Diari de Sant Cugat 527

11 ANYS D’INFORMACIÓ LOCAL

Núm. 527 any XI 1,65 euros

FESTA MAJOR

El pressupost d’enguany es redueix un 30% Pàg. 3 EUROPEES 04

El PSC guanya i l’abstenció arriba al 55,21% Pàg. 14

SETMANARI INDEPENDENT DE LA CIUTAT

Dijous, 17

juny del 2004

No al pas del bus per la nova plaça de l’estació

GRAU-GARRIGA

L’artista presenta la seva obra al claustre i la Casa Aymat Pàg. 32 SANTCUGATRIBUNA

El 22 de juny s’inicien els Diàlegs per a les pimes de la ciutat Pàg. 42 PREMIS ESPORT EN MARXA

Aquest divendres es lliuren a l’establiment Opel Autocugat Pàg. 44 AUTOR FOTOGRAFI

Pels veïns, el projecte és contrari a l’eix de vianants Mercè Conesa considera que l’estació dels FGC ha d’estar connectada amb el transport públic Pàg. 6

250 infants de la ciutat es queden sense plaça de guarderia pública El nombre de preinscripcions per al pròxim curs ha estat de prop de 500, però només hi ha 244 places disponibles Pàg. 4

2

PUBLICITAT

Dijous, 17 de juny del 2004

Dijous, 17 de juny del 2004

SOCIETAT

3

La Festa Major redueix el pressupost un 30% Enguany, la renovada Comissió de Festa té un dia més de celebració però disposa de menys diners CIUTAT> n dia més, però amb un 30% menys de pressupost. La Festa Major de Sant Cugat, que està a punt de fer esclatar la diversió a la ciutat, començarà aquest any el dia 25 de juny, coincidint amb el pont de Sant Joan, i acabarà el dia 29. La celebració tindrà, per raons de calendari, una jornada més del que és habitual. Tot i que la dotació econòmica és més baixa que en edicions anteriors, la renovada comissió de Festa Major se les ha enginyat per presentar un programa farcit d’activitats per a tots els gustos que ompliran múltiples racons de la ciutat, des del parc de la Pollancreda fins a les places de l’Om i Octavià, passant pels parcs Ramon Barnils i de l’Arboretum.

U

Sans Travé, pregoner L’encarregat de donar el tret de sortida a la celebració serà enguany l’historiador Josep Maria Sans Travé, director de l’Arxiu Nacional de Catalunya. A continuació, la companyia Teatre de Guerrilla s’encarregarà d’explicar als ciutadans, amb un estil molt personal, quines seran les activitats d’aquesta Festa Major. A partir d’aquí, les activitats se succeiran al llarg de cinc dies.

Els Pets, Pastora, Paco Ibáñez, Pere Soto o la Primera Jam de Sant Cugat amb música i grafits són algunes de les principals propostes dins l’apartat musical. La companyia de circ aeri Couleurs Mecaniques i The Chanclettes posaran la pinzellada teatral a una festa on no faltarà la gastronomia –el V Tast de Vins, l’arrossada popular o les migas manxegues en són una mostra– ni les activitats infantils, esportives i culturals per aconseguir la màxima implicació de la ciutadania.

Suport escolar al ‘Paga-li, Joan’ Un dels punts de la Festa Major que es vol potenciar en aquesta edició de la celebració, és el ball del Pagali, Joan. L’àrea de Cultura, en col·laboració amb la comissió que s’encarrega d’organitzar els assajos

d’aquest ball típicament santcugatenc, pretén evitar que aquesta tradició es perdi, fomentant-ne la pràctica i el coneixement entre els més petits de la ciutat. Per això, des de fa algunes setmanes s’estan enviant octavilles a totes les escoles del municipi que conviden els nens de totes les edats a apuntar-se als últims assajos per preparar l’exhibició que es farà durant la Festa Major. “Hem de fer un esforç per recuperar aquest ball, perquè tot i que és una tradició que encara existeix a la ciutat, si no treballem molt amb les escoles, es podria acabar perdent”, explica la tinenta d’alcalde de Serveis Personals, Àngels Solé. Al tancament d’aquesta edició ja s’havien apuntat 22 parelles de nens de centres com el CEIP Joan Maragall, el Pins del Vallès, l’Àgora i altres. La inscripció per participar als assajos i l’exhibició del Paga-li, Joan, encara és oberta. Dins l’apartat d’activitats tradicionals, aquesta edició de la Festa Major també acollirà la 18a Trobada Gegantera.

Més seguretat a Barraques La nova edició de l’espai jove de Barraques no presenta gaires novetats respecte als darrers anys. El més

L’Ajuntament treballa en un nou espai a la ronda Nord per poder ubicar-hi en un futur la Fira o les Barraques destacable és que no es repetirà l’apartat de l’Elèctric Circus, organitzat l’any passat i instal·lat molt a prop de les primeres cases del barri de Torre Blanca. Enguany, les Barraques es quedaran a l’altra banda de la riera i estaran més vigilades que altres vegades, per garantir la seguretat tant dels participants com dels veïns de la zona, que havien protestat per aquesta qüestió.

Durant les nits de Barraques, els joves podran gaudir de concerts i activitats tant a l’escenari com a

JORDI GARCIA

El tradicional ball del ‘Paga-li, Joan’ tornarà per Festa Major

cadascuna de les barraques. Kottax, Icebend, Los Guanyabas, sopars temàtics i populars, i una original competició olímpica són algunes de les propostes destacades d’aquest espai. També està adreçada, eminentment als joves la campanya de prevenció del consum d’alcohol i drogues que farà l’Ajuntament durant la Festa Major. A més d’enviar cartes d’avís als pares de família, al comerç i a la ciutadania, en general, la policia municipal patrullarà i vigilarà el compliment de la normativa.

Atraccions a l’Arboretum Enguany, els veïns de Coll Favà no hauran de patir la fira d’atraccions.

L’Ajuntament ha decidit traslladar aquesta vegada la ubicació d’aquesta activitat al parc de l’Arboretum i complir el compromís de moure periòdicament la fira, després d’haver estat instal·lat dos anys seguits a Coll Favà. L’alcalde ha demanat, avançant-se a possibles protestes dels veïns de la zona de l’Arboretum , que “tothom es prengui la Festa Major com una possibilitat de gaudir de la seva ciutat i no com una

JORDI GARCIA

Josep Maria Sans Travé serà el pregoner d’aquest any

molèstia”.

Recoder ha desvelat que l’Ajuntament està treballant en la construcció d’un nou espai habilitat amb preses de llum i tots els serveis necessaris per acollir la instal·lació d’es-

deveniments com les Barraques o la Fira d’atraccions en pròximes edicions de la Festa Major. Aquesta nova infraestructura es troba a la confluència entre la ronda Nord i la rotonda del Chic. // S. Díaz

SOCIETAT

4

Dijous, 17 de juny del 2004

L’escola bressol pública no arriba Uns 250 nens de 0 a 3 anys es queden sense plaça de guarderia pública INFANTS>Tot i l’esforç que durant els últims anys està fent l’Ajuntament de Sant Cugat per donar la màxima atenció als infants de 0 a 3 anys, la demanda de places a les escoles bressol municipals és encara molt superior a l’oferta. Enguany, prop de 250 infants de la ciutat s’han quedat sense plaça pública de guarderia. Les famílies d’aquests petits hauran d’adreçar-se a les llars d’infants d’iniciativa privada per conciliar la vida laboral i familiar o bé contractar alguna persona de confiança que en tingui cura.

La tinent d’alcalde de Serveis Personals, Àngels Solé, ha explicat que la causa d’aquesta situació és l’alt índex de natalitat del municipi.

“Sant Cugat és la ciutat amb una taxa de naixements molt alta i des de l’Ajuntament ja sabíem que hi hauria molta demanda”, explica Solé. El nombre de preinscripcions a les escoles bressol municipals per al pròxim curs ha estat de 491, mentre que l’oferta era de 244 places.

Tot i que la desproporció entre totes dues xifres és evident, també cal destacar que l’oferta pública de guarderies al municipi és excepcionalment alta, segons explica Solé.

“Sant Cugat és la ciutat de tot Catalunya que ofereix més places d’escola bressol per a nens de 0 a 3 anys,

JORDI GARCIA

Uns nens juguen i aprenen a l’escola bressol Cavall Fort del Parc Central

que arriben a un 46% de l’oferta”, diu la tinent d’alcalde.

Esforç municipal “brutal” La regidora reconeix que, ara per ara, el nombre de places és insuficient per satisfer totes les peticions, però destaca que des del consistori s’està fent un “esforç brutal” per donar una resposta a aquesta demanda social. En l’actualitat, Sant Cugat

compta amb 6 guarderies de titularitat pública distribuïdes pel centre de la ciutat i els districtes. Són les escoles bressol El Niu, Gargot, La Mimosa,Valldoreix, Cavall Fort i Tricicle, aquestes dues últimes inaugurades l’any 2002. Solé explica que la intenció de l’Ajuntament és continuar treballant en aquesta línia d’obrir noves escoles bressol i fins i tot “anar més enllà, perquè creiem que

Planeta edita un llibre de la ciutat fet per La Farga ESCOLA>Els alumnes de primària del col·legi La Farga acaben de presentar un nou llibre sobre Sant Cugat, escrit per ells mateixos amb la col·laboració i guia dels seus professors i tutors. La meva ciutat, Sant Cugat del Vallès és el títol d’aquest volum, publicat per l’editorial Planeta.

El llibre ofereix una descripció dels diferents àmbits de la ciutat, des d’un punt de vista molt particular: el dels joves autors, que s’han dedicat a mirar i reflexionar sobre aspectes molt diversos del municipi. Els alumnes de La Farga van presentar aquesta original obra a l’alcalde Lluís Recoder la setmana passada. L’alcalde, que va signar un dels exemplars, va mostrar molt interès pels capítols finals del llibre on els estudiants expliquen quines mesures i decisions adoptarien en cas de ser el màxims responsables de l’AjuntaL’alcalde va rebre els nens de La Farga que han fet el llibre ara editat ment. <

JORDI GARCIA

s’ha d’ajudar a millorar la conciliació entre la vida laboral i familiar”.

Dos nous centres en projecte D’acord amb aquesta voluntat municipal de donar més servei a les famílies, l’Ajuntament anunciava fa algunes setmanes la pròxima construcció de dues noves escoles bressol públiques a Mira-sol i Can Mates, les zones de futur creixement

Els reportatges de les escoles de Sant Cugat tornaran al setembre La sèrie de reportatges que EL DIARI DE SANT CUGAT dedica a les escoles i els instituts públics i privats del municipi des del mes de gener deixarà de publicar-se durant els mesos de juny, juliol i agost, coincidint amb el final del curs escolar i l’inici de les vacances als centres d’ensenyament. Aquest espai dedicat a informar sobre les

de Sant Cugat. Sobre aquests nous equipaments, Solé explica que encara es troben en fase de projecte i per això no pot donar més dades sobre la ubicació exacta, el nombre de places que tindran, ni els terminis d’execució i posada en funcionament. “Es preveu que s’encarreguin molt aviat i és possible que no triguin més de 2 anys a estar enllestides”, ha comentat la regidora. < activitats i iniciatives de les escoles de Sant Cugat, que ja ha fet una ullada a 17 dels 23 centres d’ensenyament infantil, primari i secundari que hi ha a la ciutat, tornarà al setembre amb nous reportatges sobre alguns dels col·legis que encara no han aparegut en aquestes pàgines. Aquesta secció pretén apropar la informació sobre l’ampli ventall d’escoles que funcionen a la ciutat i obrir i donar rellevància a les diferents iniciatives i projectes educatius que organitza cada centre al llarg de l’any.

SOCIETAT

Dijous, 17 de juny del 2004

Josep Ferrer i l’AECC,nous premis Paul Harris i Venus La 13a Nit Rotària es va celebrar dissabte al Sant Cugat Hotel de les seves famílies, els programes de prevenció com l’Autobús de la Vida o el suport a la investigació en aquesta matèria, gràcies a la recollida de fons per part de l’associació a través de campanyes i activitats com el sopar anual que es fa a Sant Cugat.

JORDI GARCIA

L’alcalde, Lluís Recoder, amb els guardonats pel Rotary Club

PREMIS>La tretzena edició de la Nit Rotària, celebrada dissabte passat al Sant Cugat Hotel & Restaurant, va lliurar de nou els guardons Paul Harris Fellow i la Venus al personatge i l’entitat amb una trajectòria més destacada a la ciutat. Enguany els protagonistes de l’esdeveniment, a més dels socis del Rotary Club Sant Cugat, han estat el director d’orquestra Josep Ferré i la junta local de l’Associació Espanyola contra el Càncer (AECC), guardonats respectivament

amb el Paul Harris i la Venus. El president del Rotary Club, Miquel Villagrassa, va lliurar tots dos guardons als premiats en el marc d’un sopar que va comptar amb la presència de l’alcalde Lluís Recoder, entre altres.

30 anys d’activitat desinteressada La delegació de Sant Cugat-Valldoreix de l’AECC ha estat distingida amb un dels premis del Rotary Club pels més de 30 anys de treball benèfic en favor dels malalts de càncer i

Una vida dedicada a la música Josep Ferré va néixer a Tarragona, però resideix a Sant Cugat des de fa molts anys. Ha cursat estudis musicals al Conservatori Superior de Música de Barcelona i ha obtingut premis d’honor de flauta travessera i de piano. Una de les apostes més importants de la carrera musical de Ferré va ser la fundació de l’Orquestra Simfònica de Sant Cugat (OSSC), amb què ha actuat com a director als escenaris més importants de Catalunya, des de l’Auditori de Barcelona, passant pel Gran Teatre del Liceu i el Palau de la Música Catalana, fins a l’Auditori de Sant Cugat, on ofereix un cicle estable de concerts. Actualment també és assessor musical de la Fundació Música Simfònica i de Cambra, i col·labora amb la Jove Orquestra Simfònica del Baix Llobregat. <

5

Terrassa guanya la 3a diòcesi a Sant Cugat ESGLÈSIA>Dilluns s’acabava la

Dues ciutats amb raons de pes pugna entre Sant Cugat i Terrassa Abans de confirmar-se la decisió com a possibles seus de la nova diò- definitiva de la Santa Seu per la ciucesi vallesana, sorgida de la divisió tat de Terrassa, diversos mitjans de en tres del fins ara únic arquebisbat comunicació havien especulat amb de Barcelona. El nomenament per la possibilitat que la nova diòcesi part del papa Joan Pau II de Lluís vallesana se situés a Sant Cugat. De Martínez Sistach com a nou arque- fet, totes dues ciutats compten amb bisbe de Barcelona, arribava amb factors de pes per ser candidates per la confirmació vaticana de la par- acollir el nou bisbat. A favor de Sant tició de la diòcesi en tres, la barce- Cugat jugava el fet de tenir el Moneslonina amb seu a la Ciutat Comtal, tir, un gran patrimoni religiós. D’alla del Baix Llobretra banda, Terrassa gat, Garraf i tenia al seu favor el “Terrassa té raons Penedès amb base fet d’haver acollit a Sant Feliu de Llo- històriques per obtenir la entre els segles IV i bregat i la vallesaIX la seu del Bisbat na, ubicada a diòcesi vallesana”,diu Ignasi d’Egara.

Terrassa.

Per Blai BlanSalvat,del Centre Borja quer, L’objectiu d’amossèn de questa mesura, adoptada pel la parròquia de Sant Pere d’OctaVaticà, és, en principi, descentra- vià, aquesta raó no és suficient ni litzar l’atenció a les parròquies de justifica la decisió de les altes la demarcació de Barcelona. Des jerarquies eclesiàstiques d’adjudidel primer moment en què es va car la diòcesi vallesana als egafer pública la intenció de la Santa rencs. “És una ciutat mal comuniSeu, un important grup de sacer- cada, que està en un extrem de la dots va manifestar el seu desacord comarca i que només crea rivaliamb la mesura. Tant és així, que la tat”, explica Blanquer. Per ell, la setmana passada un grup de 200 decisió del Vaticà no és encertada religiosos es concentraven a Bar- i creu que s’haurà de rectificar. celona contra la possible divisió Mossèn Blai creu que el nou bisbe de la diòcesi. “A l’hora de fer una del Vallès, Josep Àngel Meneses, descentralització s’hauria d’estu- “ha de tenir el cotxe com a palau diar molt bé i també demanar l’o- episcopal” per poder conèixer a pinió a tots els implicats”, opina fons les parròquies de la comarca l’excapellà Llorenç Batchellí. i ser “un bon pastor”. <

Més de 200 assistents al sopar pro-Romania La vetllada benèfica organitzada pels Amics de la UNESCO va recaptar 7.000 E

JORDI GARCIA

Una imatge del sopar benèfic al poliesportiu de Valldoreix

CAMPANYA > Molta participació i, sobretot, molta sensibilitat envers la campanya de recollida de diners per ajudar a comprar els terrenys per construir una escola a

la ciutat romanesa de Roman.

Aquests són els dos punts més destacables del sopar benèfic que la delegació local d’Amics de la UNESCO va organitzar divendres al poliesportiu de Valldoreix, dins la campanya d’activitats de suport a la Fundació Pacea, l’entitat de monjos franciscans amb què col·laboren a Romania. “Estem molt satisfets perquè l’assistència va ser alta i a més, la gent va poder conèixer de primera mà el projecte que estem desenvolupant en aquest país”, explica el president d’Amics de la

UNESCO, Llorenç Batchellí. I és que, a més de sopar, durant la vetllada Rosa Nadal va explicar quines són les actuacions solidàries que s’estan duent a terme amb Romania. Un dels actes centrals de la nit va ser la subhasta benèfica d’una seixantena de regals i obres d’art, amb què Amics de la UNESCO va aconseguir recaptar més de 7.000 euros. Fèlix Mestres i Pep Blanes van encarregar-se d’animar els assistents al sopar a participar-hi per una bona causa. La iniciativa va ser molt ben rebuda pels comensals, fins al punt que es van esgotar els números per participar-hi.

El punt final d’aquest sopar proRomania el va posar la Coral L’Harmonia de Valldoreix, que va comptar amb un reforç de veus dels avis del Casalet. <

SOCIETAT

6

Dijous, 17 de juny del 2004

L’estació nomès vol ser de vianants L’Associació Veïnal Centre-Estació no vol que els busos passin per la plaça VEÏNS>L’Associació Veïnal Centre-Estació no vol que els autobusos urbans passin per la superfície de la plaça de Lluís Millet, popularment coneguda com de l’estació, un cop estiguin finalitzades les obres de vianantització i els vehicles passin per sota del túnel.

Els veïns han començat una campanya de recollida de signatures entre els comerços i els veïns de la zona per demanar un itinerari alternatiu a la circulació del transport públic. L’Ajuntament té previst, un cop finalitzades les obres i tal com inclou el projecte inicial, que els autobusos passin per la superfície de la plaça i tinguin la parada en la zona de vianants. Amb tot, algunes línies continuaran passant pel carrer Andana com ara, perquè “l’estació ha d’estar connectada amb la terminal d’autobusos en una aposta per potenciar el transport públic”, segons va dir la tinent d’alcalde de Territori, Mercè Conesa. Els veïns consideren un greuge que la plaça no es dediqui a l’ús exclusiu de vianants i deixen en mans del consistori una solució tècnica al pas dels autobusos urbans.

El president de l’Associació Veïnal Centre-Estació, Pere Soler,

va dir que els veïns es miren la finalització de les obres amb preocupació perquè “els autobusos deterioraran el concepte de plaça de vianants”, els vehicles faran malbé el paviment –tal com ha passat a la plaça d’en Coll–, i comportaran problemes de seguretat per als vianants, a banda de la contaminació ambiental i acústica que patiran els comerços i veïns de la zona.

L’Ajuntament va dir que estudiarà la proposta però que en principi, aquesta és la millor solució tècnica per l’itinerari, freqüència i eficàcia de les línies dels autobu-

L’Associació de Veïns diu que el pas d’autobusos va en contra del concepte de plaça de vianants sos. Actualment cinc línies d’autobusos passen per la zona. Els veïns diuen que “volem una plaça per a la gent perquè se la facin seva” i que el pas dels autobusos també afectarà les terrasses dels bars que preveuen instal·lar-s’hi. Pel que fa a la seguretat, els veïns diuen que a la plaça de Lluís Millet hi paren els trens dels FGC cada tres minuts per on passen tres milions i mig de persones “que tindran el xip d’una plaça de vianants sense tenir en compte que hi passaran els autobusos”, va aclarir Joan Fisas, un dels veïns de l’associació, que ha participat en una comissió de l’entitat de

Nova rotonda d’accés a la B-30 i a la AP-7

JORDI GARCIA

Estat actual de les obres just davant de la planta de l’empresa Suceram

JORDI GARCIA

El president de l’Associació Veïnal Centre-Estació, Pere Soler, informa la premsa al bar Catalunya

seguiment de les obres i la vialitat.

Els veïns també recorden que els autobusos passaran per la part més estreta de l’avinguda Lluís Companys i Àngel Guimerà –a l’entrada i sortida de la plaça de l’estació– on serà més difícil que vianants i grans vehicles puguin compartir el reduït espai. Els veïns reclamen una plaça totalment per a vianants “com la del Monestir” i deixen en mans del consistori una solució alternativa a les seves

demandes. Tot i que són conscients que mantenir l’actual itinerari del transport públic per darrere de l’estació “no va bé a molts usuaris, o els taxis no hi tenen cap servei”, consideren que seria una opció per estudiar.

L’eix de vianants De moment, els veïns ja han penjat una pancarta demanant que els autobusos no passin per la futura plaça i iniciaran una campanya informativa

l’avinguda Alcalde Barnils fins a l’altra banda d’autopista. Mentrestant, s’habilitarà un vial a l’esquerra de la carretera de Roquetes en direcció a l’escola Viaró. Alguns dels vials passaran per sota del giratori de manera que quedarà “com un escalèxtric”, tal com ho va qualificar l’alcalde de Sant Cugat, INFRAESTRUCTURES>La set- Lluís Recoder. mana vinent, un cop acabat el curs Durant algunes nits, el trànsit escolar, la carretera de Roquetes per l’autopista s’ha tallat i s’ha deses tallarà provisionalment al trànsit viat pels laterals a causa d’aquesper construir una rotonda que per- tes obres que s’hi estan duent a metrà un millor accés al lateral de terme. Temporalment, en un tram la B-30 i a l’autopista AP-7, en una en direcció a Girona es passa de de les entrades a la ciutat. tres carrils a un, fet que en l’actuaUn dels objectius és eliminar litat provoca algunes retencions. els semàfors que hi ha a la cruïlla Totes aquestes millores afecten la de manera que els B-30 i l’AP-7 entre vehicles puguin Barberà i Sant accedir a les vies Les obres formen part Cugat a l’alçada del ràpides cedint el quilòmetre 147. Un pas, fet que percop finalitzades les d’un conjunt de metrà una circulaobres, en alguns millores en 18 ció més fluida i evitrams es passarà de tarà les retencions quilòmetres de la B-30 dos a tres carrils. que habitualment es Els treballs coincipruduïen a la zona, sobretot en deixen amb les obres d’ampliació a hores punta. El Ministeri de quatre carrils al llarg de 18 quilòFoment està donant un impuls a la metres en diferents trams, com el millora d’aquest tram de la B-30 de Sant Cugat i el Papiol, també entre Barberà i Sant Cugat, que molt afectat per les retencions. Els inclou la construcció de la rotonda. treballs preveuen l’eliminació d’alEl giratori també permetrà una gunes cruïlles dels laterals de la Bmillor connexió amb el polígon de 30 i dels semàfors que ara en reguCan Sant Joan, on es podrà anar per len l’accés. <

La carretera de Roquetes es tallarà al trànsit a partir de la setmana que ve

per buscar el suport de tot el veïnat “i de tot Sant Cugat”, ja que consideren que el cèntric espai és de tota la ciutat. En l’estat avançat de les obres que ja han previst un carril per a la circulació dels urbans amb llambordes diferenciades, els veïns demanen un replantejament del projecte de vialitat que harmonitzi tota la plaça per a l’ús de vianants. L’Ajuntament va anunciar que les obres de la plaça podrien inaugurar-se per Festa Major. <

Talls de trànsit a l’avinguda Alcalde Barnils OBRES > L’empresa asfaltadora Panasfalto repavimentarà l’avinguda Alcalde Barnils, que s’ha fet malbé amb les pluges de l’hivern.

Per això els pròxims dies 21 i 22 estarà tallada al trànsit entre el barri de Coll Favà i el Centre d’Alt Rendiment (CAR). El tall de trànsit afectarà el tram que va des de l’entrada al CAR fins al pont que passa per damunt de la línia de Renfe Mollet-el Papiol i que dóna accés al barri de Coll Favà. Aquest tram ja es va asfaltar ara fa un any, però les pluges d’aquest hivern han fet malbé la calçada que ara repararà la mateixa empresa. Panasfalto també n’assumirà el cost.

L’obra es fa coincidir amb la finalització del curs escolar per evitar que el tall de trànsit afecti l’entrada i la sortida de l’escola Viaró.

Amb tot, l’accés a l’escola i el CAR quedarà garantit amb un vial paral·lel a la B-30 que connectarà la carretera de Roquetes amb l’avinguda Alcalde Barnils. Els veïns de les cases situades en aquest tram afectat podran accedir de forma excepcional als seus habitatges. <

SOCIETAT

Dijous, 17 de juny del 2004

La grua admet un error en la retirada de vehicles L’Ajuntament retornarà els diners si es presenta una instància

JORDI GARCIA

L’adhesiu que la grua enganxa al terra quan retira un vehicle mal aparcat

SERVEIS > L’Ajuntament retornarà els diners de la grua als conductors que presentin una instància a l’Ofincina d’Atenció al Ciutadà perquè el passat 28 de maig se’ls va endur el vehicle del carrer Safareigs. Alguns conductors s’havien queixat de l’actuació de la grua en un espai on habitualment es pot aparcar però que a causa de les obres de la plaça de l’Estació, es

van instal·lar uns senyals per a “vehicles autoritzats”.

El regidor de Seguretat Ciutadana, Jaume Tubau, va admetre un possible error en la retirada de vehicles “potser perquè la grua es va precipitar, es va informar poc els veïns i les plaques no eren del tot visibles”. Com ja és habitual en les zones on es fan obres, l’Ajuntament va proposar als veïns del sector de

l’estació la possiblitat d’aparcar els vehicles en l’aparcament soterrat amb un 50% de descompte.

Molts veïns no ho van acceptar i van demanar poder aparcar gratuïtament al carrer de Safareigs, a la banda del camp de golf. L’Ajuntament va instal·lar unes plaques per a vehicles autoritzats als extrems del carrer, fet que els conductors no van poder advertir amb prou claredat. La grua va actuar i en unes hores es va endur entre 8 i 10 vehicles de la zona. Alguns conductors van acusar l’Ajuntament d’actuar com a privatitzadors dels aparcaments públics. L’Ajuntament ha admès la manca d’informació als veïns i conductors afectats i la precipitació en l’actuació de la grua.

Ara els conductors afectats poden tramitar una instància al consistori perquè se’ls retornin els 76 euros que val la retirada del cotxe per la grua. L’aparcament per a vehicles autoritzats que funciona mitjançant una targeta per als veïns, és temporal i desapareixerà un cop finalitzin les obres de la plaça de l’estació per tornar a ser, de moment, un espai públic d’aparcament lliure. <

7

Els okupes rebutgen les acusacions del veïnat POLÈMICA>Els joves que mantenen una casa ocupada al carrer Sant Antoni han rebutjat les acusacions “d’un veí” de fer obres il·legals i ser molestos amb el veïnat. Els joves desmenteixen les acusacions “tendencioses i sense cap tipus de fonament” i asseguren que durant l’any que viuen a l’immoble “de l’administració pública”, batejat com a Kan Ferro, han rehabilitat, han fet neteja i han alliberat l’espai de “l’especulació que està patint Sant Cugat”, obrint espais on crear i desenvolupar projectes, crear debat i participar de

Denúncia per assetjament sexual SUCCESSOS>Una família de la Floresta ha denunciat que han estat desnonats de casa seva perquè les filles no van accedir a les propostes sexuals del propietari de l’immoble.

Els sis membres de la família han hagut d’abandonar la casa on estaven de lloguer després de les suposades pressions del propietari a les filles de la família per negar-se a respondre a les seves insinuacions sexuals.

Segons els denunciants, una de les

Es reobre la polèmica sobre el trasllat del CPA L’entitat demana de nou el pagament de 150.000 euros als socis per la permuta

JORDI GARCIA

El president del CPA, Gabriel Ruíz, durant la seva intervenció a la seu de l’entitat

ENTITATS > Fa algunes setmanes va ser un tub de gas el que retardava l’inici de les obres de la nova seu del Centro Popular Andaluz (CPA) al solar municipal entre el

carrer Sant Esteve i l’avinguda Francesc Macià, que l’entitat té previst canviar en permuta a l’Ajuntament pels terrenys que ocupa en l’actualitat. Però diumenge passat, durant la celebració del 27è aniversari del CPA, el president del centre, Gabriel Ruiz, va posar en evidència que la negociació amb el consistori sobre aquesta qüestió encara no està tancada ni decidida, perquè de moment no hi ha cap acord concret per al pagament dels 150.000 euros que els socis de l’entitat reclamaven a l’esborrany de

la política i la cultura. Els joves reivindiquen l’espai on reparen i reciclen bicicletes, fan classes de tai-txi, naturopatia i fisioteràpia i és un lloc on trobar-se, fer xerrades, videofòrums, recitals i exposicions. I tot “sense ànim de lucre i pel gust de fer i compartir”. Els habitants de la finca obren el centre a tothom qui vulgui opinar però condemnen “declarar públicament fets sense fonaments”.

D’altra banda, la Generalitat els va instar ahir a marxar per recuperar la finca i els dóna un mes per abandonar la casa. < filles, que tenen 23, 21 i 15 anys, solia baixar a l’habitatge de l’amo cada mes per pagar el lloguer de 400 euros.

Al cap de dos mesos, des de desembre del 2002, les noies diuen que van ser víctimes d’insinuacions de tipus sexual; per això van optar perquè hi baixés el pare de família a la qual cosa el propietari s’hi va negar. Davant aquesta situació els llogaters van presentar la primera de les vuit demandes que hi ha contra el propietari.

Després de les reiterades negatives de les joves, el propietari va amenaçar a fer-los fora i els va pressionar amb talls de llum i aigua. La família va decidir deixar de pagar el lloguer en no complir-se l’acord i aquesta setmana han estat desnonats. < permuta presentat fa algunes setmanes a Promusa. “La regidora Mercè Conesa va quedar a donar una resposta a finals d’aquest mes i encara no en sabem res”, explica Ruíz, que, a més, afirma que els socis del CPA són conscients que poden sorgir “circumstàncies i problemes administratius adversos”, però que ja han demostrat “molta cautela, paciència i prudència al llarg de cinc llargs anys de negociacions”.

L’Ajuntament no diu res De moment, l’Ajuntament no ha volgut pronunciar-se sobre la situació de l’estudi de l’esborrany de permuta. Als terrenys que ara ocupa l’edifici del CPA, es preveu que Promusa construexi una promoció d’habitatge protegit.<

SOCIETAT

8

Dijous, 17 de juny del 2004

El CMSC demana 120.000 € a la Generalitat per fer la seu Al Muntanyenc li falten 600.000 euros per construir l’edifici de la rambla del Celler FINANÇAMENT>Ja tenen al voltant del 75% del que costarà aixecar la nova seu, però encara els falta l’altre 25%. La quantitat que això representa, uns 600.000 euros, és una xifra molt elevada fins i tot per a una entitat tan popular i amb tanta base i tradició a la ciutat, com ho és el Club Muntanyenc Sant Cugat. Per això, a més de demanar el màxim suport als socis, amics i simpatitzants, buscar patrocinadors i espònsors i demanar préstecs a entitats financeres, el club, qué té un pressupost anual de prop de mig milió d’euros, ha hagut de sol·licitar una subvenció de 120.000 euros als departaments de Cultura i Esport de la Generalitat.

El president de l’entitat santcugatenca, Narcís Castanyer, diu que “formava part del pressupost inicial el fet que la Generalitat contribuís en aquesta obra, perquè construirem un poliesportiu per a esdeveniments culturals i esportius i això entra dintre de les subvencions que s’atorguen”. A diferència de l’ajut de 60.000 euros que el club van sol·licitar a la Diputació de Barcelona l’any 2003 i que ja ha estat concedit i cobrat, des del club creuen que la resposta i els diners de la Generalitat trigaran més a arribar. “Podria ser que fins i tot ens ho concedissin en més d’una anualitat”, explica Castanyer sobre la subvenció. El presi-

dent del Muntanyenc confia que el pressupost del club, junt amb les aportacions de patrocinadors, socis benefactors i donants arribi per aconseguir que a finals d’aquest any els 600.000 euros que li manquen a l’entitat es quedin en 300.000.

Un gran projecte La nova seu de la rambla del Celler s’està construint en un solar municipal de prop de 1.000 metres quadrats, cedit per l’Ajuntament per un termini de 50 anys. L’edifici tindrà tres plantes, amb una superfície construïda total de gairebé 2.000 metres quadrats. Entre altres, disposarà d’oficines i sales de reunions per a les diverses seccions, biblioteca, cafeteria, una sala d’actes amb capacitat per a 150 persones, zona de competició esportiva, vestuaris i un dels rocòdroms més grans d’Europa. Aquest espai, que s’instal·larà a la façana de l’edifici, tindrà una spuperfície escalable de 400 metres equipada per a competicions internacionals. Les despeses previstes en concepte de projecte, obres, mobiliari i adequació de la nova seu ascendeixen a un total de 2.060.000 euros.

Seixanta anys d’història Enguany el CMSC ha celebrat el 60è aniversari de la seva fundació, l’any 1944. Des de llavors, s’ha convertit

Tot a punt per a la subhasta d’art demà divendres CMSC>Les 63 obres d’art incloses a la 1a Mostra Col·lectiva d’Artistes pel Club que durant 10 dies i fins aquesta tarda es poden veure a la galeria Pou d’Art, sortiran el divendres 18 de juny a subhasta en un acte benèfic organitzat pel CMSC a l’Hotel Sant Cugat, amb l’objectiu d’aconseguir diners per a la construcció de la nova seu de l’entitat a la rambla del Celler. Artistes com Grau-Garriga, Adolf, Sergi Barnils, els germans Moscardó, Maria Fabre, Paco Minuesa i Pep Codó, entre altres, han participat amb obra diversa en aquesta iniciativa solidària en benefici del Muntanyenc. La subhasta, que inclou pintura, escultura, fotografia i gravats tindrà lloc en el marc d’un sopar que començarà a partir de les 9 del vespre. <

El Muntanyenc farà ‘llitboard’ per Festa Major JORDI GARCIA

Terrenys on es construeix el nou Club Muntanyenc a la rambla del Celler

en l’entitat amb més socis a la ciutat, ni més ni menys que 2.500, i que vincula fins a 1.500 famílies. A més de gaudir d’un suport de base molt ampli, els socis del Muntanyenc participen de manera molt activa en totes les activitats del club, unes 300 al llarg de l’any. Entre les més populars, tant entre socis com no socis, destaquen la Marxa Infantil de Regularitat amb la participació d’unes 3.000 persones i la Mitja Mara-

tó, amb un miler d’atletes. Actualment, l’entitat compta amb vuit seccions d’activitat –de Muntanya, Esquí, Atletisme, Grup de Natura, Cultura, Gimnàsitca Rítmica, la Coral Sant Cugat i l’Esplai Sarau– i un centenar de monitors, guies i entrenadors.

