Diari de sant cugat 990

Setmanari independent d’informació local

Divendres, 14 de febrer del 2014

www.diaridesantcugat.cat

Núm. 990

Any XXI

Front comú: Les ciutats recorren la reforma de l’administració local

2,50 € MÉS INFORMACIÓ PÀG.32

Ciutat oberta a l’empresa Sant Cugat s’ha convertit en una ciutat emprenedora, un pol d’atracció d’inversions empresarials i centres de negocis

#redacció

A fons _4 a 9

2 Publicitat

Diari de Sant Cugat Divendres, 14 de febrer del 2014

Inici diferit 3, 6 i 9 hores Programes especials Display

*Subjecte a

les condicions

establertes per

Banco Cetelem

120 200 0 r.p. p.m m.

8 kg Classificació energètica

F 1812 RENTADORA

Turbo-Time Plus, rentat en fred de 50 minuts, leds d'informació del procés de rentat, revolucions seleccionades, programació diferida 3,6 i 9 hores, selecció de funcions: rentat intensiu, antiarrugues, centrifugat de 0 a 1.200 r.p.m., article ref 1105074

Protegeix-lo 5

fins a anys per només

49.-*

*Consulteu les condicions a la botiga

MEDIA MARKT SANT CUGAT Sant Cugat Centre Comercial Av. Via Augusta 2-14 08174 Sant Cugat del Vallès Tel: 935 83 52 00

NEWSLETTER A

s mediamarkt.e

Ofertes vàlides del 14 al 20 de Febrer de 2014. Tots els preus inclouen IVA i RAEE (Reciclat dels aparells elèctrics i electrònics). Preus expressats en euros.

Segueix-nos a

Horari de dilluns a dissabte 10:00 - 22:00

SA

La nostra 3

Diari de Sant Cugat Divendres, 14 de febrer del 2014

Sant Cugat La ciutat catalana que crea ocupació

Sant Cugat, segons dades de la Seguretat Social, és l’única ciutat catalana de més de 50.000 habitants que ha creat ocupació durant els anys de la crisi. Des del 2008 s’han creat 4.373 llocs de treball. Sant Cugat, a més, és la tercera en el rànquing estatal de ciutats en creació d’ocupació. Unes dades favorables, en part, gràcies a les polítiques engegades per l’Ajuntament.

CatSalut Poca transparència en les dades

La Federació d’Associacions de Veïns (FAV) de Sant Cugat ha hagut de demanar la intervenció del Síndic de Catalunya davant les demores en les llistes d’espera del sistema sanitari públic. L’entitat qüestiona les dades del web del CatSalut, ja que l’òrgan assegura que el temps d’espera de les operacions quirúrgiques i les proves diagnòstiques tenen un temps màxim de sis mesos, quan no es així.

Puja baixa

K-Gat per Eloi Alegre

en primera persona Mariona Sagalés Periodista del Diari de Sant Cugat @MarionaSagales

Sant Cugat, terra de solidaris

per Eloi Alegre www.eloialegre.com

L

a capacitat solidària de Sant Cugat i, per extensió, dels seus habitants sembla no tenir fi. Cada setmana, o cada dos, aquestes pàgines recullen el degoteig constant d’iniciatives creades amb l’objectiu d’ajudar terceres persones. Propostes sorgides tant des de la societat civil com de les entitats, les associacions, en molts casos emparats per l’administració més petita i alhora la més propera, l’Ajuntament.

Per fer només un tast de tot això, en aquest número del Diari de Sant Cugat fem balanç de la recollida de medicaments que, com no, ha estat més que positiva; de la posada en marxa de Mini Pims, l’entitat lúdica i solidària; de les tones de roba recollida per l’ONG Humana; de la sortida

Editorial

Tirant el carro

A

questa mateixa setmana hem llegit una notícia que mostra com Sant Cugat està fent front a la crisi amb resultats diferents que altres municipis catalans. El titular deia que des que ha començat la crisi, Sant Cugat ha estat l’única ciutat de més de 50.000 habitants que ha aconseguit crear ocupació.

Això malgrat que la taxa d’atur s’hagi duplicat en els últims quatre anys i que calgui més que mai que des de tots els sectors es facin polítiques de foment de l’ocupació. No s’ha de treure mèrit, però, a les polítiques de promoció econòmica de l’Ajuntament que, com sempre s’afanya a recordar el tinent d’alcalde d’Economia, Carles Brugarolas, tenen com a objectiu final generar nous llocs de treball. Veient les dades se li ha de donar la raó i afirmar que de moment s’està fent bé la feina. Segurament la sociologia de la ciutat i la seva envejable localització també hi tenen alguna cosa a dir, però no és menys cert que al llarg dels anys Sant Cugat s’ha guanyat una fama de ser una ciutat de negocis.

Des dels anys 80 s’ha sabut combinar l’arribada de grans multinacionals amb l’aterratge o la creació de petites empreses i iniciatives emprenedores. Aquest còctel combinat amb un comerç que resisteix (i que necessita menys traves burocràtiques per instal·lar-se) com pot els embats de la davallada de consum han provocat aquesta sensació que Sant Cugat està superant bé la crisi i que no hagi perdut la seva fama de ciutat business friendly. El repte ara és aconseguir que la desocupació torni a nombres d’altres temps per poder treure pit del tot. Esperem que d’aquí a uns anys recordem aquesta època com un període que (tot i que amb moltes baixes) vam superar satisfactòriament. //

de la cursa benèfica UniDesert, la qual portarà material sanitari fins al Marroc; dels 101 llocs de treball creats dins del programa Incorpora –que impulsa l’obra Social La Caixa, el Taller Jeroni de Moragas i l’Ajuntament– per a persones amb discapacitats i la campanya solidària del Junior FC, “Tots juguem al mateix”. Sis, en total. La solidaritat neix com ho fan les onades marines, en silenci, en el fons d’algun lloc, per anar creixent mentre recull i allibera energia per allà on passa, arrossegant tot el que es troba al seu pas fins arribar a un punt determinat, on bolca tota la força acumulada i, encara que Sant Cugat sembla allunyada de la costa, en matèria de solidaritat és un port de primer nivell.//

4 A Fons Empresa

Diari de Sant Cugat Divendres, 14 de febrer del 2014

Sant Cugat: Espai Business

Una zona ‘premium’ per a empreses Empresa Sant Cugat ha aconseguit un posicionament de mercat, fet que fa que sigui considerada una ciutat emprenedora i amb un ampli i divers entorn empresarial

Q

uan els catalans senten a parlar de Sant Cugat se senten els tòpics de sempre. Ciutat “rica”. Municipi ordenat. Població benestant... Ara bé, si els interlocutors són empresaris o persones vinculades al món econòmic, ràpidament Sant Cugat es fa seu un nou tòpic: és una ciutat de negocis. De business, que en anglès sempre queda millor. Com és habitual, els estereotips sempre tenen part de veritat i és cert que en aquest municipi fronterer amb Barcelona s’ha creat un veritable ecosistema de negocis.

Una localització envejable Sant Cugat no és Barcelona, però està al costat. Sant Cugat no té metro, però té els Ferrocarrils de la Generalitat i Rodalies. La distància amb l’aeroport d’el Prat és de mitja hora (si no hi ha trànsit) i pel terme municipal santcugatenc passen dues artèries viàries claus a Catalunya com la C-16/E-9 i l’autopista del Mediterrani (AP-7). Aquests avantatges geogràfics han actuat històricament com a pesos a la balança que han fet decantar moltes empreses per Sant Cugat a l’hora de tri-

La localització geogràfica de Sant Cugat i les infraestructures viàries i ferroviàries afavoreixen la captació d’empreses

ar una ubicació per a instal·lar el seu negoci. També ha influït el fet de comptar amb un entorn natural envejable i el fet d’estar a prop de la Universitat Autònoma i de tenir dins el seu territori centres docents com Gimbernat, Esade i la Universitat d’Arquitectura.

Podem parlar de diferents zones com Can Ametller o Can Solà, però la zona per excel·lència és, sens dubte, el Parc d’Activitats Econòmiques de Can Sant Joan. Aquesta zona situada a “l’altra banda” de l’autopista és la que acull tant seus d’empreses de l’envergadura de Grifols, Hewlett

A Fons 5

Diari de Sant Cugat Divendres, 14 de febrer del 2014

Joan Ramon Armadàs

Artur Ribera

redaccio@diaridesantcugat.cat @jrarmadas

redaccio@diaridesantcugat.cat @arctur

en imatges Alguns exemples per ubicar una empresa a Sant Cugat

@Sant Cugat Business Park 2009 200 empreses 45% d’ocupació

Esade-Creàpolis 2009 70 empreses 90% d’ocupació

SC Trade Center 2003 300 empreses 80% d’ocupació

Packard i Banc Sabadell com Universitats i parcs de negocis com Vallsolana i el nou complex de Catalana Occident. Per això no és d’estranyar que Sant Cugat sigui la setena ciutat de Catalunya en nombre de nòmines contractades i també la setena en nombre d’autònoms. Aquests fets tenen especial mèrit tenint en compte que aquest és el 14è municipi quant a població del país.

Néixer, créixer, reproduir-se Com dèiem, la zona de Sant Joan ha estat la que tradicionalment ha acollit el nombre més gran d’empre-

Parc Empresarial Can Ametller 2008 4 plantes 20% d’ocupació

La crisi ha propiciat que hi hagi moltes oficines buides, però això permet moltes oportunitats diferents per instal·lar-se a la ciutat

ses però avui en dia la localització és molt més dispersa i han guanyat protagonisme altres espais. Per ferho possible ha estat clau el naixement de centres de negoci que han actuat com a imant de nous projectes en diversos sectors econòmics.

Així, si parlem de negocis no es pot obviar l’aportació del SC Trade Center (amb més de 10 anys d’experiència a la ciutat) o l’impuls que ha suposat l’arribada d’Esade amb el centre Creàpolis al costat.

Aquests dos motors empresarials han donat l’oportunitat de diversificar el tipus de companyies que han

nascut o s’han mudat a Sant Cugat.

Així, en aquests dos espais el perfil d’empreses ha estat tradicionalment el de la pime, les start ups o les delegacions territorials d’empreses més grans amb necessitat d’un despatx per cobrir aquesta zona geogràfica. .

Empresa + negoci = ocupació Les xifres d’atur de Sant Cugat no són dolentes si les compares amb les ciutats veïnes o amb la mitjana catalana. Malgrat això, el 10% d’atur preocupa la població i, lògicament, el govern local i més tenint en compte que la crisi ha doblat el

6 A Fons Empresa

Diari de Sant Cugat Divendres, 14 de febrer del 2014

Sant Cugat: Espai Business

La sinergia entre universitat i empresa és un dels atractius de Sant Cugat a l’hora de captar noves iniciatives empresarials # a.r.

LA FRASE

“La nostra política de captació empresarial té com a objectiu crear ocupació a la ciutat” Carles Brugarolas Regidor d’Economia nombre de santcugatencs sense feina. El tinent d’alcalde d’economia, Carles Brugarolas, assegura que la dèria per la captació empresarial

té la seva raó de ser en la creació de nous llocs de treball.

“Per generar ocupació a la ciutat cal que neixin noves iniciatives empresarials, que les empreses ja existents creixin i que es captin inversions de fora de la ciutat”.

Aquestes paraules del cap del Departament d’Economia de l’Ajuntament poden semblar lògiques però cadascuna d’aquestes implica una estratègia diferent a l’hora de dissenyar polítiques econòmiques. Brugarolas avança que algunes de les accions de futur en aquest sentit seran la participació destacada de Sant Cugat en esdeveniments de gran format com el Barcelona Meeting Point o la fira Biz Barcelona, que tindrà lloc al mes de maig. L’objectiu és guanyar visibilitat.

Sant Cugat té un problema que és a la vegada un avantatge. La ciutat de Barcelona té l’efecte pervers de ser un imant de marques internacionals però precisament per aquesta bona imatge, ciutats de l’entorn poden aprofitar-se d’aquest bon nom. “Moltes empreses acaben anant a la Zona Franca o al 22 @ perquè no coneixen els avantatges d’una ciutat com la nostra”, assegura Brugarolas.

Segons ell, el criteri que ha de seguir el municipi per oferir-se com a ubicació idònia per als negocis és vendre que Sant Cugat també és Barcelona. La idea és que no es consideri aquesta zona com a perifèrica, sinó com a part d’un gran entorn que s’anomena Barcelona però que va més enllà de les fronteres de la capital de Catalunya.

Tant en la captació d’empreses com en la creació de nous negocis, Sant Cugat no només busca l’estranger.

L’encara delicada situació econòmica ha propiciat que moltes persones s’hagin de buscar la vida amb nous negocis o autoocupant-se. El repte és que quan toqui buscar una ubicació per a aquestes iniciatives, Sant Cugat sigui, com a mínim, una de les opcions que calgui tenir en compte. //

Vicenç Catalán Schoko Som la delegació a Catalunya d’una multinacional alemanya i vam canviar la Meridiana de Barcelona per Sant Cugat perquè l’entorn és molt més amable. Estar en un centre de negocis ens facilita poder disposar d’espais com sales de reunions, auditoris i aparcament que en altres llocs seria molt difícil. També valorem molt el networking amb altres empreses.

Pablo Mas Specialisterne Ens beneficiem molt de l’atmosfera innovadora i del perfil d’start ups que trobem a Creàpolis. La relació amb Esade també ens ha beneficiat, ja que hem tingut alumnes en pràctiques i ens han donat suport en determinats projectes de l’empresa. També ens interessa la relació i la cooperació amb altres empreses i Sant Cugat en té de moltes i de molt diverses.

Sant Cugat vol aprofitar-se de la marca Barcelona per captar noves empreses sense ser considerat un municipi perifèric Ser o no ser Barcelona

PROTAGONISTES Els motius per estar a Sant Cugat Pol Vives Atomian Som una empesa nova de software cognitiu i ens interessa estar en un ecosistema on hi ha grans multinacionals i start ups d’àmbit tecnològic. Tenim previst créixer i contractar gent, i Sant Cugat està en un punt cèntric entre Barcelona i l’àrea metropolitana. A més, un lloc com el SC Trade Center ens ofereix els serveis que necessitem en un entorn molt agradable. .

Blanca Sánchez Isoco Uns dels motius de traslladar-nos a Esade-Creàpolis va ser la necessitat d’estar en un entorn innovador que permet maximitzar la intel·ligència col·lectiva. Ser a Sant Cugat dóna una imatge, i si li sumes el valor afegit que dóna un centre com Creàpolis encara dóna més nom. Per a nosaltres també és important la creació de sinergies amb altres empreses.

A Fons 7

Diari de Sant Cugat Divendres, 14 de febrer del 2014

Sant Cugat: una ciutat que es creu la recepta de l’emprenedoria La creació empresarial com a solució a la difícil conjuntura econòmica ha estat una constant en aquesta ciutat Fa uns anys, Sant Cugat va fixar-se el repte de ser coneguda en el món empresarial com una ciutat emprenedora. Ja abans que comencés la crisi es van fer els primers passos en aquest sentit i els resultats, ara que s’ha posat més èmfasi en el tema, són sorprenents. Segons les darreres dades facilitades per l’Ajuntament les empreses creades amb l’ajut del servei d’emprenedoria han produït 500 llocs de treball des del 2009, any en el qual es va posar en marxa aquest sistema a través d’un conveni de col·laboració publicoprivada amb la Cambra de Terrassa.

Això significa que s’han creat 397 empreses amb un índex de supervivència del voltant del 80% tres anys després de la seva creació.

El suport a l’emprenedoria també es pot veure en algunes polítiques de l’Ajuntament i els centres de negocis de la ciutat. Així, en vivers d’empresa com el SC Trade Center i Creàpolis, els empresaris que comencin un negoci reben un descompte en la quota que cal pagar que finança en part el consistori. Des de l’adminis-

La darrera Jornada d’emprenedoria al Teatre-Auditori #ARTUR RIBERA

Sant Cugat és l’únic municipi que ha creat ocupació durant la crisi segons les darreres dades publicades per la Seguretat Social

51.000 llocs de treball

tració també s’ha ajudat perquè iniciatives que premien l’emprenedoria entre els joves com el Programa Yuzz de la Fundació Banesto tinguin arrelament a la ciutat.

de nova creació que ha assessorat permeten veure la tipologia del nou emprenedor i el tipus de negoci que engega. Així, tot i que quan pensem en aquesta figura ens vénen al cap joves amb empenta, les dades mostren que el 50% de les noves empreses han estat impulsades per persones d’entre 35 i 45 anys. El segon

El perfil dels nous emprenedors Les dades publicades per la Cambra de Terrassa sobre les empreses

són els que hi ha actualment a Sant Cugat

grup a la llista és el format per joves d’entre 22 i 35 anys que signifiquen un 35%. Una altra dada que cal destacar és que el 56% són dones i un 67% estaven aturats abans de començar el projecte. És a dir, l’emprenedoria encara es veu sobretot com una solució a la xacra de la desocupació. Dit d’una altra manera és en sortir de la zona de confort (contracte de treball) que la gent es planteja com a via alternativa d’ingressos crear una empresa. És una resposta lògica al fet que el mercat de laboral s’hagi reduït i es generin cada cop menys feines en condicions dignes per a una població amb un bon nivell d’estudis i experiència. I precisament aquesta experiència és la que fa que sorgeixin noves idees basades en anteriors tasques ja conegudes desenvolupades quan s’era treballador per compte aliena.

Serveis i comerç Pel que fa als sectors d’aquestes noves empreses la majoria,el 60%, tenen alguna cosa a veure amb el sector serveis mentre que la resta s’enfoquen al comerç deixant la indústria en un minse 3%. No és gens estrany que això sigui així ja que moltes d’aquestes noves iniciatives empresarials es tiren endavant des de l’ordinador, a casa i amb una estructura de costos molt baixa. Molts cops aquesta emprenedoria és en realitat una forma d’autoocupació. //

XIFRES Un terreny idoni per emprendre

180.000 metres quadrats

265 emprenedors

3 10% jornades d’emprenedoria d’atur

és l’espai disponible d’oficines en tot el terme municipal de Sant Cugat

van rebre assessorament de l’Oficina d’Atenció a l’Empresa l’any 2012

ha organitzat la Cambra de Comerç de Terrassa a Sant Cugat

és el que registra Sant Cugat, un dels més baixos del país

8 A Fons Empresa

Diari de Sant Cugat Divendres, 14 de febrer del 2014

Sant Cugat: Espai Business COMENTARI

ENTREVISTA Juanjo Martínez, vicepresident Associació Espanyola de Centres de Negoci

Silvia Trabalón Gerent de Sant Cugat Empresarial

“Els centres de negocis de Sant Cugat tenen el mateix nivell que els de Madrid o Barcelona”

Sant Cugat Ciutat Empresarial?

T

ot just aquest dimarts coneixíem unes dades rellevants de Sant Cugat que la posiciona com l’única localitat catalana que durant la crisis ha generat ocupació, amb una xifra no menys important, 4.372 llocs de treball creats, com una de les localitats que ha registrat el número més important de creixement en nombre d’autònoms i, entre molts indicadors en aquests temps de dificultat, com un ecosistema procliu per la captació de capital, la creació d’empresa i la generació de riquesa i ocupació.

La seva situació geogràfica fa d’aquest municipi un lloc estratègic per a la ubicació de qualsevol empresa, per la qual cosa no és casualitat que grans empreses multinacionals l’hagin escollit per instal·lar-se. Tots

Segon...

Empreses de professionals com engi· nyers, arquitectes, advocats... Necessi· ten molt bona qualitat d’infraestructu· ra o serveis, però tenen una estructu· ra petita.

Tercer...

Projectes emprenedors que inicialment requereixen flexibilitat perquè estan en creixement i no poden fer una gran inversió. Al centre de negocis renoves els contractes mensualment i pots ade· quar espai i serveis amb zero inversió i zero compromís. Aquest tercer grup és molt rellevant a ciutats emprenedores com Sant Cugat. .

Quin atractiu té Sant Cugat com a ciutat per fer negocis.

En té molts! Una ràtio de treballadors sobre residents de les més elevades de Catalunya. Té un ecosistema emprene· dor. Hi ha infraestructures de qualitat i està molt ben comunicada.

La situació geogràfica de Sant Cugat fa d’aquest municipi un lloc estratègic per la ubicació de qualsevol empresa els que residim, treballem o simplement coneixem en profunditat Sant Cugat som conscients de les seves qualitats: bones comunicacions i infraestructures, proximitat i confluència amb Barcelona, serveis, hostaleria i comerç de qualitat, concentració de centres universitaris i educatius de prestigi internacional, centres de negocis i empresarials punters, una gran varietat cultural i social...

Però... què més pot oferir Sant Cugat a les empreses?

Clarament: el seu model de desenvolupament econòmic basat en un treball conjunt i d’esforç cooperatiu on diferents agents començant per l’administració, passant per sector privat, empreses, universitats, centres de recerca i innovació, associació d’empresaris, de comerciants, patronals, Cambra de Comerç, entre molts d’altres, unim esforços i treballem per elaborar un clima de caràcter obert i participatiu propici pel networking empresarial i la col·laboració publicoprivada. Tots amb l’objectiu de facilitar que Sant Cugat esdevingui aquest ecosistema procliu per la captació de capital, empresarial i d’emprenedoria en una de les zones amb més potencial del sud d’Europa.//

seria una gran empresa que necessita obrir una delegació territorial o comer· cial. És la descentralització o desplaça· ment d’una part de l’empresa lluny de la seu central. Aquests directius busquen centres en grans ciutats.

Estar a 15 km de Barcelona és un problema?

No crec que sigui negatiu. Els centres de grans ciutats tenen els seus avantatges, però Sant Cugat en té d’altres.

Negociant Juanjo Martínez va començar la seva trajectòria en el món dels centres de negoci a Sant Cugat l’any 2005, al capdavant del SC Trade Center. Avui gestiona complexos similars a Barcelona i Madrid #JR ARMADÀS Què tenen d’especial els centres de negocis?

Moltes coses. En primer lloc i el més evi· dent és la immediatesa. Si necessites treballar en poc temps només cal instal· lar-se. En segon lloc, és que no cal cap inversió. També hi ha l’optimització de recursos que et permet externalitzar tot el que no és propis del teu core business i et deixa concentrar en la feina.

