La Marina – Edició abril 2018

Feliç Sant Jordi!

L'ENTREVISTA

Salva García, activista de tradicions populars PERIÒDIC GRATUÏT Abril 2018 / Núm. 271 Associació de Mitjans de Comunicació Local

PARTICIPA! ENVIA'NS AVISOS

93 223 14 03

OPINIÓ

La construcció de pistes de bàsquet a Can Farrero

Pensionistes al carrer,

Pàg. 20

Agustín Forteza

parlem amb els avis del barri

Pàgs. 6 i 7

MEMÒRIA HISTÒRICA

La història dels cinemes del barri Pàg. 13

ACTUALITAT

Com és ser ciclista a la Marina?

TEMA DEL MES Pàgs. 10-11

Pàg. 3

Pàg. 3

2

MIRADES

Abril 2018 // www.lamarina.cat



mirada crítica

Saturació a la línia 109 de bus

EDITORIAL Foto: Neus Borrell Text: Elena Domínguez

Fundador: Juan Antonio Reyes

Tel. 93 296 50 07 redaccio@lamarina.cat - www.lamarina.cat Espai Musical La Bàscula C. Foc, 128, 1a planta 08038, Barcelona President AMCL Joan Barutel Consell d'operativa i continguts Joan Barutel, Aran Comín, Yohany Limpias, Man Hoh Tang Responsable de l'àrea de tancament Yohany Limpias Edició i maquetació Aran Comín Redacció Carlos Arnal, Alba Calpe, Aran Comín, Alba Domínguez, Elena Domínguez, Lorena Hens, Yohany Limpias, Montse Valls Fotografia Rafel Vidal, Agustín Forteza Col·laboradors Mariluz Bailón CAP La Marina, Julio Baños, Juan Bibián, Neus Borrell, Pepe Caracoles “Macondo”, Elena Garcia, Esther Pardo, Marc Guallar, Xavier Sanz, M. Jesús Valderas CAP Carles Ribas, Biblioteca Francesc Candel, Gerard Puig, Joel Pellejà Publicitat comercial@lamarina.cat Man Hoh Tang (93 296 50 07) Impressió: GestXXI Tirada 6.000 exemplars Distribució gratuïta DL: B-3220/94+Amb el suport de:

Veïns van reclamar millorar el servei de la línia 109 de bus, que arriba fins el barri.

La setmana del 20 de març va patir un retràs de mitja hora, originant així una saturació del servei. Es van formar llargues cues a les parades, de 40 persones aproximadament, i els busos van circular plens.

Gran part dels viatgers va ser gent gran, que va haver de viatjar de peu, ja que la multitud els va impedir disposar de seients. ■ Pots fer-nos arribar la teva foto-denúncia al correu electrònic: redaccio@lamarina.cat O amb el teu mòbil al número de WhatsApp de LA MARINA: 93 223 14 03

Per unes pensions dignes El mes que deixem enrere, a més de la situació catalana, ha estat sobretot marcat per les manifestacions multitudinàries dels pensionistes que, cansats de suportar la crisi a les seves esquenes, han decidit prendre el carrer i fer-se sentir.

El tema és complex i si bé és cert que el debat necessita molt de propostes concretes sobre el paper, cal ser conscients i posar èmfasi en la irresponsabilitat de com s’ha gestionat la guardiola que les garantia davant la inestabilitat econòmica. Fa la sensació que s’ha seguit un camí cap a la no viabilitat de manera intencionada, o si més no, sent conscient de la irresponsabilitat que es cometia en una matèria tant sensible com la supervivència i benestar dels més grans.

També val la pena subratllar que no és una lluita només dels avis, malgrat les lliçons de democràcia participativa que ens segueixen donant. Els joves tenen molt a dir i haurien de prendre-s’ho amb tota la preocupació. És un tema que cal afrontar urgentment, amb molta reflexió, realisme i imaginació, sense deixar de banda la exigència de responsabilitats, ni assumir d’avançada una suposada inviabilitat que alguns partits han venut, mentre liquidaven els recursos que les sostenien.

Serenor i fermesa democràtica A Catalunya l’empresonament dels polítics catalans va més enllà de les posicions d’independentisme o no, legítimes de cadascú. Els processos judicials oberts, amenacen amb fins a 30 anys de presó als dirigents catalans per una suposada violència, que a casa nostra no la vam saber veure enlloc. Sembla, doncs, que el concepte de violència, que sustenta tota la base judicial d’aquest procés, ha agafat un altre significat desconegut per a la majoria. Cal fer política, avui més que mai, i mantenir la serenor i alhora la fermesa democràtica. Reconeixent i reclamant rectificació en els errors comesos per totes les bandes, però mai consentint que en el nostre nom es vulneri el sistema de drets fonamentals que garanteix una justícia igual per a tots. L’autoritarisme se sap on comença però mai on pot acabar. Cal una solució política i no judicial.

ACTUALITAT

Abril 2018 // www.lamarina.cat

3

Com és ser ciclista a la Marina? || Montse valls || Redacció El mes de juliol de l’any passat es va inaugurar el carril bici que enllaça la Marina, des del carrer Motors, amb el polígon industrial de la Zona Franca. Amb l’arribada d’aquest carril es va planejar la construcció de dos nous dins els barris de la Marina, un pel Passeig de la Zona Franca i un altre que anés des del carrer de Mineria fins al carrer del Foc, passant pel carrer de l’Energia.

Per una banda, el vial per bicicletes que es volia ubicar a Passeig de la Zona Franca, i que s’hauria d’haver finalitzat durant el passat mes de febrer, no s’ha pogut construir perquè no s’havia previst que les arrels de les palmeres que decoren el mig del passeig ocupen més espai del que es pensava. Es pretenia estrènyer els carrils dels cotxes i la mitgera de palmeres per poder guanyar espai per la construcció del vial ciclista, però la mida dels bulbs dels arbres han impedit que les obres puguin tirar endavant.

Això ha comportat que l’Ajuntament reubiqui el carril bici i, per tant, que no hi hagi data d’inauguració d’aquest carril. L’associació dels Rafel Vidals Amics per la Bici, pendent dels plans munici- ▶ Parada del bicing a la cruilla del carrer Alts Forns i Mare de Déu de Port pals en aquest sentit, va declarar a Betevé que Seguim caminant per la carretera del Prat, blema més important que té la parada és el consideraven que es tracta d’un problema greu els plans per construir el carril bici, que al cap fins arribar al carrer Mineria. Allà girem cap a moment en que els de manteniment han de dels dies va resultar inviable per les arrels de les de planificació i creuen que s’haurien d’haver Mare de Déu de Port, ja que diu que ens vol col·locar i recollir les bicicletes. Els tècnics vefet els estudis pertinents abans de presentar el palmeres. ensenyar una estació que es va col·locar recent- nen amb un camió per poder transportar les Aprofitant que passem per davant d’una projecte al veïnat. estació de Bicing, li preguntem al vocal de la ment. L’estació de bicing de la que ens parla està bicicletes, però la mida del carrer fa que els Coordinadora si ell n’és usuari. Em respon que a Mare de Déu de Port amb Alts Forns, i ens transportistes només tinguin dues opcions: sí, i que el Bicing és un tema a part a la Mari- explica que aquesta estació abans estava ubica- posar el camió a Alts Forns, aturant el trànsit na, i es repta a si mateix a ensenyar-nos totes da un carrer més enllà, a Foc, però la van haver durant una bona estona, o aparcar el camió les estacions que hi ha al barri, perquè així pu- de treure d’allà a causa de la incorporació de bastant lluny de l’estació i haver de fer viatges guem comprovar que són escasses. En primer la parada de bus de la nova línia V5 que passa per col·locar les bicicletes. Normalment els de manteniment opten per la segona opció, ja que lloc ens remarca que els veïns de Can Clos i el pel barri.

Tot i que es va canviar el lloc de l’estació de és la menys destorba els veïns, però sí la que Polvorí són els més afectats, ja que per disposar de bicicletes s’han de desplaçar fins al Passeig bicicletes, Larrotxa fa èmfasi a la mala ubi- suposa una feina extra.

El vocal de la Coordinadora va insistir en de la Zona Franca o fins Mare de Déu de Port, cació d’aquesta, i no només té un motiu per fet que no els resulta còmode. Vam continuar queixar-se. Primer de tot ens explica que és mostrar-nos zones a prop de Mare de Déu caminant per Alts Forns fins a arribar a l’esta- una zona molt perillosa pels vianants que vo- de Port amb Alts Forns que, segons ell, fossin ció de bicing del carrer Energia. Allà ens expli- len agafar o deixar un bicicle, ja que Alts Forns més accessibles o que destorbessin menys per ca que el principal problema de les estacions és un dels carrers més transitats de tot el bar- poder ubicar una estació de bicing. Un dels ri. L’estació és molt estreta i causa una sensa- exemples que ofereix és la vorera davant d’on Per una altra banda, el carril que va des de d’aquestes bicicletes al barri són la poca capacició d’inseguretat quan els vehicles motoritzats es troba ara mateix la parada de bicicletes, que tat que tenen, argumentant que en hores punta Mineria fins Foc tampoc té data prevista de passen tan a prop. La calçada també és estre- és molt més ampla que l’actual i hi ha espai de les estacions es buiden i costa trobar-hi un veconstrucció, ja que s’ha vist obstaculitzat per la ta i amb la incorporació de l’estacionament el sobres perquè el camió de manteniment pugui hicle, i que en hores no punta passa totalment reclamació de la Direcció General de Trànsit de carrer es col·lapsa més i, per tant sembla més col·locar-se per treure i posar els vehicles. al contrari, el que costa és trobar estacions amb mantenir la reserva d’aparcament que hi ha al caòtic. Després ens comenta que el segon proPer molt que el Bicing fos un tema recurrent places lliures per poder aparcar la bicicleta. llarg de la vorera del carrer Mineria entre Plaal llarg de l’excursió, un altre tema a destacar ça Sara Bernhardt i Plaça de les Matemàtiques, és la falta de carrils bici al barri, com ja hem segons informaven fonts de l’Ajuntament. Així comentat al principi. Larrotxa ens explica que, doncs, el tema de carrils regulats per garantir encara que la Marina és un barri on sí que hi una seguretat viària al ciclista es queda estancat ha bastants carrers de zona 30, on els bicicles als barris de la Marina, almenys de moment. tenen prioritat, gairebé no hi ha carrils bicis Tot i això, quina és la situació actual pels ciregulats on s’asseguri una seguretat viària al clistes al barri? Com es mouen les bicicletes per ciclista. Segons el vocal, la construcció dels la Marina? Ens trobem amb Vicenç Larrotxa, dos carrils bicis planejats hagués fet progressar vocal de Mobilitat de la Coordinadora d’Assomolt la mobilitat sostenible i no contaminant ciacions de Veïns i usuari habitual de la bicial barri. Ara per ara, s’ha d’esperar a que es trocleta, a l’equipament musical de La Bàscula per bi una solució als problemes del carril bici del començar un recorregut pel barri on ens expliPasseig de la Zona Franca, i que es doni la data qui detalladament com és circular en bicicleta de construcció del vial ciclista que enllaça el per la Marina. carrer Mineria amb el carrer del Foc. Fonts de Comencem passejant pel carrer del Foc, on l’Ajuntament, consultades per la Marina maniLarrotxa comenta que el principal problema festen que s’informarà de tots els detalls en la del barri és la mancança de carrils habilitats propera Taula de Mobilitat, que es convocarà pels ciclistes. Quan arribem al Passeig de la durant el mes d’abril. ■ Zona Franca explica detalladament quins són

El Bicing a la Marina té prop de 8 parades, en hores punta costa trobar-hi bicicletes disponibles i en hores no punta costa trobar-hi lloc per aparcar-les.

▶ Mapa dels trajectes de nou carrils bici al barri Districte de Sants Montjuic

Nou punt d’assessorament energètic a la Marina || Alba Domínguez || Redacció

La sala Pepita Casanelles acull “Al barri de la Marina, posem tota l’energia”, l’onzè Punt d’Assesorament Energètic (PAE) a la ciutat de Barcelona. Es tracta d’un projecte pilot que té l’objectiu és reforçar la detecció de la pobresa energètica i defensar els drets energètics dels veïns de la Marina el Port i la Marina del Prat Vermell. També pretén desenvolupar accions desenvolupades a les característiques socioeconòmiques del barri.

En aquest projecte participen una cinquantena

de serveis i entitats, entre els quals es troben les biblioteques, els casals de gent gran, l’Ateneu l’Engranatge o els centres d’atenció primària. Tots ells reben formació sobre els drets energètics a través de l’entitat El Risell, per tal de poder assessorar i sensibilitzar el veïnat sobre els subministraments bàsics (aigua, gas, llum). En els primers 15 dies del seu funcionament, el punt ha rebut una cinquantena de visites.

El finançament de la campanya prové de la Ma-

rató d’Estalvi Energètic, una iniciativa que es va realitzar durant el mes de febrer i que es va desenvolupar a 47 edificis municipals per conscienciar sobre el ús del consum d’energia.

El projecte pilot tindrà una durada de sis mesos i s’avaluarà periòdicament. A més a més, es podria ampliar a altres barris amb vulnerabilitat energètica. Durant el primer any de servei, els punts d’assessorament energètic ha ates 23.000 persones i han evitat 5.020 talls de subministrament. ■

4

ECONOMIA SOCIAL

Abril 2018 // www.lamarina.cat

Impuls als projectes cooperatius Projecte Tata Inti: joc lliure i d’Economia Social i Solidària creativitat per a la petita infància Una cooperativa d’ensenyament i altres iniciatives de Sants aterren a la Marina

|| Elena Domínguez || Redacció

Rafel Vidal

|| Elena Domínguez || Redacció Existeix una altra manera de fer i entendre l’economia, és el que es coneix com Economia Social i Solidària (ESS). Està formada per cooperatives que es basen en els valors de la col·laboració i l’autogestió per tal de proporcionar serveis equitatius i productes respectuosos amb el medi ambient. El seu objectiu principal és satisfer les demandes de les persones per sobre dels beneficis.

