Diari de Sant Cugat 341

El 'diari' de Sant Cugat

lïihw isétimdttim*

EIS 4 CANTONS

Destaquem

Mftfí, 341 \nyVll

225 ptes.

El vent destrueix el globus de la piscina

L'escriptor Baltasar Porcel, pregoner de la Festa Major Pàgina 34 Jordi Turull (CDC), nou gerent de l'Ajuntament Pàgina 3

El GEIP Collserola estarà a punt passat l'estiu Pàtina IS

Enric Tomàs continua presidint la UE Sant Cugat Pàgina 29

Metrovacesa farà un hotel al turó de Can Matas Pàgina 42

Mega concert

ELS PETS

L'Ajuntament estudia la possibilitat d'instal·lar una carpa que substitueixi el globus dels darrers vint anys Pàg. n FOTO.-CEDIDA

El c a r r e r de Santiago Rusinol serà per als vianants els caps de setmana S'inicia un període de proves abans de la vianantitzadó definitiva ##. w

•

CATALONIA CERÀMIC

CONEIXEU-NOS, ESTEM AL VOSTRE SERVEI OBERT DE DILLUNS A DISSABTE HORARI: dlodv. de 80 13 K 1 de 15 o 20 h d i de 9 o 13 h i de I6o20h

Divendres 16 \ de juny 22.30 • • • • •

Ceràmica Sanitaris Aixetes Mobles de bany Accessoris

• Banyeres d'hidromassatge • Materials per a la construcció

EXPOVÍNDES: on* Cho.SciiiCugot, km 3. Cerdanyola del Val*». W. 93 580 15 00 Buata Aii«.'25.Barcelona. Tel 9341908 46 Rocafort, 112. Barcelona Tel. 93 426 00 08

Taller, fabricació pròpia Exposició I venda

Oficines

C. Xorric, 2 (PI. Ajunta mont) Tel / Fnx 93 675 29 02

i exposició Crta. Cerdanyola, 67-71 T · W F a x 9 3 5 8 9 l 8 7e

08190 Sant Cugat dol Vallès

Si passeu aquesta FESTA MAJOR pel local de l'Esbart, MERCART us oferirà

MFRtm a l'Esbart PETIT FORMAT S.L

un w% de descompte mostrant el carnet de subscriptor

Jumping Q U A D

Sant

ENTRADES GRATIS a recollir e n les n o s t r e s oficines

vi

Cugat

santcuqat c i n e s Cada setmana regalem 1 tiquet pera

QUALSEVOL SALA DIES FEINERS (EXCEPTE: d i m e c r e s i vigílies de festius)

2 persones Excursió de 2 h G R A T U I T A • Per la muntanya • En grup i amb guia • Caps de setmana i festius

• Per fer amb els amics o la família • Només cal carnet B-l o Al

Ctra. de Cerdanyola, 43. Granja Baiard. Sant Cugat

Els diumenges podeu gaudir d'un HÍPICA SEVERINO

passeig a cavall

ENTRADES de franc per a la SESSIÓ GOLFA nas» M M s*s« «sw KS» aoa* seu» &M»

ENTRADES de franc (per a dies feiners)

CARNET amb punts per guanyar tiquets gratis cada cop que adquiriu una entrada t/ty'&v'ffi t "

"B ATENCIÓ AL SUBSCRIPTOR 93 589 62 82-

. \ÇW

"»*y "•

de dl a dv, de 9 a 14 h i de 16 a 20 h

HS I CANTONS

Política Dijous, /5 f/r juny í/el 2000

C o n s i s t o r i

S a n i t a t

El PSC demanarà al Parlament la construcció del CAP enguany S'oposa alfet que s'allarguin les mesures pal·liatives

Jordi Turull és des de fa una setmana el gerent de l'Ajuntament F. H. - Sant Cugat -

KMII.I BKI.I.A

- Sant Cugat -

"La situació dels serveis sanitaris a Sant Cugat és impròpia d'una ciutat com la nostra". Així de contundent va ser el regidor del Partit dels Socialistes ( P S C PSOF). Jordi Menéndez, acompanyat per la regidora socialista Marta Sessé. I na situació que és, segons els socialistes, fruit de la deixadesa i la desatenció de les administracions responsables: Ajuntament i Generalitat. D'una banda, han denunciat que no existeix cap partida pressupostària del govern català destinada a la construcció d'un nou Centre d'Assistència Primària (CAP), i de l'altra, les " m e s u r e s pal·liatives provisionals" que ha pres el consistori: "FI nostre grup no acceptarà que aquesta sigui una solució que s'allargui en el temps", diu Sessé.

Fls socialistes desconfien d'aquestes mesures perquè "hem tingut certa experiència amb el quart institut". D'altra banda, asseguren que no hi ha cap previsió monetària als crèdits per a inversió de l'Institut Català de la Salut (ICS), ni al llistat d'actuacions previstes per l'empresa pública CISA. "Fs una expectativa que no té cap base pressupostària", remarca Menéndez. "és un frau als ciutadans de Sant Cugat". FI PSC ha volgut fer també un reconeixement a la fei-

Mf/rffi Sesse i JO/Y/Í Menéndez (i la ruda de premsa /•': .v.v

na feta pel col·lectiu veïnal respecte a la demanda de millores sanitàries, especialment de l'Associació de Veïns de la plaça del Coll i de la Federació d'Associacions de Veïns de Sant Cugat (FAV). En aquest sentit, els socialistes pensen que "han fet més en favor de la millora de l'assistència primària que no pas el nostre Ajuntament".

Per tot plegat, el PSC-Ciutadans pel Canvi presentarà una iniciativa al Parlament de Catalunya per instar la Generalitat a "modificar les seves previsions i assumir el compromís explícit" d'incloure la redacció del projecte del CAP enguany a càrrec de GISA. És a dir, que "no som partidaris que sigui construït per una empresa priva-

da", conclou Menéndez. Concretament, les mesures en qüestió consisteixen a a u g m e n t a r els equips d'atenció primària a partir del setembre amb cinc metges de medicina general, un pediatre, sis infermeres i suport administratiu, gràcies a l'ICS. Per fer-ho. l'Ajuntament cedirà uns locals a Torre Blanca fins a la construcció del CAP a Valldoreix.

A

x i v í s t i c a

Els partits locals, a favor que es portin els d o c u m e n t s de Salamanca a l'ANC F. B.

"$&.

AUTOMATISMES

I PERSIANES.

#i:##gytetat ;- ; f te#vaf -:

í

'% *'

"I

I ISTEME5 OE SEGURETAT OMFl:V!ïM;ii!aOÏÍ.::(ïO!FCíIi

T

AV. L l U f S C O M P A N Y S , 50 (ABANS ALFONS SALA)

-i-*"».

*?J*: 'r*

Jordi Turull és la persona escollida per l'Ajuntament com a gerent del consistori i que serà l'encarregat de materialitzar el nou model gerencial que separarà les tasques administratives de les estrictament polítiques.

De fet, ja fa una setmana q u e Turull, de Parets del Vallès, treballa a l'Ajuntament. Segons el mateix alcalde. Lluís Recoder, "reuneix tots els requisits que demanàvem". A Turull l'avala l'experiència en la gerència de l'Ajuntament de Sant Adrià del Besòs, i la tasca desenvolupada fins ara com a gerent de l'Institut Català del Voluntariat, que depèn del Departament de Benestar Social de la Generalitat.

També ha treballat en diverses administracions locals com a secretari. L'alcalde assegura que quan "li vaig proposar va estar molt il·lusionat i amb moltes ganes". Segons Recoder, el fet que Turull sigui militant de C Ü C no ha influït en la seva designació com a gerent. Turull co-

-Sant Cugat -

Tots els partits locals s'han mostrat favorables al retorn a Catalunya dels papers de la Generalitat r e p u b l i c a n a , d i p o s i t a t s actualment a Salamanca i que anirien a parar al fons de l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), situat a Sant Cugat. Tots excepte el PP, que prefereix esperar la resolució de la comissió mixta. La polèmica va ressorgir arran de l'aprovació d'una proposició no de llei al Parlament català, a proposta del PSCCiutadans pel Canvi, que insta la Generalitat a reclamar els documents, incautats com a botí a la Guerra Civil. El president local del PP, Francesc Llatjós ha expli-

cat que "és el Parlament qui ha de decidir". Llatjós ha remarcat que la delegació a Sant Cugat del PP segueix la línia del partit, "que és qui decideix". FI PP català es va abstenir a la votació a la cambra.

Per la seva banda, el president de C D C , Ramon Bonastre, celebra que "el PSC vingui cap als criteris de C D C . que defensem des de fa anys", alhora que espera que el PP tingui la "sensibilitat política i fins i tot històrica" per fer-los tornar. "Que tornin!", ha exclamat el seu homònim d T n i ó Democràtica. Joan Recasens. El democristià assegura que "el que ha estat expoliat ha de tornar a Catalunya" i critica els "arguments curiosos que arriben des de Salamanca dient que l'arxiu no es pot

Jo/r/i Turull, gerent municipal

T:Xl.

ordinarà l'equip tècnic del consistori, a més dels programes d'actuació municipal. FI responsable màxim de la part tècnica de l'Ajuntament s'entrevistarà personalment a m b els caps d'àrea que ja hi ha i els que s'hi afegiran. Turull serà presentat demà a la Junta de Portaveus a la resta de forces polítiques. desmantellar". Des del PSC', la primera secretària, Maria Sansa, apunta la possibilitat de digitalitzar-los i deixar-ne una còpia a Salamanca, mentre assenyala que "se li dóna una importància política a una cosa que és tècnica o històrica". Eduard Pomar, d'Esquerra Republicana, creu que "ha de ser un govern democràtic" qui faci tornar els documents "arrabassats" per no perpetuar el dret de conquesta. El president d'Iniciativa per Catalunya-Verds, Xavier Boix, coincideix a dir que és un problema històric que "s'hauria d'haver resolt un cop acabat el franquisme". FI mateix opina el coordinador local d'Esquerra Unida i Alternativa. José Fernando Mota, que també ha suggerit la possibilitat de deixar-hi una còpia de l'original. Mota lamenta que "no hi ha una posició clara dins del PSC", ja que "el PSOE allà diu una cosa i aquí una altra".

Això, segons Mota, provoca "polèmiques inútils: el PSC fa temps que va jugant per despistar".

Política

ELSiCAOTONS Dijous. } S de juny M 2000

M o b i l i t a t

IC-V proposa la construcció d'una nova estació dels FGC a Sant Cugat Presenten una campanya perfer arribar el metro a la comarca K.MII.I BKI.I.A

- Sant Cugat La secció local d'Iniciativa per Catahmya-Vcrds proposa que es faci una nova estació de Ferrocarrils de la Generalitat al centre de Sant (.ugat -a la cruïlla entre la línia de Barcelona a Sabadell dels Ferrocarrils i la de Renfe- ja que l'augment de vehicles privats sumat a la necessitat de construir aparcaments ho demana. Així ho creuen els ecosocialistes santeugatencs, que van presentar altres iniciatives per millorar la mobilitat a la ciutat, com ara l'habilitació d'un servei d'autobús llançadora que connecti els districtes amb les estacions de tren i el centre de la ciutat. El regidor d'ICV, Joan Balada, creu que "la línia dels Ferrocarrils no s'adequa al creixement de Sant Cugat i l'estació central impedeix la construcció d'un gran aparcament".

A banda d'això, també van presentar un p a q u e t de mesures d'àmbit comarcal per solucionar

lioix i Balada a la seu dlC- .' arabada de pintar /•'.: X. /.. els problemes creixents de tràngativa a la construcció del túnel sit al Vallès. Una d'aciucstes inid'Horta, la reducció de la contaciatives és fer arribar a la comarminació ambiental que provoca ca el Metro de Barcelona. Per l'efecte hivernacle - a causa de aquest motiu han engegat una les emissions de CO7 dels vehicampanya de recollida de signacles de motor- i la proposta d'altures sota el títol de "Volem el ternatives al problema de la mometro i més", que se centra en bilitat: e m b u s s o s , p è r d u a d e tres aspectes molt concrets: la ne- temps, estrès, insuficiència del

transport públic, entre d'altres.

IC-V presentarà una moció al ple de juny perquè Sant Cugat s'adhereixi al dia europeu sense cotxes. Segons el president local del partit, Xavier Boix, el túnel d'Horta no solucionarà el problema de col·lapse circulatori". Boix assenyala altres propostes a banda de l'arribada del metro a la comarca, com són la connexió dels Ferrocarrils Catalans amb la Renfe, la conversió de la línia PapiolMollet per a passatgers, la const r u c c i ó d ' u n t e r c e r carril a l'autopista A-18, o l'ampliació de l'A-7 amb sortides als polígons industrials. També són partidaris de la supressió dels peatges de l'E-9idel'A-17al'alçadadela Llagosta, de l'ampliació dels horaris nocturns dels Ferrocarrils, el foment de l'ús del vehicle elèctric, un pla d'aparcaments i un per a bicicletes, la implantació de la tarifa única i de l'adhesió de Sant Cugat al dia europeu sense cotxes que se celebrarà el proper dia 11 de setembre, entre altres iniciatives.

M o c i o n s

E R C d e m a n a r à al p l e u n a n o v a b i b l i o t e c a i u n refugi p e r a animals d o m è s t i c s K. B.

FI grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) va presentar dilluns les dues mocions que duran a aprovació al ple del mes de juny. Es tracta, d'una banda de la culminació de la campanya de recollida de signatures per a la construcció d'una nova biblioteca promoguda per les Joventuts d'ERC, i d'una proposta de refugi per a animals domèstics a la ciutat. Les J E R C han recollit un total de 3.200 firmes per demanar que, a més de fer realitat

una nova biblioteca a la ciutat, millorar l'actual, ja sigui amb l'augment del nombre de llibres o amb la reestructuració de l'espai, entre d'altres. A més. les JERC troben insuficients Ics mesures preses per l'Ajuntament d'habilitar una sala d'estudi a la Casa de Cultura. preses després de la reunió amb la regidora de Serveis Personals, Àngels Ponsa. Concretament demanen l'ampliació dels horaris, l'augment de 200 places per a adults, la instal·lació d'una desena d'ordinadors connectats a Internet. la reducció del preu de les fotocòpies o la compra de màquines de cafè 1 menjar.

Els Joves Socialistes també volen millores a la biblioteca F. B. - Sant Cugat -

Els Joves Socialistes donen suport a la campanya de les Joventuts d'Esquerra Republicana ( J E R C ) p e r m i l l o r a r la Biblioteca del Mil·lenari, encara q u e v e u e n difícil la construcció d ' u n nou e q u i p a m e n t després d'aprovats els pressupostos.

Una dels seus 12 m e m b r e s , que es reuneixen des del gener passat a la seu del PSC-PSOE, Aintzane Conesa, considera les mesures preses pel consistori d'habilitar una sala d'estudi a la Casa de Cultura insuficients: "Sembla que s'estiguin rient de nosaltres", afirma. Conesa, que creu que no és la solució al problema d'ampliació d'horaris de l'actual biblioteca: "És una solució absurda". Els joves comparen l'equipament de Sant Cugat a m b la d e Cerdanyola, on "et donen el carnet al moment.

N o com aquí, que et fan esperar mesos", diu Conesa.

X a r x a de Biblioteques Populars

Els socialistes t a m b é demanen, com les J E R C , que s'ampliï el fons bibliogràfic, que "és molt e s c à s " . D ' a l t r a b a n d a , plantegen com a solució provisional l'adhesió de la biblioteca municipal a la Xarxa de Bibliol.'exre«idorJaume Busquets amb la regidora Sara Be/trau a la presenta/ui /•': SI.. teques Populars de la Diputació de Barcelona. sats més de 3.000 gossos, però es D'altra banda, ERC fonamenta calcula que n'hi ha 10.000 més, Una altra de les crítiques dels la moció per construir un refugi cosa que, segons E R C , fa dé la Joves Socialistes és q u e "l'esd'animals de companyia en l'augciutat una de Ics capdavanteres tructura de l'edifici és simple", ment del seu nombre. El responen abandonaments, amb els confet que provoca que la instal·lasable de l'àrea de Medi Ambient següents problemes de sofriment, ció de l'aire condicionat sigui del partit, Jaume Busquets, va exd'excrements, d'accidents o aties. tan necessària. plicar que a Sant Cugat hi ha cen-

"iMiMIliMi II

Joguines

nflTIUE TEACHER M A R G A

RfQUIRED ò a n t i a g o Tuisinol, 34

Santa Maria, 44 Tel. 93 674 15 32

7el. 93 674 OtS 4$

• E.F.I. • Work in Sant Cugat

609 6 0 3 2 0 0

SE NECESITA CHICO para dt·parlauH·nío ..k' bobbv • Edad entre 18y25anos • Con experiència 0 aficionado a este sector 1 1

Trabajo en Pryca Sant Cugat Horario: de lunes a viernes, por la tarde v sabados todo el dia Ï T 9.5 587 20 14-93 586 24 77

5

ELS /QUVIÜNS Dijous, 15 f/ejuny delZOOO

t**^

*& ^ 1

£ s i*

f

í/i

r

S",'i

I

^*"& W í

í 4 ' -.

. •;<•

L&<

_.

. „ * * ?•>'

^

Bf'íf

í

+ NIIDEA + LA VIE BOHEME + SULTAN . i* t 4 *

^ 4

•5i * 1 " . * -ft

%

»

*

* í

&" f ^ * W

:

*«' * *

* * •

...

i

*

"sí? %

* i I

•&

*

*

•

*

#

,

• «v * | „* *;• v * .

ï

1

*

*

/

* * * -

••

ï •Ml* - •• t *

'«ií,W

/ ,

*..

í

* t

>

^rfCuGq VENDA D'ENTRADES ANTICIPADES:

ANYS a prop teu 1985-2000

VENDA ANTICIPADA: 9 0 0 p t e s

• TOT Sant Cugat - C/ Sant Antoni, 42 • Ràdio Sant Cugat - C/ Sant Jordi, 5 Casa de Cultura - C/ Castellví, s/n [costat monestir] Compàs - C/ Santiago Rusinol, 20 TOT Cerdanyola - C/ Rambla Montserrat, 32

VENDA TAQUILLA: 1 . 3 0 0 ptes.

40 Principals Catalunya Central

COL.LABORA:

fi .TLli Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

EIS 4 CANTONS

!UI0 SANKUÍM

ERDqn«

CLUB25 FM 95.6

PV

OS4CANT0NS

Opinió J ^ L

Dijous, 15 dejuny del 2000

E d i t o r i a l

HJS CANTON Setmanari independent de Sant Cugat del \allcs

Pas a pas

Carrer Sjm Antoni.4>-44. 081TO Sant Cugat del Vallès Tel. V.\ im h2 HZ • F i x <í.1 6 7 4 ><> 24 A d r e e j electrònica: c'K4cant<insfcÈt<itNantctií*at.c»»rTi

P

Consell d'Administració Ramon Grau (president)

Josep Maria Vallès Redacció P o l í l i r a / E n t o m : Emili Bella; O p i n i ó / C o n i a r r a : Josep M. Vallès; Societat: Ester Castanyer i Magda Méndez; Esport*: Alex López; Cultura: Marea Almagro Economia: Ylicol Sabaté Comerciat ('armen Ryaralar C o n M l l Editorial Ramon (írau (president). Josep M . Cabrerizo IviceprcsidenO.Víctor Alexandre. Francesc Carbó.

Jordi Casas, Narcís Castanyer. Albert de Pablo, Xavier Fornells, Rogcli Pedró, Ramon Pros.

U n í s Puig. Emili René, Montserrat Rumbau, Pacti Soler. Josep A. Teixidó. Joan Tortosa, Josep M. Sans Travé. Joan Troyano, Núria Zabala.

Manel Pardo i Pepa Martín Subscripcions Sinda Gómez

oc a poc i amb bona lletra. Dies després de complir-se el primer aniversari d'aquest mandat es fa pública l'execució, per part de l'equip de govern municipal, d'una decisió que l'Ajuntament de Sant Cugat va prendre fa anys; ara, però, tot indica que la seva aplicació pot ser definitiva. Estem parlant de la vianantització del centre de la ciutat, de poder caminar badant tranquil·lament sense patir per si un vehicle envesteix el nostre fill que dorm assegut al seu cotxet o badar observant els aparadors de les botigues Estem parlant de recuperar el centre històric de Sant Cugat, de fer-lo més humà tot facilitant el passeig, la comunicació entre les persones i l'organització d'acti-

Final a la

Fotografia Xavi Larrosa i Eduard Farinycs Disseny i maquetació Susanna Dicenta i Marta Cabrol Correcció Blanca Pi i Núria Batllori Impressió Rotimpres Tel. <>72 40 05 MS

Mailing Vallès S L . Tel. 589 23 71 Dipòsit legal: GI-405-93 l·'./·· •/(tiiihièis cxpfcn·u iinKjn>cnt IJ s o a i>ptnHÍ en els«iiuirials.

Kls jrticles signats expressen l'opinió dcK seus JiHorx, que h.ls -f (-oMom m> f*j <te\ * necessirúmem. l'iiblk.íK.'H'i jdhcfida j ;

(DACPC

D i s t r i b u c i ó d'ELS

4

vitats ciutadanes a cel obert més sovint.

A partir del mes de juliol es tallarà al trànsit de vehicles pel carrer de Santiago Rusinol, inicialment els caps de setmana. Aquest és un primer pas que l'equip de govern aplica per arribar amb posterioritat a la vianantització definitiva d'aquest carrer i d'altres sectors com és la mateixa plaça d'Octavià, el carrer de la Creu, etc. Amb aquest període de proves l'Ajuntament detectarà el millor i el pitjor de la vianantització del centre per cercar solucions i alternatives diverses que no dificultin més la mobilitat prou espesa de la nostra ciutat.

Ara bé, la ciutadania també cal que es conscienciï d'aquest fet i que, a l'hora d'acudir al centre el cap de setmana, no

(/Mritièfl·LtUc·'7 W.FBSH2371 SatCaj*

CANTONS

als subscriptors

C a r t e s

' a ho deia el cantautor que quan no plou tothom a patir i quan ho fa tot ho "fot enlaire". Aquesta afirmaciTTl'hem :íoTh pogut constatar aquest cap de setmana, no tan sols arreu del país, en van plens els mitjans de comunicació, sinó que també a la nostra ciutat hem patit l'aiguat i els forts vents, unes hores de basarda que una vegada més demostren la feblesa de tot allò que sembla que estigui preparat per a anys i panys. Com el globus de la piscina municipal, un invent provisional de l'època Llatjos, o sigui de fa més de vint anys que sempre ha estat sota aquest adjectiu. Sota aquest plantejament, els nostres governants locals han anat fent mans i mànigues i d e l s

pnwisionalitat

molts pedaços per dilatar una situació que, evidentment, sempre passa pels diners que han de sortir d'un pressupost que no permet filigranes, i que a més depèn d'un plantejament global i definitiu dels futurs equipaments esportius que s'ajusti a la realitat i necessitats del Sant Cugat del 2000, amb seixanta mil habitants enlloc dels vint-i-cinc mil de l'època del globus.

Ara, davant d'un pla que preveu la remodelació i el trasllat de la zona esportiva de la rambla del Celler, d'un pla que tanca la porta a la provisionalitat del globus, aquest ja ha dit prou, sense encomanar-se a ningú ni a cap estament ni administració. L'aigua i el vent, en poques

l e c t o r s

pretengui aparcar el vehicle al mateix carrer de Sant Medir, a la plaça d'Octavià, etc. Tots els vehicles no hi caben; o deixem el cotxe en els aparcaments públics o sectors pròxims o, potser millor, ens apropem al centre a peu o amb bicicleta. De ben segur que aquesta mesura també afavorirà el nostre entorn, ja que, com a mínim, la contaminació acústica serà menor perquè el soroll disminuirà i l'ambient estarà menys carregat perquè els tubs d'escapament faran vacances els caps de setmana.

Per tant, tot i els reticents, la gran majoria hi sortirà guanyant, el ciutadà, el centre i el comerç, i el perdedor, és clar, el cotxe. Però val la pena prioritzar.

El

hores, ho han decidit i el pobre globus, a qui caldria un homenatge pels serveis prestats, encara que provisionals, a tants i tants santeugatencs que han passat per la piscina municipal, ha passat a millor vida. Per sort a banda que ha caigut de nit sense ocasionar cap desgràcia, la temporada d'estiu ja es aquí i la retirada de la coberta era qüestió de dies.

El globus de la piscina o el bon nombre d'arbres malmesos aquest cap de setmana, o bé les desgràcies, tant humanes com materials, de prop nostre: Montserrat, ponts de pressupost multimilionari, cases i carreteres, són un exemple de la fragilitat de tot plegat davant de la força de l'aigua i el vent.

S e v e r •>,.,;„,•:••:,

e n

T i t o

t„

Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos,

Cort TOsSft «L TEWPS&

i el dret de resumir-los q u a n ho considerí o p o r t ú .

EC FENRMtCttA F A 2 5 M I '

El PP canvia I cralx Alguns ens sentim molt satisfets de l'evolució ascendent que el nostre president José Maria Aznar ha sabut aconseguir per al nostre partit i per a tota l'Espanya plural. Vegem com: a) Ha sabut evolucionar amb un sentit pràctic per a tot el nostre país, aconseguint una estabilitat modèlica, que bona falta ens feia. b) Per aconseguir-ho, ha sabut formar un equip de govern amb gent mol capacitada, ben preparada, treballadora i -el que més falta feia- HONRADA. Amb aquests ingredients, l'èxit estava assegurat, com ho han reconegut i agraït les urnes. Amb aquest equip, tenim Partit Popular per a 'RATO', i valgui el

joc de paraules. c) Ha sabut FUMIGAR les antigalles d'Alianza Popular, de les quals en queda ben poc. Virant al centre, ha aconseguit que tots els espanyols ens sentim més units, encertant a aconseguir que les diferències siguin menors i així la convivència sigui millor.

Quan diem que la fumigació s'ha consumat, reconeguem que queden uns pocs reductes on no ha arribat l'insecticida, tot i que malauradament, Sant Cugat en sigui un d'aquests pocs i mantinguem un exemplar que no és exemplar, el Sr. Llatjós, ja que no compleix cap de les condicions que abans hem apuntat i se sosté en una petita camera de la seva mateixa orientació, o fins i tot procedent del gastat

PADE. Esperem, desitgem i sabem que a aquests rancons també arribarà l'insecticida, en benefici de tots i gràcies també als mateixos artífexs d'aquest munt d'encerts.

Desitgem seguir treballant amb aquest seny, com fins ara s'ha anat aconseguint i tindrem èxit assegurat per a molts anys, encara que hàgim de convèncer José Maria Aznar que postposi la seva retirada per a altres 4 anys, perquè no es tronqui o es quedi curt aquest període d'esforç col·lectiu en positiu. Ànim i endavant.

EL "K>T soMTomr r* 45***) M<*1» VMé*

i

Un col·lectiu de membres i simpatitzants del PP

•*.

Opinió

ELS/CANTONS Dijous, IS de juny del 2000

C a r t e s

d e l s

l e c t o r s

Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

La Seguretat

Social

L'oficina de la Seguretat Social de Sant Cugat del Vallès té greus problemes de comunicació a m b els usuaris. Una sola persona dóna de 3 del migdia a 8 del vespre aquest servei — d'altra banda molt útil— als milers i milers d'usuaris locals d'una ciutat en expansió, la qual cosa produeix un col·lapse telefònic. Fóra bo d e reforçar aquest servei atès que tots el paguem i que no podem estar hores —i no és cap exageració— esperant ser atesos per demanar hora de visita i seguir amb les esperes...

Atentament, J. M. Serra

Al través de la

televisió

Senyor director, Ja va dir Ch. Morgenstern, bavarès, el 1910, que allò que no es correspon a m b la moral en veritat-veritat no existeix. Ho afirmava a la poesia l l n m o g l i c h e Tatsache.

Per tant, en realitat, tranquils, que «Gran Hermano» només és un somni (si voleu, un malson).

Més encara, en realitat només és que els qui el segueixen s'estan mirant al mirall.

M.M.

Propaganda, beure

i pagar

el

N o voldria allargar en el temps la polèmica sobre la penosa desfilada militar, però tinc una anècdota que els lectors trobareu interessant. El dia abans d'aquell dissabte escoltava Catalunya Ràdio. Locutors i tertulians, engrescats, parlaven en contra de les armes i de l'exèrcit. Entremig, a cada bloc publicitari, una preciosa veu masculina deia en català el seu espot, catalans, que si el vostre exèrcit és tant i tant bo, que si el vostre exèrcit desfila, que el vostre exèrcit mereix reconeixement i agraïment.

Pagava l'espot -que sonava quasi com una notícia neutra, imparcial- el Ministeri de Defensa.

Per si no ho he explicat bé, era que el Ministeri de Defensa utilitza els vostres diners, els meus, i sobretot els dels tertulians antimilitaristes, per fer campanyes de r e n t a d a d ' i m a t g e , de pura propaganda política de partit, o partits. I d'una manera no ja oportunista sinó que podríem qualificar de melosa -no vull utilitzar cap e x a b r u p t e pitjor

com els q u e deveu estar pensant- parlant del «vostre exèrcit» com si fos la felicitat terrenal per a un català. I ho fan en la mateixa llengua en què ja ens havíem negat a pagar els Tercios de Flandes. Fins aquí han a r r i b a t e n els c à l c u l s m a quiavèl·lics. Ara ja n'han après, perquè queda lluny el temps en què el santeugatenc Narcís Serra s'afanyava a tapar ampolles armades, i ara de lesampolles et treuen conills, màgies-potàgies, estrelletes de colors i ofertes de treball.

verses suades posar-los i treure'ls cada cop. Aquesta setmana, però, ens h e m trobat q u e han posat cartells el C S O Torre Blanca, l'escola excursionisme del C M S C , la Galeria Canals i l'Ajuntament de Sant Cugat.

Prou que costa que vinguin a les reunions els veïns i veïnes de Sant Cugat, demano que no es tapin a q u e s t e s estructures que han de durar molt encara.

L'absurda nova norma municipal de prohibició de posar cartells a les parets i l'invasió de l'espai públic per estructures de pro-

Parcs

que es.

M'agrada de c o m p l e m e n t a r aquesta notícia explicant que el 20 de maig passat també va ser nomenada delegada al Congrés per la Conferència Nacional de M e d i Ambient del P S C , Carm e n Pérez, vocal d e la J u n t a Veïnal de l'entitat municipal de Valldoreix, i experta en temes d e cooperació e u r o p e a . Crec q u e aquesta notícia té interès per a Sant Cugat perquè és important que set santcugatencs e s t i g u e m p r e s e n t s en a q u e s t Congrés, que és clau en l'actual

verds

Cada tarda acostumo a anar al parc amb els meus germans petits. Fins ara no havia pogut gaudir d'un parc. Sempre p e n d e n t que no es fiquessin res a la boca, no trepitgessin porqueries...

Volia agrair a l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès el magnífic parc que han construït: el parc Central.

No tan sols perquè està molt net i ben cuidat sinó perquè realment han pensat en tota la canalla.

Zona de gronxadors per als més petits, espais per anar amb bicicleta, patinar, jugar a pilota...

I el que més m'ha agradat és que tot està molt V E R D . És com un somni dins de la ciutat on veig disfrutar els meus germans. Per això d e m a n o que aquest estil de parc fos el model de construccions de parcs d'aquest nou segle.

A inhoa Afa/mierca, 16 anys Però el cor del problema no és Bòsnia, és el gust pels tancs i pels patrioterismes xulescs. No cal ser insubmís per veure'n l'engany, tots el coneixem. És simplement un tema d'elemental sentit comú.

D e passada us recomano que reflexioneu també com la publicitat no pot ser mai neutra en els mitjans. Així com no existeix opinió pura ni informació pura, tampoc hi ha gaires límits entre aquestes i la propaganda, encara q u e es disfressi pagant anuncis.

M. Clos

Bronca a la Galeria Canals, el CMSC, l'Ajuntament i el CSO Torre Blanca Aquests dies la gent que treballem al CEPA estem posant peus de fanal (uns cartrons amb estructures de fusta) per col·locar els cartells de les reunions informatives on es donen els cubells de la brossa orgànica.

Aquests peus de fanal són unes estructures q u e ens han de servir durant tota la campanya, són reutilitzables i ens costen di-

paganda privada no és culpa nostra.

N o ens tapeu els peus de fanal! La normativa municipal no hauria d'evitar la difusió d'activitats culturals i socials de les entitats i la propaganda privada s'hauria, en canvi, de limitar al màxim.

Germà» L·lerena del Castillo

El IX Congrés del PSC Benvolgut director, Recentment s'ha publicat en aquest mitjà de comunicació la notícia de la darrera Assemblea de l'Agrupació Socialista de Sant Cugat del 25 de maig en la qual es van escollir els representants santcugatencs per al proper IX Congrés del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), que van ser Maria Sansa, regidora i primera secretària de l'agrupació, els també regidors Juan Carrasco i Salvador Gausa i els militants Pere Soler i jo mateix.

C o m t a m b é van anunciar, en Jordi Menéndez, portaveu del nostre grup municipal socialista, t a m b é hi p a r t i c i p a r à c o m a m e m b r e del consell nacional

moment de renovació, innovadora i assenyada que estem vivint els socialistes catalans, que també és clau per al present i per al futur del nostre país.

A q u e s t C o n g r é s serà, s e n s dubte, l'exponent d'un partit fortament arrelat en la societat catalana, que sap créixer en la diversitat i que, per a tants ciutadans, és esperança d'una Catalunya de progrés. Els delegats santcugatencs volem potenciar-hi, per una banda, aspectes d'organització, com la limitació dels mandats i les eleccions primàries, com màxim exponent de la democràcia interna, i per una altra, aspectes més polítics, com la necessitat de la més àmplia entesa i col·laboració entre totes les forces progressistes, des de l'esquerra al centre-esquerra com a mitjà imprescindible per aconseguir el model d e societat m é s lliure, més igualitària i més solidària q u e volem.

Cordialment,

Els parcs infantils rambla del Celler

de la

El motiu d ' a q u e s t escrit és manifestar la meva més sincera protesta i rebuig per l'actual estat dels parcs infantils de la rambla del Celler (desconec l'estat dels altres).

Podria ser q u e a causa d e la meva maternitat recent em mostri especialment susceptible per la brutícia que envolta aquests espais; potser sobreprotegeixo la meva filla quan miro d'evitar que agafi un tros de got trencat d'algun adolescent que va estar de festa ahir o quan duc a la bossa un munt de tovalloles humides per quan la meva filla toca un excrement de gos a la sorra que envolta els gronxadors, o quan crido l'atenció a un pare que llença inconscientment la burilla de la cigarreta encesa a un pam d'on juga la nena, que precisament jugava a agafar amb la pala u n e s q u a n t e s burilles més... í'Com c o n t r i b u e i x l'Ajuntament a minvar la meva indignació?

Construint un tancat (davant de la botiga Prenatal) per evitar que els nens traspassin el mig metre de gespa que separa el parc d'un carril de cotxes, i lam e n t e m una desgràcia més gran?, o pitjor encara, q u e un cotxe envaeixi aquest espai tan concorregut per criatures?

Per donar el darrer toc de color a l ' a s s u m p t e , d a v a n t d e l camp de futbol ens trobem amb una magnífica plantació d'arbres els fruits dels quals no són com e s t i b l e s , estan a l'abast d e qualsevol nen, s'escampen per terra, pels gronxadors... provocant un lamentable aspecte de brutícia al parc i tenyint la roba dels nens. Quina habilitat! Per què no planten cactus?

Ironia a part, m'agradaria que reflexionés qui s'hagi pogut sentir al·ludit i prengui les mesurs adients, recordant que el xiclet del pare o els caramels del nen que s'han descuidat a terra poden ser dipositats a les papereres que, això sí, l'Ajuntament a col·locat molt estratègicament a tot l'entorn.

Gràcies.

Joan Gaya Irene Palazón

Barriuso

GESTIÓ DE SANCIONS «ssc*.

•?

BELL&^SÒC|ATS M,pj^

Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral Serveis Jurídics

Plaça Barcelona, 11 • Tel. 93 674 17 84' Fax 93 590 30 10 • 08190 SANT CUGAT

MULTES NO PAGUI SI NO HI ESTÀ CONFORME!! 1

Opinió

8

E1S4CANTONS Dijous, ISVdtjuny del 2000

Les

Salvem

golfes

Montserrat!

PKRE VILLALBA

E

n veure les imatges de Montserrat abatut per les pluges i les fortes torrentades dels dies 9 i 10 passats, un seguit de pensaments i de sentiments s'amunteguen dins meu. Com és possible una agressió tan forta? No era Montserrat un lloc segur? No hi ha la Moreneta com a reina i mare? Intentaré analitzar aquestes tres preguntes tot fent una reflexió.

La naturalesa no és quelcom mon, sinó viu, i segueix el seu curs, prescindint de les persones. Ho hem vist moltes vegades, pràcticament tots els anys, en ocasió dels uracans i dels tornados. La naturalesa és viva, i la terra està encara fent-se. Fixem-nos, si no, en els volcans en actiu (uns cinquanta) i en els terratrèmols.

M'he de queixar fent la pregunta següent: Per què els homes del temps no van advertir d'una manera contundent del perill que s'apropava? No n'hi havia prou a dir que plouria molt, sinó que seria molt perillós, i que calia posar en marxa la màxima alerta roja. No es va fer. No val dir que no disposen dels aparells de mesura suficients. Jo els contesto que Catalunya produeix prou diners per tenir els aparells més sofisticats. No he vist mai que aquests professionals facin una vaga de fam, per no disposar dels mitjans necessaris. La quotidianitat, sens dubte, i la continuïtat en el càrrec adormen la intel·ligència i la disposició convenient per fer coses i és que la inèrcia és la mort de la iniciativa.

Molts esperem que el govern de l'Estat espanyol declari zona catastròfica la situació de Montserrat i de tots els pobles afectats del seu voltant. En altres llocs, per menys, s'ha proclamat així. El pont d'Esparreguera no pot estar aturat tres mesos o més, com va assegurar una autoritat vinguda del centre. El govern espanyol ha de deixar de menysprear la capacitat real de Catalunya, si no vol incórrer en l'es-

tatus de rapinyaire. I una cosa més, hi ha hagut uns morts.

Vull veure que el govern espanyol indemnitzi les famílies com fa en altres llcxs, O més encara per raó del nivell de vida superior. Deixo el punt només indicat, però és indignant.

Segona. Montserrat era, sens dubte, un lloc segur, però ha quedat demostrat que només ho era mentre no passés res d'extraordinari. No s'hi ha edificat massa, a Montserrat? El torrent de Santa Maria ha d'estar lliure i ha de quedar obert, per si un cas! L'any 1994 la barbàrie va incendiar Montserrat pels quatre costats. Potser hi passen massa coses. Precisament Montserrat hauria de rebre una protecció especial en qüestió de seguretat, sobretot tenint en compte que Catalunya produeix diners suficients per instal·lar-hi totes les seguretats imaginables. Els alemanys i els nord-americans així ho farien. Hi ha uns valors que s'han de mimar: la imatge de la Mare de Déu, la biblioteca i l'arxiu. No podem oblidar que la biblioteca de Montserrat és de les millors de Catalunya, que cal preservar-la costi el que costi, tant dels elements climàtics i dels incendis, com dels lladres ocasionals. El govern de l'Estat espanyol hi ha d'invertir tots els milions que faci falta per garantir la seguretat d'un els patrimonis fonamentals de Catalunya.

Tercera pregunta. Certament Déu ha deixat les causes segones actuant segons les lleis de la natura. Per tant, la tempesta caiguda sobre Montserrat era inevitable. La seguretat donada per una creença religiosa s'ha de guanyar cada dia. L'abat de Montserrat ha de pregar, però ha de vetllar pels béns del monestir, que a voltes hauria de defensar amb les dents, sobretot perquè està inscrit en una societat que es diu democràtica.

