Diari de Sant Cugat 948

20 anys arrelats a la ciutat Setmanari independent d’informació local

Dijous, 28 de març del 2013

www.diaridesantcugat.cat

Núm. 948

L’Ajuntament pagarà la neteja en funció de la qualitat del servei

Any XX

2,50 €

MÉS INFORMACIÓ PÀG.12 i13

Pasqua a Sant Cugat Les mones, les caramelles de La Lira i La Unió i la processó de Divendres Sant

# REDACCIÓ

A fons _4 a 7

”En el món del vi no hi ha veritats definitives” Ferran Centelles, sommelier

Entrevista _ 42 i 43

"El pla de mobilitat farà de Sant Cugat una ciutat per a les persones" Josep Canals, galerista Opinió _ 16

Neix Taula 13, artistes que vetllen pel futur de l’art Cultura _28

2 Publicitat

Diari de Sant Cugat Dijous, 28 de març del 2013

MR. SÍ

MAD MARKT

NUMBER 1

ROMPEPRECIOS

MEGAN BYTE

Canvi directe 2

anys per només

V T T R A SM

4HDMI / 3 USB Led Full HD WALL 1205 SUPORT TV

89.-*

200 Hz

LED/42"/106,68cm

42 LS 570 S.AEU TV LED 42 FULL HD

Pantalla LED 42" Full HD 1920x1080, amb Smart TV, TDT HD Integrat, temps de resposta 5ms, 200Hz, angle de visió de 178º, sistema Estèreo 2x20w, TELETEXT, connexions: Sintonitzador Satèl·lit, 4 HDMI, 1 euroconnector, 3 USB, VGA, Ethernet, Digital Optica, pressa per a auriculars, comandament a distància, article núm. 1161481. *Consulteu les condicions a la botiga Mides: 97,9 ample x 59,3 alt x 3,55 fons sense peu - cm. Vesa 40x40 cm.

MEDIA MARKT SANT CUGAT Sant Cugat Centre Comercial Av. Via Augusta 2-14 08174 Sant Cugat del Vallès Tel: 935 83 52 00 Fax: 935 83 52 09

s mediamarkt.e

Ofertes vàlides des del 28 de Març al 3 d'Abril de 2013.

Tots els preus inclouen IVA i RAEE (Reciclat dels aparells elèctrics i electrònics). Preus expressats en euros.

www.mediamarkt.es

Horari de dilluns a dissabte 10:00 – 22:00

Publicitat 3

Diari de Sant Cugat Dijous, 28 de març del 2013

A fons _ 4 a 7

Pasqua, caramelles, processons i mones a Sant Cugat

Economia i empresa _ 22 i 23

Els bancs tenen més de 300 propietats a la venda a Sant Cugat

Poble _ 8 i 9

Cultura _ 28 i 29

Ciutat _ 12 i 13

Esports _ 36 i 37

Opinió _ 17

Viure a Sant Cugat _ 46

Quan el català esdevé una eina de cohesió social

L’Ajuntament pagarà el servei de neteja en funció de la qualitat

“Un senyor de Copenhaguen”, per Jordi Robirosa

Neix Taula 13, la reflexió a l’entorn de l’art de Sant Cugat

Entrevista a Nacho Solozabal, exjugador de bàsquet del Barça

La Setmana Santa dels anys 30 a Sant Cugat, per Tomàs Grau

K-Gat per Eloi Alegre

Puja baixa

Taula 13 Artistes units per defensar l’art a la ciutat

Pere Formiguera, Neus Colet, Lluís Ribas, Pep Codó, Frederic Gómez i Sergi Barnils han format Taula 13, un grup d’artistes santcugatencs independents que tenen per objectiu fomentar l’art a la ciutat, així com proposar noves iniciatives per fer de Sant Cugat una ciutat d’art reconeguda com a tal.

Editorial

Tradicions irrenunciables

L

a nostra cultura i, per tant, les nostres tradicions provenen en bona part dels fonaments cristians de la nostra civilització, i aquests dies en tenim uns quants exemples. El Diumenge de Rams; la Setmana Santa, amb el parèntesi que per a molts significa de desconnexió i vacances avançades, i la Pasqua, amb l’esclat de la primavera amb l’olor de la natura que desperta i de la xocolata de les mones, veritables peces d’artesania dels nostres reconeguts pastissers; i, pels carrers, els cants festius de les caramelles. Sant Cugat manté aquests trets característics i, a banda que una part de la ciutat és buida, les cerimònies religioses tenen molts fidels; les cantades de caramelles de diumenge i dilluns, una bona acollida, i les mones, potser de pressupost més ajustat, també. A l’“A fons” d’aquesta setmana parlem d’aquests esdeveniments i podem constatar la vitalitat que tenen.

Per exemple, les dues entitats més antigues de la ciutat, les centenàries La Lira i La Unió, les quals van néixer del moviment impulsat per Josep Anselm Clavé a meitat del segle xix, qui va voler treure de les tavernes els treballadors del camp i les fàbriques i sensibilitzar-los amb la cultura a través de la música i el cant coral. A Sant Cugat, les caramelles van arrelar amb força. La Unió, que va néixer d’una escissió de la Lira, continua avui amb un cor mixt oferint un repertori de cançó tradicional. La Lira es manté fidel als orígens amb un cor d’homes que supera la quarantena i que avui és un referent arreu del país. L’any passat va destacar amb el concert al Palau de la Música i aviat amb la publicació del seu segon disc. Mantenir els orígens és assegurar la identitat.

Entitats financeres 41 desnonaments a Sant Cugat

En un moment en el qual les hipoteques i la seva legislació estan en vies de ser reformades hem sabut que durant el 2012 va haver 41 desnonaments a Sant Cugat. Esperem que aquest drama social sorgit de la cobdícia bancària i el descontrol legal se solucioni aviat i el 2013 acabi amb bones notícies.

4 A Fons Pasqua

Diari de Sant Cugat Dijous, 28 de marรง del 2013

La Setmana Santa a Sant Cugat

2

1

3

4

5

6

A Fons 5

Diari de Sant Cugat Dijous, 28 de març del 2013

Daniel Romaní

Artur Ribera

redaccio@diaridesantcugat.cat

redaccio@diaridesantcugat.cat @arctur

1. Ous personalitzats La pastisseria Dolç innova oferint ous amb dibuixos o noms #ARTUR RIBERA

3. Xocolata Els ous de xocolata són la clau de les mones del Dolç #artur ribera

5. Una mona històrica L’estació dels FGC de les Planes feta de xocolata l’any 1986 #arXIU

2. Serrajordia L’aparador s’omple de mones per a tots els gustos #artur ribera

4. Sàbat (Santiago Rusiñol) Mona gegant d’Angry Birds, amb xocolates de colors #artur ribera

6. La Lionesa Cases, castells i tota mena de figures de xocolata #artur ribera

Pasqua, festes i tradicions Descans i reflexió La Setmana Santa proporciona la possibilitat de descansar, de reflexionar, de viatjar i de viure algunes tradicions

J

a tenim aquí la Setmana Santa! Després d’un llarg trimestre, arriben uns dies de merescut descans i per fer realitat alguns dels propòsits que hem anat ajornant. De fet, ja fa dies que les mones dels aparadors de les pastisseries ens deien que ens apropàvem a Setmana Santa... i ja hi som!

Si fem un recorregut per la principal artèria de l’eix de vianants trobem tres aparadors atapeïts de mones. Tan sols queda fora d’aquesta ruta la pastisseria Dolç (al carrer Josep Puig i Cadafalch; Parc de la Pollancreda); el seu impulsor, Yann Duytsche, que té una àmplia experiència en el món de la xocolata, no para d’innovar; aquest any presenta la proposta d’ous de Pasqua personalitzats, en els quals posa amb petits forats el nom o el dibuix que es vulgui.

Als tres carrers que formen la principal artèria de l’eix de vianants de Sant Cugat trobem tres pastisseries de renom: la Lionesa, al carrer Valldoreix, la pastisseria Roura, al carrer Santa Maria –on no deixen de treballar la xocolata al llarg de l’any: els encenalls de xocolata són una de les seves especialitats més apreciades i aquests dies van de bòlit fent ous de xocolata de mides diverses, pilotes de futbol, de bàsquet, castells, cotxes, casetes...– i la pastisseria Sàbat, al carrer Santiago Rusiñol, a tocar del Monestir.

La pastisseria Sàbat sorprèn cada any amb una gran mona. Aquest any ha fet una mona de l’Scrat –l’esqui-

rol de la pel·lícula L’edat de gel– i una de l’Angry Birds. “S’està perdent la tradició de fer escultures grans de xocolata”, diu Jaume Sàbat, a qui també li agrada innovar. De fet, el seu pare, Jaume Sàbat Aumasqué, format en prestigioses pastisseries com Baixas i Escribà, ja va innovar en un munt d’aspectes: “Al pare se li va acudir pintar la xocolata amb una pistola; així s’elimina qualsevol ratlla. Jo ho continuo fent. Ara pintem amb colors i tot!”, diu Sàbat.

Aquestes festes s’han convertit en unes minivacances de primavera, destinades a escapar del nostre ambient quotidià La mona, i altres tradicions que es mantenen per aquestes dates –com les caramelles, que al segle XVI ja se celebraven al món rural; les més antigues són els goigs de caràcter religiós dedicats a la Mare de Déu del Roser–, i la possibilitat de viatjar, en alguns ambients han arraconat l’autèntic missatge de Setmana Santa. De fet, diumenge passat va omplir-se de gom a gom la plaça d’Octavià per a la benedicció dels Rams –i alguns van estrenar vestit i sabates noves, com és tradició–, però uns quants dels assistents no van participar als actes religiosos.

“Crec que la diferència fonamental entre la Setmana Santa i Pasqua d’abans i d’ara radica en la diferent

concepció social que es té. A causa en bona part de la pressió en què vivim, aquestes festes s’han convertit en unes minivacances de primavera, destinades a escapar del nostre ambient quotidià”, diu Lluís Victori, rector de la Parròquia Mare de Déu de Montserrat (la Floresta). “A Sant Cugat (i a molts altres llocs), la diferència fonamental per Pasqua és que els santcugatencs en bona part no hi són; i aquell ambient festiu dels carrers amb els cors cantant i els nens portant la mona ha quedat molt atenuat, perquè pels carrers hi trobes molt poques persones a qui poder saludar i dir-li: Bona Pasqua!”, diu Victori.

“Estic content que cada vegada una gentada més gran ompli els voltants del Monestir quan el capellà llegeix l’Evangeli i beneeix els rams i palmons i palmes”, diu Lluís Victori, malgrat que molta d’aquesta gent no entri a l’església. I ho argumenta d’aquesta manera: “La seva presència a la plaça està parlant dels seus orígens cristians, i mentre hi siguin, faciliten que un dia, com a persones i com a poble, potser ens adonarem que sense Déu la nostra societat no acaba d’anar bé; n’hi ha prou de llegir els diaris!”. I conclou: “A mi em fa pensar que potser un dia sentirem l’enyorament d’aquest Déu, que un dia vàrem expulsar de la nostra societat, però que encara en portem els signes a les mans. I segurament li demanarem que torni i ens faci una mica més honrats. I no ho dubteu: Ell no es farà pregar”. //

DECLARACIONS Mantens les tradicions del Dia de Rams i la Pasqua?

Alexis Patout

“No som creients i a casa no celebrem ni el Dia de Rams ni la Pasqua. La meva dona aprofita la setmana per descansar i jo treballo, no fem res d’especial” Marta Pagès

“Les tradicions no s’han de perdre, han de durar tota la vida. He tingut palma des de petita i fins que vaig fer la comunió però la mona no ha faltat mai a casa” Josep Rovira

“I tant que les mantenim!

La Pasqua, com la resta de tradicions s’han de celebrar perquè sempre ha estat així.

El Dia de Rams, la mona el dia de Pasqua, ho mantenim tot”

6 A Fons Pasqua

Diari de Sant Cugat Dijous, 28 de març del 2013

Les caramelles, la banda sonora tradicional de la Pasqua

Una tradició centenària Francesc Campmany, cantaire de La Lira, porta la tradicional cistella de les caramelles del dia de Pasqua #artur ribera

Caramelles de la Societat Coral La Unió Santcugatenca, abril 1998 #arxiu

La música de les caramelles de La Lira i de La Unió ompla de nou el nucli antic del municipi Sant Cugat és un dels municipis del país on es canten caramelles per Pasqua. Se suma, així, a d’altres on hi ha una tradició de caramelles molt arrelada com Súria (Bages), Sant Julià de Vilatorta (Osona), Abrera (Baix Llobregat) i la Seu d’Urgell (Alt Urgell). En canten les societats corals La Lira i La Unió, dues agrupacions corals més que centenàries que fa molts anys eren un sol cor (l’any 1899 vint-i-set cantaires de la coral La Lira deixen aquesta agrupació, i s’uneixen per formar una coral nova, la Societat Coral La Unió Santcugatenca, amb un bon nombre d’antics cantaires procedents del Cor El Progrés).

La Societat Coral La Lira –formada per veus d’home que és avui dia un cor de referència de la Federació de Cors de Clavé– cantarà caramelles diumenge dia 31 i l’1 d’abril. El dia 31 farà un recorregut que començarà a la plaça de Sant Pere a les 10.15 hores i acabarà a les 14.00 hores a la plaça Barcelona; dilluns dia 1 farà actuacions tant al matí com a la tarda. A les 19.20 hores finalitzarà la seva actu-

ació al monument a la Lira. Dirigida pel prestigiós músic santcugatenc Eloi Jover, molt vinculat al Gran Teatre del Liceu, la Societat Coral La Lira ha assolit un important nivell musical. La Lira ha actuat en nombrosos escenaris, entre els quals el Palau de la Música Catalana (l’any 2012). El repertori que interpretarà aquests dies inclou peces de Josep Anselm Clavé, fundador dels Cors de Clavé, i de Xavier Azqueta, entre d’altres.

Pel que fa a la Societat Coral La Unió Santcugatenca, també cantarà caramelles diumenge 31 de març i l’1 d’abril; el dia 31 a les 9.45 hores a la porta de La Unió, amb parada a diferents indrets del nucli antic, inclòs Cugat Ràdio, al carrer Plana Hospital i el Monestir. La cantada acabarà a les 14.00 hores a la plaça de la Vila (davant l’Ajuntament).

Dilluns 1 d’abril farà un altre recorregut, que s’iniciarà a les 9.45 hores al carrer Sant Tomàs, amb parada al TOT Sant Cugat (a les 12.15 hores) i a la plaça Lluís Millet (13.30 hores).

Cantarà a totes les pastisseries de Sant Cugat. Dirigida pel mestre Walter Petersen, la Societat Coral La Unió Santcugatenca està formada per cantaires de veus mixtes – fins l’any 1976 aquesta coral estava formada exclusivament per veus masculines. //

Més info Veure els horaris de la cantada de Caramelles de Pasqua

1882 any de fundació de La Lira És l’entitat en actiu més antiga de Sant Cugat

A Fons 7

Diari de Sant Cugat Dijous, 28 de març del 2013

La processó recupera protagonisme

ENTREVISTA Ton Casalins Pastisser de La Lionesa

Un dels mestres de les mones. Ton Casalins, el pastisser de La Lionesa fa més de 50 anys que fa de pastisser a Sant Cugat #ARTUR RIBERA

Processó del Via Crucis el Divendres Sant

La processó té lloc Divendres Sant a les 9 del matí. El nombre d’assistents ha crescut els darrers anys En altres contrades, com el sud d’Es· panya, les processons són un dels principals protagonistes de la Set· mana Santa. Es preparen amb il· lusió i antelació, i congreguen una gernació. A Catalunya som discrets en uns quants aspectes, també en les celebracions religioses. De tota manera, a Sant Cugat, la proces· só de Divendres Sant ha guanyat protagonisme. Els últims deu anys el nombre d’assistents ha experi· mentat una crescuda important: s’acosta força al nombre dels anys 60, quan la religió catòlica era un element central de la vida de Sant Cugat (les famílies la vivien inten· sament, tant a les celebracions que es feien al Monestir i a casa, fent pre· gàries i resant el rosari) i no hi havia pràcticament activitats d’oci. Els qui recorden el Via Crucis de Divendres Sant dels anys 60 diuen que reunia unes 300 persones, les mateixes que ara (però aleshores, en proporció al nombre d’habitants, era força gent).

Ara bé, per a molts santcugatencs

#pere fernández

avui la processó passa desapercebu· da –entre altres motius perquè es fa a les 9 del matí, i a les 9 del matí d’un dia festiu molts encara són sota els llençols. El recorregut que es fa ara és diferent del que se seguia abans; temps enrere es travessava la carre· tera de Rubí per anar a la plaça de Barcelona, on abans hi havia la seu de l’Ajuntament; ja fa gairebé vint anys que passa pel carrer Major i pel casc antic de la ciutat; d’aques· ta manera han disminuït els proble· mes amb el trànsit.

El recorregut de la processó de Divendres Sant comença al Mones· tir, puja pel carrer Major, passa per la Plaça de Sant Pere –abans Pere San–, pel carrer Sabadell, per la Plaça Pep Ventura, pel carrer Plana Hospital, fins a la plaça Octavià, on torna a entrar al Monestir. Tot plegat dura aproximadament una hora. Al final es fa el Besa Crist.

“Es necessiten vuit o deu perso· nes per portar el crist, que es tro· ba entrant al Monestir a l’esquer· ra”, diu Pere Pahisa, un dels orga· nitzadors de la processó. “Pesa 46 quilos i sis-cents grams. La prin· cipal dificultat per portar-lo no és tant el pes com que cal que estigui dret, i quan es porta arriba als tres o quatre metres d’altura. Si fa vent és com una vela de vaixell”, afirma Pere Pahisa.//

“Sempre que faig una peça d’encàrrec, en faig dues o tres per si es trenca” Ton Casalins és mestre pastisser de La Lionesa, una de les pastisseries més antigues de Sant Cugat –va obrir l’any 1953–; situada al carrer Valldoreix, a tocar de la plaça Lluís Millet Quan va començar a fer de pastisser?

Quan tenia 11 anys, amb el meu pare.

Ha de seguir l’actualitat per saber les preferències dels infants...

Sí. Abans, quan hi havia una sola cadena de televisió, ja sabies de què havies de fer les mones; si feien els Picapedra, vinga a fer mones dels Picapedra... ara amb tants canals, i tants estímuls per als nens, és difícil saber quines tindran més èxit.

N’ha fet alguna amb motiu santcugatenc?

Un any vaig fer l’ermita de Sant Medir.

Fa gaires peces d’encàrrec?

Sí, força. Una vegada vaig fer un piano –un teclat, no pas tot el piano sencer–.

Sempre que faig una peça d’encàrrec, miro de fer-ne dues o tres per si de cas es trenca. Les altres les poso a l’aparador. M’agrada molt fer mones, és

una activitat creativa; de fet és el que m’agrada més de la feina de pastisser.

I el que menys?

Els panellets; és pesat... t’ho confessaran molts altres pastissers; un any vaig calcular que havia fet 15.000 panellets!

Després de Setmana Santa les mones ja ningú les vol... com els torrons al gener, oi?

No es pensi. Sempre hi ha algú que ve al cap de quinze dies, persones que han marxat de vacances aquests dies... i el fillol que recorda al padrí: “Ei!, que no m’has fet mona aquest any!”

Què es fa amb les que no es venen?

Es desfan i la xocolata es reutilitza.

Té algun ajudant?

N’he tingut, però... ara no; la gent no vol treballar els diumenges.

Alguna característica de les mones que vostè fa aquest any?

Faig moltes peces petites; la gent no vol gastar gaire!

D. Romaní

8 Poble Voluntariat

Diari de Sant Cugat Dijous, 28 de març del 2013

Llengua Reconeixement a deu anys de feina

Quan el català esdevé una eina de cohesió social Aniversari El 2013 fa una dècada que va arrencar el programa Voluntariat per la llengua arreu de Catalunya. Parelles Durant el darrer any, a Sant Cugat es van formar 89 parelles noves

A

ra fa deu anys arrencava el programa Voluntariat per la llengua. Un programa impulsat pel Departament de Cultura (Direcció General de Política Lingüística) i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística. El programa facilita a les persones que tenen coneixements bàsics de català i es volen llançar a parlar-lo que ho puguin fer en un context real i distès amb altres persones que el parlen habitualment.

Des de la seva creació s’han format 71.478 parelles lingüístiques.

Segons les darreres dades, a Sant Cugat l’any 2012 es van crear 89 parelles lingüístiques (el 2004, quan va arrencar el Voluntariat a la ciutat, se’n van crear 35). Pel que fa a Catalunya, durant el 2012 s’han format 10.129 parelles lingüístiques noves (l’any 2003, quan es va iniciar el programa, se’n van crear 1.522), i s’han adherit al programa 692 entitats i 2.281 establiments comercials.

Durant el 2012, a més, 7.597 persones han participat per primer cop en el programa, de les quals 4.875 han estat aprenents, i 2.722 voluntaris.

Les darreres estadístiques assenyalen que els aprenents són persones joves, d’entre els 30 i els 39 anys, la majoria estrangers provinents de l’Amèrica del Sud. Pel que fa als voluntaris, les estadístiques posen en relleu que tenen una mitjana d’edat més gran que la dels aprenents, amb una mitjana d’edat d’entre 50 i 65 anys. Més del 80% provenen de Catalunya.

Àmbit local Sant Cugat forma part del Consorci per a la Normalització Lingüística Vallès Occidental 3. Com explica Miquel Vilalta, responsable del Servei Local de Català a Sant Cugat,

en context Com formar part del Voluntariat per la llengua Voluntaris. Pot ser voluntari tota persona major d’edat que parli català habitualment. No es demana cap titulació, només que disposin d’una hora a la setmana per conversar en català amb la persona assignada, per tal que aquesta pugui practicar-lo d’una manera distesa tot parlant de temes quotidians.

Aprenents. Poden ser aprenents totes les persones majors d’edat que ja tenen un mínim coneixement del català, que ja

el parlen encara que sigui amb dificultats i que volen agafar fluïdesa, perdre la vergonya i incorporar-lo d’una manera natural a les activitats quotidianes, laborals o de relació social.

Objectiu. La finalitat del programa Voluntariat per la Llengua és facilitar a totes les persones que tenen coneixements bàsics de català i es volen llançar a parlar-lo que el puguin practicar en un context real i relaxat.

Acte de reconeixement Montse Nadal, Francesc Carol i Montserrat Trilles durant l’acte celebrat a la Casa de Cultura #A.ribera “som sis poblacions diferents: Ripollet, Badia, Barberà, Cerdanyola, Montcada i Reixac i Sant Cugat”, i “hi ha una persona que és l’encarregada de dinamitzar el programa a les sis poblacions, la Lídia Ponsatí”, afegeix.

“Des del 2004, l’evolució del programa a Sant Cugat ha estat molt bona; el primer any es van fer 35 parelles, i el 2012, en vam fer 89”, destaca

Poble 9

Diari de Sant Cugat Dijous, 28 de març del 2013

Vilalta. Amb tot, afegeix que “ara, l’objectiu és augmentar el nombre d’establiments i entitats i associa· cions col·laboradores”. Els establi· ments col·laboradors són aquells que es comprometen a utilitzar el cata· là si hi va a comprar una parella lin· güística i s’identifica com a tal, men· tre que les entitats col·laboradores són aquelles que fan difusió del pro· grama, alhora que el Servei de Cata· là difon les activitats de les entitats entre els seus alumnes, perquè hi hagi moviment de persones, tant voluntaris com aprenents, en amb· dues direccions.