La Marina compta amb algunes iniciatives d’economia social i solidaria, entre les que destaca CoopEduca, una cooperativa d’ensenyament. El projecte es va crear l’any 2014 per quatre persones que estaven a l’atur amb la intenció d’oferir un servei al barri de reforç escolar.

L’Ateneu l’Engranatge, cedeix part del seu espai a la cooperativa perquè puguin desenvolupar les activitats. Actualment està format per uns 8 professors que donen classes particulars, tant individuals com col·lectives, a estudiants de primària, secundària o fins i tot batxillerat i FP. Des de la cooperativa manifesten que sempre intenten que els preus siguin accessibles per tothom i disposen de diverses tarifes. Els preus van des dels nou euros fins els 7.25, depenent si es tracta d’una classe individual o col·lectiva, amb un màxim de tres alumnes. El reforç normalment es realitza durant les tardes, però hi ha flexibilitat d’horaris per adaptar-se a les necessitats dels estudiants.

A més a més, des de l’Engranatge també participen amb altres projectes d’economia social i solidària d’altres barris com seria el cas de l’Economat social o l’Aula d’Idiomes.

Per una banda, l’Economat social del barri de Sants és una cooperativa de consum que ven productes ecològics i de proximitat a un preu molt semblant al del mercat. Des de fa una any que s’ha arribat a un acord perquè la gent de Zona Franca que sigui pugui comprar els productes a una pàgina web i anar-los a recollir a l’ Ateneu del barri.

Aquesta iniciativa dona una solució davant de la dificultat de trobar botigues dedicades a la venda de productes ecològics al barri.

Per una altra banda, l’aula d’idiomes que ells mateixos a la seva pàgina web es defineixen com “un projecte lingüístic cooperatiu que combina l’aprenentatge de llengües amb la crítica i la reflexió”. Es realitza en col·laboració amb l’Associació Roig Cultura, a l’Ateneu Roig de Gràcia i ofereixen tallers en 11 llengües diferents (alemany, anglès, àrab, castellà, català, euskera, francès, gallec, italià, occità i portuguès). Actualment es treballa perquè el projecte tingui presència al barri, pel que s’ha d’aconseguir que grups d’un mínim de quatre persones reclamin l’activitat.

Fira de projectes cooperatius a La Marina.

L’Ateneu Engranatge organitzarà una fira en la que participaran projectes cooperatius a La Plaça de La Marina el 26 de maig per tal de visibilitzar i desenvolupar l’economia social i solidària al barri. La intenció és que els diferents projectes estiguin en contacte entre ells i es coneguin i també que la gent vegi que el model cooperatiu funciona, és real i que a més crea llocs de treball, va emfatitzar, Xavier González, membre de l’entitat i un dels responsable de l’organització. ■

El projecte Tata Inti és un grup de criança itinerant que es va iniciar el passat 5 de març al barri de La Marina i que estarà present fins al juny per oferir un servei gratuït a famílies amb nadons de 0 a 3 anys que no estan escolaritzats. L’objectiu del projecte és donar una presència real al carrer al joc lliure en la petita infància, i també crear un lloc de trobada entre famílies i que aquestes desenvolupin un vincle saludable amb els seus nadons.

Tata Inti crea un espai construït amb total llibertat en el qual es posa en pràctica el joc lliure. És a dir, els nadons juguen al que volen i com volen. L’espai està delimitat per quatre carpes i tanques, i està cobert per gespa artificial. Els més petits disposen de material versàtil com cordes o suro perquè desenvolupin la seva creativitat i també hi ha una part de transports com trens, cotxes de fusta o un joc gegant de construcció. L’adult és una figura que no intervé, té una actitud d’escolta, simplement està per vigilar-lo, però ha d’estar present, ja que no poden deixar els seus fills o filles i marxar, perquè no és un servei clàssic de guarderia.

L’activitat es realitza en dos llocs diferents: els dilluns a la Plaça Falset de 10 a 13 hores i els dimarts a la mateixa hora als Jardins dels Drets Humans. En cas de pluja, no es cancel· la sinó que es trasllada a un local tancat, els dilluns al local Imagina’t i els dimarts a la sala Pepita Cassanelles.

El fet d’estar al carrer i poder jugar a l’aire lliure és una aposta per recuperar l’espai públic i que els més petits puguin utilitzar aquest espai per desenvolupar-se mitjançant jocs.

A l’Octubre, Tata Inti, va venir a presentar el projecte al barri i van entrar en contacte amb la TIAF, la Taula 03 i la Taula d’Habilitats Parentals per debatre on podia tenir més ca-

▶ Tata Inti a Plaça Falset

buda i sentit la iniciativa. Des del principi van optar per la Plaça Falset com un espai òptim per desenvolupar el projecte per la manca de dinamització i de projectes. El segon itinerari no estava clar i van decidir crear una enquesta participativa, en la que la gent del barri va votar i finalment van decidir Els Jardins dels Drets Humans com a segon espai.

El fet d’estar al carrer i poder jugar a l’aire lliure és una aposta per recuperar l’espai públic i que els més petits puguin utilitzarlo per desenvolupar-se mitjançant jocs.

“Falten activitats pels més petits, és cert que hi ha activitats als barris pels infants, però la petita infància està molt invisibilitzada i el nostre repte és posar-ho al carrer, escoltar les mares i que tinguin espais de joc adaptats a les seves necessitats”, ens explica la Mercè Aranda, de l’Associació Tata Inti.

Per aquest motiu, volen portar aquest espai de joc a buit barris de Barcelona amb rendes baixes. És per això que s’ha creat el matchfunding Bosquet Urbà en el que la gent pot participar fent donacions perquè el projecte es desenvolupi i arribi a altres barris.

Tata Inti és una Associació sense ànim de lucre creada a Barcelona a l’abril 2014. La proposta va nèixer gràcies a l’emprenedoria i voluntat de dues mares co-fundadores, responent a la necessitat de donar vida a un projecte on criar i acompanyar a la petita infància sota una mirada respectuosa al barri de Sants. ■

Abril 2018 // www.lamarina.cat

PUBLICITAT

5

OPINIÓ

Abril 2018 // www.lamarina.cat

A les nostres xarxes Desacord en la construcció de les pistes de basquet i voleibol a Can Farrero Mireia Garcia Aguiló: Patis oberts a les escoles!!!qui vulgui jugar que aprofiti aquestes instal·lacions!!i els diners destinats a les noves pistes...que els destinin a renovar els patis de les escoles públiques del barri...que estan fets una merda. Per exemple escola Ramon Casas...o a fer una piscina municipal al barri...que no en tenim.

Teresa López: La de la Mediterrània es va treure per les queixes de les veïnes.

Que, com vosaltres ara, no volen joves jugant a sota de casa seva. Totes exigim serveis però no els volem a prop de casa, vés per on!

Les arrels de les palmeres del Passeig de la Zona Franca impedeixen la construcció del carril bici Juan Luis Castillo: Jajajaj menudos técnicos ahora se dan cuenta cuando ya lo tienen todo preparado, ya que no se hacen estudios de las coses, así nos va.

Es como cuando arreglan una calle. A la semana viene otra empresa y hace un agujero por algún motivo.

La Marina CAT

@lamarinacat

Enverinament de gossos a Can Sabaté

Manca d’equipament públic i gratuït on fer esport a la Marina

L

es entitats i col·lectius sotasignats volem fer públic el nostre posicionament a favor de les pistes de basquet i voleibol que l’ajuntament vol instal·lar

a Can Farrero.

1. Davant de la més que evident manca d’equipament públic i gratuït on fer esport al barri, una realitat que afecta especialment a joves i adolescents, que en molts casos no poden fer front a les tarifes de la Bàscula i el poliesportiu, entenem que és necessària la instal·lació de pistes obertes i de qualitat.

2. És inacceptable la situació actual on, no només tenim pocs espais esportius, sinó que, a més a més, no estan preparades i fins i tot són perilloses. L’exemple més clar és la ‘pista’ de bàsquet de Can Farrero, que és de sorra i irregular, cosa que fa que sigui impossible jugar en condicions i perfecte per trencar-se un turmell. És necessari que els espais estiguin

Convindria plantejar una pujada lineal de les pensions

preparats per la pràctica òptima.

3. Entenem que s’ha de treballar per facilitar l’accés i per promoure la pràctica d’esport per a tothom, com a eina d’esbarjo i, més important encara, de salut. Per això demanem que no només s’instal·lin les pistes sinó que, a més a més, des de l’ajuntament es facin activitats per dinamitzar l’espai i evitar que caigui en el desús o s’utilitzi de forma inadequada.

4. Les pistes no són les úniques instal·lacions esportives necessàries. L’ampliació del poliesportiu del carrer Energia, una piscina pública o unes barres on fer cal·listènia, són exemples d’equipament necessari per fer front a la manca que pateix el barri en aquest àmbit. ■

P

oques o cap opinió s'ha escoltat al debat sobre les pensions el tema de si és coherent el fet que pugessin, al marge del percentatge d'IPC, tenint en compte un càlcul lineal i no per percentual. Si, per exemple, una persona cobrés per la seva pensió1.400€, i pugés el cost

V

eïns denuncien que hi ha hagut un intent d'enverinament de gossos al parc de Can Sabaté. Es van trobar trossos de carns enverinats, tallats i repartits per tot el parc amb la intenció, segons els veïns, que els gossos els mengessin. Un altre mètode que denuncien els veïns són entrepans de salsitxa, que contenen un veí en forma de píndola. Als veïns, a més dels gossos, els preocupa que cap dels nens que solen jugar al parc puguin, accidentalment, digerir-los.

Elena García

de vida un 2%, i ho apliquessin a la pensió, passaria a cobrar 28€ més. En canvi, una altra persona que solament cobrés 600 pujaria només 12€. Per descomptat que és just que el que ha cotitzat més, cobri més, però no seria més raonable i generós que, per pal·liar una mica la bretxa social, fos lineal?

Ramiro L. Grimau

La Marina agraeix les cartes dels lectors. Totes les cartes hauran d'anar signades, tenir una extensió no superior a 10 línies, l'adreça i el telèfon. La publicació es reserva el dret de resumir o extractar-ne el contingut. Fes-nos arribar la teva opinió al correu: redaccio@lamarina.cat

La gent opina Joel Pellejà,

21 anys Estudiant INS La Mercè “La gestió que s’ha fet dels diners de les pensions és vergonyosa. Si l’administració és deficitària és perquè el govern ho ha fet malament i no perquè realment no siguin sostenibles. S’inverteixen milions en autopistes o deutes de bancs, però els ciutadans on som per a ells? ”

Creu que s’hauria de treballar més per garantir el sistema públic de pensions?

Manel Carrasco, 21 anys Estudiant INS La Mercè

“Mantenir el sistema públic de pensions és molt important, ja que és indispensable, l’única solució és canviar els polítics i posar altres més competents.”

Alba Domínguez, 21 anys Estudiant UAB

“És important que el sistema de pensions sigui públic i ho segueixi sent, que no es privatitzin perquè l’Estat ha de garantir el benestar dels futurs jubilats.

No val l’excusa que no hi ha diners, les pensions les han pagat els jubilats mentre han estat treballant tota la seva vida.”

Jofre Chavarri,

22 anys Estudiant INS La Mercè “Sí, però per poder-les mantenir penso que s’hauria de llençar a la paperera tots els corruptes que tenim ara per poder començar a fer bones polítiques de gestió, si seguim així, nosaltres no veurem ni un euro.”

Gerard Puig,

19 anys Estudiant CP Villar “Mantenir aquest sistema públic és del més important per garantir l’estat del benestar, gastant-se els diners en armes i macro-operacions policials sense sentit mai es podrà ajudar a un bon desenvolupament de les polítiques realment importants per la ciutadania.”

La Marina ni comparteix ni es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors

6

OPINIÓ

Abril 2018 // www.lamarina.cat

L'acomodador

El jardí

Punts de vista

Juan Bibian

Xavier Sanz

Marc Guallar

Elisa y el pez

Joves mirades

Pacte entre Ajuntament i veïns de Can Farrero

La Marina ni comparteix ni es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors

"

La forma de l'aigua”, és una pel·lícula sobre com connectarse amb l'altre; sobre enamorar-se d'aquell de qui se suposa que un no s’ha d'enamorar. Aquesta pel·lícula va ser concebuda com un antídot contra el cinisme i la desconnexió que experimentem avui”, ha dit el seu director, el mexicà Guillermo Del Toro,. De la mateixa manera que, quan en la pel·lícula aquesta sort d'al·legat en favor de la diversitat s'imposa sobre el curiós relat d'amor entre la noia i l'home-pescat, ens oblidem una mica del romanç originari entre un cineasta cinèfil i una pel·lícula de sèrie B de la seva infància, “La dona i el monstre” i se'ns retorna mecànicament a l'agenda social i política del present. Amb més mitjans que aquella, més serietat, amb un gran sentit de la responsabilitat, amb innegable inventiva visual, però

sense tanta passió per la narració, sense tant encant.

Aquesta és la trama d'aquest film guanyador dels 4 Oscars més importants aquest mateix any: Elisa treballa en uns laboratoris secrets del govern d'Estats Units.

Aquí tenen i torturen a un home amfibi portat de l'Amazones, on era considerat un déu. Succeeix en els anys 60, per la qual cosa l'home amfibi serà punt d'enfrontament segons la Guerra Freda de llavors, perquè també els soviètics volen aquest home-peix.

Amb definit matís polític i amb específic text en contra de l'experimentació feixista, entre altres detalls, aviat el film esdevé en una misteriosa, sincera i noble història d'amor entre Elisa i l'home amfibi.

Ciència ficció, si, però alhora un cant al mestissatge, a la diferència , a l'amor sense barreres ni normes , en suma. ■

C

osta molt arribar als joves, ens és molt complicat connectar-hi i saber què volen; respondre a les seves expectatives i necessitats. Aquesta frase és un resum de les inquietuds de diversos especialistes en polítiques públiques que aquests dies analitzaven com es poden construir propostes pels joves menors de 30 anys.