Ara, doncs, s'ha obert un període de profunda tristesa per

El

a Catalunya, que no de desesperació. En aquest sentit, vull recordar que de l'antiga saviesa grega ens ha pervingut una frase que, com més la penso, més em consola en unes circumstàncies com aquestes; fa així: "El foc que em crema m'il·lumina". La desgràcia de Montserrat i dels pobles del voltant ens han de fer pensar en la necessitat de la renovació: de la renovació material i, sobretot, de la interior. Perquè, és que existeix Montserrat? Doncs, no! Montserrat és una creació diària, una creació que va des dels monjos fins a l'últim turista arribat per escoltar l'Escolania i veure els penyals. Els turons montserratins estan fets, no de pedretes i de còdols arrossegats per un antiquíssim riu, sinó de bocins de milions de cors que coneixen Montserrat, i no he dit que l'estimin.

Hi ha, doncs, tres Montserrats com a mínim: el Montserrat dels cels, on ocupa un lloc únic dins el cosmos, i aquest és indestructible, que només veurem quan hàgim deixat aquest cos mortal per anar a ell, que és la nostra pàtria, el Montserrat de pedra, al centre de Catalunya, com a fenomen geogràfic únic sobre la terra, destructible, per tant, i incomprès i defectuós; i el Montserrat de l'esperit, del símbol, de la creença, de la pàtria, del jardí de tots els qui s'hi apropen embadalits.

Crec que hauríem de fer algun moviment d'aproximació a Montserrat tots els santeugatencs. Totes les associacions de Sant Cugat-l'Ateneu, La Unió, el Club Muntanyenc, l'Esbart, la Unesco, e t c - , han d'unir-se per ajudar en la reconstrucció de Montserrat entorn de les autoritats polítiques. L'Ajuntament, doncs, totes les associacions i tots els santeugatencs hem de fer alguna cosa per Montserrat. Ara bé, quina?

Pere Villalba és professor de la UAB

b a l c ó

Uart que ens apropa M A R T Í QLAVA

G

airebé sense adonar-te'n, vas agafant consciència de sentir-te santeugatenc sense que res ni ningú t'hi obligui; sense que ningú t'ho suggereixi; sense que ni tan sols tu mateix t'ho proposis.

Bé que sents teus els arbres que verdegen, el bosc proper, la carena de muntanyes que tota la vida vas tenir al nord i que ara tens al sud per poder veure de cara Montserrat, Sant Llorenç, i, a llevant, l'ondulada cresta del Montseny. Bé que sents teus, també, els problemes i les necessitats d'una petita ciutat que creix; i, en aquesta circumstància -la de créixer-, maldes per fer teves valoracions positives que no ens donaria la ciutat reclosa en el passat, tancada en si mateixa, aliena al progrés i als rep-

tes del futur.

Sents teus, i amb raó, l'Ajuntament i la gent que el forma, perquè entre aquesta gent hi podria haver els que tu votes i els que vota el veí que saludes, amb un somriure, en sortir al matí de casa. O que -perquè el teu vot no coincideix amb el del veí-, són a l'oposició, no per dificultar la governabilitat, sinó per implicar-s'hi amb tota la força que dóna la lluita neta pels interessos de la ciutat.

Sents teus els carrers estrets del centre, les botigues i botiguetes que s'obren a prop teu, si tu en vius allunyat.

Sents teves les entitats, les festes, els costums, a mesura que els coneixes, que en sents parlar o que, tafaner, has

àlX© * U VEÍ* A SAHT CÜ0AT ít UNA fltMÍCIK MOLT AtftELAtA, ENTENS f I 61 HO, MltA ELS MOUS JAWIHS 9EL MoNE&Ttt, EHff

HOME, ENTENC AOJIESTA MAMA PEL VERÍ»... VENINT COM VENIU t>E PAGESOS H T t t b ENTENEU QUE HAGUEU K HMAMAft C M V E W A LA ftiotiT&r n m AU CAMINS ?it «AVEt-LOS FET TAN EST1ETS...H

fet un vaitot i t'has decidit a assistir a un dels seus actes.

I, per què ho deia tot això? Ah, sí! Per allò del títol, per allò de l'art que ens apropa. En aquest cas, perquè a la sala d'espera d'una elegant oficina de la Diagonal de Barcelona, un meu acompanyant d'avant-sala s'adona d'un quadre que penja d'una paret: "Sorolla?", deixa anar. "No", responc, "d'un pintor santeugatenc que en té tot l'aire".

En aquell moment em vaig sentir com un fraternal col·lega del pintor admira^, a qui no tinc el gust de conèixer personalment. I és qpe tots dos som santeugatencs...

Martí Olaya és escriptor

Opinió

ELS/CUVIONS Dijous, 1 Sdr juny iM 2000

La

llotja

La creu que no es veu del carrer de la Creu IOSEP CANALS

E

l carrer de la Creu canviarà de fesomia una vegada més per un motiu festiu, com és la Festa Major de Sant (Cugat. Perquè aquest carrer, situat als peus del Reial Monestir de Sant Cugat, vol endur-se un any més el primer premi d'engalanament de carrers de la Festa Major del 2000. I és que aquest carrer, q u e a m b prou feines té set comerços, és un carrer viu i actiu, i no vol seguir sent el cul-de-sac de Sant Cugat. Per això, un any més vol donar una lliçó d'imaginació als carrers més comercials de la ciutat, a partir d'un petit pressupost i molta imaginació unint el segle XII i el XX tot fent per uns dies un carrer del segle XII. En temps de festa cal destacar també que ja fa massa temps que el comerç i els veïns portem a sobre la creu de ser un sector marginat, la qual cosa és evident vist l'abandonament que a través dels anys s'ha patit. És un carrer que avui no sembla, per la seva deixadesa, que estigui situat als peus del reial Monestir.

Aquesta Pesta Major és el moment de canviar, ja que l'eix de l'acabada d'estrenar avinguda de (Cerdanyola i el carrer de la Creu és la millor entrada a la ciutat, a m b el Monestir com a teló de fons, a part de ser l'eix comercial natural, no ja del barri antic sinó també dels nous barris q u e s'estant construint al costat, Sant Francesc - (Coll Fava i Torre Blanca.

Queden lluny els temps de l'abocador d'escombraries de l'entrada del poble Les Timbes, avui ocupats per un modern edifici residencial i el parc de la Pollancreda.

Els camps de conreu que hi havia al voltant són avui moderns blocs de pisos que ocupen aquelles terres i actualment és

un dels sectors en plena expansió. Aviat en aquest barri tindrem vint mil habitants o més, fet que mereix un tracte diferent del que s'ha tingut fins avui, no solament per part de l'administració sinó també per part de la resta de ciutadans de Sant Cugat.

Històricament els vells habitants de Sant Cugat sempre han concebut la part de rere el Monestir com un lloc diferent, ja que no va ser fins als anys quaranta que va començar a expansionar-se la vila cap aquest sector. Les cases d'allotjament dels monjos als peus del reial Monestir—moltes de les quals encara es conserven—, feia del carrer de la Creu l'únic carrer habitat, juntament amb les primeres torres

La

d'estiueig de la carretera de Cerdanyola, però això avui és totalment diferent.

Des de sempre s'ha considerat aquesta part una carretera de pas i de fet, encara avui ho és, en unir Cerdanyola amb la nostra ciutat, com ho corrobora el fet que els primers habitants del sector diguessin i encara avui alguns diuen, l'expressió: «Me'n vaig a comprar al poble», per indicar que anaven a comprar a la part de davant del Monestir, cosa que creava un aïllament que avui no té rao de ser.

La creu del carrer de la Creu és una creu que portem a sobre històricament tots els habitants i comerços que estem rere el nostre monument nacional, una creu que no es veu però que incideix en la forma

de ser d'aquest sector de la ciutat massa abandonat per l'administració, ja que per replantar un arbre cal esperar quatre anys i hem hagut d'esperar sis anys perquè Correus restablís la bústia de cartes del número 4 de l'avinguda de Cerdanyola que un bon dia va desaparèixer, per posar només alguns exemples de com funcionen les coses aquí.

Si la part de davant del monument nacional necessita ser reformada, què podríem dir de la part de darrere, que es troba en una situació d'abandonament permanent des de fa molts anys? Si això passa amb un monument nacional, què podem pensar d'un barri en cuiè no s'hi inverteix quasi res per a la seva millora?

Per tot això és important fer notar, encara que sigui a partir d'un simple premi d'engalanament, que en aquest barri de Sant (Cugat comencen a sorgir iniciatives per part de la societat civil, a fi que es tingui en compte aquest sector fins ara força discriminat. Avui, que no estem en cap campanya electoral és el moment idoni perquè l'administració local prengui bona nota de les inquietuds del comerç i dels veïns, a fi de convertir en un eix autènticament vertebrat el barri de l'avinguda de Cerdanyola i del carrer de la Creu.

Fa massa temps que portem una creu i ja és hora d'alleugerir-nos d'aquest pes, cosa que només s'aconseguirà a través del diàleg de l'administració amb el sector en qüestió, per conèixer a fons la seva problemàtica i entre tots canviar d'una vegada per totes aquest cul-de-sac de Sant Cugat.

f i n e s t r a

No es pot jugar amb foc MONTSERRAT RUMBAU

N

o t'ho pots creure, llegeixes els diaris i ara resulta q u e el culpable de tot el q u e passa al País Basc és el P a r t i t N a c i o n a l i s t a Basc i el seu dirigent Arzallus. Com pot ser? Són els únics q u e han intentat enfrontar-se amb el terrorisme tot buscant ponts d e diàleg i aproximacions a m b els v i o l e n t s p e r a c a b a r a m b a q u e s t a b o g e r i a d e violència q u e fa ja tants anys q u e dura en aquell petit país del nord de la península, un petit país q u e sempre s'ha mostrat rebel i i n d e p e n d e n t a tota força d'ocupació.

Aznar juga fort, vol apartar com sigui els nacionalistes, li fan nosa, guanyen sempre les eleccions, i ara ell se sent p r e p o t e n t p e r q u è se sent recolzat per les últimes eleccions q u e l'han fet amo absolut d e la seva Espanya profunda i per d a m u n t de tot unitària.

A Aznar ja li interessa q u e E T A continuï fent el q u e fa, p e r q u è així queda molt clar qui és el dolent d e la pel·lícula, si els violents e n t r e s s i n dins la via d e mocràtica, q u e és el q u e volia Arzallus, Aznar ja no podria dimonitzar els nacionalistes, hauria d e respectar i escoltar els seus drets. Per això, aprofitant la bogeria d ' E T A , es carrega els nacionalistes i els posa entre l'espasa i la paret, els acorrala, però això és parillosíssim perquè pot desencadenar molta més

A Aznar ja li interessa que ETA continuïfent el que fa, perquè així queda molt clar qui és el dolent de la pel·lícula, si els violents entressin dins la via democràtica, que és el que volia Arzallus, Aznar hauria de respectar i escoltar els drets dels nacionalistes

violència. Els bascos no són com els catalans, i els nacionalistes del Partit Nacionalista Basc no són com els de Convergència i Unió, i a m b l'actitud agressiva i persecutòria d'Aznar, es pot obrir la caixa de Pandora i pot passar de tot. Aznar no hauria d e jugar a m b foc, no se li hauria de p e r m e t r e , ens hi j u g u e m massa tot plegats.

Fa poc va venir a Barcelona l'arquebisbe sud-africà D e s m o n d Tutu, premi N o b e l de la Pau 1984, encarregat d'establir la veritat en els crims comesos a la Sud-àfrica de l'apartheid, un h o m e q u e no ha parat

de lluitar per a la reconciliació del seu país, tot int e n t a n t reconciliar víctimes i botxins. I li van preg u n t a r pels p r o b l e m e s del País Basc, i va contestar q u e si ha estat possible la reconciliació al seu país, t a m b é a l'Ulster, el Pròxim Orient o E u s k a d i , "la pau, la b o n d a t i la justícia prevaldran a la fi". Va afegir q u e calia anar molt en compte amb el q u e dius als teus enemics, perquè algun dia poden arribar a ser els teus amics o ser m e m b r e s del teu govern. Al seu país, un h o m e titllat d e terrorista i q u e va passar anys i anys a la presó ha acabat sent el p r e s i d e n t del país.

El problema d ' E u s k a d i no són els nacionalistes, i la violència no l'aturaran satanitzant el Sr. Arzallus.

Aznar juga a m b la demagògia, a m b la manipulació dels sentiments i amb els morts, i això no és ètic i les c o n s e q ü è n c i e s q u e pot generar són imprevisibles.

Montserrat Rumbau és historiadora

EIS4CÀNTOVS

Entoni

10

Dijous, 15 de juny del 2000

M o b i l i t a t

Tancaran el carrer de Santiago Rusiíiol els caps de setmana A la constitució del Consell Consultiu de Mobilitat es presenta Vestudi de mobilitat del RACC EMILI BKU.A

El carrer de Santiago Rusinol quedarà tallat al trànsit des del primer cap de setmana després de la Festa Major tant dissabtes com diumenges. D'aquesta manera quedaria restringit el pas a vehicles privats, e x c e p t e pel transport públic, de la plaça del Doctor G a l t e s fins a la plaça d'( )ctavià, en la primera fase del projecte. En un segon termini es procedirà a tancar des de la plaça dels Quatre Cantons a l'estació dels FGC del centre de Sant Cugat.

I)equip de govern preveu que els automòbils dedicats a la càrrega i descàrrega puguin accedirhi des de les 7 del fins a les 10 del matí. Aquest serà d primer pas cap a la vianantització total del centre històric de la ciutat. A partir del setembre es procediria a tancar el carrer de Valldoreix, i a finals d'any es tallaria definitivament el trànsit a la ciutat L'objectiu de l'experiència és analitzar, juntament amb l'estudi de mobilitat encarregat al RACC que es va presentar dimecres, la viabilitat de vianantitzar el centre per "primar el vianant respecte al cotxe", afirma el regidor de Comerç, Consum, Indústria i

Serveis, Jaume Tubau.

Aquest anunci el va fer el regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament, Jordi Ferrés, en el marc de la constitució del Consell Consultiu de Mobilitat, que va tenir lloc dimecres a la Sala de Plens del consistori. A la reunió, dos representants del RACC, van presentar als assistents -oposició, associacions de veïns, de comerciants i ecologistes, entre d'altres-, l'esperat estudi de mobilitat, centrat en la seva primera fase en el centre de Sant Cugat.

Ferrés va avançar que les fases de tancament dels carrers "són flexibles temporalment". També va explicar altres mesures alternatives a l'ús del vehicle privat el canvi de sentit d'alguns carrers o trams, com la rambla del Celler o el carrer Dos de Maig, l'ampliació a tres carrils a la rbla. Ribatallada, per e x e m p l e ; unes mesures que ja s'aniran concretant. Paral·lelament, ja s'han mantingut converses amb la direcció general dels FGC, es treballa en una xarxa de carrils per a bicicletes a més de les propostes de començar a tancar el centre.

El president de la Federació d'Associacions de Veïns de Sant Cugat, Xavier Laborda, aprova la mesura, però considera sor-

C o n v e n i a m b el R A C C

dia. Si es té en compte que a les rondes de Barcelona voregen els 90.000, "és una xifra elevada", afirma Perona. "El que és p r e o c u p a n t són els 32.000 vehicles que es belluguen dins la ciutat, uns viatges que es podrien realitzar a peu", subratlla el m e m b r e del RACC, a més dels problemes produïts pels vehicles de pas de Rubí a Cerdanyola. L'estudi també inclou, a més de la mobilitat al centre, les possibilitats d'aparcament q u e hi ha: 5.133 places. Perona va explicar q u e les places de zona blava estan ben utilitzades, però el 4 1 % dels usuaris no treuen el tiquet, cosa que "pot fer perdre el seu esperit". D'altra banda, l'estudi afirma que els pàrquings públics estan infrautilitzats.

Sota el títol Estudi de Mobilitat i Aparcament a la ciutat de Sant Cugat, el secretari executiu del RACC, Alfons Perona, i la responsable de l'àrea tècnica, Esperanza H e r n a n d e z , van pres e n t a r l e s c o n c l u s i o n s t$e l'estudi, realitzat entre el febrer i el març, encarregat per l'Ajuntament al setembre. La dada més significativa que se'n desprèn és que al centre de la ciutat es fan 120.000 viatges al

L e s c r í t i q u e s a l ' e s t u d i van anar encaminades al fet q u e no es tenen en compte els districtes en aquesta primera fase. El portaveu municipal del PSC, Jordi Menéndez, va mostrar la seva preocupació perquè la vianantització s'ampliï a l'avinguda d e Cerdanyola, p e r q u è , al seu parer, l'estudi no fa cap referència al transport públic, a les entrades i sortides de la ciutat, ni a la necessitat d'articular noves centralitats al municipi.

L'equip de govern vol resoldre les aglomeracions al centre prenent que no s'hagi pres abans.

Laborda ha afirmat que aquesta iniciativa "no és cap novetat.

Nosaltres la vam plantejar fa anys" comparant la ciutat amb poblacions veïnes com Rubí. Per la seva banda, la presidenta de Sant Cugat Comerç, Maria Eulàlia Egea ha comentat que "és una mesura positiva", encara que demana l'ampliació del tancament a l'avinguda de Cerdanyola. Egea troba necessari que s'omplin els aparcaments per millorar el comerç al centre.

32*000 vehicles es mouen cada dia pel centre Vehicle a h e r a a t h » E l 7 0 % dels conductors no disposen deeaf>'*it$e : Tramport8 aifemaj&tw

Namhm d^eÉtawMtMr L227 Nemlae de viMfee»«t dia: 120,000 (interns + entrades i < Viatge» Én*«n»:; Viatges interns a ÜSr»«ot i V«ttéair«fau 7.500 Viatges urterns-exteens: 52.000 9.000 (Rubí o Viatges * Barcekma: 3 5 % Viatges per PArrabassadaï 4.450 Vehicles <ie pa»: 17.000 al dia (per anar de Cerdanyola a Rubí i a l'inrevés) Ocupant» d e k vehicles: 83% una sola

persona

Rusinol + Carretera de Cerdà* Més d e 7.000 v/d *Mmmm Mè» de 5.000 v/d

-Tmn 55% '"nott**'*'*" w

Ü» deia c a r r e r a

~Rwda ttorth 7,090 v/d per sentit -Vicenç Caldes ikrús. De 6 a 10.000 v/d Vies radials: -RtusiTaukt.émOsttú 'Salvador Esprite. 4.000 v/d -Rambla del Celen 6.000 v/d -Al\ Com Cat&kms: 5.000 v/d -PfoddVmyef. 5/6.000 v/d Eixos nord-sud: -Av. Francesc Macià: 4.000 v/d -Passeig de ïhrrr Rlanca: 3.000 v/d Carrers veïnals:

i5.133 (2/3 parts Jfeïrde la calçada: garatges i aparcaments privats) Demanda d'aparcaments reradencials: 4-541 vehicles Turismes censats: 6.000 358 turismes per 1.000 habitants Vehicles q u e han d'estacionar a l a calçada: 1.200 L'oferta i la demanda dels residents està equilibrada. Però amb la vianamkzacióes reduiran les places.

hortrQtlJÚO

„; '

V> 4ndbsfiatrw»füa«£éa&«tt «icíesM&OOO , / UKMjatd» lores

:i%'ü·te&kmai 1 ijn 70% dels usuaris son Joves; per sexes c'f*ttrt**rtr*4-* f»rt *»S1ii iílfcii i dfe motius' estacionar son les gestiom(de jfeír a i personals) i les compres.

ELS £ CANTONS Dijous.

Entorn

l5ttejiinyM>000

11

M e t e o r o l o g i a

El temporal destrossa el globus de la piscina municipal

ha a f i r m a t q u e la t e m p e s t a s a n t e u g a t e n c a " n o és g e n s destacable" i n'ha recordat una de mes forta q u e va caure la primera quinzena de maig.

Per la seva banda, els bombers del parc de Sant Cugat i Rubí van haver de fer diverses sortides, sobretot, per retirar hrunques caigudes als carrers. C o n c r e t a m e n t , es van desplaçar a Valldoreix, al costat del Sant ( aigat C e n t r e Com e r c i a l i al carrer d ' A u r e l i Campmany. Des del Departam e n t d e Parcs i J a r d i n s del consistori es van fer un total d e 70 i n t e r v e n c i o n s . 3 0 d e "molt i m p o r t a n t s " . A l g u n e s b r a n q u e s h a v i e n c a i g u t da-

El vent ha estat elprincipal causant dels desperfectes a la nostra ciutat

Francesc Mauri: "Sant Cugat ha estat dels llocs on ha plogut menys. La pluja caiguda no és gens d estacable" I estat tl< I globus tlt Iti[>istiittt munitiptil' rltspit's tir l'aiguat 1-OIO ( KD1DA El vent, i no la pluja, ha estat el principal causant dels desperfectes oca-

nyistes a finals de setmana com a piscina d'estiu. A Sant Cugat van

sionats a la ciutat la matinada de dissabte a diumenge. Ratxes de fins

caure només 13 litres per metre quadrat, fet que un dels presenta-

a 100 quilòmetres per hora van bufar i van fer caure diverses branques

dors de l'espai del temps de Televisió de Catalunya, Francesc Mauri,

d'arbre a terra. La més perjudicada va ser la piscina municipal, on el

considera "gens destacable". Sant Cugat ha estat una de les pobla-

globus presostàtic que la cobria es va estripar i es va desinflar. La

cions catalanes on ha caigut menys aigua el cap de setmana. Les zo-

tela, que ha quedat inservible, havia de ser treta aquesta mateixa set-

nes més afectades per la pluja van ser Can Ganxet i Coll Fava, amb

mana. Fonts municipals asseguren que l'equipament es reobrirà als ba-

branques i arbres caiguts.

guts.

El consistori s'està plantejant - Sant Cugat la possibilitat q u e el globus de la piscina, que s'havia de treure aquesta mateixa setmana de El principal incident que s'ha cara a la temporada d'estiu, siregistrat aquest cap de setmagui s u b s t i t u ï t per una carpa, na a la nostra ciutat a causa de q u e costaria igualment uns 20 la pluja ha estat l'enfonsament m i l i o n s , p e r ò q u e es podria del globus que cobreix la pisreutilitzar d ' a q u í a un parell cina m u n i c i p a l . El fort v e n t d'anys, quan es preveu que esque va bufar la nit de diventigui enllestida la nova piscina dres a dissabte, e n t r e les 3 i municipal. les f> de la matinada a p r o x i m a Jaume Tubau: "Tot i la " T o t i la dament, amb d e s g r à c i a , ha ratxes de fins a desgràcia, ha passat en lap a s s a t e n la 100 q u i l ò m e t r e s millor època possible, millor època per hora va propossible", diu vocar l ' e s - perquè ara tenim temps Tubau> ja q u c ara q u i n ç a m e n t per fim a l'octubre" l'Ajuntala meitat del glom e n t , q u e ja bus preso-stàtic, ha començat a que data de contactar a m b l'any 1982. Segons el regidor e m p r e s e s e s p e c i a l i t z a d e s , té d'Instal·lacions Esportives de t e m p s de buscar una alternal'Ajuntament. J a u m e Tubau, tiva per a la temporada vinent. "ha q u e d a t t o t a l m e n t inserviEl regidor ha volgut aclarir que ble i no es pot arreglar". Una si s'hagués produït el trencabrigada procedirà a d e s m u n m e n t e n h o r a r i d ' ú s " n o hi tar-lo i a buidar la piscina per hauria hagut danys personals t r e u r e ' n els fragments de viperquè un globus es desinfla a dres t r e n c a t s dels focus caipoc a poc".

E M I L I BKLI.A

fírauques i arbres caiguts FOTO: XAVI

Branques trencades i arbres caiguts van ser la resta de desperfectes ocasionats pel temporal, q u e va deixar caure un total d e 13 litres per m e t r e quadrat al llarg de tot el cap de setmana. Segons el m e t e o r ò l e g i h o m e del t e m p s de T V 3 , F r a n c e s c Mauri: "Sant Cugat ha estat dels llocs on ha

l.ARRÒSA

plogut m e n y s " . A les poblacions veïnes de Rubí o Rellinars, per e x e m p l e , van caure 36 i 124 litres per m e t r e quadrat, r e s p e c t i v a m e n t . Per Mauri, "és ben n o r m a l " q u e es p r o d u e i x i n d e s p e r f e c t e s com els d e S a n t C u g a t a m b r a t x e s d e v e n t d e 70 o 8 0 q u i l ò m e t r e s per hora. M a u r i

m u n t dels c o t x e s a p a r c a t s i d'altres dins de finques privades. Per aquest motiu. Parcs i J a r d i n s va a n a r r e c o l l i n t la brossa i talant els arbres q u e presentaven problemes. La tinent d'alcalde de Serveis Urbans, Berta Rodríguez, ha volgut destacar la feina feta pel D e p a r t a m e n t d e Parcs i Jardins, e s p e c i a l m e n t la del tècnic en c a p , J o r d i Torrijos, i també del cap de Brigada Municipal, Antonio G ó m e z , per la tasca realitzada a la piscina municipal arran de la caiguda del globus.

L e s d a r r e r e s p r e v i s i o n s , al tancament d'aquesta publicació, a s s e g u r a v e n q u e la pert o r b a c i ó ja s ' a l l u n y a v a d e C a t a l u n y a , on el cap de setmana passat es va e n d u r cinc víctimes mortals i va ocasionar diversos danys materials.

Les comarques més afectades han estat el Bages, on es va haver d'evacuar els monjos del monestir de Montserrat, com la del Baix L l o b r e g a t , on la tempesta es va e n d u r un pont a la carretera N a c i o n a l II, a prop d ' E s p a r r e g u e r a , provocant la mort de dues persones, e n t r e altres punts del principat. A més, dos m e m b r e s de la policia també van pedre la vida en les tasques de recerca dels dos germans d ' E s p a r r e guera, els cossos dels quals van ser trobats al riu Llobregat.

CONTRIBUÏM A FER DE SANT CUGAT U N A CIUTAT MÉS ECOLÒGICA

Om Empresa •* líder en el seu

COMPONENTS ELECTRÒNICS PER A LA MOTOCICLETA

Av, Graeiis, 35 Tel. 93 590 66 66 Fax 93 590 66 67 e-maii: leonefli@leoneHi.com web: wwwleonelli.com

\z

Entoni

H S /CANTONS Dijous, 15 de juny rtel 2000

—^^

E n t r e v i s t a

Jordi Miró i Sebastià Jornet. Nou equip redactor de Torre Negra

"El vial de Cornisa no suposa la pèrdua de la preservació integral" EMILI BELLA

Dilluns de la setmana passada es va presentar a la comissió per la protecció de la Torre Negra (TN) cl nou equip redactor format per l'arquitecte Sebastià Jornet i Jordi Miró.

- Quina és la tasca concreta que us han encomanat?

- Sebastià Jornet: Desencallar un procés que havia d'arribar a l'aprovació definitiva i que no hi va arribar per una sèrie de mancances tècniques: de contingut i de forma. L'aprovació definitiva del document li correspon a la Generalitat, que quan l'havia d'aprovar va emetre un informe d'esmenes al document que s'havia tramitat.

- Quines són les prescripcions de la Direcció General d'Urbanisme? Són obligatòries?

- SJ: Ho són en tant que són competència de la Generalitat.

N'hi ha de dos tipus: de forma i de fons. Les de forma són esmenes d'errades materials, coses q u e qualsevol document pot polir, com la manca d'informes de carreteres, d'aigües, etc. De fons: la Generalitat proposa que s'avaluï la vialitat dins d'un marc més ampli. El document planteja un sistema viari deixant per resoldre alguns t e m e s q u e s'escapen de l'àmbit de T N : el vial de Cornisa, el túnel Central, el tractament de la ronda Sud de Sant Cugat... La Cieneralitat entén que no estan correctament integrats, i això sí

l'advocat Jordi Miró, acompanyat per l'arquitecte Sebastià Jornet -amb cua-, al seu despatx de Barcelona E: X.L.

que és competència seva. També hi ha qüestions de seguretat o protecció d'incendis que demana que siguin resolts.

Jordi Miró: No es tracta que la Generalitat imposi uns criteris diferents als de l'Ajuntament. Hi ha uns aspectes dins l'ordenació del territori que són de la seva competència. El que no té lògica és que cada municipi ordeni el seu entorn de manera independent amb el voltant. La decisió de preservar aquest entorn és municipal i no hi ha res a dir.

— Incloure un vial de Cornisa, per exemple, es contradiu amb la preservació integral de TN? - SJ: El vial de Cornisa no passa per l'àmbit de T N , sinó per fora. El que se'ns demana, que jo

crec que es correcte que es tingui present, a l'informe de carreteres, que és taxatiu, és que es mantingui la vialitat establerta i definida

Miró: "La decisió de preservar aquest entorn és municipal i no hi ha res a dir" al PGM del 76, cosa que no afecta les 400 h e c t à r e e s d e T N .

Aquesta vialitat no suposa la pèrdua de la preservació integral. No hi té incidència.

— Els ecologistes diuen que el

PGM ha quedat obsolet perquè al 7 6 no es preveia el creixement demogràfic actual.

- SJ: És un document que s'ha d'anar ajustant a mesura que es va desenvolupant. Com el cas de la T N , que al seu moment era una possible reserva de creixement residencial, però es va optar per una altra opció de planejament, que és la preservació integral. Això no deslegitima un document que ha servit, i molt, per desenvolupar l'àrea metropolitana de Barcelona. Obsolet no, però cal millorarlo.

- Un dels temors que hi ha és que s'entri en una fase revisionista que desvirtuï el document.

-JAf: No té per què. L'objectiu essencial del planejament es maii-

P r e s e r v a c i ó

El TSJC r e c o n e i x ERC c o m a part afectada al litigi de Torre Negra EMILI BKLLA

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha reconegut Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) com a part codemandada en cl recurs presentat per l'empresa propietat de Núnez i Navarro contra la iniciativa aprovada al ple municipal de protegir integralment l'entorn de Torre Negra (TN). D'aquesta manera, ERC ' s'assegura la participació legal en l'afer, ja que passa a ser part interessada. L'aprovació plenària de l'Ajuntament dencgaui un pla d'actuació urbanística a T \ per part de l'cmpresan, que va comprar els terrenys amb la intenció de construir-hi.

Fot i que E R C va sortir de la comissió que treballa per la defensa d'aquest espai periurbà del Parc de Collserola, ha volgut continuar treballant en la defensa de l'entorn. "Allà només es legitimava un procés d'involució", assenyala cl responsable de l'àrea de Medi Ambient del partit i exregidor de l'Ajuntament, Jaume Busquets.

Els republicans, igual que els partits representats a la comissió, si'm contraris a la revisió del document de protecció de 1 N. Busquets manté que l'Ajuntament recau en una "contradicció aclaparadora: \nlcn la preservació integral i s'estan iv\ isant Ics premisses de protecció"' dciï\ ailcs de Ics prescripcions que determina la Direcció General d'l rbanismc de Barcelona, que depèn de la Ge-

l'urrc Xríi/a continua sent un dih cavalls de batalla d'h.Rt' /•. I:4(. ncralirat. La postura d ' E R C es contrària a la inclusió del \ial de Cornisa al projecte de preservació. com també la planificació del túnel C lentral. totes dues niíracstructures previstes al l'la General Metropolità (PGM) que data de l'anv l°7o.

er als republicans, s entra ara en una etapa de revisió: "L'encàrrec de l'equip redactor és revisar el primer estudi", subratlla Busquets.

D'altra banda. ERC espera una resposta més contundent tant deia resta de forces polítiques com

té. El document és, per nosaltres, una mica primari: deixa moltes coses per a un pla especial posterior que hauria pogut reflectir per no deixar tants aspectes oberts.

I In cop aprovat, podrem començar a treballar en aquest pla especial que ha de determinar, per exemple, quins espais dins de T N han de ser de titularitat privada o púbica. Pensem que hauria de ser pública per garantir la preservació integral de l'entorn perquè sembla que la protecció pública és molt més eficaç que la privada.

- Quines possibilitats hi ha que Núnez i Navarro acabi guanyant el recurs?

-JAf: El tractament jurídic d'aquest document ens sembla correcte, per tant, no creiem que cap pretensió dels propietaris el pugui modificar en el sentit de reconèixer-los el dret a obtenir una edifícabilitat en contra del parer majoritatri.

- Per què creieu que l'equip redactor va deixar el projecte?

Perquè no és habitual...

- SJ: Aquesta pregunta l'han de respondre ells personalment. El primer que vam fer és posar-nos en contacte amb l'quip redactor anterior per oferir la possibilitat de treballar d'igual a igual. Per raons que ara no vénen al cas es va declinar aquesta invitació.

- Quan estarà enllestit el document?

- SJ: T N tirarà endavant si hi ha consens. N o és una qüestió estrictament urbanística, ni jurídica. També de mobilitat, de medi ambient, ecològic, de ciutat.. Anirem més àgils si hi ha consens: si ens posem d'acord ràpidament sobre ['alternativa que vol la Generalitat a la ronda Sud, per exemple.

Aquests documents no poden estar oberts molt temps perquè acaba sent cotraproduent pel mateix contingut. del moviment ecologista, "que pensem que ara mateix està adormit". La comissió especial creada pel seguiment de la redacció del document de preservació de T N no va comptar la setmana passada amb l'assistència d'ERC, tot i la proposta del tinent d'alcalde de Ciutat Sostenible, Joan Carbó, que els va oferir l'entrada de nou a aquest organisme de control, format per l'alcalde, Lluís Recoder, membres de l'àrea de Ciutat Sostenible del consistori, representants de l'oposició, dels ecologist e s i d e l s p r o p i e t a r i s , com Domènec Miquel. Cap dels dos delegats de la constructora de Núnez i Navarro encara no ha assistit a cap de les reunions de la comissió. També en formen part els membres de l'equip redactor presentats la setmana passada: l'arquitecte Sebastià Jornet, de l'estudi Jornet-Llop-Pastor. i l'advocat Jordi Miró, que és també el representant de l'Ajuntament encarregat tic la seva defensa davant cl recurs de l'empresa de l'encara president del l'C ]B, Josep 1 ,iús Núnez i Navarro.

13

Ï1S-Í CATfTONS Dijous, 15 de juny del 2000

LA G E N E R O S I T A T DE P E N S A R EN ELS SEUS FINS

AMB

L'ÚLTIM

MOMENT

G E S T I S E P , ASSEGURANÇA I ASSISTÈNCIA

DE SEPELI, AJUDEM A ALLEUJAR ELS MOMENTS MÉS DIFÍCILS PER A LA SEVA FAMÍLIA I A DISMINUIR LA PRESSIÓ ECONÒMICA QUE QUEDARIA A LES SEVES MANS.

AMK UNA SOLA TRUCADA AL 902

110

120

ENS FAREM CÀRREC DE TOTS ELS TRÀMITS: TRASLLAT, FÈRETRE, COTXES. CAPELLA. NÍNXOL, INHUMACIÓ/INCINERACIÓ.

LÀPIDES, CORONES. REPATRIACIÓ. URGÈNCIES NACIONAL/INTERNACIONAL 24 HORES

GEST! , Gestió i Assegurança de Sepeli,

RAMBLA DEL CELLER, 25 BAIXOS - 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS JOSEP TARRADELLAS, 33 "EDIF. FIATC" - 08029 BARCELONA

FIATC ASSEGURANCES

US4CANTONS

Societat

14

Dijous, 15 de juny del J000

A n i v e r s a r i s

El Ferran i Clua celebra 2 5 anys Alumnes, pares i professors van participar dissabte a la festa d'aniversari de Fescola

l'h.volti Fenem i Clua t a acollir per un diu pares, professors i alumna //tu i > nin acostarfim altentreper•commemorar el vmt-i-anquè aniversari de Tescola FOTO: EDUARD

EsTKR C,\STANYKR

L'Escola Ferran i Clua de Valldoreix va celebrar dissabte el seu vint-i-cinquè aniversari amb un gran èxit de participació, l o t i la pluja, que va obligar a traslladar els actes al poliesportiu del districte, centenars de persones, entre professors, pares, alumnes i exalumnes. van voler participar en les diverses activitats programades per festejar aquest primer quart de segle de l'escola.

La d e s c o b e r t a d ' u n a placa commemorativa, un concert de cant coral a càrrec dels alumnes o un espectacle d'animació infantil amb el grup Xip i Xap van ser alguns dels actes principals d'aquesta festa de celebració del vint-i-cinquè aniversari de l'Escola Ferran i Clua. Les activitats, però, ja havien començat uns dies abans, quan el centre va inaugurar dues exposicions, una sobre el doctor Jaume Ferran i Clua. de qui l'escola en

porta el nom, i una altra retrospectiva sobre la vida d'aquesta escola. "Nosaltres hem volgut donar a conèixer els fets principals de la nostra història, per això una comissió mixta de pares i

Segura: "els començaments van ser difícils, eren temps delicats, de transició a la democràcia''

alumnes han fet aquest recull a m b material que guardàvem entre tots", explicava la directora del Ferran i Clua, Carme Pomes. Precisament per recordar a q u e s t a història, iniciada l'any 1974. la festa de celebració va comptar dissabte amb la presència d'alguns dels directors i dels membres de l'Associació de Marcs i Pares que ha tingut

aquesta escola. "Els començaments van ser difícils, eren uns moments molt delicats, de transició a la democràcia", recordava el qui va ser el primer director del F e r r a n i C l u a , J o s e p Segura, que va afegir: "Nosaltres, sense fer cas a ningú vara aixecar una escola i vam continuar amb el projecte de fer una escola en català". Durant els parlaments, antics directors i rep r e s e n t a n t s de l ' A M P A d e l'escola van voler destacar la voluntat i la il·lusió de professors, pares i alumnes, que des d'aquell any 1974 ha treballat per fer del Ferran i Clua una escola pública catalana. En aquest sentit, també des de l'administració local van voler agrair la feina i l'aportació de tota aquesta gent en l'àmbit educatiu santeugatenc. L'alcalde Lluís Recoder va recordar que l'administració també ha d'ajudar en la feina d'educar els més petits però va destacar que el paper més important el tenen els professors. "Jo us

FARINYES

Antiiwli't '••• nií mhns de l'AMPA iadministraciovan reunir-se perlafesta F: F..F.

demano que contineu treballafit amb il·lusió, que continueu posant aquesta il·lusió que us va dur a fer-vos mestres al servei dels nostres nens i nenes". Per la seva banda, el president de l'KMI), Miquel Paraira va aprofitar el moment per anunciar que durant els propers mesos d'es-

tiu es duran a terme les obres d'arranjament de les façanes de l'escola, que ja s'havien demanat feia temps.

Els actes d e celebració dels vint-i-cinc anys del Ferran i Clua finalitzaran demà amb un sopar per a pares d'antics i nous alumnes.

Societat

ELS / C A L V T O N S Dijous, 15 de juny del JlW

15

Enquesta

Què és el que més li agrada de FEscola Ferran i Clua?

Després de 25 anys d'història, l'ambient i la participació de pares, mestres i alumnes és una de les coses que més es destaca de l'Escola Ferran i Clua. Tant per als professors com per als pares i els estudiants, el millor d'aquesta escola és la bona relació que hi ha entre les diverses persones que integren aquest centre d'ensenyament.

Imatge f/e la festa d 'aniversari FOTO: FI) I A RD FA RIXYES

QUIM MOLTÓ EXALUMNE

FRANCESC M O L T Ó

CAP D'ESTUDIS FERRAN I CLUA

PARK

CI.ÀUDIA FKRRKRKS ALUMNA

"Jo destacaria les ganes de tirar endavant i que entre tots ho fem tot. Això ha durat tots aquests anys, des del primer dia fins avui, i per mi és el més maco d'aquesta escola" .

"Per mi, el millor han estat els companys i com ens tractàvem tots. També m'agradava molt la relació amb els professors, estava bé. De quan jo estava aquí això és el que destacaria".

"El que més m'agrada és l'ambient d'escola que hi ha hagut i que hi ha, ambient de família, de pares que hi porten els nanos, el professorat. Totes aquestes coses que fan el clima d'escola".

