Diari de Sant Cugat 345

El 'diari' de Sant Cugat

Dijous Udfn di

falioldrimo

EIS 4 CANTONS

Destaquem

Súw. UF, Any VII 2 2 5 pies.

Primer pas cap a la vianantització global

Baixa la participació a la campanya proesclerosi múltiple Pàfinn 17 GDC participarà en quatre ponències del congrés Pàgina .ï

Entrevista a Jordi Turull, gerent de l'Ajuntament Pàgina S

El SC Esport presenta un dèficit de més de 4 milions Pàgina SO

L'HGC ajorna fins al setembre l'anunci de solucions Pàgina IS

Fes-te subscriptor

EiS4Gwror« W "diari* <M Sani Cugat

et surt a compte Entrades per al cinema i molts espectacles...

i t o t per TfUÍAI

10.800 $&.

TEL 93 589 62 82

A excepció dels embussos al carrer de Valldoreix, els canvis adoptats se salden amb una acceptació molt generalitzada m&&*wo:Ej>iX£.

El projecte del Centre d'Art Tèxtil avança lentament Grau Garriga lamenta no tenir-ne notícies des de fa més d'un any Pàg.

GAUSAC

nunxTu JM200Q

•

CATÀLONIA CERÀMIC

• igai del V.

- Les darreres restauracions del Monestir de Sant Cugat del Valies. Alfred Pastor i Mongrell. Arquitecte - Les pintures murals de la Capella de la Pietat campanar de l'església del Monestir de Sant Cugat del Valies. Albert Sierra i Requera. Historiador del* Art. - Joan Auladell In memoriam - La desapareguda església de Sant Pere d'Octavià. Joan Auladell i Serrabogunyà. Historiador f ks hatttuab stxtioradc: Documents, Ressefy&D&KtkaiMxtikxaL QpttàiNoÒòs.

Damarfi Jordi ALàpez, Patia*

BQUÜK

i al Racó del Paper

CONEIXEU-NOS, ESTEM AL VOSTRE SERVEI OBERT DE DILLUNS A DISSABTE HORAAI dl. odv. de Sa 13 h idal5o20h di d . 9 o l 3 h lüel6o20h

Ceràmica Sanitaris Aixetes Mobles d e b a n y Accessoris

• Banyeres d'hidromassarge • Materials per a la construcció

EXPOVENDES: >»«, O o . Sani Cugat, U 3. Cerdanyola dol Vallès. Tel. 93 580 15 C0 SuenosAirei, 25- oarcelono. W. 93 41908 46 Rocafort. 112. Borcebna Tel 93 426 00 08

EIS I CANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR

CARNET amb punts per guanyar tiquets gratis cada cop que adquiriu una entrada

^

ATENCIÓ

AL

SUBSCRIPTOR

9 3 5 8 9 6 2 8 2 • dedladv,de9al4hidel6a20h

EIS 4 CANTON

Política

3

Dijous, 13 de juliol del 2000

P a r t i t s

La delegació local de CDC es prepara per a l'onzè congrés

ERC a Sant Cugat discrepa de l'acostament aCiU

Una de les quatre ponències debatrà Facostament a Unió E. B. - Sant Cugat EMII.I BKI.I.A

-Sant Cugat Els convergents santcugatencs que aniran a l'onzè congrés de la formació ja s'han començat a coordinar per participar en les quatre ponències que s'hi debatran.

Concretament es parlarà del model de país i la relació amb el seu entorn, sota el títol de "Catalunya, primer"; sobre l'estat del benestar, en la ponència que porta per nom "A Catalunya, primer les persones"; sobre "L'opció política", és a dir, les línies d'actuació i àrees d'acció prioritàries, i sobre "Organització i noves formes" de participació de la militància, juntament amb el futur de la coalició. Tot plegat és encaminat, tal i com assegura el president del partit a Sant Cugat, Ramon Bonastre, a fer de Cill una coalició de govern. En aquest sentit, Bonastre ha explicat que hauran d'adequar el missatge a la nova realitat de la formació, en un dels congressos més importants que ha fet mai CDC, segons el mateix pre-

Rtimuri Bonastre, president local de CDC, acompanyat per Manel Pardo i Joaquim ten et h O/O Y.A sident local.

Finalment seran 19 els congressistes que assistiran al congrés, que se celebrarà els dies 10,11 i 12 de novembre a Barcelona. El Comitè Local del partit ha rectificat la seva omissió involuntària de tres militants que també aniran al con-

grés. Es tracta de l'exalcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, del consller Xavier Pomes i de Josep Santamaría. Per a Bonastre, el congrés estarà marcat pel resultat de les tres darreres eleccions, per la correlació de forces després de l'aclaparadora victòria del PP a Ma-

drid i per l'estratègia i la relació amb els seus socis de govern d'Unió Democràtica, amb qui Bonastre augura unes noves formes de relació "més estretes". El congrés també tractarà la relació del partit amb ERC i la renovació de la cúpula del partit.

P a t r i m o n i

La delegació local d'Esquerra Republicana (ERC), integrada per 6 militants, a la tercera conferència nacional del partit celebrada dissabte a Manresa (cl Bages) va votar favorablement a la ponència de la cúpula del partit, encara que es manté crítica amb l'acostament dels republicans a Convergència i Unió (CiU). ERC a Sant Cugat ha adreçat una carta al secretari general del partit fent constar la seva postura crítica respecte a un possible pacte amb CiU, seguint amb la línia dels darrers anys. El president local dels i n d e p e n d e n t i s t e s , Eduard Pomar, creu que aquestes decisions s'han de debatre en un congrés de partit, com cl que es convocarà l'any vinent. "La militància i els votants no entendrien l'acostament a ÇiU", diu Pomar. La ponència que es va debatre ja duia incorporada l'esmena de la secció local d'ERC, feta a través de la sectorial de Medi Ambient, relativa al reforçament del discurs ecològic.

U r b a n i s m e

L'alcalde és partidari de cedir el terreny al Centre de Restauració

Recoder treu importància a les crítiques del PSC a la reparcel·lació de Can Matas Recodertem que la negociació podria allunyar el centre E. B. - Sant Cugat -

L'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, es partidari de cedir uns terrenys a la (ieneralitat perquè hi traslladi el C e n t r e de Restauració i Conservació tic Béns M o b l e s ( C R C B M ) . act u a l m e n t ubicat en unes dependències superiors del claustre del Monestir de 2.5(10 ni-.

Segons l'alcalde, "els hem convençut perquè marxin", però "si volem que abandonin el claustre, els hem de facilitar la marxa". Respecte a les crítiques del Partit dels Socialistes, que no és partidari de la cessió del terreny sinó de l'arrendament, Recoder

ha afirmat que "si entrem en un diàleg econòmic amb ells el que ens pot passar és que els perdem i se'n vagin" de Sant Cugat. L'equip de govern és partidari de mantenir el Centre a la ciutat perquè el consideren un "actiu i m p o r t a n t " , igual q u e l'Arxiu Nacional de Catalunya ( A \ C ) . L'alcalde ha dit, però, que m a n t e n e n converses per obrir el Centre a la ciutat, amb l'ajut, per exemple, d'exposicions.

Quant als terrenys on s'ubicaria el nou edifici, encara no estan confirmats, a l'espera de la. signatura d'un conveni. De moment, tot apunta que serà un solar al costat de l'Institut Arnau

Cadell, "molt a prop de l'estació de Ferrocarrils de Valldoreix", apunta Recoder. Això sí. des del ('entre s'ha demanat que el nou terreny sigui susceptible de properes ampliacions. Al lloc del C R C B M s'hi col·locaria el futur museu de la ciutat.

D'altra banda, pel que fa a l'entrada de l'anomenar búnqmi. l'alcalde també creu que s'hauria d'arreglar, igual com els socialistes, encara que no està d'acord que es tapi aquesta entrada. Recoder ha anunciat que el búnquer, que compta amb 7 o 8 c o l u m n e s gòtiques " q u e la gent no coneix", ha de ser un espai destinat a diverses activitats ciutadanes.

E. B. - Sant Cugat -

"L'equip de govern el que ha fet és seguir les directrius de l'auditoria independent que es va fer". Així ha respost l'alcalde Lluís Recoder a les crítques del PSC respecte la reparcel·lació del Turó de Can Maras. Recoder ha volgut deixar ben clar que es tracta d'un problema entre particulars i que no se n'ha tic fer una qüestió política "que no arribarà enlloc".

L'alcalde ha explicat que són els mateixos ciutadans qui urbanitzen els terrenys, després se'ls reparteixen, amb Ics corresponents càrregues en forma

de quotes d'urbanització en funció de les aportacions que han fet. Es quan no s'entenen entre ells que l'Ajuntament intervé intentant posar-hi pau. Recoder ha assegurat que és una reparcel·lació "complicadíssima" perquè si els propietaris no cedeixen tic manera voluntària. el consistori haurà de recorrerà la reparcel·lació obligatòria. Recoder ha lloat la tasca "impecable" del Departament d'Urban i s m e . en e s p e c i a l la d e l'arquitecte en cap. Liuís Slosta. A banda, ha dit també que "les responsabilitats polítiques" que demanaven els socialistes "no es poden demanar quan un polític ja no està en actiu".

PoKtica

ELS4CAlYroN5 Dijous, Li de julioldel2000

C o n s i s t o r i

El grup de natura proposa canvis en el ROM per fomentar la participació Subirà: "Pe/fet de crear més figures no seran més operatives EMILI BKI.I.A

El G r u p de Natura del C l u b Muntanyenc proposa un total de 17 punts per canviar el Reglament Orgànic Municipal (ROM) i així millorar i potenciar la participació ciutadana dels veïns i les associacions de Sant Cugat, adaptant-se així a la proposta de l'Assemblea d'Entitats Ecologistes de Catalunya (AEEC) al conjunt d'ajuntaments catalans.

El ROM té per objecte regular el règim organitzatiu i de funcionament dels òrgans municipals, l'articulació dels drets i els deures dels membres de la corporació i dels drets d'informació i participació ciutadana. Des del Grup de Natura es veu com una possibilitat d'avançar cap a societats democràtiques. Amb les mesures proposades pels ecologistes es pot "contribuir a aprofundir i afavorir el funcionament democràtic dels ajuntaments catalans". Així mateix, la iniciativa no vol ser un document alternatiu sinó un conjunt de propostes que es poden adoptar en conjunt o de manera individual. Tenint en compte la realitat del nostre municipi, el Grup de Natura ha adaptat els requisits de l'AEEC al ROM del consistori santcugatenc.

La regidora de Participació, Comunicació i Promoció de la Ciutat, Marta Subirà, ha explicat que des de l'Ajuntament es veu amb bons ulls la iniciativa, que es valora po-

C o n s e l l

de

sitivament, però que es mantenen algunes reticències respecte la creació de massa figures de participació "que creen expectatives que després poden comportar frustracions; el fet de crear moltes figures no vol dir que siguin més operatives", assegura la regidora. Igualment, Subirà ha dit que de totes les propostes, s'estudiaran les més viables per crear les figures pertinents, però que cal buscar un consens amb la resta de forces polítiques representades al consistori. Entre tots es decidiria quines són les iniciatives que poden ser més operatives. "Es un procés que és bo que estigui consensuat", apunta Subirà, que és partidària que se'n crein "poques, però que funcionin".

Així, des de l'àrea de Participació s'està a favor d'iniciar mesures per potenciar la participació: "No ens hi oposem", sentencia la regidora. Una política que s'aplica també amb el Pla de la Societat de la Informació, que fomenta la recollida d'opinions dels santeugatencs i accepta la seva inclusió en les seves comissions específiques.

Diversos membres del grup ecologista es van reunir fa poc amb Subirà per tractar el tema amb profunditat. Els joves van determinar punt per punt les propostes que volen desenvolupar. Un dels membres del Grup de Natura, Lluís Llerena, ha explicat que la regidora "va estar molt oberta i interessada en les propostes, molt

d i s t r i c t e

L'aprovació del PERI de les Planes queda publicat al Diari Oficial de la Generalitat E. B.

L'equip de govern va anunciar al darrer consell de districte de la temporada, de la mà del regidor de descentralització, Jaume Tarragó, que l'aprovació definitiva del Pla Especial de Reforma Interior (PERI) de les Planes es va publicar el dia 5 de juliol passat al Diari Oficial de la Generalitat, fet que permet tirar endavant les obres de rehabilitació al barri.

L'equip de govern ha deixat a disposició dels veïns una sol·licitud de certificació substitutiva per poder fer les actuacions als habitatges de les Planes que estiguin afectats. El document demana una sèrie de requisits, com la pre-

sentació de tres còpies dels plànols de l'obra, una memòria descriptiva, un certificat d'habitabilitat, el pressupost de l'obra i diverses fotografies, entre d'altres.

D'altra banda, el regidor del Partit dels Socialistes, Joan Carrasco, l'únic representant de l'oposició present a la reunió, va aconsellar al col·lectiu veïnal que demani assessorament a l'Associació de Veïns i que no recorri de manera precipitada als advocats per dur a terme les obres, "per evitar problemes econòmics", va dir Carrasco. En la mateixa línia, igual que al consell de la Floresta, el regidor socialista es va comprometre a lluitar perquè els veïns hagin de pagar només un 74% de les obres, i no el 90, com assegura que pre-

y>

Propostes per incloure: 1. Convocatòria i ordre del dia.

2. Torn de prees i preguntes.

3 . Documentació del ple.

4 . Els drets d'intervenció oral davant del ple.

5 . Els drets dejs ciutadans a participar t ser informats. <». Denegació o limitació del dret a la informació.

7. Procediment per proposar suggeriments, iniciatives, queixes i peticions a i'admi-

8 . Criteris per a l'ús dels

mitjans públics.

L'.ecoiogstaL.Llerma FOTO:XJ^. realista i disposada a parlar-ne amb tothom". "Ens conformem amb què se n'acceptin algunes", afirma Llerena. L'objectiu, reconeix, és crear un debat que no es limiti només a l'administració, sinó que sigui general. Tot i que algunes de les propostes ja estan recollides al ROM actual, els ecologistes demanen, entre d'altres, que les associacions que ho sol·licitin rebin l'ordre del dia del ple municipal, que entri en acta el tom de precs i preguntes, que puguin ser consultats en 4 dies els acords a què s'ha arribat a la sessió d'aquell mes i que es crein consells municipals.

Els ecologistes especifiquen una sèrie de condicions perquè es constitueixin aquests consells, així

tén l'equip de govern. En aquest sentit, Tarragó va explicar que "no és difícil que es facin les obres. A l'anterior PERI se'n van autoritzar moltes". Al consell de districte de dilluns es va demanar de nou l'ampliació del Centre Cívic. El regidor popular va respondre que tècnics de l'Ajuntament, i el mateix tinent d'alcalde de Ciutat Sostenible, Joan Carbó, havia visitat la instal·lació i havia conclòs dient que l'ampliació costaria molts diners per acabar ampliant molts pocs metres el local. Els veïns, però, van assegurar que és possible construir un nou pis damunt de l'actual. Tot i així, van sortir propostes de fer una ampliació del centre a l'edifici annex, a tocar de la plaça de la Creu d'en Blau, o a sobre de l'edifici del poliesportiu.

Un dels avantatges q u e van apuntar els veïns és la possibilitat que els avis del districte es reuneixin a la seu del Centre Cívic, cosa que actualment només poden fer un dia a la setmana, a diferència de la resta de districtes.

Un cop més, la seguretat ciutada-

La ngidom M.Subirà FOTO: X.L. com també el seu funcionament i l'organització interna. També són partidaris de crear comissions especials per tractar problemàtiques concretes de la ciutat. Una altra qüestió de què parlen els membres del Grup de Natura és sobre les Audiències Públiques, una forma de participació verbal a través de la qual els ciutadans proposen a l'administració l'adopció de determinats acords o reben informació, i que poden ser convocades per associacions i per ciutadans.

El consistori tindria de temps un mes per convocar les reunions.

També hi ha diversos punts referents a les iniciatives ciutadanes, a les consultes populars i als jurats ciutadans.

na va ser un dels motius de queixa dels veïns. El president del consell, Jaume Tarragó, va comentar la relació d'actuacions de la policia de barri a la zona: 49 en sis mesos. Tarragó va reconèixer, però, que es tracta de sortides fetes a partir de trucades dels mateixos veïns. El tema de la neteja viària també va tornar a aparèixer. En aquest'cas es va postposar la resposta fins que no es coneguin els resultats de l'auditoria que el consistori ha encarregat a diversos universitaris pel mes de juliol.

C i u t a d a n s de segona "Kls ciutadans de les Planes no som ciutadans de segona. Demanem que les obres que es facin siguin de la qualitat de Sant Cugat". D'aquesta manera, els veïns van criticar diverses actuacions urbanístiques que s'havien fet en legislatures anteriors, sota el mandat de l'exalcalde Joan Aymerich.

"Ara r e c o n e i x e m q u e s'està avançant, hi ha un cert moviment", van concloure.

9. Òrgans municipals complementaris.

10. Consells municipals.

11. Comissions especials. l à . Sancions sis membres de ja corporació.

13. L'audíencia pública.

14» La iíucktiva ciutadana.

15, Et reglament, la p«M~ çjtati iajrealkzscidde la con16. Els jurats ciutadans.

17, Els document» oftcials.

La Generalitat respon a ERC que el CAP està pressupostat El govern de la Generalitat ja ha contestat la pregunta que Esquerra Republicana a Sant Cugat va formular per escrit a través del diputat republicà de la comarca Joan Ridao. Segons ERC, el Govern catajàjiajírevist una partida pressupostària per a l'exercici del 2000 de 300 milions de pessetes destinades a la construcció del nou C e n r t e d'Assistència Primària (CAP), el segon de què gaudiria Sant Cugat. A més, asseguren que la Generalitat, per boca del conseller de Sanitat, Eduard Rius, té la intenció de tenir acabades les obres el primer trimestre de l'any que ve. "He quedat una mica sorpresa.per la immediatesa", ha dit la regidora Sara Bertran. /E.B.(Sant Cugat)

PoKtica

ELS ÍCAlYroNS Dijous, 13 de juliol del ÏOOú

Entrevista

pots aglutinar esforços. Hi ha molta gent a l'Ajuntament que fa la mateixa feina, en canvi en una àrea, potser només cal una persona per fer-la. M'haig de fixar a optimitzar aquesta estructura tècnica. El vessant polític decideix el què. Nosaltres hem de garantir que un cop presa aquesta decisió política, que tècnicament s'executi

amb la màxima agilitat, eficàcia i eficiència.

- A efectes pràctics, com notarà un santeugatenc el canvi de model?

- Espero que ho puguin notar amb la immediatesa de la tramitació. Que s'hagi d'esperar menys temps per rebre respostes. Això és bàsic. També en què, aprofitant que tenim més recursos alliberats per controlar més la despesa ordinària, es poden fer bastantes coses més. En un termini no gaire llarg, la relació administracióadministrat es notarà molt més ràpida i concentrada.

- Quan estarà implantat completament el model gerencial?

- Això té diverses fases, que espero que en mig any es puguin començar a notar coses. Hi ha processos llargs, que no són d'avui a demà. Encara que tinguis la idea clara d'on vols anar, has d'adaptar el personal a una manera de funcionar... Contínuament ens haurem d'anar adaptant a les noves situacions.

- Quines són les prioritats?

- La modernització, la major utilització i aprofitament de les noves tecnologies en la gestió ordinària de l'Ajuntament perquè això simplificarà processos i farà que les coses siguin molt més immediates.

Aplicar-les des que el ciutadà demana fins que se li contesta. Permet una visió de gestió molt més global per poder actuar després en cada àmbit. Cal una visió general, no parcialitzada.

- Esteu supeditats a les conclusions del Pla Director de la Societat de la Informació?

- El Pla Director serà important.

A nivell tècnic hem d'anar al mateix ritme que avança la mateixa societat en aquests camps. A les administracions els costa de vegades. Si nosaltres poguéssim funcionar amb un sistema de firma digitalitzada dels regidors, els actes reglats, com les llicències d'obres, en 24 hores, amb l'ordinador, pots t e n i r la llicència corresponent. És un d e tants exemples. Ens hem de posar al dia. Les noves tecnologies no són l'objectiu. Són l'instrument. Cobjectiu és que l'administració sigui molt més àgil i eficaç.

que es va presentar fa unes setmanes. Diverses àrees de l'Ajuntament presentaran també les seves propostes, com la de Serveis Personals, la de Promoció Econòmica i Hisenda o la de Ciutat Sostenible.

Pel que fa als grups de l'oposició, de moment, només Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) ha presentat públicament una moció. En aquest cas, el partit independentista intentarà que s'aprovi amb el consens de tots els grups representats a l'Ajuntament la seva proposta d'adhesió a la campanya Un pafs, una bandera, que consisteix a fer onejar únicament la senyera al balcó de l'Ajuntament de la plaça de

Barcelona el dia 11 de setembre, la diada nacional de Catalunya, però també en festes assenyalades del Principat. Sant Cugat ja va participar en aquesta campanya els anys 97 i 98, mentre que l'any passat el partit republicà va presentar una instància a l'Ajuntament per a tal efecte. El president i portaveu de la secció local d ' E R C , E d u a r d P o m a r , ha apel·lat al nacionalisme de Convergència i Unió perquè voti a favor de la seva moció, recordant també que la coalició nacionalista s'hi ha adherit en diversos municipis de la comarca i de tot Cat a l u n y a . L a d e c i s i ó d e l s 25 regidors sobre aquest i altres temes, dilluns a les set de la tarda.

El nou gerent d e l'Ajuntament es de Parets del Vallès i t é 3 3 anys. És llicenciat e n dret i va començar d e moit jove vinculat a l'administració local: va fer d e secretari interventor a G u r b a m b 2 1 anys i després a Sant Vicenç d e Castellet. Ha estat el subdi rector general d'Acció Cívica, al Departament d e Benestar Social, i abans, c a p d e gabinet del consistori d e Sant Adrià d e Besòs, a més de gerent d e l'Institut Català del Voluntariat (IncavoD. Es v a casar a Valldoreix.

Jordi Turull. Gerent de VAjuntament de Sant Cugat <•<•

Hi ha molta gent a P Ajuntament que fa la mateixa feina" EMILI BKITA

- Qui són els caps d'àrea?

- Molts repeteixen: el d'Hisenda, Ignasi Llambric; el Xavier Amador, que és de Seguretat Ciutadana, Mobilitat i Medi Ambient, l'Angels Seix que és a Serveis Personals, el Josep Solà de Serveis Generals, la Mireia Sanahuja, de Cultura, i el Pere Alavedra, de Descentralització i Serveis Urbans.

- Ha estat un problema n o conèixer a fons la realitat de l'Ajuntament de Sant Cugat?

- J o no l'he notat. A més, a nivell tècnic els temes te'ls mires molt més objectivament. L'encàrrec que tinc és de gestió i de mirar de fer el màxim possible amb els mínims costos. Sempre procuro integrar-me al màxim a la vida de la ciutat on treballo, però no crec que això no afecti la gestió.

- Quins són els reptes que es plantegen ara?

- Els reptes és el que és compartit amb altres administracions: les coses han evolucionat. El que ara amb dos anys varia molt, abans trigava potser 15 anys a variar. El repte principal és estar al dia i poder aprofitar al màxim els nous sistemes, recursos i tecnologies perquè sigui una administració molt més àgil, molt més immediata, amb processos molt reduïts i simplificats. Perquè la gestió sigui molt menys costosa. Quan passes del paper carbó a l'e-mail, a nivell de gestió d'administracions també s'ha de notar. Tramitacions, concentracions, que un ciutadà ho pugui resoldre pràcticament tot en un mateix àmbit. Això les noves tecnologies ho faciliten molt. També tenim la idea clara de gestió

Jordi Turull a la sala de comissions de I'Ajuntament de Sant Cugat FOTO: X.

quant a estudi de costos, com podem reduir la despesa ordinària.

- No es un error agafar com a exemple el model gerencial d'altres consistoris?

"A les administracions els costa, a nivell tècnic, anar al mateix ritme que avança la societat"

- El model gerencial s'està començant a implantar en força ajuntaments. Nosaltres l'adaptarem al que és la realitat de Sant Cugat.

Moltes coses no són importables i exportables entre ajuntaments perquè cada un d'ells respon a la seva realitat i les seves prioritats.

- Està ben estructurat l'organigrama de les àrees?

C o n s i s t o r i

Dilluns se celebra el darrer ple d e la temporada ERC vol que s'hissi solament la senyera E. B. - Sant Cugat -

La sessió plenària a l'Ajuntament de Sant Cugat, que se celebrarà el proper dilluns a la sala de plens del consistori, serà la darrera de la temporada abans de les vacances d'estiu. L'ordre del dia dels plens queda definit ha-

bitualment el dijous anterior (avui per al lector). Però alguns dels temes ja s'ha avançat que segur que es portaran a la convocatòria de dilluns per part de l'equip de govern. Són, entre d'altres, la proposta de constitució formal de la societat limitada Sant C u g a t Obert. El capital d'aquesa societat serà íntegrament municipal,

- I "na de les coses que estem mirant és adaptar l'estructura de l'Ajuntament a les prioritats i necessitats que des de l'estadi polític se'ns han marcat. Venir amb un organigrama absolutament fet i definit sense poder tocar res al marge de la funció gerencial seria molt petit. No es pot fer d'avui a demà. Un cop has vist els problemes i prioritats, pots actuar. L'administració funcionava verticalment i ara cada vegada és més transversal. Per això va bé que hi hagi u n a figura q u e coordini aquesta transversalitat.

- Els regidors s'hi han de dedicar a temps parcial amb el nou model?

- El nivell d'intensitat de l'estadi de gestió tècnica i la de gestió política és un criteri de decisió i de voluntat política. L'encàrrec que tinc és estrictament tècnic.

Això ho tinc molt clar des d'un primer moment. Crec que és bo que hi hagi una estructuració en la part tal com ha explicat a Ei,s 4 C A N TONS la regidora de Participació,

Comunicació i Promoció de la Ciutat, Marta Subirà. Es tracta de l'empresa que ha d'impulsar les relacions amb la societat de la informació i les conclusions, per tant, del Pla Director que ja està en marxa a la nostra ciutat.

Des de la mateixa àrea es presentarà una proposta d'adhesió al manifest de Tarragona: "Per una Internet de ciutadans i ciutadanes". L'Area de Serveis Personals donarà compte de la feina feta amb Pla de Seveis a la Primera Infància -aprovat el desembre del 99 a partir d'una moció institucional-, fent un balanç de la Guia de Serveis a la Primera Infància,

IARRÒSA

tècnica. Són dos estadis molt diferents, però que no crec que estiguin renyits. També crec que és bo que es tingui uns referents concentrats. En una àrea, a més, hi

"L objectiu és Vagilitat i reficàcia, no les noves tecnologies, que són l'instrument"

EIS 4 CANTONS

Opinió

6

^ ^ ^ ^

Dijous. 1.1 de juliol del 2000

E d i t o r i a l

ELS CANTONS Setmanari inelependent de S.mt C u g a t del \ a l l è s PREMSA "LOCAL

Tot necessita temps

C a r r e r Vint \nr..iii.4_'-44. IIM'i'l S.mr ( u s a t d e l Vallès lel ' I ! SX'I f.J S7 - I a s 'l.l 1,74 IU 24 Adreea e l e ; [ [ u n u i els4i antnriséíit..tsanteiiílat n . m

Consell d'Administració Ramon (iran (president)

E

Director Josep Maria Vallès:

Redacció l'olilirii/KllIorn: Kmili Bella: <>l»ini«'>/4'.niiiuri*n: Josep M. Vtllès: Sueii-lHt: Kster ( a s t a m e r i Magda M é n d e z ; K*|M>r!-: Ales L ó p e z : C u l t u r u : Marga Almagro KroiKiniia: Miiul Sabaté

Comercial ('.armen Kvaralar

Consell Editorial Kumon (iran (president). Josep M. C a b r c n z o í\ iecprcsidenOA ÍVtor Alexandre, Franeese (larln'i.

Jordi Casas. Nareís Castanver. Alherr de Pablo, Xavier Fornells. Rovell l'edró. Ramon Pros.

I.luis Puig. I ; .nnli R e n é . Montserrat R n m b a n .

Paeo Soler. Josep V Teixidó, Joan Tortosa. losep M. Sans Trave, Joan Tro\ ano. \ n r i a / a b a l a .

Manel Paulo i Pepa Martin Subscripcions Sinda (iómez Fotografia \ a \ i l.atrosa i Kduard Farinves

Disseny i maquetació Susanna Dicem.! i Marta Cabrol

Correcció H l a i u a Pi i X i i r i a H a t l l o n

Impressió

Rotimpres Tel. ll7_' 411 O.s').ï

Distribució Mailing Valies S I . . Tel. 5K<) .\i 71 Dipòsit le-o.il. (II-4(ls-')ï / / • 4 I. I:,I,..I, ev|'r.-.s.imii..iim-iii l.i , o a •[>•>•<• en el- e.lif.r. iN. • |,ie H

'li ,,„/.../. ... t i „

eo-mamen.

l'Hl·lttJUll JilK'l.l.l 1

(=)ACPC

\S.C. C/Mercé «odorede. 8 Ltxol 7 Tel Fux 589 23 71

D i s t r i b u c i ó A'F.LS 4 CANTONS als subscriptors

S<

""Cu9Cl

C a r l e s

l primer tret de sortida per a la vianantització del centre històric s'ha donat aquesta setmana amb una nota general positiva, donada sobretot pels vianants, però amb el dors de la moneda no exempta de crítiques, especialment per algun punt fosc.

Començant per la part més positiva, el cap de setmana feia goig veure santeugatencs de totes les edats passejar tranquil·lament sense soroll, obstacles ni fum, pel carrer Santiago Rusinol o, utilitzar la plaça d'Octavia com un lloc guanyat exclusivament pel ciutadà de a peu. La millora qualitativa es fa evident, i tret dels ensurts i les confusions lògiques de primera hora, els conductors van normalitzant els seus hàbits de funcionament circulatori. Cal recordar que tots els inicis en temes com aquests, en què hi ha tantes persones implicades, sempre es fan difícils. Recordem els importants canvis de sentit que es van produir en la xarxa urbana a finals dels anys vuitanta. Qui entendria ara un carrer Rius i Taulet o una avinguda Lluís Companys amb doble direcció?, ara es fa totalment impensable, però en aquell moment els canvis van generar protestes i fins i tot manifestacions de ciutadans per una decisió municipal que molts veien sense cap ni peus.

Ara sembla que també per part de veïns i comerciants la reforma es veu com a temerària, jierò en un tema com aquest el temps és imprescindible: igual que en termes gastronòmics un plat s'ha de dei-

d e l s

Cal que el sector comercial no perdi la paciència i s'il·lusioni per un futur en què ben segur que gaudirà de molts avantatges xar reposar perquè sempre es mes gustos que en calent. És evident q u e calen reajustaments, especialment en llocs com el "tap d'ampolla" del carrer de Valldoreix. L'estació no pot digerir més vehicles i cal buscar alternatives que superin aquest punt, la finalització de l'enllaç entre el passeig Olabarria i la Rambla Ribatallada passant per Safareixos pot ser de gran descongestió com també el replantejament d'altres punts que els primers dies es demostren com a "calents". Però, com en tantes coses, la precipitació és mala consellera.

Cal dir que tots ens hi hem d'acostumar, aquests dies d'ensurts circulatoris s'han pogut veure escenes de confusió, de vehicles que ensenyats per l'hàbit de tants anys, circulaven en sentit contrari a l'actual, fins i tot un vehicle del RACC va circular en direcció contrària pel carrer de Sant Bonaventura tot venint del de Valldoreix fins adonar-se del canvi establert. lot queda, però, dins les previsions de la causa-efecte dels primers dies, l'important, però, és l'objectiu final, que és un veritable centre urbà guanyat pel

l e c t o r s

La Federació d'Associacions d e Veïns d e S a n t C u g a t ha acordat, e n la seva reunió de junta realitzada el 12 de juny d'enguany, adherir-se a la campanya iniciada pel Cau Amic i altres associacions de protecció dels animals, que promou la construcció d'un refugi d'animals a la nostra ciutat. lla motivat aquest acord i el suport de la FAY a la iniciativa de les entitats protectores d'animals tant les deficiències actuals en l'atenció als animals com l'interès cívic i educatiu que comporta la creació d ' u n refugi d ' a q u e s t e s característiques.

A b u n d a n t en a q u e s t à m b i t positiu, considerem que la creació d'un refugi aporta aquests

tres valors i beneficis: Primer: Ks pot tenir així una millor cura dels animals abandonats o que destroben en situació de necessitar atencions.

Segon: Ks desenvolupa també la responsabilitat dels ciutadans i se'n fomenta l'esperit cívic, ja que d'aquesta manera els ciutadans es fan càrrec d'un problema que d'altra manera passaria desapercebut i restaria desatès.

Tercer: lis basteix un recinte per a l'educació dels infants en el r e s p e c t e i l'atenció als animals, es basteix un instrum e n t de la ciutat e d u c a d o r a que vol esdevenir Sant Cugat.

FAY S a n t C u g a t c o n s i d e r a que la proposta de Ics entitats de protecció d'animals, avalada a més d'aquests arguments pel suport de grups municipals com F.squerra R e p u b l i c a n a .

entre d'altres, és una idea valuosa i necessària per tal de fomentar el civisme entre els ciutadans i, més concretament, els valors de respecte i d'estimació als animals. Fs per això que don e m suport a la proposta de creació d'un refugi d'animals.

Xavier Laborda és president de FAV Sant Cugat

Als nostres

Quan finalitzi tot plegat podrem gaudir d'un autèntic centre històric a cel obert des de la plaça de Lluís Millet fins al carrer de la Creu d'ús exclusiu per als vianants. Un eix remodelat per convidar al passeig, amb bancs, papereres, fonts i tot el mobiliari urbà necessari per garantir una vianantització correcta i agradable.

Quan això sigui realitat, ningú no recordarà els entrebancs dels canvis de circulació actuals i les obres de després. Tot necessita temps.

&u e r

Kls testos tramesos, a aquesta secció no han d'excedir de les J(l ratlles mccanoiiratíades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha tic venir siiiiiat i <S imprcM indilile que hi tígurin el domicili, el telétón i el nií mero tic D N I o passaport del seu autor. I-'.I.S 4 ( : A \ T ( ) \ S es resen a ei dtet de publicar els testos tramesos, i el dret tic resumir-los quan ho consideri opinin.

Adhesió a la campanya de protecció als animals

vianant i aquest és imparable.

Cal que el sector comercial implicat no perdi la paciència i s'il·lusioni per un futur no massa llunyà en què ben segur que gaudirà de molts avantatges, tal i com ha passat en molts altres centres de ciutats mitjanes com la nostra. A mig termini tots n'han sortit ben parats. Kls centres humans, atractius, bonics, sense ent r e b a n c s ni c o t x e s són a g r a ï t s p e l s ciutadans que en definitiva són els consumidors. Aviat començaran les obres de remodelació del centre, Santiago Rusinol, Creu, plaça d'Octavia. obres que comportaran encara més entrebancs i molèsties per a veïns i comerciants, en aquest punt també serà impensable que en el mateix moment no es comenci també la construcció dels aparcaments que donin servei a les necessitats dels mateix centre. Mentrestant cal pair el primer pas i aquest ens alegrem que l'administració l'hagi donat..

jubilats

Llegint aquest apartat del diari Avui d'aquest diumenge, n'he trobat un de firmat Ricard de Barcelona que m'ha fet pensar que té tota la raó del món: el que pertoca a la majoria de gent jubilada que. un cop han arribat a aquesta situació, no

I

e n

Tifó

Opinió

fLS /CAIWONS Dijous, li de juliol del 2000

C a r t e s saben que encara els q u e d e n molts recursos per fer i donar.

Diu que fa molts anys que es mou dintre de col·lectius d'entitats culturals del nostre país i certifica que, facis el que facis, costa molt de bellugar la gent de les seves poltrones davant de la petita pantalla. Cal treballar pel país i per la sevacultura. Molta gent de la nostra situació així ho creuen, que ja ho tenim tot fet pensant-se que ara, amb la democràcia ja no cal fer res ni moure's per res més. Estem molt lluny de tenir un país culturalment normalitzat. I o t e s les entitats q u e treballen per la cultura i pel poble, per e x e m p l e , és un c a m p molt apropiat perquè les persones jubilades s'hi incorporin per ajudar i per treure's l'avorriment i la monotonia de sobre, però se n'abstenen, no sabem si per una mal entesa comoditat o perquè es pensen que no sabrien fer les coses.

Tothom pot fer coses pel seu poble, la seva ciutat o per la nació catalana en el més ampli sentit de la paraula.

No somiquem, alguns, per manca d'ajut institucional, encara que sempre és benvingut quan arriba, i plorem per la manca de sensibilitat envers el país i la seva cultura, de joves i grans. Podria ser que no ens sabem moure, però pensem que més aviat és que la gent, en general, no té ganes de moure's, i aquesta és la gravetat del tema.

Fa temps que em moc en llocs per ajudar dins la cultura, i he pogut comprovar que hi ha molta feina per fer renovacions a les associacions perquè, com he exposat abans, les persones que podrien ajudar no es volen moure i pensem q u e d e p è n d e nosaltres, tots, la nostra cultura, societats, associacions puguin avança/, i tirar endavant.

C o m p a n y s , no vulgueu m a l m e t r e el que encara porteu a dintre de bo. Si volem una societat millor per a la nostra ciutat, tots hi h e m de col·laborar q u e us sentireu millor i satisfets d'haver ajudat a fer la nostra comunitat millor.

T.G.G.

Benzinera de

d e l s

Collserola

Suposo que tothom coneix que aquesta nova benzinera s'inaugurarà en contra de les d e m a n d e s populars p e r q u è no s'afegís un risc més d'incendi a la serralada.

Potser per això mateix l'han intentat encabir en un espai mínim. A la vista d'algú que no és enginyer sembla, però, que això els ha portat a una fallada preocupant. El carril de desacceleració és més que curt, i en plena baixada. I els sortidors són col·locats al bell mig de l'espai disponible. Com que avui en dia les cues a les benzineres estan assegurades - p e l sistema de l'autoservei, i per la compra de p u n y e t e s - si D é u no hi vetlla força, els accidents estan garantits, sobretot a m b estrangers q u e no estiguin advertits, o en dies de mal temps.

1 un lloc així no és precisament el més adequat perquè la gent hi vagi topant.

A mi al menys no m'hi veuran si no és 100% necessari. Seguiré anant als sortidors següents de l'autopista, magníficament instal·lats, des dels quals és curt i fàcil tornar a Sant Cugat per l'entrada-sortida de St. Quirze.

M.R.

Dues hores d'espera minuts de visita

per

cinc

Tenia hora pel metge de capçalera al CAP de Sant Cugat. La senyoreta que ordenava les visites em va precisar que em posava hora per a les 18.25 hores.

Em va sorprendre gratament la precisió, i vaig fer el propòsit d'arribar-hi a l'hora fins al punt que jo era a la porta de la consulta a les 18.17 hores.

Hi havia gent asseguda als bancs de fusta al davant de tots els consultoris.

Vaig tenir temps de contar-ne 27... Vinti-set pacients q u e esperaven pacientm e n t l'hora de la visita.

Jo em vaig dur el diari per si la doctora s'entretingués en alguna visita anterior i no pogués entrar a la consulta a

E í

6

7

l e c t o r s

les 18.25...

A l'hora exacta de la meva anunciada visita, s'obre la porta del consultori i jo, instintivament, em vaig aixecar del banc pensant que ja em cridaven. Doncs, no.

La doctora va cridar un altre nom. Jo em vaig tornar a seure.

Van arribar els dos quarts de set. D e s prés les set... i dos quarts de vuit... La sala s'anava buidant de pacients. Algun altre facultatiu sortia del consultori amb la feina previsiblement feta.

Cap a tres quarts de vuit va passar la senyora de la neteja a posar ordre als consultoris buits. Jo encara estava esperant. Ui havia d u c s persones més: una que se li havia passat l'hora i la doctora li havia dit que el faria l'últim. L'altrc, vaig saber que es deia Josep Maria, com jo, perquè cap a tres quarts de vuit s'havia obert la porta de la consulta i la doctora havia cridat pel nom: Josep Maria... I tots dos automàticament ens vam aixecar pensant que finalment ens tocava. Va resultar q u e no era jo, q u e era l'hora del m e u col·lega. Vaig tornar a asseure'm.

Finalment, quan ja havien passat les vuit del vespre, la doctora va llegir el meu nom de la llista que tenia anotada i em va fer entrar. '"Lo siento..."\ em va dir. "Més ho sento jo", li vaig contestar, i em va atendre. La visita no era problemàtica. Amb cinc minuts n'hi va haver prou.

Vaig sortir indignat no pas per la visita en si, sinó per pensar que feia dues hores que estava al nostre ambulatori de Sant Cugat. En sortir, no vaig poder fer-ho per la porta principal perquè ja era tancada. Vaig haver de passar per urgències.

Servei Català de la Salut: els santeugatencs, podem dir que estem ben servits?

Ja s'ha acabat la Festa Major del 2000 i amb ella les Barraques. Han estat quatre dies de festa, de concerts, de balls, de dansa, de gresca, de dormir poc, d'alegria i de «bon rotllo». Tothom qui ha treballat per fer possible per segon any les Barraques, ho ha fet amb il·lusió i esforç i ha estat gràcies a ells, que hem tingut quatre dies de festa grossa. A totes 26 Barraques d'entitats, associacions i col·lectius que han convertit cl parc de Pollancreda en un espai màgic, ple de llums de colors i de música, va dirigit a q u e s t agraïment. I, com no, e n s veiem l'any vinent a m b les mateixes ganes o més de muntar una Festa Major ben nostra.

T a m b é voldríem aprofitar aquestes línies per donar les gràcies a tota aquella gent q u e ha treballat per fer possible les Barraques i que sense el seu suport, el treball de les entitats i de la Comissió d e Barraques, no hagués anat enlloc. Cïràcies doncs al Jordi i al Manel, a la ('omissió de Festes, a l'Antonio i a tots els treballadors de la Brigada Municipal, al CF2PA i a la Policia Municipal.

I per sobre d e tot, gràcies a tots els qui han vingut a les Barraques a passar-s'ho bé. A gaudir de la festa ballant, a divertir-se i a participar a l e g r e m e n t d'unes Barraques fetes per tothom i per a tothom. Llàstima q u e quatre gats no hagin e n t è s a q u e s t c o n c e p t e i hagin vingut a les Barraques a buscar allò que no t o c a v a : la b a r a l l a . E s p e r e m q u e a q u e s t a g e n t . recapaciti sobre el seu comportament i que l'any vinent, quan t o t h o m torni a fer possible les Barraques, vinguin a divertir-se com tothom.

F"ins l'any vinent i moltes gràcies a tots.

La Co

• de B,atraques

JM. Balcells

Les

Barraques

s o t e r r a n i

Muy mucho' MARTÍ OLAVA

H

ens c o n t e m p l a v e n ! (l'esperit de don Pelayo no hi i ha vegades q u e els serveis informatius et sa q u e a la mítica R e c o n q u e s t a i a m b mitja dotzena era, q u e s'apropa la sega i els camps ubèrrims q u e es fan tornar a la crua realitat. Avui la televide pel·lícules q u e ho expliquen tot - e l bo i el dolent, c o n t e m p l e n des dels environs de Covadonga convisió catalana, a b a n d o n a n t per un m o m e n t val a d i r - h o - es van confeccionar una història estand e n a recordar victorioses collites sense e s m e r ç a r les importantíssimes notícies sobre el setge a la poltissa, de quatre dies mal comptats, guardant-se "muy llavor ni feina). trona del "sóc més q u e el p r e s i d e n t " , ens fa saber mucho" q u e les reserves índies poguessin reivindicar q u e la Real Acadèmia de Historia ha e m è s un inN o e n s d e s c u i d é s s i m de l ' e x e m p l e del director, la seva. forme d e n u n c i a n t q u e a les autonomies es manipuq u e va dir: "Als Estats Units no passaria cap cas com La crua realitat és que no g u a n y e m per e n s u r t s . la la història d ' E s p a n y a . El director de la "Real" ho aquest entre els seus Estats". T a m b é són ganes d'enproclamava llegint a m b dificultat; i a m b cara de susenyar el llautó! N o se li acut un altre e x e m p l e ? ficiència posava un e x e m p l e q u e ell deu considerar Aquest és ben galdós. A menys que, en el fons, el que Martí Olaya és escriptor "<? todas luces deftnitivd"'. Vaig.córrer a veure q u è en volgués dir és q u e als EUA, a m b molta més rapidedeia el primer canal. Es clar. t a m b é ho a b o c a v a pel broc GESTIÓ DE SANCIONS gros i en proporcionava una imatge televisi«s^s,.

Assessorament Fiscal i Comptable va més àmplia: amb el direcPlanificació Fiscal tor es veia t a m b é un col·lega Serveis d'Assessorament Financer al seu costat, vellet i petitó l'NO PAGUI SI NO HI ESTÀ CONFORME!!!

Assessorament i Planificació Laboral home de Déu. que anava fent x que sí. que sí. amb el cap. DeServeis Jurídics i\>ip',,»* Plaça Barcelona, II • Tel. 93 674 17 84' Fax 93 590 30 10 • 08190 SANT CUGAT via pensar que set-cents anys - s e t - c e n t s ! - de Reconquesta www.gestionsanciones.com

BELL & ASSOCJATS

MULTES 93 789 34 36

£

I

p

<? r

fi

o

Mobilitat, vianantització i participació ciutadana RAMON PALACIO I IORDI M E N É N D E Z

E

l p r o p p a s s a t 1.1 d e juny es va celebrar la sessió constitutiva del Consell Consultiu de Mobilitat, creat pel ple de l'Ajuntament per tal de canalitzar la participació en la solució dels problemes de mobilitat de la ciutat (circulació, vianantització, aparcaments, e t c ) .

àrees de c r e i x e m e n t , etc.

Els veïns d e Mira-sol, Valldoreix. la Floresta i les Planes van c o n è i x e r q u e son considerats '"forans" p e r q u è l'àmbit de l'estudi és el casc urbà c e n t r a l . L ' e s t u d i ha fet u n gran descobriment: hi ha 7.500 vehicles/dia que entren al centre i provenen de la perifèria de la ciutat. El mateix estudi detecta q u e els ciutadans no d i s p o s e n de mitjà alternatiu

Kl Consell és un pas important. però ha q u e d a t de manifest q u e l ' e q u i p d e g o v e r n creu poc en la participació.

