Diari de Sant Cugat 940

20 anys arrelats a la ciutat Setmanari independent d’informació local

Divendres, 1 de febrer del 2013

www.diaridesantcugat.cat

Núm. 940

Any XX

2,50 €

Teatre-Auditori: La setmana que ve, entrevistes amb tots els protagonistes

Torre Negra: l’etern conflicte ajuntament:

“Els tribunals diuen que l’Ajuntament ha actuat amb mala fe i temeritat”

“No descartem negociar, però mai per construir a la zona de Torre Negra”

# REDACCIÓ

Núñez i Navarro:

”Vaig ser feliç fent de pagès. Avui encara planto de tot a casa” Entrevista a Jaume Pahissa, membre de la Penya Regalèssia i cantant de La Lira Viure _ 42 i 43

"Mirant Sant Cugat des de l’oposició" Ferran Villaseñor, regidor i portaveu municipal del PSC Opinió _ 18

Com fumar marihuana en un club del carrer Vallès Poble _46

SANT CUGAT: Av. Lluís Companys, 18 · 93 675 66 65 RUBÍ: C/ Cervantes, 43 · 93 697 75 24

2 Publicitat

Diari de Sant Cugat Divendres, 1 de febrer del 2013

Sumari 3

Diari de Sant Cugat Divendres, 1 de febrer del 2013

A fons _ 4 a 9

Torre Negra: l’etern conflicte per preservar part de Collserola

Poble _ 10 i 11

L a masoveria urbana arriba a Sant Cugat

Economia i empresa _ 26 i 27

Entrevista a Antoni Ventura, creador dels Olis Nian

Cultura _ 28 i 29

La nova programació del TeatreAuditori (1a part...)

Ciutat _ 14 i 15

Esports _ 36 i 37

Opinió _ 19

Viure a Sant Cugat _ 44

El soterrament de les línies d’alta tensió s’allargarà fins a finals d’any

Víctor Alexandre: “La destrucció del petit comerç”

Andrea Fuentes deixa l’equip espanyol de natació sincronitzada

Història: masos, Monestir i càrrecs monàstics

K-Gat per Eloi Alegre

Puja baixa

UE Sant Cugat El sènior femení de bàsquet, líder invicte

El sènior femení de bàsquet de la Unió Esportiva Sant Cugat ha finalitzat la primera volta a la lliga del grup 4 de la Segona Catalana amb uns números espectaculars. L’equip que aquesta temporada entrena Quique Rodríguez ha guanyat els quinze partits que ha disputat i ocupa plaça d’ascens a Primera Catalana, categoria que va perdre la temporada passada.

Editorial

La tossuderia i torre negra

C

ada any (des de fa més de 15 anys) anem veient com el serial per protegir la zona de Torre Negra es va complicant més i no s’albira el final.

Ara mateix hi ha tants fronts oberts que s’ha de ser un expert en dret processal i urbanístic per entendre les demandes i recursos creuats que hi ha entre l’Ajuntament de Sant Cugat i els propietaris d’aquest indret de Sant Cugat.

La pel·lícula fa massa anys que dura i tot plegat ha costat a l’Ajuntament (és a dir, a tots nosaltres) temps i diners. També hi han dedicat molts recursos i energies els propietaris de la zona, encapçalats per l’empresa Núñez i Navarro, que no té en ment llançar la tovallola i té el convenciment que la justícia els donarà la raó. De fet, moltes sentències han donat la raó a la propietat i el consistori ha hagut de rectificar en nombroses ocasions tràmits que no s’havien fet adequadament. S’ha de dir, en defensa de l’Ajuntament, que la preservació de Torre Negra no és un capritx. No només és la voluntat de la majoria de la població, sinó que ha estat un dels punts que més consens ha generat en l’arena política santcugatenca. Tres alcaldes han mantingut la promesa de no edificar a la zona. Ara bé, si el que es volia era protegir la falda de Collserola, segur que hi havia maneres millors que de ferho que no fossin un sens fi de plets, litigis, recursos i apel·lacions. En massa moments la tossuderia va guanyar la partida al seny i això ha complicat la vida a totes les parts implicades. Altres conflictes similars s’han solucionat amb diàleg i intercanvi de terrenys (Can Busquets, les zones verdes de Valldoreix, Can Montmany...).

A Torre Negre no hem tingut aquesta sort. Mai és tard per enterrar la destral de guerra i, malgrat les ferides, totes les parts han manifestat a aquest diari que, si hi ha voluntat, encara es pot arribar a un acord. Potser val més un mal acord que un plet, com deien els avis... //

Tot i la crisi, Sant Cugat segueix sent una bombolla en alguns

Preus dels pisos Els més cars de Catalunya

aspectes. Un d’aquests és el preu de l’habitatge. Segons el Ministeri de Foment, la nostra ciutat és la més cara de Catalunya per comprar un pis. Això dificulta que molts santcugatencs puguin construir al seu municipi un projecte de vida pels elevats preus.

4 A Fons Urbanisme

Diari de Sant Cugat Divendres, 1 de febrer del 2013

Medi ambient La batalla entre l’Ajuntament i els propietaris de la falda de Collserola

Protegir Torre Negra: la història d’un litigi Litigis Des de fa 15 anys, l’Ajuntament i Núñez i Navarro mantenen diverses pugnes judicials sobre l’existència de drets d’edificació en una zona inclosa ja al Parc Natural de Collserola.

Diàleg Les converses entre propietaris i consistori estan congelades, però ambdues parts estan disposades a acordar solucions

La zona a presevar

SC Trade Center

La voluntat de la ciutadania i dels polítics local ha estat la de no edificar en uns terrenys que ara formen part del Parc Natural de Collserola #FOnt: redacció

Hípica Can Caldés

Ajuntament Pi d’en Xandri Esade Creàpolis Escola Avenç

Club Natació Sant Cugat

Hípica Severino

Urbanitzacions ja existents

Masia de la Torre Negra

Parc Natural de Collserola

A Fons 5

Diari de Sant Cugat Divendres, 1 de febrer del 2013

Joan Ramon Armadàs redaccio@diaridesantcugat.cat @jrarmadas

L

a protecció de Torre Negra ha fet córrer rius de tinta.

Una dècada i mitja més tard que comencés la pugna entre propietaris i l’Ajuntament, la resolució del cas no està ni molt menys clara. Explicar punt per punt cada episodi d’aquest trencaclosques judicial, urbanístic i ecològic donaria per fer un llibre així que, atesa la complexitat del cas, és necessari fer unes pinzellades històriques per veure d’on venim, què ha passat pel camí i quines conseqüències pot tenir la resolució d’aquest conflicte per a les diferents parts implicades.

Edificar en zona protegida Com tants problemes urbanístics de Sant Cugat, l’arrel del conflicte neix amb el Pla general metropolità del 1976. Aquell document que dibuixava com havia de créixer la ciutat marcava les 170 hectàrees de Torre Negra com una zona urbanitzable no programada. És a dir, en el moment en què se’n programés la urbanització, es podria començar a edificar. Amb aquesta expectativa, l’empresa immo-

biliària Núñez i Navarro va comprar l’any 1985 el 56% dels terrenys.

Una dècada més tard, quan encara no s’havia programat l’urbanisme, un moviment ciutadà que va ser acollit per la unanimitat dels grups polítics va fer que s’accelerés l’inici dels tràmits per preservar la zona. L’atac al Pi d’en Xandri, símbol ecològic d’aquest espai, va revolucionar la defensa de la preservació fins al punt de provocar la manifestació més multitudinària que es recorda a Sant Cugat.

Paral·lelament, Núñez i Navarro i els altres propietaris de l’indret van instar l’Ajuntament (amb un pla sota el braç) que donés llum verda a la construcció de 2.800 habitatges. Aquest projecte significava l’edificació de gairebé el 17% de Torre Negra, just al costat de la llavors recent ampliació urbanística de la zona de Torre Blanca.

Batalla legal Construir o preservar? La pugna estava servida i els departament jurídics de l’Ajuntament i Núñez i Navarro han treballat moltes hores durant molts anys per presentar recursos,

La proposta dels propietaris L’Ajuntament ha rebut històricament dues propostes per urbanitzar la zona. La primera (gràfic) plantejava preservar el 71% dels terrenys. #FONT: Núñez i Navarro

XIFRES

170 hectàrees són les que formen l’espai de Torre Negra dins el Parc Natural de Collserola

56% dels terrenys pertanyen a l’empresa constructora Núñez i Navarro des de 1985

Artur Ribera redaccio@diaridesantcugat.cat @arctur

apel·lacions i impugnacions fins a un punt en què la guerra té tants fronts actius que es fa difícil de seguir.

Enmig d’aquesta tempesta de litigis també hi ha els anomenats petits propietaris que tenen pastilles de terreny menors a la porció de Núñez i Navarro. Aquests han estat històricament els més interessats d’arribar a un acord que frenés aquest tsunami de plets i que deixés Ajuntament i propietaris contents. De fet, fa uns 6 anys es va estar a punt d’arribar a un pacte traslladant l’edificabilitat a l’àrea on hi ha la fàbrica de la farmacèutica Boehringer però, finalment, les esperances es van truncar.

Un d’aquests propietaris és l’historiador Domènec Miquel, que té clar que la tossuderia política ha estat el que ha impedit que aquest tema quedés aparcat fa anys. “Totes les sentències ens estan donant la raó, cosa que demostra que en el moment en què es podia edificar no se’ns va deixar”. Tant ell com el principal propietari mantenen la porta oberta a negociar amb l’Ajuntament. De fet, l’alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, assegura

Zones residencials projectades (17%) Habitatges i equipaments ja existents (7%) Carreteres i vials (4%) Límit de Torre Negra

6 A Fons Urbanisme

que se’ls va oferir traslladar d’edificabilitat a altres llocs amb una proporció d’1 metre quadrat de sostre en altres punts de la ciutat per cada 30 metres quadrats de sòl. Aquesta proporció s’ha fet servir en altres conflictes i ha estat acceptada per alguns propietaris, fins i tot, a Torre Negra.

De fet Conesa recorda que protegir Torre Negra no és gratuït per la ciutat i ha calculat que (litigis a part) la preservació de l’espai ha costat l’equivalent a 5 milions d’euros. Malgrat tot, l’equip de govern continua amb la seva aposta ferma de no edificar res a Torre Negra i més encara ara que està inclòs dins el Parc Natural de Collserola. “La ciutat va establir el creixement cap a les autopistes i no cap al bosc”, manté Conesa, que com a regidora d’Urbanisme va ser qui va viure aquest conflicte molt de prop.

regut el canvi de planejament en virtut del qual Sant Cugat declara la zona com a no urbanitzable. I per altra banda, s’ha impugnat la decisió d’incloure Torre Negra dins el Parc Natural de Collserola. És a dir, ara per ara ningú pot assegurar cap a quin costat es decantarà la balança ni quants anys més pot allargar-se aquest conflicte.

L’advocat de Núñez i Navarro, Rafael Jiménez, corrobora que la cosa va per llarg i té confiança que tard o d’hora es reconeixen els drets dels propietaris. “Portem des del 98 amb litigis i esgotarem totes les vies per demostrar que tenim raó”.

Responsabilitats personals

Per molts anys que duri aquest serial, no estem a tocar del final. Ara mateix hi ha pendent de resolució el recurs interposat al Tribunal Suprem sobre el primer Programa d’Actuació Urbanística (PAU) i al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sobre un segon PAU. A part d’això, també està recor-

Des de l’associació de petits propietaris de Torre Negra, el seu portaveu, Pere Feliu, afirma que al llarg del 2013 el conflicte pujarà un grau i passarà del terreny administratiu al personal. “Seguirem fins al final i demandarem responsabilitats. És el moment de mirar si hi ha hagut prevaricació en algunes actuacions”. Si hem de fer cas a aquest advertiment, no seria estrany que durant el 2013 veiéssim alguna querella contra els alcaldes Joan Aymerich, Lluís Recoder o Mercè Conesa. //

XIFRES

LA FRASE

2.800 habitatges

“Si Lluís Recoder hagués tingut més mà esquerra, el problema de Torre Negra estaria ja solucionat”

Els litigis que vindran

és el que van plantejar de construir a la zona de Torre Negra els propietaris dels terrenys

Domènec Miquel Propietari de part dels terrenys

Diari de Sant Cugat Divendres, 1 de febrer del 2013

CARA A CARA

Què fer amb Torre Negra?

“La ciutadania té el dret a “No som especuladors, escollir davant els som propietaris que tenen unes expectatives” interessos econòmics”

E

l PGM del 1976 dibuixa Torre Negra com a zona edificable. El municipi va endarrerir els projectes que els propietaris van presentar en una carrera contrarellotge per intentar preservar la zona, sense tenir en compte els drets dels propietaris. La realitat és que els tribunals ens donen la raó: avui segueix sent zona edificable no programada. És cert que ningú pot dir al municipi quin desenvolupament urbanístic ha de tenir, però ha de respectar els drets i si pretenia deixar la zona fora del planejament, s’havia de traslladar la seva edificabilitat a altres parts de la ciutat. S’han pres moltes decisions no ajustades a dret i, fins i tot, s’aprecia mala fe per part de l’Administració. No som especuladors, som propietaris que tenen unes expectatives i que per una mala planificació municipal s’ha pretès ignorar. Hem buscat solucions que fossin bones per a totes les parts: edificació d’un petit percentatge (16%), permutes amb terreny municipal, canvis per finques d’altres municipis. Però no se’ns escolta.

Arriba ja el moment de demanar responsabilitats individuals. //

Cronologia dels fets més rellevants del cas Torre Negra Sòl urbanitzable no programat

Núñez i Navarro compra gran part dels terrenys

Juliol 1976. S’aprova el Pla general metropolità (PGM) de Barcelona. L’àmbit de Torre Negra queda definit com a sòl urbanitzable no programat. Això vol dir que és un zona susceptible de ser edificada sempre que es continuïn els tràmits urbanístics que defineixin com 1985. A través de l’empresa s’ha de desenvolupar. En altres paraules, Mont S. A., el grup immobiliari Núñez i que es programi.

Navarro compra 165 hectàrees de Torre Negra, un 56% del total.

Lluís Llerena Plataforma en Defensa de Torre Negra

Pere Feliu Propietari de part dels terrenys de Torre Negra

Atac al Pi d’en Xandri i manifestació ciutadana 2 de febrer 1997. De matinada algú (la identitat del qual mai s’ha sabut) va intentar tallar l’emblemàtic pi amb una motoserra. La reacció de la ciutadania va ser immediata i es va organitzar la manifestació més massiva que es recorda a Sant Cugat per denunciar els fets i reclamar la protecció integral de la zona. Unes 4.000 persones van recórrer els carrers de la ciutat per mostrar la seva indignació.

L

a Torre Negra és l’últim gran espai agrícola i forestal no urbanitzat a Sant Cugat. Segons l’Estudi de Mesures Addicionals de Protecció de la Serra de Collserola, fet per la Generalitat, i que va servir de base per a la declaració del Parc Natural, “les àrees agrícoles tenen un elevat interès pel parc, ja que es troben en minoria a la serra i són un recurs tròfic essencial per als ocells granívors i altres espècies. La seva conservació esdevé de gran importància per tal de mantenir i potenciar la biodiversitat del parc.” L’estudi proposa la recuperació de l’activitat agrícola i del conjunt d’espais oberts de Collserola. Per altra banda, la Torre Negra és un espai amb un ús social intens que reporta qualitat de vida, un espai molt estimat i reivindicat des de fa temps. La ciutadania té el dret a escollir, davant els interessos econòmics, com vol que sigui el seu municipi. I la ciutadania s’ha pronunciat de manera democràtica, clara i continuada: l’objectiu de la conservació està als programes de tots els partits polítics, als documents de l’Agenda 21, als manifestos firmats per milers de ciutadans, al projecte de Parc Natural. //

A Fons 7

Diari de Sant Cugat Divendres, 1 de febrer del 2013

en imatges La fauna autòctona de la falda de Collserola

Espais residencials i equipaments ja construïts dins el Parc Rural de la Torre Negra

1 1

2

2 3

3

1 El toixó, un dels animals més emblemàtics de la zona és la mascota oficial de Torre Negra. 2 Els eriçons es troben en abundància a Torre Negra i altres punts de la ciutat. 3 El mussol banyut, un dels animals més curiosos d’aquest indret.

4

5

6

1 L’Escola Avenç és un centre docent amb més de 500 alumnes. 2 L’Hípica de Can Caldés té 7 pistes en 15 hectàrees de terreny, una clínica veterinària i un aparcament amb una capacitat per a 240 vehicles. 3 El carrer de la Font del Rei és un dels espais ja urbanitzats dins l’àmbit de la Torre Negra. 4 La rambla de Can Bel és també una de les zones

7

habitades. 5 L’Hípica Severino té 45 estables i sis pàdocs que s’ampliaran fins a 10. 6 El Club Natació Sant Cugat té 2.600 socis que gaudeixen de piscina i pistes de tennis i pàdel.

7 La masia de la Torre Negra, amb orígens que es remunten al segle xii, és la construcció que dóna nom a tot aquest indret. #ARTUR RIBERA I CEDIDES

L’Ajuntament decideix protegir Torre Negra

Comença la batalla judicial L’Ajuntament és veu amb els propietaris obligat a rectificar

28 d’abril 1998. El Ple, amb l’acord de tots els partits i 10.000 signatures de ciutadans al darrere, inicia els tràmits per preservar la zona de Torre Negra a través d’una modificació del Pla general metropolità. El mateix dia, la filial de Núñez i Navarro Mont S. A. presenta un escrit anunciant el propòsit ferm de presentar un Pograma d’actuació urbanística (PAU) per edificar a la zona.

Octubre 1998. Amb la denegació del Programa d’actuació urbanística (PAU) presentat per Núñez i Navarro per urbanitzar la zona es va donar el tret de sortida a una cadena de litigis que continua i que no està previst que acabi aviat. La constructora també porta a la justícia les diverses modificacions del PGM per declarar la zona com a no urbanitzable.

2002 - 2008. Tant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya com el Tribunal Suprem forcen l’Ajuntament en diferents sentències a argumentar la negativa a tramitar els PAU dels propietaris i a modificar de nou el PGM per dibuixar la ronda Sud. També especifiquen que Torre Negra pot ser declarat zona agrícola però no d’especial protecció.

8 A Fons Urbanisme

Diari de Sant Cugat Divendres, 1 de febrer del 2013

ENTREVISTA Rafael Jiménez, advocat de Núñez i Navarro

ENTREVISTA Mercè Conesa, alcaldessa de Sant Cugat

“Els tribunals diuen que l’Ajuntament ha actuat amb mala fe i temeritat”

“No podem descartar negociar, però mai per construir a la zona de Torre Negra”

A què aspira ara Núñez i Navarro?

Que se’ns reconeguin els nostres drets.

Per què políticament es decideix no urbanitzar Torre Negra?

Hi havia una important demanda social al voltant de la protecció de la zona. L’any 1998, amb un acord polític de totes les forces, es decideix al ple la no programació d’aquest sòl. Quan s’arriba a aquest acord, la propietat no havia fet cap pas per fer efectius els seus drets. Primer va ser l’Ajuntament qui va declarar la voluntat de no urbanitzar-ho.

Vol dir edificar a Torre Negra?

Són els drets que ens dóna el PGM. Una vegada els tinguem reconeguts, ja veurem què farem.

Estarien satisfets si se’ls deixés edificar en altres zones de la ciutat? És un escenari que es pot contemplar.

Nosaltres ens dediquem a construir i a crear riquesa i feina. Si l’Ajuntament hagués volgut, ja tindria Torre Negra. Només calia reconèixer els drets com s’ha fet amb propietaris d’altres zones. Senzillament, transferir els aprofitaments a altres àmbits de la ciutat.

Per què creuen que l’Ajuntament no cedeix?

No ho sabem, però sí constatem que mentre s’ha protegit Torre Negra, s’han construït 14.000 habitatges. Sempre han dit que és un indret absolutament diferent a la resta, que hi havia ocellets i no sé quantes coses... Això, els tribunals han dit que no és veritat.

En què els ha donat la raó la justícia?

En el fet que s’han de tramitar els programes d’actuació urbanística (PAU) i que la modificació del PGM per declarar que Torre Negra és una zona d’especial protecció és nul·la. Els tribunals també han imposat

les costes judicials a l’Ajuntament i diu que ha actuat amb temeritat i mala fe.

Que Collserola sigui ara un Parc Natural no canvia res?

Quan et donen la raó en un procediment, els tribunals sempre diuen que ens hem de posar al moment inicial. O sigui, no seria aplicable.

Qui va intentar tallar el Pi d’en Xandri?

No en tinc ni idea. El que sí que et puc garantir és que el grup Núñez i Navarro no va ser. És un delicte i també és un delicte no denunciar-ho si es té coneixement.

Quan acabarà tot això?

Portem des del 98 amb litigis i esgotarem totes les vies per demostrar que tenim raó.

Queden encara moltes sentències.

Vostès impugnen tot el que fa l’Ajuntament urbanísticament?

Impugnem aquelles actuacions urbanístiques que creiem que no s’ajusten a la legalitat. I s’ha de dir que en la majoria de casos ens han de donar la raó. //

Però sí que volien edificar...

La primera intenció eren 3.000 habitatges.

Per què, segons vostès, no s’ha de compensar els propietaris?

Perquè primer vam fer l’acord municipal i després la propietat tramita el Programa d’actuació urbanística (PAU). El dret d’edificar no va existir mai.

Per què Coll Favà, sí, i Torre Negra, no?

El municipi ha de donar motius objectivables que en aquest cas són la preservació d’una riera i la flora i la fauna de l’entorn de la falda de Collserola.

Què no ha fet bé l’Ajuntament?

El primer és no haver arribat a un acord que hagués estat el millor per la ciutat.

Després no es van denegar expressament els PAU, de manera que se’ns va obligar a tramitar-los. Vam haver de motivar la denegació de dos PAU molt més tard amb

molts contenciosos encreuats.

Què canvia que Collserola sigui Parc Natural amb Torre Negra dins?

Que qualifica l’espai com a zona d’especial protecció..

Qui va intentar tallar el Pi d’en Xandri?

Jo no ho sé. No en tinc ni idea. El que sé és que en aquell moment jo em vaig manifestar per la preservació de la zona.

Es pot arribar a un acord encara? És molt difícil perquè ara gairebé no queda espai a la ciutat. Malgrat això, no ho podem descartar. Això sí, mai es negociaria construir a Torre Negra.

Hi ha un pla B per si es perden els judicis?

Seria molt sorprenent que es reconeguessin uns drets edificatoris que no hi han estat mai. Seria el primer cas. Tot eren expectatives de dret. Ara bé, Sant Cugat té encara reserves de sòl i hi ha sectors no programats que, atès el cas, es podrien programar . //

Cronologia dels fets més rellevants del cas Torre Negra Collserola Parc Natural amb Torre Negra inclòs

El dibuix de la ronda Sud trenca el consens polític

La Generalitat avala la protecció de la zona

19 octubre de 2010. Aquest dia es fa públic l’acord de la Generalitat que declara que Collserola és un Parc Natural.

