Diari de Sant Cugat 526

11 ANYS D’INFORMACIÓ LOCAL

Núm. 526 any XI 1,65 euros

MEDI AMBIENT

La comarca del Vallès necessita un nou abocador Pàg. 8 LA CUINA DE LA FESTA MAJOR

La Comissió explica com es munta la programació Pàg. 12 ESPECIAL

Primera part de l’especial de dones emprenedores Pàg. 20

Dijous, 10

SETMANARI INDEPENDENT DE LA CIUTAT

juny del 2004

Promusa farà pisos de lloguer per a totes les edats Els habitatges de lloguer tindran entre 50 i 80 metres quadrats

Es preveu que els pisos de Lluís Millet s’acabin a finals d’any

Valldoreix vol participar en la política d’habitatge de Sant Cugat Pàg. 5

Grau-Garriga vesteix el Monestir amb una instal·lació al campanar que recorda el martiri de sant Cugat

INAUGURAT EL NOU HOTEL

Habitat inaugura l’hotel amb una gran festa de color Pàg. 41 ESPORTS

Cessió d’un terreny municipal per al nou camp del Júnior Pàg. 42

La seva obra més recent es pot veure des d’avui al claustre, a la sala capitular i a la Casa Aymat El tema central de les exposicions és la reflexió sobre la mort i la resurrecció Pàg. 32 JORDI GARCIA

2

PUBLICITAT

Dijous, 10 de juny del 2004

Dijous, 10 de juny del 2004

SOCIETAT

3

El pla per Can Busquets podria avançar sense ERC Recoder diu que la Generalitat pot aprovar el Pla per subrogació CIUTAT> n la valoració del primer any de mandat de Lluís Recoder, l’alcalde va dir que el Pla Especial per a la urbanització de Can Busquets podria tirar igualment endavant amb l’oposició d’Esquerra Republicana, tal com ja han anunciat els socis de govern de CiU. Recoder, que reconeix que en aquest punt mai han coincidit amb els republicans i no es preveu en el pacte de govern, confia que la Generalitat doni el vistiplau a la modificació del PGM a la Floresta, però que “hi ha una normativa d’urbanisme que davant la inactivitat dels Ajuntaments, la Generalitat pot aprovar projectes que presentin els ciutadans”.

Segons Recoder, “el Pla Parcial el podria aprovar la Generalitat per subrogació”, i “tècnicament i jurídicament ha d’estar molt justificat no aprovar un Pla Especial”. Per l’alcalde, el projecte d’urbanització de Can Busquets “legalment ha passat

E

JORDI GARCIA

Lluís Recoder envoltat pels mitjans de comunicació en el balanç de l’any de mandat

tots els filtres, alguns de durs, i no hi ha cap motiu per tirar-lo endarrere”.

Recoder, després de l’experiència de la protecció de Torre Negra, va afegir que “estem convençuts que és la millor manera de protegir Can Busquets” i va continuar que “d’aquesta manera, es resol definitivament el tema i es desactiva jurídicament el problema perquè d’aquí a

deu anys els tribunals no es girin en contra per no estar ben lligada la protecció”. Recoder es va mostrar partidari que Collserola sigui parc natural amb el seu corresponent pressupost i que alliberi les finances locals de decisions com aquesta.

Economia i més projectes D’altra banda, Lluís Recoder va fer

un balanç positiu d’aquest primer any de mandat tot i les limitacions pressupostàries, que encara s’allargaran un any més, donades per la reducció d’ingressos pel desaparegut Impost d’Activitats Econòmiques (IAE). Recoder va dir que espera “un gest” del nou govern de Rodríguez Zapatero per compensar els ajuntaments per la pèrdua de l’impost, que

per Sant Cugat ha representat deixar d’ingressar 2,4 milions d’euros. L’alcalde va fer una llarga lista d’actuacions entre les quals destaquen els nous equipaments escolars i esportius, l’eix de vianants, el nou escorxador, el pla d’aparcaments, la rehabilitació del Casino de la Floresta, el segon punt verd de la ciutat, l’habitatge públic, el Pla de Cultura o el fet de ser la ciutat de l’Estat amb l’índex de natalitat més alt, entre altres aspectes.

Diferent opinió del PSC En canvi, el principal grup de l’oposició suspèn l’equip de govern en aquest primer any de mandat justament pel suport a la urbanització de Can Busquets, per la venda de patrimoni per finançar manteniment de la ciutat i pel poc suport al teixit social.

Segons el portaveu, Jordi Menéndez, el govern deixa “l’herència de Can Trabal, la Costa del Golf, Can Vilallonga i Can Busquets”, que haurien de ser boscos, prats i fonts. Per Menéndez, Can Busquets “és una metàfora de la debilitat d’ERC al govern municipal” i de CiU de posar per endavant els interessos urbanístics a la protecció del territori.

Menéndez va recordar que en el pressupost d’aquest any no hi ha “ni un sol equipament per a la ciutat” i això no representa cap millora per la dotació de més i millors serveis per als ciutadans.

Els socialistes reclamen un Pla d’Actuació Municipal, aprovat pel ple, pel conjunt del mandat per saber les previsions d’ingressos i despeses per als pròxims tres anys, fet que els fa sospitar que el govern pot “concentrar les inversions a finals de mandat per motius electoralistes”. // JM.C.

L’EMD vol formar part de Promusa i evitar duplicitats amb Sant Cugat VALLDOREIX>L’EMD de Valldoreix insisteix a entrar a formar part del consell d’administració de Promusa per evitar duplicitats o desacords en els projectes de l’Ajuntament de Sant Cugat pel que fa a la promoció d’habitatge públic.

Segons la presidenta de l’EMD, Montserrat Turu, “considerem que som dues administracions públiques que podem treballar conjuntament aquest tema”. Turu, que reconeix que l’Entitat no té competència en habitatge, va dir que “volem ser portaveus de la problemàtica i les propostes de Valldoreix sobre habitatge públic, ja que som nosal-

tres qui coneixem millor el nostre territori i els seus problemes a l’hora de decidir quin és el sòl idoni per urbanitzar”.

L’EMD considera que amb l’esforç de totes dues administracions seran més fàcils les actuacions Situacions estranyes La presidenta va dir que el que es vol és “evitar situacions estranyes” com la que s’ha produït recentment, en

què en uns terrenys del Bisbat a prop de l’estació de Valldoreix, hi havia dos projectes diferents de les dues administracions. La col·laboració entre Valldoreix i Sant Cugat permetria posar en comú les diferents iniciatives, així com els programes o estudis sobre habitatge que s’han fet i “rendibilitzar diners de totes dues administracions”. Tot i que L’EMD vol habitatges per a joves, també estudia fer pisos per a avis o per a persones amb rendes baixes.

Turu va acusar l’oposició de falta de concreció en la seva proposta “després de 20 anys de no fer res per l’habitatge públic a Valldoreix”. <

JORDI GARCIA

La presidenta de l’EMD de Valldoreix, Montserrat Turu

SOCIETAT

4

Dijous, 10 de juny del 2004

HABITATGE >

Ricard

Fernández Ontiveros Secretari d’Habitatge de la Generalitat

“S’ha de mobilitzar tot el sòl públic” El que havia estat director econòmic de l’Ajuntament de San Cugat també va ser responsable de diverses empreses i gerent del Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona. Economista de 42 anys i membre d’ICV, afronta ara una nova etapa en què la Generalitat vol solucionar el problema del difícil accés a l’habitatge.

-Per què s’han disparat els preus dels habitatges?

-Es fa a través de convenis. La Generalitat posa la seva capacitat de pro-A banda de la manca de sòl, el pro- ducció a través de l’Incasol, és a dir, blema del preu de l’habitatge ve allà on l’Ajuntament no té prou capadonat per la forta demanda sobretot citat per produir pisos, ho farà l’Indels joves nacuts a finals dels anys 70 casol. També hi ha Adigsa, que es que s’han incorporat plenament a l’e- posa al servei dels ajuntaments per mancipació. També hi ha causes fer la gestió i el manteniment d’aeconòmiques que són bones però quell habitatge de lloguer que no produeixen mals efectes, com la bai- puguin mantenir. I per primer cop, xada dels tipus d’interès, l’allarga- la Generalitat posa uns diners al ment dels terminis per pagar les suport de les polítiques d’habitatge. hipoteques i l’optimisme econòmic En concret, hi ha subvencions per per una major ocupació. Tot això ha als habitatges de lloguer, per a la sosproduït que els preus hagin pujat tenibilitat, per pagar la instal·lació molt. A més, la gent de les plaques solars no paga preus, sinó i per als programes “La Generalitat posa especialment quotes de l’habitatge. Amb preus diners per al suport de socials, aquells superiors en dues i adreçats a sectors tres vegades als de polítiques d’habitatge” amb menys rendes i fa deu anys, es que necessiten uns paguen quotes similars. Fins ara la complements per accedir a l’habiGeneralitat no ho ha considerat un tatge. Ens interessa el suport al lloproblema i no ha fet res perquè es guer i, de fet, dels 42.000 habitatges venen més pisos que mai. Els pisos previstos, volem que com a mínim es venen per dos sectors: d’una la meitat siguin de lloguer, alguns banda, les famílies que volen millo- dels quals adreçats als joves, petits i rar i venen el pis que tenen revalorit- de rotació per emancipar-se. En zat, i de l’altra, com a mecanisme segon lloc, habitatge per a la gent d’inversió. En canvi, el comprador gran, assistit, per a persones de més habitual, el jove o la parella jove, no de 60 anys amb espais propis i comus’incorpora a aquest sector fins molt nitaris amb serveis mèdics i socials. més tard perquè necessita estalviar a I en tercer lloc, habitatge per als secmenys que tingui ajut dels pares o tors socialment més desafavorits. herències.

Com que la política de lloguer dels ajuntaments és difícil de dur a terme per la falta de recursos, és importan-Què proposa la Generalitat?

-En aquest mandat 2004-07, farem tíssima la funció de la subvenció, de una gran mobilització de sòl públic. la producció de l’Incasol i la gestió El sòl dels mateixos ajuntaments d’Adigsa. derivats de la cessió de l’aprofitament mitjà, és a dir, el 10% que es -Hi ha alguna prioritat territorial? queden dels planejaments urbanístics, el mateix patrimoni de la Generalitat i el patrimoni del govern espanyol, especialment el provinent de Defensa, Guàrdia Civil i Renfe, a Generalitat vol que l’habitatge que acostuma a estar poc utilitzat i sigui sostenible i evitar la guetitben situat, una cessió que el govern zació de l’habitatge públic “que ja ja ha acceptat. L’Incasol està tirant vam patir amb Franco”. Mitjançant la endavant una ambiciosa política de reforma de la llei d’urbanisme i de la programació d’habitatge. Pel que fa nova llei de l’habitatge, el govern preals ajuntaments, som molt optimistes tén que com a mínim el 20% de l’haperquè la majoria compleixen el bitatge que es produeixi a una ciutat compromís de destinar aquest 10% sigui protegit i que no estiguin aïllats de sòl a la promoció d’habitatge proen barris periurbans, sinó “barrejats tegit. Amb això preveiem fer 42.000 en tots els barris, rics i no tan rics, de habitatges protegits en quatre anys. cada localitat”. Amb el canvi de lleis

FOTOGRAFIA: JORDI GARCIA

-El problema de l’habitatge és més greu allà on és més car i per tant, és la regió metropolitana de Barcelona. Però hem tingut una sorpresa de molts ajuntaments de zones no metropolitanes que desenvolupen plans d’habitatge perquè els preus més barats estan pujant, i pugen perquè el demandant que no troba habitatge aquí va més lluny a buscar-lo i també per la inversió en segona residència en aquestes zones més allunyades de la capital. També hi ha un increment demogràfic per l’entrada de les noves migracions. Per exemple, Vic és la capital de comarca que amb un 43%, ha augmentat més els preus en l’últim any. Això també ens porta a tota la muntanya i la costa.

-Com es troba la col·laboració amb Sant Cugat?

-Hi ha prevista la signatura d’un conveni entre Sant Cugat i la Generalitat perquè aquesta última faci la promoció directa: dues promocions de lloguer (una a la Guinardera i l’altra

Pisos repartits i sostenibles

L

-Com serà la col·laboració amb els ajuntaments?

no només es farà més habitatge públic sinó que “s’evitarà la segregació en

guetos”. La nova llei també vol fer un pas endavant en les mesures de sostenibilitat. L’objectiu és anar cap un habitatge que consumeixi menys energia amb nous sistemes de cobertes i façanes, que l’energia sigui renovable amb plaques solars tèrmiques o fotovoltaiques i experimentar amb materials prefabricats i poc agressius amb l’entron. També es proposa la utilització de mecanismes domòtics per a la llum i l’aigua dels habitatges que permetrà reduir la despesa energètica a les llars. •

ni de protecció a un preu duplicat o triplicat. A partir d’ara, els pisos de la Generalitat estaran protegits per tota la seva vida útil i si algú el vol vendre, ho farà al preu que li va costar més l’actualització de la inflació. També volem crear la nova figura del preu concertat. Hi haurà uns habitatges entre un 20 i un 50% més cars que els protegits. L’habitatge concertat tindrà -¿Coincideixen les prioritats d’A- unes condicions més flexibles que juntament i Generalitat pel que fa al l’habitatge protegit, que tampoc estarà qualificat així de per vida. perfil de l’adjudicatari?

-Com que els plans d’habitatge han D’aquesta manera, se satisfarà una de ser bàsicament locals, el que demanda de joves per damunt dels que busquen habitatfarem és crear uns protegit, però que registres locals de “Crearem uns registres ge no tenen la capacitat sol·licitants d’habitatges. Totes dues locals de sol·licitants d’endeutament que demana l’habitatge administracions d’habitatges” lliure, com pot ser el treballaran juntes cas de Sant Cugat. per a l’assignació de pisos tant de propietat com de lloguer per als nous adjudicataris. És -I per a la rehabilitació? important saber que el varem no pot -Hi ha dues línies. Volem que aflori ser el mateix per a tot tipus de pro- l’habitatge buit, que normalment moció. En concret, en determinats existeix per dos motius: o estan en barris més degradats socialment, ens mal estat o els propietaris no es refien interessa que els criteris no siguin del llogater. A més, dels ajustos a la bàsicament econòmics, sinó l’entra- rehabilitació hi haurà un programa da de gent d’un nivell econòmic més de copropietat pel qual la Generalialt. En canvi, en barris de més poder tat comprarà a mitges el pis amb el adquisitiu sí que convé una barreja propietari, en finançarà l’arranjaamb sectors socials més desafavorits. ment i recuperarà part dels diners Per això és important compartir la amb els llogaters durant un període responsabilitat entre totes dues admi- màxim de 5 anys, i lliurarà l’habitatnistracions pel perfil dels adjudica- ge a l’antic propietari amb un llogataris. D’altra banda, els programes de ter i en més bon estat. També hem joves i gent gran no s’han de basar constituït una xarxa de mediació només en el sentit econòmic sinó en social amb el suport de Caixa Catal’emancipació i l’assistència respec- lunya on es posa en contacte oferta i tivament. També cal dir que, en con- demanda i s’ofereix un aval que assetra del que pensa molta gent, aquest gura al propietari el pagament i el habitatge protegit ja no podrà ser manteniment del pis. Al cap d’un any objecte de la petita especulació. Tots s’haurà generat una dinàmica i consabem que d’habitatges barats se fiança que ja farà innecessària la n’han venut quan ha acabat el termi- mediació. // J. M.C.

a Vulpalleres) d’uns 60 habitatges cada una que construirà l’Incasol i que administrarà Adigsa. És cert que Sant Cugat ja té Promusa, que desenvolupa diversos programes, però l’abast dels objectius de Promusa i la voluntat política de cooperació de l’Ajuntament ha fet que el conveni es pugui signar abans de l’agost.

SOCIETAT

Dijous, 10 de juny del 2004

5

L’Ajuntament negocia el preu dels pàrquings

Promusa estudia nous contractes de lloguer S’oferiran pisos per a persones d’entre 23 i 60 anys i de diferents unitats familiars HABITATGE> L’empresa municipal de l’habitatge, Promusa, està estudiant noves modalitats d’habitatge per a diferents sectors de la població. Una d’aquestes modalitats inclou un nou tipus de contracte de pisos de lloguer per a persones d’entre els 23 i els 60 anys. Aquesta modalitat està pensada per a famílies d’entre 3 i 5 membres i tindran una nova limitació de temps que podria superar els cinc anys de lloguer establerts en els pisos per a joves.

Els pisos tindran 50 metres quadrats per a solters o famílies monoparentals o entre 70 i 80 metres quadrats per a unitats familiars més grans. Amb tota aquesta oferta, la tinenta d’alcalde de Territori, Mercè Conesa, va dir que “amb el lloguer per a joves, el lloguer de règim general i el lloguer per a gent gran cobrim totes les franges d’edat pel que fa a l’habitatge de lloguer públic”.

Aquesta nova modalitat se sumarà a la resta de promocions per a diferents sectors de la població que ja fa Promusa com ara els pisos de lloguer per a joves, per a la tercera edat o els habituals de compra protegits.

Pel que fa als pisos de propietat, el consell d’administració de Promusa n’acotarà la revenda, l’Ajuntament en tindrà una opció de compra i en cap cas podran anar a parar al mercat lliure. Conesa va dir que així “estem construint un patrimoni de futur per a la ciutat on tots els habitatges construïts per Promusa retornaran al parc d’habitatge públic”. D’altra banda, Promusa estudia els varems per adjudicar els 20 habitatges de lloguer per a la gent gran de la plaça Lluís Millet, que s’a-

SERVEIS > L’Ajuntament de Sant Cugat negocia amb l’empresa Cintra, concessionària de dos dels tres aparacaments municipals, l’aplicació de tarifes de pagament en fraccions de cinc minuts. Per dur a terme aquesta proposta serà necessària la introducció de modificacions i adaptar-se a les ordenances. També s’estan valorant les alternatives de pagament més adequades d’altres ciutats.

En altres municipis s’han adoptat fórmules diverses. Algunes ciutats opten per cobrar una quota fixa per la primera mitja hora d’estacionament i un preu addicional per cada cinc minuts. En altres, s’aplica una quota per l’entrada del vehicle i després una tarifa cada cinc minuts des del primer moment. La tercera opció és cobrar per fraccions de cinc minuts des del principi sense cap quota fixa. <

Tres comerços recullen residus electrònics JORDI GARCIA

La tinenta d’alcalde, Mercè Conesa, dinant a la roda de premsa amb els mitjans de comunicació locals i comarcals

RECICLATGE>Tres establiments cabaran a finals d’any. Els aspirants hauran de tenir més de 60 anys i no ser dependents, no podran ser propietaris de cap habitatge i hauran d’acreditar 10 anys d’empadronament a Sant Cugat. També hauran d’acreditar un nivell d’ingressos d’entre 1,5 i 3,5 vegades el salari mínim interprofessional. Amb tot això Conesa va valorar que “l’Ajuntament ha fet en els darrers anys una bona política d’habitatge i de gestió del sòl que ara ens permet disposar de suficients terrenys per promoure la construcció de 950 habitatges durant aquest mandat”.

Les obres del centre, per Festa Major

JORDI GARCIA

Polèmica a Valldoreix Convergència i Unió, a l’oposició a l’Entitat Municipal Descentralitzada, acusa l’equip de govern, format per la candidatura de progrés, de “votar en contra de l’habitatge públic”. Els nacionalistes van presentar en el darrer ple una proposta per fer 48 habitatges de lloguer per a joves, buscar nous terrenys on poder-hi fer habitatge públic, “unir esforços de govern i oposició al considerar un tema cabdal per al poble” i que l’EMD gestionés amb l’Ajuntament de Sant Cugat la inclusió de Valldoreix en el Pla

OBRES>Les obres de vianantizació de l’últim tram de l’eix del centre de la ciutat es podrien estrenar per Festa Major. Amb tot, el túnel per a la circulació que travessa la plaça Lluís Millet encara no estarà enllestit fins abans de l’estiu a l’espera d’acabar els treballs d’enllumenat, ventilació, senyalització i seguretat.

Aquests dies es pot veure com avança la col·locació de lloses a la superfície de Lluís Millet i l’avinguda Lluís Companys. Al carrer Valldoreix, gairebé enllestit, s’està fent la connexió dels carrers a la cruïlla amb el carrer Villà. Quedarà pendent la col·locació prevista de les bústies soterrades per a la recollida selectiva de brossa. Amb la finalització d’aquestes obres s’acabarà l’eix principal de la vianantització del centre. Els treballs continuaran per altres carrers secundaris que formen part del projecte per a vianants. <

de l’Habitatge. El govern va votar en contra de la moció i en va proposar una d’alternativa sol·licitant formar part del Consell d’Administració de Promusa (vegeu notícia de la pàgina 3). Pel portaveu de CiU, Marc Monells, “entrar al Consell és poc significatiu perquè ja hi estem representats i per nosaltres cal anar més enllà i fer propostes concretes per l’habitatge de lloguer per a joves a Valldoreix”. Monells va lamentar que el govern “no doni suport a cap iniciativa del nostre grup i després parli de participació”. <

de la ciutat participen en una prova pilot del govern per recollir i reciclar els aparells electrònics vells.

Eroski Media Markt i Milar s’han sumat a la proposta de Medi Ambient amb l’objectiu d’anticiparse a la normativa europea que d’aquí a un any aplicarà sistemes de recollida selectiva d’aquests aparells. La Conselleria de Medi Ambient i l’Associació d’Empreses d’Electrònica, Tecnologies de la Informació i Telecomunicacions d’Espanya (AETIC) han signat un conveni de col·laboració que converitrà Catalunya en la primera comunitat que fa una prova pilot com aquesta.<

SOCIETAT

6

Uns 330.000 euros per prevenir incendis INCENDIS > L’Ajuntament destina aquest any 330.000 euros en la lluita contra els incendis d’estiu dins la campanya d’aquesta temporada. Aquests diners es destinaran a tasques de neteja i adequació de les franges forestals i d’altres prevencions antiincendis al parc de Collserola.

En la presentació de la campanya en què intervindran els parcs de bombers de Sant Cugat-Rubí, policia, ADF i voluntaris, el tinent d’alcalde de Medi Ambient, Eduard Pomar, va advertir que “les administracions hem de posar-hi recursos, però la lluita contra els incendis és una tasca de tots i cal actuar amb responsabilitat”. Pomar va insistir que del bosc, a l’estiu, “cal gaudir-ne al màxim, però cal ferho d’una manera responsable”, perquè “de tot allò que es cremi aquest estiu no en podrem tornar a gaudir en molts estius”. Pomar va recordar que aquest any es compleix una dècada dels grans incendis del 1994, “cal convenient recordar-ho perquè no torni a passar mai més”.

Sota el lema Tu pots evitar-ho, l’Ajuntament ha iniciat una campanya de sensibilització coincidint amb l’època amb més risc d’incendis forestals. Durant la campanya, que comença el pròxim dia 15 i que s’allargarà fins al 15 de setembre, es revisaran els hidrants, s’actualitzaran els plans d’autoprotecció de les urbanitzacions i s’activaran els grups de vigilància. L’any passat es van produir 19 incendis i es van cremar 1,5 hectàrees de bosc.<

Dijous, 10 de juny del 2004

Mira-sol s’urbanitzarà abans d’acabar el mandat

Sant Cugat vol més estacions dels FGC

L’alcalde admet que els contenciosos poden retardar el procés

juntament de Sant Cugat demana a la Generalitat que abordi en aquesta legislatura la nova estació i el futur intercanviador de Vullpalleres, un projecte impulsat per l’anterior govern i ara no previst en els pressupostos d’aquest any. La tinent d’alcalde de Territori, Mercè Conesa, va mostrar la seva preocupació perquè tant la Generalitat com Renfe descarten, de moment, fer un intercanviador a Vullpalleres, tal com estava projectat, cosa que permetria la connexió dels FGC fins a aquesta zona de nou creixement i amb la futura línia de rodalies de Renfe entre Mollet i el Papiol. El projecte encara no ha sortit a informació pública.

Conesa va demanar que “si cal resituar l’estació entre Sabadell, es faci i que es deixi la porta oberta al futur intercanviador”, que considera necessari per a la ciutat. D’altra banda, Renfe tampoc preveu aquesta infraestructura i se centra en l’entrada en funcionament de la nova estació de Coll Favà, encara pendent i sense data d’entrada en servei. En aquest sentit, l’alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, també es va mostrar preocupat pel conjunt d’infraestructures a la ciutat de caràcter supramunicipal i en concret per l’estació de Coll Favà que “quan entri en funcionament s’haurà de refer”, sense haver obtingut cap explicació convincent pel retard. <

DISTRICTES > L’equip de govern preveu concloure tota la urbanització del districte de Mira-sol en aquest mandat. Sense comptar el nou sector de Can Mates, el districte de Mira-sol té unes 300 hectàrees. Actualment, en queden 40 per urbanitzar, cosa que representa el 13% dels carrers del districte. En els darrers quatre anys s’han urbanitzat unes 58 hectàrees, el 20% de la zona. En concret, queden sectors de prop de l’escoUna pancarta reivindica l’asfaltat al carrer Sevilla la La Farga, de Mira-sol Centre, Els Alps i la Capella de Sant Joan. L’Ajuntament s’ha tori, Mercè Conesa. Aquest mes s’ireplantejat l’execució dels diferents niciaran converses amb els veïns projectes per l’oposició d’alguns dels carrers Sevilla, Còrdova i veïns i els canvis en els percentat- Navarra per determinar el procés ges de les contribucions especials urbanístic, en una zona on els veïns que n’ha fet canviar el finançament. ja reclamaven la urbanització.

L’Ajuntament abordarà ara la urba- Conesa va explicar que aquest any nització de paquets de carrers més “ja s’ha destinat una partida prespetits, la qual cosa permetrà “una supostària per finalitzar la urbanitatenció més personalitzada”, ja que zació, però la intenció és abordar són els veïns els que coneixen el tema definitivament l’any que millor les connexions del clave- ve per enllestir tota la urbanització gueram i els problemes que tenen en aquest mandat”. amb les línies de serveis, i això permetrà “negociar les millors solu- Contenciosos administratius cions amb les companyies”, va El districte de Mira-sol i la Floresexplicar la tinent d’alcalde de Terri- ta mantenen alguns contenciosos

JORDI GARCIA

administratius oberts contra l’Ajuntament pel procediment en la urbanització de diversos sectors. La darrera novetat era la possibilitat d’acusar l’Ajuntament de prevaricació si no es remetia la documentació sol·licitada per tirar endavant els processos. L’alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, que va admetre que els litigis poden retardar el procés d’urbanització, va dir no estar al dia del procés perquè “l’Ajuntament potser té entre 200 i 300 contenciosos per diverses bandes” i que els advocats del consistori són els que aconsellen i porten tots els tràmits. <

INFRAESTRUCTURES> L’A-

SOCIETAT

Dijous, 10 de juny del 2004

7

La plaça Borràs connectarà Mira-sol amb Can Mates Comencen les obres de dos passos per sota la via dels FGC, a l’estació de Mira-sol URBANISME>Aquesta setmana han començat els treballs per fer dos passos per sota la via del tren per connectar el districte de Mirasol amb el futur barri de Can Mates, a l’altura de la plaça Borràs. L’objectiu és interconnectar les dues zones i aconseguir una mateixa trama urbana en dos sec-

L’objectiu és aconseguir una mateixa trama urbana en dos sectors dividits per la via del tren dels FGC tors dividits per la línia de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat.

Nova centralitat Les obres, consensuades amb els veïns i a càrrec de la junta de compensació, són l’inici de tota una remodelació de l’antiga plaça de Mira-sol i d’una nova centralitat a l’altra banda de la via.

Pel que fa a la plaça Borràs, gairebé duplicarà la seva superfície amb l’enderroc d’una casa a tocar de l’avinguda Montserrat Roig, situada en un espai qualificat com a zona verda. Amb la inclusió de l’espai on ara hi ha l’aparcament provisional dels FGC, es permetrà mantenir una trentena d’aparcaments en superfície. Pel que fa a l’actual rotonda de la plaça, mantindrà una imatge similar amb la renovació de la urbanització, el mobiliari urbà i l’enllumenat entre d’altres aspectes, i el manteniment de l’actual arbrat. El disseny de la

JORDI GARCIa

La popular plaça Borràs de Mira-sol

Una rotonda a Vallvidrera A partir d’ara i durant sis mesos, hi hauran talls de trànsit als carrers Manel Farrés i els seus carrers paral·lels Josep Vidal i Jaume Perich,per accedir a la carretera de Vallvidrera,a causa de la construcció d’una rotonda que connectarà el parc Central amb el futur parc de Can Mates.Les obres preveuen la construcció d’un pas soterrat per a vianants que permetrà anar del parc Central al parc de Can Mates en una franja verda que travessarà bona part de la ciutat. De moment, s’ha senyalitzat la zona amb els itineraris alternatius que els con-

El Mussol participa en el Projecte Rius

AUTOR FOTOGRAFIA

Els túnels de Vallvidrera a l’alçada de la Floresta

ductors podran fer servir per accedir des del parc Central a la carretera de Vallvidrera i en sentit invers. L’objectiu de la nova rotonda és regular el trànsit en aquest encreuament i connectar per als vianants els dos grans parcs urbans.El parc de Can Mates, ara en construcció, serà un dels parcs urbans més grans de Catalunya, amb més de 20 hectàrees,i acollirà diversos serveis, equipaments i promocions d’habitatges públics i privats amb un cost d’uns 10 milions d’euros i estarà fet en uns dos anys. //

plaça preveu un doble carril per facilitar l’aturada momentània de vehicles i fer encàrrecs a la zona sense destorbar la circulació.

Aquestes obres comportaran alguns desviaments provisionals del trànsit i permetran connectar l’avinguda Bilbao amb Montserrat Roig.

Pel que fa a la nova centralitat del futur barri de Can Mates, es preveu la construcció d’un mercat municipal amb tots els serveis, la biblioteca central de la ciutat, un aparcament soterrat de 400 places, un centre cívic i edificis d’oficines. L’alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, va avançar que l’Ajuntament estudia concessionar la construcció i gestió del mercat tal com s’ha fet amb el fitness “una fórmula més adaptada als nous temps”.

Paral·lelament a tot això, també hi ha prevista la construcció d’una escola bressol a prop de l’Escola Catalunya així com la segona residència d’avis pública de la ciutat, a un quilòmetre de l’estació.

La tinent d’alcalde de Territori, Mercè Conesa, va explicar que “el creixement de la ciutat no és dolent per ell mateix, si va acompanyat dels serveis necessaris per mantenir l’equilibri”.

Per a aquesta tardor, hi ha prevista la plantació de l’arbrat al parc de Can Mates, en un moment en què la urbanització ja estarà força avançada. Serà aleshores quan es podran començar a construir els habitatges de promoció pública previstos i es començaran a atorgar llicències per a les promocions d’habitatges privades. <

Homenatge a l’ecòleg Ramon Margalef MEDI AMBIENT > Sant Cugat va celebrar divendres passat el Dia Mundial del Medi Ambient recordant la figura de l’ecòleg recentment desaparegut, Ramon Margalef. El catedràtic d’Ecologia de la Universitat de Barcelona i deixeble de Margalef, Joan Armengol, va pronunciar una conferència que recordava “el científic més citat de tot l’Estat espanyol, per darrere de Santiago Ramón y Cajal i Severo Ochoa”.

L’acte a la Casa de Cultura va tenir lloc un dia abans que el Fòrum 2004 de les Cultures concedís a Margalef una medalla a títol pòstum. Armengol va aprofundir en aspectes personals i científics d’un ecòleg que “preferia el treball i la dedicació a les postures radicals”. <

Landaburu explica el procés d’ampliació de la UE CONFERÈNCIA > L’Aula d’Extensió Universitària per a la Gent Gran va convidar dimecres passat Eneko Landaburu, responsable de Relacions Exteriors de la Comissió Europea, per tal que oferís una xerrada sobre la recent ampliació a 25 estats de la Unió Europea.

Landaburu es va centrar en les claus per tal que aquesta ampliació sigui un èxit i, en aquest sentit, va insistir en la importància “que els nous membres de la Unió compleixin amb els compromisos presos durant la negociació, alhora que els antics estats membres han de demostrar la mateixa solidaritat amb què van ser rebuts en el moment de la seva incorporació”. <

ENTITATS>L’Associació El Mussol per a la Defensa del Paisatge, de la Floresta, participa en el Projecte Rius promogut per la Fundació Hàbitats per “prendre consciència del paper vertebrador que tenen aquests ecosistemes i com fer-ho per protegir-los i millorar-los”.

Una quinzena de membres d’El Mussol han participat en la inspecció de rius a la zona de Can Busquets, on hi ha prevista la urbanització sobre la qual l’entitat es mostra contrària. Una activitat on també participen més de 700 grups de tot el país formats per persones de totes les edats i tots els àmbits. Segons l’entitat, “és important crear un vincle entre societat i medi ambient a partir d’una dinàmica per compartir experiències i treballar per objectius comuns”. El Mussol vol impulsar una xarxa de grups entre escoles i associacions de Sant Cugat per a l’estudi dels rius. <

·Fabricació de mobiliari per a tot tipus d’ambients ·Projectes d’interorisme i decoració a la seva mida PER EXCLUSIVITAT, QUALITAT I MIDES, CONFII EN UN FUSTER-EBENISTA, DEDICATS A FER MOBLES DES DE 1958, AMB LA INQUIETUD DE SATISFER I GUANYAR SEMPRE UN CLIENT. C. Gasòmetre, 57-59 · 08223 Terrassa (Barcelona)

Tel. 93 731 91 80 · Fax 93 783 27 18

SOCIETAT

8

Dijous, 10 de juny del 2004

l’Ajuntament. Sabadell fa dos anys que ho anuncia i Terrassa tampoc ho ha implantat a tot el municipi.

Un altre dels fets que ha provocat l’acceleració per implantar la recollida orgànica és la pujada de 10 euros per tona pels residus abocats.

Segons l’estudi, les dues capitals del Vallès generen el 45% dels residus.

La vida de l’abocador de Coll Cardús s’ha escurçat en els darrers anys i cada vegada fa més necessari trobar un abocador alternatiu, fet que s’ha convertit en el principal punt de discussió dels 23 municipis de la comarca. L’estudi Cerdà proposa una planta on es faci el tractament mecànic per separar els materials reciclables que no s’hagin separat en origen i un de biològic per separar la matèria orgànica per fer fermentat i energia. La resta de material de rebuig aniria a un dipòsit controlat que no seria un abocador com l’actual. L’estudi aposta per aquest dipòsit i descarta la incineració amb recuperació d’energia i la de gasificació i vitrificació amb plasma. El Consell Comarcal també treballa amb altres possibilitats, com la construcció d’una planta d’inertit-

El Vallès necessita un abocador per als residus Un estudi del Consell Comarcal proposa sis zones per a un abocador RESIDUS>Després de saber-se que a l’abocador de Coll Cardús de Vacarisses només li queda un any de vida, els ajuntaments busquen una solució que no acaba d’arribar pels diferents criteris en la gestió de residus. La meitat dels municipis de la comarca no han iniciat la recollida de matèria orgànica quan hi estaven obligats, des del 1999.

L’Institut Cerdà va elaborar un estudi on proposa replantejar el model actual de recollida, i marca sis indrets on instal·lar una alternativa a Coll Cardús, que evidentment, no satisfà tothom. La Generalitat serà qui finalment decideixi l’emplaçament.

Els residus, a debat Ja fa dies que el consell d’alcaldes va debatre en profunditat la problemàtica dels residus a la comarca. Damunt la taula, l’informe de l’Institut Cerdà encarregat pel mateix Consell Comarcal i en el qual no es va arribar a cap conclusió que no sigui continuar debatent la problemàtica. Tampoc va haverhi cap acord sobre una alternativa a l’abocador de Coll Cardús.