Venen la idea com si fos un hotel per a empreses?

Sí, el fulletó que vam fer a l’Associació de Centres de Negocis es deia específi· cament això. La diferència amb un hotel

és que tenim residents que hi han estat tota la vida.

Quina és la part dolenta? Potser no tenir la propietat...

Jo no li veig cap desavantatge respec· te a una oficina particular. Simplement hi ha casos en què és més difícil opti· mitzar. Si necessites col·locar 150 perso· nes en un lloc de treball potser no opti· mitzes recursos estant en un centre de negocis. Però per estructures petites no hi ha cap desavantatge.

Quin perfil tenen les empreses?

Jo ho dividiria en tres grups. El primer

Parlem de preus.

Els components clau són l’espai i els llocs de treball. Això marca el preu final.

Els més econòmics poden costar uns 175 euros per lloc de treball i els més cars, uns 400 euros. Depèn, òbviament, de l’ubicació del centre de negocis.

A Sant Cugat, quins preus tenim?

La banda baixa és de 175 euros per lloc de treball i la banda alta, potser 300.

Els centres de Sant Cugat, però, estan al mateix nivell que els millors de Madrid o Barcelona. La diferència de preu ve perquè no és el mateix està al paseo de la Castellana o al passeig de Gràcia que a Can Solà a Sant Cugat.

La crisi els ha fet guanyar clients per una qüestió d’estalvi?

Sí, no només hi ha més centres de nego· cis que l’any 2008 (un 30% més) sinó que s’ha incrementat la demanda. Els preus, a més, també han baixat. //

A Fons 9

Diari de Sant Cugat Divendres, 14 de febrer del 2014

Quan no hi havia res Catalana Occident va ser la primera gran empresa que va ubicar la seu a la ciutat ens anys 70 # CEDIDA

Les grans empreses que van actuar d’imant d’inversions Catalana Occident, Delphi, Sharp o HP van ser els referents que van atraure altres fires a Sant Cugat ja fa dècades A principis dels anys setanta, Sant Cugat era poc més que un poble on l’agricultura encara jugava un paper decisiu en l’activitat econòmica. En aquell municipi, encara eminentment rural, només la fàbrica de components d’automoció de l’empresa Delphi posava el seu granet de sorra en un tímid sector secundari. Durant aquells anys, però, una empresa va apostar per Sant Cugat com a ubicació per construir la seva seu corporativa.

Catalana Occident es convertia així en la primera gran empresa que demostrava que Sant Cugat podia ser un lloc atractiu, fora de Barcelo-

na però no gaire lluny, per fer negocis amb majúscules. Molts altres seguirien ben aviat el seu exemple .

La creació d’un ecosistema Ja als anys vuitanta, dues empreses van seguir els passos de la multinacional de les assegurances. Eren també dues multinacionals i també es van instal·lar al que ara coneixem com el Parc d’Activitats Econòmiques de Can Sant Joan. Eren Hewlett Packard i Sharp. El sector secundari guanyava protagonisme a la vegada que l’agricultura es relegava cada cop més a una paper secundari.

Aquestes empreses juntament amb altres com els Laboratoris Ferrer,Lubrizol i més tard la conflictiva instal·lació de Boehringer a Can Mates van contribuir a la creació del que s’anomena un ecosistema de negocis que anava omplint poc a poc els afores de la ciutat. El centre de Sant Cugat quedava governat pel petit, un comerç que també

El Parc d’Activitats Econòmiques de Can Sant Joan ha estat històricament el principal pol d’atracció empresarial a la ciutat creixia encoratjat per la vianantització del nucli urbà.

Els nous sectors Hi ha dues fites que també s’han de mencionar per acabar d’entendre com el mapa dels negocis de Sant Cugat ha acabat sent el que és. Quan les grans empreses ja havien identificat Sant Joan com a indret estrella els negocis de mida més reduïda van trobar el seu espai al SC Trade Center primer i a Creàpolis uns anys més tard.

Ja a la segona dècada del segle xxi, Sant Cugat ha estat capaç de combinar dos perfils d’empresa molt diferents però que es complementen a

l’hora de dibuixar el mapa dels negocis. Per un costat hi ha una “zona de seus” on podem trobar empreses tant importants com Grifols, iGuzzini, Roche, Banc Sabadell, Cirsa o Accenture. Per l’altre costat tenim una “zona emprenedora”, més diversificada geogràficament, on companyies petites i nous projectes troben un lloc ideal per començar a funcionar i, amb sort, créixer tant com alguns dels seus veïns.

No seria just oblidar el lideratge i el foment d’aquesta tipologia d’empreses que ha dut a terme l’Ajuntament des de l’època d’Aymerich fins a l’era Conesa. Agradi o no, Sant Cugat ha fugit recentment de grans projectes com el d’Ikea preferint iniciatives menys cridaneres però no per això amb menys pes. Des de fa gairebé set anys (crisi) sentim alcaldes i regidors explicar que el seu objectiu principal en matèria de foment de l’activitat econòmica és la creació d’ocupació. //

10 Poble Actualitat

Diari de Sant Cugat Divendres, 14 de febrer del 2014

Infància Educar en els valors de la solidaritat

En marxa Mini Pims, un projecte de Pim Pam Pum Lleure El projecte pretén oferir un espai on els infants creixin en valors fomentant l’esperit crític de cadascú a través del lleure Pim Pam Pum La iniciativa neix amb aquesta entitat lúdica i solidària

É

s sabut que a Sant Cugat, de nens no en falten. És potser per aquesta raó que neix una iniciativa com Mini Pims, que amplia l’oferta dirigida als infants de la ciutat. Potser també és fruit de l’anomenada crisi de valors que alguns apunten que afecta la nostra societat. I, segurament, no seria possible sense un grup de joves amb energia i empenta que engega un projecte per enriquir un Sant Cugat amb cada vegada més iniciatives impulsades per col·lectius juvenils.

Educar en la solidaritat I així neix Mini Pims, un projecte que parteix de l’entitat solidària Pim Pam Pum. Aquesta iniciativa pretén oferir un espai de lleure a nens i nenes d’entre 6 i 14 anys però on no només s’hi vagi per jugar. Mini Pims parteix de la idea d’educar en els valors de la solidaritat. I aquesta, que és una idea molt abstracta, es concreta en sis dissabtes i tres paraules: empatia, cooperació i generositat. Aquests són els tres valors que es treballaran al llarg de les sis sessions que durarà l’activitat.

Segons les responsables del projecte, Anna Baltasar i Anna Pahissa, han escollit l’empatia, la cooperació i la solidaritat perquè consideren que aquests tres elements se situen a la base del que és la solidaritat.

Baltasar i Pahissa creuen que avui en dia als infants no se’ls dota de les eines necessàries per poder ser crítics i generar-se una opinió pròpia, i amb Mini Pims tenen la intenció de començar a obrir portes als infants.

Obrir portes a preguntes que encara no s’han plantejat, i que entenguin i aprenguin què comporta viure segons els valors de la solidaritat.

“No els explicarem que hem de ser generosos i compartir” explica

en context Mini Pims sota el paraigua de Pim Pam Pum L’entitat Pim Pam Pum neix l’any 2009 amb l’objectiu de recaptar fons per a diverses ONG a través de valors lúdics que afavoreixin la convivència. Cada any, els membres de l’associació es reuneixen en assemblea i voten a quina ONG es destinaran els fons recaptats, després de fer un seguiment i veure com treballen.

Activitats Les activitats que porten a terme estan obertes a tothom i pretenen comptar amb la participació de tots els

santcugatencs que vulguin formar-ne part. Algunes de les activitats que ha organitzat Pim Pam Pum darrerament és la Festa de l’Aigua la passada Festa Major, o el Sant Jordi solidari.

Concepte Alguns dels projectes realitzats per aquesta entitat solidària han col·laborat amb la campanya “Un nen, una joguina”, o l’associació Infinits Somriures, que treballa en el lleure amb persones discapacitades.

Pahissa. Serà a través de jocs i dinàmiques que els nens i nenes podran aprendre què vol dir l’empatia. Tot plegat està plantejat perquè sigui molt vivencial.

Allò que manca Tant Anna Pahissa com Anna Baltasar denuncien el fet que aquesta manera d’aprendre a través de les vivències és la que més manca a les escoles. “Els nens avui en dia no experimenten; van a l’escola i juguen a la Wii”, declara Pahissa. I és el que les ha animat a crear Mini Pims. A més, les responsables adme-

Diari de Sant Cugat Divendres, 14 de febrer del 2014

Actualitat Poble 11 Seguretat Bretolades al mobiliari urbà

Impulsors de Mini Pims 7 dels 10 membres de Mini Pims a la Casa de Cultura, on portaran a terme les activitats # David molina

Pims i les d’un esplai convergeixen en molts punts. Però aquesta iniciativa és una branca més de Pim Pam Pum, i no vol encasellar-se amb la manera de treballar de les entitats de lleure. Mini Pims treballa explícitament els valors, i tot i que es fa a partir de jocs, dinàmiques i debats, les activitats es regeixen pel valor que es treballa aquell dia.

La iniciativa està plantejada per aportar un granet de sorra a un canvi que des de Pim Pam Pum es considera necessari. Segons Baltasar, la crisi que estem passant posa sobre la taula molts temes socials que cal

106 contenidors cremats l’any 2013 a Sant Cugat

XIFRES El que ofereix Mini Pims

45 places per a infants Els nens i nenes estaran dividits en tres grups d’edat d’entre 6 i 14 anys

18 febrer s’obren inscripcions I fins al dia 20 s’obriran les inscripcions a la Casa de Cultura de 17 h a 20 h

10 euros per infant És el cost total de l’activitat per a les sis sessions organitzades entre març i maig

ten que avui en dia travessem una crisi de valors a què cal posar remei.

El tipus de sensibilització que Pim Pam Pum ja porta a terme des de l’any 2009 ara es trasllada als més petits per fer-los conscients del món en què viuen.

La idea de Mini Pims Pim Pam Pum treballa de manera puntual i irregular. És d’aquí que apareixen les ganes de fer una activitat de manera continuada i dirigida formalment a la canalla santcugatenca. No es tracta d’un cau o d’un esplai, tot i que les idees de Mini

tractar, i sensibilitzar la població entorn d’ells. I això és més fàcil si es fa des de petits.

Mini Pims té la intenció de continuar treballant l’any vinent i, segons com funcionin els sis tallers preparats per a aquest curs, és possible que l’oferta s’ampliï tant en places com en dies de trobada. Tot i això, el futur del projecte dependrà íntegrament d’aquesta prova pilot que comença el pròxim dia 8 de març.

Sigui per manca de valors, per la gran quantitat de nens i nenes que viuen a Sant Cugat o per l’empenta d’aquests 10 joves que emprenen el projecte, Mini Pims es posa en marxa i vol deixar petjada. // Clara Ribera redaccio@diaridesantcugat.cat @ClaraRibera

Estat en què va quedar un dels contenidors al carrer de Manel Farrés # à.Guinó

El juny va ser el mes que va registrar més cremes, amb 25 contenidors. El cost total ascendeix a 102 mil euros 106 contenidors són els que han cremat durant l’any 2013 a la ciutat, segons dades de l’Ajuntament. Això significa 37 més que els comptabilitzats per Bombers de la Generalitat, que en total són 79 contenidors incendiats; el diferent nombre pot correspondre a què en 37 dels focs en contenidors a la ciutat els Bombers no han hagut d’intervenir, perquè el foc ja estava apagat. Però, tot i això, al mes de gener l’Ajuntament no comptabilitza cap contenidor cremat, mentre que el cos de Bombers va fer 4 intervencions. .

Una de les nits amb més cremes El passat 9 de novembre a la matinada es van detectar fins a tres incendis de contenidors en tres punts diferents, al carrer de Colòmbia a Valldoreix, a la rambla del Celler cantonada amb l’avinguda de la Tor-

re Blanca i a la rambla de Can Mora.

Aquesta última ha patit diversos incendis en contenidors. Ja a l’any 2014, la matinada del cinc de gener, tres contenidors de la rambla de Can Mora van ser incendiats, un altre contenidor va cremar al carrer d’Àngel Guimerà i una tanca de bruc a la rambla de Can Mora cantonada amb el carrer de Doctor Murillo, lluny de cap dels contenidors incendiats.

Segons dades de l’Ajuntament, cada contenidor té un cost estàndard de 965,65 euros, fet que significa que en total els contenidors cremats valen 102.358,9 euros.

El tinent d’alcalde de Seguretat, Francesc Carol, va explicar que s’apunten dues hipòtesis a l’hora d’investigar les causes dels incendis. La primera inclou que els focs “són provocats degut a bretolades” i la segona, coincidint amb l’arribada del fred, “s’estudia la possibilitat que siguin focs accidentals arran de la recollida de cendres i brases de les llars de foc”. Tot i això, aquesta última hipòtesi no concorda amb els contenidors cremats els mesos de calor i tampoc amb les tanques de bruc cremades. // Àgata Guinó

12 Poble Actualitat Solidaritat

“Èxit” de la recollida de medicaments a Sant Cugat Sant Cugat s’ha bolcat en la recollida de medicaments per als més desfavorits.

Deu farmàcies de la ciutat estan participant en la iniciativa, la VII Jornada de Recollida de Medicaments.

Durant el dissabte 8 de febrer, les farmàcies van participar en la recollida de medicaments, a la qual es podrà participar fins al divendres 14. El Taller Jeroni de Moragas, la Fundació Sant Medir i la Creu Roja Sant Cugat - Rubí - Valldoreix són les entitats beneficiàries del projecte. La coordinadora a Sant Cugat del Banc Farmacèutic, Montse Moral, ha dit que entre “el 80% i el 90% de les persones a qui s’han adreçat els voluntaris han participat”. // À. G.

Ensenyament

L’Oficina Municipal d’Escolarització ja até les famílies L’oficina està donant informació a famílies i alumnes des de l’11 de febrer, coincidint amb la preinscripció escolar.

L’Oficina Municipal d’Escolarització (OME) està oberta de dimarts a divendres, de les 10.00 a les 14.00 hores, i els dimecres, de 16.30 a 18.45 hores. L’entrega de sol·licituds es farà per terminis. De l’11 al 21 de març: el segon cicle d’educació infantil, educació primària i secundària. Del 13 al 23 de maig: batxillerat, cicles formatius de grau mitjà i d’arts plàstiques i disseny i primer període dels ense-

nyaments esportius. Del 27 de maig al 6 de juny: cicles formatius de grau professional i d’arts plàstiques i disseny i a la primera quinzena de maig les escoles bressol. // Redacció

Integració

Cerquen persones amb autisme per un curs sociolaboral El grup Specialisterne, que presta formació per a persones amb Trastorns de l’Espectre Autista (TEA) d’alt funcionament busca persones amb aquesta patologies per oferir-los un curs sociolaboral.

El curs vol obrir una via per a la integració sociolaboral dels afectats amb l’objectiu d’inserir-los laboralment.

Els cursos, que es realitzen a la seu de Specialisterne, a Esade-Creàpolis, “tenen pràcticament garantida la feina per a tots els alumnes”, com han explicat des del grup. A banda, i encara que el curs té un cost, si l’alumne no el pot assumir, Specialisterne ofereix diverses propostes per accedir-hi.

El 15 de febrer, a les 12.00 hores, Specialisterne farà una jornada de portes obertes. // Redacció

Sanitat

La FAV porta al Síndic de Catalunya les llistes d’espera La Federació d’Associacions de Veïns (FAV) de Sant Cugat ha demanat la intervenció del Síndic de Catalunya, Rafael Ribó, en les llistes d’espera de la sanitat pública.

L’entitat lamenta que el CatSalut parli de sis mesos de temps d’espera quan l’espera és més llarga. // Redacció

Diari de Sant Cugat Divendres, 14 de febrer del 2014

Entitats La Llar d’Avis celebra el centenari de la seva seu

La Llar d’Avis de Sant Cugat cele· brarà aquest any el centenari de la seva seu i 34 anys des de la seva fundació. El pròxim dissabte 15 de març, la Llar d’Avis celebra· rà una jornada de portes obertes des de les 10.00 fins passades les 20.00 hores. La celebració central arribarà el dissabte 26 d’abril, a les 13.00 hores, quan es comme· mori l’efemèride.

Xifra

5

vehicles i 4 motocicletes són els efectius nous que adquirirà la Policia Local, que es podria incrementar en 7 o 8 agents més.

Activitat solidària Sant Cugat acollirà la sortida de la UniDesert 15 de febrer, a les 13.00 hores, plaça de la vila La ciutat serà el punt de par· tida de la UniDesert 2014.

Durant tot el dissabte, a la plaça dels Quatre Cantons, i de 12.00 a 13 hores, a la plaça de la Vila, aquest raid solidari recollirà material escolar i sanitari per lliu· rar-lo al Marroc.

Xifra

138

tones de roba usada va recollir Humana Fundación Pueblo para Pueblo el 2013 a través dels 37 contenidors.

Entitats

La ciutat se suma a la diada de la no violència LaplaçadeMagíBartralotacull200peus de guix el Dia Escolar de la No Violència.

Creats pels alumnes del Gerbert d’Orlhac, La Floresta, Joan Maragall i Santa Isabel, els peus van simbolitzar la marxa de la pau de Gandhi. A l’acte, la Universitat Internacional de la Pau va recordar a la periodista russa Anna Politkóvskaia, assassinada per la seva oposició al conflicte txetxè. // À. G.

Defunció

Mor el fotògraf i col·leccionista Jordi Fonolleda

Jordi Fonolleda #CEDIDA El 7 de febrer, el santcugatenc Jordi Fonolleda va morir per un càncer. Era molt conegut a Sant Cugat per la seva professió i passió, la fotografia, i per la seva col·lecció de càmeres antigues que també arreglava.

Fotògraf especialitzat en fotografia industrial, publicitat, arquitectura i decoració, editorial i reproducció d’art i professor de fotografia, havia treballat de conserge a la Biblioteca Central i a la Casa de Cultura. // Redacció

ny

erich

dell

C. Aym

Escaletes

lles

C. S a b a

Magí Sant

Ca

C. los Castillejos

C. S a

se nt Mo

rre

r

Pa s s e ig

Av ing ud a Ce rd an

Plaça del Rei

d os

ni

ra n a

C. E n

ric G

ra Mo

vé lm Cla Av. An se

bla

to

r

Ram

An

do

Sa ra

ud

rga

í

e Ter sa

on a

r

r

Ca

rre

ard

nt

r

se n da

www.organ.cat • www.organ.es

u Ed Sa

ep

ia

l rce

rre

ra

r re

J os

àc

Ba

i

Eli

erd rV

Ca

rga

Be

Ga

n ta

ch

eig

l va

r Ca

a

Be

Avinguda Torre Blanca

nt

ène

ss

Sa

rre

rre

an

Compravenda d’habitatges, locals i terrenys Administració de lloguers i gestió de patrimonis Administració de comunitats de propietaris Assessoria jurídica, tècnica i assegurances Francesc Moragas, 17-19 • Tel. 93 544 16 55

Pa

nt

Ca

Ca

etu rT

Sa

re r

Sa

t

r

om

r

ye

án

Gr

C. D

ell

rre

re r

rtin

Ca

sa

Car

Ma

e Ter

à

sa r

ta

da

rre

Vi l l

Cè

an

r

r rre

Plaça del Mil·lenari

rS

gu

Vin yet

de l

Pla

in Av

Ca

Car

r

rre

ep

rre

Ca

ec a ss

rre

etu rT

Carrer Elies Rogent

rre

ig

J os

Ca

Vi l

Carrer Ferran Romeu

Ca

Ma

Ca

Va lld or eix

C . E n d a va l l a d a

a red

ys

ir

pa n

ed

de

nt

de

la

del

Jardins Ramon Barnils

ntil Infa rxa Ma

r

AJUNTAMENT

a rS

a

tal

bla

es

Com

a

tM

lm la de ge sat Pas

ís

Alb

an

Ba

Llu

da

rS

r

e arr

s Do

Ca

la

a Rib

Vallès

i xa

rre

rre

Ca rr er

Ma cià

Ba

Ca

Ca

l

in ça lV de Plaze de re a Pl On temb Se a ud i n g ns Av di r Jar Pila de Roig

da

r

à

ud

a

R

b am

rre

er

r lle Ce Plaça de la Vila

rre

ing

on Gir

rillo

Ca

uim

Ram

540 m2 AL SEU SERVEI

Mu

rre

lG

n

Ca

ge

Av

s

Àn

Ca

a R a m bl

r

Ca

r

a yol

to r

Ca n Mora

ig

rre

Vi n

Plaça Can Quitèria

elle

e

o

ia

Carrer

arm

rD

Ma

gd

e. C

C rer

r

C.

Carrer Safareigs

ra

di Jor

eix or

Do c

C

Ca

rre

re r

rre

e sd

Sant

Car

Plaça Lluís Millet

Rie

bla

in ert oub eC ód Bar del ge sat Pas

Ca

ol

C.

rer Pou s

Ca

at

t

el S

Carrer

i

rd

Sa n

to n

Plaça Barcelona

r

Mi

C.

de

as

An

ra

rre

Ptg

ón

ntu

Sàb

ave

rre

Plaça Sant Antoni

. Sa

on nt B

a

Ge

ZONA ESPORTIVA MUNICIPAL

ra g

elló

C

d’e n Xe p

nt

rin

Ram

Mo

r re To

ba

P

. t ge

Car

ell or

ol

. Ra m

rt

m

Go

me

Ma

Bo

o

Jau

r rre

na

iag

iñ

C. S t

er

a

s Ru

c

om

aM

C. Llu

Plaça Doctor Galtés l a ol

S

t an

es

r So r t

C.

de

íC

oss rR

re

ria

POLICIA NACIONAL

Pl. Magí Bartralot

Pl. Quatre Cantons

Colom

C. T ea t

S C.

t an

e

er d Carr

yo la

Montserrat

atl’Ab -li Joan a t de Hor del Pag rre ins Jard la To

ça Pla avià Oct

Rod o

Passeig Torre Blanca

Carrer

ça Pla usta g Au

Mer cè

ria

c Fra n c e s

ú st

t

ulet

ic

Av i ng u da

Ind

tòfor

Plaça de la Unió re n

s i Ta

ls

nces r Fr a

m

Riu

C.d e

C a r re

Ca

da

Ca

re Car

Car

ESTACIÓ FGC

C.

