divulgar innecessàriament informació.

Armando Fuentes

Psicòleg - Master en Integració Educativa

info 3

Gener 2018 // www.tiaflm.org

ELS AMBIENTS HAN ARRIBAT A L'ESCOLA SEAT Des de l'Escola Seat ens complau presentar-vos els nostres AMBIENTS D'APRENENTATGE, set espais que ofereixen diversitat de pràctiques i reptes dins d'una mateixa temàtica, on els nens i nenes troben diferents propostes dissenyades per aprendre fent i pensant de forma autònoma, i en les que el motor és la motivació. Aquests set ambients són: Espai de Llum i Foscor, Psicomotricitat, Disfresses, Experiments, Art, Construcció i Ludoteca.

Aquests entorns permeten la interacció amb els diferents materials i instruments, pensats per aportar aprenentatges significatius i funcionals, que puguin aplicar a altres contextos del dia a dia.

Els infants tenen la responsabilitat i llibertat de decidir a quin ambient volen anar, això incrementa l'interès per realitzar les activitats, sumat a poder-ho fer en entorns tan engrescadors i plens d'oportunitats.

Es tracta d'una metodologia inclusiva, que respecta els diferents ritmes i formes d'entendre i interpretar el món que els envolta.

Tant és així que els infants que s'hi agrupen tenen entre 3 i 5 anys.

Aquesta forma de fer va ser implantada el 2017 a Educació Infantil amb l'objectiu d'oferir ocasions que permetin als infants desenvolupar les seves capacitats a través situacions de joc i propostes que fomenten la curiositat, el raonament, la observació i la creativitat. Per poder-ho dur a terme, l'escola ha necessitat una transformació dels espais, incorporació de materials i molta investigació i creativitat per part del equip educatiu, per tal d'aconseguir propostes plenes d'oportunitat.

Us hi esperem!

Escola SEAT

En marxa el programa SIRIAN sobre salut sexual i repoductiva a la Marina Una de les necessitats identificades en la Diagnosi de Salut de la Marina, elaborat per la Taula de Salut en el marc del programa Barcelona Salut als Barris (Agència de Salut Pública de Barcelona) van ser els embarassos en la població adolescent. Així, per exemple, a la Marina del Prat Vermell la taxa de fecunditat entre adolescents se situa en un 76,5% per cada 1.000 noies mentre que la mateixa taxa al Districte de Sants-Montjuïc és de 46,2% per cada 1000 noies.

A fi d’abordar aquesta necessitat , la Taula de Salut de la Marina, i en concret el Grup de Treball d’Afectivitat i Sexualitat de la TIAF-La Marina, ha decidit implementar el programa SIRIAN, de Barcelona Salut

als Barris. El SIRIAN (acrònim de “Salut sexual i reproductiva en dones immigrades i autòctones“), ofereix sessions individuals d’assessorament sobre mètodes anticonceptius i sobre salut sexual i reproductiva, a dones de 14 a 49 anys i a homes de 14 a 29 anys, i informació sobre els recursos del barri a càrrec de personal sanitari especialitzat.

Les sessions, d’uns 45 minuts de durada, es duen a terme en els següents espais comunitaris: el Casal la Vinya(dilluns: 10h a 14h); La Biblioteca Francesc Candel (dimarts: 10h a 14h); El Centre Cívic Casa del Rellotge(dimarts: 16h a 19h); el CAP Dr. Carles Ribas (dijous: 10h a 14h). La participació és totalment gratuïta.

TALLER DE MASSATGES PER A NADONS El dimecres 22 de novembre va finalitzar el taller de massatge per a nadons que s’anirà oferint cada trimestre des de la TIAF. Es va dur a terme al Centre Cívic La Cadena i la sisena sessió es va fer a l’espai familiar la Casa dels Colors ja que varen venir els pares, les mares i alguna àvia. Ha estat un èxit, les famílies han sigut molt participatives.

Hi varen assistir 9 famílies.

En Paco Abril d’Homes Igualitaris va impartir la sessió amb pares, en la que no hi van assitir tots els pares, però seguim animant als pares a

que hi participin, ja que els pot ajudar en la criança i en els canvis que comporta ser pare.

Estic contenta de poder facilitar aquesta eina tant important pels infants i poder apropar a les famílies al tacte nutritiu i tots els seus beneficis.

Marta Bosch Educadora de massatge infantil - IAIM

4

info INFO JOVE, les notícies de l’Espai Jove la Bàscula

Gener 2018 // www.tiaflm.org

Segueix-nos a Facebook: Espai Jove La Bàscula

Plaça de la Marina ON FIRE Dissabte dia 25 de novembre vam gaudir d’un espectacle únic a la Marina. Els joves del barri van organitzar un concert de rap, dintre del projecte TAW (Take Away).

Important destacar la feina de producció del show feta per ells i l’espectacle que van oferir a la gent de La Marina. Però més rellevant, si escau, el treball que han fet durant els tres mesos abans venint a l’Espai Jove a assajar i consolidar el seu projecte musical.

Felicitats TKS, ZZ crew, TNA, Pokotakto i Nart MC!

A punt per iniciar el procés de construcció de l'Espai de Trobada Aquest mes de gener comença una nova etapa a l’Espai Jove La Bàscula, que comptarà amb un espai de trobada obert al jovent del barri. Aquest espai estarà ubicat a la planta baixa de l’edifici, on anteriorment es trobaven les oficines de l’equip de dinamització: un espai lluminós, ampli i preparat per acollir diferents activitats.

Els i les joves del barri, a partir de 12 i fins els 29 anys, seran les protagonistes des del moment zero. És per això que s’encetarà un procés participatiu per tal d’anar construint poc a poc tot el que es desenvoluparà en aquesta sala. Per tant, es planteja establir dinàmiques col·lectives per a la presa de decisions sobre les activitats, la organització i la gestió general de l’espai.

Amb moltes ganes us convidem a formar part d’aquest procés inicial i de tot el que aquest portarà. El primer dia que la porta s’obrirà, per fer una primera trobada i una pluja d’idees inicial, serà el 17 de gener a les 18:30h. Us esperem!

Els tallers de l’Espai Jove es mouen cap a l’INS Domènech i Montaner A L’Espai Jove La Bàscula li agrada moure’s i sortir al barri.

Per tancar aquest any, ens hem apropat a l’INS Domènech i Montaner per fer una mostra d’alguns dels tallers que es fan a la casa i que poden tenir molt d’interès per part dels joves: DJ, dansa urbana i shuffle.

El professorat que dinamitza les sessions dels diferents tallers a l’institut han estat els mateixos que ofereixen el taller trimestral a l’EJ La Bàscula. Com que el període d’inscripció finalitza el 4 de gener, en el cas que algú se senti amb ganes d’aprendre més, encara té dies per formalitzar la inscripció i efectuar el pagament, tant en euros com en Bàsculos.

CJ

CONSULTA JOVE FOC

CAP Carles Ribas - Dijous de 17h a 19.30h

ROSA: Hola em dic Rosa Surto amb un noi des de fa 6 mesos i portem uns dies que volem tenir relacions però no puc arribar a la penetració perque em fa mal. Els dos ho estem vivint molt malament i ens afecta a la nostra relació.

Que podem fer? té solució?

 

CONSULTA JOVE FOC:

Hola Rosa.

Seria important que poguessis venir a la Consulta Tarda jove.

Primer hauria de descartar que hi hagu és algun problema físic com podria ser un hime n molt rígid que a vegades costa de perforar o desc artar un vaginisme per problemes psíquics o físics.

No et preocupis és un problema que la majoria de vegades té solució  

ROSA: Gràcies.

Doncs passaré per la Consulta a veur

e’t

 

CONSULTA JOVE FOC:

T’espero els dijous de 17h a 20h al CAP Carles Ribas.

