Diari de Sant Cugat 344

El * diari' de Sant Dtíoui firin «Imltt'i-

Cugat

EIS 4 CANTONS

Destaquem

Am Vtl 225 ptes.

•

La Festa Major omple la ciutat a vessar ff

"iP»

i

j Repàs al primer r any de mandat i els projectes de ( l'alcalde Recoder Pàgine*.»a 5

Les obres de la pi. Magí Bartralot comencen el juliol Pàgina 10

L'empresari i actor Jaume Pla se sotmet al 'Casting' Pàgina 27

Alacid no abandonarà el Sant Cugat Esport F C

El tancament de carrers al trànsit de vehicles durant tota la Festa Major ha convidat a la participació multitudinària FOTO:\\L

Pàgina 32

El Monestir, a les targetes de crèdit de "La Caixa"

Sant Cugat Comerç regala quinze mil tiquets cPaparcament Les butlletes es distribueixen a través del 'TOTSant AUTOMATISMES

Fessubscript or

PER A PORTES

ELS fCANIONS

I PERSIANES.,.

Prestigi, Seguretat i Servei

Cugat' Pàg.47

GARRIGA

d "diarf Oc Sa" 1 Cugat

et surt a compte Entrades per al cinema í molts espectacles...

Taller, fabricació pròpia i tot per Exposició l venda C. Xerric, 2 (PI.Ajuníament) Tel / Fax 93 675 29 02

10.800 StS. TEL. 93 589 62 82

AV. LLUlS COMPANYS, SO (AIANS ALFONS SALA)

TEL. 93 5 8 9 17 99

Oficines i exposició Crta. Cerdanyola, 67-71 Tel./Fax 93 589 18 78

08190 Sant Cugat del Vallès

[

ATENCIÓ AL SUBSCRIPTOR

93 589 62 82 . dedl a dv, de 9 a 14 h i de 16 a 20 h

EIS4C4NTQINS

Política

3

Dijous, 6 ettjuliol etel -000

Entrevista Amb motiu del primer aniversari de l'alcalde Uuís Recoder al govern municipal, en substitució de Joan Aymerich, Els 4 Cantons ofereix una entrevista que repassa els primers 365 dies de Recoder dirigint la política local. L'alcalde explica el disseny del Sant Cugat del segle XXI i dóna resposta a les acusacions dels partits de l'oposició al llarg d'aquests dotze mesos.

Lluís R e c o d e r . Alcalde de Sant Cugat del Vallès

"La vianantització beneficiarà la majoria de la ciutat" J O S K P M. V A I . I . H S / K M I I . I B H I . I . A

- Sant Cugat - A m b q u i n adjectiu d e s c r i u ria a q u e s t p r i m e r any d e g o vern?

- Intens.

- Q u è ha estal el m i l l o r del s e u p r i m e r any?

- Viure i n t e n s a m e n t el dia a dia d e la c i u t a t i tenir la possibilitat e n a l g u n s casos d e r e s o l d r e els p r o b l e m e s . Kl millor d e la política m u n i c i p a l és això. D e l q u e e m s e n t o m é s satisfet é s d e la planificació d e l s p r o j e c t e s , (picarà es c o m e n ç a r a n a visualitzar.

- I la part n e g a t i v a ? Q u i n e s són les sorpreses desagradables q u e s'ha e n d u t ?

- N o gaires. D e sorpreses no n ' h e t i n g u t p e r q u è ja sabia q u e era u n a feina q u e r e q u e r i a d e d i cació i sacrifici p e r s o n a l . D e i x e s d e d e d i c a r t e m p s a la família i al lleure p e r ò t e n s la satisfacció d e d e d i c a r - t e a S a n t C u g a t . Kl q u e e m p e s a m é s és la dificultat d e

Reeoder eompliei un nn\/ <>,„ ei nlmlde el dia .i de juliol pensat FOTO: X. 11ll-.R /ARROSA j u n t a m e n t internament de mam o l t i m p o r t a n t del c e n t r e i n o nera q u e s'assembli c o m més micrec q u e s'hagin patit u n e s grans llor a la relació e n t r e les e m p r e m o l è s t i e s i e n canvi, n'hi ha q u e ses i els clients. Això implica h a n d e i x a t el c o t x e . E n s hi h e m canvis d e m e n t a l i t a t . d'acostumar. Sant C u g a t té molts

r r e n y una mica p e r v e r s : allò q u e e n d i e m posar pals a les r o d e s .

Kl fet d e plantejar c o s e s a m b lògica, treballades i pel benefici d e la ciutat i et trobis q u e el p l e les rebutja p e r q u è es tracta d e p o -

sar les coses difícils al g o v e r n , fa q u e la g e n t d e s c o n f i ï d e la política. H e m d e r e n u n c i a r a c o s e s . c o m s e m p r e q u e hi ha u n p a c t e .

P e r ò e n una ciutat c o m la nostra és fàcil posar-se d ' a c o r d e n els o b j e c t i u s d e m a n d a t . M a l g r a t el

resoldre problemes que se'm plantegen, q u e sóc conscient q u e existeixen i són urgents, p e r ò no tinc ni capacitat ni recursos p e r poder-los solucionar. L a política local t ' o b l i g a a priorit/ar. m é s e n cara q u a n els re-

cursos són íimi- La dinàmica local

tats.

govern-oposició es

- El p a c t e d e g o v e r n ami, el

HÍOU

PPlihaproporc i o n a t la t r a u -

OI

v ^ , - , ^ 1

UU

ter/T//)'

depOSÜF *

q u e diguin altres. q u e ho d i u e n r a m b la boca m o l t

pctitai d s nostrcs

;,C(,rds amb cl FI>

són m o l t similars als q u e p o d r í e m ^™*™™* ells o tots j u n t s o

quil·litat q u e n o p a l s <7 leS /YjdeS " ells a m b el PI» li v a d o n a r l ' e — El n o u g e r e n t , J o r d ' Turull, ha lectorat, però d* i m p u l s a r e l /.condicionarà els projectes q u e anunciava al pronoii o r g a n i g r a m a d e g o v e r n . grama electoral? / R e a l m e n t tindrà comj)etèiicies a b s o l u t e s p e r c a n v i a r el q u e - Kl p a c t e d e g o v e r n e n s pertècnicament no és c o r r e c t e m e t g o v e r n a r a m b tranquil·litat, ]>erò p o l í t i c a m e n t sí? poder engegar projectes sabent q u e els p o d e m d u r fins al tinal si c o m p t e m a m b cl recursos n e cessaris p e r q u è hi ha una majoria q u e els recolza. Vulguis o no. la d i n à m i c a g o v e r n - o p o s i c i ó . no s e m p r e , p e r ò a S a n t C u g a t segur. d e v e g a d e s es m o u e n un te-

- Avancem cap a un camí que planteja i n c e r t e s e s p e r q u è és un gran canvi. Ks el c a m í d e futur.

F e m un canvi d e m o d e l del q u e ha estat la política m u n i c i p a l g e neral. Per poder actuar a m b eficàcia h e m d ' o r g a n i t z a r l'A-

— Aquest cap de setmana es p o s e n e n m a r x a les p r i m e r e s mesures per vianaiititzar el c e n tre. C o m es possible q u e alguns dels comerciants de Santiago Rusinol o el c a r r e r Major n o estiguin d'acord a m b aquest procés?

- L a majoria sí q u e h o e s t a n p e r q u è e n t e n e n q u e això serà beneficiós per a ells. Kls sectors cpie es p o d e n v e u r e m é s b e n e f i ciats són els b o t i g u e r s , els veïns i els vianants. Ks una decisió presa en benefici d ' u n a majoria. Kn el cas d e l s c o m e r c i a n t s e l s hi poso c o m a e x e m p l e el b o n func i o n a m e n t del carrer d e S a n t a Maria.

— La F u n d a c i ó del RACC a s s e g u r a q u e part d e l s 3 2 . 0 0 0 v e h i c l e s q u e passeu diàriament pel c e n t r e es podrien estalviar. j C o n i es p o d e n fer canviar a q u e s t s hàbits?

- N o i n t e n t o explicar a la g e n t q u e p o d r a n arribar als m a t e i x o s llocs p e r u n altre recorregut. Kls dic q u e s ' h a u r a n d ' a c o s t u m a r a anar m e n y s a m b c o t x e , q u e és p e r fe c t a m e n t p r e s c i n d i b I e .

Acpiest c a p d e s e t m a n a d e F c s ta M a j o r h e m t a n c a t u n a p a r t

cotxes i la trama urbana és d e poble q u e ha anat c r e i x e n t , s e n s e g r a n s a v i n g u d e s al c e n t r e .

— En a q u e s t p r o c é s aquilí paper j u g a r à el traiisj>ort públic?

- Ks una d e les p e c e s del proj e c t e . \ o l e m reformar i r e o r d e nar el t r a n s p o r t urbà p e r tal q u e l'any q u e ve pug u e m s i g n a r el conveni amb l'Autoritat Metropolitana del 'Transport d ' i n t e gració tarifària. a m b u n sol b i t llet. Tenim un

d e les P l a n e s é s a B a r c e l o n a ) , p r e v e u q u e siguin l'eix c e n t r a l al v o l t a n t del qual pivoti a q u e s ta xarxa d e t r a n s p o r t d e m a n e r a q u e els a u t o b u s o s actuïn de llançadora.

— Les primeres passes per t r e u r e el c a m p d e futbol d e la r a m b l a del Celler estan d o n a d e s . P e r ò , q u a n j u g a r à a Coll F a v a el S a n t C u g a t E s p o r t i q u a n es v e u r a n les n o v e s pisc i n e s i el p a v e l l ó r e m o d e l a t ?

- E l m e s d e juliol a c a b e m el p r o j e c t e e x e c u t i u del c a m p d e futbol i a partir d ' a q u í iniciarem la licitació. E s p e r o q u e a finals d e final d ' a n y c o m e n c e m l e s obres i q u e estiguin acabades en vuit mesos. Kl nostre objectiu és q u e el Sant C u g a t Ksport p u g u i j u g a r al n o u c a m p d e futbol al s e t e m b r e d e l'any 2 0 0 1 . Ks u n projecte o n hi h a u r à u n c a m p d e futbol 7 a m b gespa artificial, u n e s pistes poliesportives a m b uns v e s t i d o r s c o m u n s i a l g u n altre e q u i p a m e n t que h e m d'acabar d e d e c i d i r e n els p r o p e r s d i e s .

E s p e r o q u e a la tardor del 2001 estigui ja e n p l e f u n c i o n a m e n t , t e n i n t e n c o m p t e q u e del trasllat del c a m p d e futbol en d e p è n p o d e r iniciar les o b r e s a la r a m bla d e l C e l l e r , e x c e p t e les del p a v e l l ó i la sala escolar, q u e p o dran c o m e n ç a r abans. La piscina la m a n t e n i m fins q u e p u g u e m iniciar el p r o j e c t e d e construcció d e l'altra o n hi ha ara la p i s t a M é n d e z . Volem q u e sigui la iniciativa p r i v a d a cpii h o e x e c u t i .

O n ara hi ha la piscina hi haurà u n o dos pavellons. Si fos un, seria a m b tres pistes r e c o m ertibles en una.

— El s a n e j a m e n t d e l ' e c o n o m i a m u n i c i p a l é s IUI d e l s p r o b l e m e s d e difícil solució. / O n és l'equilibri e n t r e una ciutat agra-

"EI nostre objectiu

és que el Sant Cugat

,,an,

«' a m n

l,n

ost de serveis Esport pugui jugar tt:c»aix?

F e n t un gran al nou camp al -esforç p e r racio-

problema: la gran Setembre del 2 0 0 ' / " nalit/.ar la d e s p e e x t e n s i ó del nossa per evitar q u e tre nucli, 307 no baixi el servei quilòmetres de i mirar d e millocarrers. L a baixa d e n s i t a t d e p o rar-lo. H e m d e m a n a t ajuda a alblació fa q u e a q u e s t servei sigui g u n a i n s t i t u c i ó d e fora p e r q u è molt car i deficitari, com en quale n s analitzi la gestió del C e n t r e sevol ciutat. P e r ò p e r una ciutat C u l t u r a l o dels circuits i cl sistec o m la nostra encara ho és m é s m a d e recollida d ' e s c o m b r a r i e s . p e r q u è el r e c o r r e g u t ha tic ser Ks tracta d e l'Institut C e r d à d e m é s llarg i el n o m b r e d e persones Barcelona. D'altra b a n d a , el q u e és inferior. Serà molt difícil q u e t a m b é i n t e n t e m crear és m é s t i n g u e m t r a n s p o r t urbà q u e e n s b a s e fiscal a la nostra ciutat, q u e reculli a la porta d e casa. L'estupassa p e r la creació d ' e m p r e s e s i d i . q u e inclou les sis e s t a c i o n s i d'indústries terciàries, q u e no mitja d e S a n t C u g a t ( p e r q u è la són c o n s u m i d o r e s d e serveis.

Política

HS

íí'ANnVSS

MIMI*. f,,l, mimi M 2000

(Continuació de l'entrevista a l'alcalde Lluís Recoder) - S i S a n t Oifjat c r e i x , t a i u l x aiiiriiiciitcií les d e i x a l l e s q u e . e n

titats culturals. C u i n e s

con-

cliisions sc n ' h a extret': 1

necessaris i a d i e n t s . H e m d e t e -

K R C . q u e no n o m é s d e m a n e n

fici q u e no té cap m e n a d e con-

nir molt e n c o m p t e q u e cada dia

q u e retirem la d e m a n d a sinó q u e

dició) d e salubritat (no té labav os ni aigua corrent) i a m é s . e s t e m

m o l l s r a s o s , n o IIIII'M c a b u d a

- I l e m pensat en un m u s e u q u e

q u e passa. T o r r e N e g r a c o n t i n u a

a m é s . es manifesten aquí davant

als c o n t e n i d o r s . ;,(,hiiiia es la so-

estigui al servei del Monestir. I n

s e n s e t e n i r c a s c s . N o hi ha vo-

[de l'Ajuntament], a m b els uh/fies.

p a r l a n t d ' u n edifici m u n i c i p a l .

lució?

m u s e u local, per c o m p l i r el seu

luntats revisionistes; F R C va mar-

A part d e ser una actitud absolu-

C o n t i n u o ideològicament conv e n ç u t q u e qui està m é s legiti-

o b j e c t i u d e difusió c u l t u r a l , ha

xar d e la comissió, però hi ha al-

t a m e n t i r r e s p o n s a b l e , l'Ajunta-

combraries. Les estadístiques

d e tenir algun c l e m e n t atraient,

guna cosa m é s q u e una estratègia

m e n t no ho ha d e fer. Vaiü inter-

m a t a m b diferència per decidir

d i n e n q u e en è p o c a d e b o n a n ç a

q u e és ú n i c a m e n t el M o n e s t i r .

d e partit polític e q u i v o c a d a per-

p o s a r u n a d e m a n d a p e r q u è hi

q u è es fa allà és qui r e p r e s e n t a

q u è estan jugant a m b un tema

havia una sèrie de problemes, q u e

els c i u t a d a n s d e Sant ( àigat. q u e

- ( \M\A V cgada g e n e r e m m é s cs-

d'escom-

I la d'explicar la seva història, el

br,iries creix molt. l'erò els cinta-

seu n a i x e m e n t , el p a p e r q u e va

és l ' A j u n t a m e n t . F a legitimitat

daus tic Sant ( àigat t a m b é hi han

jugar en la història d e (Catalunya

q u e s'aiitoatorgucn

d e col·laborar, q u e la majoria ja

i com Sant ( à i g a t va créixer al seu

d e s persones no té cap fonament.

ho ta.

\ o l t a n t . P e r això vaig c o m ocar

- Fa sanitat i l'ensenyament

diverses entitats culturals per d e -

lamlx- són altres dels s e r \ e i s q u e

C e n t r e C u l t u r a l d e s p r é s d e la

m a n a r l'opinió i la seva col·labo-

n e c e s s i t e n m i l l o r e s . (Juaiit al

m a r x a d e T o m à s Seix?

ració a m b el projecte. Kl m e s d e

C e n t r e d"Assistència P r i m à r i a .

e c o n ò m i c a , el \ o l u m

- Ouin serà l ' e n f o c a m e n t del

determina-

- I l e m v isi ut una e t a p a q u e ha

juliol t r è i e m el Pla D i r e c t o r : ja

p e r e x e m p l e , hi h a c e r t e s críti-

p e r m è s situar el ( ' e n t r e ( àiltural

s a b r e m quina serà la ubicació del

q u e s |»erquè s e m b l a q u e n o surt

e n t r e els grans e q u i p a m e n t s i ui-

m u s e u i n ' h a u r e m d ' i n i c i a r les

al pressii|M>st d e la C e n e r a l i l a t . . .

rurals d e ( iatalun-

obres paral·lela-

va. 1.1 nostre, d e s -

m e n t al procés d e

prés dels

grans

centres culturals de Barcelona, c o m el 1 a c e u . l ' A u d i tori. cl Palau [de la Musical o el 1 catre N a c i o n a l , es el teatre amb

una

- 1 A\ g e n t q u e es dedica a la política o q u e està e n càrrecs ile res-

"Hem convençut la u,Ilstriia '"' dcl nou C e n t r e

ponsabilitat té l'obligació) d e saber com es fan Ics coses av ui en dia.

de

FI q u e no pot ter és d c s i n t o r m a r

Generalitat perquè Restauració de M,,hlcs Vo1 d r i a q u e la- g e n"t tregui el Centre de Búns s ' a d o n é s d e la Restauració del t r a n s c e n d è n c i a M ou es tir" q u e t é a i x ò . I lo

la g e n t . O n e una obra no consti a m b el seu n o m i c o g n o m s en cl p r e s s u p o s t d e la ( i e n c r a l i t a t no vol dir q u e n o es pugui executar.

I li ha altres formes d e p a g a m e n t diferit. K s p c r o q u e b e n aviat el

programació esta-

tincclaríssim per-

ble d e m é s q u a h -

q u è el t r e n q u a n

D e p a r t a m e n t de Sanitat ens

tat d e tot C a t a l u n y a . D e cara el

passa per d a v a n t l'has d'agafat i

a n u n c i a r à la data d e c o m e n ç a -

futur, m'agradaria q u e d o n é s res-

en aquest m o m e n t hem con-

m e n t del C A P de Sant Cugat.

l'.iilailtli iiwiíiiiiiI/III iii/iii'stprimer/uix/ti ///,//,///////,/1 ••!/// "niiin\" h()IO

\ I

posta als g u s t o s m o l t d i f e r e n t s

v e n ç u t el g o v e r n d e la C e n e r a l i -

molt sensible per a S a n t ( àigat i

encara p e r v i u e n . Per-tant. no tinc

Provisionalment, ja h e m cedit un

q u e hi ha dins la ciutat. ( l e tingut

tat p e r q u è t r e g u i el C e n t r e d e

on h e m intentat s e m p r e anar d'a-

cap m o t i u per retirar-la. Són t e -

edifici a Torre Blanca, p e r a m -

s e m p r e la idea q u e el ( ' e n t r e tin-

Restauració dcl claustre però q u e

cord t o t e s les forces p o l í t i q u e s

m e s tan i m p o r t a n t s c o m la s e g u -

pliar els serveis d e m e d i c i n a d e

gui un paper d e d i n a m i t / a d o r cul-

el deixi a S a n t ( àigat. I així recu-

p e r q u è p e n s e m q u e el q u e e n s

retat d e Ics p e r s o n e s q u e hi ha

capçalera i d e peiliarria i ja e s t e m

tural d e la ciutat: q u e pugui col·la-

perar la part s u p e r i o r del claus-

e s t e m j u g a n t é s molt i m p o r t a n t

allà dins. F.s obvi q u e n o r e u n e i x

treballant a m b la distribució d e

borar a m b Ics e n t i t a t s c u l t u r a l s

tre. I l e m trobat un e s p ò n s o r q u e

per a S a n t ("ugat. F e r joc parti-

cap d e les c o n d i c i o n s d e s e g u r e -

les cartilles e n funció ilel lloc d e

q u e fan coses q u e són exhibibles,

e n s fmancia Li r e h a b i l i t a c i ó d e l

dista d ' u n afer tan s e n s i b l e c o m

tat q u e s'exigeix e n qualsevol ha-

residència. T e n i m una deficièn-

fora fins i tot d e S a n t ( ' u g a t , i la

Monestir, inclosa la ubicació d ' u n

a q u e s t no ajuda a aconseguir l'ob-

bitatge, són d e s a s t r o s e s . I,'infor-

cia i e s t e m t r e b a l l a n t per resol-

museu.

j e c t i u q u e tots v o l e m .

m e dels b o m b e r s sobre l'incendi

dre-la. H e m p e r s e g u i t el Servei Català d e la Salut p e r q u è e n s tin-

seva p r o m o c i ó e x t e r n a . H a v í e m parlat d e crear circuits a m b altres

- T o r r e INejïra c o n t i n u a s e n s e

- D e s p r é s d e r i n e e n d i a la m a -

ens diu q u e si allò passa a la nit e n

centres culturals municipals de

c a s e s a d o s s a d e s j i e r ò n o hi h a

sia «le T o r r e B l a n c a , la casa c o n -

c o m p t e s d e l m i g d i a p o d r í e m es-

gui e n c o m p t e . Q u a n t al t e m a d e

ciutats q u e t e n e n alguna cosa per

c a p d o c u m e n t «pie g a r a n t e i x i

t i n u a ' o k u p a d a ' il·legalment tot

tar parlant d e tragèdia. N o sé qui-

l ' e n s e n y a m e n t , el p ú b l i c el t e -

oferir. Ks a dir, d o t a r el ( ' e n r t e

q u e n o s'hi urbanitzi. ;.(Juan s*a-

i el p r e c i í i t a m e i i t .

n e s cares h a u r i e n posat aleshores

nim b e n encarrilat. Kl m a p a e s colar s'està d e s p l e g a n t a m b nor-

d ' u n vessant d e p r o m o t o r c u l t u ral d e Sant C u g a t .

- K s t c m p e n d e n t s del d e s e n -

a q u e l l e s p e r s o n e s q u e han estat

- N o ho sé p e r q u è és un procés

llaç del procés judicial q u e h e m

reivindicant de m a n e r a d e m a g ò -

m a l i t a t i el M) d e j u l i o l e s t a r à

c a h a r à l ' a f e r T o r r e !Negira?

- l ' n dels altres projectes d e

q u e s a b e m q u e serà llarg i labo-

e n c e t a t . Vaig c r e u r e q u e n o ha-

gica q u e retirés la d e m a n d a q u a n

acabat el projecte del nou c e n t r e

(lili és fer u n m u s e u p e r a la

riós. F.spcro i desitjo q u e arribi a

via d e retirar la d e m a n d a q u e vam

el q u e e m p r e o c u p a és la s e g u -

d ' e n s e n y a m e n t primari del Pla

ciutat a . p r o p d e l Monestir. S ' h u

bon fi i estic tranquil p e r q u è p e n -

interposar, malgrat la insistència

retat ilels qui hi ha dins, i t a m b é

del Vinyet, q u e p e r m e t r à ubicar-

o b e r t el diàleg a m b d i v e r s e s c u -

so q u e e s t e m d o n a n t els passos

ilel pic m u n i c i p a l , P S C . IC-V i

el d e s c a n s dels veïns. Ks un e d i -

hi el q u a r t institut.

El PSC e x i g e i x responsabilitats pel Turó de Can Matas

La Floresta

a r

Rodríguez, designada pel PP comarcal "ambaixadora" a Madrid Va hecomençata treballar persolucionar problemes"

demana respostes ja al consell

FI Partit dels Socialistes d e m a -

Fls v e ï n s d e la Floresta estan

na q u e es d e p u r i n responsabili-

fastiguejats. F ' a m b i e n t del consell d e districte d e dimarts va ser

F. B.

d r í g u e z faria el p a p e r d " a m -

(iran \clocitat a Sant ('ugat, en-

tats per la gestió irregular de l'an-

- Terrassa/Sant Cugat -

b a i x a d o r a " a M a d r i d a l'hora d e

tre d ' a l t r e s . " P o d e n

comptar

t e r i o r e q u i p d e g o v e r n e n la

m é s t e n s d e l q u e és h a b i t u a l .

facilitar el c o n t a c t e e n t r e c o n -

a m b n o s a l t r e s pel q u e e n s n e -

concessió d e llicències al Turó d e

\ ei'ns i oposició exigeixen q u e les comissions d e treball es r e u n e i -

FI Partir P o p u l a r ( I T i al Vallès

sistoris vallesans i secretaris

c e s s i t i n ", ha dit R o d r í g u e z , la

C a n Matas, q u e pels socialistes

es va r e u n i r la s e t m a n a p a s s a d a

d ' F s t a t o directors generals. Fa

p o r t a v e u d e l'única s e c c i ó local

hi hauria afavorit la implantació

xin c o m a m í n i m un c o p al m e s .

a la s e u d e l C o n s e l l C o m a r c a l

tinent d'alcalde santeugatenca

d e l P P e n tota la c o m a r c a q u e

d e d e t e r m i n a d e s e m p r e s e s . I na

Si n o és així. els consells d e dis-

p e r p r e s e n t a r Ics d u c s i n t e r l o -

ha e x p l i c a t q u e ja ha " c o m e n ç a t

està en un g o v e r n

municipal

a u d i t o r i a e x t e r n a a p r o v a d a pel

tricte "són una presa d e p è l " o

i u t o r e s p o p u l a r s \ allcs.incs -i u-

a actuar de cara a solucionar pro-

-compartit amb Convergència

consistori v a d e t e r m i n a r diverses

una "teràpia ile g r u p " . D e nou.

r i o s a m e n r d o n e s - e n Ics s e v e s

b l e m e s " relacionats a m b l'Ins-

i 1 n i ó - . F s tracta t a m b é d e la

irregularitats administratives e n -

la seguretat ciutadana va tornar LI

rcspectiv es ailmimstr.il ions es-

t i t u t d e ( irèdit ( M'icial ( I C O ) o

p r i m e r a relació d ' a q u e s t t i p u s

cara s e n s e aclarir, segons el por-

ser un dels t e m e s principals ile la

tatals. F s tracta d e la nostra ti-

a m b cl Ministeri d e Justícia, p e r

q u e s'estableix entre regidors

taveu ilel P S C , Jordi M e n é n d e z .

reunió, j u n t a m e n t a m b la nete|a.

n e n t d ' a l c a l d e d e S e r v e i s 1 r-

exemple.

del P P i l ' a d m i n i s t r a c i ó e s t a t a l .

q u e desitja q u e "el procés es ian-

Ics clavegueres, la urbanització o

b a n s i D e s c e n t r a l i t z a c i ó . Berta

F a p o p u l a r a c t u a l m e n t forma

FI p r e s i d e n t del P P comarcal va

qui a m b transparència i a m b equi-

el butlletí municipal. I ,'equip ile

R o d r í g u e z , r a m b é d i p u t a d a al

part d e t r e s c o m i s s i o n s : la d m-

d e m a n a r a la resta d e t o r c e s p o -

tat per tots els propietaris". M e -

govern va explicar q u e la policia

f r a e s t r u c t u r e s . la d e solidaritat

l í t i q u e s q u e no posi trav es en la

n é n d e z vol t r a n s p a r è n c i a e n la

local va fer ll)l

p u r a d a adscrita al Vallès i parla-

i c o o p e r a c i ó intern.n tonal i )a d e

tasca q u e s'Iia e n c o m a n a t a Ro-

rqiàriL'l·lavia iniciada :i parrir de

sis IllcNOs'. Ollàlir .1 IkTc'jà. à tall

m e n t a r i a . F a t r o b a d a va ser co-

ciència i n o v e s tecnologies. I) a-

d r í g u e z i N a d a l , tal c o m s'està

o r d i n a d a pel p r e s i d e n t comarcal

q u e s t a m a n e r a , la p r e s è n c i a d e

d u e n t a t e r m e , al seu parer, al

i regidor de Sabadell. Andreu

R o d r í g u e z al ( i o n g r é s podria ter

( àmsell ( àimarcal del Vallès ()c-

Cil. q u e v a remarcar q u e Ro-

m é s fàcil l'arribada del I ren d e

cidental.

C o n g r é s , i d e D o l o r s N a d a l , di-

intervencions en

l'auditoria, i la creació d ' u n a co-

d ' e x e m p l e , lles d ' a b a n s d e Sant

missió d e s e g u i m e n t , aprovada

Joan hi ha un c o n t e n i d o r ile vi-

e n el darrer pic d e la legislatura

dre c r e m a t al carrer dels Pollan-

passada./F.B.(Sant ( àigatí

cres./F.B.(I ,a Floresta l

Política

ELS4CArVTONS Dijous. 6 de juliolrlel _W.

E n a i s e s t a

Quins projectes executaria en aquest segon any de mandat?

Sabem que l'equip de govern ha posat en marxa diversos projectes i n'ha dissenyat d'altres en el primer any del seu mandat. Els hem repassat extensament en l'entrevista a l'alcalde, Lluís Recoder, feta en aquesta mateixa secció. Però, quins són els projectes que prioritzen tots els grups polítics municipals? L'enquesta d'aquesta setmana va encaminada a fer que els líders d'aquests partits concretin al màxim quines actuacions consideren més urgents per dur-les a terme al llarg del segon any de legislatura.

RAMON B O N A S I R K

JOAN RKCASKNS

eix:

IIX;

"Facilitar el trànsit i disposar de les places necessàries d'aparcament. bastir els serveis educatius, culturals, esportius i sanitaris, arranjar el Monestir i \ ianantit/.ar el centre".

"Kls tres projectes prioritaris que tenim són l'arranjament de les instal·lacions esportives, la vianantització del centre i la urbanització dels districtes"

MARIA SANSA

FRANCESC LI.ATJÓS

X.WIKR Boix

F I H ' A R D POMAR

JOSK F K R N A N D O M O T A

PSC-PSOE

PP

IC-V

KRC

EUIA

"S'hauria de posar més atenció en el Casal de Joves, recuperar una dinàmica de cultura per al poble, treballar per l'esport i promoeionar l'economia, perquè no es fa res".

"Confirmar els projectes dels districtes, solucionar el problema del trànsit, que és desastrós, i potenciar la seguretat ciutadana, sobretot pel que fa a drogues i gent jove".

"La vianantit/.ació del centre a partir de l'estudi del RACC. FI primer que s'hauria de fer, però, és un pla d'acció municipal per aclarir les línies d'actuació".

"Aconseguir la protecció integral de Torre Negra i iniciar el projecte del Parc Rural, augmentar la inversió per als districtes i per a les instal·lacions esportives".

"Frenar l'especulació immobiliària, oferir la possibilitat a la gent jove de Sant Cugat de quedar-s'hi a viure, resoldre el tema de Torre Negra i millorar l'assistència social".

Griful Oil Servei Estació

GASOLI CALEFACCIÓ CENTRE DE DISTRIBUCIÓ PER A EMPRESES I PARTICULARS - Gasolis A, B i C de primera qualitat - Ports gratuïts a partir de 400 litres - Descomptes a partir de 500 litres - Comptador volumètric homologat, exactitud en el subministrament - Servei personalitzat, fins a 60 m de mànega - Grans ofertes en funció del consum

A,B i C

- Telèfon D'URGÈNCIES 610 45 55 01

E.S. CENTRE Estacions de S G T V C 1

al Centre de Sant Cugat (4 Cantons)

(93) 674 06 07

E.S. CAN SOLÀ a la Crtra. de Cerdanyola

(93) 589 4 5 55

DISTRIBUCIÓ DE GASOLIS A D O M I C I L I 93 589 45 55

OS 4 CANTONS

Opinió ^

k - p c n . k - n t d e S . m l ( a i n . i t ilcl V i l l c PREMSA LOCAL J J 14. • l ' - l · / n s . , •• I

LI i • k I \ , 1 ' .

Consell d'Administració K

II

'.I.lll

l|.H-s|..kllC>

Director . . c p M.ni.iVillcs

Redacció r , . l i l i , < ; i / K i i l . . m : K i n i l i H.'l

i:

npiíii.·/Cnmir.·ii: lo,ep M. \ .illci,-tal: I.M.- C C U I I V C I i \ l . i e d i Me K-|KII·I-: \ l c \

l.<.pc.

Cultura: \ I . I I » . I \hn.mr.i K.·IIII ia: M i i · i l .s.ikirc

Comerciat (

mníii

I.N.II.II.II

Consell Editorial U.inii.n ( . I . I I I (ptcsidcntl. Josep \ 1 . < :.IIMLTI/.I t\ K c p i c M i k n l i.Vu Ini \ k \ . i i n l i L \ I riiux-sv ( ,irh'> l·iuli C . I S . I - . \ . | . , s ( i s t i m c í . \ l l v i i . k l ' . i M - .

X . o ' t i I ,,11.,-lk Hogeh l'edro. K.im,.n I V M I M - I'IIIL-. l·inih l i c n c . \ l , . n t s c i i . i t R i i m k m .

I ' , , . . S,,L-i. l u s c p \ l'cisidi.. l·-in'li.iinsi. | , . s t - | , \ l S i n s l i . i , t . | .II ï i . i \ . i m . . \ I I I I . I / . i l i . i l M . n c l I'.hi,, i IV|U Muniu

Subscripcions Sirul.i ( Í I Í I U L V

Fotografia V l . l I -ir.isi I l ò l n . i l d I . m i n e s

Disseny i maquetació S l-.MITI I D h v l l l . l I \ I . I I I . I C . l l · l l . l

Correcció 1(1 ,„ , l'í , \ n n . i

H.lllk.n

Impressió K

p i c * I c l . 'i72 4<i i'S ' i s

Distribució \ l IIIIIIL: V.,lk-s S I , I c l . sK'i j ; 71 D i p n s i i lc-nl: (ÍI-40S-W.;

I ,|.|„ I. .

II. L i

(DACPC

&L

s.c.

0' Mertt «odoredo, 8 local 1 Tel. Fan 589 7371

D i s t r i b u c i ó d'til-S 4 VASTttSS als subscriptors

Diiuiif. '> ilr juliolilil

Ji'(':'

E d i t o r i a l

F1S CANTONS Sclinm.il

L

^ ' ^

C a r t e s

Festa Major, ht ciutat deh vianants Kncara en ple cansament pels pocs però intensos dies de la nostra festa major, convé tcr repàs d'allò que creiem que ha funcionat i allò que potser de cara a d'altres edicions convé plantejar-se; és clar. des del nostre punt de vista, que en aquestes coses que són susceptibles de generar opinions, ningú no té la raó absoluta.

Cal iniciar aquesta editorial felicitant en una edició més la tasca teta per totes les persones que van contribuir a l'organit/ació i, molt especialment, a la Comissió de Festes. Són un grapat d'entusiastes sense cap tipus d'interès, a banda de l'estimació al poble i a la festa, que treballen durant tot l'any per fer mans i mànigues amb un pressupost que s'estira fins a oferir un programa farcit d'activitats per a tots els gustos i totes Ics edats.

Fa festa del 2000 \a començar amb el pregó d'un il·lustre resident que va resultar més un fred discurs que no l'alegria i el punt de rauxa que hauria de ser aquest acte. De cara .1 properes edicions. cal també fer una ullada a dins de casa i adonar-nos que tenim persones populars i estimades per tots. amb una trajectòria casolana però no menys mereixedores de ser protagonistes del tret de sortida de la festa.

I ,'actc. però, va comptar amb més gent que mai. una plaça de Barcelona plena de gom a gom demostra que cl pregó 110 és un acte de tràmit. Qui a l'inici de la gresca tic ben segur que va passar angunies per no poder-hi ser. davant la sorpresa de tots, fou l'alcalde Recoder. qui s'estrenava en la festa. FI trànsit i la darre-

d e~l s

ra votació del Parlament només van deixar-lo assistir a l'últim minut de la traca.

A banda de l'anècdota, la festa va començar i va transcórrer sota la normalitat i el civisme esperat i ja sortosament tradicional. 'Iots els actes van gaudir deies ganes de participar i passar-s'ho bé i el carrer va ser guanyat per als vianants.

FI centre s'ha convertit aquests dies en una gran avinguda on passejar i gaudir deia cara més humana; això els santeugatencs no ho volen perdre. La prova pilot que l'Ajuntament va endegar amb els carrers de la Creu, Santiago Rusinol o Valldoreix, va ser superada amb escreix, i a banda d'algun ensurt i maldecap de conductors, el trànsit s'ha espavilat i ha trobat, no sense alguna dificultat, camins alternatius. I és que la vianantit/.ació, com l'himne blaiigrana. "és un clam".

Ara cal que l'administració informi a totes les parts afectades, cerqui el consens, planifiqui i executi les /.ones d'aparcament, remodeli de dalt a baix el centre, fent-lo atractiu; que convidi, en definitiva. que posi solució allà on sembla que hi ha problemes, però que l'objectin no s'aparti del camí marcat, que no és altre que la recuperació del centre com un espai ciutadà on passejar, comprar i viure al carrer no sigui com fins ara, una insoportable cursa d'obstacles. Sense anar més lluny, actualment, i tal com anunciava el RACC després de finalitzar el recent estudi, per Santiago Rusinol hi passen milers de vehicles diaris, molts d'ells de pas entre poblacions, i pràcticament la mateixa quantitat de vianants.

L'angoixa q u e suposa aquesta situació

l e c t o r s

El

FI dia l'J passat, el grup municipal d ' F R C , en representació de les J F R C , van dur al ple municipal una moció que culminava la campanya realitzada per les J F R C de denúncia de la situació de la nostra biblioteca. F n la moció presentada es demanava la millora de la b i b l i o t e c a del m i l · l e n a r i quant a ampliació dels horaris (de l) del matí a 0 de la nit, tots els dics de la s e t m a n a ) , ampliació en el nombre de places (200), un increment en el nombre de llibres, etc. Tot això en un període de sis mesos. Com a segon p u n t d e m a n à v e m la construcció d'una nova bibliot e c a e n un p e r í o d e d e d o s anys.

Durant aquesta campanya les J F R C hem recollit més de

3.200 signatures i hem pogut copsar la i m p r e s s i ó g e n e r a l , q u e c o n f i r m a la nostra percepció. La biblioteca és totalm e n t insuficient. Així volem agrair el suport que hem rebut per part de la població de Sant Cugat que tant ens heu encoratjat a continuar treballant i a sortir un dia més a recollir signatures.

D e s p r é s tle r e u n i o n s m a n tingudes amb la senyora Ponsa (regidora de serveis socials) vam pensar que hi havia alguna possibilitat tle tirar endav ant lLI moció i començar així .1 construir un poble culte, f a l ses il·lusions, a l'hora ile la veritat. en el ple passat, l'equip de gov e m ( C i L i P1M, mitjançant el pervers mecanisme tle moció alternativa, van posar u n a p e d r a m é s e n la g r a n FAÇANA de Sant Cugat, bo-

niques paraules, compromisos poc c o n c r e t s , un vocabulari que va dissolent l'essència deies demandes, en fi,-FAÇANA. l"na FAÇANA a la qual ens estem acostumant massa. Prova d ' a i x ò és l ' a b s t e n c i ó del PSC i d'IC, falten paraules clares. c o m p r o m i s o s reals i sobretot voluntat de fer de Sant Cugat un poble culte i per a les persones, no un poble maqueta, un poble FAÇANA, un poble on l'única voluntat del seu Ajuntament (Cil i PI') és facilitar als seus amics const r u c t o r s l ' e n r i q u i m e n t mitjançant l'especulació immobiliària. Això sí, fent-ho amb un gran disseny, a m b una gran FAÇANA q u e impressioni a tothom. Ara, no goseu entrarhi perquè us escandalitzareu, si no. mireu la nostra biblioteca.

F n fi, cal dir que les petites

La cara negativa van ser alguns incidents aïllats d'enfrontaments en aquest espai, incidents provocats per algun grup ultra de rapats que malauradament no va tenir la resposta ràpida i contundent de les forces de seguretat, i la protesta d'algun veí pel soroll de la música i de les activitats; cal recordar a algun ciutadà que comprar un habitatge a Sant Cugat no dóna dret a evitar que la ciutat es diverteixi en la que és la seva festa, però això mereix una altra editorial. Tolerància i civisme és el que reclamava l'alcalde a l'inici de la festa i creiem que en gran mesura s'ha aconseguit.

Felicitem-nos.

S e v e r

l-'.K textos tramesos .1 aquesta secció IICJ han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials 11 pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el m i m e m de l ) \ l o passaport del seu autor. KI.S 4 ( i A N T O N S es reserva el dret de publicar els testos tramesos, i el dret tic rcsumu-los quan ho consideri oportú.

Façana, façana, façana

per l'anomenat eix comercial de la ciutat és fa cada vegada més insostenible. (ld\ també destacar com a novetat d'enguany el gran èxit en la programació dels espais infantils; Sant Cugat demostra una vegada més que tot el que es ta pensant en la gran població d'infants té l'èxit assegurat. La posada en escena de les havaneres al mig de l'estany del parc Central va ser tot un encert i cl concert central de la festa amb en Raimon va demostrar que els actes de qualitat omplen qualsevol espai, per gran que sigui.

La tradicional Botiga al Carrer s'emporta un any més l'índex més alt de participació, malgrat la poca unitat de mobil i t z a c i ó e n a l g u n s c a r r e r s , com l'inexplicable-absència del sector comercial en bona part de Santiago Rusinol . Cal també fer esment del gran èxit de l'espai de les Barraques, un èxit que consolida aquesta aposta imaginativa pensada per a la gent jove.

I

en

r>F3 1

T I t o

~5i r - & C

"^oo-ÍOO*

Opinió

ELS /CAlVroNS Dijous,fit/e juliol del JOik

C a r t e s millores q u e h e m a c o n s e g u i t ( l ' a m pliació de l'horari una hora més diària, l'obertura els matins del mes d'agost i una cortina pel sol), no s'haurien realitzat si no haguéssim qüestionat aquest servei i no haguéssim realitzat la campanya. Per tant, siguem crítics amb la gran FAÇANA convergent.

