Diari de Sant Cugat 339 by Diari de Sant Cugat

El 'diari* de Sant Cugat liijous

EIS4CANTONS

Destaquem

CiU i P P aproven un pressupost "realista"

Sant Cugat acomiada el muntanyenc JosepPàgina Barberà IS El 2001 funcionarà la línia de Rodalies de Renfe Pàgina '0

Presentació de 'La Guia de Sant Cugat' Pàgina IS

Copa de la Reina d'hoquei herba al Júnior Les entitats opinen sobre el museu de Sant Cugat Pàtina SS

LA G E N E R O S I T A T DE PENSAR EN ELS SEUS FINS A L'ÜLTIM MOMENT

Els grups municipals del PSC, IC-V i ERC voten en contra del pressupost del 2000 per considerar-lo "continuista" pàa.3 Fotc-sà

2 . 0 0 0 persones segueixen l'actuació dels Castellers d e Sant Cugat a Eivissa La colla local va participar al IV Festival Folklòric de les Illes m 14

•

CATALONIA CERÀMIC

CONEIXEU-NOS, ESTEM AL VOSTRE SERVEI OBERT DE DILLUNS A DISSABTE

\ I M A I N F 0 R M A R 1T \ FINS

HORARI; dl. adv. d*8o 13 h )del5a20K dt.de 9 a 13 b

EL 3 DE l l ' N Y

A L'ESTAN D D E F I A T C SEGUROS EN t l CELLER CENTRE RAMBLA OLI CELI FR. 29

FIATC

i de I6n 20 h

• • • • •

Ceràmica Sanitaris Aixetes Mobles de bany Accessoris

• Banyeres d'hiaromassatgi • Materials per a la construcció

EXPOVÉNWS: »*», CBO. Sant Cuool. km 3. Cerdanyola del Vallès. Tel. 93 580 15 00 fitíenoi Aires. 25 8o«*lono Tol. 93 419 08 40 íocaíort, 112. Barcelona Tel 93 426 00 08

Taller, fabricació pròpia Exposició i venda C, Xerric, 2 {PI.Ajünïamtmt) Tel / Fsu 93 S75 29 02

Ofici nos i exposició Cerdanyola, 67-71 TolJFax93 5 8 9 1 8 78

08190 Sant Cugat dot Vallès

Cada mes Bacco RECALA 2 menús a un subscriptor escollit a l'atzar. Bona sort!

Jumping Q U A D Sant Cugat T

B A R C E I, O N A

DRAGONS ] 1 dr junv a les 19 h a l'Kstadi Olímpic de Montjuïc

Excursió de 2 h G R AT U I T A • Per la muntanya • En grup i amb guia • Caps de setmana i festius

• Per fer amb els amics o la família • Només cal carnet B-l o Al

Ctra. de Cerdanyola, 43. Granja Baiard. Sant Cugat

* * ATENCIÓ AL SUBSCRIPTOR

Els Barcelona Dragons enfronten la nova temporada de la NFL Europa amb mentalitat guanyadora per tornar a conquerir la Copa aquest any. Un total de 3 hores de FUTBOL AMERICA en què l'eufòria del futbol, l'emoció i el xou es fonen en un sol espectacle.

93 589 62 82- de dl a dv, de 9 a 14 h i de 16 a 20 h

EIS 4 CANTONS

Política

Dijous, l dejuny del 1000

Ple

e x t r a o r d i n a r i

9.975 milions de pressupost al 2 0 0 0 Lequip de govern aprova els comptes municipals sense el suport de Foposició Convergència i Unió (CiLD i el Partit Popular (PP) van aprovar divendres en ple extraordinari, tot i els vots en contra de l'oposició, el pressupost municipal per a l'exercici del 2000, que puja a 9.975 milions de pessetes en ingressos. Quant a despeses, enguany s'arriba

als 9.615 milions. El consistorifeun estalvi ordinari de 1.026 milions en del pressupost corrent municipal-xifra que va ser qualificada de falsa pel PSC-. En el capítol d'inversions, sumen un total de 2.167 milions, que es destí: naran prioritariament -un 70%- a la rehabili-

tació dels cttMcfes (384 milions}, a la urbanització del Turó de Can Matas, de Can Barajta i l'accé^ «l'institut Laonardo da Vinci ^ . m l l ^ a ^ ^ ^ l a c i i í ^ e s p w l i v M (230 midons). La y^rafnbaçió del centre, la xarxa bàsica ém cwveàueram i l'enllumenat pú-

blic són altres de les actuacions recollides als comptes del 2000. El tinent d'alcalde de Promoció Econòmica, Martí Garcia, considera el pressupost "prudent, rigorós i realista", mentre que ets partits d'esquerres a l'Ajuntament, "continuista''.

E M I L I BELLA

El nou tinent d'alcalde de Promoció Econòmica i Hisenda, Joan Martí Garcia (PP) va ser l'encarregat de presentar el pressupost del 2000, i el va qualificar de "prudent, rigorós i realista". Al seu torn, el Partit dels Socialistes (PSC-PSOE), Iniciativa per Catalunya-Verds (IC-V) i Esquerra Republicana (ERC) el van criticar per ser, segons ells. "continuista". El regidor socialista Pau Casalmiglia va dir que "cada dia estem més lluny d'assolir el nostre doble objectiu: sanejar les finances i fer possible l'augment del ritme inversor" i va voler deixar clar que la majoria d'inversions les consideren de caràcter pal·liatiu, és a dir, que no generen millores ni augmenten l'oferta de serveis assistcncials tals com els equipaments per practicar l'esport. Casalmiglia va denunciar que no hi ha inversions en equipaments per a escolars, per als joves, per a associacions, pera la tercera edat ni en transport públic o comerç. Per

l'oposició critica les partides destinades a instal·lacions esportives i a la rem buinnat ió chl\ tintin ti\ /• \ / tot plegat va augurar un "panorama d'inversions decebedor". El socialista va apuntar també el desequilibri territorial, que es podria solucionar buscant finançament extern i fins i tot recorrent a l'endeutament del consistori. En aquest punt va coincidir cl portaveu municipal d'IC-V, Fran-

cesc Godàs, que va subratllar la necessitat d'una nova estratègia pressupostària. Godàs va proposar "elevar l'endeutament del municipi en un termini acceptable" i va afegir que "cal fer un pas arriscat". per així evitar "arrossegar inversions de pressupost en pressupost".

El pressupost Pressupost municipal corrent: 7.663 M Despeses corrents: 6.636 M -creixen un 6,04% (377 M). Estalvi ordinari: 1.026 M -654 dels quals destinats a la dotació de la provisió d'insolvències i la resta, 372 M. per finançar inversions prioritàries-. Ingressos directes: 4.400 M -un creixement del 8,91%-. Ingressos indirectes: 375 M -es mantenen-. Inversions: 2.167 M. -Estalvi iiet generar. 372 M -Venda de patrimoni: 353 M

del 2000

- Transferències públiques i privades: 1.124 M -Contribucions especials: 316 M 1.538 M (70% de les inversions) pera: - Urbanització de districtes (394 M) -Urbanització del Turó de Can Matas, de Can Barata i l'accés a l'institut Leonardo da Vinci (690 M) -Instal·lacions esportives (230 M) -Vianantització (20 M) -Clavegueram (273 M) -Enllumenat públic (73 M)

El portaveu de la secció local d'ERC, Eduard Pomar, també va expressar la disconformitat de la seva formació respecte al pressupost i el va titllar de continuista, coincidint amb IG-Y. L'independentista va explicar que les despeses "no s'ajusten a la política social" i que les inversions en cul-

tura i esports "haurien de tenir més importància". Les d'esports, concretament, són, per ERC, "insuficients pel nivell que exigeix la ciutat". Si PSC i IC-V proposaven un e n d e u t a m e n t controlat del consistori, des d ' E R C es decanten per un pla d'inversions que sumi, com a mínim, mil milions de pessetes "per poder redreçar la situació anòmala als districtes i dels esports", afirmava Pomar, que va concloure dient que hi ha un deute històric amb Mira-sol, la Floresta i les Planes. Entre d'altres motius, és per això que no estan "contents ni conformes amb els pressupostos". Per la seva banda, Martí Garcia destacava el "poc marge de maniobra" per elaborar el pressupost i la necessitat d'aprovar els comptes municipals en el termini establert, així com també de promoure un nou model recaptatori, d'aconseguir més estalvi, sense que això tingui repercussió en els serveis, i la importància d'elaborar un pressupost fàcil d'entendre, entre d'altres: "Els estic proposant un canvi radical en la dinàmica institucional", va explicar el tinent d'alcalde.

en xifres

Pressupost Municipal General: 9.975 M d'ingressos i 9.615 de desp. -Pressupost de l'Ajuntament -Pressupost dels Organismes Autònoms Municipals (OAAICIC, OAMCC i PAlFj -Previsió d'ingressos i despeses de Promtisa Pressupost d'inversions general: 2.807 M -2.167 de l'Ajuntament -625 de Promusa -3,8 del ("entre Cultural -5 Patronat Municipal d'Educació -4,6 de l'OAMCIC

Despesa corrent 1999 2000: OAMCIC: 64 M 104 M OAMCC: 94 M 146 M PME: 196 M 241M Promoció: 3M 12 M Atenció dona: 3,8 M Esports: 64 M 74 M Parcs i Jardins: 196 M 170M Retribucions als òrgans de govern: 87,9 M 105,9 M Atenció informació ciutadana: 29,7 M 53.6 M Consum aigua vMi'iMi,,cA?> M 13 VI Seguretat Ciutadana: 35.8 VI 45 VI Ciutat Sost.: 22.9 M 74,9 M

Política

ELS f CANTONS Dijous, I de juny de/Jlhk>

C o n s i s t o r i

D i s t r i c t e s

U A j u n t a m e n t s e p a r a la gestió política d e Vadministrativa

El pressupost de Valldoreix d 9 enguany suma 2 . 0 0 4 milions

S'aposta per un model gerèncial organitzat en 6 àmbits L'Ajuntament de Sant Cugat apostarà per l'aplicació

El nou model es dividirà en un total de sis àrees

d'un nou model de gestió administrativa al consis-

d'actuació que no es corresponen exactament amb

tori. Es tracta d'un model gerencial que separa les

les del cartipàs municipal. Aquesta va ser una de

competències polítiques de les estrictament admi-

les principals crítiques del Partit dels Socialistes,

nistratives. La iniciativa de l'equip de govern va ser

d'Iniciativa per Catalunya-Verds i d'Esquerra Repu-

aprovada al ple extraordinari de divendres sense els

blicana, tot i que veuen necessària la separació po-

vots afirmatius de l'oposició d'esquerres.

lítica i administrativa.