L’informe proposa sis indrets per a un abocador de residus inerts, tot i que d’entrada descarta la Pineda de Terrassa, per la possible ampliació del Parc Natural de Sant Llorenç, i el de Castellar, perquè els terrenys no són aptes. De fet, molts municipis han fet l’esforç en els darrers mesos per complir la llei que obliga els municipis de més de 50.000 habitants a fer la recollida selectiva de matèria orgànica. A Sant Cugat només s’ha implantat al centre de la ciutat, sense massa bons resultats, com ha reconegut

El Consell Comarcal treballa amb altres alternatives a fer un abocador

EL PUNT

El gràfic marca els sis punts on l’estudi proposa la possible instal·lació d’un abocador

L’AEU organitza un seminari d’astronomia GENT GRAN > Els socis de l’Aula d’Extensió Universitària per a la Gent Gran de Sant Cugat van poder començar a participar fa alguns dies en el primer seminari especialitzat, organitzat per l’entitat dins la programació d’aquest trimestre. El tema central d’aquest curs, dividit en quatre sessions de treball tant

teòriques com pràctiques, és l’observació dels planetes. Astronomia, univers i vida és el títol sota el qual l’Aula ha convidat els socis a apropar-se al món fascinant de les estrelles, les nebuloses i l’origen de la vida. Francisco Lozano Winterhalder, un expert en la matèria de prestigi reconegut, ha estat el guia escollit des de l’associació per fer aquesta primera aproximació a l’estudi de l’univers. Els participants estan fent un repàs a qüestions com la teoria del Big Bang, les grans estructures que formen l’univers, les característiques del sistema solar, la formació de la vida a la

Terra i la història de l’evolució, des de les primeres formes de vida fins a l’actualitat. El tancament d’aquest seminari es farà el 28 de juny amb una visita a l’observatori Fabra de Barcelona, per oferir als alumnes la possibilitat de conèixer els últims

zació o una de biometalització.

Mentrestant, el temps s’acaba i no tan sols no hi ha una alternativa sinó que s’haurà de pensar què es fa amb els residus entre el tancament de Coll Cardús i la construcció o adequació d’un nou equipament.

D’altra banda, els ecologistes del Vallès van proposar un pla perquè el 2010 es dugui un 37% menys de residus a l’abocador mitjançant la construcció de 10 plantes de compostatge i 11 de triatge.

Paral·lelament, Sant Cugat negocia amb Rubí per a la utilització comuna de la planta de compostatge de Sant Cugat i la de triatge de Rubí. L’ADENC preveu que d’aquí a sis anys el Vallès Occidental generarà 107.243 tones de matèria orgànica i 247.035 tones d’inorgànica.

Per la seva banda, la Generalitat és qui finalment haurà de decidir de fer més ecoparcs al Vallès en lloc d’un gran abocador. Així ho va dir el conseller de Medi Ambient en una planta de tractament de residus de Montcada. < aparells d’observació de l’univers i també la de veure de prop el planeta Júpiter. La bona acollida d’aquest seminari farà que al primer trimestre del curs 2004-2005 s’organitzi un nou seminari, centrat en la música i els instruments.

Dijous, 10 de juny del 2004

PUBLICITAT

9

SOCIETAT

10

Dijous, 10 de juny del 2004

Terribas parla del tractament de la violència de gènere als mitjans La periodista va analitzar amb la premsa local quin és l’enfocament correcte DECÀLEG>¿Informar sobre la violència domèstica o convertir-la en un espectacle morbós i vendible?

Aquest és el dilema amb què els periodistes de tots els àmbits es troben al davant cada vegada que han de parlar sobre un nou cas de maltractaments i agressions de gènere. La periodista de TV3 i membre del Col·legi de Periodistes de Catalunya Mónica Terribas va analitzar la setmana passada a Sant Cugat, durant una trobada amb els mitjans de comunicació local i comarcal aquest dilema i la responsabilitat social que comporta escollir el tractament mediàtic que es dóna a les notícies relacionades amb aquest tipus d’esdeveniments. “Hem de fer una revisió global de la nostra feina, perquè si no ho fem, podem acabar representant una professió encara més desprestigiada del que ja és”, va comentar Terribas, en referència a la dinàmica mediàtica d’explotar cada nou cas de violència de gènere amb pàgines i pàgines plenes de detalls escabrosos, de testimonis que en lloc d’informació només aporten una visió esbiaixada i molt subjectiva dels fets i que contribueixen a consolidar clixés

i estereotips falsos sobre els maltractaments. “En casos com el dels assassinats de l’aparcament del Putxet, els mitjans vam suspendre sota zero”, analitza Terribas sobre un dels exemples del que no s’ha de fer des del punt de vista periodístic amb aquest tema.

Un decàleg per als mitjans Els mitjans de comunicació, tant la premsa escrita com la ràdio o la televisió, són un pas important en la cadena d’actors que participa en la lluita contra la violència de gènere i el punt de vista que donen sobre cada cas en concret és crucial a l’hora d’influenciar la societat en un sentit o un altre. Per això, el Col·legi de Periodistes de Catalunya, en col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona, l’Institut Català de la Dona, representants dels diferents cossos de seguretat de l’Estat i una vintena de mitjans de comunicació han elaborat un decàleg de recomanacions adreçades als periodistes i grups de comunicació per garantir un enfocament correcte sobre els casos de violència de

JORDI GARCIA

Mònica Terribas en un moment de la xerrada al Cafè de l’Auditòri

genere en els mitjans. “Si no aconseguim que això estigui vigilat, anirem reproduint dinàmiques incorrectes”, explica Terribas.

Algunes de les normes a seguir per trencar aquesta rutina, en moltes ocasions afavorida per la manca de temps per reflexionar sobre la qúestió, són diversificar les fonts t’informació i seleccionar-ne només les fiables i qualificades, rebutjar les visions personals i estereotipades que

perpetuen clixés i justifiquen la violència de gènere i contextualitzar cada cas dins el gran fenomen de la violència domèstica. També és imprescindible preservar la intimitat i l’anonimat de les persones agredides i no victimitzar-les, sinó al contrari, mostrar la cara positiva dels casos que han acabat amb la superació d’aquesta situació. El decàleg s’ha editat en forma de llibret i de calendari. //S.Díaz

Èxit del programa de parelles lingüístiques Les parelles que han participat al programa local es van trobar dilluns CATALÀ>Una seixantena de perso-

JORDI GARCIA

Un moment de la trobada de les parelles lingüístiques a la Casa de Cultura

nes han participat aquest curs a través del Servei Local de Català de Sant Cugat en el programa de parelles lingüístiques, impulsat per la Generalitat de Catalunya a través de la cam-

panya de Voluntariat Lingüístic.

Dilluns, les 30 parelles de voluntaris per la llengua que s’han format aquest curs a la ciutat van fer una trobada a la Casa de Cultura, per tal de valorar el funcionament de l’experiència. “És una activitat molt humana, de relació directa i agradable de fer”, explica Lluïsa Gallego, responsable del Servei Local de Català, que va fer una crida als joves perquè hi participin com a voluntaris.

A l’hora d’oferir-se voluntari per formar part d’una parella língüística, no importa l’edat, el sexe, la con-

Acaben els tallers sobre violència als IES Els tallers de prevenció de la violència de gènere organitzats per l’Ajuntament als centres de secundària han acabat enmig d’una valoració municipal molt positiva tant per la participació, com per l’interès aconseguit per aquesta iniciativa. Un total de 450 joves de 16 anys, 150 més que en l’edició anterior, han assistit a algun dels 13 tallers preventius que el servei municipal Dona Informació ha dut a terme a 6 instituts de la ciutat, tant públics com privats.

L’objectiu principal d’aquests tallers, emmarcats dins del pla local de dinamització educativa, és plantejar als joves la necessitat de prevenir i plantar cara a la violència domèstica sense deixar-se arrossegar per una visió de l’abús com una situació de “normalitat social”. Els tallers han incorporat teoria i pràctica per tal que els alumnes descobreixin quins són els mites culturals que afavoreixen la desigualtat dins la parella, la importància del diàleg i l’educació en família i el caràcter de la violència com quelcom que s’aprèn. La regidora d’Acció Cívica i Igualtat, Marta Subirà, ha mostrat la satisfacció municipal per la bona acollida dels tallers a tots els nivells i ha dit que “aquesta és una bona manera d’acostar la realitat de la violència de gèneres als joves i evitar, així, que aquestes situacions se segueixin produint”. A més de tallers, l’Ajuntament també ha editat un punt de llibre amb els punts clau per prevenir aquests abusos.// dició social, la nacionalitat, ni tampoc l’estat civil. Només cal tenir interès per millorar l’aprenentatge del català, a través de la conversa amb una persona que coneix bé la llengua. És el cas de la Kasumi i la Isabel, una japonesa i una santcugatenca que s’han conegut i s’han trobat una hora a la setmana durant cinc mesos per xerrar en català. “Parlem sobre cuina, sobre els diferents costums dels nostres països i també del dia a dia”, explica Isabel, que admet que aquesta experiència com a voluntària li ha permès aprendre moltes coses de la Kasumi. A ella, les converses amb la Isabel l’han ajudat molt a millorar el seu nivell de català. “Al llarg del dia gairebé no tinc opcions de parlar en català, perquè tothom se m’adreça en castellà, en anglès i fins i tot amb mímica”, explica la Kasumi. <

Dijous, 10 de juny del 2004

PUBLICITAT

11

SOCIETAT

12

Dijous, 10 de juny del 2004

> NOVA GENERACIÓ DE FESTAIRES

La Festa Major, entre bastidors Els veterans han deixat pas a les noves generacions en l’organització de la Festa Major i enguany els joves s’ho fan tot sols.

Són joves però sobradament preparats, com deia un conegut anunci de fa alguns anys. Belén García, Mayra Camarasa, Ferran Sancho, Joan Carles Busquets, Josep Pros, Andreu Dengra, Gabriel Cerdà, Alastair Buchan i Anna Castells són els nou joves que posen una nova cara a la comissió de Festa Major i que enguany han pres el relleu a veterans com Paco Carbó,Toni Samsó o Jordi González en l’organització d’una de les activitats més emblemàtiques i lluïdes de la ciutat. Després de moltes discussions i votacions –s’estan reunint i hi estan treballant des del gener– aquesta comissió renovada ha elaborat un programa d’actes per aconseguir que la Festa Major del 2004 sigui “més participativa i de carrer que mai”, segons expliquen.

Un relleu gradual Muntar una Festa Major al gust de gairebé 70.000 habitants és una feina complicada, dura i que requereix moltes hores de dedicació. I no tothom està disposat a deixar-se la pell i dedicar-hi hores de feina extra i desinteressada.

Durant molts anys, els encarregats de decidir el programa i organitzar tots els detalls d’aquesta celebració eren santcugatencs veterans amb la responsabilitat i l’experiència d’haver muntat moltes edicions de la Festa Major.

JORDI GARCÍA

Els nous membres de la Comissió de Festa Major han pres el relleu dels veterans per aportar nous aires i noves idees en l’organització de l’esdeveniment ludicocultural més important que cada any viu Sant Cugat Per tal d’implicar les noves generacions de santcugatencs en la responsabilitat de muntar una de les activitats més lluïdes i emblemàti-

L’ANY QUE LA COMISSIÓ VA SER PREGONERA DE LA FESTA A més d’encarregar-se de pensar i organitzar les activitats del programa de la festa, els membres de la Comissió de l’any 1995 van haver de preparar-se el discurs d’obertura de la celebració, ja que també va caure sobre ells la responsabilitat i l’honor de ser els pregoners de la festa amb l’alcalde Aymerich. •

ques de la ciutat, ja fa un parell d’anys que la comissió de la Festa Major va obrir-se a l’entrada de joves amb idees, capacitat de treball i compromís amb la ciutat. Durant algun temps, els veterans han treballat braç a braç amb els nous valors que s’han incorporat a la comissió.

Però enguany, el relleu ha estat total i la nova generació de festaires ha començat a volar sola, això sí, observats atentament pels veterans. “El canvi generacional ha implicat tenir molta més feina”, explica Joan Carles Busques, Juanka per als amics. Enguany, els joves han hagut de decidir sols com gestionar els 148.000 euros de la subvenció que els ha atorgat l’Ajuntament per organitzar totes les activitats de la Festa Major i treballar en col·laboració continuada amb els departaments de Cultura, Joventut, Serveis Urbans, Comerç, Comunicació i Seguretat Ciutadana del consistori.

Entre les aportacions que aquesta nova fornada de festaires fa a la comissió, Juanka creu que els joves han introduït un sistema més pràctic i dinàmic a l’hora de treballar. “El

fet de no tenir experiència fa que comencis una mica de zero i, encara que és un inconvenient no tenir els contactes i la tradició d’organitzar la festa, també ha contribuït a renovar alguns aspectes que estaven calcificats”, comenta Juanka. Tot i els nous aires que de segur aportarà a la Festa Major un punt de vista més jove, des de la nova comissió diuen que han intentat fer una bona simbiosi entre les coses que s’han fet sempre –activitats tradicionals com per exemple el ball del Paga-li, Joan– i noves propostes com l’actuació de grups musicals com Pastora.

Admeten que potser els gustos personals han pogut influir en l’elecció d’alguna activitat o espectacle, però asseguren que han intentat pensar en tothom a l’hora d’elaborar el programa de la festa. “Treballem a partir de propostes que ens arriben i també hem tingut en compte els resultats de l’enquesta ciutadana que es va fer fa un any”, explica Anna Castells, l’únic membre de la comissió que té un contracte de l’Ajuntament per dedicar-se exclusivament a aquesta tasca. La resta ho fa per amor a l’art. “És molt difícil explicar què

ens mou a implicar-nos amb aquesta tasca, però penso que és perquè, tot i que a Sant Cugat es parla molt de la manca d’implicació i que no hi ha sentiment de pertinença, hi ha joves com nosaltres que estimem les tradicions i que volem implicar-nos en tot el que es fa a la ciutat”, comenten.

Nova alineació a Barraques La comissió que s’encarrega d’organitzar l’espai de Barraques de Festa Major també presenta enguany noves cares. Joana Chorda, Lluís Llebot, Maria Alonso, Anna Albiac, Josep Clemente, Veronica Vall, Marc Roda, Eloi Alegre i Jordi Ventura són els nou joves que s’han encarregat de muntar i decidir quines seran les línies de l’apartat jove de la Festa Major. “Teníem ganes que l’espai de Barraques continués i com que l’antiga comissió ho va deixar, vam haver d’assumir aquesta responsabilitat”, expliquen. Un dels primers objectius d’aquesta nova junta és fer que les entitats que munten una barraca també s’impliquin i es responsabilitzin de les activitats lúdiques que s’organitzen en aquest espai.// S.Díaz

SOCIETAT

Dijous, 10 de juny del 2004

13

Els okupes del carrer Sant Antoni són veïns molestos

JORDI GARCIA

La casa okupada del carrer de Sant Antoni

QUEIXA>Sembla que, tot i “anar de bon rotllo”, algunes de les activitats que organitzen els okupes instal·lats al número 15 del carrer Sant Antoni molesten els veïns de la zona. Tant és així, que alguns s’han adreçat a aquest setmanari per deixar constàn-

cia del malestar i la preocupació que s’ha instal·lat a la via per incidents com l’incendi declarat fa algunes setmanes a la casa buida des de la mort de la seva propietària i que els joves ocupen des de fa prop d’un any. “A ningú els agrada tenir-los al costat

de casa seva, perquè acumulen moltra runa, tenen la casa plena d’espelmes i hi ha un perill d’incendi constant”, explica Joan Casas, propietari d’un casa contígua a la dels okupes.

Aquest veí explica que la possibilitat que es declari un nou foc els amoïna tant, que han contractat una assegurança d’incendis per a la llar.

Segons Casas, la majoria d’habitants del carrer Sant Antoni pensa d’aquesta manera i ho han manifestat a la policia en diverses ocasions.

“Els hem trucat perquè han fet festes sorolloses amb més de 50 persones i perquè han començat a fer obres sense llicència, però els agents vénen i no poden fer res”, lamenta Casas.

La situació entre els veïns ha arribat a un punt en què, fins i tot, es plantegen fer una recollida de signatures per demanar que marxin. “Ens ho ha proposat la policia, però jo crec que qui hauria d’actuar és l’Ajuntament”, diu Casas. <

Un veí del carrer de la Creu afirma que viu ‘assetjat’ DENÚNCIA>La casa de Juan Pando, un santcugatenc que viu al número 15 del carrer de la Creu, és l’única que queda en peu en el tram de la via adjacent a l’avinguda Francesc Macià. Aquest veí, que té l’entrada vetada a l’Ajuntament de Sant Cugat per haver amenaçat de mort diverses vegades i en públic l’alcalde Lluís Recoder, afirma que tant el consistori com l’Incasol l’estan sotmetent a “un assetjament ” i a “xantatge continuat”. El motiu d’aquesta pressumpta persecució és, segons Pando, que no ha accedit a deixar la seva parcel·la com han fet els altres propietaris de la zona. “Tots s’ho han empassat menys jo, però és que no és just que m’hagin de fer fora de casa meva per construir un bloc de pisos”, explica a aquest, en referència al projecte que afecta aquesta zona i pel qual s’ha de construir una promoció de pisos de protecció oficial.

La resistència d’aquest veí va començar fa 8 anys, quan en conèixer que l’Incasol havia afectat el solar

JORDI GARCIA

L’edifici del carrer de la Creu

de 150 metres quadrats on té la casa familiar va decidir desobeir l’ordre de desallotjament rebuda. Després de presentar contínues al·legacions, la Generalitat li va donar la raó fa uns quatre anys i va desafectar el solar.

Tot i així, Pando diu que al llarg d’aquest temps l’Ajuntament no ha deixat de posar-li traves.

La tinent d’alcalde de Territori, Mercè Conesa, ha dit, sobre aquesta qüestió, que “el tracte donat a aquest propietari ha estat el mateix que a la resta de veïns” i que, en tot cas, els projectes de l’Incasol i municipals han de tirar endavant. Però Pando no vol sentir a parlar de deixar casa seva. <

Alta participació a la diada de comerç just

JORDI GARCIA

L’objectiu de les parades instal·lades a la plaça Octavià era promoure els articles de comerç just i conscienciar els ciutadans

SOLIDARITAT>Tot i que la jornada calorosa de diumenge convidava més a anar a la platja que a participar en un acte a la plaça Octavià permostrar-se solidari amb els països menys desafavorits del món, van ser molts els santcugatencs que van apropar-se a les parades d’Intermón Oxfam, la Xarxa de Consum Solidari i la botiga Iona, per tal de participar en la diada de comerç just a Sant Cugat. Unes 40 ciutats de tot l’Estat van sumar-se diumenge a aquesta iniciativa per tal de conscienciar els ciutadans del poder que tenen com a consumidors i de la responsabi-

litat d’usar bé aquest poder per tal de canviar algunes coses que no funcionen al món. La presidenta d’Intermón Oxfam, Mari Creu Moya, valora de manera molt positiva la participació aconseguida a la ciutat amb aquesta iniciativa. “Per ser la primera vegada ha anat molt bé, perquè va passar bastanta gent i creiem que Sant Cugat té una capacitat molt gran de comprar productes de comerç just”, comenta Moya. Els promotors del comerç just tornaran a sortir per la Festa Major i instal·laran parades al carrer de la Creu, en una nova jornada solidària. <

SOCIETAT

14

Dijous, 10 de juny del 2004

ASDI i l’EMD de Valldoreix amplien la col·laboració

CEDIDA

Montserrat Turu va fer una visita per les instal·lacions d’ASDI

Sant Cugat tindrà dues noves escoles bressol a Mira-sol i al centre La tinenta d’alcalde de Territori, Mercè Conesa, i l’alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, han confirmat que durant aquest mandat es construiran a Sant Cugat dues noves escoles bressol municipals. Tot i que els terminis de construcció i el lloc exacte per a la seva ubicació encara està per definir, des del consistori s’ha avançat que una d’aquestes llars d’infants podria situar-se al districte de Mira-sol, on es vol crear una nova centralitat per donar servei als futurs ciutadans del sector del Turó de Can Mates. A més d’aquesta escola bressol, també està previst construir a la mateixa zona una gran biblioteca central, un nou mercat municipal i la segona residència pública per a la

gent gran. Pel que fa a la segona escola bressol prevista, Conesa ha apuntat alguna zona de nou creixement al centre de Sant Cugat com a possible emplaçament d’aquest nou servei. <

L’Escola Oficial d’Idiomes podria marxar a Sant Francesc L’Escola Oficial d’Idiomes, situada de manera provisional a l’Institut d’Ensenyament Secundari (IES) Arnau Cadell durant aquest curs, podria traslladar-se en un futur no gaire llunyà al barri de Sant Francesc, al costat del nou IES Sant Cugat i del Centre d’Ensenyament Infantil i de Primària (CEIP) Collserola.

Aquesta mesura, anunciada per l’Ajuntament la setmana passada, tin-

ENTITATS>El govern de l’Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix, que presideix Montse Turu, s’ha compromès amb l’Associació Pro-Disminuïts Psíquics i Físics (ASDI) de Valldoreix per tal de facilitar-nos un espai on organitzar les activitats d’estiu que l’entitat organitza cada any per als seus socis. L’equip de Turu s’ha mostrat partidari de cedir una part de les instal·lacions de la piscina municipal de Valldoreix per tal que els joves d’ASDI puguin practicar la natació durant el mes de juliol i també s’ha apuntat l’IES Arnau Cadell, com a espai on l’associació podria organitzar els casals estivals. Aquesta possibilitat, encara per acabar de concretar, s’emmarca en la voluntat de l’EMD d’ampliar la col·laboració amb ASDI, més enllà dels serveis conjunts que es donen de manera conjunta amb la brigada municipal. <

JORDI GARCÍA

Un dels actes va ser el bateig dels gegants de l’escola, Francesc i Isabel

125 anys de l’Escola Santa Isabel ANIVERSARI>Exalumnes, autoritats municipals, professors, famílies, religioses vinculades estretament amb l’escola com ho ha estat sor Blandina i tots molt emocionats.

Aquests van ser alguns dels protagonistes de la jornada festiva que va viure dissabte l’escola Santa Isabel, amb motiu de la celebració del 125è

aniversari de la fundació del centre.

Durant tot el dia, desenes de persones van desfilar per l’escola per participar en els actes programats des de primera hora del matí, que incloïen una missa, la cantada d’un himne creat per commemorar aquest aniversari i una enlairada de coloms i un aperitiu de germanor. <

dria com a objectiu convertir aquesta zona de Sant Francesc en un nou punt central pel que fa a la ubicació d’equipaments educatius. <

El CPA commemorarà el 27è aniversari aquest cap de setmana Els socis del Centro Popular Andaluz (CPA) es preparen per commemorar el dissabte 12 de juny el 27è aniversari de la fundació de l’entitat. La commemoració, que com cada any consistirà en una recepció institucional al local de l’associació, a tastar un un vi d’honor i en un dinar de germanor a base de potaje andalús, serà l’última que presideixi Gabriel Ruíz, ja que l’actual president del CPA ha anunciat que deixa el càrrec per marxar a la seva terra natal. <

JORDI GARCÍA

Festa grossa al Pins del Vallès FINAL DE CURS >

Prop de 500 persones van participar diumenge a la festa ludicocultural preparada per la comunitat educativa del CEIP Pins del Vallès, per acomiadar el curs 2003-2004. Els assistents a la jornada van poder fer un recorregut virtual pels cinc continents, des de Perú a Escòcia, passant per Holanda i els Estats Units, a través d’una mostra gastronòmica i també dels jocs tradicionals de diferents racons del món. <

POLÍTICA

Dijous, 10 de juny del 2004

ICV-EA diu “tolerància zero”al racisme EUROPEES>ICV-EA reclama el dret a vot de les persones immigrants en totes les eleccions com a element bàsic de la seva plena integració en tot l’espai europeu. Els ecosocialistes qualifiquen de “xenofòbia institucional” el fet que les persones immigrants no tinguin dret a vot ni a participar en les eleccions per escollir els representants i en canvi se’ls obligui a pagar impostos i a generar riquesa. Per això ICV-EA promourà a Europa que hi hagi reformes legislatives a tots els estats per atorgar aquest dret a les persones immigrants amb residència estable a partir d’un mínim d’1 any de permanència, per a les eleccions municipals, i de 3 anys, per a la resta.

D’altra banda, ICV-EA vol fomentar la creació d’un Cos Civil Europeu de la pau per treballar en missions de prevenció de conflictes i es mostra en contra dels atacs preventius, els responsables dels quals demanen que siguin portats davant els tribunals internacionals. ICVEA aposta pel multilateralisme i el desarmament, per reduir la despesa militar d’Europa i defensar els drets humans i les llibertats. <

15

Iturgaiz critica, a Sant Cugat,els nacionalismes

49.138 santcugatencs, cridats a les europees

EUROPEES>El president del PPal

ELECCIONS > n total de 49.138 santcugatencs, 627 dels quals de procedència estrangera, podran exercir el seu dret a vot en les eleccions al Parlament Europeu que se celebren diumenge.

En total, hi haurà repartides 59 meses en 17 col·legis electorals instal·lats en els espais públics habituals. La novetat d’aquesta quarta cita electoral en l’últim any és que l’antic col·legi situat al Pla i Farreras ha canviat la seva ubicació i aquest diumenge estarà situat a l’edifici de l’antic parvulari del CEIP Pla i Farreras, al carrer Abat Biure 46, i no a l’antic edifici de l’avinguda Ragull, com en les darreres eleccions. En les europees del 1999 van poder votar 43.761 persones, de les quals van exercir el seu dret 23.573, cosa que va representar un 53,8% de participació.

U

Promoure la participació D’altra banda, l’Ajuntament de Sant Cugat col·labora en l’espai

JORDI GARCIA

Un ciutadà vota en les passades eleccions generals

participatiu a internet Europa-Candidats 2004. A través de la pàgina web www.candidats2004.net, es poden adreçar preguntes als caps de llista i a la resta de candidats, que s’han compromès a respondre als ciutadans en 24 hores. El portal també ofereix tota la informació rellevant pel que fa al programa

electoral de cada partit, les candidatures que es presenten, així com dades biogràfiques dels 300 candidats de l’Estat espanyol. D’aquesta manera, Sant Cugat promou la participació a través de la xarxa, on es pot accedir des dels diferents punts públics d’accés situats en centres municipals.// Redacció

País Basc i candidat a les europees, Carlos Iturgaiz, va criticar els nacionalismes en la seva visita a Sant Cugat. Segons el líder popular, l’única formació que defensa els interessos dels espanyols és el Partit Popular; el vot nacionalista només servirà per empobrir el paper d’Espanya a Europa perquè representen “minoria d’una minoria”.

Davant una cinquantena de militants i simpatitzants, entre els quals hi havia destacats representants comarcals, Iturgaiz va acusar els nacionalistes de voler “albanitzar” comunitats com el País Basc o Catalunya i va dir que si són a la Unió Europea és gràcies a formar part de l’Estat espanyol. Iturgaiz va dir que practicar “un discurs secessionista o independentista és una actitud totalment antieuropeista”, i va pronosticar que el seu partit recuperaria el suport perdut el 14 de maig. La presidenta del PP a Sant Cugat, Berta Rodríguez, va ajudar el seu company de files dient que el PSOE fa la política de la contradicció i la debilitat. <

CICLE D’ENTREVISTES ALS VOCALS DE L’ENTITAT MUNICIPAL DESCENTRALITZADA DE VALLDOREIX >

Joan

Gaya Vocal del PSC a l’EMD de Valldoreix

“Voldria arribar a uns comptes participatius” Avui prendrà possessió com a nou vocal del PSC a l’EMD, en substitució de Rosa Maria Udina. Viu a Sant Cugat des de fa més de 20 anys i curiosament ja va substituir un vocal de l’EMD al segon mandat democràtic. Després, va ser 12 anys regidor a l’oposició a Sant Cugat. També ha estat president de la Fundació Sant Cugat.

-Com afronta el nou càrrec?

Com veu aquest conveni?

-He optat un altre cop per dedicarme a la política amb el mateix esperit de sempre, per fer coses que m’agraden i que penso que agraden.

D’objectiu personal, no en tinc cap altre, simplement m’agrada.

És un tema de negociació, per una banda, tècnica. S’han de posar els números damunt la taula i després políticament veure si hem de fer un nou conveni o ja val l’actual, amb adaptacions. És una qüestió que amb bona voluntat política es pot arreglar, més ràpidament o més lentament. El conveni que hi ha, fet a dues bandes al gust de CiU, en principi és per complir-lo i per calcular.

Els números són els que són sense massa exigències ni canvis per totes dues bandes. La responsabilitat ins-

-Com veu la situació de Valldoreix?

-Molt bé. L’equip actual són gent amb moltes ganes i idees, de vegades amb una certa utopia. En la meva àrea d’economia el gran repte és l’aclariment dels comptes amb el conveni amb Sant Cugat.

FOTOGRAFIA: JORDI GARCIA

Cugat i el que jo vaig passar, manca de respecte i de no tenir-me en compte, no ho vull ni per al meu pitjor enemic. Una de les coses que vaig aprendre és que has de canviar el comportament i pensar com vols ser, i ser d’aquella manera. L’actual equip de govern creu molt en la participació ciutadana i per a mi la participació de l’oposició és un indicador de si t’ho creus o no. Si creus en la participació els primers que han de participar és l’oposició com a representants de la ciutadania. Jo he vist participar l’oposició en alguns dels pocs consells i no només ha participat, sinó que ho ha fet molt bé. Tampoc s’ha de fer victimisme per guanyar-se el públic i crec que ambdues bandes sempre tenen alguna cosa per millorar.

-Cal crear la urbanització i els serveis per a una centralitat i un lloc de trobada per a un poble viu. Des de la meva àrea s’haurà de recaptar el que sigui necessari per fer aquestes coses. A Valldoreix, per la seva estructura física, hi ha poques possibilitats per fer efectiva aquesta vida de poble.

-Aquesta centralitat, hi ha diferents maneres d’entendre-la.

No en defensaria ni l’una ni l’altra, perquè hi ha diverses solucions i el que és important és haver marcat la intenció. Mai ningú no estarà d’acord al cent per cent en el que es faci. Crec que el projecte agafa l’esperit anterior i no s’ha menyspreat res del que han fet anteriors governs sinó que s’ha repensat més, i penso que cal repensar-lo més.

-La piscina és un problema? titucional és cobrar el que s’ha de pagar, que també és una responsabilitat institucional per l’altra banda.

En principi, sembla fàcil, sobretot s’han d’aclarir tècnicament.

-L’oposició de Valldoreix es queixa de falta de participació.

-L’oposició penso que actua amb bona fe des de la sorpresa que els comptes no estaven clars i no vol dir altra cosa que darrere de cada número no hi ha una explicació.

-No ho hauria de ser. La piscina té uns vicis de construcció molt seriosos. Penso que arreglar-la va ser molt bona decisió després de 20 anys, feta pel primer alcalde socialista, cosa que va fer que tothom el titllés de boig. S’ha fet amb bona idea, però pel que fa a la construcció, està mal feta. Que la despesa sigui la mínima i que ho pagui qui ho hagi de pagar és una responsabilitat institucional. Cal acabar bé allò que va començar l’equip de govern anterior.

-Hi ha crispació a Valldoreix?

-Sí, però no n’hi ha d’haver. Jo he estat molts anys a l’oposició a Sant

-Segons vostè, quines prioritats ha de tenir Valldoreix?

-Funciona la participació?

Funciona, però no és això el que volem, sinó que encara cal anar més enllà. És una cosa lenta i no existeix una fórmula concreta. Dins la meva àrea, el que em fa il·lusió és arribar a fer un pressupost participatiu. S’ha de començar a parlar amb la gent, fer algunes inversions, però això no es pot fer en un mandat.

-Es tornaria a presentar per ser alcalde de Sant Cugat?

No puc dir ni que sí ni que no. Jo no faré res en positiu per ser-ho i perquè això d’ara ja m’agrada.// J. M.C.

16

OPINIÓ

EDITORIAL

Ara toca el lloguer

Q

ue l’habitatge és un dels principals problemes dels ciutadans, sobretot dels joves, no és una novetat.

Passa a Sant Cugat i arreu del país, però és més cru en ciutats com la nostra, en què, per les seves característiques, els preus no paren de pujar. Les possibilitats d’independitzar-se d’una persona són ciència-ficció. És clar que la política engegada per l’empresa de promoció pública municipal, Promusa, ha estat una bona contribució a la solució del problema, però insuficient, un respir per a uns quants, pocs. Tampoc l’Ajuntament, amb recursos limitats, hi pot donar la solució definitiva.

Les primeres promocions, basades en la venda i amb unes condicions molt avantatjoses, han estat un bon negoci per als afortunats adjudicataris, que, passats els deu anys de carència, han vist multiplicar per quatre o per cinc el valor del seu habitatge. Això és bo per a uns quants, però no tant per un projecte de futur que garanteixi el patrimoni municipal que ha de revertir en la majoria de la societat. El fet que ara Promusa comenci a pensar seriosament a modificar la seva estratègia, en què el lloguer serà prioritari, és bo i respon a les veritables necessitats. Per un costat, ja hi ha construïts una seixantena de pisos en règim de lloguer, al Monestir i a la plaça Lluís Millet, i aquests darrers per a persones més grans de seixanta anys. Ara ens anuncien que s’obrirà a pràcticament totes les edats i amb caràcter indefinit. Pel que fa a les promocions de venda, la carència també serà indefinida, o sigui, que si els adjudicataris volen vendre el pis, ho hauran de fer a l’Ajuntament i al preu actualitzat dels habitatges protegits. Tot això vol dir que en un cas o altre el patrimoni municipal es mantindrà, no com fins ara, que s’han donat casos propis de la més típica picaresca, en què un adjudicatari llogava per sota mè mentre no podia vendre i al finalitzar el termini dels deu anys allò que li havia costat un preu molt per sota de mercat li representava uns quantiosos guanys. El fre a situacions com aquesta i l’aposta pel lloguer són veritables eines per ajudar a pal·liar un problema socialment greu.

EN SERVER I EN TITO

Dijous, 10 de juny del 2004

TRIBUNA

Coherència sí, prepotència no enyora Conesa, anem a pams. Els veïns de Mira-sol no som els culpables del retard en l’execució del pla d’urbanització dels carrers que falten per urbanitzar. Els veïns, amb les nostres queixes, el que hem fet és que vostès –equip de govern– hagin hagut de rectificar els percentatges que consideraven òptims en el repartiment de les contribucions especials. Per tant, la culpa del retard no és dels veïns, sinó d’una mala planificació prèvia per part de vostès. Li recordo que en el seu programa electoral varen comprometre’s a urbanitzar durant aquest mandat el que faltava dels districtes... Què preveien?

Que els veïns estàvem tan apurats que ens empassaríem el que fos per no menjar més pols? Varen fer els seus números sobre la hipòtesi que els mirasolencs acabaríem acceptant les seves propostes, i no ha estat així. Permeti’m un consell, senyora Conesa, vegi en el fet que els veïns hàgim exigit igualtat amb altres veïns no un acte de caprici nostre, sinó més aviat el resultat del fracàs en el plantejament que se’ns va fer. Què li semblaria si jo li digués ara que les propostes presentades ja anaven dirigides cap a aquest camí, el de retardar l’execució per manca de diners?

Malament, no? Per tant, això no ho diré.

Però sí que li dic que el fet de queixarnos els mirasolencs per uns fets sobre els qual tenim raó, considero inacceptable que ningú no pugui fer les manifestacions que he sentit aquests dies...

Són ganes de polititzar els districtes.

Qui polititza a qui? Manifestacions que no atribueixo a vostè precisament.

Quan diu que els recursos de l’Ajuntament són limitats, ho deu dir

S

amb coneixement de causa. Vostès, l’equip de govern, administren la caixa. Nosaltres, els veïns, només l’omplim. S’ha preguntat fins a on són de limitats els nostres recursos?

