Diari de Sant Cugat 532

11 ANYS D’INFORMACIÓ LOCAL

Núm. 532 any XI 1,65 euros

TORRE NEGRA

Sant Cugat recorrerà contra la sentència del TSJC Pàg. 6 CAN BUSQUETS

Lliuren 5.000 signatures en contra de la urbanització Pàg. 6

SETMANARI INDEPENDENT DE LA CIUTAT

Dijous, 22

juliol del 2004

Aprovat el projecte del nou ajuntament

SANITAT

A la ciutat es tracten 116 afectats pel virus de la sida Pàg. 14 DANSA SANT CUGAT

La quarta edició incorpora noves disciplines Pàg. 26 MOTOCICLISME

Xaus assoleix l’11a plaça a la meitat del mundial Pàg. 34 JORDI GARCIA

Podria estar enllestit el 2007 Totes les forces polítiques aproven el projecte arquitectònic. La previsió de l’alcalde és iniciar les obres a finals d’any

Pàg. 5

El 80,2% de la població se sent satisfeta de viure a Sant Cugat El creixement urbanístic i el trànsit són les principals preocupacions de la població, segons un estudi municipal

Pàg. 3 i 4

2

PUBLICITAT

Dijous, 22 de juliol del 2004

Dijous, 22 de juliol del 2004

SOCIETAT

3

L’Observatori Sociològic dóna els primers resultats

notable baix, en concret, un 7,1. L’aspecte més ben valorat de la ciutat és la qualitat mediambiental de Sant Cugat, amb un 35,7%, en segon lloc la tranquil·litat de la ciutat, amb un 21,7%, i en tercera posició, actuacions municipals recents com la construcció d’equipaments esportius o la conversió dels carrers del centre en zones de vianants, amb un 21,4%.

L’estudi consistorial demana l’opinió als ciutadans sobre la gestió municipal

intenció de vot. Les primeres dades recollides corresponen a l’octubre del 2002 i les últimes a l’abril del 2004, amb dues enquestes intermitges també els mesos de juliol i l’octubre del 2003. Segons la consultora DEP, l’estudi té un alt grau de fiabilitat i el marge d’error és només del +-3,5.//

També aspectes negatius Encara que la percepció general de la ciutat per part dels santcugatencs és positiva, l’observatori també ha permès detectar alguns punts negatius en l’opinió dels ciutadans. El creixement urbanístic se situa, amb un 23,2% de les respostes, com la principal preocupació de la població, en aquests moments. En segon lloc, però perdent importància respecte a les anteriors onades d’aquest estudi, es troben els problemes relacionats amb el trànsit. Si a l’octubre del 2002 aquesta qüestió era la que més inquietava els santcugatencs, amb un 29,9% de les respostes, el sondeig del mes d’abril va reflectir un notable descens d’aquesta preocupació, fins al 17,4%. Tot i aquests aspectes negatius, el 58,4% dels ciutadans enquestats opina que Sant Cugat ha millorat en els darrers dos anys i posen una nota mitjana de 3,4, en una escala de l’1 al 5, a aquesta evolució. Pel que fa al futur de la ciutat, l’optimisme és una mica més baix i no arriba al 44%. Segons explica Renau, l’Ajuntament és, per a la majoria dels santcugatencs, el principal referent i responsable tant pel que fa als aspectes positius, com en els negatius que tenen alguna relació amb la ciutat./ S. Díaz

La vianantització Els ciutadans valoren altament la vianantització del centre, ja que el 39,6% consideren que aquest pla és positiu per a la ciutat. En el rànquing segueixen les infraestructures, amb un 19,2%, i les actuacions mediambientals, amb un 17,1%, com a actuacions municipals més destacades. Sobre els aspectes més negatius, curiosament també apareix el Pla del Centre, amb un 18,5% de ciutadans que el consideren negatiu, seguit del pla urbanístic, amb un 17%.

Les actuacions més conegudes són l’esmentada vianantització del centre històric, la vianantització de la plaça Lluís Millet, la reconversió en pavelló de les pistes de Can Llobet, a la Floresta, la Zona Esportiva de la rambla del Celler i la construcció d’habitatge públic. Pel que fa al pla integral d’urbanització dels districtes, els ciutadans el valoren amb un 5,9. En conjunt, un 21,7% dels ciutadans creuen que cal millorar l’urbanisme, un 12,4% millorarien la neteja i un 8,4%, les infraestructures. <

ENQUESTA> Ajuntament vol conèixer l’opinió dels ciutadans sobre tot el que afecta la gestió municipal a Sant Cugat. Per això, des d’octubre del 2002, l’equip de govern està duent a terme de manera periòdica un estudi estadístic, batejat amb el nom d’Observatori Sociològic, que analitza la percepció dels santcugatencs en qüestions com l’urbanisme, la cultura, la qualitat de serveis i equipaments, l’equip de govern o la satisfacció de viure a la ciutat, per tal d’orientar la gestió municipal. “Conèixer-se un mateix permet reduir la incertesa i prioritzar les decisions sobre alguns aspectes, segons els interessos dels ciutadans”, explica Enric Renau, responsable d’aquest estudi, que elabora la consultora DEP.

L’

Orgullosos de viure a la ciutat Entre les conclusions d’aquest observatori, destaquen aspectes com l’or-

JORDI GARCIA

Un moment de la presentació de l’Observatori Sociològic. A l’esquerra, la regidora Marta Subirà

gull que mostren els ciutadans enquestats pel fet de viure a Sant Cugat. El 80,2% dels entrevistats afirma sentir-se força o molt satisfet d’haver fixat la residència al municipi i valora amb un 7,6, en una escala de l’1 al 10, el seu grau de satisfacció. Pel que fa a l’estat general de la ciutat, el 70,5% dels enquestats considera que és positiu i li posen un

Enquestes a majors de 17 anys Durant aquest últim sondeig,s’han fet 800 enquestes telefòniques a homes i dones majors de 17 anys i empadronats a Sant Cugat. El qüestionari formulat als ciutadans ha estat consensuat per tots els partits polítics amb representació a l’Ajuntament i no incloïa preguntes relacionades amb la

Un 6,5 per a l’alcalde i un 6,2 per al conjunt del govern municipal VALORACIÓ>Segons l’Observatori Sociològic, els ciutadans santcugatencs atorguen un 6,5 de nota a la tasca que duu a terme l’alcalde de la ciutat, Lluís Recoder, la més alta donada fins ara de les quatre onades de l’estudi. Amb tot, el nivell de coneixement del ciutadà

sobre l’alcalde ha baixat en els darrers anys fins a situar-se en el 88,8% de ciutadans que diuen que el coneixen, mentre que un 10,7% no el coneix. A l’octubre del 2002 el coneixement arribava al 95,5% dels ciutadans, va pujar fins al 97,5% al juliol del 2003, per siu-

tar-se a l’ocutbre de l’any passat en el 91,2%. Pel que fa a l’actuació conjunta del govern municipal, els ciutadans valoren amb un 6,2 la seva tasca, la mateixa valoració que en la segona onada de l’Observatori i la més alta fins ara atorgada al govern municipal.

SOCIETAT

4

Dijous, 22 de juliol del 2004

Un 23% dels santcugatencs s’informa a través d’EL DIARI El ‘Tot Sant Cugat’, amb un 72% de lectors, és la publicació de referència al municipi

Les connexions a Internet arriben al 49% TECNOLOGIA>Gairebé la meitat dels santcugatencs, un 49,1% disposava de connexió a Internet el mes d’abril passat, davant el 41,7% que no en té. Aquestes dades, recollides en l’última onada de l’Observatori Sociològic, contrasten amb el 64,4% de ciutadans amb connexió que constatava, a mitjans d’abril, un informe encarregat per l’Ajuntament a l’empresa MDK, sobre els usos de les noves tecnologies a la ciutat. La regidora de Comunicació, Marta Subirà, atribueix la diferència numèrica entre tots dos estudis al fet que l’Observatori Sociòlògic s’ha fet a partir d’una mostra de persones majors de 17 anys i, per sota d’aquesta edat, hi ha molts usuaris santcugatencs d’Internet que han quedat fora de les estadístiques. <

El 65% creu que Sant Cugat és una ciutat cívica EL DIARI DE SANT CUGAT és el segon mitjà de comunicació de la ciutat més utilitzat pels santcugatencs *Nucli 1: centre històric, Coll Favà, Torre Blanca i Eixample Sud-Est.

OBSERVATORI>EL DIARI

DE

SANT CUGAT s’ha convertit en el segon mitjà de comunicació escrita preferit pels santcugatencs, a l’hora d’informar-se sobre l’actualitat municipal. Així ho confirmen les dades de l’última onada d’enquestes de l’Observatori Sociològic, que constaten que el 23,3% dels santcugatencs segueix el dia a dia del que passa a la ciutat a través d’aquesta publicació. Al davant, el Tot Sant Cugat se situa com a mitjà de referència de la majoria de ciutadans, amb un aclaparador 71,2% de seguidors. Tot i que aquest punt de l’Observatori Sociològic no es pot equiparar a un estudi d’audiència, els autors de l’enquesta han equiparat mitjans

** Nucli 2: Estació, Eixample Sud-Oest i Parc Central

Baixa l’impacte de TVSC Les quatre onades de l’Observatori Sociològic municipal constaten una tendència a la baixa en la utilització per part dels ciutadans dels mitjans audiovisuals locals, sobretot de Televisió de Sant Cugat, a l’hora de mantenir-se informats sobre la gestió municipal. El percentatge de consulta de TVSC ha baixat en un any del 27,9% registrat al juliol del 2003, al 22,5% del mes d’abril passat. Pel que fa a Ràdio Sant Cugat,l’emissora municipal, l’últim percentatge la situava en el 6,9% de les preferències ciutadanes, una xifra que s’ha mantingut amb oscil·lacions l’últim any i mig.//

de comunicació de diferents àmbits. Així, Televisió de Sant Cugat (TVSC), se situa amb un 22,5% en la tercera posició a la llista dels mitjans consultats pels ciutadans, seguit de la revista municipal Sant Cugat Avui, amb un 9,9%. A continuació, amb un 6,9% de seguidors, apareix Ràdio Sant Cugat, l’emissora municipal. El percentatge de santcugatencs que segueix l’actualitat municipal a través d’altres revistes, com On Sant Cugat i l’Ateneu, és del 3,9 i de l’1,8% respectivament. Més lectors als districtes Per zones, el percentatge de ciutadans que segueix l’actualitat municipal a través d’EL DIARI DE SANT CUGAT supera el 23,3% de mitjana a la Floresta, les Planes i a la zona cen-

L’Observatori desvela que Sant Cugat ja no és una ciutat dormitori ENQUESTA > Encara que el 90,5% dels ciutadans de Sant Cugat són immigrants, dels quals el 28,3% viuen a la ciutat fa menys de 10 anys, les enquestes elaborades per l’empresa DEP, autora de l’Observatori Sociològic municipal, els permeten afirmar que tota aquesta població s’ha integrat de ple al municipi i que Sant Cugat ja no és una ciutat dormitori al servei de Barcelona, la gran metròpoli. “Aquesta percepció és un tòpic que ha quedat enrere i està totalment desfasat”, afirma Enric Renau, res-

ponsable de l’estudi. Entre els arguments que avalen aquesta tesi figuren els alts percentatges d’activitat que la població desenvolupa a la ciutat. Així, el 95,5% dels habitants de Sant Cugat fa la compra al municipi, el 89,9% utilitza els serveis sanitaris locals i el 83,2% és usuari habitual dels bars i restaurants de la ciutat. Altres dades que confirmen el desfasament d’aquest concepte, aplicat a Sant Cugat, són el 77,7% d’usuaris dels cinemes locals i el 49,9% de santcugatencs que utilitza el Teatre-

Auditori. No passa el mateix amb la feina habitual dels santcugatencs. En aquest aspecte, només del 31,7% dels enquestats viu i treballa a la ciutat. La resta, el 68,3%, ha de desplaçar-se fora de Sant Cugat per treballar. La immigració no preocupa Tot i el fort impacte de les onades migratòries en el creixement demogràfic de la ciutat, la immigració com a fenomen no és un fet que preocupi de manera especial els

tre del municipi. Els florestans són els que més s’informen amb aquesta publicació, en un 30,8% dels casos. A continuació, se situen els veïns de les Planes, amb un 29,3%, seguits dels del nucli 2, amb un 28,6%. El perfil dels santcugatencs que s’informen a través d’EL DIARI és el d’un home, d’edat compresa entre els 35 i els 49 anys, nascut a Sant Cugat o amb més de 30 anys de residència al municipi, amb estudis mínims de batxillerat elemental i que se sent només català. Pel que fa als lectors del TOT, la majoria són dones estudiants d’entre 17 i 24 anys, amb estudis de batxillerat superior o diplomatures, amb idees polítiques de centre i amb un temps de residència a Sant Cugat d’entre 11 i 20 anys. < santcugatencs. Encara que el 71,8% dels enquestats ha contestat que considera que hi ha molts o força immigrants al municipi, això no els representa cap inconvenient, segons constata el 78,9%. Pel que fa a les causes que influeixen en la decisió dels ciutadans a l’hora d’escollir instal·larse a Sant Cugat, les principals són els motius professionals o d’estudis i l’existència de vincles familiars amb la ciutat. En canvi, un factor que en altres temps havia tingut un pes important a l’hora d’atreure nous habitants a la ciutat, com era la proximitat a la capital, ha perdut força durant els últims anys. “Sant Cugat va adquirint cada cop més força com a ciutat per ella mateixa i no per estar al costat de Barcelona”, explica Renau.<

OBSERVATORI>La majoria dels santcugatencs, en concret, un 65,1%, considera que Sant Cugat és una ciutat cívica. Però tot i aquesta percepció positiva, els ciutadans enquestats en la darrera onada de l’Observatori Sociològic elaborat per encàrrec de l’Ajuntament, també han deixat constància de quines són les qüestions relacionades amb l’incivisme que més els molesten. La principal, amb un 35,7% de les respostes, és la brutícia urbana, dins la qual destaca de manera notable la provocada pels excrements dels gossos al carrer, amb un 25%. Un altre vessant de l’incivisme que preocupa el 19,5% dels santcugatencs són els actes vandàlics que es registren de tant en tant a la ciutat. <

Només el 19,7% de ciutadans és d’associacions PARTICIPACIÓ> Encara que a primera vista Sant Cugat sembla una ciutat molt activa pel que fa al moviment associatiu, l’Observatori Sociològic ha constatat que només el 19,7% dels santcugatencs són membres d’alguna entitat local. Aquesta xifra, que no té tendència a créixer, és inferior al 29,9% que hi ha de mitjana a Catalunya. L’esport és, amb un 31,4% dels casos, l’àmbit preferit pels santcugatencs a l’hora d’associarse. El segon lloc l’ocupen les entitats de cultura i tradicions i, a continuació, les ONG. L’associacionisme veïnal és a la cua de les preferències dels santcugatencs, amb només un 7,7% de socis entre els ciutadans enquestats. <

SOCIETAT

Dijous, 22 de juliol del 2004

5

El nou Ajuntament podria estar fet el 2007 A finals d’any es podrien licitar les obres, que duraran uns 30 mesos EQUIPAMENTS > El ple va aprovar la construcció definitiva del nou edifici, que acollirà totes les dependències de l’Ajuntament a la rambla del Celler. A finals d’any es podrien licitar les obres, que tindran una durada de 30 mesos i que costaran 9.000.015 euros, que es finançaran sobretot amb l’endeutament i diverses subvencions. Amb el nou ajuntament es completarà la renovació total de l’àrea de la rambla del Celler amb el nou fitness i el pavelló, l’hotel i el Club Muntanyenc, en construcció. L’alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, va explicar que el nou edifici “és necessari i imprescindible” perquè l’actual ha quedat petit i ara hi ha dependències municipals repartides per tota la ciutat”. Justament deixar de pagar els lloguers dels locals representarà un estalvi de 276.875 euros l’any, uns 46 milions de pessetes. D’aquesta manera, “es facilitarà i millorarà l’atenció al ciutadà i es reduiran costos”, a banda de millorar les condicions laborals dels 500 treballadors de l’administració local. Més de 9.000 metres quadrats El nou edifici tindrà una superfície construïda de 9.736 metres quadrats en un solar de 2.350 metres

JORDI GARCIA

Imatge de la maqueta del nou Ajuntament, un edifici transparent i obert a la futura plaça de la rambla del Celler

quadrats. L’edifici serà “modern i amb les prestacions actuals de confort per als ciutadans”, pensant en el futur de la ciutat. La maqueta mostra un edifici transparent i obert a la plaça, sobretot la primera planta, que serà bàsicament d’ús ciutadà. La sala de plens serà al primer pis “amb una forma versàtil i ampliable al vestíbul”, que enllaçarà amb una rampa a la plan-

ta baixa, segons va explicar un dels arquitectes. Les dues plantes superiors seran per a oficines amb poques divisions i amb ventilació i llum exterior òptimes. Els arquitectes Franc Fernàndez, Xavier Vancells i Carles Puig són els responsables del projecte, que es va adjudicar mitjançant concurs públic entre unes 10 propostes presentades.

Promusa haurà construït 1.925 pisos l’any 2007 HABITATGE>L’Ajuntament es proposa, a través de l’empresa pública de l’habitatge, Promusa, fins l’any 2007, la construcció de 1.050 habitatges, gairebé la meitat dels quals seran de lloguer. L’alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, va destacar la política de sòl que s’ha dut a terme en els darrers anys, que ara permet disposar de solars on ubicar-hi els pisos. Per Recoder, aquesta xifra “és satisfactòria, però mentre quedi alguna persona exclosa del mercat que tingui problemes per accedir a un habitatge, aquesta política continuarà”. El Consell d’Administració de Promusa va acordar fer pisos de lloguer i venda amb les principals novetats que es faran pisos de lloguer per a persones de 23 a 60 anys, pisos per a famílies monoparentals i per a famílies amb persones grans al seu càrrec. Alguns dels pisos s’adjudicaran per sorteig “entre aquells

JORDI GARCIA

Conesa, Recoder, Ramon i Hosta, en fer pública la planificació d’habitatges

L’actual edifici de la plaça de Barcelona data del 1932 i serà un nou equipament, tot i que amb l’ús per definir. Tots els grups van donar suport al projecte, tot i que van coincidir en la limitació de la venda de patrimoni pel finançament de les obres. Rafael Enríquez, del PP, va demanar aclarir exactament quin patrimoni s’ha de vendre, mentre que Xavier Boix, d’ICV-EA, va

demanar que no es deixi de prioritzar altres actuacions del municipi amb un clar calendari d’actuació. Jordi Menéndez, del PSC, va demanar que es presenti el Pla d’Actuació Municipal (PAM), acordat en anteriors plens i que el projecte “no vagi en detriment d’altres equipaments i serveis necessaris per al municipi de manera que el nou ajuntament no hipotequi cap projecte”. <

col·lectius entre els quals no hi hagi diferències”, però la majoria es continuarà fent per punts, que s’obtindran a través dels barems establerts.

l’habitatge “ha d’adequar-se a la realitat sociològica de la ciutat, fomentar-lo més intensament i identificar els grups socials a qui van dirigits” i que s’estudiï la figura de la concessió. Xavier Boix, d’ICV-EA, va criticar la política feta fins ara perquè calen 1.700 habitages “per evitar l’èxode perpetu, que ha sentenciat molts joves”. Jordi Menéndez, del PSC, va celebrar el debat i va reclamar més polítiques d’habitatge no només centrades al voltant de l’empresa municipal. <

Debat al ple En el debat del ple, el tinent d’alcalde de Joventut, Antoni Ramon, va dir que l’habitatge “és prioritari per a l’equip de govern”, no només per la xifra d’habitatges, sinó “pel canvi d’orientació en l’oferta” amb més barems per a diferents col·lectius. La portaveu del PP, Berta Rodríguez, va dir que l’oferta de

SOCIETAT

6

Dijous, 22 de juliol del 2004

L’Ajuntament recorrerà al Suprem contra una sentència de Torre Negra El TSJC obliga el consistori a tramitar un Pla d’Actuació Urbanística en zona no edificable JUDICI>L’Ajuntament de Sant Cugat recorrerà al Tribunal Suprem contra una sentència del Tribunal Superior de Justícia (TSJC) que l’obliga a tramitar un Pla d’Actuació Urbanística (PAU) a Torre Negra, tal com demanava Núñez i Navarro, per poder edificar a la zona. Ara aquest espai està protegit i no s’hi pot edificar després de la modificació del Pla General Metropolità (PGM). L’Ajuntament vol evitar haver de pagar imdemnitzacions que els propietaris dels terrenys podrien demanar com a compensació per la impossibilitat d’edificar a la zona i “que l’Ajuntament es trobi amb una factura que no podrà pagar”, va dir l’alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder. Amb tot, l’alcalde es va mostrar confiat que en cap cas es podrà edificar a Torre Negra perquè “la modificació del PGM és una planificació urbanística superior i la zona està protegida”. El què sí que preocupa el consistori és haver de pagar indemnitzacions i tramitar un PAU per a una zona qualificada com a urbanitzable abans de la modificació del PGM.

JORDI GARCIA

La modificació del PGM impedeix urbanitzar Torre Negra, segons l’Ajuntament

Per això l’Ajuntament tramitarà el recurs al Suprem per “reiterar una vegada més la decisió clara de la ciutat de protegir aquesta zona del municipi”, va aclarir Recoder. L’alcalde va afegir que està segur que els

propietaris arribaran fins al final per defensar els seus interessos d’urbanitzar o bé ser compensats econòmicament i que per això cal estudiar detingudament tots i cadascun dels passos que s’emprenguin, ja que si

no, es corre el risc que algun dia s’hagin de pagar les temudes compensacions i hipotecar econòmicament la ciutat. El següent pas que vol fer Sant Cugat és que els terrenys passin a

Can Busquets entrega més de 5.000 firmes La plataforma en contra de la urbanització busca un debat ciutadà REIVINDICACIONS>La PlataforJORDI GARCIA

Una vista de la zona, a prop de Can Busquets

ma Cívica en Defensa de Can Busquets ha entregat a la Generalitat i a l’Ajuntament 5.101 signatures de suport a la seva oposició a la cons-

trucció de 64 cases al sector de la Floresta. La Plataforma demana que l’Ajuntament aprofiti la demanda de la Generalitat de fer passar pel ple dos decrets d’alcaldia sobre la modificiació del PGM, per reobrir un debat ciutadà sobre el projecte d’urbanització proposat. La Plataforma recorda el suport ciutadà que ha obtingut en els diversos actes que han organitzat en contra de la urbanització. En aquest sentit, recorden una manifestació amb més de 200 persones, la inclusió al Pla d’Acció de l’Agenda 21 d’una proposta per a la protecció

ser de titularitat pública per la qual cosa l’alcalde va reiterar la seva demanda que s’impliquin en la compra d’altres administracions com el Parc de Collserola, la Diputació i la Generalitat, per fer front als 24 milions d’euros en què estan valorats els terrenys de Torre Negra i garantir la protecció de les 150 hectàrees de la zona natural. El següent pas serà convertir Torre Negra en parc rural. Sant Cugat ja ha adquirit alguns d’aquests terrenys negociant amb alguns dels propietaris i s’han ofert permutes de terrenys, fins i tot amb Núñez i Navarro, sense èxit, però que en alguns casos han funcionat, com és el cas dels jesuïtes del Centre Borja. Un historial de litigis Aquesta és la segona sentència del TSJC favorable a Núñez i Navarro, que exerceix una pressió jurídica a l’Ajuntament de Sant Cugat després de la impossibilitat d’edificar en l’espai natural segons les seves intencions inicials. La primera de les sentències va ser presentada per l’empresa Mont SA, ja recorreguda davant el Suprem. La denúncia d’ara l’ha presentat l’empresa Agodeca i altres propietaris. La constructora i el consistori mantenen un litigi des de fa anys ja que el grup Núñez i Navarro fa 20 anys que va comprar el 50% dels trerrenys de Torre Negra per fer-hi promocions immobiliàries. La constructora no comptava que la pressió ciutadana i el suport de l’Ajuntament acabessin per tramitar la protecció de la zona modificant el PGM i amb el vistiplau de la Generalitat. <

de Can Busquets, el retorn de l’expedient per part de la Generalitat i l’oposició d’alguns partits polítics, i el reposicionament d’Esquerra Republicana. Per tot això, la Plataforma demana reobrir un debat públic amb tots els grups municipals i la ciutadania per reformular la modificació del PGM a la Floresta, protegir Can Busquets i que l’Ajuntament no porti al ple un text refós de l’actual proposta. Per la seva banda, l’Ajuntament manté la seva postura perquè considera que la millor manera de protegir Can Busquets és aquesta, sense hipotecar econòmicament la ciutat. El consistori també destaca que la modificació del PGM al sector permet legalitzar 90 cases fora d’ordenació i la creació d’habitatge públic. <

SOCIETAT

Dijous, 22 de juliol del 2004

Noves pilones per regular el trànsit a l’eix de vianants INSTAL·LACIONS>L’Ajuntament ha instal·lat noves pilones mòbils als accessos dels carrers de la zona dels Quatre Cantons per regular el pas dels vehicles a les zones vianantitzades. Aquesta és la segona fase d’un projecte que preveu regular el trànsit a tot l’eix de vianants del centre de la ciutat. En concret s’han posat pilones al carrer Santiago Rusiñol i de la Torre i una de sortida al carrer Endavallada. També s’ha acotat amb jardineres i altres elements el pas per la plaça de Pere San i Octavià i al carrer Mir, de manera que s’ha creat com un circuit per entrar i sortir d’aquesta àrea. Els veïns afectats ja poden passar per l’Oficina d’Atenció al Ciutadà per recollir les targetes i els adhesius identificatius que permeten l’accés als aparcaments o per a la càrrega i descàrrega de mercaderies. Aquesta és la segona zona de Sant Cugat on s’instal·len els elements mòbils que ja funcionen de forma habitual als carrers Carme, Sant Ramon, Sort i Gorina. L’alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, va valorar la instal·lació de la primera fase com a “prou satisfactòria, però no sense problemes”, perquè és tracta “d’un canvi important que es demana als veïns i comerciants”. Recoder va remarcar que les pilones “suposen un pas més en aquesta idea de convertir el centre de Sant Cugat en una zona per a vianants”. L’alcalde va dir que en l’ac-

Les pilones del carrer Endevallada ja estan muntades

tualitat els carrers vianantitzats no estan preparats per a un trànstit intensiu i que cal la regulació del pas de vehicles per a més comoditat per a tothom. Per la seva banda, la tinent d’alcalde de Territori, Mercè Conesa, va augurar que en aquesta segona experiència “hi haurà menys incidències” i que la previsió és que entrin en funcionament aquesta mateixa setmana. Tres fases més Es preveu que en el termini d’un any entri en funcionament tot el sistema de pilones mòbils a l’eix de vianants, un projecte que es va començar a executar la tardor passada. La tercera actuació es farà a la zona del carrer Valldoreix a l’alçada del carrer Rosselló en direcció a la

Tallades al trànsit les vies Europa i Borràs

JORDI GARCIA

Obres al carrer Sant Bonaventura

plaça del Doctor Galtés fins al carrer Santa Maria amb Quatre Cantons. En la quarta fase es posaran quatre pilones d’entrada i tres de sortida en aquesta mateixa àrea, que inclourà els carrers Sant Antoni, plaça Barcelona, el carrer del Sol per la rambla de Can Mora, els carrers Sant Jordi i Pous i la plaça Lluís Millet. La darrera de les actuacions se centrarà en la zona de la plaça de Pep Ventura i inclourà els carrers Sant Domènech, Sant Magí, Castillejos, Sant Martí, Enric Granados, Plana de l’Hospital i Abat Armengol i Sant Esteve. Tots els accessos disposen d’una columna amb un panell de control on hi ha el lector de targetes, un intèrfon per a casos d’emergència i uns semàfors reguladors del pas. <

L’accés a la E-9 per l’avinguda Europa s’obrirà el 30 de juliol SERVEIS> Les obres de remodelació de la plaça Borràs, davant de la parada dels Ferrocarrils de la Generalitat a Mira-sol, estarà tallada al trànsit a causa de les obres de connexió que s’estan fent d’aquest espai amb el sector de Can Mates. Per accedir al districte es proposen rutes alternatives per l’avinguda Bilbao i els carrers Rovira i Virgili i Ramon Muntaner. Des de l’avinguda Bilbao hi ha un enllaç que connecta el vial perifèric de Mira-sol, al carrer Montserrat Roig, que circula paral·lel a la via i desemboca a l’Hospital General. Les obres, que es preveu que durin un any aproximadament, inclouen la construcció de dos passos per sota la via del tren. Aquests treballs modificaran tot l’entorn de la plaça, que, tot i mantenir l’estètica central de la plaça, preveu l’enderroc d’una casa, un espai verd i el manteniment d’una trentena de places d’aparcament en superfície. De moment, ja hi ha una rotonda al

7

Les Planes es gastarà 80.000 euros en set projectes per al districte DISTRICTES>El Consell de Dis- d’aquí a finals d’any no es propotricte de les Planes va acordar, a peti- sin altres actuacions. La majoria ció d’un grup de treball dels veïns, dels veïns es van mostrar d’acord destinar 80.000 euros dels 150.000 amb els projectes sorgits d’una que té destinat cada districte per a comissió i els diferents represenaquest exercici, en set projectes de tants polítics no van posar cap millora del barri. objecció a la decisió veïnal. Aquests Els veïns van establir pavimen- seran els primers treballs que decitar el carrer Aigües de Sabadell fins deixen els veïns després que a Miraal pont dels Ferrocarrils de la Gene- sol es creés una comissió per esturalitat, pavimentar el carrer Molí des diar la ubicació de la piscina i a la de la cooperativa fins a la plaça Floresta s’estudiï l’ús del Casino. D’altra banda, els Colom, posar el veïns de les Planes segon semàfor a Can Borrull, Pavimentar dos carrers o van exposar les seves queixes pel que fa a arranjar els serveis d’aigua i instal·lar dues fonts són aspectes puntuals de llum del Casal del algunes de les prioritats manteniment com ara carrers en mal estat o Pi, instal·lar dues fonts, una a la dels veïns de les Planes la falta de neteja de boscos i contenidors. plaça Maria Antònia i l’altra a la plaça Colom, i Els veïns també van denunciar el fer un parc infantil i condicionar la mal funcionament de la depuradoplaça del Pi. Aquestes propostes, ra de la riera de Valldoreix, que proque s’executaran per aquest ordre, voca males olors a Can Borrull. les podrien realitzar la brigada d’obres de l’Ajuntament per evitar l’en- Millora a la pista municipal cariment dels projectes. Ara aques- L’Ajuntament millorarà per la Festa tes peticions les ha d’aprovar la Major del districte, a principis de setembre, la pista municipal, que junta de govern. Aquests són els primers treballs en els darrers temps ha estat objecque es realitzaran segons la decisió te d’actes vandàlics. Les obres condels veïns amb el pressupost desti- sistiran en l’arranjament de rajoles nat a cada districte, si finalment les i finestres, la instal·lació de reixes i propostes passen els tràmits esta- portes blindades, la contenció de blerts. La resta del pressupost, fins terres, la millora de voreres i vestia 150.000 euros, l’Ajuntament deci- dors i la renovació de la instal·lació dirà en què invertir-lo, en cas que elèctrica i els lavabos. < carrer Montserrat Roig, a prop del col·legi La Farga, que ja està en servei. L’objectiu és connectar el nucli de Mira-sol amb la zona de nou creixement de Can Mates, evitar l’aïllament del nou barri i convertir aquest espai en una nova centralitat per a la zona. D’altra banda, fins al 30 de juliol l’accés a la E-9 des del Sant Cugat Centre Comercial per l’avinguda Europa estarà tallat al trànsit. Les obres de prolongació del nou pont de l’avinguda són la causa que durant uns dies els vehicles no hi puguin passar. L’accés a la zona de la Ciutat Esportiva des del Centre Comercial està garantit

a través d’un pas exclusiu, mentre que l’alternativa per anar a l’autopista és per la B-30, que es pot agafar a la rotonda de la carretera de Rubí. En sentit contrari s’habilita un carril des de la E-9 fins al Sant Cugat Centre Comercial. El carrer Sant Bonaventura que connecta el carrer Francesc Moragas amb Valldoreix, diverses companyies de serveis hi estan duent a terme treballs d’adequació i millora de les seves instal·lacions. Les companyies de gas, llum i telèfon han coincidit en aquest carrer per fer-hi els treballs de forma conjunta i evitar haver d’aixecar el carrer en més d’una ocasió. <

SOCIETAT

8

Dijous, 22 de juliol del 2004

IN SITU... PER ROGELI PEDRÓ I FONTANET

FENT SAFAREIG (I)