El Club Muntanyenc Sant Cugat escollirà la nova junta directiva el 22 de juny en una assemblea de socis. <

ACTIVITAT>La secció d’Esquí del CMSC organitzarà dins dels actes de la pròxima Festa Major una nova activitat per als santcugatencs més atrevits. Es tracta de la baixada de carros Llitboard 2004 que es farà el diumenge 27 de juny al carrer Sant Medir, a partir de les 8 del vespre. Les inscripcions per a tots els que vulguin participar en aquesta competició de llitboard estan obertes i es poden formalitzar a través de la seu de l’entitat. Per rebre més informació sobre la cursa es pot consultar la web del club www.clubmuntanyenc.org.<

Sprint Idiomes celebra la 20a Festa dels Nens FESTA>L’emblemàtica escola

JORDI GARCIA

La festa es va celebrar a la plaça de Magí Bartralot

d’idiomes Sprint va celebrar diumenge passat una nova edició de la Festa dels Nens, una iniciativa que cada estiu aplega els estudiants més joves per celebrar de manera conjunta el final del curs.

La plaça Magí Bartralot va ser l’escenari escollit per organitzar una trobada que, a més de divertida, va servir als alumnes d’Sprint per mostrar els coneixements d’anglès adquirits a classe. Uns 150 nens i nenes van participar a la festa escolar, que va tenir com a eix central l’espectacle. Teatre, música i la pràctica de l’idioma van confluir en la representació de tres peces musicals, interpretades amb molt interès i dedicació per part dels infants. La Festa dels Nens és una iniciativa que mostra el tipus de treball d’aprenentatge de l’anglès que es duu a terme a través del departament infantil de l’escola d’idiomes.

Enguany la festa ha arribat a la 20a edició. <

JORDI GARCIA

L’Escola Thau visita la redacció FORMACIÓ>Alumnes de l’escola Thau, acompanyats per la directora, Teresa Triadú, van visitar dijous de la setmana passada la redacció d’EL DIARI DE SANT CUGAT. Els joves estudiants van interessar-se pel funcionament del setmanari, des que es crea la notícia fins que el periòdic arriba als quioscos de la ciutat. El redactor d’Esports d’EL DIARI DE SANT CUGAT, Àlex López, els va rebre i va respondre la bateria de preguntes dels alumnes, que van preguntar tots els aspectes que se’ls va acudir sobre aquest mitjà. <

Dijous, 17 de juny del 2004

PUBLICITAT

9

SOCIETAT

10

Caixa Sabadell premia AVAN amb 2.500 euros ENTITATS>La Fundació Caixa Sabadell ha distingit l’Associació Vallès Amics de la Neurologia (AVAN) amb seus a Rubí, Terrassa Granollers i a Sant Cugat, des de fa més d’un any, amb un dels premis Gent Gran Caixa Sabadell que atorga cada any l’entitat a les iniciatives de caire social amb més interès.

El Programa de Teràpia Ocupacional d’Atenció Domiciliària i Adaptacions de la Llar d’AVAN ha estat un dels quatre projectes escollits per la Fundació a la comarca, dels 30 que s’han presentat en total a l’edició 2004 d’aquests guardons.

Aquest programa, posat en marxa aquest any, té com a objectiu facilitar el desenvolupament de les tasques diàries a les persones amb algun tipus de trastorn neurològic i aconseguir el màxim grau d’autonomia d’aquests malalts. Els beneficiaris del projecte són, en gran part, persones majors de 65 anys i els seus familiars o cuidadors i pretén donar-los estratègies i eines que els permetin fer per si sols activitats quotidianes com dutxar-se o menjar.

L’import del premi atorgat a AVAN per la Fundació Caixa de Sabadell és de 2.500 euros i servirà per finançar el 60% del projecte. <

12 ordinadors amplien la connexió lliure a Internet S’obren dos nous telecentres a la Floresta i al Centre Obert TECNOLOGIA > Evitar la fractura digital entre els que tenen accés a Internet i els que no i apropar les noves tecnologies a la ciutadania. Aquests són els principals objectius de la posada en marxa de dos nous telecentres a la ciutat, ubicats al Centre Cívic de la Floresta i al Centre Obert de la plaça del Rei. Tots dos serveis compten des de fa algunes setmanes amb mitja JORDI GARCIA dotzena d’equips informàtics cadascun que per- El tinent d’alcalde de Joventut, Antoni Ramon, interessant-se pel nou punt de connexió meten el lliure accés a Internet als joves i infants que uti- tre Obert de la plaça del Rei. Els del districte. L’obertura d’aquests litzen aquests espais. En concret, pares i les mares usuaris del servei nous espais de connexió lliure a al telecentre instal·lat al Centre de la Casa dels Infants també tenen Internet, per part de la Generalitat i Obert, hi tenen accés una vintena accés a aquests equips informàtics l’Ajuntament de Sant Cugat, s’emllarga de nens que utilitzen la nova durant els matins. “L’objectiu és marca en la voluntat d’apropar les tecnologia com una eina de suport fer que tots els veïns del barri tin- noves tecnologies als ciutadans. en el procés d’aprenentatge. “Amb guin aquest telecentre a la seva dis- Ara per ara, la ciutat té una ràtio els ordinadors poden buscar infor- posició”, explica la regidora de d’una connexió a Internet per cada mació i documentació a Internet a Comunicació, Marta Subirà. Pel mil habitants i d’un 77% de poblal’hora de fer els deures”, explica que fa al telecentre de la Floresta, ció amb la possibilitat d’accedir a la Judit Feliu, coordinadora del Cen- els principals usuaris són els joves xarxa. <

Dijous, 17 de juny del 2004

Nova oferta de cursos i tallers d’estiu a l’Ateneu ACTIVITATS > Dansa del ventre, tai-txi, poesia, dibuix, informàtica...

L’Ateneu Santcugatenc i el Casal del Barri oferiran aquest estiu activitats per a tots els gustos a joves i adults, dins de la nova programació de tallers d’estiu que l’entitat organitza durant tot el mes de juliol. En total, el programa presenta una quinzena de propostes d’activitat, per ampliarne els coneixements, divertir-se o també per fomentar el gust per una nova afició com el ioga, la dansateràpia o les diferents formes d’expressió artística. Les classes, que s’imparteixen eh horaris de matí o tarda segons les matèries, començaran a partir del 5 de juliol i acabaran entre el 15 i el 23 del mateix mes. El preu dels tallers oscil·la dels 30 als 70 euros. < També per a joves i infants El Casal del Barri també proposa activitats i tallers aquest estiu per als joves d’entre 12 i 17 anys i els nens de 3 a 12 anys. L’oferta per als més petits consisteix en un taller de contes i teatre dividit en dos grups d’edat i organitzat en dos torns. Pel que fa als joves, podran apuntar-se i a classes de dansa del ventre, a break dance i a un laboratori d’habilitats en el conflicte amb adolescents. <

Dijous, 17 de juny del 2004

PUBLICITAT

11

SOCIETAT

12

Dijous, 17 de juny del 2004

Sant Cugat,un màrtir històricament provat La Parròquia editarà per sant Pere un llibret i cinc fascicles sobre el màrtir i el culte a sant Cugat Portugal. Però, per totes les notícies que tenim, va ser al nostre Monestir on es va establir la veneració. És per això, i perquè volem retre un homenatge al sant, patró del Monestir, i corregir el poc coneixement que moltes vegades tenim

El culte al màrtir té el seu origen a la nostra terra

El culte a Sant Cugat ha estat el gran motor de totes les manifestacions del Monestir

MONESTIR>El Monestir és la joia més preuada i el centre de la nostra ciutat. És un edifici romànic edificat sobre un altre, destruït per Almansor, i encara sobre un altre més antic i petit, la basílica paleocristiana, les restes de la qual podem reconèixer a l’interior del claustre. El Monestir va ser durant segles un centre d’on brollaven la cultura i el saber. No podem oblidar que la primera impremta d’Espanya es va instal·lar al Monestir i que del seu scriptorium van sortir obres tan belles com la Bíblia de Sant Cugat i altres.

I tots els monestirs, des de la petita basílica, han estat dedicats a venerar i custodiar el culte a un màrtir, sant Cugat, que ha donat nom al Monestir i al poble.

Però, qui era sant Cugat? És un màrtir real o una llegenda, com altres màrtirs?

Sembla provat històricament que sant Cucuphas o Cucuphate era un nom d’origen nord-africà. I la tradició ens diu que era un home oriünd de Silícia, a Cartago, que es deia Cucuphas, i que juntament amb un parent o amic anomenat Fèlix va arribar a Barcino, on Cucuphas es va establir com a comerciant i per predicar la fe de Crist. Aquí va rebre el martiri pels flagels i el foc i va morir per ser cristià, i va ser enterrat en un lloc anomenat Octavià.

També diu la tradició que encara que les autoritats van decretar que el seu cos no fos enterrat, les notícies més antigues sobre sant Cugat les troben molts pocs anys després del seu martiri.

L’any 303-304 d. de C., l’emperador Dioclecià va començar una persecució molt forta contra la nova fe cristiana, no se sap ben bé per què, pero va ser una de les persecucions més fortes i l’última que

JORDI GARCIA

Imatge de Sant Cugat a l’església del Monestir

l’estat romà va desencadenar contra el cristianisme.

En aquells moments, les comunitats del nord de l’Àfrica eren les més vives i nombroses i no és pas estrany que dos membres d’aquestes comunitats vinguessin a Hispània per predicar la nova fe i més encara si pensem que les províncies d’Hispània englobaven el nord de l’Àfrica. Encara que no s’ha trobat cap document escrit sobre el procés del màrtir Cugat, això no prova res, ja que el mateix Dioclecià va manar

destruir les actes dels màrtirs per tal d’evitar-ne la veneració i esborrarne el record.

Sembla, però, que quan es va decretar la llibertat de culte el 313, la memòria de molts dels màrtirs que es conservava en secret es va fer pública i, de fet, pocs anys després es declara sant Cugat màrtir de Barcelona.

Encara que no podem saber què té de cert la tradició que diu que sant Cugat va ser mort al lloc que ocupa el Monestir, és cert que va ser

mort fora de les muralles de Barcelona l’any 304. La data tradicional de la seva mort és la del 25 de juliol.

Així és que, segons això, aquests anys el dia de sant Cugat en farà 1700 del seu martiri i pocs menys del seu culte com a màrtir.

Anys després, trobem molt estès el culte al màrtir i, a més, un bon ball de les relíquies, ja que sembla que una part es van portar a França i poc després ja trobem esglésies que són sota la seva advocació arreu d’Espanya, França i

de sant Cugat, que la parròquia ha volgut reeditar dos fascicles: Eulàlia i Cugat, atletes de Crist i Què sabem del màrtir sant Cugat, aquest últim amb una edició ampliada i revisada i publicada en castellà, català i anglès.

També es fa una edició d’un llibret en què, amb un pròleg de mossèn Blai Blanque, es recullen quatre interessants conferències sobre la persecució de Dioclecià i el martiri de sant Cugat, escrites per cinc autors de rellevància: Joan Galtés , Josep Torné, Joan Bellavista, Climenty Rivera i Domenc Miquel.

Són cinc estudis diferents sobre un mateix tema, que permet copsar els diferents enfocaments i les diferents visions sobre un mateix fet històric i que al mateix temps donen la rellevància deguda al sant màrtir que va ser el testimoni que va impulsar la fe cristiana a la nostra terra i que va impulsar a bastir el Monestir i per tant també el poble de Sant Cugat. És per això que malgrat la butlla de Silvestre i la proclamació del Monestir com a senyor de les terres de Sant Cugat, que es va fer de manera tan bonica ara fa un any, no podem oblidar que molt abans ja era el poble el centre del culte al màrtir i que va ser gràcies a aquest culte que ara gaudim d’un monestir magnífic i una llarga història que és l’arrel del nostre poble.

Per això invitaria a tothom a conèixer la història del màrtir Cugat i celebrar plegats la seva festa.<

SOCIETAT

Dijous, 17 de juny del 2004

13

IN SITU... PER ROGELI PEDRÓ I FONTANET

LA CUINA SANTCUGATENCA D’ABANS

T

ot i que no hi ha una cuina santcugatenca per antonomàsia, sí que podem fer una referència del que s’alimentaven els pagesos de casa nostra, ara fa anys.

Menjaven bàsicament els productes que collien de la terra: patates, llegums i verdures. Pel que fa al tall, tiraven de la matança del porc, la major part de l’any (cansalada, pernil i embotits). També menjaven xai en les festes assenyalades com Sant Medir i, també animals d’aviram que cuidaven al corral, com és el cas dels pollastres, les gallines i els conills.

Així com en altres indrets de Catalunya hi afegien els animals de cacera, aquí, aquests eren escassos i poc abundants com els caçadors que algun dia anaven cap a la serra de Collserola. Tot i això, en Jaume Grau, que havia estat un bon caçador, recorda que havia anat a caçar conills amb el seu pare i el seu avi i amb altres amics com el Joan i Vicenç de Cal Ferro, el Pepito de Can Brou, el Modest de Cal Pelleringa, etc.

Eren els anys quaranta.

CAL TADEO I CAL GARRIGA Antigament, a Sant Cugat hi havia dues fondes que es distingien per la qualitat de la seva cuina casolana: Cal Tadeo i Cal Garriga.

La Fonda de Cal Tadeo estava situada al carrer Santa Maria.

Diuen que la Doloretes feia uns peus de porc amb prunes que n’hi havia per a llepar-se’n els dits.

Fixeu-vos si la fama d’aquest cuinat va arribar lluny, que el premi Nobel de Medicina Severo Ochoa venia a Sant Cugat a provar aquest plat tan deliciós del qual no en va quedar la recepta.

S’explica que la Doloretes quan cuinava aquest plat, molt santcugatenc, feia fora de la cuina tot el personal. Quan va morir es va endur aquest secret tan preuat; si algú, vés a saber, me’n pot donar explicació, li restaré molt agraït.

A Cal Garriga també s’hi cuinaven bons plats, però mai va tenir la fama de Cal Tadeo. Això sí, fou un lloc de trobada i tertúlia política i cultural com pocs n’hi havia al poble.

Més endavant fou el Mesón qui substituí aquests llocs tan entranyables. La bona cuina i els tertulians, alguns de gran talla intel·lectual com en Gabriel

Ja veieu com, a través de la gastronomia, ens podem traslladar al Sant Cugat de fa set-cents anys i degustar uns plats que avui encara trobem exquisits. Coses de la cuina!

LA MATANÇA DEL PORC

ARXIU

Carrer Santiago Rusiñol

Ferrater, donaren una gran embranzida a aquest lloc de bones menges i reunió. El Mesón obrí les portes l’any 1964, aquest any en fa quaranta. L’Alícia, la Carmen Rojo i el Juanito foren els impulsors d’aquest projecte que ha arribat fins als nostres dies. Els plats més apreciats dels inicis foren l’ànec amb prunes i peres i el rap a la catalana. També cuinaven els peus de porc amb prunes, que, segons els entesos, feien recordar els de Cal Tadeo.

Cal rostir o bullir la carn de xai i els trossos de cansalada. Piqueuho tot al morter. Torreu bé en una paella o cassola el pa ratllat; barregeu-lo amb el formatge ratllat i, en una cassola de terra, poseu-hi la carn ja picada, el pa i el formatge, les espècies i la sal, els ous batuts i una mica de llet.

Feu-ho coure lentament durant uns minuts o, encara millor, al forn, fins a aconseguir la consistència d’un paté suau i untuós.

Notes

ELS ÀPATS NADALENCS DEL MONESTIR DE SANT CUGAT AL SEGLE XIII Al Costumari del Monestir de Sant Cugat que es troba a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, hi hem trobat una referència sobre l’àpat extraordinari, anomenat Morterol, que menjaven els monjos en els dies extraordinaris de Nadal, Sant Esteve i Cap d’Any. En què consistia aquest plat?

Doncs segons el gastrònom Jaume Fàbregas, professor de gastronomia medieval de la Universitat Autònoma de Barcelona, consistia en una mena de paté fet a base de carn, fetge, etc.

Es pot substituir la llet (antigament era de cabra o bé d’ovella) per llet d’ametlles o per una mica de crema de llet. En la recepta original s’hi posa una mica de sucre. El celiandre fresc i el julivert es poden posar a la massa o bé per adornar.

També es pot fer de gallina o pollastre, porc, perdiu, tord o la combinació que vingui més de gust.

I per acabar-ho de rematar us suggerim unes figues a la francesa per postres que haurem preparat abans.

Ingredients

Ingredients 1/2 kg de carn de xai (cuixa), 200 g de cansalada, 100 g de pa sec ratllat, 100 g de formatge ratllat, llet, 4 ous, oli, aigua, llet, espècies al gust (pebre, canyella, nou moscada, clau...), julivert, celiandre.

Elaboració

24 figues, 1 litre de vi blanc dolç (garnatxa, moscatell, malvasia).

Elaboració Cal coure les figues amb vi, a foc lent, fins que aquest s’hagi reduït a la meitat.

Guarniu-ho amb ametlles picades.

A Sant Cugat havia estat un costum molt arrelat la matança del porc. Era tota una festa. Fins als anys seixanta encara hi havia moltes cases que tenien el seu porquet d’engreix. El mateix dia es feia el conegut tast, consistent a fer provar als parents i amics un trosset de les parts més exquisides del porc: sang cuita, fetge, llomillo, costelló i un trosset d’embotit de cada classe (botifarra blanca, de negra i de bull). Era una deferència que a poc a poc s’anà perdent.

A Sant Cugat hi havia algunes cases que, al tast, hi afegien unes patates al caliu. Aquestes es colgaven amb cendra viva (calenta). Les giraven i movien de tant en tant perquè es coguessin de totes bandes. Per saber si estaven cuites, es punxaven amb la punta del ganivet o amb una branqueta fina; si entrava suaument, és que estaven al punt. Una altra manera de saber-ho era pressionant les patates amb els molls i si espetegaven, era senyal que eren cuites. Es treien del foc, es netejaven amb aigua i es tornaven a posar al costat del foc per eixugar-les. Seguidament, es partien pel mig i s’amanien amb sal, oli i

un rajolí de vinagre. Fetes així es podien menjar amb l’escorça o pela de la patata.

Amb la devallada de l’agricultura i els camps de conreu, cada cop hi havia menys pagesos que engreixaven el porc fins esdevenir una activitat en vies d’extinció.

Durant els anys setanta fins l’any 1983, els amics de la Penya Regalèssia cada any celebraven la matança del porc tot recordant aquesta tradició i ho feien amb un company de la seva colla, l’Andreu Boldú, que patia una llarga malaltia que l’impossibilitava desplaçar-se d’un lloc a l’altre.

Durant la celebració, es feia un bon àpat, ball i xerinola. La celebració s’acabà quan el company Andreu els deixà. Jo diria que fou la darrera celebració d’aquesta mena que se celebrà a Sant Cugat. Més endavant les normes de salut pública prohibiren la matança del porc fora dels escorxadors.

Actualment, a Sant Cugat hi ha un ventall molt ampli de restaurants que, ben segur, s’adapten a les vostres exigències culinàries i a les vostres possibilitats econòmiques. Tots ells ofereixen una gran varietat de propostes gastronòmiques, la majoria de cuina de mercat i d’arrels mediterrànies. N’hi ha per triar i remenar.

Bon profit!• Rogeli Pedró i Fontanet rogelipedro@hotmail.com

POLÍTICA

14

Dijous, 17 de juny del 2004

L’abstenció i els socialistes guanyen les europees a la ciutat ció fonamental que determinarà el que Catalunya ha de dir en el futur de la Unió Europea”. Per la seva

CiU, amb 4.640 vots, es queda com a segona força de la ciutat ELECCIONS>

A excepció del descens de CiU a escala nacional, tots els partits troben positius els resultats obtinguts

a participació a Sant Cugat en les eleccions europees ha estat, amb un 44,79%, la més baixa de totes les eleccions que s’han celebrat a la ciutat des de la reinstauració de la democràcia, seguint la tendència que s’ha produït a la resta de l’Estat i a tot Europa en unes eleccions continentals. Tot i això, el PSC, amb més de 7.229 vots, el 32,7% de sufragis, ha estat la força més votada a Sant Cugat, amb una puja de cinc punts respecte a les anteriors europees. A Catalunya, el PSC ha guanyat més de 6 punts i 4 a la resta de l’Estat respecte a les eleccions del 1999.

CiU ha estat la segona força més votada amb 4.640 vots, el 20,9%, cosa que representa una pèrdua de gairebé 3.000 vots i 11 punts percentuals respecte als anteriors comicis europeus a Sant Cugat. El PP, amb 4.404 vots, el 19,9%, es col·loca en tercera posició a la ciutat i experimenta un lleuger descens des del 1999, que va obtenir 4.511 vots, el 19,2% de sufragis. A Catalunya, el PP ha estat la segona força per primera vegada, a uns 500.000 vots dels socialistes, mentre que a escala nacional, amb 23 eurodipu-

banda, el PP va valorar “la recuperació d’un important percentatge de vots en relació amb les passades eleccions generals” que els ha fet quedar a només 200 vots de CiU i qualifiquen “d’empat tècnic” amb el PSOE els resultats nacionals.

El portaveu del grup municipal d’ERC, Eduard Pomar, va valorar els resultats de la seva formació com a molt positius perquè “hem doblat els resultats de les anteriors eleccions i proporcionalment som la força que més ha crescut”.Per Pomar, ERC s’ha consolidat en aquest cicle electoral com la força que “agrupa la societat progressista” i s’ha convertit en un partit pròxim al ciutadà que ha deixat de ser tan extremista com es podia veure abans. El portaveu d’ICV-EA, Xavier Boix, a banda de, com Pomar, lamentar la baixa participació, també es va mostrar satisfet per haver superat el 10% de vots a la ciutat. Per Boix, “hem acabat un cicle electoral en què hem augmentat la representació a Sant Cugat i a Catalunya i ens ha permès recuperar un eurodiputat que no hauríem d’haver perdut mai”. // J.M.C.

L

JORDI GARCIA

Un ciutadà vota a l’antic parvulari del Pla i Farreras diumenge passat

tats, n’obtenen dos menys que el PSOE. Per la seva banda, Esquerra Republicana aconsegueix 2.629 vots, l’11,8%, i passa a ser la quarta força més votada de Sant Cugat a les europees. Els republicans també són a Catalunya la quarta força continuant amb la línia ascendent que ha experimentat en les tres conteses electorals que s’han celebrat aquest any. Finalment, ICV, amb 2.288 vots, aconsegueix el 10,3% dels sufragis, gairebé el doble de vots que va aconseguir l’any 1999 i gairebé

3 punts percentuals més. A escala nacional, els ecosocialistes recuperen un eurodiputat, que van perdre el 1999 per 300 vots, i es queden amb 2 escons i el 4,16 % dels vots.

Baixa participació Tots els partits polítics van coincidir a lamentar la baixa participació, que a Sant Cugat ha batut rècords.

Amb tot, el portaveu municipal del PSC, Jordi Menéndez, va dir que “estem molt satisfets perquè els resultats electorals a Espanya, Catalunya i Sant Cugat són molt bons per

als socialistes i ens permeten ser optimistes i estar esperançats en l’aplicació dels nostres plantejaments polítics”. En clau local, Menéndez va destacar el fet d’haver guanyat a tots els districtes i haver superat en 11 punts a CiU. El primer secretari del PSC, Salvador Gausa, va dir que “la nostra aspiració és consolidar la fidelitat del nostre elector”. Des de CiU es va lamentar la bipolarització dels comicis i l’alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, va lamentar la baixa participació per un parlament que “haurà d’elaborar una constitu-

NOMBRE DE VOTS DE LES ELECCIONS EUROPEES A SANT CUGAT 1987 - 2004 ICV-EUiA

%

%

ERC

%

5.452

31,4

768

4,4

773

4,4

2.216

12,8

32,4

3.892

27,8

497

3,6

794

5,7

1.468

10,6

6.755

36,7

3.828

20,8

1.240

6,8

1.890

10,2

3.686

20,0

Parlament europeu

7.511

31,9

6.477

27,5

1.309

5,5

1.790

7,6

4.511

19,2

2004

Parlament europeu

4.640

20,9

7.229

32,7

2.629

11,8

2.288

10,3

4.404

19,9

2003

Municipals

8.833

36,4

7.008

22,2

4.418

14,0

3.796

12,0

3.542

11,2

2003

Parlament

9.945

35,6

7.982

23,5

6.569

19,3

2.908

8,5

4.486

13,2

2004

Corts Generals

9.974

33,3

12.490

31,7

6.557

16,6

2.624

6,6

6.439

16,3

CiU

%

ANY

Eleccions

1987

Parlament europeu

5.377

31,0

1989

Parlament europeu

4.511

1994

Parlament europeu

1999

PSC

PP

%

FONT: Ajuntament de Sant Cugat

POLÍTICA

Dijous, 17 de juny del 2004

15

UNIÓ EUROPEA >

Eneko

Landaburu Dir. gral. de Relacions Exteriors de la UE

“El projecte europeu vol el suport ciutadà” L’Aula d’Extensió Universitària per a la Gent Gran va convidar, dimecres de la setmana passada, el responsable de Relacions Exteriors de la Comissió Europea, Eneko Landaburu, que va oferir una xerrada sobre la recent ampliació a 25 estats de la Unió Europea.

-Fa poc més d’un mes de l’ampliació europea. ¿Quines són les condicions per al seu èxit?

-Amb els països que s’acaben d’incorporar, hem de ser exigents i assegurar-nos que compleixin els compromisos adquirits durant la negociació. Però també hem de demostrar la mateixa solidaritat que altres països van tenir amb nosaltres i acompanyar el progrés dels nous estats membres.

-¿Quins són els compromisos adquirits?

-Els compromisos deriven de portar a la pràctica els principis decidits durant la cimera de Copenhaguen de 1993. Aquests principis estableixen que els aspirants a formar part de la Unió Europea han de ser, i demostrar que són, una democràcia, demostrar que funcionen com una economia de mercat i demostrar també que tenen la capacitat de resistir els xocs en una economia sense fronteres. D’altra banda, els aspirants han d’integrar la legislació comunitària en la legislació pròpia, encara que, per a aquesta implementació, s’han establert uns períodes de transició.

-La futura Constitució europea

planteja reptes...

-Un dels grans reptes que planteja la Constitució és la diferenciació entre països, de manera que es deixarà de banda el que havia estat la nostra regla de joc, i és que tots els països avançaven, i havien d’avançar, al mateix ritme. La Constitució permetrà que hi hagi una avantguarda de països que avanci més ràpidament cap a la unió política, que ha de seguir a la unió econòmica i monetària existent.

-¿Com es tradueix aquesta idea d’avantguardes en la futura Constitució?

nient. Es tracta que ningú no se senti exclòs, però que cadascú avanci al seu ritme.

poder intervenir a l’antiga Iugoslàvia.

-La Constitució preveu una sèrie de disposicions per tal que l’Europa -¿Aquests països que prendran la dels 25 funcioni iniciativa són semmillor que l’Euro- “El català no és un idioma pre els mateixos o pa dels 15, entre variaran en funció oficial perquè no està del tema? les quals hi ha allò haurà diferènque anomenem reconegut per l’Estat” -Hi cies segons els “cooperacions temes. Per exemple, reforçades”, que permetran que alguns països s’a- en política de defensa, el Regne grupin i tirin endavant propostes Unit vol associar-se a França i Alesense la necessitat que els altres ho manya per tal que Europa assoleixi, aprovin. Aquesta fórmula no tanca a poc a poc, una força militar que la porta als països que no s’hi hagin ens permeti respondre a reptes o integrat per un motiu o altre, sinó dificultats que puguin sorgir. No que es podran afegir a aquesta oblidem que, fa deu anys, vam avantguarda quan ho trobin conve- haver de cridar els americans per

-Un tema que preocupa, almenys a Catalunya, és el reconeixement del català a Europa.

ICV-EA diu que ERC incideix poc en CiU BALANÇ > Iniciativa per Catalunya Verds Esquerra Unida Alternativa diu que el pacte de govern a Sant Cugat entre CiU i ERC “no té un projecte de ciutat” i lamenta la poca incidència que ERC té en les decisions de CiU en el conjunt de les àrees de l’Ajuntament. El portaveu del grup municipal, Xavier Boix, ha fet una valoració d’aquest primer any de mandat en què “no s’han complert les espectatives posades en ERC”. Segons Boix, els republicans han aconseguit canviar el tarannà en les àrees que gestionen, “sobretot en polítiques socials, on tot estava per fer”, però la seva actuació “no respon a un projecte

FOTOGRAFIA: JORDI GARCIA

de ciutat perquè no incideix en la política de la resta d’àrees que són responsabilitat de CiU”. Boix diu que els afers interdepartamentals “fallen” perquè no hi ha una transversalitat real i això ho extrapola en aspectes com l’Agenda 21, la participació ciutadana o en “aquells aspectes on ens juguem el model de ciutat que es tira endavant amb els vots del PP”. Per Boix, “aquí es veu la feblesa política del pacte i és aquí on ERC hauria de forçar més”.

Altres àrees Boix també es va mostrar molt crític amb la política econòmica del govern, la participació ciutadana o la sosteniblitat. Segons el porta-

veu, aquest any s’ha apujat desmesuradamanet l’IBI, “nosaltres estem d’acord en la redistribució de riquesa però per fer equipaments i no per pagar el que s’han gastat en anys anteriors”. Pel que fa a la participació, l’ecosocialista diu que “no hi ha un compromís real amb la ciutadania sinó que es fa perquè toca” i denuncia l’intent fallit en els consells de districte o l’Agenda 21 “on no hi ha un compromís en l’aplicació del Pla d’Acció”. Pel que fa als residus, Boix demana un debat global amb un ampli consens, fent pedagogia i també amb fiscalitat, i denuncia el fracàs del pla “residu mínim” que ni s’ha treballat ni potenciat, “una de les assignatures pendents de fa molts anys”.

El portaveu d’ICV-EA també va destacar la seva participació i el seu compromís en aspectes cabdals com ara la construcció d’equipaments o l’augment d’habitatge públic. <

- Cal anar pas a pas. El govern socialista ha fet un pas endavant, s’ha compromès i ha defensat la idea que el català, l’euskera i el gallec tinguin un lloc particular a la Unió Europea. És un gran avenç i era difícil perquè ja arribàvem al final de la negociació de la Constitució. S’ha aconseguit un cert estatut que dóna capacitat de traducció dels textos fonamentals europeus a aquestes llengües, però no arriben a ser idiomes oficials perquè només són idiomes oficials aquells que

estan reconeguts pels estats. De moment, gaudim d’aquest avenç, apliquem-lo i, més endavant, ja veurem què es pot fer.

-Pel que fa a les eleccions europees, potser no s’ha transmès bé la importància de participar-hi...

-La participació i el suport de la ciutadania al projecte europeu són fonamentals. La futura Constitució donarà més poder al Parlament europeu, de manera que no només els estats tinguin poder de decisió.

Si no hi ha suport popular a la idea europea, és evident que la idea europea no avançarà. Estem en democràcia i, perquè la democràcia visqui, cal participar en les eleccions. // Eva Arasa

16

El PSC reclama un parc públic empresarial PLE>El PSC presentarà una moció en el pròxim ple de l’Ajuntament perquè una comissió estudiï la viabilitat econòmica i social de la construcció d’un parc empresarial de promoció pública.

Els socialistes consideren que aquest parc empresarial “podria afavorir molta gent jove, petites i mitjanes empreses i emprenedors en general”, segons el primer secretari, Salvador Gausa. Per això proposen “estudiar la viabilitat d’un espai de trobada per crear un centre de negocis, un centre de formació ocupacional i continuada i un viver d’empreses”, una iniciativa que ja s’ha dut a terme amb èxit en diversos ajuntaments que “han volgut crear riquesa i benefici social”.

En el parc empresarial hi podrien convergir empreses, instituts públics, la Cambra, associacions d’empresaris i entitats financeres amb el lideratge de l’Ajuntament.

D’altra banda, el PSC estudia proposar un augment del suport de l’Ajuntament a les entitats de la ciutat amb aspectes tan prosaics però importants com les infraestructures i els materials necessaris per al desenvolupament de les activitats de les associacions cíviques. <

POLÍTICA

Dijous, 17 de juny del 2004

CDC vol més presència local a l’àrea metropolitana

ERC defensa les nacions sense estat a Europa

Els nacionalistes volen que els alcaldes presideixin l’organisme

na vol defensar a Europa el reconeixement del català i de les nacions sense estat tot i els impediments dels organismes i representants europeus. Segons els republicans, l’Europa actual és un “club d’estats” que no afavoreix la participació directa d’institucions d’alt nivell, com pot ser la Generalitat de Catalunya, i critiquen que els interessos catalans no es puguin defensar directament a les institucions europees i hagin de passar pels organismes estatals.

La Generalitat només pot participar directament a Europa a través d’institucions com l’Oficina del Govern Català a Brussel·les o el Comitè de les Regions, que reconeixen poc efectius ja que hi ha una gran diversitat d’ens territorials amb interessos diferents.

D’altra banda, i pel que fa a la construcció de la futura Constitució europea, ERC vol el reconeixement del català i la inclusió de les nacions sense estat a la carta magna continental, dues greus mancances, segons els republicans, que hauran de lluitar des de l’escó que han obtingut en les eleccions europees d’aquest diumenge passat. <

PARTITS > Sant Cugat va acollir el Congrés Comarcal del Vallès de Convergència Democràtica, on es van debatre les ponències que es presentaran en el pròxim Congrés Nacional, el dia 9 de juliol.

La setantena de delegats van apostar per una major presència municipalista en organismes com l’àrea metropolitana. CDC proposa una reformulació de l’àrea metropolitana de Barcelona com a òrgan prestador de serveis, on els JORDI GARCIA municipis treballin de Bonastre, Coromines i Recoder en el congrés comarcal a l’Escola de Música forma comuna sense perdre la seva autonomia. L’assemblea va proposar que la presidèn- que es presentaran en les quatre Pel que fa a l’organització, els delegats cia de l’àrea metropolitana recaigui en ponències: País, política i progrés, El volen aprofundir en la democràcia els alcaldes de la zona i no en el presi- municipi, territori i sostenibilitat, interna amb la limitació de mandats i dent de la Generalitat, tal com està Europa i el móni L’organització inter- més control sobre les incompatibilina. Els delegats van apostar perquè el tats. També volen escollir els càrrecs previst. partit recuperi el caràcter municipa- i que es votin els candidats en complista “com a element fonamental” en tes de llistes, una forma, diuen, de Esmenes a les ponències El congrés va consensuar les esmenes les línies estratègiques de cara al futur. modernitzar l’estructura de partit. <

EUROPA > Esquerra Republica-

Dijous, 17 de juny del 2004

OPINIÓ

EDITORIAL

Valoració de les eleccions europees

Festa Major amb retallada

esprés d’haver acudit a les urnes en quatre ocasions en poc més d’un any, i veient l’escassa importància que es dóna a les institucions europees (malgrat la transcendència de les seves decisions), el diumenge 13 de juny les platges estaven més plenes que les urnes dels col·legis electorals. Però malgrat que l’abstenció va ser la gran guanyadora d’aquests comicis al Parlament Europeu, hem de fer una lectura dels resultats electorals que es van produir.

