Diari de sant cugat 977

20 anys arrelats a la ciutat Setmanari independent d’ACTUALITAT local

Divendres, 8 de novembre del 2013

www.diaridesantcugat.cat

Núm. 977

Any XX

Robatoris: Una banda de kosovars pot estar actuant a la ciutat

2,50 € MÉS INFORMACIÓ PÀG.15

Mira-sol

Els veïns proposen gestionar el Casal Cultural, avui infrautilitzat, i plantegen la necessitat de tenir un complex esportiu públic A fons _4 a 13

”La música ens ensenya i ens fa créixer com a persones” Jordi Claret, violoncel·lista

Entrevista _ 42 i 43

Sant Cugat es consolida com un punt de trobada d’emprenedors 800 participants en les 5es Jornades de la Cambra Economia i Empresa _ 26

Puigneró, nou director general de Telecomunicacions Ciutat _17

# REDACCIÓ

En procés de renovació

2 Publicitat

Diari de Sant Cugat Divendres, 8 de novembre del 2013

n a t S C u a gat!

S Y N 11 A

Navegació lliure USB gravador

LED/40"/101,6 cm

Wi-Fi integrat 800 Hz

Protegeix-lo

UE 40 F 7000 LED 40"

5

Pantalla 40" Full HD, resolució 1920x1080P, 800 Hz, Wifi integrat, navegació lliure, processador Quad Core, Doble Sintonitzador TDT, sintonitzador de satèl·lit,, USB gravador, mides amb el peu: ample 90 cm, alçada 58 cm i longitud 24 cm. Article ref.1188658

MEDIA MARKT SANT CUGAT Sant Cugat Centre Comercial Av. Via Augusta 2-14 08174 Sant Cugat del Vallès Tel: 935 83 52 00

NEWSLETTER A

s mediamarkt.e

Ofertes vàlides del 7 al 13 de novembre de 2013. Tots els preus inclouen IVA i RAEE (Reciclat dels aparells elèctrics i electrònics).

Preus expressats en euros.

Segueix-nos a

fins a anys per només

69.-*

*Consulteu les condicions a la botiga

Horari de dilluns a dissabte 10:00 - 22:00

Sumari 3

Diari de Sant Cugat Divendres, 8 de novembre del 2013

Puja baixa

Cambra de Terrassa 5a Jornada d’Emprenedoria

Robatoris al Pavelló 3 i a la J. Tubau L’Ajuntament no pren mesures

K-Gat per Eloi Alegre

en primera persona Àgata Guinó Periodista del Diari de Sant Cugat @agataguinosoler

Sí, hi ha robatoris a la ciutat

Sant Cugat ha tornat a ser per tercer any consecutiu la seu de la jornada anual d’emprenedoria que organitza la Cambra de Comerç de Terrassa. Més de 800 persones van concentrar-se al Teatre-Auditori el 30 d’octubre passat per compartir coneixement i experiències amb l’objectiu de crear nous productes. Una experiència que es consolida a la nostra ciutat.

Les regidories d’Esports i de Seguretat de l’Ajuntament de Sant Cugat encara no han resolt la problemàtica dels diferents robatoris que s’han produït als tres pavellons de la ZEM Rambla del Celler (des de fa un any) i a la ZEM Jaume Tubau (en els últims anys), i que afecta els clubs usuaris d’aquestes instal·lacions. El consistori no ha adoptat cap mesura al respecte, tot i que ara sembla que ho vol fer.

per Eloi Alegre www.eloialegre.com

D

es de fa unes setmanes, aquest mitjà va ser el primer d’informar sobre els robatoris que s’estan produint a la ciutat; periodistes d’aquesta casa vam intentar indagar i preguntar sobre el que estava passant als afectats i també als cossos de seguretat, feina no sempre fàcil. Pels testimonis que vam trobar, vam descobrir que sí, que la ciutat estava patint una allau de robatoris, en el sentit figurat de la paraula allau, que tots sabem què significa. Davant la falta d’aportació de dades per part dels cossos de seguretat i administracions de quants robatoris hi ha hagut, sovint es posa d’excusa que la publicació d’aquestes xifres pot crear alarma social. Des de la meva condició de

Editorial

el futur de mira-sol

M

ira-sol és el barri amb més població de Sant Cugat. Gairebé catorze mil habitants viuen distribuïts en cases unifamiliars, algunes de les quals tenen els seus orígens com a cases d’estiuejants, els quals, poc a poc, des dels anys cinquanta es van anar establint en aquesta zona de Sant Cugat, sobretot des de l’arribada del ferrocarril l’any 1948. Més tard, la construcció de la B-30 i posteriorment els Túnels de Vallvidrera que connectaven amb Barcelona van significar un pas decisiu per convertir Mira-sol en el nucli que coneixem actualment. El barri ha tingut una història recent que els últims anys ha viscut una continuada acceleració per fer-ne un barri “de primera”. La inauguració del Casal Cultural l’any 1992 i posteriorment la construcció del Mira-sol Centre el 2008 han marcat l’època més contemporània del barri. Ara, però, els reptes dels veïns passen per aconseguir que Mira-sol deixi de ser un nucli dormitori i esdevingui un barri cohesionat i amb els serveis que necessiten. Per això, s’ha engegat una iniciativa veïnal per reactivar el casal, el qual ha quedat amb pocs usos i força limitat, de la mateixa manera que passa amb la Biblioteca Marta Pessarrodona. D’altra banda, la històrica reivindicació d’un complex esportiu sembla que comença a caminar. Després del projecte faraònic que s’havia plantejat, tot apunta que ara la prioritat passa per fer una construcció per fases. Durant els pròxims mesos caldrà veure de quina manera es tiren endavant aquests projectes, així com també la urbanització de la zona de la Capella de Sant Joan, que està previst que es faci aquest 2014. Uns canvis que han de servir per consolidar el barri més nombrós de Sant Cugat. //

periodista, afirmo que aquesta mai és la intenció, sinó que l’objectiu és informar i explicar la realitat als ciutadans amb números, exemples i testimonis, la qual cosa els organismes públics no faciliten. En una societat democràtica, adulta i culta, la necessitat de tota la informació és bàsica per a la creació de la pròpia opinió. Donem dades i deixem que els ciutadans decideixin quina és la gravetat de la situació.

En aquest sentit, fer volar un helicòpter un dia sí l’altre també durant les nits del cap de setmana, no contribueix a fer pensar que la situació està controlada i la gent es pregunta què passa.

Contribuïm, mitjans i policies, a informar els ciutadans com han de prevenir aquests actes.//

4 A fons Municipi Mira-sol Voluntat de fer més vida de barri

Mira-sol, terra d’estiuejants Estació i mercat Molts veïns de Mira-sol agafen cada dia el tren per anar a treballar. Des que van obrir el Mira-sol Centre, aquesta zona ha guanyat molta vida # artur ribERa

TERME MUNICIPAL DE SANT QUIRZE DEL VALLÈS

TERME MUNICIPAL DE RUBÍ TERME MUNICIPAL DE CERDANYOLA DEL VALLÈS

Monestir

Mira-sol

Ajuntament Estació

Sant Cugat

Valldoreix La Floresta

TERME MUNICIPAL DE PAPIOL

Les Planes TERME MUNICIPAL DE MOLINS DE REI TERME MUNICIPAL DE BARCELONA TERME MUNICIPAL DE SANT FELIU DE LLOBREGAT

Diari de Sant Cugat Divendres, 8 de novembre del 2013

A fons 5

Diari de Sant Cugat Divendres, 8 de novembre del 2013

1219 La masia de Can Gatxet s’anomenava Mas del Prat i hi passava el camí que enllaçava la part baixa de la vila amb el Monestir pel Molí dels Bessons.

1910 Aquesta va ser la primera casa d’estiuejants que es va construir a Mira-sol a principis de segle.

Posteriorment, el barri va anar creixent.

FITXA DEL BARRI Terra d’estiuejants Mira-sol neix a partir de l’establiment de famílies que hi passaven els estius.

Consell de Barri Es reuneix una vegada cada dos mesos, aproximadament, al Casal de Mira-sol. El seu president és Francesc Carol.

Festa Major Se celebra a mitjan juliol. La del barri de Mas Gener es fa l’últim cap de setmana d’agost.

Entitats esportives Club de Futbol Unión Mira-sol Baco, Mira-sol Club de Futbol, de veterans, i el Club Petanca Mira-sol

XIFRES Mira-sol

13.797 habitants Actualment Mira-sol supera amb escreix molts municipis de Catalunya

4,86 km 2

Mira-sol limita amb el nucli est de Sant Cugat, Valldoreix i Rubí.

5 associacions de veïns Mira-sol, Mas Gener, Capella de Sant Joan, Carme i, recentment, Can Mates

1930 La font de Can Gatxet era un lloc de reunió on els pocs santcugatencs de la zona acostumaven a anar per passar-hi l’estona.

Anna Mira

Artur Ribera

redaccio@diaridesantcugat.cat @annamiraperich

redaccio@diaridesantcugat.cat @arctur

1948 L’arribada del ferrocarril va comportar que moltes famílies passessin els estius a Mira-sol perquè podien anar a treballar a Barcelona.

1955 Vista de Mira-sol durant el seu creixement a partir dels anys cinquanta, amb les cases dels estiuejants repartides per la zona i l’estació del tren al fons.

1992 Inauguració del Casal Cultural de Mira-sol, el 19 de desembre.

Després de molts anys de reivindicacions, els veïns tenen un casal al barri.

Creixement Fa poc més de cinquanta anys que els primers estiuejants es van instal·lar a Mira-sol, un barri que ha crescut gràcies a l’arribada del tren, el creixement industrial amb la B-30 i la construcció dels Túnels de Vallvidrera

A

diferència d’altres zones de Sant Cugat, la història de Mira-sol és força recent i encara ho és més el barri tal com es coneix avui en dia. Terra d’estiuejants, Mirasol ha crescut en base a tres infraestructures que han estat substancials per la zona. L’arribada dels actuals Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya el 19 de març del 1948, quan l’estació es va sumar a les ja existents a les Planes, la Floresta, Sant Cugat i Valldoreix i va facilitar molt el trasllat dels habitants de Mira-sol a altres zones de la ciutat i també a Barcelona. Aleshores, el districte de Mira-sol es caracteritzava per ser una zona d’una gran extensió plena de vinyes a cavall entre Valldoreix i Rubí, lluny del nucli de Sant Cugat, i amb uns habitants temporals. De fet, va néixer com una zona d’estiueig, sobretot de barcelonins, que aprofitaven els tres mesos de vacances escolars i els caps de setmana per passar-los allunyats de la ciutat.

Can Gatxet Sense cap dubte, la masia de Can Gatxet va significar un símbol de referència per Mira-sol. Tal com il··lustren fotografies de l’època, eren molts els que durant els anys deu, vint i trenta anaven al bosc que hi havia al costat de la font de Can Gatxet, un petit llac on els residents es reunien per passar les tardes d’estiu descansant o fent petar la xerrada. Anys més tard, el Senyor Borrás va assecar l’estany i es va parcel·lar per construir-hi cases.

Molts anys després els veïns van oposar-se a aquesta decisió i van demanar que es recuperés. Finalment ho van aconseguir i actualment hi ha

una zona enjardinada i una petita font d’on encara hi raja aigua tot i que no queda cap rastre de la masia.

El periodista Jaume Espina va arribar amb la seva família a Mira-sol l’any 1946 quan tenia cinc anys i recorda que aleshores la zona de l’estany i la masia de Can Gatxet era el lloc de reunió dels estiuejants de l’època. Alguns el recorden pel xam-

iniciativa. Es tractava d’omplir una llibreta amb 7.500 cupons que, cada un, valia 5 pessetes i equivalia a un pam quadrat. D’aquesta manera, quan la llibreta estava plena, l’entitat Cupón Ahorro del Hogar canviava els cupons per un tros del terreny i la part restant l’abonaven els propietaris per fer-se una casa. Espina recorda que en aquella època el nucli de Sant Cugat era gairebé inexistent pels mirasolencs. “Només hi anàvem si havien de fer alguna gestió o per anar de tant en tant al Monestir”, recorda.

Les cases d’estiueig van passar a ser les primeres residències i noves famílies van veure D’estiuejants a residents Mira-sol com la zona A partir dels anys seixanta i setanresidencial que buscaven pany que s’hi elaborava amb el raïms dels camps del voltant o per haver acollit, temporalment, el caporal de la Guàrdia Civil mentre es construïa la caserna, l’any 1958. Altres masos que han estat molt importants pel barri han estat Can Cabassa i Can Rabella.

Terrenys a pams Poc a poc s’anaven aixecant petites edificacions, moltes fetes pels mateixos propietaris, aquí i allà, entremig dels terrenys erms que caracteritzaven Mira-sol. Molts estiuejants van anar a parar, sobretot, a la zona de Mas Gener atrets pel fet que es podien aconseguir solars a base de compilar cupons a alguns establiments comercials de Barcelona com el mercat de la Boqueria. Als anys quaranta i en plena postguerra, els promotors Huguet i Bernet van comprar un terreny de grans dimensions, el van parcel·lar i van engegar aquesta

ta, però sobretot a la dècada dels anys vuitanta, quan el país experimentava un creixement industrial important, les famílies que es trobaven cada estiu al llac de Can Gatxet van traslladar els mobles dels pisos de Barcelona i es van instal· lar definitivament a Mira-sol. Les cases d’estiueig van passar a ser les primeres residències i noves famílies dels municipis veïns van veure Mira-sol com la zona residencial que buscaven per establir-se. Durant els últims vint anys s’ha posat en marxa el Casal Cultural i poc a poc s’han edificat totes les zones i carrers que faltaven. A tocar de Sant Cugat, però amb identitat pròpia, cases aparellades, zones verdes, un ambient familiar, amb l’autopista i els Túnels de Vallvidrera a pocs minuts. La construcció d’aquestes infraestructures han marcat el desenvolupament i creixement de Mira-sol que avui en dia té prop de catorze mil habitants, un nucli que supera amb escreix molts municipis de Catalunya. //

6 A fons Municipi

Diari de Sant Cugat Divendres, 8 de novembre del 2013

Mira-sol Voluntat de fer més vida de barri

Mira-sol Centre, de complex comercial a espai polivalent 70 % ocupació del centre

La intenció és que també sigui un espai per a les entitats del barri i un centre de serveis a la ciutadania El complex comercial Mira-sol Centre va obrir les seves portes el mes de setembre de l’any 2012 amb l’objectiu d’oferir comerç de proximitat als habitants de Mira-sol però també a Valldoreix i Can Mates. Ara, un any després, les primeres valoracions del complex comercial apunten que també dóna servei a veïns del centre de Sant Cugat, de les Planes i de Rubí, sobretot per la comoditat a l’hora d’aparcar. A banda del mercat municipal amb productes frescos i de proximitat, l’obertura del Mercadona va fer créixer molt l’afluència de gent al Mira-sol Centre.

El complex té 45.000 metres quadrats i, a més de la part comercial, acull 87 habitatges de protecció oficial de Promusa, la biblioteca Marta Pessarrodona, 5.500 metres quadrats d’oficines i 310 places d’estacionament.

Les expectatives Després d’un any de la seva posada en marxa, el complex està al 70% de la seva ocupació total, però l’objectiu és arribar al 100% d’ocupació en els pròxims mesos. El mercat muni-

Des de la seva obertura l’any 2012 ja hi ha el 70% dels locals ocupats d’aquest nou centre comercial s’han creat 130 llocs de treball directes. A més, el president del Consell de Barri i regidor de Participació Ciutadana, Francesc Carol, assegura que s’està buscant restaurant per la zona del segon pis, per oferir també “serveis que generin activitat al barri”, perquè assegura que “s’ha tendit molt a obrir negocis comercials però també cal donar serveis a la ciutadania”.

Espai per a la ciutadania

hi ha, entre d’altres, una peixateria, una botiga de llegums, una fruiteria, una polleria, una xarcuteria i una farmàcia, a més d’un gimnàs obert les 24 hores i el Mercadona. Una oferta que té per objectiu complementar-se per oferir una gran diversitat de productes als ciutadans. També cal remarcar que amb l’obertura

A banda de ser un complex comercial, Carol també creu que cal dinamitzar l’espai per fer-lo més proper a la ciutadania. “No necessàriament hi ha d’haver només comerços, sinó que també hem d’aconseguir crear un espai on s’hi puguin fer activitats que reactivin el barri”. Amb aquest nou plantejament, i també d’acord amb el nou rumb que prendrà pròximament el Casal Cultural, es vol que el Mira-sol Centre sigui un “espai per a la ciutadania per celebrar activitats de les associacions de veïns o de les festes majors”. D’aquesta manera, el centre vol convertir-se en un espai polivalent, a més de comercial. //

#artur ribera

La Biblioteca de Mira-sol va obrir les seves portes el març del 2011 Està especialitzada en poesia catalana i porta el nom de l’escriptora santcugatenca Marta Pessarrodona, poetessa i crítica literària, guanyadora del Premi Nacional de Literatura 2011.

La biblioteca municipal està dividida en dues plantes, una terrassa i una sala polivalent on es poden consultar més de 14.000 llibres i audiovisuals, hi ha 80 punts de lectura, un espai de mediateca i música i una zona per a infants.

Entrada al mercat municipal de Mira-sol #ARTUR RIBERA cipal compta amb 19 parades a més de 40 locals comercials. Segons les dades de l’Ajuntament, 60.000 clients visiten cada mes aquest edifici. El tinent d’alcalde de Comerç, Josep Romero, explica que “el complex va creixent poc a poc malgrat les dificultats de finançament dels empresaris”. Actualment, al centre

serveis del mira-sol centre

#artur ribera

La carnisseria Tubau va inaugurar la botiga el mes de març del 2013 Des que van obrir les seves portes, els propietaris asseguren que el mercat ha canviat molt perquè ara ja hi ha moltes més parades obertes i més afluència de gent. A banda dels clients habituals, n’han guanyat de nous de Mira-sol, però també de Valldoreix o la Floresta gràcies, sobretot, a la facilitat d’accés al centre comercial per l’aparcament. Creuen que la combinació d’un supermercat i productes frescos és òptima.

A fons 7

Diari de Sant Cugat Divendres, 8 de novembre del 2013

Aires nous al Casal A principis del 2014 es posarà en marxa el projecte amb el qual treballen els veïns per reactivar el Casal Cultural. #artur ribera ta espectacles de teatre i des del 1993 que els més petits representen Els Pastorets pels volts de Nadal.

Reactivar l’ús del casal

necessari fer-hi una ampliació per, ara sí, esdevenir un bon casal amb un auditori, una ludoteca, sales per fer-hi tallers o un espai verd a l’exterior que havia d’acollir nombroses activitats. No obstant això, són pocs veïns els que fan ús d’aquestes insta·lacions més enllà del grup de teatre i la gent gran que hi va a fer

cursos, i els tallers per als més petits.

La companyia de teatre de Mira-sol va néixer l’any 1989, de la mà d’alguns veïns que tenien la voluntat de difondre el fet teatral i fomentar l’hàbit de veure teatre al barri. Des d’aleshores han fet més de quaran-

Actualment, el casal és de titularitat pública però està gestionat per la cooperativa d’iniciativa social Doble Via, de la mateixa manera que passa a la resta de casals de Sant Cugat. No obstant això, veïns i polítics coincideixen a assegurar que el casal mirasolenc està “infravalorat”. Per aquest motiu, un grup de veïns s’han posat al capdavant d’una iniciativa que té la voluntat de gestionar la programació d’activitats i l’ús del casal. Per al president del barri, es tracta de “potenciar el barri i que sigui un espai polivalent i punt de referència també per la gent de Sant Cugat”.Una de les veïnes implicades, Marta Casals, assegura que “el casal és molt gran i tenim projecte per reactivar i dinamitzar el casal juntament amb la biblioteca Marta Pessarrodona”.

D’una banda, la iniciativa per dinamitzar aquest espai desenvoluparà un projecte per generar activitats i per donar el màxim ús possible al casal. D’altra banda, es volen impulsar activitats de sostenibilitat, convertint el casal també en un espai mediambiental. Així mateix, també hi ha la voluntat que esdevingui un espai per donar cabuda a totes les entitats que hi ha al barri.

A finals d’aquest 2013 es donarà a conèixer l’empresa guanyadora del concurs i està previst que el projecte dels veïns comenci a caminar a principis de l’any que ve. //

Urbanització El zona de la Capella de Sant Joan, al voltant de l’església que li dóna el nom, és l’últim gran reducte que queda a Mira-sol per urbanitzar. Quan es va inaugurar el casal l’any 1993, els veïns del barri ja van mostrar la seva decepció per no haver-se urbanitzat aquesta zona.

Han hagut de passar vint anys perquè finalment es facin aquestes obres.

2.400.000 euros Després de molts anys de reivindicacions, finalment, en el

capítol d’inversions per al 2014 es contempla una partida per urbanitzar tots els carrers d’aquesta zona.

Obres Es farà una nova xarxa de clavegueram, d’enllumenat públic, d’aigua potable, de telecomunicacions i canvi d’arbrat. Els carrers seran d’un sol sentit de circulació i tindran un altre carril d’estacionament. Està previst que les obres comencin el març del 2014 i s’allarguin un any.

Polèmica pel pagament Del total del cost, el 55% anirà a càrrec dels veïns i el 45% el pagarà l’Ajuntament, en dues fases. En la primera, tres mesos després de l’inici d’obres, es pagarà el 65% de la quantitat. El 35% restant quedarà pendent en espera de conèixer si baixa la licitació. Els veïns es queixen de no poder pagar el que se’ls demana perquè molts tenen dificultats per arribar a final de mes i no disposen d’aquests diners.