E

ls safarejos durant molts anys han estat el punt de trobada de les dones del poble de Sant Cugat. El lloc on, rentant la roba, repassaven el dia a dia dels veïns i les veïnes que, per una raó o una altra eren o havien estat notícia, motiu de befa, enaltiment, burla, desgràcia, sort, etc. De totes aquestes converses que després es traslladaven a qualsevol indret del poble, les persones acabaven batejant-les amb la mateixa expressió coneguda com fer safareig. A Sant Cugat els safarejos més coneguts i populars foren els del carrer Villà. Les dones del poble hi anaven a rentar la roba de casa, un o dos cops per setmana i solien trobar-se, sempre amb persones diferents que enriquien la conversa. El fet de rentar permetia mantenir aquest tipus de relació en uns moments de la nostra història en què el boca a boca i les xafarderies locals abundaven en els cafès, a les barberies, a les botigues, a cal metge, al tren, anant a treballar al Vapor de Rubí, de camí cap a la fàbrica del Vela, anant cap al tros, damunt el carro, prenent la fresca i als safarejos. Era un temps en què les famílies, les persones, totes, es coneixien i ho sabien gairebé tot les unes de les altres. Era un temps en què les persones enraonaven i es comunicaven més que no pas ara, que s’han inventat tants mitjans de comunicació que se’ns fa més fàcil saber què passa a l’Iraq que damunt el pis de casa nostra. VELLES IMATGES, TENDRES RECORDS Des de l’any 1863 fins al 1921 els safarejos estaven situats a la cruïlla del carrer Àngel Guimerà amb el carrer Villà. Després es construïren al carrer Villà, a ran de la riera de Can Mora. La feina de les bugaderes era força dura, sobretot als mesos d’hivern quan l’aigua freda feia sortir penellons a les mans a més d’una rentadora. Però durant el bons temps veies les dones amb el cove de roba sobre el cap o bé ajudades pels marits de camí cap als rentadors. Per cert, que els rentadors de Can Villà eren privats d’ús públic. Segons en Joan Tortosa, “per rentar-hi calia pagar una mòdica quantitat. Com a exemple, als anys cinquanta

ARXIU

Inatge dels antics safareigs de Sant Cugat

per un cubell de roba es pagava des de 25 cèntims –un ral– fins a una pesseta, valoració que era feta a ull segons fos el volum de roba. Finalment, el preu arribà a ser de tres a cinc pessetes”. En passar pel costat o a l’acostarte als safarejos, senties els cops dels picadors de fusta o pales de rentar, que servien per fer circular els detergents i l’aigua dins els teixits i, així, treure’n la brutícia més fàcilment. La Montserrat ens comenta que l’aigua dels safarejos de Can Villà era molt neta i que la roba rentada amb aquella aigua, sense tanta calç com la dels pous, i el sabó natural fet a casa a base de greixos, olis i sosa, sortia més neta que no pas la d’ara, rentada amb les màquines automàtiques. El sabó era, és, l’element imprescindible a l’hora de rentar la roba i fer-la com més neta millor. Aquesta és una de les receptes de com fer un bon sabó artesà: 8 kg de cansalada, greixos i olis de casa, 4 kg de sosa i 9 l d’aigua. Cal bullir-ho tot durant quatre hores remenant constantment amb una canya o un bastó. Un cop s’hagin fos tots els ingredients, cal deixar el bastó dins el recipient. Un cop solidificat, s’ha de treure la resta de líquid sobrer pel forat que haurà deixat el bastó. Partir la peça de sabó a trossos petits. Deixar-los sobre una peça de roba o de sac fins que s’hagin assecat del tot. Les bones bugaderes seguien un cert ordre a l’hora de rentar la roba: primer posaven la roba blanca a estovar després de fer-hi una ensabonada, es fregava, s’es-

tovava i es tornava a deixar mitja hora amb el lleixiu i sabó. Per acabar, s’esbandia i s’hi posava el conegut blauet, una substància d’aquest color que treia la grogor de la roba i la deixava més blanca. El més conegut era El Blau de Montserrat. He sentit explicar que, en lloc de

ven totes en un dels recipients i que guardaven l’altre d’aigua neta per esbandir la roba, finalment. Això era de sagrat compliment i s’havia de seguir aquest ordre per acabar la feina millor. Si feia sol, hi havia moltes dones que estenien la roba vora la riera de Can Móra, damunt l’herba, els matolls o arbustos que hi havia a la vora. En acabar de rentar, recollien la roba ja seca, la plegaven i se l’enduien cap a casa preparada per planxar. A mi m’agradava l’olor que feia la roba abans, barreja de sabó natural i blauet més que la d’ara, més perfumada de productes químics i artificials. A l’hivern, potser feia olor de fumada perque la majoria de cases eixugaven la roba vora el foc, però aquest era el perfum amb el qual convivies, el més estès i popular. Als volts de l’hora de dinar o cap al tard, alguns homes passaven pels safarejos i ajudaven la dona a portar la roba cap a casa dins els coves. Els safarejos del carrer Villà deixaren de ser actius en el moment en què es construí el pont subterrani sota la via del tren que comunica la plaça Lluís Millet amb el passeig Valldoreix, l’any

PER RENTAR ALS SAFAREJOS CALIA PAGAR LA MÒDICA QUANTITAT DE 25 CÈNTIMS,UN RAL lleixiu, algunes dones havien utilitzat la cendra de la llar de foc o dels fogons per netejar la roba. Diuen que, barrejada amb l’aigua calenta, donava el mateix resultat que el lleixiu. La cendra havia de ser ben neta de carbons i altres impureses. Algunes cases hi barrejaven closques d’ou perquè –deien– ajudava a emblanquir la roba. Diuen que és d’aquesta barreja que sorgeix el nom de lleixiu. La cendra més apreciada era la del roure més que la del pi, massa negra per a aquest menester. En arribar als safarejos et trobaves amb les bugaderes que renta-

1989. La mina que portava l’aigua des de Valldoreix, quedà estroncada i els safarejos restaren inactius per sempre més. L’enderrocament de la casa on hi havia els safarejos de Can Villà és un fet que no va passar per alt als veïns de la zona i a un grup d’artistes sensibles amb el patrimoni local que expressaren, l’any 2001, el seu pesar tot dient que “els safarejos ja han estat privats de l’espai meravellós on eren: finestres que s’obrien al camp de golf, que ara serà un altre pas de vehicles, pagant amb això el preu de la modernitat i amb això portant uns canvis que no milloren res i que en molts casos són una destrucció de valors”. Altres poblacions veïnes com Caldes de Montbui i Sabadell, per citar-ne algunes, han mantingut la memòria històrica i popular d’aquest indret tot respectantne els edificis i fins i tot l’estil arquitectònic del moment. La setmana vinent us parlaré de com han seguit aquest procés de rehabilitació dels safarejos públics aquestes dues poblacions properes, de quin és l’estat del que queda a Sant Cugat i algunes propostes per millorar el que queda dels safarejos públics de Sant Cugat. Rogeli Pedró i Fontanet rogelipedro@hotmail.com

Dijous, 22 de juliol del 2004

SOCIETAT

9

2.000 firmes contra el pas de busos per l’estació Els veïns reiteren l’oposició al pas de vehicles per la plaça

JORDI GARCIA

Un vehicle passa a gran velocitat per davant d’un senyal de limitació

L’Ajuntament compra un nou radar mòbil SERVEIS>La Policia Local disJORDI GARCIA

Alguns veïns s’han queixat de la manca de visibilitat en alguns graons, on ja s’ha produït alguna ensopegada

ENTITATS > L’Associació de nal, Pere Soler. Els veïns esperen Veïns Centre-Estació ha presentat a que l’Ajuntament trobi un pas alterl’Ajuntamnet 1.901 firmes de natiu als autobusos i reiteren que el suport en contra que els autobusos trànsit de vehicles “va en contra de les línies urbanes passin per del concepte de plaça de vianants i damunt de la recent vianantitzada provocarà problemes de seguretat”. Els veïns alerten que plaça de Lluís molts ciutadans ja Millet, popularment la plaça coneguda com “de Els veïns confien que utilitzen com a espai viananl’Estació”. Els veïns confien en una reu- l’Ajuntament trobi una titzat, la qual cosa fa baixar l’atenció pel nió prevista amb l’Ajuntament per al solució alternativa al pas d’autobusos i pot provocar nommes de setembre per pas dels busos brosos incidents. arribar a un acord i que durant l’agost no es canviïn les Els veïns van fer una valoració actuals cinc línies que passen pel positiva del suport rebut amb les carrer Andana i es facin passar els signatures ja que “sense fer-ne difuvehicles pel carril previst de la sió ha arribat a molts santcugaplaça Lluís Millet, “en una política tencs”. Durant un mes, uns 70 de fets consumats”, tal com va comerços de la zona han recollit advertir el president de l’entitat veï- les signatures d’adhesió.

Per la seva banda, l’Ajuntament va proposar dividir les línies dels autobus de manera que les dues del centre passin per la plaça de Lluís Millet, mentre que les tres línies dels districtes continuarien tenint la parada al carrer Andana, on també hi ha la parada dels taxis. L’altra cara de la moneda Jordi Viladot, veí del carrer de l’Andana, va intervenir en el ple municipal per explicar “el soroll insostenible” que origina la parada de taxis i de bus. El veí va demanar a l’alcalde que respecti el projecte original que preveu el retorn de la parada de bus a la plaça de Lluís Millet, fet que reduirà l’impacte sonor que, afegit al propi de l’estació, aguanten els veïns del carrer de l’Andana. <

posa des de fa uns dies d’un nou radar mòbil, que permetrà detectar amb més facilitat les infraccions dels conductors i millorar la situació del trànsit. De moment, el radar es troba en període de proves i aviat entrarà en funcionament, sense avís previ, pels carrers de la ciutat. L’Ajuntament ha comprat l’aparell per 30.000 euros. Es tracta d’un nou model de radar més lleuger del que s’utilitzava fins ara, de manera que un sol agent el pot portar. Les reduïdes dimensions i el fàcil funcionament també permet un millor accés als carrers petits o estrets. Fins ara, l’Ajuntament disposava d’un radar cedit temporalment per la Direcció General de Trànsit, que s’instal·lava a un vehicle. Aquesta situació va dur l’Ajuntament de Sant Cugat a arribar a un acord de col·laboració amb els ajuntaments de Rubí i Sant Quirze per compartir-ne un de nou que costava uns 90.000 euros. Ara, el nou aparell, més lleuger i barat, permet a tots tres ajuntaments que

la inversió prevista per a cada població es pugui destinar a un aparell per cada municipi. D’aquesta manera, i durant tot l’any, la policia municipal podrà utilitzar aquest radar en els punts neuràlgics de la ciutat. Nombrosos avantatges El regidor de Seguretat Ciutadana, Jaume Tubau, va destacar els nombrosos avantatges del nou radar, com ara que “es podrà fer servir exclusivament a Sant Cugat, el pot portar un sol agent i pot arribar a més llocs que fins ara”. El regidor també va parlar “d’aprofitar l’oportunitat” que hagi sortit al mercat aquest tipus d’aparell, amb un cost més barat i més pràctic d’utilitzar. La comissió de govern va aprovar la compra de l’aparell amb els diners que ja s’havien previst per a la compra d’un radar mòbil compartit amb les dues poblacions veïnes. El nou radar ha de permetre detectar millor les infraccions i sancionar aquells conductors que no compleixin les normes de circulació. <

EDICTE SPM PROMOCIONS MUNICIPALS DE SANT CUGAT DEL VALLÈS -PROMUSA-

·Fabricació de mobiliari per a tot tipus d’ambients ·Projectes d’interorisme i decoració a la seva mida PER EXCLUSIVITAT, QUALITAT I MIDES, CONFII EN UN FUSTER-EBENISTA, DEDICATS A FER MOBLES DES DE 1958, AMB LA INQUIETUD DE SATISFER I GUANYAR SEMPRE UN CLIENT. C. Gasòmetre, 57-59 · 08223 Terrassa (Barcelona)

Tel. 93 731 91 80 · Fax 93 783 27 18

OBJECTE Contractació de la construcció d’un edifici de 12 habitatges, locals comercials i aparcament, i construcció de la nova seu social del Centro Popular Andaluz, situats al passeig Francesc Macià cantonada carrer Santa Rosa de Sant Cugat del Vallès, per un import total de 2.322.668,87 euros (sense IVA). TERMINI D’EXECUCIÓ 18 mesos REQUISITS I CONTINGUT DE LES OFERTES Classificació del contractista C2, C4, C6, categoria E, i els especificats en el plec de clàusules per a la contractació de les obres. PRESENTACIÓ D’OFERTES A les oficines de PROMUSA, avinguda Torre Blanca, 2-8, oficina 1H de Sant Cugat del Vallès, telèfon 93 589 17 32, el dia 30 d’agost de 2004 de 9 a 13 hores PROJECTE TÈCNIC I CLÀUSULES DE CONTRACTACIÓ A disposició dels interessats a la copisteria COPIMATGE, rambla del Celler, 95, de Sant Cugat del Vallès (Barcelona), telèfon 93 589 23 68 OBERTURA DE PLIQUES A les oficines de PROMUSA, el dia 1 de setembre de 2004 a les 13 hores Sant Cugat del Vallès, 14 de juliol de 2004 Lluís Hosta Privat Gerent de PROMUSA

SOCIETAT

10

Dijous, 22 de juliol del 2004

Una reflexió sobre el model social africà obre la XIX UIP L’economista Serge Latouche va inaugurar la Universitat Internacional de la Pau (UIP) UNIVERSITAT>Si Àfrica és un continent pobre en capital econòmic, no ho és en riqueses com l’alegria de viure, un teixit social ben articulat i, sobretot, en xarxes de solidaritat mútua. Aquests són tres dels factors que, tot i l’estrepitós fracàs de la implantació del model de civilització occidental a l’Àfrica de les independències, permet subsistir dia a dia uns 800 milions de persones a tot el continent amb unes condicions mínimes. Aquestes són algunes de les tesis que l’economista parisenc Serge Latouche va defensar durant la conferència inaugural de la XIX edició de la Universitat Internacional de la Pau (UIP), que s’ha organitzat a Sant Cugat entre el 15 i el 21 de juliol i que ha tingut com a eix central el continent africà. La cara alegre i solidària d’Àfrica L’autor del llibre L’altra Àfrica (1998) defensa amb les seves idees la necessitat de canviar la visió pessimista que Occident té del continent africà. Per sobre de l’Àfrica de la fam a Etiòpia, dels grans conflictes oberts a Angola o al Sàhara, d’alguns grans genocidis com els de Rwanda o de les pandèmies com la sida, Latouche explica que “hi ha una altra Àfrica que ho porta bé, la dels exclosos del sentit dominant, que viuen a contracorrent”. Els tres puntals que estructuren el funcionament del que Latouche anomena “la societat informal” africana són la capacitat d’autoorganització social mitjançant clans familiars i societats religioses, la lògica de la solidaritat i la donació a través de xarxes de parentiu i la saviesa popular. És aquesta Àfrica, la del bricolatge tècnic i social, la que segons l’economista pot ajudar Occident a repensar un model econòmic de prosperitat “més fràgil del que sembla” i una civilització en crisi, des de tots els punts de vista. “L’Àfrica potser ha perdut la batalla econòmica,

JORDI GARCIA

David Minobes, director de l’Agència Catalana de Cooperació i Arcadi Oliveres, economista i vicepresident de Justícia i Pau

però no la de les civilitzacions”, comentava Latouche. Tot i que el professor parisenc avisa que en el funcionament de l’Àfrica informal no es trobaran receptes econòmiques, sí assegura que els països rics del nord poden aprendre molt d’aquest continent sobre altres qües-

tions, com el medi ambient o les relacions intergeneracionals.”Si reconeguéssim que estem realment malalts, l’Àfrica pondria contribuir moltíssim a pal·liar la crisi d’Occident”, comenta l’economista. Per Latouche, aquest intercanvi entre els països africans i Occident és crucial per a les

La sida, una pandèmia incontrolada

M

entre que als països occidentals l’esperança de vida cada cop és més llarga, a 7 països africans, l’edat màxima a què els ciutadans poden aspirar són els 33 anys. Aquesta és una de les dades revelades a la Conferència Mundial sobre la sida, organitzada la setmana passada a Bangla Desh i que mostra la devastació que aquesta malaltia està provocant al cor del continent africà. Aquest és un dels punts que l’economista i vicepresident de Justícia

i Pau, Arcadi Oliveres, va destacar com un dels primers punts a resoldre en la carpeta d’assumptes pendents que els països occidentals tenen amb l’Àfrica. “Si es fabriquessin medicaments genèrics per combatre la sida i es complissin els desitjos de les Nacions Unides, només caldria destinar-hi els diners equivalents a la despesa militar mundial de 3 dies; penso que no és massa i caldria reflexionar-hi”, va comentar Oliveres. •

bones relacions entre ambdues parts, ja que, segons explica, “la donació sense contradonació és arrogància”. Set dies, una trentena de ponents A més de Latouche, enguany també han passat per la UIP una trentena d’africanistes experts, entre els quals hi ha noms com els de Christian de Beule, secretari general de SOS Rwanda-Burundi, Antoni Castel, director de la revista Nova Àfrica o Jean Pierre Malé, del Centre d’Estudis Africans de Barcelona. El programa de conferències i taules rodones d’enguany s’ha estructurat en sis blocs, que han tractat els antecedents històrics i el marc cultural africà, els conflictes bèlics, el desenvolupament econòmic i social, la democràcia i els drets humans, les relacions futures amb Occident i el paper dels mitjans de comunicació en la creació d’estereotips i d’exclusió.//S.D.

El Consell de Foment de la Pau,a la tardor ANUNCI>El director de l’Agència Catalana de Cooperació de la Generalitat i antic alumne de la Universitat Internacional de la Pau (UIP), David Minobes, va anunciar durant l’acte inaugural de la XIX edició d’aquesta universitat que la pròxima tardor es constituirà el Consell Català pel Foment de la Pau. Aquesta organisme aposta per donar suport a iniciatives de pau als països menys afavorits i també a posar en marxa iniciatives d’ajuda al desenvolupament, perquè segons Minobes, “no es pot desvincular desenvolupament de pau, ja que pau no és l’absència de guerra, sinó d’injustícia”. El director de l’Agència Catalana de Cooperació també va destacar el paper de la UIP, com a centre d’idees per a la cooperació internacional i va dir que “les lliçons magistrals que es donen aquí no són només patrimoni dels que n’hem estat alumnes, sinó que ara també es comencen a aplicar al govern de la Generalitat”.

La pròxima UIP parlarà sobre l’Àfrica del Nord NOVETATS > Les conclusions de la XIX Universitat Internacional de la Pau (UIP) encara ressonen a les aules del Centre Borja, però els organitzadors d’aquesta iniciativa ja estan pensant i treballant perquè la XX edició, que se celebrarà l’any 2005, coincidint amb el Fòrum Social de la Mediterrània, sigui encara més sonada que les anteriors. De moment, ja es coneix el tema de la pròxima edició, que girarà entorn de l’Àfrica del Nord. Neus Sotomayor, membre de la UIP, explica que tot i que el tema ja està decidit, fins a l’octubre no estarà clar quin serà l’enfoc que es donarà a la qüestió. “Encara no sabem si serà tan temàtica com les darreres edicions, o si es relacionarà el tema amb la futura Constitució Europea, el Fòrum de la Mediterrània o la immigració”, comenta Sotomayor. <

Dijous, 22 de juliol del 2004

PUBLICITAT

11

SOCIETAT

12

Dijous, 22 de juliol del 2004

Poca participació local a ‘Mulla’t per l’esclerosi’ Les piscines de la Floresta i Valldoreix van participar a la campanya de diumenge 4.000 malalts a Catalunya El nombre d’afectats per l’esclerosi múltiple a Catalunya és d’unes 4.000 persones i de 30.000 a tot l’Estat. Aquesta malaltia, que danya la mielina, una substància que protegeix els nervis, afecta més les dones que els homes i sol aparèixer en persones d’entre 29 i 33 anys. <

SOLIDARITAT>L’èxit general aconseguit per la campanya Mulla’t per l’esclerosi múltiple a tot Catalunya i a Espanya contrasta, en certa manera, amb la baixa participació aconseguida per aquesta iniciativa a Sant Cugat. Les piscines municipals de Valldoreix i la Floresta són dues de les 850 instal·lacions que enguany s’han afegit a

Un total de 850 piscines de tot l’Estat van participar a la campanya de diumenge pels malalts d’esclerosi la campanya promoguda per la Fundació per l’Esclerosi Múltiple (FEM) a tot Espanya, 600 de les quals a Catalunya, i que ha registrat una participació d’unes 82.000 persones. A més de demostrar la solidaritat amb els malalts, nedant més de 60 milions de metres, la campanya també tenia com a objectiu recollir fons per donar suport econòmic als quatre hospitals de dia i al centre especial que té la fundació. En total, diumenge es van recaptar uns 403.000 euros, segons les dades provisionals. A Sant Cugat, el nombre de banyistes solidaris amb els malalts d’esclerosi múltiple no va ser gaire elevat, però tot i així, la quantitat recaptada sí que va ser important. Un dels banyistes va ser el regidor de Sanitat i Serveis Socials, Enric Tomàs, que atribueix la baixa participació local a la campanya al fet que molta gent ja està de vacances i a una manca de tradició solucionable en un parell d’anys.

EFREN MONTOYA

Un grup de voluntaris per l’esclerosi múltiple a la piscina de la Floresta

AVAN dedica una xerrada a l’afecció L’Associació Vallès Amics de la Neurologia (AVAN), amb seus a Sant Cugat, Rubí, Terrassa i Granollers, també ha centrat aquesta setmana l’atenció en els afectats per l’esclerosi múltiple. L’entitat va organitzar,dimarts a la Casa de Cultura de Sant Cugat, una xerrada sobre la malaltia amb Sílvia Romero,infermera de la Unitat d’Esclerosi Múltiple de l’Hospital Mútua de Terrassa. Durant la trobada, l’experta va parlar de les diferents tipologies d’evolució de la malaltia, en forma de brots, de desenvolupament progressiu i la que es

El Policlínic Sant Cugat aten cent visites diàries

JORDI GARCIA

Un moment de l’acte inaugural del Policlínic Sant Cugat

transforma en progressiva després d’un període de brots.Romero també va fer un repàs dels símptomes més comuns que acompanyen l’esclerosi múltiple, com debilitat, formigueig, poca coordinació, problemes d’equilibri,alteracions visuals i rigidesa muscular,entre altres.Donat que no existeix cap tractament per curar la malaltia,la infermera va posar l’èmfasi en les mesures terapèutiques adreçades a millorar l’estat de salut general dels afectats, com la rehabilitació, els fàrmacs i el suport de la família.//

SANITAT > L’alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, va inaugurar el 15 d’abril passat el Policlínic Sant Cugat, el nou centre sanitari de caràcter privat de la rambla del Celler que va obrir les portes el mes d’abril. Per Lluís Recoder, tot i que Sant Cugat té un bon servei de sanitat pública que va creixent a mesura que creix la ciutat, també és necessari, ha dit, complementarho amb el sector privat. En aquest sentit, l’alcalde va felicitar els responsables del nou equipament. Per la seva banda, la doctora Montse Argemí, en representació de l’equip directiu i de tot el personal de Policlínic Sant Cugat, va explicar que el centre compta amb “totes les especialitats necessàries per oferir un atenció primària, amb servei d’urgència i amb bons recursos diagnòstics”. Actualment, a Policlínic Sant Cugat reben una mitjana de cent visites diàries. <

Tallers estivals de manualitats i pintura al SCCC INFANTS>Cada dijous, divendres i dissabtes del mes de juliol, els clients més joves del Sant Cugat Centre Comercial tenen l’oportunitat de participar i divertir-se amb els tallers de pintura i manualitats que aquesta superfície comercial organitza amb motiu de les vacances. Gorres, samarretes, para-sols per al cotxe, collarets... els suports que els infants poden trobar per plasmar la seva creativitat, mentre participen en aquests tallers són múltiples. L’horari d’aquesta activitat és de 10 a 12 hores i de 18 a 21 hores els dissabtes, i els dies feiners, només a la tarda.<

Dijous, 22 de juliol del 2004

PUBLICITAT

13

SOCIETAT

14

Dijous, 22 de juliol del 2004

Al CAP de Sant Cugat s’atenen prop de 116 casos de VIH per als fàrmacs. Els experts denuncien que molts dels nous brots de sida que es detecten són immunes a alguns fàrmacs, i que les vies d’investigació han d’anar encamina-

Els infectats amb el virus de la sida únicament són tractats a la sanitat pública des cap a noves vacunes.

ARXIU

Exterior del CAP Sant Cugat

Es diagnostiquen al CAP i reben tractament a la Mútua de Terrassa MEDICINA > Tot i que gairebé tothom coneix les vies de transmissió de la síndrome de la immunodeficiència adquirida, més coneguda com “sida”, aquest virus tan mortífer continua creixent a tot el món de forma alarmant. A Sant Cugat, el nombre d’infectats amb el virus del VIH és de 116 persones, 82 homes i 34 dones. Les edats d’aquests malalts van des dels 32 fins als 68 anys, i la principal via de contagi és per transmissió sexual. D’entre tots aquests casos, però, en detaquen dos, que corresponen a menors de 14 anys. Tots aquests portadors del virus VIH són atesos al CAP de Sant Cugat. Entre els malalts comptabilitzats a Sant Cugat en consten 17 amb toxicomanies. Cal detacar que la xifra dels 116 infectats residents a Sant Cugat no és cent per cent fiable; això es deu a la impossibilitat d’obtenir un nombre determinat de seropositius, ja que hi ha portadors no declarats, que no saben que ho són, o que no volen fer-se les proves. Procés de detecció Pel que fa al protocol d’actuació davant dels casos de la sida, pràcticament el cent per cent són diagnosticats des d’un inici pels metges del CAP. Aquests malalts s’envien al servei de medicina interna de malalties infeccioses de l’Hospital Mútua de Terrassa per ser controlats per especialistes. Cada cas s’estudia per separat, s’analitzen les causes de la infecció, en quina de les sis fases es troba el malalt i si és portador del VIH o ja ha desenvolupat la sida. Els pacients són atesos

amb retrovirals, i se’ls controlen les malalties oportunistes, infeccions que aprofiten la immunodeficiència provocada per la sida per atacar amb més facilitat el cos humà. Una vacuna que no arriba Tot i els avenços científics, els viròlegs asseguren i preveuen que cap de les 30 vacunes que avui en dia s’estan estudiant en diferents països contra la sida seran fructíferes. La Iniciativa Internacional de Vacunes contra la sida adverteix que per aconseguir aquesta fita s’haurien de duplicar els fons econòmics que s’hi destinen. Cada cop que els viròlegs descobreixen noves dades de l’actuació de la sida sobre el cos humà es mostren més pessimistes. Per altra banda, sembla ser que dos nous medicaments tenen la clau contra el VIH. El primer inhibeix la fusió, d’aquesta manera es bloqueja l’entrada del virus a les cèl·lules humanes; el primer assaig d’aquest tipus demostra que prolonga la vida dels seropositius, arribant a contenir el virus fins a dos anys. El segon fàrmac actua bloquejant l’enzim utilitzat per a la sida per integrar el seu codi genètic a l’ADN de les cèl·lules que infecta. Encara que aquests efectes de moment només s’han provat en micos, els experts auguren que funcionarà també en humans. Dades que no minven La setmana passada va tenir lloc a la ciutat tailandesa de Bangkok la XV Conferència Internacional sobre la Sida, on es van destapar les esfereïdores xifres mundials. A dia d’avui, més de 20 milions de persones han mort des que es va descobrir la malaltia el 1981, i es calcula que uns 38 milions de persones en són potadores. Dels 650 milions de dòlars anuals destinats a la investigació contra la sida, l’1% correspon a investigacions relacionades amb les vacunes, davant del 99% del pressupost que s’utilitza

Un kit anomenat PIX Una de les principals vies de transmissió de la sida és per contagi sanguini. La reiterada utilització de les xeringues entre els toxicòmans n’és un exemple. Per aquest motiu, i des de tots els centres d’atenció primà-

ria, ja fa anys que funciona el Programa d’Intercanvi de Xeringues (PIX). Aquest pla pretén que els drogodependents deixin de reutilitzar les xeringues usades. Quan un toxicòman ho necessita, s’adreça al centre sanitari públic i intercanvia la xeringa usada per un kit PIX, tot i que moltes vegades els toxicòmans no porten les xeringues usades. Aquesta mena de farmaciola conté una xeringa, amb un contenidor per tancar hermèticament la xeringa després d’utilitzar-la, sèrum fisiològic per fer la mescla amb la droga, dos cotons impregnats d’alcohol i un preservatiu. Al mateix kit hi consta el número de telèfon d’informació sobre alcoholisme i drogodependències, i un manual d’ús. La distribució mensual mitjana del PIX és de 25 kits.// Mariona Sagalès

Preparatius a Sol i Aire per a la Festa Major PROGRAMA>Els veïns de Sol i Aire ja tenen a punt el programa per a la Festa Major del barri, que tindrà lloc del 30 de juliol a l’1 d’agost. Durant tres dies, els carrers d’aquest barri situat al bell mig de Collserola s’ompliran amb una quinzena d’activitats pensades per a tots els públics. La celebració començarà el divendres 30 de juliol, amb el pregó de festa, a partir de les 9 del vespre, i continuarà amb la inauguració d’una exposició d’artesania i del Punt de Trobada. Els veïns de Sol i Aire també podran seguir l’actuació de l’artista de varietats Angy i ballar amb la disco mòbil.Dissabte, els més petits del barri podran gaudir d’atraccions i inflables i, a la nit, els adults podran participar en un sopar de germanor i una superdisco mòbil amb 10.000 watts de llum i so. Diumenge, la festa continuarà amb una cursa de vehicles casolans, xocolatada i una cloenda espectacular.<

Dijous, 22 de juliol del 2004

PUBLICITAT

15

SOCIETAT

16

Dijous, 22 de juliol del 2004

“Hem col·locat la vostra bandera a l’ajuntament perquè no us sentiu lluny de casa”, va explicar l’alcalde al grup de menuts, que passaran els mesos de juliol i agost a Sant Cugat.

Benvinguda oficial a 12 nens sahrauís La bandera sahrauí va onejar a l’ajuntament durant la recepció

Per un Sàhara lliure Recoder també va explicar als nens que la seva visita era un motiu d’alegria per a la ciutat, tot i que va dir que preferiria “que un dia no haguessin de venir nens dels campaments de refugiats, sinó que vinguessin de les ciutats del Sàhara, lliure de nou”. Mentre l’alcalde expressava amb aquestes paraules el suport del municipi a la lluita d’aquest poble per aconseguir la inde-

El balcó consistorial va lluir la bandera del Sàhara occidental durant la recepció de benvinguda

JORDI GARCIA

L’alcalde, Lluís Recoder, i el tinent d’alcalde de Polítiques Socials, Antoni Ramon, amb els nens saharauís a l’Ajuntament

ACOLLIDA > Les famílies que enguany participen en el programa d’acollida estival de nens refugiats, que organitza cada any l’associació Sant Cugat amb el Poble Sah-

gratis

rauí (SCAPS), i onze dels dotze nens sahrauís que es troben de visita a la ciutat, van tenir l’oportunitat de conèixer l’alcalde Lluís Recoder i de visitar l’ajuntament la setmana

passada. Per tal que se sentissin com a casa des del primer moment, el balcó consistorial va lluir la bandera oficial del Sàhara occidental durant la recepció de benvinguda.

pendència del regne del Marroc, dues nenes saharauís reien sense parar, per la novetat de la situació i aliènes a la pugna política. Els 9 nens i les 3 nenes acollits a la ciutat tenen edats compreses entre els 7 i els 13 anys. Tot i la curta edat dels infants, fins ara, tots s’han adaptat sense problemes a les famílies d’acollida i a un estil de vida completament diferent al que porten als camps de refugiats a Argèlia.<

La UIC proposa crear un registre de cuidadors SALUT>La Universitat Internacional de Catalunya (UIC), que té la seu a Sant Cugat, ha fet un suggeriment innovador en l’àmbit de l’atenció sanitària, proposant la creació del primer registre de cuidadors informals de malalts de tot Espanya. Aquesta iniciativa s’emmarca dins d’un treball d’investigació, finançat pel Ministeri de Sanitat, que està duent a terme el Departament d’Infermeria de la UIC i que té com a objectiu analitzar la situació de les persones que cuiden malalts crònics o gent gran dins la família. “Fins ara només ens havíem ocupat dels pacients i ara ha arribat l’hora que també ens preocupem de les necessitats d’aquells que en tenen cura”, comenta Adelaida Zabalegui, directora d’Infermeria de la UIC. Així, entre els objectius d’aquesta investigació destaca la demanda de més suport formatiu, psicològic i més recursos perquè els cuidadors informals puguin continuar amb aquesta tasca anònima. Segons dades d’aquest estudi, una de cada 10 mestresses de casa té al seu càrrec algun malalt crònic o persona major de 65 anys. Només el 12% de l’atenció que reben aquests pacients es dóna a través de serveis sanitaris tradicionals.