Ho són també, de limitats, a l’hora de crear despeses o només ho són segons la finalitat? Com li deia, anem a pams. Els recursos sembla, doncs, que són els que són, LIMITATS. Com limitada deu ser la capacitat de poder-los repartir de manera justa pel que es veu. Prengui nota: només amb la partida que engloba Ràdio Sant Cugat i el butlletí de propaganda municipal, més de 100 milions llargs de les antigues pessetes cada any, es podrien generar inversions en els districtes per més de 500 milions de pessetes (80/20) també cada any. Si ho sumem a la poca quantitat que ja s’hi inverteix, hauria estat suficient per posar fi al problema enquistat dels districtes.

Poso l’exemple de RSC i el butlletí com podria posar-ne d’altres. El que li dic és que, de miracles, no podran fer-ne, ni vostès ni ningú. Però administrar sí que poden fer-ho. La solució a la manca d’inversió en els districtes crec que passa per fer política de priorització quant a despeses.

Només així podran aspirar a atendre les inversions que els districtes demanen. Senyora Conesa, tinent d’alcalde de Territori, si m’ho permet, cal ser realista i actuar en conseqüència a l’hora de gastar els pocs recursos que segons vostè tenim.

S’ha preguntat si aquests els gastem amb seny o estirem més el braç que la màniga? Potser fem i tenim coses

que amb els recursos que generem no ens ho podem permetre encara...

Senyora Conesa, com li he dit al principi, els veïns comptem a l’hora de decidir com volem que es gastin els NOSTRES recursos, siguin pocs o siguin molts. El problema és que poques vegades els veïns els plantem cara, i quan ho fem, el polític de torn poques vegades sap encaixar la crítica... El seu article “Coherència”, com a rèplica a un escrit del senyor Cifuentes, mereix, amb tot el respecte, una rectificació. Pensi que el càrrec que té no l’hi ha donat Déu.

Déu només tocava amb la seva gràcia un que ja no és entre nosaltres...

Considero inacceptable que digui que “la problemàtica ha estat reiteradament explicada i per tant és ben coneguda”. NO ÉS CERT, només han explicat que no hi ha diners... mai no ens han explicat per què no hi ha diners per al districte de Mira-sol quan aquest és el districte que més sòl públic ha portat a les arques municipals. Tampoc és acceptable dir “no es pot provocar el retard i després demanar l’acompliment dels terminis”. INACCEPTABLE i impropi del seu càrrec. Consideri, encara que només sigui pel que representa o perquè reconeix que va tenir un mal moment, cosa ben possible en cada un de nosaltres, que hauria de rectificar i demanar disculpes al senyor Cifuentes, com a mínim.// Josep M. Cabrerizo i Bell Empresari

CARTES DELS LECTORS CARTES Els textos tramesos a aquesta secció no han d’excedir de les 15 ratlles mecanografiades. L’autor haurà de signar i és imprescindible que hi consti el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. EL DIARI DE SANT CUGAT es reserva el dret de publicar els textos tramesos i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

Sorolls i incivisme a Pep Ventura La plaça Pep Ventura s'ha convertit, per desgràcia dels veïns que treballem i vivim una vida normal i responsable, en un lloc on no es pot dormir a la nit. De dilluns a diumenge, setmana rere setmana, són moltes les persones que es reuneixen a la plaça a la nit, fins a altes

hores els dies entre setmana, i durant absolutament tota la nit els caps de setmana. Xiscles, música i tota mena de sorolls fan que anar a treballar l'endemà, sense aclucar l'ull, sigui una autèntica odissea.

Estem farts de trucar a la Guàrdia Urbana, que no sempre ve a desallotjar aquests joves de la plaça. De veritat que no ens importa que aquests joves continuïn fent el "botellón" els caps de setmana, entenem que la gent ha de passars'ho bé. Però és absolutament inadmissible que cada nit estiguin fent fressa fins tan tard. És que no treballen ni estudien? Els veïns demanem si us plau que l'Ajuntament prengui mesures. Hi ha altres llocs a Sant Cugat on poden estar de nit sense foragitar els ciutadans que produeixen per a la societat. És difí-

cil d'entendre, de veritat, que ells mateixos no siguin conscients que poden molestar els veïns, a més del fet que ho deixen tot ple d'escombraries, demostrant un altre cop el seu incivisme.

Toni Rabascall Madrid

Fe d’errades En la notícia de la substitució a Valldoreix de la vocal Rosa Maria Udina per Joan Gaya publicada en el passat D IARI DE S ANT C UGAT es deia que l’àrea d’Urbanisme, en principi d’Udina, havia passat a la vocal Mercedes Rojo, quan en realitat l’àrea va passar a dependre de la presidenta Montserrat Turu.

Edita: Premsa Local Sant Cugat, SL. President: Ramon Grau. Director: Josep Maria Vallès. Consell Editorial: Víctor Alexandre, Francesc Carbó, Jordi Casas, Narcís Castanyer, Josep Daniel, Joan Carles Gassiot, Ramon Grau (president), Pepa Martín, Manel Pardo, Rogeli Pedró, Montserrat Rumbau, Ignasi Salvat, Josep M. Sans Travé, Paco Soler, Josep A. Teixidó, Joan Tortosa i Núria Zabala . Gerent: Anna Comella. Redacció: POLITICA: Josep M. Vallès i Josep M. Codina. SOCIETAT: Susana Díaz i Josep M. Codina. ESPORTS: Àlex López. CULTURA: Eva Arasa. ECONOMIA: Josep M. Codina. Correcció: Blanca Pi i Susanna Turon. Directora comercial: Lourdes Villamayor. Subscripcions: Eduard Dalmau i Sinda Gómez. Fotografia: Jordi Garcia. Col·laboradors: Pere Vivó, Martí Olaya, Imma Pueyo, Eduard Jener, Isabel Saez, Montse Sant, Jordi Casas, Josep A. Teixidó, Tomàs Grau i Jordi Frontons. Disseny i maquetació: Marcel Maas, Adrià Gallego i Francesc Cabeza. Creació i disseny de la maqueta: L’Eixida. Impressió: Rotimprés Tel.: 972 40 05 95. Dipòsit legal: GI-405-93 Empresa distribuïdora: Mailing Vallès (93 589 23 71).

EL DIARI DE SANT CUGAT expressa únicament la seva opinió en els editorials. Els articles signats expressen l’opinió dels seus autors, que EL DIARI DE SANT CUGAT no fa seva necessàriament.

OPINIÓ

Dijous, 10 de juny del 2004

LA FRASE DE LA SETMANA:

17

“ Els mitjans de comunicació tenen un ritme de treball que impedeix la reflexió dels periodistes”

TRIBUNA

Mònica Terribas Periodista

L’OBSERVATORI

El seny i la rauxa (I) Catalunya, com a entitat històrica, va néixer en un passadís defensat per muntanyes a l’entrada i a la sortida; lloc de pas entre dos mons geogràfics i de cultura distinta, un indret que Carloman anomenà Marca Hispànica. Fou la frontera que barrà el pas dels àrabs a Europa i l’únic lloc de la Península Ibèrica d’origen europeu. Els pobles que viuen en aquests passadissos estant sotmesos a fortes pressions bèl·liques i pacífiques; acostumen a ser intransigents i a la vegada amables i gentils; tenen odis fonamentals i també afables cordialitats. Aquest origen donà al nostre país una forma d’ésser diferent, on la mútua dependència creà una lliure relació entre senyor i camperol, que en el transcurs del temps desenvolupà el temperament propi dels catalans. A la muntanya es formen els millors trets del nostre tarannà, com l’esperit feiner, el sentit comú, la tradició familiar i de responsabilitat social, però també es desenvolupà un caràcter sorrut, esquerp i contrari als canvis. A la costa, la gent és oberta, espavilada, sorneguera, sentimental i encisada per les novetats. Com aquí, el mestissatge és major que a la muntanya, es desenrotllà la intranquil·litat i la imprudència, que en poc temps, com diu Jaume Vicenç i Vives, "pot malversar les actituds espiri-

C

tuals més nobles dels catalans".

Són dos temperaments contraris que van estar sempre en pugna, fins que, amb la revolució industrial, emigrà a la ribera la gent de terra endins. El mestissatge que originà, creà l’actual idiosincràsia dels catalans, on domina el seny, però a voltes, quan allò que volem copsar s’escapa, el desencís ens porta a la rebentada, la fase prèvia de la rauxa.

Com conta l’esmentat historiador, "hem adquirit el seny a través del domini a una terra aspra i la perfecció de l’eina en el treball", fruit d’una experiència secularment transmesa i heretada en el costós camí per assolir la riquesa, especialment en aquelles èpoques que calia sortir de la misèria física i espiritual.

Els trets principals del seny són reduir la realitat de la vida als interessos immediats, no allargar més el braç que la màniga, tenir present que no es pot dir blat fins estar segat, garbejat i al sac, i fugir de cabòries enervants i entelèquies que flamegen. Per això tendeix al compromís i a retenir les emocions per no comprometre la pau i l’estabilitat immediata. Si el català no el treus de polleguera, generalment adopta la línia que ofereix menys resistència, ja que desitja que tot rutlli sense entrebancs, marxa sense trontollar la terra

amb injustícies, ni pertorbar-la amb obstacles. Per tant, som homes feiners, constructius, reposats, previsors, capaços de trobar normes adequades per al correcte desenvolupament de relacions privades i públiques; característiques que Ferrater i Mora ha definit com sentit de pervivència, motivat per l’arrelament a Europa i l’acostament a Castella. El sentit conservador del seny com a fre a la imaginació i a la innovació, deixà passar l’ocasió de millorar la situació tranquil·la de què gaudeix, per la por al risc que tot canvi comporta.

Malgrat que la rauxa sigui difícil d’entendre, generalment apareix quan es forma una realitat diferent de l’acceptada durant anys. Llavors restem sorpresos davant d’allò que no es pot copsar, però acceptem el fet sense reserves. I per ser quelcom molt distint al que estem habituats, som incapaços de determinar-ne les dimensions. Segons Pérez i Ballester, "si aquest nou món ens plau, quedem captivats per la imatge mental que desvetlla, com si estiguéssim embruixats, la seguim amb entusiasme i delit, no defugint sacrificis, darrere les banderes de l’encís".

Vicenç Trius Fundador de Cavis

Martí Olaya Escriptor

Baixant de Sant Medir

E

n baixar a peu de l’ermita el darrer aplec de Sant Medir, em vaig adonar d’uns senyals que abans no hi eren: unes plaquetes de color blau amb una “V” majúscula i, amb lletra més petita, l’expressió Ruta Verdaguer. Per saber-ne més coses, vaig acudir a la Casa-Museu Verdaguer, a Vil·la Joana, i al Centre d’Informació del Parc de Collserola. No en vaig treure l’entrellat. I entre que t’adones dels senyals, intentes informar-te’n i dones una ullada a coses noves que es publiquen sobre el gran poeta català, et trobes amb un article als dits que no tenies pensat d’escriure però que avui, dia 10 de juny, és obligat de fer-ho. I és que avui fa 102 anys que va morir a Vallvidrera, a un vol d’ocell de Sant Cugat, un home malalt, trist i amargat, que es deia Jacint Verdaguer i Santaló. El custodiaven, si es pot dir així, la seva germana Francesca, les components de la família Duran, persones amigues i algún

sacerdot. Fa tristesa llegir, en unes documentades notes de Mossèn Josep Junyent (Manuscrits Verdaguerians de revelacions, exorcismes i visions Vol. I, pàg. 23) la menció que fa d’uns lligalls de papers portats des del pis del carrer Aragó on vivia el poeta fins a Vil·la Joana i l’explicació d’uns fets ocorreguts, el dia 8: la picabaralla fins arribar a empentes i estirades de manteus entre el Dr. Ramon Torró i mossèn Costa i mossèn Valls, motivada per la presumpta temptativa de treure de nou els esmentats lligalls d’aquella Vil·la Joana on Verdaguer agonitzava. Però prefereixo acabar l’article amb la bona nova que uns Pastorets de Verdaguer amb música d’Enric Morera han estat no sols identificats –que ja ho eren– sinó publicats íntegrament.

D’això a parlar de Sant Cugat com “la ciutat de la poesia” que augura el nostre alcalde Recoder, només hi ha un pas. El que va d’aquest article al de la pròxima setmana. //

CARTES DELS LECTORS

Eleccions europees, 13 de juny del 2004 quest pròxim 13 de juny hi ha una cita important, les eleccions al Parlament europeu, que representa 455 milions d’europeus, i estarà format per 732 diputats, procedents de 25 Estats membres. Els catalans tenim davant nostre un nou repte: aconseguir que Catalunya com a país sigui present institucionalment a Europa i per extensió a la resta del món.

A

Des d’ERC volem garantir la presència de Catalunya a la Unió Europea, per això pretenem que la política exterior sigui una de les línies bàsiques en l’acció del govern de la Generalitat. Sobretot si tenim en compte la importància que té per a Catalunya el següent: • Que la Unió Europea assoleixi una incidència cada vegada més important en la nostra realitat i es configuri com el futur marc polític i econòmic de

trobada. Sent tot allò que es decideixi des de Brussel·les o Estrasburg com una dimensió més de la política interior.

• Que l’evolució de la situació econòmica, política i social dels països de la ribera de la mediterrània situats més enllà de la perifèria de la Unió Europea, adquireixin més rellevància per a Catalunya, ateses les relacions generades per la proximitat.

• Que el procés de mundialització obliga Catalunya i la resta de Països Catalans a posicionar-se en un món global.

Per tot això cal que el pròxim 13 de juny els catalans i les catalanes anem a votar, perquè cal que la nostra veu es faci sentir a Europa. Des d’ERC Sant Cugat treballarem perquè així sigui.

Rosa Martín Secretària d’Organització ERC Sant Cugat

El Dia d’Europa El 7 de maig es va celebrar el Dia d’Europa amb un convit per a tots aquells ciutadans europeus de Sant Cugat. Van ser rebuts per l’alcalde, que els va donar la benvinguda i van celebrar-ho amb canapès i cava. Estic molt contenta que la meva ciutat faci un acte d’acolliment als nous estrangers europeus, però Sant Cugat té també estrangers d’altres nacionalitats. No tinc dades estadístiques, però per simple lògica visual crec que de Sud-amèrica, per posar un exemple, hi ha moltes persones. A Sant Cugat hi ha moltes més cultures que no pas les vingudes d’Europa. Tots, ja vinguin d’Europa o d’una altra part del món, siguin més rics o més

pobres, estan participant per fer més rica aquesta ciutat. El món canvia i ja no estem sols. Si el motiu de celebració és el Dia d’Europa, també tenim el de la Hispanitat, el del Migrant o el de la Població i alguns més que es podrien considerar. Que per dies no quedi! La meva proposta és fer celebracions obertes per a tothom, siguin de la nacionalitat que siguin, que no es digui que Sant Cugat és...

Sara Fontdevila Enriquez

OPINIÓ

18

REVISTA DE PREMSA

09 / 06 / 2004 SANT CUGAT, FUTURA SEU EPISCOPAL La divisió de l'actual arquebisbat de Barcelona sembla ja imminent i,a més,irreversible. Així es desprèn dels últims moviments de l'actual titular de la diòcesi, el cardenal Ricard Maria Carles, que ahir va tornar a donar per feta la divisió en una reunió amb el Col·legi de Consultors,un dels màxims òrgans eclesials de govern. Carles fins i tot va arribar a mostrar-los un mapa elaborat pel Vaticà en què ja s'ha delimitat el territori dels nous bisbats. Un tindrà la seva seu a Vilafranca del Penedès i s'estendrà per les comarques del Garraf, el Penedès i les poblacions del Baix Llobregat que queden al sud del llit del riu. L'altre seu episcopal serà a Sant Cugat del Vallès i inclourà les parròquies situades a les dues comarques vallesanes. L'arquebisbat de Barcelona,del qual dependran jurídicament les noves diòcesis, es reduirà a una part de la comarca del Baix Llobregat, al nord del riu, el Barcelonès i la part del Maresme que actualment ja pertany a la diòcesi.

Diverses fonts eclesials interpreten que el fet que Carles parli obertament del tema –recordem que divendres ja ho va reconèixer al Consell Episcopal (vegeu l'Avui del dia 8 de juny)– és un símptoma de la imminència de la publicació del decret que farà efectiva la divisió juntament amb el nomenament del nou

Dijous, 10 de juny del 2004

EL CAMPANAR arquebisbe,Lluís Martínez Sistach,i dels bisbes de les noves diòcesis. Tot apunta que l'actual bisbe auxiliar,Josep Àngel Sáiz, aniria a Sant Cugat i el sacerdot Jaume Pujol, de l'Opus Dei, seria el titular de Vilafranca. Algunes fonts, però, asseguren que un dels dos noms encara podria ser que no estigués decidit.

09/06/2004 MOR UN ESCALADOR TERRASSENC AL TOSSAL DE MAR Joan A.C., de 40 anys i veí de Terrassa, va morir aquest cap de setmana quan ascendia al pic Tossal de Mar, situat al terme municipal de Naut Aran. La família va donar diumenge la veu d’alarma i efectius dels Bombers de la Vall d’Aran i Mossos d’Esquadra van anar a buscar-lo. Ahir al matí, van trobar el cos sense vida a la cara oest d’aquesta muntanya. El mort, treballador de Correus i resident al barri de l’Escola Industrial,era un expert escalador que dominava la tècnica.

09/06/2004 L’OBSERVATORI DE SABADELL TRANSMET EL TRÀNSIT DE VENUS PEL SOL El temps de dimarts passat va permetre

seguir amb normalitat el trànsit de Venus per davant del Sol, un fenomen astronòmic que no es produïa des de feia 122 anys i que es dóna quan Venus s’interposa entre la Terra i el Sol. El trànsit, que va durar sis hores –des de les 7 i 20 minuts del matí fins a la 1 del migdia tocades– va ser transmès per diverses universitats i entitats catalanes,entre les quals l’Agrupació Astronòmica de Sabadell, que va reunir 400 persones.

09/06/2004 EL VESSAMENT DEL FLUVIÀ (EDITORIAL) El vessament de 25 tones de fuel al riuFluvià no hauria d’haver-se produït en cap cas.Els efectes més negatius estan a punt de ser controlats, encara que tots els mecanismes de prevenció van fallar, gràcies a una bona reacció dels mitjans públics,en col·laboració amb els ecologistes. L’empresa responsable del vessament és una indústria paperera que fa anys es va acollir al programa de subvencions públiques de la Generalitat per a la cogeneració d’electricitat. Això explica que tingués dipòsits de fuel,però no l’eximeix de les pèssimes condicions de seguretat en el seu emmagatzemament. La pretensió que tot es deu a un error mecànic és inadmissible en termes bàsics de seguretat industrial i ecològica. La màxima de “qui embruta, paga” s’ha d’aplicar immediatament.

Pere Vivó Exrector del Monestir

Sant Pau del Camp ot un regal del bisbe Oleguer al Monestir, encara presidit per l’abat Roland, el que havia hagut d’acatar la sentència, signada pel bisbe que obligava els monjos a viure en comunitat i afirmava el dret episcopal a dir la darrera paraula sobre els nomenaments de rectors. Però això passava el 1117, i ja som al 1127. El parer del bisbe havia canviat i nosaltres també...

El regal va ser el monestir de Sant Pau del Camp, fundat entorn del 911 i profanat com el nostre el 985 per Almansor: “El dia que Barcelona va morir”, deia el poble. I és que Sant Pau no anava bé, i els prohoms de Barcelona, de qui depenia, es queixaven al bisbe de negligència dels priors, decadència en el culte i mala administració dels béns. I el bisbe decideix, per al bé de Sant Pau, posar-lo sota la jurisdicció de Sant Cugat: “Així l’església serà regida i disposada al servei de Déu, dins l’orde monàstic, cons-

T

tituint-li un prior, i que Sant Cugat en disposi amb quietud i ordeni la vida monàstica en aquest lloc”.

I així durant segles.

Però res no és tan senzill. El 1508 Sant Pau passà a dependre de Montserrat, i novament de Sant Cugat el 1593 i, encara entremig, uns anys de Sant Pere de la Portella, fins que el 1672 esdevingué noviciat i col·legi de tota la congregació, que hi celebrà molts dels seus capítols i fent-ne la casa de tots.

Profanat, com el nostre 1835, fou convertit en caserna, després en parròquia i, a poc a poc, dignament restaurat. Avui, Sant Pau segueix sent el millor monument romànic de Barcelona. En la restauració hi treballà molt Mn. Joaquim Trias, santcugatenc, que n’havia estat rector una colla d’anys.

Hi vaig sovint i m’hi sento com a casa, com en una perllongació del Monestir, perquè la seva història és plena de la nostra i la nostra de la seva.//

CARTES DELS LECTORS

Viure amb discapacitat El col·lectiu de discapacitats volem expressar el nostre agraïment als comerços de Sant Cugat, que han tingut l’interès de pensar en nosaltres, per facilitar-nos els nostres afers diaris. Perruquers, farmàcies i altres comerços antics que han estat arreglats, perquè han comprès el nostre problema i han tramitat la renovació del seu establiment pel bé de tothom.

Que serveixi l’exemple per a tots els qui no entenen els problemes de la nostra societat, per exemple: sales d’art, centres cívics, on molt sovint no podem entrar, llocs oficials i molts d’altres. Desitgem que rebin aquest toc d’atenció al més aviat possible, ja que és un fet per disfrutar-lo tots junts. Esperem que tots els comerços que obren establiments nous tinguin present fer la rampa. No demanem un favor, avui és una llei.

Pepa Llunell

L'alcalde no respon als 182 ciutadans/nes de Mira-sol Ja han passat més de quaranta dies des de l'entrada al registre de l'Ajuntament (el 20 d'abril) de l'escrit de la Plataforma Veïnal dels Carrers sense Asfaltar de Mira-sol amb 182 signatures, en el qual li explicaven a l'alcalde, el senyor Recoder, el perquè de les nostres protestes.

Lamentablement, els 182 ciutadans/nes de Mira-sol no hem rebut cap resposta. Ens ignora. És per això que aprofitem aquest mitjà de comunicació per demanarli al senyor Recoder que, de totes les nostres preguntes, n'esperem resposta.

Des d'aquí li tornem a demanar: On i com s'han destinat els impostos pagats pels veïns dels carrers sense

asfaltar de Mira-sol i de totes aquelles persones que hi viuen, algunes fa 40 anys i ja jubilades i que, com a única compensació, els ha posat un contenidor d'escombraries a la cantonada? ¿Encara no toca asfaltar els carrers després de 40 anys de pols i fang?

Quant de temps hauran d'esperar per a què puguin gaudir d'un carrer urbanitzat?

No volem esperar fins al 2007, quan tornin a venir les eleccions. Ja ens ho coneixem, això. El senyor Recoder es tornarà a comprometre que asfaltarà els carrers, com ja ho ha fet en altres ocasions (tenim escrits que certifiquen que el senyor Recoder va dir que els carrers s'asfaltarien abans del 2004) i ara resulta que en aquesta nova legislatura ni tan sols ho ha pressupostat.

Senyor Recoder, en el meu país qui no compleix, menteix.

Pere López

La seva familia comunica que va morir cristianament el 6 de juny del 2004 a l’edat de 80 anys.

El seu espós, fills i nets us fan avinent que demà divendres 11 de juny a les 20 hores tindrà lloc al Reial Monestir de Sant Cugat la missa funeral per la seva memòria.

Us agrairem la vostra companyia.

Plataforma Veïnal dels Carrers sense Asfaltar de Mira-sol

Preguem una oració per la seva ànima.

Maria Luisa Ceballos Gila Esposa de l’exalcalde de Sant Cugat, Francesc Llatjós Garcia

Dijous, 10 de juny del 2004

PUBLICITAT

19

SOCIETAT

20

Dijous, 10 de juny del 2004

SOCIETAT - ESPECIAL DONES EMPRENEDORES

Les empreses creades per dones són només el 8,9% La presència femenina entre els socis d’un negoci arriba fins al 34% de les empreses espanyoles INFORME> ot i que de mica en mica la dona va assolint noves fites i més responsabilitats en l’àmbit professional, la presència femenina pel que fa a la titularitat d’una empresa encara és molt baixa.

Així ho confirmen les dades de l’informe Factors per consolidar una empresa, elaborat per les cambres de comerç de tot Espanya. Segons aquest estudi, només el 8,9% de les empreses creades entre 1989 i 2002 al país han estat constituïdes exclusivament per dones, davant el 45,9% posades en marxa per homes en solitari. Una altra de les dades d’aquest informe és que només en un 34% de les empreses espanyoles les dones hi estan representades en qualitat de sòcies.

Des de les cambres expliquen la baixa presència femenina al capdavant de negocis, en part perquè “la inclinació a emprendre és més gran entre els homes que entre les dones, fet darrere del qual podrien trobar-se factors com les barreres socials, culturals i unes condicions d’entorn poc favorables per a l’aparició de dones emprenedores”.

Pel que fa a la presència de les dones com a sòcies majoritàries en empreses, el percentatge és d’un 6,3% , davant el 14,2% de negocis amb socis majoritàriament masculins. La paritat entre homes i dones com a socis al capdavant d’un negoci només existeix en el 24,8% de les empreses enquestades. Tot i que la majoria de les dades d’aquest estudi de les cambres mostra una situació desesperançadora per a les dones emprenedores, també hi ha algunes dades positives, com la de la major continuïtat de les empreses amb dones al capdavant. Aquests negocis tenen un percentatge major de supervivència després de quatre anys d’activitat, que les liderades exclusivament per homes.

T

Sectors amb més emprenedores El tipus d’empresa i el sector d’activitat també són factors que determinen la major o menor presència d’empresàries. Els serveis són l’àmbit on les dones tenen més protagonisme, en un 36,2% dels casos, davant el 63,8% d’homes. La presència femenina és molt menor en els negocis del sector industrial, ja que no arriba al 24%, mentre els homes representen un 73,7% dels empresaris.

Per tipologies d’empresa, les

ARXIU

El desembarcament de la dona en el món empresarial està sent lent, sobretot quant a la creació d’empreses de titularitat femenina i de moment només arriba al 8,9%

dones estan al capdavant del 35,7% de negocis unipersonals, és a dir, sense treballadors assalariats. En aquestes, el percentatge de sòcies o propietàries supera lleugerament el 31% del total.

Els negocis amb alguna dona entre els seus socis tenen més possibilitats de sobreviure als quatre anys Cada vegada més directives Malgrat que el pes de les emprenedores encara no ha arribat a un nivell òptim al si de l’empresa espanyola, moltes dones estan aprofitant l’alt nivell de formació assolit per introduir-se en el món laboral amb un càrrec de responsabilitat directiva.

Segons l’enquesta de població activa corresponent al primer trimestre de 2004, elaborada per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el percentatge de dones que ocupa llocs a la gerència i direcció d’empreses és de 16.852, és a dir, un 38,94% de la població ocupada. Aquesta xifra, molt inferior a la dels homes, ha anat creixent a poc a poc però de manera gradual els últims anys. // S. Díaz

Dijous, 10 de juny del 2004

PUBLICITAT

21

22

SOCIETAT - ESPECIAL DONES EMPRENEDORES

OPINIÓ

El poder de la dona ncara que el tema específic és La dona emprenedora i empresària, he dividit el tema en dues parts, perquè la segona part, dona emprenedora i empresària, no s’entendria si no fos per la primera. En la primera part demostro com la invisibilitat de la dona durant moltes generacions li ha permès desenvolupar amb llibertat una sèrie de valors que l’han fet estar sempre molt i molt present.

En el desenvolupament de l’article-reflexió es demostra que tot és una unitat.

M’he preguntat: ¿Què és la dona?

I espontàniament m’ha sortit el pensament: és un ésser nascut per no ser una fotocòpia. ¿On es troba la seva força?

Com tot ésser humà, el motor de la força està en el món subtil on es troba el nucli de tots els valors que a una persona la fan tirar endavant. La invisibilitat de la dona durant generacions l’ha fet desenvolupar-la i ara que està sortint a la llum pública surt amb una força i creativitat que està fent que

E

la societat comenci a caminar d’una altra manera més integral.

Són molts anys acumulant saviesa, madurant amb proves de foc que l’ha fet trobar el dificilíssim equilibri davant del terror. Aquest equilibri que ha fet que no desaparegués com a dona. Ha enfortit la poderosíssima intel·ligència intuïtiva, molt superior a totes les intel·ligències conegudes.

Intel·ligència que et dóna una visió interna del que és la veritable realitat...

Així, ha sigut possible que durant cents d’anys hagi superat tot un món on no existia, sense

“Avui dia la dona està sortint amb força a la societat i vol tenir el seu lloc” desaparèixer, arribant fins al segle XXI...

Què té aquest ésser tan especial on la vida mai té punt final?

Per què un alt dirigent d’un organisme internacional va dir: “Ajuda un home i ajudaràs un

ésser humà. Ajuda una dona i ajudaràs una família”?

Què té la dona que és capaç d’esperar, moltes vegades contra tota lògica un miracle cada dia?

Què significa que en el test psicològic el primer que surt és l’instint maternal, signe d’una actitud expansiva? ¿Deu ser per la seva invisibilitat? ¿Deu ser per la poderosa intuïció? Actualment ja se sap que els raonaments que surten de la intuïció són molt més exactes que els limitats raonaments mentals.

En certs aspectes la seva invisibilitat, tan difícil per una part, lleis que la poden portar a la mort com és encara la vigent lapidació, les pallisses que, en molts casos acaben en eliminació, dolors de tota mena inimaginables... però també és veritat que aquesta invisibilitat ha fet que desenvolupés el cervell on es troba el poder de desenvolupar diferents coses alhora, captar matisos difícils de captar, estats interns com són les emocions i les sensacions, té un sentit poètic de les paraules, li és fàcil relacio-

nar-se, sap expressar-se amb els moviments del cos, sempre els pregunta el perquè, la intuïció és el seu millor instrument... El cervell constitueix un tot separat en dos hemisferis i encara que el cervell funcioni com una totalitat integrada, cada hemisferi és capaç de funcionar independentment l’un de l’altre. I aquí és on s’esta-

“Un dels entrebancs que encara s’han de superar és la temptació d’imitar l’home” bleixen les preferències psicològiques produïdes tant per fets culturals (entorn social, aprenentatge...) com de la natura de l’ésser (herència). En resum, es pot dir que el cervell esquerre és jo en el món i el dret, el món en mi.

Actualment la dona està sortint amb força a la societat, vol tenir el seu lloc, s’ha adonat que no hi ha àmbits socials on ella no hi pugui ser. Deu ser per això que en tot acte públic, trobades, grups de recerca de noves actituds investigadores, sempre trobes un nombre molt superior de dones.

I amb ella es fa realitat la frase de la revolució del maig del 68: la imaginació al poder.

En un món d’estructures desfases entre l’evolució de l’ésser humà i tot allò nou que està sorgint, la dona té un paper impor-

Dijous, 10 de juny del 2004

tant. La intuïció fa crear espais nous. La intuïció et fa veure i veure et dóna la força per transformar-ho en pràctica. Veure és fer.

La dona crea actituds de llibertat.

Encara queda molt camí per fer. Encara hi ha molts entrebancs per superar i per mi, un dels pitjors és la temptació d’imitar l’home. És comprensible, molt comprensible, encara vivim en una societat d’homes. Imitar-los significa caminar dintre d’unes estructures raonables i assumides socialment i moltes vegades significa triomfar. Crear és un camí solitari i molt difícil. però, imitar és morir. Crear és vida. Imitar significa destruir-se com a ser únic i irrepetible. Crear significa crítiques i judicis, únicament quan se sap conscientment on és la nostra força i això és per a tot ésser humà, es pot tenir la força d’anar a contracorrent. El món subtil genera una responsabilitat conscient i un compromís continuat. El món subtil et fa néixer a la naturalitat. Un dels seus signes és la senzillesa, tot el contrari del que ara predomina en la nostra societat muntada sobre el que és espectacular, la superficial espectacularitat. L’avorrida espectacularitat. Fer aquest salt qualitatiu és difícil, crea por i la por està creant un món extremadament massificat. La por ens està portant al

Dijous, 10 de juny del 2004

buit existencial, creador, en molts casos d’un dels més difícils problemes d’eradicar: la deperssió.

Però si la dona s’atura a reflexionar el que és, la dona comença a caminar com a persona conscient dels seus valors i es transforma en un ésser d’extraordinària força. Sigui on sigui. Sigui en la realitat de les petites-grans coses de la vida quotidianes, sigui en l’àmbit col·lectiu, la dona creadora i emprenedora mai entrarà en competitivitat amb l’home, mai serà extremista, mai... però a la pràctica serà extremadament competitiva. Extremadament creadora. Extremadament extremista. No farà soroll però la vivència la fa extrema en... tot.

La dona supera la por creant futur, obrint nous camins de llibertat. Lleis que es modifiquen o es creen, moviments a escala mundial... elles saben que construir costa més que destruir, però... la dona s’està reconstruint socialment. Res que valgui la pena no sorgeix sense dolor.

La dona empresària i emprenedora Totes les dones són empresàries i emprenedores. ¿No és ser empresària i emprenedora posar a la pràctica les nostres exigències més profundes?

L’exigència és la tensió en la persona a ser més. Més enllà del que et diu la lògica. Més del que et

SOCIETAT - ESPECIAL DONES EMPRENEDORES

diu l’experiència i aquesta íntima exigència és el que et fa avançar. ¿No és una gran empresària i emprenedora la dona que orga-

“La dona supera la por creant futur i obrint nous camins de llibertat” nitza el personal de casa seva, fills, marit, aconsella, escolta, administra, és al costat dels malalts, dels que la necessiten més, dels fills, dels avis, dels amics... Crea solucions i pau davant dels conflictes i les pors.

Agafa decisions difícils. Digueume si això no és ser empresària i emprenedora.

Ser emprenedora és ser empresària del que tens, doble vessant que es tradueix tant en l’àmbit personal com col·lectiu.

He consultat amb amigues empresàries una de les quals és l’Àngels, assessora d’empreses dels dos sexes, i totes m’han dit més o menys el mateix: De vegades ens mou un profund sentiment de justícia.

Sabem el que volem.

Quan tenim una idea li donem voltes i més voltes fins que ho veiem clar, llavors cerquem consell i... i ens llancem!

No sentim l’obligació de ser empresàries. Cosa que no succeeix amb molts homes, ja que fins

fa poc, sembla com si les empreses fossin cosa d’homes.

Som creatives, valentes i normalment molt conscients.

Tenim un cervell molt esquematitzat i idees molt clares.

Som prudents i a l’hora de dirigir ens sabem organitzar.

No tenim por de prendre decisions arriscades.

Amb el personal som dures perquè som molt conscients del que significa una empresa responsable i competitiva.

Normalment tenim empreses petites i mitjanes.

Tenim empreses amb molta base.

Som persones que no ens importa treballar vint-i-quatre hores si l’empresa ho necessita, però també sabem tenir temps per a nosaltres.

Vivim intensament el present.

I els vaig preguntar: ¿per què la dona es fa empresària?

I em van contestar: Hi ha molts motius. Alguns són: Sentiment de justícia.

Perquè no volen estar supeditades als homes, que normalment limiten la seva arribada a càrrecs d’alta responsabilitat.

Tenir llibertat d’horaris per combinar la feina amb la seva vida particular.

Poder desenvolupar les seves idees i criteris.

Perque l’embaràs no signifi-

qui cap problema...

Les dones empresàries no tenen un camp específic, les seves empreses es desenvolupen en tot tipus de temes.

Professionalment estàn molt preparades, ja que no es conformen amb la titulació bàsica, sinó que continuen ampliant els seus coneixements amb tot allò que tingui relació amb el que estan fent. S’estan reciclant contínuament.

Dominen idiomes.

“Les empresàries desenvolupen negocis en tot tipus d’àmbits” Són previsores amb els seus pagaments i molt conscients.

Per regla general, hi ha pocs fracassos en empreses dirigides per dones.

Fan totes les inversions que siguin necessàries.

Són com lleones en la lluita.

No tenen cap caràcter especial però són molt lluitadores.

La dona, abans de llançar-se, escolta, observa i reflexiona.