El Casal Cultural de Mira-sol va obrir les seves portes el maig del 1993 i el 2006 es va fer una ampliació que el deixaria tal com és actualment

La gestió veïnal vol reactivar el Casal Cultural Després d’anys de reivindicacions al barri, l’any 1993 els veïns van veure com finalment obria les portes el Casal Cultural. Un espai que s’havia de convertir en el punt de trobada del barri i on, a banda de teatre, es poguessin fer moltes altres activitats per a tots els gustos i edats. Amb el temps, però, l’any 2006 es va creure

Mira-sol Teatre

en context Capella de Sant Joan

8 A fons Municipi

Diari de Sant Cugat Divendres, 8 de novembre del 2013

Mira-sol Voluntat de fer més vida de barri

Participació ciutadana Una quarantena de persones van assistir al debat, el passat 24 d’octubre #artur ribera

El futur complex esportiu i el casal centren el debat Mira-sol a Debat Nombrosos representants veïnals i també polítics no es van voler perdre l’oportunitat de debatre sobre el present i el futur de Mira-sol. El projecte per reactivar el Casal Cultural, el futur complex esportiu i les obres d’urbanització i de millora del barri van ser els eixos del debat mirasolenc

E

l futur de Mira-sol ha de passar per convertir-lo en un districte participatiu on els ciutadans se sentin identificats. Aquesta va ser la voluntat que van compartir tant els representants veïnals com els polítics que van assistir al debat que va organitzar el Diari de Sant Cugat el passat 24 d’octubre al Casal de Mira-sol, dins del cicle de debats que s’estan fent per tots els barris de Sant Cugat. Unes quaranta persones es van acostar al casal per debatre en tres blocs diferenciats i de vint minuts de durada cada un, algunes

de les qüestions que més preocupen els veïns com la necessitat o no de construir un complex esportiu, el futur del Casal Cultural o les tasques d’urbanització i manteniment que cal fer al barri. A banda dels representants al Consell de Barri i de diferents associacions de veïns, també van participar-hi membres de tots els grups polítics: CiU, PP, PSC, ICVEUiA, CUP, ERC i C’s.

Un complex esportiu per fases Fa gairebé vint anys que els veïns de Mira-sol reclamen un complex esportiu al barri. Actualment,

Els veïns consideren necessari fer un complex esportiu al barri que s’adeqüi a les necessitats i la situació econòmica actual

només hi ha el camp de futbol, just davant del casal, i les pistes de l’escola Catalunya, de titularitat pública. Aquella reclamació va ser paper mullat, i ara els veïns de Mira-sol volen posar en marxa un nou projecte, però que “s’adeqüi a la situació actual”, d’acord amb la manca de recursos econòmics. Aquesta qüestió va ser la que va obrir el debat mirasolenc i on molts veïns van coincidir a l’hora d’afirmar que el projecte anterior era una obra “faraònica” i proposen fer-ne un que vagi en consonància amb les necessitats dels mirasolencs. El president de

A fons 9

Diari de Sant Cugat Divendres, 8 de novembre del 2013

DECLARACIONS “Després de la fallida d’un complex esportiu amb massa instal·lacions i luxe, la proposta dels veïns passa per fer-ne un per fases i adequat a les necessitats”

“A Mira-sol manca una complex esportiu amb piscina perquè la gent que no som tan joves també tinguem l’oportunitat de fer esport al barri”

Josep M. Àngel President Assoc. de Veïns Sant Joan de Mira-sol

Josep Lluís Lolo President Assoc. Veïns Mas Gener de Mira-sol

“Tinc un sentiment positiu respecte al projecte que s’està treballant per dinamitzar el casal. Cal canviar les estratègies per tenir el barri que volem”

“El casal funciona bé per la gent gran, però des de la seva construcció ha tingut deficiències, com goteres”

Marina Casals Veïna de Mira-sol

Joan Muerte President del col·lectiu de la Gent Gran

“Al casal es treballa moltíssim, però falta participació dels veïns perquè molts només vénen a Mira-sol a dormir”

“És absolutament necessari tenir un complex esportiu com a element integrador del barri i per completar l’oferta d’esports a Mira-sol”

Pepa Gómez Mira-sol Teatre

Joan Salavert President del CFU Mira-sol Baco

l’Associació de Veïns Sant Joan de Mira-sol, Josep M. Àngel, va explicar que la proposta dels veïns passa per plantejar “un projecte dividit en fases, amb un període de termini de 8 o 9 anys”. Aquest contempla la construcció de pistes de pàdel, una piscina o un pavelló. La resta de veïns i també membres de tots els diferents partits polítics locals van considerar que la construcció per fases seria una bona manera de tirar endavant el projecte. La presidenta d’ERC, Mireia Ingla, va denunciar la falta d’aquest complex i va argumentar que “és un greuge comparatiu amb els habitants de Sant Cugat”.

Per la seva banda, el president del Consell de Barri de Mira-sol i regidor de Participació Ciutadana i Relacions Institucionals, Francesc Carol, va mostrar la voluntat del govern de Sant Cugat per “buscar una solució que es pugui dur a terme així com aprofitar les instal·lacions que ja tenim”. Carol es va comprometre a treballar-hi també a través del

www.sorea.cat

FITXa DE L’ACTE Dia i lloc Dijous, 24 d’octubre, al teatre del Casal Cultural de Mira-sol.

Organitzador Diari de Sant Cugat amb la col·laboració de l’Ajuntament.

Moderador Josep Maria Vallès, director del Diari de Sant Cugat.

Participació Unes 40 persones, entre veïns i representants polítics.

Format Les intervencions dels participants no podien durar més d’un minut.

Patrocinador L’empresa Sorea patrocina el cicle Municipi a Debat

Consell de Barri. No obstant això, hi ha discrepàncies en la construcció o no d’una piscina pública perquè alguns veïns consideren que moltes cases ja tenen les seves piscines privades i que, per tant, no és necessari construir-ne una com la que hi ha a Valldoreix, per exemple.

Un dels veïns, el periodista Jaume Espina, va explicar que el fet de no disposar d’un complex esportiu és “una mancança terrible pel barri perquè, més enllà del centre comercial, no s’ha fet res”.

El Casal Cultural El segon bloc del debat, i quan ja s’havia trencat el gel amb les primeres intervencions, es va plantejar la situació actual de Casal Cultural i quin ha de ser el seu futur. Bona part dels presents van considerar que la seva construcció l’any 1992 i la seva remodelació el 2006 han estat positives. No obstant això, la majoria de veïns i també els polítics van assegurar que està “infravalorat”, tant

per l’espai com per la seva gestió.

La vocal de cultura de l’Associació de Veïns de Sant Joan de Mira-sol, Sole Varela, va explicar que durant molts anys “els veïns hem lluitat per aconseguir aquest casal” i va considerar completament necessari que “estigui a l’abast de tothom pel que fa als preus de les activitats”. De la mateixa manera, el veí Joan Ballbé va dir que “al barri hi falta caliu i hi ha molta gent que hauria de fer del casal la seva segona casa”. El regidor de la CUP, Ignasi Bea, creu que la situació actual del casal és deguda a un seguit de fenòmens com la falta d’implicació de molts veïns que només vénen a Mira-sol a dormir o la falta de joves, tant al debat com al Consell de Barri.

Dinamitzar el casal i la biblioteca Per acabar aquesta situació s’ha creat un grup de treball amb persones implicades en el barri que té per objectiu reactivar el casal, refor-

A Sorea coneixem el valor de l’aigua i la importància de gestionar el cicle integral de la manera més eficient.

10 A fons Municipi

Diari de Sant Cugat Divendres, 8 de novembre del 2013

Mira-sol Voluntat de fer més vida de barri 1.

Mira-sol Centre L’edifici acull pisos de Promusa, el mercat municipal i un supermercat #ARTUR

DECLARACIONS Posicionament polític davant de diferents qüestions de Mira-sol

RIBERA

2.

Camí de Can Gatxet Aquest passeig uneix Mira-sol amb Sant Cugat, un camí que molts fan diàriament

Álvaro Benejam Regidor del PP

#ARTUR RIBERA

“L’autogestió del casal per part dels veïns serviria per dinamitzar les activitats, però calen tallers econòmics”

3.

Complex esportiu Aquesta imatge és del projecte que es va proposar l’any 2008 d’allò que s’havia de fer al barri #cedida

Pere Soler Regidor PSC 1

“El complex s’hauria d’haver fet abans de la crisi. Ara cal fer-ho amb fases, en funció de les necessitats dels veïns” Joan Calderon Portaveu ICV-EUiA 3

2

mular la seva gestió, juntament amb la Biblioteca Marta Pessarrodona.

Segons va apuntar Carol, el projecte passa per crear un comitè que treballi amb el casal però també amb la biblioteca per crear activitats relacionades amb el medi ambient, culturals o esportives per tal de “potenciar el barri”. Ja fa dies que el grup de treball s’ha posat en marxa i està previst que ja es facin algunes activitats dins d’aquesta nova fórmula a principis del 2014.

Josep M. Àngel va explicar que actualment “el casal està desaprofitat i no té la vida que podria tenir”.

En aquest sentit, va proposar activitats que es podrien incloure al programa com ara cicles de cinema, conferències o xerrades. Salvador Fenollar, veí i expresident de l’Associació de Veïns de Mira-sol, va puntualitzar que “els tècnics han d’escoltar els veïns”. Els membres dels diferents partits polítics locals també veuen amb bons ulls aquesta iniciativa ja que seran els mateixos veïns els que decideixin quin és el model que ha de seguir el casal o quines activitats

i tallers s’hi faran. La representant de C’s, Carme López, va dir que “el casal ha donat vida a la gent gran, però ara cal pensar també amb la població més jove per implicar-los”.

Preocupats pel manteniment Després de donar a conèixer avantatges i desavantatges de la nova proposta pel casal, a l’últim bloc del debat s’ha parlat de la urbanització del barri. Des de la instal·lació dels primers estiuejants a mitjan segle passat, el barri ha anat creixent de manera sostinguda a mesura que més famílies s’han instal· lat a les cases unifamiliars de dues plantes que el caracteritzen. Després que durant els últims anys s’anessin asfaltant i urbanitzant diferents zones de Mira-sol, l’últim gran reducte que queda és la zona de la Capella de Sant Joan, una de les reivindicacions històriques dels veïns. De les inversions que té previstes l’Ajuntament per a aquest any, s’ha reservat una partida de 2,4 milions d’euros per a aquestes obres de manteniment. Una deci-

sió que es va celebrar al debat però els representants de l’associació de veïns van mostrar el seu descontentament pel que fa als terminis de pagament ja que consideren que “és un preu massa elevat, al qual molts no podem fer-hi front”.

A més a més, els mirasolencs van fer especial èmfasi en la necessitat del barri per invertir en el seu manteniment. El portaveu del PSC, Ferran Villaseñor, va destacar que calen unes balances fiscals per territoris perquè “siguin els veïns que decideixin com volen invertir els diners”.

Carol va explicar que les prioritats passen per mantenir les zones per caminar, els parcs i els carrils bici.

Està previst que fins a final de mandat, Mira-sol tindrà uns 20 km més de carril bici. //

RELACIONAT Pots veure el vídeo resum del debat www.totsantcugat. cat/ca/videos

“El casal necessita omplirse de vida i els veïns han de treballar per evitar que Mirasol sigui un barri dormitori” Ignasi Bea Regidor de la CUP

“Per fi la zona de la Capella de Sant Joan s’urbanitzarà, però els veïns han de tenir més facilitats per pagar” Mireia Ingla ERC

“S’ha de garantir el manteniment de tot allò que ja s’ha fet al barri, els carrers i els equipaments”

A fons 11

Diari de Sant Cugat Divendres, 8 de novembre del 2013

ENTREVISTA Salvador Fenollar Veí i expresident de l’Assoc. de Veïns de Mira-sol

“Es troba a faltar el contacte humà entre els veïns de Mira-sol”

que donaven a establiments comercials de Barcelona per cada 5 pessetes i que els bescanviaves per pams quadrats de terreny a Mira-sol. Jo sempre dic que a Mira-sol hi havia fang, vinyes i mosquits.

Tota la zona de sota de l’estació eren aiguamolls i argila, era un toll d’aigua.

La font de Can Gatxet era un lloc de reunió...

Aleshores no era una font, sinó un llac! A tocar de la masia que portava el mateix nom i que ara no en queda ni rastre. El Senyor Borràs ho va assecar tot i ho va parcel·lar. Al jardí de casa ens passava una veta de la font i recordo que hi vam fer un pou. De fet, durant les èpoques de sequera a Mira-sol, els veïns ens venien a buscar l’aigua a casa. Aquella aigua era boníssima...

I la masia?

La van enderrocar... Durant un temps, mentre construïen el quarter de la Guàrdia Civil, els caporals es van instal·lar una temporada a la masia.

Memòries Salvador Fenollar va créixer a Mira-sol, primer com a estiuejant i després com a veí. Repassa l’evolució del barri des dels seus inicis #ARTUR RIBERA Què recorda de quan va arribar a Mira-sol?

Aleshores jo era molt petit. Amb la família hi anàvem a passar els caps de setmana i els estius. Fins que no van construir

l’estació de Mira-sol, baixàvem a Valldoreix i anàvem caminant pels camps fins a la caseta de 18 metres quadrats construïda l’any 1940 a les parcel·les que havien adquirit els meus pares amb els cupons

Com és que es va fer un quarter de la Guàrdia Civil a Mira-sol?

Va ser a petició de l’associació de veïns, la qual va pagar-lo perquè hi havia molta delinqüència al barri. Es va construir l’any 1958 a l’encreuament del carrer de Burgos amb el passeig del Baixador. Amb l’arribada de la Guàrdia Civil, els robatoris a la zona es van acabar de seguida. Ara bé, eren uns salvatges, vaig veure’ls apallissar un nen fins que va xerrar.

Encara recordo una vegada, quan nosal-

tres érem uns marrecs i estàvem jugant als camps, a prop de la caserna. Un gos que passava per allà es va endur una de les gallines que tenien els guàrdies i un d’ells, sense pensar-s’ho va disparar i va deixar sec el gos, i nosaltres érem just al darrere... Amb el pas dels anys van passar a fer serveis d’administració i manteniment d’armes.

Què em pot explicar de la seva etapa com a president de l’Associació de Veïns?

L’Associació de Veïns de Mira-sol es va fundar l’any 1945. Recordo, per exemple, que l’associació va pagar la construcció de la capella de la Mare de Déu del Carme. Jo vaig ser president durant vuit o nou anys, els anys 80 i 90. Durant la meva etapa com a president es va demanar, sobretot, l’asfaltat de molts carrers, que aleshores eren de sorra. Sempre vam reivindicar molt per aconseguir allò que els veïns volíem.

I la construcció del casal?

Nosaltres vam proposar de cedir el casal social de l’associació per no gastar tants diners, però van preferir fer-ne un de nou sense escoltar els veïns i amb un cost massa elevat.

Com veu Mira-sol actualment?

Ara el barri ja està gairebé acabat i fa goig, però crec que falta més implicació dels veïns. Comparteixo el que em va dir el meu pare quan Mira-sol va créixer a partir dels anys vuitanta, que trobava a faltar el contacte humà entre els veïns . //

Francesc Carol, president del Consell de Barri

“Ara faltaria una comissió de festes al barri”

Tinent d’alcalde de Governació, Participació Ciutadana i Seguretat

#A.RIBERA

Responsabilitat Francesc Carol creu en la necessitat d’escoltar els veïns perquè siguin ells els que facin propostes d’allò que consideren necessari. Com a representant polític a Mira-sol, aprova amb satisfacció la feina que s’està fent als grups de treball i critica els que fan servir el consell de barri com l’àgora per fer-hi el discurs polític de torn. Per a Carol és una gran responsabilitat encapçalar aquest barri i assegura que una vegada el projecte del casal s’estableixi, estaria bé crear una comissió de festes per organitzar totes les festes majors que se celebren de les diferents associacions de veïns.

12 A fons Municipi

Diari de Sant Cugat Divendres, 8 de novembre del 2013

La personalitat i la història de Mira-sol en imatges XET Font de CAN GAT LLoc DE REUNt,IÓal costat de la masia,

La font de Can Gatxe espai on hi havia un als anys 1910 era un ntseure i on molts sa r pe s llac, bosc i banc lt mo s ne to es r ssa en a pa cugatencs hi anav u. sti l’e nió, sobretot a agradables de reu ER BASSAS

Col·lecció GASPAR FUST

1

2

3

4

A fons 13

Diari de Sant Cugat Divendres, 8 de novembre del 2013

Estiuejants, associacionisme, cultura, urbanisme La història de Mira-sol es relaciona directament amb l’evolució dels estiuejants que de mica en mica es van anar establint a aquesta zona fins a convertir-la en el Mira-sol que coneixem avui. Després de molts anys d’obres, la urbanització està gairebé acabada i els diferents col·lectius culturals, veïnals i esportius treballen per promoure la implicació dels veïns al barri.

6

7

1. Mira-sol Centre Construcció de l’edifici que acull habitatges, la biblioteca o el mercat municipal, 2008 #Lluís llebot

2. Casal Cultural de Mira-sol Inauguració del Casal Cultural, 1992

sant cugat #Mané

espinosa

3. Havaneres de Festa Major La Festa Major de Mira-sol se celebra al mes de juliol #artur ribera 4. Can Rabella Masia de Can Rabella durant l’any 1950 #fons 5

octavi galceran peguero

5. Mira-sol Teatre Actuació teatral de Rosa Sicart i Josep Miramunt que sempre han estat vinculats a la vida associativa i teatral, 2009 #arxiu diari de 6. Caserna Guàrdia Civil Manifestació contra la Caserna de la Guàrdia Civil durant la Festa de Tardor, 1999 #arxiu diari de sant Cugat

7. Processó de Setmana Santa Els veïns van de Sant Cebrià fins a l’església del Carme per l’avinguda de Bilbao, 1950 #fons jordi pla

14 Poble Seguretat

Diari de Sant Cugat Divendres, 8 de novembre del 2013

Casos Els fraus que es produeixen a Sant Cugat

Les estafes per Internet, les més nombroses a la ciutat Minva Entre el 2012 i aquest any, les estafes genèriques han baixat un 40% i han augmentat un 10% les que es fan a la xarxa Tendència La crisi ha fet que en ocasions es canviï l’etiquetatge de productes per pagar menys

L

es estafes que es produeixen a Sant Cugat són les mateixes que es produeixen a tot arreu”. Encara que el municipi no destaca pel fet de tenir un gran nombre de fraus, sí que registra quasi totes les tipologies d’aquests delictes. Així ho ha explicat l’inspector en cap de la comissaria dels Mossos d’Esquadra de Sant Cugat, Jordi Hosta. Les estafes més nombroses són les que es produeixen per Internet (moviments bancaris no autoritzats i compres fraudulentes), seguides de la modalitat anomenada tocomotxo: “La més enginyosa i també la que més costa de denunciar, perquè, d’alguna manera, la víctima ha intentat aprofitar-se’n”.

La majoria de les estafes directes que es fan a Sant Cugat es concentren a l’eix de vianants i a plena llum del dia, quan més gent hi ha al carrer, fet que facilita trobar possibles víctimes. “Però també a finals de mes tenim més denúncies, ja que és quan la gent gran cobra les pensions”, afegeix l’inspector, que assegura que aquest tipus de robatoris a través de l’engany “van a la baixa gràcies als consells de seguretat que donen els Mossos d’Esquadra: “A través de l’Ofi-

Les estafes poden ser tipificades com a delicte en el cas de més de 400 euros, o falta si no hi arriba #ARTUR RIBERA

en context Les estafes que més és cometen al municipi ’Tocomotxo’ El defraudador aborda la víctima pel carrer dient que té una butlleta de loteria premiada i que per algun motiu no la pot cobrar. La víctima acaba canviant la butlleta per diners o joies. Utilitzen altres persones com a ganxos.

Estafador i víctima acostumen a ser immigrants i de vegades la víctimes són gent gran Estampeta L’estafador es fa passar per una persona amb discapacitat i enganya la víctima. Diu que té un sobre amb bitllets d’euros, molts dels quals són simulats, i que li canvia.

D’aquesta hi ha moltes variacions Falsa assistenta Són dones que cuiden persones grans i

que es guanyen la seva confiança. Aprofiten la fragilitat de la víctima, sobretot si tenen malalties. És una estafa a llarg termini i poden acabar obrint-se comptes amb el seu nom i traspassant diners. En alguns casos també s’han fet canvis de testaments Estafa del gas Un individu es fa passar per un instal·lador de gas i amb l’excusa de fer una revisió cobra per un servei que no fa i que és molt més elevat que les tarifes reals. A vegades es cometen robatoris durant una distracció i se sostreuen joies i diners Estafa del canvi En comerços, fan dubtar el venedor

dient-li que han entregat una quantitat més elevada per obtenir més canvi que el que els pertocava.

Estafa telefònica Trucar a un número de telèfon sense saber que és de cobrament Per Internet Vendes fraudulentes que mai arriben o la promesa de participar en un negoci lucratiu ’Phishing’ Un correu electrònic en nom d’un banc demana una actualització de dades i contrasenyes via web, de manera que queda registrat i els estafadors poden fer moviments al teu banc. També existeixen casos de pàgines clonades d’entitats financeres a fi que l’estafat introdueixi les dades

Actualitat Poble 15

Diari de Sant Cugat Divendres, 8 de novembre del 2013

Successos

La majoria de les estafes directes es concentren a l’eix de vianants i sobretot a la llum del dia, quan més gent hi ha al carrer cina de Relacions amb la Comunitat ens reunim amb els col·lectius com els de la gent gran i els expliquem què cal fer. Durant una època, l’estafa del gas es produïa gairebé cada dia, i ara és anecdòtic, perquè vam estar explicant què havien de fer”. Segons els Mossos, entre el 2012 i aquest any, les estafes han baixat un 40% pel que fa a les genèriques i han augmentat un 10% les que es fan per Internet.