Ks d e m a n a la complicitat de la s o c i e t a t civil, p e r ò m é s aviat sembla que es conformen amb l'aquiescència passiva. I el que necessitem tots plegats és compromís actiu, pacte en positiu, per començar a arreglar la disbauxa d ' u n trànsit que s e ' n s menja la ciutat.

"U estudi ha fet un gran descobriment: hi ha 7.500 vehicles/dia que entren al centre i provenen de la perifèria de la ciutat"

La major part d'aquesta primera sessió es va dedicar a parlar dels resultats de l'estudi q u e l ' e q u i p de govern va e n c a r r e g a r a la F u n d a c i ó RACC, però no de les propostes q u e cal inferir-ne. Vàrem escoltar un recull de dades de m o b i l i t a t i d ' a p a r c a m e n t de vehicles en el centre històric de Sant Cugat. I les dades rec o l l i d e s són d'allò m é s útil.

Benvingudes siguin. Però l'estudi no ha considerat la mobilitat als districtes i als barris, ni el t r a n s p o r t públic, ni altres a l t e r n a t i v e s d e t r a n s p o r t (a peu, en bicicleta...), ni el risc i la sinistralitat per altes veloc i t a t s , ni els e m b u s s o s i les c o n g e s t i o n s , ni la s e g u r e t a t dels vianants, ni els accessos i les sortides de la ciutat, ni la c o n n e c t i v i t a t a m b les noves

per fer les s e v e s g e s t i o n s al c e n t r e . P e r ò d ' a i x ò no s e ' n treu una conclusió, tot i la seva e v i d è n c i a . S i m p l e m e n t són cotxes q u e fan nosa per a la vianantització dels carrers del centre.

L'estudi dóna "matèries prim e r e s " per treballar. Ara bé, el Consell no sap com ha de contribuir a fer aquest treball.

T a m p o c si el seu treball serà benvingut.

I, gairebé en acabar la sessió, sense cap d o c u m e n t i en pocs instants, el regidor de mobilitat va "comunicar" al Consell q u e ja s'han pres les mesures per tal q u e el carrer Santiago Rusinol, la plaça Octavià i els

ÀUCÒ H rfttÜER C&MMàl f t t El* CMLIEtS HL CEHTU ©E SAHT CUftAT, SENS* COTXES, SEtÀ ÜHA "GAlkWk" !! fOPtEM FEt U S COHftE* F1KS1 TOT AMt CAfttETS COM EM LES SUHS SÜfElFiCIES, EM?

carrers vinculats seran per a vianants, els caps de setmana a p a r t i r d e la F e s t a Major.

Canvis de direcció d'altres carrers, canvis en les zones blaves, etc. " É s una proposta de la comissió tècnica municipal d e m o b i l i t a t q u e l ' e q u i p de govern ha aprovat", va dir. 1 ja està. C a p altra discussió.

El q u e , amb poc esforç, hauria p o g u t ser un èxit de l'equip de govern, s'ha convertit en un petit fracàs. No s'ha c o n c e b u t el Consell com un òrgan de participació, sinó com un òrgan d'informació.

N o s'ha posat sobre la taula un m è t o d e de treball, a m b comissions, objectius, calendari, fites..., simplement s'ha avisat q u e la segona sessió tindrà lloc d ' a q u í a 4 mesos.

Per no tenir, el C o n s e l l d e Mobilitat ni tan sols disposa d e l ' e s t u d i p r e s e n t a t , malgrat el c o m p r o m í s q u e e n s seria lliurat d e forma i m m e diata.

H e m constatat que l'equip de govern, C i l l i PP, del nostre Ajuntament creu poc en la participació ciutadana. I q u e no té un projecte de solució per a la mobilitat (potser perq u è no es veu a m b cor d e fer les expropiacions necessàries per obrir els trams de carrers que calen). L'equip de govern potser pensa que els ciutadans de Sant Cugat no necessitem serveis p e r q u è , a m é s d e no agafar l'autobús, tothom té el carnet d e soci d ' u n club privat, una assegurança m è d i c a privada, la plaça reservada en una escola privada i un xofer que ens fa la compra.

Vàrem explicar la nostra opinió al Consell. Es, en síntesi, aquesta: 1. L'equip de govern ha d ' e laborar propostes per a la solució dels problemes de mobilitat i connectivitat a partir d e l ' e s t u d i e n c a r r e g a t al RACC. (Si no serveix per això, per quina raó encarreguem un estudi?)

2. L e s propostes de l'equip de govern han de ser discuti-

No s ha concebut el Consell de Mobilitat com un òrgan de participació, sinó com un òrgan d'informació"

des en el Consell de Mobilitat.

I el mateix Consell ha de ser capaç de formular suggeriments. (Si no el fem servir, per quina raó els constituïm?)

3. La principal prioritat ha de ser la potenciació dels mitjans d e transport públic, sobretot a Mira-sol, la Floresta, Valldoreix, les Planes i amb els nous barris de la ciutat ( R o q u e t e s , Coll Fava, C a n G a t x e t , C a n Rabella, Can Cabassa) incloent-hi connexions e n t r e F G C i autobusos.

4. Cal el t a n c a m e n t de l'anell c o m p l e t d e la ronda d e circumval·lació pel sud (avinguda Can Picanyol i carrer Chopin/Pla de la Pagesa)

...Khtlhlrklk,

5. Cal l ' o b e r t u r a del carrer dels Safareigs, fins a connectar amb la rambla Ribatallada.

6. Cal connectar la carretera de Valldoreix a m b el vial nord de circumval·lació, corregir Ics disfuncions de l'"Hipòdrom", i millorar la ronda Nord.

7. Cal crear noves centralitats, amb serveis i equipam e n t s , a r r e l a d e s als barris i districtes, que es converteixin en alternativa al centre urbà.

8. Cal que el projecte de vianantització - q u e és benving u t - serveixi per unir la ciut a t , no p e r dividir-la: l'avinguda d e C e r d a n y o l a i el carrer de la ('reu han de ser incorporats a aquest projecte.

9. Cal dibuixar - i d i s c u t i r u n a xarxa d ' a p a r c a m e n t s , q u e respongui a un projecte de reordenació i pacificació del trànsit.

Ens agradaria q u e el Consell de Mobilitat servís per buscar el c o n s e n s ciutadà sobre aquestes qüestions. Creiem q u e aquesta opinió també pot ser compartida per l'equip de govern. Per això els d e m a n e m una mica m é s d'esforç: q u e facin d e la p a r t i c i p a c i ó , la transparència i la recerca del c o n s e n s el seu objectiu ciutadà.

Ramon Palacio i Jordi Menéndez són regidors del Grup Socialista

tEiXMtEKPE

courot MI corns ni -.&EMftE«UEHOEM«E*rtl h TOTS Ei. "MOHO" BEL VOUHT...

FEt-ftOàMt CÀltETS _.T' «i D4A4INE6, à H *Et V MXb

Més EYrrun^fomt-tofs runs AVESM fi

-££v \

Opinió

ELS /QVIYTONS Dijous. 13 de juliol del.'000

La

Catalans

l l o t j a

radicalment

normals

VÍCTOR AI.KXANDRK

D

eia Joan Fuster q u e "tot nacionalisme és això: lamentació i reivindicació. En el fons de tot patriotisme, sigui de la pàtria q u e sigui, hi ha una suspicàcia vigilant, erigida enfront de les pàtries veïnes: no hi hauria patriotes si no haguessin d'encarar-se amb uns patriotes rivals". Sembla una obvietat, oi? Quin sentit tindria el nacionalisme català, irlandès o cors sense l'existència del nacionalisme espanyol, anglès o francès? Doncs bé, hi ha obvietats que no acaben de fer forat, ni tan sols entre aquells q u e en patim Ics conseq ü è n c i e s . Kls Països C a t a l a n s , com molts altres pobles sotmesos, hem caigut en cl gran parany del nacionalisme d'Kstat, el d'esdevenir nacionalistes pel simple fet de no ser espanyols. I és que, segurs que el nostre és un nacionalisme m e r a m e n t defensiu, de neta reivindicació del dret a ser, no ens hem adonat de la llufa tan n e g a t i v a m e n t connotatiu que ens han penjat.

Kl problema s'agreuja quan. al desprestigi internacional de la nostra causa, cal sumar-hi la resignació a m b què a c c e p t e m l'avenç del n a c i o n a l i s m e normatiu agressor. Km referixo al fet que, d'ençà de la mort de Joan Fuster i Manuel de Pedrolo, està arrelant entre nosaltres la idea que ens hem quedat orfes d'intel·lectuals que ens forneixin i d e o l ò g i c a m e n t . Ks un altre parany. Aquesta vegada, però, no e s tracta d'un parany espanyol sinó català. Ks evident que la desaparició de Fuster i Pedrolo ha deixat un buit que ens fa enyorar la fermesa de les seves

conviccions, el seu desacomplexament identitari i l'agudesa encomanadissa del seu discurs, però no és cert que el catalanisme c o n s e q ü e n t , el q u e no té més sostre q u e la independència, resti ara sense capital humà. És un miratge pervers, força murri i molt ben dirigit, no pas una rea litat objecti- {55»: va. N ' h i ha prou a veure qui s e ' n beneficia. quins sectors polítics t r e u e n profit d ' a q u e s t corrent de pensament i qui. en conseqüència, obstaculitza tant c o m

els ciutadans a prendre consciència de la seva identitat és silenciat per aquells que han trobat en el victimisme la font vitalícia dels seus ingressos. Hi ha, per tant, un catalanisme políticament incorrecte i un catalanisme impertinent. un catalanisme de cap cot. amb ànima de s ú b :/%//'/£ dit, i un ca•'/ '/ talanisme f contumaç,

q u e no s agenolla. El \ primer ja fa temps que ha abanderit el somni, ja fa temp s qu e d e 1a vida n o m é s espera tranÇ qu il·li t a t i bons aliments, el sepot la difu- // g o n no vol sió d ' a q u e - í avergonyirlles i d e e s i se d'ell maplantejateix, ja en té m e n t s SUS- j-'j prou a sentir ceptiblcs de .>gT'i?*' vergonya despertar la 0*" aliena. societat ca- ? i ; " ,.<f . / J En un m ó n talana i ~ "'" '"" "~ '" d'afanys mad'encarar-la Il·lustració: Susanna Dicenta terials. en amb les seves pròpies contradiccions. què es valora més la possibilitat de coQuan la pussil·lanimitat s'ensenyomunicar-se q u e la qualitat de la coreix d'un poble, les veus discordants i municació, el silenci és un bé de Déu, desacomplexades són subtilment emperò quan aquest silenci esdevé llei, la mullides. Tota idea, tota aportació al por es tenyeix de normalitat. No hi ha d e b a t , tot estímul mental q u e ajudi oasi català. Hi ha. això sí, qui de la

Les

La liberalització

submissió en diu oasi. Ks una manera com una altra de desmobilitzar un país, de diluir la seva identitat, de buidarlo deixant-ne la carcassa. Així les coses, no és estrany que la política espanyola monopolitzi l'arc comunicacional català i q u e l'autoritat formal del nostre Parlament - v e s per on, té raó en José Borrell-, sigui tan elevada com la d'una c o m u n i t a t de veïns. Ks el descrèdit a q u è es veu abocada una institució que no tan sols no es creu les lleis que promulga -la del català, per e x e m p l e - sinó que les retalla o retira en funció dels interessos d ' u n capital aliè.

C o m si d'una obra de David Mainet es tractés, res no és el que sembla: els nacionalistes espanyols es vesteixen de progressistes i els regionalistes catalans de nacionalistes. Això explica p e r q u è aquests darrers no protesten mai quan des d'Espanya reben aquesta denominació: que la gent cregui que ho són els p e r m e t ser catalanistes a Catalunya i espanyols a Espanya. l·Ln realitat, però, l'única i n d e p e n d è n c i a a q u è aspiren és aquella q u e els deixi continuar ser com són. H e u s aquí perq u è fan tanta nosa certes veus, perquè minven cada cop més els espais on se les pugui sentir. No. a l'oasi català t o t h o m té molta son, no hi ha lloc per a l'agulló ideològic. D'això en diuen radicalitat. Q u e malament que ho tenim aquells catalans q u e només aspiren a ser radicalment normals.

Víctor Alexandre és periodista i escriptor

© I f e s

deh horaris

comercials

Al.BKRT Vll.ARPKU. I FlGl KRAS

L

a liberalització dels horaris comercials planteja una situació complexa, i en cl cas del comerç és quelcom més, ja que hi ha una sensibilitat especial.

El comerç forma part, entre altres coses, del paisatge urbà d'una ciutat, i no en pot desaparèixer, excepte que no volguem que passi com a ¥ ranca, on els centres d'algunes ciutats s'han quedat sense el dinamisme que aquest sector econòmic hi dóna.

La decisió que ha pres el Govern Espanyol ha estat un error polític. Ks de sentit comú veure que l'obertura en dies festius i l'allargament d'horaris comercials no provocarà - e n el comerç, tradicional- més vendes i sí, en canvi, provocarà més despeses i farà canviar els hàbits de les persones en benefici de les grans superfícies.

Sempre he pensat que les majories polítiques no són bones, perquè en moltes ocasions no hi ha negociació i, en aquest cas, el Govern central no ha estat sensi-

ble amb el petit comerç, ni ha valorat que això pot ser el principi de la seva fi, malgrat el que pogui aparentar una llibertat total d'horaris. I, a més a més, no s'ha tingut en compte l'opinió del sector afectat.

No desitjo qüestio-

tants anys.

1 /d Cambra de Comerç de Terrassa comparteix les inquietutds i preocupacions del món del comerç pel grau d'incertesa que comporta haver d'acceptar unes mesures liberalitzadores sense precedents en

nar que l'ordenació "És de sentit comú veure que

el nostre

P aís -

del mon econòmic ,< , . . . . . .

El document elaborat passi per incrementar / obertura en dies festius i per la Tricamerali de la liberalització i, per Fallargament d'horaris posicionamem de les tant, la competència, . , , Cambres de Comerç v però en el cas del cocomercials provocarà mes de Manresa S a b a d d l merç, cal valorar midespeses i farà Canviar els ' Terrassa, lluny de ser llor les conseqüències , V/ . . , un simple document, que aquesta situació ha contribuït a canahàbits de les persones en pot comportar. litzar l'opinió i les inbenefici de les grans Preocupa també saquietuts de moltes assuperfícies " ber si, davant d'aquest sociacions de tema, l'Administració comerciants i de resautonòmica té les adeponsables municipals quades competències per poder actuar de les poblacions de les respectives deen un problema que afecta a un dels secmarcacions. tors que té més dinamisme econòmic i En un sentit pràctic, però, i més enllà de q u e ha caracteritzat Catalunya durant les mesures reivindicatives que es po-

guin emprendre des del sector del comerç, cal anar-nos plantejant si la liberalització dels horaris comercials havia de ser una realitat en un moment o altre. Passi el que passi, si aquest és el camí que haurem de seguir, el comerç, una vegada més, haurà d'esforçar-se per trobar en aquesta nova situació una oportunitat de transformació i actuar en conseqüència.

No podem oblidar que els nostres temps reclamen una adaptació contínua i, per tant, també cal no perdre de vista alternatives com les que des de les Cambres d e C o m e r ç s'ofereixen, com són els diagnòstics d'adequació a les noves tecnologies, els estudis de viabilitat comercial del negoci, o la formació com a via a la professionalització del sector, per estar preparats per afrontar totes les situacions d'incertesa del món actual.

Albert Vilardell i Figueras és president de la Cambra Oficial de Comerç i d'Indústria de Terrassa

10

*ó

ELS 7 CANTONS Dijous, 13 de juliol del 2000

La

f i n e s t r a

Entre 'La bella Lola' i 'El meu avV

Deute extern, 4 mesos després

H

LLUÍS LLERENA

E

n la Consulta Social per l'abolició del d e u t e e x t e r n organitzada cl 12 de març passat a tot l ' E s t a t , Sant C u g a t va ser el municipi de mida mitjana-gran a m b més participació proporcionalment (15.000 vots). L'èxit d e la C o n s u l t a Social a la nostra població respon a la llarga campanya de preparació i difusió, a la participació de nombroses e n t i tats i c i u t a d a n s de tot tipus en la organització, i a la permissivitat de les autoritats polítiques i policials q u e , a diferència d'altres poblacions, van p e r m e t r e el normal d e s e n v o l u p a m e n t d e la C o n sulta.

Ara bé, molts dels ciutadans q u e van acostar-se a les urnes i n s t a l · l a d e s d a v a n t les seus electorals, t e n e n dret a p r e g u n t a r - s e : p e r a q u è ha servit el seu vot? El govern ha fet cas d e la petició dels c i u t a d a n s ? E s t à la X C A D E (Xarxa C i u t a d a n a per a l'Abolició del D e u t e E x t e r n ) aprofitant el seu vot d e manera eficient fent pressió davant les administracions?

Aquest article intentarà respondre a aquestes inquietuds. Descriuré les línies d e t r e b a l l q u e ha i n i c i a t la X C A D E des de la C o n s u l t a Social, p e r ò cal t e n i r en c o m p t e q u e part dels objectius de la Consulta ja s'ha assolit en aconseguir t r a n s m e tre a la població la gravetat del p r o b l e m a del d e u t e extern i la necessitat de la condonació per p e r m e t r e el d e s e n v o l u p a m e n t d e l s països e m p o b r i t s del Sud. Les activ i t a t s d e difusió d ' a q u e s t a problemàtica al llarg i a m p l e de l'Estat han estat una constant, t a m b é després del 12 de març. Així mateix, la Consulta Social ha p e r m è s ja la creació d ' u n teixit social estructurat i amb capacitat d ' e m p r e n d r e accions conjuntes a l ' E s t a t , i ha d o n a t un pas e n d a v a n t cap a una d e mocràcia més participativa i directa.

Q u è ha fet la X C A D E des d e la C o n s u l t a S o c i a l fins avui? En p r i m e r lloc, s'ha t r a m è s el resultat d e la C o n sulta al M i n i s t e r i d ' E c o n o mia, per tal q u e coneguin les reivindicacions del milió i

"Molts dels ciutadans que nativa a la trobada van acostar-se a les urnes d e l B a n c instal·lades davant les seus M u n d i a l i del Fons electorals, tenen dret a M o n e t a r i preguntar-se: per a què ha cI ni ot enranla - a reivindica- servit el seu vot? Elgovern P7aga el

mig de ciutadans que van votar.

En segon lloc, s'ha iniciat un aprofundim e n t de les

c i (i n s a m b fofa fa fa petició dels ProPer se ca$ la c r e a c i ó . tembre, de diversos a ixí com ciutadans? grups de en les motreball: > , bilitzapressió pocions arran lítica, democràcia participad e la t r o b a d a d ' o r g a n i s m e s tiva, d e u t e privat, relacions internacionals per la reconsinternacionals, educació i ditrucció d e l'Amèrica central fusió... E n breu s'aprovarà un després de l'huracà Mitch. d o c u m e n t tècnic a m b el plec En totes aquestes cimeres, la de reivindicacions concretaX C A D E lluitarà no només des. En breu es crearà tamper la condonació del d e u t e bé una Oficina a m b un allie x t e r n , sinó t a m b é contra la berat que portarà tota la feina globalització n e o l i b e r a l i el " b u r o c r à t i c a " d e la xarxa, i predomini de les multinaciotambé e n breu es crearà l'Obnals, per la d e m o c r a t i t z a c i ó servatori del D e u t e , a m b la dels organismes internaciocol·laboració de diverses insnals, pel control de l'econotitucions mia per università p a r t d els "S'està estudiant també la

rics i també A possjfò/jfaf de fomentar una ciutadans,

i per una democràberat, que Consulta Internacional per cia particirecopilarà tal que els ciutadans del pativa. t o t a la i n màxim nombre de països P e r ò c o n formació ent disponible puguin també expressar la cenr e elt a mtema sobre el d e la C o n t e m a i inseva opinió" . ^ ; sultà Sovestigarà , per tal \ *°- * cial, q u e d'obtenir és el d e u te e x t e r n a E s p a n y a , s ' e s t à t o t e s les d a d e s n e c e s s à r i e s seguint una estratègia "de per concretar les nostres reibaix a a d a l t " . D e s p r é s d e l v i n d i c a c i o n s i per controlar pronunciament dels ciutala sempre poc transparent podans, s'estan p r o m o v e n t molítica de gestió del d e u t e del cions dels p l e n s m u n i c i p a l s govern espanyol i dels organismes multilaterals.

S ' e s t à e s t u d i a n t t a m b é la AUTOMATISMES possibilitat d e fomentar una Consulta Internacional per PER A PORTES tal q u e els ciutadans del màxim nombre de països puguin I PERSIANES... t a m b é e x p r e s s a r d e manera d e m o c r à t i c a la seva o p i n i ó respecte a la problemàtica del D e u t e E x t e r n (o altres prob l e m à t i q u e s ) . S'han mantingut contactes a m b els movim e n t s c i u t a d a n s c o n t r a la globalització neoliberal q u e han pres tanta e m p e n t a arran de les mobilitzacions de Se& & & attle. S'ha participat en la Cimera Alternativa a la Cimera S i c i a l d e la O N U (Ginebra) i AV. LLUÍS COMPANYS, 50 s'està col·laborant en la pre(ABANS ALFONS SALA) paració de la C i m e r a Alteramb un allí-

q u e recullin les r e i v i n d i c a cions de les tres preguntes de la C o n s u l t a . P o s t e r i o r m e n t , es p r o m o u r a n mocions dels parlaments autonòmics, per, finalment, promoure un pron u n c i a m e n t del P a r l a m e n t espanyol i forçar una acció de govern en el sentit d'una condonació t r a n s p a r e n t i justa.

Tot a q u e s t procés, si es vol q u e tingui èxit, haurà d'estar a c o m p a n y a t per accions de suport popular. En el cas d e Sant Cugat, ja es va aprovar una moció del ple municipal a m b el t e x t proposat per la X C A D E , fet a valorar molt positivament (tot i les declaracions dels representants del P P a f i r m a n t q u e el g o v e r n d e l P P ja està en una línia "correcta" de condonació de d e u t e extern).

Volem agrair-vos d e nou, a t o t e s les p e r s o n e s q u e vau col·laborar en l'organització d e la C o n s u l t a Social o els q u e s i m p l e m e n t vau votar, la vostra participació. I v o l e m recordar-vos q u e tant la solució del d e u t e extern com l'av e n ç c a p a una d e m o c r à c i a més participativa i directa necessiten d e la mobilització de totes i tots. Us convidem, per tant, a participar en q u a l s e vol dels grups de treball d e la X C A D E o en qualsevol de les activitats q u e anirem organitzant. Fins aviat!

Lluís Llerena és membre de la Xarxa Ciutadana per a i'Abolició del Deute Extern Sant Cugat

i ha vegades que, malgrat tenir previst escriure sobre un determinat tema, un fet et trasbalsa la ment i el cor i no et deixa passar l'oportunitat de referir-t'hi.

Aquest és el cas de la mort de l'apreciat i estimat amic Lluís Beringues, la nit del penúltim dia de festa major. A ell li agradaven molt les havaneres, però no va poder assistir a les que hi havia al programa, perquè feia mesos que estava molt delicat del cor, i es va alegrar molt de poder veure-les per televisió retransmeses des de Calella.

El fet és que, segons explica amb gran sentiment la seva esposa Josefina, va gaudir molt escoltant el repertori d'aquella cantada, que més d'un cop les va fins i tot aplaudir, i el seu gaudi màxim va ser amb La bella Lola. Acabada aquesta, i abans que comencessin El meu avi, el seu cor probablement no va suportar més satisfacció i es va parar, potser per aprofitar el comiat que els assistents a Calella feien movent el mocador blanc a la mà. Va morir amb pau i en plena satisfacció. Una dolça mort.

En Lluís, a qui jo coneixia des que va instal·lar la farmàcia al llavors carrer Alfons Sala l'any 82, era una gran persona, que estimava i era estimada, un bon espòs, un bon pare, un bon amic, un bon farmacèutic, un enamorat de la poesia, i que en va compondre centernars; sovint n'intercalava fragments en les converses, i la seva nadala poètica no hi mancava cap any. El trobarem a faltar.

A mi m'ha emocionat la seva última emoció, escoltant les havaneres.

Ara que es torna a parlar tant en termes històrics dels troncs comuns i de la història pròpia, el cas de les havaneres dintre de la música i de les cançons, té un tronc musical c o m ú a m b c a n ç o n s arran d e la presència a Cuba de gent de les diverses nacionalitats i comunitats i les seves llengües. A més, en cada un d'aquests llocs han sorgit compositors que, a sobre d'aquella música hi han posat lletres adients del propi país. Aquesta és la riquesa de l'havanera. En aquesta mateixa cantada a Calella, van mencionar la presència de grups de Múrcia, València, Castella, Galícia i el País Basc. En Lluís també n'havia compost alguna.

Amic Lluís, espero que tu que eres creient, quan vas arribar al cel et rebessin deixant-se escoltar l'última interpretació del festival de Calella, que tant t'agradava: El meu avi.

Segur que descanses en pau.

Àngel Casas és exregidor del PSC

Opinió

ELS MIAINTDNS /;,/«,,. /.,',/, ,„h„i M -

£

11

a I c

Malgrat impossibles, els moviments

no podrem aturar dels pobles

M O N T N K R k v r Ri \ i n \ i

E

ls catalans, quin origen t e n i m : Es pot contestar aquesta pregunta? Ho dubto, r e m u n t e m nos als nostres avantpassats mes llunvans i anem avançant, ens trobarem amb els ibers, (dels d'abans d'aquests. ben poca cosa en sabem), els grecs, els fenicis, els cartaginesos, els romans, els germànics, els musulmans, els francs, els jueus .... Déu n'hi do, no? Podríem continuar, perquè a més, a cada guerra o invasió que pateix el país, el primer que fan els atacants és violar les dones, els fills que neixen d ' a q u e s t e s violacions porten gens d'altres races; aquest fet pot semblar anecdòtic, però no ho és p e r q u è era molt més freqüent del que ens podria semblar. I on vull anar a p a r a r a m b tot això? D o n c s és u n e x e m p l e per constatar q u e les cultures es van fent j u s t a m e n t de resultes de contactes, de relacions, d'assimilacions. Ens sembla q u e som com som p e r q u è som el resultat d'una cultura unitària i d ' u n perfil racial t a m b é unitari, però no és així, som el resultat d'una barreja impressionant de races i de pobles q u e s'ha anat formant al llarg de segles i més segles.

Ara volem tancar les fronteres, quan això no s'ha pogut fer mai, els corrents

migratoris no es poden parar. Ks que publicar ara farà un any al diari El País potser van aconseguir els romans pa"Scnvors membres i responsables rar els pobles germànics? I és que potd'Europa: tenim l'honor i la gran conser els xinesos van aconseguir frenar fiança d'escriure'ls aquesta carta per els pobles q u e venien del nord amb la parlar-los de l'objectiu del nostre viatseva impressionant muralla? T a m p o c ge i del sofriment que patim els nens ells ho van aconseguir. Europa no es i joves de l'Africa. pot aïllar i no pot tancar les fronteres i "Primer de tot, els presentem les nosnosaltres no p o d e m ignorar per més tres salutacions més delicioses i restemps les morts dels p e c t u o s e s a m b la que, dia rere dia, invida. [...] Vostès són t e n t e n arribar, com per a nosaltres a l'A"Ara volem tancar les sigui, a les n o s t r e s frica les p e r s o n e s a t e r r e s . N o p o d e m fronteres, quan això no s'ha qui cal d e m a n a r soquedar-nos indifeEls supliquem, pogut fer mai, els corrents cors. rents i hauríem de per l'amor del seu tenir sempre present migratoris no es poden continent, pel sentila carta que portaven e n t que vostès teparar. Es que potser van m al d a m u n t dos nens nen cap al nostre poafricans q u e es van aconseguir els romans parar ble, per l'afinitat i a m a g a r e n el t r e n ramor els pobles germànics?" <iuc tcnen d'aterratge d'un pels seus fills a qui avió. Volien arribar a e s t i m e n per tota la Europa, fugien de la vida. I per l'amor i gana i d e la misèria per la t i m i d e s a del del seu país africà. La carta l'havien seu Creador, D é u totpoderós q u e els escrita ells i anava adreçada, a m b tota ha donat totes les bones experiències, la seva i n g e n u ï t a t d'infants, als diririqueses i poders per contribuir i orgagents d'Europa, els dos nens van poder nitzar bé el seu continent, perquè sigui arribar a E u r o p a , però van arribar-hi el més bonic i admirable e n t r e tots. morts, s'havien congelat. La carta, es va "Senyors membres i responsables

El

d ' E u r o p a : és a la seva solidaritat i a la seva bondat a les quals cridem p e r q u è socorrin l'Africa. Ajudin-nos, estem patint e n o r m e m e n t a l'Africa. [...] " E n t r e els problemes tenim la guerra, les malalties, la manca d'aliments... " P e r això nosaltres, els nens i joves africans, els d e m a n e m que facin una gran organització eficaç per a l'Africa, q u e ens permeti progressar. "[...] Els d e m a n e m que ens ajudin a e s t u d i a r per poder ser com vostès, a l'Àfrica. " E n fi. els supliquem molt. molt fort a m e n t que ens excusin per atrevir-nos a e s c r i u r e ' l s a q u e s t a carta a v o s t è s , grans personatges a qui d e v e m molt de respecte".

Els dos nens es deien Yaguine Koita i F o d é T o u n k a r a , volien ser com nosaltres, volien que l'Africa pogués ser c o m E u r o p a , a d m i r a v e n a q u e s t vell c o n t i n e n t q u e vol defensar aferrissad a m e n t els seus privilegis tot tancant les s e v e s fronteres. D a v a n t d ' a q u e s t escrit, sento una profunda vergonya pel fet de ser e u r o p e u .

Montserrat Rumbau és historiadora

c e l l e r

RSC, la dimensió

desconeguda

XAVIER LABORDA

L

a factoria municipal de la informació està d'enhorabona. Ens referim a Ràdio Sant Cugat i al gabinet de premsa de l'Ajuntament. Aquest any hi ha més diners per informar els santeugatencs i per fomentar en ells el bo i millor de la vida cívica. El pressupost passa dels 70 milions de l'any passat als 110 d'enguany. Fa de mal dir si la quantitat és alta o baixa, però un augment d'un 60%, que és el que en resulta, els pot fer sentir-se com uns passatgers de la m u n t a n y a russa del Gran Kahn. Algú simagina un augment de sou d'aquesta envergadura?

La comparació és pura fantasia, per sort, ja que els 40 milions d'increment no són per a sous sinó per pagar el flamant butlletí de l'equip de govern i les 12 ratlles a què té dret cada grup municipal. N o cal ésser puntimirats amb foteses quan el que volem és admirar i lloar aquest esdeveniment mediàtic. Segurament, el butlletí és el segon esdeveniment mediàtic més important de l'any a Sant Cugat. I, si fins ara els anuncis de l'Aj u n t a m e n t arribaven per les ones, ara també ho faran per superfície i regularment. I és que rendeix més invertir els diners públics en una publicació periòdica que en una bíblia quadrianual anomenada Acció de Govern.

Prou. No parlem més de diners, que d'això ja se n'ocupa un organisme anomenat O A M C I C la ràdio, ras i curt, i el seu òrgan de control, el Consell General.

Aquesta gent del Consell va demanar els comptes del

pressupost el mes de març i encara els estan esperant.

N o pensin que hi ha res a amagar en aquesta indolent resposta del govern. Si alguna excel·lència té la ràdio, tan modesta i formal per ara, però, és la seva capacitat informativa. I els membres del Consell General donen per segur que rebran la informació dels comptes. Siguin pacients, doncs, els del Consell i no destorbin ni minvin l'expectació que ha creat el butlletí. És just advertir, però, que el butlletí corre el perill de passar completament desapercebut si Ràdio Sant Cugat porta a terme un projecte pioner. Sense ànim d'exagerar, es tracta d'un projecte precursor en la radiodifusió europea. Els directius i els alts inspiradors de la comunicació municipal no estan satisfets amb l'audiència actual. I s'han proposat captivar durant juliol i agost l'atenció del 90% de la població, el 50% dels passavolants dels túnels de Vallvidrera i t a m b é una part de la comarca.

Val a dir q u e l'objectiu és ambiciós i q u e el pla que s'han traçat és tan agosarat com econòmic. D'entrada, tota la programació es concentrarà en un sol programa.

N o hi haurà guió, ni efectes musicals ni convergència amb l'emissora Catalunya Informació. Aquests detalls, que poden semblar incoherents, tenen una explicació elemental. La fórmula de Ràdio Sant Cugat és fer el Gran Hermano als seus estudis del carrer Sant Jordi, número 5. Es dirà, per raons del ropyright, el Gran Hereu, i les seves normes variaran un xic. En comptes

de ficar deu persones de cop i d'anar eliminant la gent del grup a poc a poc, el q u e es farà es just el contrari: s'anirà incorporant gent a la gàbia de vidre d e Radio Sant Cugat, segons unes votacions populars.

Aquest programa estrella d e Ràdio Sant Cugat començarà a m b el tancament de tres o quatre representants de la identitat local, per exemple, un comunicador poderós, un artista entusiasta i un polític que porta la paella pel mànec. Els micròfons de l'emissora estaran oberts a totes les d e p e n d è n c i e s , incloses les més reservades. I s'emetrà en directe totes les converses i sorolls de les hiperexcitades personalitats i en cohabitació. Cada setmana hi entrarà un de nou, per rigorosa votació. Q u a n l'emissora estigui a vessar i el programa resulti un guirigall de converses i de passions, s'obriran les portes i s'imposarà a tots els participants que hagin suportat l'experiència la medalla del Gran Hereu.

Televisió de Sant C u g a t s'ha ofert a acompanyar aquest teatre de l'aire, o representació merament sonora que serà Gran Hereu, amb resums diaris amb les imatges captades des de fora dels estudis. El butlletí municipal, q u e vol q u e d a r bé amb l'audiència, t a m b é portarà informació sobre aquest experiment sociològic a la casa dels ratolins, la casa de Ràdio Sant Cugat. la ràdio de la dimensió desconeguda.

Xavier Laborda és lingüista

EIS4GVNTONS

Entorn

12

Dijous. 1.1 de juliol del >0ÚÚ

V i a n a n t l t z a c l ó

t iiii pld[(i d'Oitanà buida de iot\?\ iti sti d'us exilusiu di naiiants al llarg de tot eltap de setmana K)T() h. I

1:1 uirrer del Dos de Maijiha tanvtat el stntit dila nnulatii) l'OH) I: l

A /'avinguda de Rius i Taulet s'han suprimit els aparcaments en zona blava FOTO: K.F.

Normalitat en el tancament del centre i els canvis de sentit El carrer de Valldoreix registra, però, llargues cues EMILI BELLA

El t a n c a m e n t del carrer d e Santiago Rusinol i la plaça d'Octavià i el canvi de sentit de la rambla del Celler, el carrer de Sant Bonaventura i Dos de Maig, que es van posar en pràctica per primer cop el cap de setmana passat no han provocat problemes greus de circulació, ni col·lapses ni incidents destacables.

Només s'ha produït la confusió d'alguns conductors que han circulat en sentit contrari - é s a dir, tal com estaven acostumats a fer- "sense més conseqüències", ha dit l'alcalde Lluís Re-

coder. Altres, en veure el senyal de prohibit el pas han hagut de recular. Efectius de la policia i tanques de color groc han contribuït a avisar els conductors despistats i han indicat el camí correcte als accessos més perillosos i a les cruïlles amb menys visibilitat. Els vianants també han d'anar més amb compte els primers dies perquè els cotxes circulen en sentit contrari al que és habitual en alguns carrers, sobretot a l'hora de creuar les vies.

El tancament del centre es fa només els caps de setmana, des de la mitjanit de divendres a dissabte fins a les 10 del vespre de d i u m e n g e . A diferència dels canvis de sentit, que ja són de-

Ih la Riiml·l·idiKilli' ,i·iiis fujtamn < //>a S I>I'lli i,r niii-a I f/lo I

finitius. Recoder ha valorat molt positivament l'experiència, ja que "s'ha posat a disposició dels santcugatencs una àmplia zona de passeig, sense contaminació acústica ni atmosfèrica en què la gent s'ha pogut aturar als aparadors i entrar i sortit dels comerços sense haver d'estar pendent dels cotxes". Aquest primer cap de setmana també ha servit per valorar si manquen encara alguns senyals en punts concrets i procedir a reforçar-los.

El punt m é s conflictiu El p u n t q u e ha resultat més complicat ha estat la confluència del carrer de Valldoreix amb

el de Sant Bonaventura, i també el carrer del Rosselló, q u e actualment baixa de l'avinguda de Lluís Companys -antic Alfonso Sala-. El projecte de vianantització del centre històric preveu, en una segona fase, que aquest darrer carrer sigui de pujada. Arran de l'experiència d'aq u e s t cap de setmana s'estudiarà si s'avança aquesta decisió o es manté dins dels terminis previstos.

Q u a n t a l'ús que han fet els vianants de la zona, l'alcalde ha afirmat que "ha estat considerable, sobretot si es té en compte que som a l'estiu i que molta gent es troba de vacances".

Igualment, Recoder pensa que a partir del mes de setembre l'afluència dels ciutadans als carrers destinats als vianants serà encara més nombrosa. En aquest sentit, ha remarcat la importància que tindrà aquest fet per als establiments comercials del centre: "Els comerciants ho notaran encara m é s " , conclou l ' a l c a l d e . Al t a n c a m e n t d'a-

questa publicació, l'associació Sant Cugat Comerç encara no s'havia reunit per fer una valoració sobre el cap de setmana.

Els vehicles de càrrega i descàrrega van poder entrar al recinte tancat a la circulació rodada pel carrer de la Torre des de les 7 i fins a les 10 del matí.

D'altra banda, també es va posar en pràctica el canvi de la ruta del transport públic, que ja no passa per la plaça d'Octavià amb la consegüent anul·lació de la parada que hi havia. Ara, la nova parada de la línia d'autobús se situa a la Rambla del Celler. Finalment, també s'ha reduït el nombre de places de zona blava, amb la supressió de les que hi havia a l'avinguda de Rius i Taulet per afavorir el flux de vehicles per les rutes alternatives q u e s'han traçat. El conjunt de m e s u r e s q u e m o d i f i q u e n el trànsit al centre s'han definit d'acord amb l'estudi de mobilitat que ha elaborat la Fundació del RACC a petició del consistori santcugatenc.

ELS íCANTCtSS

Entorn

DIJOUS. Li de juliol del 2000

13

E n q u e s t a

Què pensa del tancament i el canvi de sentit d'alguns carrers?

Les opinions respecte a aquesta primera experiència són contradictòries. Tot i que la majoria considera que el tancament del centre històric durant el cap de setmana no ha estat positiu perquè suposa diversos problemes de mobilitat i circulació, el canvi de sentit d'alguns carrers es valora de maneres molt diverses. Mentre que alguns consideren que serà positiu, tot i que s'haurà d'anar revisant, altres ho consideren un embolic i un nou problema per a la circulació a Sant Cugat.

L i . r i s RKCODKR

JKSI'S B L A N C O

AI.CAI.DK S A N I C I GAT

VICKPRKS. ST. C I G A T C O M K R Ç

"Nosaltres hem posat a disposició dels santeugatencs una àmplia /.ona de passeig. Kl més complicat era el canvi de sentit d'alguns carrers però s'hi han destinat agents per minimitzar els problemes i no hi ha hagut cap accident greu".

"Nosaltres no som partidaris que es faci la vianantització sense que hi hagi un pla d'aparcaments ja executat. Pel que fa al canvi de sentit, en alguns carrers potser s'hauria de replantejar perquè està donant bastants problemes".

"Kls repartidors ens diuen que ara circulares molt més complicat, que estan acostumats a anar en un sentit i que el canvi se'ls fa difícil. I quan tanquen els carrers del centre. per repartir també és més complicat perquè no s'hi pot arribar".

KMII.I BHI.I.A - Sant Cugat -

Kls arquitectes Marta Orts i (Larios Trullenque són els guanyadors del concurs d'idees per a la vianantització de la plaça Augusta, la d'Octavià, la del Rei, el carrer de Joan Carles I, el de la Torre i el de Santiago Rusiíiol, valorat en dos milions de pessetes. Al concurs s'hi havien presentat un total de 17 treballs, d'entre els quals s'ha escollit un segon premi, d'un milió, per als arquitectes Josep M. Girós, i Cristina López, i un tercer. de 50().()(K) pessetes, per a Valerie Bergeron i Anne Imbert.

Kl projecte guanyador proposa un tractament superficial pràcticament unitari de tots els espais en qüestió, amb un paviment continu, només desigual a la plaça del Rei, on el pla de la plaça eleva les vistes cap a Collserola. Kl jurat, presidit per l'alcalde Lluís Recoder, valora que el projecte guanyador és d'una "gran senzillesa i netedat" i que l'arbrat està ben col·locat. Kl pla potencia també el caràcter cívic de la plaça. Kls

aspectes en què s'ha centrat el jurat a l'hora d'escollir els millors treballs han estat l'adequació al programa de l'espai de l'àmbit del concurs, la qualitat arquitectònica de l'avantprojecte, la utilitat, la integració a l'entorn i la qualitat i racionalitat constructiva i de costos, a més de la consideració deia utilització de criteris mediambientals.

També s'ha guardonat tres treballs més amb mencions especials, de 50.000 pessetes, que han anat a parar als projectes presentats sota el títol d'Extramuros, Octavi Net i Kstances, que contemplen la integració de la part de darrere del Monestir, la recuperació de l'antiga vessant natural de la plaça del Rei cap a la riera, i l'ampliació de la plaça Augusta fins a la façana de la Casa de (hiltura, respectivament.

L'Ajuntament ha de decidirà qui encarrega el projecte definitiu, que no té per què ser el grup d'arquitectes guanyador. També es poden tenir en compte les idees dels altres avantprojectes a l'hora d'executar-lo.

"Jo no veig bé que tanquin el centre del poble, perquè no hi pots anara a buscar la gent gran. S'hauria de prohibir la circulació de vehicles particulars però no dels públics. El canvi de sentit va bé, menys al carrer Valldoreix: hi ha massa cotxes"

"A mi el canvi de sentit dels carrers no m'afecta gaire perquè no entra al meu recorregut. l'el què fa al tancament del centre els caps de setmana. encara és molt aviat per saber com va, però jo crec que es va millor, almenvs de moment"

S'amplia a m b 5 . 0 0 0 e l n o m b r e d e famílies q u e j a s e p a r e n la b r o s s a o r g à n i c a K B.

I n total de 5.000 famílies de Sant Cugat s'han afegit a la separació de la brossa orgànica al domicili. D'aquesta manera s'amplia la recollida d'aquest tipus de residus a l'avinguda de Cerdanyola, a la plaça d'Octavià, als voltants del carrer Major i de Santiago Rusinol, al barri de Torre Blanca i a una part de TKixample Sud. La recollida, que s'efectuarà diàriament, es completarà el mes de juny de l'any que ve, quan tot Sant Cugat separi la brossa per fer-ne compost. La nova zona se suma als barris de Sant Krancesc, Coll Kavà i Sant Magí, q u e separen les escombraries des del 20 de març passat. De moment, els resultats de la primera zona en què es fa la separació han registrat un augment progressiu.

Kl mes de març es va compilar una mitjana de 140 quilos per habitant al dia. A l'abril aquesta xifra ja havia augmentat als 160, mentre q u e al maig se si-

MARCOS

CONÍIMCTORA A n o m ' s

U S

- Sant Cugat -

MOVI'SKRRAT

TAXISTA

IV./.A WORI.I)

ri t s m e

D o s milions d e pessetes p e r als guanyadors del concurs d'idees d e vianantització

Rl.AS D Í A Z

JORGK J A R W I I I . I . O

KNCARRKGAÏ

tuava als 170. A partir d'aquestes dades, es pot deduir q u e el grau d'implantació va en augment i q u e la cultura del reciclatge va quallant de mica en mica a la nostra ciutat. També se'n deriva una participació del 50% segons dades del Departament d'Igualtat, Polítiques Socials i Serveis Cienerals de l'Ajuntament.

Kls residus inorgànics q u e s'han trobat als contenidors de brossa orgànica constitueixen un 2,5% del total. Aquesta campanya s ' e m marca dins del projecte Residu Mínim, engegat pel consistori i pel Centre d'Estudis i Projectes Alternatius (CKPA). i es reforça a m b un conjunt de reunions informatives en q u è s'ensenya com s'ha de separar la brossa i on es regala un cubell i un paquet de bosses compostables. Kls veïns q u e no assisteixen a les reunions poden anar als diversos punts d'informació q u e s'han habilitat. Kn cas contrari es realitza una visita casa per casa per informar sobre la recollida selectiva.

Activat un pla de prevenció d'incendis al Vallès K. B. - Sant Cugat -

La D i r e c c i ó G e n e r a l d ' K mergències i Seguretat Civil de la G e n e r a l i t a t ha activat, des de la setmana passada, el nivell 1 del Pla Alfa del Cos d'Agents Rurals. La comarca del Vallès O c c i d e n t a l forma part de les 35 c o m a r q u e s e n què s'ha establert aquesta mesura, q u e va començar a funcionar després de desactivar el nivell 2 del mateix pla - d e l qua/ no formava part la nostra comarca-, Aquesta mesura serveix per reforçar la vigilància als boscos de Catalunya q u e t e n e n m é s risc de patir incendis i hi preveu tasques prioritàries. Alg u n e s de les comarques q u e es beneficiaran d ' a q u e s t niv e l l 1 s ó n el M a r e s m e , el Vallès Oriental, el Barcelonès, el Baix L l o b r e g a t , cl Bages, Osona i d i v e r s e s c o m a r q u e s tant de la província d e Tarragona, com de Girona i de Lleida.

14

Entorn

ELS/CANTONS Dijous. 13 de juliol del 2000

S e g u r e t a t

El radar detecta casos de 1 0 1 km/h a la rambla de J.Verdaguer L'informe de la policia apunta que la majoria d'infractors són homes E M I L I BFXLA - Sant Cugat -

Kls informes de la Policia Local dels mesos de maig i juny sobre la c a m p a n y a d e Radar conclouen que el nombre d'infraccions per excés de velocitat d e t e c t a d e s el juny a m b el c i n e m ò m e t r e - r a d a r , ha a u g mentat respecte al mes anterior de 1 26 a 181, fet q u e suposa gairebé un 44% d ' i n c r e m e n t .

Pel que fa al tipus de vehicles infractors, s'ha detectat un augment considerable del nombre de ciclomotors, motocicletes i fins i tot furgonetes, mantenintse la xifra en la resta de vehicles.

