La Marina- Edició desembre 2014

Periòdic gratuït Desembre 2014 / Nº 233

Actualitat

Els Jardins de la Mediterrània són motiu de queixes veïnals (Pàg. 6)

Associació de Mitjans de Comunicació Local

www.lamarinadigital.cat

Cultura

Entrevista

La Corrala: La meva història és la teva, és la història de totes (Pàg. 15)

Actualitat

Les associacions de veïns i el districte valoren l'arribada de les presons a la Zona Franca (Pàg. 10)

El Nadal, a la Marina El barri aposta per la solidaritat i la tradició (Pàgs. 2 i 3)

Pista d'esquí: últim intent?

El projecte de Snow World serà posat a votació novament el 19 de desembre. Des de l’empresa promotora encaren aquesta votació com l’últim intent. Parlem amb Sander Laudy, arquitecte del projecte, Koos Henrik, president de la companyia, amb els partits polítics, els comerciants i el districte. El projecte crearia 200 llocs de treball però es observat amb recel pels veïns i les entitats de La Marina.

(Pàg. 11)

▶ A l'esquerra Josep Ramon Bosch, president de Societat Civil Catalana i a la dreta, Carme Forcadell, presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana.

Sander Laudy, arquitecte del projecte

2

TEMA DEL MES

Desembre 2014 // www.lamarinadigital.cat

La Marina viu el Nadal amcl associació mitjans comunicació local

Les entitats del barri s'han bolcat en les propostes solidàries per tal d'ajudar als més necessitats en aquesta època de tradició, comunitat i celebracions familiars

Tel. 932965007 redaccio@amcl.cat www.lamarinadigital.cat Espai Musical La Bàscula C. Foc, 128, 1a planta 08038, Barcelona President A.M.C.L. Joan Barutel Director Juan Antonio Reyes Cap de redacció Eva Albiol Cap de continguts Sara Torremocha Edició i maquetació David Edo Redacció i fotografia David Aguinaga, Eva Albiol, Sandra Cabrerizo, Thaís Campmany, Aran Comín, Agustín Forteza, Aitor Pau Garcia, Carla Genís, Jordi Gispert, Júlia López, Sònia Maza, Estel Oleart, Araitz Pipers, Ana Sánchez, Sara Torremocha, Judit Valdés, Sara Valero, Miquel Vera, Rafel Vidal i Iris Vieiros.

Col·laboradors Julio Baños, Juan Bibián, Mireia Gargallo, Anna T. Herrera, Pepe Caracoles “Macondo”, Anna Mir, Myriam Reyes, Xavier Sanz, Guillermo Segador, M. Jesús Valderas, CAP La Marina, Maria Mercedes Liroz, Dani Fernández i Antonio Rubio.

Publicitat comercial@amcl.cat (658526946) AMCL (932965007) Impressió: GestXXI Tirada 6.000 exemplars Distribució gratuïta DL: B-3220/94+Amb el suport de:

▶ Instantània del rei Baltasar saludant al veïnat que van sortir al carrer per veure la Cavalcada dels Reis Mags de l'any passat.

|| Eva Albiol, Ana Sánchez, SaraTorremocha || Redacció Les festes nadalenques sempre s'han identificat per la unitat, la trobada i la concòrdia, però no són únicament celebracions familiars, sinó que també serveixen per fomentar els llaços entre veïns, sovint aïllats durant l'any per la fredor de les grans ciutats i les preocupacions personals. En aquesta època de l'any, les entitats de la Marina opten per crear vincles entre els habitants del territori per ajudar als més necessitats i promoure el comerç de proximitat.

Comerç i atur al Nadal A part dels conceptes de família, harmonia i tradició, el Nadal està relacionat amb els regals, ja siguin en forma de joguines pels més petits com aparells electrònics, roba o complements pels més grans, i tot sense oblidar la gran inversió en menjar que comporta les celebracions d’aquesta època de l'any.

Durant el Nadal de 2013, segons dades de Deloitte, els espanyols van gastar una mitjana de 671 euros en total, dels quals 264 van ser destinat a regals. Enguany es preveu que l’import destinats a comprar presents per a fa-

miliars i amics serà de 209 euros de mitjana, un 21% menys. I com afecta això al comerç de proximitat?

“Nadal sempre ajuda al nostre comerç: la gent es deixa caure més o menys com pels grans centres comercials”, assegura Iván Ruiz, president de l’Associació de Comerciants de la Marina. “Aquestes compres afecten a tots els sectors, tant a l’alimentari com a la moda o els establiments de joguines” continua. I afegeix: molts veïns troben millor qualitat en els nostres productes i així podem contribuir al valor especial de les celebracions nadalenques”.

Carlos Reyes

positiu en alguns sectors: 36.569 ocupats més que a l’octubre. L’inici de l’efecte estacional per l’anticipació de contractes nadalencs al comerç tindrà el mes fort al desembre amb plans d’ocupació. Les dades d’afiliació a la Seguretat Social corroboren la tendència assenyalada pels portals d'ocupació com Infojobs i les Empeses de Treball Temporal (ETT), segons la qual es produiria un augment de la contractació a causa de la millora de les perspectives de consum durant les festes de Nadal i les rebaixes d’hivern.

L'anticipació de contractes nadaRuiz: "Amb el comerç contri- lencs deixa al novembre 36. 569 buim al valor especial de les ocupats més a Catalunya celebracions nadalenques” Però l’augment del consum en aquesta època representa alhora un increment de l’ocupació?

El passat 3 de desembre, es van donar a conèixer les xifres de la desocupació i de la Seguretat Social de novembre i es mostra un terreny

Si mirem dades de l'any passat, al mes d'octubre del 2013, el barri de la Marina en el seu conjunt va registrar 2.565 aturats. La dada va descendir al novembre i al desembre, amb 2.527 i 2.502 aturats, respectivament. Així, d'octubre a desembre, es van ocupar 63 perso-

TEMA DEL MES

Desembre 2014 // www.lamarinadigital.cat

nes del barri. Al gener, però la xifra d'aturats va tornar a pujar fins 2.545. Caldrà esperar a les dades d'atur del desembre i gener per conèixer quin és l'impacte al nostre barris dels contractes temporals de Nadal.

d'aquesta iniciativa i les perspectives són molt bones , ja que l'any passat es van recaptar més de 400 joguines. Com a la primera edició, els presents van ser pels nens i famílies del barri .

"No organitzem res específic, però hi ha famílies que compren joguines per la parròquia i ens les deixen aquí", assegura Josep Hortet, parròquia Mare de Déu de Port.

Aposta per la solidaritat

La incidència de la crisi i la precarietat posen de manifest la solidaritat ciutadana vers els més necessitats i en aquesta època tan assenyalada aquesta manifestació es fa encara més evident. La sisena edició del Gran Recapte, que va tenir lloc el 28 i 29 de novembre arreu de Catalunya va batre rècords, aconseguint 4.686 tones d’aliments, davant les 3.075 de l’any anterior. 22.000 voluntaris en 2.069 punts van organitzar una complicada logística per atendre necessitats urgents de molta gent. A Catalunya hi ha 252.000 persones que van regularment als bancs d'aliments perquè no tenen ingressos suficients per comprar menjar. Moltes formen part de les 200.000 famílies que no tenen ingressos regulars i que per sobreviure depenen de les ajudes familiars i socials.

Dues campanyes de recollida d'aliments al barri: del 9 al 15 per part de la U.E i dels AMPAS dels centres educatius i el dia 20 per l'esplai Spai - T L’Olga Garcia, d’Arrels Fundació, una entitat que porta més de 25 anys atenent a persones sense llar a la ciutat de Barcelona, comenta que des de l’1 de desembre tenim les portes obertes del nostre centre per tal d’oferir beguda calenta a qui ho necessiti. “El desplegament de l’acció en aquesta època es deu al fred, però l’arribada del Nadal és una gran oportunitat per transmetre a les persones sense sostre la il•lusió per lluitar en les dures circumstàncies”, assegura.

Des de fa més d’una dècada, Arrels organitza la nit de Nadal (24 de desembre) un sopar d’uns 150 comensals, a través del crowfounding solidari migranodearena.org, una iniciativa que permet als més necessitats viure aquesta nit màgica en companyia. A més, són una de les entitats benefactores dels Reis Majos, una iniciativa de Miaportacion.org, que va néixer fa cinc anys i que proposa complir les necessitats i desitjos dels més perjudicats per la stiacuó amb els regals de gent anònima que, a canvi, es converteix en el rei Mag d’algú molt especial. 700 persones adultes han escrit les seves cartes i s’ha arribat al nombre de Reis Mags necessaris abans de la data prevista. Els destinataris, però, hauran d’esperar fins al dia 6 de gener per obrir aquests regals.

A la Marina, l’acció solidària va arrencar el 9, fins al 15 de desembre, està organitzada per

3

Tradició i comunitat

La Unió d’Entitats de La Marina, La Marina Fm i el Diari La Marina organitzen La Marina Solidària, una recollida de joguines i material escolar pels petits que més ho necessiten. Els presents solidaris dels veïns es poden dipositar aquests dies a partir de les cinc de la tarda a l'estand la plaça Marina. És la segona edició

Un dels conceptes que s'associen al Nadal és la vivència en comunitat i el desplegament de les tradicions. L'aposta per viure el Nadal en comunitat al barri comença el 13 de desembre amb el sopar nadalenc de totes les entitats del barri que organitza l’Associació de Mitjans de Comunicació Locals (AMCL). "És una data important per reunir totes les entitats del barri per fer un balanç positiu de l'any i celebrar l'arribada d'un nou any de forma conjunta", assegura Joan Barutel, president de l'Amcl.

El dia 20 arriba un dels esdeveniments més esperats per la Unió d’Entitats de La Marina: el pessebre vivent. “Estem contentíssims i orgullosos perquè hem tingut una participació massiva, no ja de les entitats, també dels veïns i veïnes del barri, que fan de figurants, són gairebé 200”, explica la Gemma Charines, directora executiva de la UE. L’acte es representarà als Jardins dels Drets Humans, de les 18.00 h a les 20.30 hores. “Com són voluntaris no podem fer-ho més d’un dia, allargar-ho el cap de setmana seria molt complicat”, aclareix Charines.

També es tradició l'arribada dels Cartels Reials a la Marina, el dia 4 de gener a partir de les 18.00h. Els nens i nenes els hi explicaran les seves missives en una carpa on estaran instal·lats els enviats reials, i també podran gaudir d'una xocolatada, activitats i animacions. L'endemà, 5 de gener, tindrà lloc l’esperada Cavalcada de Reis, i després de l’entrega de la clau màgica per obrir totes les portes, Melcior, Gaspar i Baltasar començaran a repartir regals per als infants que vagin a veure’ls. ■

▶ Instantània del sopar de l'any passat, organitzat per l'AMCL

Carlos Reyes

▶ El sacerdot Jordi Carreter i l'equip de l'AMCL durant la recollida de joguines solidària de l'any passat.

la Unió d’Entitats i la xarxa dels AMPAS dels centres educatius del barri. Els aliments es dipositen en uns contenidors ubicats a les escoles bressol – Collserola, El Cotxet i Niu, les escoles de primària- Bàrkeno, R. Casas, E. Granados, el Polvorí, Seat i Can Clos- i els Instituts de secundària- La Mercè, Montjuïc i D. i Montaner-. Tot el recapte, es lliura al grup solidari de Port, encarregats de la seva distribució. Els organitzadors destaquen la necessitats de productes com oli, tomàquet envasat, llaunes de conserva, gel de bany, productes per nadons i sucre.

El dia 13 de desembre continua la lluita solidària a la plaça de la Marina. Al matí, hi haurà un Mercat de Segona Mà, a càrrec de les entitats del barri i els diners resultants aniran destinats a donar suport a a les entitats de la federació que tinguin pocs diners i poques subvencions.

A la tarda, al mateix lloc, se celebrarà la recollida de diners organitzada per La Marina Viva per a la Marató de TV3, enguany dedicada a les malalties del cor. A més, aquell dia, hi haurà activitats de caràcter lúdic per part de totes les entitats del barri.

Carlos Reyes

Plaça de la Marina, des de les 9 del matí fins a les 7 de la tarda. El menjar es destinarà al Banc d’Aliments de la Mercè, on també aniran durant un dia a ajudar-los en les seves feines.

El dia 3, 4 i 5 de gener, la Marina Solidària: la recollida de joguines de la Unió d’Entitats, La Marina FM i el Diari La Marina

Recollida de diners per les entitats menys subvencionades amb el mercat de Segona Mà i per les malalties de cor amb La Marina Viva per a la Marató de Tv3 Les ganes d'ajudar als més necessitats també arriben als més joves, per això l’esplai Espai-T, amb nois i noies de 15 a 17 anys, faran una recollida d'aliments el dia 20 de desembre, a la

4

OPINIÓ

Desembre 2014 // www.lamarinadigital.cat

 mirada crítica

EDITORIAL Antonio Rubio

Parc de Can Sabaté

Ara que ve Nadal, és normal que les crides a la solidaritat es multipliquin arreu. Les paraules il•lusió, esperança o compartir són presents més que mai al nostre vocabulari quotidià.

Ara que ve Nadal, no sabem ben bé perquè, però situacions a les quals la resta de l’any no parem tanta atenció, ara “ens toquen la fibra” i encoratgen la nostra voluntat de fer quelcom pels altres, ni que sigui portant un parell de brics de llet, quatre llaunes de conserva i una ampolla d’oli al gran recapte d’aliments.