A banda, la crisi ha fet que una estafa que anteriorment no era habitual hagi agafat una major volada en els darrers temps: “El canvi de preus o de codi de barres per pagar un preu inferior per a aquell producte que s’està comprant”, diu Hosta.

Fraus de tot tipus El perfil de l’estafador és el d’una persona no violenta que marxa quan se’l descobreix i que és molt hàbil

per enganyar, mentre que l’estafat normalment són col·lectius fràgils i vulnerables com la gent gran o les persones que pateixen alguna malaltia. Encara que hi ha estafadors que actuen directament sobre les víctimes, n’hi ha d’altres que ho fan de manera indirecta a través d’ordinadors, telèfons i caixers automàtics; aquests darrers casos afecten més la gent jove, principals usuaris de les noves tecnologies i és que quan es dissenya l’estafa, s’escull la víctima potencial. “Fa algun temps vam rebre una denúncia d’una directora general d’una empresa que va rebre la trucada del seu suposat cap mundial. Aquest cap li demanava una transferència urgent i confidencial i utilitzava dades reals de la companyia. La dona ho va contrastar amb un director general i aquest li va dir que les dades del suposat cap eren reals. Ella va fer l’ingrés i va resultar ser un frau”, recorda el policia.

Per evitar-ho, els Mossos llancen recomanacions com tapar els números secrets quan s’utilitzen caixers automàtics, no donar dades personals, desconfiar de desconeguts que prometin beneficis, no comprar bitllets premiats pel carrer, demanar credencials a possibles instal·ladors de gas, demanar un pressupost abans de qualsevol treball, no prendre decisions i consultar-ho amb algú de confiança. A Sant Cugat hi ha una estafa que encara no ha estat mai vista pels Mossos, els trilers, encara que en els pròxims anys no se sap si arribarà a la ciutat, ja que les estafes evolucionen dia a dia i “podria arribar aquesta o una versió d’aquesta”, exposa el mosso. // Mariona Sagalés redaccio@diaridesantcugat.cat @marionasagales

#Cedida

Els lladres que actuen a Sant Cugat podrien ser kosovars Els lladres que estan actuant a Sant Cugat podrien ser una banda de kosovars. Els Mossos d’Esquadra van darrere la pista d’aquest grup que s’especula que delinqueix a la ciutat des de fa dos mesos, i el qual podria haver vingut d’Itàlia després d’haver comès diferents robatoris allà.

Aquest tipus de delinqüents van viatjant per diferents països d’Europa, s’instal·len en un punt on cometen robatoris acumulant grans botins de joies i diners en efectiu, per després desplaçar-se a un altre indret. També es creu que aquest banda pot estar instal·lada en algun pis de la zona. La ciutat està patint una allau de robatoris a l’interior d’habitatges els últims dos mesos concentrats a Can Trabal, Valldoreix , Mira-sol, sobretot en cases unifamiliars. Arran d’aquests delictes s’han pres mesures especials amb l’objectiu de prevenir aquests robatoris i efectuar detencions, entre les quals, l’helicòpter que ha sobrevolat Sant Cugat rastrejant les zones de risc. // Àgata Guinó / Josep Maria Vallès

Seguretat Els bombers amb servei a Sant Cugat, sota mínims

Els bombers del parc de Rubí-Sant Cugat han expressat el seu rebuig a les polítiques de retallades aplicades per la Generalitat. El cos que dóna servei a Sant Cugat, Rubí i Castellbisbal, una àrea en què conviuen 172.000 habitants, lamenta que alguns dies només hi hagi 4 bombers per cobrir la guàrdia, en comptes dels mínims de 5 fixats per la normativa del parc.

Xifra

150

quilòmetres recorrerà l’atleta Alexandra Panayotou, de Lleida a Sant Cugat, per reivindicar el paper de la dona

Entitats Més de 30 activitats a la 38a Festa de Tardor

Més de 30 activitats ompliran Sant Cugat al cap de setmana del 16 i el 17 de novembre en el marc de la Festa de Tardor, que enguany porta el lema de “Els barris som i fem ciutat”. Xerrades, concerts i tallers, entre altres, seran les protagonistes d’aquest aparador de les entitats. Està previst que una vuitantena d’entitats participin a la Festa de Tardor que arriba a la 38a edició.

La frase

Penalitzarem amb multes d’entre 60 i 125€ aquells que no recullin els excrements dels seus gossos” Joan Puigdomènech Regidor de Medi Ambient

16 Ciutat Actualitat

Diari de Sant Cugat Divendres, 8 de novembre del 2013

Participació ciutadana Consell de Ciutat

Balanç positiu del primer any del Consell de Ciutat Compromís Conesa anuncia que el 2014 seran els membres del consell els que proposin els nous projectes estratègics Informe En l’última sessió es va presentar l’informe de retorn dels 22 projectes treballats

E

l Consell de Ciutat va néixer el novembre del 2012 amb l’objectiu de ser un òrgan consultiu i de participació homogeni format per representants de tots els àmbits de la ciutat. El govern local va fixar aleshores 22 projectes estratègics per treballar conjuntament per tal de dur-los a terme i executar fins a final del mandat, el 2015.

El dilluns 5 de novembre, el Consell de Ciutat va celebrar una nova sessió, en aquest cas per presentar l’informe de retorn a les propostes del Consell de Ciutat. Tècnics i regidors de totes les àrees del govern van intervenir per exposar les aportacions del consell per a cadascun dels projectes i les determinacions i respostes de l’Ajuntament en base a aquestes aportacions.

En el tram final del consell, l’alcaldessa, Mercè Conesa, va anunciar que el 2014 seran els membres del consell els que puguin proposar i decidir quins seran els nous projectes estratègics que caldrà treballar.

“Ens queden grans reptes per endavant i l’objectiu és que aquests projectes vinguin de baix cap a dalt”, va assenyalar. Fins ara, els projectes estratègics que s’han treballat havien estat propostes del govern.

Francesc Carol, regidor de Participació Ciutadana, va agrair la feina dels membres del Consell de Ciutat “pel fet de creure en aquest consell de caràcter participatiu. Es tracta que ens ajudeu a definir un projecte de ciutat”.

Els projectes més debatuts De totes les iniciatives que s’han treballat, algunes ja s’han executat, altres estan en procés i també n’hi ha que s’han suspès o ajornat.

En l’àmbit de cohesió social i justícia social destaca el Pla de lluita

en context Què és i com funciona el Consell de Ciutat?

Què és? És un òrgan consultiu que, entre d’altres funcions, serveix d’eina per millorar la participació ciutadana i per assessorar el govern sobre diferents aspectes de ciutat. El Consell de Ciutat té 10 funcions designades segons el Reglament de Participació Ciutadana.

Com funciona? Cada any es proposen uns projectes estratègics i els membres del consell debaten i fan aportacions per consensuar amb

l’Ajuntament com s’han de dur a terme.

Qui en forma part? En formen part representants de tots els àmbits. En total són 29 persones entre representants polítics, representants dels consells de barri i representants d’organitzacions empresarials i socials, associacions i entitats. També hi ha cinc veïns escollits aleatòriament i cinc persones designades directament per alcaldia.

Consell de consells Esther Salat intervé en el Consell de Ciutat per parlar sobre qüestions d’educació #ARTUR RIBERA contra l’exclusió social i la pobresa.

Segons l’Ajuntament, s’està “tancant la diagnosi del pla” i s’aportarà nova informació en el pròxim Consell de Ciutat. En aquest àmbit també s’inclou el projecte d’organització de la Copa Internacional de Futbol-7 per a persones amb paràlisi cerebral que va tenir lloc a l’agost.

En l’àmbit de l’educació, un dels temes que més interessava era

Actualitat Ciutat 17

Diari de Sant Cugat Divendres, 8 de novembre del 2013

Política conèixer la postura sobre el polèmic centre de grau superior d’arts escèniques i de gestió d’empreses culturals. Aquí, les aportacions del Consell de Ciutat han estat nombroses. Xavier Fornells, director d’àmbit de Serveis a les Persones, va explicar que d’aquest projecte “l’Ajuntament espera un retorn en forma de Sala B”, i que la gestió d’aquest centre “depèn d’un concurs”. També entra en l’àmbit d’educació la posada en marxa de la Biblioteca de Volpelleres, que és una de les actuacions més destacades del Pla de biblioteques, i que contempla també l’ampliació de la Biblioteca Central Gabriel Ferrater i fer una altra biblioteca de proximitat a Valldoreix.

En l’apartat d’empresa, comerç i ocupació, moltes de les propostes que fa el consell estan directament relacionades amb la generació de treball i amb el foment de l’emprenedoria. Aquest punt ha estat el que més inputs ha rebut. En qüestions d’ocupació també es va parlar del paper del Servei d’Ocupació Municipal (SOM) i de la seva visibilitat. Brugarolas, tinent d’alcalde d’Economia, Empresa i Ocupació, va reconèixer que ha de ser més visible però que sobretot “interessa que el coneguin primer les empreses locals”.

En l’àmbit de territori i medi ambient, les aportacions més interessants són en relació al desenvolupament del Pla estratègic de l’smart city. En aquest sentit, són aportacions que estan en consonància amb el que pretén l’Ajuntament aplicant aquest model. Un model de ciutat que el tinent d’alcalde de Governació, Seguretat, Mobilitat i Tecnologia, Jordi Puigneró, va definir com “un camí de no retorn i que

Puigneró, nou director general de Telecomunicacions

DECLARACIONS “És important que el Consell de Ciutat sigui participatiu de baix cap a dalt”

sitat de Surrey (Anglaterra), va entrar a l’Ajuntament el 1999 com a cap de gabinet de l’alcalde Lluís Recoder i el 2005 va ser nomenat regidor en substitució del desaparegut Jaume Tubau. // A. Mira i Josep M. Vallès

Territori

La CUP proposa fer una consulta pel futur de Valldoreix

Rafa Gómez Vicepresident del Consell de Ciutat

“Amb les aportacions es tracta que ens ajudeu a definir un projecte de ciutat” Francesc Carol Regidor de Participació Ciutadana afecta tots els àmbits”.

Finalment, en l’apartat de mobilitat, hi ha nombroses aportacions sobre la implantació del Pla de mobilitat, la majoria sobre aspectes concrets. D’altres són més generals, com el fet de prioritzar la mobilitat de les persones, buscar l’equilibri entre vianant i ciclista o eliminar barreres arquitectòniques que dificulten la mobilitat. En qualsevol cas, les observacions que fa el Consell de Ciutat estan, en la seva gran majoria, incorporades en el Pla de mobilitat aprovat.

Dos han quedat suspesos En el llistat de projectes que s’han suspès hi ha el Congrés Nacional de Media Ambient (CONAMA) del 2013, que l’Ajuntament va suspendre posteriorment per manca de finançament privat. També s’ha aturat el pla de preservació i usos de les masies de Can Canyameres i Can Rabella per manca de viabilitat econòmica. // Pere Fernández redaccio@diaridesantcugat.cat @PereFPoveda

Jordi Puigneró #A. RIBERA L’enginyer i expresident local de Convergència Democràtica de Catalunya, Jordi Puigneró, serà el nou director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació per decisió del conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat, Felip Puig.

Un càrrec que el conseller li va oferir el 28 d’octubre passat i que Puigneró va acceptar. La decisió de Puigneró ha forçat una remodelació del cartipàs municipal amb canvis a les regidories que defensava des de l’inici del mandat l’any 2011: Governació, Mobilitat, Tecnologia i Seguretat. Així, Joana Barbany assumirà l’Àrea de Tecnologia, Comunicació, Atenció Ciutadana i Promoció de la Ciutat. Francesc Carol, a banda de Participació Ciutadana, assumeix la tinència d’alcaldia i les àrees de Governació i Seguretat i el regidor de Territori i Comerç, Josep Romero, es farà càrrec de Mobilitat.

Jordi Puigneró seguirà al govern local fins al final del mandat, el 2015, com a regidor de Relacions Institucionals, a petició de l’alcaldessa, Mercè Conesa.

Tant Carol com Barbany han manifestat la seva “il·lusió” i “responsabilitat” per fer-se càrrec d’aquestes noves carteres. Jordi Puigneró, llicenciat en Sistemes de la Informació per la Univer-

EMD Valldoreix #A. RIBERA La CUP Sant Cugat portarà al ple del novembre una moció per fer una consulta ciutadana a Valldoreix.

Es preguntaria als valldoreixencs si volen un municipi independent, seguir com fins ara amb l’EMD o si prefereixen la seva dissolució. La voluntat de la CUP és que abans que s’acabi el mandat, el 2015, s’hagi celebrat aquest referèndum, el qual estaria obert a la ciutadania, entitats i agents socials. La formació proposa crear una comissió prèvia a la consulta per informar els ciutadans i debatre els avantatges i desavantatges que tindria ser un nucli independent de Sant Cugat i la viabilitat jurídica i econòmica de Valldoreix. D’acord amb la CUP, existeix un conflicte històric entre l’EMD i l’Ajuntament per incompliments, invasions de competències o altres qüestions. També contemplen la possibilitat que el règim jurídic de les EMD canviï per les reformes dels governs locals, fet pel qual cal engegar el procés. // Anna Mira

EN FRANCESC MAURI DÓNA SUPORT A LA CAMPANYA 800X10 NOMÉ

10 € S

AL ME

S

Només hi faltes tu!

Amb el suport de:

Necessitem 800 persones per donar ajuda alimentària a 800 famílies!

Càritas Sant Cugat, Casa Abacial, plaça de l’Om, 2. Tel. 93 674 29 07

18 Opinió i debat

Diari de Sant Cugat Divendres, 8 de novembre del 2013

Mireia Ingla Presidenta d’ERC Sant Cugat

ERC: un projecte al servei de Sant Cugat i del país

L’objectiu d’ERC a Sant Cugat és recuperar la confiança que vam perdre ara fa dos anys

# Anna Bertrán www.facebook.com/NuIllustration

E

l passat divendres 25 d’octubre, ERC Sant Cugat va organitzar unes primàries per escollir el candidat a les eleccions municipals del maig del 2015.

Va ser un procés més obert que mai, ja que, a banda de la militància, també hi van participar, amb dret a vot, els simpatitzants i els amics del partit. Em fa, doncs, especial il·lusió i em sento orgullosa d’haver estat escollida per encapçalar un projecte que s’ha iniciat acostant el partit a la ciutadania, per tal de reflectir la pluralitat que representa la societat santcugatenca. D’aquesta manera podem garantir que el projecte d’ERC sabrà convertir les necessitats i expectatives de Sant Cugat en el seu objectiu polític.

Sant Cugat és la meva ciutat i la de la meva família, em sento orgullosa de ser santcugatenca, però malauradament avui reconec que està molt lluny del que molts dels nostres conciutadans i conciutadanes necessiten i això em preocupa i m’entristeix. La crisi econòmica i social castiga a diari centenars de famílies arreu del país i també a Sant Cugat. Encara que alguns només coneguin el Sant Cugat de les grans torres, dels cotxes de luxe i de les escoles d’elit, aquí també hi viuen famílies que ho passen malament, però ja se sap que la pobresa és silenciosa i sovint ens passa desapercebuda.

La nostra ciutat encara té molt recorregut per fer, no em refereixo a créixer urbanísticament com ha fet fins ara, sinó a esdevenir una ciutat capaç d’escoltar tothom i suficientment preparada per donar respostes a aquells que més ho necessiten. El nostre model de ciutat és aquell que garanteix la cohesió social i que fa sentir la ciutadania partícip de totes les decisions que des del ple municipal es prenen.

Som una de les ciutats més joves del país, això ens enriqueix com a societat i ens garanteix el futur, però necessitem cuidar el nostre jovent.

L’atur juvenil castiga dramàticament el país, especialment als municipis de l’àrea metropolitana. Tenim uns joves formats i preparats com mai, però si això no els garanteix poder emancipar-se o bé es veuen abocats a marxar fora, aquest esforç no haurà servit per a res.

Vull apostar especialment pels joves de Sant Cugat i sé que amb la col·laboració de les joventuts d’ERC, les JERC, aconseguirem un futur millor per als nostres fills i filles.

El projecte local i nacional han d’anar lligats,

@mireiaingla

“El nostre model de ciutat és aquell que garanteix la cohesió social i que fa sentir la ciutadania partícip de totes les decisions que des del ple municipal es prenen”

estem travessant un moment transcendent per la història del nostre país. A dia d’avui hi ha una gran majoria de catalans i catalanes que volen posar el futur del país a les seves mans. El futur del país és també el futur dels nostres pobles i ciutats. Volem construir un estat nou i l’hem de fer de baix cap a dalt, escoltant les demandes de tots els pobles i ciutats de Catalunya i des de Sant Cugat hi tenim molt a dir perquè som una ciutat independentista. ERC això ho té molt clar, i ho demostra dia a dia, posant l’interès del país per davant de l’interès del partit.

Aquests dos anys he après a conèixer quines són les necessitats dels santcugatencs i santcugatenques, però encara em queda feina per fer. Ser fora del ple municipal implica invisibilitat mediàtica i institucional, però l’esforç, el treball, la coherència i les conviccions ens han permès ser sempre al costat de la gent de Sant Cugat perquè aquest és el nostre lloc.

Certament, l’objectiu d’ERC és recuperar la confiança que vam perdre ara fa dos anys, però el nostre compromís va més enllà i és defensar, des d’on calgui, els drets més fonamentals dels nostres conciutadans i conciutadanes i ho farem per damunt de tot amb lleialtat a Sant Cugat i al país.//

Opinió i debat 19

Diari de Sant Cugat Divendres, 8 de novembre del 2013

Francesc Miralles Crític d’art

Mercè Diogène en el seu norantè aniversari

El color dóna sentit i vida a tota la seva obra

museu@santcugat.cat

C

al venir a Sant Cugat per conèixer una figura de la plàstica catalana que, tot i el seu interès, és poc coneguda pel gran públic, degut, potser, a la seva posició volgudament silenciosa bona part de la seva vida. Es pot dir que la seva trajectòria professional ha estat convencional; l’Institut Francès de Barcelona va despertar-li l’interès per la creació artística i els pintors Victor Moya i Pau Roig li van proporcionar els coneixements tècnics sòlids per desenvolupar-se com a pintora i gravadora. Roig va ajudar-la a superar l’academicisme del seu primer mestre, tot endinsant-la en coneixements i conceptes generals d’espai pictòric, volum i color des d’una perspectiva postimpressionista.

Amb aquest pòsit va iniciar un llarg itinerari, recorregut en solitari, en què ha desenvolupat un llenguatge personal i arítmic en què el color és la primera i darrera connotació.

Llenguatge personal, perquè mai ha intentat seguir cap moviment ni moda. Llenguatge arítmic, perquè no ha seguit mai una norma preestablerta.

Per a Mercè Diogène, allò que dóna sentit a l’obra és el color. Quan s’han vist diversos quadres de l’artista, és fàcil, és inevitable reconèixer-los. La manera com barreja i contraposa els blancs, els grocs, els vermells, els roses, és personal i hereva, sens dubte, d’aquell esclat de colors que van aportar els pintors de finals del segle xix, inicis del xx.

El color dóna sentit i vida a tota la seva obra. És igual si es tracta d’una pintura, un gravat o una litografia –obra gràfica que ha produït abastament–: sempre hi trobem una ona de color que marca el seu territori.

Mercè Diogène també va quedar marcada pel modernisme, pel vaivé de les línies

El pròxim divendres, 15 de novembre, publicarem la classificació oficial del 15è Cros Ciutat de Sant Cugat amb 4.600 corredors. No te la perdis!

que s’entrecreuen i se sobreposen. En conseqüència, en les seves obres trobem que la composició sembla seguir la cadència d’unes invisibles onades que remouen el tema però que fixen el descompassat ritme i la fluència del color.

Amb tot, l’obra de Mercè Diogène és un cant a l’alegria de viure, una simfonia a la vida desenvolupada en un jardí frondós.

No sabria dir si aquesta infatigable artista és més coneguda per la seva pintura o pels seus tapissos. Mai va tenir necessitat d’exposar o de crear-se un espai propi en el món artístic, el seu impuls creatiu li ha motivat sempre un afany intern plasmar una personal visió del món.

Com a santcugatenca, es va sentir atreta per la tècnica del tapís, ja que en aquesta ciutat mil·lenària va néixer el que seria un dels focus de l’art tèxtil més dinàmic i renovador d’Europa a la Manufactura Aymat. Amb un dels teixidors d’aquest centre va crear, a la seva finca, les Tapisseries Montmany, una petita escola per aprendre, bàsicament ella, el teixit clàssic. El trencament formal i la investigació de materials van ser les característiques de la vintena llarga d’obres que va realitzar amb aquesta tècnica.

La primera aparició pública com a artista va ser en una mostra tèxtil. Des d’aleshores, la seva presència en exposicions de tapís va ser constant. És potser per aquesta circumstància que per a molts sigui coneguda, abans de tot, com a artista tèxtil.

La seva producció en aquest camp és limitada, però s’ha de reconèixer que amb Vibracions, un tapís d’alt lliç per a Catalunya Ràdio que es va poder veure en la primera de les exposicions dedicades a Diògene, ens ha donat un dels tapissos més impactants de l’art català contemporani.//

20 Opinió i debat

Jordi Casas Historiador

Patrimoni

Tampoc no hem aconseguit allò que es proposava el museu, convertirse en un referent europeu de la vida monàstica benedictina

jordicasasroca@movistar.es

Joan Alsina Empresari

Hi ha diners!!