A Sant Cugat del Vallès, el Partit Popular ha recuperat un nombre important del percentatge de votants en relació amb les passades eleccions generals, i s’ha convertit en la tercera força de la ciutat i a només 200 vots de Convergència i Unió.A Catalunya, ha estat clara la caiguda de la coalició nacionalista, que juntament amb la recuperació de vots per

T

ot i que aquest any la Festa Major s’allarga un dia més, del 25 al 29 de juny, la comissió organitzadora, que enguany s’estrena totalment renovada i amb una mitjana d’edat força jove, s’ha trobat amb la sorpresa que amb menys diners han de programar més activitats i han d’assumir els costos d’un programa de festes de disseny que fins ara, per un acord comercial, no els costava ni un euro. Per tant, a banda de la retallada del 30% del pressupost de l’any passat, uns 40 milions de les antigues pessetes comptant estructures, costos de la brigada, hores extres, etc., han d’assumir quatre milions per a promoció, que vol dir pagar pel disseny d’un programa sense la publicitat que durant 16 anys una empresa local s’ha dedicat a gestionar amb tot el risc i sense cost per a l’organització ni per a l’Ajuntament. D’aquest canvi inexplicable se’n diu rendibilitzar els recursos públics, maltractar la iniciativa privada i espatllar allò que ja funciona, i en això, l’àrea de Comunicació, dirigida per la regidora Marta Subirà, en són força experts. A banda, la partida de promoció de la festa en els mitjans de comunicació és nul·la, tot ho ha esgotat el programa de disseny, o sigui, que la comissió i els mitjans ens fem una pregunta: qui ha sortit guanyant amb tot això?

Malgrat tot, la comissió pot estar tranquil·la i l’Ajuntament també. La nostra Festa Major enguany seguirà sent promocionada pels qui sempre ho hem fet, la iniciativa privada i els mitjans locals, que, tot i tenir cada vegada més retallats els acords institucionals i més pals a les rodes, seguim fent la feina que ens pertoca: la d’informar els lectors; i la Festa Major és una activitat de primera magnitud. La Festa Major a Sant Cugat sempre ha tingut la gran sort que hi ha molta gent al darrere que a títol personal o col·lectiu han posat hores i voluntat per suplir la manca de patums i espectacles mediàtics. És una festa més casolana que en ciutats veïnes i té la gran sort que la participació està més que garantida.

EN SERVER I EN TITO

D

part del Partit Popular, ha fet que per primera vegada en la història, el segon partit polític en unes eleccions a Catalunya sigui la nostra força política.

En l’àmbit nacional, han faltat pocs vots per aconseguir l’empat tècnic.

El Partit Popular ha demostrat que segueix sent una opció clara de govern a Espanya i que hem recuperat posicions retallant la distància que ens separava de cinc punts percentuals a tan sols dos i a només 300.000 vots. Aquest fet és important, recordem que tan sols fa 40 dies que governen... De la mateixa manera, el Partit Popular ha guanyat en 12 comunitats autònomes, més Ceuta i Melilla, i en 31 de les 52 províncies.

Potser serà perquè s’està esbrinat que l’11-M es preparava molt abans de la Guerra de l’Iraq, o que el retorn de les tropes no és el problema més

17

important que tenen els espanyols, o per les decisions desafortunades del govern del PSOE tant en política interior com exterior...?

Finalment, volem destacar que països contraris a la invasió han patit importants derrotes, com ha estat Chirac a França i Schröder a Alemanya. També Blair ha patit pel seu suport als Estats Units, però no hem d’oblidar que el partit amb el qual els electors l’han volgut castigar és més proamericà encara.

I en l’àmbit europeu, continuarà sent el principal grup parlamentari el Partit Popular europeu, del qual formem part els representats del Partit Popular espanyol, que continuarà treballant perquè en el seu grup parlamentari es defensin els interessos de tots els espanyols amb més força que mai.// Berta Rodríguez Grup Municipal Popular

El seny i la rauxa (II)

L

lavors ens mobilitzem en massa en una reacció encadenada, on desapareix l’egoisme i ens fem admirar per la força de la nostra ardència col·lectiva. Una altra causa de la rauxa és quan la realitat ens desplau i enyorem quelcom que ens captiva, i a mesura que es transforma en flamarada, fa possible una crítica que embaluma la nostra existència, tant si són encertades com si no ho són les raons utilitzades. L’enyor i la rebentada són els camins per arribar al deseiximent, fase precursora de la rauxa. Ésser arrauxat és ésser mancat del seny, obeir a impulsos emocionals i actuar amb actituds extremistes. La rauxa no es pot identificar amb un atac de follia, sinó amb la negació de l’ideal del compromís i del pacte dictat pel seny col·lectiu. Però les rauxes són

transitòries, després de la riuada ve la calma. Sortosament, les nostres forces de resistència són superiors a les de disgregació i tornem al pacte dictat pel seny col·lectiu.

Quan Jaume Vicens i Vives l’any 1954 publicà el llibre Notícia de Catalunya, començà l’emigració de gent d’altres parts d’Espanya al nostre país. La seva llengua i les seves costums eren diferents, però molts altres trets del seu temperament eren semblants, fruit de formar part del mateix estat. Al principi es van mantenir separats de la població autòctona, però aviat restaren captivats per la forma d’ésser dels catalans i, a poc a poc, es van integrar al país sense perdre la seva identitat. Actualment, tots entenen el català, la majoria el parla i

els seus fills se senten catalans i àdhuc alguns són catalanistes. Quan Catalunya havia aconseguit aquesta fita, comença una altra immigració, però aquesta volta vénen de fora d’Espanya, amb cultures, costums i religions molt diferents de les nostres.

La integració dels nous immigrants, malgrat ésser més difícil i complexa que l’anterior, estem segurs que també és possible, que aviat parlaran la nostra llengua i els seus fills també se sentiran catalans. Si Catalunya assoleix aquesta fita, serà exemple de com hauria de ser la globalització mundial en el segle XXI; tasca que aconseguirem si mantenim el seny i no ens deixem portar per la rauxa.// Vicenç Trius Fundador de Cavis

CARTES DELS LECTORS

Comunicat de la UNESCO: sopar pro-Romania Des de l’Associació d’Amics de la UNESCO volem donar les gràcies a totes les persones que ens han ajudat a tirar endavant el sopar pro-Romania. A tots els qui ens han entregat pintures a l’oli, aquarel·les, fotografies i artesania, alguns de professionals, altres d’aficionats: Pep Blanes, Pepe Andrés, Roser Aiguader, Emma Andrés, Oriol Batchellí, Rafa Bofarull, A. M. Boncompte, Montserrat Bosch, Joan Bruguerola, Fina Cabe-

za, Pere Casajoana, Narcís Darder, Mercè Diogène, Joan Farriol, M. José Foix, Amancio González, Jaume Guixà, Margarita Juárez, Joan Marigot, Lluís Masnou, Fèlix Mestres, Alber Minoves, Susana Nicoletti, Teresa Pelfort, Miquel Pallicer, Artur Pomar, Victòria Rocamora, Alicia Rojo, Francesc Sanjust, Elvira Sobrevia, Enrique Soto, Joan Tortosa, Isabel Vehi, Núria Ventosa,Yolanda Verges, Segimon Vilarasau, Yago Wachter i l’Associació contra el Càncer Sant Cugat, que va cedir una litografia. I als proveïdors: Carnisseria Tubau, Colmado Víctor, Cugart, Festa, Forn Vall d’Or de Valldoreix, Himsa, llet Pascual, Jardinarium-garden Masó-Navarro, pastisseria Tony

Mestres Pastisser, Vins Puig.

Al Paco del Restaurant Casalet de Valldoreix, pel seu constant suport i entusiasme. A la Coral L’Harmonia de Valldoreix. A l’Ajuntament de Sant Cugat i l’Entitat Menor de Valldoreix. I a les 200 persones que van assistir al sopar. A tots, moltes gràcies. Els diners recollits aniran al projecte que vol tirar endavant la Fundació Pacea de Roman, formada per franciscans d’aquesta ciutat. Un terreny i unes edificacions que han de servir per a un dispensari, quatre aules d’ensenyament, tallers de sastreria i fusteria i un menjador. Projecte que va lligat amb el d’apadrinaments.

Llorenç Batchellí President Amics de la UNESCO

Edita: Premsa Local Sant Cugat, SL. President: Ramon Grau. Director: Josep Maria Vallès. Consell Editorial: Víctor Alexandre, Francesc Carbó, Jordi Casas, Narcís Castanyer, Josep Daniel, Joan Carles Gassiot, Ramon Grau (president), Pepa Martín, Manel Pardo, Rogeli Pedró, Montserrat Rumbau, Ignasi Salvat, Josep M. Sans Travé, Paco Soler, Josep A. Teixidó, Joan Tortosa i Núria Zabala . Gerent: Anna Comella. Redacció: POLITICA: Josep M. Vallès i Josep M. Codina. SOCIETAT: Susana Díaz i Josep M. Codina. ESPORTS: Àlex López. CULTURA: Eva Arasa. ECONOMIA: Josep M. Codina. Correcció: Blanca Pi i Susanna Turon. Directora comercial: Lourdes Villamayor. Subscripcions: Eduard Dalmau i Sinda Gómez. Fotografia: Jordi Garcia. Col·laboradors: Pere Vivó, Martí Olaya, Imma Pueyo, Eduard Jener, Isabel Saez, Montse Sant, Jordi Casas, Josep A. Teixidó, Tomàs Grau i Jordi Frontons. Disseny i maquetació: Marcel Maas, Adrià Gallego i Francesc Cabeza. Creació i disseny de la maqueta: L’Eixida. Impressió: Rotimprés Tel.: 972 40 05 95. Dipòsit legal: GI-405-93 Empresa distribuïdora: Mailing Vallès (93 589 23 71).

EL DIARI DE SANT CUGAT expressa únicament la seva opinió en els editorials. Els articles signats expressen l’opinió dels seus autors, que EL DIARI DE SANT CUGAT no fa seva necessàriament.

OPINIÓ

18

LA FRASE DE LA SETMANA:

Dijous, 17 de juny del 2004

“ Sóc la més petita de l’equip, amb 11 anys, i de vegades em fa por perquè les adversàries són més grans que jo”

L’OBSERVATORI

L’OBSERVATORI

Pere Vivó

Martí Olaya

Exrector del Monestir

Escriptor

Més que un afer religiós...

E

ivendres, 11 de juny, catedral de Vic, comiat del bisbe emèrit Ramon Masnou. L’única presència de la Generalitat, i encara citada genèricament, devia ser la de la delegada d’afers religiosos. Vaig pensar que, atès tot el que el bisbe Masnou havia representat per Catalunya, el comiat superava, en escreix, un simple afer religiós, amb tot el respecte per la persona que l’ostentava, és clar. En un altre, no gaire llunyà, el del bisbe Deig, amb mèrits comparables, el president i bona part del govern anterior hi era present.

Em va esclatar un dubte: les noves

i més altes autoritats actuals han perdut la memòria històrica? I no parlo de la religiosa. Si fos així, algú els havia de recordar els mèrits patriòtics del bisbe traspassat.

Bon pastor, esdevingué, a més, durant els llargs anys de l’hivern franquista, un punt de referència cabdal en la defensa de Catalunya, amb tots els maldecaps i les incomprensions que tal actitud comportava: “Sóc nacionalista català, perquè Catalunya és la meva nació natural”. Deia i feia!

Recordem-ho: sota el seu empar sorgí la publicació per a nois i noies Cavall Fort, els concursos de poesia de Cantonigròs, els aplecs

de Matagalls, la revista Oriflama.

Professor de català del Seminari i primer bisbe contemporani que s’atreví a publicar en català les seves pastorals. En reconeixement, la Generalitat li concedí la Creu de Sant Jordi.

Per això, i molt més, el seu comiat no era solament un afer religiós; en conseqüència, penso que haguera estat tota una delicadesa la presència dels qui –si més no oficialment– són els primers patriotes i vindicadors de la nostra memòria històrica, vingui d’on vingui. Seria una llàstima haver entrat en un període d’amnèsia. I, encara més, si fos selectiva... //

Kan Ferro

E

nostres inquietuds... per descobrir una nova manera de viure i fer-la possible. No busquem un espai on fer festes, no estem treballant per acumular brutícia ni ens despreocupem del que li passi a la casa o al barri. Ara, a Kan Ferro, hi ha un taller de reparació i reciclatge de bicicletes, classes de tai-txi, una consulta de naturopatia i fisioteràpia i una kafeta on trobar-se, realitzar xerrades, videofòrums, recitals i exposicions. Totes aquestes activitats són sense ànim de lucre, són pel gust de ferles i compartir-les. Per això, tot aquell que vulgui manifestar la seva opinió, positiva o negativa, sobre el nostre projecte, que ho parli amb nosaltres abans de declarar públicament fets sense fonaments o expressar el seu desacord, com ja ha passat, tirant pilotes de golf.

Andrea Richter Membre de Kan Ferrro

Campiona Catalunya natació escolar

Gosa poder

CARTES DELS LECTORS

n resposta a la queixa presentada pel senyor Joan Casas EL DIARI DE SANT CUGAT, ens dirigim al poble per desmentir les seves declaracions tendencioses i sense cap tipus de fonament.

Com molt bé explica el nostre veí, ja fa ben bé un any que vivim a Kan Ferro. Durant aquest temps hem estat rehabilitant la casa, arreglant el sostre i el jardí, traient la runa acumulada durant tots els anys que ha estat buida... en definitiva, tot el que cal perquè una casa sigui habitable i aculli les activitats que es realitzen. D’aquí, el senyor Joan Casas n’ha extret que estem fent obres il·legals, que acumulem runa, que sovint organitzem festes multitudinàries, i fins i tot que provoquem incendis.

Hem alliberat aquesta casa, propietat de l’administració pública, per lluitar contra l’especulació que està patint Sant Cugat, per obrir espais on crear i desenvolupar projectes, per crear debat, per participar de la política i la cultura, per expressar les

Andrea Sampons

E

o em fa res de començar l’article dient sense embuts que el voldria fer poètic. Aquest és el propòsit clar. I si en acabar algú té la sensació que per un lloc o altre apareix un deix d’humor o que traspua ironia de la llei que no fa mal, és que no me’n surto. Si l’article fos doble llarg potser diria menys coses, però com que és curt, cal dir tot el que voldria –penso jo–, malgrat l’estalvi de mots. Goso poder. I m’hi poso amb ganes.

De moment, a primera hora del matí, quan tot just el sol es lleva de la jaça, goso sortir allà on tenim la magnoliera, quatre pams de gespa a l’abandó, unes heures carnoses i espesses, jardineres amb flors i un test amb roses petites color de brasa i posat humil. He gosat sortir amb un plec de papers que d’una cara tenen escrites prediccions malastrugues sobre l’estat del món i de l’altra m’ofereixen de franc el seu blanc virginal per a escriure-hi sensacions i paraules.

Goso seure allà on sovint els ocells valents gosen picotejar petites restes de sopars a la fresca. I goso escriure a mà amb un bolígraf de nyigui-nyogui que guixa fi en un color verd com el de les fulles més joves de l’heura que tremolen, frèvoles, excitades pel primer bes del sol...

Goso poder dir, en l’espai que queda, el nom de l’amic que m’innova el vers de Gabriel Ferrater que ens fa de títol: Josep Maria Figueres, l’historiador. Era un dia que no parlàvem d’història sinó de proisme i de plantejaments de futur. “Hem de gosar poder...”, em deia l’amic, per reforçar la proposta. I jo, que coneixia els verbs però no el tremp del vers del poeta, ho vaig preguntar.

També goso poder dir a l’alcalde d’una ciutat com la nostra, amb poetes de tot rang i gent de tots els colors que l’ajudaríem, que no abandoni la idea de fer de Sant Cugat la ciutat de la poesia. Gosa poder, Lluís!//

Dijous, 17 de juny del 2004

PUBLICITAT

19

20

PUBLICITAT

Dijous, 17 de juny del 2004

Dijous, 17 de juny del 2004

SOCIETAT

21

ESPECIAL DONES EMPRENEDORES

Dues emprenedores a la recerca d’un negoci d’èxit Dues santcugatenques, assessorades pel SOM, expliquen com estan preparant l’obertura dels seus negocis EMPRENEDORES> omien a obrir el seu propi negoci a Sant Cugat i estan treballant durament per sortir-se’n tot i les dificultats econòmiques que implica qualsevol nova aposta empresarial. Aquestes dues santcugatenques, Gabriela Patania i Núria Gil, van adreçar-se un dia a l’àrea de creació de noves empreses del Servei d’Ocupació Municipal (SOM), per demanar assessorament i orientació a l’hora de fer els primers passos en el món empresarial. Ara, després d’haver escoltat les recomanacions dels tècnics d’aquest departament sobre els punts forts i els febles de les seves propostes empresarials, i d’haver

S

passat a una entitat acreditada per elaborar el pla d’empresa, Gabriela i Núria estan més a prop de fer realitat el seu somni i convertir-se

Dues emprenedores locals assessorades pel SOM, expliquen en quina fase tenen el projecte de negoci en empresàries. El projecte de cadascuna d’aquestes dues dones es troba en una fase d’execució diferent. Mentre una encara busca local, la segona ja està fent obres i l’última té previst obrir al juliol.// Redacció

Te a les cinc o a qualsevol hora al saló de Gabriela Patània

JORDI GARCIA

Gabriela Patània és una santcugatenca d’origen argentí

Gabriela Patania, una mare argentina de 36 anys casada i resident a Sant Cugat des del 1997, va trobarse que la notícia del seu segon embaràs no va agradar gaire a l’empresa on treballava. Per això, després de tenir el petit fa 9 mesos, va decidir que la solució a les seves dificultats per compaginar vida laboral i família era establir-se pel seu compte. “Sé que quan ets propietària tens el 100% de responsabilitats sobre el negoci, però almenys no has d’estar donant explicacions contínuament ni aguantant males cares”, explica. Des del gener, està treballant en el projecte d’empresa per posar en marxa un saló de te a Sant Cugat, un negoci en què el seu marit té alguna experiència.“També tenim el coneixement com a consumidors

perquè a Argentina hi ha moltes cases de te d’estil europeu i anglès i

“Si tot va bé, el negoci podria obrir al setembre, però encara estic liada amb el tema del local” per això podem saber quins són els serveis que pot demanar el públic”, comenta Gabriela. Encara no ha tingut temps de decidir el nom de l’establiment, perquè està embolicada amb la recerca d’un local adient per a aquest negoci.“Estic mirant una caseta antiga, de poble, que s’ha de fer tota de nou”, explica. Si tot va com ella calcula, a partir de setembre ja podrà servir el te de les cinc. //

La revolució arriba a les vetes i fils de la mà de la santcugatenca Núria Gil Núria Gil, una santcugatenca de 38 anys, també és casada i té tres fills. Està ultimant l’obertura d’ una merceria al carrer de la Creu i ja té gairebé enfilats els últims detalls per poder inaugurar la botiga al mes de juliol. En el seu cas, Núria tenia molt clara la idea de negoci i va contactar amb una franquícia del ram per trobar l’opció més ajustada al projecte que tenia en ment i s’ha decidit per obrir un establiment de Lola Botona. “Sempre “Vaig pensar que podria m’han agradat les labors i les manua- ser bona idea unir la meva litats, per això vaig afició per les labors amb el pensar que seria bona idea unir el meu projecte d’empresa” meu hobby amb la feina”,explica.El seu objectiu és modernitzar i innovar en els productes i articles que els aficionats a aquest àmbit troben a la ciutat,on pensa que hi ha un nínxol de mercat per al seu establiment.

Núria es queixa, com moltes emprenedores, que no hi ha ajudes econòmiques suficients i també de l’alt preu dels locals en lloguer.“Jo he comprat perquè al final he vist que sortia més barat”,explica l’emprenedora. //

CEDIDA

Núria Gil obrirà una franquícia de Lola Botona

22

PUBLICITAT

Dijous, 17 de juny del 2004

Dijous, 17 de juny del 2004

SOCIETAT - ESPECIAL DONES EMPRENEDORES

23

Com elaborar un pla d’empresa Cada pla s’ha d’adaptar a la naturalesa de cada empresa SERVEIS > L’objectiu d’un pla d’empresa és aconseguir el finançament per a les dones emprenedores de la línia de microcrèdits. Per això no s’ha d’interpretar com un sistema rígit sinó que cada pla s’ha d’adaptar a cada empresa.

En primer lloc, s’haurà de crear un apartat amb les dades bàsiques del projecte, com ara el nom i la identificació, la ubicació, la data d’inici, el tipus de societat, una breu explicació de l’activitat que es desenvoluparà, el nombre de treballadors previstos i la quantificació, en línies generals, de la inversió necessària i el seu finançament. Tot seguit, també s’hauran d’identificar els promotors del projecte amb les dades personals, un breu historial professional o currículum, la situació financera personal com ara els ingressos i les despeses habituals, els deutes i el patrimoni, així com el grau de dedicació que es desti-

narà al nou projecte.

També s’hauran de descriure els productes o serveis que oferirem, així com els elements innovadors que s’hi incorporin i els caràcters diferencials amb la competència.

Descripció del negoci No podem deixar de fer un pla

sense una bona descripció del negoci pel que fa al pla de producció i els principals costos previstos, els proveïdors més importants, així com les instal·lacions que es necessiten, si cal maquinària o si aquesta serà de compra o de lloguer. En aquest apartat, podem aportar dades comparatives d’altres empreses del sector.

On aconseguir un microcrèdit A banda de les entitats bancàries que disposen d’aquest tipus de producte per als seus clients potencials, diverses institucions i associacions ofereixen ajuts de tipus econòmic per impulsar projectes empresarials. L’Institut de la Dona ofereix, a banda d’informació sobre gestió empresarial o els programes d’ajuts, un programa de microcrèdits sense avals.Aquest servei s’ofereix en col·laboració amb la Direcció General de la Petita i Mitjana empresa. El Banc Mundial de

la Dona també ofereix serveis similars.

Altres associacions ofereixen assessorament, guies, exemples pràctics així com la legislació actual, formació i altres aspectes relacionats amb la creació d’empreses. Les cambres també disposen de departaments adreçats a les dones empresàries que promouen l’intercanvi d’experiències, fòrums, anàlisis, l’evolució empresarial o els camins que cal seguir per aconseguir el finançament necessari per als nous projectes. //

A tot això, també caldrà afegir-hi els aspectes generals del sector, dins una anàlisi del mercat i la seva possible evolució.

Aquí es poden incloure els possibles clients actuals i potencials, com la competència, amb especial referència a la seva ubicació geogràfica, amb les dades més significatives i la seva evolució i la relació de l’oferta i la demanda del mercat.

Perquè el pla sigui més complet s’hi pot afegir un pla comercial amb l’estratègia de vendes, el preu, la distribució, la promoció i la publicitat, així com l’organització del personal prevista, com ara la plantilla, l’experiència professional que tenim, si s’hi inclou un pla de formació o els serveis externs necessaris.

Però en l’apartat on s’haurà de

ser més explícit i exhaustiu és en la memòria d’inversió necessària, el pressupost, els proveïdors de l’equip i un planejament de la seva realització, les necessitats de capital, les existències necessàries, així com la forma, el període de cobrament als clients i de pagament als proveïdors. També es pot fer una previsió de vendes amb volum i preus, els costos desglossats, els resultats previstos per als primers tres anys, etcètera.

En el darrer apartat s’haurà d’abordar el tema dels diners necessaris per al finançament, així com els instruments previstos, com ara els imports, els terminis i les condicions, tenint en compte si es necessita augment de capital, les subvencions, formes de pagament i altres tipus de finançament. <

24

Dijous, 17 de juny del 2004

SOCIETAT - ESPECIAL DONES EMPRENEDORES

OPINIÓ

Paritat també al front de l’empresa Ara que hi ha paritat dins de l’equip de govern de l’Estat, seria un bon moment perquè les dones amb iniciativa empresarial i vista per als negocis reclamin també la igualtat en nombre i condicions al capdavant dels negocis, bé sigui com a propietàries o formant part de les juntes i òrgans de direcció màxima de les empreses.

Mentre que les últimes dades indiquen que als Estats Units, les dones estan creant empreses el doble de ràpid que els homes, al nostre país el ritme és encara molt lent i el percentatge d’empresàries respecte al d’empresaris continua sent molt desigual a la majoria de zones de l’Estat, sobretot a les rurals. Segons dades publicades recentment per l’Institut Nacional d’Estadística, el percentatge de dones al capdavant d’empreses és només del 8,9% a Espanya. Amb aquest panorama, és obvi que la paritat queda, de moment, reservada a l’àmbit polític i de manera molt puntual.

Però per què les dones no han aconseguit encara posar-se al mateix nivell que els homes pel que fa a l’impuls de negocis?

Les estadístiques mostren de manera molt clara que les dones,

sobretot les catalanes, tenen cada vegada més formació, i arriben a superar els homes en molts camps.

Els mitjans de comunicació publiquen sovint que el percentatge d’universitàries amb títol de diplomatura i llicenciatura supera el d’universitaris en un ampli percentatge i que estan més preparades.

D’altra banda, els experts en recursos humans i en habilitats directives i de gestió empresarial estan coincidint cada vegada més a dir que el caràcter i la manera de treballar de la dona aporta alguns beneficis a les organitzacions que fins ara els homes no havien estat capaços d’aportar. Més intuïció, més capacitat de treball en equip i

“Avui dia la dona està sortint amb força a la societat i vol tenir el seu lloc” de fer diverses coses alhora, visió de conjunt i sobretot menys autoritarisme. Es tracta d’un tarannà més humà, que posa l’èmfasi en l’organització racional de les tasques i els recursos prenen com a exemple l’experiència adquirida en la gestió de la vida familiar i de la

llar i que, segons alguns estudis recents, aporta a l’empresa un gran valor afegit que li dóna més garanties d’èxit i supervivència al llarg dels primers quatre anys.

Llavors, si la dona compta amb tots aquests punts a favor quan es troba situada a la sortida de la carrera empresarial, com és que perd avantatge gradualment davant els homes en el moment que comença la cursa? La resposta és complicada i senzilla alhora i cal buscar-la en diferents factors.

La realitat de la dona com a ésser humà no té res a veure amb la dels homes. I ho dic sense afany ni voluntat de diferenciar per diferenciar entre els sexes. És obvi que la maternitat marca el temps, l’activitat i la conducta de les dones.

Tot i que cada vegada es posa més èmfasi en la necessitat d’incentivar estratègies i accions que permetin compaginar vida familiar i activitat professional, els recursos a l’abast de les dones continuen sent escassos i insuficients. Aquesta és una de les principals reivindicacions que fan les emprenedores, tant a la societat com a les diferents administracions.

En segon lloc, i coincidint amb el que constaten analistes i les

mateixes dones que ja han posat en marxa algun negoci, l’accés al finançament és molt complicat. És cert que hi ha línies de microcrèdits sense necessitat d’aval que poden

“Un dels entrebancs que encara s’han de superar és la temptació d’imitar l’home” ajudar en alguns casos, però no en tots. Moltes dones assentades en la trentena es queixen que aquests préstecs especials s’adrecen a emprenedores molt joves o a les que tenen més de 45 anys, i elles es queden sense cobertura. En aquestes condicions, la gran part de les emprenedores no tenen més remei que presentar-se davant les entitats bancàries amb un pla d’empresa sota el braç i, gairebé sempre, sense avalador. I és clar, aquesta no és la situació idònia per generar la confiança per prestar diners. Als Estats Units i a Canadà hi ha programes de préstecs per a microempreses que són administrats per organitzacions de la comunitat sense ànim de lucre i que pot establir relacions properes amb les emprenedores que sol·liciten

suport. Aquestes entitats no aporten els diners, que vénen de corporacions bancàries, sinó que el gestionen i vetllen pel seu ús i adjudicació.

Si continuem mirant cap als Estats Units, cal destacar un altre punt a favor de les dones emprenedores d’aquella part del món. I és que sabem buscar oportunitats de negoci en sectors que no requeixen d’una inversió gaire alta. Les últimes dades indiquen que el 18% de les empreses que les nord-americanes han posat en marxa durant els últims anys pertanyen als del grup anomenat home-based business, és a dir, que tenen la seu a la llar de l’empresària. Aquesta tendència coincideix amb la registrada a Espanya, on la majoria de negocis d’iniciativa femenina es troben circumscrits al sector terciari i en concert en l’àmbit dels serveis.

Aquest sembla el sector d’activitat on la paritat entre homes i dones al capdavant de l’empresa s’està igualant més ràpidament.

Amb el temps, amb esforç i amb més consciència social potser arribarà per dret a tots els àmbits.

Susana Díaz Periodista

Dijous, 17 de juny del 2004

SOCIETAT - ESPECIAL DONES EMPRENEDORES

5 preguntes amb resposta Abans de llançar-se a l’incert camí de la creació d’una nova empresa, és molt aconsellable ferse algunes preguntes per comprovar les motivacions que l’empenyen a endinsar-se al món empresarial, si té coneixements suficients sobre la matèria i quines són les possibilitats d’èxit.

unes habilitats adients per desenvolupar-se en el terreny en què vol treballar i si té una certa formació en gestió empresarial i el pla de negoci ha donat un resultat favorable. De fet, la primera decisió que una emprenedora ha d’adoptar és que és capaç de ser la promotora del seu projecte.

1.¿Jo podria ser capaç de tirar endavant el meu propi negoci, encara que no tingui experiència? És cert que conèixer el món empresarial abans de muntar una nova iniciativa de negoci és un gran avantatge, però tot i així, una emprenedora amb una idea clara i una bona orientació pot aconseguir que el projecte rutlli. Ser empresària implica assumir riscos, tenir una alta dosi d’iniciativa, creure en les pròpies possibilitats d’èxit i avaluar les opcions reals de poder posar en marxa un negoci. S’han de tenir en compte les circumstàncies del mercat, si hi ha un forat interessant on l’empresa o servei pot trobar un públic objectiu, si la competència és més o menys forta, si el negoci té punts febles.... Un cop analitzades aquestes qüestions, es pot concloure que tothom pot posar en marxa un negoci, sempre que compti amb

2. Què és un pla de negoci?

Abans de començar a fer qualsevol altre pas encaminat a posar en marxa una empresa, l’emprenedora ha de tenir clar que necessita un pla de negoci. I això què vol dir? Que ha d’elaborar una estratègia de definició i planificació de l’activitat de l’empresa, els seus objectius, l’estudi i l’anàlisi del mercat, el públic objectiu, els recursos econòmics amb què comptarà, etc. Altres punts que cal estudiar són l’estructura organitzativa, els recursos humans amb què haurà de comptar el negoci, la forma jurídica o la ubicació.

El pla d’empresa és, bàsicament, una eina que permet a la futura empresària valorar les possibilitats d’èxit o fracàs de la iniciativa que vol posar en marxa, abans d’arriscar cap cèntim. Hi ha moltes entitats, institucions i gestories que poden ajudarte a confeccionar el pla d’empresa i

25

idea amb perspectives de mercat i, si és possible, disposar d’experiència directa o assessorament d’algun expert en aquest àmbit. També és molt important que l’empresària sigui capaç d’assumir els riscos i les decisions que requereix la direcció d’una empresa. Si, a més, té habilitats de lideratge, és creativa, bona negociadora i capaç de motivar l’equip, té fet més de mig camí a l’èxit.

4. Quina és la relació que s’estableix entre la dona que decideix posar en marxa un nou negoci i la seva família?

Els familiars i la parella de l’emprenedora poden tenir la temptació d’ajudar-la en l’inici de la seva activitat empresarial. Això no té per què ser bo ni dolent, en principi. Però si no disposen dels coneixements adients, aquesta “ajuda” voluntariosa pot acabar convertint-se més aviat en un entrebanc que posi traves a l’actuació i les decisions de la futura emprenedora, la veritable responsable del negoci.

guiar-te perquè les primeres decisions siguin com més encertades millor.

3.¿Hi ha alguna clau per aconseguir l’èxit en una empresa?

Si aquest secret de l’èxit existeix, està molt ben guardat. En realitat, quan es posa en marxa un

negoci no hi ha cap garantia que tot surti bé al 100%. El que sí que cal remarcar és que com més estudiat estigui el projecte i més esforç s’hi inverteixi per tirar-ho endavant, el percentatge de possibilitats de fracàs disminueix de manera important. El millor per muntar una empresa d’èxit és tenir una bona

5. Si m’associo amb altres persones, ¿serà més fàcil dur a terme el projecte que tinc en ment? És una opció indicada per a les dones que no disposen de recursos econòmics suficients i necessiten suport econòmic. Els socis poden aportar capital, coneixements i també temps per dedicar al negoci, però no són el talismà que garanteix l’exit. <

26

SOCIETAT - ESPECIAL DONES EMPRENEDORES

Trobar suport i orientació dins la xarxa d’Internet Milers de pàgines ofereixen informació i suport a emprenedores ADRECES> Moltes de les associacions i entitats que ofereixen suport, orientació i recursos per a les dones tenen pàgines a Internet.Aquí trobareu algunes adreces interessants per començar la recerca d’informació per posar en marxa una empresa.

La Fundación Mujeres Aquesta fundació és una ONG que treballa des de l’any 1994 per fomentar la igualtat d’oportunitats entre homes i dones en diferents àmbits, entre els quals destaca la feina. L’àmbit d’actuació d’aquesta entitat abasta tant els àmbits local, com autonòmic, nacional i fins i tot europeu a través de projectes diversos com Femplea, Ceres Empleo, Activate o Ione.

Tots aquests programes i altres, desenvolupats en diferents àmbits territorials, tenen com a objectiu afavorir la presència de la dona en la vida social, la creació d’empreses de propietat femenina, la formació i l’acompanyament en el procés d’inserció laboral.

La Fundación Mujeres ofereix suport a les dones per elaborar plans de via-

CEDIDA

Hi ha centenars d’adreces per consultar a internet

bilitat economicofinancers d’empreses, formalitzar estatuts i escriptures de societats mercantils, disseny d’imatge corporativa i estratègies de comunicació i programes de formació en màrqueting, gestió empresarial, fiscalitat, recursos humans i noves tecnologies, entre altres. Tota la infor-

mació sobre aquesta entitat és a www.fundacionmujeres.es.