JERC Sant Cugat

Qüestió de

semàntica

Les notícies no són sempre el que ens diuen i si no, mireu aquests titulars del diari E L S 4 CANTONS del dia 11 de juny.

Aquest dia en la pàgina 22 en un titular es donava aquesta notícia: "Creació d'un servei d'acollida d'animals" i deia que el nostre Ajuntament s'havia compromès a treballar amb la Diputació, i el consell comarcal per fer un servei integral d'acollida d'animals.

Acollir: admetre a casa nostra o en la nostra companyia a un ésser. Exemple: acollir un gos abandonat.

Aquesta és la definició que de la paraula 'acollir' fa el D i c c i o n a r i de la Llengua Catalana de l ' I E C . Els senyors de l'Ajuntament van presentar una moció alternativa on deia t e x t u a l m e n t que el servei de recollida, no acollida, era prou adient i q u e en el futur, indeterminat el temps, pensava col·laborar en el pla dels abans mencionats organismes per fer una macrointal·lació que, com ja sabem, guardarà els gossos vuit dies i si en aquest curt termini no són reclamats per ningú ni adoptats, seran sacrificats: jo era al ple, i dubto que qui va escriure aquesta columna hi fos. o si més no, no va e n t e n d r e ni un borrall del que s'hi va dir. Si ara hem encetat una campanya per reclamar de l'Ajun-

d e l s

t a m e n t un refugi, és perquè no estem d'acord q u e els animals se sacrifiquin d'aquesta forma. La campanya de sensibilització és pel nostre Ajuntament una c a m p a n y a q u e n o m é s es fa per prohibir, no pas per ajudar. Prohibit donar de menjar als gats del carrer, prohibit donar de menjar als ocells, prohibit sortir a passejar a m b el gos sense morrió i c a d e n a , prohibit, prohibit i prohibit... però què hi ha de protegir?

Em dol que es pugui manipular la informació, segurament sense cap mala voluntat, per desinformació. I em dol encara més que algú, sigui qui sigui cregui en les cortines de fum q u e l'Aj u n t a m e n t crea sobre aquest problema. Ja fa massa anys que nosaltres lluitem per resoldre sense cap mena d'ajut ni de comprensió per part del nostre Ajuntament.

Montse Sant (Cau Amic)

Una gran

vetllada

El passat d i u m e n g e dia 2 vaig assistir al concert del Teatre-Auditori corr e s p o n e n t a un dels actes de la Festa Major. Va ser una gran vetllada! És molt bo per a Sant Cugat que les seves entitats culturals, q u e porten el nom de la ciutat, tinguin el protagon i s m e q u e es m e r e i x e n . Ja voldrien moltes ciutats de Catalunya i no diguem de la resta de l'Estat espanyol, poder comptar amb: l'na orquestra de cambra, una coral - q u e aquest any celebra el seu 25è aniversari- i un gran esbart, com tenim nosaltres.

Ara que sembla que - p e r fi!- aquests i altres grups representatius de la nostra ciutat tindran l'opció de poder ac-

7

l e c t o r s

tuar al Teatre-Auditori -tal com es mer e i x e n - val la pena q u e tots els santcugatencs els d o n e m el nostre recolz a m e n t i a s s i s t i m a les s e v e s actuacions.

S'ho ben m e r e i x e n !

Els qui vam tenir l'oportunitat de serhi el passat d i u m e n g e , p o d e m donar t e s t i m o n i d e l s e u alt n i v e l l i d e l ' e s p l è n d i d a vetllada q u e ens varen oferir.

Ben cordialment,

dicions, de manera que ens afecten les condicions atmosfèriques; no r e b e m cap tipus d'informació ni tenim relació amb els m e m b r e s del club que se suposa que ens representen, així com rares vegades ve algú a veure'ns als partits; i el que ja és ben estrany és que l'equip de noies paguem una quota anual, no pas l'equip masculí, quan a més no d i s p o s e m ni de les m a t e i x e s c o n d i cions... Potser existim per subvencionar-lo...?

Jaume Pla

Volem fer sentir al poble q u e les coses es fan ben fetes i que nosaltres també valem molt la pena!

Discrimina

Equip femení de futbol sala. del Club de Eutbol Sala Sant Cugat

ció

Ja h e m acabat la temporada i h e m fet un bon paper a la lliga, p e r q u è h e m lluitat per a això. Tot plegat ha suposat un compromís per part nostra, continuïtat i esforç. Esperàvem que el club ens estigués agraït, però sembla que no és així.

L'altre dia em vaig indignar en un dels últims e n t r e n a m e n t s quan van dir les meves companyes que nosaltres no participem a la jornada de les dotze-hores de futbol sala que es fa durant la Festa Major, perquè som noies!!! És a dir, el club només organitza aquestes jornades per a l'equip masculí.

Sembla realment increïble q u e qualsevol organització, entitat, persona... ens refregui aquest s e n t i m e n t d'inferioritat a l'època en què vivim! I nosaltres només volem suposar q u e ells no s'hi han sentit mai. i que per això ni hi pensen!!

Escrivim aquesta carta perquè no és la primera discriminació durant aquest any sinó q u e hi ha altres condicions que ens subordinen: no e n t r e n e m als mateixos locals ni en les mateixes con-

Vostè, senyor jutge,

va mentir

En el curs d ' u n divorci t u r m e n t é s i e n m i g d ' u n mar de s e n t è n c i e s desafortunades, la seva, senyor jutge José M. Torras Coll, sentenciant per damunt de la petició del fiscal en contra meva. ho va ser més.

En resposta a tot això vaig perdre els nervis i vaig venir al jutjat de Rubí a agredir-lo; el vaig citar a la porta per parlar: no va sortir. Vaig entrar a dintre i, com q u e portava ulleres, les hi vaig treure, ja que mai no es pega un home a m b ulleres. S e g u i d a m e n t vostè es va amagar sota la taula del seu despatx i es va posar a cridar fins q u e va arribar la policia. Llavors em va detenir -va dir que per "falsedat/es"- i va declarar que li havia pegat una bufetada amb la qual li vaig tirar les ulleres a terra.

Vostè, senyor jutge, és cjni ha de ser jutjat: per mentider!

Jaume Llopart

Casapunsti

r r a

Drets

d*autovia MARTÍÍ PLAÏA

Av

vui m'agradaria parlar de drets. I

/ % no pas des del punt de vista dels JL JLdrets pecuniaris que administra la Societat General d'Autors perquè, com veureu, no tenen cap pes específic en relació amb allò que vull comentar.

Vull parlar d'aquesta mena de drets honorífics que significa posar el nom de l'autor/a al costat, a sota o a sobre del nom d'ubenobra incert, tanmateix, perquè Iun/a així na de teatre per representar. n honor també dóna la cara i es carrega els neulers d'una possible valoració negativa del text.

Amb toc, aquest oblidar-se del simbòlic pare/mare de la criatura, no em ve gaire de nou ja que. d'un temps ençà. sembla que l'omissió esdevé un costum d'aplicació conscient i generalitzada. Passant pel carrer

Santiago Rusinol veig un cartell que em crida l'atenció: a Mira-sol, el diumenge 18 de juny, a la tarda, llops i daines disfruten de la gran festa del teatre i interpreten, il·lusionats. Any de neu. anx de Déu i Rit/uet el delpolall. T a m b é ho llegeixo al TOT Sant Cugat, i Ei.s 4 C A N TONS en fa una generosa ressenya amb fotografia de les que alegren el cor...

Però els autors/es segueixen innominats/des. El costum d'omissió conscient

es corrobora llegint, en un altre periòdic local, un extens comentari entorn d'una obra (se'n dóna fins i tot una síntesi de l'argument) que es representarà a la Floresta el dia 22 de juliol: El Narcís s'ha tornat boig. De l'autor/a. no se'n diu ni ase ni bèstia!

I no parlo de drets pecuniaris, perquè ni ve al cas ni segurament es tracta d'autors dels q u e p r e t e n e n guanyar-se la vida en aquesta comesa. Però crec q u e

no m'equivoco gens ni mica si dic q u e a aquests autors/es els agradaria compartir la sort de les representacions amb la gent q u e han escollit la seva obra. A més, qui sap! Potser més d'un/a (jo no m'hi compto, eh?) són a l'Enciclopèdia Catalana o fins i tot són santeugatenques o santeugatencs. Q u e de més verdes en maduren.

Martí Olaya és escriptor GESTIÓ DE SANCIONS

»SSf,v.s

BELL & ASSOCIATS «5. cr

V

Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral Serveis Jurídics

Plaça Barcelona. II • Tel. 93 674 17 84 • Fax 93 590 30 10 • 08190 SANT CUGAT

MULTES NO PAGUI SI NO HI ESTÀ CONFORME!!!

93 789 34 36 www.gestionsanciones.com

8

Opinió

l·lS /• CANTONS Dijous. 6 de juliol tlel.'OOO

Ei

p o r x o

Sant Cugat, dormitori

festiu

IOSEI' CANALS

E

stem en temps de vacances, de descans. de solstici d'estiu, de testes a tots els pobles de la Mediterrània i aquesta exvila tic Sant (Cugat. ha viscut, més que mai, la seva Icsta Major del 2(K)(). Ks diu que aquesta ciutat és un dormitori per a molta gent que en desenvolupa la seva vida laboral t'ora; però. ves per on, durant cinc dics no ha estat així i la moderna ciutat de seixanta mil habitants s'ha mostrat tal i com hauria de ser sempre: una ciutat plenament mediterrània i plena de vida.

Les testes de Sant Pere, data en què es ta la testa gran de Sant (Cugat. els nostres carrers s'han omplert de ciutadans que, sense ser d'aquí, han fet seva la cuitat i han participat massivament als actes festius locals, com no havia passat tins ara. lots hem pogut gaudir dels carrers i les places a les hores més caluroses del migdia i a les més fresques de la nit, i és que la ciutat ha estat nostra, com mai, en aquest màgic estiu del 2000. 'Iots ens hem sentit vius en aquest poble dormilega, els vells, els nouvinguts i els forasters que han vingut i que han pogut veure un poble nou i al mateix temps una ciutat viva com mai.

Què s'ha fet del Sant Cugat dormitori que tots tantes vegades diem que som?.

Sencillament, que diferents coordenades, no solament festives, han fet que tots ens féssim nostre la ciutat. Des de l'avinguda de (Cerdanyola fins a l'F.stació, la ciutat ha estat, durant uns dies. de les persones. Els grans protagonistes d'aquesta Festa Major hem estat els santeugatencs que hem viscut i descobert de nou aquesta gran rambla natural del vell i del nou Sant Cugat.

Hem parlat amb amics que feia temps que no veiem i ens hem fet nostre el pob l e tot recordant que les persones estan per damunt dels vehicles; el resultat ha estat del tot positiu. I lem gaudit de la festa gran del poble, de viure com a poble mediterrani que som. Hem gaudit dels edificis nous i vells, de les primeres cases d'estiueig de l'avinguda de (Cerdanyola, de les sempre impresionants muralles del Monestir, la casa de Terrissa Arpi, les cases del bell poble d'una i dues plantes, dels edificis especulatius dels anys seixanta i setanta, del sempre fantàstic vell i nou cafè Catalunya, i de nombrosos racons que, com la plaça Pere San o els porxos del carrer Major, ens parlen del nostre passat.

El

Aquesta ha estat l'autèntica festa per a molts, el fet de simplement passejar pels nostres carrers, retrobar els vells amics, gaudir del nostre entorn, sentir viu el vell i mil·lenari poble de Sant Cugat. en aquest llindar del nou mil·lenni. La Festa Major del 2000 ha estat la del canvi, on tot el teixit social s'ha sentit protagonista, des del món de la política, el cultural, el camperol, el comercial, el juvenil, el tradicional, el transgressor, el religiós, el laic... Per uns dies, hem viscut moltes emocions i si no, que li ho preguntin a la Pepita o a la Juliana i a tantes altres belles dames de la Llar d'Avis que van ballar amb el nostre alcalde.

Quin rebombori més viu es va veure a Sant Cugat el passat cap de setmana: els polítics varen estar amb els ciutadans i els ciutadans amb els polítics, amb un diàleg obert, festiu, de poble històric, que no podem deixar perdre. Quelcom ha canviat per Sant Pere a la nostra ciutat. Kls nostres sants, Pere al mes de juny i Cugat al mes de juliol, segurament hi tenen molt a veure, i és que la nostra cultura ve de lluny i és plena i joiosa com una festa, on tots hi hem estat convidats.

Quelcom de nou s'ha despertat a Sant

('ugat. líls ciutadans hem gaudit dels nostres barris, tot veien que les coses poden millorar per ser la ciutat educadora dels nous temps. Ara comença un camí que no és gens fàcil, ja que l'automòbil vol continuar envaint els espais de la gent i la gent vol tornarà gaudir de la ciutat vianant, tant davant com darrere del Monestir i que el que ha estat per uns dies de Festa Major. passat aquest dies. que no sigui el somni d'una nit d'estiu.

Potser ens tornarem a dormir, i si és així, perdrem un il·lusionat moment en què els pobles d'Kuropa estan fent profunds i grans canvis, apartant la circulació massiva de vehicles i donant pas a les persones. La ciutat per als vianants és viva i educadora.

Kls qui creiem en ella, demanem viure l'esperit d'aquesta festa la resta de l'any, des de l'avinguda de Cerdanyola fins a l'estació.

La resposta la tenim tots; si no. totes les emocions viscudes aquests dies per tants i tants santeugatencs, solament hauran estat el somni d'una nit d'estiu, i avui el meu poble tornarà a dormir-se i la màquina en sortirà més triomfant que mai.

Josep Canals és gakrista

b a l c ó

Una nit de Festa Major i la 'roda del temps MONTSKKRAT Kt'MBAl

U

na nit de Festa Major amb en Raimon cantant dins del recinte del Monestir, amb alguns estels i els arbres retallats dins la foscor i un públic que majoritàriament passava dels quaranta. Pels esglaons de l'antiga (Creu de Terme pugen i baixen incansablement tot un munt de nens. amb les seves cametes primes, els seus pantalons grandots i les seves cares entremaliades, l'nes dones mirant des dels seus balcons. I en Raimon, amb les seves cançons, amb la seva veu tan potent i amb la seva força visceral, ens ha fet reviure altres temps. Les lletres havien estat ben nostres, els seus cants ens mobilitzaven cap a la rebelió i cap a l'enfrontament amb el sistema establert. Ara, els seus cants continuen tenint força, però les lletres ja no ens

mobilitzen, el país és un altre.

Kls nostres fills escolten altres llenguatges, en aquesta mateixa nit de Festa Major, uns escoltaven els Dusminguet. i d'altres, altres conjunts, i tots ells han de passar tard o d'hora per les Barraques, que han resultat ser l'èxit més rotund de la Festa Major i on (iots trobar molta canalla, alguns ben joves, per terra, ben estabornits per l'alcohol que han ingerit. Pocs joves escoltaven en Raimon i els pocs que ho feien segurament que s'avorrien. En Raimon representa una època i representa un país, ara són altres temps i el país també és un altre. I na bona classe d'història seria fer escoltar en Raimon a la gent jove, què millor per entendre aquells anvs de dictadura que escoltar les sev es lletres. Però seria tan sols això: una clas-

se d'història.

Generacions diferents que impliquen, necessàriament, móns diferents; això passa ara i ha passat sempre.

De totes maneres, qui sap si, amb els qui manen ara, obsessionats a excloure tot nacionalisme que no sigui el seu, aquestes lletres d'en Raimon, o unes de semblants, tornaran a tenir vigència i serviran per tornar a mobilitzar tota una altra generació, potser la mateixa que aquesta nit ha penjat una immensa senyera estelada a la façana de l'església del Monestir. l'na nit de Festa Major, amb en Raimon cantant junt al Monestir. Cants polítics, cants poètics, cançons medievals i la difícil poesia d'Ausiàs March cantada amb aquell valencià tan d'en Raimon. I el mateix Rai-

mon de sempre, auster, sever, profund, però amb més anys, com la majoria dels qui l'escoltavem. Ens va cantar les cançons que tots volíem sentir, cançons que ja són nostres, i que ens parlen d'un temps, d'un país i d'homes tancats a la presó plens de raó.

Km va agradar sentir la cançó que diu que al nostre país la pluja no sap ploure, quan no plou hi ha sequera, quan plou massa és un desastre; al nostre país la pluja no sap ploure. Mai més ben dit que ara quan el nostre clima mediterrani ens acaba de demostrar justament això: que al nostre país, la pluja no sap ploure. Una nit de Festa Major, amb en Raimon cantant junt al monestir, una nit de nostàlgia, una nit de records.

Montserrat Rumbau és historiadora

E l MTEIX WJE TOTS ELS ANYS QÜKl·l MtRlB* L'ESTIÜ!!

<3ú&fe%v3i;

ELS / C A N T O N S Dijous. 6 de juliol del 2000

La

l l o t j a

La florida acadèmia: la renovada formació del 'espiritu

nacional'

RAMON BON.YSTRK

F

los primeros tiempos rea/izó inventos tan útiles como el de la herradnra".

Les anteriors eren part de la fraseologia pròpia de l'època que, insisteixo, semblava ja acabada i, sortosament, només tenia la utilitat de fer-ne la més que necessària mofa com un sa exercici de superació de lamentables temps passats.

Malgrat tot el recent informe de la Real Acadèmia de la I listoria, sembla, per contingut i formes, tan antiquat que cal preguntar-se si realment ha transcorregut el temps o bé si la Real Acadèmia ha restat en el passat o, en el millor dels casos, els seus membres han patit una crisi d'enyorança i melangia de temps ja passats... i gloriosos per a ells. però no per als ciutaAixí, a tall d'exemple crec interessant redans d'aquest país. Sembla que passats produir algunes tic Ics perles dels esmenels anys encara no s'ha adonat que no potats manuals "iniperio es la suprema antoridail e/el poder publico ejercida sobre todo un den escriure la història com ells volen, com estada defraudes dimensiones que suele tener un regitzell de reis, d'anècdotes de milisiempre expansión detolonias". o bé "cl llde tars i del poder per anar cap a "la iinidad octubre de U(JJ es el dia mas alto de la histo- del destino en lo universal'. La història, (ho ria de Espaiia. Y después de la intenció» de los afirmava en J. Fontana el diumenge pashombres por Jesut risto, el liecho ocurrido en sat a El País ) "es construeix, i la realitat és d'una complexitat inabastable. Kl que teil dia. el mas glorioso de la historia univers'hauria d'evitar és que aquestes històries saT. per seguir amb "lossoliladosde Espaiia llevaban alas en el lorazón y aidientes auto- es construeixin sobre falsedats, i això no és patrimoni de les comunitats autònomes. res en las pua las de las baxouctas x a flor de La historia hispànica tradicional és un bon primavera la victorià corono con laureies las exemple d'això". sienes del ejército invencible en las e/e su invicto Caudillo . De esta prueba dolorosa y gloriosa Per altra part cal tenir presents les forsa/ió Espai/a una. granele libre": i per acabar, mes, pel que. segons sembla, l'esmentat "proelaniemos laminen en alto que Espaiia no informe de la Real Acadèmia no ha tinha sie/o nuí/ca nu pais atrasado. pues dese/e gut en compte les mínimes cauteles exi-

a pocs anys. el 1994, es publicava un llibre que. amb el títol d'El'florit/o pensi/. caricaturitzava i ridiculitzava l'educació que el sistema d'ensenyament del passat règim franquista havia imposat i obligat a seguir a tota una generació.

Posteriorment, fins i tot se'n feu una escenografia teatral que. entre altres virtuts, tenia la de tractar amb ironia i humor un dels passats més lamentables de la història. Realment, el contingut d'alguns del llibres (per anomenar-los d'alguna manera) que foren utilitzats per a l'adoctrinament dels escolars tic l'època eren força inv e r s e m b l a n t s , quan no g r o t e s c a m e n t ridículs.

gides a qualsevol mètode científic que una institució com la seva hauria tic preuar-se a utilitzar. Així, pràcticament es limiten a presentar unes impressions obtingudes amb un somer recorregut per uns llibres de text i a partir d'això emeten un diagnòstic de caràcter general amb el comú denominador de desqualificar els sistemes d'ensenyament de la història de Ics comunitats autònomes. Tot plegat, tant grotesc que algú ha hagut de recordar-los que en algun manual d'alguna comunitat, surt la paraula Kspana més de 550 vegades... Si aquesta és la seva metodologia i la seva història, està clar que la Real està més imbuida de finalitats politicistes i partidistes i. fins i tot. d'ignorància i poca professionaliat, que no pas tic rigor científic. Bé, de fet fan honor al que són i representen, si no, perquè el seu silenci durant anvs i anys en q u è Ics perles dels m a n u a l s d'història abans reflectits eren cincs per ensenyar la historiar

lenci i a la oportunitat del seu informe actual .

Així, l'informc tic la Real. traspua una clara intenció política d'uniformitat històrica instrumentalitzada pel Partit Popular i per alguns dels mitjans de comunicació.

Sembla que un cop obtinguda la majoria absoluta els objectius estan clars i ara pertoca acabar amb tot el que signifiqui un obstacle per aquella antiga "una , grande y libre". Ks a dir. dimonitzar les opcions polítiques que, com les nacionalistes, no combreguin precisament amb la seva ideologia d'uniformitat. Des d'aquest punt de vista l'actitud d'alguns representants del partit al poder a Kspana ha estat prou lamentable: sembla clara la voluntat de controlar-ho tot. fins i tot cl passat. Potser els haurem de recordar precisament el seu, de passat. La Real ens ha fet, no obstant. un gran favor. Precisament, Catalunya, històricament, sempre s'ha superat a ella mateixa en els moments de més adversitat i més atac exterior. Kn els moments Perquè el seu silenci quan s'explicava més crítics ens hem sabut organitzar i hem amb tota normalitat que "en Espaiia no hax sabut defensar allò que ens és més propi divisió» de poder/s. si no iinidael de manilo y de direccióii y bajo ella orden x jerarquia". o i comú. Potser tic bell nou, avui torna a tenir més actualitat que mai la cançó que bé que "toda la historia de Espa/ïa parece que se agolpa y resiime en la zona i/aiional', ens oferí en Raimon el passat divendres: o bé que "el ing/es y rl'francès son lengiias "Que diuen que no tenim història, que nostan gastadas que van camino de una elisolucióti tra és la d'ells". completa" Vcn\uc cl seu silenci?, repeteixo. L'única resposta només pot referir-se Ramon Bonastre. President de a aspectes polítics. La resposta al seu siFexecutiu local de CDC

El centralisme

ataca

l·'ONTCl'HI·'.KTA

L

els preus que volen (amb la complicitat del tit de dretes, governa com un partit de drea majoria absoluta del PP comença govern, que així, amb preus mes alts, cobra tes. I que, com que té les mans completaa fer-se notar. Declaracions d'Azmés per impostos). Si tothom no competeix nar fetes a Manila: "Hay que e/sumir ment lliures, ho fa sense cap mena de traen igualtat de condicions, el lliure mercat con naturalidad el resulttido de las elecciones bes. I xigic. També resulta lògic que apliqui no deixa de ser una fal·làcia. el liberalisme econòmic que es vol impledel 12 de mano".Recorda que el PI' "fiene Kl problema subjacent en aquesta majominoria en las Cortes (ienera/es y que CU està mentar a tot el món. liderat pels països més ria absoluta del PP és en sitiiación de uecesitar un complemento en el rics. La famosa globaun retorn al centralització amb la seva Parlament". Més clar, aigua. Aquestes delisme. Si serà un cencirculació total de claracions són l'esperit de la nova situació i.es autonomies han perdut tralisme més o mercaderies i capitals política a l'Kstat espanyol. Pel que fa a les menys salvatge ho (encara que no de treautonomies, queda resumit de forma molt molta part de la seva veurem en els proballadors) és una de clara a l'entradeta d'un article publicat a Kl independència a l'hora pers mesos. Però ja Pa/'s(M).(i.200): "La mayoria absoluta del PP les seves principals han sorgit símptoha afectació a la Declaració)! de Barcelona, sus- amenaces. A mi perde prendre decisions" mes alarmants. Les sonalment em sembla crita por el P.\'\.' C/l'y el B.\'C en 1998para • autonomies han peralimentar su autogobierno. El PS\' eedió ayer molt bé el liberalisme dut molta part de la a la presión de CU 'para reba/arlas exigeucias econòmic sempre que "Hem fet un pas enrere" seva independència mas ambiciosas de dicha Dec/aración y limitar tots el competidors esa l'hora de prendre su acción conjunta a intamariones asumib/es por tiguin en situació d'idecisions. I s'estan el Gobtemo central. El programa parlamenta- gualtat. Si no és així, muntant campanyes ri!) partado se limita a rrhrvidicaciones cultumtespassa el que està pasde descrèdit sobre les seves identitats. tomo el reconocimiento oficial de las lengnasde sant amb el quasi monopoli de Telefónica i d'altres empreses de serveis públics (enlas nacional/dades o su participació)/ en la A través dels mitjans controlats pel goUNESCO. Seposponen objetivos j/ais dutvs'- cara que estiguin en mans privades) o el vern, i grups multimèdia afins, hi ha un devergonyós oligopoli de les petrolieres que cotno la Reforma del Tribunal' Constititrionaf goteix constant. Independentistes igual a sembla que es posen d'acord per marcar Això significa que. com el PP és un parviolents, és un dels seus eixos. Kl recent

cas de l'informc de l'Academia de la Historia n'és un altre, malgrat el ridícul que, com s'ha pogut comprovar, ha fet aquella institució. Anunciar que es construirà un nou aeroport a Madrid per convertir-lo en l'aeroport d'Kspanya és l'exemple més elocuent. ('om es pot planificar així. amb els greus problemes que està provocant cl trànsit aeri precisament per la concentració de vols en macroaeroports? No seria més lògic ampliar o fer nous aeroports per descongestionar precisament el trànsit del de Madrid actual?

N o puc evitar pensar en temps passats. q u a n tot calia q u e passés per Madrid.

Des de la matriculació d'un cotxe (te la donaven de seguida) fins qualsevol altte permís o qualsevol tràmit admistratiu. Ks possible que ara no arribarem mai als mateixos extrems que en l'etapa franquista, però hi ha formes molt més subtils de centralisme.

Totes elles passen pel control del pressupost (qui té el diners és qui mana) i per l'extensió d'aquesta idea (Espaiia una) a través de la intoxicació de l'opinió pública.

Fiem fet un gran pas enrere.

EIS 4 CANTONS

Entorn

10

Di/ous. 6 (ítiitliol f/t'l ^000

U r

a rt i s m e

Inici de les obres per vianantitzar la plaça de Magí i Bartralot

El Suprem rebutja un recurs de Núííez

Ajuntament i galeristes volen acabar les obres abans de Nadal K. B. -Sant Cugat -

El tret de sortida de les obres de conversió dels carrers del centre de la ciutat per a ús exclusiu d e vianants e s donarà aquest mateix m e s amb l'inici d e les obres d'arranjament d e la plaça de l'Alcalde Magí i Bartralot i del carrer de Gorina. Els galeristes d e la zona volen que les actuacions urbanístiques s'acabin abans de les v a c a n c e s d e Nadal, quan està previst que augmenti el flux de gent a la zona. Les obres s'han adjudicat a CIC3 SL per un import de quasi 2 1 . 8 2 9 . 0 0 0 p e s s e t e s .

KMII.I B K L I . A

-Sant Cugat -

Les obres d'arranjament i vianantització tic la plaça de l'alcalde \ lagí i Bartralot i del carrer de Gorina -ties de Carme fins a Sortcomençaran aquest mes de juliol per ser acabades abans de les testes de Nadal, segons ha anunciat el tinent d'alcalde de Ciutat Sostenible, Joan Carbó. La darrera comissió de govern va adjudicar les obres a l'empresa Catalana de Inversión y Construcción Tres (CIC5) SL per valor de més de gairebé 11 milions de pessetes.

L'operació urbanística inclourà la supressió de les voreres, anive-

llant cl sòl, una operació semblant a les que ja s'han fet al carrer de la Sort o de Santa Maria. Kl tipus de paviment que s'ha triat és la llamborda a la part central i peces de formigó al voltant. Per al centre de la plaça es proposa un paviment tic lloses de pedra tic Sant Vicenç, (petira natural). A banda de la repavimentació de l'asfalt, es mantenen els escocells (on es planten els arbres) i se'n posen de nous als carrers adjacents.

També s'aprofitarà per rehabilitar les clavegueres si cal, a més de l'enllumenat. Un dels propòsits de l'equip de govern és l'ordenació de les xarxes aèries de telefonia i d'enllumenat, tant el públic

Kl Tribunal Suprem ha rebutjat un recurs tic cassació presentat per l'empresa de Núiïez y Navarro, Mont SA. contra la resolució del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la G e n e r a l i t a t de l'any 1990 q u e aixecava una suspensió d'una modificació del Pla Ceneral Metropolità (PCM) per passar els terrenys de no urbanitzable a programat.

<pn/i intimidi

com el de KKCSA. Kn algun punt se soterraran: quan travessin els carrers. "Kl que es fa al casc antic és ordenar-les", diu Carbó.

Kl concurs d'adjudicació de les obres va quedar desert. Per tant, és l'Ajuntament qui ha triat l'empresa. " I n t e n t a r e m acabar les

Sant Cugat és la cinquena ciutat de Catalunya on l'habitatge és més car Kl preu tle l'habitatge a la nostra ciutat situa Sant Cugat en la cinquena posició en el rànquing de ciutats més cares, segons un estudi tle la Sociedad de Tasación.

L'anàlisi també conclou que Sant ('ugat és la ciutat del Vallès on el preu d'un habitatge és més elevat, per sobre de 'Ièrrassa.

Kn xifres, cl 2000 Sant Cugat col·loca el preu del m- en les 225.000 pessetes, cosa que sinifica un augment del 12,S'í respecte a l'any anterior, quan el m- valia 199.500 pessetes. 'Tot i així, la nostra ciutat continua per sota de la mitjana tle tot Catalunya, que enguanv puja a Ics 255.000 pessetes cl , n " . Per damunt només hi ha. en primer lloc, Barcelona/

Sant Just Desvern. Sitges i l'I lospitulct de I Jobregat. Aquestes dades confirmen la tendència a l'alça del sector tic l'habitatge i del creixement més accentuat en els municipis situats a la conurbació de Barcelona.

Kl conjunt tic tota la comarca experimenta un creixement inferior al ilel Vallès ()riental, el Maresme o cl Barcelonès, entre d'ajtres, encara que a Ics capitals de comarca, com Sabadell-amb 170.000 pessetes cl mestre quadrat-, l'augment sí que és significatiu. Segons la Sociedad tic Tasación, que ha analitzat municipis d'l 1 comarques catalanes entre els mesos tic maig i juny d'enguany, la recuperació del preu de l'habitatge ha crescut d'acord amb l'índex del cost de vida. excepte en el cas tlels darrers dotze mesos.

Inici del tancament i els canvis de sentit del centre

4 2 punts de recollida d'ampolles de cava

'Tal com s'ha anunciat les darreres setmanes, l'Ajuntament ha decidit tallar al trànsit el carrer de Santiago Rusinol i la plaça d'Octav ià els caps de setmana i canviar el sentit de diversos carrers del centre, com el tram final de la rambla del Celler o el carrer del Dos de Maig. Aquestes mesures es començaran a practicar aquest cap tle setmana. Kl tancament de Santiago Rusinol és provisional i durarà tres o quatre caps tle setmana abans no s'hi restringeixi la circulació definitivament, a diferència del canv i tle sentir dels carrers esmentats, que serà definitiu. Aquesta setmana es resolia el concurs d'idees tic vianantització tlel centre donant a conèixer l'arquitecte o grup d'arquitectes guanyatlors./K.B.lSant Cugat)

Sant Cugat compta des del mes passat amb un servei de recollida d'ampolles de cava que s'organitza amb un total de 42 punts repartits per tota la geografia de la ciutat. La recollida, que servirà per reutilitzar les ampolles de cava gastades entre les festes de Sant Joan i Sant Pere, s'efectuarà fins al 51 de juliol vinent i s'emmarca dins el projecte Residu Mínim, promogut per l'Ajuntament i el Centre d'Estudis i Projectes Alternatius (CKPA). Per cada cinc ampolles de xampany buides es regalarà una bossa de roba del Residu Mínim. Mitjantçant diversos proceniments de neteja, una botella de cava es pot arribar a reutilitzar fins a un total de 40 vegades./K.B.(Sant Cugat)

la plinn t/i l'iil/filr/f Mii-ii i Hmtial·il

H a b i t a t g e

K. B. -Sant Cugat -

obres abans de Nadal, que és el que han demanat els galeristes de la /.ona". Kntre finals de novembre i principis de desembre es preveu acabar l'execució de les obres, el "primer pas" de la vianantització del centre. "A continuació vindrà Santiago Rusinol".

"No té res a veure amb Torre Negra", ha dit ei tinent d'alcalde de Ciutat Sostenible, Joan Carbó. Mont SA, com a propietari de Torre Negra, va interpretar que aquesta modificació del P G M a Collserola hauria d'haver inclòs l'àmbit de Torre Negra, a diferència de la Conselleria de Política Territorial.

Davant d'això, la constructora va presentar un recurs contenciós administratiu contra la resolució del conseller, que el Tribunal Superior de Justícia (TSJC) va desestimar l'any 93.

L'estudi, tjue es fa anualment per 120 taxatlors. conclou que la ciutat de Barcelona és la segona capital de província on el preu dels pisos de nova construcció són més cars, per darrere tle Sant Sebastià, i augmenta un 7,7% si ho comparem amb el 1999. Kn l'àmbit català, el m- ronda Ics 520.000 pessetes.

A Barcelona capital, el barri més car és tic nou Sarrià-Sant Gervasi, a m b un l o . .V/r de c r e s c u d a -.SOO.OIK) pessetes el m--. Kls experts han anunciat que preveuen un canvi tle tendència en el creixement del preu dels habitatges. a causa tic la davallada tle la demanda els mesos tle maig i junv.

Kl segon semestre del 2000 podria estar marcat per la moderació amb l'augment, entre altres motius. del preu del diner.

FOTO:

CEDIDA

Entorn

E 1 S / C A N T O N S Dijous. 6 <te juliol del 1000

e i &/ a

Sant Cugat estudia la recollida de la brossa amb una auditoria

Collserola posa Se censaran condicions per les genetes i reblir la cantera els senglars Berta del Parc

Lestudi ha estat encarregat a 17 universitaris pel juliol K M I I J BKI.LA - Sant Cugat -

Disset estudiants de diverses universitats catalanes, com la l AB o la l ' l i , són els encarregats de realitzar una auditoria tècnica per estudiar el servei de neteja i recollida d'escombraries a tota la ciutat-centre i districtes inclosos-.

I-."objectiu d"a(]uest estudi, encarregat des de l'àrea de Serveis l rbans de l ' A j u n t a m e n t , és "conèixer profundament la realitat quotidiana d'aquest servei", assegura la tinent d'alcalde de Serveis l'rbans i Descentralització. Berta Rodríguez. A m b l'anàlisi se sabrà amb exactitud els quilòmetres de superfície que cal netejar, l'estat i l'ús dels contenidors d'escombraries i el temps emprat per fer cada recorregut pels carrers de la ciutat, entre d'altres.

L'auditoria es fa el mes de juliol perquè és el mes en què la ciutat produeix més brossa. L'estudi que el consistori santeugatenc ha encarregat a l'Institut Cerdà és complementari a l'auditoria, perquè el primer ha de determinar les diverses formes de gestió del concessionari i la segona permetrà obteni; un con e i x e m e n t tècnic del servei.

Les conclusions dels estudiants. supervisats pels tècnics municipals, es donaran a conèixer el proper mes de setembre.

( un li illilm N pa >/> ii . i s v/> /i I ii.IIIJIIIII

Rodríguez ha destacat que es tracta d'una "manera de conèixer-nos mútuament a m b l'empresa concessionària. Kspercm que vagi molt bé per les dues parts", desitja la popular. l'n altre dels factors per tenir en compte és que l'experiència que agafaran els universitaris servirà per millorar el seu expedient acadèmic, tal com ha explicat la tinent d'alcalde. "Són unes pràctiques que fan com en una empresa, perquè, al cap i a la fi, un a j u n t a m e n t és molt semblant", conclou Rodríguez.

La neteja és un dels problemes q u e els veïns d e n u n c i e n més sovint, e s p e c i a l m e n t als consells de districte. Kls veïns

/li ( mulli) w /

\ /

de Mira-sol, per exemple, es van queixar en el darrer consell de la temporada, que el servei de neteja passa dos cops l'any, com si es tractés d'una zona de segona residència, com havia estat en els seus orígens. Aquesta era una opinió que compartia la regidora republicana Sara Bertran, ferma defensora de la neteja als districtes.

Altres problemes que ocasiona la manca de la recollida són les les males olors que desprenen els contenidors i les deixalles q u e es q u e d e n pels seus voltants a causa de l'acumulació.

Kl consistori vol reduir les despeses en serveis i alhora potenciar-los tant com sigui possible.

w e i &

VAjuntament

desestima més de 2 6 0

recursos contra la taxa de sanejament K. B. - Sant Cugat -

La darrera comissió de govern va desestimar un total de 2(i7 recursos contra la taxa de recollida i eliminació de residus.

Aquesta xifra equival a V\% del total d e l s c o n t r i b u e n t s santeugatencs. q u e es n e g u e n a pagar la taxa de sanejament. l'n dels principals motius d'a-

q u e s t fet és el d o b l e c o b r a ment. d'una banda amb la taxa. i d e l'altra, a m b l ' I m p o s t de Béns Mobles (IBI) de la recollida dels residus. Aquesta doble imposició és una de les màx i m e s r e i v i n d i c a c i o n s de la F e d e r a c i ó d'Associacions de Veïns (FAV) de Sant Cugat, encapçalada per Xavier Laborda, un dels 267 c o n t r i b u e n t s . FA tinent d'alcalde de Promoció

F c o n ò m i c a i H i s e n d a , Martí (iarcia, ha explicat: " N o vull ficar-me amb si hi ha doble imposició o no. Però no puc permetre q u e el cost de la taxa sigui superior al cost del servei". (iarcia ha dit que al debat dels p r e s s u p o s t o s es va proposar d'obrir noves vies de diàleg per canviar el model de recollida i gestió d'aquest tipus de residus. Kl tinent d'alcalde ha ex-

11

K. B.

K. B.

- Barcelona/Sant Cugat -

-Sant Cugat -

LI C o n s e l l C o n s u l t i u d e l Consorci del Parc de Collserola s'ha posicionat a favor del projecte d'abocador de residus controlats a la cantera Berta, a petició de l'Kntitat Metropolitana del Medi Ambient, q u e al seu torn presentava un informe a la Conselleria de Medi Ambient.

Tot i això, l'òrgan gestor del parc ha posat una sèrie de condicions, com ara la constitució d'una comissió específica que controli que realment s'hi abocaran de manera controlada residus urbans, el pas a mans públic) ties d e la z o n a i el rebliment de l'indret esdevenint sòl forestal. Per aconseguir-ho calen d i v e r s e s revisions i tramitacions, com la del Pla Lspecial de Collserola, específicament a la / o n a de la cantera, qfic depèn de Comissió d ' L r b a n i s m c de Barcelona.

LI director gerent del parc de Collserola. Marià Martí, ha destacat la voluntat d'aturar definitivament l'ampliació del p e r í m e t r e d ' e x t r a c c i ó d e la c a n t e r a e x p l o t a d a per l ' e m presa s a n t e u g a t e n c a , J a i m e Franquesa SA. Queden, doncs, sobre la taula les al·legacions contra el projecte, per part del (jrup de Natura del Club M u n t a n y e n c Sant Cugat i de l'Ajuntament del Papiol.

plicat q u e el 889^ dels recursos desestimats estan per sota de les 10.000 p e s s e t e s . (Conc r e t a m e n t , es tracta d e ZliS contribuents, és a dir. q u e només 44 han de pagar una taxa més elevada de 10.000 pessetes. L'import d'aquests rebuts va d'acord amb la darrera modificació de la taxa de sanejam e n t , q u e li va d o n a r " m é s proporcionalitat", ha subratllat (ïareia, d e t e r m i n a n t una sèrie d'exempcions, segons la renda p e r s o n a l , e n t r e a l t r e s r e queriments. l'n dels aspectes inclosos dins dels 14 punts que Convergència i l'nió va pactar amb el Par-

Kl (Consorci del Parc de Collserola ha endegat un projecte titulat (AM per la fauna: Collserola Salvatge a partir del qual es realitzarà un estudi de la població salvatge de genetes i de porcs senglars. LI projecte preveu elaborar un cens del nombre d'exemplars que hi ha d'aquestes dues espècies animals a la serra de (Collserola, el parc metropolità més gran d'Kuropa. Ln concret, les genetes s'identificaran a través de les taques del seu pelatge, una iniciativa pionera a l'Lstat espanyol. A més. se'ls farà un seguiment amb la tècnica del radiotraikiii^x es realitzarà un trampeig fotogràfic. Quant als senglars, es practicarà una anàlisi concreta dels costums i l'hàbitat d'aquests mamífers. A banda, s'analitzaran també, amb l'estudi Coneixement tle la biodkemlat. les papallones diürnes que habiten el parc i les llagostes i els saltamartins. La Caja de Ahorros del M e d i t e r r à n c o ((-AM) és l'encarregada de patrocinar el projecte, que va ser presentat la setmana passada pel director gerent del Parc, Marià Martí. L'explicació s'acompanyava d'una visita i experimentació de les tècniques que s'emplearan comentades pel responsable del programa de fauna del parc Francesc Llimona. 'Fambé hi era present el tercer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, (ordi Portabella.

tit Popular va ser la supressió d ' a q u e s t a taxa. a petició del populars, (iarcia aposta per una desaparició d'aquest impost m u n i c i p a l per trams, per no afectar la situació de les finances del consistori: "Per no descapitalitzar l'Ajuntament", conclou el popular.