CLUB DEL SUBSCRIPTOR

CADA DIA

CADA DIA

CADA SETMANA

TOTS ELS DIMARTS

CADA DIA

www.totemviatges.com CUIDEM ELS TEUS CABELLS I LA TEVA IMATGE

Al fer-vos socis del Club Vins Noé us regalaran una subscripció a EL DIARI DE SANT CUGAT i a la revista Mi Vino (6 mesos)

Regalem la Guia d’estiu 2004 per als subscriptors

Descomptes especials per als subscriptors

20% de descompte en tots els serveis (vàlid per a familiars directes)

Vingui a conèixer el nostre servei de neteja d’interiors, de dilluns a divendres

INFORMACIÓ: TEL. 93 589 19 83 WWW.VINSNOE.COM

ELS SUBSCRIPTORS LA PODEN RECOLLIR A EL DIARI

PRESENTANT EL CARNET DE SUBSCRIPTOR

PRESENTANT EL CARNET DE SUBSCRIPTOR

RETALLANT AQUEST ANUNCI LI FEM UN DESCOMPTE DE 3 EUROS

Avda. Torre Blanca, 3

C/ Sant Jordi, 37 Tel. 93 589 62 82

C/ Martorell, 12. Tel. 93 589 56 57 Horari de 9 a 19 h. No tanquen al migdia

C/ Rius i Taulet, 131

Tel. 93 589 19 83

Doctor Murillo, 2 Tel. 93 675 69 64 totem@gruposercom.com

TELÈFON D’ATENCIÓ AL SUBSCRIPTOR

93 589 62 82

Tel. 93 675 58 13

SOCIETAT

Dijous, 22 de juliol del 2004

17

> FESTES MAJORS A MIRA-SOL I LA FLORESTA

La gresca s’escampa pels districtes Música, esport i teatre fan sortir al carrer els florestans i els mirasolencs CELEBRACIÓ > La Festa Major va instal·lar-se el cap de setmana passat als districtes de Mira-sol i la Floresta, on la gresca encara continuarà a partir d’aquest dijous i fins diumenge. La coneguda actriu Mercè Arànega va ser l’encarregada de pronunciar el pregó d’obertura de la Festa Major a la Floresta, davant de més d’un centenar de persones, concentrades dissabte passat a les Escales Rañé. La pregonera va demanar, en el seu discurs, l’arranjament definitiu del Casino de la Floresta, però amb un toc d’humor. Després del discurs, els florestans es van abocar a participar en les primeres activitats festives del programa, com la representació de l’obra teatral Jo seré el seu gendre, amb l’Agrupació Teatral de la Floresta, que va registrar més d’un centenar d’espectadors. La festa continuarà aquest dijous, amb una Nit de Jazz a la Fresca i s’allargarà amb activitats diverses fins al diumenge. Ple a les havaneres de Mira-sol AMira-sol, els veïns del districte han demostrat una vegada més que saben com tancar una Festa Major de la manera més exitosa. I és que la nit d’havaneres, amb el grup La Veu dels Pescadors, que es va oferir diumenge al vespre, va concentrar al voltant de 500 persones, segons explica Eustaqui Martínez, vocal de la Comissió de Festa Major de Mirasol i president del Casal de la Gent Gran del districte. “Va ser un gran èxit”, comenta Martínez, que ha destacat la presència de l’alcalde entre els molts espectadors. A més de les havaneres, també han tingut una bona acceptació la botifarrada popular, la primera edició de la Nit més Jove, celebrada al districte i les activitats infantils, ja que enguany Mira-sol ha tornat a acollir la fira d’atraccions, després d’un període d’absència.

Un pregó amb reivindicació i humor. L’actriu Mercè Arànega va demanar durant el pregó de la Festa Major de la Floresta l’arranjament definitiu de l’antic Casino del districte.

Teatre a la Floresta. Més d’un centenar de persones van assistir a la representació de l’obra de teatre ‘Jo seré el seu gendre’, a càrrec de l’Agrupació Teatral de la Floresta, un dels primers actes festius al districte.

Drama, també a Mira-sol. Com a la Floresta, el programa de la Festa Major de Mira-sol també incloïa una representació teatral a càrrec de la companyia local Mira-sol Teatre, amb l’obra ‘Blanca, vídua d’un viu’.

Botifarrada popular. Com a la majoria de Festes Majors, a Mira-sol els àpats populars són algunes de les activitats festives amb més èxit entre els veïns, com va ser el cas de la botifarrada popular.

18

POLÍTICA

La ciutat s’adhereix a Free Catalonia i vindica el dret a l’autodeterminació La moció es va aprovar amb els vots d’ERC i CiU NACIONALISME > ant Cugat s’adhereix a la campanya Free Catalonia després que el ple municipal de dilluns aprovés una moció presentada per ERC. Free Catalonia, que pren com a referent la campanya Freedom for Catalonia del 1992, aprofita la celebració del Fòrum Universal de les Cultures a la ciutat de Barcelona per “donar a conèixer la voluntat d’una nació que lluita per poder decidir el seu futur en llibertat, sense imposicions, sense interferències i en pau”, tal com s’explica a la moció tot fent referència al dret a l’autodeterminació. El grup municipal d’ERC va presentar la moció a proposta de les organitzacions polítiques juvenils JERC, JNC i Unió de Joves, vinculades amb ERC, CDC i UDC respectivament. Marta Subirà, en nom del grup municipal de Convergència i Unió, va celebrar que “les diferents joventuts polítiques nacionalistes s’hagin posat d’acord en una qüestió tan important com

S

JORDI GARCIA

El regidor republicà Enric Tomàs va presentar la moció d’adhesió a Free Catalonia

Desacord entre govern i PSC per la Policia Local SERVEIS>Una moció del PSC sobre la Policia Local i una d’alternativa de l’equip de govern, van quedar en no-res després que els grups retiressin les propostes i tot quedés en un debat sobre la seguretat sense cap posicionament ni decisió del ple. El grup socialista va presentar una moció en què s’instava a establir com a criteri una ràtio d’1,5 policies per cada 1.000 habitants, incrementar la plantilla dels agents locals en sis persones cada any fins a finals de mandat, reorganitzar el cos per millorar el servei als districtes i facilitar la participació ciutadana en la seguretat. L’equip de govern va presentar aleshores una moció alternativa en què sense xifrar, s’apostava per un increment de recursos humans i materials i a grans trets, augmentar la col·laboració amb les administracions i els altres cossos policials. El regidor del PSC, Joan Carrasco, va defensar la seva proposta i va acusar l’equip de govern de “fugir

d’estudi” en desviar l’atenció per l’escassa dotació de la Policia Nacional en lloc de centrar-se en la proposta socialista. Per la seva banda, el regidor de Seguretat, Jaume Tubau, va destacar que actualment l’escenari és diferent d’ara fa tres anys, quan es va aprovar una moció similar, perquè “hi ha hagut una forta renovació tecnològica, s’ha ampliat la plantilla municipal i ja sabem que Sant Cugat tindrà una comissaria dels Mossos d’Esquadra”. Els regidors van coincidir a dir que el creixement de la població i la reducció de la Policia Nacional pel desplegament dels Mossos d’Esquadra no contribueix a fer que la Policia Local desenvolupi amb normalitat les seves tasques habituals. Davant el desacord i després d’un ampli debat, el PSC va decidir retirar la seva moció, la qual cosa ja no va donar lloc a la votació de la proposta alternativa presentada pel govern. <

la reivindicació del dret a la lliure autodeterminació”. Mentre que el PSC i ICV-EA es van abstenir en la votació, el Partit Popular va votar en contra de la moció, adduint que “la campanya fomenta la disgregació del territori espanyol”. Enric Tomàs, en nom d’ERC, va replicar que “una campanya com aquesta té sentit mentre hi hagi unes lleis que fan que no siguem iguals que altres realitats nacionals de l’Estat”. Compromís amb la campanya L’aprovació del document implica l’adhesió al manifest de Free Catalonia, una aportació de 300 euros, la distribució en els punts d’informació dels adhesius i les revistes de la campanya, i una carta adreçada, entre d’altres, al president de la Generalitat de Catalunya, al president del Parlament i al director general del Fòrum 2004. Més enllà del suport municipal, les JERC i les JNC impulsen la plataforma local Free Catalonia. Aquesta plataforma instal·la cada dissabte una parada a la plaça dels Quatre Cantons amb l’objectiu d’aconseguir més adhesions, tant en l’àmbit particular com d’entitats, i organitzarà un cicle de xerrades sobre la història de Catalunya i l’independentisme de cara al mes de setembre. // E.A.

Dijous, 15 de juliol del 2004

La comarca reimpulsa un pla estratègic per a la E-9 MUNICIPIS>La darrera reunió dels alcaldes de la demarcació de Terrassa a la qual va assistir el de Sant Cugat, Lluís Recoder, va servir per donar un nou impuls al pla estratègic que potenciarà l’eix econòmic al voltant de l’autopista E-9. Al mes de setembre es començarà a elaborar a nivell tècnic l’esborrany del pla estratègic entre les poblacions al voltant de la via de comunicació que va des de Sant Cugat fins a Manresa. El projecte podria incloure altres aspectes com la recuperació i potenciació del camí dels Monjos entre Sant Llorenç del Munt i Sant Cugat, com a patrimoni natural, històric i cultural. Per l’alcalde de Sant Cugat, “la promoció econòmica conjunta de tot aquest territori és fonamental. A Sant Cugat ja ens hem convertit en un pol d’empreses d’alta tecnologia, amb un valor afegit, i crec que és exportable a altres àmbits i això pot ser un dels distintius d’aquest eix”. D’altra banda, els alcaldes també van acordar sol·licitar una reunió amb el secretari d’Estat d’Infraestructures per parlar del traçat del TGV al Vallès i de la posada en marxa de la línia de Renfe el Papiol-Mollet que, segons Recoder, “ja fa vergonya”.

EDICTE Referència: Expedient núm. 82006/04 - X/04/12865 Pla Especial d’assignació d’usos a diversos solars municipals qualificats com a equipaments als sectors la Guinardera i Coll Favà. Promoció: Pública municipal Data aprovació inicial: 21 de juny de 2004

L’Ajuntament ple, en sessió ordinària del dia 21 de juny de 2004, va acordar aprovar inicialment el Pla Especial d’assignació d’usos a diversos solars municipals qualificats com a equipaments als sectors la Guinardera i Coll Favà, de promoció de referència, en els mateixos termes del projecte presentat, i sotmetre dit expedient a informació pública per termini d’un mes, d’acord amb el que disposa l’article 83 de la Llei 2/2002 d’Urbanisme de 14 de març. Durant l’esmentat termini d’un mes, a comptar des del dia següent de la data de l’última publicació de’aquest edicte en el Butlletí Oficial de la Província o en la premsa escrita, tota la documentació tècnica i administrativa de l’expedient podrà examinar-se a les dependències de l’Àmbit de Territori, Negociat Plànol de la Ciutat, carrer Dos de Maig, número 25, planta primera, els dies feiners de 9 a 14 hores. Es poden presentar al·legacions mitjançant qualsevol dels procediments previstos en l’article 38 de la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú de 26 de novembre de 1992. La qual cosa es fa pública per al general coneixement. Sant Cugat del Vallès, 28 de juny de 2004 L’alcalde, Lluís Recoder i Miralles

POLÍTICA

Dijous, 22 de juliol del 2004

19

DISTRICTES >

Montse

Turu Presidenta de l’EMD de Valldoreix

“Valldoreix agraeix que se’l consulti” Un any després que la Candidatura de Progrés, formada per independents i els partits d’esquerra, assolís el govern de l’EMD, fins aleshores en mans de CiU, la seva presidenta fa un balanç positiu de les principals actuacions fetes al poble.

-Com ha estat aquest any de mandat?

-Com ha estat el canvi de color polític del govern?

-En principi, ha estat aterrar a una nova administració pública, veure les herències, conèixer el personal i programar i planificar el treball dels pròxims anys. Paral·lelament hem actuat, com en l’ampliació de l’escola bressol. També vam canviar el pla especial sobre la centralitat perquè pensem que podem fer una proposta més àmplia i això ens va dur a plantejar la supressió de les línies d’alta tensió per a aquella zona. Ara tenim un estudi que justifica tècnicament el desviament de la línia i poder-la eliminar. Ara parlaré amb Lluís Recoder per negociar amb la companyia. Crec que a Sant Cugat tenim una oportunitat d’or per impulsar una mesura que beneficia Valldoreix, Mira-sol i Mas Gener. També hem comprat l’edifici consistorial que amb més espai pot acollir un punt de lectura. Hem condicionat un casal d’entitats. Hem adquirit un terreny a l’estació per a equipaments. S’està construint la carpa cultural, hem incorporat més activitats esportives, vam fer la pista de gel, hem fet arribar la línia de l’autobús a la Colònia Montserrat, hem comprat un nou vehicle, hem canviat el parc mòbil de l’EMD, etc.

-Totes les dificultats eren previsibles perquè quan qui governa passa a l’oposició, ha de canviar. Sobre la centralitat, s’ha vist que la nostra proposta és més ambiciosa i interessant per al poble perquè en definitiva, ampliem la centralitat de Valldoreix, cosa que necessita. Nosaltres i l’oposició ens hem hagut d’acomodar. Espero que l’oposició millori i sigui més constructiva.

FOTOGRAFIA: JORDI GARCIA

-L’oposició es queixa de manca de participació.

govern i per als futurs consells de participació i comissions sectorials. Aviat -Crec que gràcies a la nostra gestió, en podrem explicar el resultat, que la participació del poble no tindrà res crec que serà molt interessant. Una de a veure amb la que ha estat fins ara. les conclusions és que Valldoreix agraeix la consulta El balanç final i això enridemostrarà que el La consulta directa al directa quirà el nostre progovern actual està per la participació de poble enriquirà el nostre grama d’actuació realment consensuat la gent que viu a programa d’actuació sobre les necessitats Valldoreix. del poble.

-I com va aquesta participació? -Ja hem fet una sèrie de preguntes directes a diferents grups del poble. Sobre el projecte de centralitat i per la comissió pel patrimoni i cultural. També s’estàn consultant diferents grups per poder elaborar la base del que seria el programa d’actuació de

-¿El contenciós pel pressupost marca la relació amb Sant Cugat? -Hi ha més coses que els pressupostos. Prèviament ha marcat la bona relació institucional tant amb l’alcalde com amb els regidors. El que passa és que ara hi ha més activitat i relació

de la que hi havia fins ara. Aquest fet ha portat a la revisió de coses, entre les quals, a banda dels acords en l’àmbit urbanístic, l’estat de comptes i les diferències i la possibilitat de reclamar aquestes coses d’acord amb els procediments que determina la llei. Això no vol dir que s’hagi establert una mala relació, sinó que és la defensa dels interessos d’una administració. Ara hi ha un treball comú dels dos interventors per deixar els comptes clars. Després veurem com ens podem entendre. Mentrestant, segueix en curs la reclamació puntual del contenciós. Com a presidenta, haig de garantir que la reclamació s’ha de fer a tots nivells però amb el convenciment que quan arribem a acords desistirem del contenciós. És

CiU de Valldoreix prioritza la urbanització del poble

PARTITS>El grup de Convergència i Unió a l’Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix diu que la seva prioritat per al poble és la urbanització total de tots els seus carrers per als pròxims anys. En canvi, i segons el portaveu del grup, Marc Monells, “en les actuacions de l’equip de govern, que també s’han de fer, no veiem la intenció d’urbanitzar, i en ple segle XXI hi ha molts carrers de Valldoreix sense asfaltar, ni il·luminar, ni amb la urbanització adequada”. Per a l’any que ve, els nacionalistes es marquen fer un acurat seguiment en tots els àmbits buscant la implicació i les propostes dels ciuta-

dans. En un any CiU ha presentat una vintena de mocions de les quals només n’ha prosperat una sobre la senyalització dels accessos a Valldoreix. Crítiques al govern Per Monells, l’actitud de la presidenta els porta a “confondre partit amb govern” i demana a Turu que representi tot el poble i no només una candidatura de partits. Segons Monells, aquesta actitud es veu en les informacions del butlletí municipal, “on ja no hi podem escriure”, o a la pàgina web de l’EMD. El nacionalista denuncia “la retallada informativa” que ha patit l’oposició en un nou marc

al qual “tots ens hem d’acostumar”, després que l’EMD passés de cinc a nou representants. El portaveu de CiU ha anunciat una moció per al pròxim ple per la utilització dels equipaments després que el seu grup no pogués fer servir l’hotel d’entitats per la negativa de l’Entitat. Monells va mostrar el seu desacord a la compra de l’EMD i al nou projecte de centralitat, i critica la gestió econòmica del govern en aquest primer any: “De 500 milions de pessetes, n’hi ha menys de la meitat”. Pel que fa a les relacions amb Sant Cugat, Monells destaca l’actitud dialogant de Recoder davant “el contenciós al pressupost presentat per l’EMD”. <

Marc Monells (CiU)

tenir la garantia absoluta de defensar fins a les últimes conseqüències els interessos i els drets de Valldoreix.

-Què passarà a partir d’ara? -Ara hem acabat d’urbanitzar la plaça del Mas Roig després de modificar el projecte que creiem que tenia problemes de vialitat. Estem per urbanitzar tota la zona de les Bobines. Cal plantejar les torres d’alta tensió per impulsar la centralitat. I cal suprimir el vial d’Enllaç, que ens afecta moltíssim. Amb això conservarem totes les zones d’interès paisatgístic i farem un plantejament de conservació de la zona de les rieres amb zones de passeig. Parlarem d’una anella verda i un millor accés a Valldoreix. // J.M.C.

20

OPINIÓ

Dijous, 22 de juliol del 2004

EDITORIAL

TRIBUNA

OS

L’Observatori Sociològic de Sant Cugat

F

ant Cugat disposa des de fa dos anys d’una eina que permet conèixer una mica millor la realitat de la nostra ciutat des del punt de vista dels ciutadans i les ciutadanes, i veure quines coses troben positives i quines creuen que haurien de millorar. L’Observatori Sociològic de Sant Cugat és un estudi estadístic que analitza, a través de la realització de 800 enquestes a dones i homes de 17 anys o més, quina percepció tenen del municipi. Es tracta d’un instrument nascut amb voluntat de continuïtat, d’informació i d’estudi de la ciutat, que ha de permetre aprofundir en les necessitats, les preocupacions, els interessos i el nivell de satisfacció dels santcugatencs i les santcugatenques. Els objectius principals de l’Observatori són, d’una banda, analitzar el perfil sociodemogràfic de la ciutadania de Sant Cugat, així com també els seus valors, les seves actituds i les activitats que desenvolupen a la ciutat. També mesurar la seva satisfacció envers la ciutat, conèixer els elements que més en destaquen, la seva visió de la situació actual i les seves expectatives futures. Finalment, permet conèixer les opinions i valoracions que tenen respecte a les polítiques i activitats de les àrees i serveis i equipaments municipals, i sobre l’acció de govern municipal.

inalment, s’han desvelat els resultats de l’Observatori Sociològic (OS), la joia més ben guardada de l’Ajuntament. Finalment, hem sabut el que pensem els santcugatencs i les santcugatenques de la nostra ciutat, el que ens satisfà i el que necessita millorar sobre la cultura, l’urbanisme, els equipaments, la qualitat dels serveis municipals o la nota que posem a l’alcalde i a l’equip de govern. També a través d’aquestes enquestes periòdiques fetes a unes vuit-centes persones –xifra més que fiable per avaluar el que pensa tota la població– hem conegut fins a quin punt som utilitzats els mitjans locals. Aquesta dada ens ha fet pujar els colors, però de satisfacció, ja que el nostre modest DIARI ja és el segon mitjà més utilitzat, amb un 23% dels ciutadans, que és molt més del que ens pensàvem, per sota, és clar, del Tot, que es regala i és a tot arreu. Però tot i la modèstia, les dades ens fan treure pit, ja que estem molt per sobre de la resta de mitjans escrits, fins i tot els de la casa gran, que, sense gaires problemes pressupostaris i portats casa per casa, tenen una utilització força justeta, un 10%. Això ha de fer reflexionar els nostres polítics de cara a utilitzar més la premsa local: és més eficaç i més econòmica. Però no serem nosaltres qui els traurem el dret institucional d’informar amb el que creguin convenient i com creguin convenient. Per cert, tant l’alcalde com els regidors se’n van de vacances amb un bon aprovat: segons l’OS, han superat el 6% . Els ciutadans estem cofois de viure a Sant Cugat, un 80,2% amb un notable de nota, i és clar que ens sentim satisfets, si la gran majoria ha escollit Sant Cugat per voluntat pròpia, i l’ha escollit per la qualitat mediambiental, per la tranquil·litat, pels equipaments i pel centre. Això és el que confirma l’estudi del que valorem més. També ens preocupen coses com el creixement urbanístic i el trànsit, tot i que va millorant amb el temps. És estrany que com a preocupació prioritària no hi hagi l’habitatge, potser aquesta deu ser una preocupació per als que vénen, o sigui, els més joves. En definitiva, la majoria d’enquestats creu que la ciutat ha millorat en els darrers dos anys i que el fantasma de ciutat dormitori s’allunya, ja que la majoria comprem, passem l’estona d’oci i utilitzem els equipaments locals. Llàstima que poc més del 30% visquin i treballin aquí. EN SERVER I EN TITO

S

La voluntat que aquest sigui un instrument acceptat per tothom, i útil, es manifesta en el fet que els qüestionaris de les enquestes han estat consensuats amb totes les forces polítiques representades al consistori i només varien, lleugerament, amb la introducció de noves temàtiques sobre les quals interessa conèixer l’opinió de la ciutadania en un determinat moment. L’existència d’aquest instrument,

“Perd força la idea que Sant Cugat és una ciutat dormitori” també present a la majoria de ciutats mitjanes i grans del nostre entorn, permet també detectar problemes que potser no són del tot evidents i apuntar tendències sobre determinades matèries, com ara la immigració, el civisme o la percepció sobre la qualitat de vida de la ciutat. En aquest sentit, per exemple, observem que la ciutadania enquestada creu que Sant Cugat és una ciutat força cívica i amb un nombre considerable d’immigrants, sense que això es percebi de manera problemàtica. D’altra banda, s’observa una preocupació, que es manté estable, sobre el creixement urbanístic de

la ciutat i en canvi, en aquesta última onada, es detecta una baixada de gairebé 10 punts del trànsit com un dels problemes principals de Sant Cugat. D’entre les moltes dades que analitza l’Observatori, també destaca que el 80,2% dels santcugatencs i les santcugatenques afirmen sentir-se força satisfets o totalment satisfets de viure a Sant Cugat, la bona valoració que fan de la tasca que realitza l’alcalde, Lluís Recoder, al capdavant de l’Ajuntament o el nivell d’activitats que realitzen al municipi, fet que desterra del tot la idea que alguns tenen de Sant Cugat com una “ciutat dormitori”. L’observatori no és, ni ho pretén ser, la reproducció en paper del que és Sant Cugat i de com són els santcugatencs i les santcugatenques, però sí que és una foto aproximada de les percepcions de la ciutadania en un determinat moment, que pot ser útil a l’hora de valorar determinades decisions, dur a terme polítiques públiques o prioritzar accions, evitant, en qualsevol cas, allò que s’anomena “governar a cop d’enquesta”.//

Marta Subirà i Roca Regidora de Serveis Generals Comunicació, Acció Cívica i Igualtat

CARTES DELS LECTORS CARTES Els textos tramesos a aquesta secció no han d’excedir de les 15 ratlles mecanografiades. L’autor haurà de signar i és imprescindible que hi consti el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. EL DIARI DE SANT CUGAT es reserva el dret de publicar els textos tramesos i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

Ens fa mandra la protesta? Això és el que vaig pensar quan fa quinze dies, tornant de Madrid, optava pels serveis de Renfe Grandes Líneas. El trajecte en qüestió, Madrid-Barcelona, el feia de nit, cosa que fa pensar que el viatge havia de ser més tranquil, descansat i còmode i que, sobretot pels qui treballem a fora, permet aprofitar hores de

feina. El que els usuaris del tren-hotel L’Estrella, irònicament anomenat “el comboi”, ens vam trobar, no va ser només una manca de servei, sinó una deixadesa total portada al límit. El trajecte partia de Madrid i a la mateixa estació de Chamartín entrar als serveis era indignant. Cada compartiment, d’uns quatre metres quadrats, allotjava sis persones, que, sens dubte, recordaven catres pudents en èpoques de misèria. Recordo la dificultat per introduir l’equipatge a la cabina i encara més per allotjar una senyora gran i de volum considerable, en unes condicions tan precàries. ¿Qui pot pensar que sis persones poden respirar en un espai tan petit

i amb l’aire condicionat espatllat? I encara més, ¿algú s’ha imaginat que és possible descansar en un matalàs brut o passar la nit sense anar al bany per por a una infecció? ¿Se’ns està posant al límit? ¿És que després de la gran proesa a l’Iraq, no ens queda pressupost per resoldre serveis tan bàsics com aquests? Desafio i convido qualsevol persona responsable d’aquest servei a passar una fantàstica nit a L’Estrella, potser així per uns instants pensarà com se sent l’usuari d’enganyat, ultratjat i maltractat. I si això, com crec, no els neguiteja, potser sí que ho farà pensar que la imatge davant la tan vanagloriada Europa és rídicula, però encara no és massa tard per millorar-la. Imma Aguas i Mestre

Edita: Premsa Local Sant Cugat, SL. President: Ramon Grau. Director: Josep Maria Vallès. Consell Editorial: Víctor Alexandre, Francesc Carbó, Jordi Casas, Narcís Castanyer, Josep Daniel, Joan Carles Gassiot, Ramon Grau (president), Pepa Martín, Manel Pardo, Rogeli Pedró, Montserrat Rumbau, Ignasi Salvat, Josep M. Sans Travé, Paco Soler, Josep A. Teixidó, Joan Tortosa i Núria Zabala . Gerent: Anna Comella. Redacció: POLITICA: Josep M. Vallès i Josep M. Codina. SOCIETAT: Susana Díaz i Josep M. Codina. ESPORTS: Àlex López. CULTURA: Eva Arasa. ECONOMIA: Josep M. Codina. Correcció: Blanca Pi i Susanna Turon. Directora comercial: Lourdes Villamayor. Subscripcions: Eduard Dalmau i Sinda Gómez. Fotografia: Jordi Garcia. Col·laboradors: Pere Vivó, Martí Olaya, Imma Pueyo, Eduard Jener, Isabel Saez, Montse Sant, Jordi Casas, Josep A. Teixidó, Tomàs Grau i Jordi Frontons. Disseny i maquetació: Marcel Maas, Adrià Gallego i Francesc Cabeza. Creació i disseny de la maqueta: L’Eixida. Impressió: Rotimprés Tel.: 972 40 05 95. Dipòsit legal: GI-405-93 Empresa distribuïdora: Mailing Vallès (93 589 23 71). EL DIARI DE SANT CUGAT expressa únicament la seva opinió en els editorials. Els articles signats expressen l’opinió dels seus autors, que EL DIARI DE SANT CUGAT no fa seva necessàriament.

OPINIÓ

Dijous, 22 de juliol del 2004

LA FRASE DE LA SETMANA:

21

“ La donació d’Occident a l’Àfrica sense contraprestacions és una arrogància”

TRIBUNA

Serge Latouche Economista a la Universitat de la Pau

L’OBSERVATORI

Catalunya lliure l dret a l’autodeterminació, és a dir, l’acció mitjançant una col·lectivitat escull el seu destí polític, és semblant al dret dels individus a decidir lliurement què volen fer amb la seva vida un cop arriben a l’edat adulta. La por a la disgregació territorial esgrimida per alguns partits polítics cada vegada que senten la paraula autodeterminació, doncs, deu ser semblant a les reticències dels pares quan els fills els anuncien que volen emancipar-se. Amb una gran diferència, és clar, si ens referim al nostre cas en particular com a nació: Catalunya no és filla d’Espanya. Acceptaríem una relació fraternal. El 14 d’abril del 1931, quan Francesc Macià va proclamar la República Catalana com a Estat integrant de la Federació Ibèrica (aquest Estat català va durar tres dies, el temps just per descobrir que la II República no era una república federal), s’adreçava “als pobles germans d’Espanya”. Al capdavall, el periodista, escriptor i col·laborador habitual d’EL DIARI DE SANT CUGAT Víctor Alexandre, en una carta adreçada al president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, ho diu ben clar i català: “Els catalans érem catalans molt abans que Espanya fos Espanya i probablement ho continuarem essent després que Espanya torni a ser Castella”. Sant Cugat, perquè així ho ha decidit el ple municipal mitjançant una votació plenament democràtica, i perdoneu la redundància, s’adhereix

E

a la campanya Free Catalonia- Catalunya Lliure. Aquesta campanya difon “un punt de vista diferent de la realitat catalana” i explica, en diversos idiomes si es consulta la seva pàgina web, alguns símbols de la nostra identitat, com ara la Senyera i l’Estelada, o l’origen la nostra llengua, el català. També ofereix quatre pinzellades d’història, recordant que les lleis i institucions catalanes, i per tant la nostra sobirania, es van perdre el 1714 i no durant el regnat dels Reis Catòlics, com alguns manuals

“Espero que l’esperit de la campanya no mori amb la mateixa campanya” ens han volgut fer creure. Només cal recordar que, si el fill del segon matrimoni del rei Ferran hagués arribat a l’edat adulta, les dues corones, la d’Aragó i la de Castella, unides fins al moment de manera circumstancial, haurien tornat a separar-se. No va ser així, és cert, però el fet és que cada corona va mantenir-se com a realitat política diferenciada, si bé estaven regides per una mateixa persona física. Sigui com sigui, m’alleuja comprovar que algunes tensions pròpies de l’època de campanya electoral van quedant enrere a poc a poc. Va haver-hi uns dies en què proclamarse nacionalista o independentista era pràcticament el mateix que

autoinculpar-se com a terrorista. Alguns polítics espanyols, fins i tot, van arribar a diferenciar entre nacionalistes bons i nacionalistes dolents. M’imagino que aquests mateixos polítics se sorprendrien si arribessin a saber què ha passat en aquesta ciutat: les diferents joventuts polítiques nacionalistes han deixat de banda les seves diferències i han aconseguit que arribés al ple municipal una moció d’adhesió de la ciutat a Free Catalonia- Catalunya Lliure (llàstima que primer aparegui el lema en anglès i després en català...). Els partits nacionalistes, els bons i els dolents, també s’han posat d’acord i han aprovat la moció. Voldria saber què dirien a Madrid si tots els ajuntaments de Catalunya s’adherissin, com ho ha fet el de Sant Cugat, a una campanya que vindica el dret a l’autodeterminació. Entendrien, finalment, que la voluntat del poble català, feta de la suma de tots els pobles, és (tal com diu el text de la moció) la de “decidir el seu futur en llibertat, sense imposicions, sense interferències i en pau”? No ho tinc clar. Espero sincerament que l’esperit de la campanya no mori amb la mateixa campanya. Acabaré citant de nou l’avi Macià: “Catalans, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya”. // Eva Arasa i Altimira Periodista

Martí Olaya Escriptor

Un llibre vell aig estar ben content que la Margarida –coneixia son pare i sa mare i també l’avi, el Sr. Tiell– em regalés aquell llibre. Morta recentment la seva mare, ara remou i endreça espais de dues vivendes a Sants en una de les quals, malauradament, ja no hi viu ningú. En casos així, diria que els llibres es mostren inquiets a les prestatgeries: uns, per por de ser llençats al drapaire; altres, esperant noves enquadernacions o el trasllat a armaris nous o vitrines. Els ha arribat l’hora de ser fullejats, palpats de llom i tapes per comprovar el seu estat, valorats la data d’edició, dedicatòries i, potser, el fet d’amagar entre les seves pàgines una carta, una tarja o una flor seca de qui sap quan. La Margarida, que està en el tràngol de la inevitable tria, perquè a casa seva també els seus llibres li reclamen més espai; que coneix arxius i biblioteques i sap on han d’anar a raure determinats llibres que no s’han de llençar, ha recor-