La zona de Torre Negra queda inclosa dins la delimitació del nou espai. Aquesta figura legal reforça la protecció contra la urbanització i eleva a categoria de delicte qualsevol conducta il·lícita o infracció administrativa que vagi en contra del parc.

Maig 2012. La modificació puntual del PGM per declarar la zona sòl no urbanitzable implicava haver de dibuixar un traçat per l’anomenada ronda Sud. A l’oposició del govern municipal de CiU no els va agradar que aquest dibuix passés per sobre del torrent de Llaceres, fet que en va provocar l’abstenció. Malgrat això, el punt es va aprovar.

Juliol 2012. La Comissió d’Urbanisme de l’àmbit metropolità de Barcelona va aprovar la modificació del Pla general metropolità a l’àmbit de Torre Negra.

Aquesta modificació canvia definitivament la classificació del sector de la condició de sòl urbanitzable no programat que passa a ser sòl no urbanitzable.

Diari de Sant Cugat Divendres, 1 de febrer del 2013

20 anys reivindicant la protecció de Torre Negra

A Fons 9

Història Des de principis dels 90, gran part de la societat civil santcugatenca es va mobilitzar per demanar que no s’urbanitzés aquest entorn natural

Manifest contra la urbanització de Torre Negra

Marc Moliner, membre del Grup de Natura del CMSC, presentant l’abril del 1994 el primer manifest en defensa del sector #Josep M. VALLÈS

Mural contra l’atemptat al Pi d’en Xandri

Al vespre del 4 de febrer del 1997 va tenir lloc a la plaça de Barcelona una protesta ciutadana i un homenatge artístic #ARXIU/DSC

4.000 sanctugatencs units per la preservació de Torre Negra i rodalia

El 16 de març del 1997 passarà a la història com la mobilització més nombrosa des de la instauració de la democràcia. 81 entitats, tots els diferents partits polítics i milers de santcugatencs van escoltar la convocatòria de la Plataforma Cívica en defensa de Torre Negra i rodalia.

La marxa es va iniciar al centre de la ciutat i va acabar davant del Pi d’en Xandri #X. LARROSA

Ecologistes versus propietat a l’Ajuntament

La trobada de gener del 1999 va ser, molt probablement, l’única entre Kristian Herbolzheimer i Josep Lluís Nuñez #X. LARROSA

10 Poble Habitatge

Diari de Sant Cugat Divendres, 1 de febrer del 2013

Nova mesura Pisos més accessibles

Facilitar habitatges, quasi gratuïts, amb la masoveria Contracte Aquesta fórmula fa que els propietaris cedeixin els seus habitatges i els llogaters els rehabilitin, els mantinguin i paguin els subministraments Finalitat S’espera que els joves s’interessin per aquest model

L

a ciutat ha iniciat una nova creuada per facilitar l’accés a l’habitatge, sobretot entre els joves, i frenar l’èxode de santcugatencs cap a altres ciutats amb els preus dels pisos més barats. Als habitatges de protecció oficial, que gestiona Promusa, i als pisos que ofereix l’Oficina Local d’Habitatge (OLH) i que són entre un 10% i un 20% més econòmics que els preus de mercat, ara se’ls sumen una nova estratègia: la masoveria urbana. Aquesta fórmula contractual, que ja està en pràctica a ciutats com Olot o Mataró, farà que els propietaris cedeixin els seus

habitatges en desús i mal estat a canvi que els llogaters el rehabilitin, el mantinguin en bones condicions i paguin els subministraments dels serveis i, en alguns casos, les factures de l’IBI.

Contracte a mida La masoveria urbana, que penja de l’Àrea de Serveis Socials, Joventut i Habitatge, que capitaneja Raül Grangé, es gestionarà des de l’OLH. L’organisme s’encarregarà de fer el contacte entre ambdues parts, donar cobertura jurídica i contractual en cas d’incompliment del contracte i farà el seguiment de les millores dels

pisos. Grangé ha dit a la presentació d’aquesta iniciativa, feta durant aquesta setmana a l’ajuntament, que la masoveria “amb una llarga tradició a Catalunya” significa un benefici important a tres bandes.

“Als propietaris, que podran donar un ús als seus habitatges; als llogaters, que tindran un lloc per viure i a la ciutat, ja que els habitatges estaran cuidats i s’evitarà que es malmetin els pisos buits”. Des de l’Àrea d’Habitatge es prendrà cada cessió d’una manera diferent, amb unes clàusules determinades i en funció de l’estat de la casa i de les possibilitats, tant del propietari com del llo-

gater. El titular d’Habitatge ha indicat que espera que la mesura posi al mercat tant pisos com cases, sobretot del centre de la ciutat, de la Floresta i de les Planes, i que encara que el pla està obert a tothom, siguin els joves els qui majoritàriament s’interessin per aquesta via per accedir a un habitatge, ja sigui per ideologia o per necessitat. Encara que el consistori no disposa de dades per saber quins habitatges es podrien acollir al pla i quin nombre de persones estarien interessades a viure en règim de masovers, per Grangé, l’oferta i la demanda “no seran excessives”.

El polític ha avançat que les reser-

Poble 11

Diari de Sant Cugat Divendres, 1 de febrer del 2013

DECLARACIONS Les claus de la fórmula

“És un benefici important a tres bandes: els propietaris, els llogaters i la ciutat, ja que s’evitarà que es malmetin els pisos buits” “Quan s’acabi el contracte, l’habitatge s’ha de tornar en millors condicions en què estava a l’inici” “Crec que l’oferta i la demanda de la masoveria urbana no seran excessives” Raul Grangé Regidor Serveis Socials i Habitatge

2013 any en què a Sant Cugat S’ha posat en marxa la masoveria, en una fórmula que s’utilitza a Olot i Marató Un pis més que assequible Habitatge espera que amb la mesura es treguin pisos o cases al centre, la Floresta i les Planes #A. RIBERA

maran part de la masoveria urbana del municipi hauran de tenir cèdula d’habitabilitat.

ves es faran sense sortejos, ni punts, sinó per estricte ordre d’inscripció dels llogaters.

Per facilitar al màxim els arranjaments dels habitatges cedits, en els contractes que se signin sota la masoveria, s’intentaran lligar amb altres projectes vinculats a les polítiques socials, com el Banc del Temps, la iniciativa comunitària d’intercanvi de serveis a les persones, o el Mercat d’Intercanvi del Casal de Joves.

La idea és que una vegada finalitzi el contracte, que s’establirà en un mínim de cinc anys i que es podrà prorrogar, l’habitatge “es torni en millors condicions en què estava a l’inici del contracte”, puntualitza Grangé. Tots els habitatges que for-

A banda, i per intentar pal·liar el drama dels habitatges, la Taula de l’Habitatge Local, que ha de buscar vies per ajudar persones amb problemes amb les hipoteques o en risc de desnonaments, es formalitzarà el 5 de febrer.

La taula porta un mes de retràs, ja que s’havia d’haver constituït abans d’acabar el 2012. En el projecte participarà el Síndic de Greuges de Sant Cugat, a més de Càritas, la Creu Roja, la Plataforma d’Afectats per les Hipoteques de Sant Cugat (PAHStC), les entitats bancàries i alguns representants consistorials. //

Taula de l’Habitatge a punt

Mariona Sagalés redaccio@diaridesantcugat.cat @marionasagales

L’edifici publicoprivat està al barri de Can Mates #ARTUR RIBERA

Iniciatives perquè tothom tingui pis La PAHStC no ha parat de fer accions perquè cap santcugatenc es quedi sense casa

Aquest pla, de moment, ha arribat a gestionar una vuitantena de pisos i cases, tant de nova construcció com de segona mà. Mentre que de mitjana el preu de lloguer és de 800 euros, aquesta modalitat fa que els pisos no arribin als 600 euros.

Dels pocs casos Mentre que Sant Cugat continua aclaparant notícies per ser una de les ciutats més cares de Catalunya i de l’Estat espanyol pel que fa a preus dels habitatges –tant de lloguer com de compra–, des d’Habitatge s’han posat diverses iniciatives per frenar aquest impacte sobre la ciutadania. Des de la seva creació, Promusa ha venut fins a 1.199 pisos i té en règim de lloguer 459 habitatges, dels quals 186 són en règim general, 235 per a joves i 38 per a la gent gran. Pròximament, la promotora pública començarà a edificar a l’avinguda de Verge de Montserrat de la Floresta 64 pisos. A més, l’OLH s’encarrega de posar en contacte propietaris que deixen els seus habitatges més barats amb la finalitat d’aconseguir més garanties amb els llogaters.

Després d’aquest estiu, Promusa va lliurar els 86 pisos de protecció oficial de lloguer que el promotor privat Altamira havia cedit el 2011 a l’organisme municipal perquè gestionés aquests actius. Aquest intercanvi representa la primera experiència entre un ens públic i l’altre privat en aquest sentit en l’àmbit local i una de les primeres vegades a Catalunya. Els pisos s’havien sortejat el mes d’abril de l’any passat, entre les 1.800 persones que es van inscriure per optar a algun d’aquests habitatges de Can Mates. Però no tots els esforços per protegir l’habitatge surt de la gestió pública, la PAHStC no ha parat des de la seva constitució de fer accions perquè cap santcugatenc es quedi sense casa. // M.S.M.

12 Poble Actualitat Seguretat Apostar per la convivència

El Consell de Seguretat treballa pel civisme

Diari de Sant Cugat Divendres, 1 de febrer del 2013

Treball

Les Planes tindrà un Pla d’ocupació per als veïns del districte El Servei d’Ocupació Municipal (SOM) ofereix tres propostes pels veïns del barri aquest primer semestre del 2013.

A partir d’aquest 2013, els veïns de les Planes poden gaudir de diferents cursos i tallers per fomentar l’ocupació al barri. El SOM ha posat en marxa cursos dirigits a dones amb problemes de reinserció social, cursos per netejar els boscos i cursos de pintor. La proposta es va presentar al darrer consell de barri de les Planes i a finals de febrer comencen els primers tallers i cursos per a totes les persones que estiguin interessades i estiguin a l’atur. // Redacció

La presència policial a la ciutat redueix les infraccions #artur ribera El ‘botellón’, la seguretat als districtes, el Pacte per la Nit o l’incivisme dels menors són alguns dels punts que es van tractar al segon Consell de Seguretat i Convivència de Sant Cugat.

La seguretat, el civisme i la convivència a la via pública de Sant Cugat són els eixos clau que van protagonitzar el Consell Local de Seguretat i convivència que se celebra anualment a la ciutat. La pràctica del botellón encara és visible a la zona de Can Solà, però segons el president del consell i també tinent d’alcalde de Seguretat i Mobilitat, Jordi Puigneró, “els nivells de botellón són acceptables a Sant Cugat”. El cap de la Policia Local, Josep M. Escarré, i el dels Mossos d’Esquadra, Jordi

Hosta, asseguren que es fa un seguiment setmanal de la zona amb controls d’alcoholèmia i identificació dels joves. Pel que fa al Pacte per la Nit, es va exposar que l’allargament d’horaris dels locals ha estat positiu per l’activitat local però ara es va més enllà i l’objectiu és crear propostes d’oci nocturn com la nit dels museus, la nit del comerç o poesia nocturna. També es va posar sobre la taula la voluntat de sancionar els menors que cometin infraccions amb sancions alternatives que impliquin la formació del menor en consonància amb el delicte. Aquesta mesura s’aplicaria als menors d’entre 14 i 18 anys que cometin actes d’incivisme a la ciutat. // A. Mira

CARITAS obre cada dia El Recer per acollir, donar menjar i, sobretot, donar suport humà a moltes persones de Sant Cugat que no tenen res Càritas Sant Cugat, Casa Abacial, plaça de l’Om, 2, 93 674 29 07

Formació

Tot a punt pel nou cicle de l’escola de pares i mares El programa formatiu comença el dimecres 6 de febrer amb la conferència “Famílies, escola i èxit” a càrrec del sociòleg Jordi Collet.

Com millorar la relació dels pares i mares amb els fills és l’objectiu del curs que un any més ha organitzat l’Ajuntament. Una formació que comença dimecres 6 de febrer amb la conferència “Famílies, escola i èxit”, i que s’allargarà fins al mes de juny. Enguany és la desena edició d’aquest programa formatiu de conferències, tallers i xerrades per promoure les habilitats educatives de pares i mares amb els seus fills.

Entre d’altres, està previst tractar temes relacionats amb la salut, la orientació acadèmica i professional dels menors així com la manera com tractar els conflictes familiars amb un taller de teatre. A més, aquesta edició compta amb un apartat especial dedicat a la bona alimentació i els hàbits alimentaris. // A. Mira

Naixement

Sergi Fernández, el primer santcugatenc de l’any 2013

Va néixer l’11 de gener a les 4.20 hores de la matinada a Capio Hospital General de Catalunya.

El primer nadó de l’any, Sergi Fernández, va rebre la benvinguda de l’alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, a la tradicional recepció del concurs anual “Qui serà el primer santcugatenc de l’any?, organitzat pel grup multimèdia Cugat.cat amb el suport de TOT Sant Cugat i el Diari de Sant Cugat. El premi compta amb el patrocini i col·laboració d’empreses i entitats que obsequien al nadó amb una panera plena de regals. Empreses: Associació Sant Cugat Comerç, Boy or Girl, Centre d’Estètica Donna, Diari de Sant Cugat, Eroski, Fundació Catalana Occident, Més Marcs, Pastisseria Sàbat, Punt Fresc, Sant Cugat Hotel & Restaurant i Vins Noè.

Els pares, Víctor Fernández i Maria Pilar Lahoz desconeixien el premi, però estan molt agraïts. // Redacció

Necessitem 800 persones per ajudar 800 famílies Tu en pots ser una, informa’t!

Amb el suport de:

Actualitat Poble 13

Diari de Sant Cugat Divendres, 1 de febrer del 2013

Responsabilitat

El grup Boehringer impulsa diversos projectes socials

El grup farmacèutic amb seu al turó de Can Mates, Boehringer Ingelheim ha fet una lectura positiva de la mostra pedagògica “Els adults som models de conducta”, emmarcada a la campanya “Amb els infants, tallo amb el fum”.

L’exposició, exhibida el 2012, aposta per sensibilitzar adults com a referents i models de conducta per a nens i nenes. A més, els col·laboradors que la companyia farmacèutica té tant a Sant Cugat com a Malgrat de Mar van aportar durant aquest Nadal fins a 315 joguines i 100 óssos de peluix a la campanya de recollida de la Creu Roja. La iniciativa forma part del projecte “La joguina educativa” que aposta per joguines educatives, de joc col·lectiu, no sexistes i no bèl·liques.

Paral·lelament a això, la companyia canvia la imatge de Mucosan, renovant el mucolític i adaptant-lo a la nova situació del mercat espanyol. // Redacció

Educació Portes obertes a l’Àgora Sant Cugat

L’Àgora International School va celebrar el dia de portes obertes el passat 25 de gener en una jornada on alumnes, personal docent, pares i mares van experimentar algunes de les activitats que es realitzen al centre. Durant tot el dia es van fer àpats solidaris, concursos televisius i números de circ en una activitat oberta a famílies de fora del centre.

La frase

La plaça de Josep Playà de la Floresta ja disposa d’una càmera de videovigilància” Josep Maria Escarré Cap de la Policia Local

Astonomia El Dr. Elizalde parla de mecànica quàntica 5 de febreR, a la casa de cultura ‘Qui té por de la mecànica quàntica’ és la conferència que farà el físic i matemàtic català Emili Elizalde dins del cicle de conferències que organitza l’Associació Astronòmica Sant CugatValldoreix per a tothom qui vulgui a partir de les 20 hores.

Robatoris Actuaven a municipis del Vallès

Detenen uns criminals que actuaven a la ciutat La banda desarticulada estava formada per 14 persones que es dedicaven a l’extorsió, als robatoris violents i al tràfic de drogues.

L’Àrea d’Investigació Criminal del Mossos d’Esquadra ha desarticulat un grup criminal especialitzat en els robatoris violents a domicilis, els robatoris amb força, el tràfic de drogues, les extorsions i el cobrament de morosos fent ús de la violència i la intimidació. El grup, format per 14 persones amb edats compreses entre els 22 i els 45 anys, havia perpetrat robatoris a Sant Cugat, Bellaterra, Rubí i Palau-solità i Plegamans. Durant el registre a 10 habitatges d’aquests individus, situats a Rubí, Terrassa, Sant Quirze i Badia, la policia va intervenir armes de foc –reals i simulades–, material per cometre robatoris violents, substàncies estupefaents i alguns objectes procedents de robatoris.

Dels 14 arrestats, la majoria de nacionalitat espanyola, però també de nacionalitats marroquina, algeriana, colombiana i romanesa, 9 han ingressat a presó i la resta han quedat a disposició del Jutjat de Rubí.

El jutge els imputa ara pertinença a

Els detinguts actuaven a Sant Cugat i tenien entre 22 i 45 anys. #arxiu organització criminal i delictes relacionats amb dos robatoris violents en dos domicilis de Rubí i Palau-solità i Plegamans; actes preparatoris per un tercer robatori violent a domicili al Vendrell, que no es va dur a terme; tràfic de drogues de cocaïna, haixix i marihuana; dos robatoris a establiment comercial i empresa a Sant Cugat i Rubí; extorsió i altres delictes menors, com el robatori amb força a vehicles, amenaces i delictes contra les persones, que en total sumen 30 delictes penals. La investigació es va iniciar el passat 22 d’octubre, quan es va produir un assalt violent a la localitat de Rubí. // Redacció

14 Ciutat Actualitat

Diari de Sant Cugat Divendres, 1 de febrer del 2013

Millora Afd

Les línies d’alta tensió, enllestides a finals d’any La Generalitat es compromet a pagar la seva part de finançament per les obres de soterrament abans del 2015, un total d’1.573.050 euros que han hagut d’avançar entre l’Ajuntament i l’EMD de Valldoreix

L

es obres de soterrament de les línies d’alta ten· sió s’acabaran a finals del 2013, segons afirma el pre· sident de l’EMD de Valldo· reix, Josep Puig en una visita a l’es· tat de les obres, a Valldoreix. En un principi s’havia previst que aquests treballs tinguessin una durada d’uns vuit mesos, però Puig asse· gura que “les obres potser s’allar· guen una mica més del previst però ho tindrem tot enllestit abans que acabi el 2013”. El soterrament de les 12 torres, 9 de les quals estan a Valldoreix i 3 més que es troben al terme municipal de Sant Cugat, fa

vora deu anys que es debat entre els veïns i a les oficines de l’EMD. Fins i tot, als anys setanta ja es van fer les primeres obres per desplaçar la torre que hi havia al mig de la ram· bla del Jardí. De fet, l’historiador Juanjo Cortés, en l’article d’opinió de l’últim número del Diari de Sant Cugat explica que les primeres línies per transportar l’electricitat que va tenir Valldoreix van entrar en fun· cionament l’1 d’abril de l’any 1914 entre Valldoreix i Barcelona, i des d’aleshores s’ha anat ampliant la potència. Però no va ser fins l’any 2006, durant el govern de Francesc Cardoner, quan es va arribar a un

acord per fer el pas definitiu i inici· ar les obres de soterrament d’aques· ta infraestructura.

El soterrament pas a pas Les obres van començar el pas· sat mes d’octubre a la zona de Mas Gener i des d’allà s’han anat col· locant els tubs al llarg de l’avingu· da del Baixador fins arribar a la pla· ça de Can Cadena, on està previst que s’hi arribi en els propers dies.

Ja s’han soterrat els tubs de bona part dels tres quilòmetres de líni· es i només queden uns 600 metres per arribar a la plaça de Can Cade· na passant pel passeig de Rubí i la

carretera de Vallvidrera. En aques· ta primera fase de l’obra, els treba· lladors de l’empresa concessionà· ria, Elecnor, de Fecsa-Endesa, estan construint un cilindre de formigó amb vuit tubs al seu interior repar· tits en dos prismes de seguretat que protegiran els cables d’alta tensió.

Una vegada finalitzin aquests tre· balls, que s’espera que sigui d’aquí a poques setmanes, Puig ha expli· cat que s’hauran de demanar els metres exactes de cablejat, els quals es fabriquen expressament. Durant un temps “segurament no veurem operaris al carrer” perquè la fabri· cació dels cables “pot durar uns tres

Ciutat 15

Diari de Sant Cugat Divendres, 1 de febrer del 2013

en imatges La intervenció que canviarà el perfil de Valldoreix

1

Màquines retroexcavadores La maquinària ha pres els carrers de Valldoreix per retirar l’alta tensió, una reivindicació històrica #A. RIBERA mesos i serà aquest procés el que determinarà la data de finalització de les obres”, assegura el president de l’EMD, a peu d’obra. El segon pas consisteix a instal·lar el cablejat de les línies elèctriques a l’interior dels tubs que es connectaran a través de tres caixes de registre situades al llarg dels 3.000 metres de línies. Però no serà fins al final de l’obra, i amb la línia d’alta tensió ja soterrada i en funcionament, quan es despenjaran tots els cables i finalment es desmuntaran les torres. Unes obres que segons Puig “es podran allargar fins al setembre, octubre o novembre”.

El finançament A Valldoreix s’estan fent aquestes obres perquè tant l’EMD com l’Ajuntament han avançat els diners que havia d’aportar l’Institut Català d’Energia de la Generalitat de Catalunya (ICAEN), que s’ha compromès a pagar durant el mandat del 2012 al 2015. El cost total de les obres té un import de 7 milions d’euros dels

quals Endesa ha finançat gairebé 3 milions i ara queden per pagar els 4 milions restants. D’aquests, la Generalitat havia de finançar 1.573.050 euros dels quals, temporalment, 900.000 euros els aporta l’Ajuntament de Sant Cugat i 673.050 euros

2

3

7.381.193 euros d’obres És l’import total que haurà costat soterrar les línies d’alta tensió l’EMD. Uns diners que s’han de sumar als que ja estaven acordats de manera que mentre la Generalitat no torni els diners, l’Ajuntament haurà pagat 1.861.000 euros i l’EMD, 2.063.829 euros. Aquest avançament ha estat decisiu per iniciar les obres de soterrament a Valldoreix. El president de l’EMD subratlla que hi ha 15 municipis més que han demanat soterrament i que “ens hem de considerar uns privilegiats”. // Anna Mira redaccio@diaridesantcugat.cat @annamiraperich

4

1. Els operaris comencen a soterrar pels carrers de l’EMD la línia que creua la zona des de l’estació de FGC fins la frontera de Valldoreix amb Mira-sol. 2. La retirada d’aquesta línia ha estat una de les reclamacions del veïnat i dels polítics. 3. Una vegada desaparegui definitivament l’alta tensió, el perfil de Valldoreix canviarà 4.