Quant a les franges de velocitat, es palesa que la majoria de conductors q u e sobrepassen el límit establert pels senyals de trànsit no l'excedeixen en gaires q u i l ò m e t r e s . T a m b é s e ' n deriva que els conductors que superen el límit en cinc quilòmetres per hora són una majoria, mentre q u e un segon grup ho fa entre 6 i 15. Finalment, els vehicles que superen els 20 km/hora són un n o m b r e "aïllat".

Els carrers q u e han registrat una xifra més alta d'infraccions són l'avinguda de Francesc Macià. al barri de Coll Fava -tal com han denunciat els veïns de la zona des d e fa temps—, la rambla de Mossèn Cinto Verdaguer, a Valldoreix, l'avingu-

Les dades recollides pel radar Jiiasi Total denúncies radar: 181 Tipus de vehicle: - Ciclomotors: 11 -Motocicletes: 19 -Turismes: 127 - Thtterrenys: 6 - Furgonetes: 15 - Camions: 3 P«r carrer»: - Av. Francesc Macià: 42 - Rbla J.Verdaguer: 29 - Av. Corts Catalanes: 24 - Cànovas del Castillo: 24 - Pg. Olabarria: 18 - Manuel Farrés: 15 - Av. Rius i Taulet: 11 - Camí de Can Ganxet: 10 - Sant Crist de Llaceres: 6 Per franges de velocitat: - D e 6 1 a 6 5 k m / h : 89 - D e 66 a 70 km/h: 37 - De 71 a 75 km/h: 35 - De 76 a 80 km/h: 15 - De 81 a 105 km/h: 5

da de les Corts Catalanes, a Torre Blanca i el carrer de Cànovas del Castillo, al centre de la ciutat.

El percentatge d'homes i de dones q u e se salten els límits de velocitat són pràcticament els mateixos el juny que el maig.

Dels 181 infractors del juny, 142 eren homes, m e n t r e que dels

Maig; Total denúncies radar: 126 Tipus de vehicle: - Ciclomotors: 4 - Motocicletes: 4 -Turismes: 110 - Totterrenys: 2 - Furgonetes: 4 - Camions: 2 Per carrers: - Av. Corts Catalanes: 36 - Pg. Olabarria: 28 - Camí de Can Ganxet: 24 - Av. Francesc Macià: 19 - Cànovas del Castillo: 5 - Rbla. J.Verdaguer: 4 - Av. Rius i Taulet: 4 - Manuel Farrés: 3 Procedència conductors: - Sant Cugat: 77 - Barcelona: 10 - Rubf: 9 - Sabadell: 7 - Cerdanyola: 6 - Terrassa: 4

126 del maig, n'eren 98.

Els agents de policia destaq u e n , com a e x e m p l e , el cas d'un vehicle, conduït per un veí de Sant Cugat, que anava a 101 quilòmetres per hora a la rambla de Mossèn Cinto Verdaguer, on el límit de velocitat es restringeix als 50 km/hora. La velocitat mitjana dels infractors, però,

se situa e n t r e els 81 i els 93 km/hora -aquest últim també a la rambla de Mossèn Cinto Verdaguer-.

La campanya de control de radar, iniciada el mes de maig, comptava amb un equip tècnic cedit per la Prefectura Provincial de Trànsit de Barcelona i consta d'un turisme dotat d'un dispositiu de detecció extern d e velocitat a m b c a m e r a fotogràfica de 35 mm i un capçal d'antena. VA prototipus ha estat aprovat reglamentàriament per la Resolució de la Direcció General d'Indústria, Energia i Mines de la comunitat autònoma de Madrid de l'any 94.

Tot i q u e no es pot definir quants accidents s'eviten, se n'estan reduint les causes. VAs p u n t s estratègics de captació han estat, a banda dels citats, el passeig d'Olabarria, el de Manuel Farrés, l'avinguda de Rius i Taulet, el camí de Can Ganxet el carrer del Sant Crist de Llaceres i l'avinguda de Madrid, entre d'altres. Es tracta de vies que els conductors consideren ràpides, però que no deixen de formar part del nucli urbà o vies de connexió amb els diversos districtes.

L'informe del cos de policia conclou que "l'experiència ha esdevingut totalment positiva, i és recomanable procurar-ne la continuïtat mes rere mes, mentre es disposi d'aquest recurs tècnic".

S e g u r e t a t

Es redueix el n o m b r e de vehicles que e x c e d e i x e n els límits p e r m e s o s d e sorolls E. B.

Els resultats obtinguts a partir de la campanya contra el soroll a la ciutat corresponents al mes de juny no difereixen gaire dels del mes anterior, ja que s'ha intentat seguir la tònica encetada fa temps quant al nombre de sondejos efectuats als vehicles de dues rodes.

De 32 proves fetes el juny als ciclomotors, 4 van donar positives, mentre que de les 31 del maig, vn ser 6. rin motocicletes, només una no va passar la prova de les 18 que es van aturar en els dos mesos.

A banda d'això, s'ha observat una disminució sensible de proves amb resultat positiu, sobretot en

ciclomotors, davant d'un lleuger augment en les motocicletes. VA nivell de soroll pel que fa a decibels, però, ha minvat sensiblement. Les conclusions de l'informe de la Policia Local determina que la pràctica continuada de proves sonomètriques als vehicles de dues rodes produeix "un cert efecte dissuassori" als usuaris, que els agents atribueixen també al fet que cada vegada hi ha més casos en què els denunciats es present e n v o l u n t à r i a m e n t a les d e pendències del cos per tal de passar una segona revisió un cop resolta la causa de l'excés de soroll dels seus vehicles. Les medicions s'han fet amb un avançat dispositiu tècnic que fa servir bàsicament un equip d'agents especia-

I.es proves analitzan els nivells de contaminació antena l-O/O: XI,. litzats en temes de medi ambient.

La normativa que s'aplica és la que s'estipula a la Directiva de la Unió Europea i específicament a l'Ordenança Municipal de Sorolls.

Les proves efectuades es consideren positives a partir dels 93 decibels en el cas de ciclomotors i a

partir de 95 en el de les motocicletes. La mesura es pren a una distància de 50 cm del vehicle, a 20 de terra i amb el sonòmetre dirigit en un angle aproximat de 45 graus per darrere respecte a l'eix del tub d'escapament dels vehicles en qüestió.

Dos positius en dos mesos en els controls d'alcoholèmia E. B.

Entre els mesos de maig i juny d'enguany s'han fet a la nostra ciutat un total de 17 proves d'alcoholèmia, cinc de les quals a persones que acabaven de tenir un accident, cinc més que havien comès una infracció i set com a control preventiu. Només dues d'aquestes proves van donar positiu. Eren casos en què els conductors van excedir els límits de 0,25 mil·ligrams d'alcohol per cada 1000 ce d'aire aspirat. La resta d'intervencions, 15, van donar un resultat negatiu. En percentatges, el 87,5% dels casos van superar els límits establerts per la llei el mes de maig, mentre que aquesta xifra va augmentar el següent mes fins arribar al 89%. El juny es van fer nou proves, una més que el maig.

En relació amb la campanya d'Alcoholèmies del mes anterior, encara que el nombre de proves realitzades per la Policia Local no va ser del tot representatiu, com reconeixen al seu informe, per tal de fer una estadística fiable, s'observa un sensible augment del nombre de proves practicades amb motiu d'accident de trànsit - d e 2 a 3 - i per control preventiu - d e 4 a 3 - , i una disminució de proves per infracció - d e 3 a 2-. El total de proves positives el mes de juny és igual al mes anterior, una, i va ser practicada concretament amb motiu d'un accident de trànsit. Tot i la limitació de les dades obtingudes, la previsió de la policia local és la de consolidar la pràctica de les proves d'alcoholèmia de manera que els controls preventius siguin regulars, sobretot els mesos d'estiu, en què són més freqüents les infraccions a causa de l'augment de les activitats d'oci amb trajectes nocturns que impliquen, en molts casos, una ingesta massiva d'alcohol. Aquesta mena de campanyes, encaminades a reduir els accidents de trànsit i la mortalitat que produeixen, són prioritàries pel cos de policia, tenint en compte que "les campanyes mediàtiques de difusió general són efectives a l'hora de reduir el nombre de sinistres".

Publicitat

ELS4 CANTONS Dijous, 13 <U juliol del 2000

LA GENEROSITAT DE PENSAR E N ELS SEUS FINS

%

L'ÚLTIM

MOMENT

"i-

AMB

GESTISEP, ASSEGURANÇA I ASSISTÈNCIA

DE SEPELI, AJUDEM A ALLEUJAR ELS M O M E N T S MÉS DIFÍCILS PER A LA SEVA FAMÍLIA I A D I S M I N U I R LA PRESSIÓ ECONÒMICA QUE QUEDARIA A LES SEVES MANS.

AMB UNA SOLA TRUCADA AL 9 0 2 110 120 ENS FAREM CÀRREC DE TOTS ELS TRÀMITS: TRASLLAT. FÈRETRE. COTXES, CAPELLA. NÍNXOL, INHUMACIÓ/INCINERACIÓ, LÀPIDES, CORONES, REPATRIACIÓ, URGÈNCIES NACIONAL/INTERNACIONAL 24 HORES

GESTI Gestió i Assegurança de Sepeli,

RAMBLA DEL CELLER, 25 BAIXOS - 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS JOSEP TARRADELLAS, 33 "EDIF. FIATC" - 08029 BARCELONA

FIATC ASSEGURANCES

15

EIS 4 CANTONS

Societat

16

Dijous, /.i de juliol del 2000

S o l i d a r i t a t

Sant Cugat s'aboca a la campanya de reconstrucció de Montserrat Les entitats han engegat diverses iniciatives per recotir diners El Catalunya centra el debat del Consell Escolar K.C. -Sant Cugat -

i som tots que hi anem i ens ho estimem, és una cosa nostra i per això necessitem que es refaci i que la gent hi pugui tornar a pujar i s'hi trobi bé". Codina va explicar també que els accessos a la muntanya ja tornen a estar oberts i en condicions tot i que, segons va dir, "encara queda molta feina per fer, hi ha moltes coses que s'han de refer i serà una feina molt lenta i molt costosa".

L'informc de la Generalitat sobre les esquerdes del parvulari de l'escola Catalunya recomana fer una intervenció al mateix edifici. Així ho va explicar la regidora de Serveis Personals, Àngels Ponsa, després d'haver-se reunit aquests dies amb el director general de Centres Docents i amb el delegat territorial d'Ensenyament. Ponsa va comentar que ara caldrà fer un projecte, "que des de la Direcció General de Centres Docents se'ns va dir que s'encarregaria amb celeritat", i va afegir que des de l'Ajuntament s'està fent un seguiment d'aquests problemes. Tot i això, la Coordinadora d'AMPAS del municipi ha manifestat la seva preocupació per aquesta qüestió, ja que no saben quan quedarà resolta. La presidenta de la Coordinadora, Griselda Martí va comentar que tot i que ja se'ls han donat dates, ells seguien sent pessimistes ja que "pel que fa a ensenyament, crec que en alguns temes s'ha anat enrere. Encara costa molt estirar del carro i solucionar els problemes". Martí va afegir també que en relació al parvulari de l'escola Catalunya, la Coordinadora ha plantejat la possibilitat de no començar les classes el dia 15 de setembre si la situació no s'ha resolt D'altra banda, i en relació a l'Escola Collserola, que s'havia d'haver inaugurat al juny, Martí va explicar que la Generalitat els ha dit que hi ha un presupost de 4 milions de pessetes i que caldrà prioritzar les obres més necessàries.

També per recollir diners per a les obres de Montserrat, durant tota la setamana passada hi va haver una exposició de centres de flors a la Casa de Cultura i s'ha obert un compte corrent a la Caixa de Terrassa en què encara es poden fer donacions.

Pel que fa a les línies d'actuació previstes per l'Ajuntament de cara al curs vinent, durant la reunió del Consell Escolar Municipal es va plantejar l'objectiu de potenciar les activitats als centres de primària i secundària, i el de seguir treballant en el Projecte Educatiu de Ciutat

El concert va comptar amb la participació de diversos músics locals que van oferir un u/nat rrperton amb temes de Bach, Mozart i Shu/vit entre d'altres. F: X. /..

ESTER CASTANYER

Exposicióde centres florals F.X.I..

Unes 250 persones van assistir dimecres passat al concert de solidaritat amb Montserrat que va acollir el monestir. L'actuació estava organitzada per diverses entitats de la ciutat amb l'objectiu de col·laborar econòmicament amb la reconstrucció de Montserrat.

La campanya de solidaritat amb Montserrat va començar fa unes quantes setmanes, després de les fortes pluges que a principis de juny van afectar diversos punts de Catalunya i sobretot Montserrat. L'acte central d'aquesta iniciativa va ser aquest concert, que va comptar amb la participació de diversos mú-

sics locals com el tenor Francesc Garrigosa, el pianista Miquel Villalba o el flautista Claudi Arímany.

"Nosaltres només hem volgut fer una demostració que se'n poden fer moltes, de coses, ha sigut una idea que ha sorgit, ens vam entusiasmar i l'estem portant a terme fins al dia d'avui", assegurava una de les responsables de la campanya, Antoinet Bernard, que va afegir "Espero que serveixi d'exemple per molta altra gent, penso que se'n poden fer moltes, de coses".

El concert va comptar també amb la presència d'un dels monjos de Montserrat, el pare Daniel Codina, que va voler agrair als santcugatencs aquesta iniciativa i va recordar que "Montserrat és de tots

Societat

ELS / Q W I O N S Dijous, 13 de juliol del 2000

17

S o l i d a r i t a t

l'aidi/a i (.//Itiltllf.s i/m mullí// uoiiòmiíameiit ijLudpti Cisile/n.si u Valldoreix F. FI: L·ipiid/mdt

\alldom\ in legistiai un m/i/t/i i/nmlm ÍIÍ patiu ipm/h ni dMulla'l d'aquest /u/y a SantCugi.. I <JtO. F.FARLYÏ'FS

Sant Cugat es mulla p o c per Pesclerosi múltiple El temps inestable podria ser la causa de la baixa participació MAGDA MKNDKZ

- Sant Cugat -

Després de set anys. la campanya Mulla't per l'Esclerosi Múltiple va tornar a les piscines municipals de la nostra ciutat.

Malgrat aquesta veterania, la participació no va ser tan alta com en ocasions anteriors. El temps, molt inestable fins a mitja tarda, podria haver sigut una d e les causes principals d ' a questa petita davallada.

Prop d'un centenar de persones van participar diumenge en la campanya Mulla't per l'Esclerosi Múltiple, q u e es va celebrar a les piscines de Sant Cugat i de Valldoreix. L'objectiu

d'aquesta campanya és la sensibilització sobre aquesta malaltia del sistema nerviós i la recaptació d e fons p e r intentar combatre-la.

En aquest sentit, als recintes de les dues piscines participants es van poder adquirir algunes peces d e roba d e disseny exclusiu pel Mulla't, com samarretes, tovalloles de platja o mocadors, a més de poder fer un donatiu a les guardioles que tenien preparades.

En l'àmbit més simbòlic, també es comptabilitzaven els metres recorreguts p e r a q u e l l e s persones que es mullaven d e la manera més esportiva, és a dir, nedant. En total es van fer gai-

C o m u n i c a c i ó

L'exalcalde Joan Aymerich es vincula a un projecte editorial local M. M.

L'exalcalde de Sant Cugat Joan Aymerich és un nou accionista de la revista Sant Cugat Ara. A banda d'entrar a participar en la societat propietària d'aquest mitjà de comunicació, Aymerich també tindrà una secció d'una pàgina on, sota cl títol de Reflexionem...explicarà "el

perquè d'alguns dels temes d'actualitat locals". L'exalcalde s'ha posat en contacte amb empreses vinculades amb el municipi per demanar-los que col·laborin publicitàriament amb la revista.

Aymerich assegura que després de dotze anys com a alcalde de la ciutat tenia clar que "quan deixés la meva tasca política volia tirar endavant altres projectes a banda dels

rebé 30.000 metres, entre els participants del centre de la ciutat i de Valldoreix.

"Jo crec q u e a m b el pas del temps la campanya es va consolidant i va convertint-se en una tradició", explicava una voluntària de la Fundació Esclerosi Múltiple, Carme Santoyo. "És clar q u e encara hi ha gent que no sap de què va això del Mulla't i s'acosta i ho pregunta.

Però això també és bo", assegurava.

1/leiitrr de St/t/í ( ujiat es i un fet mf\ me/ni mdnnlpti luitimptiimi l-OH) /• h

A la piscina municipal d e la rambla del Celler es van registrar m e n y s b a n y i s t e s , p e r ò aquests van fer més metres que els q u e es van mullar a la d e Valldoreix.

Les instal·lacions d'aquest districte van comptar a p r i m e r a hora amb dos participants molt especials: el president d e l'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix, Miquel Paraira, i la vocal de Cultura d'aquest ens, Mercè Calafell. "Cal q u e tothom col·labori en campanyes

que ja tenia en marxa".La seva entrada com a accionista a la revista mensual santeugatenca va sortir d'una trobada per a la realització d'una entrevista -que finalment no es va fer- on va conèixer els impulsors del projecte. Després d'aquest primer contacte, va sorgir l'oportunitat d'incorporar-se a la societat i així ho va fer. Després d'un any de retirar-se de la política activa i d'un silenci "autoimposat" considera que "m'he trobat amb un intent d'ignorar la feina feta en aquests dotze anys".

"Amb els meus articles voldria que la gent entengués que la tasca d'alcalde és feixuga i amb moltes pressions. I que sempre hi ha un per-

què darrere de les coses", assegurava Aymerich. "Amb això no vull que s'entengui com una necessitat de justificar-me, perquè no ho necessito. Només pretenc aportar elements nous. que no es coneixen, i refrescar la memòria sobre altres temes tjue sembla que a algú se li han oblidat", afegia l'exalcalde.

Aymerich també ha lamentat que durant aquest any els mitjans de comunicació i l'equip de govern municipal l'hagin "ignorat", per exemple, en alguns projectes que s'han inaugurat durant aquests mesos, però que s'havien iniciat en el seu mandat. "A més he sentit i llegit algunes coses que no eren correctes i m'he hagut d'aguantar", afegia.

com aquesta en la mesura que li sigui possible, perquè la finalitat s'ho val", va dir Paraira. "Jo mateix no sé nedar, però m ' h e tirat a la piscina, perquè trobo que és una bona causa", va afegir. La jornada va començar a les 10 del matí i va durar fins a quarts de 7 de la tarda.

Aymerich és accionista del 'SC Ara' F: X.I..

Ofertes recomanades CENTRE..DE LA IMATGE Plaça del Or. Galtes, 9 - Tel. 93 675 56 74 - Sant Cugat Santa Maria. 14

Tel. 93 675 57 24

|digital El teu distribuïdor de cameres point' ; material digital Kodak a Sant Cugat

fmttKÉjpf.M»

39.900 *B.(lv>lndM}

fetMK Espto »tf 2 2 . 5 0 0 ptn.pnlMU))

18

Societat

ELS /<1-\1YITH\S Diioin. iiil,·inii<ll,lvliiW

M e m ò r i a

h i s t ò r i c a

El Club Muntanyenc cedeix el seu fons documental a PArxiu Municipal

Les FAV del Vallès demanen noves millores en sanitat

U objectiu del conveni és posar aquest a?~xiu a disposició de la ciutat E.C. E.C. - Sant Cugat -

El Club Muntanyenc ha cedit cl seu tons documental a l'Arxiu I listòric Municipal, que a partir d'ara guardarà tota la documentació d'aquesta entitat des de la seva creació, l'any 1944. I,'objectiu d'aquest conveni, signat la setmana passada entre el Club Muntanyenc i l'Ajuntament, és assegurar la correcta conservació de la documentació i posar-la a disposició de la ciutat.

El fons cedit per l'entitat excursionista consta de 82 caixes i unes 6 carpetes on s'hi pot trobar tot tipus de material administratiu, sobre les activitats i les seccions de l'entitat, exemplars de tots els butlletins del club editats al llarg d'aquests anys o informació sobre els moviments de socis. Amb aquesta donació, el C l u b M u n t a n y e n c s'assegura que tots aquests documents es classifiquin i es conservin correctament. Així ho va explicar el president de l'entitat excursio-

perquè representa tenir a l'abast dels historiadors i de la memòria de la ciutat una part important de la història de Sant Cugat". Recoder va recordar que la història del municipi "no és només la història de les institucions sinó que és també la història deies persones i les entitats" i va afegir que des de fa temps l'Arxiu Municipal està treballant per ampliar la seva base històrica amb arxius de famílies o col·lectius de la ciutat. En aquest sentit, un dels projectes en q u è s'està treballant és el de poder incorporar a l'arxiu el fons documental del recentment desaparegut historiador santeugatenc Joan Auladell.

Rtrodrr i Castanyer van signar la setmana passada el conveni de cessió F: X.L: nista, Narcís Castanyer, que va reconèixer: "Nosaltres ens adonem que tot això, si no hi ha algú que ho sistematitzi, ho classifiqui i ho posi en bases de dades, es mor". Castanyer va afegir que "aquesta donació és amb l'esperança que a l'Arxiu Municipal tot això estigui sistematitzat i organitzat de manera que sigui útil

per tot el poble però a la vegada. i específicament, per gent interessada com els historiadors".

Des de l'Ajuntament, la cessió d'aquest arxiu va ser molt ben rebuda, ja que, segons va explicar l'alcalde, Lluís Recoder, "és una donació molt important per l'Arxiu Municipal, no només pel volum, que és considerable, sinó

L'arxiu documental del Club M u n t a n y e n c es t r a s l l a d a r à aquests dies a l'Arxiu Històric Municipal, ubicat a l'Arxiu Nacional de Catalunya, i segons va explicar l'arxivera municipal, Gemma Foj, es calcula que cap a finals d'any ja puguin estar tots els documents inventariats i catalogats.

-SantCuoat-

Les Federacions d'Associacions de Veïns de la comarca han elaborat un informe sobre la situació de la sanitat pública a les poblacions del \ a l i e s Occidental. Segons aquest estudi, no s'ha detectat cap millora de les condicions i continuen els problemes de manca de recursos i de personal o de Ics llargues llistes d'espera. Així ho ha manifestat el president de la FAV de Sant Cugat, que ha explicat que "continuen els problemes en l'atenció sanitària primària". Entre d'altres coses, les associacions de veïns de la comarca reivindiquen la construcció dels diversos ('entres d'Assistència Primària sol·licitats o l'aplicació de mesures per reduir les llistes d'espera de fins a dos anys per a intervencions quirúrgiques. És per això que la Coordinadora Comarcal de la FAV té previst sol·licitar una reunió amb el president del Consell Comarcal del Vallès Occidental i una altra amb la responsable del servei Català de la Salut de la regió sanitària Centre.

S u c c e s s o s

S o l i d a r i t a t

El torneig de golf en benefici cPASDI recapta més d'un milió de pessetes

Sis m e s o s d'arrest per à una parella que obligava la seva filla a pidolar

Aquesta era la segona edició del certamen solidari MAGDA MKNDKZ

M.M.

- Sant Cugat -

- Sant C u g a t •

La segona edició del torneig de golf en benefici de l'Associació Pro-Disminuïts Físics i Psíquics de Sant Cugat < AS 1)1) va aconseguir superar el llistó del milió de pessetes.

En total van ser 1.075.000 pessetes les q u e es van recaptar en el campionat d ' a q u e s t any.

Uns 200 golfistes, tant santcugatencs com vinguts de fora d e la nostra ciutat, van participar d i u m e n g e en el torneig p r o - A S D I q u e e s va fer al c a m p de golf d e Sant Cugat.

A banda dels diners de la inscripció, t a m b é es va plantejar una fila zero on tothom qui va voler, va fer els seus donatius per a l'entitat santeugatenca. " S e m b l a q u e la g e n t ho va c o n e i x e n t més i s'hi va a p u n t a n t " , va o b s e r v a r la p r e s i denta d'ASDI, Enriqueta G u a r d i . " C r e c q u e es va consolidant aquest torneig de golf i esperem que tingui conti-

En els darrers anys, la imatge d e g e n t d e m a n a n t almoina s'ha fet h a b i t u a l . R e c e n t m e n t a q u e s t f e t ha e s t a t castigat, però per la utilitzaci(') d e m e n o r s d ' e d a t e n aquesta mena d'activitats.

L'Audiència d e Barcelona ha c o n d e m n a t a mig any d'arrest una parella q u e r e s i d i e n a la ciutat veïna d e Rubí. Segons l'acusació, el m a t r i m o n i utilitzava la seva filla, d e q u i n ze anys, per d e m a n a r almoina pels carrers de Sant Cugat.

lnulatim/iÍApienihpet c/A «uanyidoisdel'toivet" /' l·.l)l'\Rl)l· \RI\Yh V n u ï t a t . afegia.

Al final del torneig es van repartir alguns premis entre els g u a n y a d o r s , o b s e q u i de diversos e s t a b l i m e n t s de la ciutat i d'alguns particulars. I n dels destacats va ser un quadre de l'artista v a l l d o r e i x e n c a Mercè D i o g è n e , q u e en crea

cada any un de diferent per a aquest torneig. "És molt bo i molt important per a nosaltres, p e r q u è ho org a n i t z e n tot d e s del mateix golf', va destacar Guarch respecte d'aquest certamen que va arribar a la seva segona edició.

El judici es va c e l e b r a r dim e c r e s d e la s e t m a n a passada a la s e c c i ó c i n q u e n a d e l'Audiència de Barcelona. La vista va ser molt b r e u . i. en els seu transcurs, els p r o c e s s a t s . M a n u e l M i g u e l P.P. i Maia H o r t e l i n a M . D . van c o n f e s s a r els fets q u e s e ' l s imputaven.

Malgrat a q u e s t a confessió, la p e n a se'ls va r e b a i x a r e n

dos mesos. Es a dir, la petició d e c o n d e m n a inicial d e m a n a pels acusats un total d e vuit m e s o s d'arrest; f i n a l m e n t , la c o n d e m n a ha estat de sis m e sos.

A b a n d a d ' a q u e s t a sanció. la parella t a m b é ha estat cond e m a n d a a sis anys d e retirada d e la pàtria potestat dels s e u s fills. L'acusació c o n c r e t a m e n t és h a v e r i n c o r r e g u t en un d e l i c t e d ' a b a n d o n a ment de menors.

M a n u e l M i g u e l P.P. i Maia Hortelina M.D. vivien a R u b í e n el m o m e n t d e la seva d e t e n c i ó . Els fets es rem u n t e n al 16 d e s e t e m b r e d e l 1997, q u a n e l s a c u s a t s van e n v i a r la s e v a filla d e q u i n z e a n y s a d e m a n a r almoina pels carrers de Sant Cugat.

La policia estatal de la nostra ciutat va descobrir la m e nor d ' e d a t q u a n d e m a n a v a d i n e r s als v i a n a n t s a la zona d e la plaça d ' O c t a v i à i van p r o c e d i r a la seva d e t e n c i ó .

ELS ICAIYTONS Dijous. I.i dejuliol del.'000

Publicitat

19

20

Societat

ELS /CArYKJNS Dijous. 11/li juliol del 1000

E n t i t a t s

V i s i t e s

Un grup d'estudiants dels Estats Units visiten Sant Cugat E/s nois van quedar sorpresos per la Festa Major

Neix a Sant Cugat la Federació Catalana de Pipa Clubs E.C. - Sant Cugat -

MAÍÍDAMKNDKZ

- Sant Cugat-

l In grup de deu estudiants dels Kstats l'nits va visitar durant quinze dies la nostra ciutat. Kn aquesta estada, van poder viure la Festí N lajor de la ciutat, una celebració que els va sorprendre molt gratament. Abans de continuar la seva visita per Catalunya, el grup d'estudiants de Dallas van ser rebuts per l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, a les dependències del consistori local.

Kls estudiants del Denton College de Dallas (Estats l'nits) van viure uns dies inoblidables a Sant Cugat. La seva estada va coincidir amb la Festa Major del municipi, que va captivar els nois. l'n d'ells assegurava que "és molt diferent de Dallas, perquè la gent és més tranquil·la i alegre". A més, també va explicar que una festa d'aquest tipus seria impensable a la seva ciutat, perquè "tenim moltes coses per fer i no gaire temps per des-

Festa

FJgrup durant la recepció a rAjuntament, amb l'alcalde i el pastor Monells F: X.I.

cansar. La vida aquí és més bona".

L'alcalde, Lluís Recoder, reafirmava aquestes apreciacions explicant que "els ha sorprès que puguem tenir una festa tan tranquil·la.

Això als Estats Units és impensable, que no hi hagi violència".

Els estudiants de Dallas van ser

rebuts en una recepció oficial a l'Ajuntament, on se'ls va obsequiar amb samarretes i pòsters de la Festa Major. Divendres a la nit van organitzar una festa típica americana a l'església protestant de Valldoreix, per tancar la seva estada a Sant Cugat

Tres santeugatencs han participat en la creació de la Federació Catalana de Pipa Clubs, una entitat que ha nascut amb la voluntat de fomentar el món d e la pipa i d ' i n centivar les relacions entre els diversos clubs i federacions de pipa d'arreu.

Aquesta Federació, que es va constituir ara fa uns mesos, és la primera federació a u t o n ò mica de pipa clubs que es crea l'Estat espanyol i reuneix actualment el Pipa C l u b de Sant Cugat, el Pipa Club Catalunya de Mira-sol i el C e r c l e d e la Pipa de Barcelona. La finalitat d'aquesta entitat és, segons un dels seus fundadors, el santcugatenc Juan José Vara, "servir els pipa clubs en les seves activitats i fomentar el món de la pipa". E n t r e altres propostes, la federació ja està treballant en la creació de noves en-

Major

El Racó Infantil de Festa Major i l'espai de les Barraques han estat alguns dels escenaris amb més afluència de públic d'aquesta Festa Major, a m b una mitjana d e 3.000 i 4.000 persones diàries respectivament. Aquest nivell de participació ha estat valorat molt satisfactòriament per l'Ajuntament i per la Comissió de Festa Major, que consideren que la majoria dels actes previstos han obtingut una bona resposta per part dels santeugatencs.

"La Festa ha estat un gran èxit, crec que hem aconseguit el que volíem, que era que la gent sortís al carrer i s'ho passés bé", assegurava l'alcalde. Lluís Recoder. A banda de les Barraques i del nou Racó Infantil, altres xifres destacades d'aquesta Festa Major han estat els prop de 3.500 espectadors que van assistir al concert de Raimon, les més de 2.000 persones que hi va haver per Paga-li Joan o les 500 persones que han

assistit a la majoria d'espectacles de l'Espai Tradicional de la plaça Pep Ventura i de l'Espai de Dansa de la plaça Octavià. D'altra banda, algunes de les activitats més tradicionals com l'arrossada popular o la Botiga al Carrer, també van tenir una molt bona resposta, segons va destacar l'alcalde: "Hi van haver unes hores durant el matí i la tarda de dissabte que el carrer feia goig perquè costava circular-hi. Això és el que volíem".

Recoder va voler destacar també la participació de tots els comerços i les entitats de la ciutat, que durant aquests dies "s'han bolcat en la festa i han demostrat que a Sant Cugat hi ha de tot i que hi ha un comerç molt actiu".

Pel que fa a l'organització, l'alcalde va agrair l'esforç de tots els membres de la Comissió de Festa Major i de tota la gent que hi ha col·laborat i que ha treballat perquè tot funcionés. "La Festa Major suposa que hi ha molta gent que s'hi bolca, i s'ha de reconèixer la feina que han fet". D'altra banda, l'alcalde va agrair també que

La F e d e r a c i ó C a t a l a n a d e Pipa Clubs es presentarà oficialment el proper mes de setmebre durant el Campionat de Catalunya de Fumada amb Pipa, organitzat pel Cercle de la Pipa de Barcelona.

Dos anys de presó per robar 1 2 . 0 0 0 pessetes

La Festa Major 2 0 0 0 es tanca amb un gran èxit de participació E.C.

titats relacionades amb la fumada a m b pipa i vol organitzar activitats diverses que aniran d e s d e les t r a d i c i o n a l s fumades a les conferències, les e x p o s i c i o n s o els a g e r m a n a ments. D'altra banda, la nova federació es planteja la possibilitat de crear una classificació oficial de fumadors de pipa, establir un calendari oficial de fumades, regular la normativa i establir nous llaços entre els diversos clubs i entitats vinculades a la fumada a m b pipa. " H e m de pensar q u e això, a més de fumar, és sobretot una activitat cultural", ha explicat Vara, que ha afegit que "les fumades de pipa reuneixen gent de tot arreu. La pipa té alguna cosa m é s q u e fumar, es fan amistats per tot el món".

MM.

Ajuiwtment i comissió defestes van fer unbalancpositiu de la Festa Major F: X.L.

en totes les activitats s'han respectat els horaris pactats amb els veïns, i en especial a la fira d'atraccions, situada a Coll Fava, on els fíraires van complir el conveni signat amb els veïns de la zona.

En relació amb el tancament dels carrers, l'alcalde va comentar que durant els dies de Festa Major no hi ha hagut gaires problemes ni caos circulatori però va reconèixer que amb el tall dels principals carrers del centre històric, iniciat el cap de setmana passat, "es produiran alguns problemes i molèsties que haurem d'anar passant fins que els ciutadans s'hi acostumin".

Per acabar, i relacionat amb els incidents registrats durant aques-

tes festes, l'alcalde els ha valorat com a poc importants ja que "han estat mínims i els vam preveure reforçant la vigilància policial on calia". Per Recoder, és important no donar publicitat a tots aquells grups que fan de la violència una justificació de les seves activitats.

"Considero un error magnificar aquests temes", va assegurar l'alcalde, que va afegir que considera equivocades iniciatives com la que han engegat diverses entitats de la ciutat per posar fi a les agressions de caps rapats. Lluís Recoder va explicar que des de l'Aj u n t a m e n t ja s'ha iniciat una actuació conjunta amb la policia per posar fi a aquests temes "des de baix".

El fiscal de la secció cinquena de l'Audiència de Barcelona ha demanat dos anys de presó per a un veí de Sant Cugat acusat d'apropiar-se de 12.000 pessetes d'una comunitat de veïns. Segons l'acusació, l'home era l'administrador de la comunitat i es va quedar els diners en el moment de renunciar al seu càrrec.

L'acusat assegura que va retornar els diners, que corresponien a una part del saldo de pessetes a favor de la comunitat, tot just dotze dies abans d'assabentar-se que hi havia interposada una denúncia.

Els fets van passar el mes d'abril del 1997 quan l'acusat, que era l'administrador d'una comunitat de propietaris del carrer Xerric i Torrent de la Bomba, va renunciar al seu càrrec. L'home havia d'ingressar els diners al banc abans de l'abril d'aquell any, però, segons el fiscal, se'ls va quedar amb la finalitat d'enriquir-se.

ELS (ANÏX>NS /)//

Societat

/ i' fil' ,'///,'}

J o a n Úbeda.

Periodista

"Volem fer programes que facin reflexionar, que generin converses - <^uè destaearia vostè dels dos programes premiats?

- Aquests programes es basen en dues nocions: d'una banda, que les persones anònimes tenen moltes Kl periodista santeugatenc Joan coses a explicar, històries, vivències l'beda ha rebut el premi Nacional i reflexions que són interessants, de Periodisme de la Generalitat per emotives i útils per al públic, per a la seva tasca al capdavant dels programes 1 ides privades i Bclkitff Hos- gent com ells mateixos. I després, piftd. realitzats conjuntament amb el que aquest tipus de personatges, quan vam començar, no solien tenir també periodista Francesc Kscriaccés a la televisió o en tenien nobano. Tots dos programes, emesos més com a públic en programes de per T \ 3. presenten segons l'beda. rmítty S/IOÜ'. Kl panorama ha variat dues característiques: expliquen una mica, però segueix aquest elehistòries de la vida quotidiana però ment de fer espectacle de la gent parteixen sempre d'un gran resanònima. La diferència està en el pecte per les persones i l'espectador. fet que nosaltres no fem gran es- Com ha rebut aquest premi? pectacle sinó que els nostres pro-Tots els premis tenen molt valor grames parteixen d'un respecte per perquè quan algú es reuneix i decideix donar un premi vol dir que les persones que estan davant de la l'obra que premien ressona i els arri- camera i també per l'espectador. ba. però és evident que si el premi - També hi ha una «liferència l'atorga la Generalitat, doncs això en l'enfoc, la mirada. té un pes. 1 a més, està emmarcat - És clar. Hi ha una responsabilidins els Premis Nacionals de Cultat nostra de creure en aquest tipus tura i jo mai de la vida m'hauria ima- de programes, de plantejar-los i de ginat que estaria en tan bona comno conforma-nos a repetir cada cop panyia. És un premi que imposa el mateix. Molts temes que hem una mica, perquè penses que la culplantejat ja surten en molts altres tura s'escriu amb majúscules i jo programes, i el que canvia és la matinc la sensació que el que fem nonera de tractar-los. Nosaltres volísaltres és una cosa més quotidiana. em sortir del registre estrictament F.C. - Sant Cugat -

•>•>

periodístic, de la preocupació per la notícia. F.ns preocupem més pel que és constant en la vida de la gent.

- Quin es l'objectin d'aquest tipus de programes?

- J o crec que és fer uns programes que ens facin pensar, que quan els veus a casa no et quedis indiferent.

Jo tinc la sensació que hi ha porgrames que no deixen cap mena d'empremta en l'individu, i està bé que n'hi hagi, però nosaltres volem fer programes que facin reflexionar una mica, que generin converses.

Volem que et facin veure't a tu com individu i que et facin reflexionar sobre la teva existència.

- Un fet destacat és la Innia resposta que han tingut. Acostuma a semblar difícil tenir grans audiències en progarmes de tipus documental?

- Nosaltres vam tenir la sort de trobar i de demostrar que hi ha un públic que està disposat a veure aquest tipus de programes. També és molt important el fet que hem comptat amb el suport de la cadena. Si TV3, enlloc de posar Ciutadans en prime time com ho va fer, l'hagués posat al Canal 33 molt tard a la nit, en una hora molt més difícil, Ciutadans, sent el mateix pro-

Pern l'Iwdii. ml' respeelursempre hi intel·ïigwïti dt I' f-polii/lnr !•': Cl; 1)1D. 1 grama, no hauria tingut ni l'audiència ni el ressò que va tenir.

- Això demostraria que la televisió no s'ha de programar només en funció de la demanda?

- Jo tota la vida he dit que això és una fal·làcia: la televisió no funciona per la demanda, funciona per l'oferta. Ningú no va pel carrer manifestant-se i demanant què volen veure i aleshores les televisions els posen aciuell programa; sinó que les televisions ofereixen, i les propostes de les televisions creen el gust del públic. No és el públic qui crea les televisions, és al revés.

- Com valoraria el panorama televisiu actual?

- A tot arreu fan els programes per

entretenir i a tot arreu funciona amb uns criteris molt més comercial i per interessos molt més a curt termini, però jo crec que hi ha programes que estan bé a totes Ics televisions.

VA que passa és que t'has de tornar molt més selectiu.

- I quina creu que serà l'evolució de la televisió?

- La televisió segueix modes. Ara sembla que ens ve la moda aquesta de programes basats en la realitat. com el Gran hennano, i que de basats en la realitat no en tenen res. F!n general, crec que el nivell de la televisió de mal gust i d'espectacularitat i tot això seguirà en increment, i per tant, com a espectadors haurem de ser més actius i selectius.

Griful Oil. S.L. Servei Estació CENTRE DE DISTRIBUCIÓ PER A EMPRESES I PARTICULARS - Gasolis A, B i C de primera qualitat

GRIFUl

- Ports gratuïts a partir de 400 litres - Descomptes a partir de 500 litres - Comptador volumètric homologat, exactitud en el subministrament - Servei personalitzat, fins a 60 m de mànega - Grans ofertes en funció del consum

A,B i C

- Telèfon D'URGÈNCIES 610 45 55 01

Estacions de S C r V C l

E.S. CENTRE

E.S. CAN SOLÀ

al Centre de Sant Cugat (4 Cantons)

a la Crtra. de Cerdanyola

(93) 674 06 07

(93) 589 45 55

DISTRIBUCIÓ DE GASOLIS A D O M I C I L I 93 589 45 55

22

Societat

ELS /CANTONS Dijous, U de julioldel2000

O k u p a c i ó

Els okupes reprenen el diàleg amb una nova proposta de conveni Linforme fet pels bombers determina que la casa no és segura L'assemblea d'okupes de Torre Blanca ha presentat una nova proposta de conveni a l'Ajuntament, on es planteja la cessió de l'ús de la masia per un període d'un any i la creació d'un debat perquè veïns i entitats decideixin el futur de la casa. Per als okupes, tant l'Ajuntament com ells s'han de comprometre acceptar el resultat d'aquest procés.

D'altra banda, i pel que fa a les condicions de seguretat de la masia, l'informe dels bombers dictamina que la casa no és segura i que suposa un risc per als seus okupants. L'alcalde, LLuís Recoder, ha manifestat la seva preocupació per aquesta situació i ha anunciat que la seva obligació és resoldre aquest problema de manca de seguretat. De moment, l'Ajuntament ja ha fet arribar

una còpia de l'informe al jutjat de Rubí i als mateixos okupes. Els joves han assegurat una vegada més que la casa és segura i que el problema no és la manca de seguretat de la casa sinó que l'Ajuntament s'està aprofitant d'aquesta situació per intentar fer-los fora i que no es fa res per saber quina va ser la causa de l'incendi o per posar fi als atacs que han patit aquests darrers dies.

E.C. - Sant Cugat -

Recoder: "Es evident que la situació de seguretat de Fedifici està a anys llum de la que hauria de ser"

L'assemblea ú'okupes de Torre B l a n c a ha p r e s e n t a t una nova p r o p o s t a de c o n v e n i a l'Ajuntament i demanarà una reunió a m b l'alcalde. Els okupes asseguren que han procurat "acostar-se" a l'Ajuntament i reiteren la seva voluntat d'arribar a un acord i iniciar un procés de diàleg per decidir l'ús definitiu q u e s'ha d e donar a Torre Blanca. Segons els okupes, aquest ha de ser un procés participatiu obert a t o t h o m i on "l'Ajuntament ha de participar en el diàleg però com un actor més, ha de deixar que dec i d e i x i la s o c i e t a t civil i ha d'acceptar el que s'hi decideixi".

La proposta de conveni planteja t a m b é que, un cop signat l'acord, els okupes assumirien la r e s p o n s a b i l i t a t civil de la casa i q u e , per tant, l'Ajuntam e n t podria retirar immediat a m e n t la d e m a n d a . D ' a l t r a banda, la proposta contempla t a m b é la n e c e s s i t a t q u e un equip tècnic independent o un e q u i p format per tècnics municipals i tècnics escollits pels okupes, faci un informe sobre les mesures d e seguretat i els condicionaments mínims de la casa. A q u e s t c o n v e n i per la cessió de l'ús de la masia tin-

en pitjors c o n d i c i o n s q u e abans, l'alcalde ha manifestat la seva preocupació perquè "és evident que la situació de seguretat de l'edifici està a anys llum de la q u e hauria de ser" i ha afegit q u e " e n t e n c que hi hagi gent irresponsable que no ho vulgui veure, però jo tinc l'obligació d e vetllar p e r q u è a q u e s t a espasa de Damocles que tenim sobre el cap desaparegui". És per això que l'Aj u n t a m e n t ja ha fet arribar una còpia de Tinforme dels bombers al jutjat de Rubí, on hi ha interposada la d e m a n d a , així com també als okupants de la masia. R e c o d e r va assegurar també que des de l'ajuntament continua oberta la voluntat de diàleg i d'arribar a un acord, tot i que va reconèxier que els

El passat dia 24 de juny, els bombers van haver d'intervenir per extingir un incendi a la Masia de Torre Blanea E: CEDIDA

dria una durada d ' u n any, i segons els okupes "ha de servir d e base per posar les c o n d i cions mínimes del diàleg" i redactar així un conveni definitiu sobre l'ús que s'ha de donar a Torre Blanca.

Pel q u e fa a l'informc dels

bombers, elaborat a m b motiu de Tincendi que el passat dia de Sant Joan va afectar la casa, l'alcalde de Sant Cugat, Lluís R e c o d e r , ha e x p l i c a t q u e aquest informe dictamina que la casa no és segura i que hi ha un risc e v i d e n t per als s e u s

okupants. L'alcalde va explicar q u e , segons Tinforme, "si el mateix incendi hagués passat de nit, les conseqüències podien haver estat molt més greu"s. Tot i q u e segons Tinforme fet pels tècnics municipals, el foc no ha deixat la casa

jove encara no han anat a donar-li una reposta sobre el tema del conveni. En aquest sentit, l'alcalde va assegurar que espera una resposta per seguir a m b la proposat d'acord i va remarcar q u e "per signar un conveni, les dues parts ho han de voler" i que cal resoldre els problemes que els van portar a presentar la demanda.

En resposta a a q u e s t e s declaracions, els okupes han assegurat q u e la casa compleix les condicions de seguretat necessàries i q u e el problema no és la seguretat d e la casa - q u e segons afirmen "és molt més segura ara que fa un a n y " - sinó q u e " n i n g ú s'ha m o g u t p e r v e u r e q u è ha p a s s a t a m b aquest incendi i amb altres a g r e s s i o n s q u e s ' e s t a n prod u i n t a q u e s t s d i e s " . D e s de Tassemblea okupa consideren que l'Ajuntament està actuant d'una manera oportunista i que "està aprofitant q u e ens volen mal per fer-nos fora, i això és el q u e ens sembla greu".

Proposta de conveni dels okupes per la cessió temporal de Vú* de la masia CAaOJVS ASSUMIDES PER AMBDUES PARTS t.í.- L'Ajustament cedeix temporalment en ús en efe tct*esp*svtstf»peï l'art. 75.i) i enneordims en ei RfcgJarjWW é& PaKiíftOm dels Ens locals, aprovat per Decret 336/1988, de 17 d'octubre, a {'associació ..,.„—»»..,.,ftmsiobte«fefetMasia Torre Blanca, ubicada *l'Avinguda pia del Vlnyet/núm. 85, peti la realit/jctó<J«ri*fca*<k€Míesocial,polític i cultural. ij^^^mamoaten compromet amb caràcter anme^meftelmateixíiiade (afitma «fel convé» o. a no setptmtíe, feiwfemï mateix, a retirar ta demanda tnterpo^aiquea«iBaÍsacmes^b^nmdavatitdel

Jutjat de ta Instància núm. ] do R^S, amb el fttim.

