Diari de Sant Cugat 821

DiarideSantCugat Setmanari inDepenDent De l’actualitat Santcugatenca

www.diaridesantcugat.cat

núm. 821

any XViii

1,95 €

Divendres, 30 de juliol del 2010

El Monestir reforça els merlets perquè no caiguin

El Diari se’n va de vacances fins al 27 d’agost. Bon estiu!

el Poble_Pàg. 10

La Floresta reestrena Casino Patrimoni La Festa Major del districte recupera en forma de centre cívic un dels seus edificis emblemàtics, i es fa realitat així una reivindicació veïnal històrica Memòria El president de la generalitat Lluís Companys el va inaugurar per primer cop el 1933 Unes 200 persones van assistir a la reinauguració del Casino, catalogat com a patrimoni protegit de la ciutat i que destaca pel seu estil neoclàssic #ARTUR RIBERA

La crisi fa tornar molts immigrants als seus països d’origen

Som la ciutat que més aigua gasta i més residus genera a la regió

a Fons _Pàg. 4 i 5

Economia _Pàg. 24

el Poble _Pàg. 20

ADVOCATS I ASSESSORS TRIBUTARIS

Superem la mitjana #A.R.

Edifici Octavià c/ Vallespir, 19, 2a planta Tel.: 93 588 40 08 - Fax: 93 588 36 91 www.sangerabogados.com asgervilla@sangerabogados.com

www.farfaralab.com

Diari de Sant Cugat Divendres, 30 de juliol del 2010

|

www.diaridesantcugat.cat

Publicitat

Lluitem peis preus més baixos. " 40

LC D

TDT d'alta definició HDTV

TAMBÉ DISPONIBLE EN 46" A 799€

Full HD 4 HDMI

televisión d i g i t a l terrestre

100 Hz LC 40 LE 705 E TELEVISOR LCD

Televisor amb sistema LED de 40" amb sintonitzador d'alta definició (HDTV) freqüència de 100 Hz, contrast dinàmic de 2.000.000:1 amb 16,7 milions de colors, full HD 1080 multisistema, temps de resposta de 4 ms, estalvi energètic, entrada de dispositiu USB amb opció de reproducció d'arxius JPG i MP3, televisor amb entrades de VGA (PC), 4 HDMI, 2 euroconnector, fibra òptica, RCA, mides: 96,3 x 66 x 27 cm, article ref. 1119379

MEDIA MARKT SANT CUGAT Sant Cugat Centre Comercial Av. Via Augusta 2-14 08174 Sant Cugat del Vallès Tel: 935 83 52 00 Fax: 935 83 52 09

ts les nostres noveta Subscriu-te i rebràs

es www.mediamarkt.

Ofertes vàlides del 30 de juliol al 5 d'agost del 2010. Tots els preus inclouen IVA i RAEE (Reciclat dels aparells elèctrics i electrònics). Preus expressats en euros.

www.mediamarkt.es

Horari de dilluns a dissabte 10:00 – 22:00

www.diaridesantcugat.cat

Divendres, 30 de juliol del 2010

Sumari

|

a Fons_ 4 |

el Poble_ 6 |

Lectors_ 16 |

Opinió_ 18 |

la Ciutat_ 20 |

Economia_ 24 |

Esports_ 28 |

Cultura_ 38 |

Diari de Sant Cugat

Passatemps_ 46

|

sumari 30/07/2010

caçadors d’imatges

per Artur Ribera artur.ribera@premsalocal.com flickr.com/photos/phototour

Moltsimmigrantstornenals seuspaïsosd’origenperla crisi a Fons _pàg. 4 i 5 Una web dóna a conèixer les preferències dels ciutadans el Poble _pàg. 9 Oliveres: “No hi ha una política fiscal coordinada” Opinió _pàg. 20 Les noves cares polítiques per a les eleccions municipals la Ciutat _pàg. 20 Banc Sabadell guanya un 30% menys que fa un any Economia _pàg. 26 L’AXA debutarà a la Lliga a la pista del CE Escola Pia Esports _pàg. 28

Coneixent noves realitats i nous horitzons

Els nou nens i nenes sahrauís que enguany estan passant l’estiu a Sant Cugat ja han començat a entrar en contacte amb la nova realitat que viuran durant les pròximes setmanes i sobretot amb allò que més agrada als nens i a les nenes: els jocs. Aquest any és el 13è que la ciutat acull infants provinents dels camps de refugiats del Sàhara, gràcies a la tasca feta des de Sant Cugat amb el Poble Sahrauí (SCAPS).

•

l’ascensor

K-Gat

JÚlia i BÀRBaRa Pla exCel·lent temporaDa

SantCuGatenCS Consum D’aigua i resiDus

Les germanes Pla, Júlia i Bàrbara, han posat punt i final a una temporada 20092010 per emmarcar. Júlia Pla s’acaba de coronar campiona del món universitària de rugbi a 7. Aquesta campanya, les germanes santcugatenques Pla també s’han adjudicat, amb la selecció espanyola absoluta, els campionats d’Europa de rugbi a 15 i Seven. Uns resultats que avalen la categoria d’aquestes dues jugadores.

Ser la ciutat que més aigua consumeix per habitant i també la que més residus genera de mitjana no és un fet per estar-ne orgullosos.

Entre tots hauríem de procurar reduir aquestes xifres, ja que en els darrers anys, tot i les campanyes de sensibilització, el consum d’aigua i la generació de residus no ha parat d’augmentar. Fem un esforç per donar millor imatge i per ajudar el planeta.

per Eloi Alegre www.eloialegre.com

Dos retaules del Monestir es restauraran després de l’estiu Cultura _pàg. 38

l’enquesta dels lectors

Ha patit alguna agressió a les instal·lacions dels Ferrocarrils de la Generalitat?

Mai

80%

alGuna VeGaDa

0% 20%

nO, però he vist agressions a altres

PReGunta D’aQueSta SetMana:

Què té previst fer durant aquestes vacances d’estiu?

Vota a: www.diaridesantcugat.cat

Diari de Sant Cugat Divendres, 30 de juliol del 2010

|

Editorial_ 3 |

a Fons

|

el Poble_ 6 |

www.diaridesantcugat.cat

Lectors_ 16 |

Opinió_ 18 |

la Ciutat_ 20 |

Economia_ 24 |

Esports_ 28 |

Cultura_ 38 |

Passatemps_ 46

a Fons Crisi i immigració #TEXT:

Pere Fernández

#FOTOGRAFIA:

Artur Ribera

Segons l’idescat, l’any 2007 van marxar 309 persones i el 2008, 1.308 #ARTUR RIBERA

MÉS D’UN MILER DE PERSONES MARXEN CADA MES D’ESPANYA. LA MAJORIA SÓN immigrantS QUE AMB LA CriSi S’HAN VIST OBLIGATS A CANVIAR DE PAÍS O BÉ A TORNAR AL SEU paíS d’origen. A SANT CUGAT AQUEST FENOMEN NO HA PASSAT DESAPERCEBUT, I CADA VEGADA SÓN MÉS LES FAMÍLIES QUE DECIDEIXEN PROVAR SORT FORA

EL RETORN MÉS aMaRg

L

a immigració fa uns mesos que viu en una dimensió diferent, en un escenari força desconegut. Les il·lusions s’han esvaït amb la crisi i el pessimisme ha guanyat protagonisme fins al punt que molts immigrants han optat per marxar, per tornar a casa seva o bé per provar sort en un altre país més estable econòmicament parlant.

Fa pocs dies la Universitat de Navarra xifrava en 90.000 les persones immigrades a Espanya que havien tornat al seu país d’origen des que es va iniciar la crisi.

Anna Terrón, secretària d’Estat d’Immigració i Emigració, va detallar en un seminari sobre migracions a Barcelona que en tot l’Estat prop d’un miler d’immigrants s’acullen cada mes al programa de retorn voluntari que impulsa el Ministeri de Treball i un miler més ho fan pels seus propis mitjans.

Fer un mesurament exacte d’aquesta realitat és una tasca força difícil. Les estadístiques són només aproximacions, hi ha moltes variables que s’escapen i que dificulten prendre consciència de la dimensió que té realment. Molts retorns són espontanis i no es notifiquen, quantificar-los podria trigar anys. A més, de totes les migracions, una bona part no són retorns

al país d’origen, sinó migracions a un tercer país. Saber on marxen no es pot determinar, ni tampoc les causes.

L’emigració en xifres Segons dades consultades per l’Observatori de Ciutadania i Immigració de Sant Cugat, a l’Estat espanyol van emigrar 323.641 persones l’any 2009. Aquesta xifra s’extreu de l’Estadística de Variacions Residencials (EVR), de l’INE. El 2006, el nombre d’emigrants era molt inferior, 142.296, 181.345 persones menys. De totes les persones emigrades de l’Estat, una tercera part marxen de Catalunya, en con-

cret, l’EVR calcula 111.427 emigracions, per les 51.825 del 2006. Però potser la dada més rellevant, a Catalunya, és la del saldo exterior, la diferència entre els immigrants que arriben i els emigrants que marxen.

El 2009 el saldo exterior és d’escassament 13.825 persones –més immigrants que emigrants encara–. El 2006 era de 135.097.

A Sant Cugat, les dades més recents són del 2008, de l’Idescat. Segons la font consultada, entre el 2007 i el 2008 –a l’inici de la crisi– es va produir un augment molt significatiu pel que fa a població emigrada. El 2007 van marxar 309 persones i el 2008, 1.308. Quant a immigracions, fins al 2008 es manté constant l’arriba-

www.diaridesantcugat.cat

Editorial

|

a Fons

|

el Poble

|

Lectors

|

Opinió

|

la Ciutat

|

Economia

|

Divendres, 30 de juliol del 2010

Diari de Sant Cugat

Esports

Passatemps

|

Cultura

|

1

da d’immigrants. Prop de la meitat dels 1.550 immigrants que van arribar el 2008 són llati· noamericans. Existeix, per tant, un augment important de l’emigració exterior a Sant Cugat, sobretot a partir de l’inici de la crisi.

Cal assenyalar, però, que molt possiblement aquestes dades siguin encara més significati· ves del que es pot deduir per les estadístiques.

Els estudis sobre migracions solen anar amb anys de retard. Amb el temps seran més exac· tes, ja que, per llei, des del 2006 els residents extracomunitaris tenen l’obligació de renovar la seva inscripció padronal cada dos anys. Hi ha molts immigrants que marxen sense dir res i no consten en aquestes dades, perquè no han notificat la seva baixa del padró. I també n’hi ha, evidentment, que no han estat mai empadronats.

Com tornar Tant en l’àmbit local com estatal hi ha pro· grames de retorn al servei dels immigrants que necessiten un ajut per tornar al seu país d’origen. Aquests ajuts, però, tenen una sèrie de restriccions, com, per exemple, la de no tenir permesa l’entrada a Espanya nova· ment fins passats 3 anys. Susanna Pellicer, regidora de Cooperació, Immigració i Igual· tat de l’Ajuntament de Sant Cugat, creu que l’impacte real d’aquests programes de retorn ha estat molt reduït: “A Sant Cugat tan sols hi va haver l’any passat quatre sol·

A Sant Cugat diverses famílies han hagut de marxar, malgrat que no hi ha dades que ho demostrin amb xifres exactes.

El 2008 van emigrar 1.308 persones

licituds, i aquest any, que pensàvem que n’hi hauria molts més amb la crisi, només hem tramitat cinc casos”. Segons la regi· dora, el fet de no poder tornar en tres anys fa que molts es facin enrere. “Aquí també tenen garantida l’educació dels seus fills i la salut pública, i als seus països no. Ens hem trobat que molts d’ells pensen abans en els seus fills que en ells mateixos”. Pellicer assenyalava també que “a la població immi· grant se l’hauria de tractar igual en tots els sentits”. Per aquest motiu, creu que no es fan polítiques per afavorir l’arrelament dels immigrants a les ciutats.

De programes de retorn n’hi ha tres. Un és el Programa de Retorn Voluntari del Ministeri de Treball, que gestionen organitzacions com Càritas, Creu Roja i altres institucions interna· cionals. A aquest programa s’hi poden adhe· rir persones immigrades que hagin romàs un mínim de sis mesos al país, que es trobin en situació de precarietat econòmica i no tinguin mitjans per pagar les despeses de tornada.

A Catalunya també hi ha un programa paral· lel que gestionen els serveis socials, a través de la Secretaria per a la Immigració. Els requi· sits són semblants: persones estrangeres o immigrades en situació regular o irregular, que tinguin problemes de salut o econòmics i vulguin tornar al seu país. Se’ls ajuda amb la tramitació de la documentació necessà· ria per tornar, en la compra del bitllet d’avió

|

2

1. Els immigrants tornen a casa seva o bé proven sort en un altre país 2. Recentment, la Universitat de Navarra ha xifrat en 90.000 les persones immigrades a Espanya que havien tornat al seu país d’origen des que es va iniciar la crisi

i, si escau, amb un ajut econòmic de viatge i per a la integració al país d’origen, que varia segons cada cas.

Un tercer programa, impulsat pel Ministeri de Treball el 2008, és el programa de retorn per a desocupats amb dret a prestació. En aquest cas, el sol·licitant haurà d’estar aturat i ins· crit com a demandant d’ocupació, i no podrà tornar a Espanya en un període de tres anys.

Càritas, a Sant Cugat, també gestiona aquests ajuts, quan es tracta de casos d’extrema gra· vetat. Amèlia de Juan, assistenta social de la seu local, recalca que ells gestionen “casos que no poden esperar el circuit ordinari, que és el del retorn voluntari que es porta des de l’OIM. Atenem casos”, detalla, “de malaltia, o la mort del familiar vetllador de menors al país d’ori· gen... casos molt puntuals”. De Juan assegura que ha tornat força gent: “Tenim constància que algunes famílies que havien estat ateses per nosaltres han tornat al seu país donada la impossibilitat de continuar vivint aquí”. Tam· bé explica que la gran majoria dels casos “són llatins, i de països molt variats: Xile, Equador, Bolívia...”.

L’emigració és un fet, i caldrà esperar per saber quina dimensió té actualment, el 2010, en un moment tan precari per a moltes famílies que viuen a Catalunya. A Sant Cugat ni les asso· ciacions d’immigrants saben quantificar el nombre de compatriotes que han marxat, ni en quines condicions ho han fet.

•

Diari de Sant Cugat Divendres, 30 de juliol del 2010

|

Sumari_ 3 |

a Fons_ 4 |

el Poble

|

www.diaridesantcugat.cat

Lectors_ 16 |

Opinió_ 18 |

la Ciutat_ 20 |

Economia_ 24 |

Esports_ 28 |

Cultura_ 38 |

el Poble

Passatemps_ 46

Comportaments _Pàg. 9

Entra en funcionament l’observatori sociològic per conèixer les preferències dels santcugatencs

Passarà aquesta setmana:

L’Ajuntament farà una visita a les obres del tercer CAP Més informació: www.diaridesantcugat.cat

estrena. La Festa Major de la Floresta ha estat l’excusa per inaugurar el que serà el nou casal del barri. La reconversió d’aquest espai ha costat 1,2 milions d’euros, provinents del FEIL, i una espera de gairebé 30 anys

Un casino per a tothom L’edifici s’erigeix com un nou centre cívic per a les entitats del districte El pregoner demana més implicació veïnal per fer rutllar el barri Mariona Sagalés

mariona.sagales@premsalocal.com

reinauguraCió. Era l’any 1933 quan el president de la Generalitat, Lluís Companys, inaugurava el Gran Casino de la Floresta acompanyat de la plana major de la societat santcugatenca i barcelonina. Ideat pel constructor Gaietà Tarruell, l’edifici es va dissenyar sota els cànons de l’estil neoclàssic, per la influència de l’Exposició Universal del 1929, com un centre recreatiu i cultural. 77 anys després, el Casino s’ha tornat a inaugurar, mantenint l’esplendor del singular edifici, però aquesta vegada com un centre cívic, en què tindran cabuda les entitats del districte. Unes 200 persones van donar la benvinguda al renovat Casino, que va ser l’escenari del primer dia de la Festa Major de la Floresta.

L’alcalde, Lluís Recoder, va explicar que la renovació d’aquest nou punt de trobada l’ha convertit “en un casal del segle XXI amb molta història”.

Després de la intervenció de Recoder va ser el torn del pregonerdelaFestaMajor,Ramon Obach, que va ser l’encarregat d’engegar la festa grossa del barri i va rememorar festes majors antigues. Obach va fer una crida per demanar implicació veïnal: “Us demano que fem autocrítica i que reflexionem sobre les coses que no

el renovat Casino de la Floresta acollirà les entitats florestanes que fins ara estaven instal·lades al centre cívic de Can Llobet #ARTUR RIBERA

Sobre el tema un casal polivalent Perquè el Casino aculli tot tipus d’esdeveniments, l’edifici s’ha rehabilitat, amb un pressupost d’1,2 milions d’euros, tenint en compte la necessitat de la polivalència. El centre té

un auditori per a unes 80 persones, una aula musical, una altra per a la dansa i tres aules més. S’ha mantingut la terrassa, la pista de ball amb la pèrgola i s’ha refet el jardí.

funcionen. És molt fàcil donar la culpa a l’administració que ens governa, de culpa en tenen i molta, però també és culpa de la desídia dels ciutadans i la manca d’implicació”.

Èxit de participació La Festa Major de la Floresta, celebrada entre el 22 i el 25 de juliol, va aconseguir una alta participació, segons ha explicat

des de la comissió de festes Maribel Martínez, que ha expressat la seva satisfacció. La clau de l’èxit ha estat, segons Martínez, que els actes es van concentrar en un únic cap de setmana i que es van ubicar en tres zones emblemàtiques del districte, per la qual cosa la comissió no descarta seguir apostant per aquest format en les pròximes edicions. La Nit Jove va fer

saltar el rècord de participació d’anteriors festes majors ja que va ser capaç de reunir més de 3.000 persones en els diferents concerts. La trobada de paellers va ser una de les activitats més concorregudes, amb unes 300 persones i gairebé una vintena de paelles. També van aconseguir un bon nivell les activitats infantils, el ball, la tarda de flamenc i les havaneres.

•

www.diaridesantcugat.cat

Divendres, 30 de juliol del 2010

Diari de Sant Cugat

Publicitat

|

Diari de Sant Cugat Divendres, 30 de juliol del 2010

|

Sumari

|

a Fons

|

el Poble

Pensa-hi...

Consol TorrenTe

La major tergiversació

É

s evident que es valora de manera diferent, depenent des del costat per on es mira; em refereixo a la manifestació contra la sentència del Tribunal Constitucional. Des del PP de Sant Cugat s’ha qualificat d’aberrant que el president de la Generalitat, Sr. Montilla, hagi donat suport i assistit a aquest acte; crec que l’aberrant és que el PP català es prestés a recollir signatures per estacions de trens i metros en contra d’un Estatut aprovat en referèndum pels catalans, aprovat a les Corts i el Senat; el que és aberrant és que no sabessin acceptar el que va decidir el poble, però el més aberrant de tot va ser la campanya de desprestigi cap als catalans, tractant-nos d’insolidaris i destrossadors d’una Espanya que fa anys que ells amb la seva política van trencar. I el que és el súmmum de l’aberració va ser que quan es van quedar sense arguments ni més armes que les seves mentides, i injúries, van tenir el cinisme de dur-lo al Tribunal Constitucional, on l’han retingut gairebé 5 anys, retornant-nos-el mutilat. És vergonyosa la repercussió que els mitjans de comunicació d’Espanya van fer de l’esdeveniment, comparada amb la que van dedicar 24 hores després a la roja; va ser veritablement una aberració. Seria una aberració que davant aquesta sentència no uníssim forces per defensar el que és nostre, nosaltres hem de tenir el poder de decidir per nosaltres mateixos, som una nació, i tractant-se de defensar l’Estatut hem d’anar tots a l’una, i a qui li sembli una aberració que es desenganyi, la veritable aberració és que acceptessin i donessin suport al que estava fent el seu partit als catalans. co.torrente@auna.com

•

|

Lectors

www.diaridesantcugat.cat |

Opinió

|

la Ciutat

|

Economia

|

Esports

|

Cultura

|

Passatemps

El barri de Sol i Aire celebra la seva Festa Major d’enguany redacció

redaccio@diaridesantcugat.cat

GerManor. El barri més allunyat de la ciutat però dins del municipi, Sol i Aire, celebrarà des del divendres 30 de juliol fins al diumenge 1 d’agost la seva Festa Major. Enguany els organitzadors d’aquesta festa, que té per objectiu ser un punt de trobada dels veïns de la zona i de cohesió, han organitzat un programa d’activitats adreçat a totes les edats.

Els veïns de la zona Ingrid González i Pau Mestres, en representació de les noves generacions del barri, seran els encarregats de fer arrancar

els tres dies de celebració amb el pregó de Festa Major, que es farà a les 21 h aquest divendres 30. Després del pregó serà el torn de l’exposició fotogràfica Horts, que es farà conjuntament amb una mostra de les collites fetes pels veïns de Sol i Aire. Un sopar de germanor, elaborat pel càtering Paradís, agafarà a les 22.30 h el relleu a l’inici dels actes de Festa Major.

Les activitats de divendres acabaran a les 24 h amb un ball a la fresca de l’orquestra Soling i per a tots els públics.

El dissabte 31 començarà a les onze del matí amb una festa per als més petits, en què hi haurà inflables, amb el rocòdrom

Dino, un espectacle de màgia amb el mag Raphael i se serviran begudes i fruita per combatre la calor. A les 17.30 h serà el moment de la baixada de cotxes casolans, que finalitzarà amb un berenar per a tothom i amb l’entrega de premis. El mateix dissabte s’organitzarà una graellada variada en el sopar de comiat, a les 22.30 h, i se sortejarà una panera delicatessen.

A les 23.30 h serà el torn per als més joves del barri amb la discomòbil de JC Sound. La Festa Major de Sol i Aire 2010 acabarà l’1, a les dotze del migdia, amb una jornada de portes obertes amb pràctiques del grup d’autoprotecció de Sol i Aire.

•

Pau Mestres i ingrid Gonzàlez seran els pregoners d’enguany CEDIDA

Sant Cugat celebra el sant al Monestir CoMMeMoraCió. Una missa al Monestir i una processó pel Claustre, que va anar acompanyada d’una pregària, pel cant de l’himne de Sant Cugat i per la dansa de la moixiganga, a càrrec del Grup Mediterrània, van servir per rememorar el martiri de sant Cugat. La

celebració, que es va fer el dimarts 27 de juliol, coincideix amb l’onomàstica de la ciutat. El bisbe auxiliar del Vallès i exrector de la parròquia de Valldoreix, Salvador Cristau, i el mossèn de Sant Cugat, Blai Blanquer, es van encarregar d’oficiar la celebració.

•

#FOTOGRAFIA: ARTUR RIBERA

els cugatitus

per Josep Maria Cabrerizo cabrerizo@indubruc.com

SI ELS POLÍTICS nO ES rEfIEn ELS unS dELS aLTrES, COM VOLEn QuE nOSaLTrES EnS rEfIEM dELS POLÍTICS? TEnIM un MES dE VaCanCES PEr PEnSar-HI!

www.diaridesantcugat.cat

Sumari

|

a Fons

|

el Poble

En marxa una plataforma per conèixer a fons les preferències dels ciutadans Objectiu. Ajudarà a veure la realitat social, a detectar nous models de negoci i revelarà dades per a estudiants L’eina disposa de 15 àmbits temàtics amb 123 indicadors M. Sagalés

mariona.sagales@premsalocal.com

DaDeS. Empreses, institucions, polítics i els ciutadans tenen una nova eina per conèixer les preferències i els comportaments dels santcugatencs. Sota el nom de l’Observatori Sociològic de Sant Cugat, aquest nou instrument servirà per conèixer la realitat de la ciutat, a més de donar dades concretes als ciutadans, podrà ajudar a emprenedors a desenvolupar i detectar nous models de negoci i empresa, així com també revelarà dades per a estudiants.

La nova aplicaDiariSantCugat_Pisos

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

La plataforma s’ha presentat a l’ajuntament #ARTUR RIBERA

ció online, que ja està en marxa, consta de 15 temàtiques, entre les quals destaquen internet, habitatge, sanitat, població, consum, participació, convivència, seguretat, entre d’altres,11:50 i es compon de 1 21/07/10

fins a 123 indicadors. La cerca es podrà fer a través de cinc àmbits geogràfics: Sant Cugat, Barcelona, Catalunya, Espanya i Europa, i des dels darrers vuit anys. Desenvolupat per l’Institut DEP, l’organisme fa

|

Lectors

|

Opinió

|

la Ciutat

sis anys que recull dades del municipi provinents d’altres fonts com l’Eurostat, l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i l’Idescat, per oferir-les a través de la xarxa.

Servei molt útil En la presentació del nou indicador, el tinent d’alcalde de Presidència, Joan Recasens, va explicar la utilitat de l’observatori a nivell polític per gestionar la ciutat, “perquè se’n pot veure l’evolució des del 2002”, i va exposar que l’observatori és una aposta municipal “per la transparència”.

De la seva banda, el president executiu de l’Institut DEP, Enric Renau, ha incidit en el fet que la plataforma és una base “de molta informació” i que servirà tant per a comerciants com per a periodistes, ciutadans, estudiants i governants locals, i en aquest sentit va indicar que “és una manera de veure si la ciutadania percep o no les prioritats del pla estratègic de la ciutat”.

L’Institut DEP no descarta que l’eina evolucioni de manera que els usuaris puguin també aportar dades, que pugui preguntar àmbits que no existeixen o que es connecti amb altres observatoris. L’Observatori Sociològic de Sant Cugat ja es pot consultar a l’adreça http:// observatori.santcugat.cat.

•

|

Economia

|

Divendres, 30 de juliol del 2010

Diari de Sant Cugat

Esports

Passatemps

|

Cultura

|

|

la rosassa ROSA MARTÍN

rosamartin_01@mailpersonal.com

Sant Cugat es manifesta

M

és d’un milió de persones indignades, defensores de la democràcia i de la voluntat del seu poble, es van manifestar el dia 10 contra la sentència del Tribunal Constitucional. Un tribunal amb poca legitimitat ha estat capaç d’atacar la dignitat i la llibertat dels ciutadans de Catalunya. El Tribunal Constitucional repeteix fins a 14 vegades que Espanya és una i indivisible, i Zapatero ha beneït l’esquerda. Els catalans hem d’aprofitar aquest moment per fer un balanç del que ha passat i decidir el nostre futur. Com a independentista, volia un Estatut que anés més enllà, però vaig acceptar l’aprovat pel Parlament català el setembre del 2005. Ara és a les nostres mans decidir quin país volem; és el moment que Catalunya ha d’estar cohesionada per poder iniciar un procés de transició democràtica cap a la independència. Un procés ja iniciat a través de les diferents consultes populars que s’han fet en el territori català. Però cal que els polítics siguin honestos, que els que es consideren nacionalistes ho siguin de veritat; que els que hagin d’escollir entre la seva pròpia identitat i la relació amb el partit espanyol defensin la voluntat catalana; que els que són independentistes assoleixin una força unitària. El 10 de juliol passarà a la història com el dia que Catalunya ha cridat per la independència, i la gent de Sant Cugat hi va ser present. Ara és el moment que s’ha de fer balanç i decidir el futur.

•

Diari de Sant Cugat Divendres, 30 de juliol del 2010

10

|

Sumari

|

a Fons

|

el Poble

causes justes Jordi Fernández

Exercir més control

U

na de les conseqüències de les consultes sobre l’autodeterminació al nostre país és que des de la més rància dreta (PP) fins als hereus del franquisme (Mans Netes i Falange) han negat la validesa d’aquesta consulta per anticonstitucional. No és la primera vegada, ni serà l’última, que grups polítics de sospitoses tendències i diversos grups de pressió no menys sospitosos s’emparen en la inconstitucionalitat per negar el dret superior de manifestació d’un poble “sobirà”. Massa sovint oblidem que l’actual període democràtic es va obrir forçosa-

El nostre grup exigeix la revisió a fons de la nostra carta magna ment en fals per evitar la violenta reacció de les forces reaccionàries i per això l’actual Constitució no té les garanties que pot tenir qualsevol altra de països autènticament democràtics. Per això el nostre grup exigeix la revisió a fons de la nostra carta magna (irònica manera de definir-la) per evitar que aquesta sigui una excusa per a alguns interessos bastards i aixopluc per a polítics covards, inútils i interessats, i poder gaudir, per fi, de la primera i més important llei que aleshores no podria ser contestada. I ja posats, podríem aprofitar l’avinentesa per modificar la part de la llei que, ja sigui per ella mateixa, per una mala interpretació o aplicació, permet les vergonyoses sentències quan es tracta d’actes sospitosos de “finançament irregular” dels partits polítics.

•

causajusta@telefonica.net

|

Lectors

www.diaridesantcugat.cat |

Opinió

|

la Ciutat

|

Economia

|

Esports

|

Cultura

|

Passatemps

El Monestir reforça els seus merlets per evitar que caiguin Projecte. Uns petits murs donen suporten a aquests elements arquitectònics que coronen la façana principal L’obra es fa 16 mesos tard, esperant la resposta de Patrimoni La paret principal de la nau esquerra necessita una intervenció

un sistema de subjecció estabilitzarà les cases del costat #A.R.

L’Ajuntament enderroca la casa del carrer de Sabadell

Mariona Sagalés

mariona.sagales@premsalocal.com

SEgurEtat. Els merlets que es troben a la part més alta de la façana principal del Mones· tir s’han ancorat a uns petits murs per evitar que caiguin.

La intervenció, finalitzada ara fa dues setmanes, única· ment és visible des de la teu· lada del monument. La par· ròquia de Sant Cugat ha cos· tejat les obres, que arriben 16 mesos després que es pro· duís el desplomament d’un d’aquests elements durant les fortes ventades registrades el 24 de gener del 2009.

El mossèn de la parròquia de Sant Pere d’Octavià, Blai Blanquer, ha assenyalat que el retard per arreglar la part superior del Monestir s’ha degut a un retard en la res· posta per part de la direcció general de Patrimoni Cul· tural, òrgan encarregat de conservar i protegir el patri· moni català durant aquest temps. Blanquer ha catalo· gat de “desídia” el retard de l’administració i ha explicat també que en la millora de la seguretat de les peces s’ha rehabilitat el merlet que va caure. Blanquer ha alertat que “hi ha moltes coses en aquesta església que neces· siten atenció” i la parròquia “no pot tota sola”.

Previsió. Territori veu una possible ruïna imminent. El cost de l’enderroc l’haurà de pagar la propietat Està previst que el 7 d’agost finalitzi totalment la demolició A més, es col·loca una coberta metàl·lica a la casa del carrer Major Cada merlet disposa ara d’un mur individualitzat on reposar #A. RIBERA

En imatges La façana esquerra, tocada La direcció de Patrimoni ha demanat al Monestir un projecte per reforçar la part esquerra de la façana principal. Blanquer ha dit que l’estat es deu al fet que l’edifici de l’arxiu, situat entre el Monestir i la casa abacial, i enderrocat el 1911, feia de suport entre les dues construccions. #A. RIBERA

•

DECiSió. L’àrea de Territori ha iniciat les tasques d’en· derrocament de la casa del carrer de Sabadell a la qual el 15 de juliol se li va caure el sostre, davant la imminent amenaça de ruïna.