"El menjar és el que més m'agrada de l'escola, crec que és molt bo.

Però també m'agraden els companys de la classe i els professors que tinc, hi ha un bon ambient a l'escola ".

ELVIRA G Ü E L L

M I Q U E L PARAIRA PRESIDENT

EMD

"Jo crec que veure una escola com aquesta, la primera que es va fer al municipi, ens ha d'omplir de joia a tots els habitants. Quan es va fer era una època molt dolenta però al final es va aconseguir".

E d u c a c i ó

El nou edifici de l'escola Collserola no estarà a punt fins després de l'estiu MAGDA MÉNDEZ

El nou edifici de l'escola Collserola no es podrà inaugurar fins al mes de setembre. Tot i que l'empresa que ha realitzat les obres ja fa temps que les ha donat per finalitzades, diversos problemes funcionals i de serveis han fet que encara no s'hagin entregat les claus de l'edifici al Departament d'Ensenyament de la Generalitat.

Actualment s'està produint una negociació a tres bandes (Departament d'Ensenyament, Ajuntament de Sant Cugat i l'empresa constructora Sater, subcontractada per Gestió d'Infraestructures, SA) per

intentar arreglar els punts que la comunitat educativa de l'escola Collserola considera fonamentals pel bon funcionament de l'equipament. Problemes com la manca d'instal·lació informàtica, d'un lavabo al costat del menjador i de llum natural al nou gimnàs són alguns dels aspectes destacats. "Sembla que hi ha bona voluntat i que de moment s'ha aconseguit un compromís pels punts més importants", explicava la directora de l'escola Collserola, Mercè Alejo.

Aquestes reformes més importants, però, no les portarà a terme Gisa, sinó que se'n farà càrrec el Departament d'Ensenyament amb una altra empresa constructora.

Un altre dels aspectes que ha fet

Sembla que els problemes funàonak queha plantejat la direcció de l'escola es podran ai regla/ immediatament F: XA 17IA RROSA

retardar l'entrega de les claus de les obres ha estat que encara no s'ha donat l'alta en alguns serveis com la llum, malgrat que ja s'hi està treballant. "Una vegada que estigui això, la resta s'accelerarà, perquè ens convé a tota la comunitat educativa l'acabament d'aquest edifici", asseguravaç Alejo. Altres acabats, com uns

fluorescents sense protecció o uns endolls defectuosos també s'arreglaran abans del trasllat definitiu.

"Quan es va presentar el projecte ningú no es va adonar de les mancances", afirmava, per la seva banda, el tinent d'alcalde de Ciutat Sostenible, Joan Carbó.

De moment, es preveu que a fi-

Ofertes recomanades C E N T R E DE LA IMATGE Plaça del Dr. Gaites, 9 - Tel. 93 675 56 74 • Sant Cugat Santa Maria, 14 Tel. 93 675 57 24

|digital £' teu distribuïdor de cameres point' ,• material digital Kodak a Sant Cugat 39.900 im. {*« indi»)

nals d'aquest mes o principis del vinent es comenci a fer el trasllat del mobiliari escolar de l'edifici antic al nou. D'aquesta manera es podran començar a fer les reformes necessàries en el primer equipament per tal d'acollir el quart institut de la ciutat a partir del proper curs escolar.

16

Societat

E L S / C A N T O N S Dijous, lïrl, • jutix

J o r n a d e s

Balanç positiu de la Primera Setmana de la Dona a la Floresta UAjuntament vol repetir Vexperiència a Sant Cugat La Setmana d e la Dona, celebrada al Centre Social i Sanitari d e la Floresta entre els dies 2 i 9 d e juny, ha obtingut un bon nivell d e continguts i d e participació. És per això que des d e l'Ajuntament d e S a n t Cugat i les diverses entitats organitzadores, es plantegen a r a la possibilitat d e promoure iniciatives similars a altres punts del municipi a m b la voluntat d e fomentar la igualtat d'oprtunitats entre homes i dones. El primer lloc serà Sant Cugat, on per al mes d e setembre j a s'està preparant una jornada dedicada a la dona i al seu paper dins la societat.

K.C. - La Floresta -

I AI Setmana de la Dona a la Floresta ha finalitzat a m b un balanç positiu de continguts i de participació. Aquestes jornades, que es van fer entre els dics 2 i 9 de juny al Centre Social i Sanitari d e la Floresta. han comptat amb diverses activitats centrades en la figura de la dona i la seva relació amb diferents cultures, moments històrics i estrats socials.

L'objectiu d'aquesta iniciativa, organitzada per l'Ajuntament, la Cooperativa Doble Via i diversos col·lectius de dones del municipi, era el de sensibilitzar sobre la figura i el paper de les dones. Així ho ha explicat la tinent d'alcalde d'Igualtat, Polítiques Socials i Serveis Generals. Mercè Conesa, per qui cal "promoure i fomentar la i g u a l t a t d ' o p o r t u n i t a t s " .

Amb aquesta finalitat, les jornades van començar amb una narració de contes per a adults

d'autores com Isabel Allende o Almudena Grandes i van continuar amb diverses activitats com un taller de lectura i escriptura basat en el llibre autobiogràfic Mujer en guerra de Maruja Torres, una xerrada sobre la dona en diferents cultures o un videofòrum sobre la pel·lícula So/as. D'altra banda, i també dins aquesta setmana de la dona. el C e n t r e Social i Sanitari de la Floresta va acollir l'exposició Dones i Lesbianes i un punt d'informació sobre les diverses associacions dedicades a la dona q u e hi ha al Vallès.

Aquestes propostes, q u e e n un p r i m e r m o m e n t no van comptar amb una gran participació, han acabat r e b e n t una resposta molt favorable., sobretot dels col·lectius d e d o nes del municipi "A poc a poc la gent es va anar engrescant" explica Mercè Conesa, " h e m de valorar molt positivament la participació activa dels grups de d o n e s Atena i de la Creu

del2000

La comissió de nomenclàtor assessorarà sobre els noms dels carrers M\(;i)\ MKXDKZ

- Sant Cugat Sant Cugat ja compta amb una comissió tècnica de nomenclàtor.

Kl principal objectiu d'aquest grup és assessorar sobre els canvis de noms de carrers i la nomenclatura més adient per als de nova cració. Fn aquestes primeres setmanes de funcionament. la comissió està treballant per eleborar uns criteris lingüístics comuns a totes les vies de la ciutat.

La comissió tècnica d e n o menclàtor és "totalment interdisciplinària", segons explicava una dels seus membres, Gemma Foj. En aquest sentit, el grup està format per representants de l'àrea de Ciutat Sostenible, del Servei Local de Català, de l'Oficina de Població i de l'Arxiu Municipal.

Les línies de treball de la comissió són elaborar informes referents al canvi de noms dels carrers, per d e t e r m i n a r - n e uns criteris fixos, avaluar les propostes de canvi de nomenclatura que arribin a l'Ajuntament i fer una Its dones van ser durant alguns dies grans les protagonistes a lal·loiestaF.:X.I.: revisió de la llista de carrers actual. d'en Blau. Crec que l'assistènbarà serà Sant Cugat, on al mes cia ha estat molt a d e q u a d a " . de s e t e m b r e ja hi ha previstes "El primer que hem fet ha esDavant d'aquesta bona acolliunes jornades similars. Més entat un buidatge de carrers i un da, d e s de l'Ajuntament i els davant, ja cap a l'octubre, l'Allistat de 200 noms per batejar fudiversos col·lectius cjue hi han j u n t a m e n t està e s t u d i a n t la turs carrers", explicava Foj. Els participat ja s'han plantejat la possibilitat d'organitzar altres primers que es beneficiaran d'apossibilitat de repetir l'expeiniciatives c o m aquesta, t o t i quests nous noms seran els de les riència a altres punts del mu- que són propostes q u e encara zones de la Costa del Golf i de nicipi. El primer lloc on arris'han d e concretar.

Can Barata.

C e l e b r a c i o n s

140 lleidatans es reuneixen per sopar a l'Hotel Bellaterra MM. - Sant Cagat Prop de 140 persones van assistir a la segona edició d e la Trobada de Lleidatans.

Aquesta va consistir en un sopar a l'Hotel Bellaterra, a m b plats típics d e la Terra F e r m a i un ball final.

E n g u a n y han estat prop d'una c i n q u a n t e n a d e lleidatans més q u e s'han apuntat a aquesta peculiar trobada anual del Vallès. L'acte va comptar a m b un parlament d e benvinguda que va anar a càrrec d e la periodista de Televisió Esp a n y o l a , Rosa Maria Molló,

una lleidatana que edita el Telenotíiies Catalunya d e la cadena estatal.

El sopar va consistir exclus i v a m e n t e n p l a t s típics d e L l e i d a , c o m els tradicionals caragols o les orelleres, unes postres dolces q u e s'elaboren a la Terra Ferma.

A banda del sopar, els assistents van poder ballar fins a la matinada per celebrar el final de festa. C o m a obsequi, tots els lleidatans q u e van participar a la trobada van rebre una ampolleta d'oli de Borges i u n llibre a m b informació turística sobre la província, e d i t a t per la D i p u t a c i ó d e L l e i d a , dins la campanya Ara Lleida.

Enguany ha augmentat el nombre de lleidatans que han participat en aquesta peculiar trobada F: EDUARD FARINYES

17

ELS4 CANTONS Dijous, 15 de juny del2000

Fes-te soci del RACC. Serem sempre al teu costat. Per donar-te la millor assistència a tu i als teus arreu del món. I a més, com a soci gaudiràs de molts altres avantatges i serveis.

Ara, si et fas soci del RACC a la Delegació de Sant Cugat, et regalem una subscripció de sis mesos al diari E2S4CANTOiN5de Sant Cugat. Retalla i porta'ns aquesta sol·licitud i cada setmana et farem arribar a casa ÜS4CANTONS

Nom: ..

Adreça: CP:

.Població

ns.i£S2S£

www

rt I I D

Telèfon

D e l e g a c i ó RACC a S a n t C u g a t : R a m b l a R i b a t a 11 a d a, 20 • T e l . 93 495 50 71

18

Societat

ELS / C A N T O N S Dijous, 15 dejuny drl >000

S o l i d a r i t a t

L'Ajuntament buscarà un nou responsable per a l'oficina SC Solidari

L'Ajuntament oferirà un servei d9 ajuda domiciliària

Maria Franquesa ha deixat el càrrec per motius professionals MACJDA MÉNDEZ

La c o m i s s i ó d e s e g u i m e n t p e l 0 , 7 p e r c e n t s o l i d a r i v a a c o r d a r la s e t m a n a p a s s a d a b u s c a r u n n o u r e s p o n s a b l e p e r a l'oficina S a n t C u g a t S o l i d a r i , e n s u b s t i t u c i ó d e M a r i a F r a n quesa, que ha deixat el c à r r e c per motius professionals.

La r e t r i b u c i ó d ' a q u e s t c à r r e c , q u e s e r à e s c o l l i t p e r c o n curs públic, s'inclourà ara e n el capítol d e pressupost destinat a personal i no en els diners del 0,7 per cent. Aquesta e r a u n a d e l e s p r i n c i p a l s r e i v i n d i c a c i o n s d e la C o o r d i n a d o r a d ' O N G d e S a n t C u g a t , d e s q u e e s v a c r e a r l'oficina Sant C u g a t Solidari, ara fa prop d'un any.

K.C. - Sant Cugat -

L'Ajuntament de Sant Cugat escollirà per mitjà d'un concurs públic el nou responsable de l'oficina Sant Cugat Solidari, en substitució de Maria Franquesa, que ha deixat el càrrec per motius professionals. D'altra banda, la comissió de seguiment pel 0,7 per cent va acordar divendres q u e la retribució d'aquest càrrec s'inclougui dins el capítol de pressupostos destinat a personal i no en els diners del 0,7, com s'havia fet fins ara.

La darrera reunió de la comissió de seguiment pel 0,7 per cent va finalitzar amb un balanç molt favorable per part de tots els seus membres. Tant des de l'Ajuntament com des de la Coordinaodra d ' O N C locals, es va destacar la v o l u n t a t d e d i à l e g i el consens assolit durant la trobada.

Entre els principals acords sorgits d'aquesta reunió, destaca el d'incloure el sou del responsable de l'oficina Sant Cugat Soli-

dari en el capítol primer del pressupost, destinat a personal, en lloc de treure'l dels diners del 0,7 solidari. Aquesta era una de les principals reivindicacions dels membres de la Coordinadora d ' O N G ja que segons un dels seus membres, Dani Gómez, "nosaltres no estàvem d'acord q u e es toqués el 0,7, q u e dins del pressupost del 2000 són 21 milions, i potser pot semblar molt, però que dins d'un pressupost total de 9.500 milions de pessetes, no és tant". Ara, i un cop assolit aquest acord amb l'equip de govern, Gómez va manifestar q u e "estem molt contents perquè entenem que aquesta és una aposta clara de futur, q u e si fins ara l'Ajuntament ja es prenia aquest tema a m b seriositat, ara ha fet una nova aposta per treballar la qüestió de la solidaritat a m b professionalitat".

Un altre tema destacat de la reunió va ser el de la substitució de la fins ara responsable de l'oficina Sant Cugat Solidari, Ma-

Maria Franquesa ha estat durant quasi un any la responsable de Sant Cugat Solidari F: X.L.

ria Franquesa, q u e ha decidit deixar aquest càrrec per motius professionals. La comissió de seg u i m e n t va fer una valoració molt positiva de la tasca duta a t e r m e per F r a n q u e s a d u r a n t aquest darrer any, tant pel que fa a les relacions institucionals de l'Ajuntament en matèria de solidaritat com pel que fa als aspectes interns de l'oficina i dels criteris per escollir projectes i establir agermanaments. Així ho va explicar la regidora de Serveis Personals Àngels Ponsa, que va voler "agrair la feina feta per la Maria al capdavant d'aquesta oficina durant aquest temps per posar-la en funcionament". Pel

que fa a la persona que passi a encarregar-se d'aquesta oficina, l'elecció es farà per mitjà d'un concurs públic, tal com demanaven les O N G de la ciutat. "Segurament aprofitarem els mesos d'estiu per fer la convocatòria per així poder tenir ja un nou responsable de cara al mes de s e t e m b r e " , va explicar Ponsa.

D'altra banda, la reunió de la comissió de seguiment pel 0,7 per cent solidari va servir també per aprovar els criteris q u e determinaran a partir d'ara la concessió d'ajudes a les O N G per a les seves propostes i que serviran per establir també els projectes d'agermanament.

L'Ajuntament de Sant Cugat ha destinat un pressupost de quatre milions de pessetes per posar en marxa un servei d'ajuda domiciliària. Aquest permetrà atendre a totes aquelles persones que tinguin algun tipus de dificultat per desenvolupar-se en la vida quotidiana.

Aquest servei d'atenció domiciliària va adreçat principalment a la gent gran. "L'objectiu principal és mantenir el màxim de temps els avis a casa, i no en una residència, ja que és on tenen més benestar", explicava la tinent d'alcalde de Polítiques Socials, Mercè Conesa. L'ajuda personaal (en higiene, control dels medicaments), a la llar (feines de la casa, encàrrecs) i familiar i veïnal (acompanyant-los a visitar familiars i ensenyar a aquests a cuidar els avis) són les actuacions bàsiques d'aquest servei.

L'empresa encarregada de fer-ho és Quidam Europa, "sempre sota la supervisió de l'Ajuntament", segons Conesa. Des del consistori es farà un seguiment i enquestes per millorar aquest servei.

La Residència Sant Salvador celebra el seu desè aniversari MM. -Sant Ceeat-

C o n f e r è n c i a

Les dones de l'any 1 0 0 0 : protagonistes oblidades de la història de Catalunya E.C.

Les dones de l'any 1000 van ser dijous passat les protagonistes del cicle de xerrades organitzat pels Amics de la UNESCO ValldoreixSant Cugat. La conferència, la segona i penúltima del cicle, va anar a càrrec de la historiadora Teresa Yinyoles, que va parlar del paper de les dones en la societat del moment, en especial en el cas de la comtessa de Barcelona, Ermessenda. "És molt important destacar la presència d'aquestes dones en la documentació del moment i la seva absència en els llibres d'història", va explicar Vinyoles amb

l'objectiu de recordar que les dones han jugat papers importants en molts moments de la història però que, en canvi, no han estat considerades pels historiadors. En aquest sentit, la historiadora va parlar de la funció de les dones com a marcs i com a motors de la repoblació de la Catalunya central, però també de la importància d'algunes dones artistes que van deixar obra firmada, sobretot en el camp de la pintura i dels brodats.

Dins d'aquest context, Teresa Vinyoles va fer una referència especial a la comtessa de Barcelona en aquella època, Ermessenda, que va tenir un paper destacat en aspecets habitualment reservats als homes com pot ser el dret. "Er-

Vmyoles va recordar que snvint les dones han estat oblidades per la història FOIX): X.L.

messenda va ser una gran figura del dret, presidint judicis i sovint actuant a favor de les dones".

La xerrada de Teresa Vinyoles estava inscrita en el segon cicle sobre la dona a través del temps que organitza l'Associació Amics de la U N E S C O en col·laboració amb l'Arxiu Nacional de Catalunya. El

cicle, q u e porta per títol Tres Exemples de Dones Avantguardistes a l'Alta Edat Mitjana, va començar fa dues setmanes amb una xerrada sobre Emma de Barcelona i finalitzarà avui amb una conferència sobre la figura d'Hildegarda de Bingen que anirà a càrrec de la filòloga Isabel Segarra.

La r e s i d è n c i a d ' a v i s S a n t Salvador d e la nostra c i u t a t c e l e b r a d e m à d i v e n d r e s el seu d e s è aniversari. Per a q u e s t motiu, d e s d e l c e n t r e s'han organitzat diverses activitats per la gent gran, a més d e fer una jornada d e portes o b e r t e s per a tots els santeugatencs q u e en vulguin conèixer les instal·lacions.

La Residència per a la Tercera E d a t Sant Salvador, q u e t a m b é actua c o m a c e n t r e d e dia, ja ha c o m p l e r t d e u anys d'existència.

Amb a q u e s t a excusa ha volgut implicar la g e n t gran en la celebració impartint uns tallers d'activitats gratuïtes. Entre aquestes, es podran fer tallers de manualitats, musicoteràpia, gimnàstica de g r u p s , jocs lúdics i c a m p i o nats d e d ò m i n o , e n t r e d'altres. La festa, p e r ò , no acabarà aquí, sinó q u e hi haurà un ball p o p u l a r p e r a tots aquells q u e ho vulguin.

Societat

ELS/CANTONS Dijous, 15 dejuny del2000

A n i v e r s a r i

El Centro Popular Andahiz celebra els seus 2 3 anys a Sant Cugat 6 por sevillanas'

19

Preparen la festa per l'inici de les vacances

La distinció de Soci de l'Any va ser per a Maria Dolores Ramírez M. M. MAGDA MÉNDEZ

El Centro Popular Andaluz (CPA) va celebrar dissabte el vint-i-tresè aniversari de la seva fundació a Sant Cugat, dues setmanes abans de la data exacta (24 de juny). La jornada va comptar amb actes de caràcter institucional i popular, amb els parlaments de les autoritats, un dinar i una actuació dels diferents gmps de l'entitat. L'aniversari també va servir de marc per a la distinció del Soci de l'Any, que, en aquesta ocasió, va ser per Maria Dolores Ramírez.

L'acte va comptar amb la presència de la tinent d'alcalde de Serveis Urbans i Descentralització, Berta Rodríguez, com a representant del consistori, el delegat de la Junta d'Andalusia a Catalunya i les Balears, Pablo Martínez i diversos regidors de la resta de grups municipals de l'Ajuntament.

"No ha estat fàcil arribarfinsaquí, i ho hem pogut fer gràcies el sacrifici dels homes i les dones de l'entitat que no esperaven res a canvi", remarcava el president del CPA, Ga-

F.ICPA va oferir un dinarpopular celebrar per el seu vint-i-tresè aniversariCugat a SantF070: FDÍ'ARD FAR1STF.S briel Ruiz. Després de fer una ràpi- jecte als socis més joves. gueu tirar-los endavant". da ullada a la història de l'entitat anPer la seva banda, Berta RodríDesprés del tradicional vi d'honor, dalusa, Ruiz va voler destacar el pa- guez, com a representant de l'A- va arribar el moment en què més per que ha de jugar la joventut per juntament, va destacar novament el d'un centenar de persones van parcontinuar amb bon peu cap al futur. nivell d'integració que ha assolit el ticipar en el dinar popular. Durant "Tenim l'obligació d'obrir-nos a no- CPA en aquests 23 anys a la nostra aquest àpat es va concedir la distinves idees i conceptes de com hauria ciutat, assegurant que "heu conti- ció de Soci de l'Any a Maria Dolode ser el CPA en els propers anys", nuat amb els vostres costums i us res Ramírez, en reconeixement a la assegurava el president de l'entitat, heu trobat amb un Sant Cugat que seva dedicació. Una actuació dels animant a participar en aquest pro- us ha obert les portes perquè pu- grups de ball va tancar la jornada.

L'Associació de Propietaris i Veïns de la Floresta ha preparat per aquest diumenge una de les seves tradicionals festes per celebrar l'inici de les vacances estivals dels més menuts. Els nens i nenes del districte tenen una cita obligada aquest diumenge a partir de les sis de la tarda a la plaça d'Aiguallonga número 1.

Aquesta festa comptarà amb les actuacions del grup de pallassos La Mascarada, a més d'un espectacle de titelles i un sorteig de joguines. La celebració de l'inici de vacances es farà al pati de la seu de l'associació o a l'interior, en cas que plogui. Ja fa alguns anys que l'Associació de Propietaris i Veïns de la Floresta organitza aquest tipus de festa, que es repeteix cap al mes de setembre, en aquest cas, per celebrar el final de les vacances.

Griful Oil. S. L. Servei Estació OÀSÒT'M CAÏ

VWXCCÍÓ

CENTRE DE DISTRIBUCIÓ PER A EMPRESES I PARTICULARS - Gasolis A, B i C de primera qualitat - Ports gratuïts a partir de 400 litres - Descomptes a partir de 500 litres - Comptador volumètric homologat, exactitud en el subministrament - Servei personalitzat, fins a 60 m de mànega - Grans ofertes en funció del consum

E.S. CENTRE

A,B i C E.S. CAN SOLÀ

al Centre de Sant Cugat (4 Cantons)

a la Crtra. de Cerdanyola

- Telèfon D'URGÈNCIES 610 45 55 01

EstaClOIlS d e S e r V d

(93) 674 06 07

(93) 589 45 55

DISTRIBUCIÓ DE GASOLIS A DOMICILI 93 589 45 55

20

Societat

ELS /CAIYIWS Dijous, ISdrjrwydel'OOO

E x p o s i c i o n s

I J/ plu/a nu va impedir tpre se celebris el certamen. que valia un punt obligatori per al campionat d'Espai/ya /•':.

EAR/XYES

La Monogràfica del Gos d'Atura, passada per aigua El temps va rebaixar el nombre de públic del certamen El mal temps va provocarque hi hagués po,• p/íbli,• a la monogràfica EO'I'0:E.E MAGDA MKNDKZ - Sant Cugat -

( n total de 51 gossos d'atura catalans van participar en la vintena edició de l'Exposició Monogràfica de la Raça que es va fer diumenge al parc (lentral de Sant (lligat. I <a pluja va ser la nota negra de la celebració, ja que va fer que el nombre de públic no fos gaire cle\.it.

"Es la primera \ egada que se celebra aquí a Sant Cugat. Ens ha semblat que era un lloc òptim, però no prevèiem que el temps ens jugués aquesta mala passada", explicava el president del Club del Cos d'Atura Català, Gaspar Hartra.

"Els que estan inscrits hi participen perquè el gos d'atura és extremadament rústic i suporta les inclemències del temps molt més que qualsevol altra raça". afegia. justificant la continuació del certamen.

Els guanyadors van ser Delit de Eogars de Montclús, i Rabarota de Fogars de Montclús, en classe campió; Galàn de Babylu's i Lupa d'Espinavessa. en l'oberta: Dalí i Boira d'Espinavessa en cadells; Fontinyol de Fogars de Montclús i Pia de Vanil des Artses. en joves; i Gresca d'Espinavessa en veterans. Aquesta monogràfica va congregar exemplars de la raça provinents d'arreu d'Europa i de l'Estat.

El punt aconseguit en aquest certamen és un dels obligatoris per aspirar a assolir el campionat d'Espanya. Aquesta és una exposició de caràcter morfològic, on es valoraven els paràmetres bàsics que inclou l'estàndard de la raça. A més d'aquest vessant més morfològic, tots els que ho van desitjar van poder participar en unes proves físiques especials que havien preparat uns especialistes.

I ,es monogràfiques anteriors s'havien celebrat a les comarques de Girona, excepte l'any passat, que va serà Santa Margarida i els Monjos. E'objectiu del Club del Gos d'Atura és donar a conèixer la raça, l'única autòctona de Catalunya.

En aquesta exposició s'avaluava la morfologia del gos d'atura /*'.'

E.EARI.MES

í'í

11grup cfalumnes de l'escola l'han i la seva directora, a la redacció d'E.l.\ 4 (V.IATO.Y.S /•'(//'():

XAVIIARROSA

Alumnes de l'escola Thau visiten ELS 4 CANTONS l'n grup d'alumnes de l'escola Thau van visitar dilluns al matí la redacció del setmanari VA.S 4 C A N TONS. Els a l u m n e s

van

conèixer pas a pas com s'elabora un periòdic, des de les fonts d'on sorgeixen les notícies, tins a la seva redacció, passant per la ma-

nera com s'han de cobrir els actes i com s'han de redactar Ics notícies. Els joves també van poder conèixer els procediments de maquetació i filmació dels textos, per preparar-los de cara a enviar-los a la impremta. Prèviam e n t s e ' l s havia e x p l i c a t la

història de la publicació i els objectius comunicatius. Els estudiants de l'escola Thau van fer fotografies a la redacció mentre prenien apunts de totes les explicacions per poder realitzar un treball posterior. /M.M. (SantCuRat)

SERVEIS INTEGRALS DE C O M U N I C A C I Ó Identitat Corporativa • Disseny Grlfic i Editorial • Publicitat Disseny de Pagines Web • Projecte i Muntatge d'Ettands • Producció Periodística

Sant Jordi, 37 08190 Sant Cugat del Vallès Tel. 93 590 86 00 Fax. 93 590 86 25 E-mail: correu@pecomunicacio.com

ELS-'/CAIYroNS Dijous, ÍSHejunytMïOOO

21

22

Societat

U S /CANTONS Dijous, /Sr/t- jiw\ del 2ú<\

V i a t g & s

Dih 27 Kiin>\ ifuetnn uiiiuiiL·ini/,/, imim\ 21 uní ambar ti Siiut ( Ujwt III-

I ji iiiltu timh i/ma per ('.utalunw ha nm/pl·ii iimbla ptimuptuiúdetote\ le\<Lnie/(/ium\ hO'K) 1:1)1 \R /• \RfXYh.S

La volta amb carro per Catalunya també va arribar a Sant Cugat Una comitiva de 21 carros va omplir els carrers de la ciutat E.C. - Sant Cuoat-

I// lomirk// vaser/r/mdadavantI'Ajuntamentperíal/alde Lluís Rtender F: l··.l·.

JosepM. Kspi/i/hia sigi/ai <

Sant Cugat va rebre la setmana passada una comitiva de 21 carros de cavalls, que des de finals de maig han estat recorrent tot Catalunya. La comitiva, que va fer una cercavila pels carrers de la ciutat, va ser rebuda da-

d'un dels seus llib/rs ei/ la seva visit/i alml·leyj l-a Vall FOTO: CEDIDA

Josep Maria Espinàs visita l'escola La Vall L'escriptor, periodista i professor universitari Josep Maria Espinàs va realitzar una xerrada a l'escola La Vall el dia 2 de juny passat. El motiu de la visita va ser un fòrum literari amb les alumnes de secundària, aprofitant que actualment estan llegint l'obra El teu nom és Olga del conegut escriptor català. Durant la trobada amb les alumnes, Espinàs va anunciar que el seu proper llibre continuarà versant sobre viatges, en aquest cas amb uns recorreguts per Extremadura. El col·loqui va servir per resoldre alguns dubtes de les noies sobre el paper de l'escriptor i el procediment de creació d'una obra.

vant de l'Ajuntament per Falcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder.

El viatge va començar el dia ZZ de maig, quan 27 carros i prop de 100 cavalls van sortir de la població de la Sénia, al Montsià, i van iniciar un llarg recorregut que els ha portat per 72 pobles de Catalunya. Aquesta original iniciativa, cine ja s'havia començat a plantejar ara fa dos anys. tenia l'objectiu d'ensenyar als més joves com es vivia fa uns quants anys. "Nosaltres hem fet aquest recorregut per demostrar al jovent com era la vida, com es transportaven les mercaderies o com es viatjava", explicava el president del C l u b d'Esports Deltebre i m e m b r e de la comitiva, Josep Franc. I n cop a la nostra ciutat, i a només uns quilòmetres de Barcelona, on va acabar el recorregut. Franc feia una valoració molt positiva de l'experiència ja que, segons va dir, "ha estat preciós. Jo no havia vist mai el paisatge tan bonic com ara, i això que jo viatjo molt amb el camió, però dalt del carro vas alçat i ho veus tot a banda i banda, i tens temps de contemplar la natura, que és molt important". Tot i això, organitzar una volta a Catalunya d'aquestes característiques no ha estat una cosa fàcil. Els tràmits van començar el mes de desembre de l'any passat i ha estat necessària l'ajuda i el suport de la con-

selleria d'Agricutura, Ramaderia i Pesca, de les quatre diputacions i de tots els ajuntaments dels pobles per on han passat.

"No hem tingut cap problema i la gent ens ha rebut molt bé, però la veritat és que no ha sigut fàcil, hi ha moltes coses a tocar i sort que hem tingut el suport de les administracions", assegurava Josep Franc.

La comitiva, que ha acabat la seva volta amb 6 carros i 20 cavalls menys, va recórrer en total uns 600 quilòmetres repartits en 20 etapes d'uns 30 quilòmetres cada una. Durant els 22 dies que va durar el viatge, el grup ha passat per diverses poblacions tarragonines, lleidatanes i gironines, i ha arribat fins i tot a la Molina, pujant per la Collada de Tosses. Ja de baixada, la volta va continuar cap a la província de Barcelona, fins arribar a Sant Cugat, on l'alcalde els va obsequiar amb un record de la ciutat i van g a u d i r d ' u n a nit d e d e s c a n s abans d'iniciar el darrer trajecte del viatge: un recorregut per la carretera de l'Arrabassada que els va portar fins a la plaça de Sant Jaume de Barcelona. A punt de finalitzar el viatge, Josep Franc no descartava la possibilitat de repetir l'experiència però "potser d'aquí a uns anys. La veritat és que hi ha hagut molta feina i no ha estat fàcil. La prova és que si ho fos, tothom ho faria".

Societat

ELS 4 CANTONS Dijous, 15 r/t juny del 2000

' C à s t i n g '

de

Ràdio

Sant

Cugat

"Intento fer història amb els meus llibres"

Josep Maria Figueras. Historiador

"La universitat s'ha convertit en una fàbrica de frustracions"

MAfiDAMKNDKZ Sant Cugat -

El senyor Figueras va provar de passar el "Càsting" de RSC el dia 15 de maig. Tota l'estona, aquest historiador santcugatenc es va mostrar disposat a fer tot el que se li va demanar amb una actitud amable, simpàtica i conseqüent. Potser hi va influir el fet que treballa amb joves, els fa classes a la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Ramon Llull i la Universitat Internacional de Catalunya, o la seva llarga experiència com a autor d'estudis relacionats amb la història. En aquests moments, sense anar gaire lluny, es troba a la fase final d'un llibre de text, d'una recopilació d'articles sobre premsa i nacionalisme i de la història de "La Veu de Catalunya". Déu n'hi do.

JORDI RAMOS

-Sant Cugat -

Sóc Josep Maria Figueras i Artigas i vaig néixer a Vilanova i la Geltní el dia 31 d'octubre de 1950. Estic casat i tinc un fill.

- Per què va deixar de fumar?

Pel meu fill. Per salut. Per no morir abans d'hora.

- Se sent frustrat p e r c e n t r a r la seva professió e n la d o c è n cia q u a n havia e n t r a t plenam e n t a la r e c e r c a ?

Tot és compaginable o, com a mínim, és més fàcil mirar-ho així.

- Es veu reflectit en els seus alumnes d ' a r a ?

N ' h i ha que sí i ni ha que no.

Els qui intenten donar un sentit a la seva vida a m b el q u e vulguin, m'agraden. En canvi, dels qui passen sense deixar petjada, me n'aparto.

- Continua considerant q u e la Universitat Autònoma d e Barcelona és un espai d e llibertat i amb categoria?

Evidentment, no; perquè s'ha convertit en una fàbrica de frustracions amb unes instal·lacions a les quals no hi ha una vinculació de la llibertat social.

- Es u n a m i c a d e p r i m e n t , aquest p a n o r a m a .

Més d e p r i m e n t és la realitat.

- P e r ò vostè lli ha c o l · l a b o rat, p e r q u è n'és professor.

Sí, com també he col·laborat en m o l t e s altres coses. Però no me'n sento responsable.

- Hi h a llum al final del túnel?

L'esperança de la h u m a n i t a t sempre existeix i cal dir que hi ha llum. Ara, tal com està la situació, la llum està cada vegada més lluny.

- Veiem q u e t a m b é h a escrit força llibres. De quin està niés

orgullós?

Kl que m'agrada més és el del Diari Català, l'últim. Es segurament l'obra que m'ha costat més temps de la meva vida i potser és una de les obres en q u è aporto més llum pel que fa referència al coneixement.

- Q u è va p a s s a r e x a c t a m e n t a m b el seu estudi s o b r e Lluís Companys? Sembla q u e hi va h a v e r força p o l è m i c a . . .

Un historiador q u e es diu Josep Benet va sentir-se ferit pel fet que sortís una persona que no era ell i traiés a la llum pública un dels d o c u m e n t s q u e havia estat més emblemàticament guardat. Aleshores es va p r o d u i r una s i t u a c i ó q u e va aparèixer als mitjans de comunicació i mostrava les diferents opinions al respecte.

- P e r ò , va h a v e r - h i c e r t favoritisme p e r q u è vostè a c c e dís en aquests d o c u m e n t s ?

Penso que va quedar ben clar q u e jo el q u e vaig fer va ser anar a una finestreta on em van autoritzar. Favoritisme, no ho crec, perquè dubto que n'hi ha-

Les preguntes - Ha estat exclòs de la comunitat d'historiadors catalans per la publicació del seu llibre sobre Companys?

N o ho crec pas. L'historiador Josep Benet, advocat i polític, es va sentir ferit perquè sortí una persona que no era ell i traiés a. la llum pública un dels documents que havia estat més emblemàticament guardat.

- Hi va haver favoritisme en accedir als documents?

Vaig anar per la finestreta i em van contestar, i en cl moment que ho vaig demanar. Favori-

l·iffierai va ser un dels fundadors del diari "Avui". FO'/'Ü.XAVI IARROSA gues cap a una persona que va a peu com jo. En tot cas n'hi hauria cap a una persona d'autoritat com era ell.

- Q u i n llibre bàsic, pel q u e fa a d e u t e s h i s t ò r i c s , falta p e r e s c r i u r e a Catalunya?

La història de l'anticatalanisme i la del catalanisme. Pel que fa referència al passat, moltes facetes q u e d e n amagades. Per tant, es produeix una situació en què cada generació conserva uns c o n e i x e m e n t s de viva veu que a la llarga es perden.

- Vostè se sentiria capaç, d'escriure'l?

Amb temps i ganes tot es pot fer. I amb mitjans, és clar.

- P e r q u è és impossible la r e -

de La Veu tisme. ho dubto, perquè no crec que n'hi hagués cap a una persona que va a peu com jo, sinó que en tot cas n'hi hauria cap a una autoritat com era ell.

- Obliga a comprar els seus llibres als alumnes?

No. -Mai? Només un, d'apunts de classe.

- l i han dit mai que és un pèssim professor?

No han gosat. Per estadística, hi ha un segment que t'adora, un q u e t'odia i un q u e diu: "Què hi farem".

c e r c a a Catalunya?

Perquè no tenim un estat. La política actual de la Generalitat és inapropiada, petita i curta, perquè es belluga a batzegades i s'hauria de bellugar amb una planificació a llarg termini, amb l'elaboració d ' i n s t r u m e n t s de referència i la creació de materials q u e t r a n s c e n d i s s i n l'espectacle. Si no hi ha un estat a m b tots els r e c u r s o s , c o m petències i capacitats, serà molt difícil. Sempre és posar pedaços o intents de solució, però mai mesures efectives.

Clis'nt». ilUluu: (U .'.Ui U t'/i ,/ RS(. {•>! 5 I-Ml :\I/III·I

ilinnbt,

l'tiilrilisl·i

Les

I fi. ii la l-l/i. n fn li, ni ih

ii l'm: rm I. iiim,i

Mluimnt.

proves

EMILI BELLA

- Menció especial pel test d'actualitat, que va superar amb escreix.

- També destacable el butlletí que se li va fer ambientar a la guerra civil: una notícia de societat, de política, de cultura, el temps... Va dir un titular de memòria per a cada secció, talment com si fos l'any 39.

-Figueres va haver d'organitzar un viatge al País Basc per a tot l'equip del 'Càsting'.

L has de sentir TOTA I A INFORMACIÓ DE SANT CU GAT * LA MILLOR MÚSICA + ESPORTS

23

- Per començar li diré una sèrie de noms i m'haurà de dir un adjectiu: - Josep M. Figueras. Persona.

-L·iXina. l'n futur -Quinta Moirt. Ella.

-Joan Auladell. Un veí.

- Companys. Convergent.

- VAB. La Universitat.

- Pacte local entre CiU i el PI'. Una tomba de rellotgeria.

- ManelMundó. El Mestre.

- Ràdio Sant Cugat. I JEmissora.

- Valentí Almirall. El precursor.

- El seu fill és un bon estudiant?

- Dels millors.

- Ha estudiat mai la incidència dels calçots de VaDs « i la història de Catalunya?

-Ni ell ni jo.

- Què ha esmorzat avui?

- Un cafè amb llet i un entrepà de truita de carbassó.

- Quants diners porta ara ales butxaques?

- M'has hagut de pagar el cafè abans...

- Trií, Felip V o Franco?

- A les brases i al foc, tot crema.

- Un periodista és un escriptor?

- Certament.

- Creu que vostè fa història amb els seus llibres?

- Ho intento.

- Ha ensenyat mai història als nens?

-No. - En quina època li agradaria haver viscut?

- En aquesta.

- Critiqui l'Arxiu Nacional de Catalunya.

- No té els papers de Salamanca.

- Es considera una rata de lúblioteca?

- No. - No sap dir que no?

-Sí.

- Universitat Autònoma o Ramon I Juli?

-1 xs dues.

- Es |Kit viure de la investigació històrica?

-A Catalunya, no.

- Què donaria per poder estar 5 minuts a la Biblioteca del Vaticà?

- Doncs, hi aniria a peu.

- Què corregeix quan corregeix?

- El contingut.

- Fins quan es dedicarà a escriure llibres?

- Fins que perdi la vista.

- Quina graduació tenen les seves ulleres?

-Tanta que no em van deixar fer la mili.

li ^ li RADIO SANT CUGAT

EIS f CANTONS

Comarca

24

Dijous. IS r/e juny del 2úi\'

C i u t a t s

T e r r a s s a

Desarticulada una organització que robava material de construcció

El Parlament demana la protecció de Torrebonica, però no descarta el golf

La banda també robava camions de distribució La policia estatal ha desmantellat una organització que robava camions de tonatge mitjà i material de construcció, a la zona de Sabadell i rodalia, que posteriorment venien a constructors. Per ara, la policia ha detingut 19 persones relacionades amb la xarxa i ha recuperat efectes per valor de ,i() milions de pessetes.