@joanalsinaj

Diari de Sant Cugat Divendres, 8 de novembre del 2013

P

atrimoni és allò que hom hereta dels seus ascendents. El patrimoni històric és el mateix, però els hereus són el conjunt d’una col· lectivitat. La qual cosa no vol dir que la propietat sigui pública, ans al contrari, la majoria és en mans privades; això sí, amb l’obligació de conservar-lo. Cosa que mantes vegades es converteix més en una nosa més que no pas qualsevol altra cosa; en aquests moments, per posar un exemple, la Torre Negra és en venda.

No sóc un fonamentalista del patrimoni, no considero que s’hagi de conservar tot i encara menys, que s’hagi de conservar tal com el van parir. No cal dir que el patrimoni en mans públiques és el més accessible als ciutadans quant a determinar-ne les funcions que ha de tenir. Aquí la gestió d’algunes de les nostres joies patrimonials s’ha encarregat al museu municipal. Recordem que cada una d’aquestes defineix una de les potes, per dir-ho d’alguna manera, d’aquell: Can Cabassa, és a dir, les restes arqueològiques d’origen romà; el Monestir (si més no una part, on hi ha la seva seu); l’edifici Aymat i el Celler Cooperatiu.

De la primera no en diré res, desconec exactament la seva situació actual i no vull ficar la pota. Pel que fa al museu pròpiament dit, tal com ja apuntaven alguns en la comissió que va discutir-ne el projecte, el continent ha vençut el contingut. No era difícil de preveure, el valor arquitectònic i simbòlic del Monestir i, en especial, dels seus claustres, és imbatible. I no ho dic en demèrit del museu i de la seva gestió, és que, senzillament, hi ha competències que moren només nàixer.

Pel que fa a l’edifici Aymat, la setmana passada un conegut galerista es fregava les mans en aquestes pàgines, tot celebrant que s’acabi de convertir en el Museu del Tapís Contempora-

U

na de les coses més maques de la meva feina és que em proporciona l’oportunitat de parlar amb molts empresaris i compartir amb ells projectes, il·lusions, perspectives i preocupacions. És el millor apropament possible a l’economia real, lluny del foc d’encenalls que sovint envolta les presentacions de dades macroeconòmiques i de les projeccions de futur de l’economia-política-ficció.

L’anàlisi de les meves converses amb la gent d’empresa, aquella que crea llocs de treball, que exposa els seus diners, que paga impostos i que, en definitiva, fa que les coses passin, no és massa engrescadora. La manca de visibilitat de les vendes és crònica. Fa uns anys, qui més qui menys gaudia d’una cartera de comandes que li assegurava els ingressos per als pròxims quatre a sis mesos. Avui això no es produeix. Com a molt, la visibilitat arriba a unes poques setmanes. I això provoca en l’empresari una sensació de risc força elevada.

ni. No seré jo qui impugni la joia del qui ho veu com un pas de gegant per conèixer l’art tèxtil de casa nostra. Però, potser cal recordar que en termes de patrimoni arquitectònic ha estat un fracàs. Una permuta urbanística va permetre aportar al patrimoni públic la nau noble de la fàbrica tèxtil i tots els objectes que hi havia, que no eren pocs i de poc interès, precisament.

Però, vet aquí, que un acord entre l’alcalde i el nostre artista més universal va portar, primer, a la descatalogació de l’edifici (ja no era d’interès, en definitiva) i, després, al seu enderrocament, per fer-hi un edifici de nova planta per allotjar-hi, segons es deia, una escola de tapís.

No va venir l’artista, ni l’escola es va fer, i, a més, alguns d’aquells objectes mai no s’ha sabut on van anar a parar. I, per acabar, la joia de Cèsar Martinell. Després d’onze anys als llimbs burocràtics, finalment ja el tenim per fer-hi el que en volem, i és un dir. La senyora ministra, en la seva visita, es va emportar una escridassada, però no sembla que l’esmentat retard i, sobretot, el futur de l’edifici, fos la causa de la cridòria. I, ara, què en farem? S’està treballant perquè ens serveixi per explicar com es feia el vi.

Tasca lloable, sens cap mena de dubtes, però, tot cal dir-ho, no gaire original; a Catalunya de museus del vi no ens en falten pas. Sigui dit de passada, tampoc no hem aconseguit allò que es proposava el museu, convertir-se en un referent europeu de la vida monàstica benedictina.

Però d’això no en tenen la culpa els actuals gestors, senzillament, com quasi sempre ens passa aquí, vam picar massa alt. Tornem al celler: ens diuen que també s’hi faran activitats culturals. Benvingudes siguin; de fet, no és una novetat, ja se’n van fer anys enrere. Tema complicat, aquest del patrimoni. En seguirem parlant.//

La percepció de risc duu a l’aversió a engegar nous projectes, a fugir de noves inversions, a evitar pensar en creixement i a instal·lar-se en la comoditat del no fer res (“Virgencita, que me quede como estoy”).

Però aquest immobilisme no és sostenible. És imprescindible que els empresaris duguin a terme la seva tasca d’impulsió i dinamització, així com és necessari que els bancs tornin a desenvolupar el seu negoci de deixar diners a empreses i particulars i que aquests darrers tornin a consumir, fent així girar una roda que no s’ha d’aturar.

Per tal que el moviment es produeixi sempre cal un element catalitzador, una impulsió inicial. En economia també. A casa nostra, el primer pas l’ha donat l’Institut Català de Finances, el futur Banc de Catalunya, amb la creació de productes financers especialment dissenyats per millorar la situació de risc dels empresaris. Préstecs per emprenedors, per empreses exportadores, per re industrialitzar, per capitalitzar. Tots ells en condicions força favorables. Som-hi! Engeguem projectes! Que no sigui per diners. //

Opinió i debat 21

Diari de Sant Cugat Divendres, 8 de novembre del 2013

Cara a cara Instal·lacions esportives

Complex esportiu públic a Mira-sol?

Joan Salabert President del Club de Futbol Unión Mira-sol Baco

Sole Varela Vocal de cultura de l’associació de veïns de Sant Joan de Mira-sol

“Necessitem un lloc cèntric a Mira-sol on poder fer gimnàs i practicar natació”

“Mira-sol necessita una piscina per fer barri i no haver d’anar a Sant Cugat o a Valldoreix”

J

a fa un parell d’anys que el projecte que es va presentar a tot el veïnat de Mira-sol per fer una zona poliesportiva, va quedar aturat. Vam arribar a veure la maqueta i fins i tot es va fer una presentació a l’ajuntament.

Tot això era el resultat de molts anys de reclamació per part de tothom de tenir un espai on fer esport a Mira-sol, prop d’on vivim, no havent d’anar a Valldoreix o al centre. Aquesta reivindicació segueix en peu, i no cal dir que com que el projecte es va haver d’aturar, s’ha d’oblidar. Necessitem un lloc cèntric a Mirasol on poder fer gimnàs i practicar natació, en una instal·lació popular i accessible a qualsevol edat, això no és un luxe, és una necessitat, com en el seu moment ho va ser reivindicar un casal, Mens sana in corpore sano, és això el que volem pel barri. Cal encoratjar tothom perquè ens posem d’acord en com podem fer-ho, som un barri amb moltes ganes de fer vida social, i l’esport és una representació més de fer vida social.//

Teixi

Jordi Musoy Taxista

La feina ben feta no té fronteres

@jordimusoy

E

ls veïns de Mira-sol fa molts anys que reivindiquem una piscina com la que hi ha a Vallodreix, que es pugui cobrir a l’hivern i destapar a l’estiu, amb gespa i vestidors. Des del meu punt de vista crec que no és el moment de fer un complex esportiu com el que es va presentar fa uns anys sinó alguna cosa més senzilla però començant per la piscina i després fer-hi unes pistes de pàdel, per exemple. La voluntat dels veïns quan vam fer aquesta reivindicació fa quinze anys era de posar la piscina darrere del Casal de Mira-sol però ara l’únic terreny on es podria instal·lar és a darrere del col·legi Catalunya. La nostra voluntat és que engeguin com més aviat millor el projecte perquè els veïns de Mira-sol puguem gaudir d’una piscina on fer barri i no haguem d’anar a Sant Cugat o a Valldoreix. Ara bé, tant si es fa el complex esportiu com la piscina s’ha de fer amb preus assequibles per a tothom perquè no acceptarem un complex només per a gent amb recursos econòmics mitjans o alts. //

per Josep A. Teixidó jteixido@catsalut.cat

F

a unes setmanes l’Associació Sant Cugat Empresarial va organitzar la primera edició de Vallesans d’Èxit a l’Hotel Sant Cugat. Impecablement organitzat va aplegar uns 200 empresaris de Sant Cugat i Cerdanyola en un format ben diferent al que és habitual en aquests actes. Dinàmic, participatiu, lleuger i interactiu (tot i les dificultats que històricament tenim per parlar en públic) i magníficament moderat pel director d’aquest diari. Un 10 per la Sílvia Trabalon, la nova gerent de l’associació que amb aquest nou format fa una aposta decidida i valenta per millorar i modernitzar una associació empresarial històricament activa.

Lluny de la típica (i sovint falsa) imatge de senyors grans, rics, amb barret, panxa i puro vam poder veure empresaris i emprenedors inquiets, positius, amb empenta, amb ganes de créixer i compromesos amb el territori.

Dos empresaris vallesans (Santiago Sabatés d’Eurofragance i Rosa Sugrañes del Grup Rosa Gres) que han triomfat en els seus respectius negocis parlaven de les claus del seu èxit, de la internacionalització, de les dificultats sorgides pel camí, de les mancances d’aquest país en matèria d’emprenedoria, de la fiscalitat, de la diferència entre països a l’hora de fer negocis, del finançament i fins i tot de la situació política actual. Oh! Sorpresa! Empresaris opinant sobre el procés polític en què està immers el país! Potser que prenguin nota alguns a l’altra banda de Collserola.

El món evoluciona i avança, el país canvia, el territori es transforma i les poblacions aposten per determinats models de creixement. Sant Cugat té un potencial enorme, unes dades econòmiques que malgrat la crisi que estem patint són l’enveja de mig país i que fan que sigui un pol d’atracció per inversions i emprenedors.

Com deia aquell famós eslògan que va fer fortuna als anys 80: “La feina ben feta no té fronteres”, i amb aquest acte va quedar un cop més demostrat.

Esperem amb ganes la següent edició, i us recomano que hi assistiu (les croquetes estaven boníssimes...).//

22 Opinió i debat

Diari de Sant Cugat Divendres, 8 de novembre del 2013

Imatges de #santcugat a Instagram

Pagar segons la renda?

Piulat a #santcugat @FerranAlmeda Descripció del perfil de twitter

Después d correr 3km preparando el Cros d Sant Cugat,”Papa dame un @ IsostarSpain que me tengo que hidratar”#muertas

Mario Gutiérrez Roig JSC mariogutierrezroig@gmail.com

@PereCasajoana Regidor d’Urbanisme i Obres Ajuntament de Sant Cugat

L’

altre dia esperant jo al semàfor dels Quatre Cantons va passar per davant meu un seguici de Porsches i cotxes esportius de luxe prement gas a fons perquè tothom els mirés. Lluny de sentir admiració, pel meu cap es va passar la imatge dels desgraciats aquests que es dediquen a fer carreres per l’autopista posant en perill la vida dels altres. Qui no ha pensat alguna vegada: si les multes es paguessin segons la renda “otro gallo cantaría”. A Finlàndia, per exemple, això és una realitat.

Tot reflexionant-hi, vaig pensar en exemples més propers. Les escoles bressol. Hauria de pagar el mateix qui porta el seu nen en un Porsche que qui les passa canutes per arribar a final de mes? D’acord, potser això és una mica demagog, però no és menys cert que s’hauria de tenir en compte el criteri de la renda abans que no pas el nombre de fills (que a Sant Cugat, són les famílies amb més renda)? Terrassa, ajuntament governat pel PSC, és un gran exemple del contrari: allí es paguen les escoles bressol segons la renda.

Si bé haig de reconèixer que aquest no és el meu model ideal, ja que considero que la redistribució s’ha de fer a través dels impostos i no dels serveis; l’administració ha de garantir les necessitats bàsiques per a tota la població i no només dels que menys tenen. També és cert que d’aquesta manera hi hauria més calés per construir més escoles bressol (o abaratir-ne el preu), a part de prioritzar segons la necessitat, doncs els més rics també es poden permetre altres opcions per a aquelles edats.//

@neusserrano : “ #santcugat #totsantcugat #pont

Un nou velocímetre a #santcugat. Prenem consciència de com circular millor pel municipi. Bona feina @jordiPuignero

www.totsantcugat.cat Notícia més llegida

@LaMolaHotel Hotel de 4* superior a Terrassa, 186 habitacions

Els lladres que actuen a Sant Cugat podrien ser una banda de kosovars En els últims dos mesos la ciutat ha patit un augment de robatoris a l’interior d’habitatges, concentrat a les zones de Can Trabal, Mira-sol o Valldoreix, terrenys propers a zones boscoses

Opinió més llegida

No et perdis...

“Contra totes les violències”

Albert Artigas Membre d’ARRAN Sant Cugat

Vídeo: Les entitats populars actuen al Correllengua 2013

Como patrocinadores, entregamos el 3er premio de la categoría Vacaciones, del Concurs Fotoportada del TOT Sant Cugat

Opinió i debat 23

Diari de Sant Cugat Divendres, 8 de novembre del 2013

Senglars com a veïns Ja és un fet consumat, no només que els senglars baixen de Collserola a la nit per fer festa de tota la brossa que hi ha al carrer (i que al matí següent cada veí responsable ha de recollir-ne les restes), sinó també que aquests animals s’han establert al centre del poble. Ahir em vaig trobar dos exemplars a plena llum de dia, sobre les 4 de la tarda, davant de casa meva, just a sobre del centre cultural.

Sembla que els ha agradat la Festa Major de Valldoreix!

Vull denunciar tres fets. Primer: és evident que ens trobem davant un problema fet a casa; amb tantes escombraries deixades al carrer per l’incivisme de la gent, els senglars se senten més que convidats.

Per tant, hem de millorar cadascú de nosaltres mateixos com a ciutadans responsables les condicions de neteja. Segon: el sistema de recollida d’escombraries realment és el més apropiat (deixant-ho tot davant la pròpia porta)? No seria millor un sistema de contenidors més grans i una recollida col·lectiva (amb la responsabilitat de cada veí de posar les bosses a dins)? I tercer: no denuncio un fet desconegut, llavors, per què no es fa res des de l’administració per reduir el nombre de senglars? No sembla que la caça de l’any passat hagi tin-

DiarideSantCugat President: Ramon Grau Director: Josep Maria Vallès.

Subdirector: Àlex López Puig Responsable de Canals Multimèdia: Laura Grau Edita: Premsa Local Sant Cugat, SL. C/ de Sant Antoni, 42-44 08172 Sant Cugat del Vallès (BCN) www.diaridesantcugat.cat redaccio@diaridesantcugat.cat

gut cap efecte!

He arribat a tenir por de sortir al carrer amb els meus gossos, no només a la nit, però ja al migdia! No vull veure’m en la situació de ser agredida (cal tenir en compte que són animals salvatges, fora del seu hàbitat!).

Angelika Rank Veïna de Valldoreix

Ayuntamiento. Taxa confiscatoria Hace unos días leí una carta de queja contra el Ayuntamiento de esta ciudad firmada por Miguel A. San José por la duplicidad en el cobro de las basuras o residuos. Coincido con dicho señor en que el Ayuntamiento aplica un sistema tributario injusto sobre dicho tema por gravar doblemente a los propietarios/ inquilinos de inmuebles dedicados a una actividad profesional o económica. ¿Por qué hemos de pagar el mismo servicio a través del IBI y además mediante la “Taxa de recollida de residus”?

Invito a dicho señor y a todos los propietarios/inquilinos de inmuebles afectados para reclamar conjuntamente, a través de los tribunales, la nulidad de la “Taxa de recollida de residus” y la devolución de las cantidades que el Ayuntamiento ha perci-

bido, indebidamente, hasta la fecha.

Reciba un cordial saludo, Jorge Casamitjana Bigú

Un gran agraïment i un bon record La Francina ens ha deixat, vull agrair tots els que durant quasi 40 anys que ha sigut santcugatenca l’han ajudat a ser feliç: Llar d’Avis de la Parròquia, amics, amigues, veïns... Ja no la veurem a la Festa de Tardor, fent el que més li agradava, punta de coixí. Sempre que el Centro Castellano-Manchego li demanava a la Llar d’Avis, ella era la primera a voler-hi anar. No ens la trobarem en els concerts de Sant Jordi i Nadal que tanta il·lusió li feien.

Agrair la Policia Local la seva atenció en una nit llarga.

Moltes gràcies a tots i totes, i que el seu record ens acompanyi.

La seva filla Maria Sansa Corrons

Servei de recollida de poda He fet servir, des del principi, el servei de recollida de poda. Aquest agost, el sac, ple, va estar tres setmanes a la vorera.

Quan el van recollir va desaparèixer la brossa i el sac. A mitjan setembre vaig trucar a l’Ajuntament que em va passar a un 902 i que van dir que ja em dirien alguna cosa. Ara, a finals d’octubre, quan he tornat a trucar m’han passat a Serveis Urbans que m’han dit que haig de pagar 20 euros per un sac nou.

La recollida selectiva de residus és un benefici per a l’Ajuntament i per a l’usuari: no entenc que només hagi de pagar jo el mal servei.

He exposat els fets i he sol·licitat una altra solució a l’Ajuntament. Veurem.

Carme Serradell

ENVIA’NS ELS TEUS MISSATGES: PER ADREÇA ELECTRÒNICA: lectors@diaridesantcugat.cat PER CORREU TRADICIONAL: C/ de Sant Antoni, 42-44 08172 - Sant Cugat del Vallès (BCN) Les cartes enviades no poden superar les 15 línies mecanografiades o 1.000 caràcters (espais inclosos). El Diari de Sant Cugat es reserva el dret a tallar en qualsevol cas el text com també a publicar-les en aquesta pàgina.

Consell Editorial: Aina Serra, Antoni Blanch, Antoni Monerris, Davide Bonaccini, Eduard Jener, Eduard Torres, Francesc Carbó, Joan Carles Gassiot (secretari), Joan Tortosa, Joan Troyano, Jordi Casas, Josep A. Teixidó, Josep Daniel, Josep M. Sans Travé, Josep M. Vallès, Lluís Godayol, Maria Xinxó, Mayte Pérez, Pere Esquerda, Quim Pla, Rafa Gómez, Ramon Grau (president), Rogeli Pedró, Sergi Figueres, Valentí Feixas, Verónica Bronstein, Víctor Alexandre i Xavier Grau Gerent: Anna Comella Redacció: Àlex López, Mariona Sagalés, Joan Ramon Armadàs, Pere Fernández, Cinta Caballé, Àgata Guinó i Anna Mira. Correcció: Queralt Simeon. Departament comercial: Cristina Fernández, Michele Orrú, Sandra Boix, Elisa Palazón i Susanna Carmona. Fotografia: Artur Ribera i Amanda Bernal. Col·laboradors: Àngels Solé, Anna Toro, Antonio Priante, Arcadi Oliveres, Christian Treceño, Diana Comas, Dolors Vilarasau, Domènec Miquel, Eduard Jener, Eloi Alegre, Francesc Carbó, Gerald Fannon, Imma Pueyo, Jaume Clavell, Jordi Casas, Jordi Musoy, Jordi Robirosa, Josep A. Teixidó, Josep M. Cabrerizo, Lluís Campins, Maria Xinxó, Marina Romero, Martí Olaya, Montse Sant, Pep Blanes, Pep Tugues, Rafael Gomez, Rafa Usero, Rosa Martín, Quim Pla, Tomàs Grau i Víctor Alexandre Disseny i maquetació: Sergi Felip i Francesc Cabeza Direcció d’Art: Xavier Grau Impressió: Gráficas de Prensa Diaria. Tel.: 93 462 85 00 Dipòsit legal: GI-405-93 Empresa distribuïdora: Mailing Vallès (93 589 23 71). Entitats col·laboradores: Amics Unesco Valldoreix-Sant Cugat, Associació Astronòmica Sant Cugat-Valldoreix, Associació Empresarial de Sant Cugat, Ateneu Santcugatenc, Aules d’Extensió Universitària, Camerata, CAR Sant Cugat, Club de Golf Sant Cugat, Club de Rugby Sant Cugat, Club Esportiu Valldoreix, Club Muntanyenc Sant Cugat,Club Tennis Natació Sant Cugat, Cor de Gospel, Endesa, Eroski, Escola d’Art de Sant Cugat, Escola de Música i Dansa Fusió, Junior FC, Juventuts Musicals de Sant Cugat, Museu Sant Cugat, Òmnium Cultural Sant Cugat, Penya Blaugrana Sant Cugat, PIMEC Vallès sud, Radiotaxi Sant Cugat-Valldoreix, Sant Cugat Esport Futbol Club, Teatre Auditori-Centre Cultural, Unió Ciclista Sant Cugat, Unió Esportiva Sant Cugat, Unió Santcugatenca.

Amb la col·laboració de :

El Diari de Sant Cugat expressa únicament la seva opinió en els editorials. Els articles signats expressen l’opinió dels seus autors, que el Diari de Sant Cugat no fa seva necessàriament.