125/2000, d'Aus*. i.X- L'dasocisetó „,^^,„„ ... i l'Ajuntament, amb caràcter immediat akaveí entrat en possessió de la Masia Torre Blanca, encarregaran un estudi de ies mesures (.onitnjçtiwss de seguretat i cresdfctonaments mínims impfesciniibiespelqae Í3,«rrcte<faitres<ïarcms, i ta instal·lació elèctrica, en ordre d'evitar danys a persones derivats de les» dencidock» basfots de l'immoble, així com de totes les condicions tle salubritat»híüjene, i defestat^enetalde conservació de la Masia. 1 aní l'Ajuntament ema l'associació ..~......„...„ portaran un etjuip tècnic ptofessional per fer un ttmé de tes caracteiístiqaes abans citades. Ets dos informes resultants seran necessaris durant ei diàleg posassor de la signa-

tura del present conveni donat que permetran arribar a un acord safere el tipus d'obres que són imprescindibles dfos la Masia, Arolxiue* parts del conveni disposaran dels dos informes realitzats.

3 A- Si Centre SociaK>kupat' 1 tme Blanca funcionarà deformaastugesritRuda i umtmuatà respectant ei descans dfeis veïns i les veïnev I.S.-L'associació assumirà les responsabilitats civils i •penals ijoc es puguin derivar de les activitats que ei dugamatermeala Masia lònç Blanca. i.6.- L'associació es compromet a BtebaSat conjuntament amb entitats, assoetadons t persones interessades i amb tes associacions de veïns i veïnes, per aconseguir urt segon conveni, de caíàoer definitiu, sobre l'usdelaMasu. Aquest debat es desenvofupata dins el

període de vigència del present conveni.

1.7,- L'Ajuntament de Sant Ciagit es compromet a arribar i respectaran projecte final per ta Masia Torre {Banca que sani d'un procés de partkipactóoben i que garanteixi h gestió per part de les entitats í els col·lectius que en siguin pattíeeps.

SEGON.» DA5SADA M LA CESStti Ei ÚS ia'e*eo8diciís»aÍartdact «constin amb at sevigpr^a^despi^deksi|griatt8adelprí^m<»n-

Societat

ELS ÍCAIYTONS Dijous, 13 de juliol del 2000

23

V o l u t t t a r i a t

La campanya Salvem el romànic del Pantà de Rialb dóna els seu fruits Amb aquesta inicitiva, engegada perl Arxiu Gavin, s'han salvat diversos temples

Les entitats s'uneixen per lluitar contra les agressions E.C. -SantCugat-

Més de trenta entitats de Sant Cugat han constituït aquesta setmana una Coordinadora contra les Agressions i el Feixisme. Aquesta plataforma, sorgida arrel dels darrers incidents i agressions que s'han produït al municipi, té l'objectiu de posar fi en aquest problema i /.'equip de col·laboradora de l'Arxiu Gavin va apofitar la seva excursió anual per visitar les esglésies que s'han conservat després de la construcció del Pantà de Rialb F: CF.DIDA per això proposa la creació d'una Junta de Seguretat i la necessitat construïts molt a prop de l'emC o n c r e t a m e n t , de les 4 esl'empresa Tarrats de Badalode treballar més en l'educació i la glésies romàniques q u e hi hab a s s a m e n t , al costat d e l'erna, va sorgir de "la preocupaE.C. promoció d'una cultura de la convia s'han p o g u t conservar el ció q u e els diversos t e m p l e s mita de Soles. "Ha valgut la vivència. Segons un manifest elat e m p l e d e S a n t a E u l à l i a de romànics de la vall de Rialb pena tot l'esforç que vam fer i borat per aquesta plataforma, a Sant Pomanyons i quedessin soterrats per l'aigua el q u e v a m Elresponsable de l'Arxiu GaCugat ja s'han produït diversos inSant Martí de la a m b la construcció d e l ' e m vin, Josep Maria Gavin, ha fet lluitar per cidents com les agressions que es Clua, mentre b a s s a m e n t que hi havia preuna valoració molt satisfactòria aconseguir van produir a Ics Barraques de Fesque també vist en aquella zona".

Davant d e la c a m p a n y a Salvem el això", explica ta Major o els atacs que han patit d ' a q u e s t a situació, es va iniromànic de Rialb, q u e va enges'han conservat 2 Josep Maria darrerament els otupes de Torre ciar una campanya de sensibigar ara fa uns 4 anys per sendòlmens i alguns Gavin, que el Blanca, i per això cal un esforç lització per mitjà de fulletons sibilitzar sobre la importància elements del podia 14 de juny col·lectiu de tots els ciutadans, per informatius que van distribuir de conservar els t e m p l e s d'able de T i u r a n a , passat va anar posar-hi fi. És per aquest motiu que e n t r e els parabrises dels cotquella zona. Actualment, i un c o m la f o n t , la a m b el s e u la nova Coordinadora ha convocat xes i de cartes a d r e ç a d e s als cop construït l ' e m b a s s a m e n t façana de l'esequip de avui una concentració a la plaça de diaris i al govern català.

El rede Rialb, encara es poden veuglésia de Sant col·laboradors Barcelona, que començarà a dos sultat ha estat la conservació re a l g u n s dels t e m p l e s , q u e Pere o unes arcades i dues pora veure els resultats de la seva quarts de nou del vespre i durant la d'una part d'aquests elements, han e s t a t t r a s l l a d a t s m o l t a tes de l'antiga muralla. Tots campanya. Aquesta iniciativa, qual es llegirà el manifest contra q u e han estat d e s m u n t a t s , reprop del p a n t à , al c o s t a t d e a q u e s t s e l e m e n t s han e s t a t en q u è t a m b é hi van particiles agressions. construïts i restaurats. l'ermita de Soles. desmuntats peça per peça i repar l ' A r x i u S a n t S a l v a d o r i

La campanya ha contribuït a salvar algunes de les esglésies i monuments de Fantic poble de Tiurana

SAISIT C U G A T D E L V A L L È S

VENC PIS CÈNTRIC AL C/ SANTIAGO RUSINOL. 3r PIS SENSE ASCENSOR DE 70 m 2 PER REFORMAR, 3 HABITACIONS 1 BANY.

PREU : 2 0 . 0 0 0 . 0 Ü O plos.

Mòbil ... 670 22 3 1 35 Abstenir-se agències

Sant Jordi, 37 08190 Sant Cugat del Vallès Tel. 93 590 86 00 Fax. 93 590 86 25 E-mail: correu@pecomunicacio.com

P&E

SERVEIS INTEGRALS DE C O M U N I C A C I Ó Identitat Corporativa • Disseny Gràfic i Editorial • Publicitat Disseny de Pàgines Web • Projecte i Muntatge d'Estands • Producció Periodística

24

Societat

E1S tCANTOSS Dijous, 1'.? de juliol del 2000

A c t i v i t a t s

La Casa de Cultura ofereix tot tipus de tallers i activitats per als joves Algunes novetats són el curs de guió de curts i el de guitarra flamenca E.C.

L'Espai Jove de la Casa de Cultura ofereix un any més un ampli ventall de cursos i activitats per als nois i les noies de la ciutat.

Entre les principals novetats d'aquest estiu destaquen un curs de guitarra flamenca i un de guió de curmetratges, que s'afegeixen als tallers ja consolidats de teatre, música i fotografia, entre d'altres.

Totes aquestes activitats, que s'allargaran fins el dia 28 de juliol, estan dirigides a joves d'entre 14 i 24 anys.

"L'objectiu d'aquestes propostes és oferir als joves la possibilitat de continuar amb els cursos que fan durant el curs o de provar coses noves", assegura el Coordinador de l'Espai Jove, Diego Castro, q u e a f e g e i x q u e "aquest any hem volgut programar un taller de guió de curtmetratges perquè creiem que és interessant anar treballant els diferents aspectes del món de la

LEspaiJove ofereix la possibilitat d'introduir-se en el món detofotografia F: X.L.Els tallen de música moderna són una de les activitats amb més demanda F: X.L. imatge". A banda de les novetats, però, l'Espai Jove ha programat tambç els cursos de música moderna, els d'iniciació i perfeccionament a la fotgorafia o el d'introducció al periodisme radiofònic, que des de fa uns anys són alguns dels més demanats.

També aquest estiu es repeteix el taller de disjòqueis i els tallers de teatre, aquest any amb la consolidació d'un nou grup amateur.

Pel que fa a les activitats de l'Espai Obert, un dels actes més destacats serà el concen solidari que es farà el proper dia 21 de

juliol als jardins del Monestir.

L'actuació, que comptarà amb la participació de diversos grups de Sant Cugat, servirà per recollir fons per als projectes del Grup de Natura. D'altra banda, els joves de la ciutat disposen durant tot el mes d'un servei gratuït de

connexió a Internet i de la Tercera Mostra de Turisme Jove, que finalitzarà el proper dia 22. Un any més també, l'Espai Jove ha programat un cicle de Cinema a la Fresca que es farà tots els dijous a la nit a l'exterior de la Casa de Cultura.

E n t r e v i s t a

Diego Castro. Coordinador

de l'Espai Jove

"Volem oferir als joves l'oportunitat de provar i conèixer noves disciplines99 E.C.

1 .T'.spai Jove ofereix diferents tallers i activitats d'estiu per als joves de Sant ( àigat. Per al (Coordinador de l'Kspai Jove. Diego Castro. aquestes propostes volen satisfer les principals demandes i necessitats dels nois i Ics noies de la ciutat.

- l'na de les novetats d'aquest any és el taller de guió de curts. ('om va sorgir la iniciativa?

- Nosaltres creiem que tot el tema de la imatge, de la plàstica, és molt important en la nostra societat actual i per això volem obrir totes les acti-

vitats dins aquest aspecte. Volem oferir als joves l'oportunitat de provar i conèixer noves disciplines.

- Quin» són els criteris que s'utilitzen per fer el programa d'activitats?

- H i ha diversos sistemes d'anàlisis per treure un programa, per saber la necessitat abans de programar les activitats. A partir de les demandes de les persones, a partir del que percebem les persones que treballem aquí o a partir de l'anàlisis del context i d'altres institucions que lli participen.

— lli ha algun canvi destacat respecte el programa d'activitats de l'any passat?

- Una de les novetats que hem volgut aportar aquest any ha estat la d'intentar adequar el funcionament, els horaris i les dinàmiques pròpies de la Casa de (Cultura a les necessitats que se'ns han estat plantejant durant aquests darrers dics a l'hora de les inscripcions i abans, durant tot el curs.

- A qui vau destinades aquestes activitats i què és el que té més demanda?

- Totes les activitats van destinades a ji >vcs de 14 LI 24 anys, però els que s'interessen i potser els que vénen més serien joves de 16,17 o 18 anys, la mitjana. Pel que fa als cursos, el que renen més demanda són

Pi r /i Cus//». t's iinpurtiiiil cniiPi\iri iidiiptiir-sf n l<s iicrissil/i/s diis jinrs F.:X.I.. els de música i també d'informàtica, que nosaltres no tractem.

- Suposo que l'estiu és un IMHI moment per provar coses noves i veure com funionen.

- Sí que es pot fer. Si els tallers nous que es fan ara funcionen bé,

podria ser que l'any que veelsobrissim per consolidar el grup. La majoria de tallers van començar així, com experiències pilot, i n'hi ha hagut que han tingut una gran acollitia mentre que d'altres, ha costat més. però s'han anat consolidant.

Societat

ELS ÍCAMOVS Dijous. 1.1 de-juliol'del'-'000

25

D i s t r i c t e s

Mas Gener dóna el tret de sortida a la Festa Major de Mira-sol

Un sopar de carmanyola va encetar la Festa Major de Mira-Sçl F: F.. FARINYF.S

MAGDA M É N D E Z - Mira-sol -

La Festa Major de Mira-sol va tenir el seu primer aperitiu dissabte amb un sopar i un ball a les pistes poliesportives del districte. A banda de ser el primer dels actes programats per la festa gran mirasolenca, també va celebrar la catalanització oficial del barri de Mas Gener, que fins fa ben poc molta gent coneixia amb la seva nomenclatura en castellà: Mas Janer.

Unes vuitanta persones van participar en aquest sopar de

carmanyola, que va anar seguit per la música de l'Orquestra Duett Dual. D'aquesta manera recuperaven el que els veïns del Mas Gener anomenen Festa Gran, dins la Festa Major de Mira-sol. Aquesta s'ha fet el dissabte abans que comenci el gruix d'activitats per evitar solapaments amb altres actes.

L'acte també va servir per celebrar la catalanització de la nomenclatura del barri. Aquesta es farà efectiva el proper mes de setembre, després de superar els tràmits burocràtics i compta amb el suport de l'Ajuntament i del Departament de Cultura de la Generalitat.

/ ) 'aquesta manera tamil' ># lelelnata lai alalamtzíit ió de la uomem latuí a del ham •Mas Gener F. KM \RD

Activitats de la Festa «BBSttlflS

fira de fxspoipm,&mf perits

-Ate2£mi£«!£«M4Nrt i pitiwm>.AeàiïficdB Mira-saiü-

• A fes 10h, BiCfCLETADA. Sortida elsíiensatCasi.. <• de la pL <fe i'^ació fins aírib» al Ca- -A(esl9fi.CASïElS,As<üacié{rt}~ na (X}Ba cxsovídada itíelsGa^eBers tfe salCulfiï^^iNfbtówaèataflatf»Sani Cugat AS € . % $ & gua.

-Afes12h.aM;yBS0£aBUIXfN-m2\hwtmm.to&í4m' FANTlLAIdubMira-sof. m&zí^mmfM&if&tàpi* - A fes 12 à MISSA DE FESTA MA-

^m< Aí CaÉsa^ Guiferaf de Mira-soí.

-ApgrtifíJefel delam^inada. NÍT DEROOK^nhracíiacíóííBPaqtÉs's Nimfes iafeBsgrtípstfeSaíitCtí^l.

-Att'tttLMtóMWIiLM»' sm,caflpBifestadel'esciima.AS(>

La Floresta s'omplirà d'activitats per celebrar la Festa Major

farà a primera hora del matí, o ja al vespre, al Petit Músic Hall, a la UREF. Les activitats de la Festa Major de la Floresta es rependran el divendres, dia 28 de juliol, amb un dels actes centrals d'enguany: el concert de l'Orquestra Plateria.

Una altra de les novetats destacades arribarà dissabte, amb el Dia Jove que portarà tot tipus d'activitats per a nens i joves a les pistes poliesportives del districte. Entre d'altres coses, aquesta jornada comptarà amb jocs per als més petits, un concurs de grafitis, un cafè a la fresca o diversos concerts que s'allargaran fins ben entrada la matinada. Aquesta proposta, que no s'havia fet mai fins ara, ha estat

Grans ipetits podran gaudir d'una gran varietat de propostes E.C.

Un concert a càrrec de l'Orquestra Plateria, la inauguració de l'orgue de l'església o el Dia Jove són algunes de les propostes més destacades de la Festa Major de la Floresta d'aquest any. Els actes començaran el proper dia 21 amb

una exhibició de balls de saló, i continuaran el dissabte, dia 22, amb el tradicional pregó. Aquest any, l'encarregat de presentar la festa serà el membre del Col·lectiu de la Gent Gran del districte i de l'Associació de Propietaris de La Floresta, Emili René. "Aquest any vam creure oportú que ho fes ell perquè és una persona molt conseguda aquí", ha explicat una

de les membres de la Comissió de Festes, Maite Cercós. El mateix dissabte, però ja a la nit, l'Agrupació Teatral de la Floresta oferirà el muntatge El Narcís s'ha tonratboigA teatre de la Unió Esportiva i Recreativa. Ja diumenge, i per tancar els actes del primer cap de setmana de festa, tots aquells que vulguin podran participar en la cursa popular que es

Major de\lira-»ol

safCtM&Mtt&soJ. JOR. 25è aniversari é fa f^òtpia. A -Ales21fi8GTIFAr1RADAPr8u: res5fési3(feSat4.jQ»ife:p!t3#i.

508 pies. Ai Casa! CuMde Mira-sol.

- A les 17.30 f i BAILK1AÍS)A.: í -AtoMlimOEiOtMAJOR Aiïí)l'»ípestmSÈtea8osa, Al c. VfclòsiCuttwal&Mtol··sol. ria.

-Aies18h.JUGÜ8síJ^AíítSrsi SMUfiEtt

- A tea&$iL CERCAVILA. Sortida * (apf.de fEsíació i ref^rrírifirtsal Casal CííftaH. Animat pels Seganfers i Casteiers de Sant Cugat} Vafi<3orelx f Cretírl5]a

Celebracions

FAR/MYES

molt ben acollida per la Comissió de Festes ja que segons Cercós "hem aconseguit que el jovent s'impliqui molt i que participi en l'organitació dels actes". Ja diumenge, i per tancar la festa grossa del districte, les pistes poliesportives acolliran alguns dels actes més tradicionals com l'arrossada popular, una ballada de sardanes, una exhibició de saló o un concert d'havaneres i un cremat que serviran per despedir la festa.

També el mateix diumenge, i coincidint amb la Festa Major, s'inaugurarà l'orgue de l'església de la Floresta, amb un acte que comptarà amb la presència del bisbe de Barcelona, Carles Soler i Perdigó.

CONTRIBUÏM A FER DE SANT CUGAT UNA CIUTAT MÉS ECOLÒGICA Empresa ' líder en el seu

COMPONENTS ELECTRÒNICS PER A LA MOTOCICLETA

^ ü

Av. Graells, 35 Tel. 93 590 66 66 Fax 93 590 66 67 e-mait: teonelli@leonelli.com web: wwwleonelli.com

26

Societat

ELS í CANTONS

' C à s t i n g '

de

Ràdio

Sant

Cugat

Enric Marco. Supervivent d'un camp de concentració nazi

"El fet de no sentir-me una víctima em va ajudar a sobreviure"

"És difícil ser un heroi quan els esfínters t'han traït" EMII.I BKI.I.A

- Sant Cugat -

El 5 de juny d'aquest any, es va presentar al Càsting' una persona molt diferent de les que s'havien atrevit a passar-lo fins llavors. Un home que tenia una mirada dura, una manera de fer clara i decidida, que era conscient en tot moment del què deia i com ho feia. Segur de si mateix i dels seus actes. No n'hi ha per a menys. Enric Marco va ser un dels catalans que va estar ingressat en un camp de concentració nazi, vivint l'holocaust de ben a prop. Evidentment, va sobreviure, i ara, després de molts anys, explica la seva vivència perquè la història no es quedi amb les simples institucions. Un exemple de com és la Història són les històries de les persones.

MAGDA M K N H K Z

- Sant Cugat -

El meu nom és Enric Marco i Batlle, vaig néixer a Barcelona..., malgrat que vaig néixer exactament a Sant Boi vaig ser registrat a la capital. el 14 d'abril del 1921. Sóc solter i tinc dos fills. La meva professió..., bé, podríem dir que durant llargs anys vaig ser mecànic i, possiblement això em va salvar la vida moltes vegades, i, més tard, naturalment, professor.

- Considera que li han pres el seu passat?

- Bé, almenys ho han intentat moltes vegades. Si el meu passat és un passat col·lectiu, podria dir que sí, que hi ha un passat que me l'han intentat furtar. Quant al meu, he intentat ser tan coherent com m'ha estat possible com es pot ser per tenir-ho ben clar. De totes maneres, jo no parlaria d'un sol passat, sinó de diversos passats. La meva vida no és una de sola, sinó que he tingut etapes totalment diferenciades.

- Quines serien, a grans trets?

- Bé, des de la infantesa, deu anys després del meu naixement, vaig sortir de la meva escola giravoltant la cartera sobre el meu cap i cridant: "Visca Macià i mori Cambó". Va ser un dels primers compromisos polítics de la meva existència. A partir d'aquella, vaig tenir-ne moltes, de vides. Vaig ser un infant que vaig néixer sense mare i. això vol dir que durant llarg temps vaig estar una criatura rebotada. Nio sabia en quina temporada em pentinava enrere, amb ratlla al mig o al costat.... o quin sostre m'acollia: vaig anar de tiets en tiets, de tietes en tietes i de iaies en iaies. Vaig ser un fill únic, no vaig tenir cap germà. El meu parc era un home que feia llibres i. tal com de vegades comento amb l'Ignasi Riera, no va ser pas

un periodista ni un escriptor, però feia llibres: era un impressor. Vull dir que de llibres no me'n van faltar. Probablement em van faltar més joguines. Però no vaig ser dels nanos que vaig viure pitjor. Jo diria que una de les meves vides és aquesta, aquest compromís meu, aquell 14 d'abril. Jo, junt amb la família monàrquica regnant, que va haver d'abandonar el país, i junt amb les dretes, vaig ser dels que van perdre, malgrat aquell compromís meu amb les esquerres. I és que tots els anys, pel meu aniversari, se'm regalava unacapseta amb sis colors i unes espardenyes i una llibreta nova. Aquell any, amb el carai de la procla mació de la República, tothom anava espetegat. La meva família era de lliurepensadors, o sigui que estaven més per la República que no pas per celebrar el meu aniversari; aquell any em vaig perdre els regals.

— A n e m m é s e n d a v a n t en el temps. No és molt precoç ser sabotejador als 18 anys?

- Ai, no. Si no es fan les coses als 18 anys quan s'han de fer? És pre-

Les preguntes -Enviaria tots els neonazfe a un camp de concentració?

Bé, no penso que si fossin neonazis els enviés a un camp de concentració. Primer, perquè penso que els hem d'ensenyar; pel fet de ser neonazis, no crec que sigui tan difícil poder-los reeducar. I després perquè probablement serien un gruix bastant considerable, actualment.

-Per què lluita, ara?

Jo diria que per les mateixes coses per les que vaig lluitar. La partida no ha acabat, segueix en

- Com va anar la seva experiència al camp de concentració?

- Sóc un insubmís, al final de la guerra m'agafa convalescent a Montserrat, ferit al front del Segre.

Vaig haver d'anar cap a Barcelona amagant-me dels feixistes, fins que vaig poder anar a França, amb vaixell fins al port de Marsella. Amb la mala sort que en comptes de trobar el contacte que esperava em vaig trobar els milicians del govern col·laboracionista de Vichi, que em van entregar als alemanys. F.m van recloure a la fortalesa de Mctz. a la frontera d'Alsàcia, i d'allà em van traslladar a uns armers del nord. que eren un arsenal de guerra, treballant de matí a vespre. No vaig ser Mutro vn estar al ramp de concentració de Flóssenburg FOTO: XAVILARROSAprou prudent perquè un civil alemany em va advertir que la Gestapo ja m'estava vigilant i que hi hacisament quan la generositat és m'era nou ni el sabotatge ni la forvia alguns treballadors que s'havien palesa, quan hi ha aquella golama de lluita. Aquesta és l'edat en adonat que hi havia alguns defecfreria de llibertat que sembla que què es va malaguanyar bona part tes en alguns motors. No vaig tenir és tota poca. I perquè jo ja vinc de la joventut d'aquest país. Es temps de corregir el defecte: el dia d'un passat combatent, d'un milíparla moltíssimes vegades de les 6 de maig de 1942 em van detenir cia de 15 anys que havia anat a la coses que es van perdre... Vam peren un petit camp de concentració guerra voluntari, perquè ha vist el dre altres coses que no es van anoi em van tenir a Kiel 15 dies interque passava a casa seva: amb gent menar: aquelles lleves del biberó rogant-me. Van ser 15 dies molt deportada, o els fets de l'octubre van ser unes de les pèrdues més durs, vaig aguantar tant com vaig del 34, amb tot el que va significar quantioses de les que van tenir el poder. No sempre vaig ser un heper a la meva família, que estaven nostre país, junt amb el patrimoni roi. És molt difícil ser un heroi quan treballant a la premsa diària, que va cultural. El fet que em convertís els esfínters t'han traït, quan els provocar que es tanquessin molts en sabotejador era una cosa natusentits coqporals no responen i quan diaris i que haguéssim de canviar ral. A mi em van detenir a França, estàs cagat de dalt a baix, és difícil de domicili freqüentment. Per em van entregar als alemanys. Jo de ser orgullós. És molt difícil d'astant, per mi no era una cosa nova no em vaig sentir mai una víctisumir un altre paper que no sigui el trobar-me fent de sabotejador als ma, em vaig sentir un lluitador. I, silenci i aguantar avergonyit. Em 18 anys. Vaig estar en una comupossiblement el fet de no ser una van passar a un panal de Kiel amb nitat de guerrillers, on precisament víctima és el que em va ajudar a incomunicació total, 9 mesos, 270 vaig conèixer el Quico Sabater. No sobreviure. dies. Treballava dins la cel·la. No sortia ni per fer les necessitats i treballava 12 hores. L'única companyia que tenia era una bíblia bilingüe en llatí i alemany. Fins que va arribar el moment del meu judici. peu; hi ha molta llibertat per conJORDI RAMOS Nou mesos veient només un retall querir, encara; l'utopia encara no de cel blau a través d'una finestra - El repte proposat consistia a acl'he fet realitat. Ara recordo com a la qual no s'arribava. Sentia les tuar com un advocat i defensar el uns joves se'm van acostar a la gavines com xisclaven o elsfillsdels cap d'un camp de concentració plaça Octavtà i em van preguntar funcionaris de la presó com corrien nazi. No es va sentir capaç de quin era eí meu desig per l'any pels seus patis, mentre jo, amb els fer-ho.

2000, i vaig dir això, "fer la utomeus 18 anys, em purgava allà dins - Marco és també molt aficionat pia realitat". I això és precisai repassava les sis passes que podia al món de l'acampada. Perquè ment, com a llibertari, una cosa fer i premia amb el front el mur. ens ho pogués demostrar, li vam que sempre he pensat, que els Malgrat que feia tots els possibles fer unes preguntes sota amenaça somnis s'han de fer realitat i si per sostreure'm de la realitat, l'aque. per cada resposta fallida, s'ano, es converteixen en una obmargor em traïa. Van ser moments niria acomplint una de les coses sessió, i tota obsessió és malai-difícils. Es pot suportar perquè es que, segons diu, més l'entristeix: tissa. S'ha de fer realitat una utotenen 18 o 19anvs. cl despoblament català. pia per poder seguir somiant.

de La Veu

Les

proves

L has de sentir TOrTlAiM^nMACtà m SANT CUèAT +9k MtLiÒR M0SÍCA + ESPORTS

RADIO SANÍ CUGAT

EIS4CANTONS

Comarca Dijous, 13 dejulioldel 2000

C f ii í a

C i u t a t s

11 fS

Un 2 7 % dels vehicles no superen PITV del 1 9 9 9 Un 25.6 per cent del 163.408 vehicles revisats en primera instància l'any passat a les estacions del Vallès Occidental de la Inspecció Tècnica de Vehicles no va superar els mínims exigits per problemes amb l'anomenada seguretat activa formada per e l e m e n t s com ara frens, eixos, suspensió, enllumenat i amb la seguretat passiva relacionada, per e x e m p l e , amb els cinturons, la senyalització o els retrovisors. Aquest percentatge segueix la tònica dels països més avançats de la Unió Europea i és superior a casos com els de Suècia i el Regne Unit.

En el conjunt de Catalunya aquest percentatge es va situar en el 21 per c e n t ja q u e dels 1.484.116 vehicles revisats en p r i m e r a i n s t à n c i a el 1999, 318.305 van ser rebutjats. El director general de Consum, Al-

Sabadell

bert Sabala, ha explicat que com passa cada any entre les principals deficiències detectades hi ha les referides a la seguretat activa com les dels frens, els eixos i la suspensió, el bastidor i cl motor i l'enllumenat, mentre que les deficiències en seguretat passiva s'han incrementat en casos com la senyalització i el condicionament interior dels 1 vehicles que afecta e l e m e n t s com els retrovisors o els cinturons de seguretat.

Una de les dades més positives de l'informe de l'ITV del 1999 és la reducció en les emissions de monòxid de carboni (CO) per part dels vehicles revisats a m b m a t r í c u l e s a n t e r i o r s al 1997. L'índex mitjà d'emissions de l'any passat va ser del 3,49 p e r c e n t , u n 0,44 p e r c e n t menys respecte de l'any 1998, per sota dels límits màxims establerts. /Intra-ACN

Terrassa

L'Ajuntament,

Demanen presó

contra els nous

per a dos vigilants

horaris comercials

d'una discoteca

La comissió de govern de l'Ajuntament de Sabadell ha aprovat l'adhesió al manifest proclamat pel Consell Local Assessor del Comerç en contra del decret d'ampliació d'horaris comercials dictat pel govern de l'Estat. D'aquesta manera, l'Ajuntament mostra el seu desacord amb la directriu del PP per raons econòmiques, socials, culturals i de convivència, de defensa de la competència i familiars. El Consell Local Assessor del Comerç és un òrgan de participació sectorial de caràcter consultiu que agrupa entitats especialitzades d'aquest sector i que té funcions d'assessorament i proposta a l'Ajuntament sobre els afers que constitueixen el seu àmbit d'actuació. Per això aquest Consell ha proclamat un manifest en què especifica el rebuig dels comerciants de Sabadell davant l'ampliació d'horaris comercials i l'obertura en dies festius./Intra-ACN

El fiscal demana inicialment quatre anys de presó i 60.000 p e s s e t e s d e multa per a dos vigilants d e s e g u r e t a t d e la discoteca Fòrum de Terrassa a qui acusa de les lesions q u e van sofrir dos clients, t a m b é veïns de la localitat, a qui van fer fora del local a cops.

El j u d i c i se c e l e b r a r à a la secció sisena d e l'Audiència de Barcelona, i el fiscal acusa els processats, P. M.U., de 26 anys, i J. M. C.M., de 30, d'un delicte i d'una falta de lesions, si b é l e s i n d e m n i t z a c i o n s sol·licitades, q u e pugen a un milió d e p e s s e t e s e n t o t a l , hauran de ser satisfetes per la discoteca.

Els fets es r e m u n t e n a la tarda del 30 d e març d e 1998, quan, segons l'acusació, es va produir un incident entre diversos clients de la discoteca, i els p r o c e s s a t s van d e c i d i r treure del local dos joves per la força./Intra-ACN

/• I pi i ••iilent de ht Generalitat, Jordi Pujol, ha acompanyat les empreses vallesa/ies FOTO: Arxiu

Tres empreses es d o n e n a conèixer a Corea del Sud i Japó La Cambra de Barcelona ha portat tres empreses del Vallès Occidental en una de les dues m i s s i o n s del P r i n c i p a t q u e aquests dies visiten Corea del Sud de la mà del president de la Generalitat, Jordi Pujol, i el president de la Cambra de Comerç de Barcelona. Prèviam e n t la missió també ha visitat el Japó, un dels països més industrialitzats d'Àsia.

La C a m b r a d e C o m e r ç d e Barcelona ha organitzat una de les d u e s missions comercials a m b la participació de dotze

empreses del sector cosmètic, q u í m i c , elèctric i a g r o i n d u s trial que, a banda de Corea del Sud, també ha visitat el Japó.

Les empreses participants del Vallès O c c i d e n t a l són Astral Export de Barberà del Vallès, Circutor de Terrassa i Germans Boada de Rubí.

La República de Corea del S u d r e p r e s e n t a , s e g o n s la Cambra, un mercat molt atractiu per a l'inversor estranger després de liberalitzar diversos sectors. La i n d ú s t r i a representa un 30,7 per cent del

PIB del país seguida dels serveis financers, a m b un 19,6 per cent i del comerç a m b un 10,6 per cent.

L e s successives crisis patides pel Japó han obligat e m preses nipones a establir aliances estratègiques amb empreses estrangeres. En a q u e s t país a s i à t i c , un d e l s més industrialitzats del món, les empreses amb més facturació són les del sector de la maquinària elèctrica i maquinària del transport./IntraACN

Sabadell

Demanen presó per presumpte robatori a l'Hospital Parc Taulí El fiscal demana cinc anys de presó per un vet de Sabadell El fiscal ha d e m a n a t c i n c anys de presó per a un veí de Sabadell a qui acusa de robar diversos efectes personals de l'interior d ' u n d e s p a t x de l'Hospital Parc Taulí de Sabadell.

El judici s'ha celebrat aquesta setmana a la secció tercera de l'Audiència d e Barcelona e n a b s è n c i a de d u e s d e les processades, Dolores Moreno S à n c h e z i Araceli Tarragó Mussons, que estan en situació d e rebel·lia, i per a qui el fiscal provisionalment també demana p e n e s de presó.

El processat, J u a n A n t o n i o P.A., q u e té a n t e c e d e n t s p e nals per altres robatoris, ha dit avui al tribunal q u e no recorda res dels fets, i el cert és que els testimonis n o m é s han pogut donar dades identificatives de les dones, i no de l'acusat.

Els fets es r e m u n t e n a les 11 d e l p r a t í d e l 22 d ' a g o s t d e 19^5, q u a n el processat p r e s u m p t a m e n t es va a p o d e r a r del m o n e d e r i l'agenda d'una professional de l'Hospital Parc Taulí, objectes valorats en 2.750 pessetes, així com la tar-

geta d e crèdit i 13.800 pessetes en efectiu.

El fiscal sosté q u e l'acusat, a la sortida del centre, va donar la targeta a una altra processada per tal que buidés el compte en un caixer automàtic a m b el n ú m e r o secret de la targeta sostreta.

Segons l'acusació, la dona, en c o m p a n y i a d'una altra acusada, va e x t r e u r e c o n s e c u t i v a m e n t 65.000 pessetes d'un caixer del carrer F u e r t e v e n t u r a d e Sabadell, i 30.000 p e s s e t e s més en un altre caixer del mateix carrer./Intra-ACN

28

Societat

ELS ICANTCNS

EM MULLO...PERÒ

DIJOUS, 13 de juliol del 1000

POC

IM campanya del Mulla V per l'Esclerosi Múltiple va tenir un seguimentforça baix per part de la població santcugatenca. El temps no va ajudar gaire, però, malgrat tot, encara hi van haver persones que no van dubtarà llençar-s'hi de cap per participar en aquest acte solidari.

Pàgina 17 FOTO: EDUARD FARINYES

SARDANES

AL

CLAUSTRE

Feia anys que el Claustre del Monestir no vivia una nit de sardanes com la del passat divendres. L'Entitat Sardanista de Sant Cugat va fer una pas més per aconseguir arrelar la sardana a la nostra ciutat i va fer una gran ballada. Poc a poc aquesta entitat es va forjant un lloc a Sant Cugat Pàgina 39 FOTO: E.F.

COM SER ELS CAMPIONS

DE TOT

El sènior masculí del Patí Hoquei Club Sant Cugat no n 'ha tingut prou aquesta temporada en ascendir a Primera Nacional Catalana, si no que a més, elpassat cap de setmana va assolir a Cajar (Granada) el títol de campió del 11 Torneig Internacional d'hoquei patins Cajar Pàgina 31 FOTO: CEDIDA

MÚSICA PER

MONTSERRAT

Diversos intèrprets locals van oferir un variat repertori amb motiu del concert solidari amb Montserrat. Peces de compositors Mozart, Shuberto Bach van servir per amenitzar la campanya i animar als santcuagtencs a participar en la reconstrucció del monestir i la muntanya de Monsterrat.

Pàgina 16 FOTO:XAVlLARROSA

Societat

ELS f CANTONS Dijous. 13 de julioldel 2000

Tul,

ON CREUS

QUE

29

VAS?

Aquesta setmana ha estat la que ha registrat més infraccions de trànsit dels darrers anys. Han estat infraccions involuntàries i, per tant, permeses per la Policia Local. El canvi de sentit de circulació d'alguns carrers ha provocat que més d'un la s'enfadin. Però la sang no ha arribat al riu.

Pàgina 12 FOTO: X.L.

"BUENO,

BONITO,

I SOBRETOT,

BARATO"

Coincidint amb el dia de la Botiga al Carrer, els comerços santcugatencs van començar les rebaixes d'estiu, una campanya que permetrà als consumidors adquirir alguns articles amb un descompte del 30 per cent i en alguns casos fins i tot del 50 per cent. Comença doncs un bon moment per omprar roba, sabates o complements, que com sempre, són els grans protagonistes de les rebaixes.

Pàgina 46 FOTO: XA

OBRES

VILARROSA

LENTES

A l'octubre de l'any passat s'iniciaven les obres a la Casa Aymat, per tal de rehabilitar-la i aixt poder albergar el Centre d'Art Tèxtil. Prop d'un any després les obres continuen i el projecte es desenvolupa amb normalitat, segons l'Ajuntament, però molt lentament, segons entitats culturals de la ciutat Pàgina 35 FOTO: X.L.

els

mobles

CQrre

®

mobles

Francesc Moragas, 3 3 SANT CUGAT DEL VALLÈS

US 4 CANTON

30

F u t b o l

El Sant Cugat celebra una assemblea tranquil·la, tot i el dèficit que arrossega

Schonhófer no entrenarà el primer equip

campanya, que serà de 9.500.000 pessetes. Finalment, la junta no va di-

Avui fa una setmana, el fins ara e n t r e n a d o r del primer equip del Sant (Jugat Esport FC, Hans Schonhófer, va comunicat al seu president José Ramon Alacid que no seguiria \ inculat a l'entitat Així, després de tres temporades al club, Schonhófer ha decidit posar punt final a la seva etapa v crmell-i-negra. L'entrenador però, ha explicat a Ki.s 4

mitir. Hans Schònbòfer no seguirà al club.

C A M I N S els motius que l'han

l.a junta directiva va fer públic el dèficit, que és de 4.600.000 pessetes Aquest curs 1999-2000, el Sant Cugat Esport FC ha tancat la temporada amb un dèficit de 2.530.000 pessetes. Així ho va comunicar la junta directiva del club santcugatenc als prop de 50 socis que van ser presents divendres a la Casa de Cultura a l'assemblea general ordinària. En només una hora i deu minuts, el club santcugatenc va fer una assemblea del tot tranquil la.

El cos directiu va presentar el pressupost del primer equip de la propera

AI.KX Lói'K/.

Kl mateix dia que se celebrava la XI Nit del Futbol Català organitzada per la Federació Catalana de F u t b o l - s e g u r a m e n t p e r aquest motiu no va comparèixer cap delegat federatiu-, el Sant ('ugat Ksport FC va celebrar l'assemblea general ordinària. Aquesta reunió va tenir lloc divendres a la Casa de Cultura i va comptar amb l'assistència de prop d'una cinquantena de socis. Amb tan sols una hora i deu minuts, l'assemblea va tractar els cinc punts de l'ordre del dia.

La junta directiva del Sant Cugat Esport FC va anunciar que el dèficit que arrossega ara mateix l'entitat és de 4.600.000 pessetes, després de cloure l'exercici d'aquesta temporada amb un dèficit de 2.530.000 pessetes i acumular també el dèficit de la temporada 1998-1999, que va ser de 2.103.000 pessetes. Amb tot, el president del Sant Cugat, José Ramon Alacid, ha avançat q u e espera que "si finalment rebem alguna quantitat, pagarem tot el que puguem i d'aquesta manera també reduirem una mica el deute". Cal recordar que el club deu quatre mesos de sou als jugadors del primer equip i també al cos tècnic.

I ,'assemblea també va donar el vistiplau al pressupost de la campanya 20001-2001, que serà de 16.951.700 pessetes, 7.451.700 de les quals aniran destinades al futbol base i 9.500.000 pessetes per al primer equip. És a dir, que el club santcugatenc ha reduït el pressupost general de l'entitat en 5.228.600 pessetes. Quant al primer equip, també s'hi destinaran molts menys diners: en concret seran 6.403.(XX) pessetes menys que l'anterior temporada. En canvi, el futbol base mantindrà el

mateix pressupost.

Respecte al pressupost per a la propera temporada, José Ramon Alacid va explicar després de l'assemblea: "Hem de ser realistes i no podem caure una altra vegada en el mateix error". I és que en el pressupost de la campanya 20002001, el Sant Cugat Esport FC no preveu, a banda de la subvenció, cap altre ajut econòmic en forma de patrocinador per part del consistori. En aquest sentit, Alacid ha a s s e g u r a t q u e " n o comptem amb uns possibles diners, sinó amb el que realment podem arribar a ingressar".

La junta n o dimiteix El màxim responsable de l'entitat vermell-i-negra ha raonat també el perquè finalment el cos directiu no ha presentat la dimissió tal com va anunciar ara fa més d'un mes. Aleshores, Alacid va afirmar que si no rebien suport econòmic per part del consistori, la junta presentaria en bloc la dimissió. El president ha dit: "La nostra intenció era dimitir perquè en els dos últims anys hem estat sempre pendents de la paraula de

dut a prendre aquesta decisió: "M estic preparant per afrontar unes oposicions i prefereixo centrar-me en aixd que és la meva feina i el meu futur. Ara mateix és ei 100% d e la meva ocupació".

El tècnic, però, ja havia advertit la seva intenció d'abandonar el club en ei cas que no

pogués dissenyar un conjunt competitiu amb l'objectiu d e Barberà, Herms, Alacid, Calderón i Creu, divendres a Fassemblea FOTO: E.F. lluitar la propeta4Saià$Jasyaper l'alcalde. Em fet un replantejanou equip infantil i també un benpujar novament* PtfeneraCament de la situació i hem decidit jamí de futbol 7 més. talana. I així ha estat finalment.

1 continuar".

D'altra banda, els jugadors que Tenia, fins i tot» atguftS concontinuaran la propera campanya A l'assemblea, Alacid també va tactes e s t a b l e ^ a m b alguns al primer equip són el porter Javier fer públic q u e el tècnic Hans jugadors. Per Schòilidfei; resTantos, i els jugadors Javi GonzaSchonhófer no seguirà dirigint el ponsabilitzar-se novament del lez, Jordi Pujol, Alberto Alcaraz, primer equip ja que ha estat el conjunt era una questtód'OfMarc Llonch, Joan Colell, Nanmateix entrenador qui ha decidit, gull. La seva única intenció era do Zamora, Juanele i Cristo. D'alper motius personals, no contipujar-lo de categoria, ptstòvistra banda, també iniciaran la prenuar. Jordi D a v i d , segon d e tes les escasses possibilitats t e m p o r a d a u n llarg llistat d e Schonhófer, tampoc seguirà. d'èxit ha decidit no intentarjugadors de l'equip juvenil del ho. I ,'entrenador-jsg&dar d e l També es va informar els socis Sant Cugat que deixen ja aquesSant Cugat Esport també ha que els dos equips cadets de l'enta categoria. El nou tècnic Àngel reconegut que ara el que netitat han assolit l'ascens a PrimeBlanco decidirà llavors amb quins cessita és "descansari desra Divisió, que l'infantil "B" ha jugadors es queda, a banda d'inconnectar del futboF. pujat a Primera Divisió, i que els corporar altres jugadors de fora. benjamins "A" i " B " han estat Hans Schonhófer també ha enguany campions de Lliga i de L'quip, que començarà la prerebut dues ofertes per entreCopa. Per contra, l'infantil "A" ha temporada el 7 d'agost, debutarà nar: una del Vic, de Regional descendit a Primera Divisió. La a Regional Preferent a casa el 10 Preferent, i una altra amb cl propera temporada hi haurà un de setembre amb el Sant Quirze.

Manlleu, de la Tercera Divisió. Però insisteix que vol dedicar-se exclusivament a les oposicions q u e prepara. Seguirà vinculat al Júnior, on des de la temporada passada exertambé d e gespa arriftciaL El nou aquests detalls als socis presents ceix les funcions de director estadi tindrà, a més a més, vuit en l'assemblea ordinària de ditècnic de la secció de futbol. vestidors* dues pistes poíiesvendres passat. Alacid, que ha porti\'es, dues pistes de pacte), qualificat aquest pla d'"ambiEl fins ara interior dret del un gimnàs, unes oficines, i tamciós i molt atractiu", ja ha avançat Sant Cugat també ha assegubé podrà disposar d e servei d e que ai cos directiu d e l'entitat rat: "Estic molt agraït pel tracbar.

Tubau ha confirmat iocai "li agradaria gestionar el te rebut per part de la junta i que cl projecte definitiu podria nou camp de futbol". El regidor per la seva confiança dipositapresentar-se ben aviat. Es pred'Instal·lacions Esportives d e da en mi". veu que comencin les obres a l'Ajuntament, Jaume Tubau, no Hans Schonhófer va arribar finals d'any i que el club santha amagat q u e aquesta podria fa tres temporades al Sant Cucugatenc estreni camp el seser una molt bona decisió, tot i gat Esport FC com a jugador i tembre del 2001. que ha assegurat que aquest afer les dues últimes ha desenvoencara no ha estar tractat i que és El president del Sant Cugat lupat la tasca de jugador-enaviat per fer-ne valoracions. /À.L. E s p o r t F C va explicar tots trenador. /À.L.

Tubau presenta un esbós del nou camp de futbol Jaume Tubau, regidor d'Instal·lacions Esportives, i Jan Carbó, tinent alcalde de Ciutat Sos* tenible, van presentar avui fa una setmana a José Ramon Alacid, president del Sant ('ugat Esport FC i alguns directius de l'entitat un primer esborrany del que podria ser el nou camp de futbol que s'ubicarà a Coll Fava.

El que serà el nou camp municipal d T s p o r t s de la nostra ciutat - q u e serà de gespa artificial-comptarà amb un camp annex de futbol 7. que podria ser

Esports

ELS4 CANTONS Dijous, /.? de juliol' del 2000

31

F u t b o l

Àngel Blanco, exjugador del Sant Cugat

À n g e l Blanco. Nou entrenador del primer equip del Sant Cugat Esport FC

"Fer pinya és molt important i jo vull ser el primer a integrar-me •>">

ALEX LÓPKZ -SantCugat-

- Com sorgeixen els contactes amb el Sant Cugat Esport FC? - Els contactes vénen precedits pel meu representant, que es posa en contacte amb la junta directiva del Sant Cugat. De fet, el president José Ramon Alacid ja em coneixia de la meva etapa de jugador en què havíem establert alguns contactes.

- Han estat unes converses molt ràpides.

- Sí, és cert. Ambdues parts ho hem tingut molt clar ja des d'un principi. Ha de ser per mi el que no vaig poder fer pel Sant Cugat en la meva etapa de jugador. Em va quedar una petita espina clavada. No em van sortir les coses com jo hauria volgut. Vull aportar el meu gra de sorra perquè el Sant Cugat pugui tomar com més aviat millor a la categoria que li pertany, que és la Primera Catalana. Si no pot ser aquest any, intentar-ho l'any vinent.

- P e r què ha decidit fitxar per aquest club?

- S'ha interessat pels meus serveis. Conec les característiques del club i per mi és una entitat de les històriques del futbol català. I què pot ser millor que poder entrenar a un club històric?

- EHrigir el Sant Cugat és un repte per a vostè?

- Sí qvie ho és. M'ho prenc amb molta il·lusió i interès. Baixar a

Regional Preferent ha estat un petit trauma i hem d'intentar que sigui passatger i com abans puguem ascendir, millor.