V

dat que la meva dona i jo va per nou anys que vivim a Sant Cugat i ens ha regalat un llibre antic –si voleu, digueu-ne vell– i només la lectura del títol ja m’ha fet posar dempeus. Em sento immerescudament distingit en rebre un llibre de tant valor encara que sigui vell, escamarlat i amb el paper puntejat per la pàtina tenaç dels anys. El llibre es titula Monografia Històrich-Descriptiva de Sant Cugat del Vallès, un treball premiat en els primers Jocs Florals del Monestir i l’autor, advocat i arxiver diocessà, es deia Josep de Peray. Consta que aquest treball sobre Sant Cugat és un dels seus millors estudis monogràfics. Va ser editat l’any 1908 (l’Enciclopèdia Catalana s’equivoca i fa constar 1910). Se’n va fer una reedició, corregida i augmentada, l’any 1931. Diuen que els nens estan contents amb sabates noves. Ja ho veieu: jo ho estic amb un llibre vell. I no m’he sabut estar de fer-vos-en cinc cèntims.//

CARTES DELS LECTORS

Quan la normalitat és notícia a nit del 15 de juliol passat va ser màgica per a moltes persones de la nostra comarca. Les Carpes del Chic Sant Cugat es van obrir, una vegada més, a la solidaritat. Gairebé 500 persones van voler que la festa sigués més festa. La dansa, la música, la companyia van fer possible el somni i la il·lusió de joves o adults o persones grans unides per un desig de participar amb normalitat del món que els envolta. Molts d’ells amb situació de discapacitat deguda a problemes neurològics crònics, però persones amb capacitat d’estimar, de gaudir, de compartir noves experiències. Les Carpes del Chic Sant Cugat lluïen com un dia normal de festa, no es notava res diferent, el riure, els crits, la força de la música, el color, tot era com un dia qualsevol i això és un veritable èxit,

L

l’èxit d’assolir ser persones gaudint de la festa. Agraïment per a totes les persones que van contribuir a la festa, en especial al Chic, on el Sr. Andreu Ortega i tot el seu equip, de forma solidària, van donar a la nit la serietat i la dedicació professional acurada, a les noies del Gimnàs de Sabadell que van donar l’empenta i l’alegria amb l’esforç de tot l’equip encapçalat per la Sra. Glòria Bertran, a la provocativa ANGI, a tots els voluntaris encapçalats pels regidors de Sabadell i Terrassa, la Sra. Maria Ramoneda, el Sr. Pere Obiols i la Sra. Cèlia Ros, i als mitjans de comunicació que van ferne ressò de la notícia. Miquel Aguilar i Barberà President AVAN (Associació Vallès Amics de la Neurologia)

Sant Jaume, un barri martiritzat L’agra polèmica entre la presidenta de l'EMD, Montserrat Turu, i Convergència i Unió se centra, un cop més, al barri de Sant Jaume. Un barri del qual els carrers Pere Mas, Cànam, Lli i Rusc no han estat mai de Sant Jaume; si de cas, estan més identificats amb Can Brou. Fa anys un tripijoc entre l’Ajuntament de Sant Cugat i l’Entitat va fer que s'edifiquessin uns blocs de tres pisos a l'avinguda Arnau Cadell, on legalment hi havia d’haver cases adossades. Ara es parla de vivendes de Promusa al costat

de l’estació, sense pàrquing, mentre els nostres carrers estan plens tot el dia dels cotxes de la gent que va a Barcelona. A més a més, des de fa una mica més d’un any, autocars de l’empresa Molist, al servei d’una indústria de Sant Cugat, creuen els nostres carrers a tota hora del dia, i de vegades circulen a velocitats increïbles, estacionen amb el motor en marxa (fins i tot abans de les 8 del matí) i causen conflictes amb veïns i altres conductors que de vegades obliguen a fer maniobres per tal d’evitar-los. Evidentment, Valldoreix ja no és la ciutat jardí que Josep Altet i altres historiadors preconitzaven. De ciutat jardí s’ha convertit en ciutat dormitori i els nostres carrers, en pàrquing de tota la contrada. Adolf Priante i Abollado

OPINIÓ

22

TRIBUNA

Dijous, 22 de juliol del 2004

EL CAMPANAR

Tragèdia versus drama n ocasió de l’acte de clausura del curs 2003-2004 de l’Aula d’Extensió Universitària de Sant Cugat, el professor Jordi Coca, com a introit al tema escollit per la seva dissertació sobre el dramaturg rus Txékhov en ocasió del centenari de la seva mort, va fer un ajustat aclariment, que per molts dels assistents –jo em confesso un d’ells– fins aleshores no en tenia coneixement. Si bé han estat tants els cops que hem utilitzat aquests mots com a sinònims, és veritat que els seus conceptes són ben diferents. Haig de confessar que sóc esponja, i que constantment estic retenint tot allò que crec em fa falta en el meu coneixement. És per això que cal estar atent a tot el que ens pot enriquir el nostre disc dur memorial. L’assistència a les conferències setmanals de l’Aula, a l’Arxiu Nacional de Catalunya, han significat per a mi una abundosa font de coneixements. Val, doncs, la pena dedicar aquest escrit a explicar clarament la diferència conceptual dels dos mots que encapçalen el títol d’aquest article. Si consultem el Fabra, tragèdia és una obra dramàtica que representa una acció greu entre personatges, i drama és una peça de teatre en prosa o en vers d’un gènere mixt entre la tragèdia i la comèdia. Em guardaré prou d’esmenar aquestes definicions del mestre Fabra, però encara em resulten més confuses. Quan en temps de Bismark l’esperança de vida solament arribava als 45 anys,

E

va ser aquest gran estadista a qui se li ocorregué establir la jubilació a partir dels 65 anys, com a premi per a aquells que hi arribaven. Lluny estava pensar que aquella decisió representaria al cap d’un segle una de les grans tragèdies del món actual. D’aquí que una paraula que en el seu original significat hauria de ser el de l’alegria per haver franquejat una meta en la vida laboral, s’hagi convertit en tristesa, i drama familiar. La vida està composta d’etapes que segons l’esperança de

“La vida està composta d’etapes que segons l’esperança de vida tenen diferents fites” vida tenen diferents fites. Així, ara, fins que hom arriba als 35 anys, el que s’espera és ajuda, i quan s’arriba als 45 és ja temps de pensar que s’apropa la prejubilació i val la pena estar preparats. L’home dedicat a la difícil lluita per guanyar-se la vida per als seus, solament domina la nevera, l’aspirador i el microones, mentre que la dona domina la vitroceràmica i les rentadores, que li ocupen el poc temps lliure que li queda després de guanyar-se un sou que complementi el del marit. L’educació dels fills –quan n’hi ha– es delega a la Generalitat, i així ens va. Arribada, doncs, la jubilació, tots esperen poder gosar d’un merescut selfcare –poder cuidar-se

amb una certa dignitat– tot mantenint la xarxa relacional cobrada durant la vida i que segons el consell de la mare de Woody Allen, radica a sortir i que et vegin, si no és que es vulgui que els amics, coneguts i saludats busquin el teu nom en els anuncis mortuoris. Cal, arribada aquesta hora que contràriant a Maragall, el poeta, no ha de ser de temença, conservar en el memorial totes les experiències viscudesi que són el gran capital que tot sènior ha de saber explicar. Són les nostres batalletes que amb calidesa hem de transmetre als fills i néts prescindint dels irònics comentaris. Sapiguem finalment distingir el real significat d’aquestes dues paraules que constantment ens acompanyen en la vida, ja que si bé el drama és el que succeeix entre cada un de nosaltres i el pròxim, i aquí si que podem tractar d’evitar-lo, la tragèdia per contra, s’escapa del nostre control per la seva globalitat, ara més que mai, que aquesta parauleta s’ha posat de moda. Convertim, doncs, les nostres tristeses que constitueixen els nostres drames en l’alegria de saber que som vius, ja que les tragèdies no són res més que el resultat global de no haver sapigut lluitar cada dia amb el nostre petit o gran drama. // Jordi Garriga i Puig Col·laborador del Diari de Sant Cugat

Pere Vivó Exrector del Monestir

La parròquia i el Monestir ermeteu-me atabalar-vos amb alguna de les meves dèries: ¿la parròquia només té mil deu anys, segons el primer document trobat, del 993? ¿No en té molts més? El Concili IV de Toledo, del 633, mana la creació de parròquies en tots els llocs poblats, amb preferència on es veneri la memòria d’un màrtir. Per tant: ¿les restes de la petita església del claustre –la paleocristiana– no són també les de la nostra primera església parroquial? Les dates i la lògica no ho contradiuen! D’acord que el 993 aquí ja no hi érem, però: ¿on, si el Vallès ja era un territori força poblat? Cap document anterior al 993 parla d’un espai de culte al lloc d’Octavià que no sigui el Monestir, per tant: ¿també aquest era el nostre? Fins, d’abans, i tot. D’abats i Monestir, els monjos no en parlen fins al 794, altres, fins al 878, però, no ens calia cap monestir per

P

assistir-nos espiritualment, en podíem tenir prou amb algun prevere, potser enviat pel bisbe d’Egara... Si fos així, resultaria que tornem a ser a casa! Si que fórem traslladats, després de la destrossa d’Almansor, on ara hi ha el mercat: l’abat Odó, amb la seva empenta, ens devia ja regalar un espai al capdamunt del turó de la futura vila, on passàrem segles, aguantant bonances i tempestes. Però arribà l’hora de baixar del turó –ja assetjada el 1820 i definitivament el 1833– plantant-nos al Monestir per salvar-lo el màxim possible i per quedar-nos-hi per sempre. Per tant –si l’encertem– vam tornar a casa, d’on havíem sortit, feliços de ser novament més frec a frec del tros de terra que més guarda el record de Sant Cugat. M’hi apunto: abans que el Monestir, va ser la Parròquia! I les restes del claustre porten també gravada la nostra primera fesomia parroquial!//

- Primer de tot vull dir que l’esmentat carrer en els anys cinquanta i seixanta encara era al darrere de les cases del carrer Martorell, on molts veïns, com el meu avi, aprofitaven per tenir l’hortet. Tot això va canviar molt ràpidament amb el boom de la construcció dels anys seixanta i setanta, quan es van fer blocs de fins a sis pisos d’altura, que van destrossar completament aquest carrer, com tants d’altres del nostre estimat poble, fet que ja no podem canviar. - Actualment, s’ha de denunciar que és un dels carrers més degradats i bruts del centre del poble. Constantment es veuen a prop dels contenidors tota classe d’estris (matalassos, banyeres de bany, piles de runa al terra d’alguna reforma, electrodomèstics, mobles, etc.), que es passen molts dies al mateix lloc fins que es recullen.

També voldria esmentar especialment els orins dels gossos a tots els portals de les cases. - Finalment vull dir que no busco culpables, ja que molts problemes d’aquest tipus es podrien solucionar si les persones fóssim més cíviques, però també és veritat que l’Ajuntament ens ha tingut molt abandonats durant massa anys i que, per exemple, podria fer una neteja més intensiva, i de tant en tant fer una regada a tot el carrer que es troba ple de pols i terra a causa de les obres de vianantització dels carrers veïns. Per últim, caldria que l’Ajuntament accelerés el projecte de vianantització del nostre carrer, soterrant el cablejat elèctric i col·locant les infraestructures i el mobiliari urbà que manquen per tenir d’una vegada un carrer més digne. Amadeu Vila i Navarro

CARTES DELS LECTORS

Facin política d’esquerres Em declaro ciutadana del carrer, desconeixedora dels afers d’estat, sense considerar-me molt intel·ligent, tampoc sóc una ignorant. Sóc una malalta de Parkinson, que ha posat totes les seves esperances en la ciència, però els dies passen i la ciència poc avança. Vam aconseguir a les urnes desbancar els qui s’oposaven, als que sempre deien allò que “Espanya va bé”, a la qual cosa jo sempre els vaig contestar que només anava bé per a uns quants. El temps em dóna la raó; aquests dies hem pogut llegir a la premsa notícies com: “Creix un 18% els ciutadans milionaris a Espanya”. No obstant això, en prestacions socials, edu-

cació, habitatge, Espanya va a la cua dels països de la Unió Europea. Un altre cop és als partits d’esquerres als qui els toca anivellar la balança, desnivellada per la dreta, però senyors, no facin que paguem tots l’enriquiment d’uns quants, no facin que ens financem els ciutadans del carrer les poques prestacions que ens concedeixen. Apujar la gasolina per pal·liar el dèficit de la sanitat pública em sembla una postura inviable. Senyors que ens governeu gràcies als ciutadans que estan cansats de tanta prepotència, de tant “decretazo”, vam voler fer un tomb cap a l’esquerra, facin doncs política d’esquerres. I recordin una altra de les seves promeses electorals, el seu suport a les investigacions amb finalitats terapèutiques. I mentre arriben els resultats, fins que per fi l’home sigui capaç de frenar, abo-

lir, eradicar, malalties com el Parkinson, l’Alzheimer, la diabetis i tantes altres, no ens abandonin a la nostra sort, donin-nos una millor qualitat de vida facilitantnos les necessitats que cada malaltia requereix –rehabilitació, desplaçaments, assistència a domicili– etcètera. Cuidin el ciutadà del carrer, sobretot els més necessitats. Consol Torrente, malalta de Parkinson

Trist carrer Rosselló Com a santcugatenc i veí del carrer Rosselló m’agradaria fer alguns comentaris d’aquest malaguanyat carrer, que em consta que el senyor alcalde ha fet servir de drecera quan va a peu a l’ajuntament.

Dijous, 22 de juliol del 2004

PUBLICITAT

23

SOCIETAT

24

Dijous, 22 de juliol del 2004

La setmana en IMATGES Homenatge a 30 anys de feina Dilluns 19 de juliol D’aquesta manera els regidors de l’Ajuntament van homenatjar el qui ha estat el secretari del consistori durant 30 anys, Josep Maria Rigau. El reconeixement, que extraordinàriament i sortosament es va poder mantenir en secret fins a l’últim moment, va agafar per sorpresa el protagonista, que, com en la resta de sessions plenàries i com és habitual, es trobava al bell mig de la taula que ocupen els càrrecs electes. En aquest cas va haver-hi unanimitat entre els grups i després de sentits parlaments, com mostra la foto, els regidors van dedicar-li una ovació en el moment d’entregar-li una placa commemorativa amb la ja tradicional rosassa del Monestir. Un cop servida l’emoció es va iniciar el ple. Fotografia:JORDI GARCIA

Cada cop hi ha més ‘superavis’ Divendres 16 de juliol La mira-solenca Ana Moratilla va rebre, divendres passat, la visita de les autoritats municipals per felicitar-la el dia del seu 101è aniversari. L’alcalde Lluís Recoder i el regidor de Relacions Institucionals, Jaume Tubau, van desplaçar-se fins a la Llar d’Avis del districte per entregar a aquesta àvia centenària, però de vitalitat envejable, un record en una data tan assenyalada. L’àvia fins i tot va llegir una poesia a l’alcalde que

ella mateixa havia preparat per a l’ocasió. Però Ana Moratilla no va ser l’única ciutadana de Sant Cugat que va assolir l’edat rècord dels 100 anys.A Valldoreix, Francesc Casamitjana també rebia el dissabte, 17 de juliol, la visita de les autoritats de l’Entitat Municipal Descentralitzada, per haver-se convertit també en centenari. El vocal de participació ciutadana de Valldoreix, Josep Casadellà va ser l’encarregat de felicitar Casamitjana al Casal d’Avis de Valldoreix. Fotografia:JORDI GARCIA

SOCIETAT

Dijous, 22 de juliol del 2004

25

Un Mini amb matrícula històrica Dimecres 14 de juliol Trobar-se equips de gravació filmant anuncis pels carrers de Sant Cugat és, cada cop, més habitual. El que no ho és tant és que els productes publicitats facin una referència tan clara a la història de Catalunya com en l’últim cas. I és que, el Mini de color blau elèctric que fa dues setmanes donava voltes a l’entorn de la plaça Barcelona perseguit per una

Preparant els accessos a Can Mates Dimecres 21 de juliol Els treballadors ultimen els treballs d’una rotonda, davant l’estació dels FGC a Mira-sol i molt a prop de l’escola La Farga, que forma part dels treballs de connexió entre el districte i la nova zona de creixement de Can Mates. Els cotxes ja circulen pel giratori que connecta el carrer Mont-

serrat Roig amb l’avinguda Bilbao sense passar per la plaça Borràs, ara tallada al trànsit.A poc a poc la imatge de la zona va canviant en un espai on també hi haurà un espai verd i una trentena de places d’aparcament en superfície. Fotografia:JORDI GARCIA

multitud encesa, tenia a la matrícula la significativa combinació de xifres i números 1714 CAT.

Fotografia:JORDI GARCIA

CULTURA

26

Dijous, 22 de juliol del 2004

Dansa Sant Cugat fa el salt definitiu per consolidar-se La quarta edició del curs, que comença dilluns, incorpora noves disciplines com la comèdia musical INTENSIU > es danses africanes, la comèdia musical i el ragga són les disciplines que incorpora la quarta edició de Dansa a Sant Cugat, que tindrà lloc a la ciutat a partir de dilluns vinent, 26 de juliol, fins al pròxim 30 de juliol. El curs, amb tres anys al darrere que han servit per consolidar-lo com una de les cites estiuenques ineludibles per als aficionats a la dansa, tant de Catalunya com d’arreu d’Europa, ofereix un ampli ventall de disciplines i nivells i, en aquesta ocasió, compta amb música en directe en algunes classes. L’stage, un any més, inclourà un parell d’actuacions obertes al públic per tal de difondre el llenguatge de la dansa entre els ciutadans. L’èxit de les tres primeres edicions de l’stage, que cada any ha tingut més alumnes, consolida Dansa Sant Cugat com “un referent entre les escoles d’estiu de dansa”, tal com afirma Esteve León, coordinador de l’àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, una de les institucions que, al costat de l’Ajuntament, dóna suport a aquesta iniciativa organitzada per l’escola de dansa Vàrium i Espai Serveis Educatius i Culturals. León també destaca “l’arrelament d’aquest esdeveniment en el teixit santcugatenc”, que es reflecteix tant en el nombre d’alumnes de la ciutat com en l’èxit de públic a les mostres que es realitzen durant el curs. La implicació amb la ciutat passa també per la col·laboració d’algunes escoles de dansa en el curs. El centre Andança de l’Esbart Sant Cugat, l’escola Color i el centre Laura Esteve ofereixen, així

L

ARXIU

La passió per la dansa és un dels motors del curs, que cada any té més alumnes

doncs, algunes de les classes, mentre que el gimnàs Aqua-Block cedirà les seves instal·lacions per a les classes de la tècnica Pilates. D’altra banda, les xifres demostren que l’stage té ressò a escala internacional. L’any passat, el 30% dels participants provenien de diversos països d'Europa i de l’Amèrica Llatina. Ampli ventall de disciplines La varietat de disciplines i de nivells ha estat una de les caracte-

rístiques de Dansa Sant Cugat des dels seus inicis. De cara a aquest

L’École des Sables del Senegal actuarà el dia 27 de juliol en el marc del curs i del Fòrum 2004 curs, els organitzadors han decidit ampliar encara més l’oferta i inclouen en el programa tallers de dansa africana, jazz-comèdia musi-

cal i ragga, una variant del hip-hop. “Volem ser un curs de nivell, però també de difusió de la dansa”, explica Jordi Rosés, un dels organitzadors de Dansa Sant Cugat. Rosés creu que “la diversitat contribueix justament a la difusió, especialment entre els més joves perquè tractem disciplines com el hip-hop, que no són freqüents en aquest tipus de cursos”. Les classes tindran lloc a les instal·lacions del Pavelló Poliesportiu de la rambla del Celler, el Teatre-

Auditori i l’Escola Munipal de Música. Rosés assegura que “no hi ha cap stage amb unes instal·lacions com aquestes, amb dutxes i un terra tan net que els alumnes no s’embruten els peus”. La present edició de Dansa Sant Cugat inclourà un parell d’exhibicions a l’aire lliure. L’espectacle del 27 de juliol, inclòs dins dels actes del Fòrum de les Cultures, servirà per presentar al públic santcugatenc el centre coreogràfic École des Sables del Senegal. // Eva Arasa

Dijous, 22 de juliol del 2004

PUBLICITAT

27

CULTURA

28

Dijous, 22 de juliol del 2004

La Lieder Càmera clourà el festival al Monestir El cor sabadellenc interpretarà temes clàssics i populars tre, La filadora o En Pere Gallerí.

EFRÉN MONTOYA

Actuació de l’Òpera de Cambra durant el Festival de Cambra al Monestir

MÚSICA > El cor de cambra Lieder Càmera posarà demà a la nit el punt final al Primer Festival de Música de Cambra al Monestir de Sant Cugat. Aquesta formació sabadellenca, dirigida per Josep Vila, ha estat convidada en la primera edició d’un festival

que, de cara al futur, busca projectar-se fora de la ciutat. El concert, que començarà al punt de les 10 de la nit, s’inicia amb peces de compositors clàssics com Bruckner, Mendelssohn o Pizzeti. La segona part del recital, en canvi, se centrarà en temes populars com La gata i el beli-

Actuació de l’Òpera de Cambra L’Òpera de Cambra de Sant Cugat va emprendre la setmana passada la recta final del certamen, que va començar el primer divendres del mes de juny. La formació va presentar, en aquesta ocasió, peces per a soprano i baríton, interpretades per Mariona Benet i Toni Marsol, acompanyats al piano per Eloi Jové. Benet, que a més és la directora del Festival de Música de Cambra al Monestir, està satisfeta amb el desenvolupament d’aquest esdeveniment cultural, “únic a Catalunya i en el conjunt de l’Estat”. Per Benet, el sentit del festival és “mostrar diferents formacions de cambra, incloses les menys conegudes”. Una altra característica del festival és que la majoria de formacions que hi han actuat són santcugatenques o tenen algun músic santcugatenc. L’excepció és justament la Lieder Càmera, formació convidada. <

CEDIDA

Ramon Fontserè, d’Els Joglars, i Pep Tugues

Pep Tugues parla del teatre català a Lisboa XERRADA > El periodista i responsable de comunicació de l’Àrea de Serveis Personals de l’Ajuntament de Sant Cugat, Pep Tugues, va assistir la setmana passada al XXI Festival Internacional de Teatre d’Almada, a Lisboa, on va oferir una conferència sobre el teatre català. El festival, que a més d’arribar a la vint-i-unena edició celebra el vintè aniversari, ha dedicat cadascuna de les jornades a un tema monogràfic. En el cas del teatre català, la conferència impartida per Tugues va servir com a preludi de l’ac-

El Curs de Lied aplega cantants i pianistes El curs finalitzarà amb un concert a l’Escola Municipal de Música

CEDIDA

El professor del curs, el pianista Wolfram Rieger

SEMINARI > Sant Cugat acull aquesta setmana el IX Curs d’Interpretació de Lied, que organitza Joventuts Musicals amb la col·laboració del Centre Cultural

Sant Cugat. Durant aquests dies es reuneixen a la ciutat cantants i pianistes internacionals, en un curs magistral d’interpretació impartit per Wolfram Rieger. Un concert a càrrec dels alumnes posarà el punt f inal al IX Curs d’Interpretació de Lied. Els participants, un total de 10 duos, provenen del conjunt de l’Estat espanyol i de països com Àustria, Alemanya i el Japó. La novena edició d’aquest curs està dedicada als cicles La bella molinera, de Frank Schubert, per a

tuació d’Els Joglars, que van representar l’espectacle El retablo de las maravillas. Tugues, acompanyat per Ramon Fontserè, de la companyia Els Joglars, va oferir una xerrada que, sota el títol 20 + 8 anys de teatre català, repassava la història recent del teatre català, des del Grec del 76 fins al moment actual, on és molt difícil mantenir una companyia estable com Els Joglars, havent de competir amb els grans centres de producció teatral com el TNC o l’empresa privada Focus. < homes, i Vida amorosa d’una dona, de Robert Schumann, per a dones. El seminari f inalitzarà amb un concert a càrrec dels alumnes, que tindrà lloc diumenge, a les 8 del vespre, a l’Aula Magna de l’Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels. Les invitacions es poden recollir, fins dissabte, al mateix conservatori, de 10 del matí a 2 del migdia, i de 4 de la tarda a 8 del vespre. Wolfram Rieger és un prestigiós pianista que actua habitualment com a acompanyant en recitals de lied o bé en concerts de música de cambra. Aquest any tornarà a la Schubertiada de Barcelona amb la mezzosoprano Michelle Breedt, el 28 d’octubre. <

CULTURA

Dijous, 22 de juliol del 2004

29

L’Orquestra Simfònica Sant Cugat,activa com sempre La formació dirigida per Josep Ferré ha interpretat l’opereta ‘La vídua alegre’ CONCERTS > L’arribada de l’estiu no ha frenat l’activitat de l’Orquestra Simfònica Sant Cugat. La formació dirigida per Josep Ferré va actuar divendres passat a Alella, acompanyada pel també santcugatenc Cor Aulos, i va presentar l’ope-

L’OSSC va estrenar l’òpera ‘Josafat’ en el marc del Fòrum Grec 2004, l’últim dia del mes de juny reta La vídua alegre, de Franz Lehár. Aquest mes de juliol l’orquestra ha actuat també en el marc del Fòrum Grec 2004, on ha estrenat l’òpera Josafat, i en el Festival Jardins de Cap Roig, al costat de Josep Carreras i Lluís Llach. L’Orquestra Simfònica Sant Cugat va encetar les actuacions del mes de juliol amb l’òpera Josafat, composta i dirigida per Pere Josep Puértolas. La peça, amb llibret de Pau Guix basat en la novel·la homònima de Prudenci Bertrana, es va estrenar en el marc del Fòrum Grec 2004 i comptava amb la col·laboració de la Fundació del Gran Teatre del Liceu. Els solistes encarregats de ficar-se a la pell dels protagonistes de l’òpera eren Antoni Comas, Rosa Mateu, Montserrat Torruella i Josep Piere. Mà a mà amb Llach i Carreras Una de les fites més importants d’aquest estiu per a l’orquestra és el concert que va oferir el passat 11 de juliol, dins del Festival Jardins de Cap Roig de Calella de Palafrugell. Els músics van acompanyar, en aquesta ocasió, el tenor Josep Carreras i el cantautor Lluís Llach, a més de la Coral Sant Jordi de Barcelona. L’actuació, a l’aire lliure, s’havia hagut de retardar una setmana per

CEDIDA

L’Orquestra Simfònica Sant Cugat ha actuat aquest estiu amb Lluís Llach i Josep Carreras

culpa del mal temps i, aquesta vegada, els indicis no havien millorat gaire. El concert va començar al punt de les 9 de la nit, moment en què queia una pluja suau. Pensant que el concert no duraria gaire, músics i cantants van decidir iniciarlo amb la peça prevista per al final, Campanades a morts. Finalment, i gràcies a la tramuntana, que es va endur el plugim, es va poder realitzar tot el concert. Les obres que es van interpretar són peces del disc Junts. L’Orquestra Simfònica Sant Cugat ha actuat dues vegades amb el tenor Josep Carreras. La primera va ser el 6 d’octubre passat al Palau Sant Jordi de Barcelona, davant de 20.000 espectadors. Els Jardins del Marquesat d’Ale-

lla, d’altra banda, es van convertir divendres passat, 16 de juliol, en l’es-

El santcugatenc Cor Aulos ha participat també en el muntatge de l’opereta ‘La vídua alegre’ cenari de l’opereta La vídua alegre. Aquesta era la primera vegada que

DIMARTS 27 ÚLTIM DIA

el recinte s’obria al públic amb motiu d’un concert i 700 espectadors van omplir-lo de gom a gom. El repartiment estava encapçalat per Glòria López, Sílvia Roqueta, Joan Ramos, Miquel Rosales i Jordi Mas. L’actor Joan Berlanga va interpretar el paper de narrador i el Cor Aulos es va encarregar dels cors. Mentre que Joan Ramos era el responsable de la direcció escènica, la direcció musical va recaure en el mateix director de l’orquestra, Josep Ferré. <

ANA GARCÍA “PINTURA JOVE’04”

CLUB SOCIS FONS D’ART XVIII ANIVERSARI

Santiago Rusiñol, 52. SANT CUGAT T. 93 675 47 51 salarusinyol@valles.com

Escultura en homenatge a Rafael Casanova CONCURS > La ciutat tindrà l’any que ve una escultura dedicada a Rafael Casanova. Des de l’Ajuntament de Sant Cugat s’ha posat en marxa el procés per a la celebració d’un concurs d’idees que ha de portar a la creació d’una escultura en homenatge al conseller que va liderar la resistència de la ciutat de Barcelona durant del setge de 1714. L’Ajuntament, mitjançant aquesta iniciativa, pretén dignificar la figura de Rafael Casanova, conseller en cap de la ciutat de Barcelona el setembre de 1714. L’escultura vol ser un homenatge a la persona Casanova, com a símbol de la defensa de les llibertats nacionals del poble català durant la Guerra de Successió. La temàtica de l’escultura, així, pot incidir tant en la persona com en el valor simbòlic que representa, és a dir, la convicció i fermesa en la defensa de les institucions i constitucions catalanes. Escultura a la plaça homònima La nova escultura s’ubicarà a la plaça que porta el mateix nom. La proposta ha estat valorada també per la Comissió d’Escultura Pública, creada aquest any. Amb l’escultura a Rafael Casanova es pretén ampliar el patrimoni escultòric als espais públics de Sant Cugat. L’Ajuntament, de fet, ha endegat recentment un Pla d’Escultures, que ha de revisar l’emplaçament de les escultures existents a la ciutat, a l’hora que estudia la ubicació de noves peces mantenint l’equilibri entre els espais urbans edificats i els espais urbans verds. Adjudicació mitjançant concurs La creació d’aquesta nova escultura s’adjudicarà mitjançant concurs públic, al qual poden participar tots els artistes que ho desitgin. Dels artistes presentats, el jurat seleccionarà tres finalistes, que realitzaran sengles projectes, entre els quals es triarà el definitiu. El jurat està presidit per l’alcalde de la ciutat, Lluís Recoder, i el completen el tinent d’alcalde de Medi Ambient i Afers Interdepartamentals, Eduard Pomar; la tinenta d’alcalde de Serveis Personals, Àngels Solé; el director de l’Àmbit de Territori, Joan Giordani; el professor de teoria de l’art de la UAB Miquel Molins; el titular d’escultura de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, Josep Roy; el director del Museu de Sant Cugat, Lluís Campins; i el director de l’Escola Municipal d’Art, Artur Margalef. El termini de presentació de documentació finalitza el 30 d’agost. Les bases, que s’han difós en els cercles artístics, també es poden consultar a l’Ajuntament. <

CULTURA

30

Dijous, 22 de juliol del 2004

Guaglianone guanya el Premi Camerata de Cant El Curs Internacional de Cant es repetirà l’any que ve

EFRÉN MONTOYA

aquest seminari són les classes de tècnica Alexander, una tècnica de relaxació postural molt extesa en els estudis d’arts escèniques. Francesca Roig, professora de cant, insisteix en la importància d’estudiar el mètode Alexander perquè “si una cosa fas quan cantes és tensar i, per tant, és essencial aprendre a relaxar-se”. L’alt nivell de la majoria de participants en el curs, que es va posar de manifest en el concert al claustre, va obligar el jurat a atorgar quatre mencions al costat del primer premi, patrocinat per Autocugat i atorgat a Guaglianone. Les mencions d’honor van ser per a Ayumi Fujii, del Japó; Luca D’Antrassi, d’Itàlia; Elena Martinell, de Girona, i Pablo López, de Mallorca.

classes de cant, respiració i interTiziana Guaglianone ha guanyat pretació amb classes de tècnica el I Premi Camerata, atorgat Alexander, impartides totes elles durant la celebració del I Curs per especialistes. El seminari Internacional de Cant organitzat també va incloure una conferència per la recentment constituïda a càrrec del musicòleg i professor Roger Alier sobre Associació Cameels diferents tipus rata Sant Cugat. El veu, que va descurs, adreçat a canEl curs inclou classes de bordar la Sala del tants i altres professionals de la veu, de tècnica Alexander, Tapís, just abans del concert de cloenda. com ara locutors, un mètode de Un total de 26 va tenir lloc la setalumnes, inclosos mana passada a relaxació postural dos oients, han parl’Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels i ticipat en el I Curs Internacional va finalitzar amb un concert a de Cant. El curs, dirigit per Xavier càrrec dels alumnes al claustre del Baulies, ha comptat amb especialistes en diferents àmbits de la veu Monestir. El Curs Internacional de Cant, i el cant de la talla de Francesca que amb tota probabilitat es repe- Roig o Carles Chausson. Una de tirà l’any que ve, ha combinat les característiques que fan únic

El futur del curs de cant Xavier Baulies, director del Curs Internacional de Cant, se sent molt satisfet pel funcionament de la seva primera edició. “Estem molt contents i estem convençuts que el curs es tornarà a fer”, comenta Baulies. El director admet que “els alumnes ens ho han demanat perquè consideren que l’experiència ha estat molt positiva tant per l’organització com pels continguts o, fins i tot, les instal·lacions on s’han realitzat les classes”. L’Associació Camerata s’ha constituït recentment i Baulies explica que els seus objectius passen per “promoure la música, la veu, amb iniciatives com el curs de cant, i les arts escèniques combinades, amb espectacles com The power of peace”, que s’estrenarà al Teatre-Auditori a principis de temporada. <

La cantant Tiziana Guaglianone ha guanyat el I Premi Camerata

SEMINARI > La cantant italiana

MONTSE S.