REGALEM 6 ENTRADES DOBLES PER ANAR A VEURE UN PARTIT DE LLIGA DEL BARÇA! PROMOCIó VÀLIDA ELS DIES: 20-21 I 27-28 DE SETEMBRE 4-5, 11-12, 18-19 I 25-26 D’OCTUBRE 1-2 I 8-9 DE NOVEMBRE DE 2013 A SANT CUGAT CENTRE COMERCIAL. hORARI: 12.00-14.00/17.00-21.00h.

SANTCUGATCENTRE.COM

PARTICIPA I EMPORTA’T UNA PILOTA DE FUTBOL!

ENTREGA DOS TIQUETS DE COMPRA, DE DUES BOTIGUES DIFERENTS, QUE SUMIN UN IMPORT MÍNIM DE 30€. ET REGALEM UNA PILOTA DE FUTBOL* I PARTICIPA EN EL SORTEIG** D’UNA ENTRADA DOBLE, PER VEURE UN PARTIT DE LA LLIGA A UNA LLOTJA VIP DEL CAMP NOU. FC BARCELONA - MÀLAGA CF. INFORMA’T A SANTCUGATCENTRE.COM *Existències limitades a 175 pilotes diàries.

**Sortejos davant notari.

Sant Cugat en 3D

15è Cros Ciutat de Sant Cugat Un total de 4.600 nens i nenes de la ciutat participaran aquest diumenge 10 de novembre en el 15è Cros Ciutat de Sant Cugat al Parc de la Pollancreda, tot un rècord de participació. Us mostrem aquesta setmana una imatge tridimensional de la 14a edició.

Robert Ramos info@robertramos.cat www.robertramos.cat @RobertRamosfoto

Diari de Sant Cugat Divendres, 8 de novembre del 2013

Amb la col·laboració de:

Vine amb el ‘Diari’ i et donem les ulleres 3D. Els lectors que comprin el Diari de Sant Cugat al seu quiosc poden passar per la redacció, carrer de Sant Antoni, 42 on els hi lliuraran una ulleres 3D per veure correctament i col·leccionar aquesta secció de Sant Cugat en tres dimensions.

Ulleres PATROCINADES per:

26 Economia i empresa Emprenedoria

Diari de Sant Cugat Divendres, 8 de novembre del 2013

Cooperació La jornada tenia el lema “Cooperem per generar valor”

Generar nous productes compartint coneixement Sinergies Les empreses emprenedores neixen amb idees que poden compartir amb grans empreses per crear productes innovadors Coneixement Es tracta de posar sobre la taula els actius de cada empresa

L

a cooperació entre empreses per generar nous productes va ser el punt de partida de la cinquena Jornada d’Emprenedoria que es va celebrar el passat dimecres 30 d’octubre al Teatre-Auditori de Sant Cugat.

Sota el lema “Cooperem per generar valor”, la jornada va estar dedicada a donar a conèixer la importància creixent que té la combinació de coneixements entre empreses pel mercat econòmic actual. En un moment que cada vegada més sectors se sumen al fenomen de compartir, sobretot relacionat per l’estalvi econòmic que comporta, el sector empresarial ho veu com una oportunitat de generar negoci optimitzant els coneixements existents. Per tercer any consecutiu, la cita va tenir un escenari santcugatenc on unes 800 persones inscrites van assistir-hi per escoltar en primera persona alguns dels empresaris de referència del país i compartir amb altres emprenedors inquietuds o coneixements durant les activitats de networking que es van fer a la tarda.

Combinar coneixement El concepte es basa en la col· laboració entre empreses de diferents sectors per crear nous productes a través de la unificació dels seus coneixements. El fundador i president d’Infonomia, Alfons Cornella, qui va protagonitzar la conferència central de la jornada, va destacar que “el futur empresarial global passa pels productes que són resultat de la combinació de coneixement”.

Per a ell, les sinergies entre empreses de diferents sectors són claus per innovar, “han de combinar les seves capacitats”. Es tracta de crear aliances estratègiques entre marques com, per exemple, les que han creat l’Òptica Universitària amb

PROTAGONISTES Què esperen de la Jornada d’Emprenedoria?

Joaquim Tresserra Tecnorep És la primera vegada que va assistir a la jornada i va fer una valoració positiva perquè en el moment de crisi en què ens trobem creu que és molt important explorar nous mercats i noves ocasions de fer negoci. Veu la col·laboració empresarial com una oportunitat que no s’havia plantejat abans però que pot ser positiva.

Isabel Ventura Wedding Planner Fa quatre mesos que ha posat en marxa una empresa que organitza casaments i esdeveniments. També és la primera vegada que va assistir a la jornada i ho va fer per conèixer gent i per obrir portes al negoci. Pensa que col·laborar amb altres empreses és el que cal fer perquè així es creen sinergies i s’aconsegueix que tothom treballi.

5a Jornada Emprenedoria Al voltant de 800 inscrits han assistit a la jornada del passat dimecres 30 d’octubre #ARTUR RIBERA la marca Munich per fer ulleres, la col·laboració entre el Circ Raluy i la marca esportiva Reebook, la qual ha creat una col·lecció de roba per fer esport inspirada en el circ o probablement una de les col·laboracions més reeixides que s’han fet, entre CocaCola i un disseny de cadira nord-americà, la Navy. En aquest cas, la cadira s’ha fabricat de color vermell, el color corporatiu de la marca de refrescos i

Diari de Sant Cugat Divendres, 8 de novembre del 2013

Actualitat Economia i empresa 27 Treball

DECLARACIONS Experiències empresarials Enrique Tomás Fundador de la cadena de pernils Enrique Tomás

“Cal treballar amb un bon equip que s’ha de sentir reconegut i recompensat com a mecanisme d’èxit” Rosa Tous Néta de la firma de joieria Tous

“La cooperació és positiva, no podem perdre els valors de les tres C: ser coherents, consistents i conseqüents” Jordi Juanós Membre de l‘associació UpSocial

“Cal treballar amb altres empreses per donar resposta a sectors i compartir amb elles experiències i informació” David González Cofundador d’Anuntis

“El suport de la família és molt important. L’èxit dels negocis està en la seva execució, també de les persones”

actualment es troba a un gran nombre de terrasses dels Estats Units.

Com aquests, cada vegada hi ha més exemples de cooperació de coneixement. Durant la jornada, diferents empresaris d’èxit del país van explicar als assistents les seves experiències i van compartir els punts de vista en relació a la cooperació empresarial. Tots van coincidir a afirmar que tenir un producte diferenciat i treballar en equip és imprescindible per tirar endavant un negoci.

Les claus per la cooperació Aquest tàndem de coneixement cada vegada està agafant més força sobretot en l’àmbit internacional. Cornella va donar un consell al sector empresarial català que passa per la combinació de grans empreses “que tenen la marca i els mercats” amb les start-ups i petites empreses “que tenen les idees”, perquè segons Cornella “és molt difícil que les grans empreses tinguin idees noves”. D’acord amb el fundador d’Infonomia, el primer que cal fer és identificar els actius que té l’empresa, és a dir, allò que se sap fer. Després cal buscar l’aspecte diferencial que resultaria de la combinació dels actius de dues empreses i, finalment, executar el projecte.

El tinent d’alcalde d’Economia, Empresa i Ocupació, Carles Brugarolas, va destacar “la cooperació com a element per generar sinergies que ajudin a crear valor empresarial i social i llocs de treball”. La Cambra de Terrassa i Esade-Creàpolis, organitzadors de la jornada, van coincidir a assegurar que cal donar suport als emprenedors. // Anna Mira redaccio@diaridesantcugat.cat @annamiraperich

Les oportunitats passen.

Per això són oportunitats.

Solvia.cat

Sant Cugat té 55 persones menys a les llistes de l’atur Per segon mes consecutiu, l’atur a Sant Cugat registra un lleuger descens.

Segons les dades de l’Oficina de Treball de la Generalitat (OTG), 55 santcugatencs han trobat feina a l’octubre.

Les dades registren que actualment hi ha 4.313 aturats a la ciutat, davant dels 4.368 de l’agost. Tot i aquestes petites variacions mensuals, la xifra de desocupació ronda el 10% del total de la població en edat de treballar de la ciutat. Cal tenir en compte que durant el mes d’octubre, 42 santcugatencs han començat a treballar dins del segon pla d’ocupació local. Gairebé un centenar de ciutadans han deixat d’estar registrats a les llistes de l’atur durant els mesos de setembre i octubre. // A. Mira

La zona és un espai amb sales de reunió i taules compartides per facilitar la generació de projectes emprenedors dels estudiants del màster. A la inauguració, davant de nombrosos estudiants, el director general d’Esade-Creàpolis, Santiago Benedé, va assenyalar els objectius del nou espai. D’una banda, el networking, per promocionar i donar suport a l’intercanvi de coneixements. De l’altra, donar consell legal, humà o financer a cada projecte. També ha traslladat els esforços de la institució per ajudar els plans perquè agafin forma i es puguin obrir a nous mercats. El degà d’Esade, Alfons Sauquet, va llançar un missatge encoratjador per treure el bo i millor de cadascú. // Anna Mira

Empresa

PSC i ICV mostren el seu suport als empleats de Delphi Els dos grups municipals presentaran una moció conjunta amb la voluntat que s’adhereixin la resta de partits.

Empresa

Nou espai per l’emprenedoria a Esade-Creàpolis

Acte d’inauguració. #ARTUR RIBERA ’Entrepreneurship’ és el nou espai d’Esade-Creàpolis dedicat exclusivament a fomentar l’emprenedoria dels alumnes MBA d’Esade.

El PSC i ICV-EUiA presentaran al ple una moció per donar suport als treballadors de Delphi i per buscar la garantia del manteniment dels seus llocs de treball. En concret, el que demanen els dos partits polítics és unitat, d’una banda, per fer front a aquesta complicada situació que pot significar l’acomiadament de 171 treballadors de l’empresa, i de l’altra, mesures per minimitzar l’impacte de l’ERO presentat per Delphi. Els dos partits també han remarcat que govern i oposició haurien de treballar junts per formular una sola moció institucional. “La nostra voluntat és que arribem a un consens entre totes les forces polítiques, pel simbolisme que té”, va assenyalar Ferran Villaseñor. // P. F.

Només fins al 15 de novembre compra la teva casa amb un descompte addicional* *Pots consultar les condicions a solvia.cat

902 333 131 Oficines del grup Banc Sabadell

La immobiliària de Banc Sabadell

FA_SV_226x68_OPORTUNIDADES_D.SANTCUGAT_CAT.indd 1

06/09/13 11:21

28 Economia i empresa Emprenedors

Diari de Sant Cugat Divendres, 8 de novembre del 2013

Restauració Empresaris de tota la vida

Cugàticus, servir menjar perquè el client surti content Varietat de carta L’objectiu és que els clients puguin fer un tast de la carta a un preu assequible per les butxaques Complicacions L’empresari explica els entrebancs que es troba a l’hora d’engegar el negoci

A

ctualment, la paraula emprenedoria va lligada a aquelles persones que posen en marxa una idea empresarial innovadora, i sovint va lligada a les noves tecnologies. Però emprenedor és aquella persona que crea, desenvolupa i implanta un projecte empresarial, i dins d’aquesta descripció també hi té cabuda aquells que decideixen arrencar un negoci de restauració. Aquest és el cas de l’Antoni Pèrez, qui després de dedicar-se a la fabricació de mobles, va canviar el rumb de la seva vida professional amb l’obertura de Cugàticus.

“La intenció és posar en funcionament un restaurant diferent en l’ambientació, en la qualitat, en el servei i amb l’objectiu fonamental que els clients surtin contents del local. Crec que ho estem aconseguint perquè demano als clients la seva

opinió”, explica Pérez. La carta de Cugàticus té diversitat de plats per a tots els gustos a un preu assequible, de tal manera que el client pot escollir entre un ventall de plats complet. “La gràcia és poder escollir més d’un plat i fer-se a mida una mena de menú degustació, i compartir el menjar. Fer un primer i un segon és molt avorrit” afegeix.

Tot i aquestes ganes que té el restaurador pel seu nou projecte, no tot són flors i violes. “Sempre he estat un emprenedor, si això significa ser un petit empresari; sóc d’aquelles persones mal vistes per tothom, per bancs i Administració, la qual no ajuda en res a l’hora de posar en marxa un negoci. Muntar un restaurant a Sant Cugat és gairebé impossible”.// Àgata Guinó Pèrez va ser president de la Coordinadora d’Entitats Esportives #David Molina

redaccio@diaridesantcugat.cat @AgataGuinoSoler

Jardiland Crta. Sant Cugat a Rubí, km. 14,5 · 93 675 04 52 · www.jardiland.es

Torna el Nadal a Jardiland!

Jardiland, el teu centre de jardineria, animals de companyia i decoració, es prepara per rebre el Nadal, i ho fa oferint-te les millors idees perquè casa teva llueixi en unes dates tan assenyalades

A

ra que ja tenim el Nadal a la vora, un any més, Jardiland ens ofereix un munt d’idees i articles per fer d’aquestes festes uns dies ben entranyables. Aquest Nadal, els colors protagonistes són el blanc, l’or, els tradicionals vermell i verd, i com a novetat, els de tardor: taronja i marró, que afegiran llum i serenitat en els últims mesos de l’any. El Nadal sempre és una època molt especial, de compartir temps amb la família i els amics. Sopars i reunions familiars esdevenen una font d’inspiració per donar un toc distintiu a cada espai de la nostra llar i convertir-lo, per uns dies, en un lloc màgic i acollidor. Per tot això i molt més, a Jardiland trobaràs els arbres, naturals o artificials, la flor de Nadal o ponsètia, guarniments, garlandes, o tota una gran col·lecció d’au-

Hi trobaràs des d’arbres fins a objectes de decoració . #ARTUR RIBERA

tòmats que fan les delícies de petits i grans... entre moltes altres coses!

A més, Jardiland ve carregat de productes de decoració nadalenca que tenen un aire atemporal. Elements més versàtils que ens serviran en qualsevol època de l’any. Lletres decoratives amb diferents missatges que donen un toc de modernitat a qualsevol racó; figures de cotó

amb llums LED, de línies pures i netes, ideals per donar vida a rebedors i petits espais com les habitacions infantils; cistells de vímet, canelobres, baguls... Sense oblidar les figures d’interior o exterior amb llum, amb piles o endoll, que lluiran en qualsevol espai. A Jardiland trobaràs diferents col·leccions que s’adapten a l’estil de cada llar, cedint el protagonisme als petits detalls que aporten personalitat a cada racó, perquè et trobis a gust a casa teva.

Què és Jardiland?

Jardiland és el teu centre si t’apassiona la jardineria, els animals de companyia i la decoració. A Jardiland trobaràs tot el que necessites perquè el teu jardí sigui únic, a més de consells i una pila d’avantatges durant tot l’any. Encara no els coneixes?//

Diari de Sant Cugat Divendres, 8 de novembre del 2013

Publicitat 29

30 Cultura Arts escèniques

Diari de Sant Cugat Divendres, 8 de novembre del 2013

Muntatge Homenatge a Manuel Vázquez Montalbán

El Siglo obre les seves portes a Pepe Carvalho Espectacle Txell Roda dirigeix Joan Berlanga en el paper del mític personatge creat per Manuel Vázquez Montalbán, Pepe Carvalho Singular La proposta compta amb la col·laboració d’actius artístics locals

E

l muntatge Carvalho contra Vázquez Montalbán, espectacle que forma part del projecte d’homenatge a Manuel Vázquez Montalbán “MVM 10 anys d’absència”, arriba els dies 8 i 9 de novembre a la sala El Siglo. Un espectacle que va néixer com un fet puntual, amb un ampli repartiment santcugatenc, i que s’està consolidant com el muntatges de referència arreu per conèixer la figura del gran escriptor i periodista Manuel Vázquez Montalbán en l’any que es commemora el desè aniversari de la seva mort. A la direcció, Txell Roda, i com a actor principal, en el mític personatge creat per Montalbán, Pepe Carvalho, el santcugatenc Joan Berlanga.

Una història d’èxit Com a directora teatral, el 2012, a Txell Roda li van encarregar preparar algun muntatge per celebrar el desè aniversari de la Biblioteca Collserola-Josep Miracle / Centre Cívic Vallvidrera-Vázquez Montalbán. “ Els vaig proposar una cosa que no era meva, però que creia que era perfecta per representar-ho dintre la biblioteca, em van dir que per què no feia una cosa pròpia i vaig dir de fer un Montalbán, ja que tenia sentit, perquè Montalbán havia viscut allà, i el Centre Cívic porta el seu nom...”, explica Roda. “Em va entrar el cangueli, i la directora de la biblioteca em va dir de trucar al Daniel Vázquez, fill de Manuel, i va tenir un encert”, afegeix. Vázquez els va recomanar una obra teatral que el seu pare havia escrit el 1997 quan va decidir que volia matar el personatge de Carvalho, i l’Editorial Planeta li va demanar que no ho fes.

Aquell any, l’editorial treia al mercat una publicació d’homenatge a Carvalho, formada per cinc llibrets,

en context El actius artístics santcugatencs a El Siglo Els actors Joan Berlanga (Pepe Carvalho), Llorenç Serrahima (autor MVM), Àlvar Roda (periodista del Barça), Mercè Duran (periodista), Marta Uxan (Yes), Sònia Guimerà (Mary Hopkins), Isidre Marias (Göring), Jordi Fornos (Cesare Pavese), Artur Costa (Bromuro), Joan Vallvé (Biscúter), Rosa Fèrez (Charo - divendres) i M. Elena Bertrán (Charo - dissabte), Mercè Baldi (culturista iugoslava), Josep Maria Ferré (home que balla), Carme Serret (dona que

balla), Maria Blasco (noia que balla), Adolf (alter ego Pepe Carvalho), Santi Burgos (músic) i Assun Reyes (regidora).

L’equip Txell Roda (direcció i dramatúrgia), Gemma Faerré (espai escènic), Sergi García (disseny de la il·luminació), Sònia Ambrós (producció), Anna Cristina Aguilera (comunicació) i Jordi Puig (imatge i disseny gràfic). Amb la col·laboració de Teatre de Ponent de Granollers.

entre els quals, la peça que porta per nom Antes de que el milenio nos separe. Carvalho contra Vazquez Montalbán. Una peça que, actualment, es pot trobar dintre el llibre Rarezas.

“Em van encarregar fer aquesta obra de teatre, amb els actors i actrius de Vallvidrera. Me la llegeixo i veig que és un monòleg”, explica. A partir d’aquí, “després de suar tota una nit”, destaca Roda, “vaig fer de dramaturga, vaig agafar el text i tots els referents sobre el que deia l’autor, jo hi posava l’autor directament, i feia el mateixa amb els periodistes; d’aquesta manera vaig fer una

Cultura 31

Diari de Sant Cugat Divendres, 8 de novembre del 2013

Un muntatge diferent Entre llibres es desenvolupa l’acció, amb un Joan Berlanga transformat en Carvalho #antonio poveda

vull treballar amb la gent de carrer, he fet classes molts anys, i m’agrada molt escoltar el que fa la gent, i crec que és un element de fidelitat al senyor Montalbán”, destaca Roda.

El 2013 es commemora el desè aniversari de l’escriptor i Roda va decidir crear el projecte “MVM, deu anys d’absència”. Així, “vaig decidir tirar endavant aquest projecte, que no és una companyia, sinó un projecte de dinamització sociocultural, d’apropar la gent a l’obra de Montalbán, de manera divertida, i que mobilitzés la societat. Això garantia el coneixement de l’obra d’aquest autor, i públic”, explica.

Des d’aquell moment, el muntatge s’ha representat a la BCNegra (febrer 2013), al XX Aniversari de la Biblioteca Central Gabriel Ferrater (maig del 2013), a la Fira Tàrrega 2013, al II Congreso Internacional Extraordinario. 10 años sin Manolo a Barcelona (octubre del 2013) i al Teatre de Palla, organitzat per l’Olivera a Vallbona de les Mon-

L’espectacle és d’entrada lliure amb ‘taquilla inversa’, és a dir, el públic paga a la sortida en funció de si li ha agradat el muntatge i la interpretació ges en el marc dels actes d’homenatge del moviment Slow Food a MVM.

I ara...

reducció del text, i vaig repartir”, apunta. A partir d’aquest moment, i amb l’ajuda del dinamitzador sociocultural de Vallvidrera Jordi Fornos i de la directora de la biblioteca, Núria Flo, van buscar els personatges que donessin vida als personatges de l’obra. Un espectacle que s’estrenava el juny del 2012.

De gira “Vaig tenir tot un estiu per pensar què faria d’aquesta producció, i vaig decidir que volia fer el que havia fet.

Vull fer un treball amb els col·lectius artístics del lloc on actuem, perquè

Després de l’èxit del muntatge a la Biblioteca Central, el Teatre-Auditori, gràcies al conveni entre l’Ajuntament i la sala El Siglo, l’ha reprogramat aquest divendres i dissabte, 8 i 9 de novembre, a les 21.30 hores en aquest espai. “Un espai perfecte per representar el muntatge, per les seves característiques”, destaca Joan Berlanga, actor protagonista.

L’entrada és lliure, i amb taquilla inversa. És a dir, el públic gaudeix del muntatge i a la sortida paga el que creu que val l’espectacle, tant per la satisfacció com per la interpretació. No deixeu escapar l’oportunitat de gaudir d’una proposta única i diferent que us descobrirà, o us recordarà, Manuel Vázquez Montalbán. //

Cinta Caballé redaccio@diaridesantcugat.cat @CintaCC

ENTREVISTA Joan Berlanga i Txell Roda

L’actor principal i la directora del muntatge ens parlen en primera persona d’un espectacle que ha tingut molt bona acollida per part del públic # ARTUR RIBERA

“És el monòleg més ben acompanyat del teatre” Què té de singular el muntatge que ens proposen?