 

TEMA DEL MES 11

Gener 2018 // www.lamarina.cat

Ciutadans guanya a La Marina, seguit per ERC i el PSC || Alba Domínguez || Redacció A la Marina, Ciutadans aconsegueix ser el partit més votat al barri de La Marina amb un 30,4% dels vots a les últimes eleccions del Parlament de Catalunya. El partit d’Inés Arrimades s’emporta la victòria, igual que a les eleccions del 27N del 2015, però el nombre de vots creix potencialment, aconseguint 1.550 vots més.

Amb una diferència considerable, ERC és el segon partit més votat amb un 18,9%. El segueix de prop el PSC amb 18,2%. El partit liderat per Iceta perd força, amb un 5,2% menys respecte a les últimes eleccions.

El quart lloc l’ocupa Catalunya en Comú Podem que s’emporta un 11%, seguit de la candidatura de Carles Puigdemont amb un 10,4%. Junts per Catalunya no ha aconseguit ser dels partits més votats al barri de La Marina, en contrast amb el 21N quan es van presentar conjuntament amb ERC creant Junts pel Sí, que va sortir com la tercera força més votada amb un 17,48%.

El Partit Popular i la CUP són els dos partits menys votats, fet que no ha canviat en relació a les eleccions anteriors, però sí que ho ha fet el nombre de vots. El PP treu un 5,4%, un 4,87% menys que a les eleccions del 27N. Amb un 3,2% s’ubica l’últim

partit, la CUP, que disminueix gairebé la meitat dels seus vots, passant de 1.112 a 578.

El bloc unionista (Cs, PSC, PP) surt victoriós a La Marina amb un 54%, mentre que l’independentisme (Junts Pel Sí, ERC, CUP) perd amb un 32,5%. Sense tenir en compte a Catalunya en Comú Podem, que segueixen sense posicionar-se a favor de cap dels dos blocs. Respecte a les eleccions del 2015, els unionistes han perdut un 3% i els independentistes han guanyat un 8,21%, tot i que la primera força segueix sent Cs. Per últim, la dada de participació va ser d’un 78,3%, percentatge que ha crescut un 6,31 més que l’any 2015. ■

La gent opina Què espera d’aquesta nova etapa en la política catalana?

Alba Calpe, Elena Domínguez i Alba Domínguez

Miracles, 74 anys. Jubilada “Espero que siguin més madurs i que ho facin bé. Que es tingui en compte quanta gent ha votat a l’Arrimadas, i si l’ha votat tanta gent alguna cosa estarem fent malament nosaltres”

Ana, 45 anys. Aturada “A mi, el que ha sortit m’ha semblat bé. Espero que solucionin el problema de la feina i que donin més ajudes”

Oriol, 26 anys. Aturat “Espero que mirin més per la societat, la gent que estem a l’atur i hem de buscar feina, que ens governin a tots i no només es fixin en una divisió política de classe alta”

Jordi, 40 anys. Conductor bus

La Marina del Prat Vermell en l'ull de l'anàlisi || Yohany Limpias || Redacció Veure els detalls dels vots a la Marina del Prat Vermell és interessant perquè la població és petita. Els electors van ser només 863, dels quals van votar 561. A més, és uns dels barris amb uns dels nivells de renda més baixa de tota la ciutat. Així doncs, els resultats són molts gràfics i plantegen moltes preguntes i elements d'anàlisi per intentar comprendre quines van ser les claus del vot.

Ciutadans, igual que ja va passar l'any 2015, torna a guanyar. Però aquesta vegada, seguint la tendència general, ho fa amb més força. S'em-

porta 223 vots, enfront dels 137 de les últimes eleccions. Per contra, i també seguint la tendència general, el PSC perd 13 vots. Es queda amb

Els resultats del Prat Vermell son molts gràfics d'observar perquè la seva població és petita i perquè és uns dels barris amb menys renda de la ciutat

97 vers els 110 que va aconseguir en aquest barri el 2015. Però aguanta a la segona posició.

La sorpresa al Prat Vermell la fa ERC. El 2015 es va quedar desdibuixat dins la candidatura de Junts Pel Sí que va aconseguir 90 vots. Aquesta vegada surt com a la tercera força, amb 84 vots. Per la seva banda, Catalunya en Comú Podem, amb 76 vots, es queda en un quart lloc sumant 10 vots, en comparació al 2015, quan en va aconseguir 66. La candidatura de Puigdemont sedueix a 41 veïns que l'ubiquen a un cinquè lloc. A les últimes posicions, el PP i la CUP. Totes dues també perden vots en relació al 2015. El PP, 22. I la CUP 9. ■

“No espero cap canvi. Només van al seu interès, cap d’ells ha dit què faran amb l’economia, ni amb la sanitat ni amb l’educació, només han dit viva España o República”

Montse, 25 anys. Estudiant “Que hi hagi igualtat en ambdós casos, que es tinguin en compte tots els punts de vista i sobretot que hi hagi comprensió”

Ramón, 69 anys. Jubilat “Catalunya sempre ha estat la gallina d’ous per Espanya, i per això ens tenen tanta enveja. No vull que la joventut d’aquí a uns anys no tingui res, vull que es trobin coses fortes, sense enveges”

12 PUBLICITAT

Gener 2018 // www.lamarina.cat

Ajuda’ns a decidir les persones i entitats a premiar!

Fes-nos arribar propostes d’entitats o persones a l’OAC de la seu del Districte (c. Creu Coberta, 104) o al correu premissantsmontjuic@bcn.cat abans del 25 de gener.

Modalitats • Reconeixement personal • Reconeixement col·lectiu • A la innovació El lliurament de premis tindrà lloc el 22 de febrer de 2018. #PremisSantsMontjuic

Més informació a ajuntament.barcelona.cat/sants-montjuic

MEMÒRIA HISTÒRICA 13

Gener 2018 // www.lamarina.cat

Can Farrero || Yohany Limpias || Redacció Barcelona és una ciutat particular per moltes coses, però una d'aquestes particularitats és la seva història industrial i l'originalitat i rellevància del seu moviment veïnal. La Marina hi té part. Hi ha racons, edificis i carrers que són plens d'història i han tingut molt a veure amb la lluita dels veïns i veïnes que hi vivien.

Can Farrero agrupa totes dues essències.

L'edifici de la Casa del Rellotge i els seus jardins van fer el seu 30 aniversari l’any 2014.

S'hi van organitzar exposicions i conferències per conèixer-les i recordar-les.

La seva història és llarga i ha estat àmpliament documentada. D'ella queda la Casa del Rellotge i els terrenys enjardinats de l'entorn, on originalment hi havia l'anomenat Prat de Ca l'Erasme.

Però ve de lluny. L'any 1853 el prestigiós arquitecte Oriol Mestres va projectar un complex industrial vinculat al tèxtil: "La auxiliar de la indústria", una gran fàbrica de blanqueig i estampat de roba. A 1862 l'empresa anava vent en popa, però la crisi del cotó, el 1865, la va fer declinar. Van passar uns anys i li van donar altres usos. El nom actual li va donar E. Julià, que l'havia convertit en una manufactura, i el 1911, amb el seu gendre J. Farrero crearien Farrero i Cía.

"Més tard i amb altres socis, funden una

Els veïns es neguen a quedar encerclats i envoltats de cap edifici que els privi de gaudir de les vistes i l'espai pel qual van haver de lluitar fàbrica de galvanitzat i de producció de multitud d'estris metàl·lics, Unión Galvanizadora. Van adquirir l'edifici de l'Auxiliar i hi van instal·lar maquinària. El 1921 el van ampliar, i durant els anys 1928, 30 i 34 van afegir naus i magatzems. El 1936 s'enjardina. Tenia una planta en forma d'U i l'entrada flanquejada per un passeig de plàtans, que encara hi són, i estava envoltada de camps de conreu, com els de Cal Sèbio, que hi havia al costat.

Unión Galvanizadora va fer armes i munició republicanes durant la Guerra Civil.

