Diari de Sant Cugat 346

El 'diari' de Sant Cugat

DljllHS

'L·tmMótt'úúO

EIS 4 CANTONS

Destaquem

•Iwr VII

2 2 5 ptes.

Els 'okupes' es mantenen a Torre Blanca

Echevarria i j Angerri activaran r la Societat de la Informació Pàdtm iu

La senyera no onejarà sola l'Onze de Setembre L'assemblea de la UE Sant Cugat desperta poc interès pàgina 2t> •

•

El Grup d'Estudis Locals publica el 'Gausac' núm. 16

Eh *okupes9 protesten despullats i després de deu hores d'intervenció policial entren novament a la masia de Torre Blanca P^J4.UFOTOX.L

Pàtina .ïfl

Garrefour col·laborarà amb la UAB Pàtina 3$

Fes

La Unió Santcugatenca suspèn les activitats de Fila Zero Per algmp de teatre Factitud dt'la Junta Directiva és injustificada m u

$bscriptor

Q S 4 CANTONS ei •OOiV <W Sani Cugat

et surt a compte Entrades per al cinema i molts espectacles... i tot per núm MBMMn.

10.800 Dtèl

TEL 93 589 62 82

Re*.

GAUSAC

num.76 Jutíol20W

VACANCES, FESTES, VIATGES ... ÉS HORA DE GAUDIR-NE

r.l C t l g a l •

- Les darreres restauracions del Monestir de Sant Cugat de! Valies. Aifred Pastor i Mongrell. Arquitecte - L e * pintures murals ipella de la Pi< campanar de l'església del Monestir de Sant Cugat del Vallès. Albert Sierra i Roquera. Historiador de l'Art. - Joan Auladell, In mernoriam - La desapareguda església de Sant Pere d'Ocíavià. Joan Auladell i Serrabogunya. Historiador fies /jaWuafe setòora de: Documents, Ressmyes, Didàctica i Meribai Opinió i Noticies.

Podeu trobaria revista a les obreries: AkKandría.BíauC^.CayniBOip, DatnachJoidiA López, Paideia, BQuiosc ialRacódetPaper

AV. LLUÏS C O M P A N Y S . 5 0 (ABANS ALFONS SALA)

Prestigi, Seguretat i Servei

ajfiHjE .KB"^ '

fíu. de Cerdanyola,

Granja

43

Baiard

SfífíT

Cada setmana regalem 1 tiquet per a 2 persones

CUGfíT i

yelmn

• Qualsevol sala

santcugat

• Dies feiners

EXCEPTE:

9 sales SANT CUGAT CENTRE COMERCIAL *><

• vigílies de festius

Ctra Rubí-Sant Cugat, km. 4 (Pàrquing gratuït)

W

• dimecres

4*.

ATENCIÓ AL S U B S C R I P T O R

9 3 5 8 9 6 2 8 2 • dedladv,de9al4hidel6a20h

EIS 4 CANTONS

Política

3

Dijous, JÍ ' de juliol del Jí >i 'i'

C o n s i s t o r i

Una delegació de l'Ajuntament visita sis ecoparcs de Suïssa i Àustria

Per la seva banda, Berta Rodríguez ha explicat que "a Europa ens porten un avantatge de 20 anys. Pagues pel que embrutes".

La popular va destacar que a Suïssa van veure una planta al mig d'un nucli urbà que "no produïa cap tipus de pudor". La regidora del Partit dels Socialistes, Maria Sansa, ha apuntat també que cal prendre les mesures necessàries perquè no s'afecti el subsòl, ni tampoc les aigües subterrànies, amb cap mena de filtració.

El viatge pretenia conèixer experiències europees de gestió de residus KMII.I BF.I.LA

- Sant Cugat l na delegació de l'Ajuntament de Sant Cugat va viatjar la setmana passada a Suïssa i Àustria per visitar diverses plantes de composta tge i ecoparcs. En concret hi van anar l'alcalde de la ciutat, Lluís Recoder; la tinent d'alcalde de Serveis Urbans, Berta Rodríguez; el regidor de Medi Ambient, Jordi Ferrés -per part de l'equip de govern-, i els portaveus dels partits polítics de l'oposició municipal. L'estada estava organitzada per l'Entitat Metropolitana de Residus amb l'objectiu de conèixer diverses experiències de gestió de residus per poder importar a Catalunya les tècniques més novedoses i segures.

En aquest sentit, al nostre país s'ha de construir una planta d'ecoparc a la Zona Franca de Barcelona -que ja està en marxa-, i un altre equipament al Vallès Occidental: a l'actual pedrera Berta.

Aquest darrer destí de les deixalles està ubicat majoritàriament al terme municipal del Papiol, men-

A la zona de la eantera Berta es volen construir equipaments d'emmagatzematge de residus l·'O'TO.X.L. tre que només una part de la futura construcció afectaria l'àmbit de Sant Cugat.

La delegació santeugatenca va visitar en tres dies un total de 6 plantes, 3 d'elles a Suïssa i 3 més a Àustria. "Del que he vist em quedo amb els ecoparcs", va dir

Recoder en declaracions a Ràdio Sant Cugat. "És una planta molt complerta. Hem de sumar la deixalleria que ja tenim, més una planta de compostatge, més una depuradora d'aigües residuals i una planta d'incineració", afirma Recoder. Un dels avantatges d'a-

quest tipus d'equipaments és que les escombraries es poden reutilitzar en forma de gas o d'electricitat. L'alcalde va trobar la solució més completa al problema dels residus als ecoparcs d'Àustria, "un procés molt avançat" que contempla el Pla metropolità de residus.

D i a d a

tacar que tenien "discrepàncies de fons" a m b la moció presentada per E R C . Des de la secció local del PSC, es considera que "Catalunya és una nació i està dins d'Espanya, que és una nació de nacions. I ens trobem bé en a q u e s t c o n t e x t " . M e néndez també va explicar que estaven a favor que l'Onze de S e t e m b r e tan sols o n e g é s la senyera al balcó de l'Ajuntament, però es van abstenir perquè no estaven d'acord a m b el text de la c a m p a n y a Un país, una bandera.

9

L 11 de Setembre també onejarà la bandera espanyola al consistori La moció presentada per ERC alple va ser rebutjada MAGDA MKNDKZ

- Sant Cugat FI proper Onze de Setembre. en el balcó de l ' A j u n t a m e n t onejaran tres banderes: la senyera.la municipal i l'espanyola. Així es va determinar en el ple municipal passat, amb les votacions sobre una moció presentada per Esquerra Republicana de Catalunya ( E R C ) en què es demanava l'adhesió del consistori local a la campanya ( '// país. una bandera.

El grup municipal d ' E R C va presentar en el ple de dilluns, el darrer del curs polític, una moció demanant l'adhesió dels diferents grups consistorials a la

campanya Un país. una bandera. Aquesta campanya es va posar en marxa fa nou anys i reivindica que en la diada nacional de Catalunya i en altres festes assenyalades, onegi només la senyera al balcó de l'Ajuntament dels diferents municipis.

Sant Cugat es va afegir a aquesta campanya en els anys 1997 i 1998.

"En un país normal no caldria ni que es qüestionés aquest aspecte", recriminava el portaveu municipal d'ERC], Eduard Pomar. "Ara sembla q u e haguem de d e m a n a r un favor per fer onejar la nostra bandera". Pomar també va apel·lar als diferents grups polítics del consis-

tori perquè es posicionessin resp e c t e a a q u e s t tema. "L'any passat vam p r e s e n t a r una instància per tal que tan sols estigués la senyera al balcó l'Onze de Setembre i ningú no va dir res i l'equip de govern no en va fer cap cas".

En el torn de paraula de cada grup, el portaveu d'Iniciativa per Catalunya-Verds (IC-V), Francesc Godàs, va qualificar d'"incòmode" aquest tipus de mocions ja que "és temptador deixar-nos emportar pel cor més que no pas per la intel·ligència política". Argumentant que des del seu grup "no caurem en el parany, dels simbolismes", es van abstenir en la votació.

El regidor portaveu d'Iniciativa per Catalunya-Verds, Francesc Ciodàs, creu que "és important tenir un coneixement del tema perquè pot aixecar bastanta oposició, ja que els residus ningú els vol".

Lecosocialista assegura que en aquests dos països es fan tractaments més dràstics que els d'aquí perquè inclouen incineradores, "que aquí no estan previstes", diu Ciodàs.

Un altre polític local que va anar a l'Europa central, el regidor republicà Eduard Pomar, ha reconegut que "ha anat bé per conèixer plantes de t r a c t a m e n t de residus, per fer-nos una idea del que es pot aplicar aquí". Això sí, Pomar també ha alertat que cal situar aquests coneixements al context del nostre país. A més, espera que en la propera reunió amb l'Entitat Metropolitana de Residus es puguin facilitar més dades sobre les infraestructures que s'han de construir a Catalunya i, en especial, a Sant Cugat.

/// senyera l'any 1997 FOTO: XI..

Per la seva banda, la portaveu del Partit Popular (PP), Berta Rodríguez, va anunciar el vot en contra del seu grup "no pel que significa, sinó per incomplir la legalitat vigent".

Al seu torn, el portaveu del Partit Socialista de Catalunya (l'SC). Jordi Mcnéndez, va des-

Finalment, va arribar el torn de Convergència i Unió (Cil *), representada en aquest cas per Joan Recasens, que va remarcar que "ningú no pot dubtar de'quina és la bandera que oneja CiU l'Onze de S e t e m b r e " . però va afegir que "no ens agrada la guerra de s í m b o l s i no hem d'oblidar-nos de la legalitat".

La moció va ser rebutjada per 2 vots a favor, 4 en contra i 19 abstencions.

Política

ElS4CA!VroNS Dijous, JO dejulioldel 2000

U r b a n i s m e

Aprovada la moció del PSC contra la liberalització del sòl sense el vot del PP

El ple no vol que s'ampliïn els horaris comercials

L'a/ca/de confia que les mesures no afectin la protecció de Torre Negra El ple municipal també es va Verds (IC-V), Joan Balada, creu que les mesures es volen prendre a m b un criteri més econòmic q u e no pas urbanístic. La liberalització del sòl "estic segur q u e no surt des del ministeri que ha de gestionar la pol í t i c a d e l s ò l " , va a f i r m a r Recoder, mentre afegia q u e la voluntat del govern del P P a M a d r i d é s u n a mala notícia, perquè "es reedita un intent de l'anterior legislatura q u e no va prosperar". El regidor d'IC-V, Joan Balada, va advertir q u e " t a m b é s'haurien de recordar les iniciatives legislatives autonòmiques".

E M I L I BKI.I.A

- Sant Cugat La moció del grup municipal socialista en contra de les m e sures liberalitzadores d e l sòl, promogudes pel govern de José Maria Aznar, van o b t e n i r el consens de la resta de partits polítics a m b r e p r e s e n t a c i ó al c o n s i s t o r i al p l e m u n i c i p a l d'ahir. Tots menys el Partit Popular (PP), q u e va apuntar q u e aquestes mesures afavoreixen l ' i n c r e m e n t dels terrenys urbanitzables a la ciutat, a m b el c o n s e g ü e n t a b a r a t i m e n t del preu de l'habitatge.

El P a r t i t d e l s S o c i a l i s t e s (PSC) demanava q u e es modifiqués el decret que vol aprovar el govern central p e r q u è consideren q u e " b u i d a les competències municipals". Per aquest motiu volen que es presenti un recurs d ' i n c o n s t i t u cionalitat en defensa de l'auton o m i a local. I g u a l m e n t , els socialistes e s t a n c o n v e n ç u t s que aquest decret pot perjudicar el procés de protecció integral de l'àmbit de la Torre N e gra.

En aquest sentit, l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Rccoder, va destacar q u e la iniciativa del govern de Madrid és posterior a l'inici del projecte de protecció d'aquest espai natural a la serra de Collserola, fet q u e no l'afectaria. Tot i així, l'alcalde demanarà l'assessorament de

Coincidint a m b l'alcalde, el portaveu i president d'Esquerra Republicana ( E R C ) a Sant Cugat, Eduard Pomar, va destacar l'error en q u è es cau de pensar que amb la liberalització del sòl s'abarateix el preu de l'habitatge, contradient així la portaveu del PP, Berta Rodríguez.

Els populars, al seu torn, van justificar el-seu vot negatiu a la moció socialista perquè amb la liberalització del sòl s'afavoreix elpreu de Fh/ilntatge F: X.L. t a m b é la construcció d ' h a b i Cil' i F.RCpemen que les mesures rehfiixartiu no t a t g e s , e s f o m e n t a la c o m l'equip redactor del d o c u m e n t partida per Convergència i petència i. segons Rodríguez, de protecció integral de l'espai, Unió (Cilí): Recoder va dir que el cost de la v i v e n d a ' é s m é s format per l'arquitecte Sebastià "es treu a l'Ajuntament la cabaix. Per Rodríguez, a m b Jornet i per l'advocat Jordi pacitat molt minvada per decia q u e s t e s mesures t a m p o c no Miró. dir el nostre creixement", que s'atempta contra les adminispassaria per la urbanització de Els socialistes denuncien que tracions, ni autonòmica ni lol'eix vertebrador, entre d'altres. la liberalització del sòl atempcal, i a més, s'obliga a classifiRecoder, igual que el regidor ta contra les competències dels car el sòl a m b més exactitud. d'Iniciativa per Catalunyaajuntaments, l ' n a opinió com-

E d u c a c i ó

L'Ajuntament reconeix pòstumament 2 guàrdies civils

Ponsa presenta la part inicial del Pla d e Serveis a la Primera Infància K. B. - Sant Cugat -

Tal i com es va aprovar amb cl Pla d e S e r v e i s a la P r i m e r a Infància, la regidora de Serveis Personals, Àngels Ponsa, va donar comptes al ple de la feina feta des de la seva àrea pel que fa a aquesta primera part del pla. emmarcat en el Projecte Educatiu de C i u t a t . En a q u e s t temps, des de l'equip de govern s'ha a u g m e n t a t el nombre de places a les escoles bressol de la ciutat i s'ha editat la Guia de Serveis a la Infància, entre d'altres.

Ponsa va explicar que el pla de serveis no va acompanyat d'un pressupost, però sí q u e les di-

verses accions previstes de manera sectorial tenen una partida assignada. La resta d'actuac i o n s , s e g o n s la r e g i d o r a , s'aniran contemplant a mesura que s'hagin d'aplicar, ja q u e es tracta de mesures a mig o llarg termini.

D'altra banda, Ponsa va agrair al regidor del Partit dels Socialistes (PSC), Salvador Causa. que els "felicités" per la feina feta, i va assegurar que dins el pla es priorit/.a l'augment de les places d'escoles bressol en contra de l'opinió dels socialistes al ple. La regidora va-afirmar que aquesta idea està causada per la redistribució de les places d'aquests centres fa uns anys. Ponsa va voler tranquil·litzar l'opo-

posar d'acord per aprovar la moció del Partit dels Socialistes (PSC) oposant-se a la liberalització dels horaris comercials del govern espanyol. En aquest cas el Partit Popular (PP) es va abstenir perquè considera que cal liberalitzar el mercat tenint en compte les particularitats de cada comunitat autònoma "especialment a Catalunya, on el model de comerç esdevé preferent", va subratllar el tinent d'alcalde d'Hisenda i Promoció Econòmica, Martí Garcia (PP). Des del PSC, el regidor Ramon Palacio deia que és un fet demostrat que la liberalització dels horaris comercials produeix la destrucció del petit comerç. A més, va defensar que des de l'Ajuntament s'està actuant en la línia de defensar aquest tipus d'establiments, amb mesures com la vianantització del centre o l'experiència del Sant Cugat Actiu.

Aquests van ser els motius que els socialistes van esgrimir per convèncer la resta de forces al consistori, sumats al fet que aquestes mesures també afecten l'àmbit c o m p e t e n c i a l de les comunitats autònomes. Palacio va reconèixer que l'eficàcia de la moció era relativa, però que cal afegir-la a la pressió que estan fent diverses associacions de comerciants i cambres de comerç. El regidor de Comerç, Jaume Tubau, creu que els horaris comercials ja estan prou liberalitzats-72 hores setmanals d'obertura, amb un mínim de 8 dies festius i un màxim del6-./E.B.(SantCugat)

l'.equip degotem va explicar la primerafase delpla al ple FO'l'O: X.I.. sició dient que al pla "hi ha m e sures concretes per corregir la situació actual". Així, va afegir que l'escola Pla i Farreras "no només vetlla pels infants", sinó que "està en la línia de les escoles bressol i fins i tot" està dotada d e " m é s serveis". Per a Ponsa, cal buscar la qualitat en

el servei tenint en compte, però, cl cost que comporta, que ha de ser, al seu entendre, "adequat".

La principal discrepància del PSC va ser la manca d'un pressupost, mentre q u e el regidor d'Iniciativa per Catalunya-Verds (IC-V), Joan Balada, també veu la necessitat de fixar-lo.

El Partit Popular, Convergència i I n i ó i el Partit dels Socialistes van aprovar la moció dels populars per condecorar a m b una medalla d'or els dos guàrdies civils q u e van perdre la vida mentre realitzaven tasques de salvament per rescatar els cossos sense vida dels dos joves d'Esparreguera que van morir en caure del pont de la Nacional II, a la riera de Magarola.

Iniciativa per Catalunya-Verds es va abstenir p e r q u è no són partidaris de ressaltar l'heroisme de dues persones q u e van morir fent un servei de risc, igual com no es va condecorar els treballadors que van morir a una fàbrica de Teià. Esquerra Republicana hi va votar negativament./E.B.(Sant Cugat)

E L S i C A P Í T O L S £>/>«.<-, 20 iiejuiwi M 2000

LA G E N E R O S I T A T DE PENSAR EN ELS SEUS FINS

L'ÚLTIM

MOMENT

* J"

AMB

G E S T I S E P , ASSEGURANÇA I ASSISTÈNCIA

DE SEPELI, AJUDEM A ALLEUJAR ELS MOMENTS MÉS DIFÍCILS PER A LA SEVA FAMÍLIA I A DISMINUIR LA PRESSIÓ ECONÒMICA QUE QUEDARIA A LES SEVES MANS.

A M B UNA SOLA TRUCADA AL 902

110

120

ENS FAREM CÀRREC DE TOTS ELS TRÀMITS: TRASLLAT. FÈRETRE. COTXES. CAPELLA. NlNXOL, INHUMACIÓ/INCINERACIÓ.

LÀPIDES. CORONES, REPATRIACIÓ. URGÈNCIES NACIONAL/INTERNACIONAL 24 HORES

GESTI Gestió i Assegurança de Sepeli

RAMBLA DEL CELLER, 25 BAIXOS - 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS JOSEP TARRADELLAS, 33 "EDIF. FIATC" - 08029 BARCELONA

FIATC. ASSEGURANCES

EIS I CANTONS

Opinió •^H—

Dijous. .'(> de juliol ilel Ji h \ '

E d i t o r i a l

ELS CANTONS Setmanari independent tic Sant (.ng.u del \.illes

*

PREMSA LOCAL

Espectacle

( l.ifrri S J I H •\niiMii.4^-44. n S l W Vint Cimur d e l V.illè U-l. To SH'J (,_' ,^2 - 1- ix »ÍS '.74 : n _M Ad [L'V J c k ' i i r n i i K . i . e U - k - i n t ^ n s ^ M I S J U R U L M I vHii

Consoli d'Administració Ramon (ïr.ui i president)

L

'anunciat desallotjament de la masia de Torre Blanca es va convertir dimarts passat en tot un espectacle. Tot i els infructuosos intents de negociació que sembla s'han portat a terme per part de l'Ajuntament, els okupes no han volgut acceptar una "legalització" de la seva situació, que per això són oku-~ pes. L'ordre judicial interposada per l'Administració local fonamentada en un tema d'evident inseguretat d e l'equipament municipal, va intentar executar-se a primera hora del matí amb un periodista del Diari de Terrassa, T'únic mitjà prèviament informat, com a únic i privilegiat testimoni. Per cert, els mitjans locals esperem saber qui és la "gargamella profunda" que en l'entorn municipal té millor informats els mitjans de fora de la ciutat que els de casa, però aquestes son figues d'un altre paner.

Director Jnsep Maria Vallès Redacció Políiica/Entoni: Emili Bella; OpiíiitVi'omarra: Josep M. Vallès; Societat: Kster Castanyer i Magda Méndez; Eaportn: Alex López; Cultura: Marga Almagro Kronomia: Nlicol Sabaté Comercial Carmen Eyaralar Consell Editorial Ramon (iran (president), Josep Ni. Cabrerizo Uicepresidenr), Víctor Alexandre. Francesc Carbó, Jordi Casas. Narcís Castanyer. Albert de Pablo, Xavier Fornells, Rogcli Pedró, Ramon Pros, Lluís Puig. Emili René, Montserrat Rumbau, Paco Soler. Josep A. Teixidó, Joan Tortosa.

Josep M. Sans Travé, Joan Troyano, Núria Zabala.

Manel Pardo i Pepa Martín Subscripcions Sinda Gómez Fotografia Xavi Larrosa i Eduard Farinyes Disseny I maquetacló Susanna Dicenta i Nfàrta Cabrol Correcció Blanca Pi i Núria Batllori Impressió Rotimpres Tel. 972 40 05 95 Distribució Mailing Vallès S.L. Tel. 589 23 71 Dipòsit legal: GI-W5-93 I/' 4 (nii/'i.r.x expressa iinicimcnt \à s o u opinió en els editorials.

Kls arrií Ics signats expressen l'opinin dels seus itutnrv i|ue /•-/< 4 ('.minuts. nu l'a seva necessjrunient. l'nlilicjein adherida u

(«)ACPC Cala Ijn J de I J Premsa

[xe. "~~—--

- — ' V «*erc« Rodoreda. 8 Local 7 ~~~"~ TeLFax5812371

D i s t r i b u c i ó d ' £ X . S 4 CANTONS als s u b s c r i p t o r s

Umll t

^

El fet, prou informat, de la protesta que els inquilins despullats de la masia van fer durant tot el dia, va representar tot un esdeveniment en una ciutat que comença l'ensopiment de la calor estiuenca. El gran nombre de recursos públics esmerçats en l'intent, efectius policials antiavalots, Policia Local, Bombers, ambulàncies, periodistes de tots els mitjans, la Brigada Municipal en pes -per cert, treballant sense casc i atrafegats tapant forats de portes i finestres-, va esdevenir tot un espectacle seguit d'aprop pels obrers de la construcció de les obres veïnes i pels vianants, un espectacle en certs moments carregat

de tensió i en d'altres còmic i esperpèntic, segons es miri.

La crida dels okupants de la teulada que no baixaven fins que tinguessin la visita de l'alcalde, del constructor Nunez i Navarro o del director del PRYCA va provocar el desconcert de tots els presents.

Finalment després de tota una jornada d'intents de negociació, les portes van tornar a quedar lliures per acollir novament els estadants okupants, i així tornar tot al punt inicial.

Els joves han aconseguit el que volien: per un costat no marxar de Torre Blanca,

"Els joves han aconseguit no marxar de Torre Blanca i ridiculitzar la legalitat i els "poders" que ells anomenen opressors" per l'altre ridiculitzar la legalitat i els "poders" que ells anomenen opressors, i encara, ser durant tota la jornada notícia i l'endemà portada als diaris, per convertir l'acció santeugatenca en un triomf del moviment. Un episodi que , per sort per als nostres protagonistes, no va tenir una intervenció policial contundent com en altres ciutats. Els nostres okupes han estat notícia. Però, i ara que? Aquesta és la pregunta que queda a l'aire i la preocupació dels polítics locals i dels estaments judi-

\

C a r t e s

d e l s

l e c t o r s

El

KK textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar a m b inicials (i pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible q u e hi figurin el domicili, el telèfon i el n ú m e r o de D N I o passaport del seu autor. KI.S 4 C A N T O N S es reserva el dret de publicar els textos tramesos. i cl dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

Desallotjament: Sr. Alcalde: Els sotasignants (pares, mares i altres ciutadans/nes) que hem seguit d'aprop el desallotjament del Centre Social Okupat Torre Blanca, manifestem el nostre profund desacord amb el desallotjament, atès que, durant els 16 mesos que dura l'ocupació, els joves okupes han demostrat prou capacitat organitzativa i d'autogestió.

Per tot això, veiem que l'Ajuntament hauria de buscar una fórmula d'entesa amb aquests joves, ja q u e creiem q u e la tasca que duen a terme és positiva per als joves de la nostra ciutat.

No al desallotjament!

Sí a la negociació!

Retirada de les denúncies! , líanona Benet i Pugés i 26 signatuies més

cials que van pretendre amb el desallotjament tancar un episodi.

A tots ens satisfà que els nostres joves articulin moviments de reivindicació, i, en certa manera, el moviment okupa, pretén ser una protesta per l'oblit que sovint les nostres administracions tenen cap els joves, oblit d'adequar espais de lleure i trobada, oblit de no pensar en habitatges accessibles, etc. No ens hem cansat de dir-ho des d'aquesta editorial, però els esdeveniments de Sant Cugat estan portant el tema a un carreró sense sortida, un tema que exigeix grans dosis de responsabilitat i on sovint sobra demagògia, un tema que al llarg del temps fa olor de florit. És evident que Torre Blanca no reuneix les mínimes condicions d'habitabilitat ni de seg u r e t a t ; una r e s p o n s a b i l i t a t q u e , no oblidem, fins ara requeia en només una institució i una persona, l'Ajuntament i el seu alcalde, i ara, també en el jutge. És evident que Torre Blanca és un espai de tots els santeugatencs i oblidar-ho no deixa tampoc de ser una actitut radical i molt poc democràtica. És evident que durant els setze mesos à'okupació no s'han pogut o no s'han sabut trobar vies de solució; però també és evident que en aquests setze mesos el col·lectiu no ha contribuït a reconstruir l'equipament ni a dotar-lo de les mínimes condicions per fer que la ciutadania és poses del tot al seu costat. Reivindicar és molt fàcil, però també, s'ha de fer amb totes les conseqüències. La història continua.

Sobre el CSO Blanca

Torre

En/mos reyes y nos volvieron esr/ovos, eramos los hijos del sol y nos consolaron con medallas de lata, ératnos poetas y nos pusieron a rentar oraciones pordioseras, éramosfelices y nos àvdizamn. ^Quién refrescarà la memòria de la tribu? jQuién revivirà nuestros dioses?

I Que la salvaje esperanza siempre sea tuya, querida alma inamansable!

Si ens fan fora de Torre Blanca ens haurem de cuidar de la frustració, la dispersió, l'escepticisme.

Si ens legalitzem, ens haurem de cuidar el doble i no tomar-nos cendra.

Fd/irici

Gràcies Raimon Perquè ens has alegrat la Festa Major fent pujar el nivell de les actuacions, fent vibrar els plàtans

de la ('reu de Terme i tot un poble entregat.

Però llàstima que sempre hi hagi d'haver alguna cosa que ho mig esguerri: uns pares que van consentir que els seus fills petits fessin la guitza tota l'estona davant de l'escenari, fins al punt que ni en Raimon va poder estar-se de fer el discret comentari, que de tan discret els pares no van voler captar. [ llàstima també que, tot i l'extrema puntualitat amb què va començar l'espectacle, a dos quarts d'onze en punt, el senyor alcalde i acompanyants es permetessin d'arribar-hi a tres quarts, no cal dir que passant pel mig i aixafant l'actuació per anar a trobar els seus seients reservats de primera fila.

Possiblement per això, en Raimon no va bisar.

De qualsevol manera, gràcies

Raimon, de tots els altres.

Margarida Cardona

S e v e r

i e n

T i t o

Opinió

ELS /CANTONS Dijous, JO de julioldel >0O0

C a r i e s Accident de trànsit El dijous dia 6 de juliol vaig patir un petit sinistre amb el cotxe al carrer Sant Bonaventura, cantonada Francesc Moragas (just davant el restaurant Els Italians).

Eren les 18.30 hores, el cotxe de davant meu va frenar de cop i jo també, però el de darrere no, un Opel Corsa blanc, model antic. No ha estat una gran fava però ha afectat la porta gran del darrere del meu cotxe, cosa que fa que no obri ni tanqui bé, possiblement l'he de canviar, així com altres petits elements. FI motiu de la carta és contactar amb testimonis o amb el mateix responsable del sinistre, ja que aquest, molt discretament, i davant de moltíssima gent, es va atrevir a marxar quan jo retirava el cotxe cap a la parada de l'autobús on no molestés el trànsit. No sé el perquè de la fugida, ell no hi perd res, ja que l'assegurança és la que es fa càrrec de les despeses del sinistre, o potser no en té? El meu agent d'assegurances està fent les indagacions necessàries ja que disposem de part de la matrícula.

Si us plau, si algú en sap alguna cosa més, truqueu al telèfon 93 674 47 75.

Moltíssimes gràcies.

Neus Artigas

d e l s

tionat el centre de la vila; els espais verds que ens permeten respirar millor i ens donen tanta qualitat de vida...

I els entorns del Monestir. 5 Quina obra urbanística tan acurada que ha enlairat les parets històriques del Reial Monestir, permetent que s'apreciï tot l'art i majestuositat que emana, des de qualsevol perspectiva...

Més zones verdes, voreres més amples, il·luminació nova, remodelació de l'estació, plans urbanístics molt atractius... un Sant Cugat que no deixa de créixer i es prepara per ser la plataforma urbanística més envejada a nivell mundial.

Però no és aquest Sant Cugat el que vaig veure en la petita pantalla. Milers de persones vam televisar aquell dilluns un centre apagat, una plaça d'un Reial Monestir empolsada, uns edificis que reclamaven de genolls ser rehabilitats, i fins i tot enderrocats...

Vaig escoltar atentament el nostre alcalde i... vaig apagar el televisor. E m vaig sentir trista perquè allò que reflectien aquelles parets ruïnoses va donar una imatge grisa i apagada de Sant Cugat.

F e m la zona per a vianants! F e m nous edificis i vestim els vells amb color perquè tot el poble sigui digne de ser admirat!

Gràcies.

Irene Palazón Barriuso

Acomiadament Després de passar 11 anys de la meva vida al Ferran i Clua, 17 dels quals han estat com a conserge, aquest proper 1 de setembre no estaré entre vosaltres per obrir les portes. Els nostres camins se separen, i no vull marxar de puntetes i per la porta falsa.

No podia tancar aquesta important etapa de la meva vida sense acomiadar-me.

M'hauria agradat moft fer-ho personalment i un per un, però... sou tants!!! Milers d'alumnes, mares i pares, companys docents i no docents, amics que he anat fent durant tots aquests anys, persones entranyables que recordaré sempre.

Encara que les èpoques i les persones, jo la primera, van canviant, m'he sentit durant molts anys una peça important i estimada de l'escola.

Em queda un profund sentiment de gratitud per haver tingut el privilegi d'estar entre vosaltres i compartit tant el dia a dia com les coses importants.

Com diu el poeta: «..._>• recordando a los ninos que vi (recer, os dina que fueron veinte afios de sosiegos, viendo córrer serenas las aguas de la vida ».

Ana Malezón

Imatge de Sant Cugat El dilluns de la setmana passada vaig poder seguir els plans de l'Ajuntament per convertir per a ús de vianants el centre de Sant Cugat, al telenotícies del migdia.

N o m é s fa uns deu anys que visc en aquest poble, però ja me l'he fet meu, me l'estimo com si durant tota una vida hi hagués estat plantant llavors d'amistat amb la gent i l'entorn.

He pogut viure com la nostra rambla del Celler s'ha tornat presumida i encisadora als ulls de tot Europa, i del món; el pont meravellós que ha desconges-

Feixisme a Sant Cugat Passats uns dics dels fets violents produïts a Sant Cugat durant la Festa Major 2000, l'Assemblea local de Sant Cugat d'Esquerra Unida i Alternativa manifesta el seu rebuig a tota classe de violència feixista i se solidaritza amb totes les persones agredides i amb el CSO Torre Blanca.

El feixisme organitzat (no són fets puntuals) és ja una amenaça explícita a la llibertat d'expressió amb la qual tothom pot sentir-se coaccionat, perquè aquest perill no.es limita a petites diferències o baralles entre minories ideològiques. Per acabar amb aquesta violència proposem que tothom s'impliqui per solucionar-ho d'una manera o altra, prenent consciència del que representa i ha representat el feixisme aquí, a Espanya i a Europa al segle XX i reflexionant sobre les causes i les conseqüències de tot plegat. A més a més de l'actuació del poble, demanem a l'equip de govern de Sant Cugat una millor atenció social destinada a la prevenció d'assumptes com aquests i les mesures de seguretat ciutadana necessàries per resoldre-ho.

Per acabar, volem felicitar els barraquistes, la comissió organitzadora i els/les visitants de les Barraques per la bona feina que hem fet entre tots i totes per donar al poble un espai lúdic, col·lectiu, social i alternatiu.

l e c t o r s

Violència feixista

Educant per a la tolerància

Donades les agressions succeïdes aquesta Festa Major a l'espai de Barraques, el grup de monitors i monitores de l'Esplai Esquitx vol donar a conèixer el seu sentiment de rebuig vers els actes violents que duen a terme diversos grups de joves.

Des de la nostra tasca educativa apostem per fomentar valors com cl companyerisme, la pluralitat i el respecte mutu, evitant així potenciar les desigualtats, la competitivitat i la intolerància, que poden comportar -i de fet, comporten- frustraAmb constants agressions i amenaces van aconseguir que el concert d'Obrint Pas, cions que deriven en actituds xenòfobes i violentes. cl segon dia. acabés amb una baralla que podria haver estat important. Per sort, se'ls Alhora, refusem la cultura de la violènva poder fer fora al crit de «fora nazis». cia difosa a través dels mass tnedia (TV, viElls i elles, però, no contents del tot, van deojocs...) i denunciem la passivitat de les apallisar tres persones que tornaven cap a institucions davant d'aquesta, així com casa a les 6.30 del matí (una va haver de l'ambient d'inseguretat que es respira al ser ingressada a l'hospital). El tercer dia de carrer.

Barraques van tornar molt tard i es van Per tant, des de la nostra postura com a dedicar a agafar begudes de diferents baeducadors en el lleure, demanem que es rraques i van pegar a un immigrant. I l'úl- , prenguin Ics mesures pertinents al restim, segurament el més fort, van començar pecte. especialment dins de les nostres la seva festa particular cremant una esteescoles i instituts. lada davant la nostra barraca i provocant una baralla que va acabar amb la interE/s monitors i monitores venció de la Policia Local. de l'Esplai Esquitx

P'eia temps, anys, que Sant Cugat no era escenari d'una violència feixista tan clara com la que ha tingut lloc durant els dies de Festa Major. El lloc on es trobaven ubicades les Barraques, un espai on s'ajunten la festa, la diversió, la diversitat ben entesa, la reivindicació i, en definitiva, les entitats i col·lectius del poble, va veure com un grup de joves d'ideologia feixistaespanyolista es va dedicar a provocar durant les quatre nits de Festa Major.

Des de l'assemblea local de Maulets volem deixar clar que la violència d'aquesta gent, lluny de ser gratuïta, respon a una ideologia determinada que busca acabar amb tota aquella gent que no pensi com ells i elles. Es tracta de grups cada cop més organitzats que actuen seguint estratègies establertes (recordem la seva actuació el dia que vam fer la concentració a la plaça de l'Ajuntament contra la desfilada militar). Nosaltres vam ser. aquest cop, els que vam patir més de prop la seva violència (juntament amb el CSO Torre Blanca, agredit amb quatre còctels Molotov) i una persona de l'assemblea va haver d'anar a urgències l'última nit de Barraques. Volem deixar molt clar, però, que tothom pot ser víctima de la violència feixista, i és contra això pel.que hem de lluitar.

Des de Maulets ens solidaritzem amb totes les persones agredides i volem dir ben fort que denunciarem públicament s e m p r e que sigui necessari qualsevol agressió feixista, i que utilitzarem totes les eines que tinguem a l'abast per combatre aquesta ideologia i la gent que la practica.

No volem acabar, però, sense deixar de felicitar la Comissió de Barraques, un grup de gent que ha aconseguit que la Festa Major del poble tingui, des de fa dos anys, un espai on poder disfrutar lliurement de la festa en tota la seva dimensió, i els animem a continuar en la seva tasca.

El combat maulet continua!!

Visca la terra!!

Assemblea de Maulets de Sant Cugat del I al les

Sant Cugat, solidària amb Montserrat Cada vegada que llegeixo «actes solidaris amb Montserrat» perquè torni a ser l'entorn que era, hi ha quelcom dins meu que em fa mal. M'encanta Montserrat per tot el que representa per als catalans i desitjo la seva reconstrucció com moltes altres persones, però el que em dol és que no només va patir la muntanya i el monestir. sinó també els pobles propers. Per a ells. no som capaços d'aportar el nostre ajut econòmic? Aquesta solidaritat, perquè ho sigui realment, no es podria ampliar i fer que hi entrin tots? Si així fos, crec que emsentiria molt millor.

Els organitzadors dels actes solidaris amb Montserrat, seran capaços de comprendre que aixecar poblets és tant o més important que només Montserrat?

Maria Eugènia Pérez

FE D'ERRADES En relació a la notícia publicada al número 434 d'Els 4 Cantons sobre l'accident de trànsit que hi va haver el dia 24 de juny a la ronda Nord, volem aclarir que l'accident es va produir quan un turisme va envair la calçada contrària i va xocar frontalment contra un altre vehicle, una furgoneta Citroen Berlingo, que circulava pel seu carril, ocasionant la mort del seu conductor, un sateugatenc de 43 anys.

Joves d'E UiA

GESTIÓ DE SANCIONS us.«%0

KjATS

BELL& ,.# i ^ -

»w\

/

Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral Serveis Jurídics

MULTES NO PAGUI SI NO HI ESTA CONFORMEM!