T. R.: Per a mi és un regal que li dec a Daniel Vázquez, fill de Manuel Vázquez Montalbán, i a l’encàrrec de la directora de la Biblioteca de Collserola. El més bonic d’aquest espectacle és que a cada lloc és un espectacle diferent, perquè cada espai requereix una adaptació especial, i el públic gaudeix no com a públic, sinó com a persona que està en una biblioteca i li passen els personatges pel costat. És molt interessant.

Un espectacle pensat per una única representació, i que està sent un èxit...

J. B.: Va ser un encàrrec per commemorar els deu anys de la Biblioteca de Collserola a Vallvidrera, on es va estrenar el 2012, vam repetir el 2013 per la BCNegra, després a Sant Cugat i a la Fira de Tàrrega. I ha tingut una molt bona acollida, perquè agrada al públic. El secret és un bon text, i una bona direcció.

T. R.: Després d’El Siglo ja tenim confirmades dues actuacions, per Sant Jordi, a Lloret de Mar, i la intenció és continuar, ja que se’ns demana des de Vitòria i altres llocs.

Un espectacle pensat per fer-se en biblioteques. Què suposa portar-lo a El Siglo?

J. B.: El Siglo és perfecte. Jo diria que

és l’espai per a aquest muntatge. Estàs envoltat de llibres, el personatge parla de llibres, ho tens tot!

T. R.: Pels vint anys de la Biblioteca Central Gabriel Ferrater es va quedar molta gent fora, i poder-la portar a El Siglo, després d’aquest conveni amb l’Ajuntament, amb el beneplàcit d’una sala municipal, és perfecte.

Com a directora, què suposa aquest espectacle?

T. R.: Després de la primera representació em van dir “Txell, has fet Montalbán en essència, i és un projecte social de dinamització sociocultural molt interessant”. És el que buscava. A més, he treballat amb els actius artístics de cada lloc, en un exercici de fidelitat al senyor Montalbán, de qui jo sí que en noto la seva absència.

I com a actor que es posa a la pell del popular personatge Carvalho?

J. B.: Per a mi suposa que trobar-me a aquestes alçades de la vida i de la meva carrera, amb un bombonet que va escriure el senyor Montalbán, i que, per sort, amb la manera de dirigir-ho de la Txell, em trobo en un projecte que em dóna esperances, i m’agrada molt participar-hi, perquè cada vegada que es representa és com haver-lo de refer una mica. Per a mi és el monòleg més ben acompanyat de la història del teatre. // C. Caballé

Crítica d’art

32 Cultura Actualitat Guinovart.

‘El forat del peix’

Diari de Sant Cugat Divendres, 8 de novembre del 2013

Pintura

Jordi Alumà inaugura a l’Espai Lluís Ribas

Imma Pueyo Crítica immapueyo@telefonica.net

L

a Galeria del carrer de Sant Jordi i la Sala Capitular del Museu de Sant Cugat mostren fins al desembre una exposició excepcional de Josep Guinovart (Barcelona, 1927-2007). Jordi Batlle, director de La Galeria i responsable de la selecció i el muntatge, va engegar aquest projecte ambiciós abans de la sobtada mort de l’artista i ara es presenta, amb bon criteri, com acte d’homenatge a la seva trajectòria artística. L’obra de Guinovart, de gran complexitat creativa i tècnica, segueix el curs dels meandres formals de l’avantguarda del segle xx, bàsicament de l’informalisme que es coneix tipificat per una pinzellada gestual, la barreja de molta pintura i la incorporació de materials diversos. El conjunt reflecteix un món d’imatges ideades, sovint vinculades a motius personals o relacionades amb el seu entorn i fent referències al camp, a l’àmbit rural com, per exemple, l’obra Rasclet del 1975 o Terra i rostoll del 2003, a la música, El forat del so del 1998, als braus i els toreros, al mar. Dins aquesta última temàtica hi ha l’obra titulada El forat del peix del 2002 on es disposa, sobre la tela, quatre plans diferenciats per una gamma cromàtica reduïda. En els extrems taronja i ocre, en diagonal, s’escampen blaus. Ambdós colors complementaris es perceben diferenciats i contrastats. Un oval petit que conté un peix destaca al mig d’una taca blanca situada al centre i sembla flotar en un espai intemporal i abstracte. Els colors evoquen un paisatge de platja, ocres de la sorra, blaus d’aigua de mar, blanc d’escuma i la intencionalitat de l’artista de posar-hi un element figuratiu com és el peix fa que sigui coherent el significat sobre el seu interès per la natura. El mateix any en què va ser pintada l’obra, el petrolier Prestige va enfonsar-se enfront de les costes gallegues, produint la tant coneguda i terrible marea negra que va suposar un desastre ecològic per a tota la zona. Malauradament, els peixos no van tenir a ningú per pintar-los-hi un forat i poder escapolir-se del desastre.//

#artur ribera

”75 anys de pintura” és el nom de la nova exposició que es podrà visitar a l’Espai Lluís Ribas des d’aquest novembre fins al 15 de desembre.

L’exposició compta amb 15 obres de Jordi Alumà (Barcelona, 1924), pintor de reconegut prestigi a escala internacional i Creu de Sant Jordi. Alumà ha explicat que aquesta és la seva darrera obra, i que després d’exposar a Sant Cugat, farà una última exposició a Barcelona.

“El Lluís Ribas em va dir que Sant Cugat és una ciutat que estima molt l’art, que el viu. Li vaig agrair molt aquesta invitació”. L’exposició té pintures de diferents etapes, algunes recents i d’altres més antigues: “És una obra que me l’estimo, i de les últimes que faré”, va dir. Tota l’obra està pintada sobre paper japonès i amb la tècnica del pastell. Les pintures inclouen terrats de Barcelona, espais de París i figures humanes. // P. Fernández

Entitat

Arrenca, a la ciutat, la campanya “Un país normal” El dissabte 26 d’octubre, arrencava a tot Catalunya la campanya “Un país normal” impulsada per Òmnium Cultural.

‘El forat del peix’, 2002. Mixta sobre tela i ‘collage’ #CEDIDA

Sant Cugat va participar en aquest inici de campanya, protagonitzat per un enviament massiu realitzat de manera simultània a una seixantena de poblacions catalanes, amb un total de 1.000 voluntaris repartint 500.000 fulls. El voluntaris locals van repartir els 2.000 fulls volants de la campanya pel barri de Sant Francesc i pel centre del municipi. La iniciativa vol apuntalar l’exercici del dret

a decidir amb arguments diversos i en positiu, i serà l’activitat principal d’Òmnium Cultural per a aquest final d’any i el 2014. Els fulls volants de la campanya “Un país normal” difonen arguments diversos i en positiu, amb lemes inicials com: “és normal voler un país normal, és normal que un país decideixi la seva educació o bé és normal que la gent pugui dir el que pensa”. Així, volen combatre els arguments de la por i enfortir un debat democràtic i plural al voltant de la consulta sobre la independència de Catalunya. // C. Caballé

Llengua

La cultura popular, amb el #Correllengua2013

#amanda bernal

Les entitats de cultura popular es van bolcar, dissabte, 2 de novembre, en el Correllengua 2013, organitzada pel Casal Popular La Guitza.

Geganters, Bastoners, Castellers i Esbart van unir esforços per a la llengua catalana en una plaça de Barcelona plena. Mireia Ferrés, membre de La Guitza, va explicar que activitats com aquesta són necessàries per “defensar i donar relleu a la llengua i cultura catalana, i en un moment com aquest més que mai, ja que la llengua és el principal valor que tenim com a poble i com a nació”.

La segona edició del Correllengua va arribar ple d’activitats, entre les quals, una gimcana festiva per la llengua, distribuïda per a equips de joves i adults d’entre 4 i 7 persones, en la qual se n’han apuntat 10, el que significa unes 80 persones, i on els participants van demostrar les seves habilitats i coneixements, sempre entorn de la llengua i la cultura catalana.

Més tard es va fer el sopar popular, la glosa a càrrec de Cor de Carxofa, l’arribada de la flama, la lectura del manifest i l’entrega de premis de la gimcana. La música també va ser la protagonista amb Les Absentes i un punxa-discos local a partir de la una de la matinada. Segons l’organització en total hi va haver la participació d’unes 500 persones. // Àgata Guinó

Actualitat Cultura 33

Crítica de Múisca

Diari de Sant Cugat Divendres, 8 de novembre del 2013

Teatre

Una experiència sensible

‘Dona Sàpiens’ de Les Xandrines, al Teatreneu

Eduard Jener Crític eduardjener@telefonica.net

C

oncert presentat en el marc de la programació “En Família” que proposa el TA aquesta temporada i resposta considerable del públic on els nens eren una part important del públic present i que, cal deixar-ne testimoni, l’atenció va ser un aspecte positiu de l’experiència. Comença, però, el concert amb SaintSaëns i tres fragments de conegut Carnaval dels animals, una fantasia escrita com un joc on el compositor imitava altres músics i feia parodia d’ell mateix. “Fòssils” amb cites constants i divertides intervencions de clarinet i cordes, “El cigne”, un violoncel que canta lànguidament fins adormir-se, molt bona interpretació del solista i “Final”, una descripció sonora dels diferents animals amb ritme de ronda.

Després Pere i el llop amb la presència d’un narrador de luxe, Jordi Bosch, amatent a la descripció de tots els personatges i l’acció que venia acompanyada d’un audiovisual prou entenedor ple de color original de l’antiga concertino Anna Calvo i Xavier Alfaras que donaven suport a les paraules i a la música. La música de Prokofiev, que ja havia escrit anteriorment composicions dirigides als infants, és una partitura simfònica especialment preparada, de forma didàctica, per personalitzar els personatges amb determinats instruments o seccions però té una qualitat intrínseca que la fa poderosa en la descripció però no debilita la qualitat i profunditat d’exposició i so.

Pere, la corda amb un tema melòdic i rítmic de gran vivacitat. L’ocell, una flauta juganera. L’ànec, l’oboè ric. L’avi, un fagot pesat però sonor. El gat, clarinet refilant. El llop i les trompes que amenacen. Els timbals que anuncien als caçadors que arriben tard... Una gran obra, una sonoritat ajustada a cura de l’orquestra i la direcció de Josep Ferré i un públic feliç.// PERE I EL LLOP de Sergei Prokofiev. Orquestra Simfònica Sant Cugat. Director: Josep Ferré. Narrador: Jordi Bosch. Audiovisual: Anna Calvo i Xavier Alfaras. Música de Sergei Prokofiev i Camille Saint-Saëns. Lloc i dia: Teatre Auditori. 27 d’octubre.

Després de l’èxit de ‘Dona Sàpiens’ al Teatre del Casal de Mira-sol, i al Teatre Alexandra de Barcelona, la formació santcugatenca comença nova temporada al Teatreneu de Barcelona.

La primera representació ha estat

aquest dimecres, 6 de novembre, a les 21 hores. Les Xandrines repetiran actuació tots els dimecres del mes de novembre a la mateixa hora a la sala barcelonina. El preu de l’entrada és de 8 euros si es reserva anticipadament, i de 16 euros a taquilla. Sota la direcció de Jordi Purtí, les actrius encarnen multitud de personatges en diferents situacions de la vida quotidiana amb un humor que fa riure tothom. Petits i grans es veuen reflectits en els diferents esquetxos on Les Xandrines expliquen situacions viscudes per dones, però que van lligades a la societat actual, a la política i a l’actualitat. Les Xandrines està format per un grup de mares de l’escola Pi d’en Xandri de Sant Cugat que l’any 2005 van decidir pujar a l’escenari en un taller de teatre però que poc a poc han anat fent-se més grans. El 2009 sota la direcció de Dolors Vilarasau van estrenar Les Cunyades.// C. Caballé

Aportar valor a través de la innovació

Investigar, desenvolupar, fabricar i comercialitzar productes farmacèutics per a millorar la salut i la qualitat de vida de les persones La visió de futur, el caràcter innovador i la dedicació a la investigació han mantingut a Boehringer Ingelheim entre els líders mundials del sector farmacèutic i li han permès afrontar amb èxit els reptes que plantegen la investigació i desenvolupament per poder posar a disposició dels pacients medicaments innovadors i segurs.

La mentalitat emprenedora de tots i de cada un dels que formem part de Boehringer Ingelheim fa possible la realització del nostre objectiu: Aportar valor a través de la innovació. www.boehringer-ingelheim.es www.twitter.com/boehringer www.youtube.com/user/boehringeringelheim

L’Orquestra Simfònica Sant Cugat al Teatre-Auditori

abcd #Cedida

34 Publicitat

Diari de Sant Cugat Divendres, 8 de noviembre del 2013

Agenda del 8 al 16 de novembre

010

8 Divendres

Org: Abacus

12 Dimarts

21 h Teatre-Auditori Òpera. “La Flauta Màgica”, de Wolfgang Amadeus Mozart Preu: 50 €. Amb el Cor Amics de l’Òpera de Sabadell i Orquestra Simfònica del Vallès. Sobretitulada en català.

Director d’orquestra i del cor: Daniel Gil de Tejada. Director d’escena: Pau Monterde.

Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

De 12 a 17 h Casino la Floresta Activitat solidària. Dinar popular a benefici de l’ONG Forkids Organitza: Forkids

De 17.30 a 18.45 h Arxiu Nacional de Catalunya (Aula 1) Conferència. “La sarsuela com a tipologia operística” A càrrec d’Albert Ferrer, crític musical i historiador de l’art.

També dijous dia 14 Organitza: Aula d’Extensió Universitària per a la Gent Gran (AEU)

21.30 h El Siglo Mercantic Teatre. “Carvalho contra Vázquez Montalbán” Reserva d’entrades al 93 674 58 98 o a info@elsiglo.cat També dissabte 9 a les 21.30 h Org: Comissió del Memorial Manuel Vàzquez Montalbán 22 h Casal de Mira-sol Concert. El Petit de Cal Eril El grup presenta el nou treball “La figura del buit”.

Entrada amb reserva: 10 € i a taquilla: 12 €.

Reserva d’entrades a entradesxccp@santcugat.cat. Més informació a santcugat.cat/xccp Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

18 h Xalet Negre “Meitat tu, meitat jo” Amb Marduix Teatre. Amb poemes de Joana Raspall. Edat recomanada: a partir de 6 anys. Entrada amb reserva: 4 € i a taquilla: 6 €. Reserva d’entrades a entradesxccp@santcugat.cat. Més informació a santcugat.cat/xccp Organitza: Ajuntament de Sant Cugat 18 h Pl. Barcelona Vigílies de Diada Castellera Org.: Castellers de Sant Cugat 18 h Can Ninot Titelles. “La Ventafocs” Preu 7 €. A càrrec de la Cia Sherezade.

Més informació i reserves: info@canninot.cat i 626 59 89 21 També diumenge 10 a les 12 h Organitza: Can Ninot 21 h Teatre-Auditori Teatre-humor. “Santi Millán Live!”

Preu: 26 €. Amb la participació de Javier Sancho.

Organitza: Ajuntament de Sant Cugat 10 Diumenge

9 Dissabte D’11 a 13.30 h Església de Sant Medir Portes obertes a l’església de Sant Medir Organitza: Penya Regalèssia, APAC D’11 a 14 h Escola Joan Maragall 5è Mercat de segona mà Compravenda segona mà.

Organitza: AMPA Escola Joan Maragall 11.30 h Museu del Monestir Dibuixem els valors: passat, present i futur Coneixerem com vivien els monjos del monestir del segle XIII. A partir dels 6 anys. Places limitades. Informació i reserves al 93 589 63 66 o a educaciomuseu@santcugat.cat Organitza: Associació Imago, Ajuntament de Sant Cugat 12 h Abacus Storytime

De 9 a 14 h Parc de la Pollancreda 15è Cros Ciutat de Sant Cugat Organitza: Ajuntament de Sant Cugat D’11 a 13 h Capella de Sant Crist de Llaceres Portes obertes a la capella de Sant Crist de Llaceres Organitza: Penya Regalèssia, APAC 12 h Pl. D’Octavià Diada Castellera de la Colla Org.: Castellers de Sant Cugat 12 h Cinemes Sant Cugat Cinema en família. “L’origen dels guardians” Preu taquilles: 4,30 €; 4 € si es compra l’entrada per Internet a www.cinesa. es Direcció: Peter Ramsey. EUA, 2012.

+ activitats a: www.santcugat.cat. Si voleu sortir en aquesta agenda cal que adreceu la informació 15 dies abans a la Casa de Cultura, Jardins del Monestir, s/n.

Viu la cultura de prop XCCP: xarxa de centres culturals polivalents

Uaal·la!

Oci i cultura en família

Animació.

Org.: Ajuntament de Sant Cugat, Cinesa 12h Museu del Tapís ContemporaniCasa Aymat El tapís de la Casa Aymat i l’Escola Catalana del Tapís Visita guiada a la nova exposició. Preu: 2€. Informació i reserves a educaciomuseu@santcugat.cat/ Tel. 93 589 63 66 Organitza: Ajuntament de Sant Cugat 18.30 h Teatre La Unió Ball amb música en directe de So Màgic Preu parella, socis 10 €; parella general 15 €. Entrades individuals a meitat de preu.

Organitza: La Unió Santcugatenca 19 h Casal de Cultura Valldoreix Teatre. “Sis misteris” Adaptació de l’obra “Mistero buffo” de Dario Fo. Traducció de Guillem-Jordi Graells. A càrrec de la Cia. De Mel i Sucre. Entrades a 6 €; joves i gent gran, 4 €.

Organitza: Grup de Teatre Espiral 19 h Teatre-Auditori Dansa. “Coppélia” Ballet Nacional de Cuba Preu: 40 €. Direcció general: Alicia Alonso. Coreografia: Alicia Alonso.

Música: Léo Delibes. Llibret: Charles Nuitter i Arthur Saint-Léon sobre un conte d’E. T. A. Hoffmann.

A les 17 h Assaig obert Entrada gratuïta, cal recollir la invitació a partir d’una hora abans a les taquilles.

Organitza: Ajuntament de Sant Cugat 11 Dilluns 20 h Casa de Cultura Documental. “Por qué?! Una crisis endémica” Debat amb els realitzadors.

Organitza: Fundació Sant Cugat

13 Dimecres 18 h Biblioteca de Mira-sol Marta Pessarrodona L’hora del conte. “Animalets” De 0 a 3 anys. A càrrec d’Ós Mandrós.

Organitza: Ajuntament de Sant Cugat 18 h Xalet Negre Conferència. “Una ideologia oblidada: el carlisme” A càrrec de Manel López. Entrada gratuïta. Reserva d’entrades a entradesxccp@santcugat.cat. Més informació a santcugat.cat/xccp. Una proposta de l’Associació Cultural Sant Cugat.

Organitza: Ajuntament de Sant Cugat 19 h Arxiu Nacional de Catalunya Conferència. “Història de l’Escola a Catalunya” A càrrec de Tessa Calders, professora de la Universitat de Barcelona (UB) Org: Amics Unesco Valldoreix - Sant Cugat 20 h Casa de Cultura Presentació del llibre. “I si parlem amb el veí del segon? La independència explicada als indecisos” Amb la presència dels seus autors David Vila i Ros (text) i Toni Il·lustració (il·lustracions) Org: SC x I Assemblea Nacional Catalana Col·labora: Òmnium Cultural Sant Cugat 20 h Casa de Cultura El documental del mes.

“Approved for Adoption” Entrada gratuïta. Reserva d’entrades a entradesxccp@santcugat.cat. Més informació a santcugat.cat/xccp Una iniciativa de Paral·lel 40. Direcció: Jung & Laurent Boileau (França, Bèlgica, 2012).

Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

Tel. 93 589 13 82 i fax 93 674 66 55. A/e agenda@santcugat.cat. La responsabilitat dels actes i de la informació publicada en aquesta agenda recau en les entitats organitzadores.

Publicitat 35

Diari de Sant Cugat Divendres, 8 de noviembre del 2013

20 h Teatre-Auditori No canto en mi mateix D’Àlvar Roda. Aquest espectacle vol donar a conèixer poemes i cançons interpretats d’una manera honesta, sense pretensions però amb el necessari rigor que requereix la posada en escena.

Direcció: Txell Roda. Intèrprets: Àlvar Roda, veu. Isabel Mirallas, piano.

Ballarina: Gara Roda. Poetes: Oliver (Pere Quart), Brossa, Vinyoli, Farreter, Papasseit, Sagarra, Garcés.

20 h Casal Mira-sol Reunió del grup de Tertúlia literària de Mira-sol Org.: Grup de Tertúlia literària de Mirasol 14 Dijous 17 h Cinemes Sant Cugat Cinema d’autor. “Stuck in Love” (“Un invierno en la playa”)

Sessions: 17, 19.30 i 22 h. Preu a taquilles 4,30€ i per Internet 4€ a www. cinesa.es Versió original i subtitulada. Direcció: Josh Boone. EUA, 2013. Idioma: anglès.

Org.: Ajuntament de Sant Cugat, Cinesa 19 h Museu del Monestir Conferència. “Monjos ideals i monjos reals al Decameró i al Monestir de Sant Cugat” A càrrec de Domènec Miquel (Grup d’Estudils Locals).

Organitza: Ajuntament de Sant Cugat 20.30 h Hotel Sant Cugat Concert. Wom Trio Concert en directe al Vermell Restaurant. Jazz, soul, bossa nova Organitza: Hotel Sant Cugat 15 Divendres 21 h Vestíbul Teatre-Auditori Concert. Alba Carmona Entrada lliure. Aforament limitat.