El president de l’EMD, Josep Puig, davant les obres a l’avinguda del Baixador #A. RIBERA

16 Ciutat Actualitat

Diari de Sant Cugat Divendres, 1 de febrer del 2013

Iniciativa Es reuneixen a L’Ateneu Santcugatenc

Es crea un col·lectiu de iaioflautes a Sant Cugat Des del grup format per majors de 65 anys han obert la porta a col·laborar amb altres entitats, associacions i col· lectius santcugatencs amb els quals comparteixin objectius.

Les persones grans de Sant Cugat se sumen a les reivindicacions socials en contra de les retallades i els drets civils de la societat actual. D’aquesta manera, pròximament es constituirà un col·lectiu de iaioflautes a la ciutat. Aquesta associació, que ja s’ha començat a reunir a L’Ateneu Santcugatenc, es considera el moviment de majors de 65 anys vinculats al 15-M i als indignats. El col· lectiu té per objectiu desenvolupar diferents accions a la ciutat amb l’objectiu de denunciar les injustícies socials, motivades sobretot per les retallades dels drets civils i socials, a través de la desobediència civil pacífica.

Des del col·lectiu, que no descarten organitzar alguna “malifeta” a Sant Cugat si consideren que l’han de fer, han obert la porta a col· laborar amb altres entitats, associacions i col·lectius santcugatencs amb els quals comparteixin objectius. Tenen interès, per exemple, de

Pacte Conesa avança el trencadís CiU-PP a la Diputació L’alcaldessa, Mercè Conesa, confirma el trencament definitiu de l’acord entre CiU i el PP a la Diputació de Barcelona. La política, que ocupa la quarta vicepresidència de la Diputació, diu en declaracions a Cugat.cat que la governabilitat serà possible per pactes puntuals amb la resta de formacions.

Política

Ignacio Fuentes escala a la directiva del PP Català

LA PIULADA

Els membres del col·lectiu faran actuacions a la ciutat #cedida treballar juntament amb la Plataforma d’Afectats per les Hipoteques de Sant Cugat (PAHStC), amb els quals coincideixen en maneres d’actuar, segons expliquen els mateixos iaioflautes en un comunicat. A més, l’associació va convidar a la reunió del cap de setmana passat a dos membres de Iaioflautes de Barcelona que van explicar l‘origen del moviment, els seus objectius i la seva manera d’actuar. Els que estiguin interessats a participar amb els iaioflautes santcugatencs podran contactar amb ells a través de iaioflautessantcugat@hotmail.com o al número de telèfon 636 752 799. // Redacció

@lluisrecoder. Avui es constitueixen a @ parlament_cat les comissions, seré a les de Justícia i Control de la Corporació de Mitjans Audiovisuals que presidiré

Nomenament Bernat Picornell, nou secretari d’Organització Nacional de la JERC El santcugatenc i exportaveu de la JERC a Sant Cugat serà nomenat secretari general de l’Organització Juvenil dels republicans a escala nacional aquest dissabte 2 de febrer en el marc de l’Assemblea Nacional de la JERC.

L’actual president de les Noves Gene· racions del PP de Sant Cugat passarà a ser un dels 4 membres de la junta direc· tiva del PP Catalunya.

El santcugatenc Ignacio Fuentes escala posicions dins del Partit Popular i passarà a ser un dels quatre membres de la junta directiva dels populars catalans que provenen de l’associació juvenil del partit, debatent temes d’actualitat. A més, aquesta setmana el president de les Noves Generacions del PP de Sant Cugat també s’ha estrenat com a membre del comitè Executiu de les Noves Generacions de Catalunya format per una vintena d’afiliats. En una nota de premsa, la secció local d’aquest col·lectiu jove treu pit d’enfortir “la presència als òrgans de direcció del partit i passa a tenir veu i vot en totes les decisions que es prenguin en els propers 3 anys”. // Redacció

DE L’1 DE FEBRER AL 7 DE MARÇ

SORTEIG A FACEBOOK CAP DE SETMANA A LA NEU

COL·LABORA:

HOTANSA

hotels & restaurants

ANDORRA

www.hotansa.com

més informació a: www.facebook/santcugatcentrecomercial www.santcugatcentre.com

CAP DE SETMANA D’ESQUÍ PER A 4 PERSONES HOTEL+FORFAITS A ANDORRA PER UNA COMPRA MÍNIMA DE 20€ A QUALSEVOL BOTIGA* DEL CENTRE ET DONAREM UN CUPÓ AMB EL TEU CODI DE PARTICIPACIÓ *NO INCLOU BERSHKA, CHANGE, ZARA HOME

INTRODUEIX EL CODI A FACEBOOK O A LA WEB I PARTICIPA

Actualitat Ciutat 17

Diari de Sant Cugat Divendres, 1 de febrer del 2013

LA PICA I LA SOCA

Urbanisme

La Colònia Montserrat s’adapta a la normativa

L’acord aprovat al ple de l’EMD de Valldoreix contempla realitzar ajustos en els límits del sòl urbà i el sòl no urbanitzable per preservar aquesta zona de Valldoreix.

L’adaptació de la Colònia Montserrat de Valldoreix a l’actual normativa urbanística cada vegada està més a prop. Els representants locals de l’EMD de Valldoreix aproven la modificació puntual del Pla general metropolità del 1976 per adaptar aquesta zona a la normativa vigent, amb l’abstenció de la Candidatura de Progrés i Catalanista de Valldoreix (CPCV). L’acord contempla fer ajustos en els límits del sòl urbà i el sòl no urbanitzable per preservar aquesta zona de Valldoreix que forma part de la serra de Collserola així com canvis en alguns carrers per millorar-ne la comunicació com la connexió entre el carrer de Vista Alegre i el carrer de Quatre Vents a través del parc forestal. El president de l’EMD de Valldoreix, Josep Puig, ha explicat que són canvis que “milloraran la mobilitat dels veïns”.

Una modificació urbanística que haurà d’aprovar l’Ajuntament de Sant Cugat i que tindrà un cost de gairebé 2 milions d’euros, durant el període de quatre anys. // Redacció

Xarxes socials El Twitter treu fum amb la sostracció de l’estelada

Dos dies després que l’Ajuntament decidís penjar l’estelada de manera indefinida al pal de la plaça de la Vila, la insígnia independentista va ser robada. El fet es va convertir en tendència a Sant Cugat.

Decisió Reubicació consensuada

L’estelada tindrà un nou emplaçament

Raül Grangé, regidor de CiU @raulgrange. La desaparició de l’estelada de la pl. de la Vila és l’aparició de la impotència dels que no saben com aturar el procés #tenimpressa Álvaro Benejam, regidor del PP @AlvaroBenejam. @ raulgrange Es el mateix que senten els que han arrencat les banderes de la seu del PP Sant Cugat 13 vegades? Impotència?

Pere Soler, edil PSC @SolerPere. L’Ajuntament no pot actuar com un “holligan”. Ha de ser respectuós amb tota la seva ciutadania i s’han de “guardar les formes” Dolors Domènech, regidor del PP @Mdoloresdv. @ IgnasiBeaSegui @alexcalmo @ mconesapages @cugatcat la bandera és inconstitucional!

Ignasi Bea Seguí, regidor de la CUP @IgnasiBeaSegui. @ Mdoloresdv @alexcalmo @ mconesapages @cugatcat no diguis xorrades, que altra feina tenim Ma Dolores

El pal hores després de la sostracció de l’estelada L’alcaldessa, Mercè Conesa, ha assenyalat que parlarà amb els grups polítics que formen l’Ajuntament per buscar un lloc adequat on pugui onejar l’estelada de manera indefinida.

Conesa ha recordat que el consistori ja ha encarregat una nova quadribarrada amb l’estrella, i que la nova ubicació es triarà per evitar que cada vegada que es pengi aquesta insígnia acabi sent sostreta. La política ha indicat que entén que “els moments actuals demanden que a Sant Cugat onegi l’estelada” i ha explicat que s’haurà d’arreglar el sistema de subjecció del pal de davant de l’ajuntament, on es va penjar l’estelada, ja que durant la sostracció es va malmetre la politja i la corda que l’eleva-

#A. RIBERA

ven. La política ha assegurat que una vegada arreglat es posarà la senyera.

I és que dos dies va durar l’estelada hissada davant el consistori. El dia de robatori i mitjançant una piulada, l’alcaldessa en resposta a un santcugatenc, va dir que “han tallat la corda. L’han sostret! No sabem qui ho ha fet”.

La idea original era que el símbol independentista només estigués onejant un dia davant l’Ajuntament, coincidint amb la declaració de sobirania i la cimera de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) celebrada a Sant Cugat, el 23 de gener, però Conesa, va prendre la decisió de mantenir-la més enllà d’aquesta data.// Redacció

18 Opinió i debat

Diari de Sant Cugat Divendres, 1 de febrer del 2013

Ferran Villaseñor Portaveu del grup municipal del PSC

Millorant Sant Cugat des de l’oposició

CiU disposa d’una àmplia majoria que en alguns casos ha estat insensible a propostes assenyades per part de l’oposició (en altres no)

T

# Martí Ferreres

enen raó els mitjans de comunicació quan critiquen que el ple municipal esdevé una mena de “miniParlament” i es debaten propostes ja discutides on toca. El PSC ha estat el grup que més propostes ha presentat al ple municipal i també el que més propostes locals ha fet. Sóc conscient que bona part de la tasca que es realitza no arriba als ciutadans, i agraeixo aquest espai per poder fer-ho.

CiU disposa d’una àmplia majoria al ple municipal. Una majoria que en alguns casos ha estat insensible a propostes assenyades per part de l’oposició (en altres no) com, per exemple, les presentades sobre el pressupost municipal o la concreció de la tarifació social. Les nostres demandes han intentat situar la ciutat i els seus problemes en el centre del debat municipal, entenc que per això estem.

Alguns dels projectes en els quals el PSC ha presentat propostes han estat lligats a aspectes urbanístics i de gestió, com ara una millor definició de les zones verdes del municipi, la clarificació de les permutes i requalificacions a Can Busquets, la cerca de consens al voltant del salvament de Torre Negra o informant d’incoherències al projecte de l’Estonnac. També cal estar amatents al futur de la Pedrera Berta i l’eliminació dels vials de cornisa i enllaç.

Volem destacar les mesures proposades en política d’habitatge i en suport al canvi de la llei hipotecària i contra els desnonaments, la moció sobre la pobresa infantil o el requeriment de mesures contra el “botellot” a Can Solà. Altres, també, com la participació en els consells de barri, la demanda de jutjats propis, la proposta del Pla local de l’energia, l’asfaltat del carrer de Casino, la manca d’aparcament a l’entorn de l’avinguda de Cerdanyola, el suport al petit comerç o que no s’encalli l’eliminació de les torres elèctriques que passen per Mira-sol i Valldoreix.

En seguretat ciutadana, hem aconseguit, dos anys i mig després de la nostra demanda, una càmera de seguretat a l’estació de la Floresta, i el que és més important, l’acceptació de la proposta (obligatori) d’un Pla de seguretat local per a la ciutat.

El Pla de mobilitat ha estat una demanda “llegendària” de l’oposició i hem treballat aportant desenes de propostes que creiem que han millorat el redactat original, un pla que donarà pri-

@Ferran_V

“En seguretat ciutadana, hem aconseguit, dos anys i mig després de la nostra demanda, una càmera de seguretat a l’estació de la Floresta”

oritat als ciutadans sobre els cotxes. També el manteniment de transport urbà a les escoles o “arreglar” l’atzucac del canvi de CAP dels veïns de Mira-sol amb un canvi en la línia de bus.

Altres no s’han aprovat o la seva resolució va lenta com la demanda de comissions d’investigació o similars sobre l’impagament d’1,2 milions d’euros a l’Ajuntament del concessionari dels “avions”, la manca d’actuacions per convertir la carretera de Rubí en una “rambla” o que els béns d’ús no religiós, social o educatiu de les confessions religioses paguin IBI. Encara resten per arreglar aspectes com els robatoris als pavellons del centre de la ciutat o les queixes a l’entorn del camp de futbol de Can Domènec.

Algunes situacions han portat tensió amb el govern municipal com la demanda de més transparència amb els milionaris ingressos provinents de la gestió de l’aigua o l’economia recreativa pressupostària entre Ajuntament i Promusa. També el suport als treballadors municipals va crear alguna complicació, però estic segur que el govern ara valora la via del diàleg com l’única.

Vull agrair a tots aquells veïns i veïnes que ens han confiat les seves demandes. Estem a la vostra disposició per tal que traslladeu al ple municipal la vostra veu.//

Opinió i debat 19

Diari de Sant Cugat Divendres, 1 de febrer del 2013

Víctor Alexandre Escriptor

La destrucció del petit comerç

El comerç local veu amb preocupació el liberalisme salvatge que propugna el Partit Popular

@valex_cat

Àngels Solé Historiadora

Worldcoo, una Iniciativa brillant

angelssole@telefonica.net

A

ra fa unes setmanes, en un dels magnífics reportatges de Joan Ramon Armadàs i Artur Ribera en aquestes pàgines, podíem veure en quina situació es troba el petit comerç a Sant Cugat i com l’afecta la caiguda del consum a causa de l’asfíxia econòmica que està patint Catalunya. El preu dels lloguers a la zona centre, tot i que ha baixat entre un 20% i un 30%, continua essent molt elevat i gairebé prohibitiu per a bona part d’aquells establiments que no són una franquícia o una gran firma. “Treballem per pagar el lloguer i poca cosa més”, diuen. Això fa que n’hi hagi uns quants que, incapaços de resistir, decideixin plegar o que s’ho estiguin plantejant, cosa que caldria evitar, perquè implica una despersonalització dels nostres carrers principals i, per extensió, de la imatge de la ciutat.

El cert, però, és que el comerç local veu amb preocupació el liberalisme salvatge que propugna el Partit Popular i que amenaça de convertir l’eix estació-Monestir en una mena de riu en què només hi haurà vida per als peixos més grossos, que són, a més, els únics que es poden permetre la llibertat d’horaris que tant es deleix per imposar el govern espanyol. Àngels Tolosa, de la llibreria Alexandria, ho expressa així: “Obrir un establiment set dies a la setmana té un cost molt elevat que difícilment pot assumir el petit comerç i, per contra, afavoreix les grans superfícies, que no participen en la vida social i cultural de la ciutat”.

Per sort, Catalunya té les seves pròpies lleis en aquesta matèria, destinades a protegir el petit comerç, però ja sabem que la invasió de competències catalanes és un dels eixos centrals del projecte ultranacionalista i homogeneït-

F

a pocs dies s’ha posat en marxa a Internet la primera plataforma de cooperació entre empreses, persones i ONG. Per primera vegada, una empresa o un particular pot entrar a un web, conèixer els projectes de cooperació d’ONG a escala mundial, saber el pressupost necessari per dur-lo a terme, triar el que més li agradi i aportar la quantitat econòmica que desitgi, a partir de 5 euros. Hi ha dues categories de donants, els “sponsors” i els “members”. Al web es pot fer seguiment de l’evolució de les aportacions dels donants en cada projecte, i es visualitza el percentatge de finançament que va assolint cadascun d’ells segons les aportacions rebudes. En el cas que el pressupost necessari per dur-lo a terme no arribi a assolir els ingressos suficients, Worldcoo, prèvia autorització dels donants, els desviarà cap a un altre projecte amb més possibilitats d’èxit. Els diners dels donants individuals “members” van íntegrament a cooperació, en el cas de les empreses hi

zador del PP i la guerra continuarà. Tot plegat són diferents etapes d’un mateix pla. Hi ha el projecte espanyolitzador del ministre Wert a les escoles catalanes, hi ha la imposició de la delegada Llanos de Luna de penjar la bandera espanyola a les escoles i a les biblioteques i hi ha la dèria del PP d’espanyolitzar els nostres carrers i comerços a fi que esdevinguin una prolongació dels carrers i dels comerços de Madrid. Ho van dir fa tres-cents anys en els mai no derogats Decrets de Nova Planta i segueixen amb la mateixa cantarella obsedits a subordinar-nos a “las leyes, usos y costumbres de Castilla”. Es tracta, en definitiva, d’aconseguir la uniformització absoluta esborrant tot element diferencial, per petit que sigui. No fos cas que algú s’adonés que la nació catalana és una cosa i la nació espanyola una altra.

En el cas de l’atac frontal al petit comerç –que és inherent al teixit social de Catalunya–, el pla a seguir té tres fases. La primera, que és l’actual, consisteix a satanitzar el sector acusant-lo d’obstaculitzar el progrés i de ser el culpable de l’increment de l’atur, ja que, segons tenen la barra de dir, “els petits comerciants estan destruint moltíssima ocupació”. La segona fase, d’acord amb els principis de la dreta més ferotge, pretén deshumanitzar el mercat i convertir-lo en una selva on els més febles sucumbeixin entre els ullals dels grans grups depredadors. I la tercera i última té per objectiu afavorir els poderosos, és a dir, aquells que comparteixen els interessos del PP. Si ens hi fixem, però, veurem que l’ofensiva contra el petit comerç té el mateix rerefons ideològic que l’ofensiva contra la cultura. La cultura i el petit comerç cohesionen, creen sentit de pertinença i fan que la gent tingui idees pròpies que l’allunyen del ramat. Just allò que el PP més tem i més odia. //

ha un petit percentatge que es dedica a la gestió del projecte. L’Institut Europeu de Tecnologia, que té una de les seus a Esade-Creàpolis de Sant Cugat, va apostar per Worldcoo i els ha facilitat unes oficines que són actualment la seva seu, en aquest mateix edifici santcugatenc.

Per desenvolupar-lo també han comptat amb el finançament d’inversors entusiasmats amb una iniciativa que és pionera al món. Es tracta, des del meu punt de vista, d’una iniciativa brillant, de tres joves emprenedors, dos d’ells enginyers i un altre, santcugatenc, llicenciat en administració d’empreses i dret i màster en relacions internacionals. Aquests joves posen de manifest l’esperit d’iniciativa i creativitat que tant ha caracteritzat els catalans en el decurs de la nostra història i que convé recuperar en moments tan difícils com els que estem vivint. Felicitats a Worldcoo i molta sort. A vosaltres, santcugatencs, us recomano que hi entreu, valoreu i us animeu a fer-vos membres d’aquesta plataforma. //

20 Opinió i debat

Jordi Casas Historiador

Desnonaments

Amb tot plegat intento explicar que no deixa de ser curiós que, per anar d’un carrer a l’altre, el camí més curt sigui un passadís privat

jordicasasroca@movistar.es

Eduard Torres Advocat

Gossos caganers

@etorres_1

Diari de Sant Cugat Divendres, 1 de febrer del 2013

A

l barri de Sants encara en queda alguna mostra: uns passadissos estrets amb rengleres de cases extremadament senzilles, obreres, vaja. Són el testimoni d’un barri antany fabril, de la recepció urbana de la immigració rural de la segona meitat del segle xix. No gaire lluny, de fet nasqué com una prolongació del barri barceloní, els passadissos es generalitzaren de forma massiva, estem parlant del barri de la Torrassa de l’Hospitalet. Foren la resposta a l’intent frustrat de l’arquitecte Puig Gairalt de construir una ciutat-jardí per a obrers, per encabir la immigració del primer terç del segle xx, corria la dècada dels vint. Molts d’aquests passadissos es tancaven al vespre amb una reixa. D’aquests en queden alguns restes més que dels altres.

La tercera onada immigratòria, la de la segona meitat del segle xx, també ens en deixà alguns exemples. I ben a prop. Si hom s’atansa al barri de la Florida del mateix Hospitalet, veurà, a banda i banda de la parròquia Mare de Déu de la Llum, tres carrerons dedicats a tres versions de la Mare de Déu: del Carme, de la Llum i de Puigcerver. Donen accés als blocs construït per FECSA a principis dels anys seixanta: planta baixa i dos, inconfusibles. Sengles plaques recorden que la companyia els volia només per als seus treballadors: “Pasaje particular”; als blocs de la dreta no s’hi pot accedir, una reixa ho impedeix. Si ens traslladem al present i a un urbanisme molt més generós, com és el nostre, veurem que aquesta expressió urbanística no ha finit, encara que amb característiques bastant diferents, no cal dir-ho. A la nostra ciutat existeix un carrer relativament nou, almenys en la seva configuració actual, el de de Chopin. Només

E

m deia l’altre dia un amic que per ser una ciutat d’una alta qualitat de vida no només ho hem d’exigir a l’Ajuntament, sinó que també ho hem de procurar els qui en formem part. Avui no toca parlar de l’Administració, però sí de l’educació o, millor dit, de la mala educació dels ciutadans i del respecte vers els altres. El títol és prou clar i ja sé, però, que no es pot posar a tothom en el mateix sac. Hi ha propietaris de gossos que són responsables i es preocupen de no embrutar els espais públics, per aquests no va l’article. Encara són molts que això de pensar en els altres no els interessa. No sé si hi ha un cens de gossos a la nostra ciutat, però és evident que el percentatge gos/habitant deu ser elevat. També ho és el de metre quadrat de zona verda/ habitant i, per tant, el de zona verda/gos. Un petit record per aquells que raspallen els seus gossos en els bancs públics com si res: no deixa de ser grotesc veure’ls amb l’amorositat que ho fan i com els pèls volen pels aires fins

hi ha dos edificis, pensats per a etapes oposades de la vida: una residència per a gent gran i una escola bressol. Si hom hi vol anar, ho ha de fer forçosament pel carrer de Villà.

Ara bé, si hom hi va des de l’estació dels FGC o, si més no, des de la plaça de Lluís Millet, pot plantejar-se travessar la plaça per la dreta, baixar les escales i agafar l’avinguda de Villadelprat, que transcorre arrapada al marge de la via. Quan arribi al final, és relativament curt, trobarà dues coses: un camí de terra a la dreta i una reixa amb aquest cartell: “Prohibit el pas, us (sense accent) exclusiu dels veïns”. Si insisteix a anar al carrer de Chopin, tindrà tres alternatives: agafar el camí de terra, molt utilitzat pels alumnes que van a l’institut Arnau Cadell i girar a l’esquerra, però es trobarà amb un petit mur de ciment que haurà de saltar, gens recomanable per a nens i gent de certa edat; l’altra, la més lògica, serà recular i agafar el carrer de Villà; i la tercera, obrir la reixa i fer el passadís particular: a la dreta, un marge ple de canyissars; a l’esquerra, una quinzena de cases en filera. Confesso que jo ho he fet una vegada.