- Quin és el seu projecte?

- El meu projecte passa perquè tots tinguem molt clar unes bases de treball i que siguem conscients on som, que som en una categoria difícil. Els objectius els hauríem d'anar posant a poc a poc, sense renunciar a res però tampoc a considerar-nos superiors. Ja he dit als jugadors que des del primer dia de la prctemporada, el dia 7 d'agost, s'hauran de posar les piles i canviar el xip perquè no jugarem a Primera Catalana, sinó a Regional Preferent.

- Ja ha contactat amb els juga-

i ! i j

Àngel Mamo muiara la pretemporada el 7 d'agost b'O'K): XAV! l.ARRÒSA

"Es cert que tots els jugadors amb cara i ulls ja estan col·locats, però potser aquests jugadors els tinguem nosaltres "

dors que seguiran. Quina és la seva predisposició?

- C r e c sincerament que necessitaven un aire nou. El fet que vingui un noti entrenador amb idees noves i forces renovades els pot anar bé. Hi ha una bona predisposició, una bona pinya i sobre aquests jugadors és sobre cl que

ELS 4 CANTONS va ser cl pri-

vull treballar. El que tinc molt clar és que no portaré cap jugador de fora que ja tingui aquí. La pinya és molt important i la vull mantenir i jo vull ser un dels primers a integrar-m'hi.

- Quin tipus de futbol veurà l'aficionat del Sant Cugat?

- Una cosa és el que tenim a la ment, que quan tanquem els ulls volem que succeeixi, i l'altra és el que realment succeirà en una categoria com es la regional Preferent on preval més l'esforç físic que el tècnic. Intentaré reunir totes dues facetes. Li demanaria al soci que animi l'equip.

- El Sant Cugat Esport serà un equip amb gent de casa?

- Sí que ho serà. Calculo que tan sols un 25% de la plantilla seran jugadors de fora de Sant Cugat.

- Ara és molt tard per fitxar jugadors, no creu?

- Sí, és complicadíssim. Tots els jugadors amb cara i ulls ja estan col·locats però potser els jugadors amb cara i ulls són aquí.

- Com analitza el calendari de la propera campava?

- Independentment dels rivals, el primer 25% de la Lliga passa perquè nosaltres estiguem classificats entre els cinc primers. A partir d'aleshores podrem fer valoracions m é s s e r i o s e s . É s m o l t important la prctemporada'que fem i també l'inici a la Lliga.

mer a coneixeria notícia. Després d'unes negociacions molt ràpides, dissabte al matí, un dia després de l'assemblea, el tècnic barceloní deJ barri d'Horta es comprometia amb el Sant Cugat Esport FC. Com a jugador, Blanco ha militat a entitats tan importants com la Damm, l'Hospitalet Atlètic, on va aconseguir l'ascens a la Segona Divisió "B", curiosament amb l'actual jugador del primer equip Cristo, l'Horta, el Badalona, la UE Sants, el Poble Sec i també al Sant Cugat, en què va jugar alguns mesos.

Com a entrenador, aquest tècnic de 37 anys ha integrat el cos tècnic de l'Hospitalet Atlètic durant cinc temporades, quatre com a segon de Luís ('-hamorro i una com a màxim responsable del primer equip.

També ha estat la mà dreca de Daniel Andreu a la Unió Esportiva Rubí, però només en els últims vuit partits del campionat de Lliga. Àngel Blanco ha decidk iniciar la pretemporada cl 7 d'agost, tot i que encara no ha pog u t planificar els p a r t i t s amistosos de pretemporada, El que sí ha confirmat el president José Ramon Alacid és que el dissabte 2 de setembre a les vuit del vespre el Sant Cugat Esport F C disputarà al camp de la UE Rubí a Can Rosés el II Torneig de l'Amistat. /A.L.

F e f a mc a

El Mira-sol munta PInterclubs amb P assistència d'uns 3 0 0 petanquers Les dues millors triple tes locals van ser del Mira-sol - Mira-sol -

El XV ('ampionat Interclubs de petanca, organitzat pel CP Mirasol, va comptar amb una participació de % tripletes, és a dir, quasi 300 petanquers. En categoria masculina hi van prendre part 65 tripletes, mentre que en fèmines

ho van fer 31. El torneig va tenir lloc a Mira-sol durant tot el dia de diumenge.

En categoria masculina, el guanyador va ser el Badia del Vallès, mentre que el segon va ser Ics Torres de Rubí. En fèmines, va vèncer el Cerdanyola del Vallès, per davant del Ccrdanyola-Ser-

ragalliners.

Finalment, els millors equips locals van ser ducs tripletes del CP Mira-sol, que van aconseguir el segon lloc en la classificació final de consolació, tant en masculí com en femení. Els quatre clubs de petanca de la ciutat hi van participar. /À.L. Aquest any s'ha celebrat la quinzena edició d'aqunt torneig /-O/O I- I-

Excursions - EscoFes - Empreses - Equips esportius Ens adeqüem al seu pressupost.

Vehicles amb les últimes innovacions i el màxim confort

LLOGUER

D'AUTOCARS

SarbuS Anys

i quilòmetres

d'experiència

Tel.

• • •

32

Esports H o q u e i

& S /CANTONS Dijous. 1.1 de juliol del 2000

p a t i n s

Recoder: "L'hoquei pot arribar a ser Pesport emblemàtic de la ciutat" Ai,K\ Loi'K/, - Sant Cugat"Kl Patí Hoquei Club Sant Cugat porta una dinàmica segons la qual jo no descarto que pugui arribar a ser l'esport emblemàtic de Sant Cugat". Aquestes declaracions les va fer l'alcalde del municipi, Lluís Recoder, després de la recepció que va oferir dimecres 5 de juliol a la Sala de Plens de l'Ajuntament als equips sènior masculí i femení del Patí Hoquei Club Sant Cugat, que aquesta temporada han ascendit a la màxima categoria de l'hoquei patins català.

I ,a recepció va ser presidida per Lluís Recoder acompanyat del regidor d'Esports Alfredo Bergua.

Per contra, Antoni Pérez, president del Patí Hoquei Club Sant Cugat, va encapçalar el grup de jugadors, entrenadors i directius.

Recoder també va detallar que "aquests dos equips han arribat a assolir aquests ascensos amb gent de casa i això és un orgull per a

Per la seva banda, Antoni Pérez va concretar que "estem en el camí de convertir-nos en l'esport emblemàtic de Sant Cugat. Amb el projecte esportiu i social que hem fet al club en els últims quatre anys considero que s'ha fet un pas importantíssim". El manda-

Ei sènior masculí demostra la seva categoria i venç el Torneig Internacional de Cajara Granada

tari santeugatenc va voler recordar també que "si continuem treballant amb seriositat i rebem ajudes per part de l'Ajuntament com per exemple instal·lacions municipals, l'hoquei patins d'aquí a pocs anys podria militar a la màxima categoria de l'Estat, a la

l'alcalde Lluís Recoder amb els dos equips sèniors del Pati Hoquei Club Sant Cugatl·'OTO:XAVI I .ARROSA Divisió d'Honor".

A la trobada, Lluís Recoder va dir a Pérez que quan militin en categories estatals el consistori els ajudarà a buscar un patrocinador.

En aquesta línia, Recoder va manifestar que "el dia que arribin a dalt de tot podran comptar amb el suport de l'Ajuntament, que els ajudarà a buscar un espònsor, que òbviament és necessari".

Campions a Granada El sènior masculí del Patí Hoquei Club Sant Cugat va tornar a demostrar el cap de setmana passat que el seu futur és més que prometedor. L'equip santeuga-

E n t i t a t s

tenc. sense Lluís Sànchez a la banqueta, va endur-se la segona edició del Torneig Internacional d'hoquei patins Cajar de Granada, que es va disputar a la població de Cajar (Granada).

L'equip vermell-i-negre va aconseguir els següents resultats: PHC Sant Cugat 5 - HC Santa Lucia Universidad de A Coruna 4; PHC Sant Cugat 9 - Grupo Deportivo Diana de Evora (Portugal) 0; PHC Sant (lugat 5 - CP Alhambra Cajar de Granada 3; i PHC Sant Cugat 3 - Parede FC de Lisboa (Portugal) 3. F i n a l m e n t , l ' e q u i p vermell-i-negre va alçar el trofeu de campió en aconseguir el millor avemg? general amb el Pare de FC.

F u t b o l

Roca no continuarà D'altra banda. Antoni Pérez ha confirmat també que el fins ara entrenador del sènior femení Santi Roca no dirigirà aquest conjunt santeugatenc perquè ha decidit "prescindir dels seus serveis". Pérez ha pres aquesta decisió "per diversos motius". Després que li comuniqués aquesta decisió a Roca avui fa una setmana, el president santeugatenc ja ha fet públic el tècnic que la propera campanya dirigirà els dos e q u i p s sèniors femenins del club. Aquest és Quim Madruga, que ha estat jugador del RCD Espanyol i també de la selecció juvenil catalana.

s a l a

La Coordinadora d'Entitats treballa en

Winterthur i Olimpyc Floresta militaran, una campanya més, una proposta de criteris de subvenció en grups diferents a Nacional Dijous vinent lliurarà un primer esbós a PAjuntament À.L. À.L.

La Coordinadora d'Entitats Esportives de Sant Cugat ha decidit elaborar una proposta de criteris de subvenció. El dimecres 5 de juliol, i després de l'última reunió amb els representants d'Esports de l'Ajuntament, la plataforma esportiva va començar a treballar d'una forma activa i exhaustiva en un informe on detallarà quins haurien de ser al seu entendre els criteris per tenir en compte a l'hora de concedir subvencions econòmiques per part de l'Ajuntament a les entitats esportives de la ciutat.

Els primers criteris que es van posar damunt la taula en la darrera sessió de treball van ser genèrics, però sobre aquests havien de continuar treballant en una nova reunió que encara s'havia de celebrar a l'hora de tancar aquesta edició. Diferents membres de la Coordinadora d'Entitats van exposar alguns criteris, dels quals

van destacar-ne quatre: esport de base i formació, els primers equips sèniors dels clubs tant masculins com femenins, l'estructura de club i també activitats puntuals.

Antoni Pérez, president de la plataforma esportiva, ha asse-

Pérez: "L'Ajuntament subvencionava a criteri únic. A partir d'ara, la plataforma aportarà també els seus criteris" nyalat que en aquesta última reunió interna "hem treballat en unes aproximacions del que poden ser les propostes de criteris que entregarem al consistori. Totes les idees que han anat sortint han estat molt interessants perquè finalment acabi sortint una proposta coherent i lògica".

La Coordinadora presentarà di-

jous vinent en una reunió ja pactada amb Alfredo Bergua, regidor d'Esports, Jaume Tubau, regidor d'Instal·lacions Esportives, i Ferran Domínguez, cap de l'àrea d'Esports, un petit esbós del que la plataforma entén que els criteris de subvenció han de saber valorar. Aquests criteris es començaran a aplicar la temporada 2001-2002.

Segons Antoni Pérez, "és un pas endavant que donem la Coordinadora d'Entitats i l'Ajuntament perquè finalment ens hem posat d'acord respecte a determinar uns criteris i uns conceptes amb què el consistori ha de donar les subvencions als clubs esportius del municipi". Pérez ha afegit que "estem avançant amb aquest diàleg amb l'Ajuntament i espero que d'aquí a molt pocs mesos hi hagi uns criteris clars de com i de quina manera subvencionar, que fins ara estava a criteri únic de l'Ajuntament i que a partir d'ara també comptaran amb els de la Coordinadora".

La temporada vinent, tampoc.

El Futbol Sala Winterthur Sant Cugat i l'Olimpyc Floresta Futbol Sala tampoc no coincidiran la propera temporada a Primera Nacional "A". Dilluns a la tarda a Barcelona, a la seu de la Federació Catalana de Futbol Sala, es va celebrar una reunió on van quedar distribuïts en dos grups els equips catalans de la Primera Nacional "A".

El FS Winterthur Sant Cugat ha estat enquadrat en un grup on s'haurà d'enfrontar amb els següents conjunts: Elèctrica Ciem FS, Metalnox Balear Calvià i AD Inca, tots tres de Palma de Mallorca, i Gasifred Atlètic( Eivissa), Coplasti (Rubí), CFS Montsant (Barcelona), FS Ripollet, Club Natació Caldes, Olesa; Manresa FS; CFS La Unión-Las Palmas (Santa Coloma de Gramanet); FC Barcelona i Club Natació Sabadell.

Per la seva banda, l'Olimpyc Flo-

resta FS, haurà de jugar davant els següents conjunts: Pena La Murga (Osca); La Almúnia FS (Saragossa); Polideportivo Andorra FS (Terol); Estudiantes Oaca); Sícoris Club (Lleida); FS L'Esclop-Escola Pia (Sabadell); Sant Jordi (Barcelona); Talleres Cortada (Sant Fost de Capcentelles), Canet FS; CF Corbera; FS Vilassar de Mar, FS Llopart-3 (Barcelona) i Penya Blaugrana Montserrat-Monistrol.

Confeccionar el calendari El Comitè Nacional de Futbol Sala amb seu a Madrid haurà de confeccionar a partir d'ara el calendari i d'aquesta manera abans que finalitzi el mes de juliol, tant Futbol Sala Winterthur Sant Cugat com Olimpyc Floresta Futbol Sala coneixeran quins seran els primers adversaris a la competició regular. Però si no hi ha cap canvi d'última hora, tot apunta que el campionat s'iniciarà el cap de setmana del 30 de setembre i 1 d'octubre o bé els dies 7 i 8 d'octubre.

Esports

ELS /C4IYTONS Dijous, 13 dejuliol del2000

T r i a t l ó

33

K à r t i ng

Jordi Pinülos clou amb èxit el primer Marc Cebrian Triatló que creua l'Estat manté el liderat i i i a u u Ibèric, iiiciii,^ uuc l·icua tot IUI * M^USKHÍ en ser segon a Saragossa

El santcugatenc ha estat l'únic dels tres triatletes que ho ha aconseguit ÀLEX L Ó P E Z

El triatleta santcugatenc Jordi Pinillos ha estat l'únic dels tres triatletes que han participat en la primera edició del Triatló Ibèric que ha aconseguit completar la prova en tan sols cinc dies després de creuar de punta a punta - d e sud a nord-l'Estat espanyol, des de l'estret de Gibraltar fins a la ciutat de Gijón. Jordi Pinillos, de 29 anys, va començar aquesta prova de resistència dimarts 4 de juliol amb Sergi Fernàndez, de 25 anys, i Gemma Pérez, de 22, ambdós de Cerdanyola del Vallès, i la va finalitzar dissabte 8 de juliol a Gijón.

Pinillos va iniciar la prova travessant nedant l'estret de Gibraltar, d e 20 quilòmetres. Va completar aquest primer tram d'aquesta prova esportiva d'ultra-distància en 4 hores i 45 minuts. A continuació, va fer la travessia amb bicicleta del que es coneix amb el nom de la Ruta de la Plata, que uneix Tarifa i Lleó,

de 913 913 quilòmetres quilòmetres de de recorrerecorrede gut. Finalment, el triatleta local corrent a peu va fer 160 quilòmetres, els que separen Lleó i Gijón.

^ ^ ^ 3

n Tflliíiij^^l·iiai.

JlflnHU^^Bg«-1

A.L. /

A l'Estat, per primer cop "Aquesta ha estat la primera experiència d'aquest tipus que se celebra a l'Estat espanyol". Així ho ha explicat Pinillos, que ja pensa a repetir-ne una segona edició.

El triatleta assegura que "l'objectiu d'aquesta primera edició era d e m o s t r a r q u e era viable creuar l'Estat fent un triatló. I ho hem fet. Ara, potser ens haurem de plantejar fer-ho en set dies i que sigui uns prova a l'abast de tothom". Amb tot, Jordi Pinillos matisa que "la prova ha de ser oberta, però sempre amb un nombre reduït de participants, sobretot per la seguretat en la travessia de l'estret d e Gibraltar i també per la logística del seguiment dels ciclistes durant els 900 quilòmetres de recorregut ciclista".

El santcugatenc ha reconegut

G i m n à s t i c a

El triatleta santcugatenc Jordi Pinillos FOTO: CEDIDA que "la prova ha estat molt dura i que acabar-la ha estat difícil".

També ha volgut insistir en la "dificultat" de la prova. "L'assistència i els avituallaments han estat bàsics per les temperatures que ens hem anat trobant", ha dit Pinillos, que també ha ressaltat "les fortes corrents a l'estret de Gi-

braltar que ens van obligar a retardar un dia la sortida, els 45 graus a Sevilla, els 10 graus a Salamanca o el fort vent a Lleó. L'atleta santcugatenc ha concretat també que "cada modalitat per si mateixa ja representa un repte", referint-se a les tres disciplines que ha hagut de practicar a la prova.

r í t m i c a

L'equip júnior del Club Muntanyenc es queda a un pas de pujar al podi a l'Estatal de clubs i autonomies

El pilot santcugatenc Marc Cebrian continua líder en categoria cadet del Campionat Fórmula Catalunya de karts després de classificar-se en segona posició en la cinquena de les vuit proves que configuren aquest campionat.

Aquesta cinquena cursa va celebrar-se diumenge al Kartòdrom d'Aragó a Saragossa i tenia com a principal al·licient que puntuava un 50% més de la resta de proves del Fórmula Catalunya. Cebrian, tot i finalitzar la prova per darrere del pilot d e Saragossa Francisco Alierta, manté el liderat a la classificació general per davant de Xavier Cantero, de Palafolls, amb una distància considerable.En aquesta categoria, el també santcugatenc Daniel Campos va ser quart, mentre ocupa la tercera plaça a la general.

En categoria júnior, el santcugatenc Oliver Campos va ser cinq u è i és tercer a la general. E n aleví, David Cebrian va finalitzar tercer i a la classificació general també ocupa la mateixa posició.

La principal novetat local va ser la participació del sènior Jordi Monserrat, que va acabar en un exitós tercer lloc. A la general, Monserrat, que és la primera prova que corre enguany, s'ha situat dotzè de 22 pilots.

L'antepenúltima prova del Fórmula tindrà lloc el 24 de setembre al Kartòdrom Catalunya.

El conjunt integratper Tània Santolària i Andrea Rubino és cinquè de 41 ÀLEX LÓPEZ /SantCuaat-

L'equip júnior del Club Muntanyenc Sant Cugat, integrat per Tània Santolària i Andrea Rubino, va finalitzar en cinquena posició d'un total de 41 equips que van participar des de divendres i fins diumenge passat en el V Campionat d'Espanya de Clubs i Autonomies a Ourensc (Galícia).

Santolària va ser 19a en l'exercici de corda, mentre que Rubino va ser 2a en masses i 4a en corda.

Quant al conjunt infantil, format per Cristina Cabrejas i Anna Barba, van assolir la 29a posició de 43 equips. Cabrejas va ser 32a de 43, mentre que Barba va cloure 10a en pilota i 37a en cèrcol. Aquesta ha estat la primera vegada que aquestes dues gimnastes prenien part a l'Estatal, mentre que el conjunt júnior ha millorat amb escreix l'actuació que en la darrera edició celebrada a Saragossa va col·locar el CM Sant Cugat en el 32è llocde 46 equips.

E n t i t a t s

La UE Sant Cugat celebra assemblea - Sant Cugat -

/.// gimnasta local Andrea Rubino va ser segona en I'exercici de masses FOTO: OSVALDO ROMERO Les santeugatenques Marina Romero i Paulina Sandoval, que també hi han participat amb cl Club Patrícia de Lleida, no han tingut una bona classificació en aquest Estatal.

Pel que fa a autonomies, Catalunya ha estat finalment sisena en categoria júnior de 17 autonomies

i vuitena en infantil també de 17 autonomies.

Acomiaden la temporada La secció de gimnàstica rítmica esportiva del Club Muntanyenc Sant Cugat posa punt final a una excel·lent temporada en què ha

assolit superar les previsions que s'havia marcat en un principi. Cal destacar que la secció ha aconseguit classificar totes les seves gimnastes federades als Campionats d'Espanya d'individuals i d e clubs. A més a més, les integrants de l'Escola també han demosttat un futur prometedor.

La l'nió Esportiva Sant Cugat celebra dilluns a les nou del vespre a ASD1 l'assemblea general ordinària. Els sis punts de l'ordre del dia són: presentació de la nova junta directiva; informe de gestió; lectura i aprovació del balanç econòmic de la temporada 1999-2000; lectora i aprovació del pla d'activitats per a la temporada 2000-2001; lectura i aprovació del pressupost per a la tempotada 2000-2001; i precs i preguntes. /À.L.

34

ELS /CA1YTONS Dijous, 13 tir juliol del 2000

%

Pregunta:

so? £-S->s

*m* «3

·<>Stfit·\'·y-

!**&•**

WÍ

*•

,

'Hollywood fantasmal'. fl HoUyuiood els fenòmens paranormals no es limiten a ser tema de nombroses produccions.

Quina d'aquestes anècdotes no és certa?

1. Diferents persones afirmen que l'esperit de John Wayne uaga pel iot que ua ser de la seua propietat.

2. fi la primera casa d'en Groucho iïlarx hi han tingut lloc repetits fenòmens del tipus 'poltergeist'.

3. El culte a Eluis Presley barreja, en alguns casos, ritus propis de la Santeria.

. ,cVs 4 Cantons;,alcarrer Sanf fíntoni ^

Premi: BSO 'THE HURRICHnE' Lot dues pel·lícules Filmax

Resposta: nom i cognoms: Adreça: Telèfon:

EIS4C4NTOINS £

^\

H

Espectacles

Luitura

35

R e h a b i l i t a c i ó

La Casa Aymat, un projecte lent UAjuntament manifesta que les obres del centre segueixen el seu curs K B f c · · · . · A H A I— ^ A A A AB*^B&*&* A A » « t ^ K £ • > M M * BMKdkMK·tfK Les obres continuen a la Casa Aymat. Des de fa poc menys d'un any s'estan fent reformes per rehabilitar-la i així poder instal·lar-hi el Centre d'Art Tèxtil i la Fundació Grau Garriga.

Segons el projecte inicial que va presentar l'anterior equip de govern, la casa ha d'albergar el centre d'Estudis d'Arts Tèxtils, un recull de l'obra de l'artista Grau Garriga, una sala d'exposicions i finalment també incorporarà un Arxiu de Tapís, recollint així la història d'un art que durant molts segles ha estat arrelat a lajçiutat de Sant Cugat.

M. ALMAGRO

Durant l'últim any de mandat de Joan Aymerich es va tirar endavant el projecte de la Casa Aymat. Aquesta s'havia de convertir en un gran museu, una escola i una sala d'exposicions, totes tres relacionades amb el tapís.

Però el govern va canviar i el projecte que, segons Jordi Casas, president del Gmp d'Estudis Locals de Sant Cugat, "havia de ser un dels canvis més importants per a la ciutat de Sant Cugat, va deixar pas a nous projectes i a poc a poc ha quedat arraconat".

Per la seva banda el galerista Josep Canals manifesta que "el govern ha utilitzat el seu primer any de mandat per instal·lar-se a l'Ajuntament i intentar agradar als santeugatencs. Per aconseguir-ho han iniciat nous projectes i han deixat de seí prioritaris uns altres, com és el cas de la construcció d'un Centre d'Art Tèxtil a Sant Cugat".

Cal ressaltar que durant aquest darrer any s'han fet obres a la Casa Aymat, és a dir, que hi ha hagut una remodelació física de l'edifici. Aquestes reformes s'han dut a terme amb una subvenció rebuda de la Unió Europea d e més d e 90 milions d e ptes.

Ara. però, cal pensar què és el que es vol fer a la Casa Aymat.

Un museu del tapís? Una escola?

Un arxiu? ( ) tot plegat? Segons Jordi Casas, "ara, després de reformar l'edifici, el que caldria fer és pensar amb profunditat què ha d'albergar aquest lloc, perquè si es deixa passar el temps és probable que no s'acabi fent res i seria una llàstima".

Però no tothom ho veu des d'a-

. _

.

.

_

quest punt de vista, Josep Canals afirma que "les coses bones es fan esperar". Per Canals, la construcció d'aquest Centre del Tapís, així com albergar a Sant Cugat una part de l'obra de l'artista Grau Garriga, és un fet molt important. Catalunya ha estat un país amb molta tradició tèxtil, i la comarca del Vallès Occidental encara més, per això Canals raona que "acollir a la ciutat un centre dedicat al tèxtil és una oportunitat q u e no p o d e m deixar escapar".

D'altra banda, un dels protagonistes del projecte, l'artista Josep Grau Garriga, està una mica desil·lusionat a m b el propòsit.

L'artista manifesta que, des de fa més d'un any, no ha rebut notícies de l'estat en què es troba el projecte. L a m e n t a aquesta situació, perquè ell tenia moltes ganes de donar part de la seva obra, valorada en més de 300 milions de pessetes, però, segons el mateix artista, "a causa del despreocupament per part d e l'administració, he deixat de ban-

da aquest projecte, tinc molta feina i coses més prioritàries per fer en aquests moments".

En el que tothom si que està d'acord és que fins ara s'han dut a terme reformes físiques i que ara cal realitzar les reformes de contingut, s'ha de parlar, a fons, sobre que és el que ha de con-

tenir la Casa Aymat. Canals destaca que sigui el que sigui tindrà certa repercussió sobre els santeugatencs ja que afirma que "suposarà més de 50 milions anuals i per tant, el contingut s'ha de pensar i marcar molt bé".

L'Ajuntament simplement ha manifestat que les obres de re-

Joan Recasens

Josep Grau Garriga

Josep Canals

Jordi Casas

AJUNTAMENT

ARTISTA PROMOTOR

GALERISTA

GRUP ESTUDIS LOCALS

""Les obres estan

IJI Casa Aymat ha estat reformada en el darrer atiy FOTO: XAVI1ARROSA habilitació s'entan realitzant i que en aquests moments estan treballant en el projecte, per acabar de definir-ne el contingut.

La construcció del Centre d'Art Tèxtil i de la Fundació Grau Garriga, és un projecte que una vegada finalitzat pot donar a conèixer la ciutat internacionalment.

"Fa més d'un any que

"Les coses bones es fan

"S'ha reformat

seguint les pautes

no tinc notícies

esperar, aquest centre

la casa però ara no

establertes"

delprojecte"

serà fantàstic"

se sap què fer"

36

Cultura

KLS;(A\IX>NS Di,

r i

Les restes dels monjos del Monestir retornen al lloc original Després de sis anys de la troballa dels ossos d'alguns dels monjos que antigament havien viscut al Monestir de Sant Cugat, aquests han tornat al seu espai original. Durant aquests anys els ossos han estat guardats en capses esperant que algú els estudiés, per així saber més coses sobre com era la vida que duien a terme els monjos que en altres temps habitaven el Monestir.

M. \i.\i u . k o - Sant Cugat -

L'Any 1 9'J.i es van iniciar unes excavacions a la Sala Capitular, durant Ics quals els arqueòlegs Nan descobrir una tomba que contenia ossos i restes de ceràmiques. Suposadament els ossos corresponen a monjos de l'ordre de l'abat Gayolà del segle XVIII i d'altres d'indeterminats, fruit de la Guerra Civil i de les profanacions que hi ha hagut al centre.

Mossèn Blai Blanqué explica que sense saber ningú el perquè els ossos i les deixalles que es van trobar durant les excavacions van ser guardats en capses i traslladats a algun altre lloc, perquè així es puguin estudiar.

Però d'això ja han passat sis anys i ningú ha començat la feina d'estudiar els ossos. Potser per manca d'interès o potser per manca de pressupost, mossèn Blai afirma que "es-

tem a l'any 2000 i els ossos trobats no han estat estudiats per ningú".

Ara. després de tot aquest temps, s'ha arribat a un acord.

Per una banda Guiomar Adell, cap de Serveis Territorials de Cultura, i per una altra mossèn Blai Blanqué, rector de la parròquia i vicepresident del Patronat del Monestir, han decidit tornar els ossos al seu lloc d'origen. Això no vol dir que els ossos no podran ser estudiats; en cl cas que algun dia hi hagi prou diners per estudiar-los, no hi haurà cap problema per fer-ho, ja que es coneix a la perfecció el lloc on s'han tornat a enterrar les restes.

Segons Blai Blanqué, "tothom es mereix un respecte, estigui viu o mort. Si els ossos s'haguessin deixat a les capses, es podrien haver perdut, d'aquesta manera els ossos són allà d'on es van treure. A més, ningú sap amb seguretat a qui pertanyen els

Alguns dels ossos que es van trobant les excavacions que es van realitzar l'any 1993 FOTO: XAV11 ARRÒSA

ossos, podria ser que no es tractés de monjos que havien habitat el Monestir en temps passats, que simplement es tractés de les restes humanes de santeugatencs".

La sepultura de les restes dels monjos es va realitzar el 5 de juliol passat. A Tacte hi van assistir Guiomar Adell, mossèn Blai Blanqué, Rogeli Pedró, com a representant de l'Ajuntament de Sant Cugat, Carmelo Ortega, treballador del Centre de Restauració i Domènech Miquel, historiador. Aquest últim sempre s'ha mostrat en contra de retornar

els ossos al seu lloc d'origen.

Domènech Miquel defensa la postura que si els ossos s'estudien, podrien donar una visió i uns coneixements sobre com era la vida i els costums de les ordes monàstiques que vivien al Monestir.

Però mossèn Blai destaca que el problema no és voler estudiar els ossos o tornar-los al seu lloc, sinó que no hi ha prou diners per dur a terme aquests estudis. A més, el rector de la parròquia manifesta que "és una qüestió de respecte i sentiments, siguin qui siguin es mereixen el nostre

tots retornen a l'església de Sant Cugat. I, alià, celebren junts el sotemne ofici en honor de sant Pere: titular de l'esUn espai de P e r e Vivó i Gili glésia i de la vila!

Sempre, Sant Cugat va donar nom al Monestir, però, no sempre el va donar a la vila. Durant segles, qui Fhi va donar, anys ençà, en té una digna rè- faríem una altra Collscrola, i va ser sant Pere. Al final, el Monestir va acabar empassantplica. ..

Seguia un clergue portant se'l... lots els monjos, revestits amb Anant enllà, a les arrels, el alba, baixaven per la banda de J*estendard major del Monestir.

Faltar de sant Miquel {actuat El document Tanomena vexi- nom correcte de la parròquia capella de Tots els Sants), tra- tkm tfy&JM. Amb un gran cas- dea « | | , simplement, el de vessaven ia galilea {pòrtic de Mtmferodat?Travessada l'era i Sant flire. Sense afegits. Sant l'església) i sortien al defora. creuat el portal de la vila ~o de Pefç tt'Octavià - o del lloc l nom.del póAl davant, els gonfanons o es- Santa Maria- arribaven a Sant Galilea, no tendarts. Vermells, en honor de Pere. Fins llavors, només ha' .sant Cebríà sant Pere apòstol i màrtir? Se- vien repicat les ^mpanes del Idreíx, sinó de guia la creu processional. Des- Monestir. Ara, entónada FanItldoreix és el lloc prés, la relíquia de la Vera tífona; "Oh clauer del cel", s'bi Creu, que -com gairebé arreu- afegÈCÜrfes campanes de ia vila. on hi ha la parròquia de Sant no deuria passar de ser una meCantant les lletanies, hi en- debíià, com Octavià era et lloc nuda estella que, algun pele- traven: monjos i poble. Cada W* hi havia la de SaatPere. grí a ia Terra Santa, hauria pas- vegada que s'invocava sant Amb raó, més d'algú es presat pel clot de la crucifixió... Pere, tothom feia genuflexió, gunta: quin sant Pere és aquest En un temps en què la religio- ho diu el costumari. L'abat en- d'Ocravià? sitat tot ho amarava, ja valia. censava l'altar i l'urna de sant Les seves senyes ban format Reunides totes les estelles, en Sever, Dita la darrera oració, part sempre de les de la vila.

respecte". El mossèn Blai recorda que a Cerdanyola hi ha una ermita en una situació similar, però des de fa encara més anys, per tant "això va per llarg".

Una altra entitat que sempre s'ha mostrat a favor de retornar els ossos allà d'on els van treure, ha estat l'Associació d'Amics de la UNESCO Valldoreix-Sant Cugat.

La qüestió és que els ossos tornen a ser al seu lloc, esperant que algú disposi dels diners suficients per dur-ne a terme l'estudi i poder saber realment que poden aportar.

Des de la història

Una celebració de Sant Pere, segles enllà Allà temps. Monestir i vila celebraven plegats les festes: sense exclusives monàstiques.

Aquest és l'esperit reflectit ai costumari de començaments del segle XIII. I, entre altres, ben junts, celebraven la festa de Sant Pere.

Una solemne processó n'era part: a mig matí, acabat el rés de l'hora de tèrcia, Tabac encensava l'altar i Parca de sant Cugat que presidia ei presbiteri, enlairada davant del retaule. L'arca actual trigaria encara anys a construir-se. Avui: guardada al Museu Diocesà, Fins fa poc: a la parròquia de Sant Cugat del Rec. Donació del bisbe després de Texclaustració. El Monestir, d'uns

El Monestir, aquestes, no se les va empassar... Signes, des de fa temps, en revisió...!

Perquè m'ho van preguntar -fa anys- vaig opinar: deixeuhi només les claus, en record de sant Pere i un castrum pel Monestir. De coronem no hi entenc res... La tiara és un signe decadent. Et papa ja fa&nys que no Tusa. Qualsevol dia, deurà caure fins de Fescut de la ciutat del Vaticà, mentre, potser, a la televisiva i progrç ciutat del Vaticà, mentre, potser, a la televisiva i progre ciutat de Sant Cugat, ho seguiran discutint...

Cultura

ELS /CANTONS Dijous. 1A de juliol tiri 1000

E x p o s i c i o n s

part dels discursos q u e l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder. el galerista J o s e p Canals i el conseller de Cultura d e la Generalitat, Jordi Vilajoana, van fer en Tacte inaugural de la Mostra. El vídeo també mostra la fotografia dels 33 artistes q u e han estat seleccionats per formar part de la XII edició de la mostra, així com un recull de la seva obra.

D u r a n t la presentació del vídeo de la mostra, Josep Canals va denunciar el poc suport que han rebut a l'hora de projectar les noves t e c n o l o g i e s com a i n s t r u m e n t per potenciar-la.

Canals va afirmar que "tothom ens felicita per haver fet un C D - R O M , una pàgina a Internet i un vídeo, però q u a n d e m a n e m les ajudes per poder dur a t e r m e totes a q u e s 'tes innovacions no hi ha cap tipus de suport per projectaries".

La XII Mostra d'Art Contemporani d e i x a Sant Cugat M. Al.MAÍJRO - Sant Cugat -

dir q u e aquesta s'ha consolidat p l e n a m e n t i s'ha convertit en un p u n t d e r e f e r è n c i a " .

Enguany, la Mostra d'Art Contemporani és una selecció d e 33 artistes d'entre els que han passat en alguna edició a n t e rior per la mostra i q u e , per la seva trajectòria i qualitat, han estat escollits per formar part de la mostra del 2000, la q u e obre el nou segle.

Al llarg de tot el mes, 3.000 persones han visitat la mostra a Sant Cugat. Aquest, segons Canals, "és un n ú m e r o baix, ja q u e s'hi han d'incloure les p e r s o n e s q u e h a n v i s i t a t la mostra p e r q u è v e n i e n a visitar el Monetir i els grups escolars".

En la XII edició, els organitzadors de la mostra han apostat fort per les noves tecnologies, molt esteses actualment.

Així doncs, Tacte inaugural va poder ser seguit a través d ' I n ternet. A través d ' u n a pàgina vveb creada e s p e c i a l m e n t per

Kl pròxim d i u m e n g e , 16 de juliol, la XII Edició de la Mostra d'Art C o n t e m p o r a n i deixarà el claustre del Monestir de Sant Cugat i viatjarà fins a Camprodon, a on serà instal·lada en un altre m o n e s tir de la mateixa època que el de la nostra ciutat.

Després d'haver estat durant un mes a Sant Cugat, la mostra recorrerà 14 municipis del Principat de Catalunya i d'Andorra, per acabar la seva ruta el dia 6 de gener de l'any 2002.

Dos anys en els quals les obres dels artistes catalans que form e n l'avantguarda plàstica a m b q u è s ' i n i c i a el t e r c e r mil·lenni, recorreran Catalunya i Andorra.

Un dels organitzadors de la mostra, J o s e p Canals, galerista i artista de Sant Cugat, destaca q u e "ja fa 23 anys d e la primera mostra i avui p o d e m

37

de Iti mostra FOTO: .Y.1171ARROSA Un ni ornenr de la presentació del vídeo a la mostra, t a m b é es p o d e n saber m o l t e s més coses dels a r t i s t e s q u e hi e x p o s e n . A més, en aquesta edició s'ha realitzat un C D - R o m ; una nov e t a t d ' à m b i t estatal, ja q u e inclou per primera vegada en format electrònic l'obra d'autors contemporanis.

Una altra de les novetats que ha p r e s e n t a t la X I I M o s t r a d'Art C o n t e m p o r a n i ha estat l'elaboració d ' u n v í d e o , realitzat per Assunción G a l e r a , com a realitzadora, i F e d e r i c o F e r n à n d e z , com a productor.

E1 vídeo, q u e va ser p r e s e n t a t el passat dia 5 de juliol, recull

La m o s t r a v i a t j a r à c a p a Camprodon el pròxim dia 16, però no serà inaugurada fins el dissabte Z2 de juliol. D e s prés de passar per aquesta ciutat pirenaica la mostra visitarà les poblacions de la Garriga, E n c a m p , M o l l e t d e l Vallès, Sant Feliu de Llobregat, Terrassa, el Prat de L L o b r e g a t , Girona, Lleida, Viladecans, Esplugues de LLobregat, Tortosa, O l e s a d e M o n t s e r r a t i Barcelona, on finalitzarà el 6 de gener del 2002.

C o n c u r s o s

El 'TOT Sant Cugat 9 organitza els concursos de gastronomia i fotografia - Sant Cugat C o m ja és tradició, el TOT Sant Cugat ha organitzat diferents concursos perquè els santcugatencs no s'oblidin de la publicació d u r a n t els mesos d'estiu.

Per segon any consecutiu, el TOT convida els amants de la cuina o simplement aquells que vulguin passar una estona cuinant, a participar en el segon concurs de gastronomia.

En aquest concurs cada participant podrà presentar un màxim de dues receptes fins al dia 15 de setembre. El jurat, format pel G r u p Gastronòmic

Dom Cugat, seleccionarà 9 receptes, els autors de les quals tindran l'oportunitat de cuinar els seus plats a la Vil·la Sàbat.

D'altra banda, el TOTha convocat el tercer concurs de fotografia. El tema de les fotografies és lliure, Túnica condició és que estiguin revelades al Z O O M Centre d'Imatge. El termini per fer entrega de les fotografies és el 30 de setembre. El guanyador veurà publicada la seva foto a la p o r t a d a del s e t m a n a r i i rebrà per gentilesa de Z O O M un val de 25.000 pessetes en revelats i còpies.

A més a més, totes les fotografies presentades seran exposades a la galeria del Z O O M .

.1 l'espeitaile t/ue la tompanyia Color ja al (ïm hiaititen \et ballarines FOIX): CEDIDA

La companyia de dansa Color actua al Grec La companyia de dansa santcugatenca Color actua des d'avui i fins diumenge al Festival Grec de Barcelona. Pa que... Pa na, és el títol de l'espectacle que

presentaran al teatre Josep Maria de Segarra; un espectacle flam e n c q u e va ser e s t r e n a t al Centre Cultural de Sant Cugat.

La companyia fa poc t e m p s

que està instal·lada a Sant Cugat; però, tot i això, a partir del pròxim setembre la seva escola de dansa començarà a funcionar plenament.

M o n t s e r r a t Calduch 1 I V II f 11

•£'

$£•<

e g a r r a-

Música • Teatre • Dansa

't. t-H

m

c WÜ-Wí. •;£

t

ÏÏsïcal

•c O

'.

u TD

« 3 u _ i

B

on

190

M. ALMAGRO

oo o

fS

38

Cultura

ELS4CANTONS Dijous, /.? de juliol del 2000 T e l e v i s i ó

Baltasar Porc el prepara una sèrie documental per a TV3

darrer capítol també presentarà la puixança de l'Imperi otomà. cl descobriment d'Amèrica, l'evolució de l'art fins al segle XX i finalitzarà amb la representació del sorgiment del fenomen sociològic del turisme que conquesta l'actual Mediterrani.

El rodatge de la sèrie va començar dimarts passat. 10 de juliol, i ho va fer per terres catalanes. Les primeres visites han estat a Sant Pere de Rodes, Empúries, la comarca del Barcelonès i l'Alt Penedès.

Després de rodar en terres catalanes, l'equip d'/'.'/ mar de l'home viatjarà pels països mediterranis de Turquia, Síria i el Líban.

Ja el setembre rodaran a escenaris d'Itàlia, Malta. Grècia, Israel, Egipte. Tunísia i cl Marroc.

La sèrie està realitzada per Gerard Gormezano, que té una llarga trajectòria professional. Gormezano ha realitzat llargmetratges com ara E7 vent de l'illa i també ha realitzat sèries com Ambicions, Res per sempre, Cròniques de la veritat oculta, A flor de pell o Marees vives entremoltes d'altres.

La sèrie d o c u m e n t a l és una producció de Televisió de Gatalunya, que ha comptat amb la participació del Departament de Gultura de la Generalitat i Octubre Produccions, realitzant les tasques de producció executiva.

La sèrie constarà de tres capítols i estarà centrada al Mediterrani M. ALMAGRO

- Sant Cugat -

Kl santcugacenc i pregoner de la passada Festa Major, Baltasar Porcel. està rodant una sèrie documental amb cl n'tol El mar de l'home. La sèrie està basada en la seva obra Mediterrània, onatges tumultuosos.

Al voltant del Mediterrani ha crescut una gran cultura. Fn altres temps aquest mar, poc important al costat d'altres, va ser un dels instruments més important de subsistència per a moltes civilitzacions costaneres. Encara avui dia té una importància vital per a l'economia dels països que l'envolten. Amb ¥J mar de Vhome Baltasar Porccl vol plantejar una reflexió sobre la història i les terres que envolten el Mediterrani.

I ningú millor que Baltasar Porcel, un home que ha viscut lligat al Mediterrani tota la seva vida i que en coneix a la perfecció la història, per poder explicar el seu passat.

L'escriptor i columnista català realitzarà les tasques de guionista, ptesentador i director de continguts de la sèrie, donant d'aquesta manera la seva particular visió d'aquest mar, escenari de t a n t s e s d e v e n i m e n t s històrics.

La sèrie és una visió renovadora i sorprenent de la història del Mediterrani. Una producció cultural que definirà mitjançant el llenguatge televisiu el que ha estat Tevolució d'aquest mar que ens envolta.

La sèrie d o c u m e n t a l estarà composta per tres episodis de cinquanta-cinc minuts de durada. Al llarg dels tres episodis s'oferirà un recorregut geogràfic i cronològic per la conca mediterrània. La sèrie té com a objectiu mostrar quina ha estat l'evolució en els aspectes polítics, econòmics, religiosos filosòfics i culturals.

El primer episodi tracta l'origen d'idees que triomfen avui dia a la nostra societat. Es tracta d'idees com ara la democrà-

Baltasar Porcel durant el pregó de la Festa Major d'enguany FOTO: X.I..

eia, la societat del benestar, els drets humans..., que van néixer a la Grècia clàssica. En aquest capítol, Baltasar Porcel també intenta contrastar les civilitzacions egípcia, fenícia o cretenca, entre d'altres.

La segona entrega tracta sobre

l'Imperi romà, i el posterior judaisme, cristianisme, islam, religions que s'han format al voltant del mediterrani.

El tercer i últim capítol d'El mar de l'home tractarà el Renaix e m e n t , un Mediterrani llatí convertit en una festa. Aquest

DADES DEL SUBSCRIPTOR

Nom Cognoms ..

Ciutat Carrer Codi postal NIF o DNI.......

Telèfon

Fax

El diari de casa, DADES DE I A

M&ÚtÓ

Data d'alta Adreça d'entrega

Nombre de íMíSèripcions

D A D E S DE LA

FULL DE SUBSCRIPCIÓ SUBSCRIPCIÓ

Banc/Caixa .................................

Adreça oficina EntitatDDDDoficinaDDGDdcDD núm c o m p t e D t X m m D D G l Titular • Comptat • Rebut domiciliat

Sant Cugat del Vallès,

de

del 2000

SIGNATURA

Enviar-la per fax al 93 674 20 24 o portar-la al C. Sant Antoni, 42 - 44

Cultura

E L S H ' A N T O N S Diji.m. I if/r juliold I_•>,

39

a r €$ a n e s

Concert d'estiu de sardanes al claustre del Monestir M . Al.M.UJRO - Sant Cugat -

Kl claustre del Monestir de Sant Cugat va ser el lloc escollit per r K n t i t a t Sardanista de Sant Cugat per dur a terme el concert de sardanes i música per a cobla.

L ' a c t e va c o n s t a r de d u e s parts. Per un costat hi va haver la ballada de sardanes, i per l'altre, els assistents van p o d e r escoltar un recull de música de pel·lícules. Segons un dels m e m b r e s de l'entitat, Jaume Rodés, "feia molt anys que no es duia a terme un esd e v e n i m e n t com aquest a la nostra ciutac".

L'Entitat Sardanista va néixer, ara fa sis mesos, a m b l'únic objectiu de p o t e n c i a r la sardana com a fet cultural; per aconseguir-ho organitza una ballada de sardanes una vegada al mes. A més d ' a q u e s ta trobada m e n s u a l , el grup de s a r d a n i s t e s ha participat en diades importants com ara

la de Sant Jordi o la de Sant Medir, t a m b é va participar a la Festa Major, on es van poder ballar sardanes cada dia.

Segons Rodés, "ens està costant una mica acabar d'arrencar; la majoria de la gent q u e balla sardanes és gent gran i p e r això h e m d e p o t e n c i a r acpiest ball e n t r e el jovent".