Cartell que anuncia la commemoració del 17è centenari del martiri

Comemoració del martiri de sant Cugat COMMEMORACIÓ > El diumenge 26, dia en què se celebra el memorial del martiri i mort de sant Cugat, primer màrtir de les terres de Barcelona, el Monestir es vestirà de gala per festejar com cal la commemoració dels 1.700 anys de la mort del sant. La vigília, a les 20 hores, el nou bisbe del Vallès, Josep Àngel, entrarà solemnement pel portal i beneirà el remodelat cancell d’entrada a la església i presidirà la missa solemne pregant al primer màrtir barceloní i vallesà que atorgui concòrdia i pau al seu nou mandat de bisbe. En acabar la missa, els assistents sortiran al claustre, on assistiran al ball sacre de la Moxiganga (representació ballada de la passió de Crist) a càrrec dels dansaires del grup Mediterrània. S’obsequiarà els participants de l’acte, especialment balladors, cantaires i músics, amb un petit ressopó. L’endemà al matí, a les 12.30, el bisbe de Girona beneirà el nou memorial erigit al claustre en

memòria del nostre màrtir i patró del Monestir. El significat de l’acte, a més, ajuda a agermanar les dues ciutats, ja que sant Fèlix, primer màrtir de Girona, era, segons diuen les cròniques, company de sant Cugat i molt probablement parent pròxim, germà o cosí carnal. Ambdós van arribar plegats a terres catalanes, van predicar la doctrina cristiana i van morir per llurs creences donant testimoni de fe. El mateix diumenge, a les 20 hores, es farà una altra celebració, aquesta vegada presidida per l’Abat de Montserrat, monestir de l’orde benedictina, en commemoració dels més de 1.000 anys que fa que els monjos benedictins van viure i treballar al nostre Monestir. Més tard, els fidels que vénen de Girona i d’altres llocs seran convidats a un sopar de germanor . Paral·lelament, sortirà la segona edició revisada i ampliada del fascicle Què sabem del màrtir sant Cugat. Seria bo que tots els santcugatencs, antics i nous, ens uníssim per honorar el patró i el motiu de l’existència del Monestir.// M. S

CULTURA

Dijous, 22 de juliol del 2004

31

La col·lectiva de Firart ART A SANT CUGAT es trasllada a El Mesón Retorn a les arrels:

per Imma Pueyo

Grau-Garriga a la CasaAymat Grau Garriga: obra recent Casa Aymat. Fins al 14 de novembre

a Casa Aymat, la desapareguda empresa de catifes i tapissos, posa novament els seus espais a la disposició de qui va revitalitzar-la com a responsable de la seva direcció artística, l’any 1958. En les parets d’aquest edifici, ara remodelat i adaptat per a altres funcions, l’artista Grau-Garriga, universalment conegut per la seva renovació del tapís i les instal·lacions de gran magnitud en espais històrics, com l’actualment instal·lada al Monestir, en mostra l’obra més recent. Es tracta d’un conjunt de tapissos i dibuixos, distribuïts alternativament, que s’organitzen en un correcte diàleg entre el cotó, la llana, la ràf ia, l’espart, els sacs vells, el paper i el pigment, entre els pensaments transcendentals i les emocions que afecten l’artista. En l’interior dels tapissos s’estructura una trama complexa ordida per petites zones planes teixides amb cura, trencaments de direcció sense sentit aparent, ondulacions, buits, plens, incorporació voluntària d’elements aliens. Sembla un treball centrat de manera insistent en una idea que representa l’experiència particular, la vida humana en general i els factors vitals que la componen. En obres com Abril, De secà, Primavera, se’n destaca el seu interès pel camp i la natura, fins i tot es comporta amb lirisme en l’obra Llavors de seda, un tapís ple de cabdells de fils, fent ús del joc del llenguatge ambivalent com si fos un poema visual. L’obra Botifler fa una clara al·lusió a qüestions polítiques i Vídua, un tapís amb blancs i

L

JORDI GARCIA

Una de les 40 obres de la col·lectiva

EXPOSICIÓ > L’exposició col·lectiva de Firart La ciutat i els artistes, que es pot veure fins diumenge a la Casa de Cultura, s’instal·larà a partir de dimarts, 27 de juliol, al restaurant El Mesón de la plaça d’Octavià. Una quarantena d’artistes locals, membres tots ells del col·lectiu Firart, mostren la seva particular relació amb Sant Cugat mitjançant una gran diversitat de tècniques i estils.

mes a la Casa de Cultura, pretén posar de manifest la visió que tenen els artistes del lloc on viuen i treba-

‘La ciutat i els artistes’ mostra la relació d’una quarantena d’artistes amb Sant Cugat

Compromís amb l’art local El dinamitzador cultural Mesón Cultura, amb un marcat compromís vers l’art local des que va començar la seva activitat ara fa un any i mig aproximadament, porta de nou la tradicional mostra col·lectiva de Firart a l’emblemàtic restaurant de la plaça d’Octavià. L’exposició d’aquest 2004, que s’ha pogut veure durant un

llen, a través d’una mirada plàstica pròpia. Segons la presidenta de Firart, Imma Pueyo, la col·lectiva d’enguany “aferma el projecte artístic de l’entitat per la nombrosa participació i el nivell qualitatiu de les obres. A més, intensifica la nostra cultura i també el tradicional lema que la ciutat de Sant Cugat és una terra d’artistes”. <

Els paisatges de Paco Salas viatgen a Santa Eulària des Riu,a Eivissa

hom que disposi de càmera de vídeo domèstica i vulgui millorar els resultats de les seves filmacions. Les inscripcions ja estan obertes al Casal de Cultura de Valldoreix, de 9 del matí a 1 del migdia. <

L’artista Paco Salas va inaugurar la setmana passada una exposició de pintures a la Sala d’Exposicions de Santa Eulària des Riu, a Eivissa. La mostra, que es podrà veure fins al 30 de juliol, ofereix un recull de quadres amb paisatges eivissencs i temes de caire més íntim i personal. <

Oberta la inscripció als tallers del Casal de Cultura de Valldoreix Un curs d’esperanto i un taller pensat per als videoaficionats són les novetats per al trimestre d’octubre a desembre dels tallers organitzats per l’Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix. En el curs d’esperanto, que tindrà una durada de 4 mesos, s’aprendrà a parlar i a escriure aquest idioma que pretén apropar les nacions i fomentar l’humanisme. L’altra novetat, el curs de videoaficionats, va dirigit a tot-

Xavier Moret escriu sobre l’especulació a la Floresta L’escriptor santcugatenc Xavier Moret acaba de publicar la seva última novel·la, L’home que adorava la Janis Joplin. Aquesta és la tercera aventura protagonitzada pel detectiu Max Riera, una història d’especulació urbanística relacionada amb la construcció d’una cinquantena de cases adossades a la Floresta. Max Riera, personatge creat l’any 1997, és un detectiu que investiga per iniciativa pròpia, amb l’objectiu de denunciar abusos de poder i operacions especulatives. L’admirador de la Janis Joplin que apareix al títol és un arquitecte que mor en circumstàncies estranyes i dóna peu a tota una trama relacionada amb les operacions poc clares d’una immobiliària. <

negres, a l’entorn social. A Home i Dona reitera els elements tradicionals del seu vocabulari formal explicitant els signes característics de cada sexe. Els dibuixos complementen la desitjada unió dels tapissos en aquests escenaris de primeres recerques tèxtils. S’observen unes

“S’observen unes constants geomètriques en la composició de les obres”

ESPAI PATROCINAT PER:

constants geomètriques en la composició de les obres com és el rectangle que encapçala la part superior del paper, prestant-se a l’especulació espiritual i a la memòria del bastidor del teixidor. Aquesta forma, que ordena l’espai transcendent, l’ha oblidada en un excel·lent autoretrat alliberat de constriccions. La cara, que està molt simplificada en la descripció, resta amagada per curtes i abundoses línies que la cobreixen com si fossin fibres. El fons, desenfocat, és confon amb el perf il del rostre d’aspecte seriós i reflexiu. L’artista i l’obra es fonen en un sol tapís.•

CULTURA

32

CRÍTICA DE MÚSICA Un passeig per l’òpera

MONESTIR DE SANT CUGAT ÒPERA DE CAMBRA DE SANT CUGAT Mariona Benet, soprano. Toni Marsol, baríton. Eloi Jové, piano. Música de G. Donizetti, G. Gershwin, G.C. Menotti, W.A. Mozart i G. Verdi. LLOC I DIA: Claustre del Monestir, 16 de juliol. n agradable, estimulant i suggestiu passeig per l’òpera van oferir els membres de l’Òpera de Cambra de Sant Cugat en el penúltim dels concerts programats en aquest I Festival d’Estiu. Començant per Mozart i el primer dueto de Le nozze di Figaro, on Susana fa veure a l’entusiasmat Fígaro que potser el seu amo li demanarà algun favor, amb una interpretació plena d’intenció de Benet i una convincent entrada de Marsol. Van seguir amb Pronta io son, de l’òpera de Donizetti Don Pasquale, on Benet va fer una Norina plena d’agilitats i Marsol un Doctore Malatesta, insinuant i pletòric de veu. Per continuar, en aquesta progressió cronològica van passar de la bufa a la darrera mostra de belcantisme amb el magnífic duo que comença amb

U

HISTÒRIA DEL CÒMIC

Madamigel·la Valery i acaba amb el compromís de deixar al seu amor Alfredo de La Traviata, de Giuseppe Verdi, un fragment característic de baríton que Toni Marsol va brodar com a Giorgio Germont, en una actuació brillant de potència i timbre, però potser no situant prou l’espectador en el personatge de respecte (també cal dir que és molt difícil en el tipus concert), al fer una actuació massa propera físicament a l’amistançada del seu fill. Mariona Benet va fer una actuació sentida amb veu de bonic color. Tancava la primera part el duo de Porgy and Bess titulat Bess you is my woman now, fragment esplèndid, melodia encisadora de Gershwin que els dos intèrprets van cantar amb força i sentiment. La segona part estava dedicada a The Telephon ou l’amour a trois, òpera en un acte qualificada de bufa per l’autor i que, estrenada l’any 1947 a NovaYork, s’avançava en la descripció d’aquesta incomunicació creixent a què ens poden portar els artilugis que, precisament, serveixen per comunicarse. Menotti, nascut a Itàlia però format als EUA, és un compositor que va tenir la virtut d’unir el seu bon ofici i una innata capacitat melòdica, amb l’habilitat i instint propi per assolir el sentit de l’espectacle del seu país d’adopció. L’obra és d’una eficàcia descriptiva i musical absoluta en les set parts i una duració de poc més de 25 minuts, que tots dos cantants van interpretar amb una qualitat escènica i vocal remarcables, i van aconseguir allò que és tan habitual en els cantants nord-americans i, malauradament, no tan corrent en els d’escola italiana, que s’entenguin totes les paraules que canten. Mariona Benet, sobretot, va fer una creació estricta, treballada, dominant tots els elements de la representació, matisant el seu personatge i utilitzant amb molta intel·ligència les possibilitats de la seva veu, sempre recolzada per Toni Marsol. Finalment una, referència absolutament lloable a Eloi Jové, un pianista ajustat, precís, sempre al servei dels cantants i dels compositors, en una tasca difícil, massa vegades poc agraïda, que va demostrar la seva qualitat en tot moment. •

ARXIU

La pintora Anna Franquesa ofereix una visió colorista de la ciutat

EXPOSICIÓ > La jove artista santcugatenca Anna Franquesa participa en l’última exposició col·lectiva de la barcelonina Galeria Tuset. Franquesa exhibeix, fins ben entrat el mes de setembre, cinc quadres de temàtica urbana, renovats periòdicament a mesura que són adquirits pel públic. La Galeria Tuset, situada al carrer Tuset de la Ciutat Comtal, organitza cada any una mostra col·lectiva amb poc més d’una vintena d’artistes internacionals. Així,

la pintora Anna Franquesa s’ha convertit enguany en una de les representants de l’art català en aquesta exposició, que porta per títol Figuració 2004-2005. La ciutat en color Els quadres de Franquesa copsen una visió molt personal i colorista dels carrers i indrets més emblemàtics de Sant Cugat. Pel que fa a la tècnica, l’artista ha incorporat l’ús de l’espàtula i el collage per tal de jugar amb les textures. <

per Jordi Frontons

Teniente Blueberry al cinema

Portada de ‘Blueberry’

L’art d’Anna Franquesa, a la Galeria Tuset

per Eduard Jener

TÍTOL: I FESTIVAL DE MÚSICA DE CAMBRA AL

Dijous, 22 de juliol del 2004

Q

uan el 31 d’octubre de 1963 va aparèixer per primera vegada el personatge del Teniente Blueberry a la revista francesa Pilote, ni Jean-Michel Charlier ni Jean Giraud, creadors literari i gràfic, respectivament, no van imaginar que estaven creant un nou clàssic del còmic mundial.Charlier,director de l’editorial Dargaud, ja tenia experiència com a guionista d’historietes, havia realitzat La Patrulla de los Castores, Los Caballeros del Cielo i Los Demonios del Caribe,entre altres sèries de gran èxit popular.Jean Giraud,en aquell moment conegut per Gir,era un jove valor de la il·lustració que tenia en Jijé el seu mestre,i que estaria anys després destinat a convertir-se en un “dels grans”del còmic mundial,conegut en la seva segona personalitat artística com a Moebius. Els dos eren uns apassionats de les històries de l’Oest i ja en la primera entrega de la sèrie,Fort Navajo,es va poder apreciar que hi hauria Teniente Blueberry per a molt de temps. El mateix Jean Giraud recorda:“Jo vaig escollir el nom, m’agradava com sonava la fonètica de Blueberry, que també va agradar d’immediat a Jean-Michel.Potser va ser això el que li va donar la idea de crear un personatge del sud que es trasllada al nord. Seleccionar Belmondo per als seus traços suposava trair una voluntat.Mai no vàrem imaginar que Bebel anava a convertir-se en una icona popular.Per nosaltres no era més que una figura de la Nouvelle Vague amb un outsider, un físic atípic si es comparava amb el dels joves de moda.Tenia una mica de cínic.A més,jo estava introduint una referència a una altra cultura,més avantguardista,en l’univers del còmic de l’època,principalment destinat a un públic adolescent”. El personatge, al principi militar,era contradictòriament el fidel representant del desordre.Un heroi atípic i rebel que d’alguna manera connectava amb l’ona en què es

movia la societat en aquell moment,els anys seixanta.Giraud ja aleshores va utilitzar un llenguatge amb clares referències cinematogràfiques,que tant es va desenvolupar posteriorment,dotant la història d’un gran realisme, a través d’uns dibuixos d’una força expressiva fonamental per a l’impacte que tindria entre els seus lectors,que van transcendir dels habituals de la revista, en principi destinada a estudiants. Jan Koumen (Utrech, 1964), que va dirigir el 1997 Doberman, ha trigat set anys a dirigir la seva segona pel·lícula. Ho ha fet per la porta gran, Blueberry. La experiencia secreta és l’adaptació lliure dels dos volums, números 11 i 12 de la sèrie, La mina del alemán perdido i El fantasma de las balas de oro, que conformen una sola història i es van publicar el 1972.Amb Vicent Cassèl com a Blueberry, Michael Madsen com “el dolent”, Juliette Lewis com “la noia” i el veterà Ernest Borgnine com “el vell xèrif”, la pel·lícula discorre com un recorregut al·lucinogen que entremescla els mons diferents de Jean Giraud i el seu alter ego Moebius. Jan Koumen va explicar que “mai no em vaig plantejar fer una transposició literal del còmic ni tampoc realitzar un western clàssic.L’experiència secreta del film és l’intent per part del protagonista de conciliar el món occidental del qual procedeix i el món indi en què va passar part de la seva infantesa. Desitjava contar una història que era secreta, l’experiència de Blueberry amb el món dels xamans...¿Què hi ha més apassionant que partir d’un relat existent i remodelar-lo? Val a dir que la infantesa de Blueberry entre indis és una de les llicències del director respecte a la història creada per Jean Charlier. Editorial Norma ha editat amb motiu de l’estrena de la pel·lícula un magnífic volum recopilatori dels dos toms de la sèrie,amb abundants comentaris i quelcom especial:el Teniente Blueberry dibuixat per altres artistes del còmic, sota el títol Blueberry vist per...•

PUBLICITAT

Dijous, 22 de juliol del 2004

33

Agenda Cultural 23 Divendres

FESTA MAJOR DE LA FLORESTA Divendres 23

22 h. Museu de Sant Cugat Cloenda I Festival de Música de Cambra al Monestir

22.30 h.TikaTroupe Hora Espectacle de circ amb sentiment i durant tota la nit animació amb malabars i foc a càrrec de Sara i Olaya A partir de les 24 h. Nit Jove Amb l’actuació dels grups: Inèdits, Jam’a’kuko i Black Rain. Lloc: Pistes de la Floresta Baixada de Can Llobet

Dissabte 24 21.45 h. Pl. d’Octavià Espectacle-presentació

A càrrec de Lieder Càmera Org.: Ajuntament de Sant Cugat Patrocina: Deutsche Bank

24 Dissabte 12 h. Museu de Sant Cugat “Deixeu parlar els capitells, ells ho saben tot” Visita teatralitzada. Preu: 2 euros Org.: Ajuntament de Sant Cugat

19 h. Pl. Augusta Ballada de sardanes Amb la Cobla Contemporània Org.: Entitat Sardanista de Sant Cugat Col·l.: Ajuntament de Sant Cugat

Actes de celebració del 17è centenari del martiri de Sant Cugat 20 h. Missa 21 h. Pregària a les restes de la basílica del Claustre (bisbe Saiz de Terrassa)

25 Diumenge 12 h. Museu de Sant Cugat Monestir i Casa Aymat Grau-Garriga. Obra recent Visita guiada Org.: Ajuntament de Sant Cugat

Actes de celebració del 17è centenari del martiri de Sant Cugat 12.30 h. Missa 13.30 h. Benedicció del memorial a la basílica del claustre (bisbe de Girona) 20 h. Missa 21 h. Pregària davant el memorial a la basílica del claustre (abat Bardolet de Montserrat)

20 h. Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels Concert final IX Curs d’Interpretació de Lied Org.: Juventuts Musicals de Sant Cugat Col·l.: Ajuntament de Sant Cugat

27 Dimarts 21 h. Pl. Octavia Mostra de Dansa Sant Cugat

Del Centre Coreogràfic. École des Sables del Senegal. Acte associat al Fòrum de les Cultures 2004 Org.: Varium, Espai Col·l.: Ajuntament de Sant Cugat, Centre Cultural, Diputació de Barcelona

29 Dijous 19.30 h. Canals-Galeria d’Art “Un món proper, un món divers” Visita comentada de cloenda a l’exposició Org.: Assoc. Art Catalunya

30 Divendres 21 h. Pl. Octavià Mostra de Dansa Sant Cugat Mostra de Tallers Org.: Varium, Espai Col·l.: Ajuntament de Sant Cugat, Centre Cultural, Diputació de Barcelona

31 Dissabte 12 h. Museu de Sant Cugat “Deixeu parlar els capitells ells ho saben tot” Visita teatralitzada. Preu: 2 euros Org.: Ajuntament de Sant Cugat

7a Mostra de Turisme Jove a Sant Cugat Fins al 30 de juliol Lloc: Servei d’Informació Juvenil. Casa de Cultura (jardins del Monestir) Atreveix-te a participar al Concurs Fotogràfic de la Viatgeteca! Org.: Ajuntament de Sant Cugat

IX Curs d’Interpretació de Lied Del 19 al 25 de juliol Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels Per a cantants i pianistes Org.: Joventuts Musicals de Sant Cugat Col·l.: Ajuntament de Sant Cugat

Exposició Col·lectiva 2004 de Firart.“La ciutat i els artistes” 40 artistes ofereixen una mirada plàstica sobre la ciutat Fins al 25 de juliol. Lloc: Casa de Cultura Org.: Firart Col·l.: Ajuntament de Sant Cugat

Performances Org.: Varium, Espai Col·l.: Ajuntament de Sant Cugat, Centre Cultural, Diputació de Barcelona

Si voleu sortir en aquesta agenda cultural cal que adreceu la informació 15 dies abans a l'Oficina de Turisme Pl. Octavià, s/n Torre de l'Homenatge Tel. 93 675 99 52 i fax 93 675 99 53. A/e agenda@santcugat.org l'Ajuntament de Sant Cugat no es fa càrrec de la responsabilitat dels actes publicats en aquesta agenda.

10 a 14 h. Matí per a infants Inflables, jocs i tallers per a nens 12 h. Concurs de puzles Inscripcions per parelles al Centre Cívic de la Floresta. Per a infants i adults. 13.30 h.Trobada de paellers On podrem menjar els millors arrossos 16.30 h. Ballaruca Amb el Duet Fòrum 23 h. Ball de Festa Major Amb l’orquestra Berlín

Diumenge 25 10 a 14 h. Matí per a infants. Jocs infantils 13 a 14 h. Festa de l’Escuma 19 a 20 h. Exhibició de balls de saló Amb el suport de la Caixa de Terrassa 22.30 h. Havaneres A càrrec del grup Les Veus del Mar

Altres activitats: Campionat de petanca, cartes i dòmino Lloc: Centre social i Sanitari de la Floresta Hora: dels dies 20 al 22 a les 18 h El repartiment de premis s’efectuarà el dia 26 a les 18 h

34

ESPORTS

Dijous, 22 de juliol del 2004

Xaus creua l’equador del mundial en l’onzena plaça Lloable primera volta del pilot, que ha estat cinquè a Mugello

CEDIDA

Lanfranconi, Pastor, Queralt, Puig i Vila, en l’arribada a l’Aeroport del Prat

Cinc jugadores locals, bronze a l’europeu CEDIDA

El santcugatenc és a només tretze punts del desè lloc a la classificació general de pilots

HOQUEI HERBA> Quatre jugaMOTOCICLISME > l Campionat del Món de Motociclisme de Velocitat ja ha arribat al seu equador. S’han celebrat les primeres vuit curses –d’un total de setze– del mundial i Rubèn Xaus encapçala l’onzena posició d’un total de 24 pilots a la classificació general de pilots en la categoria de MotoGP. En el seu primer any en aquesta competició, el pilot santcugatenc ha puntuat amb nota la seva primera volta al campionat i, a més, no ho està fent amb un equip oficial sinó amb un de privat, el de Ducati d’Antín. Diumenge, al Gran Premi d’Alemanya al circuit de Sachsenring, Xaus va finalitzar onzè, i es va convertir en la primera motocicleta Ducati a creuar la meta després de completar 30 voltes al traçat.

E

Remunta set llocs a la cursa Després de finalitzar 18è als entrenaments oficials de dissabte, el pilot local va sortir en la sisena línia de graella en la prova de diumenge. D’aquest 18è lloc va passar a ocupar finalment l’onzena plaça, després d’una accidentada cursa on van caure fins a vuit pilots.

Els 5 punts que va sumar diumenge a Alemanya, circuit en què Xaus pilotava per primera vegada, han fet recuperar una plaça al santcugatenc a la classificació general

Últimes vuit proves Després del GP de la Gran Bretanya d’aquest cap de setmana, el Campionat del Món de Motociclisme acollirà set proves més. Aquestes són les següents: GP de la República Txeca (22 agost); GP de Portugal (5 de setembre); GP del Japó (19 de setembre); GP de Qatar (2 d’octubre); GP de Malàisia (10 d’octubre); GP d’Austràlia (17 d’octubre); i GP de la Comunitat Valenciana (31 d’octubre). El final de temporada del mundial tindrà un calendari molt ple. Del 2 al 31 d’octubre es faran un total de quatre curses, on es decidiran gairebé amb tota seguretat les tres proves que configuren aquesta competició. // i ara és onzè amb 41 punts, a tan sols 13 punts del desè lloc, que ocupa el japonès Makoto Tamada, que suma 54 punts.

El millor resultat de Rubèn Xaus en la present temporada ha estat una cinquena posició en la quarta prova, al GP d’Itàlia, que va desenvolupar-se el 6 de juny al circuit de Mugello. Amb el desenllaç d’aquest campionat, Xaus ha demostrat una evident progressió, on tan sols va deixar de puntuar en les dues primeres proves. El mundial segueix a Europa Aquest cap de setmana tindrà lloc el GP de Gran Bretanya, al circuit de Donington Park, la segona prova consecutiva en un traçat europeu i la novena del Campionat del Món de Motociclisme. La categoria de MotoGP serà transmesa en directe diumenge per la primera cadena de Televisió Espanyola (TVE) a partir de dos quarts de cinc de la tarda. L’equip Ducati d’Antín, integrat, entre altres pilots, per Rubèn Xaus, ha arribat a un acord amb un nou patrocinador, que és Club Tiempo Holidays de València. D’altra banda, la marca italiana Ducati podria comprar els pròxims dies la firma de motocicletes Aprilia, que pateix una situació financera crítica. // Àlex López

dores del Júnior FC i la jugadora santcugatenca Paula Pastor, del Club Deportiu Terrassa, han aconseguit amb la selecció espanyola la medalla de bronze a la Copa d’Europa de seleccions sub-16 femenina d’hoquei herba. Les quatre jugadores del conjunt santcugatenc són la portera Maria Lanfranconi i les jugadores de camp Margarita Vila, Andrea Puig i Berta Queralt. L’equip espanyol va superar la primera fase al grup A de la competició amb bona nota en derrotar una fluixa Polònia (10 gols a 0) i Lituània (1 a 0) i empatar a zero gols amb Anglaterra. Ja en la segona fase, el combinat estatal va perdre amb Holanda (0 a 2) i va superar França (2 a 1). Anglaterra va prendre-li la medalla de plata a Espanya per haver sumat a la competició un gol més que les jugadores entrenades per Jorge Donoso. Precisament l’equip britànic va materialitzar aquest gol en els últims segons del final de l’últim partit d’aquest europeu que els enfrontava a Holanda. Fins aleshores, Anglaterra perdia per 4 gols a 0 amb el conjunt holandès. Però aquest gol, i de penal, va significar el 4 a 1 definitiu i va relegar Espanya a la tercera

plaça final. Holanda es va endur el títol de campiones d’Europa amb un total de 9 punts i Anglaterra i Espanya van sumar 4 punts. En aquest Campionat d’Europa sub-16 femení, que s’ha celebrat a la localitat anglesa de Bristol del 13 al 16 de juliol, hi han participat les vuit millors seleccions del continent

Anglaterra pren la medalla de plata a la selecció estatal sub-16 d’hoquei herba per només un gol europeu. D’altra banda, la jugadora santcugatenca que en les últimes temporades ha militat al CD Terrassa, Paula Pastor, s’incorporarà la pròxima temporada a la disciplina del Júnior FC-1917. Feo, quart a l’europeu sub-16 Pau Feo, jugador del Júnior FC, ha acabat en el quart lloc a la Copa d’Europa de Seleccions sub-16 masculí, que també s’ha jugat a Bristol. Bèlgica, que en la primera fase ja va vèncer Espanya per 3 gols a 0, va endur-se la primera posició d’aquest europeu. <

Dijous, 22 de juliol del 2004

PUBLICITAT

35

ESPORTS

36

Dijous, 22 de juliol del 2004

Serrano,vuitè amb Espanya a l’europeu de Seven El juvenil del CR Sant Cugat ha defensat l’absoluta de rugbi-7 COMPETICIÓ > Axel Serrano, jugador de l’equip juvenil del Club Rugbi Sant Cugat, ha participat amb la selecció espanyola absoluta al Campionat d’Europa de Seven, torneig que va acollir Calvià (Palma de Mallorca) el cap de setmana passat. L’equip espanyol ha finalitzat en la vuitena posició d’un total de setze seleccions. En l’enfrontament per la setena i vuitena plaça final, Espanya, vuitè cap de sèrie del campionat, va perdre amb Rússia i d’aquesta manera s’ha quedat a les portes de disputar el Mundial de Seven, que acollirà la ciutat de Hong Kong el 2005. Espanya no anirà a Hong Kong Només les primeres set seleccions classificades en aquest Campionat d’Europa de Seven han aconseguit el bitllet per disputar la màxima competició internacional de rugbi-7. Portugal ha estat el campió de l’europeu d’aquesta modalitat de rugbi, que habitualment es practica una vegada finalitza la temporada oficial de rugbi-15.

CEDIDA

Axel Serrano –a l’esquerra–, de només 19 anys, ja ha jugat dues vegades amb la selecció absoluta espanyola de rugbi-7

Axel Serrano, del Club Rugbi Sant Cugat, ha estat un dels deu escollits pel seleccionador estatal Juan Antonio Arenas per disputar aquest europeu de Seven, que ha comptat amb la participació de les setze millors seleccions del continent europeu. En la primera fase d’aquesta competició, l’equip estatal va vèncer Croàcia (35-14) i Romania (33-

12), però va perdre amb Itàlia. En els quarts de final de l’europeu, Espanya va perdre contra Portugal, que després es proclamaria campió d’Europa, per 0 punts a 12. Aquesta desfeta va provocar que Espanya hagués de jugar les semifinals de la Copa de Plata contra França. El conjunt francès va vèncer el combinat espanyol per 7 a 31. Finalment, en el partit pel setè i

vuitè lloc, Espanya va perdre contra Rússia amb un assaig d’or a la pròrroga d’aquest partit. Serrano, de tan sols 19 anys, ha explicat que “estic molt satisfet. Hi ha pocs jugadors a la meva edat que puguin jugar a la selecció espanyola absoluta de rugbi-7”. Serrano jugarà la pròxima temporada amb el primer equip del club. //Àlex López

Wein no serà als Jocs Olímpics d’Atenes HOQUEI HERBA > Una lesió impedirà al jugador santcugatenc d’hoquei herba, Christian Wein, participar amb el seu país, Alemanya, als Jocs Olímpics d’Atenes, que tindran lloc al mes d’agost. Fa un mes va lesionar-se al peu dret, amb una ruptura fibrilar de 18 centímetres al quàdriceps. El seleccionador alemany ha decidit finalment no convocar-lo per a aquesta competició. Wein accepta la decisió del tècnic i reconeix que per a l’entrenador “era arriscat anar als Jocs Olímpics amb un jugador lesionat. Era conscient que podia passar això, jo no puc jugar al 100%”. Aquesta hauria suposat la seva segona experiència en uns Jocs Olímpics. El santcugatenc ja va participar a les Olimpíades de Sydney (Austràlia) l’any 2000, on Alemanya va finalitzar cinquena. No seguirà al Polo i fitxa per al Larem El jugador santcugatenc ha confirmat que, després de cinc temporades consecutives al RC Polo, deixarà el club barceloní per fitxar per l’equip holandès del Larem, conjunt que milita a la màxima categoria de l’hoquei herba holandès. “La Lliga holandesa és la Lliga europea més forta i ja tenia ganes de jugar-hi. El Larem és un equip de mitja taula, però s’està reforçant amb l’objectiu de jugar el play-off pel títol la temporada vinent”. El conjunt holandès també ha fitxat el porter Javier Brusés, del RC Polo, i el jugador Ramon Alegre, del Club Egara de Terrassa. <

Exitosa Passejada Popular a Mira-sol Hi ha una participació d’uns 180 ciclistes FESTA MAJOR>Gairebé uns 180 ciclistes –amb bicicletes de tot tipus– van participar diumenge al matí a la clàssica Passejada Popular, una activitat esportiva que fa prop de vint anys que se celebra coincidint amb la Festa Major de Mira-sol. La principal novetat de l’edició d’enguany ha estat el nou circuit que ha presentat l’organització d’aquest acte, la Comissió de Festes de la Festa Major d’aquest districte, amb el principal objectiu d’oferir als participants un nou recorregut. La sortida de la Passejada Popular amb bicicleta va tenir lloc davant de la pista municipal de Mas Gener i després de transitar pel barri de Mas Gener va cloure asl Casal de Mira-sol. La Comissió de Festes va sortejar entre tots els inscrits una bicicleta de muntanya (BTT), que li va tocar a un nen de 4 anys, que duia el dorsal número 128. Una de les curiositats que van

produir-se en aquesta prova no competitiva va ser la presència d’una bicicleta tàndem, que als últims anys ha estat present en aquesta

Participants de totes les edats prenen part en aquesta tradicional activitat no competitiva activitat. Una de les principals característiques d’aquesta tradicional Passejada Popular és la participació, amb gent de totes les edats. Precisament, Sole Varela, membre de la Comissió de Festes de la Festa Major de Mira-sol, ha destacat que “els més joves entenen que no és una cursa competitiva i això fa que la prova se celebri amb total normalitat”. <

EFRÉN MONTOYA

Prop de 200 ciclistes van ser presents diumenge en la clàssica Passejada Popular amb bicicleta, a Mira-sol

ESPORTS

Dijous, 22 de juliol del 2004

37

Sant Cugat acull un Campeonato Forero La primera edició d’aquest torneig reuneix 23 palistes TENIS DE TAULA>Sant Cugat ha aplegat la primera edició del Campeonato Forero de tenis de taula, amb la participació de 23 palistes que s’han disputat el campionat amb el sistema suís. Tres d’aquests procedeixen de la comunitat andalusa i un del País Basc. El fòrum Foro de Tenis de Mesa Hispano (http://www.ftmh.cjb.net) n’ha estat l’organitzador i el màxim responsable n’és Josep Antón, jugador del primer equip de la secció de tenis de taula de la Unió Esportiva Sant Cugat. Aquest campionat va tenir lloc durant tot dissabte a la sala de tenis de taula del pavelló municipal PAV2. Pau Gajú, del CTT L’Hospitalet, va obtenir el títol després de derrotar en la final Fran Castillo, del CE Mediterrani, per 3 sets a 0. El tercer lloc d’aquest atractiu torneig va ser per a Josep Antón, un dels quatre palistes de la UE Sant Cugat que van participar-hi. Els altres tres van ser Enric Manzano, Boris Sotillos

EFRÉN MONTOYA

En aquest campionat hi van participar tres jugadors andalusos i un de basc

i Isaac Llopis, que van caure eliminats en vuitens de final. Josep Antón va perdre en semifinals enfront Pau Gajú per 3 sets a 0. El primer Campeonato Forero de tenis de taula va finalitzar dis-

sabte a la nit amb el tradicional lliurament de trofeus als tres primers classificats. Pau Gajú, vencedor de la prova, també es va endur una caixa de vins com a premi per haver guanyat aquesta primera edició.