La idea de “connectar” amb el jovent és antiga, de fet, és tan antiga com la societat de consum quan els joves van esdevenir objecte del marketing comercial.

En el cas que ens ocupa, es tracta de saber interpretar quin són els seus neguits i preocupacions per oferir-los propostes; per fer polítiques pels joves. I aquí està, des del meu modest punt de vista; l’error. No cal fer polítiques pels joves sinó polítiques amb els joves; convertir-los en protagonistes de les seves decisions i gestors de les seves iniciatives.

Només si entenem els seus llenguatges i la seva mirada de la societat que ens envolta, podrem arribar a intuir què pensen, què senten i com entenen ells els reptes de futur. Acceptem que ells han de ser protagonistes del seu futur i, com a mínim, coprotagonistes amb nosaltres del present.

Els joves aporten noves idees i noves mirades; un capital que no podem menysprear. ■

7

Carreró sense sortida

L

a situació que estem vivint aquests últims dies, ens demostren clarament que hem entrat en un carreró sense sortida, i la situació sembla que no anirà a millor.

Els uns, instal·lats en la crida perpetua per omplir carrers, els altres, polititzant la justícia i fent de les seves, sabent que només afegeixen tensió a una ciutadania clarament fracturada.

Es hora de parar-nos un moment. Si veritablement ens estimem els uns als altres com es diu, hauríem de començar a adonar-nos que tot això ens està deixant la pitjor de les imatges, nosaltres mateixos, la ciutadania, fracturada per la irresponsabilitat d’aquells als qui traspassem la nostra “confiança” per dirigir el país. I parlo en plural, perquè això que esta passant, ens afecta a totes i tots, pensem el que pensem.

Les no investidures viscudes, les tensions al carrer amb la policia... tot el que estem vivint, només servirà per seguir augmentat una tensió que hauria d’anar de baixa. Hem de sortir del carreró tenint en compte que el grau de dolor serà molt gran, i sobretot, tenint en compte que s’ha fracassat per totes les parts i s’ha fet un mal de grans magnituds. Es moment per reflexionar si veritablement està servint tot això i alhora com sortim d’un carreró estret i sense sortida, on només ens queda una paret per fer-nos tot el mal possible. ■

8

ACTUALITAT

Abril 2018 // www.lamarina.cat

La mirada dels set consellers portaveus del districte de Sants-Montjuïc sobre un

mateix tema

Com valora les iniciatives per combatre la pobresa energètica al barri?

Esther Pérez Barcelona. Llicenciada en Ciències de la Informació, Postgrau en Anàlisi del Capitalisme Contemporani. Consellera de La Marina.

Aproximar el punt d’atenció a la MaSergi Sarri rina ha suposat assessorar i garantir els serveis en molts més casos Jordi Fexas Barcelona. Enginyer Tècnic Aeronàutic i Màster en dels que havien arribat fins el Gestió Aeronàutica. Amant de la poesia i la llibertat.

Barcelona. Llic. en Història. Activista somoment a la única oficina cial i polític. Ciutadà compromès amb el del districte. Implicar la Ens sembla positiu que el Districte faci passes per moviment veïnal i associatiu. comunitat en la detecció descentralitzar l’oficina energètica de Sants-Montjuïc i l’acompanyament a Combatre la pobresa energètica és una lluita a la Marina, apropant al veïnat els serveis que ofereix les persones és bàsic per conquerir drets, que com a societat hem al respecte. Caldrà fer un seguiment de la prova també per conscid’entomar plegats i continuar treballant fins que pilot i veure si realment té un impacte real enciar-nos dels els drets fonamentals al nostre país i a la seva caabans d’estendre l’experiència a la resta nostres drets. pital siguin respectats. Les iniciatives estan bé de barris però són insuficients, doncs ens cal una llei aplicable, i no al Constitucional

David Labrador Barcelona. Llicenciat en Història.

Conseller Portaveu del Districte de Sants Montjuïc.

Albert Deusedes Barcelona. Primer Secretari de PSC Sants-Montjuïc, afiliat a UGT i soci de Médicos sin Fronteras.

Tota mesura més de proximitat per combatre la pobresa energètica és molt benvinguda i trobem que és un encert. La única pega que hi trobem és que la mesura creiem que va més encaminada cap a la detecció de casos i diagnòstic, i potser es queda curta en la solució dels problemes i casos detectats.

Tot i així la valorem positivament.

José Antonio

Calleja

Funcionari de la Generalitat. Llicenciat en Criminologia i Diplomat en Recerca Privada. President del PP Sants-Montjuïc.

Incrementar els ajuts ja que al 2017 es van reduir un 14% per part de l´Ajuntament. Destinar diners a la tarificació social de l´aigua i transferir als ajuntaments els diners pressupostats, cosa que tampoc es va fer al 2017, així com incrementar els ajuts als talls de subministraments bàsics. Hem de vetllar perquè els pressupostos i les partides socials es compleixin.

Per Cs és important combatre la pobresa energètica; per això esperem que no passi al que va passar a l’AMB l’any 2016 on, de les dues partides destinades a pal· liar-la, només es van executar 670.000 euros (46%) del milió i mig pressupostat en una i 1.120.000 d'euros (28%) dels quasi quatre milions de l’altra.

Neus Roca Veïnada d’Hostafrancs, «sensefiltres», amb la convicció de la cooperació i la cura com a forma de treball.

A barris on les dades evidencien dificultats per assolir els mínims dignes per a la vida és imprescindible que els governs prenguin la iniciativa. Apostar pel ric i viu teixit comercial i veïnal per acostar els recursos institucionals, no només és exercir una responsabilitat, és també posar al centre els valors reals.

Vols proposar preguntes als consellers? Escriu a les nostres xarxes socials, al nostre web www.lamarina.cat o fes un correu a redaccio@lamarina.cat

PUBLICITAT / ACTUALITAT

Abril 2018 // www.lamarina.cat

at els Han retir ran ors de G contenid ls carrers ee Via, entr ísica, que iF Química ls el pas de impedia vehicles. rcia Elena Ga 18 15/02/

el banc n de lloc Trasllade ple de brutícia avia la que hi h plaça de ms a la lo o rers r a c dels c ls e da entre a i Mare cantona ld Ruiz d’A , ia r e Fon Port. e d de Déu rrell Neus Bo 16 10/09/

tàl·lica erta me de Una cob al Passeig l ubicada a , a Franc la Zona ita p e P la e la Sa d t a st e o c ca p rill as provo Casanell vianants. des pels de caigu rrell Neus Bo 18 4 0 20/ /

9

t per enverina ar Menjar oc o r pot p v nes a gossos ne i s n e s als n incident n al parc de e que jugu até Can Sab ri) .6 del dia (vegeu p rcía Elena Ga 18 / 3 0 / 5 1

Continuem vigilant una per una les sol·licituds fetes per tot el veïnat.

Encara falta la teva.

Truca'ns al 932965007 Il·lustració: Daniel Navarro

10 TEMA DEL MES || Yohany Limpias || Redacció

Abril 2018 // www.lamarina.cat

La indignac Cinc veus del barri sobre la m

Són la generació que va viure la transició política, cultural i el salt econòmic cap a l’estabilitat del país

Encarna Martínez Veïna de Can Clos, té una pensió de 400 euros. Als 10 anys va començar a treballar fent feines a diferent cases i allà on la cridessin. Cap dels seus contractants la va assegurar, tret d’un període de prop de 10 anys que va treballar a una empresa de l’Espanya Industrial.

Nascuda a un poble de Múrcia, va arribar a les barraques que eren a la Diagonal, juntament amb sis germans i els pares, quan tenia set anys. Després, els van donar un habitatge petit, segons recorda, a Can Clos. Ni ella ni els seus germans van poder anar a escola. La seva vida va ser treballar. Ara és separada i té cinc fills; un d’ells va morir enganxat a la droga, com milers i milers de joves d’una generació. Viu amb dos dels seus fills: una és mare soltera i treballa per aportar a la casa, mentre l’Encarna li ajuda a tenir cura del nen i l’altre fill és malalt.

A més de la pensió, rep 300 euros del seu exmarit perquè un jutge així ho va sentenciar. “No sé com arribo a fi de mes, però no en tinc cap altra opció”, diu. Té un pis de propietat, que va aconseguir mitjançant un pla d’habitatge públic. “Llavors es donava el material de construcció i els veïns hi posaven la mà d’obra”. Després el complementaven pagant un lloguer mensual fins a finalitzar la compra.

“M’han apujat dos euros la pensió. Això només dóna per una barra de pa. Malament.

Hi ha estones i dies que estic amoïnada perquè no arribo. Hi ha coses a casa que a vegades s’han d’arreglar i no hi ha manera de poder-ho fer. Sento ràbia i impotència cada vegada que veig com actuen els polítics”. ■

Marcelino Martínez Veí de Plus Ultra, vidu, té 88 anys i una pensió de 1.025 euros. També té un pis de propietat, herència del seus sogres. Va treballar en la construcció des de 1947 fins a 1990, prop de 43 anys. Té 4 fills, 7 néts i 5 besnéts.

Viu amb un dels seus fills, que treballa per hores i guanya prop de 300 euros al mes. A més, de tant en tant sempre ha d’auxiliar a algun dels fills, amb el col·legi dels nens o pel menjar. Fa malabars per arribar a fi de mes.

Les factures del cadastre, el llum, l’aigua, el telèfon i la farmàcia se li enduen una bona part del pressupost. Quan li preguntem per la salut, capcineja i respon: “millor et dic el què no tinc”. Pren 11 pastilles diàries. Fa uns mesos va tenir una embòlia i té problemes de mobilitat. Els peus i les cames se li inflen. La seva alimentació es basa en llenties i cigrons. Riu quan li pregunten per la carn i el peix: “no et puc mentir, mengem una vegada al mes peix congelat i la carn fa molt de temps que no la veiem”.

“Cony que facin alguna cosa, no pot ser aquesta pujada que han fet”, deixa anar amb ràbia quan li preguntem què significa per a ells l’augment que ha fet el govern. “Primer te n’alegres, quan diuen que han fet la pujada, però quan veus quant, dius hòstia! Ni tres euros!, en el meu cas.

Està convençut que s’ha de reclamar i diu sentir molt enuig davant del televisor perquè la seva malaltia no li permet participar de les manifestacions: “Sentir la gent gran com jo que no pot ni menjar i que a vegades no li arriba ni per a pagar el pis on viu, fa molta ràbia” ■

info 1

Abril 2018 // www.tiaflm.org

info

El Drag et duu les recomanacions literàries per aquest St. Jordi pàg.3

Abril 2018 / SUPLEMENT ESPECIAL / Nº 43

Coneix la MiniBiblioteca de l'Imagina't pàg.2

L'Escola Can Clos ens convida a conèixer l'Univers pàg.3

Nota Editorial

Foment de la lectura a la Biblioteca Francesc Candel A la biblioteca Francesc Candel creiem que el foment de la lectura en els nostres nens és molt important perquè esdevinguin ciutadans preparats per decidir millor i en definitiva més lliures.

Els nens comencen a llegir des de molt petits, i quan descobreixen la lectura és un moment màgic que hem d’aprofitar des de casa i com no des de la biblioteca. És per aquest motiu que des de la biblioteca oferim activitats per acomplir aquest objectiu.

Iniciem aquest cicle d’una manera lúdica amb les hores del conte, on les històries s’escapen dels llibres i prenen forma a través d’un narrador.

També ho fem des d’una manera més individualitzada, amb el programa LEXCIT, adreçat a nens de primària. Aquesta activitat funciona gràcies a voluntaris que acompanyen als infants a la lectura

Ja tenim guanyadors/es del VisualSound pàg.4

i s’ha constatat que els nens que participen en aquest programa posteriorment milloren els resultats a l’escola. Amb aquest programa han après a entendre el que llegeixen, cosa que abans no feien.

Comptem també des del mes de gener del 2018 amb un club de lectura infantil, on un cop al mes els participants es troben i comparteixen plegats la mateixa lectura d’una manera divertida i sorprenent.

I per acabar també participem en el projecte Menjallibres, un programa adreçat a fomentar la lectura a alumnes de primària d’una manera lúdica i informal.

Així que esperem que els nens passin per la biblioteca i descobreixin un món ple d’històries fascinants a través de la lectura.

Biblioteca Francesc Candel

info

2

Abril 2018 // www.tiaflm.org

DRUM CIRCLE PER CONCLOURE LA SEGONA EDICIÓ DEL “TALLER 6ÈSO”

El dia 12 de març els alumnes de 6è de Primària de les escoles BARKENO, ENRIC GRANADOS i EL POLVORÍ, van celebrar a la sala gran de l’espai musical «La Bàscula» la Cloenda dels «Tallers 6èso (de 6è a la ESO)», un Programa Educatiu que s’està oferint des del curs 2016-17 a l’alumnat de 6è de Primària de les escoles dels barris de La Marina.

En aquests tallers, dinamitzats per l’equip d’Educadores Socials del Centre de Serveis Socials de La Marina, es treballen —mitjançant el joc i dinàmiques de reflexió— temes com l’autoestima, la gestió de les emocions, la resolució de conflictes, i les expectatives i pors del pas a la ESO. A l’acte de Cloenda, totes tres escoles van col·laborar en un DRUM

CIRCLE. En aquesta divertida activitat es van fer jocs musicals amb instruments de percussió i es va generar un espai de cohesió grupal on es van trobar per primera vegada alumnes que compartiran l’ESO els curs vinent.

La valoració d’aquesta segona edició del «Taller 6èso» per part de totes les parts implicades (alumnes, professorat i equip educatiu del CSS La Marina) ha estat molt positiva. De cara al curs vinent es preveu poder oferir aquest Programa Educatiu a altres escoles de La Marina que estiguin interessades.