Per la seva banda, el presid e n t de l'Associació de Veïns de la plaça d ' e n Coll, P e d r ó Armero. ha avançat que aquesta setmana presentaran al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) un nou recurs contra la nova taxa de recollida i eliminació dels residus.

NTRIBUÏM A FER DE SANT CUGAT UNA CIUTAT MÉS ECOLÒGICA Empresa líder en et seu

COMPONENTS ELECTRÒNICS PER A LA IVfOÏGClCLEïA

Av. Graeüs, 35 Tei. 93 590 66 68 Fax 33 590 66 67 e-mail: leoneííi@feor?eSILcom web: wwwfeoneHi.com

E L S IC4NTONS

Pça. Pere San, 8 T. 93 589 72 74

Dijous. 6 (fe Juliol del >í X \ >

Cànovas del Castillo, 14 T. 93 590 30 17

U N D. O F

c/ Sant Antoni, 10 T. 93 675 63 39

Pça. Doctor Galtes, 5 T. 93 589 71 78

d Valldoreix, 49 T. 93 589 72 02

d Valldoreix, 27 T. 93 674 04 68

d Major, 36 1 er T. 93 675 52 54

d Xerric, 29 T. 93 589 61 61

B E N E T T O N

l路LS4(AN1X)NS

Dijous.

n,/,-iiili',h/J.\W

c/ Valldoreix, 22 T. 93 675 08 56

c/ Santiago Rusinol, 58 T. 93 674 06 49

F I L O

c/ Endavallada, 20 T. 655 30 54 82

c/ Xerric, 27-29 T. 93 674 69 43

c/ Endavallada, 22 T. 93 674 01 60

c/Villa, 6 T. 93 674 03 16

c/ Major, 32 T. 93 589 02 02

d de la Torre, 6 T. 93 544 20 28

Dijuiis, 0 tir

v *- _

\

Rbla. Can Mora, 9 T. 93 675 42 01

c/ de la Torre, 14 T. 93 674 12 85

c/ Santa Maria, 37 T. 93 590 30 88

c/ Valldoreix, 45 T. 93 675 32 04

c/ de la Creu, 16 T. 93 675 47 02

c/ Xerric, 4 T. 93 675 24 62

โ ข<%.

c/ Xerric, 29 T. 93 675 55 79

Pรงa. Doctor Galtes, 7 T. 93 589 85 40

juliolilil2<\\

15

ELS /CANTONS l)<i<iu>. 6 >/,-juliol d, l .\w

M A R H I N O

d Sant Jordi, 29 T. 93 589 02 66

d Santa Maria, 31 T. 93 544 22 10 <

<

c/ Xerric, 28 T. 93 674 06 34

Pรงa. Barcelona, 1 T. 93 674 16 97

0 0 0 N

c/ Francesc Moragas, 33 T. 93 674 09 95

c/ de la Creu, 6-8 T. 93 590 68 30

<

r o c/ Major, 18 bxs. T. 93 675 59 21

c/ Valldoreix, 28 T. 93 589 72 32

<

l·I>/<:\VHO!\S I)::,,:,

R A C C 1%^

Rbla. Ribatallada, 20 T. 93 495 50 71

d Valldoreix, 45 T. 93 674 43 00

hémàÚ c • o o m

T Y

v

C/Rosselló, 14 T. 93 674 99 63

d Xerric, 8-B T. 93 590 61 89

d de la Torre, 4 T. 93 675 90 20

d Francesc Moragas, 42 T. 93 674 09 10

d Santiago Rusinol, 21 T. 93 675 17 07

d Santiago Rusinol, 47-49 T. 93 590 69 80

o

Societat

17

Dijous, 6 de juliol'del -\W

La Festa Major es tanca amb un balanç molt positiu

r e <s o

L'escriptor Baltasar Porcel va inaugurar la Festa Major 2 0 0 0 Porcel va destacar elpaper de les ciutats mitjanes en FEuropa del futur

Signant en el llibre d'ho>wr, flanr/uejat per l'alt alde i unti de les sevesfillesFC) TO: I:. F

L'escriptor de Valldoreix Baltasar Porcel va ser enguany l'encarregat de donar el tret de sortida a la Festa Major de Sant Cugat. Porcel va destacar en el seu pregó el paper de les petites i mitjanes ciutats en la construcció de la Catalunya moderna i l'Europa de les regions. L'escriptor va animar també els santcugatencs a disfrutar de la festa i va disculpar la presència de l'alcalde de la ciutat, Lluis Recoder, que no va poder assistir a la lectura del tradicional pregó. El conseller Joaquim Triadú va assistir al pregó.

ESTKR C A S T W V K R

- Sant Cugat -

L'escriptor de Valldoreix, Baltasar Porcel, va ser dimecres l'encarregat d'inaugurar la Pesta Major de Sant Cugat amb un pregó en què va destacar la importància de ciutats com Sant Cugat en la construcció de la Catalunya del futur i l'Huropa de les regions.

"Depèn de ciutats com Sant Cugat i altres viles de Catalunya anar construint una xarxa de ciutat que és la que ens pot convertir en una de les regions europees i mediterrànies amb més capacitat per ser capdavantera", va afirmar Porcel. L'escriptor mallor-

quí, que des de fa uns deu anys viu a Valldoreix, va explicar que des de ja fa anys s'ha imposat la idea de Barcelona com a motor del país i va recordar que en el procés de construcció de la Catalunya moderna han estat molt importants les petites i mitjanes ciutats com Sitges, com Olot o com Sant Cugat. "Totes aquestes ciutats han estat grans nuclis econòmics, nuclis culturals i intel·lectuals", va afirmar l'escriptor. que va afegir que ara estem en un moment en què cal plantejar-se quin és el futur que volem per a la nostra ciutat: "Sant Cugat ha crescut molt, ha passat dels cinquanta mil habitants, i

K.C. - S a n t Cugat -

L'Ajuntament de Sant Cugat i la comissió organitzadora han fet una valoració molt positiva de la Festa Major de la ciutat, que ha comptat amb una gran nivell de participació.

"Jo penso que ha anat molt bé". comentava l'alcalde, Lluís Recoder, "la festa està assolint l'objectiu, que és que la gent visqui Sant (Jugat, que surti de casa, participi i disfruti uns dies del seu poble i la seva ciutat". L'alcalde va comentar també que la bona resposta de públic a la majoria dels actes fa pensar que "l'oferta era bona i atractiva per a la gent, però també que la gent tenia ganes de sortir i passar-ho bé".

També des de la comissió organitzadora s'han mostrat satisfets d'aquesta Testa Major. Així ho va afirmar un dels membres de la comissió. Francesc Carbó, que va'explicar que "el que volíem era aconseguir que s'estenguessin molt els actes al llarg de tot el poble i que hi hagués la possibilitat que la gent de Sant Cugat pogués escollir on anar durant moltes hores del dia, i penso que això ho hem anat aconseguint".

El balcó de l'Ajuntament va ser, una vedada més, /'escenari de/pir^ó F.F..F. Pel que fa als actes més multitudinaris d'aquestes festes, com el 'potser aquest creixement s'haudonar el tret de sortida als més concert de Raimon o l'espai de ria de començar a vigilar", va code 160 actes de la Festa Major Barraques, Carbó va afegir que mentar el pregoner, que va afegir: de la ciutat. Porcel va disculpar des d e la comissió s ' h a v i e n "Jo avui voldria q u e q u e d é s també l'absència de l'alcalde, sorprès una mica per la quantiaquesta reflexió sobre Sant ("ugat Lluís Recoder, que no va poder tat de gent que va assistir a aquescom un d'aquests nuclis que poarribar a l'inici de la festa a cautes propostes i va voler felicitar den ajudar a fer aquesta Catasa d'un embús de trànsit a la sorels organitzadors de Barraques lunya de demà". Baltasar Porcel tida del Parlament de Catalunper l'èxit que ha tingut aquesta va explicar que se sent molt a ya, i en nom seu va animar els iniciativa. D'altra banda, i pel que gust vivint a Sant ( aigat. i va dessantcugatencs a viure i participar fa a l'any vinent. Carbó va subtacar-ne la combinació de poble de la festa grossa de la ciutat. ratllar que potser caldrà buscar i de ciutat que. segons va dir, L'acte d'inici de festes va compalguna manera de "potenciar es"m'ha servit molt per treballar i tar també amb la presència de pais com el Parc ('entral, on no hi per escriure i m'ha separat de la Maulets de Sant ('ugat. que van va anar la gent que prevèiem" i gran ciutat de Barcelona, que crec aprofitar l'ocasió per repartir uns resoldre algunes coses puntuals que és molt útil però que va en fulletons on criticaven l'actitud com les zones de vianants o alcontra de l'individualisme i la inde l'Ajuntament, que no va treuguns dels actes que "voldríem timitat". re la bandera espanyola del balque arribessin més a tothom".

Amb el seu pregó, l'escriptor va có tal com ells havien proposat.

Ofertes recomanades C EN T R E. D E_ LAJMATG E Plaça del Dr. Galtes, 9 - Tel. 93 675 56 74 - Sant Cugat Santa Mana, 14

Tel. 93 675 57 24

Idigital El teu distribuïdor de cameres point i material digital Kodak a Sant Cugat

Pentjx Etpio 928 3 9 . 9 0 0 pt«.(tra inclòs)

tentw Espí* JJ» 2 2 . 5 0 0 ptw. (tva iiKtfc)

18

Societat

aS

/CANTONS Dijous. '>,lii ii iii. i

(i:/ _ i -'i 'i ••

d í c i o m s

Unes seixanta parelles ballen el Paga-li Joan del 2 0 0 0

\l.\(il).\ Ml.NDIV -Sant Cugat-

Enguany Asensi Giménez complia 25 anys d'ensenyar la dansa

/• /. lli, Ull'l,'- i/il,nlhhl·irl

"/','/> tl^it/i >l, : 'II

\

i

varia

i,r,i,::l,ill·..l·\klXYl·\

A'A-r.W,///.

l na de Ics cites ineludibles el dia de Sant Pere a la nostra c i u t a t és el ball del Paga-li Joan.

Aquest anv han estat unes 60 parelles de santeugatencs les <|ue s ' h a n a n i m a t a b a l l a r aquesta dansa autòctona, que. com cada anv. va aplegar centenars de persones al \oltant de la Creu de Terme per veure-la en directe.

Kl Paga-li Joan va centrar les activitats ilel matí de Festa Major el dia ile Sant l'ere, un dels patrons de la ciutat. De bon matí va sortir la cercavila de la placa de Barcelona i fins al Monestir.

Després de l'ofici religiós de es 12 va ser el moment de començar a ballar. Abans, però.

Ajuntament de Sant (Àigat va retre homenatge a l'encarregat d'ensenyar el Paga-li Joan des de fa 25 anys. Asensi (Jiménez. que va rebre una forta ovació de tot el públic.

Kn total, es va ballar ttes vegades aquesta dansa: primer el grup dels més petits, després els adults i, finalment, els gegants de la ciutat i una parella de capgrossos.

Kl calorós matí del Paga-li Joan va acabar amb el tradicional refrigeri per als balladors.

im fii/niioi/i ,i himiriiiily ui wiitn líiilI'•:/•./)!' \RI) /• IA7.V}'/- S

Societat

ELS /GVNTONS Dijous, f> dejulhltiel2000

19

c t Í u I i a t s

El Racó Infantil sedueix els més petits de la ciutat

l·Ii(i,niiitiwiil)iii,-!ii/iiii,id

lnpnmip/il· mniuhd'dqiinl,im

K.C. -Sant Cugat-

Kl nou Racó Infantil de Festa Major ha tancat les seves portes amb un balanç molt positiu per part de participació. Prop de 700 persones, entre nens i pares, han passat cada dia

I- . V i l / / I M M . l

per aquest nou espai, ubicat a la rambla del Celler. Aquesta resposta ha estat valorada molt satisfactòriament pels membres de l'organització ja que, segons el tècnic de Cultura de l'Ajuntament, Rogeli Padró, "això era una prova, i l'èxit ha estat rotund".

/,

·"• totol. IUIII nf,/r mm i/umumi (Finiu ihi'h'qm him fx i ///, •. ,,'h »,,n «ütdu , <idu diu d'r/i/m Jn "/< sïu Dr\RI)l·.\RI\Yl·.S /• / ,

Pel que fa a les activitats, que han anat des dels tradicionals titelles fins a un circ o un ball infantil. Padró ha explicat que tots els espectacles han estat de molta qualitat i que la prova és que "els nens els aguantaven sense cansar-se". D'altra banda, els responsables de la ini-

ciativa han agraït també la participació dels monitors i dels pares i mares, que han participat en les activitats i han ajudat a "mantenir aquest espai a l'aire lliure d'una manera controlada". Davant la bona acollida que ha tingut el Racó Infantil, el tècnic de Cultura de l'A-

juntament ha afegit que "aquest és un espai que es podria consolidar" i ha comentat que, de cara als propers anys, potser es podria plantejar la possibilitat de fer una petita festa major infantil, amb activitats com el pregó o el ball pensades per als més petits.

P r o p de 2 0 0 persones al sopar pro-Llar d'Avis M.-\(;i>\ M K N D H Z

- Sant Cugat -

' ,/,• •',/>,// /,'• -1 l,n d' \,h di l,i/«nu,-/!,,,! I V i l / / 1 A'A'OS 1

• EXPOVENDES

CATALONIA CERÀMIC

l nes 190 persones van sopar a l'aire lliure als locals de la Llar d'Avis de la parròquia en el sopar per recaptar fons per a l'entitat que es va fer divendres. Kn total. es van recaptar unes 650.(X)0 pessetes. gràcies al sorteig dels obsequis cedits per diversos comerços i artistes de Sant Cugat.

Kl sopar va estar presidit per l'alcalde de la ciutat, I Juís Recoder. i mossèn Blai Blanqucr i va comptar amb la presència d'altres membres del consistori. Kl bon ambient va ser la tònica general del sopar. Kls assistents també van poder visitar l'exposició de labors d'algunes àvies de la Llar.

Rocafort l ' 2 Bo-ce'orc Te . 93 426 CO OS

Ball de fi de festa al Casal d'Avis MAI. - Sant Cugat -

Kls habituals del Casal d'Avis de Sant Cugat van celebrar el tinal de la Festa Major a m b un ball ben mogut la tarda de diumenge. Kls encarregats de marcar cl ritme d ' a q u e s t ball va ser el grup d'en Xavier Criado des de les cinc tic la tarda.

CONEIXEU-NOS, ESTEM AL VOSTRE SERVEI

-i. h. Gra. S a r Cjgat, km 3. Cerdanyola del Vallès. Tel. 93 580 15 00 Buenos Aire;, 25 Barcecna. Tel 93 419 06 46

/•. A,n•!.< -i-mipudirballar dimnit fi/,, /„ /„„/,/ uiCa v/1 /•'.• \ . \ \ / / | A'A'O.S'

OBERT DE DILLUNS A DISSABTE

• • • • • • •

Ceràmica Sanitaris Aixetes Mobles de bany Banyeres d'hidromassatge Accessoris Materials per a la construcció

20

Societat

HLS /CAIYID1N5 Dijous, f, fitjuliol r/e! JL

Pirotècnia

Milers de santcugatencs van gaudir del castell de focs La varietat va ser una de les notes dominants de Fespectacle

Ij • /otvns ielsen/ors van <erelsprotagonistes tf aquestajislapirofeciíiea FO'I'O: X.WI

K.C. - Sant Cugat-

Les llums, els colors i el soroll van tornar a ser els protag o n i s t e s d e l p r i m e r dia d e Festa Major Milers de santcugatencs van voler assistir dimecres al tradicional castell de tocs, q u e va c p o m e n c a r a m b

una cercavila amenitzada per la Cobla de Minis.trers de la Ciutat de Barcleona i va acabars al tram final de la rambla del Celler.

I,'espectacle pirotècnic, LI càrrec de Pirotècnia T o m à s de Benicarló, va oferir un variat repertori de coets que van omplir el cel de la ciutat de for-

L.\RROSA

m e s , figures i colors. " H e m buscat un espectacle molt variat, amb molts efectes de colors i de figures", va assegurar un d e l s m e m b r e s d e la Comissió de festa Major. Ciabi Cerdà. I na de les principals novetats va ser precisament la gran varietat de figures, que va s o r p r e n d r e els s a n t e u a g -

F.ls S1i11tc1rj.11/fui v vmi nIni amb aplaudiments lagr/w -varietat r/c mels FOTO: \.l

tencs amb formes com els cors, les flors o diferents e l e m e n t s geomètrics. Tot i això, alguns dels coets més celebrats van tornar a ser. una vegada mes, les tradicionals palmeres, que van ser r e c o m p e n s a d e s a m b les exclamcions i els apluadim e n t s dels espectadors.

L'espectacle priotècnie, q u e

va comptar enguany amb 640 quilos d e pólvora i va costar un milió set-centes mil pessetes, va finalitzar a m b l'esperada traca final i a m b la tronada de Sant P e r e , q u e des de fa tres anys s'organitza a Sant Cugat i cpie dijous al matí va omplir de soroll i de petards els carrers de la ciutat.

e f a r d s

Els 'Versots' dels diables critiquen el pacte de govern entre CiU i P P

K.C. - Sant Cugat -

Kl pacte de gi iv cm entre Cil i l'I! la manca de locals per a les entitats i l'èxit de Ics Barraques de Festa Major van ser els tenies protagonistes ilels Ycrsots d'aquest any, que per teccra vegada van preparar els I )iables de Sant C '.ugat.

"Nosaltres volem parlar una mica de com està el poble en aquests moments". va explicar un dels membres dels I )iablcs. Vicenç Pujol, que va afegir que el seu obejetiu és que "cada vegada més els Ytnots no els haguem d'escriure nosaltres i sigui la gent que faci propostes". Fa lectura dels Vf/yo/s, que es va fer a la

placa ()ctav ià. va donar pas al tradicional corretoe. que aquest any va comptar amb la participació dels Diables de Sants i de Viladecans.

I ,a cercavila dels focs va començar a la mateixa plaça del Monestir i va seguir un recorregut més curt del d'altres anvs. passant per carrers com l'avinguda Francesc Macià o la rambla del (Celler. FI correfoe va finalitzar al parc de Pla del Vinyet on els diables de la ciutat van posar punt final .1 la cercavila amb un espectacle piromusical. Després d aquesta festa, els diables ha fet una crida per trobar algun vidcoaficionat que hagués gravat el correfoe, i demanen que si algú en té una garvació, es posi en contacte amb Núria Alavo. al telèfon °1674.53.03

IJI 1olla loea/ele diables za protiejouitíar 1111 a/n nus els 'Verso/s' i el correfoe r/e Festa. Major FO'I'O: F..F

Societat

ELS /CANTONS Dijous. 6 etejuliol del 2000

21

0 i%

El 3 de 7 aixecat per sota es resisteix als castellers de Sant Cugat

l.n colin va repetir el í di 11 iL· tul di varie^ai, pi in v nsc nixectir-lo per sola I- 010: AVI l /1.ARRÒSA

El primer i aslell que i au r/iïi arrelar va ser cl 5 de 7 FOTO: A'-ll 7 /.. 1RROSA

MAGDA MIÍNDKZ - Sant Cugat -

La història es repeteix. Si més no. els Castellers de Sant Cugat van tornar a reviure la mala sort de fer llenya en un 3 de 7 aixecat per sota en la trobada castellera de Festa Major. Malgrat aquesta petita decepció, la resta de l'actuació va ser impecable: la colla local va aconseguir descarregar un 4 de 7 amb pilar, el segon 5 de 7 de la temporada i un .i de 7. Kn aquesta cinquena trobada castellera, la colla local va estar acompanyada pels Xiquets de Tarragona i els Castellers de

Sants.

L'actuació de Festa Major és una de les més esperades pels Castellers de Sant Cugat, ja que concentra un bon nombre de santeugatencs als jardins del Monestir per veure la sortida a plaça. l'n dels reptes d'aquest any era intentar descarregar el 3 de 7 carregat per sota que, igual com va passar a la Festa Major de l'any anterior, va fer llenya. Kn aquesta ocasió, un mal entès a l'hora de fer l'última aixecada va desequilibrar la construcció i la va fer caure. "Kl 3 de 7 per sota és un castell enormement tècnic, que s'ha de treballar molt en els assajos i amb la mateixa gent. Es

una llàstima perquè el portàvem bé", explicava un dels caps de colla, Ignasi Kscamilla. Amb la caiguda, un dels castellers que ocupava la posició de segons es va fer mal al colze, motiu pel qual van desestimar la possibilitat de fer un segon intent.

Malgrat aquest primer ensurt. la resta de l'actuació dels Castellers de Sant Cugat no va tenir cap mena de fissura."Ara mateix és el màxim que podem fer", assegurava Kscamilla.

De cara a continuar treballant després d'aquesta actuació de Festa Major, la colla local vol acabar de consolidar aquest 3 de 7 aixecat per sota i la torre de 7.

r A m a t Finques Des de 1948

Sant Cugat PI. Can Cadena,2 Valldoreix

"Kls hem de continuar treballant: són els darrers passos per poder enfrontar ja els castells de vuit. Però sembla que aquest pas ens costa una m i q u e t a ' , lamentava el cap de colla l'el que fa a l'actuació de les dues colles que van participar en aquesta cinquena trobada castellera, els Xiquets de Tarragona van descarregar una torre de 7, un 5 de 7 i un 4 de 7 amb pilar.

Per la seva banda, els Castellers de Sants van descarregar la torre de 7 i el 3 de 7, però van fer llenya quan descarregaven el 4 de 8.

L'actuació castellera de Festa Major va acabar amb els habi-

rt/>

0)

^ ^ ^n

93 590 68 80

tuals pilars de comiat, gairebé simultàniament, de les tres colles. 'lot i que l'actuació va ser de força qualitat, el nombre de públic va ser inferior al de l'edició de l'any passat. La coincidència amb les trobades castelleres de Rubí i Terrassa van fer disminuir el nombre d'aficionats castellers de la comarca. "Ja ens ho esperàvem, perquè, a més, l'any passat venien els Minyons de Terrassa que és una colla puntera i que crida més l'atenció.

De tota manera, el caliu de la Festa Major sempre és el q u e esperem i és el que hi ha hagut", assegurava Kscamilla.

Sant Just Bonavista 63-65 ) 93 480 36 00

22

Societat

flS

í CANTK >!NS D, ,<„,<. o ,/,• /„/,„/,/, / .

C o m e r ç o s

La setena Botiga al Carrer omple de gom a gom els carrers del centre

KMH.I BKI.LA - Sant Cugat -

Lu setena edició de la Botiga al (darrer va reunir milers de persones al llarg de tot dissabte pels carrers i places de la ciutat. Prop de 400 establiments van sortir al carrer per oferir els seus prod u c t e s als s a n t e u g a t e n c s . Kl centre de la ciutat va restar tancat a la circulació des de les 10 del mací i fins a les 9 del vespre formant un eix viari comprès entre la plaça de Lluís Millet l'estació del centre de 1- errocarrils de la Generalitat- i l'aving u d a de C e r d a n y o l a . Lis establiments comercials van organitzar, com ja és habitual, diverses activitats.

SCC lamenta que dos carrers "molt importants" no hi haginpartiàpatgaire

Paral·lelament, l'associació Sant Cugat Comerç va organitzar, com s'acostuma a fer, el 20è concurs d ' a p a r a d o r s , q u e va guanyar, en primer lloc, la Cansaladeria Juliana, en segon, MilarTobella i en tercer, la botiga Rodó. Blue Moon, MI)C i L(iA M o b l e s van rebre t a m b é un accèssit cada un. LI jurat d'aquest concurs estava format per Jaume Badia, editor de la revista Sant Cugat Ara, la regidora de Comunicació, Marta Subirà. l'artista local Joan Tortosa i el director del TOT Sant Cugat \ Ki.s 4 CANTONS, Josep Maria Vallès.

Quant al concurs de parades, el gran nombre d'establiments participants, gairebé 400, ha fet que el resultat de les votacions per a les deu millors parades - q u e s'havien de dipositar a l'estand d'aquesta publicació- no es conegui fins a la setmana que ve. A diferència de Pany passat, el jurat d'aquest certamen era popular. L'altre concurs, el d'eng a l a n a m e n t d e carrers, l'ha guanyat un any més el carrer de la Creu, q u e e n g u a n y estava ambientat en l'Edat Mitjana, concretament a l'estil del segle XII. Josep Canals, de Canals Galeria d'Art, assegura que "el carrer de la ('reu està donant una lliçó als carrers més comercials". Kl segon premi va ser per al carrer de Valldoreix, que es va guarnir amb motius xinesos.

IJI tiiiisiíliidenuhiínimiviiffunnu,rel'primerpremidels apimidnis I'-:XAYIlARRÒS.

11\ niutiih miinih Liwjuiirmi rhidiïii/lri//ii i/iu a IMH\<H ii lrpremi I \ II11ARROSA

EIS4CANTONS eis4c antons@totsantcugat.com "el diari de Sant Cugat"

Societat

ELS ÍCAIYroiNS Dijous. 6 de juliol del 2000

VA carrer de l'Kndavallada va ser guardonat amb el tercer premi per portar un grup de ponis. l ' n altre carrer que s'ha engalanat ha estat el de Santa Maria. amb tot de paraigües cobrint la via - p e r cert, molt transitada-.

La presidenta de Sant Cugat Comerç (SCC). Maria Eulàlia Egea, va lamentar, però, q u e dos carrers a m b tradició d'adornar, Santiago Rusinol i Lluís Companys, no es posessin d'açord enguany: "Ens ha sapigut greu però finalment no han sortit. No ha sigut com voldríem perquè són dos carrers molt importants".

Alguns dels comerciants de Santiago Rusinol. on va néixer la iniciativa de la botiga al carrer, han argumentat, entre altres motius, que "l'Ajuntament només ens està donant 25.000 p e s s e t e s d e s q u e es va c o mençar a organitzar la Botiga al Carrer i aquesta quantitat no ha a u g m e n t a t " , diu una c o m e r c i a n t . lots els botiguers consultats d'aq u e s t carrer han coincidit a dir que 1 els motius econò- : I I ' z" m dinar la iniciativa ics han fet d e - fiagiu S0/YÍt de' guarnir el -•"" ca' rrer: "('rec que és més feina de l'Ajuntament que nostra organitzar la Festa Major. Nosaltres organitzem les botigues. que prou feina que tenim". deia una altra, lot i així. alguns dels comerços van muntar la seva parada a l'aire lliure.

La calor va ser l'altra protagonista de la jornada. 1 .'akalde de Sant Cugat, Lluís Recoder.-que es va passejar pels larrcrs del centre de la ciutat- \a assegurai que "amb el bon sentit, no es podia circular, de la gent que hi havia". "Kl temps ens ha acom-

23

panyat; ha fet calor, que és e que toca, però és una calor que es pot aguantar", deia Recoder.

Una de les propostes per suportar la calor va ser la del TOT Sant Cugat, e m m a r c a d a dins dels actes de celebració del seu quinzè aniversari, de repartir gratuïtament un total de 5.000 gelats a tothom qui es va acostar al carrer de Sant Antoni.

Els comerciants del centre van organitzar diverses activitats al llarg de tot el dia. A la pista central de la plaça de Barcelona, per exemple, s'hi havien instal·lat diverses atraccions inflables i activitats amb maquillatge que van fer les delícies dels més menuts. Al seu torn, el carrer de Villa va organitzar una ludotcca infantil, tallers de titelles populars i el primer concurs de C u i n a Cienevie-Alexandria. l ' n drac xinès a m b pirotècnia, una gimcana i tallers de màscares orientals van ser a gunes de les ac

M. Eulàlia Egea: "Enshasapigutgreu 1

*

*

tlvltats l|llc c van

^«-•™>'»-

par a la plaça de

que Santiago Rusinol natació, Per ia >.

/ Lluís Companys no

seva b a n d a , la

plava d , ()aavia

al far/w"

va ser l'escenari d'actuacions teatrals d e la mà del C r u p Ica tre. Al carrer de la ('reu s'hi va poder veure animació medieval a càrrec del grup T i m e Lords i es van fer lectures de mans amb la nostra col·laboradora Montse Sant.

La majoria dels comerços van assegurar que la Botiga al Carrer és una actn itat pei promocionar el comerç, i no tant pei \ en d re.

Knguatn la festa l o m u d i a amb l'obcitura de la c a m p a m a de rebaixes d'estiu que durarà fins al propei dia il d'agost.

AkiineséJess/HitiiHjiltii'iui* ii·iunrjiili• ili lonlmiomii ,/• unihitill',i'ji-li Imm inpi, mi i,uitnl,i I I Dl \RI) I:\R1\) I- S

Ci /;' ili tuli • li - ulil.: ,i yiuln ih Imns uns en un Imn esiemin. el Claustre /•': A',-1 1 / I.A RROS. 1

També es veu tradició en l'elaboració dels rams

Tast de vins al Claustre

Paga-// Joan. a la Marieta; paga-li Joan un vano i un ram... Kl vano i el ram són els elements típics de la dansa santeugatenca per antonomàsia. Knguany era molt especial, ja que el Paga-li Joan del 2000 es volia celebrar com cal. Kls vanos de les balladores van canviar el seu aspecte habitual, en què es pot veure la figura del mosaic que es troba als locals de l'Esbart Sant Cugat, per uns de colors ben llampants. Això sí. els rams van ser els tradicionals clavells vermells, elaborats per la gent de sempre amb la mateixa cura que els anys anteriors./M.M. (Sant Cugat)

Més d'un centenar de persones van participar dijous a la tarda en un tast de vins que va organitzar Vins Noé per la Festa Major.

Kn el marc del claustre del Monestir, i acompanyats per la música de jazz d'Eduard Jordan Quintet, van poder gaudir de fins a deu denominacions catalanes diferents. / M.M. (Sant Cugat)

24

Societat

U S /CANTONS l)i,>,us. trlejuliol MJOOO

C o n c u r s

Vuitanta paelles van participar a V arrossada popular EI primer premi va ser per a la família Carrasco

I .''titi/ti l,udl·i!mtit])i! vmnbn\(it l'\itintiimiiit l'nritimtzthitnlnmlntyi\ltiiniMti· I I /•

I

11 limitin ili p/ielh 'in i timptm i imutim amb <Y(' ptw//f\ t/u? i iin t umptln pel 14 troteu \ alomiil· pel t ometi titit/í de la i tttlitl /• .V /

ES'I'KR C-VSTANYKR - Sant Cugat El tradicional concurs de paelles de Festa Major va comptar aciucst any a m b un gran èxit de participació. Més d ' u n miler de persones i 80 paelles van p r e n d r e part en a q u e s t a iniciativa, q u e e n g u a n y arribava a la seva vintena edició.

Els g u a n y a d o r s del c o n c u r s , a m b 56 p u n t s , v a n s e r e l s m e m b r e s d e la família C a rrasco, q u e des de fa anys participen en a q u e s t a arrossada popular.

"Estic molt contenta", va as-

segurar la r e s p o n s a b l e de la paella, F r a n c e s c a L l o p , q u e va afegir: "Mai no t'ho esperes i s e m p r e és u n a s o r p r e s a " .

F r a n c e s c a L l o p va e x p l i c a r q u e a q u e s t any havia p r e p a rat u n a r r ò s m i x t d e m a r i m u n t a n y a i q u e l'únic secret p e r q u è q u e d é s bé era "cuinar a m b molt amor i il·lusió perq u è els c o n v i d a t s d i n i n b é i els agradi la paella". En total, el jurat va repartir 14 premis, que com ja és habitual, havien estat cedits per diversos estab l i m e n t s de la ciutat. La segona posició va ser per la fam í l i a ( i r a u , m e n t r e q u e el tercer premi se'l van endur els

treballadors de la ferreteria El P o n t . Altres g r u p s p r e m i a t s van ser els bastoners, q u e van q u e d a r en quarta posició, o la secció local del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC). q u e va guanyar el premi especial a la paella més gran.

Una de les notes més destacades de la jornada va ser la g r a n p a r t i c i p a c i ó . Un d e l s membres de l'organització, Josep Pros, va r e c o n è i x e r q u e aquest any hi havia hagut quasi vint paelles més q u e l'any passat i va explicar q u e estaven molt contents perquè això vol dir " q u e el poble creix i que la gent hi vol participar".

lhipii\ de l'aiiowadu. I uviua e'\ Iti piottiffiiinla /* h h

D'altra banda, i davant de la bona acollida q u e té s e m p r e aquest acte, Pros va comentar t a m b é q u e ja s ' e s t a n c o m e n ç a n t a plantejar la possibilitat de buscar un nou espai per al concurs, tot i que va rec o n è i x e r q u e "el marc de la

plaça é s m o l t maco i costarà deixar-lo".

La v i n t e n a edició del concurs de paelles va finalitzar, com ja és habitual, amb la música de l'orquestra Gran Casino i a m b una r e m u l l a d a popular.

D INTERÈS PER A TOTS ELS VITICULTORS

Sant Jordi, 37 08190 Sant Cugat del Vallès Tel. 93 590 86 00 Fax. 93 590 86 25 E-mail: correu@pecomunicacio.com

SERVEIS INTEGRALS DE C O M U N I C A C I Ó Identitat Corporativa • Disseny Gràfic i Editorial • Publicitat Disseny de Pàgines Web • Projecte i Muntatge d'Estands • Producció Periodística

Si conreeu algun tipus de cep que no sigui una varietat habitual (Xarel·lo, Macabeu, Parellada, Carinyena, Ull de llebre, Cabernet, Sumoll, Merlot, Garnatxa,...) o coneixeu algun viticultor que la cultivi, us preguem que ens ho comuniqueu a : BODEGUES MIGUEL TORRES, S.A. Srta. Montse Torres

Tel. 93 817 75 04 Fax. 93 817 75 47 e- mail:mtorresv@torres.es

Societat

ELS /CANTONS Dijous, 6 tir juliol tltl'OOÚ

25

T r a d i c i o n s

Jordi Franquesa és escollit n o u Caparrot de Sant Cugat MA(,I)\\IK\I)KZ

- Sant Cugat -

Kl santcugarenc Jordi Franquesa ha estat escollit nou Caparrot de l'Any. Aquest és el primer any que es fa el capgròs d'una persona que estigui vinculada activament al poble. I Jelecció es va donar a conèixer dissabte a la tarda, al l'la del Yinyet. al final de la trobada gegantera, i va comptar amb la presència del guanyador i la seva família.

I )esprés de mesos de deliberació. els ('aparrots de Sant Cugat ja poden comptar amb un nou membre, amb la cara de Franquesa, un santcugatenc que sempre ha estat vinculat Lils moviments culturals de la ciutat. A més, també va ser regidor de (àiltura i de (.omerç de l'Ajuntament per Convergència i l'nió. i és el propietari de la papereria Jordi del carrer Santiago Rusinol. franquesa va destacar pel seu bon humor en el discurs que va pronunciar al l'la del Yinyet. i va assegurar que "en cap moment he pensat que el fet d'haver estat representat en un caparrot tingui el més petit aspec-

l'iiüti· //..'..w iwirfot/Hiirhi <írtu: •.imblimuiititn ilnipitii·itiiii In''/: I t,iiiijiti»t I \ 11/ / \RRf)\ I

te ridícul", ja que considera que "qui pensa que fa el ridícul és que creu ser alguna cosa més que els altres. Jo faig cl que puc perquè no sigui aquest el meu cas". Jordi Franquesa va tancar el seu discurs convidant a tothom a "riure amb mi i, si així us vingués de gust, riure-us tic mi".

Kl nou caparrot de Sant ('.ngat es va donarà conèixer al final de la troballa gegantera. que \a centrar els actes de dissabte .i la tarda. Fn aquesta ocasió van prendre-hi part els de (:ellera deTer. Alella. Mataró. Cornellà. Cerdanvola. cl (iuinariló i els amfitrions, els de Sant Cugat. Valldoreix i (-reu Roja Valldoreix. Les cercaviles dels gegants van passejar per tot el poble en quatre recorreguts diferents, que es van trobar a la plaça d'( )eta\ ià. i m es va inciar el recorregut conjunt fins al Pla del Yinyet. Allà es \ a fer cl ball de gegants amb els centenars de persones que ha\ ien seguit el recorregut. 1 .'únic incident que es va produir va ser la caiguda del gegant de Cornellà, que tan sols li va ocasionar una rascada al cap.

n i I £a t s

Èxit de públic a la Caseta del Centro Popular Andaluz, que acull d e mitjana 4 . 5 0 0 persones KMII.I BKU.A -Sant Cugat -

La Caseta del Centro Popular Andaluz (CPA) va tornar a ser un dels focus d'assistència de públic en aquesta Festa Major i va arribar, en moments puntuals, a acollir entre 6.000 i 7.(M)0 persones, segons fonts de l'organització del CPA. o el que és el mateix, un 15 o 20% més que en l'edició anterior.

Gabriel Ruiz, president del CPA, va destacar la col·laboració tant de l'Ajuntament com de la comissió de festes, així com també va mostrar la seva satisfacció per l'afluència de públic i la participació de

l'F^sbart Sant Cugat. Segons Ruiz, tot plegat demostra que l'acceptació cultural "és una realitat a Sant Cugat". L'andalús santeugatenc. que va lluir com és tradicional les seves millors gales militars, va explicar que el CPA de la ciutat té "força prestigi a tot Catalunya".

Després de 23 anys participant en la Festa Major de Sant Cugat, el CPA continua estrenant vestuari i coreografies amb motiu de la festa. Aquest és el tercer any que s'instal·la la Caseta -de 400 m - - a l'emp l a ç a m e n t actual, darrere el Monestir. Knguany s'ha continuat apostant per organitzar els actes a partir de les 9 del vespre, que és quan fa menys calor. I .es activitats,

ÍIEÇTÍI88MESTÍ8S

Vilar ElectrolJar Santa Niaria. 20 Tel. 93 58901 71

L·i( •NhitliH l'\

Llar

l A d f %>ta§à# "|V|

• •

ILl

d'Avis •*••*.•<*•

i/ /i t/ii pi/i,/ n l'itlj, t/t hil·i·.tuMi/im tii \,nii( iu/i I \{\ll

\ lataró i I A >rena (iómez amb cançó espanyola. Dissabte al matí es va poder gaudir de l'espectacle tradicional de la Hirmanilade Calega de Rubí, del ('.entro ('ultural García Lorca i del (lentro Andaluz Cultural Artístico Manuel de Falla. Ja al vespre, la (Caseta va acollir més danses, a càrrec de la Casa Cultu-

bicicletes sun bike

ftbleM&l

Pearson, 36. LA FLORESTA

#&.& 674 ÉMft

ii iot i t/i

que han estat ben diverses, van començar divendres amb les danses tradicionals de les diverses formacions de l'associació, que van actuar amb cases germanes andaluses d'arreu de Catalunya -Tarragona, Girona i Lleida- F.s tractava dels grups Axatiana. Triana, Brissindel, Vírgen del Rocío, La armonia de

Tel. 93 5 8 9 78 0 0

Can Mas, 2 M. 93 589II51

l/v'/\'0\ I

ral Sabor .Andaluz de Mataró, la Pena Flamenca Badiensc i la Casa de Andalucía de Blanes. I .es activitats de diumenge les van protagonitzar. al matí, el ( ientro ("ultural Andaluz Juan Ramon Jiménez i, al vespre -tancant la festa-, els grups de ball del (;PA i. de nou, e Ballet Flamenco Brissindel.

COMPRAAAOS

o

ALQUILAAAOS local de 5 o a IOO m2 zona comercial centro

26

Societat

¥1S /CATYIWNS Dijous. 6 dejulioldelJt\V

E n t i t a t s

C o n c e r t s

Les 'migas' manxegues ocasionen llargues cues

Les orquestres marquen el ritme de les nits de Festa Major

El futbol resta afluència a la botifarrada del CCM EMILI BEI.LA

- Sant Cugat -

Us puntaires van omplir el passeig deb Plàtans del Monestir F: EDUARD FARINYES

"Millor que en anys anteriors".

D'aquesta manera el president del Centro Castellano Manchego (CCM) de Sant Cugat, Juan Carrasco, resumia les activitats organitzades per sisè any consecutiu a la Festa Major 2000. Una botifarrada popular, una exhibició de puntaires i les multitudinàries migas manxegues van atraure els santeugatencs un any més.

La previsió de racions de migris -1.200 plats- es va quedar curta per la quantitat de gent que les volia tastar dissabte al vespre al passeig dels Plàtans del Monestir. Ks van formar cues que arribaven gairebé fins a la Creu de Terme. A diferència de les migas, que van tastar diversos representants del món polític local, la botifarrada no va acollir tanta gent, tal com reconeix el mateix Carrasco: "El partit de futbol entre França i Alemanya ens ha perjudicat".

Pel que fa a la trobada de puntaires, hi van participar un total de 193 dones de tot Catalunya. V.nguany es va fer venir un autobús des de Castella-Manxa amb gairebé 50 dones. Carrasco assegura que "les activitats ens costen diners, més de 500.000 pessetes", cosa que demana que es tingui en compte els propers anys. El president dels manxecs demana que l'Ajuntament augmenti l'ajuda de 300.000 pessetes actual.

Dkeises orquestres van animar les nits de Festa Major' F: F.DFARD FA RIN) F..S MAGDA M É N D E Z

obrir la revetlla de Sant P e r e .

- Sant Cugat -

va congregar centenars de pers o n e s al p a s s e i g d e T o r r e Blanca. L e s nits s e g ü e n t s es van poder escoltar orquestres com Gira-sol, A p a c h e o La Tribu, protagonistes als escenaris ubicats a diferents punts d e la ciutat.

Les típiques orquestres de festa major van tornar a ser les encarregades de posar música a les nits de la festa gran d e la ciutat.

L'orquestra Cimarrón, q u e va

Espais

Uespai de les Barraques es converteix en una cita obligada en la segona edició M.M. - Sant Cugat L'espai lúdic d e les Barraq u e s va ser el gran protagonista de les nits d e Festa Maj o r . E n el s e u s e g o n a n y consecutiu, l'afluència de públic va sorprendre la mateixa comissió organitzadora. Els concerts q u e es van programar a l'escenari d e l'espai van destacar p e r la seva varietat. L'únic punt negatiu es van donar les nits d e dijous i d i s s a b t e , q u a n es van registrar alguns i n c i d e n t s p r o v o c a t s p e r un grup d e caps rapats i q u e van

requerir la i n t e r v e n c i ó d e la policia.