Organitza: Ajuntament de Sant Cugat 21.30 h Casal de Joves TorreBlanca Concert + Jam session. BBface & Knurf

Entrada gratuïta. Aforament limitat.

Frank Montasell (veu i guitarra) i Lucas Peire (teclat). Reserva d’entrades a entradesxccp@santcugat.cat, més informació: casaldejovestorreblanca.cat Organitza: Ajuntament de Sant Cugat 21.30 h La Unió Teatre. “D’ara a demà” de Manuel de Pedrolo Dirigida per Teresa Canas Org: In.Fusió Teatre Col·labora: Ajuntament de Sant Cugat 16 Dissabte De 10 a 12 h Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels Masterclass de percussió col·lectiva Preu socis (La Batuescola): 10 €, no socis 20 €. Amb Martí Hosta. Taller dedicat a percussionistes aficionats i/o professionals que toquin en bandes de percussió.

Places limitades. Més informació a performat@labatuescola.cat, Organitza: La Batuescola De 10 a 12 h Pavelló de Valldoreix Jornada multiesportiva bàsquet Org: Ajuntament de Sant Cugat 12 h Biblioteca Central Gabriel Ferrater

L’hora del conte. “Històries principesques” A càrrec de Sandra Rossi.

Organitza: Ajuntament de Sant Cugat 18 h Aula Magna de l’Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels Concert. Duo Satz Entrada: 10 €, anticipada 8€ (tel. 93 589 73 09). Òscar Alabau, violoncel; Ricard Rovirosa, piano.

Org.: Joventuts Musicals de Sant Cugat Patrocina: Ajuntament de Sant Cugat Col·labora: Pleniluni Musical

+ activitats a: www.santcugat.org.

Si voleu sortir en aquesta agenda cal que adreceu la informació 15 dies abans a l'Oficina de Turisme Pl. Octavià, s/n Torre de l'Homenatge.

Tel. 93 675 99 52 i fax 93 675 99 53.

A/e agenda@santcugat.org. La responsabilitat dels actes i de la informació publicada en aquesta agenda recau en les entitats organitzadores.

36 Esports Atletisme

Diari de Sant Cugat Divendres, 8 de novembre del 2013

Competició Nou rècord d’atletes inscrits

El 15è Cros de Sant Cugat, amb més de 4.600 inscrits Iniciatives L’organització aposta per moltes i diverses novetats Escenari Un any més, se celebrarà diumenge, al parc de la Pollancreda, de 9 a 14 hores Homenatge Els dos atletes que més hi han participat, reconeguts

M

oltes i diverses són les novetats que, enguany, presenta el 15è Cros Ciutat de Sant Cugat, que se celebra aquest diumenge, 10 de novembre, al parc de la Pollancreda, amb un total de 4.669 inscrits.

S’incorporen novetats en l’aspecte organitzatiu amb l’objectiu de continuar millorant la qualitat de la prova, una de les més participatives de la comarca (l’any passat van participar-hi 3.695 corredors). En aquest sentit, s’ha redissenyat el circuit del cros –que passarà de 2 circuits a tenir-ne 5– per tal de facilitar la cursa als participants i evitar possibles confusions.

Així, s’evitarà haver de fer circuits diferents i en algunes categories es reduirà el número de voltes.

Es desdobla la categoria aleví També es desdoblarà la cursa d’alevins a causa del progressiu augment de la participació en aquesta categoria. Per aquest motiu es dividirà tant la cursa masculina com la femenina en dues curses més: alevins de primer any (nascuts el 2003) i alevins de segon any (nascuts el 2002).

Un any més, la resta de categories que estableix el cros són les següents: popular, juvenil, cadet, infantil, aleví, benjamí, prebenjamí i special cros.

Aparcament de bicicletes També s’habilitarà un aparcament vigilat per a bicicletes al carrer de Puig i Cadafalch per tal que els participants puguin desplaçar-se fins al cros d’una manera més sostenible.

Reconeixements Finalment, entre les novetats, cal destacar que l’organització farà un reconeixement en l’acte de lliurament de premis a les dues persones que més vegades han participat en les 15 edici-

en context El cros dóna suport a Càritas Sant Cugat Solidaritat L’organització, l’Ajuntament, a través de l’Oficina Municipal d’Esport per a Tothom (OMET), ha organitzat una campanya solidària de recollida d’aliments a favor de Càritas Sant Cugat. D’aquesta manera, els corredors que hi participin podran portar aliments (preferiblement de primera necessitat: llet, oli, llaunes de peix en conserva...) a un estand que s’habilitarà, expressament, el dia de la cursa. A més, també s’ofereix la

possibilitat de fer una donació econòmica voluntària, destinada íntegrament a Càritas Sant Cugat, a l’estand de recollida d’aliments el mateix dia de la cursa.

Recaptació Segons l’organització, ja s’han recollit 633 euros, gràcies a l’aportació voluntària de molts santcugatencs que, a l’hora de formalitzar les inscripcions al cros, han fet un donatiu. També s’han recollit aliments.

ons del cros, amb un total d’onze vegades. Són Paola Perarnau Costa i Marc Herrero Faura. L’organització també reconeixerà la secció d’atletisme del Club Muntanyenc Sant Cugat per la seva fidel col·laboració amb el cros.

Accions que es repeteixen D’altra banda, es mantindran les novetats que es van introduir l’any passat: la prova special cros (que començarà a les 10.10 hores en un circuit de 470 metres, per a persones amb discapacitat intel·lectual), i el concurs fotogràfic digital sobre aquesta competició.

Els primers classificats de les categories benjamí, aleví, infantil, cadet

Diari de Sant Cugat Divendres, 8 de novembre del 2013

Actualitat Esports 37 Instal·lacions L’Ajuntament encara no ho ha resolt

i juvenil (masculí i femení) es classificaran per córrer la Final Nacional de Cros dels Jocs Esportius Escolars de Catalunya, que encara no té data ni seu.

Tornen els robatoris al Pavelló 3 i a la J. Tubau

Capio HGC, amb el cros

El cros, sinònim d’èxit En l’edició del 2012 hi van córrer 3.695 joves escolars de totes les edats. #AMANDA BERNAL

El cros compta, per cinquè any consecutiu, amb el patrocini de Capio Hospital General de Catalunya, que fa una aportació econòmica i col·labora en els obsequis als participants (aquest any és una bossa). Segons l’Ajuntament, el pressupost del cros és d’uns 14.000 euros. El Junior FC i la Mútua de Granollers també són patrocinadors.

Talls de trànsit, afectats Segons ha informat l’Ajuntament de Sant Cugat, diumenge, entre les 8 i les 14.30 hores, hi haurà diferents talls de trànsit. Els trams afectats són l’avinguda de les Corts Catalanes, entre el carrer de Pau Casals i camí de Can Calders; al carrer de Puig i Cadafalch, entre el carrer de Domènech i Montaner i l’avinguda de les Corts Catalanes i, finalment, el carrer de Frederic Mompou, entre el carrer de Pau Casals i el carrer de Puig i Cadafalch.

Entre les entitats col·laboradores del 15è Cros Ciutat de Sant Cugat cal destacar el Consell Esportiu del Vallès Occidental Terrassa, la Diputació de Barcelona, la Secció d’Atletisme del Club Muntanyenc Sant Cugat i els mitjans de comunicació locals TOT Sant Cugat i Diari de Sant Cugat.

La classificació oficial, al Diari Un any més, la classificació oficial del 15è Cros Ciutat de Sant Cugat es publicarà al Diari de Sant Cugat en la seva edició del divendres 15 de novembre. // Àlex López Puig redaccio@diaridesantcugat.cat @alexlopezpuig

Els vestuaris del Pavelló 3, una de les instal·lacions afectades #ARTUR RIBERA Jordi Palau, president del FS Sant Cugat, ha assegurat que “és una problemàtica que ens preocupa molt, sobretot per la sensació d’inseguretat que es genera, als jugadors i a les famílies”.

L’Ajuntament de Sant Cugat continua sense resoldre els diferents robatoris a les zones esportives municipals Rambla del Celler i Jaume Tubau. L’últim es va produir el dissabte 26 d’octubre, al Pavelló 3 de la ZEM Rambla del Celler, durant el partit entre els equips cadet A del Futbol Sala Sant Cugat i el CE Salesians Bosco Rocafort. Jordi Palau, president del Futbol Sala Sant Cugat, ha demanat a l’Ajuntament que prengui mesures “efectives” i que ho faci amb urgència. En declaracions al

Diari de Sant Cugat, Palau ha assegurat que “és una problemàtica que ens preocupa molt, sobretot per la sensació d’inseguretat que es genera, als jugadors i a les famílies. Cal garantir la pràctica esportiva d’una manera segura”.

La ZEM Jaume Tubau també ha patit diferents robatoris en els últims anys. Fa un parell de setmanes, el dimarts 15 i el dijous 17 d’octubre, uns adolescents van robar diners, mòbils i vambes al passadís dels vestidors d’aquesta instal· lació esportiva municipal. Al segon dia, els lladres van ser enxampats per gent vinculada al Sant Cugat Esport Futbol Club i els Mossos els van prendre les dades. Àlex López Puig

38 Esports Actualitat

FA 20 ANYS 19/11/1993

Diari de Sant Cugat Divendres, 8 de novembre del 2013

Futbol Sant Cugat Esport FC

Una presentació solidària i espectacular

El camp públic de Can Sant Joan està en la recta final

El camp de golf de Can Sant Joan entra en la seva recta final, la construcció dels 9 primers forats estan a punt de cloure un cop sigui plantada la gespa.

On actualment hi ha el camp de golf, abans hi havia un abocador. #arxiu

El cinema de casa teva La presentació del Sant Cugat Esport FC va tornar a ser un èxit #david molina

Paco Atienza, escollit com a Personatge SantCu 2013 en l’acte solidari de presentació del club Séptimo

16.15 - 18.15 - 20.15 - 22.15 h

Thor

3d: 16.00 - 22.30 h 2d: 18.15 h

Somos los miller 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.45 h

Òpera aida Dia 14: 19.30 h

Un any més, el Sant Cugat Esport FC ha apostat per fer una presentació espectacular, on la llum, la música i, per descomptat, els jugadors van ser els grans protagonistes. En l’acte també va tenir un protagonisme especial l’acció solidària que el club ha realitzat aquest estiu a l’Índia.

Centenars de pares i familiars van omplir les graderies de la ZEM Jaume Tubau.

Els 33 equips de l’entitat són els següents: en categoria masculina hi ha un sènior, dos juvenils, tres cadets, quatre infantils, sis alevins, sis benjamins, quatre prebenjamins i un patufet. En la femenina, dos sèniors, un cadet-juvenil, un aleví-infantil i un prebenjamí-benjamí. També cal destacar el SantCu-ASDI, un equip format per persones de l’Associació Pro Disminuïts Físics i Psíquics (ASDI) de Sant

Cugat. El Sant Cugat té 70 tècnics, 9 en tasques de coordinació.

Atienza, personatge SantCu Paco Atienza, persona vinculada al Sant Cugat Esport FC des de fa molts anys, va ser escollit per una comissió del club com a Personatge SantCu 2013. Atienza va reconèixer estar “molt sorprès pel premi” i va dir que per a ell “és un orgull formar part d’aquest club”.

“Vocació social i solidària” L’acte va estar presidit per Gerard Figueras, director del Consell Català de l’Esport de la Generalitat de Catalunya; Mercè Conesa, alcaldessa de Sant Cugat; Josep Maldonado, fundador i president de l’ONG Esport Solidari Internacional; Lancy Dodem, representant de la Fundación Vicente Ferrer, i Llorenç Santasusagna, president del Sant Cugat Esport FC. Llorenç Santasusagna va assenyalar que el “Sant Cugat Esport FC és una entitat singular, especialment per la seva vocació social i solidària” i que “aquest any hem volgut anar una mica més lluny”. // Pere Fernández

Esports 39

Diari de Sant Cugat Divendres, 8 de novembre del 2013

Pàgina del Club Esportiu Valldoreix

La secció de pàdel segueix creixent disputant actualment nombroses competicions d’alt nivell i entre els seus objectius esportius de l’any hi ha la participació en diversos tornejos del Pàdel World Tour en què s’inscriuen els millors jugadors del món.

José Luis combinarà la seva pròpia preparació per a aquests tornejos amb les tasques docents que durà a terme al club amb els millors jugadors masculins i femenins de competició juvenil i absoluta. Més, a partir l’1 de gener defensarà al primer equip del club en les competicions en què participi.

El Club Esportiu Valldoreix aprofita al màxim les seves 11 pistes de pàdel L’escola de menors va creixent any rere any . Actualment més de 40 nens i nenes entrenen regularment els dies laborables a la tarda i els dissabtes al matí en grups d’iniciació, perfeccionament i competició. L’objectiu d’aquesta escola és ensenyar als alumnes la tàctica i la tècnica d’aquest esport d’una manera fàcil i divertida. També es pretén que els nens amb inquietuds per competir puguin participar en competicions adients a la seva edat i nivell. Periòdicament també s’organitzen per a ells enfrontaments amb altres clubs així com tornejos interns (pares i fills, Torneig de Nadal, 6 hores de pàdel, etc.)

Aposta per l’alta competició El nivell dels millors jugadors absoluts i juvenils del club ha millorat molt en els últims anys . Els resultats en competicions per equips (abso-

El Club Esportiu Valldoreix ha fitxat José Luis Lara #CEDIDA luts i veterans) i en competicions individuals així ho demostren . I tant el club com BTT han apostat per fer un nou pas endavant . S’han contractat els serveis de José Luis Lara , jugador i tècnic de pàdel de primer

nivell, amb l’objectiu clar d’aconseguir un salt de qualitat dels jugadors i jugadores juvenils i absoluts que competeixen pel club .

José Luis, situat actualment en el 2n lloc de la classificació nacional, està

Tornejos al club Seguint la política d’organitzar tornejos de qualitat a les instal·lacions del club, la secció de pàdel programa anualment diferents competicions entre les que destaquen un Gran Slam del Circuit de la Federació Catalana, un torneig del Circuit Padelcat que s’ha celebrat la darrera setmana amb 230 parelles, un torneig Pàdel i Cultura juvenil i el torneig solidari “Força Miquel” que en la seva última edició va reunir més de 200 parelles.

A més d’aquestes competicions se celebren regularment competicions socials de totes les categories. //

Espai cedit ASS. RADIO

Has trobat feina a través del TOT? Explica'ns-ho!

C/ Villà, 68 Casa Aymat ext. 2800 08173 Sant Cugat (Barcelona) Tel.: 93 553 11 90 gerencia@santcugatempresarial.com

VERSIÓ ORIGINAL I SUBTITULADA

Els dijous A les 17, 19.30 i 22 h CINEMES SANT CUGAT

14 de novembre

bustia@totsantcugat.cat

Stuck in Love (Un invierno en la playa) Josh Boone EUA, 2013 (96’) Idioma: anglès

40 Esports Actualitat Entrevista Hristo Stòitxkov, exjugador del FC Barcelona

Diari de Sant Cugat Divendres, 8 de novembre del 2013

Organitza Cugat.cat

Els 17ns Premis Esport en Marxa ja tenen guanyadors

Salabert, president de la Coordinadora d’Entitats Esportives de Sant Cugat (hi participa en substitució de l’expresidenta Lourdes Llorente); Xavier Requeno, gerent de l’Oficina Municipal d’Esport per a Tothom (OMET); Albert Mendoza, cap de Relacions Institucionals del Centre d’Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat, i Àlex López, subdirector i cap d’Esports del Diari de Sant Cugat. // Redacció

Petanca El búlgar va presidir la presentació dels equips de la PB Sant Cugat #D. MOLINA

“S’està treballant molt bé, amb humilitat i seriositat” Ha presidit (el 25 d’octubre) la presentació oficial dels equips de la Penya Blaugrana Sant Cugat-Escola de Futbol Hristo Stòitxkov per a aquesta temporada 2013-2014.

L’escola és un èxit...

Vostè dirà... Més de 400 joves futbolistes vestint la mateixa samarreta. Estic molt content i satisfet. És una gran satisfacció personal!

Estic emocionat.

Quin balanç en fa d’aquests nou anys de la seva escola de futbol a Sant Cugat?

Fenomenal! Estem treballant molt bé, amb humilitat. Els pares no han deixat mai de confiar en el nostre projecte esportiu i educatiu i per a mi això és molt important.

Què diferencia aquesta escola de futbol de les altres que hi ha a Cata-

lunya?

No m’agrada fer comparacions.

No en parlo mai, d’això. Jo em preocupo perquè les coses es facin bé i em consta que és així. S’està treballant molt bé, amb humilitat i seriositat. Sempre dic el mateix: cal treballar dia a dia, mes a mes, any a any. I segueixo pensant que un dia algun jugador d’alguna de les meves escoles de futbol de Catalunya guanyarà una Bota d’Or o una Pilota d’Or. Quin és el futur de la PB Sant CugatEF Hristo Stòitxkov?

Amb molt de futur per endavant.

A més, comptem amb el suport de l’Ajuntament de Sant Cugat, i això és un plus.

Quins consells donaria a un jugador de la seva escola?

Que treballi amb humilitat, i que lluiti.

Què fa ara Hristo Stòitxkov?

Vaig està entrenant a Bulgària i ara he vingut ha passar uns dies de vacances a Barcelona i a veure partits del FC Barcelona. // Àlex López Puig

El jurat dels premis #CUGAT.CAT El jurat es va reunir el dilluns 4 de novembre i va decidir els nou guardonats entre una vuitantena de propostes, les quals es donaran a conèixer el divendres 29 de novembre, al CAR. Els Premis Esport en Marxa, que enguany se celebra la seva 17a edició, ja tenen guanyadors. El dilluns 4 de novembre el jurat d’aquests premis va decidir quins seran els nou guardonats, que es donaran a conèixer en la Nit de l’Esport de Sant Cugat.

Aquest acte, organitzat pel grup multimèdia municipal Cugat.cat, tindrà lloc el divendres 29 de novembre, a les 19.30 hores, al Centre d’Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat.

El jurat ha hagut de triar entre una vuitantena de candidats per a nou distincions, que són: millor esportista de l’any, millor equip sènior, millor equip júnior, millor entrenador/a, millor direcció esportiva, millor promoció de la base, millor projecció social, millor projecció exterior i premi a tota una trajectòria.

El jurat dels Premis Esport en Marxa està format per Carme Reverte, cap d’Esports de Cugat.cat; Joan Garcia, redactor i editor d’Esports de Cugat. cat; Xavier Tizón, regidor d’Esports de l’Ajuntament de Sant Cugat; Joan

El CP Sant Cugat i l’Atlètic es fusionaran Ho faran entre finals de gener i principis de febrer, un cop acabi la lliga regular. El CP Sant Cugat Atlètic desapareixerà i els seus socis passaran a ser-ho del CP Sant Cugat.

El Club Petanca Sant Cugat, fundat l’any 1975, i el Club Petanca Sant Cugat Atlètic, fundat l’any 1984, es fusionaran entre finals de gener i principis de febrer, un cop acabi la lliga regular de petanca que organitza la federació catalana. Així ho han acordat, recentment, les juntes directives d’ambdues entitats, amb el vistiplau de la Regidoria d’Esports de l’Ajuntament de la ciutat.

El CP Sant Cugat Atlètic desapareixerà i els seus socis passaran a serho del CP Sant Cugat. Es calcula que, amb aquesta absorció, el CP Sant Cugat tindrà una massa social d’uns 250 jugadors i jugadores. La junta del CP Sant Cugat serà exactament la mateixa que fins ara i els directius del CP Sant Cugat Atlètic passaran a ser socis del CP Sant Cugat. El cos directiu del CP Sant Cugat, que presideix Javier Pardillo, dirigirà l’entitat els pròxims quatre anys. // À. L. P.

Actualitat Esports 41

Diari de Sant Cugat Divendres, 8 de novembre del 2013

Pàgina del Junior FC-1917 Sport & Spa

Coneixes els beneficis de la natació?

Nadons, nens i adults… Salut per a tothom!

Sabies que la natació és l’esport més complet? Tal com indiquen els especialistes, la pràctica de la natació és molt beneficiosa, ja que té nombrosos efectes positius sobre el nostre organisme. És un esport que proporciona des de la prevenció i millora de la salut física a un increment del benestar, afavorint els aspectes psicològics de la persona que ho practica. Cal afegir també, que l’aigua és el mitjà ideal per realitzar múltiples activitats de recuperació osteo i artromuscular.

No existeix una edat determinada per començar a practicar la natació.

El seu aprenentatge es pot iniciar des dels primers mesos fins als més grans. És per això que els cursos de natació estan dissenyats per tot tipus d’edats i en cada edat té els seus efectes positius característics, a banda dels genèrics.

Els cursos de natació per a nadons d’entre 4 i 24 mesos estan dirigits per a pares i fills i l’objectiu principal és familiaritzar el nadó amb el medi aquàtic. Mitjançant el primer contacte amb l’aigua, els nadons potencien el seu desenvolupament psicomotor, aprenen a relaxar-se, adquireixen

seguretat i enforteixen el seu sistema cardiorespiratori.

Els cursos per a nens d’entre 2 i 12 anys, se centren més concretament en la tècnica de la natació. És el moment de començar a nedar! La pràctica d’aquest esport en aquesta edat els proporciona confiança, els permet guanyar seguretat en ells mateixos, perdre la por, desenvolupar-se en

nous espais d’aprenentatge…

Els cursos de natació per a joves i adults estan dissenyats per a tot tipus d’objectius. Des de la iniciació al perfeccionament i manteniment de la tècnica. Això sí, amb la natació, sigui quina sigui la teva edat, sentiràs una gran quantitat de beneficis. Des de la circulació sanguínia, correcció de postura, increment de velocitat i agilitat i

un etcètera inacabable.