I ,a banda robava camions de tonatge mitjà i els utilitzava per traslladar el material de construcció sostret d'obres als cinc magatzems que tenien al passatge ( !an Clos, a la zona de Can Tunis, a Barcelona. Kls magatzems servien com a centre d'operacions, ja que s'hi guardava cl material robat i allà mateix es venia als constructors.

La policia va començar a sospitar de l'existència de la banda davant la coincidència de robatoris de camions amb la sostracció de material de construcció a diferents obres de Sabadell. Segons ha explicat la policia estatal, els delinqüents inspeccionaven diàriament les obres de la zona i de matinada procedien a carregar el material que els interessava, després el traslladaven als magatzems de Barcelona amb els vehicles que havien robat. Posteriorment, els camions eren abandonats a la zona de Can Tunis, prop dels magatzems. Quan es recuperaven els vehicles, encara hi havia restes de material que coincidien amb el que havia estat robat anterior-

ment.

Segons els agents que han investigat el cas. la banda actuava a les obres a primera hora de la matinada, per eludir testimonis, i fent-se passar per operaris de l'obra per tal de no aixecar sospites.

La policia ha recuperat material de construcció valorat en 30 milions de pessetes, així com més d ' u n milió de p e s s e t e s en metàl·lic i quatre camions propietat d'empreses de construcció. La banda robava, principalment, taulons d'encoframent i tot tipus de maquinària utilitzada a les obres. El material ha estat recuperat tant als magatzems dels detinguts com a obres on havia estat revenut./Intra-ACN

T e r r a s s a

EIS4CANTONS ' • I diari de Sant Cugat"

E O U *-» 03 WD Z»

u c 03 10

V/í

C

o •M

c 03

u in

i—1

Càrnicas Gonzalez presenta suspensió de pagaments Càrnicas G o n z a l e z ha p r e s e n t a t s u s p e n s i ó de pagam e n t s d a v a n t del j u t j a t d e primera instància d e Terrassa per g a r a n t i r el futur i la v i a b i l i t a t d e l ' e m p r e s a , segons el c o m u n i c a t e m è s per aquesta.

La companyia estava treballant en un pla d'empresa per afrontar les p è r d u e s patides e n l ' e x e r c i c i d e l 1999 q u e p r e v e i a , e n t r e altres m e s u res, el r e l l a n ç a m e n t d e l'act i v i t a t i la m o d i f i c a c i ó d e l m o d e l de negoci.

R a m o n Kerré, portaveu de l ' e m p r e s a , assegura q u e gràcies a l'aplicació d ' a q u e s t e s m e s u r e s , Càrnicas G o n z a l e z ja havia r e c u p e r a t la seva situació econòmica i el seu resultat, però que la companyia s'ha vist forçada a utilitzar la suspensió de pagaments com a i n s t r u m e n t legal per guanyar t e m p s a causa de la falta d ' a c o r d , p r i n c i p a l m e n t , a m b les e n t i t a t s assegurado-

res d e crèdit comercial, q u e asseguren el c o b r a m e n t dels proveïdors.

L'empresa afirma que ja havia arribat a un principi d'acord a m b la majoria de creditors per al r e f i n a n ç a m e n t del d e u t e , amb la conversió a llarg t e r m i n i de l ' e n d e u t a m e n t bancari, la capitalització de part del d e u t e de proveïdors i l'ampliació de c a p i t a l per part d e l s accionistes.

Càrnicas Gonzalez preveu aixecar la s u s p e n s i ó de pag a m e n t s en p o q u e s s e t m a n e s , ja q u e els a c o r d s q u e s'havien assolit a m b els creditors, t a n t p r o v e ï d o r s com accionistes, estaven a punt d e ser signats, igual q u e els t e r m i n i s d ' a m o r t i t z a c i ó del d e u t e bancari, i l ' e m p r e s a es c o m p r o m e t a complir-los.

C à r n i c a s G o n z a l e z ha com u n i c a t q u e la s i t u a c i ó no afectarà gens els treballadors./ E 4 C .

Kl Parlament de Catalunya, amb el vot de CiU, PSC-CpC, E R C i 1C-V, i l'abstenció del PP, va instar el govern a protegir la zona de Torrebonica de Terrassa sense descartar la possibilitat que aculli un camp de golf.

La m o c i ó , p r e s e n t a d a p e r ERC, promou la protecció activa de la via verda entre Sant Llorenç de Munt i Collserola, on es troba el paratge de Torrebonica i Can Bonvilà de Terrassa. 'Tot i amb això, tant els grups de C i L com del P S C CpC van aprovar la proposta assenyalant q u e la construcció d'un camp de golf no té perquè significar un element negatiu per a la zona si es fa complint totes les condicions.

El document reclama la definició d'una xarxa d'espais naturals protegits, agrícoles i forestals de la Plana del Vallès, així com la protecció dels aqüífers de l'espai comprès entre Torrebonica i Can Bonvilà. Kls quatre grups també van aprovar una esmena presentada per IC-Y en què es reclama la presentació d'un pla director ambiental sobre els camps de golf en un termini de cinc mesos.

Per la seva banda, el diputat del PP, Josep Maria Fabregat, va justificar l'abstenció del seu grup apel·lant a l'autonomia municipal de l'Ajuntament de Terrassa. Tot i amb això, va lamentar que algun grup parlamentari intenti criminalitzar els camps de golf. /Intra-ACN

S a b a d e l l

Acusats d'estafar amb venda d'entrades al Camp Nou Kl fiscal demana tres anys de presó per a dos h o m e s a qui acusa d'estafar quatre nois de Sabadell amb la revenda d'entrades per a un partit de futjbol del F C Barcelona. El judici es va celebrar a la secció tercera de l'Audiència de Barcelona, i els processats. Miguel G.C. i Ricardo Z.G., han negat l'engany davant el tribunal.

El cert, però, és q u e els perj u d i c a t s els h a n r e c o n e g u t sense d u b t e s , i han explicat q u e no es van adonar q u e les e n t r a d e s q u e els van facilitar eren d'ús exclusiu per a socis, la qual cosa va fer que, un cop pagades, i en arribar a la porta d'accés, els vigilants els impedissin el pas per no tenjr el carnet de soci. ; E n t r e els perjudicats hi ha un jove de Ciutat Badia i clues n o i e s i un noi d e S a b a q e l l , que han relatat com es var> posar a la cua per c o m p r a r les entrades, i com els processats van dirigir-se a ells i van ofe-

rir-los entrades al mateix preu i q u e els estalviaria l'espera.

D'aquesta manera, cadascun dels joves va pagar 2.000 pessetes per les e n t r a d e s , diners q u e no van recuperar.

Els fets van passar el 16 d'ag o s t d e 1997, q u a n u n d e l s processats va aprofitar q u e tenia accés a 20 carnets d e soci d e la penya barcelonista Miquel Àngel Nadal de Porto Cristo, a Mallorca, i va a d q u i rir 59 e n t r a d e s q u e va revendre per al p a r t i t q u e s'havia d e fer e n t r e el B a r c a i la Sampdoria italiana en el marc del Trofeu Joan G a m p e r .

S e g o n s l'acusació, els processats les van revendre a diverses persones, q u e van assistir al j u d i c i , sense informar-los q u e sense el carnet d e soci no tenien validesa, i es van fer a m b un total de 198.500 pessetes i 800 dòlars nord-americans./Intra-ACN

25

ELS / Q U Y T O N S Dijous, 15 dejuny de 2000

COR INFANTIL SANT CUGAT

F e m 1 0 anys!!!

Aquest és el títol del concertcelebració del desè aniversari que el Cor Infantil Sant Cugat i l'Escola Coral del Cor Infantil farem el diumenge 25 de juny vinent al Teatre-Auditori de Sant Cugat.

En aquesta ocasió hi serem presents bona part de les seccions d'aquesta gran formació coral santcugatenca que després de deu anys d'existència ja ha fet de la nostra ciutat un referent ineludible de la música coral infantil dins i fora del país.

En acabar el concert i per celebrar aquests deu anys de trajectòria s'oferira un petit refrigeri a tots els assistents al concert.

Les entrades ja estan a la venda a les oficines de lAssociació Musical Aula de So al preu de 500 ptes. (tel.: 93 589 76 40)

Propera representació de:

DIOGENES i EPICUR 3' ífMf^J e

L a

Unió Santcugatenca

24 de juny, a les 22 h 25 de juny, ales 19 h 30 de juny, a les 22 h 1 de juliol, a les 22 h 2 de juliol, ales 19 h

Venda anticipada d'entrades: "**"

'

**

m

i.riTT

iinmiiniiíi.iuinnM.iniiinMi

rnnnim

JIJLIIJ i •• n II.II.I

a RSC (Ràdio Sant Cugat)

Preus especials a: Jubiiats Estudiants Aturats Socis de La Unió Santcugatenca Col·labora:

^

| Q^jyjiQ^

26

Societat

ELS/CANTONS Dijous, lïtt, " iunx del 2000

n LA VEU DELS

ÀNGELS

Els més petits de l'escola Ferran i Clua també van fer la seva aportació a la festa de celebració del vitit-icinquè aniversari del centre. Amb un concert de cant coral, la canalla es va encarregar de posar la nota musical de la jornada.

Pàgina 14 FOTO: EDUARD

LA VOLTA AL MÓN EN 22

DIES

Només ban necessitat 22 dies per recórrer tot Catalunya dalt de carros estirats per cavalls. Un viatge original que aquesta comitiva que ha dut a terme durant les darreres setmanes, i que a la seva arribada a Sant Cugat, no només va omplir els carrers de records d'altres temps, sinó també de cotxes aturats darrere el nombrós grup de carros.

Pàgina 22 FOTO: EDUARD

FARINYFS

FARINYFS

Societat

ELS-/CA1\TONS Dijous. lSdejtimttel'OOO

m

n DlÒGENES

27

I EPICUR

EN

ESCENA

Diògenes i Fpicur, els personatges que durant alguns anys havien estat els encarregats de posar una mica d'humor a les pàgines del diari El.s 4 CANTONS, pujaran a l'escenari durant la Festa Major, el dia 24 de juny. El muntatge teatral ha estat realitzat pels mateixos creadors dels dos personatges Oskar i Xavier Borràs.

FOTO: XA VI

LARROSA

AIRE

LLIURE

Un dels homes del temps de TV3, Francesc Mauri, ha explicat que la pluja que va caure a la nostra ciutat no és gens destacable. El vent va ser, però, el causant de l'esquinçament del globus de la piscina, que s'havia de treure aquesta mateixa setmana coincidint amb l'arribada de la temporada d'estiu.

El globus ha quedat inservible, però la piscina obrirà el dia 28 a l'aire lliure.

Pàgina 11 FOTO: Montse Sant

RECODER

AMB EL TENNIS DE

TAULA

l'alcalde de Sant Cugat. Lluís Recoder, i el regidor d'Instal·lacions Esportives, Jaume l'ubau, van rebre dimarts a la Sala de Plens de l'Ajuntament al primer equip de la secció de tennis de taula de la Unió Esportiva Sant Cugat per haver ascendit de Tercera a Segona Nacional.

FOTO: XA VI LARROSA

tels

mobles

carre

f

ftmobl es 1^

Francesc Moragas, 3 3 SANT CUGAT DEL VALLÈS

28

ELS í CANTONS />//*«,-. 15,1, ' jiun

del 2000

l·$V·&f*?*'tfft

SANT CUGAT ESPORT F.C. Fundat el 1917 Domicili Social: Rambla del Celler, s/n - Tel. 589 44 71 - Apartat 27 CAMP MUNICIPAL D'ESPORTS • 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (BARCELONA)

SI VOLS JUGAR A FUTBOL només has de marcar la casella que correspongui al teu any de naixement junt amb les teves dades personals i entregar la butlleta a partir del 28 d'agost

[~~| PREBENJAMI

r~l BENJAMÍ

'

I

'1993-1994-1995-1996

n ALEVI 1

11991 -1992

'1989-1990

P I INFANTIL

n CADET

n JUVENIL

'

'

' — ' 1982-1983-1984

'1987-1988

'1985-1986

Nom:

Població:

Adreça:

Telèfon:

HS4CANTONS eis4c antongitpts^njtcugat. com "el diari de Sant Cugat"

'' " | |

EIS4C4NTONS

29

E n t i t a t s

K à r t i n g

Enric Tomàs continuarà sent president de la UE Sant Cugat quatre anys més El mandatari assegura que Els socis de la Unió Esportiva Sant Cugat han volgut que Enric Tomàs els representi quatre anys més com a màxim responsable de l'entitat. Al procés electoral l'única candidatura que s'hi ha presentat és la de Tomàs, que complirà la seva se-

El cadet Marc Cebriàn venç a la quarta prova "ara és el moment defer el segon gran salt" del Fórmula

gona etapa dirigint l'entitat i ho farà fins al 10 de juny del 2004. La junta directiva serà un cos directiu de continuïtat amb la incorporació de dues o tres persones més. Esportivament, el principal objectiu és que els equips sènior dels tres es-

ports del club assoleixin l'ascens, i continuar treballant el planter. En l'àmbit econòmic, la principal fita que es marca l'entitat és eixugar el dèficit, cosa que es creu que s'aconseguirà en un o dos anys. L'assemblea del club es farà al juliol.

El pilot santcugatenc Marc Cebriàn, en categoria cadet, es va endur dissabte passat la quarta de les vuit proves que configuren el Campionat Fórmula Catalunya de karts. Aquesta cursa va tenir com a principal al·licient que es disputava en horari nocturn; la pluja, però, es va acabar convertint en la gran protagonista de la jornada.

Amb tot. Marc Cebriàn va finalitzar primer i és líder en solitari a la classificació general del campionat. En aquesta mateixa categoria cadet, Daniel Campos, que va finalitzar segon per darrere de Cebriàn, és tercer a la general.

La resta de pilots locals van ser també als primers llocs d'aquesta quarta prova del Fórmula Catalunya de Kàrting: Oliver Campos, cinquè en júnior, i David Cebriàn tercer en aleví.

Al.KX LÓPKZ - Sant Cugat-

Enric Tomàs serà quatre anys més president de la Unió Esportiva Sant Cugat. Per segona vegada consecutiva, Tomàs ha presentat la seva candidatura sense oposició, el que va fer que dissabte passat superés amb comoditat el procés electoral d'aquesta e n t i t a t i es c o n v e r t í s automàticament en màxim responsable de la l ' E Sant Cugat.

D'aquesta manera, Tomàs dirigirà el club santcugatenc fins al 10 de juny del^004. Quant al procés electoral, el mandatari ha reconegut que "ja suposava que no es presentaria cap altra candidatura" i també ha assegurat que "a vegades fa l'efecte que la gent només es mou quan les coses van malament". Enric Tomàs ha fet balanç dels seus primers quatre anys com a president: "Si les coses no haguessin anat tan ràpidament encara estaríem més contents. Quan portàvem tres anys ja haviem assolit tots els objectius i aquest últim any ha estat inesperadament més tranquil". En aquest mateix sentit, Tomàs detalla que "pensem que ara és el moment de fer el segon gran salt cap a endavant, i si durant aquests quatre anys hem aconseguit uns objectius que en un principi semblaven ambiciosos, ara volem que ho tornin a ser i volem tornar a lluitar per unes fites que realment ens facin fer un salt endavant.

Econòmicament, ens hem proposat eixugar el dèficit del club;

A.L. • Uiç* de VaH / Sant Cugat •

Knric Tomàs -en primer plti a l'esquerra c/e la fotografia- dissabte a la Festa del Sou I- O'M) /• 1)1 ARI) l·ARI.XYI·.S tècnicament, millorar la qualitat dels nostres entrenadors, i esportivament, ser el més amunt possible".

Continuïtat a la junta La junta directiva que encapçalarà Enric Tomàs els propers quatre anys és la mateixa que ha treballat per a l'entitat en els últims anys, amb l'excepció de dos o tres noves incorporacions. Ara mateix, el cos directiu de la UE Sant Cugat està integrat per onze directius. Si Enric Tomàs és el president del club, Josep Lluís Rius és el vicepresident i alhora el president de la secció d'handbol; An-

tonio Martín és el secretari, i Jaume Ambrós, el tresorer. D'altra banda, els responsables de les seccions de bàsquet i de tennis de taula són Ignasi Munera i Joan Minguell, respectivament.

Pel que fa a l'àmbit esportiu, Tomàs espera q u e els propers anys els equips sènior de bàsquet, el d'handbol i el de tennis de taula assoleixin nous ascensos de categoria, sobretot l'handbol i el bàsquet femení, que aquesta temporada han baixat de categoria. El també secretari de la Coordinadora d'Entitats Esportives detalla que "el més important és que el planter cada vegada apreta amb més força; està donant

molt bons resultats. La U E Sant Cugat és sinònim de treballar el planter i amb ell arribar a dalt de tot sense renunciar a res".

Quant al dèficit que arrossega l'entitat local, Tomàs afirma que "és una xifra que no ens espanta gens ni mica i que amb un any o dos l'eixugarem del tot".

Dissabte passat a la seva seu social a ASDI, la UE Sant Cugat va celebrar la Festa del Soci, celebració amb la qual el club va posar punt i final a la temporada. A l'acte hi van assistir unes 80 persones.

Tomàs, que ha volgut agrair la col·laboració dels patrocinis, ha dit que l'assemblea serà al juliol.

F u t b o l

El Sant Cugat acull el Torneig Nacional

El Sant Cugat Esport F C organitza entre dissabte a la tarda i diumenge la primera de les dues fases del XVIII Torneig Nacional Ciutat de Sant Cugat.

Les categories que hi prendran part són prebenjamí, benjamí i juvenil. /A.L.

Excursions - Escoles - Empreses - Equips esportius ...

Ens adeqüem al seu pressupost.

Vehicles amb les últimes innovacions i el màxim confort

LLOGUER D ' A U T O C A R S

SarbuS Anys i quilòmetres

d'experiència

Tel 93 $80 67 00

Esports

30

Premis

ELS /CANTONS Dijous. /5 tfrjiwy del2000

E s p o r t

en

Marxa

2 0 0 0

La Gran Nit de PEsport guardona demà els millors esportistes locals Ràdio Sant Cugat i Opel Autocugat lliuraran 22premis Al.KX Loi'K/ -Sant Cugat-

l.a l\ edició dels Premis Esport en Marxa, que organitzen conjuntament Ràdio Sant Cugat i Opel Autocugat, posarà el seu punt i final d'aquesta temporada demà a dos quarts de vuit de la tarda al Centre d'Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat, que per tercer anv consecutiu acollirà la (iran Nit de l'Esport. En aquest acte de lliurament de guardons als esportistes i clubs que més han destacat aquesta campanva esportiva 1999/2000 es farà entrega d'un total de 11 premis distribuïts en set categories. I )'entre tots els distingits ja es coneixen els guanyadors de la categoria Max. Aquests són: Rubén Munoz i Caria Sariol (Patí Hoquei Club Sant Cugat); Fèlix Sent i Gina Abelló (CF Júnior-1917); Josep Gonzalez (FS Winterthur Sant Cugat); Dani Martí (Olimpyc Floresta I'S); Elisabet Escrivà (Mas Janer); Juanjo (ïonzalez (l'nió Esportiva Sant Cugat d'handbol); Gerard

Jocs

Moreno i Marta Puig (l'nió Esportiva Sant Cugat de bàsquet); Francesc Bayo (Sant Cugat Esport FC); Faura Gallego (Penya Blaugrana Sant Cugat); i Sergio Martín i Samanta Santamaría (Club Voleibol Sant Cugat).

La principal novetat de l'edició d'enguany és la desaparició de dues categories: el premi Escola

La cerimònia de lliurament de guardons començarà a dos quarts de vuit de la tarda al CAR de Sant Cugat

i el premi Alter. Per contra, neix un nou premi: el guardó que distingeix el millor esportista santc u g a t e n c d e la t e m p o r a d a 1999/2000 (modalitat individual).

Aquest premi permet que tothom qui ho volgui pugui votar, mitjançant una butlleta, qui cregui que ha estat el millor esportista

Esportius

de l'any. Tots aquells que encertin el guardonat d'aquesta categoria entraran al sorteig d'un radiocasset Kenwood amb carregador de C D que es farà cl diumenge 18 de juny al programa de Ràdio Sant Cugat emès en directe des de la tercera edició d'Esport en Marxa, de nou a deu de la nit. La resta de categories que completen la (iran Nit de l'Esport de Sant Cugat són els premis Mini, Max Col·lectiu, Força, Cugat i Inter.

!

teug Oficial O P E í-Castellbis

» c:\mtt

Divers»*!* |K?rsonalitats A la gala hi seran representades bona part de les entitats del municipi en una gran festa de l'esport local. L'acte de lliurament de guardons estarà presidit per l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder; Francesc de Puig, director del CAR; Josep Maria Negre, gerent d'Opel Autocugat, i Albert Mallol, director de Ràdio Sant Cugat. A banda del repartiment de premis també hi haurà alguna actuació que no ha estat revelada

K./n, .; I, , i

ii /'•<» ii Lora/SC donant un premi FO'IÏ): X.I..

per 1 organització.

Els Premis Esport en Marxa compten amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Cugat, els mitjans de comunicació locals TOT Sant Cugat i E us 4 CANTONS,

la Secretaria General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya i el Centre d'Alt Rendiment (CAR).

La IV edició del Premis va reu-

nir el passat 29 de maig en un sopar entrenadors i presidents d'entitats de diferents esports del municipi en una trobada on una vegada més va quedar demostrada l'excel·lent relació que mantenen els diferents clubs.

L'objectiu que tenen aquests premis és el de promocionar i difondre l'esport santeugatenc.

Escolars

Les escoles esportives són una oferta més de POMET per aquest estiu 2 0 0 0 A.L. - Sant Cugat -

Dilluns es va presentar en roda de premsa a la sala de comissions de l'Ajuntament de Sant Cugat un nova oferta esportiva de l'Oficina Municipal d'Esport per a lóthom ( O M E T ) per aquest estiu 2000: le escoles esportives. Alfredo Bergua, regidor d'Esports de l'Ajuntament; Ferran Domínguez, cap de l'àrea d'Esports del consistori, i Xavier Requen», coordinador dels Jocs Esportius Escolars, van exposar l'oferta esportiva.

El programa aposta per tres propostes diferents: les Escoles Esportives, el Sicomotricampus i el

Casal d'l lípica.

Les Escoles Esportives, que enguany celebren la seva tretzena edició, canvien aquest any d'escenari i es desenvoluparan al Patronat Flor de Maig de Cerdanyola -dins l'entorn natural de Collserola-. Aquestes estan dirigides a joves entre els 7 i els 14 anys. Dins d'aquesta iniciativa es realitzaran diferents activitats com piscina, jocs, esports alternatius, esports habituals i també activitats a la natura.

El segon programa és el Sicomotricampus, que enguany es presenta com a novetat i que està adreçat a nens i nenes de 3 a 5 anys. La seva principal fita és con-

iiiiii dilluns les /• srnles espoitkes FOmXAVI tribuir al desenvolupament integral de l'infant. Aquesta activitat es farà al CEIP La Floresta.

El tercer i darrer programa és el Casal d'Hípica, que es desenvoluparà per tercer cop. Aquesta activitat a la natura està adreçada a joves entre els 7 i els 16 anys i tindrà lloc a l'Hípica Sant Cugat.

MEGACONCERT

ELS PETS + NIIDEA + LA VIE BOHÈME + SUITAN

DIVENDRES 16 DE JUNY 22.30 H 1 1 1 CAMP MUNICIPAL D'ESPORTS - RAMBLA DEL CELLER

lots tres programes s iniciaran el 3 de juliol i acabaran el 28. Les Escoles Esportives tenen una periodicitat setmanal, mentre que el Sicomotricampus i el Casal d'Hípica són quinzenals. Les Escoles Esportives poden oferir fins a un màxim de 90 places per setmana, el Sicomotricampus, 60 per quin-

I \RRf)S 1

zena i el Casal d'Hípica, 50 també per quinzena. Les tres ofertes esportives compten amb la natació com a element comú i disposen d'un professorat especialitzat i qualificat.

L'altra gran oferta de l ' O M E T per aquest estiu és el II Campus de Formació Esportiva.

Esports

ELS /GWTONS Dijous, /5/feJuiiydel.WO

31

E s q u a i x

Quatre equips de PEsquaix fan història en imposar-se a la Lliga Catalana

Hoquei

patins

El Patí Hoquei munta el XII Es l'únic club que en un 'play-off' de la Lliga ha vençut en quatre categories Ciutat de Sant Cugat Al.KX LÓI'KZ - Salou / Sant Cugat À.L. - Sant Cugat -

Per primera vegada a la història, l'Esquaix Sant Cugat ha aconseguit cl títol de la Lliga Catalana en Ics quatre categories que van participar al play-off'pc] títol, celebrat els dics 3 i 4 de juny a Ics instal·lacions de l'Estival Park de Salou. Així doncs, els equips de primera, segona i tercera categoria. i també cl conjunt de veterans. van aconseguir cl campionat després de finalitzar la fase regular del campionat de Lliga entre les dues primeres posicions, fet que oferia la possibilitat de jugar aquest/i/V/v-a//.

L'Esquaix Sant Cugat ha escrit una pàgina molt important dins l'esquaix català en convertir-se en l'únic club que fins ara ha aconseguit en un mateix play-off sumar el títol ni més ni menys que en quatre categories. L'equip de primera categoria és la primera vegada q u e assoleix aquest títol, el de segona és el segon cop, el de tercera és la primera vegada i el de veterans és el segon any consecutiu que es proclama campió.

A la primera categoria, el primer equip de l'Esquaix Sant Cugat va imposar-se en semifinals al Club Natació Sabadell per 3 sets a 2 i a la final a l'Esquaix Badalona per 3 sets a 1. Fils integrants d'aquest primer conjunt santcugatenc són Oscar Vi las, Santi Al-

VA Parí I loquei Club Sant Cugat organitza aquest dissabte i diumenge al pavelló municipal cl Xll Torneig Ciutat de Sant Cugat d'hoquei patins amb la participació de dotze categories i deu equips. VAs conjunts participants a la competició són cl Patí Vic. cl Cl I Caldes, cl Sant Ramon de \ ilafranca. el Noia Freixenet, cl Cerdanyola HC, cl Cl I Mataró, cl CP Voltregà.

L'Hospitalet, cl CP Vilafranca i el CH Castellar.

Santi Altarrilxt, Santi Grau i Mart liieto. integrants del primer equip de l'Esquaix Sant Cugat FOTO: CEDIDA

tarriba, Marc Bieto i Santi Grau.

Quant a l'equip de segona categotia, format per Xavi Diego, Philip Annandale, Alex Annandale, Dani Guerrero i Vicenç Pardo, van derrotar en semifinals el Club Natació Sant Andreu per 3 sets a 2. i a la final van vèncer el Club Natació Catalunya per 4 sets a ü. A la tercera categoria, el conjunt santcugatenc integrat per Jordi Félez, Joan Serra, Jesús Rueda, Xavi Vila i Ignasi Carasa va fer-se també amb el campionat en guanyar en semifinals el Nat's Sports de Manresa per 3 sets a 1, i a la final, el Via Sport de Manresa per 3 sets a 2. Aquest equip ha ascendit i militarà la

propera campanya a la segona categoria. Finalment, en la categoria de veterans, l'Esquaix Sant Cugat va derrotar en semifinals l'Esquaix Igualada, per 3 sets a 0, i a la final, el Nagi, per 3 sets a 0.

Aquest conjunt santcugatenc està format per Paco Rueda, Dani Guerrero, Vicenç Pardo. Jos Humet i Joan Rios.

Fils altres dos conjunts de l'Esquaix Sant Cugat que han pres part en la Lliga Catalana, el segon equip de primera categoria i el femení, no van jugar el play-off per diferents motius. Fil primer va quedar-se a un sol punt de classificar-se per A\ p/ax-off. mentre que el femení, que havia as-

solit la classificació, va renunciar a participar-hi.

Un equip més La temporada 2000-2001 l'Esquaix Sant Cugat tindrà un total de set equips competint a la Lliga C a t a l a n a d ' E s q u a i x : dos equips a la primera categoria, dos a segona, un a tercera, un a veterans i un de fèmines.

F^l setembre tornarà la competició, llavors l'Esquaix Sant Cugat organitzarà el XVI Campionat de Supasquash, que l'any passat va celebrar-se a principis de juliol i que va tenir com a guanyadors Marc Bieto i Jèssica Barceló.

\fol&ibol

Castro i Zato fan pública la plantilla del sènior femení que lluitarà per ascendir A.L. - Sant Cugat -

VA sènior femení del Club Voleibol Sant Cugat presentarà fins a vuit noves incorporacions en el que serà la plantilla 2000-2001.

Aquesta mateixa setmana el president del CV Sant Cugat, Carles Castro, i el nou tècnic del sènior femení, Gerard Zato, han donat a conèixer les jugadores que defensaran el primer equip femení de l'entitat. La plantilla estarà integrada per les col·locadores Aina Fransoy (SESE), Aurora Sunyol (juvenil CV Sant Cugat), Carlota Santamaría (Winterthur Barcelona), per les centrals Anna Picó (CV Sant Martí), Maria Tortosa (CV Sant Cugat), Ester Agustín (CV Sant

Cugat). Anna Piques (CV Sant Martí). Pilar Isabal (CA" Sant Cugat), per les 4 Bàrbara Puiggalí (( A; Sant ( àigat). Samantha Santamaría (CA' Sant Cugat), Irene Cantos (Winterthur Barcelona), lílena Garriga (Winterthur Barcelona), l'oposada l·Lva Ramos (CV Santa Coloma) i la lliure Montse Carvajal (CV Sant Cugat).

Per contra, el club ha comptat amb la baixa voluntària de Bibi Millan i de Maria del Mar Garcia i també ha donat la baixa federativa a Míriam Esqué, Carolina Calvet i Mari Carmen Flores.

El principal objectiu de cara la temporada 2000-2001 és classificar-se per disputar la promoció d'ascens a la Lliga F E V i per aquest motiu el club ha confec-

FJ sènior masculí s'enfrontarà a partit únic amb el CP Vilafranca i el femení jugarà amb el C H Mataró i el CP Voltregà.

A e r ò b i c

Gimnàs Sant Cugat munta la V Marató - Sant Cugat -

Gimnàs Sant Cugat organitza aquest diumenge a partir de les deu del matí al parc de Torre Blanca la cinquena edició de la Marató d'aeròbic Ciutat de Sant Cugat. Aquesta prova no competitiva és oberta a tothom a partir dels 6 anys i és gratuïta fins als 12 anys. L'organització espera la participació d'unes 200 persones i espera que els santeugatencs s'animin a apuntar-s'hi.

Futbol

sala

La PB Sant Cugat munta les 12 hores Jaume Tul/au i Carles Castro saludeu el sèniorfemení FOTO: XAVI l.ARROSA cionat un conjunt del tot competitiu.

El sènior femení ha finalitzat aquesta mateixa setmana els entrenaments, que no es remprendran fins que arribi la pretemporada.

El CV Sant Cugat va posar avui fa tot just una setmana punt final

a la temporada amb un sopar al restaurant de la nostra ciutat La Bolera al qual van assistir unes 90 persones entre directius, entrenadors, jugadors i pares. En representació de l'Ajuntament de Sant Cugat hi va assistir Jaume Tubau, regidor d'Instal·lacions Esportives.

- Sant Cugat La secció de futbol sala de la Penya Blaugrana Sant Cugat organitza aquest dissabte a les pistes de Sant Francesc una nova edició de les 12 hores de futbol sala. L'organització repartirà trofeus a tots als setze equips participants. /À.L.

32 Xitl

Esports Diada

ELS /CANTONS Dijous, IStíejuuydfl'OÚO

de

Futbol

I

Base

Torneig

Mira-sol-Baco

H a n d b o l

L'OMET munta les Jornades d'Handbol Escolar A.L. - Sant Cugat -

ÍJI l'H Smit Cugat fa guanyar en dues categories F070: F.Dl ARf) FAR/.M'F.S

F.l I Tonieig del Mira-sol tamlié va fer-se en categoria benjamí i aleví FOÏ'O: F..F

L'Avenç i el Mira-sol vencen el I Torneig Mira-sol-Baco

PB Sant Cugat, Sabadell, Sant Andreu i Horta, campions -Sant Cuaat-

nat es va disputar en la modalitat de 3x1 i una vegada acabat el torneig de cada categoria es van entregar trofeus als tres equips.

La segona i última fase de la Diada de Futbol Base tindrà lloc dissabte i diumenge amb les categories prebenjamí, benjamí "A", aleví "A", infantil "A" i cadet "A". Alzamora, Damm, Mollet, Gramenet, Sant Gabriel, ('an Vidalet i PB Sant Cugat són els equips que hi participaran. /A.L.

I ,a Penya Blaugrana Sant (lugat va organitzar el passat cap de setmana al camp de futbol de Can Magí la primera de les dues fases de la XIII Diada de Futbol Base.

Kls guanyadors van ser la PB Sant (lugat en categoria de fèmines i en aleví "B", el Centre d'Esports Sabadell en benjamí "B", la Unió Esportiva Sant Andreu en cadet "B" i infantil "B" i la Unió Atlètica I lorta en juvenil. El campio-

1

Les instal·lacions del camp municipal de Mira-sol van ser l'escenari el passat cap de setmana del I Torneig C l u b de Futbol Unión Mira-sol-Baco en les categories benjamí i aleví de futbol 7. La pluja que va caure juntament amb la incompareixença d'alguns equips al campionat va provocar que l'organització hagués de modificar el programa d'enfrontaments establert en un

principi. Els guanyadors van ser l'Escola Avenç, en categoria benjamí, i el Mira-sol, en aleví. En benjamí, la classificació final va ser la següent: Escola Avenç, Torrassa "A", Monopol, Torrassa "B", Mira-sol "A" i Mira-sol "B".

En aleví es van classificar, respectivament, el Mira-sol, el Torrassa, el Monopol i el Prat.

Aquest torneig continuarà aquest cap de setmana en categories aleví, infantil i cadet futbol 11. /À.L.

91.5 f m

L'Oficina Municipal d'Esport per a Tothom ( O M E T ) organitza durant tot el dia de dissabte la vuitena edició de les Jornades d'Handbol Escolar, que tindran lloc al Pavelló del Voleibol de Sant Cugat a Valldoreix i a la seva pista annexa. En aquesta competició, que comptarà amb el suport de la Unió Esportiva Sant Cugat, hi participaran un total de 45 equips; hi prendran part diverses escoles del municipi i també deu escoles d'altres indrets.

Està previst que es disputin ni més ni menys que 71 partits.

El torneig s'iniciarà a les nou del matí de dissabte i finalitzarà a les nou de la nit. Les modalitats establertes són minihandbol benjamí i aleví i handbol masculí i femení. Un cop finalitzi aquest campionat l'organització lliurarà un trofeu als tres primers classificats de cada categoria i una bossa amb regals a cadascun dels participants.

Autocugat

I Ràdio Sant Cugat |

Premis Esport en Marxa 2000 HOQUEI PATINS

FUTBOL SALA

PI I S A N T CUGAT (masc.)

Ruben Munoz 49 Pol Carulla 48 Pepon Meneses 23

W I N T E R T H U R SANT CUGAT Josep (ionzàlez 20 Sergio Garcia 18 Xaíoc Rion 18 Javi Ramírez 16

PI I SANT CUGAT (fem.) (larla Sariol 29 Maria Rosa Tamburini 27 Mònica Vidal IS Carme Balcells 18 Marta Garcia IS HOQUEI HERBA JÚNIOR (fem.)

Gina Abelló Júlia Menénde/, I -uci lópez JÚNIOR (masc.)

Fèlix Sent Joan Vidal Pablo Negre Ricki Ruiz Borja Campos CharliPatllé

2l> 23 20

16 13 13 11 11 11

UE S A N T CUGAT (fem.)

49Marta Puig Mabel Méndez 21 Esther Cusó 13 Júlia Villar 13

OL1MPYC FLORESTA Dani Martí 24 Joan Reixach 21 losé I.uís Sànchez 20

FUTBOL S A N T CUGAT Francesc Bavo Nando Zamora Chus Garcia

\IASJANER(fem.)

Elisabet Escrivà (Cristina Garcia Pitu Gil

PB SANT CUGAT (fem.)

Laura Gallego 46 Laura Martín 34 Mònica Martínez 30

34 33 2?

38 29 26

VOLEIBOL HANDBOL UE SANT CUGAT Juanjo Gonzàlez Armand Mora Albert Rovira

30 26 25

BÀSQUET U E S A N T C U G A ' I (masc.)

34 (ierard Moreno ^,Z Toni Ballart 30 Pau Riera

CV SANT CUGAT (fem.)

Samanta Santamaría 38 Bàrbara Puigcalí 33 Montse Carvajal 26 Maria Tortosa 26 CV S A N I ' CUGAT (masc.)

Sergio Martín 30 Lluís Moreno 27 Jordi Piques 21

PREMIS ESPORT EN MARXA 2000 Radio Sent Ciiij.it i Opel Autocugat busauen el millor esportista santeugatenc de l'any (modalitat individual).

Participa lliurant aquesta butlleta a RSC íc Sant Jordi, 5 baixos) i entra en el sorteig d'un radiocasset KENWOOD amb carregador de CD.

33

EISÍCANTONS Dijous, 15 <ie juny del 2000

i

RESERVES:

93 674 86 61

»

OS4CANTONS S^i

"I

Espectacles

Cultura

34

DIJOUS, 15 dejuny del 2000

F e s t a

M a j o r

Uescriptor Baltasar Porcel serà el pregoner de la Festa Major Porcel: "Sant Cugat és un poble molt viu i molt animat >) Baltasar Porcel, una de les plomes mós fermes i esmolades de l'actualitat, serà l'encarregat de fer el pregó de la Festa Major d'enguany.

Porcel és conegut sobretot per les seves novel·les, l'última de les quals presentada recentment a Sant Cugat, i els seus articles periodístics a 'La Vanguardia', però també cal destacar que al llarg de la seva carrera ha col·laborat en molts programes de televisió i ràdio.

M.ALMAGRO

Des de 1960, la seva vida ha transcorregut entre la seva Mallorca natal i la ciutat on treballa, Barcelona. Però a Porcel mai li han agradat les grans ciutats, plenes de cotxes, sorolls i moviment amunt i avall, per això sempre ha visut en pobles tranquils, primer a Vallvidrera i des de fa 11 anys a Valldoreix.

Porcel ha escrit nombrosos llibres. des de novel·les fins a llibres de viatges. Al llarg de la seva carrera ha estat galardonat amb premis tan prestigiosos com ara el Sant Jordi, el Josep Pla, el de la Crítica de Literatura Espanyola, l'Internacional Mediterrani i el

Prudenci Bertrana. Pel que fa a la seva obra periodística també ha estat reconeguda amb els premis Ramon Godó i el Mariano de Cavia i ei Espejo de Espana.

A m é s l'any passat va rebre el premi Literari Boccaccio Europa, pel compendi de la seva obra.

Fa dues setmanes l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, li va trucar i li va demanar si volia ser el pregoner de la Eesta Major de Sant Cugat 2000. Porcel no va dubtar ni un sol instant, i va afirmar a m b rotunditat q u e sí.

L'escriptor acostuma a passejar pels carrers del centre de Sant Cugat i en moltes ocasions compra al mercat de Pere Sant. Porcel declara que "Sant Cugat és un poble molt viu, molt animat

Baltasar Porcel viu a Valldoreix des de fa 11 anys FOTO:X. LARROSA i aquest tipus de pobles m'agraden molt". L'escriptor pensa que encara q u e en els últims anys Sant Cugat hagi crescut considerablement "encara continua tenint un cert aire de poble, però en els darrers anys ha crescut molt el nombre de cotxes i jo crec que ha perdut qualitat de

vida".

Per Porcel, ser el pregoner de la Festa Major 2000 és molt important, "perquè suposa un factor més d'integració i de comunicació a m b el p o b l e " .