M i l e r s d e p e r s o n e s , majoritàriament joves, van assistir cada nit a l'espai per allargar al màxim la festa i gaudir d e les ofertes l ú d i q u e s q u e es van programar a l'escenari. Els dies q u e es va registrar un major nombre de visitants van ser d i v e n d r e s i d i s s a b t e , coincidint a m b els concerts d'Skamarlans i Maeaco, e n t r e d'altres.

"A nivell de Barraques i esc e n a r i , tot ha anat molt b é , n ' e s t e m molt c o n t e n t s " , assegurava un dels m e m b r e s d e la comissió de Barraques, Xesco

F.l hm amltint jihtahii miiiuii //> '//A iliftnili

Aretxabala, q u e t a m b é va explicar q u e els barraquistes "al principi estaven una mica recelosos q u e no s'introduissin novetats a l'espai, però veient c o m ha a n a t , n ' e s t a n s a t i s fets".

Una d e les notes destacades

/<* Hiin.n/iu· on /;;;> i tot <>; tiri lolbn ni alpines tauletamm en una terrana d'utm b /• t

va ser el fet q u e es veiés gent de totes les edats en el recinte d u r a n t les q u a t r e nits d e F e s t a Major q u e v a n e s t a r m u n t a d e s les barraques.

Aquest any s'ha ampliat l'espai respecte de la primera edició, encara q u e s'ha m a n t i n -

gut la ubicació al parc d e la Pollancreda. E n g u a n y hi havia 25 e n t i t a t s s a n t e u g a t e n q u e s q u e van muntar la seva barraca, des d e les J E R C fins els Amics de l'Arepa, passant pels C a s t e l l e r s o el C l u b d e

Rugbi.

<:wn>Ns

ELS

D ijniií. f> ilr illimi lli

Societat

I _\ \ \'

a s

Jaume Pla. FJHp resari i actor

"Si fos jove, era dedicaria plenament al món del teatre"

27

"No m'he avorrit mai a la vida" M V . D A MKNDKZ

- Sant Cugat-

Malgrat tot, cal reconèixer la seva disponibilitat i també la seva capacitat

- P e r c o m e n ç a r li d i r é u n a sèrie d e noms i m ' h a u r à d e d i r u n a d jectiu |M'r c a d a s c u n d'ells.

de mantenir el control de la situació durant tota la prova. Jaume Pla va vo-

- .hiiiiin l'In: Bona persona.

ler passar el 'Càsting' de RSC el dia 29 de maig, just entre una obra de

- Ràdio Siint Cn^at: I .a nostra.

teatre a Barcelona i un viatge a Nova York per assistir a la gala de lliura-

- Unís l'uissii!: Kl millor publicista

ment del premi al millor perfum de l'any al món. I és que Pla s'ha dedicat

del segle XX.

tota la vida al món de la perfumeria, treballant a empreses com Lancaster

- S'iss/iti/i. riurhíaa:

o Puig, i potenciant perfums com Versace o Moschino. Però quan es va

frustrada.

jubilar, va decidir ser un actor professional. Atípic, en diu ell.

- Joi/ii (lliïcr. I n gran poeta i. so-

De nou, un candidat que no ha estat seleccionat al final de la temporada.

Una història

bretot. un gran crític mordaç del país.

JORDI RWIOS

doreda exigia q u e tots fossin vells.

- Ihitirdil

- Sant Cugat -

i es veu q u e d e vells no n'hi ha gai-

dent fet per una sola persona.

res.

- l·i/rcii/irit: Un perfum d e Chris-

Sóc el Jaume l'la i Pladevall i vaig

com el q u e e m feu ara, i e m van

néixer el 1\ d e maig d e 11>2<S a Vi-

agafar.

temperatura.

lassar de Mar. Estic casat i tineeine

- I q u è significa |M'r a la seva vida

- Josep.M. Violats: \ 'na d e les grans

Llavors e m van fer un càsting.

Sol: l ' n teatre i n d e p e n -

tian Dior. a part d'una mesura d e

niïs.

aquest pa|H'r?

figures del teatre d'Europa. Gran

- Expliqui'ns r o m havia d e conti-

-1 lonie. \ a ser un doctorat. Jo sem-

director, bon actor i un home q u e te

nuar cl seu p a p e r a

pre dic q u e poder actuar i fer-me

un nas teattal esplèndid.

\issttfw.

riii'rí'm·iíi.

a m b monstres del teatre català va

- Bé. això no se sap mai. però sem-

ser per a mi una oportunitat esplèn-

I'l,/

v/i •/ / in/ /li A Mi/ut/sars /li l·i imli f>i////nuin ili- Hiilutiir/i

FOTO:

X.l..

- Hellutirni: I ài poble frustrat i una esperança perduda.

bla q u e sí. que m'arreglaxa bastant

dida.

Rcprcscnta\ a algunes coses.... però.

com a conseqüència d'haver-me de-

-Rubí o Sant Cugat?

amb la senyora Antònia i teníem...no

- Prefereix el teatre o la televisió?

evidentment. si fos ara, si tornés LI

dicat tota la vida al món tic la per-

-Rubí... N o , no! Sant Cugat, p e r

dic un idil·li, p e ri) sí continuaven

- Kl teatre! Es la base d e tot el món

ser jove. e m dedicaria p l e n a m e n t

funieria. I estic t a m b é d e conseller

\ iure-hi i per fer-me. Rubí, pel q u e

|inits. 1 ,la\'ors el que hi ha\ ia és que

de l'espectacle, la televisió no exis-

al teatre: penà lla\ors no podia.

en una altra empresa..., el món d e la

ta a la història, perquè hi tinc mol-

v i u c m junts però no ens casàvem

tiria sense el teatre, la gent es torma

- (Juina relació hi ha entre ven-

perfumeria és una mica màgic i és

tes arrels. Però e m sento d e Sant

per un tema actual: si ens casà\ em

i dóna la seva categoria professio-

dre perfum- i fer teatre?

molt bonic també, i t'ajuda molt ha-

Cugat, i no estic fent demagògia.

perdíem la pensió.

nal a tra\és del teatre.

- A la vida tots h e m de tenir una

ver estat en el món teatral.

-Li p r e o c u p a q u è d i r a n ?

- l l a plantat mai u n a t o m a q u e r a '

- L i agradaria fer cinema?

part d'actor, i cl \ c n c d u r c s un actor.

- Q u i n a é s l'olor, d e les q u e h a

- A a q u e s t e s alçades d e la meva

- No.

- Sí, també. H o m e , tot el q u e sigui

1 cl director d e \ e n d e s és un actor.

|K>tenciat, q u e n o pot s u p o r t a r ?

vida ja no.

- P e r ò vostè h a dit q u e q u a n e r a

espectacle...a veure, q u e jo a la te-

també. Jo aplicava els meus conei-

- Potset les q u e es diuen orientals.

- P e n s a q u e h a p e r d u t el t e m p s a

|>etit li agradava estar a pagès.

levisió m ' h o h e passat molt bé, eh,

xements de teatre a l'empresa i e m

a base d e flors i espècies.

la seva vida?

- Sí. vaig néixer a Vilassar i després.

no es q u e vulgui renunciar-hi. Però

\ a anar molt bé.

- P e r q u è n o es |K>t canviar el fet

- No, mai. N o m ' h e avorrit mai, per

per circumstàncies d e situació polí-

sí q u e faria cinema, és clar q u e sí.

- Prefereix la feina de base en una

q u e es vengui més un |H>rliiiii q u e

tant, no l'he perdut.

tica, vaig anar a parar al 1 duçanòs. I

- Vostè va c o m e n ç a r a m o u r e ' s en

e m p r e s a d e jM'i-fums o la possihi-

-Kl seu a m o r \nA teatre és tan fort

sí. no és que m'agradés fer d e pagès.

el m ó n teatral d e s d e b e n j o v e . . .

lilat d'organitzar certàmens per

digui q u e està fet a París q u e n o pas un d e fel a Sant Cugat?

però vaig viure a pagès i em va agra-

|>er «piè n o s'iii va d e d i c a r ?

escollir-ne cl millor del món?

- Perquè encara es pensa q u e el de

nes?

c o m el seu a m o r \wr les |K'rso-

dar.

- H o m e , perquè q u a n jo era jove i

- H o m e . l'un és conseqüència d e

fora és millor. I a ( iaralunya tenim

- Sí, crec q u e una cosa és c o n s e -

- C o m el va m a r c a r el seu pas p e r

podia dedicar-me al teatre profes-

l'altre. Ara estic en un comitè q u e

grans empresaris de perfumeria que

qüència d e l'altra i es c o m p l e m e n -

ima escola confessional?

sionalment, en aquella època l'ofi-

dóna el premi al millor perfum d e

p o d e n competir a m b els d e l'es-

ten.

- Malament! Perquè en aquella èpo-

ci d e còmic era un ofici d e misèria.

l'any a Espanya. penà així) ha vingut

tranger.

-(Jiiina colònia s ' h a |K»sat avui?

-1 11 LI de (ihanel q u e acaba d e sor-

ca la cosa era molt més traumàtica.

A mes, obligada i totalment feixis-

tir i q u e ha guanvat el premi a la

ta. Realment em va marcar, i la pro-

millor colònia d ' h o m e d'enguany.

Les preguntes

sa és q u e tinc cinc fills i cap d'ells

de La Veu

Les

proves

-I)"on ve el n o m d e Clipper?

- Del vaixell aquell q u e va fer la

ha anat a una escola d'aquest tipus.

C r e u q u e és u n a p e r s o n a p r o u

t r e m a m i altre?

interessant p e r passar aquest

l'Associació d'Actors, tinc cl car-

- Sí, sí.

'Càsting'?

net de professional i no em sen-

-Pla va dissenyar e n exclusiva

i es veu q u e soonna b é .

-Va utilitzar les seves influències

A mi e m sembla q u e no. P e r q u è

to pas un intrús, en absolut.

mundial la primera imi rktoikttc

-Digui'ni una ocasió e n q u è es va

p e r tal q u e el p r i m e r p a p e r d e te-

és per g e n t representativa, q u e

Es a u t o d i d a c t e ?

Càsting, el perfum dels dilluns

sentir desgraciat.

a t r e q u e va fer, u n c o p j a jubilat,

significa alguna cosa important

Vaig anar a l'Institut del Teatre

de Ràdio Sant ( àigat. Fresc, a m b

-1 )oncs mira. no e n recordo gaires.

fos mi dels protagonistes d ' E / ma-

per a S a n t Cugat. J o encara n o

com tothom, només dos anys

tendència a notes verdes i a m b

N o he tingut ocasions de sentir-me

niquí,

hi sóc e n aquest estament, però

p e r q u è vaig haver d e treballar.

una base de flors, com la rosa búl-

a u t è n t i c a m e n t desgraciat. I m p o -

Banacolocha?

ja q u e m ' h o h e u dit, és clar, no

D e s p r é s vaig anar a una escola

gara, la m é s noble e n el món d e

tent sí. però desgraciat...; penso q u e

- (Riu) N o , no, en absolut! Primer

podia pas ser jo qui digués q u e

d e declamació d e l'època q u e va

la perfumeria, sempre suau i a m b

he tingut molta sort a la vida p e r

p e r q u è , com q u e n o e m coneixia

no.

durar tres anys. Ara n o se n ' e n -

una ampolla blava i esvelta.

no h a \ e r - m e ' n d e sentir.

ningú, ni e m coneixen massa ara,

No és injust h a v e r r e p r e s e n t a t

senya però aleshores s'aprenia a

-L'actor va haver d'interpretar

-El seu llibre preferit és El per-

no tenia cap influència, eh? Jo vaig

p a p e r s a la televisió havent-hi

recitar. I tota la vida he fet teatre.

dos monòlegs d e Molt soroll per no

fumi - Es un bon llibre, ha tingut èxit i encara es llegeix.

amb Joan Borràs i Jordi

IÍM1I.I Bl·l.LA

volta al món. E s un nom q u e es

- Vol d i r q u e va passar d ' u n e x -

professional. S ó c m e m b r e d e

pot pronunciar en tots els idiomes

anar allà com un passareu: vaig en-

a c t o r s professionals?

L'única diferència és q u e abans

res, d e W. Shakespeare sense pre-

tregar el meu currículum i vaig te-

Però és q u e jo t a m b é ho sóc, d e

e n feia sense cobrar i ara cobro.

parar-se'ls. Correcte.

nir la sort q u e l'obra d e Mercè Ro-

L'has de sentir TOTA LA INFORMACIÓ DE SANT CUGAT + LA MILLOR MÚSICA + ESPORTS

li ™ li RÀDIO SANT CUGAT

28

Societat

KLS/CANnWNS

EL GLOBUS MÉS GRAN DE LA FESTA Els globus del Polcémon i el de fornia de telèfon mòbil no van ser els únics d'aquesta Festa Major. Els qui ho van preferir van tenir també l'oportunitat d'enlairar-se amb un globus

aerostàtic que es va aixeca/' diumenge al vespre darrere la Fasa de Cultura.

EO EO: EDI ARI)

FARIMES

ELS

GEGANTS

AMB ELS MÉS

PETITS

l.a Trobada Gegantera va ser la protagonista dels actes de dissabte a la tarda.

El punt culminant va arribar amb el ball que tancava la cercavila i que es va fer ai Pla del Vinyet. En aquesta festa els més petits van poder compartír danses amb els més grans de tots, de fet..., els gegants Pàíti na '5 FOTO: XAVl

OLÉ,

LA

LARROSA

GRÀCIA!

Ecs ballarines més prees del CPA van oferir una demostració de sevillanes dins el marc de la caseta d'aquesta entitat. Tot i comença/amb una mica de timidesa, un cop dalt de l'escenari, les noies van demostrar la seva gràcia i les seves habilitats per aquest ball.

Pàgina J5 FOTO: X.\ \ I EARROSA

RAIMON

A u\ FESTA

MAJOR

F.espectacle estrella de la Eesta Major. Així es podria definir Factuació del cantautor de Xàtiva, Raimon. Amb cançons inoblidables com 'Al Vent' o 'Diguem no' va emocionar el públic que omplia el passeig del Plàtans.

Pàgina M FOTO: EDUARD

FARINYES

Societat

tLS/CAIYITMVS

M

REFRESC DE FESTA

29

J

MAJOR

La remullada amb l'escuma del grup La Saragata va tornar a tenir molt èxit aquesta Festa Major. La calor i la possibilitat d'embrutar-se i de fer guerres d'aigua van tornar a seduir els nens i les nenes de la ciutat, que no van dubtar a ficar-se al mig d'aquesta improvisada piscina gegant.

FOTO: XAVI I ARRÒSA

CORREU,

CORREU

MALEÏTS.

F.ls Diables de Sant Cugat van fer córrer un any més els santcugatencs amb els seus petards. Després de criticar algunes coses de la ciutat, la colla local va fer anar el seu correfoc pels carrers de la ciutat i va finalitzar a l'edifici fantasma amb un nou espectacle de música i foc.

Pàgina 20 FOTO: EDUARD

CERCAVILA

A RITME DE

FARINYKS

BEATLES

Dos capgrossos de Laurel i Hardy i 4 xanquers que imitaven els Beat/es van ser els protagonistes de la cercavila d'inici del Racó Infantil de Festa Major. l'espectacle va rebre una molt bona acollida per part dels més petits, però, sobretot, per part dels pares que es van acostar fins a la plaça d'Octaviéi.

Prisina 19 FOTO: XA VI I.ARRÒSA

els

mobles

corre

mobles

Francesc Moragas, 3 3 SANT CUGAT DEL VALLÈS

EIS f CANTONS

30 >-íss^te**^^,'? ^ " s < * " * v #

& s

a a o r

Es troba a faltar PEsport al Carrer Alfredo Bergua: "Espero i desitjo que Pany vinent sí que ho puguem celebrar' Sant Cugat va celebrar la setmana passada la seva festa gros-

cipal d'Esport pera Tothom COMET) que va engegar l'any pas-

Campionat Social Interclubs de tennis i de pàdel celebrat al

sa i, amb ella ; també les sis activitats esportives que s'hi van

sat però que enguany "per problemes d'espai", segons el re-

Júnior FC-1917, el Festival de Patinatge Artístic de l'Escola de

fer. En tan sols tres dies -de divendres a diumenge-, la ciu-

gidor d'Esports Alfredo Bergua, no s'ha pogut celebrar. Així

Patinatge Artístic (EPA) de Sant Cugat, la I Melé Gegant mun-

tat va poder gaudir de diversos actes, malgrat n'hi va haver

doncs, el programa esportiu de la Festa Major de Sant Cugat

tada pel Club Rugbi Sant Cugat a la plaça Octavià. la terce-

menys que altres anys. Els santcugatencs van trobar a faltar

2000 ha comptat amb les següents activitats: les 12 Hores de

ra Pedalada de BTT per Collserola de l'OMET i la UC Sant Cu-

l'Esport al Carrer, una excel·lent iniciativa de l'Oficina Muni-

Futbol Sala organitzades pel FS Winterthur Sant Cugat, el I

gat i finalment una exhibició d'esports rurals bascos.

l.r.< /J lluïes ili- Futbol Sala f/el Winterthur és un t/els netes esportius més tnit/ieioiials pi r Festa Major FO'/'O: X.I..

Al.KX Lol'KZ -Sant Cugat-

F.l programa esportiu de la Festa Major de Sant Cugat 2(XX) tan sols lia deixat enguany un total de sis activitats esportives, que s'han repartit, a niés, amb només tres dies. de divendres a diumenge.

Kn la testa grossa clc la nostra ciutat s'hi han trobat a faltar més activitats esportives, com per exemple l'Ksport al (larrer, una proposta que va estrenar-se en la darrera edició, però que enguany no ha format part en cl programa d'actes de la festa Major. I.'F.sport al Carrer. organitzada per l'Oficina Municipal d'Fsport per a Tothom (OMF.T), \a ser precisament una excel·lent proposta que va néixer l'any passat, però que aquest any no ha tingut continuïtat i s'ha trobat molt a faltar. Aquesta proposta es repartia i s'encabia en diferents lloes de la ciutat on es podia practicar esports de platja com l'handbol i també cl rugbi, fer aeròbic, jugarà minitennis i fins i

tot disputar partits d'hoquei patins. 1 tot això al carrer. F.l regidor d'Ksports de l'Ajuntament de Sant Cugat, Alfredo Bergua, ha afirmat que "espero i desitjo que l'any vinent sí que puguem celebrar l'Ksport al Carrer". Bergua ha mari--.it que aquesta iniciativa no s'ha pogut encabir dins el pro-

h'J regidor d'Esports de rAjuntament de Sant Cugat ha assegurat que enguany no s'ha fet "per problemes d'espai"

grama de'activitats de Festa Major per "problemes d'espai . però considera que cal que aquest acte tingui Hoc l'an\ \inent en el que seria la se\ a segona edició.

Alfredo Bergua opina, JXTÒ. que el que cal és "consolidar les activitats que es rc|ieteixen any rere anv i buscar-ne de no\es".

I In dels actes esportius més seguits jiels santcugatencs va ser la sisena edició de les 12 Hores de Futbol sala organitzades pel I S Winterthur Sant Cugat. L'equip del Bar Lucky, integrat per jugadors del primer equip de futbol del Sant Cugat F'sport, va proclamar-se campió després de vèncer a la final el I )eportivo. conjunt format per jugadors de l'Olimpyc Floresta FS, per 4 gols a 1. I .a final d'aquest torneig la \ an presenciar unes 1(10 persones, f.l Bar Lucky va emportar-se un trofeu i també un premi en metàl·lic de 10(1.00(1 pessetes, mentre que el segon, el Deportivo. va obtenir un trofeu i un premi de 50.000 pessetes. F',l campionat va disputar-se dissabte des de les vuit del matí fins a les deu de la nit al pa\cllo municipal i a la pista Méndez. A la competició hi van participar un total de setze equips.

Josep Maria Zapater, president del Winterthur, ha detallat que "aquest ha estat un dels tomejos més disputats dels sis que s'han

F.l' festiz/ile/e l'F.I'A :v/ eou^re^ar més de 200persones

fet", a banda de destacar que li ha sorprès molt "el nivell dels jugadors del Sant (àigat Fsport F(' perquè han demostrat que poden jugar igual a futbol que a futbol sala".

Kl 1 ('.ampionat Social Interclubs Sant ( .ugat de tennis i de pàdel va celebrar-se a les instal·lacions del Júnior FC-1917 des de di-

Alfredo Bergua: "Hem de consolidar les activitats r/ue es repeteixen any rere any i buscar-ne de noves "

cendres i fms diumenge. Aquesta ha estat una de les dues principals novetats que ha presentat enguany el jirograma esportiu de la nostra festa grossa. La competició \a comptar amb la participació dels quatre clubs esportius que treballen aquests dos esports: Jú-

FOK): F..F.

nior F( M917, Club F.sportiu Valldoreix. (llub Natació Sant (-ugat i Set Ball. Kn la modalitat de tennis, el campió va ser Francesc Fraile. del CN Sant Cugat, i la campiona, Neus Ratón. també del ( ] \ Sant Cugat, l'el que fa al pàdel. en categoria masculina els guanyadors van ser J.Casasayas i J. Pucurull, del Set Ball. Kn fèmines van proclamar-se campiones Neus Ratón i Anna Valdés, del (IN Sant ('ugat. Mario Pardo, responsable de l'organització d'aquesta prova, ha dit que "per ser el primer any la valoració és positiva. S'han vist partits molt bonics". Pardo també ha assegurat que "aquest torneig té molt de futur".

LF.scola de Patinatge Artístic (F.PA) de Sant Cugat va organitzar diumenge al pavelló municipal el tradicional Festival de l'esta Major, del qual enguany s'ha celebrat la 2k\ edició. Més de 200 persones van seguir aquesta prova. A banda de les patinadores locals hi van ser també les promeses Marta Soto i |ordi Castillo.

E L S I C A N T O N S Dijous. 6 t/e juliol

I tt I Mllcd

„i' ' •

Esports

del.WO

I ( ' /\ i,.' ' \ / ' ' I ' „ ' / '

/.ÍV Pet/tilíittfi f/f liï'ljs (vnw/tf/f/ tom un f/els titte< me'<atrtniiti\ h'Ol'O X.I..

La segona de les novetats d'enguany ha estat la I Melé Gegant, que va muntar dissabte a la tarda a la plaça Octavià el Club Rugbi Sant Cugat. Unes cinquanta persones van prendre part en aquesta iniciativa, que va aconseguir captar l'interès de molts espectadors. Eduardo Forman, president d'aquesta entitat local, ha explicat que "aquesta iniciativa ha estat un èxit i hem acomplert l'objecti u que ens havíem marcat: aquella gent que no ens coneixia ara ja sap qui som. Ens hem volgut donar a conèixer a la ciutat i ho hem volgut fer amb el més representatiu del rugbi, que és la melé".

Forman ha volgut també consta-

tar que espera que "aquest hagi estat el punt de partida perquè el rugbi s'integri a Sant Cugat i que la gent sàpiga que existim i que hem assolit un títol tan important com un subcampionat d'Espanya infantil. També estem molt ben considerats a França. Aquest és un club que té una curta però molt intensa trajectòria". El mandatari santcugatcnc ha confirmat que mai s'havia realitzat una experiència d'aquest tipus en aquest esport i va aprofitar per assegurar que "després de la primera edició ve la segona, i la tercera, etc". Forman ha assegurat queTany que ve repetiran aquesta nova experiència i que continuaran apostant fort

GASOIL Ports gratuïts

F.ls(\pnih l/tiut/^ itni tfjrhnti-st'pa \iytn I/H\ iniiututiit l-OI'O XI

,.//(«/> /-O/O A /•

-/ I'' i" 'I' i , ' i"

1:11 (timpionat SDIUII Inteirlubs Stint Cugat de tennis i de pt/del ttnt/ríi lontinuittit l'un\ vinent FOTO: F..F. perquè Sant Cugat reconegui el rugbi com un esport seu.

Busca consolidar-se Dissabte al matí va tenir lloc la tercera edició de la Pedalada de BTT, que com cada any organitzen conjuntament l'Oficina Municipal d'Esport per a Tothom ( O M E T ) i la Unió Ciclista Sant Cugat. Unes cinquanta persones van prendre part en el circuit dels 30 quilòmetres i una trentena ho van fer en el de 18. La prova, que no era competitiva, va transcórrer per Collserola i va comptar amb la participació de persones de totes les edats.

Xavier Requcno, membre de l'organització d'aquest acte, va constatar que "aquesta és una activitat ja arrelada i que la gent demostra força interès perquè és una activitat molt atractiva. Estic convençut que amb el temps la pedalada anirà a més i tindrà encara més i m p o r t à n c i a " . A més, Requeno ha volgut destacar que "aquesta prova de velocitat lliure és una prova en què hi pot participar tothom que ho vulgui". A més, per Xavier Requeno encara hi ha un valor afegit: el Parc de Collserola. "És el magnífic entorn que tenim a Sant Cugat. És un tresor que l'esportista de Sant Cugat valora".

Mes esports bascos Per segon any consecutiu, la plaça de Barcelona va ser l'escenari diumenge al matí d'una exhibició d'esports rurals bascos, que va consistir en aixecament de pedres i t a m b é tallada de troncs. Uns 200 santeugatencs no van voler perdre's aquesta cita i igual que l'any passat van seguir de ben a prop els quatre especialistes que van exhibir-se.

Aquest acte és dels més probables que es tornin a repetir en l'edició de l'any vinent ja que per segon any seguit ha atret l'interès dels santeugatencs, que s'hi han abocat.

Tel, 93 G

31

s<\ & ^ \

\S

Contestador les 24 h

s<\

ESN|

7762 Distribuïdor oficial

32

Esports

HiS /CANTONS Di/mu. '< dt lulioldl-'iW

K à r t i n g

F u t b o l

El Sant Cugat convoca demà assemblea mentre espera suport de l'Ajuntament Al contrari del que es preveia, Alacid i la sevajunta Una vegada més, la Casa de Cultura de la nostra ciutat serà l'escenari demà a partir de les nou de la nit de l'assemblea general ordinària del Sant Cugat Esport Futbol Club. L'ordre del dia està compost per un total de cinc punts, que ana-

Al.K.V. I.ol·l-./ - Sant Cugat-

litzaran el moment crític que viu l'entitat local.

Paral·lelament, a les dues d'aquest migdia, el president santcugatenc José Ramon Alacid s'ha d'entrevistar amb Jaume Tubau. regidor d'Instal·lacions Esportives. Tubau mostrarà a Alacid

Quatre pilots locals agafen experiència a no dimitiran l'estatal

el projecte del nou camp de futbol de Coll Fava.

D'altra banda, el president encara no ha rebut el patrocinador que, segons el mateix Alacid, l'alcalde es va comprometre trobar-los. El club arrossega així un dèficit d'uns 3 milions de pessetes.

Ouatre pilots santeugatencs van participar el cap de setmana passat al circuit madrileny de Los Santos de la Humosa en la primera de les dues proves del (Campionat d'Fspanya en categoria cadet i júnior. LI pilot local que va assolir millor classificació va ser Oliver Campos, que en categoria júnior, va acabar entre la posició número 20 i la 11 dels 36 pilots que hi van participar. D'altra banda. Marc Cebriàn, Daniel (Campos i David (Cebriàn, en cadet. van finalitzar respectivament en les posicions 23,15 i 28 dels 34 pilots que van inscriure's a la prova estatal. I -a segona i última cursa d'aquesta competició tindrà lloc a Lleó el setembre.

. . . . .

Kl Sant Ciliat Ksport FC comença demà a resoldre el seu futur niés immediat en l'assemblea general ordinària que tindrà Moca la (Casa de ( Cultura a tres quarts de nou del \ espre en primera convoeatòrut i a les nou en segona.

I ,'ordre del dia estarà integrat per eine punts: lectura i aprovació de l'acta anterior; comptes de la temporada 11>W-_'(K)(); anàlisi esportiu de la temporada; pressupost de la temporada 2(XX)-2(XH i precs i preguntes.

LLI junta directi\a. encapçalada pel seu president José Ramon .Alacid, ha\ ia avançat que el cos directiu presentaria la seva dimissió si l'alcalde de la ciutat I Juís Recodcr no els trobava un patrocinador. tal com, segons Alacid, es va comprometre l'alcalde. Però tot apunta que finalment aquesta situació no es produirà. Mentrestant. Lluís Recoder i Jaume Tubau, regidor d'Instal·lacions Ksportives, continuen treballant per aconseguir un patrocini pel club santcugatenc, que en aquests moments arrossega un dèficit d'uns .i milions tic pessetes. Aquesta quantitat és per cobrir els quatre

A.L. - Madrid / SantCugat -

lots quatre pilots participaran diumenge al Kartòdrom Aragó de Saragossa en la cinquena prova del (Campionat Fórmula (Catalunya de Karts. /'// mnmriit ik l'ussemMi·ii //cl Sun I C.tt^ut '/in is vu ,i, t, ,'uuy ptisnil /i In C./isti de Cu lluiti h'OÏ'O: /'../•.' mesos de sou que es deu al planter del Sant Cugat i també al cos tècnic.

Reunió Tubaii-Alacid Aquest migdia, a les dues, José Ramon Alacid es reunirà amb Jaume Tubau. Tubau presentarà al

president del Sant Cugat el projecte del nou camp de futbol que s'instal·larà a Coll Fava, tot i que ben segur conversaran sobre la crítica situació que travessa el club.

Mentrestant, Alacid té previst reunir-se aquesta tarda amb l'entrenador del primer equip. Mans Schónhófcr. A l'entrevista, el tèc-

nic podria comunicar a Alacid si continua o no la propera campanya. El president també té previst reunir-se abans de l'assemblea de demà amb els jugadors que encara formen part del primer equip per exposar-los quina és la situació i demanar-los si pensen seguir o no.

#r

a í

¥ o $

Josep Tubau és quart del món a Andorra

t l e t i s m e - Andorra / Sant Cugat -

Uns 8 0 atletes participen en el III Campionat cTAtletisme del Club Muntanyenc Sant Cugat A.L. - Sant Cugat -

I ,a tercera edició del (Campionat Sant ( Cugat d'Atletisme va aplegar dissabte al Centre d'Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat uns 80 atletes, que van participar en alguna de les vint proves que l'organització. la secció d'atletisme del Club Muntanyenc Sant Cugat, va muntar per aquesta prova.

F.ls guanvadors \an ser els següents: Gerard Busquets (1(X) metres llisos cadet masculí); Anna Bcrnadó (100 metres llisos cadet femení); Ferran Prat (100 metres llisos sènior masculí); Fnric Romero (60 metres llisos aleví masculí); Júlia Vila (60 metres llisos aleví femení); Joan Soto (1.000

metres llisos cadet masculí); Carles Garcia 1.1.000 metres llisos infanril masculí): Xènia 1 losta (l.(XX) metres llisos infantil femení); Knric Romero (1.000 metres aleví masculí); Júlia Vila (1 .(XX) metres llisos aleví femení): Ricardo Pérez (80 metres llisos infantil masculí); Anna Arnedo (X0 metres llisos infantil femení); Xavier ('rtiil (3.000 metres llisos sènior masculí); Miquel Herrero (longitud sènior masculí); Adrià Rodríguez (longitud cadet masculí); Verònica López (longitud cadet femení); Víctor Cutiérrez (longitud infantil masculí); I r e n e Baena (longitud infantil femení); Hric Romero (longitud ale\ í masculí); i Sandra Aguilar (longitud aleví femení). També va tenir lloc la

/ l( \k ^ti \ti I' t\iin/in fiu /mer riiiy d/iquestti pruvii !•() I(): \.l.. tradicional prova de relleus. ' Aquesta prova, oberta a atletes federats i també a no federats, va destacar per la participació d'esportistes no santeugatencs. en concret per atletes de Vallirana i de Cervelló. l'n cop finalitzada la jornada d'atletisme, el CM Sant Cugat va

repartir trofeus i medalles als vencedors. Israel Luque, responsable de l'organització, va destacar per damunt de tot "la participació d'atletes de fora tic Sant Cugat" i també va explicar que en l'edició de l'any vinent aquest campionat no es farà coincidir amb la l'esta Major de Sant Cugat.

Josep Tubau ha estat el quart classificat en el LXIV (Campionat del Món de tir al vol, que es va fer al camp de tir La Rabassa d'Andorra del 21 al 23 de juny.

FI santcugatenc ha ocupat aquesta plaça en la categoria de superv eterans on hi han participat prop de 60 tiradors. D'entre totes les categories hi han participat unes 6(X) persones, representants d'uns 20 països de tot el món.

Jaume Tubau ha tornat a aconseguir un èxit important després que el passat 11 i 1?> d'abril a Albacete acabés en primera posició en una de les sis proves de la Copa del Món, també en la categoria de superveterans. De fet.

Josep Tubau ha pres part en diverses ocasions en campionats del món i copes del món.

La propera prova en què participarà Tubau serà a finals d'agost també a Andorra, però aquest cop per disputar la (Copa d'.Andorra, la d'Itàlia i la de França. /A.L.

Esports

ELS /C4NTONS Dijous. 6 r/r juliol r/rIJOOO

G i m n à s t i c a

r í t m i c a

e s p o r t s u a

Hoquei

33

patins

Climent, Peris i Miralles demostren a l'estatal el potencial del CM Sant Cugat

El sènior del Patí és convidat a un torneig L'equip júnior opta aquest cap de setmana alpodi a Festatalper equips a Granada Al.KX LÓI'KZ

ge a Ourense al V (Campionat d'Kspanya de Clubs i Autonomies.

L'entitat santeugatenca comptarà amb la representació de dos conjunts: un equip infantil, amb (Cristina Cabrejas i Anna Barba, i un de júnior, amb Tània Santolària i Andrea Rubino. Quant a l'equip infantil, aquesta serà la primera vegada que hi pren part. Al (Campionat de Catalunya, les júniors van proclamar-se campiones, mentre que les infantils van ser segones. Kl conjunt júnior comptarà també amb Pilar Fernàndez com a gimnasta suplent.

- Córdoba / Sant Cugat-

Ivette (aliment. (Jcmma Peris i Georgina Miralles, gimnastes de la secció de rítmica esportiva del Club Muntanyenc Sant Cugat, han aconseguit en el XXVI (Campionat d'F.spanva d'Individuals celebrat al pavelló municipal Vista Alegre de Còrdova del 29 de juny al 2 de juliol un bon paper que les ha situat totes tres entre les quinze primeres de la classificació final. Gemma Peris, en categoria infantil, va obtenir la novena plaça de 54 p a r t i c i p a n t s . mentre que en la seva participació en la darrera edició organitzada a Leganés (Madrid) havia estat 25a.

La categoria juvenil va comptar amb dues representants del Club Muntanyenc Sant Cugat: Ivette Climent, que va ser setena de 28 i Georgina Miralles, que va cloure en quinzè lloc.Climent també va superar amb escreix la 22a plaça de l'últim estatal, mentre que Miralles participava en un (Campionat d'Kspanya d'Individuals per primera vegada. També cal ressaltar que (Climent va finalitzar quarta a la general en l'exercici de pilota i Miralles, vuitena.

Al Campionat de (Catalunya, pas previ classificatori per accedir a l'estatal, Ivette Climent va proclamar-se campiona de Catalunya juvenil, mentre que Gemma Peris va ser subcampiona infantil i Georgina Miralles, subcampiona

F u t b o l

Gemma Peris executa el seu exercia de pilota a l'estatal FOTO: CEDIDA

en la categoria juvenil.

Paqui Leplat, responsable de la secció de gimnàstica rítmica esportiva del Club Muntanyenc ha precisat que "el nostre club pot estar molt satisfet de les seves gimnastes ja que cada any els resultats són millors". Respecte a l'estatal, Leplat ha assegurat que

"en aquests campionats quedar entre els quinze primers és tota una fita perquè el nivell de les gimnastes és molt alt".

Ara a l'estatal per equips El CM Sant (Cugat també participa des de demà i fins diumen-

Kn l'última edició d'aquest estatal de Clubs i Autonomies celebrat a Saragossa, el conjunt juvenil, llavors integrat per Georgina Miralles i Marta Arbó, va tancar la seva actuació en una 21a posició de 45 equips, mentre que les júniors, amb Marina Romero i Tània Santolària. van acabar en el lloc 32 de 46 equips.

Paqui Leplat està convençuda que Santolària i Rubino, membres de la selecció catalana, poden optar a medalla: "Si els nervis no les traeixen tenen moltes possibilitats de pujar al podi".

Paqui Leplat considera q u e aquesta temporada la secció "ha estat molt per sobre de les perspectives inicials. A principis de temporada no ens imaginàvem que aconseguiríem classificar totes les nostres gimnastes per disputar l'estatal".

s a l a

A.L. - SantCugat -

Kl sènior masculí del Patí I loquei Club Sant Cugat s'ha desplaçat aquest cap de setmana a la ciutat andalusa de Granada per participar al torneig organitzat pel (Club Hoquei Alambra Granada on també hi prendran part tres equips portuguesos.

Antoni Pérez, president del club santeugatenc. va representar divendres l'entitat santeugatenca en la Nit del Patinatge Català. que va tenir lloc a l'hotel Barceló Sants i va estar organitzada per la Federació (Catalana de Patinatge.

D'altra banda, l'infantil del Patí I l(K]iiei (Club va finalitzar dissabte a (Cerdanyola tercer i últim a la fase final de la (Copa Barcelona. Kl conjunt santeugatenc va perdre amb I'l forta i el Vic. Finalment, Antoni Pérez ha confirmat que Jaume (Coll és el nou entrenador de porters de l'entitat. Coll, un jove porter de 24 anys, ha militat en les dues últimes temporades al Caldes, equip que milita a Primera (Catalana.

(Coll ja fa alguns anys que es dedica a l'entrenament de porters.

T r #a t I o

Jordi Pinillos, al triatló més llarg de l'Estat

CAdmitrex venç al I Torneig Winterthur de futbol sala 3 que es juga en categoria infantil

- SantCugat-

A.L. - Sant Cugat -

L'equip de l'Admitrex, integrat per bona part de jugadors de l'infantil del Winterthur Sant (Cugat. ha estat el vencedor del 1 Torneig Winterthur de futbol sala 3. que va muntar avui fa una setmana al pavelló municipal el FS Winterthur Sant ( Cugat. Aquesta prova va disputar-se en aquesta ocasió només en categoria infantil, tot i que en l'edició de l'anv vint-nt es preveu que també s'hi pugui jugar en categories benjamí i aleví.

L'admitrex va superaren la final l'Omusk. conjunt format, entre d'altres, per jugadors de l'infan-

til de l'Olimpyc Floresta, a la tanda de penals després que l'enfrontament finalitzés amb empat a dos gols. La classificació final d'aquest campionat ha estat la següent: Admitrex, Omusk, Pedoretas. Los Mejores @ .som i Poremons.

Aquest torneig va ser gratuït per als equips participants i es va disputar en la modalitat de futbol sala 5. és a dir, tres jugadors de pista i un porter. Josep Gonzàlez. organitzador d'aquesta competició, ha assegurat que "aquesta ha estat una experiència molt positiva i segur que l'any vinent repetirem. I la estat un torneig que ha tingut molt bona resposta per part dels jugadors".

Jugul·irs rlt•• l'infantilr/d

W'iuft/fliur zan gi/ai/yrtrar/uest nou torneig FOTO:

F.F

L'atleta santeugatenc Jordi Pinillos va encetar dimarts al matí una nova aventura: el 'Triatló Ibèric, el triatló més llarg que mai s'ha celebrat a l'Iístat espanyol.

Pinillos, que juntament amb Sergi Fernàndez i Gemina Pérez han organitzat per primera vegada aquesta prova esportiva d'ultradistància, també hi participa. La prova consisteix a creuar la península Ibèrica fent un triatló (natació, ciclisme i carrera a peu). Per aquest ordre, el 'Triatló Ibèric comprèn aquestes tres proves que es realitzen de forma consecutiva sense aturar el cronòmetre, com en qualsevol altre triatló. Aquesta prova de resistència es preveu que finalitzi aquest cap de setmana. /A.L.

U S f CANTONS £

^\

I

Espectacles

Cultura

34

Di/o/is. 6 rli

juliolilel-000

M ú s Ic a

Concert captivador de Raimon Més de 2.000 santcugatencs gaudeixen del concert a Fentorn del Monestir ser la gent això ho ha visc.

P^l eantaiitor valencià és conegut pel to reivindicatiu de les seves cançons i a l'època franquista Raimon va v e u r e com moltes de les seves creacions eren c e n s u r a d e s pel regim. h s pot dir q u e Raimon ha traduït en paraules i música les emocions latents del poble dels Països Catalans, però el cantant manifesta q u e "jo sempre he intentat expressarme a mi m a t e i x d o n a n t una expressió artística a les coses que sento".

M. A I . M \ ( . k o

- Sant Cugat Amb una p u n t u a l i t a t britànica. Raimon va aparèixer sobre l'escenari a dos quarts d o n / c e n p u n t i \ a iniciar el seu repertori, davant un públic ansiós per escoltar-lo.

D u r a n t el concert. Raimon va cantar quasi una t r e n t e n a d e t e m e s , un r e p e r t o r i d e c a n t o n s molt variat d e les diferents è p o q u e s per les quals ha t r a n s c o r r e g u t la seva carrera artística. Raimon t a m b é va interpretar, a Sant C u g a t , per primera vegada, d o s t e m e s i n è d i t s -A/iimal d'espeIIIIKI·S i inrmoria

i Una

il·lusió

dt cant-, q u e seran publicats a mitjans del pròxim m e s de setembre, conjuntament amb una nova edició de la Integral que va publicar l'any 1W3. La Integral 2000 inclourà un total tic 142 cançons, 7 d ' i n è d i t e s , repartides en 10 C l ) i un llibret tic ,i()() pàgines en el qual apareixeran i n d e x a d e s alfabèticament les cançons a m b la seva data de publicació.