Pots gaudir dels cursets al Junior totes les tardes de dilluns a divendres, i també oferim nous cursets els dissabtes al matí! De l’11 al 16 realitzem jornada de portes obertes. Vine a provar-ho tant si ets soci com si no! Sentiràs els beneficis de la natació. Consulta els nostres horaris a 936741359 o a www.junior.cat.

El divendres, 15 de novembre, no et perdis l’Especial Motor del Diari de Sant Cugat

42 Viure a Sant Cugat Entrevista

Diari de Sant Cugat Divendres, 8 de novembre del 2013

Entrevista

Jordi Claret

EN CLAU PERSONAL

Violoncel·lista

“Sentir-te viu és molt important, si no, la música és una feina més”

Com definiria la música?

Una emoció... o un munt d’emocions.

La peça que més l’ha marcat en música clàssica?

Una peça que li tinc molta estima, i pot semblar una mica redundant, és El cant dels ocells...

I un compositor?

Bach, perquè transmet una cosa molt humana que no transmeten altres compositors.

I de la música que versiona, amb quina peça es queda?

Bohemian Rhapsody, de Freddy Mercury. El començament és fantàstic; impressionant. És just en aquell moment en què la gent plora.

El violoncel que toca...

El vaig comprar al meu tiet el 2003. Li va fer un lutier de Bèlgica.

Transmetre Amb la música pots contagiar passió, tristesa, emoció, “bon rotllo”... Tot és possible amb la música si la interpretes sentint-la On comença la seva història amb la música?

Va ser com una sorpresa, tot i tenir una família que gairebé tots són músics reconeguts. Un dia, el meu pare em va trucar per dir-me que tenien una sorpresa per a mi.

I quan em vaig acostar a casa, hi havia la porta una mica oberta i a dins algú estava tocant un violoncel. Era el meu pare i, és clar, vaig pensar: “Això deu ser la sorpresa”.

I des de llavors, que jo tenia 6 anys, va ser qüestió d’anar fent.

Com va encarrilar la seva formació des d’aquell moment?

Jo només tocava el violoncel. I això li he d’agrair al meu pare, o no, perquè de vegades me’n penedeixo de no haver cursat uns estudis com la gran majoria de nanos.

Vaig aprendre seguint el Mètode Suzuki, segons el qual els nens parteixen sobretot de sons i posicions, més que de notes. Això té una part bona: jugues molt amb la intuïció.

Per altra banda, m’hagués agradat cursar els estudis de solfeig, per exemple, perquè tot el que sigui aprendre és bo. Tot i així, no ha

estat essencial ja que estic fent una carrera i n’estic prou content, tot i que sé que encara em queda molt.

Crec que si hagués fet solfeig, tal com avui en dia s’està impartint, no hagués funcionat.

Està en contra de la manera d’ensenyar música?

No m’agrada parlar d’estar en contra perquè també és respectable.

Han sortit molts grans músics de l’antiga escola, però crec que s’hauria de canviar una mica. No ha de ser un ensenyament massa estricte. Tots som diferents i s’ha de potenciar el que cadascú té.

Ha influït el fet de formar part d’una família de músics?

Crec que ha afavorit per tal com sóc jo, o per com vaig ser d’adolescent. No sóc una persona a qui li agradi que el pressionin. Al meu pare i la meva mare, en això, els estaré agraïts tota la vida, perquè m’han donat un marge per fer i desfer el que jo volia. Cadascú té la seva velocitat i accelera quan creu que ha de pressionar. També cal dir que per a mi tocar el vio-

loncel és la meva passió; però també és la meva passió sortir amb els amics, fer esport... moltes altres coses. Em compensa que tot tingui el seu espai.

Està tenint una trajectòria brillant.

Quins moments en guarda?

La primera vegada que vaig tocar amb la Jove Orquestra de Catalunya la famosa Simfonia número 40 de Mozart. Va ser, realment, la primera sensació d’emoció forta. I cursant els estudis a l’ESMUC, perquè en conservo bons amics, als quals dec molta comprensió, perquè crec que és molt difícil entendre un músic si no has trepitjat mai un escenari i si no saps la dificultat i els mals de cap d’estar estudiant una peça. També recordo especialment el dia que vaig tocar el famós El cant dels ocells al Palau de la Música en la cerimònia de Cambres de Comerç. Tocar sol a l’escenari central del Palau va ser...

També es viuen moments molt durs a sobre l’escenari...

Hi ha molts nervis acumulats. Has de saber dosificar-los i controlar

Sempre endavant Als seus 30 anys, Jordi Claret és un violoncel·lista reconegut.

Amb 16 anys entrava a la Jove Orquestra de Catalunya, mentre formava part de la Jove Orquestra Nacional d’Andorra.

Després va entrar a l’Escola Superior de Música de Catalunya i, un cop allà, va entrar, amb 18 anys, a la Jove Orquestra Nacional d’Espanya. Ha fet gira amb Chicuelo pel Japó, una experiència que recorda com a fantàstica perquè “vaig créixer molt com a músic”, com també recorda el concert al costat del seu pare a Itàlia. Actualment, també forma part d’un grup, Sound Boulevard, amb el qual versionen els grans èxits del pop-rock. El seu futur el veu, sense deixar la música clàssica, passant per experimentar amb el propi instrument i creant.

Diari de Sant Cugat Divendres, 8 de novembre del 2013

Viure a Sant Cugat 43

Jordi Claret L’apassiona la música, però en la vida, tot ha de tenir cabuda # artur ribera

“Estaré agraït tota la vida als meus pares per haver-me donat marge per fer i desfer, sense pressionar-me” “Amb la música, un mateix s’ha d’enfortir; has de tenir sang freda i creure en tu” “Potser ha fet falta passar-ho malament per ara poder-ho passar bé”

les emocions. És una mica estrany perquè has de treure les emocions però també has d’anar jugant perquè no et sobrepassin, perquè quan et sobrepassen, arriben els nervis i se’t pot descarrilar fàcilment la situació.

Ha passat mai? Últimament he viscut un moment molt complicat: just abans d’entrar a un concert pensava que una amiga se’m moria als braços. Va ser molt dur. Em vaig canviar, vaig anar a l’escenari i, en el moment de més estrès perquè tenia un solo, les emocions em van sobrepassar i a partir de llavors vaig passar un any i mig dur... Fins que em vaig trencar el canell: les coses passen per alguna cosa.

Molta pressió, però també una gran recompensa...

La pressió, al cap i a la fi, se la posa un mateix. Amb la música, un mateix s’ha d’enfortir: ha de tenir una mica de sang freda i dir “aquí estic jo i vaig a fer-ho tan bé com pugui, però, si m’equivoco, no passa res”. I, per una banda, és bo que

un es posi un nivell d’autoexigència molt alt. Però, per altra banda, després d’haver patit tant temps en un escenari per si ho feia el més bé possible, me n’he adonat que la gent es queda amb el moment. Jo prefereixo que es quedin amb una cosa més emocional que una altra cosa més virtuosa. Les emocions per a mi són una cosa bàsica en la vida.

La música és emoció?

Les emocions són innates en un mateix. Des que va morir la meva mare, les emocions han estat a flor de pell. Les he prioritzat perquè m’han ensenyat moltes coses a la vida, i em fan sentir especial, em fan sentir viu. Tot i que encara ho arrossego, perquè una mare és una mare, en la música, sentir que estàs viu també és molt important, perquè, si no, seria una feina més.

Potser ha fet falta passar-ho malament per passar-ho bé ara.

En l’àmbit professional, això marca un abans i un després...

Oi, i tant! Perquè saps que les emocions et toquen, i tu també vols

tocar la gent. No per sorprendre’ls, sinó perquè creus que aquell és un moment teu que comparteixes amb els altres. Sempre que pujo a un escenari, el que intento, allà on vagi, és contagiar bona energia amb un esperit constructiu.

Què recomanaria als que comencen ara amb la música?

Primer, que no es prenguin la música com una obligació, que s’ho intentin passar tan bé com puguin i, si no els agrada, que intentin esforçar-se una mica per provar d’enganxar-se a la música. I, en part, la responsabilitat la tenen els pares i els professors. Poden induir, però no obligar. La música és una cosa que ens ha d’ensenyar i ens ha de fer créixer com a persones. És una cosa que l’has de sentir. I si no els agrada la música, que no segueixin, i ja en vindran d’altres a qui els agradi. Tots som diferents i tots hem de trobar el nostre espai. // Cinta Caballé redaccio@diaridesantcugat.cat @CintaCC

44 Viure a Sant Cugat Història

Diari de Sant Cugat Divendres, 8 de novembre del 2013

Món rural Associacionisme agrari contemporani (VII)

“Per constituir de nou el celler, va ser necessària la persistència i l’habilitat dels antics dirigents”

L’associacionisme agrari del primer franquisme (1939-1945)

D

esprés de l’entrada de les tropes franquistes a Sant Cugat el 26 de gener del 1939, les noves autoritats suspengueren les activitats de l’antic Sindicat Agrícola (en què hi havia enquadrat el Celler) i, el 16 de febrer, van anomenar una junta de transició per preparar el terreny a la futura Junta Sindical Agrària, responsable del nomenament de les juntes dels nous sindicats agrícoles i controladora del seu funcionament. Els nous sindicats havien d’estar integrats dins la Central Nacional Sindicalista (CNS), el sindicat únic creat pel nou règim.

Per desvincular el nou Sindicat Agrícola del seu passat republicà, es dissolgué la subsecció de consum lligada anteriorment al Sindicat AgrícoLa Unió i es convidà a formar part de la junta directiva a membres de l’antic Sindicato Agrícola y Caja Rural, que havia agrupat els elements més dretans abans de la guerra.

El nou sindicat començà la seva singladura el 5 d’agost del 1939 i s’anomenà Sindicato Agropecuario y Caja Rural de San Pedro, en homenatge a l’antic Sindicat Mutual, que celebrava la seva festa anual per Sant Pere. L’edifici i la maquinària de l’antic celler passaren a formar part del nou sindicat.

‘Hermandad de Labradores’ La legislació agrària a partir del 1941 reflectia la necessitat de controlar el camp i donar sortida a la creixent demanda d’autonomia dels pagesos. Per fer front a aquesta dualitat, d’una banda, es crearen unes entitats de règim públic, les Hermandades Locales de Labradores y Ganaderos i, de l’altra, s’aprovà a principis del 1942 la Ley de Cooperación, que tot i les seves restriccions i controls per part de la CNS (sindicat únic), significava una oportunitat perquè el cooperativisme pogu-

El 22 d’abril del 1945 es va demanar la inscripció de la secció Vitivinícola com a cooperativa d’acord amb la Ley de Cooperación Cap a la cooperativa

El Sindicato Agropecuario y Caja Rural de San Pedro El nou sindicat creat després de la Guerra Civil. Principis dels anys quaranta. #J. Cabanas

és anar creixent. A Sant Cugat, la conversió del sindicat en hermandad va tenir lloc l’octubre del 1941 i es va constituir en tres seccions, l’Agrícola i de Transformación, la Vitivinícola i la de Mutualidades.

La Vitivinícola era la que presentava més dinamisme i des del primer moment començà a dedicar els seus esforços a recuperar el funcionament cooperatiu.

El funcionament de la hermandad fou en els primers moments poc eficient, tant des del punt de vista econòmic com administratiu. Aquest fet va comportar que, des d’instàncies superiors es forcés el juny del 1942 un canvi de junta i és donés pas a elements que s’havien destacat en l’administració del celler abans de la Guerra Civil, alguns d’ells lligats a partits d’esquerra.

La feina dels nous directius no va ser fàcil, ja que el problema principal estava en l’abastiment d’adobs, pinsos, llavors, energia i la venda de productes agrícoles. Els tres primers eren proporcionats amb comptagotes per les Zonas Agrícolas i pel Servicio Nacional del Trigo, i els carburants estaven subjectes a contingents forçosos d’importació. La venda de productes estava dificultada per l’obligació de lliurar patates i blat per l’abastiment de Barcelona i pels residents no productors de la vila.

Però el que més interessava als nous dirigents era el funcionament independent de la secció Vitivinícola per ser la principal font d’ingressos. Per aquest motiu, abans de demanar la seva legalització com a cooperativa, calia millorar tant els aspectes tècnics com els administratius. Tècnicament calia posar al dia els sistemes arcaics de graduació del vi i administrativament calia adaptar el control d’entrades i sortides a un entorn econòmic molt poc dinàmic.

Aquestes millores van permetre agafar prou confiança com per introduir-se en el mercat sense necessitat d’intermediaris. Finalment, el 22 d’abril del 1945 es va demanar la inscripció de la secció Vitivinícola com a cooperativa d’acord amb la Ley de Cooperación del 2 de gener del 1942.// Joan Troyano jtroyanocusso@gmail.com Grup d’Estudis Locals (GEL)

Diari de Sant Cugat Divendres, 8 de novembre del 2013

Publicitat 45

46 Viure a Sant Cugat Casa emblemàtica

Diari de Sant Cugat Divendres, 8 de novembre del 2013

Patrimoni local L’edifici va començar a construir-se el 1865

La casa deu el motiu al fet que Pere Català va crear un servei de transport Sant Cugat-Barcelona amb tartana

Cal Tartraner, l’epicentre de les reunions de la plaça de Barcelona

C

al Tartraner encara els seus 150 anys d’història. La casa que s’aixeca al número 20 de la plaça de Barcelona es va construir el 1865 per Pere Català i Farrès i es va finalitzar, alguns anys més tard, pel seu fill Josep Català i Villadelprat. Concebuda com una casa pairal, l’edifici, distribuït en tres plantes, guarda encara elements del passat vitivinícola de la ciutat. La premsa i una gran bóta que alberguen l’entrada, i que són visibles des del carrer, són només alguns dels estris que conserva Cal Tartraner i que utilitzaven els santcugatencs que vivien del camp. “La premsa es va utilitzar del 1882 al 1973, quan en aquesta casa es va fer l’última premsada”, explica l’actual propietària, Mariona Buscallà. La casa encara té els cups, que es feien servir per emmagatzemar el vi després de la verema i el celler. “La brisa que quedava de premsar el vi, el pare, Joan Buscallà, l’utilitzava per adobar les terres que cultivava. Ell va experimentar amb el vi i, fins i tot, va fer cava. Li agradava molt tenir la premsa a casa perquè així s’assegurava que el raïm que premsava era el del seu camp, ja que a la cooperativa el raïm es barrejava tot”.

La premsa, i una gran bóta que alberguen l’entrada, i que són visibles des del carrer, són alguns dels estris que conserva la casa casa, que forma part del catàleg de cases protegides del municipi, sempre ha estat un punt de trobada. En el seu interior s’han decidit els dibuixos que es feien per Corpus a la plaça de Barcelona, s’han fet els rams que lluïen els balladors del Paga-li, Joan i, actualment, és el punt de reunió dels membres de la Penya Regalèssia. Aquestes trobades s’han desenvolupat en paral·lel a les activitats econòmiques de les generacions que hi han anat passant. “A la casa sempre hi ha hagut molta gent. La meva àvia es dedicava a conrear el camp, ja que el seu marit va quedar amb 30 anys afectat pel Parkinson, i anava a vendre el producte a la Boqueria i la seva cunyada va muntar un taller de costura i cosia per altres, però també es feien classes de costura i confecció. A més, també venien amics d’aquesta cunyada a passar l’estiu i, durant la guerra, quan hi havia trets, alguns veïns es venien a refugiar aquí, al rebost, perquè era una cambra interior i quedava protegida de l’exterior”, diu Buscallà. //

Una casa plena de vida Cal Tartraner deu el seu motiu al fet que Pere Català va crear un servei de transport de passatgers fins a Barcelona, amb una tartana. El negoci va desaparèixer amb l’arribada del tren a Sant Cugat. L’emblemàtica

Cal Tartraner en imatges A dalt, la façana principal. A baix a l’esquerra, una imatge del Dia de Rams del 1900 i, al costat, alguns dels elements que es conserven #A. R. /CEDIDA

Mariona Sagalés redaccio@diaridesantcugat.cat @marionasagales

i la setmana que ve... Us proposarem fer una ruta amb patins per Sant Cugat

Subscripció solidària del Diari de Sant Cugat

Ara, si et subscrius al Diari de Sant Cugat, també col·laboraràs amb Càritas i la Creu Roja Trimestral: 25 € (Aportació de 5 € solidaris) Anual: 88 € (Aportació de 15 € solidaris) www.diaridesantcugat.cat

Ofertes Club del Subscriptor 47

Diari de Sant Cugat Divendres, 8 de novembre del 2013

Club del Subscriptor DiarideSantCugat

Fes-t es per nubscripto omé s r 8 8 € l’an Inclo u sub y sc

Fes-te subscriptor i rebràs cada setmana el Diari a casa i al teu dispositiu mòbil i gaudiràs de totes aquestes ofertes!*

rip de p aper ció a l’ed i tau leta ició

Atenció al subscriptor: T. 93 590 86 00 club@diaridesantcugat.cat

Consulta totes les ofertes al nostre web: www.diaridesantcugat.cat/club *Per fer-te subscriptor, visita el nostre web: www.diaridesantcugat.cat/subscripcio. Per veure el Diari al teu dispositiu mòbil, cal que et descarreguis l’aplicació des de l’App Store d’Apple o Google Play. Més informació al web: www.diaridesantcugat.cat/app

Formació

Restaurant

Massatge

Restaurant

Una classe a l’Estudi de Formació Teatral Platea (nens, joves i adults)

“Menú Burguer” per a 2 persones No us quedareu amb gana!

Massatge fisioterapèutic de 1/2 hora

Sopar per a 2 persones, a la carta, de dilluns a dijous, beguda a part

C/del Sol, 8 A

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

C/d’Elies Rogent, 56 (zona mercat Torreblanca/ cinemes) PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Pg. de Francesc Macià, 62 (Coll Favà) PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Pl. dels Quatre Cantons, 3 PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Música

Teatre

Teatre

Gelats artesans

Fangoria Cuatricromía

Cosmètica de l’enemic d’Amélie Nothomb

La banqueta de Gérald Sibleyras

Et regalem dos gelats Cremeria Toscana Boníssims!

Divendres, 22 de novembre, a les 21 h al Teatre-Auditori PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Restaurant

Dissabte, 23 de novembre, a les 20 h al Teatre-Auditori PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Restaurant

Dissabte, 23 de novembre, a les 22.15 h al TeatreAuditori PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Mascotes

Pl. de Barcelona, 10

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Guanya un carro de la compra Eroski Cada setmana en sortegem 4 entre tots els subscriptors

Menú nit degustació sushi. 2 persones, de dilluns a dijous

Dinar per a 2 persones.

Restaurant Hípica

1 sessió d’ensinistrament de gos. Durada, 30 minuts Valorat en

Plaça d’Octavià, 3

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

N

Av. Corts Catalanes s/n

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Av. Via Augusta, 3-11 (Centre Comercial Augusta Park) PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

150€

48 Diari de Sant Cugat Divendres, 8 de novembre del 2013 Vols rebre el Diari a casa?

Informa’t a: www.diaridesantcugat.cat/subscripcio T. 93 590 86 00

Gaudeix de totes les propostes del Club del Subscriptor

Ara pots llegir el Diari des de la teva tauleta tàctil

Veure totes les ofertes a: www.diaridesantcugat.cat/club

Més informació: www.diaridesantcugat.cat/app

www.diaridesantcugat.cat @diarisantcugat

Viure a Sant Cugat

Temps del cap de setmana màx. 17 °C

mín. 9 °C

Retrats santcugatencs

Mireia Ingla Presidenta local d’ERC

Advocada i política amb una gran vocació de servei Advocada de professió, està especialitzada en dret civil i matrimonial, així com en mediació familiar. A part de la seva activitat laboral, Mireia Ingla també dedica força temps atenent, com a voluntària de Càritas, en una oficina de servei de mediació de l’habitatge a Cerdanyola. L’oficina en qüestió dóna suport a gent que té dificultats per pagar la hipoteca, negociant amb entitats financeres dacions en pagament i reestructuracions del deute. “Encara que la situació és molt dura, és on millor estic”, em diu. Políticament, Ingla va començar com a militant d’ERC l’any 2005. En poc més de sis anys, després de formar part de l’executiva i ser secretària d’organització, va ser candidata a les eleccions. “La derrota del 2011 ens va fer canviar la perspectiva.

Des d’aleshores hem treballat per acostar-nos als ciutadans d’una manera diferent de com es fa quan estàs al ple”. Reconeix que l’il·lusiona el moment polític que travessa el país: “Nosaltres no hem hagut de moure ni un mil·límetre la nostra postura. Creiem que per solucionar o, com a mínim, tenir les eines per solucionar situacions com la que et comentava abans –la de les hipoteques, desnonaments– cal crear un nou estat des del principi, de baix cap a dalt”. A Sant Cugat, considera que la prioritat ha de ser un canvi de model. “La ciutadania ha de ser el motiu prioritari, escoltant-la, donant respostes i donant suport a les entitats que tenim”. Ingla viu a Sant Cugat des de fa 16 anys amb el seu marit i els seus 3 fills.

Va ser a través d’ells que es va començar a implicar en la ciutat, “a l’AMPA, a l’equip de futbol...”. Reconeix que gaudeix amb la política i m’explica que un dels moments més bons del dia és quan treu a passejar la seva gossa tot escoltant música.

Pere Fernández