Anteriorment, Baltasar Porcel ja havia realitzat diverses activitats a la ciutat, havia dut a terme di-

verses conferències i recentment va presentar la seva darrera obra, El cor del senglar, llibre centrat en la seva Mallorca rural i en el qual realitza un excercici d'investigació en el seu origen personal. L'escriptor considera que "vivint a Valldoreix i gravitant sobre Barcelona, et quedes una mica desconnectat de Sant Cugat", i per aquest motiu ser el pregoner de la Festa Major significa "un apropament cordial amb una ciutat que m'agrada".

Baltasar Porcel ja té certa experiència en això de fer de pregoner. Quan tan sols feia un any que residia a Valldoreix, va ser l'encarregat d'obrir-ne les festes majors. D'això ja fa deu anys, però l'experiència sempre és bona per actes com aquest. En aquesta ocasió el seu discurs parlarà de Sant Cugat i en general de totes les viles de la Catalunya del segle XX, perquè Porcel considera que molta gent creu que Barcelona ha estat l'única ciutat en q u è s'ha p r o d u ï t un d e s e n v o l u p a m e n t i q u e gràcies a aquest, Catalunya s'ha convertit en una gran potència mundial, Al contrari d ' a q u e s t s p e n s a ments, l'escriptor afirma que "les viles de mida mitjana q u e formen Catalunya han estat un teixit viu molt important".

El discurs sobre les viles catalanes del segle XX serà l'encarregat d'obrir la F e s t e s Major d'enguany.

T e a t r e

El Teatre-Auditori tanca la temporada amb l'humor de William Shakespeare Helena Pimenta, juga en tot moment amb la semblança i l'equívoc entre els germans, que al llarg del L·I comèdia dels errors., de William muntatge viuen tot tipus de situacions absurdes creades per l'error i Shakespeare, va posar fi divendres la confusió. Aquesta semblança enpassat a la programació del trimestre els bessons va ser un dels astre del Teatre-Auditori. Prop de pectes més complicats de l'obra, ja 500 persones van poder gaudir d'aque, segons l'actor Pep Pla, "vam quest muntatge dirigit per Helena anar treballant amb coses de l'un i Pimenta i interpretat per Lluís Sode l'altre. intentàvem buscar gestos ler. Joan Borràs, Francesc Albiol. que fossin iguals, anàvem vestits Pep Pla i Àngels Poch. entre d'aliguals.... menys la veu, intentàvem tres. actuar més o menys igual".

La història de dues parelles de IM comèdia dels errors, que va pobessons separades poc temps dessar fi a la temporada del'Teatre-Auprés de néixer i que es retroben caditori. va arribai a Sant ( àigat amb sualment molts anys més tard marun escenari molt diferent del que ca el punt de sortida d'aquesta havia presentat al 1 catre Nacional. comèdia d'embolics. L'obra, escriI és que les cxigcik les de la irir.t i.i pci Shakespeare i dirigida pci KSTKRCASTAWKR

l .ii confusió entre dos paí elles dt bt.sons es I a\ lenttal d aquesta 'comèdia dels errors' l·OTO t I van obligar a deixar de banda els desnivells que es van poder veure al teatre barceloní i adaptar el muntatge a un escenari sense escales ni forats. "Jo crec que el canvi ha estat positiu", assegurava Pla, "costa molt més agafar el text quan l'actor va corrent i \ a per sota, aquí passes. et pares i dius el text i crec que c"s

més entenedor. La resposta del públic és més bona i la gent riu més".

I )'altra banda, una altra característica de l'escenari i l'ambientació va ser la presència d'elements propis dels anys 50 i 60, que alhora que recordaven un temps passat, també permetien situar la història en una època auu.il. J'cr/'ep P/a. /.,/

comèdia dels errors "no està tan allunyada de la nostra realitat. Efes i Siracusa són dos ciutats enfrontades i, per exemple, al festival de Sara-

jevo van tenir molt interès perquè hi anéssim perquè ells en aquest moment la cosa de Ics ciutats i dels dos germans dividits la tenen isiual".

Cultura

ELS 4 CANTONS Dijous. 15 dejuny del 2000

35

E n t r e v i s t a

Montse Cufí. Artista

"Actualment restauro el Palau Centelles" M. ALMAGRO

Montse Cufí és una jove artista de Valldoreix, que a més d'haver realitzat la carrera de Belles Arts ha estat alumna de grans mestres com ara Pep Blanes i Teresa Farrés. Cufí també ha estat auxiliar artística de l'escultor Lluís Llongueres.

Al llarg de la seva carrera ha participat en nombrosos concursos, entre els quals cal destacar el Concurs de Pintura de Sitges, en el qual va ser seleccionada, i el Concurs de dibuix de la Fundació Ynglada Guillot, en què ha quedat finalista en els darrers dos anys.

- Actualment quina feina realitza?

- Doncs formo part d'un equip amb el qual estem restaurant el pati interior del Palau Centelles de Barcelona. El Palau està fet amb pedra de Montjuïc, igual que molts dels edificis antics de Barcelona. El problema és que les restauracions anteriors estan fetes amb ciment que ara cau a trossos. L'equip que l'estem restau-

rant n'hem de treure tot el ciment i després de buscar informació de com era inicialment el pati, n'hem de restaurar relleus i capitells, alguns en molt mal estat.

— Com va aconseguir aquesta feina?

- A través d'un professor de la Universitat Autònoma. Quasi totes les feines que he fet les he aconseguit a través de la Unive-

Cufí: "Intento reflectir els rostres de persones d'unes altres cultures"

sitat. La majoria de professors són escultors i quan els encarreguen alguna feina sempre escullen quatre o cinc alumnes que treballin bé i els contracten. Actualment, al Palau hi treballem dos professors i tres alumnes.

- I només es dedica a l'escultura o també tracta unes altres

C r í t i c a

de

arts?

- Bé, també m'agrada el dibuix a llapis en blanc i negre. Però el que més m'atrau és l'escultura i sobretot fer escultures de pedra.

- I què sol representar en les seves obres?

- Sempre reflecteixo la realitat, sobretot intento reflectir rostres de persones d'unes altres cultures. A vegades em fixo en les faccions, o simplement en la postura, però normalment el que més em crida l'atenció són les mirades, hi ha persones que a través de les mirades et diuen moltes coses.

- 1 per què rostres d'unes altres cultures?

- Perquè nosaltres estem acostumats a les nostres expressions, les veiem cada dia i ens resulten quotidianes, en canvi en altres països trobes gent amb mirades molt profundes. Deu ser el patiment o la mala vida, però per mi tenen una cara molt més expressiva.

- Què pensa de la potenciació de l'art a Sant Cugat?

- Jo no veig que es potenciï tant.

Per exemple, porto tres anys intentant fer una exposició a la Casa

Montse Cufíposant amb alguns dels seus treballs FOTO: XAYI I.ARROSA de Cultura i no hi ha manera, sempre em posen excuses, però de sobte em truquen i m'avisen que tinc dues setmanes per preparar una exposició. Impossible.

Pel que fa a les sales privades, ni somiar-ho,et demanen molts diners per exposar-hi i a més hi ha galeries que només exposen treballs d'artistes ja consagrats.

- Hi ha moltes exposicions de pintura, però no d'escultura , a què es deu?

- Primer, que hi ha menys escultors que pintors. I segon, que fer una exposició d'escultures és molt més complicat, per exemple si vols fer una exposició amb escultures de pedra, n o m é s per moure-les t'has de gastar un di-

E n s e n y a m e n t

t e a t r e

El programa 6 La poesia a l'escola' s'ampliarà amb n e n s d e fins a 5 anys

Eh encerts de la comèdia 'LA C O M È D I A DELS ERRORS' de William Shakespeare.

Traducció Josep M. de Sagarra Direcció: Helena Pimenta Lloc i dia: Teatre-Auditori. 9 de juny Dins de la seva gira pel país, la companyia del Teatre Nacional de Catalunya ens porta una de les obres primerenques de Shakespeare, versió d'una comèdia romana de Plaure, plat cuinat amb cura per la basca Helena Pimenta, especialista en l'autor d'Straford-on-Avon que, com acostuma a fer, ha vestit de modernitat l'obra a base de roba dels seixanta, fent l'ullet a l'espectador amb manifestacions i pancartes amb demandes actuals o travestint l'abadessa d'Efes en un membre de la congregació de

la mare Teresa de Calcuta. Fins aqúf l'anècdota que gairebé no desvirtua la intenció còmica d'embolics i situacions hilarants provocades per la improbable duplicitat d'amos i criats bessons univitelins que, després de vint anys, es retroben casualment a la ciutat d'Efes, on viu una de les parelles i que desencadenen un munt de malentesos que en la clàssica situació teatral de la quarta paret, fan de l'espectador un observador privilegiat d'uns fets que els protagonistes pateixen en la seva ignorància.

11 na vegada més, comprovar la categoria de la traducció de Sagarra i una interpretació general digna de ser elogiada sense fissures, salvant la dificultat per dir el vers sense encarcarament, entonacions i ritmes falsos, que dificulten la comprensió de les pa-

neral. A més l'escultura és un art molt més lent de realitzar.

- On acostuma a treballar i realitzar les obres?

- Tinc un estudi aquí a Valldoreix, no gaire lluny de casa, l'estudi el faig servir més que res per fer les escultures. Els dibuixos els acostumo a fer a casa meva, perquè no requereixen d'un espai tan ampli per treballar com ara l'escultura.

- T é pensat fer alguna exposició?

- Sí, el mes de desembre, just abans de Nadal, faré una exposició a Mora d'Ebre. El que passa és que com que és una sala molt petita, exposaré dibuixos i només alguna escultura.

rau les fins amagar el caràcter real del personatge, on hi podem veure la feina de Lluís Soler, com a assessor de vers. Una menció especial per al Dromió de Farncesc Albiol i rAntifol de Carles Martínez, la parella amo/criat vinguts de Siracusa prodigi d'adequació de forma i fons, de gestualitat í veu. Molt bé Pep Pla, Rosa Renom, Joan Borràs i Jordi Figueras i notables la resta dels intèrprets.

Per acabar, esmentar la sàvia utilització de la il·luminació de Miguel Camacho, en una adaptació plana per sales a la italiana de l'escenografia ideada per la Sala Petita del T N C , que plantejava un territori de dos nivells on els actors i actrius baixaven i pujaven, d'acord amb els moviments dictats per la història de quatre bessons amb final feliç.

M. ALMAGRO

Un conte, una cançó i una poesia visual, aquests són els elements que incorporava el programa e d u c a t i u La poesia a l'escola.

El programa ha anat adreçat a nens de fins a quatre anys, en total uns 440, i tots ells han pogut gaudir escoltant narracions i han pogut fer la seva primera immersió en el món de la poesia i en general de les paraules. Àngels Ponsa, regidora de Serveis Personals, ha qualificat el programa de "molt positiu" i

ha destacat que "és important que els nens hi agafin interès des de ben petits".

La poesia a l'escola s'imparteix a través d'una sessió, que té una durada de tres quarts d'hora. Durant aquest temps el narrador explica, ajudant-se de suport visual a m b p e r s o n a t g e s que apareixen i desapareixen, un conte. El conte és una lliçó i s'enllaça amb una cançó senzilla que permet explicar que les cançons també són poesia.

Al llarg de tota la sessió el narrador, una persona especialitzada, i els infants es comuniquen a través del conte i de les cançons

M o n t s e r r a t Ç aI d u c h I re n c

fcc

Musical

II

ca

>

<N

m ON

JÜ è l S l M t SÍ:: É

Música • Teatre • Dansa

o

§*' a 3 MI ? U •tí m *. § ei 5 ;

•n o

8

00

en ON

X

« PL,

1 £

II

36

Cultura

ÏLS·'íCAIVroNS Dijous, 15 tie juny liti 2000

L'Arnau Cadell, p r e m i El Gust p e r la Lectura

Des de la historia U n espai d e Pere Yív4 i G i l i

Eh ^nah on tenis'

INTRA-ACN -Sant Cagat -

Res a veure amb els grups ultrareialistes sorgits entorn del 1827, molt abans, a Sant Cugat, ja en teníem, per bé que només coincidents en el nom. Els monjos ens en parlen després del conflicte del ball de Carnaval, perquè ja e n comencen un altre.

Diuen: "En el ano 1740, a los 6 de mar/o, vino el Sr. Obispo a visitar la iglesia de San Pedró, a instància de los (mal contentes) que, con gran acompanamiento de los del pueblo, fueron a recibirlo a Valldoreix, donde se haUabu de visita, y llego aquí con dicho acompanamiento, disparando todo el camino su fusilería y al llegar a la plaza hicieron una salve". Salve: descàrrega, conjunta d'annes, res a veure amb la Salve Regina! Els malcontents, ara, són l'oposició. I, com de costum, es mouen entoni de la parròquia, fent una vegada més de pal de paller o d e contrapoder, si més no, moral. I

tenir el bisbe d'aliat és una bon triomf. D'eixerits ho eren!

"El Sr. Abad no se encontraba en el Monasterio por falta de salud, [segur?} si bien sabía que dicho Sr. Obispo quería visitar la iglesia, y le escribió que esperaba que no pasaría de lo que estaba propuesto en la Concòrdia de 1606. Y que si quería pasar a hospedarse en su palacio, recibiría grande honra y contento.

Respondió el dicho Sr. Obispo que cl no quería innovar ninguna cosa y que estimaba el rendimiento le hacía su seftoría."

Recordem que el conflicte venia d e fa segles: iQui mana a Sant Pere, l'abato el bisbe? Malgrat la Concòrdia, a la pràctica, els conflictes seguien. **No obstante cuando llego dicho Sr. Obispo fueron a darle la bienvenida dos síndicos diputados por el Cabildo, llevando el notario del Monasterio, por si acaso hubiese alguna novedad,

y asistieron a toda la visita. Y, acabada, se leyeron algunos decretos que ya Ifevaban hechos desd e Valldoreix. Y e n los dichos dccretos mantenia: q u e expusiesen et Santísimo Sacramento el Jueves Santo y Octava del Corpus, la Bendición de la Candelas, en el dia de la Purificación, la Bendición de Ramos y la de las F u e n t e s Bautismales. A todo esto se opusieron los síndicos requestando al escribano llenase acta de todas las protestas. Y se fue a comer a Sardaflola dicho Sr. Obispo."

Sota el permís d'aquestes celebracions, hi ha un clar desafiam e n t d e l bisbe als privilegis monàstics i una plena reconeixença de la identitat parroquial, reivindicada, sempre, pels vilatans. Les festes prohibides a la parròquia i reservades al Monestir eren senyals d e la submissió parroquial. Feudalisme!

La importància de la qüestió por-

ta dos monjos i un notari a vigilar què fa el bisbe! I» el bisbe, ais ulls del Monestir, ha comès una greu innovació - i deia que '. no en feria cap!-encanvi, als ulls dels malcontents - i d e tota la vi la-és un gran triomf. Després, cl bisbe, se'n va a dinar a Cerdanyola. ;Obtidant-se de la invitació abacial o pel risc d'indigestió en el menú monacal? El bisbe era don Francisco del Castillo, a Barcelona des de feia només dos anys.

Però l'abat també era del morro fort. De seguida, presentada, davant la Reial Audiència, un decret de nihilisme: de nul·litat de tot el que havia obrat el bisbe. I el conflicte seguirà fins a > l'últim dia del Monestir» El r e - , soldrà la seva destrucció, el 1835. \ Cap més comentari Vostès ma- \ teixos...

Cinc treballs d e tres c e n tres de Sant Cugat del Vallès, R u b í i Castellar del Vallès, al Vallès Occidental, han estat reconeguts a m b els premis El C u s t per la Lectura atorgats pel D e p a r t a m e n t d ' E n s e n y a m e n t e n la cinq u e n a edició.

L'I ES Castellar ha guanyat dos p r e m i s realitzats per Laia A l e g r e t i un g r u p d e dotze a l u m n e s basats en les obres l'illa de les tres taronges de J a u m e Fuster i en Mecanoscrit del segon origen d e Manuel de Pedrolo.

D ' a l t r a b a n d a , T I E S JV Foix de Rubí s'ha e n d u t un accèssit per un treball d'Aina Miralles basat e n Mecanoscrit del segon origen d e Pedrolo m e n t r e q u e un g r u p d ' a l u m n e s d e l ' I E S Arnau C a d e l l d e S a n t C u g a t ha q u e d a t finalista per un treball sobre l'obra L'illa de les tres taronges d e J a u m e F u s ter.

M ú s i c a

T e a t r e

Obert el període d'inscripció per als tallers de teatre de Sílvia Servan

Tres tenors participen en el centenari de La Unió amb un concert

Alguns alumnes participaran a la sèrie de TV3 'Plats bruts' M. ALMAGRO

M. Al.MAtíRO - Sant Cugat -

Com cada estiu, Sílvia Servan ha organitzat uns tallers de teatre per als pròxims mesos de juliol i s e t e m b r e . E n g u a n y hi haurà més oferta de tallers, per exemple el taller de teatre musical a càrrec de Carlos Gramaje, protagonista de musicals com ara Mar i celi Florde nit, tots dos de Dagoll Dagom.

Sílvia Servan destaca la importància del teatre i afirma que "el teatre és un mitjà d'expressió. Un mitjà d'arribar a tu mateix i als altres, una possibilitat d ' e x p e r i m e n t a r altres vides".

EI període d'inscripcions ja està obert, tots aquells q u e hi estiguin interessats s'han d'adreçar al Teatre d e La l T nió d e 18 a 20.30 hores. El p e r í o d e d'inscripció finalitzarà el 30 de juny.

D'ultra banda, el 30 de maig passat, T V 3 va visitar cl Teatre de La Unió, i va filmar els alum-

l·l\ tíillti\ e\ duran a terme durant eh me\o\ de /ulnil r ^tembre FO'K) E.F. nes de Sílvia Servan. Això vol dir que aquestes imatges entren dins d e !"arxiu d e T V 3 , i e n qualsevol moment, els alumnes santeugatencs poden ser cridats per infinitat de feines de qualitat. De fet l'endemà de les gravacions, alguns nens ja han estat cridats per participar en un

capítol de la popular sèrie Plats bruts.

Recordem que el proper diumenge 18 de juny, a les 12 hores, tindrà lloc la mostra de teatre dels tallers d'hivern. A la mostra es r e p r e s e n t a r a n les obres que els alumnes han fet durant el curs.

Daniel Alfonso, Llorenç Vajlero i M i q u e l C o b o s , tots tfes acompanyats per Eloi Jovej al piano, seran els encarregats jde dur a terme el concert d'òppra que s'emmarca dins dels actes commemoratius dels 100 anys del naixement de La Unió Santcugatenca.

Els tres tenors actuaran el diumenge 18 de juny a les 18,30 hores al Teatre de La Unió Santcugatenca.

El santeugatenc Daniel Alfpnso serà un dels tres tenors amb la responsabilitat de dur a terme el concert. Alfonso ha participat en moltes òperes. Va d e butar amb Z,Í7 Bolième de Puccini al Teatre de l'Aliança de Barcelona i recentment ha participat en el muntatge de l'òpera Lohengrín de Wagner al Gran Teatre del Liceu de Barcelona.

Els altres dos components del trio operístic, també tenen una gran trajectòria en el món de l'ò-

p e r a . M i q u e l C o b o s va c o mençar els estudis musicals a l'Escolania de Montserrat, posteriorment va seguir els seus estudis al Gran Teatre del Liceu, i més tard a Varsòvia, i actualm e n t és a l u m n e d e l m e s t r e Eduard Giménez. El tercer dels tenors, Llorenç Valero, tampoc es queda curt i entre les seves actuacions, destaca la participació en diversos festivals, com ara el Festival Líric de Saint Genis, a França.

Ell concert El concert estarà compost de dues parts: a la primera destaquen temes tan coneguts com Vestimo, Musica proibita o Granada. M e n t r e q u e a la segona part els tres tenors interpretaran temes com Amapola, Paraules d'amor i 0 so/e mio, entre d'altres.

Les entrades pel concert es poden comprar a la secretaria de La Unió Santcugatenca, de 18 a 21 hores, de dilluns a divendres.

37

ELS4CAIYroïNS Dijous, 15 de juny del.'000

AQUESTA FESTA MAJOR REGALAT UN QUADRE

MÍRCART a l'Esbart PETIT FORMAT S.L. del 24 de juny al 2 de juliol 2000

30 .Trtteteü -1.300 otrí'23

c]z 9>000 a 39>000 ptes, 3er AUTOSERVEI DE PINTURA DE PETIT FORMAT INAUGURACIÓ

HORARI

Dissabte 24 de juny, a les 19 h

Feiners, de 18 a 22 h Festius, de 12 a 14 h 18a22h

LOCAL DE L'ESBART SANT CUGAT C/ Migdia, 6

Patrocinadors:

HS4CANTONS •CAVA.

El «diari» de Sant Cugat ESPAI O'EMMARCACIÓ * S A U D'ART

38

Cuhura

ELS / C A N T O N S Dijous, 15 de juny del 2000

H i s t ò r i a

dl 0 i

L l i b r e s

c ò m i c

Enric Sió, 'Mara' o la comunicació creativa (11) ÍORDI FRONTONS

'Boomerang' ens apropa a l 9 Austràlia profunda M. ALMAGRO

Mara és possiblement el personatge més controvertit i no obstant això, bàsic i fonamental de la història del nostre còmic contemporani.

La història reflecteix les experiències de convivència d'un grup de personatges ambientats en una mansió modernista, desenvolupades a través de setze capítols. No obstant això, el contingut va molt més lluny i en paraules del mateix auton "És una història oberta al lector, en què és bàsica la seva participació per aconseguir una veritable creació conjunta. Una interpretació vàlida seria entendre que Mara és una experiència educacional d'una determinada classe social sota el franquisme."

La creació de Mara va tenir dues èpoques diferenciades. Enric Sió en va realitzar els onze primers capítols el 1970-71 per ser publicats per la prestigiosa revista italiana Linus. Com a anècdota es va donar l'aparició aïllada el 1971 de l'episodi titulat Aquello a la revista Boccaccio, i no obstant això aquest capítol mai va veure la llum a Linus. El 1975 es va intentar publicar tota la seria a Itàlia, i a tal efecte van sol·licitar l'execució de nous episodis a Sió, que va produir cinc capítols més, i es van publicar tots els anteriors, excepte el citat anteriorment, i els dos següents a Alter Linus.

Els tres últims només es van publicar el 1977 a la revista d'estudi sobre la historieta Sunday. Posteriorment, el 1980, la desapareguda Biblioteca Tòtem va editar la totalitat de l'obra en un volum, sense que es reedités mai. Carlos Saura en va escriure el pròleg i les seves paraules van ser interessants per entendre la importància que va tenir Mara com a vehicle de comunicació, així com la seva revolucionària forma narrativa: "Rellegint Mara em vaig imaginar que qui estava dintre d'aquesta història, a l'interior d'aquests dibuixos, era el mateix Enric Sió, que es travestia en els diferents personatges, que d'alguna manera representaven diferents èpoques de la seva vida i que l'únic que havia fet era gratar, dibuixar, escriure, per expulsar els seus dimonis particulars, i que com en un ritual vudú, l'única forma d'exorcitzar era la de narrar aquesta història de terror, transcendint el terror, comunicant-lo a Sa resta perquè deixin de ser lec-

tors-espectadors per convertir-se en copartíceps d'una història en què Mara existeix, té contextura de carn i os, és aquí, se la pot tocar, s'hi pot parlar. .., més enllà de la peripècia que es narra, hi ha un autor intel·ligent i sensible que està intentant expressar-se i explicar-nos els seus secrets més íntims". Saura creia que Mara es trobava entre el cine de terror i de desagraïts el món n'està ple.

Del que no hi ha cap mena de dubte és que la contínua experimentació del muntatge narratiu que explorava Sió té les seves fonts en el cine, i bàsicament l'expressionisme alemany, superant, per innovador, a les tècniques del positiu-negariu i clarobscur a Guido Crepax.

Els dos representants més genuïns d'aquesta tècnica, Sió i Crepax, es van fer mutus homenatges.

Ei setembre del 1975, les últimes basques del franquisme van portar a decretar cinc penes de mort contra altres tants lluitadors antifeixistes; llavors Sió va realitzar una història de Mara d'una sola pàgina en què es desenvolupava un diàleg entre Mara i Valentina (protagonista de les històries de Crepax) i en què s'expressava amb gran emesa la condemna d'aquests fets. La història, que anava destinada a ser publicada pel diari genovès Lavoro (del Partit Socialista Italià) va ser censurada, i se'n van eliminar les quatre últimes vinyetes, amb l'excusa d'uns nus, quan en realitat els nus també apareixien en vinyetes anteriors, sent el motiu real l'impacte polític del contingut. A causa d'això, Sió no en va autoritzar la publicació i la història va romandre inèdita, a excepció de cent litografies que va editar el mateix dibuixant. Davant d'aquest fet, Crepax, en solidaritat amb Sió, va dibuixar alhora una pàgina de la seva heroïna Valentina, en diàleg amb Maia, en què expressava no haver-se penedit de res i substituïa l'última bel·licosa vinyeta de Sió per un gest d'amor.

Podria estendre'm molt més en el meu entusiasme per fer-los arribar la importància d'aquest còmic, però el que seria decididament necessari se» ria la seva reedició perquè fos recuperat i s'observés el que va tenir de revolucionari, tant en contingut com en forma narrativa gràfica.

f història

<?

IJÍÜSlMfKiltMRI Km i TauM. U M.93 5 M M »

^

m del

RamMxMCtfer. S9 W . » «7* 01 07

/ *

•

còmic

Austràlia, una illa amb unes grans dimensions i d'actualitat en els darrers temps per la celebració del Jocs Olímpics 2000 a Sydney, és l'eix al voltant del qual f^ira el darrer llibre de Xavier Moret, escriptor i periodista resident a la Floresta.

Després A' Amèrica, Amèrica. el seu primer llibre de viatges, publicat ara fa dos anys.

Xavier Moret va recórrer, durant els dos mesos d'estiu passat. l'illa australiana per tal de poder escriure Boomerang.

A Boomerang, Moret descriu tota mena d'anècdotes i històries que va viure a la seva pròpia pell durant els dos mesos que es va estar allà. Boomerang pretén donar a conèixer com és la vida a Austràlia, una illa en què conviuen races molt diferents. Moret parla dels llocs i les persones tan diferents que et pots trobar viatjant per l'illa. L'escriptor explica la solitud dels pobles miners de Broken Hill, el contrast que hi ha entre els dos oceans que banyen l'illa i els canvis de paisatge que es poden arribar a produir viatjanthi. Tot això ho explica Xavier Moret amb un to dinàmic i a vegades divertit.

L'afició de Moret a viatjar no

P r e m i s

l'escriptor Xavier Moret K: X. /..

ve d'ara. A més d'escriptor, Xavier Moret és periodista des de fa molts anys, i com a reporter de televisió ha recorregut mig món, des dels països de l'ex-Unió Soviètica fins al continent americà, en el qual se situa el seu llibre anterior Amèrica, Amèrica.

Amb Boomerang. Xavier Moret vol presentar al públic un continent oblidat durant molts anys i que ara amb les olimpíades del 2000, ha tornat a ser notícia a tots els països del món. Malgrat aquesta actualitat, Moret afirma que el seu llibre és de viatges i no fa referència a l'actualitat.

l i t e r a r i s

El Premi Literari de Valldoreix incorpora la modalitat juvenil VI. ALMAGRO

El proper 30 de juny, finalitza el termini per presentar les obres que vulguin participar en el Vuitè Premi Literari de Valldoreix.

Fins aquest any, el premi només comptava amb la categoria d ' a d u l t s , però en aquesta edició també hi poden participar autors d'erttre 12 i 17 anys en la modalitat juvenil. I na altra novetat que presenta el premi és que només s'accepta una obra per participant i categoria, modi-

ficació que s'ha fet perquè, segons Núria Stenger, "ens trobàvem autors que presentaven contes curtets i el jurat tenia molta feina per escollir".

Els guanyadors del premi rebran una r e m u n e r a c i ó econòmica, en el cas de la categoria d'adults de 200.000 pessetes i en la categoria juvenil, el premi serà de 100.000 pessetes.

Les obres es poden presentar, fins al 30 de juny, al Registre d'Entrada de l'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix de 9 a 14 hores.

Cultura 39

SLS4CANITÏN5 lYOnm.lriflr jiinx tiri 2000

C ò m i c s

Escola de còmics al Sant Cugat Centre Comercial

Aquests dies el Centre Comercial és la seu d'una escula de còmics FOIX): .v.v M. ALMAGRO

- Sant CugatEl Sant Cugat Centre (Comercial s'ha convertit, des del 12 de juny passat, en una taller en què es poden fer còmics. El motiu és q u e el centre comercial ha organitzat una escola de còmics per a tots aquells q u e vulguin aprendre les tècniques de dibuixar vinyetes.

Aquesta és la primera vegada que un centre comercial organitza un taller de còmics totalm e n t gratuït i per a totes les edats.

Es una iniciativa innovadora que permetrà descobrir, a tots

aquells que així ho desitgin, les tècniques del còmic i crear els seus propis personatges sota la direcció de professionals del còmic i la il·lustració del nostre país.

Amb aquesta iniciativa el Sant Cugat Centre Comercial pertén dur a terme una activitat cultural, desenvolupant una tasca pedagògica i alhora divertida.

H o r a r i s dels cursos Els cursos seran de sis hores, distribuïdes e n diferents dies de la setmana. D'aquesta manera, del 12 al 23 d e juny els cursos estaran dirigits a joves i

I.'escola de còmics estarà alCentre Coineiriulfins ni'proper ><Sde jun\ FOIX): AMI 7 LARROSA

adults, mentre q u e la darrera setmana, la del 26 al 28 de juny, es reservarà perquè els més petits. nens a partir de 8 anys, també puguin aprendre a dibuixar els seus propis còmics i inventar els personatges que ells imaginin.

Els alumnes que vulguin participar en aquests cursos, rebran de fornia totalment gratuïta un lot de dibuix.

A més, tindran l'oportunitat de veure els seus treballs exposats, ja que el Sant Cugat Centre Comercial muntarà una gran mostra amb tos els treballs fets durant els tallers. L'exposició tindrà lloc al mateix centre, en-

tre els dics 3 i 7 de juliol, una vegada acabats els tallers de còmics.

Els tallers es porten a terme a la planta baixa del centre comercial, just al costat de l'ascensor panoràmic que hi ha a la zona central.

Activitats culturals Amb aquesta iniciativa, cl Sant (Cugat C e n t r e (Comercial vol continuar la tasca, q u e va encetar des dels seus inicis, de fer participar el públic.

Anteriorment a l'escola de còmics, el centre comercial ha estat testimoni de diversos con-

cursos. com per exemple el de disfresses que fan per carnestoltes, el de millor pare i mare de l'any, el concurs del millor petó...

T a m b é ha organitzat diverses exposicions i passarel·les d e moda amb presentadors tan coneguts com Bertín Osborne o Ivonne Reyes, i ha posat música en directe en alguna ocasió.

Totes aquestes activitats fan q u e la gent no només vagi al centre a comprar, sinó q u e aquest sigui un lloc on disfrutar del temps de lleure i de dur a terme activitats divertides i de caràcter cultural com la q u e presenta des de dilluns passat i fins al 28 de juny.

T 0 & t r e

CUSTO ENTRE SOMNIS I REALITATS -Pintura Jove'2000-

dimarts, 20 de juny, últim dia

24 nens van ser els encarregats de representar 'Any de neu, any de Déu'i 'Riquet eldelplomall' FOTO: F. F

Els Llops i les Daines actuen a Mira-sol El grup dels Llops i les Daines de l ' A g r u p a m e n t Berenguer cl (iran van representar. d i u m e n g e passat al (Casal d e Cultura de Mira-sol, les obres de teatre Any de neu, any de Déu i Riquet el del plomall..

Les obres, ambdues de caràcter e d u c a t i u , han e s t a t

una lliçó, tant per als nens q u e les han representat com per al públic assistent. A m b Any de >ieu, any de Déu, els nens han pogut a p r e n d r e q u e no és bo q u e s e m p r e faci calor o fred i q u e les q u a t r e e s t a c i o n s d e l'any són necessàries per poder viure. Per altra banda, amb

l'obra Riquet el del plomall, els nens van ser c o n s c i e n t s q u e la bellesa de les persones es troba en el seu interior i no en el seu físic.

Els Llops i les Daines, tots ells e n t r e 8 i 11 anys, t a m b é van demostrar q u e t e n e n una gran fusta d'actors./M.A.

Santiago Rusirïol, 52 - Sant Cugat

Salifliusínol

Horari ininterromput de dilluns a diumenge

Tel. 93 675 47 51

40 Cultura

ELS IGVTVTOÏVS DIJOUS, 15 de juny del 2000

El

r e p o r t a t g e

Les tortugues són animals en recessió i protegits, que a la península Ibèrica només viuen en llibertat a la serra de l'Albera; és el límit nord de la distribució mundial. Hi ha exemplars aïllats als jardins -força al Maresme- i s'han reintroduït al Garraf. Al Vallès fa anys que s'han deixat de veure lliures pels camps.

Tortuges al Vallès, escasses o perdudes "No poden veure el cel..." (Juan Rulfo) Tortuga mediterrània de l'espèrie C'TR de l'All/era FOTO: CEDIDA

MARIÀNOKLA ROVIRA

Si no es pot girar, la Grogueta no podrà assolir la fita de la seva vida: arribar al camp de la Torre Negra que enyora. Ha caigut pel rost i no pot posar-se de potes a terra.

Està molt cansada per l'aventura de venir des del Eondo d'en Carol, allà al Garraf, i passar carreteres i autopistes, deu vegades a punt de ser aixafada. Arriba una nena. l'agafa i la gira, mira com se'n va, a poc a poc. Quan és a casa comença a interessar-se per aquests animals.

La tortuga és un rèptil queloni, de terra o d'aigua. La d'aquí és la lèstudo hermanni (per Hermann, l'alemany que, de viatge pel nostre país. la va veure i descriure), mesura uns 30 centímetres, és groga amb taques fosques i viu molts i molts anys, de 70 a 100. Els pagesos vells recorden haver-ne vist pels camps.

Al Garraf segueixen les que alliberaren i s'adapten bé. És un animal vegetarià, que es fa adult als 30 anys, quan deixen de fer-se les anelles de creixement a la closca.

No marca el territori, sinó que hi

conviu. Hiverna fins a l'abril, té l'època de zel, quan els mascles poden lluitar entre ells per la femella, que fa dues postes a l'any, amb 4 o 5 ous cada vegada. Maduren al sol i neixen després de quatre mesos.

Als afores de Garriguella (Alt Empordà) hi ha un centre de cria i reproducció, portat pels Amics de les Tortugues amb molta voluntat i poca ajuda. A la primavera s'hi pot veure com fan un forat per pondre, treuen els ous i els tapen de terra. També hi ha les exòtiques de Florida que són més agressives i fan perillar les autòctones; demanen a la gent que les duguin allà i no les alliberin.

El centre és al costat de l'ermita de la Mare de Déu del Camp, amb una llegenda que parla de Carlemany i un arbre immens ple de flors, una mèlia preciosa i exòtica. La visita serveix també per conèixer la vegetació de la /.ona, a més de veure les 200 tortugues que van fent la seva via, menjant fulles i fruites. De lliures n'hi ha, fora, dues o tres adultes per hactàrea, quan a Grècia i Turquia són vint o trenta, l'nes 200 s'han alliberat els últims anvs.

Gairebé sense enemics naturals (se les poden menjar rates i musteles, però poc) el seu problema és que van desaparèixer, a gran part de Catalunya, perquè les agafaven i venien pels jardins. També la minva de conreus i camps les perjudica. Animals innocents, de cervell petit, no aprenen i es guien per l'instint. El seu crani és molt primitiu, sense fosses temporals.

Aquella nena segueix llegint i preguntant coses de les tortugues... Els antics les consideraven cosa del dimoni, tartaruga, tartruga, habitants de l'infern, perquè viuen als fangars són el mal i l'heretgia. Ja Plini parlava de granotes i tortugues del pantà d'Aqueront.

"Ja se'ns està ensorrant la turtugàde i l'amo no ens vol ajudar a refer-la" ploraven els ermitans de Sant Julià del Mont, però aquella tortugada era la teulada. Li ha dit una amiga que es miri la teulada i el paisatge de l'ermita de sant Onofre, si va a Garriguella. S'hi va des del mirador del Mas Ventós, pels verals de Sant Pere de Rodes, on veus un panorama excels amb la badia de Roses davant i les muntanyes darrere. El camí

de l'esglesiola fins al poble de la plana és un senderó preciós amb castanyers i flors insòlites.

Segueix amb les tortugues perquè les troba simpàtiques, pobres, tan indefenses, fent la seva tasca d'escampar llavors. Li diu un professor que aquí al nostre entorn potser s'han perdut espècies de plantes perquè elles ja no en sembren els fruits. També li explica que els rèptils no tenen cura dels ous després de pondre'ls, abans sí que ha buscat un lloc bo per a la posta. Tenen la sang freda i un metabolisme lent.

Incendis i alteració de l'hàbitat és el que les ha quasi extingit, amb el comerç que se'n va fer de milions, sobretot a Andalusia. Es veu que per Quaresma, allà i aquí, se les menjaven perquè no són carn. Ha vist un rètol de Dit i fet on demanen que, si et vols desfer d'alguna tortuga exòtica, truquis a protecció d'animals. Si te'n trobes cap pel camp, no s'ha d'agafar. El profe comenta que caldria fer estudis previs si es volgués reintroduir aquí.

Quelonis lent, pacífic, mandrós, ronser, plàcid, lànguid, tranquil, parsimoniós, cadenciós, som, pau-

sat, morós... Qualitats que ens podrien convenir, potser, per asserenar la vida i tenir dies més llargs.

El dia més llarg que hi ha hagut mai és el d'avui, perquè la Terra gira cada vegada més a poc a poc i les jornades es van allargant. La diferència és ben petita i no es nota pas: un segon cada 50.000 anys. La Lluna és la que promou aquesta desacceleració amb la seva força gravitatòria. Pausa, morositat i placidesa per assaborir cada nou dia.

FE D'ERRATES: El títol i l'entradeta de l'article del número anterior van sortir tallats. Aquí els reproduïm sencers: 'Arbres i arbustos: una botànica que sembla intel·ligent' Fa molt i molt de temps, si fa no fa uns 1.600 milions d'anys, començà la vida a la Terra. Els eucarionts -animals i plantes- n'eren els reis; cèl·lules amb nucli diferenciat al cap de 1.000 milions d'anys es van fer multicel·lulars.

Grups d'organització i cooperació de milions de cèl·lules especialitzades. Plantes.

E x p o s i c i o n s

Exposició de fi de curs dels tallers que s'han fet al Casal de Valldoreix M.

ALMAGRO

- Valldoreix -

L'exposició dels diferents tallers q u e s'han fet al llarg del curs al Casal de Valldoreix, va ser inaugurada d i u m e n g e passat. La mostra recull els treballs que tant nens com adults han realitzat a m b els diferents professors al llarg del curs.

Els a s s i s t e n t s p o d e n v e u r e com els n e n s han disfrutat i han millorat la capacitat de ritme i audició a m b les classes de jazz. O com han après a desenvolupar els seus dots artístics en el taller de plàstica, en el qual han treballat prin-

eiplament el pla. cl volum i la construcció.

Els a d u l t s t a m b é d i s p o s e n d ' u n ampli espai en a q u e s t a exposició. D u r a n t tot el curs, cadascú s'ha d e c a n t a t cap al q u e més li agrada.

Alguns han optat per les manualitats, o bé a p r e n e n t a fer joies en els tallers de joieria a la cera perduda o en el d'orfebreria, o bé aprenent a decorar la seva pròpia roba o casa a m b els tallers d'estampació sobre roba-batik i seda o amb el de vitralls decoratius.

Uns altres s'han decantat per la relaxació i han realitzat els tallers de Ioga o Tai-txí, q u e

Alguns del objectes exposats al Casal de Valldoreix en l'exposició de ft a^ curs FOTO: EDURAD

estan recollits a la mostra, a través de fotografies.