El desplomament es va produir a l’immoble situat al número 45 del carrer vianan· titzat i només es van haver de lamentar danys materi· als. L’Ajuntament calcula que les obres d’enderroc, que haurà de costejar la propietat de l’habitatge, estaran fina· litzades el 7 d’agost. En les

obres, i per assegurar el man· teniment de les cases del cos· tat, s’estan deixant trossos de paviment i cairats de fusta per tibar l’estructura. Una vegada s’acabi la intervenció, l’Ajun· tament tapiarà la part inferi· or de la façana.

Pel que fa a l’edifici del car· rer Major número 20, l’anti· ga escola Azqueta, i a l’espe· ra que s’executi el projecte de rehabilitació, s’ha dut a terme una intervenció per sanejar i assegurar la casa, a la qual se li va caure la tercera planta.

A més, l’Ajuntament instal· larà una coberta metàl·lica provisional i s’han fet recular les tanques de protecció situ· ades al perímetre de la casa per facilitar el pas de la gent per aquest carrer que uneix la plaça de Sant Pere amb la d’Octavià. _redacció

Fixades les obres del Catalunya i el Leonardo M. Sagalés

mariona.sagales@premsalocal.com

CaLEnDari. El nou institut Leonardo da Vinci estarà ope· ratiu a partir del curs 2012·2013, un any després de la data ini· cialment prevista. Les obres del centre, que es farà al costat

de l’estació de FGC de Volpelle· res s’estendran, del 15 de maig de 2011 al 15 de maig del 2012, segons ha explicat Josep Lluís Domeyó, director dels Serveis Territorials d’Educació al Vallès Occidental. Domeyó ha apuntat també que la remodelació del parvulari de l’escola Catalunya

L’escola Catalunya #A RIBERA

es farà del 15 de novembre d’en· guany al 30 d’octubre de l’any que ve, de manera que els nens podrien utilitzar les rehabili· tades instal·lacions, una vega· da finalitzada l’obra.

Domeyó ha indicat que “de cap de les maneres” els nens aca· baran estudiant en barracons

pel retard en les obres dels dos centres educatius, tal com es va insinuar des de l’Ajuntament.

En aquest sentit, el director de Serveis Territorials d’Educa· ció ha recordat que el Leonardo es fa nou per millorar·ne l’actu· al ubicació i per ampliar·ne el nombre de places.

•

www.diaridesantcugat.cat

Divendres, 30 de juliol del 2010

Diari de Sant Cugat

Publicitat

|

11

Diari de Sant Cugat Divendres, 30 de juliol del 2010

12

|

Sumari

|

a Fons

|

el Poble

|

Lectors

www.diaridesantcugat.cat |

Opinió

|

la Ciutat

|

Economia

|

Esports

|

Cultura

|

Passatemps

Històries santcugatenques La masia de can Mora ha estat excessivament reconstruïda.

Actualment és seu del club de golf degà de Catalunya.

La construcció és de teulada a dos vessants amb portal de punt rodó a migdia #CEDIDA

cens antic de 90 sous, més 3 sous en recompensa dels mals usos. Posteriorment, el mas Gualenga passa a denominar-se “Rialls” o “casa de mossèn Rialls”, el nou propietari, personatge influent notari de Barcelona.

Els Mora La propietat sofrí diversos canvis de mà, sense moure’s de la privilegiada classe notarial. Així és com arriben els Mora, que donaran nom a la masia per sempre més.

Miquel Mora (1623-69), Josep Mora (1653-70), Francesc Mora (1672-1724), Gabriel Mora (1680-92). El 1806, el propietari de la casa Can Mora és Francesc Junoy, cirurgià major de l’Hospital de Santa Creu de Barcelona, catedràtic i sotsdirector del Col·legi de Cirurgia.

Aquell any sol·licità del senyor del terme, el paborde major del Monestir, poder tenir aigua per a l’ús de la casa i el reg de part de les terres aprofitant les que discorren per la riera d’en Mora a partir de can Vilallonga, i a més buscant-ne de subterrànies en terres de can Trabal, Vilallonga, Mora i veïnat,

Els seus orígens són molt antics. Anteriors al segle XIV, quan era conegut per mas Gualenga o mas Plana de Gualenga, mot possiblement format per degradació d’‘Aqualonga’ fins a un quart d’hora de distància i formant les conduccions necessàries. El 1867, el bisbat procedí a la reordenació dels límits parroquials a conseqüència de la qual, i contra el parer del rector de Sant Pere d’Octavià, el mas Mora i tres més de la perifèria passaren a la demarcació de Sant Cebrià de Valldoreix. La font de can Mora i, molt especialment, la bassa o safareig, foren lloc d’esplai popular i d’enjogassada i perillosa pràctica natatòria en les caloroses nits d’estiu. Es cobrà alguna víctima juvenil.

Can Mora

Els FGC

Tomàs Grau

redaccio@diaridesantcugat.cat

E

n Joan Auladell i Serrabogunyà ens va deixar una quantitat de treballs de valor incalculable, un dels quals és la referència d’aquesta antiga masia que, per

motius d’espai, he hagut de reduir, a pesar meu, i deixar el més important.

Mas Plana de Gualenga Els seus orígens són molt antics. De ben segura anteriors al segle XIV, quan era conegut per mas Gualenga o mas Plana de Gualenga, mot possiblement format per degradació d’Aqualonga. L’any 1392 la documentació ens parla del “camí que va de la vila de Sant Cugat en vers lo mas de Gua-

lenga”. Al segle XVI el mas i les terres de Gualenga es tenien en alou i establiment de Benefici de Tots els Sants del Monestir.

El beneficiat, l’any 1506 efectuà precaris o nous establiments emfitèutics a Bartomeu Figueres pel mas de Gualenga, situat a la vall de Gualenga, i pel mas Sala. El primer, a cens de deu quartans de foment, d’ordi i d’espelta, un parell de capons, delma i primícia d’olives, hortalisses, polls, gallines i altres animals de pèl o llana i el segon, el

www.ideaprint.es ideaprint@ideaprint.es 93 590 10 86 Sant Antoni, 15 bis Sant Cugat

· Acabaments · Producció d’estands · Escàner · Impressió de gran format Fusteria · Pintura · Electricitat · Imatge · Àudio · Vídeo · Contractacions

El traçat de la línia dels FGC, realització de l’enginyer i financer nord-americà Frank S. Pearson, afectà directament terres de can Cadena i de can Mora, propietats que van ser adquirides per alguna filial de l’empresa canadenca. Can Mora va ser transformada pel New Barcelona Golf Club, fundat el 1914, en camp de joc reservat als tècnics i administradors canadencs i britànics. Can Mora i el Club de Golf Sant Cugat centren i defineixen, avui en dia, el barri més atractiu, singular i senyorial de la nova ciutat de Sant Cugat del Vallès.

•

www.diaridesantcugat.cat

Divendres, 30 de juliol del 2010

Sumari

|

a Fons

|

el Poble

|

Lectors

|

Opinió

|

la Ciutat

|

Economia

|

Esports

Carlos illana

carlos.illana@premsalocal.com

SOLiDaRitat. Un any més, diverses famílies santcugatenques passaran l’estiu amb nens i nenes de zones del món amb menys recursos.

El 27 de juliol es va celebrar a l’Ajuntament la recepció dels sahrauís. Nou nens provinents del Sàhara Occidental podran conèixer una altra realitat gràcies al projecte Vacances en pau, impulsat per l’entitat Sant Cugat amb el Poble Sahrauí (SCAPS).

La seva coordinadora, Neus

els nens sahrauís, a dalt, i els nens russos, a baix, a l’ajuntament #A.R.

L’esplai Pica-Roca participa en un campament per la pau ViSita. L’esplai Pica-Roca ha visitat dos campaments internacionals per la pau a Döbriach, situat al sud d’Àustria i a Jedovnice, a la República Txeca, en el Train for chan-

ge. Els membres de l’esplai de la ciutat, que han format part del Train for change, tornaran el 6 d’agost. Els santcugatencs han format part de les 1.200 persones que s’han trobat als cam-

paments provinents de 40 nacionalitats diferents. Conèixer altres cultures, la interactuació entre nens i joves, trobar solucions als problemes del món i el desenvolupament del sentiment de comunitat internacional i solidaritat, han estat alguns dels objectius de l’estada. Per assistir a aquesta iniciativa els integrants de l’esplai han estat el darrer any treballant-hi. _Redacció

Oriol amorós a L’ateneu, on va tenir lloc la reunió #J.R. ARMADÀS

Presentació de la llei d’acollida a les entitats Debat. El secretari per a la Immigració, Oriol Amorós, es va trobar el dia 22 a L’Ateneu amb diverses entitat d’immigrants de Sant Cugat per explicar les novetats de la llei d’acollida. Amorós va destacar que amb la nova llei es canvia d’un paradigma “d’acollida per passar a un estadi en què els nouvinguts esdevenen ciutadans”.

Aquest fet comporta, segons Amorós, un doble esforç. El primer és de part de la persona immigrada per voler adaptar-se a la seva nova terra i el segon el de la socie-

tat per acceptar-se a si mateixa com a diversa i plural.

El secretari per a la Immigració va advertir que el gran repte ara mateix és fer que moltes de les persones que van venir i van treballar en feines no qualificades ho facin ara en llocs que requereixin una formació. Per fer-ho possible assegura que “la llei d’acollida és una bona eina perquè incideix força en la formació per a adults i l’aprenentatge del català”, que qualifica de cabdal per a una integració satisfactòria i completa del nouvingut. _J.R. Armadàs

teixí

|

13

A

Intercanvi cultural

•

Passatemps

Runes

cola Àgora va posar en marxa a través de l’Associació de Famílies Adoptants de Rússia (Asfaru). Vicente Calvo, president de l’Associació de Famílies Acollidores d’Infants a Sant Cugat (AFAISC) va explicar que és una gran oportunitat perquè els nens coneguin una altra realitat.

Les recepcions també van servir per establir lligams afectuosos entre Sant Cugat i els pobles sahrauí i rus. Una representant del govern va regalar una rèplica del Kremlin a l’alcalde, Lluís Recoder, que va oferir una miniatura del Monestir a canvi. Un cop acabats els actes, es va oferir un obsequi a tots els nens.

Diari de Sant Cugat

quim plA

intercanvi. Dues recepcions van servir per establir lligams afectuosos entre Sant Cugat i els dos pobles A l’acte, l’Ajuntament i el govern rus van bescanviar obsequis

Cultura

|

per llogar-hi cadires

L’Ajuntament dóna la benvinguda als nens sahrauís i russos Bosch, va agrair al consistori el “suport incondicional”, ja que es tracta d’un “projecte important, als camps de refugiats la situació és molt precària” i va expressar el seu desig que el projecte no duri gaire, perquè això significaria que el Sàhara ja hauria aconseguit l’autodeterminació. A l’acte hi va participar Oualad Moussa, en representació del Front Polisario a Catalunya, que va recordar que “gràcies a aquesta unió entre famílies del Sàhara i de Sant Cugat, neix una nova amistat, una nova solidaritat”. L’endemà va ser el torn dels nens russos, originaris d’un orfenat de la zona de Moscou. Aquest és el setè any que participen en el projecte que des del 2003 l’es-

|

per Josep A. Teixidó jteixido@catsalut.cat

quest mes de juliol s’han esfondrat parcialment dues cases del centre històric. Per un costat, una planta d’un edifici conegut i amb tota una història darrere; per l’altre, una casa deshabitada d’aquelles “d’abans”.

Més que una notícia, els fets em semblen un avís dels vells fonaments de Sant Cugat que ens recorden que, tot i pocs, resisteixen. Al centre encara queden algunes cases antigues, segurament no prou preuades per ser catalogades, però sí amb prou solera per tenir-les presents si volem conservar la fesomia del que va ser la vila rural. L’Ajuntament informa que havia avisat aquests i 18 propi-

Veient-ne els resultats potser calen altres mesures etaris més amb un expedient tot recordant-los que és seva la responsabilitat de conservació dels immobles. Veientne els resultats potser calen altres mesures més enllà d’un expedient si volem conservar una part de les nostres arrels urbanes. Això també em recorda el munt d’habitatges buits i en desús que, protegits per la propietat privada, l’especulació i la febre del totxo han fomentat la construcció més enllà de la rehabilitació.

Espero que canviem la tendència i propietaris i administració trobin la manera de donar un ús i un futur a les cases antigues. N’hi ha moltes, però me’n ve al cap una que deu ser a la llista i és prou emblemàtica, cal Bal. Esperarem que el temps i la desídia facin caure també la casa de Francesc Vila i Trabal i, amb ella, una part de la nostra història?

•

quim.plaf@gmail.com

Diari de Sant Cugat Divendres, 30 de juliol del 2010

14

|

Sumari

|

a Fons

|

el Poble

|

Lectors

www.diaridesantcugat.cat |

Opinió

|

la Ciutat

carrer major Àngels solé

angelssole@telefonica.net

A favor de Barraques

A

l TOT Sant Cugat del 16 de juliol, es va publicar una carta de Laura Balaguer que es titulava Las Barracas, la vergüenza de Sant Cugat. Aquesta senyora considera que els poquíssims incidents que hi ha a Barraques són tots culpa de l’Ajuntament, al qual fins i tot acusa de no vetllar per la nostra joventut. A mi em meravella la capacitat que tenen molts ciutadans i alguns pares especialment de carregar la culpa als altres, en aquest cas a l’Ajuntament, quan el seu fill no és capaç d’actuar amb sentit de la responsabilitat, de controlar els seus impulsos i assumir les conseqüències dels seus actes.

Són els pares els que han d’educar els fills en el consum responsable Crec que l’educació dels fills no es pot basar a evitar-los els conflictes, sinó a preparar-los per aprendre a superarlos quan aquests apareixen. Crec que les Barraques tenen un format que precisament permet dur a terme controls ferms de seguretat i de begudes alcohòliques per part de l’Ajuntament, però òbviament, l’Ajuntament no pot fer una atenció personalitzada a cada jove que hi va. Són els pares els que han d’educar els seus fills en el consum responsable, en el respecte cap als altres i assumir que si els seus fills hi van, hauran de gestionar amb autonomia i responsabilitat la seva llibertat. Confiem que les Barraques no desapareixien, i que amb totes les evolucions necessàries, continuïn sent un espai d’esbarjo per als nostres joves durant la Festa Major.

•

|

Economia

|

Esports

|

Cultura

|

Passatemps

El carro de la compra reparteix 3.400 euros Sortejos. La promoció engegada per DIARI DE SANT CUGAT i Eroski ha premiat un total de 34 persones

l’administració del premi #A.R.

La Primitiva cau a la ciutat i deixa 75.00o euros

Els premiats han rebut vals per un valor de 100 euros M. sagalés

mariona.sagales@premsalocal.com

Balanç. L a c a m p a nya T’omplim el carro gratis, que impulsen conjuntament el DIARI DE SANT CUGAT i el grup Eroski, ha repartit fins a 3.400 euros en vals de 100 euros, bescanviables en el moment de pagar la compra. Un total de 34 persones s’han beneficiat d’aquest sorteig setmanal i han pogut gastar els vals al supermercat que la cooperativa de Mondragon Eroski té al Sant Cugat Centre Comercial.

La promoció s’ha dividit en dues tandes. La primera, en què es van arri-

Premiats d’aquest mes de juliol amb el director del DIaRI #A. RIBERA

bar a repartir 1.800 euros, va començar l’octubre de l’any passat i es va acabar el gener d’aquest any. La segona fase de la promoció ha suposat lliurar 1.600 euros en vals de 100 euros cadascun, i s’ha estès des del mes d’abril fins al juliol d’enguany.

Sorteig setmanal Aquesta setmana les quatre lectores del DIARI guanyadores han estat: Montserrat Ferrer Codina, Laura Tubau Grau, María Luz Coello Lozano i Anna Maria Pallicera Domènech.

•

loteRIa. Un santcugatenc ha resultat un dels guanyadors en el sorteig de La Primitiva celebrat el dissabte 24 de juliol. A més del veí de Sant Cugat, que es va endur 75.484 euros, en el sorteig de la loteria han estat premiats quatre veïns de les ciutats d’Almeria, Conca i València, que també van encertar els números de la segona categoria.

El premi de Sant Cugat es va validar a l’establiment de Loterias y Apuestas del Estado que hi ha al Sant Cugat Centre Comercial. _Redacció

www.diaridesantcugat.cat

Divendres, 30 de juliol del 2010

Diari de Sant Cugat

Publicitat

|

15

Diari de Sant Cugat Divendres, 30 de juliol del 2010

16

|

Sumari_ 3 |

a Fons_ 4 |

el Poble_ 6 |

www.diaridesantcugat.cat

Lectors

|

Opinió_ 18 |

la Ciutat_ 20 |

Economia_ 24 |

Esports_ 28 |

Cultura_ 38 |

Passatemps_ 46

lectors@diaridesantcugat.cat ENVIA’NS ELS TEUS MISSATGES: PER ADREÇA ELECTRÒNICA: lectors@diaridesantcugat.cat DES DE LA WEB: www.diaridesantcugat.cat

Les cartes enviades no poden superar les 15 línies mecanografiades o 1.000 caracters (espais inclosos). El Diari de Sant Cugat es reserva el dret a tallar en qualsevol cas el text com també a publicar-les en aquesta pàgina.

PER CORREU TRADICIONAL: Sant Antoni, 42-44 08172 Sant Cugat del Vallès (BCN)

cartes dels lectors La meva senyera cremada M’han cremat les senyeres que tenia penjades a la finestra!

La nit de dilluns passat. Al matí vam veure les cendres a fora la finestra. Dues senyeres cremades. Si no ho respecten ni a casa… què farem?

Almenys han tingut el detall de no cremar-nos la casa amb nosaltres a dins, i fer-ho en una altra banda (no hem pogut esbrinar on), però després s’han molestat a portar les cendres i deixar-les allà on eren les senyeres.

En tinc una altra, que posaré avui mateix, al mateix lloc.

No sé per què, però no em sorprèn… encara que em decep… i m’entristeix. Hem vist multitud de banderes espanyoles per Sant Cugat pel tema del futbol, i no les hem fet malbé, les hem respectat amb educació. Però es veu que hi ha gent que considera provocador penjar les senyeres, catalanes, a casa nostra.

Hauria de fer denúncia?

Olga Munté

GranadaValldoreix Fa uns anys vaig anar a Granada com a turista, l’estada i el tracte dels granadins, molt correcta. La Granada monumental admirable i en bon estat de conservació.

Voldria comentar una cosa que em va cridar l’atenció, i va ser la netedat (en carrers, llocs públics i voreres de carreteres, ni una burilla).

En una població igual de neta i ben cuidada, a un veí li vaig preguntar com ho feien per mantenir-ho tot tan polit i la resposta fou: “Es que aquí todos nos esforzamos en tener nuestro entorno mejor cuidado que el del vecino”.

Avui, si em passejo per Valldoreix, la imatge és ben diferent (quina pena) i em ve a la memòria la dita catalana: “De porc i de senyor se’n ve de mena”. luis MasnOu

lectors@diaridesantcugat.cat

riera d’aigües fecals Atès que comencen unes obres a la llera de la riera de Sant Cugat al Parc de la Pollancreda, entre il·lusionat i escèptic he pensat “per fi la cobreixen!”. La decepció ha estat majúscula en llegir la memòria del projecte. Sembla que s’ampliarà la llera, es retirarà un dic que hi ha a l’interior de la part coberta per tornar a “fer circular” l’aigua i, tot seguit, s’afegeix textualment: “Per evitar problemes de males olors aquestes aigües, en part barrejades amb fecals, circularan per l’interior d’uns gabions plens de grava col·locats a la part central de la llera. Aquestes graves funcionaran de la mateixa forma que les depuradores biològiques”. No sóc expert en el tema, però m’estan dient que tindré una depuradora d’aigües fecals davant la finestra de la meva habitació? Així doncs, ens gastarem 259.536 euros en un altre intent de solució (i ja en són...), tant de bo m’equivoqui i funcioni, però crec que el problema de fons és que quan es va cobrir la riera als anys 80 es va acabar el projecte on acabava la població. Sant Cugat ha crescut, per la qual cosa s’hauria d’allargar la cobertura d’aquesta riera d’aigües fecals fins als nous límits lluny dels habitatges i parcs infantils.

JOan Fabre gras

Camí al pantà de Can Borrell Convido els representants de l’Ajuntament que facin una volta pel pantà de Can Borrell.

Arriben a Can Borrell i segueixen cap a Sant Medir, molt aviat, a mà esquerra, troben un petit camí que puja i que va al pantà de Can Borrell. Hi pugen i arriben a un camí ample. El segueixen fins a la bifurcació (a baix: pantà, a dalt, urbanització).

Segueixen el camí del pantà (a partir d’aquí comença la cursa d’obstacles (regal de la nevada de març), intenten vorejar el pantà (abans s’hi podia accedir, ara és impossible si no es baixa abans i es creua per la paret de ciment del pantà), llavors pugen pel caminet que porta a la cruïlla amb el camí que va cap al Tibidabo (dreta) o Can Borrell (esquerra).

Si després d’haver fet aquest camí no s’han esgarrapat amb cap branca, felicitats.

PD: consell: portin una motoserra, els serà de molta ajuda.

JOan saMà

Ajuntament incívic Fa uns anys, l’Ajuntament

va invertir bastants diners en una bona campanya pel civisme a Sant Cugat. Es va omplir la ciutat de banderoles i fullets que demanaven, entre altres accions cíviques, que respectéssim el descans dels veïns (recordo un dibuix d’una casa a la nit, amb grans notes musicals: no molesteu amb la música forta a la nit).

Des d’aquí demano que l’Ajuntament prediqui amb l’exemple i respecti el nostre descans nocturn. Un servei de recollida d’escombraries, amb el soroll que comporta, a les 6.30 h del matí, no és cívic. A aquesta hora, hi ha molts veïns que encara els queda entre 1 i 2 hores per llevar-se (nens inclosos). Al cap de setmana són

moltes hores de son que perdem i repercuteixen en la nostra salut.

Em refereixo concretament als contenidors que hi ha al carrer la Lluna, en ple centre, però segur que hi ha molts veïns d’altres zones que es troben en la mateixa situació.

Crec que ja que aguantem les conseqüències dels contenidors davant de casa (porqueria, males olors i aspecte de deixalleria del nostre carrer: l’alcalde ho sap, perquè hi passa quasi cada dia per anar a la feina), tenim el dret de poder descansar, com a mínim, fins a les 7.30 h del matí. Moltes gràcies.

Marta COsta

Agraïments a Seat Autocomarca El 21 de juliol vaig anar a recollir el cotxe al taller de Seat Autocomarca del Vallès. A la porta del concessionari vaig patir una lipotímia. Tot l’equip va córrer a ajudar-me. Malgrat que gairebé era l’hora de tancar em van permetre estirarme a terra, em van oferir beguda i menjar, durant una bona estona em van donar aire amb un ventall, es van encarregar i van entretenir les meves filles de 5 anys i 6 mesos. Fins i tot em van prendre la tensió i em volien acompanyar al CAP o a casa. A part de la seva qualitat com a servei tècnic, no sé com agrair-los les atencions i la seva amabilitat més enllà de la relació comerç-client.

Moltíssimes gràcies a l’equip

humà de Seat Autocomarca del Vallès!

CeCília lópez legentil

Carta oberta dels veïns de la rambla de Can Mora Els bancs del tram entre el carrer Dr. Murillo i Àngel Guimerà, darrere la rambla Ribatallada, semblen bonics, però representen una tortura per a veïns i vianants.

Per la seva situació amagada són l’atracció de diferents grups de gent que hi vénen a fer les seves festes etíliques.

Són: Els bancs Don Simón, els bancs “¡pelea, tío, pelea!”, els bancs botellón, els bancs camell, els bancs wc-aire lliure.

Aquests grups utilitzen el mobiliari urbà i el seu voltant com si fossin de la seva propietat, escampant brutícia, fent soroll i cridant, barallant-se, ficant-se amb la gent que passa o la de les cases del voltant.

Tots aquests actes incívics es donen diàriament al nostre carrer, sota les nostres finestres, al costat dels nostres jardins, a pocs metres de l’escola Patufet i l’escola Franciscanes.

Intimiden els vianants i els veïns, i no fan cas de la Guàrdia Urbana, que tolera aquests comportaments al nostre carrer, però no els toleraria en un carrer més cèntric o als bancs de la plaça de la Vila. A qui li agradaria tenir diàriament sota la seva finestra aquest panorama? O despertar-se

amb un tio dormint la mona dins el seu jardí? O portar els nens a dormir a una altra habitació fins que marxen els borratxos? O tancar les finestres perquè no pugi l’olor de porro i no sentir els crits i els insults?

O no poder donar classes particulars perquè els alumnes se senten intimidats?

A Barcelona, al carrer, orinar, consumir begudes alcohòliques i fer un mal ús del mobiliari urbà està castigat amb multes de 1.500 a 3.000 euros.

Hem fet instàncies a l’Ajuntament, ens hem reunit amb l’alcalde, truquem a la Guàrdia Urbana. Però el problema continua i s’agreuja amb el bon temps.

Actualment s’està regenerant el barri amb els nous carrers de vianants i la nova plaça dels Jocs Florals, on ja es va acordar de no posar-hi bancs per evitar aquests mateixos problemes.

Per què els mantenen al carrer del costat? No veuen que faran de carrer-escombra d’aquests grups?

COMunitat de veïns del C/ dr. MurillO, 11 veïns de les Cases del C/ dr. MurillO i C/ sant JOrdi

Aclariment Sobre la notícia Ingressada greu per caure des d’un celobert publicada al DIARI del 23 de juliol, aclarim que l’accidentada no estava jugant amb la seva germana petita, sinó que en el moment de l’accident estava estenent la roba, segons ha informat la família. redaCCió diari de sant Cugat

Esqueles

93 590 86 00

esqueles@diaridesantcugat.cat

www.diaridesantcugat.cat

Divendres, 30 de juliol del 2010

Diari de Sant Cugat

Publicitat

|

17

Diari de Sant Cugat divendres, 30 de juliol del 2010

18

|

Sumari_ 3 |

a Fons_ 4 |

el Poble_ 6 |

www.diaridesantcugat.cat

Lectors_ 16 |

Opinió

|

la Ciutat_ 20 |

Economia_ 24 |

Opinió

Esports_ 28 |

Cultura_ 38 |

Passatemps_ 46

La gent s’adona que la relació amb la natura i l’entorn és part de la identitat d’un poble” la Ciutat _pàg. 23

l’horitzó

Arcadi Oliveres. economia europea

Potser haurem de repensar l’euro

víctoR alexandRe

www.victoralexandre.cat

ECONOMISTA I prESIdENT dE lA uNIvErSITAT INTErNACIONAl dE lA pAu arcadi.oliveres@uab.com

E

H

Probablement es tracta d’opcions ben equivocades que responen tan sols als interessos dels mercats financers, que, d’una manera inexplicable, tenen sotmesos els governs.

En cap moment s’ha plantejat seriosament la imposició d’una taxa damunt dels fluxos borsaris a curt termini, és a dir, especulatius, com tampoc no s’ha volgut eradicar el frau fiscal, ni molt menys, encarar el notable increment de les grans fortunes i els beneficis de les més importants transnacionals.

Cal ser molt innocent per no adonar-se que la quota catalana de la ‘roja’ respon a una estratègia política molt sibil·lina

Tanmateix hi ha un aspecte en què potser podríem començar a pensar i del que ja s’han

Quan ara fa deu anys l’euro va començar a funcionar de iure, i dos anys després de facto,

ja força veus es varen aixecar per criticar-ne almenys tres aspectes. En primer lloc, que, contràriament al que s’anunciava, no frenaria pas la inflació, com efectivament es va demostrar: recordem el poc temps transcorregut entre el moment en què un diari o un cafè valien 100 ptes. i quan van passar a costar 1 euro. En segon lloc, que el lligam entre les diferents monedes faria inviable els processos de devaluació de la divisa i que per

Reaccions a la manifestació i ha dues reaccions molt divertides després d’una gran manifestació. La primera és la d’alguns polítics, que, com de costum, intenten fer-se-la seva i tergiversar-ne el missatge. N’hi ha, fins i tot, com el Partit Socialista, exigeixen als convocants que els posin en el lloc d’honor i els coaccionen perquè en canviïn el lema. Increïble, però cert. De fet, és el mateix partit que, apropiant-se del pensament d’un milió i mig de manifestants la immensa majoria dels quals cridaven “independència”, diu que va ser una manifestació contra el PP. S’ha de reconèixer que com a acudit és bo. L’altra reacció divertida és la dels espanyolistes disfressats d’universalistes que qualifiquen d’“explosió d’alegria” la celebració del triomf de la roja i de “catar-

ls darrers mesos ens han ofert, en totes les seves dimensions, les diferents cares de la crisi financera: especulació il·limitada, endeutament d’alguns estats, accions discriminatòries per part de les agències de qualificació, injeccions dineràries als bancs i a les caixes d’estalvi, etc. Enfront d’aquests reptes, la resposta promoguda per les autoritats monetàries europees s’ha donat en una única direcció, la de les polítiques d’ajustament que suposen la pujada dels impostos indirectes per una banda i la reducció de la despesa social per l’altra.

fet ressò alguns articulistes i mitjans de comunicació. M’estic referint a la conveniència o no de seguir utilitzant l’euro com a moneda única d’un conjunt de països que mantenen un distanciament econòmic ben important.

A la zona euro hi conviuen estats amb considerables desnivells pel que fa a la renda, als tipus d’inflació, als dèficits públics, a les taxes d’ocupació i a la balança de pagaments. Tampoc no existeix una política fiscal coordinada i, molt menys encara, un intent d’apropament de les polítiques socials.

ALberT COrTiNA advoCat i autor dEL LLibrE ‘Nova CuLtura dEL tErritori i ètiCa dEL PaiSatgE’

#agL

tant els països monetàriament més febles de la unió tan sols aconseguirien la seva competitivitat mitjançant reduccions salarials. I en tercer lloc, que el “pacte d’estabilitat” forçat pel govern alemany i que obligava a uns dèficits públics limitats tan sols s’aconseguiria, tal com s’ha demostrat, si es rebaixaven despeses públiques de caràcter social tota vegada que no hi havia cap interès a retallar altres despeses com les burocràtiques i les militars, ni tampoc a apujar els impostos directes.

No fa gaires setmanes en un diari de reconeguda seriositat com Le Monde es plantejava la possibilitat de dues zones euro, una que agrupés els països monetàriament forts, encapçalats per Alemanya, i una altre basada en els PIGS (Portugal, Itàlia, Grècia i Espa-

nya). Certament, és un terreny per temptejar, però resulta molt probable que una resposta d’aquest tipus ens evitaria situacions escandaloses, com la produïda fa uns mesos en el cas de Grècia, a qui, en nom del pacte d’estabilitat vigent a la zona euro, es va “ajudar” amb importants “préstecs”. L’aportació espanyola va suposar més de 9.000 milions d’euros, és a dir, més del 90% de l’estalvi pressupostari que suposen les retallades socials del govern Zapatero. Curiosament, aquestes aportacions foren destinades majoritàriament a fer que l’administració grega pogués retornar préstecs que les banques alemanyes i franceses li havien atorgat, entre altres raons, per poder pagar subministraments d’armes provinents dels esmentats països. Hi sobren comentaris.