Cal dir que ningú no em va dir res, potser perquè ningú no em va veure, era una hora de poca vida veïnal. En tot cas, espero que no es tracti d’una infracció greu. No estic convidant a fer-ho, és només una informació. Amb tot plegat intento explicar que no deixa de ser curiós que, per anar d’un carrer a l’altre, el camí més curt sigui un passadís privat. Evidentment no és l’únic. A la nostra ciutat, i des de fa temps, hi ha altres casos de característiques més o menys semblants.

No plantejo, naturalment, la seva socialització, però he de reconèixer que aquesta privatització de l’espai més enllà de la porta d’entrada a l’habitatge, sempre m’ha encuriosit. //

no sé quin destí. Avui em centro en els gossos caganers d’amos mal educats. És cert que dia a dia es veu més gent recollint els excrements canins a les voreres després d’una deposició, però la nova moda és portar el gos als parterres i zones verdes i, com si de la selva es tractés, aquí els bons costums es relaxen. Deuen pensar alguns que és adob per l’herba sense caure en què es un espai públic. Em remeto a un exemple: passem l’escultura Al vent de l’Andreu Alfaro i iniciem l’avinguda del Carril per anar a l’Escola d’Arquitectura, al Colomer.

Només cal veure el jardí lateral per trobar-nos a la nostra dreta amb veritables monuments infectes, excrements de diversa mida i estat fastigós que ni tan sols els jardiners s’atreveixen a treure. Als futurs arquitectes suposo que els permet reflexionar en com no han de funcionar les seves ciutats ideals. Els espais públics ho són pel gaudi de tothom, encara que sigui visualment, i no perquè uns mals amos deixin el rastre inequívoc de la seva dubtosa educació. Segur que el seu gos no ho faria. //

Opinió i debat 21

Diari de Sant Cugat Divendres, 1 de febrer del 2013

Cara a cara Política

Estelada a la plaça de l’ajuntament?

Mercè Conesa Alcaldessa de Sant Cugat

Jordi Carreras President del PP a Sant Cugat

“El robatori de l’ensenya no em sembla, però, que sigui una mostra de respecte”

“La senyora Conesa ens deu a tots els santcugatencs una disculpa i una rectificació”

E

L

l dimecres passat, coincidint amb l’aprovació al Parlament de la Declaració de Sobirania per part d’una àmplia majoria parlamentària, vam decidir fer onejar l’estelada a la plaça de la Vila. Vam prendre aquesta decisió perquè creiem que representa un sentiment majoritari dels ciutadans i les ciutadanes de Sant Cugat. Ho fem fet, però, en compliment estricte de la legalitat ja que a l’edifici consistorial segueixen onejant les banderes oficials com marca la Llei 39/1981. Els sentiments personals i col·lectius d’un poble poden i han de ser expressats amb naturalitat. Hem volgut normalitzar l’ús d’una bandera, l’estelada, que representa el desig de molts ciutadans per eixamplar les quotes de llibertat i autogovern d’aquest país. Ho hem fet de manera legal i respectuosa.

El robatori de l’ensenya no em sembla, però, que sigui una mostra de respecte. A partir d’ara, juntament amb la resta de grups polítics, haurem de decidir quina és la millor manera de manifestar un sentiment i un desig que, agradi o no, ni podem amagar ni ens el podran manllevar.

Els Cugatitus

a decisió d’hissar l’estelada a la plaça pública de l’ajuntament ve a ser la continuació d’incloure Sant Cugat a l’Associació de Municipis per la independència. La senyora alcaldessa ha utilitzat el seu càrrec i la institució que presideix per als seus propis fins partidistes.

Amb actes com aquest, l’alcaldessa deixa de ser una representant al servei de tots els ciutadans per convertir-se en la senyora Conesa que abusa d’un càrrec que no li pertany, perquè és de tots, i d’un Ajuntament que tampoc li pertany, perquè també és de tots. La senyora Conesa i els membres del govern municipal són lliures de defensar el que vulguin com a persones individuals i com a partit polític; però com a representants de la ciutat es deuen a tots els ciutadans, i la seva actuació ve limitada pels interessos generals i pel programa del seu partit, que no contenia ni la referència a l’estelada, ni la referència a la sobirania de Catalunya. La senyora Conesa ens deu a tots els santcugatencs una disculpa i una rectificació.

Ens deu tornar a ser l’alcaldessa. //

per Josep Maria Cabrerizo cabrerizo@indubruc.com

Jordi Musoy Taxista

El model Sant Cugat, un model d’èxit

E

@jordimusoy

n ple debat sobre la més que possible independència/interdependència/ sobirania plena/secessió de Catalunya en un futur pròxim sento poc debat sobre quin model de país volem. I és un debat bàsic, perquè, quants de vosaltres voldríeu ser un nou estat amb governants com Montilla, Corbacho o Balmón? Pregunta punyetera, oi...?Una república socialista! Criden els d’un extrem. Un país totalment liberal on el govern sigui “simbòlic”, bramen els altres...I aquí és on crec que el model Sant Cugat, els governants dels darrers 25 anys i un actiu de la política catalana com Lluís Recoder (que fa un pas enrere que poca gent es creu...) han de reivindicar-se com a un model d’èxit. Un model business friendly però que no s’oblida de les persones, on s’incentiva que les empreses s’estableixin al territori però que no renuncia l’ascensor social. Un model on es creen les condicions ideals perquè les multinacionals apostin per establir-se però també on la cultura té un paper principal. Un model de ciutat on es barregen les urbanitzacions amb cases d’alt standing però que no s’ha oblidat de construir pisos de protecció oficial.

Una aposta per una gestió dels diners públics seriosa i responsable que fa que es guanyi constantment el premi a l’Ajuntament més transparent de l’Estat espanyol. Una aposta pel creixement empresarial sense un “tot s’hi val” i mantenint una especial cura del medi ambient. És cert que Sant Cugat té un posicionament al territori especialment bo, però no menys que altres poblacions properes que han apostat per un altre model de ciutat dirigit per un altre tipus de governants. La situació geogràfica de Catalunya també és privilegiada, ocupa un lloc estratègic al sud d’Europa i obert al Mediterrani. Per això quan moltes vegades escolto “Massachusetts, que hem de ser la Suïssa del sud d’Europa, o un país dinàmic com Holanda o Dinamarca...” no puc deixar de concloure que tenim un enorme complex d’inferioritat.

El model del futur estat d’Europa ha de ser el model Sant Cugat. //

22 Opinió i debat

Diari de Sant Cugat Divendres, 1 de febrer del 2013

Imatges Instagram #santcugat

Masoveria urbana

@Elsmatins Som els primers d’explicar l’actualitat del dia

Ara,el @Jordi_Sanuy des del CAR de Sant Cugat, on hi ha màxima expectació per la roda de premsa de la nedadora @ andreafuentes83

Jordi Domingo JNC @jordidomingotor

L’

aposta de l’Ajuntament de Sant Cugat a favor de la “masoveria urbana” demostra, una vegada més, la voluntat del govern de la ciutat de proveir una llar per a la ciutadania i de donar una solució al drama social dels desnonaments. Pels qui el terme “masoveria” no els resulti familiar, indicar que es tracta d’un contracte típic del món rural català, en el qual el masover ocupa una casa annexa a la finca que cultiva, sent destinats els fruits obtinguts a les famílies del propietari i al mateix masover, segons el percentatge pactat per ambdues parts. En general, el pacte d’aquesta modalitat contractual no inclou el pagament d’un preu per part del masover. Allunyats de propostes demagògiques de l’esquerra, que utilitza qualsevol drama social per aportar propostes que limitin la propietat privada i, consegüentment, la llibertat de molts ciutadans, l’Ajuntament s’ha tret un verdader as de la màniga. Promoure aquest tipus de contracte i actuar com a mediador en cas de divergència entre ambdues parts implica donar una molt bona oportunitat a: propietaris d’immobles buits amb dificultat per introduir-los al mercat immobiliari i a persones que en moments de crisi com l’actual tenen dificultat per accedir a un habitatge. Els primers obtenen una garantia de bona conservació i, si és el cas, de millora de l’habitatge que són propietaris, i els segons, tenen la possibilitat d’adquirir un habitatge digne en unes condicions, a priori, més beneficioses que mitjançant l’arrendament. //

Piulat a #santcugat

@Bibliomil Biblioteca Central Gabriel Ferrater, de Mira-sol i Marta Pessarrodona

@JoanTriadu : “Touching de sun #santcugat diada dels castellers de sant cugat

www.totsantcugat.cat

@maricruzmarina Redactora especialitzada en Turisme i Viatges

Notícia més llegida

AC Hotels by Marriott obre un nou hotel a Sant Cugat l

L’estelada onejarà indefinidament davant l’ajuntament Tot i que van robar l’estelada el passat 25 de gener, continua sent la notícia més llegida. Aquesta es va hissar en suport a la declaració de sobirania aprovada al Parlament de Catalunya.

Opinió més llegida

@Kikopipo (Núria HR)Animalista fins la mèdul·la, antitaurina

No et perdis...

“Ea, ea, ea... España se cabrea...!”

Si volen saber a quina quantitat exacte de gent representa l’estelada que acceptin un referèndum com fan els països civilitzats...

Jordi Musoy Taxista

Ja tenim la programació de febrer de les Biblioteques de Sant Cugat: expos, hores del conte i parlem de teatre!

Més a: bibliomil.wordpress. com/agenda/

Vídeo: L’espectacle continua al TA

El 8 de febrer, tots els protagonistes de la nova programació del Teatre-Auditori al Diari de Sant Cugat

Es busquen els amos del gat trobat a Sant Cugat del Vallès (Barcelona)

Opinió i debat 23

Diari de Sant Cugat Divendres, 1 de febrer del 2013

Atropello El pasado 24 de enero fui atropellado en la rambla Ribatallada esquina calle Barcelona, una zona muy transitada por escolares y donde hace ya unos 3 años hubo un desgraciado accidente mortal.

Creo que se debería buscar una solución urgente a este paso de peatones (ya que en menos de 40 metros hay 2 semáforos y 2 pasos de cebra) para que no tengamos que lamentar en un futuro alguna otra desgracia.

Francisco Javier Marín

Resposta a la carta de T. Vilanova “Unes preguntes a la CUP” Ens pregunta com ens ho farem a partir d’ara en els temes relacionats amb el país. La resposta és clara i senzilla: sent-ne els capdavanters al ple com hem fet fins ara, sumant-nos a la demanda d’adhesió a l’Associació de Municipis per la Independència, demanant declarar Sant Cugat al marge de la Constitució espanyola o, en aquest darrer ple, demanant que la ciutat esdevingués territori català lliure i sobirà. Com justifiquem la nostra decisió?

Doncs amb el nostre programa, on explicàvem clarament què entenem per sobirania (de l’Estat espanyol, sí, però també dels mercats financers que ningú ha escollit). I referent a “l’excusa de la no menció dels Països Catalans” per no votar tres SÍ a la declaració, no és cert que fos aquest el motiu. La CUP va plantejar 4 qüestions durant el debat: 1- No vincular el dret a decidir amb la UE; 2- que es fes referència, encara que fos al preàmbul, als

Països Catalans; 3- exercir la desobediència institucional, si cal, per fer respectar el dret a decidir i; 4- reconèixer la mobilització popular -la que ens ha dut fins aquí, recordem: consulta 13D, diada del 2012com a garant del procés. Els grups proposants van rebutjar incloure cap d’aquestes qüestions al text. Tan difícil era? Pensem que no, que va faltar voluntat de consens per fer un text on tothom si pogués sentir còmode i per això la CUP va optar pel SÍ crític. En tot cas, el 23 de gener, 87 diputats van dir si al dret a decidir, ja que la CUP va votar favorablement a favor de la seva proposta, inequívocament sobiranista.

Ignasi Bea

+PSC -PSOE El Govern espanyol ens posa traves i paranys contra el dret a decidir, i a l’oposició ja els està bé, però què vol el PSC? Doncs tampoc no estan d’acord amb el vot pel dret a decidir del poble català.

Jaume Castañé i Campmany 1982-2013 Gràcies per haver dedicat els teus dies a fer un món millor.

Per nosaltres sempre seràs imprescindible. Mai t’oblidarem.

Dels teus companys i companyes de lluita.

DiarideSantCugat President: Ramon Grau Director: Josep Maria Vallès.

Subdirector: Àlex López Puig Responsable de Canals Multimèdia: Laura Grau Edita: Premsa Local Sant Cugat, SL. C/ de Sant Antoni, 42-44 08172 Sant Cugat del Vallès (BCN) www.diaridesantcugat.cat redaccio@diaridesantcugat.cat

Potser el primer que necessiten és independitzar-se del PSOE, que és una llosa i no els deixa ser ells mateixos. Agafeu coratge! I valentia! Deixeu l’ego sota una pedra, i obriu la porta d’aquest país tan gran que és Catalunya, la clau ja està posada, gireu-la cap a l’esquerra, escolteu el clam dels ciutadans? Tots volem el dret a decidir, no n’hi ha temps, Catalunya va per camins plens d’atzavares.

Si els dirigents catalans no s’uneixen esdevindrà el desencís, i això no es pot permetre, el poble es mereix l’oportunitat de ferho possible i som molts que ho volem?

E. Piera

¡Me equivoqué!

Cuando a España llegó la democracia yo creí que la palabra “político” tenía que ser sinónimo de “gobernante y honradez”, pero he comprobado que no todos los políticos gozan de estos substantivos. He visto, y veo con gran desilusión, que a los políticos les sucede lo mismo que a las serpientes, de las cuales hay tres clases: buenas, malas y peores. Y además todos podemos evidenciar lo cierto que es aquello de que “a la sombra de los buenos, viven los malos sin freno”.

Para mi, los “buenos políticos” son ese noventa y nueve por ciento que trabajan y cumplen con su obligación honrada y honestamente. Los “malos” son los que se dedican a la trompetería políticovergonzosa y que lo único que saben hacer es cacarear como las gallinas que menos huevos ponen. Y los “peores” son los que se empadronan en Chupolandia para poder chupar del bote (Léase “corruptos”).

Que los impuestos que yo aporto sirvan para pagar el sueldo de los del grupo primero... ¡qué bien!; pero que sirvan para darle de comer a los otros dos grupos... ¡sólo pensarlo me entran ganas de vomitar!

Uno de los mejores políticos que ha tenido España dijo en un discurso el año 1934: “No se puede tolerar que en España haga zánganos ni convidados”. Y ni que decir tiene que este mensaje ese tan válido hoy como entonces; y ni que decir tiene también, que con los políticos corruptos hay que hacer como con las escaleras: empezar a barrer por arriba. ¡¡Amén!!

Santos Francisco Herrero

Podas y podas En relación a las podas efectuadas en la plaza de Barcelona y rambla Ribatallada, me gustaría que tuviesen el mismo trato de favor con los habitantes de la avenida de Gracia y corregir la poda que se hizo hace una temporada, pues tan importante son los laterales como la altura, sinó más, y así favorecer la visión los días de lluvia, pues las farolas están completamente tapadas.

Alejo Rocamora

Raimon Estimat, tu que has sigut l’estel que ha servit de guia per als meus fils, no deixarem mai de recordar-te.

Tu que ens vas demanar a la llotgeta del Monestir, quan els diumenges a la tarda ens trobàvem perquè juguessis, junt amb altres, amb els nostres fills, que busquéssim algun lloc més adequat. En aquells moments na Lidia Bueno, en Miquel Blabia i jo ens vam posar a treballar per aconseguir el que més tard seria l’Esplai PicaRoca, fundat l’any 1987. Vas abanderar un grup de joves per moltes activitats vinculades amb la parròquia. La teva imatge acompanyada dels fets eren dignes d’admirar i per aquest motiu et quedaré eternament agraït. Ara en el moment del teu traspàs ens deixes un vuit físic, però des del cel continuaràs sent l’estel que anomenava al principi d’aquestes lletres.

Aprofito l’avinentesa d’aquest escrit per donar-li en nom de la nostra família el condol més afectuós a la teva muller, filles, fill, mare, germans i familiars.

Segundo Iglesias Millán

ENVIA’NS ELS TEUS MISSATGES: PER ADREÇA ELECTRÒNICA: lectors@diaridesantcugat.cat PER CORREU TRADICIONAL: C/ de Sant Antoni, 42-44 08172 Sant Cugat del Vallès (BCN) Les cartes enviades no poden superar les 15 línies mecanografiades o 1.000 caràcters (espais inclosos). El Diari de Sant Cugat es reserva el dret a tallar en qualsevol cas el text com també a publicar-les en aquesta pàgina.

Consell Editorial: Aina Serra, Antoni Blanch, Antoni Monerris, Davide Bonaccini, Eduard Jener, Eduard Torres, Francesc Carbó, Joan Carles Gassiot (secretari), Joan Tortosa, Joan Troyano, Jordi Casas, Josep A. Teixidó, Josep Daniel, Josep M. Sans Travé, Josep M. Vallès, Lluís Godayol, Maria Xinxó, Mayte Pérez, Pere Esquerda, Quim Pla, Rafa Gómez, Ramon Grau (president), Rogeli Pedró, Sergui Figueres, Valentí Feixas, Verónica Bronstein, Víctor Alexandre i Xavier Grau Gerent: Anna Comella Redacció: Àlex López, Mariona Sagalés, Joan Ramon Armadàs, Pere Fernández, Cinta Caballé i Àgata Guinó, Anna Mira. Correcció: Queralt Simeon. Departament comercial: Cristina Fernández, Michele Orrú, Sandra Boix, Elisa Palazón i Susanna Carmona. Fotografia: Artur Ribera i Amanda Bernal. Col·laboradors: Àngels Solé, Anna Toro, Antonio Priante, Arcadi Oliveres, Christian Treceño, Diana Comas, Dolors Vilarasau, Domènec Miquel, Eduard Jener, Eloi Alegre, Francesc Carbó, Gerald Fannon, Imma Pueyo, Jaume Clavell, Jordi Casas, Jordi Musoy, Jordi Robirosa, Josep A. Teixidó, Josep M. Cabrerizo, Lluís Campins, Maria Xinxó, Marina Romero, Martí Olaya, Montse Sant, Pep Blanes, Pep Tugues, Rafael Gomez, Rafa Usero, Rosa Martín, Quim Pla, Tomàs Grau i Víctor Alexandre Disseny i maquetació: Sergi Felip i Francesc Cabeza Direcció d’Art: Xavier Grau Impressió: Gráficas de Prensa Diaria. Tel.: 93 462 85 00 Dipòsit legal: GI-405-93 Empresa distribuïdora: Mailing Vallès (93 589 23 71). Entitats col·laboradores: Amics Unesco Valldoreix-Sant Cugat, Associació Astronòmica Sant Cugat-Valldoreix, Associació Empresarial de Sant Cugat, Ateneu Santcugatenc, Aules d’Extensió Universitària, Camerata, CAR Sant Cugat, Club de Golf Sant Cugat, Club de Rugby Sant Cugat, Club Esportiu Valldoreix, Club Handbol Sant Cugat, Club Muntanyenc Sant Cugat,Club Tennis Natació Sant Cugat, Cor de Gospel, Endesa, Escola d’Art de Sant Cugat, Griful Oil, Juventuts Musicals de Sant Cugat, Museu Sant Cugat, Òmnium Cultural Sant Cugat, Òpera de Cambra Sant Cugat, Penya Blaugrana Sant Cugat, Junior FC, PIMEC Vallès sud, Radiotaxi Sant Cugat-Valldoreix, Sant Cugat Esport Futbol Club, Teatre Auditori-Centre Cultural, Unió Ciclista Sant Cugat, Unió Esportiva Sant Cugat, Unió Santcugatenca.

El Diari de Sant Cugat expressa únicament la seva opinió en els editorials. Els articles signats expressen l’opinió dels seus autors, que el Diari de Sant Cugat no fa seva necessàriament.

Amb la col·laboració de :

Sant Cugat en 3D

Salten d’alegria Després de molts anys de reivindicació, la Secció d’Atletisme del Club Muntanyenc Sant Cugat va estrenar, el setembre del 2011, la pista d’atletisme a la ZEM La Guinardera. És un dels clubs de formació més importants a Catalunya.

Diari de Sant Cugat Divendres, 1 de febrer del 2013

Robert Ramos info@robertramos.cat www.robertramos.cat

Amb la col·laboració de:

Vine amb el ‘Diari’ i et donem les ulleres 3D. Els lectors que comprin el Diari de Sant Cugat al seu quiosc poden passar per la redacció, carrer de Sant Antoni, 42 on els hi lliuraran una ulleres 3D per veure correctament i col·leccionar aquesta secció de Sant Cugat en tres dimensions.

Ulleres PATROCINADES per:

FOTOGRAFIA PATROCINADA PER:

CUINA MEDITERRÀNIA

Un clàssic a Sant Cugat On sabem que quan hi anem dinem bé i amb una bona relació qualitat-preu

Menú migdia Menú infantil: 1€ (tota la setmana) Dinars i sopars per a grups i empreses I després de sopar, et regalem un gintònic!

Plana de l’Hospital, 7

93 590 05 06

www.restaurantmatilda.com

26 Economia i empresa Actualitat

Diari de Sant Cugat Divendres, 1 de febrer del 2013

Entrevista

Antoni Ventura Copropietari de l’Oli Nian

“Per deixar de ser local i passar a ser global cal un bon finançament” Unió Els tres germans Ventura van decidir deixar de banda el que feien abans per dedicar-se a crear una empresa. L’oli d’oliva Nian ja va de Mont-roig del Camp fins a Alemanya i Suïssa i ja està previst que faci el salt al continent africà i a Sud-amèrica. Un exemple de producte local amb vocació mundial elaborat per tres santcugatencs.

D’on surt la idea de fer oli?

El meu germà se’n va anar a viure a Mont-roig del Camp per feina i vam començar a veure el producte de l’oli d’oliva i entaular relacions amb els pagesos de la zona. Vam començar a comercialitzar l’oli de la seva cooperativa per restaurants de Barcelona.

Com ha evolucionat aquest negoci?

Portem un any i tenim un creixement correcte tenint en compte els nostres recursos. El repte per al segon anys és repartir millor les tasques entre els tres germans que portem el negoci.

Van crear un negoci enmig de la crisi.

La crisi té parts bones i parts dolentes. La dolenta és que la gent és més reticent a gastar i a creure en projectes. Per altra banda, si veuen un producte amb cara i ulls en què hi ha ganes i bones idees també esperona a creure en nosaltres Què ha estat el més difícil?

Sembla mentida, però registrar la marca Oli Nian per temes de compe-

tència. A part d’això, un dels reptes del 2013 és el finançament.

No és el primer que m’ho diu...

Ha arribat un punt en què per deixar de ser local i passar a ser global ens cal un bon finançament.

On busquen diners?

En fòrums d’emprenedoria i sobretot buscant business angels. Amb els bancs és impossible i més tenint en compte el tipus d’interès en els quals es mouen ara. Ara busquem inversió privada, associacionisme o, fins i tot, estudiem crear una cooperativa implicant els mateixos pagesos.