Dijous es van celebrar dos plens a la seu de l'F.MD de Valldoreix F: X.L. EMILI BKI.I.A

E. B. Serveis generals, serveis personals, serveis urbans, via pública, ciutat sostenible i promoció econòmica i hisenda. Aquests seran els sis sectors d'actuació de l'organigrama executiu tècnic encapçalat per la figura del gerent. (]ada àrea estarà supervisada per un director. La tinent d'alcalde d'Igualtat, Polítiques Socials i Serveis Generals, Mercè Conesa, va defensar el nou model reconeixent que "és una aposta i un risc. És evident que hi ha serrells", deia en resposta al portaveu local del PSC, Jordi Menéndez, que acusava el model de poc clar en relació amb les funcions concretes que desenvoluparà la gerència. Menéndez també apuntava que es presenten sis àmbits de gestió però vuit directors d'àrea, ja que es retribueixen els càrrecs de director de gestió de Comptes, inclòs dins l'àmbit de gestió de Promoció Econòmica, i el de director de Recursos Humans, dins de Serveis Generals.

Imatge del ple munrípalde divendres E: X.L

Q u a d r e de retribucions El ple de divendres també va votar la conformitat amb les retribucions destinades als membres de l'equip de govern de CiU i el PP, i al personal eventual, siguin càrrecs de confiança o d'assessorament especial. En aquest sentit, Menéndez va declarar que li

sembla un quadre "moderat" però d'un cost més alt a causa del pacte CiU-PP. L'alcalde va respondre dient que el cost econòmic de l'equip de govern no ha augmentat: "Hem baixat el sou dels tinents d'alcalde" a 7,5 milions bruts anuals en règim de dedicació exclusiva. "Més moderats no podem ser", va dir Recoder.

t n f r a e s t r u c t u r e s

IC-V del Vallès es posiciona contra de la construcció del túnel d'Horta

L'EMD ha aprovat un pressupost de 1.004 milions de pessetes per a l'exercici del 2000, un 38% dels quals corresponen a inversions reals. El pressupost es va aprovar amb els vots de Convergència i Unió i amb l'abstenció de la vocal de la Candidatura de Progrés, Carmen Pérez. Per la seva banda, el vocal del Partit Popular, Pantaleón de Miguel, no va ser present a Tacte per una confusió horària. Concretament, el pressupost preveu partides destinades a actuacions urbanístiques com la dels carrers de Rata-Pinyada i del Pardal, que rebran un import de gairebé 60 milions, mentre que al passeig de la Noguera s'hi destinarà una mica més de 163 milions. El carrer de Sol i Pau s'urbanitzarà amb 43 milions i el passatge del Pensament, amb 10. Un total de 27 milions aniran a parar a la construcció de la rotonda de la

celona a m b un model q u e no hagi de malmetre el territori ni fel medi ambient". D'aquí a molt poc es farà pública una campanya de mobilitat amb què es determinen algunes possibles solucions alternatives, tals com la supressió del peatge de l'autopista A-17 i els del túnel de Vallvidrjera, Tampliació de carrils a TA-18 per al transport públic i la defensa de l'anomenada ronda ferroviària del Vallès, és a dir, la conversió de la línia de mercaderies de Renfe Mollet-El Papiol i el corresponent enllaç amb els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Una altra iniciativa dels ecosocialistes és fer arribar el metro de Barcelona a la nostra comarca, tot aprofitant la xarxa existent. El grup parlamentari del PSC també es decanta per fer arribar el metro al Vallès, però no com a alternativa a la construcció del túnel d'Horta, sinó a través de la nova infraestructura i en substitució del perllongament dels Ferrocarrils Catalans.

Els ecosociaUstes amenacen a demanar un referèndum E. B.

Iniciativa per ( /atalunya-Verds (IC-V) al Vallès Occidental s'ha posicionat en contra de la construcció del túnel d'Horta, que connectaria la comarca a m b el Barcelonès. Els ecosocialistes demanaran a l'Ajuntament del municipi veí de Cerdanyola, on es vol fer desembocar la infraestructura, que lideri un referèndum sobre la construcció de la via, q u e travessaria la serra de C o l l s e r o l a . IC-V p r e v e u fer aquesta demanda en el moment que es faci pública una proposta de traçat oficial. Aquesta va ser la decisió que

van prendre els representants del partit en una reunió a la seu del Consell Comarcal encapçalada pel president de la formació al Vallès, Toni Morral, i pel responsable de Relacions Institucionals del partit a la comarca, Paco Morales, que va carregar contra els partits que s'han pronunciat a favor de la construcció del túnel presentant una proposició no de llei al Parlament (CilJ i PSC): "El PSC s'està situant a l'espai gris de l'espectre polític a Catalunya i això li suposarà un desgast important a la comarca". També va destacar que el projecte de construcció, inclòs en el Pla General Metropolità de l'any 1976 "és d'una altra època i no té en compte Tevolució de la so-

cietat ni de l'àrea metropolitana". Per la seva banda, el president d'IC-V va denunciar "l'impacte ambiental en paratges de Collserola de reconegut interès" i la "despoblació de Barcelona junt amb l'increment demogràfic del Vallès, especialment en ciutats com Cerdanyola, Sant Quirze o Sant Cugat". En aquest sentit, el grup comarcal d'IC-V s'ha compromès a instar el consistori de Cerdanyola a fer un referèndum, ja que "un tema d'aq u e s t a e n v e r g a d u r a l'ha d e decidir el ciutadà". Com a alternativa a la construcció del túnel, Iniciativa-Vcrds aposta per "cobrir el dèficit de comunicació entre el Vallès i Bar-

plaça de Can Cadena. D'altra banda, una actuació a l'escola Ferran i Clua costarà 12 milions. Segons el president de TEMD, Miquel Paraira, va comentar que el pressupost és "més o menys el mateix" que Tany passat, i va manifestar la seva voluntat d'iniciar aquestes i altres actuacions menors en el que queda d'any. Al ple ordinari de TEMD que es va fer el mateix dijous però a la tarda, els veïns del districte es van queixar per les dificultats a l'hora de moure's amb el cotxe per Valldoreix, entre d'altres. Paraira va prometre millores de trànsit amb la urbanització d'alguns carrers i va anunciar gestions per portar al barri un nou autobús, més petit.

e PSC tria els delegats locals per al seu novè Congrés E. B. -Sant CagatLa secció local del Partit dels Socialistes (PSC-PSOE) ja ha elegit els seus delegats per al novè congrés de la formació. La tria, que es va fer en assemblea, va servir també per acordar els criteris que els orientaran a la cita. Els cinc delegats que hi aniran en representació dels socialistes santcugatencs són, a banda de Jordi Menéndez, membre del Congrés en la seva condició de conseller nacional del partit, els regidors de l'Ajuntament Joan Carrasco, Salvador Gausa i Maria Sansa -també primera secretària de la formació en l ' à m b i t l o c a l - i els militants Joan Gaya i Pere Soler. Una de les línies d'actuació que defensaran els socialistes serà la limitació de la durada dels mandats, tant per càrrecs orgànics com per als càrrecs públics, per tal de facilitar la renovació i la major obertura del partit. També es pronunciaran a favor del mantenim e n t del sistema d'eleccions primàries, amb la participació de simpatitzants.

PoKüca

& S /CANTONS Dijous, 1 dejuny del 2000

Entrevista

Jordi Menéndez. Membre de la CCRTV

"Els directius de les emissores públiques han de ser independents" EMILI BELLA

Jordi Menéndez fa quatre anys que forma part del consell d'administració de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió a proposta del Partit dels Socialistes. - Quina tasca específica hi fa? - E l consell d'administració és un òrgan col·legiat: tots els membres hi tenim les mateixes feines: conèixer, seguir i impulsar les seves empreses filials. Jo, a més, coordino la comissió d'estratègia, que s'ocupa de definir la política de l'ens en relació amb altres empreses externes. - Què milloraria de la CCRTV? - Un dels temes de què més es parla és de pluralitat. Hem de garantir que la ràdio i la televisió siguin instruments per representar la diversitat d'opinions que hi ha al país. Al marge d'això, s'ha de definir un model de televisió pública en un moment en què hi haurà una explosió de canals de televisió. - Cap on va la televisió pública catalana?

- Hem de saber definir per què serveix la televisió pública. Els ciutadans es poden preguntar si és útil que enmig de tot això hi hagi una televisió pública que a més, hem de pagar. Cal garantir l'accés universal a la informació, l'entreteniment i el coneixement. Potser no serà la primera en audiència, però ha de ser la primera en

"Hem de fer que la ràdio i la televisió públiques catalanes siguin de referència''' respectabilitat. Hem de fer que la ràdio i televisió públiques de Catalunya siguin de referència. Hem de garantir-ne el major rigor, qualitat, transparència i pluralitat en tots els seus programes. - Es cert que tots els membres deixen de banda el color polític? - És impossible que la gent abandoni el seu perfil polític. La gent

actua amb criteris professionals i independència. He viscut dos consells d'administració diferents i afirmo amb rotunditat que l'actual actua amb independència i amb criteris professionals, al marge que cada conseller tingui la seva sensibilitat política. Els debats polítics s'han de dur al Parlament. - El dotaria de més competències? - N'hi ha una que és imprescindible: la capacitat de nomenar, designar i cessar els càrrecs directius. També han de millorar les seves funcions pel que fa a les decisions que tenen a veure amb la participació a altres empreses mercantils. I s'ha d'assemblar cada vegada m é s a u n consell d'administració mercantil. - Els mitjans de comunicació de la corporació estan polititzats? - Hi ha un fenomen que forma part de la tradició política del nostre país que hem de fer un esforç per superar, que és que els mitjans públics de comunciació depenen dels governs. El director general de la televisió pública i el director de la televisió són nome-

Jorrii Menéndez no creu que hi hagi massa mitjans a la ciutat E: E.E nats pel govern, i el mateix passa amb ràdio i televisió espanyola i amb la resta de comunitats autònomes. Aquesta és una situació antiquada. - També passa a nivell local. - Sí, i és una cosa que hem de superar. Les emissores públiques de televisió o de ràdio han de ser públiques, no governatives. Per tant, els directius han de ser independents de l'executiu de torn. - Com veu els mitjans de comunicació de Sant Cugat? - Hi ha una diversitat de mitjans que es complementen. M'agradaria que hi hagués un mitjà més fort, més potent, no sé si escrit, però sí que garantís una informació més abundant, més diària, més

rigorosa, més plural, per una ciutat que creix. - Com ha de ser el butlletí municipal? - Ha de ser plural. Ha de garantir la presència de l'opinió i la informació dels grups de l'oposició. Sobre l'activitat de l'equip de govern, però també de la resta del consistori. L'equip de govern s'equivocarà si vol fer un òrgan on només es vegi reflectida la seva activitat. No crec que entri en competència amb els mitjans locals, té un caràcter diferent. S'ha de trobar una sinergia complementària entre Ràdio Sant Cugat i el butlletí. Tots dos mitjans han de tenir com a nord la informació, el servei del ciutadà, el rigor i la pluralitat.