Kl passeig dels Plàtans es va omplir a vessar per escoltar el c o n c e r t e s t r e l l a d e la F e s t a Major 2000. Ja abans, a la tarda, m e n t r e el eantaiitor t'eia els últims assajos, la g e n t q u e passejava per la / o n a es para-

Rai/non va actuar al passeig del Plàtans amb un gra// èxit de pul//// FOTO:1:1)1'. 1 RD FA R/X) FS

va a escoltar-lo.

Raimon, tot un mite dins d e ia cançó catalana, va publicar la seva primera cançó, Al vent, l'any 1963 i d e s d e llavors els seus treballs han estat s e m p r e r e c o n e g u t s tant pels seus fidels s e g u i d o r s com p e l món

de la música. L e s seves produccions han tingut una àmplia repercussió, i no n o m é s als Països Catalans, t a m b é a la resta d'Kuropa i fins a Amèrica, ja sigui per les seves act u a c i o n s en d i r e c t e com els e n r e g i s t r a m e n t s discogràfics

M

o televisius. Raimon destaca q u e a i x ò es d e u al f e t que"sempre he treballat molt, he escrit moltes cançons q u e mai s'han arribat a publicar, perq u è no e m s e m b l a v e n prou bones. S e m p r e he estat molt exigent a m b mi mateix i pot-

Ú S í C a

Bernat Bailbé ofereix un concert d'orgue al Monestir amb motiu de Sant Pere M. Al.MACRO -Sant Cugat -

/'.'/ Monestir rs va omplir per escoltar el'concert rf orgue FOTO:

XAYIIARROSA

Amb motiu de la festivitat de Sant Pere, patró de la nostra ciutat, Bernat Bailbé, organista de l'església de Sant Felip de Neri, va oferir un concert d'orgue al Monestir.

Aquest és el tercer concert que es

realitza després d'haver estat restaurat l'orgue, el dia de Sant Medir passat i l'encarregat de dur-lo a terme serà el músic Bailbé, que, entre moltes altres activitats, ha gravat peces per a algunes emissores de ràdio i televisió i també ha col·laborat amb IMacido D o mingo. A més, Bailbé té un repertori que supera les 600 composi-

Kl cantant va posar punt final al c o n c e r t a m b dos clàssics d e l s e u ampli r e p e r t o r i .

Diguem na, cançó q u e ha adquirit la consciència d ' h i m n e , i Al vent, primera cançó publicada per Raimon fa més de quaranta anys i encara avui reconeguda per tothom. Aquests dos t e m e s van ser els e n c a rregats d e tancar un concert molt emotiu, segons el públic assitent.

D e s p r é s de m é s d ' u n any s e n s e actuar ni publicar cap obra, el cantant valencià oferirà durant aquest m e s de juliol, quacre concerts m é s a diferents poblacions catalanes.

A l'octubre actuarà a Yalància i a mitjans d e n o v e m b r e realitzarà set recitals al Palau d e la Música de Barcelona.

cions.

Molta gent desconeix l'orgue deies esglésies com a instruments; segons Bailbé, això es deu al fet que "abans, l'orgue feia les funcions que avui fa la ràdio o el disc, és a dir, donar a conèixer les novetats musicals, però actualment l'orgue és un instrument una mica arraconat".

Durant el concert Bailbé va interpretar peces del segle XIX i XX, la més actual de les quals va ser la peça creada per P. Robert d e la Riba, l'any passat, titulada Berceuse.

Kl concert va ser seguit per força públic, que assegut als bancs del Monestir va poder disfrutar una estona de la música del nou orgue.

Cultura

US í t M I W B Dijous, 6 de juliol del ,\ k \ >

35

M ú s i c a

Concert del 2 5 è aniversari de la Coral Sant Cugat del CMSC Diverses entitats van acompanyar la Coral al Teatre-Auditori VI. ALMAGRO - Sant Cugat -

El d i u m e n g e dia 2 de juliol passat la ('oral Sant Cugat va oferir el concert de Festa Major, però e n g u a n y el concert va ser molt especial, ja que la Coral celebra el seu 25è aniversari.

La C o r a l S a n t C u g a t d e l C l u b M u n t a n y e n c es va fundar a finals de 1974 amb membres del llavors d e s a p a r e g u t Orfeó Sant Cugat. F n els seus inicis el diretor va ser Xavier Azqueta, i posteriorment han passat per a q u e s t lloc J o s e p F e r r é , Xavier Toms, M i q u e l Bohigas i l'actual director, F.nric Azuaga.

Per celebrar els 25 anys, la C o r a l S a n t C u g a t del C l u b M u n t a n y e n c va oferir, als assistents al Teatre-Auditori, un c o n c e r t de gran q u a l i t a t . FI concert es va obrir a m b Camí de cançons, un r e c u l l de cançons catalanes inèdites, harmonitzades per Lluís Gu/.-

/'« momentdel'tomenque va oferiria Coral Sant Cugat del CMSC FOTO: EDUARD FARINYES man. Algunes d'aquestes cançons van estar acompanyades per un petit grup instrumental i d'altres per les danses i les coreografies de l ' F s b a r t Sant Cugat, q u e no s'ha volgut perdre un e s d e v e n i m e n t tan e m b l e m à t i c per a la ciutat de Sant Cugat.

Critica

de

Concert

La Coral de Sant Cugat també va estar acompanyada per la Coral Signum del Cor Madrigal de Barcelona.

D u r a n t la s e g o n a part d e l c o n c e r t , la C o r a l va e s t a r acompanyada per l'Orquestra de Cambra de Sant Cugat, dirigida per Josep Ferré, que va

ser director de la Coral durant alguns anys i posteriorment director del Cor d ' A m i c s de l ' O p e r a de Sabadell. A més, l'Orquestra de C a m b r a c e l e bra enguany el desè aniversari de la seva creació.

F n a q u e s t a segona part. la Coral de Sant Cugat va cantar

el Rèquiem de Gabriel Fauré.

Aquesta, malgrat ser una missa de difunts, és una obra musical plena de sensibilitat, de la qual el compositor vol esvair el temor a la mort transm e t e n t a m b la seva música un clima d e s e r e n o r i b e n e s t a r etern.

FI concert, celebrat d i u m e n ge passat al Teatre-Auditori, va comptar amb una afluència de públic c o n s i d e r a b l e , q u e no es va voler perdre un acte tan a m b l e m àtic i i m p o t a n t com va ser l'emotiva actuació dels c o m p o n e n t s de la Coral, que van comptar amb la col·laboració de diverses e n t i t a t s . algunes de les quals de Sant Cugat, q u e no van voler faltar a la cita.

Amb aquest concert la Coral va voler celebrar els seus 25anys, al llarg del quals ha interpretat des de cançons populars catalanes i d'altres països, fins a o b r e s més complexes com la Missa de Coronació de Mo/.art, el Magnificat de Vivaldi. Cartulli Carmina de Carl Orff, e n t r e moltes altres. Cal recordar q u e la Coral ha dut el nom de Sant Cugat a r r e u del m ó n , s e m p r e a m b molt èxit, ja q u e ha actuat en nombroses poblacions catalanes, espanyoles i d'altres països com França Itàlia, Bèlgica i Finlàndia.

t e a t r e

d'aniversaris

E I X ' A K D [KNI-:R

crita al marge del cànon establert per Mozarr, Berlioz, Verdi o Saint Saéns, és una missa de difuns molt CAMÍ DK CANÇONS. Cançons especial, fruit del sentiment relitradicionals catalanes inèdites hargiós escèptic de l'autor, allunyat de monitzades per J. M Guzmàn. gestos declamatoris o excessivaRÈQUIEM de Gabriel Fauré ment tràgics, estructurada en set Coral Sant Cugat del Club Munparts de bellesa harmònica i sensitanyenc. Direcció: Enric Azuaga bilitat difícilment superables.

Coral Signum del Cor Madrigal. />'/«crià: Montserrat Bonet La versió escollida pel mestre FeEsbart Sant Cugat. Direcció: Joan rré, que va dirigir amb una contenció i subtilesa remarcables, anant Serra al nucli de la idea profunda, és l'iOrquestra de Cambra Sant Cugat. nicial de 1893 escrita amb una corDirecció: Josep Ferré Xo&nttf. Rosa Mateu i Ramon C ïener da composta per violes, violoncels I Joc i dia: Teatre-Auditori. 1 de ju- i contrabaixos, orgue conductor (era el seu ofici), arpa, i quatre instruliol Crític 'in paratfciuir ments de vent (metall i fusta) molt ajustats en la interpretació.

Els cors, distribuïts en tres nivells Cal dir-ho d'entrada: ei nivell artístic assolit pel conjunt de particientre els instmmentistes per equipants en el concert que em plau librar, van sonar amb força, segurecomentar, va ser d'un nivell extratat i finament, concertats quan conordinari! El Rèquiem de Fauré no venia per obtenir nivells de qualitat és precisament una obra fàcil. Esque només l'esforç de moltes hores MUSICA

de treball permet aconseguir.

La soprano Rosa Mateu va excel·lir en el seu Pié Jésu. un fragment que sembla sortir de les pintures renaixentistes, i el baríton Ramon Gener va ser contundent a Ijbera me, la part més acostada a la idea dramàtica de rèquiem.

A la primera part es va presentar un recull d'onze cançons tradicionals catalanes, a la manera de suite, harmonitzades per Josep Lluís Guzmàn (present a l'Auditori) que van interpretar les corals amb qualitat sota ta direcció alternada de Montserrat Bonet i Enric Azuaga, solista en tres cançons. La qualitat del pianista acompanyant Pau Casan, es va fer palesa, sobretot a Roseret de roses blanques \ Bernat Castillejo, flauta i flabiol, va ser amb la col·laboració de violins i violoncel, el suport instrumental perfecte, associats a la participació en quatre peces de l'Esbart Sant Cugat.

Algunes de les escultures i/ne hi ha exposades a la mostra FOIX): I:. FAR/MFS v

'Àfrica viva' a Sant Cugat Coincidint amb la celebració de ha Festa Major, Canals-Galeria d'Art va presentar les exposicions Àfrica viva, que amb una selecció de peces variades procedents de diverses parts del continent africà dona una visió general de la cultura africana. L'altra exposició, Tot pintant Sant Cugat, és un recull de diversos autors.

M o n t s e r r a t Cal d u c h B'M ; | & r j T í l

I 3T Musical

Música • Teatre • Dansa

36

Cultura

HS /CAXIONS Dijous. 6 drjulw/tM.

u s i c a

El jazz omple les nits de Festa Major a Sant Cugat M. A L M U Í R O

- Sant Cugat F.Is organitzadors d ' a q u e s t a Festa Major han apostat per actuacions molt diverses i variades. A les nits els santeugatencs van poder escollir entre un repertori molt complet d actuacions per passar-s'ho bé i disf'rutar tic la Festa Major al màxim.

FI jazz va ser una de les apostes. Tots els amants d'aquest estil de música o s i m p l e m e n t aquelles persones q u e van tenir ganes de gaudir una estona escoltant jazz, ho van poder fer durant totes les nits que va du-

rar la Festa Major.

F.l primer dia, la plaça Octavii va ser el lloc escollit perq u è Tandoori L e n o i e r fes el seu repertori de JazzRhythmckBlues, a m b la música d'un piano, una guitarra, una bateria, d u e s t r o m p e t e s i un c o n t r a b a i x . KIs c o m p o n e n t s del grup va fer passar una estona molt agradable al públic que ocupava la plaça.

F.l dijous li va tocar el torn al grup J.B. Jazziland, que també va actuar a la plaça Octavià.

El divendres tampoc va faltar jazz, ja q u e el conjunt F^ktal E n s e m b l e va delectar el públic congregat al carrer Valldo-

/• // aquesta he\ttt Mti/otiwhiha»tiiltmle<nutumion\ílejiu: lOVO \ 11// \RROS \ reix amb el seu ampli repertotat i t a m b é van ser l'escenari la plaça Magí Bartrolat. un racó ri. Però aquests no van ser els en què els grups La Vie Bohémolt acollidor, en què es poúnics que van actuar el divenme i Anna Català Q u i n t e t van d r i e n realitzar a q u e s t t i p u s dres: el Clàssic, bar de copes oferir un repertori variat, disd'actuacions durant tot l'estiu. sabte a la tarda. .situat a la plaça d e l M e r c a t ja que donarien vida a un plaça Torre B l a n c a , va o r g a n i t z a r en q u è l'art es pot contemplar I per posar punt final a les acper tots els racons, no en va la una vetllada de jazz al carrer. tuacions de jazz que han omp l a ç a acull q u a t r e g a l e r i e s Les Barraques no es van voplert, enguany, la Festa Major, d'art.

Dani Pérez Trio van actuar a ler deixar escapar l'oportuni-

M ú s i c a

Música

Les corals La Unió i PHarmonia

Concert d'Havaneres amb Rom de Canya al mig del llac actuen al teatre de La Unió del parc Central Totes dues corals canten plegades el 'Canon de la pau

la Coral l'Harmonia durant el nmurt t/r Cant Conti FOTO: XAVI I.ARROSA M. ALMAGRO

- Sant Cugat F,i Teatre de La I n i ó es va omplir, dijous 29 de juny passat, per veure cantar la Coral de La l ' n i ó S a n t c u g a t e n c a i la Coral l'Harmonia d e Valldoreix, q u e va ser convidada a cantar a la Festa Major de Sant Cugat.

F.l concert de cant coral va estar compost per d u c s parts.

A la primera va actuar la Coral l'Harmonia de Valldoreix, dirigida pel m e s t r e C u i l l e m Borràs. La Coral de Valldoreix va interpretar t e m e s de Mo-

zart, B a c h , 'Tomàs L u i s d e Victoria, e n t r e d'altres.

D e s p r é s del descans, la C o ral de La l ' n i ó Santcugatenca va r e p r e n d r e els cants i dirigida per Oriol C a m p s , va realitzar un c o n c e r t digne dels 100 anys d e La l ' n i ó . La Coral s a n t c u g a t e n c a va i n t e r pretar p e c e s tan c o n e g u d e s com Mttrictiru/f/ti, Minitt/iixis t/r Canigó, l,ti riirtirar/iti. Stiise vent o El ai ti t del poblr. entre d'altres no tan coneguts com ara Cantatr Domi nu. Amor t/m tens mti vida, Muntanyes rriittItu/rs, Senyor Sant Jordi o un anònim del s. XV I.

FI concert va finalitzar a m b les d u e s corals c a n t a n t conj u n t a m e n t el Canon de la pau, adaptada al català per Maria Teresa G i m é n e z .

Fils assistents al concert d e cant coral van quedar molt satisfets i c o n t e n t s de l'actuació d'ambdues corals, que van posar tot de la seva part per fer una a c t u a c i ó p r ò p i a d e Festa Major.

Aquest concert també s'emmarca dins dels acres que La l ' n i ó Santcugatenca realitza per commemorar els 100 anvs de la seva fundació com a entitat de la ciutat.

Un dels givps ipir v/i ,ii tiitn ii Iti Festa Major FOTO: XA I 7 I.A RROSA M. ALMAGRO

- Sant Cugat Els cantants al bell mig del llac del parc Central i el públic assegut a les cadires i escales del mateix llac. Aquest va ser l'escenari en què va actuar el grup d'havaneres santcugatenc Rom de C a m a .

FI grup, format per Ferran Campabadal, Fduard Castell.

Josep Vila, Oriol H c m à n d e z i Fmric Azuaga, van interpretar un repertori d'havaneres molt ampli i variat, amb motiu de la Festa Major de la ciutat.

Des de la seva creació, ara

fa quatre anys. Rom de Canya mai ha faltat a la Festa Major. però enguany han canviat d'escenari. Fln aquesta ocasió han a c t u a t en un clima molt romàntic i propi de les grans c a n t a d e s d ' h a v a n e r e s de Calella de Palafrugell, ja que l'escenari en q u è actuaven estava construït dins el llac del pare Central.

Com és tradicional en tots els concerts d ' h a v a n e r e s no va faltar el rom cremat durant tota l'actuació.

A més d'aquest grup. la Festa Major va comptar, durant tots els dies, a m b nombroses cantades d'havaneres.

37

E L S / C A N T O N S Dijous. 6 de juliol del >000

NO DONIS MES VOLTES!!

< *

SC® t<«»·siMi»t·»t«··»*«ii·timt·A

Sant Cugat scc@iiova.es

>pKCri«tòfotCotomt11.1í

Aparcament

[215 El Monestir

AUTOBUSOS URBANS jJU de Sant Cugat del Vallès

SarbuS

APARCAMENT ZONA BLAVA

C Rosselló, 17,2n 1a - Tel. i fax 93 674 03 22

38 Cultura

H.S-Í CANTONS m/ous.fi de juliol del 2000

M ú s i c a

D a n s a

\2 Orquestra Nacional d e Cambra d'Andorra, a P Auditori El santcugatenc Fàbregas en va ser el pianista

I Orquestra Xaiioiialtli

Cambril d'Andorra dinant il'ió/in > 1 •//// . ii nli' 11 /M/ la l·i^tti Ma/ni IOIO

M. ALMAGRO

- Sant Cugat -

HI dissabte 1 de juliol passat, dins dels actes programats de Festa Major, l ' O r q u e s t r a Nacional de Cambra d'Andorra, dirigida per (ïcrard Claret, va oferir un concert al Teatre-

Auditori del C e n t r e Cultural de Sant Cugat.

Com a pianista va actuar el santcugatenc J a u m e Fàbregas, q u e durant el concert de Festa Major va interpretar en solitari el Concert iiúmero 17 per a piano i orquestra en Sol major Kv 453, de Mozart, i també va

XI.

Laura Esteve i Jordi Barceló participen a la Festa Major

Algunes de les alumnes de Laura Esteve durant íaetuaeiií FOTO: X.I..

interpretar conjuntament amb Matthew Simón, trompeta. una altra peça.

Kl concert es va dividir en d u e s parts, a la primera l'Orq u e s t r a va i n t e r p r e t a r p e c e s de Mozart i durant la segona part van ser obres de Salvador Brotons i Dimitri Xostakovitx.

M. ALMAGRO

- Sant Cagat -

Com ja es tradicional a la F'esta Major, el Centre de Dansa Laura F'steve va dur a terme un espectacle de dansa realitzat per les alumnes del centre.

M ú s i c a

M ú s i c a

Concert de cant i piano Recital d'òpera de cambra al claustre de Carme Talleda del Monestir i Àngels Sarroca V

I 11 moment del rei i/a/d'ò fit in ijm <.~ va n libi ai al ( ia usin I •.

\.l.

/„/„,/,

M . Al.MU;RO

Aquesta és la cinquena \cgada

M . Al.\l U;RI )

- Sant Cugat -

que cl trio actua .1 la Festa Ma-

- Sant Cugat -

,1 l-'Oi O:\MI

l.uanl.l,

I ARRI j.S\

dins el món de la música per la feina realitzada al llarg tic Ics sc\ es carreres.

jor de Sant ( a m a t . 1 tots tres l'.l trio format per la soprano

destaquen que cK agrada, molt

FI claustre del M o n e s t i r va

A Sant Cugat \ an interpretar

Mariona Benet, el baríton A l -

"actuar a casa i més en aquest

ser l'escenari en què C a r m e

obres de Mozart. Weber, Bro-

bert M o n t s e r r a t

escenari tan b o n i c " .

Tallcda. al piano, i Àngels Sar-

tons i per finalitzar el concert.

i cl pianista

F.loi Jové. \ a n d u r a terme, d i -

D u r a n t el concert \ . i n ínter-

roca, com a soprano, van oferir

\ an interpretar cinc peces 1 re-

venilres passat, un concert d'ò-

pretar peces de M o / a r t . I )oni-

tin recital de cant i piano. A m -

ades per la meteixa Carme I a-

pera al claustre del Monestir.

/.ctti, Leoncavallo 1 \ e r d i .

dues artistes son reconegudes

lleda.

Una de les coreografies. Cursh•win, va estar acompanyada per la música del piano del santcugatenc Jordi Barceló.

Les coreografies interpretades van ser creades per Laura Esteve, menys la titulada 55.5 FM.

L'Ateneu s'omple d'activitats per l'estiu M . Al.M.WJRO - Sant Cugat -

L'Ateneu Santcugatenc ha organitzat diverses activitats perquè aquest mes de juliol tothom que ho vulgui aprengui o millori algunes de qualitats diverses.

Durant els dies del 10 al 14 de juliol de 9 a 21 hores i del 1 7 al 21 del mateix mes de 10 a 12 hores. Montse O n a t e impartirà un curs de cuina ràpida. perquè totes aquelles persones que no tinguin temps per cuinar. aprenguin a realitzar plats fàcil i ràpids de fer.

D'altra banda, Viviane Ardevol l a t t a imparteix des del 3 de juliol passat i fins al proper dia 13, de 19 a 21 hores un curs en què es realitzen pràctiques de francès col·loquial.

Finalment. L'Ateneu Santcugatenc ofereix classes de salsa i música llatina a càrrec de David Pérez. FI curs va començar dilluns passat i finalitzarà el 13 de juliol, amb horari és 21 a 11 hores.

Cultura

ELS / C A N T O N S Dijous. fi de juliol eM .V

39

U S í

Exit a VEspai Tradicional de la plaça Pep Ventura

Cae/ti nit vein luiver-hiiietiiiieinns ii l'Espui l'raelieioiiiilI-0'K):X.I..

M. Al.\l\(iK() - Sant CugatDurant tota la Festa Major la plaça Pep Ventura es va transformar en l'Fspai Tradicional.

Fn aquest espai van actuar diversos grups, tots ells oferint

concerts de música popular d'alguna cultura. D u r a n t tots els dies el públic que va assistir a aquestes actuacions va ser nombrós.

Fls primers a actuar van ser Fa Txaranga Revoltosa, que amb el seu repertori de música tex-

j'uts eh grups que i un minar feien mi tipus e/e niúsieti diferentl·'O'í'O:X.W'l l w.v, van fer ballar el públic assistent amb les ranxeres típiques de Mèxic. l'ns altres grups que van actuar a l'Fspai Tradicional van ser Atzawara, que va presentar nou disc i va oferir al públic nuísica radicalment festiva i essen-

cialment mestissa, i Ministrils de la Palla, que van interpretar cançons d'arrels i del país.

Kl divendres van ser la Fortatil FM i A l'Ample els que van oferir un concert de ball tradicional.

FI dissabte l'Fsapi Tradició-

t u ?

\l\ROS\

nal va aplegar un taller de danses occitanes, un tast de formatges i vi acompanvat pel grup \ i p p e r , i balls tradicionals celtes amb C.amàlics.

Fls (Jroullers van ser els encarregats de posar punt final a la festa de l'Fspai Tradicional.

u s i c a

Celebració del l r Premi de Pintura Infantil Espai Lluís Ribas

Nit de salsa a la plaça de Barcelona amb Néstor 'LupUa' Nazareno

Mònica Marty, de sis anys, va ser la guanyadora

l'.iileulile v-i lei i lliuri r/els pri uns del I r Cànems e/e l'i niu ni 1 ultimi Il·'.sfniil.luis R/i'tts !•'()'!'(): /•'../•'.

M. Al.\l\<il«) - Sant Cugat l n total de .V) dibuixos han estat els que han participat en el 1 r Premi de Pintura Intantil Fspa i Fluís Ribas.

FI pi inici premi ha estat per MÒIIÍCLI Nhirt\. de sis ;m\s, cl

segon per a (íeorgina ( í o n / à lev, tic 5 a n \ s , el tercer per a Bruno Méndez, de \ nit anvs i el premi popular, qne ha sortit del recompte de vots dels \ isitants LI l'exposició, ha estat pei a ( .ai la F i a r t e . tle \ ui t an\s.

Fluís Ribas destaca que "es-

perein que el premi duri molts anvs p e r q u è és molt b o n i c v e u r e la cara q u e posen els nens quan \ euen el seu dibuix en una sala d'art professional".

Fls dos primers g u a n y a d o r s LI ni ran de viatge LI FI Prado de Madrid i al ( j u g g e n h e i m de Bilbao. rcspccti\ ament.

I.// p///(,/ lli/rei /mill i,/ -viure uiiu nit,// ritme e/t Siilsu l-'Oj'O: l:.l\ M . A l . \ l \(,Ri) - Sant Cugat -

Fa nit del dissabte 1 de juliol, la phiCLi Barcelona es va omplir de santeugarencs per escoltar i ballar SDISLI i altres músiques llatines.

Fls encarregats tle posar el

ritme per ballar van ser el cantant de salsa N é s t o r I.upi/ei Nazareno i el grup Salsa + SLIISLI.

Durant l'espectacle el públic assistent LI la plaça va poder disfrutar del ritme de la música caribenva i ballar fins a l'esgotament.

40

Cultura

U S /CANTONS Mjmis.ó de juliol rleljih

Fira

d ' a r t e s a n i a

XIII Mostra d'Artesania a Sant Cugat Els carrers Xerric i Santa Maria s'omplen de gent

A In fira s 'lli podien trobar tol tipus de maiiualitats l-OTO: XAVI I.A RROSA M. A[.\l\(iR<) - Sant Cugat D u r a n t tot el d i u m e n g e el carrer Santa Maria i el carrer Xerric es van omplir de parad e t e s d'artesania, en q u è s'hi podia trobar tota mena d'ob-

jectes a m b l'única característica comuna que tots estaven fets m a n u a l m e n t .

Al llars del dia van ser molts els q u e van visitar i van comprar a l a XIII Fira d'Artesania q u e es fa a Sant Cugat.

Hi va haver paradetes de tota

mcna. s'hi podia trobar des de roba per a nadons i adults, collarets. ((lladres, fins a estris de cuina de fusta, cremes naturals per a dolors o qualsevol tipus d'objectes. Això sí. tots fets a mà pels artesans que van venir a Sant Cugat arribats de

\mlants a la Uia d'aitisama l-O'K) XU/I tots els racons de Catalunya.

A q u e s t e s fires s o l e n e s t a r presents a totes les festes majors dels pobles catalans i per això no podien faltar a la nos tra c i u t a t . A q u e s t any és e tretzè any que es du a terme Anteriorment la fira es realit

\RROS\

zava a la plaça Octavià i a la rodalia, però des de fa alguns anys la fira s'instal·la al carrer Santa Maria i al carrer Xerric, carrers molt t r a n s i t a t s h a b i t u a l m e n t i encara més concorreguts en els dies d e Festa Major.

Dansa

'Notes d'estiu 9 i copa de cava al claustre del Monestir a càrrec de l'Esbart M . AlAIAÍikO - Sant Cugat -

I!Esbart v/i oferir el seu espectacle de dansa al claustre del Monestir FOTO: XAVI l.ARROSA

A més de participar a m b Ics seves danses a diversos actes d e la F e s t a Major. l ' E s b a r t Sant C u g a t va actuar, cl dissabte dia 1 de juliol, al claustre del Monestir.

Els dansaires santeugatencs van interpretar Ics coreografies q u e c o m p o n e n Xolis d'istin. danses creades i dirigides per Joan Serra i O u i m Serra i a c o m p a n y a d e s per la música de Joan Massià i el piano de Jordi Vilapri nyó.

I.es coreografies que van interpretar els ballarins de l'Es-

bart són el resultat de les sensacions i impressions d'estiu que Joan Massià va convertir en quadres i fotografies musicals i que l'Esbart les ha adaptat al seu llenguatge, la dansa, i i n t e n t a n t d'aquesta manera arribar al públic.

Les coreografies de cada Xotes d'estiu estan inspirades en el clima, la sensació i el moviment d'una dansa tradicional catalana. líls balls q u e van dur a terme al clautre del Monestir, van ser El gorg negre, Impromptu en sol, L ocell de pedra, La pastoral. Rondalla i Dansa catalana.

KLS/C-WnWVS i>,i

Cultura $

Repertori de danses a càrrec del grup Mediterrània La plaça 0 et avià es va omplir de públic

. Miminil ilc r<<l>,rtiifl, ilcl\un//>. MIIIIIIIIIIIÍUI l-'O'l'O: X, II7 /.. 1KROS. 1 M. AlAI.VílKO - Sant Cugat I n dels actes q u e van posar el punt final a la Festa Major 2000 va ser l ' e s p e c t a c l e d e dansa q u e el !i;riip Mediterrània de Fa l nio Santcui;atenca

va dur a terme el diumcniíc a Li nit a la placa Oetavià.

Al llurií de l'espectacle els ballarins del <Í rup Mediterrània van realitzar vuit balls repartits en tines parts.

Iotes les coreografies de lesd a n s e s . e x c e p t u a n t l.'h.spii-

nyolct r/r/ iïn^iicrfií. han estat creades p e r S a h a d o r Melo. Fa majoria de les d a n s e s estan inspirades en balls catalans, en partitures de música...

I/'espectacle va comptar amb la presència de força públic. q u e va q u e d a r molt satisfet.

41

i C

Nit d e tangos a m b els poetes Rifé, Martínez i Alejo

/'./>' l'nctif tlcl l'inic) vnii owft/inl (Imtítrr FO'I'O: /•.. /•'1/\7.V)V·.'.V M. Al.NI U,K<) cle, i.<>.< pot las tli·l liin^ii.

- Sant Cugat F'espectacle va estar format per una selecció de les lletres Fa nit de dissabte, el clausmés c o n e g u d e s q u e els forans tre del Monestir \ a ser l'esc o m p o s i t o r s d e t a n g o s han creat en els SO anys q u e fa cenari en què Alcjandra Rite, que es va c o m p o n d r e el priveu. Ajustin Martínez, clarimer tan<;o de la mà d e Pasnet i (iabriel Alejo, baix, van cual (lontursi. presentar el seu nou especta-

Altüniras exposa a F Espai Goriua filis al 1 6 de juliol vinent

I A ,/./'/'• Ihin til 11 in n jn I^I niïn uui\ fli l'ullin n San I < .i ,ii l i) l< i \ \\ I I \l-iKOS

u

Diògenes i Epicur' conclou les representacions teatrals amb èxit de públic Ri-.inccio - Sant Cugat -

Altiimni I\/IO-,/ ,i I /•./«/ (,i>iin,i /-O/O ( I DIDA M. Al/M U ; R O - Sant Cugat -

[.'últim dia de Festa Major, a les 12.30 hores es va inaugurar l'exposició d e l'artista Altimira. a l'Kspai (ïorina. situat a la placa de Mas;í Bartro-

lat, lloc on es van celebrar diversos actes de la llesta Major.

Fa mostra d'Altimira podrà ser visitada per aquelles persones q u e ho vulguin fins al proper 16 de juliol, a l'Fspai (iorina .

Oskar Borràs, director de l'obra teatral Diògrms i Epiiur, fa una valoració molt positiva de com ha funcionat l'espectacle i agraeix als actors, actrius i a tots els membres q u e han fet possible la posada en escena de l'obra, el seu esforç.

Kl director també vol felicitar els c o m p o n e n t s de la compa-

nyia Fila Z e r o d e F a I n ió Santcu^atenca, els quals fa IS anys q u e treballen sense cap ànim de lucre. Oskar Borràs no es vol oblidar de la policia ni ilel D e p a r t a m e n t d e l'arcs i Jardins, ni tampoc de l'Ajuntament, d e F a Unió Santcugatenca ni del públic assistent a les representacions.

D e s p r é s de l'èxit d e l'obra Diògenes i Epinir, el director va deixar a l'aire el tema de les

subvencions. Per veure si ara l'Ajuntament valora l'esforç i l'èxit de la companvia i augm e n t a , d'aquesta manera, la subvenció a Fila Zero.

F.n total, van ser cinc les representacions q u e es van fer de l'obra de teatre Diògrnes i I\pum: 'Iotes van comptar amb la presència de força públic. no només de Sant Cu^at, sinó també de Barcelona i de Mataró.

Oskar Borràs ha presentat l'obra al Concurs de Teatre Nacional d e Palafoix. Si l'obra queda seleccionada, durà a terme una r e p r e s e n t a c i ó en aquesta mateixa ciutat.

42

Cultura

H.S/C-WIXWNS/J//

£

, fi rif /u/lo/' t/,1 _','(

r e p o r

Els rèptils són uns animals que tenen mala premsa. La majoria són inofensius però hi ha pagesos que maten tots els que veuen. Els amfibis i tots els que necessiten l'aigua es troben en recessió. A p a r e g u t s al Paleozoic, fa 3 5 0 milions d'anys, són remarcables per ser un estadi intermig entre peixos i vertebrats d e terra.

Amfibis i rèptils, amagats i amenaçats "Allíla serp es desprèn de la seva esmaltada pell..." (W. Shakespeare) Escurçó Vipera l.attisti. FOTO: CEDIDA M \ R I A \ ( ; K I . A ROVIRA

-Sant Cugatl-'.ls e s t u d i o s o s d e la fauna salvatge són uns autèntics aficionats: apassionats per aquestes bèsties, treballen en condicions sovint difícils per la falta de mitjans. Biologia animal i biologia humana.

- E s t u d i e m aquests pobres a n i m a l o n s q u e no agraden a la gent... som pocs, els herpetòlegs, uns 40 a tot l'Estat.

D'aficionats, n'hi ha més, uns 500.

Miguel Àngel C a r r e t e r o és professor associat a la l ' B . ensenya comportament animal a la l ' A B , m e m b r e d ' a s s o c i a cions científiques i ha fet treballs diversos, un per l ' O N L sobre avaluació d ' e s p è c i e s a E u r o p a . Explica a m b e x e m ples la precarietat laboral en q u è treballen.

- Vam tenir una subvenció per realit/ar acpiest aties i en c o m p t e s de cobrar-la, la vam emprar a editar-lo en color.

Aties f/els amfibis i rèptils de Catalunya i Andorra es titula el volum de l'editorial Brau

de Figueres, l'n altre volum d e l M a r r o c va s e r t r a d u ï t aquí... Al petit despatx s'hi realitzen t a s q u e s d ' a u t o e d i c i ó q u e per I n t e r n e t es difonen fàcilment.

- H e m millorat, hi ha algun diner públic per a projectes, però no per a sous. Voldríem fer ciència pura, q u e podria ser r e n d i b l e e n d e u o v i n t anys, però la societat vol un retorn ràpid dels fons i les autoritats potser són miops.

Entra un estudiós amb una recerca publicada, ara. a Saturei\v\c està... a l'atur. Parlen d'un profe que ha arribat de la Xina i ha marxat cap a Cuba.

Treballs, diàleg, investigació, moviment... això bull, la l ' n i versitat es mou.

- Els amfibis i rè p t i I s són poc populars, tot i q u e ens donen una informació cpie els alt r e s a n i m a l s no d o n e n . Els amfibis són bons indicadors dels dos mitjans, t e r r e s t r e i aquàtic. Tenen un desplaçam e n t difícil, ara hi ha zones naturals que q u e d e n aïllades i si hi ha extincions locals ja no es pot recolonitzar.

P a r l e m d e q u a n el n o s t r e país, la zona Mediterrània, era molt diferent, p e r q u è els matolls i garrics són obra humana. Fa 40.000 anys per aquí r e g n a v e n els lleons i els bisons.

- Sí. era la selva però a m b clarianes i herbívors q u e vam eliminar, ara s'han començat a reintroduir a alguns parcs.

H a n passat coses, el senglar era rar a p r i n c i p i s d e s e g l e , aquests anys ha pujat d e u vegades. Les clarianes són fonamentals, ja que rèptils i amfibis v o l e n aigua, els b o s c o s tancats no els van bé. Però els erms no agraden, no són bonics, tot ho volen verd.

A Collserola hi ha u n e s 30 espècies d'amfibis i rèptils. Es fa un petit estudi dels p u n t s d'aigua, les basses per incendis; si s'hi posen r a m p e s els a n i m a l o n s hi p o d e n accedir.

C r a n o t e s q u e no s ' a l l u n y e n de l'aigua, gripaus q u e sí, salamandres que crien a la Rierada, larves negres cpie encara n o t e n e n l e s t a q u e s grogues.

- La sargantana de paret està

Des de la història Un espai de Pere Vivó i Gili

Des de la galilea de l'església romànica.».

Seguim aprofitant-nos del C o s t u m a r i del 1221: ens diu q u e , l'església anterior a l'actuat, la del segle XI, tota romànica, tenia - c o m tantes altrcsla seva galilea. O sigui: un atri q u e precedia l'entrada i q u e els monjos i el poble travessav e n . . . Aquesta dada ino ens confirma q u e va ser una e s glésia totalment acabada i no a m i t g e s com m o l t s s u p o s e n : Parlem-ne: El normal era: c o m e n ç a r a construit per fa capçalera i acabar per la façana principal o la galilea, si n'hi havia d'haver.

R e c o r d e u la meravella d e la galilea d e P o b l e t , per e x e m ple: espai sepulcral. T a m b é ho era la nostra galilea.

Mai no s'ha d u b t a t d e l ' e xistència d'aquesta església anterior. La construcció d e TaCr, tnaí duraria uns 200 any»i romànic, transició, gòtic. Peròi el d u b t e é s : L'anterior* iera acabada o inacabada? Q u e el Costumari e n s parli d e l ' e xistència d'una galilea, e s d e vé - a parer m e u - una dads decisiva, que ens porta més enllà d'una simple hipotesit Jordi Ambrós, arquitecte responsable de les restauracions dels anys setanta, en cl seu /•.'/ Monestir de Sant Cugat del Vallès, aporta dades, ja ben interessants, que lliguem força a m b les del Costumari. L e s resumeixo: "El 1114, es produí l'atac dels almoràvids contra

Martorell i els ravals d e Barcelona; aquesta nova ràtzia sarraïna afectà el Monestir. E i s d e s p e r f e c t e s q u e patí rto hi ha d u b t e q u e foren d e la major importància... I'ns anys m é s e n d a v a n t , a mitjans d e l segle d o t z è , s'iniciaren les obres de construcció del nou Monestir. D e l'anterior es conserva la basc del campanar i tres d e les gabries del claustre, però es modificà la situació d e la quarta per tal d e p e r m e t r e l'engrandiment de l'església".

Les excavacions a la nau e s querra de l'església, van posar al descobert els fonaments d'aquest quart mur de l'antic claustre: el d e F c d a n c i , per tant, més gran q u e l'actual, el

protegida com l'os del Pirineu, i això és important, però l'escurçó no ho està. D ' a c c i d e n t s n'hi ha pocs, p e r q u è no surten gaire, però si ha picat, no s'ha de fer allò de les pel-lícules, fer un tall. xuclar la sang o i m p e d i r la c i r c u l a c i ó . Cal anar a l'hospital, on fan la desinfecció. Kls antídots són perillosos, millor no usar-los.

L'escurçó viu amagat, surt a caçar quan detecta un ratolí, el mossega i el deixa que marxi, segueix el rastre amb el detector químic de la llengua bífida i d e s p r é s s e ' l m e n j a .

Aleshores pot estar tres setmanes sense tornar a menjar.

De color gris a m b taques fosques, el cap triangular el fa recognoscible. Es Lina serp molt tòxica. L'ibèric està en franca recessió.

- La g e n t mata el vidriol, que no és una serp, i en canvi, no saben q u e la pell dels amfibis és tòxica. Si un nen el toca s'ha de rentar les mans i no tocar-se pas els ulls.

E m comenta la gran diversitat d'hàbitats i de biodiversitat q u e tenim a Catalunya,

de Cadell. " D e l'observació directa dels edificis pot desprendre's q u e en aquest moment (es refereix als anys 1205 i 1207) ja devien ser construïts els tres absis i els dos primers trams d e les tres naus, incloint-hi el cimbori. Però, entre ets anys 1211 i 1251, assistim a un nou atur d e les o b r e s . . . " R e t i n g u e m aquesta dada sob r e la llarga a t u r a d a d e les o b r e s : et Costumari hi és redactat al bell mig, del 1216 al 1221. Ambrós ens recorda queia forma corrent de substituir una església per una altra, no es feia enderrocant primer del tot, per després construir-hi de nou, sinó que es feia per trams.

En part -i a vegades durant seg l e s - convivien les ducs edificacions. Per exemple, la catedral de Barcelona entre d'altres. Tornem-hi: ei Costumari, quan parla de la galilea, ho fa d'una església acabada j amb una galilea ben viva! Un segle més, encara?

molt més q u e al nord d ' E u r o pa, i q u e cal preservar. Amb espais oberts - e l s erms s e c s i corredors ecològics q u e connectin el bosc amb cl bosc. la zona humida amb la /.ona humida.

- Per preservar l'cspècie has de preservar l'hàbitat, aleshores les poblacions es podran recuperar. No s'ha de tenir por d'intervenir, perquè si no fas res, ho perds, l'ecosistema ja no està com estava. La »estió de la natura és complexa.

Migucl Angcl diu que ha vist coses esgarrifoses com 40 salamandres aixafades a la carretera. El tema de l'aigua creu que es duu fatal, parla del disbarat dels camps de golf que imiten els turons d'Escòcia, de la política nefasta de voler c o n n e c t a r les c o n q u e s d e l s rius i els intents de privatització.

l-'E D'ERRATES: A la foto del número .vl2 passat vam publicar cl dibuix d'un turó per error, en lloc d'un teixó

x

La nostra església actual és betlíssima, malgrat - o gràciesa la seva austeritat arquitectòniea. T é alguna cosa q u e se t'arrapa i t'atreu. E s d e v é un espai únic d'ombres i de tlum... Però, si els entesos no s'equivoquen, l'altra, l'antiga, també era una meravella. Tant, c o m ho és l'església del castell d e C a r d o n a - b e s s o n a seva-, segons diuen. jAfegimhi u n s q u a n t s i n t e r r o g a n t s més? Ja no ve d ' u n ! L'església de Cardona, a més d e galilea, té ona cripta: <jla nostra, no? c í si hi fos encara, amagada? <;I si un dia ho poguéssim saber?