To r

gu

rg Ma

r

C. Mir

to

Avinguda Catalunya

in

C a r re r MERCAT PERE SAN

s

Majo

Carre

ra n

a te

rr Xe

ei

C. St. Llorenç

eu

spe

nM

C.

ndan a

s Pa

d all gV

MONESTIR

Orient

Carrer

eu Carrer de la Cr

C. Hospital

Plaça Sant Pere

rer

rme

MUSEU DE SANT CUGAT

m

Ca

Car

a

n ec

Jardins del Monestir

CASA DE CULTURA

to

Av

Solà

an

Carrer A

Passatge Ca

nd

mè

llví

ar

t Carrer

t Rovella

rA

Do

ste

RENOVEM I TRASLLADEM L’AGÈNCIA DE LA PROPIETAT IMMOBILIÀRIA A LES NOSTRES OFICINES CENTRALS DEL CARRER FRANCESC MORAGAS, 17-19 C. Cris

rer E

nt

C

Ca

.B

le

Carrer

Car

Sa

às

l

C.

. Tom

i ta

s

C. S t

quima

Plaça Pep Ventura

rtí

er arr

St

au iT

le

Cr eu

t a J oa

os p

us

co

C. S a n

l’H

Ri

Es

la

Ma

C.

da

de

de

gu

ig

na

se

Pla

r

na

in

Pa s

nt

An

rre

Ca

rre

Sa

ant

Av

Ca

C.

Ca

C. S

Carrer

Plaça Rafael Casanova

Publicitat 13

C.

Diari de Sant Cugat Divendres, 14 de febrer del 2014

C

e arr

rM

ari

ne

14 Ciutat Administració

Diari de Sant Cugat Divendres, 14 de febrer del 2014

Pacte Del Consell de Governs Locals de Catalunya

El món local recorre la llei al Tribunal Constitucional Front comú Ajuntaments catalans i espanyols s’uneixen per presentar recurs d’inconstitucionalitat a la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local Perill Per mantenir els serveis als ciutadans

S

ant Cugat va ser el municipi escollit per visualitzar l’acord del món local català i espanyol en contra la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL).

El Consell de Governs Locals de Catalunya (CGLC) es va reunir el dijous 13 de febrer al Monestir de la ciutat per donar el tret de sortida al mecanisme que ha de permetre als ajuntaments que ho vulguin sumar-se a la iniciativa per interposar un recurs d’inconstitucionalitat davant del Tribunal Constitucional (TC) per la llei aprovada al desembre al Congrés.

L’alcalde de Pineda de Mar, president de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i vicepresdient primer del CGLC, Xavier Amor, va manifestar que aquest és “un acord sense precedents” i que posa de manifest la voluntat del conjunt del municipalisme català de rebutjar la llei. L’objectiu del text aprovat és “facilitar el màxim la feina als governs locals per presentar aquest recurs”, va assegurar Amor.

Amb Catalunya no n’hi ha prou La proposta per presentar recurs al Constitucional arriba després que nombrosos municipis hagin demostrat per activa i per passiva el seu rebuig a una llei que consideren que vulnera les competències exclusives de la Generalitat en matèria de règim local i posa en perill serveis de l’estat del benestar que proporcionen els Ajuntaments com l’ocupació, l’ensenyament o els serveis socials. Segons el president del CGLC i de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), Miquel Buch, “la llei del PP és un atac a l’autonomia local perquè eliminaria els serveis bàsics que actualment proporcionem els ajuntaments i que requereixen proximitat”. La via legal per aturar l’aplica-

en context El rebuig a la LRSAL a Sant Cugat Oposició local Els grups de CiU, ICV-EUiA, PSC i CUP, han votat en diverses ocasions en contra de la llei.

La defensa del PP Asseguren que la Generalitat té els mitjans econòmics per oferir els serveis que ara donen els ajuntaments i així s’evitaran duplicitats.

A Madrid Un conjunt d’alcaldes i alcaldesses de municipis, entre els quals Sant Cugat, van anar al novembre al Senat per mostrar el seu rebuig a la reforma.

Mostres de rebuig Al mes de desembre, treballadors de l’Ajuntament es van concentrar per manifestar el seu malestar davant l’aprovació de la llei.

Recurs al TC Una vegada aprovada la llei al Congrés al desembre, Conesa va defensar que la llei “vulnera els drets de la ciutadania i és inconstitucional”.

Ple del març En principi a Sant Cugat la proposta per presentar el recurs al TC es portaria a debat al ple del març.

ció de la llei és el recurs per invasió de competències i el requisit per ferho és que se sumin a la demanda una setena part dels ajuntaments de l’Estat espanyol i que sumin més d’una sisena part de la població total. És a dir, que fa falta la signatura de 1.160 municipis i un total de 7.700.000 habitants. Entre les dues entitats catalanes que lideren aquesta mobilització, l’ACM i la FMC, es comptabilitzen 947 ajuntaments catalans però s’hi hauran de sumar altres associacions i municipis de la resta de l’Estat. Buch va assegurar que “el text comptarà amb un ampli suport polí-

Actualitat Ciutat 15

Diari de Sant Cugat Divendres, 14 de febrer del 2014

Mobilitat Reordenació de l’espai tic” dels partits catalans però també va explicar que la proposta ha rebut el suport del PSOE o d’Izquierda Unida (IU), entre d’altres formacions polítiques d’àmbit autonòmic.

Fi a l’aparcament sense control de les Planes

Front municipalista

Acord històric Membres del Consell de Governs Locals de Catalunya, el dijous 13, al Monestir de Sant Cugat # Artur ribera

La reforma del ministre d’Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, posa en perill sobretot els municipis de menys de 20.000 habitants, ja que els prohibirà que ofereixin certs serveis públics. L’alcaldessa de Sant Cugat i vicepresidenta de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), Mercè Conesa, va insistir

DECLARACIONS “L’acord és una acció sense precedents contra l’atac directe al municipalisme” Xavier Amor President de la FMC

“Portarem la defensa dels interessos dels ciutadans allà on faci falta” Miquel Buch President de l’ACM que “hem de fer tot allò que estigui a les nostres mans per aturar una llei que és un atac frontal a la cohesió social de pobles i ciutats”. L’òrgan de governs locals s’ha fixat la primera quinzena de març per tenir l’aprovació del màxim nombre de municipis.

Per tant, en les pròximes setmanes seran molts els municipis portaran aquesta qüestió als plens locals. // Anna Mira redaccio@diaridesantcugat.cat @annamiraperich

Aparcament a l’estació del FGC de les Planes # artur ribera Han estat molts els santcugatencs que durant anys han aprofitat els descampats de davant de l’estació dels FGC de les Planes per deixar-hi el cotxe i agafar el tren a la primera estació de la línia del Vallès que forma part de la zona 1, perquè es troba dins del terme municipal de Barcelona.

Recentment, però, l’Ajuntament de la capital catalana ha posat fi a aquesta pràctica, coneguda amb el nom de park-and-ride, i creada de manera espontània pels usuaris. Una pràctica diària que sovint ha creat malestar entre els veïns de les Planes, perquè, tot i tenir places d’aparcament reservades al costat de l’estació, sempre estaven ocupades per altres cotxes. Per aquest

motiu, s’ha creat una comissió de control d’aparcaments de les Planes amb representants dels veïns i de l’Ajuntament. A més, el consistori barceloní ha instal·lat unes pilones per controlar l’accés al descampat. També s’ha eliminat un dels dos grans descampats que servien de pàrquing on s’hi ha construït una pista de bàsquet pels veïns i que també acollirà una zona recreativa i mobiliari urbà.

Aquests canvis han significat una pèrdua d’aparcament gratuït per a molts veïns de localitats veïnes però s’ha regulat la zona, que es troba dins del Parc Natural de Collserola, respectant les franges de protecció forestal per risc d’incendi. // Redacció

L’ALCALDESSA, MERCÈ CONESA DÓNA SUPORT A LA CAMPANYA 800X10 NOMÉ

10 € S

AL ME

S

Només hi faltes tu!

Amb el suport de:

Necessitem 800 persones per donar ajuda alimentària a 800 famílies!

Càritas Sant Cugat, Casa Abacial, plaça de l’Om, 2. Tel. 93 674 29 07

16 Publicitat

Diari de Sant Cugat Divendres, 14 de febrer del 2014

El municipi A debat El Diari de Sant Cugat organitza un cicle de debats oberts a cada barri i districte amb els veïns i els agents implicats per entendre el present i el futur del conjunt del nostre municipi

Centre Estació Centre Estació - Eixample Sud - Golf

Patrocina:

Organitza:

arrelats a la ciutat

Amb la col·laboració de:

Hi st òr ic Ce nt re

Ce nt re No u

Vo lp el le re s

Pa r Ca c Ce n nt M ra at l es

Co ll F av à

Es ta ció Ce nt re

Le sP la ne s

Fl or es ta La

M ira -s ol

Va lld or ei x

El pròxim dijous 20 de febrer, a les 19.30 h al Cafè-Auditori del Teatre-Auditori (pl. de Victòria dels Àngels, 1) Vine a participar en el debat i segueix-lo al Twitter #centreestacio

Actualitat Ciutat 17

Diari de Sant Cugat Divendres, 14 de febrer del 2014

Política

Funcionaris estatals es reafirmen en la independència

Forcadell en un moment de l’acte #À. GUINÓ Secretaris, interventors i tresorers (SITAL) de diversos ajuntaments catalans es van reunir a Sant Cugat el dissabte 8 de febrer per treballar de cara a una possible independència de Catalunya.

El col·lectiu de funcionaris estatals, que forma part d’una sectorial de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), ofereix la seva experiència logística i administrativa a les entitats i institucions, amb l’objectiu d’ajudar a construir un estat català. Aquesta és al tercera trobada de la SITAL x la Independència. A l’acte al Claustre va intervenir la presidenta de l’ANC, Carme Forcadell, qui va lloar el paper del col·lectiu, demanant-los més implicació. “Amb la vostra feina podeu fer molt pel procés, podeu aplanar el camí. Hem de vèncer treballant molt amb l’esperança col·lectiva de construir un nou país. Com a sectorial heu d’explicar quin país voleu i fer propostes. Us demano que feu una proposta coherent, perquè nosaltres hem de ser l’alternativa al no a tot de l’Estat. Personalment intenteu convèncer els catalans”. Forcadell va assegurar que el paper dels interventors, secretaris i tresorers és important perquè són els que coneixen els funcionament de l’estat i va parlar de la possible suspensió de l’autonomia.

“No crec que el Govern espanyol ho faci, seria un desprestigi davant del món, però nosaltres hem d’estar preparats per tot, aquest seria un cas per fer desobediència civil”. // À. Guinó

Territori

La seguretat dels alumnes d’El Pinar, garantida Al pròxim ple municipal del 17 de febrer, l’Ajuntament presentarà una proposta de suspensió de llicències urbanís-

tiques durant un any de dues parcel·les del carrer de la Mànega, que afectarà el terreny de l’escola El Pinar i una parcel· la edificable.

Segons el regidor d’Urbanisme, Pere Casajoana, aquesta actuació serviria per “estudiar la millor solució per garantir la seguretat dels alumnes de l’escola a l’hora d’entrar i sortir del centre i per garantir la lliure circulació dels vehicles a la zona”. Ara el carrer no disposa de voreres i des de fa quatre anys s’ha de tallar el trànsit dos cops al dia, durant una hora al matí, i una hora i trenta minuts a la tarda per garantir un accés segur.

Una alternativa seria “ampliar la zona vial fent voreres més àmplies perquè els nens i nenes puguin passar amb facilitat”. // Redacció

Mobilitat

Els socialistes insten la Diputació perquè millori les carreteres La secció local del PSC presentarà una moció a la sessió plenària de febrer per demanar la millora de les carreteres que passen per la ciutat i mantenir la seguretat dels usuaris.

Consideren que garantir les mesures de seguretat és imprescindible atès el volum de trànsit que absorbeixen diàriament aquestes vies. Entre d’altres, creuen necessari garantir les voreres als laterals per garantir el pas de bicicletes o vianants i eixamplar els vorals. Tot i que són propietat de la Generalitat, la gestió d’aquestes vies depèn de la Diputació de Barcelona, de manera que és aquesta administració qui s’ha de fer càrrec dels arranjaments i millores de les carreteres. Recentment el govern local ha demanat el traspàs de la carretera de Rubí a la Generalitat per millorar-ne la seguretat, una decisió que els socialistes consideren positiva, sempre i quan vagi acompanyada dels recursos econòmics necessaris per fer les millores. Tot i que en algunes carreteres s’han iniciat gestions per fer millores, com la carretera de Rubí o de Vallvidrera, al sector de can Borrull i a la carretera de Sant Quirze per can Barata, el PSC portarà a debat la realització d’un informe tècnic sobre l’estat de les carreteres, així com la creació d’una comissió bilateral entre l’Ajuntament i la Diputació per planificar i calendaritzar les dotacions pressupostàries i les obres de millora. // A. Mira

LA PICA I LA SOCA @totsantcugat El @PPSantCugat el grup més mal valorat amb un 2,6, segons l’Observatori Sociològic de #SantCugat @jorgecarrerasdr @IFuentesAlbesa @Mdoloresdv @totsantcugat @ PPSantCugat @jorgecarrerasdr @IFuentesAlbesa encuestas a la carta, ellos se lo guisan y ellos se lo comen @ CiUSantCugat @IgnasiBeaSegui @Mdoloresdv @totsantcugat tant us costa acceptar les coses? mare meva, quin negacionisme

@polmoragas @Mdoloresdv @totsantcugat @PPSantCugat @jorgecarrerasdr @IFuentesAlbesa doncs jo crec que realment és la realitat santcugatenca @BrunodSalvador Curioso @polmoragas el último partido del pleno y que según voto escrutado en las elecciones quedaría fuera del pleno es el único de la oposición que aprueba @polmoragas @BrunodSalvador Bruno, si os cuesta aceptar los resultados no puedo hacer nada. Yo pienso que se ajustan a la realidad de Sant Cugat

Conferència La jurídica de la independència d’Òmnium 20 de febreR, a CASAL JOVES TORREBLANCA Núria Bosch, doctora en Eco· nomia, titular de la càtedra d’Hisenda Pública de la UB, direc· tora de la càtedra de Federalisme Fiscal (UB) i Elsa Artadi, docto· ra en Economia per la Universitat de Hardvard i Investigadora del Centre for Economic Policy and Research i directora general de Tributs de la Generalitat, parlaran sobre els “Aspectes econòmics de l’estat propi”.

Independentisme

CiU dóna suport als vots per la independència Després de la recollida massiva de signatures que va recollir l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) el passat mes de gener, el 22 i 23 de març es repetirà la jornada a Catalunya.

Aquesta vegada comptarà amb el suport de CiU Sant Cugat que presentarà una moció al ple de febrer per sumar-se a la campanya “Signa un vot per la independència”. Els convergents es comprometen a cedir els espais municipals per facilitar la recollida de signatures i fan una crida als santcugatencs per participar activament en la campanya de l’ANC. D’acord amb el text que presentaran al ple, la proposta recull que: “Reafirmem que el referèndum és l’eina justa i imprescindible per fer-ho i que aquest 2014 ha de ser l’any de la seva celebració. Inexcusablement. Sense pròrrogues possibles”. La recollida de signatures del cap de setmana 22 i 23 de març està organitzada per l’ANC i l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i té per objectiu aconseguir una recollida massiva de drets de petició als municipis i fer divulgació mediàtica. // A. Mira

Jutjat

L’Ajuntament recorrerà la fiança pel ‘cas Aymerich’ Una fiança de 5,5 milions d’euros demana el jutjat número quatre de Rubí a l’Ajuntament per responsabilitats civils en les presumptes irregularitats urbanístiques de l’exalcalde Joan Aymerich en l’assentament de la Boehringer Ingelheim a can Mates els anys 90.

Davant l’acusació, el consistori ha mogut fitxa i ha presentat recurs en què es demana que se’l eximeixi de “prestar fiança”, ja que “no es pot determinar l’existència de prejudicis econòmics ni la seva quantificació”. Segons l’escrit presentat per l’Ajuntament, “resulta impossible fixar els suposats prejudicis econòmics en aquests moments” ja que el càlcul pericial “prové d’una reparcel· lació aprovada el 1994 i que substituïda per una reparcel·lació el 2001”. // Redacció

18 Opinió i debat

Diari de Sant Cugat Divendres, 14 de febrer del 2014

Rafael Gómez Voluntari de Càritas

Cent anys de riquesa solidària

No cal ser una gran matemàtic per adonar-se de la gran generositat del Sr. Joan Auladell amb el seu llegat

E

Oskar Villazala # Escola d’art i disseny de Sant Cugat

l temps passa que vola, aquest mes ha fet cinc anys que col·laboro amb el Diari de Sant Cugat, me n’he adonat al revisar apunts, sinó hagués dit que en feia molt menys. Per altra banda, cent anys són molts anys, tot un segle. Aquest és el temps que ha passat des que can Gatxet el Ric, la casa rural urbana –finca i horts– era la casa pairal dels Auladell, fins avui. Situada enmig del poble, entre el carrer del Torrent d’en Xep i el carrer del Torrent de la Bomba, gaudeix d’un jardí molt ben cuidat que oxigena el centre de la ciutat.

Passat – Segons acord de lloguer entre la família Auladell, com a propietària, i la Parròquia, com a llogatera, va continuar en aquesta casa l’activitat de la Llar d’Avis de la Parròquia. L’any 2000, en morir el Sr. Joan Auladell Serraboguñà, en el seu testament va llegar determinades finques a l’Arquebisbat de Barcelona per destinar-les a la Parròquia de Sant Pere d’Octavià de Sant Cugat del Vallès, perquè a la vegada la Parròquia les administrés perquè la casa de can Gatxet el Ric es destinés a l’atenció de la gent gran.(Veure article del 10/12/2010). Perquè aquesta casa s’hagi mantingut durant aquests cent anys s’hagut de fer una labor de manteniment. L’any 2010 –sempre amb els diners propis del llegat– es va restaurar la teulada, reforçar la paret del carrer del Torrent de la Bomba i adequar els sanitaris de la planta baixa. Ja portàvem 10 anys de llegat i 30 anys de funcionament de La Llar.

Present - L’any 2013 es va fer la restauració que la casa necessitava, pel seu manteniment i pel total desenvolupament de La Llar.

També amb els diners del llegat es va arreglar l’entrada principal de la planta baixa, es va ampliar la sala del teatre, es va posar l’ascensor i es va adequar tot el segon pis, fent diferents sales aprofitables, i tancant amb vidre la terrassa que dóna al pati (convertint-la amb una sala noble, amb terra i sostre d’origen,i llum de dia sense passar-hi fred), amb capacitat per a unes 70 persones.

No cal ser una gran matemàtic per adonar-se de la gran generositat del Sr. Joan Auladell amb el seu llegat, que ha permès fer tot això explicat, i encara hi ha patrimoni per mantenir La Llar en actiu, com a mínim, fins l’any 2050. Serveixi aquest article, una vegada més,

MASCADI3@telefonica.net

“Es vol fer de La Llar una entitat oberta al poble, que els seus nous espais interiors i el seu jardí privat, de forma prudent i respectuosa, ajudin a fer-la una entitat integradora”

com agraïment a la seva donació en benefici de la gent gran del poble.

Futur - Aquest any, La Llar celebrarà 34 anys de vida, amb l’empenta d’una casa restaurada (fruit d’un llegat molt generós ) i d’una Junta Directiva disposada a seguir, com sempre, treballant per la gent gran. Es vol fer de La Llar, mantenint la seva personalitat i la seva finalitat, una entitat oberta al poble, que els seus nous espais interiors i el seu jardí privat, de forma prudent i respectuosa, ajudin a fer-la una entitat integradora, d’algunes de les activitats de Sant Cugat. Us hi esperem a tots!

L’objectivitat de la vida de cada dia de La Llar, animant les activitats i resolent els problemes,ha de ser matisada per la subjectivitat de la il·lusió,per fer un poble més integrat, mitjançant el realisme màgic,com en els Cien años de soledad, de Garcia Márquez.

Els pròxims actes públics de La Llar, dels quals s’informaran els detalls, seran : dissabte, 15 de març, Jornada de Portes Obertes, amb activitats per a persones de totes les edats. Dissabte, 26 d’abril, al migdia, celebració del Centenari Institucional de la casa.//

Opinió i debat 19

Diari de Sant Cugat Divendres, 14 de febrer del 2014

Roser Casamitjana Copresidenta d’ICV Sant Cugat

Ara és demà

Vam constatar una vegada més que no tot són smart cities, que la realitat sol ser més dura del que no ens imaginem

icvsantcugat@icvsantcugat.org

Carme Mitjans Sòcia fundadora d’ADE Vallès

Igualtat, paper mullat?

@igualtatempresa

A

Sant Cugat, si hem de fer cas de les enquestes, els qui es defineixen d’esquerres superen amb escreix aquells que es defineixen de dretes; en un percentatge, això sí, significativament per sota de la mitjana catalana.

No obstant això, el centredreta governa la nostra ciutat, i amb una còmoda majoria, des de fa quasi vint-i-set anys. Entre els votants d’esquerra la valoració de l’equip de govern supera la mitjana local. Alhora, i seguint amb les enquestes, un 90% diu estar força satisfet de viure a Sant Cugat. Mentre, les esquerres anem sobrevivint com podem, minvant contesa rere contesa electoral la nostra presència institucional. Encara és hora que seiem junts per fer una diagnosi comuna de la situació.