Grifül Oü. S.L Servei Estació

U CALEFACCIÓ

CENTRE DE DISTRIBUCIÓ PER A EMPRESES I PARTICULARS - Gasolis A, B i C de primera qualitat - Ports gratuïts a partir de 400 litres - Descomptes a partir de 500 litres - Comptador volumètric homologat, exactitud en el subministrament - Servei personalitzat, fins a 60 m de mànega - Grans ofertes en funció del consum - Telèfon D'URGÈNCIES 610 45 55 01

• EStaClOnS d eS e r V d

- CENTRE

E.S. CAN SOLÀ

al Centre de Sant Cugat (4 Cantons)

a la Crtra. de Cerdanyola

(93) 674 06 07

(93) 589 45 55

DISTRIBUCIÓ DE GASOLIS A DOMICILI 93 589 45 55

HS4CANTWB

nuo

Dijous, 1 de junydel ióúú

wmmmmmmm\um\i\\ E d i t o r i a l

HS CANTONS Setmanari independent de Sant Cugat del Vallès H.PRt

^P1

Ja tenim

Cjrrcr S-ini Antoni.42-44. OKIW Sjnt Cugat del Yjllès Tel. »M SW hi S2 - I j \ 93 674 20 24 AJreej electrònica cMejntonsÇ'tntsjniciJK-.it.t.-am

C o n s e l l d'Administració Ramon (irau (president)

Josep Maria Vallès fUdaccto Polílíra/Enlorn: Emili Bella; Opinió/Comarca: Josep M. Vallès; Societat: Ester Castanyer i Magda Méndez; Esports: Àlex López; Cultura: Marea Almagro Economia: Micol Sabaté Comercial (larmcn Kyaralar Consol Editorial Kamun (irau (president), Josep M. Cabrerizo (viccpresidenr),\ íctor Alexandre, Francesc Carbó. Jordi Casas, Narcís Castanyer, Albert de Pablo, Xavier Fornells. Rogeli Pedró, Ramon Pros. Lluís Puig. Emili René, Montserrat Rumbau. Paco Soler, Josep A. Teixidó, Joan Tortosa. Josep M. Sans Travé. Joan ' Prova no, Núria Zabala, Manel Partió i Pepa Martín S u b s c ripcions Sinda (Jómez Fotografia Xavi Larrosa i Eduard Farinyes

inalment el nostre Ajuntament ja disposa de pressupost, que ha estat aprovat quan l'any ja és ben entrat, suposem que a causa de l'estabilitat numèrica que necessitava l'equip de govern per presentar-lo i tirar-lo endavant; de fet, pocs dies han passat des de la signatura del pacte CiU-PP que l'ha garantit. Un pressupost que supera els nou mil milions de pessetes i que és definit pel flamant tinent d'alcalde d'Economia Josep Martí Garcia (PP) com a "prudent, rigorós i realista", res a veure amb la definició que d'ell n'ha fet el socialista Pau Calsamiglia titllant-lo de "continuista i caòtic" o del representant d'IC-V Francesc Godàs, que l'ha qualificat de "despilfarro". E n definitiva picabaralla política en el tema mu-

Disseny i maquetació Susanna Dicenta i Marta Cahrol

nicipal més important de l'any, aquell en què es posen sobre la taula els diners que l'administració més propera destinarà als ciutadans i al nostre entorn més immediat. Un pressupost que arriba tard i sense consens, segons l'oposició, però que vol desencallar una situació de cert immobilisme pel que fa als temes pendents i fins ara dibuixats per un equip de govern que ja disposa de prou estabilitat i majoria per tirar contundentment endavant els projectes de la ciutat, que en definitiva és el que els santeugatencs esperen. Del ple municipal cal destacar allò que va ser una constant en l'ambient al llarg de les quatre hores de durada; d'una banda, es desencalla una situació i l'obra de govern de l'etapa Recoder ja s'inicia amb tots els elements a sobre la taula, que vol

Blanca Pi

Impressió Rotimprcs Tel. 972 40 OS 95 Distribució Mailing Vallès S.L. Tel. 589 ZS 71 Dipòsit legal: (J [-405-93 h.l> 4 I' ini'oif expressa únitanient IJ sevj opinió en els edir.ori.ils kls jrnilcs si^n.its expressen I npmiódels seus .niturs. que /•'/• 4 (anti'H* n<> fj s e u neiessjrunienr 1'nMiv.Km j J h e i i d j J:

(S)ACPC A·.Mltlïtl» ("jiJliina

Je IJ Premsa

C/fcnèMmM.I«l7 Ufa5» 23 71 Distribució d'ELS 4 CANTONS als subscriptors

C a r t e s

uan tot just tancàvem aquesta ediIció, ens arriba la notícia que en Josep Barberà ens ha deixat desprès ò~fTna llarga malaltia. Barberà va rebre el darrer homenatge fa pocs mesos amb el guardó Santcugatenc de l'Any a tota una trajectòria quan la seva salut ja estava molt afeblida. Parlar de Josep Barberà és parlar d'un dels ciutadans destacats, membre d'una generació a qui cal agrair tantes i tantes coses, una generació forjada en la lluita i el sacrifici, plena de valors i d'estimació cap al seu Sant

d e l s

Cugat, entrega a canvi de res, només de la satisfacció personal d'estimar la seva ciutat i el seu país, i en això Barberà n'ha deixat un gran mestratge. La seva trajectòria no es pot detallar en aquest petit Editorial, que vol ser un petit homenatge a la seva persona i al seu record. Un dels grans excursionistes, havia resseguit una per una totes les nostres muntanyes de les quals n'havia descrit els racons més íntims en diversos volums acuradament publicats. En l'àmbit muntanyenc, va rebre moltes distincions i reconeixements per la

l e c t o r s

Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

director

En nom dels pares i mares de l'Escola Pública Pins del Vallès volem donar les gràcies a tots els comerços de Sant Cugat que han col·laborat a m b la festa d e Solidaritat q u e es va realitzar a l'escola el 21 d e maig: Carnisseries Tubau, Caixa de Terrassa, Nap-Buf, Amic Imaginari, Vins N o c , HI R u c Savi, C e r v e s e s Budweiser, Mobles Casajuana, Finques J&J, Centre de Fisioteràpia Sc. Cugat. Botània Jardins, Blue Minin. Taronges San a h u j a . Verdú òv L e d e s m a Serveis l'Iens en Recursos 1 lumans, Caja Madrid. ']'()'!' Sunt Citrat, TV Sant (lugar. T a m b é m'agradaria fer cons-

dir els recursos. D'altra banda, la xifra d'inversions és titllada de minsa per uns i altres diuen que toca de peus a terra, i que cal revisar el pla econòmic financer dibuixat fa anys i que per l'oposició està desfasat, mentre que per l'equip de govern cal encara seguir les seves directrius. A més, la presentació del nou organigrama municipal fruit del pacte de govern obre un gran interrogant, si bé és veritat que Recoder ha fet un gran esforç en casa pròpia, retallant sous als responsables polítics, el notable increment d'aquests, així com del personal de confiança obre un interrogant no tan sols a l'operativitat de la casa gran, sinó al destí d'una part important dels recursos municipals. El temps, i ara és prudent donar-lo, donarà la raó a uns o altres.

Tritesa al Cavall Bernat

Correcció

Senyor

pressupost

tar no tan sols la no-col·laboració de les grans superfícies com ara C a p r a b o o Kampió sinó la dificultat d'accedir simplement al responsable per fer la d e m a n da. Això és un altre argument a favor del petit comerç que sempre està disposat a col·laborar amb les entitats locals en la mesura de les seves possibilitats. En canvi, Ics grans superfícies estan totalment desvinculades de les necessitats del poble. Gràcies també al grup SCAPS (Sant Cugat amb el Poble Sahrauí) per muntar l'haima, sense la q u a l la festa nu lunin.i e s t a t el m a t e i x . T a m b é agraïm a l ' A j u n t a m e n t d e S a n t C u g a t p e r la s e \ , . aportació d ' i n f r a e s t r u e t m a tot i q u e

a q u e s t a ha estat bastant m é s minsa del q u e tots esperàvem. AM PA Pins del Vallès

Gràcies Benvolguts amics, Només aquestes quatre lletres per agrair el gran recolzament mostrat per aquest municipi el dia del funeral del nostre familiar, en Manel. Va marxar molt ràpid, sorprenent-nos a tots, i quasi sense avisar. I'crò així és la vida. I hem d'acceptar-la tal com ve. I na \ cgaüa mes. gràcies a tots.

seva tasca com a veguer del Vallès i com a impulsor de la festa de la Flama de la Llengua! A Sant Cugat, Barberà va ser un dels fundadors del Club Muntanyenc i va impulsar el museu que a casa seva va dedicar a la muntanya que més estimava, el Cavall Bernat, amb un miler de llibres i múltiples objectes que en parlaven. Una muntanya montserratina que havia pujat en tantes ocasions i que coneixia com ningú, un Cavall Bernat que trobarà com nosaltres a faltar l'amic Josep Barberà, que en pau descansi.

Opinió

ELS / G U V I W S Dijous, 1 de juny del 2000

C a r t e s

d e l s

l e c t o r s

Kls textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venit signat i es imprescindible que hi figurin cl domicili, cl telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

S'ha de ser rigorós quan s'informa Senyor director, Fa onze mesos que vaig deixar l'Alcaldia de Sant C u g a t del Vallès, després d'haver assumit a q u e s t càrrec d u r a n t 12 anys (1987-1999). Va ser per voluntat pròpia, i anunciant cinc no em presentaria a la reelecció 2 anys abans (04-07-97). Durant aquests 11 mesos m'he limitat a llegir i escoltar moltes coses, i he de dir sincerament que m'ha costat molt no contestar a les mateixes. No pas per discrepar-ne -ja que totes les opinions son l e g í t i m e s - sinó perquè no s'ajustaven a la realitat. F'erò després d'aquest temps torturant-me cada cap de setmana en llegir aquelles notícies que el que realment feien era desinformar, o observar com se n'obviaven d'altres-la qual cosa també és desinformar-, he decidit trencar aquest silenci que m'havia imposat jo mateix i sortir al pas d'una notícia apareguda en el seu darrer setmanari el 25 de maig. referent als consells de districte, on un article signat per E.B. afirma literalment que la presentació dels pressupostos als consells de districte "es tracta d'una novetat, ja que mai en 12 anys s'havien presentat els pressupostos abans de ser aprovats al Ple". Res més lluny de la realitat. F n el meu mandat com a alcalde, que és quan es va aprovar el títol V del Reglament Orgànic Municipal (ROM), i que comportava la creació dels consells de districte, sempre s'havien presentat i debatut els pressupostos al si dels consells, entre altres coses -al marge de la voluntat política- perquè el mateix ROM així ho exigeix en el seu article 50, lletra /'. Per tant, senyor director, a v o s t è q u e d e b e n s e g u r la memòria no li falla - p e r q u è ens coneixem el suficient-, i a més dirigeix i ha col·laborat durant molts anys en altres mitjans locals, li demano que repassi abans de la seva publicació el que els seus col·laboradors escriuen, que de ben segur fan sense cap mala fe. Però si per manca d'aquesta memòria, per no utilitzar les hemeroteques, o bé per no con-

trastar les notícies, es caigui en aquesta desinformació cap als ciutadans, no fa cap bé a ningú, a més de fer perdre la credibilitat al seu mitjà d'informació. Li puc assegurar que aquest fet és només una petita anècdota de les moltes que podria haver arribat a desmentir i aclarir al llarg de tots aquests mesos. Agraint-li d'antuvi la publicació d'aquesta carta, permeti'm que li demani que siguin més rigorosos amb les notícies. Els suggereixo que no tinguin por de recórrer al passat i recordar les persones involucrades si fa falta. ja que vulguin vostès o no, formen part de la nostra història. Ben cordialment,

h o m e i la dona, el seu missatge és: no confiem en les persones. C o n s t r u ï m e n p o s i t i u , en l'esperança, p e r q u è confiem en les p e r s o n e s . Avui volem q u e s'escolti la nostra resposta ferma i clara sobre el militarisme. F e n t una crida d i e m no al militarisme. L e s r e i v i n d i c a c i o n s socials clarament establertes i reclam a d e s d'una manera ben organitzada tenen força possibil i t a t s d e ser a s s u m i d e s . A nosaltres ens toca. per tant, d'intentar-ho. Agrupament Escolta Berenguer el Gran