Ara que ve Nadal, ens recordem més sovint que mai que hi ha gent que passa gana, que no té on viure o que viu sola, que no arriba a final de mes i no pot pagar la hipoteca, que fa quatre anys que està a l’atur i no troba feina, que està malalta, que és gran i no té ningú al seu costat.

Però ara que ve Nadal, des de LA MARINA, volem retre un petit homenatge a aquelles persones que, sigui Nadal o no, porten il•lusió i esperança a qui més ho necessita i ho fan durant els 12 mesos i els 365 dies de l’any.

Ara que ve Nadal, volem agrair a aquells que, sigui Nadal o no, dediquen part del seu temps (o tot el seu temps) a fer petits i grans gestos que fan la vida una mica més fàcil a aquells que ho tenen tan difícil:

Deixadesa és la paraula que millor defineix l'estat en què es troba l'accés al Parc de Can Sabaté per Mare de Déu de Port. El deteriorament per manca de manteniment o per “descuit” no és molt greu encara però, si no s'actua, podria provocar algun accident a persones que no estiguin especialment atentes al terra quan caminen. La tapa està enfonsada, hi ha un esglaó amb el qual és molt fàcil ensopegar i a sobre es troba davant d'un portal. L'altre són els graons trencats. Seria millor reparar abans que hàgim de lamentar.

Antonio Rubio

Les millors piulades

Ara que ve Nadal…

Pots fer-nos arribar la teva foto-denúncia al correu electrònic: redaccio@amcl.cat O per correu a: c/Foc, 128. Espai Musical La Bàscula, 1a planta, 08038, Barcelona

▶ Manuel Coronado Lozano Gràcies per la difusió de la campanya “Per Nadal, la taula plena” ▶ Manuela Sanjuan Muñoz Pues está muy bien la nueva sintonía de los comerciantes. Me gusta!

• Voluntaris d’entitats de tot tipus, esplais infantils, associacions culturals i veïnals, parròquies...

• Activistes de plataformes com la d’afectats per la hipoteca, les preferents, l’assemblea d’aturats...

• Mestres i infermeres, professors i professores, treballadors i educadors socials... Professionals dels serveis públics que, tot i les retallades, continuen fent la seva feina tan bé com sempre...

▶ Javier Ballester Defez Vamos vamos!! Los mejores michirones del barrio en CA LA JUANI %caseros ▶ María Tunez Alonso Cuantas veces subí por las escaleras del polvorín!!!! Yo vivía en los pisos que se ven en la foto. Qué tiempos!!!! ▶ Manuela Sanjuan Muñoz Aaaaaaaayyyyýyy mi polvorín de aquellos años como lo añoro sus gentes sus fiestas como añoro el ambiente que había entonces

I un llarg, un llarguíssim etcètera. I és que per sort, als nostres barris, hi trobem un bon grapat d’exemples. Les pàgines d’aquesta publicació en són sovint testimoni. Iniciatives petites i grans sorgides d’un territori, d’una gent, que està patint la crisi com pocs. Sense dubte n’hauríem de prendre bona nota aquells que només pensem en la solidaritat ara que ve Nadal... ■

@lamarinacat - facebook.com/lamarinacat

▶ La reciente expedición rusa al Ártico despertó críticas de Dinamarca, Canadá, Noruega y Estados Unidos.

Foto Ice

OPINIÓ

Desembre 2014 // www.lamarinadigital.cat

La Marina ni comparteix ni es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors

Les tradicions de la Marina es perden

5

El jardí Per Xavier Sanz L’anunci del govern central sobre l’ajut als aturats de llargada durada, 399 euros durant 6 mesos, que acabo d’escoltar als informatius em desperten algunes reflexions que intercepten els meus pensaments just davant del full en blanc d’aquesta petita crònica d’opinió.

L’actualitat política i les informacions periodístiques que ens l’expliquen amaguen la duresa de la crisi que plana sobre milers de llars des de fa molt de temps. Més del 50% de les persones aturades no reben cap tipus d’ingrés a casa i són milions de persones! I, a més, no tenen cap tipus d’expectativa de futur davant un mercat laboral precari, en regressió i que no representa una possibilitat real de futur per molts d’ells. És en aquest context on la notícia de l’ajut de 399 euros per 6 mesos resulta ridícula, segurament un salvavides per alguns dels beneficiaris però patètica en termes de polítiques públiques i de gestió de la sortida d’una crisi que pateixen de forma molt crua la gran majoria de gent que no la va provocar. ■

Rafel Vidal

Al darrer número de La Marina apareix un titular que diu que la tradició a la tardor torna als barris. Però més aviat jo diria que es tanquen les portes a la tradició. Els més joves no sabeu el significat d`aquesta paraula. Això ho vàrem veure el dia de la castanyada al centre Cívic de la Casa del Rellotge on, en aplicació d'una normativa a la qual no veiem cap sentit en aquest lloc, la canalla rebia les castanyes ja fetes i més d’un preguntava: és així com surten de l’arbre? Perquè si no s’ensenya a la mainada la veritable tradició que és veure la castanyera, la persona que les torra, sentir a l’aire l’aroma de les

castanyes torrades, l’escalfor del foc, i quan les treuen del foc escalfar-se les mans amb elles, res poden comprendre d’aquesta tradició. Ara, Déu sap quantes hores fa que estan fetes!!

Com tot es guarda congelat. Qui em diu a mi que a l’hora de repartir-les ja estan reescalfades de nou. Eren fredes i insípides. I la tradició de cremar després el fantasma? És una altra cosa que ja s’ha tornat a perdre, amb la santa mania de no deixar fer foc, justament en un lloc sense cap mena de perill. Si això segueix així, ja ens podem acomiadar de la foguera de Sant Joan i del típic concurs de paelles. Jo no se qui són

La crònica Per Guillermo Segador Vostè ha pensat si és corrupte? Vostè té un amic d'un amic que casualment treballa en una administració que quan li fa un favor després li convida a menjar? És o no corrupció?

Per a les empreses tot aquest sistema no significa una despesa sinó una inversió. No crec que ningú pensi que una societat anònima amb ànim de lucre realitzi despeses en regals per caritat. Els diners gastats

aquests senyors que donen aquesta ordre i accepten totes les festes que es fan i les treuen del fora del seu context. Us esteu carregant les tradicions d’un barri mil•lenari i és del tot vergonyós. En aquest barri està tot fora t’orbita, i si seguim així, jo estic segur que algun dia veurem la cavalcada de Reis, en el mes de Maig o Juny.

Senyors ara que encara hi ha temps, tornem a posar les coses al seu lloc, per bé d’un barri que es pot dir que ha perdut la seva identitat o li han fet perdre. ■

Ramon Anglès

es converteixen en inversió. Tanmateix, el regal d'un somriure o el d'un bon tracte personal no suposa una despesa econòmica però també és una bona inversió.

Però quina és la diferència si es realitza amb diners públics? Pensem que quan vénen els comitès olímpics a visitar el país per a una possible adjudicació dels jocs, els complimentem amb bones estances, luxosos àpats, vistosos regals i altres bagatel•les finançades amb diners públic. Diran vostès que després el podem recuperar, però llavors no és una despesa sinó una inversió. On és la línia divisòria entre l'ètic i el no ètic?

Faci un exercici de memòria de quantes vegades ha dubtat a acceptar o no un regal. La corrupció és cultural i la millor manera d'eradicar-la en comença per assenyalar-se-la un mateix. Comenci l'any entrant amb un acte de contrició i el que estigui lliure de culpa ... ■

L’acomodador Per Juan Bibian La última y excelente película de Christopher Nolan, Interstellar , nos transporta a un futuro en que la vida en la Tierra está llegando a su fin, un grupo de exploradores liderados por el piloto Cooper (McConaughey) y la científica Amelia (Hathaway) se embarca en la que puede ser la misión más importante de la historia de la humanidad y emprenden un viaje más allá de nuestra galaxia en el que descubrirán si las estrellas pueden albergar el futuro de la raza humana.

"Interstellar" se alza cuando es pequeña. La relación del primer tramo de la película, entre ese padre y sus hijos, respira verdad, cercanía, candor. Lo que siempre se le ha criticado a Nolan de la frialdad e incapacidad de generar empatía aquí se elimina de un plumazo, aunque creo honestamente que esto era algo que ya estaba solucionado en "Origen". No obstante, aquí es más claro todavía y se potencia cuando ese padre, atrapado en un bucle, escucha los mensajes de sus hijos en esa fría nave espacial.

Cuando sus ojos se descomponen, la voz se quiebra, y el corazón aparece en pantalla haciéndonos olvidar que esto es en el fondo una historia 'más grande que la vida'. Sencillamente no hay nada más grande que esa vida, la que Copper ve cómo escapa de sus manos, con una perspectiva de reunión imposible. Aún siendo cine ambicioso, grande, de registros épicos, en "Interstellar" el motor es la familia.

Nolan sigue explorando sus temas habituales (la pérdida, la identidad, el pasado y cómo nos marca) y crea momentos de una belleza rotunda. Es quizá su película más pequeña a nivel in-telectual, la mas grande a nivel emocional al volcarse a retratar la humanidad. ■

6

ACTUALITAT

Desembre 2014 // www.lamarinadigital.cat

Els veïns reclamen més atenció per part del districte en els jardins Mediterrània Els escàndols nocturns, la brutícia i la falta d'accesos d'emergència són els principals problemes que afronten diàriament els blocs de pisos de la Mediterrània • Demanen accions a llarg termini i no mesures puntuals || Carla Genís i Iris Vieiros || Redacció Tant l’Ajuntament com els veïns estan d’acord en reconèixer els problemes que s’ocasionen sovint als Jardins de la Mediterrània. Tanmateix, els veïns asseguren que no és una qüestió nova, ja que, segons Ventura Rodríguez, resident en un dels blocs de la zona, “des de 1997 vam començar a queixar-nos del gamberrisme i els escàndols que hi havia”, que s’han vist agreujats en aquest últim any.

Les principals queixes tenen com a origen els aldarulls que es generen al voltant d’alguns bars i restaurants a les nits: “aquest estiu ha estat el pitjor de tots perquè s’han donat molts enfrontaments, on s’ha arribat a insultar i amenaçar a amics i veïns”, explica Juan Luís, també veí d’aquest espai. Per fer-hi front, durant el 2007 el govern socialista va dictaminar un pla especial per a les terrasses on es va decretar que entre setmana havien de tancar com a màxim a les deu de la nit i els caps de setmana a les onze, però mai s'ha dut a la pràctica.

Les comunicacions amb l’Ajuntament Davant el conflicte, el districte afirma que sempre ha centrat la vista en un espai com aquest perquè “el més important és el descans veïnal i els Jardins de la Mediterrània no han de ser una excepció”, explica Jordi Martí, regidor del districte, en declaracions al programa de ràdio Portes Obertes. Per això, ha convocat als veïns en duess o tres reunions anuals per tal de fer un seguiment dels problemes cívics que es generen habitualment. Com a solució, “creiem que no hi ha cap altre que la de fer complir les ordenances al peu de la lletra”, destaca Sergi Sarri, conseller tècnic de Sants-Montjuïc.

cant de forma regular amb el pas del temps.

Per això, sol•liciten a l’Ajuntament que no es basin en fer reunions únicament, sinó que actuïn perquè “per acabar amb el problema, el remei no és altra que posar voluntat política”, afirma el veí Juan Luís.

Una incorrecta urbanització Els Jardins de la Mediterrània és l’únic parc interior de La Marina que està obert les 24 hores del dia. Es tracta d’un projecte que es va crear pensant per a trenta locals privats, on es van instal•lar tot de comerços especialment dedicats a la restauració, alguns dels

Solucions a llarg termini La reurbanització era una de les mesures proposades però, tal com han dit, “veiem que això és impossible i arriba un moment que demanem una mesura més dràstica”. Tancar el parc a una hora determinada de la nit és l’última mesura que veuen viable els veïns. Però el districte considera que no és una opció viable, ja que els horaris de tancament d’un parc públic no sempre coincideixen amb els establiments que tenen una llicència amb uns horaris estipulats i per això, segons el regidor del districte Jordi Martí, en declaracions al programa de ràdio Portes Obertes, “en aquests moments no ens plantegem cap altre mesura que no sigui la de continuar via agents cívics i via guàrdia urbana per prevenir i sancionar”.

És un problema que els veïns de l'espai arrosseguen fa més de quinze anys Per això, l’única solució recorrent ara per ara és trucar a la guàrdia urbana, qui “no acostuma a accedir gairebé mai si no hi ha una gran baralla”, afirma Ventura Rodríguez.

Això ho associen a la falta d’interès per part de l’Ajuntament i la guàrdia urbana perquè tot i que coneixen clarament el tema, no actuen.

També ho relacionen amb la falta de senyalització de l’espai: “algun cop hem trucat directament als mossos, que tenen la central al mateix barri de la Marina, i ens han arribat a telefonar uns minuts després per dir-nos que no sabien on estaven aquests jardins”.

Una dificultat similar es dóna amb els accessos d’emergència, ja que és una zona que tampoc té boques d’extinció d’incendis: “ja hem tingut un incendi amb uns "toldos" que hi havia en un dels pisos i els bombers només van poder arribar amb els extintors d’injecció.