Serveis Socials de La Marina

LA MINIBIBLIOTECA DE L'IMAGINA'T Web: www.tiaflm.org A/e: taflm.suplement@gmail.com Adreça: La Bàscula Espai Musical C. Foc, 128, 1a planta 08038 Barcelona Tel. 93.965.007 Consell de redacció: Grup de comunicació de la TIAF

-Districte Sants-Montjuïc Direcció de Serveis a les Persones i al Territori: Teresa Esteve i Amor González.

-Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL): Joan Barutel.

-Elisenda Gellida (Tècnica de Suport TIAF) -Assessors TIAF: Sergio Suárez (Parafernalia) i José Manuel Alonso (ITER-BSO).

-Ascensión Díez (Llevadora CAP Carles Ribas).

-Sergi Delfa (Espai Jove la Bàscula).

-Raquel Gallardo (Agència de Salut Pública).

-Marta Bosch (G.T. Habilitats Parentals).

-Encarna Medina (Treballadora Social CAP Carles Ribas).

Edició i maquetació: Man Hoh Tang Impressió: GestXXI Tirada: 6.000 exemplars Distribució gratuïta

A Sant Jordi del 2014, els nens que assistien a l'Imagina't a l'AVV Eduardo Aunós, van fer diverses peticions, entre elles la de tenir una biblioteca al barri per fer els deures. És així, que en aquest mateix any amb l'entrada de Víctor Torres al projecte, vam començar a treballar en aquesta direcció, a més de continuar amb el Taller de Plàstica.

Ara, pocs dies abans de Sant Jordi del 2018, no només està consolidada la miniBiblioteca dins del barri, sinó que l'Imagina't té casa pròpia. Agraïm tant al Sr. Cortés, com als veïns i veïnes del barri de la Marina del Prat Vermell la possibilitat de funcionar allà tots aquests anys. Agraïm així mateix a Amor González, tècnica del districte de Sants-Montjuïc per la seva confiança, la seva sensibilitat i suport en tot aquest temps.

La nova casa de l'Imagina't està al carrer Sovelles cantonada amb carrer Ulldecona i ara disposem de noves àrees. La miniBiblioteca forma part de l'Espai Obert, juntament amb l'àrea de Psicomotricitat. Allà vam rebre a nens, nenes i adolescents entre les 16 i les 19:30 h, els dimarts, dimecres i dijous. La característica de l'Espai Obert és que pots entrar i sortir quan vulguis, dins de l'horari establert. Els nens i nenes que encara no han complert els sis anys, hauran de venir acompanyats d'un adult, que també està convidat a desenvolupar alguna activitat del seu gust, dins de les que oferim a la miniBiblioteca o proposar alguna altra.

A la miniBiblioteca pots apropar-te i trobar molta diversitat de llibres, segur que algun d'ells t'atrapa. Tenim

un servei de préstec, així que podràs emportar-te el llibre que escullis, a casa per uns dies. A més de venir a llegir, pots venir a dibuixar, a escriure i a fer els deures.

T'oferim també una varietat de jocs de taula com trencaclosques, jocs de memòria, escacs, dòmino, llecs. Pots proposar-nos també noves activitats a desenvolupar en els nostres espais. Veurem en cada cas si és possible i com organitzar-les. De cara al bon temps, també farem propostes de joc al carrer, com la xarranca, el tres en ratlla i altres diferents.

Una activitat a la qual et convidem especialment a venir, és la lectura mensual de contes, a la fi de cada mes.

Acostumen a venir persones voluntàries diferents a llegir-nos els contes de sempre o nous i desconeguts.

Al mes d'abril la nostra lectura serà el dimarts 24, aprofitant el dia de Sant Jordi. Tindrem a més una exposició sobre els treballs realitzats enguany. T'esperem el dimarts 24 d'abril a les 18 h, a l'Imagina't.

Equip Imagina't

info 3

Abril 2018 // www.tiaflm.org

RECOMANACIONS PER UN SANT JORDI DE LLETRES Podries

Joana Raspall- Ignasi Blanch Editorial Takatuka. Edat 8-10 anys Un deliciós àlbum d’un senzill poema de la Joana Raspall esplèndidament il·lustrat per Ignasi Blanch. Un poema que vol promoure l’empatia i la solidaritat vers als altres.

Train Kids

Dirk Reinhardt Pagès Editors És una novel·la per a joves que explica, amb fortes dosis de realisme i de valors, les duríssimes condicions de vida dels 50.000 joves que cada any abandonen el seu país d’origen (Guatemala, Hondures i el Salvador) i creuen Mèxic en tren amb l’objectiu d’arribar als Estats Units.

El Plan de alimentación para bebés y niños pequeños: 200 recetas rápidas, nutritivas y apetitosas: de 0 a 3 años Annabel Karmel Editorial Takatuka. Edat 8-10 anys

Llibre per innovar saludablement en l’alimentació dels més petits de la casa.

Biblioteca Francesc Candel

SETMANA CULTURAL: L’UNIVERS la que estem realment satisfetes per la incidència que té sobre els nostres alumnes.

El primer dia, en arribar a l’escola, vam trobar una sorpresa que ens convidava a viure una aventura galàctica tota la setmana. Cada cicle ha descobert aspectes del nostre Univers a través de diferents activitats: creació d’ombres xineses a través de contes relacionats amb el tema, visualització de pel·lícules i documentals, descoberta de dades bibliogràfiques de científics famosos, simulacions de les diferents fases lunars, comparacions de la mida dels planetes amb objectes propers, entre d’altres...

També hem gaudit molt amb els tres tallers intercicles que hem realitzat conjuntament amb companys i companyes de P3 fins a 6è. En un d’aquests tallers s’ha reproduït el nostre Sistema Solar; en un altre, s’han treballat les constel·lacions i cadascú n’ha pogut crear la seva pròpia, en el tercer taller hem elaborat un coet i l’hem enlairat al pati de l’escola.

Cap al final de la setmana, es va instal·lar un Planetari a l’escola on vam poder observar les constel·lacions treballades als tallers i reconèixer els diferents planetes del Sistema Solar, a més de com és el dia i la nit en altres indrets del món.

Un curs més, l’escola s’ha vestit de gala i sota el tema de L’UNIVERS alumnes i mestres hem treballat per aprendre més enllà de la nostra galàxia. Durant tota la setmana tot el centre ha treballat un projecte interdisciplinari de caire competencial, amb una valoració molt positiva per part de tots els agents implicats. És una setmana de treball diferent i de

La curiositat dels nens i nenes és la que ha marcat el ritme d’aquesta Setmana Cultural que va finalitzar amb la realització d’un concurs estel· lar... “A jugar”, on des dels més petits als més grans vam participar fent servir tots aquells conceptes nous que havien aprés. Cada agrupació es va posar un nom que tingués relació amb l’Univers. Es van proposar sis proves a resoldre: endevinalles, pictionary, mímica, cançons, trencaclosques i curiositats.

Per acabar, ratifiquem any rere any, la realització de la Setmana Cultural com una activitat molt engrescadora i enriquidora en tots els aspectes.

Ha estat una gran experiència!!!

Escola Can Clos

4

info INFO JOVE, les notícies de l’Espai Jove la Bàscula

LA BÀSCULA, MÚSICA I TALLERS L’escola taller de música de l’Espai Jove La Bàscula fa molts anys que aplega moltes persones que gaudeixen de l’oferta de tallers en l’àmbit musical. A més a més, aquests tallers ofereixen coneixement tècnic per part d’un professorat altament qualificat i en petit grup, per tal de facilitar la personalització i l’aprenentatge profund. Cada trimestre els alumnes pugen a escenari i ens mostren tot l’après durant el trimestre, a la vegada que viuen la posada en escena i l’aprenentatge de la música des de la seva vessant més important: el directe. L’alumnat dels taller pot assajar en horaris i espais disponibles així com també gaudir dels combos, entesos com a grups de música, on un alumne de cada taller s’uneix per caminar junts interpretant els seus temes preferits.

D’aquesta iniciativa han sorgit grups que actualment tenen una trajectòria, com per exemple els Scale Dogs, que fins i tot ja han gravat un disc.

Per tant, els tallers musicals no només són una oferta formativa cultural o al voltant de la pedagogia musical, sinó que també generen coneixença i xarxes entre l’alumnat. Per entendre-ho millor, preguntem a dos alumnes dels tallers que també participen dels combos: l’Adriel Filon, guitarrista i Ferran Arméstar, baixista i cantant.

Què tal el taller d'instrument, que destacaries?

Adriel: El taller de guitarra elèctrica m’agrada molt. Robert (el professor) ensenya molt bé i es nota que sap molt. Tot i que

Abril 2018 // www.tiaflm.org

Segueix-nos a Facebook: Espai Jove La Bàscula

m’agradaria aprofundir més en teoria musical per la diferència de nivell que hi ha a la classe. Tot i això, és un bon mètode per a començar, conèixer gent i tocar amb ells.

Ferran: El taller d'instrument està genial, el que destacaria és les ganes del Martí (el professor) de que aprenguem i ens ho expliqui tot moltíssims cops, s'agraeix molt. El taller de cant també està molt bé i és molt divertit. El que més m’agrada és l’amabilitat de MAdison i els demés alumnes del taller.

Que et semblen els combos?

Adriel: Els combos són increïbles, molt poques vegades he tocat en grup i menys en directe. És molt divertit.

Ferran: Els combos son la millor part de la Bàscula, poder aplicar el que hem aprés en grup és de les més grans satisfaccions de la música. També conèixer gent nova i establir una relació amb la música es molt bonic.

Com vas viure el concert de fi de trimestre?

Adriel: Amb molts nervis! Sobretot al principi. Ve molta gent i això impacta una mica pe`ro si es controlen les cançons que es toquen no hi ha de que preocupar-se.

Ferran: Els concert va ser brutal, encara que tampoc es gegant està molt ben fet i mola moltíssim veure com el que has practicat tot el trimestre surt bé. És genial. M’ho vaig passar “enormement”.

CJ

CONSULTA JOVE FOC

CAP Carles Ribas - Dijous de 17h a 19.30h

SÒNIA:

JOVES CREADORS DE BCN-FESTIVAL VISUAL SOUND Divendres dia 16 ha estat un punt d'inflexió de l'Espai Jove la Bàscula en relació a la cultura audiovisual de Bcn. Ha tingut lloc la gala final del BCN VisualSound Festival, amb una glamurosa entrega de premis als joves guanyadors, creadors d'obres en les categories de ficció, videoclip o documental.

Ha completat la velada una exposició de cartells seleccionats pel concurs del festival, que es va celebrar a finals del 2017.

El nombrós públic assistent va acollir als joves guanyadors amb l'escalfor que també emanava de la conducció de l'esdeveniment, per part de la cia de teatre crític "Nòmades".

Per acabar d'arrodonir-ho els alumnes d'imatge i so de l'IES Montjuïc es van encarregar de la part tècnica. Les comissions de treball han sigut tot un èxit aquest any.

Moltes gràcies a tots!

Hola em dic Sònia i tinc un dubte, sóc bisexual i he tingut relacions sexuals amb una altra noia.

No hem fet servir protecció i voldria saber si m’ha pogut transmetre alguna malaltia, jo crec que com som les dues noies no hi ha perill, però parlant amb altres noies m’han comentat que sí.

La meva pregunta és ¿He de mirar-me o fer-me alguna prova per descartar-ho?  

CONSULTA JOVE FOC:

Hola Sònia, per respondre’t aquesta pregunta és millor que vinguis a veure’m a la tarda jove, dijous de 15 h a 19.30 h, podrem xerra r una estona i depèn del que m’expliquis, veure si és necessari fer-te o no les proves per descartar cap malaltia de transmissió sexual.  

SÒNIA: Gràcies, ens veiem aquest dijous!

 

CONSULTA JOVE FOC: T’espero!  

TEMA DEL MES 11

Abril 2018 // www.lamarina.cat

ió dels avis insa pujada de les pensions

Fotos: Rafel Vidal

La seva vida va estar marcada per tota classe de limitacions i per l’obligació de treballar des que eren nens

Josefa Isande Veïna de Sant Cristòfol, té 74 anys. És casada i té dos fills. Va treballar durant molt de temps fent caixes de cartró, matalassos i també de portera a la SEAT. A totes les seves feines va cotitzar. Actualment té una invalidesa d’un 74%. El seu marit també és pensionista. Va treballar de mecànic de cotxes en règim d’autònom.

Tot dos sumen un ingrés de prop de 1.200 euros. Tenen un pis de propietat i malgrat que mai els ha faltat res, han de tenir molta cura de no passar-se en res.

Com la majoria de jubilats, alguna vegada han hagut d’ajudar els seus fill quan s’han quedat a l’atur.

Josefa es queixa de la “manera de com s’està fent tot”. Diu que no entén bé moltes coses però assegura que de l’economia de casa seva sí que pot parlar. Creu que “de continuar com ara, amb l’augment de riure que s’ha fet”, arribarà un moment que ni tan sols fent tota mena de privacions arribaran. “Cada vegada es pot comprar menys”. Ella, però, és de les que té una mirada més optimista, creu que alguna cosa pot millorar si es fa sentir el cansament que hi

Pedro Sánchez

Francisca Martínez

Veí del Polvorí, té 72 anys, casat, un fill, una filla i tres néts. La seva pensió és de 780 euros. Va començar a treballar quan tenia 14 any a una pastisseria però aviat es va col· locar a un taller fent culleres, ganivets i forquilles. Allà va començar a cotitzar. Als 17 anys va entrar a un laboratori on feien pròtesis dentals. Allà s’hi va estar més de 20 anys fins que el taller va tancar i va haver de fer-se autònom. “ Mai he deixat de treballar, com tampoc vaig deixar de pagar la seguretat social. Des dels 14 anys fins al 65, quan em vaig jubilar”, assegura. A la seva dona no li reconeixen dret a cap ajut ni jubilació perquè va haver de dedicar-se a la casa o a feines que llavors no eren formals.