El portal per a dones d’empresa Hi ha centenars d’adreces a Internet amb informació sobre recursos per a les dones emprenedores, però un dels més complets i interessants és www.muje-

resdeempresa.com. En aquesta pàgina, les emprenedores trobaran des d’un centre de negocis virtual amb una guia d’oportunitats actualitzada i estands-e, fins a recursos per millorar la capacitació, trobar una feina si no s’és empresària o un apartat on trobar serveis financers per al propi negoci. A més, aquest portal d’empreses en femení ofereix un ampli recull d’articles publicats en els últims anys sobre diferents aspectes relacionats amb la dona i el món dels negocis arreu del món. Per completar la informació, també ofereix canals d’actualitat, networking, màrqueting, agenda d’esdeveniments i eines informàtiques per començar a construir l’estructura d’una empresa.

Empresàries en català L’Associació Catalana d’Empresàries i Executives (ACEE) també manté a Internet una pàgina amb informació i assessorament per a les dones amb iniciatives empresarials. L’adreça d’aquesta plana és www.acee.es. Aquí, el visitant pot trobar dades, adreces, orientació sobre cursos i màsters especialitzats i tenir accés a una borsa de treball, per a les sòcies. L’AECC es va crear l’any 1981 per actuar com a representant i portaveu de les inquietuds de la dona emprenedora al capdavant de cercles econòmics i socials de la societat, així com per proporcionar-li els mitjans orientatius i informatius que li permetin promocionarse professionalment. Entre els objectius de l’associació també figura la intenció de ser un lobby d’opinió en els medis empresarials. <

Dijous, 17 de juny del 2004

MÉS ADRECES ÚTILS AED- Asociación EmpresariasDirectivas (www.aedenet.net) AW-NET. Xarxa Europea sobre la conciliació de la vida laboral i familiar (www.aw-net.org) Celem- Coordinadora Española para el Lobby Europeo de mujeres (www.celem.org) CIMAC - Comunicació e Informació de la Dona (www.cimac.org) CIMMED- Centre Internacional de Dones del Mediterrani (www.gva.es/cimmed) E-leusis.net. La ciutat de les dones a la xarxa (www.e-leusis.net) Emprendedoras (www.emprendedoras.com) Fedepe- Federació Espanyola de Dones Directives, Executives, Professionals i Empresàries (http: usuarios.iponet.es/fedepe) Hombres por la Igualdad (www.hombresporlaiguadad.com) La Mujer Construye (www.lamujerconstruye.org) Mujeres en Red (www.nodo50.org/mujeresred) Mujeres Universia (www.mujeres.universia.es) Sin género de Dudas (www.singenerodedudas.com) THEMIS- Associació de Dones Juristes (http//:themis.matriz.net) Treballadora- Secretaria de la Dona de la CONC (www.conc.es/dona)

Dijous, 17 de juny del 2004

PUBLICITAT

27

28

SOCIETAT - ESPECIAL DONES EMPRENEDORES

Dijous, 17 de juny del 2004

LES EMPRENEDORES OPINEN>

Sis empresàries de Sant Cugat expliquen quin és el tipus d’activitat que han decidit desenvolupar, com ho fan i quins són els valors afegits que aporten als clients les empreses creades, dirigides i organitzades per les dones.

Com ho veuen les emprenedores de Sant Cugat?

“En aquest negoci en concret, l’alumne és a la vegada el teu client i també el teu cap”

Carmina Frost Welcome English Centre

-¿Quin és el fet diferencial de la seva empresa o negoci?

-És un tipus de negoci que requereix un contacte molt directe i continuat amb la gent i per això cal pensar en cada alumne com si fos el teu client i el teu cap al mateix temps. Existeixen diverses armes per “lluitar” contra la competència. Crec que la falsa publicitat i la falsa imatge és l’arma més perillosa. Crec que l’única arma que hem d’utilitzar en aquest negoci és la d’explicar a l’alumne la veritat –que no s’aprèn un idioma en tres mesos– i fer la feina ben feta.

-Què aporta al seu negoci el fet de ser dona?

-El fet de ser dona aporta un sentit més intuïtiu a l’hora de tractar amb la gent i això és molt útil. També aporta la qualitat i capacitat que les dones tenim per fer diverses coses a la vegada i assumir més d’una responsabilitat al mateix temps.

-Com van ser els inicis de la seva empresa i com n’ha estat l’evolució?

Av. Torre Blanca, 2-8 08190 Sant Cugat del Vallès Tel. 93 589 49 49

“Tots els treballadors tenim una implicació directa en el negoci perquè som socis”

Lola March iEspai Glòria Morera Mèdic de Sant Cugat

-Durs, molt durs. Però vaig comptar i compto amb l’ajuda moral de la meva família. A poc a poc, amb molt d’esforç, l’empresa ha anat evolucionant de manera positiva.

-¿Quin és el fet diferencial de la seva empresa o negoci?

-Som una entitat amb una oferta de serveis sanitaris molt completa. De fet, la nostra empresa és una s.l. formada per professionals sanitaris del Vallès, la particularitat ve donada perquè la totalitat de socis som alhora treballadors de l’empresa i per tant hi ha una implicació molt directa amb la prestació dels serveis. Amb aquest fet diferencial hem volgut donar la possibilitat de participar en l’empresa als professionals sanitaris que hi treballen i, per un altre costat, de cara a l’usuari, aconseguir l’estabilitat del quadre assistencial, un factor del tot indispensable en l’àrea sanitària.

-Què aporta al seu negoci el fet de ser dones?

-Nosaltres dues portem la direcció i la gestió de l’empresa, però sempre hem tingut el suport de la resta de socis. Potser el fet de ser dones ens ha fet ser molt meticuloses i perfeccionistes en el desenvolupament de l’empresa. Hem intentat transmetre un ambient i un tracte de tranquil·litat i benestar del tot indispensable en una empresa de salut.

-Com van ser els inicis de la seva empresa i com n’ha estat l’evolució?

La Mina, 15, baixos 08190 Sant Cugat del Vallès Tel. 93 590 13 10

“La personalització i la implicació amb el client és un dels nostres fets diferencials”

Concepció Curet GlobalMed

-Bé, estem encara als inicis, tan sols fa tres mesos que hem obert i com tots els inicis són difícils, però podem dir que estem tenint una molt bona resposta per part dels santcugatencs i això ens anima força. Volem agrair molt sincerament la confiança que estan dipositant en nosaltres. També hem tingut resposta de les principals mútues d’assegurança lliure, accidents laborals i laboratoris d’anàlisis clíniques. A poc a poc anem incrementant la nostra oferta.

-¿Quin és el fet diferencial de la seva empresa o negoci?

-La personalització i implicació amb els nostres clients. Ens agrada posarnos en el seu lloc i sentir que formem part de la seva empresa, això permet que parlem de tu a tu, que ens entenguem i concretem bé les necessitats i expectatives i així ajustem la nostra proposta de treball. D’altra banda, lluitem perquè la nostra resposta i actuació estigui d’acord amb el que prèviament hem concretat. Per últim, la professionalitat, l’experiència, la confiança i la confidencialitat en totes les actuacions.

-Què aporta al seu negoci el fet de ser dona?

-La consultoria en gestió empresarial comporta relacionar-se contínuament amb persones, especialment amb l’alta direcció. Cal demostrar uns coneixements sòlids i seguretat en l’àmbit professional. Alhora s’han de desenvolupar un seguit d’habilitats, com l’empatia i l’assertivitat, tenir facilitat per a la comunicació i un elevat nivell de complicitat i discreció.

-Com van ser els inicis de la seva empresa i com n’ha estat l’evolució?

Ptge. del Celler, 1 Despatx 13, 2a planta 08190 Sant Cugat del Vallès Tel. 93 589 04 44

A mitjans dels vuitanta vaig començar en el món de la consultoria, col·laborant amb MCG Management Consulting Group, i ben aviat vaig passar a serne sòcia. L’experiència va ser molt favorable i vaig tenir l’oportunitat de treballar amb grans professionals. Això em va permetre, a mitjans dels noranta, emprendre un nou camí creant GlobalMed: Consultoria en Gestió Empresarial.

SOCIETAT - ESPECIAL DONES EMPRENEDORES

Dijous, 17 de juny del 2004

29

LES EMPRENEDORES OPINEN>

El testimoni d’aquestes sis empresàries deixa entreveure que els inicis de l’activitat en el món dels negocis són difícils perquè manquen mitjans econòmics, però que les dificultats es van superant amb esforç, il·lusió, tenacitat i constància en el projecte.

Què en pensen les empresàries de Sant Cugat?

“Tenim vocació d’empresa globalitzadora i independència en la compra de productes ”

Carolina Pitarch PGS

-¿Quin és el fet diferencial de la seva empresa o negoci?

-Tenim una vocació d’empresa globalitzadora i integradora de serveis i també la nostra independència en la compra de productes d’oficina.

Això ens ha permès ser més competitiu que altres fabricants en moltes ocasions. Els nostres valors han fet que ens convertim en socis tecnològics de moltes empreses i entitats financeres.

-Què aporta al seu negoci el fet de ser dona?

-Des del punt de vista d’empresa crec que el mateix que un home: molt treball, sacrifici, constància, il·lusió, inquietuds i ambició. I també moltes aptituds més per continuar lluitant en el món empresarial. Però un factor diferencial seria la capacitat organitzativa i l’elevat sentit de la responsabilitat, així com la sensibilitat davant de circumstàncies personals dels treballadors.

-Com van ser els inicis de la seva empresa i com n’ha estat l’evolució?

Camí de Can Calders, 20 08190 Sant Cugat del Vallès Tel. 93 544 25 85

“Intentem donar al client un plus de servei d’eficiència, treball,professionalitat i imatge”

Carme Yxart i Mónica Blasco Market Development

-Molt durs. Vam començar molt joves, els meus germans Carlos, Alberto i jo. Els mitjans eren molt escassos però les ganes i el sacrifici abundants, per això vam aconseguir obrir-nos camí a poc a poc en un mercat difícil i molt competitiu. Tampoc oblidem la incorporació del meu pare, Rosendo Pitarch al negoci, l’any 1995. Ell ens va aportar una plataforma de credibilitat i una trajectòria professional impecable en el nostre mercat, que ha estat el major patrimoni professional per a PGS.

-¿Quin és el fet diferencial de la seva empresa o negoci?

-Market Development Hostesses i Relacions Públiques es mou en un sector de servei on l’única clau que hi ha és fer-ho bé. Intentem donar al client un plus de servei amb molts aspectes: eficiència, treball, professionalitat, imatge, col·laboració, comunicació i amabilitat. La pedra filosofal de l’empresa és que el client s’adoni d’aquest valor afegit en la realització de qualsevol tasca.

-Què aporta al seu negoci el fet de ser dones?

-El fet de ser dones ens ha donat molts avantatges. La dona té normalment un tarannà molt més comunicatiu i sociable i un elevat grau d’intuïció. Això, nosaltres ho hem copsat i hem notat que el client se sent còmode i escoltat, i que pot obrir-se més lliurement a fer plantejaments o a exposar els seus dubtes. Pel fet de ser dones podem portar una direcció d’empresa més detallista, moderna i molt humana.

-Com van ser els inicis de la seva empresa i com n’ha estat l’evolució?

Trade Center Av. de les Corts Catalanes, 7 08190 Sant Cugat del Vallès Tel. 93 589 58 60

“Sóm una empresa de comunicació enfocada al món industrial, no al consum”

Marion Evans Mazzima Consulting

-Els inicis van ser a costa de molta il·lusió, molta feina i moltes expectatives. Sabíem que no era fàcil fer-se un lloc en el sector però com que ja portàvem anys en el món de la comunicació per estudis i treball en altres empreses, vam decidir unir esforços i llançar-nos al món empresarial amb la nostra pròpia empresa, amb el suport del SOM, una bona iniciativa.

-¿Quin és el fet diferencial de la seva empresa o negoci?

-Tenim dues armes principals que ens distingeixen de la competència: som una empresa de comunicació però enfocada al món industrial i no al gran consum, que és el mercat principal de la competència. Això implica que tenim un ampli coneixement dels moviments de la indústria, del seu màrqueting específic i del que necessiten les empreses industrials. En segon lloc, la nostra estructura ens permet la flexibilitat necessària per adaptarnos també a pimes amb por d’invertir en comunicació per qüestió de pressupostos; el que fem és adaptar les accions a les seves possibilitats.

-Què aporta al seu negoci el fet de ser dona?

-El fet de ser dona és el que em permet aquesta flexibilitat de la qual parlava abans. Durant tota la meva vida professional he hagut de ser flexible, per conciliar família i feina, o per accedir a càrrecs de responsabilitat.

-Com van ser els inicis de la seva empresa i com n’ha estat l’evolució?

Pg. Torre Blanca, 16 08172 Sant Cugat del Vallès Tel. 93 675 47 16

-Des de sempre he treballat en el camp de la comunicació industrial dins una multinacional. Va arribar un punt en què vaig decidir muntar la meva pròpia empresa, utilitzant l’experiència adquirida en 20 anys i els contactes que vaig fer. El fet que aquests contactes confiessin en la meva experiència va fer que els meus inicis no fossin tan durs. La meva evolució passa per aprofitar el nínxol de mercat que hi ha quant a empreses de comunicació i publicitat industrials, que és el que hem fet fins ara i seguirà sent el nostre objectiu principal.

30

SOCIETAT - ESPECIAL DONES EMPRENEDORES

ASODAME,10 anys amb les emprenedores Aquesta associació barcelonina, que enguany celebra el 10è aniversari, dóna suport a les dones amb visió empresarial ENTITAT>Aquest any es compleix el desè aniversari de la fundació ASODAME, una associació creada per un grup de dones amb iniciativa i adreçada a donar suport a altres emprenedores que comencen a fer els primers passos en el món empresarial.

L’embrió als programes ODAME L’any 1994, un grup de participants en els programes ODAME (Orientación, Desarrollo y Acompañamiento a Mujeres Emprendedoras) de suport a dones emprenedores, prestats a través de Barcelona Activa, va decidir organitzar-se pel seu compte un cop acabat el període d’assessorament.

“La idea d’agrupar-nos va sorgir perquè quan acabes l’orientació et quedes una mica penjada i vam pensar que era bona idea prestar atenció a les dones a partir d’aquest moment”, explica Helena Mora, presidenta d’ASODAME. A partir d’aquí, l’associació va començar a rodar de manera independent per establir canals de dinamització, consolidació i intercanvi d’iniciatives, projectes i informacions encaminades a fomentar la presència i l’activitat de les dones en l’àmbit empresarial català.

Foment de relacions personals Entre les accions que duen a terme les emprenedores i empresàries que formen part de l’associació ODAME, també hi ha l’organització

de conferències i seminaris d’actualitat empresarial per millorar l’eficàcia de les dones, l’intercanvi d’experiències en l’àmbit de la creació d’empreses, la identificació d’accions i iniciatives innovadores en l’àrea de l’autoocupació i la prestació de serveis d’assessorament jurídic i d’altres àmbits per a les sòcies de manera gratuïta o a preu simbòlic.

L’estratègia principal per poder dur a terme tots aquests punts és el

La majoria de les sòcies d’ASODAME són empresàries del sector terciari foment de les relacions interpersonals entre les dones immerses en el món empresarial. La majoria de les sòcies d’ASODAME són empresàries que desenvolupen la seva activitat en el sector terciari, un 25,7% en el dels serveis, el 19,5% en el del comercial i el 12% en el de la producció. Negocis com Azafatas de Barcelona, Acor, Servicomex, Mémora o 5 serveis són iniciatives de sòcies d’ASODAME. Per poder contactar amb aquesta entitat, ubicada al número 162 del carrer Pau Clarís de Barcelona, cal demanar cita prèvia a través de l’adreça de correu electrònic asodame@asodame.com. <

Dijous, 17 de juny del 2004

ENTREVISTA

Helena

Mora Presidenta d’ASODAME

-Quin balanç fa dels 10 anys de funcionament de l’entitat?

-Durant aquest temps hem notat, sobretot, un gran increment en la gent que formem part de l’associació. De les 15 sòcies que érem l’any 1994, quan vam fundar l’entitat, hem passat a ser més de 160. A més, durant aquest temps, a més de consolidar-se l’associació, també s’han anat consolidant les seves empreses, moltes de les quals eren projectes incipients fa 10 anys i ara són negocis totalment assentats. A més, al llarg d’aquest temps també s’ha anat refermant i ampliant la xarxa interna de col·laboració i interrelació entre les dones que formem part d’ASODAME.

-Sembla que aquesta xarxa de relacions és molt important?

-De fet és gairebé el que més compta. La comunicació bocaorella entre les dones, el coneixement entre les sòcies, perquè saps que pots compartir experiències i trobar un coixí de suport. Tot i això, a l’associació no només es fomenta aquesta xarxa d’interrelacions, també estem pendents sempre de donar acollida a la gent nova que vol començar una activitat i també tenim molt present la necessitat d’ampliar coneixements de manera constant, per això organitzem diferents activitats de reciclatge per mitjà de seminaris i conferències. A la vegada, tot això ajuda a enfortir la xarxa de relacions.

-Quins són els principals problemes que troba una dona a l’hora de muntar una empresa?

-El primer és aconseguir prendre consciència que són capaces de tirar endavant un projecte d’auto-

ocupació. I per descomptat, el tema econòmic. Aquest és un gran problema amb els qual es troben la majoria de les dones emprenedores, perquè tenen moltes dificultats per aconseguir que les entitats bancàries confiïn que la seva proposta pot tirar endavant. És cert que existeix el tema dels microcrèdits, però també és veritat que

trobar mecanismes per compatibilitzar horaris laborals amb els de la vida familiar, perquè les càrregues de la llar no siguin un entrebanc perquè les dones s’ubiquin en alts càrrecs a les empreses.

-Quan arribarà el dia en què la paritat entre homes i dones sigui un fet en tots els àmbits?

S’han de trobar mecanismes per compatibilitzar horaris laborals amb la vida familiar, perquè això no sigui un entrebanc per a les dones moltes dones troben problemes per beneficiar-se’n perquè s’han anat decantant cap a altres col·lectius de persones que volen muntar algun negoci, com els immigrants.

-Encara queda temps. El desig és aconseguir la paritat al cent per cent. I molts homes també s’estan adonant que això es just i necessari. Esperem que vagi caient pel seu propi pes.

-I aquestes dificultats, com es poden solucionar?

-Quins valors afegits aporten les dones al món empresarial?

-Fent pinya i fent més ressò de tot el que fan les dones als mitjans de comunicació. Cal sensibilitzar més sobre la situació dels emprenedors, tant en el cas de les dones com en el dels homes. S’han de

-Sobretot apoten la part humana, en molts casos oblidada, en part per les tendències que vénen dels Estats Units, la conscienciació i la possiblitat de compatibilitzar la vida privada i la laboral.// S. Díaz

Dijous, 17 de juny del 2004

PUBLICITAT

31

32

CULTURA

Dijous, 17 de juny del 2004

Grau-Garriga revoluciona la ciutat general de Promoció Cultural de la Generalitat de Catalunya, la també santcugatenca Assumpta Bailac, va voler “felicitar la iniciativa de l’Ajuntament al tirar endavant un Any Grau-Garriga”. Bailac està convençuda que aquest any de commemoració servirà perquè “l’artista torni a Sant Cugat, a través de la seva obra, algunes de les coses que Sant Cugat li ha donat a ell com a persona”.

Notes d’emotivitat El discurs més emotiu, sens dubte, va ser el del mateix artista. GrauGarriga, després d’explicar els eixos

Grau-Garriga reflexiona sobre la mort i les ànsies de transcendència pròpies de l’ésser humà

JORDI GARCIA

L’exposició ‘Josep Grau-Garriga. Obra recent’ es va inaugurar dijous passat al Claustre del Monestir

L’artista santcugatenc més internacional presenta dues mostres simultànies al Monestir i a la Casa Aymat EXPOSICIÓ > L’artista santcugatenc de renom internacional, Josep Grau-Garriga, ha transformat el Monestir i ha omplert de dibuixos i tapissos la Casa Aymat en l’acte central de l’Any Grau-Garriga, una espectacular exposició que es podrà veure simultàniament a les dues seus del Museu de Sant Cugat fins al mes de novembre. Josep GrauGarriga. Obra recent és el títol de la mostra, “un homenatge de la ciutat a l’artista, però també un homenatge de l’artista a la ciutat”, amb paraules del comissari de l’exposició, l’historiador de l’art Jaume Vidal.

Inauguració en bona companyia La inauguració de l’exposició Josep Grau-Garriga. Obra recent va tenir lloc dijous passat al Claustre del Monestir. L’acte va comptar amb la presència de personalitats polítiques i del món de l’art i la cultura en general. Un dels convidats que no va passar desapercebut va ser el cantautor Paco Ibáñez, amic personal de GrauGarriga, que oferirà un concert durant la Festa Major, entroncant aquesta festivitat del poble amb els actes que conformen el programa de l’Any Grau-Garriga.

Jaume Vidal va aprofitar el torn de discursos, just després d’un petit

concert a càrrec de l’Orquestra de Corda de l’Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels, per assegurar que Josep Grau-Garriga.

Obra recent és “una mostra molt ambiciosa, equiparable a les exposicions que Grau-Garriga hagi pogut realitzar a Barcelona o a l’estranger, però al mateix temps molt singular

perquè una exposició així només es podia fer a Sant Cugat”. Així doncs, Vidal està convençut que Sant Cugat, i molt particularment el Monestir i la Casa Aymat, “exerceixen un magnetisme en Grau-Garriga perquè són el seu origen com a persona i com a artista”.

De la seva banda, la directora

Homenatge a l’Ateneu L’Ateneu Santcugatenc se suma als actes de l’Any Grau-Garriga, un conjunt de celebracions que tenen com a objectiu reconèixer la tasca d’aquest artista coincidint amb el seu 75è aniversari Grau-Garriga: Sant Cugat. El seu poble és el títol d’una exposició que vol oferir una visió complementària a l’univers artístic de Grau-Garriga, incidint en el personatge i la terra que el va veure néixer, créixer i evolucionar com a artista.

Així, l’exposició fa un recorregut a tra-

vés de tres moments històrics que van marcar la història del segle xx a Sant Cugat i que també han estat importants en la vida de Grau-Garriga: la II República i la Guerra Civil; el naixement i l’evolució de la fàbrica de catifes i tapissos Aymat, on Grau-Garriga es va poder donar a conèixer internacionalment com a artista, i la celebració de la primera Festa de Tardor, en fase de recuperació de les llibertats democràtiques després de 40 anys de dictadura franquista. //

al voltant dels quals gira la seva nova exposició, va fer al·lusió a aquelles persones que han estat al seu voltant o bé han contribuït d’alguna manera a crear l’esperit del poble de Sant Cugat. La veu de l’artista es va entretallar recordant, amb motiu d’un quadre que exhibeix la bandera republicana, “aquells homes i aquelles dones que van donar la vida per un ideal”.

Mort i resurrecció La part de l’exposició que es pot visitar al Monestir gira a l’entorn d’un tema universal: “la mort, per la qual hem de passar tots, i les ànsies de transcendència que també tenim tots i que volem aconseguir en un nivell espiritual o a través de la nostra obra”.

A la Casa Aymat, bressol de l’Escola Catalana del Tapís, tapissos i dibuixos es donen la mà i estableixen un diàleg entre ells i amb l’espectador. Els tapissos són justament el llenguatge plàstic que més notorietat ha donat a l’artista santcugatenc, que vol aprofitar aquesta ocasió per “donar a conèixer els altres llenguatges plàstics que he desenvolupat al llarg de la meva carrera”. <

CULTURA

Dijous, 17 de juny del 2004

33

L’Aula de Cant obté un nou èxit amb ‘El Mikado’ 700 persones es van aplegar aquest cap de setmana al teatre de la Unió JORDI GARCIA

L’artista i galerista Jordi Tortosa, al reobert Espai Gorina

L’Espai Gorina inicia una nova etapa INAUGURACIÓ > L’Espai Gorina acaba d’iniciar una nova etapa sota la direcció de l’artista santcugatenc Jordi Tortosa i la marxant d’art barcelonina Teresa Rius. La primera exposició de la galeria, que es va inaugurar dimecres de la setmana passada, mostra pintures de Patricia Sicardi, Valeria Pesce, Rafael Egea i el mateix Jordi Tortosa.

L’activitat a la galeria s’ha reprès amb una exposició que vol reflectir el nou esperit de l’Espai Gorina. Segons Tortosa, “la galeria pretén oferir una obra suggerent, a cavall entre l’abstracció i la figuració”. Els quatre pintors que conformen la col·lectiva encaixen en aquesta idea: Patricia Sicardi, amb les seves portes i finestres que suggereixen tot un món encisador al seu darrere; Valeria Pesce, que redescobreix constantment la figura humana; Rafael Egea, que obre al públic un món íntim i personal des de l’abstracció; i Jordi Tortosa, a la recerca de l’expressió del lloc i del moment, cavalcant entre el mite i

la realitat, entre el somni i la vigília.

Un espai dinàmic i suggeridor La filosofia que guia la nova etapa d’aquest espai d’art del carrer Gorina és, segons expliquen els seus responsables, “la pretensió d’obtenir un espai molt dinàmic i suggeridor”. Per aquest motiu, l’Espai Gorina ha contactat amb una sèrie d’artistes que puguin oferir una mirada particular i genuïna del món, la vida i la pròpia interioritat espiritual. Entre els pintors que formaran part dels habituals de la galeria, hi ha noms tan coneguts pel públic de la ciutat com Joan Tortosa o Patricia Sicardi, a més d’altres artistes com la pintora d’origen italià Valeria Pesce.

Jordi Tortosa, a més, assegura que “l’Espai Gorina neix amb la voluntat de donar més oportunitats als pintors emergents”. El galerista està convençut que “a Sant Cugat li feia falta un espai que no només es dediqui als pintors consagrats”.

Tortosa es reservarà una quinzena a l’any per a la seva obra. <

ÒPERA > Les representacions de l’òpera còmica El Mikado, portada a escena per l’Aula de Cant de l’Òpera de Cambra de Sant Cugat, van aplegar aquest cap de setmana prop de 700 persones al teatre de la Unió Santcugatenca. L’espectacle, original de Gilbert i Sullivan, va reunir, en un mateix escenari, un total de dinou cantants, cinc músics, un cor adult i un cor infantil, amb els nens i les nenes de les

40 alumnes de les escoles Pins del Vallès i Gerbert d’Orlach van participar en el muntatge escoles Gerbert d’Orlach i Pins del Vallès.

L’Aula de Cant havia ofert un primer tast d’El Mikado dins del cicle Música al parc Ramon Barnils.El muntatge a la Unió, però, va créixer en espectacularitat i el teatre es va transformar en un Japó tradicional vist des dels ulls britànics dels creadors de l’opereta.

Segons Mariona Benet, directora de l’Aula de Cant i coordinadora escènica, “aquesta és l’obra més important que hem afrontat, tant per la durada com per la dificultat d’unir cant, interpretació i posada en escena”. La direcció musical d’El Mikado ha anat a càrrec del també director de l’Aula de Cant, Eloi Jové.

L’entitat santcugatenca ha

EFRÉN MONTOYA

Escena de l’òpera ‘El Mikado’, a càrrec de l’Aula de Cant de l’Òpera de Cambra

comptat amb el suport de diverses entitats santcugatenques i Benet agraeix especialment la col·laboració del Centre de Dansa Laura Esteve, “perquè ha aportat una coreògrafa, la Sandra Pujol, que ha fet una gran tasca”.

Una òpera amb dos cors Un total de 40 nens i nenes, alumnes de les escoles Pins del Vallès i Gerbert d’Orlach, van participar

en El Mikado com a cor infantil.

El cor d’adults, pel seu cantó, estava format per alumnes de l’Aula de Cant i va comptar amb el reforç de cantaires de diferents corals de Sant Cugat, Sabadell, Rubí i Sant Just.

Les representacions d’El Mikado s’han emmarcat dins dels actes que Sant Cugat celebra com a municipi adherit al Fòrum 2004 de les Cultures. <

CULTURA

34

Dijous, 17 de juny del 2004

Palau i Fabre recita poesia a la Biblioteca del Mil·lenari L’escriptor va fer un repàs, de memòria, als seus poetes catalans preferits RECITAL>El pati de la Biblioteca del Mil·lenari es va omplir dimecres de la setmana passada de persones de totes les edats, disposades a escoltar un poeta convertit en rapsode. Josep Palau i Fabre, presentat pel també escriptor Lluís Calvo, va fer un repàs als seus poetes preferits, en un recital fet de memòria i que va unir els versos de poetes com Verdaguer, Sagarra, Guerau de Liost, Joan Oliver o RossellóPòrcel.

Repàs a la poesia d’abans del 39 Palau i Fabre confessa que, quan fa recitals d’aquest tipus, només declama poesia escrita abans de 1939. “L’any 39, quan es prohibeix la llengua, em tanco a casa i m’impregno tant de tot el que tinc del passat que, sense voler, m’ho acabo aprenent de memòria.

Aquesta ruptura no és intencionada, però l’últim llibre important que es publica en català és la Imitació del foc, de Rosselló-Pòrcel, i justament acostumo a acabar el recital amb aquest poeta”, explica Palau i Fabre.

Els poetes rememorats en l’acte a la Biblioteca del Mil·lenari són diversos. Palau i Fabre explica que el recital “és un repàs força instructiu a la poesia catalana moderna. Hi ha coses i noms molt coneguts, com Verdaguer o Maragall, i altres noms que no ho són tant i que sorprenen el públic perquè són d’una gran qualitat, com Guerau de

Liost o Pere Quart”.

Un dels fets que més va cridar l’atenció al públic és el fet que Palau i Fabre recités de memòria. L’escriptor, però, assegura que “havia sabut molts més poemes. De les Estances, de Carles Riba, potser em sabia seixanta poemes i El poema de Nadal, de Sagarra, me’l sabia tot de memòria”.

JORDI GARCIA

El recital de Palau i Fabre es va fer a la fresca, al pati de la biblioteca

Altres activitats a la biblioteca Aquest últim trimestre de curs, la biblioteca ha organitzat tot un seguit d’activitats amb l’objectiu de fomentar la lectura entre els ciutadans. Xerrades, conferències, exposicions, tallers d’escriptura creativa i les tradicionals sessions de L’Hora del Conte han configurat una programació variada i pensada per a tot tipus de públic.

Un dels punts forts del trimestre,a banda del recital de Palau i Fabre, ha estat l’exposició El món imaginari de Joan Perucho, un muntatge plàstic realitzat pel

Matrícula oberta a l’escola Andança ESBART > L’escola de l’Esbart Sant Cugat Andança ha obert la matrícula per al curs 2004-2005.

L’objectiu de l’escola és ensenyar als alumnes, de 3 a 18 anys, els diferents gèneres de dansa catalana i un acostament a les tècniques d’improvisació, de manera que entenguin la dansa tradicional com un llenguatge viu que evoluciona.

Andança, a més, ofereix un bloc optatiu que tracta intensivament la base tècnica, aprofundeix en el camp de la improvisació i mostra diferents tècniques de dansa. Mentre que els cursos regulars són d’una, dues o tres hores a la setmana en funció de l’edat dels

alumnes, les assignatures del bloc optatiu es poden cursar separades, i es pot arribar a un total de quatre hores setmanals més dos divendres al mes de tallers monogràfics de tres hores cadascun.

Entre el professorat d’Andança, hi ha especialistes en l’ensenyament de la dansa i ballarins com Sandra Casat, Lluís Fàbregas o Laida Tanco.

La matrícula per al curs vinent es pot realitzar fins demà, 18 de juny, o bé entre els dies 6 i 17 de desembre, al mateix local de l’Esbart Sant Cugat, al carrer Migdia. Els horaris d’inscripció són de 6 de la tarda a dos quarts de 9 del vespre. <

Taller Triangle que es va poder veure fins al 30 d’abril passat.

Abans de les vacances, però, els santcugatencs tenen encara la possibilitat d’acostar-se a la biblioteca. Aquest dissabte, a partir de les 12 del migdia, hi ha una sessió de L’Hora del Conte amb Contes de la selva amazònica. Aquesta activitat anirà a càrrec de Kalisa Ríos, del grup Teatro Permanente.

Coincidint amb la Festa Major, a més, la biblioteca exposarà l’últim Llibre Gegant de Sant Cugat. //

Poeta, narrador i expert en Picasso Josep Palau i Fabre és un escriptor que, als 87 anys, ha conreat tots els gèneres. Poeta, narrador, assagista i dramaturg, Palau i Fabre és considerat, a més, un dels màxims experts internacionals sobre l’obra i la personalitat de Picasso, de les quals ha fet estudis que han estat traduïts a una desena de llengües.

Palau i Fabre va jugar un paper important en la represa de la literatura catalana de postguerra com a creador i editor de la revista Poesia i també com a organitzador de recitals. Ha traduït obres de Rimbaud i de Balzac, entre d’altres. La seva obra poètica està recollida als Poemes de l’alquimista, mentre que els assajos sobre art i literatura omplen els Quaderns de l’alquimista. Ha estat guardonat amb la Creu de Sant Jordi (1989) i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1999), i és Soci d’Honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. <

Valldoreix tindrà carpa cultural el mes de juliol EQUIPAMENTS>Valldoreix comptarà, a partir de mitjans del mes de juliol, amb una carpa per realitzar diferents tipus d’activitats culturals. L’EMD de Valldoreix té previst construir un nou equipament cultural amb una sala de teatre i diferents espais polivalents per poder ampliar l’oferta artisticocultural de Valldoreix, però de moment ofereix una carpa com a solució temporal.

El nou equipament, que encara no té data de construcció, s’ubicarà al costat de l’actual Casal de Cultura. La iniciativa de tirar endavant aquest projecte va sorgir d’una reivindicació popular feta pública durant la Festa Major passada, on els veïns van manifestar la necessitat de tenir un espai més ampli per poder participar en activitats culturals.

Una carpa provisional Mentre s’aprova el pla d’obres i serveis per tirar endavant aquest projecte, l’EMD ha previst la instal·lació d’una carpa per organitzar més activitats culturals. La carpa, que ja s’ha començat a construir, també està ubicada al costat del Casal de Cultura i tindrà una superfície d’uns 300 metres quadrats, amb unes mides de 15 per 20 metres quadrats i amb una cabuda per a 200 persones assegudes. La carpa estarà climatitzada i el terra serà de formigó.

Segons ha afirmat el vocal de l’àrea de Participació Ciutadana, Josep Casadellà, “l’EMD té un gran interès a oferir un espai per a tots els col·lectius valldoreixencs que realitzen activitats ludicoculturals. Ara tindran un espai més gran que el Casal Cultural i amb millors condicions”. <

M. LLONGUERAS FINS EL 6 DE JULIOL

“COEXISTÈNCIA”

CLUB SOCIS FONS D’ART XVIII ANIVERSARI

Santiago Rusiñol, 52. SANT CUGAT T. 93 675 47 51 salarusinyol@valles.com

Dijous, 17 de juny del 2004

PUBLICITAT

35

CULTURA

36

Tot el color de Marc Jesús,a La Galeria

ART A SANT CUGAT

Dijous, 17 de juny del 2004

per Domenec Miquel

Xerrada a dues veus Cicle de xerrades de Firart Casa de Cultura. Juny

ep Codó i Salvador Joanpere foren els protagonistes de la conferència que, organitzada per Firart, donaren a la Casa de Cultura, dijous passat, 3 de juny. Es tractava d’explicar l’experiència viscuda l’estiu passat a Corea del Sud, on foren convidats a participar en un simposi d’escultura. A partir d’un projecte aprovat prèviament, tots dos escultors havien d’executar, en el termini màxim d’un mes, la seva tasca en pedra. Les obres foren incorporades al parc d’escultures de Kionggi, a uns 80 km de Seül. Malgrat es trobi en plena zona rural, nombroses persones acudeixen a visitar-lo.