F^ls més dinàmics t a m b é han disposat de tallers a d e q u a t s , com són el de Gym-Aròbie, en q u è els assistents han pogut millorar la condició física, i el de Balls de Saló, a m b el qual han après a ballar el tango, el

txa-txa-txa. la salsa, el bals, el p a s - d o b l e o el bolero, e n t r e molts d'altres.

Per acabar, la mostra t a m b é recull els treballs que han realitzat els a l u m n e s del taller de dibuix i pintura, el professor del qual ha estat l'artista santeugatenc Adolf.

FAR1XYES

D ' a l t r a b a n d a , els a l u m n e s del taller de teatre, dirigits per Trini Escrihuela, directora del Grup de Teatre Espiral, no van poder representar l'obra de final de curs El sabater i els músics de Bremen, dels G e r m a n s Grimm, a causa del mal temps q u e va fer.diumenge.

Cultura 41

ELS4CANIÜN5 Dijous, 15 dejuny del 2000

X e r r a d e s

E x p o s i c i o n s

Mythos posa punt final al cicle de xerrades

L'Escola Municipal d'Arts s 9 omple de dibuixos naturistes Quim Conca valora molt positivament el curs

M. ALMAGRO

M. ALMAGRO

tí

L'Escola M u n i c i p a l d'Arts Plàstiques i Disseny d e Sant Cugat presenta,una exposició de dibuixos naturistes. Amb aquesta exposició l'Escola d'Art vol mostrar els treballs q u e han realitzat els seus alumnes al llarg de tot el curs.

A les classes d ' I l · l u s t r a c i ó Científica, i m p a r t i d e s per Q u i m Conca, hi havia dos nivells diferenciats: per un costat estaven els a l u m n e s q u e estudien a l'Escola d'Art i per l'altra, gent inscrita als tallers que realitza l'escola. Però Conca r e s u m e i x l ' e x p e r i è n cia de molt positiva i afirma q u e "al principi tenia por d e com podia sortir, p e r q u è hi havia dos nivells, però el resultat ha estat m é s q u e s'atisfactori, hi ha dibuixos realm e n t b e n fets".

S e g o n s Q u i m C o n c a "la il·lustració científica està basada en l'observació, es trac-

{'.exposicióreculi'els 18 dibuixos Jets durant el curs FO'ÍOXMl ta d ' e n t e n d r e el q u e v e u s i reflectir-ho en el paper". Durant el curs, els a l u m n e s han fet servir diferents t è c n i q u e s i materials, han dibuixat minerals a m b llapis negre, crustacis a m b llapis d e colors i e l e m e n t s de botànica amb

C r í t i c a

de

Un cert

IARROSA

aquarel·la.

L'exposició es pot visitar a l ' E s c o l a d'Art fins al 16 d e juny vinent.

Posteriorment, entre el 20 i el 30 de juny, els dibuixos naturistes seran exposats a la seu del C l u b M u n t a n y e n c .

Victòria C a m p s , catedràtica de filosofia moral i política, va ser l'encarregada, dimarts passat, d e c l a u s u r a r el cicle d e xerrades Pensadors d'Avui.

La filòsofa santeugatenca ha anat perfilant de mica en mica, al llarg de la seva carrera, el seu propi perfil al voltant de l'ètica, el f e m i n i s m e , la política i l'educació.

A la xerrada, Victòria C a m p s va parlar, e n t r e altres t e m e s , sobre el f e m i n i s m e . Basantse en el seu darrer llibre El siglo de las mujeres. la filòsofa va d e c l a r a r q u e "el s e g l e X X I serà el segle de les d o n e s " .

Dit d'aquesta manera sembla una mica paradoxal, ja que durant el segle XX s'ha produït la revolució de la dona, però C a m p s assenyala q u e " e n el segle XXI s'ha de produir la feminització de la societat, no en quantitat com fins ara sinó en qualitat". C a m p s va expli-

embolic

Tango para tres. C o m è d i a d ' e m b o l i c s a m b u n cert toc q u e recorda l'especialista en comèdies -westerns a partH o w a r d H a w k s , salvant les distàncies pertinents a m b un clàssic, per ara irrcpetible.

El nus de l'embolic: Charles Newman (Dylan McDermott), milionari, té una amant, Amy (Neve Campbell) de la qual se sent molt gelós. Un malentès fa que cregui que l'arquitecte Oscar Novak (Matthew Perry) és homosexual. A Charles se li acut q u e Oscar és la solució perfecta per vigilar l'Amy quan

ell no hi és. N o té d e q u è preocupar-se si van junts a exposicions, a sopar o si ella es queda a viure una temporada amb l'Oscar. A m y t a m b é q u e d a convençuda d e l'homosexualitat del jove arquitecte. Com es pot endevinar, Oscar se sent captivat des del p r i m e r moment per 1'Amy. El fre per l'expressin dels seus s e n t i m e n t s ve donat pels interessos professionals; no pot contrariar l'home responsable d'escollir entre el seu projecte i el de la competència per encarregar-se d'un gran centre d e la ciutat.

N e v e Campbell, la patidora heroïna de la saga de Scnam, fa un canvi de registre dins de la línia de Meg Ryan i se'n surt més que bé. El robust Oliver Prat, com a soci i autèntic gai, es confirma com un secundari

del III premi Gabriel Ferrater Des de la meva finestra Des de la meva finestra veig el color, Verd del blat, Blau del cel, Groc del sol i Negre del desconsol.

A través de la meva finestra sento La remor del vent, El calor del sol, La fredor de la neu i El dolor del dol.

La meva finetra encara no em deixa Acostar-me al patiment, Resoldre la tristor, Acabar amb les guerres i Actuar lliurement.

La meva és una finestra petita, Només té dotze anys, Molta il·lusió, Una voluntat d'afany i l'na esperança infinita.

sempre interessant, per si algú en tenia encara alguna mena de d u b t e . Perry i McDermott són bons comediants, un pèl histriònic el primer, capaços de ridiculitzar-se ells mateixos per al bé d e la funció.

C o n s e q ü è n c i a : Tango para tres és una comèdia simpàtica amb bons moments, per més q u e sigui molt previsible.

El millor: els detalls que defineixen personatges i situacions i les escenes amb els diferents grups d'amics. El pitjor: el discurs final i cl doblatge d'alguns dels actors, el que ens porta de nou al problema d'aquest costum tan arrelat, que algun dia haurà d'acabar-se per poder valorar amb justícia cada obra i fruir de les interpretacions dels actors en tota la seva dimensió.

r A m a t Finques Des de 1948

car q u e en el seu llibre e x p o sa els motius pels quals encara no es pot parlar d'igualtat; entre d'altres, cal destacar l'existència de m a l t r a c t a m e n t s vers la dona i el q u e a n o m e nen "el sostre de vidre", és a dir, que les d o n e s no o c u p e n llocs de responsabilitat.

P o e s i a guanyadora

c i n e m a

J&5JB£Í* SàÉ& Pel·lícula: Tango para tres Director: Damon Santostefano Actors: Matthew Perry, N e v e Campbell, Dylan McDermott, Oliver Platt Durada: 98 minuts

\i,tiinti(ump\ /• .V / \RR()S\

I/ii/ni Durtx) Companys li de Secundària de l'Escola Avenç Crupl (IriInd'ESO)

Sant Cugat ^ PI Can Cadena,2 Valldoreix

fto

_

M

^ft

(D 9 3 5 9 0 6 8

nrx

80

Sant Just Bonavista 63-65 í 93 480 36 00

EIS I CANTONS

Economia

42

Di/nus. 15 r/r juny r/rl J000

' $"%;

n v e r s # o

s

m o b i l i à r i í

Metrovacesa aposta per un nou 2 hotel de 1 0 . 0 0 0 m a Sant Cugat La immobiliària construirà 23.000 m1 (Foficines al municipi M.S.

Amb aquest seran tres els hotels ubicats al nostre municipi. ja que, a més del Novotel. a C a n S a n t J o a n . a p r o p de TVK. l'Ajuntament ha anunciat recentment la construcció d'un altre hotel a la rambla del Celler, on ara hi ha el camp de futbol.

-Sant Cugat-

Merrovacesa participada en un 179? pel BBYA. promourà un hotel d'entre 151) i ISO habitacions a la /.ona del turó de Can Matas, molt a prop de la ubicació prevista p e r a la futura estació del Tren de (iran Velocitat ( T C V ) . Kl c o m p l e x , a m b una categoria de tres o quatre estrelles, suposarà una inversió de 15 milions d'euros, 2.500 milions de p e s s e t e s , i ocuparà una s u p e r f í c i e de 10.000 metres quadrats.

La immobiliària té previst començar aquest projecte l'any vinent per tal de tenir-lo enllestit l'any 2002.

Segons Jordi Moix, delegat de la immobiliària Metrovacesa a Catalunya, les raons per les quals s'ha escollit Sant (lligat per a la construcció del nou hotel són principalment tres.

Kn primer lloc per la seva ubicació privilegiada quant a com u n i c a c i o n s (els t ú n e l s d e Vallvidrcra. la futura estació de l'AVE, els ferrocarrils, e t c ) , en segon lloc per l'augment del p e s e c o n ò m i c q u e té i q u e tindrà Sant Cugat (requalificació de Can Matas, entre altres), i. per acabar, per la dinàmica de la comarca en general i la seva proximitat a l'àrea metropolitana de Barcelona.

Uhotel suposarà una inversió de 2.500 milions de pessetes i ocuparà 10.000 metres quadrats

ïi-mriy />rni.<rpt/ n In nmstntmó r/r/ nou hotel FOTO: XAVl I.ARROSA Sant Cugat requalificarà

requalifuació urbanística de 218 hectàrees, ia qual,cosa *ig~ nificarà un impuls perimpottasisptojectes imra.oèíïi*m« fs zona però també la pràctica desaparició de sòl ai maníei pi.

Segons declaracions de l'alcalde, en aquesta legislatura s'aprovaran les reqnaíifícackms ufbanístiques de les zones de la Guinardera. Vulpelleres » Can Matas.

Estancada la negociació del conveni de Delphi La comissió negociadora del conveni col·lectiu ha rebutjat l'última oferta de la direcció de Delphi, ja que la considera in. . suficient, tot i que han valorat positivament els canvis realitzats des de l'anterior oferta.Jordi Casas, membre del comitè d'empresa, declara al respecte

hectaroas

Dimarts passat al diari Expansió», l'alcalde d e Sant Cugat, Lluís Recoder. va afirmar e n u n a entrevista q u e prepara ta

E m p r e s a

M.S. - Sant Cugat -

més é» 200

que "s'ha millorat el conveni però les propostes continuen sent insuficients".

El comitè d'empresa considera que les contrapartides que ofereix la direcció no es corresponen amb les peticions de reorganització de la jornada laboral que se'ls demana.

Casas afirma, en aquest sentit, que no tenen cap intenció de trencar les negociacions "però

ara per ara les distàncies q u e ens separen són molt grans".

La direcció, per la seva banda, ha afirmat q u e a q u e s t a és la seva última oferta i en vista de com es troben les negociacions s'està p l a n t e j a n t obrir altres vies alternatives per trobar solució als problemes que planteja aquest canvi en la producció de l'empresa. No obstant, el responsable de comunicació de Delphi, Miquel Bonet, afirma que ara es troben a l'espera del resultat que s'obtingui de les dues assemblees celebrades ahir al vespre i durant aquest matí pel comitè, però "confiem q u e hi hagi algun a c o s t a m e n t e n t r e les d u e s

D'altra banda, la immobiliària ha dut a terme aquest any, entre altres operacions, la compra d'un solar a Sant Cugat, en què s'aixecaran oficines amb una superfície de 23.000 metres quadrats.

Aquest és un dels diversos projectes que té l'empresa destinats a oficines a Catalunya i en què s'invertirà un total d e 90,15 milions d'euros (quinze mil milions de pessetes).

En total, la immobiliària prom o u r à o r e h a b i l i t a r à 71.000 m e t r e s q u a d r a t s de nova superfície, q u e se sumaran als 12.000 metres quadrats que ja explota.

parts El comitè es troba, segons Jordi Casas,"a l'espera que l'efnpresa faci el següent pas", i afirma que el comitè està disposat a portar el conveni col·lectiu on faci falta. Mentre que. segons Miquel Bonet, "és el comitè a qui li toca moure fitxa, nosaltres ja vam presentar l'última proposta".

Els principals punts de conflicte a l'hora de negociar-el conveni col·lectiu són el nou horari, que inclou treballar de forma rotativa alguns dissabtes i l'augment salarial d'un 0,6% per sobre de l'IPC enfront del 15% que demana el comitè.

SCC organitza diferents actes per amenitzar les festes M. S. - Sant Cugat I .'associació Sant ( àigat (iomerç durà a terme diverses activitats per celebrar la festa Major 2000 de Sant Cugat. Entre les diferents iniciatives hi trobem el 20è concurs d'aparadors Eesta Major 2000 que és un dels actes amb més participació per part de les botigues, segons afirma M. Eulàlia Egea. presidenta del Sant Cugat Comerç. El concurs serà del 26 al 30 de juny. A l'hora d'escollir els guanyadors es valorarà especialment la originalitat i la com e r c i a l i t a t d e les b o t i g u e s participants.

Durant aquests dies de festa. també tindrà lloc dissabte 1 de juliol la setena edició de La Botiga al Carrer, en col·laboració amb l'Ajuntament, i el 2n concurs de parades La Botiga al Carrer. Segons M. Eulàlia Egea La Botiga al Carrer "és una festa que cada any té més èxit i fa que molta gent surti a passejar pels carrers de Sant Cugat".

Per acabar, també tindrà lloc durant la Festa Major el IV concurs d'engalanament de carrers.

El nom dels comerços guanyadors es faran públics a l'arrossada popular del diumenge 2 de juliol.

Amb totes aquestes activitats, el Sant Cugat Comerç contribueix a fer de la Festa Major una festa més dinàmica i lluïda.

Isoco arriba a Sant Cugat M.S.

La companyia Intel·ligent Software Components (Isoco) ha llogat 1.697 m 2 de l'edifici Prima Sant Cugat, situat al parc empresarial de Sant Joan. L'edifici comptarà amb una superfície de 15.374 m^ i sis mesos abans de la seva obertura ja s'ha llogat el 35% de l'espai. Les rendes en el complex se situen en uns 13,22 euros (2.200 pessetes) per metre quadrat.

Economia 43

ELS 4CANTON5 Dijous, lSdt juny liti 2000

t e s empreses: Taller Casas mecànica, incorporen molta electrònica i aquest canvi requereix estar informat.

Per això estem apuntats a diverses empreses que ens proporcionen tota aquesta informació tècnica, amb llibres, informes, etc.

Així quan surt un nou model de cotxe al cap d'un any disposem de tota la informació necessària.

Bàsicament tots els cotxes són iguals però varien en els aspectes tècnics i cal aquest reciclatge.

Ara els cotxes que surten no tenen problemes però d'aquí a uns quants anys en tindran i cal disposar d'aquesta informació.

— l a nivell informàtic també s'han produït canvis en el seu negoci?

— El 1994 vam incorporar l'ordinador a la nostra rutina de treball. Fins aleshores totes les factures es feien a mà i quan havies d e buscar alguna cosa perdies molt de temps. Ara, en canvi, introduint la matrícula d'un vehicle, per exemple, podem veure totes les reparacions que se li han fet.

De fet, a l'hora de fer la revisió d'un cotxe ens basem molt en les dades que ens aporta el programa informàtic i podem dur un FOTO: XAVILARROSA control més acurat. Així guanyem molt de temps i donem un serD'altra banda, també has d'esvei més complet al nostre client. tar al dia pel que fa als recursos tècnics de l'empresa. En aquest — P e r acabar, ens podria dir sentit, per exemple, veient que quina és la seva opinió sobre les cada cop més els cotxes es repaprevisions de la UE de la manren des de la part de sota, hem ca de mà d ' o b r a dels oficis? adquirit dos elevadors, a més de - J o crec que efectivament d'ala fossa de la qual ja disposàvem. quí a un quant temps faltarà gent — Suposo que tots aquests can- que exerceixi de mecànic ja que, vis en el sector automobilístic entre altres coses, tenir una perels d e u obligar a u n reciclatge sona a qui ensenyar l'ofici surt car continu... i, d'altra banda, és difícil trobar gent que ja en sàpiga.

- Tant nosaltres com altres tallers fem cursets per posar-nos al La teoria és molt important en dia de tots els canvis. Actualment, la mecànica però també ho és la els cotxes, a banda d e la part pràctica i l'experiència.

Jordi Casas Uongueres, gerent del Taller Casas, tanta ta des de ben petit una gran afidó pels cotxes i el món de la mecànica. Als 14 anys va aprendre l'ofici en un taller del municipi i 11 anys més tard va muntar el seu propi taller, ubicat al carrer Sant Jordi núm. 10 de Sant Cugat Des d'aleshores i fins al dta d'avui intenta donar el mHIor servei als seus clients i això suposa estar al dia dels canvis que es produeixen tant en el camp de la mecànica com en el de l'electrònica.

J o s e p C a s a s Llongueres. Gerent del Taller Casas

"Des de molt petit ja m'agradava el món dels cotxes i la mecànica" M.S.

— En primer lloc, podria explicar-nos com va sorgir la idea de muntar un taller?

- Des de molt petit ja m'agradava tot el que era el món dels cotxes, la mecànica i la reparació d'automòbils i als 14 anys vaig començar a treballar en un taller de Sant Cugat. Allí vaig estar 11 anys i vaig aprendre molt sobre l'ofici fins que el 1982 vaig decidir instal·lar-me pel meu compte i vaig muntar el meu propi taller amb l'ajuda dels meus pares.

— I ;,quina ha estat la seva evolució fins ara?

- En un principi treballava tot sol en un espai de 100 metres quadrats i un pati de 50, on hi deixava la ferralla. A poc a poc va anar creixent i vaig haver de contractar una altra persona.

Actualment al taller som dos mecànics i, recentment, he hagut d'ampliar el negoci amb l'adquisició d ' u n local d e 100 metres quadrats davant mateix del taller.

Allà hi deixem els cotxes per reparar i els que ja estan arreglats.

— Com és el client q u e ve al seu taller?

- En un principi, quan vaig obrir el taller, venia la gent que ja em coneixia i a poc a poc vaig anar

E

n a q u e s t s d a r r e r s 15 dics s'han creat a Sant C u g a t un tota! d e 12 noves societats dedicades a les més diverses activitats econòmiques i empresarials.

E n t r e les empreses q u e han invertit un major capital inicial trobem, en primer lioe, Galceran 2 0 0 0 , SL (passeig del Baixador 91-93), una empresa q u e té com a principal activitat el comerç d e peces d e vestir. El capital inicial aportat per aquesta empresa ha estat d e 360.000 euros. gairebé 60 milions d e pessetes, i el responsable d e l'empresa és Jordi Galceran.

Una altra de les empreses que ha realiuat una inversió d e capital mes forta és A u t o C e r danya. SL (c/ Cerdanya, 10) que ha aportat un capital total d e 150.000 curós, uns 25 milions de pessetes. Roman Julià Tor-

Josep Casas va muntar el'seu propi taller el 1982, fa 18 anys guanyant clients a base de fer les coses el millor possible.

D e fet, el taller no disposa de rètol i la gent ve perquè ens coneix i pel servei que donem, ja que en queden satisfets. Per mi la millor p r o p a g a n d a és q u e un client li digui a un altre, el boca boca, en definitiva.

— Aleshores, quins c r e u q u e són els punts clau del seu servei?

- Nosaltres des del taller mirem de donar un bon servei, el més ràpid possible. Quan un client té un problema amb el seu cotxe quedem amb ell perquè ens ex-

pliqui quin és el problema i nosaltres li intentem solucionar com més aviat millor.

— Com estan vivint els canvis tècnics que s'estan produint en el sector?

- Nosaltres, al Taller Casas, fem sobretot revisions i tot allò que fa referència al manteniment del cotxe.

Anteriorment, l'any 1982 es reparaven més motors, canvis de marxa..., però tot això ha canviat.

Ara les qüestions mecàniques aguanten més i cada cop hi ha més problemes electrònics.

tosa $erà l'administrador d'aquestarHivaempéssa,

Pedró Vicente Herrero i estarà dedicada bàsicament als serveis relacionats amb l'activitat sanitària. Pera la creació d'aquesta nova e m p r e s a s'ha aportat un capital inicial d e 3.100 euros, unes 51 $.000 pessetes.

T a m b é han aparegut a la nostra localitat dues noves societats dedicades al peritatge. D'una banda, Taxacions del Vallès, SL (c/Lola Anglada, 5 baixos 2 B) a m b u n capital inicial d e 3.006 euros i que serà administrada p e í F r a n c e s c M c n g u a l Prims. I, d'una altra banda, Thalassa P e r i t a t g e s , SL (passeig Torre Blanca 2 i 6), que compta a m b u n capital inicial d e 6.020 euros, una mica més d'un milió de pessetes. Joan Miquel Ogalla Rodríguez i Daniel Francesc Ogalla Rodríguez en són els administradors.

T a m b é s'ha c o n s t i t u ï t una

Cal destacar aquesta quinzena la creació d'un establiment d e la popular cadena Butget King E s p a s a , SA (av. Via Au» gusta, 3-11). L'establiment comptarà a m b u n espai de 268 metres quadrats q u e incluoen les oficines.

D'altra banda, trobem la constitució d ' u n a nova societat dedicada a la producció d e pel·lícules, À u r e a E n t e r t a i n m e a t , S L (passatge Xavier Azqaeta, 19), q u e compta amb un capital inicial de 3.012 euros. Germen Rubies Moreno serà l'administrador d'aquesta ía societat.

Al&dental Service H a n , SL <c/ Comas i Solà, 17, baixos, 5) és una altra de les empreses creades a la nostra localitat aquesta darrera quinzena. La nova societat estarà administrada per

nova societat dedicada a la forja, Meeaniea S a n Miguel, SL (avda. Francesc Macià, 77-79, •2-3) amb un capital inicial d e 3.100 euros. Aquesta empresa estarà gestionada per Marta Pérez Torner.

Ingecsl Ingenieria d e la Calidad y el M e d í o a m b í e m e , SL {c/ Fàbrica, 8, A) estarà destinada a la formació i consultoria empresarial. El responsable d'aquesta empresa, q u e ha aportat un capital d e 3.100 euros, serà Evarist Gutiérrez Jiménez.

En él sector de l'estètica tamb é ha aparegut a Sant Cugat una nova societat. Es tracta del Cent r e d e Salut i Bellesa Victòria.

SL (avda. Mas Fuster, 113) que desenvoluparà com a principal a c t i v i t a t els serveis de p e r ruqueria. Ets responsables són Jordi Ortola Calatayud i Victòria Rangel G a m e r o , que han

a p o r t a t u n c a p i t a l inicial d e 3.100 suros.

Dins aquest sector ha aparegut també l'empresa Cugat Làser, SL (c/Valldoreix, 73) que es dedicarà a serveis d e depiíació.

Aquesta empresa compta a m b un capital inicial de 3.100 euros i Marc Llorens Pou en serà l'administrador principal.

La compravenda de terrenys és l'objecte social d e l'empresa Pla d e les Sardanes, SL (c/ Dr. Murillo 11, baixos), societat creada r e c e n t m e n t a S a n t Cugat per Josep Bonfíll López i Margarita Urbano Martínez.

Finalment, cal citar la creació d'una nova empresa que té com a principal activitat comercial la fabricació de pasta paperera. Es tracta d e Comercial Vilafranca 1 6 E , SL (c/ Vilafranca, 16 lletra E) i estarà administrada per Laura Martínez Manzanera.

EIS 4 CANTONS

Immobiliària

44

Dijous, 15 de juny M J000

E N A S A N ALQUILER • Dúplex. C/ S. Rusinol (Z. Centro). 75 m2, 2 habitaciones dobles, 2 banos, amplio sal.-com., cocina equip., armarios empotrados, focos empotrados, calefacción elèctrica, trastero, suministros contratados . . . .90.000 • Piso Z. Monasterio. 80 m2, 2 habitaciones dobles, bano completo, amplio y luminoso salón-comedor, cocina equipada, lavadero, totalmente exterior, calef. gas natural, suministros contratados y pi. pàrking . . . .75.000 • Piso a estrenar. C/ Sant Marti esquina C/ Castillejos (Zona Centro). 87 m2, 3 hab. (1 suite), 2 banos comp., cocina-office equipada, gran salón-comedor, balcón en todas las habitaciones y comedor, armarios empotrados, carpinteria exterior de aluminio, calefacción a gas natural, pàrking y trastero 95.700 • Lotal comercial. C/Castillejos, esquina c/ Sant Marti (Z. Centro), superfície 60 m2 y aseo 75.000 • Local comercial. C/ Domènech, zona Centro, superfície 34 m2, diàfano, aseo y alarma 55.000

'EndavaUada. 2 1 bx - Tet. 9 3 5 8 9 45> 66

ALQUILER • Estación. Apartam. 1 hab., amueblado . .55.000 • Coll Fava. Piso 2 habitaciones + plancha, terraza, sol, piscina, pàrking y trastero .95.000 • Cines. 90 m2 construídos, terraza, 3 hab., bano + aseo y pàrking. Solo 3 arios 110.000 • Cines. 3 habitaciones, bano + aseo, salón 40 m2, jardín, terraza, sol y pàrking . . . .130.000 • Pla del Vinyet NUEVO A ESTRENAR, 103 m2 + jardín 41 m2 + 49 m2 trza., sol y piscina 250.000 MUCHISIMOS

VENTA • Centro. Piso 102 m2, 3/4 habitaciones, bano + aseo, salón 24 m2, 3° con ascensor. . . .23,3 M • Centro. Piso 105 m2, 3 hab., bano + aseo, parquet, todo ext, sol, calef. y pàrking . .27 M • P. Baja. 98 m2 const. + 125 m2 jardín privado, sol t/dia, z. comunitària/piscina y parking44 M • C. Europa. Atico dúplex, 142 m2 útiles + terrazas 14 y 34 m2, sol t/día, impresionantes vistas panoràmicas, en perfecto estado (1,5 arios) z. comunitària con piscina y pàrking 54 M

MAS, jjLLÀMANOS

YAÜ

C/ Valldoreix. 5 8 • T«U 9 3 5 8 » 73 7 4 / Av. MHtrat, 5 3 f « M . Ui. 93 4 2 4 0 3 1 8

£ • > • • • :*»-^HrB • iWm £

P I S O S EN V E N T A • Z. Centro. 75 m2, 3 dorm., b., aseo, calef. a gas, ascensor, pk + trast., sal.-com. 22 m2, trza.-sol. 37 m2. 30,5 M • Z. Can Magí. Planta baja 98 m2 con jardín 40 m2 y terraza 40 m2, 3 dorm., 2 b., calef. a gas, ascensor, z. comunitària con amplio jardín y piscina 36,350 M • P. Central. 110 m2, 4 dorm., 2 b., calef. a gas, ascensor, pk + trastero, z. com./pisc. y terraza 15 m2 . . .44 M

ALQUILER • A estrenar, j u n t o FGC. 3 dorm., comedor-salón, coc.-off., bano comp., aseo c/ducha y calefacción. Mucha luz y sol 123.000 + gastos • A estrenar, junto FGC. 3 dorm., comedor-salón, coc.-off., bano comp., aseo c/ducha y calef.

Mucho sol y luz. Perfecto estado 103.000 + gastos • J u n t o FGC. 4 dorm., comedor-salón, 2 banos comp., amp. trza., z. comunitària c/pisc.

Perfecto estado 1 0 0 . 0 0 0 + gastos

T O R R E S EN V E N T A • Valldoreix. Unifamiliar en z. centro, 340 m2, 3 dorm. 3 banos, calef. a gas; sup. 242 m2, salóncomedor 28 m2 con chimenea-hogar, cocina-office 55 M • El Colomer. Adosada 142 m2, 3 dorm., 3 b., aseo, calef. a gas, trza.-jardín 88 m2, sal.-com. 26 m2, amplia buhardilla, estado impecable 58 M

VENTA • Zona Edèn. A estrenar. 3 dorm. c/ arm. emp., amplio sal.-com., coc,-off., 2 b. comp., vestidor, lavad. y trast.. Acabados de calidad: parquet, màrmol, z. com. c/piscina .28,35 M • Ctra. Cerdanyola (cerca Monasterio). 3 dorm. (2 dobles), com.-sal., c o c , lav., bano comp. reform., terraza, calef. y aire acond. Mucha luz. Buen estado 23 M • Mira-sol. Torre. 140 m2, terreno 440 m2, 4 dorm., com.-sal., coc, b., aseo. M. sol 3 7 , 75 M

-V4PI Col. 1700

P

F I N

• Can Cortès. 2 solares de 1.379 y 1.245 m2, en plena Sierra de Collserola, sol y vistas 17-20 M • Mira-sol. Solar 500 m2, calif. 20 a 10. Incluye proyecto arquitecte y permiso ayuntamiento .28 M • Can Montmany. Torre individual 200 m2, 5 hab., saLcom., 2 b. + aseo, garaje 3 pi. y solar 724 m2 .58 M • Bellaterra. Torre individual 412 m2, 5 hab., 3 b., estudio, garaje 4 pL, sala juegos y solar 1.000 .75 M • La Floresta. Torre ind. c/ inquilinos, 2 viviendas indep. de 3-4 hab. Solar 400 m2 45 M • Centro. Piso 85 m2, 3 hab., sal.-com., coc. , b. com., balcón, luminoso, calef. y ascensor .21,5M

• Junto al Pinar. Parcela 975 m2, calificación 20 a/10. Es edificable en el acto 30 M • Junto al Pinar. Casa indiv. 4 hab., com., coc. y b. completo. Solar 685 m2.1. Alta y soleada . . .40 M • La Floresta , junto Estación. Local 108 m2, dividido en 2 salas y terraza 50 m2. Céntrico 100.000 • Golf. Piso de lujo, 5 hab., sal.-com. amp., coc.-off., 2 b., 2 trzas., z. com. c/piscina, 2 pi pk + trast., calef., parquet, muy soleado y con vistas .275.000 • Can Rosas. 2 Torres ind. alto standing, 4-5 hab. dob., amp. saL, jardín y pisc, antena sat., alarma, aa, parada autocar colegios internac. 500-750.000

ALQUILERES • C/ Joan Oliver: 70 m2 - Com. Sal. - Coc. - 2 Dorm. Calef. - Ase. - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc. comunitària 110.000 • Coll Fava: Bajos con terraza. Nuevo a estrenar. 85 m2 - Com. - Sal. - Coc. - 3 Dorm. - Bano.

- As. con ducha - Ase - Calef. - Jard. y Pisc. comunitària 120.000 • C/ LI. Companys: Apto. amueblado - 45 m2 - Com.-Sal. - Coc.am. - 1 Dorm. - Bano . . . .65.000 • C/ Monasterio: 100 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 4 Dorm. - 2 Ban. - Calef. - Ascensor 65.000 • C/ Oriente: 60 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Bano - Trast. - Pk. 1 Coche 65.000 • P. del Hospital: Amueblado - 65 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Bano - Ase. - Calef. . .75.000 • Coll Fava: 85 m2 - Com.-Sal.- Coc Off. - 3 Dorm. - Bah. - Aseo con ducha - Calef. - Ase - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc. comunitària 110.000 • C/ Joan Oliver: 70 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Calef. - Ase. - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc. comunitària 100.000

MJ«ffl*MMHai^.«^

W#H: *ÍT«U;:93;;:Sa9.:Q3::07

/ F. Macià. «».:«• 9 3 6 7 4 2 4 ©9

L T I VENTAS • Zona Centro. A 5 min. dels FGC. Totalmente reformado, buenas calidades, 4 habitaciones, bano, aseo, salón 34 m2 con chimenea, parquet, calefacción, etc 34 M • Parque del Sant Crist Unif. en parcela 707 m2, 2 pi garaje, zona servicio, 7 hab. (3 suites), salóncomedor 100 m2, sala de juegos, salón individual ascensor, terrazas, solàrium y piscina 185 M • Can Ganxet Piso tot. exterior, 3 hab. (dobles y suite), 2 banys, cocina-office, balcón esq., perf. orient, parquet, aire acond., calefacción, trastero, pàrking opcional, z. comunitària y piscina 42 M • Torreblanca-Ctra. Cerdanyola. Totalmente rehabilitado, acabados calidad, 3 habitaciones, salón 2 niv., cerr. aluminio y PVC, parquet gran, terraza con zona solàrium, calefacción y ascensor 27,6 M • Cerca Cruz Roja. Obra nueva. Últimos pisos en venta. Aticos y planta baja, 3 habitaciones, zona comunitària con piscina y pàrking incluido PREGUNTE PRECIÓS • Z. Centro. Amplio piso a ref., 4 hab. (3 dob.), 2 banys, coc.-off. 3 m2, saló 2 amb., cerr. aL dob. cristal 3 0 ,8 M • PL Rafael de Casanovas. Amplio piso 5 hab. (dobles y suite), 2 banos y aseo, sal.-com. con chimenea, coc.-off. 22 m2, cerramientos aluminio, doble acristalamiento, t o t exterior y 2 plazas pàrking . . 59 M

Av. R i u s i Tautefc 3 3 * T«t* 9 3 5 8 9

r

« 362 - Monasterio. Piso 90 m2, 4 dormitorios, bano y aseo, cocina-office, lavadero, todo exterior, balcón 5 m2, todo reformado, alto, con ascensor 20,5 M ' Torreblanca. Piso 65 m2, 3 dormitorios, ascensor. A reformar 14,7 M • Vinyet. Planta baja 130 m2, 3 dormitorios, 2 banos, 2 amplias terrazas, pàrking y trastero, zona comunitària. Todo, reformado e impecable 44,2 M > 3 6 1 - Coll Fava. Atico 120 m2, 4 dormitorios, 2 banos, cocina-office, suelos de parquet, terraza 15 m2, 2 plazas de pàrking y trastero, zona comunitària y piscina. A estrenar 38,8 M ' 319 - Vinyet. Piso 150 m2, 4 dormitorios, cocina-office, terraza 10 m2, pàrking y trastero, zona comunitària con piscina, posibilidad de buhardilla 43 M > 367 - Rius i Tautet. Piso 110 m2, 4 dormitorios (3 dobles), 2 banos, salón 25 m2, cocina 15 m2, terraza 10 m2, suelos de gres y parquet. Para entrar a vivir 29,4 M • 373 - Estación. Piso 100 m2, 4 dormitorios, bano y aseo, terraza 10 m2, suelos parquet, calefacción, pàrking 2 vehiculos 30 M

Rbta. d e l Ctótter, 2 • Tet. 9 3 5 8 9 o o 6 6

7171

T E L L V I

I N I C I A T PISOS • Ctra. Cerdanyola. 75 m2, 3 dormitoris i ascensor • Ctra. Roquetes..Baixos, 85 m2 + 80 m2 terrassa i pàrguing (2 c ) • Av. Catalunya. Àtic triplex, 105 m2 + 50 m2 terrassa, 3 dormitoris i 2 banys • C/ Sant Eduard (Eixample). Àtic dúplex, 175 m2 i pàrquing • Can Picanyol. 200 m2, 2-4 dormitoris, 3 banys i pàrquing (2 c.)

• Gatxet. 110 m2, 3 dormitoris, aire condicionat, piscina i garatge UNIFAMILIARS • La Floresta. Solar 1.200 m2 i casa 90 m2 • Valldoreix (Montmany). 200 m2, 5 dormitoris i gas natural • Valldoreix (Mas Fuster). 235 m2, 4 dormitoris + estudi + garatge • Mira-sol (Can Rosas). 500 m2, solar 1.400 m2 i garatge (4 c ) • Matadepera (Alt Nivell). Junt a Golf, piscina i garatge

15,8 M 37M 44 M 60 M 75 M 45 M 35 M 58 M 65 M 160 M 130 M

V E N T A DE T O R R E S • Z. Estación. 240 m2 solar, 50 m2 edificados . . . . , • Z. Privilegiada. Adosada 190 m2, zona com., pisciïja • Z. Col. Maragall. Adosada esquinera, 170 m2, 93 rrÍ2 jardín • Mira-sol. Finca senorial, 280 m2, 800 m2 solar . . i

37 M 44.2 M 46 M 78 M

V E N T A DE P I S O S • Rubí. Casco antiguo. 56 m2 + trza. pk

16.8 M

\

ALQUILERES • Ctra. Cerdanyola. 70 m2, 3 hab. Reformado • Z. St. Francesc. Reformado, 4 hab • Estación. 90 m2, 3 hab. Reformado • Colomer. Adosada alto standing con ascensor, 4 h + estudio + pk 5 pi., jardín

C / Sa«».taflo...R«*lil«iíiia*:;«nE(f*íi'i.9!3. 6.75 XO 1 0

mus

65.000 80.000 90.000 300.000

i -.Taütét. : 4;•<* ,:T«i, ,93». 6 7 4 . 1 2 4 1 - 9 3 6 7 4 1 3 6 6

I M M O B I L I A VENTA • Piso c/ Vallès. 77 m2, 4 hab., comedor, cocina, lavadero y bano, totalmente reformado . .22 M • Dúplex en Parc Central. 128 m2, terraza cubierta, salón-comedor, .cocina-office, lavadero, 4 hab.

(1 suite) con armarios emp,. 3 banos, mucho sol, solo 8 vecinos, pàrking, trastero y z. com. /piscina 50 M • Atico en Parc Central. 150 m2 vivienda, 100 m2 de terraza ajardinada, orientación sur, mucho sol, excelentes vistas, salón-comedor 40 m2/chimenea, cocina.-office, bodega-despensa, lavadero, 4 hab. dobles (1 suite)/armarios emp., 2 banos y pequefio estudio. Ocupa toda la planta alta del edificio. Solo 7 vecinos, 2 pi. pàrking, trastero, sala y piscina comunitària 78 M ALQUILER LO

C0ln

rd

l

8 5 m 2 esquiner

a

50

*f í!Í « ? · o'cfTnon * P i Parc Central. 3 habitaciones. .195.000 . O f i d n l : 100 m2CenYrav. de Dalt (Barceiònaj, ' P a r c C e n t r a l * habitaciones 225.000 parquet, aire acondicionado ^i5p.ojoo__«_C^^

VENDES • Av. Catalunya. 70 m2, tot. reformat, menjador, cuina, 3 dormitoris, bany, sol i vistes • Z. Rbla. Celler. 75 m2, trsa. 40 m2, 3 dorm., bany, aseo, parquet, calefacció i pàrquing

21 M 30,5 M

• Baixos amb jardí. P. Central 120 ml, jardí 60 m2, 3 dorm., 2 b., pàrquing, traster i piscina.. .47,5 M • Dúplex 2 anys. Dúplex 150 m2, 3 dorm., 3 b., estudi, trsa. 90 m2, 2 pi. pk i z. com. amb piscina .58 M • Dúplex P. Central. 150 m2, 4 dorm., (1 suite vest), 2 banys, 2 pk, trast, z. com. amb piscina .59,5 M • Adoss. Av. Enllaç. 170 m2, 2/3 dorm., estudi, 2 banys, jardí 52 m2, 2 pi. pk i z. amb piscina . . .69 M • Untf. Can Gatxet Nova a estrenar, 340 m2, solar 750 m2, 5 dorm. i 2 pi. pàrquing

108 M

H E R

F I N ffQ U E S

I M D E S A

PISOS • Rubí-Ca n'Oriol. Ref. 1527. 84 m2, 3 hab., 2 dobles, bano y cocina imp. galeria, ascensor, calefacción, puertas embero, ventanas aluminio. Muy soleado. Ideal parejas 12 M • Rubí-Nueva promoción z. Mercado. 90 m2, 3 hab., pàrking opcional y tastero, muy soleados. Acabados 3 l calidad. Últimos pisos a la venta desde 17, 52 M • Rubí Norte. Ref. 1452. 138 m2, 3 hab., bano, aseo y cocina imp., terraza, balcón, ascensor, catef., puertas embero, ventanas aluminio. Impecable 26,5 M • Rubí-Can Fatjó. Ref. 1201. 80 m2, 3 hab., bano y cocina impecable , terraza 70 m2, ascensor, calefacción. Impecable 21 M CASAS Y TORRES • Rubí-Can Mir. Ref. 2752. Torre 134 m2, 4 hab., bano, aseo y 2 cocinas bien, parcela 550 m2, terreno llano.