L’organització també va entregar un recordatori a tots els participants. La federació distingeix Antón La Federació Catalana de Tenis de Taula va distingir el 9 de juliol Josep Antón per la seva tasca de difusió d’aquesta disciplina esportiva a través del Foro de Tenis de Mesa Hispano. Durant la Nit del Tenis de Taula Català, certamen que serveix per premiar els millors esportistes, dirigents i clubs del tenis de taula català de la temporada 2003-2004, l’organisme federatiu va homenatjar aquest jove entusiasta d’aquest esport. Aquest fòrum, que té una àmplia difusió dins el tenis de taula estatal, va néixer ara fa dos anys i mig de la mà de Josep Antón i d’un palista gallec, però en l’actualitat el webmaster n’és únicament el santcugatenc. Josep Antón també és l’actual campió del XIV Campionat Intern de la secció de tenis de taula de la UE Sant Cugat. Durant aquest final de juliol i també durant els mesos d’agost i de setembre diferents palistes de la Unió Esportiva Sant Cugat participaran en tornejos d’estiu com és el cas del Vendrell, Torroella de Montgrí, Cassà de la Selva i Sant Andreu. Les Escoles d’Estiu de Tenis de Taula, que organitza la UE Sant Cugat, finalitzaran el divendres 29 de juliol amb la participació de nou nens i una nena. <

Rovira,campió de Catalunya absolut de pes ATLETISME > L’atleta santcugatenc Eloi Rovira s’ha adjudicat el 84è Campionat de Catalunya absolut en la modalitat de llançament de pes amb una marca de 16,63 metres. El segon lloc ha estat per a Josep Agustí Camats (Integra 2), amb un llançament de 14,70 metres i la tercera plaça per a Didac Despósito (Joventut Atlètica Sabadell), amb una marca de 12,30 metres. Segon en el llançament de disc En la prova de llançament de disc, ha finalitzat en la segona plaça amb una marca de 50,00 metres. El campió va ser el seu company de club al Futbol Club Barcelona Iván Tirado, que va fer un llançament de 52,56 metres. El 84è Campionat de Catalunya Absolut d’Atletisme va tenir lloc divendres i dissabte passat a l’Estadi Municipal d’Atletisme Josep Molins de Sabadell. L’organització va anar a càrrec de la Joventut Atlètica de Sabadell. Les pròximes competicions en les quals prendrà part Eloi Rovira són la Copa de la Lliga, que tindrà lloc aquest dissabte, i el Campionat d’Espanya Absolut a Almeria, el cap de setmana del 31 de juliol i 1 d’agost. <

ESPORTS

38

Dijous, 22 de juliol del 2004

La graella d’equipaments, enllestida dimecres Dilluns es reuneixen a la PB Sant Cugat els clubs implicats als clubs locals, que la plataforma esportiva ja havia preparat. Però finalment, Domínguez va decidir confegir la graella d’entrenaments i de partits valorant que les vacances d’estiu són a tocar. Després de la reunió de treball de dimarts, la Coordinadora d’Entitats Esportives va acomiadar la temporada amb el tradicional sopar d’estiu, amb la presència d’una vintena de comensals i de Xavier Cortés, regidor d’Esports de l’Ajuntament de Sant Cugat.

JORDI GARCIA

Un moment de la reunió de dimarts a la seu de la Penya Blaugrana

INSTAL·LACIONS > Els clubs esportius afectats en el repartiment de pistes d’entrenament i de joc –l’Handbol Sant Cugat, el Patí Hoquei Club Sant Cugat, el Futbol Sala Sant Cugat, la Unió Esportiva Sant Cugat i el Club Voleibol Sant Cugat– es reuniran dilluns a partir de dos quarts de nou del vespre a la seu de la Penya Blaugrana Sant Cugat per començar a treballar la

graella. Així es va decidir dimarts a la nit en l’última reunió de la Coordinadora d’Entitats Esportives. La setmana passada, aquestes entitats van entrevistar-se amb Ferran Domínguez, cap de l’àrea d’Esports de l’Ajuntament de Sant Cugat amb l’únic objectiu de consensuar uns criteris a l’hora de repartir els equipaments esportius

Cortés accepta la petició La plataforma va demanar a Xavier Cortés durant el sopar que els clubs esportius afectats per la graella poguessin revisar la graella que entre dimarts i dijous de la setmana passada van confegir les entitats i el tècnic municipal Ferran Domínguez. Cortés entén “perfectament” i dóna el vistiplau a la plataforma però demana que “dimecres vinent els clubs em lliurin com a data màxima la seva graella. Jo l’he d’aprovar i els clubs han de començar la temporada al setembre sense problemes”. //Àlex López

CEDIDA

El representant del Gimnàs Sant Cugat, de 16 anys, va competir en pes semimitjà

Aberquilla,tercer al Trofeu Promoció TAEKWONDO > Gonzalo Aberquilla, del Gimnàs Sant Cugat, ha aconseguit la medalla de bronze en el pes semimitjà (de 63 a 68 quilograms) en la desena edició del Trofeu Promoció Júnior, que ha organitzat la Federació Catalana de Taekwondo. Renau el guanya en semifinals En les semifinals d’aquesta prova, el santcugatenc de 16 anys va caure davant Lluís Renau, representant del club Atienza, que acabaria

Coll Favà acull un Open de Pàdel del Vianord Les dues pistes apleguen per primera vegada aquest torneig COMPETICIÓ > Setze parelles JORDI GARCIA

La parella Joan Riera/David Fernández van guanyar l’Open de Pàdel a Coll Favà

han participat del 12 al 16 de juliol en un Open de Pàdel organitzat per al Vianord Club. Les dues pistes de pàdel de la Zona Esportiva Muni-

cipal Coll Favà han acollit per primera vegada aquest torneig puntuable per al Circuit Vianord Club 2004. Els vencedors d’aquest Open de Pàdel han estat Joan Riera i David Fernández, que en la final de divendres van superar César Quincoces i Xos de Pedro, per 6-3 i 6-4. Els santcugatencs Ramon Sol i Quico Julià van ser la parella santcugatenca més ben classificada d’aquesta competició. Els guanyadors d’aquest campionat, Joan Riera i David Fernández, van supe-

aquesta competició en la segona plaça final. El campió d’aquesta edició ha estat Eric Expósito, de l’entitat esportiva Daithon. Amb anterioritat, Aberquilla va superar el seu combat per abandonament del seu adversari. Al Trofeu Promoció Júnior hi han participat competidors nascuts els anys 1987, 1988, 1989 i 1990, amb cinturó mínim exigit de taronja, verd i blau. Aquesta competició va tenir lloc al poliesportiu de la Mar Bella, a Barcelona, l’11 de juliol. < rar els santcugatencs per 6-1 i 6-4. Segons ha explicat Albert Muñoz, responsable d’aquest torneig de pàdel, aquesta prova open podria tenir continuïtat l’any vinent amb una segona edició a la Zona Esportiva Municipal Coll Favà després de la bona resposta que ha tingut la prova. Premis per als finalistes El Vianord Club no tan sols va lliurar un trofeu als dos primers classificats del torneig sinó que va premiar-los amb dos regals ben originals. La parella campiona, Joan Riera/David Fernández, gaudirà d’un cap de setmana de turisme rural. Els subcampions, César Quincoces i Xos de Pedro, tindran una sessió gratuïta de spa als Termes de Montbrió. <

Dijous, 22 de juliol del 2004

Marc Llinàs, nou tècnic del CV Sant Cugat VOLEIBOL>Malgrat que encara s’ha d’estampar la signatura del contracte, Marc Llinàs, segon entrenador de la selecció espanyola absoluta femenina de voleibol, és el nou entrenador del sènior A femení del Club Voleibol Sant Cugat. Llinàs, que la temporada passada va dirigir el Sagrat Cor Sarrià, també de Superlliga Femenina, ha explicat a EL DIARI DE SANT CUGAT que el principal objectiu que es marca amb el seu nou equip no és altre que el de “treballar al màxim i oferir un bon nivell de joc que ens permeti estar a la Superlliga Femenina amb solvència i competitivitat. Mai m’he fixat cap fita pel que fa a acabar en una posició o en una altra a la taula i tampoc ho faré ara”. Marc Llinàs, però, no s’incorporarà al CV Sant Cugat fins al 19 de setembre, un mes més tard que el primer equip iniciï la pretemporada (el 16 d’agost). Fins llavors, Llinàs afrontarà amb la selecció espanyola femenina la fase de classificació per al Campionat d’Europa, que tindrà lloc el 2005 a Croàcia. La junta directiva del CV Sant Cugat i Marc Llinàs continuen en la configuració del que ha de ser la nova plantilla del sènior A. <

ESPORTS

La XXI Cursa de la Floresta atrau més de cent atletes Oriol Cascalló guanya la prova per cinquè any consecutiu FESTA MAJOR > L’atleta santcugatenc de l’Integra 2 L’Hospitalet CN Barcelona, Oriol Cascalló, ha conquerit per cinquè any seguit la Cursa Popular, que s’emmarca dins dels actes de la Festa Major del districte. Cascalló va creuar la línia d’arribada amb un registre de 14 minuts i 10 segons i va superar així la marca que va obtenir en la darrera edició (14 minuts i 26 segons). Cascalló ha afirmat que “m’agrada EFRÉN MONTOYA molt córrer aquesta cursa. Oriol Cascalló va superar amb un temps de 14 minuts i 10 segons la marca de l’any passat Enguany, ha estat la prova que el nivell dels participants ha estat més alt en els últims de les proves amb més participació Festes, va entregar trofeus els tres d’aquesta Cursa Popular. primers classificats de les cinc cateanys”. El corredor florestà Carles gories establertes –aleví, infantil, Gorga va ser el primer atleta de la juvenil, sènior i veterà–. Un total de 110 atletes La XXI Cursa Popular, amb un Floresta. Gorga ha estat el primer Aquesta prova s’ha dut a recorregut de 4,5 quilòmetres per la florestà en la majoria d’edicions terme gràcies a la col·laboració desinteressada d’una trentena de Floresta, va reunir diumenge al d’aquest campionat atlètic. matí 110 atletes, el que suposa una L’organització, la Comissió de voluntaris. <

39

Zak Calvo,al quart Open de la Rioja TENIS > L’asturià Iván da Silva, un dels millors jugadors de l’Estat espanyol, ha eliminat en segona ronda de la quarta edició de l’Open de la Rioja de tenis en cadira de rodes, a Logronyo, el santcugatenc Zak Calvo, per 6-1 i 6-3. En la primera ronda d’aquest campionat, Calvo va superar Juanjo Rodríguez, de Logronyo, per un doble 6-1. En la modalitat de dobles, Zak Calvo i Francesc Prat, aquest últim de Santa Perpètua de Mogoda, van caure en aquesta competició en la segona eliminatòria davant la parella integrada pels catalans Quico Tur i Cristian Mira, en tres sets per 6-0, 4-6 i 6-4. En la primera ronda dels dobles Calvo i Prat van guanyar a una parella de tenistes valencians per 6-1 i 6-3. Calvo ja ha participat en l’Open de la Rioja, que es disputa en superfície de greenset, en diferents edicions i l’última va ser el passat cap de setmana. El tenista santcugatenc ja no tornarà a la competició oficial fins a l’octubre o novembre vinent. Encara no té decidit en quins tornejos prendrà part en l’inici de la pròxima campanya tenística. <

ESPORTS

40

Dijous, 22 de juliol del 2004

Valls i de Múller,segones al Circuit Juvenil d’Estiu El Club Esportiu Valldoreix aplega una de les proves d’aquesta edició JORDI GARCIA

Amb aquest campionat, la santcugatenca tanca una temporada molt bona

Castañeda,primera al Trofeu Generalitat TAEKWONDO > Erica Castañeda s’ha adjudicat la cinquena edició del Trofeu Generalitat de Catalunya Femení de taekwondo. En la categoria de pes superlleuger (de 63 a 67 quilograms), la taekwondista santcugatenca va superar en la final Mercedes García, del club Hermanos Agudo. Aquest torneig, que organitza la Federació Catalana de Taekwondo, va tenir lloc l’11 de juliol al poliesportiu de la Mar Bella, a Barcelona. Castañeda, amb la participació en aquest campionat, ha posat el seu punt i final a aquesta temporada oficial de competicions. La integrant del Toledo Dong Yang, de Sabadell, no tornarà a la competició

fins al setembre, quan emprendrà alguna gira per algun país europeu. El primer campionat oficial podria ser el Campionat de Catalunya Absolut. Erica Castañeda tanca una temporada plena d’èxits esportius, entre els quals cal destacar un primer lloc en el Campionat d’Europa de Seleccions Absolut per Equips, també una primera plaça en el Campionat d’Espanya Absolut i una quarta posició en el Campionat del Món Universitari. Al llarg de la temporada, també ha conquerit altres títols, com el Campionat d’Espanya Absolut Universitari, el Campionat de Catalunya Absolut i també el Campionat de Catalunya Universitari. <

TENIS > La tenista Victòria Valls, del Club Esportiu Valldoreix, i Elena de Múller, del Club Natació Sant Cugat, han estat les millors jugadores locals en una de les proves que componen el XXI Circuit Juvenil d’Estiu i que dilluns va acabar a les instal·lacions del CE Valldoreix. Aquesta competició l’organitza la Federació Catalana de Tenis. Valls va proclamar-se subcampiona de la categoria júnior femení, per darrere d’Anna Boixader, del Club de Tenis Barcino, de Barcelona. Elena de Múller, va cloure també en la segona plaça en la categoria infantil femení. La primera classificada va ser Anna Cudos, del CT Manresa. Guanyadors de cada categoria En les altres categories les finals van ser les següents: en aleví masculí, Jordi Vives (CT La Salut) va guanyar Jordi Parés (CT Vic), i en aleví femení Georgia Garcia (RCT Barcelona) va derrotar Carlota Serrano (CT Barcino). En infantil masculí, Lorenzo Gustino (RCT Barcelona) va desfer-se d’Adrià

EFRÉN MONTOYA

El Club Esportiu Valldoreix va ser l’escenari un any més d’aquesta competició

Marcadal (CT Vic). En cadet masculí, Eduard Matesanz (RCT Barcelona) va vèncer Martin Boots (RCT Barcelona) i en cadet femení Sara Pujals (CT Manresa) va superar Anna Cudos (CT Manresa). Finalment, en la categoria júnior

masculí, Oscar Tutayachi (RCT Barcelona) va guanyar Álvaro Acuña (CT Sabadell). D’altra banda, la infantil Paula Tutusaus (CE Valldoreix) ha guanyat una prova del Circuit Juvenil d’Estiu disputada al CT Gimeno. <

ECONOMIA

Dijous, 22 de juliol del 2004

Empreses assistents: ·Anuntis ·Aconda Paper ·Arenasan ·Asepeyo ·Banc de Sabadell ·Barcevall ·BEI Barcelona ·Beton Catalan ·BMW ·Boehringer Ingelheim ·Caixa Terrassa ·Catalana Occident ·CCQ ·Centre Comercial Sant Cugat ·CESS ·Clopidia ·Club Squash Sant Cugat ·Col.legi Oficial gestors administratius Catalunya ·Conei ·Correos ·Deborah Ibérica ·Delphi ·Deutsche Bank ·Diari de Sant Cugat ·DiR ·Esade ·Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès ·Galeria d'Arquitectura ·Galeria Temàtica ·GFT Iberia ·Global Med ·Green Class ·Grup Ferrer ·Grup XXI

41

Col·laboren:

·Habitat Hoteles ·Hewlett – Packard ·Hospital General de ·Catalunya ·Inmobiliaria Colonial ·ISS ·J&A Garrigues ·La Caixa ·La Cambra ·Leonelli ·Marcove ·Market Devolopment ·Motor Klasse ·Niu Habit ·Noveon Manufacturing Spain ·Palex ·Peugeot ·PGS ·Promusa ·Ribamon ·Roche Diagnostics ·Sant Cugat Comerç ·Schiller Abogados ·Sharp ·Sorea ·Tabasa ·Tallers Moragas ·Tasinsa ·TMA ·TNS ·TPU ·Trade Center ·Ubisoft ·Uria i Menéndez Advocats ·Valldoreix Activa ·Vertix ·Vibro Acústica ·Volvo

Promou i organitza:

www.tribuna.santcugat.org

Patrocinen:

Produeix:

42

ECONOMIA

Dijous, 22 de juliol del 2004

ductes metàl·lics, on hi ha 20 empreses, amb un 14,1% dintre de la indústria manufacturera. En l’apartat de l’alimentació, les begudes i el tabac hi ha un total de 17 empreses i representa el 12%.

A Sant Cugat hi ha un total de 2.252 empreses U

Empreses que no creixen D’altra banda, l’empresa que menys ha crescut i que se situa a la cua de l’afiliació de la Seguretat Social és la secció relacionada amb l’administració pública, Defensa i Seguret Social, que se situa en un 0,6%, amb un total de 12 empreses. A aquesta li segueix amb un 1,2% i 25 empreses la mediació financera. Entre les empreses que menys han crescut envers les activitats passades, destaquen també les referents a l’educació, l’agricultura, la ramaderia, la silvicultura, la pesca i la caça, les indústries extractives, de distribució d’energia, de personal domèstic i organismes extraterritorials.

Xifres que creixen Les empreses que són més nombroses aquest any són les relacionades amb el comerç, la reparació de vehicles i els articles personals, que en total sumen 645 negocis. Aquesta xifra suposa un creixement del 4,4 %, i situa aquesta activitat en un 30,3% del total de les empreses de Sant Cugat. Aquest creixement

La tendència de l’oci a l’alça Una de les activitats que ens confirmen la tendència europea i que en apropa més a una cultura de l’oci és l’increment a la ciutat d’empreses relacionades amb l’oci com les activitats d’hoteleria, que suposen el 7,2% del total de les empreses santcugatenques. En aquesta mateixa línia, trobem també activitats relacionades amb la societat del benestar i de les comunicacions; això es confirma en l’apartat de serveis personals i altres activitats socials i amb els transports i les comunicacions, que conjuntament suposen l’11,8% del total de les activitats empresarials. // M. Sagalés i Mas

Aquest darrer any l’augment de les empreses ha estat d’un 6,1% CREIXEMENT > n dels indicatius econòmics que mostra el creixement de la ciutat és el nombre d’afiliació general a la Seguretat Social. Si el 2003 es comptabilitzaven un total de 2.130 empreses establertes a la ciutat, enguany l’augment ha estat del 6,1%, fet que suposa que s’han creat 122 empreses més i que s’eleva el nombre total dels negocis a 2.252. Totes aquestes empreses estan repartides dintre del municipi de Sant Cugat.

ARXIU

L’empresa que més ha crescut és la relacionada amb el comerç, la reparació de vehicles i la d’articles personals

es mesura a partir del nombre de l’afiliació dels treballadors a la Seguretat Social. Dintre d’aquesta secció, trobem que hi ha un total de 6.183 afiliats. En segon lloc, trobem que la secció d’activitats immobiliàries i de lloguer, i els serveis a les empreses, té un total de 504 oficines encarregades de desenvolupar aquesta tasca, això

situa aquesta secció empresarial amb un 23,7% del total de les activitats locals, i amb un creixement de 11,5%. En aquest sentit, tot i els elevats preus de la vivenda, aquest sector continua amb la seva expansió, però tot i això, la secció immobiliària ha experimentat una baixa en relació amb l’exercici del 2003, que va ser la secció que més va créi-

Caprabo implanta un projecte pioner de reciclatge a Sant Cugat RESIDU MÍNIM>Els tres centres que la cadena de supermercats Caprabo té a Sant Cugat han estat els primers a introduir un nou projecte per fomentar i millorar el nostre entorn. Entre les iniciatives que han tingut més èxit, destaca l’ús de bosses de roba i de capses de cartró reciclades provinents del material amb el qual es publicita Caprabo dins els seus propis supermercats. El grup català vol evitar així la utilització massiva de les bosses de material plàstic que tant malmeten la natura. El projecte pretén definir i implementar accions d’aquest tipus per aconseguir la millora del medi ambient. Per aquest motiu, el Grup Caprabo ha elabotat uns materials informatius per conscienciar tant els treballadors com els clients perquè contribueixin a la conservació del medi natural evitant la generació de residus a l’hora de fer les compres. Amb aquesta finalitat, des de Caprabo s’ofereix una sèrie de

consells pràctics per promoure la utilització de productes concentrats, les compres de grans envasos en productes com l’oli, l’aigua o els refrescos i la reutilització d’envasos de vidre o llauna. Aquesta campanya, que es va

El projecte,pioner a Catalunya,vol aconseguir el compromís de la població pels residus presentar en el marc de les II Jornades de Prevenció de Residus Municipals que organitza la Generalitat de Catalunya, va tenir una valoració molt positiva, ja que va aconseguir una reducció dels residus que es generen normalment en els centres de Sant Cugat. A banda, aquest projecte ha funcionat com a informació per a la població, ja que ha permès conscienciar els ciuta-

xer. La tercera secció es correspon amb altres acrivitats socials i serveis personals amb 198 empreses, que suposa el 9,3%, amb un creixement del 3,7%. La construcció també és molt nombrosa, amb un 9,1%, i destaca pel seu creixement que és de l’11,5%. Un altre dels sectors destacables és el de la metal·lúrgia i els prodans de la generació i el tractament de residus. Conservació de l’entorn Dins la metixa línia de conservació del medi ambient, Caprabo

també ha acordat renovar l’acord de cooperació per al foment de la recollida selectiva de residus, subscrit amb l’Ajuntament de la ciutat de Barcelona f ins l’any 2005. <

GUIA

Dijous, 22 de juliol del 2004

43

GUIA comercial ADVOCATS CASTAÑEDA ADVOCATS Plaça Barcelona, 6 Tel. 93 589 38 41 Fax: 93 589 16 86 EULÀLIA PINYOL M. Farrés, 15 A - lc D Tel. 93 674 44 69 G.A.P. Lluís Companys, 29 Tel. 93 589 72 08 GARCIA JULIÀ Av. Catalunya 22 1r 2a Tel. 93 674 41 64 ISABEL FERRER Girona, 9, 4t 4a Tel. 93 589 54 51 JOSEFA TORTOSA P. St. Antoni, 12 Tel. 93 674 05 93 LL. GRIERA CABELLO Fsc. Moragas, 5, 3r 3a Tel. 93 674 44 94

ESTUDI ARQ Villà, 12 Tel. 93 675 67 97 FUSTER I FREIXA La Mina, 17, L. B Tel. 93 675 18 35 JOAN ENRIC EJARQUE

Manel Farrés, 15 C Tel. 93 590 61 87 JORDI CUFÍ BORRELL Av. Vall d’Or, 2 Tel. 93 674 26 01

JORDI FRONTONS Colom, 8 Tel. 93 587 99 34 JORDI MERCADÉ Creu, 6-8, 2n 3a Tel. 93 209 73 26 608 49 45 19 Mª DEL MAR EJARQUE

SALUMS Llegums cuits, bacallà i conserves Sant Antoni, 50 Tel. 93 674 57 52

AL·LUMINI AL. GARRIGA Orient, 65, baixos Tel. 93 675 29 02 CRIST. AUGUSTA SL Plaça Dr. Galtès, 9 Tel. 93 675 41 21 FUSTERIA. D’AL. I PVC ST CUGAT De la Torre, 1 Tel. 93 674 15 02 MOYANO SL Mercé Rodoreda, 8 Tel. 93 675 20 51

ANIMALS DINO’S Avda. Can Graells, 9 Tel. 93 674 37 17 LA FAUNA Rbla. Celler, 35-37 Tel. 93 674 13 05

ANTENES COLL FAVÀ SERVEIS Antenes, porters electrònics Avd. Fsc. Macià, 85 C Tel. 93 590 63 07

ARQUITECTES ARQUITECTURA I GESTIÓ MARTÍ FINET De la Creu, 25, 1r Tel. 93 589 30 65 BIU Arquitectura ecològica Dr. Murillo, 11, local A Tel. 93 590 64 00 DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada, 31 B3 4r 1a Tel. 93 675 18 03

J. MUÑOZ Solà, s/n Tel. 93 674 16 20 T.M.G. EXP. I VENDES Av. Ll. Companys, 36 Tel. 93 675 56 53 T.M.G. TALLERS Borrell Front, 31-33 Tel /Fax 93 674 34 75

BALL ESCOLA DE BALLS DE SALÓ Anselm Clavé, 14 Tel. 93 675 49 37 KOLIBRÍ Boutique del ball Anselm Clavé, 14 Tel. 93 675 48 40

De la Creu, 25 bx. Tel. 93 674 51 11 MO

Orient, 78-84. 4r 4a Tel. 93 675 49 50

ALIMENTACIÓ AIRES LATINOS Especialitats sudamericanes Montserrat 17-19 Tel. 93 675 65 02

Av. Cerdanyola, s/n Tel. 93 589 20 00

BELLES ARTS CABANAS Santiago Rusiñol, 54 Tel. 93 674 06 490 CUGART Torrent Bomba, 14 Tel. 93 674 43 90

AGENCAT Manel Farrés, 85, C Tel. 93 675 00 17

TOT ART CANDINI Cursos pintura i dec. Pça. Dr. Galtés, 6, l. 3 Tel. 93 675 39 03

ASSESSORIES BELL & ASSOCIATS Plaça Barcelona, 11 Tel. 93 674 17 84 F.R. ASSESSORS Fc. Moragas 3 ents 3a Tel. 93 590 10 79 G.A.P. Lluís Companys, 29 Tel. 93 589 72 08 NOGUERA MARCET I ASSOCIATS Laboral, fiscal i jurídic Sta. Maria, 38, 2n 2a Tel. 93 589 51 00 R&R ASSESSORS EC Fiscal, merc. i lab. Ptge Celler, s/n, dx 7 Tel. 93 589 08 70 RAMÍREZ-LAMBEA Plana Hospital, 6 esq. Tel. 93 589 37 15 SÁNCHEZ CRESPO Laboral, fiscal, comptable i jurídic Montserrat, 26 Tel. 93 589 79 23

AUTOESCOLES AUTOESC. MOLINS Villà, 1 Tel. 93 674 42 00 Tots els carnets EN MARXA Rosselló, 21, baixos Tel. 93 675 59 09

CATALONIA

BELSCON XXI SA Cm Can Calders 10 belsconxxi@nexo.es Tel. 93 675 32 67

CERÀMIC Ctra. Sant CugatCerdanyola, km 3 Tel. 93 580 15 00

CRISTALLERIES

DELT, SL Martorell, 49 Tel. 93 589 79 34

SANT CUGAT Av. Ll. Companys, 29 Tel. 93 674 13 98

FOAP Av. Rius i Taulet, 27 Tel. 93 674 05 03 93 589 31 21 RIOMAR Avda. Catalunya, 19 Tel. 93 675 69 65

EMILI SAPENA Rosselló, 12, 2n 2a Tel. 93 590 13 96

RODÓ Av. Rius i Taulet, 6 Tel. 93 689 82 80

G.A.P. Lluís Companys, 29 Tel. 93 589 72 08

VICAT 2 Camí Can Calder, 8 A Tel. 93 675 20 01

BICICLETES CARDONA Valldoreix, 41 Tel. 93 674 15 09 SUN BIKE Can Matas, 2 Tel. 93 589 17 57

CARNISSERIES SAGARRA Endavallada, 22 Tel. 93 674 01 60 Fsc. Moragas, 13 Tel. 93 675 37 77 TUBAU La Torre, 14 Tel. 93 674 12 85 Mercat Torreblanca P. 1-6 i 1-7 Tel. 93 675 30 65 Mrct Pere San P. 104 Tel. 93 589 14 18 Passeig Rubí, 108 (Valldoreix) Tel. 93 674 57 47

CATIFES PAPIOL Venda i neteja Cánovas Castillo, 4 Tel. 93 674 65 00

CENTRES BRONZEJAT PAYTUBÍ Can Matas, 2 Tel. 93 675 50 11

CERÀMICA ARTESANAL TRES AL TALLER Taller propi Anselm Clavé, 9 Tel. 93 674 78 07

CLUBS ESPORTS CLUB BELLATERRA Lluís de Ábalo, s/n Tel. 93 580 25 42 CLUB MUNTANYENC Plaça Barcelona, 5 Tel. 93 674 53 96 CLUB NATACIÓ DE SANT CUGAT C. Crist Treballador, s/n Tel. 93 674 14 53

COMPRAVENDA MER-K2 Rius i Taulet, 49-51 Tel. 93 675 60 21

CONGELATS

ELECTRICITAT VALLÈS, SL Punt de servei FecsaEndesa Av. Cerdanyola, 26 bx Tel. 93 589 09 42 INSTAL·LACIONS JP Aigua i calefacció Jacint Verdaguer, 74 Tel. 93 675 19 39 i.j.puig@terra.es

AUTOCOMARCA DEL

TALLER J. MORA-

VALLÈS Av. Ll. Companys, 29 Tel. 93 674 68 50 93 674 71 99

GAS Av. Villadelprat, 79 Tel. 93 674 50 48

OFINOVA Av. Ll. Companys, 18 Tel. 93 675 23 73

CONSTRUC.