Plaça Barcelona, 11 • Tel. 93 674 17 84 • Fax 93 590 30 10 • 08190 SANT CUGAT vww.gestionsanciones.com

<s

Opinió

l·lH < \ M K » <

o I f 0 s

Les

Eh ossos deh monjos, per fi enterrats MONTSKRRAT Rl'MBAU

E

n l'últim número d'El.s 4 CAN IONS, va aparèi-

xer la notícia que, per fi, els ossos dels monjos s'havien enterrat. Des que havien estat trets de la seva sepultura han passat 6 anys. déu n'hi do.

Voldria explicar amb detall l'origen d'aquestes restes que han generat en aquest últim temps una innecessària polèmica. Fins a finals del s. XVIII, els abats eren enterrats dins l'església del monestir, els monjos serien enterrats en el cementiri que hi devia haver a l'exterior de l'església tocant als absis, com era habitual. Sabem per les actes capitulars que també s'havien enterrat monjos a la sala capitular. L'abat (iayolà va voler reunir les restes anteriors de la com u n i t a t monàstica en un sol lloc, i així, a partir del 1778 o 1 779, la sala capitular es va con-

vertir ú n i c a m e n t en ' p a n t e ó capitular es va convertir en cadels monjos", ossera o "capella pella del Santíssim, continuava dels nínxols dels monjos". Totes havent-hi al seu interior el túaquestes restes es van dipositar mul central, encara que possien el panteó que es va construir blement molts dels nínxols laa la part central de la sala, i a banda i banda dels murs s'hi van "A en Joan Au ladell li construir nínxols nous que hahauria agradat, saber vien de servir pels monjos que serien enterrats a partir d'alesque per fi les restes dels hores, i tocant a l'absis de la camonjos han estat pella les tombes que havien de servir per als abats. Aquesta funenterrades, encara que ció mortuòria la va tenir fins als li hauria agradat molt ú l t i m s d i e s del M o n e s t i r , al 1835. La nova sala capitular es més que haguessin estat va traslladar al refetor. o aigui al enterrades dins menjador dels monjos.

Kl 1836, d u r a n t la p r i m e r a l'església" guerra carlina, les tropes van • ocupar els claustres i els soldats van profanar algunes de les tombes. entre les quals la de l'abat terals van desaparèixer. Durant Casaus, que havia mort feia 6 les últimes excavacions que es anvs. Entorn del 1868. la sala van fer el 1993-94, es va destruir

Ei

Recapitulant

l'ossari comú, o sigui, cl túmul central, i també les tombes o ossaris que es van trobar tocant a la paret (es tractava d'alguns dels nínxols construïts el s. XVIII o potser eren tombes anteriors a aquesta època?). Les restes que s'hi van trobar es van guardar en a l g u n racó fins q u e van aparèixer amuntegades en unes caixes de plàstic dins d'una torre del Monestir. Des d'aleshores, algunes veus de la ciutat hem demanat insistentment el seu enterrament.

La història de la sala capitular ha estat estudiada d'una manera exhaustiva per en Joan Auladell, la seva comunicació va ser presentada a l'Assemblea d'Estudiosos que es va fer a Sant Cugat i serà recollida, així com totes les altres comunicacions, en un llibre que sortirà d'aquí a poc temps. En aquest treball en Joan

Auladell qüestionava l'actuació dels arqueòlegs, i demanava una explicació del perquè s'havia actuat d'aquesta manera, alhora que també demanava una explicació del procés que havien seguit les restes òssies que havien estat tretes tant de l'ossari com de les t o m b e s , i es preguntava també com després de 5 anys aquestes restes encara no reposaven al lloc on els era propi. Li hauria agradat, a en Joan Auladell, saber que per fi les restes dels monjos han estat enterrades, encara que li hauria agradat molt més q u e haguessin estat enterrades dins l'església.

També n'hi ha d'altres que pensem així.

Montserrat Rumbau és historiadora

p o r x o

temes

pendents

GRISELUA MARTÍ

E

l passat dia 11 de juliol la Coordinadora d'APA dels Centres Públics de Sant (aigat del Vallès es va reunir amb el senyor Jordi Basiana, delegat territorial d'Ensenyament del VallèsOccidental. Hi van assistir també la regidora d'Ensenyament de l'Ajuntament de Sant Cugat, els inspectors d'ensenyament primari i secundari (senyors Blai i Vallcorba, respectivament), les dues directores de les escoles afectades per nous projectes (Collserola i Pla Farreres) i de l'escola Catalunya, en representació del col·lectiu d'ensenyants i a la vegada com a implicats directament en els temes a tractar, i representants dels pares (membres de la Coordinadora i de les associacions de pares de les es-

coles afectades).

El motiu era, bàsicament, tractar els temes més urgents relacionats amb els equipaments educatius: nova escola (üollserola, futura escola al Pla del Vinyet i els problemes de l'edifici del parvulari del CEIP Catalunya. Altres temes, com ara la previsió de places escolars públiques d'acord amb el creixement demogràfic de Sant Cugat i la zonificació dels centres sostinguts amb fons públics, seran tractats en una altra reunió el proper mes d'octubre, per falta de temps.

Aquesta vegada la Coordinadora va aconseguir fer seure a la mateixa taula, per parlar dels temes que ens preocupen a tots, la Generalitat, l'Ajuntament, mestres i

pares. El resultat va ser francament positiu perquè es van obtenir els objectius de la reunió en forma de compromisos i dates concrets.

Pel que fa a l'escola Collserola, el pressupost limitarà algunes de les peticions que s'havien fet però s'atendran les més urgents com ara l'ampliació de la cuina. La senyora Mercè Alejo, directora de l'escola, es reunirà amb els tècnics de la Delegació i de l'Ajuntament de Sant Cugat per acabar de concretar les necessitats.

Pel que fa al projecte de la nova escola del Pla del Vinyet, el delegat va notificar que encara s'està a temps d'enviar al·legacions i poder reformar el projecte original.

Hi ha aspectes que serà difícil modificar però n'hi ha d'altres que es

poden incorporar amb relativa facilitat. La Delegació valora positivament la intervenció de l'Associació de Pares de l'escola Pla Farreres.en el disseny de la nova escola del Pla del Vinyet i creu necessari poder comptar amb la seva col·laboració. Es posaran en contacte la nova directora de l'escola, el president de l'APA i els tècnics de la Delegació i l'Ajuntament per posar en marxa aquesta col·laboració.

L'altre tema important, les esquerdes de l'edifici del parvulari de l'escola Catalunya, rebrà una atenció prioritària durant els mesos de juliol i setembre. Malgrat el dictamen favorable a l'edifici del tècnic de l'Ajuntament, l'escola no veu clar que les classes hi pu-

C O M , QUE B É P S Í Hi «A CARRERS ?ER OH HO ES ?OT ?ASSAR U L S SOROLLS QUE FAH ELS COTXES,.,. ÜH EXEMPLE, EL CARRER VALLDOREIX!!

CIÜÈ ET 5EMRLA ELS CAHVIS PE CIRCULACIÓ ?ER DINTRE DE SAHT CUGAT r>

VALLDOREEIÜX,

BÉEEEEE... HOOOP

WUÜSSS.J!

Sf, EL TRkHSIT EH A0ÍÍE5T CARRER DEU HAVER MIHVAT !í

•J

— Q ^ ^ V i l .

a M ü K K K 3 * ; . í jtófiSïï, -ü :;i3KB«!ï

guin començar el mes de setembre.. Kl dia 18 de juliol l'arquitecte de la Delegació revisarà les esq u e r d e s i d'acord amb aquest examen i l'evolució que sofre ixin durant el mes d'agost, es decidirà què es fa. En qualsevol cas la prioritat absoluta és la seguretat i davant del més petit dubte en aquest sentit si és necessari s'habilitaran barfacons o es buscaran solucions alternatives.

Els altres temes a tractar queden pendents per a una pròxima reunió el mes d'octubre i així també es podrà veure com han evolucionat els que hem tractat en aquesta reunió.

Griselda Martí, presidenta Coordinadora APA

TU %kn DE aUà PARLES P I T A M T H ARA ELS COTXES ESTAH MÉS TEMPS PARATS OÜE HO PAS CIRCULAHT ... I HEHTRE HO EM DEMOSTRIS EL COHTRARI, O.UAH UH COTXE ESTA PARAT HO EH DEIXA PASSAR CA? ALTRE. ... PER TAHT StfH MEH?S ELS ftUE HI PAS5EH, 0 HO p ...»

Opinió

ELS /CAlYroOS Dijous, 30 de juliol del _W< '

La

l l o t j a

Per un Barca I O R D I GARRIGA I

L

a simpatia no es compra: s'adgués deixat aconsellar per grups d'opinió quireix gratuïtament, i no - per qualificada, encara que diversa de la seva, cert, podeu creure a qui ha deel FCB hauria pogut ser una arma esdicat la seva vida a les comunicacions— tratègica de catalanització cívica de les fruit d'una creativa campanya de publinombroses allaus d'altres catalans que concitat o relacions públiques. formen una gran part de l'actual massa social del club. Quan dic aconsellar no em La premsa barcelonina del 22 d'aquest refereixo a consellers a cop de talonari, sinó juny passat, ha donat la notícia de la presimplement haver sabut copsar, sense presentació que Jordi Pujol va fer del projudicis, el que premgrama per vendre Catasa, ràdio i televisió lunya. Per primer cop el denunciaven. president de la Genera"Quan dic aconsellar no Quan en els primers litat ha confessat que les anys del reialme rutcampanyes empreses em refereixo a consellers a riista, aposentat en les pel seu govern durant d e p e n d è n c i e s del cop. de talonari, sinó els últims 20 anys, desd'Urgell, i no tinades a millorar l'opisimplement haver sabut carrer en el local del club, nió que tenen de Cataexercint com a pesolunya la resta d'Espanya copsar, sense prejudicis, na q u e té el càrrec no havien donat en abel que premsa, ràdio i (pes) de presidir un solut els fruits esperats. grup de persones que televisió denunciaven " Si Catalunya disposés no t e n e n p e r q u è d ' u n adcouncil com el \m.mmmm pensar com ell, va voque des de fa dècades ler fer callar la meva gaudeixen països com ploma, amb què donava la meva opinió els E L A , Japó, Mèxic, el Regne Unit, sobre la imatge que el Barca havia d'ofeFrança, Argentina i altres, s'hauria evitat rir, no tan sols als seus socis i simpatitperdre diners i esforços inútils, ja que és zants, sinó també arreu d'Espanya, vaig ser sabut que cap campanya de publicitat.ha designat persona non grata, i violentament pogut canviar actituds ni prejudicis. expulsat de la llotja on, en un descans, La frase del meu pare -el diputat i secompartia un refresc amb uns col·legues nador Joan Garriga-Massó (1871-1956)de la professió, que van quedar astorats segueix vigent: "Al gallec se li té llàstide constatar l'estil del moreno que seguia ma, al basc, respecte, i al català, odi". ordres de Gaspart.

Si Núftez i els seus dirigits, haguessin tingut una visió global i no miop del que Si es reflexiona sobre el fet que un equip el Barca havia de fer pel seu país, i s'haque representa tants catalans, visita jor-

La

simpàtic Pno

nada sí jornada no els nombrosos camps de nets de tota vulgaritat? futbol de les principals capitals espanyoDifícil, per no dir impossible, poder ser les, s'ha de reconèixer que s'han perdut bandera d'aquest nou estil cívic, a qui dugrans ocasions de -sense per què perdre rant tot el temps que ha estat directiu, ha els partits- poder ser ambaixadors de simdemostrat tot el contrari, i que la seva patia, cosa que em sembla que serà difíimatge no és precisament una mostra de cil d'assolir amb un macroprojecte d'una simpatia. exposició itinerant.

Catalunya no pot permetre que una de El Barca, precisament per ser un dels les institucions més arrelades a la seva careferents de Cataluntalanitat sigui exponent ya, té una gra/i resde poc civisme. ponsabilitat. És qüesCatalunya és "més que "Catalunya no pot tió d ' e s t i l , i a q u e s t un Club", i aquest ha s'implanta mitjançant de servir per al bé del permetre que una un conjunt d'accions civisme del seu poble, de les institucions més que han de donar com q u e espera dels seus a síntesi una resposta directius, directives de arrelades a la seva de simpatia. bones maneres, educacatalanitat sigui exponent ció, i sobretot, simpaMai he comprès que tia. Saber infondre el l'equip que represende poc civisme" fairplay del poema de ta Euskadi, com és el Kippling, o repetir Bilbao, malgrat totes aquella estrofa del poles circumstàncies del ema que el nostre Joseu entorn polític i sosep Maria de Sagarra va cial, quan surt a trededicar al Barca en ocasió de la inaugurapitjar la gespa dels camps de futbol d'arció del nou estadi: "S'obren les portes de reu d'Espanya, acusi menys protestes que l'estadi immens / fet a l'amplada que el el Barca. Solament recordant la frase del teu cor volia, / i el que és fill teu, i el que meu pare he admès aquesta paradoxa. no ho és, sorprens / amb l'aplom de la teva Hem de jugar ara els catalans, i concresenyoria". tament els socis del Barca - a m b dret a vot- una carta guanyadora de simpatia, per tornar a ser un club senyor, cívic, respectuós, que també sapiguem perdre igual que guanyar, que els nostres jugadors practiquin el joc net, i els espectadors expressin la seva joia amb crits catalans però

El

f i n e s t r a

Fila Zero al poble de Sant Cugat

F

c e l l e r

ha roca del lladre

FILA ZERO

ila Zero som un grup heterogeni de dones i homes de diferents edats, professions i maneres de pensar, units per l'estimació al teatre des de fa molts anys. Som una part viva de la cultura de la nostra ciutat.

Davant l'acord de la Junta Directiva de La Unió de cessar totalment l'activitat de F~ila Zero i d'anul·lar el grup i donar-lo de baixa com a secció de l'entitat, volem fer pública la nostra sorpresa, repulsa i indignació.

Aquesta actuació arbitrària, basada en un seguit d'injúries i falsedats, és un atemptat més contra la llibertat d'expressió, un abús de poder i un ultratge que reflecteix i respon al tarannà despòtic que el president de La Unió, Josep Puig i Paraire, ha anat implantant aquesta darrera etapa a l'entitat.

Sabem que l'art, i particularment el teatre, ha estat sempre considerat subversiu pels poders repressors, però mai no ens podíem imaginar que aquests poders s'estaven covant dins casa nostra, La Unió, una entitat que té com objectiu promoure la pràctica i la difusió de la cultura en llibertat. Crèiem que els temps de la censura estaven superat; malauradament hem comprovat que avui torna a ser viva a la nostra entitat, per exemple, qualificant d'inmoral i impropi el llenguatge emprat en el nostre darrer muntatge teatral.

Des de fa molts i molts anvs i, concreta-

Alerta barcelonistes, no perdem el seny.

El vostre vot és secret, sols vosaltresen sereu els responsables. Que sigui la mateixa resposta d'aquella última mocadorada.

Per cert, que un dels mocadors era el meu.

FRANCESC CARBÓ

ment, des de 1988 dins La Unió, hem estat presents amb el nostre treball, participant en la vida col·lectiva de la nostra ciutat, fent teatre i promocionant la cultura.

Ens sentim ferits, menyspreats i tractats com a delinqüents. Se'ns acusa de destrosses a l'escenari de La Unió i de no ser rendibles econòmica ni cultural. Quin absurd pensar que nosaltres faríem malbé allò que estimem i que ens és imprescindible per fer el que realment ens agrada: teatre. La cultura no és un element de mercat, i per tant no es pot mesurar amb paràmetres monetaris. Qüestionar la rendibilitat cultural, a part de moltes altres consideracions, és una gravíssima falta de respecte als nombrosos col·laboradors, patrocinadors i a tot el públic, que sempre ens recolza i encoratja amb la seva presència i caliu en els nostres espectacles.

Reclamem el nostre dret a seguir aquesta tasca, a casa nostra, La Unió, i per això convoquem a tots els santeugatencs i els demanem el seu suport a l'acció de protesta que durem a terme el proper dissabte dia 22, a les dotze del migdia, al carrer Santiago Rusinol.

Santcugatenques i santeugatencs, us hi esperem.

FILA ZERO Teatre estable de L\ UNIÓ

C

ada cop que passo per Gerri de la Sal hi observo la monumental roca, recordo aquell cap de ser.J mana, ara ha fet uns tretze anys que, com sempre amb entusiasme i entrega, va organitzar en Josep Barberà en aquest petit poble del Pallars, ni més ni menys que l'ascensió i la descoberta de la roca del lladre.

Es tractava de la muntanya que commemorava la cloenda de l'operació muntanyes catalanes que després, de forma acurada i atenta, va recollir en dos volums.

Va aconseguir, com feia sempre, mobilitzar els alcaldes de Sant Cugat i Gerri, el president de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, amics seus de tota la vida, la junta i socis del CMSC i com sempre, la seva família, que sempre li va fer costat en tots els seus projectes, en totes les seves il·lusions. Recordo com ho havia planificat tot: els àpats, l'entrega de records, les explicacions de la feina feta, la visita a diferents llocs i la pujada a la roca, on vam col·locar una placa commemorativa i la bandera catalana que tant va estimar.

Va ser un cap de setmana inoblidable com moltes de les coses que en Josep va muntar al llarg de la seva engrescadora vida.

Ha sabut engrescar i animar joves i grans,

s'ha rodejat d'amics, i sense que ens n'adonéssim, ha engrescat molta gent a conèixer el país i les seves muntanyes.

El més important, però, és que tot això ho ha vogut deixar escrit i són tants els treballs i els llibres que ha publicat, que els muntanyencs són moltes les coses que li hem d'agrair.

I tot amb una dedicació desinteressada, que tot i perdent diners, no sabíem com s'ho feia per aconseguir-ne aquí i més enllà. Ha trucat a tantes portes i ha sabut vendre positivament la seva feina i els seus projectes', que a la Generalitat, la Diputació, al Patronat de Collersola, a les federacions i als clubs, convencia per la il·lusió i la necessitat que posava perquè tot estigués publicat, i moltes vegades exposat. I és que en Barberà ha estat constant i persitent en tot allò que ha volgut fer. I aquest esperit s'encomana i fa escola. Ara té bons amics i amigues que s'encarregaran d'acabar la feina que ha deixat començada.

Avui en Josep ja no hi és, petó ha de saber, i la Josefina i els seus ho saben, que molta gent ha après d'ell moltes coses, i el més important és que molta gent coneixerà les muntanyes i el país gràcies a la seva feina.

Francesc Carbó i Serinana és soci del CMSC

U S 4 CANTONS

Entorn

10

Dijous, 20 rfe juliol del 2000

C o m u n i c a c i ó

Prestigi a la societat de la informació Solà, Echevarria, Gaya i Angerri són els presidents de les comissions delpla director Quatre santcugatencs de prestigi. Així va presentar ahir l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, les quatre persones que han dit sí a la proposta de l'equip de govern de presidir les comissions del Pla Director de la Societat de la Informació al nostre municipi. Ells són el president de la Fundació Sant Cugat, Joan Gaya, que estarà al capdavant del grup d'Administració Oberta i Participació; el rector de la Universitat Autò-

noma de Barcelona, Carles Solà, que s'encarregarà de la comissió de Formació; l'empresari Joan Echevarria, que serà el president de la comissió d'Infraestructures i Xarxes de Telecomunicacions i el direct o r g e n e r a l d e C o m e r ç d e la G e n e r a l i t a t , J a u m e Angerri, que portarà les qüestions relacionades amb la promoció econòmica i el comerç. Tot plegat està previst que estigui enllestit el mes de novembre. És per

això que la primera reunió de les comissions es farà la primera setmana del mes de setembre. Tothom qui hi vulgui participar ho pot fer de manera presencial, a les trobades cada quinze dies o a través de la xarxa a la pàgina del Pla Director de la Societat de la Informació, dins el w e b d e l'Ajuntament. A l mateix temps, s'organitzaran xerrades sobre noves tecnologies i s'estudia fer una enquesta sobre I' ús d'Intemet.

KMII.I BKI.I.A -Sant Cugat-

Kl l'la Director de la Societat de la Informació ja te els quatre presidents de les comissions. Ks tracta de Jaume Angerri, director general de ( bmerç de la Generalitat de Catalunya; Joan Gaya, president de la Fundació Sant Cugat; Carles Solà. rector de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Joan Kchevarria, empresari santcugatenc, vinculat a Fecsa i a Nissan Motor Ibérica.

Ahir es van reunir per primera vegada els quatre presidents amb l'alcalde de la ciutat. Lluís Recoder, i es va decidir de convocar la primera reunió dels diferents grups de treball la primera setmana de setembre. La intenció és fer reunions periòdiques cada 15 dies de manera que a mitjan mes de novembre es pugui fer una trobada final en què s'exposaran les conclusions del pla. Així, es compliria amb la temporització establerta de tres mesos.

Concretament, Carles Solà presidirà la comissió de Formació, Jaume Angerri la de Comerç i Promoció Econòmica, Joan Echevarria la d'Infraestructures i Xarxes de Comunicació, i la d'Administració Oberta i Participació la capitanejarà Joan Gaya. L'alcalde, Lluís Recoder, ha explicat que "el prestigi personal" dels quatre escollits contribueix a donar "més rellevància" al pla. "Qui millor que el rector de la Universitat més gran de Catalunya", va dir Reco-

,4 l'esquerra, Echevarria i Angerri, amb l'alcalde i la regidora de Participació. A dalt a la dreta. Solà, i a baix, Gaya FOTO: X.L. der de Solà, "per estar al capdavant de la comissió de Formació".

D'Angerri va destacar l'important càrrec que ocupa, mentre que de Gaya, que ha impulsat la participació democràtica a Sant Cugat, i d'Echevarria, que és un empresari respectat i amb una trajectòria molt sòlida. La regidora de Participació, Comuniciació i

Lluu

Promoció de la Ciutat, Marta Subirà, ha anunciat que paral·lelament a les reunions de les comissions hi ha previstes algunes xerrades monogràfiques sobre temes concrets a m b la presència d'experts. Subirà ha dit que de m o m e n t , a banda de la "molt bona resposta" de la gent el dia de la presentació del pla al claus-

Marta

Recoder

(Alcalde de Sant Cugat)

(Regidora de Comunicació) (Empresari santeugatenc)

"Hi ha molta

"La seva presència

"Crec que puc

contribueix # prestigiar participació a través de

i

TOT PUNT poda xl^^^^^^^^^^^^^WKxiíl

tr:<.xj| REPARACIÓ GENERAL DE L'AUTOMÒBIL "TOTES LES MARQUES" 'i

d'Infraestructures''

m--J,a • '«<<!•> * -r ;i:i * (r<xí<! moda • mod-

« "'> >i<i " ÍÏUXH.S

ÍIKXÍÜ » HKX.1 - * t'> HM * r»'

-S*

SaM ABtóOl, 18 • T«t 93 67480 9?

" ;::*;: •;.;•• 1$

M

RADIOTAXI

-

.itfB SANT CUGAT

Ï X K X Í Í ^ ^ X ^ O U Í : * Í Í V x í a * Í*Í1Í:H:ÍA

93 589 44 22 «

C'. SERVEI DIA I NIT

aportar

coses a la comissió

la pàgina web"

d pla"

8&^*

ESPECIALITAT I BON SERVEI EN BMW

Joan Echevarria

Subirà

KKxSi! • -<!K!<!i: • HtOvla * «lOtí»

jgffiL T.M.O. Reparació, S.L. MECÀNICA - PLANXA - PINTURA

tre del Monestir, a través de la pàgina web de l'Ajuntament, on hi ha penjada informació sobre el pla, c o n t i n u e n r e b e n t correus electrònics amb propostes i sugg e r i m e n t s q u e es t i n d r a n en compte. "Estem acabant d'elaborar les llistes" amb totes aquestes persones, col·locant-les en les diverses comissions. Les qües-

$

;&)

:;

j

|ÏS}

;;.• ; $ j - . %

L'Illa dels Congelats ' $) :

:L/'B ;^Í;

*:

tions que s'aniran debatent a les reunions es penjaran a la direcció del Pla, des de la qual "les persones que ho desitgin podran seguir-lo", diu la regidora. Un dels quatre santcugatencs que han acceptat el càrrec, Jaume Angerri, que fa més de 20 anys que viu a la nostra ciutat, ha comentat que hi va accedir perquè creu que pot "aportar alguna cosa perquè vaig ser director general de Comunicacions l'any 1976 i ara estic al capdavant de Menta". Recoder i Angerri estan segurs que a Sant Cugat hi ha moltes persones que es connecten a la xarxa, ja que, segons diuen, és una de les ciutats amb més llicenciats d'Espanya.

Per tenir-ne un coneixement més profund s'estudia fer enquestes.

# • "Wé

Mn. Pere San. Pda. 125 Tel. 93 589 38 06

I

I

AV Escola Thau Vial Interpolar, s/n Tel. 93 589 81 08

EP i ESO en règim de concertació amb la Generalitat de Catalunya ";^f

escotes esportives • meniador • transüort

Entorn

ELS / C 4 I V r a > S Dijous, 20 de juliol dtl 2000

U r b a n i s m e

Llum verda a l'aparcament de la plaça dels Quatre Cantons PSC, IC- V i ERC demanen que elpàrquing torni a quedar sobre la taula E M I L I BELLA

- Sant Cugat -

Després de cinc mesos d'espera, l'equip de govern ha aconseguit aprovar al ple municipal la construcció de l'aparcament de la plaça dels Quatre Cantons, una peça clau en la vianantització del centre de la ciutat. Amb els vots en contra dels partits de l'oposició. es va decidir convocar un concurs públic d'adjudicació de les obres de construcció i explotació del pàrquing, així com també de noves zones de parquímetres.

El tinent d'alcalde de Ciutat Sostenible, Joan Carbó, que s'havia compromès al febrer a esperar les conclusions de l'estudi de la F u n d a c i ó del R A C C sobre mobilitat, va apostar per tirar endavant aquest projecte per no fer "un mal favor a la ciutadania" deixant-lo sobre la taula, com volien el Partit dels Socialistes, Esquerra Republicana i Iniciativa per Catalunya-Verds. Carbó arg u m e n t a v a q u e l'estudi del RACC conclou que amb la via-

I'.aspecte actual de la plaça dels Quatre Cantons F: AVI l ÏFR LA RROSA

nantització del centre es perden places de zona blava, i hi ha una gran demanda forana d'aparcaments. Davant d'a'ixò, el tinent d'alcalde veu necessària la construcció d ' a q u e s t e q u i p a m e n t , emplaçat en l'eix viari comprès entre la plaça de Lluís Millet i

la d'Octavià. La distribució d'un aparcament a cada punta d'aquest eix, més el de la plaça dels Quatre Cantons, és vista per Carbó "cada cop més encertada". A banda, va incidir en el fet que la plaça quedarà remodclada i serà tractada de manera unitària.

L'argument més important en contra de la construcció del pàrquing que els socialistes van posar sobre la taula va ser el fet que no existeix cap pla general d'aparcaments. El regidor Jordi Menéndez considera que hi ha una "manca de coherència" de l'e-

O c /

Medi

11

quip de govern a l'hora de definir conjuntament les mesures relacionades amb els aparcaments.

D'altra banda, Menéndez va criticar també el recent constituït Consell de Mobilitat, ja que pensa que no s'hi van discutir aquestes actuacions urbanístiques.

IC-V ha coincidit a dir que no s'ha d e b a t u t prou el projecte amb la ciutadania i que "no es veu cap pla global", va afirmar el regidor Joan Balada. Es per això que van demanar que l'aparcament tornés a quedar sobre la taula. A Balada li sembla bé q u e el R A C C faci propostes, p e r ò "les d e c i s i o n s s'han de prendre a partir dels acords polítics, que poden ser coincidents o no amb el RACC".

Pel seu cantó, E R C és partidària de tractar la qüestió dels aparcaments a la comissió i al consell de mobilitat. Quant al nombre d'aparcaments de zona blava, el portaveu independentista, Eduard Pomar, va afirmar que "ara es parla de 250 places d'ap a r c a m e n t , cl doble q u e fins ara". Així, Pomar assegura que l'informe de la F u n d a c i ó del RACC s'usa "a conveniència" de l'equip de govern municipal.

Al mes de febrer, el pàrquing dels Quatre Cantons - q u e es va presentar juntament amb el de la plaça de l'estació)- va quedar aturat per l'oposició del PSC, IC-V, E R C i el Partit Popular, que aleshores no formava part de l'equip de govern.

a m b i e n t

Aprovat un conveni d'assignació d'usos del complex d'oci Diversia

Acorden les diverses mesures que es prendran el Dia Europeu sense Cotxes Uacord tambépreveu el cobrament dels impostos a THI E. B. E. B. - Sant Cugat -

L'assignació d'usos del terreny on s'ha de construir el gran complex lúdic Diversia. que entrarà en funcionament l'any 2002, va ser duta al plenari de dilluns per l'àrea de Ciutat Sostenible de l'Ajuntament, a través d'un conveni que regula el cobrament dels impostos i "determina com ens pagarà l'empresa les infraestructures" d'accés i mobilitat de la zona del complex, va dir el tinent d'alcalde de Ciutat Sostenible. Joan Carbó, un dels temes que més el preocupa ara.

Com que la parcel·la està si-

tuada a la frontera del t e r m e municipal de Cerdanyola amb el de Sant Cugat, és la Comissió d'Urbanisme de Barcelona de la Ccneralitat de Catalunya qui ha decidit que abans de l'aprovació inicial, cal un informe favorable dels ajuntaments afectats. L'espai trepitja un 80% el terme de Sant Cugat i un 20% el de Cerdanyola.

L'equipament, amb una inversió de 12.000 milions de pessetes, comptarà amb un multicin e m e s - a m b un total d e 15 pantalles-, restaurants, bars, una discoteca, un gimnàs, espai per a l'oci familiar i aparcaments, entre d'altres. L'encarregada de

fer-ho realitat és la companyia britànica T H I L e i s u r e s , q u e gaudirà d'una zona de 8.000 metres quadrats molt a prop de la fàbrica de material de construcció Almar i la clínica Asepeyo.

El regidor d'Iniciativa per Catalunya-Verds, Joan Balada, va demanar que s'obri un debat de competències entre consistoris i govern autonòmic i que es tinguin en compte Ics experiències d'altres parcs d'oci, que "no són del tot positives" en el camp de la seguretat ciutadana, de la contaminació acústica - p e r la proximitat a m b els nuclis urb a n s - i de l'urbanisme - p e r les cues que poden ocasionar-.

- Sant Cugat-

L'Ajuntament ja ha aprovat les mesures que es duran a terme a Sant Cugat cl proper 11 de setembre, el Dia Europeu sense Cotxes, adherint-se així a la campanya "A ciutat, sense el meu cotxe".

Entre d'altres, destaca el tancament dels carrers del centre històric de la ciutat, habilitant vies de circumval·lació, la potenciació de la participació escolar a la diada, la ubicació de diversos punts d'informació i la realització d'enquestes a la població sobre l'ús del cotxe privat. Tots els partits polítics van estar d'acord amb les decisions al ple municipal de dilluns. Esquer-

ra Republicana (ERC) i Iniciativa per Catalunya-Verds (IC-V) van al·ludir a la necessitat de dur a terme campanyes de conscienciació de la ciutadania respecte a l'ús del vehicle a la ciutat. El portaveu d'ERC, Eduard Pomar, va demanar que es potenciïn el transport públic, la bicicleta i els desplaçaments a peu. El regidor ecosocialista Joan Balada va demanar que de cara a altres anys la relació d'accions s'hauria de presentar amb més antel·lació. Per al s<xialista Jesús Palacio, les jornades b a n d e r a són importants però "hem de ser capaços d'oferir mitjans alternatius al cotxe", i va destacar que cl dia 11 s'estarà en la línia d'altres països d'Europa.

CONTRIBUÏM A FER DE SANT CUGAT UNA CIUTAT MÉS ECOLÒGICA

J

L/^Oiïfilial/l/L.

inWflrinrirMÍa«i¥i nnnnnnnnnnnn n^tf**^^Biiii mm PBMllïïinrifTTni*l¥TTïïrriff*1^^nlT11lMWnwinnB<JF^^

ilfflnll^atfr

^XKÍKIIISII0^!IIIRIISIHRSIUR&^^SSBHN&&^NÍBSNB*^IRIIfllllllllSKNto

COMPONENTS ELECTRÒNICS PER A LA MOTGCJCLETA

Av, Graells, 35 •'.,• Emprma

líder en el seu

'

Tel, 93 590 68 66 Fax 93 590 86 67 e-rnaii: leoneHi@ieonelli.com web: wwwieorseüí.com

12

Publicitat

*?/\\0

ELS<? CANTONS Dijous, 20 de juliol del 2000

^ifE^MMOI^^OOOmi AGRUPACIÓ TEATRAL

LA FLORESTA www.atlaf.com F\j. Floresta 24-26 St.Cugat del Vallès

REPARTIMENT:

APUNTADORS:

ROSA; MARIA JESIÍS COSTA MERCÈ. VICTÒRIA LÓPEZ ELENA MARIA ÀNGELS QUADRES NARCfS: FERRAN AGRAMUNT. SALVADOR: XAVIER GERHARD. ERNEST. SAUDRAHMAN

MARIONAREY RAQUEL PÉREZ.

MARIA ÀNGELS QUADRES. JOAN TORNES.

DIRECTOR:

DISSENY:

ÀNGELLÓPEZ

RAMON ESCOLANO.

PUBLICITAT:

SO: ENRIQUE MARTÍNEZ IL·LUMINACIÓ; XAVIER GERHARD. ESCENOGRAFIA: JOANMTRAS VESTUARI I CARACTERITZACIÓ: MARIA CARMEN RODRÍGUEZ. MARGARITA COSTA REGIDOR: MARIBEL MARTÍNEZ.

Jl/

KB0K!

H0ÍS i »

P'ASSUMPTA ÇONZÀLEZ

.amb el suport de;_ Per construir la seva casa o fer reformes

CONSTRUALRA^wu

•

&93 589 0Í 51 Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

ecwtoueckw»

PI. Doctor Oattét $, } * r - 3a

CQNSTRlÉCOHCiU.1! ramiiuniuuwuL ifTUCflitMHii MHMUR onnn lOVESTHIIMWTOS O I MCHADAS WL 93 674 9S 00 - 607 221218

ELS 4 CANTONS TOT SANT CUGAT

Entorn

ELS'íCAlVroiMS Dijous. >ú dejuliol del 2000

13

T r a n s p o r t

Més de 2,5 milions de viatgers surten de-l'estació de Sant Cugat 187 combois al dia van passar per la parada Pany 99 KMII.I BKI.I.A

- Sant Cugat -

L'estació de Sant Cugat dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya va registrar l'any passat un total de 2.637.763 de viatgers q u e agafaven el tren, per damunt de parades com la de Sabadell-Rambla, TerrassaRambla, la Universitat Autònoma i només per sota de Bareelona-Plaça Catalunya - a m b més de sis milions i mig de viatg e s - i l'rovença - a m b quatre i mig-.

Per la resta d ' e s t a c i o n s d e l'àmbit d e Sant Cugat no van passar, ni de molt, tantes persones. La que segueix a la del centre en nombre de viatgers és Valldoreix, amb 703.779 bitllets validats. La segueix Sant Joan, amb 573.400, les Planes. amb 290.682 -tot i que està ubicada a la part barcelonina del barri- i la Floresta, amb 256.501 viatgers. E n darrer terme se situa M i r a - s o l , q u e va r e b r e 241.602 persones ocasionals i, a la cua, l'estació de l'Hospital

Dos rom/mis es creuen a l'esturió de les Planes X417IA RROSA

General, amb 219.909 viatges registrats. Aquestes dades corresponen al total de viatges realitzats per estacions d'origen, que en conjunt va assolir més d e 23 m i l i o n s d e p e r s o n e s .

T a m b é hi són inclosos els viatges amb bitllets gratuïts.

Q u a n t a ingressos, el 1999, la línia d e Barcelona al Vallès, co-

neguda com a Metro del Vallès, va rebre més de 3.000 milions de pessetes a partir dels 21.000 viatgers, q u e van recórrer una suma de 356 milions de quilòmetres. L'any passat, en canvi, l'empresa ferroviària va ingressar una mica més de 2.900 milions de pessetes.

D'altra banda, el Metro del

Vallès oferia u n servei a Sant Cugat de quatre minuts de freq ü è n c i a d e pas e n les h o r e s punta dels dies feiners, sis minuts la resta d'hores dels dies feiners amb menys afluència de públic i de deu minuts els dissabtes i els dies festius. Kn termes generals, per l'estació d e Sant Cugat van passar 1S4 trens els dies feiners en cada direcció.

Si es desglossa aquesta dada.

157 d'aquests combois pertanyien a la línia SI i S2. cap a Terrassa i S a b a d e l l r e s p e c t i v a ment. Set/e més eren de la línia S5 - q u e es queda a Sant C u g a t - , m e n t r e q u e els 1 1 restants, de la S55 - q u e va fins a la Universitat Autònoma de Barcelona-. l'el que fa als dies festius i vigílies. 101 van ser els trens que anaven en sentit ascendent - c a p al Vallès- i 98 en direcció a Barcelona. Per anar de l'estació de la plaça de Catalunya a Barcelona fins a la nostra ciutat es trigava 24 minuts els feiners i un menys els festius i els dissabtes.