Amb bon humor, Codó i Joanpere relataren les dificultats per enfrontar-se a un país desconegut, on els seus ajudants només parlaven l’idioma propi i ben sovint calia fer-se entendre amb el llenguatge dels signes i les onomatopeies. Malgrat la indubtable preparació tècnica dels alumnes que els assistien,

P

JORDI GARCIA

El pintor Marc Jesús davant la seva obra, a La Galeria

EXPOSICIÓ > La Galeria dóna la benvinguda a l’estiu amb l’última exposició de Marc Jesús. Quotidianitats col·laterals és el títol d’aquesta mostra que aplega una vintena d’acrílics, amb la figura femenina com a element predominant, que es podrà veure fins a finals del mes de juliol.

L’alegria de viure i gaudir Tal com explica el mateix Marc Jesús, les protagonistes de les teles són “senyores alegres de viure, de ser com són, de gaudir del temps lliure”. D’aquesta manera, l’artista pretén “exaltar la filosofia del non fare niente i del bon rotllo”.

L’altra temàtica present en l’exposició a l’espai d’art del carrer Sant Jordi, la primera individual que el pintor realitza a Sant Cugat, són els

El color i la llum de Maite Llongueras visiten la Rusiñol La Sala Rusiñol va inaugurar dijous passat l’última exposició de la pintora Maite Llongueras. Els olis de l’artista barcelonina segueixen una línia que li és habitual, movent-se dins del realisme, però amb una clara tendència cap a l’impressionisme.

La llum i el color caracteritzen marines, paisatges urbans i bodegons, en una mostra que es podrà veure fins al 6 de juliol. <

Un recital al claustre tanca el curs ‘Literatura i música a l’Edat Mitjana’ El doctor de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada de la Universitat Autònoma de Barcelona i santcugatenc Antoni Rossell oferirà el pròxim dimarts, 22 de juny, a partir de les 5 de la tarda, al Museu de Sant Cugat, un recital comentat per tancar el curs Literatura i música de l’Edat Mitjana. Aquest recital comentat està obert a tothom qui hi vulgui assistir.

bodegons. Jesús, en referència a aquests quadres, aclareix que “no s’ajusten gens a l’antiga denominació de natures mortes. Els meus

La figura femenina i els bodegons protagonitzen una mostra que es podrà veure el juny i el juliol

a voltes aquests no acabaven de comprendre el que els artistes volien aconseguir, de manera que va ser necessari recórrer a les maquetes, perquè entenguessin l’objectiu que pretenien.

Salvador Joanpere realitzà una obra doble consistent en dues grans fletxes de granit.

En una, una inscripció en lletra coreana porta el nom de ciutat de Reus, on va néixer Gaudí, i l’any d’aquella efemèride, 1852.

L’altra, el del poblet de Vilaplana i l’any 1913, corresponent a la data del naixement del pare de l’artista. La disposició en paral·lel i apuntant vagament cap a Catalunya costà d’entendre al director del parc, que volia una col·locació més frontal a l’espectador. Finalment, va copsar el sentit de les inscripcions i s’instal·laren com volia l’escultor. Les referències als pares i als avantpassats en general, són un important signe de respecte pels coreans.

Pep Codó efectua semblantment una obra en dues peces, seguint la seva tendència a jugar amb la noció de la dualitat, ensems tan pròpia de les cultures orientals. A tal efecte escollí una materialització simbòlica entorn del concepte mascle-femella, força semblant al dibuix que serví de portada a la revista Gausac 22. Es tracta de dos blocs un xic més grans que una semicircumferència, on, amb només dues incisions i el joc de plans, s’expliciten cada un dels sexes. Les dificultats d’execució es veieren multiplicades pel mal temps, els va ploure quasi cada dia, i van treballar sota la minsa protecció d’uns tendals, que de tant en tant el pes de l’aigua enfonsava.•

ESPAI PATROCINAT PER:

bodegons són tan vius com poden ser i reflecteixen una activitat, una persona que, encara que no es veu, es nota que hi ha passat fa poc”.

La vitalitat dels quadres, que queda palesa també en el color, es correspon amb la idea de l’artista que “la vida són quatre dies i que, al temps que tenim, no li donem la importància que es mereix”. < Antoni Rossell ha escollit el Museu de Sant Cugat per fer aquest recital, que clourà el curs, “perquè és un lloc d’ambient medieval”. L’acte consistirà en un recital, comentat pel mateix professor, dels repertoris lírics, romànics i èpics, i s’interpretan aquelles cançons que han estat objecte d’estudi i d’anàlisi durant el curs. <

Els alumnes de Carme Talleda ofereixen unes audicions obertes L’escola Carme Talleda Música realitza, a partir d’avui fins dissabte, un seguit d’audicions a càrrec dels alumnes. Aquestes jornades de portes obertes tenen l’objectiu de mostrar al públic el treball realitzat durant el curs, alhora que poden engrescar futurs estudiants de música. L’audició d’aquest vespre, que començarà a un quart de 8, serà de flauta travessera, piano i cant coral. L’audició de demà divendres, 18 de juny, se centrarà en el piano i començarà a la mateixa hora. L’última jornada, finalment, tindrà lloc a partir de les 5 de la tarda i mostrarà les especialitats de violí, piano i guitarra. <

93 589 62 82

Dijous, 17 de juny del 2004

Arrenca el cicle de cinema del casal La Guitza ACTIVITATS > El Segon Cicle de Cinema a la Fresca organitzat pel Casal Popular La Guitza va arrencar dissabte passat amb bon peu, malgrat el canvi de programa d’última hora. Així doncs, La Guitza no va poder projectar l’últim film de Michael Moore, Farenheit 9/11, però Steal this movie! va aplegar igualment algunes desenes de persones, que van decidir desafiar les quatre gotes de pluja que queien i arribar-se fins al carrer Sant Martí.

Steal this movie!, que explica la lluita d’un activista contra la guerra del Vietnam, va donar el tret d’inici a un cicle que projectarà films com Goodbye Lenin o El senyor dels anells. El retorn del rei. Segons Guim Pros, membre de La Guitza, es tracta de “buscar pel·lícules que tinguin cert grau de compromís social”. Pros, a més, explica que “sempre que es pugui, es projectaran pel·lícules en català”.

El cicle finalitzarà el 10 de juliol amb Y llegó el día de la venganza, una pel·lícula del 1963 que narra els últims dies de la vida del maqui català Quicu Sabater. Farenheit 9/11, d’altra banda, es podria projectar el mes de setembre. <

CULTURA

37

El Centre Cultural renova conveni amb l’Orquestra

Embolics i rialles,a la Unió Santcugatenca

L’Associació Orquestra Sant Cugat rep una aportació de 19.250 E

Mel-I-Còmics, en col·laboració amb la Unió Santcugatenca, presenta aquest dissabte, a partir de les 7 de la tarda, la comèdia Overbooking!.

La història, ideada i escrita pel mateix grup, presenta al públic una sèrie de personatges estrafolaris que coincideixen en una mateixa casa.

Un estudiant repel·lent, un fanàtic de Star Wars, una pija, una hippie, una veïna cotilla, una cosina passota, un propietari masclista, unes mascotes estressades i una sardina són els protagonistes d’Overbooking!. Mel-I-Còmics, grup convidat per la Unió, mostrarà als espectadors santcugatencs una comèdia d’embolics, interpretada per un elenc de nou actors. Laura Moliner, Josep M. Martorell, Jordi Tobajas, Gemma Pujante, Aura Crespo, Alba Sánchez, Arancha Martínez, Noe Costa i Eduard Bel són els actors i les actrius encarregats de donar vida als personatges de l’espectacle, un grup de joves que comparteixen pis.

L’obra té una durada aproximada d’una hora i el preu de les localitats és de 4 euros per al públic en general i de 3 euros per als socis de la Unió. <

ENTITATS > El Centre Cultural va renovar la setmana passada el conveni anual de col·laboració amb l’Associació Orquestra Sant Cugat. A través del conveni, l’associació rep una aportació municipal de 19.250 euros i la seva orquestra, l’Orquestra Simfònica Sant Cugat, pot utilitzar el Teatre-Auditori i l’Escola Municipal de Música per fer els seus assajos. Com a contrapartida, l’orquestra ha de realitzar una sèrie d’audicions JORDI GARCIA per a nens i nenes i ha de Flora Puntos, presidenta de l’associació, i l’alcalde Lluís Recoder van signar el conveni programar un total de quatre concerts dins de la programació estable del Teatre-Auditori. en un acte fet dijous al matí a la sala Simfònica va fer al Palau Sant Jordi, de plens de l’Ajuntament. Puntos va amb el tenor Josep Carreras.

Lluís Recoder, de la seva banda, agrair “el suport institucional de la Suport institucional i del públic L’alcalde Lluís Recoder, com a presi- nostra ciutat” i “la bona acollida que va assegurar que l’orquestra “ha assodent de l’Organisme Autònom Muni- sempre ens brinda el públic de Sant lit un nivell de qualitat que ens omple cipal Centre Cultural, i la presidenta Cugat”. La presidenta de l’associació, d’orgull” i va afegir que “és una satisde l’entitat, Flora Puntos, van ser els a més, va regalar a l’alcalde una foto- facció que porteu el nom de Sant encarregats de signar el document, grafia del concert que l’Orquestra Cugat arreu”. <

TEATRE>La companyia teatral

CULTURA

38

Dijous, 17 de juny del 2004

La música de cambra segueix a bon ritme Sax A Quatre va oferir un recital de música clàssica per a saxo FESTIVAL > Al voltant de 150 persones van omplir divendres passat el claustre del Monestir en el segon concert del I Festival de Música de Cambra de Sant Cugat.

El quartet de saxos Sax A Quatre va oferir un repertori clàssic amb peces de Singelée, Bozza, Rivier i Vellones, entre d’altres.

Sax A Quatre va néixer l’any 1996 sota l’impuls de la professora de saxo de l’Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels Marta Guasch amb l’objectiu d’oferir una sortida professional als alumnes d’aquesta especialitat instrumental. A partir de l’any 2000, la formació va que-

dar consolidada amb Elena León, Jordi Figaró, Àngel Pujol i la mateixa Marta Guasch. Segons Guasch, una de les particularitats

El quartet de saxos està liderat per Marta Guasch, professora de l’Escola Municipal de Música del grup i del concert que van presentar al claustre és que “tot i que som un tipus de formació més o menys moderna, oferim música clàssica”.

Així doncs, l’última actuació de Sax A Quatre a la ciutat va engegar amb una selecció de compositors francesos del segle XIX. La segona part, d’altra banda, va insistir en el repertori clàssic, però basat aquesta vegada en la música popular europea.

Recital de trompeta i piano El següent concert del cicle, que tindrà lloc demà a partir de les 10 de la nit, presentarà el duet de trompeta i piano format per Jaume Fàbregas i Anna Cardona.

El recital, amb peces de Purcell, Händel, Séverac i Corelli, pretén oferir, amb paraules de Fàbregas,

JORDI GARCIA

Actuació de Sax A Quatre al claustre del Monestir

“una perspectiva històrica de la trompeta”.

A l’inici del concert, Jaume Fàbregas tocarà la trompeta natural.

El músic, en aquest sentit, recorda que “la trompeta va ser primer de tot un instrument relacionat amb el món militar i no va ser fins més endavant que va entrar en el món

artístic”. De fet, el repertori artístic per a trompeta no comença a existir fins al segle XIX, però Fàbregas explica que “hem agafat adaptacions per a trompeta de peces que originalment s’havien fet per a altres instruments”. L’actuació, a més, inclourà un medley amb cançons espirituals negres. <

CULTURA

Dijous, 17 de juny del 2004

CRÍTICA DE TEATRE per Eduard Jener Semblava que era ahir

TÍTOL: ‘Un prometatge’, farsa en un acte d’Anton Txékhov.

DIRECCIÖ: Ignasi roda INTÊRPRETS: Pepita Alguersuari, Jaume Pla i Ignasi Roda LLOC I DIA: Teatre de la Unió Sancugatenca. 15 de juny mb motiu de l’acte de cloenda del curs 20032004 de l’Aula d’Extensió Universitària per a la Gent Gran de Sant Cugat, vaig tenir ocasió de reveure aquesta farsa d’un acte del mestre Txékhov, pels mateixos actors que l’any passat la representaven a la sala Joan Brossa de Barcelona amb motiu de la commemoració del tancament de l’ADB i que, al seu moment (i ja fa quaranta anys) s’havia estrenat a la Ciutat Comtal. Ens trobem amb una obra menor de l’autor rus, si per menor entenem de curta durada. No hi ha en l’obra de Txékhov res que pugui considerar-se

A

de poc nivell i tots els contes en són una magnífica mostra. És habitual dir (i en Jordi Coca també ho va fer en la seva conferència prèvia a la representació) que la característica primordial de l’autor consisteix en el fet que mostra uns personatges anodins i vulgars en unes situacions quotidianes sense aparent transcendència, que només semblen moure’s per interessos mesquins.

Potser aquesta proximitat a la majoria de la gent, la sensació de ser com nosaltres, va fer del teatre de Txékhov un element tan proper com revolucionari, en el sentit darrer del terme, és a dir, en el sentit de saber i fer-nos saber que, en definitiva, l’ésser humà és mesquí i, en massa ocasions, només cerca la seva petita satisfacció sense cap més interès o finalitat. En aquesta farsa la ridiculesa dels personatges, les seves discussions, la seva obsessiva repetició de llocs comuns, la postergació de la finalitat principal a les nicieses de la llarga història compartida pel veïnatge, superen l’acció habitual de les obres, diguem-ne, més serioses de l’autor només, probablement, per fer arribar amb més humor però també amb més sarcasme la trista condició humana.

Ignasi Roda, com Stepan Stepànovitx, un propietari rural que nomès té interès que no li toquin la bossa i a casar la filla ja madureta, fa una interpretació convincent, mareta meva!, que rubrica al final de la funció amb una intervenció a la guitarra que, de ben segur, no li hauria semblat malament al mateix Txékhov. Pepita Alguersuari és la filla, Natàlia Stepanovna, una senyoreta que pot arribar a ser agressiva verbalment i físicament, fins que ensuma la possibilitat de tenir marit i que l’actriu recrea amb gràcia. Finalment, Jaume Pla fa del veí que vol casar-se amb l’hereva, Ivan Vassilievitx Lòmov, un ser solitari, hipocondríac i un pèl miserable que cerca la companyia per a les llargues nits solitàries.

La composició de Pla és plena de petits gestos, inflexions de veu, modulacions de tons i facials que converteixen el personatge en llastimós i, alhora, en una figura que provoca la tendresa i l’afecte, la comprensió i la complicitat, un treball, doncs, complet que em feia pensar, al finalitzar la representació: semblava que era ahir!•

39

L’AEU s’ampliarà en un 35% el curs vinent

ARXIU

Una de les sessions de l’Aula per a la Gent Gran d’aquest curs 2003-2004

CLOENDA>L’Aula d’Extensió Universitària per a la Gent Gran va tancar el curs dimarts passat amb un homenatge a Anton Txékhov, del qual es commemora aquest 2004 el centenari de la mort. El president de l’entitat, Antoni Monerris, va iniciar l’acte fent balanç d’aquest curs 20032004 i va anunciar que l’Aula s’ampliarà en un 35% de cara al mes de setembre.

Monerris, en la cloenda de curs, va voler animar els socis de l’entitat a apuntar-se per a la temporada vinent. Pel que fa a l’ampliació de l’Aula, el seu president va explicar que “l’Arxiu Nacional de Catalunya, que és on tenen lloc les conferències ordinàries del curs, habilitarà una sala annexa a l’Aula Magna i això permetrà augmentar la capacitat del recinte en un 35%”. Aquest fet, a més, possibilitarà que l’entitat accepti nous

socis, mentre que “els antics tenen una plaça assegurada si la confirmen abans del 15 de juliol”, tal com aclareix el president de l’entitat.

El curs 2003-2004 ha comptat amb personalitats com Roser Capdevila, Salvador Escamilla, Miquel Roca i Junyent o Eneko Landaburu, que s’han anat alternant en “una programació interdisciplinària i de molta qualitat”, segons l’ha qualificat la tinenta d’alcalde de Serveis Personals, Àngels Solé.

L’escriptor Jordi Coca ha estat l’últim conferenciant. En la seva xerrada, Coca va contextualitzar i explicar la importància del teatre del dramaturg rus, mentre que Ignasi Roda, Jaume Pla i Pepita Alguersuari es van convertir en els protagonistes d’Un prometatge, farsa en un acte que es va representar en acabar la conferència, al teatre de la Unió Santcugatenca. <

CULTURA

40

CRÍTICA DE MÚSICA per Eduard Jener entre els clàssics més interpretats arreu del món. Representa, In paradisum deducant angeli probablement, la quintaessència del refinament gal, d’un con-

TÍTOL: Concert xé. aniversari del cor aulos Música de Gabriel Fauré i Salvador Brotons.

Cor Aulos, director Jordi Piccorelli. Cor de Cambra Anton Bruckner, director Sergi Moreno. Capella Polifònica de Girona, directora Marta Díez.

Olga Serra, soprano i Juan Martín-Royo, baríton.

Orquestra Simfònica Sant Cugat amb Pere Bardagí, violí solista.

Director: Jordi Piccorelli.

LLOC I DIA: Teatre Auditori. 11 de juny.

Si, com deia Schönberg, la música diu quelcom que nomès mitjançant ella es pot dir, cal acceptar que porta en si mateixa alguna cosa insondable i inabastable i, alhora, en el sentit emfàtic, contingent. Escollir el Requiem op. 48 de Fauré com la part bàsica d’un concert d’aniversari és un repte i, suposo, una profunda alegria quan les coses surten com van sortir. Fauré és un autor que nomès era conegut a França en vida i que, poc a poc, a anat fen-se un lloc

A

HISTÒRIA DEL CÒMIC

servadurisme fecundat per una imaginació meravellosa i una subtilesa aparentment lleugera que amaga una extraordinària inventiva harmònica i una riquesa de modulacions derivada, sens dubte, de la seva devoció per la música wagneriana com era habitual en la majoria dels seus contemporanis. El Requiem, que fuig de l’habitual estructura de seccions fruït posterior aTrento, introdueix un finalIn paradisumque, diuen, anava dedicat al seu pare que havia mor feia poc temps, un fragment sublim i exquisit que parla d’amor i fuig de les admonicions dramàtiques del Dies irae. Piccorelli i amb ell, tot el grup coral i els instrumentistes, van entregar-se plenament a la interpretació d’aquesta obra que respira tendresa per allunyar el judici, que aporta emoció inclús sensualitat, per defugir la por al desconegut. El baríton Juan Martín-Royo va cantar amb convicció i emissió potent i clara les seves parts Offertorium i Libera mei la soprano Olga Serra, amb veu de color agradable, va fer un sentit Pie Jesu, fragment curt d’una bellesa immarcescible amb díficil entrada i sempre al límit del sentimentalisme. L’orquestra va sonar especialment continguda amb la magnìfica actuació del violinista Bardagí i els grups corals, ben integrats, van ser contundents en l’Introitus, angelicals en el Sanctus, elegìacs en l’Agnus Dei i especialment dolços en In paradisum.

El concert havia començat amb Les quatre estacionsop. 64 de Salvador Brotons, una obra descriptiva bassada en poemes de Josep Carner que va discorrer amb una excesiva languidesa i que, per la seva estructura massa lineal no tenia especial atractiu tot i que, en la part coral és bastant agraïda. Per completar la primera part Piccorelli va programar una curta peça de Fauré, Cantique de Jean Racine op. 11, una petita joia que era com una avançada del que vindria desprès. La novetat consistia en una nova orquestració (l’obra original és per coral acompanyada d’orgue) original de Xavier Baulies i dedicada especialment per l’aniversari. Esplèndida la versió amb un diàleg d’entrada violí/violoncel i el piano i l’arpa de continuo a la manera fauriana, suggerent i suggestiu que sostenia el conjunt coral ple de bellesa i harmonia i que, desprès, va servir per fer un merescut bis en resposta als aplaudiments apassionats del pùblic.

per Jordi Frontons

La caça de bruixes als còmics

‘Sheena’, abans i després de la censura (observeu l’increment de roba)

T

Dijous, 17 de juny del 2004

Un mural dedicat a Dalí,al Casal d’Avis

Miquel Pellicer i Francesc Santjust són els autors del mural

VALLDOREIX > El Casal d’Avis de Valldoreix va inaugurar dissabte passat un mural en homenatge a l’artista Salvador Dalí, del qual es commemora aquest any el centenari del naixement. Els autors del mural són els membres del casal Miquel Pellicer i Francesc Santjust, que han volgut simular l’obra que hauria fet el geni de Figueres si hagués conegut Valldoreix.

Inauguració surrealista El mural s’ha fet a les parets de la façana del casal d’avis i es pot

othom coneix l’ultraconservadorisme que es va donar als Estats Units al finalitzar la Segona Guerra Mundial; malgrat això, no és tan sabut que les directrius marcades pel senador McCarthy, que a la pràctica eren l’establiment d’una nova inquisició, sobretot en el cinema, també van arribar al món del còmic, a causa de la seva gran influència en la cultura popular d’aquell moment. A Washington es van iniciar al Congrés, a l’octubre del 1947, les activitats d’un anomenat Comitè d’Activitats Antiamericanes, que tenia com a finalitat una depuració ideològica sense precedents en tot el país. Seguint les directrius establertes, un predicador metodista de Cincinatti, anomenat Jesse L. Murrell va crear, el 1948, un comitè per a “la vigilància moral dels comic-books”.

De seguida es van produir canvis palpables, com un increment en els vestits dels personatges femenins, tant en tires de premsa com en els mateixos comic-books. Un exemple claríssim va ser Sheena, Queen of the jungle, semblant a una dona Tarzan. La histèria va arribar a límits tan extrems que el governador de l’Estat de Nova York va estar a punt de prohibir tots els comic-books de gènere negre. El 1954 el psiquiatre Frederick Wertham (1895-1981) va publicar Seduction of the innocent, llibre exaltat i absolutament penós, que va tenir una influència decisiva en el Subcomitè del Senat per la Investigació de la Delinqüència Juvenil, que ho va adoptar com una Bíblia per investigar el que considerava nociu per a la joventud en els còmics. El resultat més immediat va ser la creació d’una autocensura en les mateixes editorials de publicacions per no tenir problemes amb els tribunals. El gener del 1955 es van establir diferències entre les publicacions periòdiques (revistes i comic-books) i les tires de premsa diària, que a l’anar adreçades en principi a adults, podien disposar

EFRÉN MONTOYA

contemplar lliurement. L’acte inaugural, que va comptar amb la presència de la presidenta de l’EMD de Valldoreix, Montserrat Turu, va començar a quarts de 7 de la tarda amb la projecció del curtmetratge surrealista El perro andaluz. El film és una de les incursions de Dalí en el món del cinema i, en la seva realització, l’artista empordanès va comptar amb la col·laboració del director cinematogràfic Luis Buñuel. L’acte, desenvolupat en un ambient distès, va finalitzar amb un refrigeri per a tots els assistents. <

d’un marge més ample. Per això es va crear el Newspapers Comics Council. Sèries de gran èxit popular com Li’l Abner, obra mestra d’Al Capp, es van resistir i es van defensar com van poder de la línia ideològica ultraconservadora existent mitjançant la sàtira intel·ligent. El grup editorial EC (Educational Comics) es va dedicar en un principi a publicar una línia bàsicament pedagògica sobre història, ciència i religió, però a l’heretar, el 1947, l’empresa William M. Gaines, fill del fundador, va donar un gir de 180 graus la seva posició ideològica: va crear publicacions de gènere negre, terror, ciència-ficció i satíriques, i va portar els seus personatges a un enduriment en relació amb el patriotisme edulcorat dels grans superherois del moment. Gaines es va erigir en el líder de la resistència davant la censura i el desembarcament de la ultradreta en els òrgans de decisió política en referència a les publicacions. El 1954, amb només 32 anys, va comparèixer davant el comitè acusat d’influències negatives en l’educació i moralitat de la juventut. Com indicava Roman Gubert a La Historia de los Comics, editada per Toutain i coordinada per Javier Coma: “El Subcomitè del Senat per la Investigació de la Delinqüència Juvenil, les Lligues dels Bons Costums, els xèrifs i les policies locals van unir els esforços contra el grup EC (ara anomenat Entertaining Comics), però Gaines no es va acovardir i fins i tot es va permetre el luxe de satiritzar el senador McCarthy amb un grotesc Joe McCartaway presentant proves falses en les seves vinyetes”. El relat The Patriots, de Jack Davis i Al Fieldstein, d’EC, en què un home era linxat per la multitud al no treure’s el barret al passar per davant la bandera americana en una desfilada (era un exsoldat cec), és un exemple de la crítica exercida des de la línia editorial d’EC.•

PUBLICITAT

Dijous, 17 de juny del 2004

41

Agenda Cultural 18 Divendres

20 diumenge

22 hores Claustre del Monestir

10 hores C. Santiago Rusiñol

I Festival de Música de Cambra al Monestir Recital de trompeta i piano Venda anticipada de localitats: Oficina de Turisme, tel. 93 675 99 52. Preu: 12 E

Mostra Firart Org.: Firart

Org.: Ajuntament de Sant Cugat Patrocina: Deutsche Bank

19 Dissabte

22 Dimarts

22.30 hores Casal Cultural de Mira-sol

17 hores Museu de Sant Cugat - Monestir Recital comentat com a cloenda del curs "Literatura i Música de l'Edat Mitjana" A càrrec d'Antoni Rossell Recital obert a tothom Org.: Ajuntament de Sant Cugat

Batucada Brasilera A càrrec del grup Maracatú Actuació dels grups: A Destiempo i Malmenor Preu: 2 Euros Copa de cava Org.: Ajuntament de Sant Cugat Si voleu sortir en aquesta agenda cultural cal que adreceu la informació 15 dies abans a la Casa de Cultura.

Tel.: 93 589 13 82 i fax: 93 589 43 39 A/e: cultura@santcugat.org

18 Divendres 18 h. Centre Cívic de la Floresta Festa Final de curs Exhibicions del diferents tallers, sopar i ballaruca. Cal fer la reserva al Centre Cívic Org.: Ajuntament de Sant Cugat 20 h. Casal Cultural de Mira-sol Mostra de tallers joves i butifarrada Org.: Ajuntament de Sant Cugat 21 h. Casa de Cultura Projecció. Via de l’Alquimista: gran paret a l’illa de Borneo Audiovisuals de Muntanya del CMSC a càrrec de Carles Albesa Org.: Club Muntanyenc Sant Cugat 22 h. Teteria Brins Recital de poesia i tertúlia Org.: Teteria Brins 22 h. Claustre del Monestir I Festival de Música de Cambra al Monestir. Concert Recital de trompeta i piano.Venda anticipada de localitats: Oficina de Turisme Org.: Ajuntament de Sant Cugat.

Col.: Deutsche Bank

19 Dissabte 12 h. Biblioteca del Mil·lenari Hora del conte. Cuentos de la selva amazónica A càrrec de Kalisa Rios.Teatro Permanente Org.: Centre Cultural 19 h. Centre Cívic de les Planes Festa fi de curs Inauguració exposició treballs fets als diferents tallers del Centre Cívic. Sopar de fi de curs. Ball fins a la matinada Org.: Ajuntament de Sant Cugat

19 h. Teatre de la Unió Teatre. Over-Booking A càrrec del grup de teatre Mel & Còmics Org.: Unió Santcugatenca 22 h. Oficina de Turisme Cau la nit al Monestir Cal fer reserva. Preu 10 E. Durada 1 hora i mitja Org.: Ajuntament de Sant Cugat

L’Ajuntament de Sant Cugat no es fa càrrec de la responsabilitat dels actes publicats en aquesta agenda.

19 h. Pl. d’Octavià Ballada de sardanes Amb la Cobla Contemporània Org.: Entitat Sardanista de Sant Cugat Col.: Ajuntament de Sant Cugat

22.30 h. Casal Cultural de Mira-sol Batucada Brasilera A càrrec del grup Maracatú. Actuació dels grups: A Destiempo i Malmenor.

Preu: 2 E. Copa de cava Org.: Ajuntament de Sant Cugat

23 h. Teatre de la Unió Ball. Festa de l’Abonat A càrrec de l’Orquesta Dekaros Org.: Unió Santcugatenca. Secció Ball 22 Dimarts 19 h. Espai Jove de la Casa de Cultura Karajillu de teatre Org.: Ajuntament de Sant Cugat

23 h. Teatre de la Unió Ball a la Unió A càrrec del grup Doble Swing Org.: Unió Santcugatenca. Secció Ball

21 h. Casa de Cultura Projecció. Gel vertical Audiovisuals de Muntanya del CMSC a càrrec de Joan Quintana Org.: Club Muntanyenc Sant Cugat

20 Diumenge

23 Dimecres

10 h. C. Santiago Rusiñol Mostra Firart Org.: Firart

Revetlles de Sant Joan 20.30 h. Casal Cultural de Mira-sol Actuació quadre escènic, ball de revetlla, coca i beguda.

12 h. Parc Ramon Barnils Música als Parcs.

A càrrec de Grup Jove de Vent Fusió i de l’Orquestra Simfònica Fusió Org.: Ajuntament de Sant Cugat.

Col.: Caprabo 12 h. Museu de Sant Cugat Exposició. Grau-Garriga.

Obra recent Visita guiada. Inici: Monestir Org.: Ajuntament de Sant Cugat 18 h. Pl. Aiguallonga Festival d’inici de Vacances Berenar, grup d’animació infantil i sorteig de joguines Org.: Associació de Propietaris i Veïns de la Floresta

Org.: Canals -Galeria d’Art 20 h. Canals Galeria d’Art Poesia. Poetes de Ronda Recital del grup integrat per poetes de diferents indrets dels Països Catalans.

Roser Amils, Ivan Tubau, Ramon Guitó, Àlex Holgado, Francesc Brunet, Jaume Ten i Enric Casasses.

Org.: Canals -Galeria d’Art 20 h. Pl. Barcelona Pregó de la Festa Major 2004 A càrrec de Josep M. Sans i Travé Org.: Ajuntament de Sant Cugat i Comissió de Festa Major

21.30 h. Llar d´Avis de la Parròquia Sopar anual pro-Llar d’Avis de la Parròquia Org.: Llar d’Avis de la Parròquia 23 h. Barraques de Festa Major Parc de la Pollancreda La Nit més Jove Org.: Ajuntament de Sant Cugat i Comissió de Barraques

26 Dissabte 23 h. Pl. d’en Coll Loren Quartet 24 h. Parc Ramon Barnils Orquesta Nueva Etapa Org. Ajuntament de Sant Cugat

22 h. Teatre de la Unió Teatre.“El banc” D’Alek Sandr Guèlman. A càrrec del grup de teatre Fila Zero. Direcció Xano Portí. Preu: 8 euros. Socis, jubilats i estudiants: 6 euros Org.: Unió Santcugatenca, Fila Zero

25 Divendres 19.30 h. Canals Galeria d’Art Presentació del poemari “Lais per amants distingits i altres paraules”, de Roser Amils.

A càrrec de l’escriptor Ivan Tubau, doctor en filologia francesa i catedràtic de periodisme cultural a la Universitat Autònoma de Barcelona, columnista i poeta i de Ramon Guitó i Pons poeta i director d’Abadia .

22 h. Casal Cultural de Mira-sol Teatre. Darrer dia del teatre principal A càrrec de la Cía. Brou d’Arts Org.: Ajuntament de Sant Cugat

27 Diumenge 12 h. Oficina de Turisme Itinerari per la vila de Sant Cugat Cal fer reserva. Preu 7 E. Durada 1 hora

i mitja Org.: Ajuntament de Sant Cugat 12 h. Museu de Sant Cugat Exposició. Grau-Garriga. Obra recent Visita guiada. Inici: Monestir Org.: Ajuntament de Sant Cugat 17 h. Casal del Pi (Can Borrull) Festa Medieval Catalana Org.: AAVV Can Borrull Col.: Ajuntament de Sant Cugat 18.30 h. Teatre de la Unió Teatre.“El banc” D’Alek Sandr Guèlman. A càrrec del grup de teatre Fila Zero. Direcció Xano Portí. Preu: 8 euros. Socis, jubilats i estudiants: 6 euros Org.: Unió Santcugatenca, Fila Zero 21 h. Teatre - Auditori The Power of Peace (el poder de la pau) Espectacle de música, dansa i poesia per al Fòrum de les Cultures 2004.

Preu: 10 E Org.: Camerata Sant Cugat i Centre Cultural Patrocina: Pioner

42

ECONOMIA

Dijous, 17 de juny del 2004

Arriben els Diàlegs de Santcugatribuna

Immobiliària Colonial compra la francesa SFL L’empresa, que construeix a Sant Cugat, hi inverteix 1.638 milions EMPRESES >

CIUTAT>El pròxim dimarts dia 22 es farà la primera sessió en què s’estrenarà un nou cicle de xerrades econòmiques anomenades Diàlegs Santcugatribuna. L’àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament impulsa aquest nou sistema de difusió econòmica amb trobades empresarials on es tractaran aspectes de la ciutat com ara el creixement, les infraestructures, la formació, la fiscalitat o l’assessorament empresarial, entre altres aspectes.

Els Diàlegs van dirigits sobretot a les petites i mitjanes empreses que podran participar d’aquesta manera en la dinamització del teixit empresarial, i fomentaran el coneixement i l’intercanvi d’opinions.

Les sessions es faran al matí, tindran una hora i mitja de durada i hi assistiran una mitjana de 80 persones. L’Ajuntament pretén que aquestes xerrades l’ajudin a percebre les inquietuds empresarials sobretot de les empreses petites i mitjanes empreses i establir les polítiques econòmiques més adequades.

La primera de les convocatòries tindrà lloc a l’Hotel Sant Cugat i serà una mica més extensa ja que també s’adreça a totes les empreses que col·laboren amb Santcugatribuna. Els empresaris podran intercanviar impressions mentre s’esmorza. Paral·lelament, les xerrades econòmiques Santcugatribuna continuaran, a l’espera de conèixer el pròxim ponent abans de finalitzar la temporada. <

empresa Immobiliària Colonial, que, entre altres poblacions, construeix pisos i oficines a Sant Cugat, ha invertit 1.638 milions d’euros en la compra del 55,6% de l’empresa francesa Société Foncière Lyonnaise (SFL) i llançarà una oferta pública d’adquisició (opa) per a la resta de la companyia.