CENTRE D’ESTUDIS MUSICALS GYMEL Matrícula oberta Carme, 18 Tel. 93 583 65 79 ESCOLA THAU Vial Interpolar Tel. 93 589 81 08 ESFERA D’ART Arts plàst. i acadèmia Sant Ramon, 21 Tel. 93 675 91 44 KUMON Matemàtiques Camí del Colomer, 10 Tel. 93 674 65 58 PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22 Tel. 93 674 12 39

NA SALABERT “Cal Pere Mosso” Escultura i pintura La Torre, 8 (Monestir) Tel. 93 675 46 24

ELECTRÓNICA MONTOSA Rep. TV, vídeo, antenes, videoporters Montserrat, 33 Tel. 93 674 47 58 VALLS Rep. TV, vídeo, Hi-Fi Martorell, 6 Tel. 93 674 64 12

ELECTRODOMÈSTICS

EMPRESA DE SERVEIS

AUTOMÒBILS

MÚSICA Martorell, 4 Tel. 93 589 28 33

CITAT Camí del Colomer, 2 Tel. 93 674 68 06

GLOBALMED Formació i asses. en gestió, qualitat total Ptge. Celler, 1 Tel. 609 262 848

CENTRES PSÍQUICS

CARME TALLEDA

MIQUEL CASAJUA-

TOBELLA Santiago Rusiñol, 49 Tel. 93 590 69 80

COPISTERIA THER Sant Antoni, 24 Tel. 93 589 74 42

ANTIQUA Restauració mobles Viñoles, 14 Tel. 93 675 53 07

PUNTBAT ELECTRI-

CONSULTORIA DE DIRECCIÓ

ARPALI Valldoreix, 45 Tel. 93 674 96 02

ENSENYAMENT

ESCULTURA

CADIMA Torrent de la Bomba, 36-42, local 1 Tel. 93 589 00 74

COPISTERIES

Villà, 12 Tel. 93 675 68 04

LA BOMBETA, SL Av. Catalunya, 3 Tel. 93 674 00 24

L’ILLA CONGELATS Mrct Pere San, P. 125 Tel. 93 589 38 06

COPY-GRAFIC Can Matas, 8 Tel. 93 675 36 53

DELPHI

ECONOMISTES

CONELÈCTRIC DEL

ASSEGURANCES

J.G. ASSOCIATS Pl. Barcelona, 9 B Tel. 93 675 30 12

CERÀMIQUES I BANYS

ASTEL Contact center Ctra. Sant Cugat a Rubí, edifici Fórum Tel. 902 300 037 FACTOR RRHH Sta. Maria, 9, 1r 1a Tel. 93 6 75 67 00 G.A.P. Lluís Companys, 29 Tel. 93 589 72 08

ENGINYERIA APK GABINET D’EN-

ESMOLATS VALLÈS Especialistes en eines de tall i esmolats Vic, 28, local 3 Tel. 93 675 41 23

Girona, 3 Tel. 93 675 01 75 FERRETERIA ROS 2 de maig, 12 Tel. 93 674 37 64 PUNT CLAU Fsc. Macià, 52-56 Tel. 93 589 51 25

FISIOTERÀPIA CTRE. TERAPÈUTIC

FLORISTERIA FLORISTERIA EMMA Flors i plantes Rius i Taulet, 16 Tel. 93 674 70 45 MARINA COLL Art floral Av. Cerdanyola, 41 Tel. 93 674 86 84

FORNS EL FORN CENTRAL Degustació, pastes i entrepans Manel Farrés, 41 bx Tel. 93 589 67 17 FORN J. VALLS Elaboració pròpia Major, 24 Tel. 93 674 01 59 KROXAN Av. Catalunya, 15 Tel. 93 589 81 97 MIRA-SOL MARI FLECA ARTESANA Pça Joan Borràs, 1 Tel. 93 674 15 46

FOTO-VÍDEO CONTRALLUM Santiago Rusinyol, 42 Tel. 93 675 12 48

RIESGO AVENTURA Passatge Diputació, 9 Tel. 902 165 165 620 92 21 81

ESTANCS

FRUITERIES

CAL CRISPIN Santiago Rusiñol, 23 Tel. 93 674 03 08

FRUITERIA ÁNGEL Av. Catalunya, 8 Tel. 93 589 70 47

LA TABAQUERÍA Ll. Companys, 30-32 Tel. 93 675 04 05

FUSTERIES

YBARGÜENGOITIA ASOCIADOS Lluís Companys 1820, 7 Tel. 93 590 25 00

GINYERIA Sabadell, 11, bx Tel. 93 675 10 08

FERRETERIES

INGENIERIA AP

EL PONT

GELATS ARTESANS

PINGÜÍ TROPICAL Plaça Octavià, 2 Tel. 93 674 58 84

ZOOM Centre de la imatge Santa Maria, 14 Tel. 93 675 56 74

VERPLA, SL Martorell, 49-51 Tel. 93 583 68 87

SALA RUSIÑOL Santiago Rusiñol Tel. 93 675 47 51

ST. CUGAT Sessions individuals, gimnàstica terapèutica Pça. Pep Ventura, l. 2-3 (cant. escaletes) Tel. 93 589 22 85

INTERFILM Rbla. Celler, 23 Tel. 93 587 84 27

SL DISSENY Villà, 12 Tel. 93 675 67 88

POU D’ART Balmes, 35 Tel. 93 590 60 86

LA XIXONENCA Gelats i torrons artes. Major, 29 Tel. 93 675 25 86 Xerric, 30 Tel. 93 674 13 48 Gelats i torrons artesans, s. cafeteria

ESPORTS AVENTURA

ESTUDI DEC. I INTERIOR.

Tel. 93 589 57 76

FUST. EBENISTERIA Tel. 93 699 67 48 93 674 70 68 TOTA FUSTA 2 de maig, 9 Tel. 93 674 35 43 XERRIC FUSTERIA Xerric, 26 Tel. 93 674 05 88

GALERIES D’ART

GIMNASOSESPORTS CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Crist Treballador, s/n Tel. 93 674 14 53 DIR SANT CUGAT Ctra. de Rubí, 76-78 Tel. 901 30 40 30

2a Tel. 93 589 58 60 667 536 665

IDIOMES

RIVER IMMOB. & SERVICE Plaça Octavià, 4 Tel. 93 589 54 54 93 674 84 03

DEUTSCHE AKADE-

FINQUES GIRONE-

MIE Centre alemany Martorell, 31 Tel. 93 675 27 27

LLA Plana de l’Hospital, 10 Tel. 93 674 72 54

SPRINT IDIOMES Francesc Moragas, 8 Tel. 93 589 22 64

IMMARBA, S.A. Av. Lluís Companys, 52 Tel. 93 674 77 76 93 589 42 05

TRINITY Rbla. Can Mora, 18 Tel. 93 675 22 01 WAY-IN Idiomes-Traduccions Rius i Taulet, 2 pral. Tel. 93 674 82 15

IMMOBILIÀRIES ARENASAN Endavallada, 21 bx Tel. 93 589 45 66 KSA Av. Lluís Companys, 8 Tel. 93 587 89 90 93 589 26 43

IMPRENTA IMPRENTA SANT CUGAT Pça. Barcelona ,4 Tel. 93 675 51 01 PAPERINSKI Xerric, 25 Tel. 93 589 87 14

INFORMÀTICA APPLE CENTER Plaça Unió, 3 Tel. 93 590 80 60 AREA SOFTWARE Girona, 17 Tel. 93 583 69 07

GIMNÀS ESCOLA

FINCAS SANT

SANT CUGAT Elisenda, 11 Tel. 93 674 61 72

CUGAT Abogado-API Doctor Murillo, 14 Tel. 93 674 08 97

OLA INTERNET Avda. Catalunya, 20 Tel. 607 85 63 93

INICIATIVES S.C. Vic, 28, 2n 1a Tel. 93 675 10 10

INFORMÀTICS Instal·lació, reparació, manteniment, seguretat Tel. 93 589 19 68 www.signus.info

GIMNÀS SANT CUGAT Anselm Clavé, 20 Tel. 93 590 82 79 RUNNING VALLÈS Can Matas, 2 local Tel. 93 589 86 31 ST CUGAT ESPORTS Pl. Quatre Cantons Tel. 93 674 30 81 SQUASH SANT CUGAT Sant Jordi, 33-35 Tel. 93 674 98 62

GRÀFIQUES GRÀFIQUES ARIS Castellví, 19 Tel. 93 675 32 66

HAMBURGUESES MC DONALD’S Ctre Cial. St. Cugat Tel. 93 674 46 54

DIETÈTICA GERD DIETÈTICA Plaça Pere San, 9 Tel. 93 674 00 60 SUPER-NATURAL Sant Ramon, 4 Obert dissabte tarda Tel. 93 675 59 53

HÍPIQUES HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12 Tel. 93 674 11 40

CANALS GALERIA

HOSTESES

D’ART C. de la Creu, 16 Tel. 93 675 49 02

MARKET DEVELOP.

ESPAI L. RIBAS Plaça Gorina, 13

PÚBLICAS Solsona, 3 esc. A 1r

AZAFATAS Y REL.

CASTELLVÍ Rius i Taulet, 4 Tel. 93 674 12 41 93 674 13 66 FINCAS OCCIDENTE API Castillejos, 31 Tel. 93 675 18 48 G.I.P.E. Sant Bonaventura, 5 Tel. 93 589 03 43 699 08 86 17 SACA FINQUES Valldoreix, 60 Tel. 93 674 67 15 93 589 33 68 ORGAN Plaça Octavià, 7 Tel. 93 674 32 08 IMDESA Plaça Octavià, 8 Tel. 93 675 43 02 93 674 57 04 STILO API Villà, 1 - local 8 (entrada per Dr. Murillo, 21) Tel. 93 674 88 01 LOOK & FIND Valldoreix, 35 Tel. 93 544 28 29 MULTICASA Rambla del Celler, 2 Tel. 93 589 00 66 CASAS-CASAS I G. Av. Lluís Companys, 22 Tel. 93 674 14 91 93 674 14 97 DOING IT Rbla. Mn. Cinto Verdaguer, 19 (Valldoreix) Tel. 93 590 03 79 LEÓN TOMÁS Sant Medir, 35 Tel. 93 589 49 44

SIGNUS SERVEIS

WED TIME Pg. Francesc Macià, 87, local 2 Tel. 93 583 67 94

INSTAL·LACIONS A. ZAMORA, S.L. Mn. C. Verdaguer, 18 Tel. 93 589 26 38 FOAP Rius i Taulet, 27 Tel. 93 674 05 03 MANTSERV, S.A. Av. Catalunya, 18 Tel. 93 674 60 58 TOT SERVEIS Dr. Galtès, 9 Tel. 93 675 58 91

INSTITUTS DE BELLESA CENTRE D’ESTÈTICA DONNA Depilacions làser i massatges c/ Major, 36, 1 Tel. 93 675 52 54 Mª ÀNGELS Pça. Dr. Galtés, 8 2a 4a Tel. 93 589 89 48 MASAJES A 1000 Centre d’estètica Pla del Vinyet, 57, l. 7 Tel. 93 544 11 75 PAYTUBÍ Can Matas, 2 Tel. 93 675 50 11 QUIROS Valldoreix, 76 bis Tel. 93 589 07 06

GUIA

44

Dijous, 22 de juliol del 2004

GUÍA comercial RBV Fsc Moragas, 25 Tel. 93 675 58 55

Castillejos, 17 Tel. 93 674 64 91

LLAR D’AVIS JARDINERIES BOTÀNIA Jardins, terrasses, dissenys de prof. Tel. 93 675 61 16 649 094 100 GARDEN ROCAMORA Llaceres, 12 Tel. 93 674 36 94 OBSJARDÍ Camí del Colomer, 12 Tel. 93 589 49 71 SON JARDÍ Serveis de jardineria Lleida, 1 Tel. 93 674 07 80

JOGUINES JOGUINES MARGA Santa Maria, 44 Tel. 93 674 15 32 L’AMIC IMAGINARI Rius i Taulet, 13 Tel. 93 589 36 32 SCOOTY LUDIC Xerric, 8 B Tel. 93 590 61 89

JOIERIES AMBAR Castillejos, 33 Tel. 93 675 62 95 Joieria-rellotgeria, taller propi ANNA FUSET Santiago Rusiñol, 45 Tel. 93 589 50 72 MIREIA’S Valldoreix, 33 Tel. 93 674 99 40 TONI LOZANO JOIER ARTESÀ Taller propi Xerric, 27-29 Tel. 93 674 94 24 TRES AL TALLER Joieria artesanal, taller Anselm Clavé, 9 Tel. 93 674 78 07

LOTERIES ADMIN. NÚM. 1 Valldoreix, 67 A Tel. 93 589 47 42 ADMIN. NÚM. 2 Major, 33 Tel. 93 674 01 74

LA FLORESTA Pearson, 36 Tel. 93 589 78 00 LES PLANES Tel. 93 675 51 05 MIRA-SOL Victòria, 48 Tel. 93 589 20 18

SEC I DOLÇ Fruits secs, caramels i llaminadures Santa Maria, 45 Tel. 93 674 12 53

Tel. 93 590 05 92

ANDAGUA Av. Catalunya, 18 Tel. 93 583 60 17

NETEGES BOIX Neteges en general Abat Biure, 20, bx 1a Tel. 93 675 35 02

MATERIAL CONST.

BENETTON Santa Maria, 21 Tel. 93 674 85 02

MAT. RIOMAR SL C/ 1, 61 - Can Barata Tel. 93 588 02 49

BLUE MOON Major, 16 Tel. 93 675 02 67 Valldoreix, 43 Tel. 93 589 43 55

MERCERIES

CAMPMANY Valldoreix, 16 Tel. 93 674 14 82

LA MERCERIA Plaça Pere San, 7 Tel. 93 674 05 24

JARDÍ D’INFANTS

LA PERLA Major, 3 Tel. 93 674 01 38

NES Totes les talles Castillejos, 17 Tel. 93 674 64 91

MERCERIA LOLA Dr. Murillo, 4 Tel. 93 675 59 42

LA MODISTA Plana Hospital 3-5 L. 6 Tel. 93 589 86 69

MISSATGERS

MARIAN Sabadell, 1 / Pça. Pere San, 14 Tel. 93 674 74 28

L’ALBA Carme, 40-42 Tel. 93 674 86 99 LA MAINADA Castellví, 23 Tel. 93 674 81 52

LLIBRERIES ALEXANDRIA Villà, 10 Tel. 93 675 32 01 EL CELLER DE LLIBRES Rbla del Celler, 25 Tel. 93 674 96 59 HEMERY Tot en esoterisme, llibres, mineral, música Sant Antoni, 1 Tel. 93 589 43 87 L’AMIC IMAGINARI Rius i Taulet, 13 Tel. 93 589 36 32 LLIBRERIA PAIDEIA Santiago Rusiñol, 40 Tel. 93 674 03 14

LUDOTEQUES CASAL FAMILIAR ELS PEIXETS Casals d’estiu, Nadal i Setmana Santa Estapé, 37, baixos Tel. 93 583 68 39 ESPIRAL Villà, 22 Tel. 93 589 21 15

MRW Ildefons Cerdà, 4 Tel. 93 590 26 80 SANT CUGAT EXPRESS SL Plana Hospital, 32 Tel. 93 589 68 28

MOBLES I DECORACIÓ CARRÉ MOBLES Fsc. Moragas, 33 Tel. 93 674 09 95 - 93 674 15 50 CASAJUANA Galeries Sant Jordi Santiago Rusiñol, 37 Major, 6 Tel. 93 589 22 32 EGA MOBLES Cánovas del Castillo, 2 Tel. 93 589 00 14 GRUPO LOBER Lluís Companys, 40 Tel. 93 589 50 50 INDUBRUC Mobles de jardí Av. Ragull, 9-19 Tel. 93 589 00 23

CASA DE LES LLA-

TOT PUNT Sant Antoni, 19 Tel. 93 674 00 97

MODA INFANTIL I PUERICULTURA BABY VIP Valldoreix, 10 Tel. 93 590 02 49 CUCARRÓ Santiago Rusiñol, 30 Tel. 93 674 55 80 D6A16 Àngel Guimerà, 19 Tel. 93 544 24 19 PRENATAL Rbla. del Celler, 43 Tel. 93 689 72 68

NETEJA IND. MDL Mòduls digitals per al rentat Rbla. Celler, 55 local A Tel. 93 590 85 85

OB. REGAL MIL I UNA TROBALLES

Martorell, 2 Tel. 93 674 14 85 PACHA MAMA Torrent Bomba, 22 Tel. 93 583 69 67

OBRESCONST. PROM. CONSTRUALPA Santa Maria, 9 , 1r 1a Tel. 93 589 01 51 RESIDENCIAL GALTÉS Pça. Dr Galtés, 5, l. 1 Tel. 93 674 43 56 STANZA Valldoreix, 10 Tel. 93 674 65 98

ÒPTIQUES CENTRE D’ÒPTICS Xerric, 29 Tel. 93 589 61 61 ÒPTICA MIRA-SOL L’Endavallada, 15 Tel. 93 589 86 88 TEIXIDÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30 Tel. 93 589 44 95

PAPERERIES MODA JÚNIOR D6A16 Kid-Júnior Àngel Guimerà, 19 Tel. 93 544 24 19

PAPERINSKI Xerric, 25 Tel. 93 589 87 14

PARAFARMÀCIA

JORDI FLORENSA

MOTOS

RIALLES Sant Medir, 14 Tel. 93 674 67 38

INTERIORES Lluís Companys, 23 Tel. 93 674 88 42

FARMAROSA Francesc Macià, 71 Tel. 93 674 24 89

SCOOTY LUDIC Xerric, 8 B Tel. 93 590 61 89

LA GARRIGA VERDA Av. Rius i Taulet, 120 Tel. 93 544 24 11

CASTELLVÍ MOTOR Conc. oficial Honda Rosselló, 15 Tel. 93 675 45 16 TWIN MOTORS Venda, reparació i rest., totes les marques Borrell, 9 Tel. 93 674 88 78

PÀRQUINGS

MÁRMOLES ST CUGAT Can Fatjó AuronsCampoamor, 12 - N. 3 Tel. 93 675 51 08

MARCS ATELIER BLAU Av. Torreblanca, 2 Tel. 93 589 19 31

LLANES

Tel. 93 590 11 22

TA SL Plaça Dr. Galtès, 9 Tel. 93 675 41 21

LLAR D’INFANTS

MARBRES LLAMINADURES

CRISTALERIA AUGUS-

CASA DE LES LLANES

LA MOYENNE Santiago Rusiñol, 15 Tel. 93 674 53 54 LETTO Moble juvenil Pça. Dr. Galtés, 7 Tel. 93 674 58 51

MODA-CONFECCIÓ ALLEGRO BIG SIZE Totes les talles grans Vic, 28

NETEGES BRILLNET SL Lluís Companys, 27 Tel. 93 675 95 95 CLEANT MONT NETEGES Neteges en general Santa Engràcia 7, bx

P. GALTÉS Torrent de la Bomba, s/n (Plaça Dr. Galtés) Tel. 93 589 90 68

PASTISSERIES LA LIONESA Valldoreix, 79 Tel. 93 674 07 71 SÀBAT Santiago Rusiñol, 46 Tel. 93 675 12 99 TONY MESTRE PAS-

TISSER Ctra. Cerdanyola, 14 Tel. 93 675 53 02

PEIXETERIES RIBERA MANERO Av. Catalunya, 2, l. 10 Tel. 93 675 06 19 Mct Torreblanca,P.1 22 Tel. 93 675 32 56 Ctre Cial S. Cugat P. 55 Tel. 93 589 75 80

BCN PISCINES Cristóbal Colon, 30 Tel. 93 675 13 13

Tel. 93 674 20 16

Tel. 93 674 16 31

Tel. 93 675 27 27

RESIDÈNCIA LLAR LA

LETERA TRADUC-

ESPAI PISCINA

FLORESTA Antoni Griera, 11 Tel. 93 674 08 58

TALLER JORDI Rep. de l’automòbil Mina, 39 Tel. 93 674 06 17

Cm C. Calders 10 2n 1a

Tel. 93 675 32 67 639 31 27 16 FERRON Av. Rius i Taulet, 20 Tel. 93 674 68 47 PISC. BELLATERRA Rius i Taulet, 55, lc. 3 Tel. 93 590 13 99

PERRUQUERIA AQUILINO Sant Jordi, 18 Tel. 93 589 50 84 BLUE Rambla del Celler, 121 Tel. 93 674 97 34 CARNÉ I BOSCH Fsc. Moragas, 29 Tel. 93 589 60 88 CARRERA Valldoreix, 69 Tel. 93 675 20 12 FORMA’S Elies Rogent, 18 A Tel. 93 675 40 06 GALATEA Lluis Companys, 9 Tel. 93 674 51 44 IMATGE MENFIS Avda. Anselm Clavé, 3 Tel. 93 675 00 55 Martorell, 12 Tel. 93 589 56 57 JEAN LOUIS DAVID Plaça Dr. Galtés, 5 Tel. 93 675 61 70 JUANI Xerric, 28 Tel. 93 674 66 99 MIMA Pla del Vinyet, 57, l. 7 Tel. 93 544 11 75 PEL-FAÇ Articles perruqueria i estètica Xerric, 28 Tel. 93 589 68 49 PERRUQ. BELLVER Av. Catalunya, 12 Tel. 93 675 42 02

PNEUMÀTICS PNEUMÀTICS ST. C. Pneumàtics, mecànica ràpida Anselm Clavé, 16-18 Tel. 93 675 28 53

POLLERIES

VIL·LA VALLDOREIX Joan Borràs, 64 Tel. 93 589 62 58

TALLERS FX Servei oficial Bosch Castellví, 25, baixos Tel. 93 674 56 78

ROBA LLAR

TALLERS TORNER Plana Hospital, 35 Tel. 93 674 69 50

NORMA SERVEIS Alemany, anglès, francès, italià... Rius i Taulet, 31, l. 3r Tel. 93 589 30 50

TAPISSERIES

VETERINARIS

LA TAPISSERIA Sant Medir, 2, bx A Tel. 93 589 11 51

DISPENSARI VET. DEL

FALGUERA Villà, 1 Tel. 93 675 24 01 SUPER HOGAR Plaça Octavià, s/n Tel. 93 589 89 99

SABATERIES CARRERA Valldoreix, 71 Tel. 93 675 20 12

POLLERIA IMMA Mct Torreblanca P. 1-5 Tel. 93 675 13 89

REPARACIÓ DEL

PREVENCIÓ RISCOS LABORALS

TATER’S Sant Antoni, 62 Tel. 93 675 55 06

GESTIÓ HIGIENE I SEGURETAT INDUSTRIAL S.L. Manel Farrés, 97 Tel. 93 587 99 16

PUBLICITAT EVELINE Rbla. Mossèn Jacint Verdaguer, 55, local 52 Tel. 93 675 50 02

CALÇAT SABATA Francesc Moragas, 6 Tel. 93 675 32 74

ZAPARAMA L’Endavallada, 7 Tel. 93 675 43 94

SEGURETAT AUX-VYD Av. Ll. Companys, 50 Tel. 93 589 17 99

TALLERS MECÀNICS

TAXIS ASS. RÀDIO TAXI Tel. 93 589 44 22 - 93 675 51 51 ELEGANCE MERCEDES Taxi de luxe Mercedes, aeroport, serveis concertats Tel. 619 66 58 40

TE TEA SHOP Te i complements Major, 32 Tel. 93 589 02 02

TELECOMUNICACIONS OLA INTERNET Avda. Catalunya, 20 Tel. 607 85 63 93

AUTO REC. VALLÈS E.

REFORMES DELT, SL Martorell, 49 Tel. 93 589 79 34 FRANCISCO Tel. 93 431 65 97 625 133 898 TOT SERVEIS Dr. Galtès, 9 Tel. 93 675 58 91

OK NET Fsc. Macià, 63 Tel. 93 674 36 00 Rbla. del Celler, 91 Tel. 93 589 53 60

J. MUÑOZ Solà, s/n Tel. 93 674 16 20

SOL NET TINT.-

CRISTAL. AUGUSTA Plaça Dr. Galtès, 9 Tel. 93 675 41 21

BUGADERIA Pg. Torreblanca, 52 Tel. 93 674 41 49

RESIDÈNCIES

SPORT Esp. en Porsche Cant Matas, 10 Tel. 93 589 47 87

RESIDÈNCIA DÍAZ Residència assistida Tòrtora, 11 (Valldoreix)

VIATGES BARCINO Pça. Dr Galtés, 6, l. 4 Tel. 93 589 74 64

AUTOREPARACIÓ ST Planxa i pintura Sant Pere, 6 Tel. 93 675 10 13

BERROCAL MOTOR

AQUANET Tel. 649 95 30 50 - 93 589 28 70

USSIA TOURS Plana Hospital, 10 Tel. 93 589 61 50

CUGAT Cinebank, 24 h Lluís Companys, 52 Tel. 93 674 66 49 Avda. Cerdanyola Tel. 93 589 52 46

MEC. DE L’AUTO.

PISCINES

TOTEM VIATGES Dr. Murillo, 2 Tel. 93 675 69 64

VIDEOCLUB SANT

MAILING VALLÈS, SL Mercè Rodoreda, 8 Tel. 93 589 23 71

SANT SALVADOR Sant Salvador, 47 Tel. 93 674 42 23

VIATGES

DETIQUETA Rius i Taulet, 31 Tel. 93 675 63 23

REPARTIDORS

RESID. 3A EDAT

VETERINOS Hospital obert les 24 hores Av. Rius i Taulet, 31 Tel. 93 589 71 41

VÍDEO

COPERSE Francesc Macià, 52 b Tel. 93 589 81 29

DECASA Pintures i decoració Ctra. Roquetes 31 n. 3 Tel. 93 544 10 46

LA FAUNA Rbla. Celler, 35-37 Tel. 93 674 13 05

TINTORERIES

PERSIANES

PINTURES

VALLÈS Urgències 24 h. Homeopatia Sabadell, 23 Tel. 93 674 69 45 Tel. urg. 608 89 81 36

JULIA Recanvis i accessoris Camí de la Creu, 24 Tel. 93 675 11 50 - 93 675 19 51

ROB@NETA.ES Ctre. Cial. Supersol Avda. Rius i Taulet, 49 Tel. 93 590 60 24

LLAR AVIS MIRA-SOL Centre de dia Camí de Sant Cugat a Papiol, 193-195 Tel. 93 675 02 50

CIONS Anglès, espanyol, català Tel. 93 589 19 68 www.letera.net

MECÀNICA DE L’AUTO. XAMFRÀ Sant Esteve, 4-6 Tel. 93 674 62 04 SERVICAR T. MEC. PERE CANALS G. Baixada d’Alba, 12 Tel. 93 674 63 62

TINT. ST CUGAT Sant Antoni, 1 Tel. 93 674 11 82 Santiago Rusiñol, 35 Tel. 93 674 11 83 Rbla. Ribatallada, 34 Tel. 93 675 22 28 Av. Ll. Companys, 2 Tel. 93 674 41 67

SOLÉ REPARACIÓ DE

TRADUCCIONS

L’AUTOMÒBIL Mec., planxa, pintura De la Creu, 2

DEUTSCHE AKADEMIE Centre alemany Martorell, 31

XARCUTERIES CANS. JULIANA Fsc. Moragas, 26 Tel. 93 674 08 11 FELIU GRIFUL Plaça Pere San Tel. 93 675 56 63 Mt. Torreblanca P. 14 Tel. 93 675 32 06 Mt Torreblanca P. 38 Tel. 93 675 29 55 XARCUTERIA BISBAL Llegums i menjars preparats Sta. Maria, 30 Tel. 93 674 13 43 XARCUTERIES J. GRAU Endavallada, 18 Tel. 93 675 03 54 Rbla. del Celler, 7 Tel. 93 589 22 36

Bodes de la setmana

Justo Mar Meja i Julia Barrientos

Inma Vicente i Carlos Romero

Milagros Serrano i Juan Pozo

Lluis Badia i Dori Chuchuca

Sonia Dondiux i Victor Fayos

GUIA gastronòmica BAR ELS PORRONS Castillejos, 30 Tel. 93 675 02 69

BAR JOHNY Esmorzars, menús i tapes Avda. Cerdanyola, 13 Tel. 93 589 30 53

BAR LA BRASA Braseria Bar Vallès, 75 Tel. 93 589 23 61

BAR LA CURVA La Mina, 19 Tel. 93 674 91 28

BAR REST. CAN MORA

Tel. 93 675 12 02

DYABLITO

Menús dl a dv, entrepans Pg. Torreblanca, 2 Tel. 93 587 92 26

Av. Pla del Vinyet, s/n Tel. 93 544 21 69

Cafeteria Plaça Augusta, 4 Tel. 93 589 88 90

CAFÈ GINA

EL CAFÉ DEL CELLER Bar-Restaurant Rbla. Celler, 29, l. 12 Tel. 93 675 96 18

GRJA. MONTSERRAT

Santiago Rusinyol, 41 Tel. 93 589 73 22

CAFÈ SQUASH Menú diari i festius Sant Jordi, 33-35 Tel. 93 587 93 96

CAFE-REST. LA FINESTRA

Rbla. de Can Mora, 5 Tel. 93 674 61 25

Menú de dl a ds Dinars d’empresa Av. Rius i Taulet 49-51 Tel. 93 587 96 00

BAR STOP

CAFETÍSSIMO

Av. Rius i Taulet, 56 Tel. 93 589 12 99

BAR TROPICAL Menú dl a dv Lluis Companys, 27 Tel. 93 674 08 74

BOKATAS Cafeteria i entrepans Plana Hospital, 35-3 Tel. 93 589 19 72

BRINS Té, sucs, àpats inf. Plaça Pep Ventura, 3 Tel. 93 587 93 74

CA L’EUGENI Cuina de mercat Lluís Companys, 9 Tel. 93 589 19 01

CABALLU PETIT Cerveseria Av. Rius i Taulet, 19 Tel. 93 674 10 05

CAFÈ AUDITORI

Menú de dl a dv Manel Farrés, 101 Tel. 93 589 61 72

CAL MARTÍ Menús dc a dg Avda. Llac, 32 (Sol i Aire) Tel. 93 674 30 16

CAN BARATA Cargols llauna, arròs negre Ctra. Rubí-Sabadell, km 15.200 Tel. 93 697 06 52

CAN CASOLETA Peix i marisc fresc St. Bonaventura 39 bx Tel. 93 675 10 33

CAN EDO Carn brasa i calçots Lleó XIII Tel. 93 692 24 24

CAN ROVIRA

Cafeteria: dm a dg Bar musical: dv i ds Pla del Vinyet, s/n Tel. 93 674 69 73

Menús dl a dv Ctra. Roquetes, 2 Tel. 93 675 15 00

CAFÈ DE BELGRADO

Bar Musical Sant Martí, 10 Tel. 93 589 47 90

Concerts dj a ds Rius i Taulet, 120

La Recepta Rbla. Can Mora, 10 Tel. 93 589 83 23

Tel. 93 675 38 51

CAFÈ DE LA RAMBLA

CUE ST CUGAT

DA JIANG JIN

45

GUIA

Dijous, 22 de juliol del 2004

EL CASALET DE VALLDOREIX Sant Albert, s/n Tel. 93 675 10 55

EL CASINET Menú i entrepans Camí Can Ganxet, 47 Tel. 93 589 50 83

EL JORDI’S Amanides, entrepans Sant Jordi, 39 Tel. 93 674 11 18

EL MESÓN Braseria, cuina mrct Plaça Octavià, 6 Tel. 93 674 10 47

EL PEROLET Cafè Restaurant Pg. Fsc. Macià, 67 Tel. 93 675 53 03

EL PUNT Copes i sopars Sabadell, 41 Tel. 670 59 40 01

FRANKFURT LA PALTA Frankfurts Rbla. Can Mora, 24 Tel. 93 589 50 11

FRANKFURT ROSINYOL Entrepans freds i calents, tapes Santiago Rusiñol, 43 Tel. 93 675 56 77

GAUDÍ CAFÈ Esmorzars, aperitius, menús ràpids Mercat Torreblanca

GEPETTO Menús de dl a dv Borrell, 10

GRJA. AUGUSTA

Menú dl-dv, c. casolana Endavallada, 6 Tel. 93 674 67 29

HAMBURG Menú, entrepans Rbla. Ribatallada, 36 Tel. 93 589 01 38

IL FORNETTO Pizzeria trattoria Santiago Rusiñol, 27 Tel. 93 589 84 32

ITALIANS Menú diari Sant Bonaventura, 6 Tel. 93 674 64 33

L’ART REST. CAF. Obert tots els dies Rbla. del Celler, 2 Tel. 93 674 42 36

LA CANTONADA Creps, amanides, menús Pça. Dr. Galtès, 5-lc 8 Tel. 93 589 23 32

LA MASIA Cuina catalana Av. C. Catalanes, s/n Tel. 93 589 34 45

LA PASTA BOIXA Pizzeria, creperia Alfons Sala, 24 Tel. 93 675 15 03

LA PIZZA LOCA Menú de dm a dv Lluís Companys, 7 Tel. 93 589 37 81

LA TAPA BOIXA Rbla. Jaume Sàbat, 4 Tel. 589 73 50

LA TASCA DE SANT CUGAT

Menú de dl a ds Pça. Pep Ventura, 4 Tel. 93 589 20 19

MASIA AMETLLER Obert tots els dies Cm. Can Ametller, s/n Tel. 93 589 22 52

PA I PA

LA FONDA

Menú diari. Baguets Sant Jordi Tel. 93 589 49 45

Psg. Torreblanca, 37 Tel. 93 589 45 84

Menús dl a dv Pas Estació, 15 (La Floresta) Tel. 93 674 38 03

REST. STO. DOMINGO

PACHA MAMA T. de la Bomba, 22 Tel. 93 583 69 67

REST. BEBOP JAZZ Servei carta i menú. Dj actuacions directe Sant Domènech, 19 Tel. 93 587 91 19

LA LLESCA

REST. CHINA ORIENTAL

De la Granja, 19-21 Tel. 93 583 66 79

Menú i serv. domicili Sant Josep, 2

Ous escaldats INGREDIENTS:

- Sal

- Ous frescos . . . . . . . . . . . . . . .2 per persona - Aigua . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .1/2 litre - Vinagre . . . . . . . . . . . . . . . . . . .2 clldes. - Oli d’oliva . . . . . . . . . . . . . . . . .2 clldes.