Cultura

ELS /CANTONS ni/om, f, ii, /,,/„,/MJiW

I

I s t è r i

0 m # C 5

c ò m i c

El SCCC exposa els

'Cavall Fort9 JORDI F R O N T O N S

Per analitzar la revista Cavall Fort i el q u e va suposar per a la difusió, no només de la llengua catalana en una è p o c a difícil, sinó per ai conjunt de la cultura del nostre país, és imprescindible parlar d e la figura de Josep T r e m o i e d a i Roca, q u e va ser la persona fonamental p e r q u è la revista veiés la llum i la seva edició al llarg dels primers dinou anys.

Josep T r e m o i e d a va ser una d e les persones m é s c o m p r o m e s e s a m b el fet català. D e s de molt jove es va m o u r e en els cercles d e major implicació catalana, com els a m b i e n t s sardanístics i de m u n t a n y i s m e , els ünics q u e t e n i e n una certa tolerància del règim i m p e rant. Així, va fundar el G r u p d'Amics dels Castells i Monestirs, q u e va començar a organitzar petites activitats d e caràcter cultural, com classes d e català. El 1953 va ser dissolt per la policia i T r e m o i e d a se'n va anar al servei militar. A la tornada va contactar a m b Joan Triadú q u e oferia classes d e català a casa seva i va organitzar una sèrie d e cursos per a la difusió de la nostra llengua e n t r e les entitats i professors. P o s t e r i o r m e n t tota aquesta organització s'integraria en O m n i u m C u l t u ral. El 1954 les organitzacions q u e treballaven en aquesta línia, sota l'auspici de l'Església, es van unir sota les sigles C C , q u e segons uns, e n t r e ells Jordi Pujol, no significaven res, i segons altres, Crist i Catalunya.

A aquest grup pertanyien Ricard Tusell, el pediatre Joaquim Ramis i el degà del Col·legi de Lletres, Ramon Fuster, que conjuntament a m b Espar i Ticó, van ser els qui van veure la necessitat d'editar una revista infantil escrita c o m p l e t a m e n t en català. Ramis era el pediatre dels fills d e Tremoieda i de seguida va pensar en ell per a la creació d e la revista. Josep Tremoieda va acceptar amb enorme il·lusió la idea i va congregar un g r u p d'escriptors per encomanar-los cl seu e n t u siasme; e n t r e aquests, es trobaven Joaquim Carbó, Carles Macià i Anton Sala. L e s reunions per decidir la línia d e la revista van ser llargues, ja de seguida es van adonar q u e no existia cap model a seguir. En Patufet, malgrat l'èxit popular, la consideravan ja desfasada i massa conservadora, per això s'havia de partir de zero i trobar una nova visió q u e fos reflex de la realitat cultural i social de la Catal u n y a r e a l . El g r u p p r o m o t o r es va a n a r a m p l i a n t a m b valuoses aportacions, Marta Mata. Francesc Vila ((-esc), e t c , i va arribar el m o m e n t d e donar nom a la revista. Cesc va proposar El Pia/rol i en van sortir d'altres, però el definitiu, acceptat per unanimitat, va ser el suggerit per la tieta d'Espar Ticó, q u e havia dit: " P e r q u è no li dieu Cavall Fort".

Per aconseguir els permisos d'edició, vistos els problemes q u e hi va haver a m b la publicació Els Infants, van pensar a tenir el suport de l'Església, q u e tan bon resultat havia donat per aconseguir publicar Serra d'Or. Així doncs, un cop obtingut l ' a p a d r i n a m e n t per part dels bisbes d e Vic i d e Girona, el Nadal del 1961 va aparèixer cl primer n ú m e r o de

CAVALL en FORT aa>SB£»K..*™

Cavall Fort, i m p r è s e n els tallers d e Daniel Cocs. Se'n van editar tres mil exemplars, però n o m é s se'n van poder distribuir mil.

Malgrat les dificultats inicials, la qualitat de la'revista es va fer patent, n'hi ha prou a e n u m e r a r alguns dels col·laboradors que hi van publicar. A més del citat Joaquim Carbó, destacarem Josep Vallverdú, q u e va escriure prou contes d e rerefons religiós; Ramon Fuster, q u e va realitzar una sèrie en què, aprofitant els seus dos personatges, militars anglesos, descrivia costums, animals i paisatges de països africans i àrtics; Maria Novell, q u e va publicar trenta-cinc contes històrics i altres q u e van cedir textos, com Pere Calders i Salvador Espriu, q u e hi va publicar un conte.

La llista seria interminable ja que pocs prim e r e s espases d e la literatura catalana són els que no han passat per les pàgines de la revista.

En l'apartat d'il·lustradors, la presencia de destacadíssimes figures de l'art català no li va anar a la saga. D e s de Joan Miró, q u e va dibuixar la portada corresponent el dia de Sant Jordi del 1965, passant per Antoni T à p i e s , J o s e p M. Subirachs, Andreu Alfaro, G r a u Garriga, T h a r r a t s , ( ' e s c , e t c , són un clar exponent del que va suposar per a l'expansió de les lletres i les arts catalanes Cavall Fort.

Les historietes q u e es van editar a la revista també van ser seleccionades amb exquisida sensibilitat. Unes es van crear especialment, com Jep i Fidel, de J o s e p M. Mardorell, q u e t a m b é va dibuixar ia sèrie d e Joaquim Carbó La rasa sota la sorra, La casa sota el mar i La casa sota la lona. Altres es van adquirir, bàsic a m e n t a les revistes Spirou i Tintin, de l'escola francobelga. C i t a r e m Goscinny. P e y o , a m b els famosos Barrufets, Franquin i altres molts autors de primera línia mundial.

Mai podrem agrair suficientment a Cavall Fort el q u e va suposar per a la conservació i d i v u l g a c i ó d e la nostra c u l t u r a m é s fonam e n t a l , dirigida a m é s a qui no disposava d'altres mitjans d'accès a la mateixa, els nens.

treballs de PEscola de Còmics M. Al.MAtíRO - Redacció Des del 4 de juliol passat fins al proper diumenge 9, es pot visitar, al Sant Cugat C e n t r e Comercial, l'exposició que el mateix c e n t r e ha o r g a n i t z a t amb alguns dels treballs q u e els alumnes de l'Escola de Còmic van realitzar el m e s d e juny passat, al mateix C e n t r e Comercial La mostra consta d ' u n e s 60 obres, entre Ics quals es poden trobar des dels més originals persontages fins a tires i històrics de còmic sorprenents.

Els cursets van ser de tan sols t r e s s e s s i o n s , a les q u a l s . a u t è n t i c s p r o f e s s i o n a l s del món del còmic explicaven diferents tècniques p e r q u è els a l u m n e s poguessin realitzar els seus propis p e r s o n a t g e s .

E n t r e a l t r e s t è c n i q u e s , els alumnes van aprendre a utilitzar el plomí i el pinzell, així c o m t a m b é van a p r e n d r e a moure els personatges dins Ics vinyetes i a carieaturitzar les seves expressions.

L'Escola de Còmic ha tingut molt èxit, sobretot e n t r e els niés petits. El tota! d'alumnes que han passat per l'escola ha e s t a t d e 150, s u p e r a n t d ' a questa menera Ics expectatives inicials. Els a l u m n e s no només eren p r o c e d e n t s de S a n t Ciiiíat, sinó t a m b é d e

/•.spositió de còiiiiïs h'OTO: XI.. municipis veïns com ara Rubí, Mira-Sol o Valldoreix.

Aquesta ha estat una iniciativa molt innovadora; fins ara cap centre comercial havia organitzat una Escola de Còmic, escola en què tothom que així ho ha desitjat ha pogut descobrir les tècniques del còmic i crear els seus propis personatges.

Marutxi Bcaumot. una de les professionals del còmic que ha impartit els cursos al C e n t r e Comercial, ha valorat molt positivament l'experiència tot i q u e ha destacat que "en tres dies n o m é s es p o d e n donar uns petits apunts".

subscriptor

EIS 4 CANTONS el "diari" de Sant Cugat

et surt a compte Entrades per al cinema i molts

espectacles... i tot per

Rius i Taulrt, 13 Tet. 93 5*9 J€ 51

TRUClv l INFORMA-TE'N

/

|WJçi Mfl QÍ MÍ | R Í

v del

Rambla (W Celler. 89 Tel. 93 674 01 07

/

43

còmic

(l'any)

10*800 Dtes.

TEL 93 589 62 82

44

Cultura www,

KLS /(AYITHNS Diioto. ',,/,• juliol,/,i

r I p $ e y « c I i? iANA

Aquest divendres passat. 30 de jtiuy. va estrenar-se la pel·lícula de dibuixos Història d'itnii gavina (i delgat que l'ensenyà ,1 volar). basada en el conte del xilè I,uis Sepúlveda.

Q u è té de particular aquesta estrena: \ o poca cosa. Ks una de les escasses produccions europees en aquest camp, una de les més ambicioses, que ta front al monopoli establert entre la indústria nord- americana i la japonesa.

Entre les opcions a prendre, el director italià Kn/o d'Aló. fidel a la seva línia, va decidir-se per emprar la tècnica clàssica del dibuix fet a mà.

Va comptar amb un equip de més d e 200 p e r s o n e s e n t r e maquetistes, dibuixants, encarregats del color i la resta de tècnics. I .'ordinador només va ser una eina final per ordenar els 220.000 dibuixos necessaris per animar els 75 minuts de la pel·lícula. La tasca de dur a t e r m e l'adaptació del conte a la pantalla gran va durar dos anys.

L'esforc. es nota. A diferència dels manga q u e o m p l e n majoritàriament la programació infantil televisiva, fornies i moviments són arrodonits i graciosos. dolços. Kl que es coneix com a paleta de colors, i que fa referència a la gamma i combinació d'aquests, té un estil ben definit.

Però no és l'aspecte tècnic el més important sinó el contingut. Estem davant d'un conte ple de significat, sense límits d'edat, una faula en la línia d'Lsop i La Eontaine, dins de l'esperit dels últims anys del

segle XX, q u e diverteix els més menuts i que es ben rebuda pels adults. C o m diu la revista francesa Cinema, "una lliçó magistral d ' h u m a n i t a t

Història d'una gavina no té un missatge moralista però sí que presenta un punt de vista ben definit, que comparteixen autor i director: solidaritat, tolerància. respecte per l'entorn i, sobretot, el compliment de les promeses fetes, per més q u e p u g u i r e s u l t a r difícil.

Aquests són els valors que es posen d e manifest en la història de la petita gavina cuidaila per un gat amb l'ajut dels seus amics, la colla del port.

Valors embolcallats d'aventures i de les dificultats naturals que ha de viure un gat per tenir cura del pollet i aconseguir l'objectin final d'ensenyar-lo a volar i a ser ell mateix.

Aquest és el primer projecte que ha comptat amb el ple suport de Planeta 2010, la divisió del grup editorial creada per entrar en el món de l'audiovisual. Dada significativa. ja que no tindria sentit el recolzament proporcionat per uns experts en l'univers literari si es tractés d'una obra superficial, plena de tòpics i amb l'únic objectiu de vendre.

ben entesa q u e ens otereix l'intel·ligent realitzador de l.u fletxal·ltna, fent referència a la primera pel·lícula d'En/.o d'Aló. Més important encara, la violència queda pràcticament eradicada, (-ert que les rates són les dolentes de la funció. que volen aprofitar-se del que creuen una mostra de debilitat dels seus enemics ancestrals. els gats, però fins i tot resulten divertides.

Luis Sepúlveda insisteix que

C r í t i c a

de

La comercialització s'endevina que serà dura malgrat les 30 còpies que s'han realitzat en català, en una traducció encertada i molt expressiva. La invasió d'un munt de pel·lícules adreçades, a m b mes o menvs fortuna al públic infantil, pot fer que Història d'una gavina fi del'gat que l'ensenyà a volar) no arribi a aixecar el vol. l'na autèntica llàstima pee als petits perquè un bon conte és un dels millors regals que els podem fer. l'n record que pot durar tota la vida.

Katerina Alavedra exposa a Suïssa la seva obra

Miiirdru esposa a Suïssa fins ui.'(' desilemlin

M. Al.MUJRO - Redacció L'artista santeugatenca Katerina Alavcdra-Duchoslav exposarà des del proper 14 de juliol fins al 30 de setembre a la galeria suïssa \ o v a g e s d'Ariane.

Katerina Alavedra és de nac i o n a l i t a t txeca, va viure la seva adolescència a Suïssa i fa 1.5 anvs que viu a Sant ( aigat.

Entre altres premis, Alavedra va g u a n y a r l'onzè P r e m i de Pintura Ràpida Eransesc Cabanes, l'any 1 W8.

T a m b é va esposar a la Casa de Cultura, l'anv 1 W ) . el re-

h't')'!'(): C.l·'.l)ll).\

cull d'obres titulat Praga i altres coses, i des de llavors no ha tornat a exposar a la cuitat de Sant Cugat, però si que ho ha fet en altres poblacions.

Enguanv, es podrà visitar la seva obra a Suïssa, on l'artista exposa els seus darrers treballs.

D ' a q u e s t a m e n e r a Katerina Alavedra Duchoslav projecta la seva carrera cap a l'àmbit internacional i dóna a conèixer la seva obra fora de les fronteres catalanes.

L'exposició es podrà visitar fins als poper 30 de s e t e m b r e . així que. si algú va de vacances a Suïssa, es pot apropar a la mostra de la santeugatenca.

c i n e m a

Amb tot el cor ISAISKI. SÀI:X

Pel·lícula: Hechizo del corazón lYirectnr: Bonnie H u n t Actors: D a v i d D u e h o v n y , M i n n i e D r i v e r , J o e l y Richardson, Bonnie H u n t Durada: 118 minuts Hechizo del corazón no és un Fxpediente X i perquè això quedi ben clar, Duehovny, àlies agent Mulder, canvia el seu tall de cabells i vesteix de forma b e n diferent per marcar distàncies. j O sí que és un £.vpediente X camuflat? Després ho considerarem a la vista dels fets.

Història romàntica a l'antiga, a m b bastant de mel, sucre i força spaghettini. Espaguetis, raviolis, fetuccini i tota la pasta. Grace (Minnie Driver) viu envoltada dels suculents men-

jars italians que es cuinen en el restaurant O'Reilly de la seva família, en q u è es barregen sangs italianes i irlandeses. Un còctel exuberant i vitalista que es manifesta en tota la seva plenitud en el seu avi, tiet i la resta dels personatges q u e no se sap bé si només són amics d e tota la vida o part d ' u n nombrós clan italoirlandès.

Problema: Grace necessita urg e n t m e n t un nou cor perquè cl seu falla.

L'altre problema: Eliz.abeth (Joely Richardson) mor en accident, deixant desconsolat el seu marit. Bob (Duehovny).

Com ja resultaevidcnt, el cor de l'Elizabeth va a parar al pit de la Grace i aquesta pot començar una nova vida. També és previsible, en el marc d'una pel·lícula, que el Bob i la (ïrace es trobin \fiipin tots dos

en descobrir-se.

Però no tan sols Bob queda enamorat immediatament. El seu gos, el goril·la que cuiclava l'Elizabeth com a veterinària del zoològic, tots reaccionen davant de la Grace com si fos l'Elizabeth. A qui estimen en realitat, el cor de l'Elizabeth o la Grace per sí mateixa?

A qui estan veient? Aquest podria ser tema ó'ExpedienteX o d'Altres límits.

La qüestió no va més enllà.

No hi ha complicacions. El fet és que a Hechizo del Corazón tothom és bo, boníssim, sense màcula, com en un conte de fades. Exactament el que és.

Hechizo del corazón - u n a traducció que recorda a Hechizo deluua, interpretada p e r C h e r i N'icolas C a g e - pot ser intranscendent i irreal però resulta simpàtica.

ELS 4 CANTONS "el diari de Sant Cugat"

hem canviat d'adreça de correu electrònic.

A partir d'ara podeu enviar-nos els vostres missatges a:

els4cantons@totsantcugat.com

45

U S í CANTONS Dijous, 6 de juliol del -Wt>

LA G E N E R O S I T A T DE PENSAR EN ELS SEUS FINS

AMB

L'ÚLTIM

MOMENT

G E S T I S E P , ASSEGURANÇA I ASSISTÈNCIA

DE SEPELI, AJUDEM A ALLEUJAR ELS MOMENTS MÉS DIFÍCILS PER A LA SEVA FAMÍLIA I A DISMINUIR LA PRESSIÓ ECONÒMICA QUE QUEDARIA A LES SEVES MANS.

ENS FAREM CÀRREC DE TOTS ELS TRÀMITS: TRASLLAT, FÈRETRE, COTXES, CAPELLA, NÍNXOL. INHUMACIÓ/INCINERACIÓ, LÀPIDES, CORONES. REPATRIACIÓ, URGÈNCIES NACIONAL/INTERNACIONAL 24 HORES

RAMBLA DEL CELLER, 25 BAIXOS - 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS JOSEP TARRADELLAS, 33 "EDIF. FIATC"

08029 BARCELONA

FIÀXTC ASSEGURANCES

F J L ^ F V ^ \ l ^ IVJ1^">

Economia E n t i t a t s

f i n a n c

Sant Cugat del Vallès ja disposa de targeta personalitzada de La Caixa El Monestir és el monument escollit per representar el nostre municipi M.S. - S a n t Cugat-

Kls últims mesos 1 A\ (iaixa ha desenvolupat di\erses línies no\ e s de targetes entre les quals destaca la targeta amb Denominació d Origen, cpie consisteix a posar una imatge representativa d u n a ciutat. Des de fa unes q u a n t e s setmanes. Sant (aií^at ja disposa d'aquesta modalitat de targeta amb la imatge dol Monestir com a monument representatiu del nostre municipi. Així doncs, després de ciutats importants com Barcelona o (íirona. Sant ( àigat també disposa de la se\a pròpia targeta.

La finalitat d ' a q u e s t a nova modalitat de targeta no és comercial sinó que "es tracta de donar un servei més al client", segons destaquen David l gartondo, Scrgio Zaragoza i leiar doll, encarregats de la gestió del producte a les oficines de Sant d u g a t .

Segons Sergio Zaragoza, "es tracta d'una targeta cpie acaba de sortir a Sant (-ugat i per tant, de targetes amb la imatge del Monestir, només n'hi deu haver una desena, tot i que la gent s'hi va interessant i poc a poc anem donant a conèixer el producte". Ieiar doll explica que les fotografies són més atractiv es i. en general, creu que val la pena seguir actuacions que acostin els productes financers

a la seva realitat i al seu costat més simpàtic i divertit.

"Kl q u e trobo i n t e r e s s a n t i destacable és que després de targetes geogràfiques de ciutats i m p o r t a n t s com Barcelona o Madrid, Sant d u g a t t a m b é compti amb una targeta de Denominació d ' O r i g e n ' . explica David l gartondo.

Targetes personalitzades

Les targetes personalitzades estan disponibles en les modalitats de Visa Klectron, \ isa dlassic i'MasterC !ard. La sol·licitud es pot fer a través de les oficines, aportant una fotografia, en paper, de I (Ix l.s o tic KK I 1. o bé a trav és d'Internet, adjuntant a la sol·licitud un arxiu JPG. amb la instantània que es

E m p r & s a

BFGoodrich guanya un premi per un altre any sense accidents laborals M.S. • - Sant Cugat -

L'empresa santeugatenca BFGoodrich ha rebut el Premi del President en Seguretat 19W. instituït per la mateixa multinacional per premiar aquelles fàbriques del grup que aconse-

La finalitat de les noves targetes no és comercia i sinó que es tracta de donar més servei al client

La daixa disposa d'un arxiu amb les diferents fotografies amb els monuments representatius de cada ciutat.

D'altra banda. La d a i x a ha llançat també les primeres targetes personalitzades del mercat espanyol, que consisteixen a incorporar-hi. d ' i m a t g e de fons. fotografies aportades pel titular, per exemple la d'un familiar, una mascota, d'un viatge, etc. Aquesta iniciativa constitueix una novetat absoluta en el mercat espanyol i obeeix a l'estratègia de La ('aixa d'adequar els seus productes als gustos i necessitats dels clients.

gueixen els objectius anuals en matèria de seguretat. Ks cl segon any consecutiu que la Bl''Goodrich de Sant ( aigat gràcies al seu esforç a evitar accidents laborals a c o n s e g u e i x a q u e s t premi.

B I ' G o o d r i c h p r o d u e i x a la seva fabrica de Sant Cugat po-

els més de 4.(100 caixers automàtics que té l'entitat; en els 1.400 terminals Serv icaixa i pagar Ics seves compres en establiments de tot el món.

D'altra banda, compten amb una assegurança gratuïta d'accidents de viatge i la seva utilització en comerços genera els anomenats Punts Kstrella, bescanv iables per regals en les mat e i x e s o f i c i n e s de l ' e n t i t a t bancària.

S e g o n s Dav id l g a r t o n d o . "aquestes targetes són una manera de personalitzar, cpie a la gent li fa molta gràcia ja que així pot posar la foto del fill, de la mascota, de les seves vacan-

K< -i>i»i·.iil·h i //i In »i ^lin ili fiinrliiiii

(li I ii (iii\ii

ii \iint ( u·jit /•

V./..

l'iíi-iiflii Dcnnininiiiió r/'On«c>/ niiih la imatfic del - \lmn -tir ric Stitir (,'//<'rr/

vol reproduirà la targeta. Les oficines de La daixa a Sant d u gar també ofereixen ja aquest servei als clients que ho desitgin.

Les targetes personalitzades admeten tota mena d'instantànies, llevat de les que estiguin

límers d'altes prestacions per a la fabricació, entre altres productes, de pintures, tintes i acabats de fibres tèxtils. L'empresa santeugatenca pertany a la divisió de Pcrformance Materials de la multinacional nordamericana del mateix nom.

La fàbrica de Sant Cugat és l'única que BFGoodrich té instal·lada a tot l'Kstat espanvol.

Kn tres an\s. el nombre de treballadors LI l'empresa ha passat d c " ó a 120. De tota la plantilla, la meitat viuen a Sant Cugat i la pretenció de l'empresa és consolidar i a u g m e n t a r a q u e s t a plantilla al llarg dels propers an\s.

protegidesperraonslegals.com per exemple les marques o fotografies de personatges famosos.

Les noves targetes disposen, a més. de tots els avantatges de les targetes emeses per La Gaixa. és a dir, permeten operar en

Caixa Terrassa crea un servei d'informació per Internet M.S. - Sant Cugat -

(laixa Terrassa ha posat en marxa el nou Servei d'Informació i A s s e s s o r a m e n t Km presa rial (SI KM) per Internet que s'ha concebut com una eina de suport a la presa de decisions i a la ges-

ces. e t c , s'ha començat pels llocs geogràfics però s'ha anat estenent a fiobbies. persones estimades... i la gent pot tenir allò que li fa més gràcia a la seva targeta."

Tant l'oficina de La daixa de Rubí com la de Cerdanyola volen introduir dins dels seus serveis al client la targeta amb Denominació d'Otigen amb monuments de les respectives ciutats.

A part de la targeta amb Denominació d'Origen i de la targeta personalitzada també cal destacar la targeta Regal, dins d'aquesta estratègia permanent d'innovació en el sector dels mitjans de pagament per part de l'entitat bancària.

tió de l'empresa. Ks tracta d'un servei innovadora Catalunya que conté informació per a la gestió quotidiana de l'empresa i amb continguts molt especialitzats en l'àrea de comerç internacional.

Cal destacar que el SIKM incorpora un servei de notícies de l'agència KI-'K en temps real, on es poden consultar les informacions econòmiques i financeres més importants d'Kspanya i el món.

La incorporació del SIKM al vveb de (laixa Terrassa forma part del programa d'ampliació de l'oferta de productes i serveis de l'entitat a través d'Internet que preveu el programa estratègic C T _'0()4.

Economia

ELS i GVYTONS Dijous. 6 de juliol del li h h >

l e s empresess

47

Adela I Marce

Adela i M a r c e és una de les poques botigues ubicades a Sant Cugat dedicada al món de la núvia. N o m é s fa una mica més d'un any que es va instal·lar a la nostra localitat però Adelaida Rodríguez es mostra satisfeta a m b l'evolució del seu establiment i és que la núvia que entra al seu establiment es troba a m b tota una professional a m b una gran experiència en el sector d e les núvies.

A d e l a i d a R o d r í g u e z S à n c h e z . Gerent d'Adela i Marce

"He treballat amb dissenyadors reconeguts c o m Purificación García" M.S. - Sant Cugat-

- (Cuines raons la van |M»rtar a instal·lar una botiga de vestits de núvia?

- Vinc d'una família del món de la sastreria, la meva mare era sastressa i a mi ja m'agradava aquest seecor. Als 13 anys vaig arribar d'Andalusia i em vaig treure el títol de patronista industrial. Vaig treballar en el disseny industrial i vaig erear la meva pròpia empresa de confecció deprèt-à-porter, d'alta costura. on vaig treballar per modistes importants i reconeguts com Pedró Morago. Cacharel, Purificación García... I'ns anys més tard. vaig treballar a Pronovias, on vaig interessar-me per tot aquest món fins que l'abril de l'any passat vaig decidir instal·lar-me pel meu compte a Sant Cugat.

- 1 com va decidir ubicar-se a la nostra localitat?

- Sondejant una mica cl mercat vaig veure que a Sant Cugat no hi havia cap botiga dedicada a la núvia i, de fet, encara ara no n'hi ha cap més.

- Ens p o d r i a d e s c r i u r e una mica la seva oferta i les característiques del seu comerç?

- La botiga té uns 100 metres

"•¥sr

<?w^

- La núvia cada cop es mon amb més temps però jo aconsello fer-ho amb quatre o cinc mesos d'antelació, ja que aquí no disposem de les talles i s'han de fer diverses proves abans de la boda.

- Pensa que s'eslà perdent la tradició de casar-se?

- Crec que la gent torna a casar-se. fins i tot em sorprenc perquè molta gent que està vivint

Adelaida Rodríguez compta amb una gran experiència en el món de les mil ie.<FOTO:XAY/l.ARROSA

quadrats i es troba situada pràcticament al casc antic de la ciutat.

La nostra oferta consisteix bàsicament en els vestits de núvia amb tots els complements com poden ser les sabates, lligacames, vels, detalls per als cabells, roba interior, e t c , i també tenim vestits per a la padrina amb alguns complements.

També tenim algunes peces de prèt-à-portei\ ja q u e molta gent vol vestits que pugui utilitzar en altres ocasions.

- I q u i n s d i r i a cjue són els

punts forts del seu negoci?

- Una de les coses més importants és que oferim una peça personalitzada, de disseny propi. A més, cal tenir en compte que quan la clienta entra a l'est a b l i m e n t sap q u e es trobarà amb una professional que l'assessorarà en tot el que envolta el vestit de núvia.

D'altra banda, a Adela i Marce es dóna un tracte més familiar i de consell amb la núvia.

- Com és la clienta que ve a la seva botiga?

- T e n i m clientes de tot tipus.

El Sant Cugat Comerç regala 1 5 . 0 0 0 tiquets d'aparcament de 3 0 minuts Els tiquets són vàlids des d'ara fins al 30 de novembre

Sant Cugat Comerç ha arribat a un conveni amb les empreses que gestionen els aparc a m e n s t del M o n e s t i r i del carrer C o l o m per regalar 30 minuts d'aparcament gratuït i així facilitar les compres LI tots els seus clients.

La promoció, q u e és vàlida ties d ' a q u e s t mateix mes de juliol fins al proper 30 de novembre, inclou 13.000 tiquets de mitja hora q u e es distribuiran amb l'edició de demà del TOT Sant Cugat.

A m é s . la promoció vindrà

- Amb quina antelació es mou la núvia a l'hora de triar el vestit?

Els vestits de núvia van de les 120.000 a les 300.000 pessetes sense tenir en compte els complements

C 0 m e r

M.S. - Sant Cugat -

disseny més senzill que poden costar u n e s 3K.000 p e s s e t e s mentre que els més cars poden arribarà les 120.000.

Kls vestits de núvia van de les 120.000 a les 300.000 pessetes aproximadament, sense comptar els complements, només el vestit.

acompanyada de publicitat als mitjans locals de Sant Cugat i de cartelleria per tot el municipi per tal q u e els clients s ' a s s a b e n t i n d ' a q u e s t a nova oferta i puguin aprofitar-la.

Kins ara. Sant Cugat Comerç proporciona, tant als seus associats com als no associats, tiquets d ' a p a r c a m e n t de mitja hora i una hora, a més de tiquets d'autobusos i de zona blava, perquè els comerços els p u g u i n r e g a l a r als s e u s clients. f a a p r o x i m a d a m e n t un any q u e a q u e s t servei està en marxa, no obstant, segons M. Kulàlia Kgea. p r e s i d e n t a de

Sant Cugat Comerç, "els clients no acaben d'aprofitar aquests avantatges i. per això, vam pensar en aquesta nova promoció en què fàcilment hi van col·laborar d i r e c t a m e n t les e m p r e s e s concessionàries de les places d ' a p a r c a m e n t " .

Parbla SL és l'empresa (pic s'encarrega de gestionar les places d'aparcament situades al Monestir, mentre que Continental Parquing gestiona les situades al carrer Colom.

"Kl fet és donar les majors facilitats als habitants de Sant Cugat i rodalia p e r q u è aparquin còmodament a prop dels comerços a l'hora de realitzar

La majoria són de Sant Cugat però també tenim clientes de Vic, Sabadell, Terrassa o Rubí que es desplacen fins a la nostra botiga ja que ens coneixen a través de familiars.

- Knlre quins preus es mou el vestit de núvia i els dels acompanyants?

- Kls preus dels vestits depenen molt de la tela, el disseny, e t c , i els més personalitzats són els més cars. Pel que fa als vestits per als acompanyants, treballo amb unes cases més econòmiques, amb peces d'un

les seves compres. Kl que vol la gent és aparcar just davant de l'establiment", afirma M. Kulàlia Kgea.

A més d ' a q u e s t a important p r o m o c i ó , l'associació S a n t Cugat Comerç continuarà regalant als seus clients els tiquets d'autobusos i els tiquets per a les zones blaves.

'Totes aquestes promocions realitzades pel Sant Cugat Comerç formen part del Pla d e Dinamització Comercial per a l'any 200(1 i són duts a terme a m b la col·laboració d e l'Aj u n t a m e n t de Sant Cugat del Vallès i la Generalitat de Catalunya.

Per a Jaume Tubau, regidor de l'àrea de C o m e r ç de l'Aj u n t a m e n t de Sant C u g a t .

"S'ha d'incentivar la cultura de l'aparcament, sobretot entre la gent del poble q u e encara pensa que es pot aparcar davant mateix del comerç per ter les seves c o m p r e s .

Segons 'Tubau. "des de l'Ajuntament recolzem totes les

junta durant molts anys decideix casar-se i veig les núvies molt il·lusionades. D'alguna manera s'estava perdent però ara la gent es torna a casar de llarg. etc.

- Respecte a T'efecte 2000" ha notat vostè que hi haguessin més núvies?

- Crec que ha sigut una mica el fracàs. Kls comerciants que ens dediquem a aquest ram esp e r à v e m q u e l'any 2000 fos molt millor però ha resultat igual que qualsevol altre.

Xpaiuimiiil

dil MOI/K/II

/• \ /

i n i c i a t i v e s q u e facilitin les compres del client i l'acostumin a aparcar a les zones indicades i caminar fins la botiga, c o n t r i b u i n t a m é s a la recuperació del centre històric del municipi i a fer un centre de comerç a l'aire lliure i sense cotxes".

EIS 4 CANTONS

L·iDiiol>i]iàiia Di/i/i/s, 6 di-juliol del 2000

A t. suite (1 c/vestidor), 3 b., 2 a., coc.-off., tot.

ALQUILER • Torre totalmente amueblada. C/ Miranda del Vallés equip., g. salón-com. con chim., buh. 70 m2, arm.

(Z. St. Cugat-Valldoreix). 500 m2, jardín. barbacoa y emp. y tzas./hab. 3 pk, sala de màq., calef. a gas por pisc. ind. , z. vallada/caseta y jardín para animal rad„ suelos parquet y màrmol, alarma y mob. alto dom. , 4 pi. con ascensor, 4 suites, desp. con aseo, standing. Suministros contratados . . . 360.000 buh. con aseo, coc.-of. tot. equip, con elect. l a • Piso C/ Rovellat. (Z. Parc Central-El Colomer). 100 marcas, gran salón-com. con chimenea, TV pantalla m2, 3 hab. dob., 2 b. comp. con accés., g. salóngigante, pk, sala màq./lavadora y secadora, bdga., com./trza. y toldo, coc. con galeria, arm. y focos sala juegos/mesa ping-pong, calef. a gas/radiad., emp., parquet, calef. a gas, tot. exterior, trastero, suelo de màrmol c. salmón y parquet, alarma, acab. y pk, pisc. com., sum. cont. Solo 9 verinós .135.000 mob. alto standing. Ocup. stbre 400.000 > Local ciaL Castillejos/Sant Martí (Z. Centro), 60 m2 75.000 • Local cial. Domènech, z.

• Torre adosada. amueblada. (Z. Golf). 450 m2, jardín y aseo priv. 200 m2 y jardín com./piscina 1.500 m2, 4 hab. Centro, 34 m2, diàfano, aseo y alarma . . . .55.000

VENTA • Monasterio. 78 m2 útiles, 3 hab., salón 20 m2, armarios empotrados i calefacción 23 M • Centro. Piso 102 m2, 3/4 habitaciones, baho + aseo, salón 24 m2, 3° con ascensor . . . .23,3 M • Centro. Piso 105 m2, 3 hab., baho + aseo, parquet, todo ext., sol, calef. y pàrking .25,8 M • P. Baja. 98 m2 const. + 125 m2 jardín privado, sol t/dia, z. com./piscina y pàrking 44 M • C. Europa. Àtico dúplex, 142 m2 útiles + trzas. 14 y 34 m2, sol t/día, imp. vistas panoràmicas, perf. est. (1,5 anos) z. com./pisc. y pk 54 M MUCHÍSIMOS

ALQUILER • Quatre Cantons. Apartamento 3 anos, balcón, amueblado, calefacción y sol 70.000 • Monasterio. 3 habitaciones, terraza, sol, calef., amueblado y 4° con ascensor 75.000 • Sol y Aire. 100 m2, 3 hab., salón 25 m2, sol t/día, calef. i totalmente exterior 77.000 • Coll Fava. 3 hab., 2 b., balcón, arm. emp., sol t/día, calef. y pàrking 110.000 • Cines. 3 hab., bano + aseo, salón 40 m2, jardín, terraza, sol y pàrking 130.000 • Pla del Vinyet NUEVO A ESTRENAR, 103 m2 + jardín 41 m2 + 49 m2 trza., sol y piscina 250.000

MAS, i i LLA M ANOS

YAÜ

C / ValWor«ix. 5 8 - T«t. 9 3 Sft» 7 3 7 4 / . * * *H$rtr«L 5 3

WÈmmmmmimmSgími^mimm.

P I S O S EN V E N T A • Z. Centro. 75 m2, 3 dorm., b., aseo, calef. a gas, ascensor, pk + trast., sal.-com. 22 m2, trza.-sol. 37 m2. 30,5 M • Z. Can Magi. Planta baja 98 m2 con jardín 40 m2 y terraza 40 m2, 3 dorm., 2 b., calef. a gas, ascensor, z. comunitària con amplio jardín y piscina . . . .36,350 M • P. Central. 110 m2, 4 dorm., 2 b., calef. a gas, ascensor, pk + trastero, z. com./pisc. y terraza 15 m2 . . .44 M

ALQUILER • A estrenar, junto FGC. 3 dorm., comedor-salón, coc.-off., bano comp., aseo c/ducha y calefacción. Mucha luz y sol 123.000 + gastos • A estrenar, junto FGC. 3 dorm., comedor-salón, coc.-off., baho comp., aseo c/ducha y calef.

Mucho sol y luz. Perfecto estado 103.000 + gastos • Junto FGC. 4 dorm., comedor-salón, 2 bafios comp., amp. trza., z. comunitària c/pisc.

Perfecto estado 1 0 0 . 0 0 0 + gastos

T O R R E S EN V E N T A • Valldoreix. Unifamiliar en z. centro, 340 m2, 3 dorm. -3 bafios, calef. a gas; sup. 242 m2, salóncomedor 28 m2 con chimenea-hogar, cocina-office 55 M • El Colomer. Adosada 142 m2, 3 dorm., 3 b., aseo, calef. a gas, trza.-jardín 88 m2, sal.-com. 26 m2, amplia buhardilla, estado impecable 58 M

VENTA • Zona Edèn. A estrenar. 3 dorm. c/ arm. emp., amplio sal.-com., coc.-off., 2 b. comp., vestidor, lavad. y trast.. Acabados de calidad: parquet, màrmol, z. com. c/piscina .28,35 M • Ctra. Cerdanyola (cerca Monasterio). 3 dorm. (2 dobles), com.-sal., coc, lav., bano comp. reform., terraza, calef. y aire acond. Mucha luz. Buen estado 23 M • Mira-sol. Torre. 140 m2, terreno 440 m2, 4 dorm., com.-sal., coc, b., aseo. M. sol 37, 75 M

'^4Plcoleaadol700

• Jto. Estación, (a 2 min. FGC). 2 pisos de 75 m2, 3-4 hab., b. comp., altos y soleados, balcón, buen estado, uno de ellos c/ascensor 20-20,5 M • Can Gatxet. (a 5 min. FGC) Piso seminuevo 100 m2, 4 hab. (1 suite). 2 b. comp., coc.-off., sal.com. amp., trza. 20 m2. piscina y pi. pk . .35 M • Can Cortès. 2 solares de 1.379 y 1.245 m2, en plena Sierra de Collserola, soly 'vistas 17-20 M • Mira-sol. Solar 500 m2, calif. 20 a 10. Incluye proyecto arquitecto y permiso ayuntamiento .28 M • Can Montmany. Torre individual 200 m2. 5 hab., sal.com., 2 b. + aseo, garaje 3 pi. y solar 724 m2 .58 M

• Bellaterra. Torre individual 412 m2, 5 hab., 3 b„ estudio, garaje 4 pi., sala juegos y solar 1.000 .75 M • Centro. Piso 85 m2, 3 hab., sal.-com., roc. , b. com., balcón, luminoso, calef. y ascensor .21,5M • Junto al Pinar. Parcela 975 m2, calificación 20 a/10. Es edificable en el acto 30 M • Junto al Pinar. Casa indiv. 4 hab., com., coc. y b. completo. Solar 685 m2. Z. Alta y soleada . . .40 M • Golf. Piso 140 m2, 4 hab., 2 b.+aseo, trza., z. com., 2 pi. pk, parquet, calef. y soleado 175.000 • La Floresta , junto Estación. Local 108 m2, dividido en 2 salas y terraza 50 m2. Céntrico 100.000

ALQUILERES • C/ Joan Oliver: 70 m2 - Com. Sal. - Coc. - 2 Dorm. Calef. - Ase - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc. comunitària 110.000 • Coll Fava: Bajos con terraza. Nuevo a estrenar. 85 m2 - Com. - Sal. - Coc. - 3 Dorm. - Bano.

- As. con ducha - Ase. - Calef. - Jard. y Pisc. comunitària 120.000 • C/ LI. Companys: Apto. amueblado - 45 m2 - Com.-Sal. - Cocam. - 1 Dorm. - Baho . . . .65.000 • C/ Monasterio: 100 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 4 Dorm. - 2 Bah. - Calef. - Ascensor 65.000 • C/ Oriente: 60 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Bano - Trast. - Pk. 1 Coche 65.000 • P. del Hospital: Amueblado - 65 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Baho - Ase. - Calef. . .75.000 • Coll Fava: 85 m2 - Com.-Sal.- Coc Off. - 3 Dorm. - Ban. - Aseo con ducha - Calef. - Ase - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc. comunitària 110.000 • C/ Joan Oliver: 70 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Calef. - Ase - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc. comunitària 100.000

VENTAS • Parc Central. Finca 4 anos, tot. exterior, jardín, terraza 100 m2, 4 hab. (suite y doble) a/e, parquet, 2 banos, satón-comedor 32 m2, acabados gran calidad, pàrking, trastero y z. com. con piscina . . . .53,5 M • Zona Centro. A 5 min. dels FGC. Totalmente reformado, buenas calidades, 4 habitaciones, bano, aseo, salón 34 m2 con chimenea, parquet, calefacción, etc 34 M • Can Ganxet. Piso tot. exterior, 3 hab. (dobles y suite). 2 banys, cocina-office, balcón esq., perf. orient., parquet, aire acond., calefacción, trastero, pàrking opcional, z. comunitària y piscina 42 M • Torreblanca-Ctra. Cerdanyola. Totalmente rehabilitado, acabados calidad, 3 habitaciones, salón 2 niv., cerr. aluminio y PVC, parquet, gran, terraza con zona solàrium, calefacción y ascensor 27,6 M • Cerca Cruz Roja. Obra nueva. Ultimos pisos en venta. Aticos y planta baja, 3 habitaciones, zona comunitària con piscina y pàrking incluido Pregunte preciós • Z. Centro. Amplio piso a ref., 4 hab. (3 dob.), 2 banys, coc.-off. 3 m2, saló 2 amb., cerr. al. dob. cnstal 3 0 ,8 M • PL Rafael de Casanovas. Amplio piso 5 hab. (dobles y suite), 2 bafios y aseo, sal.-com. con chimenea, coc.-off. 22 m2, cerramientos aluminio, doble acristalamiento, tot. exterior y 2 plazas pàrking . . 59 M

• 362 - Monasterio. Piso 90 m2, 4 dormitorios, bano y aseo, cocina-office, lavadero, todo exterior, balcón 5 m2, todo reformado, alto, con ascensor 20,5 M' • Torreblanca. Piso 65 m2, 3 dormitorios, ascensor. A reformar 14,7 M • Vinyet. Planta baja 130 m2, 3 dormitorios, 2 banos, 2 amplias terrazas, pàrking y trastero, zona comunitària. Todo reformado e impecable 44,2 M • 361- Coll Fava. Àtico 120 m2, 4 dormitorios, 2 banos, cocina-office, suelos de parquet, terraza 15 m2, 2 plazas de pàrking y trastero, zona comunitària y piscina. A estrenar 38,8 M • 319 - Vinyet. Piso 150 m2, 4 dormitorios, cocina-office, terraza 10 m2, pàrking y trastero, zona comunitària con piscina, posibilidad de buhardilla 43 M • 367 - Rius i Tautet. Piso 110 m2, 4 dormitorios (3 dobles), 2 banos, salón 25 m2, cocina 15 m2, terraza 10 m2, suelos de gres y parquet. Para entrar a vivir 29,4 M • 373 - Estación. Piso 100 m2, 4 dormitorios, bano y aseo, terraza 10 m2, suelos parquet, calefacción, pàrking 2 vehículos 30 M

Av. Rius I Tautet. 3 3 * T«L 9 3 5 8 9 7 1 7 1

fibla» d«t Cetleiv 2 • Tel» 9 3 5 8 9 OO 6 6

PISOS • Ctra. Cerdanyola. 75 m2, 3 dormitoris i calefacció a gas 24,5 M • Vallès (junt a Kepro). 80 m2, 4 dormitoris i reformat.