Segon any i ja exporten! La internacionalització és clau?

Sí. En aquest sector la majoria d’empreses exporten i moltes tenen fins al 80% del negoci fora. Som el principal país productor mundial d’oli.

Als pobles de Tarragona i Lleida cada municipi té el seu oli propi i el seu molí. Hi ha un munt de marques i has de trobar el teu forat però la base és exportar.

Per què he de comprar un oli que és més car que el del supermercat ?

Molts olis verge extra no estan premsats en fred. I moltes marques barregen tipus d’oli perquè surt més barat però no podem restar les qualitats a un producte que no té comparació al món. L’oliva arbequina és la que està més ben valorada a escala internacional i la que més premis guanya. Tenim sort que és un producte català!

S’enfoquen al sector gourmet?

Sí. Anem a supermercats gourmet i restaurants. A Sant Cugat estem al restaurant Sugoi, al Celler de Coll Favà, a la Burgueseria i al Rebost de Valldoreix. A Barcelona estem també a les principals botigues gourmet i botigues especialitzades en oli d’oliva.

Venen a Alemanya i a Suïssa, també.

Tenim contactes amb distribuïdors d’allà i ara estem esperant que obrin línies de crèdit de l’ICO i l’Institut Català de Finances per continuar creixent. Ens interessa sortir a l’exterior. També busquem alian-

“L’oliva arbequina és la que esta més ben valorada a escala internacional” “En aquest sector, la majoria d’empreses exporten i moltes tenen fins al 80% del negoci fora” “Podem internacionalitzarnos amb altres productes catalans”

Economia i empresa 27

Diari de Sant Cugat Divendres, 1 de febrer del 2013

gon empresarial Can Sant Joan ja té data d’obertura i ho farà el pròxim dilluns 18 de febrer.

Habitatge

Sant Cugat té els pisos més cars, segons Foment

L’hotel se situa al mateix edifici, davant de la seu de TVE, on es trobava el Novotel, que va deixar d’operar el setembre del 2012. El president, Antonio Catalan, ha dit, a elEconomista.es, la seva satisfacció per la incorporació del nou hotel amb el fet que “seguim creixent a Barcelona, una de les principals destinacions tant pel viatger nacional com internacional” i ha afegit que estan complint amb “l’estratègia inicialment fixada”. // Redacció

Sant Cugat és el municipi més car per comprar un habitatge segons el Ministeri de Foment. Entre les localitats de més de 25.000 habitants, Sant Cugat figura en quart lloc del rànquing espanyol superada pels municipis bascos de Sant Sebastià, Guetxo i Leioa.

ces perquè podem internacionalitzar-nos amb altres productes catalans compartint despeses i experiències.

Per on més volen créixer?

Tenim mostres enviades a l’Àfrica (Senegal i Sud-àfrica) i ens estan ja demanant oli a Mèxic, però costa superar les barreres burocràtiques.

Fem servir comunitats de negocis en línia per intentar fer negoci en

altres llocs, però segueix sent més eficaç desplaçar-se sobre el terreny.

Quin avantatge té ser artesanal?

La vida del producte se segueix des del principi. Des que es cull l’oliva fins que l’envasem sota comanda. //

Joan Ramon Armadàs redaccio@diaridesantcugat.cat @jrarmadas

Malgrat això, els preus de l’habitatge lliure van caure el quart trimestre del 2012, amb un descens del 10% respecte al mateix període del 2011 a tot l’Estat espanyol. El descens del preu de l’habitatge va ser més acusat en l’habitatge de segona mà, que va registrar un retrocés del 10,4% interanual, fins a 1.515 euros per m2, mentre que en el cas de l’habitatge nou es va situar al 7,8%, amb 1.588 euros per m2. Els municipis més cars se situen lluny d’aquests índex Sant Sebastià (4.026 euros), Getxo (3.333 euros), Leioa (3.142 euros) i Sant Cugat (2.982 euros). // Redacció

Obertura

L’AC Hotel Sant Cugat s’inaugura el 18 de febrer L’AC Hotel Sant Cugat ubicat al polí-

Emprenedors

Optievents, el projecte Yuzz que ja és una empresa

El programa per a emprenedors Yuzz està donant fruits. El projecte guanyador de l’edició del 2012 ja és un empresa que es va consolidant amb només sis mesos de vida. Optievents, una plataforma en línia d’organització d’esdeveniments.

Segons defineixen ells mateixos “optimitzant temps i recursos econòmics, aquesta eina posa en contacte les agències i companyies que volen organitzar esdeveniments d’empresa, amb els proveïdors i serveis que necessiten”. La companyia compta amb més de 50.000 pàgines vistes, 3.000 proveïdors i 12 treballadors. // Redacció

45.200€

Més de 1.200 habitatges de segona mà a Catalunya a preus increïbles

33.400€

24.500€

solvia.es

65.200€

96 691 50 50

Busca la teva i digues-nos...

quant en pagaries?

Oficines del Grup Banc Solvia Pack Iconos Sabadell Solvia Pack Iconos

Només fins al 28 de febrer

SV_FA_226x68_DStCugat_2mano3_Cata_cat.indd 1

30/01/13 15:34

28 Cultura Espectacles

Diari de Sant Cugat Divendres, 1 de febrer del 2013

Presentació Els artistes expliquen la programació

Aposta perquè la cultura segueixi arribant a tothom Actors, directors i músics han pujat a l’escenari per explicar en primera persona els espectacles que es veuran al Teatre-Auditori aquesta temporada. La qualitat és l’aposta de la sala santcugatenca

A

ra sí. Amb la tradicional presentació amb artistes celebrada el dilluns 28 de gener, el TeatreAuditori de Sant Cugat ha donat el tret de sortida a la segona part de la temporada 2012-2013.

Amb 27 espectacles que es podran veure de febrer a maig del 2013, durant aquests quatre mesos passaran per l’escenari santcugatenc nou obres de teatre, un de teatrehumor, 5 espectacles familiars, tres concerts de música clàssica i tres muntatges operístics, 4 concerts i dos espectacles de dansa.

Amb l’acte de dilluns, els artis-

tes i directors prenien tot el protagonisme i explicaven al seu públic els muntatges que porten al TeatreAuditori. Després que el director de la sala, Pep Tugues, donés la benvinguda als assistents, Mercè Conesa, alcaldessa de Sant Cugat, va dirigir unes paraules als presents. Respecte a la tasca del Teatre-Auditori, Conesa va voler remarcar tres aspectes.

En primer lloc, “l’aposta de la ciutat per tenir una programació de qualitat, ja que la cultura és un eix cohesiu”. Igualment, va remarcar la importància de la col·laboració publicoprivada per “tirar endavant amb la programació de qualitat, ja

que sense el mecenatge de diferents entitats no seria possible una programació com la que presentem”.

Finalment, va posar de manifest que “aquesta sala es continua resistint a aplicar l’apujada de l’IVA” i “hi ha una clara aposta per fer que tothom pugui accedir als espectacles, amb descomptes sobretot adreçats als més joves, ja que no volem que es desvinculin del món cultural per tema de preus”.

Els protagonistes Amb l’escenografia del muntatge Petruixka de fons, i després de la projecció del vídeo amb fragments

de tots els espectacles de la temporada, Tugues va convidar els seus protagonistes, per blocs temàtics, a anar pujant a l’escenari per explicar les seves propostes.

El primer bloc a presentar-se va ser el de música clàssica i òpera, i a sobre l’escenari s’hi van poder veure el violinista Gerard Claret, en representació de l’ONCA i Les quatre estacions de Vivaldi; Cristina Casale, pianista solista; Jose Luís Basso i Toni Pallès, del Gran Teatre del Liceu, i Joan Font, director escènic, aquest cop per parlar de la producció del Petit Liceu La Ventafocs.

Tot seguit, a sobre l’escenari va

Cultura 29

Diari de Sant Cugat Divendres, 1 de febrer del 2013

DECLARACIONS Els protagonistes de la programació expliquen els espectacles que es podran veure a Sant Cugat “És un concert diferent, molt proper al públic. L’objectiu és trencar la idea que es té de la música clàssica i donar-li el toc dels concerts del segle xix als salons” Cristina Casale Pianista - ‘The Classical & Jazz Concert’

“Dubte i Oleanna són dues obres que obliguen a pensar; conviden a veure que, en molts casos, no és tan clara la línia que separa les coses” Ramon Madaula Actor - ‘Dubte’ i ‘Oleanna’

“CobosMika presenta un espectacle de concert-dansa on la música va més enllà del tango tradicional, i la dansa és contemporània, no és el tango clàssic” Peter Mika Director de dansa - CobosMika Els protagonistes La tradicional “presentació amb artistes” es va celebrar el dilluns 28 de gener #ARTUR RIBERA arribar el teatre. Els primers a presentar els seus espectacles van ser Ramon Madaula i Roger Peña que, com va destacar Tugues, “tenen la peculiaritat de presentar els espectacles a parells”. Madaula va parlar sobre Dubte i Oleanna, dues obres que protagonitza, i Roger Peña va presentar No et vesteixis per sopar i la seva darrera creació pròpia, Poder absoluto. Tots dos van aprofitar la seva intervenció per reivindicar la tasca del Teatre-Auditori i de l’Ajuntament de Sant Cugat “apostant per la cultura i no rendint-se”. Jordi Oriol, per la seva banda, va presentar Big Berberecho, un espectacle diferent creat, dirigit i interpretat per ell mateix al costat d’Oriol Vila, i Mamen Duch, de T de Teatre, va ser l’encarrega de representar la companyia per presentar Aventura!

El Nom va ser la darrera obra teatral presentada, amb l’actor Lluís Villanueva.

Tres presentacions van tancar aquesta part de l’acte. En representació dels espectacles de dansa, Peter

Mika va parlar de l’espectacle Tango 4cames, 2cossos, 1cor, de la companyia CobosMika. La popular Beth Rodergas va explicar l’espectacle La dona vinguda del futur, un musical teatral ideat per Marc Rossich i Guille Milkyway que s’estrenarà al Teatre Nacional de Catalunya.

Finalment, el mag Antonio Díaz va parlar de l’homenatge al gran mag Mr. Snow que porta a l’escenari.

Fi de festa Per tancar l’acte, què millor que ferho amb un espectacle. El protagonista, Antonio Díaz, oferint un petit tast de màgia per anar fent boca del que es podrà veure durant la representació de La asombrosa historia de Mr. Snow. Amb la també tradicional foto de família es cloïa l’acte que dóna per inaugurada la temporada. Una temporada que arrenca el proper divendres 8 de febre amb teatre, Cyrano de Bergerac, i finalitza també amb teatre, El Nom, el divendres 24 de maig, i que de segur deixarà grans moments per recordar.

L’espectacle, continua. // Cinta Caballé redaccio@diaridesantcugat.cat @CintaCC

“Vull fer un homenatge al que per a mi ha estat el mag més gran de la història, Mr. Snow, repassant la seva vida com a fil conductor de l’espectacle” Antonio Díaz Mag - ‘La asombrosa historia de Mr. Snow’

“Aquest cop no presentem esquetxos, sinó una història amb argument que parla de fins on som capaços d’arribar per aconseguir el que volem” Mamen Duch Actriu - ‘Aventura!’

“Hem creat un espectacle, sense llengua, convidant al joc d’intentar descobrir què està passant més enllà de la paraula; un espectacle pensat per la imaginació” Jordi Oriol Director, creador i intèrpret - ‘Big Berberecho’

i la setmana que ve... podràs llegir les entrevistes als protagonistes de la nova temporada del Teatre-Auditori

30 Cultura

Diari de Sant Cugat Divendres, 1 de febrer del 2013

Pàgina de l’Òpera de Cambra de Sant Cugat ’La Bella Helena’

BON CANT, BONA MÚSICA I FELIÇ 2013!!

A l’Òpera de Cambra de Sant Cugat comencem l’any nou amb una història vella i bella, ‘La Bella Helena’ d’Offenbach Ens situarem a Grècia, on té lloc aquesta òpera que vam estrenar l’estiu del 2011 al claustre del Monestir, i que ara reprenem per poder-vos-la oferir a finals de febrer.

Aquest cop tenim el plaer i la sort de comptar amb el Cor Dyapason de Barcelona, dirigit per Teodor Roura, que sumat al Cor de l’Òpera de Cambra donarà més presència a tota la part coral de l’obra, que és molta.

També comptarem amb solistes de renom, la majoria dels quals ja van actuar al claustre i col·laboren assíduament amb l’Òpera de Cambra, com el tenor Jordi Casanova o el baríton Joan Sebastià Colomer.

Com sempre, el director musical serà el nostre pianista en Daniel Garcia i el director escènic en Jordi Purtí.

L’estrena serà el 22 de febrer al Casal de Mira-sol. +info www.operadecambra.net

Edicte El Ple municipal de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, en sessió ordinària celebrada en data 17 de desembre de 2012, va adoptar acord, que copiat literal de l’esborrany de l’Acta, diu: “12.- PROPOSTA DE CONSTITUCIÓ ASSOCIACIÓ ÀMBIT B-30,APROVACIÓ ESTATUTS I ADHESIÓ MUNICIPAL.

Primer.- APROVAR la constitució de l’Associació “Àmbit B-30” l’objecte de la qual és definir i desenvolupar una estratègia de col·laboració entre empreses, centres de recerca, universitats, administracions locals, organitzacions empresarials, organitzacions sindicals i governs per a incentivar l’economia productiva per a la zona industrial i tecnològica formada per l’àmbit territorial que integra els termes municipals del tram de l’AP-7 i AP-2 que va, en sentit Est-Oest, entre els municipis de Martorell i La Roca del Vallès, i en el sentit Nord-Sud, entre els municipis de Castellar del Vallès i Sant Cugat del Vallès, respectivament, sense perjudici d’aquella incorporació d’altres municipis que puguin adherir-se en compartir els objectius de l’Associació.

Segon.- APROVAR en els seus mateixos termes, contingut i abast, projec-

te d’estatuts de l’Àmbit B-30, de conformitat amb allò que determina l’article 133 i concordants del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.

Tercer.- MANIFESTAR la voluntat de l’Ajuntament de Sant Cugat del

Vallès, de formar part integrant de l’Associació Àmbit B-30, com a membre fundador, i sense perjudici de mantenir aquest posicionament en base a l’efectiva integració en aquesta d’un nombre de municipis suficients que possibiliti i justifiqui la capacitat operativa per satisfer els objectius que es pretenen.

Quart.- APROVAR el correlatiu tràmit de participació ciutadana, econò-

mica, empresarial, universitària i tecnològica de la ciutat de Sant Cugat del Vallès, en ordre a la formulació de suggeriments envers la constitució de l’Associació de l’Àmbit B-30.

Cinquè.- INTERESSAR del Departament de Governació i Relacions Insti-

tucionals de la Generalitat de Catalunya, la inscripció de l’Associació Àmbit B-30, i demés efectes previstos en l’article 135 del DL 2/2003, de 28 d’abril, prèvia acreditació pel que fa a l’àmbit de Sant Cugat del Vallès a la tramitació referida en els punts anteriors.”

Contra aquest acte administratiu, que és definitiu en via administrativa, podeu interposar, potestativament, recurs de reposició davant l’òrgan que el va dictar en el termini d’un mes a comptar des del dia següent al de la recepció d’aquesta notificació, o directament recurs contenciós-administratiu dins el termini de dos mesos davant els jutjats contenciosos administratius de la província de Barcelona. Transcorregut un mes des de la interposició del recurs de reposició sense que hagi estat resolt, s’entendrà desestimat per silenci administratiu i a partir de l’endemà podrà ésser interposat recurs contenciós-administratiu. No obstant això, podreu interposar-ne qualsevol altre si ho considereu convenient.

La qual cosa es fa pública per al general coneixement. Sant Cugat del Vallès,

28 de desembre de 2012 L’alcaldessa, Mercè Conesa Pagès

Quin és el teu racó preferit de Sant Cugat?

Envia’ns la teva foto i podràs guanyar una subscripció al Diari #elmeuracostc DiarideSantCugat 20 anys arrelats a la ciutat

Crítica DE dansa

Diari de Sant Cugat Divendres, 1 de febrer del 2013

La joventut del clàssic

Actualitat Cultura 31 Concert Cantada amb l’orquestra de cambra

Eduard Jener Crític

C

onfigurar un espectacle familiar a partir de la música del controvertit Stravinski no és fàcil. El compositor crea la música del seu titella popular (en Peret podríem dir) a partir d’una peça per piano sol, però es Diàguilev qui el convenç que allò té el seu destí a l’escenari amb un ballet que acabaria sent, amb Nijinski com el titella Petruixka, un èxit multitudinari i tot això fa més de 102 anys. Catherine Allard crea una coreografia simpàtica, ben sintonitzada amb la música, i Marc Hervàs dibuixa amb intel·ligència uns personatges que beuen de la seva experiència com a creador d’espectacles infantils. Color, moviment, llums, entrades sorpresa, domini de l’espai i projecció cap a l’espectador per fer-lo còmplice sense forçar-lo. El conte és entenedor, tres ninots humanitzats, el malaurat Petruixka, la voluble ballarina a qui ell estima i el brutal moro de qui la ballarina està enamorada, es barallen enmig de la fira de Carnestoltes en un poble que aquí diuen és mediterrani però que en l’original és a Sant Petersburg i que, a mi, haig de dir-ho clar, no hi vaig veure la diferència i, ben pensat, és absolutament igual. Bons ballarins, moments màgics com l’entrada del cavall o els titelles gegants. Vestuari ad hoc, sonoritat correcta i vistositat per agradar als adults, suscitar emocions en els nens més grans i fer-ho prou atractiu pels més petits. És difícil fer un espectacle com aquest amb un públic tan divers i, suposo, altra cosa són les funcions especials per a les escoles, un fet que posa el TA, altra vegada, en un lloc privilegiat del país.

PETRUIXKA Música d’Igor Stravinski. Direcció i dramatúrgia: Marc Her· vàs. Coreografia: Catherine Allard. IT Dansa Jove Compa· nyia de l’Institut del Teatre. Escenografia: Anna Alcubierre. Il· lustracions decorats, vestuari, disseny i construcció dels tite· lles: Martí Doy. Música enregistrada per l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, dirigida per Gueràssim Voronkov.

Lloc i dia: Teatre-Auditori. 27 de gener.

La música nadalenca sona a Sant Cugat La ciutat va rememorar el 26 de gener el Nadal. L’Aula Magna del Conservatori Victòria dels Àngels va acollir el Concert de Nadal de la Coral Sant Cugat del Club Muntanyenc Sant Cugat (CMSC), al qual van anar unes 100 persones. #D. MOLINA

Aportar valor a través de la innovació

Investigar, desenvolupar, fabricar i comercialitzar productes farmacèutics per a millorar la salut i la qualitat de vida de les persones La visió de futur, el caràcter innovador i la dedicació a la investigació han mantingut a Boehringer Ingelheim entre els líders mundials del sector farmacèutic i li han permès afrontar amb èxit els reptes que plantegen la investigació i desenvolupament per poder posar a disposició dels pacients medicaments innovadors i segurs.

La mentalitat emprenedora de tots i de cada un dels que formem part de Boehringer Ingelheim fa possible la realització del nostre objectiu: Aportar valor a través de la innovació. www.boehringer-ingelheim.es www.twitter.com/boehringer www.youtube.com/user/boehringeringelheim

abcd

32 Cultura Actualitat

FA 20 ANYS 31/01/1993

La febre Miró aterra a Sant Cugat coincidint amb el seu any

L’artista Josep Royo presenta a la Galeria Canals l’obra que il·lustrarà el cartell oficial de l’Any Miró. Durant l’acte es presenten també dues obres que serviran de portada dels menús d’inspiració mironiana #R. FUENTES

El cinema de casa teva

Hitchcock

16.00 - 18.10 - 20.20 - 22.30 h Sessió golfa dissabte: 00.55 h

El vuelo

Diari de Sant Cugat Divendres, 1 de febrer del 2013

Arranjament

La Lira recupera el seu estendard

La Lira va recuperar el seu estendard el divendres 25 de gener. La insígnia, que en el darrer mes s’havia sotmès a una procés de rehabilitació al Centre de Restauració de Béns Mobles (CRBMC), va ser entregada a l’entitat centenària.

El president de la Societat Coral La Lira, Josep Garrell, va dir que l’associació portava anys preocupada pel seu estendard i va indicar que van pensar que el CRBMC podia ser un bon lloc per restaurar-lo. L’estendard suposa un dels més antics de Catalunya dins la seva tipologia. Àngels Solé, directora del CRBMC, va argumentar que la restauració ha suposat “un canvi espectacular” i va apel·lar a la necessitat de protegir-la del sol.

L’alcaldessa, Mercè Conesa, va elogiar la tasca del Centre de Restauració i va recordar que per aquest centre ha passat també el penó de Sant Medir i el retaule de Sant Bartomeu.

El Museu de Sant Cugat albergarà i exhibirà l’estendard. El cost de la restauració s’ha fixat en 2.787 euros, que han aportat la Immobiliària Colonial en forma de mecenatge, el CRBMC i la mateixa Societat Coral La Lira. // M. Sagalés

Dv.-dg.: 16.00 - 19.00 h. Dl.-dc.: 19.00 h Sessió golfa dissabte: 00.40 h

Novetat

Daniel Ruiz-Trillo edita la seva segona novel·la, ‘40 plaers’ Aquest professor de català de l’Institut Angeleta Ferrer destaca per tenir una carrera prolífica, primer en l’edició de poesia i darrerament en el camp de la novel·la.

El lado bueno de...

16.00 - 19.00 - 22.00 h Sessió golfa dissabte: 01.00 h

Django

16.00 - 19.00 - 22.00 h Sessió golfa dissabte: 00.30 h

El santcugatenc presenta el seu últim llibre, 40 plaers, que de moment es pot adquirir a la llibreria Alexandria. El text neix, segons explica Ruiz-Trillo, de la necessitat de “publicar plaers que arribessin a tothom. La voluntat és compartir amb la gent aquests instants”. // M. Sagalés

Crítica cultural

Sant Cugat assumit de mica en mica

J

a ho vaig dir, quan va iniciar no sols el nou format del Diari, sinó a l’hora d’afrontar, per voluntat pròpia, uns continguts ben santcugatens, que ara em deixaria anar pels camins de la memòria i, si és que ho aconsegueixo, deixaria les cites de poemes i poemets per quan sigui gran. Quan no n’era, encara, de gran, la Nuri i jo vam venir a viure a Sant Cugat, per ser més concret, al barri de Coll Favà.

Si no recordo malament era l’any 1995 i amb prou feines si coneixíem un parell de matrimonis, a bons amics, de quan encara, anys enrere, ells i nosaltres havíem viscut a Sants.