EIS 4 CANTONS "el diari de Sant Cugat"

Ferrocarrils de la Generalitat està estudiant la viabilitat de construir una vuitena estació al centre de la ciutat, entre les de Sant Cugat i Sant Joan, a V'ullpalleres, molt a prop de l'autopista A-7. En aquest sentit, l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, ja ha començat a gestionar la proposta.

o u ro WD u +J

c ro

o •M

C

ro u •*f

»/)

i—1

Griful Oü. S.L Servei Estació

'A0dt

CENTRE DE DISTRIBUCIÓ PER A EMPRESES I PARTICULARS - Gasolis A, B i C de primera qualitat - Ports gratuïts a partir de 400 litres - Descomptes a partir de 500 litres - Comptador volumètric homologat, exactitud en el subministrament - Servei personalitzat, fins a 60 m de mànega - Grans ofertes en funció del consum - Telèfon D'URGÈNCIES 610 45 55 01

E.S. CENTRE

Estacions de S C r V C l

al Centre de Sant Cugat (4 Cantons)

(93) 674 06 07

A.B i C E.S. CAN SOLÀ a la Crtra. de Cerdanyola

(93) 589 4 5 55

DISTRIBUCIÓ DE GASOLIS A D O M I C I L I 93 589 45 55

HS4CANTONS

Societat

14

Dï/utii. -V (te juliol del _W(>

O k u p a c í

Els 'okupes' resisteixen al desallotjament La policia estatal no aconsegueix concloure cl procés que es va intentar dimarts La jornada de dimarts havia de concloure setze mesos d"okupació' de la masia de Torre Blanca, però va finalitzar amb una nova 'reokupació'. L'acció va realitzar-se arran de la demanda pel desallotjament de la masia, interposada fa uns mesos per l'Ajuntament. Malgrat tot, la policia estatal no va dur a terme el desallotjament total de l'edifici, i es van retirar, deixant tres 'okupes' dalt de la teulada, i els membres de la brigada d'obres municipal, que continuaven amb les tasques de tancament d e

portes i finestres. Representants de l'Ajuntament, la policia i la Generalitat van intentar solucionar la situació d'una manera pacífica i dialogada. Els membres del col·lectiu no van acceptar, ja que volien que el diàleg continués amb ells dins la masia. Finalment, els cossos antiavalots primer, i la policia municipal després, van abandonar la zona, que es va quedar sense vigilància. Els 'okupes' van aprofitar la situació per tornar a entrar a la masia.

Van ser onze hores de tensió i incertesa, que es van quedar en un no-res. Durant la jornada, desenes de persones van presenciar l'evolució dels fets. Entre el curiosos es van poder veure els obrers de la construcció veïna a la masia, jubilats, nens amb bicicletes i joves d'estètica 'skin', que van insultar els 'okupes' de la teulada. També es van acostar a la zona membres dels partits polítics de l'oposició municipal, a excepció del Partit dels Socialistes.

K.( :\s IAWKR / M.MK\ni;.z

Sant (lligat va viure dimarts un intent frustrat de desallotjament dels oh/pes de la masia de Torre Blanca. Després d'un primer intent de fer-los fora de la casa, la policia estatal i municipal va abandonaria /ona i els oh/pes van poder tornar a entrar a la masia.

Kls fets van començar a quarts de vuit del matí. quan agents de la policia v.ui informar als 10 joves que hi havia dormint a la casa que tenien una hora per al5andonar-la. Tot i que la majoria dels okupes van ser desallotjats. tres dels joves van poder esquivar la policia i es van enfilar a la teulada, on van passar més d'onze hores, la major part de les quals despullats. I >n dels moments més tensos del desallotjament es va produir quan dos dels okupes van ser detinguts, acusats de desobediència i resistència a la policia, i van ser traslladats a la comissaria. Tots dos van ser posats en llibertat una estona després i van haver de declarar ahir Kls responsables del'ros estatut'de poli/ia :an intentarnegoeu/iambeh /IKC. I I<»K.UUU-IU\ de quebaixeswi de la teulada. KOTO.X.I..

h/de ma/e d'ml ok/i/xi mn·a/iui ,' •" '

'. /• //-/'">• oiilia.a'ot~ I <')!<>'. \.l

davant del Jutjat de Rubí. La tensió es va tornar a produir <[uan 4 furgonetes de la policia antiavalots van aparcar al costat de la casa. on la brigada municipal estava tapiant portes i finestres..l'nes hores més tard. després de diverses converses entre els joves i el cap de la policia estatal de la ciutat i el regidor de Seguretat Ciutadana, Jordi l'errés, i després d'haver fet pujar aigua, roba i menjar als tres joves de la teulada. tant els cossos antiavalots com els bombers van abandonar la zona.

Davant d'aquesta situació, els okupes van decidir tornar a entrar a la casa i una desena d'ells van poder esquivar la vigilància policial i accedir a l'interior de la masia, on es van reunir amb els joves que encara hi havia dalt de la teulada. Ja cap al vespre, la policia municipal també va abandonar la vigilància de la casa i tots els okupes van tornar a entrar, tirant a terra les tàpies aixecades per la brigada.

Després d'aquest intent de desallotjament, els okupes feien una valoració positiva dels fets: "Hem fet enrere una cosa així, i creiem que encara podem aportar alguna cosa per la via de la participació"'. Kls joves van considerar que l'actuació de la policia havia estat motivada per la "presència de molts pares" i cl suport de la societat i van afegir que seguien disposats a negociar amb l'equip de govern.

Fel que fa a l'Ajuntament, l'alcalde Lluís Recoder, va comentar que ells no podien donar resposta al que havia passat ja que "era una ordre dictada pel jutjat de Rubí i que anava adreçada a la policia estatal, són ells els qui han de donar compliment de l'ordre del jutge". Recoder va assegurar que "nosaltres hem fet el que havíem de fer" i que la funció de l'Ajuntament havia estat la de donar suport i vetllar per la seguretat de les persones i de la casa.

Societat

TSS ifC/WmiNS Dijous, 20 de juliol del.>000

15

7 . 3 0 h.

Inici del desallotjament A primera hora dol mací. agents de la policia estatal van trucar a la porta de la masia de Torre Blanca per informar als joves que tenien una hora per recollir les seves pertinences i abandonar l'edifici. Durant el desallotjament, tres joves van burlar la vigilància i van pujar a la teulada de la casa, on es van despullar com a senval de protesta, tot demanant la presència de l'alcalde Lluís Recoder. Dos okupes més van ser detinguts per no voler ensenyar la documentació als agents. Kls joves van assegurar que un dels policies va utilitzar la violència per fer-los fora de la casa i portar-los a comissaria. Lis nois es van negar a declarar i van comparèixer ahir davant el jutjat de Rubí que porta Ics diligències del cas. La resta dels okiipants de la casa van sortir al carrer on donaven suport als seus companys i alguns també es van despullar per demostrar que el desallotjament era una manera de deixar-los "en pilotes" davant les autoritats.

La polit ia -va colpejar un jove amb la porra, just abans di ditain lo pti disoh'diència i resistència als agents FO'l'0:.I.M.

1 1 . 0 0 h.

Resistència a la policia Després del primer intent d'expulsar els okupes de l'edifici, i veient que els joves de la teulada es resistien a baixar-ne. la policia va demanar el reforç dels cossos antiav alots, la policia municipal i els bombers de la Generalitat. Mentre els membres de la brigada d'obres municipal començaven la feina de tapiar portes i finestres, la resta del col·lectiu okupa i alguns simpatitzants amb el moviment van bloquejar l'actuació dels agents. Kntre crits i consignes contra la policia i l'Ajuntament, els joves van seure davant del camió de bombers que s'acostava a l'edifici per col·laborar en la finalització del desallotjament. Els tres okupes que resistien a la teulada demanaven constantment la presència de l'alcalde Lluís Recoder. Davant les inclemències del temps, els okupes van demanar que se'ls pugés aigua, menjar i roba, petició a què van accedir la policia i els bombers.

Els okupes, acompanyats de niares, es van asseure davant els bombers per impedir que intentessin baixar ehjoves de la teulada F: X.L.

1 3 . 3 0 h.

Intent de negociació Kl regidor de Seguretat Ciutadana, Jordi Farrés, va acostar-se a la masia i va preguntar als okupes si tenien intenció de marxar de la casa. 1 )avant la negativa, va cedir tota la responsabilitat a la policia estatal, que va iniciar un procés de negociació amb els joves, en què va prendre-hi part un dels membres de la comissió per al diàleg amb el moviment okupa de la Secretaria Cïeneral de Joventut de la Generalitat. Hn aquest intent de diàleg també van intervenir les mares d'alguns okupes demanant que no s'utilitzés la violència. Després d'alguns moments tic tensió i indecisió, a dos quarts de tres del migdia les quatre furgonetes del cos d'antiavalots van abandonar la zona. Tot seguit, els membres del col·lectiu okupa que es trobaven al carrer van reunir-se per decidir què feien.

A quarts de cinc de la tarda, una desena de joves van aconseguir saltar les tanques de la casa i unir-se als seus companys a la teulada.

F.l'regidor de SeguretatCiutadana..Imdi Fen és. ia cuostai-\e a la uivi pei pirguntai ah oL·ipus \ipeii\aveninai\ai 1-010 \ I

1 8 . 1 5 h.

'Reokupació' de la masia Durant la tarda, els simpatitzants del moviment van començar a organitzar activitats al carrer, mentre alguns veïns de la zona es queixaven iradament pel tancament de la via al trànsit. I In cop la brigada municipal (que els okupes van denunciar que treballaven sense casc) van finalitzaries tasques de tancament de les portes i finestres de la casa. els membres de la policia municipal que quedaven a la zona van marxar, i van deixar la casa sense vigilància. Tan sols pocs minuts després, la resta del col·lectiu okupa que es trobava al carrer van teokupat l'edifici. Després de felicitar els joves que van resistir a la teulada i de tirar a terra les obres fetes per la brigada, es van reunir en assemblea per decidir la seva postura a partir d'aquest intent frustrat de desallotjament. A les vuit del vespre es va fer una petita concentració a la plaça de Barcelona, mentre un gran nombre d'okupes i simpatitzants miraven les notícies a la teleDesprés que la policia aimndonés la zona, els okupes van entrar a l Masia i van tirar a terra Pobra de la brigada municipal F: X.L. visió de dins la masia i preparaven un sopar de celebració de la jornada.

16

Societat

¥1S /('AIYTCKNS Dijous, >0riejuliol

tkUM

E n t i t a t s

La Unió Santcugatenca suspèn les activitats de Fila Zero E/grup teatral considera injustificada la seva expulsió de Ventitat E.C.

La I n ió S a n t c u g a t e n c a ha suspès les activitats de la secció de teatre estable Fila Zero, acusant-lo d'incompliment de la normativa de l'entitat. Des de Fila Zero asseguren que el motiu de la suspensió és el contingut del seu darrer muntatge, Dtogeties i b.pia/r i consideren que la junta directiva de la Unió els ha calumniat acusant-los de coses que no són certes.

Després de 12 anys formant part de La l Inió Santcugatenca, la junta directiva d'aquesta entitat ha decidit suspendre les activitats del grup de teatre Fila Zero. Segons ha explicat el president de La Unió, Josep Puig, els motius d'aquesta decisió han estat motivats per un incompliment reiterat de la normativa de La Unió en temes com la neteja del local o la promoció de l'entitat. "Nosaltres vam prendre aquesta determinació perquè dins de La Unió volem convivència, tenim convivència, però amb

Dut. *Dtba&m& t E^pa*

PRESIDENT m LA ÏM6

fettrtft<ptelaedfamt «suau«lira texà, la «artSà» «fe Sua 2Se«> èe ha

aquesta secció no n'hi havia gaire", ha assegurat Puig. El president de La Unió ha volgut remarcar també que la seva decisió no ha estat motivada pel darrer muntatge del grup teatral, tal com s'afirma des de Fila Zero. Puig ha assegurat que si han expulsat aquesta secció de l'entitat és per "altres motius que ells coneixen

i

jMJ&j$G*liMMÍp l i k w l e s s e s

perfectament", tot i que ha reconegut que "La Unió és un espai cultural i recreatiu" i que "a mi em sembla que això no és cultura".

Des del grup Fila Zero, però, asseguren que la seva "expulsió" de La Unió ha estat motivada per l'obra Diògenes i Epicur i consideren la decisió de la junta de La Unió com "una actuació arbitrària, ba-

sada en un seguit d'injúries i falsedats". El grup teatral ha fet un escrit de protesta on denuncien la censura cap a la seva activitat i on recorden que l'agrupació porta 12 anys formant part de La Unió i participant en la vida col·lectiva de l'entitat i de la ciutat. Segons el director del darrer muntatge del grup, Òskar Borràs, "en la notifi-

E d u c a c i ó

L'Ajuntament potenciarà les activitats a les escoles Les APA es mostren decebudes per Factuació de radministració E.C.

Kl desenvolupament del Projecte Educatiu de Ciutat, la dinamització de les activitats a les escoles i el Pla d'Atenció a la Primera Infància són algunes de les línies d'actuació que s'ha marcat l'equip de govern per al proper curs.

Durant la darrera reunió del Consell Escolar Municipal de la temporada es va fer un balanç d'aquest curs, que. segons la regidora de Serveis Personals, Àngels Ponsa, "ha estat positiu". Entre altres coses, la regidora va destacar un augment del pressupost del Departament d'Ensenyament i l'increment de-

ies subvencions i del personal de les escoles de la ciutat. El balanç de les activitats promogudes per l'Ajuntament a les escoles també va ser positiu. Una de les dades més significatives és que durant aquest curs s'ha intervingut en 20.500 estudiants del municipi, que han participat en els diferents programes del Pla Municipal de Dinamització Educativa.

Pel que fa a les línies d'actuació marcades per al curs 2000- 2001, Ponsa va destacar que "es continuaran potenciant les activitats tant a primària com a secundària". Entre altres projectes, hi ha previst una descentralització del Servei d'Informació Juvenil als centres de

secundària, un programa de psicomotricitat per a primària i la continuació del Pla d'Atenció a la Primera Infància. Un altre projecte destacat per al curs vinent és el Projecte Educatiu de Ciutat, q u e aquest setembre s'hauria de presentar ja a les escoles i que preveu, a finals del curs 2001, poder presentar els resultats dels grups de treball i les línies futures que s'hauran de seguir en l'àmbit de l'educació a Sant Cugat.

Des de la Coordinadora de Pares i Mares de Sant Cugat, la presidenta Griselda Martí va destacar la funció del Consell Escolar Municipal ja que "és el fòrum on es debaten els problemes escolars del municipi,

r A m a t Finques Des de 1948

Sant Cugat PI. Can Cadena,2 Valldoreix

El consell es va reunir el diti 10 /•'. X.I..

tot i que moltes vegades les coses no es poden tractar prou a fons, perquè som molta gent i falta temps".

Martí va afegir també: "Reconeixem la feina que es fa des de l'Ajuntament", però va comentar que "darrerament s'ha anat una mica endarrere". En aquest sentit, la pre-

cació oficial que ens van entregar, una de les causes per les quals ens feien fora era el lèxic i diàleg fet servir en cl nostre últim muntatge, el qüestionaven i ens acusaven de ser una obra poc digna de ser representada en una entitat cultural".

Per denunciar aquesta situació i reclamar l'espai que tenien fins ara dins de La Unió, els membres de Fila Zero han organitzat per dissabte una acció de protesta que començarà a les dotze del migdia al carrer Santiago Rusinol.

D'altra banda, i amb l'objectiu de resoldre aquest conflicte, la regidora de Serveis Personals, Àngels Ponsa, es va reunir dimarts amb la junta de La Unió i ahir amb els membre s de Fila Zero per proposar una nova trobada entre les dues entitats que serveixi per resoldre les diferències. Així ho ha explicat el president de La Unió, Josep Puig, que ha assegurat no tenir cap problema per fer aquesta reunió tot i que ha condicionat una possibilitat d'acord al fet que "els membres de Fila Zero es vulguin adaptar". Puig ha fet també referència a la postura adoptada pel grup local d'IC-V, que va demanar al ple que l'Ajuntament deixés de donar suport a les activitats de La Unió.'Puig ha manifestat la seva sorpresa i ha recordat que La Unió és una entitat apolítica j privada que pot prendre les seves decisions.

sidenta de la Coordinadora va fer referència a activitats com la plàstica o el servei d'atenció psicològica, que abans s'oferia a les escoles. Pel que fa al Projecte Educatiu de Ciutat, Martí va explicar que ho consideren molt positiu per al municipi", però que els fa "una mica de por que això no suposi dedicar menys esforços als problemes de l'ensenyament públic de Sant Cugat".

Des de la Coordinadora d'AMPA de la ciutat es va destacar també l'absència del tema dels accessos a l'Angeleta Ferrer, en l'ordre del dia de la reunió del consell. Un dels m e m b r e s de la Coordinadora, Àngel de Vicente, va comentar que ja feia temps que s'havia demanat que aquest tema s'afegís a l'ordre del dia i que des de la Coordinadora "comencem a estar tips que s'oblidin dels temes que demanem". P^s per això que, segons De Vicente, aqeusta entitat està estudiant la possibilitat de prendre alguna mesura relacionada amb la participació de les AMPA dins el Consell Escolar Municipal.

1 93 590 68 80

Sant Just Bonavísta 63-65 J 93 480 36 00

17

ELS /CANTONS Dijous. 20 de juliol M 2000

*'j

Pregunta:

w

'Hollywood fantasmal'. fl Hollywood els fenòmens paranormals no es limiten a ser tema de nombroses produccions.

Quina d'aquestes anècdotes no és certa?

1. Diferents persones afirmen que l'esperit de John Ulayne uaga pel iot que ua ser de la seua propietat.

2. fi la primera casa d'en Groucho IHarx hi han tingut lloc repetits fenòmens del tipus 'poltergeist'.

3. El culte a Eluis Presley barreja, en alguns casos, ritus propis de la Santeria.

f,Üf

b%

'&^W'.'-?y^.to$J!nttH,j

+&£•

•*£••"

Premi: BSO 'THE HURMCfME'

Resposta:

Lot dues pel·lícules Filmax

llom i cognoms: Adreça: Telèfon:

18

Societat

U S /CANTONS Dijous, JO de julioldel 1000

D o c u m e n t s

L'Arxiu Municipal adquireix el fons documental de Joan Auladeü

Un dels principals estudisos locals

La família de Fhistoriador ha cedit aquest arxiu a l'Ajuntament K.C. - Sant CugatTot el fons d o c u m e n t a l d e l'historiador Joan Auladell ha passat a disposició de l'Arxiu Històric Municipal gràcies al conveni de cessió que van signar la s e t m a n a p a s s a d a l'Ajuntament i la família de l'historiador. D ' a q u e s t a m a n e t a , els escrits, e s t u d i s i treballs realitzats per Auladell podran ser c o n s u l t a t s p e r t o t e s les persones que estiguin inter e s s a d e s en la història d e la nostra ciutat i del Monestir.

"Ara la seva obra no morirà ami) ell sinó q u e continuarà", va assegurar el nebot de Joan Auladell, José Luis Villanueva, q u e a més va declarar q u e "una de les coses q u e podia passar era q u e tot aquest treball q u e d é s c o n g e l a t , i d'aquesta manera ens assegurem que pugui tenir una continuïtat".

E n t r e el m a t e r i a l q u e s'ha cedit a l'arxiu, es troben tots els estudis, llibres i escrits que va fer Joan Auladell sobre la història de Sant Cugat i sobre la història del M o n e s t i r . El fons conté t a m b é molt material inèdit, com ara alguns escrits q u e fins ara no es coneixien, esborranys d'estudis que no va finalitzar o, fins i tot, alguna documentació antiga so-

bre la nostra ciutat. "Aquests dies h e m descobert fins i tot uns escrits del segle XVIII sobre edificacions, masies o propietats de Sant Cugat", va explicar Villanueva. Tots aquests d o c u m e n t s s'han traslladat ja a l'Arxiu Històric Municipal, ubicat a l'Arxiu Nacional de Catalunya, on seran catalogats i arxivats per posar-los a disposició de tots els santeugatencs. Així ho va destacar l'alcalde, Lluís Recoder, per a qui a q u e s t és un arxiu molt imp o r t a n t . ja q u e " i n c o r p o r e m una part destacada del passat de Sant Cugat a través del treball i la recopilació d'una persona q u e s'ha dedicat a estudiar a m b passió tot el q u e ha estat la història i les tradicions d e Sant Cugat". L'alcalde va fer referència també a "la forta petjada" deixada per Joan A u l a d e l l e n l ' e s t u d i d e la història local i va destacar tot el material inèdit que s'ha trobat. "A veure si algú s'anima i els acaba, seria bo que hi hagués gent jove de Sant Cugat q u e ho c o n t i n u é s " , va manifestar.

La incorporació del fons d o c u m e n t a l de Joan Auladell s'afegeix als arxius de la família Rodó i del C l u b M u n t a n y e n c Sant Cugat, q u e també han estat cedits darrerament a l'Arxiu

Joan \uladell i Serralxigunyà va ser un dels historiadors més importants de la història i les tradicions de Sant Cugat. Nascut l'any 1919, Auladell va compaginar la seva professió com a. químic amb la seva passió per l'estudi de la història, una passió que va començar jade jove i que no el va portar a escriure més d'una vintena de publicacions relacionades amb Sant n ¥.1 conveni de cessió el van signar ralcalde Lluís Recoder. i el nebot a Auladell /•".• X.I..

Cugat i amb les seves tradicions. Un bon exemple és el llibre dedicat al ball del Pagali Joan.

• Notes manuscrites recollides per Auladell durant les seves recerques, on apareixen nombroses referències a documents, , Auladell va set també una bibliografia o tradicions populars relacionades amb Sant Cugat. persona molt vinculada al teixit • Recull d'informació relacionada amb els diversos abats del social de la ciutat. I na de les Monestir de Sant Cugat. entitats de la qual va formar part va ser La Unió Santcuga• Recopilacions de les diverses obres publicades per Aulatenca, de la qual va escriure el dell. llibre del centenari. Per tota • Esborranys i revisions de les diverses obres publicades. aquesta tasca i aquesta dedica• Col·leccions de publicacions periòdiques editades a Sant ció a la nostra ciutat, l'historiaCugat, entre les quals la revista Guia, editada a la parròquia de dor va ser guardonat amb el Sant Pere d'Octavià. premi Santcugatenc de l'Any • Important col·lecció de bibliografia històrica, local i genea Tota una Trajectòria de l'any ral.

19%. Joan Auladell va morir el • Dos lligalls de documentació patrimonial provinent de les mes de març passat, a l'edat de masies de Can Matas i de Ca n'Ametller.

80 anys./E.C.(Sant Cugat)

Fons documental

<i:\ulrulcll \

S o l i d a r i t a t

L'Ajuntament dóna la benvinguda als set infants sahrauís K.C. - Sant CiigatKls set nens i nenes del Sàhara Occidental que estan passant l'estiu a la nostra ciutat van ser rebuts dijous passat a l'Aj u n t a m e n t per l'alcalde Lluís Recoder. Els infants, que tenen entre 8 i 15 anys, van anar a c o m p a n y a t s d e les famílies q u e els han acollit i a m b les quals s'estaran fins a finals del mes d'agost. L'acte va comptar t a m b é a m b la presència d'un representant del Front Polisario, Lehliib Brahim, que va destacar el paper d'aquests nens com a ambaixadors del seu país a la nostra ciutat."Aquests nens

venen aquí, la gent els coneix i els acull i d'aquesta manera la causa s a h r a u í va t e n i n t m é s ressò". Brahim va afegir, però. que és una llàstima que aquestes criatures no parlin encara el castellà ja que si no, "ells mateixos podrien explicar el q u e \ i u c n allà, el que senten i el que \ olen sense necessitat d'un intermediari". El m e m b r e del Front Polisario va fer una a d o ració molt positiva de la iniciativa de l'acollida ja que, des que va començar ara fa uns anys. "està t e n i n t força è x i t " . Per Brahim, amb aquest acolliment. els infants tenen l'oportunitat d e conèixer una realitat diferent a la seva i a més, "alleu-

Kls set nens i nenes, d'enttr <¥ /15 anys, passen l'esfit· gereixen una mica la situació de les seves famílies, q u e es t r o b e n a m b unes condicions molt dures".

Durant l'acte de benvinguda, l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, va voler destacar tamb é la i m p o r t à n c i a d ' a q u e s t a campanya d'acolliment i va ex-

plicar als nens i nenes sahrauís q u e " S a n t Cugat., igual q u e molts altres pobles de Catalunya, està treballant per intentar ajudar-vos a aconseguir la vostra llibertat". L'alcalde, que va agrair a les famílies acollidores i a l'Associació Sant Cugat amb el Poble Sahrauí la tas-

•

'

ii,

11

ai

•I.U·I·

//>•

/

\

/..

ca que estan fent, va assegurar als infants q u e a Sant Cugat "ens s e n t i m molt a prop del vostre p o b l e , del p o b l e sahrauí", i els va mostrar la bandera del Sàhara Occidental, que onejava al balcó de l'Ajuntament com a mostra de benvinguda.

Societat

U S /CAIVTDNS Dijous, .'t' tkjuiix del Jt >< h >

19

q va e s t a

Com creu que podríem ajudar a resoldre el conflicte del Sàhara?

Una de les coses que destaquen més els enquestats és la informació i la sensibilització ciutadana. La majoria consideren que cal una major conscienciació perquè la gent col·labori amb aquesta causa i demani una resolució del conflicte. És per això que molts veuen la iniciativa de l'acolliment com una manera d'ajuda al poble sahrauí, ja que els nens actuen com a ambaixadors del seu país. Aquesta sensibilització ha de servir per fer més pressió demanant el referèndum.

MERCÈ SANTOS MARE ACOLLIDORA

CARLES FRAILE MEMBRE SCAPS

LEHBIB BRAHIM MEMBRE FRONT POLISARIO'

LLUÍS RECODER ALCALDE DE SANT CUGAT

ITZIAR TANCO MONITORA ESPLAI SARAU

"Jo crec que l'experiència de tenir els nens aquí és molt positiva per a tots, però a més d'això, caldria fer el referèndum d'una vegada. Potser caldria més conscienciació, més informació, fer més campanyes i coses perquè la gent se n'assabenti".

"El problema políticament és molt complicat, però tampoc es posen els mitjans que Espanya hauria de posar com a país per intentar resoldre-ho. S'hauria de pressionar el Marroc , vetllar pels drets humans i donar més opcions als sahrauís".

"Quan els nens vénen aquí, la gent els veu i així la causa sahrauí té més eco, cal que la gent es conscienciï del problema i que hi col·laborin.

També cal un suport polític i social a la causa sahrauí, i cal molta ajuda humanitària".

"La nostra societat hauria d'exigir al govern espanyol una actitud bel·ligerant en defensa del referèndum d'autodeterminació previst en el Pla de Pau i bloquejat constantment pel Marroc, com a única solució justa per al poble sahrauí".

"Que els nens estiguin aquí és una bona manera perquè la gent conegui el problema del Sàhara. Diuen que els nens són els ambaixadors del poble sahrauí. També caldria una major implicació política perquè es faci el referèndum".

Per molts recursos que es destinin a prevenir el foc al bosc, només tu pots preveure la teva conducta.

Apaguem el

Generalitat de Catalunya

20

Societat

US

/CA1NTONS Dijous, 20 de juliol rlrl 2000

C o n c e n t r a c i o n s

Sant Cugat demana més protecció contra les agressions de grups feixistes Unes trenta entitats creen la Coordinadora contra les Agressions i el Feixisme

Sotasigmmu - AE SsrcngMer cl Gran -A£ La Flores» -AVCanMajÓ • AssocisefóCyiiaifal EtXeaic -Ateoa

-CA9C -CMSC&seceíí d'esquí -Comissió de Festes » Comissió de B«rfa<nm -CSOTo«eB1a«a - Escola d'Excumonfcitne - EUÍA - Esptais Saraa. Esquitx í Ptca-Roca - Esbart Sam Cugat

Les joieries de Sant Cugat se sumen a la vaga d'avui

'

-ERC -FAVdeSantCugac -GrupdeNatara

M.M. -Sant Cugat -

•IC-V

-JERC -Kayie -SGAPS /// omcentracióiontia les rigrrsswns i el feixisme es tw tert/i/ou* a lapltiyi de fíiinelnna l'ítltl MAGDA M É N D E Z

Unes 200 persones van participar dijous en la concentració contra les agressions que han perpetrat grups feixistes a la nsotra ciutat en els darrers dies. L'organitzadora d'aquesta concentració va ser la Coordinadora contra les Agressions i el Feixisme, que s'ha constituït fa poc més d'una setmana i que aplega una trentena d'entitats santeugatenques.

Aquest col·lectiu ha plantejat bàsicament tres demandes a l'Ajuntament, I ,a primera és reforçar l'actuació respecte els grups de caràcter feixista. Kn aquest sentit, la coordinadora ha demanat també la

r

col·laboració de la Generalitat. La segona és treballar en la reinserció social dels joves, oferint el suport social necessari per facilitar la convivència. El tercer punt, i més immediat, es el reforçament de l'actuació policial per tal que "els ciutadans sentin reforçades les seves llibertats", segons va declarar un dels membres de la coorii i dinadora, Josep Casadellà. "No hauríem de tenir por d'anar pel carrer", afegia.

Per aquests motius, la Coordinadora ha demanat la creació d'una

A'.UV IARROSA

junta de seguretat a la ciutat, a més de demanar que es faci un treball en profunditat des de les escoles per evitar aquests problemes. "No podem obviar el fracàs de la LOGSE, que alimenta un sistema de fracàs escolar que potencia l'ampliació dels grups feixistes", asse-

La coordinadora demana la creació d'una junta de seguretat i reforçar nyaiava casa•,

• i

/ educació social

Manifest

guts de fora de Sant Cygat. Van ferit diverses persones i vaa-estar intimidant tothom durant tota la nit, provant de boicotejar la festa. També hi ha hagut atacs creíxentsal Centre Social OJiupat Torre Blanca, la culminació dels quals ha estat el llança-* mers de quatre arapoiies incendiàries eï diumenge Z d* jutioj passat.

Arran d'aq-titc*»' &», s'ha crear la

dhtotestes nits h gent^9<:4Mut*-

el Feixisme» qvre agrapa «na trentena d'eofitaRdeJtectMtatabtí coiTi persones a ifcgfk#ri<ÍBai Des de la Cr> r un esforç

La concentració

de dijous va consistir en la lectura d'un manifest on s'expressaven les demandes de la coordinadora. La creació d'a-

contra fes agressions

Kn els darrers anys s'han succeït agressions en diferents àrabits de la ciutat: amenaces i pallisses ais instituts, crits, insults i agressions a diverses piaces i carrers de la ciutat, problemes ais districtes, intimidació a persones que enganxen cartells...

La gota que ha fet vessar el vas han estat els atacs fehtstes a i'esp» de Bírraquç* de la Festa Mípr d'en-

dellà.

i

questa associació ha sorgit arran dels atacs que es van produir per part de grups feixistes a l'espai de les Barraques de Festa Major. Posteriorment, la masia de Torre Blanca també ha estat objectiu de les agressions d'aquest grup amb el llançament de còctels Molotov, pedres i ampolles contra la casa i els seus ocupants. "Cal que no s'intenti minimitzar. La manera de solucionarho és actuar, no amagar-ho", reclamava Casadellà. Fa uns set anys es va portar a terme una acció similar de lluita contra els grups feixistes, davant d'algunes agressions a joves santeugatencs. La coordinadora va presentar el manifest al ple de dilluns.

elfeL·isme

ment. Considerem que el feixisme sempre s'ha alimentat d'aquesttijÉH» de grups marginals, dç h Se?« frustració i la seva violència, 14 £*«*€«» gat ja s'han vist indicis d\*rgaj«fa»· ció, tant per ïa presència.d''$*r*s rapats de la comarca cost pçr la presència de persones adaitese».contacte amo aquests grups.

Tenint en compte que no hi ha solucions fàcils per una problemàtica que és csrructsral, proposem: prevenció en çis centres edueati as i promoció d'asa cultura de la convivència, assistència social per casos concrets i inhibkàó, segon* ei» principis de proteceid de b<Éit%k»$a,

d'aquelles persones que atemptin contra les llibertats personals i col·lectives.

Demanem que es convoqui la junta rje Seguretat s scr-ht presents. Dcmaoem que que rAjuntament aboqai més esforços en l'àmbit de r&tincacki social.

DeníHB&sm Jes agressions í el feijrisme i convidem tots els ciutadans a actuar en el seu a»bk per tallar d'arrej el problema, El j^jasme so és un problema entre joves, eï feixisme és urta malaltia social que afecta atothom, Pim apessions feixises a $attt

Cugatï

La majoria de joieries santeugatenques participen en la vaga general del sector convocada avui.

Aquesta és la primera acció que portaran a terme per demanar una millora en la seguretat i protecció de les joieries, davant dels reiterats atacs que han patit els establiments en els darrers mesos.

La vaga d'avui farà que les joieries de tot l'Estat tanquin les portes de dotze del migdia a cinc de la tarda. "És un tancament simbòlic, però s'ha de fer alguna cosa al respecte", assegurava el propietari de la joieria Mireia's, Joan Pérez, una de les que avui s'afegeixen a l'aturada.

Les joieries de tot l'Estat demanen més protecció per part del govern central i un canvi en la legislació vigent per aconseguir solucionar el problema dels robatoris. "Són màfies estrangeres molt ben organitzades i tenen molta facilitat per sortir al carrer ràpidament si els agafen", afirmava Pérez. En aquest sentit també va assegurar que "la policia fa molt bé la seva feina, el problema és de Ics lleis actuals. És una inseguretat total".

La joieria santeugatenca Mireia's va patir fa dos anys un robatori per part d'una d'aquestes bandes. "Es una agonia, perquè ens estan observant a tots", afirma rotundament Joan Pérez. El propietari de la joieria assegura que reben contínuament trucades que, amb l'excusa de ser d'alguna empresa de bases de dades, els demanen informació sobre l'establiment. "Ja no ens podem refiar de ningú", sentencia.

La vaga és la primera acció del sector de la joieria per reclamar més seguretat. Depenent del seguiment es portaran a terme més actes.

Societat

ELS í CANTONS Dijous, 20 dejulioldel Í W

21

F e s t e s

l'u wpai popu/ai tapieiedu fi ball de ml a Mira-sol h !<.!)( \Rl) FARIM'F.S

lísheicaiiereswin ser un dels actes amb més públic de la Festa Major de Mira-sol FOTO: EDUARD FARIXí'F.S

La participació, nota destacada a la Festa Major de Mira-sol Dissabte hi va haver un petit accident de cotxe al ball MAGDA MÉNDKZ -Sant Cugat -

La Festa Major de Mira-sol va tenir el cap de setmana passat el gruix d'activitats, que van registrar un notable èxit de públic. Aquest punt va ser el més destacat per totes les

parts, des de la comissió organitzadora com des dels grups que van oferir les actuacions.

Les activitats infantils van ser les encarregades d'encetar els actes del cap de setmana. Dissabte a la nit, unes 350 persones van omplir el pati del Casal Cultural del districte per sopar a la botifarrada po-

pular que precedia el ball de festa.

L'orquestra Salsa Rosa va posar el ritme a la nit, que es va veure trencada per l'únic incident que es va produir en el cap de setmana.

Un turisme, model Wolkswagen Golf, va topar contra una de les tanques que envoltaven l'escenari del carrer Victòria i va fer caure una de

les torres d'il·luminació. El ball de nit es va haver de suspendre momentàniament i la zona es va quedar sense línia telefònica durant uns instants, però no hi van haver danys personals. El.conductor, un barceloní ha estat localitzat i la policia ha obert diligències sobre el cas.

Després d'aquest petit ensurt, la Festa Major va continuar amb tranquil·litat. Diumenge al matí es va fer el tradicional concurs de dibuix infantil, en què van participar una trentena de nens i nenes.

A la tarda es va fer l'actuació castellera amb els de Sant Cugat i els Vailets de Ripollet. La colla local va descarregar un 3 de 7, un 4 de 7

(al segon intent) i la torre de 6. "Ha estat una bona prova del 2 de 7", explicava un dels caps de colla, Ignasi Kscamilla..

Una de les membres de la comissió de festes de Mira-sol, Agustina Molins, va assegurar: "Estem molt contents de la participació, ha anat tot molt bé". Per la seva banda, l'alcalde Lluís Recoder va destacar que "és bo que els districtes mantinguin una vida pròpia i manifestin la seva personalitat. I un bon moment per fer-ho és la festa major".

La festa va acabar amb unes 400 persones al pati del Casal Cultural per veure la cantada d'havaneres,a càrrec del conegut grup Port Bo.

F e s t e s

La Floresta inaugura demà les activitats de Festa Major E.C. -Sant Cugat -

Tots els membres del club gastronòmic Dom Cugat F: CEDIDA

Lluís Recoder és el Dom d'Honor del 2 0 0 0 L'associació gastronòmica Dom Cugat va celebrar el dia 12 el tradicional sopar anual a Vil·la Sàbat, l'únic on es permet participar les dones dels membres del grup. En aquest sopar es va fer entrega del trofeu del Dom d'Honor (el primer que s'atorga) a l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder. A banda d'aquesta entrega, també es va anunciar el nom de la guanyadora del proper any, que ha recaigut sobre l'actriu santcugatenca Emma Vilarasau. Un dels punts destacats del sopar és que tots els menjars estan preparats pels membres del grup gastronòmic. Un dels seus projectes és editar un llibre de cuina amb les receptes que han preparat en les seves trobades.

Una exhibició de balls de saló a la Unió Esportiva i Recreativa servirà per obrir demà a la nit els actes de la Festa Major de la Floresta. KI tret de sortida oficial arribarà, però, dissabte amb el tradicional pregó,que es farà a la plaça Josep Playà a partir de dos quarts de nou del vespre i que anirà a càrrec d ' u n d e l s m e m b r e s d e l'Associació de Propietaris i del Col·lectiu de la G e n t Gran del districte, Emili Rané. Dues hores d e s p r é s , el t e a t r e d e la U R E F acollirà l'espectacle El

Narcís s'ha tornat boig, de l'Agrupació Teatral la Floresta.