Avui en dia, fa cinc anys que estan estudiant el famós pel d’emergència d’aquest parc que no acaba d’arribar de cap forma”.

Altres problemes tenen relació amb la higiene i la salubritat: “a les nits vomiten i, fins i tot, defequen a qualsevol lloc”, comenta J. Luís. Per això, han reclamat a l’Ajuntament que almenys aprofundeixi la neteja perquè “cada comunitat per si mateixa fa una neteja mensual o cada 15 dies, però ja no donem a l'abast”.

I es que el problema no són els bars en sí, sinó el fet que són locals petits i per tant els clients surten a la terrassa a les quatre de la nit i ocasionen escàndol perquè estan de festa. “Si això es fa un cap de setmana encara és passable però entre setmana la gent vol descansar”, ha afirmat Ventura Rodríguez.

Pel que fa el parc infantil, consideren que no està en bones condicions ni ben ubicat, ja que es troba al costat d’una terrassa d'un bar on, lògicament, els clients exerceixen el seu dret a fumar. I, en aquest sentit, creuen que és responsabilitat de l'Ajuntament traspassar el parc a un altre lloc. Incideixen en la mateixa idea: que s’ha de fer una nova urbanització ben pensada i condicionada, i sobretot controlada perquè hi hagi una norma de convivència ben entesa entre comerciants i veïns.

Així doncs, els veïns asseguren que es tracta d’una de les zones més descuidades del barri, on hi ha molta gent que està demanant una solució per poder descansar i conviure amb unes normes cíviques en general.

▶ Actuai estat del parc infantil situat als Jardins de la Mediterrània

"Des del districte, l'únic que farem és complir les ordenances al peu de la lletra" Així, s’ha donat instrucció a la guàrdia urbana de què aixequi acta en aquells locals més conflictius i s’ha prohibit la renovació de llicència dels comerços que infringeixin la llei de forma reiterada.

Davant les iniciatives que vol prendre l’Ajuntament, els veïns reconeixen que segueixen la línia de les mesures preses durant els anys anteriors, on ja s’havia ofert el servei d’educadors socials, així com s’havia augmentat el nombre d’inspeccions als comerços i dels serveis de neteja, però no s’havien seguit apli-

Arxiu

quals “resulten molt conflictius”, denuncia V. Rodríguez.

Actualment, però, ja no s’urbanitzen parcs amb aquestes característiques, ja que les noves zones verdes es tanquen i els horaris dels comerços que poden haver-hi al seu voltant s’ajusten als horaris dels parcs municipals.

“Per tant és un parc mal urbanitzat”, ha explicat J. Luís, i ha afegit “que el problema en realitat no és aquest, sinó l’escassa voluntat per part de l’Ajuntament de dir: ‘vaig a arreglar aquest conflicte’”.

A més, aquests problemes d’urbanització ocasionen problemes de soroll, a causa de l’alta sonoritat que té aquest parc pel fet que està tancat. Si bé aquest conflicte es va resoldre en part traient les canxes de bàsquet, encara queda molt per fer a causa de l’oci dels onze bars que s’ubiquen en aquests jardins.

Es tracta d'una de les zones més descuidades del barri Davant la ineficàcia de l’Ajuntament per buscar una solució a llarg termini, en qüestió d'unes setmanes els veïns dels blocs que donen cap als Jardins de la Mediterrània posaran en marxa una queixa davant el Síndic de Greuges. Anteriorment ja es van dirigir a aquesta institució de la Generalitat, que, tot i que no resol els problemes, sí que supervisa l'actuació de les administracions. Així, creuen que és una bona alternativa als jutges per tal d’intervenir amb l'administració i que obligui a l'Ajuntament a complir el seu deure, plantejant solucions fermes vers aquesta problemàtica. ■

ACTUALITAT

Desembre 2014 // www.lamarinadigital.cat

7

El districte informa de millores en el servei d'autobús durant el Consell de barri Les obres de La Marina del Prat Vermell, l’atur del barri o la pista d’esquí han estat altres dels temes candents durant la sessió || Iris Vieiros || Redacció L’últim Consell de Barri de La Marina del Port i La Marina del Prat Vermell, celebrat el 19 de novembre, es va centrar principalment en la situació del transport públic al barri. I és que, tot i que des del districte s’ha assegurat que “s'està treballant per aconseguir millores del servei de transport”, la realitat és que encara hi ha deficiències.

La pressió exercida a TMB fa dos mesos va provocar l’assoliment d’algunes millores puntuals, amb la instauració del bus H16 i anteriorment, el 2013, el bus V3. Però aquests avenços, potser, no s’han acabat de consolidar.

Per millorar la situació s’ha produït un acord entre l’Ajuntament de Barcelona i TMB per a refinançar el deute existent a l’empresa pública de 540 milions d’euros. Deute que, evidentment, condiciona la millora del transport públic.

Pel que fa al metro, s’ha afirmat que es continua fent esforços i in-

vertint diners per posar en marxa les línies 9 i 10 a La Marina, que tenen fixada la seva arribada el primer semestre de 2016.

I en matèria d’autobusos hi ha previstes algunes millores per als pròxims mesos, que suposaran un cost d’un milió i mig d’euros.

- Línia de bus 37: A partir del 29 de novembre s’han incorporat dos vehicles nous en aquesta línia, per tal que augmenti la freqüència dels busos durant els dies laborables i passar dels 20 als 13 minuts d’espera. A més, s’afegirà un tercer vehicle a Cotxeres de Zona Franca per fer contingències quan hi hagi problemes al trànsit del recorregut del 37. Als dissabtes es passarà dels 30-35 minuts actuals d’espera a 2025 minuts; i els dies festius s’afegirà un vehicle més per passar dels 30-32 minuts actuals als 22 minuts.

- Línia de bus 109: Es reforçarà durant les hores puntes del matí. Es canviaran els models actuals per tres vehicles articulats que permetran doblar l’actual capacitat. El 109 no es

veurà reforçat amb busos articulats durant els caps de setmana, només en dies laborables.

- Línia de bus 79: es canviarà una part del recorregut actual de la línia 79 perquè passi pel carrer Alumini.

Aquest canvi es produirà a mitjans del gener del 2015.

Altres millores secundàries en transport consisteixen en la compra d’una màquina expenedora de bitllets de TMB al costat de la parada Zona Franca-Foneria o el doblament de marquesines en direcció Plaça Espanya a les parades Foneria, Cisell i Motors.

Obres de La Marina del Prat Vermell Es continuaran les obres de la nova fase que afectarà les urbanitzacions dels carrers Ulldecona, Ferro i Cisell, per tal d’ampliar espais per als vianants. Després de les obres es procedirà a l’enjardinament de la zona, s’ampliarà el mobiliari urbà i s’instal•larà il•luminació nova. Es té previst que aquesta nova fase finalitzi el juny del 2015.

Lluita contra l'atur i foment de l'ocupació El Districte de Sants-Montjuïc ha signat un conveni amb Trinitat Jove per fomentar les oportunitats per als joves en matèria d’ocupació. També la fundació Mans a les Mans està col•laborant en aquesta tasca, aportant solucions per la gent aturada que busca feina o per primera vegada en el cas dels joves. Així mateix s’ha inaugurat un nou Punt d’Atenció Laboral a l’escola Bàrkeno per oferir assessorament professional. Gràcies a aquests dispositius, des del febrer d’aquest any, 55 de 243 persones assessorades han trobat feina.

Pista d'esquí Aquest projecte forma part de les transformacions de La Marina del Prat Vermell i consisteix en una reserva de sòl per a construir un equipament d’esports d’hivern. La finalitat d’aquestes és presentar una candidatura de Barcelona per als Jocs d’Hivern del 2015. Amb aquest projecte s’impulsaria l’activitat econòmica de Barcelona i en concret la del barri, ja que l’empresa holandesa SnowWorld, encarregada del projecte, té al cap contractar veïns de La Marina per construir la pista d’esquí. ■

Ciutadans debat sobre la seguretat a la Marina || Aitor Pau Garcia || Redacció El passat dimecres dia 19 es va celebrar a la biblioteca Francesc Candel una assemblea ciutadana impulsada pel partit polític Ciutadans.

L’objectiu d’aquesta era exposar als assistents una manca reiterada de recursos per part de l’Ajuntament de Barcelona i la situació actual que es viu a les zones de La Marina, Sants i Zona Franca.

L’acte va ser presidit, en primer lloc, per la Carina Mejías, portaveu de Ciutadans al Parlament de Catalunya. Va exposar, en primer terme, la manca d’inversió pública que pateix el barri des de fa bastants anys.

Ha recalcat que hi ha quatre pilars bàsics que fomenten la convivència:

l’educació, la sanitat, la justícia i la seguretat.

Durant bona part de la seva intervenció es va centrar en aquest últim punt tot fent referència als aldarulls de Can Vies i a l’ocupació de pisos buits al barri de Sants. Pel que fa a la Marina i a Zona Franca va destacar com a problema més gran la manca de Guàrdia Urbana i Mossos d’Esquadra que es pateix des de fa temps i assenyala el carrer dels Alts Forns com un dels punts del barri on hi ha més delinqüència.

A continuació, li va prendre el relleu Matías Alonso, secretari general de Ciutadans. Al principi de la seva exposició va seguir amb el tema de la seguretat i, al contrari que Mejías, opina que no cal incrementar el nombre de policies, sinó optimitzar

els recursos existents i distribuir els que ja hi ha de manera adequada a tots els barris de Barcelona. Seguidament, va animar els assistents a exposar les seves queixes o suggeriments al correu electrònic, al telèfon o personalment a la formació política.

L’assemblea va acabar amb un torn de precs i preguntes on els veïns van poder exposar els problemes del barri. Alguns dels més destacats van ser: la manca de carrils bici perquè vianants i ciclistes puguin circular ordenadament, la manca de poliesportius i instal·lacions esportives i el retard de l’arribada de la línia 9 del metro.

Finalment, Mejías va anunciar que el pròxim acte que facin a la Marina tindrà com a objectiu parlar de la situació del transport públic al barri. ■

8

LA MARINA DEL COMERÇ ASSOCIAT

Desembre 2014 // www.lamarinadigital.cat

Il·luminem el Nadal Des de l’Associació de Comerciants la Marina volem convidar-vos a gaudir del Nadal 2014.

Un any especial per moltes coses, ple d’emocions i reptes, d'innovacions i nous projectes, que no han de fer-nos oblidar la greu crisi que patim, i que també es veu reflectida als nostres barris.

Aquest any hem aconseguit un gran repte: guarnir amb llums de Nadal la major part

dels carrers, incloent-hi el passeig de la Zona Franca.

La valentia i fermesa del nostre president, Ivan Ruíz Damas, amb el suport de tota la junta i socis, ha fet possible que l’entrada al nostre barri sigui, per fi, digna amb un guarniment nadalenc que fa molta patxoca.

Cal remarcar que des del Districte hem rebut tot el suport i ajut necessari per poder

engegar el projecte. Donem les gràcies a la consellera de Comerç del Districte de SantsMontjuïc , Núria Izquierdo i al seu equip, que en aquests tres últims anys, ha apostat per donar vida nadalenca al nostre barri amb la campanya ”Il·luminem el Nadal”.

No ens oblidem de tots els establiments comercials, tant socis com no socis, que per a aquesta campanya han col•laborat amb nosaltres, per donar-vos a tots els veïns la il•lusió de gaudir el Nadal a la Marina. És per aquest motiu que quan compreu o utilitzeu els serveis dels comerciants del barri, fixeu-vos en el cartell distintiu que distingeix

la col•laboració dels establiments. Gràcies a ells podrem passejar per la Marina amb un ambient nadalenc que us acompanyarà tots els dies del 21 de novembre fins el 6 de gener.

No oblideu que comprant als comerços de proximitat doneu vida al nostre barri. Sortiu a passejar, col·laboreu en totes les activitats que per aquests dies hi ha programades i sobretot feu que sigui un bon Nadal a la Marina.

BONES FESTES I PRÒSPER 2015.