I la primera cosa que recordo és el que podríem dir l’haver assumit, de mica en mica, sentir-nos santcugatens. Ben aviat, i no recordo exactament la data, es va organitzar al Club Muntanyenc un curset sobre temes monogràfics santcugatencs: geografia i antecedents històrics, agricultura, indústria, costumari… En aquests cursets, és clar, vaig començar a conèixer gent, de seguida amics, els que veia treballar impartint classes sobre matèries que dominaven, però també, i amb la mateixa empenta, ocupar-se de la distribució de la revista Gausac i a afers burocràtics en general. Vaig conèixer els amics Jordi Casas, Moyano, Domènec Miquel…

Vull fer memòria, però, d’unes cartes que ens vàrem creuar amb motiu, si no recordo malament, d’una carta meva de felicitació per la tasca que feien i una altra de resposta del Jordi que ell podria qualificar, i jo ho rubricaria, com “de traca i mocador”.

Ara, fa quatre dies, celebraven el Nadal. D’aquí en un mes, rebrem la primavera a l’aplec de Sant Medir.

Tempus fugit. //

Martí Olaya Escriptor olayamarti@gmail.com

Dansa ‘Petruixka’ sorprèn un Teatre-Auditori infantil

La representació de Petruixka va fer les delícies del públic més petit.

Produïda pel Gran Teatre del Liceu, Petruixka és un espectacle que uneix dansa i titelles i que s’ha dissenyat pensant-la per a tots els públics, sobretot per a famílies amb infants. Durant els 45 minuts de la representació, una quinzena de ballarins interpreten Petruixka amb dansa clàssica i contemporània.

La frase “Calen més ajuntaments com els de Sant Cugat, que apostin fermament per la cultura” Ramon Madaula Actor

Teatre ‘En Baldiri de la costa’, de Joaquim Muntañola 3 de febrer al Casal de Cultura Valldoreix Entrada, 6 euros; joves i gent gran, 4 euros. Inici de la Programació Continuada 2013 amb una obra de teatre del ninotaire Joaquim Muntañola (19142012). A càrrec del Grup de Teatre Espiral, l’espectacle començarà a les 19.00 hores.

LA PIULADA @MapCostaNebot . Ja tinc les entrades pel concert de @David_Busta a Sant Cugat!!!! Ja queda menys!!!!! Quines ganes!!!!!

Parlem de...

‘Cyrano de Bergerac’ 5 de febreR, a la Biblioteca Central Gabriel Ferrater Entrada lliure. A l’acte, que presenta la periodista d’aquesta casa Cinta Caballé, hi participaran els actors Pere Arquillué i Oriol Broggi i l’organitza l’Ajuntament. Activitat complementària a la representació de Cyrano de Bergerac, que tindrà lloc al Teatre-Auditori el 8 de febrer a les 21.00 hores.

Novetat

El pianista Jordi Barceló presenta nou disc a Barcelona

Carme Aliaga.

La poètica del pas del temps Imma Pueyo Crítica

El reconegut pianista santcugatenc Jordi Barceló va presentar el seu segon treball, ‘La Grandalla’, el dijous 31 de gener a les 19.00 hores a la seu de la SGAE a Barcelona. Un treball que ell mateix descriu com “una explosió de sentiments i paisatges” per gaudir escoltant música.

Barceló va assenyalar que les vistes que gaudeix a Andorra han estat la seva font d’inspiració per crear La Grandalla. Un àlbum amb onze melodies de música suau i plena de sentiment que ha anat creant fruit de records i experiències personals del músic. Amb aquest treball, Barceló vol arribar a un públic que es deixi portar pels sentiments que els transmet la música, en una ambient íntim i proper amb les persones. El disc inclou un text explicatiu de cada tema, escrit pel santcugatenc Jordi Van Campen. Barceló ja fa més de quinze anys que es va traslladar de Sant Cugat a Andorra, on dirigeix l’Escola de Música de les Valls del Nord i on imparteix classes a “tothom qui tingui ganes d’aprendre a tocar aquest fabulós instrument”, explica. // A. Mira

Història

L

a galeria Pou d’Art presenta aquests dies una mostra de les pintures de Carme Aliaga (Terrassa, 1971) una de les artistes més singulars en el difícil panorama artístic del segle xxi. L’exposició, repartida en dues sales, integra obres actuals i anteriors, de diferents temàtiques, natura, paisatge, construccions, urbs, realitzades a partir d’un llenguatge plàstic complex i molt personal. Carme Aliaga, llicenciada en Belles Arts per la UA, va exercir durant un temps la docència i des de sempre i exclusivament s’ha dedicat a pintar. La fidelitat i permanència en el treball i la serietat amb què s’enfronta al procés artístic són qüestions essencials per la creativitat i la innovació i cabdals per poder arribar als efectes comunicatius o expressius que ens proposa. Dos elements destaquen en tot el conjunt: el treball específic amb els materials que constitueix la seva peculiar potència comunicativa i les associacions diverses d’idees. Per obtenir els resultats comunicatius, l’artista disposa de la línia per perfilar les formes, el color aplicat amb eficàcia i sensibilitat, graduat per matisos tonals, els plans cromàtics per obtenir una lleugera tridimensionalitat i el collage. Les textures generades per la manipulació dels materials, especialment paper, transformen la superfície en estructures ordenades, descobrint l’atzar de l’esquinç com quelcom gestual però que en canvi, ha estat controlat per l’artista i sintonitzat en el tot de la composició. En cadascuna de les obres es desenvolupa una idea visual a partir de components que podem considerar connectats amb la història social, signes, grafies, lletres, icones d’èpoques precedents que per la pintora són metàfores referencials al pas del temps i la fragilitat de la matèria. Es fa visible un rerefons, una intencionalitat en transformar les dades, els missatges, els petits fragments de la memòria o les aparences naturals de les coses en alguna realitat nova i projecció poètica.

L’exposició ens permet la reflexió i activa a la nostra sensibilitat potser una mica debilitada de memòria. //

Figueres llança un nou llibre de periodisme La revista ‘Capçalera’ acaba de traduir i publicar l’obra titulada ‘Periodisme i catalanisme al segle xx’, del professor titular de Periodisme a la UAB i doctor en Història Moderna i Contemporània Josep Maria Figueres.

Un text sobre el paper dels mitjans de comunicació i la seva influència en la reivindicació nacional, que també apareix en format llibre, creat per aquest docent santcugatenc. // Redacció

Exposició: Pintures de CARME ALIAGA Lloc: Galeria-taller Pou d’Art Imatge: Cairo

Crítica d’art

Actualitat Cultura 33

Diari de Sant Cugat Divendres, 1 de febrer del 2013

34 Publicitat

Diari de Sant Cugat Divendres, 1 de febrer del 2013

Agenda febrer de l’1 al 10 1 Divendres A partir de les 10 h Europa International School Jornades de portes obertes de l’escola Europa International School Visites guiades a l’escola de la mà del director I dissabte dia 2, tallers per a totes les edats i xerrades informatives Organitza: Europa International School 22.30 h UREF Concert. Wazowsky i Oriol Cors Els santcugatencs Wazowsky (a les 22.30 hores) i Oriol Cors (a les 24 hores) Preu: 3 € Organitza: La Barberia Produccions 2 Dissabte De 10 a 14 h Europa International School Fira d’universitats Sessió informativa d’universitats públiques i privades, catalanes i estrangeres.

Sessió oberta a tothom Org.: Escola Europa International School D’11 a 13.30 h Església de Sant Medir Portes obertes a l’església de Sant Medir Organitza: Penya Regalèssia 12 h Teatre-Auditori Dansa en família.“Petruixka”

A càrrec d’IT Dansa Jove Companyia de l’Institut del Teatre. Preu: 12 €.

Organitza: Ajuntament de Sant Cugat 12 h Abacus Contes per Haití Del programa “Els dissabtes infantils” Organitza: Abacus 12 h Museu del Monestir Visita teatralitzada. “Deixeu parlar els capitells..., ells ho saben tot!”

Amb Mira-sol Teatre. Preu: 2€. Places limi-

tades. Més informació al 93 675 99 51 Organitza: Ajuntament de Sant Cugat 18 h Can Ninot Titelles. “La Ventafocs” A càrrec de la Cia. Sherezade.

Titelles d’ombres i color. Preu 7 €.

Més informació i reserves: info@canninot.cat i 626 59 89 21 També diumenge 3 a les 12 h Organitza: Can Ninot 18 h Casa de Cultura Celebració. 8è aniversari del Banc del Temps de Sant Cugat Amb l’actuació musical de l’Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels Organitza: Banc del Temps de Sant Cugat 19 h Pl. d’Octavià “Encén l’estelada a Sant Cugat!”

Acte d’encesa d’una gran estelada d’espelmes Organitza: S C x I Assemblea.cat 3 Diumenge De 10 a 14 h Carrer Santiago Rusiñol Mostra d’art al carrer Santiago Rusiñol Organitza: Firart D’11 a 13 h Capella de Sant Domènec Portes obertes a la capella de Sant Domènec Organitza: APAC, Penya Regalèssia 12 h Museu del Monestir Visita a l’exposició permanent “Oració, treball i poder” Un itinerari amb el que comprendrem millor què significava ser monjo i viure al Monestir.

Preu: 2€. Places limitades. Activitat per a tots els públics. Més informació Al 93 675 99 51 Organitza: Ajuntament de Sant Cugat 12 h Cinemes Sant Cugat Cinema en família.

“Don Gat i els seus amics” Director: Alberto Mar. Mèxic, 2011.

Animació.

+ activitats a: www.santcugat.cat. Si voleu sortir en aquesta agenda cal que adreceu la informació 15 dies abans a la Casa de Cultura, Jardins del Monestir, s/n.

Uaal·la!

Oci i cultura en família

Viu la cultura de prop XCCP: xarxa de centres culturals polivalents

Preu taquilles: 4,30 €; 4 € si es compra l’entrada per Internet.Web: www.cinesa.es Org.: Ajuntament de Sant Cugat, Cinesa 12 h Pl. dels Quatre Cantons Diada de la No Violència Diada dedicada a l’activista en favor dels drets dels palestins, Rachel Corrie.

Obertura a càrrec d’Arcadi Oliveres, monòleg de Genís Lama Montosa, interpretació de la cançó “El Regne Pacífic” Org.: Universitat Internacional de la Pau 19 h Casal de Cultura Valldoreix Teatre. “En Baldiri de la costa”, de Joaquim Muntañola A càrrec del Grup de Teatre Espiral Entrada 6 €; joves i gent gran 4 €.

Organitza: Grup de Teatre Espiral Patrocina: EMD Valldoreix 5 Dimarts 10.30 h Arxiu Nacional de Catalunya Seminari sobre història de l’art.

“Art, bellesa i simbologia” Preu: 30 €. A càrrec de Carolina Camañes, doctora en Belles Arts. Cal inscripció prèvia per al seminari. Sessions els dies 5, 12, 19 i 26 de febrer Organitza: Aula d’Extensió Universitària per a la Gent Gran (AEU) De 17.30 a 18.45 h Arxiu Nacional de Catalunya (Aula 1) Conferència. “Harold Lloyd” Dins del cicle sobre cinema mut.

A càrrec d’Albert Beorlegui, periodista, crític i divulgador de la història del cinema.

També dijous dia 7 Organitza: Aula d’Extensió Universitària per a la Gent Gran (AEU) 19.30 h Òmnium Cultural Grup de lectura de poesia 1a Sessió. Llegim “Ragtime” de Francesc Garriga Barata. Conductor: Marc Romera Organitza: Òmnium Cultural 20 h Casa de Cultura Conferència. “Qui té por de la mecànica quàntica?”

A càrrec d’Emili Elizalde, físic i matemàtic.

Doctor en Física per la Universitat de Barcelona. Entrada lliure.

Organitza: Assoc. Astronòmica

010 Valldoreix-Sant Cugat 20 h Biblioteca Central Gabriel Ferrater Parlem de... “Cyrano de Bergerac” Amb Pere Arquillué i Oriol Broggi.

Entrada lliure Organitza: Ajuntament de Sant Cugat 6 Dimecres 18 h Xalet Negre Conferència “Europa imperial (1870-1914)” A càrrec d’Eduard López Organitza: Ajuntament de Sant Cugat 19 h Casa de Cultura Escola de pares i mares.

“Famílies, escola i èxit.

Millorar els vincles per millorar els resultats” Xerrada inaugural curs 2012-2013.

A càrrec de Jordi Collet, professor de Sociologia de la Universitat de Vic. Organitza: Ajuntament de Sant Cugat, Comissió d’Ensenyament Públic de Sant Cugat, Coordinadora d’AMPAS 19 h Arxiu Nacional de Catalunya Conferència. “Comunicar...”

A càrrec de Mònica Terribas, periodista, exdirectora de TV3 i editora del diari “Ara”.

Organitza: Amics de la Unesco Valldoreix-Sant Cugat 7 Dijous 19.30 i 22 h Cinemes Sant Cugat Cinema d’autor.

“El artista y la modelo” Del director Fernando Trueba. Espanya, 2012. Idiomes: castellà, francès, alemany Preu a taquilles 4,30€ i per internet 4€ Org.: Cinesa, Ajuntament de Sant Cugat 8 Divendres De 19 a 22 h Casino la Floresta Conferència-col·loqui. “Le tour du Glant” Organitza: Club Excursionista Independent (CEI) de Catalunya 19.30 h Casino la Floresta

Tel. 93 589 13 82 i fax 93 674 66 55. A/e agenda@santcugat.cat. La responsabilitat dels actes i de la informació publicada en aquesta agenda recau en les entitats organitzadores.

Publicitat 35

Diari de Sant Cugat Divendres, 1 de febrer del 2013

Cinema. “Tocando el vacío” (“Touching the Void”) Director: Kevin Macdonald. Regne Unit, 2003. Documental Organitza: Club Excursionista Independent (CEI) de Catalunya 21 h Teatre-Auditori Teatre. “Cyrano de Bergerac” D’Edmond Rostand. Traducció: Xavier Bru de Sala. Direcció: Oriol Broggi. Preu: 26 €.

Organitza: Ajuntament de Sant Cugat ACTIVITATS DE CARNAVAL Divendres 8 17 h Casal de Mira-sol Carnaval infantil a Mira-sol Amb tallers de màscares Organitza: Ajuntament de Sant Cugat 22 h Unió Santcugatenca 1r Vermut nocturn de màscares Tret de sortida al Carnaval, punt de recollida de les T-Carnaval.Tiquets: Si vens amb màscara, 3€. Si vens sense màscara, 30€.

Amb T-Carnaval entrada gratuïta

Dissabte 9 11.30 h Pl. Coll de la Creu d’en Blau Carnaval a les Planes Rua pel barri on tothom qui vulgui pot venir disfressat, a gaudir de la música de la Banda de les Planes, d’una animació infantil i de la crema del Carnestoltes. Els infants disfressats seran recompensats Organitza: Comissió de Festes de les Planes, Casal Infantil de les Planes 12 h Pl. Lluís Millet i plaça d’en Coll Sortida dels cercaviles de gitanes Amb Ministrers de la Ciutat 12 h Abacus Maquilla’t per Carnaval Organitza: Abacus 13 h Pl. Octavià Pregó de Carnaval, ball de velles i ball de gitanes Amb Ministrers de la Ciutat 14 h Pl. Octavià Brou de Carnaval 14.30h Passeig del Paga-li Joan Botifarrada popular (amb opció vegetariana) Tiquet ordinari 6€. Amb T-Carnaval gratuït.

18 h Can Ninot Titelles. “Carnaval i Carnestoltes, gira gira i ves rodant” A càrrec de la Cia. Tian Cusidó. Preu 7 €.

Més informació i reserves: info@canninot.cat i 626 59 89 21 També diumenge 10 a les 12 h Organitza: Can Ninot De 18 a 20 h Pl. Mas Gener Rua de Carnaval a Mas Gener Pels carrers del barri, participació de carrosses i premis a les millors disfresses.

Org.: Assoc. Propietaris i Veïns Mas Gener 18.30h Pl. Dr. Galtés Convocatòria concurs de comparses 19 h Pl. Lluís Millet Concurs de comparses – Rua Amb La Fanfarra i Karabassà 20 h Plaça d’Octavià Les comparses a escenari 21 h Pl. d’Octavià Cercatasques Amb La Fanfarra i Karabassà 21 h Restaurant Mas Gener Sopar de Carnaval i ball de disfresses

Menú adults: 20€, infantil: 10€.

23 h Teatre la Unió Ball de nit amb The Risas i Dj Petardeo (Entrada 5€. Amb T-Carnaval entrada gratuïta.

Diumenge 10 11 h Pl. d’Octavià Carnaval Infantil Trobada de la canalla disfressada i xocolatada gratuïta 12 h Plaça d’Octavià Ball de gitanes 12.30 h Plaça d’Octavià Ball de Carnaval infantil Amb Portàtil FM.

+ activitats a: www.santcugat.org.

Si voleu sortir en aquesta agenda cal que adreceu la informació 15 dies abans a l'Oficina de Turisme Pl. Octavià, s/n Torre de l'Homenatge. Tel. 93 675 99 52 i fax 93 675 99 53. A/e agenda@santcugat.org. La responsabilitat dels actes i de la informació publicada en aquesta agenda recau en les entitats organitzadores.

36 Esports Actualitat

Diari de Sant Cugat Divendres, 1 de febrer del 2013

Natació sincronitzada La florestana posa punt i final a la seva carrera esportiva

Andrea Fuentes: “Em retiro perquè estic desmotivada”

Comiat Amb 29 anys, la nedadora de la Floresta deixa enrere vint anys dedicats a la natació sincronitzada. Detalls Fuentes argumenta què l’ha fet deixar-ho. Història Creu que ha format part del ‘dream team’ d’aquest esport

A

ndrea Fuentes, cap visible de l’equip espanyol de natació sincronitzada, va anunciar el dimecres 30 de gener, al Centre d’Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat, que deixa l’esport d’elit que ha practicat en els últims vint anys.

Fuentes, de 29 anys, va explicar què l’ha fet prendre aquesta decisió: “Ho deixo perquè estic desmotivada i no vull seguir. Vull canviar de vida, vull una nova vida, i créixer”, va assenyalar en una roda de premsa al CAR. La nedadora, que va comptar amb el suport d’unes 150 persones que van omplir la sala on es va fer la conferència de premsa, va afegir que “ha estat una decisió molt difícil de prendre, i més quan aquest estiu Barcelona acull el mundial de natació.

Però volia ser fidel a mi mateixa, a les meves companyes d’equip i a l’equip tècnic”.

dolor seria una perdedora. Primer és l’equip i després sóc jo”, va dir.

Una nova vida

“En la natació sincronitzada he arribat molt més lluny del que em vaig imaginar”

Andrea Fuentes no té cap projecte professional a curt termini. “Vull conèixer món, descobrir-me a mi mateixa i veure què puc aportar al món”, va concretar. Tot i que no sap què farà, no descarta “entrenar un equip de natació sincronitzada”.

També va dir que vol provar altres disciplines esportives que fina ara no ha pogut practicar.

Andrea Fuentes va voler deixar ben clar que la seva decisió no ha estat conseqüència dels problemes físics que ha patit a l’esquena en els últims mesos: “No ho faig per l’esquena ni tampoc perquè el meu cos estigui cansat. Si ho deixés pel

Orgullosa de la seva carrera La nedadora de natació sincronitzada va assegurar que durant els vint anys que ha dedicat a la natació sincronitzada “ho he donat tot” i que “he arribat molt més lluny del que em vaig imaginar. És el final d’una gran carrera esportiva”. Fuentes també va explicar que se sent orgullosa d’haver format part del dream team de la natació sincronitzada”.

DECLARACIONS “No vull seguir. Vull canviar de vida, vull una nova vida, i créixer” Andrea Fuentes Exnedadora

Andrea Fuentes Exnedadora Durant la roda de premsa, Fuentes va detallar que el 2008, amb 25 anys, va ser l’any que la va marcar més en la seva carrera esportiva.

“Era l’any dels Jocs Olímpics de Pequín. Em vaig aïllar del món per centrar-me en aquesta competició.

Era una lluita constant i obsessiva.

No tenia fre. I vaig aconseguir dues medalles olímpiques”.

Ona Carbonell, nedadora tam-

bé de l’equip espanyol de natació sincronitzada i qui a partir d’ara prendrà el relleu d’Andrea Fuentes, va dir que la florestana “és un exemple de treball i dedicació” i, a més, la va qualificar com “una de les millors esportistes espanyoles de la història”.

Una sala plena En el dia del seu comiat de l’aigua, va ser moltíssima la gent que va voler acompanyar la florestana en aquest moment tan especial. Ho van fer, entre d’altres personalitats, Ivan Tibau, secretari general de l’Esport de la Generalitat de Catalunya; Fernando Carpena, president de la Federació Espanyola de Natació, i Joan Fontserè, director del Centre d’Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat. També van estar al seu costat l’actual equip de natació sincronitzada, amb el seu cos tècnic; Anna Tarrés i Bet Fernández, “les entrenadores que més han influït en la meva carrera esportiva”; esportistes i exesportistes d’elit del CAR de Sant Cugat; personal del CAR, i la seva família.

Respecte a l’equip espanyol que ha de competir al Mundial de Barcelona, els va traslladar un missatge molt clar: “Crec en vosaltres, sou fortes i ho aconseguireu”.

Andrea Fuentes va introduir-se en el món de la natació sincronitzada als 9 anys, l’any 1992 i en el Club Natació Kallipolis. // Àlex López Puig redaccio@diaridesantcugat.cat @alexlopezpuig

Fuentes s’acomiada La florestana Andrea Fuentes, minuts abans d’oferir una llarga i emotiva roda de premsa #A. RIBERA

Esports 37

Diari de Sant Cugat Divendres, 1 de febrer del 2013

Lliga S’ha classificat en la penúltima jornada

El Club Voleibol Sant Cugat jugarà la fase d’ascens

Les jugadores del CV Sant Cugat celebrant la classificació #TWITTER

La fase d’ascens començarà el 23 de febrer i acabarà el 20 d’abril, després de vuit jornades de competició

en context Una carrera d’excel·lència esportiva Ha participat en tres Jocs Olímpics.

A Londres 2012 va penjar-se una medalla de plata i una altra de bronze. A Pequín 2008, dues de plata, i a Atenes 2004 es va haver de conformar amb una quarta posició (diploma olímpic).

16 medalles en Campionats del Món. Entre Barcelona 2003 i Xangai 2011, la nedadora florestana va aconseguir una medalla d’or, set de plata i vuit de bronze.

16 medalles en europeus. Entre Berlín 2002 i Eindhoven 2012, va fer-se amb sis d’or i deu de plata.

Equip espanyol absolut de natació sincronitzada. Hi va entrar amb 16 anys, a l’any 1999.

Història. Andrea Fuentes i la seva germana Tina van aconseguir l’any 2001 a Seattle la primera medalla (bronze) que Espanya aconseguia en un Campionat del Món Júnior.