D’aquesta manera, l’empresa dóna finalment el pas endavant que volia el seu principal accionista, La Caixa, amb la compra d’una immobiliària que supera en valor borsari i amb la qual dobla el seu patrimoni en renda i els seus ingressos per lloguer.

Tot i això, la borsa va castigar Colonial amb la caiguda d’un 4,6%. Colonial llançarà una opa per a la resta de capital de la firma, que cotitza a la borsa de París a 38 euros per acció, segons la Comissió de Valors. Aquest preu representa una prima d’un 8% respecte a la cotit-

zació de SFL, que, segons Colonial, es deu al valor net diluït dels actius de la companyia. Colonial també s’ha compromès a adquirir una emissió de bons convertibles per valor de 262 milions. L’operació queda pendent de rebre el vistiplau de les autoritats franceses de la competència.

Autocugat acull el servei de BMW Ibérica

Eroski i Abacus s’alien pel comerç cultural

Caixa Penedès estrena la quarta oficina a la carretera de Cerdanyola

MOTOR > Autocugat SA ha sig-

PROJECTES>Abacus sortirà dels

nat un contracte de servei d’automòbils amb BMW Ibérica pel qual les instal·lacions santcugatenques acolliran tots els serveis que ofereix aquesta marca de vehicles.

El contracte converteix Autocugat en un dels tallers autoritzats per BMW amb mecànics especialistes de la marca, formació específica i tots els serveis addicionals que passen a formar part de les prestacions que ja ofereix el taller santcugatenc.

Autocugat es compromet a oferir un servei ràpid sense cita prèvia per al canvi d’oli, les pastilles de fre, els amortidors o els tubs d’escapament, entre d’altres. També reforça l’atenció personalitzada amb reserves per telèfon o Internet, pressupost detallat, historial de vehicles o avisos de factura i revisió a través de missatges a mòbil que s’implantarà pròximament. <

Països Catalans i s’aliarà amb Eroski per obrir noves botigues que oferiran música, llibres, papereria, jocs, zona d’activitats, tallers i cafeteria.

Eroski hi aportarà la seva important xarxa logística en un model similar al que ja funciona a França.

La primera botiga s’inaugurarà a Vitòria el pròxim setembre.

la seva quarta oficina a la ciutat situada a la carretera de Cerdanyola número 4. Les altres tres sucursals estan situades a Rius i Taulet, Torre Blanca i Francesc Macià (aquesta última ja fa sis anys que funciona a Sant Cugat). Amb aquesta nova sucursal l’entitat bancària ja té 45 oficines a tot el Vallès Occidental. A escala estatal, la xarxa d’oficines és de 567, la majoria de les quals, 542, estan situades a Catalunya.

Caixa Penedès és la tercera caixa catalana en volum de negoci.

L’

CEDIDA

Imatge dels edificis d’oficines realitzats per Colonial a Sant Cugat, davant de TVE

Aliances comercials Abacus hi aporta el model i una llarga experiència en el sector, com ho demostren els 19 establiments oberts als Països Catalans. La cooperativa catalana ha aprofitat una societat ja existent, Abacus Ibèria, amb una participació paritària del capital amb Eroski. La cooperativa basca compta amb 73 hipermercats, 770 supermercats i botigues especialitzades com els 23 establiments Fòrum. Fa un parell d’anys, a l’Es-

Endeutament La immobiliària de La Caixa va explicar que finançarà la compra mitjançant l’endeutament i sense recórrer a l’ampliació de capital, cosa que elevarà el seu endeutament de l’actual 28% dels valor dels seus actius a un 63%. Tot i això, Colonial posarà en marxa un pro-

tat francès la cadena d’hipermercats Intermarché ha obert botigues amb multiproducte dedicat a l’oci i la cultura familiars.

Els establiments estaran situats fora dels hipermercats i comptaran amb una marca pròpia, encara per decidir. La primera botiga obrirà al setembre a Vitòria i la segona en l’àrea de Madrid. L’objectiu és anar obrint botigues d’aquestes característiques a les capitals de província i a les ciutats de més de 150.000 habitants. <

grama de venda d’actius per reduir el deute fins a un 53% en els pròxims tres anys. Colonial era fins ara la immobiliària menys endeutada del sector i tenia marge per elevar aquesta ràtio. Malgrat això, la borsa va castigar l’operació amb una caiguda d’un 4,63% en el valor de les seves accions. // Redacció

SERVEIS>Caixa Penedès ha obert

L’entitat va obtenir un benefici de 23,95 milions d’euros durant el primer trimestre d’aquest any, amb una variació del 19,96%, un 17,91% més que en el mateix període del 2003. <

Dijous, 17 de juny del 2004

PUBLICITAT

43

44

ESPORTS

Dijous, 7 de juny del 2004

DIARI DE SANT CUGAT, el Centre d’Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat i l’Ajuntament de la ciutat.

La gran nit de l’esport santcugatenc convida totes les entitats i els esportistes del municipi a participar-hi.

L’Ajuntament de Sant Cugat i l’empresa Autocugat SA han renovat recentment, per tercer any consecutiu, el conveni de col·laboració amb Ràdio Sant Cugat. Autocugat esponsoritzarà un any més els Premis Esport en Marxa, a banda

Ràdio Sant Cugat lliura els Premis Esport en Marxa L’emissora local i Autocugat donaran nou guardons als millors esportistes GUARDONS >

La gran nit de l’esport tindrà lloc divendres al concessionari Autocugat a partir de les set de la tarda

àdio Sant Cugat i l’empresa d’automòbils de la nostra ciutat Autocugat SA lliuraran aquest divendres els Premis Esport en Marxa, una iniciativa de l’emissora municipal que va néixer ara fa vuit anys i que té com a principal objectiu fomentar l’esport del municipi.

Per segon any consecutiu, les instal·lacions del concessionari Autocugat, patrocinador d’aquest esdeveniment, acolliran aquests guardons que premien el treball i la regularitat dels esportistes, entrenadors, directius i clubs de la present temporada, 2003-2004. L’acte de lliurament dels VIII Premis Esport en Marxa començarà a les set de la tarda i la cerimònia estarà amenitzada pel duet santcugatenc de jazz Belleville i també comptarà amb l’actuació del mag Hausson. L’acte estarà presentat per l’equip d’Esports de Ràdio Sant Cugat.

de diversos espais de la programació. L’aportació d’Autocugat per la pròxima temporada és de 1.030 euros mensuals, més de 12.000 euros en total.

Durant l’acte de signatura del conveni, el gerent d’Autocugat, Josep Maria Negre, va destacar que un dels objectius del patrocini és donar a conèixer l’esport local a través dels Premis Esport en Marxa. “És important que la ciutat conegui totes les modalitats esportives i la gran quantitat de clubs que hi ha a Sant Cugat”, va detallar.

Durant l’acte de divendres, l’emissora municipal presentarà la nova pàgina web d’esports www.esportenmarxa.com. Així ho va anunciar dimarts la regidora de Comunicació, Marta Subirà, durant la presentació en públic de la nova web de Ràdio Sant Cugat (www.radiosantcugat.com). // Àlex López

R

ARXIU

Aquesta és la fotografia de família de la darrera edició dels Premis Esport en Marxa

S’atorgaran un total de nou distincions: millor esportista de l’any; millor equip sènior; millor equip júnior; millor entrenador; millor direcció esportiva; millor projecció exterior; millor projecció social; premi a la promoció de la base; i premi a tota una trajectòria al costat de l’esport.

El jurat d’aquesta vuitena edició dels Premis Esport en Marxa està compost per un total de sis membres. Aquests són Carme Reverte, membre de la direcció de Ràdio Sant Cugat; Josep Maria Negre, gerent d’Autocugat; Xavier Cortés, regidor d’Esports de l’Ajuntament de Sant Cugat; Ramon

Martos, president de la Coordinadora d’Entitats Esportives de la ciutat; Xavier Requeno, coordinador de l’Oficina Municipal d’Esport per a Tothom (OMET); i Xavier Vellerino, coordinador de la redacció d’Esports de Ràdio Sant Cugat.

Els Premis Esport en Marxa compten amb la col·laboració d’EL

Rubèn Xaus torna a lluir-se i signa un sisè lloc al GP de Catalunya MOTOCICLISME>El pilot de

FRANCESC ALDABÓ

Rubèn Xaus, el cap de setmana passat al Circuit de Catalunya

Sant Cugat Rubèn Xaus va demostrar diumenge al circuit de Montmeló en el Gran Premi de Catalunya de Motociclisme que el cinquè lloc aconseguit en l’última prova del mundial al traçat italià de Mugello no va ser fruit de la casualitat. El pilot de l’equip Ducati d’Antin va acabar sisè en la categoria de MotoGP, amb un pilotatge segur que el va mantenir un lloc per sobre de la graella de sortida. En els entrenaments cronometrats el pilot de la nostra ciutat va fer el millor setè temps, a 1,084 segons del també pilot català Sete Gibernau.

Xaus va començar la cursa en setè lloc i va creuar la línia d’arribada després de 25 voltes sisè per davant de pilots italians com Max Biaggi (Honda), vuitè, o Capirossi (Ducati), desè.

Rubèn Xaus va deixar constàn-

cia a casa, al Circuit de Catalunya de Montmeló, que encara té molt a dir en aquest Campionat del Món de Motociclisme, quan tan sols s’han disputat cinc curses i encara se

El pilot de l’equip Ducati d’Antin és dotzè a la general quan encara s’han de córrer onze proves n’han de córrer onze més.

Rossi guanya la cursa L’italià Valentino Rossi (Yamaha) va ser el vencedor de la categoria reina, seguit de Sete Gibernau (Honda) i del també italià Marco Melandri (Yamaha). El pilot santcugatenc va arribar a 22”847 de Valentino Rossi.

En la classificació general de pilots del Campionat del Món de

Motociclisme ocupa la dotzena posició amb 23 punts. D’aquesta manera, Xaus avança un lloc a la taula classificatòria. Gibernau és líder amb 106 punts, Rossi és segon amb 101 punts i Max Biaggi és tercer amb 80 punts.

Millor pilot novell Rubèn Xaus lidera la classificació dels pilots que s’estrenen al mundial de motociclisme. En les dues últimes curses –Mugello i Catalunya– el pilot de Sant Cugat ha acabat en cinquena i sisena plaça.

Tenint en compte que aquesta és la seva primera temporada en la categoria dels 500 cc, el pilot local està fent una bona temporada i ara mateix es troba en un bon estat de forma.

La sisena prova puntuable per al mundial tindrà lloc al circuit d’Assen, a Holanda, el diumenge 26 de juny. <

Dijous, 17 de juny del 2004

ESPORTS

45

L’Squash,segon a la Lliga Catalana

Els resultats de la final d’aquest campionat van ser els següents: Philipp Annandale-Albert Codina (0-3); Xavi Silvestre-Víctor Montserrat (0-3); Marc Bieto-David Roque (3-1); i Santi Grau-Lluís Castellà (3-1).

L’equip santcugatenc no ha perdut cap enfrontament durant la Lliga regular.

El primer equip perd la final de Primera Categoria amb el Malibú

El conjunt femení, tercer L’equip femení de l’Squash Club Sant Cugat també ha tancat una molt bona temporada. Entre diven-

COMPETICIÓ > Una temporada més, els equips de l’Squash Club Sant Cugat han tornat a demostrar que són entre els millors de Catalunya. Un exemple n’és el primer equip, que dissabte va adjudicar-se el subcampionat de la Lliga Catalana 2003-2004 d’Esquaix de Primera Categoria a les dependències del Club Esportiu Rocafort de Barcelona. El conjunt integrat per Philipp Annandale, Xavi Silvestre, Marc Bieto, Santi Grau i Ignasi Carasa, va afrontar entre divendres i dissabte el play-off pel títol d’aquesta competició, que es disputa de forma regular durant tota la campanya.

En semifinals, l’Squash Club Sant Cugat va desfer-se sense problemes del club amfitrió, el CE Rocafort, per 4 punts a 0. En la final, l’equip santcugatenc i l’Squash Malibú de Sabadell van empatar a dos punts, però finalment va imposar-se el Malibú per diferència de sets.

El conjunt femení de l’Squash Sant Cugat és tercer a vèncer l’amfitrió, el Rocafort, al ‘play-off’

CEDIDA

El primer equip de l’Squash Club Sant Cugat, dissabte a Barcelona

dres i dissabte, a les instal·lacions del Club Esportiu Rocafort, va finalitzar en tercera posició a la Lliga Catalana d’Esquaix. En semifinals va perdre enfront l’Squash Montjuïc per 3 a 0, però en el partit per al tercer i quart lloc va desferse del Club Esportiu Rocafort per 3 a 0. L’equip femení de l’Squash Club Sant Cugat està compost per Anna Cabasa, Inés Callahan, Estela Cardellach i Mireia Bollinger.

L’acte de lliurament de trofeus a totes les categories de la Lliga Catalana va estar presidit, entre altres personalitats, per Josep Maria Ripoll, president de la Federació Catalana d’Esquaix. <

El CD La Farga celebra el 25è aniversari TROBADA > El Club Deportiu La Farga va festejar divendres en un sopar a l’Hotel Urpí de Sabadell el 25è aniversari de l’entitat esportiva de Mira-sol. L’acte, que va comptar amb l’assistència de més d’una vuitantena de comensals, va reunir representants de l’escola La Farga com el seu gerent, Josep Maria Valentí, o l’exdirector del centre, Lluís Ferreiro, la junta directiva del CD La Farga encapçalada pel seu president Frederico Segarra, cos tècnic, jugadors, exjugadors i també familiars. Antoni Barrachina, entrenador del CD La Farga, conjunt que milita a la Segona Categoria Territorial de futbol, ha qualificat aquesta celebració de “molt emotiva”.

Durant la celebració, els assistents van retre un merscut homenatge a totes aquelles persones vinculades al club ja desaparegudes que van col·laborar durant molts anys.

Antoni Barrachina i Isidre Jarque, delegat de l’equip, van rebre una placa commemorativa de les noces de plata del club. Els jugadors i exjugadors del CD La Farga van regalar un viatge a la ciutat italiana de Roma per a Barrachina i Jarque i les seves respectives esposes. <

46

El Sant Cugat Esport FC munta el seu torneig COMPETICIÓ > La primera de les dues fases del 21è Torneig Internacional de Futbol Base, que organitza el Sant Cugat Esport Futbol Club, arrenca aquest dissabte i diumenge a la Zona Esportiva Municipal Coll Favà. Les categories que s’han establert per aquesta primera etapa de la competició són les més petites: prebenjamí i benjamí.

En prebenjamins de l’any 1996 hi seran presents els següents equips: Sant Cugat A, Mercantil i Terrassa (grup A); Sant Cugat B, Hospitalet i Sabadell (grup B). En prebenjamins del 1997 hi jugaran el Sant Cugat C, l’Espanyol i el Terrassa (grup A) i el Sant Cugat D, el Mercantil i el Sabadell. En prebenjamins 1998 jugaran Patufets A Sant Cugat, Mercantil Txinorris i Terrassa.

En categoria benjamí s’han distribuït tres grups. En el grup 1 hi jugaran Mercantil, Vilassar i Sant Cugat; en el B, Espanyol, Olímpic Can Fatjó i Sant Cugat B, i en el C, Molins de Rei, Sant Cugat C i Sant Cugat D. Els dies 25, 26 i 27 de juny tindrà lloc la segona fase, en les categories d’aleví, infantil, cadet i juvenil. <

ESPORTS

L’Escacs Mira-sol,primer al Barcelona-Comarques L’equip benjamí finalitza quart al Campionat de Catalunya COMPETICIÓ > L’equip benjamí masculí del Club Escacs Mira-sol ha finalitzat en primer lloc al Campionat de BarcelonaComarques d’escacs en categoria sub-10. El torneig va celebrar-se a la localitat de Sant Boi del Llobregat el passat 29 i 30 de maig.

Els mira-solencs compten amb un equip tècnic integrat per Lluís Gironella i Alfons Macaya i els escaquistes del conjunt benjamí són CEDIDA Miquel Sierra, Roger Aquests són els integrants de l’equip benjamí masculí del Club Escacs Mira-sol Macaya, Gerard Santasusagna, Marc Pardo, Eduard Pardo i Nil Ponce. Tots lunya de l’especialitat. Tot i la difi- sènior del Club Escacs Mira-sol ha aquests jugadors cursen els estudis cultat d’aquesta competició, el con- aconseguit aquesta temporada al CEIP Catalunya, amb l’excep- junt de Mira-sol va colar-se entre 2003-2004 l’ascens a la Primera ció de Nil Ponce, que estudia al els favorits i va acabar en la quarta Territorial després d’acabar en posició d’un total d’onze equips. El segon lloc al grup segon de Segona CEIP Pins del Vallès.

El benjamí del Club Escacs català va tenir lloc el cap de setma- Territorial de Barcelona. En l’última ronda del català per equips va Mira-sol va classificar-se, per tant, na del 5 i 6 de juny a Tortosa.

D’altra banda, el primer equip superar el Catalunya C. < per disputar el Campionat de Cata-

Dijous, 17 de juny del 2004

Les Escoles d’Estiu de tenis de taula,a punt FORMACIÓ>Per quart any consecutiu, la secció de tenis de taula de la Unió Esportiva Sant Cugat organitza les Escoles d’Estiu de Tenis de Taula, que tindran lloc a la sala de tenis de taula del pavelló municipal (PAV-2) de la rambla del Celler. Els cursos començaran el dilluns 5 de juliol i acabaran el dijous 29 de juliol. Les classes estaran dirigides per Josep Antón i Enric Bosch, palistes del primer equip de la secció, que milita a Primera Nacional.

De dilluns a dijous, de 18 a 19.30 hores es durà a terme aquest programa que té com a principal objectiu que els joves d’entre 7 i 14 anys coneguin el tenis de taula.

Al llarg d’aquest curs, els inscrits tindran l’oportunitat d’introduir-se en els cops bàsics d’aquest esport i de perfeccionar la seva tècnica així com també conèixer com és el tenis de taula de competició.

Per a més informació i inscripcions, els telèfons de contacte són (93) 589 85 53 (Enric Bosch) i 605 49 83 00 (Josep Antón).

D’altra banda, cinc jugadors de diferents categories de la Unió Esportiva Sant Cugat han pujat al podi en el torneig Top Barcelona 2004. <

ESPORTS

Dijous, 17 de juny del 2004

47

Ningú oblida la Pista Méndez L’Ajuntament reubica la placa instal·lada a l’antiga pista poliesportiva a la pista de terratzo de Coll Favà acte “obligat” i un homenatge a un jove de la ciutat “molt estimat”.

L’Ajuntament, Pedro Méndez i clubs esportius homenatgen la figura de Juan Antonio Méndez Jaume Tubau, regidor de Relacions Institucionals i Segu-

JORDI GARCIA

Pedro Méndez i Lluís Recoder descobreixen l’antiga placa de la Pista Méndez

HOMENATGE > Sant Cugat va

Esportiva Municipal Coll Favà l’antiga placa de la Pista Méndez.

La placa l’ha conservat tot aquest temps l’Ajuntament des de l’enderrocament de l’antiga pista poliesportiva.

retre divendres de la setmana passada un sentit i merescut homenatge a Juan Antonio Méndez, que pocs dies abans del Nadal de 1977 va morir jugant un partit d’handbol contra el Sabadell a la pista poliesportiva que fins fa un parell d’anys estava ubicada al costat del pavelló municipal (PAV-2) i l’antiga piscina de la rambla del Celler. Després

d’aquell tràgic accident, l’Ajuntament va anomenar aquell equipament municipal Pista Méndez.

Divendres, en un emotiu acte que va reunir personalitats polítiques encapçalades per l’alcalde Lluís Recoder, Pedro Méndez, germà de la víctima, i representants d’entitats esportives del municipi, va quedar instal·lada a la pista poliesportiva de terratzo de la Zona

Carrascosa, primer al català d’artística

Arrenca la XVII Diada de la Penya Blaugrana

COMPETICIÓ > El gimnasta santcugatenc del club Gimnàstica Artística i Esportiva Rubí (GAER) ha finalitzat en primer lloc en la quarta fase del Campionat de Catalunya de gimnàstica artística masculina. En la categoria d’iniciació nivell II, Carrascosa va tornar a obtenir la primera plaça amb una puntuació total de 53,600 punts.

Els resultats obtinguts pel jove gimnasta de la nostra ciutat en les quatre fases del català ha provocat que s’hagi assegurat una plaça per participar en la final del Campionat de Catalunya, que es farà a la Foixarda aquest dissabte.

En la categoria de Promoció Nivell II, els santcugatencs Albert Casadevall i Jan Fibla van acabar en l’11a i 12a posició respectivament amb unes puntuacions de 48,900 punts i 48,700 punts. Per la seva banda, Ryan Boluda, que debutava en competició, va ser quinzè, amb 46,400 punts. En la classificació general per equips d’aquesta última categoria el GAER va finalitzar en primera plaça, gràcies a les actuacions de Jan Fibla, Albert Casadevall i Ryan Boluda.

Aquesta quarta i última fase del català de gimnàstica artística masculina va tenir lloc el 22 de maig passat a les instal·lacions de la Foixarda. <

Un just homenatge Lluís Recoder va assenyalar durant l’acte que va servir per descobrir l’antiga placa, que aquest era un

JORDI GARCIA

El cap de setmana passat va tenir lloc la primera fase del torneig

FUTBOL BASE > El Vilanova del Vallès, en la categoria de prebenjamí B i benjamí B; la Penya Blaugrana Sant Cugat, en aleví B; la UB Catalonia, en infantil B i juvenil B; i la Gramenet, en cadet B, són els campions de la primera de les dues fases de la XVII Diada de Futbol Base de la Penya Blaugrana Sant Cugat.

L’entitat futbolística va muntar un any més aquest torneig de futbol base al Camp Municipal de Futbol de Can Magí dissabte i diumenge. Enguany, però, aquest torneig té la particularitat que s’emmarca dins els actes del 25è ani-

versari de la PB Sant Cugat.

Entre aquest divendres i diumenge tindrà lloc a Can Magí la segona etapa del campionat, en les categories de prebenjamí A, benjamí A, aleví A, infantil A, cadet A, juvenil A, amateur i veterans.

Els clubs participants en aquesta segona fase són el Parets, EF Cerdanyola del Vallès, UB Catalònia, Júnior FC, Vilanova del Vallès i Galliera Venetta (Itàlia).

Aquesta segona etapa de la XVII Diada de Futbol Base de la Penya Blaugrana començarà divendres a les vuit del vespre i acabarà diumenge a les deu de la nit. <

retat Ciutadana de l’Ajuntament, i amic de Juan Antonio Méndez, va explicar que “era molt esportista i combatiu” i que “és una persona molt estimada per la gent que vam tenir la sort de conèixer-lo”.

Pedro Méndez va explicar que “estic molt agraït que l’Ajuntament hagi reubicat la placa antiga en una nova instal·lació”. Pedro Méndez continua vivint a la seva ciutat, Sant Cugat. // Àlex López

48

PUBLICITAT

Dijous, 17 de juny del 2004

ESPORTS

Dijous, 17 de juny del 2004

49

Èxit de convocatòria al festival de rítmica Més de mig miler de persones omplen el pavelló de Valldoreix cis Castanyer, president del Club Muntanyenc Sant Cugat.

JORDI GARCIA

Aquest és un dels 36 números que es van fer diumenge a Valldoreix

FI DE CURS > La secció de gimnàstica rítmica esportiva del Club Muntanyenc Sant Cugat, formada per 160 gimnastes, va acomiadar la present temporada amb el tradicional Festival de Gimnàstica Rítmica, que va fer-se diumenge a la tarda al Pavelló de Voleibol de Sant Cugat a Valldoreix.

Més de mig miler de familiars de les joves gimnastes van seguir en

directe les 36 actuacions que hi va haver. En l’exhibició hi van prendre part les gimnastes que s’entrenen al CAR de Sant Cugat, al pavelló municipal (PAV-2) i a les escoles del CEIP Pi d’En Xandri, CEIP Pins del Vallès, CEIP Collserola i CEIP Catalunya.

L’acte va estar presidit per Xavier Cortés, regidor d’Esports de l’Ajuntament de Sant Cugat, i Nar-

Dues gimnastes a l’estatal Tot i que la secció de rítmica del Muntanyenc ha donat per finalitzada la temporada, aquest cap de setmana a Alacant dues gimnastes locals seran presents al Campionat d’Espanya Individual. Aquestes gimnastes són la juvenil Cristina Cabrejas i la infantil Marina Fernández.

Posteriorment, la primera setmana de juliol el CM Sant Cugat també serà al Campionat d’Espanya d’Equips. Allà hi seran tres santcugatenques: la júnior Maria Lasala, la juvenil Elisabet Ferrándiz i l’aleví Natàlia Garcia.

Per la seva banda, la comissió gestora de la secció de rítmica ha convocat una reunió de pares per al dilluns 5 de juliol a dos quarts de nou del vespre a la seu de l’entitat local. L’ordre del dia el configuren cinc punts: temporada 2003-2004; temporada 20042005; presentació de l’equip tècnic; informació del club i precs i preguntes. <

JORDI GARCIA

En aquesta dotzena edició hi van participar més de 300 jugadors

Excel·lent resposta a les Jornadesd’Handbol FORMACIÓ > Les dotzenes jornades d’Handbol Escolar van comptar amb la participació de més de 300 jugadors, que van integrar un total de 32 equips repartits en tres categories: benjamí (12 equips); aleví (16 equips); i infantil masculí (4 equips).

Els vencedors d’aquesta edició van ser el CEIP Ferran i Clua A, en categoria benjamí; el CEIP El Turonet, de Sant Quirze del Vallès, i el Centre Obert Sant Cugat B, en infantil masculí.

Per segona vegada no consecutiva, la zona esportiva municipal de la Floresta va acollir diumenge aquesta competició de base. La primera vegada va ser l’any 2002, quan encara el pavelló de la Floresta estava mig cobert.

La piscina, un altre atractiu Els participants d’aquest campionat també van poder refrescar-se a la piscina de la Floresta, gràcies al bon funcionament de l’organització, l’OMET i l’Handbol Sant Cugat. <

L’Olimpyc celebra les noces de plata El tercer acte de celebració, un festival infantil, omple el pavelló CELEBRACIÓ > Més de 200 persones, entre nens i familiars, van participar dissabte del tercer acte de celebració dels 25 anys de l’Olimpyc Floresta Futbol Sala. Un festival infantil al pavelló municipal de la Floresta va reunir una exhibició de gimnàstica rítmica del Club Muntanyenc Sant Cugat, pallassos i també números de màgia.

La junta directiva de l’Olimpyc Floresta FS, que encapçala el president Joan Ramon Subirats, continua treballant en l’organització de la resta d’activitats incloses en el programa de celebració de les noces de plata de l’entitat esportiva.

El Torneig d’Històrics serà la quarta activitat que festejarà l’aniversari. Aquest campionat triangular de futbol sala tindrà lloc el dissabte 26 de juny al pavelló municipal de la Floresta i hi participaran tres equips, entre ells el primer equip

de l’Olimpyc Floresta FS. El campionat comptarà amb la presència de Ferran Bonet, president del Comitè de Futbol Sala de la Federació Catalana de Futbol.

L’acte central, un sopar el 3 de juliol L’entitat de la Floresta, fundada l’any 1978, celebrarà el dissabte 3 de juliol l’acte central d’aquest 25è aniversari. La pista poliesportiva del costat del pavelló de la Floresta serà l’escenari del sopar commemoratiu del 25è aniversari, que començarà a les deu de la nit.

Els tiquets per assistir-hi ja estan a la venda i es poden adquirir abans del 29 de juny contactant amb els delegats dels equips de futbol sala de l’Olimpyc o amb els membres del cos directiu de l’entitat. En aquesta celebració s’espera la presència d’entre 200 i 250 persones.

Una setmana més tard, l’Olimpyc organitzarà una edició més de la Marató de futbol sala. Serà el divendres 9 i el dissabte 10 de juliol.

El tècnic Sánchez segueix José Luís Sánchez dirigirà el primer equip del club florestà per tercera temporada seguida, acompanyat del mateix equip tècnic de l’última

JORDI GARCIA

El festival infantil va reunir més de 200 persones al pavelló municipal de la Floresta

campanya. De moment, el club ja ha confirmat la continuïtat del porter Sandro i dels jugadors Dani, Xaloc, Rubèn, Martí, Gerard, Raúl, Uriel i Rafa. En principi, Carlos Suay, porter del segon equip, i Arnau Mas, també del filial, podrien pujar al primer equip.

Per la seva banda, el porter David Nortes ha fet pública la seva baixa, mentre que encara no està clar el futur de Manolo i Ricard.

La primera incorporació del primer equip és el retorn del porter Esteve Miñarro, que la temporada passada va decidir no continuar. L’entitat podria fer alguna incorporació molt aviat. <

ESPORTS

50

Dijous, 17 de juny del 2004

Cinc patinadores de l’EPA passen a la Fase Comarcal El club organitzarà el 26 de juny el tradicional festival de Festa Major

CEDIDA

Goyeneche, Torras, Montoya, Valero i Lara, de l’Escola de Patinatge Artístic

gratis

COMPETICIÓ > La Fase Comarcal del Campionat Interclubs de patinatge artístic tindrà al mes d’octubre representació santcugatenca.

Cinc patinadores de l’Escola de Patinatge Artístic (EPA) de Sant Cugat han finalitzat la segona i última fase del Campionat Interclubs entre les quatre primeres places que permeten la classificació per a la Fase Comarcal.

Aquestes són Laia Montoya, segona a la categoria A; Adriana Valero, tercera a la categoria C majors de 9 anys; Núria Goyeneche, quarta a la categoria B menors d’11 anys; Elisabeth Torras, quarta a la categoria C majors de 9 anys; i Adriana Lara, quarta a la categoria C de menors de 9 anys.

El dissabte 26 de juny l’EPA muntarà el festival de Festa Major. <

JORDI GARCIA

Disset conjunts de la comarca van prendre part en aquest torneig

Finalitza el II Torneig Escola del Mira-sol TORNEIG > Un total de disset equips de la comarca distribuïts en cinc categories van participar dissabte i diumenge passat en la segona edició del Torneig Escola de Futbol Base de la Unión Deportiva Mira-sol-Baco Unión.

La UD Mira-sol-Baco Unión, en categoria prebenjamí A; la UD Fontetas, en prebenjamí B i benjamí C; la UE Rubí, en benjamí A i la UE Sabadallenca, en benjamí B són els conjunts campions d’aquesta segona edició del torneig de fut-

bol base mira-solenc.

Els resultats dels equips de la UD Mira-sol-Baco Unión van ser els següents: primer en la categoria prebenjamí A; segon en prebenjamí B, en benjamí A i en benjamí B; i tercer en benjamí C. El II Torneig Escola de Futbol Base de la Unión Deportiva Mirasol-Baco Unión va disputar-se al Camp Municipal de Mira-sol.

La proòxima campanya el club de Mira-sol tindrà en principi un primer equip, un benjamí i quatre prebenjamins. <

CLUB DEL SUBSCRIPTOR

TOTS ELS DIMARTS

CADA DIA

CADA SETMANA

CADA DIA

www.totemviatges.com CUIDEM ELS TEUS CABELLS I LA TEVA IMATGE

20% de descompte en tots els serveis (vàlid per a familiars directes)

Vingui a conèixer el nostre servei de neteja d’interiors, de dilluns a divendres

Descomptes especials per als subscriptors

Entrades gratis per a dies feiners als cinemes Cinesa de Sant Cugat

Al fer-vos socis del Club Vins Noé us regalaran una subscripció a EL DIARI DE SANT CUGAT i a la revista Mi Vino (6 mesos)

PRESENTANT EL CARNET DE SUBSCRIPTOR

RETALLANT AQUEST ANUNCI LI FEM UN DESCOMPTE DE 3 EUROS

PRESENTANT EL CARNET DE SUBSCRIPTOR

CAL TRUCAR A EL DIARI PER FER LA RESERVA

INFORMACIÓ: TEL. 93 589 19 83 WWW.VINSNOE.COM

C/ Martorell, 12. Tel. 93 589 56 57 Horari de 9 a 19 h.

No tanquen al migdia

C/ Rius i Taulet, 131 Tel. 93 675 58 13

Doctor Murillo, 2 Tel. 93 675 69 64 totem@gruposercom.com

TELÈFON D’ATENCIÓ AL SUBSCRIPTOR

C/ Sant Jordi, 37

Avda. Torre Blanca, 3

Tel. 93 589 62 82

Tel. 93 589 19 83

93 589 62 82

GUIA

Dijous, 17 de juny del 2004

51

GUIA comercial ADVOCATS

Tel. 93 675 18 35

CASTAÑEDA ADVO-

JOAN ENRIC EJARQUE

CATS Plaça Barcelona, 6 Tel. 93 589 38 41 Fax: 93 589 16 86 EULÀLIA PINYOL M. Farrés, 15 A - lc D Tel. 93 674 44 69 G.A.P. Lluís Companys, 29 Tel. 93 589 72 08 GARCIA JULIÀ Av. Catalunya 22 1r 2a Tel. 93 674 41 64 ISABEL FERRER Girona, 9, 4t 4a Tel. 93 589 54 51 JOSEFA TORTOSA P. St. Antoni, 12 Tel. 93 674 05 93

Manel Farrés, 15 C Tel. 93 590 61 87 JORDI CUFÍ BORRELL Av. Vall d’Or, 2 Tel. 93 674 26 01

JORDI FRONTONS Colom, 8 Tel. 93 587 99 34 JORDI MERCADÉ Creu, 6-8, 2n 3a Tel. 93 209 73 26 608 49 45 19 Mª DEL MAR EJARQUE

De la Creu, 25 bx.

Tel. 93 674 51 11 MO

Orient, 78-84. 4r 4a Tel. 93 675 49 50

LL. GRIERA CABELLO Fsc. Moragas, 5, 3r 3a Tel. 93 674 44 94

ASSEGURANCES

ALIMENTACIÓ

AGENCAT Manel Farrés, 85, C Tel. 93 675 00 17

AIRES LATINOS Especialitats sudamericanes Montserrat 17-19 Tel. 93 675 65 02 SALUMS Llegums cuits, bacallà i conserves Sant Antoni, 50 Tel. 93 674 57 52

AL·LUMINI

J.G. ASSOCIATS Pl. Barcelona, 9 B Tel. 93 675 30 12

ASSESSORIES BELL & ASSOCIATS Plaça Barcelona, 11 Tel. 93 674 17 84 F.R. ASSESSORS Fc. Moragas 3 ents 3a Tel. 93 590 10 79

AL. GARRIGA Orient, 65, baixos Tel. 93 675 29 02

G.A.P. Lluís Companys, 29 Tel. 93 589 72 08

CRIST. AUGUSTA SL Plaça Dr. Galtès, 9 Tel. 93 675 41 21

NOGUERA MARCET I

FUSTERIA. D’AL. I PVC ST CUGAT De la Torre, 1 Tel. 93 674 15 02 MOYANO SL Mercé Rodoreda, 8 Tel. 93 675 20 51

ANIMALS DINO’S Avda. Can Graells, 9 Tel. 93 674 37 17 LA FAUNA Rbla. Celler, 35-37 Tel. 93 674 13 05

ANTENES COLL FAVÀ SERVEIS Antenes, porters electrònics Avd. Fsc. Macià, 85 C Tel. 93 590 63 07

BALL

RODÓ Av. Rius i Taulet, 6 Tel. 93 689 82 80

ESCOLA DE BALLS DE SALÓ Anselm Clavé, 14 Tel. 93 675 49 37

CERÀMICA ARTESANAL

BELLES ARTS

TRES AL TALLER Taller propi Anselm Clavé, 9 Tel. 93 674 78 07

CABANAS Santiago Rusiñol, 54 Tel. 93 674 06 490 CUGART Torrent Bomba, 14 Tel. 93 674 43 90 TOT ART CANDINI Cursos pintura i dec.