Impecable. Para entrar a vivir 19 M • Rubí-Nueva promoción Can Roses. Casas unifamiliares 220 m2 + 90 m2 jardín, 4 hab. dobles, 3 banos comp., aseo, ascensor, garaje 2 ptazas. Acabados 1* calidad. Últimas casas desde 33,5 M

VENTAS • Valldoreix. Casa 145 m2,4 hab. (1 de 25 m2), 2 b., sal.-com., cocina, terraza y solar 630 m2 . .42 M • PL Augusta. Piso 150 m2 útiles, 4 hab. dobles, 2 banos, sal.-com. 45 m2, coc.-office, terraza, 1 pi. pàrking. Acabados l a calidad. Perfecto estado 44,5 M • C/ Bergara. Piso 150 m2, 3-4 hab., 3 b., saL-com. 40 m2, coc.-off., trza. 20 m2, 2 pL pk, trast., z. com. c/ piscina. Comp. reformado, parquet, aire acondicionado en salón-comedor 67 M • Z. Golf. Torre 340 m2, 4 hab. (2 suites), 3 banos, aseo cortesia, sal.-com. 40 m2, sala-estar 30 m2, terraza, bodega, garaje 2 c. y jardín con piscina. Solar 700 m2 95 M • BeUaterra. Casa singular, 315 m2, vivienda 1 sola planta, 4 hab. (1 suite con vestidor) + hab. servicio con bano, 3 banos, sal.-com. 45 m2, coc.-office, terraza, garaje, bodega, jardín con piscina. Magníficas vistas. Solar 1.700 m2 110 M • Valldoreix. Torre 400 m2., 5 hab., 3 banos, aseo, sal.-com. 40 + 20 m2, buh. 40 m2, garaje, sala a juegos, trastero, jardín muy cuidado c/piscina. Solar 900 m2. Perf. estado. Acabados l calidad. 125 M Placa Octavíà. S - T e t . 9 3 6 7 5 4 3 0 2 - 9 3 6 7 4 5 7 0 4

Cervantes. 5 2 . Rubí • Tel. 9 3 6 9 7 A5 62

F I N D

jtmfí PISOS • Rius i Taulet - En construcción, dúplex 130 m2 + 26 m2 terraza 39,5 M • 087 - Rbla. Celler. 3 hab. (antes 4), bano, aseo c/ducha, calefacción y terraza 80 m2 25 M • 131 - Z. Monasterio. 75 m2, 3 hab., bano, ascensor y gas natural Soto 15,5 M • 137 - Parc Central. Bajos 117 m2, salón 30 m2, 3 hab., 2 b., jardín 40 m2, pk, soleado. Ant 2 aríos .43 M • Can Gatxet 100 m2, 3 hab., 2 b., t. e x t , parquet aire acond., 2 pk, trastero y piscina com. .40,750 M TORRES ADOSADAS • 114 - Z. Estación. Adosada, garaje 2 c , z. lavado, 3 hab., estudio, piscina com. Perf. estado . .48,3 M • 014 - Z. residencial. Adosada a estrenar, disefio exc, garaje 2 c, 3 hab., 2 b., 1 a. V calidades . .59 M • 138 - Z. Can Picanyol. Adosada, salón 35 m2, 3 hab. 2 b., 1 a., despacho, estudio, a.a. y pisc. com. .69 M Av- Lluís C o m o a n v s , 8 - T e l . 9 3 5 8 7 8 9 9 0 - 9 3 5 8 9 2 6

VENDES • Rbla. Celler. Pis 3 hab., bany comp., saló, cuina ref., ase, pk opcional, calefacció. P-3252 21 M • Centre. Pis 3 hab., bany comp., saló-menj., cuina + galeria, terrasssa, bones vistes. P-3223 . . .23,5 M • Av. Cerdanyola. Àtic 2 hab., b. comp., saló-menj., 2 g. trses. Tot. reformat. P-3185 27,250 M • St Francesc. Pis 3 hab., bany complet, saló-menjador, gas, calefacció. P-3269 23,3 M • Torreblanca. Dúplex cant., 3 h. + est., 2 b., saló-menj., cna.-off., 2 trses., 2 pk. P-3274 46,2 M • Coll Fava. Pis 3 hab., 2 banys, cuina-offïce, orientació sud i pàrquing. P-3217 40,8 M • Estació. Pis 3 hab., bany, saló-menj., parquet i ascensor. P-3081 28,5 M • Centre. Pis 3 hab., 2 banys, cuina, ascensor. A reformar. P-2972 23,5 M • Centre. Obra nova. 2, 3, 4 hab. i àtics Oes de 34,4 M

43

BOS de mmmmmwmmm I

F I N LLOGUERS

VENDES

• Pis pL Sant Francesc Nou, 3 habitacions, bany, aseo i calefacció (tot indós). 80.000 • Pis planta baixa. Parc Central, 2 hab., bany, calefacció, tot exterior, 150 m2 jardí privat, pL pàrquing i traster (tot indós) 125.000 • Pis a prop Estado. 4 habitacions, bany, aseo, tot exterior i calefacció 90.000

• • • • • • • • • •

VENDES • Casa a El Colomer. Adossada, 3 hab. grans, bany, aseo, calefacció, pàrquing, jardí particular . . . . 45 M • Pis nou a estrenar. A prop estació, 4 hab., 2 banys, parquet, pàrquing, traster, calef., exterior, llar de foc . . . 37 H

msm :B*::em.

N M A

Pis z. Estado. 4 dorm., 2 banys, saló-menjador 35 m2, teuina 126 m2. Impecable 32 M Pis z. Golf. 4 dorm. 2 banys,saló 30 m2, terrassa, 2 pi. pàrquing, traster. i vistes 49 M Àtic tríplex. Cèntric 3 dorm., 2 banys, lavabo, terrassa 60 m2 i vistes, Impecable 43 M Adossada cèntrica. 3 dorm., bany, lavabo, Mançarda, z. rentat, pàrquing, traster i terrassa . . . 41,5 M Adossada c/ Àlvarez. Costat estació, 4 dorm., 2 banys, lavabo, ascensor, pàrquing i t r a s t e r . . . . 65 M Torre ctat Montserrat Solar 900 m2, 5 dorm., 2 banys, celler, calefacció i vistes 30 M Torre Valldoreix z. Estado. Solar 1000 m2, 7 dorm., 3 banys i calefacdó a gas. Bon estat 68 M Torre alt standing. Solar 950 m2, casa 575 m2, 7 dorm. (3 suites), 4 b, lavabo i pisdna 155 M Despatx cèntric z. Creu Roja. 100 m2 amb 5 divisions i molta llum 24 M PLACES DE PÀRQUING en diverses zones en VENDA o LLOGUER

Valldoreix. 6 0 » TeU 9 3 6 7 4 « 7 t 5 - 9 3 5 8 9 3 3 « S

I

F I N

D E N T E

I M M O B • Casa adosada. Esquinera seminueva. Sup. const. 170 m2 jardín, 100 m2, 2 pk, salón, coc.-office, aseo, lavad., 3 dormit, 2 banos, estudio, terraza 46 M • Casa adosada. Esquinera junto FGC. Sup. const. 250 m2, jardín 110 m2, salón, coc.-office, lavadero, aseo, 4 dorm., 2 banos, 3 pàrking, trastero 56 M • Casa adosada. Zona Colomer. Sup. const 250 m2, jardín 35 m2, salón 35 m2 c/chimenea, aseo, coc.office, 2 pk, trast, lavad., 4 dorm., 3 banos, estudio, terraza, z. comunitària c/pisdna 57,8 M • Casa individual Cerca FGC Valldoreix. Sup. const 300 m2, jardín 800 m2, 2 pàrking, trast, lavad., 2 banos, 4 dorm., estudio, salón, coc.-office, z. com. c/pisdna, frontón, columpios 72 M • Piso trentè Kampíó. Sup. const 110 m2, trza. 10 m2, salón, coc.-off., 4 dorm., 2 b 28,5 M • Piso Rius i Taulet Sup. const 150 m2, trza. 15 m2, salón, coc.-office, lavad., 4 dorm., bano, aseo, reformado, parquet, pàrking 40,95 M • Àtico tríplex. Zona estadón. Sup. const 280 m2, 4 terrazas, salón c/chimenea, comedor, coc.-office, lavad., 5 dorm., 3 banos, aseo, estudio, 2 pàrkings, trast, z. comunitària c/piscina 84,9 M

NUEVA PROMOCIÓN • • • •

Junto FGC Pisos y àticos 2 y 3 hab. + estudio Acabados de 1 * calidad DESDE 20.720.000 ptas.

:.::f»fc»ca atteviMt.MM:.&m&m&. m&hs.# *.. 93 e m 84 03

C/ CastiUélos, 3 1 * Tet. 9 3 67 5 1 8 4 8

LLOGUERS • PL Mas Roig (Valldoreix) 80 m2, 3 habitadons, cuina i bany complets i jardí

62.000

• Ctra. Cerdanyola 95 m2, 4 habitadons, cuina i banys nous i calefacdó a gas nova. Pintat de nou

75.000

• C/ Pearson (La Floresta) 70 m2, 3 habitadons, cuina i bany complet Al costat de l'estadó dels FGC

42.000

• C/Pedraforca 85 m2, 3 habitadons, cuina y bany comp. reformats, traster, calef. gas nova i pintat de n o u . . . 72.000

.Av....Lluís € o » » a n v s , 2.2..• T«L. 9 3 6 7 4 1 4 931 -...93...6.7.4,. 1.4 97:

SOLARES • Valldoreix. 1.000 m2, cerca estadón y fachada a 2 dos calles 56 M • Valldoreix. 1.300 m2, fachada a 2 calles .40 M VENTAS • Apartamento Comedor, 1 h a b . , bano, cocina con electrodométicos, terraza, aire acondicionado, pi. pàrking 23 M • Torre en Valldoreix. 200 m2 edificados, 5 hab., bano, aseo, com.-living con terraza,

perf. estado, garaje y solar 728 m2 . . . .58 M SOLAR Equípamiento • Valldoreix. Junto ant. Hotel Rusihol, 2.200 m2. Apto residència g e r i à t r i c a , c l í n i c a , colegio, etc.

Industrial • Salida túnel Vallvidrera/Chic, 2.200 m2, fachada ronda, edifïcio 3 plantas y 4.500 m2 de techo.

V I L t a , 1 - l o c a l 8 <entra«J.a »**::£». M t M i t t o . a i . ) * T e l . 9 3 6 7 4

8 8 O I

IME TORRES EN V E N T A

LLOGUERS

• Sant Cugat Casco urbano. Completamente restaurada, 4 habitadones + estudio, codna, 3 banos, patio interior. Buena zona 65 M • Valldoreix. Nueva construedón, 287 m2 edificados, solar 600 m2. , pàrking 2 coches, 4 habitadones, 2 banos, aseo y codna completa 76 M • Valldoreix. Nueva construedón, 287 m2 edificados, parcela 1.000 m2, pàrking 3/4 coches, gran salón, 4 habitadones, 3 banos, calefacdón y buenos acabados 76 M • Mas Janer. Torre a restaurar, parcela 420 m2, asfalto, todos los servidos

38 M

Tasadones gratuitas. Necesitamos torres y terrenos para aibrir demanda de nuestros clientes. : ; : R i * t a * ï : M s . i : C ï * i t O . : W ; e r à i a a u e r . . 1 9 . V a l l d o r e i x ». T e l . 9 3 S 9 0 . 0 3 7 9 ; :

• Av. Francesc Madà (Coll Fava). 55 m2. Ideal per a negod.

• Molt cèntric. 32 m2.

PISOS • Rbla. del Celler. Pis en edifici nova construedó, 3 hab., 2 banys complets, saló-menjador, cuina moblada i plaça d'aparcament 125.000

PÀRQUINGS • Rbla. del Celler. En venda 0 lloguer.

VENDES

LOCALS • Ctra. Cerdanyola. 300 m2, subministraments donats d'alta. Ideal per a negoci.

OFICINES • Despatx. A 100 m2 Monestir, 52,25 m2 + 18,07 m2 terrassa 15 M

J>aSisatg« deiisCifíïSsÉs, M/M.. • 9 3 5 8 9 .49 44:

M A VENDA PISOS • Ref. 176. Z. Torreblanca. 110 m2, 4 hab. (1 suitte, 2 dobles, 1 indiv.), 3 banys, aseo, pàrquing, z. comunitària i piscina 39 M • Ref. 159. Z. Centre. Àtic dúplex, 1 hab., estudi, bany, terrassa i solàrim 31 M • Ref. 172. Z. Ribatallada. 4 hab. i 2 banys (m. bon estat), aseo, exterior, pk, traster i terrasa . . .47 M • Ref. 118. 3 hab., 2 banys, saló-menjador, cuina-offïce, terrasa, pàrquing, jardí com. i pisdna . . .40 M V E N D A CASES I TORRES • Ref. 177. Z. Can Barata. Casa amb parcela 500 m2, 1 hab. amb vestidor, pisdna, jardí, barbacoa, possibilitat r/ampliadó 23,9 M • Ref. 166. Casa adossada 180 m2, 3 hab., 1 suite, 2 banys, 1 aseo i acabats l a qualitat 59 M LLOGUERS • Z. Centre. Pis 4 hab., 2 b., menjador, safareig, 2 pk, trsa. 100 m2, z. com. i pisdna 250.000

Or. Murillo. 6 . Sant Cuciat « Tel. 9 3 6 7 5 6 2 7 5

- Empresa germano espanola de Servidos Inmobittarios TENEMOS LA VIVIENDA A SU MEOIDA ;Qué hacemos?

Ofrecemos un servicio de alquiler y venta de pisos y casas de atto standing.

Nuestra selección cuida especialmente el buen estado de cocinas y banos. tCómo trabajamos?

Nuestra filosofia de servicio se basa en cuatro pilares bàsicos: • Rapidez • Eficàcia • Trato y seguimiento personalizado • Calidad tDónde operamos?

En Barcelona, Pedralbes, Sarrià, Tres Torres, Eixample, Ciudad-Diagonal, Sant Just SANT CUGAT, Castelldefels, Sitges y en el Maresme. ^Nuestros dientes?

Multinacionales, Entidades fïnancieras y Consulados. ildiomas?

Alemàn, inglés, francès, holandès, rtaliano, catalan y castellano.

HEMOS AL03ADO A MAS DE 100 FAH t LIAS ÍXTKANJERAS A SANT CUGAT

B e l t r a n i R ó z p i d e , 8 . B a r c e l o n a • Tet. 9 3 2 0 4 5 5 2 0

Sahit

46

ELS í CANTONS Dijous, 15 dejuny del200.0

Medicina i Salut GUIA Centre de Rehabilitació SUSANAMCOUETT! Sant Antoni. 74.

• « « 7 4 7437

Cirurgia ORFERNANDeZlAYOS Cirurgia gerani, aparell digestiu. ASCPrevisss*Sar*Sa8.

A» « n t S I t n c * , 2-8,2n. A1.

«935894700

MEDICA HOC. Ut» 24 h, dormc». « 9 3 5 8 9 39 26 ««09331080

Geriatria GERVAL. GERIATRIA DEL VALLÈS S L Atenció a persones grans en et teu dornicffi. Assessorament a llurs (amiBare. Gestió de residències i altres recursos, Infermeria. Formació: C/Àngel Guimerà, 3. « 9 3 «74080»

Odontologia INPROSS Atenció i corrsnnyia a persones grans, •CANGURS- avis i nana, control de malalt*, ajuda a la tar. wstome eapedak. SaMlraaarvaiaaïxnict.

Av. Iowa Banca, ï-8.3r, dssp. 11 i 12. « 8 3 889 3» 67

Consult. Centre Mèdic C B f T R E M È D I C SÀBAT Certificats de conduir I armes.

Msdlolns intern», eapaciaMafe.

Santiago RusMo), 2, entr. 1a.

«93 «7419»

Dra. MONTSERRAT QARRIQA Metge d> cspcsar*. VMk» a*mir*m«ue».

Major. 36.2n. « 9 3 674 0 0 25

TELEASSJS. INPROSS 34 h Servei d'ajuda.* les persones grans. maWte crònics o convalescent», a qualsevol hora dat dia o la « t Sistema Senan, ràpid, segur i de poc cost Av. Torre Blanca, 2-8,3r A. « 9 3 589 3» «7

CLÍNICA DENTAL DR. BRANDT Ortodòncia 1 odontoiogiB generat Santa Maria, 9,1r 2a. « 9 3 589 70 40

CUNK^OrTTODONCIAIDISFyNaÓTEMPOROMANCWBOtAR Av. Tot» aanca. 2-a, 2n A, despatxa «

«752212

Dietetica-Nutricio

CENTRE D'OBESITAT | MEDICINA ESTÈTICA Dra. Anna R. Carda • Ora. Rosario Ssgama » Dra. Uum Garcia ConeuRerie EdMei TorraWanc».

Av. Tona Blanca, 2-8.2a planta, desp.B-8,

« 93 5*9 43 57 « 9 3 589 43 5*

Fisioteràpia

Homeopatia HOMEOPATIA D E LA INFÀNCIA I L'ADOLESCÈNCIA Dra. Margarita Rabasa Hoelench.

Cot 1S.097 Rbta. RibataBada, 20,1r3a « 9 3 «74 7 2 1 6

Laboratoris LABORATORI OR. ECHEVARNE Santiagofluslnol,17. bawos. « 9 8 589 80 SS

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha fet públic el missatge que encapçala aquest text i ha afegit que si no es prenen mesures urgents, moltes de les malalties que avui poden tractar-se esdevindran incurables en pocs anys, fet que tes deixaria en una situació comparable a la dels anys anteriors al descobriment de la penicil·lina.

L'organització creu que hem arribat a aquest punt per la irresponsabilitat amb què s'usen ets antibiòtics arreu de) món: en quantitats insuficients en el Tercer Món (per motius obvis), i amb excés en els països desenvolupats.

Curiosament, aquests dos fets tan contraris provoquen el mateix resultat: l'aparició de bactèries letals que es resisteixen a aquests fàrmacs tan necessaris.

Davant aquest panorama, l'OMS demana als països una implicació política que passi per reeducar la població, metges i responsables sanitaris i recorda als països més afavorits recolzar econòmicament et Tercer Món, perquè aturar l'esclat bacterià que s'emporta milions de vides cada any, no requereix, en principi, tecnologies avançades ni inversions bilionàries. Un exemple clar és et cost del tractament de la tuberculosi, que només costa 5.000 pessetes, però que la falta de re-

DRA M.JAUME SAURA CSntea dental. Dl a dv 9-13 h i 1«-20 h.

Pg, Sant Magí, 22. baixos « 93 674 23 35

CLÍNICA DENTAL VALLS - BULOÚ Or. Rieardo Prfleiro Lemoine Major, 23-25.1r 3a » 93 675 64 77

CENTRE DE SALUT OCULAR

4JL ESQUIROL CAUSSA SOFIA ROMA FERRÉ Fisioteràpia. As» Sanitària. Fiatc, Astes. Geriatria. Av. Torre Blanca, 2-8 Assistència Sanitària, Agrupació MúC/V*a,49 tua. Sérutas. M. Fiatc, Pravwsa, Mútua « 9 3 874 48 72

el consell de la setmana:

CLÍNICA DENTAL MAJOR PI. Unió, 3.2n 1a.

(U. Companys/Colom) « 9 3 6 7 4 7240

Oftalmologia

Metge capçalera

DRFEflRANFBWANVtA Winterthur - Previssa - Assistència sanitària MedrBac. Francesc Moragaa, 44, errL 2a. « 9 3 «75 48 53

Pediatria

CLÍNICA DENTAL AUTRAN JJK. COROMHtASCASARAMONA O Ü M s>è igiff general, li i I^ISM iftilorjla, prò- Pediatria. «arna WartS. tesis. odontopedUdila, ortodòncia, mú- Hores convtogude». tues. Av. Torre Banca, 2-ft 2a, 11.

Rbla. RibataBada, 20,1r 3a. « 9 3 «75 08 03 « 9 3 «74 7 2 1 6

«5890395

ORA. M . O O M I N Q O QALLART MedMna generat, JatMcM, DíVuns, dmacnai i dKrandras, hores convingudes.

Plaça Ooctor Galtes, 5, I r 3a. « 9 9 «74 « 3 » «935896483

Otorinolaringòleg

Oftalmologia. Conveni amb Is» principeis mútues.

Ooctor Murillo, 21. « 9 3 589 5 1 0 6

Francesc Moragas, 25-27,Jn 1a. « 9 3 «74 36 83 « 93 418 4 8 4 8

INSTITUT PStCOMÈDIC SANT CUGAT Psicologia cS/uca, psiquiatria. depressions, atcortoüsme, toxicomania, trastome d'ansietat, estrès, tabaquisme., Av. Torre Blanca, 2-8,3r A, dssp. 111 lil «933893787 !

M, D. CARRERES BÈNNASAR Centre Mèdic Sabet.

Santiago Rusifiol, 2, ef*. 1a. « 9 3 « 7 4 1 5 26 « 9 3 6 7 4 0147

CLÍNICA DENTAL V

»

I

l

s

-

B

u

I

cl

í

Dr.Ricardo Pineiro Lemoine

Major, 2 3 - 2 5 , 1er 3a

Arrtt-PILAR CANOSA ÚBEDA Psoiarria - Medicina adolescent.

Av. Torre Banca, 2-6,3r pia. * 93 589 3 5 4 8 « 64» 83 6 9 3 ?

Tel. 9 3 6 7 5 6 4 7 7 Tocogtnecoloqia Obstetrícia

ORA. ANNA PUJWETIALDES Pediatria. Vitalicio Salud Mapfre.

EndavsBada, 21. ir. « 9 3 588 2 » 95 * 93 674 20 79

í

Podologia JOSEP M F R É f X E D E S Matatties det peu, ortesls. piaraffles ortopèdiques, papílomes, cirurgia del peu. Hores convingudes. « 9 3 589 8 3 1 3 « «29 16 95 36

Psicologia Psiquiatria CT. PSICOTERÀPIA DEL VALLÈS Psicologia, psiquiatria, logopèdia.

Placa Dr.QaH*H.6,2n 3a. « 9 3 5864ÒS1 DRA. PALERM Psicologia. Ansietat, depressió, dificultats de relació, trastorns a l'adolescèocfa, psicoteràpia. Hores convingudes.

Sant Cugat

DRJESÚSFBBtANDEZBAHAN Tocoglnecofegia. Hores convingudes. Av. Catalunya, 21, 2n la.

«839804808 « 93 674 74 09P«r«cutar

ORA. MtLAGBOS MARTÍHEZ MSOINA i J J . GÓMEZ CABE2A ; Francesc Moragaa, 125,Iria. « 9 3 5891307

A i Ha

O N I « I n'AiENon A Nis AD

Hi col-laboctn: Dr. JtSÚS CARNKtR: r-«dt»tr«, G«ltro«nt»rftl«a EVA M- d« I A PtftA: logoped» Inlsntil SÍLVIA m i M A : fikòlog» lnf»ntoeiv«nll

Av. Torre Blanca, 2-8, 3a planta, despatx 6

Traumatologia JOSEP DOMWQO PECH Traumatologia, ortopècS». Assistència Sanitària,Pravia*a, Medvtac.

Poltclínlc Torreblanca. 2-8, 2a-10. « 9 3 5891888

BRFS«k^Af|ltMÍüRO i Cirurgia ortopèdica traumatoiogic» Hores convingudes.

Girona, 21, tr 3a.

«936744348 «938880584

Tel. 93 589 35 48 HOMEOPATIA DE LA INFÀNCIA I L ADOLESCÈNCIA

Dra.

Margarita

Rabasa

Hostench

Col: 15.097

Rbla. Ribatallada, 20 • 1er 3a Tel. 93 674 7216

L'ús indegut dels antibiòtics provoca malalties resistents cursos en els països pobres fa que prenguin una dosi inferior a la necessària, i amb això a l'organisme moren només ets microbis més febles i els més resistents en surten reforçats.

I aquest error sí que es paga car, ja que un cop apareixen tes resistències, els fàrmacs necessaris costen 2,8 milions de pessetes.

De moment a la Xina, Estonià, Letònia i moltes zones de Rússia, més del 10% dels malalts de tuberculosi estan infectats per cepes bacterianes resistents ats dos medicaments més potents que la combaten.

I a Occident, per tenir una visió més clara del que està passant, tenim l'exemple que el 20% de tes infeccions respiratòries requereixen l'ús d'antibiòtics, però que els facultatius tendeixen a prescriure'ls també en l'altre 80% dels casos, de vegades per tractar simples grips o encostipats, que a més, per ser malalties d'origen víric, no responen als antibiòtics, que només ataquen les bactèries. D'aquí que el 70% de les infeccions respiratòries ja són resistents als antibiòtics més comuns i que per la seva banda, el 60% de les infeccions hospitalàries no responen a dos, tres o més antibiòtics.

També ha contribuït en menys mesura l'automedicació dels pacients desinformats i l'ús

d'antibiòtics per alimentar el ramat, que rnaj gfat que l'OMS va desaconsellar-ho fa dos anj encaf3;s'u|8rtza. ü n àltjre^ÉÉiiïiiue caf tenir en compte l'important moviment humà que es dóna tualment amb el turisme i les migracioni que afavoreix que qualsevol cepa microbiana pugui estendre's per tot el món en qüestió de dies.

Pel que fa at nostre pafs, sembla que el prc blema és més preocupant que a la de la re^ ta d'Europa perquè l'abús de l'automedicí ció, l'addició als pinsos í l'excés de prescripci| ha estat més elevada, t això es materialitza tres bactèries resistents d'origen nacioni. les cepes resistents d''Haempophilvs, ísch$richia coli i el neumococo; aquest últim és va estrendre en pocs dies a quasi tot el mól·i i una cepa de la mateixa espècie va contaminar Islàndia. Aquestes bactèries ja requereixen altes dosis d'antibiòtics i si continua passant comportarà problemes greus per a la sanitat pública.

Caldrà, doncs, confiar en els esforços de tots plegats i, en particular, en el de la indústria farmacèutica perquè faci cas de la crida que li va fer l'OMS d'invertir en el desenvolupament de noves línies d'antibiòtics.

Si vol en aqu secció, al telèfon

Estètica

ELS/CANTONS Dijous 15 tirjuny del iOOO

ToT

Estètica i Bellesa l'article: Els temps canvien i ens porten millor quafitat de vida en molts aspectes, per exemple, en et fet que una per* sona pugui sotmetreu a una cirurgia estètica per millorar aquell aspecte seu que tant racomptexa, fet que anys enrere estava reservat a uns quants privilegiats.

Les intervencions plàstiques més practicades són les que detallem a continuació; PARPELLES CAIGUDES Blefaroplàstia Corregeix aquella expressió trista que adquireixen els ulls per l'excès de pell, de greix o flaccidesa. Per evitar cicatrius, les bosses s'eliminen amb una incisió sota de les pestanyes inferiors, i la ftaccidesa de la parpella superior, extirpant pell t greix a través d'un ta» en el plec de la parpella. Per això es requereix anestèsia tocat i un dia d'ingrés; després, la recuperació es limita at temps que es trigui a treure ets punts i aconseguir que desapareguin els hematomes, que sol ser d'una setmana. £1 cirurgià haurà de vigilar molt per no excedir-se en et tai ni tocar la conjuntiva ni el lacrimal.

Mkrolifting. Aconsegueix rejovenir la mirada només aixecanttescelles i mitigant les arrugues del voltant dels utls. Per atxò, s'elimina ta pell sobrant a la part superior de la celta i els teixits es retensen ambfesutura de 15 punts, que formaran una diadema que cobrirà et cabell.

Segons la persona es necessita anestèsia local o general, l'ingrés a l'hospital serà d'un dia.

Els seus efectes es mantenen per espai de dos a tres anys i s'haurà de vigilar la cicatritzactó perquè no deixi cap marca.

FRONT (CELLES FLÀCCIDS tEndoscòpia Aquest sistema corregeix les arrugues que es formen a l'entrecella i la caiguda detesceles i parpelles, per evitar una expressió cansada o de descontent. fe fan unes petites incisions al cuir cabeltut per tensar les arrugues i debutar els músculs que donen expressió a l'entrecella.

ORELLES SEPARADES Otopjàstia Es realitza una incisió a la part posterior de l'orella per acostar-ia al cap; també pot reduir-se el tamany det pavelló, quan sigui molt gran, i intervenir a partir dets set anys. En aquest cases requerirà anestèsia total, en ta resta, local. L'operació dura una hora i ta primera nit s'ha de passar a fhospital No queden senyals i durant la primera setmana s'ha de portar l'orella embenada i evitar, sobretot la infecció del carttleg.

NAS DESFAVORIT Rinoplàstia. Pot corregir un nas trencat, aixecar un extrem caigut, redreçar el tabic nasal, o rectificar amb pròtesis un altre desequilibri. No es recomana abans dels 15-16 anys.

A la intervenció tradicional el cirurgià realitza unes incisions treballant a través de les foses nasals, però en una tècnica més nova (rinoplàstia oberta) es fa una petita incisió sota una defesfoses per accedir als ossos i els carttiegs. Tot i que es pot practicar una anestèsia local, s'aconselía més la general. Et postoperatori consisteix a passar dos dies a l'hospital amb el nas tapat

La cirurgia estètica dotze més amb guix, i sense portar ulleres ni prendre ei so) el primer mes, com a mínim.

Pròtesi. De vegades, a més de l'operació de nas, cal implantar un farcit en una altra zona de la cara perquè les faccions quedin compensades. Per exemple en una facció amb nas aguilenc i poc mento, es llima l'os nasal i s'augmenta la barbeta amb gel de silicona solidifkada, que s'introdueix per dins del llavi inferior. Un altra cas és el detescares amb forma d'ocell, on a més de la rinoplàstia s'efectua una perfiloplastia, per augmentar o disminuir la projecció det mento, o s'introdueix una pròtesi a les galtes per obtenir uns pòmuls més prominents. S'ha de tenir en compte, però, que no tots els nasos són operables i que, quan el problema que es planteja és de volum, la cosa es complica.

OVALS CAIGUTS Boles de Bkhat. Aquest mètode s'aplica en aquells ovals que prenen un aspecte rodó quan les galtes de ta cara perden fermesa.

La intervenció pretén reduir el greix i definir l'oval facial actuant per l'interior de la boca. Els resultats s'aprecien als 2 o 4 mesos.

47

CADEII Es fan piercings universals

p e r r u q u e r s PERRUQUERIA ESTÈTICA SOLÀRIUM Al servei de Sant Cugat des de 1 9 5 5

TOT PERA TU ALS MIUORS PREUS

93 589 60 88 C/ Francesc Moragas, 23 bis l e r 08190 Sant Cugat del Vallès

> 4f*

• Tractaments corporals Microptgmentoció • Tatuatges C/ DEL SOL, 22 08190 SANT CUGAT Tfno. 93 590 05 41

C/ Valldoreix, 61 - fel. 9 3 6 7 5 0 6 0 3 SANT CUGAT DEL VALLÈS

centre

d'estètica

C/ Francesc Moragas, 25 • Tel 93 675 58 55 08190 Sant Cugat del Vallès

Massatge biosmòtic Tractament de fangotertpla Centre SPA Quiromassatge ^ * " * " ^ ^ ' ^ m ^ ^ Vf 1 algoteràpla per.

SalUt Aromaterapia ciàtica i lumbàlgia Hidroteràpia contractures i tendinrtis • •I ^(aturat\| Tractament natural pels peus acne Tractaments facials psoríasis f i l amb les > Tractament anti-estrès artrosis HI mans ( Peeling corporal amb artritis Sant Cugat del Vallès productes naturals cel·lulitis i aprimament

^j

i

Cl Les domes, 11 (cant pi. Pere San) Tel. 656 890 149

CARA I COLL FLÀCCIDS Rttidectamia o liftíng. Combat els signes de l'edat que es perceben a la cara i al coH i esnecomana a partir dels 45 anys.

Consisteix a desenganxar la pell, estirar el múscul i retirar la pell i el greix sobrants mitjançant uns estiraments i incisions que poden realitzar-se a nivell de les orelles {davant o darrera), al cuir cabeltut (sobre el front) o als laterals del clatell. Per exemple, ta caiguda de les galtes i dels llavis es corregeix amb l'elevació que s'aconsegueix tensant des det coli; tanmateix s'utilitza per reduir un mento doble pel greix acumulat.

També s'aplica en el cas de persones joves d'expressió trista; Ravors s'aixeca l'angle exterior dels ulls i pòmuls amb unes incisions molt petites amagades dintre dels cabells i l'oretta. Es necessita anestèsia general o local i el pacient portarà ei primers dos dies un embenat i tubs de drenatge. Després del primer mes ja s'observarà ei resultat definitiu, que durarà al voltant de 10 i . anys, passats els quals caldria repetir-ho.

SINS ALA MIDA La tècnica què s'aptica permet augmentar uns pits petits, plans, caiguts, etc a través d'unes pròtesis mamaries. Es pot trobar et model inflable de sèrum fisiotògic o oli de soja t el de silicona, que ha demostrat amb el temps la seva inqqüitat i que no es degrada amb el temps; l'última versió en forma degota dóna una imatge més natural.

REMODELATGE CORPORAL Lipoaspiractó. Aquest sistema redueix l'excès de greix o cef-lulitís contingut a ta zona dels malucs, abdomen, cuixes, natges, genoSs, turmells, etc. a través d'unes cànules molt fines que l'absorveixen. Les incisions són molt petites i les cicatrius quasi imperceptibles. No necessita anestèsia general ni estada a la clínica.

Modelaiser. Elimina ('acumulació de greix en diferents parts det cos i la pell de taronja amb la introducció d'unes agulles que deixen anar un sèrum fisiològíc i absorveixen el greix. A continuació s'efectua un escombrat de làser per reduir la inflamació i els edemes. Es requereix anestèsia local i la incisió és molt petita.

òtlutt-(Jontrol

Gimnàs especial per modelar ia silueta femenina Estètica hores convingudes

O Esperanto, 12 int. D. Tel 93 589 23 43

si vols anunciar-te, truca'ns a l telèfon

93 S89 62 82 el consell:

Amb coneixement de causa

De vegades es pensa que pel fet que la cirurgia estètica no pertany a la medicina curativa. Implica menys risc; però la realitat és que, a més de les dificultats pròpies de tota operació (anestèsia, post-operatori, etc), s'uneix el perjudici estètic d'un possible error, que pot ser mapr que el defecte inicial.

Per això convé posar-se en mans d'un professional amb titulació homologada ai propi país, ja que d'uns anys ençà han proliferat multitud de centres amb especialitats estètiques que tant ofereixen serveis de depilactó com de dietes aprimants o de rinoplàstia.

També heu d'exigir al professional una informació a priori idetallada de les possibilitats reals que plantegi la correcció a practicar, afxí com dels riscos de l'operació i dei tractament posterior. Només hauríeu de firmar l'autorització de la intervenció en el cas que estigueu totalment convençuts i assessorats de la intervenció que es realitzarà.

En cas de dubte, podeu dirigir-vos al Col·legi Oficial de Metges o a la Societat Espanyola de Cirurgia Plàstica Reparadora i Estètica, tel. 91 576 59 95 i a la Unió de Professionals Mèdics i Cirurgians Estètics, tel. 915 082 555.

Gastronomia

48

ELS ICANTONS

La cuina de casa

Dijous, IS tir juny del >000

Sant Martí, 10 08190 - Sant Cugat del Vallès Com si fos de tota la vida BILIAR FRANCÈS (CARAMBOLA) NUAR AMERICÀ - POCH. 5 1

BAR. REST. ARNAU Passeig Francesc Macià, 71, local 4 93 589 03 76 Cafeteria i restaurant

EL CASINET Cami de Can Ganxet 47 93 589 5083 Menú diari i entrepans

LA GRANJA

la x o c o l a t a . . .

St. Antoni • plaça Barcelona 93 675 52 46 Cuina casolana

BAR BOKATA Plana Hospital, 35-3 93 58919 72 Cafeteria i entrepans

EL JORDI'S Sant Jordi, 39 93 674 11 18 Amanides i entrepans

LA JIJONENCA Major, 29 93 675 25 86 Gelats artesans i cafeteria

BACCO Manel Farrés, 97 93 674 30 69 Menú diari i pizzes

EL MESÓN Plaça Octavià, 6 93 6741047 Brasecia i cuina de mercat

LA JIJONENCA Xerríc, 30 93 67413 48 Gelats artesans

ff^ffy.

ROSTIDORA LLENYA

els e n t r e p a n s . . .

OLIVER

el cafè...

PLATS PREPARATS PER ENDUR

ffv#fv

-ffv^fK

les p a s t e s . . .

ffvfK

e l s u í s . . . 4f-K4f%.

ètUtttuH. « Saní Martí, 9 ustmidCArtatiivKojA) Tel. 93 589 82 75

BAR PICCOLO Valldoreix, 29 93 5891198 Cafeteria, pizzes i entrepans

EL PEROLET Pq. Francesc Macià, 67 93 675 53 03 Cafè Restaurant

LA JIJONENCA Villa, 1, cant. Murillo, local 4 93 675 3402 Gelats artesans i cafeteria

CABASSA CASTANO Puigmal, s/n 93 674 02 67 Cuma de mercat

EL PUNT Sabadell, 41 670 5940 01 Copes i sopars

LA MASIA Av. les Corts Catalanes, s/n 93 589 3445 Cuina catalana casolana

CAN EDO Lleó XIII 93 692 24 24 Carn a la brasa i calçots

FRANKFURT LA PALTA Rambla Can Mora, 24 93 589 50 11 Frankfurts

LA PASTA BOIXA Alfons Sala, 24 93 67515 03 Pizzeria, creperia

CAN BARATA Ctra, Rubi a Sabadell, km 15.200 93 697 06 52 Cargol llauna i arròs negre

GRANJA AUGUSTA Plaça Augusta, 4 93 589 8890 Cafeteria

MAS ROIG Plaça Mas Roig, 4 93 675 00 86 Xai, entrecot a la brasa

CAN CASOLETA Sant Bonaventura, 39, baixos 93 675 10 33 Peix i marisc fresc

ITALIANS Sant Bonaventura, 6 93 674 64 33 Menú diari

PA I PA Sant Jordi 93 589 4945 Menú diari. Baguets calentes

CABALLU PETIT Sant Jordi, 33 93 589 14 56 Cerveseria

LA CANTONADA Plaça Monestir, 1 93 584 23 32 Creps, amanides, menús

TORRADA GRILL Plaça Pere San, 6-8 93 589 72 74 Especialitat en brasa

La granja mereix una visita

PI. Barcelona 93 675 52 46

per carn de la bona Carrer de h Torre, 14 Tel. 93 674 12 85 Mercat Municipal Torreblanca Taula 1.6 Tel. 93 675 30 65

Llenties econòmiques

la r e c e p t a d e M. Àngels Quadras

Si encara no ens coneixes,

Ingredients

Elaboració

- 1/2 kg de llenties - 1/2 kg de patates -1/2 kg de tomàquets -1 ceba grossa -1 tira de cansalada viada fresca -1 tros de botifarra negra -1 cullerada de farina - oli d'oliva (poc) - aigua - unes gotes de vinagre

Coeu les llenties amb aigua freda i quan comencin a bullir, tireu-hi les patates a trossos. A part, sofregiu la ceba

Mercat Pere San Parada 1.04 Tel. 93 5 8 9 1 4 1 8

i el tomàquet, després d'haver saltat la cansalada i una

m Mtsón

mica de botifarra negra.

La farina es desfà amb una mica d'aigua i unes gotes de vinagre i tot junt es fica a l'olla, fins que les llenties esti-

Passeig de Rubí, 108 Tel. 93 674 57 47

guin cuites.