L e s activitats es r e p r e n d r a n d i u m e n g e al matí a m b la XITI Cursa Popular, i a m b una nova edició del Cafè de les Arts, que començarà a dos quarts de nou del vespre, t a m b é a la UREF. La F'esta Major de la F'ioresta continuarà el proper cap de setmana, amb el gruix principal d'activitats. E n t r e els principals actes d e s t a q u e n un concert de l'Orquestra Plateria, el Dia Jove o l'arrossada popular.

T a m b é el p r o p e r d i u m e n g e , dia 30, e sfarà la inuguració oficial de l'orgue de l'església del districte.

??

Societat

ELS / ( A V I O N S /)('/», 10 de juliol del 2000

' C à s t i n g '

de

Ràdio

S a n t

C is g

64

Tinc manies diferents a cada obra que faig"

Enima Vilarasau. Actriu

"Els camerinos de la Unió fan olor de florit"

JORDI RAMOS

-Sant Cugat -

La penúltima convidada al 'Càsting', el passat 12 de juny, va ser la popular actriu santcugatenca Emma Vilarasau. La televisiva santcugatenca té ganes de fer altres coses i deixar una mica de banda els escenaris, però darrerament s'ha involucrat en un projecte cinematogràfic. Vilarasau va començar a l'Agrupació Maragall, els inicis de Fila Zero, que ha estat suspesa d'activitats per la junta de La Unió. L'actriu assegura que va copiar per passar les proves de l'Institut del Teatre, però al nostre 'Càsting' particular som més estrictes i no la vam deixar escapolir-se. Després de molt insistir, va accedir a passar el 'Càsting', que va superar tot i la por inicial.

FAIII.I BI.I.IA

- Sant Cugat Km dic E m m a V i l a r a s a u i Tomàs. Vaig néixer a Sant ( lligat del Vallès el 6 del 4 del 5°-. Sóc casada. Tinc dos fills.

- Quins monòlegs ha fet?

- I n : I.infanticida, de Víctor Català. Va ser una vivència fantàstica. Ks molt dur, molt cruel. Per a mi era un moment de la meva vida especial: acabava de parir el meu primer fill. Va ser el meu retorn després de parir. Vaig estar un anv a l'atur.

- Per què ha assegurat en alguna oeasió que no sap treballar sola?

- P e r q u è no treballava sola.

Quan dic que no treballo sola és que no em veig capaç de fer una cosa s e n s e l'ajuda de n i n g ú .

Penso que aquesta feina és d'equip, com moltes altres.

- S'atreviria a dirigir?

- No ho sé. Cada vegada en tinc més ganes, però no, de moment no. M'atreviria a dirigir actors, això sí. Però fer un espectacle és alguna cosa més que posar-lo en escena: tenir una opinió sobre aquell text. voler explicar una sèrie de coses, utilizar aquell text per explicar sota cl teu punt de vista. Li tinc massa respecte al teatre. Algun dia potser sí. però no encara.

un no parar. No és que anés a mil càstings. Va anar molt suau.

Ara em trobo que no sé si sabria fer gaires més coses, però ho intentaré.

- Les proves de l'Institut del Teatre, però, són força dures.

Vostè les va fer per provar...

- En el meu temps ho eren, no tant com ara, però ho eren. Jo no ho sabia quan m'hi vaig presentar. Jo era de poble, venia de Sant C u g a t , a m b una amiga. l'Encarna Pomareda. Em vaig copiar tot l'examen d'entrada a l'Institut; no en tenia ni idea. Et preguntaven el nom de quatre directors europeus; la noia del costat ho contestava tot i m'ho vaig copiar. Després havies de fer un m o n ò l e g , i és on vaig aprovar. Quan vaig veure les llistes no m'ho creia. Pensava que m'havia equivocat triant teatre.

- Se n'ha penedit mai de triar aquesta opció?

- Fins ara no. No és que me'n penedeixi, m'ho he passat molt bé fent teatre tots aquests anys.

Hi ha nits que no les canviaria per res. N'hi ha d'altres que sí.

De vegades per quatre nits que

- Fa teatre o s'ha trobat fent teatre?

- Kvidentment en faig ara, però m'hi he trobat. Vaig plegar del C O l í i no sabia ben bé què fer.

Feia teatre amateur a Sant Cugat i vaig dir: aniré a l'Institut del Teatre. Vaig passar les proves, vaig fer primer, ho vaig deixar perquè vaig pensar que no era per a mi, vaig fer primer de magisteri i, aleshores, vaig tornar a l'Institut. Vaig acabar i de seguida em van cridar, i ja va ser

IJ has

Les preguntes -H fet que el contracte de Crirm fos d'exclusivitat li ha fet perdre projectes?

Sí, però no tant perquè fos d'exclusivitat. sinó perquè era totalment incompatible lligar les coses. Crims agafava nits, agafava moltes hores, i no només perquè el contracte digués que era exclusiu, sinó perquè era una feina que no podia compaginar amb cap més. Sí m'ha fet perdre d'altres coses, però no me'n penedeixo -Però eren papers que li inte-

Emma Vilarasau va ser la preísonera del'centenari de la Unió l-O/O \ I t'has trobat a gust, quan es prosortíem a les nit, assajàvem de dueix una màgia especial, que nit. Tenia 15 anys. sembla que no estiguis repro- De què fan olor els cameriduint un text, val la pena. Però nos de La Unió Santcugatenca? ara m'agradaria provar altres co- A florit, almenys, en aquell ses. M'agrada fer altres coses. temps. lín fan molts teatres de No sé si és tenir els 40 anys. No Catalunya, després he anat de sé què és que em comença a pibolos i me n'he adonat. Perquè car molt la curiositat per encetar estaven tancats molt de temps. altres coses. hi havia humitats a baix. i sempre feia aquella olor a tancat, i de — Va c o m e n ç a r a fer teatre florit. De vegades hem trobat amateur a l'Agrupació Marateatres fets un d e s a s t r e , q u e gall. Què en va aprendre? sembla mentida el poc respecte - Que vaig descobrir que m'aper la gent que hi va a treballar. gradava. Vaig representar només Ara ja no passa tant perquè hi dos muntatges amb ells, assajàha hagut moltes reformes de tevem sis mesos. Amb dues sortiatres a tot Catalunya. des a l'escenari vaig descobrir q u e m ' h o passava b é . Arrel 'Càsting' tornarà a la ones d'això vaig anar a l'Institut. Hi radiofòniques u partir del setembre. vaig descobrir una colla d'amics,

de La Veu ressava fer-" Sí, si no hagués estat fent Crims m'hauria agradat, però és igual.

-Per què?

Per què, què? Què li ha passat ara, s'ha enfadat...

-Perquè?

Per què, què, noi, sigues una mica...

-Per què? (cridant) Per què, què?M 'estic posant molt nerviosa, ara.

- Per què?

Ai, que m'atabalo! Quina calor!

Calli!

Les

proves

MAGDA MÉNDEZ

- Una de ies peces més celebrades de Vilarasau ha estat Paraules encadenades. Vam voler comprovar el seu nivell en aquest joc de manera improvisada. Va guanyar sense problemes.

- Donada la seva afició a la jardineria i la muntanya, se li va demanar sobre diversos aspectes d'aquestes disciplines. Sense pensar-s'ho gaire, va saber donar trucs de jardineria i va proposar una sortida per la muntanya.

de sentir

TOTA LA IMMiMACld É>S SANT CÜSAT + LA MillOK UÚSKA * IS#08TS

- Per començar li diré una sèrie de noms i m'haurà de dir un adjectiu: Emma Vilarasau: Aquest que ei diguin els altres, no sé dir res de mi.

Jordi Bosch: La honradesa.

Lluís Pasqual: Sabiduira teatral.

I na nita Casablanca: l'n inici poc recomanable.

Dolors Vilarasau: Km va ajudar a passar la prova de l'Institut.

Joan Bas: l na gran visió comercial.

- Vilarasau o Viladesau?

- Vilarasau. que ve de Viladesau. suposo.

- Ha ballat mai el Paga-li Joan?

-Sí, quan era petita.

- Sant Cugat és pijo?

- Sí, perquè ha vingut molta gent de fora que és pija.

- Si tornés a néixer, tornaria a representar el paper de l'Eulàlia?

- Sí.

- Té alguna mania just abans de sortir a l'escenari?

- Tinc manies a cada obra. Sempre una de diferent, i depèn de la que agafi, no puc sortir si no la faitc.

- Per quan un musical?

- Per mai. No cantaré mai a l'escenari, ja canto a casa meva.

- El teatre per televisió té sortida?

- No.

- Quin paper no ha fet i li agradaria fer?

- Lady Macbeth, la Liuba de llhort dels eirems, i m'agradaria fer un paper que és d'home, que és l'Enric IV de Shakespeare.

- És feliç?

- A estones.

- Es realment dolenta?

- A estones.

- Quan muntarà la seva pàgina web a internet?

- Mai. - Quantes vegades li han preguntat què hi ha de vostè en els seus personatges?

- Totes les vegades que m'han fet una entrevista. (Riu) - Encara hi ha gent que confon realitat i ficció?

-No. - Se sent pressionada per haver fet el personatge més popular de Catalunya?

-No. - Què creu que li interessa a la gent de la seva vida privada?

- J o no crec que els interessi res, el que passa és que hi ha gent que es pensa que sí.

ii irM li RÀDIO SANI CUGAT

23

ELS-Í CANTONS Dijous, 20 riejuliol M 2000

RESERVES: 93 674 86 61

24

Societat

H i v í C A N I D N S Dijous. -V ttr juliol tiri >(W

m

a

n

FOTO DE FAMÍLIA AMB UNA ÚNICA BANDERA F./s set nens i nenes del Sàhara occidental que estan passant Festiu a Sant Cugat van poderfotografiar-se al costat de la seva bandera, sense que l'espanyola l acompanyés, junt amb l'al a/de. Lluís Recoder, que els va donar així Ja benvinguda.

Pàgina 18

FOTO:XAV!IARROSA

CORRETJA

GUANYA A GSTAAD PER SEGONA VEGADA

FA tennista santcugatenc Alex Corretja va aconseguir dilluns inscriure el seu nom per segona vegada a l'historial del Torneig de Gstaad a Suïssa, després de guanyar-hi l'any 1998. Corretja afronta des de demà i fins diumenge a Santander les semifinals de la Copa Davis de tennis davant els Estats Units.

Pàgina 29 FOTO: XAVI

IARROSA

CRIT CONTRA EL FEIXISME Com la mitològica au Fènix, els ciutadans de Sant Cugat han tornat a renéixer per demanar que hi hagi més control dels grups radica/s. Fn aquesta ocasió, en fornia de Coordinadora contra les Agressions i el Feixisme, que va fer un primer acte públic amb la lectura d'un manifest a la plaça de Barcelona. L'objectiu: evitar que hi hagi més agressions de grups de caps rapats als santcugatencs.

Pàgina 20 FOTO: XA VI L\RROSA

CONCERT

INAUGURAL

FI Claustre va ser l'escenari escollit per realitzar el concert inaugural del XXIX Curs Internacional de Guitarra JoséLuis Lopategui. L'enca/regat d'oferir el concert va ser el Trio Cardoso.

Pàgina 31 FOTO: EDUARD

FARINYES

Societat

HS-ÍCAINTONS Di/oiti. SO t/e JuliolrM 1000

n

25

m

SANT CUGAT, TERRA

D'HORTALISSES

Un santcugatenc ha estat el responsable de plantar i cultivar una curiosa varietat de tomàquets, lis tracta d'uns tomàquets "gegants" que, a diferència dels habituals, són me's graus que el palmell de la mà.

FOTO: XA

VIIARROSA

L'ALTRA

CARA DE Z / O K U P A C I Ó

Els okupes van respondre pacíficament però amb contundència davant l'intent de desallotjament. Davant de la policia, els obrers de la construccó i els periodistes que es trobaven a la zona des de primera hora del matí, alguns dels joves que havien estat expulsats de la casa van manifestar el seu desacord amb l'ordre judicial d'una manera molt vistosa.

Pàgina 14-15 FOTO: XA VI

'PER DAVANT I PER

LARRÒSA

DARRERE*

Després de la l'esta Major de Sant Cugat és el torn de la de Mira-sol. Un dels actes que es van dur a terme el passat cap de setmana va ser la representació de l'obra Per davant i per darrere a càrrec de la companyia Mira-Sol Teatre.

FOTO: EDUARD

FARINYFS

mo bles

carre

mobles

Francesc Moragas, 3 3 SANT CUGAT DEL VALLÈS

EIS 4 CANTONS

26

Dijous, 20 dejuliol del 2000

E n t i t a t s

Només onze socis a V assemblea Lassemblea anual ordinària de la UE Sant Cugat es tanca en només 28 minuts El president de la Unió Esportiva Sant Cugat, Enric Tomàs, va cloure la temporada dilluns a ASDI amb la celebració d'una assemblea anual ordinària que no va durar ni tan sols 30 minuts; només un total d'onze socis es va interessar pel moment que travessa l'entitat santcugatenca. Enric Tomàs, que la pro-

A l . i x l.oi'i-v.

- Sant Cugat -

( ) n / c \ a ser cl nomhrc de socis que dilluns van assistir a l'assemblea anual ordinària que la Unió Esportiva Sant Cugat va celebrar a la seva seu social d'ASDl a Valldoreix. "És una llàstima", va explicar el president de l'entitat. Enric Tomàs, que \a detallar que "dissortadament quan no hi ha marro la g e n t no a c o s t u m a a venir".

Amb tot, l'any passat l'assemblea també va comptar amb el mateix nombre exacte de socis. Però si al juliol del 19W Knric Tomàs va trigar una hora en tancar la temporada, dilluns va tractar els sis punts de l'ordre del dia ni més ni menys que en 28 minuts.

Kn l'àmbit econòmic, el mandatari santcugatenc va comunicar als socis que la l'K Sant Cugat tanca la temporada sense cap problema, així com també va confirmar el pressupost global del club, que ascendirà als 11.929.000 pessetes; aquest va quedar aprovat. La secció de bàsquet comptarà amb un pressupost de 4.025.000 pess e t e s . la d ' h a n d b o l amb 4.504.000 pessetes i la de tennis de taula amb 1.100.000 pessetes.

L'assemblea també va decidir aprovar l'augment de la quota.

El dèficit, controlat La UE Sant Cugat té un dèficit actual d'1.645.000 pessetes. Si el 31 de juliol de l'any 95 el dèficit era de 7.245.387 pessetes, cinc anys després s'ha vist àmpliament reduït. Enric Tomàs va dir a l'assemblea que d'aquí a un parell d'anys aquest dèficit podria quedar del tot eixugat. Però, segons el president, "el més important és que

pera temporada dirigirà el club local per cinquè any consecutiu, va anunciar la incorporació de nous directius a la Junta, amb la qual cosa ja en són dotze. Els socis assistents van aprovar el pressupost de la campanya que ve, que serà d' 11.929.000 pessetes. El mandatari santcugatenc va repassar quina és la

s'han tancat definitivament tots els apartats que eren urgents a curt termini i ara cl que queda és fàcilment assequible".

Després que ta poques setmanes la candidatura d'Enric Tomàs tos l'única que es presentava a Ja convocatòria d'eleccions. aquest dirigirà la l'K Sant Cugat les properes quatre temporades. Tomàs ha fet balanç dels darrers quatre anys i ha assegurat que ''el club ha sofert un cansi important en els últims quatre anys. Aquesta assemblea ha coincidit amb el tancament d'un cicle de quatre anys del qual, des de la Junta. fem una \ aloració altament positiva". Tomàs ha explicat que "s'ha passat d'una entitat bastant desestructurada, amb grans dificultats econòmiques i socials, a una entitat competitiva, econòmicament estable, socialment en c r e i x e m e n t i amb un futur molt interessant i optimista".

Més directius Enric Tomàs també va fer pública a l'assemblea la incorporació de nous directius a la Junta, així com també va anunciar la marxa d'alguns altres. Einalment, dotze són els membres del cos directiu que dirigiran l'entitat a partir d'ara. En aquesta línia, Tomàs, que dirigirà la UE Sant Cugat per cinquena campanya consecutiva ha constatat que "Tentrada de nous directius donarà aire fresc al club".

El màxim responsable de l ' e n t i t a t t a m b é va donar constància del bon moment que travessa la Coordinadora d'Entitats Esportives de Sant Cugat, de la qual la UE Sant Cugat és membre. Tomàs va assegurar que s'està treballant molt bé i que continuaran lluitant per Tesport local.

xifra del dèficit actual que arrossega el club; aquest és d't.645.000 pessetes, molt inferior que el dels últims anys.

Tomàs va lamentar també que els equips sèniors d'handbol masculí i de bàsquet femení hagin perdut enguany les seves respectives categories.

Manolo Rejarano, Josep Lluís Rius. Liiric Tomàs i Jaume Ambrós en l'assemblea u ASDI l'í/l'O: XAVILARROSA

r

Descensos de Vhandbol masculí i el bàsquet femení Quant a l'apartat esportiu, aquest no ha estat una bona temporada per dos equips sèniors de l'entitat que han perdut la categoria. L'equip masculí d'handbol ha baixat de Primera Nacional a Primera Catalana, i el conjunt femení de bàsquet ha perdut la categoria de Segona (Catalana i la propera campanya militarà a Tercera Catalana. Però el primer equip de tennis de taula ha tornat a donar una satisfacció al soci en sumar enguany un nou ascens consecutiu; s'ha proclamat millor equip de Tercera .Nacional i la campanya 2000/2001 militarà a Segona Nacional.

La temporada vinent la secció de bàsquet comptarà amb un total de nou equips. En fèmines hi haurà un equip infantil, un cadet i un sènior, així desapareixerà el júnior femení. En categoria masculina hi haurà un

infantil dos cadets, un júnior i dos sèniors.

En handbol, integraran la secció vuit equips: dos cadets masculins, un de femení, dos juvenils masculins, un de femení i dos sèniors. Així que les novetats seran un nou juvenil masculí i un sènior "Bw, que militarà a Tercera Catalana.

Kinalmcnt, en tennis de taula, hi haurà quatre equips masculins: un infantil i tres sèniors. Ei primer equip militarà a la Segona Nacional, la caregoriamés alta en què mai ha jugat.

Knric lomàs es troba del tot convençut que cl que cal és treballar la base, que és l'èxit del futur. El president detalla que "els equips inferiors cada cop pugen amb més força i amb més nivell, amb molta més qualitat.

Tard o d'hora recuperarem les categories que aquest any hem perdut".

La secció de bàsquet és ara mateix la que necessita més potenciació qu^m als equips de base; Tomàs assegura que "és la secció més endarrerida però crec que ja ha agafat ei bon camí. £1 bàsquet no ha sabut aprofitar

els recursos dels Jocs Escolars en el seu moment com sí ho va fcrljiaadbor.

Enguany & UE SartrCugat es preocuparà per una.formació més exhaustiva dels seus tècníes, *}uç parriciparanen xerratfesioiísea. tys^pm&i, Enrklòmàs va tnsMi^fàsseïiitbiea que el fet de tenir més equips dificultarà i mok trobar una instal·lació municipal per entrenar í fer jugar.

Sobre això, el (ftestéèm ét fat . UE Sant Cugat ha assegurat que "les infraestructures actuals no estan al nivell que haurien d'estar per fer front a aquesta demanda". /À.L.

Esports

ELS íC-WTONS Dijous. 20 de juliol M 2000

27

O I &

n f / f a fs

Segona reunió consistori-Coordinadora per definir els criteris de subvenció

¥\ CV Sant Cugat ja coneix els seus rivals a Ambdós organismes treballen plegats per fer-los públics i transparents la Lliga

L'Ajuntament de Sant Cugat i la Coordinadora d'Entitats Esportives continuen treballant conjuntament per poder aplicar la temporada 2001 2002 uns criteris de subvenció a entitats espor-

tives que siguin clars i que tots els clubs tinguin presents com i de quina manera s'apliquen. El dissabte 23 de setembre la plataforma esportiva, amb la col·laboració del consistori, celebrarà el

que serà la primera edició d'una festa esportiva, que encara no té un nom oficial. Amb aquesta iniciativa, la plataforma esportiva pretén continuar promcJcionant l'esport local.

El sènior femení del Club Voleibol Sant Cugat, que la propera temporada dirigirà el tècnic barceloní (icrard Zato, ja coneix quins seran els seus onze adversaris al campionat de Lliga de la Primera Nacional. Aquests equips són els catalans del CY Santa Coloma, el ( X Rubí, el ( X Esplugues i el ( T Camp Escolar de Lleida, els mallorquins del ( X Algaida i el CV Ciutadella, el C \ ' Jamon de Teruel, l'Al) Algar Surmcnor de Múrcia, i finalment els conjunts d'Alacant del (!Y [ hiiversitat d'Alacant, l'Klx i l'Almoradí.

Al.KX LÓl'KZ - Sant Cugat. Alfreclo Berena, regidor d'Esports de l'Ajuntament. Jaume Tubau, regidor d'Instal·lacions F.sportives. i Ferran Domínguez, cap de l'àrea d'Esports, es reuneixen avui a les vuit del vespre al consistori amb la Coordinadora d'Entitats Esportives en una segona reunió on el tema principal a debatre és el criteri de subvencions a entitats esportives de la ciutat.

Y.VL les dues últimes reunions internes de treball de la plataforma esportiva, que van tenir lloc el dimecres 12 de juliol i dimarts passat a la Penya Blaugrana Sant Cugat, els membres de la plataforma van acabar de perfilar un primer esbós dels criteris, que al seu entendre, han de regir a l'hora que l'Ajuntament c o n c e d e i x i s u b v e n c i o n s als clubs. Aquest primer esborrany es presentarà aquest vespre als representants de l'Ajuntament.

El president de la Coordinadora d'Entitats Esportives de Sant Cugat, Antoni Pérez, ha constatat que un dels objectius més interessants d'aquestes dues últimes trobades internes ha estat "treure els màxims criteris possibles". Pérez ha volgut constatar que aquest no és un afer que es pugui resoldre d'avui a demà i que a més a més, "aquest és un tema que fins ara mai havia estat tractat ni per l'Ajuntament ni per les entitats".

El president també ha volgut avançar que "avui presentarem una primera proposta que més endavant acabarem d'aprofundir. Aquest serà un tema llarg per tractar durant els propers mesos". Val a dir que l'aplicació dels nous criteris que elaboraran entre el consistori i la plataforma esportiva no entraran en vigor fins a la temporada 20012002. Pérez ha matisat també que està del tot convençut que

A.L. - Sant Cugat -

F

l.n Cooitlnwdmti f/'l·ii li !///•• o reunit ;d hi <l 2J dr \fteml»t uiiii fi.-tu npoititn al < ui i ei FOTO: XAVI I.ARROSA Ajuntament i Coordinadora d'Entitats Esportives arribaran a un "consens".

D'altra banda, el consistori també donarà a conèixer a la plataforma esportiva quins són alguns dels criteris per tenir en compte.

Festa esportiva Ferran Domínguez, cap de l'àrea d'Esports de l'Ajuntament, ha comunicat a la Coordinadora que tenen tot el seu recolzament i suport actiu per organitzar una festa esportiva que tindrà lloc el dissabte 23 de s e t e m b r e a la zona del parc de Torre Blanca a l ' a v i n g u d a Pla d e l V i n y e t .

Aquesta activitat, que comptarà amb la participació de totes les seccions que integren la plataforma esportiva, estarà adreçada sobretot als joves esportistes de base i serà del tot oberta a la participació dels santeugatencs.

Aquest acte encara no ha rebut un nom oficial, però es podria fer públic aviat.

GASOIL Ports gratuïts

El Sant Cugat incorpora tres jugadors

Pérez: "Que comencin les obres de tot allò que s'hagi de fer" Antoni Pérez, president de la Coordinadora d'Entitats Esportives, té molt clar que el tema dels criteris de subvenció es un afer important, però assegura que no es pot deixar mai de parlar de les instal·lacions municipals. En aquest sentit, concreta que "les subvencions és un afer puntual, però nosaltres volem que comencin les obres de tot el que s'hagi de fer, ja sigui una remodelació, ja sigui una construcció nova. Tot el temps que triguin les obres a començar serà temps que estarem restant qualitat a l'esport sanreugatenc". Pérez encara detalla el seu raonament amb més precisió: "La Coordinadora d'Entitats Esportives exigeix que s'inieïn els màxims temes pos-

^5-tt

c: ^\ .sr ^\

sibles alhora".

El president de la plataforma esportiva concreta, a més, que "en el moment que l'Ajuntament de Sant Cugat comunica q u e hi ha uns diners per invertir h e m de pensar que aquests diners hi són". Antoni Pérez té molt clar que "com abans inverteixin, abans tindrem més instal·lacions municipals esportives". A més, ha expressat novament'la seva preocupació per les poques dependències actuals per entrenar i jugar: "Els equips ja no hi caben. A veure de quina manera ens col·loquem en les mínimes instal·lacions que hí ha ara mateix".

Pérez preguntarà avui sobre aquest afer als representants del consistori. /À.L.

tfeo

- Sant Cugat El Sant Cugat Esport 1:C ha tancat cl fitxatge de tres joves jugadors que la propera temporada defensaran la samarreta de l'equip v ermell-i-negre. Aquests tres jugadors són el porter Marc Figuerola i els jugadors David Martínez i Raül Jodar. El porter Figuerola ha estat cedit pel Júpiter de Primera Catalana per tina temporada. Martínez és interior esquerre i prové del Singuerlín de Primera Regional, i Raül Jodar és davanter i ve del Can Vidalet de Regional Preferent. El nou entrenador del primer equip. Àngel Blanco, ha incorporat també al cos tècnic el preparador físic Eduardo Redondo, i pretén fitxar també un lliure i un davanter.

El Sant Cugat ja té pactats tres xocs de pretemporada: el 19 d'agost a casa amb cl Santa Knlàlia. el 26 amb el Júpiter a casa i el 3 de setembre a Rubí. /A.L.

Tel, 93 5801162 V ^ \

Contestador les 24 h

ESPAI

Distribuïdor oficial

28

Esports

ELS /CANTONS Dijous, 10 de juliol del 2000

Curses

o r i e n t a c i ó

Futbol

sala

Roger Casal participa amb bona nota al Campionat del Món Júnior

La pluja obliga a suspendre el torneig femení Vorientador del Club Muntanyenc és 35è dels prop de 150 inscrits de Mas Gener Al.KX LÓl'HZ - Sant Cugat1,'orientador santcugatenc Roger Casal ha participar amb è\it al (Campionat cld Món Júnior, que va disputar-se a Txòquia des del dilluns 10 de juliol fins al divendres 14 passat. En la categoria de curta distància, el santcugatenc, de l'*an\s, va aconseguir una excel·lent 35a posició dels prop de 150 participants. En aquesta categoria, Casal va fer-se amb una placa en la final on per primera \ egada una edició del (lampionat del Món júnior va comptar amb la presència d'un orientador espanyol. D'altra banda, en la categoria de cursa clàssica, el santcugatenc va finalitzar en la posició número 65 dels també quasi 150 inscrits. Cal tenir present i valorar que Roger Casal va ser 85è d'aquesta categoria en la darrera edició d'aquest Campionat del Món.

La propera setmana, l'orientador local participarà en una prova a Suècia, on es troba en aquests moments preparant-se. Després

de prendre part en aquesta cursa d'orientació, Roger Casal s'inscriurà al (lampionat d'Europa de Parcs d'Orientació, que acollirà Àustria a partir del 31 de juliol. El santcugatenc hi participarà després de guanyar el setembre a Alacant el Campionat d'Espanya de Parcs d'Orientació.

I n rurrírulum envejable Aquesta temporada també està sent exitosa per Roger Casal, que està obtenint resultats importants.

A principis d'abril, el santcugatenc va endur-se sense gaires dificultats el (lampionat de Catalunya d'Orientació en la categoria d'elit com a representant de la Universitat de Barcelona (UB).

El català va fer-se a Barcelona a principis d'abril. Posteriorment, va celebrar-se el Campionat d'Espanya d'Orientació Universitari a Albacete a mitjans d'abril.

Roger Casal també ha aconseguit altres campionats destacats com és la Lliga estatal on també en la categoria d'elit s'ha fet amb

A.L. - Mas Gener I .a pluja va obligar al (!lub Esportiu Mas (iener a suspendre a la una de la matinada de dissabte la desena edició de les 24 hores de futbol sala femení quan tan sols s'havien disputat molt pocs partits. D'aquesta manera, l'organització va decidir ajornar aquesta competició, que podria tornar-se a disputar el setembre \ ment sempre que els deu equips participants hi poguessin participar novament.

Aquest fet, però, no impedirà que aquest cap de setmana també a la pista municipal de Mas GeRoger Casal -al mig- amb la medalla d'or del català universitari FOTO.-CED/DA ner tingui lloc la segona fase d'ael primer lloc. Roger Casal va asel millor orientador dins la seva quest torneig on tan sols hi presegurar-se el campionat en l'últinen part conjunts de la Segona categoria. ma prova d'aquesta competició Divisió. El cap de setmana passat Finalment, un altre títol de l'ocelebrada a Otxandio, al País Basc, estava reservat per a la participació rientador local ha estat el Cama finals de maig. Després de la d'equips de Primera Divisió i tampionat d'Espanya d'Orientació disputa de quasi vint proves on bé conjunts de Nacional. El conamb bicicleta, que es va fer a Alaes puntuava la millor classificació junt barceloní del Neska va ser el cant a meitat de juny. Naturalde vuit, el santcugatenc va tornar guanyador d'aquesta segona fase ment, Roger Casal en va ser el en l'edició de l'any passat. a demostrar que, sens dubte, és vencedor.

T e n n i s

Més de 4 0 0 joves tennistes participen al CE Valldoreix en una prova del Circuit Català À.L

Més de 400 joves tennistes van participar des del dilluns JO de juliol i fins diumenge passat a les instal·lacions del Club Esportiu Valldoreix en una prova més del XVII Circuit Català Juvenil de tennis.

Els guanyadors de les vuit categories diferents d'aquest torneig van ser els següents tennistes: en aleví masculí, Guillem Pujol va imposar-se a Eudaldo Bonet per un doble 6-1; en aleví femení, Mònica Monpart va vèncer Anna Boixader per 6-0 i 6-3; en infantil masculí. Marc Rocafort va superar

Ignasi Iglesias per 6-4 i 6-1; en infantil femení, \ lireia Cano va derrotar Mireia Febrià per 6-1 i 7-6; en cadet masculí, Jordi Joan va desfer-se de David Sanjuan per 6-7,6-2 i 6-3; en cadet femení Elena Besovic va guanyar Gemma Ollé per un doble 6-0; en júnior masculí, Francisco Gonzàlez va vèncer David Canudas per 6-4 i 63; i finalment en júnior femení Maria Castaneda va derrotar Elena Besovic per 7-5 i 6-4.

N o r a n t a partits Uns noranta partits són els que en tan sols set dies s'han disputat en jornada completa de

_ El CE Valldoreix i el CN Saní Cugat van ser eh dos clubs participants locals FOTO: EDUARD FARIM'ES tat en la superfície de terra bamatí i tarda a les pistes del Club cap representant santcugatenc. tuda, ha tingut un alt nivell pel Esportiu Valldoreix.

Dels quatre clubs esportius de que fa als participants.

A partir de divendres es van tennis de la nostra ciutat, nocomençar a jugar els primers enAquesta prova va finalitzar diumés el Club Esportiu Valldoreix frontaments de la fase final d'ai el C l u b Natació Sant Cugat menge amb el tradicional lliuquesta competició. Els quarts han estat les entitats locals que rament de trofeus als campions de final d'aquesta prova del Cirhan aportat algun tennista a la i campiones de totes les catecuit Juvenil Català de tennis no competició. gories establertes, que han siha comptat amb la presència de El campionat, que s'ha dispugut un total de vuit.

Esports

ELS /CANTONS Dijous. JO de juliol del J000

T e n IÍ i s

Hoquei

29 herba

El triomf de Corretja a Gstaad li dóna l'onzè títol i el tercer de l'any 2 0 0 0

Romagosa, del Júnior, és la gran estrella a El santcugatenc afronta a partir de demà les semifinals de la Copa Davis l'Europeu Àlex Corretja viu el seu millor moment des que l'any 98 va culminar la seva excel·lent temporada aconseguint el Campionat del Món. Dilluns a Gstaad va revalidar el títol ja obtingut l'any 98 assolint d'aquesta manera el tercer títol de la present campanya, després d'imposar-se a Indian Wells i al Campionat d'Espanya absolut. A partir de demà, Corretja té una altra cita del tot important, i és que com a integrant de la selecció estatal, disputarà les semifinals de la Copa Davis a Santander davant els Estats Units.

ALKX LÓPKZ

- Gstaad / Sant CugatEl tennista santcugatenc Alex Corretja torna a ser el de l'any 98, que va vèncer els tornejos de Dubai, Cïstaad, Indianàpolis, Lió i també el Campionat del Món.

Corretja va inscriure dilluns per segona vegada -ja va guanyar a Gstaad en l'edició del 98— el seu nom al palmarès d'aquest campionat. Amb el triomfal torneig suís. Corretja suma el seu tercer títol d'aquesta temporada després de vèncer a Indian Wells i al Campionat d'Espanya absolut, prova que guanya per segona vegada. El títol a Gstaad és l'onzè que aconsegueix el santcugatenc en la seva carrera professional.

En aquest últim torneig, Corretja va desfer-se dilluns en la final a l'argentí Mariano Puerta, 23è del món, per un aclaparador 6-1 i 6-3. D'altra banda, la pluja constant que ha fet endarrerir la competició va provocar també que en tan sols un dia el tennista local hagués d'afrontar els quarts de final i les semifinals d'aquest campionat. Però tot i així també va superar el xilè Marce-

T e n n i s

A.L. - Leipzig / Sant CugatMaria Romagosa, de l'equip juvenil i del primer equip femení del Júnior, ha estat la gran triomfadora de la X Copa d'Europa de Seleccions Nacionals sub-21, que va celebrar-se a la ciutat alemanya de Leipzig des del diumenge 9 de juliol fins al dissabte 15. Romagosa, que va anotar més de deu gols al campionat, va integrar j u n t a m e n t amb la també santeugatenca Júlia Menéndcz la selecció estatal. Finalment, F!spanya va acabar cinquena de les vuit seleccions participants i d'aquesta manera s'ha classificat per disputar el Mundial a Buenos Aires (Argentina) que s'ha de celebrar el 2002. El combinat que dirigeix l'holandès Marc Lammcrs va aconseguir el cinquè lloc en derrotar còmodament Rússia per 8 gols a 1. Espanya no ha guanyat mai aquesta competició, però sí que ha estat tercera 4 vegades.

lo Ríos per 6-7 (6-8), 6-1 i 6-3, i després a l'argentí Gastón Gaudio per un doble 7-5. Corretja havia estat designat cap de sèrie número u d'aquest torneig.

A la final de la Davis Alex Corretja afronta a partir de demà i fins diumenge a la Real Sociedad de Tennis de Santander en superfície de terra batuda les semifinals de la Copa Davis contra els Estats l nits, però sense P e t e S a m p r a s i A n d r e Agassi. EI santcugatenc, com a membre de l'equip estatal, buscarà un triomf que si l'obté, llavors el durà a veure's les cares, del 8 al 10 de desembre molt probablement a Barcelona, davant la ja finalista Austràlia en la 45a final de la Copa Davis de tennis.

Austràlia, però, que el cap de setmana passat ja va desfer-se com a equip local a Brisbane per un rotund 5 punts a 0 de Brasil, és l'actual campió del campionat més prestigiós del món a nivell de seleccions nacionals.

Els jugadors que acompanyaran el tennista local seran Juan Carlos Ferrero, Albert Costa i

de

Alex Corretja travessa ara mateix perun bon moment deforma FOTO: X.L. Joan Balcells. D'entre els convocats, Corretja és amb 26 anys el jugador més veterà i també el més experimentat en aquesta competició. La seva primera participació a la Copa Davis va ser l'any 1996 i des de llavors ha disputat un total de nou eliminatòries amb un balanç de nou victòries i set derrotes. En individuals

ha guanyat set partits i n'ha perdut dos, mentre que en la modalitat de dobles n'ha guanyat dos i n'ha perdut cinc.

Si el capità dels Estats Units, John McEnroe, no fa cap canvi d'última hora, el conjunt dels Estats Units estarà format per Spadea, Martin, Michaeí-Gambill i Woodruff.

El primer equip de la secció de tennis de taula de la Unió Esportiva Sant Cugat va ser homenatjat divendres passat en la tercera edició de la Nit del Tennis de Taula Català, que va celebrar-se al restaurant Cul de Got del Poble Sec de Barcelona. L'entitat santeugatenca va rebre dos guardons. El primer va ser per al primer equip de la secció per haver-se proclamat campió de la Lliga Catalana absoluta en categoria masculina -vencedor de la Tercera Nacional-. El segon va recaure per al club local. La distinció en concret

•va ser per a l'entitat amb projecció de futur més brillant. La UE Sant Cugat va estar representada en aquest lliurament de trofeus per Joan Minguell, responsable de la secció, Josep Anton, jugador del primer equip i Alex Larrea, jugador del conjunt juvenil.

Així, el tennis de taula català reconeix una temporada més el gran treball que està fent des de ja fa alguns anys la UE Sant Cugat.