Pedro comparteix la indignació dels de la seva generació: “Sento que se n’en foten de nosaltres. He participat a totes les manifestacions que he pogut perquè les coses han de canviar. No podem seguir així. Com és possible que un senyor que només va exercir durant set anys a la política li quedi una paga íntegra i a nosaltres, que hem estat cotitzant durant més de 40 anys ens quedi aquesta misèria? Hem arribat a un punt insuportable. A més, quin jubilat no ha de mantenir a cap fill? Gairebé sempre has de donar un cop de mà a algú i a això s’afegeix l’encariment del cost de la vida.

Fa poc la factura elèctrica ha tornat a pujar i així va tot. Necessitem espavilar els polítics. Tota la vida lluitant i treballant per a rebre això? És una vergonya!” ■

Veïna de Can Clos, té 83 anys. Tres filles, sis néts i cinc besnéts”. Va començar a treballar quan només tenia 8 anys. “Tenia cura d’una nena amb mal de Pott i com a sou em donaven de menjar i a vegades ajudaven la meva mare”, explica.

Als 16 anys feia de minyona.

“Això no es cotitzava”, recorda.

“Finalment em vaig casar. El meu marit treballava bé i quan es va jubilar li van assignar mil i pico euros. Ara la meva pensió és de 600€. Per sort tinc el pis en propietat i no tinc deutes, sinó seria impossible.

Això sí, els rebuts de l’aigua i el llum sempre s’emporten un bon tros del pastís. Normalment me’n surto, però les meves filles a vegades m’han d’ajudar per comprar alguna cosa per a la casa”.

“L’augment que ha fet el govern és vergonyós. Què vols que et digui?

No pot ser que amb l’edat que tenim encara haguem de sortir a manifestar-nos. A qui se li acudeix això? No hi ha dret, no podem viure així! Al pas que anem crec que les meves filles no arribaren a cobrar res, ho tindran molt difícil per a sobreviure. Treballen com a bèsties, fins i tot tenen més afeccions que jo mateixa. Està fatal també per a la joventut”. ■

12 PUBLICITAT

Abril 2018 // www.lamarina.cat

MEMÒRIA HISTÒRICA 13

Abril 2018 // www.lamarina.cat

L’última sessió Va haver-hi un temps on els barris de La Marina estaven farcits de petites sales de cinema || Carlos Arnal || Redacció De mica en mica, els cinemes s’han anat convertint en relíquies d’un passat no gaire llunyà en el temps. L’última gran sala de Barcelona, el cinema Urgell, amb una capacitat de 1.832 localitats va tancar portes l’any 2013. Els multi sales, ubicats estratègicament als centres comercials de les ciutats, han anat substituint les sales clàssiques amb la intenció d’adaptar-se als nous temps i oferir una major oferta als espectadors àvids de setè art.

Abans de l’arribada dels multi sales, però, els barris de Barcelona gaudien d’una àmplia oferta de sales d’exhibició de tot tipus i condició... i, evidentment, els barris de la Marina no van ser una excepció.

El primer cinema del qual es té constància al barri va ser Los Pajaritos, situat al Passeig de Can Tunis, xamfrà amb el carrer Lagasca que va tancar portes després d’un incendi l’any 1925.

Aquell mateix any es va inaugurar un nou cinema a Can Tunis, el Salón Antúnez, que va baixar el teló el 1943 i l’any 1928 va obrir el Novedades, al passeig Agrícola 109 de Can Tunis, però va tancar portes només un any després.

L’any 1940 o 1941 –els registres no són clars en aquest sentit– es va inaugurar el primer gran cinema del barri: el cinema Casas a la Carretera de la Mare de Déu del Port, 124, amb una capacitat de 900 localitats. El Casas va rebre el nom del seu propietari, Narcís Casas Durban i fou un cinema molt peculiar. Francesc Candel, a la seva novel·la Donde la ciudad cambia de nombre el descriu de la següent manera: “El cine Casas tiene una preferencia y una general, claro, naturalmente, como todos los cines, pero su general está abajo y la preferencia, arriba. El que está abajo siempre está a disposición del que está arriba –es ley de siglos–, de sus colillas, de sus escupitajos, de sus bromas, de sus impertinencias...”. Aquests fets els corroboren els veïns del barri, Abdó Florencio i Salvador García, que van ser espectadors habituals durant la seva joventut. “Tot i la diversió i el que suposava gaudir de les pel·lícules i de la sala com un lloc de reunió entre veïns i amics, també era força habitual que al sortir del cinema caminessis al damunt d’una catifa de closques de pipes o fins i tot veiessis córrer riuades de pixades de nens que s’ho feien a la mateixa sala”. García, per la seva banda, recorda amb humor com “en aquells temps no quedaves únicament amb la teva xicota per anar al cinema: també anaves amb la teva sogra”.

L’última sessió del cinema Casas va ser el 27 de setembre de 1970, però si un es fixa a la seva façana –on encara es troba l’edifici que el va acollir– encara es pot llegir el nom del cinema.

Altre dels cinemes més famosos del barri va ser El Nuevo Cinco de Oros, situat al número 8-10 del carrer Ulldecona. Es va inaugurar el 25 de desembre del 1954 amb les pel·lícules Carne de horca de Ladislao Vajda, amb Rossano Brazzi i Emma Penella, i Mi espía favorita, amb Madeleine Carroll i Bob Hope. La seva programació consistia en un programa doble a més del

▶ Antigues instalacions del cine Cases. A la façana encara hi queda el nom

NO-DO. Abans que esdevingués cinema, el seu propietari, Miguel Serrano Arellano, va explotar el local com a sala de ball. El Nuevo Cinco de Oros va ser una sala humil que comptava amb 500 butaques. La principal característica, com recull Joan Munsó Cabús, al seu llibre Els cinemes de Barcelona, era que la cabina de projecció no era situada davant de la pantalla, sinó al final d’una de les parets laterals. Així i tot, la deformació de la imatge era gairebé imperceptible. El Nuevo –així era com es coneixia el cinema al barri– va tancar portes l'abril del 1966 i com anècdota val a dir que tots els personatges de la novel·la de Paco Candel Donde la ciudad cambia de nombre, van ser clients del Nuevo. De fet, Munsó recull al seu llibre que un dels personatges, El Gallardo, fou motiu d’una aferrissada brega judicial, ja que l’amo del cinema, Serrano, es va querellar contra el novel·lista perquè se semblava massa a la seva persona.

“Era habitual que les famílies entressin a les quatre de la tarda amb els entrepans, la gasosa i fins i tot l’olla amb el menjar i es passessin dins, fins a la nit” L’últim gran cinema del barri va ser El Capri, inaugurat el 27 d’abril de 1957.

Considerat un petit palau, tant per la seva estructura com per la seva bellesa i comoditat, tenia un aforament de 1000 localitats. Projectat per l’arquitecte Ramon Tort i propietat d’Anastasi Valldaura Montaña, el va batejar amb aquest nom com a homenatge al seu actor favorit: Joan Capri.

La sala formava part del complex del Grup d'Habitatges dels Treballadors de la SEAT, que a partir de 1953 va començar a poblar el barri de Sant Cristòfol. El cinema va tancar el 28 de juny de 1974 i el local va esdevenir un gimnàs. Actualment l’edifici està inutilitzat i les entitats del barri recla-

men a l’Ajuntament que possibiliti la seva utilització com a un hotel d’entitats. Però no s’ha aconseguit cap acord amb el propietari, que segons l’administració, reclama uns diners desorbitats per vendre’l.

Segons recorda Abdó Florencio, el Casas i el Capri projectaven dues pel·lícules, un documental i l’omnipresent NO-DO que s’intercanviaven. “Abans existien les figures dels vigilants i dels serenos. Tots dos feien la ronda pel barri en sidecar i alhora s’encarregaven de portar les llaunes amb les pel·lícules per intercanviar-les”.

Així doncs, mentre en el cinema Casas es projectava un pel·lícula i el documental, al Capri es feia el propi amb l’altra pel·lícula i el NO-DO. “En tractar-se de cinemes de barri familiars, eren altres temps i era habitual que les famílies entressin a les quatre de la tarda amb els entrepans, la gasosa i fins i tot l’olla amb el dinar i es passessin dins fins a la nit. A més, a l’hivern, s’estava calent”, explica Florencio. De fet, un programa complet podia durar fins a 4 hores i en existir la sessió continua, els espectadors podien entrar a qualsevol hora sense haver d’esperar a l’inici de la sessió.

Rafel Vidal

D’altra banda, també era un lloc d’intercanvi de llaminadures i refrescs entre els més joves. “En aquella època, com els nens que anaven al cinema no podien permetre’s grans luxes, només teníem per comprar una bossa de crispetes i potser de forma excepcional una gasosa. Hi havia, per exemple, qui canviava la gasosa i les crispetes per una coca-cola, però llavors no podia comprar res per menjar. Eren altres temps i altres maneres de gaudir del cinema” recorda Florencio.

L’últim gran cinema del barri va ser El Capri, inaugurat el 27 d’abril de 1957 Potser sembla increïble pels més joves, però va haver-hi un temps on els barris de La Marina –i per descomptat els de Barcelona– estaven farcits de petites sales on no només es gaudia de la màgia de les històries de ficció que es projectaven, sinó també de les històries personals que tenien lloc dins les seves parets. ■

14

SALUT

Abril 2018 // www.lamarina.cat

L'envelliment saludable || CAP Dr. Carles RIbas L’Organització Mundial de la Salut defineix l’envelliment actiu com el benestar físic, social i mental, una vida saludable i tenir bona qualitat de vida.

Durant les últimes dècades s’ha observat un augment en l’envelliment de la població espanyola. Segons l’Instituto Nacional de Estadística( INE), s’estima que els homes viuen aproximadament 80,3 anys i les dones 85,8 anys.

Fer-se gran no significa ser depenent.

Moltes persones són autònomes i actives fins el final de les seves vides.

Molta gent gran està satisfeta amb la seva vida, malgrat tenir limitacions de salut. L’actitud amb la que s’afronta l’envelliment fa que aquestes limitacions i pèrdues pròpies de l’edat no siguin un impediment per a continuar tenint una vida activa.

Amb aquest objectiu, cal treballar conjuntament les mesures de promoció i protecció de la salut, tenint en compte els tres pilars principals: la salut física, la mental i la social.

Com a factor protector principal de la salut física trobem l’exercici, que actua millorant l’estat general i prevenint malalties

com són la diabetis, la hipertensió arterial, les malalties del cor, l’artrosi, l’osteoporosi i disminuint el risc de caigudes.

Per altra banda, la salut mental i social pot millorar-se si existeix una bona adaptació als canvis i una vida social activa que augmenti les relacions interpersonals La ciència i la medicina poden ajudar-nos a envellir millor i potser a retardar el procés d’envelliment, però no són els únics factors que influeixen. Hi ha factors, com és la genètica, que no podem modificar. Però n’hi ha d’altres en els que podem incidir activament, com són l’entorn, l’estil de vida, l’activitat física, evitar el sobrepès, els sucres refinats, els greixos i augmentar el consum de fruites, verdures i peix.

En resum, cada persona és responsable en part del seu propi envelliment. Cal recordar que els elements clau són l’habilitat per a mantenir una bona funció física i mental, dieta equilibrada, una actitud positiva en front la vida, adaptació a les situacions de malaltia, juntament amb la seguretat econòmica, autosuficiència, dignitat ,autoestima i recolzament social.

En els nostres barris, es posarà en marxa a partir del dia 5 d’abril el programa “ Aula

Aula de Salut de

Gent Gran L’Aprenentatge continua

Parlarem de recursos del barri, consells de seguretat, salut emocional,

DIA

Cada dijous des del 5 d’abril al

14 de juny

alimentació saludable,

Potser alguna vegada has experimentat la sensació de l´estrès, l´origen d´aquest està arrelat a la nostra història biològica.

L’estrès és un mecanisme de supervivència que es desencadena davant d´una situació que sentim com amenaçadora i que ens fa reaccionar reactivament davant de situacions concretes, de dues maneres: amb la lluita o amb la fugida.

Cada vegada són més rellevants els estudis que indiquen que l´estrès pot generar efectes negatius per a la nostra salut, a nivell mental i físic. I és que els alts nivells d´estrès poden contribuir a generar problemes de salut tan diversos com la depressió, l’insomni, malalties del cor, trastorns de la pell, mal de cap, contractures musculars, ...

Algunes de les respostes físiques que poden provocar l´estrès són: augment del nivell del sucre en sang, alliberació de més glòbuls vermells, augment de la pressió arterial, indigestions o digestió que s´atura.

Poder has sentir parlar de l’estrès i del mindfulness coneixes que és, com funciona

o com es pot practicar.

Jon Kabat-Zinn autor del llibre “Vivir con Plenitud las Crisis” editorial Kairos, refereix: “La forma más sencilla y eficaz de empezar a cultivar mindfulness como práctica meditativa formal consiste simplemente en concentrar la atención en la respiración y ver lo que pasa mientras la mantenemos ahí.

Son varias regiones de nuestro cuerpo en las que podemos concentrar la atención de las sensaciones asociadas a la respiración. Una de ellas, obviamente, son las fosas nasales.

Si observamos nuestra respiración desde ahí, nos concentraremos en la sensación del flujo del aire pasando por las fosas nasales. También podemos concentrarnos en la expansión y contracción del pecho, y en la sensación del vientre que, si está relajado, se hincha y se deshincha en cada respiración”.

Des de l´EAP La Marina us proposem connectar amb espais de quietud, portar la vostra atenció a la respiració per un minut i sortir del pilot automàtic. Us convidem a crear un espai per retrobar-vos amb la vostra resiliència natural.

Naturòpata

activitat esportiva i gènere.