•

si col·lectiva” la manifestació del 10-J. Ja he escrit força sobre la immensa contradicció que suposa aplaudir els èxits de qui no sols et diu qui ets i qui no ets, sinó que et considera part de si mateix i et nega el dret d’equiparar-t’hi en drets.

Però és que, a més, cal ser molt innocent per no adonar-se que la quota catalana de la roja respon a una estratègia política molt sibil·lina. Mentre es prohibeix que Catalunya tingui selecció pròpia, s’imposa la presència de jugadors catalans per neutralitzar-ne la reivindicació i generar identificació amb l’espanyola. ¿Cal recordar que Espanya és l’únic país que inhabilita tot jugador que es nega a representar-la? Quant a la famosa cantarella de la doble identitat de molts catalans, poques coses hi ha tan rebatibles. La prova és que tots els qui diuen sentir-se tan catalans com espanyols, mai no permetrien una inversió de la situació política. És a dir, una Espanya amb un Congrés subordinat al Parlament de Catalunya ni una Espanya regida per un Estatut i una Catalunya regida per una Constitució.

•

www.diaridesantcugat.cat

Divendres, 30 de juliol del 2010

Sumari

Per crear opinió

fem vaCanCeS DEl 31 DE julIOl al 23 D’agOST

|

a Fons

|

el Poble

|

Lectors

|

Opinió

|

la Ciutat

|

Economia

La cultura i la banca. Tot està a saber esten-

dre la capa de la cultura tan ben estesa, que sigui capaç de tapar les misèries de la crisi i les retallades dels pressupostos. Hem de saber, i ho dic per experiència, que es pot ser possibilista militant. I obtenir entre allò que sembla impossible aquelles mínimes possibilitats que estan negades als fatalistes del no i obertes només a qui s’entesta i creu en els fruits de l’esforç. (Aquest esforç, tot s’ha de dir, no té res a veure amb el pragmatisme de

Tardor, poesia a Sant Cugat; hivern, auditori; primavera, excursions culturals, i estiu, teatre al carrer…

la pregunta coneguda: “a quant paguen l’hora“? I això de la banca? Doncs que en època de crisi la banca (caixes incloses, que aviat tots seran u) fa la viu-viu i ha inventat el sistema que abans se’n deia robatori, de clavar-te quinze euros mensuals de càrrec per “administrarte el compte”. (Renuncio a comentar el sistema de càrrecs “legals” si per qualsevol badada s’ocasiona un descobert de quatre xavos en el llarg període de temps d’un parell de dies).

Som una nació. Se n’ha parlat prou després de

la gran manifestació del dia 10. Però en vull deixar constància en això que havia de ser un balanç de final de curs. He trobat en un llibre

fleet Street

www.martiolaya.wordpress.com

Passatemps

|

19

Vigilar el consum

S

un intel·lectual castellà que també ho creia i escrivia així: “la nación catalana”. Es deia Tirso de Molina. Cum laude.

antoni Cayrol a Coll favà. El vell amic Antoni

Cayrol (el poeta Pere Cerdà) serà prop de casa al nostre barri de Coll Favà amb motiu de la Setmana de la Poesia al mes d’octubre. Deixeu-me manifestar públicament la nostre alegria –de la Nuri i meva– pel retrobament de l’amic amb qui, en el transcurs de molts anys, vam compartir tantes aventures culturals.

Tindrem ocasió de parlar-ne, però em complau avançar-ne un tast: aquells anys que en diverses ocasions vam anar al Rosselló a fer teatre en català, un professor rossellonès de llengua anglesa, amb molta politesse, això sí, ens va dir al grupet de gent on hi havia també els amics Cayrol i Verdaguer, que ell no creia que el teatre de Shakespeare es pogués representar “en la llengua dels avis”, el català. I la satisfacció en acabar la representació i escoltar el professor que amb igual politesse i amb un gran somriure, ens felicitava per la feina i va reconèixer que estava equivocat. I tanco amb satisfacció el balanç del curs i espero amb candeletes l’inici del curs que ve. No em sabré estar de parlar-vos de nou del poeta del Rosselló Jordi-Pere Cerdà.

•

ant Cugat és sens dubte un municipi singular dins l’àrea metropolitana de Barcelona. El nostre municipi ocupa els llocs més alts en els rànquings de preus per metre quadrat d’habitatge nou, natalitat, renda per càpita o oficines buides. Aquesta setmana, però, hem conegut que ocupem els primers llocs en dues llistes en què no és cap honor ser a dalt de tot. Els santcugatencs som els habitants de la regió que més aigua consumim i que més residus generem per persona i dia. Pel que fa a l’aigua, cada veí de Sant Cugat consumeix 60 litres més que, per exemple, un de Santa Coloma de Gramenet o l’Hospitalet. Però l’estadística és una ciència tramposa i aquesta dada no vol dir que cada santcugatenc gasti 12 garrafes més d’aigua que els altres. L’alta concentració de piscines dins el municipi és el que fa que la mitjana es dispari, tot i que això no serveix d’excusa per adormir-nos en aquest tema. On no hi ha lloc per a excuses és en la dada de residus per habitant. De mitjana cada santcugatenc genera 2,4 quilos de brossa, mentre que la mitjana metropolitana és d’1,38. Segurament ser un dels municipis amb més renda per càpita provoca que es consumeixin més béns i que, en conseqüència, se n’hagin de llençar més. Ara bé, fugint dels tòpics, aquestes dades haurien de servir per fer-nos reflexionar que no podem seguir mantenint el ritme de vida que fins ara portàvem. La tendència a l’Europa seriosa i també a la regió metropolitana és la de reduir el consum d’aigua, l’energètic i el de residus.

Sumem-nos al club dels estalviadors i no al dels malbaratadors. La ciutat, el país i el planeta en general ens ho agrairan.

•

President: Ramon Grau Director: Josep Maria Vallès. Subdirector: Àlex López Puig edita: Premsa Local Sant Cugat, SL. c/ Sant Antoni, 42-44 08172 Sant Cugat del Vallès (BCN) www.diaridesantcugat.cat redaccio@diaridesantcugat.cat

Endins i enfora

D

Diari de Sant Cugat

Telèfon de contacte: 93 674 86 61 jm.valles@premsalocal.com

ESCRIPTOR

JOSEP GIMENO

més enllà de l’àmbit polític. Tot i això, aviat part d’aquest sector de la societat s’incorporarà al sistema electoral amb la possibilitat d’influir en la composició del Parlament. Si el sobiranisme no es vol trobar construint un projecte país que després poca gent vol, li toca fer molta feina per sumar adhesions dels nous catalans. Portes enfora, a l’independentisme li cal fer molta pedagogia més enllà de Barajas, on pocs aliats queden, i teixir moltes complicitats amb estats potents. Si Catalunya vol ser independent, el sobiranisme ha de buscar suports de nacions de primer nivell.

Amb ajut d’altres estats, tot és molt més senzill i, si no, que ho preguntin a Kosovo.

Cultura

|

JOSeP maRIa vaLLÈS EDITOR D’OPINIÓ

josep.gimeno@cugat.cat

esprés dels meus darrers articles sobre el futur de Catalunya, un lector m’envia un correu per preguntar-me què hauria de fer el sobiranisme per ser hegemònic. No en tinc la resposta però, sense ser analista polític, sempre li he percebut dues mancances a l’independentisme: una portes endins i una altra portes enfora.

A casa, el sobiranisme té el repte d’afegir la nova immigració als seus objectius polítics. No és feina fàcil, perquè es tracta d’una immigració essencialment castellanoparlant i amb altres prioritats

|

editorial

Som una nació: ‘cum laude’

D

Esports

Aquesta es la darrera edició de DIARI DE SANT CUGAT abans del període de vacances. Tornarem amb més informació local amb l’edició del divendres 27 d’agost. Fins aleshores, bon estiu a tots els lectors, anunciants i col·laboradors del DIARI.

martí Olaya. Balanç de final de curs

e mes en mes, hi ha temps per pensar en el tema per tractar en aquesta col·laboració periòdica. Just abans de vacances em va passar pel cap fer un balanç de final de curs. Així: tardor, poesia a Sant Cugat i als carrers de Coll Favà; hivern, Auditori i conferències; primavera, excursions culturals, i estiu, a tocar de les brases, les festes de Sant Joan i Sant Pere, concerts al Claustre, teatre al carrer… Et fas bons propòsits, però després salta la notícia més nova o que creus de més interès, et deixes de projectes i vas de dret al fet del dia. Com passa avui.

|

Que no se’m mal interpreti: no és qüestió de comprar voluntats, sinó de fer entendre a altres països per què Catalunya necessita un estat propi. Per aquest cantó, sembla que alguna cosa es mou després que nou diputats al Parlament de Westminster hagin presentat una moció a la cambra a favor d’un referèndum per a la independència de Catalunya. Probablement, la moció quedarà en no-res, però obrirà el debat més enllà de la península. Vist el panorama i per paradoxal que sembli, a l’independentisme li cal parlar (també) castellà i anglès. No és garantia d’èxit, però sí que és condició sine qua non per tenir opcions d’aconseguir el seu objectiu.

•

Consell editorial: Antoni Blanch, Antoni Monerris, Francesc Carbó, Ignasi Salvat, Joan CarlesGassiot,JoanTortosa,JoanTroyano,JoankBusquets,JordiCasas,JosepA.Teixidó, JosepDaniel,JosepM.SansTravé,JosepM.Simeón,LluísGodayol,MontserratRumbau, Núria Zabala, Ramon Grau (president), Rogeli Pedró, Valentí Feixas, Víctor Alexandre i Xavier Grau Gerent: Anna Comella Redacció: Mariona Sagalés, Àlex López, Núria Gutiérrez, Carolina Mercader, Joan Ramon Armadàs, Bernat Bella, Carles Illana i Pere Fernández. Correcció: Susanna Turon Departament comercial: Cristina Fernández, Michele Orrú, Sandra Boix i Elisa Palazón fotografia: Lluís Llebot, David Fernández i Artur Ribera Col·laboradors: Àngels Solé, Anna Toro, Antonio Priante, Arcadi Oliveres, Carles Brugarolas, Carme Colomina, Christian Treceño, Consol Torrente, David Escamilla, Diana Comas, Dolors Vilarasau, Domènec Miquel, Eduard Jener, Eduard Torres, Eloi Alegre, Ferran Villaseñor, Francesc Carbó, Francesc Carol, Gerald Fannon, GuimPros,ImmaPueyo,JaumeClavell,JordiCasas,JordiRobirosa,JosepGimeno, Josep A. Teixidó, Josep M. Cabrerizo, Juank Busquets, Lluís Campins, Martí Olaya, Montse Sant, Pep Blanes, Pep Tugues, Pere Vivó, Rafael Gomez, Rosa Martín, Quim Pla, Tomàs Grau, Trini Escrihuela i Víctor Alexandre Disseny i maquetació: Adrià Gállego, Sergi Felip i Francesc Cabeza Disseny de la maqueta original: eixida.cat Impressió: Gráficas de Prensa Diaria. Tel.: 93 462 85 00 Dipòsit legal: GI-405-93 Empresa distribuïdora: Mailing Vallès (93 589 23 71). entitats col·laboradores: Amics Unesco ValldoreixSant Cugat, Associació Empresarial de Sant Cugat, Aules d’Extensió Universitària, Camerata, CAR Sant Cugat , Centro Popular Andaluz, Cor de Gospel, Club de Golf Sant Cugat, Club de Tennis Set Ball, Club Esportiu Valldoreix, Club Handbol Sant Cugat, Club Muntanyenc Sant Cugat, Club Voleibol Sant Cugat, Eroski, Escola d’Art de Sant Cugat, GrifulOil,HipicCentreCalCaldes,JuventutsMusicalsdeSantCugat,MuseuSantCugat, Òmnium Cultural Sant Cugat, Penya Blaugrana Sant Cugat, Junior FC, PIMEC Vallès sud, Radiotaxi Sant Cugat-Valldoreix, Sant Cugat Esport Futbol Club, Tapiñas, Teatre Auditori-Centre Cultural, Unió Ciclista Sant Cugat, Unió Esportiva Sant Cugat, Unió Santcugatenca.

EL DIARI DE SANT CUGAT EXPRESSA úNICAMENT LA SEVA OPINIó EN ELS EDITORIALS. ELS ARTICLES SIGNATS EXPRESSEN L’OPINIó DELS SEUS AUTORS, QUE EL DIARI DE SANT CUGAT NO FA SEVA NECESSÀRIAMENT.

Diari de Sant Cugat Divendres, 30 de juliol del 2010

20

|

Sumari_ 3 |

a Fons_ 4 |

el Poble_ 6 |

www.diaridesantcugat.cat

Lectors_ 16 |

Opinió_ 18 |

la Ciutat

|

Economia_ 24 |

Esports_ 28 |

Cultura_ 38 |

la Ciutat

Passatemps_ 46

Entrevista _Pàg. 23

Albert Cortina explica la nova cultura del paisatge comentant el seu nou llibre

Passarà aquesta setmana:

La tinenta d’alcalde Mercè Conesa visitarà diferents obres que es duen a terme a Sant Cugat Més informació: www.diaridesantcugat.cat

Politiqueig. El compte enrere per a les properes eleccions municipals ja ha començat i els partits inicien el procés intern que culminarà amb la presentació de les seves llistes i la persona que proposen per ser alcalde de Sant Cugat

Les noves cares polítiques per a les eleccions del 2011 ICV i una ERC molt difícil de convèncer.

Joan Ramon Armadàs redaccio@premsalocal.com

Candidatura ferma a ICV

ELECCionS. Les vacances són una bona època per descansar, però també per jugar als escacs en l’àmbit polític. Els partits es troben ara immersos en modificacions de portes endins per dissenyar les llistes electorals per a les eleccions del maig del 2011. Abans toquen les catalanes, però sabut qui serà el nostre president començarà una llarga precampanya quan encara no haguem paït els torrons. Vist l’escenari, és bon moment per fer conjectures sobre quines seran les noves cares de la política local.

CiU espera un canvi Començant per qui té majoria absoluta, a CiU tothom espera que Artur Mas sigui president i es produeixi un canvi que ja s’anuncia en cartells publicitaris a la ciutat. En cas

L’objectiu dels partits: ocupar els despatxos de l’ajuntament de Sant Cugat el prper mes de maig #A. RIBERA

de ser així, l’alcalde Lluís Recoder, farà les maletes i serà promocionat a conseller deixant un buit a Sant Cugat que, si res no altera els pronòstics, ja té nom i cognoms.

La tinenta d’alcalde de Territori, Mercè Conesa, és l’opció preferida per Recoder i, malgrat que sempre s’ha mantingut la prudència, només un gir inesperat alteraria aquest escenari.

Dimarts 27 Conesa es va posar a disposició de la militància l’assemblea local de CDC.

Si Mas no és president, ningú no sap què farà Recoder, tot i que és molt probable que deixi la política local en favor de la nacional.

Relleu al PSC? És possiblement la plaça més difícil de predir, però al socialisme santcugatenc també bufen vents de canvi. El president de la secció local, Ferran Villaseñor, s’ha prodigat molt durant els tres anys de legislatura i deu haver guanyat molts

punts en el si de la militància.

Sense posar-se bastons a les rodes en públic, no és cap secret que tant ell com l’exalcaldable i actual portaveu del grup, Salvador Gausa, aspiren a ser el principal maldecap de CiU de cara al maig. Tenint en compte els mals resultats que va obtenir el PSC en les últimes eleccions amb Gausa com a cap de llista, no seria gens estrany que Villaseñor n’agafés el relleu.

Objectiu com a grup: propiciar un govern d’esquerres amb

A ICV tothom ha tancat files amb el president de la secció local, Joan Calderon. El dia 23 de setembre, després de les pertinents votacions internes, aquest jove politòleg serà el primer a proclamar oficialment la seva candidatura. Els ecosocialistes intentaran acaparar més regidors i si l’absència de Recoder debilita CiU suficientment, buscaran el PSC per formar noves majories.

Un PPC intervingut Legislatura complicada la que ha viscut el PPC a Sant Cugat. Amb un regidor díscol i una direcció local del partit canviada a toc de xiulet per Barcelona, els populars han d’intentar netejar una imatge força malmesa pels seus problemes interns.

Amb tot, seria lògic que el nou president de la secció, Jordi Carreras, fos el cap de llista designat. Ell hi està disposat, però caldrà convèncer la Berta

Rodríguez. Els seus anys d’experiència a Sant Cugat poden fer que no sigui gaire sensat relegar a posicions secundàries la cara més recognoscible dels popular al poble.

Continuisme a ERC Molt haurien de canviar les coses a casa dels republicans perquè Raül Grangé no repetís com a candidat. Consolidat com a líder visible del partit, aquest sociòleg té la intenció de tornar a fer tàndem amb Toni Ramon i, si és possible, esgarrapar un o dos regidors més.

El seu desig ocult? Que CiU no sumi majoria absoluta per deixar-se estimar i tornar a tenir responsabilitats de govern.

La CUP busca el seu espai L’objectiu de la CUP és entrar a formar part del dia a dia de la política local amb regidors al ple. Per aconseguir-ho hi ha cert consens a tornar a confiar en la figura de Guim Pros, que, malgrat que no va entrar-hi per poc l’any 2007, no ha perdut l’empenta, ni ell personalment ni la CUP com a grup.

•

El nostre pronòstic Els alcaldables dels partits polítics locals

1

2

3

4

5

1. Mercè Conesa és la tinenta d’alcalde de Territori 2. Ferran Villaseñor, actual president local del PSC, amb aspiracions a ascendir 3. Joan Calderon, únic candidat ja confirmat 4. Jordi Carreras, nou president de la secció local del PPC 5. Raül Grangé repetirà com a cap de llista 6. Guim Pros encapçalarà una CUP amb ganes d’entrar al ple #ARXIU

6

www.diaridesantcugat.cat

Sumari

a Fons

|

el Poble

|

Lectors

|

Opinió

|

la Ciutat

|

Economia

|

Esports

Entrevistem Lluís Recoder, alcalde de Sant Cugat i coautor del llibre ‘La política que ve’ tat de tenir una administració pública eficaç.

Malauradament hi ha molta gent que no ho té clar i es pensa que l’administració és una joguina en mans d’una opció política per collocar fidels o generar dependències.

La gestió pública santcugatenca ha rebut premis europeus. A priori sembla una bona carta de presentació...

Ser reconeguts per l’escola d’administració pública europea en la categoria de lideratge i gestió ens omple d’orgull, perquè és un reconeixement de fora que et diu que vas per bon camí.

Saben si altres administracions segueixen ja el “model Sant Cugat”?

Hem detectat força interès i molta gent que ens pren com a referent i vol parlar amb nosaltres per impregnar-se del projecte.

Abanderat del canvi. Lluís Recoder planteja en el seu nou llibre un nou model de gestió pública a les administracions #ARTUR RIBERA

“El títol del llibre és l’expressió d’un desig de canvi”

La política que ve és la que hauria de venir?

Per descomptat. El títol del llibre és l’expressió d’un desig de canvi. Tenim la seguretat que el món ens empeny cap aquí. Les administracions públiques hem de desenvolupar polítiques amb menys recursos i la millor manera de fer-ho és gestionant millor. Hi ha molta capacitat de reduir despesa supèrflua fent un millor ús dels recursos i orientantlos a l’assoliment d’objectius i deixar de fer coses que fem per inèrcia i que no tenen cap mena de sentit.

Podria posar un exemple de com s’apliquen les tesis del llibre a Sant Cugat?

El pagament a 29 dies que fem als nostres proveïdors. L’objectiu estratègic que ens hem fixat és pagar a 30 dies i en aquest sentit l’estem assolint. Això no seria possible si no tinguéssim unes finances públiques sanejades i molt de rigor pressupostari.

Lluís Recoder s’endurà aquestes tesis allà on vagi?

Sí, però jo no me’n vaig enlloc.

Joan Ramon Armadàs redaccio@diaridesantcugat.cat

L’

alcalde de Sant Cugat i el tinent d’alcalde d’Economia, Jordi Joly, han escrit junts un llibre que planteja un canvi radical de la manera d’entendre la funció pública. La millora de la gestió, l’optimització de recursos i l’orientació a objectius són els trets que hauria de tenir, segons els autors, la política actual i la que ve.

Com definiria el llibre?

És una proposta de renovació de les administracions públiques feta a partir de la nostra experiència a Sant Cugat. També he de dir, però, que el model no s’acaba en l’explicació del concepte de Sant Cugat. Té altres passos que encara no hem fet a la nostra ciutat. També intentem posar sobre la taula els principals problemes i reptes que té l’administració pública avui en dia.

Expliqui’ns algun d’aquests reptes.

Vivim en una societat que ha avançat molt ràpidament i les administracions públiques no ho han fet al mateix ritme. El seu funcionament és més propi del segle XX que del XXI. Encara impera una lògica que no és la d’assolir bons resultats i la política està entesa en el seu pitjor sentit de batalla entre partits i el fet d’envoltar-se de per-

Diari de Sant Cugat

Divendres, 30 de juliol del 2010 |

“Si puc fer alguna cosa perquè la Generalitat copiï el model de gestió de Sant Cugat, ho faré” “A l’administració hi ha molta capacitat de reduir despesa supèrflua fent un millor ús dels recursos” sones fidels. No hem fet els passos necessaris per posar l’administració pública al servei de la competitivitat dels territoris.

És recomanable que un ajuntament funcioni com una empresa?

Els objectius en una administració els fixen els polítics que han escollit els ciutadans, que a l’hora de transformar idees i projectes en realitats necessiten dotar-se d’una administració molt professional. El problema ve quan el poder polític fica el nas excessivament en la gestió, és a dir, quan el nivell de gestió està excessivament polititzat.

És una filosofia que pot ser aplicada en un govern d’esquerres i en un de dretes?

Ho pot ser, però t’ho has de creure. Nosaltres oferim un model aplicable a diferents opcions polítiques que tinguin clara la necessi-

La gestió eficaç com a resposta.

L’alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, torna al món editorial publicant un llibre amb Jordi Joly que vol esdevenir un full de ruta i una guia sobre com hauria de funcionar l’administració pública en aquest país.

Recoder assegura que el “model Sant Cugat” és aplicable també a les conselleries i fins i tot en el govern d’un país. Si Artur Mas és el proper president de la Generalitat, de ben segur que algunes de les tesis del llibre es començaran a aplicar en esferes més elevades que les santcugatenques. #ARTUR RIBERA

Plantegem-ho d’una altra manera. És aplicable aquest model de què parlàvem en una conselleria o un país?

No només és traspassable a altres administracions, sinó que és necessari que sigui traspassat. I si és al Parlament de Catalunya on tornaré a anar i puc fer alguna cosa perquè la Generalitat el copiï, ho faré. Catalunya té una administració pública que no és la que ha de tenir un país que vol ser competitiu, que vol jugar a Primera Divisió.

A la Generalitat i a Sant Cugat hi ha molt de camí per recórrer per millorar la gestió?

Molt més a la Generalitat que no pas a Sant Cugat. Al municipi fa molts anys que estem fent una bona feina, però a la Generalitat hi ha molt de camí. A Sant Cugat hi ha més reformes que es podrien fer, però que la llei no ens permet, com incentivar els funcionaris segons l’assoliment d’objectius.

Cal canviar lleis, doncs.

Sí. El canvi de la legislació de la funció pública és un clam quasi unànime a la societat i és totalment necessari per fer un pas definitiu en la modernització de l’administració. També faria que els funcionaris se sentissin més valorats per la societat en general.

Sap si algú fora de l’entorn de CiU s’ha començat a mirar el llibre?

No ho sé, però sí que li puc dir que a les persones més interessades en la millora de la gestió pública el llibre els ha cridat molt l’atenció.

•

|

Cultura

|

Passatemps

|

21

la toga EDUARD TORRES

Vuvuzela

E

m deia l’altre dia un amic que s’havia comprat una vuvuzela. També m’explicava que la feia sonar indiscriminadament quan llegia un diari, veia un informatiu televisat o algun imprudent conegut li comentava una notícia que no li era del seu gust.

Lògicament, s’han produït reaccions diverses entre el veïnat. El primer dia, hom, espantat per aquest so, es preguntava qui podia tenir una trompa d’aquestes característiques i que fes un so tan insuportable.

Algun agosarat s’atreví a trucar a la porta de casa del meu amic, per demanar-li si és que passava alguna cosa o li calia alguna ajuda, fos la que fos. No se sap si per afició o per vici, l’amic els responia amb una llarga bufada que espantava els més valents.

El segon dia, ell, que era un gran lector i nacionalista, no va deixar de tocar l’instrument, vinga a bufar i vinga més soroll. Als nens, que ja s’hi havien acostumat, els feia gràcia i demanaven a les seves mares respectives, una trompeta zulu com aquella que sonava sense parar. Entre els adults hi havia divisió d’opinions. Al principi per uns era molest escoltarho, però per altres, els feia desconnectar dels problemes del dia a dia, entrant en una catarsi auditiva tot imaginant aquella llargària que necessitava de les dues mans per mantenir-se operativa. Al tercer dia vaig fer el cor fort.

Vaig pujar els esglaons de dos en dos. Apropant-me a l’epicentre notava la queixa dels timpans. Un cop saludats era lògica la pregunta, però què fas? El vaig interrogar sorprès.

“No res”, em respongué tranquil·lament, “m’entreno per al proper curs electoral”. Vaig tancar la porta i escales avall aquell so encara em repicava i perseguia. En sortir mirant a tord i a dret vaig buscar alguna botiga on comprar la meva vuvuzela tot pensant que el meu amic tenia raó. Bon estiu.

•

www.torresadvocats.com

Diari de Sant Cugat Divendres, 30 de juliol del 2010

22

|

Sumari

|

a Fons

|

el Poble

|

www.diaridesantcugat.cat

Lectors

|

Opinió

|

la Ciutat

l’Estirabot JORDI CASAS

casasj@eresmas.net

Ja el tenim col·locat

E

stàvem avisats, l’operació es preparava des de feia temps: el nostre alcalde seria cridat a responsabilitats institucionals més elevades. Efectivament, acaba de ser elegit per ocupar el número vuit de la candidatura de la seva coalició per Barcelona. En aquest sentit, li ha passat la mà per la cara a l’alcalde de Vic, cert és que aquest ha escollit una via ben diferent (i, afegeixo, impresentable) per fer-se notar. El nostre alcalde tenia força trumfos per fer-se present en les oracions polítiques del presidenciable del seu partit. N’és l’alcalde més destacat i s’ha dedicat en cos i ànima durant els darrers anys a projectar una imatge supramunicipal. No dic que la seva no hagi estat una gestió local, però aquesta ha deixat de constituir una prioritat en la seva agenda estratègica. Per a qui ha volgut escoltar i, sobretot, llegir, el missatge era inconfusible, jo m’hi he referit des d’aquesta columna diverses vegades. Dos llibres n’han deixat constància. En el segon ens ha explicat que el model de gestió de Sant Cugat aspira a tenir una validesa universal. Per reafirmar-ho, el mitjans ens han recordat que l’Ajuntament ha tornat a rebre un premi a la transparència. Qualificatiu que hom no sap exactament què vol dir, però molt em temo que es refereix a la transparència de l’actuació municipal, almenys jo fa força temps que no sé veure-hi res de nou. Però el missatge que realment tenia una càrrega de profunditat és el que ens va transmetre en el primer llibre, amb el ben entès que no és exclusivament seu. És força simple: la realitat que estem vivint, la gestió nacional del tripartit, és una anomalia històrica, un accident que cal superar al més aviat possible, ja que allò que és natural a Catalunya és que governi un partit nacionalista, tota la resta li és estrany o, si més no i com he dit, és una nosa que cal treure’s de sobre. Aquesta és la substància del discurs que viurem durant els propers mesos i no pas l’anàlisi rigorosa d’una gestió que no ha estat gens desencertada, la qual cosa no vol dir que hagi assolit l’excel·lència a la qual estem acostumats els santcugatencs. Excel·lència que ara el nostre alcalde vol traslladar a la plaça Sant Jaume. Jo, com saben els que em llegeixen habitualment, fa mesos que m’estic preparant per al pitjor. Bones vacances!

•

|

Economia

|

Esports

|

Cultura

|

Passatemps

L’Àrea Metropolitana,cridada a millorar la gestió del PGM aprovació. L’Ajuntament vol que la requalificació de les zones verdes de Valldoreix i protecció de Can Busquets siguin temes tractat pel nou òrgan canviar les zones verdes de lloc preservant, així, les finques de Can Busquets i Can Monmany.

A canvi, es construiran 300 habitatges nous a la ciutat, un 70% dels quals seran de protecció oficial. L’altre 30% és el que permetrà als propietaris de les zones verdes edificar cases unifamiliars en indrets de Valldoreix on hi ha zones verdes que ja donen al carrer.

Joan Ramon Armadàs jr.armadàs@premsalocal.com

lEgISlaCIó. El Parlament va aprovar el dia 26 per unanimitat la restitució de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), ens desaparegut des de l’any 1987. La creació del nou òrgan implica la desaparició de l’Entitat Metropolitana del Transport, la dels Serveis Hidràulics i la de Tractament de Residus.

L’AMB assumirà aquestes competències i d’altres tan rellevants com la d’ordenar el territori a través d’un pla director urbanístic que definirà les polítiques d’habitatge i el desenvolupament urbà i assentarà les mesures per a la protecció del sostre no urbanitzable. És a dir, serà competent per gestionar les modificacions del que ara és el Pla General Metropolità (PGM), que tants maldecaps ha donat a ciutats com Sant Cugat.

Gestió de zones verdes Al seu dia no es va definir com s’havien de gestionar les zones verdes i això va fer que s’apliqués per defecte el règim d’expropiació. Amb el nou redac-

Nova oportunitat

Can Busquets és una de les zones que es requalificarà #ARTUR RIBERA

tat, l’AMB seria l’organisme que es faria càrrec d’aquestes expropiacions amb els seus recursos o bé impulsant una modificació del PGM.

Aquesta última via és la que pretén utilitzar Sant Cugat en la reordenació de les zones verdes de Valldoreix. La modificació de PGM aniria encaminada a

Un mes d’agost amb alcaldes accidentals Redacció

redaccio@premsalocal.com

PolítICa. L’alcalde Lluís Recoder agafa, com molts santcugatencs, vacances durant el mes d’agost. Mentre el batlle gaudeix d’uns dies de calma (i potser precam-

panya), els set tinents d’alcalde de Sant Cugat ocuparan la plaça de Recoder de manera accidental.

La primera que ho farà, del dia 1 al dia 5 d’agost, serà Mercè Conesa, que ja té prevista una visita d’obres aquest darrer dia per repassar l’estat d’alguns

Interinatge a l’ajuntament #A.R.

equipaments, com per exemple el tercer CAP. La següent a la llista és Carmela Fortuny, que agafarà la vara d’alcalde del dia 6 al 9 per cedir-li, tot seguit, el testimoni a Xavier Escura del 10 al 13. Jordi Joly assumirà el càrrec del 14 al 17 i Cristina Paraira ho farà del 18 al

21. Els dos últims seran Marta Subirà, del 22 al 26, i Joan Recasens, que tancarà la ronda del 27 al 31 d’agost.

L’alcalde, Lluís Recoder, reprendrà la seva activitat habitual al capdavant de l’Ajuntament el dia 1 de setembre.