Aquesta tasca, precisament, és la que s’està reconeixent amb motiu del desè aniversari del programa arreu del territori català.

Reconeixement La Casa de Cultura va ser l’esce· nari del reconeixement als partici· pants del programa Voluntariat per la llengua a Sant Cugat. Totes aque·

“Crec que és una petita obligació que tenim els catalans de donar a conèixer la llengua” Carles Romea Voluntari lles persones, entitats i comerços col· laboradors que durant aquests deu anys han format part del programa van rebre dijous 21 de març un diplo· ma. Durant l’acte, Montserrat Trilles, Directora del CNL Vallès Occidental 3, va fer una crida a una de les pri· meres parelles que es van crear, així com als representants de l’Ateneu, Òmnium i Ràdio Sant Cugat, a rebre els certificats de manera pública en representació de tot el col·lectiu. Per la seva banda, Montserrat Nadal, cap del Servei de Foment de l’Ús del Català de la DGLP, va destacar que “la tasca dels voluntaris és impres· cindible, ja que d’una altra manera seria inassumible”, i Francesc Carol, regidor de Participació Ciutadana, va remarcar que “la immersió lingüís· tica a Sant Cugat és tot un èxit”, tot remarcant les xifres que ha revelat el darrer informe de l’Observatori Sociològic. L’acte va finalitzar amb la lectura d’un poema en diferents idiomes, coincidint amb el Dia Inter· nacional de la Poesia. // Cinta Caballé redaccio@diaridesantcugat.cat @CintaCC

ENTREVISTA Lídia Ponsatí Dinamitzadora del programa

#artur ribera

“Té una part, que personalment m’agrada, de via d’integració” És la dinamitzadora del Voluntariat per la llengua al CNL Vallès Occidental 3. Com s’organitza?

Quan comencen els cursos al setembre, fem difusió a la població del programa.

A partir d’aquí ens vénen moltes persones interessades a participar-hi com a voluntaris. A més, agafem els aprenents, que molts són alumnes, i un cop tenim les dues llistes, fem un acte inicial de formació de parelles.

Amb quins criteris es fan les parelles lingüístiques?

Es fan, bàsicament, en funció del temps.

Si el voluntari pot a la tarda, busquem un aprenent que pugui a les tardes. A partir d’aquí, el tempo sobre com queden, on... ho decideix la parella. Nosaltres els recomanem que quedin un cop a la setmana, durant unes deu setmanes. I després, fem un seguiment. Un cop fetes les parelles, al cap d’unes setmanes hi contactem per veure com els va, si tenen algun problema, i ja està.

Fins a la següent formació de parelles.

Com valora els resultats?

Pel que m’arriba, per als voluntaris és una experiència enriquidora a escala personal, i per a l’aprenent, una manera d’adquirir fluïdesa i perdre la vergonya a l’hora de parlar. A banda, personalment, m’agrada que, per una persona que ve de fora, quedar amb una persona del municipi li és com una mena de llançadora per conèixer aquesta ciutat; és com un acompanyament per a la integració, a partir de la llengua. // C. Caballé

Lídia, Carles, Miquel i Justiniano, durant una trovada al SLC #artur ribera

Aprendre, i molt més que català Les parelles lingüístiques destaquen l’enriquiment personal que suposa conèixer persones d’altres realitats Carles Romea, santcugatenc de 58 anys i voluntari, i Justiniano Hernán· dez, natural d’Honduras de 43 anys i aprenent, són parella lingüística des d’aquest curs. Una experiència nova per a Justiniano, i que Carles repeteix per quart any, després d’haver parti· cipat com a voluntari del programa a Barcelona.

Acostumen a quedar un cop per set· mana, a primera hora, tot fent el cafè amb llet. I a partir d’aquí, “segons el perfil de la persona que tens al davant, ja ve rodat, perquè demanes d’on vénen, què fan, i ja comences a par· lar de temes d’actualitat, o de coses del seu país, i ell et demana per coses d’aquí... si hi ha interès, és fàcil que funcioni”, apunta Carles.

Com a voluntari, “m’aporta la satisfacció de veure algú que té inte· rès pel que nosaltres fem”, destaca Carles. Com a aprenent, “m’aporta confiança a l’hora de parlar, perquè vas perdent la vergonya”, apunta Justiniano. Els motius que els por· ten a formar part del Voluntariat per la llengua són ben diferents i alho· ra força similars. Carles apunta que

“crec que és una petita obligació que tenim els catalans de donar a conèi· xer la nostra llengua”, i Justiniano destaca que “si estic a Catalunya, he d’aprendre català, perquè em vull integrar”.

Del programa en destaquen que “és un programa fet per volunta· ris; si fos una obligació, o hi hagués diners pel mig, no sortiria tan bé”, remarca Carles; i Justiniano remar· ca que “quan vas pel carrer, i parles en català, la gent et contesta en cas· tellà; d’aquesta manera pots parlar i agafar confiança, i m’ajuda a par· lar millor el català”.

On neix?

El programa va començar el 2003, però “la idea va començar molt abans, amb estudiants universita· ris que acollien lingüísticament par· lant estudiants estrangers”, explica Miquel Vilalta, responsable del Ser· vei Local de Català de Sant Cugat. “A partir d’aquí, el Consorci va fer una prova pilot a Cornellà en detectar que els nostres alumnes aprenen català però, a l’hora d’usar-lo, en sortir al carrer, com que la gent notava que no eren catalanoparlants, canviaven al castellà, i l’alumne no sabia on practi· car el català”, afegeix. Lídia Ponsatí, dinamitzadora del Voluntariat per la llegua explica que “això encara pas· sa, i és una mica responsabilitat de tots fer que això canviï perquè el par· lin fluïdament”. // C.Caballé

10 Poble Actualitat Iniciativa Zona verda comestible

Diari de Sant Cugat Dijous, 28 de març del 2013

Educació Les dues escoles d’Arquitectura federades

Un nou capítol sobre la situació de crisi de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) es planteja l’opció de federar les dues escoles d’arquitectura per garantir la continuïtat dels dos centres educatius. L’Escola Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV) i l’Escola Tècnica Superior de Barcelona (ESTAB) es federarien però no es fusionarien.

La frase

L’Hort del Migdia, en funcionament El col·lectiu Hort del Migdia va inaugurar, diumenge 17 de març, un hort urbà al solar públic situat entre el passeig Francesc Macià i el carrer de Sant Llorenç. El col· lectiu es va estrenar condicionant el lloc per plantar-hi verdures. #Amanda Bernal

Habitatge

Serveis Socials gestiona part dels pisos de Promusa

La seu de Promusa #ARTUR RIBERA El ple va aprovar, a la darrera sessió plenària, el 18 de març, sol·licitar un can· vi en el conveni del Govern espanyol amb els bancs.

La petició pretén que els habitatges de lloguer social els gestionin des de Serveis Socials i des de les oficines d’habitatge locals. Tots els grups polítics, menys el PP, es van sumar a la moció presentada per CiU i ICVEUiA per donar suport a aquest canvi que, d’una banda, ha de garantir el coneixement previ per part de l’Ajuntament dels habitatges que formen part del Fons Social d’Habitatge perquè els agents socials prenguin part del procés com l’Oficina Local d’Habitatge i l’Àrea de Serveis Socials.

Segons les dades d’aquest conveni Sant Cugat no disposa de cap habitatge d’un fons que recull uns 6.000 immobles a tot l’Estat quan s’han produït 248.000 desnonaments des

de l’any 2008.També es demana que s’ampliï aquests fons amb els habitatges buits de les entitats bancàries nacionalitzades pel FROB i els immobles buits en mans de les administracions públiques. Roser Casamitjana del grup ecosocialista, va insistir que “els Ajuntaments han de prendre part de la gestió del Fons d’Habitatge”. La moció també reclama un lloguer de mínim 5 anys i que no superi el 30% dels ingressos familiars, així com la moratòria dels desnonaments de 2 anys més 1 any de pròrroga perquè les famílies no hagin d’abandonar els seus habitatges i s’hi puguin quedar pagant un lloguer. La CUP i el PSC també van donar suport a aquests acords mentre que el popular, Bruno de Salvador, es va mostrar en contra perquè el conveni “respon a una situació concreta de regulació del parc de lloguer social dels bancs”. // A. Mira

Hipoteques

L’Ajuntament registra 41 casos de desnonament Sant Cugat suspendrà cautelarment el cobrament de plusvàlues en els casos de dacions en pagament. Fins ara aques· ta moratòria només s’aplicava en els casos de desnonament.

Segons l’Ajuntament, de moment, a la ciutat s’han deixat de cobrar 400.000 euros per aquest impost, de 41 casos de desnonament que hi ha hagut a

“No és clar que les entitats financeres els posin a fer servei social ” Mercè Conesa Alcaldessa de Sant Cugat

Sant Cugat. Aquesta mesura, acordada al darrer ple del 18 de març, tindrà efectes des de l’1 de gener de 2013 fins al 31 de desembre d’aquest mateix any. Amb aquesta moció, el consistori insta el govern de l’Estat a canviar la llei vigent de les hisendes locals de tal manera que s’alliberi aquells deutors hipotecaris d’haver de pagar plusvàlues si no tenen recursos per fer-ho, i en el cas que l’immoble sigui l’habitatge de primera residència. L’alcaldessa, Mercè Conesa, ha felicitat la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, per haver arribat a l’acord i “fer justícia”. L’Ajuntament, fins ara, aplicava una moratòria de dos anys en el cobrament de plusvàlues per casos de desnonament. // Àgata Guinó

Formació

El català és l’idioma propi del 63,3% dels santcugatencs

Caramelles La cantada torna aquesta Setmana Santa 31 de març i 1 d’abril, als carres de sant cugat La Societat Coral La Lira i la Societat Coral de La Unió Santcugatenca protagonitzen la tradicional cantada de caramelles pels carrers més cèntrics de Sant Cugat. La cantada es farà durant el matí del diumenge 31 de març i tot el dia del dilluns 1 d’abril.

LA PIULADA @ima-gina. Diu l’alcal· dessa de #santcugat @ mconesapages que dos de cada tres mòbils a la ciutat és un #iphone havia de ser aquí :)

Reconeixement Conesa, presidenta honorífica de l’AASCV

L’Associació Astronòmica Sant Cugat-Valldoreix (AASCV) ha nomenat l’alcaldessa Mercè Conesa presidenta d’honor de l’entitat. Conesa ha rebut aquesta designació en un acte en què va dir que “Sant Cugat és una ciutat que té molt talent”.

El 36% dels veïns tenen el nivell C #A.R. El nivell de coneixement del català entre els santcugatencs és més que satis· factori, segons el darrer estudi de l’Ob· servatori Sociològic.

L’estudi apunta que el 63,3% dels santcugatencs consideren el català la seva llengua pròpia, seguit d’un 32,7% que tenen el castellà com la seva llengua, un 2,9% comparteixen els dos idiomes, mentre que la resta, un 1,1%, té altres llengües com a pròpies. El document desvela que existeix un 8,1% de la població que encara que parlava castellà de petit, en formar una família, s’ha passat al català. “Estem molts satisfets”, ha dit el regidor de Presidència, Relacions Institucionals i Participació Ciutadana, Francesc Carol, a la presentació de les dades, que ha reconegut que ara, i tenint en compte que el “nivell de coneixement està molt estès, s’haurà de millorar el nivell”. I és que les dades parlen per si soles ja que el 36% dels residents tenen el nivell C de català, seguit del nivell B, de què disposen el 8,1% de la població local, el nivell D, amb un 3,7% i l’A, amb un 1,8%. Per zones, Valldoreix és la zona que més percep el català com a propi, amb un 76,4%, seguit de la Floresta i les Planes, amb un 63,6%. // M. Sagalés

Actualitat Poble 11

Diari de Sant Cugat Dijous, 28 de març del 2013

Sensibilització

La Junta de Portaveus amb el ‘Manifest de la Dona’

La ciutat va celebrar la diada #A. BERNAL La Junta de Portaveus ha aprovat una declaració en suport al manifest del Dia Internacional de les Dones. Una declaració a la qual s’han sumat CIU, el PSC, ICV i la CUP, mentre que el PP hi ha votat en contra.

El text demana “un fort compromís dels governs locals i de la ciutadania amb la igualtat d’oportunitats entre els ciutadans i les ciutadanes als municipis.” Reivindica “que aquests compromisos han d’anar acompanyats d’accions en pro de la igualtat i la conciliació per part d’altres Administracions i agents econòmics i socials”, a banda que cita que són imprescindibles els recursos econòmics de totes les administracions per fer possible ciutats amb igualtat real”. // Redacció

Xarxes

56 santcugatencs viuen fora segons Catalans al Món La crisi està portant molts joves i no tan joves a deixar Sant Cugat i provar sort a altres poblacions fora de l’Estat.

Cercar feina, ampliar estudis, aprendre nous idiomes i millorar les perspectives de futur són alguns dels objectius que motiven aquesta immigració. Aquesta tendència la recull el web Catalansalmon.com, que té registrat que fins a 56 santcugatencs i santcugatenques viuen a l’estranger. El web revela que la majoria dels santcugatencs registrats resideixen a Dublín, amb un total de vuit casos, seguit de Londres i Amsterdam, ciutats que sumen deu santcugatencs, mentre que París i Mèxic D.F., comparteixen la tercera posició, amb tres ciutadans cadascuna. Entre els llocs més remots on també hi ha santcugatencs se situen Santiago de Xile o les ciutats australianes de Brisbane o Melbourne. // Redacció

Solidaritat Ajuda Càritas

Tota una setmana per recollir menjar

Seguretat

152 identificacions en el darrer control ‘antibotellón’ La Policia Local va identificar un total de 152 persones i va denunciar-ne 9 més, en la darrera operació per frenar el fenomen del botellón a Sant Cugat.

El control es va estendre la matinada de dissabte, 16 de març, a diumenge, 17 de març, entre el camí de Can Solà, al carrer de Joan Buscallà i al Parc de la Pollancreda, al sector de les zones d’oci nocturn de la ciutat.

L’actuació s’emmarca en l’Operació 0,0, que la policia practica periòdicament en diversos punts de la ciutat. Aquests tipus d’operacions es van posar en marxa durant el març de 2012 amb l’objectiu de reduir els nivells del botellón, que encara que s’ha reduït, segons fonts consistorials, amb l’arribada del bon temps “s’ha de controlar”. L’actuació es va complementar amb un control d’alcoholèmia. // Redacció

Tot el que es recapti es destinarà a Càritas Amb la idea de fer visible la pobresa i conscienciar la ciutadania, Cugat.cat posarà en marxa la Setmana contra la pobresa i l’exclusió social, del 15 al 20 d’abril.

La campanya es divideix en una programació especial, que el mitjà local farà a través de la seva emissora radiofònica, el seu canal de tv i el seu web i en què col·laboren diverses entitats.

El plat fort de la campanya arribarà a través d’un gran recapte d’aliments, amb més de 60 punts de recollida repartits per tot el municipi, districtes inclosos, i que es destinarà al menjador social i al banc d’aliments de Càritas. Miquel Herrada, director de Cugat.cat, ha dit que la setmana finalitzarà amb un acte de cloenda el 20 d’abril a la plaça d’Octavià, en

#ARXIU

què participaran diverses entitats de cultura tradicional i popular. El periodista ha indicat que tot i que la iniciativa va sorgir del grup mediàtic, s’ha convertit en un projecte de tota la ciutat per a totes les entitats socials, esportives, establiments i comerços que “s’hi han sumat”. A això l’alcaldessa, Mercè Conesa, ha afegit que el 2012, l’Àrea de Serveis Socials va atendre el 9,5% de la població, any en què el consistori va tenir sobre la taula 1.134 casos, un 58% més que el 2011. Conesa ha posat de manifest que en beques menjador l’ens municipal es va gastar 600.000 euros, i 244.471 en ajudes a l’habitatge i a altres suports vinculats a la pobresa.

M. Sagalés

Òmnium - Sant Cugat

Sant Cugat Empresarial

es complauen a convidar-vos, dins del cicle Vers

un país eficient, a la conferència

El sistema elèctric català; fortalesa i operativitat que anirà a càrrec del Sr. Antoni Tahull, consultor energètic Garanteix el sistema elèctric català actual el subministrament a Catalunya?

Es pot abaratir el cost de l’energia elèctrica en un 30% o més?

Dijous 4 d’abril de 2013 al Trade Center a les 19 h.

Cal confirmar l’assistència a: santcugat@omnium.cat o al telèfon 935 830 874 Entrada lliure

12 Ciutat Serveis Urbans

Diari de Sant Cugat Dijous, 28 de març del 2013

Concessió La higiene i la netedat, a examen

L’Ajuntament pagarà la neteja en funció de la qualitat del servei Novetat El Pla de control i millora contínua del servei permetrà al consistori no pagar la totalitat de l’import de la concessió a Valoriza si l’empresa no demostra que ha efectuat el servei d’acord amb uns estàndards

L’

Ajuntament ha presentat un pla d’avaluació contínua de la concessió de neteja urbana i recollida d’escombraries que planteja novetats en la manera de pagar el servei. Així, l’empresa Valoriza, encarregada d’aquestes tasques des de fa dos anys, se sotmet a un control de qualitat i de quantitat de manera que si no compleix els estàndards fixats pel consistori, aquest pot deixar de pagar part del servei.

Control exhaustiu Aquest mecanisme de marcatge que funciona des de principis d’any és possible gràcies a un acord entre Ajuntament i Valoriza i la intervenció de l’empresa Everis, que s’encarrega d’entrar en una base de dades tot el recull d’activitats que es duen a terme en neteja i recollida de brossa i les examina tenint en compte uns paràmetres de quantitat i qualitat. S’analitzen aspectes com, per exemple, si s’han efectu-

at en la seva totalitat les rutes previstes gràcies al control GPS dels vehicle o al nivell d’higiene que presenta un carrer després del servei de neteja.

Així, es pot decidir si cal que es netegi 2 o tres cops al dia, fet que estalvia serveis inútils. També es revisa que tant la maquinària com les papereres estigui en òptimes condicions i netes.

Límits de pagament El sistema ideat per Everis trasllada a l’Administració pública elements de qualitat que ja s’apliquen al món industrial. Amb tot, la plataforma informàtica anomenada Quali-net acaba donant un percentatge objectiu sobre la qualitat del servei.

Si aquest ha estat correcte en un grau elevat, l’Ajuntament pagarà els 565.000 euros cada mes. Si Valoriza no ha complert els mínims exigibles, l’Ajuntament pot deixar de pagar fins un 25% d’aquesta xifra. En altres paraules, el mínim que el consistori abonarà seran 425.000 euros men-

suals si es detecten nivells fluixos de qualitat. Segons ha explicat l’equip de govern, en les primeres proves els nivells són ara mateix del 98% de satisfacció.

en context El nou parc logístic estarà llest d’aquí un any

La qualitat mana Segons la tinenta d’alcalde de Serveis Urbans, Cristina Paraira, aquest no és un pla de control i millora concebut per estalviar diners sinó per mantenir un servei amb alts nivells d’eficiència i professionalitat. Paraira ha destacat que segons les dades de l’observatori sociològic, el nivell de satisfacció dels ciutadans amb aquests serveis és de notable, posant una nota de 7 sobre 10. Cal recordar que l’empresa Valoriza va ser la guanyadora del concurs per la concessió del servei de neteja urbana i recollida de brossa durant 12 anys. // Joan Ramon Armadàs jr.armadas@premsalocal.com @JRArmadas

Obres. Quan l’Ajuntament va redactar el plec de clàusules i condicions per adjudicar el contracte de neteja i recollida d’escombraries va incloure al document un annex per fer un servei extra per a la ciutat. Aquest no és altre que la construcció d’un parc logístic des d’on es gestionin els serveis de neteja i recollida a més de netejar els vehicles i servir de magatzem pel material. Abans que Valoriza aconseguís el contracte, els vehicles es gestionaven des dels terrenys de l’anterior concessionària TMA. La infraestructura que construeix Valoriza, en canvi, serà de titularitat municipal i quedarà per sempre com a patrimoni de la ciutat. Les obres que van començar fa 3 mesos està previst que acabin en un any.

XIFRES Un dels serveis que més diners costa al consistori

565.000 euros

75% de quota mensual

és el que l’Ajuntament paga mensualment a l’empresa Valoriza pel servei de neteja urbana dels carrers i recollida de brossa, tasca que farà fins a l’any 2021

és el mínim que pagarà l’Ajuntament a l’empresa concessionària en el cas que el servei de Valoriza fos molt deficient segons els mesuradors de qualitat

Actualitat Ciutat 13

Diari de Sant Cugat Dijous, 28 de març del 2013

Política Picabaralla per trobar un lloc adient

en imatges Com s’avalua el servei de neteja i recollida de brossa?

Rutes Tots els vehicles de l’empresa concessionària compten amb un GPS que indica si han fet correctament el trajecte establert

La ubicació de l’estelada fa dividir polítics L’alcaldessa planteja posar un nou pal per posar l’estelada si els dos que hi ha no generen consens

Seguretat Els riscos laborals també són analitzats

Higiene Es controla l’estat de les papereres i contenidors

Mitjans Els vehicles i la maquinària utilitzada pel servei són revisats perquè estiguin nets i en òptimes condicions

L’alcaldessa, Mercè Conesa, reafirma el seu compromís de fer onejar l’estelada de manera permanent en algun punt de la ciutat. Quan Sant Cugat va acollir la reunió de l’Associació de Municipis per la Independència, Conesa va dir que en algun punt de la ciutat onejaria de manera permanent la bandera que simbolitza la demanada d’un país propi per a Catalunya. Quan va ser robada del pal de davant l’ajuntament es va acordar parlar amb els partits on havia d’ubicar-se la bandera i fins ara no hi ha hagut acord sobre el lloc, però sí hi ha pronunciaments polítics sobre on es creu que pot anar. “Estem acabant de mirar si la posem davant del Monestir, però el pal és molt baix i ens la poden tornar a treure”, explica Conesa, que no sembla disposada que la bandera es posi davant l’Ajuntament. “També contemplem la possibilitat de posar un pal nou. Ho hem d’acabar de parlar”, matisa.

L’oposició recela

Anàlisi El sistema Quali-net filtra les dades i les avalua

#ARTUR RIBERA

Veredicte La base de dades dóna el percentatge de compliment

98%

El PSC va presentar una moció, al ple de març, que no va prosperar, per regular i consensuar l’ús dels pals amb la intenció que es fixi un calendari que vagi més enllà de l’estelada. “No ens molesta que la posin, però volem que es reguli i que es pugui posar també ensenyes commemoratives, per exemple, el dia de la dona o el del poble sahrauí”, segons va dir el portaveu del PSC, Ferran Villaseñor. El portaveu d’ICV, Joan Calderon, declara que els és bastant igual on s’ubiqui l’estelada, però que no li fa gaire gràcia que estigui a la plaça de la Vila.