Tornejos d'estiu El cap de setmana passat, tres palistes de la UE Sant Cugat van prendre part en la setena edició de l'Open de tennis de taula Me-

sala

L'Olimpyc munta la XVII Marató - Sant Cugat -

t a u l a

La III Nit del Tennis de Taula Català ret homenatge amb dos guardons a la UE Sant Cugat A.L. - Barcelona / Sant Cugat -

Futbol

La l'E Sant Cugat és en progressió,onstant FOTO: XAYILARROSA morial Enric Minguillón, que es va dur a terme a Sant Andreu. Josep Anton va ser el jugador local que millor paper va fer en finalitzar la seva participació en aquesta prova entre els 16 primers a la classificació general dels 128 inscrits. Miquel Penafiel i Alex Larrea van acabar entre els 64 pri-

mers.

Després de prendre part als tornejos d'estiu de Vilafranca i Sant Andreu, diversos jugadors d'aquesta secció de la UE Sant Cugat tenen previst participar el dium e n g e 30 de juliol al c i n q u è Campionat de Festa Major del Vendrell.

L'Olimpyc Floresta Futbol Sala organitza des de demà a la nit fins dissabte a la nit la XVII Marató de futbol sala a Ics pistes municipals de Can Llobet. A la competició hi participaran un total de dotze equips, que seran distribuïts en tres grups de quatre conjunts. Després d'enfrontar-se tots els equips entre ells a cada grup, es classificaran per a la propera fase els dos primers i també els dos millors tercers. Posteriorment es disputaran els q u a r t s de final, les semifinals i al voltant de les onze de la nit de dissabte es jugarà la final, que coronarà el nou campió. Aquest torneig s'inclou dins els actes programats per a la Festa Majot de la Floresta.

L'actual campió d'aquest torneig és el Club Deportivo Floresta, que en la darrera edició va imposar-se en la final a les Planes per 5 gols a 1. El 98, el Champion va ser l'equip vencedor. /A.L.

EIS 4 CANTONS £

^\

•

Espectacles

Liiltura

30

Dijous, 20 de juliol del 2000

P u b l i c a c i o n s

Nou número de la revista 'Gausac' La revista incorpora un estudi inèdit del desaparegut Joan Auladell Des de dimecres passat es pot t r o b a r a les llibreries santcugatenques un nou número de la revista 'Gausac', elaborada pel Grup d'Estudis Locals de Sant Cugat (GEL).

En aquesta nova publicació són nombrosos els temes que s'hi t r a c t e n . La revista incorpora tres estudis. N'hi ha un sobre les darreres remodelacions del M o n e s t i r de Sant Cugat a c à r r e c de l'arquitecte A l f r e d Pastor i un altre, realitzat per l'historiador de l'art A l b e r t Sierra, que tracta les

pintures murals de la capella de la Pietat i el campanar de l'església del Monestir. La revista també incorpora un estudi inèdit sobre la desapareguda església de Sant Pere d'Octavià, realitzat per l'historiador Joan Auladell. Aquest últim estudi està introduït per un text que homenatja la figura del desaparegut historiador A u l a d e l l .

A més d'aquests tres estudis, la revista també incorpora notícies c o m ara la compra d'un pergamí del segle XI i de la col·lecció de la revista

'Avenir'.

Aquest j a és el número 16 de la revista d'història local 'Gausac', que surt publicada dos cops l'any, un per Nadal i un altre pels volts de la Festa Major.

Domènech M i q u e l , president del Grup d'Estudis Locals de Sant Cugat, destaca la qualitat de la revista i l'esforç que han de realitzar per publicar dos números l'any. Ciutats més grans com ara Sabadell o Terrassa són incapaces de realitzar-los.

bé tots els elements que formen el Monestir de Sant Cugat.

M.ALMAGRO Com a tercer i últim article dins de la secció Estudis, Gausac presenta un homenatge a l'historiador El Grup d'Estudis Locals de Joan Auladell. L'article incorpora Sant Cugat del Vallès (GEL) ha una introducció dedicada a Aulapublicat un nou número de la redell i seguidament presenta un vista Gausac. Amb aquest ja són treball inèdit de l'historiador, que 16 les revistes que el GEL ha putracta sobre la desapareguda esblicat tractant estudis i temes reglésia de Sant Pere d'Octavià. lacionats amb la ciutat, A més d'aquests tres estudis, el La revista Gausac surt al mercat número 16 de la revista Gausac cada sis mesos aproximadament. presenta diverses notícies d'acEs publiquen dos números l'any, tualitat distribuïdes en les difeun per Nadal i un altre pels volts rents seccions. Així doncs, a la secde la Festa Major. Domènech Mició Documents es parla de la quel, president del GEL, destaca compra, per part de l'Ajuntament que "som uns dels que més red'un pergamí del segle XI i de la vistes sobre estudis locals publirecent compra de la revista Avenir, quem a l'any, nosaltres superem per part de l'Arxiu Municipal. ciutats com ara Terrassa i SabaD'altra banda, en la secció d'Opidell". A més, el nivell de qualitat niócal destacar l'article de Xavier de la revista Gausac, segons el maLaborda, el més llargfinsara en la teix Miquel "és molt bo i en cada història de la revista. número ens intentem superar".

Portada del número anterior de la revista 'Gausac FOTO: CEDIDA Un altre dels temes que tracta La revista Gausac rep una subla revista i que cal destacar és la venció de l'Ajuntament, però da, si no fos així seria impossible tre del búnquer i les teulades de realitzar-la amb els diners de què la tercera i quarta nau de l'esglé- presentació de la nova beca GauDomènech Miquel manifesta que sia. sac. Fins ara, el GEL oferia un "fa tres anys que l'import que re- disposem".

Un altre dels articles que apa- premi de 200.000 pessetes per dur bem per part de l'Ajuntament és En aquest nou número hi apael mateix i hem de fer molts nú- reixen les mateixes seccions que reixen en aquesta secció és el a terme un estudi relacionat amb la ciutat de Sant Cugat durant el meros per poder publicar dues re- en números anteriors. En la sec- d'Albert Sierra, historiador de l'arc vistes a l'any". Cal ressaltar que la ció Estudis, els temes que es trac- Aquest parla de les pintures mu- període d'un any. Però a partir d'ara el GEL oferirà una beca bianrealització de cada revista suposa ten són tres, en primer lloc l'ar- rals que hi ha a la capella de la un cost material de 2.000 pessetes quitecte Alfred Pastor parla sobre Pietat i al campanar del Monestir. nual, dotada de 300.000 pessetes. i la revista es ven a un preu de les restauracions que s'han realit- En aquest nou número de la re- Qui la guanyi disposarà de més 1.500 pessetes, el president del zat al Monestir de Sant Cugat des vista Gausac, Albert Sierra en pre- temps per dur a terme l'estudi.

GEL afirma que "tothom que es- de l'any 1992finsals nostres dies. senta un estudi. Aquestes pintuEl número 16 de la revista Gaures presenten característiques saces pot trobarà les llibreries des criu per a la nostra revista ho fa Pastor tracta les restauracions que totalment de forma desinteressa- ha sofert el Claustre, el períme- romàniques i gòtiques com gaire- de dimecres passat.

4

GaiiBae% 16

Nií». 15

recte.

•• l& píittum mgrah de

Hiat6rr#$&r tle-I?*». • / # flRf«

l-inf

•

CATALONIA CERÀMIC

EXPOVENDES: FMUH Oro. Sont Cugat, km 3. Cerdanyola del Vallès. U Buenos Aires, 25. Barcelona. Tel. 93 419 08 46 Rocafort, 112. Barcelona. TeJ. 93 426 0 0 08

93 580 15 0 0

OBERT DE DILLUNS A DISSABTE

• • • • • • •

* Presentació pergamí <M sogle-XÏ comptat per aertt. :

fhftòet iàvmd^í, efe la col·lecció de prevista i - Exposicions 4c llibres.

- Conferèack ét Xavier - Preseiïtacíó beca bknaai Gausac.

Ceràmica Sanitaris Aixetes Mobles de bany Banyeres d'hidromassatge Accessoris Materials per a la construcció

Cultura

ELS ÍCA'NTONS Pi/ous. .'0 de juliol líelJOOO

M ú s i c a

31

E x p o s i c i o n s

Inici del XXIX c u r s de g u i t a r r a de J . L . L o p a t e g u i El Trio Cardoso va fer el concert inaugural

L? Espai Gorina continua la temporada a Llançà M.A.G.

M.A.G.

- Sant Cugat -

- Sant Cugat -

Kl Claustre va ser l'escenari escollit, divendres passat, per dur a terme el concert inaugural del XXIX Curs Internacional de Guitarra José Luis Lopategui. Kls encarregats deposar la música van ser el Trio Cardoso, q u e està format per Alcssandro Giancola, G u i d o Ottombrino i Massimiliano de Foglio.

Aquests tres guitarristes han t'et, al llarg dels cinc anys q u e porten tocant plegats, més de 150 concerts arreu d ' E u r o p a .

Kn aquesta ocasió els tres músics van delectar el públic assistent al Claustre a m b peces de Yivaldi, Gragnani, Piazzola i Cardoso.

D i u m e n g e passat, i dins dels actes p r o g r a m a t s pel X X I X Curs Internacional de Guitarra José Luis Lopategui, es va realitzar un recital de Vihuela a càrrec de Joc Difrancis,

L'Espai Gorina ha tancat per vacances a Sant Cugat, però no per això deixa de preparar exposicions.

Des de l'I de'juliol passat, la Sala d'Exposicions les T i n e s , de L l a n ç à , acull una mostra col·lectiva organitzada per l'Espai Gorina. Aquesta exposició es perllongarà fins al 15 d'agost per deixar pas a un segon grup d'artistes que exposaran del 16 al 50 de setembre. En total, hi exposen dotze artistes de Sant Cugat i set d'altres poblacions.

Francisco Marruecos, propietari de l'Espai Gorina. explica Els tres rom erts es realitzen al claustre del Monestir EOTO: E. E \RI.\1 'ES que "aquesta és una manera de continuar la temporada. Aquí a Sant Cugat, la gent ja marxa de HI pròxim d i u m e n g e 23 de guitarrista nord-americà q u e vacances i en canvi la temporava ser company d ' e s t u d i s de j u l i o l t i n d r à lloc al m a t e i x da comença a la costa". Amb L o p a t e g u i . A q u e s t l'ajudà a claustre del Monestir de Sant aquesta exposició Marruecos vol a c o n s e g u i r una v i h u e l a elaCugat el concert de cloenda promocionar Sant Cugat i els borada per Antonio L ó p e z del XXIX Curs Internacional seus artistes. Francisco MarMartín, a m b la qual va merade Guitarra José Luis Loparuecos destaca que vol "utilitvellar el p ú b l i c a s s i s t e n t al tegui. El concert es realitzarà zar Llançà com una plataforma concert d'antics a l u m n e s . a les onze de la nit.

Sala les Tines E: CEDIDA cap a França".

A m é s d e les e x p o s i c i o n s col·lectives, la Sala les T i n e s t a m b é acull l'exposició m o nogràfica de l'artista Salvador Castellà. La sala d'exposicions es troba al carrer Dins la vila, número 5, de Llançà.

M a s e «

L'Ajuntament negocia amb diverses entitats el contingut del futur m u s e u Destaquen tres propostes d'entre totes les presentades

L'Ajuntament de Sant Cugat ha mantingut diverses reunions amb entitats locals de la ciutat interessades en temes de patrimoni històric, per tal de definir el contingut del projecte del futur museu.

Aquestes reunions tenen per objectiu establir els criteris bàsics del projecte. Àngels Ponsa, regidora de Serveis Personals, destaca que "l'Ajuntament ha establert unes bases a partir de les quals les entitats han pogut presentar les seves propostes".

Ponsa manifesta que "l'Ajunta-

ment vol un museu participatiu. original i viu".

Iotes les entitats estan d'acord en alguns punts, com ara que el futur museu ha d'anar destinat per una banda als santeugatencs, però també ha de tenir una projecció exterior, ha de ser un reclam per als turistes. l'n altre dels punts en què tots estan d'acord és que el museu ha de ser un e q u i p a m e n t modern. obert, original, dinàmic, pedagògic, interactiu i instructiu.

En aquestes reunions també s'han començat a definir quines són les dependències que hauria de tenir el museu. Algunes

són: sales museogràfiques, sala de conferències i debats, una sala destinada als investigadors...

Però en el que no s'acaba d'arribar a un consens és en el contingut del futur museu. Algunes entitats volen que el museu disposi d'una sala permanent en la qual s'exposi o bé la història de Sant Cugat, del Monestir o de l'escriptura, com és el cas de l'historiador J o s e p Maria Figueres. Però unes altres entitats, com és el cas del G E L , c r e u e n q u e no és n e c e s s a r i comptar amb grans col·leccions per exposar, i sí comptar amb espais més petits per a exposicions temporals.

11 nin ui ••mi miiiiiiil

LIU i fiiiitiii/ititiii

Les tres propostes que han tingut més força per acabar sent el futur contingut del museu de Sant Cugat han estat la creació d'un museu que expliqui l'expansió feudal vers l'al-Andalus, fer un museu sobre l'evolució de l'escriptura i per últim i més

lOId

viable, construir un museu que expliqui la història del Monestir de Sant Cugat, tot relacionant-la amb la història de Catalunya. Àngels Ponsa afirma que la setmana vinent ja es tindrà definit el contingut del museu.

O

M o n t s e r r a t C a1 duc h

1 2

| ; |fg..'a >r t a

Música • Teatre • Dansa

Musical

\l

-a

•O i!, t~

c Sí

SÍ:

m "3

1m B

Os SÍS OO 58

i-.

3 C

2

U

ON X

. « ;Í;Í í l SÍ?

3

cd V)

« fc

"« o

1

"" ^> E-i

E i>

00

Z)

^f

V3

1

í*

ir> m SI® cr, m •!!:! -C

C3

—< m #

<N m

o

ail

M.A. - Sant Cugat -

32

Publicitat

F1S 1CANTCWS

Ihjoua. -V de juliol de! >000

Participa en

el 3r concurs

100,000 ptes. en premis per a les millors fotografies.

Cultura

ELS /CANTONS Dimm. JO.Ir juliol del >000

Ei

33

r e p o r t a t g e

Els criteris que dominen avui en el comerç de l'alimentació són rutinaris i estandarditzats.

L'enorme varietat de la nostra agricultura s'ha perdut en gran part. És un patrimoni que es continua perdent, dominat el mercat per l'interès exclusivament econòmic. De milers d'espècies vegetals boníssimes se n'ha perdut la mena.

Bancs de llavors: dispersos i parcials "Quan caigui Vúltim arbre..." ( indi tapirapé) Camps sembrats a Colherola FOTO: MA. ROVIRA MARIÀNGKI.A ROVIRA -Sant Cugat-

"Quan caigui l'últim arbre i mori l'últim peix, els blancs ent e n d r e u q u e el d i n e r n o e s menja", deia aquell indi. Seguim la conversa sobre pèrdua de la cultura agrícola a l'Institut Botànic amb Francesc Ventura. L'associació sense ànim de lucre "Entitat d'ecoparatges" vol impulsar la biodiversitat a través del programa ABCD10.000EF, q u e vol dir: Aliment Biologia Cultura Diversitat, l'edat de l'agricultura i Escola Família.

- És un programa perquè el jovent de 8 a 14 anys busqui, en el seu entorn familiar i veïnal, la gent que manté viva la cultura agrícola tradicional. El 40% dels nens ve, en un mes, amb un contacte... Semblaria que el final d'aquella cultura el mantenen les dones a l'hortet, fent aquelles bledes rares que li agraden, o uns tomàquets de penjar diferents. Volem que tot això s'impulsi des de l'escola o l'escoltisme.

Els joves protectors de la diversitat biològica, recollint el

saber d'aquells pagesos vells que mantenen, per vocació, un arbre quasi perdut: atzeroler, ginjoler, server, seremenyer o nesprer d'hivern. En uns anys, això podria estar tot perdut.

- Són gent amb una mentalitat especial, és un tema de cultura comuna que desperta conv e r s e s , cal q u e hi hagi u n a relació sinèrgica, de recuperar i registrar aquella tradició; saber q u è són races i espècies, q u e si plantes una varietat feble, en tres anys no farà res. Som absolutament d e p e n d e n t s de l'agricultura, i els transgènics no són res sense la sang bàsica, no es poden inventar l'original.

L'endogàmia com a enemiga del futur... La deixadesa social que hi ha hagut en 50 anys ha deixat extingir el 70% de les varietats cerealístiques i de fruites i verdures. Un 70%! La conservació de la diversitat vegetal s'assegura als bancs de llavors, però no hi ha un banc català de llavors. N ' h i ha algun, privat o públic, a Reus i Lleida, però del 30% conservat, hi ha llavors q u e són a València i a Madrid.

- El 92 a Rio se'n començà a parlar, es veu que h e m deixat

perdre valors essencials per al futur... Ens hem enlluernat per la cultura industrial. Amb el programa volem que els joves, encara q u e sigui per una esc l e t x a , d e s c o b r e i x i n q u è era aquell món i com conservar-lo, perquè els pagesos no ho han sabut fer, és un gran drama. El trencament de la cultura és com abandonar un vaixell de vela per un iot de plàstic i motor sense agafar les coses bàsiques que tenia el veler.

Mercabarna i grans superfícies estandarditzades i amb la rutina del risc mínim i rendibilitat ràpida. El ciutadà reduït a la condició de consumidor, generant infinitat de residus...

L'Entitat d'ecoparatges i l'Institut Botànic volen preservar el patrimoni natural i biològic que encara q u e d a , animant i conservant les col·leccions de llavors. Milers i milers de desades a Montjuïc.

- Amb aquesta xarxa q u e es va creant, els joves es fan hereus dels vells, protectors d'aquest patrimoni de diversitat biològica. No només veure com es treballava al camp, també conèixer els valors amb què es

Des de la història Un espai de P e r e Vivó i Gili

Presència de Sant Cugat a Poblet Monestir d e Poblet, dimarts 11 d e juliol, festivitat d e Sant B e n e t : un n o m b r ó s g r u p d e s a n t c u g a t e n c s participa a la missa c o n v e n t u a l . M o t i u : la professió s o l e m n e , com a monjo, d'un jove santeugatenc: e n Lluc Torcal. Una bella celebració q u e e n s trasllad a , a t r a v é s d e ta m e m ò r i a històrica, al viscut, tantes vegades- i ai llarg dels segles, ai nostre Monestir. Ambdós, pertanyent» a diferents tradicions monàstiques, però brotades d'un mateix tronc comú: la meravella de saviesa religiosa i humana d e la regla de Sant Benet.

El motiu principal per afegir-m'hi ha estat la professió d'en Lluc. però la meva estada s'ha e n r i q u i t : c o m p a r t i n t

d u r a n t q u a t r e d i e s - c o m un monjo m é s - la vida m o n à s t i ca, q u e perviu en el vell monestir germà, p o d e n t refer - a m b imaginació i m a t i s o s - la vida monàstica, més q u e mil·lenària, del nostre M o nestir. I, t a m b é , a m b les llargues converses m a n t i n g u d e s a m b dos monjos savis en història monacal: Agustí Aitis e n t i A l e x a n d r e Masoliver.

La dèria és la dèria i cadascú a m b fes s e v e s . . . I, com a fruit i ja d e cara a aquesta finestra, c m s e m b l a haver d e s c o b e r t un parell d'avantatges q u e la història de Poblet presenta sobre la història de Sant (Jugat.

Són aquests: L l e v a t d ' a l g u n cas e x c e p cional, Poblet va elegir sempre els seus abats. N o va ha-

ver d e sofrir - c o m Sant Cug a t - la plaga d e l s a b a t s c o mandatarís, nomenats des de Roma, m o l t s dels q u a l s mai no van posar els peus al Monestir i a m b prou feines si sabien p e r on q u e i a . . . Amat e n t s , això sí, a p e r c e b r e ' n totes les r e n d e s abacials. Ni mai t a m p o c , Poblet no va haver d'aguantar Paltra plaga, la dels abats d e Patrimoni Reial, els escollits pel rei. F e l i p l l i , ho va intentar i no se'n va sortir. P o b l e t hi va j u g a r fort.

Mes tard, ja en t e m p s de Carles IV - a m b la complicitat de R o m a - h o van a c o n s e g u i r , però, ja é r e m gairebé ui final d e la història...

L'altre: tot i que Poblet tenia monjos encarregats dels difer e n t s s e c t o r s d e Ics s e v e s

vivia... S'ha destruït el model cultural i els científics no han sabut reubicar-se.

Per pobles diversos, Francesc Ventura ha trobat pagesos que plantaven varietats raríssimes: una col del Pirineu que, ja feta, s'enterra i dura dos o tres mesos i també les pomes del ciri, llargues com una espelma. Llavors q u e es d e s h i d r a t e n per processos senzills (àmb guix o boletes de porexpan, tancades hermèticament) i són enviades al Botànic, on a més de guardar-se també es cultiven.

- En 100 anys hem anat a pitjor, el món s'ha fet petit. Cal salvar els últims testimonis d'aquella època sense tractors ni r e s i d u s . E n alguna c o m a r c a quan una parella es casava plantaven un noguer com una aposta de futur, perquè els seus néts poguessin fer-se els mobles. Ara no ho fa ningú...

I n t e r n e t serveix per aquest programa que es fa amb els joves. E m comenta que no són una O N G combativa, sinó q u e volen fer coses pràctiques, actuar als agrosistemes i protegir la diversitat biològica. A l'època de la fil·loxera, el conreu de

la vinya se salva per una varietat borda, no es pot menysprear res perquè tot és valuós.

- Els bancs de llavors s'han fet malament, sense inventaris ni fitxes. Cal recollir exhaustivam e n t el q u e té interès per al futur. Potser uría poma lletja té un gen que salvarà les pomes.

Tot s'ha de guardar, no es pot menysprear res.

El Francesc ha fet treballs a escoles agrícoles al Marroc. Em diu q u e la T V per satèl·lit ha d e s m u n t a t la tradició cultural del Tercer Món, ha canviat les mentalitats. Arriba una pista a l'últim poblet i la furgoneta duu el blat ucraïnès o argentí a 35 pessetes. Ells fan la collita i han de comprar aspirines i benzina... S'arruïna la societat agrícola, és la fi d'un model cultural. Des de l'origen del blat al Kurdistan, sorgit de les espècies Aegy/ops i Triticum fa potser 10.000 anys, transgènic natural q u e cada c u l t i v a d o r seleccionava, híbrids i males herbes... Tot ha canviat i molt d'ha perdut. Algunes voluntats r e c u p e r e n la saviesa d e g e n t q u e ha viscut mentre la terra girava i girava.

grans propietats -fins més extenses q u e les de Sant C u g a t no va existir mai una divisió d e p r o p i e t a t s tan marcada i i n d e p e n d e n t com h o van ser les nostres pabordies, que, per b é q u e tenien obligacions e n vers la Caixa d e l C o m ú , els p a b o r d e s -fins i tot jurídicam e n t - actuaven gairebé com a amos i senyors. Pabordies q u e van acabar sent d e designació i Patrimoni Reial. Nat u r a l m e n t : t a m b é p e r raons econòmiques.

D o s avantatges b e n importants d e cara a salvar la independència d'un Monestir, q u e , s e n s d u b t e , ajudaren a Poblet a mantenir-se en una vida monàstica - e n el seu c o n j u n t - molt més coherent...

Fils p a p e r s p e r d u t s o p e n d e n t s d'estudi sobre ia història i vida de molts dels notres monestirs, són encara una infinitud. Però. tots plegats - p e r d u t s , estudiats o per es-

tudiar - s ó n incapaços de d e s cobrir-nos el m é s important: la vida silenciosa i e n t r e g a d a de tants homes i dones creients q u e , sovint e n m i g d e fortes dificultats - i n t e r n e s i e x t e r n e s - han buscat i b u s q u e n ser fidels - a traves d'una regla m o n à s t i c a - a la seva vocació h u m a n a i creient.

T a n t d e bo q u e , e n L l u c Torcal, avui, un sanreugatenc monjo de Poblet, hagi trobat i encertat el seu camí: un camí més a triar lliurement, e n t r e tants altres...

Enhorabona!

34 Cultura

FL·S/GWnMNS/j,,

1(1,.'.Vi

u s i c a

El Cor Aulos actua en el Festival Líric de les Dues Catalunyes

El CPA posa

en escena un nova obra El cor també durà a terme un cicle de conerts per ciutats catalanes de teatre M\l<(!\ AlAIViKO - Sant Cugat -

l'.lCar Aulos està assajant pera les pròximes actuacions previstes F0/D.XA\7IARR0S\

I oi d'i l'iicorcl/i. director /•': V..h.

MA

Kl Cor Aulos té un estiu pie d'activitats. Del proper 26 de juliol i fins el 3 d'agost el cor durà a terme un cicle de concerts a diverses poblacions catalanes de la comarca de Ribera d'Ebre.

Posteriorment el Cor Aulos participarà en el Festival Líric de les Dues Catalunyes, el qual es durà a terme entre els mesos de juliol i agost a França. El cor té previst realitzar la seva actuació el dia 19 d'agost.

Aquest festival es fa a les ciliats franceses de Saint (icnís des Fontaines, Perpinyà i Argelès sur

V. Esteve, les sopranos M. Mori Mer. Enguany se celebra la cinquei R. Nabal i els barítons M. Gana edició del festival i hi partirrido i E. Casamada. pen cors provinents d'arreu d'EuA més de la interpretació per ropa, com ara part del Cor Alemanya, Itàlia o Aulos de Sant França. Cal desta- Aquesta és lCl primer d Cugat de La vicar que en aquesta dua alegre, duedició hi seran preVegada que el rant el Festival sents dos cors cataLíric d e les # . lans, un d'ells santcugatenc.

Cor Aulos participa .

Dues Catalunyes, es podran

en el festival

El Cor Aulos terpretarà la peça inde Lehar IM vídua alegre. Fins ara el cor l'havia cantat en castellà i català, però en aquesta ocasió ho farà en alemany. El cor, dirigit per Jordi Piccorelli, acompanyarà cl tenor

C r í t i c a

de

escoltar m é s r e c imolts tals, com ara Melodies de Mendelson, Concert de França, Concert Cor d'Operes, Pescadors de Perles... entre moltes d'altres interpretacions.

c i n e m a

Sap més el diable per

"Per què es dedica vostè a robar bancs?" "Perquè és on són els diners". Aquesta va ser la resposta contundent d'un lladre llegendari, Willie Sutton, e x r r a p o l a b l e al p e r s o n a t g e H e n r y .Manning (Paul N e w man), a qui només van poder agafar quan es va quedar tancat dins d'una caixa forta després d'un tall de l'electricitat general. Víctima d ' u n atac q u e l'ha deixat completament paralitzat i incapaç d e c o m u n i car-se a m b l'exterior, és traslladat a una residència d'avis p e r q u è l'hospital d e la presó

El Cor Aulos va estrenar la peça que cantarà al Festival, La viuda alegre, a Sant Cugat, q u a n va acompanyar l'Orquestra Simfònica de Sant Cugat al Teatre-Auditori, al febrer de 1999; llavors va interpretar la peça en català.

El cor també ha participat en la gravació del darrer disc compacte del músic català Toni Xuclà.

S A N T C LiCiAT

Vaya pleno municipal ts una obra representada per vuit actors amateurs, els quals posen en escena un ple municipal molt particular. L'alcalde d'aquest ple serà Manuel Morales i els vocals seran Bernardo Fernàndez, Juan Miguel Quesada, Antero Garcia, Juana Figuerda, Maria Carrasco, Angeles Cruz i Maria del Valle Sevilla. Tots ells membres del Centro Popular Andaluz.

L'obra serà representada el proper 22 de juliol, a les onze del vespre, al CPA.

DEL

VALLÈS

vell,..

ISABEL S À E Z

Pel·lícula: D o n d e esté el dinero Director: M a r e k Kanievska Actors: Paul N e w m a n , Linda Fiorentino, Dermot Mulroney Durada: 101 minuts

Aquesta és la primera vegada que el Cor Aulos participa en el Festival Líric de les Dues Catalunyes, i el seu director, Jordi Piccorelli, manifesta que "és molt positiu per al cor participar en aquest festival, perquè és una manera més de donar-nos a conèixer fora de les fronteres catalanes".

El 22 de juliol \ inent, la seu del Centre Popular Andalu/ es convertirà en un teatre i és que el seu president. Gabriel Ruiz. ha estat l'encarregar d'escriure i dirigir l'obra de teatre Yaya plrno inIInicipal.

L'obra es posarà en escena al Centre Popular, però aquesta representació no deixa de ser un assaig, ja que la presentació oficial es durà a terme a la localitat sevillana de Montellano, a principis d'octubre.

Aquesta representació a terres andaluses serà un dels actes que es realitzaran en motiu del futur agermanament entre les dues localitats, les gestions del qual s'està portant a terme entre les ajuntaments d'ambdues localitats.

pateix <S*overbooking. E n la re- més els personatges, els girs en l'acció, el toc d'humor i la sidència treballa la infermera intel·ligència per sobre del soCarol (Linda Fiorentíno), q u e roll i de la violència. Hi ha trets se sent atreta cada cop més pel característics q u e es repeteiseptuagenari Harry, q u e ha visxen; Manning podria ser el procut una vida plena d'emocions. tagonista d ''Elgolpe o EI color Donde esté el dinero é s una del dinero, vint anys després (o pel·lícula q u e torna a donar fe alguns més). L'evolució del de la qualitat d'aquests vetepersonatge de Carol és interans q u e saben captar l'atenressant, com la del seu marit, ció del públic sense moure ni Wayne (Mulroney) o les petiuna cella; els sobra presència i tes intervencions dels comexperiència, a part d ' u n carispanys d'Henry a la residència. ma innegable. Els ulls blaus Actors,, i t a m b é el director més famosos del m ó n p o d e n Marek Kanievska (Gotpealsueestar envellits però segueixen no americana), extreuen el màdestil·lant atractiu, transxim partit del guió, que no per parència i picardia alhora. ser conegut deixa d'estar ben A banda de tractar-se del darconstruït.

La realització e n rer treball d e N e w m a n davant ganya; una narració fluida que de les cameres, hi ha alguna sembla d'allò m é s fàcil i q u e altra raó per veure Dondeestéel és el resultat del domini exdinero. E s tracta del tipus de pert de l'ofici.

Recomanable. guió clàssic e n q u è importen

VENC PIS CÈNTRIC AL C/ SANTIAGO RUSINOL 3r PIS SENSE ASCENSOR DE 70 m 2 PER REFORMAR, 3 HABITACIONS 1 BANY.

PREU

: JO.OOO.OOO

pics.

Mòbil ... 6 7 0 2 2 3 1 3 5 Abstenir-se agències

US 4 CANTONS "el diari de Sant Cugat"

ELS /CANTONS Dijous, 20 de juliol del 2000

Publicitat 35

Fes-te soci del RACC. Serem sempre al teu costat. Per donar-te la millor assistència a tu i als teus arreu del món. I a més, coma soci gaudiràs de molts altres avantatges i serveis.

Ara, si et fas soci del RACC a la Delegació de Sant Cugat, et regalem una subscripció de sis mesos al diari EIS4CANTONS de Sant Cugat. Retalla i porta'ns aquesta sol·licitud i cada setmana et farem arribar a casa EXS-1CANT0NS

Nom: Adreça: CP:

KALL Població

r v rCLUB

Telèfon . . . .:

D e l e g a c i ó RACC a S a n t C u g a t : R a m b l a Ri b a t a N a d a , 20 • T e l . 93 495 50 71

36

Cultura

ELS /CAIYIUNS lYijnusJO de juliol del >000

P o e s i a

H i s t ò r i a

MAG. - Sant Cugat -

Kl passat dimecres 12 de juliol, el pati de la Biblioteca del Centre Cultural va ser l'escenari en què es va dur a terme un recital de poesia, que va anar a càrrec de Pilar

Carïela, Dolors Miguel i el grup Accidents Polipoètics, aquest últim format per Xavier Theros i Rafael Metlikovez. Cal destacar que Pilar Canela ha estat, durant molts anys, l'organitzadora d e les trobades de poetes celebrades a l'Ateneu santeugatenc.

Cinema

Tots els divendres d'estiu, cinema a l'aire lliure al Casal de Valldoreix són aptes per a tots els públics; això es deu, segons Stenger, al fer cpie "el públic cpie ve al cinema és molt vaKl Casal de Valldoreix es riat, però en gran part són transforma cada divendres nens". Les úniques pel·lícules d'estiu a dos quarts d'onze en que no són aptes per a tots els un cinema; però no es tracta d'un cinema qualsevol. Vall- públics són Tor/o sobre mi madtr, recomanada per a majors doreix disposa, una vegada a la setmana, d'un cinema a L'ai- de IS anys. i Sexto Sentido, no apta per a menors de 13 anys. re lliure, tot un privilegi en els mesos d'estiu.

Fins ara s'han pogut veure les pel·lícules Todo sobre mi Cada setmana, el pati del camadre y ï'arzàn. Demà serà el sal es prepara amb unes 640 torn del film Una teràpia pelicadires, que es queden curtes per acollir el miler de perso- grosa. A partir del 28 de juliol les pel·lícules cpie es podran nes (pic aprofiten el divendres veure cada divendres al Casal a la nit per disfrutar d'una pel·lícula cinematogràfica. de Cultura de Valldoreix seran Las normas de la casa de la Núria Stenger, responsable sidra, Notfing Hi//, Asterix i del Casal de Valldoreix, valoObelix, Sexto Sentido i Stuart ra molt positivament el cicle I.ittlc, respectivament, cada de cinema a l'aire lliure. Stensetmana. ger afirrha que "cada any vern és gent i, per tant, cada any Núria Stenger explica que ens esforcem més per acon"per a Valldoreix és més fàcil seguir pel·lícules de millor aconseguir cpie les productoqualitat i actualitat". res ens deixin pel·lícules actuals, perquè no disposem de ciQuasi totes les pel·lícules nema". que formen el cicle d'enguany M. ALMAGRO

- Sant Cofat -

c ò m i c

'El inspector Dan9

Recital de poesia a la Biblioteca del Centre Cultural de Sant Cugat

Klpati de In biblioteca es tu omplir de gent per escoltar poesia FOTO: F..F.

d e l

IORDI FRONTONS

mana rere setmana; per mantenir l'expectació del lector, Púkima vinyeta solia ser del tipus d'algú assenyalant alguna cosa que no es deia: "Miradr, o els protagonistes de la sèrie immersos en algun dramàtic problema exclamant: "Estem perduts, morirem tots!". Lògicament a la següent entrega es resoldria la situació per crear-se una altra de més complexa, si es pot, tot i que en reconeixement de la seva qualitat no es pot dir que la sèrie fos monòtona o repetitiva.

L'inspector Dan, a diferència del doctor Niebla no és un heroi independent, sinó que és un policia oficial de Scotland Yard, si bé disposa de total llibertat de moviments i acció. Paradoxalment la sèrie no va pertànyer al gènere policíac com aparentment seria lògic, sinó que el món en què es mou el nostre heroi és el del terror. A les aventures apareixen contínuament éssers esgarrifosos com a homes-lleopards, homes-pop, homes-aranya, erc. La sèrie també va ser innovadora en el tractament del personatge femení, Stella, ja que no és en absolut passiu, i arriba fins i tot a salvar la vida del protagonista. Al capítol Morir cuesta tres peniques, els protagonistes es besen al final de l'aventura, marcant un tombant en la història de la narrativa dibuixada de l'època al nostre país.

El Inspector Dan té paral·lelismes clars d'estrucEl 1953 Eugenio Giner va abandonar la sèrie, tura amb el Doctor NieMa, fonamentalment en ets quedant en mans d'altres dibuixants, dels quals seus guions, per haver estat creat pel mateix autor Jordi Macabich, Julio Vivas i Francisco Darnis van i a haver compartit els mateixos guionistes, a part destacar per seguir una gran continuïtat i respecde Rafael Gonzàlez, Francisco Gonzàlez l^edesma te a l'enfocament, mentre que al final Fernando (Silver Kane) i Víctor Mora, els quals van donar Casta, Henares i Pueyo van ser els causants que el inequívoques coincidències a la seva base literària. personatge perdés tot el seu context. Jàmbé cal afeNo obstant això, va ser el seu dibuixant, Kugenio gir que els quademets setmanals citats van ser desGiner, qui li va donar la personalitat i grapa que van envolupats per Pedró Alférez i Francisco Hidalgo, portar el personatge al triomf. Giner va ser un gran que sense desmerèixer la seva qualitat, van portar admirador dels clàssics nord-americans, sobretot a l'inspector Dan a resoldre aventures de temàtid'Alex Ravmond i Phü Davis, les influències dels ca misteriosa, abandonant el gènere de terror que quals són evidents en el desenvolupament gràfic va ser, sens dubte, el que va marcar tota la seva i compositiu de les pàgines. J-#a tècnica del clar- autenticitat. obscur va ser hàbilment dominada per Giner, arriNomés falta afegir que igual que en el cas del bant el seu llenguatge a imposar grans innovacions Doctor Niebla, la sèrie és pràcticament impossible dintre del panorama de la narrativa dibuixada del d'aconseguir, sent únicamentEtC/ufideÀmigosde moment, malgrat la dificultat que oferien els guions, la Historieta, a la seva col·lecció Revial Còmics, la en tenir potser un excés de diàlegs. 1 .'estructura era que als anys 80 va recopilar les aventures (V El Insla clàssica de les històries que continuaven set- pector Dan en sis volums.

En la creació d'£/inspector Dan coincideixen les mateixes circumstàncies que van fer del Doctor Ntebla un clàssic dei gènere. El nomenament de Rafael Gonzàlez com a directe* tècnic de publicacions de l'Editorial Bruguera, va tenir com a immediats resultats un canvi radical en ta política seguida fins llavors, cohtant-se entre les seves fites la d'aixecar el nivell de qualitat dels còmics, tant a la part gràfica, per una exigència major, com per la serietat dels continguts. D'altra banda, l'experiència de Rafael Gonzàlez com a escriptor resultaria definitiva perquè aconseguissin i'èxít aquells personatges als guions dels quals va participar.