Joan Aymerich i Aroca

Exa/ca/de de Sant Cugat del Vallès (1987-1999)

Treballem

per la pau

L ' e s c o l t i s m e , com a movim e n t e d u c a t i u , opta per treballar pel valor universal de la pau tal com q u e d a recollit en la nostra llei. Ens plantegem l ' e d u c a c i ó per la pau com a element plenament integrat dins l'opció pedagògica. L'escoltisme és un moviment social, lliure i i n d e p e n d e n t amb esperit de transformar la societat. Aquesta vocació transformadora ens porta a treballar per la no-violència com a camí per aconseguir un món més just i solidari i és així com el nostre m o v i m e n t opta per una societat desmilitaritzada. D e s de l'escoltisme creiem q u e hi ha un espai a la societat catalana dels nostres dies per a un veritable servei civil v o l u n t a r i . A q u e s t és, e n t r e molts altres e x e m p l e s , el q u e realitzem tots els q u e treballem en l'escoltisme. F n cap cas un servei d ' a q u e s t e s característiques pot realitzar-se des d'una institució pública ja que en tots aquests casos trauran llocs de treball (reals o possibles). Som contraris a una prestació substitutòria militar que només perpetua l'existència del servei militar obligatori. L'exèrcit i una societat militaritzada són la negació de l'-

Relacions públiques relacions...

P r o m o t o r s de d i s c o t e q u e s , c a m b r e r e s de p u b s , c o m e r cials. models, personatges famosos, individus amb cl do de la paraula i bona presència són acreditats com a autèntics relacions públiques. C o n c e p t e s erronis d ' a q u e s t tipus fan q u e s'esvaeixi cl reconeixement i el respecte d'aquesta professió que potser no ha sabut integrar-se. M o s t r e m q u i n és cl nostre treball de d e b ò , quina és la basc i quin és el mòbil de Ics nostres funcions. T e n i m una finalitat comercial? No, no venem una imatge p e r q u è es consumeixi alcohol, ni t a m p o c v e n e m una cara p e r q u è es compri un maquillatge. Mitjançant importants prog r a m e s de RP s'han aconseguit sòlids lideratges en e m preses que estaven a la cua deia popularitat, s'ha utilitzat la c o m u n i c a c i ó i la informació com a principals fonts d'execució. Les relacions p ú b l i q u e s serveixen d'interès social desenvolupant la comprensió mútua e n t r e les organitzacions i els seus públics, contribueixen a debatre les qüestions de la societat i faciliten el diàleg entre aquests, és a dir, els interrelacionen. Creuen que un famós mentre mostra la seva imatge, realitza

unprograma exhaustiu de RP o d u u a t e r m e l'organització de congressos? Per finalitzar, dir q u e en el transcurs d'aquests anys d'estudi h e m descobert l'enorme carència de coneixements que regnen en aquesta societat respecte al concepte de la meva futura professió. Estudiants de Relacions

Públiques

"'Espana

va bien!"

Tots h e m sentit a parlar de les llargues llistes d'espera per ser atesos per la q u e a n o m e n e m Seguretat Social i molts les han patides i altres contin u e n patint-les. Però el que no sabíem és que hi ha pacients q u e han mort per aquesta manca d ' a t e n c i ó mèdica, i això ja és més greu. Han començat a denunciar-ho els serveis mèdics de l'Hospital d e Sant Pau i p o s t e r i o r ment s'hi han afegit altres inst i t u c i o n s fins i tot d ' a l t r e s comunitats. Amb la vida humana no s'hi juga i per tant, aquí hi ha responsabilitats civils i polítiques q u e h e m d'exigir i q u e algú ha d'afrontar. Q u e no els passi com amb el Barca que per la tossuderia de no voler escoltar les veus dels socis en contra de l'entrenador, al final ha hagut de dimitir l ' e n t r e n a d o r i el mateix president. N ' h i ha q u e som mes afortunats i hem pogut cobrir Ics mancances de la Seguretat Social pública a m b una companyia privada i així evitem el risc de morir per manca d'atenció. Però la majoria d'aquestes entitats t'asseguren l'atenció m è d i c a i clínica p e r ò no els m e d i caments i altres elements. Conec el cas de persones que a més a més de cotitzar a la Seguretat Social i q u e p a g u e n pòlisses e n t i t a t s privades han pogut ser interving u d e s , l'un d ' u n genoll, però pagant mig milió de p e s s e t e s per la pròtesi aplicada, i l'altre a b o n a n t 150.000 p e s s e t e s per la llentilla interocular q u e es col·loca actualment en les operacions d e cataractes, a part,

és clar, del cost de la medicació a d m i n i s t r a d a d u r a n t la convalescència al c e n t r e hospitalari. Paga i calla. Ah!, i c o m p t e , q u e ni les quotes de les assegurances, ni el cost de les pròtesis, ni la m e d i c a c i ó e t d e s grava l'impost de la renda, i a q u e s t s som els afortunats p e r q u è p o d e m pagar-ho i els q u e no p o d e n , a fer cua, ranquejar o anar de nassos contta les p a r e t s d u r a n t una llarga t e m p o r a d a , i si la cosa és més greu potser a morir en l'intent. "jESPANA VA BIEN!", però per a qui, senyor Aznar? Ernest Na té

Carta

director

Estic a favor q u e es d e m a nin m i l l o r e s per a la c i u t a t , s e m p r e q u e es tracti d e millores i siguin de sentit comú. També trobo bé q u e se'n demanin per a la Biblioteca Pública. Però el que no em sembla bé és q u e una d e m a n d a es basi en d a d e s e r r ò n i e s , ja q u e la falta d'exactitud desvirtua aut o m à t i c a m e n t la d e m a n d a . He sentit parlar que no hi ha lloc. H e p r e g u n t a t a a l g u n s dels d e m a n d a n t s i resulta q u e parlen d'oïdes p e r q u è ells no van a la Biblioteca. 1 resulta q u e jo sí que hi vaig sovint i a hores variades, i tinc esperit estadístic, i mai no ho veig ple de) tot.Potser al mes dels exàmens ho deu estar, però no la resta de l'any. Hi ha 5 saletes x 5 + 40 butaques + H id. Lectors de diaris + 32 infants = 105. a part de les sales de jocs i els 6 ordinadors (quasi sempre buits). No són 50, com d i u e n . N o c m dedico a comptar b o m b e t e s , però no m ' h e adonat q u e en faltessin. T a m b é veig uns 25/309Í que no l ' u s e n c o m a b i b l i o t e c a , sinó com a sala d'estudi, i trobo molt bé q u e se n'hagi habilitat un altre local. I molt important: el personal d e s e r v e i és m o l t a m a b l e i e n t è s . I no s'ho mereixen. D e m a n e m , però bé. Joan

Casajuana

GESTIÓ DE SANCIONS »sso.v.v„

AIRTOUR "Catalunya des de l'aire" Excursions en avioneta, només per 7.500 ptes. Informació'. 666 42.81.42 http://airtour.pvirt.com e-mail: airtour@airtel.net

BELL&^s6c}ATS / <.\>ip' ,«.\

Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral Serveis Jurídics

MULTES NO PAGUI SI NO HI ESTÀ CONFORME!!!

Plaça Barcelona, 11 • Tel. 93 674 17 84- Fax 93 590 30 10 • 08190 SANT CUGAT

www.gestionsanciones.con

Opinió

ELS /-CANTONS Dijous. I

C a r t e s

d e l s

dejunyrleimú

l e c t o r s

La nostra

biblioteca

La j o v e n t u t de Sant C u g a t q u e d a exclosa del p r o g r a m a de C o n v e r g è n c i a i l ' n i ó una vegada més, i el pacte a m b el P P ha a g r e u j a t les n o s t r e s perspectives de futur dels propers q u a t r e anys. Per a q u e s t motiu, molts de nosaltres ens veiem obligats a desplaçar-nos a localitats pròximes al nostre municipi per poder gaudir dels serveis q u e a Sant C u g a t són inexistents o de qualitat nul·la. Si h e m d'exemplificar a q u e s t problema no ens costarà gaire: la Biblioteca. KI Diccionari de la llengua catalana d e l ' e d i t o r i a l E n c i clopèdia Catalana, dóna, e n tre d'altres, les definicions de biblioteca s e g ü e n t s : " 1 . Servei c u l t u r a l q u e o r g a n i t z a i manté el dipòsit, la classificació, la conservació i la consulta o la lectura de llibres o d'altre material gràfic. 2. Lloc que conté una col·lecció de llibres. D ' a q u e s t a sala, e n farem biblioteca. 3. Col·lecció de llibres. El professor té una bona biblioteca a casa seva". Evid e n t m e n t , l'Ajuntament de Sant Cugat ha redefinit el terme, corregint els lingüistes, ja q u e difícilment es c o m p l e i x alguna de les condicions d e finides. 1. C o n s u l t a o lectura de libres: Hem vist durant aquests dies com les J o v e n t u t s d ' E s q u e r r a R e p u b l i c a n a recullen firmes per r e c l a m a r u n a a m p l i a c i ó d ' h o r a r i s , l ' o b e r t u r a els dissabtes a la tarda i els d i u m e n ges, així com també tot el mes d'agost. La resposta no s'ha fet esperar: els estudiants q u e ho desitgem podrem assistir a la sala d ' e s t u d i de la Casa de Cultura de 2().0()a 2.00 hores. La solució és aquesta? E s t e m parlant de la Biblioteca, no de

la Casa d e C u l t u r a . P e r ò no ens q u e i x e m tant! Q u a n ens facin fora de la biblioteca haurem de córrer per arribar a les vuit a la Casa de C u l t u r a . Si a q u e s t és el cas, el nostre estimat A j u n t a m e n t haurà de p r e v e u r e t a m b é un bus shuttle per anar r à p i d a m e n t d ' u n

3. El c o n t i n e n t , l'edifici: Una estructura no gaire complexa amb u n e s instal·lacions increïbles d'aire condicionat q u e i n t e n t e n suplir la m a n cança de condicions ecològiq u e s e n el s e u d i s s e n y , ara q u e això és tan actual. En definitiva, un c o n s u m d'energia

Agraïment

Joves

i a la Cia.