Escoltant-les em vaig recordar de la presidenta del Pakistan, Benazir Bhuto, que va fer un acte revolucionari al seu país. Va crear microcrèdits sense interessos per a tota dona que presentés un projecte de petita empresa amb l’ú-

23

nica obligació que cada any presentés l’evolució del projecte. Els homes no hi podien participar.

Deixeu-me finalitzar aquest article-reflexió amb una frase d’un ésser evolucionat i universal. És un ésser integral. Unit.

Diu Nelson Mandela: “La nostra por més profunda no és pensar que ens poden classificar d’inservibles. La nostra por més profunda és posseir un poder més enllà de tota mesura. El que més por ens fa no és l’obscuritat, sinó la nostra llum. Ens preguntem: qui sóc jo per ser brillant, magnífic, intel·ligent? En realitat, qui ets tu per no ser-ho? Fugir o sentir-te insignificant de res serveix al món. No existeix la llum en el fet d’encongir-se perquè els altres no es trobin insegurs al costat teu. Tots estem destinats a brillar. Hem nascut per manifestar totes les forces que hi ha en nosaltres, la força que hi ha en el nostre interior. Quan fem brillar la nostra pròpia llum, donem permís als altres perquè facin el mateix.

Quan ens alliberem de les nostres pors, alliberem automàticament els altres”.

Bona lectura reflexiva, amics.

Crec totalment en el poder de la dona perquè crec en mi.

Carme Letang Emprenedora

24

SOCIETAT - ESPECIAL DONES EMPRENEDORES

On trobar recursos per poder començar Desenes d’institucions ofereixen orientació a les emprenedores RECURSOS>Posar en marxa un nou negoci és un repte que s’ha de planificar molt bé, tant si el promotor és un home com si és una dona. Per això, i perquè les estadístiques elaborades al llarg dels últims anys deixen clar que la presència femenina al front de les empreses espanyoles és creixent, però encara poc rellevant, molts organismes públics, institucions i entitats donen un suport específic a les emprenedores que es llancen al buit de la incertesa que suposa muntar un nou projecte empresarial i els ofereixen assessorament, formació, recursos i, en alguns casos, fins i tot ajudes econòmiques.

On trobar ajuda financera N’hi ha poques, però és possible trobar algunes institucions que ofereixen ajudes de tipus econòmic a les futures empresàries. L’Institut de la Dona (mtas/mujer.org) ofereix tant informació general per

resoldre tot tipus de consultes sobre gestió empresarial, com el programa d’ajudes Emprender en femenino, finançades en part pel Fons Social Europeu o un programa de microcrèdits sense aval que ha d’obrir convocatòria. Aquest servei

es dóna en col·laboració amb la Direcció General de la Petita i Mitjana Empresa (Dgpimes). Altres institucions que ofereixen crèdits a dones emprenedores en condicions especials són el Banc Mundial de la Dona (bancomujer.org).

Les cambres dónen suport a la dona Ja porta gairebé sis mesos funcionant, però encara no és un organisme massa conegut per les dones emprenedores, les principals beneficiàries d’aquest servei.Es tracta del d’un nou departament amb el nom de Mujer-Cámaras-Empresa,creat al gener pel Consell de Cambres de Comerç, Indústria i Navegació d’Espanya amb l’objectiu de promoure l’intercanvi d’experiències empresarials,activitats sobre el paper de la dona en el món dels negocis i també donar serveis de suport a les emprenedores que busquen orientació i suport per posar en marxa un projecte d’empresa.

Una de les últimes incorporacions al con-

sell rector d’aquest servei ha estat la d’Ana Patricia Botín,presidenta de Banesto.Entre les iniciatives que pretén posar en marxa aquest programa destaca un Fòrum Anual des del qual s’analitzarà l’evolució empresarial a Espanya des de la perspectiva de les dones. Des de les cambres també s’han desenvolupat altres iniciatives en favor de les emprenedores els últims quatre anys, com el Programa de Suport Empresarial, mitjançant el qual més de 5.000 dones han posat en marxa el seu propi negoci. Per consultar els recursos que ofereixen les cambres es pot consultar la web www.camaras.org.//

Suport moral i orientació En canvi, les entitats i associacions que ofereixen assessorament, guies, testimonis d’emprenedores i exemples pràctics a les dones que volen posar en marxa una empresa són moltes més.

Internet està ple de pàgines web amb informació útil.

Un exemple és el portal eempresarias.net, creat per l’Institut de la Dona i les cambres de comerç de tot Espanya, on s’ofereix assessorament gratuït i online a les emprenedores que ho sol·liciten i s’intercanvien experiències mitjançant una xarxa de contactes. També són interessants pàgines web com mujeresdeempresa.com,emprendedoras.com i mujeresempresarias.com, on es pot trobar documentació tant de la legislació necessària per fer els primers passos cap a la creació d’un negoci, com de formació en temes de màrqueting, comerç exterior i habilitats directives.

Per últim, però no menys importants, cal mencionar les diferents associacions i federacions d’empresàries que funcionen al país i que també ofereixen orientació. La Fundació Internacional de la Dona Emprenedora (Fidem), l’Associació Catalana d’Empresàries i Executives (ACEE) i l’Associació Catalana de Dones Directives i Empresàries (ACDDE) són algunes adrece interessant on trobar informació i assessorament a Catalunya.<

Dijous, 10 de juny del 2004

Un llibre explica l’experiència de 100 empresàries DIVULGACIÓ>L’Associació Espanyola de Dones Empresàries de Madrid (Aseme) i la companyia Creyf’s RH són les responsables de l’edició d’un valuós manual per a totes les dones emprenedores que estan pensant a obrir un negoci, amb testimonis reals d’empresàries que han aconseguit tirar endavant i amb èxit una empresa pròpia. Sota el títol Cien empresarias, el volum recull les experiències, anècdotes i dificultats amb què s’han trobat aquestes emprenedores a l’hora de posar en marxa la seva idea de negoci i aconseguir l’èxit professional. Al llarg de les pàgines d’aquest llibre, els drets del qual s’han cedit a l’ONG Aldees Infantils, les autores fan un repàs dels valors que les han ajudat a tirar endavant.

Una associació pionera Aseme és l’associació de dones empresàries amb la trajectòria més llarga a tot l’Estat. L’entitat va néixer l’any 1971 amb l’objectiu de donar suport i promoure el desenvolupament ple de la dona com a empresària i directiva, treballant per la igualtat en l’àmbit laboral i pel foment de la iniciativa empresarial d’un col·lectiu tradicionalment relegat de les responsabilitats professionals. <

Dijous, 10 de juny del 2004

PUBLICITAT

25

26

SOCIETAT - ESPECIAL DONES EMPRENEDORES

Barcelona Activa,punt de partida d’emprenedores miento a Mujeres Emprendedoras (ODAME). Es tracta d’un conjunt de programes d’acció positiva, que es presten des de fa més 15 anys, amb l’objectiu de facilitar i incre-

El programa ODAME està donant suport i orientació a les emprenedores des de fa més de 15 anys mentar la presència de dones en el teixit empresarial de la ciutat, com una de les vies per propiciar l’ocupació femenina i reduir la incidència de l’atur entre aquest col·lectiu.

ARXIU

L’objectiu de programes com els de Barcelona Activa és fomentar l’autoocupació

El 50% dels que participen a les accions per crear negocis són dones ORIENTACIÓ>La meitat de les persones que l’any passat van prendre part en algunes de les accions desenvolupades per Barcelona Activa amb l’objectiu d’ajudar els emprenedors van ser dones. Així ho mostren les dades de la memòria d’activitat d’aquest servei municipal de l’any 2003. Aquesta xifra mostra l’interès creixent de les dones per

convertir-se en les seves pròpies caps, al front d’un negoci. Aquesta tendència tan positiva encara no té un reflex fidel en la realitat del món empresarial, ja que moltes emprenedores encara no han aconseguit recórrer el camí que dista entre tenir una idea de negoci i posar-lo en marxa.

A més de les iniciatives adreçades a emprenedores, amb independència de si són homes o dones, des de Barcelona Activa també s’ofereixen programes específics de suport i orientació a les dones al llarg del procés de creació, posada en marxa i consolidació d’empreses.

Aquestes iniciatives s’emmarquen dins de l’àrea de Dones Emprenedores i a través dels programes d’Orientación Desarollo y Acompaña-

PSICÒLOGUES, ARQUITECTES I ADVOCADES, LES PROFESSIONALS QUE OBREN MÉS NEGOCIS

DESTINEN 6 MILIONS D’EUROS A UNA LÍNIA DE MICROCRÈDITS PER A EMPRENEDORES

Segons les conslusions del Programa de Suport Empresarial a la Dona, del Consell Superior de Cambres de Comerç d’Espanya i de l’Institut de la Dona, les professionals que més empenta tenen a l’hora de posar en marxa un nou negoci són les psicòlogues, arquitectes, advocades, traductores i intèrprets i les fisioterapeutes.

Aquest tipus de negoci representa un 15,3% del total de les empreses creades per dones en els últims dotze mesos. El grup més nombrós, amb un 29% del total, continua sent el del comerç al detall, al capdavant del qual, des de fa molts anys, han estat les dones: des de botigues de roba fins a drogueries i establiments de venda d’articles per a la llar. Menys pes tenen activitats com els negocis de perruqueria i estètica i el de serveis de publicitat i relacions públiques a les empreses, que representen un 9,2%. <

La Caixa, l’Institut de la Dona i la direcció general de Política de la pime han renovat per tercer any consecutiu un conveni per tal de posar a disposició de les dones emprenedores de tot Espanya que vulguin posar en marxa un negoci o que l’hagin creat com a màxim fa un any, una línia de microcrèdits sense necessitat d’avalador. Les condicions d’aquests microcrèdits, que tenen un pressupost total de 6 milions d’euros, són un termini d’amortització de fins a cinc anys més sis mesos de carència a un interès fix del 5%, comissió d’obertura del 0,5% i d’un 0,25% d’estudi. El crèdit, que no té comissió per amortització anticipada, es pot sol·licitar per finançar el 95% del cost total del projecte empresarial, fins a una quantitat màxima de 15.000 euros. Des de l’any 2001, 141 emprenedores han obtingut un d’aquests microcrèdits. <

Primers passos i consolidació Començar a caminar és una de les activitats més difícils que s’aprenen

a la vida. Per això, des de Barcelona Activa es presta un suport especial a les dones que comencen a caminar en el món dels negocis i també a les que s’acaben de llançar a l’aventura empresarial. Els dos programes a través dels quals es dóna suport a la creació de negocis de titularitat femenina són Dones Emprenedores-Inici i Dones EmprenedoresConsolidació. Durant l’any 2003, el programa d’Inici va donar suport i orientació a 107 projectes empresarials impulsats per dones.

Un cop superada la fase de planificació i posada en marxa de l’empresa, és molt important consolidar el negoci per garantir-ne la continuïtat i rendibilitat en el temps. Les emprenedores que s’acaben d’establir pel seu compte tenen al seu abast el programa de Consolidació. L’any passat, 102 dones van recórrer a aquest servei.

Barcelona Activa també ofereix cursos formatius dins d’aquests programes, perquè dotar les futures empresàries de coneixements i habilitats de gestió empresarial i noves tecnologies. L’any passat 439 dones van participar en 21 accions formatives. <

Dijous, 10 de juny del 2004

1.500 dones s’han convertit en empresàries VALORACIÓ > Al llarg dels últims dotze mesos, més de 1.500 dones emprenedores s’han convertit en empresàries a través del Programa de Suport Empresarial a la dona que estan duent a terme el Consell Superior de Cambres de Comerç, Indústria i Navegació d’Espanya i l’Institut de la Dona del Ministeri de Treball i Assumptes Socials. Segons les darreres dades facilitades per aquest servei, a través d’aquesta iniciativa d’han atès prop de 33.000 demandes d’assessorament de dones amb un projecte d’autoocupació. A més de trobar una feina per a elles mateixes, aquestes 1.500 emprenedores han creat negocis que han generat un total de 400 llocs de treball. Aquest programa conjunt de les cambres i l’Institut de la Dona també respon a través d’Internet en menys de 48 hores. Des de l’any 2001, s’han atès unes 9.900 consultes. <

Dijous, 10 de juny del 2004

PUBLICITAT

27

28

SOCIETAT - ESPECIAL DONES EMPRENEDORES

Dijous, 10 de juny del 2004

LES EMPRENEDORES OPINEN>

Algunes de les santcugatenques que ja han decidit fer el salt al món empresarial i muntar el seu propi negoci expliquen quines barreres troba la dona per entrar en un àmbit fins fa poc reservat als homes i donen alguns consells a les que encara s’ho estan pensant.

Com ho veuen les emprenedores de Sant Cugat?

“Les dones han i hauran de treballar molt per ocupar un lloc igualitari al món laboral”

Carmina Frost Welcome English Centre

-¿Les dones encara ho tenen ara més difícil que els homes per obrir-se camí o les diferències històriques ja formen part del passat?

-Les diferències històriques no formen part del pasat, sobretot si parlem de països en vies de desenvolupament, però avui dia, obrir-se camí al món laboral i empresarial és més fàcil per a les dones. Això no és casual ni regalat, les dones han hagut i hauran de treballar dur per aconseguir un lloc igualitari en l’àmbit laboral i empresarial.

-Què aconsellaria a les dones que volen iniciar-se en el món empresarial i que encara dubten perquè treballen a casa?

-El primer és que s’analitzin elles mateixes i es preguntin si són capaces de treballar sense mirar el rellotge i si tenen família, si podran mantenir l’equilibri necessari entre feina i vida personal. Després d’això, és qüestió de preparació i decisió.

-Quines qualitats i aptituds ha de tenir un/a bon/a empresari/ària?

Av. Torre Blanca, 2-8 08190 Sant Cugat del Vallès Tel. 93 589 49 49

“Si l’emprenedora té el suport de la família dins i fora de la llar, se’n sortirà”

Lola March iEspai Glòria Morera Mèdic de Sant Cugat

-Seguint la línia del que he dit abans, ser molt treballadora, creure en una mateixa, ser optimista, tenir una bona preparació i tenir bona relació amb la gent. Això és molt important, per exemple, en la meva professió.

-¿Les dones encara ho tenen ara més difícil que els homes per obrirse camí o les diferències històriques ja formen part del passat?

-Tot i que en teoria vivim en la societat de la igualtat, encara les dones pateixen discriminacions i segueixen tenint més problemes que els homes per treballar fora de casa. Aspectes com les baixes per maternitat o l’existència de fills dificulten l’accés de les dones a les posicions més elevades d’una empresa. Hi ha dues exigències contradictòries: d’una banda, que tinguin fills per contribuir a l’augment de la població i que els atenguin com cal i d’una altra, plena dedicació a la feina les 24 hores.

-Què aconsellaria a les dones que volen iniciar-se en el món empresarial i que encara dubten perquè treballen a casa?

-Que si realment ho desitgen, ja hi ha moltes dones que han fet el pas i que tot i que al principi pugui costar adaptar-se als nous horaris, a les noves rutines de treball i a la pressió d’una feina que no depèn només d’una mateixa; a la llarga, la seva satisfacció personal és important. Si compta, a més, amb l’ajuda de la resta de membres de la família per organitzar la resta de feines de casa, el més probable és que se’n surti.

-Quines qualitats i aptituds ha de tenir un/a bon/a empresari/ària?

C/ la Mina, 15, baixos 08190 Sant Cugat del Vallès Tel. 93 590 13 10

“La motivació i predisposició és el primer element per entrar al món empresarial”

Concepció Curet GlobalMed

-Capacitat de treball en primer lloc. Cal ser conscient que s’ha de treballar i sovint més del que ens agradaria. En segon lloc, voluntat per fer les coses bé i per tirar endavant, superant els obstacles que puguin sorgir. De tota manera, no crec que hi hagi cap recepta màgica per dir quines són les qualitats d’un/a bon/a empresari/ària, sinó que es va formant.

-Les dones encara ho tenen ara més difícil que els homes per obrir-se camí o les diferències històriques ja formen part del passat?

-El paper de la dona, en el món empresarial, ha avançat considerablement durant els últims anys. Malgrat això, encara no hem estat capaços d’oblidar les connotacions històriques que han marcat sobre pedra les diferències entre homes i dones en el món del treball. Són marques gravades en profunditat, durant molts anys i que el temps encara no ha aconseguit esborrar, potser sí dissimular i en alguns casos, pràcticament eliminar.

-Què aconsellaria a les dones que volen iniciar-se en el món empresarial i que encara dubten perquè treballen a casa?

-Primer li preguntaria si en té ganes. La motivació i predisposició per entrar al món empresarial és el primer element per considerar. Si realment hi és, li recomanaria que es preguntés què és el que realment sap fer bé. A partir d’aquí, que esbrini qui pot necessitar i valorar aquests coneixements i habilitats que ella té.

Ptge. del Celler, 1 Despatx 13, 2a planta 08190 Sant Cugat del Vallès Tel. 93 589 04 44

-Quines qualitats i aptituds ha de tenir un/a bon/a empresari/ària?

-No crec que hi hagi fórmules que assegurin l’èxit. De tota manera, crec que hi ha un component, que sovint se’ns ha associat a les dones: és el sisè sentit, la intuïció. Evidentment aquesta intuïció no pot esdevenir acció sense una important dosi d’anàlisi i prudència.

SOCIETAT - ESPECIAL DONES EMPRENEDORES

Dijous, 10 de juny del 2004

29

LES EMPRENEDORES OPINEN>

En general, les empresàries que han obert negocis a Sant Cugat opinen que tot i que avui dia és més fàcil per a la dona introduir-se en el món de l’empresa,encara hi ha moltes dificultats per compaginar la responsabilitat d’un negoci i, a més, la d’una llar i una família.

Què en pensen les empresàries de Sant Cugat?

“Les dones assumim moltes vegades més responsabilitat que la que podem abastar”

Carolina Pitarch PGS

-Les dones encara ho tenen ara més difícil que els homes per obrir-se camí o les diferències històriques ja formen part del passat?

-Encara que s’hagi evolucionat molt històricament, encara queda molt per fer. Segueixen havent-hi diferències, que afirmaria que estan a les nostres ments i tal vegada als nostres gens. Crec que, si som capaços d’alliberar les nostres ments, delegant responsabilitats, només així aconseguirem involucrar-hi els homes i assolirem la igualtat d’obligacions fora de la feina. Les dones assumim més responsabilitats de les que moltes vegades podem abastar. La nostra condició de dona ens fa treballar d’una manera diferent, treballem menys hores fora de la jornada laboral, però el temps és molt més intens.Les dones són capaces de desenvolupar la mateixa responsabilitat que un home, no goso dir millor.

-Què aconsellaria a les dones que volen iniciar-se en el món empresarial i que encara dubten perquè treballen a casa?

-Encara que sigui difícil, que ho intentin, que lluitin amb la mateixa intensitat que siguin capaces de desprendre’s de la llar.

Camí de Can Calders, 20 08190 Sant Cugat del Vallès Tel. 93 544 25 85

“Poder aplicar la metodologia de la llar a l’empresa és un avantatge per a les dones”

Carme Yxart i Mónica Blasco Market Development

-Quines qualitats i aptituds ha de tenir un/a bon/a empresari/ària?

-Crec que una bona combinació seria: constància, voluntat, sentit de sacrifici i molta il·lusió. Creure en l’equip que té l’empresa, fugint de l’individualisme. “Les úniques errades que fem a la vida són les coses que no fem”, com va dir Emma Thompson (1959).

-Les dones encara ho tenen ara més difícil que els homes per obrir-se camí o les diferències històriques ja formen part del passat?

-En termes generals, encara la dona en el món empresarial ho té més complicat que l’home per accedir a segons quins càrrecs i responsabilitats, però cada vegada les distàncies s’escurcen i la figura de la dona va sent més rellevant. En alguns camps concrets, com pot ser el de la nostra empresa, el sector de la comunicació, la dona juga un paper destacat donant amb professionalitat un nou aire fresc i dinàmic.

-Què aconsellaria a les dones que volen iniciar-se en el món empresarial i que encara dubten perquè treballen a casa?

-Que aconsegueixin primer estar realment preparades en formació i mentalment. No deixarem mai de treballar a casa per molt empresàries que siguem. Però les dones quan s’incorporen al món empresarial tenen un gran avantatge: la llar els ha donat una metodologia de feina que traslladen a l’empresa: planificar, pressupostar, controlar i decidir.

-Quines qualitats i aptituds ha de tenir un/a bon/a empresari/ària?

Trade Center Av. de les Corts Catalanes, 7 08190 Sant Cugat del Vallès Tel. 93 589 58 60

“Hi ha moltes dificultats a l’hora de compaginar la vida familiar i l’empresa”

Marion Ewans Mazzima Consulting

-Una bona empresària ha de tenir un ampli ventall de qualitats i aptituds.

Nosaltres proposaríem un còctel on la proporció dels ingredients podria ser un 20% de planificació, un 30% de treball, un 30% de constància, un 10% d’intuïció i un 10% d’educació i saber estar.

-Les dones encara ho tenen ara més difícil que els homes per obrir-se camí o les diferències històriques ja formen part del passat?

-Les dones ho tenen certament més fàcil que fa 20 anys, o fins i tot 10, per obrir-se camí. Avui dia hi ha més informació i més ajudes. Tot i així, a l’hora de la veritat, el món empresarial segueix sent un món masculí dominat per empresaris, en molts casos carregats encara de prejudicis. Tinc la sort de dedicar-me a un camp, la comunicació empresarial, en què el percentatge de dones és alt. El que sí que ha canviat és la dificultat per compaginar la feina com a empresària i la vida familiar. Les dificultats són moltes, perquè la dona és qui s’emporta la gran part de responsabilitat del dia a dia familiar.

-Què aconsellaria a les dones que volen iniciar-se en el món empresarial i que encara dubten perquè treballen a casa?

-Que si tenen una bona idea empresarial la plasmin en un pla d’empresa complet i realista i que si tenen dubtes de la viabilitat, consultin un assessor. I si el resultat de l’estudi és positiu, que es llanci amb professionalitat i perseverança.

-Quines qualitats i aptituds ha de tenir un/a bon/a empresari/ària?

Pg. Torre Blanca, 16 local 10 08190 Sant Cugat del Vallès Tel. 93 675 47 16

-Un bon empresari, home o dona, ha de tenir sobretot molta professionalitat, ser organitzat i conseqüent amb els seus objectius. A més, l’experiència al seu sector és una gran ajuda, tot i que sempre es pot adquirir. Un altre factor important és el reciclatge constant i la capacitat d’aprenentatge.

OCIETAT EMPRENEDORES SOCIETAT - ESPECIAL SDONES

30

Dijous, 10 de juny del 2004

ESPECIAL DONES EMPRENEDORES >

Susana

Cabeza Responsable del Servei de Creació de Noves Empreses del SOM

“Les dones fan el 60% de consultes que arriben al servei” El Servei d’Ocupació Municipal (SOM) assessora i dóna suport als emprenedors santcugatencs, tant homes com dones, amb una nova idea de negoci en ment.

-¿A Sant Cugat funciona algun programa per a dones emprenedores?

-Des del Servei d’Ocupació Municipal de l’Ajuntament de Sant Cugat, hem sol·licitat un programa per a dones emprenedores amb l’objectiu de fomentar la igualtat d’oportunitats en el món empresarial entre homes i dones. Aquest programa es caracteritza per contemplar accions formatives en creació d’empreses i accions integradores per millorar el desenvolupament personal i professional de les dones així com conciliar la vida professional amb la familiar.

-Quines són les consultes que rebeu de dones i homes emprenedors?

-¿Troben les mateixes dificultats homes i dones a l’hora de posar en marxa un nou negoci?

-Les principals dificultats que es troben els emprenedors, tant homes com dones, són la manca de finançament, la falta de formació en gestió empresarial i la dificultat per accedir a certa informació. A més d’aquestes dificultats, moltes dones es troben amb la problemàtica de conciliar la seva vida professional amb la familiar.

-Quin és el perfil de l’emprenedora a Sant Cugat?

-Tot i no poder parlar del perfil tipus de dona emprenedora, sí que podem dir que un 72% de les dones emprenedores que s’adrecen al SOM tenen entre 30 i 44 anys, (la majoria entre els 35 i els 39) i un 54% disposen de titulació universitària. Pel que fa a la situació laboral, la majoria es troben en situació d’atur i veuen l’autoocupació com la millor sortida professional.

“La majoria de negocis muntats per dones són serveis i comerços”

-En el servei de creació d’empreses del SOM atenem totes aquelles persones que tenen la intenció de tirar endavant un projecte empresarial i els oferim un assessorament perquè realitzin l’estudi de viabilitat de la idea que tenen.

D’aquestes persones, un 60% aproximadament són dones i un 40% homes; és per això que hi ha la voluntat de tirar endavant accions específiques per a dones, el col·lectiu principal entre els nostres usuaris.

FOTOGRAFIA: JORDI GARCIA

receptiu i sovint són els marits que les animen a tirar endavant els seus projectes empresarials. No obstant, però, encara ens trobem casos de dones que volen muntar la seva empresa però que les seves parelles no ho volen, bé perquè han d’atendre els fills, mantenir la casa o simplement perquè no ho accepten. En aquestes situacions, la majoria de dones decideix deixar el seu projecte empresarial i mantenir l’equilibri familiar.

-La dona s’ha incorporat massivament a la feina fora de la llar, però en canvi, encara té poca presència en llocs directius. Per què?

-D’entrada hi ha una manca de polítiques que permeten conciliar la vida familiar amb la vida professional i fa que algunes empreses encara s’inclinin per contractar homes abans que dones. A més, sovint són les dones que han de renunciar a la seva promoció per no disposar de possibilitats de compaginar la seva feina amb les obligacions familiars.

-La família accepta bé que una dona adopti el rol d’empresària?

-Quins recursos, ajuts i subvencions tenen a l’abast les emprenedores que comencen?

-L’entorn familiar de les dones emprenedores és cada cop més

-Les ajudes que hi ha per a emprenedores en general són bàsicament

facilitats financeres, la capitalització de l’atur i subvencions per creació d’empreses com poden ser la promoció de l’ocupació autònoma, les iniciatives locals d’ocupació o les subvencions d’economia social.

Aquests ajuts els promou principalment el Departament de Treball de la Generalitat, que, a més a més, fa convenis amb altres entitats (empreses de serveis, entitats financeres...) per oferir millors condicions als nous empresaris. Específicament per a dones emprenedores hi ha els préstecs sense aval de la Fundació Internacional de la Dona Emprenedora, la bonificació de la quota dels autònoms per a dones majors de 45 anys i la subvenció Emprender en femenino per a aquelles que desenvolupin activitats emmarcades dins els nous filons d’ocupació.

-¿En quins sectors tenen més presència les empresàries?

-Les activitats que les dones emprenedores posen en marxa són serveis i comerços. Al llarg del 2004, un 33% de dones tenien en ment obrir un petit comerç (de roba, complements, menjar...), un 26% oferir serveis a empreses (de màrqueting, formació, recursos humans, gestories...) i un 18% oferir serveis per-

sonals on predominen els adreçats a nens.

-¿Hi ha algun exemple de negoci que alguna emprenedora creat posat amb suport del SOM? -Recentment s’ha creat, entre d’altres, una botiga de roba infantil, una empresa de disseny gràfic i multimèdia, una d’organització d’esdeveniments culturals i d’oci, i una empresa de traduccions, totes elles liderades només per dones. Després del procés d’analitzar la viabilitat de les seves idees empresarials, i amb l’esforç que suposa engegar qualsevol projecte, aquestes emprenedores han pogut fer realitat els seus somnis.

-Com està Sant Cugat, pel que fa al volum d’emprenedores?

-Al llarg de l’any 2003 es van atendre 190 dones aproximadament i durant el 2004 se n’han atès 120.

Aquestes xifres en augment demostren que Sant Cugat és una ciutat econòmicament activa, amb gent d’esperit emprenedor i amb moltes dones que treballen dia a dia per crear-se un futur professional a la seva mida. // S. Díaz

Dijous, 10 de juny del 2004

PUBLICITAT

31

CULTURA

32

Dijous, 10 de juny del 2004

HOMENATGE >

Josep

Grau-Garriga Artista

“Els monestirs han de ser centres d’avantguarda” La ciutat homenatja l’artista santcugatenc Josep Grau-Garriga amb tot un any d’activitats que li són dedicades. L’acte central de l’Any Grau-Garriga és l’exposició que s’inaugura aquest vespre al Monestir i a la Casa Aymat.

-Quina significació té el Monestir per a vostè?

-El fet d’exposar al Monestir, per a mi, té diferents significacions, entre altres coses perquè és el primer lloc on vaig exposar juntament amb altres artistes de Sant Cugat quan encara era adolescent. Al Monestir, a més, hi he vingut moltes vegades i he pintat molt en el claustre.

Fins i tot, al voltant del Monestir, durant molts anys, hi va haver tota una activitat jove perquè no hi havia enlloc més on desenvolupar-la. Hi havia el casal parroquial i jo hi tenia amics. Feien teatre i jo els feia algun decorat. També s’hi va crear un orfeó i jo els vaig dissenyar la senyera. Devia tenir uns divuit anys i es pot dir que va ser el meu primer projecte de tapís. Aquesta senyera es va teixir a la Casa Aymat.

-Com veu el Monestir d’avui dia?

-Hi ha el perill que, del Monestir, es potenciï més l’aspecte arqueològic i històric, i es deixi una mica de banda l’activitat que van tenir tots els monestirs com a nuclis d’avantguarda cultural. Al voltant del Monestir, la gent que treballava la terra no estava gaire ben tractada.

Hi havia una manca de justícia

social pròpia de l’època, però, en l’aspecte cultural, els monestirs eren els focus més avançats. Em fa por perquè, avui dia, els monestirs es valoren més per les pedres i la seva bellesa arquitectònica i escultòrica que no pas per l’activitat que van tenir.

-Quina seria la seva alternativa?

-A mi m’agradaria que, als monestirs, s’hi fessin activitats d’avantguarda. O sigui, que l’esperit pel qual es van construir, un esperit d’investigació cultural i d’obrir

FOTOGRAFIA: JORDI GARCIA

nous camins en el món de l’expressió en tots els àmbits, s’hi seguís desenvolupant. Als monestirs s’hi podrien practicar les formes més avançades de coneixement. No cal convertir-los en simples relíquies per ser contemplades

Mort i resurrecció exposició que s’inaugura avui, a dos quarts de 8 del vespre, al Monestir gira a l’entorn d’un tema universal: “la mort, per la qual hem de passar tots, i les ànsies de transcendència que també tenim tots i que volem aconseguir en un nivell espiritual o a través de la nostra obra”.

Aquest és, amb paraules del mateix Grau-Garriga, el sentit de la mostra, que es concreta en un recorregut pictòric pel claustre, una instal·lació a la sala capitular i una intervenció en el campanar.

L’

Paral·lelament a la mostra que es podrà veure al Monestir, i integrant al costat d’aquesta una macroexposició que porta per títol Josep GrauGarriga. Obra recent, la Casa Aymat inaugura també aquest vespre una sèrie de dibuixos i tapissos. Els tapissos són justament el llenguatge plàstic que més notorietat ha donat a l’artista santcugatenc, que vol aprofitar aquesta ocasió per donar a conèixer els altres llenguatges plàstics que ha desenvolupat al llarg de la seva carrera. •

pels turistes.

car un abans i un després en aquest sentit?

-Els Monestirs també van concentrar molta activitat social i cultural durant el franquisme...

-Aquestes coses requereixen un projecte cap aquest sentit. El fet que em facin un homenatge a Sant Cugat respon sobretot a un tema local perquè he nascut aquí, hi ha gent que m’aprecia i he agafat certa notorietat. És un gest simpàtic i que agraeixo, i espero que respongui a un projecte més ampli.

- Certament hi havia una activitat que era molt difícil de fer a l’exterior, fora del marc de l’església. Em refereixo tant a activitats de tipus social i reivindicatiu com a reunions d’avantguarda literària o plàstica. Als anys 40 i 50, a més, va irrompre una nova generació de -¿Ens pot fer una capellans, joves i “Espero que l’Any Grau- pinzellada de l’exobrers. En aquesta posició que s’inauèpoca, jo arribo a Garriga respongui a un gura avui? pintar esglésies. projecte més ampli” -És una exposició Penso que ara ens amb molta obra inètrobem en un dita, realitzada exmoment en què tant l’església com pressament per a aquest acte central les institucions públiques, a través de l’Any Grau-Garriga. Curiosament, del patrimoni, poden potenciar de una d’aquestes obres és sobre el marnou el moviment d’avantguarda. tiri de sant Cugat i, quan la vaig fer, no sabia que aquest any en celebrà-¿La seva exposició podria mar- vem el 17è centenari. // Eva Arasa

Dijous, 10 de juny del 2004

CULTURA

33

> ANY GRAU-GARRIGA

Mostra al Monestir i la Casa Aymat L’exposició ‘Josep Grau-Garriga. Obra recent’ es pot veure des d’avui mateix INAUGURACIÓ > L’Any GrauGarriga arriba aquest vespre al moment àlgid, amb la inauguració a dos quarts de 8 del vespre de l’exposició Josep Grau-Garriga.

Obra recent, que es podrà veure simultàniament al Monestir i la Casa Aymat fins al mes de novembre. El Monestir acull una sèrie de quadres en el claustre, una instal·lació que reflexiona sobre la mort i la resurrecció a la sala capitular i una intervenció en el campanar, mentre que la Casa Aymat s’ha convertit en l’escenari d’una mostra de dibuixos i tapissos.

Una exposició singular El comissari de l’exposició Josep Grau-Garriga. Obra recent, l’historiador de l’art Jaume Vidal, considera que aquesta és “una mostra molt ambiciosa, equiparable a les exposicions que Grau-Garriga hagi pogut realitzar a Barcelona o a l’estranger, però alhora molt singular perquè només es podia fer a Sant Cugat”. Així doncs, Vidal està convençut que Sant Cugat, i molt particularment el Monestir i la Casa Aymat, “exerceixen un magnetisme en Grau-Garriga perquè són el seu origen com a persona i com a artista”.

La Casa Aymat, antiga seu de l’Escola Catalana del Tapís, mostra, a partir d’avui, un diàleg entre la pintura i el tapís, mentre que els quadres i les instal·lacions al Monestir reflexionen, amb paraules del mateix Grau-Garriga, sobre “la mort i les ànsies de transcendència que tots tenim”. <

Una salutació a la vida i la mort. Grau-Garriga presenta un gran format amb una sèrie de figures que, en una disposició que emula una salutació teatral, representen la diversitat, i alhora el destí comú, de les persones.

Mort i resurrecció. La instal·lació de Grau-Garriga a la sala capitular, presidida per un tapís, reflexiona sobre la mort i les ànsies de resurrecció, o “transcendència espiritual o a través de l’obra”.

El claustre, als orígens de Grau-Garriga. Sant Cugat en general i el claustre en particular constitueixen els orígens de Grau-Garriga com a persona i com a artista.

CULTURA

34

L’optimisme de Mercè Diogène,a la Canals

ART A SANT CUGAT

Dijous, 10 de juny del 2004

per Imma Pueyo

Artistes per la nova seu del CMSC Exposició proseu CMSC Pou d’Art. Del 9 al 17 de juny

a galeria Pou d’Art del carrer Balmes reuneix aquesta setmana una seixantena d’obres, formades per pintures, escultures, fotografia i gravat, que posteriorment seran subhastades en el transcurs d’un sopar en un hotel de la ciutat. Els beneficis obtinguts es destinaran a la construcció de la nova seu del CMSC, un projecte valent que corrobora la importància i la necessitat d’aquesta entitat en l’estructura social i cultural de la ciutat. D’aquests artistes, diversos són socis i col·laboradors en les activitats que s’hi realitzen, d’altres han exposat en la petita sala de la seu social, sempre acollidora i gratificant. Tots plegats comparteixen les inquietuds del Club, entenent la magnitud de l’esforç, prestant-se benvolents a sumar-se als objectius finals. El gran nombre de participants així ho demostra.