Aquest és el cas d'El Inspector Dan de la Patrulla Vblante.

El Inspector Dan va néixer el 1947 a les pàgines de la revista Pulgamto, amb entregues de dues planxes setmanals. Ei Í948 va començar a aparèixer també a ElCampeén, aquesta ocasió amb només una pàgina setmanal Ja al 1951 la sèrie va donar nom al clàssic quadernet, del qual van aparèixer 71 exemplars. Més endavant es crearia la col·lecció Dan, seguint ei mateix format, però aquesta vegada per albergar a les seves pàgines les aventures d'altres personatges, com per exemple El Justiciera Enmascarado,

/

[WjkjiIMAGINARI Rius i Taulet, 1} W. 91589 Jí 32

història m del

RambUdd Celler, 89 W. 93 «74 SI 07

/

• m

còmic

ELS /CAIVIUVS Dijous, >0 de juliol del 2000

Cultura

37

E x p o s i c i o n s

E x p o s i c i o n s

L'artista santcugatenc Paco Minuesa exposarà a Alemanya

La Sala Rusinol organitza u n a exposició benèfica Els beneficis aniran destinats a VAssociació Promi M. A L M A G R O - Sant Cugat -

l'artista santcugatenc Paco Minuesa FOTO: CEDIDA

M.A.G. - Sant Cugat -

El s a n t c u g a t e n c Paco Minuesa exposarà, a partir del pròxim 25 d'agost a la ciutat alemanya de Duremberg, ala Galeria Pinakotek.

Acíuesta n o ^ s ' a primera ni l ' ú l t i m a e x p o s i c i ó cjiie Minuesa ta a Alemanya, ja q u e l'any passat ja va exposar la seva obra a H a m b u r g i està preparant una exposició per l'any v i n e n t a Berlín. Minuesa explica q u e "exposar a Alemanya em serveix per donar-me a conèixer internacionalment".

Enguany, Minuesa exposarà a [Duremberg un total de 30 obres recents. El pintor explica q u e " h e t r e b a l l a t e x haustivament sobre la quotid i a n i t a t , s o b r e t o t s o b r e la gent del carrer, persones normals". L'obra de l'artista santcugatenc es pot definir com a una pintura figurativista i expressionista, bastant actual.

Però malgrat aquesta catalogació cal t e n i r p r e s e n t q u e Minuesa li dóna als seus quadres uns paràmetres molt personalitzats.

2 0 anys p i n t a n t Però no tot són exposicions; la galeria b a r c e l o n i n a T u s -

quets ha publicat recentment un llibre dedicat a la trajectòria de l'artista. El llibre recull 20 anys de treball de l'artista santcugatenc i comença a m b u n e s frases del mateix Minuesa q u e diuen "...no he trobat una manera més satisfactòria ni a p a s s i o n a n t q u e a q u e s t ofici per fer diàriam e n t la meva particular declaració d'amor per la vida..."

L'obra es un recull d'escrits de J o s e p Maria C a d e n a , Maria Lluïsa Borràs i Ana Garcia, que acompanyen els quad r e s i les o b r e s q u e ha fet Minuesa al llarg dels últims 20 anys. El llibre recull des d e la primera obra de j u v e n tut de l'artista, Dos amics, fins les seves obres més recents.

El llibre plasma com Paco Minuesa ja des dels seus inicis observaba a t e n t a m e n t el seu entorn i plasmava en les seves obres la tendresa q u e d e s p r e n e n els ésser h u m a n s .

Al llarg de la seva carrera Min u e s a ha s a b u t c o n n e c t a r a m b el públic d'una manera fascinant, potser la seva forma atrevida de plasmar el que sent o potser la seva caricaturització d ' u n manera molt t e n d r a dels éssers h u m a n s .

El recopilatori de les obres d e Paco M i n u e s a e s t à p r e sentat en tres idiomes, català, castellà i anglès.

La Sala Rusinol acull, des del dimarts 18 de juliol passat, una exposició dels treballs r e a l i t z a t s p e l s a l u m n e s del Grup Tango, que està integrat dins de l'associació per a la promoció del minusvàlid Promi.

Aquesta associació és una entitat andalusa creada l'any 1976 a m b l'únic objectiu d'integrar en l'àmbit social i laboral les p e r s o n e s discapacitades. L'associació disposa d e diferents grups, e n t r e ells el G r u p Tango, consolidat a m b dues activitats artístiques, les a r t s p l à s t i q u e s i el t e a t r e .

Aquest g r u p ha realitzat exposicions i actuacions en diverses ciutats espanyoles i europees i actualment exposa a Sant Cugat, a la Sala Rusinol.

Ignasi Cabanas, la Sala Rusinol. "aquesta mena s'haurien de fer

propietari de destaca q u e d'activitats a nivell d'A-

l·./s beneficis uniran destinats íntegrament a /'Assoti/nio Promi hOTO: X.I.. j u n t a m e n t , però a nosaltres de Promi serà íntegrament per aquesta associació. Ignasi Case ns va presentar I oportunib a n a s va v o l e r r e a f i r m a r tat i no vam voler deixar esaquesta qüestió i va destacar capar l'ocasió d'aportar el nosq u e "en moltes ocasions l'astre g r a n e t de sorra a c a u s e s sociació n o m é s rep un p e t i t solidàries". p e r c e n t a t g e dels d i n e r s q u e T o t s els d i n e r s q u e es r e s ' a c o n s e g u e i x e n i a q u e s t no captin de la v e n d a dels t r e és el cas". balls realitzats pels m e m b r e s

EIS 4 CANTONS Fer-te

subscriptor et surt a compte

Rebràs rada setmana et "diari"

de Sant Cugat a casa Obtindràs, sencer el caUeccionable "Collserola pels 4 cantons"

el carnet de subscriptor amb molts avantatges

Descompte en la benzina

Entraries per al rinema imotts espectacles

Tiquets per passejar a cavall, anar a la perruqueria....

i moltes coses més

i tot només per 900ptes. al mes

TRUCA ï INFORMA-TE'N

TEL. 93 589 62 82 *la q u o t a es cobra anualment

Ofertes recomanades CENTRE DE_L AJMATGE Plaça del Dr. Galtes, 9 - Tet. 93 675 56 74 • Sant Cugat Santa Maria, 14 Tel. 93 675 57 24

jfüdigital £' teu distribuïdor de cameres pomt' j material digital Kodak a Sant Cugat

.

tmtot Espi* m

EIS í CANTON

Economia

38

Dijous, 10 dt juliol del 1000

C o m e r ç

U U A B firma un conveni de col·laboració amb Carrefour

a les cada cop majors exigències dels consumidors finals, basats en la qualitat i la traçabilitat.

P l a n t a de Tecnologia dels A l i m e n t s d e l ' U A B

La Planta de 'Tecnologia dels A l i m e n t s d e la U n i v e r s i t a t Autònoma de Barcelona és un C e n t r e Especial de Recerca (CP^R) reconegut des de l'any 1989.

En aquesta planta hi treballen un total de 25 persones.

Hi formen part investigadors adscrits -professors de TUAB qire hi r e a l i t z e n i n v e s t i g a cions-, personal contractat amb càrrec als projectes i convenis amb empreses, becaris, personal d'administració i serveis i alumnes en pràctiques.

El C e n t r e Especial de Recerca Planta de Tecnologia dels Aliments és integrat en el Centre de Referència en Tecnologia d'Aliments de la Generalitat de Catalunya (Certa), així com t a m b é forma part de la Xarxa de Centres d'Innovació Tecnològica (XIT). la fmna del conveni F: XAVI l.ARROSA La facturació de projectes i convenis de la Planta de Tecmés l'espai en els seus linials nologia dels Aliments ascendedicat als aliments autòctons deix actualment a 50 milions i d'una alta qualitat. de pessetes anuals, i té per obD'aquesta manera, l'UAB jectiu assolir una facturació de col·labora en un projecte que 65 milions de pessetes. A més, es materialitza de forma efeccompta amb un volum d'infrativa en el d e s e n v o l u p a m e n t estructura de més de 250 midels productes "Qualitat Tralions de pessetes. dició Carrefour", que responen

"Convenis com aquest apropen la universitat i el món laboral" M.S. - Sant Cugat/Cerdanyola -

Kl nou g r u p C a r r e f o u r i la Universitat Autònoma de Barcelona ( l ' A B ) han firmat un Conveni Marc de Col·laboració. (|iie tindrà una durada mínima d'un any. per al d e s e n v o l u p a m e n t de p r o d u c t e s alimentaris controlats per les més avançades tecnologies.

La firma del conveni va tenir lloc a la Sala de Juntes del Rectorat de la Universitat Autònoma d e B a r c e l o n a , a m b la presència del rector. Or. Carles Solà, així com diverses personalitats d o c e n t s i directius del grup Carrefour.

Kl rector va destacar en Tacte la importància de l'acord entre empresa i universitat i va afirmar q u e "és un repte poder contribuir a la millora per la qualitat a través de la signatura de convenis d'investigació com a q u e s t " . També va destacar el pas endavant que s'està duent a terme en la relació entre la universitat i el

món laboral ja que aporta molts b e n e f i c i s a a m b d u e s parts i apropa la realitat laboral a tots els a l u m n e s de l ' A u t ò n o m a .

El Centre Especial d'Investigació (CER) de l'UAB i concretament la Planta de Tecnologia dels Aliments, aporta els seus coneixements i tècniques científiques per al desenvolup a m e n t i el s e g u i m e n t dels processos productius d'aliments, que el grup Carrefour es compromet a comercialitzar als seus establiments d'arreu del país.

En aquest projecte hi estan implicades, per tant, petites i mitjanes empreses que, un cop s e l e c c i o n a d e s per Carrefour com a proveïdors, són sotmeses a les anàlisis dels experts del C E R .

El primer productor q u e ha entrat a formar part d'aquest projecte és l'empresa tarragonina Eormatgeria Marvall. La firma d'aquest conveni suposa la producció durant els propers dos anys, de 60.000 quilos de formatge artesanal de

FI rector de í l'Afí. Carles Solà, en cabra sota els e s t à n d a r d s de "Qualitat 'Tradició Carrefour" i la supervisió de l'UAB. Aquest tipus de conveni suposa el recolzament del Grup Carrefour a les economies locals i a la qualitat i rigorositat dels p r o d u c t e s elaborats per les Pymes, ampliant cada cop

E m p r e s a

E n t i t a t s

Uempresa de neteja ISS adquireix Novonet, líder al mercat Balear

b a n c à r i e s

Les Targetes Solidàries de la Caixa Terrassa acumulen un fons de 9,5 milions

Aquesta és la quarta adquisició d'ISS M.S. - S a a t Cugat -

Kl g r u p ISS, q u e c e n t r a la seva activitat en la prestació de serveis de neteja especialitzada i multiservei, va anunciar la setmana passada l'adquisició de la companyia balear de gestió de serveis de neteja Novonet, amb un àmbit d'actuació a l'arxipèlag i amb seu social a Palma de Mallorca.

Novonet, constituïda a la capital balear, ha focalitzat des dels seus inicis la seva activitat i creixement exclusivament a les b a l e a r s . A q u e s t a és la quarta adquisició de grups regionals de neteja en tan sols un

any, des que la multinacional danesa va establir-se a la nostra localitat.

Amb Tadquisició d ' a q u e s t a companyia, el Grup ISS passa a liderar un altre mercat regional de neteja, en aquest cas el balear. Cal r e c o r d a r q u e , mitjançant el mateix procés de fusió a través de l'absorció de grups de neteja regionals, s'ha posicionat fortament a les com u n i t a t s de Catalunya, Llevant, Madrid i Andalusia, Navarra i Castella-Lleó després de la compra dels grups Ergio i N e c a , i l ' a n n e x i ó de la filial d'Abilis a Espanya.

D'aquesta manera, ISS, amb seu central a Sant Cugat, és ja

líder a Espanya de neteja especialitzada i manteniment en el sector hospitalari, químic farmacèutic, alimentació i transport. En l'actualitat dóna feina a 4.450 persones.

ISS s'ha configurat a Espanya 5 grans àrees de negoci especialitzades: ISS-Higiene Alimentària, ISS-Hospitals, ISSIndustrial & Transports, ISS-Grans Comptes i ISS-Ncteja Comercial. El conjunt de les seves activitats va registrar el 1999 u n a f a c t u r a c i ó d e 10.461 m i l i o n s de p e s s e t e s (62.87 milions d'euros). i per a l'any 2000 ISS preveu excedit la xifra de 20.000 milions de facturació a Espanya.

M.S. - Sant Cugat -

Les Targetes Solidàries de la Caixa Terrassa han acumulat un fons de gairebé 9.5 milions de pessetes en finalitzar el primer s e m e s t r e de l'any 2000.

Aquesta xifra r e p r e s e n t a un creixement d'un 309í respecte al mateix període de l'any passat.

Des de la posada en marxa de les 'Targetes Solidàries l'any 1995, la xifra total acumulada destinada a actuacions solidàries se situa en uns 120 milions de pessetes.

Les organitzacions no governamentals beneficiàries de les

T a r g e t e s Solidàries a m b les quals Caixa Terrassa manté un acord de col·laboració són Intermón, Mans Unides, Justícia i Pau, Càritas i Creu Roja.

Les aportacions de Caixa Terrassa van destinades a diverses actuacions solidàries que organitzen i promouen les mateixes ONG, com ara accions d'assistència humanitària, ajut al d e s e n v o l u p a m e n t econòmic, atenció a la infància, realització de programes d'escolarització, formació d ' a d u l t s , finançament de campanyes de sensibilització pública, etc. Actualment, s'està duent a terme una exposició fotogràfica itinerant sobre la realitat africana.

Economia 39

ELS /CAIYIÜNS Dijous JO de juliol M Ji kh >

Les empreses;

Mara

Complements

M a r a Complements és una empresa fabricant i distribuïdora de complements de la més alta qualitat. Marta Artigas, gerent de l'empresa, va començar dissenyant només cinturons a casa seva i, a poc a poc, va anar ampliant l'oferta gràcies a un treball continu i una dedicació plena al sector visitant fires, passarel·les de moda, e t c , tot per oferir als seus clients un producte "exclusiu" de qualitat. N o obstant, M a r a Complements, continua treballant per créixer i ampliar la seva oferta adequant-se, a cada moment, a les necessitats del mercat de la moda.

Marta Artigas. Gerent de Mara Complements

"A Mara Complements donem el conjunt de complements integral M.S. - Sant Cugat-

- Quan i com va néixer l'empresa Mara Complements?

- Sempre he estat vinculada al món de la moda. La meva mare és modista i ja de sempre m'ha agradat aquest sector. Vaig treballar uns anys en botigues de moda i com a representant, fins que vaig decidir instal·larme pel meu compte i vendre els meus propis dissenys.

Mara Complements va néixer a Barcelona l'any 1993 fent només cinturons, q u e en aquell moment estaven molt de moda.

- I quina ha estat l'evolució de l'empresa fins al moment actual?

- L'evolució ha estat molt positiva. Vam començar fabricant cinturons però, a poc a poc, vam anar ampliant el negoci. Vam començar a fabricar bosses de mà. que és el que el client demanava, a importar articles, etc.

A Mara Complements intentem donar el conjunt de c o m p l e ments integral. Actualment els clients ens d e m a n e n que dissenyem sabates i no descarto la possibilitat d'ampliar l'empresa en aquest sentit.

L'abril de l'any passat ens vam instal·lar a Sant Cugat però ara

• -

roba de grans dissenyadors però que, en canvi, pel seu preu elevat no poden vendre els seus complements. Són aquestes botigues les que venen el nostre complement.

Kn definitiva, crec q u e som una empresa que es troba posicionada en un nivell mig-alt dins el mercat dels c o m p l e ments de moda.

— A quines zones arriba l'oferta de Mara Complements?

- Sobretot a (Catalunya. A Sant Cugat, per exemple, hi tenim 4 clients, tot i que això no és habitual ja que pretenem posicionar-nos com un complement exrhisiti i aquest és un concepte q u e valorem molt, tant nosaltres com els nostres clients.

D'altra banda, tenim clients al nord i a la zona c e n t r e d'Kspanya; i a l'estranger hem co-

"A part de la qualitat, /'assistència a fires ha estat un punt clau per assolir /'èxit"

. Marta A rtigas. gerent de l'empresaMaia Complements, ha estat sempre vinculada al món de la moda FOTO: XI..

ja estem buscant una nau més àmplia per la zona perquè necessitem més espai.

— Quina és principalment l'oferta de la seva e m p r e s a ?

- Som fabricants de bosses, cinturons..., però també som distribuïdors de complements com mocadors de seda, bufandes, guants, barrets i altres complem e n t s que puguin estar de moda a cada moment.

Acostumo a visitar les fires importants del sector, de països com França, Itàlia i Alemanya, d'on importem aquells articles

que ens interessen o, a partir d'idees, creem nosaltres el complement personalitzant-lo.

— Quines creu que són les claus del seu èxit?

- Nosaltres treballem amb materials d'una qualitat altíssima.

Quan fem una peça, no mirem el preu de la matèria primera sinó (juc preferim fer un disseny que ens agradi encara que sigui més car i, de fet. és el que demana cl nostre client.

A part'de la qualitat, cal destacar l'assistència a les fires com un punt clau per a l'èxit. Això

ens ha donat una prospecció imp o r t a n t í s s i m a ja q u e e n s ha obert moltes portes tant a nivell de clients com de representants.

D ' u n any a l'altre vam multiplicar els nostres clients per 4.

— Podria descriure'ns quin és el perfil dels clients de Mara Complements?

- Els nostres clients són bàsicament botigues de moda de nivell mig-alt, tot i que treballem amb alguna marroquineria i sabateria també d'aquest nivell.

La botiga de moda és un est a b l i m e n t q u e comercialitza

mençat a treballar amb Àustria, Bèlgica i França, i tenim previst entrar al mercat italià.

— S u p o s o que els c o m p l e ments deuen estar directament relacionats ami» la moda...

- Efectivament, són dos camps molt relacionats i he de conèixer les t e n d è n c i e s per poder dissenyar uns complements a joc a m b la moda i per això visito pràcticament totes les fires de moda de França, Itàlia, etc.

En aquest sentit, voldria comentar la nostra presència a la reconeguda fira Gaudí que se celebra aquesta setmana.

•>

\. -7 ^ i

P&E

Í1I;|ÍÍ11IÍ1IÍH

ïii^Jifed^afiio^p^i^àlil;" ^Safil <^É^|ftè^;^^ÍM^^ii^Í|ï# ^ i^é^^ ^ | i :|i^.' ^-:- ^E^i^|cci^i^^|^^&^iiéact^ con^i:

EIS 4 CANTONS

40

Immobiliària Dijous. 20 de juliol

del 2000

A N trza. 40 m2, balcón, pk, solo 4 verinós . . . .68.500 ALQUILER • Torre tot. amueblada. C/ Miranda del Vallés (St. • Torre adosada. amueb. (Z. Golf). 450 m2, jardin priv.

Cugat-Valldoreix). 500 m2, jardin, barbacoa y pisc. 200 m2 y jard. com./pisrina 1.500 m2, 4 hab. t. suite ind. , z. vallada/caseta y jard. para animal dom., 4 (1 c/vest), 3 b., 2 a., coc.-off., tot. equip., g. sal.-com. pi. con ase, 4 suites, desp. con aseo, buh. con aseo, con chim., buh. 70 m2, arm. emp. y tzas./hab. 3 pk, coc.-of. tot. equip, con elect. l a marcas, g. salón- sala màq., calef. gas por rad., s. parquet y màrmol, com. c/chim., TV pant. gigante, pk, sala màq./lav. y alarma y mob. alto standi n g . Sum. cont. . 360.000 sec, bdga., sala juegos/mesa ping-pong, calef. a gas/radiad., màrmol (salmón) y parquet, alarma, • Piso C/ Rovellat (Z. Parc Central-El Colomer). 100 acab. y mob. alto stand. Ocup. stbre. . . .400.000 m2, 3 hab. dob., 2 b. comp. con accés., g. salón• Apto. nuevo. C/ Martorell (Z. Estació). 50 m2, hab. com./trza. y toldo, coc. con galeria, arm. y focos do.b. c/arm. emp., bano comp. con espejó y acc, emp., parquet, calef. a gas, tot. exterior, trastero, pk, pisc. com., sum. cont. Solo 9 vecinos . .135.000 cocina, sal.-com. 23 m2, focos emp., calef. eléc,

C/EndavaUada. 2 1 t»x. • Tel, 9 3 5 8 9 4 5 6 6

VENTA • Monasterío. 80 m2, 3 hab., salón 22 m2, soleado y totalmente reformado 22 M • Estación. 3 hab., salón 22 m2, cocina + lavadero y parquet. Perfecto estado 28,5 M • P. Baia. 98 m2 const. + 125 m2 jardin privado, sol t/día, z. com./pisrina y pàrking 44 M • Valldoreix. Unifam. solar llano 605 m2, 150 m2 const., 3 hab.+estudio, 2 barios, sol t / d í a , piscina, trastero y pi. de pàrking 33 M • Gran ocasion. 3 casas obra nueva, solar 600 m2, 4 hab., b. + aseo, garaje 26 m2, 2 plantas y

posible piscina 36 M ALQUILER • Sol y Aire. 100 m2, 3 hab., salón 25 m2, sol t/dia y calefacción. Totalmente exterior 77.000 • Coll Fava. 3 hab., 2 b., balcón, arm. emp., sol t/dia, calef. y pàrking 110.000 • Villa. Precioso apart, de diseno, 2 hab.+ 2 banos, alto standing, 5 anos, pàrking 140.000 • Golf. Apart.-dúplex, terraza, calefacción, a.a., z. com. con piscina y pàrking. Alto stanging 15C.000 • Pla del Vinyet NUEVO A ESTRENAR, 103 m2 + jardin 41 m2 + 49 m2 terraza, sol y piscina . . . .250.000

MUCHISIMOS MAS, aLLAMANOS YAÜ

m;mmmmmmm*;m3M. m.mi .**. mmmmmmmmmmimmmm F I N

P I S O S EN V E N T A • Z. Parc Central. Apartamento dúplex 67 m2, 2 dormitorios, bano, jardin privado 25,5 m2, cocina-americana.

Pràcticamente nuevo a estrenar 25,5 M • Z. Coll Fava. Estado impecable. 60 m2, 2 dormitorios, bano, calefacción a gas, cocina-office, salón-comedor 24 m2, pàrking + traíte ro 28 M • Z. Parc CentraL Magnifico piso en zona residencial. 114 m2,. 4 dormitorios, 2 banos, calefacción a gas, cocinaoffice, salón-comedor 27 m2 con salida a terraza, pàrking, todo exterior y zona comunitària con piscina .38,5 M TORRES EN V E N T A • Z. Vinyet. Adosada 210 m2, jardin 20 m2, 4 dormitorios, 2 banos, aseo, salón-comedor 27 m2, cocina-office exterior, buhardilla 33 m2, amplio garaje y zona comunitària 53,7 M • Z. Res.-Estación. Adosada 133 m2, 3 dormitorios, bano, aseo, jardin privado 33 m2, cocina-office, salóncomedor 28 m2, varias terrazas, buhardilla, amplio garaje 55 M

ALQUILER • A estrenar, junto FGC. 3 dorm., comedor-salón, coc.-off., bano comp., aseo c/ducha y calefacción. Mucha luz y sol 123.000 + gastos • A estrenar, junto FGC. 3 dorm., comedor-salón, coc.-off., bano comp v aseo c/ducha y calef.

Mucho sol y luz. Perfecto estado 103.000 + gastos • Junto FGC. 4 dorm., comedor-salón, 2 banos comp., amp. trza., z. comunitària c/pisc.

Perfecto estado 1 0 0 . 0 0 0 + gastos VENTA • Zona Edèn. A estrenar. 3 dorm. c/ arm. emp., amplio sal.-com., coc.-off., 2 b. comp., vestidor, lavad. y trast.. Acabados de calidad: parquet, màrmol, z. com. c/piscina .28,35 M • Ctra. Cerdanyola ícerca Monasterio). 3 dorm. (2 dobles), com.-sal., c o c , lav., bano comp. reform., terraza, calef. y aire acond. Mucha luz. Buen estado 23 M • Mira-sol. Torre. 140 m2, terreno 440 m2, 4 dorm., com.-sal., coc, b., aseo. M. sol 37, 75 M

na HosDital. IÓ •'Teli

F I N 3

• V 4 P I Coleg.odo

• Jto. Estación, (a 2 min. FGC). 2 pisos de 75 m2, 3-4 hab., b. comp., soleados, balcón, buen estado, uno de ellos c/ascensor 21,5 M • Can Cortès. 2 solares de 1.379 y 1.245 m2, en plena Sierra de CoUserola, sol y vistas 17-20 M • Mira-sol. Solar 500 m2, calif. 20 a 10. Incluye proyecto arquitecte y permiso ayuntamiento .28 M • Can Montmany. Torre individual 200 m2, 5 hab., saLcom., 2 b. + aseo, garaje 3 pi. y solar 724 m2 .58 M • Bellaterra. Torre individual 412 m2, 5 hab., 3 b., estudio, garaje 4 pL, sala juegos y solar 1.000 .75 M

• Centro. Piso 85 m2, 3 hab., sal.-com., coc. , b. com.; balcón, luminoso, calef. y ascensor .21,5M » Junto al Pinar. Parcela 975 m2, calificarión 20 a/10. Es edificable en el acto 30 M > Junto al Pinar. Casa indiv. 4 hab., com., coc. y b. completo. Solar 685 m2. Z. Alta y soleada . . .40 M > Golf. Piso 140 m2, 4 hab., 2 b.+aseo, trza., z. com., 2 pi. pk, parquet, calef. y soleado 175.000 > La Floresta , junto Estación. Local 108 m2, dividido en 2 salas y terraza 50 m2. Céntrico 100.000

tiMtfflgaiABBltB

ALQUILERES • C/ Joan Oliver: 70 m2 - Com. Sal. - Coc. - 2 Dorm. Calef. - Ase. - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc. comunitària 110.000 • Coll Fava: Bajos con terraza. Nuevo a estrenar. 85 m2 - Com. - Sal. - Coc. - 3 Dorm. - Bano.

- As. con ducha - Ase. - Calef. - Jard. y Pisc. comunitària 120.000 • C/ LI. Companys: Apto. amueblado - 45 m2 - Com.-Sal. - Cocam. - 1 Dorm. - Bano . . . .65.000 • C/ Monasterío: 100 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 4 Dorm. - 2 Ban. - Calef. - Ascensor 65.000 • C/ Oríente: 60 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Bano - Trast. - Pk. 1 Coche 65.000 • P. del Hospital: Amueblado - 65 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Bano - Ase. - Calef. . .75.000 • Coll Fava: 85 m2 - Com.-Sal.- Coc. Off. - 3 Dorm. - Bari. - Aseo con ducha - Calef. - Ase. - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc. comunitària 110.000 • C/ Joan Oliver: 70 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Calef. - Ase - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc. comunitària 100.000 ^ftft«effiÉïtti:al·jE:ï#,TeU 93:.S«» : 5O3;s:0;7,i/ Bii M a c i à . jfeSï·-.iSSyB·XS

ZKSm

L T I P I S O S EN V E N T A • Av. Cerd.-Torreblanca. Rehab., acab. calidad, 3 hab., salón 2 niveles, cerr. ai. y PVC, parquet, g. terraza patio 85 m2, calef. iy ase . .27,6 M • Z. Centro. Dúplex àtico, trza. 50 m2, 3 hab. (dob. y suite), 2 banos, aseo, salón 30m2, alum., doble cristaly espí. vistas 45,7 M • Rbla. del Celler. Piso 3 hab., bano, aseo, terraza 80 m2, ascensor, actualizar . .26,5 M • Z. Centro. Àtico dúplex, estudio ON, sal., cocamer., 1 h. suite, est. 33 m2, trza. sol., t. exterior, fca. modernista. Solo 5 vecinos 31 M • Can Gatxet. Finca 3 anos, t. exterior, perf. or.,

3 hab. (suite y dob.), 2 b., coc.-off. 13 m2, sal. c/balcón, cerr. dobles, parquet, bomba calor, pk, z. com./pisc y jardin infància 40,5 M • Cerca Cruz Roja. Obra nueva. Últimos pisos en venta, àticos y planta baja, 3 hab., z. com. con piscina y pk incluido . .Pregunte preciós CASAS EN V E N T A • Z. Cruz Roja. Adosada, 3 pl.+ pk, 3 hab. (suite), sal.-com. 2 niv./chim., 2 b., trast., solàrium, jardin y estudio 40,3 M • CoL La Farga. Adosada 3 pi. + estudio 35 m2, 4 h. (2 d . ) , b., a., pk 40 m2, j d . , 2 afios.Ocupación inmediata 55 M

• 362 - Monasterío. Piso 90 m2, 4 dormitorios, bano y aseo, cocina-office, lavadero, todo exterior, balcón 5 m2, todo reformado, alto, con ascensor 20,5 M • Torreblanca. Piso 65 m2, 3 dormitorios, ascensor. A reformar 14,7 M • Vinyet. Planta baja 130 m2, 3 dormitorios, 2 banos, 2 amplias terrazas, pàrking y trastero, zona comunitària. Todo. reformado e impecable 44,2 M • 3 6 1 - Coll Fava. Àtico 120 m2, 4 dormitorios, 2 banos, cocina-office, suelos de parquet, terraza 15 m2, 2 plazas de pàrking y trastero, zona comunitària y piscina. A estrenar 38,8 M • 319 - Vinyet. Piso 150 m2, 4 dormitortos, cocina-office, terraza 10 m2, pàrking y trastero, zona comunitària con piscina, posibilidad de buhardilla 43 M • 367 - Rius i Taulet. Piso 110 m2, 4 dormitorios (3 dobles), 2 banos, salón 25 m2, cocina 15 m2, terraza 10 m2, suelos de gres y parquet. Para entrar a vivir» 29,4 M • 373 - Estación. Piso 100 m2, 4 dormitorios, bano y aseo, terraza 10 m2, suelos parquet, calefacción, pàrking 2 vehículos 30 M

Av. :mifMm-.mmMt^m^mi-mmmm.sm^- 7* ?i

Rbla. del Celler. 2 • Tel. 9 3 5 8 9 OO 6 6

T E L L PISOS • Ctra. Cerdanyola. 75 m2, 3 dormitoris i calefacció a gas 24,5 M • Vallès (junt a Kepro). 80 m2, 4 dormitoris i reformat 23 M • Ctra. de Roquetes. Baixos, 85 m2 + 80 m2 terrassa i 2 parqujnqs 37 M • Av. Catalunya. Àtic triplex 105 m2 + 50 m2 terrassa, 3 dormitoris i 2 b.anys 44 M • Sant Eduard (Eixample). Àtic dúplex, 175 m2 i pàrquing 60 M • Can Picanyol. 200 m2, 2-4 dormitoris, 3 banys i pàrquing (2 c.)

75 M • Can Gatxet. 1 Í 0 m2, 3 d o r m i t o r i s , aire condicionat, piscina i garatge 45 M

UNIFAMILIARS

V E N T A DE C A S A S

• La Floresta. Casa 250 m2, 6 dorm., piscina i barbacoa 38 M • Valldoreix (Montmany), 200 m2, 5 dormitoris i gas natural 58 M • Valldoreix (Mas Fuster) 235 m2, 4 dorm. + estudi i garatge 65 M • Matadepera (alt Nivell). Junt a golf, piscina i garatge 130 M • Mira-sol (centre) 400 m2 (solar 800 m2, piscina i garatge 6 c.)

130 M • Mira-sol (Can Rosas) 500 m2, solar 1.400 m2 i garatge (4 c.)

160 M

• Casa de pueblo C/ Sabadell, 144 m2, edificables 25 m2 consultar

CV Santiaoo Kusfftol. 3 2 - Tel. 9 3 6 7 5 ÍO ÍO

V E N T A DE T E R R E N O S • Pere San Para construcción plazas de pàrking consultar

V E N T A DE P À R K I N G S • Santa Joaquima • Zona Cruz Roja

2M 1,5 M

V E N T A DE L O C A L E S • Zona J. Maragall

100 n i 2 . . . ,

21 M

• Nueva promoción Z. 4 Cantons. 125 m2

25 M

C/ Rius I Taulet. 4 - Tel. 9 3 6 74 12 41 - 9 3 6 7 4 13 6 6

B I L VENTA • Piso c/ Vallès. 77 m2, 4 hab., comedor, cocina, lavadero y bano, totalmente reformado . .22 M • Dúplex en Parc Central. 128 m2, terraza cubierta, salón-comedor, cocina-office, lavadero, 4 hab.

(1 suite) con armarios emp,. 3 barios, mucho sol, solo 8 vecinos, pàrking, trastero y z. com. /piscina 50 M • Atico en Parc Central. 150 m2 vivienda, 100 m2 de terraza ajardmada, orientación sur, mucho sol excelentes vistas, salón-comedor 40 m2/chimenea, cocina.-office, bodega-despensa, lavadero 4 hab. dobles (1 suite)/armarios emp., 2 banos y pequeno estudio. Ocupa toda la planta alta del edificio. Solo 7 vecinos, 2 pi. pàrking, trastero, sala y piscina comunitària 78 M ALQUILER > Local comercial. 85 m2 esquinero, mucha fachada, c/ Xerric ;„250,-OO9 > Oficina. 100 m2 en Trav. de Dalt (Barcelona!, parquet, aire acondicionado 150.000

• Piso Parc Central. 3 habitaciones.

• Parc Central. Bajos, jardin y 4 hab. .

• Amueblado. C/ Girona, 3 hab. y pk

.195.000 .250.000 .140.000

VENDES • Av. Catalunya. Reformat, 70 m2, menjador, cuina, 3 dorm., bany, sortida a l'exterior, sol i vistes . .21 M • Pg. Sant Magí. Reformat, 100 m2, 4 dorm., bany, aseo, calefacció, terrassa i pàrquing opcional . .31,5 M • Bxos. amb jardí. Z. Can Magí. 85 m2, jardí 80 m2, 3 dorm. (1 suite), z. com. amb piscina

31,5 M

• Dúplex Can Gatxet 150 m2, 3 dorm. (1 suite), terrassa. 90 m2, calef., 2 pk i z. com./pisrina . . .58 M • Adosada Colomer. Per entrar a viure, 320 m2, jardí privat 50 m2, 4 dorm., estudi, 2 pi. pàrquing . .86 M

TRASPASSOS • OPORTUNITAT. Pizzeria-Restaurant. En ple rendiment. Molt ben ubicada • Botiga Z. Centre. 75 m2. Ideal per a qualsevol negoci. Ben conservat.

H E R

F I N

PISOS • Rubí-Ca n'Oriol. Ref. 1527. 84 m2, 3 hab., 2 dobles, bano y cocina imp. galeria, ascensor, calefacción, puertas embero, ventanas aluminio.

Muy soleado. Ideal parejas 12 M • Rubí-Nueva prom. z. Mercado. 90 m2, 3 hab., pàrking cip. y tastero, muy soteados. Acabados l a calidad. Ultimos pisos desde 17, 52 M • Rubí Norte. Ref. 1452. 138 m2, 3 hab., baho, aseo y cocina imp., terraza, balcón, ascensor, calef., puertas embero, ventanas aluminio.