També recorda que és una bandera que no recull el sentiment majorita-

L’estelada durant els dies que va onejar davant l’Ajuntament #A. Ribera ri de la ciutat. Calderon també voldria que es posés la bandera de l’arc de Sant Martí el dia de l’orgull gai i ha manifestat que “és una qüestió que s’hauria d’haver debatut a la junta de portaveus i no al ple municipal”. Els més contundents han estat els regidors del PP. Bruno de Salvador diu que “el lloc on s’ha de posar l’estelada és en un calaix de l’Ajuntament”. Álvaro Benejam suggereix que estaria bé que a la plaça de la Vila onegés la bandera de Sant Cugat. Des de la CUP asseguren que el tema de l’estelada no està a l’agenda i que esperen que es debati en junta de portaveus.

En relació a la intenció de penjar banderes no oficials, Ignasi Bea ha manifestat que “seria difícil arribar a un consens amb els símbols representatius de tota la ciutadania”. Finalment, el regidor Francesc Carol, en nom de CiU, ha posat sobre la taula que a Sant Cugat es podrien celebrar uns 200 dies a l’any i que “seria complicat posar-se d’acord amb què celebrar” a més ha explicat que “econòmicament seria inviable perquè l’Ajuntament hauria de tenir estoc de totes les possibles banderes”. // JR Armadàs

14 Ciutat Actualitat La Floresta Consell de districte

Malestar dels florestans pels pisos de Promusa

Diari de Sant Cugat Dijous, 28 de març del 2013

Independentisme

L’objectiu de l’ANC: convèncer els indecisos per votar

L’encesa d’espelmes #Amanda bernal La secció santcugatenca de l’Assembla Nacional Catalana (ANC) tanca el seu primer any de vida amb gairebé 1.000 membres i amb la vista posada al referèndum sobre la independència.

Imatge del Consell de Barri de la Floresta del mes de març # Anna Mira

La majoria dels veïns han mostrat el seu descontentament en relació als nous habitatges protegits El Consell de Barri de la Floresta, celebrat durant la tarda del dimarts 19 de març, va estar marcat per la promoció dels pisos que Promusa construirà al barri en règim de venda. El regidor de Serveis Socials i Habitatge, Raül Grangé, va assistir al consell per explicar als veïns les noves promocions d’habitatge protegit que l’empresa municipal d’habitatge edificarà a la Floresta. Un projecte que ha estat rebutjat pels veïns, que lamenten l’impacte ambiental que tindran els edificis a l’àmbit florestà.

L’Associació El Mussol va demanar al president del consell, Carles Brugarolas, i a Grangé, que es prenguin totes les mesures necessàries “per preservar les alzines centenàries que hi ha a la zona” i va demanar poder fer una visita informativa sobre el terreny. Una proposta que els membres del consell van accep-

tar amb totes aquelles associacions i entitats que s’hi vulguin sumar. Els veïns també van voler fer especial èmfasi als preus de venda que tindran els 75 habitatges que es construiran, que oscil·laran entre els 150.000 i els 190.000 euros. Uns preus que consideren “excessius i fora de lloc d’acord amb la situació econòmica actual”. Grangé també va fer pública la voluntat de l’Ajuntament de tirar endavant la iniciativa de crear habitatges de masoveria urbana també a la Floresta perquè les persones puguin accedir a un habitatge a canvi de les seves habilitats i no de diners.

L’associació sobiranista compta a dia d’avui amb 380 socis i més de 525 simpatitzants. Amb aquest teixit social l’entitat fa un balanç molt positiu del primer any d’existència, del qual destaca especialment la seva presència al carrer i l’acte que va organitzar el 2 de febrer encenent 4.000 espelmes en forma d’estelada a la plaça del Monestir. Segons el membre del secretariat local, Manel Porta, un dels fets del qual més satisfets se senten és d’haver muntat en més de 20 ocasions parades al carrer per informar la ciutadania sobre els objectius de l’entitat i captar adeptes a la causa del sobiranisme. “L’acte d’encendre l’estelada va ser la cirereta del pastís, però el que ens fa sentir més orgullosos és la feina feta dia rere dia als barris de Sant Cugat”, manté Porta. Durant el 2013, l’ANC té un objectiu molt clar: convèncer indecisos i escèptics que la independència és el millor que li pot passar a Catalunya. “Hem d’aconseguir que cada cop més gent estigui decidida a votar “sí” al referèndum i els hem de convèncer que podem fer girar la truita”, diu Porta. // JR Armadàs

Carrers condicionats En el consell també es va explicar que d’aquí tres setmanes començaran les obres per asfaltar els carrers de la zona de la Muntanyesa Nord i les obres per urbanitzar els carrers Casino i Bona Vista i que tindran un cost de 330.000 euros. Pel que fa a la partida de lliure disposició, que suma 155.000 euros, es té previst executar dos trams del carrer de Tarruell o les escales d’accés al Bosc Literari i al Bosc Naturalista. // Anna Mira

Política

Monells formalitza la seva candidatura per presidir CDC Continua la cursa per substituir la vacant de Xavier Martorell al capdavant de la secció local de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).

Mentre Marc Monells ha estat final-

ment el primer a presentar oficialment la seva candidatura per presidir la secció local de CDC, els regidors Francesc Carol i Josep Romero mantenen converses per presentar-ne una conjunta alternativa. Per tant, l’objectiu de Carol i Romero és fer una candidatura única i forta per competir amb la que ha presentat Monells, ja que tots dos es reconeixen sintonies i un projecte amb similituds. L’excap de comunicació de CDC Sant Cugat i membre de l’executiva local del partit que presidia Xavier Martorell ha presentat ja la seva candidatura. Els objectius de Monells són conservar l’alcaldia de CiU a Sant Cugat i la lluita per la independència des del municipi.

Alguns militants com Àlex Calmó i Gemma Foj ja han donat suport públic a la candidatura de Monells.

El candidat va ser vocal de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Valldoreix en representació de CiU i, posteriorment, va ser cap del gabinet d’alcaldia de Lluís Recoder.

Els darrers dos anys ha estat el cap de relacions institucionals del conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder. Actualment és funcionari a l’Ajuntament de Sabadell.// JR Armadàs i Josep M. Vallès

Habitatge

La CUP vol que el 30% dels pisos del ‘banc dolent’ siguin socials

Els regidors de la CUP #ARXIU La CUP, mitjançant les Candidatures Alternatives del Vallès (CAV), presentarà una moció per demanar que un 30% del pisos del ‘banc dolent’ siguin socials.

Amb aquesta iniciativa també es vol que es doni prioritat a famílies desnonades i que es pugui accedir als habitatges a preus “accessibles i justos”. La CAV vol que tot el procés de compra d’actius per part del “banc dolent” sigui transparent i s’eviti “la venda especulativa”. En paral·lel, també es demana que el FROB (Fons de Recuperació Ordenada Bancària) obri una línia de crèdit per a les famílies que han perdut l’habitatge”. // Redacció

Publicitat 15

Diari de Sant Cugat Dijous, 28 de març del 2013

2013 - ANY INTERNACIONAL DE LA COOPERACIÓ EN L’ESFERA DE L’AIGUA 22 MARÇ - DIA MUNDIAL DE L’AIGUA

L’aigua, la nostra raó de ser

Any Internacional de la Cooperació per l'Aigua

Què hi pots fer tu?

16 Opinió i debat

Diari de Sant Cugat Dijous, 28 de març del 2013

Josep Canals Director Canals Galeria d’Art

La gran avinguda comercial de Sant Cugat

El nou Pla de mobilitat que ara comença transformarà la nostra ciutat en una ciutat per a les persones

# Elisenda Mallol

T

ot i la crisi, tal com es veu a simple vista, som una ciutat d’alt nivell cultural i econòmic que camina amb pas ferm cap al model de ciutat educadora. Si és en part residencial, és per les característiques dels barris del nostre entorn, llocs on s’hi busca la tranquil·litat d’un entorn diferent al de Barcelona.

L’Ajuntament ha aprovat finalment fer més carrers de vianants a la ciutat i aposta decididament per fer del centre urbà un gran centre comercial a cel obert, que va des de l’avinguda de Cerdanyola fins a la plaça de Lluís Millet.

Això demostra que està en la línia del que fan d’altres ciutats a Europa: que l’automòbil deixi el pas a les persones. Tal com diu el membre redactor del pla, Ole Thorson, en una entrevista en aquest setmanari, “la primera prioritat és reduir les emissions de CO2. El centre del poble no s’ha d’utilitzar com a garatge”.

En ciutats veïnes, el que eren carreteres, avui són amplis passejos, com és el cas de les antigues carreteres de Rubí o de Granollers, avui convertides per a vianants amb una gran afluència de públic. Els que ja som grans recordem quan pels carrers de Santa Maria i de Santiago Rusiñol hi circulaven vehicles i d’això no fa pas massa anys. Avui gaudim de la ciutat amb uns altres ulls, i si en l’època de l’alcalde Àngel Casas va alçar polèmica el fet de fer de vianants el carrer de Santa Maria, en l’etapa de Joan Aymerich encara en va alçar més l’arranjament del de Santiago Rusiñol, amb l’oposició de quasi tot el comerç. Us imagineu què passaria si tornessin a passar els cotxes avui per Santiago Rusiñol?

El nou Pla de mobilitat que ara comença transformarà la nostra ciutat en una ciutat per a les persones, i aquí s’ha d’agrair l’acord que compta amb el suport del govern de CiU i dels partits de l’oposició PSC, ICV i la CUP, per augmentar les zones de vianants també a l’avinguda de Cerdanyola. No comprenc perquè el PP no s’ha sumat a l’acord tot i que coneix molt bé el nostre barri i l’acord signat en l’àmbit europeu per humanitzar les ciutats i reduir l’emissió de CO2.

Europa cada cop aposten més per convertir els centres urbans en llocs de trobada de les persones i fer els desplaçaments amb transport públic. Cal repetir l’agraïment a l’Ajuntament, a uns i altres, per convertir en zona de vianants la millor entrada que tenim a la ciutat. Així, es

director@canals-art.com

“Us imagineu què passaria si tornessin a passar els cotxes avui per Santiago Rusiñol?”

fa justícia al barri del Monestir, tants cops deixat i abandonat per les diferents administracions, i que en l’etapa de Josep Barnils esdevingué l’indret per a una classe obrera amb blocs alts de pisos com no hi ha a cap més indret de la ciutat, cosa que, dit sigui de pas, va donar un caràcter al barri, algunes vegades menystingut com a barri marginal.

Ara ja no és així i si es converteix en zona de vianants s’evitarà la marginació en el futur.

Aquesta transformació urbana és el més important que l’Ajuntament ha fet en les últimes dècades perquè desplaça la circulació viària a l’extraradi de la ciutat. Potser hi haurà protestes d’alguns comerços, tal com va passar amb l’arranjament de Santiago Rusiñol, però cal defensar més que mai l’interès general i ara en tenim l’oportunitat, i ser un sol i gran eix comercial que vagi fins a la plaça de Lluís Millet.

La realitat s’imposa i a finals de maig, amb una imaginativa fira comercial a cel obert com és Sant Cugat Actiu, amb una durada de 4 dies, l’Administració podrà demostrar com de positiu és també obrir aquest gran eix comercial a les persones, tot eixamplant l’àrea de vianants.

Ole Thorson també diu que cal explicar-ho, negociar-ho i executar-ho d’acord amb la gent afectada.//

Opinió i debat 17

Diari de Sant Cugat Dijous, 28 de març del 2013

Jordi Robirosa Periodista

Un senyor de Copenhaguen

El senyor Ole és de Copenaguen i, probablement, encara no ha entès que aquí la nostra manera de fer és diferent

jrobirosa.z@tv3.cat

Carolina Hernandez Ad locum amoenum

Sense cau

carolinahernandezmartin@gmail.com

E

l dia 22 de febrer, Pere Fernández entrevistava en aquest diari Ole Thorson, un enginyer danès que, segons sembla, ha estat l’ideòleg del Pla de mobilitat que planeja el nostre Ajuntament i que, en gran mesura, preveu eliminar els cotxes de tot el centre de Sant Cugat.

El senyor Ole diu moltes coses en aquesta llarga entrevista a doble pàgina i ja es veu que l’home la toca; no com nosaltres, que no en tenim ni idea, malgrat que som els que hi vivim. Diu d’entrada que el pla aconseguirà reduir les emissions de CO2 a Sant Cugat, tot i que admet que el 70% d’aquesta toxicitat la generen els Túnels de Vallvidrera i la B-30.

Ai, senyor Ole, sàpiga que les concessionàries són molt poderoses i a aquests, ni tocar-los, que no s’estan de romanços i els importa un rave el que puguem respirar vostè i jo.

El senyor Ole, que lluu una corbata de llaç la mar d’interessant, ens renya una mica i diu que no hem d’utilitzar el centre com un garatge. Però home de Déu, si ara mateix ja no es pot aparcar enlloc; si no és als pàrquings, que ja se sap que són caríssims, tot i que això, al senyor Ole, li deu importar poc: ja es nota que l’home va granat. De fet, va una mica més enllà i diu que a mitjà o llarg termini no estarà permès aparcar al carrer. Aquesta sí que és grossa. Sant Cugat és un municipi amb una enorme extensió i no tothom que viu a Mirasol, la Floresta, Valldoreix o les Planes s’està a tocar de l’estació; el que fa que el cotxe sigui el mitjà de transport natural per accedir al centre: què farà tota aquesta gent, a banda de la trista solució de pagar un aparcament que, insisteixo, és excessivament car i que els catalans, escarmentats, mirem de defugir sempre?

Diu també que, per exemple, la rambla del

A

viat el solar, ara a mig construir, del carrer de Sant Medir deixarà de fer mal, pararà de coure. Nafra roent que constantment recorda un passat gloriós enderrocat per l’avarícia, l’especulació, l’egoisme i altres malalties dels nostres dies, com la peça de Miquel Gil que ballaven fa no tants anys.

Malgrat pegues, entrebancs i enganys, aviat, però, l’Esbart Sant Cugat tindrà nova llar, tindrà parets, sostre i un terra digne per ballar i crear. Ha superat, i amb nota, l’època llarga de passavolant per escoles, sales i despatxos de la ciutat. És un miracle, una entitat sense llar que no només ha sobreviscut, sinó que ha crescut en energia, ganes i saber fer. De la crisi ha fet oportunitat i ha vençut. Ha convençut amb el seu esforç i perseverança, i a la fi les institucions han donat un cop de mà.

I és que qualsevol manifestació del que fan captiva. Desprenen una llum, petits i grans, que no deixa indiferent. Segurament és l’amor posat

Celler adoptarà més preferència per al vianant.

Però si ara mateix només es pot circular per un carril i la zona per passejar és amplíssima. I respecte a l’intent de vianantitzar el carrer de Francesc Moragas, la veritat és que ja no tinc paraules per definir una barbaritat d’aquesta mena, que esbotzaria una sortida natural que tenim els habitants de la zona per sortir del poble amb una certa rapidesa, sense que això sembli afectar la vida ciutadana.

Jo tinc la sort de viure a l’Eixample Sud i acostumo a caminar pel centre i tot això que proposa el senyor Ole i el Pla de mobilitat m’afectaria molt escadusserament. Quedi ben clar que m’encanta passejar pels carrers del nostre poble, però entenc que mirar d’eliminar els cotxes totalment d’un radi tan ampli és absolutament contraproduent: per al comerç i per a la mobilitat, i que el que cal fer és buscar una bona entesa entre cotxes i persones, que és perfectament possible.

El senyor Ole diu moltes més coses i no tinc espai material en aquest article per comentar-les. Ell és de Copenaguen i, probablement, encara no ha entès que aquí la nostra manera de fer és diferent. Allà, al seu país, les bicicletes ocupen una bona part de les ciutats, aquí, malauradament, atropellaments n’hi ha cada dos per tres. Allà els ciclistes s’aturen disciplinadament als semàfors, aquí n’hi ha poquíssims que ho facin. I és que, simplement, Copenaguen no és Barcelona, ni Roskilde, Sant Cugat.

Senyor Ole, jo li proposo una cosa, posats a reblar el clau. Li proposo que proposi als prohoms del nostre poble que facin l’Arrabassada per a vianants: sí home sí, senyor Ole, facila ben grossa i li faran més entrevistes: res de cotxes i caminant fins al Tibidabo. Proposiho, que li faran cas; i si hem de portar la iaia: a coll i bé i a fer exercici. //

en allò que fan i ensenyen. Hereus d’una tradició modernitzada conviuen amb dicotomies aparentment irreconciliables però que els fan únics i insòlits. L’arrel ben acceptada, sense por, sense conhort, sense entrebancs. L’Esbart Sant Cugat és tradició artística ben païda que deixa anar la creativitat sense complexos. Gràcies Joan Serra per transgredir, trencar, crear, educar i estimar. La dansa sovint és considerada germana petita dins les categories artístiques, per a un públic minoritari, s’hi dediquen pressupostos minoritaris i programacions minoritàries però l’esperit de l’Esbart és lluny d’aspiracions perfeccionistes, elitistes. Transmeten als nens i nenes ganes i il·lusió pel moviment, gaudi, integrant i acollint, sense més. Això es percep i els honora. I creixen amb aquest gran regal. Nois i noies que conreen i creuen fermament en la cultura de l’esforç, 2 termes avui en crisi. Desitjo que la seu del carrer Vallès sigui un locus amoenus per a molts i moltes, un lloc d’art, de creativitat, de suor, d’inspiració, de treball, de cohesió social i cultural.//

18 Opinió i debat

Jordi Casas Historiador

D’esquerres i descreguts

El nacionalisme mai no ha necessitat adjectius, en aquest sentit és un gran invent

jordicasasroca@movistar.es

Eduard Torres Advocat

Hipoteques abusives

@etorres_1

Diari de Sant Cugat Dijous, 28 de març del 2013

T

orno al darrer Observatori sociològic. Aquest ha evidenciat que la nostra ciutat és d’esquerres i que els no creients superen els creients. Al principi sembla una paradoxa, ja que els persistents resultats electorals haurien de desmentir la primera dada i la sensació que cada cop estem més rodejats per l’Opus, la segona. Anem a pams. Pel que fa al nostre posicionament ideològic, un 52,9% es declara d’extrema esquerra, d’esquerra o de centreesquerra, només quatre punts per sota de la mitjana catalana. I no sembla que la crisi hi hagi influït gaire, ja que el resultat és pràcticament calcat al del novembre del 2007. La mitjana dels darrers nou anys està pràcticament empatada a la del conjunt català pel que fa al nostre esquerranisme. Com pot ser això?

Aquest setmanari, en el seu editorial de fa tres setmanes, atribuïa a aquesta radiografia política el fet que l’equip de govern municipal viri, de forma cada cop menys dissimulada deia, vers plantejament socialdemòcrates.

Al marge que hom no sap exactament què en queda, de la socialdemocràcia, en el context d’aquesta crisi (i menys encara què en quedarà si algun dia en sortim), no em sembla una diagnosi encertada. L’equip de govern no té necessitat d’adaptar-se, ja ho fan els electors. Pensi’s que el principal partit que li dóna suport ha passat de la referència sueca de mitjan anys setanta al liberalisme pur i dur, passant per un llarg intermedi socialcristià, sense perdre bous i esquelles, si ara els està perdent és per una altra causa.

El nacionalisme mai no ha necessitat adjectius, en aquest sentit és un gran invent. El patriotisme, aquest pou sense fons de sentiments de tot tipus, té la virtut electoral de fer passar l’agenda social, per dir-ho en termes política-

E

m deia l’altre dia un amic que per fi el Tribunal Suprem havia dictat una sentència mitjançant la qual declarava abusives las clàusules denominades “terra“, és a dir, aquelles que limiten la baixada del tipus d’interès hipotecari amb independència que l’índex al que estan referenciats pugui anar baixant per sota d’aquest terra. És important també assenyalar que el més Alt Tribunal ha consolidat el sentit de la carga de la prova i li correspon al banc o caixa acreditar la correcta informació.

He seguit els diferents moviments de l’associació santcugatenca que defensa el dret d’aquells que se senten perjudicats per aquestes estratègies bancàries. S’han centrat sobretot a reclamar la dació en pagament, és a dir, entregar el pis, renunciant òbviament a tot el pagat fins ara, a canvi de sortir lliures de continuar pagant el préstec inicialment concedit. És molt lloable l’intent de l’Ajuntament d’aconseguir arrendaments socials o algun

ment correctes, pel sedàs de l’agenda nacional. Per tant, si el primer és el primer, perquè hom hauria de tenir inconvenients, malgrat el seu tarannà esquerrà, per votar una opció amb un pedigrí més que dubtós pel que fa a aquesta qüestió, si li promet representar més i millor que ningú els interessos de casa. Reconec que he estat un pèl impertinent, però són coses que fan temps que volia dir. Seguim.

Pel que fa a les nostres creences, les coses estan magres per a aquells que es dediquen – amb molta bona voluntat, no ho nego– a fernos creure en el més allà. Resulta que un 52,8% dels santcugatencs es declara agnòstic o ateu. Aquest percentatge és del 79,1% entre els joves de disset a vint-i-quatre anys. Per tant, ens espera un futur d’incredulitat absoluta.

Aquells que es declaren catòlics només assoleixen el 44,3%, el 18,2% entre el joves menors de vint-i-quatre anys. Allò que m’ha encuriosit, però, és la classificació de les altres creences. L’observatori les posa en tres grups: protestants, altres opcions i jueus. Hom es pregunta, per què els jueus no poden anar dins “altres opcions”, sobretot tenint en compte que només representen el 0,1%. Pel que fa al detall del grup protestant, la cosa encara és més impactant: Testimonis de Jehovà (sic), luterans, altres i un enigmàtic ns/nc, es pot declarar un protestant sense saber exactament quin tipus de protestant és.

Arribats aquí, hom es pregunta, què deu pensar aquest Sant Cugat incrèdul del nou papa?

Com haurà reaccionat davant uns diaris i uns noticiaris televisius que han dedicat desenes de pàgines i de minuts a parlar-nos dels més mínims detalls de les primeres hores papals? Ho han sofert amb resignació o s’han fet una mica més incrèduls? Sigui com sigui, no hi ha cap dubte que al mossèn se li gira feina. //

tipus d’ajuda perquè ningú es quedi sense habitatge. Els bancs, però, ja han mostrat la seva negativa a aquestes iniciatives.

El que ha dictat el Tribunal Suprem es refereix, però, al contracte en si mateix. Durant molts anys l’índex de referència ha estat per sota de l’índex fixat a la hipoteca i, per tant, l’hipotecat en cap cas podia gaudir d’aquesta diferència de tipus quan es quedava estancat el que a ell li van presentar. En la gran majoria dels casos, cap client tenia en compte, ni sabia, què era la clàusula terra, ni la clàusula sostre, etc.

La il·lusió de la compravenda, i cal dir la veritat, la complicitat i permissibilitat del banc o caixa que deixava més del que es podia retornar, feia que l’únic que importava era quina era la quota final a repercutir en el compte corrent. Ara el Tribunal Suprem, en una lliçó de realisme, posa les coses al seu lloc. Caldrà veure què fan els bancs, però de ben segur caldrà anar als tribunals a reclamar les diferències entre un índex i un altre. //

Opinió i debat 19

Diari de Sant Cugat Dijous, 28 de març del 2013

Cara a cara Política

Gastem molt en neteja urbana?