23 M • Ctra. de Roquetes. Baixos, 85 m2 + 80 m2 terrassa i 2 parquinqs 37 M • Av. Catalunya. Àtic tríplex 105 m2 + 50 m2 terrassa, 3 dormitoris i 2 banys 44 M • Sant Eduard (Eixample). Àtic dúplex, 175 m2 i pàrquing 60 M • Can Picanyol. 200 m2, 2-4 dormitoris, 3 banys i pàrquing (2 c ) 75 M • Can Gatxet. l l O m2, 3 dormitoris, aire condicionat, piscina i garatge 45 M ÍSÏSS:**'

ai

UNIFAMILIARS • La Floresta. Casa 250 m2, 6 dorm., piscina i barbacoa 38 M • Valldoreix (Montmany), 200 m2, 5 dormitoris i gas natural 58 M • Valldoreix (Mas Fuster) 235 m2, 4 dorm. + estudi i garatge . . . . 65 M • Matadepera (alt Nivell). Junt a golf, piscina i garatge 130 M • Mira-sol (centre) 400 m2 (solar 800 m2, piscina i garatge 6 c ) 130 M • Mira-sol (Can Rosas) 500 m2, solar 1.400 m2 i garatge (4 c ) 160 M

RusIAaL 3 2 « T e l . 9 3 6 7 5 1 0 lO

37 M 44.2 M 46 M 78 M

V E N T A DE P I S O S • Rubí. Casco antiguo. 56 m2 + trza. pk

16.8 M

ALQUILERES • Ctra. Cerdanyola. 70 m2, 3 hab. Reformado • Z. St. Francesc. Reformado, 4 hab • Estación. 90 m2, 3 hab. Reformado • Colomer. Adosada alto standing con ascensor, 4 h + estudio + pk 5 pi., jardín

mm::mmmmmmm

VENTA • Piso c/ Vallès. 77 m2, 4 hab., comedor, cocina, lavadero y bano, totalmente reformado . .22 M • Dúplex en Parc Central. 128 m2, terraza cubierta, salon-comedor, cocina-office, lavadero, 4 hab.

(1 suite) con armarios emp,. 3 banos, mucho sol, solo 8 vecinos, pàrking, trastero y z. com. /piscina 50 M • Àtico en Parc Central. 150 m2 vivienda. 100 m2 de terraza ajardinada, orientación sur, mucho sol, excelentes vistas, salón-comedor 40 m2/chimenea, cocina.-office, bodega-despensa, lavadero, 4 hab. dobles (1 suite)/armarios emp., 2 banos y pequeho estudio. Ocupa toda la planta alta del edificio. Solo 7 vecinos, 2 pi. pàrking, trastero, sala y piscina comunitària 78 M

65.000 80.000 90.000 300.000

mmmmmmmmmmmmm

VENDES • Z. Centre. 100 m2, reformat, exterior, menjador, cuina, 4 dorm., bany, aseo, calef. i parquet . .31,5 M • Z. Estació. Nou a estrenar, 100 m2, 4 dorm. (1 suite). 2 banys, calef., parquet, pk i traster. . . .37,5 M • Baixos amb jardí P. Central. 120 m2, jardí 60 m2, 3 dorm., pk, traster i z. com. amb piscina .45,5 M • Dúplex P. Central. 150 m2, 4 dorm., 2 banys, 2 terrasses, 2 pk, traster i z. com. amb piscina . .59,5 M • Dúplex Arrabassada. 200 m2, 2 dorm. dobles (1 suite), estudi, pk, traster i z. com. amb piscina .82 M

ALQUILER • Local comercial. 85 m2 esquinero, mucha

.

• Ofidía! C l / 00 X r2 C enYrav.·de·Dait·(Ba 2 rcZ O al, "arquet, aire acondkionado . . . • • .150.00Ó.

' Parc Central. 4 habitaciones • Coll Fava. 3 habitaciones

Piso Parc

V E N T A DE T O R R E S • Z. Estación. 240 m2 solar, 50 m2 edificados • Z. Privilegiada. Adosada 190 m2, zona com., piscina • Z. Col. Maragall. Adosada esquinera, 170 m2, 93 m2 jardín • Mira-sol. Finca senorial, 280 m2, 800 m2 solar

central. 3 habitaciones . .195.000 225.000 120.000

• Adosada El Colomer. 270 m2, jardí privat, 4 dormitoris (1 suite), 2 estudis i ascensor

75 M

• Unifamiliar Valldoreix. Nova a estrenar, 315 m2, solar 600m2, 4 dorm., gran estudi i 4 pk

75 M

H E R

F I N ClQ U E S

I M D E S A

PISOS • Rubí-Ca n'Oriol. Ref. 1527. 84 m2, 3 hab., 2 dobles, bano y cocina imp. galeria, ascensor, calefacción, puertas embero, ventanas aluminio. Muy soleado. Ideal parejas 12 M • Rubí-Nueva promoción z. Mercado. 90 m2, 3 hab., pàrking opcional y tastero, muy soleados. Acabados a l calidad. Últimos pisos a la venta desde 17, 52 M • Rubí Norte. Ref. 1452. 138 m2, 3 hab., bano, aseo y cocina imp., terraza, balcón, ascensor, calef., puertas embero, ventanas aluminio. Impecable 26,5 M • Rubf-Can Fatjó. Ref. 1201. 80 m2, 3 hab., bano y cocina impecable , terraza 70 m2, ascensor, calefacción. Impecable 21 M CASAS Y TORRES • Rubf-Can Mir. Ref. 2752. Torre 134 m2, 4 hab., bano, aseo y 2 cocinas bien, parcela 550 m2, terreno Itano.

Impecable. Para entrar a vivir 19 M • Rubí-Nueva promoción Can Roses. Casas unifamiliares 220 rji2 + 90 rr>2 jardin, 4 hab. dobles, 3 banos comp., aseo, ascensor, garaje 2 plazas. Acabados V calidad. Ultimas casas desde 33,5 M

VENTAS • Valldoreix. Casa 145 m2, 4 hab. (1 de 25 m2), 2 b. , sal.-com., cocina, terraza y solar 630 m2 . .42 M • PI. Augusta. Piso 150 m2 útiles, 4 hab. dobles, 2 banos, sal.-com. 45 m2, coc.-office, terraza, 1 pi. pàrking. Acabados l a calidad. Perfecto estado 44,5 M • C/ Bergara. Piso 150 m2, 3-4 hab., 3 b., sal.-com. 40 m2, coc.-off., trza. 20 m2, 2 pi. pk, trast., z. com. c/ piscina. Comp. reformado, parquet, aire acondicionado en salón-comedor 67 M • Z. Golf. Torre 340 m2, 4 hab. (2 suites), 3 banos, aseo cortesia, sal.-com. 40 m2, sala-estar 30 m2, terraza, bodega, garaje 2 c. y jardin con piscina. Solar 700 m2 95 M • Bellaterra. Casa singular, 315 m2, vivienda 1 sola planta, 4 hab. (1 suite con vestidor) + hab. servicio con bano, 3 banos, sal.-com. 45 m2, coc.-office, terraza, garaje, bodega, jardin con piscina. Magnificas vistas. Solar 1.700 m2 110 M • Valldoreix. Torre 400 m2., 5 hab., 3 banos, aseo, sal.-com. 40 + 20 m2, buh. 40 m2, garaje, sala juegos, trastero, jardin muy cuidado c/piscina. Solar 900 m2. Perf. estado. Acabados l a calidad. 125 M

3121X25!

PISOS • Rius i Taulet - En construcción, dúplex 130 m2 + 26 m2 terraza , 39,5 M • 087 - Rbla. Celler. 3 hab. (antes 4), bano, aseo c/ducha, calefacción y terraza 80 m2 25 M • 131 - Z. Monasterío. 75 m2, 3 hab., bano, ascensor y gas natural Solo 15,5 M • 137 - Parc Central. Bajos 117 m2, salón 30 m2, 3 hab., 2 b„ jardin 40 m2, pk, soleado. Ant. 2 anos .43 M • Can Gatxet. 100 m2, 3 hab., 2 b., t. ext., parquet, aire acond., 2 pk, trastero y piscina com. .40,750 M TORRES A D O S A D A S • 114 - Z. Estación. Adosada, garaje 2 c, z. lavado, 3 hab., estudio, piscina com. Perf. estado . .48,3 M • 014 - Z. residencial. Adosada a estrenar, diseno exc, garaje 2 c, 3 hab., 2 b., 1 a. l a calidades . .59 M • 138 - Z. Can Picanyol. Adosada, salón 35 m2, 3 hab. 2 b„ 1 a., despacho, estudio, a.a. y pisc. com. .69 M

VENDES • • • • • • • • •

Rbla. Celler. Pis 3 hab., bany comp., saló, cuina ref., ase, pk opcional, calefacció. P-3252 21 M Centre. Pis 3 hab., bany comp., saló-menj., cuina + galeria, terrasssa, bones vistes. P-3223 . . .23,5 M Av. Cerdanyola. Àtic 2 hab., b. comp., saló-menj., 2 g. trses. Tot. reformat. P-3185 27,250 M SL Francesc. Pis 3 hab., bany complet, sató-menjador, gas, calefacció. P-3269 23,3 M Torreblanca. Dúplex cant., 3 h. + est., 2 b., saló-menj., ena.-off., 2 trses., 2 pk. P-3274 46,2 M Coll Fava. Pis 3 hab., 2 banys, cuina-office, orientació sud i pàrquing. P-3217 40,8 M Estació. Pis 3 hab., bany, saló-menj., parquet i ascensor. P-3081 28,5 M Centre. Pis 3 hab., 2 banys, cuina, ascensor. A reformar. P-2972 23,5 M Centre. Obra nova. 2, 3, 4 hab. i àtics Des de 34,4 M

3 587 89 9 0 - 93 589 26 43

LLOGUERS • Pis pi. Sant Francesc. Nou, 3 habitacions, bany, aseo i calefacció (tot inclòs). 80.000 • Pis planta baixa. Parc Central, 2 hab., bany, calefacció, tot exterior, 150 m2 jardí privat, pi. pàrquing i traster (tot inclòs) 125.000 • Pis a prop Estació. 4 habitacions, bany, aseo, tot exterior i calefacció 90.000 VENDES • Casa a El Colomer. Adossada, 3 hab. grans, bany, aseo, calefacció, pàrquing, jardí particular . . . 45 M • Pis nou a estrenar. A prop estació, 4 hab., 2 banys, parquet, pàrquing, traster, calef., exterior, llar de foc .. . 37 M

VENDES • Pisos. Cèntrics amb 3-4 dormitoris, des de .'

21 M • Pis z. Estació. 4 dorm., 2 banys, saló-menjador 35 m2, cuina 16 m2. Impecable 32 M • Àtic dúplex Rubí. 3 dorm., 2 banys, lavabo, gran cuina i zona rentat. Impecable 26 M • Àtic tríplex. Cèntric, 3 dorm., 2 banys, lavabo, terrassa 60 m2 i vistes. Impecable 43 M • Adossada cèntrica. 3 dorm., 2 banys, mançarda, zona rentat, 2 pi pàrking, terrassa i piscina . . 41,5 M • Adossada C. Àlvarez. Costat estació, 4 dorm., 2 banys, lavabo, ascensor, pàrquing i t r a s t e r . . . . 65 M • Torre al costat de Montserrat. Solar 900 m2, 5 dormitoris, 2 banys, bodega, calefacció i vistes . 30 M • Torre Mira-soL 4 dormitoris, 2 banys, mançarda, jardí, terrassa, 2 pi. pàrquing i zona rentat . . 53,5 M • Despatx. Cèntric z. Creu Roja, 100 m2, amb 5 divisions i molta llum 24 M • PUCES DE PÀRQUING en diverses zones en VENDA o LLOGUER

Valldoreix. 6 0 • TeU 9 3 « 7 4 « 7 I S - 9 3 5 8 9 3 3 6 8

F I

N

L W 4 • •

N T E

I M M O B .

&

S E R V I C E

• Atico bonitas vistas. Sup. const. 75 m2, 3 dorm., bano, calefacción y terraza 25 m2

NUEVA PROMOCIÓN

25,750 M

• Atico tríplex. Z. Monaterio, sup. const. 95 m2, 3 dorm., bfiao, estudio con solàrium

• J u n t o FGC • Pisos y àticos • 2 y 3 hab. + estudio • Acabados de l a calidad

27,5 M

• Piso Z. Colomer. Sup. const. 105 m2, 4 dorm., 2 banos, coc.-off„ terraza, z. com. c/piscina . . .38,5 M • Casa adosada. Sup. const. 200 m2, z. centro, 3 dorm., 2 banos, cocina-office, 2 banos, aseo, terraza 55 m2 y 2 pi. pàrking 59 M • Casa individual. Cerca FGC Valldoreix, sup. const. 300 m2, jardin 800 m2, 2 pàrking, trastero, lavadero, 2 banos, 4 dorm., estudio, salón, cocina-office, z. com. c/piscina, frontón y columpios 85 M

DESDE 20.720.000 ptas.

v»8:9:S:4.5:4 - 9 3 e74,«4:;:03

LLOGUERS • PI. Mas Roig (Valldoreix) 80 m2, 3 habitacions, cuina i bany complets i jardí

62.000

• Ctra. Cerdanyola 95 m2, 4 habitacions, cuina i banys nous i calefacció a gas nova. Pintat de nou

70.000

• C/ Pedraforca. 85 m2, 3 habitacions, cuina y bany completament reformats, traster, calef. a gas nova i pintat de nou

72.000

• C/ Rosselló. Local 80 m2

85.000

SOLARES • Valldoreix. 1.000 m2, cerca estación y fachada a 2 dos calles 56 M • Valldoreix. 1.300 m2, fachada a 2 calles .40 M VENTAS • Apartamento Comedor, 1 hab., bano, cocina con electrodométicos, terraza, aire acondicionado, pi. pàrking 23 M • Torre en Valldoreix. 200 m2 edificados, 5 hab., bano, aseo, com.-living con terraza,

Av. Lluïs Comoanvs. 2 2 • Tet, 9 3 6 7 4 1 4 9 1 - 9 3 6 7 4 1 4 9 7

T O R R E S EN V E N T A • Mira-sol. Solar 672 m2, edificados 250 m2, 7 habitaciones, piscina y garaje 57 M • Mira-sol. Solar 560 m2, edificados 80 m2, 3 habitaciones y pequeha piscina 47 M • Valldoreix. Semirestaurada 150 m2, parcela 1.100 m2 y calle asfaltada 52 M • Coll Fava. Piso 3 habitaciones, mejor que nuevo, plaza pàrking grande, soleado, vista ajardinada con piscina interior, calefacción y aire acondicionado 39,5 M • Sant Cugat Casco urbano. Completamente restaurada, 4 habitaciones + estudio, cocina, 3 banos, patio interior. Buena zona 65 M • Valldoreix. Nueva construcción, 287 m2 edificados, solar 600 m2, pàrking 2 coches, 4 habitaciones, 2 bafios, aseo y cocina completa 76 M • Mas Janer. Torre a restaurar, parcela 420 m2, asfalto. Todos los servicios 38 M Tasaciones gratuitas. Necesitamos torres y terrenos para cubrir demanda de nuestros clientes.

perf. estado, garaje y solar 728 m2

.58 M

SOLAR Equipamiento • Valldoreix. Junto ant. Hotel Rusihol, 2.200 m2. Apto residència g e r i à t r i c a , c l í n i c a , colegio, etc.

Industrial • Salida túnel Vallvidrera/Chic, 2.200 m2, fachada ronda, edificio 3 plantas y 4.500 m2 de techo.

entrada t»«r »jr.JMwrm*. Éii. • T*U 9 3 6 7 4 8 8 O I

LLOGUERS

• Av. Francesc Macià (Coll Fava). 55 m2. Ideal per a negoci.

PISOS

• Molt cèntric. 32 m2.

• Rbla. del Celler. Pis en edifici nova construcció, 3 hab., 2 banys complets, saló-menjador, cuina moblada i plaça d'aparcament 125.000

PÀRQUINGS • Rbla. del Celler. En venda o lloguer.

VENDES

LOCALS • Ctra. Cerdanyola. 300 m2, subministraments donats d'alta. Ideal per a negoci.

OFICINES • Despatx. A 100 m2 Monestir, 52,25 m2 + 18,07 m2 terrassa 15 M

Rbla. Ms. Cfnto Verdaauer. 19. Valldoreix • Tet. 93 590 03 79 líim·Mííl VENDA PISOS • Ref. 176. Z. Torreblanca. 110 m2, 4 hab. (1 suitte, 2 dobles, 1 indiv.), 3 banys, aseo, pàrquing, z. comunitària i piscina 39 M • Ref. 159. Z. Centre. Àtic dúplex, 1 hab., estudi, bany, terrassa i solàrim 31 M • Ref. 172. Z. Ribataltada. 4 hab. i 2 banys (m. bon estat), aseo, exterior, pk, traster i terrasa . . .47 M • Ref. 118. 3 hab., 2 banys, saló-menjador, cuina-office, terrasa, pàrquing, jardí com. i piscina . . .40 M V E N D A CASES I TORRES • Ref. 177. Z. Can Barata. Casa amb parcela 500 m2, 1 hab. amb vestidor, piscina, jardí, barbacoa, possibilitat d'ampliació 23,9 M • Ref. 166. Casa adossada 180 m2, 3 hab., 1 suite, 2 banys, 1 aseo i acabats la qualitat 59 M LLOGUERS • Z. Centre. Pis 4 hab., 2 b., menjador, safareig, 2 pk, trsa. 100 m2, z. com. i piscina 250.000

Dr. Murillo. 6. Sant Cuaat * Tel. 93 675 62 75

- Empresa germano espanota de Servicios Inmobiliarios • TENEMOS LA VIVIENDA A SU MEDIDA jQué hacemos?

Ofrecemos un servicio de alquiler y venta de pisos y casas de alto standing.

Nuestra selección cuida especialmente el buen estado de cocinas y banos. iCómo trabajamos?

Nuestra filosofia de servicio se basa en cuatro pilares bàsicos: • Rapidez • Eficàcia • Trato y seguimiento personalizado • Calidad En Barcelona, Pedralbes, Sarrià, Tres Torres, Eixample, Gudad-Diagonal, Sant Just, tDónde operamos?

SANT CUGAT, Castelldefels, Sitges y en el Maresme. ^Nuestros clientes?

Multinacionales, Entidades fïnancieras y Consulados. ;Idiomas?

Alemàn, inglés, francès, holandès, italiano, catalàn y castellano.

HÍMOS ALOJADO A MAS DE 100 FAMÍUAS CXTRANJERAS A SANT CUGAT

Beltran t ftdznide. 8 . Barcelona * Tel. 9 3 2 0 4 5 5 2 0

Sahit

50

ELS ICANITINS Pi/ous. 6//, juliolríel.'000

Medicina i Salut GUIA MEDICA HGC Urg. 24 h, domicili.

SUSANA NICOLETTI Sant Antoni. 74.

W 9 3 6 7 4 74 37

Cirurgia

« 9 3 589 3926 «609331080

Geriatria

Centre de Rehabilitació

GERVAL, GERIATRIA DEL VALLÈS SL Atenció a persones grans al seu domicili. Assessorament a llurs familiars.

Gestió de residències i altres recursos. Infermeria. Formació.

C/ Àngel Guimerà, 3.

Dra. MONTSERRAT GARRIGA Metge de capçalera. visites a domcffi-mútues.

Major, 36,2n.

« 9 3 67400 25

Francesc Moragas, 25-27,2n ta.

Otorinolaringòleg DR FERRAN FERRAN VILA Winterthur - Previasa - Assistència sanitària Medtfiac.

Francesc Moragas, 48. ent. 2a.

9 93 675 48 53

Pediatria

1 9 3 589 47 00

Odontologia

INPROSS Atenció i companyia a persones grans, "CANGURS" avis i nens, consol de malalte, ajuda a la «ar, fastoms especials. Salut i reserves a domc*, Av. Toro Blanca, 2-8. 3r, desp. 11 i 12

« 9 3 5893967

Consult. Centre Mèdic C E N T R E M È D I C SÀBAT Certif «ats de conduir I armes.

Medicina interna, especiaHtats.

Santiago Rusinal, 2, entr. l a .

tr 93 674 15 26

CLÍNICA DENTAL AUTRAN Odontologia general, mptentotogia, pròtesis, odontopediatria, ortodòncia, mútues. Av. Tona Blanca, 2-8,2a. 11.

Ortodòncia i odontologia general.

Santa Maria, 9,1r 2a.

« 9 3 5 8 9 7040

«935890396 « 9367S2212

Dietètica-Nutrició Homeopatia HOMEOPATIA DE LA INFÀNCIA I L'ADOLESCÈNCIA Dra. Margarita Rabasa Hostench.

Col: 15.097 Rbla. Ribatallada, 20.1r 3a

« 9 3 674 7216

Dra. Anna R. Cerdà • Dra. Rosario Sagarna • Dra. Uum Garcia Consultoris Edifici Torreblanca Av. Torre Blanca, 2-8 2a planta. desp. 8-9.

W 93 589 43 57

« 9 3 6742335

Santiago Rusinol. 17. baixos.

SOFIA R O M A FERRÉ Fisioteràpia. Ass. Sanitària. Fialc. Astsa. c / viiià, 19.

* 93 674 48 72

M. D. CARRERES BENNASAR

« 93 675 64 77

Metge capçalera

Oftalmologia CENTRE DE SALUT OCULAR

J.R. ESQUIROL CAUSSA Geriatria. Av. Torre Blanca. 2-8 Assistència Sanitària, Agrupació Mútua, Santtas. M. Fiatc, Previasa.. Mulua

Oftalmologia. Conveni amb les principals mútues.

Doctor Murillo, 21.

« 93 589 51 06

I

-,

.

B

U

l

d

I

Dra. Marta Buldú Freixa

Major, 2 3 - 2 5 , "ler 3a Tel. 9 3 6 7 5 6 4 7 7

« 93 589 35 48 « 649 93 59 37

DRA. ANNA PUHBETIALDES Pediatria. Vitalicio Salud Mapfre EndavaHada, 21.1r.

« 9 3 509 29 95 « 93 674 20 79

DRA. MILAGROS MARTÍNEZ MEDINA I J.J. GÓMEZ CABEZA

Podologia

• Francesc Moragas, 125,1r 2a.

J O S E P M . FREIXEDES Malalties del peu, ortesis, plantilles ortopèdiques, papilomes, cirurgia del peu. Hores convingudes

« 9 3 5896313 « 629 16 95 36

Sant Cugat

DR. JESÚS FERNANDEZ BAIZAN Tocoginecologla. Hores convingudes. Av. Catalunya. 2 1 , 2n 1a.

« 93 589 48 08 « 93 674 74 09 Particular

« 93 589 13 07

Aitta Hi col·laboren: Dr. 1ESÜS CARNKEH: P»di«r». Gastroenteròlea EVA M'dt LA PEftA: Logopeda infantil SlLVTA LLUMÀ: Pikòtog» Infantojuvenil Av. Torre Blanca, 2-8, 3a planta, despatx 6

Traumatologia

CLÍNICA DENTAL VALLS - BULDÚ Dra. Marta Buldú Freixa Major, 23 -25. 1r 3a

n 93 589 60 55

|

« 93 674 15 26 « 93 674 01 47

Laboratoris LABORATORI DR. ECHEVARNE

A

Centre Mèdic Sàbat.

Santiago Rusinol, 2, ent. 1a.

Pediatria - MeoTcína adolescent.

Av. Torre Blanca, 2-B, 3r pis.

« 9 3 674 72 40

Clínica dertat. tX a OV 9-13 h i 16-20 h.

Pg. Sant Magí, 22. baixos

•B 9 3 589 4 3 5 8

Fisioteràpia

« 93 674 7216

C L Í N I C A DENTAL M A J O R Dr. Ricafdo PWeiro Lemoine Pi. Unió, 3,2n 1a.

(U. Companys/Colom)

DRA. M. JAUME SAURA

CENTRE D'OBESITAT I MEDICINA ESTÈTICA

V

Tocoginecologia-Obstetrícia CLÍNICA ORTODÒNCIA i DISFUNCtO TEMPORO MANDIBULAR Av. Ton» Blanca, 2-8,2n A, despatx 6.

ir 93 674 63 29 « 9 3 5896483

JM. COROMINAS CASARAMONA Pediatria, asma intenti Hores convingudes.

Rbla. RibataSada. 20,1r 3a.

AINA-PILAR CANOSA ÚBEDA Servei d'ajuda a les persones grans, malalts crònics o convalescents, a qualsevol hora del dia o la rttt. Sistema senziB. ràpid, segur i de poc cost Av. Torre Blanca. 2-8.3r A.

C L Í N I C A DENTAL

« 9 3 589 3787

« 93 675 08 03 CLÍNICA DENTAL DR. BRANDT

TELE ASSIS. INPROSS 24 h

« 9 3 589 39 6?

DRA. M . D O M I N G O GALLART Medicina generat, dietètica.

DSIluns, dimecres Í divendres, hores convingudes.

PI. Doctor Galtes, 5. 1r 3a.

INSTITUT PSICOMÈDIC SANT CUGAT Psicologia clínica, psiquiatria, depressions, alcoholisme, toxicomania, trastorns d'ansietat, estrès, tabaquisme, Av. Torre Blanca, 2-S, 3r A, desp. 11112

«936740804

tm. FERNAHDEZ LAYOS Gruroja general, aparell digestiu. ASCPreviasa-Sanitas.

Av. Torre Blanca. 2-8,2n. A1.

« 93 674 36 53 « 9 3 418 48 48

Tel. 93 589 35 48

JOSEP D O M I N G O P E C H Traumatologia, ortopèdia. Assistència Sanitària,Previasa, Medytec.

Policlínic Torreblanca. 2-8. 2a-10.

Psicologia-Psiquiatria CT. PSICOTERÀPIA DEL VALLÈS Psicologia, psiquiatria, logopèdia.

Plaça Dr. Galtes, 5. 2n 3a.

E) S A L U D OCULAR

« 93 589 40 51

DR. FERMiN ARAMBURO

DRA. PALERM

Cirurgia ortopèdica traumatologies.

Hores convingudes.

Girona. 21, 1r 3a.

Psicologia. Ansietat, depressió, dificultats de relació, trastorns a l'adolescència, psicoteràpia. Hores convingudes.

CENTRO

« 93 589 18 88

« 93 674 43 46 « 93 589 05 34

DR. J .

ARMENTIA

D R A . A.

MATHEU

O F T A L M O LOG IA C/ D O C T O R M U R I L L O , 21 SANT CUGAT DEL VALLÈS

TEL. 935 895 1 06

el consell de la setmana:

El genoma humà

• Teleassistència • Atenció domiciliària

De tots els projectes científics de la història de la humanitat, El Projecte Genoma Humà (HGP) és el que major atenció ha acaparat, ja que obre un munt de possibilitats en el tractament i la prevenció de malalties fins ara incurables.

Després d'onze anys de recerca, el gran dia va arribar el passat 26 de juny, dia que es recordarà sempre per la magnitut de l'esdeveniment: desxifrar el codi genètic complet dels éssers humans, el conjunt d'instruccions genètiques que dirigeixen la vida de cada persona.

Sens dubte aquest descobriment obre una porta fins ara tancada al coneixement de molts processos vitals, però haurà de passar algun decenni més perquè els biòlegs puguin entendre tota la informació que conté el genoma: on es troba cada gen, com actua i com reparar-lo si no funciona be. Aquest punt de partida tan important fa que es pugui conèixer l'ordre correcte dels 3.000 milions d'instruccions químiques que formen el codi genètic humà, d'un total que se situa entre les 40.000 i 100.000.

La presentació d'aquesta troballa es va fer simultàniament a Tokio, Berlín, París, Londres i Washington i s'hi escoltaren frases tan trascendents com aquestes: "S'acaba de des-

cobrir l'idioma ert qúè Déu va crear la vida"o "se celebra la revelació del primer esborrany del llibre humà de la vida".

Així, en aquesta nova era de la medicina ' es podrà analitzar el codi genètic de cada persona per dir a quines malalties és més propensa i quins són els tractaments a seguir per guarir-les. La complexitat del tema és tanta que s'estima que, etitre dues persones qualssevol, només 1 de cada 1.000 peces del codi genètic és diferent; això és suficient perquè una persona es diferenciï d'una altra i el que fa unes més propenses a patir certes malalties que a altres.

El ritme de les investigacions serà el que marqui el desenvolupament dels medicaments i les teràpies necessàries per combatre les 5.000 malalties d'arrels genètiques, com la diabetis, les coronàries, la depressió, el Parkinson, l'Alzheimer, etc.

De moment, la Fundación Wellcome i algunes de les més importants multinacionals farmacèutiques han iniciat un projecte d'investigació per identificar en els propers dos anys les 300.000 alteracions genètiques (anomenades SNP) que influeixen en el risc de desenvolupar malalties.

Amb tot, científics, polítics i experts coincideixen que ara es planteja un proble-

ma ètic, i els mateixos Bíll Clinton i Tony Blair, defensaven en aquest sentit la necessitat de crear lleis internacionals que garanteixin el bon ús del genoma, així com que tothom hi tingui accés. Evitaria, per exemple, que les empreses contractants, en tenir accés a la informació genètica dels canditats, rebutgessin els individus per la probabilitat que patissin malalties; o certes asseguradores, pel mateix procediment, decidissin no signar determinades pòlisses sanitàries o de vida.

El Projecte Genoma Humà partia d'una iniciativa internacional, on participaven el Regne Unit, França, Alemanya i Japó, i comptava amb el finançament majoritari de fons públics del govern dels Estats Units; però a patir del 1998, es va incorporar a l'estudi la companyia privada Celera, que disposava de molts més mitjans, i va fer que s'accelerés tot el procés.

Ja hem vist com canviarà el descobriment del genoma humà la vida de les persones en l'aspecte mèdic, però també s'ha de tenir en compte la seva implicació econòmica, perquè impulsarà un potent sector on confluiran les tecnologies de la informació i la genòmica.

INPROSS

• Infermeria

93 589 39 67 CONSULTI'NS

Si vol

en aquesta

secció,

Estètica

U S í CANTONS Dijous 6 r/e juliol rM.

Estètica i Bellesa

51

en I re cl 'estel

ic d

0 / I r a n c e s i Mnrauav IS • Tel. 'M '>~S SH SS (IS 19(1 Sant (.usat del Valies

article:

Gestos adolescents

p

e r ' .j q j

utt-L·on(rol

e - s

PERRUQUERIA ESTÈTICA

Aquesta edat suposa una autèntica revolució en la nostra vida, especialment pel que fa les funcions hormonals que tenen una repercussió en l'aspecte físic i psíquic de la persona.

En una minoria de casos, pot aparèixer cel·lulítis en joves primes i menors 20 anys que, tot i que només s'apreciï en pessigar la pell, convé eliminar perquè no esdevingui crònica.

SOLÀRIUM Al s e r v e i d e S a n t

Gimnàs especial per modelar la silueta femenina

Cugat

des de 1955

93 589 6 0 8 8 C/ F r a n c e s c M o r a g a s , 2 3 b i s l e r

hsiètiea hores convingudes

08190 Sant Cugat del Vallès

LA PELL I EL MAQUILLATGE Encara que hi ha excepcions, els cutis joves solen ser grasos, per això convé mantenir una bona higiene de la pell, especialment si la jove es maquilla. Segons uns estudis, cada vegada es maquillen a més primerenca edat (entre els 12 i els 15 anys) i utilitzen sobretot lluentor per als llavis, coloret i màscara, així com purpurines i tatuatges no fixos. També els agraden els esmalts d'ungles de colors llampants i les pólvores de sol, que usen a tota hora.

Pel contrari es mostren contràries a l'ús de bases de maquillatge perquè les troben poc naturals.

Solen ser molt partidàries dels envasos petits, perquè són més econòmics i permeten canviar de producte més sovint.

Al mercat es poden trobar productes formulats per a les pell més joves; com els gels, que es treuen amb aigua i que són els més ràpids.

Pot semblar que tenir una pell jove i bonica permet prendre's el luxe de no seguir unes atencions especials, però recordeu que a la pell es reflecteix qualsevol excés o mancança: d'aigua, de tabac, de nutrició, d'alcohol, de son, de sol, etc.

• Punts negres. Aquest signe tan característic de l'edat fa que els nois arribin a obsessionar-se, mentre que elles busquen la manera d'eliminar-los o dísipar-los amb tot tipus de cremes de color, etc. Per sort l'arribada dels pegats està solucionant l'excés de greix al nas, el front i la barbeta, perquè els seus ingredients es fonen amb el cap del punt negre fent que desapareixi. Els dermatòlegs, però, aconsellen no aplicar-los més de dos cops per setmana, per no irritar el cutis.

A aquestes edats, com en totes, és convenient treure tot rastre de maquillatge abans d'anar a dormir.

Passa també que en aquest període sol donar-se una actitivat física més important i se sua més del normal, per la qual cosa l'ús dels desodorants es fa imprescindible; sobretot en el cas del nois que usen calçat esportiu, que pot tractar-se amb un producte específic.

• Acne. No es coneixen les veritables causes de l'aparició de l'acne, però influeixen factors hereditaris, hormonals i ambientals. Amb el temps s'ha descartat que el tipus d'alimentació provoqui una reacció d'aquest tipus.

Es manifesta quan un elevat nivell d'hormones andrògenes durant la pubertat inflamen el folicle pilós i les glàndules sebàcies; es tracta de controlar-ho amb una higiene adequada i aplicant sobre la zona peròxid benzoilo.

Per esborrar els signes que deixa l'acne sobre la pell, s'aplica una dermoabrassió o el raig làser.

FIGURA L'acusada tendència a seguir les modes, especialment en el cas de les dones, fa que les joves d'avui dia es preocupin més que mai pel seu aspecte físic. No obstant això, s'ha de tenir en compte que vivim en una zona mediterrània, on a les dones, l'excés de pes se'ls veu a les cuixes i a les natges.

CABELLS Els cabells apareixen com una constant entre la preocupació dels joves, ja es tracti de nois o noies, potser per això solen rentar-se'ls molt sovint.

Generalment s'inclinen per pentinats naturals, cabelleres llises, recollits informals o les trenes, als quals donen forma amb gels o esprais; sobretot en el cas dels nois Quant a canviar de color de cabells, es calcula que entre el 53% de les noies d'entre 15 i 24 anys s'ha fet algun canvi de to, ja sigui per revifar e! color natural, o per canviar de look. Ho solen fer a casa amb productes naturals que respecten l'estructura dels cabells i desapareixen amb els rentats, d'aquest manera, si no queden satisfets del resultat, poden fer un altre canvi, que sol ser la tònica general.

L'excés de greix que pot aparèixer a la pubertat, també es reflecteic al cuir cabellut, per això caldrà usar un xampú específic i fugir de les màscares suavitzants.

També pot aparèixer per primer cop caspa a l'adolescència, per les diferents alteracions hormonals i glàndulars que pateix la pell. Si no es tracta adequadament pot arribar a la seva màxima incidència entre els 301 40 anys.

Pel que fa la depilació, els pèls es ' converteixen en una autèntica obsessió per a les joves, els tenen la guerra declarada i intenten eliminar-los a tota cosa. En un prinicpi proven amb productes en crema, indolors i ràpids, i aviat a les cames, les segueixen les engonals, les aixelles, el llavi superior i l'entrecella.

G Esperanto, 12 inl. D. Tel 93 589 2? 43

rlean Louis David Tractaments corporals Micropigmentació Tatuatges

Plaça Dr. Galtes Tel. 93 675 61 73 • Centre Comercial Kampió Tel. 93 675 07 50

C/ DEL SOL, 22 08190 SANT CUGAT Tfno. 93 590 05 41

Massatge biosmòtic

C e n t r e SPA

Tractament

Quiromassatge

de

fangoteràpia

i algoteràpia

per

Aromateràpia

^V

Sulllt

Hidroteràpia

Vp'

·l·jjfWra/

contractures i tendinitis

amb ics mam

psoriasis

Peeling corporal amb

II

productes naturals

s.f."i C:.

Tractament natural pels peus Tractaments facials Tractament anti-estrès

Cl Les domes,

ciàtica i lumbàlgia acne

artrosis

artritis cel·lulítis i aprimament

11 (cant. pi. Pere San) Tel. 656 890 149

SI VOLS ANUNCIAR-TE,

íf II

T R U C A ' N S A L fe PERFUM Les adolescents, capricioses com solen ser en matèria de perfums es mantenen atentes a les novetats i fugen de les flaires ensumades en persones de més edat, i més si són conegudes.

La ventat és que cada generació sol identificar-se amb un perfum determinat, i ser joves per a ells sols ser sinònim de lleuger, fresc, en elles també pot ser-ho de dolç.

CIRURGIA ESTÈTICA Fa quatre anys, als EUA a prop de 14.000 adolescents es va fer algun tipus de correcció amb cirurgia. Però els especialistes es mostren contraris a aquesta pràctica en edats edats tan precoces perquè contemplen la posibilitat que encara no hagin completat el seu desenvolupament (físic i psicològic). L'única salvetat es donaria en circumstàncies de veritable necessitat, com haver d'esborrar les cicatrius provocades per un accident.

MODA Són moda el color, els estampats i les transparències, la influència xic dels anys 70, amb bruses de muselina i seda amb la corresonent llaçada, combinades amb faldilles de cintura baixa que arriben al genoll. També es veu batista brodada i suaus ones en gases, sedes, vores de faldilles. Els pantalons: curts de tir, pirates i tipus pijama. S'incorporen les peces d'efecte mocador, els vestits sirena i es porta roba de punt amb formes bàsiques de cardigan o jersey, que són llargues, rectes i de gruix fi, així com els motius que imitant la pell de serp es poden veure en sandàlies, banyadors, etc.

TELÈFON

3 el consell:

I^B

C H Q %9 i£"ii st*3 é%> %& Mm

W %& %«r

Alguns trastorns de la salud

• Per ser una etapa difícil, d'adaptació continua a noves situacions, els joves poden patir períodes depressius, que necessiten un recolçament i no haurien de perllongar-se.

• També és normal que apareguin trastorns alimentaris, com l'anorèxia i la bulimia nerviosa. Sí es donés el cas, els pares tenen un paper fonamental i haurien d'actuar el més ràpid possible. Un senyal d'alarma seria que el jove fes cada cop més esport, mengés menys, es passés massa temps al bany, vomités o prengués laxants asiduament.

Des de la pubertat fins als 20 anys, la dieta ha de ser rica en proteïnes, calci, ferro, fòsfor i vitamina D, i recordeu que la desnutrició i la manca de vitamines tenen efectes sobre el comportament i el sistema nerviós, sobretot en el període de creixement en què el cervell és més vulnerable.

• Solen ser minoria, però alguns joves cauen en el consum d'alguna droga. En aquest cas els tutors poden verificar si els símptomes són aquests: parpelles pessants, llenguatge confús, tremolors, alternància de la son, híperactivitat i trastorns sobtats d'humor. D'altra banda, el 8 5 % dels adolescents que comencen a fumar, es converteixen en addictes.

Gastronomia

52

H . S / C A N T O N S Dijous,

La cuina de casa iflW mc^

COPES i SOPARS BAR. REST. A R N A U

EL JORDI'S

LA JIJONENCA

Passeig Francesc Macià, 71, local 4 93 589 03 76 Cafeteria i restaurant

Sant Jordi, 39 93 674 11 18 Amanides i entrepans

Xerric, 30 93 674 13 48 Gelats artesans

BAR BOKATA

EL M E S Ó N

LA JIJONENCA

Plana Hospital, 35-3 93 589 19 72 Cafeteria i entrepans

Plaça Octavià, 6 93 674 10 47 Braseria i cuina de mercat

Villa, 1, cant. Murillo, local 4

93 675 34 02 Gelats artesans i cafeteria

Sabadell, 41 Tel. 670 55 40 01

f-r/r juliol

r/cl.WO

JMIQUEL

Heiados La Jijonenca <;KI.ATS ARTKSANS C. MajM, 29 - Ç, Xerric, 30 4 f i H M Té, 93 675 25 86 ~ 93 67413 <É - 93 675 34 02

ROSTIDOR A LLENYA

OLIVER PLATS PREPARATS PER ENDUR

BACCO

EL PEROLET

LA M A S I A

Manel Farrés, 97 93 674 30 69 Menú diari i pizzes

Pg. Francesc Macià, 67 93 675 53 03 Cafè Restaurant

Av. les Corts Catalanes, s/n

BAR PICCOLO Valldoreix, 29 93 589 11 98 Cafeteria, pizzes i entrepans

EL PUNT

LA PASTA B O I X A

Sabadell, 41 670 59 40 01 Copes i sopars

Alfons Sala, 24 93 67515 03 Pizzeria, creperia

93 589 34 45 Cuina catalana casolana

Com

si fos d e t o t a la v i d a

Sani Martí, 9 lasomdttciPtCKFiRom Tel. 93 589 H2 75

la x o c o l a t a . . . < ? f v f t X els e n t r e p a n s . . . •f^vf·í-v el c a f è . . .