Impecable 26,5 M

I M D ES A

• Rubí-Can Fatjó. Ref. 1201. 8U m2, 3 hab., bano y cocina impecable . terraza 70 m2, ascensor, calefacción. Impecable 21 M CASAS Y TORRES • Rubí-Can Mir. Ref. 2752. Torre 134 m2, 4 hab., bano, aseo y 2 cocinas bien, parcela 550 m2, terreno llano. Impecable. Para entrar a vivir. .19 M • Rubí-Nueva promoción Can Roses. Casas unifamiliares 220 m2 + 90 m2 jardín, 4 hab. dobles, 3 banos comp., aseo, ascensor, garaje 2 plazas. Acabados l a calidad. Últimas casas desde 33,5 M

VENTAS • Valldoreix. Casa 145 m2, 4 hab. (1 de 25 m2). 2 b. , sal.-com., cocina, terraza y solar 630 m2 . .42 M • PI. Augusta. Piso 150 m2 útiles, 4 hab. dobles, 2 bahos, sal.-com. 45 "m2, coc.-office, terraza, 1 pi. pàrking. Acabados 1" calidad. Perfecto estado 44,5 M • C/ Bergara. Piso 150 m2, 3-4 hab., 3 b„ sal.-com. 40 m2, coc.-off., trza. 20 m2, 2 pi. pk, trast., z. com. c/ piscina. Comp. reformado, parquet, aire acondicionado en salón-comedor 67 M • Z. Golf. Torre 340 m2, 4 hab. (2 suites), 3 banos, aseo cortesia, sal.-com. 40 m2, sala-estar 30 m2, terraza, bodega, garaje 2 c. y jardín con piscina. Solar 700 m2 95 M • Bellaterra. Casa singular, 315 m2, vivienda 1 sola planta, 4 hab. (1 suite con vestidor) + hab. Servicio con baho, 3 banos, sal.-com. 45 m2, coc.-office, terraza, garaje, bodega, jardín con piscina. Magníficas vistas. Solar 1.700 m2 110 M • Valldoreix. Torre 400 m2., 5 hab., 3 bahos, aseo, sal.-com. 40 + 20 m2, buh. 40 m2, garaje, sala a juegos, trastero, jardín muy cuidado c/piscina. Solar 900 m2. Perf. estado. Acabados l calidad. 125 M

• w n i M f

; < I t l ; < « : H a • í • •] PISOS • Rius i Taulet - En construcción, dúplex 130 m2 + 26 m2 terraza 39,5 M • 087 - Rbla. Celler. 3 hab. (antes 4), baho, aseo c/ducha, calefacción y terraza 80 m2 25 M • 131 - Z. Monasterio. 75 m2, 3 hab., bano, ascensor y gas natural Solo 15,5 M • 137 - Parc Central. Bajos 117 m2, salón 30 m2, 3 hab., 2 b., jardín 40 m2, pk, soleado. Ant. 2 anos .43 M • Can Gatxet. 100 m2, 3 hab., 2 b., t. ext., parquet, aire acond., 2 pk, trastero y piscina com. .40,750 M TORRES A D O S A D A S • 114 - Z. Estación. Adosada, garaje 2 c, z. lavado, 3 hab., estudio, piscina com. Perf. estado . .48,3 M • 014 - Z. residencial. Adosada a estrenar, diseho exc, garaje 2 c, 3 hab., 2 b., 1 a. l a calidades . .59 M • 138 - Z. Can Picanyol. Adosada, salón 35 m2, 3 hab. 2 b., 1 a., despacho, estudio, a.a. y pisc. com. .69 M Av. Lluís Comoanva. 8 * Tet. 9 3

587 89 90 - 93

589

26

43

LLOGUERS • Pis pL Sant Francesc. Nou, 3 habitacions, bany, aseo i calefacció (tot indós). 80.000 • Pis planta baixa. Parc Central, 2 hab., bany, calefacció, tot exterior, 150 m2 jardí privat, pi. pàrquing i traster (tot indós) 125.000 • Pis a prop Estació. 4 habitacions, bany, aseo, tot exterior i calefacció 90.000 VENDES • Casa a El Colomer. Adossada, 3 hab. grans, bany, aseo, calefacció, pàrquing, jardí particular . . . 45 M • Pis nou a estrenar. A prop estació, 4 hab., 2 banys, parquet, pàrquing, traster, calef., exterior, llar de foc . .37M

V a l l d o r e i x . €0

• Tel. 93 6 7 4 «7

15 - 93 5 8 9

33

VENDES • Rbla. Celler. Pis 3 hab., bany comp., saló, cuina ref., ase, pk opcional, calefacció. P-3252 21 M • Centre. Pis 3 hab., bany comp., saló-menj., cuina + galeria, terrasssa, bones vistes. P-3223 . . .23,5 M • Av. Cerdanyola. Àtic 2 hab., b. comp., saló-menj., 2 g. trses. Tot. reformat. P-3185 27,250 M • St Francesc. Pis 3 hab., bany complet, saló-menjador, gas, calefacció. P-3269 23,3 M • Torreblanca. Dúplex cant., 3 h. + est., 2 b., saló-menj., ena.-off., 2 trses., 2 pk. P-3274 46,2 M • Coll Fava. Pis 3 hab., 2 banys, cuina-office, orientació sud i pàrquing. P-3217 40,8 M • Estació. Pis 3 hab., bany, saló-menj., parquet i ascensor. P-3081 28,5 M • Centre. Pis 3 hab., 2 banys, cuina, ascensor. A reformar. P-2972 23,5 M • Centre. Obra nova. 2, 3, 4 hab. i àtics Des de 34,4 M

2 5 . Tel. 9 3 5 8 9 8 4 OO

VENDES • Pisos. Cèntrics amb 3-4 dormitoris, des de 21 M • Pis z. Estació. 4 dorm., 2 banys, saló-menjador 35 m2, cuina 16 m2. Impecable 32 M • Àtic dúplex Rubí. 3 dorm., 2 banys, lavabo, gran cuina i zona rentat. Impecable 26 M • Àtic triplex. Cèntric, 3 dorm., 2 banys, lavabo, terrassa 60 m2 i vistes. Impecable 43 M • Adossada cèntrica. 3 dorm., 2 banys, mançarda, zona rentat, 2 pi pàrking, terrassa i piscina . . 41,5 M • Adossada C. Alvarez. Costat estació, 4 dorm., 2 banys, lavabo, ascensor, pàrquing i t r a s t e r . . . . 65 M • Torre al costat de Montserrat. Solar 900 m2, 5 dormitoris, 2 banys, bodega, calefacció i vistes . 30 M • Torre Mira-soL 4 dormitoris, 2 banys, mançarda, jardí, terrassa, 2 pi. pàrquing i zona rentat . . 53,5 M • Despatx. Cèntric z. Creu Roja, 100 m2, amb 5 divisions i molta llum 24 M • PLACES DE PÀRQUING en diverses zones en VENDA o LLOGUER

68

SÍ.

D E N T E

F I N

I M M O B .

VENTAS > ZONA COLL FAVA

• Z. PARC CENTRAL

Fanristico àtico dúplex, 2 hab., salón-comedor, cocina, bano, 2 terrazas y calefacción.

Exterior, soleado, pàrking y zona comunitària con piscina.

Magnifico piso. 4 habitaciones, una tipo suite, 2 banos, cocina-office, salón-comedor, terraza, calefacción.

Muy soleado, pàrking Y zona comunitària con piscina. Alto standing.

38.500.000

. 27.000.000

C/ CastUlejos. 3 1 - Tel. 9 3

675

18

48

• PL Mas Roig (Valldoreix) 80 m2, 3 habitacions, cuina i bany complet i jardí

62.000

• Av. Cerdanyola 95 m2, 4 habitacions, cuina i banys nous, calefacció a gas nova i pintat de nou

70.000

• C/ Santiago Rusinol 60 m2, 2 habitacions, cuina i bany complets

55.000

• C/ Rosselló Local 80 m2

85.000

Av. Lluís Comoanvs.

22

• Tal. 93

674

14 9 1 - 93

• Àtico bonitas vistas. Sup. const. 75 m2, 3 dorm., bano, calefacción y terraza 25 m2

25,750 M

• Àtico triplex. Z. Monaterio, sup. const. 95 m2, 3 dorm., bnao, estudio con solàrium

27,5 M

• Piso Z. Colomer. Sup. const. 105 m2, 4 dorm., 2 banos, coc.-off., terraza, z. com. c/piscina . . .38,5 M • Casa adosada. Sup. const. 200 m2, z. centro, 3 dorm., 2 banos, cocina-office, 2 banos, aseo, terraza 55 m2 y 2 pi. pàrking 59 M • Casa individual. Cerca FGC Valldoreix, sup. const. 300 m2, jardín 800 m2, 2 pàrking, trastero, lavadero, 2 banos, 4 dorm., estudio, salón, cocina-office, z. com. c/piscina, frontón y columpios 85 M Plaça O c t a v i * . 4 • 9 3

LLOGUERS

674

14

97

&

589 54 54

SOLARES • Valldoreix. 1.000 m2, cerca estación y fachada a 2 dos calles 56 M • Valldoreix. 1.300 m2, fachada a 2 calles .40 M VENTAS • Apartamento Comedor, 1 hab., bano, cocina con electrodométicos, terraza, aire acondicionado, pi. pàrking >.

23 M • Torre en Valldoreix. 200 m2 edificados, 5 hab., bano, aseo, com.-living con terraza,

•

93

674 84

0 3

perf. estado, garaje y solar 728 m2 . . . .58 M SOLAR Equipamiento • Valldoreix. Junto ant. Hotel Rusinol, 2.200 m2. Apto residència g e r i à t r i c a , c l í n i c a , colegio, etc.

Industrial • Salida t ú n e l Vallvidrera/Chic, 2.200 m2, fachada ronda, edificio 3 plantas y 4.500 m2 de techo.

V I U à . 1 - l o c a l 8 ( e n t r a d a p e r Or. M u r i U o . 2 1 ) • T e l . 9 3

674 88

OI

ÍM·mmíii T O R R E S EN

VENTA

• Mira-soL Solar 672 m2, edificados 250 m2, 7 habitaciones, piscina y garaje 57 M • Mira-sol. Solar 560 m2, edificados 80 m2, 3 habitaciones y pequena piscina 47 M • Valldoreix. Semirestaurada 150 m2, parcela 1.100 m2 y calle asfaltada 52 M • Coll Fava. Piso 3 hab., mejor que nuevo, pi. pk grande, soleado, vista ajardinada con piscina' interior, calef. y aire acondicionado 39,5 M • Sant Cugat. Casco urbano. Completamente restaurada, 4 hab. + estudio, cocina, 3 banos, paR b l a . M s . Cirtto V e r d a g u e r ,

tio interior. Buena zona 65 M • V a l l d o r e i x . Nueva construcción, 287 m2 edificados, solar 600 m2, pàrking 2 coches, 4 hab., 2 banos, aseo y cocina completa . . . .76 M • Mas Janer. Torre a restaurar, parcela 420 m2, asfalto. Todos los servicios 38 M • La Floresta. Nueva construcción, solar 661 m2, edificados 118 m2, 4 hab., 2 bahos y acabados de calidad 35 M Tasaciones gratuitas. Necesitamos torres y terremx para cubrir demanda de nuestros clientes.

19. Valldoreix • Tel. 93 5 9 0 0 3

LLOGUERS PISOS • C/ Sant Ramon. 3 hab., bany comp., aseo, salómenj., cuina moblada i pi. pàrquing . . .90.000 • Rbla. del Celler. Pis en edifici nova construcció, 3 hab., 2 banys complets, saló-menjador, cuina moblada i plaça d'aparcament 125.000

• Av. Francesc Macià (Coll Fava). 55 m2. Ideal per a negoci.

• Molt cèntric. 32 m2.

PÀRQUINGS • Rbla. del Celler. En venda o lloguer.

VENDES

LOCALS • Av. Cerdanyola. 300 m2, subministraments donats d'alta. Ideal per a negoci.

79

OFICINES • Despatx. A 100 m2 Monestir, 52,25 m2 + 18,07 m2 terrassa 15 M

P a s s a t g e d e l C e l l e r , s/n

•

93

589

49

44

MA VENDA PISOS • Ref. 176. Z. Torreblanca. 110 m2, 4 hab. (1 suitte, 2 dobles, 1 indiv.), 3 banys, aseo, pàrquing, z. comunitària i piscina 39 M • Ref. 159. Z. Centre. Àtic dúplex, 1 hab., estudi, bany, terrassa i solàrim 31 M • Ref. 172. Z. Ribatallada. 4 hab. i 2 banys (m. bon estat), aseo, exterior, pk, traster i terrasa . . .47 M • Ref. 118. 3 hab., 2 banys, saló-menjador, cuina-office, terrasa, pàrquing, jardí com. i piscina , . .40 M V E N D A CASES I TORRES • Ref. 177. Z. Can Barata. Casa amb parcela 500 m2, 1 hab. amb vestidor, piscina, jardí, barbacoa, possibilitat d'ampliació 23,9 M • Ref. 166. Casa adossada 180 m2, 3 hab., 1 suite, 2 banys, 1 aseo i acabats la qualitat 59 M LLOGUERS • Z. Centre. Pis 4 hab., 2 b.. menjador, safareig, 2 pk. trsa. 100 m2, i. com. i piscina 250.000

- Empresa germano espanola de Servicios Inmobiliarios

-

TENEMOS LA VIVIENDA A SU MEDIDA jQué hacemos? iCómo trabajamos?

• Calidad iDónde operamos? jNuestros clientes? ildiomas?

Ofrecemos un Servicio de alquiler y venta de pisos y casas de alto standing.

Nuestra selección cuida especialmente el buen estado de cocinas y bafios.

Nuestra filosofia de servicio se basa en cuatro pilares bàsicos: • Rapidez • Eficàcia • Trato y seguimiento personalizado En Barcelona, Pedralbes, Sarrià, Tres Torres, Eixample, Ciudad-Diagonal, Sant Just, SANT CUGAT, Castelldefels, Sitges y en el Maresme.

Multinacionales. Entidades financieras y Consulados.

Aleman mg'ej hanre holandès itabano catalan y castellano HÍMOS ALOJADO A MAS DE 100 FAMIUAS CXTRANJERAS A SANT CUGAT

Sahit

42

ELS /CANTONS DIJOUS, JO ,1, juliol del2000

Medicina i Salut GUIA Centre de Rehabilitació SUSANA NrCOLETTi Sant Antoni, 74.

OBERT A L'AGOST •B 9 3 6 7 4 74 37

MEDICA HGC. Urg. 24 h, domicili. « 9 3 589 3 6 2 6 « 6 0 9 331080

Geriatria GERVAL, GERIATRIA D E L VALLÈS SL Atenció à persones grans al seu domicili. Assessorament a llurs familiars.

Gestió de residències i altres recursos. Infermeria. Formació.

C/ Àngel Guimerà, 3. « 9 3 67408 04

D r a MONTSERRAT GARRIGA Metge os capçalera. Visites adomiciti- mútues.

Major, 36,2n. « 9 3 6 7 4 0025

Otorinolaringòleg D R FERRAN FERRAN VBA Winterthur - Previasa - Assistència sanitària Madifiac.

Francesc Moragas, 48, ent. 2a. « 9 3 675 4 8 53

Cirurgia D R FERNANDEZ LAYOS Cirurgia general, aparell digestiu. ASCPreviasa-Sanitas.

Av. Torre Blanca, 2-8.2n, A1.

» 93 589 47 00

Pediatria INPROSS Atenció i companyia a persones grans, "CANGURS" avis i nens, control de malalts, ajuda a la lar, trastorns especials. Salut i reserves a domicH Av. Torre Blanca, 2-8,3r. desp. 11 i 12. « 9 3 5893967

Consult. Centre Medi CENTRE MÉDrCSABAT Certifioats de condtST I armes.

Medicina interna, especialitats.

Santiago Rusiftol, 2, entr, 1a, « 9 3 674 1S 2 6

TELE ASSIS. INPROSS 2 4 h Servei d'ajuda a les persones grans, malalts crònics 0 convalescents, a qualsevol hora del dia o la nit. Sistema sen2iB. ràpid, segur i de poc cost.

Av. Torre Blanca, 2-8, 3r A. « 9 3 589 3 9 6 7

Odontologia CLÍNICA DENTAL AUTRAN Odontologia general, ImpiantotogÉa, pròtesis, odcxitapedtatria, ortodòncia, mútues.

Av. Torre Btanca, 2-8-2a pi.-desp. 11. « 9 3 675 0 8 0 3

CLÍNICA DENTAL DR. BRANDT Ortodòncia i odontologia general.

Santa Marta, 9,1r2a. « 9 3 589 7 0 4 0

DRA. M . D O M I N G O GALLART Medicina general, dietètica.

Dülluns. dimecres i cfivendres, hores convingudes.

PI. Doctor Galtes. 5, 1r 3a.

«936752212

n 93 674 63 29 w 93 589 64 83 C E N T R E D'OBESITAT I M E D I C I N A ESTÈTICA Dra. Anna R. Cerdà • Dra. Rosario Sagarna • Dra. Uum Garcia Consultoris Edifici Torreblanca Av. Torre Blanca, 2-8, 2a planta. desp. 8-9.

T 93 589 43 57 o 93 589 43 58

Homeopatia HOMEOPATIA DE LA I N F À N CIA I L'ADOLESCÈNCIA Dra. Margarita Rsbasa Hostench.

Col: 15.097 Rbte. Rlbatallada, 20, 1r 3a « 93 674 7 2 1 6

Laboratoris

Fisioteràpia

Metge capçalera

SOFIA R O M A FERRÉ Fisioteràpia. Ass. Sanitària, Fiatc, Asisa. a Villa, 49, « 9 3 674 4 8 72

m ESQUIROL CAUSSA Geriatria. Av. Torre Blanca, 2-8 Assistència Sanitària,, Agrupació Mútua, Santos, M. Fiatc, Previasa., Mútua

M . D. C A R R E R E S B E N N A S A R Centre Mèdic Sàbat.

Santiago Rustrtoi, 2, ent. 1a.

«936741526 « 9 3 6 7 4 0147

CLÍNICA DENTAL V

A

I

I

i

.

B

i

I

,1 i

Dra. Marta Buldú Freixa

Major, 2 3 - 2 5 , 1er 3a

AINA-PILAR C A N O S A ÚBEDA Pediatria - Medicina adolescent.

Av. Torre Blanca, 2-8,3r pis. « 93 589 35 48 « 6 4 9 93 59 37

DRA. ANNA P U J I B E T I A L D E S Pediatria. Vitalicio Salud Mapfre.

EndavaSada, 21,1r. « 9 3 5 8 9 2 9 95 « 93 674 20 79

CLÍNICA DENTAL M A J O R Dr. Rtcardo Pifleira Lemoine PI. Unió, 3, 2n 1a.

(U. Companys/Colom) « 9 3 674 7 2 4 0

DRA. M . J A U M E SAURA Cthica dental Dl a dv 9-13 n i 16-20 h, Pg. Sant Magí, 22, baixos «936742335

LABORATORI DR. ECHEVARNE Santiago Rusinoi, 17, baixos. « 9 3 589 60 55

INSTITUT P S I C O M È D I C SANT CUGAT Psicologia clínica, psiquiatria, depressions, alcoholisme, toxicomania, trastorns d'ansietat, estrès, tabaquisme.

Av. Torrí Blanca, 2-8,3f A desp. 11112 « 9 3 989 3 7 8 7

Tel. 9 3 6 7 5 6 4 7 7

Tocoginecologia-Obstetrícia CLÍNICA ORTODÒNCIA I DtSfUNCIÓ T E M P O R O M A N D t B U L A R Av. Torre Blanca, 2-8,2n A despatx 6.

«935800396

Dietètica-Nutrició

J.M. COROMINAS CASARAMONA Pediatria, asma infantil.

Hores convingudes.

Rbla. Ribatallada, 20,1 r 3a. « 9 3 674 72 16

Francesc Moragas, 25-27, 2n 1a. « 9 3 6 7 4 36 53 « 9 3 418 48 48

CLÍNICA DENTAL VALLS - BWLDÚ Dra. Marta Buldú Freixa Major, 2 3 - 2 5 . 1 r 3 a « 9 3 675 64 77

Oftalmologi CENTRE DE SALUT OCULAR Oftalmologia. Conveni amb les principals mútues.

Doctor Murillo, 21. « 9 3 589 5 1 0 6

Podologia J O S E P M . FREIXEDES Malalties del peu, ortesis, plantilles ortopèdiques, papilomes, cirurgia del peu. Hores convingudes.

«935896313 « 6 2 9 18 9 5 3 6

Psicologia-Psiquiatria CT. PSICOTERÀPIA DEL VALLÈS Psicologia, psiquiatria, logopèdia.

Plaça Dr. Galtes, 5, 2n 3a. « 9 3 5 8 9 4 0 51 DRA. P A L E R M Psicologia. Ansietat, depressió, dificultats de relació, trastorns a l'adolescència, psicoteràpia. Hores convingudes.

DR. JESÚS FERNANDEZ BAJZAN Tocogínecoiogla. Hores convingudes. Av. Catalunya, 21, 2n 1a. « 9 3 589 4 8 0 8 « 9 3 6 7 4 74 0 9 Particular

DRA. MiLAGROS MARTÍNEZ MEDINA I J . J . G Ó M E Z C A B E Z A Francesc Moragas, 125, 1r 2a. « 9 3 5 8 9 13 0 7

Sant Cugat

Airïa Dra. Pilar Canosa. Col 7.20 Hi col·laboren: Or. JESÚS CARNICER: Padiatre, Gastroenteròleg_ EVA M ' d e LA PENA: Logopeda infantil SlLVIA LlUMÀ: Psicòloga infantojuvenil

Av. Torre Blanca, 2-8, 3a planta, despatx 6

Traumatologia

Tel. 93 589 35 48

JOSEP DOMINGO P E C H Traumatologia, ortopèdia. Assistència Sanitària,Previasa, Medytec.

Policlíoic Torreblanca, 2-8. Za-10. « 93 589 18 88

C E N T R O E> S A L U D O C U L A R

D R FERMÍN A R A M B U R O Cirurgia ortopèdica traumatoiògica.

Hores convingudes.

Girona, 21, 1r3a. « 93 674 4 3 46 « 93 589 0 5 34

D R .

J . A R M E N T I A

D R A . A.

MATHEU

OFTALMOLOGIA C/

D O C T O R M U R I L L O . 21

SANT CUGAT DEL VALLÈS

TEL. 9 3 5 S9S 106

el consell de la setmana: LES LESIONS Es produeixen sobretot practicant una activitat esportiva, a conseqüència d'un cop directe, d'un estirament excessiu o pel moviment repetitiu d'alguna part del cos. El 80% d'aquestes lesions afecten els teixits tous, com ara els músculs, els lligaments, els tendons i les articulacions.

Com a conseqüència d'això i encara que es produeixi per un altre motiu, algunes lesions han pres el nom d'una pràctica concreta, com el dit del jugador de beisbol o el colze del tennista, encara que el pateixi una persona després de pintar el sostre de casa seva.

Aquests tipus d'accidents poden provocar l'aparició d'un bony o hematoma, amb inflamació, envermelüments, calor o inflament a la zona afectada.

La teràpia El tractament, que s'ha de seguir en aquest ordre, consisteix a: descansar, posar-hi gel a la zona, embenar-la i mantenir-la elevada durant les primeres 48 hores. D'aquesta manera es redueixen els símptomes i la recuperació és més ràpida. Però si en aquest període no

Lesions i contusions s'atteugereix, caldrà consultar l'especialista perquè determini si s'ha produït alguna fractura o altra lesió greu.

Un cop desaparegui el dolor i la inflamació i es pugui moure el membre afectat sense molèsties, es podrà seguir un pla de rehabilitació dirigit per un facultatiu. Et seu programa consistirà a realitzar exercicis per recuperar mobilitat i flexibilitat, exercicis d'enfortiment, de coordinació, i aeròbics per tornar a l'anterior estat físic.

Existeix una àmplia gamma de tractaments fisioterapèutics per alleugerir el dolor i curar els teixits danyats o inflamats. Un d'ells consisteix a realitzar en la primera fase, exercicis de recuperació a l'interior d'una piscina (hídroteràpia) pels bons resuftats que ofereix, ja que la força de la gravetat de l'aigua redueix la pressió sobre la zona afectada, i amb això el dolor, al temps que afavoreix els moviments.

També s'accelera la recuperació del pacient amb determinats massatges, que relaxen els músculs i milloren la circulació sanguínia del teixit afectat, així com amb, el raig làser de baixa intensitat o l'ultrasó, que redueix el dolor i la inflamacció de la zona, ai temps que afavoreix el procés de cicatrització dels teixits danyats.

LES CONTUSIONS Es tracta de cops simples que causen envermelliment i una mica de dolor en els teixits vius Es resolen espontàniament, però es poden apaivagar aplicant-hi compreses d'aigua freda.

Quan el xoc trenca vasos sanguinis petits, es vesarà sang sota la pell, i apareixerà el conegut blau (primer grau), o es formarà un bony (segon grau) si els vasos fossin més grans.

La teràpia Per evitar aquests efectes s'han de col·locar en el primer moment compreses fredes a la zona, al temps que s'ha d'evitar de moure gaire la part lesionada per afavorir la coagulació Al dia següent, pel contrari, convé aplicar alguna cosa calenta al damunt del cop perquè l'escalfor obri els vasos i la sang acumulada es reabsorbeixi. El normal és que el color del blau vagi canviant dei blau al verdós i, finalment, al groguenc; però si la pell envermellís, es posés cada cop mes tensa, i ei dolor es tornés més intens, s'hauria produït una infecció, i caldria la intervenció d'un metge, La contusió es considera de tercer grau, si a més de les manifestacions precedents, es dóna una martirització dels teixits tous i de la peli.

Medicina Estètica Dra A n n a R. Cercla Dra. Rosario Sagarna Dra. U u m Garcia [ Av. Torre Blanca, 2-8 - 2a pi • desp. 8-9 j Tel. 93 589 43 5 7 - 9 3 589 43 58 j

Si vol

en aquesta secció, al telèfon

Estètica

ELS-!CANTÍMNS Dijous .V tle juliol <M -'i '•'<'

Estètica i Bellesa

NOVETAT: EXTENSIONS Melena exlrollorga en unes hores 100% cabells naturals

Tel. 93 589 46 51

l'article:

Les extensions de cabells

* Serveixen, a mès a més, per donar un toc origiPer tractar el tema d'avui vam demanar la col·lanal i modern alhora, implantant els flocs de co-: boració de Presenza Centre d'Imatge, i va ser la Síllors més llampants o de tonalitats més discretes via qui ens va facilitar la informació necessària .de tons més clars. amb la seva experiència.

Les extensions de cabells es presenten en flocs i poEntre els personatges públics o populars les exden ser artificials o 100% naturals, que són les tensions són un recurs molt utilitzat, però els mo-. que utilitzen els professionals consultats i a les tius sempre solen girar entorn d'obtenir una imatquals ens referirem en tot moment. ge millor o renovada. Aquest és el cas de Naomi.

Es tracta de cabells que provenen d'una tribu de Campbell, que opta per les extensions per obtel'índia, on tes dones tenen el costum de tallar-se els cabells després de contraure matrimoni, com • nir diferents iooks, o el d'Isabel Preysler, que les porta per guanyar més volum, ja que els seus cabells a mostra d'agraïment per haver estat escollides. són força fins.

Precisament aquest origen determina que siguin uns cabells negres de moita qualitat i brillantor.

Ens arriben, però, en 30 colors diferents: rossos, vermells, castanys i negres per poder combinar-los als diferents colors naturals, i que s'obtenen a partir de tints naturals per no alterar-ne la composiLA TÈCNICA ció. També es presenten en tres gruixos diferents: estàndards, fins q extrafins, per imitar la textura • Les extensions les sol implantar un sol profes- \ on s'hagi d'ímpiantar, i en llargades diferents: 30sional en una sessió que dura de 4 a 6 hores, de45-60 cm, en funció de la imatge que es vulgui obpenent del nombre de flocs que s'hagin d'imtenir. plantar.

Per quan es tracta d'aportar un toc de color al • Es determina si el canvi que es pretén obtenir és pentinat, es pot escollir entre els 8 colors de fande volum, de llargada o de color. tasia que també s'ofereixen: blau, verd, groc, vermell, rosa, taronja, morat i vermell ataronjat.

• S'escull la llargada, el color i el gruix dels flocs Les extensions s'apliquen a qualsevol tipus de caen funció de l'objectiu i les característiques del bells i edat, però només solen sol·licitar-lo les docabells propis. nes, perquè es necessita una llargada mínima per poder-los subjectar.

• S'uneixen als cabells propis a 1,5 cm de l'arrel, Per ser cabells totalment naturals aquestes experquè la primera capa de dalt cobreixi les unions.

A les temples, patides i clatell s'hi posen uns catensions es poden tallar a l'alçada que més conbells de textura més fina per donar un aspecte vingui i també arrissar-se o tenyir-se en la tonalimés natural. tat que més convingui.

S'ha de tenir en compte que el volum que pro• Cada floc real es fica dintre de l'extensió, es doporcionen les extensions no es localitza a les arrels, blega i es fixa amb una pinça de modulació que sinó a partir d'1,5 cm d'aquestes, que és la distànestovarà la banda de queratina que incorporen cia que es deixa per a la capa superior, de maneels flocs en un extrem, i finalment, es torcen una ra que pugui cobrir posteriorment les unions. mica per acabar d'unir-los als cabells.

A més de totes les possibilitats que ofereixen les extensions de cabells naturals, s'ha d'afegir un al• Els flocs es reparteixen proporcionalment per tre avantatge: el de lluir una cabellera d'aspecte tot el cap fins a uns 150. En casos especials pode vegades més acurat i brillant que el que poden den arribar a un màxim de 200, com quan una proporcionar els propis cabells. persona que té molta quantitat de cabells només Generalment la clienta que ho sol·licita, acostuma pretén allargar-los visualment, o al contrari, quan a repetir l'experiència. una persona amb pocs cabells vol guanyar volum.

centre

43

d'estètica

<:/ Francesc Moragas. 25 • Tel. 93 675 58 55 08190 Sani Cugat del Vallès

uít-Conrro/

p e r r u q u e r s PERRUQUERIA ESTÈTICA SOLÀRIUM Al servei de Sant Cugat des de 1955

Gimnàs especial per modelar la silueta femenina

9 3 5 8 9 60 8 8 C/ Francesc Moragas, 23 bis l e r 08190 Sant Cugat del Vallès

Estètica hores convingudes

C7 Esperanto. 12 int. D. Tel 93 589 23 43

Jean Louis David • Tractaments corporals • Micropigmentació • Tatuatges

\K

C/ DEL SCH, 22 08190 SANT CUGAT Tfno. 93 590 05 41

Massatge biosmòtic

Quiromassatge Aromaterapia Hidroterapia Tractament natural pels peus Tractaments facials Tractament anti-estrès Peelinçj corporal amb productes naturals

Plaça Dr. Galtes Tel. 93 675 61 73 • Centre Comercial Kampió Tel. 93 675 07 50

Tractament de fangoterapla I algoterèpla per. ciàtica i lumbàlgia Saíut contractures i tendinitis 'Haturat' acne am£ (es psoriasis mans artrosis artritis Sani Cugat del Vallès cel lulitis i aprimament Centre SPA

Cl Les domes, 11 (cant. pi. Pere San) Tel. 656 890 149

SI VOLS ANUNCIAR-TE, TRUCAfNS AL TELÈFON

93 589 62 82 ELS MOTIUS

el consell:

La conservació

• Es fa molt per lluir una cabellera més voluminosa, especialment si es tenen pocs cabells o molt fins.

• També es demana força per allargar la mida dels cabells, ja sigui perquè creixen molt lentament o perquè no es té prou paciència per deixar-los créixer, sobretot si el que es pretén és una cabellera llarga, que triga a créixer una mitjana de cinc anys.

• De vegades s'afegeixen flocs per sortir d'una mida de cabells que no permet variar el pentinat ni recollir-los perquè sigui més còmode, mentre es fa temps per aconseguir la mida desitjada amb els autèntics.

• Un altre cas que resolen és el de repartir un volum excessiu que es concentra al rostre, corn passa amb una cabellera curta molt arrissada.

• El temps de col·locació recomanat és de 6 mesos, o una mica més sí el creixement natural dels cabells (d'1 cm per mes) és massa lent.

• Permeten realitzar qualsevol tipus d'esport: des de nedar fins a jugar a tennis.

• Es renten com si es tractés dels cabells propis, i en cas que es tenyeixin, es pot aplicar alguna màscara revitahtzant.

• Al moment de pentinar-los l'única precaució és fer-ho a partir de les unions, perquè aquestes no caiguin.

• Es recomana passar per la perruqueria de 2 a 4 vegades al mes per netejar els empelts dels cabells naturals que cauen pel seu cicle natural i que s'acumulen en aquesta unió. '*' • No ha d'estranyar si amb les rentades cau aiguna extensió, doncs el problema més greu seria el de recol-tocar-la novament.

Gastronomia

44

Ï L S í CANTONS Dijous. .V de juliol del 20ik

La cuina de casa

VUJjJMMKa

Hetados La Jijonenca GELATS ARTESANS

BAR. REST. ARNAU Passeig Francesc Macià, 71, local 4 93 589 03 76 Cafeteria i restaurant

EL CASINET Camí de Can Ganxet 47 93 589 5083 Menú diari i entrepans

BAR BOKATA Plana Hospital, 35-3 93 58919 72 Cafeteria i entrepans

EL JORDI'S

LA GRANJA

Sabadell, 41 Tel. 670 55 40 01

St. Antoni - plaça Barcelona 93 675 52 46 Cuina casolana

ROSTIDORA LLENYA

LA JUONENCA Major, 29 93 675 25 86

Sant Jordi, 39 93 67411 18 Amanides i entrepans

C. M*r,29- C.fctïic,30 ~ V»L 1 & & # $ $ * - 93 «741448 -9367S34»

OLIVER PLATS PREPARATS PER ENDUR

stsnu&Asia EL MESÓN

BACCO Manel Farrés, 97 93 674 3069 Menú diari i pizzes

àMtmk

LA JUONENCA Xerric, 30 93 67413 48 Gelats artesans

Plaça Octavià, 6 93 674 1047 Braseria i cuiria de mercat

Com si fos de tota la vida Sant Martí, 9 <a5*mé*iCAriCKEv*ojAi Tel. 93 589 82 75

BAR PICCOLO Valldoreix, 29 93 589 11 98 Cafeteria, pizzes i entrepans

EL PEROLET Pg. Francesc Macià, 67 93 675 53 03 Cafè Restaurant

LA JUONENCA Villa, 1, cant. Murillo, local 4 93 675 34 02 Gelats artesans i cafeteria

CABASSA CASTANO Puigmal, s/n 93 674 02 67 Cuina de mercat

EL PUNT Sabadell, 41 670 59 40 01 Copes i sopars

LA MASIA Av. les Corts Catalanes, s/n 93 589 34 45 Cuina catalana casolana

CAN EDO Lleó XIII 93 692 24 24 Carn a la brasa i calçots

FRANKFURT LA PALTA Rambla Can Mora, 24 93 589 5011 Frankfurts

LA PASTA BOIXA Alfons Sala, 24 93 67515 03 Pizzeria, creperia

CAN BARATA Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200 93 697 06 52 Cargol llauna i arròs negre

GRANJA AUGUSTA Plaça Augusta, 4 93 589 88 90 Cafeteria

MAS ROIG Plaça Mas Roig, 4 93 675 0086 Xai, entrecot a la brasa

CAN CASOLETA Sant Bonaventura, 39, baixos 93 675 10 33 Peix i marisc fresc

ITALIANS Sant Bonaventura, 6 93 674 64 33 Menú diari

PAIPA Sant Jordi 93 5894945 Menú diari. Baguets calentes

CABALLU PETIT Sant Jordi, 33 93 58914 56 Cerveseria

LA CANTONADA Plaça Monestir, 1 93 584 23 32 Creps, amanides, menús

TORRADA GRILL Plaça Pere San, 6-8 93 589 72 74 Especialitat en brasa

l a r e c e p t a d e \1. Àngels Quadras

Plat i aperitiu

de la Festa Major

la xocolata... ^f\4f^ • I s entrepans... f f v f f v • I cafè... * K f f v les pastes... - f f v f f v • I suís... ff^ffs.

PI. Barcelona Tel. 93 67S 52 46

per carn de la bona Carrer de fa Torre, 14 Tel. 93 674 12 85 w Mercat Municipal Torreblanca Taula 1.6 Tel. 93 675 30 65

de la

Floresta

Tasta la nova carta Sopars d'empresa

•

Mercat Pere San Elaboració: & cansalada a dhtre. Després IgyeuPoseu oli en una planxatepm&iIsr* ho, saleu-ho, posen-ho en ara cassola ro i isa, i quan estigui ^ ^ ^ l · N t e t t rostiu la cara procurant $uees dori peix, el julivert i m pes&énJpL Urt<op per tot aneu.

•vermut les ddfeses obertes, fisto^È^ifgafTf Un copojíta, afegiti-hi w<s|efot d'aibes t quan estigut fet seseí^wRca* gua tèbta, el raig de w iteeefea Set tomà•curaçao : quet a trossos. Tapeu-te i^Jéeseo-ho lent.

- ' coure 1/2 hora a foc moltfluix,Passat Elaboració: aquest temps, traieu-ho, desügueu-ho, se deixeu-ho refredar i taleu-ho (ert caient serveix amb canyeta i guarnit amb la rto ve bé de fer-ho}. Se serveix ben camefïta. lent. per això l'heu d'escalfar amb la ma-SOOgdetàfiïodó teixa salsa, que abans haureu colat - 50 g de camaiada fornada - 1 ceba -1 tQrrt&íuét un - 1 raget de vi blaflCO conyac w negre -oltd'oBva -sa)

Parada 1.04 Tel. 93 589 1 4 1 8 Passeig de Rubí, 108 Tel. 93 674 57 47

çmmmWMM^à

»JR esort Tota

Bar Restaurant una tradició

PI. O c t a v i à , 6 Tel. 9 3 6 7 4 l O 4 7

emm

• gamb&eso llagostins

-juiftert

Fiaborad&ErTtatxóFieueiyiíOdóamb tnçs de cansafada, amb f'agulla d'en- * Ho dedico a fa Comissió de la festa tatxonar o fent talls a la carn t ficant-hi Mapr, perquè miSort cada any..

-sal

AMB EL TEU SUPERMENU D'ESTIU eAROESTAUflANT PI, P. '•s.

San, 6

IA M A S I A

UN PAQUET DE Vtm-C DE REGAL. EL CARMEL AMB EL MILLOR DE LA FRUITA

EL CASINET

(Mercat Veu)

ESPECIALITAT EN BRASA Carns i verdures brasa Coques xapata Cargols a la llauna

Promoció vàlida fins el 30 de setembre

RESTAURANT

Tel. 93 589 72 71

M e n ú diari i entrepans i 1 1 1 11 iji Cuina catalana i casolana Menú diari: 1.100 ptes.