Socialistes

Telefónica

Quan, ja fa més d'un any, es va portar a terme la total remodelació del carrer Alfons Sala (avui Lluís Companys), la nostra família (i suposo que d'altres també), ens vam preocupar de valent. A veure si ara, amb una avinguda tan moderna, tan de disseny, perdrem els orígens històrics d'allò q u e érem. Però no, gràcies al bon seny molt ben combinat del nostre Ajuntament i de la Companyia Telefónica, conservem un bell record de l'antigor. Admireu la fotografia adjunta. Aquest emblemàtic pal de telèfon resta al seu lloc. Eh, quina meravella? A més a més de servir de record, serveix també per enganxar-hi anuncis de feina. Si us plau, que no se'ls acudeixi mai ni passar els fils per les façanes ni soterrar-los com han fet en llocs amb menys visió. Deixeulo sempre així. La seva missió és històrica. Frederic G. Merenciano

lloc a l ' a l t r e , no s i g u i q u e s e ' n s oblidi el t e m a q u e estàvem e s t u d i a n t . 2. Col·lecció de llibres: P o d e m observar com els p r e s t a t g e s , no gaire p l e n s , mostren la crua realitat. Amb una mica de sort, anirem a la B i b l i o t e c a a e s t u d i a r i no a c o n s u l t a r , p e r q u è si així ho féssim ens d e p r i m i r í e m de v e u r e la m u l t i t u d de pàgines g r o g u e n q u e s q u e d o n e n testimoni dels anys q u e han passat sense cap i n t e n t d e renovar la bibliografia. Segurament encara són els mateixos llibres de la biblioteca q u e La Caixa tenia al carrer de Sant Bonaventura (quina ironia!) cantonada Xcrric, i que es va tancar en obrir-se, a m b molt rebombori, la nova biblioteca m u n i cipal.

Ï I T 3 0 * QUE SE* UNA CIUTAT DORMITORI SERIA SER UNA CIUTAT D' ADORMITS !! A QUÈ VE ARA AIXÒ P

innecessari, molt de disseny, però a b s o l u t a m e n t buit de contingut. 4. VA servei d'administració: Per q u è triguen tant a l'hora de lliurar-te el carnet de soci si la Biblioteca de C e r d a n y o la ho fan a l'instant, tot i no ser resident d'aquella ciutat? Per q u è no e s t e m c o n n e c t a t s a la Xarxa de Biblioteques Populars? Potser Sant C u g a t és diferent a la resta i e n s estim e m més tenir una biblioteca de disseny aparent. Un consell per al nostre alcalde: visiti la Biblioteca de Cerdanyola o la de Rubí i no s'avergonyeixi de viure a Sant Cugat. La proposta de les Joventuts d ' E s q u e r r a Republicana hauria de ser una proposta de tots a q u e l l s q u e no e n s c o n f o r -

Els recursos la taxa

COM HO S' ESPAVILIN ff

contra

La polèmica taxa de recollida de residus ha arribat en forma de rebut als domicilis dels veïns de Sant C u g a t . I hi ha molts d u b t e s i t a m b é preguntes que els veïns i les associacions es fan sobre la legalitat de la taxa. I encara hi ha més raons per creure q u e es tracta d ' u n a taxa injusta i abusiva. Fa d e u a n y s q u e el c o b r a m e n t de les escombraries es va incloure en el rebut de TIBI o impost sobre les cases. I l'Ajuntament no ha justificat per q u è després es va passar a cobrar per d u e s vies alhora, la de l'IBI i la de la taxa. Aquest any la taxa ha canviat, és lleug e r a m e n t variable i, en con-

ÉS QÜE HO HAS VIST E i fRESSUfOST AfROVAT ?ER L' AJUNTAMENT ?ER INVERTIR EH U S DISTRICTES P

\ \

a l'Ajuntament

m e m a m b la situació actual, q u e no s e m b l a canviar si no a c t u e m i r e i v i n d i q u e m tots j u n t s una "Ciutat J o v e " .

?0TSER ÉS QUE, HO VOUH ESTIRAR TANT EL BRAÇ H

junt, molt més cara. Enguany la r e c a p t a c i ó p r e v i s t a d e la taxa suposa un a u g m e n t del 50%. Passar d e 213 milions a 318 milions és fer un salt cap a m u n t c o n s i d e r a b l e . Un salt molt gran i, a més, incoherent si es té en compte que, per l'acord de govern entre CiU i PP. aquesta taxa està a punt de desaparèixer. La Federació d'Associacions de Veïns ha acordat presentar un recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra la taxa d'eliminació de residus. (L'anterior també està recorreguda judicialment.) A aquesta decisió final s'ha arribat d e s p r é s de p r e sentar al·legacions i instàncies, q u e dissortadament han estat desestimades de manera aspra per l'equip de govern i sense q u e l'alcalde acceptés de dialogar sobre el problema. Q u e da per resoldre els rebuts impagats d'anys anteriors, però els canvis q u e ha fet l'Ajuntam e n t a la taxa d ' e n g u a n y ja són una prova q u e l'anterior era insostenible. Ara ens resta debatre la taxa d'aquest any, fins que s'anul·li. Es per això q u e la Federació d'Associacions de Veïns ofereix un servei d'informació als v e ï n s i s o c i s s o b r e la t a x a . Aquest servei es dóna a la seu de la FAV, l'Ateneu (plaça Pep Ventura, 1), de 18 a 20 hores fins a mitjans d e juliol, data en q u è acaba el termini d e recaptació d e la taxa e s m e n t a da. A més d'informar sobre els a s p e c t e s t è c n i c s , s'assessora sobre l'opció d e cada veí de recórrer davant l'Ajuntament i s'ofereix un model d e recurs d e reposició.

FAV Sant Cugat

J A ! Í ! ...?ERò SI ARA QUE ESTEM EN UH CICLE ECONÒMIC FAVORABLE NO S'ftl FAN SUFICIENTS MILLORES... QUÈ S'HI FAR* QUAN LA BONANÇA S' ACABI SEM?RE ES FODRX FER EL MATEIX QUE S' MA FET RN6 ARA, NOP

(StíctStítiZe

Opinió

ELS-/CANTWB Dijous, I r/e /tu/y (tel'2000

l l o t j a

Manifest en solidaritat amb la Universitat Rovira i Virgili VÍCTOR Al.F.XANDRK

es injurioses acusacions abocades sobre el rector de la Universitat Rovira i Virgili, Lluís Arola, i el coordinador de les proses d accés a la universitat, Joan Igual, no són un t'et aïllat, fruit dels deliris totalitaris d'una professora i d'unes entitats que fonamenten la raó de la seva existència en l'odi més irracional envers Catalunya i la seva llengua; no són tampoc una simple rebequeria nostàlgica dels privilegis amb què el règim franquista els fornia. L'agressió frontal a la llengua catalana i a l'autonomia de les seves universitats forma part d'una estratègia espanyola, acuradament dissenyada, contra la iden; Catalans, la seva història titat dels P i el dret a decidir democràticament el seu destí. Ho diu Joan Brossa al llibre Jo no sóc espanyol: "Ara està sortint tot el q u e Franco va preparar, ara s'està posant en pràctica tota la línia d'actuació que ell va traçar". L'explicació, però, cal buscar-la en els d u b t o s o s f o n a m e n t s democràtics d'una Constitució que atorga a l'exèrcit el poder d'arrabassar per la força de les armes la voluntat d'un Parlament i sotmet la llengua pròpia d'un poble a la condició de llengua de segon ordre dins del seu àmbit territorial. Q u a n el d e s v e r g o n y i m e n t s'ensenyoreix de la Llei Fonamental d'un Kstat, el desacomplexament dels seus prosèlits e s d e v é il·limitat.

N o m é s sota l'empara del cinisme poden d e t e r m i n a t s juristes afirmar queia llengua catalana no es pot imposar a Catalunya, tot e n t e n e n t q u e només hi ha una llengua la imposició de la qual és i n d i s c u t i b l e : la seva, l'espanyola. N o m é s sota l'empara de la ignorància més sospitosa pot El Defensor del Pueblo qüestionar la unitat del català-valencià-balear, tot trobant injust i perjudicial el deure de conèixer la llengua catalana a Catalunya. N o n'hi ha prou. però, a veure el llautó als enemics dels Països Catalans, cal també no oblidar que la seva força s'a-

de Madrid. Mai, com en aquest període. p a r a d o x a l m e n t , C a t a l u n y a havia renunciat tan escandalosament a la rei-

dret. no ens ha de fer por, atesa la tradició democràtica de Catalunya, exigir el tracte de nació adulta. Mai els drets d ' u n poble han d'estar subordinats al d e s p i t dels arrogants, mai la convivència s'ha de sustentar sobre la renúncia del dret a ser. Altrament, la convivència esdevé l'hipòcrit botxí de la diferència. La democràcia no és un fi en si mateix, és tan sols una actitud civilitzada davant la vida. La democràcia garanteix el respecte per la diversitat, però la diversitat no és possible sense el resp e c t e per les identitats. Mai el suïcidi d ' u n p o b l e o d ' u n a l l e n g u a pot ser entès com a un acte en favor de la pau, mai les diverses fonts de p e n s a m e n t encarnades en la universitat poden ser envaïdes per la força de les armes o la prepotència d'un Kstat aliè que es declara superior. Si les nacions i les llengües majoritàries fossin menys imperialistes. les minoritàries no necessitarien valors democràtics q u e les protegissin. Aquesta és, i no cap altra, la raó de ser de la democràcia.

limenta de la nostra desídia. Mai, des del 1714, Catalunya havia gaudit d'una millor oportunitat per recuperar el seu a u t o g o v e r n q u e la q u e va sorgir a m b el restabliment de la democràcia i la s u b s e g ü e n t manca de majoria absolua dels partits espanyols al govern

vindicació dels seus drets i llibertats nacionals. I es que, segons sembla, encara no hem comprès que el més gran avantatge d ' u n poble sobre els qui el voldrien mort és l'autoestima de la seva gent. No ens ha de fer por la confrontació a l'hora d'obtenir allò a què tenim

(Manifest llegit pel seu autor a l'Aula Magna de la Facultat de Lletres deia Universitat Rovira i Virgili, l ' l i de maig del 2000)

Víctor Alexandre és periodista i escriptor

p © r X 0

Jo vaig signar el manifest de València... i dels Països Catalans IOKOI FKRRKS I VM.C.AKCK

l dia 6 de maig es van r e u n i r a la c i u a t d e València gent del País Valencià, gent de les Illes Balears, g e n t d e la C a t a l u n y a Nord. gent de la Franja de Ponent, gent d'Andorra, g e n t de l'Alguer i gent del Principat. Tots volíem manifestar en aquest acte una decidida aposta per a una realitat que transcendeix fronteres, una realitat que va més enllà de l'existència d'un idioma comú, d'una cultura c o m u n a i t a m b é d ' u na història compartida. Les fronteres que la història ha imposat intentaven separar la gent, gent que se sent propera, que ha estat propera, i que vol seguir propera; gent qjjç, malgrat acceptar una realitat històrica, vol canviar en el futur el destí del seu poble, fragmentat per barreres entre

Estats i C o m u n i t a t s Autònomes. El dia 6 de maig no es van r e u n i r n o m é s g e n t a m b una concepció similar respecte de l'existència dels Països Catalans. Es van reunir represent a n t s del p o b l e escollits d e mocràticament en les eleccions municipals: regidors de Cultura, regidors de Medi A m b i e n t , alcaldes, r e p r e s e n tats del m ó n polític i representants del món sindical. Venia a ser, sense ser-ho b e n bé, una a s s e m b l e a c o n s t i t u e n t dels Països Catalans. Voluntat que es va plasmar amb l'aprovació, per c o n t u n d e n t aclamació, del Manifest de València. Es per això, i pel suposat perill que algú deu entendre que representen aquests moviments, que ha generat reaccions verbals tan violentes.