Pensem que a la conveniència dels propòsits s’afegeix l’interès i la importància artística del conjunt de l’obra exposada. Prové d’artistes tant novells com consumats, de renom internacional, majoritàriament santcugatencs i alguns de forans. Veure tota aquesta obra reunida és una oportunitat destacable per poder copsar quines tendències artístiques predominen actualment per les nostres contrades. La llista és massa llarga per reproduir-la sencera, però cal remarcar l’aportació d’en J. Grau-Garriga amb una aquarel·la, Comentaris, representativa de la seva estètica personal, expressió irònica i transcendent de la realitat. Entorn d’ell giren, enguany, una sèrie d’accions per celebrar-ne el 75è aniversari i l’artista Adolf li dedica el seu homenatge particular a través d’un gravat.

L CEDIDA

El color protagonitza els quadres de l’artista santcugatenca

EXPOSICIÓ > La pintura de Mercè Diogène és la protagonista de la nova exposició a la Canals Galeria d’Art, que es podrà veure fins a finals de mes. Prop d’una vintena de quadres componen la mostra, en què el color es converteix en l’expressió del sentiment, sempre des de la perspectiva vital i optimista de la pintora.

La pintura de Diogène segueix desenvolupant-se dins dels paràmetres de l’informalisme-fauvisme, encara que l’artista reconeix que “recentment he descobert els acrílics i això és descobrir encara molts més colors i, per tant, moltes més possibilitats”. Diogène, a través dels seus quadres, pretén “lluitar contra el pessimisme i aixecar els ànims en un món marcat per les desgràcies i les misèries del dia a dia”.

L’últim film de Michael Moore enceta el nou cicle del casal La Guitza El Casal Popular la Guitza inicia aquest cap de setmana el segon cicle de Cinema a la Fresca. La primera projecció, amb la pel·lícula Fahrenheit 9/11 de Michael Moore, tindrà lloc aquest dissabte, a partir de les 10 de la nit, al carrer Sant Martí, davant la seu de l’entitat. Fahrenheit 9/11 és el nou documental del polèmic director nordamericà Michael Moore, guanyador del primer premi del Festival de Canes d’aquest any. El film retrata, una vegada més, la política interna i externa de Bush i el conjunt del govern dels Estats Units. <

La Biennal arriba demà al Museu de l’Art de la Pell de Vic El Museu de l’Art de la Pell de Vic acull, a partir de demà, la XIV Biennal Mostra d’Art Contemporani Català. Aquesta és la primera parada que l’exposició fa fora de Sant

Els temes tractats per la pintora en aquesta última mostra són eminentment urbans, amb vistes, a peu pla i aèries, de Sant Cugat i Barcelo-

La pintora ofereix, amb la seva obra, un contrapunt al pessimisme i desànim del dia a dia na. L’arquitectura de Gaudí, una vegada més, també protagonitza algunes de les obres de Diogène.

Mercè Diogène va començar a destacar als anys setanta com a mecenes de l’art santcugatenc des dels seus tallers de Can Montmany.

La pintora ha estat guardonada amb la Creu de Sant Jordi pel mèrit de la seva trajectòria. < Cugat, on es va poder veure durant els mesos d’abril i maig.

La Biennal d’enguany ha patit, a Sant Cugat, un descens en el nombre de visitants. Segons el seu principal organitzador, el galerista Josep Canals, això es deu al fet que “la Casa Aymat és un lloc que, per si mateix, registra menys afluència que el Monestir”, on s’havien pogut veure les anteriors biennals. Tot i així, Canals està satisfet perquè considera que “el públic d’aquest any era més entès i sabia què venia a veure”. <

Mostra de projectes finals dels alumnes de l’Escola Municipal d’Art L’Escola Municipal d’Art exposa durant tot el mes de juny els projectes de final de carrera dels alumnes dels cicles superiors de Gràfica Publicitària i Il·lustració. La mostra, que aquest any gira a l’entorn del Fòrum 2004, forma part dels actes de commemoració del 25è aniversari del centre, que continuaran a l’octubre amb una altra exposició basada en l’obra de Josep Grau-Garriga. <

ESPAI PATROCINAT PER:

L’horitzó del Mediterrani és present en les obres de Ramon Moscardó, Jaume Roure, Teresa Farrés, Octavi Galceran, Solivelles Andreu, Jaume Carbonell, Miquel Pellicer, Magda Agraz, prenent-lo com a motiu o referent del tema. La figura humana és la protagonista en l’obra d’en Frederic Cabanas, Hermes Andreu, Paco Minuesa, Ferran Martí, Jordi Pintó, Jordi Traperho, Emma Sabadell i en les escultures de Pascal Plasència i Paco Salas. Grafies, colors i signes es mostren en obres abstractes d’en Sergi Barnils, Elsa Pons, Bibiana Pedemonte, Maria Fabre, Martin Carral, Clara Sullà, Marta Ballvé, l’escultura d’en Pep Codó i la fotografia d’en Carles Cabanas. Sant Cugat és interpretat en l’obra d’en Joan López, Doris Leusler, Joan Tortosa, Margarida Olivé i en Pep Blanes. És tot un conjunt heterogeni, un fons únic, possiblement irrepetible, raons prou justificades que aconsellen donar un tomb per la galeria.•

Dijous, 10 de juny del 2004

PUBLICITAT

35

CULTURA

36

Dijous, 10 de juny del 2004

El quintet Cordes Invisibles omple de públic el claustre La formació dirigida per Pere Bardagí inicia el Cicle de Música de Cambra al Monestir posta és que “interpretem un repertori de música contemporània amb una formació típica de música clàssica”. Cordes Invisibles va ser fundat pel guitarrista i compositor Josep M. Bardagí, que també va dirigir la formació fins a la seva mort prematura.

La tinenta d’alcalde de Serveis Personals, Àngels Solé, va ser una de les assistents al primer concert del festival. A més de mostrar-se satisfeta per l’arrencada del cicle i la seva acceptació entre el públic santcugatenc, Solé va anunciar ja la intenció de “donar-li un ressò més internacional de cara a l’any que ve”.

FESTIVAL > El quintet de corda Cordes Invisibles es va encarregar divendres passat de donar el tret de sortida al I Cicle de Música de Cambra al Monestir, una iniciativa única al país que, el primer dia, va omplir de públic el claustre. El festival, dirigit per Mariona Benet, s’a-

El concert va començar amb la ‘Suite de les cordes invisibles’, de Josep M. Bardagí llargarà f ins al pròxim 23 de juliol.

El concert de Cordes Invisibles va engegar amb la interpretació de la Suite de les Cordes Invisibles, de Josep M. Bardagí, una combinació de música clàssica i romàntica, amb tocs d’una estètica propera al jazz i amb improvisació inclosa. La segona part del concert, d’altra banda, es va centrar en una sèrie de tangos i milongas d’Astor Piazzola, arranjats per Pere Bardagí i Joan Garrobe.

Quintet clàssic per a música d’avui Cordes Invisibles és un quartet de corda tradicional que incorpora una guitarra. La formació està integrada per Joan Garrobé a la guitarra, Pere Bardagí i José Enrique Tarrassó al violí, Xavier Blanc a la viola i Joaquim Alabau al violoncel. Segons Bardagí, el més destacable de la seva pro-

JORDI GARCIA

Actuació de Cordes Invisibles, al claustre del Monestir

Pinzellades del festival El pròxim concert del I Cicle de Música de Cambra al Monestir tindrà lloc demà, 11 de juny, a partir de les 10 de la nit, i anirà a càrrec de la formació Sax a Quatre, un quartet de saxos dirigit per la saxofonista i professora de l'Escola Municipal de Música, Marta Guasch.

Un dels moments més esperats del festival, d’altra banda, és l’estrena absoluta de la peça Belles pedres velles, una composició de Rafael Blanch dedicada a Sant Cugat. Aquesta obra serà interpretada per l’Harmonia Quintet de Vent,

El Cor Infantil dobla un tema de ‘Harry Potter’

ARXIU

El Cor Infantil Sant Cugat canta a ‘Harry Potter’

el pròxim 9 de juliol.

La tinenta d’alcalde de Serveis Personals, Àngels Solé, valora molt positivament la cartellera que configura aquest primer cicle de música de cambra al Monestir, “per la diversitat tant instrumental com en el repertori”, i agraeix el patrocini del Deutsche Bank.

Solé també remarca “l’esforç i la il·lusió dels músics, que es van implicar en el cicle abans de saber si hi hauria patrocinador que permetés tirar-lo endavant”. //

ENREGISTRAMENT > El Cor Infantil Sant Cugat ha estat l’encarregat de doblar el tema musical d’obertura de la versió catalana de la pel·lícula Harry Potter i el presoner d'Azkaban, del realitzador mexicà Alfonso Cuarón, que s’estrenarà la setmana que ve a les sales de cinema del país. L’enregistrament de la peça, que s’ha realitzat a l’estudi Sonoblock de Barcelona, marca una empremta santcugatenca a l’última entrega de les aventures de Harry Potter i ha entusiasmat tant els joves cantaires del cor com els seus directors, Martí Marín, Elisenda Carrasco i Oriol Castanyer.

Així, Marín assegura que aquesta “ha estat una experiència inoblidable per als nens”, tot i que no és la primera vegada que el Cor Infantil participa en un projecte d’aquest tipus. El cor, d’altra banda, està enregistrant un disc amb un recull de temes propis del seu repertori. <

Cartellera de luxe A banda del quintet Cordes Invisibles, que ha engegat el cicle, també participen en el Festival el quartet de saxos Sax a Quatre, que actuaran demà a partir de les 10 de la nit; el duo de trompeta i piano compost per Jaume Fàbregas i Anna Cardona; el Trio De No & Pestalozzi & Isobe, amb la prestigiosa flautista santcugatenca Patrícia de No; el quintet de vent Harmonia; l’Òpera de Cambra de Sant Cugat, i la Lieder Càmera. Tal com explica Mariona Benet, amb l’excepció de la Lieder Càmera, de Sabadell, “s’ha buscat gent de la nostra ciutat perquè tenim un gran planter de músics, professors i artistes reconeguts a escala internacional per la seva qualitat”. Benet, a més, insisteix que “s’han buscat instruments, formacions i estils innovadors dins la música de cambra”. <

Prossegueix el cicle ‘Música al Parc’ CONCERT > L’Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels protagonitzarà el cinquè concert del cicle Música al parc Ramon Barnils, que tindrà lloc diumenge que ve, a partir de les 12 del migdia. El concert comptarà amb la participació del Grup de Flautes Travesseres, dirigit per Josep Ferré, i de les Miniband i Crossband, dirigides per Marta Guasch.

El cicle Música al parc Ramon Barnils ha tingut, de moment, una molt bona acollida per part del públic santcugatenc. Així, en els quatre concerts que s’han fet fins ara, l’assistència mitjana de públic ha estat de dues-centes persones.

Segons el director de l’Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels, Joan-Josep Gutiérrez, “des de l’escola valorem molt positivament la iniciativa de dur la música a l’exterior, i molt especialment als parcs, espais reservats pel descans, la relaxació i el contacte amb la natura urbana. Creiem que aproximar la música als ciutadans és col·laborar amb la idea de ciutat educadora i alhora és una manera de mostrar una part, encara que molt petita, del treball que realitzem a les aules”. Gutiérrez va més enllà en la seva reflexió i assegura que “fer la música en directe és a més un acte pedagògic en molts sentits. En una societat musicalment enllaunada i envoltada d’una contaminació acústica tan brutal com la nostra, un espai musical acústic i viu és un petit oasi que permet gaudir la música en el seu estat natural”.

Pel seu cantó, la tinenta d’alcalde de Serveis Personals, Àngels Solé, assegura que “aquest cicle de música vol fer que les famílies gaudeixin de la música en directe en un entorn verd, i alhora també és una motivació pels estudiants de música”. <

M. LLONGUERAS AVUI INAUGURACIÓ

“COEXISTÈNCIA”

CLUB SOCIS FONS D’ART XVIII ANIVERSARI

Santiago Rusiñol, 52. SANT CUGAT T. 93 675 47 51 salarusinyol@valles.com

CULTURA

Dijous, 10 de juny del 2004

CRÍTICA DE MÚSICA Torna la diva

per Eduard Jener

TÍTOL: Recital d’Ainhoa Arteta, acompanyada al piano per Rubén Fernández.

Música de Manuel de Falla, Enrique Granados, Wolfgang Amadeus Mozart, Fernando Obradors, Giuseppe Sarti, Alessandro Scarlatti i Antonio Vivaldi.

LLOC I DIA: Teatre-Auditori, 4 de juny. mbient d’excepció a la platea, els llums baixen d’intensitat, uns instants de tensa espera i, finalment, la cantant apareix a l’escenari habillada amb un vestit negre, arrapat del coll als peus. En la visita anterior, l’any 1999, jo feia un símil entre la seva entrada i la màxima de l’anomenada fiesta nacional, quan deia que els bons matadores només ho són quan saben “citar, templar y mandar”. Arteta domina perfectament aquest art i la seva aparició polaritza les mirades, que controla amb el seu pas majestàtic adornada per un ram de flors exquisit i que després

A

mana absolutament durant el recital. Si a tot això hi afegim el morbo de veure com està després de la seva dramàtica separació matrimonial que l’obligà a rescindir actuacions en el darrer any, hem aconseguit reunir totes les característiques d’un ritual ancestral que afegeix a l’interès artístic l’humà, i que es manifesta en una ovació llarga que trenca totes les formalitats. Aleshores la cantant, amb veu clara, explica la raó de portar les flors, que són un obsequi de “Victoria de los Angeles”, la millor soprano del món, segons diu, i la veu més admirada per la diva, i els aplaudiments sorgeixen en un doble homenatge, sense considerar que precisament ens trobem amb dues figures absolutament oposades en la seva trajectòria artística i vital, perquè parlem de l’antidiva per excel·lència i ara, descrit l’embolcall, anem al recital.

Tres cançons per escalfar, Sarti, Scarlatti i Vivaldi amb demostracions de fiato i d’agilitats per fer boca.

Primera sortida i retorna per cantar, amb partitura, tres àries de Mozart que broda en la dosificació, una emissió perfecta i l’èmfasi precís. Després de les dues primeres, deixa de nou l’escenari i el pianista ens obsequia amb l’allegro com spirito KV284 amb prou qualitat. En acabar la primera part, sensació d’una bona recuperació, però també de certa inquietud. La segona part comença amb un cicle de tres cançons d’Obradors. La diva ha canviat de vestit, però segueix amb una estètica propera a la sobrietat. A Con amores, la de mi madre, sembla tenir problemes de fraseig però recupera i rep aplaudiments al final de cada cançó del públic, no sé si per excessiva afició o perquè la majoria ignora que, habitualment, els aplaudiments es guarden al final de cada cicle. Segueix amb quatre cançons de Granados, una bellesa melòdica que ella escenifica perfectament i on torna a mostrar la seva calidesa vocal i la riquesa del color d’una veu bella i controlada. Finalment, las Siete canciones populares españolas de Falla, on es mostra propera a la seva idealitzada Victòria sobretot a la Nana, un prodigi de contenció i sensibilitat. L’entusiasme del públic obliga al bis que comença (com l’altra vegada) amb O mio bambino, caro! de Puccini, seguit per La tarántula de Giménez i remata amb un sentit Cant dels ocells que deixa embadalits els espectadors. Ovación, vuelta al ruedo, dos orejas y rabo!•

37

La UNESCO tanca el cicle sobre els Borja

CEDIDA

Joan Francesc Mira va pronunciar una conferència sobre el Borja

CONFERÈNCIA > L’Associació d’Amics de la UNESCO ValldoreixSant Cugat va cloure dijous passat el cicle de conferències 500 anys dels Borja. Aquesta última conferència va anar a càrrec de l’escriptor valencià Joan Francesc Mira, a qui el 1992 la passió pels Borja va empènyer a instal·lar-se a Roma per tal de tenir accés a la biblioteca vaticana i poder consultar, d’aquesta manera, tots els arxius sobre els Borja. Fruit d’aquella tasca d’investigació és el conegut llibre Borja Papa, novel·la històrica sobre el papa Alexandre VI, que es va publicar l’any 1996.

Joan Francesc Mira va abordar l’aspecte miticollegendari dels Borja, per la qual cosa es fa necessari emmarcar-se en l’època. Moltes de les coses que avui en dia ens escandalitzen, en el Renaixement eren per-

fectament normals. Així, tots els papes anteriors i posteriors a Alexandre VI havien tingut fills abans d’arribar a papes.

Amb tot, la història d’Alexandre VI sembla quasi una faula. Ni amb tota la seva fantasia, aquest xiquet de Xàtiva, d’una família que ni tan sols eren cavallers, no s’hauria pogut imaginar que arribaria tan lluny. El 1500, el seu projecte de domini del centre d’Itàlia anava per bon camí, els seus gendres i nores eren membres de cases nobiliàries i la meitat del col·legi cardenalici era de la seva família o de gent que ell controlava. Tanmateix, és precisament l’acumulació de tant de poder que dóna lloc a una sèrie d’infàmies, com mai s’havien produït ni com mai s’han tornat a produir en la història papal. Aquest és el final de la glòria dels Borja. <

CULTURA

38

Dijous, 10 de juny del 2004

Una mostra col·lectiva clou temporada a la Lluís Ribas La galeria acull una exposició d’estils i tècniques diversos fins a finals de mes

JORDI GARCIA

El públic troba obra d’artistes habituals a la galeria del carrer Gorina

HISTÒRIA DEL CÒMIC

EXPOSICIÓ > L’Espai Lluís Ribas s’acomiada de la temporada 2003-2004 amb una exposició col·lectiva d’artistes habituals a la galeria, entre els quals hi ha noms com Cruañas, Tharrats o Rollán. La galeria del carrer Gorina ha optat, en aquesta ocasió, per “artistes d’estils i tècniques ben diferents, però que tenen un denominador comú: la qualitat, la personalitat i el reconeixement dins del món de l’art”. En aquesta “petita i variada mostra d’art”, tal com la qualifiquen els responsables de l’Espai, hi ha obres de Curós, Poveda, Sarsanedas i Isabel Cortés, al costat dels artistes esmentats prèviament, “tots ells prou coneguts pels nostres clients i amics”. L’ exposició, que suposa el comiat de la galeria fins al setembre, s’allargarà fins al pròxim 30 de juny. <

EFRÉN MONTOYA

Tian Gombau es posa a la pell del simi protagonista de ‘Mono sapiens’

Valldoreix tanca la temporada teatral ESPECTACLES > El Casal de Cultura de Valldoreix va necessitar cadires addicionals per tal de donar cabuda a tot el públic que s’hi va aplegar amb motiu de la cloenda de la temporada teatral, impulsada i organitzada per la formació local Espiral. Tian Gombau va ser l’encarregat de posar el punt final a un semestre de representacions, amb el monòleg satíric Mono sapiens, inspirat en l’Informe per a una acadèmia de Franz Kafka.

Els assistents a l’espectacle, entre els quals hi havia la presidenta de l’EMD, Montserrat Turu, i el vocal

de Cultura, Josep Casadellà van sortir commoguts davant la interpretació de Gombau, que ofereix una mirada a la societat humana des dels ulls d’un simi que ha adquirit la capacitat del llenguatge.

Trini Escrihuela, directora d’Espiral, se sent satisfeta pel resultat d’enguany i ha avançat ja que el pròxim muntatge que presentarà la seva formació és L’escola, de Joaquim Muntañola. Aquesta peça, que comptarà amb la participació de l’actor Jaume Pla, es podrà veure durant la festa major de Valldoreix. <

per Jordi Frontons

Gerard Lauzier, dibuixant i guionista

1r volum recopilatori ‘Cosas de la vida 1’, Gerard Lauzier, 1a edició espanyola 1981

G

erard Lauzier va néixer a Marsella el 30 de novembre del 1932.Va realitzar els seus estudis primer en la seva ciutat natal i després a Tananarive, per posteriorment llicenciar-se en Filosofia i estudiar quatre anys d’Arquitectura a l’Escola de Belles Arts de París. Lauzier va iniciar la seva carrera de dibuixant el 1954 realitzant il·lustracions humorístiques a Liberté Chérie i Frivolité, compartint espai amb creadors com Bosc, Trez, Maurice Henry y Mose”. Aviat va decidir anar de vacances, per un període de tres mesos, al Brasil i al final s’hi va quedar durant set anys, treballant, primer a Rio de Janeiro i després a Bahia, com a il·lustrador publicitari i creador de caricatures. D’aquesta etapa destaquen ja els seus treballs per a Journal de Bahia realitzats durant els anys 1958 i 1959. De tornada a França, el 1974, va començar a col·laborar en diaris com France Soir, Le Journal du Dimanche, Paris Press i en revistes com Paris-Match, Le Nouveau Candide i Lui, on va publicar una sèrie d’alt contingut eròtic, Las sextraordinaires aventures de Zizi et Peter Panpan, però que la comissió de censura va prohibir a partir de la sisena entrega. En aquell mateix any, ja dedicat professionalment al còmic, van veure la llum les seves primeres sèries importants, Lili Fatale i Un certain malaise, publicades totes dues directament en format d’àlbum. Els records de la seva etapa brasilera es van reflectir en un còmic costumista i sens dubte fresc i alegre, Chroniques de L’ile Grande, publicat el 1975. Però va ser la sèrie Tranches de vie (Coses de la vida), publicada des del 1974 a la revista Pilote, de la qual s’han recopilat fins a 5 volums, on es mostra el millor

Lauzier. La sèrie reflecteix les aventures i desventures d’una determinada classe social, mitjana-alta i teòricament progressista, per a la qual el triomf social està per sobre de tot, però de forma dissimulada, la qual cosa dóna lloc a terribles situacions de contradicció i, també, a una gairebé obsessió pels temes sexuals, portats amb una gran ironia i desvergonyiment. El 1976 va realitzar el guió d’una paròdia de l’oest, Las aventuras de Al Crane, que va ser dibuixat per Alexis, i va triomfar mundialment. El 1978 va crear La Course du rat (La carrera del ratolí), en la qual queden patents tots els defectes humans que es necessiten per la lluita de l’home mitjà per arribar a la fama. El reconeixement al valor social de la sèrie es va veure reflectit a l’arribar al cinema de la mà del director François Leterrier, que va realitzar la pel·lícula sota el títol de Je vas craquer.

Lauzier va realitzar La tête dans le sac (1980), Les Cadres (1981) i Souvenirs d’un jeune home (1982). A partir d’aquell moment, Lauzier es va anar allunyant del món del còmic per dedicar-se gairebé del tot al cinema i al teatre. Malgrat això, el 1992 va tornar per publicar la continuació, també en el temps,de Souvenirs d’un jeune home, sota el títol de Portrait de l’artiste, que li va valer el Gran Premi d’Angoulême del 1993.

Finalment, les mateixes paraules de l’artista reflecteixen la seva filosofia: “Tothom va pensar que sóc misògin. Però aquesta situació, l’home perdent o posat en ridícul i la dona sempre vencedora és certa, real. Encara que no sigui del tot exacta. Jo crec que les dones guanyen a curt termini, però que perden a la llarga”.•

CULTURA

Dijous, 10 de juny del 2004

39

Surt a la llum el nou disc de Dissidència Sònica El col·lectiu aprofita per reivindicar de nou una sala de concerts santcugatencs i ofereix una visió àmplia del panorama musical de la ciutat, barrejant estils com el rap, el metal, el hardcore i el rock’n’roll.

El segon disc de Dissidència Sònica, amb un preu de 4 euros, es pot adquirir ja al Casal Popular La Guitza i, pròximament, es podrà trobar en alguns establiments musicals de la ciutat, com ara Discos Compàs.

JORDI GARCIA

Dissidència Sònica va presentar el disc al Casal Popular La Guitza

MÚSICA>El col·lectiu musical santcugatenc Dissidència Sònica acaba de publicar la segona maqueta, un recull d’una dotzena de temes de diversos grups de la ciutat. Dissidència Sònica aprofita l’aparició del disc, que mostra a la portada el lema Prou indigència, sala ja!, per reivindicar de nou la construcció d’una sala de concerts al municipi.

L’últim disc del col·lectiu, que aplega una setantena de formacions musicals, és una selecció de temes, tant de bandes consolidades, entre les quals hi ha Shitting Milks, Icebend o Skamarlans, com de formacions novelles, amb noms com Belleville o Txilum.

La maqueta aposta, igual que el primer disc de Dissidència Sònica, per la promoció dels grups

Demanda històrica Els membres de Dissidència Sònica no obliden una de les seves demandes històriques: la construcció d’una sala de concerts que inclogui bucs d’assaig i un estudi de gravació. Un dels portaveus, el santcugatenc Quimantú Segura, explica que el col·lectiu Dissidència Sònica veu amb preocupació que “l’Ajuntament, tot i que s’ha compromès a la construcció d’aquest equipament, no dóna senyals d’haverse mogut en aquest sentit”. La reivindicació, a hores d’ara, compta amb més de 3.000 signatures de suport. <

CEDIDA

Laura Esteve omple de dansa l’Auditori DANSA>El centre de dansa Laura Esteve va aconseguir un nou èxit aquest cap de setmana amb la representació de l’espectacle de final de curs, Toujours Paris. Els més de 130 alumnes de l’escola, amb edats compreses entre els 8 i els 23 anys, van pujar a l’escenari del Teatre-Auditori i van oferir un muntatge que combinava gèneres com la dansa clàssica i la comèdia musical.

Toujours Paris és un espectacle de dansa que va sorprendre el públic, que omplia de gom a gom la platea

del Centre Cultural, per la seva riquesa d’estils i gèneres. El muntatge, dividit en tres actes, va incloure valsos tradicionals, espectaculars cancans que recordaven l’ambient del mític Moulin Rouge i, fins i tot, coreografies basades en musicals com Chicago o Grease.

L’escola de dansa dirigida per Laura Esteve, després d’aquesta cloenda oficial del curs, prepara l’espectacle El poder de la pau, que s’estrenarà el pròxim 27 de juny al TeatreAuditori, dins dels actes del Fòrum. <

El Cor Aulos entona un rèquiem per l’aniversari

propen significativament als sentiments humans. Aquestes qualitats són les que el Cor Aulos ha tingut en compte a l’hora de triar la peça central del seu concert d’aniversari, així com la voluntat d’interpretar “una obra de gran qualitat i plena d’emoció continguda”, tal com la qualifica Piccorelli.

El Cor Aulos, a més, interpretarà prèviament una de les primeres composicions de Gabriel Fauré, el Cantique de Jean Racine i l’obra Les quatre estacions, de Salvador Brotons, per a cor mixt i piano.

Brotons va compondre aquesta peça la tardor de l’any 1993, coincidint amb el moment en què l’Aulos es va fundar. Piccorelli declara que “amb aquesta obra descobrim nou repertori per al cor i l’oferim a la ciutat”. <

La formació, que ja té 10 anys, ofereix el ‘Rèquiem’ de Fauré a l’Auditori

Assaig general del ‘Rèquiem’ de Gabriel Fauré, al Teatre-Auditori

ARXIU

Una de les actuacions a la ciutat del centre de dansa Laura Esteve

CONCERT > Els actes del 10è aniversari del Cor Aulos culminen demà a la nit amb la interpretació del Rèquiem de Gabriel Fauré al Teatre-Auditori. La formació diri-

gida per Jordi Piccorelli, comptarà, en una ocasió tan especial, amb uns companys d’escenari d’excepció: el Cor de Cambra Anton Bruckner, la Capella Polifònica de Girona i l’Orquestra Simfònica Sant Cugat.

El Rèquiem de Fauré és una obra emblemàtica dins del món musical per les seves característiques formals i la seva bellesa. L’obra és un rèquiem compost a la mesura de l’home i, sense ser ni dens ni extremadament espectacular, la seva sensibilitat i els seus contrastos plens d’emotivitat l’a-

PUBLICITAT

40

Dijous, 10 de juny del 2004

Agenda Cultural 11 Divendres

13 diumenge

22 hores Claustre del Monestir

12 hores Parc Ramon Barnils

I Festival de Música de Cambra al Monestir de Sant Cugat Concert Cordes Invisibles Venda anticipada de localitats: Oficina de Turisme. Tel. 93 675 99 51

Música als Parcs. Música clàssica i de cinema A càrrec del grup de flautes travesseres, Miniband i Grossband de l’Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels Org.: Ajuntament de Sant Cugat Col.: Caprabo

Org.: Ajuntament de Sant Cugat. Patrocina: Deutsche Bank

12 Dissabte

19 Dissabte

22 hores Unió Santcugatenca

22 hores Oficina de Turisme

Òpera. El Mikado De Gilbert i Sullivan. Direcció musical: Eloi Jové i Mariona Benet. Direcció escènica: Joan-Anton Sánchez. Coreografia: Sandra Pujol. Acte associat al Fòrum de les Cultures 2004

Cau la nit al Monestir Preu 10 E. Durada 1 hora i mitja.

Tel. Oficina Turisme 93 675 99 52

Org.: Òpera de Cambra de Saant Cugat Col.: Unió Santcugatenca i Ajuntament de Sant Cugatk

Org.: Ajuntament de Sant Cugat

Si voleu sortir en aquesta agenda cultural cal que adreceu la informació 15 dies abans a la Casa de Cultura.

Tel.: 93 589 13 82 i fax: 93 589 43 39 A/e: cultura@santcugat.org

11 Divendres 20 h. C/ Santiago Rusiñol, 3 Grup de lectura i debat.

Al Qaeda y lo que significa ser moderno De John Gray Org.: Universitat Internacional de la Pau 22 h. Claustre del Monestir I Festival de Música de Cambra al Monestir. Concert Sax a Quatre Venda anticipada de localitats: Oficina de Turisme Org.: Ajuntament de Sant Cugat.

Patrocina: Deutsche Bank 22 h. Teatre-Auditori Rèquiem de Gabriel Fauré Direcció: Jordi Piccorelli. Cor Aulos. Cor de Cambra Anton Bruckner. Orquestra Somfònica Sant Cugat. Preu: 18 E Org.: Centre Cultural 22 h. Teteria Brins Contes per a adults i tertúlies Org.: Teteria Brins 23 h. Espai Jove de la Casa de Cultura Chill Out literari Amb les rimes de MC ALC Org.: Espai Jove de la Casa de Cultura, Ajuntament de Sant Cugat

12 Dissabte 10 h. Oficina de Turisme El campanar, l’església i el claustre: El Monestir et sorprendrà Activitats de l’Oficina de Turisme. Cal fer reserva. Preu 7 euros. Durada 2 hores i mitja Org.: Ajuntament de Sant Cugat

Org.: Casal Cultural de Mira-sol.

Col.: Ajuntament de Sant Cugat 22 h. Unió Santcugatenca Òpera. El Mikado De Gilbert i Sullivan. Direcció musical: Eloi Jové i Mariona Benet. Direcció escènica: Joan-Anton Sánchez. Coreografia: Sandra Pujol. Acte associat al Fòrum de les Cultures 2004 Org.: Òpera de Cambra de Sant Cugat. Col.: Unió Santcugatenca i Ajuntament de Sant Cugat

13 Diumenge 12 h. Museu de Sant Cugat Exposició. Grau-Garriga. Obra recent Visita guiada. Inici: Monestir Org.: Museu de Sant Cugat 12 h. Parc Ramon Barnils Música als Parcs. Música clàssica i de cinema A càrrec del grup de flautes travesseres, Miniband i Grossband de l’Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels Org.: Ajuntament de Sant Cugat.

Col.: Caprabo 18 h. Unió Santcugatenca Òpera. El Mikado De Gilbert i Sullivan. Direcció Musical: Eloi Jové i Mariona Benet. Direcció escènica: Joan-Anton Sánchez. Coreografia: Sandra Pujol. Acte associat al Fòrum de les Cultures 2004 Org.: Òpera de Cambra de Sant Cugat. Col.: Unió Santcugatenca i Ajuntament de Sant Cugat

15 Dimarts 12 h. Casal Cultural de Mira-sol Festa de l’escuma A càrrec de la Companyia Pentina el Gat. Música, balls, jocs i molta gresca.

17.30 h. Unió Santcugatenca Conferència. El teatre d’Anton Txekhov en l’any del seu centenari

L’Ajuntament de Sant Cugat no es fa càrrec de la responsabilitat dels actes publicats en aquesta agenda.

A càrrec de Jordi Coca, professor de l’Institut del Teatre. Acte de cloenda del curs 2003-2004 de l’Associació.

Representació de “Un prometatge”.

Preu: socis de l’Aula 3 E, no socis: 6 E Org.: Aula d’extensió universitària per a la gent gran. Col.: Unió Santcugatenca 21 h. Casa de Cultura Projecció. Viatge passional als més fantàstics escenaris rocosos del Prepirineu Audiovisuals de Muntanya del CMSC a càrrec d’Antonio G. Picazo Org.: Club Muntanyenc Sant Cugat

16 Dimecres 19.30 h. Museu de Sant Cugat Exposició. Grau-Garriga. Obra recent Visita guiada. Inici: Museu-Monestir Org.: Museu de Sant Cugat 20 h. Cafè Auditori del Centre Cultural Tertúlia literària Telèfon de contacte 93 6747394 Org.: Carme Rivera

18 Divendres Espai Jove de la Casa de Cultura Festa de fi de curs Org.: Espai Jove de la Casa de Cultura, Ajuntament de Sant Cugat

Org.: Ajuntament de Sant Cugat 22 h. Teteria Brins Recital de poesia i tertúlia Org.: Teteria Brins 22 h. Claustre del Monestir I Festival de Música de Cambra al Monestir. Concert Recital de trompeta i piano.Venda anticipada de localitats: Oficina de Turisme Org.: Ajuntament de Sant Cugat.

Patrocina: Deutsche Bank

19 Dissabte 12 h. Biblioteca del Mil·lenari Hora del conte. Cuentos de la selva amazónica A càrrec de Kalisa Rios.Teatro Permanente Org.: Centre Cultural 19 h. Centre Cívic la Floresta Festa Final de curs Centre Cívic de la Floresta Exhibicions del diferents tallers, sopar i ballaruca. Cal fer la reserva fins el dia 11al Centre Cívic Org.: Centre Cívic la Floresta 19 h. Centre Cívic de les Planes Festa fi de curs Inauguració exposició treballs fets als diferents tallers del Centre Cívic. Sopar de fi de curs. Ball fins a la matinada Org.: Ajuntament de Sant Cugat

20 h. Casal Cultural de Mira-sol Mostra de tallers joves i butifarrada Org.: Casal Cultural de Mira-sol.

Col.: Ajuntament de Sant Cugat

21.30 h. Casal Cultural de Mira-sol Batucada Brasilera A càrrec del grup Maracatú. Preu: 2 E. Copa de cava Org.: Casal Cultural de Mira-sol.

Col.: Ajuntament de Sant Cugat

21 h. Casa de Cultura Projecció. Via de l’Alquimista: gran paret a l’illa de Borneo Audiovisuals de Muntanya del CMSC a càrrec de Carles Albesa Org.: Club Muntanyenc Sant Cugat

22 h. Oficina de Turisme Cau la nit al Monestir Activitats de l’Oficina de Turisme. Cal fer reserva. Preu 10 E. Durada 1 hora i mitja

23 h. Unió Santcugatenca Ball a la Unió A càrrec del grup Doble Swing Org.: Unió Santcugatenca. Secció Ball

20 Diumenge 10 h. C. Santiago Rusiñol Mostra Firart 3r diumenge Org.: Firart 12 h. Museu de Sant Cugat Exposició. Grau-Garriga. Obra recent Visita guiada. Inici: Monestir Org.: Ajuntament de Sant Cugat 12 h. Parc Ramon Barnils Música als Parcs A càrrec de Grup jove de vent fusió i de l’Orquestra Simfònica Fusió Org.: Ajuntament de Sant Cugat.