Kls projectes que té l'entitat són molts, però Rodés explica que "encara és massa aviat per fer grans projectes, com aquell qui diu, acabem de com e n ç a r " . A m b el t e m p s , a l'Entitat Sardanista li agradaria crear una escola de sardanes p e r q u è t o t h o m p u g u e s aprendre a ballar-les. L'Entitat també pensa que si les sardanes es potenciessin a les escoles, com es fa a unes altres comunitats autònomes amb els seus balls tradicionals (Andalusia, Saragossa...) hi hauraia més g e n t q u e les ballaria; p e r ò p e r a t o t a i x ò es n e c e s s i t a un gran e q u i p humà. hi ballada de s/ndawMs: /i ualitzar <d ilaustre del Monestu hO'/'O 1:1)1' \RI) l·ARIM'l·.S

C r í t i c a

La gran

d 0

c i n e m a

fantasmada ISABEL SÀEX

Pel·l/cu/a: Wisión: Imposible 2 Director: John Woo Actors: Tom Cruise, Dougray Scott, T h a n d i e Newton Durada: 127 minuts " Q u i n a fantasmada!". C o mentari d e sortida entre rialles dels espectadors, satisfets després d e dues hores llargues d'exercicis de virtuosisme amb la camera, acció, brillant execució i predomini del joc estètic, amb lluites que són dansa. No pot ser d'una altra manera amb un director de l'escola d'Hong Kong, especialitzat en pel·lícules d'arts marcials. John Woo ha destacat sobre la resta dels seus companys i ha dirigit als Estats Units Eroken Arrow i Cara a Cara, entre d'altres.

El q u e resulta més curiós és q u e Woo aconsegueix moure

una acció que en realitat és inexistent en un guió previsible, rutinari, poc digne d'uns professionals que han aconseguit en la seva carrera treballs destacables, com seria el cas d e Robert Towne, col·laborador a La tapadera o Wcsley Strick, amb El calm del miedo. La capacitat del director per crear imatges impressionants es el seu mèrit. Misión: Imposi/de J és un treball d'angles, de coreografia i de m u n t a t g e . I cl lluïment d'un musculós Tom C r u i s e q u e sap s a l t a r , fer acrobàcies i despentinar-se amb elegància.

El que potser hauríem de com u n i c a r als senyos C r u i s e i Woo és q u e la pròxima vegada q u e prenguin com a escenari una ciutat espanyola, en aquest cas Sevilla, contractin

assessors de la terra, perquè la col·lecció d'espifiades són per encapçalar un llibre sobre errades antològiques del cinema: fogueres on c r e m e n s a n t s i creus (!), cotxes tots amb matrícula de Madrid i a m b una única lletra final (comprats a alguna deixalleria?). O una bonica col·lecció de falleres valencianes omplint un "tabiao" andalús. Però ja se sap, els que parlem de cinema sempre punxem, com els escorpins.

T a m b é podria punxar, establint paral·lels entre Encadetiados, Con la muerte en los talaries i alguns altres títols, però prefereixo quedar-me amb el bon gust de les persecucions, les lluites i l'enfrontament final, 30 minuts d'espectacle immens. Impossible, increïble, però arravatador.

r A m a t Finques Des de 1948

Sant Cugat PI. Can Cadena,2 Valldoreix

Artritis del jíiup de teatre Els Afarxosos del Vallès l'O'l'O: /:./:

La rosa del azafrdn a la UREF Els Marxosos del Vallès, grup de teatre del Casal d'Avis de Valldoreix, va interpretar, el passat dissabte 8 de juliol, la sarsuela La rosa del azafrdn, un clàssic de 1860. L'obra, com a qualsevol sarsuela, va estar acompanyada de magnífiques peces musicals.

1) 93 590 68 80

Sant Just Bonavista 63-65 3 93 480 36 00

40 Cultura

ELS /CANTONS Dijous.1.1 í/f juliol MAW

El

r e p o r t a t g e

Fa p o c s d i e s q u e s'ha a n u n c i a t la l e c t u r a d e l g e n o m a h u m à , una fita q u e ha e s t a t qualific a d a c o m la m é s g r a n , i n t e l · l e c t u a l m e n t , d e la h i s t ò r i a . D ' a l t r e s són m o l t a n t i g u e s , c o m la d e s c o b e r t a d e l ' a g r i c u l t u r a al n e o l í t i c , fa 1 0 . 0 0 0 a n y s . D e l p a l e o l í t i c s ' h a n t r o b a t indicis d e m a n i p u l a c i o n s s i m p l e s d e v e g e t a l s .

Cultura agrícola i llavors: un patrimoni que es perd "Si sabés que s'acaba el món, encara plantaria un arbre"(M.L.King) MARIANGI.LA

ROVIRA

-Sant Cugat-

Prop del Palau Nacional de Montjuïc hi ha l'Institut Botànic, on cm trobo amb el director Josep Maria Montserrat. Ens acompanya Francesc Ventura, de l'Entitat d'Ecoparatges. De formació diversa i científica, Montserrat, i més autodidacta, Ventura, són ambós uns grans experts en diversitat biològica i agricultura tradicional.

Parlem de l'agricultura tradicional en davallada des de fa 50 anys i q u e es perd a un ritme de vertigen darrerament, de tantes espècies de verdures, fruites i cereals de les quals se n'ha perdut la mena. Pèrdua de diversitat.

F.V. - La selecció genètica amb animals s'ha fet sempre, triaven la vaca del ramat que feia més llet; però això fa q u e hi hagi poca sang diferent. Des de fa 50 anys es fa amb vegetals.

J.M. - En la reproducció de les plantes silvestres no hi ha barrera d'influència humana, però en cultius... Reconeixem la llibertat d'elecció en la reproducció humana i la neguem a mol-

tes espècies.

F.V. - Fem d'alcavots...

J.M. - La naturalesa ha acumulat una variabilitat immensa, hi ha 30 milions d'espècies i cada individu s e x u a l m e n t reproduït és diferent. Nosaltres, a mida q u e ens i m p o s e m ho simplifiquem, substituïm paisatges naturals per agrícoles, l'arada és el primer instrument de substitució. Al Mediterrani és molt evident el canvi d'alzinars per pinedes.

La selecció natural es basa en variables que no sempre coneixem. L'home, un déu al laboratori, tria, fa i desfà. El cultivador vol les espècies més productives. El mercat les més boniques; les altres q u e d e n excloses del cultiu, rebutjades. Es redueix la gran riquesa, el patrimoni a c u m u l a t de milers d'anys, que és la diversitat.

F. V. - Les plantes que tenen valor genètic...

J.M. - Totes en tenen. Com més diferència s'acumula, més facilitat per adaptar-se als canvis, i no se sap quins canvis vindran.

La garantia col·lectiva que podrem sobreviure com a espècie és la diferència... S'ha eliminat

P a p e r s

de

la selecció natural i la diferència.

F.V. - Nosaltres, des d'Ecoparatges, vam veure q u e les llavors eren claus, la seva pèrdua és un perill. Vaig preguntar al Jardí Botànic si t e n e n interès per les plantes cultivades o només per les silvestres. Com que els i n t e r e s s e n totes, vam començar a col·laborar-hi; enviem llavors i aquí es guarden.

Despatxos i habitacions plens de calaixos són, doncs, el bagul del tresor, de les restes del tresor que encara es pot salvar, perquè n'hi ha que ja s'han perdut i n'hi ha que es perden ara, avui, demà.

J.M. - Ara la medicina permet que tots els humans es reprodueixin, no hi ha selecció... De la natura h e m entès els cicles anuals, però no els plurianuals.

El canvi climàtic i les glaciacions ja els va calcular el savi antic, com el moviment de l'eix de la Terra, i amb exactitud... La sost e n i b i l i t a t és una teoria, a la pràctica res, perquè si ve una glaciació la gent dels EUA se n'anirà cap el sud i es trencarà l'equilibri. La naturalesa té els m e c a n i s m e s per salvar la diferència.

Ametllers florits: FOTO: MA. ROVIRA C o m e n t e m la diversitat enorme, el cos humà amb 46 cromosomes i 100 bilions de cèl·lules. La teoria Gaia, la Terra com un tot, amb el seu equilibri trencat, potser massa, pel progrés.

J.M. - Caldria definir què és el progrés. Fins fa 50 anys les plantes es multiplicaven : hi ha 30.000 varietats d'arròs. Ara s'ha eliminat la selecció natural i la competència, s'han suprimit els mercats locals. Abans cada petita vall tenia una gran riquesa i al mercat s'intercanviava. Amb la globalització es perd informació.

S'imposa una cultura que no integra aquella informació bàsica per a la supervivència. Hi ha p e t i t e s r e a c c i o n s , c o m la moda dels productes biocultivats.

F.V. - Els biocultius garanteixen que no hi hagi productes que perjudiquin la gent ni els animals del camp; però poden ser transgènics, la legislació no en diu res.

J.M. - Sembla que s'oblida que els transgènics n o m é s p o d e n partir dels vegetals naturals...

La nostra preocupació no és recuperar, ja és arquelogia. Les

formes cultivades es perden per la d i s m i n u c i ó de la població agrícola, (ja només és del 2 %. aquí) pel desinterès de la societat i perquè volen productivitat.

Ja ha plogut des del cambrià. fa 500 milions d'anys, quan hi havia una gran diversitat vegetal i les falgueres eren arbres. Ara la civilització tecnològica mata l'agricultura que ens alimenta. Fa 10.000 anys que la gent cultivava i en fa més de 2.000 que els romans devien portar el blat.

Ara, a Tarragona han trobat, miraculosament conservats en aigua, pinyols de préssec que algú es menjava m e n t r e el càntir s'omplia a la font d'aigua cristal·lina. (...)

F E D ' E R R A T E S : El passat article, d e d i c a t als amfibis i r è p t i l s , havia d ' a c a b a r a m b a q u e s t a frase: "Amfibis q u e mengen insectes, llangardaixos cruspits per àligues, serps de dos metres inofensives..., piràmide tròfïca i capacitat de càrrega de l'ecosistema. Naturalesa. L'esclat i el prodigi d e la vida", que per un error tècnic no vam transcriure. D e m a n e m disculpes.

S a l a m a n c a

Josep Maria Figueres publica un llibre sobre els papers de Salamanca Figueres: "Aquesta serà una obra molt didàctica" M.ALMAGRO - Sant Cugat •

L'historiador santeugatenc Josep Maria Figueres publicarà p r ò x i m a m e n t un llibre sobre els papers de Salamanca.

El llibre formarà part de la col·lecció Q u a d e r n s de Pensam e n t d e la F u n d a c i ó Ramon Trias Fargas. Segons Figueres, "aquesta és una col·lecció molt didàctica i divulgativa".

EI llibre d e Figueres té com a objectius explicar d'una forma clara i e n t e n e d o r a q u è són els papers d e Salamanca i per

q u è han de ser retornats a Catalunya.

Aquesta no és la primera obrà que publica l'historiador sante u g a t e n c sobre els papers d e Salamanca. Figueres ha estat s e m p r e molt vinculat a m b aquest tema i ha dut a terme, a vegades en solitari i a vegades acompanyat d'altres personalitats, m o l t e s iniciatives perq u è els papers p u g u i n tornar al seu lloc d'origen.

A banda d'aquest nou llibre, Josep Maria Figueres, ja havia publicat, conjuntament amb Joaquim Ferrer i Josep Maria

Sans i Travé, l'obra Els papers de Salamanca: un botí de guerra.

Un llibre que va tenir molt èxit i del qual es va haver de fer una segona edició, q u e inclou un escrit de Xavier Hernàndez.

L'historiador santeugatenc t a m b é ha p u b l i c a t una altra obra sobre els papers de Salamanca, titulada De la documentació de la Generalitat de Catalunya, q u e recull alguns dels documents catalans q u e es troben actualment a FArxiu de Salamanca.

El tema dels papers de Salamanca és molt delicat. A l'arxiu

F.ls papers estan mirrofilmats ti FArxiu S'arional de Catalunya F: CF.DIDA d'aquesta ciutat es poden trobar d o c u m e n t s i objectes de tota mena, tant d'àmbit públic

com privat, de totes les comunitats autònomes d'Espanya.

Catalunya va ser la primera a demanar la devolució dels doc u m e n t s catalans, i posterior-

m e n t , altres comunitats com ara la gallega i la basca, van seguir els seus passos.

Figueres és optimista, però considera que "com més temps passi, pitjor, perquè el pas del t e m p s sempre juga a favor de qui té els papers".

Cultura

ELS /CANTONS Dijous, Mdejulwliiel'000

Premí

Música

Tres grups d e Sant Cugat seleccionats per al Connexió V.O

41

L i t e r a r i

Finalitza el període de presentació de treballs al Premi Literari Aquest any hi participen un total de 43 persones M. ALMAGRO - Sant Cugat -

El passat 30 de juny va finalitzar el període de presentació de treballs al Premi Literari de Valldoreix Edició 2000. E n guany el total de participants ha estat de 43. 11 en la categoria de juvenils i la resta, és a dir, 32. en la categoria d'adults.

A partir d'ara i fins el mes de setembre, el jurat, format per m e m b r e s de l ' E M D , tindrà t e m p s per llegir i valorar les obres presentades.

Aquestes han de ser inèdites i escrites en llengua catalana, ja que si no es així l'obra quedarà descartada automàticament del

concurs literari.

El veredicte es farà públic en la sessió plenària ordinària de la Junta de Veïns de l'Entitat Municipal D e s c e n t r a l i t a z a d a (EMD), la qual se celebrarà el pròxim mes de setembre al saló de plens de l'EMD. Posteriorment, els premis seran lliurats als autors o autores guanyadors durant un sopar literari que oportunament es convocarà per part de l'organització en el mateix m o m e n t del veredicte.

Enguany, el l'remi Literari pesenta com a novetat la creació d'una nova categoria. Fins a l'edició 2000, el p r e m i n o m é s comptava amb una sola catego-

ria. però gràcies a la iniciativa del senyor Camardons, s'ha creat una categoria juvenil, en la qual poden participar autors d'entre 1 2 i 1 7 anys.

Els guanyadors del Premi Literari de Valldoreix rebran una dotació econòmica. En la categoria juvenil, aquesta serà de 100.000 pessetes, mentre que en la d'adults la xifra augmentarà fins a les 200.000.

Aquest premis seran aportats pel senyor Camardons. en el cas de la categoria juvenil, i per la ( ïaixa d'Estalvis de Terrassa, en el cas de la categoria d'adults.

A més, les obres que resultin premiades seran publicades per l ' E M D de Valldoreix.

Ciiunesió V.O. e's una oportunitat pels grups que estan començant FOTO: XI. M . ALMAGRO - Sant Cugat -

C o m cada m e s de juliol el Consell Comarcal del Vallès Occidental ha dut a terme la selecció dels grups que formaran part del circuit de música jove Connexió V.O., que té com a objectiu promoure la creativitat juvenil per mitjà del suport de nous grups musicals en l'àmbit del pop-rock o qualsevol de les seves derivacions, de! tecno i deia música electrònica, alhora que es crea un circuit estable de programacions musicals.

Enguany, el total de grups que s'hi han presentat ha estat de 58, del quals se n'han escollit 32 per formar part de la Borsa de G r u p s del C o n n e x i ó V.O. 2000. Entre aquests destaquen tres grups santeugatencs: Norwich, Visions i FF. La Borsa inclourà un tema de cadascun dels grups seleccionats i serà facilitada als ajuntaments de les poblacions partic i p a n t s en el projecte. Els ajuntaments podran escoltar la cinta amb les cançons de tots els grups i escollir aquells que més els agradin per oferir un concert a la seva ciutat. Lluís Ortiz, component del grup seleccionat Norwich destaca que "no només és important quedar seleccionat sinó que et truquin dels ajuntaments per anar a actuar".

Grups santcugaten.ee Norwich és un del tres grups de Sant Cugat seleccionats per formar part de Connexió V.O. 2000. Per a ells és la tercera vegada que han estat seleccionats i també la tercera vegada que s'hi p r e s e n t e n . Lluís Ortiz,

membre del grup, destaca que "la primera vegada q u e vam quedar seleccionats no ens van trucar de cap ajuntament i no vam fer cap actuació, però no ens vam enfonsar i l'any passat vam anar a actuar a quatre ciutats del Vallès Occidental".

Norwich fa dos anys i mig que es va crear, però recentment a experimentat alguns canvis de formació, segons Ortiz "per definir més el nostre estil". Actualment el grup està format per Carolina Santacano, Marc Rodríguez, Jordi Cabo, José Ramon Vizueter i Lluís Ortiz. El tipus d e música q u e c r e e n és metàl·lica, tot i que ells la defineixen com a neometal, a causa de la modernitat que intenten p l a s m a r a t o t e s les s e v e s cançons.

Potser aquesta és l'última vegada que Norwich participa a Connexió V.O., ja que a finals d'any té pensat gravar un LP i formar part d'una discogràfica i al Connexió V.O. només hi poden participar grups de música que estiguin començant i necessitin ser potenciats.

Un altre dels grups santeugatencs seleccionats ha estat Visions, un conjunt de rock que va ser format ara fa quasi cinc anys. El grup està format per Romuald, Manel Barnils, Jaume Miró i Rafael Barnils.

Aquesta és la primera vegada que hi participen i per a ells, segons Jaume Miró "és molt important haver estat seleccionats la primera vegada que ens presentem. A més, això suposa una gran oportunitat per donar-nos a conèixer fora de Sant Cugat".

El tercer i últim dels grups de Sant Cugat seleccionats per al Connexió V.O. ha estat la formació FE

L I

r e s

'Subirachs Suit 219' d'Imma Fontanals, un llibre ple de vida Lobra està centrada en un hotel de Sitges C. LETANG

-Sant Cagat Tinc a les meves mans un llibre titulat Subirachs. Suite 219.

(Amb text d'Imma Fontanals i fotografia de Joan Iriarte.)

Un llibre d'acurada presentació. La gran diferència d'aquesta obra amb d'altres és que es tracta d'un llibre viu.

L'Hotel Estela de Sitges, al costat del Port d'Aiguadoiç, ens dóna l'oportunitat de viure-ho.

No és un hotel. N o és un museu. h s molt més. És... un museu-hotel humà ple de personalitat.

H o t e l - m u s e u amb ànima, molt difícil de trobar a la societat. Majestuosa escalinata.

D e l'infinit, satèl·lits petits i grans. Esglaons! cascada!, planetes!, petit llac terrenal. Dues esferes ens aturen per... acariciar.

Escultura de l'equilibri, missatgera de desitjós personals.

Aigua de vida. Terra visible.

AIRE de l'esperit. Foc d'humanitat. Anima d'un home que l'exquisida sensibilitat d'en Subirachs ha fet realitat.

Tot ens convida en silenci... a contemplar! Parets transformades en quadres genials, be-

llíssimes escultures, plantes i flors vives, llibres i poesies, música, menjar de gourmet, platges, sol, mar. Habitacions inimaginables: la d'en Subirachs... suite 219. Mural del Mediterrani. Història narrada a través del magistral pinzell de l'autor.

L'habitació d'en Gaudí... i així d'altres, parets, llums, vitralls, ceràmiques, llençols, vànucs... obres irrepctibles de qualificats pintors captadors de la misteriosa llum de vida.

Us imagineu les sensacions que es poden tenir vivint a l'interior d'una obra d'art única?

E1S 4 CANTONS "el diari de Sant Cugat"

els4cantons@totsantcugat.com

42

Publicitat

ELS-Í CANTONS Dijous, UdtjuliodrliOOO

stronomia (Bases)

r

tev

e

cepfQ

. Hi pot participar qualsevol persona independentment del sexe i l'edat. Cada participant pot presentar un màxim d'una recepta per dues de les tres categories del concurs (1 r plat, 2n plat i postres). És a dir, cada concursant pot presentar un màxim de dues receptes.

Les receptes que es presentin a concurs hauran de concretar el nom del plat, tots els ingredients i les quantitats utilitzades en un àpat per a 4 persones, tots i cadascun dels passos per cuinar el plat, el temps de cocció, etcètera. . El termini de presentació de receptes serà el 15 de setembre de 2000. Les receptes es poden lliurar a l'oficina del «TOT Sant Cugat», carrer Sant Antoni 42-44, o bé enviar per fax 93 674 20 24, indicant-hi la referència «2n concurs TOTgastronomia» i el nom i telèfon del concursant. . El jurat del concurs, format pel Club Gastronòmic Dom Cugat, farà una primera selecció de les receptes presentades i determinarà 3 finalistes per a cadascuna de les categories. Els autors de les 9 receptes finalistes seran convocats per cuinar els plats a la seu de l'esmentada entitat, a la Vil·la Sàbat de Sant Cugat, que posarà a disposició dels finalistes els elements bàsics (aigua, sucre, oli i sal) i tots els estris de cuina; elsfinalisteshauran de dur la matèria primera del plat a cuinar i, si ho desitgen, els seus estris de cuina. Els membres del jurat valoraran la confecció, l'originalitat, la presentació i la degustació final del plat.

Després del procés de valoració, el jurat farà pública la seva deliberació al «TOT Sant Cugat», entitat organitzadora d'aquest segon concurs gastronòmic de la ciutat, i posteriorment es lliuraran els premis. . El guanyador/a de cadascuna de les tres categories rebrà un microones Symbio Turbo CY6 17L, gentilesa de Moulinex, i una visita a les Caves Nadal amb una selecció dels seus productes.

Les 9 receptesfinalistesseran publicades a la secció de cuina del «TOT Sant Cugat».

Organitza:

Sftf* *e» wrfc c«# «et*1 <•* \ *

de 5»

^ G i oqt

Col·laboren:

c

—CAVA*

Q

Dom Cugat Vil·la Sàbat

V+fffffff+fffJJWffm

ELS /CANTONS Dijous,

Cultura

13dtjulioldel2000

H i s t ò r i a

del

'Roberto Aleézary

Pintura

còmic

El Premi de Pintura Francesc Cabanes es farà a P octubre

Pedrín9

jlORDl i

L'Editorial Valenciana va editar el primer quadern de les aventures de Roberto Alcàzar y Pedrín ei 1940, sota el títol Roberto Alcàzar, l'intrèpid aventurer espanyol, i va ser la primera sèrie d'èxit de la postguerra. La col·lecció es va completar amb un total de 1.219 exemplars, i si afegim que l'últim número es va publicar el 1975, és fàcil observar que curiosament la seva edició coincideix exactament amb el període del règim franquista, 194075.

Prou crítics han fet referència al fet que el cognom Alcàzar recorda els fets ocorreguts a Alcàzar de Toledo i a la sorprenent semblança de Roberto Alcàzar amb José Antonio Primo de Rivera.

El personatge va ser creat pel dibuixant Eduardo Vafío (1911-93). La popularitat que va aconseguir va ser extraordinària i curiosa, donada la baixa qualitat gràfica. Els dibuixos són toscos, rígids i inexperts, i els continguts van estar realitzats per diversos guionistes, T. Puerta i Josep Jordàn Jover, presoner per haver estat oficial de l'exèrcit republicà, entre d'altres.

Al primer episodi, Roberto Alcàzar és un periodista espanyol que viatja cap a l'Argentina per rebre una important herència, que li permetrà viure dedicat a exercir d'aventurer sense cap tipus de problemes econòmics. Ja en aquest episodi recupera uns valuosos diamants í descobreix Pedrín, polissó del vaixell. El xicot, adoptat per Roberto, ja no se separarà mai d'ell, amb qui compartirà totes les aventures. El teòric dels còmics Jaume Vidal comentava així el personatge: "Pedrín actuava com un cadell d'un grupúscul de l'ultradreta.

La seva afició a les solucions dràstiques i violentes davant qualsevol problema era proverbial. A la primera aventura, Pedrín suggeria llançar a un riu infectat de taurons un malfactor. Justícia ràpida i eficaç, que ignorava la separació de poders."

La procedència social de Pedrín li fa parlar

d'una manera popular, aconseguint popularitzar algunes frases molt repetides per ell: "Ostras, Pedrín'", "Toma jarahe de pa/o", etc.

Roberto Alcàzar és clarament un detectiu dedicat exclusivament a resoldre els problemes de gent de la més alta societat, banquers, etc. En tota la sèrie aquest fet és constant, i s'obvia l'existència d'altres classes socials.

Sempre es realitzen comentaris del tipus: "El soberbi cotxe en què viatjaven Roberto Alcàzar i Pedrín, ...", "Roberto Alcàzar i Pedrín es troben als Alps suïssos passant una curta temporada estiuenca...", "Les accions de ics mines africanes han experimentat una alça considerable...", etc.

Salvador Vàzquez de Parga descriu així Roberto Alcàzar: "Els desheretats de la fortuna no entren en les seves previsions, i per això, encara presumint d'espanyolitat, un cop abandonat el país (al quadern núm. t de la sèrie), no torna mai a eü, que estableix et seu domicili (segons es descriu al quadern núm. 43) a les proximitats de San Francisco de Califòrnia. I és que realment en els anys quaranta no podia l'heroi trobar a Espanya, ni tan sols en les seves temporades de descans, l'ambient moll i luxós a què estava acostumat."

A la dècada dels noranta, el dibuixant Miguel Gallardo, amb guions de l'escriptor Ignasi Vidal Folch, van recuperar els personatges en clau de paròdia, sota els noms de Roberto Espafía i Manolín. Les aventures van ser desbaratades, des de lluitar contra enemics de la generació X, fins a aconseguir desfer un sabotatge contra el casament de la Infanta Elena i Jaíme de Marichalar.

Per acabar, només resta indicar que així com algunes de les obres mestres del còmic són pràcticament impossibles de trobar, curiosament de Robeto Alcàzary Pedrín se n'han realitzat reedicions, fins i tot de color i redibuixades en part, quan, excepte pel seu valor anecdòtic, podria ser un còmic perfectament oblidable.

història

LfüüSÍMflGINflRÍ U B i Taa!c«.IS

Ranfcta dd Cdto. M 1M.»«74M«7

m del

i

/

43

•

còmic

El premi no fs va celebrar durant la Festa Major FOTO: E.FARINYES M.

AI.\U(;RO

- Sant Cugat -

La Festa Major ha estat plena d'activitats per realitzar i passar-s'ho bé, però tothom s"ha adonat que en faltava una de molt tradicional, una activitat cultural molt arrelada a la Festa Major de Sant (Jugat. I és que aquest any no s'ha dut a terme el Premi de Pintura Ràpida Fransesc Cabanes Aribau, un concurs que hauria d'haver complert 13 edicions.

Segons ha explicat Ignasi Cabanes, propietari de la Sala Rusinol i membre de la comissió que organitza cl premi, això es deu al fet que "la Festa Major està plena d'activitats i per tant, el premi te menys repercussió que si fos una activitat aïllada".

El Premi de Pintura Ràpida Fransesc Cabanes Aribau es realitzarà el pròxim mes d'octubre, probablement el dia 8 d'aquest mes. La data ha estat escollida per dos motius fonamentals. Per una banda, Ignasi Cabanes explica que "hem escollit aquesta data per fer-la coincidir amb l'aniversari de Fransesc Cabanes Aribau, nom que porta el premi". A més, Ignasi Cabanes explica q u e " per aquestes dates els nens ja han començat l'escoles i per tant

hi hauria més participació".

Els organitzadors del certamen volen potenciar el premi en la categoria juvenil-infantil. Fins ara els nens no hi participaven massivament perquè ja havien acabat l'escola i estaven plens d'activitats. A més, per a la Festa Major hi ha nombroses activitats destinades als nens. Ignasi Cabanes creu que si el premi es canvia de data, hi haurà més participació infantil.

La categoria infantil Any rere any el Premi de Pintura Ràpida Fransesc Cabanes Aribau ha anat adquirint més prestigi, i artistes i professionals d'arreu de Catalunya hi han participat.

Però pels organitzadors, la categoria juvenil-infantil no ha estat prou potenciada i consideren que si la potencien, el premi encara assolirà més prestigi.

A més, Ignasi Cabanes destaca que "si el premi se celebra a l'octubre hi podran acudir més autoritats, ja que fins ara, com que era un acte més de la Festa Major, les autoritats passaven fugaçment p e r q u è havien d'acudir a moltes altres activitats. Esperem que amb aquest canvi el premi millori".

44

Publicitat

E L S ICANTUfSS

RESERVES:

93 674 86 61

DIJOUS. 1.1 de juliol del >00I

U S 4 CANTONS

Economia

45

Dijous. Li de juliol del 2000

S e r v e i s

s a n i t a r i s

Continuen les negociacions per al finançament de PHGC El termini ha quedat ampliatfins al 30 de setembre M.S. - Mira-sol -

L'Hospital Cicneral de Catalunya ( H ( i C ) havia a n u n c i a t que el 31 de maig passat faria públic el nom de l'empresa escollida per fer-se càrrec d'un dels principals equipaments del panorama sanitari català. N'o obstant, finalment, jutges, síndics i representants de l'hospital van acordar, a l'assemblea celebrada cl 31 de maig, gestionar tot cl procés a través de la via escrita i no oral com estava previst en un principi. Això fa que cl procés sigui encara més llarg i, per aquesta raó, cl termini s'ha ampliat fins al 30 de setembre. tot i que la decisió encara podria r e t a r d a r - s e r e s p e c t e a aquesta data. Es tracta, segons afirma el director general de l'Hospital General de Catalunya, Pere Narbona, "d'un mecanisme purament formal".

Tant la direcció de l'hospital com l'administració estan duent a t e r m e diferents entrevistes

amb diverses empreses interessades en la gestió del centre sanitari. Un cop es decideixi l'entitat que presenti una oferta més completa pels interessos de l'hospital, aquest haurà de presentar una proposta escrita als creditors perquè l'acceptin, segons ens explica el seu director.

Si la proposta no fos aprovada, l'hospital hauria d'iniciar de nou un altre conveni amb una nova empresa. Pere Narbona, director del centre, és el primer interessat a solucionar aquesta situació però a l'hora és conscient que les negociacions, ara per ara, van molt lentes.

ments tant públics com privats per intentar encaminar la negra s i t u a c i ó f i n a n c e r a q u e viu l'HGC, però sembla que el procés encara està lluny d'una resolució definitiva.

Carlos Constante, Javier Gravalos i Rosa Fabiàn són els tres

L'HGC és el primer interessat en solucionar la situació però de moment el procés és molt lent

1 7 . 0 0 0 m i l i o n s de d e u t e

síndics de comptes que representen, respectivament, la sanitat pública, la Seguretat Social i al miler de treballadors del centre. Aquests van ser nomenats a l'assemblea que va tenir lloc a finals de maig, concretament el dia 26, i van substituir el dipositari que al seu dia va escollir el jutjat de guàrdia de

El novembre passat l'Hospital General de Catalunya va presentar la declaració de fallida voluntària davant el jutjat de Rubí amb uns deutes acumulats de 17.039 milions de pessetes. Des d'aleshores la direcció del c e n t r e està realitzant d i v e r s e s r e u n i o n s a m b esta-

EIS4CANTONS Fer-te .A subscriptor et surt a compte R p h r à s rarfa s e t m a n a e t " d i a r i "

1:1'deute de l'HGC.és de més de 17.000 milions de pessetes /•: X. I..

Rubí, clavant la fallida de les f i nances.

Cal recordar q u e l ' e m p r e s a que finalment accepti fer-se càrrec de les finances de l ' H G C , assumirà un deute històric de 12.000 milions de pessetes, que ja va obligar l'HGC a presentar suspensió de pagaments el 1993.

P o l í t i c a

Tot i les diferents reunions realitzades entre la direcció de l'Hospital Cicneral de Catalunya i les diverses empreses interessades en la seva gestió, aquest centre sanitari no ha volgut que transcendissin els noms de les e m p r e s e s i n v o l u c r a d e s en el procés.

s o c i a l

L'Ajuntament inicia una campanya informativa sobre la venda de pa al municipi

de Sant Cugat a casa Obtindràs sencer el rnüecrionahle "Collserola pels 4 cantons"

Obtindràs gratuïtament el carnet de subscriptor amb molts avantatges /

.Descompte en Ifl.hfinzina

^

y

< ^ A FntrariA* per al rin»ma i mnlt* *^espectacles

Tiquets per passejar a cavall, perruqueria....

anar a la

i moltes coses més

1 tot només per 900*ptes. al mes

TRUCA I INFORMA-TFN

TEL 93 589 62 82 "la quota es cobra anualment

M.S. - Sast Cugat -

En els pròxims dies, l'Ajuntament de Sant Cugat en col·laboració amb l'àrea de Salut Pública de la D i p u t a c i ó d e Barcelona, iniciarà una campanya d'informació i assessorament als establiments del municipi que es dediquen a la venda de pa.

L'objectiu d'aquesta c a m panya és verificar el grau de compliment de la normativa vigent per a aquest tipus d'activitat i al mateix temps realitzar l'assessorament necessari en matèria de manipulació, normes de qualitat i regla-

mentació tecnicosanitana a totes aquestes botigues que venen pa.

Dues tècniques de la Diputació, degudament acreditades, visitaran la seixantena de locals que efectuen venda de pa a la ciutat.

A través d'aquesta campanya també es podran catalogar els diferents tipus d'establiments segons siguin establiments que venen pa sense envasar, establiments que venen pa envasat, establiments especialitzats, parades en mercats municipals o establiments que no elaboren o exploten directament el pa i derivats que comercialitzen.

Economia

46

US '(ANTDNS !)„>,

C © m & r c

SCC valora positivament la primera setmana de rebaixes K/s complements sou e/s productes que més es venen M.S. - Sant Cugat -

l-'.l dissabte 1 tic juliol passat van comentar Ics rebaixes coincidint amb el dia de la Botiga al (larrer que organit/.a cada any el Sant (lligat (lomerç (S( !C). amb motiu de la I* esta Major del municipi. Aquest era un fet que preocupava els botiguers però, contràriament al que s'esperava, "les vendes van anar molt bé ja que va sortir molta gent al carrer, tothom tenia molt clar que les rebaixes ja havien començat i comprava tant a les paradetes que havien instal·lat les botigues al carrer com als mateixos establiments", segons ha comentat la presidenta del Sant Cugat Comerç, Maria Eulàlia Egea.

En general, el SCC valora positivament aquesta primera setmana de rebaixes "tot i que encara és m a s s a d ' h o r a p e r valorar-ne els resultats ja que és normal que els primers dies la campanya vagi molt bé", afirma M. Eulàlia Egea. Aquesta mateixa setmana els diferents as-

Ei dia de la Botiga al Carrer, un factor positiu per a les vendes en el primer dia de rebaixes

sociats es reuniran per valorar d'una manera més completa els resultats d'aquests primers dies de rebaixes.

Els complements com les bosses de mà, sabates, e t c , i els productes de temporada són els articles que, fins ara, més s'estan v e n e n t . C o m ens c o m e n t a la

El Parc Tecnològic del Vallès incrementa en un 5 5 % els seus beneficis El mes de juny passat el delegat especial de l'Estat en el Consorci de la Zona Franca de Barcelona i vicepresident de la Junta Cieneral d'Accionistes del Parc

presidenta del SCC, el temps i les temperatures en general, tenen molt a veure amb les vendes que es produeixen a les rebaixes. Aquest any, per exemple, la calor ha arribat tard a Catalunya i això fa que molta gent hagi aprofitat les rebaixes per acabar de completar el seu ves-

o de vacances a la seva segona casa de residència i només a l'agost, quan els descomptes arrib e n al 40-60% en articles de roba, les vendes es recuperen una mica".

D ' a l t r a b a n d a , cal t e n i r en compte que aquest any el segon dia de rebaixes va ser un diumenge i, tot i que el petit comerç santeugatenc no va obrir, sí que ho van fer les grans superfícies, fet que afecta negativament el petit comerç de la nostra localitat.

els beneficis obtinguts han estat de 11 milions de pessetes, amb un increment del 55% respecte l'any anterior. El cash flow del Parc va ser de 99,7 milions de pessetes.

El Parc Tecnològic va néixer amb l'objectiu de crear un espai destinat a fomentar la relació entre la universitat i l'empresa i per a la creació de noves empreses tecnològiques. Amb una inversió de 2.500 milions de pessetes, va ser el primer parc tecnològic construït a l'Estat ara fa 10 anys.

En l'actualitat hi ha 132 empreses, el 6 1 % de les quals són de nova creació. La facturació d'aquestes empreses és de gai-

rebé 75.000 milions de pessetes amb una inversió de 17.785 milions de pessetes i s'han creat més de 2.000 llocs de treball.

Aquestes 132 empreses ocupen el 100% de la superfície industrial i d'oficines. Per aquest motiu el Consorci i el Cidem estan analitzant diverses propostes d'ampliació del mateix.

En aquest sentit, Enric Lacalle afirma que "és el moment d'iniciar la segona fase del Parc Tecnològic", un cop col·locada tota la superfície disponible, "ha arribat el moment de definir amb la Ceneralitat i l'Ajuntament de Cerdanyola la seva ampliació i fixar el calendari".

IM primera valoració de la campanya de rebaixes es positiva r :X. L.

E m p r e s a

M.S.

tuari d'estiu amb vestits i banyadors i biquinis, entre altres articles. l'el q u e fa a productes com mobles i electrodomèstics, que no tenen una època concreta de venda, reben uns petits descomptes i no són tan atractius per al client. lot i que aquesta setmana és valorada positivament, des del Sant Cugat Comerç també tenen molt clar que "a partir del 11 de juliol les vendes baixaran perquè la gent ja es troba de viatge

Tecnològic del Vallès SA, Enric Lacalle, va comunicar els bons resultats de la gestió obtinguts pel Parc Tecnològic del Vallès el 1999, gràcies a la política estratègica del Consorci d'obtenir beneficis en tots els negocis en què participa la institució. Així,

/.i

d

La Tricameral i Primus T. firmen un acord M. S. - Sant Cugat -

La Tricameral, organisme que agrupa les Cambres de ('onierç de Manresa, Sabadell i Terrassa i l'operador Primus T c l c communications han arribat a un acord gràcies al qual les empreses membres d'aquestes tres cambres podran comptar amb uns serveis de telecomunicacions d'alta qualitat (veu, dades i Internet) amb unes condicions especialment avantatjoses.

L'objectiu a llarg termini de l'acord és impulsar el comerç electrònic i les noves tecnologies a les empreses dins de la zona d'influència de la tricameral.

A l'acte hi han assistit els presidents de les tres cameres de comerç: Jordi Santasusana (Manresa), Antoni Penarrova (Sabadell) i Albert Vilardell (Terrassa). Primus Telecommunications ha estat representat pel seu director general a Espanya, Jean-Martin Gautier.

Primus Telecommunications és un operador global d'àmbit mundial q u e compta a m b la major xarxa submarina de fibra òptica, amb més de 100 punts d'interconnexió i q u e factura més de 600 milions de trucades l'any.

Gràcies a a q u e s t acord, els m e m b r e s d e la T r i c a m e r a l comptaran amb un servei personalitzat d'atenció al client i posarà a la seva disposició un ampli equip d e persones q u e gestionaran conjuntament les activitats comercials oportunes per informar sobre els serveis presents i futurs. T a m b é Primus ofereix la gestió de servei que inclou, entre d'altres, la supervisió i manteniment del router instal·lat.

•ifi1;'»"""

&RVEÏ5 INTfBRAlS D l COMUNICACIÓ «tatttat Cetfmólt»»

Disseny Gràfic f trJUoriat • Pitfrlíettat ! Mantatge d'Estancs • froÚucM *5-

*,-'

£í '**

Í;>

T<

<ÍM

Sant Jordi. 37 0«90 5am C a ^ íSilflls m 53 590 86 00 Fax. 93 590 86 25 E-**»

*ww

Economia 47

ELS /CANTONS Dijous, 13 de juliol del 2000

Les empreses:

Tràmit serveis professionals,

SL

Jaume Palomar i Susanna Tomàs són dos joves emprenedors que, després d'uns quants anys dins el sector, van decidir establ·lrse pel seu compte fundant l'empresa Tràmit serveis professionals, SL, situada al carrer Santa Maria, número 9, especialitzada en assessoria fiscal, comptable, jurídica i laboral. Gràcies a l'esforç d'un equip format per professionals aconsegueixen donar un servei i uns resultats òptims que fan que l'empresa creixi dia rere dia.

J a u m e Palomar i S u s a n n a Tomàs. Gerents de l'empresa Tràmit

"Hem experimentat una evolució molt positiva, de gairebé un 1 0 0 %

*>•>

M.S. - Sant Cueat-

- Quan va néixer l'empresa i per què vau decidir instal·laria a Sant Cugat?

- Tràmit va néixer a principis de 1998. Tots dos vivíem i treballàvem al municipi i vam decidir instal·lar-nos pel nostre c o m p t e a Sant C u g a t p e r q u è c o n s i d e r e m q u e es p r o d u e i x una intercomunicació a m b el client que a Barcelona és difícil d'aconseguir.

- I quina n'ha estat l'evolució en aquests dos anys?

- Crec q u e h e m tingut una evolució molt positiva pel poc temps que portem en el mercat. En aquests dos anys h e m experimentat un augment considerable de clients, la gent està satisfeta i podríem parlar d'un increment de pràcticament un 100% d'un any respecte a un altre.

D e fet, a principis d e l'any vinent ens traslladem a unes noves oficines de 200 metres quadrats per tal de poder atendre millor els nostres clients.

- Quines són les activitats que desenvolupa concretament Tràmit?

- Donem assessorament comptable, fiscal, jurídic i labo-

1 m

A

i rons Ortiz.

L'activitat immobiliària continua creant noves empreses a la nostra localitat. C e r i n m o M&L XXI. SL (passatge Font ' de Sant Rafael 18-20), consti| tuïda amb un capital inicial mí-

- Suposo que en aquest sector caldrà un reciclatge constant a n i v e l l e g i s l a t i u , p e r exemple.

- A la nostra empresa tots els treballadors són professionals titulats i contínuament fem cursos d e reciclatge en diferents camps: anglès, canvis legislatius, informàtica. Pensem que el reciclatge és bàsic i, per això, estem en contacte amb escoles, firmem diferents convenis i es-

Comptem amb un equip de professionals per aconseguir un servei de qualitat Jaume Palomar i SusannaTomàs, gerrntt de Tràmit serveis professionals, SI. FOm.XAVUARROSA ral com a p u n t s més forts d e l'empresa i ara introduirem assessorament en arquitectura, finances i serveis d'assegurances.

A nivell particular també assessorem el professional portant-li els i m p o s t o s t r i m e s t r a l s , per exemple, i altres activitats menors com gestions de trànsit.

Per cobrir tots aquests camps c o m p t e m a m b col·laboracions externes, persones especialistes en arquitectura, informàtica i altres camps.

També voldria dir que fa 3 mesos vam signar un conveni amb

Mapfre per tal de donar assessorament sobre fons d'inversió, plans de pensions i productes d'estalvi en general, així com qualsevol tipus d'assegurança.

- Podrien descriure'ns quin és el perfil dels seus clients?

- Bàsicament assessorem la petita i mitjana empresa. La majoria són de la nostra localitat tot i que tenim clients ubicats a Alella, Barcelona, Molins de Rei, Badalona, etc.

D'altra banda, a Sant Cugat, tenim molts clients del sector d e la construcció, però també

IL El pols questa darrera quinzena no s'ha produït l'activitat econòmica d'altres setmanes a Sant Cugat. Ei» aquesta ocasió són 11 les e m preses noves constituïdes al nostre municipi, En primer lloc citarem ei naixement d'una nova societat dedicada a la importació de peces de vestir, Modara Internacional, SL (passeig de Valldoreix, 105). Aquesta ha estat l'empresa que ha aportat un major capital aquesta quinzena amb un total de 60.000 euros. Les i administradores són M. Ampa| ro Barons Ortiz i M. Carme Ba-

quedi satisfet. Si ens fan una consulta i en aquell moment no la p o d e m r e s o l d r e , el n o s t r e client sap que buscarem la resposta i li solucionarem el problema ràpidament. S'ha de dir q u e per aconseguir aquest servei d e qualitat c o m p t e m amb tot un equip de gent involucrada, gent jove i emprenedora que dedica les hores que facin falta per resoldre qualsevol problema als nostres clients.

nim (500.000 pessetes) estarà dedicada a la promoció de finques. L'administrador d'aquesta societat serà Santi Vila Regard.

La producció de programes i pel·lícules és l'activitat econòmica que desenvoluparà l'empresa Àurea Documentary, SL (passatge Xavier Azqueta, 19), que estarà administrada per Germin Rubies Moreno. 3.012 euros és el capital inicial aportar per aquesta empresa.

Edit E c o n o m i s t e s Consultors» S L (rambla del Celler, 117) estarà dedicada a donar serveis econòmics i financers a les empreses que ho desitgin.

M. Carme Sànchea Ramon és l'administradora de la societat que ha està constituïda amb un capital inicial de 3.100 euros.

Gepro XXI, SL (camí de Can Calders 10, 2-1) també estarà

donem servei a empreses q u e desenvolupen activitats ben diverses com residències d'avis, joieries, empreses d'investigació i desenvolupament, tallers mecànics i moltes botigues i tot tipus de comerços, entre altres negocis.

— Quin dirien que és el punt fort de la seva empresa?

- La gent valora molt la confiança i nosaltres oferim al client una atenció molt personalitzada. El problema que té el client ens el fem nostre i li solucion e m , i això fa q u e a q u e s t e n

tem subscrits a diverses publicacions.

- El fet que sigueu tan joves afecta d'alguna manera el vostre negoci?

- La v e r i t a t és q u e e n s ha sorprès positivament A la gent li agrada la gent jove e m p r e n e dora i confia en nosaltres. No obstant, amb el que realment confia el client és a m b els resultats i amb el servei q u e ofereixes i, en aquest sentit, el fet q u e cada cop t i n g u e m més clients vol dir que aquests queden satisfets a m b el nostre tre-

empresarial

dedicada a la gestió administrativa d'empreses i entitats.

Santi Vila Regard és l'administrador d'aquesta nava societat que ha quedat constituïda amb un capital mínim.

Jaume Ferré Font i Guillermina Aragonès són els administradors d'una nova societat destinada als serveis d'arquitectura. L'empresa s'ha constituït com ranterior* amb la quantitat de 500.000 pessetes i amb el nom de Jaime Ferré y Asociados, SL (c/ de l'Esperem 12, baixos).

D'altra banda, R o t a t - i o n s Vallès, SL (c/Ildefons Cerdà 4, local 10) estarà dedicada a la distribució de paqueteria.

Constituïda amb un capital inicial de 3.006 euros, els administradors d'aquesta nova societat seran Elisabet Trullols Vives i M. Cristina B e d ó s

Garcia.

La construcció continua sent un dels sectors, a més del sector immobiliari, que més activitat econòmica aporta al nostre municipi. En aquesta ocasió s'ha constituït la societat Gestió Comercial Activa, SL (c/ Pau Casals 36-42, local 3) que estarà bàsicament dedicada a la construcció. Aquesta nova empresa comptà amb un capital inicial de 6.010 euros i estarà administrada per David Navarro Sànchez. .

La compravenda d'antiguitats és l'activitat comercial que desenvoluparà a Sant Cugat la nova empresa Boira & Barc l « , SL (c/Cànovas del Castillo, 14, baixos). Aquesta nova societat s'ha constituït amb el capital mínim establert, 500.000 pessetes. M. Teresa Boira S e garra és l'encarregada de ges-

tionar aquesta societat.