Ignasi Bea Regidor de la CUP

“Destinar 7,5 milions anuals a la neteja viària i recollida d’escombraries és excessiu”

D

urant l’aprovació del pressupost d’enguany vam dir que potser Sant Cugat estava massa net, i la gent que era al ple ens va mirar amb cara de sorpresa. Més enllà del titular, el que volíem transmetre és que cal replantejar certes despeses que, des del nostre punt de vista, responen a un model de ciutat car i insostenible. Una ciutat plena de zones verdes i impol·luta que no podem mantenir. Destinar 7,5 milions anuals a la neteja viària i recollida d’escombraries ens sembla del tot excessiu, quan cada any estem fent ajustos al pressupost i importants partides socials se’n ressenten. Segurament, la recent implantació de la facturació variable farà estalviar, però cal fer dues consideracions. En primer lloc, no podríem municipalitzar aquest servei en comptes de tenir-lo externalitzat? I, segon: és evident que a tothom li agrada que la ciutat estigui neta, però els llocs per on passa gent s’embruten, i potser cal que la gent sigui conscient del que embruta i no amagar-ho a cop de talonari.

Els Cugatitus

Cristina Paraira Tinència de Serveis Urbans de l’Ajuntament

Jaume Clavell Síndic Municipal de Greuges

Malson kafkià, els pressupostos i l’escarabat

“En els últims anys hem anat ajustant el cost fins aconseguir un estalvi del 20%”

E

l servei de recollida de residus i neteja viària és una competència municipal que té un efecte directe sobre la qualitat de vida de les nostres ciutats. Volem tenir una ciutat neta i endreçada alhora que es busquem l’eficiència màxima. Qualsevol servei té un cost i el que perseguim és prestar els servei de la manera més eficaç i eficient, reduint la factura per a tots els ciutadans. En els últims anys hem anat ajustant el cost fins aconseguir un estalvi del 20%. I ho hem fet sense reduir ni serveis ni prestacions, al contrari. Quan es redueixen costos en un contracte d’aquest tipus és perquè es redueixen serveis o es disminueix plantilla. En el nostre cas no ha estat així, tot el contrari, hem millorat serveis, augmentat plantilla, renovat maquinària, estem construint un centre logístic i moltes coses més. Tot això s’ha fet disminuint el cost en 1.806.695 €/any. Com? Innovació, eficiència i optimització de serveis. Tenim un compromís amb el ciutadà i la responsabilitat de gestionar els recursos que són de tots.

per Josep Maria Cabrerizo cabrerizo@indubruc.com

L’

sindic@santcugat.cat

Ajuntament de Sant Cugat, tot i les limitacions, se n’ha sortit del pressupost del 2012 prou bé, cas a part.

El de la Generalitat per a l’any 2013 no és possible d’elaborar. Fóra bo que se’n fessin dos comparatius. Un amb retallades, complint el dictat de dèficit, fent quadrar el que no pot, comptant només amb ingressos permesos per Madrid, sense tenir en compte l’ingrés pels impostos sobre dipòsits financers i l’euro per recepta prohibits, retallant la quantitat de 4.000 M€ per ajustar-se a l’objectiu del 0,7% de dèficit que Montoro exigeix, ofegant catalans de qualsevol procedència, de creences socials i polítiques diverses, és a dir, a tot el país. L’altre pressupost elaborat com el fan les empreses i entitats amb control dels ingressos, despeses, costos de personal, inversions, i que poden lliurement planificar necessitats de tresoreria i de finançament. Caldria preveure 4.000 M€ de reserva per solidaritat d’ajuda a altres comunitats, contingències socials i mecenatge cultural. La colossal i entenedora diferència, predisposaria a la democràcia participativa i directe i al dret a decidir.

Com a La Metamorfosi de Kafka, Catalunya i el seu conseller Mas-Colell, transformats, com en Gregori, en un insecte monstruós, un escarabat. Al matí es vol llevar, panxa enlaire bellugant inútilment desenes de potetes per voltar la closca, caminar i valer-se per si sol.

Com en Gregory al llit, tot i que no pensava ni remotament a abandonar els seus, mai mes podrà fer res per a ells, condemnat a desaparèixer lentament d’aquesta societat que desplega una hostilitat creixent, insuportable i anguniosa en contra seu. Un malson kafkià d’autoritat burocràtica, maquinària potent i aclaparadora contra la diferència, que conscientment vol aïllar i trencar tota relació i esperança. En Gregori, en Mas-Collell i Catalunya necessiten un cop de mè per posar-se dempeus i tornar a ser. Si no, com en Gregori, el seu final és consumir-se i desaparèixer, això sí, ben lentament com ell. //

20 Opinió i debat

Diari de Sant Cugat Dijous, 28 de març del 2013

Imatges de #santcugat

Piulat a #santcugat

Sobre el Pla de mobilitat

@MicaelaForest Estudiant de veterinària

Ignacio Fuentes PP

La ciutat de Sant Cugat es converteix en la seu estable del congrés científic de prestigi ‘Forum on Astrophysics’ el 2014

@IFuentesAlbesa

@Davidllonch Informàtic, entre altres coses...

P

rimer de tot vull dir que no dubto de les bones intencions de l’equip de govern (CiU) de la ciutat en relació amb el gran projecte per als propers anys: el Pla de mobilitat. Però això no vol dir que no discrepi de la idoneïtat d’aquest projecte. En principi s’entén que es persegueix la potenciació del transport públic i l’impuls dels petits comerços.

Crec que no s’aconseguirà ni una cosa ni l’altra. Encara que si he de destacar un problema entre tots els que veig relacionats amb aquest projecte, el que més em preocupa és el de la seva viabilitat econòmica. Aquest Pla de mobilitat suposarà més endeutament i la petició desesperada de subvencions. El que preocupa de tot és que hi ha grups polítics que encara no s’assabenten de la gravetat que suposa seguir augmentant l’endeutament en temps de crisi i el perjudicial que és transmetre una imatge de poca austeritat. El cost tan elevat d’aquesta obra fa que més enllà de si agrada el seu plantejament urbanístic o no, hauria de ser desenvolupat en altres circumstàncies molt més favorables per a les arques de l’Ajuntament. Quan una obra d’aquestes característiques es planteja amb uns costos tan elevats sense coneixement exacte d’on sortiran aquests fons o la seguretat de rebre ajuda per finançar tot, a un servidor se li posa la pell de gallina. Hi ha el risc d’experimentar com la pedra angular de l’urbanisme de Sant Cugat pot acabar sent un projecte que encadeni les arques municipals més del que ja ho estan. Sincerament, crec que això ara no toca. //

Els contenidors ja no són al mig del carrer.

Passeig #LaFloresta #SantCugat #qualinet @monicaladonuts : “Mou les ales en busca de la llibertat...

No tinguis por... #monestir #colom#paloma #lliure #libertad #volar #igers #igersantcugat #santcugat #igerscatalonia

www.totsantcugat.cat Notícia més llegida @JoanaBarbany Actualment regidora de Comunicació i Atenció ciutadana a l’Ajuntament

Catalansalmon.com registra 56 santcugatencs vivint a l’estranger El web revela que la majoria dels santcugatencs registrats en aquest espai en línia resideixen a Dublín, amb un total de vuit casos, seguit de Londres i Amsterdam.

Opinió més llegida

No et perdis...

“Una altra escola és possible. Una petita història de l’educació en 10 anys” Verónica Bronstein Smud Directora de l’Institut de la Infància de Barcelona.

Sant Cugat, pioner a aplicar la facturació variable en una concessió pública: El ciutadà fa d’avaluador #qualinet

@Eunhee751 Barcelona

Dios mío, tengo que ESCALAR para subir a los trenes de la R8 en Sant Cugat

Vídeo: Les mones de Pasqua

Opinió i debat 21

Diari de Sant Cugat Dijous, 28 de març del 2013

Miquel Gavaldà Miquel Gavaldà Mas va morir el dia 2 de febrer a Valldoreix. El dia 24 de març hagués estat el seu 85è aniversari.

Tot i que últimament estava malalt, s’aixecava cada dia després de fer els exercicis i amb la seva presència omplia la llar. Ho va passar tot dret, com va pronosticar en Carles Gener, metge a qui li estem molt agraïts, així com a la Mercè Sánchez, infermera, i a la Maite Miguel, cuidadora social. Gràcies per la vostra assistència en aquesta última etapa.

Ens envaeix el dolor de la teva absència.

Família Gavaldà Ventura

Gràcies Espanya!!!!

Per què no aprofiten les autoritats del “meu país” per incloure en el seu dossier olímpic per defendre la candidatura espanyola als Jocs Olímpics de 2020 el gran mirall que tenen en els jocs olímpics organitzats per la ciutat de Barcelona l’any 1992? Segurament, si realment ens consideressin gent de bé s’adonarien que els millors Jocs Olímpics de la història moderna segueixen sent els organitzats per la colla d’arreplegats que som els catalans que vam aprofitar el 1992 per ser una finestra oberta al món i robar el que no era nostre.

Cada cop m’enorgulleix més ser català, visca Barcelona 92!!!!!

Sergi Sànchez

Menys hores a primària i secundària El Departament d’Ensenyament, de setembre a desembre de 2012, ha deixat de cobrir a Sant Cugat 1.834 hores a primària –a 8 dels 11 centres dels que es disposa d’informació– i 1.028 a 3 dels 5 centres de secundària, segons l’estudi que ha realitzat l’assemblea de docents local.

Des de l’abril de 2012, la decisió del departament ha estat no cobrir la substitució fins passats els primers deu dies laborables de les baixes.

Com ha afectat a l’alumnat la manca de personal durant les 2.862 hores esmentades? A secundària directament s’han perdut classes de la matèria del professorat no substituït durant les dues setma-

DiarideSantCugat President: Ramon Grau Director: Josep Maria Vallès.

Subdirector: Àlex López Puig Responsable de Canals Multimèdia: Laura Grau Edita: Premsa Local Sant Cugat, SL. C/ de Sant Antoni, 42-44 08172 Sant Cugat del Vallès (BCN) www.diaridesantcugat.cat redaccio@diaridesantcugat.cat

nes. A primària, o bé s’han repartit entre els altres grups o han tingut mestres diferents cada hora. En aquesta segona opció, s’ha deixat d’atendre l’aula d’educació especial, s’han deixat de fer suport individualitzat, desdoblaments, grups flexibles, tallers, informàtica, biblioteca, laboratori, etc. En qualsevol dels casos incidint clarament en la qualitat de l’educació.

Les famílies, l’opinió pública i tota la ciutadania saben que un país que no inverteix i escatima en educació, mina el seu futur.

Actuem abans no sigui massa tard!!!

Assemblea de docents de l’ensenyament públic de Sant Cugat del Vallès

Perill d’incendi pels contenidors, solucionat!

Sovint ens en planyem –i amb raó– que els nostres neguits i reclamacions com a ciutadans no arriben a les oïdes adequades o que aquestes són senzillament ignorades per qui les ha d’atendre.

Avui, però, els veïns de la rambla de Can Mora, 17, volem fer un reconeixement públic al nostre equip de govern i molt especialment a la Sra. Cristina Paraira, tinent d’alcalde de Presidència i Serveis Urbans de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, perquè ha solucionat el problema que teníem des de feia anys amb els contenidors de recollida de residus fins ara ubicats al davant de la nostra porteria. Per damunt de tot agraïm la seva predisposició a ajudar-nos, des del moment en què vam presentar les nostres preocupacions.

Si tenim tot el dret (fins i tot l’obligació) de queixar-nos de les mancances i molèsties que generen alguns serveis de la nostra ciutat, també és just que felicitem els professionals de l’Ajuntament que s’esforcen per fer-nos la vida més còmoda.

Veïns de la rambla de Can Mora, 17

WC adaptat al cementiri (capítol II) Matí de pluja, intuïció de mals auguris, trucada de la Sra. I. Asunción de part del cementiri de Sant Cugat, m’explica que el WC adaptat cal que estigui tancat amb clau ja que sinó la gent el trencaria (potser les aixetes són d’or?).

Em dóna la solució: cada cop que jo vagi al cementiri amb la meva mare, la truco abans per avisar que hi anem (WC a la carta?).

Li contesto que jo no he demanat el WC per a la meva mare, sinó també per a totes aquelles persones que tinguin necessitat, insisteixo que ha d’estar obert les hores en què està obert el cementiri.

Em diu que ha de fer una consulta, que ja trucarà.

Segona trucada, aporta una nova solució: que truqui al timbre del cementiri i així vindria un empleat i ens obriria (WC amb porter?), li comento que sempre anem a les tardes i que mai he vist un empleat, insisteixo que aquesta solució tampoc em satisfà, la meva mare amb 93 anys sovint ens fa córrer, li repeteixo que cal un lavabo adaptat obert sempre de la mateixa manera que els lavabos normals, em diu que ha de fer una nova consulta, que ja trucarà.

Tercera trucada, que estem d’acord, que sempre estarà obert.

Després d’aquest regateig, li dono les gràcies.

Avui 21 de març del 2013, el lavabo adaptat tornava a estar tancat amb clau.

Algú ens pot ajudar?

On haig d’anar a fer la denúncia: a la Policia?, a l’Ajuntament?, al defensor del poble?

Doris S. Leussler i Roth

Escola bressol o una altra cosa?

Estem en el moment que les escoles fan les jornades de portes obertes, perquè les famílies coneguin com són i

puguin triar.

A Sant Cugat, en relació als infants de 4 mesos a 3 anys, es dóna una situació molt confosa on conviuen escoles acreditades pel Departament d’Ensenyament, amb altres llocs que només tenen la llicència d’obertura de negoci, i no sempre està clar quin negoci.

Una escola acreditada rep les inspeccions del Departament d’Ensenyament que garanteix que tingui: un projecte educatiu; que la direcció del centre sigui un mestre/a o llicenciat/da; que els/les educadors/es tinguin titulació; que l’espai tingui el que exigeix la normativa; que els nens estiguin ben atesos en el que és educatiu i personal.

També reben les inspeccions de Sanitat per garantir que l’alimentació estigui en les condicions adequades i l’espai segueixi la normativa sanitària establerta. Tot això comporta que siguin escoles de qualitat, reconegudes per la seva tasca educativa i d’atenció als infants.

Jo tinc un dubte terrible, és que la “síndrome Ana Mato” (Yo no sé que pasa en mi casa, pero soy inocente) està més estès del que pensem? O és que els infants de 0 a 3 no tenen dret a l’excel·lència educativa que va guardonar aquesta ciutat? Ni l’Administració autonòmica ni la local es consideren concernides, pel fet que aquests infants, que van a altres llocs en comptes d’escoles acreditades, no tinguin cap emparament.

Com és un dubte que no el resoldré, i em consta que les famílies volem el millor pels seus fills, els desitjo que la sort els acompanyi a l’hora de triar entre tanta confusió propiciada.

Dolors Casalé Psicòloga Col·l. 1981

ENVIA’NS ELS TEUS MISSATGES: PER ADREÇA ELECTRÒNICA: lectors@diaridesantcugat.cat PER CORREU TRADICIONAL: C/ de Sant Antoni, 42-44 08172 - Sant Cugat del Vallès (BCN) Les cartes enviades no poden superar les 15 línies mecanografiades o 1.000 caràcters (espais inclosos). El Diari de Sant Cugat es reserva el dret a tallar en qualsevol cas el text com també a publicar-les en aquesta pàgina.

Consell Editorial: Aina Serra, Antoni Blanch, Antoni Monerris, Davide Bonaccini, Eduard Jener, Eduard Torres, Francesc Carbó, Joan Carles Gassiot (secretari), Joan Tortosa, Joan Troyano, Jordi Casas, Josep A. Teixidó, Josep Daniel, Josep M. Sans Travé, Josep M. Vallès, Lluís Godayol, Maria Xinxó, Mayte Pérez, Pere Esquerda, Quim Pla, Rafa Gómez, Ramon Grau (president), Rogeli Pedró, Sergi Figueres, Valentí Feixas, Verónica Bronstein, Víctor Alexandre i Xavier Grau Gerent: Anna Comella Redacció: Àlex López, Mariona Sagalés, Joan Ramon Armadàs, Pere Fernández, Cinta Caballé, Àgata Guinó i Anna Mira. Correcció: Queralt Simeon. Departament comercial: Cristina Fernández, Michele Orrú, Sandra Boix, Elisa Palazón i Susanna Carmona. Fotografia: Artur Ribera i Amanda Bernal. Col·laboradors: Àngels Solé, Anna Toro, Antonio Priante, Arcadi Oliveres, Christian Treceño, Diana Comas, Dolors Vilarasau, Domènec Miquel, Eduard Jener, Eloi Alegre, Francesc Carbó, Gerald Fannon, Imma Pueyo, Jaume Clavell, Jordi Casas, Jordi Musoy, Jordi Robirosa, Josep A. Teixidó, Josep M. Cabrerizo, Lluís Campins, Maria Xinxó, Marina Romero, Martí Olaya, Montse Sant, Pep Blanes, Pep Tugues, Rafael Gomez, Rafa Usero, Rosa Martín, Quim Pla, Tomàs Grau i Víctor Alexandre Disseny i maquetació: Sergi Felip i Francesc Cabeza Direcció d’Art: Xavier Grau Impressió: Gráficas de Prensa Diaria. Tel.: 93 462 85 00 Dipòsit legal: GI-405-93 Empresa distribuïdora: Mailing Vallès (93 589 23 71). Entitats col·laboradores: Amics Unesco Valldoreix-Sant Cugat, Associació Astronòmica Sant Cugat-Valldoreix, Associació Empresarial de Sant Cugat, Ateneu Santcugatenc, Aules d’Extensió Universitària, Camerata, CAR Sant Cugat, Club de Golf Sant Cugat, Club de Rugby Sant Cugat, Club Esportiu Valldoreix, Club Handbol Sant Cugat, Club Muntanyenc Sant Cugat,Club Tennis Natació Sant Cugat, Cor de Gospel, Endesa, Escola d’Art de Sant Cugat, Griful Oil, Juventuts Musicals de Sant Cugat, Museu Sant Cugat, Òmnium Cultural Sant Cugat, Òpera de Cambra Sant Cugat, Penya Blaugrana Sant Cugat, Junior FC, PIMEC Vallès sud, Radiotaxi Sant Cugat-Valldoreix, Sant Cugat Esport Futbol Club, Teatre Auditori-Centre Cultural, Unió Ciclista Sant Cugat, Unió Esportiva Sant Cugat, Unió Santcugatenca.

El Diari de Sant Cugat expressa únicament la seva opinió en els editorials. Els articles signats expressen l’opinió dels seus autors, que el Diari de Sant Cugat no fa seva necessàriament.

Amb la col·laboració de :

22 Economia i empresa Immobles

Diari de Sant Cugat Dijous, 28 de març del 2013

Sector Les entitats financeres i l’estoc d’habitatges

Els bancs tenen més de 300 propietats a la venda Actius L’esclat de la bombolla immobiliària i una demanda feble han provocat que els bancs acumulin un gran estoc de pisos a Sant Cugat, que posen a la venda amb unes condicions força favorables

A

la ràdio, entre informatiu i programa, se sent una falca de Solvia, el portal immobiliari del Banc Sabadell. A l’anunci expliquen que tenen pisos amb un 40% de descompte sobre els preus ja rebaixats. Aquest és només un exemple de com les entitats financeres han entrat amb força en un mercat, l’immobiliari, que només 10 anys enrere era un negoci residual per a elles.

L’esclat de la bombolla immobiliària va provocar que moltes constructores i promotores que havien fet l’agost durant els anys de vaques grasses quedessin ofegades pels deutes i la manca de compradors. Això ha provocat que els bancs que les van finançar s’hagin quedat solars, promocions senceres i aparcaments en diferents punts de la ciutat.

A banda d’això, durant l’any 2012 hi ha hagut 41 casos de desnonaments a Sant Cugat, fet que ha incrementat el nombre de propietats que actualment estan en mans de les entitats financeres i que ara formen part del gran estoc immobiliari a disposició de la clientela.

Un joc amb molts personatges Gairebé totes les entitats financeres que han sorgit fruit de les diverses fusions que hi ha hagut al sector tenen algun tipus de bé immoble a Sant Cugat. El grup que més propietats acumula és el BBVA, malgrat que la majoria de béns que té a la venda són aparcaments. Segons anuncia al seu portal immobiliari, a Internet aquesta entitat té 90 garatges a la venda al Pàrquing de Can Quitèria, a banda de cinc pisos a Volpelleres, dos al carrer Girona i un local comercial. A aquestes 98 propietats cal sumar-hi les que tenien les antigues caixes de Manlleu, Terrassa i Sabadell, convertides en

Oferta de béns immobles de les entitats financeres a Sant Cugat

98 88 45 27 26 15 6 5

Cases o pisos

Aparcaments o garatges

Locals o oficines

Solars

#GRÀFIC: Redacció

Economia i empresa 23

Diari de Sant Cugat Dijous, 28 de març del 2013

Unnim i absorbides pel grup d’origen basc. Unnim té actualment 13 habitatges a la venda, 2 locals, 1 oficina i 11 aparcaments disponibles al seu web immobiliari.

El segon grup al rànquing és el Santander. El banc d’Emilio Botín només té 2 pisos anunciats al portal Altamira, però conserva la propietat de 86 habitatges que ha comercialitzat en règim de protecció oficial gràcies a un acord amb l’Ajuntament.

A dia d’avui ja estan tots plens i els inquilins pagaran durant 25 anys una quota mensual de 400 o 560 euros.

Després el banc recuperarà la propietat i tindrà disponible per vendre tot aquest estoc situat a Can Mates.

XIFRES

COMENTARI Xavier Soler Gerent Soler Finques El banc dolent o la primera immobiliària europea

G

estionar els actius procedents de la reestructuració bancària, aquest és el propòsit del Sareb. Mentre això succeeix i la ciutadania intenta no ser engolida per “el banco malo” (mira que ens han donat pistes amb el nom, eh!), les agències immobiliàries que subsistim desitgem que acabi aquesta ignomínia, per tal que arribi a l’opinió pública alguna certesa que faci intuir quin és el preu d’un pis en aquest país. El Sareb és la primera immobiliària d’Europa

Per fi es fixa el preu de 107.000 immobles, i es comencen a assentar les bases per a una propera estabilització del preu

86 habitatges comercialitza el Banc Santander com a pisos de protecció oficial a Sant Cugat Deixant de banda aquesta excepció del Banc Santander, l’entitat que més pisos té a la venda a Sant Cugat és l’anomenat “banc dolent”. Això és així perquè els 45 habitatges que té Catalunya Caixa a Sant Cugat, considerats com a actius tòxics, han passat a estar sota la tutela de La Societat de Gestió d’Actius procedents de la Reestructuració Bancària (SAREB). El mateix passa amb els 6 habitatges que Bankia té a la venda a la ciutat. //

(doblant la segona) amb 65.000 milions d’Euros en actius immobiliaris, i deu ser la principal interessada a no devaluar el seu actiu; per tant, és de preveure que l’esperada reducció de preus apunti directament al preu actual del mercat (no per sota), comptant amb l’inestimable avantatge competitiu del finançament assegurat. Per tant, bones notícies per al sector, per fi es fixa el preu de 107.000 immobles, i es comencen a assentar les bases per a una propera (espero) estabilització del preu de l’habitatge. Que Espanya mentrestant hagi estat el segon país del món on ha caigut més el preu de l’habitatge és un dany col·lateral. //

El preu fa anys que no para de caure #ARTUR RIBERA

Els pisos continuen perdent valor Durant l’any 2012 el preu dels habitatges a Sant Cugat ha caigut al voltant d’un 10% La caiguda del peu dels pisos no sembla tenir aturador. En un reportatge del Diari de Sant Cugat escrit a principis de desembre de l’any passat es posava de manifest que en algunes zones de la ciutat els pisos havien perdut fins a un 50% del seu valor respecte dels preus que tenien abans de la crisi. La tendència continua, i tenint en compte les dades del portal de referència Fotocasa durant el 2012, el preu va caure al voltat d’un 10% més. Les últimes dades indiquen que el metre quadrat per comprar un

Amb les nostres oportunitats és

impossible no comprar

Aprofita el moment i presumeix de preu.

habitatge a Sant Cugat es paga al voltant el 3.200 euros aquest primer trimestre del 2013. Al gener del 2012 el preu rondava els 3.600, i l’any 2010, ja en plena crisi, el preu es movia entre els 4.200 i els 4.000 euros. A la caiguda del consum en general se li han de sumar dos factors que provoquen que el preu dels pisos segueixi caient.