Pel que fa a Catalunya, les conseqüències de la crisi fan estralls i el nombre de damnificats no deixa de créixer. L’acreixement de la pobresa és un fet i, tot indica, que no estem posant les bases, ans tot el contrari, per sortir de la crisi, que algun dia en sortirem, amb un model econòmic diferent, que no es basi en la desigualtat social i la precarització del treball, sinó en la generació de llocs de treball dignes, l’única garantia de futur, del de cada un de nosaltres i del de l’estat de benestar, conquesta de civilització irrenunciable. No obstant això, les esquerres en general estem fora de joc. L’agenda nacional (important, sens cap mena de dubte, som els primers a dir-ho) ha deixat en un segon ordre l’agenda social. Estem discutint el futur autogovern de Catalunya, però hem deixat pel camí una reflexió en profunditat sobre quina Catalunya volem.

Per discutir de tot plegat, més de 1.500 per-

A

mb motiu de les eleccions al Parlament Europeu s’ha pogut veure a Sant Cugat material divulgador entre el que hi havia la guia: ‘Una Europa para las mujeres’. D’entrada sorprèn que tota la guia estigui escrita en masculí: “...los niños, los europeos, los ciudadanos, los hijos...”.

Però això no és tot. El contingut demostra que qui l’ha confegida no en sap ni un borrall d’igualtat. Poso un exemple tot i que l’anàlisi d’aquest material dóna per un llibre. Sota el títol: “Compromiso real con la igualdad de género” diu: “Los objetivos fundamentales [de la UE] pasan por eliminar los estereotipos y proporcionar independencia económica a las mujeres”.

Proporcionar? En tot cas, l’objectiu hauria de ser garantir aquesta independència econòmica, perquè si ens ha de ser proporcionada per algú, també ens podria ser arrabassada per algú altre i això ja significa dependència.

Entenem que la independència econòmi-

sones ens vam reunir el proppassat 1 de febrer al que fou la fàbrica Fabra Coats, en una assemblea oberta convocada per la coalició ICVEUiA. No van ser-hi tots els invitats, per descomptat. Però érem gent molt diversa des dels punts de vista territorial, polític i generacional. Ens vam reunir en desenes de comissions per intercanviar experiències i, sobretot, per intentar definir un comú denominador: què cal fer a partir d’ara. Per a molts, especialment per als que hi vam anar des de Sant Cugat, va ser un bany de realitat, vam constatar una vegada més que no tot són smart cities, que la realitat sol ser més dura del que no ens imaginem els qui ens està tocant viure la part més amable, si és que hi és, de la crisi. Ens vam marcar de forma unànime i perseverant un objectiu: assolir la unitat d’acció de les esquerres.

A Sant Cugat des de fa temps ICV treballa en aquest sentit. Ho ha fet mitjançant iniciatives pròpies, amb resultats no satisfactoris cal dirho, i amb la presència dels seus militants en diferents moviments socials, amb un respecte absolut envers la seva independència, per tal d’intentar parar el cop de la crisi i amb la perspectiva de construir un nou subjecte social capaç de donar-li la volta a l’estat de coses actual. Ens cal aquí i al conjunt de Catalunya. És per això que l’esmentada assemblea l’hem viscuda com un element més, important sens cap mena de dubtes, del nostre treball quotidià. Ara ens toca concretar-ho en la realitat en la qual treballem políticament. Sabem que no serà gens fàcil. Però cal intentar-ho. Perquè ara és demà. I el demà ens pertany a tots.

Signat: Ángeles Ansoleaga, Joan Calderon, Roser Casamitjana, David Casas, Jordi Casas, Joan Gaya, Montse Gifra, Ramon Gutiérrez, Sandra Tirado. //

ca ens la proporcionem nosaltres mateixes, amb el nostre treball, dintre i fora de casa, i que la legislació i el compliment de la mateixa n’hauria de ser la garantia. El llenguatge sexista va molt més enllà de l’ús del masculí generalitzat.

La UE ha elaborat estudis i materials de molta qualitat però una guia com aquesta no hauria d’haver vist mai la llum. Malament per qui l’ha redactat, home o dona, i pitjor per qui li ha donat el vistiplau. Les persones que estan vinculades amb temes de comunicació haurien de sentir el pes de la responsabilitat a l’hora de comunicar com cal. L’ús del masculí, com si les dones no existíssim quan som més del 50% de la població, resulta ofensiu.

A Sant Cugat, l’Ajuntament està implementant el Pla d’igualtat municipal que ha de tenir efectes sobre la ciutadania. També ha editat la guia Qui fa què? per implementar la igualtat a dins de casa. La coresponsabilitat en el repartiment de tasques és on comença el veritable compromís real. Un compromís en un entorn micro que suposaria, per contra, un macrocanvi social.//

20 Opinió i debat

Jordi Casas Historiador

Sis tesis sobre Sant Cugat

Els més satisfets són els habitants de dos barris inacabats a causa de l’ensulsiada immobiliària.

Té mèrit la cosa

jordicasasroca@movistar.es

Francesc Carbó Mestre

Sí a l’escola en català

francesccarbo@telefonica.net

Diari de Sant Cugat Divendres, 14 de febrer del 2014

C

ada cop que llegeixo els resultats de la darrera onada sociològica, em vénen ganes de d’escriure quatre coses. Sense ànim de ser exhaustiu, se m’acudeixen sis idees o tesis sobre la nostra ciutat.

1. Els santcugatencs estem encantats de reconèixer-nos com a tals. El nivell de satisfacció, total o més que suficient, dels qui hi viuen assoleix el 90%; amb el ben entès que aquesta satisfacció és prèvia al gaudi ple de drets i deures, els més satisfets són els habitants de dos barris inacabats a causa de l’ensulsiada immobiliària. Té mèrit la cosa.

2. Això no és un regal del déus, són molts anys insistint en la “marca” Sant Cugat, que en versió oficial, com deia l’alcaldessa no fa gaire, vol expressar la voluntat de diferenciar-nos del nostre entorn, i que en versió col·loquial podria traduir-se pel “aquí no ens moquem amb mitja màniga”. Això no té mèrit, però és un valor en alça.

3. Tot plegat es fonamenta en una desmemòria històrica absoluta. Ningú no es recorda dels somnis de l’època dels miracles constructius. Qui se’n recorda de la promesa de cobrir les vies dels FGC, d’endossar-nos una estació de l’AVE a quatre passes (per cert, qui la reclamava?) o, encara més delirant, de fer un nou ramal dels FGC que havia de passar pel centre i tenir una estació més o menys al costat de la rambla del Celler; i tot això sense sortir del món del transport. De la promesa de sortir de la zona 2 ja no en parlo, és un clàssic revitalitzat recentment per les apujades de les tarifes.

4. Som els reis, encara que no els únics, per descomptat, dels plans d’actuació. Quan l’acció municipal no és el que era (de fet, mai tornarà a ser el que era, ni aquí ni enlloc), apareixen el plans d’actuació. En tenim un fotimer: d’habi-

A

principi dels 80 a Sant Cugat, els centre educatius públics van començar a fer una aposta decidida per fer la immersió a les escoles. Curs rere curs, professors formats o que ho feien en multiplicitat de cursos entenien que l’única manera de garantir que tothom aprengués la nostra llengua era fent-ho des de l’educació infantil, esdevenint el català la llengua vehicular a les aules i als centres.

Professorat, fos quina fos la seva llengua materna, es van formar i van entendre que el repte significava un aposta decidida a cada centre. Des del Catalunya al Pla Farreras, passant pel Joan Maragall al Pins del Vallès, La Floresta o el Ferran i Clua, ben aviat es va demostrar la garantia d’èxit en la parla dels infants i els més grans. La presència a les escoles de mestres de català contractats inicialment pels ajuntaments com també pel Servei d’Ensenyament del Català de la Generalitat ajudava a convèncer i formar en el sentit més ampli de la parau-

tatge, de cultura, d’equipaments (amb el subapartat d’equipaments culturals), de mobilitat, de turisme, de masies (aquest en gestació), de... Alguns d’ells van anar a parar al calaix de temps millors, i és un a manera de dir-ho, de forma immediata. Altres, senzillament, són irrealitzables. Però allò que importa és construir ciutat, perdó “marca”, encara que només sigui mentalment. Si falla el pla, sempre ens queda la improvisació.

5. Efectivament, improvisar s’ha convertit en norma a casa nostra. Només tres exemples: sense que ningú s’ho sàpiga explicar encara, allò que havia de ser un equipament per a serveis socials (en una pla d’aquells que es va fer per anar engreixant el peixet de la participació ciutadana), de cop i volta s’ha convertit en un monument, i que no se m’ofengui ningú, al nostre artista més universal; allà on avui hi tenim la guàrdia urbana, traslladada gràcies a una de les operacions més enginyoses que ha viscut la història universal de la gestió pública, ara ens hi posaran un museu de les matemàtiques (amb el mals records que em porten, a mi que no m’hi esperin); i, per últim, la darrera demostració que un canvi de plans pot convertir-se en una volada de coloms sideral: donant la volta com un mitjó al pla de biblioteques, que, per cert, abans me l’he deixat, a passat a primera fila la de Volpelleres i, a més i vés per on, ens assabentem que acollirà el Library Living Lab, poca broma, apunteu-vos el nom que no és qüestió d’oblidar-nos d’una de les nostres millors aportacions al món de la interacció.

I 6. Som una ciutat amb un poble dins. Expressió repetida a tort i dret de la qual mai ningú no ens ha donat cap explicació, però efectiva. Sempre he pensat que és una manera de fer més digerible un creixement apressat fet a cop de pla (i negoci) urbanístic. I no he parlat de l’smart city. //

la a mestres reticents i a pares que havien de fer seu els projecte d’immersió lingüística.

Poc a poc, acompanyant tothom, la majoria van entendre que mai per raó de llengua ningú seria exclòs i que, al final de la primària, fills i filles dominarien català i castellà. No va ser una feina fàcil, convencent uns i altres, des de la raó i els criteris pedagògics. Es van articular projectes lingüístics als centres aprovats pels consells escolars.

Els primer Ajuntament democràtic de Sant Cugat (1979-1983) apostava per emprar el català en tots el àmbits de l’administració, es canviaven tots els rètols de les vies públiques i molts santcugatencs s’apuntaven als cursos de català per a adults. Tantes i tantes iniciatives arreu del poble hi ajudaven. Han passat 30 anys i ara pretenen que tant esforç i tan bons resultats, tanta integració i pedagogia positiva se’n vagi en orris. No ho permetrem. Cal que a Sant Cugat i arreu del país avancem braç a braç per rebutjar sentències com la darrera del TSJC o imposicions de quotes del 25% del castellà que facin anar enrere els projectes lingüístics dels centres. //

Opinió i debat 21

Diari de Sant Cugat Divendres, 14 de febrer del 2014

Cara a cara Economia

Sant Cugat, idoni per muntar un negoci?

Laura Serrajòrdia Propietària del Taller de Pa Serrajòrdia

Carles Palahí Representant de l’Associació de Comerciants de Centre Vila

“Sant Cugat és una ciutat dinàmica i jove, amb curiositat i ganes de canvi i això s’agraeix”

“No és fàcil ser emprenedor a Sant Cugat si decideixes establir-te al casc antic”

A

S

vui, tenir un negoci propi és una aventura a qualsevol lloc. I més encara en el món del pa, que ha passat de ser un producte de primera necessitat a ser quelcom completament diferent. Cal fer coses noves cada dia, i coses ben fetes, que interessin al client. I això no és possible si no és amb esforç, disciplina, creativitat i un munt d’hores. Aquest negoci és així.

Sant Cugat és una ciutat dinàmica i jove, amb curiositat i ganes de canvi i això s’agraeix. Per altra banda, hi ha tant de tot que costa fer-se veure.

Molta gent comença un negoci perquè no troba feina però no el veu realment com un projecte a llarg termini. El comerç històric de la ciutat pateix aquesta situació. En el meu cas, la meva vinculació al món del pa i a Sant Cugat van de la mà. M’he criat entre farina –sóc la quarta generació de forners– i aquí mateix on sóc ara, ja que aquest forn pertany a la meva família des de fa 50 anys.

No sóc capaç d’imaginar el meu negoci en un altre lloc així que suposo que la resposta és que sí, que Sant Cugat és un bon lloc per ser-hi. //

Teixi

er emprenedor no és fàcil i ser-ho a Sant Cugat ho pot ser menys si decideixes establir-te al casc antic del nucli urbà i, a més a més, no véns avalat per uns padrins que t’ho posin més senzill davant dels ens públics que ens governen... Tant és així, que l’Ajuntament té una vara de mesurar diferent si engegues un nou negoci a la zona de vianants del centre de la vila o en un dels barris de recent creació fruit del desgavell urbanístic dels darrers anys.

El centre de Sant Cugat i, en concret, el carrer Santa Maria no està protegit pel nostre consistori i patim fires ambulants de tota mena, pàrquing car i insuficient , inspeccions amb caràcter punitiu i recaptatori, nul·la protecció dels negocis de tota la vida i coaccions per tal de dissoldre l’Associació de Comerciants més antiga de Sant Cugat.

Si a tot això hi afegim uns lloguers encara massa cars i una situació econòmica que encara es troba lluny de remuntar la seva davallada, ser emprenedor esdevé una tasca agosarada si es vol obtenir guanys a curt termini. //

per Josep A. Teixidó jteixido@catsalut.cat

Marina Romero Periodista

Petites històries a Mas Sauró

E

@marinaromero_

s diu Àlex Llovet. Viu a Mas Sauró, un barri que pertany a les Planes barcelonina. Són 160 cases, que van des de barraques a xalets d’arquitecte. Diu que totes elles formen ‘una petita torre de Babel, un reflex en miniatura de la societat catalana amb gent de tots els nivells socials’. Com que cada vegada passa més allò que ja ni tan sols coneixem el veí amb qui compartim una paret, ha decidit fotografiar casa per casa totes les famílies que viuen al seu barri, perquè tots es puguin veure la cara ni que sigui per un dia.

Diumenge, el diari El Periódico mostrava alguna d’aquestes fotografies. I em va sorprendre una en especial. Hi surten dues nenes, van vestides iguals. Pantalons de xandall gris i jaqueta blava, amb unes lletres estampades on s’hi pot llegir ‘I love Minnie’. Miren de fer el mateix posat.

Sorprèn perquè sembla que hagin estat una bona estona assajant el gest, la forma de fer caure els braços i la distància que ha de tenir cada cama respecte a l’altra. El que més impacta, però, és la seva mirada. Tenen una mirada seriosa, que les fa més adultes que nenes. No somriuen. Estrenyen els llavis. Analitzen el moment. I ho fan sense agafar cap confiança amb l’instant present.

Darrere seu hi ha una dona jove que observa de lluny l’escena. Com si estigués controlant què faran aquest parell.

Per casualitats de la vida em trobo amb la mestra d’aquestes nenes. M’explica contenta que les acaba de veure al diari. I que ja ha comprat dos exemplars perquè dilluns vol mostrar a tota la classe la fotografia. Perquè vol fer-les protagonistes per un dia. Perquè les coneix. I sap que ni s’hauran assabentat que per un dia han format part dels temes ‘més importants del cap de setmana’. Però imagina que amb una mica de memòria recordaran el moment en què un jove fotògraf els va demanar permís per poder captar el moment. La mestra porta molts anys d’ofici i sap millor que ningú que les petites històries poden ser ben grans. El projecte “Benvolgut, veí” està en marxa. Si en voleu saber més busqueu-lo a Verkami. La cosa promet.//

22 Opinió i debat

Diari de Sant Cugat Divendres, 14 de febrer del 2014

Imatges de #santcugat a Instagram

Què hi diu el món cultural?

Piulat a #santcugat @estelsiplanetes L’Univers. Tan complicat, però en realitat tan accessible!

Tens telescopi i no el saps fer anar? Tens dubtes? Treu-li la pols i vine el dia 8 de març a les 8 del vespre al Parc Arboretum de Sant Cugat

Bernat Picornell JERC @bernatpicornell

@SolerPere Regidor del PSC a Sant Cugat del Vallès.

É

s una molt bona idea instal·lar museus a la nostra ciutat, prop dels ciutadans i amb la voluntat d’acostar la cultura i coneixements d’una manera pedagògica i entenedora. És per això que, sense ironies i per tal que s’entengui la meva postura, no m’oposo en absolut a un nou espai de coneixement com ha de ser el futur Museu de les Matemàtiques.

Si personalment m’oposo a la instal· lació d’aquest museu, és pel mateix motiu pel qual no comparteixo que es dediqui Can Quitèria a fer un museu d’homenatge a Grau-Garriga (que, per cert, poca gent ha opinat al respecte). És evident que cal un espai per homenatjar-lo, de la mateixa manera que també pot haver-hi espai per posar-hi el Museu de les Matemàtiques. No es tracta de debatre el què, sinó debatre el com.

Com que amb el què puc estar-hi d’acord, pren importància el com s’està desenvolupant la política cultural de la ciutat: es fa partint d’un pla amb visió de futur? S’ha elaborat un pla que aconsella l’increment de museus? Què hi diu el pla de cultura que s’està redactant? Què hi diuen les entitats que desenvolupen cultura, civisme i educació? Què n’opina el Consell de Cultura? El més important: què hi diu la Regidoria de Cultura?

L’objecte de debat, per a mi, és reflexionar sobre si s’estan fent les coses d’acord amb un projecte i unes línies traçades. Si tot plegat té un objectiu final, verificable i avaluable.

Per a mi la resposta és clarament negativa. En cas contrari, estaré disposat a escoltar-ne els arguments.//

@davidsanta : “ #idiadegolf #golf #golfsantjoan #santcugat #igg #iggs #iggers #infinito #iphoneonly #instagramer #instatigram #onlyiphone #topten #toppicture

Cal anar en compte a treure pit sobre temes d’ocupació a #santcugat, + de 2.000 persones han perdut la feina des del 2008 @Cugat_Psc @Gerardsoria O canviem els governs o me’n vaig.

www.totsantcugat.cat

Vaig a llençar joguines seminoves al Punt Verd de #SantCugat. Llàstima que després de 5 trucades a diferents llocs les hagi de llençar

Notícia més llegida

@StudentsRacingT Equipo de competición de bajo coste

Mor el fotògraf i col·leccionista de càmeres Jordi Fonolleda El santcugatenc havia treballat de conserge a la Biblioteca Central Gabriel Ferrater i a la Casa de Cultura

Opinió més llegida

No et perdis el vídeo:

“Museu de les mates o l’estafa dels plans locals” Corria l’any 2008, quan l’actual alcaldessa era tinenta d’alcalde de territori, la crisi encara no havia arriba...

Quim Pla Promotor cultural

Este sábado 15 de febrero la alcaldesa de Sant Cugat nos vendrá a despedir frente al Ayuntamiento antes de partir con la @ UNIDESERT! :) @Jrarmadas Jove (encara), periodista i escriptor, santcugatenc

Nou CMSC a la plaça d’Octavià, any 1956

#SantCugat viu al marge del món!! Únic municipi català que crea ocupació!! #feina #ocupació

Opinió i debat 23

Diari de Sant Cugat Divendres, 14 de febrer del 2014

Moltes gràcies Passen el dies i fins avui no m’he vist en cor de posar-me davant de l’ordinador per donar resposta, ni que sigui col·lectiva, a la munió de cartes de condol que hem rebut la família. El Martí tenia molt alt el sentit de l’amistat, i la seva vivència de molt jovenet a un enterrament d’un veí de l’escala que eren quatre persones l’havia afectat molt. A ben segur que hauria estat molt cofoi del gruix d’amics i coneguts que es van agombolar per donar-li el darrer adéu. Voldria agrair a Mn. Vivó i Mn. Subirà la seva representació de Sant Cugat i Sant Medir, i a la Dolors Vilarasau. Perdoneu que no hagi contestat tots els condols d’una manera particular, però sincerament em costa molt superar el dia a dia. No voldria oblidar-me de ningú. Però sí donar el meu agraïment a les persones que van glosar la figura del Martí. També a tots els mitjans de comunicació que es van bolcar per fer arribar la trista nova a amics i coneguts. A tota la munió de cantaires, parents i amics de les nostres filles, cantaires de diferents corals, que van sorgir d’arreu del Monestir, per interpretar el Cavaller Enamorat, una sardana emblemàtica pel Martí i per mi. No voldria deixar-me ningú. A tots els que van intervenir per donar a la cerimònia un to festiu, que és el que ell sempre trobava a faltar als enterraments, moltes gràcies!

Núria Tubau

Carta de resposta a la senyora Parpal En primer lloc voldria remarcar que el Pla de Mobilitat s’ha fet amb la intenció de garantir una mobilitat sostenible i efectiva per al Sant Cugat del futur. També cal subratllar que el pla és un full de ruta que traça unes previsions que s’aniran implementant en la mesura de les possibilitats econòmiques i amb el màxim consens veïnal i dels comerciants. Dit això, voldria destacar que la nostra aposta és prioritzar el vianant, el transport públic i la bicicleta. També he de dir que al centre no es prohibirà el pas del vehicle privat i que es garantirà l’accés de tots els veïns als seus aparcaments. Ara bé, la idea és evitar que el centre sigui un lloc de pas obligat per als vehicles i a la vegada, també, facilitar-hi l’accés per fer gestions i compres incrementant l’oferta d’aparcaments. Així mateix, la

President: Ramon Grau Director: Josep Maria Vallès.

Subdirector: Àlex López Puig Responsable de Canals Multimèdia: Laura Grau Edita: Premsa Local Sant Cugat, SL. C/ de Sant Antoni, 42-44 08172 Sant Cugat del Vallès (BCN) www.diaridesantcugat.cat redaccio@diaridesantcugat.cat

vianantització de la què vostè parla (parc Central, Mercantic, Pla de Vinyet...) no ha estat en cap moment prevista. En qualsevol cas, resto a la seva disposició per atendre-la personal· ment davant els dubtes que pugui tenir.