•

La secció local d’ERC fa balanç del curs polític Joan Ramon Armadàs jr.aramadas@premsalocal.com

PolítICa. Els dos regidors d’ERC a l’Ajuntament han fet balanç de la temporada deixant clar que han fet una oposició “constructiva i dialogant”.

El portaveu del grup, Raül

Grangé, ha criticat el govern de la ciutat per estar en “interinitat a causa de la minva de lideratge” provocada per la distracció de l’alcalde en política nacional. Grangé ha lamentat també la lentitud l’execució dels acords del ple, tot i que ha reconegut la voluntatdialogantdeCiU.Alseu

raül grangé, portaveu d’ErC #J.R. A.

torn, Toni Ramon ha atribuït a ERCelmèritdelaincidènciaque els pressupostos han tingut en polítiques socials en col·lectius com les famílies monoparentals o els jubilats. El regidor republicà ha recordat estarrufat que el seu grup no ha deixat de fer propostes encaminades a l’ampli-

ació de l’oci nocturn o la millora dels espais públics o la mobilitat, que, segons l’observatori sociològic, són dels temes que més preocupen la ciutadania.

Ramon ha acabat reclamant al govern actuar “amb urgència” a la Floresta per dignificar determinades zones del barri.

•

La tinenta d’alcalde de Territori, Mercè Conesa, considera un fet positiu l’aprovació d’aquesta llei i espera que “aquesta operació urbanística sigui una de les primeres a ser tractades pel nou ens”. Conesa opina que repartint la pressió entre els 36 municipis de l’AMB, els ajuntaments se sentiran més acompanyats en un aspecte que els genera molts conflictes.

Pel que fa a l’esmentada operació, actualment es troba en tràmit d’informació pública a l’espera que la Generalitat (o ja la nova AMB) emeti un dictamen sobre la proposta santcugatenca que Mercè Conesa qualifica de “declaració d’intencions”.

Amb tot, la resposta no arribarà fins a finals d’any.

•

La millora del carrer Alps costa 300.000 euros oBrES. El consell de districte de Mira-sol va acordar destinar 300.000 euros de les partides de lliure disposició per a urbanitzar el carrer Alps i els seus voltants. Aquesta xifra suposa un 80%delsdinersdelliuredisposicióenmansdelconsellperdecidir la millora del districte.

Lasessiódelconsellvaestar, però, marcada pel rebuig dels membres de l’oposició a les formes com s’ha acabat tirant endavant el projecte. Una mostra visible d’aquests estira-iarronsesvaserelfetquenomés sis de les quinze persones que integren el consell de districte hi estiguessin presents. L’oposició va demanar que l’any que ve es facin servir aquests recursos per a millorar el carrer Pla i el seu entorn. _Redacció

www.diaridesantcugat.cat

Divendres, 30 de juliol del 2010

Sumari

|

a Fons

|

el Poble

|

Lectors

|

Opinió

|

la Ciutat

|

Economia

|

Esports

|

Cultura

|

Diari de Sant Cugat

Passatemps

|

23

Entrevistem Albert Cortina, advocat i autor del llibre ‘Nova cultura del territori i ètica del paisatge’ “El paisatge evoluciona constantment i hem de passar de la idea de protecció a la idea de gestió” “Hi ha ciutats que no segueixen cap model urbanístic i això és el pitjor que pot passar” “Els agents socials s’acullen al marc de la sostenibilitat enfront del marc hegemònic que és el de l’especulació” Fent territori. Albert Cortina va ser un dels ponents de la llei de paisatge de Catalunya #J.R. ARMADÀS

Veig moltes novetats en la matèria.

I n’hi ha una més, encara incipient, que és la mediació territorial. Implica ajuntaments, propietaris, empreses energètiques i collectius ecologistes per tractar un d’aquests conflictes. En altres països funciona molt bé.

La crisi ha accelerat aquesta transició?

“Perdre paisatge és perdre identitat com a col·lectiu” Joan Ramon Armadàs redaccio@diaridesantcugat.cat

E

n parlar de paisatge molta gent pot pensar en un camp de blat, un bosc d’alzines o una platja de la Costa Brava, però el terme inclou realitats tan diverses com les esmentades i tot l’urbanisme d’una ciutat. Albert Cortina explica en el seu nou llibre Nova cultura del territori i ètica del paisatge com està canviant la concepció paisatgística en l’ideari de les persones que es dediquen a dissenyar les nostres ciutats.

El títol del teu llibre incita a canvi de mentalitat.

Efectivament. Estem construint una nova ètica del paisatge i una nova cultura del territori. La societat, al marge de les lleis, ha aportat uns valors que estan empenyent a fer que tècnics i polítics els incorporin i creïn aquesta nova cultura.

Quins són aquests valors?

Són diversos. La idea és que el paisatge el construeixen els agents socials i aquests

s’acullen al marc de la sostenibilitat enfront del fins ara marc hegemònic, que és el de la productivitat-especulació. Són dos models en pugna, però veiem que el primer s’obre camí dins el predominant. El problema, però, és que destruir els efectes que ha tingut el primer model no és gens fàcil.

Aquesta lluita crea l’anomenat conflicte territorial?

Sí, i a Sant Cugat tenim alguns exemples de conflictes d’interessos que són la traducció de la lluita dels dos models. La novetat és que darrerament el model sostenible posa sobre la taula projectes territorials amb actitud positiva i deixant de banda la cultura del no. D’alguna manera s’avancen al conflicte i ofereixen a les autoritats un full de ruta per seguir segons aquests nous valors. I ho fan perquè perdre paisatge és perdre identitat com a col·lectiu.

Això va un pas més enllà de l’ecologisme.

La gent s’adona que la relació amb la natura i l’entorn és part de la identitat d’un poble. A banda d’això, el canvi de mentalitat implica un canvi en els hàbits de vida i són canvis en la manera de moure’s, la manera d’habitar pel que fa a la densitat i fins i tot de l’ús d’energia.

Un urbanisme més racional.

Albert Cortina té 49 anys i és un advocat especialitzat en temes d’urbanisme que des de sempre treballa a Sant Cugat. És el responsable de l’estudi Dtum, en marxa des del 1992, que respon a la primera lletra de les paraules dret, territori, urbanisme i medi ambient.

Acaba de publicar el llibre Nova cultura del territori i ètica del paisatge, on planteja un canvi de mentalitat a l’hora d’abordar els canvis urbanístics de les ciutats. El seu pare, l’escultor Joan Cortina, li ha transmès una herència artística que canalitza pintant quadres com el de la foto.

No sabem si farà que ens movem en bloc cap a aquesta nova cultura del territori o bé ens farà caure en els mateixos errors de les etapes anteriors. El més positiu és que ara que l’activitat ha disminuït és el moment per reflexionar.

El creixement de les ciutats és inevitable?

El paisatge es transforma i evoluciona constantment i hem de passar de la idea de protecció a la idea de gestió del paisatge. La gràcia és fer una reflexió sobre com transformar aquest paisatge. Si a sobre se li suma un plus d’aquests valors ètics que comentàvem, es tanca el cercle de manera correcta.

El paisatge i l’urbanisme de Sant Cugat han evolucionat d’aquesta manera?

A veure. Hi ha ciutats que no tenen model i això és el pitjor que pot passar. Sant Cugat, en canvi, té un model territorial. Una altra cosa és que agradi més o menys, però darrere hi ha unes propostes d’intervenció que segueixen una línia. Pel que fa al seguiment d’aquesta nova cultura del territori en alguns aspectes se segueix i en d’altres no tant. De totes maneres, ens falta perspectiva per valorar el model.

Com s’ha portat a Sant Cugat el tema de Torre Negra tenint en compte tot el que ha comentat?

Una cosa és la batalla legal i una altra el vessant ètic, i ara cal veure si aquests valors ètics són capaços d’alguna manera d’assentar-se en la mentalitat dels tribunals. Quan una ciutadania, de forma individual i collectiu, i amb el suport de la classe política, pensa que la seva identitat passa per preservar un indret determinat, hi ha sentiments que van més enllà de litigis als jutjats.

I pel que fa a Catalunya, ens hem carregat el territori?

Durant dècades no hem donat al territori i al paisatge la importància que es mereix, però en l’última dècada s’ha intentat posar-hi fre i redreçar la situació. Ara bé, quan l’urbanisme anava desbocat es van creuar algunes línies que ara ja no es creuarien, tot i haverhi una tradició de paisatgistes molt prolífica que ja va iniciar Ildefons Cerdà.

•

Diari de Sant Cugat Divendres, 30 de juliol del 2010

24

|

Sumari_ 3 |

a Fons_ 4 |

el Poble_ 6 |

www.diaridesantcugat.cat

Lectors_ 16 |

Opinió_ 18 |

la Ciutat_ 20 |

Economia

Economia Passarà el 21 de setembre:

Tindrà lloc el seminari Asia Connections 2010 al Teatre-Auditori.

Més informació: www.diaridesantcugat.cat

|

Esports_ 28 |

Cultura_ 38 |

Passatemps_ 46

la Xifra

300 contactes

són els que van fer els empresaris en les tres darreres missions comercials de la Cambra de Terrassa.

Sostenibilitat. L’estudi anual de l’Entitat de Medi Ambient situa Sant Cugat amb uns índexs molt superiors a la mitjana en aquest dos indicadors

Som la ciutat que més aigua consumeix i més residus genera Joan Ramon Armadàs redaccio@premsalocal.com

ConSum. Sant Cugat encapçala la llista de ciutats de l’Àrea Metropolitana que més aigua consumeix per habitant i també la que més residus genera.

Segons les dades de l’Entitat de Medi Ambient, els santcugatencs som els que, fent la mitjana de litres consumits per habitants, més recursos hídrics fem servir a llarga distànciadelsegon.Cadahabitant gasta una mitjana de 160 litres per dia, mentre que la mitjana metropolitana és de 108 litres per persona i dia.

En general, però, la tendència és a la baixa a tota l’àrea metropolitana. Mentre la davallada de consum ha estat del 2,3% de mitjana, la nostra ciutat ha vist incrementat l’ús d’aigua un 12%.

Al podi també en residus Sant Cugat també té el trist honor d’ocupar el lloc més alt en la taula de volum de brossa per habitant. Amb 2,4 quilos per persona i dia, quasi doblem els 1,38 quilos de mitjana a la regió.

Només Begues ens supera, amb 2,36 quilos diaris per habitant. A grans trets, però, les notícies són bones, ja que el nivell de rebuig per ciutadà ha baixat un 3% respecte al 2008 i el reciclatge de les llars també augmenta fins a convertir-se en un 33,78% del total.

Xifres

160

litres per dia és la quantitat mitjana d’aigua que consumeix un santcugatenc. La mitjana metropolitana és de 108.

2,4

quilos de brossa és la quantitat diària que genera un veí de Sant Cugat, quasi el doble de la mitjana metropolitana, que és d’ 1,38.

Les aixetes santcugatenques generen 60 litres més per persona que la mitjana metropolitana #ARXIU

www.diaridesantcugat.cat

Divendres, 30 de juliol del 2010

Sumari

|

a Fons

|

el Poble

|

Lectors

|

Opinió

|

la Ciutat

|

Economia

|

Esports

SAnT CugAT buSInESS

Quins són els problemes que detecten més sovint?

Presència. La consultoria que dirigeix Joan Alsina està ubicada al Trade Center II #J.R. ARMADÀS

Casos en què l’empresa hauria de créixer més i no ho fa. També per la pèrdua de clients o senzillament plantejar-se que tot i anar bé el negoci podria anar molt millor.

Un altre tipus de problema és el fet biològic: veure que en 5 o 10 anys ens haurem de jubilar i volem preparar el terreny per quan passi. En el fons és oferir a l’empresari assessorament en àrees on no té per què ser bona, possiblement perquè s’enfronta amb un procés que només haurà d’abordar un cop a la vida.

Què pot fer un empresari amb el seu negoci de tota la vida si els fills no se’n volen fer càrrec?

“Si preveus una crisi a l’empresa, actua abans que arribi” redaccio@diaridesantcugat.cat

L’

empresari Joan Alsina és el soci director de la consultoria Acceso, que des del SC Trade Center acompanya moltes empreses en el tortuós camí de fer front a canvis pels quals no estan del tot preparades.

“Ajudem empresaris que afronten decisions que només prenen un cop a la vida i no tenen per què dominar” “Si et planteges la successió empresarial als 50 anys, la transmissió és més plàcida i reflexionada”

A què es dedica Acceso?

Oferim assessorament estratègic complet a companyies que es troben en una situació molt específica, com són moments de canvis molt forts, per exemple per un gran creixement o un canvi en l’accionariat o la direcció de l’empresa.

També donem un cop de mà a companyies en crisi, abordada en positiu, és a dir, amb voluntat de sortir-ne i no d’abaixar la persiana.

Moltes branques per a una consultoria?

Com que en són moltes, hem dividit la nostra activitat en tres branques d’activitat. La marca Acceso se centra en consultoria a través de la preparació d’un pla estratègic i la seva implementació i també la successió del soci director o el propietari. Apliquem una metodologia de treball en què estem molt a sobre l’empresari per conèixer molt bé l’em-

presa des de dins i discutir amb ell les idees que tenim perquè les confronti.

Quines són les altres dues marques?

Una és Amura, a través de la qual assessorem en operacions corporatives, finançament per capital o serveis relacionats.

L’altra és Arion i està més centrada en els recursos humans. Des d’aquesta divisió ens dediquem a donar un cop de mà en la selecció de directius, auditoria d’equips directius, organització de la companyia a través de departaments concrets, etc.

Treballen amb tot tipus d’empreses?

En principi sí, però per la tipologia de servei que oferim ens han contractat més empreses del sector tecnològic o de serveis que d’altres sectors més relacionats amb la indústria.

Cultura

|

Diari de Sant Cugat

Passatemps

|

25

Tribuna empresarial

Entrevistem Joan Alsina, soci director d’Acceso

Joan Ramon Armadàs

|

La tireta abans que la ferida.

Es podria definir la feina que Joan Alsina fa amb les empreses com la psicologia preventiva. La seva consultoria Acceso assessora empreses que volen avançarse a problemes futurs i volen fer-ho de manera tutelada i experta. Amb un mercat centrat a la rodalia de Barcelona, Acceso i les seves dues marques filials volen ampliar mercat a Sant Cugat i al Vallès en general. #J.R. ARMADÀS

En una successió no hi ha dos casos iguals, però hi ha dues variables per tenir en compte molt rellevants. Una és la mida de l’empresa. Amb empreses grans pots fer moltes més coses que amb les petites. Ningú no vol una empresa petita o un negoci per invertir-hi. Funciona a nivell familiar, però no d’inversió. Així doncs, les possibilitats de successió són poques.

Quan anem al rang mitjà, hi ha dues grans vies de sortida quan l’empresari vol marxar. Vendre les accions és el més lògic, però el difícil és decidir a qui. Les dues opcions són a l’equip directiu de la companyia o a un tercer, que acostuma a ser una altra empresa.

Tot un dilema!

En la decisió final hi intervenen moltes coses, com el perfil de l’empresari, el de l’equip directiu, quan s’ha abordat el tema... Si agafes el problema quan l’empresari ja té 78 anys, l’única opció és trobar un tercer i vendre-li l’empresa. Si t’ho planteges als 50 anys, pots començar a treballar amb un pla a llarg termini molt més raonat. Llavors es pot, per exemple, fer que l’equip directiu vagi comprant accions a poc a poc durant cinc anys, de manera que la successió és més plàcida i reflexionada.

Tota empresa té un comprador potencial?

El sector pot influir-hi força. Avui en dia vendre una empresa immobiliària és impossible, perquè no hi ha mercat. Si el sector s’ha mort, ho tens malament, però si el sector està en ebullició, la nostra missió és que la sortida sigui meravellosa.

En un moment com el d’ara, no és més difícil trobar inversors?

Fa quatre anys era molt més fàcil. Ara no hi ha tants fons de capital risc disposats a fer el que abans de la crisi era poc més que un tràmit.

La crisi ha aportat a Acceso més “empreses malaltes” com a clients?

En aquest país a l’empresari li costa molt contractar serveis i més quan hi ha crisi.

La nostra feina és avançar-nos a la crisi i actuar abans que aparegui el problema.

Si detectes una futura crisi a l’empresa, avança-t’hi quan encara hi ets a temps.

Han assessorat moltes empreses de Sant Cugat?

La veritat és que no. Tenim un mercat ampli que abasta el cinturó de Barcelona i que és el nostre mercat històric. Ara justament volem entrar amb força al mercat local i al mercat del Vallès, que té un teixit empresarial molt en la línia de les companyies amb què treballem.

•

FREDERIC BOIX

Vacances?

E

nguany enfrontem les vacances amarats de suor estratègica i mental. Tant si triem mar com muntanya, ens perseguirà una allau d’interrogants que condicionaran el futur de les nostres empreses: reforma laboral, augment de l’IVA, dubtes respecte de l’impost de societats, restricció de les inversions públiques, tancament radical d’incentius als HPO i d’altres vinculats amb la innovació, manca de determinació en la reforma financera (ai el crèdit bancari...!), indecisions i interessos divergents en el camp energètic, baixa credibilitat del país i tants i tants reptes més, econòmics, polítics i socials...

El navegant i el munta-

La humanitat només progressa davant un estímul nyenc saben que la primera condició per arribar a destí és tenir ben clar on s’ha d’anar i traçar la ruta més adient, que no sempre és la més planera o la més directa. I tenir en compte les condicions dels vents, els corrents i el temps. En termes empresarials, la reflexió i planificació estratègica són avui més que mai imprescindibles; com avui més que mai els responsables polítics i econòmics són responsables de deixar clares i estables les condicions de l’entorn laboral, financer i social.

Uns i altres, amb vacances o sense, haurem d’aprofitar el parèntesi (?) per carregar piles, sí, però també per analitzar quines variables ens poden afavorir o quines mesures haurem de prendre per tirar endavant. L’historiador britànic Arnold Toynbee ja va demostrar que la humanitat només progressa davant un estímul.

I d’estímuls no ens en falten. Tampoc el talent i la voluntat.

•

presidencia@santcugatempresarial.com

Diari de Sant Cugat Divendres, 30 de juliol del 2010

26

|

Sumari

|

a Fons

|

el Poble

econogresca CARLES BRUGAROLAS

‘Out of office’

T

anquem avui el curs 2009-2010, hem de posar notes. Estem entre el cate i el molt deficient? Hem fet els deures que tocava?

La situació en el terreny espanyol és de creixement nul o feble, atur disparat, inflació baixa però a l’alça, dèficits públic i exterior elevats i feblesa general del sistema.

El món, en canvi, tornarà a créixer per sobre del 4%, els emergents estiren amb força des de fa anys.

Les economies madures es recuperen (amb incerteses) amb nosaltres, a la cua. A Catalunya rebrota la producció industrial però no estem encara en posició inversora. Com a Sant Cugat, comencen

Feu els deures, almenys vosaltres a baixar les taxes d’atur, però la percepció és que la indústria perduda no es recuperarà. El govern català persevera en la seva descoordinació, la que es veu i la que no es veu. S’ofega en les seves polítiques, gasta massa sense línies clares i té problemes molt seriosos de tresoreria que veurem si esclataran aviat.

Teníem deures, sí: havíem de fer reformes que fessin pensar que els nostres comptes públics són sostenibles, alhora que calia oferir nous incentius a l’activitat econòmica. No ho hem fet, ho hem fet a penes: els governs català i espanyol mereixen un suspens rotund.

Exàmens de recuperació: queda per veure si el govern tripartit es presenta, en tot cas li queda poc marge, se li acaba la legislatura. En canvi a l’espanyol li queden quasi dos anys, però és molt possible que se l’expulsi de classe per dolent.

En fi, bones vacances als qui les tingueu. I feu els deures, almenys vosaltres.

•

carlesbrugarolas@hotmail.com

|

Lectors

www.diaridesantcugat.cat |

Opinió

|

la Ciutat

|

Economia

|

Esports

|

Cultura

|

Passatemps

La Vitivinícola, o com passar de pagesos a inversors en tecnologia Creixement. L’antiga cooperativa agrícola realitza un forta inversió en Ambiensys, una empresa de tractament de residus situada a Barberà

34%

Joan Ramon Armadàs jr.armadas@premsalocal.com

EvoluCió. Poc s’imaginaven els pagesos de la cooperativa Vitivinícola que l’any 2010 serien copropietaris d’una empresa que fa servir tecnologia avançada per tractar la brossa.

El consell d’administració del que avui és una societat limitada (SL) de 460 socis va decidir

de les accions és el poder que té l’antiga cooperativa en l’empresa de tractament de residus. bles de l’empresa asseguren que han fet una anàlisi de mercat i esmostrenconvençutsqueaviat cauran nous contractes.

2,4

Sense unanimitat

milions d’euros és la quantitat de diners que la vitivinícola ha invertit en Ambiensys. invertir 2,4 milions en l’empresa Ambiensys. Aquesta companyia, a través d’una màquina anomenada Geiserbox, aplica un tractament de vapor als residus fent que quedin esterilitzatsiposteriormentseparats segons siguin plàstic, metall, alumini o rebuig utilitzable com a combustible. El negoci potencial és vendre o llogar unitats de Geiserbox a ajuntaments o empreses dedicades a la recollida i al tractament de residus.

El director general d’Ambiensys, Santiago Vila, explica que “malgrat que encara no hem signat cap contracte amb ningú, tenim negociacions molt avançades amb un municipi del Piemont interessat en el Geiserbox”. L’empresa té un 50% d’endeutament i es finança amb acords d’investigació. Tot i això, els responsa-

Ambiensys rep residus no separats, els tracta amb vapor a la màquina Geiserbox i els separa en grups segons la composició #J.R. ARMADÀS

La participació de la Vitivinícola en Ambiensys va ser rebutjada per alguns socis, que van denunciar l’oportunitat de la inversió i manca de transparència. El gestor dels comptes de la Vitivinícola, Carlos León, assegura que “en una societat de 460 socis sempre hi ha algú que està en desacord amb el consell”. León, que té un 6% d’accions d’Ambiensys, està també convençut de l’èxit de l’empresa i recorda que “des del principi la Vitivinícola ha intentat generar benefici econòmic, però també social”, fet que va ser, segons ell, decisiu per involucrar-se en aquest projecte. La Vitivinícola va preferir descartar el negoci immobiliari i apostar per un mercat de futur com és el reciclatge.

L’actual direcció d’Ambiensys i Carlos León mantenen una batalla legal amb l’antic conseller delegat de la companyia, Òscar Ribas, que, havent dissenyat el Geiserbox, va patentar-lo a nom de la companyia.

Ribas ha vist reduït el seu pes a Ambiensys del 60 al 14% després de successives ampliacions de capital.

•

la seu de Sant Cugat #ARXIU

Banc Sabadell guanya un 30% menys que fa un any RESultAtS. Banc Sabadell ha guanyat durant el segon trimestre del 2010 la quantitat de 233 milions d’euros.

Malgrat els números verds de l’entitat, que compta amb una seu a Sant Cugat, els resultats indiquen que els beneficis nets del banc s’han reduït un 30% respecte al mateix període de l’any passat.

L’entitat bancària ha superat recentment la xifra de 100.000 accionistes i acumula una cartera de clients de més de dos milions de persones arreu del món. _Redacció

la seu de Barcelona #CEDIDA

La Caixa redueix un 7,5% els seus beneficis ContEnCió.LaCaixahapublicat uns resultats que evidencien una lleu disminució dels guanys de tan sols el 7,5% respecte del segon trimestre del 2009. En xifres absolutes, l’entitat financera ha sumat uns beneficis de 902 milions d’euros i ha registrat un volum de negoci de més de 423.000 milions d’euros.

Malgrat la reestructuració del sector i l’adquisició de Caixa Girona, La Caixa ha aconseguit augmentar un 2% els seus clients i mantenir uns índexs de morositat estables al voltant del 3,5% des de principis de l’any passat. _Redacció

www.diaridesantcugat.cat

Divendres, 30 de juliol del 2010

Diari de Sant Cugat

Publicitat

Passa un bon estiu amb les

Receptes Creatives d’Abacus!

Crea, Dissenya, Imagina... tot és possible i nosaltres et mostrem com fer-ho.

Nou Catàleg estiu 2010 Descobreix la nostra selecció de jocs, lectures i joguines per gaudir d’un bon estiu.

Entra ara a http://www.abacus.coop/ receptescreatives i diverteix-te aprenent!

|

27

Diari de Sant Cugat Divendres, 30 de juliol del 2010

28

|

Sumari_ 3 |

a Fons_ 4 |

el Poble_ 6 |

www.diaridesantcugat.cat

Lectors_ 16 |

Opinió_ 18 |

la Ciutat_ 20 |

Economia_ 24 |

Esports

|

Cultura_ 38 |

Esports

Passatemps_ 46

Entrevista _Pàg. 31

Xavier Amador, regidor d’Esports, fa balanç dels tres anys de mandat i analitza l’últim any de legislatura

Passarà el dissabte 4 de setembre:

El Club Muntanyenc organitzarà el Campionat de Catalunya d’Escalada de Dificultat Més informació: www.cmsc.cat

Canvis. Els vermell-i-negres ja no militaran a la Lliga del grup 5 de la Primera Nacional A. Amb aquest canvi, els de Jaume Martínez tan sols hauran de viatjar una vegada en tota la temporada fora de Catalunya

L’AXA estrenarà el grup 6 a la pista del CE Escola Pia La Lliga comença el cap de setmana del 18 i 19 de setembre L’AXA FS Sant Cugat començarà a rodar el dilluns 30 d’agost

“La Lliga del grup 6 de Primera Nacional A és molt més complicada que la del grup 5. Tots els equips són molt forts” JAUME MARTÍNEZ

ENTRENADOR DEL PRIMER EQUIP

s’ha reforçat amb jugadors de molt de nivell. Per Martínez, el principal objectiu que es fixa l’equip és “la permanència” a la categoria. El calendari de competició es va fer públic el divendres 23 de juliol.

Àlex López Puig

alex.lopez@premsalocal.com

FUTBOL SALA. L’AXA Futbol Sala Sant Cugat iniciarà la segona temporada consecutiva a la Primera Nacional A el cap de setmana del 18 i 19 de setembre. Els vermell-inegres debutaran a Sabadell, a la pista del CE Escola Pia, conjunt que aquesta temporada 2009-2010 ha acabat novè classificat en el grup sisè. El primer partit dels santcugatencs al Pavelló 3 de la ZEM Rambla del Celler serà en la segona jornada de Lliga, contra l’Hospitalet Bellsport FS, actual subcampió de Lliga d’aquest grup 6.

La junta directiva del Futbol Sala Sant Cugat va sol·licitar el canvi de grup al Comitè Nacional de Futbol Sala de la Federació Espanyola de Futbol, amb l’objectiu d’estalviar-se diners en els desplaçaments a Aragó. La temporada vinent tan sols haurà de viatjar un cap de setmana fora de Catalunya.

Serà el 18 i 19 de desembre, a la pista de l’Asociación de Amigos de Calvià, conjunt que acaba d’ascendir a la Primera Nacional A.

El 30 d’agost, en marxa

La plantilla de l’AXA Futbol Sala Sant Cugat patirà pocs canvis la temporada 2010-2011 #ARXIU

L’AXA estrenarà g rup aquesta nova campanya, ja que deixarà de jugar al grup 5 per fer-ho en el 6. Els vermelli-negres han tancat la seva primera temporada a la Primera Nacional A amb un novè lloc al grup 5.

En la primera volta, l’AXA FS Sant Cugat jugarà a les següents set pistes: CE Escola Pia, CFS Cover Premià de

Mar (8è al grup 6), FS Ripollet (10è al grup 6), FS La UniónLas Palmas (6è al grup 6), CE Bar Mi Casa FS (13è al grup 6), CE Futsal Mataró (5è al grup 6) i Asociación de Amigos de Calvià (ha ascendit de la Primera Nacional B).

Al Pavelló 3 rebrà els següents set conjunts: l’Hospitalet Bellsport FS, Martorell FS (11è al grup 5),

FS Gavà (11è al grup 6), CN Sabadell (ha ascendit de la Primera Nacional B), Sporting Esplugues (12è al grup 6), FS Vilassar de Mar (4t en el grup 6) i FS Garcia Marfil Santa Coloma (ha ascendit de la Primera Nacional B).

Jaume Martínez, entrenador del primer equip de l’AXA, té molt clar que la qualitat dels equips del grup 6 és superior

a la del grup 5: “La Lliga del grup 6 [el grup en què militarà l’AXA la temporada 20102011] de Primera Nacional A és molt més complicada que la del grup 5 [grup en què ha jugat l’AXA aquesta campanya]. Tots els equips són molt forts”. Per Martínez, els dos grans candidats al títol són l’Hospitalet Bellsport FS i l’Sporting Esplugues, que

Tot i que el primer equip de l’AXA FS Sant Cugat està convocat el dilluns 30 d’agost per iniciar la pretemporada, els jugadors santcugatencs han de complir, a partir del 23 d’agost, un pla de preparació que abans de marxar de vacances els va lliurar el tècnic.

L’equip local té previst participar el dissabte 4 de setembre en un torneig organitzat pel Club Natació Sabadell.

En aquest quadrangular està prevista la participació de CN Sabadell (Primera Nacional A), FS Manresa (Primera Nacional A), Grups Arrahona CFS (Preferent Catalana) i AXA FS Sant Cugat (Primera Nacional A).

Si no hi ha novetats d’última hora, la plantilla de l’AXA FS Sant Cugat estarà integrada pels següents jugadors: els porters Carlos Suay i Jordi Palau, els ales-tanques Albert, Gus i Gerard, l’ala Marc Casas i els ales-pivots Xavi Oliveras, Pau, Pol i Adrià. A hores d’ara, la continuïtat de l’alatanca Enric encara no està assegurada.

•

www.diaridesantcugat.cat

Divendres, 30 de juliol del 2010

Sumari

|

a Fons

|

el Poble

|

Lectors

|

Opinió

|

la Ciutat

|

Economia

|

Esports

|

Cultura

|

Diari de Sant Cugat

Passatemps

|

29

Júlia Pla s’adjudica la Copa del Món Universitària de Rugbi a 7

Plata i bronze d’Ortega a l’estatal de natació

Èxits. Aquest és el seu tercer títol d’una temporada 2009-2010 espectacular. Amb la selecció espanyola absoluta també ha conquerit els campionats d’Europa de rugbi a 15 i a 7

CAMPIONAT. La santcugatenca Marina Ortega Gómez, del Club Natació Cerdanyola, ha aconseguit una medalla de plata i una de bronze en el Campionat d’Espanya Infantil d’Estiu de Natació.

La segona posició ha estat en la prova dels 200 metres esquena (any 1997) i el tercer lloc en els 100 metres esquena (any 1997).

L’estatal infantil va tenir lloc, del 14 al 18 de juliol, a Palma de Mallorca.

D’altra banda, Marina Ortega Gómez també ha aconseguit dues segones posicions en el Campionat de Catalunya Infantil d’Estiu de Natació. Ho ha fet en les proves de 100 i 200 metres esquena (any 1997). En els 100 metres esquena hi van prendre part un total de 60 nedadores, mentre que en els 200 metres esquena hi van nedar 52.

Aquesta competició s’ha celebrat a les Piscines Sant Jordi de Barcelona, del 23 al 25 de juliol.