Després seguirà activa, un cop retornada als seus antics propietaris, fins al 1965. A finals dels 70, aquests -constituïts en immobiliàriavaren decidir enderrocar els diversos edificis fabrils per aixecar pisos i els veïns varen lluitar per un espai públic i van urbanitzar ells mateixos el parc". Així resumeix la pàgina de la Casa del rellotge aquest tros d'història de La Marina.

I és que Can Farrero, a més d’història, encara és memòria pel moviment associatiu veïnal. No només del barri sinó de tota la ciutat.

Així ho recullen diverses publicacions de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) i també una publicació editada

pel mateix Ajuntament el 2007: Una història de la Marina de Sants. Encara era Batlle Jordi Hereu, i Imma Moraleda era la regidora del districte.

D'aquesta lluita entre la immobiliària i els veïns, que no va ser gens fàcil, encara se’n recorda en Paco, veí que hi va participar i membre de la Plataforma Can Farrero no se toca: "Vam penjar pancartes als balcons, i els diumenges feien sardinades mentre netejaven el lloc que ara és el jardí. El propietari va venir, va posar una tanca que deia: "Prohibido pasar, propiedad privada", i ens va denunciar".

El número 20 de la revista que llavors editava la Asociación de Vecinos Nuestra Señora de Port, recull de manera extensa tot el que a continuació va succeir. Descriu com els veïns que havien comprat els pisos, sense conèixer-se entre ells, van començar assabentar-se que la zona enjardinada que els havien promès no arribaria mai i que, en canvi, la immo-

biliària pretenia construir altres pisos.

Van proposar-se enjardinar la zona ells mateixos. Això va empipar la immobiliària, la qual els va denunciar. Van estar en l'estira-i-arronsa fins que van signar un acord a tres bandes: ajuntament, associació de veïns i la immobiliària de Can Farrero.

Ho recull així la revista veïnal: "El 3 de febrero fue memorable para nuestro barrio. En el Ayuntamiento, se firmaba con cierta emoción, el pacto entre la Empresa, el Ayuntamiento y nosotros. Se acababan de salvar 20.000 m2 de zona verde, 26 plátanos cincuentenarios, 3 palmeras, 2 tilos, 1 magnolio y lo que es más importante: una casa de estilo colonial (la casa del reloj) para dedicarla a equipamientos del barrio". Les fotografies que han quedat com a prova d'aquesta lluita també són prou gràfiques i mostren clarament quin era l'estat d'ànim que regnava: "En el interior de esta finca, los árboles crecerán, las flores brotarán y los capitalistas de Can Farrero se

joderán" o "Farrero embustero" i "Obrero no gastes tu dinero en pisos de Farrero" n'eren algunes.

La batalla amb la immobiliària no va ser gens fàcil. Però hi havia molt d’empipament, coratge, tossudesa i organització veïnal. Van guanyar i van aconseguir que no es construïssin més pisos, que es respectés l'arbrat, i a més a més, que l'empresa donés l'edifici de la Casa del Rellotge, actual centre cívic. És important tenir tot això present en el context actual, en el que els veïns de Can Farrero demanen a l'Ajuntament mantenir tot aquest parc tal com és. Reivindiquen la seva lluita perquè encara hi queden veïns que la van viure en primera persona. Per a ells, encara és memòria. D'altres, que la desconeixien, també se n'han sentit apel·lats i afectats.

La proposta de l'Ajuntament és construir un edifici d'una altura de 12,5 metres, que servirà per oferir serveis de consulta ciutadana, entre altres usos, i que, segons el municipi, afectarà molt poc l'arbrat i inclourà una coberta verda al terrat per tenir cura de les vistes dels pisos d'enfront. Quatre blocs, que alberguen prop de 128 pisos.

L’Ajuntament explica que el parc mai va ser qualificat com a zona verda i no es planteja cap alternativa La Plataforma Can Farrero, conformada sobretot pels veïns dels blocs que resultarien més afectats, remarca que celebren la proposta de dotar d'equipaments el barri, però no volen que s'afecti la zona enjardinada. Es neguen a quedar encerclats i envoltats de cap edifici que els privi de gaudir de les vistes i de l'espai pel qual van haver de lluitar. Es brinden per a buscar alternatives conjuntament amb l'Ajuntament per tal de fer viable l’edifici en un altre espai.

A l'últim consell de barri ja van expressar el seu malestar. “Què faria vostè si ho fan davant del seu pis?” Va increpar una veïna a la Regidora Laura Pérez. Pérez, acompanyada de la consellera Esther Pérez, va intentar calmar els ànims i explicar la proposta.

Pérez, va prendre la paraula en iniciar-ne, i va fer un al·legat tècnic-jurídic raonant que l'acord signat en 1978 no protegia com a zona verda els jardins. Que es va anar modificant i els terrenys van ser requalificats en les anteriors gestions per a ús d'equipaments. Així va explicar que ara hi és la zona prevista per a la construcció del nou edifici municipal.

Però no ha estat suficient. La Plataforma Can Farrero no se toca, segueix molt activa.

Ha demanat a l'Ajuntament una reunió amb els veïns de la zona per parlar-ne. Asseguren que han accedit i es preveu que la trobada serà a mitjans de gener. El temps corre. Hi ha inquietud entre els veïns i resta veure si serà possible un acord que satisfaci totes dues parts. ■

14

SALUT

Gener 2018 // www.lamarina.cat

Com congelar i descongelar els aliments de forma correcta per evitar que es barregin els sucs. En el cas dels ja cuinats, col·locant-los en un recipient destapat, ja que els plats cuinats congelats no necessiten descongelació prèvia.

• Directament a la paella o cassola: les verdures i hortalisses es poden cuinar directament sense necessitat de descongelar-les prèviament.

La congelació retarda la deterioració dels aliments i perllonga la seva seguretat evitant que els microorganismes es desenvolupin i alentint l'activitat enzimàtica que fa que els aliments es facin malbé.

Consells per congelar • Els congeladors han d'estar sempre a -18°C o menys.

• Els congeladors funcionen millor quan estan plens • Congeli els aliments molt frescos.

• Condimenti amb precaució, ja que el fred fixa els sabors.

• Deixar refredar els aliments cuinats abans d’introduir-los al congelador.

• Els aliments que s'han congelat i descongelat mai han de tornar a congelar-se, tret que hagin estat cuinats.

Un cop descongelats, han de consumir-se en menys de 24 hores, ja que són més susceptibles de ser alterats.

• La congelació lenta: Produeix canvis de textura i valor nutritiu.

• La congelació ràpida: Manté les característiques nutritives i organolèptiques. Per a llençar la menor quantitat possible d’aliments és aconsellable

congelar per racions, utilitzant recipients hermètics , tancant-los amb la menor quantitat possible d’aire .És convenient etiquetar els envasos amb la data d’entrada al congelador, el seu contingut i número de racions • Les verdures crues han de bullir-se uns minuts abans de congelar-se, per així aturar el seu procés de deteriorament i així eliminar els possibles bacteris.

• El peix ha de congelar-se net, sec, sense escates ni cap.

• La carn ha de treure’s del seu envàs inicial i cal congelar-la desossada i lliure del greix i introduir-la en un envàs o embolcall adient.

Per descongelar de manera correcta •A la nevera: Treure els aliments que es necessitin 24h abans i deixar-los a la nevera mantenint-los en el seu propi envàs.

Al descongelar carns i peix assegureu-vos que el recipient hermètic on es va congelar porti reixeta a la part inferior, per deixar passar els líquids.

• Al microones: col·locant els aliments crus en una font amb reixeta,

La nevera s’ha de mantenir a una temperatura de 5º C o inferior. Si es manté a aquesta temperatura, els microorganismes es multipliquen molt lentament .

La temperatura dins la nevera no és igual a tot arreu, per això és important col·locar els aliments al lloc adient per a millorar la conservació.