Botigues associades: COPISTERIES COPISTERIA SANT JORDI Mare de Déu de Port,337-339 Telf.93 421 33 23

ANIMAL DOMÈSTIC Mon Animal Foneria, 43-45 Telf. 93 431 74 02

CORREDURIES D’ASSEGURANCES ICALI CORREDURÍA DE SEGUROS Mare de Déu de Port, 252 Telf. 93 223 33 09 Telf. 93 223 33 09

ASSESORIES-GESTORIES Assesoria Comercial Anna Ma. Madrid Gran Via, 146 7è 2a Telf. 607 338 236 GESTORIA FRANCISCO JAVIER BOFILL LAMA Mineria , 4-6 Esc. A 7º 4ª Telf. 609 932 494 93 298 99 77

ELECTRODOMÈSTICS ELECTROUTLET Alts Forns,78 Telf. 93 421 17 89 ESTANCS ESTANC ZONA FRANCA pg. Zona Franca, 244 Tel. 93 332 69 46

AUTOESCOLES AUTOESCOLA ZONA FRANCA PG ZONA FRANCA, 186 Telf. 93 331 86 12

EXPENDURÍA Nº 276 Alts Forns, 70-72 Telf. 93 332 65 66

AUTOMÒBILS KIA AR MOTORS Pg. Zona Franca, 6- 8 Telf. 93 223 92 88

FARMÀCIES FARMÀCIA CUSCÓ Pg. Zona Franca, 162 Telf. 93 421 81 29

BRICOLATGE (Parquet, portes, cuines) BRICOLAGE ZONA FRANCA Foneria, 43 Telf. 93 432 32 54

FARMÀCIA FORNS-GIRÓ Mare de Déu de Port, 234 Telf.93 332 21 94

BUGADERIA-TINTORERIES BUGADERIA-TINTORERIA MARI Alts Forns, 81 Telf. 93 332 28 96 CELLERS Celler Peña Aviador Franco, 15 Telf. 93 332 63 95

FORNS DE PA 365. CAFÈ I FORN DE PA I DEGUSTACIÓ Mare de Déu de Port, 271 Telf.93 421 87 26 365.CAFÈ FORN DE PA I DEGUSTACIÓ Mare de Déu de Port, 379 Telf.93 422 38 47 FOTOGRAFIA FOTOSISTEMA PG. Zona Franca, 177- 179 Telf. 93 332 57 97

MOBLES MUEBLES EL CISNE Pg. Zona Franca, 224 Tel. 93 332 26 98

QUEVIURES ALIMENTACIÓN RUIZ Energia, 3 93 332 31 43

MacMOBLES ZONA FRANCA Pg. Zona Franca, 141 Telf. 93 432 37 99

CARNISSERIA ÀNGEL Foneria, 26 b Telf. 93 332 64 44

MacMOBLES ZONA FRANCA -2 Ctra. Del Prat, 11 Telf. 93 421 20 70

JOIERIES JOIERIA RAMON CARNÉ Ruiz de Alda, 8 Telf. 93 332 02 06

MODA I COMPLEMENTS EXIT DONA I COMPLEMENTS Mare de Déu de Port, 337- 339 Telf. 93 296 88 92

JOYERÍA LURA Alts Forns, 75 93 422 14 48

WALA SPORT Pg. Zona Franca, 191-205 Telf. 93 332 04 13

LLAMINADURES LA PIRULETA Aviador Ruiz de Alda, 6 Telf. 93 667 22 77

ÒPTIQUES JOSA ÒPTICS Pg. Zona Franca, 155 Telf. 93 432 24 98

LLAR D’ INFANTS EL GALL I LA GALLINA Mare de Déu de Port, 355 Telf. 93 332 26 78

ZONA ÒPTICA Mare de Déu de Port, 252 Telf. 93 331 40 47

LLAR D’ INFANTS FERRETERIES -LAMPISTERIES ELS GEGANTS BAYOT COLLADO, S.L Pg. Zona Franca, 168 esc A 1a Mare de Déu de Port, 168-170 Telf. 93 296 48 18 Telf. 93 421 49 22 LLAR D’ INFANTS XUMETS COMERCIAL ÁLVAREZ Energia, 10.

Energia, 20 Telf. 93 431 76 72 Telf. 93 421 59 77 MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ TU CERREJERIA.COM MACARRO Pg. Zona Franca, 173 Ferrocarrils Catalans, 87-89 Telf. 661 991 144 Telf. 93 332 78 56

PERFUMERIES I DROGUERIES DROGUERIA FELI Alts Forns, 74 Telf.688 89 30 77

CHARCUTERIA SANTY Alts Forns, 74 Tel. 93 431 01 82 CONDIS SUPERMERCATS Pg. Zona Franca, 210- 214 Telf. 93 431 84 78 QUEVIURES MIQUEL CARNÉ Mare de Déu de Port, 198 Telf. 93 250 22 96 RESTAURACIÓ TAVERNA DEL CONDE Foneria, 46 Telf. 93 527 08 42 GRANJA ELENA, S.C.P Pg. Zona Franca, 228 Telf. 93 296 98 43 MAMMA MIA Foneria, 37-39 Telf. 93 331 10 06 LA PATATONA Foneria, 40 Telf. 93 331 02 38 ROSTISSERIA LA PLAÇA Pg. Zona Franca, 174- 176 Telf. 93 432 25 96

PERRUQUERIES BALLESTERS PERRUQUERS UNISEX Mare de Déu de Port, 413 baixos WOK PALACIO MANDARIN local 3. Telf. 93 422 10 48 Pg. Zona Franca, 241-243 Telf. 93 421 87 15 QUADRES I MARCS ART I DECORACIÓ BAR EL BOCAITO Mineria, 17 c/Mare de Déu de Port,261 Telf. 93 296 70 03 93 422 15 99

CERVECERIA DEL PORT c/Mare de Déu de Port, 321 Telf: 666 363 155 CA LA JUANI c/Ferrocarrils Catalans,83 CASITA LATINA c/Mineria, 17 local 5 631 810 035

▶ BAR JUEVES 5 (NOU SOCI) Pg. Zona Franca, 151 08034 Barcelona 934324022

REVISIÓ CARNET DE CONDUIR CERMASA CENTRE MÈDIC Gran Via, 162 Telf. 93 431 431 05 89 SALUT CENTRE D’ INFERMERIA I PODOLOGIA Mineria, 17 Telf. 93 332 14 98 TEXTIL- DECORACIÓ- LLAR TOLDOS DURAN Mare de Déu de Port, 260 Telf. 93 331 63 49 TALLERS MECÀNICS TALLERES J.F Mare de Dèu de Port, 279 Telf. 93 332 89 95 TALLERES PÉREZ- ALONSO Mare de Déu de Port, 124 Telf. 93 223 30 42 TELECOMUNICACIONS I.T.C. SYSTEMS Mare de Déu de Port, 305- 319 Tel. 93 421 56 17

www.comerciantslamarina.cat a.c.lamarina@gmail.com Tel i fax: 934212386

ADMINISTRACIÓ LOTERIA ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA Mare de Déu de Port, 379-381 Tel. 93 331 52 98

LA MARINA DEL COMERÇ ASSOCIAT

Desembre 2014 // www.lamarinadigital.cat

9

Gran èxit de “La Marina tapea”

Continua amb gran èxit de públic la ruta de la Tapa a la Marina: LA MARINA TAPEA.

Recordeu, tots els divendres de 19 a 23 hores fins al 19 de desembre.

No us ho perdeu.

Ja se'n parla a tot Barcelona.

Sorteig 500€ , Reis 2015 Enguany l’Associació de Comerciants la Marina vol celebrar amb tots els seus clients la DIADA DE REIS 2015.

Per aquest motiu sortejarem entre tots els clients que hagin comprant als establiments associats, 500,00€ per gastar en un dia.

Des de l’ 1 de desembre fins el 4 de gener totes aquelles compres superiors a 10€ entraran en un sorteig que se celebrarà el matí del 5 de Gener a les 12h del migdia en directe a l’emissora del nostre barri LA MARINA FM (102.5 FM), al programa de Xavier Artiga.

Recorda!

El COMERÇ de la Marina, el COMERÇ que viu amb TU Associació de Comerciants La Marina.

10 ACTUALITAT

Desembre 2014 // www.lamarinadigital.cat

Dues presons per un únic territori

El districte i les associacions de veïns de la Marina valoren l'arribada de dues presons a la Zona Franca l'any 2017, en substitució del centre de preventius de la Model i el centre obert de Trinitat Vella i la secció d'homes deWad- Ras

La presó de la Zona Franca comptarà: amb un centre de 800 places per a homes en un règim de centre obert (només hi aniran a dormir) i la secció d'homes de Wad Ras i un nou centre de

preventius per 600 reclusos. A hores d'ara, no es descarta que puguin compartir el mateix edifici.

Francesc Jiménez Gusi, gerent del Districte de Sants Montjuïc, assegura que l'impacte dels centres penitenciaris en l'actualitat és molt limitat perquè se situa a zones no habitables, i per això s'ubica al polígon de la Zona Franca”.

"Trias ha treballat molt pel trasllat de la Model, perquè els veïns d'aquesta zona de l'Eixample porten molt de temps sol•licitant el seu trasllat, ja que està en una zona habitable, i perquè sol•liciten equipaments d'ús municipal" afegeix.

L'augment de la delinqüència és la primera preocupació del veïnat de la Marina que s'oposa a la instal•lació de les presons. Els reclusos del centre obert i els seus familiars compartiran amb els veïns el mitjà de transport públic, i amb l'augment de demanda es pot reduir la qualitat del transport.

“No augmentarà la delinqüència, ans al contrari, ja que s'incrementarà el servei dels Mossos d'Esquadra”, assegura Jiménez. Pel que fa els transports de comunicació, el gerent del districte explica que no creu que el moviment de 800 persones alteri molt els busos, ja que el gruix de treballadors que es mou per la zona del polígon és molt més alt. A més, manifesta el seu desig que la instal·lació de les presons coincideixi amb l'arribada del metro al nostre barri.

El barri de la Marina, conegut per la terminologia del polígon industrial de “La Zona Franca”, ha estat vinculat amb conceptes com delinqüència, drogodependència o marginalitat social. Així, la imatge projectada a altres barris de Barcelona tenia una gran càrrega negativa. La sensació general és que la Marina s'ha aconseguit alliberar-se en bona part d'aquesta càrrega, gràcies al treball de la xarxa associativa i de les millores a les infraestructures, encara que l'absència d'alguns serveis, en especial el transport, perpetua certa marginalitat.

“Considero que no afectarà, perquè la imatge del barri de la Marina s'ha convertit en totalment aliena al polígon de la Zona Franca”, sentencia el Jiménez Gusi. ■

SANT CRISTÒFOL

UNIÓ D'ENTITATS DE LA MARINA

▶ La presó de la Zona Franca comptarà amb un centre de 800 places per a homes en un règim de centre obert (només hi aniran a dormir) i la secció d'homes de Wad Ras i un nou centre de preventius per 600 reclusos. A hores d'ara, no es descarta que puguin compartir el mateix

|| Sara Torremocha || REDACCIÓ La Marina comptarà amb dues presons l'any 2017, en substitució del centre de preventius de la Model, que tancarà durant el primer semestre d'aquest any i que construirà la Generalitat de Catalunya, i el centre obert de la Trinitat Vella, traspàs del qual és competència d'Ajuntament de Barcelona. La confluència dels carrers D i E i els carrers 4 i 6 del polígon de la Zona Franca agruparà tots els centres penitenciaris de la capital catalana: 1.400 presoners aproximadament, incloent-hi la secció d'homes del Wad- Ras, mentre que la de dones continuarà a la seva ubicació actual, però es rehabilitarà l'any 2017.

"Ara va de debò", va assegurar en la signatura del protocol del passat 10 d'octubre el president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, en referència al trasllat de la Model i de Trinitat Vella.

El procés es va iniciar l'any 2001, amb la signatura d'un primer acord per tancar la Model l'any 2006, però els incompliments dels terminis es van anar succeint. L'any 2010, en plena precampanya elec-

PLUS ULTRA Francesc Boix president de l'AAVV. "No crec que suposi cap benefici pel barri, sinó al contrari, una molèstia i perturbació, a part de fomentar la imatge degrada que sempre s'ha tingut dels barris de la Marina. Sento una gran decepció".

toral al Parlament, s'inicien les obres de la nova presó de la Zona Franca, però amb el canvi de govern i les retalles el projecte es va aturar... fins ara.

La titularitat del solar de la Model, entre el carrer Entença i Rosselló, passa a mans del consistori i es descomptarà del deute que té la Generalitat amb Barcelona. Aquests terrenys de 1.150 metres quadrats, s'obtenen gràcies a una permuta amb el consorci de la Zona Franca i passaran a ser d'ús cívic. L'espai que ocupa en l'actualitat la presó de Trinitat Vella passarà a ser competència de la ciutat i es destinarà a equipaments, habitatges, i zones verdes, però es conservarà la propietat de gairebé 4.000 metres quadrats per a habitatge social.

Jiménez: l'augment dels serveis de Mossos d'Esquadra farà que no hi hagi més delinqüència

Fernando Abad president de l'AAVV. "No tindrà un fort impacte negatiu, perquè són més pròximes al Prat que al nostre territori i a una distància semblant a l'actual amb la Model. Si no degrada la imatge del centre de Barcelona, la nostra tampoc."

Antonio Guillén, president de l'entitat. "És important explicar als veïns que la presó no va al barri, sinó al polígon. Seria millor que no la posesin aquí, però això no significarà calma absoluta, però tampoc una intranquilitat constant.

CAN CLOS Guillermo Sáez president de l'AAVV. "No crec que augmenti la delinqüència perquè tenim una bona comunicació amb les forces de seguretat, ni la imatge negativa del barri perquè està clar que els presoners no tots seran de la Marina".

EDUARD AUNÓS LA CAPA

Jordi Cortés, Fernando president de l'AAVV. Abad, "Si posen una presó a la president Zona Franca, l'altra de que l'AAVV. Som vagi a Pedralbes.

"El conec fa un barri conflictiu i és més de trenuna pena que, després de ta anys i en tantes dècades lluitant, el barri continui sent la primera opció per les propostes negatives. "

EL POLVORÍ

José Eli Rolando president de l'AAVV. "Es pretén que romangui la imatge negativa del barri: no es veu com aposta comercial, sinó que se'l menysprea, se'l segrega, perquè quedi classificat com a gheto".

LA VINYA Enrique Rubio president de l'AAVV. "No és una bona notícia.