El primer és l’excés d’oferta. A Sant Cugat hi ha molts pisos buits i ja se sap que si hi ha poca demanda i molta oferta el preu baixa. Un exemple són les dades del portal Habitaclia.

A Sabadell i Terrassa amb més del doble de població hi ha uns 2.000 habitatges disponibles. A Sant Cugat 1.500 pisos anunciats per vendre i 530 de lloguer. Això són més de 2.000 que, a priori, estan disponibles i se suposa que buits. //

Només fins al 30 d’abril.

Fins a un

40%

Els millors habitatges s’exhaureixen ben aviat.

Fins al 100% de finançament.** Més de 12.000 habitatges d’obra nova i segona mà.

Amb la garantia de Banc Sabadell.

sobre els preus ja rebaixats*

solvia.es

96 691 50 50

Oficines del grup Banc Sabadell

*Descompte del 15% si el finançament concedit és superior al 80%, 25% si el finançament concedit és fins al 80% i 40% si el finançament concedit és fins al 50% en els actius immobiliaris indicats amb la icona del 40% al web de solvia.es. Descompte del 10% si el finançament concedit és superior al 80%, 20% si el finançament concedit és fins al 80% i 25% si el finançament concedit és fins al 50% en els actius immobiliaris indicats amb la icona del 25% al web a solvia.es. Oferta vàlida fins al 30 de d’abril de 2013 exclusivament en els actius publicats i no venuts o reservats a solvia.es. No acumulable amb altres ofertes. Es poden consultar les bases completes a solvia.es. **Finançament subjecte a la concessió per part de Banco de Sabadell, S.A., basant-se en la valoració que faci de la solvència i capacitat de devolució i perfil del sol·licitant i de la tipologia del producte adquirit d’acord amb els seus criteris interns per valorar els riscos crediticis, i addicionalment subjecte als percentatges màxims de finançament establerts pel Banc d’Espanya i la resta de regulació vigent en funció del tipus d’actiu.

SV_FA_226x68_DStCugat_marzo_cat.indd 1

25/02/13 13:29

Sant Cugat en 3D

La llotgeta del Monestir Curiosa imatge en 3D de la vista en primer terme de la rosassa del Monestir de Sant Cugat i de part de l’accés a la seva llotgeta , escenari de moltes activitats ciutadanes al cap de l’any.

Robert Ramos info@robertramos.cat www.robertramos.cat @RobertRamosfoto

Diari de Sant Cugat Dijous, 28 de març del 2013

Amb la col·laboració de:

Vine amb el ‘Diari’ i et donem les ulleres 3D. Els lectors que comprin el Diari de Sant Cugat al seu quiosc poden passar per la redacció, carrer de Sant Antoni, 42 on els hi lliuraran una ulleres 3D per veure correctament i col·leccionar aquesta secció de Sant Cugat en tres dimensions.

Ulleres PATROCINADES per:

26 Economia i empresa Actualitat

Diari de Sant Cugat Dijous, 28 de març del 2013

Entrevista Ramon Grau, editor

“Aquest país nostre és imparable i VIAempresa vol ser-hi i explicar-ho”

Ramon Grau recull l’experiència del mensual ‘B30’ per crear VIAempresa, el primer mitjà d’àmbit nacional que impulsa l’editor FOTO: ARTUR RIBERA Ramon Grau és dels pocs editors catalans que s’ha aventurat en la premsa gratuïta, en la premsa de pagament, en la premsa especialit· zada i en la premsa digital. En tots els casos ha aconseguit que els seus mitjans es convertissin en capçale· res de referència entre els seus lec· tors. El diari digital VIAempresa és el primer projecte de l’editor sant· cugatenc que traspassa l’àmbit estrictament local per donar veu i cobertura a l’empresariat català.

Quina és la raó d’apostar ara per un diari digital d’àmbit empresarial?

L’economia és el centre de la vida del país, dels pobles i ciutats, de les persones. Cada dia hem de lamen· tar que morin empreses i les il·

lusions que les han fet créixer, però també apareixen oportunitats i es creen moltes noves companyies amb idees innovadores amb bons emprenedors al darrere. Cada dia tenim motius per celebrar nous cas· sos d’èxit i amb aquesta mirada positiva com l’ha tingut el mensual B30 en aquests cinc anys, neix tam· bé VIAempresa. En digital perquè la revolució fa temps que ha comen· çat i ara ja no hi ha marxa enrere.

Es pot ser positiu en plena crisi i amb els índexs d’atur actuals?

Creiem que es pot i s’ha de ser posi· tiu. El missatge de la B30 i ara de VIAempresa: la divulgació en posi· tiu al servei de l’empresa és més vigent i necessària que mai. Aquest 2012, al nostre país s’han creat més

empreses que en els darrers anys i això vol dir més de 15.000 noves soci· etats, les xifres indiquen que estem vius, i molt. Som en un espai d’opor· tunitats amb emprenedors que si troben les condicions i les facilitats necessàries arrelaran, creixeran i donaran feina, que és el que ens convé a tots. Aquest país és impara· ble i VIAempresa vol ser-hi i expli· car-ho. És una bona idea invertir en un diari en plena crisi del mercat publicitari i sobreoferta de mitjans?

De fet ho vam fer l’any 2008 amb la B30, quan ja tots teníem al davant la cara més fosca de la crisi, i ens en hem sortit. Vam crear un espai de comunicació que no existia i una manera de fer que creiem que té futur, des del rigor i la seriositat del bon periodisme, veient el got mig ple i donant veu als emprenedors, a les empreses que fan coses, a les ins· titucions i a les entitats que donen suport al teixit econòmic del ter· ritori. És veritat que pel moment que estem passant, hem tingut més suport moral que econòmic, però els números han sortit i la feina ha estat molt ben valorada. El nou pro· jecte diari i pensat des d’una pers· pectiva global ens obrirà noves por· tes. Catalunya necessita mitjans com aquest, fet des de casa però amb la mirada ben àmplia i llunya· na, projectes diferenciadors. Perquè la vida continua i la necessitat de fer coses, d’apostar per una econo· mia que té moltes fortaleses ens fa il·lusió i ens esperona.

Per què es deixa de publicar la ‘B30’?

Precisament aquesta publicació va néixer amb la crisi l’any 2008, i en aquests cinc anys s’ha con· solidat com una bona eina al ser· vei dels diversos actors econòmics del Vallès. Ha donat veu a les diver· ses associacions, a les institucions i, sobretot, a les empreses. Tot i les dificultats del mercat publicitari, la publicació és econòmicament via· ble però creiem que s’ha tocat sos· tre i que cal evolucionar i donar-li un nou impuls per tal d’arribar a moltes més persones. El producte paper, la periodicitat i l’àmbit ter· ritorial és un fre per fer créixer el projecte. Els costos de distribuir un producte en paper són molt alts. Tot plegat, ens fa plantejar un pas enda· vant com és el de VIAempresa.

Qui cobrirà el forat que deixa la ‘B30’?

Sens dubte, VIAempresa, que inclourà la B30 dins la seva oferta de continguts.

Quina és l’oferta diferenciadora de VIAempresa?

Parlar del territori des del mateix territori, de l’economia real feta des de la petita empresa que creix amb treball, innovació i pensant en gran.

L’economia del país està fonamen· talment feta des de la petita i la mit· jana empresa. Però aquesta pime catalana també s’obre al món. Per això, VIAempresa també serà el mitjà de referència dels empresaris catalans que s’han establert a l’es· tranger i dels empresaris estran· gers que s’han establert a Catalu· nya. Part dels nostres continguts seran en anglès per atendre aquests lectors.

VIAempresa serà gratuït? Com es finançarà?

Sí, els nostres lectors podran subs· criure’s gratuïtament i rebre a pri· mera hora del dia un butlletí a tra· vés dels seus ordinadors i disposi· tius mòbils amb les notícies que s’aniran ampliant al llarg del dia.

El finançament ha de venir a través de la publicitat i el patrocini i més endavant anirem obrint noves vies de negoci com el micropagament per serveis puntuals.

La redacció serà a Sant Cugat?

El nucli de la redacció serà a Sant Cugat, a la seu de Premsa Local, que és el nostre grup editorial, però en realitat serà una redacció en xar· xa amb col·laboradors arreu del país que ens aproparan des del terri· tori les experiències que es fan.

Per què en català? Quin ha de ser el lloc de VIAempresa dins l’espai comunicatiu català?

El català és la nostra llengua, ha de ser un fet normal expressar-s’hi. Si el producte esta ben fet i interessa, crec que és el que ha d’importar. Ha de ser útil per a les persones que fan funcionar l’economia del país.

Per cert, per què VIAempresa?

B-30 és el nom d’una via que uneix el sud del país amb Europa, l’anti· ga Via Augusta, una via que ens fa mirar enllà com tot emprenedor.

Via empresa segueix amb aquest esperit, una via de comunicació de doble sentit, cap al món empresa· rial, i d’aquest, cap a la resta de la societat. // F. Castanyer

Actualitat Economia i empresa 27

Diari de Sant Cugat Dijous, 28 de març del 2013

Negocis

Eurofragance deixa Rubí i s’instal·la a Sant Cugat Aquesta companyia de cosmètics canvia Rubí pel Parc d’Activitats Econòmiques de Can Sant Joan.

Construcció Inaugurada la tercera casa d’estil canadenc

Mira-sol ha estrenat la seva primera casa de l’estil canadenc.

La construcció es basa en una estructures de fusta. L’empresa encarregada de construir-la ha estat Canexel Construcciones, una empresa amb més de 15 anys que fa gairebé dos que va instal· lar una seu a Sant Cugat. Les altres dues es troben a La Floresta, on se n’estan fent dues més.

L’empresa de fragàncies i aromes Eurofragance ha traslladat la seva La frase seu corporativa de Rubí a Sant Cugat.

L’empresa ha llogat un espai de més de S’ha tancat el 2012 amb 3.000 metres quadrats al parc empre· 590.000 € de superàvit, sarial de Vallsolana, situat a Can Sant una bona dada aconseguida Joan. Eurofragance ha registrat un gràcies a la moderació” creixement en vendes del 12% acon· Xavier Gavaldà seguint 43 milions d’euros enfront de Vocal d’Economia de l’EMD 38 que va recollir l’any 2011, quan ja va registrar un increment de vendes del 18% respecte a l’any precedent.

Xerrada La xifra de negoci de fragàncies Subministrament català segueix representant el gruix de la 4 d’abril, sant cugat facturació de la companyia, destacant trade center l’augment de les vendes dins de la Unió Europea en un 27%. Actualment la El consultor energètic Antocompanyia està present a quatre con· ni Tahull és el ponent de la tinents i compta amb filials a Turquia, conferència’ El sistema elècFilipines, Mèxic (amb una nova plan· tric català: fortalesa i operatita de producció inaugurada en 2011) vitat’. Una xerrada organitzada i Dubai. L’any 2012 ha estat significa· per Òmnium Cultural on es plantiu sobretot l’increment de vendes de tejarà si el sistema elèctric catafragàncies per a la cura personal, que là garanteix el subministrament ha crescut un 13% respecte a 2011. // elèctric a Catalunya.

RedaccióAnuncioMarges_PremsaComarcal_226x106.pdf 1 21/03/13 14:10

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

Zelig

K

Tecnologia Les ofertes a la xarxa

Sant Cugat Comerç mostra nova aplicació L’associació Sant Cugat Comerç ha presentat la seva nova aplicació per a tauletes i telèfons intel·ligents.

Amb el nom de ‘Sant Cugat a la but· xaca’, l’aplicació disponible per a dis· positius Android i Apple conté infor· mació sobre els diferents comerços associats a l’ens, ofertes, amb les notícies dels dos mitjans de comu· nicació locals i pretén ser una peti· ta guia de la ciutat.

Segons ha explicat el gerent de l’associació, Jesús Carballo, amb aquesta eina “podem accedir a les més de 40 ofertes i després anar físi· cament a la botiga per comprar el que ens interessa”. També es podran compartir les ofertes per Facebook, Twitter o xats per a telèfons intel· ligents. L’aplicació permet, gràci· es a la geolocalització, veure quines ofertes hi ha més a la vora d’on està la persona amb un mapa il·lustratiu.

També mostra llocs d’interès ciu· tadà com les instal·lacions espor· tives, aparcaments o equipaments municipals. L’empresa de Sant Cugat Kanoid ha estat l’encarre· gada de fer l’aplicació que ha tingut un cost total de 25.000 euros. Sant Cugat Comerç ha comptat amb una

“Un dia et portaré a veure els marges.

Primer a peu.

Passejarem pels voltants del poble i t’ensenyaréels marges que tenimaprop.Desprésamb cotxe.

Recorrerem elpaís i ens perdrem per tots els raconsper on calgui passar, fins quecomprenguis perquè he volgutque hi anéssim.

Aleshores ho entendràs tot.”

L’Hotel Sant Cugat va acollir la presentació #Artur Ribera subvenció de 10.000 euros de la Gene· ralitat i una altra de 3.000 euros de la Diputació de Barcelona La presi· denta de l’entitat, Mayte Pérez, ha recordat que hi ha més de 70 comer· ciants presents a la web i ha agra· ït l’esforç dels botiguers per fer-ho possible.

L’alcaldessa de Sant Cugat, Mer· cè Conesa, opina que “avui s’ha fet un gran pas per jugar a la ciutat per demostrar que ens movem i gene· rem entusiasme i riquesa malgrat la crisi econòmica”. // Redacció

PER SABER ON ANEM, CAL SABER D’ON VENIM.

Marges és la primera novel·la de Roger Vilà Padró, un descobriment d’Editorial Barcino i del Museu de la Vida Rural. www.editorialbarcino.cat

28 Cultura Art

Diari de Sant Cugat Dijous, 28 de març del 2013

Grup Sumar esforços per defensar la cultura

Neix Taula 13: artistes que vetllen pel futur de l’art Objectiu Analitzar i identificar les mancances en l’àmbit de l’art a la ciutat tot conscienciant de la importància de l’art. Components Artistes independents de diferents disciplines i tendències

L

luís Ribas, Pep Codó, Sergi Barnils, Frederic Gómez, Pere Formiguera i Neus Colet són els integrants de Taula 13, un grup d’artistes independents de Sant Cugat, de diferents disciplines i tendències, amb l’objectiu d’analitzar i identificar les mancances en l’àmbit de l’art a la ciutat, conscienciar de la importància de l’art dins el món de la cultura i també proposar noves iniciatives que es puguin dur a terme per incrementar la marca de Sant Cugat com a ciutat cultural.

Com explica Lluís Ribas, pintor i portaveu de Taula 13, “el grup no es promou com un element de pressió, sinó per col·laborar amb el municipi”. Una iniciativa que, com el mateix Ribas apunta, “l’Ajuntament l’ha pres amb molt d’interès, i el regidor de Cultura s’ha mostrat interessat en aquesta col·laboració”.

El grup es reuneix un cop al mes al restaurant Gilda de Sant Cugat, a la taula 13. D’aquí que hagin optat per donar-li aquest nom al grup.

Actualment, són sis els membres, però no descarten ampliar el nombre de participants de la taula “sempre que es busquin els mateixos objectius”. Tot i que encara no hi ha cap actuació en marxa, “tot i que sí que estem treballant en diferents camps”, com apunta Pep Codó, el grup ha presentat una declaració d’intencions i ha posat de relleu els principals objectius que s’han marcat.

Intencions De les primeres reunions del grup n’ha sortit una declaració d’intencions, “els projectes bàsics de Taula 13”, com apunta Ribas. Taula 13 vol denunciar les deficiències pel que fa a l’art a Sant Cugat, a més de fomentar les arts plàstiques respectant

en context Les claus de Taula 13 Qui són? Sis artistes independents santcugatencs, de disciplines i tendències diverses: Sergi Barnils, Pep Codó, Neus Colet, Pere Formiguera, Frederic Gómez i Lluís Ribas.

Objectiu. Analitzar i identificar les mancances en l’àmbit de l’art a la ciutat de Sant Cugat, amb la finalitat de conscienciar de la importància de l’art dins el món de la cultura, a més de proposar noves iniciatives que es puguin

dur a terme per incrementar la marca Sant Cugat com a ciutat cultural.

Projectes. El grup vol presentar propostes artístiques per a la ciutat, fomentant la col·laboració entre creadors de diferents disciplines per poder desenvolupar projectes en comú, alhora que fomentar l’amor per l’art entre els més petits per garantir, d’aquesta manera, la continuïtat de la cultura.

totes les tendències. Igualment, es proposen vetllar per la transparència de la despesa pública del nostre sector i oferir el seu assessorament i criteris a l’Administració, tot demanant-li que les subvencions siguin destinades també als creadors, elements imprescindibles de les indústries culturals.

Iniciatives El grup s’ha marcat una sèrie d’objectius, d’entre els quals destaquen el redactat d’un Pla de pintura mural i arts visuals públiques, pensat per al municipi de Sant Cugat, amb la

Cultura 29

Diari de Sant Cugat Dijous, 28 de març del 2013

Presentació oficial Ribas, Codó, Barnils i Gómez van presentar Taula 13 al lloc que li dóna nom al grup, al Gilda. #artur ribera

filosofia d’ampliar el patrimoni col· lectiu. En aquest sentit, Pep Codó assenyala que “a Sant Cugat hi ha un Pla d’escultura pública que no s’ha tirat endavant per falta de recursos, però està redactat; amb pintura no hi ha un pla redactat i hem proposat redactar-lo nosaltres”.

L’objectiu, com amb el Pla d’escul· tura, és catalogar les obres existents i buscar ubicacions per a noves cre· acions.

Una altra de les iniciatives priori· tàries és vetllar per la creació d’un nou espai expositiu, ja que, com des· taca Lluís Ribas, “Sant Cugat té una alta activitat cultural, però no dis· posa d’un espai de dimensions sufi· cients per fer-hi exposicions”. Un espai que, a més, podria acollir el Fons d’Art Municipal per fer-lo visi· ble a la ciutat.

Igualment, Sergi Barnils destaca la importància de “fomentar l’amor per l’art als més petits”, ja que “si no s’estima l’art des de petits, que són el futur, de grans, les galeries i els museus continuaran sent aquests sepulcres que són ara”. En aquest sentit, Taula 13 vol fomentar les visi· tes d’artistes a centres educatius i facilitar les visites d’escolars als seus tallers. “Que els infants esti· min l’art i coneguin la professió és més important del que sembla”, con· clou Barnils.

Taula 13, a més, vol presentar propostes artístiques per a la ciu· tat, “per refermar-la com a ciutat d’art”, apunta Ribas, i fomentar la col·laboració entre creadors de dife· rents disciplines per portar a terme projectes comuns. Tot plegat, amb la finalitat última que l’art de la ciutat tingui la importància que mereix. // Cinta Caballé redaccio@diaridesantcugat.cat @CintaCC

protagonistes Qui forma Taula 13?

Pintor reconegut pel públic i per la crítica tant a casa com a Itàlia i Alemanya, on treballa de manera habitual Sergi Barnils Pintor

Escultor conegut per les seves escultures públiques, en les quals treballa la pedra en reconeixement a les formes de la natura Pep Codó Escultor

Escultor amb un estil propi que utilitza la base geomètrica, amb obra pública a diferents indrets de Sant Cugat Frederic Gómez Escultor

Pintor de prestigi internacional, amb galeria pròpia a Sant Cugat i obra a la Wally Findlay Galleries de Nova York Lluís Ribas Pintor

Escultora i gravadora llicenciada en Belles Arts, actualment amb nombroses exposicions arreu de Catalunya Neus Colet Escultora

Fotògraf i escriptor, la seva obra està als principals museus del món, i és autor de textos sobre història de la fotografia Pere Formiguera Fotògraf

30 Publicitat

Diari de Sant Cugat Dijous, 28 de marรง del 2013

Actualitat Cultura 31

Diari de Sant Cugat Dijous, 28 de març del 2013

Crítica cultural

Arts escèniques

FA 20 ANYS 1/04/1993

Petits teatres de Catalunya

F

a uns dies a La Vanguardia es va publicar un article amb el titular “El Futur dels teatres petits a Catalunya” on es parlava, fonamentalment si no únicament dels teatres de Barcelona. L’articulista no els augurava un futur massa brillant, ni molt menys. No em sorprèn tenint en compte el model de polítiques i negocis culturals del qual venim, però més enllà de la realitat de Barcelona n’hi ha d’altres. Curiosament, el titular deia Catalunya i es va oblidar d’altres petits teatres com el que tenim a Sant Cugat, Can Ninot, o feia una referència esbiaxada, si es que la feia, al Teatre l’Aurora d’Igualada i n’obviava d’altres.

No m’estranya aquest centralisme en l’article. Històricament, la política cultural envers als teatres privats de fora de Barcelona ja ha marcat tendències per l’estil. Ara, en plena crisi, els teatres que depenen de subvencions es troben atrapats, en situacions totalment kafkianes que impedeixen que continuïn amb el seu funcionament regular. No vull entrar en si aquests teatres han o no de tenir subvenció, això no entra en una columna, però sí que m’agradaria esperonar-los per mirar endavant, buscar estratègies noves i continuar oferint petits espais on el teatre sigui una realitat malgrat les retallades, malgrat els problemes.

Can Ninot, el nostre petit teatre, va obrir en plena crisi i adaptant-se a un model nou de treball i ja portem un any i mig creixent i amb les entrades habitualment exhaurides.

Lluny de ser un model d’èxit, sí que ens agradaria poder motivar amb el nostre exemple tots els petits teatres que, com el nostre, lluiten cada dia per aixecar el teló. //

Christian Treceño Director de Can Ninot info@canninot.cat

Un dels espectacles. #Cedida

El TeatreAuditori, nou escenari del Circ Raluy el 2015

Teresa Llàcer a la Sala Rusiñol

La pintora Teresa Llàcer presenta una col·lecció d’art figuratiu a través de bodegons, paisatges i figures a la Sala Rusiñol. El crític de la galeria, Francesc Galí, rep Llàcer i la seva sèrie d’olis. # DIARI DE SANT CUGAT

El Circ Raluy i l’Ajuntament han signat un conveni de col·laboració amb l’objectiu de refermar la ciutat com una plaça forta en arts escèniques i esdevenir un punt fix d’establiment del circ.