HORA De 10 a 11:30h LLOC

Centre Cívic La Cadena

de salut de Gent Gran”. Constarà d’onze sessions, que es realitzaran al Centre Cívic la Cadena ,els dijous de 10 a 11,30h. Si hi estàs interessat i tens més de seixanta anys pots apropar-te al centre cívic per apuntar-te. ■ Mª del Mar López Argente, Gemma Roig Ribas i Judit Viudas Suñé Infermeres CAP Dr. Carles Ribes

Atenció Plena/ Mindfulness || CAP La Marina

Esther Pardo i Gimeno

Fes la pràctica, INSPIRA i EXPIRA! -Para i observa com està el teu cap, el teu cor i el teu cos.

-Pren una respiració inhalant i exhalant, portant la teva atenció a la teva respiració.

-Observa la teva consciència, el teu cos, la teva postura i la teva expressió facial.

Respira cada dia un minut portant l´atenció a la teva respiració i a poc a poc aniràs ampliant el temps d´observació de manera natural. Que tinguis molt bona pràctica.

Si pren algun tractament farmacològic per la pressió arterial no el modifiqui ni suspengui sense consultar amb el seu metge/essa de referència.

Davant xifres alterades de la pressió arterial consulti sempre amb el seu metge/ essa i/o infermer/a. ■ Silvia Manzanares Rodríguez Treballadora Social EAP La Marina

Temps de quaresma S’acaba el temps de quaresma i arriba la primavera. Tot canvia de color sense que ens n’adonem. Aquests dies de traspàs entre una estació i l’altra, fan que estem sense saber que posar-nos a sobre per abrigar-nos, o no, ni que menjar o beure.

Encara és aviat per llançar-nos a las amanides i a la fruita, encara verda, del bon temps; però per altra banda, tampoc no ens venen de gust les escudelles ni els plats massa calòrics. Així doncs, ens hem de guiar per la intuïció; escoltar el cos i anar substituint uns aliments per altres. Pensem sempre, que el millor per a la salut és menjar el que ens dona la natura en cada moment. I en aquest moment, ens hem de treure tota l’acumulació de greixos i de hidrats de carboni que hem ingerit a l’hivern.

Ara menjarem faves i pèsols, que son dues llegums que mengem tendres, però que també les podem menjar seques quan arribi la tardor. També porros, api, bledes i col. Continuant amb el color verd, que ens aporta minerals i vitamines, també podem trobar encara, espinacs, alls tendres i carxofes; sense oblidar-nos dels espàrrecs que, si us atreviu, podeu anar a cercar-ne a la muntanya.

Canviant de color, de carabassa, trobem les taronges i mandarines; i d’aquí dos dies, arriben els nespres i albercocs, entre mig de les maduixes que ja fa un parell de setmanes que son entre nosaltres. I de vermell, els raves de totes mides i la remolatxa tota plena de ferro i liti, per estar tota la primavera contens i arribar a l’estiu en forma. ■

CULTURA 15

Abril 2018 // www.lamarina.cat

LA IMATGE

Josep Vicens

S'inaugura l'absis de l'Església de la Mare de Déu de Port amb l'autor de l'obra, el pintor Josep Minguell, la participació de l'arquebisbe Sergi Gordó i el veïnat. ■

“El treball és cosa nostra”, una exposició de Josep Maria Torres || Elena Domínguez || Redacció Durant el mes d’abril, la Biblioteca Francesc Candel acull “El trabajo es cosa nuestra”, una mostra pictòrica del pintor i veí del barri Josep Maria Torres. L’exposició, que estarà oberta al públic del 4 d’abril fins el 27 del mateix mes, té un rerefons reivindicatiu. Com explica Josep Maria Torres, les seves pintures posen la mirada en la qüestió del sector dels serveis, com funciona, i analitzar com el treballador, tot i la gran quantitat d’avenços tecnològics que s’han anat desenvolupant, encara segueix explotat.

Josep Maria Torres defensa que l’enriquiment

▶ Josep Maria Torres amb quadres d'altra de les seves exposicions

Elena Domínguez

L'agenda de març Dijous, 5

Dimecres, 18

Dimecres, 25

CONCERT HIVERNACLE Olivia Beatty Singer-songwriter nacida en Inglaterra y creció en Munich, Alemania. Viniendo de una familia de músicos, Olivia creció escribiendo ...

Hora: 20:30 h Lloc: Espai Musical i Jove La Bàscula

ACTIVITATS INFANTILS Contes a la mà De 2 a 4 anys.

Hora: 18:00 h Lloc: Biblioteca Francesc Candel

LLETRA PETITA Contes del mar Amb Cesca Vadell. A partir de 2 anys.

Hora: 18:00 h Lloc: Biblioteca Francesc Candel

Divendres, 20

ESPECTACLE DE DANSA Balla’m un llibre, LO·LI·TA de Vladimir Nabókov Hora: 19:00 h Lloc: Biblioteca Francesc Candel

Dijous, 12 SANT JORDI Taller familiar Vine a fer la teva rosa de Sant Jordi. A càrrec de la Fundació Stop Accidents.

Hora: 18:00 h Lloc: Biblioteca Francesc Candel

Dilluns, 16 TALLERS DE DESCOBERTA El menjamitjons Taller inspirat en la novel·la juvenil Els menjamitjons. A càrrec de Mosaïcs llibres.

Cal inscripció prèvia. A partir de 8 anys.

Hora: 17:30 h Lloc: Biblioteca Francesc Candel T'INTERESSA La gestió de les emocions en els nostres fills Amb Andreu Moya, Coach personal i formador en intel·ligència emocional.

Hora: 19:00 h Lloc: Biblioteca Francesc Candel

SANT JORDI Recital poètic i musical.

Amb Montjuïc Poètic i amenitzat amb l’actuació de la soprano Itziar Espinar i del baix baríton Juan Carlos Esteve.

Hora: 19:00 h Lloc: Biblioteca Francesc Candel

Dijous, 26

SEMIFINALS FESTIVAL BROT Hora: 20:00 h Lloc: Espai Musical i Jove La Bàscula

CONCERT Folk-pop anglosaxó.

Amb Raúl Costafreda i Dani Cerdà, veus i guitarres Hora: 19:00 h Lloc: Biblioteca Francesc Candel

Dilluns, 23

Mes d'abril

SANT JORDI Activitat intergeneracional En col·laboració amb la Ludoteca Casa dels Colors, el Casal d’Avis la Capa, i Apartament de la Gent Gran, realitzem activitats de convivència per als usuaris dels tres serveis i els veïns i veïnes del barri.

Xocolatada veïnal, intercanvi de llibres, fabricació de roses, cantacontes familiar i més convivència . Activitat gratuïta Hora: 17:30 h Lloc: Jardins de Ca l'Alena

EXPOSICIÓ Mostra cartells Festival BROT Horaris: habituals del centre Lloc: Espai Musical i Jove La Bàscula

Dissabte, 21

EXPOSICIÓ El treball és cosa nostra, de l’artista Josep Maria Torres Horaris: habituals del centre Lloc: Biblioteca Francesc Candel

no ha de ser individual de cadascú, sinó que ha de ser un enriquiment col·lectiu. Defensa un país on tothom tingui unes despeses elementals cobertes: sanitat, educació, transport i cultura. Quan més es tingués col·lectivament, menys necessitats individuals hi haurien.

La mostra està formada per 22 obres, entre elles De venedor a conductor, Més hores que un rellotge, Llocs de treball volàtils i Com un peix en l’aigua. Cada quadre va acompanyat d’un peu de foto on s’explica la història que es troba amagada darrere la pintura. Molts d’aquests comentaris han estat fets per les persones protagonistes de l’obra o per gent propera a elles. ■

El Far PARTICIPA AL CERTAMEN LITERARI FRANCESC CANDEL 2018 Torna el Certamen Literari Francesc Candel, un dels més estimats dels nostres barris.

Els treballs poden estar escrits en català i en castellà, i s’han de fer arribar del 21 de març al 16 d’abril a qualsevol de les tres biblioteques del districte: Biblioteca Francesc Candel (c. d’Amnistia Internacional 10), Biblioteca Poble-sec Francesc Boix (c.

Blai, 34) i Biblioteca Vapor Vell (c.

Joan Güell 14-22), El certamen consta de tres modalitats: relat curt (juvenil i adult), reportatge periodístic i poesia. El tema és lliure en les tres modalitats, i la modalitat de reportatge periodístic obert a qualsevol gènere (reportatge, crònica periodística o article d’opinió) El premi pel guanyador de cada modalitat és un trofeu i 600 euros. El finalista serà premiat amb un trofeu i 250 euros.

Si necessiteu més informació de les bases podeu consultar la nostra pàgina web o passar-vos pel qualsevol de les 3 biblioteques del districte.

Així que ja sabeu, si us agrada escriure animeu-vos a participar!!!

16

PUBLICITAT

Abril 2018 // www.lamarina.cat

El Port de Barcelona destrueix més de 12.000 productes de venda ambulant En els darrers quatre mesos de l’any 2017 s’han comissat més de 2,4 tones de productes, fruit de l’activitat diària de la Policia Portuària al Port Vell El Port de Barcelona ha destruït un total de 12.712 articles de venda ambulant no autoritzada decomissats per la Policia Portuària al Port Vell. Els decomisos, realitzats entre el setembre i el desembre de 2017, han suposat 1,6 tones de productes procedents de 243 actuacions policials i 0,7 tones de llaunes de begudes, el que representa un total de 2,3 tones de material intervingut.

Aquestes actuacions s’emmarquen en el dispositiu especial i de coordinació que la Policia Portuària i el Cos de Mossos d’Esquadra manté actiu al territori portuari, i molt especialment al Port Vell, per a prevenir la venda ambulant il·legal. Cal destacar el molt bon desenvolupament d’aquests dispositius policials especials durant els mesos d’agost i novembre al moll de la Barceloneta, que van permetre intervenir tot el material exposat a la venda.

Entre els materials decomissats destaquen en major proporció els imants (2.015), els clauers (1.911), les polseres (1.473), i els mocadors tipus pareo (969), a banda de les llaunes de begudes (2.049). Les zones on s’han produït més actes de decomís han estat el moll de la Barceloneta, el moll de Bosch i Alsina i la platja de Sant Sebastià.

Tot el material ha estat destruït i processat per una empresa especialitzada en la gestió de residus. ■

Port de Barcelona

Port de Barcelona

El Barcelona Meeting Point celebrarà la 22ª edició a Barcelona Hi haurà xerrades gratuïtes obertes al públic per orientar sobre idees bàsiques a l’hora de comprar o vendre un habitatge Canadà, Regne Unit, França, Països Nòrdic.

|| Yohany Limpias || Redacció Barcelona Meeting Point (BMP 2018), organitzat pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona, vol liderar la profunda transformació impulsada per les noves tecnologies que està revolucionant el sector immobiliari amb l'aparició de nous models de negocis, nous perfils de professionals i noves formes de relacionar-se amb els clients. Però també tenint en compte els nou desafiaments socials que afronta el sector.

La 22ª edició de BMP 2018, que tindrà lloc del 25 al 28 d’octubre al pavelló 8 del recinte Montjuïc-Plaça d’Espanya de Fira de Barcelona, es va presentar el 22 de març davant dels mitjans de comunicació amb la proposta de convertir-se en el referent internacional del sector immobiliari.

Jordi Cornet, delegat especial de l'Estat en el Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) i president de BMP, va explicar que “aquest any s’ha redefinit per complet Barcelona Meeting Point reforçant el seu caràcter internacional, acostant-ho a la ciutat de Barcelona per aprofitar tots els seus atractius, redissenyant el plànol d'exposició per millorar l'experiència de visita de la fira, comptant amb un Symposium que reunirà els principals players internacionals, creant un ampli programa d'ac-

▶ Jordi Cornet, president del Consorci de la Zona Franca (Centre), Blanca Soriguè, directora del Consorci (dreta) i Fernando Conde, responsable de symposi del BMP (esquerra)

tivitats de networking, i preocupant-nos i proposant solucions socials als reptes que planteja el mercat de l'habitatge”.

D’altra banda, Blanca Sorigué, directora general del CZFB i amb experiència en l'organització de fires i congressos internacionals, es la nova Directora General de BMP. Va explicar que “les noves tecnologies estan revolucionant l'immobiliari i és obligat innovar per ser competitiu”.

Rafel Vidal

la seva celebració durant 4 dies, del 25 al 28 d'octubre, centrant-se en el professional immobiliari el 25 i 26 d'octubre, i en el gran públic del 25 al 28 d'octubre. Dins del Saló Professional, sota el títol “Trends & Innovations” el Symposium Internacional de BMP serà el lloc on es debatran els temes de present i de futur del sector immobiliari nacional i internacional, que explicaran com han afrontat i solucionat els seus reptes immobiliaris, arquitectònics o urbanístics. Fernando Conde, President de Experts del sector estaran al Sympo- Newland i membre del Comitè d'Innovació de sium Internacional de BMP BMP, va explicar que tenien confirmada l'assisBarcelona Meeting Point 2018 compactarà tència d'importants professionals d'EUA, Àsia,

Xerrades gratuïtes obertes al públic Dins del Saló dedicat al gran públic, el dissabte 27 d'octubre al matí tindran lloc una sèrie de xerrades gratuïtes amb idees bàsiques que tot ciutadà ha de conèixer a l'hora de vendre o de comprar un habitatge. Es tractaran temes com tot el que s'ha de saber a l'hora de contractar una hipoteca, els drets que té el client-consumidor immobiliari, els costos inherents de la compra o venda d'un habitatge (comissions dels APIS, notaria, registre, impostos, etc.), o consells sobre com mostrar un pis que es vol vendre in-situ i com mostrar-ho per internet.