Consells a l’hora de distribuir els aliments dins la nevera • Als prestatges superiors s’emmagatzemen els aliments ja cuinats.

• Als prestatges del centre de la nevera estarien els productes làctics, i embotits.

• Als prestatges inferiors o al calaix zero es guarden els aliments crus i periples (com la carn i el peix) i productes que estan en procés de descongelació.

• Als calaixos inferiors de la nevera s’hi han de col·locar les fruites, verdures i hortalisses. No cal rentar-les abans d’introduir-les a la nevera, s’ha de fer en el moment que es vagin a consumir. La temperatura aquí, és superior a la mitjana • La porta de la nevera, juntament amb els prestatges superiors són la part menys freda. Aquí hi col·locarem les begudes, margarines, melmelades, llet, sucs i ous. ■ CAP Carles Ribas

Troba tots els articles de salut dels Centres d'Atenció Primària del barri (CAP Carles Ribes i CAP La Marina), així com la columna de salut de la naturòpata Esther Pardo i molts continguts més, al nostre web www.lamarina.cat/salut

Esther Pardo i Gimeno Naturòpata

Bon any nou!

Diuen les notícies que comencem l’any amb epidèmia de grip. No és res nou d’aquest any, la grip ja és una vella coneguda, el que passa és que a alguns els visita cada any i n’hi ha d’altres que només l’enganxen cada deu o més anys. Què ho fa això?

Ja fa molts anys, un savi estudiós de la salut humana ja ho va dir: - “No son les malalties, son els malalts”. Amb això volia dir que cada persona és diferent no només en la manera de ser o en l’aspecte físic, sinó que també som diferents en com patim les malalties i en la capacitat de superar-les. Dit d’altre manera, en quin terreny ( que som cada un de nosaltres) s’instal·larà el microbi o el virus de torn.

En aquest cas, el de la grip.

I ara tornem a l’inici del “Som el que mengem”. Si mengem bé, saludablement, sense massa additius, a les hores adequades, en quantitats raonables, i sempre els aliments que ens proporcionin els nutrients necessaris; podrem gaudir d’una bona salut. No hem d’oblidar en aquestes recomanacions: - Mantenir l’alegria de viure - Cada dia fer-nos el propòsit de que ha de ser millor que l’anterior - Fugir de persones que ens compliquen la vida - No veure massa televisió que sempre intenta enganyar-nos - Mantenir l’espai del nostre entorn i el nostre cos sempre net.

- Fer les paus amb tu mateix, no hem de ser culpables per sistema.

Aquesta no és la recepta màgica per no agafar la grip però funciona força bé. Us ho dic per experiència. Si aconseguiu superar-la aquest any, l’any proper, serà més difícil que s’acosti.

Si tot i així les recomanacions, no funcionen, preneu-ho amb calma. La grip dura el que dura i el que s’ha de procurar és no patir massa. Molta aigua, sucs i infusions. Poc menjar, sobre tot pesat i descans. I he de dir que no crec massa convenient prendre coses per tapar els símptomes que molesten i fer una vida normal. Allarga més els dies de grip i és més fàcil que torni a repetir.

Salut i bon any nou! ■

CULTURA 15

Gener 2018 // www.lamarina.cat

Aigües de Barcelona edita un llibre d’història del districte en què participen Julio Baños i María Ortega, d’entre altres veïns || Montse Valls || Redacció “Hi ha tantes històries com veïns i veïnes té la ciutat”, així comença Ignacio Escudero, director general d’aigües de Barcelona, el pròleg del llibre editat per Aigües de Barcelona i que pretén fer una aportació a la història de la ciutat des de la mirada veïnal.

L’obra pretén donar a conèixer la memòria història del Districte de Sants-Montjuïc, donant veu a cada barri que en forma part, els quals són la Font de la Guatlla, el Poble-sec, la Bordeta, Hostafrancs, la Marina, Sants i Sants-Badal.

En el llibre apareix Julio Baños, activista veïnal, cronista i tresorer de la Fundació Paco Candel, del barri de la Marina.

Concretament, s’hi inclou una entrevista a Baños on explica la història del barri. Per exemple, argumenta perquè és conegut com la Zona Franca, com ha quedat dividit actualment el barri... També explica experiències de la seva vida personal viscudes a la

▶ Julio Baños, a l'esquerra, María Ortega, a la dreta, en dues fotografies extretes del llibre

Marina. L’espai dedicat a La Marina de Prat Vermell compta també amb declaracions de veïns i veïnes que també formen part de la memòria històrica del barri, com la Glòria Salvador, en Rafel Vidal i en Blai Martí, entre una llarga llista d’altres.

Més endavant, podem trobar un apartat

Aigües de Barcelona

dedicat a la Marina de Port, l’altre barri que, juntament amb el Prat Vermell, composen el barri de La Marina. En aquest espai podem trobar com María Ortega, fundadora i presidenta del Centre Cultural Àncora, explica la seva arribada a Barcelona i, més especialment, al barri de Can Clos, que

L'agenda de gener Centre Cívic La Cadena Dissabte, 20

PROJECCIÓ I COL·LOQUI CINEMA D'IGUALTAT: "En tierra de hombres" Una mare soltera torna al seu poble natal al nord de Minnesota i busca treball a les mines de ferro. No s'imagina a quina classe d'humiliacions es veuen sotmeses les dones a la feina.

Hora: 18:00 h

Dijous, 25 CICLE DONA'T MÉS XERRADA: 'Violència masclista' Hora: 18:00 h Tipus de violència, causes, conseqüències, perfil de la víctima i del maltractador.

Biblioteca Francesc Candel Dijous, 11

EXPOSICIÓ Inauguració de l’exposició “Luis Palacios.

Un amic, un company, un veí”. Amb actuació musical del grup Folk Montjuïc.

Hora: 19:00 h

CC Casa del Rellotge Sala Pepita Casanellas Diumenge, 14 TEATRE INFANTIL

Dimecres, 24 ACTIVITATS INFANTILS Lletra petita. Sac de rondalles.

Hora: 18:00 h

Dijous, 11

CONCERT HIVERNACLE GALIFARDEU ATÒMIC Hora: 20.30 h Lloc: Bar La Bàscula

Divendres, 12 CONCERTS

LAS SUPERTIETES La Queralt, una investigadora peculiar, serà tieta. Amb els contes, la màgia i les seves amigues, descobrirà com ser una supertita. A partir de "Contes infantils contra tot pronòstic" d’Empar Moliner, a càrrec de la Cia Les Bianchis.

Hora: 12:00 h Preu: 2,40€

PSYCHODROME Indie Rock / Grunge.

Hora: 20:30 h

DIVENDRES EN ESCENA

GIGANTE Indie Pop. Hora: 21:30 h NO ME LLAMES SOLSTICIO, LLÁMAME OTOÑO Clown gestual i teatre físic a càrrec de la Cia Sietedemayo.

Hora: 20:00 h Preu: 2,40€

Activitats per fer cada cap de setmana a lamarina.cat

El Far Velocirepte: 12 mesos, 12 llibres. Repte de lectura a la biblioteca Francesc Candel Acceptes el repte de les Biblioteques de Barcelona? Vols descobrir altres gèneres? Tens ganes de tastar noves temàtiques? Doncs participa al concurs Velocirepte.

Divendres, 19

Dijous, 18 XERRADA T'INTERESSA: Xerrada sobre una estrena cinematogràfica. Amb sorteig d’entrades per anar al cinema.

Hora: 19:00 h

Espai Jove la Bàscula

s’havia construït només en 35 dies, motiu pel qual va presentar molts problemes. A més a més, exposa la història i l’activitat del Centre Àncora, que vetlla pel benestar, el desenvolupament i l’apoderament de les dones. En aquesta secció també podem trobar declaracions de dones que formen part del Centre Àncora, donant la seva opinió del centre i el perquè hi estan apuntades.