Pça. Dr. Galtés, 6, l. 3 Tel. 93 675 39 03

BICICLETES CARDONA Valldoreix, 41 Tel. 93 674 15 09 SUN BIKE Can Matas, 2 Tel. 93 589 17 57

SAGARRA Endavallada, 22 Tel. 93 674 01 60 Fsc. Moragas, 13 Tel. 93 675 37 77

CATIFES

AUTOESCOLES AUTOESC. MOLINS Villà, 1 Tel. 93 674 42 00 Tots els carnets EN MARXA Rosselló, 21, baixos Tel. 93 675 59 09

AUTOMÒBILS

GESTIÓ MARTÍ FINET De la Creu, 25, 1r Tel. 93 589 30 65

AUTOCOMARCA DEL VALLÈS Av. Ll. Companys, 29 Tel. 93 674 68 50 93 674 71 99 DELPHI Av. Cerdanyola, s/n Tel. 93 589 20 00 J. MUÑOZ Solà, s/n Tel. 93 674 16 20

ESTUDI ARQ Villà, 12 Tel. 93 675 67 97

T.M.G. EXP. I VENDES Av. Ll. Companys, 36 Tel. 93 675 56 53

FUSTER I FREIXA La Mina, 17, L. B

T.M.G. TALLERS

CLUBS ESPORTS CLUB MUNTANYENC Plaça Barcelona, 5 Tel. 93 674 53 96 CLUB NATACIÓ DE SANT CUGAT C. Crist Treballador, s/n Tel. 93 674 14 53

COMPRAVENDA MER-K2 Rius i Taulet, 49-51 Tel. 93 675 60 21

CARNISSERIES

RAMÍREZ-LAMBEA Plana Hospital, 6 esq.

Tel. 93 589 37 15 SÁNCHEZ CRESPO Laboral, fiscal, comptable i jurídic Montserrat, 26 Tel. 93 589 79 23

VICAT 2 Camí Can Calders, 8 A Tel. 93 675 20 01

KOLIBRÍ Boutique del ball Anselm Clavé, 14 Tel. 93 675 48 40

R&R ASSESSORS EC Fiscal, merc. i lab.

Ptge Celler, s/n, dx 7 Tel. 93 589 08 70

ASSOCIATS Laboral, fiscal i jurídic Sta. Maria, 38, 2n 2a Tel. 93 589 51 00

ARQUITECTURA I

DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada, 31 B3 4r 1a Tel. 93 675 18 03

Avda. Catalunya, 19 Tel. 93 675 69 65

TUBAU La Torre, 14 Tel. 93 674 12 85 Mercat Torreblanca P. 1-6 i 1-7 Tel. 93 675 30 65 Mrct Pere San P. 104 Tel. 93 589 14 18 Passeig Rubí, 108 (Valldoreix) Tel. 93 674 57 47

ARQUITECTES

BIU Arquitectura ecològica Dr. Murillo, 11, local A Tel. 93 590 64 00

Borrell Front, 31-33 Tel /Fax 93 674 34 75

CONGELATS L’ILLA CONGELATS Mrct Pere San, P. 125 Tel. 93 589 38 06

CONSULTORIA DE DIRECCIÓ GLOBALMED Formació i asses. en gestió, qualitat total Ptge. Celler, 1 Tel. 609 262 848

COPISTERIES PAPIOL Venda i neteja Cánovas Castillo, 4 Tel. 93 674 65 00

ARPALI Valldoreix, 45 Tel. 93 674 96 02

ELECTRICITAT

ESCULTURA

FOTO-VÍDEO

CONELÈCTRIC DEL

MIQUEL CASAJUANA

VALLÈS, SL Punt de servei FecsaEndesa Av. Cerdanyola, 26 bx Tel. 93 589 09 42

SALABERT “Cal Pere Mosso” Escultura i pintura La Torre, 8 (Monestir) Tel. 93 675 46 24

CONTRALLUM Santiago Rusinyol, 42 Tel. 93 675 12 48

INSTAL·LACIONS JP Aigua i calefacció Jacint Verdaguer, 74 Tel. 93 675 19 39 i.j.puig@terra.es LA BOMBETA, SL Av. Catalunya, 3 Tel. 93 674 00 24 PUNTBAT ELECTRICITAT Camí del Colomer, 2 Tel. 93 674 68 06

ELECTRODOM. CADIMA Torrent de la Bomba, 36-42, local 1 Tel. 93 589 00 74 TOBELLA Santiago Rusiñol, 49 Tel. 93 590 69 80

FACTOR RRHH Sta. Maria, 9, 1r 1a Tel. 93 6 75 67 00 G.A.P. Lluís Companys, 29 Tel. 93 589 72 08

ENGINYERIA APK GABINET D’ENGINYERIA Sabadell, 11, bx Tel. 93 675 10 08 INGENIERIA AP Villà, 12 Tel. 93 675 68 04

PAYTUBÍ Can Matas, 2 Tel. 93 675 50 11

OFINOVA Av. Ll. Companys, 18 Tel. 93 675 23 73

ANTIQUA Restauració mobles Viñoles, 14 Tel. 93 675 53 07

CERÀMIQUES I BANYS CATALONIA CERÀMIC Ctra. Sant CugatCerdanyola, km 3 Tel. 93 580 15 00 DELT, SL Martorell, 49 Tel. 93 589 79 34 FOAP Av. Rius i Taulet, 27 Tel. 93 674 05 03 93 589 31 21 RIOMAR

CRISTALLERIES SANT CUGAT Av. Ll. Companys, 29 Tel. 93 674 13 98

ECONOMISTES EMILI SAPENA Rosselló, 12, 2n 2a Tel. 93 590 13 96 G.A.P. Lluís Companys, 29 Tel. 93 589 72 08

LA TABAQUERÍA Ll. Companys, 30-32 Tel. 93 675 04 05

ESTUDI DEC. I INTERIOR. SL DISSENY Villà, 12 Tel. 93 675 67 88

YBARGÜENGOITIA

COPY-GRAFIC Can Matas, 8 Tel. 93 675 36 53

TALLER J. MORAGAS Av. Villadelprat, 79 Tel. 93 674 50 48

CAL CRISPIN Santiago Rusiñol, 23 Tel. 93 674 03 08

ASTEL Contact center Ctra. Sant Cugat a Rubí, edifici Fórum Tel. 902 300 037

CENTRES BRONZEJAT

BELSCON XXI SA Cm Can Calders 10 belsconxxi@nexo.es Tel. 93 675 32 67

ESTANCS

VERPLA, SL Martorell, 49-51 Tel. 93 583 68 87

ENSENYAMENT

CONSTRUC.

VALLÈS Especialistes en eines de tall i esmolats Vic, 28, local 3 Tel. 93 675 41 23

EMPRESA DE SERVEIS

COPISTERIA THER Sant Antoni, 24 Tel. 93 589 74 42

CENTRES PSÍQUICS

ESMOLATS

CARME TALLEDA MÚSICA Martorell, 4 Tel. 93 589 28 33 CENTRE D’ESTUDIS MUSICALS GYMEL Matrícula oberta Carme, 18 Tel. 93 583 65 79 ESCOLA THAU Vial Interpolar Tel. 93 589 81 08 ESFERA D’ART Arts plàst. i acadèmia Sant Ramon, 21 Tel. 93 675 91 44 KUMON Matemàtiques Camí del Colomer, 10 Tel. 93 674 65 58 PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22 Tel. 93 674 12 39

ASOCIADOS L. Companys 18-20, 7 Tel. 93 590 25 00

INTERFILM Rbla. Celler, 23 Tel. 93 587 84 27 ZOOM Centre de la imatge Santa Maria, 14 Tel. 93 675 56 74

FRUITERIES FRUITERIA ÁNGEL Av. Catalunya, 8 Tel. 93 589 70 47

FUSTERIES FUST. EBENISTERIA Tel. 93 699 67 48 93 674 70 68 TOTA FUSTA 2 de maig, 9 Tel. 93 674 35 43 XERRIC FUSTERIA Xerric, 26 Tel. 93 674 05 88

GALERIES D’ART CANALS GALERIA D’ART C. de la Creu, 16 Tel. 93 675 49 02

FERRETERIES EL PONT Girona, 3 Tel. 93 675 01 75

POU D’ART Balmes, 35 Tel. 93 590 60 86

FERRETERIA ROS 2 de maig, 12 Tel. 93 674 37 64

SALA RUSIÑOL Santiago Rusiñol Tel. 93 675 47 51

FISIOTERÀPIA CTRE. TERAPÈUTIC ST. CUGAT Sessions ind, gimnàstica terapèutica Pça. Pep Ventura, l. 23 (cant. escaletes) Tel. 93 589 22 85

FLORISTERIA FLORISTERIA EMMA Flors i plantes Rius i Taulet, 16 Tel. 93 674 70 45 MARINA COLL Art floral Av. Cerdanyola, 41 Tel. 93 674 86 84

FORNS

GELATS ARTESANS LA XIXONENCA Gelats i torrons artes.

Major, 29 Tel. 93 675 25 86 Xerric, 30 Tel. 93 674 13 48 Gelats i torrons artesans, s. cafeteria PINGÜÍ TROPICAL Plaça Octavià, 2 Tel. 93 674 58 84

GIMNASOSESPORTS CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Crist Treballador, s/n Tel. 93 674 14 53 DIR SANT CUGAT Ctra. de Rubí, 76-78 Tel. 901 30 40 30

EL FORN CENTRAL Degustació, pastes i entrepans Manel Farrés, 41 bx Tel. 93 589 67 17

GIMNÀS ESCOLA

FORN J. VALLS Elaboració pròpia Major, 24 Tel. 93 674 01 59

GIMNÀS SANT

KROXAN Av. Catalunya, 15 Tel. 93 589 81 97

RUNNING VALLÈS Can Matas, 2 local Tel. 93 589 86 31

MIRA-SOL MARI

ST CUGAT ESPORTS Pl. Quatre Cantons Tel. 93 674 30 81

FLECA ARTESANA Pça Joan Borràs, 1 Tel. 93 674 15 46

TONI LOZANO JOIER

GRÀFIQUES

INSTAL·LACIONS

ARTESÀ Taller propi Xerric, 27-29 Tel. 93 674 94 24

GRÀFIQUES ARIS Castellví, 19 Tel. 93 675 32 66

A. ZAMORA, S.L. Mn. C. Verdaguer, 18 Tel. 93 589 26 38

HAMBURGUESES MC DONALD’S Ctre Cial. St. Cugat Tel. 93 674 46 54

FOAP Rius i Taulet, 27 Tel. 93 674 05 03 MANTSERV, S.A. Av. Catalunya, 18 Tel. 93 674 60 58 TOT SERVEIS Dr. Galtès, 9 Tel. 93 675 58 91

DIETÈTICA

ESPAI L. RIBAS Plaça Gorina, 13 Tel. 93 589 57 76

PUNT CLAU Fsc. Macià, 52-56 Tel. 93 589 51 25

Tel. 93 583 67 94

CUGAT Sant Jordi, 33-35 Tel. 93 674 98 62

SANT CUGAT Elisenda, 11 Tel. 93 674 61 72 CUGAT Anselm Clavé, 20 Tel. 93 590 82 79

SQUASH SANT

GERD DIETÈTICA Plaça Pere San, 9 Tel. 93 674 00 60

INST. BELLESA

SUPER-NATURAL Sant Ramon, 4 Obert dissabte tarda Tel. 93 675 59 53

CENTRE D’ESTÈTICA

HÍPIQUES HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12 Tel. 93 674 11 40

HOSTESES MARKET DEVELOP. AZAFATAS Y REL. PÚBLICAS Solsona, 3 esc. A 1r 2a Tel. 93 589 58 60 667 536 665

IDIOMES DEUTSCHE AKADEMIE Centre alemany Martorell, 31 Tel. 93 675 27 27

DONNA Depilacions làser i massatges c/ Major, 36, 1 Tel. 93 675 52 54 Mª ÀNGELS Pça. Dr. Galtés, 8 2a 4a Tel. 93 589 89 48 MASAJES A 1000 Centre d’estètica Pla del Vinyet, 57, l. 7 Tel. 93 544 11 75 PAYTUBÍ Can Matas, 2 Tel. 93 675 50 11 QUIROS Valldoreix, 76 bis Tel. 93 589 07 06 RBV Fsc Moragas, 25 Tel. 93 675 58 55

JARDINERIES

SPRINT IDIOMES Francesc Moragas, 8 Tel. 93 589 22 64

BOTÀNIA Jardins, terrasses, dissenys de prof.

Tel. 93 675 61 16 649 094 100

TRINITY Rbla. Can Mora, 18 Tel. 93 675 22 01

GARDEN ROCAMORA Llaceres, 12 Tel. 93 674 36 94

WAY-IN Idiomes-Traduccions Rius i Taulet, 2 pral.

Tel. 93 674 82 15

OBSJARDÍ Camí del Colomer, 12 Tel. 93 589 49 71

IMPRENTA IMPRENTA SANT CUGAT Pça. Barcelona ,4 Tel. 93 675 51 01 PAPERINSKI Xerric, 25 Tel. 93 589 87 14

INFORMÀTICA APPLE CENTER Plaça Unió, 3 Tel. 93 590 80 60 AREA SOFTWARE Girona, 17 Tel. 93 583 69 07 SIGNUS SERVEIS INFORMÀTICS Instal·lació, reparació, manteniment, seguretat Tel. 93 589 19 68 www.signus.info WED TIME Pg. Francesc Macià, 87, local 2

SON JARDÍ Serveis de jardineria Lleida, 1 Tel. 93 674 07 80

JOGUINES JOGUINES MARGA Santa Maria, 44 Tel. 93 674 15 32 L’AMIC IMAGINARI Rius i Taulet, 13 Tel. 93 589 36 32 SCOOTY LUDIC Xerric, 8 B Tel. 93 590 61 89

TRES AL TALLER Joieria artesanal, taller propi Anselm Clavé, 9 Tel. 93 674 78 07

LOTERIES ADMIN. NÚM. 1 Valldoreix, 67 A Tel. 93 589 47 42 ADMIN. NÚM. 2 Major, 33 Tel. 93 674 01 74

LLAMINADURES CHUPI Llaminadures i regals Pg Sant Magí, 14 Tel. 93 587 93 86 SEC I DOLÇ Fruits secs, caramels i llaminadures Santa Maria, 45 Tel. 93 674 12 53

LLANES CASA DE LES LLANES Castillejos, 17 Tel. 93 674 64 91

LLAR D’AVIS LA FLORESTA Pearson, 36 Tel. 93 589 78 00 LES PLANES Tel. 93 675 51 05 MIRA-SOL Victòria, 48 Tel. 93 589 20 18

LLAR D’INFANTS JARDÍ D’INFANTS L’ALBA Carme, 40-42 Tel. 93 674 86 99 LA MAINADA Castellví, 23 Tel. 93 674 81 52

LLIBRERIES ALEXANDRIA Villà, 10 Tel. 93 675 32 01 EL CELLER DE LLIBRES Rbla del Celler, 25 Tel. 93 674 96 59 HEMERY Tot en esoterisme, llibres, mineral, música Sant Antoni, 1 Tel. 93 589 43 87

JOIERIES

L’AMIC IMAGINARI Rius i Taulet, 13 Tel. 93 589 36 32

AMBAR Castillejos, 33 Tel. 93 675 62 95 Joieria-rellotgeria, taller propi

LLIBRERIA PAIDEIA Santiago Rusiñol, 40 Tel. 93 674 03 14

ANNA FUSET Santiago Rusiñol, 45 Tel. 93 589 50 72 MIREIA’S Valldoreix, 33 Tel. 93 674 99 40

LUDOTEQUES CASAL FAMILIAR ELS PEIXETS Casals d’estiu, Nadal i Setmana Santa Estapé, 37, baixos Tel. 93 583 68 39

GUIA

52

Dijous, 17 de juny del 2004

GUÍA comercial LUDOTEQUES CASAL FAMILIAR ELS PEIXETS Casals d’estiu, Nadal i Setmana Santa Estapé, 37, baixos Tel. 93 583 68 39 ESPIRAL Villà, 22 Tel. 93 589 21 15 RIALLES Sant Medir, 14 Tel. 93 674 67 38 SCOOTY LUDIC Xerric, 8 B Tel. 93 590 61 89

MARBRES MÁRMOLES ST CUGAT Can Fatjó AuronsCampoamor, 12 - N. 3 Tel. 93 675 51 08

MARCS ATELIER BLAU Av. Torreblanca, 2 Tel. 93 589 19 31 CRISTALERIA AUGUSTA SL Plaça Dr. Galtès, 9 Tel. 93 675 41 21

MATERIAL CONST. MAT. RIOMAR SL C/ 1, 61 - Can Barata Tel. 93 588 02 49

MERCERIES LA MERCERIA Plaça Pere San, 7 Tel. 93 674 05 24 LA PERLA Major, 3 Tel. 93 674 01 38 MERCERIA LOLA Dr. Murillo, 4 Tel. 93 675 59 42

MISSATGERS MRW Ildefons Cerdà, 4 Tel. 93 590 26 80 SANT CUGAT EXPRESS SL Plana Hospital, 32 Tel. 93 589 68 28

MOBLES I DECORACIÓ CARRÉ MOBLES Fsc. Moragas, 33 Tel. 93 674 09 95 93 674 15 50 CASAJUANA Galeries Sant Jordi Santiago Rusiñol, 37 Major, 6 Tel. 93 589 22 32 EGA MOBLES Cánovas del Castillo, 2 Tel. 93 589 00 14 GRUPO LOBER Lluís Companys, 40 Tel. 93 589 50 50 INDUBRUC Mobles de jardí Av. Ragull, 9-19 Tel. 93 589 00 23 JORDI FLORENSA INTERIORES Lluís Companys, 23 Tel. 93 674 88 42 LA GARRIGA VERDA Av. Rius i Taulet, 120 Tel. 93 544 24 11 LA MOYENNE Santiago Rusiñol, 15 Tel. 93 674 53 54 LETTO Moble juvenil Pça. Dr. Galtés, 7 Tel. 93 674 58 51

MODA-CONFECCIÓ ALLEGRO BIG SIZE Totes les talles grans Vic, 28 Tel. 93 590 11 22 ANDAGUA Av. Catalunya, 18 Tel. 93 583 60 17 BENETTON Santa Maria, 21 Tel. 93 674 85 02 BLUE MOON Major, 16 Tel. 93 675 02 67 Valldoreix, 43 Tel. 93 589 43 55 CAMPMANY Valldoreix, 16 Tel. 93 674 14 82 CASA DE LES LLANES Totes les talles Castillejos, 17 Tel. 93 674 64 91 LA MODISTA Plana Hospital, 3-5 L6 Tel. 93 589 86 69

MARIAN Sabadell, 1 / Pça. Pere San, 14 Tel. 93 674 74 28 TOT PUNT Sant Antoni, 19 Tel. 93 674 00 97

MODA INFANTIL I PUERICULTURA BABY VIP Valldoreix, 10 Tel. 93 590 02 49 CUCARRÓ Santiago Rusiñol, 30 Tel. 93 674 55 80 D6A16 Àngel Guimerà, 19 Tel. 93 544 24 19 PRENATAL Rbla. del Celler, 43 Tel. 93 689 72 68

MODA JÚNIOR

OB. REGAL

Tel. 93 675 12 99

MIL I UNA TROBALLES

TONY MESTRE PAS-

Martorell, 2 Tel. 93 674 14 85

TISSER Ctra. Cerdanyola, 14 Tel. 93 675 53 02

PACHA MAMA Torrent Bomba, 22 Tel. 93 583 69 67

OBRESCONST. PROM. CONSTRUALPA Santa Maria, 9 , 1r 1a Tel. 93 589 01 51

PERRUQUERIA

RESIDENCIAL

AQUILINO Sant Jordi, 18 Tel. 93 589 50 84

GALTÉS Pça. Dr Galtés, 5, l. 1 Tel. 93 674 43 56 STANZA Valldoreix, 10 Tel. 93 674 65 98

ÒPTIQUES CENTRE D’ÒPTICS Xerric, 29 Tel. 93 589 61 61

MOTOS

ÒPTICA MIRA-SOL L’Endavallada, 15 Tel. 93 589 86 88

TWIN MOTORS Venda, reparació i rest., totes les marques Borrell, 9 Tel. 93 674 88 78

NETEGES BRILLNET SL Lluís Companys, 27 Tel. 93 675 95 95 CLEANT MONT NETEGES Neteges en general Santa Engràcia 7, bx Tel. 93 590 05 92 NETEGES BOIX Neteges en general Abat Biure, 20, bx 1a Tel. 93 675 35 02

NETEJA IND. MDL Mòduls digitals per al rentat Rbla. Celler, 55 local A Tel. 93 590 85 85

RIBERA MANERO Av. Catalunya, 2, l. 10 Tel. 93 675 06 19 Mct Torreblanca,P.1 22 Tel. 93 675 32 56 Ctre Cial S. Cugat P.55 Tel. 93 589 75 80

PROMUSA Av. Torre Blanca, 2-8 Tel. 93 589 17 32

D6A16 Kid-Júnior Àngel Guimerà, 19 Tel. 93 544 24 19

CASTELLVÍ MOTOR Conc. oficial Honda Rosselló, 15 Tel. 93 675 45 16

PEIXETERIES

TEIXIDÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30 Tel. 93 589 44 95

PAPERERIES PAPERINSKI Xerric, 25 Tel. 93 589 87 14

BLUE Rambla del Celler, 121 Tel. 93 674 97 34 CARNÉ I BOSCH Fsc. Moragas, 29 Tel. 93 589 60 88 CARRERA Valldoreix, 69 Tel. 93 675 20 12 FORMA’S Elies Rogent, 18 A Tel. 93 675 40 06 GALATEA Lluis Companys, 9 Tel. 93 674 51 44

PÀRQUINGS

PEL-FAÇ Articles perruqueria i estètica Xerric, 28 Tel. 93 589 68 49

LA LIONESA Valldoreix, 79 Tel. 93 674 07 71 SÀBAT Santiago Rusiñol, 46

PERRUQ. BELLVER Av. Catalunya, 12 Tel. 93 675 42 02

LLAR AVIS MIRA-SOL Centre de dia Camí de Sant Cugat a Papiol, 193-195 Tel. 93 675 02 50

ESPAI PISCINA Cm C. Calders 10 2n 1a

Tel. 93 675 32 67 639 31 27 16 FERRON Av. Rius i Taulet, 20 Tel. 93 674 68 47 PISC. BELLATERRA Rius i Taulet, 55, lc. 3 Tel. 93 590 13 99

PNEUMÀTICS PNEUMÀTICS ST. C. Pneumàtics, mec. ràp.

Anselm Clavé, 16-18 Tel. 93 675 28 53

POLLERIES

COPERSE Francesc Macià, 52 b Tel. 93 589 81 29 CRISTAL. AUGUSTA

Tel. 619 66 58 40

TE

E. JULIA Recanvis i accessoris Camí de la Creu, 24 Tel. 93 675 11 50 93 675 19 51 AUTOREPARACIÓ ST Planxa i pintura Sant Pere, 6 Tel. 93 675 10 13 J. MUÑOZ Solà, s/n Tel. 93 674 16 20

RESID. 3A EDAT

MEC. DE L’AUTO.

SANT SALVADOR Sant Salvador, 47 Tel. 93 674 42 23

BERROCAL MOTOR

RESIDÈNCIA DÍAZ Residència assistida Tòrtora, 11 (Valldoreix) Tel. 93 674 20 16 RESIDÈNCIA LLAR LA FLORESTA Antoni Griera, 11 Tel. 93 674 08 58 VIL·LA VALLDOREIX Joan Borràs, 64 Tel. 93 589 62 58

FALGUERA Villà, 1 Tel. 93 675 24 01 SUPER HOGAR Plaça Octavià, s/n Tel. 93 589 89 99

SABATERIES

TINTORERIES DETIQUETA Rius i Taulet, 31 Tel. 93 675 63 23 OK NET Fsc. Macià, 63 Tel. 93 674 36 00 Rbla. del Celler, 91 Tel. 93 589 53 60 ROB@NETA.ES Ctre. Cial. Supersol Avda. Rius i Taulet, 49 Tel. 93 590 60 24

SPORT Esp. en Porsche Cant Matas, 10 Tel. 93 589 47 87 MECÀNICA DE L’AUTO. XAMFRÀ Sant Esteve, 4-6 Tel. 93 674 62 04 SERVICAR T. MEC. PERE CANALS G. Baixada d’Alba, 12 Tel. 93 674 63 62 SOLÉ REPARACIÓ DE

ROBA LLAR

TEA SHOP Te i complements Major, 32 Tel. 93 589 02 02

L’AUTOMÒBIL Mec., planxa, pintura De la Creu, 2 Tel. 93 674 16 31 TALLER JORDI Rep. de l’automòbil Mina, 39 Tel. 93 674 06 17

TINT. ST CUGAT Sant Antoni, 1 Tel. 93 674 11 82 Santiago Rusiñol, 35 Tel. 93 674 11 83 Rbla. Ribatallada, 34 Tel. 93 675 22 28 Av. Ll. Companys, 2 Tel. 93 674 41 67

TRADUCCIONS MIE Centre alemany Martorell, 31 Tel. 93 675 27 27 LETERA TRADUC-

SEGURETAT INDUS-

REPARACIÓ DEL

TRIAL S.L. Manel Farrés, 97 Tel. 93 587 99 16

CALÇAT SABATA Francesc Moragas, 6 Tel. 93 675 32 74

TAPISSERIES

PUBLICITAT

TATER’S Sant Antoni, 62 Tel. 93 675 55 06

LA TAPISSERIA Sant Medir, 2, bx A Tel. 93 589 11 51

NORMA SERVEIS Alemany, anglès, francès, italià...

Rius i Taulet, 31, l. 3r Tel. 93 589 30 50

ZAPARAMA L’Endavallada, 7 Tel. 93 675 43 94

TAXIS

VETERINARIS

ASS. RÀDIO TAXI Tel. 93 589 44 22 93 675 51 51

DISPENSARI VET.

FRANCISCO Tel. 93 431 65 97 625 133 898

SEGURETAT AUX-VYD Av. Ll. Companys, 50 Tel. 93 589 17 99

CIONS Anglès, espanyol, català Tel. 93 589 19 68 www.letera.net

ELEGANCE MERCEDES Taxi de luxe Mercedes, aeroport, serveis concertats

DEL VALLÈS Urgències 24 h.

Homeopatia Sabadell, 23 Tel. 93 674 69 45 Tel. urg. 608 89 81 36

Bodes de la setmana

Marta Aynes i Jordi Bernalte

Elisabet Méndez i Jordi Pina

TOTEM VIATGES Dr. Murillo, 2 Tel. 93 675 69 64 USSIA TOURS Plana Hospital, 10 Tel. 93 589 61 50 VIATGES BARCINO Pça. Dr Galtés, 6, l. 4 Tel. 93 589 74 64

VÍDEO CUGAT Cinebank, 24 h Lluís Companys, 52 Tel. 93 674 66 49 Avda. Cerdanyola Tel. 93 589 52 46

TALLERS TORNER Plana Hospital, 35 Tel. 93 674 69 50

DELT, SL Martorell, 49 Tel. 93 589 79 34

VIATGES

BUGADERIA Pg. Torreblanca, 52 Tel. 93 674 41 49

GESTIÓ HIGIENE I

EVELINE Ptge Celler, 1, of. 2 Tel. 93 675 50 02

VETERINOS Hospital obert les 24 h Av. Rius i Taulet, 31 Tel. 93 589 71 41

VIDEOCLUB SANT

DEUTSCHE AKADE-

TALLERS FX Servei oficial Bosch Castellví, 25, baixos Tel. 93 674 56 78

LA FAUNA Rbla. Celler, 35-37 Tel. 93 674 13 05

SOL NET TINT.-

CARRERA Valldoreix, 71 Tel. 93 675 20 12

REFORMES PERSIANES

MAILING VALLÈS, SL Mercè Rodoreda, 8 Tel. 93 589 23 71

AQUANET Tel. 649 95 30 50 93 589 28 70

PREVENCIÓ RISCOS LABORALS

MIMA Pla del Vinyet, 57, l. 7 Tel. 93 544 11 75

REPARTIDORS

RESIDÈNCIES

BCN PISCINES Cristóbal Colon, 30 Tel. 93 675 13 13

TALLERS MECÀNICS AUTO REC. VALLÈS

PISCINES

JEAN LOUIS DAVID Plaça Dr. Galtés, 5 Tel. 93 675 61 70

FARMAROSA Francesc Macià, 71 Tel. 93 674 24 89

PASTISSERIES

DECASA Pintures i decoració Ctra. Roquetes 31 n. 3 Tel. 93 544 10 46

POLLERIA IMMA Mct Torreblanca P. 1-5 Tel. 93 675 13 89

JUANI Xerric, 28 Tel. 93 674 66 99

TOT SERVEIS Dr. Galtès, 9 Tel. 93 675 58 91

PINTURES

IMATGE MENFIS Avda. Anselm Clavé, 3 Tel. 93 675 00 55 Martorell, 12 Tel. 93 589 56 57

PARAFARMÀCIA

P. GALTÉS Torrent de la Bomba, s/n (Plaça Dr. Galtés) Tel. 93 589 90 68

Plaça Dr. Galtès, 9 Tel. 93 675 41 21

Maica Ferrer i Oriol Roses

XARCUTERIES CANS. JULIANA Fsc. Moragas, 26 Tel. 93 674 08 11 FELIU GRIFUL Plaça Pere San Tel. 93 675 56 63 Mt. Torreblanca P. 14 Tel. 93 675 32 06 Mt Torreblanca P. 38 Tel. 93 675 29 55 XARCUTERIA BISBAL Llegums i menjars preparats Sta. Maria, 30 Tel. 93 674 13 43 XARCUTERIES J. GRAU Endavallada, 18 Tel. 93 675 03 54 Rbla. del Celler, 7 Tel. 93 589 22 36

GUIA gastronòmica BAR ELS PORRONS

CAFÈ DE BELGRADO

Castillejos, 30 Tel. 93 675 02 69

Concerts dj a ds Rius i Taulet, 120 Tel. 93 675 38 51

BAR LA BRASA Braseria Bar Vallès, 75 Tel. 93 589 23 61

BAR LA CURVA La Mina, 19 Tel. 93 674 91 28

BAR REST. CAN MORA Rbla. de Can Mora, 5 Tel. 93 674 61 25

BAR STOP Av. Rius i Taulet, 56 Tel. 93 589 12 99

BAR TROPICAL Menú dl a dv Lluis Companys, 27 Tel. 93 674 08 74

BOKATAS Cafeteria i entrepans Plana Hospital, 35-3 Tel. 93 589 19 72

BRASERIA BIEL Cuina artesana Lluís Companys, 36 Tel. 93 675 97 40

BRINS Té, sucs, àpats inf.

Plaça Pep Ventura, 3 Tel. 93 587 93 74

CA L’EUGENI Cuina de mercat Lluís Companys, 9 Tel. 93 589 19 01

CABALLU PETIT Cerveseria Av. Rius i Taulet, 19 Tel. 93 674 10 05

CABASSA CASTAÑO Cuina de mercat Puigmal, s/n Tel. 93 674 02 67

CAFÈ AUDITORI Cafeteria: dm a dg Bar musical: dv i ds Pla del Vinyet, s/n Tel. 93 674 69 73

CAFÈ DE LA RAMBLA Menús dl a dv, entrepans Pg. Torreblanca, 2 Tel. 93 587 92 26

CAFÈ GINA

La Recepta Av. Torre Blanca, 2 Tel. 93 674 19 03

CUE ST CUGAT Bar Musical Sant Martí, 10 Tel. 93 589 47 90

DA JIANG JIN Rbla. Can Mora, 10 Tel. 93 589 83 23

DYABLITO Av. Pla del Vinyet, s/n Tel. 93 544 21 69

Santiago Rusinyol, 41 Tel. 93 589 73 22

EL CAFÉ DEL CELLER

CAFÈ SQUASH

Bar-Restaurant Rbla. Celler, 29, l. 12 Tel. 93 675 96 18

Menú diari i festius Sant Jordi, 33-35 Tel. 93 587 93 96

CAFE-REST. LA FINESTRA Menú de dl a ds Dinars d’empresa Av. Rius i Taulet 49-51 Tel. 93 587 96 00

CAFETÍSSIMO Menú de dl a dv Manel Farrés, 101 Tel. 93 589 61 72

CAL MARTÍ Menús dc a dg Avda. Llac, 32 (Sol i Aire) Tel. 93 674 30 16

CAN BARATA Cargols llauna, arròs negre Ctra. Rubí-Sabadell, km 15.200 Tel. 93 697 06 52

CAN CASOLETA Peix i marisc fresc St. Bonaventura 39 bx Tel. 93 675 10 33

CAN EDO Carn brasa i calçots Lleó XIII Tel. 93 692 24 24

CAN ROVIRA Menús dl a dv Ctra. Roquetes, 2 Tel. 93 675 15 00

CLÀSSIC

53

GUIA

Dijous, 17 de juny del 2004

EL CASALET DE VALLDOREIX Sant Albert, s/n Tel. 93 675 10 55

EL CASINET Menú i entrepans Camí Can Ganxet, 47 Tel. 93 589 50 83

EL JORDI’S Amanides, entrepans Sant Jordi, 39 Tel. 93 674 11 18

EL MESÓN Braseria, cuina mrct Plaça Octavià, 6 Tel. 93 674 10 47

EL PEROLET Cafè Restaurant Pg. Fsc. Macià, 67 Tel. 93 675 53 03

EL PUNT Copes i sopars Sabadell, 41 Tel. 670 59 40 01

FRANKFURT LA PALTA Frankfurts Rbla. Can Mora, 24 Tel. 93 589 50 11

FRANKFURT ROSINYOL Entrepans freds i calents, tapes Santiago Rusiñol, 43 Tel. 93 675 56 77

GAUDÍ CAFÈ Esmorzars, aperitius, menús ràpids Mercat Torreblanca

GEPETTO Menús de dl a dv Borrell, 10 Tel. 93 675 12 02

GRJA. AUGUSTA Cafeteria Plaça Augusta, 4 Tel. 93 589 88 90

GRJA. MONTSERRAT Menú dl-dv, c. casolana Endavallada, 6 Tel. 93 674 67 29

HAMBURG Menú, entrepans Rbla. Ribatallada, 36 Tel. 93 589 01 38

IL FORNETTO Pizzeria trattoria Santiago Rusiñol, 27 Tel. 93 589 84 32

ITALIANS Menú diari Sant Bonaventura, 6 Tel. 93 674 64 33

L’ART REST. CAF. Obert tots els dies Rbla. del Celler, 2 Tel. 93 674 42 36

LA CANTONADA Creps, amanides, menús Pça. Dr. Galtès, 5-lc 8 Tel. 93 589 23 32

LA CARBONERIA Bar musical Villà, 8 Tel. 93 675 15 51

LA LLANEGA NEGRA Psg. Torreblanca, 37 Tel. 93 589 45 84

LA LLESCA De la Granja, 19-21 Tel. 93 583 66 79

Tel. 93 583 69 67

REST. BEBOP JAZZ Servei carta i menú.