Tasta la nova carta Sopars d'empresa

Bar Restaurant

Tota

una tradició

Pi. O c t a v i à , 6 Tel. 9 3 Ó Z 4 Í O 4 7

Consell La botifarra és millor posar-la en l'últim moment perquè

CAFETERIA RESTAURANT

no enforteixi el gust.

Si sabeu que les llenties tenen una cocció llarga, poseuNOTA

les a remull la nit anterior, però si teniu poc temps, po-

El plat d'avui el dedico a la Carme Companys, i és trac-

deu comprar llenties cuites i demanar a la botiga el brou

ta d'una recepta cedida per aquesta primera catalana

per fer aquest plat. En aquest cas no hi afegiu la patata.

del segle (nascuda l'1-1-1901),que va viure cinquanta

Si mai us surten molt caldoses, retireu el brou sobrer i no

anys a Sant Cugat.

el llenceu, servirà per afegir a algun altre plat.

McPollo 2 X 5 0 0 p,es

C Sant Jordi, 33 - Tel. 93 589 14 96

6 A « «ESTAURANT

Plaçu Augusta. I 11. I V I T San. 0

>ïffwo

(MflTHl V i l )

KYl'RKPAINS

H . <>.( SB<) 72 7 J

KSI'KCIAIS l·I.AIS «:OMBIY4TS

ESPECIALITAT EN BRASA (".arns i t r i t l u r e t i h r a s u (ioiiin"* x a i m l a < '.aniols a la l l a u n a

i 1 I I

( U M l

Cuina catalana

i

casolana

Menú diari: 1.10O ptes.

Tel. 93 589 34 45

Grjmja-Bar

Augusta

BAR RESTAURANT CAFÈ

ARNAU

Promoció vàlida del 16 de maig al 2 de juliol del 2000

M E N Ú DIARI D E D I L L U N S A DISSABTE

P,ATS ,,KI ,,,A Ti·l. •»:» ->H'> «li '»>

R Francesc Macià, 7 í • L4 Tel. 9 3 5 8 9 0 3 7 6 Sant C u g a t d e l Vallès

Sant Cugat Centre comercial

ElSf CANTONS

Guia Comercial guia pràctica ADVOCATS TORTOSA PUIG St. Bonaventura, 13 P 93 B7S 34 54 GARCIA JULIÀ Av. Catalunya, 22,1r2a P 93 674 41 64

BAR STOP Rius i Taulet, 56

P 93589 12 99 CUE SANT CUGAT Bar Musical Sant Martí, 10 P .93589 4 7 90 CABALLU PETIT Cerveseria P 93 5 8 9 * 4 56

CABANAS Santiago Rusinol, 54 P 9 3 674 0 6 4 9

LI. GRIERA CABELLO Frsc. Moragas. 5, 3r 3a P 93 674 44 94

CUGART Torrent Bomba, 14 P 93 674 4 3 90

BICICLETES CARDONA Valldoreix, 41 p 9 3 6 7 4 t s na SUN BIKE Can Matas, 2 P 93 5 8 9 * 7 5 7

ARQUITECTURA FUSTER I FREIXA, ARQUITECTES, SCP. La Mina, 17. L B P 93 6 7 5 * 8 3 5 JORDI MERCADÉ Creu, 6-8, 2n 3a P 93 589 65 6 Í P 608 49 4 5 * 9 DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada, 31 B3 4 r 1 a

" 9 3 675 18 03 JORDI CUFI BORRELL Av. Vall d'Or, 2 P 936742601 JORDI FRONTONS Av. RiusiTaulet. 13 P 9 3 5 8 9 4 * 47

SL CLÀSSIC Av. Torre Blanca, 2 P 93 674 19 03 EL PUNT Copes i sopars P 670 59 40 01

AGENÇAT Sant Antoni. 18 P 93 675 00 17

ASSESSORIES DIGEST ASSESSORS Manel Farrés, 15 D P 93 674 44 69 BELL & ASSOCIATS Plaça Barcelona, 11 P 93 6 7 4 ) 7 8 4

AUTOMÒBILS DELPHI AUTOMOTIVE SYSTEMS Ctra. Cerdanyola, s/n P 93 589 20 00 T.M.G. TALLERS Borrell, 6 P i Fax 9 3 6 7 4 3 4 75 T.M.G. Exp. i vendes Av. LI. Companys, 36 P 93 675 5 6 5 3

BALLS DE SALO PEPE ASENSIO Anselm Clavé, 14 P 93 675 49 37

BAR PICCOLO Valldoreix, 29 P 9 3 589**98

M C DONALD'S C Comercial St. Cugat P 9 3 6 7 4 4 6 54

CAL CRISPIN Santiago Rusinol. 23 P 9 3 6 7 4 0 3 08

ARPALI Valldoreix ,45 P 93 674 96 02 COPISTERIA THER Sant Antoni, 24 P 93 589 74 42 COPY-GRAFIC Can Matas, 8

TUBAU Mercat Torreblanca Parada 1-6 i 1-7 P 9 3 6 7 5 30 66 TUBAU Mercat Pere San Parada 104 P 9 3 5 8 9 «4 18 TUBAU Passeig Rubí, 108 Valldoreix * 93 674 57 47 SAGARRA Endavallada, 22 P 9 3 674 0 * 6 0

CENTRE COMERCIAL PRYCA Rubí-St. Cugat, km 4 P 93 565 49 OO

CRISTALLERIES CRISTALLERIA SANT CUGAT Av. Lluís Companys, 29 P 93 674 13 98

ELECTRODOMÈSTICS

VILAR ELECTROLLAR Santa Maria, 20 P 93 589 02 71

ENSENYAMENT ESFERA D'ART Arts Plàstiques i Acadèmia.

Sant Ramon, 21 P 9 3 6 7 5 9* 4 4

CENTRES PSÍQUICS TALLER JERONI MORAGAS Av. Viliadelprat, 79 P 93 674 50 48

CERÀMIQUES VICAT2 Camí Can Calders, 8 A P 93 6 7 5 2 0 0* RODÓ Rius i Taulet, 6 P 93 689 82 80 CATALONIA CERÀMIC Sant Cugat- Cerdanyola, km 3 P !

FOAP Rius i Taulet, 27 P 93 674 05 03 P 93 589 3* 2 *

PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22 P 93 6 7 4 * 2 3 9 ESCOLA THAU Vial Interpolar P 93 589 8 * 08 CARME TALLEDA MÚSICA Martorell, 41 P 9 3 589 28 33

CLUB MUNTANYENC Plaça Barcelona, 5 P 93 674 5 3 9 6 CLUB NATACIÓ DE SANT CUGAT Camí Crist Treballador, s/n P 93 674 14 53

MIRA-SOL-MARI FLECA ARTESANA Plaça Joan Borràs, 1 P 93 6 7 4 * 5 4 6

HIDROCULTIUS

ZOOM Centre de la imatge Santa Maria, 14 P 93 675 56 74

CAIXA DE CATALUNYA Rius i Taulet, 33 P 93 6 7 5 * 9 04 CAIXA DE SABADELL Plaça Barcelona, 8 P 93 589 75 12

CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS Rbla. Ribatallada, 20 P 9 3 5 8 9 38S2

ENQUADERNACIONS M.TERESA GREGORY PLANDOUT

WALL STREET INST. Av. Lluís Companys, 15 P 9 3 589 60 72

FUSTERIES FUSTERIA EBENISTERIA P 93 699 67 48 P 9 3 6 7 4 70 68

GALERIES D'ART

M

ESPAI LLUÍS RIBAS Plaça Gorina, 13 P 93 589 5 7 76 SALA RUSINOL Santiago Rusinol P 93675 4 7 5 * CANALS GALERIA D'ART De la Creu, 16 P 93 6 7 5 4 9 02 POU D'ART Balmes ,35 P 9 3 5906086 ADOLF Taller d'ari Pere Mas, 17. Valldoreix P 93 674 60 28

INFORMÀTICA

ATEUER BLAU Av. Torreblanca. 2 P 93 5 8 9 * 9 3 *

VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 P 93 590 80 60

MES MARCS Enric Granados. 15 P 93 589 <4 29

GIMNÀS ST. CUGAT Anselm Clavé, 20 P 93 5 9 0 8 2 79 SANT CUGAT ESPORTS S.L. PI. Quatre Cantons P 9 3 6 7 4 3 0 8* SQUASH SANT CUGAT Sant Jordi. 33-35 P 9 3 674 9 8 6 2

VORAVIU Sant Antoni, 25-27 P 93 589 88 55

INSTITUTS BELLESA

SALUT NATURAL AMB LES MANS (SPA) Les Domes, 11 P 656 8 9 0 * 4 9

PISCINES SANT CUGAT Enric Granados, 10 P 93 5 8 9 2 5 2 9

TINTORERIA ST. CUGAT Rbla. Ribatallada, 34 P 93 675 22 28

POLLERIES

OBJ. REGAL BOHEMACRYSTALL Valldoreix, 49 P 93589 7202

SUMINISTROS VALLDOREIX Mn.C. Verdaguer, 107 P 93 674 14 90

STANZA Valldoreix, 10 P 93 674 65 98

ÒPTIQUES

MERCERIES

•

MISSATGERS MRW Ildefons Cerdà, 4 P 93 5 9 0 2 6 8 0

PARAMENT DE LA LLAR GENEVIEVE LETHU Villa 6 P 9 3 6 7 4 0 3 *6

^ PASTISSERIES SÀBAT Santiago Rusinol, 46

ll!

' I " Ml II'

VETERINOS Rius i Taulet, 31 P 93589 7 * 4 0

AIRTOUR Viatges per Catalunya amb avioneta Ptge. St. Salvador. 3.

La Floresta P 666 4 2 8 * 4 2

ROBA PER ALA LLAR

TEIXIDÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30 P 9 3 589 44 95

LA PERLA Major, 3 P 9 3 674 0 * 3 8

VETERINARIS DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS, S.L. Urgències 24 h Sabadell. 23 Obert nit i festius P 93 674 69 45 Tel. urgències P 9 0 8 89 8 * 3 6 P 93 674 69 45

CUCARRÓ Santiago Rusinol, 30 P 9 3 6 7 4 55 8 0

JARDINERIES GARDEN ROCAMORA Llaceres, 12 P 93 674 36 94

REPARTIDORS

ROBA INFANTIL

PROMUSA Av. Torre Blanca, 2-8 P 9 3 589*732

ROSTIDORALA LLENYA OLIVER Sant Martí, 9 P 93 589 82 75

TRANSPORTS ASS. RADIO TAXI 93 589 44 2 2 P 93 675 5 * 5 *

MAILING VALLÈS, S.L. Mercè Rodoreda, 8 P 9 3 589 23 7*

RESIDÈNCIA 3a EDAT SANT SALVADOR Sant Salvador, 47 P 936744223

CONSTRUALPA Santa Maria. 9 , 1r1a P 93 589 0 * 5 *

MENJARS PREPARATS

SILUET CONTROL Esperanto, 12, interior baixos P 9 3 5 8 9 2343

JOGUINES

TWTORERIA ST. CUGAT Santiago Rusinol, 35 P 93 674 * * 8 3

POLLERIA SANT CUGAT Mc.Torreblanca.Pda. 1 -5 P 93 675 13 8

OBRES CONSTRUCCIONS W

KAILA CENTER Del Sol, 22 P 9 3 5 9 0 0 5 4*

JOGUINES MARGA Santa Maria, 44 P 93 674 <5 32

FERRON Rius i Taulet, 20 P 93 674 68 47

TINTORERIA ST.CUGAT Av. Uuís Companys, 2 P 93 674 41 67

VALLÈS NET Sant Ramon, 4 P 9367489*8

FOAP Rius i Taulet, 27 P 93 674 05 03

ESTÈTICA P. RAMÍREZ Del Carme, 38 P 93 674 85 63

GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11 P 93 674 6 * 72

PISCINES

MUSICAL ST.CUGAT Rosselló, 13 P 93 675 4757

MAT, CONSTRUCCIÓ

GELATS ARTESANS

CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Camí Crist Treballador, s/n P 93 6 7 4 * 4 53

TINTORERIES TMTORERIA ST. CUGAT SantAntoni, 1 P 93 6 7 4 * * 8 2

MASSATGESESTET

INSTAL·LACIONS A. ZAMORA, S L MaCinto Verdaguer, 18 P 9 3 5 8 9 2 6 38 MANTSERV.SA. Av. Catalunya, 18 P 93 6 7 4 6 0 58

LA JUONENCA Major, 29 P 93 675 2 5 8 6

AIR TELECOM Telefonia i comunicacions Ctra de Cerdanyola, 49 P 93 589 87 02

SALUMS Sant Antoni, 50 P 93 674 57 52

APPLE CENTER Plaça Unió, 3 P 9 3 5 9 0 80 60 PROGRAM ACCÉS RUaCanMora. 18 P 93 675 >5 56

TALLERESMENA Pg. Torre Blanca, 13 P 93 674 53 01

PESCA SALADA I LLEGUMS

PEPA MARTIN Talles grans Valldoreix, 28 P 93 589 72 32

MARMOLES SANT CUGAT Can Fatjó dete Aurons Campoamor,12 - Nau 3 P 93 675 5* 08

TALLERS TORNER Plana de l'Hospital, 35 P 93 674 69 50

TELEFONIA

TOT PUNT SantAntoni, 19 P 93 674 00 97

Vegeu pàgines 44-45

TALLER MECÀNIC C P .

CANALS Sant Llorenç. 27 P 93 674 63 62

TOT CABELL Av. Primavera, 7 - ent. 4a Cerdanyola P 9 3 6 9 2 79 0 4

LA MODISTA Plana de l'Hospital, 3-5 local 6 P 93 589 86 69

IMMOBILIÀRIES

TALLER ELECTROSOL Sol, 19 P 93 674 36 88

PERRUQUERIA VERDI Castillejos, 11 P 9 3 589 53 54

CAMPMANY Valldoreix, 16 P 93 674 *4 82

LLIBRERIA MYTHOS Plaça Barcelona. 9 P 9 3 589 8 6 * 7

LEONELLL S A COMPONENTS ELECTRÒNICS PER A MOTOCICLETES Av. GraeUs, 35 P 93 590 66 66

JEANLOUIS DAVID Plaça Dr. Galtes, 5 P 93 675 6* 70

BLUE MOON Major, 16.

P 93 675 02 67 Valldoreix, 43 P 9 3 589 43 55

LLIBRERIES PAPERERIES

TALLERS MECÀNICS I COMPONENTS

JUANI Xerric. 28 P 93 674 66 99

BENETTON Santa Maria, 21 P 93 674 85 02

TRINITY Rbla. Can Mora, 18 P 9 3 6 7 5 22 0 *

SEGURETAT AUX-VYD Av. Uuís Companys, 50 P 93 589 Í 7 9 9

FORMA'S Elies Rogent, 18 A P 93 675 40 06

MODA CONFECCIÓ

LES PLANES P 93 675 5 * 0 5

TATER'S Sant Antoni, 62 P 93 675 55 06

ESTILISTA P. RAMÍREZ Del Carme. 38 P 93 674 85 63

INDUBRUC Av. Ragull, 9-19 P 93 589 00 23

LA FLORESTA Pearson, 36 P 9 3 5 8 9 78 00

LA LIONESA Valldoreix, 79 P 93 674 07 71

DISON ESTILISTES Martorell, 12 P 9 3 5 8 9 56 5 7

MOBLES JARDÍ

MIRA-SOL Victòria, 48 P 9 3 589 2 0 * 8

P 9 3 675 32 74

PERRUQUERIES

MAJIK Sant Jordi, 29 P 93 589 02 66

LLARS D'AVIS

HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12 P 93674**40

P 9 3 6 7 5 12 9 9

CARNÉIBOSCH Francesc Moragas. 29 P 93 589 60 88

EGA MOBLES Cànovas del Castillo. 2 P 93 589 00 14

ADMINISTRACIÓ NÚM. 2 Major, 33 P 93 674 01 74

SPRINT IDIOMES Francesc Moragas, 8 P 93 589 22 64

FOTOGRAFIA.VIDEO FOTO VÍDEO F.R. Rbla. del Celler, 93 P 93 674 79 68

GIMNASOS ESPORTS ENTITATS BANCÀRIES

CAIXA DE TERRASSA Valldoreix, 32 P 93 675 3 * 00

CLUBS DE MUNTANYA I ESPORT

CASAJUANA Galeries Sant Jordi Santiago Rusinol, 37 Major, 6 P 9 3 5 8 9 22 32

11

HIDROFLOR Av. Joan Borràs, 54 Valldoreix P 9 3 6 7 4 75 9 8

FLORISTERIA L'AMAZÒNIA Dr. Murillo, 8 P 93 590 60 7»

as MIREIA'S Valldoreix, 33 P 93 674 9 9 4 0

ADMINISTRACIÓ NÚM. 1 Valldoreix, 67 A P 93 5 8 9 4 7 4 2

CONSTRUCCIONS BELSCON XXI, S A Ptge. Font de Sant Rafael, 18-20, baixos beteconxxi@nexo.es P 93 675 3 2 6 7

TOBELLA Santiago Rusinol, 49 P 93 590 69 80 PAPIOL Venda i neteja Cànovas del Castillo. 4 P 93 674 65 00

FLORISTERIES

CARRE MOBLES Frsc. Moragas, 33 P 93 674 09 95 P 93 674 *5 50

SANBER-5 Anselm Clavé, 20 P 93 674 45 71

SUPER-NATURAL Anselm Clavé, 1 Obert dissabte tarda P 93 675 59 53

FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 P 93 674 *3 81 P 93 6 7 5 * 8 2 0

MOBLES DECORACIÓ

ANFUS JOIERS Santiago Rusinol, 45 P 93 589 50 72

GERD DIETÈTICA Plaça Pere San, 9 P 93 674 00 60

EL PONT Girona, 3 P 9 3 675 0 * 7 5

JOGUINES NINS Villa, 9 P 93 674 Í3 96

P 93 675 36 53

CARNISSERIES TUBAU La Torre, 14 p 93 6 7 4 * 2 85

FERRETERIES

COPISTERIES

ASSEGURANCES J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9 B P 93 675 3 0 * 2

UESC Cànovas del Castillo, 9 P 93 675 23 90

HAMBURGUESERIES

OFINOVA Lluís Companys, 18 P 93 675 23 73

MARTÍ FINET MIRA De la Creu, 25, 1r P 93 589 3 0 6 5 M. MAR EJARQUE Santa Maria, 38, 3r 2a P 93 589 30 65

L'ILLA CONGELATS M. Pere San. Pda. 125 P 93 589 38 06

Tota classe de llibres. tesis, fascicles, etc.

P 93 6 7 4 2 6 2 4 P 93 4 * 7 0 7 5 9

HERBOLARIS DIETÈTIC BELLES ARTS

EULÀLIA PINYOL Manel Farrés, 15 A - loc. D P 93 674 44 69

ALUMINIS GARRIGA Orient, 65, baixos P 93 675 29 0 2

CONGELATS

^

m

FALGUERA Villa. 1 P 936752401

IBERPLAN VIATGES Valldoreix, 59 P 93 589 16 78

SÚPER HOGM\ Plaça Octavià, s/n P 935898999

USSIATOURS Plana Hospital, 10 P 9 3 589 6 * 5 0

SABATERIES REPARACIÓ DEL CALÇAT SABATA Francesc Moragas, 6

•

XARCUTERIES CANSALADERIA JULIANA Francesc Moragas, 26 P 93 674 0 8 * *

Cultura

50

De dMuns a • He 7.(K) h a 8.00 h EI despertador, amb Salva Yallvé • D e 8 . ( K ) h a K).(K)h Primera Plana, amb Geni Lozano • De lO.OOha 1100 h Cambirota, el magazín. amb (llara Borrell • D e 13.00 a 13.30 h Sant Cugat Avui: l'infonnatiu. amb Josep M. Miró • D e 13.30 h a 13.40 h Actual/tat Esportiva, amb h a n Penas • De 13.40 h a 14.00 h Au/h molt dr gust. l'espai de gastronomia. amb l'ep Blanes • D e 14.00 h a 17.00h Vol de farda, amb Kstcve Llop • D e 17.00 h a 19.00 h Vol de tarda, amb Iolanda (iasas • D e 19.00 h a 20.00 h AI lloro, el musical, amb Salva Yallvé • De 20.00 h a 20.35 h I .'ispo/f/u. amb ( i e m n u Montero • De 20.35 h a 21.0(1 h El millor del magazín • De 21.00 h a 22.00 h Sona clàssica (dilluns), Rock World (dimarts). /Vwr/v·»rW(dimecres), CliilIOut (dijous). Jazz Cava (divendres).

• De 22.00 h a 24.00 h El i/ue //neda del dia, amb Joan Yallvé • A partir de les 24 h Música al teu costat •De7a24h, Cada hora informació local als Bullctins Informatius.

Dissabte • De 8.00 h a 10.00 h Escup de setmana, amb Joan Yallvé • De 10.00 h a 13.00 h

ELS /CANTONS Dijous, i5ttrju>nM.W0

Poc fet. El maguzín d'humor. Amb Xavi Rodríguez • D e 13.00 h a 14.00 h Avant-matx. I'.informatiu d'esports • D e 14.00 h a 15.00 h Càsting (repetició) • D e 15.00 h a 17.00 h Al/mm, amb David Villena • D e 17.00 h a 18.30 h l'.estrena. El programa de cinema, amb Xavi Torras. Jordina Reinon i Toni Garcia • D e 18.30 h a 19.00 h Ràdio Plaw amb Sònia Carmona • De 19.00 h a 21.00 h Hm d'assaig, amb Carles Roca • De 21.00 h a 22.00 h Entre bambolines. Kl programa de teatre • A partir de les 22 h Musico al teu costat

Diumenge • De 8.(X) h a 9.00 h l.a missa del monestir • De 9.00 h a 9.30 h . Mites i llegendes de Sant Cugat • De 9.50 h a 10.00 h Esport en marxa la edició • D e 10.00 h a 13.30 h Nostra dansal Ea sarsuela/ Roda d'amics amb Joan Fàbregas i Pere Pahissa • D e 13.30 h a 14.00 h Esport en marxa Ja edició • D e 14.00 h a 16.00 h Tal com énm, amb J. M. Alvira • De 16.00 h a 19.00 h Bon rotllo, presentat per Raquel Iniesta • De 19.00 h a 21.00 h Bw d'assaig, amb Carles Roca • D e 21.00 h a 22.00 h Esport en niiirxii MI edició, amb Carme Reverte • A partir de les 11 li Música al teu costat

DIJOUS 15

R Rivière

Doctor Munllo, 1. SANT CUGAT

93 674 04 30

Divendres 16

Salaven

Santiago Rusmol, 38 SANT CUGAT

9J 674 06 45

Dissabte 17

Texido

Rrbla det Celler, 97. SANT CUGAT

93 674 77 49

Diumenge 18

Benngues

Av Uuis Companys, 46 SANT CUGAT

93 674 04 83

Dilluns 19

Moral

Santa Teresa, 40 SANT CUGAT

93 675 33 44

Dimarts 20

Fornós

Manel Farrés, 96. Parc Central S C.

93 674 05 12

Dimecres 21

Setre

Pg. Baixador, 78. MIRA-SOL

93 674 23 72

Megaconcert

d'Els Pets pels quinze anys del 'TOT'

El famós grup de rock català E/s Pets actuaran demà divendres al camp de futbol de la nostra ciutat per celebrar amb els santeugatencs els quinze anys d'una de les publicacions més emblemàtiques, í 7 T O T Sant Cugat.

EJ grup de Constantí, que també celebra quinze anys de trajectòria professional, oferirà un espectacle molt especial de més de dues li ores de durada i força diferent al que ens tenen acostumats.

Segons sembla, els components d'Els Pets aniran vestits d'oficinistes i Fescenari serà tot en blanc i negre. El repertori oferirà un repàs a la seva discografia. De teloners es podran escoltar els grups Ni idea. La Vie Bohème i Sultan.

Dijous 15 St Vito i Modest mrs Landeli ab l ibia Benilde i Leónides, mrs Divendres 16 ,___T_^_^___M St f-erriol. bisbe.mr Aurèlia bisbe Quirze, nen, mr i Sta Julita mr Dissabte 17 ^wrr^^m Isaure, diac mr Sabel i Ismael mrs i Sta leresa, reina de Lleó Diumenge 18 -•" St Marc germ mrs i Stes Mannà i Paula, vgs mrs

Dilluns 19 St Komuald ab tund , Ciaudenci, b mr i Aurora vg mr Dimarts 20 _______^ Sts Silveri, p mr, Ciriac mr, Stes Horentina vg tha ab Dimecres 21 „_r^__^__^^„ Sts Lluís (ionzaga, S.J . Alba, mr i Hodolt. b Dijous 22 testa tradicional de/ Corpus Chnsti i st Hauli de Noia. b

; w ^ ^ à * * ^ V - .*

Ï L S í C A N T O N S Dijous. IS de juny

Cultura

del.Wi

51

EMD Valldoreix

CASAL DE W CULTURA DE íljt VALLDOREIX m

AAPP i W Mira-SOl

AJUNTAMENT

93674 2018

Ctre. Cívic les Planes

93 6755105

Municipal (Valldoreix)

908 79 51 25

Sant Cugat

93 589 22 88

AAW V. Carme Mira-sol 93 674 10 03

Cines Cínesa (reserves) 93589Ò94Ï

Comissaria St. Cugat

93674 7612

Casa de Cultura

93 5891382

AAWSt.JoanMira-sol 93674 7103

Cines Yelmo (reserves) 902124134

DNI (Cita prèvia)

93 589 3080

EMD Valldoreix

93 674 2719

Consumidors

Club Muntanyenc

936745396

Urgències

Coral deia Unió

93674WÒ6™

Esbart Sant Cugat

9367526527

OMIC

93 589 31 88

PROMUSA

93 58917 32

9326845 67

BOMBERS Bellaterra

9369280 80 085

Generalitat

ASSISTÈNCIA SANITÀRIA

Rubí- Sant Cugat

Üard'Avís Parròquia Piscina Valldoreix

93 6754055

93699 80 80

CAP

93 5891122

CAP - Urgències

93 589 44 55

Centre Soc. San. LF

93 589 78 00

Ctre. Alzheimer St. C.

93 674 23 83

ASDI

93675 35 03

Ràdio Sant Cugat

Creu Roja Sant Cugat

93 67412 34

CPA

93 58916 74

Tot Sant Cugat

MITJANS COMUNICACIÓ Els 4 Cantons

ENTITATS

Creu Roja Valldoreix

93 674 24 59

C.Casteíano-Mancriego 93 589 76 05

Dispensari la Floresta

93674 7615

Germanor Cavis

93 589 57 98

General de Catalunya

93 5891212

Grup Sup. Immigrants

93674 9314

Hisenda

Vaild'Hebron

93427 20 00

Sant Cugat Comerç

93674 03 22

Jutjat

Sant Joan de Déu

932034000

93 674 8661

ORGANISMES OFICIALS

SERVEIS Aigües la Floresta

93674 2089

Catalana de Gas

93 725 29 44

Correus

93 674 70 96

ENHER Rubi

9369918 92

FECSA (atenció dient)

900 73 73 73

FECSA (avaries)

900 74 74 74

Funerària

93 589 55 52.

Repsot-Butà

93 6741580

SOREA

93589 00 21

93 6746696

Aeroport

93478 50 00

Carreteres

93204 22 47

festa Major de Valldoreix del 2000 (Data màxima de presentació: 4 de juliol al Casal de Cultura de Valldoreix)

"93674257Ò"'

Les Planes

93 2047503

FGC

932051515

Arxiu Municipal

935890712

St. PereOctavià

93 6741163

Grua

93674 33 71

AAPP W Can Majó Vall. 93 674 50 49

Arxiu Nac. Catalunya

93 589 77 88

Valldoreix

93 6740569

RENFE

93490 02 02

AAPP i W Valldoreix

93 674 21 97

Casal Cultural Míra-sol 93 5892018

93674 2105

Casat d'Avis SC

935891638

AA Prop. i V. la Floresta 93 674 20 89

Casal Valldoreix

9367445 99

AAWAiguallongaFtor. 93 674 51 29

Ctre. Cívic la Floresta

9358908 47

AAPP Montserrat Vall.

CINESA SANT CUGAT

POUCIA "CÚerpo¥acionai WéiiWW Muiücfcal i Protecció Civil ífil;

Port

93318 87 50

Ràdto Taxi

93W4422~

Taxis (parada)

936740997

Valldoreix (parada)

936741111

16.00-18.15-20.30-22.50

Tango para tres

Sant Albert. 5 Tel. i fax 93 589 82 69

CONCURS de CARTELLS

.

TRANSPORTS

Arxiu Gavin ASSOCIACIONS

Informació i inscripcions De dimarts a divendres De 9 a 11.30 i de 17.00 a 19.30 h

'93 589~ÏÏ55

PARRÒQUIA

LLEURE

Telèfon de l'Esperança 93414 48 48

93 5896282

091

Div.

16 i d m 2 0 «!«• juny

Dinit-i-re* 21 de juny

AUDICIÓ FI DE Cl RS DEI.S

H

ALUMNES DE L'ESCOLA DE

FANTIL I JUVENIL

DE CURS DE J A / / . I N -

MÚSICA ANDANTE ( s a x o - u i -

Ales IrUOh al Pavelló de Vall-

t a r r a - p i a n o - v i o l í - v i o l a r in

doreix.

loneel-flauta-clarinet I

Or". K M I ) de Valldoreix.

A l e s 19 h al Casal de Cultura

Yelmo 3 Sant Cugat 1

de Valldoreix.

Destino final 16.00-18.10-20.20-22.30

Destino final Sant Cugat 2

16.00-18.15- 20.30- 22.50

Yelmo 4 Misión a Marte

17,00-19.35-22.10

Misión a Marte Sant Cugat 3__

15.50-18.05-20.20-22.35

Kscnla de Música A n -

Valldoreix.

ORRA DE H DE CURS DEL

Col. K M I ) de Valldoreix.

TALLER DE TEATRE l'ER A NENS I JOVES DEL CASAL DE CULTURA DE VALLDO-

Yelmo 5

REIX. "Coules C r i m m "

16.15-18.30-20.40-22.50

Di-saliie I 7 de juny

Ye)fTlo6 CONCERT DE CANT COHAI.

Sant Cugat 4

17.15-19.55-22.35

Soné con Àfrica

Gladiator

16.15 -18.30 /Í0.40-J245

Yelmo 8 17.30-20.00-22.40

16.00-18.15-20.30-22.40

4a SETMANA

VISITA

• >

«••# •

COMENTADA

«I"KI

Moilcr

d*Andrés

Deii·ia. T e l . «Hi)7 1 11 12

3a SETMANA

REVETLLA DE ST. JOAN l'ER A les 23. .V) h a l a placa del Casal de Cultura de Valldoreix.

Ors-

K M I ) de V a l l d o r e i x i

Dl'YV (Joves de Valldoreix).

5a SETMANA

SALA 4 15.50 - 1 8 . 5 0 - 21.50

22.10

GOLFA: 00.45 13 ANYS

f~INf~Ç5Cl l l i

Diveiiilre». 2.1 de juny

A JOVES. K n l r a i l a l l i u r e .

GOLFA: 00.35 APTA

^•M

de Valldoreix.

El cinema de casa teva

SANTCUGAT

SALA 2 1 7 . 0 0 - 1 9 . 3 5 -

K M I ) de Valldoreix i la

nisla. a càrrec

Yelmo 2

V SETMANA

Col.

Passeig <lc ( f i ' à i ' i a

16.30 -19.30 - 22.30 Yelmo 9

V a I 1^1 C •••# I^TII

doreix.

Parròquia de Sant Cebrià.

Campo de batalla: la Tierra

Gladiator (consulteu l'hora el dissabte)

Ors. Taller de Teatre i K M I )

Orf;. (ioral l'I larnionia de Vall-

Pokémon /El gigoló

Yelmo 1

A les .'1 h a la l';i rrò<| 11 i .1 de

A les 2(1 h al Casal de Cultura de Valldoreix.

Sant C icl·iià.

15.50-18.50- 21.50 Yelmo 7

YELMO SANT CUGAT

l)ijon> 2 2 de juny

dante del Casal de Cultura de

17.15-20.00- 22.40

Kràmpack

Lista de espera

Orj;.

W Psrkmij 2 =; gratis

32

SB MÈ Í33 £!! SQ § *

1

hmmmm ^riva:siia.-ï

Mtmmm

de! s.iííSftaïíi·:.

W-wwil

g i í i r s & i snyr:

W^Bwwè

H^wwk

'•JWIWM.HHI d!ííiiií.;à()a

I LULLL...U..LL» r.ungfalas'

ELS4CANTONS 52

/ 5 ric juny rlcl .Vc'i1

S e t m a n a r i d e SANT CUGAT DEL VALLÈS

Xavier O'Callaghan. Jugador d'handbol del FC Barcelona

Participació IORDI CASAS

<.<.

El Barca és el millor equip d'handbol de la història"

Al.KN LÓPKZ

Xavier O'Callaghan integra el millor equip d'handbol actual del món i de la hístòria.Té 28 anys i és des dels 14 a can Barca. Enguany ha guanyat els set títols que ha disputat i la setmana passada va saber que havia estat convocat per jugar als Jocs de Sydney. Des de fa dos anys viu a Mira-sol.

- Enguany, el FC Barcelona ha guanyat les set competicions en què ha participat...

- És una fita molt difícil d'aconseguir que es recordarà per sempre. De fet, mai fins ara cap equip ho havia assolit.Estem molt orgullosos del que hem fet Hem estat capaços de superar els moments puntuals més difícils i les adversitats que s'han anat presentant.

- Després d'haver-ho guanyat tot aquesta temporada, què més pot fer aquest Barca?

- C o m a mínim igualar-ho. Més ja no n'hi ha. Si no es creen més competicions és impossible guanyar algun títol més. Però el que sí es pot fer és igualar-ho. El que passa és que cada any que passa, si fas una gran temporada l'any següent és més difícil encara. Si la propera temporada tinguéssim la sort de fer també un set de set, tindria més valor aquest últim set de set que el primer. Perquè quan ets a dalt, mantenir-se és el més difícil. Arribar a dalt és difícil i complicat, però s'hi pot arribar. Ara, mantenir-s'hi és molt, molt difícil.

- Sens dubte, el Barca actual és el millor equip del món. Però és el millor de la història?

- Si mirem els resultats, evidentment cap equip ha guanyat els títols en què sí hem vençut nosaltres i menys amb el poc temps que ho hem fet nosaltres. Això és una mostra que realment som el millor equip que mai hi ha hagut.

Però el que no podem és pensar que ho serem sempre i cada competició que comencem a jugar hem de pensar que som un equip més. I això és molt important te-

- Cada dia ho tinc més clar. Si has jugat al millor equip és molt complicat jugar en un altre que no tingui les mateixes aspiracions. És un pas enrere.

- Què és el Barca i què és el que representa?

- El Barca són moltes coses, molts sentiments. Arribar al primer equip i guanyar títols pel Barca és la culminació d'un somni de qualsevol persona que de ben petit ja era culé. A banda d'això, per a un país, per a una ciutat, el Barca representa moltes coses. N o m é s cal viatjar per on sigui, que apareix gent del Barca per tot arreu. És un sentiment que aglutina gent.

- Per haver obtingut 5 9 títols, Valero Ribera ha de ser un gran tècnic.

- És clar que sí. Darrere hi ha un treball molt dur i intens i una dedicació completa.En Valero és una persona que viu per l'handbol les 24 hores al dia, que es desdiu per l'equip.

- Inaki Urdangarin deixa el FC Xavier O'Callaghan ha guanyat més de 40 títols amb el Barca FOTO: XI.. Barcelona i la pràctica activa de l'handbol.

- En el vessant esportiu, crec que gadors. nir-ho molt clar. El Barca d'handés un pèrdua molt difícil de supe- Després de 14 anys al Barca, bol sempre ho ha tingut molt clar rar perquè és un jugador clau, que un jugador de casa ha guanyat sempre i és un dels secrets perha aportat moltíssim. Com a permés de 4 0 títols... què les coses funcionin com fins sona i company és una pèrdua irre- Tinc la sort d'haver començat a ara han funcionat. parable. L'Inaki va acceptar al seu — Quin és el secret per fer una jugar al Barca en la categoria camoment la seva popularitat i la det -la primera categoria de base temporada cura aquesta? seva forma de ser no va canviar.

- N o hi ha un seque hi havia llaHa demostrat al vestidor que és cret sinó un convors- i he viscut una persona molt important, però junt de coses que molt directament que segueix sent la mateixa perho han fet possitots els passos sona d'abans. ble: tenir un bon que cal seguir per planter, un bon arribar a jugar al - Què ens pot dir de Josep Lluís entrenador i un primer equip. Sóc Núfiez? La secció sempr|e s'ha bon equip tècnic, un afortunat per sentit recolzada per Núnez. un bon treball, haver començat - Sí. Des que vaig començar fins una mica de sort i jugant al cadet i avui en dia la secció d'handbol ha un bon ambienta finalitzar al prianat millorant moltíssim. Ara és la plantilla. Jo volmer equip de la una secció puntera i un bon exemdria destacar secció d'handbol. ple. I això és gràcies a Núfiez. Per aquest factor últim perquè estic El treball ha quedat del tot comla secció, Núnez ha estat el millor convençut que hem guanyat pensat. És la mostra que amb trepresident que hem tingut i és molt aquest set de set perquè el planball tard o d'hora arriben els redifícil que la persona que vingui ter hem estat més units que mai. sultats. pugui fer-ho tan bé com hq ha fet El Barca d'handbol s'ha caracteell. No en podem tenir cap quei- Diu que el dia que marxi del ritzat des de sempre per una exxa. Mai ens ha faltat de res. Núfiez Barca no fitxarà per cap altre cel·lent comunicació entre els jués una pèrdua molt important. equip?

"Perla secció, Núfiez ha estat el millorpresident.

Es una pèrdua molt important"

És un fet que darrerament s'han obert diferents fòrums de participació ciutadana en la gestió de la cosa pública santeugatenca: diàleg okupes-Ajuntament, debat cívic - a m b participació de l'administració- sobre un futur museu local (o quelcom equivalent) i constitució, aquest darrer dimarts, del Consell Consultiu de Mobilitat. Sense cap mena de dubte la participació ciutadana és consubstancial a la democràcia. I no només això, en l'àmbit local cal passar d'una democràcia representativa a una democràcia participativa (que inclou l'altra, òbviament). Però això no ens ha de portar a confondre el paper d'una part i l'altra. La ciutadania, ind i v i d u a l m e n t o a través dels col·lectius als quals s'adhereix, ha de fer arribar la seva opinió i propostes a l'administració, però això no pot anul·lar la responsabilitat d'aquesta. Governar és prendre decisions i això en un context en què les possibilitats - q u e es mesuren en pessetes i d'aquí a uns anys en euros- són sempre limitades. Per tant, cal crear una jerarquia de prioritats. I això ho ha de fer l'Ajuntament, que és l'òrgan que ha estat elegit per administrar els diners i els interessos de tots els santeugatencs, independentment del que pensin i des d'on ho pensin. Tot això porta causa en el fet que m'ha sobtat la resposta (provisional?) de l'assemblea okupa a la proposta de l'Ajuntament sobre el futur de Torre Blanca. La proposta de conveni em sembla rigorosa. Per mi, resol els grans temes del contenciós: cessió de Torre Blanca per a activitats socials i culturals; retirada de la denúncia; obres imprescindibles per dotar l'edifici de mesures de seguretat, salubritat i higiene; estudi més acurat sobre les deficiències arquitectòniques de l'exmasia; activitats autogestionades i signatura d'un nou conveni que reculli amb més detall els acords presos. Qualsevol acord ha de situar-se en un punt equidistant entre les dues parts.

Un clar esbiaixament vers un costat, el dotaria d'inconsistència. La utopia okupa no hauria d'estar renyida amb el pragmatisme. Encara que, òbviament, ells poden pensar tot el contrari.