“Encara podem continuar fent coses importants”, assegura La temporada vinent seguirà jugant al GEiEG Àlex López Puig

alex.lopez@premsalocal.com

RUGBI. La santcugatenca Júlia Pla s’ha adjudicat, amb la selecció espanyola absoluta femenina (també coneguda com las leonas), la Copa del Món Universitària de Rugbi a 7. Aquest és el tercer títol de Pla en una temporada 2009-2010 per emmarcar. Després de guanyar els campionats d’Europa de rugbi a 15 i a 7, ara s’ha imposat en la Copa del Món, competició que ja va guanyar fa dos anys a Còrdova.

En la final, el combinat espanyol es va imposar a Rússia per 17 punts a 10, mentre que en semifinals, Espanya va doblegar Portugal per 17 a 0.

En la fase de classificació, Espanya va acabar primera de grup, després de superar Gran Bretanya (22-0), Noruega (50-0), Brasil (34-0) i Rússia (12-7).

rada de Júlia Pla a la selecció espanyola absoluta.

El IV World University Championship va tenir lloc a Porto (Portugal), del 21 al 24 de juliol, amb la participació de deu equips: Portugal, Itàlia, Canadà, Guam, Ucraïna, Gran Bretanya, Rússia, Brasil, Noruega i Espanya.

Júlia Pla, que en els últims anys viu a Girona, seguirà jugant la temporada 2010-2011 al GEiEG, actual subcampió de Catalunya.

No abaixar els braços Júlia Pla, de 24 anys, encara viu en un núvol. “Aquesta temporada hem guanyat tres títols amb la selecció espanyola. No m’ho acabo de creure!”, ha ressaltat. La santcugatenca és conscient que “ara hem de treballar per mantenir aquest nivell, que serà difícil”. Júlia Pla ha ressaltat que “estic molt il·lusionada i crec que encara podem continuar fent coses importants”. Aquesta està sent la quarta tempo-

Bàrbara s’operarà

Júlia Pla en un dels partits de la Copa del Món Universitària #CEDIDA

Bàrbara Pla, que també ha guanyat els campionats d’Europa de rugbi a 15 i a 7, passarà pròximament per quiròfan ja que té trencat l’escafoide de la mà esquerra. La intervenció quirúrgica tindrà lloc a Madrid, tot i que inicialment estava previst que es fes a Barcelona.

•

Andrea Vilarasau, segona al Banesto Tour de Golf

Lucas Porcar juga un partit amistós amb el RCD Espanyol

Sorpresa. La jugadora amateur del CG Sant Cugat perd en el forat de desempat amb Marina Arruti Àlex López Puig

alex.lopez@premsalocal.com

COMPETICIÓ. La jove jugadora amateur del Club de Golf Sant Cugat, Andrea Vilarasau (16 anys), ha finalitzat en la segona posició en la quarta prova del segon circuit nacional Banesto Tour de Golf Femení. El campionat es va jugar al CG Sant Cugat, del 22 al 24 de juliol, per segon any consecutiu. La santcugatenca va fer 130 cops (63 + 67).

Andrea Vilarasau, que s’ha convertit en la protagonista d’aquesta quarta prova, va estar a un pas d’aconseguir el títol. L’experimentada Marina Arruti, de 37 anys, es va acabar imposant en el primer forat de desempat, en el play-off pel títol. Vilarasau i Arruti van finalitzar el torneig amb 130 cops (8 sota el par del camp).

La golfista professional guipuscoana es va endur un pre-

Ivó Giner, en el Reale Open de Catalunya de Golf #NACHO OLANO

Ivó Giner, segon a l’Open de Catalunya

Andrea Vilarasau i Marina Arruti en el lliurament de premis #LLUÍS LLEBOT

mi en metàl·lic de 6.000 euros. La campiona d’Espanya de golf va aconseguir una targeta de 130 cops (68 + 62).

Entre la trentena de jugadores que han participat en la quarta de les set proves puntuables per al Banesto Tour de Golf Femení, cal destacar la presència de jugadores proce-

dents de diferents continents i països. Són Austràlia, Marroc, Estònia, Holanda, Dinamarca, Àustria, Itàlia, Anglaterra, Suècia, França, Bèlgica i Espanya.

També cal destacar la presència de les santcugatenques Carla Domingo i Paula Mustienes, que han finalitzat amb 146 cops (73 + 73).

•

_À. López Puig

GOLF. El santcugatenc Ivó Giner ha finalitzat en el segon lloc en el Reale Open de Catalunya de Golf 2010. Ho ha fet amb un total de 202 cops (68 + 68 + 66), els mateixos que Alfredo García Heredia. Ivó Giner ha estat el millor jugador català de la competició.

Giner ha explicat que “últimament estic entrenant molt bé, tot i que els últims resultats no havien estat bons.

Estic molt content, perquè comencen a sortir els resultats del meu treball”.

Nacho Feliu, també del CG Sant Cugat, ha finalitzat 16è, amb un total de 213 cops (3 sota el par del camp).

El campió del torneig, que ha repartit 96.000 euros en premis, ha estat el madrileny Pablo Herrería, amb 201 cops (66 + 67 + 68).

El Reale Open de Catalunya de Golf 2010 es va jugar, del 22 al 24 de juliol, al Raimat Golf Club, en tres voltes en què van participar alguns dels millors golfistes de l’Estat espanyol. _À. López Puig

FUTBOL. El futbolista santcugatenc Lucas Porcar va jugar amb el primer equip del RCD Espanyol els últims trenta minuts del partit de pretemporada que va enfrontar el Palamós amb el conjunt blanc-i-blau. El tècnic Mauricio Pochettino va convocar-lo el dissabte 24 de juliol per disputar el primer amistós de pretemporada, que va acabar amb victòria visitant per 0 gols a 4.

Lucas Porcar afronta la seva segona temporada al RCD Espanyol B, que milita a la Tercera Divisió, amb l’objectiu de seguir aprofitant les convocatòries amb el primer equip. El davanter, de 20 anys, té contracte amb el RCD Espanyol fins al juny del 2011.

Porcar ha estat concentrat amb l’equip filial a Andorra del 23 al 30 de juliol.

Un altre jugador de Sant Cugat que milita al segon equip del RCD Espanyol és David López. El defensa torna a l’Espanyol després d’estar una temporada cedit al Terrassa. _À. López Puig

Diari de Sant Cugat Divendres, 30 de juliol del 2010

30

|

www.diaridesantcugat.cat

Publicitat

CMSC ACTiviTAT fíSiCA, forMACió DE MUnTAnyA i CULTUrA AL CLUB MUnTAnyEnC. Pilates, manteniment, senderisme, escalada, xerrades, tallers, cinema, activitats en què la consecució d’un estil de vida saludable i l’enriquiment cultural són els objectius que volem assolir

Activitats per a adults al Club Muntanyenc

pinisme, ofereix una sèrie de cursos de formació en què l’usuari/usuària adquireix tant coneixements teòrics com pràctics. Així, cursos com el d’iniciació a l’escalda o a l’alpinisme ofereixen les nocions bàsiques perquè la persona desenvolupi amb tota seguretat aquestes pràctiques. Els cursos de tecnificació i perfeccionament ofereixen coneixements teòrics i pràctics específics, amb la qual cosa es potencia encara més la seguretat de la pràctica esportiva.

L’activitat esportiva de més grau de dificultat física que podem practicar al CMSC és l’Atletisme Grup de fons. Aquest grup està adreçat a atletes que vulguin preparar-se per a curses d’alt nivell (triatlons, maratons, ultra-trails, etc.). El grup està tutelat per entrenadors de reconegut prestigi i experts en aquest tipus d’entrenaments.

E

l Club Muntanyenc Sant Cugat és avui dia una de les entitats de referència del poble en matèria d’oferta d’activitats adreçades a nens/es i joves.

Tot i això, hi ha un gran col·lectiu de població adulta que busca satisfer també unes demandes específiques. Conscients d’aquest fet, el Club Muntanyenc treballa per potenciar l’oferta d’activitats adreçades adults a través de dos grans vessants: l’activitat esportiva i de foment de la vida saludable i l’oferta ludicocultural.

Les activitats culturals La secció sociocultural del Club ofereix un gran ventall d’activitats culturals adreçades a l’enriquiment cultural i personal.

L’oferta d’activitats d’aquesta secció es pot diferenciar, però, en dos grans blocs: l’oferta de formació i l’oferta lúdica.

Pràctica esportiva i foment de l’estil de vida saludable L’esport és una pràctica ben saludable i del tot recomanada si es vol assolir un estil de vida sa.

Al Club Muntanyenc Sant Cugat hi podràs trobar una gran varietat d’activitats esportives de diferents nivells i intensitats, com poden ser les següents : Una de les pràctiques esportives més suaus que ofereix actualment el Club és l’activitat de Pilates. El Pilates és un sistema d’entrenament tant físic com mental, en què es treballa l’ús de la ment com una eina clau per controlar el cos.

Amb Pilates s’ aprèn a respirar correctament i d’aquesta manera assolir un estat de relaxació.

A la vegada es treballa l’equilibri corporal tot evitant males postures del cos i prevenint, alleujant i fins i tot curant els dolors d’esquena. És una activitat molt recomanada per a aquelles persones que estiguin amb procés de rehabilitació de lesions relacionades amb l’esquena.

L’ excursionisme és una altra pràctica esportiva que podem trobar al CMSC. Comptem amb sortides mensuals a la muntanya amb diferents nivells i dificultats, totes elles amb la intenció de gaudir de la muntanya i enriquir-nos de la cultura del paisatge a través dels testimonis de les masies, els monuments, etc.

1

2

Si l’objectiu és de mantenir-nos en forma d’una manera distesa però sota la supervisió d’un entrenador qualificat, ho podrem fer amb el Grup Esport Salut de la secció d’Atletisme, que entrena un parell de dies a la setmana.

La pràctica de l’escalada esportiva està esdevenint tot un fenomen esportiu d’aquests darrers anys. Tot i això, l’escalada és una activitat esportiva que requereix un gran esforç físic i mental, i per descomptat també requereix molta pràctica i moltes hores d’entrenament. El rocòdrom Josep Barberà i el bloc interior cobreixen la demanda d’un lloc on poder practicar aquest esport amb seguretat, amb l’objectiu final que els usuaris/ usuàries puguin aplicar les habilitats adquirides en roca natural. A la vegada la secció d’Escola de Muntanya, conscients de l’augment de població que cada vegada més surt a la muntanya, ja sigui per caminar o per practicar l’escalada o l’al-

L’oferta de formació. La secció sociocultural ofereix trimestralment la seva agenda d’activitats culturals. Els cursos de formació són un dels pilars clau d’aquesta oferta i en què l’objectiu principal és que la persona es pugui enriquir personalment.

L’oferta de cursos respon a la demanda dels socis/ sòcies, que a banda de les seves inquietuds esportives tenen també inquietuds culturals. Cursos de manualitats i pintura, d’iniciació a la informàtica o, el que és ja tot un clàssic, L’art de la fotografia són algunes de les propostes.

La música també és present en l’oferta formativa del Club, la Camerata Sant Cugat i la Coral Sant Cugat ofereixen un treball tècnic i desenvolupament de la veu, així com de l’expressió corporal.

L’oferta lúdica. A banda de l’oferta de cursos de formació, la secció sociocultural disposa a la vegada d’una gran oferta d’activitats culturals ben diverses. El Grup de Lectura i el Grup de Lectura de Còmics es reuneixen mensualment per comentar els llibres i còmics llegits. El Grup de Tertúlia d’Anglès que es reuneix cada dijous ofereix l’oportunitat de practicar l’anglès en un ambient totalment distès i familiar.

El Cicle de Xerrades i el cicle Les nostres Aportacions programen una sèrie de xerrades trimestrals en què el tema que es tracta en cada una d’elles aporta als assistents coneixements teòrics de temàtiques específiques. Aquestes xerrades són gratuïtes i obertes a tothom.

L’oferta lúdica del Club acaba amb el Cicle de Cinema, que mensualment ofereix la projecció d’una pel·lícula amb una presentació i un col·loqui posterior per part dels organitzadors i en què cada assistent pot aportar les seves reflexions sobre el film. Aquesta activitat és també gratuïta i oberta a tothom.

Podeu passar per la recepció del Club per consultar tota la informació sobre l’oferta d’activitats per a adults. També podreu trobar aquesta informació a la pàgina web: www.cmsc.cat.

•

3

1. Alumnes del curs ‘L’art de la fotografia’ practicant pels carrers de Sant Cugat 2.

Instal·lacions del rocòdrom Josep Barberà 3. Sortida d’excursionisme amb el grup Pas a Pas #CEDIDES

www.diaridesantcugat.cat

Divendres, 30 de juliol del 2010

Sumari

|

a Fons

|

el Poble

|

Lectors

|

Opinió

|

la Ciutat

|

Economia

|

Esports

|

Cultura

|

Diari de Sant Cugat

Passatemps

|

31

Entrevistem Xavier Amador, regidor d’Esports de l’Ajuntament de Sant Cugat

“M’agradaria continuar sent regidor d’Esports”

Xavier Amador és el regidor d’Esports de l’Ajuntament de Sant Cugat. Va jugar 14 anys en la secció de rugbi del FC Barcelona #ARXIU

Àlex López Puig

alex.lopez@premsalocal.com

N

omés falten deu mesos perquè se celebrin les eleccions municipals a Sant Cugat. Xavier Amador afronta l’últim any de mandat com a regidor d’Esports de l’Ajuntament de Sant Cugat. En aquesta entrevista repassa els seus primers tres anys de regidor i detalla quins són els reptes d’aquest últim any.

Quin balanç personal fa dels seus primers tres anys com a regidor d’Esports?

Fer un autobalanç és difícil. No crec que hagi de ser jo qui el faci. En matèria esportiva, l’equip de govern ha complert la gran majoria d’objectius que es va fixar al començament del mandat. Els objectius que hem complert són els que podríem anomenar més tangibles, com el suport als clubs esportius i injectar una forta inversió econòmica en matèria esportiva a la ciutat.

També hem donat suport econòmic a tots els clubs locals que s’han acostat a l’Ajuntament i ens ho han demanat. Quan s’acabi el mandat haurem repartit més de 600.000 euros. Són molts diners.

L’àrea d’Esports ha treballat en algun punt en concret?

Estem intentant canviar els usos i costums de la forma d’entendre l’esport a Sant Cugat.

I això no depèn tan sols de la Regidoria d’Esports, sinó que forma part de la forma d’actuar de l’equip de govern. És un canvi de futur.

Volem fer un pas endavant. El més difícil és canviar una dinàmica social de molts anys.

Ara es vol modernitzar, fer un pas endavant.

Les dinàmiques no són ni millors ni pitjors.

Pensem que cal modificar-les. Encara hem de recórrer un gran camí...

Expliqui’s.

Pel que fa a organització interna en el món de l’esport, a Catalunya i a Espanya encara no tenim el nivell que tenen molts llocs del món.

I quin balanç creu que fan els clubs dels seus tres anys com a regidor d’Esports?

Jo parlo sovint amb els representants dels clubs. No crec que sigui una valoració ni bona ni dolenta. Ha estat un mandat de canvis. A l’àrea d’Esports li tocava fer un salt cap endavant. Hem introduït canvis i els seguirem introduint. El missatge que volem fer entendre als clubs és que nosaltres tenim l’obligació que tots els santcugatencs puguin utilitzar les instal·lacions municipals el màxim de temps possible i traient-li la màxima rendibilitat.

Rendibilitat econòmica? També, per què no?

Hi ha 35 entitats esportives que col·lapsen les instal·lacions esportives municipals en la franja no lectiva. I això ha de canviar. Els clubs no poden ser els únics a utilitzar aquestes installacions. Les activitats esportives dels clubs s’han de cofinançar. El que no val és generar activitats esportives i després passar la responsabilitat a l’Ajuntament perquè les financi.

D’aquests tres anys de mandat, què és del que se sent més orgullós d’haver fet?

Poder representar el món de l’esport a Sant Cugat. És un orgull.

El titular de l’entrevista que li vaig fer el 18 de setembre del 2008 era el següent: “En aquest segon any de mandat s’han de veure els canvis”. S’han vist?

Alguns.

Quan va ser nomenat regidor d’Esports, en la seva primera entrevista al DIARI, el 6 de juliol del 2007, va dir: “Sóc dels que pensa que l’Ajuntament no ha de ser gaire intervencionista”. Els clubs diuen que sí que ho és.

Estic d’acord amb els clubs. Jo no intervinc en les vides ordinàries dels clubs, però la meva obligació és intervenir en la forma d’utilització de les instal·lacions municipals. Desafortunadament, és una forma de fer entendre als clubs aquests canvis que volem introduir. Hem

Polític i llicenciat en dret.

Entre altres responsabilitats, és el vicepresident de la comissió sectorial d’esports d’Unió Democràtica de Catalunya. Fa més de 20 anys que milita a UDC i, des del 1985, treballa a l’Ajuntament de Sant Cugat. És llicenciat en dret i advocat.

El tennis és l’esport que més practica. És a punt de complir 41 anys i viu a la Floresta. fet petits canvis que han generat grans canvis de mentalitat. Quan vaig entrar, em vaig trobar amb instal·lacions esportives municipals gestionades molt directament pels clubs i això no ha de ser així. Una manera que tenim d’introduir aquests canvis és intervenir directament en la gestió de les instal·lacions municipals. La translació del món de l’esport a la viabilitat econòmica. Aquest és un pas que encara ens falta. Els clubs s’han d’adonar que per assegurar la viabilitat d’un club el primer que han de fer és assegurar la caixa. I a partir d’aquí és quan s’han de posar a crear projectes. També li he de dir que a l’àrea d’Esports la crisi ens ha anat molt bé.

Però tots aquests canvis acaben afectant els clubs...

Sí, sí, per descomptat. Són decisions que intentem explicar i consensuar.

Quins són els principals objectius que es fixa per a aquest últim any de mandat, abans de les eleccions municipals del maig del 2011?

Hem d’acabar els projectes que hem engegat, com la pista d’atletisme i el complex esportiu de Mira-sol. En aquest cas estem patint molt...

Tot són peròs. Jo encara hi confio. És un problema perquè les expectatives no són bones.

També sóc conscient que s’hauria de fer un nou pavelló. Tinc clar que no seria un Pavelló 3. Ja no sóc un defensor d’aquest tipus d’equipament. Els pavellons han de ser multidisciplinaris. No sóc gens partidari de construir instal·lacions especialitzades en algun esport en concret.

Des de fa molts anys es parla del ja famós segon Pla d’Equipaments Esportius de Sant Cugat. Està redactat o no?

El Pla d’Equipaments Esportius és el pla d’equipaments de la ciutat. Les grans inversions, com les que es van fer en el seu dia, ja no es produiran.

Hi ha quatre clubs privats de Sant Cugat, el Club Tennis Natació Sant Cugat, el Junior FC-1917 Sport&Spa, el Set Ball Tennis i el

“Hi ha 35 clubs que col·lapsen les instal·lacions esportives municipals. I això ha de canviar” “El que no val és generar activitats i després passar la responsabilitat a l’Ajuntament perquè les financi” Club Esportiu Valldoreix, que el 2011 podran demanar una subvenció econòmica a l’Ajuntament. És així?

Sí, sí. És una nova decisió que hem pres. Entraran en els requeriments com qualsevol altra entitat esportiva de la ciutat. Pensem que és un deure, ho havíem de fer. Són clubs que també fan la seva funció.

I quina resposta espera de la resta de clubs de Sant Cugat sobre aquesta decisió?

Les decisions s’han de prendre. No puc prendre decisions pensant què diran els altres. Suposo que no agradarà, perquè quan hi ha més clubs que sol·liciten una subvenció a l’Ajuntament toca menys a repartir. Aquests clubs tenen el mateix dret que els altres. També els demanaré obligacions.

D’aquí a deu mesos hi haurà les eleccions municipals. Li agradaria continuar?

Jo em poso al servei d’Unió Democràtica de Catalunya. De ganes de continuar en tinc.

Li agradaria ser alcalde de Sant Cugat?

No ho tinc com a prioritat. No m’ho he plantejat.

Quina relació manté amb la Coordinadora d’Entitats Esportives de Sant Cugat i quina feina creu que està fent?

La relació és molt bona. La feina ha estat molt bona i comença a ser millor. Han entès que han de fer un pas endavant i que no són la suma de.

La Coordinadora té vida pròpia.

En l’últim any hi ha hagut diferències importants entre l’Ajuntament i l’Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix, amb intercanvi de declaracions incloses. S’han resolt, aquestes diferències?

Ens hem assegut a parlar-ne moltes vegades.

Per part meva sí, però per part seva no. Al principi del mandat, la vocal d’esports de l’EMD era de CiU i vaig actuar de la mateixa manera que ho estic fent ara.

Quina és ara mateix la situació contractual de l’Oficina Municipal d’Esports per a Tothom (OMET)?

Li hem donat un any de pròrroga. Però ja no es prorrogarà més. La gestió de l’OMET sortirà a concurs abans de les eleccions, amb un nou plec de condicions.

Vostè va col·laborar en la precandidatura de Sandro Rosell en les eleccions a la presidència del FC Barcelona.

Hi he donat el màxim suport amb tot allò que he pogut. No me’n vull amagar. Li he donat consells. Vaig organitzar l’acte que va fer a La Unió Santcugatenca i diferents sopars a Sant Cugat.

De vostè s’ha arribat a dir que no era soci del Barça...

Sí que ho sóc, però des de fa poc temps.

•

Diari de Sant Cugat Divendres, 30 de juliol del 2010

32

|

Sumari

|

a Fons

|

el Poble

|

Lectors

www.diaridesantcugat.cat |

Opinió

|

la Ciutat

la Tribuna

|

Economia

|

Esports

|

Cultura

|

Passatemps

La UE Sant Cugat masculí 2010-2011 serà “un equip sènior de formació”

IVÓ GINER golfisTa professional Del cg sanT cugaT

Tornar a tenir opcions a victòria

Renovació. El club aposta per una plantilla de jugadors molt joves. Hi ha vuit baixes i set incorporacions

D

esprés de dos anys de lesions, i d’haver perdut una oportunitat d’aconseguir de nou la targeta del Circuït Europeu, he aconseguit, no sense esforços, guanyar un torneig aquest any, l’Internacional de França de professionals al mes de març. Quan semblava que el més difícil estava fet, em vaig tornar a trobar amb una depressió golfística encara més gran, per culpa d’uns resultats irregulars que semblava que amb la vic-

El sènior A començarà la pretemporada el dilluns 23 d’agost Àlex López Puig

alex.lopez@premsalocal.com

He aconseguit sentir que les opcions de guanyar un torneig estan de nou presents tòria s’haurien d’haver esvaït. Un cop més, i amb l’ajuda de la meva família, i els entrenadors que em porten, el Fernando (tècnic), el Dani (físic) i l’Eva (psicòloga), he aconseguit sentir que les opcions de guanyar un torneig estan de nou presents, i el subcampionat a l’Open de Catalunya així ho indica. L’última jornada no va ser la que podria haver planejat, les sensacions no eren les dels dos dies anteriors, però les ganes sovint van més enllà de les sensacions, així que l’últim forat, on vaig fer un bon birdie, em va fer acabar amb bones vibracions. Aquestes vibracions em serveixen com a motivació per practicar al mes d’agost amb l’objectiu d’arribar en les millors condicions possibles per intentar recuperar la targeta europea a partir del mes vinent, que és quan comencen les primeres prèvies d’accés.

•

BÀSQUET. L’equip sènior A masculí de bàsquet de la Unió Esportiva Sant Cugat ha renovat la plantilla, en la qual tan sols continuen quatre jugadors. Són el pivot Manu Grosse, l’ala-pivot Sergio Clemente, l’aler James Steele i l’escorta Pep Garcia.

Per contra, són baixa vuit jugadors. Dani Salvat, Xavi Pernas i Jordi Claramonte han fitxat pel CEB Sant Jordi de Rubí, conjunt que aquesta temporada ha ascendit de Segona a Primera Catalana.

Pau Reina s’ha incorporat a

Segona temporada de Marc Guillem a la UE Sant Cugat #ARXIU

la disciplina del Mollet, de Lliga EBA. La resta de jugadors que tampoc no segueixen a la UE Sant Cugat són Nacho Mayol, Isaac Pérez, Álex Galindo i Josep Maria Pons.

Per cobrir aquestes vuit bai-

xesfederatives,laUESantCugat ha incorporat al sènior A quatre jugadors de l’equip júnior i ha fitxat tres nous jugadors. Els jugadors júniors de la UE Sant Cugat són el base Norbert Caldera (17 anys), el base-escorta

Arnau Salinas (18 anys), l’aler Xavi Palou (18 anys) i el pivot Larry Ewulu (18 anys).

Per la seva banda, el tècnic Marc Guillem comptarà amb tres noves incorporacions. Són el base Víctor Chica (18 anys), que procedeix del júnior de l’Hospitalet, l’escorta Víctor Portillo (19 anys), del Corbera, i l’ala-pivot Giovanni Lamota (19 anys), que aquesta temporada ha jugat amb el Martorell a Copa Catalunya.

MarcGuillem,quepersegona temporada consecutiva entrenarà la UE Sant Cugat masculí 1, ha explicat que “posem en marxaunprojecteambiciós.Són jugadorsjovesambmoltaprojecció”. Guillem també ha detallat que serà “un equip sènior de formació. Són jugadors joves, sense experiència, però amb molta qualitat. A la UE Sant Cugat volem ocupar un espai que no existeix en categoria sènior. És una aposta clara per la formació d’aquests jugadors”.

El conjunt santcugatenc començarà la pretemporada el dilluns 23 d’agost, mentre que la competició de Lliga a Primera Catalana s’iniciarà el cap de setmana del 18 i 19 de setembre.

Aquesta serà la segona temporada de la UE Sant Cugat a Primera Catalana. David Martín s’estrenarà com a nou segon entrenador del sènior A de la UE Sant Cugat.

•

www.diaridesantcugat.cat

Diari de Sant Cugat

Divendres, 30 de juliol del 2010

Sumari

|

a Fons

|

el Poble

|

Lectors

|

Opinió

|

la Ciutat

|

Economia

|

Esports

|

Cultura

|

Passatemps

|

33

Camps i Calduch guanyen la 27a Cursa de la Floresta Èxits. Aquesta parella manresana són atletes de nivell. El campió acaba de guanyar el Campionat d’Espanya de Veterans a l’Aire Lliure i la guanyadora, l’estatal absolut el 2009, en la prova dels 10.000 metres llisos Camps i Calduch, que són parella, es van estrenar a la prova Hi van participar 250 atletes, en una cursa de 5 quilòmetres Àlex López Puig

alex.lopez@premsalocal.com

ATLETISME. Els manresans Ramon Camps Quesada i Txell Calduch Prat, que hi participaven per primera vegada, són els campions de la 27a edició de la Cursa Popular de la Floresta. Ramon Camps va recórrer els 5 quilòmetres de la prova amb un temps de 17 minuts i 22 segons, mentre que Txell Calduch, 20a a la classificació general, va aconseguir una marca de 18 minuts i 59 segons.

Ramon Camps i Txell Calduch van qualificar la prova, que ha comptat amb la participació de 250 atletes, de “trencacames” i “entretinguda”. Els guanyadors també van explicar que “és una llàstima que no hi hagi gent animant pels carrers de la Floresta”. Aquesta competició també ha estat una cursa puntuable per a la Lliga d’Internet Championschip.

Ramon Camps i Txell Calduch, que són parella,

van aconseguir la seva primera victòria absoluta junts en una competició atlètica. Són dos atletes amb molt de prestigi català. Ramon Camps, de 45 anys, s’acaba d’adjudicar el Campionat d’Espanya de Veterans a l’Aire Lliure, en la categoria V45, en les proves de 800 i 1.500 metres llisos. L’estatal es va fer a Arona (Tenerife), del 2 al 4 de juliol.

Frases “És una cursa trencacames i entretinguda. Llàstima que no hi hagi gent animant pels carrers” RAMON CAMPS I TXELL CALdUCh atletes guanyaDors

“El balanç és positiu.

Hi ha hagut una bona participació, la suficient per no superar l’organització”

Campiona d’Espanya Txell Calduch, que fa poc més de dos mesos que ha estat mare, té 31 anys i és una atleta catalana de primer nivell. En l’edició del 2009, Calduch es va adjudicar el Campionat d’Espanya Absolut a l’Aire Lliure, en la prova dels 10.000 metres llisos; va ser segona en el Campionat de Catalunya Absolut, en la prova dels 5.000 metres llisos, i també va ser tercera en el Campionat d’Espanya Absolut, en la disciplina dels 10 quilòmetres en ruta. Amb el seu club, el FC Barcelona, es va proclamar, també l’any 2009, campiona d’Espanya de Cros.

Antonio López Plasencia, el campió de la Cursa Popular de la Floresta en les dues últimes edicions, va finalitzar en la cinquena posició en la classificació general, amb una marca de 17 minuts i 52 segons.

Per la seva banda, la cursa infantil, amb una partici-

XAVI SANS

organització

La 27a Cursa Popular de la Floresta va comptar amb la participació de 250 atletes #LLUÍS LLEBOT

pació de 25 atletes, la va guanyar Joan Antoni Fernández Guasch, en categoria masculina, i Alba Alarcón Pérez, en la femenina. Aquests corredors van completar un circuit de 1.700 metres amb un temps de 6 minuts i 22 segons i 8 minuts i 53 segons, respectivament.

Xavi Sans, organitzador de la 27a Cursa Popular de la

Floresta, es va mostrar satisfet del desenvolupament de la prova. “El balanç és positiu.

Hi ha hagut una bona participació, la suficient per no superar l’organització, i hem comptat amb alguns atletes de primer nivell”. Segons ha explicat Sans, una de les novetats de la pròxima edició podria ser un canvi en el traçat de la cursa infantil, per evitar que final-

ment acabin corrent junts els atletes grans i els petits. Sans també vol conscienciar els veïns de la Floresta que surtin a animar els corredors en les pròximes edicions d’aquesta prova, que s’emmarca com un dels actes de la Festa Major de la Floresta.

El lliurament de premis va comptar, entre altres autoritats, amb la presència de Josep

Romero, regidor de Comerç de l’Ajuntament de Sant Cugat; Albert Sala, representant de l’empresa santcugatenca CiC3, i Manel Soriano, director de l’oficina de Caixa Terrassa (Unnim) de la Floresta.

Els campions de cada categoria d’aquesta cursa popular van ser els següents: Stephane Polet i Inna Lebedieva, en categoria sènior; Carlos Zarzuela i Marta Valenzuela, en júnior; José Maria Fernández i Olga Álvarez, en veterans A; Miguel Nieto i María José Moscosos, en veterans B, i Zenón Cubillas i Mercè Beltran, en veterans C.

•

El Sant Cugat fitxa sis jugadors, però manté la base de l’equip

El Junior FC de Puig començarà la pretemporada el dilluns 16 d’agost

FUTBOL. El Sant Cugat Esport Futbol Club ha incorporat, de moment, fins a sis jugadors al primer equip de l’entitat. Es tracta dels defenses José Luis Espinosa (Blanes) i Albert Serrat (Montcada); els mitjos Xavo (Barberà) i Jonathan (Josep Maria Gené), i els davanters Claudio (Marianao Poblet) i el portuguès Daixon.