El 14 de desembre, a les 19:00 h, va tenir lloc la presentació del llibre a l’Espai Bombers Parc De La Prevenció, al carrer Lleida del barri de Poble-sec. Durant l’esdeveniment hi va intervenir Núria Feliu, Julio Baños i un representant d’Aigües de Barcelona. Va ser la sisena de les deu presentacions que hi haurà, una per cada districte de la ciutat. Fins ara, ja s’han fet les presentacions dels llibres dels districtes de Les Corts, Gràcia, Sant Martí, Horta-Guinardó i Ciutat Vella.

El llibre es pot consultar i descarregar gratuïtament a la pàgina web dedicada www.memoriesdeldistricte.com ■

Divendres, 26 CONCERT Cicle "TAKE AWAY" indoor Als concerts TakeAway els tres eixos més importants del projecte de La Bàscula es troben i dialoguen.

Hora: 20.30 h

Des de Biblioteques de Barcelona et reptem a llegir cada mes del 2018 un llibre d’un tema diferent. Aquest concurs s'adreça a totes les edats i té l'objectiu de fer descubrir nous autors, temàtiques i editorials . Trobaràs un espai expositiu a la biblioteca amb propostes lectores que es podran llegir tant en format paper, com en format electrònic a través del portal Ebibilio.cat.

Tothom qui hi participi disposarà d'un passaport que s'haurà de segellar a mesura que es finalitzin les lectures proposades. Entre tots els participants que assoleixen el 'Velocirepte' se sortejarà un viatge per fer en família a cada categoria (infantil, juvenil i adults).

Només cal que vinguis a la biblioteca i t’inscriguis al taulell de la primera planta.

Les inscripcions a partir del 8 de gener de 2018. Anima’t i sigues un Velocireptor!!!!

16

PUBLICITAT

Gener 2018 // www.lamarina.cat

La Gerència Urbanística Port 2000 modifica els seus estatuts i renova la seva imatge L’òrgan de gestió de l’àrea del port-ciutat canvia també la seva denominació estatutària i de marca amb la marca Port Vell com a base. El reconeixement internacional de la marca Port de Barcelona aporta visibilitat a la marca Port Vell alhora que incorpora la marca Barcelona.

▶ Imatge del nou logotip del Port Vell

La Gerència Urbanística Port 2000, l’òrgan de gestió creat pel Port de Barcelona l’any 1988 per a remodelar l’àrea portuària més pròxima al centre urbà i integrar-la a la ciutat, ha aprovat la modificació del seus estatuts per tal d’adequar-se a l’actual escenari port-ciutat i seguir sent un espai dinàmic i sostenible, plenament integrat a la ciutat.

Un dels canvis estatutaris més visibles és la modificació del nom de l’entitat que, legalment, passarà a denomi-

nar-se Gerència Urbanística Port Vell de l’Autoritat Portuària de Barcelona.

Així, l’entitat deixa enrere la denominació Port 2000, ja obsoleta, substituint-la per la de Port Vell que, a més de ser una marca consolidada i reconeguda, introdueix la referència al seu territori d’actuació. Així mateix, la modificació estatutària designa l’entitat com a medi propi i servei tècnic del Port de Barcelona de manera expressa i contempla un canvi en el model de gestió financera de l’entitat.

Port de Barcelona

Nova imatge i nova marca La Gerència Urbanística Port Vell estrena aquesta nova etapa amb una nova denominació de marca, Port Vell del Port de Barcelona, i una imatge corporativa que fusiona els antics logotips de l’entitat –del Port 2000 i de Port Vell– amb la imatge del Port de Barcelona. Així doncs, el nou imagotip, la peça clau sobre la qual gira tota la renovació de la imatge del Port Vell, adopta la mateixa forma, color i família tipogràfica que el del Port de Barcelona

Accions de caire social i cultural Tot i haver estat constituïda inicialment per a exercir únicament funcions i competències urbanístiques, la Gerència Urbanística Port 2000 ha assumit en els darrers anys noves responsabilitats per garantir la cohesió del territori i la plena i convenient integració entre l’espai portuari i l’entorn ciutadà.

Per tal d’adaptar-se a aquesta realitat, els nous Estatuts faculten l’entitat per a dur a terme activitats i accions de caire social i cultural per tal d’assolir la millor integració del port amb la ciutat, tal i com el Port de Barcelona expressa en el seu Pla Estratègic. En definitiva, l’objectiu del renovat Port Vell del Port de Barcelona és gestionar el territori amb criteris de sostenibilitat econòmica i social. ■

ESPORTS 17

Gener 2018 // www.lamarina.cat

El món de l’esport a la Marina

El futbol i el bàsquet són els esports principals que existeixen el barri, però també hi ha lloc pels escacs, la petanca o el rugby || Alba Calpe || Redacció En aquest nou any l’esport no deixa de ser una part fonamental en la vida dels veïns de la Marina. El futbol segueix sent el principal esport del barri amb tres clubs, però el bàsquet també s’ha fet imprescindible pel barri d’ençà que fa 10 anys va néixer el CE La Marina. Tot i això, altres esports com petanca, boxa, escacs o rugby també tenen cabuda als nostres carrers.

El Zona Franca Futbol Club és un dels exemples de club futbolístic. Presidit per l’Emilio Fernández, fa molts anys al barri que ensenyen futbol a tots els nens que vulguin, “sense fronteres ni restriccions”. Té quatre equips de futbol base amb els que segueix lluitant per escalar divisions.

El president del club, Emilio Fernández diu que “continuem amb els objectius de seguir sent un club de barri on els nens vinguin a jugar i gaudir”.

"Continuem amb els objectius de seguir sent un club de barri on els nens vinguin a jugar i gaudir”

▶ Un grup de nens juguen a les jornades de la TIAF d’enguany

Però si hi ha un nom propi al futbol d’aquest barri, sobretot pels anys que porta vigent, és el Club Atlètic Iberia. Constituït el 12 d’agost del 1939, com a conseqüència de la fusió dels clubs de futbol Port, Portense i Santiveri, actualment està presidit per José Povedano.

Amb un equip amateur a tercera divisió regional l’Iberia segueix ficant les coses difícils a tots els clubs, la història els persegueix i els ajuda, set vegades a tercera divisió i el somni de tornar un altre cop.

L’Escola Ángel Pedraza va ser l’últim equip de futbol en integrar-se a la cursa,

Rafel Vidal

però ara amb més d’un centenar de nens ja s’ha fet un lloc a l’esport del barri.

L’Escola Ángel Pedraza porta el futbol a països de l’Àfrica L’Escola ha començat l’any amb nous objectius, el més gran és seguir treballant per portar el futbol a països africans, on aquest esport, tal com deia el seu president Guillermo Sáez, “està en plena expansió”. El club ha fet possible aquest Nadal, que 40 nens d’Argèlia poguessin gaudir d’una setmana fent un campus a Barcelona.

“És una nova oportunitat per la qual s’ha de treballar molt, però esperem que no es quedi només aquí” El club té un conveni per anar a Argèlia i ensenyar a diferents persones natives la metodologia del futbol europeu per formar futurs entrenadors i en conseqüència, buscar noves estrelles africanes.

Guillermo Sáez assegura que “aquesta és una nova oportunitat per la qual s’ha de treballar molt, però esperem que no es quedi només aquí. Volem també expandir-nos a l’Est d’Europa i països de l’antiga URSS, i estem començant a fer contactes a la Xina.”

A la Marina no es fa només futbol La petanca, amb la presència de dos clubs, és el segon esport més cobejat.

Un d’aquests clubs és el de la Casa del Rellotge que s’omple cada dia de gent disposada a jugar aquest esport a les instal·lacions de Can Farrero.

El Club 8 de maig, presidit per Alfonso Bravo, ja està celebrant que a falta de quatre partits ja són campions de la Lliga de la Federació Catalana de Petanca.