Els reclusos i els seus familiars hauran de baixar al nostre barri i compartir amb nosaltres un servei de transport públic precari".

ILLA METALCO María Ortega presidenta de l'AAVV. "Hi haurà un augment de la delinqüència, només amb el moviment dels presoners pel barri, no es pot permetre, ho hem d'aturar sí o sí".

SUPLEMENT ESPECIAL

Desembre 2014 // www.lamarinadigital.cat

1

info Desembre 2014 / SUPLEMENT ESPECIAL / Nº 7

Nota Editorial

Lideratges A

les Jornades que la TIAF la Marina va celebrar aquest any, vam tenir ocasió de seure al voltant d'una mateixa taula les diferents xarxes d'infància que hi han a la ciutat, amb la intenció de conèixer l'experiència de cadascuna d'elles i fer una anàlisi contrastada de la utilitat de les mateixes.

De l'escolta de les diferents experiències convidades, va quedar clar que un dels aspectes més destacats del treball en xarxa és l'augment de coneixement mutu i confiança que es genera entre els diferents actors (en aquest cas, dels que estan treballant a favor de la infància des de diferents vessants en un mateix territori), també que s'aconsegueix un accés major a la informació de tot el que es fa, es facilita que ens poguem posar d'acord en com fer les coses i aprofitar millor els recursos, així com generar iniciatives noves, tot donant una millor atenció i servei als infants i llurs famílies, que al final és del que es tracta.

Per molt que a les Jornades les persones que van venir a representar les diferents xarxes van resumir les seves exposicions, el temps de debat comú va quedar massa just per poder entrar en altres aspectes que són interessants. Un d'ells era el del lideratge i l'estructura organitzativa de les xarxes.

I això és el que ens ha portat a fer aquí una petita reflexió sobre el tema: atès que a les xarxes es produeix una quantitat d'informació, una estructura i unes interaccions força complexes, com es poden gestionar i dinamitzar millor? quin tipus de lideratge és més adient? o, en tot cas, quin model de lideratge és el que proposem a la TIAF? I en intentar respondre-ho, partim de què no hi ha una única manera d'entendre el lideratge, de què estem en el que alguns autors anomenen l'era de la col.laboració, i la veritat és que ens sorgeixen més preguntes: qui ha de liderar els processos de canvi? com entenem i practiquem el lideratge? Com fem possible un lideratge més col.lectiu?

Pensant en models i estructures organitzatives adequades per crear i actuar de manera col.lectiva, ens vènen al cap paraules com complementarietat, capacitació, aprenentatge, organització, autonomía, participació, col.laboració i coresponsabilitat, generositat, acció, presa de decisions, valentía, satisfacció, anticipació, experimentació, alegria....

En conjunt, tots aquests mots - i més que hi trobariem -, apunten cap a aconseguir un lideratge que es caracteritzi per la capacitat de posar en relació, que connecti persones i iniciatives, que propicii entorns de col.laboració i d'innovació, que faci aflorar el més ràpidament possible la suma de tot el talent existent, per tal que reverteixi en unes respostes més integrals i eficaces, un lideratge no unipersonal i encara menys unidireccional (que sería més propi d'un model paternalista i jeràrquic).

D'altra banda, els nous espais de comunicació (blocs, xarxes socials,etc) també aporten noves maneres de treballar més col.lectives i immediates, de processar la informació i de relacionar-noshi, que hem de tenir molt en compte.

Així, situariem el nostre escenari ideal en línia amb el que l'emprenedor José Cabrera anomena xarxarquia (redarquía en castellà), i que ell mateix defineix com una estructura més transversal, «on tothom és coresponsable i alhora copartícip dels èxits i dels fracasos de l’organització. Un nou ordre no necessàriament basat en el poder i l’autoritat de la jerarquia formal, sinó en les relacions de participació i els fluxos d’activitat que, de forma natural, sorgeixen a les xarxes de col·laboració, basades en el valor afegit de les persones, l’autenticitat i la confiança». I li podriem afegir, amb una accentuada actitud de servei.

A la TIAF la Marina veiem clara la necessitat d'avançar cap a un model d'aquest tipus, si volem trobar noves respostes i solucions als molts reptes que ens porta la realitat actual. Tenim tot el 2015 per endavant!

Amor González Tècnica de la Direcció de Serveis a les Persones i al Territori )Districte de Sants-Montjuïc( coordinadora tècnica TIAF la Marina

Èxit de les

III Jornades de la TIAF La Marina

Els dies 20 i 22 de novembre la TIAF es van celebrar les III Jornades a la que van assistir professionals, entitats, serveis i gent del barri de la Marina i la ciutat de Barcelona.

2

info

Desembre 2014 // www.lamarinadigital.cat

Jornades TIAF Dijous matí Jordi Martí. Regidor de Sants Montjuïc obre les III Jornades de la TIAF i reitera el suport del Districte a la taula.

Montse Cusó, presidenta de Save the Children España.

Taller Parlem? Fòrmules per aprendre a transmetre el missatge del nostre Servei o entitat de forma més directe.

Taller de Xarxes Proactives i d’innovació.

Edita aquest suplement:

Web: www.tiaflm.org A/e: tiaflm.comunicacio@gmail.com Adreça: La Bàscula Espai Musical C. Foc, 128, 1a planta 08038 Barcelona Tel. 93.965.007 Consell de redacció: Grup de comunicació de la TIAF

-Districte Sants-Montjuïc Direcció de Serveis a les Persones i al Territori: Teresa Esteve i Amor González.

-Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL): Joan Barutel.

-Equip Socioeducatiu en Medi Obert: Gemma Andreu i Jordi Llistosella -Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB): Ancor Mesa.

-Assessors TIAF: Sergio Suárez (Parafernalia) i Eveline Chagas (ITER-BSO).

Edició i maquetació: David Edo Impressió: GestXXI Tirada: 6.000 exemplars Distribució gratuïta DL: B-3220/94 Amb el suport de:

Taula Rodona de les Xarxes de la Ciutat.

Taller Esport, Alimentació i Salut amb una mirada comunitari.

Els passats 20 i 22 de novembre es van desenvolupar a la Marina a les III Jornades de la TIAF. La jornada va engengar el matí del dia 20 amb l’obertura del Regidor del Districte de Sants- Montjuïc , Jordi Martí que va recalcar la importancia de la Taula al barri i va reiterar al seu suport a la tasca que s’està desenvolupant.

El matí va transcòrrer amb l’exposició que va realizar la Montserrat Cusó, amb motiu de la Commemoració dels 25 anys de la Convenció dels Drets dels infants. La Montserrat Cusó és treballadora social i durant els darrers 17 anys ha treballat en la defensa dels DDII al Síndic de Greugues i en l’actualitat és presidenta de Save the Children Espanya.

També es va celebrar una Taula Rodona amb altres xarxes territorrials d’Infància que treballen a la ciutat de Barcelona. Hi van participar Interxarxes (Horta Gunardó); Xafir (Raval), Eixam (Eixample); Xarxa 0-3 (St.Andreu). Xarxa Sarrià i TIAF La Marina.

La taula va estar moderada per Carmina Català; Ajuntament de Barcelona; Àrea de Qualitat de vida, igualtat i esports.

Després de la Pausa esmorzar es van realizar diferents tallers simultanis.

Xarxes Proactives i d’innovació; Parlem? Fòrmules per aprende a trensmetre el misstge del nostre servei o entitat de forma més directe; Esport, Alimentació i Salut amb una mirada comunitària. Que van ser de gran interés per als assistents.

Les Jornades van continuar el dijous a la tarda a la Bàscula, Es va iniciar amb una Taula Rodona sobre la Prevenció de relacions abusives i de discriminació; amb la participació de la Pilar Polo de la Fundació Vicky Bernadet; Gemma Andreu de l’Equip Socioeducatiu de la Marina i Carolina Gaona de Projecte ICUD- CEPS Projectes socials.

info 3

Desembre 2014 // www.lamarinadigital.cat

Jornades TIAF Dijous tarda Contes a la Pell.

Taula Rodona Prevenció de relacions abusives i discriminació.

Activitats esportives.

Taller Projectes d'acompanyament educatiu

Taller Detecció de factors de risc a la infància és cosa de tots

Durant la tarda també es van desenvolupar diferents tallers per als professionals i entitats que van asistir-hi. Els tallers van ser: - La detecció de factors de risc en la infancia és cosa de tots, dinamitzat per la comissió de Treball en xarxa de la Tiaf.

- Projectes d’acompanyament educatiu. Intercanvis d’experiències educatives; Neus Cerdà (Coordinadora El submari); domingo Espot (Director IES Montjuïc); Projecte tu pots- Xabioer Ballesteros ( CSS Antinga Esquerra de l’Eixample); Vítor Torres (Minibiblioteca AVV Eduard Aunós) i Projecte Esforça Jugant- Rosa Subirano (CSS La Marina) - Pack educatiu contra la discriminació digital a càrrec de Carolina Gaona Projecte ICUD- CEPS Projectes socials.

Aprofitant les instal.lacions també es van desenvolupar activitats esportives obertes a tothom organitzades per la Taula d’esports i “Contes a la pell”; un taller de massatge dirigit a nens/es de 0 a 6 anys a càrrec de l’Espai familiar Casa dels Colors.

4

info

Jornades TIAF Dissabte

Desembre 2014 // www.lamarinadigital.cat

II Trobada d’infants, adolescents, joves i famílies .

Dissabte la Jornada va prendre un caire més ludic i festiu i es van organitzar Tallers i activitats per a tots els publics als Jardins dels Drets Humans. Organitzades per: El SubmaríMans a les mans; Spai T, l’Espai familiar Casa Dels Colors, Esplai Guinomai Ensems, Projecte Imagina’t-AVV Eduard Aunós, L’Escola Dominical, Servei Socioeducatiu de la Marina, Espai Elyon; La Fàbrica del Sol i Xarxa BCN Antirumors.

Els més petits van gaudir d’un espectacle de circ i titelles. I els Joves van organitzar un Festival de Curts de terror.

Trobada de nois i noies de la Marina. Festival de curts de terror

Espectacle per infants i famílies

Agraïm a tots i a totes la vostra participació en les III Jornades de la TIAF. Recordeu que la TIAF està oberta a vosaltres.

T'hi convidem a formar-ne part.

ACTUALITAT 11

Desembre 2014 // www.lamarinadigital.cat

Pista d’esquí: últim intent?

Després de no votar-se al ple de l’Ajuntament de Barcelona del mes de novembre, el projecte de Snow World encara l’últim intent de ser recolzat pel Consistori. Des de l’empresa reconeixen sentir-se esgotats pel poc consens que genera un projecte que consideren molt bo per la ciutat i pel barri de la Marina || Miquel Vera i Judit Valdés || Redacció El passat 28 de novembre el ple de l’ajuntament de Barcelona havia de decidir si finalment tirava endavant el projecte de Snow World, encabit dins el Pla General Metropolità pels barris de la Marina. Aquesta votació havia de decidir si es seguia endavant amb la construcció d’una pista d’esquí coberta promoguda per una empresa privada holandesa amb una inversió de 45 milions d'euros.

El complex proposat inclou dues pistes d’esquí cobertes, dues d'hoquei sobre gel i una de cúrling. Tindria una alçada de 62 metres, l'equivalent a un edifici de 15 plantes, i utilitzaria el fred generat al Port de Barcelona pels vaixells que transporten gas, que actualment es desaprofita, per generar la neu i el fred necessaris. La construcció del complex afectaria l'edifici del Banc d'Aliments i l’Institut de la Mercè, tot i que des de Snow World s’ha assegurat que trobarien un nou emplaçament per ambdues institucions, encara que fos dins del propi complex esportiu. Finalment, hores abans de la votació definitiva, es va decidir retirar aquest projecte de la votació per falta de consens i per intentar guanyar temps per negociar un suport suficient al projecte de la pista d’esquí coberta.

Segons va declarar Koos Henrik, president de la firma holandesa Snow World al diari La Marina, la pista d’esquí és un projecte “positiu per la ciutat de Barcelona, viable econòmicament i que generaria uns 200 llocs de treball fixos i molts més d’eventuals durant períodes d’alta demanda”. La veritat és que la proposta de construcció de la pista d’esquí no va ser ben rebuda pels partits polítics de la ciutat.

Només CiU li va donar un suport clar; els altres partits s’hi van mostrar contraris al•legant motius de viabilitat econòmica, rendibilitat social o sostenibilitat ecològica.

El Partit Popular, encapçalat al districte per Jose Antonio Calleja, semblava disposat a un acord, tot i negar-s’hi en un principi. Maria Jesús Pérez del PSC es mostrava contrària que un equipament que havia de ser “de ciutat” s’entregués a una empresa holandesa perquè en fes ús una classe social que no és majoritària al nostre barri.

Des del districte de Sants Montjuïc, Jordi Martí sempre s’ha mostrat partidari a aquest projecte. Tot i això, en declaracions al Portes Obertes de La Marina FM, el regidor condicionava la realització del projecte al fet que hi hagués finançament econòmic i consens social i polític. El regidor també lligava la realització de l’obra a la candidatura de Barcelona

D'esquerra a dreta: Sander Laudy, arquitecte del projecte; Koos Henrik, president de Snow World; la seva filla, que dirigiria el complex de Barcelona; i W.A. Moerman, director de finances.

als Jocs Olímpics d’Hivern. Martí assegurava que a 6 mesos de les eleccions aquest és un tema com molts d’altres, “on costarà molt trobar suport polític al projecte, en un context en el qual tothom fa càlculs electorals”.