Aquesta quinzena s'han constituït a la localitat dues empreses amb una activitat econòmica enfocada més al sector de la informació i la comunicació.

En primer lloc Sweet Digital, SL (carretera de Roquetes 39, bloc 8, baixos) estarà dedicada al disseny gràfic. Francisco José Martínez Parga serà l'administrador d'aquesta nova societat que compta amb un capital inicial de 500.000 pessetes.

Per acabar, dedicada a l'edició de revistes i diaris s*ha constituït Grapo 6 Edieione», SA (plaça de la L'nió 1 edifici B, 12). El conseller i president d'aquesta nova empresa és Josep M. Llebaria Soler. La nova editorial compta amb un capital inicial de 30.100 euros, és a dir, una mica més de 5 milions de pessetes.

EIS 4 CANTONS

Immobiliària

48

DIJOUS, 13 de juliol del J(kk>

A ALQUILER • Torre totalmente amueblada. C/ Miranda del Vallés (Z. St. Cugat-Valldoreix). 500 m2, jardín, barbacoa y pisc. ind. , z. vallada/caseta y jardín para animal dom. , 4 pi. con ascensor, 4 suites, desp. con aseo, buh. con aseo, coc.-of. tot. equip, con elect. l a • marcas, gran salón-com. con chimenea, TV pantalla gigante, pk, sala màq./lavadora y secadora, bdga., sala juegos/mesa ping-pong, calef. a gas/radiad., suelo de màrmol c. salmón y parquet, alarma, acab. y mob. alto standing. Ocup. stbre 400.000 • • Torre adosada. amueblada. (Z. Golf). 450 m2, jardín priv. 200 m2 y jardín com./piscina 1.500 m2, 4 hab.

N

t. suite (1 c/vestidor), 3 b., 2 a., coc.-off., tot. equip., g. salón-com. con chim., buh. 70 m2, arm. emp. y tzas./hab. 3 pk, sala de màq., calef. a gas por rad., suelos parquet y màrmol, alarma y mob. alto standing. Suministros contratados . . . 360.000 Piso C/ Rovellat (Z. Parc Central-El Colomer). 100 m2, 3 hab. dob., 2 b. comp. con accés., g. salóncom./trza. y toldo, coc. con galeria, arm. y focos emp., parquet, calef. a gas, tot. exterior, trastero, pk, pisc. com., sum. cont. Solo 9 vecinos .135.000 Local dat Castillejos/Sant Martí (Z. Centro), 60 m2 y aseo 75.000 • Local rial. Domènech, z.

Centro, 34 m2, diàfano, aseo y alarma . . . .55.000

mmmmmmML·Z^..mK:.^J^smMMMmiÉmwSm\

P I S O S EN V E N T A • Z. Parc Central. Apartamento dúplex 67 m2, 2 dormitorios, bano, jardín privado 25,5 m2, cocina-americana.

Pràcticamente nuevo a estrenar 25,5 M • Z. Coll Fava. Estado impecable. 60 m2, 2 dormitorios, baho, calefacción a gas, cocina-office, salón-comedor 24 m2, pàrking + traste r o 28 M • Z. Parc Central. Magnifico piso en zona residencial. 114 m2, 4 dormitorios, 2 banos, calefacción a gas, cocinaoffice, salón-comedor 27 m2 con salida a terraza, pàrking, todo exterior y zona comunitària con piscina .38,5 M TORRES EN V E N T A • Z. Vinyet. Adosada 210 m2, jardin 20 m2, 4 dormitorios, 2 banos, aseo, salón-comedor 27 m2, cocina-office exterior, buhardilla 33 m2, amplio garaje y zona comunitària 53,7 M • Z. Res.-Estación. Adosada 133 m2, 3 dormitorios, bafio, aseo, jardín privado 33 m2, cocina-office, salóncomedor 28 m2, varias terrazas, buhardilla, amplio garaje 55 M

VENTA posible piscina 36 M • Monasterio. 80 m2, 3 hab., salón 22 m2, soleado A L Q U I L E R y totalmente reformado 22 M • Sol y Aire. 100 m2, 3 hab., salón 25 m2, sol t/día • Estación. 3 hab., salón 22 m2, cocina + lavadero y calefacción. Totalmente exterior 77.000 y parquet. Perfecte estado 28,5 M • Coll Fava. 3 hab., 2 b., balcón, arm. emp., sol • P. Baja. 98 m2 const. + 125 m2 jardín privado, t/día, calef. y pàrking 110.000 sol t/día, z. com./piscina y pàrking 44 M • Villa. Precioso apart, de diseho, 2 hab.+ 2 banos, • Valldoreix. Unifam. solar llano 605 m2, 150 m2 alto standing, 5 ahos, pàrking 140.000 const., 3 hab.+estudio, 2 banos, sol t / d í a , • Golf. Apart.-dúplex, terraza, calefacción, a.a., z. com. piscina, trastero y pi. de pàrking 33 M con piscina y pàrking. Alto stanging 150.000 • Gran ocasión. 3 casas obra nueva, solar 600 m2, • Pla del Vinyet NUEVO A ESTRENAR, 103 m2 + jardín 4 hab., b. + aseo, garaje 26 m2, 2 plantas y 41 m2 + 49 m2 terraza, sol y piscina . . . .250.000 MUCHISIMOS tl

MAS, ;;LLAMAN0S

YAÜ

V a l U o r e i x , 5 8 • T « t W 5 S » 7 3 7 4 / A v . M H t r a l . 5 3 (BCN) • T e l . 9 3 « 4 0 3 1 8

ALQUILER • A estrenar, junto FGC. 3 dorm., comedor-salón, coc.-off., bano comp., aseo c/ducha y calefacción. Mucha luz y sol 123.000 + gastos • A estrenar, junto FGC. 3 dorm., comedor-salón, coc.-off., bano comp., aseo c/ducha y calef.

Mucho sol y luz. Perfecto estado 103.000 + gastos • Junto FGC. 4 dorm., comedor-salón, 2 banos comp., amp. trza., z. comunitària c/pisc.

Perfecto estado ". . 1 0 0 . 0 0 0 + gastos VENTA • Zona Edèn. A estrenar. 3 dorm. c/ arm. emp., amplio sal.-com., coc.-off., 2 b. comp., vestidor, lavad. y trast.. Acabados de calidad: parquet, màrmol, z. com. c/piscina .28,35 M • Ctra. Cerdanyola (cerca Monasterio). 3 dorm. (2 dobles), com.-sal., c o c , lav., bano comp. reform., terraza, calef. y aire acond. Mucha luz.' Buen estado 23 M • Mira-sol. Torre. 140 m2, terreno 440 m2, 4 dorm., com.-sal., coc, b., aseo. M. sol 3 7 , 75 M

•V4PIColeq;odo ! 70C

• Jto. Estación, (a 2 min. FGC). 2 pisos de 75 m2.

3-4 hab., b. comp., altos y soleados, balcón, buen estado, uno de ellos c/ascensor 20-20,5 M • Can Gatxet. (a 5 min. FGC) Piso seminuevo 100 m2, 4 hab. (1 suite), 2 b. comp., coc.-off., sal.com. amp., trza. 20 m2, piscina y pi. pk . .35 M • Can Cortès. 2 solares de 1.379 y 1.245 m2, en plena Sierra de Collserola, sol y vistas 17-20 M • Mira-sol. Solar 500 m2, calif. 20 a 10. Incluye proyecto arquitecte y permiso ayuntamiento .28 M • Can Montmany. Torre individual 200 m2, 5 hab., saLcom., 2 b. + aseo, garaje 3 pi. y solar 724 m2 .58 M

• Bellaterra. Torre individual 412 m2. 5 hab., 3 b„ estudio, garaje 4 pi., sala juegos y solar 1.000 .75 M 1 Centro. Piso 85 m2, 3 hab., sal.-com., coc. , b. com., balcón, luminoso, calef. y ascensor .21,5M 1 Junto al Pinar. Parcela 975 m2, catifïcación 20 a/10. Es edificable en el acto 30 M 1 Junto al Pinar. Casa indiv. 4 hab., com., coc. y b. completo. Solar 685 m2. Z. Alta y soleada . . .40 M ' Golf. Piso 140 m2, 4 hab., 2 b.+aseo, trza., z. com., 2 pi. pk, parquet, calef. y soleado 175.000 • La Floresta , junto Estación. Local 108 m2, dividido en 2 salas y terraza 50 m2. Céntrico 100.000

ALQUILERES • C/ Joan Oliver: 70 m2 - Com. Sal. - Coc. - 2 Dorm. Calef. - Ase. - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc comunitària 110.000 • Coll Fava: Bajos con terraza. Nuevo a estrenar. 85 m2 - Com. - Sal. -Coc. - 3 Dorm. - Bano.

- As. con ducha - Ase - Calef. - Jard. y Pisc. comunitària .

120.000 • C/ LI. Companys: Apto. amueblado - 45 m2 - Com.-Sal. - Coc.am. - 1 Dorm. - Bano . . . .65.000 • C/ Monasterio: 100 m2 - Com.-Sal. - Coc - 4 Dorm. - 2 Ban. - Calef. - Ascensor 65.000 • C/ Oriente: 60 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Bano - Trast. - Pk. 1 Coche 65.000 • P. del Hospital: Amueblado - 65 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Bano - Ase - Calef. . .75.000 • Coll Fava: 85 m2 - Com.-Sal.- Coc. Off. - 3 Dorm. - Ban. - Aseo con ducha - Calef. - Ase - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc. comunitària 110.000 • C/ Joan Oliver: 70 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Calef. - Ase. - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc. comunitària 100.000 Hnsoltfll

VENTAS • Z. Centro. Ultimo piso, todo exterior, esquinero, salón 25 m2 con chimenea, cocina 11 m2, pàrking doble y espléndidas vistas. Ref. 1292 34 M • Av. Cerdanyola/c. Orient. Esquinero y tot. exterior, perf. orientación, 3 hab. (doble y suite), bano y aseo, parquet, cerr. alum., dob. cristal, salón 25 m2. Para entrarà vivir. Pàrking incluido—32 M • Z. Centro. A 5 min. FGC, tot. reform., b. càlid., 4 hab., b. y a., sal. 34 m2/chim., parquet y calef.. 34 M • Z. Estación. Amplio piso 4 hab. (doble y suite), salón-comedor, cocina-office, 2 banos, arm. empotrados, aire acond., catefac, ext., b. orientación, pàrking y z. com. con piscina...55,250 M • P. Sant Magi. 3 hab. (dob. y suite), 2 b., sal.-com., balcón, buena orient., calef, ase, pk op 25 M • Can Ganxet. Piso solo 2 aiios, exterior, 3 hab. (doble y suite), 2 banos, coc.-office, balcón esquinero, perf. orient., parquet, a.a., calef., trastero, pàrking opcinal i z. com./piscina 42 M • Vallès Borrell. 4 hab., cocina y bafio nuevos, salón con salida a balcón, rehabilit., ascensor, posibilidad de pàrking en finca. Ref. 1282 23,2 M

AV. R*US i Tauleta smmMmmïmmm^·t

A l » Tel. 9 3

i-Maefà.rS»:;» 9 3 ; ; 6 T ) 4 , Í Z A ; Í «

• 362 - Monasterio. Piso 90 m2, 4 dormitorios, bano y aseo, cocina-office, lavadero, todo exterior, balcón 5 m2, todo reformado, alto, con ascensor 20,5 M • Torreblanca. Piso 65 m2, 3 dormitorios, ascensor. A reformar 14,7 M • Vinyet. Planta baja 130 m2, 3 dormitorios, 2 banos, 2 amplias terrazas, pàrking y trastero, zona comunitària. Todo reformado e impecable 44,2 M • 3 6 1 - Coll Fava. Atico 120 m2, 4 dormitorios, 2 banos, cocina-office, suelos de parquet, terraza 15 m2, 2 plazas de pàrking y trastero, zona comunitària y piscina. A estrenar 38,8 M • 319 - Vinyet. Piso 150 m2, 4 dormitorios, cocina-office, terraza 10 m2, pàrking y trastero, zona comunitària con piscina, posibilidad de buhardilla 43 M • 367 - Rius i Taulet. Piso 110 m2, 4 dormitorios (3 dobles), 2 banos, salón 25 m2, cocina 15 m2, terraza 10 m2, suelos de gres y parquet. Para entrar a vivir 29,4 M • 373 - Estación. Piso 100 m2, 4 dormitorios, bano y aseo, terraza 10 m2, suelos parquet, calefacción, pàrking 2 vehículos 30 M

R b l a . d e l C e l l e r , 2 • T e l . 9 3 5 8 9 OO 6 6

7i

I N I PISOS • Ctra. Cerdanyola. 75 m2, 3 dormitoris i calefacció a gas 24,5 M • Vallès (junt a Kepro). 80 m2, 4 dormitoris i reformat 23 M • Ctra. de Roquetes. Baixos, 85 m2 + 80 m2 terrassa i 2 plrqirjnqs 37 M • Av. Catalunya. Àtic tríplex 105 m2 + 50 m2 terrassa, 3 dormitoris i 2 hanys 44 M • Sant Eduard (Eixample). Àtic dúplex, 175 m2 i pàrquing 60 M • Can Picanyol. 200 m2, 2-4 dormitoris, 3 banys i pàrquing (2 c.)

75 M • Can Gatxet. 110 m2, 3 dormitoris, aire condicionat, piscina i garatge 45 M

UNIFAMILIARS • La Floresta. Casa 250 m2, 6 dorm., piscina i barbacoa 38 M • Valldoreix (Montmany), 200 m2, 5 dormitoris i gas natural 58 M • Valldoreix (Mas Fuster) 235 m2, 4 dorm. + estudi i garatge 65 M • Matadepera (alt Nivell). Junt a golf, piscina i garatge 130 M • Mira-sol (centre) 400 m2 (solar 800 m2, piscina i garatge 6 e ) 130 M • Mira-sol (Can Rosas) 500 m2, solar 1.400 m2 i garatge (4 c.)

160 M

C/..:Sa«*lam«:.lltti»!l(i^í^^^M;ira^.«3::;!6.7.s...lQ.. 1.0

V E N T A DE CASAS • Casa de pueblo. C/ Sabadell, 144 m2, edificables 25 m2

consultar

V E N T A DE TERRENOS • Pere San. Para construcción plazas de pàrking

consultar

V E N T A DE P À R K I N G S • Santa Joaquima • Zona Cruz Roja

2 M 1,5 M

V E N T A DE LOCALES • Zona 3. Maragall. 100 m2 • Nueva promoción. 4 Cantons. 125 m2

21 M 25 M

C/ Rius $ Taulet. 4 • Tel. 9 3 6 7 4 1 2 4 1 - 9 3 6 7 4 1 3 6 6

L I VENTA • Piso c/ Vallès. 77 m2, 4 hab., comedor, cocina, lavadero y bano, totalmente reformado . .22 M • Dúplex en Parc Central. 128 m2, terraza cubierta, salón-comedor, cocina-office, lavadero, 4 hab.

(1 suite) con armarios emp,. 3 banos, mucho sol, solo 8 vecinos, pàrking, trastero y z. com. /piscina 50 M • Atico en Parc CentraL 150 m2 vivienda, 100 m2 de terraza ajardinada, orientación sur, mucho sol, excelentes vistas, salón-comedor 40 m2/chimenea, cocina.-office, bodega-despensa, lavadero, 4 hab. dobles (1 suite)/armarios emp., 2 banos y pequeno estudio. Ocupa toda la planta alta del edificio. Solo 7 vecinos, 2 pi. pàrking, trastero, sala y piscina comunitària 78 M ALQUILER • Local comercial. 85 m2 esquinero, mucha fachada, c/ Xerric 250.000 • Oficina. 100 m2 en Trav. de Dalt (Barcelona), parquet, aire acondicionado ISP.OOO.

• Piso Parc Central. 3 habitaciones . .195.000 • Parc Central. 4 habitaciones 225.000 • Coll Fava. 3 habitaciones .120.000

A

VENDES • Z. Centre. 70 m2, menjador, cuina, safareig, 3 dorm., bany i tenassa

21,5 M

• Àtic rbla. Ribatallada. 75 m2, terrassa 22 m2, 3 dormitoris, bany i calefacció

26,5 M

• Z. Centre. 105 m2, reformat, exterior, 4 dormitoris, bany, aseo, calefacció i pàrquing

31,5 M

• Àtic Eixample sud. Reformat 270 m2, 4 dormitoris, estudi, habitació de servei, 2 places de pàrquing, traster i zona comunitària amb piscina 95 M • Ados. El Colomer. 300 m2, jardí privat 125 m2/piscina privada, 5 dormitoris, estudi, 2 pi. pàrquing .85 M • Lloguer z. Estació. 75 m2, menjador-estar, cuina-office, 3 dormitoris, bany, calefacció i terrassa.

Orientació sud ne QOQ • Lloguer z. Centre. Apartament 50 m2, menjador amb cuina americana, 1 dorm. doble, bany i pk .85.000

uf "BfPIHiíi ix»".!!]

m^mwm

PISOS • Rubi-Ca n'Oriol. Ref. 1527. X4 n . , hab. ? uoi.·li" iun<> •; ' Ü ' . I I H i;.!|'. qaíe;,'- ,i ' . : i r , n . c il ; .'!j: cion. pue'tas en bcii,, •.•e·'tanas al.iirwno. Muy soli-afk. ,ueal paiejas 12 M • Rubí-Nueva promoción z. Mercado. 9C ni2. 3 hac.. pàrking opcional y tastero, nvjy soieados. Acabado; l f calidad. Últimos pisos a la venta desde 17, 52 M • Rubí Norte. Ref. 1452. 138 m2, 3 hab., bano, aseo y cocina imp., terraza, balcon, ascensor, calef.. puertas embero, ventanas aluminio. Impecable 26,5 M • Rubi-Can Fatjó. Ref. 1201. 80 m2, 3 hab., baho y cocina impecable , terraza 70 m2, ascensor, calefacción. Impecable 21 M CASAS Y TORRES • Rubí-Can Mir. Ref. 2752. Torre 134 m2, 4 hab., bafio, aseo y 2 cocinas bien, parcela 550 m2, terreno llano.

Impecable. Para entrar a vivir 19 M • Rubí-Nueva promoción Can Roses. Casas unifamiliares 220 rji2 + 90 m2 jardín, 4 hab. dobles, 3 bafios a comp., aseo, ascensor, garaje 2 plazas. Acabados l calidad. Últimas casas desde 33,5 M

VENTAS •Valldoreix, i ':•,;•. '.-'•"• r\í. .. o >:. . i". !. • ,". •. . .. j..-ü" n.. . i.. >• - t- >/.••; • i •...:' 42 M • PI. Augusta. ^.:< l'-:' T 2 j h ; ^ . - ; úr- . ,; ,; lianes, sal.--, •>•. -'- i:7, . ..-. :;f;. ^ - • . , ; pi. pàrking. Acabades '-" canriad. Peiti". :o estauo 44,5 M • C/ Bergara. Pisa Ï50 m2. 3-4 hab., 3 b., sal.-com. 40 m2, coc.-off., trza. 20 m2, 2 pi. pk, ti.v :., v. com. c/ piscina. Comp. reformado, parquet, aire acondicionado en salón-comedor 67 M • Z. Golf. Torre 340 m2, 4 hab. (2 suites), 3 banos, aseo cortesia, sal.-com. 40 m2, sala-esta' 30 m2, terraza, bodega, garaje 2 c. y jardín con piscina. Solar 700 m2 95 M • Bellaterra. Casa singular, 315 m2, vivienda 1 sola planta, 4 hab. (1 suite con vestidor) + hab. Servicio con baho, 3 banos, sal.-com. 45 m2, coc.-office, terraza, garaje, bodega, jardín con piscina. Magnificas vistas. Solar 1.700 m2 110 M • Valldoreix. Torre 400 m2„ 5 hab., 3 bafios, aseo, saL-com. 40 + 20 m2, buh. 40 m2, garaje, sala juegos, trastero, jardín muy cuidado c/piscina. Solar 900 m2. Perf. estado. Acabados l a calidad. 125 M

3M01 PISOS • Rius i Taulet - En construcción, dúplex 130 m2 + 26 m2 terraza 39,5 M • 087 - Rbla. Celler. 3 hab. (antes 4), baho, aseo c/ducha, calefacción y terraza 80 m2 25 M • 131 - Z. Monasterío. 75 m2, 3 hab., bafio, ascensor y gas natural Solo 15,5 M • 137 - Parc Central. Bajos 117 m2, salón 30 m2, 3 hab., 2 b., jardín 40 m2, pk, soleado. Ant 2 ahos .43 M • Can Gatxet 100 m2, 3 hab., 2 b., L ext, parquet, aire acond., 2 pk, trastero y piscina com. .40,750 M TORRES ADOSADAS • 114 - Z. Estación. Adosada, garaje 2 c, z. lavado, 3 hab., estudio, piscina com. Perf. estado . .48,3 M • 014 - Z. residencial. Adosada a estrenar, diseno exc, garaje 2 c, 3 hab., 2 b., 1 a. l a calidades . .59 M • 138 - Z. Can Picanyol. Adosada, salón 35 m2, 3 hab. 2 b., 1 a., despacho, estudio, a.a. y pisc. com. .69 M Av. tluïs Companys. « * Tel. 9 3

587 89 90 - 93

589

26

VENDES • Rbla. Celler. Pis 3 hab., bany comp., saló, cuina ref., ase, pk opcional, calefacció. P-3252 21 M • Centre. Pis 3 hab., bany comp., saló-menj., cuina + galeria, terrasssa, bones vistes. P-3223 . . .23,5 M • Av. Cerdanyola. Àtic 2 hab., b. comp., saló-menj., 2 g. trses. Tot. reformat. P-3185 27,250 M • St Francesc. Pis 3 hab., bany complet, saló-menjador, gas, calefacció. P-3269 23,3 M • Torreblanca. Dúplex cant., 3 h. + est., 2 b., saló-menj., cna.-off., 2 trses., 2 pk. P-3274 46,2 M • Coll Fava. Pis 3 hab., 2 banys, cuina-office, orientació sud i pàrquing. P-3217 40,8 M • Estació. Pis 3 hab., bany, saló-menj., parquet i ascensor. P-3081 28,5 M • Centre. Pis 3 hab., 2 banys, cuina, ascensor. A reformar. P-2972 23,5 M • Centre. Obra nova. 2, 3, 4 hab. i àtics Des de 34,4 M

43

D o s d© M a i a . 2 5 . T e l . 9 3

589 84

OO

I N M A LLOGUERS • Pis pL Sant Francesc. Nou, 3 habitacions, bany, aseo i calefacció (tot indós). 80.000 • Pis planta baixa. Parc Central, 2 hab., bany, calefacció, tot exterior, 150 m2 jardí privat, pi. pàrquing i traster (tot indós) 125.000 • Pis a prop Estació. 4 habitacions, bany, aseo, tot exterior i calefacció 90.000 VENDES • Casa a El Colomer. Adossada, 3 hab. grans, bany, aseo, calefacció, pàrquing, jardí particular . .

• Pis nou a estrenar. A prop estació, 4 hab., 2 banys, parquet, pàrquing, traster, calef., exterior, llar de foc

Valldoreix. 6 0 • Tel. 9 3

674 6?

IS

- 93

589

33

. 45 M .37M

VENDES • Pisos. Cèntrics amb 3-4 dormitoris, des de 21 M • Pis z. Estado. 4 dorm., 2 banys, saló-menjador 35 m2, cuina 16 m2. Impecable 32 M • Àtic dúplex Rubí. 3 dorm., 2 banys, lavabo, gran cuina i zona rentat. Impecable 26 M • Àtic triplex. Cèntric, 3 dorm., 2 banys, lavabo, terrassa 60 m2 i vistes. Impecable 43 M • Adossada cèntrica. 3 dorm., 2 banys, mançarda, zona rentat, 2 pi pàrking, terrassa i piscina . . 41,5 M • Adossada C. Àlvarez. Costat estació, 4 dorm., 2 banys, lavabo, ascensor, pàrquing i t r a s t e r . . . . 65 M • Torre al costat de Montserrat Solar 900 m2, 5 dormitoris, 2 banys, bodega, calefacció i vistes . 30 M • Torre Mira-sol. 4 dormitoris, 2 banys, mançarda, jardí, terrassa, 2 pi. pàrquing i zona rentat . . 53,5 M • Despatx. Cèntric z. Creu Roja, 100 m2, amb 5 divisions i molta llum 24 M • PUCES DE PÀRQUING en diverses zones en VENDA o LLOGUER

68

I D E N T E

F I N

I M M O B .

VENTAS

&

S E R V I C E

• Àtico bonitas vistas. Sup. const. 75 m2, 3 dorm., bafio, calefaedón y terraza 25 m2 • ZONA COLL FAVA

• Z. PARC CENTRAL Magnifico piso. 4 habitaciones, una tipo suite, 2 bafios, cocina-office, salón-comedor, terraza, calefacción.

Muy soleado, pàrking Y zona comunitària con piscina. Alto standing.

• Àtico triplex. Z. Monaterio, sup. const. 95 m2, 3 dorm., bnao, estudio con solàrium

Fantàstico àtico dúplex, 2 hab., salón-comedor, codna, bano, 2 terrazas y calefaedón.

Exterior, soleado, pàrking y zona comunitària con pisdna. . 27.000.000

38.500.000 C/ Castillelos. 3 1 - Tel. 9 3

675

18

62.000

• Ctra. Cerdanyola 95 m2, 4 habitadons, cuina i banys nous i calefacdó a gas nova. Pintat de nou

70.000

• C/ Pedraforca. 85 m2, 3 habitadons, cuina y bany completament reformats, traster, calef. a gas nova i pintat de nou

72.000

• C/ Rosselló. Local 80 m2

85.000 - Tel. 93

674

• Casa adosada. Sup. const. 200 m2, z. centro, 3 dorm., 2 bafios, codna-offïce, 2 bafios, aseo, terraza 55 m2 y 2 pi. pàrking 59 M • Casa individual. Cerca FGC Valldoreix, sup. const. 300 m2, jardín 800 m2, 2 pàrking, trastero, lavadero, 2 bafios, 4 dorm., estudio, salón, codna-offïce, z. com. c/piscina, frontón y columpios 85 M Placa Octavià. 4 * 9 3

• PL Mas Roig (Valldoreix) 80 m2, 3 habitadons, cuina i bany complets i jardí

14 91 - 93 674

14

97

T O R R E S EN V E N T A • Mira-soL Solar 672 m2, edifícados 250 m2, 7 habitadones, pisdna y garaje 57 M • Mira-sol. Solar 560 m2, edifícados 80 m2, 3 habitadones y pequena pisdna 47 M • Valldoreix. Semirestaurada 150 m2, parcela 1.100 m2 y calle asfaltada 52 M • Coll Fava. Piso 3 habitadones, mejor que nuevo, plaza pàrking grande, soleado, vista ajardinada con pisdna interior, calefaedón y aire acondidonado 39,5 M • Sant Cugat. Casco urbano. Completamente restaurada, 4 habitaciones + estudio, cocina, 3 banos, patio interior. Buena zona 65 M • Valldoreix. Nueva construedón, 287 m2 edifícados, solar 600 m2, pàrking 2 coches, 4 habitadones, 2 banos, aseo y codna completa 76 M • Mas Janer. Torre a restaurar, parcela 420 m2, asfalto. Todos los servidos 38 M Tasadones grattritas. Necesitamos torres y terrenos para cubrir demanda de nuestros clientes. ;.Rbiati M s * C í n t o V e r d a a u e r s 1 9 ~ V à t t t f o r e * x * TfeU'-iSa 5 9 0 © 3 : : ^ 9 I

27,5 M

• Piso Z. Colomer. Sup. const. 105 m2, 4 dorm., 2 bafios, coc.-off., terraza, z. com. c/pisrina . . .38,5 M

48

LLOGUERS

Av. Llufs Comoanvs. 2 2

25,750 M

589

SOLARES • Valldoreix. 1.000 m2, cerca estación y fachada a 2 dos calles 56 M • Valldoreix. 1.300 m2, fachada a 2 calles .40 M VENTAS • Apartamento Comedor, 1 hab., bafio, cocina con electrodométicos, terraza, aire acondicionado, pi. pàrking 23 M • Torre en Valldoreix. 200 m2 edifícados, 5 hab., baho, aseo, com.-living con terraza,

54 54

-

93 674 84

03

perf. estado, garaje y solar 728 m2 .

.58 M

SOLAR Equipamiento • Valldoreix. 3unto ant. Hotel Rusihol, 2.200 m2. Apto residència g e r i à t r i c a , c l í n i c a , colegio, etc.

Industrial • Salida túnel Vallvidrera/Chic, 2.200 m2, fachada ronda, edificio 3 plantas y 4.500 m2 de techo.

V i l l a . 1 - l o c a l 8 (entrada per Dr. Murillo. ?X> • Tel. 9 3 6 7 4 8 8 O I

LLOGUERS

• Av. Francesc Madà (Coll Fava). 55 m2. Ideal per a negod.

• Molt cèntric. 32 m2.

PISOS • Rbla. del Celler. Pis en edifici nova construedó, 3 hab., 2 banys complets, saló-menjador, cuina moblada i plaça d'aparcament 125.000

PÀRQUINGS • Rbla. del Celler. En venda o lloguer.

VENDES

LOCALS • Ctra. Cerdanyola. 300 m2, subministraments donats d'alta. Ideal per a negod.

OFICINES • Despatx. A 100 m2 Monestir, 52,25 m2 + 18,07 m2 ten-assa 15 M

Passatge del Celler, s / n

• 93

589 49

44

M A VENDA PISOS • Ref. 176. Z. Torreblanca. 110 m2, 4 hab. (1 suitte, 2 dobles, 1 indiv.), 3 banys, aseo, pàrquing, z. comunitària i pisdna 39 M • Ref. 159. Z. Centre. Àtic dúplex, 1 hab., estudi, bany, terrassa i solàrim 31 M • Ref. 172. Z. Ribatallada. 4 hab. i 2 banys (m. bon estat), aseo, exterior, pk, traster i tenrasa . . .47 M • Ref. 118. 3 hab., 2 banys, saló-menjador, cuina-office, terrasa, pàrquing, jardí com. i pisdna . . .40 M V E N D A CASES I TORRES • Ref. 177. Z. Can Barata. Casa amb parcela 500 m2, 1 hab. amb vestidor, piscina, jardí, barbacoa, possibilitat d'ampliació 23,9 M • Ref. 166. Casa adossada 180 m2, 3 hab., 1 suite, 2 banys, 1 aseo i acabats la qualitat 59 M LLOGUERS • Z. Centre. Pis 4 hab., 2 b„ menjador, safareig, 2 pk, trsa. 100 m2, z. com. i piscina 250.000

- impresa germana espanola de Servidos Inmobitiarios • TENEMOS LA VTVIENDA A SU MEDIDA iQué hacemos?

Ofrecemos un Servicio de alquiler y venta de pisos y casas de alto standing.

Nuestra selección cuida espedalmente el buen estado de cocinas y banos. iCómo trabajamos?

Nuestra filosofia de servido se basa en cuatro pilares bàsicos: • Rapidez • Eficàcia • Trato y seguimiento personalizado • Calidad En Barcelona, Pedralbes, Sarrià, Tres Torres, Eixample, Ciudad-Diagonal, Sant Just, lOónàe operamos?

SANT CUGAT, Castelldefels, Sitges y en el Maresme. jNuestros clientes?

Mult'nacionales, Entiòades fmancieras y Consulados. ildiomas?

Aleran. inglés, francès, holandès, italiano, catalàn ycastellano.

HEMOS ALOJADO A MAS DE 100 FAMÍLIAS EXTRANJERAS A SANT CUGAT

Sahit

50

E1S •* CANTONS Dijous. 11 de juliol del 20Í\

Medicina i Salut GUIA

MEDICA

SUSANANíCOtETTI Sant Antoni, 74. » 9 3 6 7 4 74 37

Cirurgia

HOC. Urg. 24 h, domiciS'. « 9 3 5 8 9 3 9 26 « 9 0 9 3 3 1 0 80

.ieriotria

Centre de Rehabilitació

QERVAL, QERIATRIA D E L VALLÈS S L Atenció a persones grans al seu domicili. Assessorament a Hurs famüiars.

Gestió de residències i altres recursos. Infermeria. Formació.

C/ Àngel Guimerà, 3. « 9 3 6740» 64

Otorinolaringòleg DU FERRAN FERRAN VfcA

Winterthur - Previasa - Assistència saDra. MONTSERRAT QARWOA nitària Meditiac.

Metge de capçaars. vistes a domcS-mutuBS. Francesc Moragas, 48, ent 2a.

Major. 36, 2n. « 9 6 6 7 5 4 6 53 » 9 3 674 0 0 25

Pediatrio

D R F E R N A N D E Z LAYOS

Cirurgia general, aparat digestiu. ASCPreviasa-Sanitas.

Av. Torre Blanca. 2-8.2n, A1.

•B 93 58» 47 00

Odontologia

monos» Atenció i companyia a persones grans, "CANGURS" avis i nans, control de malafts, ajuda a latac«astors especials. Salut I «serves sacrr**.

Av, Tbrre «anca, 2-é, 3r, osap. 11 i 12. « 9 3 589 3 » 6 7

Consult. Centre Mèdic C E N T R E M È D I C 8ABAT Certificats de conduir i armes.

Medicina interna, espaclaKats.

Santiago Rusirtot, 2, entr. 1a. « 93 6 7 4 1 5 26

TELEASSJ3.INPR08S24h Servei d'ajuda a les persones grana, malalts croniç» o comajascants, a qualsevol hora dat oTa o h n». Sistema senzM, ràpid, segur i ds poc cost Av. -rbrra Manca. 2-8. * A. « 9 3 68» 3» «7

CLÍNICA DENTAL AUTRAN Odontologia generat, impiantoiogla, proteafe, odontopedïatna, ortodòncia, mútues. Av. Torre Blanca. 2-«. 2a, 11. « 9 3 6 7 5 08 03

CLÍNICA DENTAL D R BRANDT Ortodòncia i odontologia general.

Santa Maria. 9,1r2a. « 9 3 5 8 9 70 49

«935900396

Medicina generat, dtotMea. DiHuns, dimecres i divendres, hores convlnggde·.

PI Doctor Gaites. 5,1r 3a.

D 9 3 674 63 2 9 « 9 3 5806483

C E N T R E D'OBESITAT I M E D I C I N A ESTÈTICA Dra. Anna R. Cerdà • Dra. Rosario Sagama • Ora. Uum Garcia ConsuHorH Edifici Torreblanca.

Av. Torre Btanca, 2-8, í a planta. dasp 8-9.

« 9 3 968 4397 * 93 569 43 98

HOMaHMMTIA D E LA INFÀNCWIL'AOQtESCéNCIA Dra. Margarita Rabasa Hostench.

Cot 15.097 HWa. Rfeatafada, 20, tr 3a « 9 3 674 72 W

LABORATORI D R E C H E V A R N E SanHaga flueirW, 17. baixos. « 9 3 S W * » 96

C/va»,4». « 9 3 674 46 72

GariaMa, to %H» Manca, 2-8 Asatatanett Sanitària, Agrupació Mútua. Santa*, M. Fiatc, Previasa., Mútua

DRA. ANNA PUJttJÉT I A L D E S Pediatria. Vitalicio Satud Mapfre.

Endavsaada.2i.1r. « 9 3 5 6 9 2 9 95 «986742878

DRA. M . J A U M E SAURA Cfciica dental. Dia dv 9-13 h 116-20 h.

Pg, Sant Magí, 22, baixos « 9 3 6 7 4 2 3 35

C Ü N I C A DENTAL VALLS-BULDÚ Dra. Marta Butdú Freixa Major, 23 - 25.1r 3a « 9 3 6 7 * 6 4 77

Oftalmologia. Conveni amb les principals mútues.

Doctor MurMo, 21. « 9 3 8 8 8 91 6 8

Podologia J O S E P M . FREDOEDES MalaSies del peu. ortesis. plantilles ortopèdiques, papilomes, cirurgia del peu. Hores convingudes. « 9 3 5 6 8 6313 «688169636

Psicologio-Psiquiatria CT. PSJCOTERAHA OEL VALLÈS Psicologia, psiquiatria, logopèdia.

Plaça Or. Galtes. 5.2n 3a.

«935884051 DRA. PALERM Pakaalagia. Ansietat, depressió, dificultat* d* retaeio, trastorna a l'adoteaeenéta, pstcoterapia. Hores convingudes.

el consell de la setmana: Segon* et tipus de traumatisme i d * {ofcjecte cMJ&^'poïtlfa&nié (fu(»T8>UÍ • D'erosió, que es ta més comuna i dtmenor impcartància. B prcadueix pertarast*Éaefalgun cc»pocaicjuda, ciue sol deixar atdiscobert alguns vasos sanguinis que prodtiebtert una Heu hermorràgia.

• RtaS, que «produeix per un objecte tallant, deixa la petf hetament separada i segons la naturalesa de la mateixa produirà una hemorràgia més o menys gran.

• La incisió o ferida penetrant, de caràcter més greu, pot tallar alguna estructura, interna, encara que a simple vista no s'aBver cfí. Per això, després><*>practicar ett primers auxilis convindrà avaluar-ne la gravetat en un centre mèdk.

• La contusió, que apareix per algun cop, causa dolor i alguns blaus, pel trencament de petits vasos sanguinis sota ia pell; quan els vasos són més grans, la sang vessada forma un bony.

• Les ferides confuses, són lesions intermèdies, entre la contusió i la ferida, i es produeixen per un impacte fort contra el cos.

Tenen un aspecte pitjor que les anterior-

M . D. C A R R E R E S BENNASAR Centre Mèdic Sàbat.

Santiago Rusinot, 2, ent. 1a.

«938741526 «938740147

CLÍNICA DENTAL V

A I

l a cura. Primerament cal observar si hi ha algun signe d'infecció (eftvermeWment inflamació i supuració) per l'element causant o perquè ei tait hagi permès Centrada d'altres microorganismes.

Segons sigui f acumulació de cèl·lules irrnnunftàries i rnkrcHjganismes morts, apareixerà ei pus.

Per això cal començar esterilitzant primer tes mans i després la zona danyada, com abans millor, amb una gasa humida i sabó neutre, sense fregar gaire, i de dins cap enfora, després s'esbandeix amb abundant aigua freda i s'eixuga amb una altra gasa. La fredor de l'aigua contrau els vasos sanguinis i redueix l'hemorràgia. Si existís alguna partícula incrustrada, l'haurà d'extreure un professional abans de proseguir la cura.

El següent pas seria aplicar dos cops al dia una solució antisèptica perquè elimini tot rastre de gèrmens. La més activa és l'anomenada povidona iodada. Altres menys efectives són l'aigua oxigenada, l'alcohol, el mercurocrom (que fa difícil el seguiment de la ferida

b

B

H

I

Cl (

Dra. Marta Buldú Freixa

Tel

O R JESÚS FERNANDEZ BAUEAN Tocoglnecòiogía. Hores convingudes. Av. Catalunya, 21, 2n la.

«93188 4808 « 8 3 8 7 4 7 4 0 9 Particular

DRA. WLAQROS MARTÍNEZ M E DINA 1J. J . G Ó M E Z CABEZA Francesc Moragas, 125.1r 2a. « 9 3 9891307

93 675 64 77

Sant Cugat

Airia HI col I Dr. «SÚS CARNKER: Ndlatr», Saaroenttròteq EVA «rtt«LA PtÜA: logopeaa Intenti!

SkVIA UUMA: Pritòtooi lnt»nto)uv«nll Av. Torre Blanca, 2-8, 3a planta, despatx 6

Traumatologia JOSEP D O M I N G O PECH Traumatologia, ortopèdia. Assistència Sanitària,Previasa, Medytec.

Pollciíflic Torreblanca, 2-8. 2a-10. « 93 5 8 9 1 6 88

DaFERMlNARAMBURO Cirurgia ortopèdica traumatológica.

Hores convingudes.

Girona, 21, 1r3a. « 9 3 6 7 4 43 46 « 9 3 6 8 9 0934

La cura de les ferides perquètesvores son irregulars i estan ma-

I

M a j o r , 2 3 - 2 5 , 1 e r 3a

ArNA-PILAR C A N O S A ÚBEDA PeoSaJria - Medicina adolescent.

Av. Torre Blanca, 2-8,3r pia. « 99589 3948 « 648 93 5 9 37

C l i M C A DENTAL M A J O R Or. Rfcardo Plnelro Lemotne PI. Unió, 3.2n 1a.

(U. ComponyB/Cokxn) « 9 3 6 7 4 72 4 0

CENTRE DE SALUT OCULAR

SORAROMtM'BWIÉ Fisioteràpia. As*. Sanitària. Fiatc, Aaiaa.

«36762212

Oftalmologia

Fisioteràpia

I N S T I T U T PSJCOMÈDIC SANT CUGAT Psicologia oBnca, psiquiatria, depressions, alcoholisme, toxicomania, trastorns d'ansietat, estrès, tabaquisme.

Av. Torre Blanca, 2-8,3r A, dasp. 11 i 12 «935893787 •

Tocoginecologia-Obstetrício CÜNICA ORTODÒNCIA IC48FUNCtÓTEMPOROMANOIBULAR Av. Torre aarca, 2-8,2nA, despatxa •

DBA. M. DOMNOtO GALLART

J.M. COROMINAS CASARAMONA Pediatria, asma infantil.

Hores convingudes.

Rbla.RibataHada.2u, 1r3a. « 9 3 6 7 4 7216

Francesc Moragas, 25-27, 2n 1a. « 9 3 6 7 4 36 53 « 9 3 418 48 48

pel tint que la recobreix} i la violeta de genciana, no apte per a totes fes ferides. Les pomades i pólvores, si no són per prescripció mèdica, no s'han d'aplicar a les ferides perquè podrien dificultar-ne el guariment. Si està ben desmfectada pot deixar-se sense tapar, però no si es troba al fregadis o l'ha de cobrir la roba. Si sagnés una mica, es recobreix amb un apòsit estèril, de venda a les farmàcies, que indouen una matèria grassa; a sobre d'aquest es col·loca una altra gasa seca, i un esparadrap per subjectar-lo, o un embenat si es troba a tes extremitats. Passats dos dies es destapa i es torna a desinfectar. En una setmana ia ferida Ja haurà cicatritzat.

Prevendó del tètanus. Entre els microorganismes que podrien infectar una ferida, el Ctostrídium tetani és el més greu. Penetra a l'organisme a través de la ferida, encara que sigui insignificant i afecta sobretot els impulsos nerviosos de l'organisme.

Els nens l'estan rebent d'acord amb l'actual pla de vacunació, però com que el període de validesa no supera els deu anys, es recomana rebre posteriors dosis, seguint les indicacions facultatives.

Tel. 93 589 35 48 HOMEOPATIA DE LA MFANCIA I L ADOLESCÈNCIA

Dra. Margarita Rabasa

Hostench

Col: 15.097

Rbla. Ribatallada, 20 • 1er 3a Tel. 93 674 72 16

Dra.

Palerm

Si vol

en aquesta

secció, al telèfon

Estètica

ELS / C A I Y I W S Dijous 13 de juliol del 2000

Estètica i Bellesa

centre

51

d'estètica

C/ Francesc Moragas, 25 • Tel. 93 675 58 55 08190 Sant Cugat del Vallès

l'article: Tot esforç per reduir o mantenir la línia culmina aconseguint un cos ferm i ben modelat. I això s'aconsegueix actuant en dos fronts: tractant la pell i els músculs.

D'una banda, la pell a partir dels 25 anys comença a perdre tersura, turgència i adaptació als gestos i agents externs. La seva acció sostenidora l'exerceix gràcies als teixits compostos per les cèl·lules de col lagen, l'elastina i una substància amorfa.

A més a més, a partir dels 45 anys el descens del nivell hormona! fa que els tractaments estètics perdin eficàcia.

Pel que fa als músdus, els canvis bruscos de pes i una alimentació pobre en proteïnes fan que la seva massa disminueixi. I si això coincideix amb un tipus de vida sedentària, la figura perd esveltesa.

La flaccidesa corporal es contraresta fent exercici regularment, cuidant l'alimentació i emprant cosmètics adequats.

La vitamina A àcida, per exemple, renova les fibres de coí-lagen i l'elastina i es troba en els vegetals de fulla verda

ELS BRAÇOS Els músculs de la part superior del braç que perden tersura es poden modelar amb els següents procediments, seguits d'una crema refermant • Amb exercici' per exemple, un consistiria a estirar i encongir els braços. Un altre seria aixecar-los a l'alçada de les espatlles movent-los en tots els sentits mentre les mans suporten algun pes El padding, la natació, la boxa, l'esquí aquàtic i el voleibol també son molt efectius. Les peses els modelaran, seguint les indicacions d'un instructor. Per gaudir d'unes espatlles fermes i ben contornejades s'aixeca el braç frontal, lateral i posteriorment.

• Amb la presoteràpia: sol reforçar-se aplicant extractes naturals actius, reductors i refermants ELS PITS Els sins només compten amb la pell com a únic sostenidor i si aquesta no esta ferma i tersa, tendeixen a caure Recordeu que els canvis sobtats de pes repercuteixin negativament en la fermesa dels pits i les millors accions perquè no apareguin flonjos consisteixen a: • Prendre banys d'aigua freda i tèbia per estimular la microcírcuíació de la zona i refermar el teixit cutani.

• Fer massatges amb cremes referma nts específiques, que porten actius tensors, reestructurants de les fibres de col·lagen i hidratants. També es poden fer amb olis especials, com el resultant de barrejar oli d'ametlles dolces amb unes gotetes d'oli essencial de sàlvia.

• En general s'ha de mantenir una posició correcta, usant un sostenidor que envolti ei pit com una segona pell, evitant els banys molt calents i mantenint

Ferm i a l'alçada una pell hidratada perquè no cedeixi.

El millor esport que existeix per modelar els sins és la natació: els estils braça i crol endureixen la musculatura pectora) i la resituen a la seva posició, mentre que nedar d'esquenes reforça la musculatura dels braços, les espatlles i els homòplats. També es recomana l'esquí de fons, la dansa i el body building.

• Entre els tractaments de cabina destaquen el Bust firming i el Cosmactive • La cirurgia, per la seva banda, implanta una pròtesi en forma de llàgrima que arregla un tipus de bust massa caigut.

LA PANXA I LA CINTURA Per mantenir una panxa llisa i enfortida, convé escollir aliments rics en fibra, de fàcil digestió (sobretot per sopar) i fugir de les begudes carbòntques.