Tel. 93 589 34 45

Camí de Can Ganxet, 47 Tel. 93 589 50 83

RESTAURANT CAN EDO T»l.93S92 24 24/93 580 66e0B1laterra

Sant Cugat Centre comercial

US 4 CANTONS

Guia Comercial guia pràctica ADVOCATS TORTOSA PUIG St. Bonaventura, 13 Q 9 3 67S34 54 GARCIA JUUA Av. Catalunya, 22,1r 2a O 93 674 41 64 EULÀLIA PINYOL Manel Farrés, 15 A - b e . D

«936744469 LI. GRIERA CABELLO Frsc. Moragas, 5, 3r 3a 0 93 674 44 94

BARSTOP Rius i Taulet, 56

0 93 589 72 99 CUE SANT CUGAT Bar Musical Sant Martí, 10 P 33 «19 4 7 9 0 CABALLU PETIT Cerveseria 0 . 9 3 5 8 9 7456

CONGELATS L'ILLA CONGELATS M. Pere San. Pda. 125 0 93 689 38 06

sa CLÀSSIC Av. Torre Blanca, 2 O 93 874 79 03 EL PUNT Copes i sopars

CABANAS Santiago Rusiftol, 54 0 33 674 0 6 4 9

«670 594007

COPISTERIES ARPAU Valldoreix ,45

O 93 674 96 03

ALUMINIS ALUMINIS GARRIGA Orient, 65, baixos

BICICLETES CARDONA Valldoreix, 41 O 9 3 6 7 4 f 5 09

0 93 67529 02 SUN BIKE Can Matas, 2 O 93 589 7 7 5 7

ARQUITECTURA FUSTER I FREIXA, ARQUITECTES, SCP. La Mina, 17, L B t f 93 675 78 35 JORDI MERCADÉ Creu, 6-8. 2n 3a O 93 589 65 61 0 608 4 9 4 5 79 DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada, 31 B3 4r1a

O 93 67S 18 03 JORDI CUFI BORRELL Av. Val! d'Or, 2

c 93 674 26 07

COPISTERIA THER Sant Antoni, 24 » 93 583 74 42 COPY-GRAFIC Can Matas, 8

CARNISSERIES TUBAU La Torre, 14

BELSCON XXI, S A Ptge. Font de Sant Rafael, 18-20, baixos befeconxx/@nexo.es o 93675326?-

TUBAU Mercat Torreblanca Parada 1-6 i 1-7 0 93 675 30 65

CRISTALLERIES CRISTALLERIA SANT CUGAT Av. Lluís Companys, 29 O 93 674 73 98

O 93 674 5747 JORDI FRONTONS Av. Rius iTaulet. 13 o 9 3 5 8 9 4 7 47

SAGARRA Endavallada, 22

0 93 674 0160 0 93 589 30 65 PAPIOL Venda i neteja Cànovas del Castillo, 4 O 93 674 65 00

VILAR ELECTROLLAR Santa Maria. 20

o 93 589 02 77

ASSEGURANCES J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona. 9 B o 93 6 7 5 3 0 7 2 AGENÇAT Sant Antoni, 18 o 9 3 6 7 5 00 77

ASSESSORIES DIGEST ASSESSORS Manel Farrés. 15 D .

O 93 674 44 69 BELL & ASSOCIATS Plaça Barcelona. 11

O 93 674 7784

AUTOMÒBILS DELPHI AUTOMOTIVE SYSTEMS Ctra Cerdanyola, s/n 0 93 569 20 00 T.M.G. TALLERS Borrell Front, 31-33 o / Fax 93 674 34 75 T.M.G. Exp. i vendes Av. LI. Companys, 36 O 93 675 56 53

BALLS DE SALO PEPE ASENSIO Anselm Clavé, 14 O 93 675 49 37

BAR PICCOLO Valldoreix. 29 Q 9 3 5897798

CENTRE C O M E R C I A L S PRYCA Rubí-St. Cugat, km 4 O 93 565 49 00

CAL CRISPIN Santiago Rusiftol, 23 0 93 674 03 0 8

FERRETERIES EL PONT Girona, 3 0 93 675 01 75

FLORISTERIES FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 0 9 3 674 13 87 0 9 3 675 78 20 FLORISTERIA L'AMAZÒNIA Dr. Murillo, 8 0 9 3 590 60 77

FOTOGRAFIA.VIDEO FOTO VÍDEO F.R. Rbla. del Celler, 93 o 93 674 79 68 ZOOM Centre de la imatge Santa Maria, 14 O 93 675 56 74

CERÀMIQUES VICAT 2 Camí Can Calders, 8 A O 93 675 20 07 RODÓ Rius i Taulet, 6 0 9 3 689 8 2 8 0 CATALONIA CERÀMIC Sant Cugat- Cerdanyola. km 3 0 93 580 75 00 FOAP Rius i Taulet, 27 O 93 6 7 4 0 5 03 0 9 3 589 3 * 27

:LUBS DE MUNTANYA I ESPORT CLUB MUNTANYENC Plaça Barcelona. 5 0 93 674 53 96 CLUB NATACIÓ DE SANT CUGAT Camí Crist Treballador, s/n O 93 674 7453

MC DONALD'S C Comercial St. Cugat 0 93 674 4 6 54

MIREIA'S Valldoreix, 33 0 93 674 99 40

HERBOLARIS DIETÈTICA

ANFUS JOIERS Santiago Rusinol, 45 0 9 3 589 50 72

CASAJUANA Galeries Sant Jordi Santiago Rusinol, 37 Major. 6 0 9 3 589 22 32

GERD DIETÈTICA Plaça Pere San, 9 O 936740060

EGA MOBLES Cànovas del CasUta, 2 0 9 3 589 00 74

SANBER-5 Anselm Clavé, 20 O 93 674 45 71

SUPER-NATURAL Anselm Clavé, 1 Obert dissabte tarda 0 93 675 59 53

MAJIK Sant Jordi, 29 0 9 3 589 02 66

ADMINISTRACIÓ NÚM. 1 Valldoreix, 67 A o 93 589 4 7 4 2

HIDROCULTIUS HIDROFLOR Av. Joan Borràs, 54 Valldoreix 0 93 674 75 98

MOBLES JARDÍ INDUBRUC Av. Ragull, 9-19 0 9 3 589 00 23

ADMINISTRACIÓ NÚM. 2 Major, 33 O 93 674 07 74

LLARS D'AVIS

HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12 O 9 3 6 7 4 77 40

FUSTERIA EBENISTERIA O 93 699 6 7 4 8 0 93 674 70 68

LA FLORESTA Pearson, 36 o 93 589 78 00

ENSENYAMENT ESFERA D'ART Arts Plàstiques i Acadèmia.

Sant Ramon, 21 O (

CANALS GALERIA D'ART De la Creu, 16 0 93 675 49 02 POU D'ART Balmes ,35 0 9 3 590 60 86 ADOLF Taller d'art PereMas, 17. Valldoreix O 93 674 60 28

WALL STREET INST. Av. Lluís Companys. 15 0 9 3 589 60 72

0 93 589 87 06 CARME TALLEDA MÚSICA Martorell. 41

GELATS ARTESANS LA JIJONENCA Major, 29 0 9 3 675 25 86

O 93 589 28 33

GIMNASOS ESPORTS ENTITATS BANCÀRIES CAIXA DE CATALUNYA Rius i Taulet, 33 O 93 675 79 04 CAIXA DE SABADELL Plaça Barcelona, 8 O 93 589 75 72 CAIXA DE TERRASSA Valldoreix, 32 0 93 675 37 00 CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS Rbla. Ribatallada. 20 0 9 3 589 38 5 2

i ENQUADERNACIONS M.TERESA GREGORY PLANDOLIT

CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Cami Crist Treballador. s/n 0 93 674 74 53 GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11 O 9 3 6 7 4 67 72 GIMNÀS ST. CUGAT Anselm Clavé, 20 0 9 3 590 8 2 79 SANT CUGAT ESPORTS S.L. PI. Quatre Cantons O 93674 3087 SQUASH SANT CUGAT Sant Jordi, 33-35 0 9 3 674 98 62

TATER'S Sant Antoni, 62 O 93 675 55 06

PERRUQUERIES

PEPA MARTIN Talles grans Valldoreix. 28 0 9 3 589 72 32

LLIBRERIA MYTHOS Plaça Barcelona 9 o 93 5 8 9 8 6 77

TOT PUNT Sant Antoni, 19 O 93 674 00 97

MARBRES MARMOLES SANT CUGAT Can Fatjó dels Aurons Campoamor,12 - Nau 3 O 93 67557 08

INFORMÀTICA

VORAVIU Sant Antoni, 25-27 0 9 3 589 88 55

APPLE CENTER Plaça Unió, 3 0 9 3 590 80 60 PROGRAM ACCÉS Rbla Can Mora, 18 O 93 675 75 56

ATELIER BLAU Av. Torreblanca. 2 O 93 589 79 37

VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 0 9 3 590 80 60

MES MARCS Enric Granados, 15 o 93 589 14 29

MANTSERV.SA Av. Catalunya 18 O 93 674 60 58

ESTUSTA P.RAMÍREZ Del Carme, 38 O 93 6 7 4 8 5 63

VALLÈS NET Sant Ramon, 4 O 93 674 89 78

SALUT NATURAL AMB LES MANS (SPA) Les Domes, 11 O 656 89 07 49

OBJ. REGAL BOHEMACRYSTALL Valldoreix, 49 O 93589 7202

SUMINISTROS VALLDOREIX Mn.C. Verdaguer, 107 O 93 674 74 90

TALLER MECÀNIC C P .

CANALS Sant Llorenç, 27 O 93 674 63 62

JEANLOlHSDAVfO Plaça Dr. Galtes, 5 o 93 675 67 70

TALLERS TORNER Plana de l'Hospital, 35 O 93 674 69 50

PERRUQUERIA VERDI Castiltejos, 11 O 93 589 53 54

TALLERESMENA Pg. Torre Blanca, 13 O 93 674 53 07

TOT CABELL Av. Primavera. 7 - ent. 4a Cerdanyola

O 93 692 79 04

TELEFONIA AIR TELECOM Telefonia i comunicacions Ctra. de Cerdanyola, 49 O 93 589 87 02

PESCA SALADA I LLEGUMS SALUMS Sant Antoni. 50 o 93 674 57 52

TINTORERIES TINTORERIA ST. CUGAT Sant Antoni, 1 0 93 674 77 82

PISCINES FERRON .

Rius i Taulet, 20 o 93 674 68 47

TINTORERIA ST. CUGAT Santiago Rusinol, 35 O 93674 77 83

PISCINES SANT CUGAT Enric Granados, 10 o 93 5 8 9 2 5 29

TINTORERIA ST.CUGAT Rbla. Ribatallada 34 o 93 675 22 28 TINTORERIA ST.CUGAT Av. Uuís Companys, 2 O 93 674 47 67

POLLERIES POLLERIA SANT CUGAT Mc.Torreblanca.Pda. 1 -5 O 93 675 73 8

TRANSPORTS ASS. RADIO TAXI 93 589 44 22 O 93 675 57 57

REPARTIDORS

VETERINARIS

MAILING VALLÈS. S.L. Mercè Rcdoreda 8 O 9358923 77

DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS, S.L. Urgències 24 h Sabadell, 23 Obert nit i festius O 93 674 69 45 Tel. urgències O 908 89 87 36 O 93 674 69 45

RESIDÈNCIES

RESIDÈNCIA 3a EDAT SANT SALVADOR Sant Salvador, 47 o 93 674 42 23

VETERINOS Rius iTaulet, 31 O 93 589 77 40

STANZA Valldoreix, 10 0 93 674 65 98

ROBA INFANTIL PROMUSA Av. Torre Blanca 2-8

O 93 59005 47

O 93 589 7732

MENJARS PREPARATS ROSTIDOR A LA LLENYA OLIVER Sant Martí, 9 0 9 3 589 82 75

ÒPTIQUES TEIXIDÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30 0 9 3 589 44 95

JARDINERIES GARDEN ROCAMORA Uaceres, 12 0 93 674 36 94

TALLER ELECTROSOL Sol, 19 O 93 674 36 88

JUAM Xerric, 28

OBRES CONSTRUCCIONS™ CONSTRUALPA Santa Maria 9,1r 1a O 9 3 5 8 9 07 57

KAILA CENTER Del Sol. 22

SILUET CONTROL Esperanto, 12, interior baixos 0 9 3 589 23 43

LEONELU, SA. COMPONENTS ELECTRÒMCS PER A MOTOCICLETES Av.Graete,35 0 9 3 590 66 66

FORMA'S Elies Rogent. 18 A O 93 675 4 0 0 6

O 93 675 47 57

MAT. CONSTRUCCIÓ

INSTITUTS BELLESA

TALLERS MECÀNICS I COMPONENTS

MUSICAL ST.CUGAT Rosselló, 13

FOAP Rius i Taulet, 27 O 93 674 05 03

ESTÈTICA P. RAMÍREZ Del Carme, 38 O 93 674 85 63

AUX-VYD Av. Uuís Companys, 50 O 93 589 7799

DISON ESTILISTES Martorell, 12 0 9 3 589 56 57

MASSATGES ESTET.

A ZAMORA, S.L. Mn.Cinto Verdaguer, 18 0935892638

SEGURETAT

CARNÉIBOSCH Francesc Moragas, 29 O 93 589 6 0 8 8

0 9 3 589 86 69

LLIBRERIES PAPERERIES

IMMOBILIÀRIES

O 93 674 72 39 ESCOLA THAU Vial Interpolar

LA LIONESA Valldoreix, 79 O 93 674 07 71

local 6

INSTAL·LACIONS PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22

0 93 675 32 74

LA MODISTA Plana de l'Hospital, 3 - 5 '

TRINITY Rbla. Can Mora, 18 0 93 675 22 07

GALERIES D'ART

SALA RUSINOL Santiago Rusinol O 93 675 47 57

CAMPMANY Valldoreix, 16 O 93 674 74 82

LES PLANES o 93 675 57 05

Vegeu pàgines 40-41

ESPAI LLUÍS RIBAS Plaça Gorina, 13 0 93 589 57 76

BLUEMOON Major, 16.

0 9 3 675 02 67 Valldoreix, 43 0 9 3 589 43 55

MIRA-SOL Victòria, 48 o 93 589 20 78

SPRINT IDIOMES Francesc Moragas, 8 0 9 3 589 22 64

o 93 675 72 99

0 93 674 66 99

MODA CONFECCIÓ BENETTON Santa Maria. 21 0 93 674 85 02

FUSTERIES

CENTRES PSÍQUICS TALLER JERONI MORAGAS Av. Villadelprat, 79 0 9 3 674 50 48

CARRÉ MOBLES Frsc. Moragas, 33 0 9 3 674 09 95 O 9 3 6 7 4 7550

HÍPIQUES MIRA-SOL-MARI FLECA ARTESANA Plaça Joan Borràs. 1 O 93 674 7546

ELECTRODOMÈSTICS TOBELLA Santiago Rusinol, 49 0 935906980

MARTÍ FINET MIRA De la Creu. 25, 1 r

M. MAR EJARQUE Santa Maria. 38, 3r 2a ^ 9 3 589 30 65

MOBLES DECORACIÓ

0 9 3 674 73 96

CONSTRUCCIONS

0 93 674 1? «5

TUBAU Passeig Rubí, 108 Valldoreix

JOGUINES NINS Villa, 9

0 93 67536 53 OFINOVA Lluís Companys, 18 O 93 675 23 73

TUBAU Mercat Pere San Parada 104 O 93 589 f 4 78

UESC Cànovas del Castillo, 9 0 93 675 2 3 90

HAMBURGUESERIES

BELLES ARTS

CUGART Torrent Bomba, 14 O 93 « 7 4 4 3 9 0

Tota classe de llibres, tesis, fascicles, etc.

O 93674 2624 O934»70759

MERCERIES PARAMENT DE LA LLAR

LA PERLA Major, 3 O 93 674 07 38

GENEVIEVELETHU V«à,6

CUCARRÓ Santiago Rusinol, 30 o 93 674 55 80

AIRTOUR Viatges per "Catalunya amb avioneta Ptge. St. Salvador, 3.

La Floresta 0 6 6 6 4 2 8 7 42

ROBA PER ALA LLAR FALGUERA VHIà.1 O 93 675 24 07

IBERPLAN VIATGES Valldoreix, 59 0 9 3 589 76 78

SÚPER HOGAR Plaça Octavià, s/n o 93589 8999

USSIATOURS Plana Hospital, 10 0 9 3 589 67 50

o 93 674 03 76

JOGUINES JOGUINES MARGA Santa Maria, 44 O 93 674 75 32

•

—

MISSATGERS

MRW Ildefons Cerdà, 4 0 9 3 590 2 6 80

^ PASTISSERIES SÀBAT Santiago Rusind. 46

SABATERIES ^REPARACIÓ DEL CALCAT SABATA Francesc Moragas, 6

•

XARCUTERIES CANSALADERIA JULIANA Francesc Moragas, 26 O 9 3 6 7 4 08 77

Cultura

46

% MX^S^MMX'Í De dilluns a divendres • De 7.00 h a 8.00 h El despertador, amb Salva Yallvé • D c S . M l h a 10.00 1» Primera Plana, amb Ceni I ,o/ano • De 10.00 h a 13.00 h (uimbimta, el maga/ín. amb (ilara Borrell • De 15.00 a 15.50 li Sani Cugat. Yviti: /'informatiu. amb Josep M. Miró • De 15.50 h a 13.40 h Actualitat Esportiva, amb h a n Pcnas • De 13.40 h a 14.00 h A/ni' molt di put. I.espai de gastronomia. amb l'ep Blanes • De 14.00 h a 17.00h Vol de tarda, amb Ksteve Llop • D e 17.00 h a 19.00 h Vol'e/e tarda, ami') Iolanda Casas • De 19.00 h a 20.00 h XIlloro, el musical, amb Saba Nallvé • I )e 20.00 h a 20.55 h Eespoitiu. amb Gemma Montero • De 20.55 h a 21.00 h /'.'/ millor del magazín • De 21.00 h a 22.00 h Sona clàssica (dilluns). Roi/c World (dimarts). /V/iVí/r^w/Ulimecres). Chi/I (hit (dijous). Jazz CIKII (divendres).

• De 22.00 h a 24.00 h Elque r/neda del dia, amb Joan Yallvé • A partir de les 24 h M/ísiea alteri eostat •De7a24h, Cada hora informació local als Bulletins Informatius.

Dissabte • De 8.00 h a 10.00 h Es rap de setmana, amb Joan Yallvé • D e 10.00 h a 13.00 h

U S /CANTONS ihh

ilWSQMHHB Poe fet. El magazín d'humor Amb Xavi Rodríguez • D e 13.00 h a 14.00 h Aitint-matx. l'informatiud'espoits • De 14.00 h a 15.00 h Càsting (repetició) • De 15.00 h a 17.0<)h Mimin, amb David Yillena • D e 17.00 h a 18.50 h 1'.estrena. El programa de cinema. amb Xavi liirras. Jordina Reinon i Toni Garcia • D e 18.50 h a 19.00 h Radio P/ay. amb Sònia Carmona • D e 19.00 h a 21.00 h Hueel'assaig, amb ( larles Roca • De 21.00 ha 22.00h Entre Iximl/olmes. FI programa de teatre • A partir de les 11 h Músiea al teu eostat

Diumenge • De 8.00 h a 9.00 h l,a missa del monestir • 1 )e 9.00 h a 9.50 h . Mites i llegendes de Sant Cugat • De 9.50 h a 10.00 h Espoiten marxa Ja edició • De 10.00 h a 15.50 li .Vostra tlansal Ea sarsuela/ Roda d'amics amb Joan Fàbregas i Pere Pallissa • De 15.50 h a 14.00 h Esport en marxa Ja edició • De 14.00 h a 16.00 h Tal com éivm, amb J. M. Al vira • D e 16.00 h a 19.00 h Bon rotllo, presentat per Raquel Iniesta • De 19.00 h a 21.00 h Wuc d'assaig, amb Carles Roca • De 21.00 h a 22.00 h Esport en marxa Ja edició, amb Carme Reverte • A partir de les 11 h Música al teu costat

Dijous 20

Salavert

Santiago Rusifiol, 38

93 6 7 4 0 6 45

Divendres 21

CuMeU

Ptge. Diputació. 6

9 3 6 7 4 03 64

Dissabte 22

Riera Rivière

Dr MunUc-, 1

93 6 7 4 04 30

Diious 20 ~

Diumenge 23

Salavert

Santiago Rusiiïol. 38

93 674 06 45

Dilluns 24

Beringues

Av Lluís C o m p a n y s 4 6

93 674 04 83

Dimarts 25

Fomos

M. Farrés. 9 5 . PARC CENTRAL 9 3 6 7 4 0 5 12

Dimecres 2 6

Serret

P g . Baixador. 78 MIRA-SOL

FAN V A C A N C E S

Moral (dia 24) - Fornós (dia 26)

^r

>it, /uii" 1/1,1 ,\W

ha Floresta

pren el relleu de les festes

majors

Després d'un cap de setmana ple d'activitats amb la Festa Major de. Mira-so I, aquests dies és el tom d'un altre districte, la Floresta, que pren el relleu de lesfestes grans. En aquestcas, esfaran els dies 21,22, 23,28,29 i 30 dejuliol, centrades en les pistes poliesportives del barri i la Unió Recreativa i Esportiva de la Floresta. Demà s'encetaran els actes amb balls de saló des de dos quarts de 12 deia nit a la UREF. El tret de sortida oficial serà dissabte a dos quarts de nou amb elpregó a càrrec d'Emili Ranéa la plaça Josep Playà. A la nit, l'Agrupació Teatral de la Floresta interpretarà YA Narcís s'ha tornat boig. Diumenge es farà una cursa popular i el Cafè de les Arts.

W" "

. 8 Dilluns 24

St. Elies, prof , Pau, diac. i Sta. Margarida, vg. mr

, v Stes Cristina, vg mr. i Sts. Boris i Víctor, mrs.

,'

Divendres 21

^

St. Llorenç de Brindisi, cap dr i Daniel, prof.

&À Dimarts 25 H.' y St. Jaume Apòstol, patró d'Espanya

ç<ï Dissabte 22 * Sta M. Magdalena, penitent i St. Teòfil, pretor.

93 6 7 4 2 3 72 *

Dimecres 26 St. Joaquim i Sta. Anna, pares de la M de Déu

Diumenge 23

Dijous 27

St Apol linar, bisbe, mr. i Sta. Brígida, vídua.

Sts. Cugat. mr. i Sta. Juliana, vg. mr.

Cultura

ELS /CANTONS Dijous. 20 dejuliol del hW

AAPPiWMira-soi

AJUNTAMENT

93 674 20 18

Ctre. CÍVIC les Planes

93 675 51 05

Municipal (Valldoreix)

908 79 51 25

Sani Cugat

93589 22 88

"MWV.Ca'TOMra-sol 936741003"

Cines Cinesa (reserves) 93 589 09 41

Comissaria St. Cugat

93 674 7612

Casa ài Cultura

93 589 13 82

AAW StJoan Mira-sol 93 674 71 03

Cines Yelmo (reserves) 902 12 41 34

DNI p a prèvia)

93 589 30 80

Club Muntanyenc

93 674 53 96

Urgències

Coral de la Unió

93 67410 06

Esbart Sant Cugat

93675 26 52

Uar d'Avis Parròquia

93 589 05 98

Aigües la Floresta

93 674 2089

Piscina Valldoreix

93 675 40 55-

Catalana de Gas

93 72529 44

EMD Valldoreix

93674 2719

OMIC

935893188

PROMUSA

93 58917 32

'Consumidors

93 26845 67

BOMBERS Beflaterra

93 692 8080 "

Generalitat

ASSISTÈNCIA SANITÀRIA CAP

93 5891122

CAP - Urgències

93 58944 55

Centre Soc. San. LF

93 589 7800

Ctre. Alzheimer S i C.

93 6742383

085

Rubí- Sant Cugat

936998080 MITJANS COMUNICACIÓ

Correus

93 674 7096

ENHER Rubí

93 6991892

Informació I Inscripcions De dimarts a divendres De9 a 11.30 i de 17.00 a 19.00 h

FECSA (atenció client)

900 73 73 73

93675 59 59

FECSA (avaries)

90074 74 74

TALLERS

93 589 16 74

Tot Sant Cugat

93674 8661

Funerària

93 5895552

OBERTES LES INCRIPCIONS - PLACES LIMITADES

Repsol-Butà

93 6741580

Inici d e c l a s s e s : 2 d ' o c t u b r e del 2000

SOREA

93 5890021

CPA

936742459

C.Castellano-Manchegc 93589 7605

Dispensari la Floresta

93674 7615

Germanor Cavis

93 589 5796

General de Catalunya

935891212

Grup Sup. Immigrants

93 674 9314

Hisenda

93 5891155

VaHtfHebron

934272000'

Sarí Cugat Comerç

93 674 03 22 "

Jutjat

93674 66 96

Sant Joan de Deu

932034000

ORGANISMES OFICIALS

PARRÒQUIA

LLEURE

Aeroport

93 478 5000

Carre'eres

93 204 22 47

93 674 25 70

Les Planes

93 204 75 03

FGC

93 2051515

Arxiu Munteipal

9358907 12

St PereOctavia

93 674 1163

Grua

93 674 3371

Arxiu Nac. Catalunya

9358977 88

Valldoreix

93 674 05 69

RENFE

93 4900202

Port

93 31887 50

AAPP i W Valldoreix

93674 2197

Casal Cultural Mira-sol 935892018

AAPP Montserrat Vall.

93674 2105

Casaïll'ÀvfeSC

"»'a»Í638~

AAProp. i V. la Floresta 936742089

Casal Valldoreix

~93W4599

AAW Ajguallonna flor. 936745129

Ctre. CMc la Floresta

935890847

POLICIA Cuerpo Nacional

93 674 78 58

Municipal i Protepció C M I

092

Informació: Casal de Cultura de Valldoreix

TRANSPORTS

Arxiu Gavín

Radio Taxi

93 58944 22

Taxis Iparada)

93 674 0997

Valldoreix (parada)

93 6741111

Org.: EMD de Valldoreix Horari d ' i n s c r i p c i o n s : de 9 a 13 h

DIBUIX i P I N T U R A per a joves i a d u l t s dilluns, de 19 a 21 h

* DIBUIX i PINTURA per * nens i Jove* dt«un$, de 17.30 a 18.30 h

» ORFEBRERIA dm,d*18a20h;dffn., <iel8a20hidj,dei8a20h

• IOGA dimecres, de 20.30 a 22 h

JAZZ

CINESA SANT CUGAT

infantil I Juvenil dimecres, de 17.30 a 18.45 fi

Yelmo 3

SantCugat 1

•

16.45 -19.20 - 22.00 B ultimo escalón

Yo^ycjrasmo e Irene Sant Cugat 2

16.00-18.00-20.15-22.35

Yelmo 4 16.15-19.20-22.00 Yo, yo mismo e Irene

Misión: lmpost>te 2 Sant Cugat 3

17.15-19.45-22.-

Stuart Littte / El Patriota / Misión a Marte (consulteu dies i hores) Algo casi perfecte Sant Cugat 4

JAZZ AERÒBIC Juvenil dimecres, de 18.50 a 20.20 h PUNT Taller de PLÀSTICA . dtmart$, de 17.30 a 18.45 h

16.00-18.15-20.30-22.50

• TEATRE p e r a nens: dj. de 17.30a 19.00 ti per a Joves: dj, de 18 30 a 20 h

• TAI-TXÍ dim i dv., de 9.30 a 10.30 h

« ESMALTS dijous, de 18 a 20 h

•

AGENDA CICLK l)K CINKMX

YELMO SANT CUGAT

Tigger.../Gladiator (dtesabte consulteu)

Yelmo 1

Yelmo 8

16.45 / 19.00-22.30

l)i\«'ii(lr<"«i 2 1 d e j u l i o l 1 \ \ 11 /,' 1/7 1 / ' / / II.R'iS 1

A I.'AIKK U J l ' K K

d ' l l.irulil K m m

Kiilraila lliure

16.15-18.15-20.20-22.45

Menos es mas Yelmo 9

\ ks:_'. ;o h

I)i\i"nilri"«. 2}$ <!<• j u l i o l

\ l.i pl.ii^.i del ( .is.il de

/ n

> ' / / , • ! / 1 \ /</ / \ i is i / ) / / t

( ' n l m r j de \ . i l k l o r c i \

\IIW

Ors;

ilc 1 . . I ^ L - 1 l . i l K i r o m

I A 1 I ) de V i l l i l o j c i \

1

16.15-18.25- 20.25-22.45

17.15 - 20.00 - 22.40 Stuart Little

Misión: Imposíble 2

• JOIERIA a la c e r a perduda dimecres, de 16 a 18 rj VITRALLS DECORATIUS dimecres, de 12 a 13.30 h

16.30-18.30/20.40-22.50

Yelmo 7

Yelmo 2

• ESTAMPACIÓ s/ r o b a , batik i seda dimecres, de 10.15 a 11.45 h

ESC. DE MUSICA Andante

17.00-20.40 Fantasia 2000/South Park

16.00-19.10-22.20

• BALLS DE SALÓ i n i c i a c i ó : dv, de 22.00 a 23.30 h p e r f e c c i ó : dv, de 20 30 a 22 ti

CYM-AEftÒBlC dm. t d (, de 9.30 a 10.30 h

Yelmo 6

El patriota (dissabte consulteu)

BODY BALANCE d m t d j . d e 10 40 a 11.40 h

*

Yelmo 5

El patriota

Sant Albert, 5 Tel. i lax 93 589 82 69

93 589 62 82

936741234

AAPP W Can Majo Vall. 93 674 50 49

EMD Valldoreix

SERVEIS

Ràdio Sant Cugat

Creu Roja Valldoreix

ASSOCIACIONS

1111

Els 4 Cantons

Creu Roja Sant Cugat

Telèfon de l'Esperança 93414 4848

&

CASAL DE CULTURA DE VALLDOREIX

936753503

ENTITATS ASDi

091

47

f* I a^.1 C M CM*. £ 3 VBMB

I

1 ^ 1

E a n a í aaanaf

El cinema de casa teva

a ^ l

SANT CUGAT 3 a SETMANA

5a SETMANA

ESTRENA

2 a SETMANA

Oe los D i r e c t o r a f i ^ i f p f w a c o n M a r y ' ' ÏÈíi^^M-tm ••::»-*.#; «51: í S A L A 2 . 1 6 . 1 5 - 19.00 -

SALA 4 17.00- 20.40 GOLFA 00.05 13 Anys

22.00

GOLFA: 00.30 13 Anys.

^ • • I I

T i Baai aaar I

I

SALA 3 16.00 -18.00- 20.00 - 22.00 Només dilluns a dijous. Apta

s © ïi s *'WB·BWB-B·Bft

ghraimmtimrEP&fi-

D : Í ^ 6 C Í « 5 SIS

do! esyvct^íitíf t

'g·BaWB?-W·S·i:

C3rri?ttí esíudisrfí universitari VÇHÍÍÍRÍÍSÇff!:;

gran•$ Ç-5 viys I

";-W-WMWH·!R

l·

íí!W"?WwJ?

a

JCVv

HmB«ffl-BJi&:

SALA1

16:45-19:20-22:00

G O L F A : 0 0 : 3 0 13 A n y s

§3 Castervw

ELS4CAOTQNS 48

_V dt

Ihtoií. /uiW'di'!JtV

S e t m a n a r i de SANT CUGAT DEL VALLÈS

Emili René. Pregoner de la Festa Major de la Floresta

Edifich IORDI CASAS

"A la Floresta, només cal caminar per adonar-se de la seva bellesa" batalla de l'afer del clavegueram. Encara hi ha molts metres de carrers que no tenen clavegueram. A banda de ser una cosa antiestètica, és un problema de sanitat importSntíssim.

- La Floresta és bella.

- La urbanització a la Floresta és complicadíssima i caríssima, però aquí radica la seva bellesa.

A cada pas q u e fas veus una perspectiva diferent. I això no passa a Valldoreix o a Mira-sol.

- A la Floresta hi ha un moviment actiu important de gent gran?

- Sí. Cal tenir present que hi ha uns 500 o 600 jubilats. També tenim socis de Sant Cugat, Valldoreix i de Mira-sol perquè els agrada molt cl q u e nosaltres fem. Vaig lluitar per aconseguir una sala per poder-hi fer diferents activitats. Demanaria que la gent s'adonés que tenen un lloc especial per poder reunirse i poder-ho passar bé.

Al.KN I.OI'I.Z - Sant Cugat -

FI tlorestà Fmili René serà l'encarregat dissabte de llegir el pregó de la festa grossa de la Floresta i d'aquesta manera donar el tret de sortida de la seva festa.

R e n é , q u e va p r e n d r e el seu primer contacte amb la Floresta l'any ll>29, és una de les persones niés involucrades a la vida de la Floresta, ('om ell mateix explica, se l'estima com si fos seva. Des de fa vint anys no ha parat de treballar per milloraria.

- Quins van ser els seus inicis u la Floresta?

- Vaig arribar-hi per primera vegada l'any 29. La meva família era molt àmplia. F.l meu pare, per exemple, tenia vuit germans.

'Fenien un terreny on hi havia dues o tres torres més. Jo anava a passar-hi alguns dies, perquè llavors no es feien vacances tan llargues. Llavors, ja vaig començar a estimar la Floresta.

- Com ha anat evolucionant la Floresta?

- Aleshores era un poble. Iots eren amics i c o n e g u t s . Q u a n s'havia de fer alguna festa, malgrat no hi havia gairebé locals. la celebràvem a casa de qui tenia la finca més gran. Abans hi participava tothom, cosa que ara no passa. La Floresta tenia més sentit de poble, estàvem més units: ens sentíem més pròxims els uns als altres. Ara, desgraciadament, això no passa. I per aquest motiu no aconseguim el que no aconseguim.

- Què més els preocupa?

- Abans no teníem por de la seguretat ciutadana. Ara no estem contents. Tenim problemes i no sé com es poden arreglar. A la Floresta la gent està molt espantada.

- Demà oferirà el pregó de la Festa Major?

- F m fa il·lusió. Km va agafar per sorpresa, no m'ho esperava.

Aprofitaré per demanar més participació dels florestans. He es-

Emili Reiie vn toneixei l,i I lointu I mn 29K)IV:XAYI tat en pobles on la participació és total. I tot ho paguen les penyes. Hi ha senyores en aquests pobles que es passen tot l'any brodant. Kl que voldria és tenir dues o tres actuacions de categoria, que són les que criden l'atenció, que fan vida al poble. El poble hi hauria de participar econòmicament, que és molt d i fi-

1 * 1 ' A Caüd

un fa per la

cil, perquè no hi f /

Q m f a

ha sentit de poble. P e n s o q u e és q ü e s t i ó d'aconseguir algun lloc -on les famílies es reuneixin, es tractin i es coneguin. Això també falta.

- Què és el que mé» destacaria de la Festa Major d'enguany?

- Aquest any sí que destacaré una cosa: l'orquestra Plateria.

Sembla que sigui una cosa impossible, que vingui a la Floresta la Plateria. Això és el que li

IARROSA

deia abans: aconseguir actuacions puntuals importants. També cal tenir present un fet important: a la Floresta hi viuen infinitat de bons artistes, de bons intel·lectuals i bons professionals. On són? No s'enrecorden de la Festa Major de la Floresta? ~" püS QUe - C o m veu ara mateix la Floresta?

Ara estem en S>0{,SerVa un moment crucial a la Floresta. Farà una explosió en construcció. Ara íf, ja estan v e n i n t petites constructores que fan petites urbanitzacions.

- Diria que hi ha problemes importants a la Floresta?

- Sí que n'hi ha, sí. El problema és q u e han passat moltíssims anys que gairebé no s'ha fet res.

Ja vam començar a m b la gran

una perspectiva diferent"

- Què té de peculiar i especial la Floresta?

- F^l més peculiar- de la Floresta és el que encareix tota la seva construcció. A la Floresta hi ha 42 quilòmetres de carrers i de camins. L e s propietats estan molt separades. No s'ha estudiat un sistema perquè la construcció no surti tan cara. La Floresta no ha tingut mai la força necessària perquè mai no ha tingut unitat d'acció ni ha participat no més que un cinc per cent màxim de la població i sempre hem estat els mateixos. Només cal caminar una mica per adonar-se de la seva bellesa. Hi ha una quantitat de vistes i de perspectives que és impagable.

- Amb tot el que fa, vostè mereix el premi Santcugatenc de l'Any. - Tot el que he estat fent fins ara no ho he fet petquè em facin santcugatenc de l'any. Juro que totes les activitats que he fet fins ara durant molts anys no ho he fet per buscar res de tot això sinó perquè m'ha agradat, això seguríssim.

Cal reconèixer que en això dels edificis públics no tenim sort.

Km refereixo als edificis catalogats d'interès arquitectònic que. per compra, permuta urbanística o herència, li ha tocat gestionar als darrers consistoris. Comencem per l'edifici d'interès local per antonomàsia: el Monestir.

Els seus claustres han estat monopolit/.ats per la grapa competencial de la Generalitat, sembla que només d'aquí a uns mesos l'Ajuntament hi podrà posar la primera pica. Això sí. a canvi de cedir un terreny -barat, no cal dir-ho, com tots els d'aquí— per reubicar-hi l'actual equipament claustral. En això dels terrenys tampoc no tenim gaire sort. només cal recordar els milers de metres quadrats -i urbanitzatsque vam haver de cedir, i a canvi de ben poca cosa, per construir l'Arxiu Nacional de Catalunya. Pel q u e fi LI la Sala Martinell del Celler Cooperatiu, la situació és prou coneguda, cal arreglar importants defectes d'estructura abans de fer-hi res. I què es pot dir sobre l'edifici del que va ser la masia Torre Blanca?! Kls okupes van guanyar l'Ajuntament per tres cossos d'avantatge i ara estem en fase de negociació. Cal esperar si tindrem un conveni okupa o un conveni institucional.

I, last but noi least, hem arribat allà on volia: l'edifi Aymat. Les presses en van marcar la primera fase: descatalogació amb nocturnitat i ... (i és un dir), projecte, d i n e r o n s e u r o u n i o n i s t e s , enderrocament i primeres obres.

Tot (o quasi tot) anunciat urbi et orin. Però, ves per on, ara, diguin el que diguin des de l'equip de govern, no se sap exactament què se'n farà. La prova és que cada cop que se'n parla, el que ho fa s'hi refereix amb paraules diferents. Fins i tot l'artista inspirador del projecte diu que "fa més d'un any que no en tinc notícies". Ks possible que tot plegat no sigui tan greu i que tan pessimisme sigui el producte de la meva inveterada propensió a tocar els pebrots als que manen.

O, potser, és l'herència necessària que havíem de rebre d'aquest model de ciutat que una persona, des d'unes altres pàgines i una altra revista, s'ha entestat a explicar-nos. O, potser, és...