Respecte als jugadors que han acabat aquesta temporada 2009-2010 al sènior, segueixen els porters Marc Antoni i Jonathan; els defenses Joan

FUTBOL. El primer equip de la secció de futbol del Junior FC iniciarà la pretemporada el dilluns 16 d’agost. I ho farà amb un nou entrenador, Francesc Puig, que vol situar l’equip entre els onze primers classificats al grup 3 de Primera Regional per assegurar-se militar la temporada 2011-2012 a la nova categoria de la Segona Catalana.

Fins al moment, el Junior FC ha incorporat sis futbolistes, dos dels quals procedeixen del juvenil A (el porter Víctor Castro i el juga-

Gómez, Burgos, Ángel, Uri Alcázar, Córcoles; els mitjos Egaña, Roma, Toni Pou, Abdul i Rius, i els davanters Carlos, Pucho i Raimon.

El Sant Cugat Esport FC començarà la pretemporada el dimarts 17 d’agost i ho farà ja amb un calendari de partits de preparació. Són els següents: Llefià-Sant Cugat (21 d’agost); Sant Cugat-juvenil Damm (25 d’agost); Rubí-Sant Cugat (28 d’agost); Ripollet-Sant Cugat (30 d’agost); Ciutat Badia-Sant Cugat (2 de setembre), i Sant Cugat-Carmelo (4 de setem-

bre). Durant la pretemporada diversos jugadors del juvenil A s’entrenaran amb el primer equip.

El principal objectiu del primer equip és assegurar-se una de les primeres posicions, fet que li permetrà jugar la temporada 2011-2012 a la nova Segona Catalana. “No podem tornar a fracassar, com aquesta temporada 2009-2010. Hem de situarnos a la part alta de la taula”, ha assenyalat el tècnic José Luis Duque, que seguirà entrenant el Sant Cugat Esport FC. _À. López Puig

dor Carles Torrentbó) i un del segon equip, el lateral esquerre Óscar Sbertoli (aquesta temporada ja ha jugat alguns partits amb el primer equip). També s’ha fitxat el porter Víctor Beas (Olímpic Can Fatjó), el mig Oriol Aguilar, exjugador del Sant Cugat Esport FC, i el lateral esquerre Víctor.

Els jugadors d’aquesta temporada 2009-2010 que segueixen al club són el porter Sergio i els jugadors Diego, Blasco, Manu, Manolo, Coque, Albert Sors, Marc Domingo, Marc Cortés, Sebas i Pol Barce-

ló. Són baixa federativa el porter Buyo (Olímpic Can Fatjó) i els jugadors Jordi Plaza i Bilal (San Cristóbal) i José Antonio (Olímpic Can Fatjó).

El club podria continuar comptant amb els serveis d’Óscar Lariño i Carlos Solivelles (faran la pretemporada amb el San Cristóbal), Erik i Dani Espada. El cos tècnic també està pendent de la incorporació d’Edu Fité, també exjugador del Sant Cugat Esport FC, que farà la pretemporada amb l’Olesa. _À. López Puig

Diari de Sant Cugat Divendres, 30 de juliol del 2010

34

|

Sumari

|

a Fons

|

el Poble

El Patí Hoquei femení rebrà l’Arenys en el debut a la Lliga HOQUEI PATINS. En la seva segonatemporadaconsecutiva a l’OK Lliga Femenina, el sènior A femení del Patí Hoquei Club Sant Cugat debutarà en aquesta competició rebent el CE Arenys de Munt. Aquest partit contra l’actual quart classificat es jugarà el cap de setmana del 16 i 17 d’octubre.

En la primera volta, el PHC Sant Cugat s’enfrontarà, al Pavelló 2, contra els següents sis conjunts: CE Arenys de Munt, Biesca Gijón HC (2n), CP Alcorcón (6è), Cerdanyola CH (1r), CP Voltregà (3r) i Igualada HC (8è). Com a equip visitant, s’haurà de desplaçar a les següents sis pistes: CHP Bigues i Riells (7è), CE NoiaFreixenet (10è), CP Vilanova (5è), Girona CH (ha ascendit de la Primera Nacional Catalana), Sferic de Terrassa (11è) i Vigo Stick CH 2001. El Girona CH i el Vigo Stick CH 2001 són els dos nous equips de la màximacategoriadel’hoqueipatins femení espanyol.

El sorteig del calendari de l’OK Lliga Femenina es va fer el dilluns 26 de juliol, a Barcelona.

La plantilla del sènior A femení del PHC Sant Cugat per a la temporada 2010-2011 estarà integrada per la portera Mercè Ribas i les jugadores Paula Torner, Blanca Soldevila, Maria Rosa Tamburini, Amaya Gutiérrez i Elisenda Gassó, amb el reforç de jugadores del segon equip.

L’equip començarà la pretemporada el dilluns 6 de setembre. L’objectiu és, segons el tècnic Jordi Raga, “aconseguir el nivell per lluitar contra els sis primers equips”. _À. López Puig

|

Lectors

www.diaridesantcugat.cat |

Opinió

|

la Ciutat

|

Economia

|

Esports

|

Cultura

|

Passatemps

El Muntanyenc, seu del català d’escalada de dificultat El 4 de setembre. Hi participaran els millors escaladors de Catalunya i Ramon Julián, el millor de l’Estat espanyol Àlex López Puig

alex.lopez@premsalocal.com

ESCALADA. El rocòdrom Josep Barberà del Club Muntanyenc Sant Cugat serà l’escenari el dissabte 4 de setembre del Campionat de Catalunya d’Escalada de Dificultat. Aquesta competició comptarà amb la presència dels millors escaladors catalans i també de Ramon Julián, el millor escalador de l’Estat espanyol. “Vindrà la creme de la creme”, va assegurar Quim Hernández, membre de l’organització d’aquest certamen, durant la presentació del Campionat de Catalunya, que es va fer al Club Muntanyenc el dijous 22 de juliol.

70 participants Entre la setantena de participants a la prova també hi haurà representants del CM Sant Cugat. En la categoria absoluta hi prendran part Guillem Fernández i Esther Raventós, que formen part del Centre de Tecnificació d’Escalada Esportiva de Catalunya i també defensen la selecció catalana. Són dos joves de 18 i 15 anys amb un futur prometedor. Raventós és l’actual subcampiona d’Espanya en la categoria sub-16 i poc des-

Recoder rep el Club Rugby

Quim Hernández va presentar el campionat #À.L.P.

prés de competir a Sant Cugat ho farà al Campionat del Món Juvenil. El club també estarà representat per Meye Roig (en la categoria de veterans); Òscar Molina i Sergi Pujol, en la categoria promesa, i Alba Fernández, en infantil femení.

Fernández, de 13 anys, va ser tercera en l’últim Campionat de Catalunya. També hi podria participar Berta Martín, sòcia del CM Sant Cugat.

Les inscripcions ja es poden formalitzar a la web del muntanyenc (www.cmsc.cat).

El Campionat de Catalunya d’Escalada de Dificultat començarà a les 10 h i la fase de classificació acabarà a les

13 h. De 17.30 a 19 h se celebraran les finals en les categories infantil, promoció i veterans.

Finalment, de 19 a 20.30 h es faran les finals absolutes, masculina i femenina.

L’escola de muntanya del Club Muntanyenc Sant Cugat és qui organitza aquesta competició, amb la col·laboració de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC).

El Club Muntanyenc ja ha estat l’escenari en altres ocasions de campionats importants, com el Campionat d’Espanya de Dificultat, l’any 2005, i de dues proves de la Copa Catalana, els anys 2008 i 2009.

•

El CR Sant Cugat iniciarà la Lliga amb el València o el Cartagena Serà el 16 o 17 d’octubre, a la ZEM La Guinardera RUGBI. El primer equip del Club de Rugby Sant Cugat debutarà a la Lliga del grup C de la Primera Nacional el cap de setmana del 16 i 17 d’octubre. I ho farà com a equip local, a la ZEM La Guinardera, contra el guanyador de l’eliminatòria a doble partit que ha d’enfrontar, al setembre, el València i el Cartagena. L’equip que superi aquesta promoció jugarà en el grup C de la Primera Nacional.

Ja en la segona jornada de competició, el CR Sant Cugat es desplaçarà al camp de la UE Santboiana B, que aquesta temporada ha finalitzat en

la quarta posició.

En la primera volta, el CR Sant Cugat jugarà a la ZEM La Guinardera contra els següents tres equips: València o Cartagena, CN Poble Nou-Enginyers (6è) i RC Sitges (2n). Per contra, haurà de jugar quatre enfrontaments lluny de Sant Cugat, amb la UE Santboiana B, El Toro RC (7è), RC l’Hospitalet (3r) i CEU Barcelona, que ha ascendit de categoria.

En la 14a i última jornada de Lliga, el CR Sant Cugat rebrà el CEU Barcelona. Serà el cap de setmana del 5 i 6 de març.

El calendari d’aquest sorteig es va fer el dimarts 27 de juliol, a la seu de la Federació Espanyola de Rugbi, a Madrid. _À. López Puig

Marco Aguarón torna al PHC Sant Cugat HOQUEI PATINS. Després de jugar una temporada al júnior i també al primer equip del Sitges, a la Primera Divisió Estatal, Marco Aguarón torna al sènior A masculí del Patí Hoquei Club Sant Cugat.

Aquesta és, de moment, l’única incorporació de l’equip, que té les baixes dels germans Baró, Lluís i Carles. La resta de jugadors que completaran el sènior A són el porter Alain Rivero i els jugadors de pista Roger Rosell, Borja Jiménez, Miquel i Pablo Soler, Adrià Pinto, Max Zilken, Marc Tar-

dá i Nico Morales.

Per Jordi Raga, que complirà la seva tercera campanya a la banqueta local, l’objectiu de l’equip “és lluitar per ocupar una de les primeres posicions a la taula”. Aquesta temporada 2009-2010 ha estat molt irregular. L’equip santcugatenc tan sols ha pogut ser onzè de divuit equips i ha estat el segon equip que s’ha assegurat la permanència a la Primera Catalana.

El conjunt vermell-i-negre iniciarà la pretemporada el 18 o el 23 d’agost. _À. López Puig

Itziar Llobet, vuitena al Mundial Cedric Rion i Ivan

Maspons, a l’Olímpyc

RECEPCIÓ. L’alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, va rebre el dimarts 20 de juliol representants de la nova junta directiva del Club de Rugby Sant Cugat, que segueix presidint Joan Pradas. En la trobada també hi va participar Xavier Amador, regidor d’Esports.

BÀSQUET. La santcugatenca Itziar Llobet ha finalitzat, amb la selecció espanyola, en la vuitena plaça de dotze seleccions en el Campionat del Món Sub-17 Femení de bàsquet, que es va jugar, del 16 al 25 de juliol, a França.

El campió va ser Estats Units.

#FOTOGRAFIA: LOCALPRES

#FOTOGRAFIA: CEDIDA

•

•

FUTBOL SALA. Cedric Rion, jugador del segon equip de l’Olímpyc Floresta FS, i el porter Ivan Maspons, procedent del CFS Manent Santa Coloma, de la Preferent Catalana, són les primeres dues incorporacions del primer equip per a la temporada 2010-2011. Segons el tècnic Chema Redondo, que complirà la seva segona temporada al primer equip, encara es podrien produir més incorporacions.

L’Olímpyc iniciarà la pretemporada el dilluns

23 d’agost i ho farà sense Gerard, que marxa a estudiar als Estats Units. Qui tampoc segueix és Josep González, el segon entrenador, que per motius professionals, s’ha vist obligat a deixar l’equip.

Durant la pretemporada, Max Carbonell i Martí, del sènior B, i els juvenils Roger Gusta, Ignasi Quintana i Xavi, s’exercitaran amb els jugadors del primer equip.

Redondo ha assegurat que l’objectiu de l’Olímpyc és “l’ascens de categoria”. _À. López Puig

www.diaridesantcugat.cat

Divendres, 30 de juliol del 2010

Diari de Sant Cugat

Publicitat

|

35

Diari de Sant Cugat Divendres, 30 de juliol del 2010

36

|

www.diaridesantcugat.cat

Publicitat

Agenda juliol-agost del 30 al 8 31 Dissabte

Casal de Joves TorreBlanca

Sant Domènec

Forma Jove, Espais Oberts, Temps Lliure, Espectaculars Joves, Exposa’t, TorreBlanca 2.0, Serveis i Recursos...

21.30 h Oficina de Turisme Visites guiades. 'De nit al Monestir' Durada: 2 h Preu: 15 euros. Menors de 7 anys, gratuït Cal fer reserva prèvia a l’Oficina de Turisme Org.: Ajuntament de Sant Cugat 7 Dissabte 10 h Oficina de Turisme Visites guiades. 'El campanar, l'església i el claustre'

Durada: 2 h 30 min Preu: 8 euros. Menors de 7 anys, gratuït Cal fer reserva prèvia a l’Oficina de Turisme Org.: Ajuntament de Sant Cugat 21.30 h Oficina de Turisme Visites guiades. 'De nit al Monestir'

010

Inscripcions a partir del 6 de setembre

Dins els actes de l'Estiu al Museu 2010 Col·l.: APAC, Penya Regalèssia 12 h Museu de Sant Cugat. Monestir Portes obertes i visita guiada a l’exposició permanent 'Oració, treball i poder' Dins els actes de l'Estiu al Museu 2010 Org.: Ajuntament de Sant Cugat 7 Dissabte 12 h Museu de Sant Cugat. Monestir Visita teatralitzada. 'Deixeu parlar els capitells: ells ho saben tot' A càrrec de Mira-sol Teatre Dins els actes de l'Estiu al Museu 2010 Org.: Ajuntament de Sant Cugat 8 Diumenge 12 h Museu de Sant Cugat. Casa Aymat Portes obertes i visita guiada a l’exposició permanent 'El tapís de la Casa Aymat i l’Escola Catalana de Tapís'

Consulta'n la programació completa a www.santcugat.cat/ torreblanca Obres de Martín Carral Org.: Ajuntament de Sant Cugat Fins al 3 d’agost Biblioteca del Mil·lenari 'T’estimo... o no: una exposició de llibres al voltant de l’afecte' Org.: Gerència de Servei de Biblioteques, Diputació de Barcelona Fins al 31 d’agost Biblioteca del Mil·lenari Si una vegada un gos....

Treballs realitzats pels alumnes del Taller d’Art Jove ARTEFACTE de l’Escola d’Art Org.: Ajuntament de Sant Cugat Fins al 18 de setembre Biblioteca del Mil·lenari 20è Llibre Gegant 2010 Org.: Associació del Llibre Gegant

Tallers de Llars Verdes Consells pràctics per fer més sostenibles les nostres llars Consum responsable: 28/09, 19/10 i 2 i 16/11 Aigua i energia: 5 i 26/10, 9/11 Inscripcions a partir de l’1 de setembre a l’Oficina Sostenible De dimarts a dijous, de 10 a 14 h Pl. de la Vila, 1 Oficinasosteible@santcugat.cat o Tel. 93 565 70 98 www.oficinasostenible.SantCugat.cat Org.: Ajuntament de Sant Cugat Matrícula Escola de Música Tradicional Casa de Cultura - 6 i 8 de setembre

Exposicions a sales privades Fins al 31 de juliol La GaLeRia Obres de Jaume Roure Org.: La Galeria Dins la programació de l'Estiu al Museu 2010 Org.: Ajuntament de Sant Cugat Durada: 2 h Preu: 15 euros. Menors de 7 anys, gratuït Cal fer reserva prèvia a l’Oficina de Turisme Org.: Ajuntament de Sant Cugat

Informació i reserves tel. 93 589 63 66 De dilluns a divendres, de 9 a 14 h A/e: educaciomuseu@santcugat.cat

Estiu al Museu 2010

Exposicions a sales municipals

1 Diumenge D’11 a 14 h Capella de Sant Domènec Portes obertes a la capella de

Fins al 31 de juliol Casa de Cultura 'Espais d'un temps. 1994-2010'

+ activitats a: www.santcugat.cat. Si voleu sortir en aquesta agenda cal que adreceu la informació 15 dies abans a la Casa de Cultura, Jardins del Monestir, s/n.

Fins al 6 de setembre Terra Dolça Fotografies de Pep Pujol Org.: Terra Dolça Dates inscripcions cursos i tallers setembre-desembre 2010 Casa de Cultura, Casino la Floresta, Casal les Planes, Casal de Mira-sol Inscripcions del 6 al 24 de setembre De dilluns a divendres, de 9 a 21 h

Org.: Escola de Música Tradicional de Sant Cugat

3a Edició del Concurs de Relats Breus de Viatges del SIJ Categoria A: de 12 a 18 anys Categoria B: de 19 a 30 anys Consulta'n les bases al SIJ o a www.santcugat.cat i participa-hi!

Org.: Ajuntament de Sant Cugat

Tel. 93 589 13 82 i fax 93 674 66 55. A/e agenda@santcugat.cat. La responsabilitat dels actes i de la informació publicada en aquesta agenda recau en les entitats organitzadores.

www.diaridesantcugat.cat

Divendres, 30 de juliol del 2010

Diari de Sant Cugat

Publicitat

D’Ingmar Bergman Direcció: Marta Angelat A càrrec de Francesc Orella i Mònica López

León

37

Places limitades Informació al tel. 93 589 05 51

2 d’octubre 12 h Classe magistral A

26 de setembre

|

15 d’octubre 22 h Concert. Carlos Núñez Alborada do Brasil 16 d’octubre 22 h Teatre. 'Tres dones i un llop' De Javier Daulte A càrrec d’Amparo Moreno, Carme Pla, Mireia Aixalà i Roger Coma

Avanç programació Teatre-Auditori

22 d’octubre 22 h Concert. La Locomotora Negra i Coral Sant Jordi 'He mirat aquesta terra', amb Carme Sansa

12 h Espectacle infantil. 'En Joan sense por' Direcció: Joan Maria Segura A càrrec d’ Egos Teatre 1, 2 i 3 d’octubre càrrec d’Ángel Corella Preu: 25 euros Places limitades Informació: Aida Chavarria, tel. 93 589 12 68 19 h Assaig obert

25 de setembre 22 h Teatre. 'Escenes d’un matrimoni'

Ballet. 'El llac dels signes' Direcció Ángel Corella A càrrec del Corella Ballet Castilla y

14 d’octubre 17 h Classe magistral A càrrec de Carlos Núñez Preu: 10 euros

+ activitats a: www.santcugat.org.

Si voleu sortir en aquesta agenda cal que adreceu la informació 15 dies abans a l'Oficina de Turisme Pl. Octavià, s/n Torre de l'Homenatge. Tel. 93 675 99 52 i fax 93 675 99 53. A/e agenda@santcugat.org. La responsabilitat dels actes i de la informació publicada en aquesta agenda recau en les entitats organitzadores.

Diari de Sant Cugat divendres, 30 de juliol del 2010

38

|

Sumari_ 3 |

a Fons_ 4 |

el Poble_ 6 |

www.diaridesantcugat.cat

Lectors_ 16 |

Opinió_ 18 |

la Ciutat_ 20 |

Economia_ 24 |

Esports_ 28 |

Cultura

Cultura Agenda _Pàg. 44

diaridesantcugat.cat/agenda

|

Passatemps_ 46

Fira _Pàg. 41

Sant Cugat serà subseu de la Setmana del Llibre en Català i s’encarregarà de difondre l’obra infantil i juvenil

ViSita guiada ‘de nit aL moneStir’ 31 DE juliol a les 21.30h, al’oficina de turisme. Cal fer reserva prèvia

Arranjament. L’obra de Pere Serra del segle XIV dedicada a Tots Sants, i la de sant Bartomeu, del segle XVII, seran reparades després de l’estiu gràcies en part a una subvenció de la Generalitat i a la mediació del Museu

Dos dels retaules del Monestir se sotmetran a restauració El retaule de Pere Serra es considera una de les joies del Monestir En un cas, el mal estat de la pintura, i en l’altre, els tèrmits, fan necessària la reparació C. Mercader Boldú

carolina.mercader@premsalocal.com

ART. L’Església del Monestir té fins a set retaules dividits en diferents capelles. Dos d’ells seran sotmesos a partir de l’octubre a una restauració a fons, concretament el de Tots Sants, obra de Pere Serra, i el de sant Bartomeu, d’autor desconegut. El primer cas té la pintura malmesa, mentre que el segon està afectat per tèrmits. El projecte es durà a terme al Centre de Restauració de Valldoreix gràcies a una subvenció de la Generalitat, que aporta 20.000 euros, tot i que el cost total serà, com a mínim, de 38.000 euros. El Museu de Sant Cugat és l’organisme santcugatenc encarregat d’intermediar entre la Parròquia, propietària dels retaules i encarregada de getsionar-ne el finançament, i

l’equip de restauradors.

El retaule de Pere Serra és una de les joies més valuoses del Monestir, no en va aquest artista és un dels més reconeguts de l’edat mitjana. Correspon a l’època del baix medieval, segurament del segle XIV segons els historiadors. És d’estil gòtic, i una de les peces més antigues del Monestir, de fet és una de les poques de l’edat mitjana. Serra és un dels pintors més destacats i representatius del gòtic. El retaule, ubicat al fons de la nau dreta de l’església, representa a la part superior els àngels, els segueixen els sants de l’Antic, Nou Testament i els de l’època medieval, i en el darrer nivell, les santes femenines. “Reprodueix l’escalafó social d’aquell moment”, explica la historiadora Alba Rodríguez. També en destaca que és l’únic retaule que es conserva de l’època en què la nau dreta del Monestir no estava dividida, i és que la distribució actual no arribaria fins al segle XVII, quan la nau central es va compartimentar en diferents capelles, separades amb parets entre elles.

La pintura d’aquest retaule està esquerdada, fins al punt que si no s’actua amb rapidesa corre el perill que comenci a caure. Segons sembla, el motiu és el canvi tèrmic pro-

A l’esquerra, el retaule de sant Bartomeu. A la dreta, el de Tots Sants, obra de Pere Serra ARTUR RIBERA

En context Pere Serra, autor del retaule de Tots Sants obra. A Pere Serra i al seu taller –format pels seus tres germans– se li atribueixen altres destacades obres gòtiques realitzades a Catalunya, a banda del

retaule de Sant Cugat, com ara un retaule a la catedral de Manresa o a la de Tortosa, que sempre destaquen per uns colors molt vius.

vocatper les altes temperatures de l’estiu del 2002, en què la humitat va decréixer considerablement i això va afectar la capa de pigments.

Pe l q u e f a a l d e s a n t Bartomeu, situat a la tercera capella de la nau dreta, correspon al segle XVII i s’emmarca dins l’estil barroc. La seva rica ornamentació amb motius vegetals i amb colum-

nes delaten l’època a què pertany. En total, hi ha tres capelles barroques a l’església, la més vistosa de les quals és la segona, de sant Benet, perquè aquest és el sant de l’orde del Monestir. “Hi ha pocs estudis fets dels elements barrocs del Monestir”, observa Rodríguez, motiu pel qual l’autor actualment és encara desconegut.

•

www.diaridesantcugat.cat

Divendres, 30 de juliol del 2010

Sumari

|

a Fons

|

Democràtic. La proposta va sorgir de 180.000 ciutadans

El Parlament aboleix els toros a partir del 2012 Bernat Bella

bernat.bella@premsalocal.com

vIOLènCIA. El Parlament va aprovar el dia 28 la iniciativa legislativa popular per abolir les corrides de toros a Catalunya a partir del 2012.

La proposta va comptar amb el suport de tots els diputats d’ERC i d’ICV-EUiA, de 32 membres de CiU i 3 del PSC. El PP i el grup mixt hi van votar en contra. En total, la ILP, impulsada per la plataforma Prou! i que comptava amb el suport de 180.000 ciutadans, va tirar endavant per 68 vots a favor, 55 en contra i 9 abstencions. Dels tres parla-

La santcugatenca núria Querol, col·laboradora de Prou! #CEDIDA

el Poble

|

Lectors

|

Opinió

|

la Ciutat

mentaris santcugatencs de la cambra, Joan Recasens i Josep Maria Balcells van votar a favor de l’abolició i José Domingo hi va votar en contra.

La metgessa santcugatenca Núria Querol, col·laboradora de Prou!, ha tingut un paper important en tot el procés, ja que va ser una de les compareixents en el debat parlamentari del desembre. Querol s’ha mostrat molt contenta pel resultat de la votació i ha ressaltat que “ha estat el poble i no els polítics qui ha portat el tema a debat”.

La metgessa ha recordat que fa 15 anys que treballen per l’abolició i que han esperat fins que la societat s’hi ha sensibilitzat.

“Quan la societat espanyola evolucioni, també es debatrà el tema”, assegura. Però l’abolició de les corrides és només un “primer pas”, i també “s’ha de posar fi al maltractament inimaginable que pateixen els toros en els correbous”, afirma.

Sant Cugat és antitaurina des de l’any 2005, quan es va aprovar una moció d’ERC; és el 19è municipi a fer-ho.

•

|

Economia

|

Esports

|

Cultura

|

Diari de Sant Cugat

Passatemps

|

39

crítica de teatre EDUARD JENER

eduardjener@telefonica.net

Pere Pahissa, Carme González i Joan Berlanga. #LLUÍS LLEBOT

El costat lleig

V

eient la darrera de les lectures d’aquest cicle dedicat a Baltasar Porcel, vaig recordar les paraules del bufó Festes a Nit de Reis de Shakespeare quan diu: “Qui té el cap clar pot capgirar una frase com si fos un guant, i amagar el costat lleig amb una facilitat que espanta”. En aquesta obra Porcel fa exactament al revés. Presenta una tornada al seu poble d’un encara jove però ja famós autor que conversa amb un amic de la infantesa, Andreu, que, a més, era l’home de confiança per guardar els seus interessos materials mentre ell era a la gran ciutat (Andratx i Barcelona, òbviament), i recuperar els dolços murmuris del mar i, de cop i volta, cada nova presència dels antics coneguts, el poeta Vidal, el primer amor Júlia, l’admirada Clàudia, el sempitern rector o un estrafolari cònsol, les paraules i els somriures inicials es capgiren per presentar el seu aspecte més lleig i fosc i, probablement, més real.

Porcel entra provocant des del primer moment i la seva destructiva formulació, l’eliminació de les caretes que amaguen la veritable manera de ser dels amors, amics i cone-

l’equip d’actrius i actors dirigits per Vilarasau respon amb eficàcia fruit d’un esforç meritori per l’escassetat de temps per preparar la lectura Sergi Barnils. #CEDIDA

Sergi Barnils i Neus Colet exposen a Cadaqués ART.Elsartistessantcugatencs SergiBarnilsiNeusColetexposen a la galeria d’art contemporani Marges - U, de Cadaqués.

La mostra, que es podrà visitar fins aquest dilluns 2 d’agost, està formada per les obres pictòriques de Barnils i les escultures de Colet.

La mateixa exposició es podrà veure al mes de setembre a la Canals Galeria d’Art de Sant Cugat.

L’obra de Sergi Barnils es caracteritza per cedir bona part del protagonisme a la geometria i al color, donant pas a un art abstracte que expressa el destí de la vida i la recerca de la felicitat i de la bellesa.

Pel que fa a Neus Colet, treballa l’escultura i el gravat. A la seva obra, recrea objectes quotidians, com engranatges o corrioles, aportant sempre un caràcter lúdic. El ferro és un dels materials que més utilitza, i amb el qual aconsegueix diferents textures. _Redacció

guts, volen prendre la força de la tragèdia per quedar-se en la tragicomèdia estripada. La sensació, vista ara, és que hi ha dos personatges sobrers, el capellà i el cònsol, que en el seu moment podien ser molt interessants amb la vella i coneguda utilització pragmàtica brecthiana per poder dir coses que per la pròpia dinàmica de la petita història potser no eren possibles. Ara una retallada a fons, en tot cas, em sembla oportuna. Com ja és habitual, l’equip d’actrius i actors dirigits per Dolors Vilarasau responen amb eficàcia fruit d’un esforç meritori per l’escassetat de temps per preparar la lectura, que tothom hauria de tenir molt en compte.

M’agradaria citar la contenció i l’equilibri del personatge de Santaló, a càrrec de Joan Berlanga. La força contundent del poeta Vidal de Xavier Tor. La matisada davallada moral de l’Andreu de Pere Pahisa. La contradictòria i física transformació de la Júlia de Carme González (i amb paper a la mà!).

El despullament intel·lectual i sentimental de la Clàudia d’Anna Cristina Aguilera. L’escatologia aplicada del rector de Joan Fábregas. L’insòlit (i exagerat) cònsol hipotètic treballat per Xavier Serrat. La breu però concloent presència de la jove periodista de Martina Pérez Vilarasau. Tot plegat, el cicle, els espais, les actrius i els actors, els tècnics i la direcció em donen ocasió per ser repetitiu i obstinat: ens cal un cicle de teatre a la fresca a la ciutat. No seria una opció interessant unir els esforços econòmics de l’Ajuntament amb l’associació de botiguers i comerciants de la ciutat? Del poble per al poble... Sóc un somiatruites!

•

LECTURES A LA FRESCA. ‘ELS DOLÇOS MURMURIS DEL MAR’, de Baltasar Porcel.

Dramatúrgia i Direcció: Dolors Vilarasau. intèrprets: Anna Cristina Aguilera, Joan Berlanga, Joan Fábregas, Carme González, Pere Pahisa, Martina Pérez Vilarasau, Xavier Serrat i Xavier Tor. il·luminació: Bernat Llunell. so: Alvian Events. lloc i Dia: plaça de l’Om. 22 de juliol

Diari de Sant Cugat Divendres, 30 de juliol del 2010

40

|

Sumari

|

a Fons

|

el Poble

|

Lectors

www.diaridesantcugat.cat |

Opinió

|

la Ciutat

de lluny i de prop Pere ViVó

pere_vivo@yahoo.es

El solemne repartiment dels llibres segons el ‘Costumari’ (VI)

T

raduïm: “El primer diumenge de Quaresma, el llibreter estén dues grans catifes al capítol i hi posa tots els llibres grossos i petits, els joves l’ajuden. Presidits pel senyor Raimon, per gràcia, abat de Sant Cugat, i el prior, el llibreter des del faristol i fet un gran silenci, proclama: “En nom del Senyor comença l’inventari dels llibres continguts en la biblioteca de Sant Cugat i de la de Sant Llorenç. Any de N. S. Jesucrist del mil dos-cents vint-i-u (i diu els títols).

Segueix amb l’inventari de l’any passat, i si algun germà no hagués llegit els que li pertocaven, que en demani perdó i se li imposi una penitència a criteri del president, i si algú hagués mort durant l’any, quan se l’esmenti, sigui absolt pel prior. Tots en rebem novament un del Vell i un del Nou Testament, començant per l’abat i el seu cor (consell d’ancians o de govern), i es va al claustre a guardar-los a l’armari en el lloc destinat”.

Reflexions. Tot en gran solemnitat, tothom present, llevat dels malalts. Un llibre és un tresor, la impremta trigarà segles a arribar: copiats en el propi scriptorium,

Em vaig tornant un traïdor quan, podentlos demanar ajuda, no ho faig, caient temptat pel ‘dimoni’ de l’internet! adquirits a alt preu, fruit de bescanvis o deixes testamentàries. També hi són aplegats els de Sant Llorenç com un bé compartit, prova de germanor o supeditació del petit i sufragani envers el senyor de la plana..., fins en l’elecció de l’abat de Sant Llorenç calia el vistiplau del nostre. Amb tot, quan baixava de la muntanya ocupava un lloc d’honor en la presidència del cor, del refetor...