Tot i això, deia que “a 10 anys vista, la Marina serà un dels millors barris de Barcelona, i la pista d‘esquí seria un element que contribuiria a aquesta fita, tot i que no és imprescindible”. El consens polític sobre aquesta qüestió sembla complicat, i la qüestió també genera força divisió des de les entitats i associacions del districte. Ivan Ruiz, president de l’Associació de Comerciants de la Marina, es mostra partidari al projecte. En declaracions a aquest mitjà assegurava que “la pista d’esquí contribuirà al creixement del barri, li donarà estatus”. Respecte al fet de vincular la construcció del metro a l’arribada de la pista d’esquí es mostrava taxatiu: “La construcció de la pista d’esquí facilitarà l’arribada del metro, a les pistes hi vindrà gent a entrenar i a

competir, de manera que es veuran obligats a millorar el transport i la seguretat als nostres carrers”. Tot i això, reconeix que ni tan sols dins l’Associació de Comerciants hi ha un consens absolt respecte a la qüestió: “també ens van dir que el Centre Comercial Gran Via 2 aportaria activitat i dinamisme al barri, i no ha estat així”, conclou. La Unió d’Entitats de La Marina no té una postura clara com a associació, però reconeixen a aquest mitjà que entre les entitats del barri guanya el no, entre altres coses, per la ubicació del complex i els comerços que hi haurà: “la gent hi entrarà per les rondes, anirà a les seves botigues i el barri de la Marina ni el veurà”, deia una portaveu a aquest mitjà.

El projecte de la pista d’esquí es votarà de nou el pròxim dia 19 de desembre. En declaracions exclusives al diari La Marina aquesta mateixa setmana, Sander Laudy, l’arquitecte encarregat del projecte, que ha estat present durant les negociacions entre Snow World i

el consistori, es mostrava pessimista respecte a l’aprovació del projecte. “Fa sis anys que estem gestionant aquest projecte, això està sent molt llarg”. Laudy destacava que des de l’empresa comencen a estar esgotats, “és la tercera vegada que tramiten el nostre projecte i es fan enrere a l’últim moment”. L’arquitecte assegura que des de Snow World sempre han vist que els partits polítics i les entitats els han mirat amb un cert recel; “pensen que venim aquí a aprofitar-nos-en, i el que volem fer es generar negoci, ocupació i activitat, cosa que ens interessa a tots”; tot i això, reconeix que han arribat en un mal moment: “el panorama polític de Barcelona és complicat, és difícil pactar un projecte d’aquest tipus amb un govern en minoria, i amb una oposició pensant en les pròximes eleccions”. Tot i això, també assegura que lluitaran fins al final per convèncer als veïns i a les entitats del barri i de la ciutat de tots els avantatges que tindria aquest polèmic projecte. ■

Alcohol: la droga més consumida entre la societat El 15 de novembre es va celebrar el Dia Mundial Sense Alcohol, des de ABD Associació Benestar i Desenvolupament recordem que l'alcohol és la droga més consumida en l'actualitat. Segons dades de l'enquesta sobre alcohol i drogues a Espanya (EDATS) 2011 a Catalunya 89,2% de la població ho havia pres alguna vegada, el 74,2% alguna vegada en l'últim any, el 60,2% en l'últim mes i el 10,9% ha consumit alcohol diàriament en els últims 30 dies.

Davant d'aquesta situació, Cristo Manuel Cruz psicòleg de l'àrea de drogues de ABD alerta de la “infravaloració de l'alcohol” quan es tracta d'una droga que “t'emmalalteix lentament, no té efectes immediats però a la llarga provoca fallades en el fetge o els músculs”, declara Cruz. En la mateixa línia, Josep Rovira, director de l'àrea de drogues de ABD afegeix que “produeix una elevada mortalitat”, 5,5-6,6% de morts a Catalunya i 2,5 milions de morts a l'any a tot el món.

L'alcohol té grans repercussions socials, “afecta- la salut, el treball, el trànsit o les relacions socials i familiars”, declara Rovira, a més d'elevats costos als estats, entre el 2-5% del PIB. El

problema és que “actualment, només ens arriba la part positiva del consum d'alcohol”, emfatitza Felisa Pérez, presidenta de ABD i psicòloga amb més de 30 anys d'experiència en atenció a les drogodependències. Pel que reclama a l'administració “grans campanyes de prevenció, com les quals s'han realitzat en el tabac”.

No es tracta només de conscienciar sinó també de retardar l'edat d'inici en el consum d'alcohol que segons EDATS se situa als 16 anys de mitjana. Els patrons de consum actuals entre la població de 15-25 anys, afirma Cruz, són el “Binge drinking”, grans quantitats d'alcohol durant el cap de setmana per passar-li-ho bé. Existeix “una elevada permissivitat del consum i els interessos comercials fan que no es despleguin suficients mesures d'informació i educatives”, explica Rovira, com també “un veritable compliment de la normativa de limitació publicitària com la dispensació a menors”. ■ Associació Benestar i Desenvolupament

12 ACTUALITAT

Desembre 2014 // www.lamarinadigital.cat

A la Marina guanya el sí a la independència Consells de seguretat || Eva Albiol || Redacció Un total de 6.191 veïns de la Marina van votar a la consulta del passat 9 de novembre, 55.

484 ho van fer al districte de Sants-Montjuïc i 507.454 a Barcelona. Tal com va anunciar la vicepresidenta de la Generalitat de Catalunya, Joana Ortega, la participació de la consulta del 9N va ser de 2.305.290 persones.

Pel que fa als punts de votació, l'escola Seat va obtenir les dades de participació més altes amb 2.595 votants, seguit de l'escola Nostra Senyora de Montserrat amb 2.398 votants. Per contra, les dades de participació més baixes

es van registrar a l'escola Bàrkeno amb 1.228 votants.

Dels 6.191 veïns que van participar a la consulta del 9N, 4.228 ho van fer a favor del Sí-Sí, 1.008 a favor del Sí-No i 504 a favor del No. Per tant, l'opció majoritària escollida pels veïns i veïnes de la Marina va estar el del sí a la independència de Catalunya.

Cal destacar que l'escola Seat, a banda d'haver obtingut les xifres de participació més elevades, va estar també el punt de votació amb un índex de "Sí-Sí" més alt amb un 68,2% dels votants. L'índex de "Sí-No" més elevat es va registrar a l'escola Nostra Senyora de Montserrat amb un 17,5% dels votants d'aquell punt de participació. En canvi, l'escola Bàrkeno va destacar per haver obtingut les xifres més altes de l'opció del "No" amb un 9,5% dels votants.

Sens dubte la participació a la consulta del 9N va ser elevada. Ara bé, si comparem aquesta participació amb la de les últimes eleccions, les del Parlament Europeu el maig del 2014, s'observa un descens en el nombre de votants, ja que la participació a la Marina va ser de 9.613 veïns. ■

al caixer i a l’oficina bancària per la gent gran Des de la Policia de la Generalitat – Mossos d’ Esquadra (PG-ME) els informem d’uns consells bàsics i útils per prevenir ser víctimes de fets delictius al caixer i a l’oficina bancària, com poden ser furts, robatoris i estafes.

Què fer per prevenir-ho?

Al caixer i a l’oficina bancària:

■ Eviteu anotar el número secret a la llibre-

ta o la targeta, el podrien fer servir si us les roben.

■ Quan hàgiu d’utilitzar els caixers automàtics, procureu que siguin interiors i que es puguin tancar amb pestell. En tot cas, no deixeu que ningú se us acosti massa.

■ Si rebeu una pensió o paga mensual, és recomanable fer diversos reintegraments segons necessiteu els diners. En el cas d’haver de fer un reintegrament amb un import elevat:

- Busqueu algú de confiança que us acompanyi.

- Escolliu el millor camí ( amb voreres amples, bona il•luminació, comerços, etc.)

- Guardeu els diners en un lloc segur.

■ Estigueu atents que ningú us segueixi fins a casa, vulgui entrar amb vosaltres al vestíbul de l’edifici o truqui a la porta poc després amb qualsevol excusa.

■ Si tot i així sou víctimes o testimonis d’algun il•lícit penal cal que: - Mantingueu la calma i aviseu immediatament al 112.

La vostra col•laboració és imprescindible per prevenir i investigar els delictes i faltes penals.

Qualsevol informació que ens faciliteu ens ajudarà a combatre els fets delictius.

Les nostres comissaries donen servei les 24 hores del dia els 365 dies de l’any.

Oficina de Relació amb la Comunitat ABP Sants-Montjuïc

CONSORCI 13

Desembre 2014 // www.lamarinadigital.cat

EL CONSORCI INFORMA El Consorci aprova uns pressupostos pel 2015 que preveuen 2,8 milions d'euros de beneficis i 24 milions d’inversions en 2 anys L’entitat des de 2011 ha reduït la seva despesa en 10 milions d’euros –baixantla globalment un 19% i un 24% en les partides amb més marge d’ajustament.

Paral•lelament, ha retallat el seu endeutament dels 200 milions d’euros del 2012 fins als 80 milions de l’actualitat.

Continua l’estratègia d’adreçar el rumb econòmic que tenia l’entitat el 2012: reducció de l’apalancament, reequilibri del compte de resultats per poder ajustar els actius sobrevalorats i així assolir una estructura empresarial més eficient i més orientada al client.

L’entitat s’ha reorganitzat per concentrar els seus esforços en la comercialització del seu producte immobiliari i en la creació d’un departament d’Expansió Internacional, que abordarà per primer cop l’exportació del know-how del CZFB en matèria de zones franques.

El polígon industrial entra en un compte enrere de cara a la seva connexió en transport públic massiu a través de la L9 de metro, element que incidirà en la competitivitat de la seva oferta industrial.

L’ajustament de valoracions d’actius immobiliaris prosseguirà en el 2015, exercici en el qual es preveu reinvertir 13,6 milions d’euros en el Polígon Industrial i la Zona Franca Duanera, i fer vivendes en el barri barceloní de La Marina.

Barcelona, 1 de desembre 2014.- El consell plenari del Consorci de la Zona Franca de Barcelona, sota la presidència de l'alcalde de la ciutat, Xavier Trias, ha aprovat avui la proposta de pressupost corporatiu per a l'any 2015, exercici en el qual el Consorci preveu consolidar la tònica de beneficis amb un resultat de 2,8 milions d'euros i escometre una nova etapa d’inversions.

El plenari del Consorci està format per representants del Govern d'Espanya, de l'Ajuntament de Barcelona i de les principals entitats econòmiques que operen a Barcelo-

na, mentre que el seu comitè executiu està presidit per Jordi Cornet, delegat especial de l’Estat al CZFB. Els ingressos de l'entitat pública provenen bàsicament dels arrendaments que gestiona al polígon industrial de la Zona Franca, així com de la gestió de la resta dels seus actius, entre els quals es troben edificacions i desenvolupaments urbans a Barcelona ciutat.

El pressupost del 2015 presentat avui implica una expectativa de descens d’ingressos envers el 2014, com a conseqüència del descens en 9,5 milions d’euros dels arrendaments de l’entitat degut bàsicament a la venda d’actius

immobiliaris que aportaven una part important dels ingressos recurrents en concepte de lloguer, com és el cas de la Torre Diagonal 00, venuda a Telefónica per 107 milions d’euros, o de l’edifici seu del Banc de Sang i de Teixits, venut per 36 milions.

Els 28 milions obtinguts per aquestes vendes s’han destinat a reduir l’endeutament financer i a la programació d’inversions al recinte de la Zona Franca Duanera i al Polígon Industrial de la Zona Franca, així com al nou barri de La Marina i a les Antigues Casernes de Sant Andreu.

L’entitat ha explicitat la voluntat d’escometre un pla d’inversions en la zona franca sense precedents, per valor de 24,3 milions d’euros sempre que el Ministeri d’Hisenda aposti d’una manera clara pel rellançament d’aquest espai duaner. La nova dinàmica inversora preveu per aquest any 2015 fer una aportació de 13,6 milions d’euros i de 10,7 milions d’€ més el 2016, la inversió més alta pressupostada pel CZFB en els darrers 10 anys al polígon.

En intervenir davant el plenari, el delegat especial de l'Estat en el Consorci, Jordi Cornet, ha posat en relleu l’esforç que està duent a terme el Consorci en ajustar la despesa i en comercialitzar els seus actius, la valoració comptable dels quals continua ajustant-se a causa de la darrera crisi immobiliària.

El Consorci, d’altra banda, ha flexibilitzat les condicions de lloguer dels seus clients en ajustant els seus preus en un 30% i flexibilitzant les condicions dels nous contractes,

dinàmica que ha acompanyat d’un nou esforç comercialitzador.

Al pressupost del 2015, els ingressos del Consorci arriben als 45,6 milions d'euros, la qual cosa suposa un descens de 9,4 milions sobre l'any anterior, mentre que les despeses es xifren en 42,8 milions, implicant una reducció de 4,9 milions respecte de l'anterior exercici.

Compte enrere per l'arribada del metro L'entitat ha valorat seguir buscant un major valor afegit per als seus clients industrials i logístics, centrar-se en el negoci de sòl industrial de la Zona Franca i en els desenvolupaments urbans que té a Barcelona.