Josep Romero Tinent d’alcalde de Mobilitat

Indeciso En el sondeo que publicó “La Vanguardia” sobre la independen· cia los favorables al sí fueron el 40 por ciento y la abstención e indecisos un 27 por ciento. En esta última cifra se encuentran los que consideran una utopía o una carrera de obstáculos de difícil recorrido. En primer lugar debido a la frontal oposición del Gobierno central español y socialistas que ponen la Constitución como un escudo infranqueable. Por si esto fuera poco y

Pregueu a Déu per l’ànima de

Marta Guinot Mauchan Vídua de Joan Recasens

Reposà en la pau del Senyor el 5 de febrer als 76 anys d’edat

Dr. Jesús Fernández Baizán Doctor en Ginecología y Obstetricia Ha fallecido el día 7 de febrero de 2014 Su esposa, Mª Ángeles Torruella, y sus hijas, María y Teresa, y demás familia, lo comunican a sus amigos y conocidos y les ruegan un recuerdo en sus corazones.

después del envío de una carta del Govern de Cataluña a todos los dirigentes de la Comunidad Europea, parece ser que no ha habido respuesta o esta ha sido que “se trata de un asunto interno”. Por otra parte el señor Almunia y otros mandatarios han dejado claro que en caso de indepen· dencia Cataluña quedaría fuera de la Comunidad Económica Europea. Si nos fijamos en el artículo 4.2 de los tratados de la Comunidad europea bastaría con que un estado dijese que es un atentado a su integridad territorial para que la Unión Europea no aceptara a Cataluña como estado. Otras dudas de los indecisos es que si Cataluña decide unilateralmente proclamarse un nuevo Estado estaría obligado a asumir su deuda propia y la estatal. Si a esto le sumamos los gastos de la creación del nuevo estado: policía, sanidad, ejército, pensiones, creación de embajadas, y un largo etcétera yo me pregunto de donde van a sacar tanto dinero. Un

nuevo país que no pertenece a la Comunidad Europea no puede obtener préstamos del Banco Central Europeo.

En definitiva que prefiero seguir como estoy y no aventurarme en proyectos muy utópicos.

Francisco Díaz

ENVIA’NS ELS TEUS MISSATGES: PER ADREÇA ELECTRÒNICA: lectors@diaridesantcugat.cat PER CORREU TRADICIONAL: C/ de Sant Antoni, 42-44 08172 - Sant Cugat del Vallès (BCN) Les cartes enviades no poden superar les 15 línies mecanografiades o 1.000 caràcters (espais inclosos). El Diari de Sant Cugat es reserva el dret a tallar en qualsevol cas el text com també a publicar-les en aquesta pàgina.

Consell Editorial: Aina Serra, Antoni Monerris, Davide Bonaccini, Eduard Jener, Eduard Torres, Francesc Carbó, Joan Carles Gassiot (secretari), Joan Tortosa, Joan Troyano, Jordi Casas, Josep A. Teixidó, Josep Daniel, Josep M. Sans Travé, Josep M. Vallès, Lluís Godayol, Maria Xinxó, Mayte Pérez, Pere Esquerda, Quim Pla, Rafa Gómez, Ramon Grau (president), Rogeli Pedró, Sergi Figueres, Valentí Feixas, Verónica Bronstein, Víctor Alexandre i Xavier Grau Gerent: Anna Comella Redacció: Àlex López, Mariona Sagalés, Joan Ramon Armadàs, Pere Fernández, Cinta Caballé, Àgata Guinó i Anna Mira. Correcció: Queralt Simeon. Departament comercial: Cristina Fernández, Michele Orrú, Sandra Boix, Elisa Palazón i Susanna Carmona. Fotografia: Artur Ribera, Amanda Bernal i David Molina. Col·laboradors: Àngels Solé, Anna Toro, Arcadi Oliveres, Christian Treceño, Diana Comas, Dolors Vilarasau, Domènec Miquel, Eduard Jener, Eloi Alegre, Francesc Carbó, Gerald Fannon, Imma Pueyo, Jordi Casas, Jordi Musoy, Jordi Robirosa, Josep A. Teixidó, Josep M. Cabrerizo, Lluís Campins, Maria Xinxó, Marina Romero, Montse Sant, Pep Tugues, Rafael Gomez, Rafa Usero, Rosa Martín, Quim Pla, Tomàs Grau i Víctor Alexandre Disseny i maquetació: Sergi Felip i Francesc Cabeza Direcció d’Art: Xavier Grau Impressió: Gráficas de Prensa Diaria. Tel.: 93 462 85 00 Dipòsit legal: GI-405-93 Empresa distribuïdora: Mailing Vallès (93 589 23 71). Entitats col·laboradores: Amics Unesco Valldoreix-Sant Cugat, Associació Astronòmica Sant Cugat-Valldoreix, Associació Empresarial de Sant Cugat, Ateneu Santcugatenc, Aules d’Extensió Universitària, Camerata, CAR Sant Cugat, Club de Golf Sant Cugat, Club de Rugby Sant Cugat, Club Esportiu Valldoreix, Club Muntanyenc Sant Cugat,Club Tennis Natació Sant Cugat, Cor de Gospel, Endesa, Eroski, Escola d’Art de Sant Cugat, Escola de Música i Dansa Fusió, Junior FC, Juventuts Musicals de Sant Cugat, Museu Sant Cugat, Òmnium Cultural Sant Cugat, Penya Blaugrana Sant Cugat, PIMEC Vallès sud, Radiotaxi Sant Cugat-Valldoreix, Sant Cugat Esport Futbol Club, Teatre Auditori-Centre Cultural, Unió Ciclista Sant Cugat, Unió Esportiva Sant Cugat, Unió Santcugatenca.

El Diari de Sant Cugat expressa únicament la seva opinió en els editorials. Els articles signats expressen l’opinió dels seus autors, que el Diari de Sant Cugat no fa seva necessàriament.

Amb la col·laboració de :

Foto de la setmana

Pas a pas Uns peus més petits i altres més grans. Un camí fet poesia el Dia Escolar de la No Violència i la Pau. #amanda bernal

Diari de Sant Cugat Divendres, 14 de febrer del 2014

Espai patrocinat per: Amanda Bernal redaccio@premsalocal.com @adinnee

26 Economia i empresa Ocupació

Diari de Sant Cugat Divendres, 14 de febrer del 2014

Resultats Durant el 2013 s’han creat 101 llocs de treball

Inserció laboral i d’àmbit local per a col·lectius de risc Incorpora El programa va destinat a persones amb discapacitats i també a aquelles que es troben en situacions de vulnerabilitat Proximitat L’objectiu és que els santcugatencs trobin feina a Sant Cugat

Q

uan es parla de generar llocs de treball i de taxes d’atur, també cal tenir presents aquells col· lectius que per motius ben diferents es troben en situacions de vulnerabilitat i de risc de quedar fora del mercat laboral, en un moment en què l’objectiu de moltes persones és tenir ingressos a final de mes. Amb aquestes premisses, Sant Cugat se suma a una nova iniciativa per fomentar l’ocupació a la ciutat.

Aquesta vegada ho fa amb l’Obra Social La Caixa i el Taller Jeroni de Moragas, creant Incorpora, un programa que té per objectiu inserir persones amb risc d’exclusió social al món laboral. Incorpora va arrencar l’any 2006 i actualment ja s’ha estès per Catalunya i també pel territori espanyol.

A Sant Cugat es va posar en marxa durant el 2013 i amb els bons resultats del primer any, que l’alcaldessa, Mercè Conesa, va valorar com “reeixits”, l’Ajuntament va signar el passat 11 de febrer el conveni amb La Caixa per formalitzar el treball conjunt que s’està fent amb el Taller Jeroni de Moragas. Durant l’acte, el director general de la Fundació La Caixa, Jaume Lanaspa, va explicar que des de la seva posada en marxa, durant els anys de crisi els col·lectius de risc han canviat i ara són, sobretot, persones a qui se’ls ha acabat la prestació d’atur i persones majors de 45 anys, a banda dels discapacitats.

Oportunitats de proximitat Una de les característiques del programa Incorpora és que fomenta l’ocupació local. S’intenta que les persones candidates trobin feina a empreses i entitats de la ciutat per fomentar el creixement de l’ocupació dels santcugatencs. El programa no deixa de ser res més que un ser-

XIFRES formació d’atesos (376)

Ofertes gestionades (147)

ESO

50

Diplomatura

Cicle Formatiu / FP

148

55

Llicenciatura

58

3

Oficial administratiu

6

Restauració

8

Auxiliar administratiu

9

Manteniment peonatge

15

10

14

Assolides

78

Fallides

Estudis primaris

45

65

Col·lectius de risc (101)

perfil demanat per l’empresa (101) Tècnic sociosanitari

Actives

Cancel·lades

Lleure

2

Auxiliar sociosanitari

21

Dependent de comerç

19

Comerç especialitzat

18

Conegudes Discapacitat intel·lectual

3

Primera feina

3

Altres

7

Immigrants

9

Joves

12

en context Signatura del conveni pel programa Incorpora Taller Jeroni de Moragas Porta 40 anys treballant amb persones discapacitades a Sant Cugat i amb Incorpora es facilita la inserció laboral d’aquest col·lectiu.

Obra Social La Caixa Va engegar el programa el 2006 i actualment existeix a Catalunya i bona part d’Espanya.

Ajuntament de Sant Cugat A través del Servei d’Ocupació Municipal també es publiquen les ofertes de feina.

2

Discapacitat física

1

Malaltia mental

1

Atur sense prestacions

22

Majors de 45

19

vei de mediació laboral entre empreses i candidats, sense cap cost per a ningú ja que està totalment finançat per l’Obra Social La Caixa. Va dirigit, d’una banda, a persones que pateixen alguna discapacitat i també a persones que es troben amb risc d’exclusió social. De l’altra, Incorpora proporciona els candidats a les empreses que estiguin interessades a contractar aquest tipus de perfils, ja que mitjançant la seva contractació posen de relleu la responsabilitat social corporativa (RSC). El responsable del servei d’atenció a l’empresa d’Incorpora a Sant Cugat, Ricard Vidal, manifes-

Actualitat Economia i empresa 27

Diari de Sant Cugat Divendres, 14 de febrer del 2014

Balanç Cas únic a Catalunya ta que s’ha fet molta feina i que “els bons resultats durant aquest primer any ens han sorprès a tots”.

Implicació local Durant el primer any del programa, s’han visitat 150 empreses, de les quals, s’han vinculat amb el programa un total de 43. Vidal explica que estan molt satisfets per aquests xifres i agraeix la “bona acollida” que han tingut per part de l’Associació Sant Cugat Comerç. Tot i que primer han contactat amb el comerç local per engegar la iniciativa, amb la sig-

101 llocs de treball S’han creat durant el 2013 gràcies al programa Incorpora a Sant Cugat natura del conveni per a aquest 2014 també s’adhereixen altres actors del teixit empresarial santcugatenc com l’Associació Sant Cugat Empresarial o la Fundació Sant Cugat Actiu.

Algunes de les empreses que han contractat persones provinents d’Incorpora han estat l’Eroski, les residències Amat i Care, comerços de Mirasol Centre com Tubau, Cal Roca o Kikiriquim; el complex esportiu de Valldoreix, Segarra, l’Hotel Qgat, Can Ametller, Can Prat, la General de Begudes de Valldoreix o el Junior Sport&Spa, entre d’altres.

Les ofertes es publiquen al SOM i les persones interessades a formar part d’aquest programa poden dirigir-se a l’Ajuntament o al mateix Taller Jeroni de Moragas. // Anna Mira redaccio@diaridesantcugat.cat @annamiraperich

DECLARACIONS Sobre el programa Incorpora Jaume Lanaspa Director general de la Fundació La Caixa

Sant Cugat crea llocs de treball, tot i la crisi

“L’ocupació és l’eina per desenvolupar una bona societat amb subsistència digna i un rol social reconegut” Mercè Conesa Alcaldessa de Sant Cugat

“El desenvolupament i el creixement econòmic de la ciutat donen cohesió social entre tots els col·lectius” Cristina Montiagudo Gerent del Taller Jeroni de Moragas

“A més d’entusiasme, amb Incorpora el teixit social gaudeix de fer xarxa entre l’empresa i l’administració” Ricard Vidal Responsable Incorpora a Sant Cugat

“L’administració i l’empresa de Sant Cugat ens han obert les portes per implantar el programa a la ciutat”

Des del 2008 s’han creat 4.373 nous llocs de treball a la ciutat #ARTUR RIBERA Les dades referents a l’ocupació de Sant Cugat són exemplars a Catalunya i Espanya. És l’única ciutat catalana de més de 50.000 habitants que ha creat ocupació durant els anys de crisi.

D’acord amb les dades de la Seguretat Social, s’han creat 4.373 llocs de treball des del gener del 2008, quan hi havia 46.553 persones treballant, fins al desembre del 2013, quan aquesta xifra va créixer un 10% fins als 50.925 llocs de feina. Segons un informe, presentat per l’Ajuntament el dimarts 11 de febrer, la ciutat és la tercera en termes d’ocupació pel que fa al rànquing de municipis de l’Estat espanyol de més de 50.000 habitants, només superada per Pozuelo de Alarcón i Las Rozas a Madrid, que

han creat 8.820 i 7.317 llocs de treball, respectivament. Tant l’alcaldessa, Mercè Conesa, com el tinent d’alcalde de Promoció Econòmica, Carles Brugarolas, han mostrat els resultats satisfets d’una feina que s’està fent des de fa anys a l’Ajuntament, basada en l’estratègia econòmica, social i ambiental que té per objectiu generar un ecosistema de confiança per a les empreses. Creació i creixement empresarial i capacitat competitiva han estat les claus d’aquest fenomen. A Sant Cugat hi ha 2.675 empreses, segons el Departament de Treball, i des del 2008 s’ha registrat un increment del 3,7% en el nombre d’empreses. A l’edició del divendres 21, el Diari de Sant Cugat ampliarà aquesta informació.// Anna Mira

28 Economia i empresa Actualitat

Diari de Sant Cugat Divendres, 14 de febrer del 2014

Motor Competició a ‘low cost’

La passió pel món de la competició convertida en ‘modus vivendi’ Emprenedors Tres estudiants busquen la manera d’apropar un món a l’abast de pocs a totes les butxaques

E

ls tres socis de Studens Racing Team (SRT) estaven estudiant mecànica a l’escola Monlau, quan van començar a adonar-se que en el món de la competició no hi havia feina; d’aquesta manera, amb el seu projecte d’estudis neix SRT, amb la idea de crear un equip de competició low cost. “ Volíem buscar la nostra pròpia feina. A l’escola els va semblar una idea estranya, ja que la mecànica i la competició no poden ser low cost, han de ser cares, perquè val diners. Però nosaltres creiem que no ha de ser així necessàriament”, explica un dels socis, el santcugatenc Àlex de la Rosa.

El projecte el van començar els tres emprenedors comprant un cotxe i el van arreglar en una nau industrial que els havien cedit. “La cosa va anar evolucionant, quan vam decidir vendre experiències de car-

Passió pel motor A través de la seva pàgina de Facebook, StudentsRacingTeam interactua amb els clients # A. RiberA

cross, les quals són com uns fórmules de terra, mitjançant xarxes com groupon . La venda de cupons va anar molt bé, aleshores vam veure que aquí hi havia un nínxol de mercat”, explica De la Rosa. A partir d’aquí van ampliar la seva flota de vehicles, amb dos cotxes més de car cross i un Citroën Saxo. Després d’aquesta ampliació van fer un salt i van organitzar una carrera pel desert: l’Unidesert, i la van guanyar.

Els tres emprenedors no es tanquen portes i el seu negoci va encaminat cap a diferents sentits. SRT Events organitza diferents esdeveniments relacionats amb el món del motor i SRT Eco vol potenciar les carreres de baix consum i amb vehicles que funcionen amb energies alternatives. En paral·lel, els tres socis també han posat en marxa un taller mecànic low cost. “Volem canviar la desconfiança que hi ha envers els tallers mecànics”, explica el santcugatenc. Al taller tant es fan reparacions quotidianes com es preparen cotxes per a competició; actualment està ubicat a Esparreguera, però la idea és acostar-lo a Barcelona, i Sant Cugat pot ser un possible lloc per instal·lar-se.

També han arrencat un projecte solidari: el SRT Desert recollirà material escolar i sanitari pels infants del Marroc. Amb aquesta iniciativa, els membres dels equips repartiran la quantitat més gran de Flashbags, unes motxilles escolars amb reflectors per incrementar la seguretat dels escolars durant els seus desplaçaments i evitar atropellaments. //

Àgata Guinó redaccio@diaridesantcugat.cat @AgataGuinoSoler

Subscripció solidària del Diari de Sant Cugat Ara, si et subscrius al Diari de Sant Cugat, també col·laboraràs amb Càritas i la Creu Roja Preu anual: 88 € (Aportació de 15 € solidaris) Compromesos amb la ciutat

C/ Sant Antoni, 42 · 08172 Sant Cugat www.diaridesantcugat.cat

Publicitat 29

Diari de Sant Cugat Divendres, 14 de febrer del 2014

CAVALL VSPOLO€* PER

8.900

LA PROVA DEFINITIVA www.volkswagen.es/polo

Entra i descobreix el nou Polo Tech & Sound.

Nou Polo Tech & Sound 1.2 60 CV/ 44 kW, equipat amb: aire condicionat, ràdio-CD amb mp3, 4 altaveus, Bluetooth, assistent d’arrencada en pendents, airbags de seguretat frontals, laterals i per al cap, ESP, ABS, fars halògens amb llum de marxa diürna, retrovisors tèrmics amb ajustament elèctric, alçavidres elèctrics, ancoratges Isofix i un arbre de sèrie per neutralitzar les emissions de CO2 dels primers 2.206 km (entra a www.ThinkBlue.es i neutralitza més emissions).

P L A PIVE 5 UNIÓN EUROPEA

Polo Advance Tech & Sound 1.2 60 CV/ 44 kW: consum mitjà (l/100 km): 5,5. Emissió de CO2 (g/km): 128. *PVP recomanat a la Península i les Balears: 8.900 € per a un Volkswagen Polo Advance Tech & Sound 1.2 60 CV/ 44 kW 3 portes (inclou IVA, transport, impost de matriculació, descompte de marca i concessionari i Pla PIVE) per a totes les operacions amb lliurament a canvi de cotxe de més de 10 anys.

Oferta vàlida fins al 28/02/2014. Model visualitzat: Polo Advance Tech & Sound amb equipament opcional.

Auco Vallès Mercè Rodoreda, 16-32 - Tel. 936 747 171 - 08172 Sant Cugat del Vallès

12453 AUCO 226x296 CABALLOvsPOLOc.indd 1

www.aucovalles-volkswagen.com

10/02/14 18:03

30 Economia i empresa Actualitat Comerç Llum verd

Empresa

L’espai comercial a tocar de Rubí, més a prop Sant Cugat acollirà un nou espai comercial situat a la carretera de Rubí a tocar d’aquest municipi veí.

Es tracta d’una parcel·la de 10.000 metres quadrats, just davant del supermercat Caprabo. El que es coneix com el polígon Can Sant Joan sector sud-oest. El terreny és propietat de l’Institut Català del Sòl, (Incasòl) i pròximament s’obrirà el concurs públic per fer la licitació a l’empresa interessada. Segons ha explicat el regidor d’Urbanisme i Obres, Pere Casajoana, “diverses multinacionals s’han interessat pel terreny”. Empreses de sectors diferenciats com ara de bricolatge, esportiu i d’alimentació presentaran les seves propostes a Incasòl, que determinarà l’ús final d’aquesta parcel·la. Per a Casajoana, “és important que l’oferta que finalment vingui a Sant Cugat sigui

Diari de Sant Cugat Divendres, 14 de febrer del 2014

El nou espai s’ubicarà en aquest punt, a l’entrada a l’AP-7 # artur ribera compatible amb el model de comerç de la ciutat”. Tot i que ja s’ha aprovat la modificació de planejament de la parcel·la d’Incasòl, el projecte no es podrà executar fins que s’hagi urbanitzat la zona. Està previst que aquest 2014 es facin voreres per recórrer a peu aquest tram.// A. Mira / M. Sagalés

500 llocs de treball amb el servei d’emprenedoria Les empreses creades amb l’ajut del servei d’emprenedoria de l’Ajuntament han produït 500 llocs de treball des del 2009, any en què es va posar en marxa aquest sistema a través d’un conveni de col·laboració publicoprivada amb la Cambra de Terrassa.

En total s’han creat 397 empreses i segons l’últim estudi efectuat per la Cambra, aconsegueixen un índex de supervivència del voltant del 80% tres anys després de la seva creació. En un comunicat, l’Ajuntament explica que el 2013 es van crear 68 empreses, de les quals un 59% pertanyen al sector serveis; un 38%, al sector comerç, i una empresa pertany al sector de la construcció. El consistori destaca que “el 44% d’aquests emprenedors estaven ocupats en el moment de crear la seva nova empresa. Per tant, es tracta de persones que, tenint feina, han detectat una nova oportunitat de negoci”.

Un total de 140 persones van participar en el curs de formació “Com crear la teva empresa” i que es va ajudar a crear 50 plans d’empresa. Tots els serveis els dóna la Cambra de Terrassa pel conveni de col·laboració amb l’Ajuntament. // Redacció

Vendes

Els comerciants de Centre Vila satisfets amb el Fora Estocs Els comerciants de l’Associació Centre Vila estan satisfets de la resposta dels santcugatencs en aquesta edició del Fora Estocs d’Hivern, organitzada per l’entitat el dissabte 8 de febrer.

Tal com va explicar la presidenta de l’associació, Maria Calopa, qui va dir que “tot i que el mes de febrer és molt complicat per les vendes, la iniciativa ens ha ajudat a salvar un dissabte en què no s’hagués venut tant. Es van rebaixar bons articles, i qui ho va saber aprofitar va fer bones compres”. Tot i que a la tarda va ploure, Calopa va apuntar que no els va afectar. “Vam recollir i quan va parar vam tornar a sortir”. // Redacció

Grup Catalònia Congrés Internacional

I Jornada Internacional sobre tractaments alternatius de l’autisme i els TDA Congrés Innovació en el tractament de l’autisme, els TDA i problemes del neurodesenvolupament Grup Catalònia Compromís amb la transferència del coneixement com a garantia de futur.

E

l pròxim 15 de febrer, el Grup Catalònia organitza, juntament amb Genomic Genetics Inter· national i Método Essentis, la Primera Jornada Internacional d’Innovació i Alternatives en el Tracta· ment de l’Autisme, els Trastorns per Dèfi· cit d’Atenció i altres problemes del Neuro· desenvolupament, que tindrà lloc al Palau de Congressos de Catalunya.