Entre els pertanyents a la mateixa congregació el sentit de comunió era fort, també envers els ja traspassats: la pregària per als qui l’any passat hi eren i ja no hi són, n’és testimoni. Cada dia es feia record-aniversari dels qui, al llarg dels segles, en tal diada havien sentit la crida definitiva, recordant el seu dies natalis, el del veritable naixement, segons la fe! El necrologi, amb els noms d’abats, monjos i benefactors difunts: tresor de la comunitat!

I parlant de llibres, se m’acudeix una confessió. D’un temps ençà, sovint sento mala consciència, sempre he estimat molt la presència dels llibres, per fer-ne ús o per la benèvola companyia que em fan, i m’adono que em vaig tornant un traïdor, quan podent-los demanar ajuda, no ho faig, caient temptat pel dimoni de l’internet!

Perdoneu-me, llibres entranyables, sóc un traïdor! Però, us segueixo estimant, només mirant-vos pel llom ja us conec del tot i, generosos, seguiu regalant-me una infinitud de belles vivències...

I posem-hi un polsim d’eternitat: m’entristeix pensar que, en el meu dies natalis, la majoria –orfes de tot sentiment– anireu a raure al primer contenidor de la cantonada. Res de nou sota el sol! Però, em consola creure que, tot el que m’haureu donat restarà en mi per sempre, atès que res de bo no es perd...

•

|

Economia

|

Esports

|

Cultura

|

Passatemps

Un quadre del reconegut pintor Joan Martí, a l’Ajuntament CESSIÓ. L’obra Monestir de Sant Cugat del Vallès, del desaparegut pintor Joan Martí, es pot veure ja a la sala noble de l’Ajuntament.

Es tracta d’un oli sobre tela de quatre metres i mig per dos, realitzat el 1991 i valorat en 150.000 euros. L’alcalde, Lluís Recoder, i Encarnació Zambrano, vídua de Joan Martí, van signar el 8 de juliol un conveni de cessió de l’obra, renovable any rere any.

El Museu serà l’encarregat de la seva conservació. El document reflecteix la voluntat d’ambdues parts de fomentar la divulgació i valoració de l’obra de Joan Martí Aragonès, que va ser veí de la ciutat.

•

#FOTOGRAFIA: LOCALPRES

Imatge de l’exposició #A. RIBERA

Montse Pellicer exposa‘Horitzons’ al Club Muntanyenc ART. El Club Muntanyenc exhibeix l’obra pictòrica de la santcugatenca Montse Pellicer (1955) en una mostra que porta per títol Horitzons, i en què apareix representat el delta de l’Ebre.

L’exposició, que es pot visitar fins al 31 de juliol, mostra set obres de la seva producció artística més recent.

Pellicer utilitza una tècnica mixta, en què barreja l’acrílic, la cera i l’oli. L’artista ha plasmat la tranquil·litat que es respira al delta de l’Ebre, pintant les dunes de la platja o l’espessa vegetació d’aquest parc natural que destaca per ser la major zona humida de Catalunya.

Pellicer ha treballa t durants molts anys en el camp del disseny gràfic i la fotografia, una formació que ha contribuït al seu domini pels enquadraments i a la composició equilibrada de les seves obres pictòriques. _C. Mercader

www.diaridesantcugat.cat

Divendres, 30 de juliol del 2010

Sumari

|

a Fons

|

el Poble

|

Lectors

|

Opinió

|

la Ciutat

|

Economia

|

Esports

des del galliner

crítica d’art

DOLORS VILARASAU

IMMA PUEYO

dolorsvilarasau@tetrateatre.com

|

Cultura

|

Diari de Sant Cugat

Passatemps

|

41

immapueyo@telefonica.net

En record de Josep Maria Vidal

E

l 22 de juliol ens va deixar sobtadament als 65 anys Josep Maria Vidal. Vidal va ser uns dels pioners de la televisió, a ell li devem programes mítics com Barrio Sésamo i, en especial, el primer programa infantil en llengua catalana, Terra d’escudella… Però sobretot fou un home integral de teatre i, en aquest camp, en la faceta que més excel·lia era en la de traductor de teatre. Vidal va versionar al català autors en llengua francesa, anglesa i italiana.

Catalunya té una llarga tradició de traductors des que Carles Riba va engegar l’escola de traductors i la Bernat Metge, amb les seves versions dels clàssics llatins i grecs. Pel que fa al teatre, si Feliu Formosa i Carme Serrallonga són els dos puntals en la versió al català d’autors alemanys, en especial Brecht, Salvador Oliva, Joan Sellent i Josep Maria Jaumà són autèntics referents en el món del teatre en versions dels clàssics anglesos, en especial Shakespeare. Josep Maria Vidal excel·leix en la traducció dels clàssics francesos: Corneille, Racine, Feydeau, Edmond Rostand, i autors més moderns com Bernard-Marie Koltès, Boris Vian o EricEmmanuel Schmitt… han estat versionats per la seva ploma. Menció a part mereixen les seves traduccions de Molière, moltes d’elles en vers. Aquest estiu teniu l’oportunitat d’assaborir aquestes versions vives i coloristes en l’acurat volum que Edicions Destino dedica al teatre de Molière. Molts de nosaltres ja vam tenir l’oportunitat d’escoltar l’eficàcia de la traducció per al teatre a la Lectura a la Fresca de Les dones sàvies, a la plaça de Sant Pere (13/7/2006). Últimament hem pogut sentir a casa nostra les seves versions. L’any 2007, amb motiu de l’homenatge a Joan Fàbregas i Joan Llamas, ens va regalar una traducció plena de vivesa de l’obra Séance de nuit de Georges Feydeau, que vam titular lliurement La màscara.

El 2009, la companyia d’Esteve Polls va oferir una antologia de textos de Molière titulada Jugant amb Molière, en una versió de Vidal plena de color. Per últim, la bella versió en castellà de l’obra de Romain Gary La vida por delante que ens va oferir la companyia de la Concha Velasco al Teatre-Auditori. I és que el millor homenatge que li podríem fer a en Josep Maria Vidal seria continuar fent sentir les seves versions als escenaris en les veus dels nostres actors i actrius. En Josep Maria se n’ha anat, però ens queda la paraula.

•

Una de les imatges dle programa pilot de Titiris #CEDIDA

Joan Marigot. ‘Passota’ #CEDIDA

Format. Internet i el DVD són la base del projecte, de caràcter lúdic i educatiu

Els contes, els jocs i la música s’uneixen per formar ‘Titiris’ INFANTS. Els contes populars i la música són els ingredients bàsics de Titiris, una col·lecció de sis DVD, creada per un equip de santcugatencs que promou el bon ús de les noves tecnologies per als preescolars, és a dir, els infants de dos a sis anys. El contingut, de caràcter lúdic i amb una finalitat educativa – no en va les rondalles contenen vinyetes amb text per llegir– es pot consultar al portal www.titiris.com. La web, que disposa de versió catalana i castellana, permet l’accés a l’inici dels contes i començar a jugar als diferents jocs relacionats.

La caputxeta vermella, La rateta que escombrava l’escaleta, El soldadet de plom o La bella dorment són alguns dels

títols de les rondalles que formen part de la sèrie.

Cada DVD –que també es potllegir en format CD per a ordenador– inclou un conte interactiu , 4 cançons populars i 9 jocs educatius sobre diferents temes per aprendre les vocals, les formes bàsiques o les posicions d’un semàfor.

Cada pack està format pel producte multimèdia i un llibre, sempre amb l’objectiu d’estimular la lectura, ja que cada escena inclou text per introduir els infants en el món de la lectura.

El projecte complet inclou també una sèrie de dibuixos per a la televisió, que encara està en preparació i jocs per a l’iPhone, que sortiran a la venda per Nadal. _C. Mercader

Obra. Sant Cugat acollirà la carpa per al públic infantil i juvenil

Tot a punt per celebrar la Setmana del Llibre en Català C. Mercader

carolina.mercader@premsalocal.com

ESDEVENIMENT. La Setmana del Llibre en Català se celebra enguany al seu lloc original, Barcelona. Sant Cugat, però, serà una de les ciutats que acollirà una subseu de l’esdeveniment, en concret, la carpa amb l’obra infantil i juvenil. La instal·lació es muntarà a la plaça d’Octa-

Interior de la carpa que l’any passat es va ubicar al Monestir. #ARXIU

vià, i es podrà visitar del 15 al 19 de setembre. Està previst que les llibreries de la ciutat col·laborin en l’organització dels diferents actes, com les presentacions dels llibres a càrrec de diferents autors.

Lleida i Girona són les altres ciutats seus de la Setmana del Llibre en Català, que per primer cop se celebra al setembre, coincidint amb la Diada Nacional de Catalunya. A Barcelona, on la Setmana estarà en marxa des del 10 de setmbre fins al 19, estarà instal·lada al Parc de la Ciutadella. Al llarg d’aquests dies es podran consultar i adquirir les novetats editorials en català.

•

Joan Marigot, artista de la il·lustració

U

na d’aquestes tardes de tanta calor, he anat a visitar l’estudi d’en Joan Marigot, instal·lat des del 1964 al capdamunt d’un turó a la Floresta.

En aquest barri és fàcil perdre’s, el seu urbanisme és complicat sobretot per als qui no el freqüentem gaire. Hi he arribat, no sense dificultat, dubtant en les cruïlles, seguint els meandres dels carrers, sempre cap amunt. Des de la finestra de La Cova, així anomena en Marigot el seu estudi, es pot contemplar bona part del Vallès, Montserrat, la Mola, el Montseny. Enllà els arbres filtren la xafogor insuportable. A dins l’estudi un flexo il·lumina la taula amb papers plens de grafies, signes propis que va variant segons l’inspira la recerca formal. Al voltant altres taules i calaixos que guarden ordenadament una extensa producció de dibuixos, il·lustracions, dissenys i històries amagades a tot arreu, com li agrada de dir. En Marigot és un artista de cap a peus, imaginatiu, sensible. De jove ja va tenir clar que la il·lustració era el millor espai de creació per representar artificis visuals. Recrea la figura del passota, un personatge que evoca les maneres juvenils dels anys setanta, amb el cabell rinxolat, esparracat i delint-se per un porro. Progressivament dirigeix la creativitat cap a altres camps paral·lels, el còmic, el disseny gràfic, la il·lustració aplicada en productes que viatgen per mercats de tot arreu del món. De ben segur hem portat alguna samarreta estampada amb un dibuix seu. Ara, alliberat de les constriccions laborals, pensa més en la pintura. Posa ordre en la matèria, aboca textures i una percepció subjectiva de l’espai que proporciona a l’obra un aspecte molt personal.

•

ESTUDI D’EN JOAN MARIGOT LLOC: la Floresta Data: estiu 2010

ElpintorLluísRibasexposaper segonanyaBolvirdeCerdanya ART. L’artista santcugatenc Lluís Ribas exposa per segon any consecutiu a Bolvir de la Cerdanya. La mostra, titulada Mediterrània, es podrà veure a la capella de la Mare de Déu de l’Esperança, des del 8 fins al 22 d’agost.

Ribas repeteix lloc de l’exposició un any després de l’èxit de visitants que va aconseguir la mostra de l’any passat. Enguany col·laborarà aportant el 20% de l’import total de les vendes a projectes culturals de la població cerdanyenca. _Redacció

Una de les obres #CEDIDA

Diari de Sant Cugat Divendres, 30 de juliol del 2010

42

|

Sumari

|

a Fons

|

el Poble

parlem de vi

|

Lectors

www.diaridesantcugat.cat |

Opinió

|

la Ciutat

|

Economia

|

Esports

|

Cultura

|

Passatemps

teatre. El cicle ha ofert tres espectacles amb peces teatrals de l’escriptor

Més d’un miler de persones passen per les Lectures dedicades a Porcel

pep blanes

Vins grecs, vins amb diversitat

P

IREU: Regió amb dues importants zones: Zitsa i Metsovo. Zitsa: És una vinya situada a 600 m d’altura en un sòl àrid on predomina el cep blanc Deblina, que produeix un vi pétillant i melós.

Metsovo: Vinya situada al sud-est del massís del Pindos, en una regió freda, coberta de neu durant molts mesos; es tracta d’una vinya reconstruïda totalment amb la varietat cabernet sauvignon.

ILLES JÒNIQUES: Corfú, Zacint, Lèucada i Cefalònia és el grup més important d’illes que formen el departament vinícola de les illes Jòniques. Produeixen vins del país, el més important és el Verdea, vi de raça i d’un gust ranci, l’orgull d’aquesta vinya. A la vinya de Lèucada domina el cep Vertzami, conreat en terrasses, el vi s’anomena de Santa Maura. A Cefalònia s’elabora el Muscat de Cefalònia, vi de licor amb DO Robola de Cefalònia: vi blanc, fi, afruitat i lleuger, s’utilitza el cep varietat Robola, només conreat en aquesta illa.

TESSÀLIA: Regió formada per quatre zones vitícoles, on la de Tyrnavos és de raïm de taula, amb la varietat Muscat d’Hamburg.

La zona de Karditsa, productora del raïm de taula, comparteix plantacions amb dos ceps indígenes, el negre de Messenikola i el blanc de Batiki; són els ceps base dels vins de la regió. La zona de Nea Anchiolas, situada al golf de Pagassitikos, té una plantació amb dues varietats de ceps blancs, Savatiano i Rhoditis, i un cep negre, de Skyotis, són vins correctes del país.

ILLES de l’EGEA: Samos, Lemnos, Lesbos i Quios formen el departament vinícola de les illes de la mar Egea. D’entre elles, Samos és la regió vinícola més important, seguida de Lemnos i Lesbos.

•

redaccio@diaridesantcugat.cat

literatura. La sisena edició de les Lectures a la Fresca, organitzades pels Amics de Pedra i Sang i que es realitzen per les places de Sant Cugat durant el mes de juliol, va posar el punt i final amb la peça de Porcel Els dolços murmuris del mar.

Enguany, el programa estava dedicat íntegrament a l’obra teatral del valldoreixenc Baltasar Porcel, desaparegut ara fa un any. En total, unes 1.200 persones van assistir a les tres lectures dramatitzades de textos teatrals de l’escriptor nascut a Mallorca. La directora del cicle, Dolors Vilarasau, fa un balanç molt positiu

i assegura que “les Lectures són una activitat absolutament consolidada” i que disposa d’un públic fix que omple les places.

Càrrega sentimental

representació de Cabaret Porcel #LLUÍS LLEBOT

“El fet de dedicar-ho a Porcel ha estat molt emocionant per nosaltres”, reconeix la directora. Quan va morir l’escriptor el juliol del 2009, Vilarasau ja va tenir clar que dedicaria les Lectures a l’obra teatral de Porcel, ja que “no es coneix tant”, perquè la va abandonar de jove. Cal destacar que als tres espectacles hi han assistit Maria Àngels Roque, vídua de Porcel, i els seus dos fills.

Un dels fets que destaca Vilarasau és l’alt nivell artístic: “Hem tingut la sort de tenir col·laboradors molt especials i el nivell actoral ha estat molt bo”. La primera obra va ser L’Inspector, que Vilarasau ja va dirigir quan tenia 22 anys, i que es va estrenar a Sant Cugat. Cabaret Porcel va ser la peça que va tenir una més bona acollida i ja s’estan plantejant programar-la properament.

Basat en el format del cabaret alemany, es tracta d’un text antibèl·lic, en què tres dones expliquen la seva visió de la guerra. La darrera actuació va ser Els dolços murmuris del mar, que va ser la darrera obra teatral de Porcel.

Les Lectures a la Fresca van començar ara fa sis anys amb una vocació clarament de lectura d’un text, sense interpretació. Però, any rere any, ha anat evolucionant cap al teatre, i ara ja hi ha molt més treball actoral i interpretatiu. _b. bella

El ‘thriller’ de Stieg Larsson, estrenes. Estiu, època de novetats a la gran pantalla al cinema de Valldoreix ‘Toy Story’ i ‘El equipo A’, les ProjeCCionS. El cicle de Cinema a la Fresca de Valldoreix seguirà oferint pellícules d’alt nivell i molt recents cada setmana durant el mes d’agost. La plaça del Casal Cultural acollirà cada divendres, a partir de les 22.20 h, un film.

El dia 30 de juliol és el torn de Millennium 3. La reina al palau dels corrents d’aire, basada en la tercera part de la trilogia novel·lística de Stieg Larsson. El suspens en què es veuen envoltats els protagonistes i el frenètic ritme en

què es presenten els esdeveniments atrauran els espectadors. Dirigida per Daniel Alfredson i interpretada per Noomi Rapace i Michael Nyqvist, entre d’altres, la pel·lícula s’oferirà en versió catalana.

El públic infantil i familiar serà el protagonista de la projecció del dia 6 d’agost amb el film Allà on viuen els monstres, també en versió catalana. Les aventures fantàstiques d’un nen que viatja a llocs increïbles amb la seva imaginació és l’eix d’aquesta història. _b. bella

per a la micro, petita i mitjana empresa Som a Sant Cugat, av. de les Corts Catalanes, 7-9 Edifici Trade Center. Tel.: 93 552 85 09 pimec.vallessud@pimec.es

atraccions cinematogràfiques bernat bella

bernat.bella@premsalocal.com

Cinema. L’estiu és un període en què el cinema té molta força i les productores aprofiten per estrenar moltes pel·lícules, sobretot adreçades al públic familiar. Toy Story 3, de moment, ha tingut un gran èxit i tant la crítica com el públic la defineix com la millor de les tres parts. L’altra gran estrena del juliol ha estat la pel·lícula d’acció Noche y día, interpretada per Tom Cruise i Cameron Diaz, que no ha complert les expectatives.

El dia 30 de juliol s’estrena el llargmetrartge d’una

‘toy Story 3’ està tenint un gran èxit #CEDIDA

de les sèries més populars de la televisió: El equipo A. Podrem tornar a viure aventures amb Hannibal, Murdok o M.A, però en aquesta ocasió a la gran pantalla.

El dia 6 s’estrena el thriller

futurista Repo Men, amb la presència de Jude Law. Tant al Cinesa Sant Cugat com al Yelmo es podran veure aquestes pel·lícules i moltes d’altres que s’aniran estrenant.

•

www.diaridesantcugat.cat

Divendres, 30 de juliol del 2010

Sumari

|

a Fons

|

el Poble

Retorn. Els concerts es reprendran al setembre

Les Nits de Música s’aturen durant l’agost Bernat Bella

bernat.bella@premsalocal.com

CLAUSTRE. La segona edi· ció del cicle de Nits de Músi· ca al Claustre va tancar les actuacions del mes de juli· ol amb el concert d’Hekàte· ros el dia 23. Des del mes de juny, quan es va iniciar el cicle impulsat per l’Ajunta· ment de Sant Cugat, s’han ofert un total de vuit con· cer ts al Monestir, amb una assistència mitjana de 200 persones. Ara, les Nits de Música al Claus· tre es prenen un descans durant l’agost i reprendran les actuacions a partir del

Mariona Benet, d’Òpera de Cambra Sant Cugat #ARXIU

|

Lectors

|

Opinió

|

la Ciutat

setembre.

En el darrer concert pro· tagonitzat per Hekàteros, el Claustre es va omplir per viure de prop la música clàs· sica del quartet de corda i vent, format per un violí, un violoncel, una viola i una flauta. Amb un aire alegre però formal, el quartet va oferir al públic un conjunt d’obres clàssiques acompa· nyades d’anècdotes dels seus compositors i de les obres mateixes.

El cicle es reprendrà a par· tir del setembre amb tres concert més que clouran el programa. La Cobla Jovení· vola de Sabadell serà la pri· mera a pujar a l’escenari, després del descans d’agost, el primer divendres de mes.

La jornada de la Diada Naci· onal serà el torn del cantau· tor Pere Codó, que retorna als escenaris amb Compartiments. La segona edició de les Nits de Música la tanca· rà el teatre de Zitzània amb l’obra Trifulkes de la Katalana Tribu.

•

Escultura. Una peça de l’artista s’instal·larà al turó

Pep Codó coronarà Can Mates

L’Aula de So celebrarà els seus vint anys al setembre CELEBRACIÓ. Al setembre, l’associació musical Aula de So reprendrà les seves activi· tats coincidint amb els vint anys de la companyia i, en concret, del Cor Infantil de Sant Cugat. El dia 4, s’orga· nitzarà una acte protocol· lari al Claustre del Mones· tir per celebrar l’efemèride i faran un concert comme· moratiu.

D’altra banda, entre els dies 1 i 4 de setembre tindran lloc les Jornades Cantemus, en què tres cors de l’Aula de So oferiran un recital, amb la participació del cor honga· rès Cantemus. El cor Infan· til, el cor Aglepta i els Petits Cantors seran els represen· tants santcugatencs de les jornades. _B. Bella

rà format per 16 peces col· locades en forma circular i agrupades per parelles, de manera que des del centre de l’estructura s’assenya· len els quatre punts cardi· nals. Ara per ara, el consis· tori no sap quan instal·larà

l’obra, ja que s’han de dur a terme uns treballs de mante· niment prèviament. Un cop col·locada, l’Ajuntament rea· litzarà un acte oficial d’inau· guració amb la presència de l’artista santcugatenc.

Turó de Can Mates #ARTUR RIBERA

_Redacció

EXPOSICIÓ DEL 6 DE SETEMBRE AL 15 D’OCTUBRE DE 2010

LOU JIMENEZ ‘Creacions’

ESADE CREAPOLIS AV. TORREBLANCA, 57 Horari: de dilluns a divendres de 8 a 20h T. 647 61 92 12 info@odoart.cat www.odoart.cat

ESPAIESADECREAPOLIS

SOCIS PROTECTORS:

Economia

|

Esports

|

Cultura

|

Diari de Sant Cugat

Passatemps

|

crítica de música EDUARD JENER

eduardjener@telefonica.net

Una imatge del grup #CEDIDA

Esperits juganers en la nit

T

ancament del cicle nocturn de músiques variades amb una sessió plena de suggestions amb un quartet de bons instrumentistes dirigits conceptualment per un músic tot terreny, Lluís Cabal, que va des de la interpretació, en aquesta ocasió amb la viola, fins a la direcció d’orquestra, amb un ampli ventall que recull sarsuela, cambra o simfònica. Cabal, que presentarà cadascuna de les peces escollides pel concert d’avui (seria potser aconsellable escurçar el temps d’aquestes càpsules explicatives), és un entusiasta visceral que condueix el grup i el públic cap al gaudi sensorial de la música, una amalgama d’estils i orígens diferents equilibrada a base d’establir connexió directa amb l’auditori que rep aquesta mena de massatge musical agraint-lo amb llargs, calorosos i merescuts aplaudiments. Iniciada la primera part amb el Quartet per a flauta i corda en re major KV 285 de Mozart, trobem des de l’allegro com la flauta té el paper de

primer violí transcendit l’àmbit de l’estil galant per un major aprofundiment d’un quartet esplèndid, ajustat l’adagio i el culminant Rondeau. La Dansa dels mirlitons de Txaikovski confirma la conjunció dels instrumentistes i en l’Intermezzo de la Cavalleria Rusticana de Mascagni la categoria del flauta Bernat Castillejo. Seguim amb òpera, lleugers moviments cronològics que no deturen la sensació de plenitud: Quando m’en vo de Puccini i Largo al factotum de Rossini. La segona part ens porta la música mediterrània del mestre vilanoví Eduard Toldrà, figura imprescindible del renaixement musical català de la primera meitat del segle XX, amb una aportació magnífica, plena de sensibilitat de l’actriu Francesca Guardiola recitant, abans de cada temps, els poemes de Maragall que van influir en el compositor d’aquestes Vistes al mar, una joia mai prou reconeguda, que el quartet interpreta magistralment. Després dels dotze compassos inicials que donen entrada a una melodia de rica inspiració, la música de Toldrà va integrar-se plenament en el marc (caldrà repetirho?) incomparable del Claustre fins a aconseguir en el segon temps, Nocturn, la simbiosi perfecta d’espai, llum i so. L’Andante cantabile de Txaikovski segueix el concert impregnat de bones sensacions amb el Vals de les flors d’una (per mi) desconeguda Louise Köhler, el famós Pizzicato Polka de Strauss, amb un insòlit pessic sonor de la flauta i, final impressionant, la inspirada sardana de Pau Casals, Sant Martí del Canigó, generadora d’emocions. Una propina mostra una faceta diferent del grup, la de bandes sonores de pel·lícules, en aquest cas de la versió nord-americana d’Essència de dona, el tango de Gardel i La Pera, Volvió una noche. Definitiu.

•

AMB EL SUPORT DE:

43

cabal és un entusiasta visceral que condueix el grup i el públic cap al gaudi sensorial de la música, una amalgama d’estils i orígens

DETALL DE L’OBRA ‘EN EL ESPEJO’

ROSA DELS vENTS. L’Ajun· tament de Sant Cugat instal·larà una rosa dels vents formada per escul· tures de granit de l’artis· ta santcugatenc Pep Codó al Turó de Can Mates. El conjunt escultòric esta·

|

COL·LABOREN:

NITS DE MÚSICA AL CLAUSTRE. QUARTET HEKÀTEROS, Bernat Castillejo, flauta. Edurne Vila, violí. Lluís Cabal, viola. Esther Vila, violoncel. Música de Pau Casals, Louise Köhler, Pietro Mascagni, W.A. Mozart, Giacomo Puccini, Gioacchino Rossini, Johann Strauss, Eduard Toldrà i P.I. Txaikovski. LLoc i Dia: Claustre del Monestir. 23 de juliol

Diari de Sant Cugat Divendres, 30 de juliol del 2010

44

|

Sumari

|

a Fons

|

el Poble

|

Lectors

www.diaridesantcugat.cat |

Opinió

|

la Ciutat

|

Economia

|

Esports

|

Cultura

|

Passatemps

Agenda cultural espiral

per carlos illana redacció@premsalocal.com Més activitats a: www.diaridesantcugat.cat/agenda

Propostes per a la setmana

trini escriHuela

Dissabte 31 Bravo, per les lectures a la Fresca!

D

e nou aquest estiu hem fruït de tres representacions de teatre a les places de Sant Cugat (més representació que lectura) que, com cada any, els Amics de Pedra i Sang, dirigits per Dolors Vilarasau, dediquen a diferents autors en les seves Lectures a la Fresca. Enguany, com no podia ser d’una altra manera, han estat dedicades a Baltasar Porcel, que ens va deixar l’estiu de l’any passat.

Aplaudeixo les tres posades en escena, especialment la de L’inspector, per l’excel·lent partit

Enguany, han estat dedicades a Baltasar Porcel, que ens va deixar que la Dolors treu de l’espai i pels recursos amb el vestuari i l’escenografia. Hem pogut gaudir del teatre de Baltasar Porcel que, fins ara, molts desconeixíem i de la generositat i nivell interpretatiu de totes les actrius i actors que hi han intervingut. Felicitats!

El grup de teatre Espiral, ja a la cloenda de la Mostra al novembre, vam fer, també com a lectura dramatitzada, fragments d’El General i Els dolços murmuris del mar!, a més de L’entrevista impossible, i ens ha fet molta il·lusió veureles i fruir-les a les Lectures. L’inspector de Porcel serà present també a la Festa Major de Valldoreix els dies 18 i 19 de setembre al Casal. Bon Estiu! I bon teatre! teatreespiral@vdx.cat

•

21.30 h. Visita guiada. De nit al Monestir. Es coneixerà la vida quotidiana dels monjos benedictins a l’edat mitjana i es gaudirà d’una fantàstica visió nocturna del conjunt del Monestir. al final de la visita es tastarà un pastisset d’origen medieval que els monjos del Monestir de sant Cugat menjaven en ocasions importants. Cal fer reserva prèvia.

Preu: 15 euros, menors de 7 anys, gratuït oficina De turisme jarDins DEl MonEstir

Diumenge 1 11.00 h. Portes obertes.

Portes obertes a la capella de sant Domènec. Fins a les 14 h.

Cal fer reserva prèvia (mínim un dia d’antelació) trucant al telèfon 93 589 63 66 o enviant un correu electrònic a eduaciomuseu@santcugat. cat. Dins els actes de l’Estiu al Museu 2010. capella De sant Domènec

12.00 h. Exposició. Portes obertes i visita guiada a l’exposició permanent Oració, treball i poder. Cal fer reserva prèvia (mínim un dia d’antelació) trucant al telèfon 93 589 63 66 o enviant un correu electrònic a eduaciomuseu@santcugat. cat. Dins els actes de l’Estiu al Museu 2010. museu De sant cugat MonEstir

Dissabte 7 10.00 h. Visita guiada.

El campanar, l’església i el claustre. Pujada al campanar per escoltar el so de les campanes, un espai inèdit, on podreu gaudir d’unes fantàstiques vistes de Collserola i de tot el municipi. tot seguit, visita a la majestuosa església

Diumenge 1, 12.00 h. Exposició. Portes obertes i visita guiada a l’exposició permanent Oració, treball i poder.

Cal fer reserva prèvia (mínim un dia d’antelació) trucant al telèfon 93 589 63 66 o enviant un correu electrònic a eduaciomuseu@santcugat.cat. Dins els actes de l’Estiu al Museu 2010. museu De sant cugat MonEstir

per conèixer l’evolució del romànic al gòtic i accedir al Museu de sant Cugat per conèixer el claustre romànic.

Cal fer reserva prèvia. Durada: 2 h 30 min. Preu: 8 euros, menors de 7 anys, gratuït. oficina De turisme jarDins DEl MonEstir

12.00 h. Visita

teatralitzada. Deixeu parlar els capitells: ells ho saben tot... a càrrec de Mira-sol teatre.

Cal fer reserva prèvia (mínim un dia d’antelació) trucant al telèfon 93 589 63 66 o enviant un correu electrònic a eduaciomuseu@santcugat.cat. museu De sant cugat MonEstir

21.30 h. Visita guiada. De nit al Monestir. Es coneixerà la vida quotidiana dels monjos benedictins a l’edat mitjana i es gaudirà d’una fantàstica visió nocturna del conjunt del Monestir. al final de la visita es tastarà un pastisset d’origen medieval que els monjos del Monestir de sant

Cugat menjaven en ocasions importants. Cal fer reserva prèvia.

Preu: 15 euros, menors de 7 anys, gratuït oficina De turisme jarDins DEl MonEstir

Diumenge 8 12.00 h. Visita guiada.

Portes obertes i visita guiada a l’exposició permanent El tapís de la Casa Aymat i l’Escola Catalana de Tapís. Cal fer reserva prèvia (mínim un dia d’antelació) trucant al telèfon 93 589 63 66 o enviant un correu electrònic a eduaciomuseu@santcugat.cat.

Dins la programació de l’Estiu al Museu 2010. museu De sant cugat, casa aymat villà, 68

Dissabte 21 20.00 h. Sardanes. Ballada de sardanes a càrrec de la

cobla sant jordi-Ciutat de Barcelona. organitzat per Entitat sardanista de sant Cugat. pl. D’octavià

21.30 h. Visita guiada. De nit al Monestir. Es coneixerà la vida quotidiana dels monjos benedictins a l’edat mitjana i es gaudirà d’una fantàstica visió nocturna del conjunt del Monestir. al final de la visita es tastarà un pastisset d’origen medieval que els monjos del Monestir de sant Cugat menjaven en ocasions importants. Cal fer reserva prèvia.