Els seus propòsits són seguir amb els campionats que organitzen per a persones amb capacitats diferents, en el qual participa l’escola especial Montserrat. “És una gran forma perquè ells també gaudeixin de l’esport, els mateixos socis són qui exerceixen de monitors, i no tot es queda en jugar sinó que hi ha dinar, xerrada entre tots... És la millor manera per expandir l’esport”.

El Club Esportiu La Marina fa deu anys que impregna el barri de bàsquet El club que està d’enhorabona, canviant d’esport, és el Club Esportiu La Marina que acaba de fer 10 anys. Al principi només hi

havia un equip però ara ja són set els que omplen les pistes del nou poliesportiu de La Marina.

Un club que va néixer per impregnar el barri de bàsquet a 2007 segueix intentant trobar l’èxit a les divisions on es troba, sobretot el seu sènior que la temporada passada va aconseguir l’ascens a tercera.

Andreu Farrera, el seu president diu que el principal propòsit és “treballar per seguir a tercera, de moment estem per aquest camí, però encara ens queda molt”.

“No tothom sap que al barri existeix un club d’escacs” El Club d’Escacs la Cadena va néixer a 1992, Carlos Fernández és el president d’aquest petit club que comparteix seu amb l’Associació de Comerciants del barri, i que sempre intenten fer-se un lloc entre els veïns de la Marina.

Els escacs no són molt coneguts al barri i “el fet d’estar en un lloc gairebé amagat no ens ajuda, no tothom sap que al barri existeix el nostre club d’escacs. Només tenim entre 18 i 20 jugadors”, ens deia Carlos Fernández.

Els seus propòsits pel nou any són clars, segons Fernández, la seva necessitat és “expandir-nos, tot i participar en totes les activitats esportives del barri, i de l’Associació de Comerciants de la Marina, no ens coneixen i per aquest 2018 volem que aquest

“No ens coneixen i per aquest 2018 volem que els escacs arribin a tots els veïns de la Marina” esport arribi a tots els veïns de la Marina”.

Al barri també hi és el Barcelona Universitari Club, que va néixer l’any 1929 quan uns jugadors de diferents clubs de Rugby el van fundar. L’actual presidenta és Mercè Roser Pérez.

Amb més de 12 equips, el club vol portar, des de la Foixarda, el rugby als carrers de la Marina, que tothom gaudeixi d’aquest esport important per Catalunya, bressol de molts clubs històrics de rugby.

Però per si això no fos poc la boxa lluita per-fe el seu propi espai a la Marina. El Club de Boxeo Estrelles Altes va ser fundat l’any 1992 al barri. És dirigit per Francisco Rodíguez, conegut en els ambients de la boxa per “Rodri”, però d’ells us parlarem a fons a les properes entregues. ■

18

LA MARINA DEL COMERÇ ASSOCIAT

Gener 2018 // www.lamarina.cat

Alejandro Zarzo, el veí que ha guanyat 1.000€ al sorteig de la Fundació Barcelona Comerç i l’Associació de Comerciants de la Marina

“Maremonti: bruscheta de gambes amb pomodoro, mozzarella italiana, bolet i tomàquet cherry” ha estat la tapa guanyadora de la 5a edició de La Marina Tapea.

La tapa que va presentar Sebastiano Asciuto, originari de Sicília i propietari de la Pizzeria Ciao Gió, ha estat la tapa millor valorada entre tots els clients que han participat en fer la ruta sencera.

El passat 8 de gener es va celebrar un sorteig d’un sopar per a dues persones al programa de ràdio “Més a prop teu” de

Javier Artiga de La Marina FM (102.5) entre tots els clients que van participar i van fer la ruta completa. Pilar Vidal Roig ha estat la guanyadora del sorteig d’un sopar per a dues persones a l’establiment Pizzeria Ciao Gió.

El restaurant Ciao Gió va obrir a mitjans de març i està ubicat a dins de la plaça Mediterrània. La seva oferta és sobretot pizzes, tapes i també tenen com a especialitat l’empanada Colombiana.

Des de l’Associació de Comerciants la Marina volem felicitar a Sebastiano Asciuto i a Pilar Vidal.

Fent barri, fem ciutat. ■

Botigues associades: ADMINISTRACIÓ LOTERIA ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA Mare de Déu de Port, 379-381 Tel. 93 331 52 98

DROGUERIA RAMIRO LÓPEZ GARCÍA Pg. Zona Franca, 228 Tel. 93 332 22 12

365. CAFÈ FORN DE PA I DEGUSTACIÓ Mare de Déu de Port, 379 Telf. 93 422 38 47

AGÈNCIA IMMOBILIARIA CENTURY 21 Dux3 Foneria, 33

ELECTRODOMÈSTICS ELECTROUTLET Alts Forns, 78

CAFÈ I PA MÉS QUE BÓ Mineria, 18-20 Telf. 616 04 67 32

ANIMAL DOMÈSTIC MON ANIMAL Foneria, 43-45. 93 431 74 02

FOTOGRAFIA ELECTRODOMÈSTICS VANWARD Pg. Zona Franca, 124 GALERA FOTOGRAFIA PG. Zona Franca, 177- 179 Telf. 93 535 52 52 Telf. 93 332 57 97

PERRUNIS c/Mineria, 17. 93 269 33 71 ASSESORIES-GESTORIES ANNA MARIA MADRID ASSESSORIA SLP Rambla Catalunya, 18 6a planta 93 492 92 68 GESTORIA FRANCISCO JAVIER BOFILL LAMA Mineria , 4-6 Esc. A 7º 4ª Telf. 609932494 / 932989977 AUTOESCOLES AUTOESCOLA ZONA FRANCA PG ZONA FRANCA, 186 Telf. 93 331 86 12 AUTOMÒBILS KIA AR MOTORS Pg. Zona Franca, 6- 8 Telf. 93 223 92 88

ESTANCS GELATERIA ESTANC ZONA FRANCA Pg. Zona Franca, 244. 93 332 69 46 JIJONENCA MINERIA c/ Mineria, 10, local 3 Telf. 627.28.30.77 EXPENDURÍA Nº 276 Alts Forns, 70-72. 93 332 65 66 JOIERIES JOIERIA RAMON CARNÉ FARMÀCIES Ruiz de Alda, 8. 93 332 02 06 FARMÀCIA CUSCÓ Pg. Zona Franca, 162 JOYERÍA LURA Telf. 93 421 81 29 Alts Forns, 75. 93 422 14 48 FARMÀCIA FORNS-GIRÓ Mare de Déu de Port, 234 Telf. 93 332 21 94 FARMÀCIA ROBERT-ESTELRICH Mineria, 12 Telf. 93 332 10 75 FARMÀCIA FRANCESCA PANADES MAS Pg. Zona Franca, 226 Telf. 93.332.34.47

CELLERS FERRETERIES -LAMPISTERIES CELLER LA MARINA Aviador Duran, 2. 680 188 509 BAYOT COLLADO, S.L Mare de Déu de Port, 168-170 COPISTERIES Telf. 93 421 49 22 COPISTERIA SANT JORDI C/ Foneria, 42. 93 421 33 23 COMERCIAL ÁLVAREZ

LLAR D’INFANTS EL GALL I LA GALLINA Mare de Déu de Port, 355 Telf. 93 332 26 78

MODA I COMPLEMENTS REFORMES INTEGRALS WALA SPORT Pg. Zona Franca, NOUESPAI, S.C.P Pg. de la Zona Franca, 177 191-205. Telf. 93 332 04 13 Telf. 93.517.63.18 ROBA AMIGA (Projecte home) c/ Mare de Déu de Port, 337 TENMAN REFORMES c/Mare de Déu de Port, 407-409 Telf. 93. 298. 98.75 Telf. 629.82.92.85 GARIBAL (Tienda de Cristales RESTAURACIÓ y tachuelas) TAVERNA DEL CONDE c/Mare de Déu de Port, 252, Foneria, 46. 93 527 08 42 local 17. Telf. 93.192.73.66