Col.: Caprabo 18 h. Pl. Aiguallonga Festival d’inici de Vacances Berenar, grup d’animació infantil i sorteig de joguines Org.: Associació de Propietaris i Veïns de la Floresta 19 h. Pl. d’Octavià Ballada de sardanes Amb la Cobla Contemporània Org.: Entitat Sardanista de Sant Cugat 23 h. Unió Santcugatenca Ball. Festa de l’Abonat A càrrec de l’Orquesta Dekaros Org.: Unió Santcugatenca. Secció Ball

Dijous, 10 de juny del 2004

ECONOMIA

Boehringer vol augmentar la producció a Sant Cugat El 2003, l’empresa va facturar 321 milions d’euros a tot l’Estat BALANÇ> a multinacional santcugatenca Boehringer Ingelheim estudia ampliar en una línia més la seva producció a la seu de Sant Cugat. L’empresa assumiria feina de les plantes de Mèxic, Corea o l’Argentina. D’aquesta manera, en el balanç econòmic de l’empresa farmacèutica, que el 2003 va facturar per valor de 321 milions d’euros a tot l’Estat, el conseller delegat de l’empresa, Manuel Garcia Garrido, va assegurar que la seva empresa no es deslocalitza, sinó tot el contrari: “No és el nostre cas”, va dir.

Segons Garcia Garrido, Boehringer “ja fa temps que ha apostat per Espanya” i manté el nivell d’inversió sobretot en la seva política de potenciar la investigació i el desenvolupament (I+D), en què el 2003 s’hi va invertir 7,5 milions d’euros, cosa que representa un increment del 14,5% respecte a l’any anterior. L’ampliació també permetria juntament amb la

L

CEDIDA

Exterior de la planta de Boehringer Ingelheim a Sant Cugat

producció de nous fàrmacs i la bona resposta dels que ja comercialitza com Pharmaton, Bisolvon, Lizipaina o Bisolgrup entre d’altres, un lleuger increment de la plantilla, que ara es troba en uns 1.200 treballadors, uns 389 a Sant Cugat. Segons fonts de l’empresa, només el 8% d’aquests llocs de treball són temporals i destaquen l’entorn laboral de la factoria

de la ciutat, que es troba entre els 25 millors del món, segons un estudi d’ESADE. L’empresa, que des de Sant Cugat exporta a 60 països, preveu per a aquest any bons resultats econòmics que, segons Garcia Garrido, es deuen “als nous llançaments previstos en diferents àrees clau i la consolidació dels alts nivells de producció inter-

nacional que avalen unes prometedores expectatives de futur”. Garcia Garrido també va defensar “el caràcter 100% familiar de l’empresa”, que no cotitza en borsa i que “vol mantenir la seva independència”.

Important grup farmacèutic Boehringer Ingelheim és un dels vint primers grups farmacèutics del món,

41

on les vendes a escala mundial van arribar als 7.300 milions el 2003 i la plantilla a les 34.000 persones. L’empresa compta amb 152 filials a 45 països. A Espanya és el cinquè grup farmacèutic en vendes d’unitats totals i el dotzè en quantitat de vendes “pels preus més barats dels nostres productes”, va assegurar el conseller delegat.

A partir de l’octubre l’empresa comercialitzarà el fàrmac Mirapexin per tractar el Parkinson i potenciarà productes com l’antireumàtic Movalis o Viramude per al tractament de la sida. L’empresa destaca la bona marxa dels productes sorgits del seu departament d’I+D en les àrees de respiració i cardiologia. La multinacional disposa de productes per a les malalties respiratòries com l’EPOC amb l’aparació del fàrmac Spiriva a principis d’any. Pel que fa al cor, destaca el Micardis, revitalitzant els productes antihipertensius i posant a disposició dels metges tota la capacitat i potència pel control integral de la hipertensió.

En el darrer any i des de Sant Cugat, s’ha augmentat la producció de fàrmacs per al mercat Xinès. La fàbrica exporta injectables i disposa de tecnologia punta per a l’ús d’aïlladors, reactors per als injectables amb agitació magnètica o esterilització automàtica.

Boehringer es va instal·lar a l’Estat l’any 1952 i en 50 anys ha evolucionat fins a situar-se entre les primeres empreses del seu sector. La companyia, que aglutina tres laboratoris, té dos centres a Catalunya, el de Malgrat de Mar, de producció química, i el de Sant Cugat, de producció farmacèutica, on hi ha les oficines centrals. // J. M.C.

Festiva i vermella inauguració del Sant Cugat Hotel & Restaurant EQUIPAMENT>El 3 de juny no hi va haver ni descoberta de placa ni tallada de cinta inaugural, però sí discursos. Aquests van ser de Bruno Figueras, president del Grup Habitat, Isabel Galobardes, directora general de Turisme de la Generalitat, i Lluís Recoder, alcalde de Sanat Cugat. Així, tots tres, i també un gran nombre de convidats a l’acte inaugural de Sant Cugat Hotel & Restaurant tenien en el seu vestuari un punt en comú, o millor dit, un color. El vermell, color per excel·lència del nou hotel, era el denominador comú d’un gran nombre dels centenars de convidats.

Els serveis Els serveis de Sant Cugat Hotel & Restaurant, sota la direcció d’Ester Bonvelí, es dirigeixen a empreses de l’àrea com a particulars que busquen un lloc per reunir-se, menjar o celebrar qualsevol tipus d’esdeveniment.

El que més sobta d’aquest hotel,

almenys a primer cop d’ull, és la seva forma exterior, que, evidentment, condiciona també l’espai interior. Entrar a Sant Cugat H&R és com endinsar-se en un vaixell per la seva forma el·líptica, amb una decoració que recorda l’estètica dels anys 60.

El xef del restaurant havia cuinat anteriorment amb Santi Santamaria, del Racó de Can Faves L’hotel, que va obrir les portes el 13 d’abril passat, disposa de 97 habitacions avantguardistes i confortables dividides en cinc plantes.

Les autoritats van tenir l’oportunitat de visitar una de les suites fins i tot amb els clients (eren actors) a l’interior. La broma va ser molt ben acceptada com va demostrar el regidor de Relacions Institucionals de l’Ajuntament, Jaume Tubau, que

fins i tot va estar a punt d’acomodarse al llit tot agraint l’hospitalitat de la parella de models en qüestió.

Totes les habitacions disposen de connexió midem-fax, dues línies de telèfon, accés a Internet ADSL, televisió de LCD i premsa gratuïta diària, com el mateix DIARI DE SANT CUGAT. L’hotel també disposa d’una carta de coixins per aconseguir el millor descans en funció de les necessitats de cada client.

Sant Cugat H&R organitza reunions de treball, comunions, banquets, etc. Els seus 400 m2 es poden dividir i panelar en funció de la capacitat necessària i disposa d’un aforament màxim per organitzar una celebració amb unes 250 persones. La sala auditori de l’hotel té una capacitat màxima de fins a 100 persones.

El STC Restaurant està en mans del xef Víctor Ferrer, que ha treballat a les cuines de Ducasse, al Plaza Athénée de París, i de Santi Santamaria al Racó de Can Faves. <

JORDI GARCIA

El regidor Jaume Tubau en el moment de visitar una de les habitacions de l’hotel

42

ESPORTS

Dijous, 10 de juny del 2004

50 anys del nou camp per al Júnior l’Ajuntament no es tancarà en absolut. És més, pot ser un model que de cara al futur pot ser recurrent”.

JORDI GARCIA

El president del Júnior FC-1917, Xavier Riba, i l’alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, després de signar l’acord

Recoder i Riba signen un conveni de cessió d’un terreny municipal al Júnior FC on s’aixecarà el segon camp d’hoquei ACORD> Després de dos anys d’intenses negociacions amb l’Ajuntament de Sant Cugat, l’entitat esportiva privada local, el Júnior FC-1917, podrà explotar i gestionar el nou camp d’hoquei herba que ja s’ha començat a construir a la carretera de Rubí a Sant Cugat, dins les instal·lacions del Júnior FC-1917.

Dimecres de la setmana passada, Lluís Recoder, alcalde de Sant Cugat, i Xavier Riba, president del Júnior FC-1917, van signar a la sala de plens del consistori el conveni de cessió d’ús d’un terreny municipal a l’entitat esportiva, que s’emmarca dins del Pla Especial d’equipaments esportius. La cessió és per a un període de 50 anys i l’entitat santcugatenca serà la responsable de fer la inversió per fer realitat el segon estadi d’hoquei herba del club.

i el Partit Popular (PP). S’hi van oposar donant el vot en contra el Partit Socialista de Catalunya (PSC) i Iniciativa per Catalunya Verds Esquerra Alternativa (ICVEA). Aquests dos partits van criticar la poca transparència informativa del procés. Per la seva banda, la Coordinadora d’Entitats Esportives de Sant Cugat també ha lamentat la poca claredat informativa del procés.

Recoder va aclarir que les crítiques rebudes “no han estat en cap cas per al Júnior FC-1917 sinó per a l’equip de govern”. L’alcalde va assegurar que en la base d’aquestes crítiques hi ha “moltes contradiccions i demagògia. És el típic joc d’oposició que de vegades no ajuden gaire a les coses vagin endavant i només fan que crear un ambient de discòrdia”.

Un espai de 16.982 m2 Aquest és un terreny qualificat com a equipament esportiu i té una superfície de 16.982 m2. El conveni urbanístic també detalla que serà el Júnior FC-1917 qui haurà d’assumir la construcció d’aquest equipament. Aquesta és una important inversió de més de 600.000 euros.

Les obres del nou camp d’hoquei herba ja s’han iniciat i es preveu que finalitzin al mes de setembre, tot just per iniciar la nova temporada esportiva.

Aquest acord va aprovar-se en el ple municipal del 17 de maig passat amb els vots a favor de Convergència i Unió (CiU), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)

El nou estadi ocupa una superfície de 16.982 m2 i tindrà un cost per al club privat de 600.000 euros L’alcalde de la ciutat va argumentar la seva postura tot indicant que “l’Ajuntament ha fet moltes cessions d’ús de sòl a altres institucions del municipi com al Club Muntanyenc Sant Cugat –l’edificació del nou edifici–, l’Hotel&Restaurant Sant Cugat i a l’escola Àgora [parvulari]”. Recoder va afegir que “si una cessió de sòl municipal que sigui possible suposa un benefici per a la ciutat,

L’Ajuntament podrà usar-lo Segons va explicar Lluís Recoder als mitjans de comunicació en l’acte de la signatura d’aquest conveni, es tracta d’“un acord plenament satisfactori per a totes dues parts, Ajuntament i Júnior FC-1917”.

L’alcalde va admetre que els dos anys de negociacions amb l’entitat esportiva “han estat llargs” perquè “cadascú ha defensat els seus interessos”. Per la seva banda, Xavier Riba, president del club esportiu, va indicar que aquest “és un acord molt positiu per a l’entitat que represento. Portàvem molt de temps negociant amb l’Ajuntament i finalment hem arribat a un acord. D’aquesta manera, podrem satisfer les nostres necessitats”.

Inaugurat l’estadi de futbol Lluís Recoder, alcalde de Sant Cugat, Mercè Curull, subdirectora del Consell Català de l’Esport de la Generalitat de Catalunya, Jordi Oliva, tresorer de la Federació Catalana de Futbol (FCF) i Xavier Riba, president del Júnior FC1917 van inaugurar diumenge de forma oficial el nou estadi d’aquest club santcugatenc, tot i que ja fa alguns mesos que va entrar en funcionament.

Després de la inauguració i dins el programa de partits de la cinquena edició del Torneig de Futbol del Vallès, el primer equip de la secció de futbol del club, el Júnior FC A, va derrotar per 2 gols a 0 un combinat de jugadors del primer equip de la UE Vilassar de Mar, de Tercera Divisió,i també de l’equip juvenil. Aquest xoc va correspondre també al Memorial Josep Barderi.

La resta d’encontres que es van disputar entre dissabte i diumenge passat van ser

els següents: en categoria aleví: Júnior FC A-RCD Espanyol (2-4); i Júnior FC BRCD Espanyol (5-2); en infantil: Júnior FC-Terrassa FC (0-7); en cadet: Júnior FC-La Salle Bonanova (5-3); en juvenil: Júnior FC-EF Sabadell (0-2); i sènior: Júnior FC B-UD Mira-sol-Baco Unión (22). L’equip de Mira-sol va imposar-se finalment en la tanda de penals.

Lluís Recoder va assenyalar que “Sant Cugat té un nou camp de gespa artificial i això és molt bo per a la ciutat. El Júnior FC-1917 és un club que està manifestant amb paraules i també amb fets la seva voluntat d’estar oberts a Sant Cugat”. D’altra banda, Xavier Riba, president de l’entitat esportiva local, va afirmar que “la secció de futbol del club es mereixia tenir un camp com aquest”. La construcció d’aquest nou camp de futbol li ha costat al Júnior FC-1917 una inversió de 300.000 euros. //

El mateix Recoder va ser qui va revelar alguns dels acords signats, uns criteris que seran revisables cada tres anys. D’entrada, els tres pròxims cursos escolars, el programa de Jocs Esportius en Edat Escolar, que organitza l’Ajuntament de Sant Cugat a través de l’Oficina Municipal d’Esport per a Tothom (OMET), inclourà la disciplina d’hoquei herba. S’hi podran inscriure aquells nens i nenes d’entre 5 i 11 anys. La formació d’aquests joves anirà a càrrec de monitors del Júnior FC-1917. Xavier Riba, president de l’entitat santcugatenca, apunta que “espero que tota aquesta canalla acabi integrant les escoles esportives del Júnior FC-1917”.

Els joves que vulguin jugar a hoquei herba podran entrenar durant tres dies a la setmana de les 17.30 a les 19 hores i competir els dissabtes de 16.30 a 19.30 hores.

La pista poliesportiva, en l’acord La pista poliesportiva semicoberta del Júnior FC-1917 també forma part del document aprovat per l’Ajuntament de la ciutat i l’entitat. El consistori s’ha reservat un horari de joc des de les 18 fins a les 22 hores cada dia de la setmana i, a més a més, l’IES Leonardo da Vinci també podrà utilitzar-lo en horari escolar.

Lluís Recoder va declarar al llarg de l’acte que entitats esportives de Sant Cugat també podran beneficiar-se d’aquest acord.

“Dins dels horaris establerts, els clubs esportius de Sant Cugat podran utilitzar la nova instal·lació i també la pista poliesportiva. Són dues instal·lacions més amb les quals podem comptar”.

Des de fa ja alguns mesos, el Júnior FC-1017 està modernitzant les instal·lacions. Xavier Riba va dir que espera que les obres finalitzin el primer trimestre del 2005. //Àlex López

JORDI GARCIA

L’alcalde Lluís Recoder va fer la sacada d’honor en el partit de futbol entre el Júnior FC A i la UE Vilassar de Mar

ESPORTS

Dijous, 10 de juny del 2004

43

El Club Natació aposta per actualitzar les instal·lacions En un any, l’entitat tindrà una nova piscina coberta i la remodelació d’altres espais

JORDI GARCIA

Robert Navarro, president del Club Natació Sant Cugat, en els nous vestidors femenins del club esportiu

INSTAL·LACIONS> La junta directiva del Club Natació Sant Cugat, que encapçala Robert Navarro des de l’abril del 2002, ha decidit apostar fort “per guanyar espais i actualitzar les instal·lacions del club. Feia molt de temps que l’entitat no feia noves instal·lacions d’aquest nivell i aconseguirem posar-les al dia, que era el que ens demanava el soci”.

El projecte del Club Natació Sant Cugat, que ja va iniciar-se després de Setmana Santa amb les primeres obres, especifica fer nous els vestidors femenins i masculins, obrir una nova piscina coberta amb zona d’aigües (jacuzzi, banys de vapor i dolls d’aigua) i canviar d’ubicació les sales de fitness, de musculació i de massatges. Aquestes sales es reubicaran just al costat dels nous vestidors i de la piscina coberta i zona d’aigües amb l’objectiu “de fer un centre esportiu i dinàmic i que els socis ho tinguin tot a l’abast”.

Les sales de fitness, de musculació i de massatges, que ara es troben a tocar de l’actual piscina, passaran a instal·lar-se al costat de la nova piscina coberta i zona d’aigües amb una comunicació entre dependències de forma directa.

Unes obres de 900 m2 Entre els espais remodelats i l’obra de nova construcció, el Club Natació Sant Cugat guanyarà una superfície total d’entre 800 i 900 m2. Un cop finalitzin les obres dels nous vestidors femenins, immediatament s’iniciaran els masculins. Ja després de la Setmana del Club, al setembre, s’enllestiran totes les obres restants. Les obres podrien estar acabades l’abril del 2005.

“El Club Natació Sant Cugat sempre ha estat, des de sempre, un club amb molta acceptació a la ciutat i a la rodalia. Tenim una llista d’espera de futurs socis que volen entrar al club. A poc a poc, la junta

Cívit guanya a casa el Circuit Català La jugadora del Club Natació Sant Cugat Iolanda Cívit va vèncer dissabte una de les proves puntuables del calendari del Circuit Català Absolut de Tenis, que durant una setmana va aplegar el club esportiu santcugatenc. Cívit va superar en la final d’aquesta competició la jugadora de l’Índia Shivas Hankar per un 62 i 6-0. En semifinals d’aquest torneig, Cívit va imposar-se a la també jove jugadora del CN Sant Cugat Laura Bel, per 62 i 6-0.

En la categoria masculina, que va finalitzar divendres, va imposar-se Jordi Marsé en derrotar en la final a Bastien Chateau per 6-1 i 6-0. Tots dos tenistes són del club Vall Parc de Barcelona. L’organització d’aquesta prova del Circuit Català Absolut de Tenis va repartir un total de 750 euros en premis en metàl·lic. El Club Natació Sant Cugat també va lliurar trofeus als dos primers classificats del torneig, tant en categoria masculina com en femenina. //

Torneig ATP al CN Sant Cugat El Club Natació Sant Cugat organitzarà de l’1 al 7 de novembre a les seves instal·lacions una de les proves puntuables per a l’ATP. Aquest torneig de l’ATP –futures– repartirà un total de 10.000 dòlars en premis. Aquest campionat del circuit professional tindrà un quadre masculí individual i també de dobles i “tindrà un atractiu molt important per a molts jugadors catalans i de l’estranger.

Totes les grans figures del tenis mundial passen per aquest tipus de torneig”. El president del CN Sant Cugat, Robert Navarro, també ha confirmat que el club també podria organitzar el Campionat de Catalunya Infantil de Tenis. // directiva hem d’anar deixant entrar socis al club. No hem hagut de fer mai publicitat perquè la gent s’apuntés a l’entitat”, ha explicat Robert Navarro.

Un planter de bons tenistes L’escola de tenis ha finalitzat la present campanya amb un nombre significatiu de 350 jugadors de categories de base a l’Escola de Tenis i més d’un centenar a l’Escola d’Adults. Esportivament, Navarro ha detallat que “el CN Sant Cugat està en un moment molt bo i molt dolç. Cal recordar que aquesta entitat ha estat durant molts anys dels clubs de Catalunya que han participat en més categories i més campionats de la Federació Catalana de Tenis (FCT).

Durant la present campanya, el CN Sant Cugat també ha posat en marxa les classes per aprendre a jugar a pàdel i a futbol, “programes que han tingut molta acceptació”, ha assenyalat el mandatari del club local.

Després de la festivitat de Sant Joan, el Club Natació Sant Cugat posarà en marxa un any més les estades esportives per als més joves, que s’allargaran fins a finals de juliol i que, després de les vacances d’agost, es reprendran durant les dues primeres setmanes del mes de setembre. //Àlex López

Històric cinquè lloc de Xaus al mundial MOTOCICLISME > El pilot santcugatenc de motociclisme Rubèn Xaus ha finalitzat en la cinquena posició en la quarta prova puntuable per al Campionat del Món de Motociclisme. El Gran Premi d’Itàlia va celebrar-se diumenge al circuit de Mugello (5.245 metres), un traçat ubicat a una trentena de quilòmetres al nord-est de Florència.

Aquest cinquè lloc ha significat la millor actuació del pilot santcugatenc en la seva primera temporada al mundial de MotoGP. Xaus va fer una molt bona cursa i, fins i tot, va arribar per davant de pilots de renom com Alex Barros (Honda), Loris Capirossi (Ducati) o Marco Melandri (Yamaha). De fet, Rubèn Xaus va arribar a liderar la cursa.

En els entrenaments cronometrats, el pilot de Ducati va fer el millor quinzè temps amb 1.51.405.

En la categoria reina (500 cc), Xaus va arribar darrere de Valentino Rossi, campió de la prova, Sete Gibernau, Max Biaggi i Troy Bayliss.

Tretzè a la classificació general Després de puntuar en les dues últimes proves, Rubèn Xaus s’ha col·locat en la tretzena plaça amb 13 punts. El primer lloc l’encapçala el català Sete Gibernau, que ja suma 86 punts.

El Circuit de Catalunya de Montmeló serà l’escenari aquest cap de setmana –de l’11 al 13 de juny– de la cinquena prova del mundial. Rubèn Xaus correrà al Gran Premi de Catalunya de Motociclisme. El guanyador en la categoria de MotoGP en l’última edició va ser l’italià Loris Capirossi (Ducati).

Després de participar al Gran Premi de Catalunya, el pilot de Ducati correrà al circuit d’Assen, a Holanda. Serà el 26 de juny. <

ESPORTS

44

Dijous, 10 de juny del 2004

Erica Castañeda,quarta al mundial universitari La representant de Corea priva la santcugatenca de fer millor paper CEDIDA

Oriol Sàlvia i Elisabeth Sadó van guanyar aquesta prova d’esquaix

Sàlvia i Sadó guanyen l’Open Finques Aparici ESQUAIX > No hi va haver sorpreses en el primer Open Finques Aparici Humet –amb 600 euros en premis en metàl·lic– i els principals favorits van endur-se el títol a l’Squash Club Sant Cugat. Oriol Sàlvia, en categoria masculina, i Elisabeth Sadó, en femenina, van guanyar dissabte al vespre aquesta prova puntuable per al Circuit Català d’Esquaix Categoria C que va tenir lloc entre divendres i dissabte. Sàlvia i Sadó, del club Can Mèlich de Sant Just Desvern, són els actuals campions de Catalunya.

Oriol Sàlvia va desfer-se en la final d’Enric Falcón, de l’Squash Lleida, per 1 set a 3. Elisabeth Sadó, per la seva banda, va guanyar en la

final a Andrea Cocke, palista del Can Mèlich, per 0 a 3.

Els santcugatencs Santi Grau i Xavi Silvestre van caure eliminats en semifinals enfront Enric Falcón i Oriol Sàlvia respectivament.

Bona participació de palistes Un total de 60 jugadors catalans –45 en categoria masculina i 15 en femenina– van prendre part en aquesta prova que també va rebre el suport de la marca Dunlop.

El lliurament de premis del torneig va estar presidit per Josep Maria Ripoll, president de la Federació Catalana d’Esquaix, Ruth Nash, presidenta de l’Squash Club Sant Cugat, i Jos Humet, gerent de la immobiliària santcugatenca. <

TAEKWONDO > Erica Castañeda va aconseguir divendres un dels resultats esportius més interessants de la seva carrera esportiva. La santcugatenca va finalitzar en una important quarta posició final al Campionat del Món Universitari de Taekwondo, que va tenir lloc a la ciutat grega de Patras. Castañeda, membre de la selecció espanyola absoluta, va competir en la categoria de pes lleuger (de 59 a 63 quilograms).

En la seva primera experiència en aquesta competició, Castañeda va lluitar dues vegades amb un balanç d’una victòria i una derrota.

El primer combat va derrotar la representant del Brasil per 10 a 5, mentre que en el segon va caure amb la lluitadora de Corea (7-5).

Erica castañeda va finalitzar la seva participació al mundial universitari per darrere de Xina, campiona, i de Turquia i Corea.

La taekwondista, en bona forma Erica Castañeda ha tornat a Sant Cugat molt satisfeta per la seva brillant actuació al Campionat del

CEDIDA

Aquest és un dels resultats esportius més importants que ha assolit Castañeda

Món Universitari. “Ha estat una bona experiència i vaig fer-ho molt bé. Llàstima de no haver pogut superar la representant de Corea”.

Castañeda tornarà a la competició el diumenge 11 de juliol, quan prendrà part al Torneig Generali-

tat. Posteriorment, la santcugatenca ja es començarà a preparar per fer el salt de categoria al pes superlleuger (de 63 a 67 quilograms). Al setembre podria entrar a formar part de l’equip espanyol que s’entrena al CAR de Sant Cugat. <

Dijous, 10 de juny del 2004

PUBLICITAT

45

ESPORTS

46

Wein s’adjudica l’europeu d’herba El santcugatenc del RC Polo guanya el títol per primer cop

CEDIDA

Christian Wein jugarà amb Alemanya els Jocs Olímpics d’Atenes

COMPETICIÓ > El jugador santcugatenc d’hoquei herba del Reial Club de Polo de Barcelona, Christian Wein, s’ha adjudicat el Campionat d’Europa de Clubs d’hoquei herba, en què han participat vuit equips. Aquest ha estat el primer europeu que guanya Wein, després que en l’última edició el RC Polo s’hagués de conformar amb la segona plaça.

Aquest torneig continental va finalitzar el diumenge 30 de maig a les dependències del RC Polo de Barcelona després d’una setmana d’intensa competició. El conjunt de Barcelona va imposar-se en la final d’aquesta competició a l’equip alemany de l’Alster per 1 gol a 0.

El cap de setmana passat, el RC Polo, que va vèncer la Copa del Rei a les instal·lacions del Júnior FC1917 en la darrera edició, tan sols va poder cloure en la setena i penúltima posició. La 87a edició de la Copa de SM El Rey va jugar-se a Terrassa i va finalitzar diumenge

Dijous, 10 de juny del 2004

passat.

Christian Wein medita en aquests moments quin futur l’espera a curt termini. El jugador de Sant Cugat ha de decidir si accepta l’oferta de renovació del RC Polo o bé marxa a Holanda a jugar. “Ara estic en un 50% d’opcions. No prendré cap decisió fins al juliol.

Ho faré abans de jugar amb el meu país, Alemanya, els Jocs Olímpics d’Atenes”.

Cristian Wein té 25 anys i ha complert la seva cinquena tempo-

El jugador de 25 anys estudia si seguir jugant a Barcelona o fitxar per un equip holandès rada consecutiva al RC Polo. Abans d’incorporar-se a la disciplina barcelonina s’havia format a les categories de base del Júnior FC. Fins i tot, el jugador santcugatenc va arribar a jugar amb el primer equip de la secció d’hoquei herba del Júnior FC. Una Lliga per oblidar El RC Polo de Barcelona va iniciar el campionat de Lliga com un dels favorits a obtenir el títol, com el Club Egara o l’Atlètic de Terrassa.

Després d’un campionat irregular va arribar al play-off pel títol, on va caure eliminat en semifinals d’aquesta competició. //Àlex López

Mira-sol també tindrà camp de gespa artificial EQUIPAMENTS > L’alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, ha recordat aquesta setmana que complirà la seva promesa d’instal·lar gespa artificial al Camp Municipal de Futbol de Can Magí i que després farà el mateix “al Camp Municipal de Futbol de Mira-sol”. L’alcalde ha assenyalat que “durant aquest 2004 iniciarem l’arranjament del camp de futbol de Mirasol”.

Recoder va fer aquesta afirmació dilluns durant un dinar que va reunir una vintena de representants de mitjans informatius per passar balanç al primer any de la seva segona legislatura com a alcalde de la ciutat.

El segon Pla d’Equipaments, ara Segons va avançar Recoder, l’Ajuntament ha començat a treballar en el Segon Pla d’Equipaments Esportius, tot i que el primer encara no està enllestit ja que falta per acabar la primera fase de la Ciutat Esportiva. El consistori no ha definit quines seran les instal·lacions que necessita la ciutat i Recoder tampoc no va dir quan es presentarà aquest segon pla. Els nous equipaments podrien situar-se a la Ciutat Esportiva o al Turó de Can Mates. <

Dijous, 10 de juny del 2004

PUBLICITAT

47

ESPORTS

48

Fi de festa del Futbeval a Can Magí FUTBOL DE BASE > L’associació de clubs Futbol Benjamí del Vallès (Futbeval), amb seu a Cerdanyola del Vallès, va organitzar entre divendres i diumenge al Camp Municipal de Futbol de Can Magí el torneig de final de temporada d’aquest organisme.

La Penya Blaugrana Sant Cugat, en categoria benjamí futbol11; la Unión Deportiva Mira-solBaco Unión, en benjamí futbol-7; el Santa Perpètua A, en prebenjamí futbol-7 A i el Santa Perpètua B, en prebenjamí futbol-7 B van convertir-se diumenge en els guanyadors d’aquesta competició.

La festa final de la 22a edició de les diverses competicions que organitza durant la temporada la Futbeval –d’octubre a juny– va reunir 23 clubs de futbol.

Pere Sunyer, president de Futbeval va explicar diumenge a EL DIARI DE SANT CUGAT que “el principal protagonista de les competicions que organitza l’associació és el nen que hi juga”.

Aquesta és una activitat més que s’emmarca dins els actes de celebració del 25è aniversari de la Penya Blaugrana Sant Cugat. La PB Sant Cugat va acollir per primer cop aquesta competició. <

Els Jocs Escolars acullen 1.597 joves de 23 escoles En la 22a edició, l’OMET ha comptat amb 23 escoles CELEBRACIÓ > El nou pavelló municipal de la ciutat (PAV-3) va aplegar dissabte al matí la festa de cloenda de la 22a edició de la fase local dels Jocs Esportius en Edat Escolar. L’Oficina Municipal d’Esport per a Tothom (OMET) va repartir els tradicionals trofeus, medalles i diplomes als participants d’aquest programa escolar.

L’acte, que va estar presidit per Joan Recasens, primer tinent d’alcalde de Presidència de JORDI GARCIA l’Ajuntament de Sant El nou Pavelló Municipal va encabir per primera vegada aquesta festa de cloenda Cugat, i Xavier Cortés, regidor d’Esports, va comptar amb una assistència de mic 2003-2004, un total de 1.597 a Tothom (OMET) i l’Handbol Sant 800 persones, entre alumnes d’es- participants, representants d’esco- Cugat organitzen aquest diumenge coles i públic. La celebració va estar les públiques, concertades i priva- al Pavelló Municipal de la Floresta amenitzada per un grup d’anima- des (23) i també entitats esportives les XIII Jornades d’Handbol Escoció. locals (16). lar. D’altra banda, el dissabte 19 de En la 22a edició de la fase local juny, l’OMET i la Unió Esportiva dels Jocs Esportius en Edat Esco- Més activitats de l’OMET Sant Cugat muntaran la III Diada de lar hi han pres part, el curs acadè- L’Oficina Municipal d’Esport per Bàsquet. <

Dijous, 10 de juny del 2004

L’Olimpyc B ascendeix a Primera Divisió FUTBOL SALA > El segon equip de l’Olimpyc Floresta Futbol Sala ja és nou equip de Primera Divisió Barcelona. El conjunt on militen jugadors experimentats de la talla dels germans Reixach, Joan i Jordi, i Manolo Ferrete, van assegurar-se dissabte l’ascens en l’última jornada de Lliga en superar al Pavelló Municipal de la Floresta el CE Garraf per 3 gols a 1.

Després del triomf de dissabte passat, l’Olimpyc Floresta FS B ha finalitzat en segona plaça de setze equips al grup segon de Segona Divisió A Barcelona. Olimpyc i Aluminios Barcelona de Gavà pujaran a Primera Divisió Barcelona.

En l’enfrontament de dissabte els florestants havien de guanyar el xoc per assegurar-se l’ascens. El CE Garraf va avançar-se en el marcador, però l’equip florestà es va acabar imposant.

Després d’un mal començament de temporada, l’Olimpyc Floresta FS B ha assolit tretze victòries dels quinze partits jugats a la segona volta del campionat.

El conjunt de la Floresta ha acabat la Lliga amb 62 punts i un balanç de 20 victòries, 2 empats i 8 derrotes. <

Dijous, 10 de juny del 2004

PUBLICITAT

49

ESPORTS

50

Dijous, 10 de juny del 2004

Valls,del CE Valldoreix, segona al català de tenis La jugadora de 16 anys s’imposa al Campionat de Catalunya Júnior

JORDI GARCIA

Victòria Valls va perdre la final amb Rebeca Bou per 6-2 i 6-3

gratis

COMPETICIÓ > Victòria Valls, del Club Esportiu Valldoreix, va finalitzar segona dissabte al Campionat de Catalunya Júnior Femení de tenis.

Aquesta competició va finalitzar dissabte després d’una setmana de campionat a les pistes del Club de Tenis Andrés Gimeno, a Castelldefels. Valls va perdre la final del Campionat de Catalunya davant la tenista del CT Andrés Gimeno, Rebeca Bou, per 6-2 i 6-3.

Durant la setmana de competició d’aquest català júnior femení, Victòria Valls va mostrar un bon nivell de joc.

Aquesta jove jugadora de 16 anys l’entrena el tècnic Francesc Costa, de l’empresa Esport Fàcil, que gestiona en aquests moments el Club Esportiu Valldoreix. <

JORDI GARCIA

Aitor Egurrola dóna instruccions a un dels porters del curs

Egurrola,al Centre de Tecnificació del Patí HOQUEI PATINS > Aitor Egurrola, porter del primer equip d’hoquei patins del FC Barcelona, va dirigir dimecres de la setmana passada la penúltima sessió d’entrenaments de la primera edició del Centre de Tecnificació de Porters.

Aquesta iniciativa, que compta amb l’organització conjunta del Patí Hoquei Club Sant Cugat i el FC Barcelona, ha comptat amb la participació d’un total de 29 porters de categories benjamí, aleví i infantil que procedeixen de diferents

clubs com el Bell-lloc, el Lloret, el GEiEG o el Voltregà, entre molts d’altres.

El Centre de Tecnificació de Porters, que va iniciar-se a l’octubre i que acabarà el 16 de juny, s’ha celebrat al Pavelló Municipal. De fet, Egurrola repetirà experiència i tancarà el curs.

Miquel Soler, president del PHC Sant Cugat, ha assenyalat que aquest programa “ha estat tot un èxit. Hem quedat sorpresos que vinguessin porters de tan lluny per fer aquest curs”. <

CLUB DEL SUBSCRIPTOR

TOTS ELS DIMARTS

CADA DIA

CADA SETMANA

DIVENDRES 18 JUNY

CADA DIA

www.totemviatges.com CUIDEM ELS TEUS CABELLS I LA TEVA IMATGE

20% de descompte en tots els serveis (vàlid per a familiars directes)

Vingui a conèixer el nostre servei de neteja d’interiors, de dilluns a divendres

Descomptes especials per als subscriptors

2 entrades per al I Festival de Música de Cambra al Monestir, Recital piano

Al fer-vos socis del Club Vins Noé us regalaran una subscripció a EL DIARI DE SANT CUGAT i a la revista Mi Vino (6 mesos)

PRESENTANT EL CARNET DE SUBSCRIPTOR

RETALLANT AQUEST ANUNCI LI FEM UN DESCOMPTE DE 3 EUROS

PRESENTANT EL CARNET DE SUBSCRIPTOR

PER ALS PRIMERS SUBSCRIPTORS QUE TRUQUIN A EL DIARI

INFORMACIÓ: TEL. 93 589 19 83 WWW.VINSNOE.COM

C/ Martorell, 12. Tel. 93 589 56 57 Horari de 9 a 19 h.