El conveni, amb vigència des del 2013 al 2015, prorrogable a un any més, l’han signat l’alcaldessa Mercè Conesa i Carlos Raluy, en representació del circ, i estableix, entre d’altres que el 2015 el circ faci un espectacle especial a la ciutat, a les instal·lacions del Teatre-Auditori i establint els carruatges museu a la plaça Victòria dels Àngels, on es podran visitar. El conveni contempla que el circ posarà a disposició de l’Ajuntament un número d’entrades, que seran utilitzades pels col·lectius socials que el consistori cregui oportú.

A més, el circ posarà a disposició de la ciutat la carpa, on es podran fer activitats ciutadanes. Entre aquestes, els Premis Ciutat 2014. Durant la signatura, Conesa ha destacat la “voluntat de Sant Cugat d’esdevenir una plaça forta del circ i de les arts escèniques”, i ha recordat que “no és el primer cop que el circ s’instal·la a la ciutat, i ja és una de les fites més esperades per les famílies i pel públic en general perquè ens acosta la dimensió de cultura i oci que ens agrada a tothom”. Raluy ha agraït “la confiança que la ciutat fa en el nostre circ” i ha manifestat que “espero que en el futur altres ciutats tinguin aquesta consideració amb el circ, no sols perquè és un circ de casa nostra, sinó perquè ha estat reconegut arreu”.

Aquest any, el circ actuarà de l’5 al 21 d’abril al Parc de Can Vernet, oferint 18 funcions. El 2014 s’instal·larà en el mateix emplaçament entre el febrer i l’abril. // Cinta Caballé

Aportar valor a través de la innovació

Investigar, desenvolupar, fabricar i comercialitzar productes farmacèutics per a millorar la salut i la qualitat de vida de les persones La visió de futur, el caràcter innovador i la dedicació a la investigació han mantingut a Boehringer Ingelheim entre els líders mundials del sector farmacèutic i li han permès afrontar amb èxit els reptes que plantegen la investigació i desenvolupament per poder posar a disposició dels pacients medicaments innovadors i segurs.

La mentalitat emprenedora de tots i de cada un dels que formem part de Boehringer Ingelheim fa possible la realització del nostre objectiu: Aportar valor a través de la innovació. www.boehringer-ingelheim.es www.twitter.com/boehringer www.youtube.com/user/boehringeringelheim

abcd

Crítica de teatre

32 Cultura Actualitat Teatre fet aquí Eduard Jener Crític eduardjener@telefonica.net

BELLESA

Autor i director: Guillermo Ayesa. Intèrprets: Jaume Aler, Judith Barberà, Anna Canet, Mont Carvajal, Salvador Fenollar, Tina Labrador, M. Carmen Latorre, Montse Maranges, Ricard Mariné, M. Carme Murillo, Domènec Romera i Lourdes Villamayor. Lloc i dia: Teatre la Unió. 16 de març.

Una platea convertida en un jutjat de Nova York que juga amb l’escenari per mostrar espais alternatius amb bons efectes de llums. Text que planteja una dramàtica història basada en fets reals que l’autor porta a judici convertint als espectadors en jurat. Una situació que pretén explicar l’existència de la bellesa darrere d’actituds aparentment censurables. Es pot qüestionar la necessitat de construir el judici com una manera per presentar les declaracions (les veritats) dels diferents protagonistes. Crec interessant el fons però no tant la forma, que s’allarga. Un grup d’actrius i actors esforçats ens fan viure la seva realitat amb emoció i presència adequades en alguns casos, com la Jenny d’Anna Canet, amb angúnia. Treball difícil de tot un equip entusiasta que cal aplaudir.

DIÀLEG DE MINYONES

Textos de Mercè Rodoreda i Santiago Rusiñol. Direcció: Roger Casadellà. Intèrpret: Marta Uxan Saña. Lloc i dia: Casa de Cultura. 17 de març.

Esplèndida recreació de tres personatges, la Crisantema, la Zerafina i la Carmeta, a càrrec de Marta Uxan. Tres monòlegs, encaixats entre tres cançons inicials, que ens porten a cada minyona mentre veiem com l’actriu es transforma física i, després, emocionalment en els personatges que traspuen veritat a través d’una direcció que ha tingut cura dels matisos en una feina de clara complicitat. L’actualitat dels comportaments descrits es conserva, malauradament, en el fons de les anècdotes explicades al marge del lèxic d’èpoques passades que, precisament per això, augmenten la seva eficàcia amb l’afegit de saber fer d’una actriu en estat de gràcia. Afegir un quart monòleg podria arrodonir l’espectacle que, bon senyal!, es fa curt.

Diari de Sant Cugat Dijous, 28 de març del 2013

Exposició Neus Colet participa a l’exposició “10 mirades”

Des del divendres 15 de març i fins al 19 d’abril, l’espai Cartó, Artesania i Disseny, de Barcelona, acull l’exposició col·lectiva “Barcelona. 10 mirades”, en la qual participa l’escultora i gravadora santcugatenca Neus Colet. Una mostra organitzada amb motiu del desè aniversari d’aquest espai dedicat a l’artesania en paper, disseny i obra gràfica.

Xifra

18

funcions són les que farà el Circ Raluy a Sant Cugat aquest any, entre el 5 i el 21 d’abril al Parc de Can Vernet

Teatre ‘Oleanna’, de D. Mamet, arriba a Sant Cugat 5 d’abril, al teatreauditori Ramon Madaula i Carlota Olcina pugen a l’escenari santcugatenc el divendres 5 d’abril a les 21 hores per representar Oleanna. A més, quan finalitzi l’obra hi haurà el Parlem de...

Oleanna amb els actors i el seu director, David Selvas.

LA PIULADA @Canals_Galeria.

Oferim una nit gratis als nostres clients per gaudir de la nostra galeria i de la fira Sant Cugat Actiu....

Familiar Una festa per als més menuts del barri!

6 d’abril, al xalet negre En el marc de la programació de la XCCP, els més petits tenen una festa per a ells amb jocs i activitats d’exterior al voltant del Xalet Negre, de 17 a 20 hores. Jocs gegants, artistes i ombres xineses són les propostes durant la tarda.

Teatre

Estrena ‘D’ara a demà’, de Manuel de Pedrolo

Manuel de Pedrolo #Cedida In-Fusió Teatre representarà l’obra el dia 6 d’abril, a les 21 hores, al teatre del Casal de Mira-sol, amb dramatúrgia i direcció de Teresa Canas.

L’alliberament de la dona és una constant en els escrits de Manuel de Pedrolo, i D’ara a demà n’és una molt bona mostra. La protagonista, víctima d’un ambient social patriarcal, viu situacions que reflecteixen dramàticament la realitat social i política dels anys cinquanta i seixanta a casa nostra. L’obra és una crítica a la moral burgesa, que, concretada inicialment en el tema de l’avortament, planteja el tema de la llibertat de la dona a poder decidir sobre la seva persona: el dret a la pròpia vida, al sexe sense matrimoni, a l’avortament… Una llibertat esclafada pels prejudicis socials, per la moral religiosa i per l’estat. Les entrades es poden adquirir anticipadament per 5 euros, o bé a taquilla el mateix dia per 8 euros. // Redacció

Exposició

El Grup Foto Sant Cugat, a la Casa de Cultura ”Mostra fotogràfica” és el nom que engloba els treballs del grup que es podran veure del 2 al 28 d’abril.

A més de l’exposició de tema lliure amb imatges de paisatges i retrats, entre d’altres, organitzada pel Grup Foto Sant Cugat, el col·lectiu també ha organitzat, el dimarts 9 d’abril, una xerrada - taller que impartirà el fotògraf santcugatenc Pep Pujol també a la Casa de Cultura a les 19.30 hores. L’activitat, gratuïta, té com a tema la composició i l’enquadrament, i està oberta a tothom que vulgui participar-hi. // Redacció

Actualitat Cultura 33

Diari de Sant Cugat Dijous, 28 de març del 2013

Literatura

Jofre Llombart publica ‘Desmuntant la caverna’

Durant l’entrevista per al TOT #artur ribera El santcugatenc i sotsdirector d’’El Món a Rac1’ publica, probablement, el primer llibre de “contraatac” respecte al que s’ha dit des d’Espanya arran la manifestació multitudinària de l’11-S per intentar desacreditar el sobiranisme català.

“A partir de l’11 de Setembre, l’allau de ‘mentides’ que han vingut de la caverna mediàtica i política espanyola en contra l’independentisme català han estat alarmants. Vaig veure oportú i necessari recollir-les i desmentir-les en un llibre tot contrastant-les amb opinions d’experts, molts no independentistes”. Així de contundent explica Llombart el perquè de la publicació del seu primer llibre Desmuntant la caverna.

Un manual de 128 pàgines d’Angle Editorial en el qual assegura que, segons un premi Nobel d’economia americà, en un estat independent

Catalunya “tindria garantida la seva supervivència”. Jofre té per objectiu aconseguir que “si com a mínim una sola persona es qüestiona el que arriba d’Espanya, jo ja em donaré per satisfet”. El periodista espera arribar a la caverna, però “per una confrontació lliure i reposada d’idees. Que em contradiguin”. Des de la caverna, explica, es van dir coses com a veritats absolutes que no ho són com, per exemple, que els títols universitaris no tindrien validesa.

“Jo no vull caure en el mateix sac que els que van dir: ‘Això és així!’. El que em limito a dir és: ‘Tot els arguments que es van donar per sabuts, no són tan clars’”. // L. Grau

Cicle

Amics de la UNESCO ens acosten Victòria dels Àngels El cicle de conferències del mes d’abril se centra en la cantant que dóna nom a l’Escola Municipal de Música.

El cicle inclou quatre conferències, totes en dimecres a les 19 hores. La primera, el 3 d’abril, porta per títol “Victòria del Àngels: una vida pel cant, un cant a la vida”. La segona conferència se celebrarà el 10 d’abril, i porta per títol “Victòria dels Àngels i l’òpera”. El 17 d’abril el tema de la xerrada serà “Victòria dels Àngels i el Lied”.

La darrera conferència del cicle serà el 24 d’abril, i arrencarà amb el documental “Brava, Victòria”. // Redacció

Festival Casal de Mira-sol

La biennal de Teatre ONCE, a Sant Cugat L’any que que l’ONCE celebra el seu 75è aniversari, i 25 anys de la seva fundació, Sant Cugat acull una de les funcions de la XIV Biennal de Teatre ONCE el dia 19 d’abril, divendres, a les 21 hores.

El Grup La Luciérnaga de Madrid presentarà al Casal de Mira-sol l’obra Historias mínimas, de Javier Tomeo, el 19 d’abril a les 21 hores. La Biennal és una oportunitat única per gaudir d’una magnífica manifestació artística col·lectiva, de grups que integren persones cegues o amb discapacitat visual greu.

A més de la representació a Sant Cugat, hi haurà espectacles a 11 poblacions més, en l’any en què se celebra la biennal a casa nostra.

D’aquesta manera, en seran escenari Sabadell, Granollers, Terrassa, Mollet del Vallès, Castellar del Vallès, Barberà del Vallès, Olesa de Montserrat, Rubí, Cerdanyola del Vallès i Manresa, amb una representació especial a l’Auditori ONCE de Barcelona.

El grup teatral La Luciérnaga va començar el seu camí el 1984, a Madrid, com a taller teatral format majoritàriament per persones amb deficiència visual greu o ceguesa.

Imatge d’un dels muntatges de La Luciérnaga #Cedida A Sant Cugat presentaran Histórias mínimas, una reflexió, en clau poètica unes vegades, surrealistes en d’altres, de l’ésser humà, capaç de crear i destruir, d’estimar i odiar. És un reflex de com la fantasia és l’arma que el nostre subconscient crea per suportar la realitat. També és una radiografia de la part més antisocial de l’ésser humà, on els límits entre la bogeria i el seny no són coneguts, i on la por a la mort regeix les nostres vides i ens fa transitar pel món en què vivim en una eterna i il·lusòria lluita contra el nostre propi destí. Una cita obligatòria per gaudir del teatre. // C. Caballé

VOLS MILLORAR EL TEU ESTIL PERSONAL? SANT CUGAT CENTRE COMERCIAL SORTEJA CADA MES 1H. AMB UNA PERSONAL SHOPPER AQUEST MES ET REGALEM 1H. DE PERSONAL SHOPPER + 120 EUROS

WWW.SANTCUGATCENTRE.COM

34 Publicitat

Diari de Sant Cugat Dijous, 28 de març del 2013

Agenda març-abril del 29 al 7 29 Divendres

A càrrec d’Íngrid Soldevila Del cicle “L’Espanya d’ahir”.

Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

23.30 h Cafè Belgrado Concert. Pepe Nada & The Bonobo Blues Band Concert gratuït.

Organitza: Cafè Belgrado

19 h Arxiu Nacional de Catalunya “Victòria dels Àngels: Una vida pel cant, un cant per la vida” A càrrec de Jaume Rodrigales . Dins el cicle de música Victòria dels Àngels Org.: Òmnium-Sant Cugat i Associació d’Empresaris de Sant Cugat del Vallès.

Col·labora: Amics de la Unesco i Fundació Victòria dels Àngels

30 Dissabte D’11 a 13.30 h Església de Sant Medir Portes obertes a l’església de Sant Medir Organitza: Penya Regalèssia

9.30 h Carrers de Sant Cugat Cantada de Caramelles de Pasqua A càrrec de la Societat Coral La Lira i la Societat Coral La Unió Santcuga-tenca.

Recorregut pel centre de Sant Cugat.

També dilluns dia 1 a les 10 h Organitza: Societat Coral La Lira, Societat Coral La Unió Santcugatenca 18.30 h Teatre La Unió Ball dels diumenges Preu: parella general 15 €, parella de socis: 10 €. Entrades individuals meitat de preu.

Berenar inclòs. Amb l’actuació de Terra Mar. Organitza: La Unió Santcugatenca 23.30 h Cafè Belgrado Concert. Mar Shine & Kamelmat Concert gratuït.

Organitza: Cafè Belgrado

18 h Ateneu Santcugatenc Presentació dels monogràfics d’informàtica de l’Ateneu Entrada lliure. Smartphones, antivirus, oci multimèdia, núvols, etc. Cal inscripció prèvia.

Tel. 93 674 51 95 i correu: secreteria@ ateneu.cat Organitza: Ateneu Santcugatenc 19 h Ateneu Santcugatenc Tastet gratuït del taller “Posa al dia el teu armari” Entrada lliure. Com m’he de vestir per anar a una entrevista de feina? Un sopar?

Aprendrem a aprofitar la roba que tenim i on podem trobar la que ens agrada. Cal inscripció prèvia.

Tel. 93 674 51 95 i correu: secreteria@ ateneu.cat Organitza: Ateneu Santcugatenc

2 Dimarts 19 h Ateneu Santcugatenc Tastet gratuït del taller “Zumba” Activitat cardiovascular que combina moviments de fitness i aeròbic amb ritmes llatins. Permet tonificar els músculs i donar força i flexibilitat al cos mitjançant el ball. Cal inscripció prèvia. Tel. 93 674 51 95 i correu: secreteria@ateneu.cat Organitza: Ateneu Santcugatenc

18 h Xalet Negre Conferència. “Un regnat des del bressol: Alfons XIII”

19 h SC Trade Center Conferència. “El sistema elèctric català; fortalesa i operativitat” A càrrec d’Antoni Tahull, enginyer especialitzat en el sector elèctric i president de la subcomissió del sector elèctric del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya (COEIC). Del cicle “Vers un país eficient”.

L’entrada és lliure. Inscripcions gratuïtes: santcugat@omnium.cat Organitza: Òmnium Cultural Sant Cugat, Sant Cugat Empresarial Patrocina: Sisquella Solucions Empresarials

Viu la cultura de prop XCCP: xarxa de centres culturals polivalents

Preu a taquilles 4,30€ i per internet 4€ Del director Ken Loach. Regne Unit, França, Bèlgica, Itàlia, 2012 (101’).

Org.: Cinesa, Ajuntament de Sant Cugat 20 h Casa de Cultura Xerrada Salut. “Construint hàbits saludables. Alimentem els nostres infants amb els nutrients necessaris per a afrontar el seu dia a dia?”

A càrrec d’Olga Novau, nutricionista No cal inscripció prèvia Organitza: Ajuntament de Sant Cugat, Comissió d’Ensenyament Públic de Sant Cugat, Coordinadora d’AMPAS 21 h Cafè Auditori Una hora de música. Open Gate Entrada lliure. Aforament limitat.

Coordinació artística del cicle de concerts: Yelina Velázquez. Susana Sheiman, un fenomen del jazz vocal a Catalunya.

Organitza: Ajuntament de Sant Cugat, Joventuts Musicals de Sant Cugat 5 Divendres 19.30 h Casino la Floresta Cicle de cinema de muntanya.

“Tocando el vacío” (“Touching the Void”) Director: Kevin Macdonald. Regne Unit, 2003. Documental.

Organitza: Club Excursionista Independent (CEI) de Catalunya 21 h Teatre-Auditori

+ activitats a: www.santcugat.cat. Si voleu sortir en aquesta agenda cal que adreceu la informació 15 dies abans a la Casa de Cultura, Jardins del Monestir, s/n.

Uaal·la!

Oci i cultura en família

D’11 a 13.30 h Església de Sant Medir Portes obertes a l’església de Sant Medir Organitza: Penya Regalèssia, APAC

De 9 a 13 h Pl. de Sant Pere Paradeta de sensibilització contra la violència de gènere Organitza: Assoc. de Dones Noestasola

31 Diumenge

Escola de Pares i Mares

Teatre. “Oleanna”, de David Mamet Preu: 26 €. Traducció: Cristina Genebat.

Direcció: David Selvas. Intèrprets: Ramon Madaula, Carlota Olcina. En acabar la funció, a la platea del teatre, Ramon Madaula, Carlota Olcina i David Selvas parlaran de l’obra.

Organitza: Ajuntament de Sant Cugat 6 Dissabte

4 Dijous

23.30 h Cafè Belgrado Concert. Terapia de Groove Concert gratuït. Grup de versions.

Organitza: Cafè Belgrado

3 Dimecres

19.30 i 22 h Cinemes Sant Cugat Cinema d’autor. “The Angels’ Share” (“La parte de los ángeles”)

010

12 h Museu del Monestir Visita teatralitzada. “Deixeu parlar els capitells..., ells ho saben tot!

Amb Mira-sol Teatre. Preu: 2€.

Organitza: Ajuntament de Sant Cugat 12 h El Món dels Jocs Concert familiar amb Inmaculada Balsells Inmaculada Balsells és professora i concertista de guitarra. L’objectiu del concert és el de crear un ambient d’unió entre pares i fills. A més, es vol potenciar la participació activa mitjançant la pintura, el moviment i l’escriptura. Més informació al correu: elmondelsjocs@hotmail.com i al tel. 93.544.23.49.

Organitza: El Món dels Jocs De 17 a 20 h Pl. d’en Coll i Xalet Negre Una festa per als més menuts del barri!

Per a totes les edats. Entrada lliure.

Jocs gegants de Quiràlia, fer de pintorescos artistes amb els Carrers d’Art de DeTotsKolors, espectacle d’ombres xineses, “L’Elefant llunàtic” amb Lydia Encinas (cal recollir la invitació a partir de les 17 h).

Activitat familiar “Jugant per la igualtat” i “Qui fa Què a la llar” A càrrec de Marinva amb la col·laboració dels Geganters de Sant Cugat Organitza: Ajuntament de Sant Cugat 18 h Can Ninot Titelles. “Els tres porquets”

Tel. 93 589 13 82 i fax 93 674 66 55. A/e agenda@santcugat.cat. La responsabilitat dels actes i de la informació publicada en aquesta agenda recau en les entitats organitzadores.

Publicitat 35

Diari de Sant Cugat Dijous, 28 de març del 2013

A càrrec de la Cia. Tian Cusidó. Preu 7 €.

Més informació i reserves: info@canninot. cat i 626 59 89 21 També diumenge 7 a les 12 h Organitza: Can Ninot

i dramatúrgia: Teresa Canas. Entrada reservada: 5 € i a taquilla: 8 €. Reserva d’entrades a: entradesxccp@santcugat. cat Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

18 h Pou d’Art Art en família Amb Josep Massana. Activitat gratuïta Organitza: Pou d’Art

7 Diumenge

20 h Casal de Joves TorreBlanca Mostra de dansa del projecte la Teulada (Taulacció) Organitza: Ajuntament de Sant Cugat 21 h Teatre La Unió Concert. Blue Velvet i presentació de videoclip “Four Sides” Preu: 8 €. Amb la Color’s Band.

21 h Casal Mira-sol Teatre. “D’ara a demà” de Manuel de Pedrolo

A càrrec de la Cia. In-Fusió Teatre. Direcció

12 h Cinemes Sant Cugat Cinema en família. “Els cadells i el codi de Marco Polo”

De 9 a 13.30 h Club Muntanyenc Sant Cugat.

Descobreix Sant Iscle Guia: Miquel Sànchez. Desplaçament amb cotxes particulars.

Organitza: Club Muntanyenc Sant Cugat

19 h Casal de Cultura Valldoreix Teatre breu. Dario Fo i Isabel-Clara Simó Entrada 6 €; joves i gent gran 4 €. Obres: “La dona sola” i “El despertar”, de Dario Fo; i “Ja t’ho deia jo”, d’Isabel-Clara Simó.

A càrrec del Grup de Teatre Espiral.

Organitza: Grup de Teatre Espiral Patrocina: EMD Valldoreix

De 10.30 a 13 h Pavelló de Valldoreix 5è Campionat local atletisme escolar Organitza: Ajuntament de Sant Cugat, Club Muntanyenc Sant Cugat D’11 a 13 h Capella de Sant Domènec Portes obertes a la capella de Sant Domènec Organitza: Ajuntament de Sant Cugat 12 h Museu del Monestir Visita a l’exposició permanent “Oració, treball i poder” Preu: 2 €. Places limitades.

Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

18 h Casino la Floresta Titelles. “Els tres porquets” A càrrec de la Cia. Tian Cusidó. Edat recomanada: a partir de 3 anys. Entrada reservada: 3 € i a taquilla: 5 €. Reserva d’entrades a: entradesxccp@santcugat.cat Org.: Ajuntament de Sant Cugat

Preu taquilles: 4,30 €; 4 € si es compra l’entrada per Internet. Web: www.cinesa. es Director: Sergio Manfio. Espanya, Itàlia, 2011 (90’). Llargmetratge d’animació 3D. Basat en les aventures dels personatges de la sèrie d’animació “Los cachorros” emesa en més de 40 països.

Organitza: Ajuntament de Sant Cugat, Cinesa

+ activitats a: www.santcugat.org.

Si voleu sortir en aquesta agenda cal que adreceu la informació 15 dies abans a l'Oficina de Turisme Pl. Octavià, s/n Torre de l'Homenatge. Tel. 93 675 99 52 i fax 93 675 99 53. A/e agenda@santcugat.org. La responsabilitat dels actes i de la informació publicada en aquesta agenda recau en les entitats organitzadores.