LLUNA DE MEL c/Energia, 34 Tel: 93 518 06 63 PIZZERIA CIAO GIÓ Pl. Mediterrània. Local 27 Tel: 645 774 353

GRANJA ELENA, S.C.P Pg. Zona Franca, 228 Telf. 93 296 98 43

VISTA ÒPTICA Mare de Déu de Port, 252 Telf. 93 331 40 47

LA PATATONA Foneria, 40. Telf. 93 331 02 38 SABATERIES JUBEL ZAPATERIA BAR EL BOCAITO c/Mare de Déu de Port, 252 c/Mare de Déu de Port, 261 Telf. 93.432.16.98 93 422 15 99 SALUT BAR JUEVES 5 Pg. Zona Franca, 151 08034 Bcn CENTRE D’INFERMERIA I PODOLOGIA 934324022 Mineria, 17. Telf. 93 332 14 98 TOMA TAPA SOLUCIONS-ENGINYERIAJardins de la Mediterranea, CLIMATITZACIÓ local 11. Telf. 93 166 76 23 VALCÁRCEL INGS., S.A ENRIC I PAU Carrer del Gaià, 10, Minería, 4-6. 93 332 25 62 Telf. 933 31 58 12

PAPERERIES PAPELERIA NAVARRO Pg. Zona Franca, 181 Telf. 93 332 57 94 PASTISSERIA CREATIVA ZAS! CAKE Mare de Déu de Port, 272 Telf. 93 141 97 75

934 32 15 90

149. Telf. 93 331 84 33

BAR RTE. CAL CAMPÀ MI PELU Passeig de la Zona Franca, 109 C/Foneria, 33-35.

93 533 10 12 MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ Telf. 93 360 68 69 MACARRO QUADRES I MARCS BAR-RESTAURANTE Ferrocarrils Catalans, 87-89.

ART I DECORACIÓ O'RINCÓN Gran Via, 158 Telf. 93 332 78 56 Mineria, 17. 93 296 70 03 Telf. 93. 461. 61.48 MOBLES QUEVIURES MUEBLES EL CISNE CAFETERIA CERVECERIA LA DOR ALIMENTACIÓN RUIZ Pg. Zona Franca, 224. 93 332 26 98 Energia, 3. Telf. 93 332 31 43 c/Energia, 28. Telf. 93.422.77.55

CORREDURIES D’ASSEGURANCES Energia, 20.

ICALI CORREDURÍA DE SEGUROS 93 421 59 77 Mare de Déu de Port, 252 TU CERRAJERIA.COM Telf. 93 223 33 09 Pg. Zona Franca, 173. 661 991 144 MacMOBLES ZONA FRANCA Pg. Zona Franca, 141 DROGUERIES I PERFUMERIES FORNS DE PA Telf. 93 432 37 99 DROGUERIA FELI 365. CAFÈ I FORN DE PA Alts Forns, 74.

Mare de Déu de Port, 271 MacMOBLES ZONA FRANCA -2 688 89 30 77 Telf. 93 421 87 26 Ctra. Del Prat, 11.

Telf. 93 421 20 70

BOM CAFÉ c/Mare de Déu de Port, 367 610.323.191

ÒPTIQUES JOSA ÒPTICS Pg. Zona Franca, 155. 93 432 24 98

PERRUQUERIES BALLESTERS PERRUQUERS UNISEX Mare de Déu de Port, 413 bxs LA SAL DEL PORT Foc, 84. Telf. 93 007 59 88 LLAR D’INFANTS ELS GEGANTS local 3. Telf. 93 422 10 48 Jardins de la Mediterrània s/n. DANI FERNANDEZ ESTILISTES BAR PADDOCK Telf. 93 296 48 18 Passeig de la Zona Franca, 145Paseo de la Zona Franca, 132 LLAR D’INFANTS XUMETS Energia, 10. 93 431 76 72

Per participar en el sorteig només calia comprar a les botigues associades a l’Associació de Comerciants del barri i demanar una butlleta. El sorteig es va celebrar el 31 de desembre mitjançant el sorteig de La Grossa.

La botiga que va donar la butlleta a l’Alejandro ha estat Bom Cafè, ubicada al carrer Mare de Déu de Port, 371. Els seus propietaris, Andrea i Sorin Serbu, d’origen romanès, regenten el bar des de fa poc més d’un any i al mateix carrer porten una botiga de productes romanesos.

Fent barri, fem ciutat. ■

CARNISSERIA ÀNGEL Foneria, 26 b. 93 332 64 44 CONDIS SUPERMERCATS Pg. Zona Franca, 210- 214 Telf. 93 431 84 78

REVISIÓ CARNET DE CONDUIR CERMASA CENTRE MÈDIC Gran Via, 162 Telf. 93 431 41 40

TEXTIL- DECORACIÓ- LLAR TOLDOS DURAN Mare de Déu de Port, 260 Telf. 93 331 63 49 TALLERS MECÀNICS TALLERES J.F Mare de Déu de Port, 279 Telf. 93 332 89 95 TALLERES PÉREZ- ALONSO Mare de Déu de Port, 124 Telf. 93 223 30 42

TELECOMUNICACIONS I.T.C. SYSTEMS Mare de Déu de Port, 305-319 (Jardins de la Mediterrània) PIRIPIPAO Arquitectura, 20 (Carretera del Prat) Tel. 93 421 56 17 93.421.12.03 Hospitalet de Llobregat

www.comerciantslamarina.cat a.c.lamarina@gmail.com Tel i fax: 934212386

La tapa de la pizzeria Ciao Gió és la guanyadora de la cinquena edició de La Marina Tapea

El passat 4 de gener l’Associació de Comerciants la Marina va fer entrega del Premi de la Fundació Barcelona Comerç i l’Associació de Comerciants la Marina a Alejandro Zarzo, guanyador d’un xec per valor de 1.000€, per gastar en les botigues associades.

Fins ara, el sorteig només contemplava l’equivalent a 500 euros en compres, a les botigues associades del barri. Però arran de la incorporació dels comerciants de la Marina a la Fundació Barcelona Comerç, que agrupa a 21 eixos comercials de tota la ciutat, enguany el premi ha estat de 1.000€.

Gener 2018 // www.lamarina.cat

100 litres més bonificats per persona addicional i dia.

Totes les llars de Barcelona i les ciutats de l’àrea metropolitana gaudeixen de 300 litres d'aigua al dia a un preu bonificat. Però, a més, si a casa sou més de 3, per cada persona addicional podeu sol·licitar 100 litres més al dia amb la mateixa bonificació.

Informa-te'n al 900 710 710, a les nostres oficines i a aiguesdebarcelona.cat

PUBLICITAT 19

Gener 2018 // www.lamarina.cat

L'ENTREVISTA Josep Espinàs: “La meva època va ser com descriu el poeta: tot estava per fer i tot era possible” Yohany Limpias - Redacció El trobem gràcies als companys del programa Arrels que s’emet a La Marina (102.5 FM); Salvador, Julio, Vicens, tots vells amics seus. Parlem a la redacció de La Marina, a la Bàscula; és un lloc que coneix molt bé perquè es va aconseguir durant la seva etapa com a regidor del districte pel PSC. Va ser regidor de Sants-Montjuïc amb els primers governs democràtics de la ciutat. Com va arribar-hi?

Per la meva educació em movia en un ambient una mica burgès, encara que per diners no ho era. Em van convidar a una congregació mariana i els diumenges a la tarda anaven a explicar catecisme a les barriades.

Vau acabar ensenyant més que parenostres...

Llavors al Port hi havia un asil municipal, jo tenia 18 o 19 anys. El rector ens va demanar si també podíem ensenyar catecisme als nens de les Cases Barates. Vaig veure que això de venir i preparar als nens només per a la primera comunió no era suficient ni gaire ric en el sentit de formar. Vaig dir que s’havia de fer més.