No tanquen al migdia

C/ Rius i Taulet, 131 Tel. 93 675 58 13

Doctor Murillo, 2 Tel. 93 675 69 64 totem@gruposercom.com

TELÈFON D’ATENCIÓ AL SUBSCRIPTOR

C/ Sant Jordi, 37

Avda. Torre Blanca, 3

Tel. 93 589 62 82

Tel. 93 589 19 83

93 589 62 82

GUIA

Dijous, 10 de juny del 2004

51

GUIA comercial CASTAÑEDA ADVO-

JORDI FRONTONS Colom, 8 Tel. 93 587 99 34

Anselm Clavé, 14 Tel. 93 675 48 40

CATS Plaça Barcelona, 6 Tel. 93 589 38 41 Fax: 93 589 16 86

JORDI MERCADÉ Creu, 6-8, 2n 3a Tel. 93 209 73 26 608 49 45 19

BELLES ARTS

ADVOCATS

EULÀLIA PINYOL M. Farrés, 15 A - lc D Tel. 93 674 44 69 G.A.P. Lluís Companys, 29 Tel. 93 589 72 08 GARCIA JULIÀ Av. Catalunya 22 1r 2a Tel. 93 674 41 64 ISABEL FERRER Girona, 9, 4t 4a Tel. 93 589 54 51 JOSEFA TORTOSA P. St. Antoni, 12 Tel. 93 674 05 93 LL. GRIERA CABELLO Fsc. Moragas, 5, 3r 3a Tel. 93 674 44 94

ALIMENTACIÓ SALUMS Llegums cuits, bacallà i conserves Sant Antoni, 50 Tel. 93 674 57 52

Mª DEL MAR EJARQUE

De la Creu, 25 bx.

Tel. 93 674 51 11

CUGART Torrent Bomba, 14 Tel. 93 674 43 90

ASSEGURANCES

TOT ART CANDINI Cursos pintura i dec.

Pça. Dr. Galtés, 6, l. 3 Tel. 93 675 39 03

AGENCAT Manel Farrés, 85, C Tel. 93 675 00 17

BICICLETES

J.G. ASSOCIATS Pl. Barcelona, 9 B Tel. 93 675 30 12

CARDONA Valldoreix, 41 Tel. 93 674 15 09

ASSESSORIES

SUN BIKE Can Matas, 2 Tel. 93 589 17 57

BELL & ASSOCIATS Plaça Barcelona, 11 Tel. 93 674 17 84 F.R. ASSESSORS Fc. Moragas 3 ents 3a Tel. 93 590 10 79 G.A.P. Lluís Companys, 29 Tel. 93 589 72 08 NOGUERA MARCET I

AL·LUMINI AL. GARRIGA Orient, 65, baixos Tel. 93 675 29 02 CRIST. AUGUSTA SL Plaça Dr. Galtès, 9 Tel. 93 675 41 21 FUSTERIA. D’AL. I PVC ST CUGAT De la Torre, 1 Tel. 93 674 15 02 MOYANO SL Mercé Rodoreda, 8 Tel. 93 675 20 51

ANIMALS DINO’S Avda. Can Graells, 9 Tel. 93 674 37 17

ASSOCIATS Laboral, fiscal i jurídic Sta. Maria, 38, 2n 2a Tel. 93 589 51 00 R&R ASSESSORS EC Fiscal, merc. i lab.

Ptge Celler, s/n, dx 7 Tel. 93 589 08 70 RAMÍREZ-LAMBEA Plana Hospital, 6 esq.

Tel. 93 589 37 15 SÁNCHEZ CRESPO Laboral, fiscal, comptable i jurídic Montserrat, 26 Tel. 93 589 79 23

AUTOESCOLES

LA FAUNA Rbla. Celler, 35-37 Tel. 93 674 13 05

AUTOESC. MOLINS Villà, 1 Tel. 93 674 42 00 Tots els carnets

ANTENES

EN MARXA Rosselló, 21, baixos Tel. 93 675 59 09

COLL FAVÀ SERVEIS Antenes, porters electrònics Avd. Fsc. Macià, 85 C Tel. 93 590 63 07

AUTOMÒBILS AUTOCOMARCA DEL

ARQUITECTURA I

VALLÈS Av. Ll. Companys, 29 Tel. 93 674 68 50 93 674 71 99

GESTIÓ MARTÍ FINET De la Creu, 25, 1r Tel. 93 589 30 65

DELPHI Av. Cerdanyola, s/n Tel. 93 589 20 00

BIU Arquitectura ecològica Dr. Murillo, 11, local A Tel. 93 590 64 00

J. MUÑOZ Solà, s/n Tel. 93 674 16 20

ARQUITECTES

DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada, 31 B3 4r 1a Tel. 93 675 18 03 ESTUDI ARQ Villà, 12 Tel. 93 675 67 97 FUSTER I FREIXA La Mina, 17, L. B Tel. 93 675 18 35 JORDI CUFÍ BORRELL Av. Vall d’Or, 2 Tel. 93 674 26 01

CABANAS Santiago Rusiñol, 54 Tel. 93 674 06 490

SAGARRA Endavallada, 22 Tel. 93 674 01 60 Fsc. Moragas, 13 Tel. 93 675 37 77 TUBAU La Torre, 14 Tel. 93 674 12 85 Mercat Torreblanca P. 1-6 i 1-7 Tel. 93 675 30 65 Mrct Pere San P. 104 Tel. 93 589 14 18 Passeig Rubí, 108 (Valldoreix) Tel. 93 674 57 47

CATIFES PAPIOL Venda i neteja Cánovas Castillo, 4 Tel. 93 674 65 00

CLUB MUNTANYENC Plaça Barcelona, 5 Tel. 93 674 53 96 CLUB NATACIÓ DE SANT CUGAT C. Crist Treballador, s/n Tel. 93 674 14 53

COMPRAVENDA MER-K2 Rius i Taulet, 49-51 Tel. 93 675 60 21

CONGELATS L’ILLA CONGELATS Mrct Pere San, P. 125 Tel. 93 589 38 06

CONSULTORIA DE DIRECCIÓ GLOBALMED Formació i asses. en gestió, qualitat total Ptge. Celler, 1 Tel. 609 262 848

ARPALI Valldoreix, 45 Tel. 93 674 96 02 COPISTERIA THER Sant Antoni, 24 Tel. 93 589 74 42

CENTRES BRONZEJAT

COPY-GRAFIC Can Matas, 8 Tel. 93 675 36 53

PAYTUBÍ Can Matas, 2 Tel. 93 675 50 11

OFINOVA Av. Ll. Companys, 18 Tel. 93 675 23 73

CENTRES PSÍQUICS TALLER J. MORAGAS Av. Villadelprat, 79 Tel. 93 674 50 48

CERÀMIQUES I BANYS CATALONIA CERÀMIC Ctra. Sant CugatCerdanyola, km 3 Tel. 93 580 15 00 DELT, SL Martorell, 49 Tel. 93 589 79 34

T.M.G. TALLERS Borrell Front, 31-33 Tel /Fax 93 674 34 75

RIOMAR Avda. Catalunya, 19 Tel. 93 675 69 65

BALL

RODÓ Av. Rius i Taulet, 6 Tel. 93 689 82 80

KOLIBRÍ Boutique del ball

CLUBS ESPORTS

COPISTERIES

T.M.G. EXP. I VENDES Av. Ll. Companys, 36 Tel. 93 675 56 53

DE SALÓ Anselm Clavé, 14 Tel. 93 675 49 37

TRES AL TALLER Taller propi Anselm Clavé, 9 Tel. 93 674 78 07

CARNISSERIES

FOAP Av. Rius i Taulet, 27 Tel. 93 674 05 03 93 589 31 21

ESCOLA DE BALLS

ARTESANAL

Jacint Verdaguer, 74 Tel. 93 675 19 39 i.j.puig@terra.es LA BOMBETA, SL Av. Catalunya, 3 Tel. 93 674 00 24 PUNTBAT ELECTRICI-

ESTANCS

TAT Camí del Colomer, 2 Tel. 93 674 68 06

CAL CRISPIN Santiago Rusiñol, 23 Tel. 93 674 03 08

ELECTRODOM.

LA TABAQUERÍA Ll. Companys, 30-32 Tel. 93 675 04 05

CADIMA Torrent de la Bomba, 36-42, local 1 Tel. 93 589 00 74 TOBELLA Santiago Rusiñol, 49 Tel. 93 590 69 80

BELSCON XXI SA Cm Can Calders 10 belsconxxi@nexo.es Tel. 93 675 32 67

CRISTALLERIES SANT CUGAT Av. Ll. Companys, 29 Tel. 93 674 13 98

ECONOMISTES EMILI SAPENA Rosselló, 12, 2n 2a Tel. 93 590 13 96 G.A.P. Lluís Companys, 29 Tel. 93 589 72 08

ELECTRICITAT CONELÈCTRIC DEL

VICAT 2 Camí Can Calders, 8 A Tel. 93 675 20 01

VALLÈS, SL Punt de servei FecsaEndesa Av. Cerdanyola, 26 bx Tel. 93 589 09 42

CERÀMICA

INSTAL·LACIONS JP Aigua i calefacció

ESTUDI DEC. I INTERIOR. SL DISSENY Villà, 12 Tel. 93 675 67 88

EMPRESA DE SERVEIS

VERPLA, SL Martorell, 49-51 Tel. 93 583 68 87

ASTEL Contact center Ctra. Sant Cugat a Rubí, edifici Fórum Tel. 902 300 037

YBARGÜENGOITIA

FACTOR RRHH Sta. Maria, 9, 1r 1a Tel. 93 6 75 67 00

FERRETERIES

G.A.P. Lluís Companys, 29 Tel. 93 589 72 08

ENGINYERIA APK GABINET D’ENGINYERIA Sabadell, 11, bx Tel. 93 675 10 08 INGENIERIA AP Villà, 12 Tel. 93 675 68 04

ENSENYAMENT ANTIQUA Restauració mobles Viñoles, 14 Tel. 93 675 53 07 CARME TALLEDA

CONSTRUC.

VALLÈS Especialistes en eines de tall i esmolats Vic, 28, local 3 Tel. 93 675 41 23

MÚSICA Martorell, 4 Tel. 93 589 28 33 CENTRE D’ESTUDIS MUSICALS GYMEL Matrícula oberta Carme, 18 Tel. 93 583 65 79 ESCOLA THAU Vial Interpolar Tel. 93 589 81 08 ESFERA D’ART Arts plàst. i acadèmia Sant Ramon, 21 Tel. 93 675 91 44 KUMON Matemàtiques Camí del Colomer, 10 Tel. 93 674 65 58 PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22 Tel. 93 674 12 39

ASOCIADOS L. Companys 18-20, 7 Tel. 93 590 25 00

EL PONT Girona, 3 Tel. 93 675 01 75 FERRETERIA ROS 2 de maig, 12 Tel. 93 674 37 64 PUNT CLAU Fsc. Macià, 52-56 Tel. 93 589 51 25

FISIOTERÀPIA CTRE. TERAPÈUTIC ST. CUGAT Sessions ind, gimnàstica terapèutica Pça. Pep Ventura, l. 23 (cant. escaletes) Tel. 93 589 22 85

FLORISTERIA FLORISTERIA EMMA Flors i plantes Rius i Taulet, 16 Tel. 93 674 70 45 MARINA COLL Art floral Av. Cerdanyola, 41 Tel. 93 674 86 84

FORNS EL FORN CENTRAL Degustació, pastes i entrepans Manel Farrés, 41 bx Tel. 93 589 67 17 FORN J. VALLS Elaboració pròpia Major, 24 Tel. 93 674 01 59 KROXAN Av. Catalunya, 15 Tel. 93 589 81 97 MIRA-SOL MARI FLECA ARTESANA Pça Joan Borràs, 1 Tel. 93 674 15 46

ESCULTURA MIQUEL CASAJUANA

FOTO-VÍDEO

SALABERT “Cal Pere Mosso” Escultura i pintura La Torre, 8 (Monestir) Tel. 93 675 46 24

CONTRALLUM Av. Cerdanyola, 11 Tel. 93 589 60 63 Santiago Rusinyol, 42 Tel. 93 675 12 48

ESMOLATS

INTERFILM Rbla. Celler, 23 Tel. 93 587 84 27

ZOOM Centre de la imatge Santa Maria, 14 Tel. 93 675 56 74

Castellví, 19 Tel. 93 675 32 66

FRUITERIES

HAMBURGUESES

FRUITERIA ÁNGEL Av. Catalunya, 8 Tel. 93 589 70 47

MC DONALD’S Ctre Cial. St. Cugat Tel. 93 674 46 54

FUSTERIES

DIETÈTICA

FUST. EBENISTERIA Tel. 93 699 67 48 93 674 70 68

GERD DIETÈTICA Plaça Pere San, 9 Tel. 93 674 00 60

TOTA FUSTA 2 de maig, 9 Tel. 93 674 35 43

SUPER-NATURAL Sant Ramon, 4 Obert dissabte tarda Tel. 93 675 59 53

XERRIC FUSTERIA Xerric, 26 Tel. 93 674 05 88

GALERIES D’ART

HÍPIQUES HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12 Tel. 93 674 11 40

CANALS GALERIA

HOSTESES

D’ART C. de la Creu, 16 Tel. 93 675 49 02

MARKET DEVELOP.

ESPAI L. RIBAS Plaça Gorina, 13 Tel. 93 589 57 76

PÚBLICAS Solsona, 3 esc. A 1r 2a Tel. 93 589 58 60 667 536 665

POU D’ART Balmes, 35 Tel. 93 590 60 86 SALA RUSIÑOL Santiago Rusiñol Tel. 93 675 47 51

GELATS ARTESANS LA XIXONENCA Gelats i torrons artes.

Major, 29 Tel. 93 675 25 86 Xerric, 30 Tel. 93 674 13 48 Gelats i torrons artesans, s. cafeteria PINGÜÍ TROPICAL Plaça Octavià, 2 Tel. 93 674 58 84

AZAFATAS Y REL.

IDIOMES

CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Crist Treballador, s/n Tel. 93 674 14 53 DIR SANT CUGAT Ctra. de Rubí, 76-78 Tel. 901 30 40 30 GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11 Tel. 93 674 61 72 GIMNÀS SANT CUGAT Anselm Clavé, 20 Tel. 93 590 82 79 RUNNING VALLÈS Can Matas, 2 local Tel. 93 589 86 31 ST CUGAT ESPORTS Pl. Quatre Cantons Tel. 93 674 30 81 SQUASH SANT CUGAT Sant Jordi, 33-35 Tel. 93 674 98 62

GRÀFIQUES GRÀFIQUES ARIS

MANTSERV, S.A. Av. Catalunya, 18 Tel. 93 674 60 58 TOT SERVEIS Dr. Galtès, 9 Tel. 93 675 58 91

INST. BELLESA CENTRE D’ESTÈTICA DONNA Depilacions làser i massatges c/ Major, 36, 1 Tel. 93 675 52 54 Mª ÀNGELS Pça. Dr. Galtés, 8 2a 4a Tel. 93 589 89 48 MASAJES A 1000 Centre d’estètica Pla del Vinyet, 57, l. 7 Tel. 93 544 11 75 PAYTUBÍ Can Matas, 2 Tel. 93 675 50 11 QUIROS Valldoreix, 76 bis Tel. 93 589 07 06 RBV Fsc Moragas, 25 Tel. 93 675 58 55

DEUTSCHE AKADEMIE Centre alemany Martorell, 31 Tel. 93 675 27 27

JARDINERIES

SPRINT IDIOMES Francesc Moragas, 8 Tel. 93 589 22 64

BOTÀNIA Jardins, terrasses, dissenys de prof.

Tel. 93 675 61 16 649 094 100

TRINITY Rbla. Can Mora, 18 Tel. 93 675 22 01

GARDEN ROCAMORA Llaceres, 12 Tel. 93 674 36 94

WAY-IN Idiomes-Traduccions Rius i Taulet, 2 pral.

Tel. 93 674 82 15

OBSJARDÍ Camí del Colomer, 12 Tel. 93 589 49 71

IMPRENTA GIMNASOSESPORTS

Tel. 93 589 26 38 FOAP Rius i Taulet, 27 Tel. 93 674 05 03

SON JARDÍ Serveis de jardineria Lleida, 1 Tel. 93 674 07 80

IMPRENTA SANT CUGAT Pça. Barcelona ,4 Tel. 93 675 51 01 PAPERINSKI Xerric, 25 Tel. 93 589 87 14

INFORMÀTICA APPLE CENTER Plaça Unió, 3 Tel. 93 590 80 60 AREA SOFTWARE Girona, 17 Tel. 93 583 69 07 SIGNUS SERVEIS INFORMÀTICS Instal·lació, reparació, manteniment, seguretat Tel. 93 589 19 68 www.signus.info WED TIME Pg. Francesc Macià, 87, local 2 Tel. 93 583 67 94

INSTAL·LACIONS A. ZAMORA, S.L. Mn. C. Verdaguer, 18

JOGUINES JOGUINES MARGA Santa Maria, 44 Tel. 93 674 15 32 L’AMIC IMAGINARI Rius i Taulet, 13 Tel. 93 589 36 32 SCOOTY LUDIC Xerric, 8 B Tel. 93 590 61 89

JOIERIES AMBAR Castillejos, 33 Tel. 93 675 62 95 Joieria-rellotgeria, taller propi ANNA FUSET Santiago Rusiñol, 45 Tel. 93 589 50 72 MIREIA’S Valldoreix, 33 Tel. 93 674 99 40 TONI LOZANO JOIER ARTESÀ Taller propi Xerric, 27-29 Tel. 93 674 94 24 TRES AL TALLER Joieria artesanal, taller propi

Anselm Clavé, 9 Tel. 93 674 78 07

LOTERIES ADMIN. NÚM. 1 Valldoreix, 67 A Tel. 93 589 47 42 ADMIN. NÚM. 2 Major, 33 Tel. 93 674 01 74

LLAMINADURES CHUPI Llaminadures i regals Pg Sant Magí, 14 Tel. 93 587 93 86 SEC I DOLÇ Fruits secs, caramels i llaminadures Santa Maria, 45 Tel. 93 674 12 53

LLANES CASA DE LES LLANES Castillejos, 17 Tel. 93 674 64 91

LLAR D’AVIS LA FLORESTA Pearson, 36 Tel. 93 589 78 00 LES PLANES Tel. 93 675 51 05 MIRA-SOL Victòria, 48 Tel. 93 589 20 18

LLAR D’INFANTS JARDÍ D’INFANTS L’ALBA Carme, 40-42 Tel. 93 674 86 99 LA MAINADA Castellví, 23 Tel. 93 674 81 52

LLIBRERIES ALEXANDRIA Villà, 10 Tel. 93 675 32 01 EL CELLER DE LLIBRES Rbla del Celler, 25 Tel. 93 674 96 59 HEMERY Tot en esoterisme, llibres, mineral, música Sant Antoni, 1 Tel. 93 589 43 87 L’AMIC IMAGINARI Rius i Taulet, 13 Tel. 93 589 36 32 LLIBRERIA PAIDEIA Santiago Rusiñol, 40 Tel. 93 674 03 14

LUDOTEQUES CASAL FAMILIAR ELS PEIXETS Casals d’estiu, Nadal i Setmana Santa Estapé, 37, baixos Tel. 93 583 68 39

GUIA

52

Dijous, 10 de juny del 2004

GUÍA comercial LUDOTEQUES CASAL FAMILIAR ELS PEIXETS Casals d’estiu, Nadal i Setmana Santa Estapé, 37, baixos Tel. 93 583 68 39 ESPIRAL Villà, 22 Tel. 93 589 21 15 RIALLES Sant Medir, 14 Tel. 93 674 67 38 SCOOTY LUDIC Xerric, 8 B Tel. 93 590 61 89

MARBRES MÁRMOLES ST CUGAT Can Fatjó AuronsCampoamor, 12 - N. 3 Tel. 93 675 51 08

MARCS ATELIER BLAU Av. Torreblanca, 2 Tel. 93 589 19 31 CRISTALERIA AUGUSTA SL Plaça Dr. Galtès, 9 Tel. 93 675 41 21

MATERIAL CONST. MAT. RIOMAR SL C/ 1, 61 - Can Barata Tel. 93 588 02 49

MERCERIES LA MERCERIA Plaça Pere San, 7 Tel. 93 674 05 24 LA PERLA Major, 3 Tel. 93 674 01 38 MERCERIA LOLA Dr. Murillo, 4 Tel. 93 675 59 42

MISSATGERS MRW Ildefons Cerdà, 4 Tel. 93 590 26 80 SANT CUGAT EXPRESS SL Plana Hospital, 32 Tel. 93 589 68 28

MOBLES I DECORACIÓ CARRÉ MOBLES Fsc. Moragas, 33 Tel. 93 674 09 95 93 674 15 50 CASAJUANA Galeries Sant Jordi Santiago Rusiñol, 37 Major, 6 Tel. 93 589 22 32 EGA MOBLES Cánovas del Castillo, 2 Tel. 93 589 00 14 GRUPO LOBER Lluís Companys, 40 Tel. 93 589 50 50 INDUBRUC Mobles de jardí Av. Ragull, 9-19 Tel. 93 589 00 23 JORDI FLORENSA INTERIORES Lluís Companys, 23 Tel. 93 674 88 42 LA GARRIGA VERDA Av. Rius i Taulet, 120 Tel. 93 544 24 11 LA MOYENNE Santiago Rusiñol, 15 Tel. 93 674 53 54 LETTO Moble juvenil Pça. Dr. Galtés, 7 Tel. 93 674 58 51

MODA-CONFECCIÓ ALLEGRO BIG SIZE Totes les talles grans Vic, 28 Tel. 93 590 11 22 ANDAGUA Av. Catalunya, 18 Tel. 93 583 60 17 BENETTON Santa Maria, 21 Tel. 93 674 85 02 BLUE MOON Major, 16 Tel. 93 675 02 67 Valldoreix, 43 Tel. 93 589 43 55 CAMPMANY Valldoreix, 16 Tel. 93 674 14 82 CASA DE LES LLANES Totes les talles Castillejos, 17 Tel. 93 674 64 91 LA MODISTA Plana Hospital, 3-5 L6 Tel. 93 589 86 69

MARIAN Sabadell, 1 / Pça. Pere San, 14 Tel. 93 674 74 28 TOT PUNT Sant Antoni, 19 Tel. 93 674 00 97

MODA INFANTIL I PUERICULTURA BABY VIP Valldoreix, 10 Tel. 93 590 02 49 CUCARRÓ Santiago Rusiñol, 30 Tel. 93 674 55 80 D6A16 Àngel Guimerà, 19 Tel. 93 544 24 19 PRENATAL Rbla. del Celler, 43 Tel. 93 689 72 68

MODA JÚNIOR

OB. REGAL

Tel. 93 675 12 99

MIL I UNA TROBALLES

TONY MESTRE PAS-

Martorell, 2 Tel. 93 674 14 85

TISSER Ctra. Cerdanyola, 14 Tel. 93 675 53 02

PACHA MAMA Torrent Bomba, 22 Tel. 93 583 69 67

OBRESCONST. PROM. CONSTRUALPA Santa Maria, 9 , 1r 1a Tel. 93 589 01 51

PERRUQUERIA

RESIDENCIAL

AQUILINO Sant Jordi, 18 Tel. 93 589 50 84

GALTÉS Pça. Dr Galtés, 5, l. 1 Tel. 93 674 43 56 STANZA Valldoreix, 10 Tel. 93 674 65 98

ÒPTIQUES CENTRE D’ÒPTICS Xerric, 29 Tel. 93 589 61 61

MOTOS

ÒPTICA MIRA-SOL L’Endavallada, 15 Tel. 93 589 86 88

TWIN MOTORS Venda, reparació i rest., totes les marques Borrell, 9 Tel. 93 674 88 78

NETEGES BRILLNET SL Lluís Companys, 27 Tel. 93 675 95 95 CLEANT MONT NETEGES Neteges en general Santa Engràcia 7, bx Tel. 93 590 05 92 NETEGES BOIX Neteges en general Abat Biure, 20, bx 1a Tel. 93 675 35 02

NETEJA IND. MDL Mòduls digitals per al rentat Rbla. Celler, 55 local A Tel. 93 590 85 85

RIBERA MANERO Av. Catalunya, 2, l. 10 Tel. 93 675 06 19 Mct Torreblanca,P.1 22 Tel. 93 675 32 56 Ctre Cial S. Cugat P.55 Tel. 93 589 75 80

PROMUSA Av. Torre Blanca, 2-8 Tel. 93 589 17 32

D6A16 Kid-Júnior Àngel Guimerà, 19 Tel. 93 544 24 19

CASTELLVÍ MOTOR Conc. oficial Honda Rosselló, 15 Tel. 93 675 45 16

PEIXETERIES

TEIXIDÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30 Tel. 93 589 44 95

PAPERERIES PAPERINSKI Xerric, 25 Tel. 93 589 87 14

BLUE Rambla del Celler, 121 Tel. 93 674 97 34 CARNÉ I BOSCH Fsc. Moragas, 29 Tel. 93 589 60 88 CARRERA Valldoreix, 69 Tel. 93 675 20 12 FORMA’S Elies Rogent, 18 A Tel. 93 675 40 06 GALATEA Lluis Companys, 9 Tel. 93 674 51 44

PÀRQUINGS

PEL-FAÇ Articles perruqueria i estètica Xerric, 28 Tel. 93 589 68 49

LA LIONESA Valldoreix, 79 Tel. 93 674 07 71 SÀBAT Santiago Rusiñol, 46

PERRUQ. BELLVER Av. Catalunya, 12 Tel. 93 675 42 02

LLAR AVIS MIRA-SOL Centre de dia Camí de Sant Cugat a Papiol, 193-195 Tel. 93 675 02 50

ESPAI PISCINA Cm C. Calders 10 2n 1a

Tel. 93 675 32 67 639 31 27 16 FERRON Av. Rius i Taulet, 20 Tel. 93 674 68 47 PISC. BELLATERRA Rius i Taulet, 55, lc. 3 Tel. 93 590 13 99

PNEUMÀTICS PNEUMÀTICS ST. C. Pneumàtics, mec. ràp.

Anselm Clavé, 16-18 Tel. 93 675 28 53

POLLERIES

COPERSE Francesc Macià, 52 b Tel. 93 589 81 29 CRISTAL. AUGUSTA

E. JULIA Recanvis i accessoris Camí de la Creu, 24 Tel. 93 675 11 50 93 675 19 51 AUTOREPARACIÓ ST Planxa i pintura Sant Pere, 6 Tel. 93 675 10 13 J. MUÑOZ Solà, s/n Tel. 93 674 16 20

RESID. 3A EDAT

MEC. DE L’AUTO.

SANT SALVADOR Sant Salvador, 47 Tel. 93 674 42 23

BERROCAL MOTOR

RESIDÈNCIA DÍAZ Residència assistida Tòrtora, 11 (Valldoreix) Tel. 93 674 20 16 RESIDÈNCIA LLAR LA FLORESTA Antoni Griera, 11 Tel. 93 674 08 58 VIL·LA VALLDOREIX Joan Borràs, 64 Tel. 93 589 62 58

SPORT Esp. en Porsche Cant Matas, 10 Tel. 93 589 47 87 MECÀNICA DE L’AUTO. XAMFRÀ Sant Esteve, 4-6 Tel. 93 674 62 04 SERVICAR T. MEC. PERE CANALS G. Baixada d’Alba, 12 Tel. 93 674 63 62 SOLÉ REPARACIÓ DE

ROBA LLAR FALGUERA Villà, 1 Tel. 93 675 24 01 SUPER HOGAR Plaça Octavià, s/n Tel. 93 589 89 99

SABATERIES

L’AUTOMÒBIL Mec., planxa, pintura De la Creu, 2 Tel. 93 674 16 31 TALLER JORDI Rep. de l’automòbil Mina, 39 Tel. 93 674 06 17 TALLERS FX Servei oficial Bosch Castellví, 25, baixos Tel. 93 674 56 78

Tel. 619 66 58 40

TE TEA SHOP Te i complements Major, 32 Tel. 93 589 02 02

TINTORERIES DETIQUETA Rius i Taulet, 31 Tel. 93 675 63 23 OK NET Fsc. Macià, 63 Tel. 93 674 36 00 Rbla. del Celler, 91 Tel. 93 589 53 60 ROB@NETA.ES Ctre. Cial. Supersol Avda. Rius i Taulet, 49 Tel. 93 590 60 24

TINT. ST CUGAT Sant Antoni, 1 Tel. 93 674 11 82 Santiago Rusiñol, 35 Tel. 93 674 11 83 Rbla. Ribatallada, 34 Tel. 93 675 22 28 Av. Ll. Companys, 2 Tel. 93 674 41 67

TRADUCCIONS DEUTSCHE AKADEMIE Centre alemany Martorell, 31 Tel. 93 675 27 27 LETERA TRADUC-

REPARACIÓ DEL

TRIAL S.L. Manel Farrés, 97 Tel. 93 587 99 16

CALÇAT SABATA Francesc Moragas, 6 Tel. 93 675 32 74

TAPISSERIES

PUBLICITAT

TATER’S Sant Antoni, 62 Tel. 93 675 55 06

LA TAPISSERIA Sant Medir, 2, bx A Tel. 93 589 11 51

NORMA SERVEIS Alemany, anglès, francès, italià...

Rius i Taulet, 31, l. 3r Tel. 93 589 30 50

ZAPARAMA L’Endavallada, 7 Tel. 93 675 43 94

TAXIS

VETERINARIS

ASS. RÀDIO TAXI Tel. 93 589 44 22 93 675 51 51

DISPENSARI VET.

FRANCISCO Tel. 93 431 65 97 625 133 898

AUX-VYD Av. Ll. Companys, 50 Tel. 93 589 17 99

ELEGANCE MERCEDES Taxi de luxe Mercedes, aeroport, serveis concertats

TOTEM VIATGES Dr. Murillo, 2 Tel. 93 675 69 64 USSIA TOURS Plana Hospital, 10 Tel. 93 589 61 50 VIATGES BARCINO Pça. Dr Galtés, 6, l. 4 Tel. 93 589 74 64

VÍDEO CUGAT Cinebank, 24 h Lluís Companys, 52 Tel. 93 674 66 49 Avda. Cerdanyola Tel. 93 589 52 46

SEGURETAT INDUS-

SEGURETAT

VIATGES

BUGADERIA Pg. Torreblanca, 52 Tel. 93 674 41 49

TALLERS TORNER Plana Hospital, 35 Tel. 93 674 69 50

DELT, SL Martorell, 49 Tel. 93 589 79 34

VETERINOS Hospital obert les 24 h Av. Rius i Taulet, 31 Tel. 93 589 71 41

VIDEOCLUB SANT

GESTIÓ HIGIENE I

EVELINE Ptge Celler, 1, of. 2 Tel. 93 675 50 02

LA FAUNA Rbla. Celler, 35-37 Tel. 93 674 13 05

SOL NET TINT.-

CARRERA Valldoreix, 71 Tel. 93 675 20 12

REFORMES PERSIANES

MAILING VALLÈS, SL Mercè Rodoreda, 8 Tel. 93 589 23 71

AQUANET Tel. 649 95 30 50 93 589 28 70

PREVENCIÓ RISCOS LABORALS

MIMA Pla del Vinyet, 57, l. 7 Tel. 93 544 11 75

REPARTIDORS

RESIDÈNCIES

BCN PISCINES Cristóbal Colon, 30 Tel. 93 675 13 13

TALLERS MECÀNICS AUTO REC. VALLÈS

PISCINES

JEAN LOUIS DAVID Plaça Dr. Galtés, 5 Tel. 93 675 61 70

FARMAROSA Francesc Macià, 71 Tel. 93 674 24 89

PASTISSERIES

DECASA Pintures i decoració Ctra. Roquetes 31 n. 3 Tel. 93 544 10 46

POLLERIA IMMA Mct Torreblanca P. 1-5 Tel. 93 675 13 89

JUANI Xerric, 28 Tel. 93 674 66 99

TOT SERVEIS Dr. Galtès, 9 Tel. 93 675 58 91

PINTURES

IMATGE MENFIS Avda. Anselm Clavé, 3 Tel. 93 675 00 55 Martorell, 12 Tel. 93 589 56 57

PARAFARMÀCIA

P. GALTÉS Torrent de la Bomba, s/n (Plaça Dr. Galtés) Tel. 93 589 90 68

Plaça Dr. Galtès, 9 Tel. 93 675 41 21

CIONS Anglès, espanyol, català Tel. 93 589 19 68 www.letera.net

XARCUTERIES CANS. JULIANA Fsc. Moragas, 26 Tel. 93 674 08 11 FELIU GRIFUL Plaça Pere San Tel. 93 675 56 63 Mt. Torreblanca P. 14 Tel. 93 675 32 06 Mt Torreblanca P. 38 Tel. 93 675 29 55 XARCUTERIA BISBAL Llegums i menjars preparats Sta. Maria, 30 Tel. 93 674 13 43 XARCUTERIES J. GRAU Endavallada, 18 Tel. 93 675 03 54 Rbla. del Celler, 7 Tel. 93 589 22 36

DEL VALLÈS Urgències 24 h.

Homeopatia Sabadell, 23 Tel. 93 674 69 45 Tel. urg. 608 89 81 36

Bodes de la setmana

Ramón García y M. Jesús Serrahima

Sergi Pacheco y Liliana Prada

Eva Valero y Juanjo Marquina

Gabriel Ferenando y María Gonzalvo

GUIA gastronòmica

La Recepta

BAR ELS PORRONS

CAFÈ DE BELGRADO

Castillejos, 30 Tel. 93 675 02 69

Concerts dj a ds Rius i Taulet, 120 Tel. 93 675 38 51

Rbla. Can Mora, 10 Tel. 93 589 83 23

CAFÈ DE LA RAMBLA

Av. Pla del Vinyet, s/n Tel. 93 544 21 69

BAR LA BRASA Braseria Bar Vallès, 75 Tel. 93 589 23 61

BAR LA CURVA La Mina, 19 Tel. 93 674 91 28

BAR REST. CAN MORA Rbla. de Can Mora, 5 Tel. 93 674 61 25

BAR STOP Av. Rius i Taulet, 56 Tel. 93 589 12 99

BAR TROPICAL Menú dl a dv Lluis Companys, 27 Tel. 93 674 08 74

BOKATAS Cafeteria i entrepans Plana Hospital, 35-3 Tel. 93 589 19 72

BRASERIA BIEL Cuina artesana Lluís Companys, 36 Tel. 93 675 97 40

BRINS Té, sucs, àpats inf.