Oberta a professionals i famílies afecta· des, s’hi tractaran temes innovadors com la importància de reconèixer els perfils genètics per al disseny de tractaments, la neuroactivació transcutània, el tracta· ment osteopàtic per a la recuperació de la funció intestinal via el foment de la deto· xificació i la importància de la nutrició en els trastorns del neurodesenvolupament.

El conseller de Salut de la Generalitat de

Catalunya, l’Honorable Senyor Boi Ruiz, serà l’encarregat d’inaugurar la sessió, que també comptarà amb el testimoni d’alguns pares i mares de pacients que han rebut aquests tractaments innova· dors i alternatius. Així mateix, a l’acte tam· bé assistiran els presidents de l’Associa· ció AVA (Asociación para Vencer el Autis· mo y T.G.D.) i la Federació Espanyola de la Síndrome X Fràgil, entre d’altres entitats.

El Grup Catalònia té la certesa que situ· ar-se un pas endavant és una garantia d’avançar cap al futur. En aquest sentit, és una característica intrínseca a aques· ta fundació el compromís amb la impor· tància del coneixement i la vocació de compartir-lo, divulgar-lo i fer-lo extensiu a altres àmbits relacionats. Inscripcions disponibles al web de Genomic Genetics: www.genomicgenetics.com

Resident del centre Joan Bofill del Grup Catalònia

# cedida

Diari de Sant Cugat Divendres, 14 de febrer del 2014 diari d s cugat trรง.ai

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

1

10/02/14

08:38

Publicitat 31

32 Cultura Literatura

Diari de Sant Cugat Divendres, 14 de febrer del 2014

Entrevista

Xavier Bosch Periodista i escriptor

“M’agrada que les tres novel·les siguin de ficció amb realitats amagades” La història continua El dijous 20 de febrer sortirà a la venda Eufòria, la tercera part de la novel·la Se sabrà tot (2009) i que va continuar amb Homes d’honor (2012), del periodista i escriptor santcugatenc Xavier Bosch. És tracta d’un thriller periodístic que torna a protagonitzar el periodista Dani Santana

És la tercera novel·la que protagonitza Dani Santana. Ha creat un personatge molt potent!

Els editors diuen que sí. Jo no ho sé. De moment, en Dani Santana l’hem posat dirigint un diari i dimitint, l’hem tingut fent un programa de televisió, i aquí, per diverses circumstàncies, perquè l’han intentat assassinar i està enguixat de dalt a baix, es veu forçat a entrar en el món de les noves tecnologies i muntar un diari digital amb els seus companys de clínica. El que m’agrada és posar el Dani Santana en diferents situacions periodístiques.

Serà l’últim Santana, o la història seguirà avançant?

De moment no em plantejo més “Santanes”, però no descarto que n’hi hagi més.

Situa el personatge dins el món del periodisme digital.

El periodisme és el teló de fons.

Cadascuna de les novel·les del Dani Santana em serveix per reflexionar sobre la feina periodística i per explicar al lector, que normalment no és periodista, l’entrellat de la nostra professió. Cap de les històries descabdella el periodisme digital, però sí que és allà on passen les coses.

Introdueix també la figura d’un ‘hacker’, un personatge complex per la seva doble moral. Quin paper té en la història?

Bradley Manning, Julian Assange, Wikileaks, han obert unes portes al periodisme perilloses però que també són transparents. El debat ètic de fins on es pot investigar és molt curiós. Un hacker és un pirata i per definició aconsegueix la informació de manera no lícita.

Però hem vist que hi ha informació molt rellevant, com l’espionatge dels Estats Units, que és molt significativa i molt important per a la població. Aquest debat, entre ètica i periodisme, també el trobem a la novel·la.

Repensant el periodisme Bosch al monument de Pep Codó dedicat als mitjans de comunicació locals, encàrrec del TOT Sant Cugat en motiu dels 25 anys de la publicació # David molina

Quanta realitat i quanta ficció hi ha a la novel·la?

A mi m’agrada que les tres novel· les siguin de ficció real. Explico realitats amagades. Aquí una realitat amagada que explico és, més enllà de les retallades, com hem arribat a arruïnar el sistema sanitari que teníem.

Diari de Sant Cugat Divendres, 14 de febrer del 2014

Actualitat Cultura 33 Cultura popular Ressorgiment

Com arriba a aquesta conclusió?

Això va començar per Twitter, amb un lector que va contactar amb mi i que em va dir que tenia una bona història per al Santana. Aquest lector va ser visitador comercial d’una farmacèutica durant dotze anys. Vam quedar en un hotel de Barcelona d’amagat, em va explicar la història fil per randa, i tota la història que em va explicar ell és el que he convertit en novel·la. Canviant els noms del medicament i de l’empresa farmacèutica, és clar. És a dir, estem parlant d’una història completament real! És una font real i fidedigna. Per tant, les dades que dono són les dades que em dóna ell. Ell no només triplicava el seu sou amb comissions, sinó que hi ha metges que han duplicat i triplicat el seu sou gràcies a receptar més medicaments dels que hauria calgut.

Aquesta pràctica cada vegada és menys habitual, perquè hi ha més controls, però durant molts anys ha estat un modus vivendi molt important al nostre país.

L’altra trama de la novel·la la protagonitza un magnat que vol fer un parc d’atraccions a Barcelona.

Aquí arriba un dels homes més rics del món, que viu obsessionat per sortir a la llista Forbes. És un magnat mexicà que ha fet molta pasta amb la telefonia mòbil i que vol diversificar els seus negocis.

Decideix muntar a Europa el parc temàtic més gran i tot plegat tria una població a 60 quilòmetres de Barcelona. Aquí es produeix una doble lluita entre el poder, els interessos d’aquest senyor, i la ciutadania. Digue-li ficció també.

Hi ha també paral·lelismes entre vostè i el Dani Santana?

Per fugir d’aquesta pregunta el que he fet és que el Dani Santana l’hagin intentat matar i estigui enguixat de dalt a baix durant bona part de la novel·la. Ho faig perquè la gent vegi que els paral· lelismes que s’han establert entre la seva vida i la meva tenen un punt on comencen a divergir.

No troba paradoxal que ens interessin molt les novel·les on es fa periodisme d’investigació i en la realitat cada vegada es fa menys?

N’hi ha menys perquè és car i els amos dels mitjans estan menys disposats a apostar-hi. Però encara n’hi ha i encara se’n fa de molt bo. A més, els digitals i els blocs són una oportunitat més per penjar aquestes coses. Això és el que fan el Dani Santana i els seus companys: munten un diari digital per poder investigar i publicar el que volen ells, i no allò que els amos dels mitjans pretenen silenciar. Per fugir de totes aquestes pressions i ser més independents creen aquesta sortida, que jo crec que és una molt bona sortida pel periodisme.

D’on ve el nom d’Eufòria?

El nom del medicament sobre el qual investiguen el Santana i els seus companys és un antidepressiu d’última generació, un medicament ètic, és a dir, la farmacèutica encara té la patent i no hi pot haver un genèric. Vaig pensar que Eufòria era un bon títol, d’una sola paraula, fàcil de recordar i que marca el tema de la novel·la.// Pere Fernández redaccio@diaridesantcugat.cat @PereFPoveda

Els Trabucaires tornen set anys després

Josep Quintana és el cap de colla dels Trabucaires de Sant Cugat # david molina La nova Associació Colla Trabucaires Sant Cugat es presentarà en una cercavila que es farà el dia 26 d’abril. L’entitat ha estat set anys sense funcionar.

A la darrera assemblea de la Coordinadora d’Entremesos de Cultura Popular i Tradicional Catalana, que va tenir lloc el dilluns 1 de febrer, a la Casa de Cultura, es va anunciar el retorn de Trabucaires de Sant Cugat després de set anys d’absència. Aquesta entitat, que va ser creada l’any 1988, formava part de la Colla de Geganters de Sant Cugat i es va dissoldre el 2006. L’Associació Colla Trabucaires de Sant Cugat – aquesta és la seva nova nomenclatura– organitzarà el pròxim 26 d’abril un activitat de presentació. “La nos-

tra intenció és convidar una colla de fora i fer una cercavila. Se’ns han ofert Diables per col·laborar i alguna entitat més”, explica el cap de colla, Josep Quintana. Quintana també ha avançat que “la intenció és que cada any es faci una trobada com aquesta, per aquestes dates”. Pel que fa a la vestimenta, es respectarà la que hi havia abans: espardenyes, mitgetes, calça curta, faixa, camisa blanca, armilla marró i un mocador de farcell. Les dones aniran amb faldilla, abans anaven amb pantaló.

Inicialment la reestrena dels Trabucaires estava prevista fer-la durant la Festa de Tardor. La presidenta de l’entitat és Mercè Erdozain.// Pere Fernández

Crítica d’art

34 Cultura Actualitat Atemptats contra obres d’art

Diari de Sant Cugat Divendres, 14 de febrer del 2014

Inauguració

Les nines de Vives Fierro es mostren a la Rusiñol

Imma Pueyo Crítica

Art

immapueyo@telefonica.net

E

ls atacs a obres d’art amb finalitats, entre altres, polítiques, religioses, estètiques o per cridar l’atenció són constants i no deixen de produir-se en la societat actual. Aquesta setmana, el portal informatiu 324 recordava la destrucció, fa 45 anys, de les pintures modernes de l’absis de l’església romànica de Sant Pere, a Palau-Sator, per un grup ultradretà que va llançar pintura al mural i van destruir-lo totalment, ofuscats pels aires de llibertat i obertura que mostrava. En aquest cas, la desaparició del mural és irreparable, en altres, les restauracions han fet possible la recuperació de l’obra. Hi ha múltiples exemples d’atemptats i en la majoria, els danys, sempre costosos, s’han pogut reparar. El 2012 un estudiant va desfigurar, pintant una inscripció a sobre d’un quadre de Mark Rothko exposat a la Tate Modern de Londres que va haver de tancar un dies per restaurar la peça i reiniciar l’exhibició. El 2010 un jove va atacar amb un ganivet un quadre flamenc exposat al Guggenheim de Bilbao.

El 2008 una esqueixada va rompre una pintura de Monet.

En altres dates un Picasso va ser repintat amb esprai negre i la Venus del mirall de Velázquez va entomar set punyalades. Qui ha rebut diferents atacs és la Mona Lisa. Primer va ser ruixada amb àcid, més tard van tirar-li una pedra, ambdós casos van afectar la pintura, i darrerament una turista va llançar-li una tassa de porcellana. Per sort aquest cop estava protegida pel vidre de seguretat i l’acció no va alterar l’obra. També l’escultura de la sirena del port de Copenhaguen és objecte de freqüents atacs vandàlics, decapitada, graffitada, arrancada de la base amb explosius i cada vegada s’ha de tornar a rehabilitar de nou. Sant Cugat no queda al marge. Recordem que l’escultura de J. M. Brull al barri de Sant Francesc es va haver de renovar per causa d’una bretolada i qui pateix moltes és l’entorn del Monestir. L’escultura en homenatge a Francesc Cabanas de Pascal Plasencia contínuament és graffitada, ves a saber per quins motius banals.//

Vives Fierro #david molina

Terra, vent, foc i aigua a l’obra d’Evelí Adam a Pou d’Art

La Sala Rusiñol acull l’exposició “Ninhos” de l’artista Vives Fierro des del divendres 7 de febrer fins al 5 de març.

Més de 30 obres de l’artista mostren nens i nenes caracteritzats com a nines, tot i això en paraules del crític d’art Josep Maria Cadena: “No només vesteixen i actuen com a persones adultes, sinó que, amb murrieria i sentit irònic, saben enjudiciar l’ambient en què creixen; són al· legories i referències de la societat civil en què tots ens trobem immersos alhora que en som protagonistes”. El divendres 7 de febrer va tenir lloc la inauguració davant d’unes 40 persones que van poder veure les obres de Vives Fierro, realitzades en collage i oli. L’artista va destacar que fa 30 anys que fa servir aquesta tècnica, però sempre l’ha anat canviant. A més, va subratllar que l’exposició és la conseqüència de 50 anys de trajectòria. Com a anècdota, Vives Fierro va recordar “la millor pregunta que m’han fet mai, la qual la va fer un nen que em va preguntar: ‘Tu per què pintes?’”. “Per guanyar-me la vida”, vaig respondre. // Agata Guinó

Mostra

Paco Minuesa fa un taller d’art a l’escola Ciutat d’Alba Els alumnes de 5è de primària de l’escola Ciutat d’Alba estan participant en un taller d’art i pintura que imparteix el pintor i il·lustador santcugatenc Paco Minuesa.

Pascal Plasencia Escultura a Francesc Cabanas # cedida

El taller va consistir a dibuixar un quadre a 22 mans, mitjançant formes i colors, però sense una idea preconcebuda. Posteriorment, van fer un collage amb papers de seda i, finalment, Minuesa, amb un pinzell i pintura negra, va convertir l’expressionisme cromàtic dels estudiants en un animal. // Redacció

Durant cinc setmanes, els alumnes aprendran tècniques i coneixements pictòrics amb l’artista. En la primera jornada del taller, els alumnes van posar en pràctica l’expressionisme.

L’artista a la inauguració #amanda bernal Evelí Adam porta les seves sensacions plasmades en fusta i pintura a Pou d’Art. L’artista de Campdevànol exposa a la sala santcugatenca la seva mostra “La força de la natura”, des d’aquest dissabte, 8 de febrer, fins al 12 de març.

Amb aquesta exposició, Evelí Adam fusiona el vent, l’aigua, la terra i el foc en les seves obres, inspirades en diversos indrets del món, com l’Àfrica o les Illes Canàries. Adam explica que la mostra es divideix en tres: la força del vent que resulta de l’erosió sobre la terra; la força del foc, que representa la natura en la seva màxima explosió i la tercera part que consisteix en pintura acrílica sobre fusta o sobre tela i “és un treball molt exhaustiu”. El mateix artista ha explicat que la seva obra és una experimentació constant, sobretot amb materials. “Agafo la fusta i la reciclo, faig una barreja amb cola i amb la mateixa resina de la fusta es formen diferents colors; no és el mateix una fusta de roure que d’om, per tant, tenim diferents textures i diversitat cromàtica”.

A l’exposició es poden veure obres dedicades al foc i la seva explosió amb la terra, però també dedicades al vent i com aquest mou la terra cap un costat o altre, formant diversos relleus. Les peces estan creades sobre fusta i oli, però també amb tela, sobre la qual es poden trobar collages fets amb fusta barrejada amb pintura, o sense. L’artista ha mostrat la seva satisfacció d’exposar a Sant Cugat, ja que és al primera vegada que ho fa. // Àgata Guinó

Diari de Sant Cugat Divendres, 14 de febrer del 2014

Parlem de cultura

Off TeatreAuditori

U

n equipament com el Teatre-Auditori ha de tenir una programació estable intensa, variada i on sempre hi hagi present un alt grau de qualitat. La programació la configuren molts espectacles i les seves corresponents funcions, i com que va dirigida a molts públics, no pot defrauda. Ha d’estar mimada, analitzada i reflexionada des de tots els punts de vista possibles.

Amb tot, això no és suficient.

Ha de comptar amb una rica i engrescadora programació escolar, dirigida als públics del futur, com la proposta que aquesta setmana hem fet per alumnes de secundària amb col·laboració amb el Gran Teatre del Liceu, Così FUN Tutte, dirigida per la Carol López. Hem ajuntat les sinergies de la programació estable i l’escolar.

Però també s’ha de donar altres ventalls d’opcions als espectadors.

I aquí juguen un paper molt important les Activitats Paral·leles, actes que volen complementar les funcions de pagament del TeatreAuditori. Oferir abordar l’espectacle des de la vessant de l’artista, i poder aprofundir encara més en el gaudi que ens pot oferir l’espectacle.

L’Off Teatre-Auditori engloba una gran varietat d’activitats complementàries, espectacles i cicles de qualitat programats a diferents espais de la nostra ciutat i té com a objectiu apropar el món del teatre, dansa, màgia, música, circ, poesia i cinema als nostres espectadors i espectadores. Totes elles, normalment són gratuïtes.

Tot pensat per carregar de combustible la nostra ànima artística.//

Pep Tugues Director del Teatre-Auditori Sant Cugat @PTugues

Actualitat Cultura 35

Dansa Classe mestra

El ballarí Víctor Pèrez retorna la seva dansa a l’Esbart El ballarí santcugatenc Víctor Pérez ha tornat a Sant Cugat per fer dues sessions de workshop al lloc que el va veure néixer com a ballarí i on va començar la seva carrera amb només 4 anys: l’Esbart. Pérez viu a Brussel·les, on es guanya la vida com a ballarí, és per això que s’ha mostrat molt content de poder tornar a casa a fer aquestes classes.

“Els tallers han anat molt bé, tenia moltes ganes de tornar i tornar a l’Esbart tot allò que m’ha donat”, ha explicat el ballarí, després d’aquestes dues jornades. #Amanda Bernal

Teatre

L’obra ‘Taula rodona’ arriba a la Casa de Cultura L’obra de Teatre ‘Taula rodona’, de Pere Calders i Víctor Alexandre, es representarà a Sant Cugat el diumenge 23 de febrer. La Casa de Cultura acollirà la representació, la qual s’emmarca a la programació de la temporada d’aquest equipament municipal.

Amb un preu sense reserva prèvia de 8 euros i de 5 amb reserva, l’espectacle portarà a l’escenari diversos actors santcugatencs com Jaume Pla i Rafa Usero, sota la direcció de Trini Escrihuela del Grup de Teatre Espiral. Un metge, un capellà, una escriptora, una poetessa, una pintora, una ecologista i un economista es reuneixen en un ateneu per debatre sobre la decadència de la civilització occidental. El caràcter individual dels personatges i les intervencions d’altres que hi apareixen porten la reunió fins a límits que impedeixen l’entesa. L’obra, pensada com una sàtira del tarannà dels catalans, mostra els problemes i les dificultats que trobem per posar-nos d’acord cada cop que hem de prendre una decisió. // Redacció

Aportar valor a través de la innovació

Investigar, desenvolupar, fabricar i comercialitzar productes farmacèutics per a millorar la salut i la qualitat de vida de les persones La visió de futur, el caràcter innovador i la dedicació a la investigació han mantingut a Boehringer Ingelheim entre els líders mundials del sector farmacèutic i li han permès afrontar amb èxit els reptes que plantegen la investigació i desenvolupament per poder posar a disposició dels pacients medicaments innovadors i segurs.

La mentalitat emprenedora de tots i de cada un dels que formem part de Boehringer Ingelheim fa possible la realització del nostre objectiu: Aportar valor a través de la innovació. www.boehringer-ingelheim.es www.twitter.com/boehringer www.youtube.com/user/boehringeringelheim

abcd

Crítica de teatre

36 Cultura Actualitat Testimonis de la vida

Diari de Sant Cugat Divendres, 14 de febrer del 2014

Espectacle Concert al Teatre-Auditori

Eduard Jener Crític eduardjener@telefonica.net

L’

octubre del 2003 s’estrena al TA una versió en castellà d’aquesta obra dels autors i actors francesos, Agnès Jaoui i Jean-Pierre Bacri, que havien obtingut el premi Molière l’any 1995 i que després van fer una versió en cinema. Passat el temps es confirma que és una rica i intel·ligent exploració de la dinàmica familiar que, amb to lleuger i frases enginyoses porten al somriure i a la franca riallada tot i que el drama s’amaga, a punt, subreptici, present en els gestos, les mirades i algunes paraules com l’absència/presència de la dona d’un dels personatges, Àngels, que dóna sentit a molts dels fets que es desenvolupen quan se sap que no vindrà a l’habitual sopar dels divendres, sempre en el mateix restaurant, sempre després de trobar-se al bar del marit, el germà gran i l’inútil de la família, abandonat de sobte.

Els francesos en diuen une tranche de vie, i aquest tros de vida confirma que la semblança amb qualsevol família no és casual sinó una torbadora coincidència que tot espectador, directament o indirectament, reconeix i confirma.

L’habilitat de Pau Durà, traductor i ara director, quant aquella versió en castellà era el personatge que tan convincent fa ara en Jacob Torres, consisteix a no donar excessiu relleu a cap dels components d’un grup d’intèrprets esplèndid. Francesc Orella, un malcarat amb discrets apunts de tendresa. Cristina Genebat, física i eloqüent discrepant. Maife Gil, perfecta marassa controladora. Ramon Madaula, petulant, masclista, en el fons insegur. Sílvia Bel, esplèndida i equilibrada nora amb rampells de lucidesa, in vino veritas. Un veritable recital del que no podem deixar de banda el gos Caruso , ell també protagonista, com a tantes famílies... // UN AIRE DE FAMÍLIA. D’Agnès Jaoui i Jean.Pierre Bacri. Tra· ducció: Alejandra Herranz i Pau Durà. Direcció: Pau Durà.

Intèrprets: Sílvia Bel, Cristina Genebat, Maife Gil, Ramon Madaula, Francesc Orella i Jacob Torres. Escenografia: Joan Sabaté. Il·luminació: Sergio Lobaco.

Lloc i dia: Teatre Auditori, 8 de febrer.

‘Superaventura’, les cançons del Super3 El Teatre-Auditori va acollir diumenge, 9 de febrer, dos concerts dels integrants de SP3, el grup musical del Super3. L’espectacle Superaventura es basa en els temes més coneguts del Super3 dels últims 20 anys, dirigit als més joves. #CEDIDA

El cinema de casa teva

RoboCop

cuento de invierno

Nebraska

...estafa americana

16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.45 h

16.15 - 19.00 - 22.00 h dv.-dg.: 20.20 - 22.40 h

‘Un aire de família’

# cedida

16.30 - 19.15 - 22.00 h

16.30 - 19.20 - 22.10 h

Diari de Sant Cugat Divendres, 14 de febrer del 2014

Publicitat 37

38 Publicitat

Diari de Sant Cugat Divendres, 14 de febrer del 2014

Agenda del 14 al 23 de febrer 14 Divendres De 18 a 20.30 h Casal Mira-sol Taller. “Aparells informàtics: manteniment i reparacions bàsiques” Gratuït. A càrrec de Millor que nou, repara’t Organitza: Mira-sol, fem ambient!