Preu: 15 euros, menors de 7 anys, gratuït oficina De turisme jarDins DEl MonEstir

Dissabte 28 10.00 h. Visita guiada.

El campanar, l’església i el claustre. Pujada al campanar per escoltar el so de les campanes, un espai inèdit, on

gaudir d’unes fantàstiques vistes de Collserola i de tot el municipi. tot seguit, visita a la majestuosa església per conèixer l’evolució del romànic al gòtic i accedir al Museu de sant Cugat per conèixer el claustre romànic.

Cal fer reserva prèvia. Durada: 2 h 30 min. Preu: 8 euros, menors de 7 anys, gratuït oficina De turisme jarDins DEl MonEstir

21.30 h. Visita guiada. De nit al Monestir. Es coneixerà la vida quotidiana dels monjos benedictins a l’edat mitjana i es gaudirà d’una fantàstica visió nocturna del conjunt del Monestir. al final de la visita es tastarà un pastisset d’origen medieval que els monjos del Monestir de sant Cugat menjaven en ocasions importants. Cal fer reserva prèvia.

Preu: 15 euros, menors de 7 anys, gratuït oficina De turisme jarDins DEl MonEstir

www.diaridesantcugat.cat

Divendres, 30 de juliol del 2010

Sumari

|

a Fons

|

el Poble

|

Lectors

|

Opinió

|

la Ciutat

|

Economia

|

Esports

|

Cultura

|

Diari de Sant Cugat

Passatemps

|

45

crítica de cinema

Cinema a Sant Cugat

Diana Comas

diana_comas@yahoo.es

ESTrEna. niñoS granDES Director: Dennis Dugan amb: adam sandler, Kevin James, Chris Rock Cinc homes, que quan eren nens van ser grans amics, es tornen a reunir per passar junts el cap de setmana del 4 de juliol amb les seves respectives dones i fills, després de 30 anys sense veure’s. Durant aquests dies reprenen la relació en el mateix punt on la van deixar fa tants anys i descobreixen que fer-se vell no significa necessàriament haver madurat.

cap és ple de preguntes sense resposta. Sobretot després que el noi que més li ha agradat acaba de deixar-la sense cap tipus d’explicació. Per això, ha decidit escriure un diari on anotar les seves experiències i les de les seves amigues, per veure si troba la solució a tot el que li succeeix. yelmo: 15.50 h Telèfon reServeS: 902 22 09 22

Toy STory 3 Director: lee Unkrich

PESaDilla En Elm STrEET: El origEn Director: samuel Bayer amb: Jackie earle Haley, Rooney mara, Kyle Galiner freddy Krueger és l’assassí de les ganivetes, que ataca les víctimes en el terreny dels somnis, on no es poden defensar. l’única forma d’escaparne és mantenir-se sempre despert, però tothom sap que això és impossible… yelmo: 16.10 - 18.20 - 20.20 - 22.40 h

yelmo: 16.00 - 18.10 - 20.20 - 22.40 h Telèfon reServeS: 902 22 09 22 Cinesa: 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.45 h SeSSió golfA DiSSABTe: 01.00 h Telèfon reServeS: 902 33 32 31

ESTrEna. El EquiPo a Director: Joe Carnahan amb: liam neeson, Bradley Cooper, Quinton ‘Rampage’ Jackson Adaptació a la gran pantalla de la famosa sèrie de televisió dels 80. Un grup d’antics soldats de les forces especials, acusats i perseguits per un delicte que no han comès, utilitzen els seus talents per intentar netejar els seus noms i trobar els veritables culpables. yelmo: 15.50 - 18.05 - 20.30 - 22.50 h Telèfon reServeS: 902 22 09 22 Cinesa: 16.40 - 19.20 - 22.00 h SeSSió golfA DiSSABTe: 00.30 h Telèfon reServeS: 902 33 32 31

El Diario DE CarloTa Director: José manuel Carrasco amb: andrea Ros, lorena mateo, lydia Fairen Carlota té 16 anys i el seu

ESTrEna. mi SEgunDa vEz. Director: Bart Freundlich. amb: Catherine Zeta-Jones, Justin Bartha, Kelly Gould yelmo: 16.30 - 18.30 - 20.45 - 22.45 h Telèfon reServeS: 902 22 09 22

Andy s’ha fet gran i es prepara per marxar a la universitat, la qual cosa provoca la preocupació de Buzz, Woody i la resta de les joguines pel seu futur incert. Un dia les joguines acaben en una escola bressol plena de nens salvatges que les agafen amb les mans brutes, mentre les joguines intenten mantenir-se juntes en aquesta caòtica situació. yelmo: 17.20 - 19.30 - 22.00 h 3D: 16.00 - 18.20 - 20.40 - 22.55 h Telèfon reServeS: 902 22 09 22 Cinesa: En CaTalà: 16.00 - 18.15 h 3D: 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.45 h SeSSió golfA DiSSABTe: 01.00 h Telèfon reServeS: 902 33 32 31

Telèfon reServeS: 902 22 09 22

noChE y Día Director: James mangold amb: Tom Cruise, Cameron Diaz, Peter sarsgaard ell era un astut espia fugint. ella era una vianant de camí a un casament. els seus camins no haurien d’haver-se creuat mai, però quan ho van fer, els va desviar completament del seu rumb. Ara es troben en una persecució sense descans mentre els intenten atrapar junts en un mortal i enganyós

incident d’espionatge.

Tota una aventura que pot acabar en el crim del segle o la relació romàntica de la seva vida. yelmo: 15.55 - 18.15 - 20.30 - 22.50 h Telèfon reServeS: 902 22 09 22 Cinesa: 20.30 - 22.45 h SeSSió golfA DiSSABTe: 01.00 h Telèfon reServeS: 902 33 32 31

ShrEk: FEliCES Para SiEmPrE Director: mike mitchell Després de desafiar un drac malvat, rescatar una bonica princesa i salvar el regne dels seus sogres, Shrek acaba sent un bon pare de família que, en comptes de fer fugir els vilatans com abans, accepta autografiar forques de recordatori. Però la melangia pels temps en què se sentia un “ogre de veritat” fan caure Shrek en la trampa de signar un pacte amb el persuasiu negociant rumpelstiltskin. yelmo: 3D: 16.15 - 18.30 - 20.45 - 22.45 h Telèfon reServeS: 902 22 09 22

ECliPSE Director: David slade amb: Kristen stewart, Robert Pattinson, Taylor lautner Mentre Seattle és arrasada per una estranya onada d’assassinats, i una maliciosa vampiresa continua buscant venjança, Bella es troba una altra vegada envoltada de perills. enmig de tot es veu obligada a decidir entre el seu amor per edward o la seva amistat amb Jacob..., sabent que la seva decisió té el potencial de revifar la centenària lluita entre vampirs i homes llop. yelmo: 17.45 - 20.10 - 22.30 h Telèfon reServeS: 902 22 09 22

Cameron Diaz i Tom Cruise #CEDIDA

Trets, persecucions i paisatges exòtics

e

l cineasta nord-americà James Mangold (Kate and Leopold, Walk the Line, 3:10 to Yuma) dirigeix una enèsima comèdia d’acció amb dosis de romanticisme made in Hollywood. Ben narrada, això sí. Però què narra? Aquest és justament el problema.

La feblesa d’una trama massa senzilla i també massa vista s’intenta ofegar entre els sorolls i l’espectacularitat de les constants escenes d’acció, que ens transporten d’un extrem del planeta a l’altre. Tant de viatge distreu la vista.

I tanta acció (això sí, narrada amb claredat i sense marejar l’espectador) aconsegueix entretenir durant uns breus i cíclics instants. Però quan es tanca el parèntesi, reposem de l’escena d’acció de torn i la dèbil trama recobra la seva responsabilitat com a conductora de la història, se n’evidencia la falta de força i de solidesa. I l’acció torna a emergir per intentar ofegar de nou l’evidència. I així, successivament, des del plantejament fins al desenllaç de Noche y día, les persecucions i els tirotejos s’erigeixen com els grans conductors d’una pel·lícula òrfena d’història i ànima. La parella protagonista, formada per un Tom Cruise en plena forma i una Cameron Diaz força eficient, són els genets de l’aventura, encarregats de subministrar discretes dosis d’humor i romanticisme, destinades a acabar de despistar l’espectador. Esperem que l’estiu contagiï el seu entusiasme a les sales i renovi la cartellera amb propostes més originals. Bones vacances!

•

noChE y Día (eUA, 2010). DireCTor: James mangold. inTèrPreTS: Tom Cruise, Cameron Diaz, Peter sarsgaard, maggie Grace, Paul Dano, marc Blucas, Jordi mollà MÉS info: www.nocheydialapelicula.es

EL CINEMA DE CAsA TEvA P

Parking 2 h gratis

CE Dimarts dia de l’espectador

65 Carnet més gran de 65 anys

VA Venda anticipada

Carnet d’estudiant universitari

CARNET JOVE Accéssos minusvàlids

1

carnet jove

2

Sessions numerades

Pagament amb targeta crèdit

Toy STory 3

noChE y Día

El EquiPo a

niñoS granDES

En CaTalà: 16.00 - 18.15 h 3D: 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.45 h SeSSió golfA DiSSABTe: 01.00 h

20.30 - 22.45 h SeSSió golfA DiSSABTe: 01.00 h MAJorS De 7 AnyS

16.40 - 19.20 - 22.00 h SeSSió golfA DiSSABTe: 00.30 h MAJorS De 12 AnyS

16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.45 h SeSSió golfA DiSSABTe: 01.00 h ToTS elS PúBliCS

Diari de Sant Cugat Divendres, 30 de juliol del 2010

46

|

Sumari_ 3 |

a Fons_ 4 |

www.diaridesantcugat.cat

el Poble_ 6 |

Lectors_ 16 |

Opinió_ 18 |

la Ciutat_ 20 |

Economia_ 24 |

Esports_ 28 |

Passatemps escacs

Secció d’Escacs de La Unió Santcugatenca

LLIÇONS D’ESCACS 8 TEMES TÀCTICS 7 Finals de peó (V) Veiem amb la posició de la setmana pas- 6 sada com les blanques guanyen, jugui 5 qui jugui.

4 Juguen blanques: 1. f5 – f6 Re8 – Rf8 3 2. f6 – f7 Rf8 – g7 2 3. Re6 – e7 Juguem negres: 1 1. ...... Re8 – f8 (ara les blanques NO A B C poden avançar el peó, perquè serien taules 2 . f5-f6? Rf8 – e8 i TAULES ) 2. Re6 - f6 Rf8 – g8 3. Rf6 - e7 (i aleshores el peó promociona ajudat pel seu rei)

per C. Illana

1

2

3

4

5

6

Per pau Vidal, ACpG

7

8

9

10

11

12

redaccio@premsalocal.com

És important que aquest mes feu algun viatge, encara que aneu justos de diners, val la pena que feu un esforç i marxeu una mica, podreu fer coses diferents i sobretot tindreu més ànims per continuar.

5 6 E

F

G

H

Taure 21/4 al 20/5

El mes se us prepara força bo, deixant de banda que hi haurà la possibilitat d’alguna situació difícil amb algú que en principi és un amic i deixa de ser-ho.

Això no us ha de preocupar gaire, ja que hi ha molts aspectes que són bons.

7 8 9 10

Bessons 21/5 al 21/6

És un bon moment per divertir-vos desenfrenadament i sense miraments, aquest agost serà per a vosaltres un mes de recuperació de forces i d’ànims.

Amb l’única cosa que estareu una mica de punta serà amb la feina.

11

I

O

9

O

N

S

8

X

O E

S

6

L

A

5

L

G

4

B

O

3

E

T

I

2

O

B

1

2

1

7

R

U A

I R

L O R 3

E

E V

P O R D 4

B

R D

A N A

B A 5

A

E S I

6

R

U

T

L

7

O S

X S 8

U I

T

I A N A

O N S 9

D

S L

L E

E E

I

I M

A

R

U

I

D

N I

M

F C

I

A

T C

E

A

A C

R

A D N

V

R A

A

R A C S E

10 11 12

SALAVERT Santiago Rusiñol, 38 Tel. 93 674 06 45.

Laborables, de 9 a 13.30 h i de 16.30 a 20.30 h.

Dissabtes, de 9.30 a 14 h

MORALES Santa Maria, 27 Tel. 93 674 15 31. De 8.30 a 21.30 h, de dilluns a dissabte.

No tanca per vacances

SANT CUGAT TORRE BLANCA Rbla. del Celler, 97 Tel. 93 674 77 49.

Laborables, de 8.30 a 21.30 h. Dissabtes, de 9 a 14 h

RIERA-RIVIERE Dr. Murillo 1 / Sant Jordi Tel. 93 674 04 30.

Laborables, de 8 a 14 h i de 16.30 a 21 h. Dissabtes, de 9 a 14 h

R

Serveis

DíAz-PUERTO Pg. Sant Magí, 50 Tel. 93 674 33 53. 24 hores tot l’any. Obert a les nits i diumenges. No tanca per vacances

CULLELL Ptge. Diputació, 6 Tel. 93 674 03 64.

Laborables, de 9 a 13.30 h i de 16.30 a 21 h. Dissabtes, de 9 a 13.30 h

N

Farmàcies

I

URGÈNCIES I EMERGÈNCIES SANITÀRIES 061

M A

POLICIA MUNICIPAL: 092 / 93 589 13 28

SíNDIC DE GREUGES 93 565 70 10

R

CAP SANT CUGAT: 93 589 11 22 (DIA I HORA): 93 589 76 98

MOSSOS D’ESQUADRA: 088 / 93 583 50 00

SANITAT RESPON 902 111 444

A

BOMBERS RUBí: 93 697 60 80

HOSPITAL GENERAL CATALUNyA: 93 565 60 00 93 565 60 20

POLICIA NACIONAL: (DNI): 93 674 78 58 (URGÈNCIES): 091

A

BOMBERS GENERALITAT: 112

CAP VALLDOREIx 93 583 74 00

F

AMBULÀNCIES: 93 588 57 70

(URGÈNCIES): 93 589 44 55

E

ADF. S. CONTRA INCENDIS: 93 589 80 80

SOLUCIÓ DELS MOTS D’AQUESTA SETMANA

11

Guia bàsica

Urgències

10

Ho trobaràs tot a l’hemeroteca del

I

T’has perdut alguna notícia?

Vols consultar algun reportatge?

No recordes què va passar?

S

amb un clic!

E

18 anys d’història de Sant Cugat,

T

H

T

G

E

F

E

E

R

D

I

C

L

B

Si estàs interessat en els escacs i vols jugar-hi o vols informació de les diferents activitats que organitzem, pots passar els divendres, de 18 a 20 h, per La Unió.

A

A

p

B

k

r

1

A

2

D

r

3

HORITzONTAL: 1 No és que sigui borda i bellugadissa, és que hi ha tot de gossos esverats. Intranet / 2. El més itinerant de la taula periòdica. En vas bevent, de contingut, i al final et queda el continent / 3. Zero a l’esquerra. L’ocell mascota de la gauche divine. Extrems del Nàstic / 4. Parlant d’aquell contingut, un tast. Cop sec capaç de polir-se can Taradelles / 5. Acusar falsament d’induir a llevar-se. Un renà tot alterat enmig de la catenària / 6. Força set. Avisar que la sella fa nosa o les ferradures ballen / 7. Enzim capaç de fixar l’oxigen a casa. Allò que es veu si mires amunt i cap enrere / 8. Per a un inversor són motius raonables. Omple les hores de lleure dels banals entrevistats / 9. Sentir entre la boira. Tan abundant com un germànic cantant (l’himne) / 10. Galeta en pols. Substància orgànica força intimidatòria / 11. Trident desmanegat. Busqui tripulants, i si pot ser, la Marini. Remugant fossilitzat al mur / 12. La menys polida i educada de l’herbari. Són grogues i solen córrer arran de terra / 13. Forta ratxa de vent al trampolí. Homenatgi el cretí guillotinat.

VERTICALS: 1. Derivat de la biomassa molt usat en les biocambres dels lagers. El mallorquí proposat?: no, el patidor / 2. Mitges de cotó. Fa al·lusió al Lleó, però no al rei. Altre cop aquell remugant / 3. Tija de ferro per picar i enfonsar claus. Sembla una bestiesa, però està tota regalimada / 4. Prou mandra per no desembolicar la peridora. Acaba cada sermó invocant Al.là i porró / 5. Les tres primeres a escola. Duraven de tal manera que semblaven una monja. Poc de poc / 6. D’afinada no ho està bé, però per veure-hi va de conya. Més que un peix, un peixó?: no, barbeta, mentó / 7. Pilar prim. Als 60 una societat espanyola li feia automòbils, i avui també. Mort d’en Curial / 8. Rival de les drogues i el R’N’R. De la Laura Pausini?: no, del llorer / 9. Bàltics amb la mirada posada al nord. Solista de la serenata de l’amor de cambra / 10. Va fent el pi. Observació prou crítica per resultar sintàctica. Au, agafa la tassa / 11. Caminador d’aires mexicans. Dos que es toquen no, que toquen / 12. Sí que és car, sí, però per fer pujar la barca fa falta. Transport sense moure’s de la sala.

A M P O

o

U

o

13

Solució al problema de la setmana anterior: 1.T x g7+ D x g7 (Si Rxg7 2.Axe6+ Dxe6 3.Tg1+ Rf8 4. Dh8+ Rf7 5. Tg7 ++ mat) 2. A x e6+Tf7 3. Tg1 D x g1 4. D x f7+Rh8 5. Dh5+Rg7 6. Dh6++ escac i mat.

R

p

4

12

R

5

lt o q

T

6

t h

12

w o

7

Problema núm. 36 Juguen blanques i guanyen

13

8

BERINGUES Av. Lluís Companys, 46 Tel. 93 674 04 83. De 8.30 a 21.30 h, de dilluns a dissabte.

No tanca per vacances. www.farmaciaberingues.com FERRERES Santa Teresa, 40 Tel. 93 675 33 44.

Laborables, de 8 a 22 h.

Dissabtes, de 9 a 14 h

PARC CENTRAL Manel Farrés, 95 Tel. 93 674 05 12.

Laborables, de 9 a 21.30 h. Dissabtes, de 9 a 14 h.

Diumenges i festius, de 10 a 14 h SERRET (MIRA-SOL) Pg. Baixador, 78 Tel. 93 674 23 72. De dilluns a dissabte, de 9 a 14 h i de 16 a 21 h ISERN (LA FLORESTA) Pg. La Floresta, 9 (Estació FGC) Tel. 93 674 18 63.

Laborables, de 9 a 14 h i de 16.30 a 20.30 h. Dissabtes i diumenges, de 9 a 14a h. No tanca per vacances PINTO (VALLDOREIx) Església, 3 Tel. 93 674 28 71. De 9 a 22 h, tot l’any. Obert

diumenges. No tanca per vacances SANTIAGO (LES PLANES) Pg. Torrent, 1 Tel. 93 674 92 51.

Laborables, de 8.30 a 13.30 h i de 16.20 a 20 h.

Dissabtes, de 9.30 a 13.30 h. No tanca per vacances RUIz DE BUSTILLO Av. Cerdanyola, 23 Tel. 93 590 10 35.

Laborables, de 8.30 a 21.30 h. Dissabtes, de 9 a 14 h. No tanca per vacances QUIRANTE Pg. Olabarria, 50 Tel. 93 675 33 11.

Laborables, de 8 a 21.30 h.

Dissabtes, de 9 a 14 h

recepta MARIA ÀNGELS QUADRAS

Àries 21/3 al 20/4

3 4

D

signes BRUIxot REBEL. ACpG

2

p

si l’encertes...

Solució de la setmana anterior: el Casino de la Floresta

1

k

Passatemps

Es tracta d’una activitat cultural força estesa a Sant Cugat que gaudeix de diversos cicles durant tot l’any. A l’estiu, té una variant celebrada a Valldoreix.

mots encreuats

l

Cultura_ 38 |

ALCOHòLICS ANòNIMS 93 317 77 77 ARxIU NACIONAL DE CATALUNyA 93 589 77 88 ASDI 93 675 66 10 ASS. CONSUMIDORS 93 488 16 16 ASS. PROP. ST. CUGAT 93 675 19 54 CENTRE ALzHEIMER 93 674 70 61 CENTRE BORjA 93 674 11 50 CREU ROjA (ST. CUGAT) 93 674 23 83 (VALLDOREIx) 93 674 24 59 CONSORCI PARC COLLSEROLA

Cranc 22/6 al 22/7

La vostra perspectiva és la de descansar i agafar-vos aquest mes com una etapa de relaxació, tot i que us he de dir que el més probable és que sigui un mes molt mogut i amb tendència a fer coses no gaire corrents.

Lleó 23/7 al 23/8

La fogositat serà molt present al llarg de tot el mes i això pot tenir diverses reaccions en vosaltres, o bé estareu amb ganes de marxa tot el mes, o bé estareu d’un humor insuportable. Si esteu crispats, ho passareu malament.

MONESTIR (PARRòQUIA) 93 674 11 63 REPSOL BUTÀ 901 100 100 RESID. CASAL D’AVIS 93 589 16 38 RESIDU MíN. (VOLUMINOSOS) 902 54 70 10 - 93 597 05 10 SOREA (AVARIES) 902 250 370 (ATENCIÓ CLIENT) 902 250 070 (OFICINES) 93 544 16 10 SERVEI DE GRUA 93 674 90 01 TAxI ADAPTAT 609 89 30 37 TEL. GERMANOR (CAVIS) 93 674 70 61

E

scalfeu l’oli en una cassola de fang i rostiu la carn amb el foc alt durant 20 minuts aproximadament.

Salpebreu-ho i afegiu-hi el vi i el brou fins que cobreixin la carn. Tapeu-ho i deixeu-ho coure durant 30 minuts. A continuació traieu la carn del foc i talleula a filets.

A part, coeu els bolets amb sal i quan ja s’hagin quedat sense aigua, incorporeu-los al suc de coure la carn i coeu-ho tot durant 3 o 4 minuts.

Tireu aquesta salsa amb els bolets per sobre la carn.

Verge 24/8 al 23/9

Són moltes les coses que us poden anar bé, sobretot en el camp de la feina, però també en el camp de la comunicació, fareu molts amics i dels bons, només cal que estigueu disposats a obrir el vostre cor als altres.

Balança 24/9 al 23/10

Serà un mes molt tranquil, però amb la possibilitat de fer moltes coses que us agraden i que no podeu fer gaire sovint.

Potser el que més destaca és la tendència a estabilitzar la vida en parella si sortiu amb algú.

INGREDIENTS: 1 kg i 1/2 de vedella Oli d’oliva 1 got de brou 1 got de vi ranci 1/2 kg de xampinyons o bolets barrejats al gust

Escorpí 24/10 al 22/11

Ara com ara per vosaltres aquest mes d’agost està molt quiet, és com si tot s’aturés i passés per davant vostre sense pressa i tranquil·lament, tot i que vosaltres esteu inquiets i més aviat nerviosos.

Sagitari 23/11 al 21/12

Haureu d’anar amb compte al llarg del mes, ja que la vostra tendència dóna la possibilitat de moltes nits boges i de sexe descontrolat. Hi ha la gran possibilitat que sigui el millor mes de l’any en aquesta qüestió.

Capricorn 22/11 al 20/1 93 280 35 52 CINEMES ST. CUGAT 93 589 09 41 DISPENSARI (LA FLORESTA) 93 674 76 15 ENHER 900 70 70 70 FECSA 902 507 750 (AVARIES) 902 53 65 36 FGC 93 205 15 15 FEDERACIÓ COMERÇ 93 583 08 12 GAS NATURAL 93 675 31 10 (AVARIES) 900 75 07 50 HISENDA 93 589 11 55 jUTjAT 93 674 66 96

Vedella amb xampinyons

Moltes poden ser les lluites per aconseguir els vostres objectius, però ha arribat el moment de tirar endavant amb força i ganes, teniu bona estrella per fer complir les vostres ambicions, sempre que no siguin del tot descabellades.

Aquari 21/1 al 19/2

Al llarg d’aquest mes no en feu cas si la gent té reaccions estranyes en moments concrets, és com si estiguéssiu predisposats a trobar coses diferents i no gaire corrents. Aneu amb compte amb els amics.

Fòrum_ Notícies_ Agenda_ Cinema_ Tecnologia_ Esports...

Peixos 20/2 al 20/3

Aquest mes és la clau del vostre canvi per millorar la vostra personalitat, sempre us heu valgut força del vostre instint del cor i de cara als dies que arriben pensareu més amb el cap.

www.totsantcugat.cat

www.diaridesantcugat.cat

Divendres, 30 de juliol del 2010

Diari de Sant Cugat

Publicitat

|

47

diarideSantCugat

pròximament...

30.07.2010 Sumari_PÀG. 3

|

a Fons_PÀG. 4

|

el Poble_PÀG. 6

|

El DIARI DE SANT CUGAT tornarà amb més informació local el 27 d’agost TrObarÀs TOTa la inFOrmació diÀria a:

Lectors_PÀG. 16

|

Opinió_PÀG. 18

|

la Ciutat_PÀG. 20

|

Economia_PÀG. 24

|

www.diaridesantcugat.cat

Esports_PÀG. 28

|

Cultura_PÀG. 38

|

Passatemps_PÀG. 46

el Temps

Les propostes

Dissabte Diumenge màx. 22º mín. 18º màx. 20º mín. 17º

Visita teatralitzada. Deixeu parlar els

Exposició. Portes obertes i visita guiada

Agenda cultural_PÀG. 44

Agenda cultural_PÀG. 44

capitells: ells ho saben tot... A càrrec de Mirasol Teatre. La visita teatralitzada té lloc dissabte dia 7, a les 12 h.

a l’exposició Oració, treball i poder. Dins els actes de l’Estiu al Museu 2010. L’exposició té lloc el diumenge dia 1, a les 11 h.

l’Entrevista mariona benet, cantant i presidenta de l’Òpera de Cambra de Sant Cugat teoria i pràctica

“Als 20 anys vaig anar al Liceu i vaig pensar que era avorridíssim” En l’última edició de Nits al Claustre, l’associació Òpera de Cambra de Sant Cugat va captivar el públic amb Tempo d’Amore, un recull de fragments d’òpera amb l’amor com a tema principal.

Quina valoració en fa?

N’estic molt contenta, crec que al final va quedar molt bonic i el públic va respondre molt positivament. A

més, la participació va ser força alta.

Com va sorgir la idea, ja fa més de 15 anys, de crear l’Òpera de Cambra?

Va ser a l’època en què jo havia acabat la meva carrera de cant. El món de la música no és fàcil i vaig pensar que si no muntava alguna cosa jo mateixa, si no em buscava la vida, seria més complicat. A més, a mi

m’agrada organitzar i juntament amb el pianista ho vam començar a moure. El que passa és que fer òpera és molt car, i les subvencions estan molt repartides entre el Liceu i Sabadell. L’Ajuntament de Sant Cugat són els que veritablement han cregut en nosaltres i és l’única subvenció que tenim.

L’objectiu de l’associació és promoure aquesta

Cantant i presidenta d’una de les associacions culturals més importants de Sant Cugat, professora a l’Aula de Cant (centre que també dirigeix) i organitzadora de nombrosos concerts i òperes del municipi. El càrrec de Mariona Benet és gairebé tan extens com el seu currículum. És de les que pensen que l’èxit se l’ha de buscar un mateix. I això és exactament el que ha fet. L’any 1994 crea l’Òpera de Cambra de Sant Cugat, una entitat que té com a objectiu donar a conèixer d’una manera fàcil, amena i entenedora, un gènere musical tan complex com és el de l’òpera. Creu que un músic que només ensenya i no practica és difícil de creure, és per això que no s’ha retirat de cantar tot i la crisi que afecta el sector i haver trobat l’estabilitat professional.

varietat d’òpera. Creu que s’està aconseguint?

Això no s’aconseguirà mai, es tracta d’anar intentantho a poc a poc, ara ja tenim un públic fidel que ens segueix i s’hi interessa.

A més de cantar, és professora a l’Aula de Cant, a què dóna més importància?

Jo ara em dedico més a ensenyar que no pas a cantar, hi ha molta feina a l’Au-

la de Cant, aquest estiu hem començat amb un curs intensiu del qual estem satisfets de com ha sortit.

És difícil la compaginació?

No, perquè penso que s’han de fer les dues coses. Un músic que només ensenya i no practica és difícil de creure-te’l. Molta gent em diu: “Si ets professora, no cal que cantis”, però si vols explicar el que passa quan ets dalt de l’escenari, has de sentir-ho de tant en tant. A més, dels alumnes també se n’aprèn i t’agrada quan els veus créixer musicalment.

Veient el seu currículum sembla que sempre ha tingut clara la voluntat de pertànyer al món de la música. És així?

Sí, sempre he volgut fer música, sobretot m’agradaven molt els instruments, el cant no va arribar fins als 25 anys. Jo feia piano i guitarra i els meus pares em van animar a estudiar la carrera de magisteri. Un dia, fent de mestre em vaig quedar afònica i quan vaig anar a recuperació de veu em van aconsellar que cantés com un mètode més per millorar. Va ser llavors quan vaig començar la carrera de cant. Fins aleshores només cantava amb els amics, tocant la guitarra, com hem fet tots.

Llavors, si no s’hagués quedat afònica, potser ara no seria cantant?

Exacte. A vegades la vida no saps per on anirà. Quan tenia 20 anys vaig anar al Liceu i vaig pensar que era una cosa avorridíssima. I mira ara.

- Dret d’empresa

- Dret tributari

- Dret concursal

- Gestió comptable

- Dret penal econòmic - Gestió fiscal - Dret mercantil

- Gestió laboral

Gratuït al mateix edifici

Edifici Octavià, c/ Vallespir, 19, 2a planta Sant Cugat del Vallès Tel.: 93 588 40 08 Fax: 93 588 36 91 www.sangerabogados.com asgervilla@sangerabogados.com

#TEXT: C. illana #FOTO: a. ribera

L’Òpera de Cambra fa representacions per tot Catalunya, li agradaria ampliar encara més els horitzons?

Mai no ho hem pretès. Des d’un principi sempre hem tingut ganes de quedar-nos aquí. Per arribar més lluny necessites un pressupost més gran i ara per ara, tot és molt car i les subvencions, poques. A tothom que vol fer òpera li costa molt, és una mala època.

Es nota, doncs, la crisi?

Molt. Amb qualsevol músic que parlis veuràs que la cosa no és fàcil. Abans de la crisi s’aguantava, però perquè te’n facis una idea: el preu que ens pagaven fa 15 anys és el preu que ens paguen ara. Això no ha pujat mai.

A part, és molt difícil que et donin subvencions a altres llocs fora de Sant Cugat, has de complir molts requisits, ho hem intentat, però ja hem desistit, massa paperassa.

Parlant del futur, quins projectes té previstos?

Encara no tenim preparat el curs vinent, ara volem gaudir una mica de les vacances. El nostre objectiu és continuar formant els nostres alumnes i seguir muntant espectacles de qualitat.

Professionalment, què li queda per fer?

Ara mateix m’agradaria gaudir de tot el camí que he recorregut fins ara. He tingut la sort que sempre que demano a algú per cantar amb nosaltres, no m’ha dit mai que no, que els professionals tinguin ganes de treballar amb nosaltres per mi això ja és un èxit.

•