El salt endavant del polígon es troba a tocar gràcies a la millora competitiva que suposarà l’arribada de la línia 9 del metro a aquesta zona industrial, a mig camí del centre urbà de Barcelona i el seu aeroport. D’altra banda, es valora la seva excel•lent ubicació respecte del Corredor ferroviari mediterrani i l’atractiu que suposa pel trànsit intercontinental de mercaderies l’ampliació de l’àmbit d’influència del Port de Barcelona envers del comerç l’Orient Mitja i l’Orient Llunyà.

La voluntat de l'entitat és la promoció internacional d'aquest polígon productiu i logístic situat al cor de la Barcelona metropolitana, així com contribuir a la internacionalització de les seves empreses, ja sigui facilitant la seva activitat exportadora/importadora o bé atraient empreses i inversors estrangers .

Opel destaca la importància del bon estat dels pneumàtics per a una bona conducció || Redacció || Romagosa-Opel

En cap cas, l'usuari ha de muntar pneumàtics utilitzats o de dubtosa procedència

Importància dels pneumàtics

Sovint, parem poca atenció als pneumàtics del nostre cotxe, encara que es tracta d’un element fonamental que influeix de manera molt important a la seguretat i només una mica d’atenció ens pot salvar d’un bon disgust.

Sabies que..?

Els pneumàtics caduquen. Els especialistes recomanen substituir-los després de 5 anys del seu muntatge, ja que el cautxú és un element natural i perd propietats.

Hi ha pneumàtics de temporada, a part dels habituals i existeixen pneumàtics d’hivern, o de contacte amb dibuixos i compostos, especials per a la conducció sobre neu.

Els nostres consells

Com es llegeix un pneumàtic?

Doncs, és molt important reconèixer l’amplada del rodolament, el perfil o alçada i mida de la llanta, a més del codi de velocitat o índex de càrrega. També cal tenir en compte la data de fabricació.

Els especialistes del motor recomanen substituir els pneumàtics cada cinc anys

- Revisa les pressions del pneumàtic cada dos mesos com a màxim.

- Comprova que la profunditat del dibuix no sigui inferior a 1,6 mm.

- Intenta muntar pneumàtics amb data de fabricació recent.

- En cap cas, has de muntar pneumàtics utilitzats o de dubtosa procedència.

14 DISTRICTE

Desembre 2014 // www.lamarinadigital.cat

CULTURA 15

Desembre 2014 // www.lamarinadigital.cat

L'agenda de desembre Espai Musical La Bàscula Biblioteca Francesc Candel Dijous 11

Cicle Hivernacle: Barnouche FR. (jazz-swing) Fran Asensio a la guitarra i Ricard Vallina al violí ens porten la versió duet d’aquesta formació. Temes que van des del jazz-manouche al gypsi-swing.

Activitat gratuïta.

Hora: 20.30h

Divendres 12

Cicle Divendres: Jugando con Kurt (indie-pop) El grup es defineix en un estil indie pop amb tocs shoegaze, en el que melodies pegadisses es deixen veure dins els paisatges de sons densos i sorollosos.

Activitat gratuïta.

Hora: 20.30h Cicle Divendres: Ada-Van (indie-rock) “Romperse” o “Las niñas de San Juan”, seran alguns del temes que aquest quintet barceloní ens presentaran en clau indierock.

Lloc: La Bàscula – Sala Gran

Dimecres 17

Lletra petita: “Treure’s contes del barret” Sac de rondalles. En aquesta sessió de contes interactiva hi apareixen un iaio a qui has de cridar molt fort perquè t'entengui, un tiet que sembla un extraterrestre i un país on la gent s'alimenta de lletres. Amb els nens i nenes parlarem de les emocions, farem rodolins i ens imaginarem com seria una illa on els rius són de xocolata desfeta...

A càrrec de: Dídac Micaló.

Lloc: Sala Infantil de la biblioteca Francesc Candel (C/Amnistia Internacional, 10. 08038 Barcelona).

Hora: 18.00h Exposició: 'Els paisatges de Paco Candel' Fins el 24 de desembre Josep Maria Torres ens presenta un conjunt de quadres que il•lustren els carrers per on transiten encara les històries de Paco Candel, tot just quan es celebren els 50 anys de la publicació de la seva obra més important: Els altres catalans.

Lloc: Sala Polivalent de la biblioteca Francesc Candel (C/Amnistia Internacional, 10. 08038 Barcelona).

Sala Pepita Casanellas Dimecres 17

Divendres en escena: Teatre "La Cosa" Comèdia a càrrec de: Cris Celada.

La Cosa ens presenta una família de supervivents d'avui dia. Una família que, malgrat les dificultats, no perd le ganes de viure i lluitar i que, descobreix cada dia una cosa nova que els fa la vida més divertida.

Activitat gratuïta. Hora: 20.00h

Dijous 18

Dijous Musical: Concert de Nadal A càrrec de la Coral de Sant Medir.

Preu: 2.30€. Hora: 20.00h

Diumenge 21

Matinals per a tota la familia: Espectacle “Petits Prínceps” Edat recomanada: a partir dels 3 anys Espectacle dedicat a tots els infants del món: als que existeixen físicament ... i a tots aquells altres petits que habiten dins l´ànima d´una persona adulta. Un espectacle poètic i sensible que diverteix menuts i grans. A la Clara li agrada badar i taral•lejar melodies. Fer pampallugues amb les mans i deixar-se endur onades amunt, onades avall. La Clara juga, balla, somnia i creix de la mà de tots aquells que la vulguin acompanyar. Fins i tot el bidó que li feia de cadira també comença a giravoltar...

Música en viu, dansa, teatre i circ a càrrec de Mini MuMusics.

Activitat gratuïta. Hora: 12.00h.

Centre Cívic Casa del Rellotge Dilluns 15

Gimnàstica hipopressiva: dilluns 15, de 16 a 16.30h Mètode d’exercicis que reforcen la faixa abdominal i redueixen la cintura.

Estirament i tonificació.

Dilluns 15 – Divendres 19

Clases obertes, Vine a probar aquests tallers del proper trimestre gratuïtament!

Places limitades.

Inscripció gratuïta al 93 4322 489 o a informacio acasadelrellotge.net fins el 12 de desembre.

Divendres 19

De 10.30 a 11.30.

Defineix la teva figura amb tonificació i estiraments. En aquest taller es realitzen exercicis per millorar i definir la musculatura, mitjançant un entrenament d’intensitat mitjana/ alta.

Barre concept.

De 16 1 17h Exercicis i mobilitzacions en barra de ballet.

Entrevista al grup La Corrala, projecte de teatre comunitari dirigit per Pilar Seijo i Gemma Andreu

“La meva història és la teva història, és la de totes” || Judit Valdés || REDACCIÓ La Corrala, representada el 28 de novembre a les 19.00 de la tarda a la Sala Pepita Casanellas, és una obra propera, un projecte de teatre comunitari dirigit per la Pilar Seijo i la Gemma Andreu del Servei Socioeducatiu de La Marina, i protagonitzat íntegrament per vuit dones del barri que interpreten un guió que elles mateixes han escrit. Són les protagonistes de la Setmana de la Dona. “Les dones participen en la comunitat, tenen moltíssima presència en les associacions, però no tenen visibilitat ni rols de lideratge. Hi ha invisibilitat a nivell social”, explica la Gemma. Les històries de l’obra són històries de vida, d’apoderament personal; com diu la Gemma Andreu, de dir: “encara que hagi estat a casa o a la fàbrica, he fet coses perquè aquesta societat sigui com és”.

“Han arribat a la conclusió que ‘mi historia es tu historia, es la historia de todas’, explica la Gemma. Són la Maria, la Montse, la Conchi, la Maite, l’Olga, l’Ana, la Marga i l’Encarna; són treballadores i lluitadores, cadascuna a la seva manera; són companyes, comparteixen un vincle, l’obra: porten nou mesos treballant “¡y ahora damos a luz!”, diu una, i riuen totes. La història d’una és la història de totes, i la veu d’una és la veu de totes. També a l’entrevista.

Com van entrar a participar en l’obra?

• Per accident! (riures) Estàvem al Casal, on som voluntàries, i va córrer la notícia que la Gemma necessitava persones per fer teatre. Jo ho vaig comentar a la Maite: ‘per què no provem’? Ens va agradar i ens vam quedar.

• Però vam començar dotze, i mira ara quantes som.

Com va ser començar de zero?

• Vam començar amb una professora però es va posar malalta, no vam poder seguir. Fèiem exercicis de respiració, d’escalfaments, de desimboltura, però no actuàvem. Això som nosaltres mateixes; almenys jo, que no sé actuar!

• Com totes!

• Però hi haurà persones amb vocació, que ho fan millor.

• Ens agrada actuar, però ens comportem com som a la vida.

El guió l’han fet vostès?

• Cadascuna el seu, la seva història.

Són històries personals.

• Sí.

• Algunes eren similars i les hem ajuntat.

• Podien ser històries personals o històries de dones. La meva, per exemple, és de dona, no vol dir que sigui jo. Una història en què fessis a una dona lluitadora.

Com se senten representant un paper sobre històries tan properes?

• Molt nerviosa.

• Menys una, totes les històries són verídiques. Les vivim nosaltres.

Com són les dones que veiem a l’obra?

• Treballadores i lluitadores.

• Supervivents d’històries.

• Amb humor. Jo explico el tema del càncer, que he lluitat set anys, amb humor, encara que també amb els moments baixos. És una història que no és meva: és de totes, de tothom. A mi m’ha reconfortat viure-ho amb humor. Aquesta lluita ha sigut la meva llum.

• També ha servit perquè moltes descobrissin la seva part més sensual. S’ha treballat molt, tot en base de nosaltres mateixes, reforçant la part

de ser dona. De vegades te n’oblides, darrere els draps, les estovalles, canviant bolquers, que ets una dona.

Creuen que ara són més fortes?

• Sí.

• I lluitadores, abans, durant i després.

• Hem après, compartit, hem fet pinya en les coses bones i en les dolentes. Som molt més fortes.

• Mira si som fortes que pujarem allà dalt! (riures) • Amb tanta gent! Amb la por que fa! S’ha de ser valenta.

Descriguin l’obra amb una paraula.

• Vides d’avui i d’ahir.

• Experiències.

• Feina, molta feina.

• L’amor a una mare.

• Superació.

L’obra es fa amb motiu del Dia Internacional contra la violència vers les Dones. Què volen transmetre en relació a això?

Thaís Campmany

• Força.

• Ens hem de mirar, intentar veure el que no veiem que som: primer som persones, després dones, lluitadores. És el que volem transmetre: que totes es mirin al mirall i es vegin com són, no com els altres els diuen que siguin. Són elles: fortes, lluitadores, treballadores.

Tornarien a participar en algun projecte semblant?

• Sí. (afirmació general) • Després de l’obra, no sé… (riures) Creuen que és important pel barri?

• Sí.

• Més que pel barri, per les dones. (afirmació general) • En qualsevol part del món, lluites per tirar endavant, disposada al que sigui.

• Qualsevol de les que vinguin se sentirà identificada amb les històries.

• O amb una o amb l’altra! Fins i tot amb totes alhora.

• Qui més qui menys, totes n’han viscut alguna.■

16 CULTURA

Desembre 2014 // www.lamarinadigital.cat

Llaç final a l'any de Francesc Candel

▶ Taula rodona “Dels altres catalans als altres Candels” a la Setmana del Llibre en Català.

|| Estel Oleart || Redacció La figura de Francesc Candel ha aportat (i segueix fent-ho) prestigi a la Zona Franca des de fa 50 anys, quan es va publicar el seu gran èxit Els altres catalans. L’obra de Candel ha estat llegida i rellegida per historiadors i aficionats que troben en els seus llibres un testimoni incalculable de l’època franquista. Amb motiu del 50è aniversari d’una de les seves obres més famoses, l’activa Fundació Paco Candel ha organitzat al llarg de l’any activitats de tot tipus per recordar la força i trajectòria de l’escriptor.

CRONOLOGIA 17 DE FEBRER – Presentació de la commemoració al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat amb la presència del president Artur Mas, Pere Baltà, Rafael Hinojosa i l’expresident Jordi Pujol.

3 DE MARÇ – Taula rodona a la sala Bohigas de l’Ateneu Barcelonès: “Què va suposar

l’edició d’Els altres catalans?”