El sènior A femení del Club Voleibol Sant Cugat s’ha assegurat, en la penúltima jornada de la lliga regular, una de les primeres quatre places del grup B de la Superlliga 2 Femenina que donen l’accés a jugar el play-off pel títol i l’ascens a la màxima categoria del voleibol estatal femení. Les de Leo Passerine, que ara són segones a la lliga, ho van aconseguir el dissabte 26 de gener a la pista del cvleganes.com, a qui van superat per 1 set a 3. El playoff pel títol i la fase d’ascens començaran el 23 de febrer i acabaran el 20 d’abril, després de vuit jornades de competició.

Assemblea Durant l’assemblea general ordinària de socis del CV Sant Cugat, que es va fer el divendres 25 de gener, a l’església protestant de Valldoreix,

el president de l’entitat Miquel Martínez va avançar que el club ja està treballant en l’organització dels diferents actes per commemorar els 25 anys del club i que els farà públics quan estiguin concretats. D’entrada, el CV Sant Cugat renovarà la seva imatge, amb un nou logotip de l’entitat i amb una nova equipació per a les jugadores.

En l’àmbit econòmic, els socis van aprovar un pressupost per aquesta temporada 2012-2013 de 126.368 euros.

Aquest 2013, el CV Sant Cugat organitzarà el Campionat d’Espanya Infantil Femení de Clubs, la fase final del Campionat de Catalunya Juvenil Femení de Clubs i el desè Torneig Internacional de Voleibol de Base Ciutat de Sant Cugat.

Rivals a la Superlliga Júnior L’equip juvenil A jugarà del 21 al 24 de febrer, a Guadalajara, la Superlliga Júnior, campionat que va guanyar al 2012 a Valldoreix. El conjunt santcugatenc ha estat enquadrat en el grup B, amb els següents rivals: Tenerife Sur, el CV Torrejón i el CAI Teurel. // Àlex López Puig

38 Esports Actualitat Atletisme En la categoria cadet femení

El Club Muntanyenc venç en el català de cros

Equip cadet del CM Sant Cugat, al Campionat de Catalunya de Cros #CEDIDA L’equip cadet femení va ser el millor de la seva categoria gràcies a l’actuació d’Elena Verdera, quarta; Carla Morral, vuitena, i Carla Ràfols, onzena. La secció també ha estat segon al català cadet femení de clubs.

La Secció d’Atletisme del Club Muntanyenc Sant Cugat s’ha adjudicat el Campionat de Catalunya de Cros per Clubs, en la categoria cadet femení, competició que es va celebrar el diumenge 27 de gener, a Mataró. El CM Sant Cugat va ser el millor dels disset clubs participants, gràcies a l’actuació d’Elena Verdera, quarta; Carla Morral, vuitena, i Carla Ràfols, onzena.

El Club Muntanyenc també ha estat segon en el Campionat de Catalunya Cadet Femení de Clubs en Pista Coberta, competició que va acollir Sabadell el

dissabte 26 de gener. Nora Taher es va adjudicar la prova de triple salt (11.19) i va establir el rècord dels campionats.

També va ser primera Ruth César, en els 60 metres tanques (9.12).

En la segona plaça van finalitzar Carla Ràfols, en els 3.000 metres (11.44.70); Laia González, en els 300 metres (43.11), i Carla Morral, segona en els 1.000 metres (3.11.20). Finalment, Carla González va ser tercera en els 600 metres (1.50.50).

En el català cadet masculí, Ramon Adàlia va ser primer en salt de llargada (5.69) i d’Enrico Rissi en triple salt (12.16). En els campionats infantils, cal destacar els primers llocs de Pol Abradó (rècord dels campionats) en llançament de pes (11.01) i de Jael Bestué, en els 60 metres (8.31). // Àlex López Puig

Diari de Sant Cugat Divendres, 1 de febrer del 2013

Hoquei sala

El femení del Junior FC, campió de Catalunya Les de Joan Vidal vencen contra pronòstic i es classifiquen per a la Fase Sector del Campionat d’Espanya, que tindrà lloc aquest cap de setmana del 2 i 3 de febrer.

El conjunt femení d’hoquei sala del Junior FC va quedar campió del català d’hoquei sala disputat el 26 i 27 de gener a les instal·lacions del Club Egara. Les santcugatenques van finalitzar el campionat amb un balanç de tres victòries i una derrota. Dissabte van guanyar 4-3 l’RC Polo i van perdre 3-4 amb l’Egara.

Diumenge van guanyar 6-0 el CD Terrassa i 2-1 l’Atlètic Terrassa. Ara els espera la Fase Sector, que es disputa el dissabte 2 i diumenge 3 de febrer. Els dos primers classificats accediran a la Fase Final del Campionat d’Espanya, entre el 15 i el 17 de febrer. // Pere Fernández

Lliga Catalana

El Club Handbol torna a la lliga un mes després Després d’un mes i una setmana sense lliga, els vermell-i-negres reben aquest diumenge, 3 de febrer, l’Handbol Banyoles. El partit es jugarà al Pavelló 3 i començarà a les 12.30 hores.

El Club Handbol Sant Cugat rep aquest diumenge, 3 de febrer, l’Handbol Banyoles, cinquè a la classificació de la Lliga Catalana amb 16 punts i un balanç en la competició de 8 vic-

tòries i 6 derrotes. El CH Sant Cugat ocupa en aquests moments la dotzena i antepenúltima posició a la taula amb 10 punts i un balanç en la lliga de 5 victòries i 9 derrotes. Els de Joan Sancho són a només dos punts del CH Poblenou, el CE La Salle Bonanova i l’HC Manyanet. Aquest partit correspon a la 15a jornada de lliga, la segona de la segona volta. La Lliga Catalana es reprèn després d’un mes i una setmana sense competició. // À.L.P.

Entitats

Quaranta actes al Pla director de la Penya Blaugrana

Per tercer any consecutiu, la Penya Blaugrana ha presentat el Pla director de l’entitat, que durant aquest 2013 vol convocar activitats de tot tipus i per a totes les edats.

Aquestes activitats s’agrupen en diferents àrees com l’esportiva, la social, la cultural i la solidària. Un dels actes més importants d’aquest pla director és l’organització de la tercera edició de la Festa de la Infància, que es farà el dissabte 15 de juny al Camp Municipal de Futbol de Can Magí. Joan Carles Galofré, directiu i responsable de comunicació de la PB Sant Cugat, va detallar als assistents en la presentació que “el Pla director és un compromís del que farem, no del que volem fer”. L’acte es va celebrar el 24 de gener. // À.L.P.

Diari de Sant Cugat Divendres, 1 de febrer del 2013

Hoquei sobre herba

Èxit de la cinquena edició de l’Special Hockey al Junior FC

Hoquei sobre patins

El Patí Hoquei Club tanca la primera volta en el setè lloc

Actualitat Esports 39 Bàsquet femení L’equip és líder

La UESC clou la primera volta guanyant-ho tot D’excel·lent cal qualificar la trajectòria a la lliga de l’equip sènior femení de bàsquet de la UE Sant Cugat. Ha guanyat els quinze partits que ha jugat i ocupa plaça d’ascens directe.

Paideia i Aspasur guanyen la cinquena edició del campionat per a persones amb discapacitat psíquica, en el qual van participar vuitanta-sis jugadors de deu centres d’arreu de Catalunya.

Els santcugatencs van arrancar la lliga amb molta força situant-se, fins i tot, en la segona posició en tres jornades.

Però no han guanyat cap dels últims quatre partits de lliga.

El Grup Catalonia va organitzar el diumenge 27 de gener la cinquena edició de l’Special Hockey, un campionat d’hoquei sobre herba dirigit a persones amb discapacitat psíquica que tradicionalment es disputa a les instal·lacions del Junior FC. En aquesta edició van participar 86 jugadors de deu centres de Catalunya. Els centres Paideia i Aspasur van ser els vencedors dels grups A i B. Al grup A van participar també l’Heura Negre, Fupar Egara, Torremar A, Iluro i CET Sant Mart; i al grup B van participar el Polo, l’Heura Groc i Torremar B. Al mes de maig es disputarà la sisena edició de l’Special Hockey, ja que aquesta cinquena era el campionat ajornat del 2012. // Pere Fernández

El primer equip masculí del Patí Hoquei Club Sant Cugat ha posat punt i final a la primera volta de la lliga a la Primera Divisió. Ho ha fet en la setena posició de dotze equips, amb 16 punts i un balanç en la competició de 5 victòries, 1 empat i 5 derrotes. L’equip de Jordi Raga va finalitzar la primera volta el diumenge 27 de gener amb una derrota (5-0) a la pista del CP Cerceda, segon. Tres derrotes i un empat en les últimes quatre jornades de lliga han privat el PHC Sant Cugat de jugar la Copa Federació. La primera jornada de la segona volta no es jugarà fins al cap de setmana del 23 i 24 de febrer, quan el PHC Sant Cugat visitarà el CP Manlleu, vuitè amb 13 punts. // À.L.P.

El sènior femení de bàsquet de la Unió Esportiva Sant Cugat està fent una temporada per emmarcar. Després de quinze jornades de lliga, el conjunt que aquesta temporada dirigeix Quique Rodríguez és líder al grup 4 de la Segona Catalana, guanyant els quinze partits que ha disputat fins al moment.

En l’última jornada de la primera volta, les santcugatenques es van imposar el diumenge 27 de gener a la pista del CB Coll, onzè classificat, per un contundent 54 punts a 84.

En zona d’ascens directe En aquests moments, la UE Sant Cugat és l’equip que aconseguiria l’ascens a la Primera Catalana, i el CE Sant Nicolau i el Font Castellana disputarien la promoció d’ascens.

La UE Sant Cugat i el Basket Almeda, líder en el grup 3, són els dos únics equips dels quatre grups de la Segona Catalana que encara no han perdut cap enfrontament aques-

La UE Sant Cugat de bàsquet femení ha guanyat els quinze partits #A.BERNAL ta temporada 2012-2013 i els principals favorits per l’ascens.

La UE Sant Cugat és, amb 1.061 punts a favor, l’equip que anota més punts al campionat, i amb 643 en contra, el segon que en rep menys, després del CE Sant Nicolau, rival directe a la classificació.

Visiten el dotzè classificat En la primera jornada de la segona volta, les vermell-i-negres visiten aquest diumenge, 3 de febrer, la pista del Lliçà d’Amunt, dotzè de setze equips amb 20 punts i un balanç en la competició de 5 victòries i 10 derrotes. // Àlex López Puig

Nou Audi A3.

De nou, al davant.

Auco Vallès

Mercè Rodoreda, 16-32 08172 Sant Cugat del Vallès Tel. 93 674 71 71

Audi A l’avantguarda de la tècnica

40 Esports

Diari de Sant Cugat Divendres, 1 de febrer del 2013

Pàgina del Club de Rugby Sant Cugat

El risc de morir de l’èxit La progressió del Club de Rugby Sant Cugat podria veure’s frenada si no aconsegueix un suport econòmic Fa gairebé un any ningú no es podia imaginar la situació actual del Club de Rugby Sant Cugat. El passat 21 d’abril, el Sant Cugat derrotava a Avilés per 12 a 15 el Belenos CR i aconseguia l’ascens a Divisió d’Honor B. A hores d’ara, amb més de la meitat de la lliga disputada, els blau-i-negres es troben segons, en llocs de promoció a la màxima categoria d’Espanya. Però no tot són bones notícies, ja que l’augment de les despeses podria fer que el club acabés morint de l’èxit si no troba patrocinadors.

Avui dia, amb només 25 anys d’història, el CR Sant Cugat és el segon millor equip de Catalunya darrere la UE Santboiana –fundat el 1921– i té una de les escoles més grans de Catalunya i d’Espanya, de fet, el dos equips sèniors es nodreixen principalment de jugadors que han sorgit del club, però, tal com apunta el seu president, Joan

Els jugadors escolten les ordres de Jordi Justícia al descans #Ferran de la Roza Pradas, “l’únic problema és la condició econòmica”. I és que amb l’ascens de categoria –ha passat de nivell regional a nacional– el Sant Cugat ha tingut un augment del 20% en les despeses respecte a la darrera temporada, i si s’arribés a Divisió d’Honor encara pujaria un altre 20% més, com a conseqüència de fer nou viatges fora en comptes de cinc, i a destins més llunyans.

“El club necessita obtenir patrocinadors per poder equilibrar el pressu-

post davant les despeses de la temporada”, explica Carles Pla, tresorer del Club de Rugby Sant Cugat. I afegeix: “Ara per ara, es pot dir que tenim uns pressupostos equilibrats, però aquest equilibri s’obté únicament a partir de les quotes del club i altres ingressos obtinguts de diverses activitats promogudes des de la pròpia entitat, i també gràcies a la petita subvenció de l’Ajuntament. És clar que això obliga a molts sacrificis i a fer pressupos-

tos molt restrictius que fins ara s’estan complint, però que caldrà veure si es podran seguir mantenint, sobretot si es puja a Divisió d’Honor”.

Maurici Benito, vicepresident econòmic del CR Sant Cugat, encara va més enllà: “És necessari aconseguir patrocinadors que puguin cobrir els desplaçaments i que els jugadors puguin viatjar en bones condicions.

En cap cas parlem de patrocinadors per cobrir salaris o ajuts econòmics a jugadors, sinó que el Sant Cugat, a diferència dels clubs que avui dia es troben en les primeres posicions de Divisió d’Honor B, seguirà essent un club totalment amateur”. D’altra banda, Benito comenta que alguns dels jugadors sèniors han passat per les seleccions espanyoles i que per arribar al més alt del rugbi nacional se’ls exigeix jugar a la màxima categoria, i si no ho poden fer al Sant Cugat hauran de fer-ho a un altre club, amb la qual cosa es perdria més d’una dècada d’esforç en la formació de jugadors i persones. “El que es demana, d’alguna manera, és capitalitzar l’esforç que ha dut a terme el club per arribar a la categoria absoluta i que aquests jugadors vulguin quedar-se al club on han crescut”, sentencia Benito. //

Espai cedit ASS. RADIO

per a la micro, petita i mitjana empresa C/ Villà, 68 Casa Aymat ext. 2800 08173 Sant Cugat (Barcelona) Tel.: 93 553 11 90 gerencia@santcugatempresarial.com

VERSIÓ ORIGINAL I SUBTITULADA

ELS DIJOUS A LES 19.30 I A LES 22 H CINEMES SANT CUGAT

7 de febrer Fernando Trueba El artista y la modelo España, 2012 (105’) Idiomes: castellà, francès, alemany

Som a Sant Cugat, av. de les Corts Catalanes, 7-9 Edifici Trade Center. Tel.: 93 724 44 43 pimec.vallessud@pimec.es

Quin és el teu racó preferit de Sant Cugat?

Envia’ns la teva foto i podràs guanyar una subscripció al Diari #elmeuracostc

DiarideSantCugat 20 anys arrelats a la ciutat

14 de febrer Elena 21 de febrer Shan zha sh zhi lian (Amor bajo el espino blanco) 28 de febrer Tue Guard (El irlandés) 7 de març Blancanieves 14 de març Une vie meilleure (Una vida mejor) 21 de març Elles (Ellas) 4 d’abril The Angels’ Share (La parte de los ángeles) 11 d’abril El capital 18 d’abril Et si on vivait tous ensemble? (¿Y si vivimos todos juntos?)

Actualitat Esports 41

Diari de Sant Cugat Divendres, 1 de febrer del 2013

Edicte Instal·lacions Segon ‘skate park’ de Sant Cugat

Referència: Expedient UA90/12/01 Expropiació forçosa de finques de l’àmbit del polígon d’actuació 01 Rius i Taulet delimitat en la MpPGM de Can Busquets i altres del municipi Promoció: Pública municipal Data aprovació inicial: 18 de desembre de 2012 La Junta de Govern Local, en sessió ordinària del dia 18 de desembre de 2012, va acordar aprovar inicialment la relació de béns i drets afectats pel projecte d’Expropiació forçosa de finques de l’àmbit del polígon d’actuació 01 Rius i Taulet delimitat en la MpPGM de Can Busquets i altres del municipi, de promoció de referència, en els mateixos termes del projecte presentat, i sotmetre dit expedient a informació pública per termini de VINT DIES HÀBILS, d’acord amb el que determina l’article 119.2 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost.

Inaugurat el nou ‘skate park’ de Mira-sol Sant Cugat ja disposa de dos ‘skate park’. El primer és el que hi ha situat al parc de la Pollancreda i el segon es va inaugurar el diumenge 27 de gener. Aquest equipament, de 200 m2, està ubicat al davant del Casal Cultural de Mira-sol i ha tingut un cost de 60.000 euros. #DAVID MOLINA

Acte del 25è aniversari

Xerrada sobre l’estil de vida d’alt rendiment al CAR

trat en el perfil de l’esportista i l’estil de vida d’alt rendiment. Els estudiants han pogut gaudir també d’una visita guiada al nou mòdul esportiu. // P.F.

Marta Arnaiz, psicopedagoga del Centre d’Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat, i Pep Marí, cap de departament de Psicologia de l’Esport del CAR, van impartir el dimarts 29 de gener la conferència “Necessitats i recursos de l’estil de vida d’alt rendiment” emmarcada en una jornada de portes obertes per a docents de Sant Cugat. Alumnes de centres de Sant Cugat han pogut conèixer com es treballa amb els esportistes des del punt de vista acadèmic i esportiu i quines són les necessitats que requereixen. Marta Arnaiz ha detallat el model d’ensenyament, la relació entre l’ensenyament i l’activitat esportiva i els problemes als quals s’han d’enfrontar. Pep Marí s’ha cen-

ANNEX 1: RELACIÓ DE BENS I DRETS AFECTATS PER L’EXECUCIÓ DEL “PA-01 RIUS I TAULET”, DE SANT CUGAT DEL VALLÉS FINCA NÚM. 1: Titular: GRIFUL OIL, S.L. Referència cadastral: 3318709DF2931G0001HT Situació de la finca: Avinguda Rius i Taulet núm. 8 Inscripció en el Registre: Finca registral núm. 5759 inscrita en el Registre de la Propietat de Sant Cugat del Vallès núm. 1, Tom 635, Llibre 635, Foli 5.

Superfície registral: 466,62 m2 Superfície segons topogràfic: 476,32 m2 Càrregues: Lliure de càrregues i gravàmens.

Altres drets: GRIFUL OIL SL, desenvolupa en aquesta finca una activitat de subministrament de carburant.

FINCA NÚM. 2:

Futbol-7

Es demana col·laboració per a la Intercontinental Cup

Aquest acte s’emmarca dins dels actes de celebració dels 25 anys del Centre d’Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat. La conferència l’han impartit Marta Arnaiz i Pep Marí, del centre d’elit.

Durant l’esmentat termini de VINT DIES HÀBILS, a comptar des del dia següent de la data de l’última publicació del present Edicte en el Butlletí Oficial de la Província, en la premsa escrita, així com en la pàgina web municipal www.santcugat.cat, tota la documentació tècnica i administrativa de l’expedient podrà examinar-se a les dependències de l’Àrea de Territori, Secció de Recursos i Informació, plaça de la Vila, número 1, amb visita prèvia concertada, podent-se presentar al·legacions mitjançant qualsevol dels procediments previstos en l’article 38 de la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú de 26 de novembre de 1992.

La 2013 CPISRA Intercontinental Cup Futbol-7, que se celebrarà a Sant Cugat entre el 27 de juliol i el 10 d’agost, és un campionat de caràcter internacional per a persones amb paràlisi cerebral.

Durant el Consell Sectorial de Serveis Socials, Sanitat i Ciutadania, que es va fer el 23 de gener, la tinenta d’alcalde Susanna Pellicer va fer una crida a les entitats de Sant Cugat perquè col·laborin en la 2013 CPISRA Intercontinental Cup Futbol-7 (www.icup2013.com). Així, l’Ajuntament demana als santcugatencs que s’inscriguin a través de l’Oficina del Voluntariat Social o de la Federació Esportiva Catalana de Paralítics Cerebrals (int.event@fecpc. cat). Segons el consistori, el campionat necessita uns 200 voluntaris que desenvolupin diferents tasques de suport en l’organització. Aquesta competició es jugarà entre la ZEM Jaume Tubau i la ZEM La Guinardera i, segons l’Ajuntament, arrossegarà més de 3.000 persones entre esportistes i acompanyants de setze països. // À.L.P.

Titular: MARIA GRIFUL TORTOSA Referència cadastral: 3318710DF2931G0001ZT Situació de la finca: Avinguda Rius i Taulet núm. 10 Inscripció en el Registre: Finca registral núm. 17558 inscrita en el Registre de la Propietat de Sant Cugat del Vallès núm. 1, Tom 632, Llibre 632, Foli 179.

Superfície registral: 630,8477 m2 Superfície segons topogràfic: 627,5 m2 Càrregues: Lliure de càrregues i gravàmens.

Altres drets: no consten

FINCA NÚM. 3: Titular: MARIA GRIFUL TORTOSA Referència cadastral: 3318712DF2931G0001HT Situació de la finca: Avinguda Rius i Taulet núm. 14 Inscripció en el Registre: Finca registral núm. 16909 inscrita en el Registre de la Propietat de Sant Cugat del Vallès núm. 1, Tom 635, Llibre 635, Foli 8.

Superfície registral: 65 m2 Superfície segons topogràfic: 65 m2 Càrregues: Lliure de càrregues i gravàmens.

Altres drets: no consten

FINCA NÚM. 4: Titular: PORTES I ARMARIS SANT CUGAT, S.L. Referència cadastral: 3318711DF2931G0001UT Situació de la finca: Baixada de Sant Sever núm. 4 Inscripció en el Registre: Finca registral núm. 49815 inscrita en el Registre de la Propietat de Sant Cugat del Vallès núm. 1, Tom 1420, Llibre 1420, Foli 63.

Superfície registral: 57,98 m2 Superfície segons topogràfic: 57,49 m2 Càrregues: Lliure de càrregues i gravàmens.

Altres drets: En aquesta finca es duu a terme una activitat mercantil per PORTES I ARMARIS SANT CUGAT, S.L. Així mateix, la finca es troba gravada per una HIPOTECA a favor de “CAIXA D’ESTALVIS DE MANRESA”, per respondre per la quantia de cent vuit mil Euros de principal; del pagament dels interessos ordinaris al tipus inicial del tres per cent anual, susceptible de variació, essent el tipus màxim el del dotze per cent anual, limitant-se així mateix, a efectes d’allò disposat en l’article 114 de la Llei Hipotecaria, en la quantitat màxima de vuit mil sis-cents quaranta euros; del pagament dels interessos de demora al tipus màxim de dinou sencers per cent anual, limitant-se així mateix a efectes d’allò disposat en l’article 114 de la Llei Hipotecaria, en la quantia màxima de vint-i-vuit mil vuitanta euros; i de deu mil vuitcents euros per a costes i despeses.