Plaça Pep Ventura, 3 Tel. 93 587 93 74

CA L’EUGENI

Menús dl a dv, entrepans Pg. Torreblanca, 2 Tel. 93 587 92 26

CAFÈ GINA Santiago Rusinyol, 41 Tel. 93 589 73 22

CAFÈ SQUASH Menú diari i festius Sant Jordi, 33-35 Tel. 93 587 93 96

EL CAFÉ DEL CELLER Bar-Restaurant Rbla. Celler, 29, l. 12 Tel. 93 675 96 18

EL CASALET DE VALLDOREIX Sant Albert, s/n Tel. 93 675 10 55

EL CASINET

EL JORDI’S Amanides, entrepans Sant Jordi, 39 Tel. 93 674 11 18

CAFETÍSSIMO

EL MESÓN

Menú de dl a dv Manel Farrés, 101 Tel. 93 589 61 72

Braseria, cuina mrct Plaça Octavià, 6 Tel. 93 674 10 47

CAN BARATA

EL PEROLET

CAN CASOLETA

CABALLU PETIT

CAN EDO

Cerveseria Av. Rius i Taulet, 19 Tel. 93 674 10 05

Carn brasa i calçots Lleó XIII Tel. 93 692 24 24

CABASSA CASTAÑO

CAN ROVIRA

Cafeteria: dm a dg Bar musical: dv i ds Pla del Vinyet, s/n Tel. 93 674 69 73

DYABLITO

Menú de dl a ds Dinars d’empresa Av. Rius i Taulet 49-51 Tel. 93 587 96 00

Peix i marisc fresc St. Bonaventura 39 bx Tel. 93 675 10 33

CAFÈ AUDITORI

DA JIANG JIN

CAFE-REST. LA FINESTRA

Cuina de mercat Lluís Companys, 9 Tel. 93 589 19 01

Cuina de mercat Puigmal, s/n Tel. 93 674 02 67

Tel. 93 589 47 90

Menú i entrepans Camí Can Ganxet, 47 Tel. 93 589 50 83

Cargols llauna, arròs negre Ctra. Rubí-Sabadell, km 15.200 Tel. 93 697 06 52

Menús dl a dv Ctra. Roquetes, 2 Tel. 93 675 15 00

CLÀSSIC Av. Torre Blanca, 2 Tel. 93 674 19 03

CUE ST CUGAT Bar Musical Sant Martí, 10

53

GUIA

Dijous, 10 de juny del 2004

Cafè Restaurant Pg. Fsc. Macià, 67 Tel. 93 675 53 03

EL PUNT Copes i sopars Sabadell, 41 Tel. 670 59 40 01

FRANKFURT LA PALTA Frankfurts Rbla. Can Mora, 24 Tel. 93 589 50 11

FRANKFURT ROSINYOL Entrepans freds i calents, tapes Santiago Rusiñol, 43 Tel. 93 675 56 77

GAUDÍ CAFÈ Esmorzars, aperitius, menús ràpids Mercat Torreblanca

GEPETTO

LA MASIA

Menús de dl a dv Borrell, 10 Tel. 93 675 12 02

Cuina catalana Av. C. Catalanes, s/n Tel. 93 589 34 45

GRJA. AUGUSTA

LA PASTA BOIXA

Cafeteria Plaça Augusta, 4 Tel. 93 589 88 90

GRJA. MONTSERRAT Menú dl-dv, c. casolana Endavallada, 6 Tel. 93 674 67 29

HAMBURG Menú, entrepans Rbla. Ribatallada, 36 Tel. 93 589 01 38

IL FORNETTO Pizzeria trattoria Santiago Rusiñol, 27 Tel. 93 589 84 32

ITALIANS Menú diari Sant Bonaventura, 6 Tel. 93 674 64 33

L’ART REST. CAF. Obert tots els dies Rbla. del Celler, 2 Tel. 93 674 42 36

LA CANTONADA Creps, amanides, menús Pça. Dr. Galtès, 5-lc 8 Tel. 93 589 23 32

LA CARBONERIA Bar musical Villà, 8 Tel. 93 675 15 51

LA FONDA Menú diari 12 E Enric Granados, 12 Tel. 93 675 54 26

LA GRANJA Cuina casolana St. Antoni - Pça.

Barcelona Tel. 93 675 52 46

LA LLANEGA NEGRA Psg. Torreblanca, 37 Tel. 93 589 45 84

Pizzeria, creperia Alfons Sala, 24 Tel. 93 675 15 03

LA PIZZA LOCA Menú de dm a dv Lluís Companys, 7 Tel. 93 589 37 81

LA TAPA BOIXA Rbla. Jaume Sàbat, 4 Tel. 589 73 50

LA TASCA DE SANT CUGAT Menús casolans Fsc. Macià, 71, local 4 Tel. 93 589 03 76

LA VAQUERIA CAFE-REST. Menú de dl a ds Pça. Pep Ventura, 4 Tel. 93 589 20 19

MAS ROIG Xai, entrecot brasa Plaça Mas Roig, 4 Tel. 93 675 00 86

MASIA AMETLLER Obert tots els dies Cm. Can Ametller, s/n Tel. 93 589 22 52

MATILDA Plana Hospital, 7 Tel. 93 590 05 06

PA I PA Menú diari. Baguets Sant Jordi Tel. 93 589 49 45

PACHA MAMA

RESTAURANT CAL MARTÍ Menús dc a dg Avda. Llac, 32 (Sol i Aire) Tel. 93 674 30 16

REST. CHINA ORIENTAL Menú i serv. domicili Sant Josep, 2 Tel. 93 589 21 82

REST. CHINA TOWN

de M. Àngels Quadras

Faves envinagrades INGREDIENTS:

- Tomàquet

- Faves primerenques seques

- Ametlles crues

- Patates

- Pa torrat

- Mongetes tendres

- Llorer i menta

- Cansalada

- Aigua i vinagre

- Alls i ceba

- Oli i sal

E

torradetes mullades amb vinagre i uns grans d’all. Quan la picada és feta, s’hi tiren dues cullerades de brou de la cassola i s’hi aboca tot. Se li dóna una remenada i s’hi afegeix un raig d’oli cru. Quan la patata sigui cuita, es treu del foc.•

Serv. domicili, menú Castellví, 27, bx Tel. 93 590 00 79

REST. RANCHO EL PASO Menús dl a dv Pas Estació, 15 (La Floresta) Tel. 93 674 38 03

REST. STO. DOMINGO Menú de dl a ds Rius i Taulet, 129 Tel. 93 674 11 24

REST. TALISMAN Av. Cerdanyola, 68 Tel. 93 675 38 06

RISTORANTE TORCELLO Menús de dm a dv, tiquet restaurant Sant Jordi, 18 C Tel. 93 590 60 14

TORRADA GRILL Creps, amanides Plaça Pere San, 6-8 Tel. 93 589 72 74

TOST BOCATA’S

T. de la Bomba, 22 Tel. 93 583 69 67

Entrepans calents Av. Torre Blanca, 13 Tel. 93 589 88 12

REST. BEBOP JAZZ

VERSIÓ ORIGINAL

Servei carta i menú.

Dj actuacions directe Sant Domènech, 19 Tel. 93 587 91 19

Menús per a grups Pla del Vinyet, 10 Tel. 93 675 98 63

s treu la cella de les faves i es posen a remullar tota la nit.

Després es bullen i s’escorren. En una cassola amb oli i un pessic de sal, s’ofega la cansalada, una cabeça d’alls sencera, una mica de ceba picada, un tomàquet a trossos, una fulla de llorer i un brotet de menta.

Després, s’hi tiren les faves, les patates tallades a daus, les mongetes tendres, triades i trossejades i es cobreix d’aigua. En un morter es piquen unes ametlles crues, unes

GUIA

54

Dijous, 10 de juny del 2004

TELÈFONS d’interès AJUNTAMENT

Rubí - Sant Cugat . . . . . . . .93 699 80 80

Sant Cugat . . . . . . . . . . . . .93 565 70 00 Casa de Cultura . . . . . . . . . .93 589 13 82 EMD Valldoreix . . . . . . . . . .93 674 27 19 OMIC . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 589 22 88 PROMUSA . . . . . . . . . . . . . .93 589 17 32

ASSISTÈNCIA SANITÀRIA CAP . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 589 11 22 CAP - Urgències . . . . . . . . .93 589 44 55 Ct. Soc. Sant. La Floresta . .93 589 30 20 Ct. Alzheimer St. Cugat . . . .93 674 70 61 Creu Roja Sant Cugat . . . . .93 674 23 83 Creu Roja Valldoreix . . . . . .93 674 24 59 Dispensari - La Floresta . . .93 674 76 15 H. General de Catalunya . . .93 565 60 00 Vall d’Hebron . . . . . . . . . . . .93 427 20 00 Sant Joan de Déu . . . . . . . .93 203 40 00 Telèfon de l’Esperança . . . .93 414 48 48

ASSOCIACIONS AAPP VV Can Majó Vall. . . . .93 674 50 49 AAPP i VV Valldoreix . . . . . . .93 674 21 97 AAPP Montserrat Vall. . . . . .93 674 21 05 AA Prop. i V. la Floresta . . . .93 674 20 89 AAVV Aiguallonga Floresta . .93 674 51 29 AAPP i VV Mira-sol . . . . . . .93 674 20 18 AAVV V. Carme Mira-sol . . . .93 674 10 03 AAVV St. Joan Mira-sol . . . . 93 674 71 03 AAVV i Prop. Mas Gener . . . .93 674 99 43 Consumidors . . . . . . . . . . . .93 488 16 16

BOMBERS Bellaterra . . . . . . . . . . . . . .93 692 80 80 Generalitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .085

ENTITATS ASDI . . . . . .93 674 46 10 - 93 589 78 96 CPA . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 589 16 74 C.Castellano-Manchego . . . .93 589 76 05 Germanor Cavis . . . . . . . . . .93 674 70 61 Grup Suport Immigrants . . .93 674 93 14 Sant Cugat Comerç . . . . . . .93 674 03 22 Unió Santcugatenca . . . . . .93 675 20 57

LLEURE Arxiu Gavín . . . . . . . . . . . . .93 674 25 70 Arxiu Municipal . . . . . . . . . .93 674 69 93 Arxiu Nac. Catalunya . . . . . .93 589 77 88 Casal Cultural Mira-sol . . . .93 589 20 18 Casal d’Avis Sant Cugat . . .93 589 16 38 Casal Valldoreix . . . . . . . . . .93 589 82 69 Centre Cívic la Floresta . . . .93 589 89 42 Ctre. Cívic les Planes . . . . . .93 675 51 05 Cines Cinesa (reserves) . . . .93 589 09 41 Cines Yelmo (reserves) . . . .902 12 41 34 Club Muntanyenc . . . . . . . .93 674 53 96 Coral de la Unió . . . . . . . . . .93 674 10 06 Esbart Sant Cugat . . . . . . . .93 675 26 52 Llar d’Avis Parròquia . . . . . .93 589 05 98 Piscina Valldoreix . . . . . . . . .93 675 40 55

MITJANS COMUNICACIÓ Diari de Sant Cugat . . . . . .93 589 62 82 Ràdio Sant Cugat . . . . . . . .93 675 59 59 TOT Sant Cugat . . . . . . . . . .93 674 86 61

ORGANISMES OFICIALS Hisenda . . . . . . . . . . . . . . . .93 589 11 55 Jutjat . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 66 96

PARRÒQUIA Les Planes . . . . . . . . . . . . . .93 204 75 03 Sant Pere Octavià . . . . . . . .93 674 11 63 Valldoreix . . . . . . . . . . . . . .93 674 05 69

EMD Valldoreix

CASAL DE CULTURA DE VALLDOREIX

POLICIA Cuerpo Nacional . . . . . . . . .93 674 76 12 Municipal i Protecció Civil . . . . . . . . . .092 Municipal (Valldoreix) . . . . .908 79 51 25 Comissaria St. Cugat . . . . . .93 674 78 58 DNI (Cita prèvia) . . . . . . . . .93 589 30 80 Urgències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .091

SERVEIS

Informació i inscripcions De dilluns a divendres De 9 a 13 h i de 17.30 a 19.00 h

TRANSPORTS Aeroport . . . . . . . . . . . . . . .93 478 50 00 Carreteres . . . . . . . . . . . . . .93 204 22 47 FGC . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 205 15 15 Grua . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 33 71 RENFE . . . . . . . . . . . . . . . . .93 490 02 02 Port . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 318 87 50 Ràdio Taxi . . . . . . . . . . . . . .93 589 44 22 Taxis (parada) . . . . . . . . . . .93 674 09 97

Tel. i fax 93 589 82 69

AGENDA Juny DIVENDRES 11

Aigües la Floresta . . . . . . . .93 674 20 89 Catalana de Gas . . . . . . . . .93 725 29 44 Correus . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 70 96 ENHER Rubí . . . . . . . . . . . . .93 699 18 92 FECSA (atenció client) . . . . .902 50 77 50 FECSA (avaries) . . . . . . . . . .900 77 00 77 Funerària . . . . . . . . . . . . . . .93 589 55 52 Repsol-Butà . . . . . . . . . . . .93 674 15 80 Recollida voluminosos . . . . .93 589 28 17 SOREA . . . . . . . . . . . . . . . . .93 589 00 21

Sant Albert, 5

Audició musical de Fi de Curs del Centre Musical EMD de Valldoreix Hora: 18 h Lloc: Casal de Cultura de Valldoreix

Tallers del Casal de Cultura de Valldoreix Hora: D'11 a 14 h Lloc: Casal de Cultura de Valldoreix • Infantil - Cia. Dream Teans "La Blancaneus" Hora: 12 h

DISSABTE 19 • Visita a Moià: Una vila de la Catalunya Central, a càrrec de Francesc Orriols.

Informació i inscripcions: 93 674 38 11 Hora: 8.30 h Lloc: Estació Valldoreix

DILLUNS 21

• Concert de Cant Coral de Primavera Hora: 21 h Lloc: Parròquia St Cebrià

Sant Joan a Valldoreix.

Festa per a tothom, música, coca... Entrada lliure.

Hora A partir de les 23 h Lloc: Plaça del Casal de Cultura de Valldoreix

DIUMENGE 20

Inici esplais d’estiu.

Org.: EMD de Valldoreix.

DIMECRES 23

• Exposició Fi de Curs dels

TALLERS Org. EMD de Valldoreix

CINEMA a Sant Cugat Ladykillers / 16.00 - 18.10 - 20.20 - 22.35 / CINESA 1 / 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.45 / YELMO 5 Troya / Dv-ds: 17.00 - 20.15 - Dg a dj: 16.00 - 19.00 - 22.00 / CINESA 2 / 15.45 - 19.00 - 22.15 - Ds: 16.15 - 19.30 - 22.45 / YELMO 4 El castigador / 16.40 - 19.30 - 22.00 / CINESA 3 / 17.00 - 19.45 - 22.30 / YELMO 3 El día de mañana / 16.30 - 19.15 - 22.00 / CINESA 4 / 17.30 - 20.00 - 22.30 / YELMO 1 Blueberry / 16.45 - 19.30 - 22.15 / YELMO 2 Hermano oso / 16.00 - 18.00 / YELMO 6 Ni a favor ni en contra / 20.15 - 22.40 / YELMO 6 A+ / 16.15 - 18.30 - 20.40 / YELMO 7 La matanza de Texas / 22.50 / YELMO 7

IMPARTITS

Van Helsing / 17.15 - 20.00 - 22.30 / YELMO 8 Giro inesperado / 16.15 - 18.30 - 20.40 - 22.50 / YELMO 9

DE

CULTURA

DE

VALLDOREIX

OBERTES LES INSCRIPCIONS DE LES ACTIVITATS D'ESTIU Inscripció al CASAL DE CULTURA - Tel. 93 589 82 69 Casals juny I - del 21 al 25 de juny Casals d'agost - del 2 al 13 d'agost Casals setembre - de l'1 al 14 de setembre Estades d'esplai juliol I - del 5 al 16 de juliol Estades d'aventura juliol I - del 5 al 16 de juliol Estades de natura juliol I - del 5 al 16 de juliol Estades d'hípica juliol I - del 5 al 16 de juliol Estades d'esplai juliol II - del 19 al 30 de juliol Estades d'aventura juliol II - del 19 al 30 de juliol Estades de natura juliol II - del 19 al 30 de juliol

CINESA SANT CUGAT:

Inscripció a l'EMD DE VALLDOREIX - Tel. 93 674 27 19 Estades d'idiomes i esports juliol I - del 5 al 16 de juliol Estades d'idiomes i esports juliol II - del 19 al 30 de juliol

SESSIÓ GOLFA (00.30 h): divendres i vigília festius SESSIÓ MATINAL (12.00 h): dissabtes i festius

SESSIÓ GOLFA (01.00 h): dissabtes SESSIÓ MATINAL (12.00 h): diumenges i festius

CASAL

ELS JOVES PODRAN GAUDIR D'UN ESPAI AL CASAL DE CULTURA DE VALLDOREIX, CADA DIMARTS I DIVENDRES DE 17 A 20 HORES

HORARIS

YELMO SANT CUGAT:

AL

Inscripció al CENTRE MUSICAL EMD DE VALLDOREIX - Tel. 93 589 02 06 Colònies musicals de Valldoreix juliol - de l'1 al 8 de juliol

5ª SETMANA

3ª SETMANA

4ª SETMANA

TROYA SALA 2 Dv-ds: 17-20.15 h-Dg-dj: 16-19-22 h GOLFA: 00.10 h. MAJORS 13 ANYS

EL CASTIGADOR SALA 3: 16.40 - 19.20 - 22.00 h GOLFA: 00.40 h. MAJORS 13 ANYS

LADYKILLERS SALA 1: 16.00 - 18.10 - 20.20 - 22.35 h GOLFA: 00.45 h. MAJORS 13 ANYS

3ª SETMANA

EL DÍA DE MAÑANA SALA 4: 16.30 - 19.15 - 22.00 h GOLFA: 00.45 h.

MAJORS 7 ANYS

GUIA

Dijous, 10 de juny del 2004

55

FARMÀCIES de torn

SANTORAL

DIJOUS 10 . . . . . . . . . . . . . . . .Moral . . . . . . . . . . . . . . .Santa Teresa, 40 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

DIJOUS 10 Sts. Maurici, abat, mr.; Críspul i Restitut, mrs.; Asteri, bisbe.

DIVENDRES 11 . . . . . . . . . . . . .Ruiz de Bustillo . . . . . . .Aavda. Cerdanyola, 23 . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 590 10 35 DISSABTE 12 . . . . . . . . . . . . . . .Isern . . . . . . . . . . . . . . . .Pg. La Floresta, 9. LA FLORESTA . . . . . . . . . . .93 674 18 63

DIVENDRES 11 Sts. Bernabé, apòstol; Parisi, monjo. Sta. Alícia, vg.

DISSABTE 12 DIUMENGE 13 . . . . . . . . . . . . . .Quirante . . . . . . . . . . . . .Pg. Olabarria, 50 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 675 33 11

Sts. Joan de Sahagún, agustí; Onofre, anacoreta; Nabor, soldat, mr.

DILLUNS 14 . . . . . . . . . . . . . . . .Díaz-Puerto (ant. Domènech) Pg. St. Magí, 50 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 33 53

DIUMENGE 13

DIMARTS 15 . . . . . . . . . . . . . . .Llorens . . . . . . . . . . . . . .Santa Maria, 27 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 15 31

DILLUNS 14

DIMECRES 16 . . . . . . . . . . . . . .Pinto . . . . . . . . . . . . . . . .Església, 3. VALLDOREIX . . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 28 71

St. Antoni de Padua, franciscà, dr. Sta. Aquilina, vg. mr.

Sts. Eliseu, profeta; Fèlix, monjo i Rufí, mrs.; Sta. Digna, vg. mr.

DIMARTS 15 Sta. Maria Miquela del Ssm. Sgmt., fundadora. St. Bernat de Menthon, prevere.

De dl a dg (9 a 22 h): Domènech (Sant Cugat) i Pintó (Valldoreix) - De dl a dv (14 a 20 h): Serrès (les Planes) - Dissabte matí (9 a 13.30 h): Serrès (les Planes) - Dissabte tarda: Beringues, Llorens, Salavert i Serret (Mira-sol) - Diumenge matí: Isern (la Floresta).

DIMECRES 16 Sts. Quirze, nen i Julita, la seva mare, mrs. St. Ferriol, prevere, mr.

GUÍA mèdica ACUPUNTURA-MEDICINA NATURAL SHUCHUN PEIH Teràpies naturals, massatges xinesos Rbla. del Celler, 87, entr. 4 Tel. 93 587 96 73 - 656 38 35 24 CTRO ORIENTAL DE SALUD Castillejos, 24 Tel. 93 675 18 01 Tel. 666 613 005 CTRES REHABILITACIÓ SUSANA NICOLETTI Escoliosi. Grups de relaxació. Incontinència urinària.

Sant Antoni, 74 Tel. 93 674 74 37 CIRURGIA CENTRE MÈDIC D’ESPECIALITATS Cirurgia general i digestiva Major, 36, 2n Tel. 93 674 00 25 DR. FERNÁNDEZ LAYOS Cirurgia general, aparell digestiu. Cirurgia menor.

Obesitat mòrbida Av. Torreblanca 2-8, 2n A-1 Tel. 93 589 47 00 CONSULTORIS CENTRE MÈDIC

CENTRE MÈDIC D’ESPECIALITATS Dermatologia, otorrinolaringologia, pediatria, angiologia, cirurgia vascular, cardiologia Major, 36, 2n Tel. 93 674 00 25 CTRE SANITARI CAN MORA Aparell digestiu, cirurgia pediàtrica, dermatologia, endocrinologia, ginecologia, psicologia, traumatologia Rbla. Can Mora, 1 Tel. 93 589 43 44 CLÍNIC SANT CUGAT Ctra. Sant Cugat-Rubí, Km 1, 40-50, 1r Tel. 93 675 14 80 ESPAI MÈDIC De la Mina, 15 bx.

Tel. 93 590 13 10 POLICLÍNIC SANT CUGAT Rbla. del Celler, 129-131 Tel. 675 69 79 DIETÈTICA I NUTRICIÓ CENTRE D’OBESITAT I MEDICINA ESTÈTICA Dra. Anna R. Cerdà - Dra. Rosario Sagarna - Dra. Llum García Torre Blanca, 2-8, 2a pta.

Tel. 93 589 43 57 DRA. M. DOMINGO GALLART

Medicina general, dietètica Pça. Doctor Galtés, 5, 1r 3a Tel. 93 674 63 29 Tel. 93 589 64 83 NATUR HOUSE Servei de dietista Lluis Companys, 40 Tel. 93 675 65 95

Àngel Guimerà, 3 Tel. 93 674 08 04 TELE ASSIS.INPROSS 24H Servei d’ajuda a les persones grans, malalts crònics o convalescents Av. Torreblanca, 2-8, 3r A Tel. 93 589 39 67

FISIOTERÀPIA CENTRE TERAPÈUTIC SANT CUGAT Gimnàstica terapèutica Pça. Pep Ventura, l.2-3 Tel. 93 589 22 85 CLÍNICA NEUROLÒGICA DE FISIOTERÀPIA Bettina Paeth Tutora Bobath Astúries, 1 (Mira-sol) Tel. 93 675 35 46 FISIOCOS Massatges terapèutics, osteopatia Avda. Fsc. Macià, 72, l. 3 Tel. 93 674 53 30 SOFIA ROMA FERRÉ Fisioteràpia. Assist.Sanitària Villà, 49 Tel. 93 674 48 72

GINECOLOGIA I OBSTETRICIA DR. E. CAYUELA FONT Francesc Moragas, 3, 3r 2a Tel. 93 674 66 11

GERIATRIA GERVAL Domicilis. Assessorament.

Gestió de residències.

Infermeria. Formació

HOMEOPATIA HOMEOPATIA DE LA INFÀNCIA I L’ADOLESCÈNCIA Dra. Margarita Rabasa Hostench. Col. 15.097 Rbla. Ribatallada 20, 1r 3a Tel. 93 674 72 16 INFERMERIA CTRE SANITARI CAN MORA Rbla. Can Mora, 1 Tel. 93 589 43 44 LABORATORIS GENERAL LAB Anàlisis clíniques Rbla. Can Mora, 1 Tel. 93 589 43 44

LABORATORI DR. ECHEVARNE Santiago Rusiñol, 17 bx Tel. 93 589 60 55 LOGOPÈDIA LOGOPÈDIA SLI Trastorns de parla i llenguatge, retard de lectoescriptura, dislèxia, foniatria, tartamudesa, deglucions atípiques, disartries, Parkinson, esclerosi mútiple. Totes les edats. Servei a domicili i escoles Lluís Companys, 33, 1r 2a Tel. 93 674 73 76 MASSATGE TERAPÉUTIC MANS DE SANT Avda. Fsc. Macià, 62 Tel. 93 589 83 16 PERE FIGUEROLA Quiromassat. diplomat Tel. 659 280 364 MEDICINA NATURAL AYUR Naturopatia i teràpies alternatives Pça. Ajuntament Tel. 93 675 63 39 METGES DE CAPÇALERA-MEDICINA GENERAL

ALBERT FETSCHER EICKHOFF De la Creu, 16, 1r 2a Tel. 93 674 61 35 CTRE SANITARI CAN MORA Rbla. Can Mora, 1 Tel. 93 589 43 44 DRA. MONTSERRAT GARRIGA Visites a domicili Major, 36, 2 Tel. 93 674 00 25 JAUME ROS MONLLAO Diplomat Medicina subaquàtica Rbla. Ribatallada, 6, 1r 1a Tel. 94 589 11 67 J.R. ESQUIROL CAUSSA Geriatria. Assist. Sanitària.

Urg. 24 h, domicili Av. Torreblanca, 2-8 Tel. 93 589 39 26 Tel. 609 33 10 80 ODONTOLOGIA CTRE. DENTAL I QUIRÚRGIC ST CUGAT Pça. Dr. Galtés, 5, 1r 2a Tel. 93 589 00 00 CLÍNICA DENTAL AUTRAN Implantologia, pròtesis, odontopediatria, ortodòncia Torreblanca, 2-8, 2a pl.

Tel. 93 675 08 03 CLÍNICA DENTAL DR. BRANDT

Ortodòncia i odontologia general Santa Maria, 9, 1r 2a Tel. 93 589 70 40 CLÍNICA DENTAL MAJOR Dr. Ricardo Piñeiro Lemoine Pça. Unió, 3, 2n 1a Tel. 93 674 72 40 CLÍNICA DENTAL ROSETTI Rbla. Ribatallada, 20, 1r 2a Tel. 93 589 76 76 CLÍNICA DENTAL VALLS BULDÚ Dra. Marta Buldú Freixa Major, 23-25, 1r 3a Tel. 93 675 64 77 CLÍN. ORTODÒNCIA I DISFUNCIÓ TEMPORO MANDIBULAR Torreblanca, 2-8, 2n A Tel. 93 589 03 96 Tel. 93 675 22 12 DRA. P. LUZONDO Clínica Dental infantil Francesc Moragas, 5, 1r 3a Tel. 93 674 05 06 DRA. M. JAUME SAURA Clínica dental Estapé 2-6, bx / Xamfrà Pg. Sant Magí Tel. 93 674 23 35 IRIDENT Castillejos, 33 Tel. 93 675 91 47 OFTALMOLOGIA CENTRE DE SALUT OCU-

LAR Oftalmologia Doctor Murillo, 21 Tel. 93 589 51 06 OTORINOLARINGÒLEG DR. FERRAN FERRAN VILÀ Fsc. Moragas, 48, ent. 2a Tel. 93 675 48 53 PEDIATRIA AINA-PILAR CANOSA ÚBEDA Pediatria. Med. adolescent Av. Torre Blanca, 2-8, 3r Tel. 93 589 35 48 Tel. 649 93 59 37 J.M. COROMINAS CASARAMONA Pediatria. Asma infantil Rbla. Ribatallada, 20, 1r 3a Tel. 93 674 72 16 JUAN PABLO MARTÍNEZ MÉNDEZ Av. Cerdanyola, 53, 5r 1a Tel. 93 674 11 59 PODOLOGIA JOSEP M. FREIXEDES D.P. Malalties del peu, plantilles ortopèdiques, papilomes, cirurgia del peu Tel. 93 589 63 13 - 629 169 536 - 636 636 889 TOMÀS GÓMEZ Vallès, 22, bis

Tel. 93 675 01 60 PSICOLOGIA I PSIQUIATRIA AURIS Tractament Tomatis Balmes, 1, 2n 2a Tel. 93 674 85 41 CT. PSICOTERÀPIA DEL VALLÈS Psicologia, psiquiatria, logopèdia Pça. Dr. Galtés, 5, 2n 3a Tel. 93 589 40 51 DRA. PALERM Ansietat, depressió, trastorns a l’adolescència Fsc. Moragas, 25-27, 2n 1a Tel. 93 674 36 53 Tel. 93 418 48 48 INST. DE BENESTAR I SALUT COMUNITÀRIA Rbla. Can Mora, 15, 1r 1a Tel. 93 587 91 87 INSTITUT PSICOMÈDIC SANT CUGAT Depressions, estrès, toxicomania, ansietat, tabaquisme Av. Torreblanca, 2-8, 3r A Tel. 93 589 37 87 SILVIA DIEGUEZ SANCHEZ Sant Jordi, 24, 1r 1a Tel. 616 26 40 12 VILOD CLINIC Psiquiàtres d’adults i infanto-juvenil. Transtorns d’ansietat, depresions

Manel Farrès, 73, bx 1a Tel. 93 583 63 91 - 670 09 08 36 SERVEIS SOCIOSANITARIS MESSERVEIS Domicili, infermeria, ajudes tècniques i per a la mobilitat Escaletes, 11, l. 5 Tel. 93 675 17 11 TOCOGINECOLOGIA I OBSTETRICIA DR. JESÚS FERNÁNDEZ BAIZAN Tocoginecologia Av. Catalunya 21, 2n 1a Tel. 93 589 48 08 Tel. 93 674 74 09 Particular DRA. MILAGROS MARTÍNEZ MEDINA I J.J. GÓMEZ CABEZA Fsc. Moragas, 125, 1r 2a Tel. 93 589 13 07 TRAUMATOLOGIA DR. FERMÍN ARAMBURO Cirurgia ortopèdica traumat.

Girona, 21, 1r 3a Tel. 93 674 43 46 Tel. 93 589 05 34 JOSEP DOMINGO PECH Traumatologia i ortopèdia Torreblanca, 2-8, 2a-10 Tel. 93 589 18 88

56

Dijous, 10 de juny del 2004 Premsa Local Sant Cugat S.L. Adreça provisional: Sant Jordi, 37 08190 Sant Cugat del Vallès 93 589 62 82 redaccio@diaridesantcugat.com

l’estirabot

SANTCUGATENCS

per JORDI CASAS

Mariona/ Eloi

Serveis

Benet/ Jové

C

“Som capaços d’assumir el repte musicalment” L’Aula de Cant de l’Òpera de Cambra de Sant Cugat, dirigida per Mariona Benet i Eloi Jové, posa en escena el musical El Mikado.

L’opereta de Gilbert i Sullivan, popularitzada a Catalunya per la companyia Dagoll Dagom, es podrà veure al Teatre de la Unió Santcugatenca aquest cap de setmana, dies 12 i 13 de juny.

-Una de les raons que ens va fer decidir per aquesta obra va ser el fet que ja estava traduïda al català per Xavier Bru de Sala.

Però la raó més important va ser que musicalment ens vèiem capaços d’assumir el repte que significava per als nostres alumnes un treball d’aquesta envergadura, sobretot després del resultat que vam obtenir amb la presentació al Teatre-Auditori de l’òpera Dido i Eneas de Purcell, l’octubre del 2002.

-Seguiu col·laborant amb altres entitats artístiques i culturals de la ciutat.

-Pensem que aquesta conjunció de treball i il·lusió permet obtenir uns nivells de qualitat que han estat reconeguts, en anteriors realitzacions, per la crítica artística i musical. En aquesta ocasió, a més dels alumnes de l’Aula de Cant, comptem amb la col·laboració de tres cantants procedents de Barcelona, alumnes respectivament del baríton Xavier Comorera, del tenor

“La conjunció de treball i il·lusió permet obtenir uns alts nivells de qualitat”

Dalmau González, del baix Josep Ferré, i del professor Jorge Sirena.

-Segons sembla, aquesta vegada també doneu molt de joc als cors.

-Vam proposar a les escoles públiques de la nostra ciutat si volien participar en un dels cors, que ens semblava molt adient per introduir nens de primària dintre d’una òpera, i vam obtenir una resposta favorable, de manera que hi participaran uns 30 nens de 3r a 6è de primària.

Per al cor general, a part d’alumnes de l’Aula de Cant, vam fer una crida a cantaires de diferents corals de Sant Cugat, Rubí, Sabadell i Sant Just, que faran de reforç a títol individual.

FOTOGRAFIA: JORDI GARCIA

-Com a òpera de petit format la instrumentació deu ser mínima...

-Al piano hi afegim uns quants instruments, com la flauta travessera, un oboè, un contrabaix i una percussió. Tots ells estudiants avançats del seu instrument.

-¿La coreografia i l’escenografia són importants en una obra com ‘El Mikado’?

-Més que importants, determinants. Vam anar a parlar amb la coreògrafa i pedagoga Laura Esteve de Sant Cugat, que es va oferir a col·laborar a través d’una alumna seva, Sandra Pujol. També hem tingut la sort de comptar, entre els nostres alumnes, amb l’artista plàstica

De Dagoll Dagom a l’Aula de Cant Els pròxims 12 i 13 de juny l’Aula de Cant de l’Òpera de Cambra de Sant Cugat posa en escena la versió catalana del musical El Mikado al Teatre de la Unió Santcugatenca.Adreçada a un públic majoritari, aquesta òpera còmica de Gilbert & Sullivan va assolir una gran difusió per tot Europa i actualment continua en escena amb gran èxit als teatres anglesos. L’any 1983 la Companyia Dagoll-Dagom la va donar a conèixer al públic català, traduïda per Xavier Bru de Sala, i va tenir una notòria acollida popular.

La direcció musical de la versió santcu-

gatenca va a càrrec d’Eloi Jové, mentre que la soprano Mariona Benet –tots dos són directors de l’Aula de Cant– coordina tots els aspectes de l’espectacle. A més dels alumnes de l’Aula, es compta amb la col·laboració de tres cantants procedents de Barcelona. El cor està format per alumnes de l’Aula de Cant, amb el reforç de cantaires de diferents corals de Sant Cugat,Rubí,Sabadell i Sant Just.

També, en un cert moment de l’espectacle, se sentiran les veus de nens i nenes de primària de diferents escoles de la ciutat, que participen en un dels cors més significatius de l’òpera. //

de Rubí Meritxell Ribera, que es va oferir a fer l’escenografia i el cartell de propaganda. De la il·luminació se’n fa càrrec el santcugatenc Oriol Piera.

-¿I pel que fa a la direcció d’escena, la direcció musical i la coordinació de tot plegat?

-Tenim el privilegi de comptar amb un dels directors d’escena més reconeguts del nostre país en el terreny de l’òpera, com és el badaloní Joan Anton Sánchez.

L’Eloi Jové porta la direcció musical i jo m’ocupo de coordinar tots els aspectes de l’espectacle.

-¿Heu aconseguit el suport que esperàveu?

-Comptem amb el suport de l’Ajuntament, EL DIARI DE SANT CUGAT i el Teatre de la Unió Santcugatenca. També ens dóna suport el grup constituent d’Òmnium Cultural a Sant Cugat. L’espectacle s’inclou entre els actes adherits al Fòrum de les Cultures 2004, però tot i així el muntatge d’una òpera com aquesta, malgrat ser de petit format, origina unes despeses que superen les aportacions econòmiques obtingudes. Cal destacar, en aquest sentit, el treball i la imaginació dels alumnes de l’Aula per tal d’aconseguir el patrocini d’empreses i particulars que faran possible posar en escena El Mikado a Sant Cugat.// Xavier Escura

Sort que el rugbi ha desplaçat definitivament el pàdel com a esport local ment fins d’aquí a dos o tres anys.

Pel que fa a la nova estació a Vulpalleres, aquesta dels FGC, no en sabem gaire cosa. Sobre el tercer CAP, les notícies que arriben indiquen que ens ho hem de prendre amb calma. Això sí, tindrem molt aviat un hospital “lleuger” per a operacions sense allitament (cosa que m’omple d’alegria, ja que potser això farà possible que m’operin un dit que se m’arronsa per moments). En el camp de la farmacologia, i no ens movem del sector sanitari, la cosa tampoc no pinta gaire bé. Segons sembla, no complim els requisits necessaris per tenir una altra farmàcia (sort que tenim dues indústries del sector!). Pel que fa al tema de l’habitatge públic, i no vull fer sang perquè reconec l’esforç municipal que s’està fent, la cosa també va més lenta del que inicialment estava previst. En definitiva, no plou mai a gust de tothom. Sort que ja podem afirmar amb rotunditat que el rugbi ha desplaçat definitivament el pàdel com a esport local. I, a més, ens ha permès saber que a l’alcalde li escau d’allò més bé la barretina.

Som i serem!

8 420565 250009

Directors d’‘El Mikado’

-Per què vau triar aquesta obra?

ada cop que veig un alt càrrec municipal inaugurant un equipament privat d’alt standing (sigui un hospital, una escola o un centre de gimnàs), immediatament i de forma inconscient passo pàgina cercant una inauguració pública que equilibri la balança dels serveis.

Aquest cop el detonant ha estat, i reprodueixo els termes emprats per la premsa, un “servei psiquiàtric integral privat”. Llàstima que aquesta informació hagi vingut acompanyada per un seguit de males notícies –o, més ben dit, notícies no gaire engrescadores– pel que fa a serveis públics. Resulta que l’estació de Coll Favà, que suposo que no tardarà a iniciar un nou procés de deteriorament, no entrarà en funciona-

21024

>