Col·labora: Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) De 18 a 19 h ZEM Rbla. Del Celler Jornada 4 - Tennis taula individual local Org: Ajuntament de Sant Cugat 19.30 h Casino la Floresta Cinema. “K2 i Makalu, dos vuit mil de ferro” Organitza: Club Excursionista Independent de Catalunya Col·labora: Ajuntament de Sant Cugat 21 h Teatre-Auditori

Teatre-humor. Berto Romero Preu: 20€ Org: Ajuntament de Sant Cugat 22 h Casal de Mira-sol Teatre. “Revolta de bruixes”, de Josep M. Benet i Jornet Preu: 6€. A càrrec de la companyia Fila Zero.

També dissabte 15 a les 22 h i diumenge 16 a les 18.30 h Org: La Unió Santcugatenca 15 Dissabte D’11 a 13 h Església de Sant Medir Portes ofertes a l’església de Sant Medir Org: Penya Regalèssia 12 h Biblioteca Central Gabriel Ferrater Hora del conte. Contarrons amb tomàquet A càrrec de l’Ós Mandrós Org: Ajuntament de Sant Cugat 12 h Canals Galeria d’Art Visita comentada a l’exposició d’Alina Granados - Sèrie “Diario de

navegación” Org: Canals Galeria d’Art 12 h Casa de Cultura Taller. El bruixot amb els nens i pares de Sant Cugat Taller d’il·lustració per a tota la família a càrrec de Picanyol.

Activitat gratuïta.

Places limitades.

Inscripcions a educaciomuseu@santcugat.cat. Tel 93 589 63 66 (de dilluns a divendres de 9 a 14h) Org: Ajuntament de Sant Cugat 12 h Abacus Taller d’Arts marcials: Mugendo Activitat gratuïta Org: Abacus De 17 a 22 h Casal TorreBlanca Shaolin Cypher Vol. 1 Corros de Bboying (break dance) Org: Col·lectiu Bboy’s del Casal Col·labora: Ajuntament de Sant Cugat 18 h Can Ninot Titelles. “Els Tres Porquets” Preu 7€. A càrrec de la Cia. Can Ninot Tian Cusidó. Reserva a info@canninot. cat i 626 59 89 21 També diumenge 16 a les 12 h Org: Can Ninot 21 h Teatre-Auditori Òpera. “Così FUN tutte” Preu 16€. De Carol López A les 19 h Parlem de… “Così FUN tutte” al Cafè-Auditori Amb Eduard Jener i Anna Llopart.

Entrada lliure.

Org: Ajuntament de Sant Cugat 21.30 h Teatre La Unió Mostra d’adults dels Tallers de Teatre Sílvia Servan Preu 1,5€. Amb l’actuació dels alumnes de l’escola (adults) Org: Tallers de Teatre Sílvia Servan 16 Diumenge 9 h Club Muntanyenc Sant Cugat Passejada. Descobreix Can Borrell i Sant Adjutori Activitat gratuïta, oberta a tothom i

+ activitats a: www.santcugat.cat. Si voleu sortir en aquesta agenda cal que adreceu la informació 15 dies abans a la Casa de Cultura, Jardins del Monestir, s/n.

Viu la cultura de prop XCCP: xarxa de centres culturals polivalents

Uaal·la!

Oci i cultura en família

sense inscripció prèvia. Guia: Montse Pio i Marc Querol Org: CMSC

010 19 Dimecres 20.15 h Cinemes Sant Cugat - Cinesa

12 h Celler Modernista Visita guiada. El Celler Cooperatiu Visita guiada a l’exposició permanent.

Informació i reserves al 935896366 (de dilluns a divendres de 9 a 14h) o a educaciomuseu@santcugat.cat Org: Ajuntament de Sant Cugat De 16 a 21 h ZEM Rbla. Del Celler Campionat de natació. Final local i comarcal Org: Ajuntament de Sant Cugat 18 h El Siglo Mercantic Ciclo del Siglo Entrada gratuïta. Cicle d’intervencions artístiques a la llibreria Siglo. A càrrec dels artistes Bárbara Sánchez i Marla Jacarilla Org: Assoc. Cultural El Siglo 18.30 h Teatre La Unió Balls del diumenge Preu: parella de socis 10€, parella general 15€. Entrades individuals a meitat de preu. Amb l’actuació del grup David Swing.

Org: La Unió 17 Dilluns De 20 a 21.30 h Casa de Cultura Escola de pares i mares. Espai de trobada de pares i mares (Think lab) Xerrada per a pares i mares (fills/es de 3 a 12 anys). A càrrec de Cèlia Camarassa, psicòloga i formadora. Cal inscripció Org.: Ajuntament de Sant Cugat, AMPA Escola L’Olivera, AMPA Escola Pi d’en Xandri 18 Dimarts De 10 a 12 h Parc de la Pollancreda Cursa d’orientació alumnes 4t de primària Org: Escoles públiques de Sant Cugat 19 h Casa de Cultura Xerrada informativa sobre la donació de medul·la òssia Organitza: Fundació Josep Carreras Col·labora: Ajuntament de Sant Cugat

Estrena d’”Ignasi M”, de Ventura Pons Presentació a càrrec de Ventura Pons (director) i Ignasi Millet (protagonista del documental).

Després es farà un col·loqui amb el públic.

Tres úniques sessions el 19 el 20 i el 21 de febrer a les 20.15 h.

Org: Els Films de la Rambla 20 Dijous 17, 19.30 i 22 h Cinemes Sant Cugat – Cinesa Cinema d’autor. “Wakolda” Preu 4,30€ i per internet 4€ a cinesa.es.

Org: Ajuntament de Sant Cugat, Cinesa De 18 a 19.30 h Xalet Negre Grup d’esperanto Activitat gratuïta.

Org: Grup d’Esperanto Jozefo Anglés 19.30 h Casal TorreBlanca Conferència. “Aspectes econòmics de l’estat propi” A càrrec de Núria Bosch i Elsa Artadi Org: Òmnium Cultural Sant Cugat Col·labora: Sant Cugat Empresarial, Sobirania i Justícia, ANC, Amics de la Unesco i Arxiu Nacional de Catalunya 20 h Casa de Cultura Conferència. “La gran tempesta de Saturn del 2010” Entrada lliure. A càrrec d’Enric García Melendo Org: Ass. Astronòmica Sant CugatValldoreix. Col·labora: Ajuntament de Sant Cugat 21 Divendres De 18 a 20.30 h Casal Mir-sol Taller. “Aprenem a treballar la fusta”

Tel. 93 589 13 82 i fax 93 674 66 55. A/e agenda@santcugat.cat. La responsabilitat dels actes i de la informació publicada en aquesta agenda recau en les entitats organitzadores.

Publicitat 39

Diari de Sant Cugat Divendres, 14 de febrer del 2014

Gratuït. A càrrec de Millor que nou, repara’t.

Org: Mira-sol, fem ambient!

Col·labora: Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB)

Entrada gratuïta. Aforament limitat.

Més informació a casaldejoves torreblanca.cat Org: Ajuntament de Sant Cugat

19.30 h Casino de la Floresta Cinema. “Au-delà des cimes” (“Més enllà dels cims”) Org: Club Excursionista Independent de Catalunya Col·labora: Ajuntament de Sant Cugat 20 h Casa de Cultura Concert. Estrena de l’obra “A la Mort d’un Àngel”, de David Bozzo Donatiu de 10€. A càrrec del quartet de corda The Zola Quartet Org: David Bozzo Col·labora: Centre d’Estudis Musicals Gymel 21 h Teatre-Auditori Concert. L’OBC i l’”Escocesa” de Mendelssohn Preu 28€. A càrrec de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya.

Org: Ajuntament de Sant Cugat 21.30 h Casal Torreblanca Concert + Jam session: Brindis

22 Dissabte De 8.30 a 12.30 h Ateneu Santcugatenc Sortida fotogràfica amb Ernest Brugué Preu 25€, socis 20€. Cal inscripció prèvia. Gratuït pels membres de la secció fotogràfica de l’Ateneu.

Org: Ateneu Santcugatenc De 9 a 14 h Pl. de Sant Pere Mercat de Pagès i Taller de botifarres Org: Ateneu Santcugatenc Col·labora: Embotits Casanovas D’11 a 13 h Església de Sant Medir

Portes ofertes a l’església de Sant Medir Org: Penya Regalèssia

20 h Casal TorreBlanca Nit Jove Teatre, sopar, jocs diversos. consulta la programació a aplecjovestc. wordpress.com Org: Aplec Jove

12 h Casa de Cultura Visita guiada a l’exposició “L’esclat creatiu a La Floresta-Sant Cugat.

Còmic i il·lustració” Org: Ajuntament de Sant Cugat

23 Diumenge

18 h Can Ninot Titelles. “Els follets i el sabater” Preu 7€. A càrrec de la Cia. Teatre en Miniatura. Més informació i reserves: info@canninot.cat i 626 59 89 21 També diumenge 23 a les 12 h Org: Can Ninot

9 h Club Muntanyenc Sant Cugat Passejada. Descobreix les cases Modernistes de l’Arrabassada Activitat gratuïta, oberta a tothom i sense inscripció prèvia. Guia: Domènec Miquel Org: CMSC

21 h Casal Mira-sol Teatre. “Acorar”

Entrada amb reserva: 8€ i a taquilla: 10€. Reserva d’entrades a: entradesxccp@santcugat.cat. Més informació a Xarxa de Centres Culturals Polivalents (XCCP) Org: Ajuntament de Sant Cugat

+ activitats a: www.santcugat.org.

Si voleu sortir en aquesta agenda cal que adreceu la informació 15 dies abans a l'Oficina de Turisme Pl. Octavià, s/n Torre de l'Homenatge.

Tel. 93 675 99 52 i fax 93 675 99 53.

A/e agenda@santcugat.org. La responsabilitat dels actes i de la informació publicada en aquesta agenda recau en les entitats organitzadores.

40 Esports Atletisme

Diari de Sant Cugat Divendres, 14 de febrer del 2014

Cursa 11a edició de les 5 Milles

Les 5 Milles Femenines canviaran de recorregut Canvis El circuit tindrà menys desnivells i l’amplitud del circuit serà més còmoda, amb l’objectiu d’afavorir una major participació Pagament Els participants hauran de pagar 10 euros per participar-hi

L

‘onzena edició de la cursa de les 5 Milles Femenines, que enguany tindrà lloc el diumenge 9 de març al matí, introduirà força canvis en el seu recorregut, amb l’objectiu de fer-lo més assequible i així fomentar la participació. La cursa serà totalment urbana –en edicions anteriors es va combinar asfalt i muntanya– i consistirà en una sola volta. Per tant, els adults només podran participar en la cursa de 5 milles (8.045 metres) i no a la de les 2,5 milles, que desapareix.

Aquests canvis, que afecten gairebé la totalitat del circuit, afavoriran

que hi hagi menys desnivell i l’amplitud del circuit sigui més còmoda per les atletes.

El circuit, amb sortida i arribada al passeig del Brollador, davant del Complex Esportiu de l’EMD de Valldoreix, recorrerà alguns dels punts més emblemàtics de la vila. El tret de sortida de la prova d’adults (júnior, sènior i veterans) serà a les 9.30 hores. A les 11 hores es farà la sortida d’infantils i cadets; a les 11.20 hores, d’alevins i a les 11.30 hores, de prebenjamins i benjamins. En relació a altres edicions s’ha invertit l’ordre de sortida de les curses. Ara són les més

grans les que sortiran primeres i les més petites, les últimes.

L’organització també ha dissenyat dos entrenaments col·lectius perquè les atletes puguin conèixer el circuit abans de la cursa.

Competició mixta Una altra de les grans novetats d’aquesta edició és la inscripció mixta en les categories escolars, des de prebenjamí fins a cadet. Novament, aquesta mesura s’ha pres per fomentar la participació dels més petits i fomentar entre els infants els valors de la igualtat de gènere.

En aquestes curses també s’han

modificat les distàncies. El circuit per a prebenjamins i benjamins serà de 600 metres; el d’alevins, de 1.000 metres, i el d’infantils i cadets, de 1.600 metres. L’organització lliurarà premis als sis primers classificats de cada categoria.

Inscripcions La inscripció és de 10 euros si les atletes disposen de xip i de 12 euros si no en tenen, i serà gratuïta per a tots els menors de 18 anys o aquelles persones que estiguin en situació d’atur. Per formalitzar la inscripció s’ha de fer a través del lloc web de les 5 Milles Femenines. Les

Diari de Sant Cugat Divendres, 14 de febrer del 2014

Actualitat Esports 41 Navegació De Lanzarote a Colòmbia

Tres navegants santcugatencs, al Prix de l’Atlàntic

Els quatre tripulants del veler que ha creuat l’Atlàntic # cedida Compte enrere El 9 de març arriba l’11a edició de les 5 Milles. La foto es correspon a la sortida de la darrera edició #a. bernal dones aturades hauran de fer la inscripció presencialment al Complex Esportiu de l’EMD, on hauran de presentar la documentació d’alta i la renovació de la demanda d’ocupació (DARDO).

La recollida de dorsals es farà a la fira de la corredora, el dissabte 8 de març, de 10 a 14 hores, al mercat dels dissabtes, i el diumenge 9 de març, a partir de les 8.30 hores, a la zona de sortida. L’organització requerirà la presentació del DNI i el comprovant de pagament.

Les 5 Milles Femenines s’emmarca en el programa d’activitats de commemoració del Dia Internacional de la Dona.

Participació L’organització ha fet un important esforç per afavorir la participació, malgrat que en l’edició del 2013 es va batre un nou rècord, amb unes 900 corredores. L’any passat el recorregut va ser un 50% sobre asfalt i l’altre 50% sobre terra, amb un desnivell força pronunciat. Mol-

XIFRES

8.045 metres És la distància que equival a cinc milles i que recorreran les atletes.

900 atletes És el rècord de participants que es va registrar en l’última edició, la del 2013 tes de les atletes van queixar-se de l’excessiva duresa d’una prova que no deixa de ser popular. Aquest any s’ha suavitzat el circuit, responent així a les demandes de les corredores, fet que també ajudarà a contrarestar el fet d’haver de pagar la inscripció. Aquest és el primer any que per poder participar-hi caldrà fer una petita aportació a l’organització, que d’aquesta manera podrà fer front a tots els costos.// Pere Fernández redaccio@diaridesantcugat.cat @PereFPoveda

Són els germans Gutiérrez Trullàs, Mari Carmen i Agustí, i Elena Sanz Benedicto, els quals han creuat l’oceà Atlàntic Els germans Gutiérrez Trullàs, Mari Carmen i Agustí, i Elena Sanz Benedicto, tots tres de Sant Cugat, i Alberto García Mauvé, han finalitzat en la segona posició la vuitena edició del Gran Prix de l’Atlàntic.

Aquesta prova consisteix en creuar l’oceà Atlàntic, des de Marina Rubicón, Lanzarote, fins a la ciutat de Santa Marta, a Colòmbia.

Després de 19 jornades de navegació contínues i de 5.000 milles (uns 10.000 quilòmetres), el ‘Kairos’, un veler del model Bavaria 46, va arribar el 2 de febrer a Colòmbia, després d’haver sortit el 4 de gener. A banda de quedar en segon lloc, el ‘Kairos’ ha fixat un altre marca dins de la prova, ja que ha estat l’única de les embarcacions del Gran Prix de l’Atlàntic que ha participat amb tripulació femenina, dels quatre tripulants, dues dones.

Meteorologia complicada El santcugatenc Agustí Gutiérrez Trullàs ha explicat que “aquesta és la tercera vegada que travesso l’Atlàntic. Ha estat complicat perquè la meteorologia no ens ha ajudat gens ni mica. Vam haver d’agafar una altra ruta, que ha estat més llarga però que no ens ha portat complicacions”. Gutiérrez també ha destacat “el factor psicològic” de la prova que ha catalogat com a “importantíssim” i que es tracta “d’un repte personal que satisfà molt quan arribes”.

La clau de Cartagena de Índias A més, els germans Gutiérrez Trullàs, Mari Carmen i Agustí; Elena Sanz Benedicto, i Alberto García Mauvé, que rebran el trofeu de segon classificat del Gran Prix del Atlántico en la pròxima edició del Saló Nàutic de Barcelona, també han rebut la clau de la ciutat de Cartagena de Índias. L’arribada dels tres santcugatencs a Sant Cugat està previst per aquest divendres, 14 de febrer. La revista Skipper és l’entitat que organitza aquest Gran Prix del Atlántico. // Àlex López Puig

42 Esports Actualitat Futbol Fitxatges

Diari de Sant Cugat Divendres, 14 de febrer del 2014

Esquí Pol Carreras debuta en els Jocs Olímpics de Sotxi

El valldoreixenc Pol Carreras par· ticiparà els dies 19 i 22 de febrer en les proves d’eslàlom gegant i eslàlom, als Jocs Olímpics d’Hi· vern, que se celebren a Sotxi, Rússia, des del 7 de febrer fins al 27 de febrer. Carreras, de 24 anys, és un dels vuit esportistes cata· lans que participen en aquests jocs. Són els seus primers Jocs Olímpics d’Hivern.

es farà fins al 28 de febrer. El març del 2013, el Junior FC va recollir 15 caixes. // À. López Puig

Entitats

Thinkinsport patrocina tres clubs de Sant Cugat

Xifra

El Sant Cugat Esport FC fa 3 fitxatges més Albert Solano, lateral dret de la Guineueta; Daniel Alborch, migcampista procedent del Premià de Dalt, i Marcos Forzinetti, davanter procedent del Tecnofutbol, són les tres darreres incorporacions del club. Segons l’entrenador, amb aquestes tres incorporacions queda tancada la plantilla. # amanda bernal

Atletisme

Didac Salas, campió d’Espanya Promesa en Pista Coberta

9 segons i 69 dècimes. El resultat el va aconseguir en el Campionat de Catalunya Infantil de Clubs en Pista Coberta, celebrat dissabte, 8 de febrer, a Sabadell, i en el qual es va imposar en la seva prova. // À. López

Clubs

El Junior FC aposta de nou pel “Tots juguem al mateix” El santcugatenc Didac Salas #cedida

punts té el Club de Rugby Sant Cugat al grup est de Divisió d’Honor B. Els santcugatencs són líders per davant del Barça

Competició 15è Campionat de Natació Escolar 16 de febrer, piscina de lA ZEM Rambla del Celler La 15a edició del Campio· nat Local de Natació Esco· lar té com a novetat una prova de relleus mixtos en la modalitat de crol per cada categoria. A la cita participaran nens i nenes que no estiguin federats en un total de tres estils: crol, braça i esquena.

LA PIULADA

L’atleta de Sant Cugat, Didac Salas Planas, es va coronar campió d’Espanya Promesa en Pista Coberta, en la prova de salt amb perxa, amb un salt de 5 metres i 21 centímetres.

L’atleta del FC Barcelona, de 20 anys, ho va aconseguir el cap de setmana del 8 i 9 de febrer, a Antequera (Màlaga), en el 28è Campionat d’Espanya Promesa en Pista Coberta. La santcugatenca Katia Coquis Lossio (AA Catalunya), de 18 anys, va finalitzar en el tercer lloc en el Campionat de Catalunya de Llançaments d’Hivern, en la prova de javelina, amb un llançament de 41 metres i 53 centímetres. El campionat català es va celebrar el diumenge 9 de febrer, a l’Estadi Joan Serrahima de Barcelona.

Joan Artigas Medina, de la Secció d’Atletisme del Club Muntanyenc Sant Cugat i de 13 anys, va aconseguir el rècord de Catalunya dels 60 metres tanques, amb un registre de

42

El 2013 va lliurar 15 caixes # D. molina Després de l’èxit de la primera edició, el 2013, la secció de futbol del Junior FC ha posat en marxa la campanya solidària “Tots juguem al mateix”, per recollir roba, material i calçat esportiu per destinar-lo a poblacions subdesenvolupades del tercer món.

El Junior FC tornarà a lliurar tot el material esportiu que reculli a l’ONG Esport Solidari Internacional (ESI), que presideix Josep Maldonado, qui en va ser el fundador.

El club ja ha informat als jugadors, entrenadors i pares i ara s’espera que la campanya, que impulsa Jaume Donat torni a ser un èxit. L’acció

@golfelprat. Muchas felicidades a Alex Larrazábal por su victoria en la Copa de Baleares Masculina @ alexlarrazabal @rfegolf http:// ow.ly/trjKP

Tennis El circuit Rafa Nadal, al Club Esportiu Valldoreix

El Club Esportiu Valldoreix acollirà, del 23 de maig a l’1 de juny, la segona de les tres proves del nou circuit juvenil de tennis Rafa Nadal Tour by Mapfre, en les categories sub-13 i sub-15 (masculí i femení).

La fase prèvia es jugarà del 23 al 25 de maig, i la fase final, del 26 de maig a l’1 de juny. Les inscripcions es tancaran el 12 de maig. El circuit està impulsat per l’actual número 1 del món, a benefici de la fundació que porta el seu nom.

El primer equip del CH Sant Cugat #cedida La botiga d’esports Thinkinsport, que el dissabte 28 de febrer obrirà les seves portes al carrer de Josefina Mascareñas número 15, ha establert diferents acords de col·laboració amb tres clubs esportius de la ciutat, el Sant Cugat Esport FC, el CH Sant Cugat i el FS Sant Cugat.

En el cas del Sant Cugat Esport FC, Thinkinsport ha aportat una quantitat econòmica de 1.600 euros, entre la cessió d’un aparell electroestimulador Compex i el cost del seu manteniment, i també roba esportiva per a jugadors i entrenadors. Al Club Handbol Sant Cugat i al Futbol Sala Sant Cugat, la botiga esportiva ha donat 600 euros a cada entitat. L’establiment, a banda d’oferir material esportiu ben divers, també oferirà diferents serveis com fisioteràpia, podologia i nutrició. La inauguració tindrà lloc el dissabte 28 de febrer, a les 18.00 hores. // À. López Puig

Voleibol

El CV Sant Cugat rep el Valeriano Allés de Raquel Brun El conjunt santcugatenc, que és penúltim amb sis punts, rep la visita del Valeriano Allés Menorca, setè amb 23 punts. A l’equip menorquí juga la també santcugatenca Raquel Brun.