Menú de dl a ds Rius i Taulet, 129 Tel. 93 674 11 24

RISTORANTE TORCELLO

Plana Hospital, 7 Tel. 93 590 05 06

LA LLANEGA NEGRA

REST. RANCHO EL PASO

LA VAQUERIA CAFE-REST.

MATILDA

Cuina casolana St. Antoni - Pça. Barcelona Tel. 93 675 52 46

Serv. domicili, menú Castellví, 27, bx Tel. 93 590 00 79

REST. TALISMAN

Bar musical Villà, 8 Tel. 93 675 15 51

LA GRANJA

REST. CHINA TOWN

Menús casolans Fsc. Macià, 71, local 4 Tel. 93 589 03 76

LA CARBONERIA

Menú diari 12 E Enric Granados, 12 Tel. 93 675 54 26

Tel. 93 589 21 82

de M. Àngels Quadras

Av. Cerdanyola, 68 Tel. 93 675 38 06

Menús de dm a dv, tiquet restaurant Sant Jordi, 18 C Tel. 93 590 60 14

SANT PANCRAÇ Menús casolans i carta diària, vespres i dissabtes tancat Plaça del Pi, 2 (Bellaterra) Tel. 93 692 20 50

SEGAFREDO Bocates, buffet Plaça Barcelona, 1 Tel. 93 589 38 46

TORRADA GRILL Creps, amanides Plaça Pere San, 6-8 Tel. 93 589 72 74

TOST BOCATA’S Entrepans calents Av. Torre Blanca, 13 Tel. 93 589 88 12

VERSIÓ ORIGINAL Menús per a grups Pla del Vinyet, 10 Tel. 93 675 98 63

E

n restaurants i banquets, aquests ous s’anomenaven abans ous poche o ous gandu. Dins d’una paella hi posarem l’aigua, la sal, el vinagre i l’oli. Quan comenci a bullir, hi tirarem els ous, un per un, mirant de posar-los un al costat de l’altre. Amb l’ajuda d’una espàtula donarem una passada per sota de l’ou perquè així no s’enganxi al fons de la paella. Quan estiguin mig cuits, i amb cura de no trencar els rovells, els traurem i els posarem en

FOOD & MUSIC

un recipient on hi hagi aigua freda (d’aquesta manera pararem la cocció del rovell). Un cop estiguin freds, amb l’ajuda de les mans, els traurem vigilant de no trencar-los, els posarem damunt d’un drap net i d’aquesta manera absorbiran l’aigua que porten. El més important és que els ous siguin com més frescos millor, de manera que el rovell sempre quedarà ben enganxat amb la clara.•

GUIA

46

Dijous, 22 de juliol del 2004

TELÈFONS d’interès AJUNTAMENT

Rubí - Sant Cugat . . . . . . . .93 699 80 80

Sant Cugat . . . . . . . . . . . . .93 565 70 00 Casa de Cultura . . . . . . . . . .93 589 13 82 EMD Valldoreix . . . . . . . . . .93 674 27 19 OMIC . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 589 22 88 PROMUSA . . . . . . . . . . . . . .93 589 17 32

ASSISTÈNCIA SANITÀRIA CAP . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 589 11 22 CAP - Urgències . . . . . . . . .93 589 44 55 Ct. Soc. Sant. La Floresta . .93 589 30 20 Ct. Alzheimer St. Cugat . . . .93 674 70 61 Creu Roja Sant Cugat . . . . .93 674 23 83 Creu Roja Valldoreix . . . . . .93 674 24 59 Dispensari - La Floresta . . .93 674 76 15 H. General de Catalunya . . .93 565 60 00 Vall d’Hebron . . . . . . . . . . . .93 427 20 00 Sant Joan de Déu . . . . . . . .93 203 40 00 Telèfon de l’Esperança . . . .93 414 48 48

ASSOCIACIONS AAPP VV Can Majó Vall. . . . .93 674 50 49 AAPP i VV Valldoreix . . . . . . .93 674 21 97 AAPP Montserrat Vall. . . . . .93 674 21 05 AA Prop. i V. la Floresta . . . .93 674 20 89 AAVV Aiguallonga Floresta . .93 674 51 29 AAPP i VV Mira-sol . . . . . . .93 674 20 18 AAVV V. Carme Mira-sol . . . .93 674 10 03 AAVV St. Joan Mira-sol . . . . 93 674 71 03 AAVV i Prop. Mas Gener . . . .93 674 99 43 Consumidors . . . . . . . . . . . .93 488 16 16

BOMBERS Bellaterra . . . . . . . . . . . . . .93 692 80 80 Generalitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .085

ENTITATS ASDI . . . . . .93 674 46 10 - 93 589 78 96 CPA . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 589 16 74 C.Castellano-Manchego . . . .93 589 76 05 Germanor Cavis . . . . . . . . . .93 674 70 61 Grup Suport Immigrants . . .93 674 93 14 Sant Cugat Comerç . . . . . . .93 674 03 22 Unió Santcugatenca . . . . . .93 675 20 57

LLEURE Arxiu Gavín . . . . . . . . . . . . .93 674 25 70 Arxiu Municipal . . . . . . . . . .93 674 69 93 Arxiu Nac. Catalunya . . . . . .93 589 77 88 Casal Cultural Mira-sol . . . .93 589 20 18 Casal d’Avis Sant Cugat . . .93 589 16 38 Casal Valldoreix . . . . . . . . . .93 589 82 69 Centre Cívic la Floresta . . . .93 589 89 42 Ctre. Cívic les Planes . . . . . .93 675 51 05 Cines Cinesa (reserves) . . . .93 589 09 41 Cines Yelmo (reserves) . . . .902 12 41 34 Club Muntanyenc . . . . . . . .93 674 53 96 Coral de la Unió . . . . . . . . . .93 674 10 06 Esbart Sant Cugat . . . . . . . .93 675 26 52 Llar d’Avis Parròquia . . . . . .93 589 05 98 Piscina Valldoreix . . . . . . . . .93 675 40 55

MITJANS COMUNICACIÓ Diari de Sant Cugat . . . . . .93 589 62 82 Ràdio Sant Cugat . . . . . . . .93 675 59 59 TOT Sant Cugat . . . . . . . . . .93 674 86 61

ORGANISMES OFICIALS Hisenda . . . . . . . . . . . . . . . .93 589 11 55 Jutjat . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 66 96

PARRÒQUIA Les Planes . . . . . . . . . . . . . .93 204 75 03 Sant Pere Octavià . . . . . . . .93 674 11 63 Valldoreix . . . . . . . . . . . . . .93 674 05 69

EMD Valldoreix

CASAL DE CULTURA DE VALLDOREIX

POLICIA Cuerpo Nacional . . . . . . . . .93 674 76 12 Municipal i Protecció Civil . . . . . . . . . .092 Municipal (Valldoreix) . . . . .908 79 51 25 Comissaria St. Cugat . . . . . .93 674 78 58 DNI (Cita prèvia) . . . . . . . . .93 589 30 80 Urgències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .091

SERVEIS Aigües la Floresta . . . . . . . .93 674 20 89 Catalana de Gas . . . . . . . . .93 725 29 44 Correus . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 70 96 ENHER Rubí . . . . . . . . . . . . .93 699 18 92 FECSA (atenció client) . . . . .902 50 77 50 FECSA (avaries) . . . . . . . . . .900 77 00 77 Funerària . . . . . . . . . . . . . . .93 589 55 52 Repsol-Butà . . . . . . . . . . . .93 674 15 80 Recollida voluminosos . . . . .93 589 28 17 SOREA . . . . . . . . . . . . . . . . .93 589 00 21

Informació i inscripcions De dilluns a divendres De 9 a 14 h

Sant Albert, 5 Tel. i fax 93 589 82 69

AGENDA Juliol HORARI D’ATENCIÓ AL PÚBLIC DEL CASAL DE CULTURA DE VALLDOREIX DURANT L’ESTIU: DE 9 A 14 HORES

CICLE CINEMA A L’AIRE LLIURE 2004 Tots els divendres de juliol i agost, a les 22.30 h, a la plaça del Casal de Cultura de Valldoreix Entrada lliure Org.: Entitat Municipal Descentralitzada Telèfons d’informació: 93 589 82 69 - Casal de Cultura 93 674 27 19 - EMD de Valldoreix

TRANSPORTS Aeroport . . . . . . . . . . . . . . .93 478 50 00 Carreteres . . . . . . . . . . . . . .93 204 22 47 FGC . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 205 15 15 Grua . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 33 71 RENFE . . . . . . . . . . . . . . . . .93 490 02 02 Port . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 318 87 50 Ràdio Taxi . . . . . . . . . . . . . .93 589 44 22 Taxis (parada) . . . . . . . . . . .93 674 09 97

• 23 de juliol - Las invasiones bárbaras (vose) • 30 de juliol - Sakura wars

ELS JOVES PODEN GAUDIR D’UN ESPAI AL CASAL DE CULTURA DE VALLDOREIX, TOTS ELS DIMARTS I DIVENDRES, DE 17 A 20 HORES

CINEMA a Sant Cugat Shrek 2 / 16.15 - 18.15 - 20.15 - 22.15 / CINESA 1 / 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.45 / YELMO 5 Isi Disi / 16.15 - 18.15 - 20.15 - 22.15 / CINESA 2 / 16.15 18.30 - 20.40 - 22.45 / YELMO 2 Kill Bill 2 / 16.30 - 19.15 - 22.00 / CINESA 3 / 16.45 19.30 - 22.30 - Ds: 16.30 - 19.15 - 22.15 / YELMO 3 Spiderman 2 / 16.30 - 19.15 - 22.00 / CINESA 4 / 16.00 - 18.45 - 21.30 / YELMO 1 / 17.15 - 20.00 - 22.45 / YELMO 4 Harry Potter III / 16.30 - 19.30 / YELMO 6 Spartan / 22.40 / YELMO 6 Shrek 2 (català) / 16.15 - 18.30 / YELMO 7 Incautos / 20.30 - 22.45 / YELMO 7 Farenheit 9/11 / 17.00 - 19.45 - 22.30 / YELMO 8

4ª SETMANA

SHREK 2 SALA 1: 16.15 - 18.15 - 20.15 - 22.15 h GOLFA: 00.15 h. APTA

TALLERS

Pinocho 3000 / 16.15 / YELMO 9 Dirty Dancing 2 / 18.30 - 20.40 - 22.40 / YELMO 9

Org. EMD de Valldoreix IMPARTITS

AL

CASAL

DE

CULTURA

DE

VALLDOREIX

ÚLTIMES PLACES DELS ESPLAIS DE SETEMBRE (de l’1 al 14)

HORARIS CINESA SANT CUGAT:

Interessats, truqueu al 93 589 82 69

SESSIÓ GOLFA (00.30 h): divendres i vigília festius SESSIÓ MATINAL (12.00 h): dissabtes i festius

YELMO SANT CUGAT: SESSIÓ GOLFA (01.00 h): dissabtes SESSIÓ MATINAL (12.00 h): diumenges i festius

ESTRENA

ESTRENA

2ª SETMANA

ISI DISI SALA 2: 16.15 - 18.15 - 20.15 - 22.15 h GOLFA: 00.15 h. MAJORS 18 ANYS

KILL BILL 2 SALA 3: 16.30 - 19.15 - 22.00 h GOLFA: 00.45 h. PDT. CLAS. EDATS

SPIDERMAN 2 SALA 4: 16.30 - 19.15 - 22.00 h GOLFA: 00.45 h. PDT. CLAS. EDATS

GUIA

Dijous, 22 de juliol del 2004

47

FARMÀCIES de torn

SANTORAL

DIJOUS 22 . . . . . . . . . . . . . . . .Pinto . . . . . . . . . . . . . . . .Església, 3. VALLDOREIX . . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 28 71

DIJOUS 22 Sta. Ma. Magdalena, penintent. Sts Teòfil, pretor i Plató, mrs.

DIVENDRES 23 . . . . . . . . . . . . .Cullell . . . . . . . . . . . . . . .Ptge. Diputació, 6 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 03 64 DISSABTE 24 . . . . . . . . . . . . . . .Riera-Rivière . . . . . . . . .Dr. Murillo, 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 04 30

DIVENDRES 23 St. Apol·linar, bisbe, mr. Stes. Brígida, vídua; Primitiva, vg. mr.

DISSABTE 24 DIUMENGE 25 . . . . . . . . . . . . . .Serret . . . . . . . . . . . . . . .Pg. Baixador, 78. MIRA-SOL . . . . . . . . . . . . . . .93 674 23 72

Stes. Cristina, vg. mr.; Niceta, mr. Sts. Boris i Victor, mrs.

DILLUNS 26 . . . . . . . . . . . . . . . .Salavert . . . . . . . . . . . . .Santiago Rusiñol, 38 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 06 45

DIUMENGE 25

DIMARTS 27 . . . . . . . . . . . . . . .Isern . . . . . . . . . . . . . . . .Pg. La Floresta, 9. LA FLORESTA . . . . . . . . . . .93 674 18 63

DILLUNS 26

DIMECRES 28 . . . . . . . . . . . . . .Beringues . . . . . . . . . . . .Lluís Companys, 46 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 04 83 De dl a dg (9 a 22 h): Díaz-Puerto (antiga Domènech) (Sant Cugat) i Pintó (Valldoreix) - De dl a dv (14 a 20 h): Serrès (les Planes) - Dissabte matí (9 a 13.30 h): Serrès (les Planes) - Dissabte tarda: Beringues, Llorens, Salavert i Serret (Mira-sol) - Diumenge matí: Isern (la Floresta). • VACANCES: F. Llorens (14 juliol-8 agost), F. Texidó (16 juliol-11 agost), F. Moral (19 juliol-8 agost), F. Ruiz de Bustillo (19 juliol-8 agost).

Sts. Jaume apòstol, patró d'Espanya; Teodomir, monjo, mr. Sta. Valentina, vg. mr. St. Joaquim i Sta. Anna, pares de la Mare de Déu. Sta. Exupèria, mr.

DIMARTS 27 Sts. Cugat; Pantaleó; Bertold, abat; Celestí I, papa. Stes. Juliana i Semproniana, vgs. mrs.

DIMECRES 28 Sta. Caterina Thomas, vg., agustina. Sts. Nazari i Cels, mrs.

GUÍA mèdica ACUPUNTURA-MEDICINA NATURAL-ORIENTAL CTRO ORIENTAL DE SALUD Castillejos, 24 Tel. 93 675 18 01 Tel. 666 613 005 SHUCHUN PEIH Teràpies naturals, massatges xinesos Rbla. del Celler, 87, entr. 4 Tel. 93 587 96 73 - 656 38 35 24 ZHONG-YI Sant Bartomeu, 2-4 Tel. 609 389 283 CTRES REHABILITACIÓ SUSANA NICOLETTI Escoliosi. Grups de relaxació. Incontinència urinària. Sant Antoni, 74 Tel. 93 674 74 37 CIRURGIA CENTRE MÈDIC D’ESPECIALITATS Cirurgia general i digestiva Major, 36, 2n Tel. 93 674 00 25 DR. FERNÁNDEZ LAYOS Cirurgia general, aparell digestiu. Cirurgia menor. Obesitat mòrbida Av. Torreblanca 2-8, 2n A-1 Tel. 93 589 47 00

CONSULTORIS CENTRE MÈDIC CENTRE MÈDIC D’ESPECIALITATS Dermatologia, otorrinolaringologia, pediatria, angiologia, cirurgia vascular, cardiologia Major, 36, 2n Tel. 93 674 00 25 CTRE SANITARI CAN MORA Aparell digestiu, cirurgia pediàtrica, dermatologia, endocrinologia, ginecologia, psicologia, traumatologia Rbla. Can Mora, 1 Tel. 93 589 43 44 CLÍNIC SANT CUGAT Ctra. Sant Cugat-Rubí, Km 1, 40-50, 1r Tel. 93 675 14 80 ESPAI MÈDIC De la Mina, 15 bx. Tel. 93 590 13 10 POLICLÍNIC SANT CUGAT Rbla. del Celler, 129-131 Tel. 675 69 79 DIETÈTICA I NUTRICIÓ CENTRE D’OBESITAT I MEDICINA ESTÈTICA Dra. Anna R. Cerdà - Dra. Rosario Sagarna - Dra. Llum García Torre Blanca, 2-8, 2a pta. Tel. 93 589 43 57

DRA. M. DOMINGO GALLART Medicina general, dietètica Pça. Doctor Galtés, 5, 1r 3a Tel. 93 674 63 29 Tel. 93 589 64 83 NATUR HOUSE Servei de dietista Lluis Companys, 40 Tel. 93 675 65 95 FISIOTERÀPIA CENTRE TERAPÈUTIC SANT CUGAT Gimnàstica terapèutica Pça. Pep Ventura, l.2-3 Tel. 93 589 22 85 CLÍNICA NEUROLÒGICA DE FISIOTERÀPIA Bettina Paeth Tutora Bobath Astúries, 1 (Mira-sol) Tel. 93 675 35 46 FISIOCOS Massatges terapèutics, osteopatia Avda. Fsc. Macià, 72, l. 3 Tel. 93 674 53 30 SOFIA ROMA FERRÉ Fisioteràpia. Assist.Sanitària Villà, 49 Tel. 93 674 48 72 GERIATRIA GERVAL Domicilis. Assessorament. Gestió de residències.

Infermeria. Formació Àngel Guimerà, 3 Tel. 93 674 08 04 TELE ASSIS.INPROSS 24H Servei d’ajuda a les persones grans, malalts crònics o convalescents Av. Torreblanca, 2-8, 3r A Tel. 93 589 39 67 GINECOLOGIA I OBSTETRICIA DR. E. CAYUELA FONT Francesc Moragas, 3, 3r 2a Tel. 93 674 66 11 HOMEOPATIA HOMEOPATIA DE LA INFÀNCIA I L’ADOLESCÈNCIA Dra. Margarita Rabasa Hostench. Col. 15.097 Rbla. Ribatallada 20, 1r 3a Tel. 93 674 72 16 INFERMERIA CTRE SANITARI CAN MORA Rbla. Can Mora, 1 Tel. 93 589 43 44 LABORATORIS GENERAL LAB Anàlisis clíniques Rbla. Can Mora, 1 Tel. 93 589 43 44

LABORATORI DR. ECHEVARNE Santiago Rusiñol, 17 bx Tel. 93 589 60 55 LOGOPÈDIA LOGOPÈDIA SLI Trastorns de parla i llenguatge, retard de lectoescriptura, dislèxia, foniatria, tartamudesa, deglucions atípiques, disartries, Parkinson, esclerosi mútiple. Totes les edats. Servei a domicili i escoles Lluís Companys, 33, 1r 2a Tel. 93 674 73 76 MASSATGE TERAPÉUTIC MANS DE SANT Avda. Fsc. Macià, 62 Tel. 93 589 83 16 PERE FIGUEROLA Quiromassat. diplomat Tel. 659 280 364 MEDICINA ESTÈTICA KESTRAL MARKET Sant Bartomeu 1 B, local Tel. 93 589 03 12

MEDICINA NATURAL AYUR Naturopatia i teràpies alternatives

Pça. Ajuntament Tel. 93 675 63 39 METGES DE CAPÇALERA-MEDICINA GENERAL ALBERT FETSCHER EICKHOFF De la Creu, 16, 1r 2a Tel. 93 674 61 35 CTRE SANITARI CAN MORA Rbla. Can Mora, 1 Tel. 93 589 43 44 DRA. MONTSERRAT GARRIGA Visites a domicili Major, 36, 2 Tel. 93 674 00 25 JAUME ROS MONLLAO Diplomat Medicina subaquàtica Rbla. Ribatallada, 6, 1r 1a Tel. 94 589 11 67 J.R. ESQUIROL CAUSSA Geriatria. Assist. Sanitària. Urg. 24 h, domicili Av. Torreblanca, 2-8 Tel. 93 589 39 26 Tel. 609 33 10 80 ODONTOLOGIA CTRE. DENTAL I QUIRÚRGIC ST CUGAT Pça. Dr. Galtés, 5, 1r 2a Tel. 93 589 00 00 CLÍNICA DENTAL AUTRAN Implantologia, pròtesis,

odontopediatria, ortodòncia Torreblanca, 2-8, 2a pl. Tel. 93 675 08 03 CLÍNICA DENTAL DR. BRANDT Ortodòncia i odontologia general Santa Maria, 9, 1r 2a Tel. 93 589 70 40 CLÍNICA DENTAL MAJOR Dr. Ricardo Piñeiro Lemoine Pça. Unió, 3, 2n 1a Tel. 93 674 72 40 CLÍNICA DENTAL ROSETTI Rbla. Ribatallada, 20, 1r 2a Tel. 93 589 76 76 CLÍNICA DENTAL VALLS BULDÚ Dra. Marta Buldú Freixa Major, 23-25, 1r 3a Tel. 93 675 64 77 CLÍN. ORTODÒNCIA I DISFUNCIÓ TEMPORO MANDIBULAR Torreblanca, 2-8, 2n A Tel. 93 589 03 96 Tel. 93 675 22 12 DRA. P. LUZONDO Clínica Dental infantil Francesc Moragas, 5, 1r 3a Tel. 93 674 05 06 DRA. M. JAUME SAURA Clínica dental Estapé 2-6, bx / Xamfrà Pg. Sant Magí Tel. 93 674 23 35 IRIDENT

Castillejos, 33 Tel. 93 675 91 47 OFTALMOLOGIA CENTRE DE SALUT OCULAR Oftalmologia Doctor Murillo, 21 Tel. 93 589 51 06 OTORINOLARINGÒLEG DR. FERRAN FERRAN VILÀ Fsc. Moragas, 48, ent. 2a Tel. 93 675 48 53 PEDIATRIA AINA-PILAR CANOSA ÚBEDA Pediatria. Med. adolescent Av. Torre Blanca, 2-8, 3r Tel. 93 589 35 48 Tel. 649 93 59 37 J.M. COROMINAS CASARAMONA Pediatria. Asma infantil Rbla. Ribatallada, 20, 1r 3a Tel. 93 674 72 16 JUAN PABLO MARTÍNEZ MÉNDEZ Av. Cerdanyola, 53, 5r 1a Tel. 93 674 11 59 PODOLOGIA JOSEP M. FREIXEDES D.P. Malalties del peu, plantilles ortopèdiques, papilomes,

cirurgia del peu Tel. 93 589 63 13 - 629 169 536 - 636 636 889 TOMÀS GÓMEZ Vallès, 22, bis Tel. 93 675 01 60

PSICOLOGIA I PSIQUIATRIA AURIS Tractament Tomatis Balmes, 1, 2n 2a Tel. 93 674 85 41 CT. PSICOTERÀPIA DEL VALLÈS Psicologia, psiquiatria, logopèdia Pça. Dr. Galtés, 5, 2n 3a Tel. 93 589 40 51 DRA. PALERM Ansietat, depressió, trastorns a l’adolescència Fsc. Moragas, 25-27, 2n 1a Tel. 93 674 36 53 Tel. 93 418 48 48 INST. DE BENESTAR I SALUT COMUNITÀRIA Rbla. Can Mora, 15, 1r 1a Tel. 93 587 91 87 INSTITUT PSICOMÈDIC SANT CUGAT Depressions, estrès, toxicomania, ansietat, tabaquisme Av. Torreblanca, 2-8, 3r A Tel. 93 589 37 87 SILVIA DIEGUEZ SANCHEZ

Sant Jordi, 24, 1r 1a Tel. 616 26 40 12 SERVEIS SOCIOSANITARIS MESSERVEIS Domicili, infermeria, ajudes tècniques i per a la mobilitat Escaletes, 11, l. 5 Tel. 93 675 17 11 TOCOGINECOLOGIA I OBSTETRICIA DR. JESÚS FERNÁNDEZ BAIZAN Tocoginecologia Av. Catalunya 21, 2n 1a Tel. 93 589 48 08 Tel. 93 674 74 09 Particular DRA. MILAGROS MARTÍNEZ MEDINA I J.J. GÓMEZ CABEZA Fsc. Moragas, 125, 1r 2a Tel. 93 589 13 07 TRAUMATOLOGIA DR. FERMÍN ARAMBURO Cirurgia ortopèdica traumat. Girona, 21, 1r 3a Tel. 93 674 43 46 Tel. 93 589 05 34 JOSEP DOMINGO PECH Traumatologia i ortopèdia Torreblanca, 2-8, 2a-10 Tel. 93 589 18 88

48

Dijous, 15 de juliol del 2004 Premsa Local Sant Cugat S.L. Adreça provisional: Sant Jordi, 37 08190 Sant Cugat del Vallès 93 589 62 82 redaccio@diaridesantcugat.com

>

l’estirabot

A SANT CUGAT

per JORDI CASAS

Blai

Territori

Blanquer

H

La seva trajectòria espiritual s’inicia a la Puríssima de Sant Celoni, passant per diverses esglésies vallesanes com Santa Maria de Rubí o la parròquia de Sant Esteve de Granollers, on va exercir de mossèn durant 17 anys. Avui, als 68 anys, afronta cada dia nous reptes. Coincidint amb el 17è centenari del martiri de sant Cugat, la ciutat celebra aquest cap de setmana els 1.700 anys de la mort del qui va donar nom a la ciutat. -Què és mite i què realitat?

-Aquell que dóna testimoni d’allò que viu amb totes les conseqüències, en l’àmbit cristià amb una vivència de fe cristiana, i és coherent amb ell mateix, encara que el persegueixin i el menyspreïn.

-Que sant Cugat provenia d’un poble de Cartago, que era mercader, que s’instal·là a Barcelona, que va donar els seus béns als pobres, i que va morir per la fe és versemblant. Les tradicions ens diuen que a l’hora de morir va ser turmentat i com que la tradició es litúrgica, ens explica la reacció del cristià i què diu el màrtir davant la violència. Quan el cremen al foc, cita Daniel tres, quan estan a punt de matar-lo, s’encomana als assassins, són totes cites bíbliques. Això és pedagogia.

-Per què es recorden durant tant de temps? -Això encara es més admirable en el cas de sant Cugat perquè es va fer tot el possible per esborrar-ne la memòria. En el temps de la persecució, Dioclecià, l’últim perseguidor, era un dels més intel·ligents: va fer cremar les actes proconsolars; els romans eren gent de dret i tot s’escrivia, feien actes, i els màrtirs hi figuraven, per això van anar a buscar els capdavanters, els que predicaven. Encara que no hi ha memòria escrita, el poble la fa reviure com sigui.

-¿Les relíquies reposen realment al Monestir? -Aquí hi ha un petit fragment sota l’altar, del qual per la Guerra Civil es va perdre gran part, però està repartit entre Santa Maria del Mar i Sant Denisse de París.

“Els romans van intentar destruir la memòria de sant Cugat”

-Com se celebraran aquests 1.700 anys del martiri? -D’una banda, molt senzillament, perquè aquest any ha coincidit amb els canvis estructurals de l’església de Barcelona, i això ens dificulta celebrar-ho més tranquils; d’altra banda, de manera unitària. Farem tres celebracions: en la vigília del 24 vindrà el bisbe preconitzat de la diòcesi del Vallès, a encomanar el seu ministeri a sant Cugat; després al claustre el Grup Mediterrània farà una dansa, la muxiganga, que és una representació de la Passió, per fer veure que el màrtir rep de Crist la força per enfrontar-se al martiri. El diumenge 26 al migdia, el bisbe de Girona beneirà el memorial del claustre. A la tarda vindrà l’abat Verdolet, l’abat de Montserrat, per fer la memòria. A la celebració també vindran algunes comunitats vinculades a Sant Cugat, com les de Sant Cugat Sesgarrigues, Sant Cugat de Salt, Sant Cugat del Reg,

FOTOGRAFIA: JORDI GARCIA

també de Tarragona i Mataró. Amb totes aquestes representacions farem ofrenes al nostre sant.

-Per què hi ha crisi de fe? -La fe sempre és una qüestió d’atenció, per tant, i per circumstàncies de l’entorn, comporta un cert prestigi social. Els que no tenen fe no han superat les proves que la fe sempre comporta; ara hi ha una cultura del no-esforç, afavorida pel benestar.

-I de seminaristes? -Jo creia que era per la disciplina, però parlant amb un pastor de l’Església Evangèlica vaig comprendre que el problema de fons no era la disciplina, sinó l’afebliment de la fe.

-¿Creu que l’Església hauria de fer algun canvi de pensament? -En la propaganda que es fa de l’Església, sempre l’encaixonen amb posicionaments conservadors. Crec que estan oberts, però el que passa és que no estan dits, sempre hi ha el perill se ser manipulat, i hi estem exposats.

-¿Creu que les màximes autoritats religioses es respecten entre elles? -Estan obligades a fer-ho, encara que no sempre és així. Tot el que ascendeix ha de convergir, si entremig s’hi posa qualsevol egoisme, aleshores no anem a la recerca de la veritat ni a la recerca del Déu, que és més gran que nosaltres. Si pensem posseir-la, estem perduts. En

nom de la veritat es fan molts disbarats.

-Com es poden arribar a vincular les religions i les agrupacions terroristes? -Passa el mateix que amb l’IRA: darrere el que hi havia eren les diferències de classe. Jo he sentit parlar persones de religió islàmica i estan molt tristos perquè veuen com es manipula l’Islam, que l’arriben a convertir en una eina agressiva. Els fonamentalismes sempre es vinculen amb la creença que un poseeix la veritat i això es molt perillós.

-Quin ha estat un dels moments més divertits a la seva vida? -Un cop, fa temps, a Rubí, encara no teníem la parròquia i vam oficiar la missa al carrer, al barri de les torres, al desembre, amb molt de fred i pocs feligresos.

-Potser un dels moments més difícils és oficiar un enterrament. En què pensa quan ho fa? -En primer lloc, hi ha una sintonia amb el que pateix, sintonia que s’ha de controlar, un ha de saber-se distanciar per ser útil, però hi ha moments en què no es pot: recordo que quan va morir la meva mare estava tan sensible que em resultava un gran esforç fer aquest servei perquè estava molt afectat. També s’ha d’intentar transmetre l’esperança i no conrear la tristesa, plorar és molt fàcil. // M. Sagalés i Mas

“La cosa encara ha anat a menys, un darrer estudi aposta per una mancomunitat Sant Cugat-Rubí” una mancomunitat Sant CugatRubí, una de les quatre en què caldria dividir la nostra actual comarca. El fet de compartir serveis i mobilitat humana seria determinant. La cosa, doncs, es complica per moments. Tot plegat es produeix en uns moments en els quals també està en discussió la divisió territorial catalana. Sembla que, definitivament, la vegueria juga fort, el que encara no sabem és com encaixarà aquesta nova institució en el triangle Generalitat/Diputacions/municipis. Els canvis per sobre estan garantits. Però per sota també s’hi belluga alguna cosa. Fa tres mesos la comissió municipal d’estudi per a la revisió inetgral del ROM va decidir encarregar un estudi tècnic extern sobre l’organització de Sant Cugat en districtes. Els resultats d’aquest estudi han de servir per fer una discussió política que determini el futur dels districtes santcugatencs: número de districtes, composició, competències, recursos... Serà un treball llarg i complex. No serà difícil posar-ser d’acord sobre el que no ha funcionat, però no serà gens fàcil dissenyar un model alternatiu.

8 420565 250009

“L’Església està exposada a la manipulació”

21024

Rector de la parròquia de Sant Pere d’Octavià

-Què és un màrtir?

o he dit més d’un cop: és difícil trobar un altre país petit com el nostre i que costi tant d’organitzar territorialment i institucional. Fa mesos se sent parlar de la necessitat de subdividir la comarca del Vallès Occidental. D’antuvi, es parlava d’organitzar dues àrees d’influència –sabadellenca i terrassenca, respectivament– on s’encabirien la resta de municipis. En aquest repartiment a nosaltres ens tocaria jugar a l’equip de Terrassa. Posteriorment, un estudi ens va posar en alerta sobre la improcedència d’aquest repartiment, deixava clar que nosaltres havíem de jugar en un altre equip, un equip més petit. La cosa encara ha anat a menys, un darrer estudi aposta per