I llavors va trobar la parròquia Mare de Déu de Port.

I m’hi vaig posar en contacte. Arrel d’això vaig conèixer gent del barri, en Paco Candel i el seu pare, que era el sagristà. De mica en mica vaig anar enfocant-me en una altra cosa que llavors era Joventut Obrera Cristiana. Un moviment que havia nascut a Bèlgica i a Franca, que tot i ser cristià n’era d’una formació més humana. Davant d’un problema, teníem tres principis: veure, jutjar i actuar.

L’enteníem com el fonament de les coses.

Eren els anys 50.

D’aquí va venir la seva vocació política?

Vam començar a anar a manifestacions i vaig passar d’aquesta formació burgesa a implicar-me en la situació social que es vivia al barri. Llavors jo vivia al Carrer de la Rambla.

Al centre de Barcelona.

“A vegades l’Ajuntament té els seus plans i no coincideixen amb els dels veïns, per això les associacions veïnals es queixen. ” Encara hi era la dictadura, és clar.

Una vegada vam anar a repartir octavilles al barri de Gràcia, no ho fèiem per aquí perquè tothom ens coneixia. Llavors, el meu company les va posar entremig dels tovallons, vam demanar una cervesa i just van entrar un parell de grisos... vam marxar corrent abans que se n’adonessin... (riu molt) Comença la seva militància a un partit polític.

Al barri sobretot hi havia el PSUC. Però jo havia tingut contacte amb el Moviment Socialista de Catalunya i hi vaig entrar, després va néixer el PSC. ... i el van proposar per a Regidor.

Em vaig ficar també amb l’assumpte edu-

Josep Espinàs, 89 anys.

Químic, ex-regidor del districte de Sants-Montjuïc. Casat, tres filles, un fill i cinc nets.

Veí del barri, la seva mare, accidentalment va néixer a l’Habana però els seus pares eren del Maresme. Parlar amb en Josep és complaent, domina el territori i coneix de ben a prop la història de molts racons i llocs del barri. Va ser escollit regidor del districte de Sants Montjuïc a les segones eleccions democràtiques de 1983 fins a 1991.

Malgrat el balanç positiu de la seva gestió, n’és modest. La seva educació exquisida fa que et sentis a gust i en confiança.

Yohany Limpias

“Algú em va dir que, per aquí, fins i tot les rates em coneixien” catiu. Ja m’havia casat i vivia a la Gran Via, al davant de la placa Espanya. Llavors jo tenia molta relació amb la parròquia de Sant Medir, que es on es van crear les Comissions Obreres. Però va ser per un assumpte educatiu, de pares, que em vaig fer bastant conegut.

I quan van venir les primeres eleccions democràtiques em vam dir: “home tu ets conegut i ens interessa gent que sigui coneguda!”. Llavors no vaig sortir perquè anava massa lluny de la llista, però a les segones, que van ser l’any 1983, ja em van posar més pròxim i vaig sortir. Ja estava Pasqual Maragall.

Quina època! Hi havia molt d’expectativa...

Va ser el que diu el poeta Miquel Martí i Pol “Tot està per fer i tot és possible”. Va ser una època molt esplendorosa. Vam fer la Casa del Rellotge, el Parc de Can Sabaté, d’entre altres infraestructures. Amb els jocs olímpics vam fer el Parc del Migdia i moltes altres coses.

No vol dir que jo les vaig fer totes, això que quedi clar, a mi em va tocar inaugurar-ne bastants, però moltes ja estaven avançades... i quan vaig marxar també vaig deixar obres per inaugurar. Així funciona.

La transformació del barri pels Jocs Olímpics es va fer amb molta complicitat del veïnat, com es va aconseguir?

Es va fer amb la complicitat del barri perquè era el que la gent del barri demanava i ho seguien amb molt d’interès. Com tenim això? Quan s’inaugurarà? Et preguntaven amb freqüència. Et trobaves reforçat amb la gent el barri. És veritat que faltaven tantes coses que qualsevol, per petita, n’era molt significativa.

Com veu ara la relació política-veïnat?

Pel que veig els barris es queixen una mica més. Abans la gent demanava, però hi havien moltíssimes coses a fer i encara que fessis poc, era molt agraït. Ara que moltes coses s’han anat consolidant la gent demana molt més. És lògic. A vegades l’Ajuntament té els seus plans i no coincideixen amb els

dels veïns, per això les associacions de veïns es queixen. Ja no és tan fàcil ser regidor o conseller.

“Molts dels que venien els anys 60 i 70 i es van anar adaptant i es van sentir molts propers als catalans.”

Anem una mica saturats de la política, però és difícil no preguntar-li quina opinió té de la situació a Catalunya? És més complicada del que sembla. Els governs espanyols, sobretot, els dels PP han anat suprimint i eliminant moltes competències que tenia l’autonomia catalana. Hi ha la percepció que moltes vegades, més que l’ànim d’impulsar a la resta hi ha hagut l’ànim de frenar Catalunya. Per això el catalanisme ha anat en augment.

Ha seguit la política municipal dels últims anys?

No gaire.

Per què?

Perquè de certa manera encara estic molt relacionat amb coses del districte... No m’agradaria que els que van venir després de nosaltres, que llavors també eren companys, acabessin dient allò de estorbas más que ayudas... o això que diuen que ets un jarrón chino. Tot i que ja han passat anys.

Quan va venir Convergència encara em vaig apartar més perquè vaig entendre que eren els veïns els que havien d’actuar i oposar-se i que no em tocava a mi fer-ho.

Ara la gent ja no els creu als polítics.

Perquè moltes coses que es diuen que es faran no es fan. Un exemple es la línia del metro... mira si porten anys dient-ho, que la gent d’aquí ja no s’ho creu. N’hi ha molts més exemples.

Quins desafiaments creu que té el barri per l’any que entra?

Quan jo venia per aquí, el Passeig de la Zona Franca era un carrer de terra ple d’arbres i res més. Els habitatges de la SEAT llavors començaven a construir-se. Es va fer

tota la carretera de la Zona Franca, Can Farrero, Can Sabaté, Can Montané, tota la carretera del Port fins a la Gran Via. Després, es va construir el Polvorí, el Plus Ultra, que era un parell de carrers, tota la resta n’eren empreses. Només vivien 12, 14 mil persones. Ara en canvi som uns 40 mil. És més complex.

Barcelona sempre ha estat una ciutat rebel...

I, a més d’això, li agrada molt la creació d’associacions de veïns. Jo recordo molt el paper que van tenir i que encara en tenen.

Van ser tan importants, que al principi de la democràcia les autoritats municipals en tenien recel. A més a més, es va crear la Federació d’Associacions de Veïns, (FAVB).

Narcís Serra en algun moment va arribar a dir-los: aquí també hi pinta l’Ajuntament (riu molt).

“El paper de les associacions de veïns va ser i encara és tant important, que llavors, fins i tot l’Ajuntament va recelar-ne.”

Justament vostè venia d’una associació de veïns, la de Sants.

Jo em vaig trobar entre l’espasa i la paret perquè com a Ajuntament havia d’actuar d’una manera, però fins al moment havia estat secretari de l’Associació de Veïns de Sants. Algún company em deia: “Josep, vigila, perquè tu vas com associació i no com a regidor”. Però vaig tenir la sort que les coses que demanaven els veïns es podien fer o bé ja s’estaven fent.

Es vostè un home molt agraït.

Vaig tenir molta sort en allò i en les amistats i estic satisfet amb la vida. Aquí em vaig trobar sempre bé. Recordo molt tota la relació amb els veïns, els que tenien la meva edat i ja no hi són. Jo per sort o per desgràcia (riu) encara hi soc. Algú em va dir que per aquí fins i tot les rates em coneixien. ■