54 nous habitatges a la Marina del Prat Vermell A la roda de premsa per anunciar el BMP el president del Consorci, Jordi Cornet, va anunciar que estan a l'espera d’acordar una data amb l'Ajuntament per fer l'entrega de 54 habitatges a la Marina del Prat Vermell, que s'haurien construït durant aquest mandat municipal. En aquesta mateixa línia va informar que s’ha acabat el reallotjament dels habitatges de la Guàrdia Civil que permetrà iniciar la construcció als sectors 10 i 14 del Prat Vermell. Per la qual cosa, l'Ajuntament ha iniciat la modificació del Pla General Metropolità. ■

ESPORTS 17

Abril 2018 // www.lamarina.cat

L’Escola Ángel Pedraza inicia el seu camí solidari per Algèria

Andrea Alarcón,

subcampiona estatal de llançaments llargs de disc

▶ Nens de clubs d'Algeria en un partit amb nens de l'escola Angel Pedraza 2018

Tot va començar, fa prop d’un any, quan l’Escola de futbol Ángel Pedraza volia ajudar a canviar el món a través del futbol.

L’Escola persegueix un únic objectiu: portar l’esport a països on el futbol està en auge però que els recursos no són suficients. Un campus a Mali va ser l’inici de tota una nova experiència per ells, però ara els hi segueix Algèria, Corea, Rússia o la Xina.

A Algèria s’estan creant, amb l’ajuda de l’Escola, acadèmies de futbol per a tothom. Tot i que allà el futbol federat no es pot començar fins als 12 o 13 anys, no es deixa de banda la franja d’edat dels petits, de 4 a 12 anys.

A més, el que es vol des de l’Escola és implantar aquestes ajudes a les acadèmies perquè en un futur ells puguin subsistir per ells sols. Es tracta de donar formació als entrenadors, dóna’ls-hi una metodologia de treball per a entrenaments. “Després de dos o tres mesos nosaltres supervisem el que s’està fent i els hi comentem com millorar“.

La idea de l’escola és centrar-se només en l’àmbit esportiu, perquè és molt complex pel tema dels costos i “a més no volem que allà se sentin envaïts, només acomplim la petició d’ells, si volen aprendre futbol, allà estarem”, diu Guillermo Sáez, president del club.

El que més agrada als nens és la possibilitat de poder venir a Barcelona i gaudir del futbol d’aquí. Al nadal

Per què es perden les persones amb Alzheimer?

- A casa o al centre algunes persones amb Alzheimer tenen la necessitat de moviment constant i en algunes ocasions no poden romandre assegudes gaire temps.

- A la via pública pot passar que el familiar o cuidador les perdi de vista un moment durant un passeig i se’n vagin a deambular sense destí.

- A la via pública es poden perdre quan surten a fer encàrrecs o a fer un tomb perquè es desorienten i, quan volen tornar a casa, no recorden on viuen.

- Es poden desorientar en el temps i pensar que han d’anar a treballar.

van venir 40 nens d’aquestes escoles ja implantades, i a Setmana Santa també vindran dos equips per fer un torneig.

Mercat Asiàtic Són molts els equips que contacten amb l’escola per venir a fer tornejos.

Però també, per demanar la seva ajuda professional. El mercat asiàtic és un dels que demanen aquestes ajudes, sobretot gràcies a l’auge del futbol espanyol, en concret, del Barça.

L’Escola Àngel Pedraza també té contactes a la Xina, tenen una sèrie de reunions allà amb clubs existents que estan interessats en la manera de veure el futbol i com s’ensenya a l’Escola. Corea és un dels altres països que ha contactat amb ells, perquè volen fer tornejos aquí. ■

Federació d’Associacions de Familiars de Malalts d’Alzheimer de Catalunya - FAFAC La FAFAC és l’entitat que engloba totes les AFA de Catalunya i té com finalitat donar-los suport perquè assoleixin el seu objectiu prioritari de millorar la qualitat de vida dels malalts d’Alzheimer i les seves famílies. 93 412 57 46 / www.fafac.cat AFA Alcarràs 609 886 933 AFA Bages, Berguedà 938 772 650 www.afabbs.com AFA Baix Llobregat 933 790 022 www.afabaix.org AFA Barcelona 934 125 746 www.afab-bcn.org AFA Cervera - La Segarra 973 532 547 www.afacervera.org AFA Cerdanyola del Vallès 695 550 198 www.acfacv.com AFA Costa Daurada 675 636 494 AFA Figueres 972 675 511 www.amafigueres.org AFA Gavà 934 617 120 www.gava.cat AFA L'Hospitalet del Llobregat 932 615 764 www.alzheimerhospitalet.cat

AFA Lleida 973 228 988 www.afall.es AFA Maresme 937 988 481 www.afamaresme.org AFA Martorell 626 429 413 AFA Montsià 977 704 551 www.afamontsia.org AFA Osona 663 486 415 www.alzheimerosona.com AFA Reus i Baix Camp 977 317 603 www.alzheimerreus.es AFA La Sènia 977 576 444 AFA Tàrrega i Comarca 973 501 478 AFA Tarragona 977 082 305 www.tarragona.cat AFA Terres de l'Ebre 977 510 519 www.alzheimerterresdelebre.com AFA Vallès Occidental 935 891 382 www.afavalles.com

▶ Andrea Alarcón (dreta), subcampiona de llançaments llargs

|| Redacció La veïna Andrea Alarcón, va quedar segona al campionat d’hivern d’Espanya, en la categoria de llançaments llargs de discos, amb una marca de 49,3 metros. L’esdeveniment esportiu va tenir

lloc a Badajoz.

Durant els últims anys són diversos els assoliments fets per aquesta jove promesa del barri. El 2016, per exemple, va guanyar el Campionat Mediterrani sub-23 en la seva categoria i ara ens ha tornat a donar aquesta alegria. ■

Què fer quan una persona amb Alzheimer es perd?

Consells dirigits als familiars i cuidadors sobre com actuar quan es perd o desapareix una persona amb Alzheimer

© Bea Schulze

|| Alba Calpe || Redacció

18

LA MARINA DEL COMERÇ ASSOCIAT

Abril 2018 // www.lamarina.cat

Fira marinera i de pagesia, els orígens de la Marina

taller de salaons amb la col·laboració de la Confraria de Pescadors, exposició fotogràfica dels orígens de la Marina, taller de sabons a càrrec del Centre d'educació especial de Nostra Senyora de Montserrat , artesania del Boixet, col·laboració de l’AAVV

Estrelles altes, taller de Coolrecycling i per acabar-ho de rematar, a les 18.30 h arribarà el grup d’havaneres “Grup Folk Montjuïc” amb degustació de rom que posarà el punt final a la jornada.

Els nens i nenes que vinguin disfressats

amb motius mariners o de pagesia podran pintar-se la cara gratuïtament.

Us convidem a gaudir d’un dia de primavera amb el comerç del barri. Us hi esperem! ■

Botigues associades:

MacMOBLES ZONA FRANCA -2 QUADRES I MARCS ART I DECORACIÓ Ctra. Del Prat, 11.

Mineria, 17. 93 296 70 03 Telf. 93 421 20 70

ADMINISTRACIÓ LOTERIA ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA Mare de Déu de Port, 379-381 Tel. 93 331 52 98

DROGUERIA RAMIRO LÓPEZ GARCÍA Pg. Zona Franca, 228 Tel. 93 332 22 12

QUEVIURES MODA I COMPLEMENTS WALA SPORT Pg. Zona Franca, ALIMENTACIÓN RUIZ Energia, 3. Telf. 93 332 31 43 191-205. Telf. 93 332 04 13

PIRIPIPAO Arquitectura, 20 (Carretera del Prat) 93.421.12.03 Hospitalet de Llobregat

AGÈNCIA IMMOBILIARIA CENTURY 21 Dux3 Foneria, 33

CAFÈ I PA MÉS QUE BÓ ELECTRODOMÈSTICS Mineria, 18-20 ELECTRODOMÈSTICS VANWARD Pg. Zona Franca, 124 Telf. 616 04 67 32 Telf. 93 535 52 52 FOTOGRAFIA GALERA FOTOGRAFIA ESTANCS PG. Zona Franca, 177- 179 ESTANC ZONA FRANCA Pg. Zona Franca, 244. 93 332 69 46 Telf. 93 332 57 97

ROBA AMIGA (Projecte home) c/Mare de Déu de Port, 337 Telf. 93. 298. 98.75

BOM CAFÉ c/Mare de Déu de Port, 367 610.323.191

ANIMAL DOMÈSTIC MON ANIMAL Foneria, 43-45. 93 431 74 02 PERRUNIS c/Mineria, 17. 93 269 33 71 ASSESORIES-GESTORIES ANNA MARIA MADRID ASSESSORIA SLP Rambla Catalunya, 18 6a planta 93 492 92 68 GESTORIA FRANCISCO JAVIER BOFILL LAMA Mineria , 4-6 Esc. A 7º 4ª Telf. 609932494 / 932989977 AUTOESCOLES AUTOESCOLA ZONA FRANCA PG ZONA FRANCA, 186 Telf. 93 331 86 12 AUTOMÒBILS KIA AR MOTORS Pg. Zona Franca, 6- 8 Telf. 93 223 92 88

EXPENDURÍA Nº 276 Alts Forns, 70-72. 93 332 65 66 FARMÀCIES FARMÀCIA CUSCÓ Pg. Zona Franca, 162 Telf. 93 421 81 29 FARMÀCIA FORNS-GIRÓ Mare de Déu de Port, 234 Telf. 93 332 21 94 FARMÀCIA ROBERT-ESTELRICH Mineria, 12 Telf. 93 332 10 75 FARMÀCIA FRANCESCA PANADES MAS Pg. Zona Franca, 226 Telf. 93.332.34.47

FERRETERIES -LAMPISTERIES CELLERS BAYOT COLLADO, S.L Mare de Déu de Port, 168-170 CELLER LA MARINA Aviador Duran, 2. 680 188 509 Telf. 93 421 49 22 COPISTERIES COPISTERIA SANT JORDI C/ Foneria, 42. 93 421 33 23

COMERCIAL ÁLVAREZ Energia, 20.

93 421 59 77

CORREDURIES D’ASSEGURANCES ICALI CORREDURÍA DE SEGUROS TU CERRAJERIA.COM Pg. Zona Franca, 173.

Mare de Déu de Port, 252 661 991 144 Telf. 93 223 33 09 FORNS DE PA DROGUERIES I PERFUMERIES 365. CAFÈ I FORN DE PA DROGUERIA FELI Mare de Déu de Port, 271 Alts Forns, 74.

Telf. 93 421 87 26 688 89 30 77

365. CAFÈ FORN DE PA I DEGUSTACIÓ Mare de Déu de Port, 379 Telf. 93 422 38 47

GELATERIA JIJONENCA MINERIA c/ Mineria, 10, local 3 Telf. 627.28.30.77 JOIERIES JOIERIA RAMON CARNÉ Ruiz de Alda, 8. 93 332 02 06 JOYERÍA LURA Alts Forns, 75. 93 422 14 48 LLAR D’INFANTS EL GALL I LA GALLINA Mare de Déu de Port, 355 Telf. 93 332 26 78

CARNISSERIA ÀNGEL Foneria, 26 b. 93 332 64 44

CONDIS SUPERMERCATS GARIBAL (Tienda de Cristales Pg. Zona Franca, 210- 214 y tachuelas) Telf. 93 431 84 78 c/Mare de Déu de Port, 252, local 17. Telf. 93.192.73.66 REFORMES INTEGRALS NOUESPAI, S.C.P EL TALLER DE L'ÀNGELS Alts Forns, 69 local 23 (Jardins Pg. de la Zona Franca, 177 Telf. 93.517.63.18 de la Mediterrrània) Telf. 640 521 415

ÒPTIQUES GENERAL OPTICA Passeig Zona Franca, 174-176 Telf. 93 431 03 22 JOSA ÒPTICS Pg. Zona Franca, 155. 93 432 24 98 VISTA ÒPTICA Mare de Déu de Port, 252 Telf. 93 331 40 47

LLAR D’INFANTS ELS GEGANTS Jardins de la Mediterrània s/n. PAPERERIES PAPELERIA NAVARRO Telf. 93 296 48 18 Pg. Zona Franca, 181 LLAR D’INFANTS XUMETS Telf. 93 332 57 94 Energia, 10. 93 431 76 72 PASTISSERIA CREATIVA MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ ZAS! CAKE MACARRO Mare de Déu de Port, 272 Ferrocarrils Catalans, 87-89.

Telf. 93 141 97 75 Telf. 93 332 78 56 PERRUQUERIES MOBLES BALLESTERS PERRUQUERS UNISEX MUEBLES EL CISNE Mare de Déu de Port, 413 bxs Pg. Zona Franca, 224. 93 332 26 98 local 3. Telf. 93 422 10 48

TENMAN REFORMES c/Mare de Déu de Port, 407-409 Telf. 629.82.92.85 RESTAURACIÓ BAR GARRIDO c/Foneria, 40 Local 3 (Jardins de la Mediterrània) GRANJA ELENA, S.C.P Pg. Zona Franca, 228 Telf. 93 296 98 43

CAFETERIA CERVECERIA LA DOR c/Energia, 28. Telf. 93.422.77.55

PIZZERIA CIAO GIÓ Pl. Mediterrània. Local 27 Tel: 645 774 353 REVISIÓ CARNET DE CONDUIR CERMASA CENTRE MÈDIC Gran Via, 162 Telf. 93 431 41 40 SABATERIES JUBEL ZAPATERIA c/Mare de Déu de Port, 252 Telf. 93.432.16.98 SALUT CENTRE D’INFERMERIA I PODOLOGIA Mineria, 17. Telf. 93 332 14 98

SOLUCIONS-ENGINYERIACLIMATITZACIÓ BAR JUEVES 5 VALCÁRCEL INGS., S.A Pg. Zona Franca, 151 08034 Bcn Carrer del Gaià, 10, 934324022 Telf. 933 31 58 12 TOMA TAPA Jardins de la Mediterrània, local 11. Telf. 93 166 76 23 ENRIC I PAU Minería, 4-6. 93 332 25 62 LA SAL DEL PORT Foc, 84. Telf. 93 007 59 88

TEXTIL- DECORACIÓ- LLAR TOLDOS DURAN Mare de Déu de Port, 260 Telf. 93 331 63 49 TALLERS MECÀNICS TALLERES J.F Mare de Déu de Port, 279 Telf. 93 332 89 95

BAR PADDOCK Passeig de la Zona Franca, 145- TALLERES PÉREZ- ALONSO Mare de Déu de Port, 124 149. Telf. 93 331 84 33 Telf. 93 223 30 42 BAR RTE. CAL CAMPÀ DANI FERNANDEZ ESTILISTES MacMOBLES ZONA FRANCA Passeig de la Zona Franca, 109 TELECOMUNICACIONS Paseo de la Zona Franca, 132 Pg. Zona Franca, 141 Telf. 93 360 68 69 I.T.C. SYSTEMS 934 32 15 90 Telf. 93 432 37 99 Mare de Déu de Port, 305-319 BAR-RESTAURANTE (Jardins de la Mediterrània) MI PELU O'RINCÓN Gran Via, 158 Tel. 93 421 56 17 C/Foneria, 33-35. 93 533 10 12 Telf. 93. 461. 61.48

www.comerciantslamarina.cat a.c.lamarina@gmail.com Tel i fax: 934212386

El proper dissabte 5 de maig l’Associació de Comerciants la Marina organitza la 17a Mostra de Comerç. La Fira Marinera i de Pagesia recordarà els orígens mariners i de pagès del nostre barri , Can Tunis, barri de Pescadors, el far i la platja, joc d’esbarjo d’estiu dels nostres avantpassats, les masies de Cal Xarricó, Cal Taronger, Cal Campà.....