En l'esmentat manifest, a banda d e les c o n s i d e r a c i o n s preliminars lògiques d'un doc u m e n t d e reivindicació nacional, els signataris es van

Va ser, tot plegat, una jornada de reivindicació nacional, emotiva i contundent

comprometre a: • Reprendre la tradició política de Països Catalans • Afavorir l'intercanvi d'experiències entre els nostres municipis • Respondre de forma cohe-

sionada davant de r e p t e s d'uniformització mundial • P r o m o u r e una p r o d u c c i ó cultural pròpia • Promoure una cultura ambiental compartida • C o o r d i n a r les p o l í t i q u e s que afecten directament el territori • F'omentar la col·laboració e n t r e f e d e r a c i o n s i associacions de municipis • Constituir-se en fòrum municipal p e r m a n e n t a m b seu a València Després d'aquesta assemblea i d'un dinar, com s'escau, típicament català, es va procedir a una multitudinària manifestació f e s t i v a als carrers de València, i q u e va culminar amb iin e s p e c t a c l e musical ( G e r m a n i a 2 0 0 7 ) creat per Lluís Llach i amb les intervencions de Martí i Pol, l'Or-

feó Català, Misteri d'F.lx, Kscolania del Monestir de Lluc (Menorca), la coral Fragantina i el Liceu de Perpinyà. Va ser, tot plegat, una jornada de reivindicació nacional, emotiva i c o n t u n d e n t . La reivindicació d'un poble q u e ha e s t a t i q u e vol c o n t i n u a r essent, i q u e feia molt de t e m p s que, al meu modest e n t e n d r e , C a t a l u n y a n e c e s s i t a v a (i no e m refereixo n o m é s al Principat). Q u e per molts, la Institució Joan F u s t e r i Acció Cultural del País Valencià, segueixin realitzant actes d'aquestes característiques als Països Catalans!

Jordi Ferrés i Valcarce és regidor de Medi Ambient

OS 4 CANTONS

Entorn

Dijous, 1 de juny del 2000

f n f r a e s t r u c t u r e s

L'estació de Renfe de Coll Fava es remodelarà abans de l'any que ve

Primeres jornades sobre enjudiciament civil a la ciutat

E/2001 entrarà en funcionament la línia de Rodaliesfinsa la UAB s i d è n c i a i S e r v i s als C i u t a dans, Joan R e c a s e n s , considera l'anunci de l'adjudicació d e les obres d'habilitació de l ' e s t a c i ó s a n t e u g a t e n c a "un p r i m e r p a s " per convertir la línia.

E M I L I BKI.I.A - Sant Cugat -

L ' e s t a c i ó de la c o m p a n y i a ferroviària Renfe a Sant C u gat, situada al barri d e Coll Fava, cjiie a c t u a l m e n t està en desús, serà remodelada abans c]ue acabi l'anv. A principis del 2001 es preveu q u e es posi en marxa la línia de Rodalies des de Martorell fins a la Universitat Autònoma de Barcelona. Així es va c o n f i r m a r en la reunió q u e van m a n t e n i r rep r e s e n t a n t s de l'Ajuntament de Sant C u g a t , j u n t a m e n t amb altres municipis de la comarca, a m b el director gerent de Rodalies de Renfe de l'Estat, Abelardo Carrillo, i a m b el g e r e n t de Rodalies a Barcelona, Josep Manau. La trobada anava encaminada a parlar sobre la futura conversió de la línia ferroviària de Mercaderies a Rodalies - é s a dir, per a p a s s a t g e r s - q u e va de Mollet del Vallès al Papiol.

F r e q ü è n c i a de pas

l'esf/iiio f/i ( ni! l'fiz d (Htuiilnn ni i */<•/ en f/e\w. /• V /

Es tractaria d e la primera línia a C a t a l u n y a no radial, ja q u e una persona q u e volgués a n a r d e l Vallès O r i e n t a l al Baix Llobregat no hauria de passar per Barcelona. L'estació de Coll Fava es remodelarà j u n t a m e n t a m b el baixador q u e t a m b é hi ha al

municipi veí de Rubí, en una operació q u e tan ajuntaments com Renfe volen q u e financiï el M i n i s t e r i de F o m e n t . D e s de la gerència de la companyia ferroviària estan d'acord a m b la transformació d e la línia. El t i n e n t d'alcalde d e P r e -

I m p o s t o s

La FAV decideix presentar un recurs contra la nova taxa de sanejament Els veïns denuncien el doble cobrament per l'IB I E. B. - Sant Cagat -

La Federació d'Associacions d e Veïns de Sant Cugat (FAV) té la intenció de presentar un recurs contenciós administratiu contra la nova taxa d'eliminació de residus al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per considerar-la "injusta i abusiva". Els v e ï n s p r e n d r a n aquesta decisió després de presentar diverses al·legacions i instàncies a l'Ajuntament, que han e s t a t " d e s e s t i m a d e s d e manera aspra". El motiu de queixa veïnal és la inclusió, fa deu anys, del cobrament de la recollida de re-

sidus en l'IBI (Impost de Béns Immobles), d'una banda i, alhora, la recaptació via taxa de s a n e j a m e n t , de l'altra. Enguany està previst q u e el juliol, quan finalitzi el termini de recaptació, s'haurà recollit un 50% més que l'any anterior: es passarà de 213 milions de pessetes a 318. El col·lectiu veïnal també critica aquest augment perquè contrasta amb la promesa de l'equip de govern d e C o n v e r g è n c i a i l ' n i ó i el Partit P o p u l a r d ' e l i m i n a r la taxa. El president de la FAV, Xavier Laborda, s'ha queixat perquè el consistori no ha "donat solució a l'impagament de la taxa anterior". Laborda ha explicat

que en cap m o m e n t no hi ha hagut informació pública sobre el cobrament de la taxa - n i en quins casos hi ha exempció o bonificació- i q u e "el que no hi ha hagut en cap cas és un diàleg" amb els veïns. El president de la FAV7 també ha posat sobre la taula el problema del clavegueram: "La nova taxa no cobreix el manteniment del clavegueram", cosa que els fa t é m e r una taxa específica en un futur. A la seu de la FAV - a l'Ateneu Santcugatenc- s'ofereix un servei d'informació als veïns a més d ' a s s e s s o r a m e n t sobre l'opció de cada veí de recórrer davant l'Ajuntament i una explicació sobre un model de recurs de reposició.

En principi, la freqüència de pas dels trens per l'estació es vol q u e sigui d e mitja hora, encara q u e R e c a s e n s va explicar q u e la idea del consistori és que es redueixi a "una freqüència màxima d'un quart d'hora". Recasens ha subratllat, però, q u e ara l'important és l'anunci de l'arranjament de l'estació de Coll Fava, com a inici d e la futura conversió definitiva i total d e la líniaJ L'Ajuntament vol aprofitar la inèrcia de l'arribada del Tren! de Gran Velocitat ( T G V ) a la comarca, a m b la construcció de l'estació del Vallès a Sant C u g a t , per fer realitat la po^ sada en funcionament d e l'estació d e Coll Fava, q u e s'afe* giria a les v u i t a m b q u è ja c o m p t a a c t u a l m e n t la c i u t a t pertanyents als Ferrocarrils de la G e n e r a l i t a t d e Catalunya! a Mira-sol, a la Floresta, a les P l a n e s , a Valldoreix, a S a n t Joan, a Hospital General i a| c e n t r e d e Sant C u g a t -plaça d e Lluís Millet-.

AV. LLUlS COMPANYS, 50 (ABANS ALFONS SALA)

E. B.

La segona sessió de les Primeres Jornades d'Estudi i Pràctica sobre la Nova Llei d ' E n judiciament Civil, organitzades pels col·legis de Procuradors de Girona, Manresa, Mataró i el dels Tribunals de Terrassa i R u b í se c e l e b r a r à d e nou a l'hotel Novotel el properdia 3 de juny. L'objectiu de la trobada és resoldre els dubtes dels p r o c u r a d o r s en relació a m b aquesta nova llei, aprovada el dia 7 de gener passat, que regula al llarg d'uns 800 articles la manera com s'han de dur a terme tots els procediments civils en l ' o r d e n a m e n t jurídic. Un total de 170 professionals del ram van assistir a la primera jornada, q u e va consistir en diverses p o n è n c i e s , a m b els posteriors debats. La degana del Col·legi de Terrassa, a m b competències a Rubí i Sant C u g a t , Pilar M a m p e l , va explicar q u e aquesta normativa és una eina bàsica en el dia a dia dels procuradors. L e s jornades volen donar informació sobre com s'haurà d'actuar proc e s s a l m e n t a m b l'entrada e n vigor de la llei el gener de l'any q u e ve. M a m p e l també va dir que es va triar la nostra ciutat pel fàcil accés a la zona de Can Sant Joan. En aquesta ocasió, es clausuraran les jornades a m b l'entrega d ' u n certificat d'assistència a tots els participants.

HLS4 CANTONS Dijous, 1 tlf juny del .'000

LA G E N E R O S I T A T DE P E N S A R E N ELS SEUS FINS

L'ÚLTIM

MOMENT

r, «•

AMB GESTISEP,

ASSEGURANÇA I ASSISTÈNCIA

DE SEPELI, AJUDEM A ALLEUJAR ELS M O M E N T S MÉS DIFÍCILS PER A LA SEVA FAMÍLIA I A D I S M I N U I R LA PRESSIÓ ECONÒMICA QUE QUEDARIA A LES SEVES MANS.