36 Esports Actualitat

Diari de Sant Cugat Dijous, 28 de març del 2013

Entrevista

Nacho Solozabal

Director tècnic de l’Escola de Bàsquet Nacho Solozabal

“El que més recordo és la trajectòria de la nostra generació, més enllà dels èxits” Un mite. Tothom el recorda. El dorsal número 7, base i capità del Barça de bàsquet d’una generació històrica, amb Epi, Norris... Va jugar al primer equip, des de la temporada 1978-1979 fins a la 1991-1992. Ha jugat tres Jocs Olímpics, amb una medalla de plata a Los Ángeles 84. Té 55 anys i és llicenciat en Ciències Econòmiques.

Per primera vegada, l’Escola de Bàsquet Nacho Solozabal farà un campus a Sant Cugat. Per què ha escollit l’escola Thau per realitzar un campus d’estiu?

Fa molts anys que l’Escola de Bàsquet Nacho Solozabal té relació amb l’escola Thau de Barcelona, on ja fem campus. Les instal·lacions esportives de l’escola Thau Sant Cugat són molt bones. I també ho hem decidit així per on està ubicada. A Sant Cugat i al seu entorn hi ha hagut un increment de població molt important, sobretot població jove, que vol dir que hi ha molts nanos. I, a més, el bàsquet és un esport molt arrelat a la zona. És un lloc que està molt bé.També és una manera d’ampliar els campus a altres llocs.

hi vinguin els dividirem per edats i nivells, i treballarem perquè millorin en els aspectes tècnics i tàctics del bàsquet. I tot això ho compaginarem amb torneigs 3x3, partits, concursos... I aquells que ho vulguin podran dinar al campus. L’objectiu és que els nens i nenes s’ho passin bé i que aprenguin.

Com serà aquest campus d’estiu que faran del 25 de juny al 5 de juliol a l’escola Thau Sant Cugat?

Hi pot venir qui vulgui, com a l’Escola de Bàsquet Nacho Solozabal.

Tenim molta experiència en l’organització de campus. L’escola de bàsquet té 20 anys. Els nens i nenes que

Com s’hi troba en aquesta vessant d’analista tècnic amb el periodista santcugatenc Jordi Robirosa, a TV3?

Ja hi porto molts anys, des de la temporada 1997-1998. M’ha servit per continuar vinculat, fonamentalment, al món professional, que és del que jo venia, i està molt atent

Què coneix del bàsquet a Sant Cugat?

El que fa la Unió Esportiva Sant Cugat. Sé que treballen molt bé i que tenen molts nens jugant a bàsquet. És el club de referència de la zona. I també tinc referències del CB Mira-sol, un club amb uns objectius molt semblants a la nostra escola. El bàsquet ha arrelat molt bé a Sant Cugat.

a tot el que està succeint. Per a mi és una vivència molt positiva perquè em permet fer una cosa que m’agrada i estar al dia a dia del que està succeint i viure situacions que abans no havia viscut.

Què és el que més recorda de la seva època com a jugador del FC Barcelona?

Moltíssimes coses. Però quan ja han passat molts anys, sobretot, amb la trajectòria, més enllà dels èxits esportius. La trajectòria de la meva generació va ser molt bona.

Quan vaig començar a jugar amb el primer equip del Barça el domini era, fonamentalment, del Reial Madrid. I la gent d’aquella generació vam ser capaços de capgirar aquesta situació. Vam passar de ser segons o tercers a ser primers durant molts i molts anys. Aquest canvi és el que més ens queda als jugadors d’aquella generació, més enllà dels èxits esportius.

Una de les generacions més importants del Barça, amb vostè, l’Epi, l’Audie Norris...

“Hem triat l’escola Thau per fer un campus d’estiu per les seves instal·lacions” “L’abonat del Palau Blaugrana és més exigent amb els jugadors de casa que amb els de fora” “No sé si Messi serà irrepetible i no només pel que ell fa. És respectat pels rivals i els àrbitres”

Actualitat Esports 37

Diari de Sant Cugat Dijous, 28 de març del 2013

Atletisme Atletes i clubs santcugatencs

Molts atletes locals, a la Marató de Barcelona

Un home de bàsquet Nacho Solozabal, a les instal·lacions de la Federació Catalana de Bàsquet # FCBQ

Això de les generacions és una mica tenir sort: trobar en un moment i en un lloc oportú uns jugadors amb unes característiques específiques que formen un bon grup i que treballen bé. Ara, això ha canviat: hi ha més rotacions de jugadors. En aquella època era més fàcil que un grup de jugadors juguessin junts durant molts anys. Això, ara, és francament més complex. Però és cert: va ser una generació molt important.

A vostè, Epi, Jiménez i Dueñas se’ls va penjar la samarreta al Palau. Per què no es va fer amb un jugador tan estimat com Audie Norris?

O el Manolo Flores. Quan jo vaig arribar ell era el capità. Crec que aleshores la junta directiva va treure una normativa en què s’especificava quins requisits havia de complir un jugador perquè el club li retirés la samarreta al Palau Blaugrana. És evident que Norris i altres jugadors van fer mèrits suficients perquè se’ls retirés la samarreta. L’abonat del Palau Blaugrana és més exigent amb els jugadors de

casa que amb els de fora.

Quina anàlisi en fa, de l’actual Barça?

Va tenir un moment d’incertesa amb la lesió de Juan Carlos Navarro, que està sent un problema perquè li ha tret una mica de continuïtat a l’equip. La icorporació d’Oleson li treu pressió al problema Navarro. Després de guanyar la Copa del Rei es van esvair els dubtes. Tots els que abans dubtaven d’aquest equip ja no ho fan. Si no hi ha un daltabaix, el Barça jugarà la Final Four i es jugarà la lliga ACB al play-off.

Vostè que ha estat esportista d’elit, com analitza la figura de Messi?

No sé si serà irrepetible. No només és el que ell fa sinó pel maldecap que genera a la resta de rivals i el domini que té de l’escenari i de la competició. És respectat pels rivals, pels àrbitres. //

Àlex López Puig redaccio@diaridesantcugat.cat @alexlopezpuig

Un grup de santcugatenques que hi van participar #CEDIDA

El millor atleta de Sant Cugat va ser Abdel Ait, desè amb un temps de 2 hores, 26 minuts i 56 segons

pat, també ho van fet atletes locals en representació de clubs o centres esportius de la ciutat, com el club Running Vallès, el Club Muntanyenc Sant Cugat, el DiR Sant Cugat, el Club Tennis Natació Sant Cugat o el Junior FC.

Molts van ser els atletes santcugatencs que el diumenge 17 de març van participar en aquesta edició de la Zurich Marató de Barcelona, en un circuit de 42,195 km. L’atleta millor classificat va ser Abdel Ait, del club Runners World, que va acabar en una exitosa desena posició, amb un temps de 2 hores, 26 minuts i 56 segons.

Pepe Pros i Josep Maria Simeon són dos dels santcugatencs que no es van voler perdre aquesta cita. Pros és un dels atletes fidels a aquesta clàssica i prestigiosa cursa de fons. És un corredor amateur que tan sols busca “passar-ho bé i gaudir de la prova”.

“A més, enguany he aconseguit baixar de les 4 hores i he fet un temps de 3 hores, 53 minuts i 44 segons”, ha explicat. Pros, que corre pel Club Muntanyenc Sant Cugat, va finalitzar en la posició 7.771.

Per al santcugatenc Josep Maria Simeon aquesta ha estat la seva segona experiència en la Zurich Marató de Barcelona. “M’ho he passat molt bé, l’ambient és molt bonic.

El meu objectiu esportiu era acabar-la i ho he assolit”, ha afirmat.

Ha acabat en la posició 9.146 amb un registre de 4 hores i 26 segons. // Àlex López Puig

Mané Espinosa, 355è Un dels atletes locals millor classificat va ser el santcugatenc Mané Espinosa, del club Running Vallès, que va finalitzar 355è entre un total d’uns 19.000 participants, amb un temps de 2 hores, 55 minuts i 34 segons.

Clubs santcugatencs A banda dels santcugatencs anònims que hi puguin haver partici-

Participants

38 Esports Actualitat

Diari de Sant Cugat Dijous, 28 de març del 2013

Entitats Manel Vic, a la Penya Blaugrana

Emprenedoria

Bonodeporte.com patrocinarà el sènior femení CB Mira-sol

L’’speaker’ del Camp Nou visita Sant Cugat

Les emprenedores Laura i Júlia Benedicto i Marta Merino van presentar el nou portal en línia de venda de productes i activitats esportives del sènior femení del CB Mira-sol.

El portal web Bononodeporte.com se centrarà únicament en l’esport.

Les creadores d’aquest projecte són les santcugatenques Laura Benedicto i Júlia Benedicto, i Marta Merino. Les dues primeres són jugadores del CB Mira-sol i el seu projecte neix d’un treball final de màster que estan cursant en gestió i direcció de l’esport. Bonodeporte.com ha aconseguit l’acord de patrocini d’aquesta empresa amb el sènior femení del CB Mira-sol. El president del Club, Quique Aranda, va assegurar que “estem encantats de col·laborar en aquesta iniciativa empresarial”. // Redacció

El president de la PB, Josep Maria Félez, amb Manel Vic #ARTUR RIBERA Manel Vic fa 57 anys que fa d’’speaker’ al Camp Nou; va visitar el local de la Penya Blaugrana de Sant Cugat i va signar en el Llibre d’Honor de l’entitat santcugatenca.

L’speaker del Camp Nou, Manel Vic, va fer una visita a la Penya Blaugrana Sant Cugat el passat 19 de març.

El president d’aquesta entitat santcugatenca, Josep Maria Félez, acompanyat de la seva junta directiva, va ensenyar a Manel Vic el local social de la PB Sant Cugat. Vic va signar en el Llibre d’Honor de la PB Sant Cugat i va explicar als assistents algunes de les moltes anècdotes que ha viscut en els seus 57 anys com a speaker del Camp Nou. Entre d’altres, va explicar que l’únic

jugador que li ha dedicat un gol va ser Ronaldinho. Va ser l’any 2007 en un enfrontament entre el FC Barcelona i el Betis. Després de marcar un gol de falta directa, Ronaldinho va dedicar-li el gol ja que moments abans del partit Manel Vic li va assegurar al crack brasiler que havia tingut un somni en el qual veia clarament com marcava un gol.

Durant la visita, Josep Maria Félez, president de la Penya Blaugrana Sant Cugat, va lliurar un obsequi d’agraïment a Manel Vic. A banda de la junta directiva i socis de la PB Sant Cugat, també hi va ser present la santcugatenca Montserrat Grau, presidenta de la Penya Barcelonista de Loscos. // Redacció

Tennis

Èxits del CTN Sant Cugat al català per equips Els equips infantil masculí i femení del Club Tennis Natació Sant Cugat han finalitzat en la cinquena posició en el Campionat de Catalunya.

L’equip masculí capitanejat per Chus Bustamante ha estat format per David Puigdemasa, Adrià Soriano, Àlex Mora, Lluís Porcar i Xavi Delgado. Per la seva banda, l’equip infantil femení ha estat integrat per

Catalina Medici, Cristina Flaquer, Ana Garcia i Julia Català, capitanejades per Miguel Alonso. Per la seva banda, en el català per equips aleví, l’equip femení del CTN Sant Cugat ha estat quart i el masculí, cinquè.

L’equip femení l’han format Cristina Flaquer, Meritxell Sitjà, Queralt Carbó, Inés Lammers i Blanca Xampeny, i el masculí David Puigdemasa, Ignasi Guerrero, Pau Meca, Guillem Ballesteros i Marc Castelló. // Redacció

Atletisme

Zoya Naumov, 3a al Campionat d’Espanya Júnior

L’atleta Zoya Naumov #artur ribera L’atleta santcugatenca de l’Agrupació Atlètica Catalunya es va penjar la medalla de bronze en la prova dels 800 metres llisos de Pista Coberta al Campionat d’Espanya Júnior.

La santcugatenca Zoya Naumov va finalitzar en la tercera posició en la prova dels 800 metres llisos, amb un temps de 2 minuts, 14 segons i 94 dècimes en el Campionat d’Espanya Júnior Femení en Pista Coberta, que es va celebrar el cap de setmana del 16 i 17 de març, a Antequera (Màlaga). L’atleta, com a representant de l’Agrupació Atlètica Catalunya Zoya Naumov s’ha format a les categories de base de la secció d’atletisme del Club Muntanyenc Sant Cugat. // Redacció

VICTÒRIA DELS ÀNGELS (una vida pel cant, un cant a la vida) Cicle de conferències abril 2013 Victòria dels Àngels va ser una de les millors cantants de la seva generació. Va coincidir en el temps amb artistes mítics com Elisabeth Schwarzkoof, Renata Tebaldi o Maria Callas i no es va quedar enrere.

Els amants de l’òpera i dels bons recitals podrem fruir recordant aquesta gran soprano lírica catalana.

No és només la seva excel·lent veu la que ens pot seduir. La seva immensa humanitat i sensibilitat, també.

La seva fidelitat i amor pel seu país la va fer i la fa una excel·lent ambaixadora de Catalunya a tot el món.

A més, la seva vinculació a Sant Cugat ens la fa més entranyable i propera.

A través de les quatre sessions del cicle s’intentaran exposar les línies mestres que defineixen Victòria dels Àngels com a persona i com artista.

Horaris de les conferències: els dimecres 3, 10, 17 i 24 d’abril a les 19 hores. Sessions obertes.

Dimecres 3, a les 19 h.

“Victòria dels Àngels: una vida pel cant, un cant a la vida” A càrrec del Sr. Jaume Radigales.

Professor de la URL. Crític musical i biògraf de Victòria dels Àngels Col·laboraren:

Dimecres10, a les 19 h. ”Victòria dels Àngels i l’òpera” A càrrec del Sr. Jorge Binaghi.

Dr. en Filologia Clàssica per la UB. Crític musical i amic personal de Victòria dels Àngels

Dimecres 17, a les 19 h.

“Victòria dels Àngels i el Lied” A càrrec del Sr. Manuel García Morante.

Compositor i pianista.

Acompanyant habitual de Victòria dels Àngels

Dimecres 24, a les 19 h.

El documental: “Brava, Victòria” Reportatge biogràfic moderat per la seva directora, la periodista Sra. Maria Gorgues

EMD Valldoreix

Carrer de Jaume I, 33-51 Sant Cugat del Vallès

Publicitat 39

Diari de Sant Cugat Dijous, 28 de març del 2013

Audi A l’avantguarda de la tècnica

Maximalista: [maksimalízta] 1. Adj. Partidari de les solucions més innovadores en l’assoliment de qualsevol aspiració.

2. Subst. Nou Audi A3 Sportback.

Nou Audi A3 Sportback A què aspirar quan arribes al màxim? A més. A més esportivitat amb un disseny jove i funcional. A més connectivitat per emportar-te el teu món amb tu en l’MMI Touch. A més innovació i eficiència amb la tecnologia de construcció lleugera Audi Ultra i la nova generació de tracció permanent quattro®. Nou Audi A3 Sportback, en vols més? Entra i descobreix l’edició especial de llançament. www.audi.es/a3sportback Nou Audi A3 Sportback de 105 a 180 CV (77 a 132 kW). Emissió CO₂ (g/km): de 99 a 130. Consum mitjà (l/100 km) 3,8 a 5,6. /audispain

Auco Vallès

Mercè Rodoreda, 16-32 08172 Sant Cugat del Vallès Tel. 93 674 71 71

11944 AUCO 226x296 AUDI A3 SPB 1

13/03/13 17:39

40 Esports Actualitat

Diari de Sant Cugat Dijous, 28 de març del 2013

Pàdel Torneig anual que organitza el grup Godó

Jocs Esportius

420 participants en la 15a Cursa d’Orientació Escolar

La cursa, tot un èxit #amanda bernal

Esportistes d’èlit al torneig del CTNSC El Club Tennis Natació Sant Cugat va acollir el torneig de pàdel amb la presència de cares conegudes, com els exfutbolistes Gerard López, Michael Reiziger i Víctor Muñoz, i els extennistes Sergi Bruguera i Alberto Berasategui. #mundo deportivo

Competició

Santín, segon en la primera prova del català de motocròs

El pilot santcugatenc de motociclisme Àlex Santín de Artega ha estat subcampió en la primera de les sis proves del Campionat de Catalunya de Motocròs, en la categoria MX85 Juvenil.

El pilot de Sant Cugat, de 12 anys, va quedar en la segona posició dels 24 participants al Motocròs Ciutat de Lleida. La segona prova del Campionat de Catalunya de Motocròs es farà a Vallgorguina, el diumenge 7 d’abril, i Santín ja té previst participar també en totes les proves del Campionat d’Espanya i en algunes curses del Campionat d’Europa. // Redacció

La principal novetat d’enguany ha estat el canvi d’ubicació. Fins ara es feia al Parc Central, però la 15a edició es va celebrar al Parc del Turó de Can Mates.

Un total de 420 joves van participar, el diumenge 17 de març, en la quinzena edició de la Cursa d’Orientació Escolar, que organitza l’Ajuntament de Sant Cugat a través de l’Oficina Municipal d’Esport per a Tothom (OMET). Els participants disposaven d’una targeta electrònica que havien d’anar validant en les diferents fites del recorregut. En aquesta cursa escolar hi han participat les categories de prebenjamí, benjamí, aleví, infantil, cadet i juvenil, tant en la categoria masculina com en la femenina. L’objectiu d’una cursa d’orientació és que els participants completin amb el menor temps possible el recorregut amb la interpretació d’un mapa. // Redacció

Rugbi L’estatal de seleccions, a la ZEM La Guinardera

La Zona Esportiva Municipal La Guinardera, instal·lació que utilitza el CR Sant Cugat, acollirà el cap de setmana del 13 i 14 d’abril, per primera vegada, el Campionat d’Espanya de Seleccions Territorials Infantil Masculí de rugbi. Catalunya, que és una de les seleccions candidates al títol, comptarà amb fins a vuit jugadors del Club de Rugby Sant Cugat.

LA PIULADA @hstcugat. Lliga Catalana d’handbol.

Final del partit. Sènior A CH Sant Cugat- H. Gavà: 35-26.

Molt bon partit, sobretot a la segona part.

Pàdel Primer Torneig Social de Pàdel Complex EMD Del 5 al 7 d’abril, al complex esportiu emd Eventing Sports 5, l’empresa que gestiona el Complex Esportiu EMD de Valldoreix, organitzarà els dies 5, 6 i 7 d’abril la primera edició del Torneig Social de Pàdel. Aquest serà el primer campionat que es juga a les quatre noves pistes de pàdel.

Espai cedit ASS. RADIO

per a la micro, petita i mitjana empresa C/ Villà, 68 Casa Aymat ext. 2800 08173 Sant Cugat (Barcelona) Tel.: 93 553 11 90 gerencia@santcugatempresarial.com

Som a Sant Cugat, av. de les Corts Catalanes, 7-9 Edifici Trade Center. Tel.: 93 724 44 43 pimec.vallessud@pimec.es

VERSIÓ ORIGINAL I SUBTITULADA

ELS DIJOUS A LES 19.30 I A LES 22 H CINEMES SANT CUGAT

4 d’abril Ken Loach The Angels’ Share (La parte de los ángeles) Regne Unit, França, Bèlgica, Itàlia, 2012 (101’)

11 d’abril El capital 18 d’abril Et si on vivait tous ensemble? (¿Y si vivimos todos juntos?)

Actualitat Esports 41

Diari de Sant Cugat Dijous, 28 de març del 2013

Futbol

Laia Muñoz del FC Barcelona revalida el títol de lliga

La futbolista Laia Muñoz. #Cedida

Tennis Les finals del Nike Junior Tour, diumenge al matí

El pròxim diumenge 31 de març, al matí es jugaran les finals del sisè Torneig Internacional BTT de tennis, al Club Esportiu Valldoreix. El campionat, que va començar el dissabte 22 de març, és una de les proves del circuit Nike Junior Tour. La competició, amb 600 jugadors, es juga en les categories aleví i infantil, tant masculí com femení.

La jugadora santcugatenca de 13 anys i que juga d’extrem al FC Barcelona va conquerir el campionat de lliga del grup 1 de la Primera Divisió Femenina Infantil-Aleví de Futbol-7.

Pàdel i ‘networking’ El Torneig Interempreses, al Junior FC del 8 al 26 d’abril, al junior fc-1917 sport&spa

La futbolista de Sant Cugat, Laia Muñoz, va guanyar el títol de lliga del grup 1 de la Primera Divisió Femenina Infantil-Aleví de Futbol-7 amb el FC Barcelona. El club blaugrana ha revalidat el títol de lliga tres jornades abans d’acabar el campionat. Laia Muñoz Danon, de 13 anys, és segona capitana del FC Barcelona, i ja ha superat l’esquinç al lligament extern del turmell que es va fer durant la pretemporada i que la va obligar a perdre’s dos mesos i mig de competició. // Redacció

Les vuit pistes de pàdel del Junior FC seran l’escenari de la segona edició consecutiva del Torneig Interempreses de Pàdel.

Aquesta competició esportiva i de networking es farà del 8 al 26 d’abril. Cada equip haurà de tenir un mínim de sis jugadors.

Conferència

Xerrada de Sport Serveis Online sobre nutrició esportiva Dues representants de Sport Serveis Online van explicar la importància de la nutrició esportiva en una xerrada formativa organitzada pel Club Handbol Sant Cugat.

Sílvia Gómez i Montserrat Gómez van ser les protagonistes de la xerrada on van explicar alguns consells per facilitar un millor rendiment de l’esportista. Entre d’altres, van explicar com cal alimentar-se abans i després de fer esport, la importància de la hidratació i el temps que necessita el cos per assimilar millor el menjar, en forma d’energia, que ingerim. L’acte es va fer a la sala d’actes del Pavelló 2 de la ZEM Rambla del Celler, i va estar patrocinada per l’empresa Sant Cugat Fruits, que va obsequiar tots els assistents amb una taronja.// Redacció

Taekwondo Campionat de Catalunya Infantil

Pàdel Torna el torneig Grand Slam Salerm Cosmètics

El Club Esportiu Valldoreix i Barcelona Total Tennis (BTT), l’empresa responsable de la gestió esportiva de l’entitat, organitzaran del 22 al 28 d’abril la tercera edició consecutiva del Torneig Salerm Cosmètics de Pàdel.

Aquest campionat, de categoria Grand Slam, forma part del Circuit Català de la Federació Catalana de Pàdel. L’organització repartirà un total de 3.500 euros en premis en metàl·lic.

Jan Hosta queda segon al Català Infantil Jan Hosta Faus, del gimnàs santcugatenc Meet Gym, s’ha penjat la medalla de plata en el Campionat de Catalunya Infantil de Taekwondo de Competició en la categoria de 33 a 37 quilograms. El seu germà Pol va caure en la primera ronda d’aquest Campionat de Catalunya Infantil. #Cedida

El cinema de casa teva POSSIBLES ESTRENES MÉS INFORMACIÓ: WWW.CINESA.ES

els croods

Anna Karenina

The host

jack el caza gigantes

català digital

digital

Pàdel i solidaritat El primer Torneig de Pàdel Solidari, al Club Bellaterra Del 13 al 21 d’abril, al club belaterra El Club Bellaterra organitzarà, del dissabte 13 al diumenge 21 d’abril, la primera edició del Torneig de Pàdel Solidari.