ü^ffy

les p a s t e s . . .

CABASSA CASTANO

FRANKFURT LA PALTA

M A S ROIG

Puigmal, s/n 93 674 02 67 Cuina de mercat

Rambla Can Mora, 24 93 589 50 11 Frankfurts

Plaça Mas Roig, 4

93 675 00 86

C A N EDO

GRANJA AUGUSTA

PA I PA

Lleó XIII

Placa Augusta, 4 93 589 88 90 Cafeteria

Sant Jordi

C A N BARATA

ITALIANS

TORRADA GRILL

Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200 Cargol llauna i arròs negre

Sant Bonaventura, 6 93 674 64 33 Menú diari

Plaça Pere San, 6-8 93 589 72 74 Especialitat en brasa

C A N CASOLETA

LA C A N T O N A D A

Sant Bonaventura, 39, baixos 93 675 10 33 Peix i marisc fresc

93 584 23 32

CABALLU PETIT

LA GRANJA

Sant Jordi, 33 93 589 14 56 Cerveseria

St. Antoni - placa Barcelona 93 675 52 46 Cuina casolana

EL CASINET

LA JIJONENCA

Cami de Can Ganxet 47

Major, 29 93 675 25 86

el suis...

44**f/h~

•rhsl·fy.

Xai, entrecot a la brasa

PI. Barcelona

93 692 24 24 Carn a la brasa i calçots

93 697 06 52

Tel. 93 675 52 46

93 58949 45 Menú diari. Baguets calentes

Plaça Monestir, 1

per carn de la bona

Creps, amanides, menús

Carrer de lalorre, 14

93 589 50 83

Tel. 93 674 12 85 Mercat Municipal Torreblanca Taula 1.6 Tel. 93 675 30 65

Menú diari i entrepans

la r e c e p t a de M. Àngels Quadra* Ingredients amarada: -1 meló -100 g de nous -1 pebrot verd - 2 talls de pernil - 1 bol d'arròs bullit -oli - llimona - sal - pebre

f™ , ^S®| MENÚ

DEL DIA

...

BAR RCSTAUflANT » ,

Í Q ^ M í ' n ' -

~_3rr—.K

Ingredients beguda: -1 got d'aiguà amb gel picat - trossets de fruita fresca -3 copsdemarrasquí - 3 cops de curaçao vermell - 3 cops de brandi - cava molt fred (per omplir la copa} -1 palleta

wmM

Elaboració: Partiu el meló, traieu-ne les llavors talleu la polpa a daus petits. Desprès renteu el pebrot, traieu-ne les llavors, eixugueu-lo i talleu-lo a t-ossets petits. Piqueu el pernil i bategeu les nous, el pebrot, l'arros i ei meló i amaniu-ho amb una salsa feta amb l'oli, el suc de la llimona,

. ,

Amanida de meló acompanyada de beguda

I I . I V n - San.

(.

la sa i el pebre Om:) i., es oues meitats del meló amo riqLiesta barreja i serviu-ho fresc, però n o üelat.

Consell: Peiqutr amanida quedi bona, el me o h a de ser de molta qualitat, com els que trobareu als nostres

LA

MASIA

Mercat Pere San Parada 1.04 Tel. 93 589 14 18

I I JUeann Passeig de Rubí, 108 Tel. 93 674 57 47

('.ill'·íol·i II lil l l i l l l l l i l

Pi. O c t a v i à , 6 9 3 6.7A Í O 47

2X500 p,e,

EL CASINET Promoció vàlida de! 16 de m;i,g

''-i- ' •"'»•' - '

(liii·iif i \rr<lur«'!< Itriixu <MM|IU'- \aimta

una tradició

McPollo

mercats.

El plat d'avui combina molt be amb una beguda refrescant, com les tipus cobblers, que es prenen principalment als països càlids nciouen fruites fresques i algunes begudes alcohòliques (licors, conyac, cava, wnisky;. Se serveixen en copes especials.

RESTAURANT

7 :

ESPECIALITAT EN BRASA

Bar Restaurant

Tota Tel.

(Mi-rral V l l l

|,;

Tasta la nova carta Sopars d'empresa

al 2 de juliol del 2000

M e n ú diari i entrepans ! 0»I

U | l l

Cuina catalana i casolana M e n ú d i a r i : 1.100 p t e s .

Tel. 93 589 34 45

C a m í d e C a n Ganxet, 47 Tel. 9 3 5 8 9 5 0 8 3

RESTAURANT CAN EDO Tel. 93 692 24 24 ,' 93 580 66 60 Bellaterra

Sant Cugat Centre comercial

EIS-1 CANTONS

Guia Comercial guia pràctica ADVOCATS TORTOSA PUIG St. Bonaventura. 13 g 93 675 34 54 GARCIA JULIÀ Av Catalunya, 22, 1 r 2a g 93 674 41 64

BAR STOP Rius-i Taulet, 56 g 93 589 12 99 CUE SANT CUGAT Bar Musical Sant Martí, 10 g 03 5894790 CABALLU PETIT Cerveseria g 93 563 f 4 56

BELLES ARTS

EULÀLIA PINYOL Manel Farrés. 15 A - loc. D q 93 674 44 69

CABANAS Santiago Rusinol. 54 g 93 674 0649

LI. GRIERA CABELLO Frsc. Moragas. 5. 3r 3a g 93 674 44 94

CUGART Torrent Bomba, 14 g 93 674 43 90

CONGELATS L'ILLA CONGELATS M. Pere San. Pda. 125 g 93 589 38 06

ALUMINIS GARRIGA Orient. 65. baixos

CARDONA Valldoreix. 41 g 93 674 15 09

g 93 675 29 02 SUN BIKE Car Matas. 2 g 93 589 »7 57

ARQUITECTURA FUSTER I FREIXA, ARQUITECTES, SCP. La Mina. 17. L. B

g 93 675 ?B 35 JORDI MERCADÉ Creu. 6-8, 2n 3a g 93 589 65 61 g 6 0 8 49 4 5 > 9

CLÀSSIC Av. Torre Blanca. 2 g 93 674 19 03 EL PUNT Copes i sopars g 670 59 40 01

COPISTERIES ARPALI Valldoreix ,45

DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada, 31 B3 4r 1a

g 93 675 18 03 JORDI CUFI BORRELL Av. Vall d'Or. 2

P 93 674 26 01 JORDI FRONTONS Av. RiusiTaulet. 13 O 93 589 41 47

COPISTERIA THER Sant Antoni. 24 g 93 589 74 42 COPY-GRAFIC Can Matas. 8

CARNISSERIES TUBAU La Torre. 14 g 93 674 12 85

TUBAU Mercat Pere San Parada 104 g 93 589 14 18 TUBAU Passeig Rubí. 108 Valldoreix g 93 674 57 47

CONSTRUCCIONS BELSCON XXI, S.A. Ptge. Font de Sant Rafael. 18-20, baixos beteconxxi@nexo. es g 93 675 32 67

CRISTALLERIES CRISTALLERIA SANT CUGAT Av. Lluís Companys. 29 g . 9 3 6 7 4 ? 3 9fl

SAGARRA Endavallada, 22

TOBELLA Santiago Rusinol, 49 g 93 590 69 80

g 93 58930 65 M. MAR EJARQUE Santa Maria. 38, 3r 2a g i

PAPIOL Venda i neteja Cànovas del Castillo. 4 g 93 674 65 00

VILAR ELECTROLLAR Santa Maria. 20 g 93 589 02 71

ASSEGURANCES J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona. 9 B

AGENÇAT Sant Antoni, 18 g 93 675 00 17

ASSESSORIES DIGEST ASSESSORS Manel Farrés. 15 D g 93 674 44 69 BELL & ASSOCIATS Plaça Barcelona. 11 g 93674 1784

CENTRE C O M E R C I A L S PRYCA Rubi-St. Cugat, km 4 g 93 565 49 00

AUTOMÒBILS

T.M.G. TALLERS Borrell. 6 g / Fax 93 674 34 75 T.M.G. Exp. i vendes Av. LI. Companys. 36 g 93 675 56 53

BALLS DE SALÓ • PEPE ASENSIO Anselm C'ave, 14 g 93 675 49 37

BAR PICCOLO Valldoreix. 29 g 93 589 11 98

FERRETERIES EL PONT Girona, 3 g 93 675 01 75

FLORISTERIES FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 g 93 674 13 81 g 93 675 18 20 FLORISTERIA L'AMAZÒNIA Dr. Murillo. 8 g 93 590 60 7í

TALLER JERONI MORAGAS Av Villadelprat, 79 g 93 6 7 4 5 0 48

CERÀMIQUES VICAT 2 Camí Can Calders, 8 A

RODÓ Rius i Taulet. 6 g 93 689 82 80 CATALONIA CERÀMIC Sant Cugat- Cerdanyola. km 3 g 93 580 15 00 FOAP Rius i Taulet. 27 g 93 674 05 03 g 93 589 31 21

ENSENYAMENT ESFERA D'ART Arts Plàstiques i Acadèmia.

Sant Ramon. 21 g 93 675 91 44

CLUB MUNTANYENC Plaça Barcelona. 5 g 93 674 53 96 CLUB NATACIÓ DE SANT CUGAT Cam Crist Trebal:ador s;n g 93 674 14 53

aran

GERD DIETÈTICA Plaça Pere San, 9 g 93 674 00 60

SUPER-NATURAL Anselm Clave 1 Obert dissabte tarda g 93 675 59 53

HIDROCULTIUS HIDROFLOR Av. Joan Borràs, 54 Valldoreix ^ 93 674 75 98

FOTOGRAFIA.VIDEO FOTO VÍDEO F.R. Rbla. del Celler, 93 g 93 674 79 68 ZOOM Centre de la imatge Santa Maria. 14 g 93 675 56 74

HÍPICA SEVERINO Pg. Calado. 12 g 93 674 11 40

SPRINT IDIOMES Francesc Moragas. 8 g 935892264

MOBLES DECORACIÓ

g 93 674 13 96

CARRE MOBLES Frsc. Moragas. 33 g 93 674 09 95 g 93 674 15 50

MIREIA'S Valldoreix. 33 g 93 674 99 40

CASAJUANA Galeries Sant Jordi Santiago Rusinol. 37 Mapr, 6 g 93 589 22 32

ANFUS JOIERS Santiago Rusinol. 45 g 93 589 50 72

WALL STREET INST. Av. Lluís Companys, 15 g 93 589 60 72

FUSTERIES FUSTERIA EBENISTERIA g 93 699 67 48 g 93 674 70 68

Vegeu pàgines 48-49

GALERIES D'ART ESPAI LLUÍS RIBAS Plaça Gorina, 13 g 93 589 57 76 SALA RUSINOL Santiago Rusinol g 93 675 47 51 CANALS GALERIA D'ART Deia Creu. 16 g 93 675 49 02 POU D'ART Balmes .35 g 93 590 60 86

INFORMÀTICA

ESCOLA THAU Vial Interpolar

g 93 58987 08 CARME TALLEDA MÚSICA Martorell, 41 g 93 589 28 XI

ADOLF Taller d'art Pere Mas. 17. Valldoreix g 93 674 60 28

GELATS ARTESANS LA JIJONENCA Ma|or. 29 g 93 675 25 86

GIMNASOS ESPORTS ENTITATS BANCÀRIES CAIXA DE CATALUNYA Rius i Taulet, 33

g 93 675 19 04 CAIXA DE SABADELL Plaça Barcelona. 8

g 93 589 75 12

CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS Rbla. Ribatallada. 20 g 93 589 38 52

ENQUADERNACIONS M.TERESA GREGORY PLANDOLIT

GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda. 11 g 93 674 61 72 GIMNÀS ST. CUGAT Anselm Clave, 20 ^935908279 SANT CUGAT ESPORTS S.L. PI. Quatre Cantons g 93 674 30 81 SQUASH SANT CUGAT Sant Jordi, 33-35 g 93 674 98 62

VORAVIU Sant Antoni, 25-27 g 93 589 88 55

VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Unió. 3 g 93 590 80 60

MES MARCS Enric Granados, 15 g 93 589 14 29

INSTITUTS BELLESA Del Carme. 38 g 93 674 85 63 KAILA CENTER Del So'. 22

g 93 590 05 4?

SILUET CONTROL Esperanto 12 interior baixos g 93 589 23 43

g 93 674 36 94

MASSATGES ESTET,

MAT. CONSTRUCCIÓ

OBJ, REGAL BOHEMACRYSTALL Vaildoreix, 49 g 93589 7202

OBRES CONSTRUCCIONS ^ >

FOAP Rius i Taulet, 27 g 93 674 05 03

STANZA Valldorex 10 g 93 674 65 98

ROSTIDOR A LA LLENYA OLIVER Sant Marti, 9 g 93 589 82 75

ÒPTIQUES

T

G E R S PASTISSERIES

SÀBAT Santiago Rusinol, 46

VETERINOS Rius i Taulet. 31 g 93 589 71 40

AIRTOUR V atqes per Cataiunya amb a\,:o'"e*a Ptge. St Salvador. 3.

La F.orestn g 666 42 81 42 IBERPLAN VIATGES Valldoreix, 59 g 93 589 16 78

SÚPER HOGAR Plaça Octavia. s/n ^93 589 89 99

GENEVIEVE LETHU Villa. 6 g 93 674 03 16

A

RESIDÈNCIES

ROBA PER ALA LLAR

PAFtAMENTDELALLAR

S

VETERINARIS DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS, S.L. Urgències 24 h Sabadell. 23 Obert nit i festius g 93 674 69 45 Tel. urgències g 908 89 81 36 g 93 674 69 45

FALGUERA Villa. 1 g 93 675 24 01

MERCERIES

S

REPARTIDORS MAILING VALLÈS, S.L. Mercè Rodoreoa 8 g 93 589 23 71

CUCARRO Santiago Rusinol, 30 g 93 674 55 80

TEIXIDÓ ÒPTICA Sant Jordi. 30 g 93 589 44 95

LA PERLA Mapr. 3 g 93 674 01 38

TRANSPORTS ASS. RADIO TAXI 93 589 44 22 g 93 675 5f 51

ROBA INFANTIL

PROMUSA Av. Torre Blanca. 2-8 g 93 589 Í 7 32

MENJARS PREPARATS

I

TINTORERIA ST. CUGAT Rbla. Ribatallada. 34 g 93 675 22 28

RESIDÈNCIA 3a EDAT SANT SALVADOR Sant Salvador. 47 g 93 674 42 23

CONSTRUALPA Santa Mana. 9 . 1r 1a g 93 589 01 51

SUMINISTROS VALLDOREIX Mn.C Verdaguer. 107 g 93 674 14 90

MRW Ildefons Cerdà, 4 g 93 590 26 80

PISCINES SANT CUGAT Enric Granados. 10 g 93 589 25 29

POLLERIA SANT CUGAT Me Torreblanca.Pda. 1g 93 675 13 8

VALLÈS NET Sant Ramon, 4 g 93 674 89 18

SALUT NATURAL AMB LES MANS (SPA) Les Domes. 1 "* g 656 89 01 49

M JOGUINES MARGA Santa Mana, 44 g 93 674 15 32

TINTORERIA ST. CUGAT Santiago Rusinol, 35 g 93 674 11 83

TINTORERIA ST.CUGAT Av Uuis Companys. 2 g 93 674 4» 67

JARDINERIES GARDEN ROCAMORA Llaceres. 12

FERRON Ffius i Taulet. 20 g 93 674 68 47

MUSICAL ST.CUGAT Rosselló, 13 g 93 675 47 57

ATELIER BLAU Av. Torreblanca, 2 g 93 589 1931

MANTSERV, S A Av. Catalunya, 18 g 93 674 60 58

TINTORERIES TINTORERIA ST. CUGAT Sant Antoni, 1 g 93 674 11 82

TOT PUNT Sant Antoni. 19 g 93 674 00 97

PROGRAM ACCÉS Rbla. Can Mora. 18 g 93 675 15 56

ESTÈTICA P. RAMÍREZ

CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Carv Crist Treballador. s/n g 93 674 14 53

SALUMS Sant Antoni, 50 g 93 674 57 52

APPLE CENTER Plaça Unió, 3 g 93 590 80 60

A. ZAMORA, S L Mn.Onto Verdaguer. 18 g 93 589 26 38

AIR TELECOM Telefonia i comunicacions Ctra. de Cerdanyola, 49 ^ 93 589 87 02

PESCA SALADA I LLEGUMS

PEPA MARTIN Talles grans Valldoreix. 28 g 93 589 72 32

MARBRES

TALLERES MENA Pg. Torre Blanca, 13 g 93 674 53 01

TELEFONIA

g 93 589 86 69

MARMOLES SANT CUGAT Can Fat)ó dels Aurons Campoamor. 12 - Nau 3 g 93 675 5f 08

TALLERS TORNER Plana de f Hospital. 35 g 93 674 69 50

g 93 692 79 04

LA MODISTA Plana de l'Hospital, 3-5 local 6

IMMOBILIÀRIES

TALLER MECÀNIC C P. CANALS Sant Llorenç. 27 g 93 674 63 62

TOT CABELL Av Primavera 7 - ent. 4a Cerdanyola

CAMPMANY Valldoreix. 16 g 93 674 14 82

LLIBRERIA MYTHOS Plaça Barcelona. 9 g 9358986 17

TALLER ELECTROSOL Sol. 19 g 93 674 36 88

PERRUQUERIA VERDI Castillejos, 11 g 93 589 53 54

BLUE MOON Major, 16. g 93 675 02 67 Valldoreix. 43 g 93 589 43 55

LLIBRERIES PAPERERIES

LEONELU, S A COMPONENTS ELECTRÒNICS PER A MOTOCICLETES Av. Graells, 35 g 93 590 66 66

JEAN LOUIS DAVID Plaça Dr. Galtes. 5 g 93 675 6? 70

BENETTON Santa Maria, 21 g 93 674 85 02

LES PLANES g 93 675 51 05

TALLERS MECÀNICS I COMPONENTS

JUANI Xemc. 28 g 93 674 66 99

MODA CONFECCIÓ

LA FLORESTA Pearson, 36 g 93 589 78 00

SEGURETAT AUX-VYD Av. Uuis Companys. 50 g 93 5 8 9 * 7 99

FORMA'S Elies Rogent. 18 A g 93 675 40 06

INDUBRUC Av. Ragull. 9-19 g 93 589 00 23

MIRA-SOL Victòria, 48 g 93 589 20 18

TATER'S Sant Antoni. 62 g 93 675 55 06

ESTILISTA P. RAMÍREZ Del Carme. 38 g 93 674 85 63

MOBLES JARDÍ

LLARS D'AVIS

LA UONESA Valldoreix. 79 g 93 674 07 71

DISON ESTILISTES Martorell. 12 g 93 589 56 57

1L

ADMINISTRACIÓ NÚM. 2 Ma|or. 33 g 93 674 01 74

g 93 675 32 74

PERRUQUERIES

MAJIK Sant Jordi. 29 g 93 589 02 66

ADMINISTRACIÓ NÚM. 1 Valldoreix. 67 A g 93 589 47 42

g 93 675 12 99

CARNEI BOSCH Francesc Moragas. 29 g 93 589 60 88

EGA MOBLES Cànovas del Castillo, 2 g 93 589 00 14

SANBER-5 Anselm Clave. 20 g 93 674 45 71

TRINITY Rbla Can Mora. 18 g 93 675 22 01

INSTAL·LACIONS PATUFET PARTICULAR Sant Jordi. 22 g 93 674 12 39

CAIXA DE TERRASSA Vaildoreix, 32 g 93 675 31 00

CLUBS DE MUNTANYA I I ESPORT

MC DONALD'S C Comercial St. Cugat g 93 674 46 54

HÍPIQUES MIRA-SOL-MARI FLECA ARTESANA Plaça Joan Borràs. 1 g 93 674 15 46

CENTRES PSÍQUICS

g 93 675 20 01

DELPHI AUTOMOTIVE SYSTEMS Ctra. Cerdanyola, s/'n

CAL CRISPIN Santiago Rusinol, 23 g 93 674 03 08

ELECTRODOMÈSTICS

g 93 674 01 60 MARTI FINET MIRA De la Creu. 25. 1r

JOGUINES NINS Villa. 9

g 93 675 36 53 OFINOVA Lluís Companys. 18 g 93 675 23 73

TUBAU Mercat Torreblanca Parada 1-6 i 1-7 g 93 675 30 65

UESC Cànovas del Castillo. 9 g 93 675 23 90

HAMBURGUESERIES

g 93 674 96 02

BICICLETES

Tota classe de llibres, tesis, fascicles, etc. g 93 674 26 24 g 934170759

^

SABATERIES ™REPARACIÓ DEL CALÇAT SABATA Francesc Moragas, 6

USSIA TOURS Plana HosiMa

10

g 93 589 61 50

•

XARCUTERIES CANSALADERIA JULIANA Francesc Moragas. 26 g 93 674 08 11

Cultura

54

FLS /CANTONS Dijous, 6 ittjuliol'f/el' JiW

> !§í|f :•:&§; :: _$!§

De dHhins a divendres •De7.00haK.0Oh Ei'despertador: amb Salva Yallvé • I)e8.(K)ha 10.00 h Primera Plana, amb (ieni Lo/ano • De l().(K)ha 13.00 h Cambirota. el maga/.ín. amb ('lara Borrell • I ) c 13.00 a 13.30 h Sa/it C./iííat Avui: /'informatiu, amb Josep M.Miró • De 13.30 h a 13.40 h Actualitat Esportiva, amb h a n I'enas • De 13.40 h a 14.00 h Amb molt de gust, l'espai de gastronomia. amb l'ep Blanes • De 14.00 h a 17.00 li Vol de tarda, amb Ksteve Llop • De 17.00 h a 19.00 h \olde tarda, amb Iolanda Gasas • De 19.00 h a 20.00 h Al lloro, el musical, amb Salva Yallvé • De 20.00 h a 20.35 h {'.esportiu, amb Gemma Montero • De 20.35 h a 21.00 h /'.'/ millor del magazín • De 21.00 h a 22.00 h Sona clàssica (dilluns). Rock World (dimarts), Dar/cel jgeudidimecres), C/ül/Ouf (dijous). Jazz C./rca (divendres).

• De 22.00 h a 24.00 h /•.'/ que ijiieila del dia. amb Joan Yallvé • A partir de les 24 h Música al teu costat •Dc7a24h, Gada hora informació local als Bulletins Informatius.

Dissabte • Dc8.(X)ha 10.00 h lis cap de setmana, amb Joan Yallvé • D e 10.00 h a 13.00 li

DIJOUS 6

Divendres 7

Culls» Riera Hiviere

Poc fet. El magazín d'humor. Amb Xavi Rodríguez.

• De 13.00 h a 14.00 li Avant-mat\. {'.informatiu d'esports • D e 14.00 h a i 5.00 h Càsting (repetició) • D e 15.00 h a 17.00 h Àlbum, amb David Villena • D e 17,00 h a 18.30 h l'estrena. El programa e/e cine/na. amb Xavi Torras. Jordina Reinon i Toni Garcia • D e 18.30 h a 19.00 h Ràdio l'iov, amb Sònia (larmona • D e 19.00 h a 21.00 h Buc d'assaig, amb Garles Roca • D e 21.00 h a 22.00 h Entribambolines. VA programa de teatre • A partir de les 11 li Música al teu costat

Diumenge • De 8.00 h a 9.00 h /.<•/ missa del monestir • De 9.00 h a 9.30 h . Mites i llegendes de Sant Cugat • D e 9.30 h a 10.00 h Esport en mana In edició • D e 10.00 h a 13.30 h Sostra dansa/ í.a sarsuela/ Rod/r d'amics amb Joan Fàbregas i l'ere Pallissa • De 13.30 h a 14.00 h Esport en marxa Ja edició • D e 14.00 h a 16.00 h l'al com érem, amb J. M. Alvira • D e 16.00 h a 19.00 h Pon rotllo, presentat per Racjuel Iniesta • D e 19.00 h a 21.00 h Vtiicdassaig, amb Garles Roca • De 21.00 h a 22.00 h Esport en marxa Ja edició, amb ('arnie Rcvertc • A partir de les 11 h Música al teu costat

Ptge Diputació, 6 Dr Murillo, 1

La Festa Major dóna el relleu ah

districtes

Després de cinc intensos dies de Festa Major a Sant Cugat, és el torn de la festa grossa dels districtes del municipi. Els primers r/ue ens faran tomar a sortir al carrer seran e/s veïns de Mira-sol, r/ue comencen la seva Festa Major aquest dissabte. Ho faran amb un sopar i un ball a la pista pol/esportiva del Mas Ja net; a la plaça de Maria Lluïsa. El preu del tiquet per aquest inici de festa és tan sols de J00 pessetes i la música anirà a càrrec de l'orquestra Duett Dual. Aquest serà el tret de sortida, però les activitats es reprendran el cap de setmana que ve amb cercaviles, teatre, activitats infantils...

Divendres 7

93 674 03 64

Sta

93 674 04 30

M a r i a G o r e t t i , v g . mr.: St. Isaias.prof

i Dio mrs

Dimarts 1 1 Sts Benet, ab f u n d patró d'Europa i Sta O l g a . reina

Dissabte 8

Salaven

Santiago Businoi 38

93 6 w 06 45

Diumenge 9

Texido

Rbla de' Celler 9"

93 6" 177 49

Dissabte 8

Dilluns 10

Bermgues

Av Lluís Companys 46

93 674 04 53

Diumenge 9

Dimarts 11

Moral

Santa Teresa 43

93 675 33 44

Ntra

Dimecres 12

Fornos

Manel Fares. 95 Parc Central

93 674 0512

Dipus 13

Serrel

Pg Baixador 78 MIRA-SOL

93674 23 72

S t s A d r i à III i E u g e n i I I I , p.p i Q u i h a , b

^

Dimecres 1 2 Nabor i Fèlix, mrs . Jason. deix. de Jesús i Vivenciol, b.

S r a . R e i n a d e l a P a u i S t . C i r i ) , b. m r .

Dilluns 10 Sts Cristòfol, m r . Fèlix germà. Amàlia, vg. i Amèlia, vda

D i j o u s 13 St. Enric, emp , J o e l , prof ; Silas i Sta. Sara.

l·LSMIMYnKNS/;,/,.

. '> rii iillol

fil'l

Cultura

^í'i 'I

55

Ull

AJUNTAMENT

AAPP i W Mira-sol

Ctre. Cívic les Planes

93 674 20 18

93 675 5105

Municipa. iVal doreixj

908 79 51 25

Con-issar a St. Cugat

93 674 7612 93 589 30 80

Sant CLgat

93 589 22 88

AAW V. Carme Mira-sol 93 674 10 03

Cines Cinesa (reserves) 93 589 09 41

Casa de Cultura

"93 58913 82

AAW St Joan Mira-sol 93 674 71 03

Cnes Yelmo (reserves)

902 12 41 34

DNI (Cita previal

EMD Valldoreix

93 674 27 19

Const.nico'S

Club Muntanyenc

93 674 53 96

Urgerces

OMIC

93 589 31 88

Coral de la Unió

93 674 1006

PROMJSA

93 58917 32

Esba't Sant Cjgat

93 675 26 52

Dar d'Avis Parròquia

935890598

Aigües a -loresta

93 674 20 89

Piscina Valldoreix

93 67540 55

Catalana ne Gas

93 725 29 44

Cor-eus

93 674 70 96

93 268 45 67

BOMBERS Beiater'3

93 692 80 80

Genera itat

ASSISTÈNCIA SANITÀRIA

385

Rjbi- Sant Cugat

93 699 80 80

CAP

93 589 11 22

CAP - Urgències

93 589 44 55

Centre Soc. Sar LF

93 589 78 00

C're A'zhe'mer St. C.

93 674 23 83

ASDI

Cret Ro;a Sani Cugat

93 674 12 34

CPA

Creu Ro;a Valldoreix

93 674 2 i 59

CCasteliano-Marchego 93 589 76 05

Dispensari la Floresta

93 674 7615

Ger-raror Cavis

93 589 57 98

General de Catalunya

93 5891212

Gi-uc Sup. imnng'ants

93 674 93 14

Hisenda

93 589 11 56

Val d'Hebron

93 427 20 00

Sant Cugat Comerç

93 674 03 22

Jutjat

93 674 66 96

Sant Joan de Déu

93 203 40 00

Telèfon de l'Esperança 93 414 48 48

MITJANS COMUNICACIÓ

091

EMD Valldoreix

ENHER Rubí

93 699 '8 92

Els 4 Cartons

93 569 62 82

FECSA latenció cient)

90C 73 73 73

93 675 35 03

Pacto Sant Cugat

33 575 59 59

FECSA lavaresi

900 74 74 74

93 58916 74

Tot Sant Cugat

93 574 86 61

Fjnerara

93 589 55 52

Reoso-Buta

93 674 15 80

SOREA

93 589 00 21

ENTITATS

ORGANISMES OFICIALS

ArxiuGavn

93 204 22 47 93 2051515

936742570'

Les Planes

93 204 75 03

FGC

Arxiu Municipal

93 589 07 12

St. Pere Ocíavíà

93 6741163

Grua

Arxiu Nac. Catalunya

93 589 77 88

Valldoreix

93674 05 69

RENFE

AAPP i W Valldoreix

93 674 21 97

Casal Cultural Mira-sol 93 589 20 18

AAPP Montserrat Vall.

93 674 21 05

Casal d Avis SC

93 58916 38

AA Prop., V. la Floresta 93 674 20 89

Casal Valldorax

93 674 45 99

Cuerpo Nacional

AAW Aiguallonga Flor. 93 674 51 29

Ctre. Cívic 'a Floresta

93 539 08 47

Municipal i Protecció Civil

93 674 78 58 092

TALLERS PLACES LIMITADES

- I N S C R I P C I Ó OBERTA

Inici de c l a s s e s : 2 d'octubre del 2000 Informació: Casal de

Organitza:

Cultura de Valldoreix

EMD de Valldoreix

DIBUIX i PINTURA

BALLS DE SALÓ

"93 49002 02 '

DIBUIX i PINTURA

93 318 87 5 0 '

per a nens i joves

Rad.o Tax

"93 5894422

•

Taxis (parada)

"9367409 97

ORFEBRERIA

Valldoreix iparada)

BODY BALANCE

per a j o v e s i adults

93 674 33 71

Port POLICIA

Sant Albert, 5 Tel. i fax 93 589 82 69

93 478 50 00

Carreteres

MPP W Can Majó Vall. 93 674 50 49

ASSOCIACIONS

Informació i inscripcions De dimarts a divendres De9a 11.30 i de 17.00a 19.00h

TRANSPORTS Aeroport

PARRÒQUIA

LLEURE

CASAL DE fjfr CULTURA DE 11,1 VALLDOREIX

93 674 11 11

• ESTAMPACIÓ s/ roba, b a t i k i seda

• JOIERIA

IOGA

a la c e r a p e r d u d a JAZZ infantil i j u v e n i l

CINESA SANT CUGAT

JAZZ AERÒBIC

Sant Cugat 1

18.15-21.30/16.00 ,Fprtatojnfen»li^

per a nens i j o v e s

PUNT Taller

TAI-TXÍ

Yelmo 4

StuartJ^e/M»siióna;,..(c<)fisurteu) 16.00-18.00-20.00-22.00

Donde^sté el dinero

SantCugatJ

Y

Misión imposible 2

__ JI6.1__M9.15-22.15

^Ji^iMi™™»™™™™ IWsíónjmposibl^2

...... ~~ ™ ^L·^L'líi^

Misión a Marte

_____

___

.MO ?,.?...,,.....

17.15 - 20.00 - 22.40 Tigger/El laberinto

Yelmo2mm

___

StuartLittle

Tl C

HHHP I^TI

SANT CUGAT

Gladiator (consulteu dissabte)

SALA1: 16.00

GOLFA 00.30: Apta

CINESH

s i

r-:íïtfl-:asrJlA

2ft yid

16.25-19.30- 22.30

7 <lc j u l i o l

KKCITAL l)K CAVI

r.lC.I.K 1)K <:i!NK!\1A A

I IMAINO

I.'AIKK I I . I I K K

S u p u r i n : Joana \ i l a p h n . i l'iann: ('.iries \ . \ i n n ; K h s i

\ ^ 22Al) a Li pki V J ilcl ( i a i i Í - i. i \- M I sal ric i .iiltur.i d e \ u l l d o r c i \ . .. iMitraila lliure.

I m d i I- a n c v . , ,. , i , \ Ics _ I li .1 la p a n n q n u d e Sant ( i c h r ü de Y . i l l d n r c i v Cnl. F A I D d c Y.illdmeiN i la p.iri'i«|iii.i ric Sani ( i c l n la.

' , l c J " l l , ) 1 ; lw/"s"/"r "" "'"' '/n: de l ' c d r o Alnindóv ar.

O n ; . I A I I ) de Valldoreix.

El cinema de casa teva

T SETMANA

ESTRENA

SALAS3- 4:16.15-19.15- 22.15 GOLFA: 00.50 Pte. Calif.

16.10-18.05 / 20.15-22.45

^ ™ . L . _ _ _ _

1615-18.20-20.20-22.45

VwH I I

16.00-18.J^0J0-22.50

1

^

Andante

17.15-19.45- 22.40 l)i\ t - m l r o

Tango para tres

Misión imposible 2

GYM-AERÒBIC

16.10-18.2022O30_-J2.35

?!mo^

Yelmo 7

YelrnoJ ^

• ESCOLA DE MÚSICA

^!0EL &w\htoúi.

YELMO SANT CUGAT

•

de PLÀSTICA

Sant Cugat 2

_____

16.00-18.15- 20.15-22.35

• TEATRE

juvenil

Yelmo 3

Gladiator / Hechizo del corazón

VITRALLS DECORATIUS

3a SETMANA

SALA 2: 16.00 -18.00- 20.00 - 22.00 GOLFA: 00.15 Misión a Marte

8a SETMANA

SALA1 18:15-21:30 13 ANYS

s ai s s íTiüiywílid·

i

ELS4CAMÜNS

56

'i r/f

l)i fou.-. iuli'ilrlil-\\\

S e t m a n a r i de SANT CUGAT DEL VALLÈS

Fran Navarro. Jugador de futbol de la UE Lleida

Buit de poder | o R I ) l ( : \ s ys

"Somio a ascendir amb la UE Lleida a Primera Divisió" Ai i x l .ori:/ -Sant CugatEls primers anys de la carrera esportiva de Eran Navarro van ser a l'Escola del Sant (lugat Esport E( l Va néixer a Sant ( Aigat i ara juga a la Segona Divisió amb la l E I deiila on complirà la seva quarta temporada. Aquest santeugatenc de 27 anys juga de central i es recupera ara mateix de la greu lesió que va patir el 12 de gener al camp de l'Eibar, en partit de Copa del Rei. — < '.om va néixer la seva passió pei futliol?

- Quan tenia 8 <> 9 anys li vaig dir al meu pare que volia jugar a futbol i em va apuntar a l'escola de futbol del Sant Cugat Esport FC on vaig jugar fins a benjamí. Després ja vaig marxar a l'Espanyol des d'on vaig passar per tot el futbol base de l'Espanyol, des de l'aleví fins al juvenil. Posteriorment, vaig entrar a formar part de l'Hospitalet, que llavors era el filial del RCD Espanyol. M'hi vaig estar dues o tres temporades i després vaig anar a la Gramenet, encara cedit per l'Espanyol. Més tard, vaig fitxar pel I .ogronyès on hi vaig ser dos anys. I ara, sóc al Lleida.

— Digui'm nu moment que recordi amb nostàlgia especial.

- Vaig firmar pel Logronyès quan aquest equip estava a Segona Divisió: havia baixat de Primera.

Aquella temporada, només un any després, vam aconseguir pujar a Primera Divisió una altra vegada.

Potser aquest és un dels moments més bonics que recordo. I -any següent, però, vam tornar a baixar i després d'aquella temporada vaig venir a la VK Lleida. La temporada que ve ja serà la quarta temporada que sóc a la Terra Ferma.

— Quan un comença a jugar a fiitlx»! mai s'arriba a bnaginar «me un dia acabarà jugant a Segona Divisió "A"...

- No, perquè és molt difícil. I a mesura que transcorren els anys, encara ho és més. Dels meus companys que van començar a jugar a futbol amb mi n'hi ha molt pocs

la l.E IJeida a Primera Divisió';' - Sí. i tant. Li he agafat molt de carinyo al I Jeida. Es una ciutat on t'hi trobes molt a gust i és un club on et sents estimat. Afortunadament, però, ja he estat a Primera amb el Logronyès. Tinc una espina clavada que m'agradaria treure-me-la i poder arribar algun dia a jugar a Primera Divisió.

- El nivell dels jugadors estrangers és millor que el dels nacionals?

- Per experiència, al Lleida mateix hem tingut força extrangers sempre i al final han jugat els nacionals. Penso que els jugadors nacionals donen molt més bon re. sultat i rendiment que no pas els de fora i. a més a més, s'està demostrant.

- Com és el futbol des de dins?

- l'd futbol és molt diferent de com es veu des de fora a com es viu des de dins. Des de fora, tot sembla molt fàcil i molt bonic. A vegades, el que viu un jugador en un vestidor o a la seva vida privada no és tan bonic. I això la gent no F/v/// N/rcarro és un admirador de la seva riutat FOTO: .Y/117 I.ARROSA ho acaba d'entendre. Però personalment, jo no li canviaria a ninque hagin arribat a militar a catepoc no penso en la titularitat. Pengú la meva feina perquè jugar a gories nacionals. A més a més, no ses en el teu genoll, que estigui futbol és el que més m'agrada. he estat un jugador que destaqués bé, que puguis entrenar i després en cap equip per on he passat, però que puguis jugar. He d'anar pas a - El Sant Cugat Esport FC ha en canvi, jo he estat sempre on hapas. Recordo que quan em vaig baixat enguany a Regional Previa d'estar. operar somiava a poder caminar ferent. després de l'operació perquè em — Com es truita de la seva greu le- 1 le seguit el Sant ( aigat pels mitveia molt limitat. I després de casió al genoll que va [Kitir ara fa sis jans de comunicació, per algun amic que hi juga i també pel meu •«**? , , , r i i m l n a r ' P c n s c s Ll pare, que n'és soci des de fa molts Ja estic a la fase L·l motí del JUWOl córrer. anys. Penso que és una entitat que , I ». f j — El Lleida s'està final de la recuhauria de jugar a Primera Catalaperació. Encara na. tinc algunes molèsties que no pera temporada.

- Què és el que més li agrada de em permeten pofyra Q C Q m g s cyjy L'objectin és pula seva ciutat? der treballar be. J jar a Primera Di- Vaig néixer aquí i sóc santeugavisio? tenc de tota la vida. La terra tira - tïs díficil. La molt i m'agrada molt viure-hi. Es punt al CAR de 1 t e m p o r a d a és una ciutat molt tranquil·la i que Sant ( aigat i crec molt llarga i la Sel'estan fent per viure amb una quaque potser no arrigona encara més, que té un calitat de vida molt bona. Es una ciubaré al 100% per començar la prelendari de 42 partits. Es veritat que tat moderna, ha evolucionat molt temporada, però com a mínim sí s'està fitxant molt, però també han i cap a bé. Però hi trobo a faltar coque podré entrar en la dinàmica marxat molts jugadors, entre ells ses necessàries com moltes més de grup. set o vuit jugadors que eren tituinstal·lacions esportives de les que — Ara el principal objectiu és relars.

El club/està capacitat per hi ha. No n'hi ha prou amb un cuperar la titidaritat que va permuntar un bon equip. camp de futbol i un pavelló en una dre quan es va lesionar.

I n somni seu seria jugar mul) ciutat de 5S.()(X) habitants.

- Sí, és clar, però ara mateix tam-

es molt diferent de reforçant moiu*com es veu des de ***"**-

M estic posant a

des de dins "

I lom sap que aquests dics ha tet un any de la constitució de l'actual govern municipal. Mes ben dit, de la constitució del seu nucli llur. ampliat fa una mica niés de dos mesos amb alguns pesos pesants. I hi estat un any d'estirai-arronsa. Durant cl qual, tot cal dir-ho, no s'ha estirat gaire i encara s'ha afluixat menys. A l'hora de fer balanç, com s'esperava, l'opinió ha estat dividida. Des de l'equip de govern (els del nucli dur. s ' e n t é n ) s'ha dit q u e d u r a n t aquest període s'han "centrat a definir els futurs grans projectes de ciutat", cosa que fa pensar que hi ha hagut la voluntat de donar un gir a la política municipal heretada. Però sobre aquest tema em permetran que no hi insisteixi, o no m'assabento de res o molc em temo que d'aquí a poques setmanes veurem una certa confrontació dialèctica (a través del mitjans escrits, per exemple) entre l'actual gestió i la pretèrita (la de fa uns anys, per posar un altre e x e m p l e ) . Des de l'oposició. aquest any s'ha viscut d'una manera ben diferent. S'ha parlat "d'any perdut", de no encarrilament de "les assignatures pend e n t s de la ciutat", d'any de "paràlisi municipal'' a causa de la inestabilitat política i de govern cjue "no ha governat" pel fet d'estar condicionat per la minoria.

Sense cap mena de dubte, tots tenen la seva part de raó. Fer projectes no requereix cap mena de majoria i si, a més, els que s'apunten a última hora no els qüestionen, com diuen en castellà. mielsobrehojuelas. Ara o avui (dos mots que volen dir el mateix però no són iguals, com diria Silvio Rodríguez i remarca la nostra premsa local) caldrà veure si pensam e n t i acció c o m e n c e n a Convergir i Vntficar-se. En definitiva, sembla que no podem parlar de buit de poder. On sí que ha existit, i de forma clamorosa, ha estat en un acte tan simbòlic com és el pregó festamajorer. Segons m'han explicat, el senyor alcalde no hi va arribar a temps (què dur ha de ser pertànyer a dues institucions que depenen d'un vot!!) i ningú no va assumir la responsabilitat d'agafar el micròfon. En definitiva, va fallar tota la línia de comandament. I això que han tingut un any per assajar!!