Dj actuacions directe Sant Domènech, 19 Tel. 93 587 91 19

Llenties a la cassola INGREDIENTS:

- Aigua

- Llenties

- Oli

REST. CHINA ORIENTAL

- Costella de porc

- Sal

- Ceba

LA PASTA BOIXA

Menú i serv. domicili Sant Josep, 2 Tel. 93 589 21 82

- Tomàquet

Pizzeria, creperia Alfons Sala, 24 Tel. 93 675 15 03

REST. CHINA TOWN

- Nou moscada

LA MASIA Cuina catalana Av. C. Catalanes, s/n Tel. 93 589 34 45

LA PIZZA LOCA Menú de dm a dv Lluís Companys, 7 Tel. 93 589 37 81

LA TAPA BOIXA Rbla. Jaume Sàbat, 4 Tel. 589 73 50

LA TASCA DE SANT CUGAT Menús casolans Fsc. Macià, 71, local 4 Tel. 93 589 03 76

LA VAQUERIA CAFE-REST. Menú de dl a ds Pça. Pep Ventura, 4 Tel. 93 589 20 19

MAS ROIG Xai, entrecot brasa Plaça Mas Roig, 4 Tel. 93 675 00 86

MASIA AMETLLER Obert tots els dies Cm. Can Ametller, s/n Tel. 93 589 22 52

Serv. domicili, menú Castellví, 27, bx Tel. 93 590 00 79

REST. RANCHO EL PASO Menús dl a dv Pas Estació, 15 (La Floresta) Tel. 93 674 38 03

REST. STO. DOMINGO Menú de dl a ds Rius i Taulet, 129 Tel. 93 674 11 24

REST. TALISMAN Av. Cerdanyola, 68 Tel. 93 675 38 06

RISTORANTE TORCELLO Menús de dm a dv, tiquet restaurant Sant Jordi, 18 C Tel. 93 590 60 14

TORRADA GRILL Creps, amanides Plaça Pere San, 6-8 Tel. 93 589 72 74

LA FONDA

MATILDA

Menú diari 12 E Enric Granados, 12 Tel. 93 675 54 26

Plana Hospital, 7 Tel. 93 590 05 06

PA I PA

Entrepans calents Av. Torre Blanca, 13 Tel. 93 589 88 12

LA GRANJA

Menú diari. Baguets Sant Jordi Tel. 93 589 49 45

VERSIÓ ORIGINAL

Cuina casolana St. Antoni - Pça.

Barcelona Tel. 93 675 52 46

de M. Àngels Quadras

PACHA MAMA T. de la Bomba, 22

TOST BOCATA’S

Menús per a grups Pla del Vinyet, 10 Tel. 93 675 98 63

E

s remullen les llenties durant 24 hores.

Es posa aigua a bullir i es fregeix, en una cassola amb oli i un pessic de sal, la costella de porc.

Quan és rossa, s’hi tira la ceba picada ben fina i es deixa enrossir.

Quan la ceba tingui color, s’hi posa el tomàquet ratllat i es deixa coure, amb el foc més baix, fins que el sofregit estigui fet.

Llavors s’hi posa una mica d’aigua bullint, les llenties, la sal i un polset de nou moscada.

Quan les llenties són cuites, se serveixen (remullades, es couen de seguida).

Cal que gairebé no hi quedi aigua.•

FOOD & MUSIC

Obert cada dia des de les 13 h fins a la matinada Horari de cuina: 13 a 16.30 h i de 20 a 1 h Take away Tel. 93 544 21 69

GUIA

54

Dijous, 17 de juny del 2004

TELÈFONS d’interès AJUNTAMENT

Rubí - Sant Cugat . . . . . . . .93 699 80 80

Sant Cugat . . . . . . . . . . . . .93 565 70 00 Casa de Cultura . . . . . . . . . .93 589 13 82 EMD Valldoreix . . . . . . . . . .93 674 27 19 OMIC . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 589 22 88 PROMUSA . . . . . . . . . . . . . .93 589 17 32

ASSISTÈNCIA SANITÀRIA CAP . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 589 11 22 CAP - Urgències . . . . . . . . .93 589 44 55 Ct. Soc. Sant. La Floresta . .93 589 30 20 Ct. Alzheimer St. Cugat . . . .93 674 70 61 Creu Roja Sant Cugat . . . . .93 674 23 83 Creu Roja Valldoreix . . . . . .93 674 24 59 Dispensari - La Floresta . . .93 674 76 15 H. General de Catalunya . . .93 565 60 00 Vall d’Hebron . . . . . . . . . . . .93 427 20 00 Sant Joan de Déu . . . . . . . .93 203 40 00 Telèfon de l’Esperança . . . .93 414 48 48

ASSOCIACIONS AAPP VV Can Majó Vall. . . . .93 674 50 49 AAPP i VV Valldoreix . . . . . . .93 674 21 97 AAPP Montserrat Vall. . . . . .93 674 21 05 AA Prop. i V. la Floresta . . . .93 674 20 89 AAVV Aiguallonga Floresta . .93 674 51 29 AAPP i VV Mira-sol . . . . . . .93 674 20 18 AAVV V. Carme Mira-sol . . . .93 674 10 03 AAVV St. Joan Mira-sol . . . . 93 674 71 03 AAVV i Prop. Mas Gener . . . .93 674 99 43 Consumidors . . . . . . . . . . . .93 488 16 16

BOMBERS Bellaterra . . . . . . . . . . . . . .93 692 80 80 Generalitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .085

ENTITATS ASDI . . . . . .93 674 46 10 - 93 589 78 96 CPA . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 589 16 74 C.Castellano-Manchego . . . .93 589 76 05 Germanor Cavis . . . . . . . . . .93 674 70 61 Grup Suport Immigrants . . .93 674 93 14 Sant Cugat Comerç . . . . . . .93 674 03 22 Unió Santcugatenca . . . . . .93 675 20 57

LLEURE Arxiu Gavín . . . . . . . . . . . . .93 674 25 70 Arxiu Municipal . . . . . . . . . .93 674 69 93 Arxiu Nac. Catalunya . . . . . .93 589 77 88 Casal Cultural Mira-sol . . . .93 589 20 18 Casal d’Avis Sant Cugat . . .93 589 16 38 Casal Valldoreix . . . . . . . . . .93 589 82 69 Centre Cívic la Floresta . . . .93 589 89 42 Ctre. Cívic les Planes . . . . . .93 675 51 05 Cines Cinesa (reserves) . . . .93 589 09 41 Cines Yelmo (reserves) . . . .902 12 41 34 Club Muntanyenc . . . . . . . .93 674 53 96 Coral de la Unió . . . . . . . . . .93 674 10 06 Esbart Sant Cugat . . . . . . . .93 675 26 52 Llar d’Avis Parròquia . . . . . .93 589 05 98 Piscina Valldoreix . . . . . . . . .93 675 40 55

MITJANS COMUNICACIÓ Diari de Sant Cugat . . . . . .93 589 62 82 Ràdio Sant Cugat . . . . . . . .93 675 59 59 TOT Sant Cugat . . . . . . . . . .93 674 86 61

ORGANISMES OFICIALS Hisenda . . . . . . . . . . . . . . . .93 589 11 55 Jutjat . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 66 96

PARRÒQUIA Les Planes . . . . . . . . . . . . . .93 204 75 03 Sant Pere Octavià . . . . . . . .93 674 11 63 Valldoreix . . . . . . . . . . . . . .93 674 05 69

EMD Valldoreix

CASAL DE CULTURA DE VALLDOREIX

POLICIA Cuerpo Nacional . . . . . . . . .93 674 76 12 Municipal i Protecció Civil . . . . . . . . . .092 Municipal (Valldoreix) . . . . .908 79 51 25 Comissaria St. Cugat . . . . . .93 674 78 58 DNI (Cita prèvia) . . . . . . . . .93 589 30 80 Urgències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .091

SERVEIS

Informació i inscripcions De dilluns a divendres De 9 a 13 h i de 17.30 a 19.00 h

TRANSPORTS Aeroport . . . . . . . . . . . . . . .93 478 50 00 Carreteres . . . . . . . . . . . . . .93 204 22 47 FGC . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 205 15 15 Grua . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 33 71 RENFE . . . . . . . . . . . . . . . . .93 490 02 02 Port . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 318 87 50 Ràdio Taxi . . . . . . . . . . . . . .93 589 44 22 Taxis (parada) . . . . . . . . . . .93 674 09 97

Tel. i fax 93 589 82 69

AGENDA Juny DISSABTE 19

Aigües la Floresta . . . . . . . .93 674 20 89 Catalana de Gas . . . . . . . . .93 725 29 44 Correus . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 70 96 ENHER Rubí . . . . . . . . . . . . .93 699 18 92 FECSA (atenció client) . . . . .902 50 77 50 FECSA (avaries) . . . . . . . . . .900 77 00 77 Funerària . . . . . . . . . . . . . . .93 589 55 52 Repsol-Butà . . . . . . . . . . . .93 674 15 80 Recollida voluminosos . . . . .93 589 28 17 SOREA . . . . . . . . . . . . . . . . .93 589 00 21

Sant Albert, 5

Lloc:

• Visita a Moià: Una vila de la Catalunya Central, a càrrec de Francesc Orriols.

Informació i inscripcions: 93 674 38 11 Hora: 8.30 h Lloc: Estació Valldoreix Org.: Valldaurex Centre d’Estudis de Valldoreix Col·l.: EMD de Valldoreix • Concert de Cant Coral de Primavera Hora: 21 h Lloc: Parròquia St Cebrià Org.: Coral l’Harmonia de Valldoreix Col·l.: EMD de Valldoreix i parròquia de Sant Cebrià DIUMENGE 20 • Exposició Fi de Curs dels Tallers del Casal de Cultura de Valldoreix Hora: D'11 a 14 h

Casal de Cultura de Valldoreix Org.: Professors dels tallers del Casal de Cultura de Valldoreix Col·l.: EMD de Valldoreix • Infantil - Cia. Dream Teans "La Blancaneus" Hora: 12 h Lloc: Plaça del Casal Cultural de Valldoreix Org.: EMD de Valldoreix DILLUNS 21 Inici esplais d’estiu.

Org.: EMD de Valldoreix DIMECRES 23 Sant Joan a Valldoreix.

Festa per a tothom, música, coca... Entrada lliure.

Hora A partir de les 23 h Lloc: Plaça del Casal de Cultura de Valldoreix

TALLERS Org. EMD de Valldoreix

CINEMA a Sant Cugat Harry Potter 3 (castellà) / 16.00 - 19.00 - 22.00 - Ds: 15.45 - 18.45 - 21.45 / YELMO 1 / Dv-ds-dg-dj: 16.00 - 18.00 22.00 - Ds: 15.45 - 18.45 - 21.45 / YELMO 2 / 16.00 - 19.00 22.00 / CINESA 4 Harry Potter 3 (català) / Dv-ds-dg-dj: 17.00 - 20.00 22.45 - Ds: 17.30 - 20.30 - 23.30 / YELMO 3 / 17.00 - 20.00 22.45 - Ds: 17.30 - 20.30 - 23.30 / YELMO 4 Blueberry / Dl-dm-dc: 17.00 - 19.45 - 22.30 / YELMO 2 A+ (Más) / Dl-dm-dc: 16.15 - 18.30 - 20.40 - 22.50 / YELMO 3 El día de mañana / 17.30 - 20.00 - 22.30 / YELMO 5 / 16.30 - 19.15 - 22.00 / CINESA 3 Hermano oso / 16.00 - 18.00 / YELMO 6 Giro inesperado / 20.15 - 22.40 / YELMO 6

6ª SETMANA

TROYA SALA 1 Dv-dg, dm i dj: 19.00-22.00 h - Dl i dc: 16.00 - 19.00 - 22.00 h M. 13 ANYS

IMPARTITS

Ni a favor ni en contra / 17.00 / YELMO 7 El castigador / 19.45 - 22.30 / YELMO 7 Ladykillers / 16.00-18.15-20.3022.45 / YELMO 8 / Dv a dg, dm i dj: 16.35 - Dl i dc: 16.00-18.10-20.20-22.35 / CINESA 2 Troya / 15.45 - 19.00 - 22.15 - Ds: 16.15 - 19.30 - 22.45 / YELMO 9 / Dv a dg, dm i dj: 19.00 - 22.00 - Dl i dc: 16.00 19.00 - 22.00 / CINESA 1

CASAL

DE

CULTURA

DE

VALLDOREIX

ELS JOVES PODRAN GAUDIR D'UN ESPAI AL CASAL DE CULTURA DE VALLDOREIX, CADA DIMARTS I DIVENDRES DE 17 A 20 HORES OBERTES LES INSCRIPCIONS DE LES ACTIVITATS D'ESTIU Inscripció al CASAL DE CULTURA - Tel. 93 589 82 69 Casals juny I - del 21 al 25 de juny Casals setembre - de l'1 al 14 de setembre Estades d'esplai juliol I - del 5 al 16 de juliol Estades d'aventura juliol I - del 5 al 16 de juliol Estades de natura juliol I - del 5 al 16 de juliol Estades d'hípica juliol I - del 5 al 16 de juliol Estades d'esplai juliol II - del 19 al 30 de juliol Estades d'aventura juliol II - del 19 al 30 de juliol Estades de natura juliol II - del 19 al 30 de juliol

HORARIS CINESA SANT CUGAT:

Inscripció a l'EMD DE VALLDOREIX - Tel. 93 674 27 19 Estades d'idiomes i esports juliol I - del 5 al 16 de juliol Estades d'idiomes i esports juliol II - del 19 al 30 de juliol

SESSIÓ GOLFA (00.30 h): divendres i vigília festius SESSIÓ MATINAL (12.00 h): dissabtes i festius

YELMO SANT CUGAT:

AL

Inscripció al CENTRE MUSICAL EMD DE VALLDOREIX - Tel. 93 589 02 06 Colònies musicals de Valldoreix juliol - de l'1 al 8 de juliol

SESSIÓ GOLFA (01.00 h): dissabtes SESSIÓ MATINAL (12.00 h): diumenges i festius

ESTRENA

HARRY POTTER Y EL PRISIONERO...

SALA 4: 16.00 - 19.00 - 22.00 h GOLFA: 01.00 h. MAJORS 7 ANYS

5ª SETMANA

LADYKILLERS SALA 2: Dv a dg, dm i dj: 16.35 - dl i dc: 16.00-18.10-20.20-22.35 h GOLFA: 00.45 h

4ª SETMANA

EL DÍA DE MAÑANA SALA 3: 16.30 - 19.15 - 22.00 h GOLFA: 00.40 h.

MAJORS 7 ANYS

GUIA

Dijous, 17 de juny del 2004

55

FARMÀCIES de torn

SANTORAL

DIJOUS 17 . . . . . . . . . . . . . . . .Cullell . . . . . . . . . . . . . . .Ptge. Diputació, 6 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 03 64

DIJOUS 17 Sts. Manuel, Sabel i Ismael, mrs.; Raineri, confessor.

DIVENDRES 18 . . . . . . . . . . . . .Riera-Rivière . . . . . . . . .Dr. Murillo, 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 04 30 DISSABTE 19 . . . . . . . . . . . . . . .Parc Central . . . . . . . . . .Manel Farrés, 95 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 05 12

DIVENDRES 18 Sts. Marc i Marcel·lià, germ., mrs. Stes. Marina, vg. mr.; Isabel, vg. monja.

DISSABTE 19 DIUMENGE 20 . . . . . . . . . . . . . .Salavert . . . . . . . . . . . . .Santiago Rusiñol, 38 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 06 45

Sts. Romuald; Gervasi i Protasi. Stes. Juliana de Falconieri, vg. fundadora; Aurora, vg. mr.

DILLUNS 21 . . . . . . . . . . . . . . . .Serret . . . . . . . . . . . . . . .Pg. Baixador, 78. MIRA-SOL . . . . . . . . . . . . . . .93 674 23 72

DIUMENGE 20

DIMARTS 22 . . . . . . . . . . . . . . .Beringues . . . . . . . . . . . .Lluís Companys, 46 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 04 83

DILLUNS 21

DIMECRES 23 . . . . . . . . . . . . . .Moral . . . . . . . . . . . . . . .Santa Teresa, 40 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 675 33 44

St. Silveri, papa, mr. Stes. Florentina, vg.; Elia, abadessa.

Sts. Lluis Gonzaga, jesuïta; Ramon de Roda, bisbe. Sta. Demètria, vg. mr.

DIMARTS 22 El Sagrat Cor de Jesús. Sts. Paulí de Nola, bisbe; Joan Fisher, cardenal i Tomàs More, mrs.

De dl a dg (9 a 22 h): Domènech (Sant Cugat) i Pintó (Valldoreix) - De dl a dv (14 a 20 h): Serrès (les Planes) - Dissabte matí (9 a 13.30 h): Serrès (les Planes) - Dissabte tarda: Beringues, Llorens, Salavert i Serret (Mira-sol) - Diumenge matí: Isern (la Floresta).

DIMECRES 23 El Puríssim Cor de Maria. Sts. Zenon i Zenas, mrs.; Jacob, patriarca. Sta. Agripina, vg. mr.

GUÍA mèdica ACUPUNTURA-MEDICINA NATURAL SHUCHUN PEIH Teràpies naturals, massatges xinesos Rbla. del Celler, 87, entr. 4 Tel. 93 587 96 73 - 656 38 35 24 CTRO ORIENTAL DE SALUD Castillejos, 24 Tel. 93 675 18 01 Tel. 666 613 005 CTRES REHABILITACIÓ SUSANA NICOLETTI Escoliosi. Grups de relaxació. Incontinència urinària.

Sant Antoni, 74 Tel. 93 674 74 37 CIRURGIA CENTRE MÈDIC D’ESPECIALITATS Cirurgia general i digestiva Major, 36, 2n Tel. 93 674 00 25 DR. FERNÁNDEZ LAYOS Cirurgia general, aparell digestiu. Cirurgia menor.

Obesitat mòrbida Av. Torreblanca 2-8, 2n A-1 Tel. 93 589 47 00

CONSULTORIS CENTRE

MÈDIC CENTRE MÈDIC D’ESPECIALITATS Dermatologia, otorrinolaringologia, pediatria, angiologia, cirurgia vascular, cardiologia Major, 36, 2n Tel. 93 674 00 25 CTRE SANITARI CAN MORA Aparell digestiu, cirurgia pediàtrica, dermatologia, endocrinologia, ginecologia, psicologia, traumatologia Rbla. Can Mora, 1 Tel. 93 589 43 44 CLÍNIC SANT CUGAT Ctra. Sant Cugat-Rubí, Km 1, 40-50, 1r Tel. 93 675 14 80 ESPAI MÈDIC De la Mina, 15 bx.

Tel. 93 590 13 10 POLICLÍNIC SANT CUGAT Rbla. del Celler, 129-131 Tel. 675 69 79 DIETÈTICA I NUTRICIÓ CENTRE D’OBESITAT I MEDICINA ESTÈTICA Dra. Anna R. Cerdà - Dra. Rosario Sagarna - Dra. Llum García Torre Blanca, 2-8, 2a pta.

Tel. 93 589 43 57 DRA. M. DOMINGO

GALLART Medicina general, dietètica Pça. Doctor Galtés, 5, 1r 3a Tel. 93 674 63 29 Tel. 93 589 64 83 NATUR HOUSE Servei de dietista Lluis Companys, 40 Tel. 93 675 65 95 FISIOTERÀPIA CENTRE TERAPÈUTIC SANT CUGAT Gimnàstica terapèutica Pça. Pep Ventura, l.2-3 Tel. 93 589 22 85 CLÍNICA NEUROLÒGICA DE FISIOTERÀPIA Bettina Paeth Tutora Bobath Astúries, 1 (Mira-sol) Tel. 93 675 35 46 FISIOCOS Massatges terapèutics, osteopatia Avda. Fsc. Macià, 72, l. 3 Tel. 93 674 53 30 SOFIA ROMA FERRÉ Fisioteràpia. Assist.Sanitària Villà, 49 Tel. 93 674 48 72

GERIATRIA GERVAL

Domicilis. Assessorament.

Gestió de residències.

Infermeria. Formació Àngel Guimerà, 3 Tel. 93 674 08 04 TELE ASSIS.INPROSS 24H Servei d’ajuda a les persones grans, malalts crònics o convalescents Av. Torreblanca, 2-8, 3r A Tel. 93 589 39 67 GINECOLOGIA I OBSTETRICIA DR. E. CAYUELA FONT Francesc Moragas, 3, 3r 2a Tel. 93 674 66 11 HOMEOPATIA HOMEOPATIA DE LA INFÀNCIA I L’ADOLESCÈNCIA Dra. Margarita Rabasa Hostench. Col. 15.097 Rbla. Ribatallada 20, 1r 3a Tel. 93 674 72 16 INFERMERIA CTRE SANITARI CAN MORA Rbla. Can Mora, 1 Tel. 93 589 43 44 LABORATORIS GENERAL LAB Anàlisis clíniques

Rbla. Can Mora, 1 Tel. 93 589 43 44 LABORATORI DR. ECHEVARNE Santiago Rusiñol, 17 bx Tel. 93 589 60 55 LOGOPÈDIA LOGOPÈDIA SLI Trastorns de parla i llenguatge, retard de lectoescriptura, dislèxia, foniatria, tartamudesa, deglucions atípiques, disartries, Parkinson, esclerosi mútiple. Totes les edats. Servei a domicili i escoles Lluís Companys, 33, 1r 2a Tel. 93 674 73 76 MASSATGE TERAPÉUTIC MANS DE SANT Avda. Fsc. Macià, 62 Tel. 93 589 83 16 PERE FIGUEROLA Quiromassat. diplomat Tel. 659 280 364 MEDICINA NATURAL AYUR Naturopatia i teràpies alternatives Pça. Ajuntament Tel. 93 675 63 39 METGES DE CAPÇALE-

RA-MEDICINA GENERAL ALBERT FETSCHER EICKHOFF De la Creu, 16, 1r 2a Tel. 93 674 61 35 CTRE SANITARI CAN MORA Rbla. Can Mora, 1 Tel. 93 589 43 44 DRA. MONTSERRAT GARRIGA Visites a domicili Major, 36, 2 Tel. 93 674 00 25 JAUME ROS MONLLAO Diplomat Medicina subaquàtica Rbla. Ribatallada, 6, 1r 1a Tel. 94 589 11 67 J.R. ESQUIROL CAUSSA Geriatria. Assist. Sanitària.

Urg. 24 h, domicili Av. Torreblanca, 2-8 Tel. 93 589 39 26 Tel. 609 33 10 80 ODONTOLOGIA CTRE. DENTAL I QUIRÚRGIC ST CUGAT Pça. Dr. Galtés, 5, 1r 2a Tel. 93 589 00 00 CLÍNICA DENTAL AUTRAN Implantologia, pròtesis, odontopediatria, ortodòncia Torreblanca, 2-8, 2a pl.

Tel. 93 675 08 03 CLÍNICA DENTAL DR.

BRANDT Ortodòncia i odontologia general Santa Maria, 9, 1r 2a Tel. 93 589 70 40 CLÍNICA DENTAL MAJOR Dr. Ricardo Piñeiro Lemoine Pça. Unió, 3, 2n 1a Tel. 93 674 72 40 CLÍNICA DENTAL ROSETTI Rbla. Ribatallada, 20, 1r 2a Tel. 93 589 76 76 CLÍNICA DENTAL VALLS BULDÚ Dra. Marta Buldú Freixa Major, 23-25, 1r 3a Tel. 93 675 64 77 CLÍN. ORTODÒNCIA I DISFUNCIÓ TEMPORO MANDIBULAR Torreblanca, 2-8, 2n A Tel. 93 589 03 96 Tel. 93 675 22 12 DRA. P. LUZONDO Clínica Dental infantil Francesc Moragas, 5, 1r 3a Tel. 93 674 05 06 DRA. M. JAUME SAURA Clínica dental Estapé 2-6, bx / Xamfrà Pg. Sant Magí Tel. 93 674 23 35 IRIDENT Castillejos, 33 Tel. 93 675 91 47 OFTALMOLOGIA

CENTRE DE SALUT OCULAR Oftalmologia Doctor Murillo, 21 Tel. 93 589 51 06 OTORINOLARINGÒLEG DR. FERRAN FERRAN VILÀ Fsc. Moragas, 48, ent. 2a Tel. 93 675 48 53 PEDIATRIA AINA-PILAR CANOSA ÚBEDA Pediatria. Med. adolescent Av. Torre Blanca, 2-8, 3r Tel. 93 589 35 48 Tel. 649 93 59 37 J.M. COROMINAS CASARAMONA Pediatria. Asma infantil Rbla. Ribatallada, 20, 1r 3a Tel. 93 674 72 16 JUAN PABLO MARTÍNEZ MÉNDEZ Av. Cerdanyola, 53, 5r 1a Tel. 93 674 11 59 PODOLOGIA JOSEP M. FREIXEDES D.P. Malalties del peu, plantilles ortopèdiques, papilomes, cirurgia del peu Tel. 93 589 63 13 - 629 169 536 - 636 636 889 TOMÀS GÓMEZ Vallès, 22, bis

Tel. 93 675 01 60 PSICOLOGIA I PSIQUIATRIA AURIS Tractament Tomatis Balmes, 1, 2n 2a Tel. 93 674 85 41 CT. PSICOTERÀPIA DEL VALLÈS Psicologia, psiquiatria, logopèdia Pça. Dr. Galtés, 5, 2n 3a Tel. 93 589 40 51 DRA. PALERM Ansietat, depressió, trastorns a l’adolescència Fsc. Moragas, 25-27, 2n 1a Tel. 93 674 36 53 Tel. 93 418 48 48 INST. DE BENESTAR I SALUT COMUNITÀRIA Rbla. Can Mora, 15, 1r 1a Tel. 93 587 91 87 INSTITUT PSICOMÈDIC SANT CUGAT Depressions, estrès, toxicomania, ansietat, tabaquisme Av. Torreblanca, 2-8, 3r A Tel. 93 589 37 87 SILVIA DIEGUEZ SANCHEZ Sant Jordi, 24, 1r 1a Tel. 616 26 40 12 SERVEIS SOCIOSANITARIS MESSERVEIS

Domicili, infermeria, ajudes tècniques i per a la mobilitat Escaletes, 11, l. 5 Tel. 93 675 17 11 TOCOGINECOLOGIA I OBSTETRICIA DR. JESÚS FERNÁNDEZ BAIZAN Tocoginecologia Av. Catalunya 21, 2n 1a Tel. 93 589 48 08 Tel. 93 674 74 09 Particular DRA. MILAGROS MARTÍNEZ MEDINA I J.J. GÓMEZ CABEZA Fsc. Moragas, 125, 1r 2a Tel. 93 589 13 07 TRAUMATOLOGIA DR. FERMÍN ARAMBURO Cirurgia ortopèdica traumat.

Girona, 21, 1r 3a Tel. 93 674 43 46 Tel. 93 589 05 34 JOSEP DOMINGO PECH Traumatologia i ortopèdia Torreblanca, 2-8, 2a-10 Tel. 93 589 18 88

56

Dijous, 17 de juny del 2004 Premsa Local Sant Cugat S.L. Adreça provisional: Sant Jordi, 37 08190 Sant Cugat del Vallès 93 589 62 82 redaccio@diaridesantcugat.com

l’estirabot

SANTCUGATENCS

per JORDI CASAS

Andrea

Primer any

Sampons

C

“Nedar m’atrau: la fita és millorar la marca” Campiona de Catalunya de Natació dels Jocs Esportius en Edat Escolar en les dues últimes edicions. Té 11 anys i entrena al CN Rubí perquè a Sant Cugat no hi ha cap club de natació. L’Andrea, una gran esportista, compagina la natació amb el waterpolo. Entrena i competeix en totes dues disciplines. Fa natació des dels 3 anys.

-Fa dos anys vaig participar-hi per primera vegada i vaig quedar primera en la disciplina d’esquena i segona en crol. I fa poques setmanes he estat primera en crol, en esquena i papallona. En les dues edicions hi vaig competir en categoria aleví.

-¿Hi ha diferència entre competir en proves escolars i competicions de la Federació Catalana de Natació (FCN)?

-Hi ha molta diferència. Per competir cal molta preparació.

Hi ha nedadors que es preparen durant un any per competir a les trobades de natació de la federació. Jo ja he competit en dos Campionats de Catalunya de la Federació Catalana de Natació (FCN), a l’hivern i a l’estiu del 2003 i segurament també hi participaré aquest estiu. Al Campionat de Catalunya d’Hivern vaig quedar 13a als 100 metres estils.

“La natació és molt divertida: mentre faig piscines estudio o, fins i tot, canto”

-Des dels tres anys fent natació. ¿La família té molta tradició en waterpolo?

-Tinc família que jugava i juga a waterpolo al CN Rubí des de fa molts anys. Vaig començar nedant a la piscina de casa. El meu pare va ser el primer que me’n va ensenyar i després vaig anar a fer classes al meu club, el Club Natació Rubí. Ara ja porto vuit anys fent natació.

-Entrenes molt?

-De dilluns a divendres. Els dilluns i dimecres faig natació.

Els dimarts i dijous faig natació i waterpolo i els divendres estic tota la tarda compaginant natació i waterpolo.

-Què t’agrada més, la natació o el waterpolo?

-Totes dues coses. El waterpolo és un joc més en equip i potser m’ho passo una mica millor.

Entreno i competeixo amb el segon equip del CN Rubí. La natació també m’atrau perquè l’objectiu és sempre millorar la teva marca personal. I això m’agrada molt.

-¿Estàs contenta dels teus entrenadors del CN Rubí?

-La nostra entrenadora de waterpolo és la portera que va defensar Espanya al juliol passat en els Campionats del Món de Natació a Barcelona. M’agrada perquè entrenem fort. El meu entrenador de natació es diu

FOTOGRAFIA: JORDI GARCIA

Jesús Brisa, és molt amable i em corregeix tot allò que no acabo de fer bé. M’ajuda molt, és un bon entrenador i ja fa molts anys que m’entrena.

-Dos anys entrenant i jugant a waterpolo... encara que ho hagis de fer amb noies més grans que tu.

-Sóc la més petita de l’equip [11 anys] i de vegades em fa por perquè les adversàries són més grans que jo. Però m’ho passo molt bé.

-Són dos esports de moltes hores d’entrenament i de dedicació...

-Són moltes hores, però m’agrada i per això ho faig. No m’importa sacrificar el meu temps per fer altres coses.

-Quines característiques ha de tenir un bon nedador?

sóc l’única que faig natació i waterpolo.

-Vint nens i nenes de Sant Cugat van a Rubí a entrenarse. Això vol dir que a Sant Cugat hi ha afició per la natació.

-Sí que n’hi ha, i molta. A Sant Cugat hi ha molts nens i nenes que neden. Hi ha molta gent de la meva escola que entrenava al CN Rubí però ha deixat d’anarhi perquè és lluny de casa.

-Amb aquests resultats que està assolint l’equip espanyol femení de natació i sincronitzada, ¿es parla més de natació?

-Ara és un esport més conegut.

Abans, per exemple, no hi havia ningú de la meva classe que fes natació i ara hi ha molta gent que en fa.

-Sacrifici i tenir molt present que cal fer moltes piscines. Hi ha molts nedadors que s’avorreixen fent piscines. A mi m’agrada i és molt divertit. Jo, mentre nedo, estudio o vaig pensant en diferents coses. Fins i tot, canto...

-¿T’agradaria arribar algun dia a ser una Melissa Caballero, per exemple?

-Cada dia has d’anar a entrenar a Rubí perquè a Sant Cugat no hi ha cap club de natació.

T’agradaria fer-ho aquí, oi?

-La pròxima temporada ja nedaràs en categoria infantil.

-Sí, però ara mateix no ho veig possible. Dels vint santcugatencs que anem a nedar a Rubí,

-Sí, m’agradaria molt arribar a ser com totes aquestes nedadores de l’equip espanyol.

Segueixo bastant la informació que genera la natació.

-Seré de les més petites d’aquesta categoria. Però en natació, has de mirar el que fas tu, no el que fan la resta de nedadores. // Àlex López

“L’exposició de l’alcalde em sembla mancada de coherència, de rigor i amb un excés de «frivolité»" avançarà sense un dels dos socis de govern. Si hom considera que és un projecte de ciutat, no s’hi val anar per lliure. ¿Estem davant d’un govern bipartit o no? El campi qui pugui i el qui dia passa any empeny pot ser pràctic, però és lleig, francament lleig. No m’ha semblat rigorós justificar les debilitats hisendístiques en les rebaixes de l’IAE. És cert que per aquí ens han fotut, però una certa reflexió sobre com de car ens resulta mantenir el nostre model de ciutat s’agrairia. Pel que fa al balanç de la cosa feta, més aviat curt (almenys pel que ha sortit a la premsa) i força desigual; dues coses em vénen a la memòria.

Primera: quan farem una anàlisi rigorosa sobre l’oportunitat, en termes d’economia d’escala i de necessitats reals, de tenir un escorxador d’àmbit estrictament local?

Segona: ¿no és una frivolité posar al cove dels èxits de gestió el fet de ser la ciutat amb l’índex de natalitat més alt de l’Estat? Per més que afavorim fiscalment les famílies nombroses, no devem estar davant d’un fenomen d’ordre fisiològic més que no pas de gestió municipal?

8 420565 250009

Campiona de Catalunya de natació escolar

-Has participat dues vegades a la Final Nacional de Natació dels Jocs Esportius en Edat Escolar i has guanyat...

om han pogut veure els lectors d’aquest setmanari, l’Ajuntament segueix presumint d’inauguracions de serveis privats (i cars). Aquest cop amb llit, parella i barnús inclosos. Però no és d’això que vull escriure. Em referiré al balanç del primer any de mandat presentat per l’alcalde. Per cert, ha quedat demostrat que això de donar comptes de manera separada no és un patrimoni dels tripartits, els bipartits també ho practiquen. Si he de ser franc, l’exposició de l’alcalde m’ha semblat mancada de coherència, de rigor i amb un excés de frivolité. No és coherent dir que un projecte de l’envergadura de la urbanització de Can Busquets, i aquí no entro a fer-ne una valoració,

21024

>