CV Sant Cugat i Valeriano Allés disputen aquest dissabte, 15 de febrer, a les 16.30 hores, al Pavelló de Valldoreix, el partit corresponent jornada 15 de Superlliga Femenina. A les files de l’equip menorquí juga la santcugatenca Raquel Brun, i a les del CV Sant Cugat, la ciutadellenca Alba Cardona. // Pere Fernández

Esports 43

Diari de Sant Cugat Divendres, 14 de febrer del 2014

Pàgina de la Unió Esportiva Sant Cugat

La UESC organitza el 10è campus de Setmana Santa tindrem una línia continuista respecte a edicions anteriors, encara que millo· rant i renovant alguns detalls”.

El BasketCity es farà els dies 14, 15 i 16 d’abril a l’Escola Thau de Sant Cugat Ja fa 10 anys que la Unió Esportiva Sant Cugat organitza per Setmana San· ta el seu campus de bàsquet, el Basket· City, un projecte que al llarg d’aquest temps s’ha convertit en tot un referent no només a Sant Cugat, sinó a tot el Vallès. En paraules del director tècnic de la UESC, Sergi Sànchez, “la valoració dels darrers campus que hem organit· zat és molt positiva; això ens fa sentir molt il·lusionats i alhora amb una gran responsabilitat, i més tenint en comp· te que aquesta és ja la desena edició del BasketCity de Setmana Santa. Les anteriors edicions han funcionat molt bé i aquest any haurem de treballar de valent per seguir fent un campus cada any millor”.

Instal·lacions immillorables Aquest any, el Campus està obert a nois i noies apassionats pel bàsquet, nas· cuts entre els anys 1998 i 2007. Durant tres dies, del 14 al 16 d’abril, els juga·

Estacions per edats i en anglès

El BasketCity dóna l’oportunitat de millorar com a jugador i enfortir vincles. #Valerie Boillot dors tornaran a instal·lar-se a les immi· llorables instal·lacions de l’escola Thau de Sant Cugat, que compten amb sis pistes exteriors, poliesportiu i diferents sales per visionar vídeos i fer activitats complementàries.

L’objectiu principal és que els nois i noies que participin gaudeixin d’uns dies fantàstics practicant i compartint amb altres jugadors l’esport que més els agrada. Des del punt de vista tècnic, Sergi Sànchez valora el campus com

“un espai per poder treballar específi· cament conceptes més tècnics i tàctics del bàsquet, perquè els participants segueixin millorant i evolucionant en la seva formació com a jugadors i juga· dores”. En la mateixa línia, l’entrenador de la UESC i coordinador del Campus BasketCity, Andreu Cervera, afirma que “seguirem apostant per un campus de millora d’hàbits, encara que som cons· cients que els gestos no s’assimilen en tres dies. Aquesta Setmana Santa man·

Els tres dies de BasketCity estaran con· duïts per experimentats entrenadors de la Unió Esportiva Sant Cugat. El fet que hi hagi tècnics de parla anglesa permet oferir estacions en aquest idio· ma, per reforçar també l’aprenentatge de l’anglès.

Els jugadors participants es distribu· iran en tres grups diferents segons l’edat: menors de 8 anys, de 8 a 11 anys i de 12 a 16. Cada grup treballarà de forma particular i adaptada a la seva edat aspectes clau del bàsquet: tir, bot, coordinació i habilitats motrius, treball en equip i valors de joc i competició.

El director tècnic de la UESC, Sergi Sànchez, conclou: “Desitgem que els participants s’emportin un gran record i que visquin una experiència genial.

A més, segur que serà una gran opor· tunitat per conèixer nous amic i ami· gues, enfortir vincles amb aquells que ja coneixen i compartir bons moments sota el fil conductor del bàsquet, l’es· port que a tots ens uneix”.

Més informació a www.uesc.cat

Espai cedit ASS. RADIO

VERSIÓ ORIGINAL I SUBTITULADA

Els dijous A les 17, 19.30 i 22 h CINEMES SANT CUGAT

20 de febrer

el diari empresarial de Catalunya

descobreix-lo! www.viaempresa.cat

Wakolda (El médico alemán, Wakolda) Lucía Puenzo

Argentina, Espanya, França, Noruega 2013 (93’) Idiomes: castellà, alemany, hebreu

44 Viure a Sant Cugat Entrevista

Diari de Sant Cugat Divendres, 14 de febrer del 2014

Entrevista

Núria Bosch

Catedràtica d’Hisenda Pública, vicepresidenta del Consell Assessor per la Transició Nacional @nboschroca

“Em sembla impensable que Catalunya no estigui a la UE” Simposi Ofereix la conferència “Aspectes econòmics de l’estat propi” juntament amb Elsa Artadi el 20 de febrer al Casal de Joves TorreBlanca, dins el cicle d’Òmnium De quins aspectes econòmics ens parlarà a la conferència?

Sobre la viabilitat econòmica d’una Catalunya independent, encara que ens sembla una mica innecessari perquè és completament viable. En alguns casos es diu que un país petit no pot anar enlloc però es tracta de veure que els països més rics i més competitius del món són petits com Suïssa, Suècia, Dinamarca, Finlàndia, etc.

Què tenen aquests països?

Des de la teoria econòmica, cada vegada està més demostrat que el creixement econòmic no té res a veure amb la grandària d’un país.

Abans, quan el món estava poc globalitzat i hi havia polítiques proteccionistes, sí que era important tenir un mercat interior gran. Però ara que no hi ha proteccionisme en el comerç i que tot està més globalitzat el més important és tenir una economia oberta i exportadora. Això és el que et fa ser competitiu i tenir creixement econòmic.

Catalunya té aquestes condicions i es podria situar en el món com un d’aquests països.

Per tant, quin és el debat que genera certa desconfiança d’alguns sectors?

En molts casos el quit de la qüestió és si Catalunya pot estar o no dins de la Unió Europea. Des d’un punt de vista econòmic ens sembla impensable que Catalunya no estigui a la UE perquè hi ha més de 500 multinacionals que no els interessa que Catalunya es quedi fora de la UE i és impensable que ara es posin aranzels. També li interessa a Espanya perquè Catalunya és un punt de sortida de moltes mercaderies cap a Europa. Tot això porta a pensar que és molt poc probable que no estigui a la UE, perquè els mateixos interessos econòmics faran que hi sigui.

Es tem la possibilitat d’un boicot?

En el cas que hi hagués boicot aquest es canalitzaria cap a productes molt emblemàtics, com va passar fa uns anys amb el cava, però hi ha molts productes de caràcter intermedi amb què és molt difícil fer boicot. També cal diferenciar entre el boicot que pot fer el consumidor i el dels empresaris. Si es compra a Catalunya perquè el pro-

ducte es troba a un preu més barat o perquè és un producte de qualitat, un empresari és molt racional i es plantejarà per què ha de deixar de comprar a Catalunya si haurà de comprar en un altre mercat amb més desavantatges. A més, el boicot també pot ser a la inversa i els catalans poden fer-ne a productes espanyols. Fins i tot, estudis han estudiat la possibilitat que el boicot existís i han conclòs que l’impacte al PIB seria molt petit i que es veuria més que compensat per la reducció del dèficit fiscal.

L’economia catalana és forta a l’estranger?

Dins de la UE, Catalunya té un PIB molt per sobre de la mitjana, per tant, és un país relativament ric.A més, és un país exportador amb una economia molt oberta i això li dóna avantatges. Catalunya pot competir en aquest món globalitzat, té una economia molt emmarcada dins de la UE. Aquesta situació es pot veure afectada pel procés sobiranista?

Ara que tenim aquest procés en

marxa no ha disminuït la inversió estrangera, les empreses segueixen venint a Catalunya, les exportacions són altes i el turisme no disminueix. Per tant, sembla que fins i tot aquest procés no espanta ni la inversió ni els empresaris, no sembla que les decisions afectin.

Si Catalunya esdevé un estat independent, hi hauria un període de deficiència econòmica en el context de crisi actual?

La situació econòmica actual s’ha d’emmarcar en una situació de crisi i aquesta no desapareixerà perquè demà siguem independents. El que sí que canviaria és que podríem fer les nostres pròpies polítiques adequades a la nostra estructura productiva i a la nostra realitat social. Ara ens trobem que les comunitats autònomes tenen molt poques competències en matèria de política econòmica perquè depenen de la política econòmica del govern central. Per tant, Catalunya podria fer unes polítiques molt més ajustades al tipus d’indústria que té i lògicament, si nosaltres disposéssim de més recursos, ajuda-

Viure a Sant Cugat 45

Diari de Sant Cugat Divendres, 14 de febrer del 2014

“Catalunya és una economia molt exportadora i es podria situar en el món com un país competitiu” “A Espanya també li interessa que Catalunya estigui a la UE perquè és un punt de sortida cap a Europa”

Pedagogia econòmica És membre de l’Institut d’Economia de la UB # artur ribera

EN CLAU PERSONAL Un llibre?

‘Economia de Catalunya’, editat pel Col·legi d’Economistes, en el qual es parla de les incògnites que es plantegen durant el procés sobiranista.

Un esport?

La natació.

Un objectiu a la vida?

Sentir-me satisfeta de les coses que faig, amb honestedat i mirar de fer-les el millor possible.

Un desig?

Envellir amb salut.

Un somni?

Que Catalunya pugui ser independent i tenir un estat propi.

Ara és el moment de...

Treure la por i la incertesa, conduir aquest procés el més democràticament possible i, sobretot, conèixer l’opinió dels catalans.

ria a millorar els serveis públics i augmentar el nivell de provisió d’aquests serveis, però això és a mitjà i a llarg termini.

Quines estructures d’estat li farien falta a Catalunya com a estat propi?

Algunes de les més importants són l’administració tributària, l’administració de la Seguretat Social, un banc central i, lògicament, altres estructures reguladores com el Tribunal de la Competència. La Generalitat està fent passos per posar les bases per la hisenda pròpia com, per exemple, el conveni entre l’Agència Tributària de la Generalitat i les diputacions provincials per assumir cada vegada més la recaptació dels impostos que es paguen a Catalunya.

Com es demostra que Catalunya seria viable amb els impostos dels catalans?

Vam fer un estudi amb la Marta Espasa on vam calcular quin dividend fiscal hagués tingut si, del 2006 al 2009, Catalunya hagués estat independent. Suposant que es mantenia la mateixa estruc-

tura d’impostos, la mateixa pressió fiscal i el mateix nivell de serveis públics, després de la recaptació i pagar les despeses addicionals que tindria Catalunya com l’administració de la Seguretat Social, va sortir un benefici anual d’uns 13 mil milions d’euros de mitjana.

Quines efectes té la restricció de l’objectiu de dèficit?

El problema són els límits que es posen i com es reparteix el dèficit entre els diferents nivells de govern. L’Estat es queda amb un objectiu de dèficit altíssim en proporció a la despesa que gestiona.

En canvi, les comunitats autònomes que gestionen més d’un terç de la despesa pública no tenen un tenen un terç de l’objectiu global de dèficit. És a dir, l’Estat espanyol fixa un objectiu de dèficit a les comunitats autònomes molt restrictiu pel volum de despesa que gestionen. Per assolir-lo has de retallar i això té conseqüències socials negatives en els serveis, per tant, comprenc que a vegades el Govern català no compleixi aquest objectiu de dèficit.

“S’ha de transmetre que en cap moment aquest procés ha de desestabilitzar l’economia” Durant molts anys, Catalunya ha demanat el pacte fiscal; actualment tindria sentit aquest pacte?

El procés actual no es pot solucionar amb el pacte fiscal. Ara el que s’ha de fer és una consulta, el pacte fiscal ha quedat enrere perquè era en el seu moment, però crec que els objectius dels ciutadans van molt més lluny.

Quin és el paper i els objectius de l’economia durant aquest procés?

Crec que el que s’ha de transmetre és que hi haurà estabilitat, confiança i que en cap moment aquest procés ha de desestabilitzar l’economia. S’ha de fer saber que és un procés democràtic, pacífic, que no ha de fer por a ningú i això ha de crear confiança en el món econòmic que té por de les incerteses.

Qui ha de protagonitzar aquest missatge?

La política. //

Anna Mira redaccio@diaridesantcugat.cat @annamiraperich

46 Viure a Sant Cugat Història

Diari de Sant Cugat Divendres, 14 de febrer del 2014

Món rural Associacionisme agrari contemporani (ix) Vista general del Celler Cooperatiu a mitjan anys quaranta del segle xx. Encara no s’havia procedit a la cobertura de les tines #cedida per Montserrat Pahissa

També adquireixen molta importància els subproductes de l’elaboració, que són força apreciats per l’obtenció d’alcohols i també per adobs i per cremar en les bòbiles.

Aspectes socials

Els anys cinquanta marquen una dinàmica econòmica, social i cultural positiva per al Celler Cooperatiu i la seva relació amb la vila

El Celler Cooperatiu. L’època daurada (1951-1960)

L

a qualificació d’època daurada s’ha d’entendre a raó de la favorable relació entre la quantitat de raïm aportada al Celler i les despeses d’elaboració, sobretot pel que fa la mà d’obra barata. L’augment de raïm aportat és degut tant a l’increment de la productivitat per la millora en la cura de les vinyes com a l’augment del nombre de socis del Celler, on els adobs i l’elaboració del vi resulten més econòmics.

Aspectes econòmics L’augment d’aportació de raïm no va ser lineal, sinó que hi van haver anys de baixa productivitat, per exemple, per efecte del pedrís l’any 1953 i per l’efecte de la plaga del míldiu els anys 1955 i 1956. L’any 1953 entren al Celler 804.673 quilos de raïm, xifra molt allu-

Internament i, aprofitant el 30è aniversari, es decideix fer una revisió de socis per procedir a equiparar la massa social pel que fa a drets d’entrada satisfets, reclamant aquests drets als socis que no ho havien fet, concretament a aquells que van ingressar entre 1936 i 1937 i els que ho van fer entre 1939 i 1942.

Les activitats més importants per als socis són les conferències divulgadores i els documentals sobre qüestions agropecuàries. Aquestes activitats es dugueren a terme a la sala de cinema de La Unió Santcugatenca fins que l’any 1958 es construeix la sala d’actes al Celler. A patir del 1957 comencen les obres per condicionar el saló biblioteca.

També es fan excursions de caràcter instructiu com les visites a Martorell, o a la finca Agrícola Torrebonica de la Caixa de Pensions.

L’any 1955 hi ha canvi en la presidència del Celler. Es retira Josep Grau Rodó per motius de salut, substituint-lo Jaume Buscallà Grau, hereu del soci fundador.

El Celler i la vila

El baix preu del vi fa que cada vegada prengui més importància la venda al detall i es comenci la venda en garrafes nyada del record històric d’1.897.548 quilos de l’any 1960.

Aquesta situació, però, no amaga el fet que els preus del vi fluctuessin fortament en aquesta dècada.

Aquestes fluctuacions obligaven a estar atents al mercat del vi per tal de vendre (preus alts) o esperar millors moments (preus baixos).

Els preus es fixaven els divendres al mercat de Tarragona, que marcava els de Barcelona els dissabtes.

La necessitat de construir noves tines, la manca de liquiditat degu-

da a la retenció del vi per preus baixos, la voluntat de construir una oficina per millorar la gestió i l’oportunitat d’adquirir l’edifici adjunt, porten el Celler a adoptar mesures per captar diners. Durant uns anys s’anul·len els retorns cooperatius , s’apliquen aportacions forçoses als socis i es demanen préstecs i línies de crèdit a entitats financeres.

El baix preu del vi fa que cada vegada prengui més importància la venda al detall i es comenci la venda en garrafes, que obté molt d’èxit i fa que el vi del Celler sigui conegut en diverses poblacions catalanes. Aquests tipus de venda obliga a millorar la qualitat del vi, amb noves tècniques de mesura de grau i a contractar els serveis de professionals de la indústria química.

La vitalitat del Celler fa que col·labori en aspectes culturals i socials de la vila. Participa en els actes de la festivitat de Sant Pere, sobretot en el Paga-li, Joan. Contribueix en l’Homenatge a la Vellesa i participa, juntament amb la Hermandad, portant el pendó en la processó de Corpus.

Es dóna també suport a d’altres activitats com exposicions i tornejos de la Festa Major o concursos de Cors de Clavé. També es col·labora en la confecció de la senyera de l’Orfeó Sant Cugat i en la compra d’una ambulància per la Creu Roja.

L’any 1954 es comença a organitzar la Festa de Sant Isidre, festa que el Celler celebra com a activitat social oberta a la vila.// Joan Troyano jtroyanocusso@gmail.com Grup d’Estudis Locals (GEL)

Ofertes Club del Subscriptor 47

Diari de Sant Cugat Divendres, 14 de febrer del 2014

Club del Subscriptor DiarideSantCugat

Fes-te subscriptor i rebràs cada setmana el Diari a casa i al teu dispositiu mòbil i gaudiràs de totes aquestes ofertes!*

Fes-t es per nubscripto omé s r 8 8 € l’an Inclo u sub y sc rip de p aper ció a l’ed i tau leta ició

Atenció al subscriptor: T. 93 590 86 00 club@diaridesantcugat.cat

Consulta totes les ofertes al nostre web: www.diaridesantcugat.cat/club *Per fer-te subscriptor, visita el nostre web: www.diaridesantcugat.cat/subscripcio. Per veure el Diari al teu dispositiu mòbil, cal que et descarreguis l’aplicació des de l’App Store d’Apple o Google Play. Més informació al web: www.diaridesantcugat.cat/app

Salut

Restaurant

Bellesa

Restaurant

Targeta Salus Pass

Menú per a 2 persones Vàlid migdies de dilluns a divendres

Píling corporal Una bon tractament per mantenir una pell jove

Menú ibèric per a 2 persones. L’autèntic sabor de la Dehesa

Inclou: analítica de sang i revisió mèdica gratuïtes amb descomptes especials en visites privades C/d’Amposta,22 C/de la Mina, 15 PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

C/de l’Endavallada, 6 (pl. dels Quatre Cantons)

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

C/ de Sabina Cañameras, 13 (Davant UIC) Mira-sol PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Pl. d’Augusta, 3

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Teatre

Rocòdrom

Alimentació

Restaurant

Red Pontiac de Pere Riera

Entrada al rocòdrom i al bloc interior

Val de 25 € per gastar a la nostra botiga ‘on-line’ de productes frescos i artesans

Veniu 10 persones al nostre bufet lliure i només pagueu 5!

Divendres o dissabte nit

Divendres, 7 de març, a les 21 h al Teatre-Auditori PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Pl. de la Vila, 2

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

www.genuinus.com

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Torre Blanca, 57 (Edifici Creapolis)

Presentant el carnet del Club

Vídeo

Restaurant

Restaurant

Cinema

1 hora de vídeo a DVD totalment gratis!

Menú tapa+canya per a 4 persones: passa una bona estona a La Flauta!

Sopar per a dues persones. Prova l’autèntica pizza italiana!

Entrades per veure una pel·lícula de la cartellera

C/ d’Elies Rogent, 56 (zona mercat Torreblanca/ cinemes)

C/de Migdia 27-31 (prop Policia Nacional) St. Cugat / Av. d’Egara, 91, Sant Quirze

C/de Can Mates, 7

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

De dilluns a divendres Av. del Pla del Vinyet, s/n fins a exhaurir-ne les existències

Informa’t a: www.diaridesantcugat.cat/subscripcio T. 93 590 86 00

Gaudeix de totes les propostes del Club del Subscriptor

Ara pots llegir el Diari des de la teva tauleta tàctil

Veure totes les ofertes a: www.diaridesantcugat.cat/club

Més informació: www.diaridesantcugat.cat/app

Viure a Sant Cugat

8 102030 014001

Vols rebre el Diari a casa?

www.diaridesantcugat.cat @diarisantcugat

00990

48 Diari de Sant Cugat Divendres, 14 de febrer del 2014

Temps del cap de setmana màx. 17 °C

mín. 8 °C

Retrats santcugatencs

Júlia Farrés Soprano

Una santcugatenca de soca-rel amb una veu privilegiada Júlia Farrés-Llongueras és una de les veus catalanes més destacades del panorama musical actual. Va néixer a Sant Cugat, té 33 anys i és néta de Josep Llongueras, el conegut i desaparegut barber del carrer Major. Va començar a estudiar música i piano a la Casa de Cultura i a l’Escola de Música Victòria dels Àngels. “Amb 15 o 16 anys, per provar, vaig començar a fer cant. Es veu que des de petita m’agradava cantar! Jo no me’n recordo”. La seva mestra va ser Maty Pinkas, una destacada cantant búlgara, ara ja molt gran, de qui en guarda molt bon record. Un moment important de la seva carrera va tenir lloc quan va guanyar en un concurs de cant organitzat pels Amics de l’Òpera de Sabadell, fet que li va permetre fer el paper de Poussette de l’òpera Manon, de Massenet. “Va ser important perquè ho vaig sentir com una mostra de confiança dels Amics de l’Òpera i sobretot la presidenta i alma mater del projecte, la Mirna Lacambra”. Fa vuit anys, i després d’haver interpretat destacats papers, va marxar a València, on va entrar a formar part del Cor de la Generalitat Valenciana. Allà viu des d’aleshores amb el seu xicot. “És el meu actual centre d’operacions. A vegades em diuen la valenciana, però res de res, jo sóc de Sant Cugat”. Assegura que encara li queden molts papers per fer, i que dels que ha fet li costa destacar-ne un: “Tots m’han agradat fer-los i tots són importants. El primer paper que vaig fer, el de Poussette, va ser molt bonic. Un altre important va ser el que vaig fer l’agost passat al Festival de Peralada. Va ser un paper protagonista d’una òpera de Wagner”. A part d’estudiar música, la Júlia és diplomada en Magisteri amb l’especialitat en educació musical, però gairebé no ha exercit: “No tinc paciència amb els nens!”.

Pere Fernández

www.sorea.cat

A Sorea coneixem el valor de l’aigua i la importància de gestionar el cicle integral de la manera més eficient.