GESTI AMB UNA SOLA TRUCADA AL 9 0 2 110 120 ENS FAREM CÀRREC DE TOTS ELS TRÀMITS: TRASLLAT. FÈRETRE. COTXES. CAPELLA. NlNXOL, INHUMACIÓ/INCINERACIÓ, LÀPIDES. CORONES. REPATRIACIÓ, URGÈNCIES NACIONAL/INTERNACIONAL 24 HORES

Gestió i Assegurança de Sepeli

FIATC ASSEGURANCES V I N I A INIORMAR TL N

A L'ESTAND DE FIATC RAMBLA DEL CELLER, 25 BAIXOS - 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS JOSEP TARRADELLAS, 33 "EDIF. FIATC" - 08029 BARCELONA

SEGUROS EN ELCELLERCENTRE R A M B L A DEL C E L L E R . 29

Entoni

ELS /CANTONS Dijous, 1 de juny del 2000

E c o l o g i s m e

Les

El Grup de Natura retira un milió de La Caixa per protestar Els ecologistes es queixen per la construcció del golf de Torrebonica

P I a n e s

LaC omissió d'Urbanisme aprova definitivament el PERI E.B.

K M I I . I HKI.I.A Cugat/Torras

-Les Planes/Barcelona-

Kl (írup de Natura del C l u b Muntanyenc ha realitzat una "acció simbòlica" de protesta contra la construcció d'un camp de golf als terrenys de Torrebonica i Can Bonvilà a Terrassa. Els ecologistes, entre membres i simpatitzants del Grup de Natura, han cancel·lat els comptes que tenien a l'entitat bancària I ,a (laixa, propietària dels terrenys. La suma ha arribat al milió de pessetes, segons han informat els mateixos ecologistes. Paral·lelament s'ha entregat un bidó de 300 litres d'aigua com a mostra de l'estalvi "seguint els consells de les autoritats" per evidenciar, segons els ecologistes, un malbaratament d'aigua per regar el camp. En aquest sentit, han explicat que es preveu que es gasti en cl reg tanta aigua com una ciutat de 30.000 habitants. Els ecologistes també han col·locat a l'oficina del carrer de Valldoreix pancartes i cartells per denunciar "la injustícia social i

La Comissió d'l rbanisme de Barcelona ha aprovat definitivament el Pla Especial de Reforma Interior (PERI) del districte de les Planes, en la sessió que va tenir lloc a principis de mes. L'aprovació no preveu cap prescripció tècnica respecte del text refós que va aprovar el ple de l'Ajuntament. Per part del consistori, el tinent d'alcalde de Ciutat Sostenible, Joan Carbó, ha fet una valoració molt positiva de la notícia i ha anunciat que començaran a dissenyar les gestions de millora dels carrers del districte. "Creiem E/s ecologistes es passejaran per Torrebonica diumenge FOTO:

ecològica que representa donar el vistiplau a instal·lacions elitistes, grans consumidores d'aigua", alhora que s'organitzen campanyes per demanar als ciutadans que estalviïn aigua. Aquesta protesta arriba just quan la Comissió d'Urbanisme de barcelona ha paralitzat l'aprovació definitiva del Pla Es-

CEDIDA

pecial per a la creació del camp de golf promogut pel Reial Club de Golf El Prat i aprovat provisionalment per l'Ajuntament de Terrassa el 17 de setembre de 1999. D'altra banda, el Grup de Natura ha organitzat una passejada per la zona diumenge dia 4 de juny.

P a t r i m o n i

Extreuen peces de ceràmica de l'edifici de Cal Gerrer E.B.

La propietat de Cal Gerrer, la casa situada a l'antic número 1 del carrer de Sant Medir, va retirar la setmana passada les rajoles de ceràmica q u e encara es podien aprofitar de l'edifici, que data de fa més de 150 anys. El procediment d'extracció manual va ser molt laboriós i es van poder salvar molt poques peces, a l'hora de treure-les. Tot i així. les que es van recuperar, es guardaran i es conservaran. Aquestes rajoles són de principis de segle i van ser fetes per l'artista q u e dóna nom a la casa, Peret Gerl.'operació d'extra/1 tu nidiuml Ini / stat lenta i dificultosa

P&E

que es produirà un embelliment del barri", ha dit Carbó. A partir d'ara els veïns de les Planes podran rehabilitar i ampliar les seves cascs, cosa que contribuirà en la millora de la qualitat arquitectònica de la zona, segons ha assenyalat el mateix tinent d'alcalde. Carbó ha tret importància a l'expropiació de "tres o quatre cases afectades per la vialitat". L'origen del problema és al Pla General Metropolità (PGM), de l'any 1976, cjue qualifica el districte de no urbanitzable. L'Ajuntament va iniciar un primer PERI que va ser anul·lat el gener del 199.S pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. El P E R I actual es va aprovar el gener del 1998.

rer, q u e hi havia viscut. Ignasi Cabanas, propietari de la casa, ha explicat que estan treballant en la futura construcció d'un edifici "que conservi les arrels i tingui un caràcter que recordi l'actual", juntament amb l'arquitecte Antoni Fierro. Cabanas vol que el consistori santeugatenc també hi participi: "L'Ajuntament hi tindrà molt a dir. Volem q u e hi intervingui. Estem a totes amb ells". La propietat té la voluntat de ferhi un edifici a m b continuïtat "perquè en gaudeixin les generacions futures", ha dit Cabanas. Cal Gerrer també va ser objecte d'actuacions a la part posterior per evitar el perill d'esfondrament, "no per construir-hi".

F.-X.L.

I L É ^ ^ ' ^ S i ^ t t ^ ^ ^ ^ B A l iteHn»t#t#e(TlStaM* tsFipdplP

S a r # J ^ y p f ÏSÍMÍi^p:^i!^í||^SSs;:;;.M 9 | 5fS;|§:0Í: fa'x. .93 J9Í8|::|I|:|Í|i l l | i | | ^ | | ^ ^ | ) ^ l | » | ;

Publicitat 13

ELS ÍCAIVTONS Dijous, l <ie juny del >úúú

Ara tota

amb la

RACC

informació

tindràs a casa

teva

Fes-te soci del RACC. Serem sempre al teu costat. Per donar-te la millor assistència a tu i als teus arreu del món. I a més, com a soci gaudiràs de molts altres avantatges i serveis. Ara, si et fas soci del RACC a la Delegació de Sant Cugat, et regalem una subscripció de sis mesos al diari E3S4GVNTONSde Sant Cugat. Retalla i porta'ns aquesta sol·licitud i cada setmana et farem arribar a casa EIS1 CANTONS

Nom: Adreça: CP: Telèfon

HS4ÇAKI26 Població

,1, U -»>«> V n iw»" \ r l * l .14 |t»»t» »«»*.•«''•"'"^·

RACC W ¥ FCLÜB

•'IÍEÉL*'

D e l e g a c i ó RACC a S a n t C u g a t : R a m b l a R i b a t a l l a d a , 20 • Tel. 9 3 4 9 5 5 0 7 1

EIS4C4NTONS

Societat

Dijous, I de juny del 2000

T r a d i c t o n s

Els Castellers triomfen a les Dies La colla local va ser Pestrella del IV Festival Folklòric d'Evissa i Formentera

/• A ya/ltn tan aiimiai la/m nada d> * d, la min un dtz/iiulJ d'amida, fins al'passadísde l'aviódetornada F: EVA XAVARRO

El'-/de 7ambpilar vasermoltaplauditaSa MAÍ;DA MKNDKZ

Yint-i-un castells descarregats a la primera, sense problemes per aguantar-los i sense haver de refer cap pinya. Amb aquest impressionant bagatge, els Castellers de Sant Cugat van deixar el llistó ben alt com a representants de Catalunya en el IV Festival Folklòric d'Eivissa i Formentera diumenge passat. I jà intensa jornada castellera va comentar des de la mateixa coberta del vaixell, on van fer dos pilars de salutació. Un cop a port, va ser el moment de començar una veritable marató de castells a diferents punts de l'illa. Primera parada: Sant Antoni de

Vila

F:Al.l·.X('ASl'l·.l.L\RXAU

Permanyer. Fnvoltats de més d'un centenar de turistes que miraven embadalits l'evolució de les construccions humanes, els castellers locals van descarregar sense cap mena de problema un 3 de 6, un 5 de 7 i un 4 de 6 amb pilar, abans d'acomiadar-se amb un pilar de 4 aixecat per sota. "Acabem de baixar del vaixell i estem acabant d'agafar el ritme. Ara no vull veure ni una camisa verda fora de la pinya", cridava un dels caps de colla. Marc Maymó, després de l'actuació. Segona parada: Santa Eulària des Riu. La següent actuació va ser mes ambiciosa, amb un 3 de 7, la torre de 6 i el 3 de 6 aixecat per sota descarregats. Com a final, un pilar de 4 caminat, i l'anxaneta aixecada des del

l'.artuanó d/rvant l'Ajuntament de Santa Eulària va permetre venir aquest impressionant .1 de 7 F: FA l'STO IPILI ORTIZ

balcó del consistori local. El cansament començava a aparèixer i la calor apretava. Després de dinar, els castellers es van traslladar a uns campaments per descansar. Jugar a cartes, fer malabarismes i dormir van ser les activitats destacades d'aquestes hores, a part d'alguna escapada a la platja. Tercera parada: Sa Vila. L'ambient estava millor que mai. "Premsa! Apunta: el Marçal Pros s'ha acabat tota l'aigua!", denunciava, divertida, una castellera de camí cap al port. Era el moment de començar ia participació en el Festival Folklòric, del qual era la primera edició que es feia sortir al carrer. La tarda va començar amb una cercavila,encapçalada pels mateixos castellers,

que van ser la veritable estrella dé les actuacions. El festival va comptar amb l'actuació de més grups, provinents de Burgos, Portugalete; Mallorca, Jaén, Lugo, Ciudad Real i Eivissa, Un 3 de 7 impecable vi servir d'aperitiu. Durant el trajecte fins al parc de la Reina Sofia, els castellers van realitzar un pilar de 4 caminat, un 4 de 6 amb pilar i el $ de 7. Uns castells que van fer posar la pell de gallina a tot el públic. "És la primera vegada que veiem castells en viu a Eivissa i estan tenint un gran èxit", explicava la consejllera de (Àiltura del (Consell Insular, Fani Tur. "Fs el grup folklòric més espectacular. Esperem que l'any que ve puguin venir a Formentera", afegia emocionada.

Davant de més de 2.000 persones, els castellers van descarregar el 4 de 6 amb agulla, la torre de 6, el 3 de 6 aixecat per sota i un vano de pilars, per finalitzar la seva estada a l'illa. "La colla es mereix una Matrícula d'Honor. Ha estat impressionant, hem fet més castells en un dia que en el que portem de temporada. Tohom s'hi ha esforçat molt, la canalla ha funcionat fins el darrer moment. No es pot demar més", valorava Maymó, al final de la jornada. Tot i el cansament, la colla va celebrar el bon paper a Eivissa amb balls i cançons durant el sopar. Malgrat el retard de l'avió de tornada, els somriures, no es podien esborrar de la cara dels castellers de Sant Cugat, per la feina ben feta a les Illes.