Els diners recaptats aniran destinats a la Fundación Babel Punto de Encuentro. Les inscripcions, que tenen un cost de 22 euros per participant, es tancaran el dimecres 10 d’abril.

digital

digital

42 Viure a Sant Cugat Entrevista

Diari de Sant Cugat Dijous, 28 de març del 2013

Entrevista

Ferran Centelles Sommelier

@wineissocial

“A vegades el menys entès en vi és qui et diu la veritat més gran” Sommelier 11 anys exercint a El Bulli. Social A través de la xarxa Wine is Social pretén fer arribar la passió pels vins als ciutadans Quan li van començar a interessar els vins?

Va venir a través de l’escola d’hostaleria, de petit m’agradava molt la cuina .Vaig començar estudiant cuina, i dins aquest aprenentatge i havia també el tema del servei, i dins d’aquest, tot el món del vi.

Un dia vaig tastar un vi que em va cridar molt l’atenció i vaig pensar que era una cosa que em podria arribar a agradar molt per dedicar-m’hi. Tenia 17 anys.

Quin vi era?

Era una Viña Esmeralda de Torres; és un vi molt conegut, nosaltres el teníem al restaurant de l’escola, recordo provar-lo i vaig pensar que era molt espectacular en nas, perquè té molt d’aroma. Va ser el primer que em va fer saltar la xispeta del vi i el recordo amb molt de carinyo. Potser ara no és l’estil de vins que busco, però aleshores em va captivar.

Va treballar a El Bulli de sommelier.

La seva funció va més enllà de recomanar vins ?

El sommelier és un transmissor:

per una banda, de l’esforç i la història dels cellers i, per l’altra, de la cuina del restaurant. Intenta connectar cuina, bodegues i client, de tal manera que es doni valor afegit al vi per gaudir més l’experiència gastronòmica. Avui en dia, aquesta figura també la podem trobar a botigues especialitzades.

Gran responsabilitat ser sommelier d’El Bulli...

No... El Bulli era un restaurant molt especial pel menjar. Treballar allà era projectar molta energia i creativitat cada dia i, a vegades,tenir la sensació que no segueixes el ritme de la cuina. Era molt apassionant. Responsabilitat? Sí, ja que els clients venien amb expectatives molt altes.

Les expectatives es complien?

Ho fèiem tan bé com sabíem. A vegades és difícil endevinar el vi que li agradarà al 100% a les persones. Molts cops tenen dificultat per explicar-nos quin vi els agrada, i això és una cosa que ens dificulta la feina. Encara que sigui poca informació, els sommeli-

ers agraïm que ens expliquin , per exemple, quina marca de vi els agrada, o si prefereixen els vins aromàtics... qualsevol petita informació ens és útil per poder fer millors recomanacions.

Per què creu que les persones tenen dificultat per explicar quin vi els agrada?

Perquè conèixer vins requereix un aprenentatge. És molt fàcil, però t’hi has de posar una miqueta, no calen grans coneixements, però cada vegada que fas un pas més enllà del ‘m’agrada’ o ‘no m’agrada’ és important. Cada petit perquè que et demanis, per exemple, ‘m’agrada perquè és aromàtic’ o ‘perquè em recorda als vins de petit’, et fa gaudir més de l’ampolla. No calen molts coneixements.

Els tastos s’han posat molt de moda. Tots els paladars són capaços de trobar les característiques dels vins?

En el món del vi no hi ha veritats definitives; al final, és un món sensorial i totes les persones som diferents. A vegades les veritats més

Un home de vi En Ferran Centelles va estudiar cuina a l’Escola d’Hostaleria Joviat i al CETT. El 1999 va entrar a treballar a El Bulli i compaginava la seva formació amb el treball al restaurant.

El 2001 es va incorporar a l’equip de sommeliers del famós restaurant d’en Ferran Adrià, lloc que va ocupar fins al tancament de l’espai l’any passat. El 2006 va ser escollit millor sommelier d’Espanya amb el Trofeu Ruinart.

Actualment és cofundador del club de vins Wine is Social, ubicat a Sant Cugat, en concret a la Casa Banana, al passeig de Valldoreix.

També col·labora a la revista digital de gastronomia www.7canibales.com i també a Outlook Wine.

Viure a Sant Cugat 43

Diari de Sant Cugat Dijous, 28 de març del 2013

“Catalunya reuneix les característiques per ser una gran regió vinícola: terreny, varietats autòctones i emprenedors” “Qualsevol persona pot aprendre de vins amb entrenament”

Degustant vi blanc al Wine is Social situat a la Casa Banana # Artur Ribera

EN CLAU PERSONAL El vi fa amics?

Sí, el vi es gaudeix més amb amics, tot i que també es pot prendre sol.

El peix amb vi blanc i la carn amb negre? És una norma que té 150 anys i avui en dia no té sentit. El maridatge s’ha d’estudiar cas per cas.

El vi, com més car més bo?

No. Quan fem degustacions a cegues es comprova.

Un vi preferit?

Impossible amb majúscules.

Una denominació d’origen Catalana?

L’ Empordà.

Un plaer gastronòmic?

Una torrada amb cansalada acompanyada d’una garnatxa blanca.

grans te les diu la gent que en sap menys. Gent que tastem vins cada dia ens muntem un llenguatge i ens escapem de la realitat.

Algun exemple d’alguna veritat d’aquestes?

Quan algú et diu que aquest vi pica o rasca, te l’has d’escoltar, segurament,està notant que en aquella ampolla l’alcohol està massa pujat.

Hem parlat de diverses característiques ... quines són les principals que es poden trobar?

El més senzill és fer-se un arxiu al cap per reconèixer aromes, anar provant i cada vegada descobrir noves sensacions; requereix entrenament. El que és més fàcil de notar és la intensitat aromàtica, que molt sovint va lligada a la qualitat. El nas et dóna el plaer del vi. És imprescindible el nas a l’hora de degustar un vi?

Sí, és vital. Així com mirar i observar el vi no ho és tant, el paper del nas i la boca és vital per la degustació de vins.

Pot arribar tothom a percebre aquest ventall d’aromes?

Jo, personalment, no sóc molt bo en aromes, però qualsevol persona pot aprendre amb entrenament.

Pot haver autoaprenantatge?

Si t’ajuden avances més, però pot haver autoaprenantatge. La clau és posar-hi atenció. Almenys dos minutets per a cada vi, te’l farà gaudir molt més.

A més de ser sommelier, ets un dels creadors de Wine is Social. Què és exactament? És un club de vins que ofereix una experiència de tast, així ho diem; consisteix en dues ampolles dins d’un caixa amb una fitxa explicativa de quins són els vins i què has d’aprendre amb aquests. D’aquesta manera ajudem els nostres socis a desenvolupar-se com a tastadors i a descobrir vins; també hi podem incloure consells gastronòmics.

Com coneixeu els gustos dels socis?

A través d’un qüestionari de 15 preguntes intentem descobrir

“El sommelier és un transmissor: per una banda, de l’esforç i la història dels cellers i, per l’altra, de la cuina del restaurant” quins són els gustos de la persona. Segons les respostes que obtinguem, adaptem l’experiència perquè els nostres socis puguin anar elaborant el seu llibre de tast i també comentar l’experiència amb els altres socis en línia.

Canviem una mica de tema... A quina lliga juguen els vins catalans?

Per ser una bona regió vinícola fan falta tres factors: el primer, tenir un bon terreny, i Catalunya el té, i molt variat,tant de terra com de clima, la qual cosa permet fer molts vins diferents. El segon, les varietats autòctones: tenim molt tipus de raïms només nostres com el xarel·lo, el macabeu, el sumoll o el trepat. Aquestes varietats permeten que es puguin fer vins únics. I el tercer factor són joves emprenedors, les persones són molt importants per fer pujar un país vinícola i Catalunya és un país creatiu, a més de tenir molt bons enòlegs. // Àgata Guinó redaccio@diaridesantcugat.cat @AgataGuinoSoler

44 Viure a Sant Cugat Història

Diari de Sant Cugat Dijous, 28 de març del 2013

L’esclau Segle xiv

A Catalunya, en el segle xiv, l’esclau continua sent un objecte de compra com a força de treball

...i si li sembla per acabar, posi’m un esclau, si us plau

A

ny 1356, 27 de novembre: Sibil·la, viuda del venera· ble Roger de Rosanes, ven fra Guillem de Seva, mon· jo del Monestir de Sant Cugat del Vallès, un esclau batejat amb el nom de Pere, perquè treballi al celler i vinyer del Monestir. S’espe· cifica que l’esclau té uns trenta anys i la venda es fa per valor de 42 lliures barceloneses.

Sibil·la, viuda del venerable Roger de Rosanes, ven fra Guillem de Seva, monjo del Monestir de Sant Cugat, un esclau batejat com a Pere tar un problema de consciència per al món catòlic i una sèrie de discus· sions sobre la necessitat de la recu· peració de la llibertat d’aquest tipus d’esclaus.

L’esclau com a mà d’obra L’esclau, a l’edat mitjana, era mà d’obra encara utilitzada després de la caiguda de l’Imperi Romà. En els primers segles, tot i que l’esclau que treballava la terra es va anar conver· tint en gran part en un serf (treball de la terra a canvi d’una renda), enca· ra moltes famílies aristocràtiques necessitaven que algú treballés la ter· ra directament. Això va fer que durant l’alta edat mitjana trobem dos tipus de treball sobre la terra: l’explotació directa i la rendal. En aquests segles, però, el pagès rendista es va anar con· vertint en la figura predominant en el món agrícola autòcton. L’esclau es reconfigura i podia arribar des de moltes altres vies, com podien ser les guerres amb l’Islam.

L’esclau de Sibil·la

L’esclau com a instrument de pressió L’esclau esdevé, poc a poc, una figu· ra clau per superar la falta de pobla· ció per la repoblació, l’expansió per la Mediterrània i, a partir del 1348, per la Pesta Negra; però també es conver· teix en una mesura de pressió davant les intencions d’augment de sou dels agricultors que no volien fer determi· nades tasques. De fet, l’encaix de l’es· clau en la societat esdevé un proble· ma. En la regla de Sant Benet podem veure com s’intenta resoldre la seva existència i la igualtat que propug· naven les regles monàstiques: “Si un esclau entra al monestir, que no li anteposin l’home lliure, si no hi ha una altra causa raonable. Però si, per

Donació de l’esclau de Sibil·la al Monestir de Sant Cugat del Vallès. AHSCV, pergamí núm. 7 #cedida un motiu de justícia, així li ho sembla· va a l’abat, que ho faci, de qualsevol estament que sigui; si no, que cadascú conservi el seu lloc, perquè tots, tant l’esclau com el lliure, som en el Crist una sola cosa i sostenim sota l’únic Senyor una mateixa milícia de ser· vitud, ja que Déu no fa pas accepció de persones”.

Els esclaus, també catòlics?

Els esclaus, a partir del segle xiv, comencen a arribar de l’orient pro·

per (russos, tàrtars, caucàsics, grecs, albanesos, etc.). Aquests esclaus comporten un problema per a l’Es· glésia ja que eren la majoria d’ells cristians, encara que considerats heretges per no ser catòlics. En altres casos, fins i tot catòlics eren esclavitzats (com els albanesos) sota la premissa d’una guerra que els convertia en infidels. En el cas d’es· claus no cristians, molts d’ells van acabar essent batejats i convertits al cristianisme. Tot això va compor·

En aquest context, l’esclau que Sibil· la ven al Monestir de Sant Cugat s’anomena com “batejat amb el nom de Pere”, la qual cosa ens dóna a entendre el possible origen no cris· tià d’aquest, en sintonia amb el que acabem d’explicar. Per altra ban· da, aquest document també ens ser· veix d’exemple per constatar l’exis· tència de la compra d’esclaus per part del Monestir en ple segle xiv i 8 anys després de la devastació de la Pesta Negra. El preu de venda de l’esclau suma 42 lliures barcelone· ses. Aquest preu entra també dins dels preus de l’època: a Barcelona, el preu d’un esclau jove i sa (entre 10 i 50 anys) estava entre 40 i 50 lliu· res. A banda, la compra d’un esclau esdevenia quelcom molt més amor· titzable que tenir assalariats. De fet, un agricultor o llaurador podia arri· bar a percebre entre 12 i 15 lliures anuals. És a dir, en el cas de l’esclau Pere, el Monestir va amortitzar la seva compra en 3 anys, si la compa· rem amb el cost de manteniment d’un agricultor. En definitiva, l’es· clau al segle xiv va viure un moment convuls, movent-se entre el “servi” alt medieval i el que serà l’esclavat· ge en massa de l’època moderna. //

Francesc Giménez francescgimmar@gmail.com @tresorsdecartes

Publicitat 45

Diari de Sant Cugat Dijous, 28 de març del 2013

LA BONA CUINA ES DISTINGEIX PELS PETITS DETALLS CUINA MEDITERÀNIA - BRASERIA Espais reservats per a reunions d’empresa Celebracions d’aniversaris: el pastís i el cava gratis!

Menu diari: 13,50 € de dilluns a divendres Menú cap de setmana (divendres i dissabte nit), migdies dissabte i diumenge: 22 € Menu infantil: GRATUÏT

(un nen per adult)

Av. Corts Catalanes, 7 08173 Sant Cugat 93 590 62 62 info@xarlot.com www.xarlot.com

I després de sopar et regalem un gintònic de ginebra Bulldog i tònica Britvic

Gratuït 2 hores Zona infantil

46 Viure a Sant Cugat Memòria

Diari de Sant Cugat Dijous, 28 de març del 2013

Tradicions Setmana Santa Benedicció Diumenge de Rams Des que se celebra la benedicció fora l’església, més d’un miler de fidels s’hi concentren #Artur ribera ra, el que és ara la carretera vella, i allà fèiem el berenar, saltàvem a corda, etc. El Divendres Sant es feia la processó a les set del matí per tot el poble, cosa que ara no es pot fer pel volum de trànsit. Era molt sentida per la quietud que hi havia pels carrers, era un fet molt agradable. Aleshores s’anava a visitar els altars que hi havia repartits tant per les ermites com per esglésies i aquí s’acabava el vespre.

Dissabte de Glòria

A l’inici de la setmana es feia el que s’anomenava el ‘sal pas’. Era el costum de posar sal mullada i beneïda a les portes per foragitar els mals esperits

La Setmana Santa dels anys 30, quan Sant Cugat no arribava als 6 mil habitants

A

ntigament, durant els primers dies de la setmana es feia el ‘sal pas’.

Segurament deveu tenir curiositat de saber què és, ja que la majoria no haureu sentit mai aquest nom. A la meva infantesa era que els primers dies de la setmana un capellà i un parell d’escolans anaven a les cases a posar sal mullada i beneïda a la porta perquè no hi entressin els mals esperits, i aleshores què passava, que sortien els de la casa i a un escolar que anava amb un cistell li posaven ous o li donaven xavalla. Era una tradició molt maca que s’ha perdut del tot. Era molt familiar i a cada barri hi havia una casa per poder subministrar la sal. Per exemple, aquí a la

Aleshores no era el Dissabte Sant sinó que era el Dissabte de Glòria perquè a partir de les 10 del matí, que representava que Jesús ja ressuscitava, s’organitzava una quantitat de soroll de por. Recordo que en aquell temps anava a vendre al mercat i les balances anaven que picaven de tort i de través, és a dir, que s’armava un enrenou de por. Els cors començaven a sortir per cantar les caramelles. El més tradicional era fer un pupurrí, és a dir, d’una cançó popular s’hi afegia les triquinyoles de la política i de totes les peripècies que havien passat durant aquell any. Hi havia el cor de La Unió i el de La Lira, però, a més, cors infantils que també feien la seva festa. La festa durava el dissabte, el diumenge i el dilluns de Pasqua.

Pasqua plaça de Barcelona hi havia cal Salero, que encara s’anomena així, era on hi havia el dipòsit de sal; després, al carrer de Martorell, a cal Barraca, també tenien el dipòsit per subministrar la sal quan l’acabaven.

Diumenge de Rams Quan arribava el Diumenge de Rams era molt divertit. Als vailets ens agradava anar amb branques de llorer com més grosses millor, perquè podíem picar a la porta de l’església a terra amb la cantarella acostumada. Les nenes portaven la seva palma; els més petits, un palmó petit, i les senyores, un ram de llorer florit. Ara, quan es fa la missa de la benedicció, surt el sacerdot al balcó de la Casa Abacial i des

d’allà la fan. Nosaltres, abans de la missa que es feia dins l’església, ja que en aquella època només hi havia cinc o sis mil habitants, anàvem a la porta i amb les branques cantàvem el següent: “Obriu, obriu que volem entrar, la porta de l’església barrada està”.

Dijous Sant Quan arribava el Dijous Sant a la tarda aquí es feia festa, així com ara es treballa, aleshores es començava la festa al migdia i se seguia el Divendres Sant. El dijous era costum seguir els altars que hi havia repartits per les esglésies i ermites, després, la joventut teníem el costum d’anar a l’església de Valldoreix, seguíem a peu per la carrete-

Arribava el dia de Pasqua. A part dels oficis que estaven programats a l’església, el més esperat era que els padrins portessin la mona. Jo recordo que a casa, com que tenia el padrí a la mateixa casa, el que es cuidava de la mona era la meva mare, que feia un pastís amb ous de la collita del galliner. Per fer les mones, s’elaborava una pasta grossa perquè n’hi hagués per a tots i amb ous repartits, ous ja durs. Després de dinar, els petits havien de cantar la dècima a dalt d’una cadira i un cop acabaven, els avis i pares li donaven una moneda de 10 cèntims o 1 ralot d’aquells foradats. // Tomàs Grau redaccio@diaridesantcugat.cat

i la setmana que ve... Passarem un dia amb el mossèn de la Parròquia de Sant Pere d’Octavià, Blai Blanquer

Ofertes Club del Subscriptor 47

Diari de Sant Cugat Dijous, 28 de març del 2013

Club del Subscriptor DiarideSantCugat

Fes-te subscriptor i rebràs cada setmana el Diari a casa i al teu dispositiu mòbil i gaudiràs de totes aquestes ofertes!*

Fes-t es per nubscripto omé s r 8 8 € l’an Inclo u sub y sc rip de p aper ció a l’ed i tau leta ició

Atenció al subscriptor: T. 93 590 86 00 club@diaridesantcugat.cat

Consulta totes les ofertes al nostre web: www.diaridesantcugat.cat/club *Per fer-te subscriptor, visita el nostre web: www.diaridesantcugat.cat/subscripcio. Per veure el Diari al teu dispositiu mòbil, cal que et descarreguis l’aplicació des de l’App Store d’Apple o Google Play. Més informació al web: www.diaridesantcugat.cat/app

Restaurant

Massatge

Benzina

Restaurant

Menú tapa+canya per a 4 persones. Passa una bona estona a La Flauta!

Massatge fisioterapèutic de 1/2 hora

2% de descompte del total de la factura

Menú ibèric per a 2 persones. L’autèntic sabor de la Dehesa

C/ d’Elies Rogent, 56 (zona mercat Torreblanca/ cinemes) PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Pg. de Francesc Macià, 62 (Coll Favà) PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Av. de Rius i Taulet

Presentant el carnet del Club

Pl. d’Augusta, 3

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Teatre

Mascotes

Restaurant

Cinema

La dona vinguda del futur de Marc Rosich i Guille Milkyway. El musical pop

1 sessió d’ensinistrament de gos. Durada, 30 minuts

Sopar per a 2 persones, a la carta, de dilluns a dijous, beguda a part

Entrades per a una pel·lícula de la cartellera

Dissabte, 13 d’abril, a les 19 h al TeatreAuditori PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Av. Via Augusta, 3-11 (Centre Comercial Augusta Park) PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Pl. dels Quatre Cantons, 3

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

De dilluns a divendres Av. del Pla del Vinyet, s/n fins a exhaurir-ne les existències

Bellesa

Restaurant

Formació

Restaurant

Píling facial (àcid glicòlic, làctic, salicílic...)

Descobreix una pell nova més sana i bella

Sopar per a dues persones. Prova l’autèntica pizza italiana!

Una classe a l’Estudi de Formació Teatral Platea (nens, joves i adults)

Menú nit degustació teppanyaki. 2 persones, de dilluns a dijous

C/ de Sabina Cañameras, 13 (Davant UIC) Mira-sol PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

C/de Migdia 27-31 (prop Policia Nacional) St. Cugat / Av. d’Egara, 91, Sant Quirze PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

C/del Sol, 8 A

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Plaça d’Octavià, 3

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

48 Diari de Sant Cugat Dijous, 28 de març del 2013

Veure totes les ofertes a: www.diaridesantcugat.cat/club

Més informació: www.diaridesantcugat.cat/app

Viure a Sant Cugat

Temps del cap de setmana màx. 13 °C

mín. 8 °C

8 102030 014001

Informa’t a: www.diaridesantcugat.cat/subscripcio T. 93 590 86 00

Gaudeix de totes Ara pots llegir les propostes del el Diari des de la Club del Subscriptor teva tauleta tàctil

00948

Vols rebre el Diari a casa?

www.diaridesantcugat.cat @diarisantcugat

Retrats santcugatencs

Eloi Jover

Mestre director de la Societat Coral La Lira

El mestre de l’entitat més antiga de Sant Cugat “La Lira té un segell propi de Sant Cugat i de poble”. Eloi Jover és mestre de La Lira des del setembre del 2006, quan l’entitat va celebrar el seu 125è aniversari. “Vaig dir que sí molt ràpid. El 2006, la ciutat estava en plena expansió i jo notava el risc que perdés la seva ànima de poble”. Responsable de la música i el repertori, m’explica que una de les seves funcions també és engrescar la gent perquè vingui als assajos i participi. Jover és pianista professional.

Va cursar estudis de Música i de Ciències de l’Educació. “Quan vaig acabar les dues carreres vaig haver de triar i el primer que em va sortir és feina de músic. Des d’aleshores m’hi he dedicat”. Durant 20 anys ha treballat al Gran Teatre del Liceu, dels quals en destaca els sis en què va ser pianista del cor que aleshores dirigia William Spaulding, l’actual director de l’Òpera de Berlín. També ha estat pianista de solistes, pianista d’orquestres i solista. A Sant Cugat ha treballat amb Josep Farré a l’Orquestra Simfònica de Sant Cugat i amb Mariona Benet a l’Òpera de Cambra. Així mateix va ser membre fundador de la Coral Serra d’Or. Besnét de Can Bell, recorda episodis que va viure quan era petit: “Casa meva era casa i taller de manyans, al carrer de Santiago Rusiñol. Recordo que també feia molta vida a la Pastisseria Alegret, i que anava a veure la televisió a casa del veí”. Segons Jover, la música està en un moment “de plena crisi, no només de feina, sinó de model. S’està perdent l’hàbit d’anar a concerts en directe i és un problema que hem de resoldre”. Ha estat vinculat amb entitats com el Club Muntanyenc o L’Ateneu i amb moltes iniciatives musicals que s’han fet al poble.

Assegura que gaudeix de la natura, “de caminar a l’aire lliure, de córrer, de la muntanya i del bosc”. Troba refugi en la música clàssica, especialment en Beethoven i Brahms. // Pere Fernández

NOVA APLICACIÓ MÒBIL

NOU AT FORM R PAPE

Ja pots llegir el Diari de Sant Cugat des del teu dispositiu mòbil

Fes-te su per nobscriptor mé 88€ l’a s Inclou ny su bsc de pap ripció a l’ed ició er i tau leta