• La pràctica de l'exercici resulta vital, especialment: el rem, el voleibol, l'equitació, pujar escales, fer abdominals i, sempre que es volguí, exercint una forta pressió en aquests músculs, esperant l'autobús, per exemple.

Recordeu que quan es practica un treball de tonificació muscular caldrà un complement de proteïnes.

• Podeu reforçar-lo amb l'acció d'una crema refermant i amb elcontrol que exerceixen certes peces de roba interior, que redueixen subtilment la panxa, el contorn dels malucs, aixecant els glutis i afinant la cuixa, sense oprimir.

• El tractament de venes fredes, ei I institut o a casa, també redueix **l greix al temps que referma per I acció del 'red.

El 5 GLUTIS I ELS MALUCS Als glutis habiten grans músculs aue necessiten molta disciplina perquè no caiguin, a més a més, la cel lulitis és el seu pitjor enemic, que podeu evitar consumint tibra i bevent 2 litres d'aigua al d.a. No convé portar sabates molt altes, planes o massa premudes, prendre banys massa calents ni exposar-se molt temps al sol. Per tonificar • Feu exercicis de moviments repetitius i controlats (com aixecar-se i ajupir-se). 0 reforceu els glutis estirats bocaterrossa, elevant el tronc i les cames alternativament, també va bé pujar escales, nedar, fer esgrima, ballet, córrer i caminar.

Els aparells Ultratone d'ús domèstic refermen la musculatura i refermen i combaten la cel·lulítis.

LES CUIXES La cara interna de la cuixa és molt susceptible a patir flaccidesa perquè no sol exercitar-se gaire. Podeu evitar-ho fent abdominals, bicicleta i aplicant-hi una crema refermant.

• Seieu amb les cames juntes i flexionades, recolzant les mans a ambdós costats dels genolls, intenteu separar-los mentre exerciu una ressistència amb les mans. Relaxeu-vos i repetiu-ho 12 vegades.

uet-L*or\trol

p e r r u q u e r s PERRUQUERIA ESTÈTICA SOLÀRIUM Al servei de Sant Cugat des de 1955

Gimnàs especial per modelar la silueta femenina

93 589 60 88 C/ Francesc Moragas, 23 bis l e r 08190 Sant Cugat del Vallès

Estètica hores convingudes

C/ Esperanto, 12 int. D. Tel 93 589 23 43

Jean Louis David • Tractaments corporals Micropigmentació Tatuatges

\K

Plaça Dr. Galtes

TeL5>3 « 5 6173 •

C/ DEL SOL, 22 08190 SANT CUGAT Tfno. 93 590 05 41

Massatge biosmòtic Quiromassatge

Aromateràpia Hidroteràpia Tractament natural pels peus Tractaments facials Tractament anti-estrès Peeling corporal amb productes naturals

Centre Comercial Kantpié 1W.*3$7S0?S» Centre SPA_

£ ^ Salut - -9{aturaC amb les mans Sant Cugat del Vallès

Tractament de fangoterapla I algoterapia pen ciàtica i lumbàlgia contractares i tendinitis acne psoriasis artrosis artritis cel·lulítis i aprimament

Cl Les domes, 11 (cant. pi. Pere San) Tel. 656 890 149

SI VOLS

ANUNCIAR-TE, TRUCA'NS AL

TELÈFON

el consell:

£

IB**

La cara, el coll i l'escot

• Entre els tractaments facials destaquen el lifting de vitamina C (combinada amb fes vitamines A, B, E i extracte de guaranà) i el remodelling façs, que referma l'òval de la cara a través d'un aparell.

• La cirurgia també combat els efectes d'una pell flàccida a través de la rídictpmia, el modelaiser, l'endoscòpia pel front i celles, les boles de bichat,etc.

• A l'escot, la flaccidesa es manifesta amb línies en forma de collar, per això convé aplicar diàriament una crema nutritiva i cada set dies una màscara refermant.

• La pell d'un coil llarg es relaxa abans que la d'un curt i en aquests casos es recomana fer treballs musculars, que poden combinar-se amb algun tractament de cabina i cosmètics específics.

Exercicis • Amb la pell neta, rieu molt amb la boca entreoberta, alhora que contraieu tota la musculatura del col) durant 5", t us relaxeu 2". Repetiuho 15 vegades al dia; acabeu amb un producte refermant de coll.

Gastronomia

52

ELS / C A N T O N Dijous, 1.^ de juliol del 2000

La cuina de casa

Sant Martí, 10 08190- Sant Cugat del Vallès Com si fos d e tota la vida H 1 A I FKANCÈS (CARAMBOLA) BIUAR AMERICÀ - POOC 5 1

BAR. REST. ARNAU Passeig Francesc Macià, 71, local 4 93 58903 76 Cafeteria i restaurant

EL CASINET Cami de Can Ganxet 47 93 589 50 83 Menú diari i entrepans

LA GRANJA St. Antoni - plaça Barcelona 93 675 52 46 Cuina casolana

BAR BOKATA Plana Hospital, 35-3 93 58919 72 Cafeteria i entrepans

EL JORDI'S Sant Jordi, 39 93 67411 18 Amanides i entrepans

LA JUONENCA Major, 29 93 675 25 86 Gelats artesans i cafeteria

BACCO Manel Farrés, 97 93 674 30 69 Menú diari i pizzes

EL MESÓN Plaça Octavià, 6 93 67410 47 Braseria i cuina de mercat

LA JUONENCA Xerric, 30 93 67413 48 Gelats artesans

ROSTIDORA LLENYA

OLIVER PLATS PREPARATS PER ENDUR

Sant Martí,

9 <*50md*iLAPttniti, KOJÀ)

Tel. 93 589 82 75

EL PEROLET Pg. Francesc Macià, 67 93 675 53 03 Cafè Restaurant

LA JUONENCA Villa, 1, cant Murillo, local 4 93 675 3402 Gelats artesans i cafeteria

CABASSA CASTANO Puigmal, s/n 93 674 02 67 Cuina de mercat

EL PUNT Sabadell, 41 670 59 40 01 Copes i sopars

LA MASIA Av. les Corts Catalanes, s/n 93 589 3445 Cuina catalana casolana

CAN EDO Lleó XIII 93 692 24 24 Carn a la brasa i calçots

FRANKFURT LA PALTA Rambla Can Mora, 24 93 589 50 11 Frankfurts

LA PASTA BOIXA Alfons Sala, 24 93 6751503 Pizzeria, creperia

CAN BARATA Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200 93 697 06 52 Cargol llauna i arròs negre

GRANJA AUGUSTA Plaça Augusta, 4 93 5898890 Cafeteria

MAS ROIG Plaça Mas Roig, 4 93 675 00 86 Xai, entrecot a la brasa

CAN CASOLETA Sant Bonaventura, 39, baixos 93 675 1033 Peix i marisc fresc

ITALIANS Sant Bonaventura, 6 93 67464 33 Menú diari

PA I PA Sant Jordi 93 58949 45 Menú diari. Baguets calentes

CABALLU PETIT Sant Jordi, 33 93 589 14 56 Cerveseria

LA CANTONADA Plaça Monestir, 1 93 58423 32 Creps, amanides, menús

TORRADA GRILL Placa Pere San, 6-8 93 58972 74 Especialitat en brasa

PI. Barcelona 93 675 52 46

per carn de la bona Carrer detalòrre, 14 Tel. 93 674 12 85 •

Mercat Municipal Torreblanca Taula 1.6 Tel. 93 675 30 65

Suflé d'albergínies profunds sense perforar la pell t fregtu-les, primer de cara

ingredients

cap avall i després per ta part de la peS. Escorreu-tesbéi

- 6 albergínies mitjanes (de forma rodona)

buideu-tes amb una cullereta.

- 1 cullerada de mantega

Col·loqueu les barquetes de la pell en una plata que res-

- 2 cullerades de farina

sisteixi al forn. :

-1 /41 de llet - 1 0 0 g de pernil serrà o del pals • 2 rovells i 3 clares d'ou - formatge ratllat

neu-ho i afegiu-ho a la beixamel, junt ab rovells i les cla-

f * M

res a punt de neu, fetes al moment

H^tff^

D E L

-sal

Passeig de Rubí, 108 Tel. 93 674 57 47

B JtEBtm

Bar Restaurant tradició

Pi. O c t a v i à , 6 Tel. 9 3 674 Í O 4 7

mínim de mantega per sobre.

^

\

"li * • •

Sopars d'empresa

Mercat Pere San Parada 1.04 Tel. 93 589 14 18

coure al forn a t 8 0 ° amb un xic de formatge ratfllat i un

MENI)

-olid'oliva

Farciu les albergínies amb aquesta mescla t poseu-ho a

Tasta ia nova carta

•

#

Aixafeu la polpa, mesdeu-ia amb ei pernil picat, assao-

^mmm

Si encara no ens coneixes, La granja mereix una visita

BAR PICCOLO Valldoreix, 29 93 589 1198 Cafeteria, pizzes i entrepans

l a r e c e p t a d e M. Àngels Quadras

la xocolata... - f f v f f v •Is entrepans... -l·hsfh* el cafè... -ffK^h. les pastes... f f v f f v el suís... - f f v f K

afAm

Traieu-tes passats 15 minuts, quan ja estaran ben infla-

CAFETERIA RESTAURANT

des.

Consell Aquesta recepta agrada a tots, però s'ha de procurar

Elaboració

que les afcergtnies siguin del temps, i que la beixamel re-

Prepareu una beixamel amb ia mantega, la farina i fa llet

sulti espessa i homogènia.

bullint i assaoneu-la amb discreció.

L'ideat seria posar-les al forn quan els convidats estiguin

Talleu la part superior de les albergínies i feu-hi uns talls

a taula, per servir-les de seguida, abans no baixin. • C. Sant Jordi 33 - Tel. 93 589 14 96 AMB EL TEU SUPERMENÚ D'ESTIU UN PAQUET DE Ü Ü V

e*« «EsmuftXMT Pl. Pere San, 6 «»

Plaça Augusta, 4

IA M A S I A

(Mercat Veu)

ENTREPANS

Tel. 93 589 72 71

ESPECIALS PLATS *:;»:V«r.:s»..* s

ESPECIALITAT EN B R A S A Carns i verdures brasa Coques xapata C a r g o l s a l a llauna

Cuina catalana i casolana Menú diari: 1.100 ptes.

Tel. 93 588 34 45

Granja-Bftr

COMBINATS

BAR RESTAURANT CAFÈ

ARNAU

DE REGAL. EL CARMEL AMB EL MILLOR DE LA FRUITA Promoció vàlida fins cl 30 de setembre

MENÚ DIARI DE DILLUNS A DISSABTE

PLATS DEL DIA Tel. 9 3 589 88 90

R Francesc Macià, 71 • L4 Tel. 93 589 03 76 Sant Cugat del Vallès

Sant Cugat Centre comercial

EIS 4 CANTONS

Guia Comercial guia pràctica ADVOCATS TORTOSA PUIG St. Bonaventura, 13 tT 93 675 34 54 GARCIA JULIÀ Av. Catalunya, 22,1r2a o 93 674 41 64

BAR STOP Rius i Taulet, 56 o arreo»?00 CUE SANT CUGAT Bar Musical Sant Marti, 10 Q93S894r9Q CABALLU PETIT Cerveseria Q 9 3 589 14 56

BELLES ARTS

EULÀLIA PINYOL Manel Farrés, 15 A • loc. D p 93 674 44 69

CABANAS Santiago Rusinol, 54 0 93 674 0 6 4 9

LI. GRIERA CABELLO Frsc. Moragas, 5, 3r 3a p 93 674 44 94

CUGART Torrent Bomba, 14 0 93 674 43 90

CONGELATS L'ILLA CONGELATS M. Pere San. Pda. 125 0

ALUMINIS GARRIGA Orient, 65, baixos Q 9 3 675 29 02

BICICLETES CARDONA Valldoreix, 41 » 93 674 IS 09 SUN BIKE Can Matas, 2 0 9 3 5891757

ARQUITECTURA FUSTER I FREIXA, ARQUITECTES, SCP. La Mina, 17, L B

0 93 675 18 35 JORDI MERCADÉ Creu, 6-8, 2n 3a « 9 3 589 65 6 í 1*608494519

as CLÀSSIC Av. Tone Blanca, 2 O 9 3 6 7 4 t 9 03 EL PUNT Copes i sopars O 670 5 9 4 0 01

DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada, 31 B3 4 r 1 a

0 9 3 6 7 5 ) 8 03 JORDI CUFÍ BORRELL Av. Vall d'Or, 2 0 93 874 26 01 JORDI FRONTONS Av. Rius iTaulet, 13 p 935834147

TUBAU Mercat Torreblanca Parada 1-6 i 1-7 O i TUBAU Mercat Pere San Parada 104 O 93 589 14 18 TUBAU Passeig Rubi, 108

Valldoreix O 93 674 5 7 4 7 SAGARRA Endavallada, 22 O 93 674 01 BO

COPISTERIES ARPAU Valldoreix ,45

M. MAR EJARQUE Santa Mana, 38. 3r 2a 0 9 3 5 8 9 30 65

COPISTERIATHER Sant Antoni, 24

» 93 589 74 42 COPY-GRAFIC Can Matas, 8 O i

CONSTRUCCIONS BELSCON XXI, S.A. Ptge. Font de Sant Rafael, 18-20, baixos betecorucx»nexaes

» 93 675 32 67

CRISTALLERIES CRISTALLERIA SANT CUGAT Av. Uuís Companys, 29 0 93 674 13 98

PAPIOL Venda i neteja Cànovas del CasMo, 4 0 93 674 65 0 0

VILAR ELECTROLLAR Santa Maria, 20 0 9 3 589 02 71

ASSEGURANCES J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9 B Q 9 3 675 3 0 1 2

CENTRE COMERCIAL M PRYCA Rubí-St. Cugat, km 4

"935654900 AGENÇAT Sant Antoni, 18 0 93 675 00 17

ASSESSORIES DIGEST ASSESSORS Manel Farrés, 15 D

AUTOMÒBILS DELPHI AUTOMOTIVE SYSTEMS Ctra. Cerdanyola, s/n O 93 589 20 00 T.M.G. TALLERS Borrell, 6

O / Fax 93 674 34 75 T.M.G. Exp. i vendes Av. LI. Companys, 36 O 93 675 56 53

BALLS DE SALO PEPE ASENSIO Anselm Clavé, 14 O 93 675 4 9 3 7

BAR PICCOLO Valldoreix, 29 0 9 3 5891198

EL PONT Girona, 3

FLORISTERIES FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 O 9 3 6 7 4 Í 3 81 0 936751820 FLORISTERIA L'AMAZÒNIA Dr. Murillo, 8 0 9 3 5 9 0 60 71

TALLER JERONI MORAGAS Av. Villadelprat, 79 0 93 674 SO 4H

CERÀMIQUES VICAT2 Cami Can Calders, 8 A 0 93 6 7 5 2 0 0 1 RODÓ Rius i Taulet, 6 0 9 3 689 8 2 6 0 CATALONIA CERÀMIC Sant Cugat- Cerdanyola, km 3 0 93 580 15 00 FOAP Rius i Taulet, 27 o 93 6 7 4 0 5 03 0 9 3 589 31 21

ENSENYAMENT ESFERA D'ART Arts Plàstiques i Acadèmia.

Sant Ramon, 21 O 9 3 675 91 44

CLUB MUNTANYENC Plaça Barcelona, 5 O 936745396 CLUB NATACIÓ DE SANT CUGAT Camí Crist Treballador, s/n 0 93 674 14 53

CARRÉ MOBLES Frsc. Moragas, 33 0 9 3 674 09 95 O 93 674 15 50

M C DONALD'S C Comercial St. Cugat O 93 6 7 4 4 6 54

MIREIA'S Valldoreix, 33 0 93 674 99 40

CASAJUANA Galeries Sant Jordi Santiago RusirioJ, 37 Major, 6

ANFUS JOIERS Santiago Rusinol, 45 0 9 3 589 50 72

0 9 3 589 22 32

HERBOLARIS DIETÈTICA GERD DIETÈTICA Plaça Pere San, 9 O 93 674 00 60 SUPER-NATURAL Anselm Clavé, 1 Obert dissabte tarda 0 9 3 675 59 53

HIDROCULTIUS HIDROFLOR Av. Joan Borràs, 54 Valldoreix W 93 674 75 98

FOTOGRAFIA.VIDEO FOTO VlDEO F.R. Rbla. del Celler, 93 0 9 3 674 79 68 ZOOM Centre de la imatge Santa Maria, 14 0 9 3 675 5 6 74

HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12 O 9 3 6 7 4 11 40

SPRINT IDIOMES Francesc Moragas, 8 0 9 3 589 22 64

ESCOLA THAU Vial Interpolar 0 9 3 5 8 9 8108 CARME TALLEDA MÚSICA Martorell, 41

WALL STREET INST. Av. Lluis Companys, 15 0 9 3 589 60 72

FUSTERIES FUSTERIA EBENISTERIA 0 9 3 699 67 48 O 93 674 70 68

GALERIES D'ART ESPAI LLUÍS RIBAS Plaça Gorina, 13 0 9 3 589 5 7 76 SALA RUSINOL Santiago Rusinol 0 93 675 47 51 CANALS GALERIA D'ART De la Creu, 16 0 9 3 675 49 02 POU D'ART Balmes ,35 0 9 3 590 60 8 6 ADOLF Taller d'art PereMas, 17. Valldoreix

O 93 6746028

GELATS ARTESANS LA JMONENCA Major, 29 0 9 3 675 25 86

GIMNASOS ESPORTS

CAIXA DE CATALUNYA Rius i Taulet, 33 o 93 6 7 5 1 9 0 4 CAIXA DE SABADELL Plaça Barcelona, 8 0 9 3 589 75 12

CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS R b | a . R e t a l l a d a , 20 O 93 589 38 52

ENQUADERNACIONS M.TERESA GREGORY PLANDOLIT

SANBER-5 Anselm Clavé, 20 o 93 674 45 71

MAJIK Sant Jordi, 29 0 9 3 589 02 66

ADMINISTRACIÓ NÚM. 1 Valldoreix, 67 A O 935894742

MOBLES JARDÍ INDUBRUC Av. Ragull, 9-19 0 9 3 589 00 23

ADMINISTRACIÓ NÚM. 2 Major, 33 O 93 674 01 74

MODA CONFECCIÓ BENETTON Santa Maria, 21 o 93 674 85 02

CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Camí Crist Treballador, s/n O 93674 14 53 GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11 0 93 674 61 72 GIMNÀS ST. CUGAT Anselm Clavé, 20 0 9 3 590 82 79 SANT CUGAT ESPORTS S L .

PI. Quatre Cantons o 93 6 7 4 3 0 81 SQUASH SANT CUGAT Sant Jordi, 33-35 0 9 3 674 98 62

LLARS D'AVIS

BLUEMOON Major, 16.

0 9 3 675 02 67 Valldoreix, 43 0 9 3 589 43 55

MIRA-SOL Victòria. 48 0 9 3 589 20 18 LA FLORESTA Pearson, 36 0 9 3 589 78 00

CAMPMANY Valldoreix, 16 o 93 674 14 8 2

LES PLANES 0 93 6 7 5 5 1 0 5

LA MODISTA Plana de l'Hospital, 3-5 local 6 0 9 3 589 86 69

LLIBRERIES PAPERERIES

PEPA MARTIN Talles grans Valldoreix, 28 0 9 3 589 72 32

LUBRERIAMYTHOS Plaça Barcelona, 9 0 9 3 589 8 6 17

TOT PUNT Sant Antoni, 19 O 93 674 00 97

IMMOBILIÀRIES Vegeu pagines 48-49

0 9 3 589 28 33

ENTITATS BANCÀRIES

EGA MOBLES Cànovas del CasrJo, 2 0 9 3 589 00 14

TRINITY Rbla. Can Mora, 18 O 936752201

INFORMÀTICA

MARBRES MARMOLES SANT CUGAT Can Fatjó deb Aurons Campoamor,12 - Nau 3 0 93 6 7 5 5 1 0 8

VORAVIU Sant Antoni, 25-27 0 9 3 589 88 55

APPLE CENTER Plaça Unió, 3 0 9 3 590 80 60 PROGRAM ACCÉS Rbla Can Mora, 18 0 9 3 675 15 56

ATEUERBLAU Av. Torreblanca, 2 0 9 3 589 19 31

VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 O 9 3 590 BO 60

MES MARCS Enric Granados, 15 0 9 3 589 14 2 9

INSTAL·LACIONS PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22 O 93 674 12 39

CAIXA DE TERRASSA Valldoreix, 32 O 93 675 31 00

CLUBS DE MUNTANYA I ESPORT

MOBLES DECORACIÓ

O 93 674 13 96

HÍPIQUES MIRA-SOL-MARI FLECA ARTESANA Plaça Joan Borràs, 1 0 9 3 674 15 46

CENTRES PSÍQUICS

0 93 674 44 69 BELL & ASSOCIATS Plaça Barcelona, 11 0 93 6 7 4 1 7 8 4

FERRETERIES

ELECTRODOMÈSTICS TOBELLA Santiago Rusinol, 49 Q 9 3 590 69 8 0

MARTÍ FINET MIRA De la Creu, 25,1r 0 9 3 5 8 9 3065

CAL CRISPIN Santiago Rusinol, 23 O 9 3 6 7 4 0 3 08

O 93 675 01 75

CARNISSERIES 0 93 674 1285

JOGUINES NINS Villa, 9

HAMBURGUESERIES

OFINOVA Uuís Companys, 18 0 93 675 23 73 TUBAU La Torre, 14

UESC Cànovas del Castillo, 9 0 9 3 675 23 90

93 589 38 06

0 93 674 96 02

ALUMINIS

Tota classe de llibres, tesis, fascicles, etc.

O 9 3 674 26 24 V 934170759

A. ZAMORA, S L MnCinto Verdaguer, 18 0 9 3 589 26 38 MANTSERV.SA Av. Catalunya, 18 O 93 674 60 58

INSTITUTS BELLESA ESTÈTICA P. RAMÍREZ Del Carme, 38 O 93 674 85 63 KAILA CENTER Del Sol, 22 O 93 590 05 41 SILUET CONTROL Esperanto, 12, interior baixos 0 9 3 589 23 43

O 93 675 47 57

VALLÈS NET SantRamon.4 O 93 674 89 18

LA LIONESA Valldoreix, 79 O 9 3 6 7 4 0 7 71

PERRUQUERIES

SEGURETAT

CARNÉIBOSCH Francesc Moragas, 29 0 9 3 589 60 88

AUX-VYD Av. Uuis Companys, 50

0 9 3 589 17 99

DISON ESTILISTES Martorell, 12 O 93 589 56 5 7

TALLERS MECÀNICS I COMPONENTS

ESTUSTA P.RAMÍREZ Del Carme, 38 O 93 674 85 63

LEONELU, S A COMPONENTS ELECTRÒMCS PERA MOTOCICLETES Av.Graets,35 0 9 3 590 66 66

FORMA'S Elies Rogent, 18 A 0 93 675 40 06

TALLER ELECTROSOL Sol, 19 O 93 674 36 88

JUANI Xerric,28 0 9 3 674 66 99

TALLER MECÀNIC C P. CANALS Sant Uorenç, 27 0 9 3 674 6 3 6 2

JEANLOUB DAVID Plaça Dr. Galtes. 5 0 9 3 675 61 70

TALLERS TORNER Plana de l'Hospital, 35 0 93 674 6 9 50

PERRUQUERIA VERDI CastiHejos, 11 0 9 3 589 53 54

TALLERESMENA Pg. Torre Btanca,13 0 9 3 674 5 3 01

TOT CABELL Av. Primavera, 7 - ent. 4a Cerdanyola

0 9 3 692 79 04

TELEFONIA A R TELECOM Telefonia i oomunicaoione Ctra. de Cerdanyola, 49 0 9 3 589 8 7 02

PESCA SALADA I LLEGUMS SALUMS Sant Antoni, 50 0 9 3 674 5 7 52

TINTORERIES TWTOREFSA ST.CUGAT Sant Antoni, 1 o 93 6 7 4 1 1 8 2

FERRON Rius i Taulet, 20 O 93 674 69 47

TINTORERIA ST. CUGAT Santiago Rusinol, 35 0 9 3 674 11 83

PISCINES SANT CUGAT Enric Granados, 10 O 9 3 589 25 29

TtíTORERJA ST.CUGAT Rbla. Rbatatada, 34 0 9 3 675 2 2 28 TWTORERtA ST.CUGAT Av. Uuís Companys, 2 O 936744167

POLLERIES POLLERIA SANT CUGAT Mc.Torreblanca.Pda. 1-5 o 93 6 7 5 1 3 8

MASSATGES ESTET. SALUT NATURAL AMB LES MANS (SPA) Les Domes, 11 O 656 89 01 4 9

MAT. CONSTRUCCIÓ FOAP Rius i Taulet, 27 0 9 3 674 05 03 SUMINISTROS VALLDOREIX Mn.C. Verdaguer, 107 0 9 3 674 14 90

MENJARS PREPARATS ROSTIDORALA LLENYA OLIVER Sant Martí, 9 0 9 3 589 82 75

OBJ. REGAL BOHEMACRYSTALL Valldoreix, 49 o 93589 7202

OBRES CONSTRUCCIONS ™ CONSTRUALPA Santa Maria, 9 , 1r 1a 0 9 3 589 01 51

MRW Ildefons Cerdà, 4 0 9 3 590 26 80

TRANSPORTS ASS. RÀDIO TAXI 93 5 8 9 4 4 2 2 0 936755151

REPARTIDORS

VETERINARIS

MAIUNG VALLÈS, S.L Mercè Rodoreda, 8 0 93 589 23 71

DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS, S.L. Urgències 24 h Sabadell, 23 Obert nit I festius 0 9 3 674 69 45 Tel. urgències o 908 8 9 81 36 O 936746945

RESIDÈNCIES RESIDÈNCIA 3a EDAT SANT SALVADOR Sant Salvador, 47 0 93 674 42 2 3

VETERINOS Rius i Taulet, 31 0 93 589 71 4 0

STANZA Valldoreix, 10 0 93 674 65 98

ROBA INFANTIL PROMUSA Av. Torre Blanca, 2-8 O 93 5 8 9 1 7 3 2

TEDODÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30 0 9 3 589 44 95

MERCERIES LA PERLA Major, 3 0 9 3 674 01 38

MISSATGERS JOGUMESMARGA Santa Maria, 44 0 9 3 674 15 32

0 93 675 32 74 TATER'S Sant Antoni, 62 0 9 3 675 55 0 6

MUSICAL ST.CUGAT Rosselló, 13

JARDINERIES GARDEN ROCAMORA Llaceres, 12 0 93 674 36 94

0 93 675 12 99

PARAMENT DE LA LLAR GENEVEVELETHU Vila, 6 O 93 6 7 4 0 3 16

CUCARRÓ Santiago Rusinol, 30 O 93 674 55 80

O 666 42 81 42

ROBA PER ALA LLAR FALGUERA Villa. 1 O 93 675 24 0 1

IBERPLAN VIATGES Valldoreix, 59 0 9 3 589 16 78

SÚPER HOGAR Plaça Octava, s/n 0 9 3 589 89 99

^ P ^ ^ M H M SABATERIES PASTISSERIES ^REPARACIÓ DEL SÀBAT CALÇAT SABATA Santiago Rusinol, 46

AIRTOUR viatges per Catalunya amb avioneta Ptge. St. Salvador. 3.

La Floresta

Francesc Moragas, 6

USSIATOURS Plana Hospital, 10 0 9 3 589 6 1 SO

•

XARCUTERIES CANSALADERA JULIANA Francesc Moragas, 26 O 9 3 6 7 4 0 8 11

54

Cultura

De dHuns a divendres • De 7.00 h a 8.00 h F.ldespertador, amb Salva Vallvé •De8.(X)hal().(M)h Primera Plana, amb fieni Lozano • D e 10.0<) h a 13.00 h Gambimta, el maga/.ín, amb (!lara Borrell • D e 13.(K)a 13.30 h Sant Cugat Avui: /'informatiu, amb Josep M. Miró • D e 13.30 h a 13.40 h Actualitat Esportiva, amb I van l'enas • D e 13.40 h a 14.00 h Amb molt de gust, 1'.espai de gastronomia, amb Pep Blanes • D e 14.00 h a 17.00h Vol de tarda, amb Ksteve Llop • D e 17.00 h a 19.00h Vol de tarda, amb Iolanda Casas • D e 19.00 h a 20.00 h Al lloro, el musical, amb Salva Vallvé • De 20.00 h a 20.35 h l'esportiu, amb (ïemma Montero • D e 20.35 h a 21.00 h El millor del magazín • D e 21.00 h a 22.00 h Sona clàssica (dilluns), Rock World (dimarts). Dauce l sgend (dimecres), ChillOut (dijous), Jazz Cava (divendres).

• De 22.(X) h a 24.00 h El que queda del dia, amb Joan Vallvé • A partir de les 24 h Música al teu costat • De 7 a 24 h, Cada hora informació local als Bulletins Informatius.

• D e 8.00 h a 10.00 h Es cap de setmana, amb Joan Vallvé • De 10.00 h a 13.00 h

E L S J C A Ï Y I W S DIJOUS, l.i de juliol del 2000

Poc fet. El magazín d'humor. Amb Xavi Rodríguez • D e 13.00 h a 14.00 h Avant-matx. l'informatiu d'esports • D e 14.00 h a 15.00 h Càsting (repetició) • D e 15.00 h a 17.00 h Àlbum, amb David Villena • D e 17.00 h a 18.30 h l'estrena. El ptvgrama de cinema, amb Xavi Torras, Jordina Reinon i Toni Garcia • D e 18.30 h a 19.00 h Ràdio Plav, amb Sònia Carmona • D e 19.00 h a 21.00 h Ruc d'assaig, amb Carles Roca • D e 21.00 h a 22.00 h Entre bambolines. El programa de teatre • A partir de les ZZ h Música al teu costat

Diumenge • De 8.00 h a 9.00 h L·i missa del monestir • De 9.00 h a 9.30 h i Mites i llegendes de Sant Cugat • D e 9.30 h a 10.00 h Esport en marxa la edició • D e 10.00 h a 13.30 h Nostra dansa/ L·i sarsuela! Roda d'amics amb Joan Fàbregas i Pere Pahissa • D e 13.30 h a 14.00 h Esport en marxa 2a edició • D e 14.00 h a 16.00 h Tal com érem, amb J. M. Al vira • D e 16.00 h a 19.00 h Bon rotllo, presentat per Raquel Iniesta •Del9.0Óha21.00h Ruc d'assaig, amb Carles Roca • D e 21.00 h a 22.00 h Esport en marxa 3a edició, amb Carme Reverte • A partir de les ZZ h Música al teu costat

ha música de guitarra omplirà el claustre del

Monestir

El prestigiós guitarrista José Litis Lopategui torna aquest estiu a la nostra ciutat per fer la XXIX edició del Curs Internacional de Guitarra que porta el seu nom. Com a aperitiu, demà al vespre, a partir de les 22 hores, el claustre del Monestir serà rescenari del concert inaugural, que anirà a càrrec del Trio Cardoso. Aquest cap de setmana encara es podrà gaudir un cop més de la música de guitarra en el mateix recinte. Serà diumenge, també a les 22 hores, i dins del cicle Antics Alumnes. Podrem gaudir del recital de Vihue/a a càrrec de Joe Difrancis. Un petit preludi per a un gran curs de guitarra.

ELS .í C.VNTX SNS Dijims,

Cultura

/. i lie juliol tli l -'.'(

AJUNTAMENT

AAPPiWMira-sol

93674 2018

Ctre. Cívic les Planes

93 5892288

AAW V. Ca'me Mira-sol 93 674 10 03

Cines Cinesa (reserves) 93 589 0941

Comissaria St Cugal

93 674 76 12

Casa de Cultura

93 5891382

AAW St. Joan Mira-sol 93 674 71 03

Cines Yelmò Ireservesl 90212 4134

DNI (Cila prèvia)

93 589 3080

EMD Valldoreix

93 674 2719

Consumidors

OMIC PROMUSA

Club Muntanyenc

936745396

93 589 31 88

Coral de la Unió

936741006

93 58917 32

Esbart Sant Cugat

93675 26 52

llar d'Avis Parròquia

93 589 05 98

Aigües a Floresta

93 674 20 89

Piscina Valldoreix

93675 40 55

Catalana de Gas

93 725 29 44

Correus

93 674 70 96

ENHER Rubí

93 69918 92

93 268 45 67

BOMBERS 93 692 80 80

Bellaterra

085

Generalitat

ÀSSBTENCÍASANITÀRIA CAP

93 5891122

CAP - Urgències

9358944 55

Centre Soc. San. LF

93589 7800

Rubí- Sant Cugat

9369980 80 MITJANS COMUNICACIÓ

ENTITATS

FECSA (atenció client)

900 73 73 73

93675 59 59

FECSA (avariesl

900 74 74 74

93674 6661

Fune'ària

935895552

Repsol-Butà

93 6741580

93 674 2383

ASDI

936753503

Creu Roja Sant Cugat

936741234

CPA

935891674

Tot Sant Cugat

Creu Roja Valldoreix

'93 674 24 59

C.Castellano-Manchego 93 589 76 05

Dispensari la Floresta

936747615

Germanor Cavis

93 589 57 98

ORGANISMES OFICIALS

General de Catalunya

93 5891212

Grup Sup. Immigrants

936749314

Hisenda

935891155

Vall cf Hebron

93 427 2000

Sant Cugat Comerç

93674 03 22

Jutjat

936746696

Sant Joan de Deu

93 203 40 00 PARRÒQUIA

LLEURE Arxiu Gavm

Aeroport

93 478 5000

Ca'r eteris

93 204 22 47

Les Planes

93204 75 03

FGC

93 2051515

93674 1163

Grua

93 67433 71

93674 05 69

RENFE

93 4900202

Port

93 31887 50

Rad'0 Taxi

93 58944 22

Taxis Iparada)

93 674 0997

Va'ídoreix (parada)

93 674 11 11

Arxiu Municipal

93 5890712

AAPPW Can Maio Vall 93 674 5049

Arxu Nac Catalunya

93 589 77 88

Valldoreix

AAPP • W Valldoreix

93674 2197

Casal Cjíural Mira-sol 935892018

AAPP Montserrat Vall.

93 674 2Ï 05

Casal d'Avis SC

93 58916 38

AA Prop. i V la Floresta 93 674 20 89

Casal Valldoreix

93674 45 99

Cuerpo Nacional

AAW Agjallonga Flor. 93 674 5129

Ctre Cwc la Floresta

93 58908 47

Municipal i Protecció Civil

ASSOCIACIONS

POLICIA 93 674 7858 092

1,11

Informació i Inscripcions De dimarts a divendres De 9 a 11.30 i de 17.00 a 19.00 h

TALLERS Horari d ' I n s c r i p c i ó : d e 9 a 13 h - PLACES LIMITADES I n i c i d e c l a s s e s : 2 d'octubre del 2000 Informació: Casal de

Organitza:

Cultura d e Valldoreix

EMD d e Valldoreix

BODY BALAMCE dimarts, de 10.40 a 11.40 h

DIBUIX i P I N T U R A per a joves 1 adults dilluns.de 19 a 21 h

»

m

DIBUIX i P I N T U R A per a nens i joves dilluns.de 17.30 a 18 3 0 h

» ORFEBRERIA dm.de 1 8 a 2 0 h , dim., delfl a 20 h i di, de 18 a 20 h

• IOGA dimecres, de 20.30 a 22 h

* JAZZ

infantil i juvenil

CINESA SANT CUGAT

dimecres, de 17 30 a 18.45 h

»

Stuartlittje /(Hechizo... consulteu) 16.00 -18.00 • 20.00 - 22.00 Elúftimo escatón Sant Cugat 2

Yelmo 4

Yo.yomismoe Irene

Stuart Littte

Sant Cugat 3

Yelmo 5

Misión a Marte / Misión: Imposibte 2 Sant Cugat 4

Yelmo 6

Misión: Imposfcte 2

South Park

•

«m. i <fe, de9.30 a 10.30 h

16.15-18.20-20.20-22.45

Yeimo8

16.30-18.30-20.40-22.50

D i v e n d r e s l·l d e juliol

16.10-18.05/ 20.40-22.50

CICLE DE CINEMA A L'AIRE LLIURE Entrada lliurt» Ales 22.30 ala pi. del Casal de Cultura de Valldoreix.

Dofide esté el cfinero

16.10-18.20-20.30-22.35

Yelmo 9 16.00 -17.15 - 20.30 - 22.45

CINESR ^MM I I v • • • • mmm I 2

a

I

ESMALT*

dioas, del8a2oh « ESC. DE MUSICA Andante

AGENDA

Yelmo 1

Yo, yo mismo e Irene

•

16.30-18.30-20.30-22.50

Tigger / Tango para tres

Yelmo 2

VITRALLS DECORATIUS rümecnes, rJe 12 8 13.30 t i

PUNT Taller d e PLÀSTICA dimarts, de 17.30 a 18.45 h •

YELMO SANT CUGAT

17.15-20.00 - 22.40

• JOIERIA a ta cera pe«dttda dimecres, de 16 a 18 ti •

JAZZ AERÒBIC juvenil dimecres, de 18.50 a 20 20 h

Yelmo 7

Misión: Imposfote 2

ESTAMPACIOs/raba, baiftiaeda dimecres, de 10.15 a 11.4Sh

16.00-18.15- 20.15-22.35

QYM-AEAÒBIC dm. i d.j, de 9.30 a 10.30 h

(consutteudies• [horaris! fantasia Fantasia 2000

BALLS DC SALÓ iniciació: dj, de 20.30 a 22 t i perfecció: dv, de 20.30 a 221»

TEATRE per a nen*: dijous, de 19.00 rt par a jevest d j . de 18.39 a 30 tt TAI-TXl

Yelmo3

Sant Cugat 1

Sant Albert, 5 Tel. i fax 93 589 82 69

TRANSPORTS

93 674 25 70

St PereOctavta

&

EMD Valldoreix

SERVEIS

93 589 62 82

Ctre. Alzrteimer St. C.

Telèfon de l'Esperança 93414 4848

091

Urgències

Els 4 Cantons Ràdio Sant Cugat

CASAL DE CULTURA DE VALLDOREIX

93 675 5105

Sant Cugat

55

16.25-19.30- 22.30

(Hadiator (consulteudissabte)

TAR/.AX,

de Kevin Lima i

Chris Bock. OK D1SNKY (doblada al català). Orjj.

K M » de Valldoreix.

El cinema de casa teva

SANT CUGAT

4a SETMANA

SETMANA

ESTRENA

K ï ?íttCtf<* fiSÏÏC^íd: Ti·ÍHe- « & ! & «M©V5» ESÍVístSft

SALES 3

4 1 6 . 1 5 - 1 9 . 1 5 - 22.15

GOLFA: 00.40 13 Anys.

CINESR Ç/hnimiHirtJWmmNL

SALA 1 16.00 -18.00- 20.00 - 22.00

SALM GOLFA 00.30

Apta

PAÍ &•->*

i

1

1

SI S iíiUÍ'VïlliífS

SALA 2 18:15-21:30 GOLFA: 00:30 Pt. Calif.

S

Ver>fi* i-'íiciíjsíta

HS4CANT0NS

56

Setmanari da Swwr CVGAT I

Dijous.

13 de julioldelJOOO

VALLÈS

-S

•^t·'^í-A

Ramon Marín. Director Territorial de Correus a Catalunya Història IOKDI CASAS

"Els santcugatencs poden tornar a confiar en Correus" gularitat del mateix. Ara, crec que poden confiar en nosaltres i a recuperar la credibilitat del servei públic de Correus i Telègrafs en aquesta ciutat, que estava absolutament abandonat.

Al correu local i provincial solam e n t en u n m e s i m i g h e m guanyat 35 p u n t s de millora, que suposa un èxit.

- Quines són les mesures que s'han pres per poder resoldre aquest afer?

- Va ser tot una anàlisi molt metòdica del que realment estava passant. La primera mesura va ser la infraestructura. Llavors, es va inaugurar un nou local al carrer Udelfons Cerdà, amb 870 m 2 amb una inversió i m p o r t a n t d e 185 milions d e pessetes. A partir d'aleshores es van anar solucionant la resta de problemàtiques. També vam diferenciar els barris de Sant Cugat a m b c o d i s p o s t a l s . E n aquests moments entenem que està agafant ja el nivell que nosaltres preteníem.

ALKX L Ó P K Z

- Sant Cugat -

S'han acabat els problemes de Correus i Telègrafs a la nostra ciutat. El santcugatenc Ramon Marín, director Territorial de Correus a Catalunya, ha deixat clar que ja s'ha solucionat la problemàtica i que a partir d'ara els ciutadans podran disfrutar d'un servei ràpid, eficaç i tecnològic.

- Quins són els diferents serveis que ofereix Correus i Telègrafs?

- Correus i Telègrafs té molta quantitat de productes que ofereix als ciutadans, productes que nosaltres anomenem Unia bàsica, q u e són bàsicament les cartes, la línia econòmica, que és el publicorreu, i els impresos, i el que és la línia urgent, que és el postal-express -la nostra estrella-, la paqueteria i els certificats i també el que són els serveis financers.

- Quin és el servei que més utilitza el client i quin és el que fa servir menys?

- El servei que més s'utilitza és, amb diferència, la carta, de tots els tipus. I el que menys s'empra, per la mateixa evolució de les tecnologies és el telegrama i el tèlex particular.

- Quin és el servei que ofereix Correus i que l'usuari coneix menys?

- Tot el q u e té relació amb la correspondència urgent i, fonamentalment, amb el postal-express. Quan arriben els nostres clients a Ics nostres oficines i se'ls ofereixen productes com el sobre prepagat en què, fins a 300 grums, poden posar qualsevol tipus de c o r r e s p o n d è n c i a amb una entrega de menys de 24 hores a m é s d e 128 p u n t s d'entrega la veritat és que se sorprenen que aquest producte existeixi.

- Té alguna xifra interessant que reflecteixi Sant Cugat?

- A Sant Cugat el que és el repartiment de la correspondència, m e n s u a l m e n t es repartei-

Ramon Marín, al local de la rambla de Can Mora FOTO: XAV1LARROSA xen prop d'un milió d'objectes i pel que fa a la correspondència urgent, uns 5.000. també cada mes. Quant al tractament de la correspondència a l'oficina d'atenció al públic de la rambla de Can Mora, més de 400 objectes corresponen a la línia bàsica. Per acabar, en la correspondència urgent es fan quasi 7.000 sortides urgents.

— Les noves tecnologies poden deixar enrere els p r o d u c t e s que oferiex Correus?

- Estem a l'alçada del que els temps requereixen i no estem gens al marge del que està succeint al nostre entorn tecnològic. Hi ha dos projectes de què Sant Cugat ja disposa: un és el projecte Iris 4.01, q u e és un sistema informàtic que permet oferir tot tipus de

productes, i a meitat de juliol s'acabarà amb la instal·lació en les 235 oficines que existeixen a Catalunya i a la resta del país amb la instal·lació del sistema operatiu X 400, que també ens permetrà la total informatització de la prestació dels serveis financers.

- Finalment, podem afirmar que els problemes de Correus ja han finalitzat.

- Sí. El que passa és q u e ara mateix estem en una fase d'acop l a m e n t de totes les mesures que prenem i lògicament tot no es pot aconseguir d'un dia a l'altre. Crec que el ciutadà haurà passat, sens dubte, de percebre quant a la distribució de la correspondència d'una irregularitat en la recepció del correu a, com a mínim, percebre una re-

"El nou local de carteria és la millor unitat de repartiment de l'Estat"

- Sant Cugat és la primera i única ciutat que, sense ser capital de província ni administració postal, ha estat seccionada en cinc districtes.

- Això mateix. E n s va costar moltíssim treball perquè ningú podia e n t e n d r e q u e a m b més de 50.000 habitans fos necessari dividir-la en codis postals per millorar la qualitat del correu.

Fins i tot vam haver de portar personal del centre directiu perquè veiés com era la distribució d e la ciutat a m b els seus 307 quilòmetres de carrers.

- El nou local de carteria ja inagurat del carrer Ildefons Cerdà és la millor unitat de repartiment de l'Estat.

- Sí. Tenim una carteria de 870 m 2 on treballen 53 persones.

Mai s'havia dedicat tant espai a aquest nombre de persones. És la primera oficina de Catalunya on tot el correu arriba amb safates diferenciant perfectament el que és el correu local, del provincial, del internacional, etc.

Aquí, com indicava l'altre dia un important historiador, els problemes els combatem, en lloc de resoldre'ls. Algú es pensa seriosament que el debat, per dir-ho d'alguna manera, sobre els continguts de l'ensenyament de la història, té alguna cosa a veure amb l'ensenyament? En absolut. Estem davant un debat polític de forta càrrega simbòlica.

Dels que opinen a tort i dret sobre el famós informe de la Real Acadèmia de la Historia des dels mitjans de comunicació (des d'aquest setmanari, per exemple, i sense anar gaire lluny), quants s'han llegit les catorze pàgines consultables a Internet? Pregunta innecessària, no cal dir-ho. Per quins set sous hauríem de conèixer un text que diu molt més del que se n'ha vulgaritzat, si aquí el que ens interessa són els debats essencialistes i no pas els intents de racionalitzar el nostre passat? Si, fins i tot, alguns es permeten el luxe de denunciarho com una maniobra grollera dels seus socis polítics d'ara i aquí (i d'ahir i d'allà). O, amb altres paraules, dels incapaços de compartir el seu nacionalisme amb el dels altres, encara que sí serveixin per compartir pacte i suport polític (ja se sap que parlar d'extracomuniatris és tota una altra cosa). No, no us enganyeu, no discutim d'Història, discutim de projectes polítics. Si discutíssim d'Història, ho deixaríem en mans dels professionals. Els quals, per cert, haurien d'aixecar una mica més la veu. I ben mirat, a qui importa la Història?

Potser als joves de 14 a 24 anys, el 70% dels quals tenen mòbil per tal de viure al minut? Si la informació sobre el present que ens arriba a través d'Internet ja és suficient per fer-nos petar el cervell, a més pretenen que sapig u e m el q u e va passar abans d'ahir? Història no, gràcies!! Aleshores, i entrem ja en matèria local, què fem discutint sobre la necessitat d'un museu local? Realment necessitem un museu?

N o en tindríem prou amb un centre que ens ensenyés a interpretar el present? I per pensar sobre el present no calen gaires gotes de passat. Només ens cal desideologitzar-lo i abordar-lo des del diàleg.

ü'ili .•ilí'1 -UCIONS GRÀFIQUES

• %J

S a n t

A n t o n i ,

0 8 1 9 0 Sant • Tel 93 5 9 0

15

Cugat 10 86 -