Serà una gran festa per a tot el barri, amb paradetes, restaurants, música i espectacles per a totes les edats!

Us animem a venir i a participar-hi per conèixer de més a prop el comerç del nostre barri, gaudir de la festa, passejar, comprar, tastar… Tot plegat al voltant del centre neuràlgic del barri, al passeig de la Zona Franca on des de les 10.00h del matí podrem trobar fins a 65 parades dividides en diferents sectors. En un d’ells podreu trobar-hi el millor dels nostres comerços per poder aprofitar les millors ofertes. Si voleu descansar o teniu gana, pareu al sector gastronòmic, amb bars, restaurants. I si voleu conèixer encara més a fons la realitat del nostre barri, pareu a les parades d’associacions i entitats de la Marina.

I aquí no s’acaba tot, ni molt menys! A més, hi haurà, espectacle infantil, danses urbanes de Lola feet dance, exhibició de ball del Centre Cultural d’Estrelles Altes, Master Kangoo Club EnerGYAS, Zumba de Muévete a tu ritmo, Zumba Kids de Eva,

PUBLICITAT 19

Abril 2018 // www.lamarina.cat

Aigües de Barcelona anuncia la condonació del deute a les famílies vulnerables de l’àrea metropolitana El Fons de Solidaritat impulsat per Aigües de Barcelona es fa càrrec de l’import de la part del rebut de l’aigua corresponent al consum de les famílies que son considerades vulnerables per la seva precària situació econòmica.

Normalment, en la factura que paguem els consumidors s’hi sumen diferents conceptes: l’aigua que subministra la companyia, la Taxa Metropolitana de Tractament de Residus (TMTR) que factura l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i en alguns ajuntaments, com és el cas de l’Ajuntament de Barcelona, la taxa de clavegueram, a més d’altres impostos d’altres administracions.

En resum, el consum d’aigua que els consumidors paguen al rebut implica el 34% del rebut, la resta, el 66%, són taxes i impostos de les administracions com els que acabem d’esmentar.

En aplicació de la Llei de pobresa energètica, Aigües de Barcelona bonifica el consum d’aigua a les famílies que els serveis socials dels ajuntament declaren en situació de vulnerabilitat.

Aquesta condició de precarietat objectiva la tenen unes 20.000 llars de l’àrea

metropolitana, de les quals 7.203 són de la ciutat de Barcelona.

A més, Aigües de Barcelona ha decidit condonar el deute acumulat del consum d’aigua de rebuts endarrerits.

Es tracta del deute que aquestes famílies van acumular des que van deixar de pagar fins que serveis socials de l’Ajuntament els va declarar en situació de vulnerabilitat i per tant van entrar a formar part del Fons de Solidaritat d’Aigües de

Barcelona.

El passat mes de febrer, Aigües de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona van signar un convenir per implementar el protocol d’actuació en la bonificació del subministrament d’aigua a les llars en situació de precarietat. El compromís acordat establia que, igual que fa Aigües de Barcelona, el consistori barceloní també anul·laria les seves taxes dels rebuts.

De moment ni l’Ajuntament de Barcelona ni l’AMB han procedit a la condonació dels deutes que han provocat les seves taxes. Una facturació que durant 2016 i 2017 ha superat els 1,7 milions d’euros.

Des de l’entrada en vigor de la Llei de pobresa energètica, Aigües de Barcelona ha signat 21 convenis de pobres energètica que estableix aquesta mateixa llei. Aquests municipis són Barcelona, Begues, Castelldefels, Cornellà de Llobregat, El Papiol, Esplugues de Llobregat, Gavà, L’Hospitalet de Llobregat, Montcada i Reixac, Montgat, Pallejà, Sant Adrià de Besòs, Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Santa Coloma de Cervelló, Santa Coloma de Gramenet, Torrelles de Llobregat i Viladecans.

Resten per signar els convenis amb Badalona i Cerdanyola amb qui ja s’està treballant amb els serveis socials per identificar aquelles famílies que per situació de vulnerabilitat han de ser beneficiàries del Fons de Solidaritat. ■

Abril 2018 // www.lamarina.cat

L'ENTREVISTA Salvador García (Salva): “Hauríem de recuperar la platja pel barri” Yohany Limpias - Redacció ri.

És de Cases Barates, com es diu al bar-

No, jo vaig nèixer a Mare de Déu de Port, 128.

Però sempre explica anècdotes d’allà.

Sí, perquè quan tenia 13 anys va morir la meva àvia i vam haver de fer-nos càrrec d’una lleteria que deixava a Cases Barates. Jo dormia allà fins que amb 16 anys la meva tieta em va dir que no estava bé que dormís i em despullés amb la verge davant. ...?

La verge del Carme, la de les Cases Barates. La vam comprar entre tots els del barri. I va resultar que la guardava la meva tieta a la habitació que jo dormia.

Cases Barates té una relació d’amorodi amb Paco Candel. Quina va ser la seva relació amb ell?

Vivia davant de casa seva, però no estàvem al mateix grup. Amb en Candel em passa una cosa, a mi i a tot el barri. Vaig aprendre la importància de la seva literatura participant en la ràdio i en altres projectes però al seu moment no el vam saber valorar.

Però vostè va ser una de les persones que va impulsar que la Biblioteca actual porti el seu nom Sí, i també el concurs de relats Francesc Candel. El vam començar quatre senyors: Juan Antonio Reyes, Josep Vicenç, Julio Baños i jo. La biblioteca es deia Mediterrània i volíem que es digués Francesc Candel per a fer-li un homenatge.

Què recorda d’aquesta experiència?

Que hi va venir el llavors president de la Generalitat, Jordi Pujol, l’alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall i més de 500 persones, moltes d'elles amb càrrecs importants. Hi havia representació de tots els partits polítics de l’època. Vam rebre un telegrama d’en Paco Rabal, felicitant-lo. Allà vaig ser conscient de qui era Paco Candel i de la importància del seu treball.

Com valora On la ciutat canvia el seu nom, el llibre que narra vivències de les Cases Barates?

Al començament m’ho vaig prendre malament. Crec que no s'han d’explicar les febleses dels altres quan no expliques les teves.

I en Candel en tenia moltes, com tothom, de les que mai no en va parlar. Però després em vaig adonar que va anar bé pel barri, perquè el va situar al mapa de Barcelona i el va fer conegut.

“Crec que el barri hauria d’esdevenir un nou districte” Ha impulsat diverses iniciatives culturals al barri.

Sempre m'ha agradat promocionar l'associacionisme. El meu pare va ser el fundador de la Joia de Montjuïc, i molt temps després, jo també vaig ser-ne el president. Vaig proposar incorporar dones a l'entitat, perquè fins aleshores gairebé totes les corals estaven conformades per homes. La junta no em va

Salvador García, 76 anys, casat i jubilat.

Va ser tècnic d’una fàbrica de paviments especials. 3 fills, 1 filla i … nèts.

Salva, com li agrada que li diguin, és un activista de tradicions populars i un promotor innat de la cultura.

Té un plantejament crític sobre el què passa al barri. Espontani, inquiet i qüestionador. Fa, diu i viu com pensa. Parlem durant una bona estona a la que és casa seva.

Els estudis de la Marina FM. De la cultura que és la seva passió, però també d’altres temes en els quals Salva s’adentra com qui té ganes de dir la seva.

Yohany Limpias

“Hauríem d'aconseguir compensació com a barri” donar suport i vaig decidir renunciar-hi.

Coherent.

Després vaig formar el grup Folk Montjuïc. Érem pocs i funcionava molt bé, també vam crear un grup d’havaneres.

D’allà va néixer La Nit d’Havaneres a la Font Màgica de Montjuïc.

Va començar a La Bàscula. La idea era bona i es va aconseguir portar-la a Montjuïc.

Però crec que el grup Folk, pel seu gènere, ha d'obrir-se més espai al Poble Espanyol.

Ara participa d’un altre grup d'havaneres.

La idea és passar-ho bé entre companys. Fa poc vam estar a la Bella Lola i va ser preciós.

Això no es paga amb diners, 500 o 600 euros.

La majoria de cantades són benèfiques.

També forma part d’un grup de poesies.

Sí, Montjuïc Poètic, que abans es reunia a Magòria. Ha esdevingut el Montjuïc Poètic del nostre barri. No som una entitat formalitzada, però tots donem el millor de nosaltres.

Els vostres actes són dels més concorreguts.

Quan donem suport a un acte fora del barri, només assisteixen dotze o quinze persones. No són capaços de fer el que nosaltres aconseguim aquí. Això em fa molta il·lusió.

Parlant d’un altre tema, com valora el suport a la cultura al barri? És que no hi ha hagut ni hi ha ara. No només en la cultura. Tu creus que hi ha dret que ens traguessin la platja? Som un barri que ha ajudat molt al creixement de Barcelona, però no en tenim cap compensació. … sembla ser una sensació estesa al barri.

No és possible que no hagi la capacitat de negociar amb les empreses que vénen per al Mobile per tal que contractin veïns. En canvi, tot el rebuig d’altres barris ho porten aquí: les autoescoles, la incineradora, la presó, la gossera municipal i un llarg etcètera.

Tornem a la cultura.

Fins ara no ha estat possible l'hotel d'entitats que van prometre fa molts anys. Hi ha

entitats culturals que desapareixeran perquè no les ajuden.

Però es treballa en un projecte que les aculli als locals del carrer Química.

No ho sé. Ho desconec. Però tenim el Sot del Migdia que seria un escenari per fer coses impressionants, un amfiteatre sensacional. Però no hi ha manera, perquè el fan servir per guardar els camions de la fira.

Hi ha un pla de barri amb 12 milions que té com un dels seus eixos la inversió en cultura.

No he vist res, jo. També és cert que amb els anys perds les ganes de reunir-te amb l'ajuntament perquè sempre acaba en un no-res. No ens ha afavorit en res i as vegades penso que ni tan sols són conscient de la nostra existència.

No es talla, vostè.

No, perquè sempre hem fet les coses al marge d'ells.

De vegades és bo que les associaciacions del barri madurin per si mateixes.

No ho nego pas. Sempre he pensat que si tenim poc és perquè ens ho mereixem, tenim el barri que mereixem perquè cadascú arregla la seva jardinera i no li importa la resta. Va sent hora que la gent jove lideri.

Es parla molt dels joves, però la veritat és que no se’ls veu a les activitats ni a les associacions del barri en el seu conjunt.

L'última mobilització de Can Farrero n’és un exemple. La va impulsar un veí forjat en la lluita, però la va liderar un grup de gent jove. Crec que aquest és el camí. El nostre paper és orientar i deixar pas a una altra generació. I si no la volen assumir, que es mengin el que els vingui.

Quina és la seva relació amb la política?

Mai he militat en cap partit polític perquè no m'agrada que em diguin el que he de dir, quan penso una altra cosa. Estimo a persones que estan involucrades quan treballen per fer un bé. He vist que moltes coses no depenen d'ells, normalment és algú més amunt qui decideix.

És independentista?

No. Crec que des dels dos bàndols ens parlen d'independència per distreure'ns mentre roben. Però si he d'escollir, em quedo amb els d'aquí. En canvi, sí crec que el barri hauria d’esdevenir un nou districte. Per a Barcelona fins ara només som un traster útil. No pintem res.

Una mica radical el seu plantejament.

Quan vam començar a proposar que aquest barri es digués la Marina molts van dir "sobre el meu cadàver". Doncs es van morir i el barri es diu així.

“Tot el barri, inclòs jo mateix, no vam saber valorar en Candel, però va ser ell qui va posar el barri al mapa de Barcelona” … Una paradoxa per cert perquè el barri no té sortida al mar. És injust. S'ha de recuperar el Passeig de la Zona Franca com un veritable passeig que acabi amb una sortida al mar. Tot és possible quan hi ha convicció i gent amb impuls.

Per això necessitem decidir sobre els nostres pressupostos. Insisteixo en que hauríem de plantejar-nos esdevenir un nou districte. ….També és soci fundador d'aquesta casa, LA MARINA, l’associació de mitjans de comunicació del barri.

Si, amb el programa Arrels tots els divendres. Conec les dificultats amb què breguem.

Són moltes. Portem 30 anys i tenim el projecte viu. Ja en fem massa.

Avui dia, tot es mou a la nostra Catalunya. Com s’ha manegat amb el tema identitari?

Els meus fills es van criar a una escola on es parlava el català i parlen el castellà perfectament. No és veritat que s’adoctrina en una direcció determinada, al contrari, la majoria som xarnegos, els nostres pares o avis vénen de fora i això mai ha estat cap problema. ■