12 DE MARÇ – Presentació del llibre Candel i Barcelona. La ciutat dels altres catalans, 1958-1964, editat per l’Ajuntament de Barcelona 18 DE MARÇ – Presentació del programa Paco Candel: Catalunya, un sol poble al Col•legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya 25 DE MARÇ - Presentació del llibre de Francesc Candel Oda Poètica 1 D’ABRIL – Presentació del programa commemoratiu de l’aniversari d’Els altres catalans a l’Hospitalet de Llobregat 10 D’ABRIL – Presentació-col•loqui al Prat del Llobregat de La providència es diu Paco (biografia) i Els carrers d’en Paco Candel a càrrec de Genís Sinca i Esther Pardo, autors respectius 24 DE MAIG – Presentació d’Els altres catalans a Caldes de Montbui, dins del marc

del programa Paco Candel: Catalunya, un sol poble 5 DE JUNY – Presentació d’Oda poètica a l’Hospitalet de Llobregat 21 DE JUNY - Representació de quatre càpsules teatrals inspirades en l’obra de Candel a l’Hospitalet 2 DE JULIOL - Jornada "Francesc Candel i la seva obra: de la Postguerra a la Transició", a l'Institut d'Estudis Catalans 13 DE SETEMBRE - Taula rodona “Dels altres catalans als altres Candels” a la Setmana del Llibre en Català 20 DE SETEMBRE – Presentació de l’auca d’Els altres catalans 25 DE SETEMBRE – Conferència “Candel, el català i les llengües d’Europa” en el marc del Dia Europeu de les Llengües 9 D’OCTUBRE – Presentació de l’exposició “Candel. Els altres catalans” al Museu d’Història de Catalunya 13 D’OCTUBRE – Presentació del llibre Els altres Candels de Manuel Veiga a Barcelona 21 D’OCTUBRE – Acte de record i homenatge “Paco Candel i la seva lluita contra la censura franquista” al Col•legi de Periodistes de Catalunya 23 D’OCTUBRE – Inauguració de l’exposició “Els paisatges de Paco Candel” 11 DE NOVEMBRE – Descoberta de la placa dedicada a Francesc Candel a càrrec de l’Ajuntament de Barcelona 18 DE NOVEMBRE – Taula rodona al Museu d’Història de Catalunya “De Candel a nosaltres, els altres catalans” Aquest és només un recull dels actes que han tingut lloc amb motiu de la celebració de l’Any Candel. A més a més, s’ha celebrat el tradicional certamen literari Francesc Candel

o els Premis Francesc Candel de la Fundació Lluís Carulla.

DECLARACIONS PERE BALTÀ Pere Baltà, president de la Fundació, valora positivament que tot i no haver mogut multituds, s’ha mogut una colla d’estudiosos que han aportat una documentació sobre l’entorn candelià interessantíssima. Des de l’entitat es destaca l’acte que tindrà lloc el dia 18 d’aquest mes, un col•loqui sobre les noves migracions (amb especialistes de primer ordre analitzant el futur d’aquest tema) al Museu d’Història, juntament amb el Centre de Demografia i el de Direcció General d’Immigració. Segons paraules del president: “L’apreciem molt perquè és una forma de reconèixer l’impacte popular que va tenir i les propostes d’en Candel”. També ressalta “De Clavé a Candel”, un dels actes finals que comptarà amb més de 300 cantaires.

DE CLAVÉ A CANDEL El festival “De Clavé a Candel” serà el record de la cultura popular a l'autor d'Els altres catalans.

En la recta final dels actes commemoratius del 50è aniversari de la publicació del llibre, més de 300 cantants claverians i un centenar de músics pujaran dalt l'escenari del Barcelona Teatre Musical, el pròxim 13 de desembre a dos quarts de set de la tarda, per recordar la vida i l'obra de l'escriptor Paco Candel, coincidint que fa set anys que ens va deixar.

Hi participaran corals com La Joia de Montjuïc i la Coral d’Ademuz (poble natal de l’autor), el grup d’Havaneres de Montjuïc i Núria Feliu recitant una cançó, entre d’altres.

Les entrades es poden adquirir a través del web Ticketmaster, de la Fundació Paco Candel trucant al 934 324 560 o a través de info@ fundaciocandel.org. ■

SALUT 17

Desembre 2014 // www.lamarinadigital.cat

Ja tenim la grip aqui! Consells per gaudir d’un Nadal saludable La grip està produïda per un virus del tipus ARN. Es transmet mitjançant la via aèria pels aerosols o gotetes que s'expulsen en parlar, tossir o esternudar, o per contacte amb les mucoses en superfícies contaminades, en compartir estris de menjar per exemple. Pot encomanar des d'1 dia abans fins a més d'1 setmana després de l’inici dels símptomes, sent el període d'incubació d'1 a 4 dies. El virus tendeix a canviar contínuament, i així evita la immunitat adquirida per l'hoste; per això no és una malaltia eradicable i cal fabricar una vacuna diferent anualment.

Generalment hi ha una epidèmia estacional hivernal anual, i cada 20 o 30 anys es produeix un canvi genètic més gran en el virus produint una pandèmia, que produeix un alt índex de morbiditat i mortalitat, ja que les persones no van tenir contacte amb virus similars anteriorment com passa al cas de les variacions menors de les epidèmies anuals. Del 5 al 20% de la població pot emmalaltir en una epidèmia hivernal normal, i fins al 50% en cas de pandèmia.

Els llocs tancats com escoles, presons hi ha una alta probabilitat de contagiar la grip així com en els centres sanitaris.

En una temporada hivernal, no tots els síndromes gripals són grips, ja que coincideix amb el virus del refredat. El refredat comú dóna com a símptomes el malestar, tos, mucositat aquosa pel nas, tos i poca febre. A la grip és al revés, hi ha molta febre, molt malestar general "em fa mal tot el cos" poca tos, ni mocs ni mal de coll.

No obstant això, disposem d'una vacuna per al virus de la grip, i no per a altres que ens produeixen malalties respiratòries hivernals.

La grip epidèmica sol tenir un curs lleu, i la infecció natural confereix protecció duradora, de dècades. La pateixen en major nombre els nens menors d'1 any i les persones grans o amb malalties cròniques. Sabem que coincidint amb la circulació del virus, hi ha un augment de mortalitat per totes les causes en persones grans, un augment de descompensacions de les malalties cròniques i un increment de les taxes de consulta i hospitalització.

La mesura més eficaç per prevenir la grip és la vacunació. També la higiene de mans o evitar la convivència directa amb un malalt són barreres per prevenir la transmissió de la malaltia. La vacuna no pot produir grip per elaborar amb virus morts, sent aquesta una creença falsa molt comú.

Les principals indicacions de la vacunació antigripal són: les persones majors de 60 anys, els menors de 60 anys que presentin una condició clínica amb alt risc de complicacions si emmalalteixen de grip, les persones que poden transmetre la grip a aquelles amb alt risc, i altres grups com els treballadors en serveis públics essencials que han d'estar actius laboralment si ocorregués una gran epidèmia de grip. ■ CAP La Marina

El Nadal són unes festes tradicionalment caracteritzades per les celebracions amb sers estimats i els menjars copiosos i abundants.

Però, si no es fan excessos... No es pot gaudir d'aquestes dates? A continuació us donarem les claus per gaudir sense que la salut es vegi perjudicada: • Planificar l'horari de menjars i el que es menjarà en cadascuna d'elles. Anar a fer la compra amb la llista feta per no caure en la temptació de comprar aliments innecessaris.

• Menjar aliments sans que ens agradin, controlant les racions. Compensar els menjars de les dates assenyalades amb altres més lleugeres.

• Optar per plats elaborats a casa en comptes de per plats preparats.

• Cuinar els aliments preferiblement al forn, al microones, a la planxa o bullits, evitant els fregits.

• Fer àpats amb aliments de temporada, que són més saludables i barats, com a peres, pomes, taronges, llimones, castanyes, nous, avellanes, cards, espinacs, coliflor, api, cols, enciam, escarola, créixens, panses, gall dindi, truita, etc.

• Moderar el consum d'alcohol. Per calmar la set beure sempre primer aigua. No conduir si s'ha begut alcohol.

• Fer exercici. Aprofitar les activitats típiques de Nadal com patinar, ballar, fer excursions

per la muntanya, anar a la neu… Anar als llocs caminant o en transport públic, evitant agafar el cotxe.

• Fer regals que afavoreixin l'exercici físic com a pilotes, cordes de saltar, raquetes…

• Sortir ben abrigats al carrer, sobretot els nens i la gent gran, per evitar refredats.

• Planejar tot amb antelació. Organitzar bé el temps, dedicant-ho a les tasques i també a descansar.

• Repartir les tasques entre tots. Voler abastar tot només pot produir estrès i cansament.

• Evitar tractar temes conflictius, millor entaular converses que afavoreixin un ambient còmode i la participació de tots.

• Recordar els moments bons de l'any que acaba i començar el nou amb optimisme i motivació.

• Fer propòsits per a l'any nou, que facin que la nostra salut millori: deixar de fumar, fer exercici físic, menjar equilibradament, etc.

Des del CAP estarem encantats per ajudarli en aquests propòsits.

Bon Nadal saludable a tots! ■ M.A. Costalago Infermera CAP DR. Carles Ribas

18 ESPORTS

Desembre 2014 // www.lamarinadigital.cat

Entrevista a Agustí Brugués, President de la Federació Catalana de Pilota

“El Mundial del 2018 és la millor eina per apropar l’esport als joves”

Fotos: Federació Catalana de Pilota

|| Pilota Basca || Redacció La pilota, o pilota basca, amb les seves diferents modalitats, mà, ferramenta, cesta punta i frontennis, no és un esport gens divulgat ni conegut als nostres barris. A banda de ser una pràctica minoritària, amb només 2821 llicències, no disposa de cap instal•lació esportiva ni club a Sants Montjuïc. Enguany l’entitat celebra 90 anys d’existència i el seu president, Agustí Brugués, en fa 29 que n’és al capdavant.

En primer lloc felicitats.

Gràcies. Som molts els que fa anys i panys que batallem per aquest esport. Els reconeixements que fa poques setmanes va fer la Generalitat a alguns dels nostres dirigents i esportistes són més que merescuts, però el dia a dia és el que compta. I darrerament l’entorn no ha estat gaire favorable per a cap federació, tampoc per a la nostra. Seguim més o menys amb les mateixes llicències que fa 30 anys i les accions de difusió que duem a terme depenen sempre dels recursos.

Accions com per exemple xerrades a les escoles?

A les escoles els oferim la pràctica en un frontó perquè els més joves, en la seva hora d’activitat física, puguin aprendre les diverses modalitats del nostre esport. Instituts públics i instituts privats. El cert però, és que n’hi ha gaires que s’hi apuntin. El futbol o altres esports com el bàsquet s’ho enduen tot, fins i tot a nois i noies que s’han format en alguna de les nostres escoles o clubs.

D’Escoles n’hi ha 4, una per a cada modalitat i de frontons 4 també a Barcelona: El Frontó Colom, el de Bac de Roda, el de la Casa de los Navarros i el de la Vall d’Hebron. I de clubs un total de 6 a la ciutat. Es podria ampliar aquesta xarxa?

Sí, és clar, però és complicat. No tenim ni el temps ni els mitjans per passejar-nos sovint per tots els clubs. De tota manera, pel nombre i el volum de practicants que hi ha actualment n’hi ha de sobres amb els frontons que tenim i amb els clubs. Evidentment que també ens agradaria que clubs com el Montjuïc o el Mediterrani poguessin tenir secció de pilota, però en qualsevol cas haurien de tenir un frontó o utilitzar-ne un

de nostre, i això tampoc és fàcil perquè té un cost afegit. I el problema principal és que una secció de pilota surt rendible al Club Natació Barcelona perquè hi ha una tradició històrica, però a altres entitats, qualsevol altre esport nou com el pàdel passa per davant a nivell d’aficionats. Així que l’essència de la qüestió és la divulgació. El més important és una de les obsessions que tenia jo quan vaig entrar a la presidència, que són les escoles, i ara podem dir que s’han consolidat.

Quines altres eines tenim perquè la gent compti amb la pilota al mapa esportiu?

Hi ha molts contactes amb la Federació Vasca, per exemple. Vénen dirigents i directius a fer xerrades aquí i nosaltres organitzem diferents competicions i tornejos també d’intercanvi, com el de Biarritz (Catalunya – Iparralde) o el de Midi Pyrénées. També lògicament hi ha contactes amb Madrid, amb la Federació Espanyola i amb el Consejo Nacional de Deportes.

Però l’eina més important és l’organització d’esdeveniments com el que ja es va aprovar el passat 18 de setembre.

A la reunió de la Federació Internacional de Pilota a Mèxic es va aprovar la candidatura de Barcelona per acollir el Mundial del 2018.

Falta la formalització dels papers per part del Consejo Superior de Deportes i de l’Ajuntament de Barcelona però sí, hi haurà Mundial el 2018, amb seu a les pistes de la Vall d’Hebron, i aquí sí que podrem aprofitar per dur a terme múltiples activitats.

A banda dels petits requadres als diaris esportius amb informacions federatives, on per cert també hi citeu sempre les escoles on els joves poden anar a practicar, aquesta sí que serà una bona excusa per bombardejar amb tornejos i activitats, i per entrar també als mitjans.

Exactament. És aquí on també els joves de La Marina i de Sants – Montjuïc podran conèixer o tenir més informació d’aquest esport originari d’Euskadi, que es diu que prové del Jeu de la Paume (joc de la palma) francès. Cal acabar de batallar perquè tot surti bé i estigui ben acordat perquè no suposi cap cost addicional, ja que és el Consejo Superior de Deportes el que ha de fer-hi una bona inversió de diners i en cas d’un mal acord part del pressupost hauria d'anar a càrrec de la Federació, que disposa de molts pocs recursos. Entorn del Mundial es poden organitzar múltiples activitats i es poden elaborar un munt d’articles i realitzar un munt de trobades i conferències. I és aquí, del coneixement, d’on neix l’afició. Per això és ara mateix la nostra principal base de futur, en la qual centrem tots els nostres esforços. ■

Desembre 2014 // www.lamarinadigital.cat

PUBLICITAT 19

20 PUBLICITAT

Desembre 2014 // www.lamarinadigital.cat