La qual cosa es fa pública per al general coneixement

Sant Cugat del Vallès, 31 de desembre de 2012 L’alcaldessa, Mercè Conesa Pagès

42 Viure a Sant Cugat Entrevista

Diari de Sant Cugat Divendres, 1 de febrer del 2013

Entrevista

Jaume Pahissa Villadelprat Membre de la Penya Regalèssia i tenor segon a La Lira

“Vaig ser feliç fent de pagès i encara tinc un hort a casa on planto de tot” Perfil Amb nou dècades de vida, en Jaume Pahissa és el cantant de la coral La Lira més gran. Actiu i vitalista, prové d’una llarga saga de santcugatencs Vostè prové d’una família històrica de la ciutat, els Pahissa de Cal Quitèria. A què us dedicàveu?

A l’agricultura: teníem un hort davant de casa, on avui hi ha la plaça de Cal Quitèria; i també teníem vinya a Can Volpelleres i a Can Magí, fèiem vi, i cada dilluns anàvem a Barcelona a repartir-lo.

I a més de vi, què més fèieu?

Cereals, patates... de tot; també vam tenir una quadra amb 13 vaques i la mare venia la llet en un taulell a l’entrada de casa.

Sempre s’ha dedicat a la pagesia?

De jove vaig fer de pagès, però després repartia material de la ferreteria de Cal Oristrell, que estava al carrer de Santa Maria.

L’espectacularitat de Cal Quitèria va fer que durant els Fets d’Octubre la confonguessin amb l’Ajuntament.

Sí, perquè és una casa molt gran i es veu que als de la Guàrdia d’Assalt els van dir que l’ajuntament estava després del pont, al costat de la riera. Des d’allà es van posar a tirar trets cap a casa i jo i els meus germans vam treure un drap blanc. Al

cap d’una estona van venir i la meva mare, quan els va veure, va dir: “Entreu, entreu que ens estan disparant”, i ells van respondre: “No, no si éramos nosotros, que os hemos confundido con el ayuntamiento”.

sigui, però alguna cosa.

Doncs quin ensurt!

Oi, i tant! Ens vam amagar sota l’escala perquè se sentia pim- pam, pimpam. I a casa, a Cal Quitèria, encara hi ha els forats de les bales que ens van disparar. Després van passar per davant de Cal Juliana, a la cantonada entre el carrer de Sant Antoni i el de Francesc Moragas, que tenien una bandera vermella a la façana perquè quan mataven el porc la posaven per dir que hi havia carn fresca.

Es van pensar que eren comunistes i, au, vinga!, van tornar a disparar.

Com recorda la vida en aquell mas?

Una vida de pagès. A mi m’agradava anar a llaurar i anar a cavall.

Vaig ser feliç fent de pagès, m’agradava, i ara encara tinc un hort a casa on planto de tot.

Fins quan hi va viure?

Fins que em vaig casar, amb 37 anys, amb la Montserrat Franch, de Cal Simon.

Vostè que va néixer a Cal Quitèria, què li agradaria que s’hi fes?

Van dir que hi farien alguna cosa, però no hi fan res. Si tarden gaire ja no hi seran a temps.

Com van viure la guerra?

No vam passar gana, perquè teníem terres, però aquestes van quedar ermes perquè jo tenia 13 anys i no em podia ocupar de totes i el pare va morir un any abans de la guerra.

Els meus dos germans van anar al front: un va quedar al bàndol nacional i l’altre va anar a parar a la batalla de l’Ebre i una bala li va rosar el cap. Amb la mare resàvem el rosari perquè no els passés res... i no els va passar res.

Però li faria il·lusió que hi hagués alguna activitat determinada?

Que facin alguna cosa perquè es conservi la casa: m’és igual, el que

Vostè es fundador de la Penya Regalèssia...

Sí, érem un grup de joves que rossegàvem regalèssia per no fumar i un

Història santcugatenca Amb els seus 90 anys, la vida d’aquest avi savi està estretament lligada a Sant Cugat i a una de les seves cases emblemàtiques, Cal Quitèria, on va néixer un 20 de juliol del 1922. El mot familiar el deu a una avantpassada que quan parlava recorria sovint a la santa i s’encomanava: “Me valga Santa Quitèria”. Aquest motiu quedarà definitivament vinculat a la ciutat, perquè en un futur, esperem que no sigui gaire llunyà, donarà nom a un equipament que prestarà serveis a la ciutadania. Minuts previs a l’entrevista, a la casa Pahissa del Colomer, ens trobem Frederic Cabanas en busca d’informació del municipi. El matrimoni Pahissa parla de l’hereu Bolet, la Rosita, el Peret Gerrer i en pocs minuts t’endinsen en una lliçó d’història local com si fos ahir.

Viure a Sant Cugat 43

Diari de Sant Cugat Divendres, 1 de febrer del 2013

“Amb la mare resàvem el rosari perquè no els passés res als meus germans a la guerra, i no els va passar res” “Amb Cal Quitèria que facin alguna cosa perquè es conservi la casa, m’es igual, el que sigui, però alguna cosa”

Veure passar la vida. Pahissa amb un dels seus gossos a l’entrada de casa seva # A. RIBERA

home ens va dir que ens havíem de dir Penya Regalèssia, i així va quedar.

poder sortir. “«Jo no he fet cap mal a ningú», deia, pobre”.

Ara, els de la Penya Regalèssia fomenteu el patrimoni local, però, què fèieu quan éreu joves?

Sortíem amb el grup d’amics i fèiem entremaliadures. Coses que es feien aleshores.

Ja estàveu fets unes bones pells!

Però també jugàvem a futbol contra la Penya del Bròquil, que eren els pagesos de Sant Cugat.

Quines eren aquestes coses?

De nit trucàvem a les cases i ens amagàvem. “Qui hi ha?”, preguntaven, i treien el cap per la finestra per veure qui hi havia; llavors, un de nosaltres esperava enganxat a la paret amb una canya i quan treien el cap, crac!, cop de canya.

Cop de canya! I ningú s’enfadava?

Oi, i tant! Però no ens veien i no sabien qui érem, a aquelles hores no passava ningú i quasi ho fèiem totes les nits!

I el sereno, què hi deia?

Que no el comprometéssim. El vigilàvem i quan estava en un lloc, nosaltres fèiem feina a un altre lloc.

Una vegada vam fer una paret per tapar l’entrada de Can Cinc Rals i quan es va llevar al matí, no va

I jugant a futbol, éreu bons o no?

Sí, i una vegada els vam marcar 11 gols als de la Penya del Bròquil!

I què més fèieu?

Dansa, ball de bastons... fèiem de tot perquè llavors no hi havia res.

Vostè també és tenor segon a La Lira: des de quan en forma part ?

Des que tinc 17 anys, perquè de sempre m’ha agradat cantar. De fet, de petit cantava el solus de Nadal a l’església del Monestir, des de l’orgue, que tocava el mossèn Arderius i el Bal. Xavier Azqueta va formar un orfeó que assajava al Club Muntanyenc. L’orfeó va desaparèixer i alguns es van quedar al cor del club i altres van anar a La Lira.

Li falta renovació generacional?

Sí, no hi ha pistes que vagi tirant, perquè la majoria som grans.

“De petit cantava el ‘solus’ de Nadal al Monestir, des de l’orgue” A més, el dia 9 de febrer La Lira grava el segon disc amb cançons recuperades de Josep Anselm Clavé...

Sí, és una qüestió del mestre, tenim un bon mestre, l’Eloi Jover, és molt actiu, és un estil com l’Azqueta. Ja estem assajant i hi haurà quatre o cinc cançons.

I també estan preparant les caramelles que es canten per Setmana Santa?

Encara no sabem el repertori, però cada any cantem una o dues de noves i arrosseguem les que sempre cantem.

Si tornés a néixer, canviaria alguna cosa de la seva vida?

No. Em vaig casa amb la meva dona i ens seguim estimant molt.

On va conèixer la seva dona?

En una Marxa del Club Muntanyenc, hi anaven petits i grans. El que més em va enamorar va ser com parlava i després de festejar dos o tres anys ens vam casar. // Mariona Sagalés redaccio@diaridesantcugat.cat @marionasagales

44 Viure a Sant Cugat Història

Diari de Sant Cugat Divendres, 1 de febrer del 2013

Sant Cugat medieval El Monestir Can Bell.

Un dels masos medievals sota la gestió del paborde major del monestir. #cedida

La distribució dels masos al servei de les necessitats dels monjos de Sant Cugat

Masos, Monestir i càrrecs monàstics

A

inicis del segle xiii, el terme de Sant Cugat està ja poblat de masos. Formaven part del patrimoni del Monestir, senyor feudal del terme, juntament amb altres béns i drets a Sant Cugat i a d’altres llocs del comtat de Barcelona. La seva gestió era primordial per al bon funcionament de la institució monàstica. Els pagesos que se n’ocupaven pagaven rendes en diner, espècies i treball al Monestir, amb les quals aquest podia assolir la seva tasca religiosa, social i política.

El costumari escrit pel monjo Pere Ferrer vers 1223 revela algunes dades sobre la gestió d’aquest patrimoni, que adreça al manteniment dels monjos i dels edificis monàstics i al sosteniment de la litúrgia, l’almoi-

Les rendes dels masos contribuïen al fet que el Monestir assolís la seva tasca religiosa, social i política na i l’acció pastoral. Si bé l’abadia havia reorganitzat recentment els seus dominis seguint una lògica geogràfica (creació de les quatre pabordies territorials), els masos del terme de Sant Cugat depenien de diferents oficis o càrrecs monàstics, i s’integraven en l’administració que cada un feia dels béns assignats per complir amb les seves tasques. Així, el paborde major, encarregat de mantenir la comunitat durant cinc mesos a l’any, disposava entre els seus béns amb el gruix dels masos del terme: els masos de les parròquies de Sant

Cugat i de Sant Cebrià. El sagristà major s’ocupava del culte de l’església monàstica i d’aportar el parament litúrgic (oli, cera, robes, vaixella, etc.) amb les rendes dels masos de Valldoreix, Sant Medir i Campanyà, entre d’altres. I l’almoiner, encarregat de l’almoina i que es fessin algunes de les tasques domèstiques, comptava amb uns pocs masos solts. El global de les rendes donava en realitat per a molt més, fora inclús de l’àmbit de les necessitats monacals estrictes: sustentaven l’acció política i permetien un modus vivendi més enllà del vot de pobresa.

La ingent documentació baix medieval aporta encara més dades sobre la continuïtat i la pràctica d’aquesta gestió. El paborde major mantenia el seu paper com a principal senyor

de masos del terme, amb més d’una quarantena sota la seva administració (per exemple, els actuals Can Bell i Can Cabassa). El sagristà s’ocupava de vint-i-dos masos als seus dominis tradicionals (Can Gener de Sant Medir, Can Borrull...). Per altra banda, l’existència de capelles dins l’església del Monestir, amb un monjo rector per a cada una que se n’ocupava del culte, també va implicar l’assignació de masos per al seu sosteniment. El rector de la capella de Tots Sants va rebre quatre masos a la zona de Collserola comprats el 1378 a l’abadessa de Sant Pere de les Puelles (Can Cortés i altres). El de Sant Antoni disposava d’altres quatre a la zona nord del terme, dins la parròquia de Sant Feliu de Vilamilans (zona de Can Graells). I el de Santa Maria de quatre més dispersos. Per aquesta capella en concret disposem d’un document del 1242 pel qual l’abat li atorgava un seguit de béns i detallava minuciosament les obligacions del seu monjo rector. Entre aquestes, la de tenir cremant una làmpada davant l’altar nit i dia, i una candela a la missa diària, pagant amb les rendes del mas de Casal de Puig, a la parròquia d’Aiguallonga.

A banda, quan el Monestir comprà el 1306 el terme de Canals (ara en gran part EMD de Valldoreix, i una petita part de Mira-sol i del Papiol), el conjunt dels seus masos foren assignats a la figura de l’abat (per exemple, Can Montmany). Mentre que els masos de la quadra de Vilanova (entorn de la Torre Negra) van restar fora de la gestió del Monestir, en tant que restaven sota el domini dels senyors de Palou, un contrapoder que plantejà repte continu a l’abadia.

Malgrat la distribució dels masos entre diferents oficis monàstics, la gestió que se’n feia era molt similar. Les rendes que el Monestir rebia eren pràcticament les mateixes, amb algun matís: els masos del sagristà, per exemple, aportaven més cera per proveir el parament litúrgic que aquest havia de subministrar a l’església del Monestir. // Alba Rodríguez albarodriguez@santcugat.cat

Publicitat 45

Diari de Sant Cugat Divendres, 1 de febrer del 2013

HEM AMPLIAT LA NOSTRA ESCOLA PER AL CURS 2013-2014

Tenim plaCeS a p3, p4, 1r de pRimàRia i 1r d’eSO

JORNADA DE PORTES OBERTES Dissabte, 16 de febrer a les 12 h.

Av. Estatut

Bellaterra Escola Thau Sant Cugat Av. General itat Autopis ta Med iterràni

Rubí

08174 · Sant Cugat · 93 589 81 08 http://thausc.iccic.edu Bones comunicacions i pàrquing en el recinte escolar Transport públic des de Terrassa, Sabadell, Rubí i Sant Cugat del Vallès: www.fgc.cat/cat/barcelona-valles.asp

C. d e

Rub í

Sant Cugat

46 Viure a Sant Cugat Presentem Club Kali

Diari de Sant Cugat Divendres, 1 de febrer del 2013

Consum legal Es tracta d’una associació sociocultural sense ànim de lucre Molt més que porros El Club Kali organitza diferents activitats per als socis, com sessions de monòlegs #Cedida

L’associació sociocultural aposta per un espai on persones de diferents edats gaudeixin del seu temps compartint aficions, com fumar porros

Fumar marihuana és una activitat més del Club Kali

E

l Club Kali és una d’aquelles associacions santcugatenques encara poc conegudes a la ciutat però amb un interès social força estès en altres territoris. Es tracta d’una associació sociocultural sense ànim de lucre que té per objectiu compartir un espai amb persones d’interessos semblants on puguin gaudir de diferents aficions compartides. En un local al barri del Monestir de Sant Cugat, concretament al carrer Vallès número 92, el Club Kali es va constituir ara fa un parell d’anys però no va tenir una seu fins al mes de març passat. Des que aquest club es va crear ja compta amb més de 1.000 socis que fan ús de les instal·lacions i les activitats que s’hi fan. Entre d’altres, els responsables del club sant-

L’associació Club Kali s’emmarca dins la legalitat que permet el cultiu propi i el consum de cànnabis en espais privats cugatenc han organitzat concursos de billar, excursions, monòlegs, exposicions d’artistes emergents de santcugat i tota mena d’activitats dins i fora del local. Un espai d’uns 120 metres quadrats, aproximadament, insonoritzat i amb diferents espais on els socis poden jugar amb videojocs, relaxar-se i escoltar música a la sala chill-out, o jugar una partida de billar, de cartes o de parxís, mirar partits de futbol, o escoltar monòlegs a la sala principal ple-

na de sofàs, taules i cadires per convidar els usuaris a gaudir del seu temps lliure, cada dia de les 17 hores a les 23 hores.

El consum de marihuana Allò que caracteritza aquesta associació és el fet que els socis puguin adquirir i consumir marihuana a l’interior del local. Una pràctica que està permesa pel fet que aquestes associacions s’emmarquen dins la legalitat que permet el consum propi de cànnabis en espais privats. És a dir, en lloc que cada persona cultivi i consumeixi marihuana a casa seva, amb aquestes associacions es comparteixen les despeses del cultiu de manera que el subministrament és més barat. Així, els socis demanen la quantitat mensual de

i la setmana que ve... Sílvia Claramunt farà una entrevista al grup santcugatenc Llúmia

marihuana que consumiran i el Club Kali els ho garanteix. De la mateixa manera, comparteixen el local, on es troben i posen en comú les seves aficions, entre les quals el consum de marihuana. No obstant això, en aquests locals no pot haver cap persona treballant, per aquest motiu al Club Kali cadascú es pot portar allò que vulgui de beure o menjar.

Ara bé, cal diferenciar entre els consumidors lúdics i els consumidors terapèutics. Els lúdics són aquelles persones que fumen marihuana per iniciativa pròpia. En canvi, els consumidors terapèutics són aquelles persones que en consumeixen amb fins terapèutics i el seu subministrament sempre ha d’estar certificat per un metge, ja sigui el de l’associació o qualsevol altre. L’associació santcugatenca disposa d’un metge, el doctor Javier Pedraza, que cada dia, de les 10 hores a les 14 hores, atén els pacients que assisteixen al club i, si ho necessiten, els recomana algun tipus de tractament amb presència de marihuana. Actualment, al Club Kali assisteixen persones amb més de dotze patologies diferents i d’edats molt diverses.

Fer-se soci Convertir-se en un nou soci del Club Kali dependrà de si es tracta d’un soci lúdic o terapèutic. En el cas dels terapèutics, la recomanació mèdica és suficient per formar part de l’associació i aquest tipus de socis no pagaran cap cost, ni del local ni de la marihuana que se’ls hagi recomanat. En canvi, per fer-se soci lúdic es necessita l’aval d’un membre que ja formi part de l’associació i que certifiqui que el nou membre és consumidor de marihuana. Una vegada s’ha acceptat l’aval, cada membre pagarà la quantitat de marihuana que consumeixi i una quota mensual de 10 euros per fer ús del local. Aquesta quota només es paga els mesos que es vagi al local i n’estan exempts les persones que es trobin a l’atur i amb fills menors al seu càrrec. // Anna Mira redaccio@diaridesantcugat.cat @annamiraperich

Ofertes Club del Subscriptor 47

Diari de Sant Cugat Divendres, 1 de febrer del 2013

Club del Subscriptor DiarideSantCugat

Fes-te subscriptor i rebràs cada setmana el Diari a casa i al teu dispositiu mòbil i gaudiràs de totes aquestes ofertes!*

Fes-t es per nubscripto omé s r 8 8 € l’an Inclo u sub y sc rip de p aper ció a l’ed i tau leta ició

Atenció al subscriptor: T. 93 590 86 00 club@diaridesantcugat.cat

Consulta totes les ofertes al nostre web: www.diaridesantcugat.cat/club *Per fer-te subscriptor, visita el nostre web: www.diaridesantcugat.cat/subscripcio. Per veure el Diari al teu dispositiu mòbil, cal que et descarreguis l’aplicació des de l’App Store d’Apple o Google Play. Més informació al web: www.diaridesantcugat.cat/app

Bellesa

Benzina

Massatge

Mascotes

Una sessió de cavitació (la liposucció sense cirurgia)

2% de descompte del total de la factura

Massatge fisioterapèutic de 1/2 hora

1 sessió d’ensinistrament de gos. Durada, 30 minuts

C/ de Sabina Cañameras, 13 (Davant UIC) Mira-sol PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Av. de Rius i Taulet

Presentant el carnet del Club

Pg. de Francesc Macià, 62 (Coll Favà) PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Av. Via Augusta, 3-11 (Centre Comercial Augusta Park) PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Teatre

Restaurant

No et vesteixis per sopar de Marc Camoletti

Sopar per a 2 persones, a la carta, de dilluns a dijous, beguda a part Dissabte, 16 de febrer, a les 19 i 22 h al Teatre-Auditori

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Pl. dels Quatre Cantons, 3

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Restaurant

Restaurant

Formació

Restaurant

Menú tapa+canya per a 4 persones. Passa una bona estona a La Flauta!

Sopar per a dues persones. Prova l’autèntica pizza italiana!

Una classe a l’Estudi de Formació Teatral Platea (nens, joves i adults)

Menú ibèric per a 2 persones. L’autèntic sabor de la Dehesa

C/ d’Elies Rogent, 56 (zona mercat Torreblanca/ cinemes)

C/de Migdia 27-31 (prop Policia Nacional) St. Cugat / Av. d’Egara, 91, Sant Quirze

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

C/del Sol, 8 A

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Pl. d’Augusta, 3

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

48 Diari de Sant Cugat Divendres, 1 de febrer del 2013

Veure totes les ofertes a: www.diaridesantcugat.cat/club

Més informació: www.diaridesantcugat.cat/app

Viure a Sant Cugat

Temps del cap de setmana màx. 13 °C

mín. 5 °C

Retrats santcugatencs

“Més que passió pel bàsquet, m’apassiona la meva professió”

Jordi

Robirosa Periodista esportiu

NOVA APLICACIÓ MÒBIL

NOU AT FORM R PAPE

És la veu del bàsquet en català. Amant del periodisme, del bon periodisme esportiu, i una persona singular que retransmet el bàsquet de manera singular. Jordi Robirosa és periodista i comentarista de TV3 des de l’any 1985. Es va especialitzar en bàsquet de rebot: “Quan vaig arribar a TV3, ningú en feia”. Especialista en bàsquet nord-americà i europeu, m’assegura que encara hi ha un esport que li agrada més: el beisbol. Ha fet retransmissions de 25 esports diferents, però n’ha perdut el compte de quantes: “No sóc com el Puyal. Però deuen ser més de 2.000”. Es considera un afortunat perquè “del meu hobby, l’esport, en vaig fer la meva professió”. I de coses amb les quals reconeix que “no m’hauria guanyat mai la vida”, en va fer els seus hobbies. Li agrada la cultura, la literatura i el col·lecionisme. És membre actiu d’associacions com el Cercle Holmes, l’Associació de Col·lecionisme de Terrassa i l’Associació de Veïns de l’Eixample Sud. Va arribar a Sant Cugat l’any 1999: “El primer que vaig fer quan vaig arribar és fer-me soci de la biblioteca. El segon, fer-me subscriptor del Diari de Sant Cugat”. És crític amb la ciutat –se’l pot llegir sovint a les pàgines d’aquest diari– encara que considera que “vivim en un lloc ben dirigit”. És autor de dos llibres, A prop de les estrelles de l’NBA i Basquetmania. Li pregunto per la seva millor entrevista. “La que li vaig fer a Magic Johnson, quan va anunciar que era portador de la sida. Va ser una superexclusiva mundial”. Una retransmissió? “La primera Eurolliga del Barça, va ser emocionalment molt potent”. // Pere Fernández #Fotografia: Artur Ribera

Ja pots llegir el Diari de Sant Cugat des del teu dispositiu mòbil

Fes-te su per nobscriptor mé 88€ l’a s Inclou ny su bsc de pap ripció a l’ed ició er i tau leta

8 102030 014001

Informa’t a: www.diaridesantcugat.cat/subscripcio T. 93 590 86 00

Gaudeix de totes Ara pots llegir les propostes del el Diari des de la Club del Subscriptor teva tauleta tàctil

00940

Vols rebre el Diari a casa?

www.diaridesantcugat.cat @diaridesantcugat