Societat

ELS /CAIVTONS Dijous, I t/r juny dei 2000

P e r s o n a t g e

L'excursionisme santcugatenc perd una de les seves figures principals Josep Barberà, soci fundador del CMSC, va morir als 76 anys ha sigut un punt de referència obligat en la segona meitat del segle vint com a muntanyenc, com a escalador i com a divulgador de l'estimació per la muntanya que ell sentia. Ha sigut un home que ha donat tota la vida per la muntanya i per l'escalada, i és un dels

ESTKR CASTANVKR -Sant Cugat Sant Cugat va dir ahir l'úlim adéu a Josep Barberà, una de les personalitats més destacades del muntanyisme local i català. Barberà, de 76 anys, va morir dilluns a l'Hospital del germans Trias i Pujol de Badalona víctima d'una llarga malaltia. Soci fundador del Club Muntanyenc i exveguer del Vallès, aquest santcugatenc va passar tota la seva vida lligat a la muntanya, a la qual va dedicar més de 50 anys i més d'una desena de llibres. La seva trajectòria i la seva dedicació en aquest camp li van valer diversos reconeixements, com el premi santcugatenc de l'any 1998 a tota una trajectòria, la Insígnia d'Or del Foment Excursionista de Catalunya o la Medalla d'Or del Club Muntanyenc Sant Cugat, que ell mateix va ajudar a fundar. Des d'aquesta entitat, la mort de Josep Barberà va ser rebuda amb consternació. Pel president del Club, Narcís Castanver, "Barberà

Castanyer: "Barberà ha sigut un punt de referència obligat en la segona meitat del segle 20 com a muntanyenc i com a escalador"

fundadors del nostre club, i per tant, el club està en deute amb ell". Castanyer va destacar també la seva dedicació a diverses entitats excursionistes i el seu caràcter "engrescador i engrescant" alhora d'animar la gent a escalar i a buscar noves vies i noves rutes. Aquesta mateixa dedicació i

aquest entusiasme es recorden també des de la Penya Regalèsia, entitat de la qual Barberà també era membre. Segons un dels integrants d'aquest grup, Miquel Garrell, "en aquests darrers anys a la Penya Regalèsia, ja no estava gaire fi i no podia fer segons quines coses, però n'havia fet de molt maques i ens havia ajudat amb moltes coses". La vinculació de Josep Barberà amb el món de la muntanya va començar ja des de ben petit. El 1933, i acompanyat d'un grup d'amics, Barberà va escalar una de les roques de Montserrat durant una excursió escolar. Aquesta va ser la seva primera gran aventura excursionista i va marcar l'inici d'una estreta relació amb el món de la muntanya, i sobretot, amb la serra de Montserrat, per la qual sentia una gran estimació. Entre les seves activitats com a excursionista i com a escalador, destaca la seva vinculació amb el Club Muntanyenc Barcelonès, que es va fundar l'any 1940 com el primer club d'escalada de Catalunya,

Josep Rartmà -ca rebre el premi Santcugatenc tle /'A/iv IWH ti tutu uiiti l/a/edòna /• • .V. /. i del qual va néixer quatre anys després el Club Muntanyenc Sant Cugat. D'altra banda, Barberà va ser també responsable durant 15 anys de la divisió territorial del Vallès de la Federació de Muntanya i president del Grup Cavall Bernat. Al llarg de la seva vida,

Barberà va pujar tots els cims importants dels Països Catalans o a totes les roques de Montserrat. Cada un d'aquests cims està recollit i descrit en les ressenyes d'aquest santcugatenc, que va publicar o b r e s c o m Les nostres muntanyes o Montserrat pam apam.

P u b l i c a c i o n s

La 'Guia de Sant Cugat % totalment actualitzada i multimèdia la guia ja s'està distribuint gratuïtament a totes les llars de la ciutat MA(;D.\ MKN'DKZ

- Sant Cugat Tota l'activitat econòmica, cultural, institucional i social del municipi ha quedar reunida en la Guia de Sant Cugat, una publicació totalment actualitzada i de distribució gratuïta. A més. aquesta guia també conté la cartografia renovada del nosrre municipi. S'han editat un total de 21.000 exemplars en paper que es distribuiran a totes les llars santeugatenques en un paríode de quinze dies. A més de la seva edició tradicional, la guia de Sant Cugat es pot consultar a través d'Internet i pels nous telèfons digitals, els anomenats WAP.

Les dues línies bàsiques que segueix aquesta publicació han estat que la distribució sigui universal i gratuïta i que hi apareguin tots els comerços i associacions de la ciutat. Aquesta publicació és una iniciativa del TOT Sant Cugat i Guies locals de Catalunya de l'Enciclopèdia Catalana. "Sempre hem tingut la intenció de treure una eina que aplegui tota l'activitat econòmica, els col·lectius actius de la ciutat en tots els seus àmbits i una cartografia actualitzada i amb un disseny atractiu". D'aquesta manera descrivia Ramon Grau, l'editor del TOT Sant Cugattenova publicació. "Aquesta és una aposta ferma i decidida per oferir aquest servei a to-

tes les famílies santeugatenques", afegia Grau. Però, a banda de la publicació en paper, la Guia de Sant Cugat també es podrà consultar tic manera virtual. I un dels aspectes més destacables de la iniciativa és que. d'aquesta manera. Sant Cugat serà la primera ciutat en l'àmbit estatal que ofereixi la possibilitat de ser consultada a través dels telèfons mòbils que disposin de la tecnologia WAP. "Ha estat una experiència molt interessant i fructífera", assegurava un dels membres d'Enciclopèdia Catalana, Josep M é n d e z . "Aquesta guia és un projecte d'aprofundiment i arrelament local, a

/// 'Guia de Sant Cugat' t:< podrà consultar a Inteniel i pern lèfon mòbil /•': X. LA RROSA més de ser pionera en el món de les En la presentació de la renovada guies locals, que pretén cobrir Caguia de la ciutat, es va fer una detalunya en els propers dos anys", mostració del funcionament per explicava Méndez durant la preI n t e r n e t , a través d e l'adreça sentació de la publicació. Aquest www.ciutat.net/santcugat. La inacte va comptar amb la presència teractivitat permet més rapidesa a de la regidora de Comunicació, l'hora de trobar els establiments, Marta Subirà, i el regidor de Co- tant les seves dades com la seva lomerç, Jaume Tubau. calització.

Ofertes recomanades CENTRE DE LA IMATGE Plaça del Dr. Galtes. 9 - Tel. 93 675 56 74 - Sant Cugat Santa Maria, 14

Tel. 93 675 57 24

(digital £' teu distribuïdor de cameres poinf i material digital Kodak a Sant Cugat 39.900 *»«».flmiKlò*)

> Estri* 7 » ?&S00rtt*(<·tlM»lf)

Societat

ElS

Festa

Carbó, "però de moment ja hem vist algunes propostes i podem dir que trencarà molt amb els cartells que havíem vist fins ara". Altres novetats d'aquest any relacionades amb la presentació de la festa i del programa, seran l'aparició d'un logotip de l'associació o l'elaboració del programa amb dos formats diferents: un de gran, similar al tradicional, i un altre de més petit i desplegable "que tothom pugui portar a la butxaca i pugui consultar en tot moment". D'altra banda, i responent a les peticions plantejades pels santcugatencs en l'enquesta que va fer fa unes'setmanes l'organització, aquest any es faran noves activitats per als més petits o es repetirà l'espai de barraques, amb més música i més propostes per als joves. "Aquest any hem volgut apostar per una línia de gran diversificació", explicava el president de l'associació, Nacho Gonzalvo, "farem una festa major amb molts actes per a joves, per a nens, per a gent gran, per a gent a qui li agradi la música clàssica o la música tradicional. Volem fer molts actes, a molts llocs i molt diversificats". D'altra banda, i pel que fa a la fira que s'instal·la cada any amb motiu de la Festa Major, aquest any encara no se sap quina serà la seva ubicació.

Lartista Sergi Barnils realitza el cartell de la Festa Major F.C.

nrivti...

• Fes/ti M, 'a/r/r compta amb una dce/ia de membres ipte s'ocupen d~rtrytinitztirL·ifesta gn/ssa de la ciutat X.I..F:

Una de les finalitats d'aquesta nova associació és la de fer aquest any una festa diferent que trenqui una mica amb el que havien estat les festes majors d'edicions anteriors. En aquest sentit, una de les principals novetats serà l'elaboració del cartell, que a di-

Dijous, I de juny dtl 2000

Major

La festa grossa de Sant Cugat arriba aquest any amb aires de renovació

La Festa Major d'aquest any presentarà moltes novetats, entre les quals destaquen un cartell de la festa elaborat per l'artista Sergi Barnils o la presentació de formats diferents del programa, un de més gran i un altre de desplegable i de butxaca. La comissió de festa major encara aquest any una nova festa amb moltes idees i moltes novetats. D'una banda, la mateixa comissió s'ha consituït reccntjnent en associació amb l'objectin de poder diposar d'uns estatuts i d'un marc legal q u e els permeti organitzar les diverses activitats. Aquesta nova associació, que està presidida per Nacho Gonzalvo, té com a objectius principals establir un conveni de col·laboració amb l'Ajuntament per organitzar la festa, promoure la participació de les entitats i difondre les tradicions i els costums de Sant Cugat i de Catalunva.

ICANTONS

ferència del que s'havia fet fins ara, ja no se seleccionarà d'entre els dibuixos que presentin els ciutadans de Sant Cugat, sinó que anirà a càrrec de l'artista local Sergi Barnils. " H e m volgut apostar perquè artistes de projecció nacional i internacional fa-

cin el cartell a partir d'ara", va explicar un dels membres de l'associació organitzadora, Francesc Carbó, que va afegir que aquest any han escollit en Branils perquè està treballant molt a l'estranger. "Encara no tenim el cartell d e f i n i t i u " , va c o m e n t a r

DADES DEL SUBSCRIPTOR

: ! j i : I

| Nom . . . . . . . ; Cognoms | Ciutat | Carrer [ Codi postal [ NIFoDNI

"Telèfon

Fax

El diari de casa. DADES D i i l Data d'alta |,s Adreça d ' e o t i é g g ^ i ^ ^ ^

DADES DE LA

ions

FULL DE SUBSCRIPCIÓ

SUBSCRIPCIÓ

! [ Banc/Caixa j \ Adreça oficina • i EntitatDDGDoficinaDDDndcDD núm compteDGDDDDDDC ! ; Titular ! I LZI Comptat • Rebut domiciliat

Enviar-la per fax al 93 674 20 24 o portar-la

Sant Cugat del Vallès,

de .....

del 2000

SIGNATURA

al C. Sant Antoni,

42 - 44

Societat

R S / C A P Í I O N S Dijous,! de juny del 2000

Concurs

Comerç

Els antiquaris Boira & Barclay s'instal·len a Sant Cugat

M. Àngels Quadras podria participar a 'Gran Hermano'

Castanyer repetirà com a president del CMSC K.C. -Sant Cugat -

K.C. - La Floresta -

La santeugatenca Maria Àngels Quadras és una de Ics possibles candidates a entrar a la casa de d ran Hermano si cap al mes de juliol Tele-5 es decidís a incloure en cl concurs persones majors de 35 anys. Quadras, de 52 anys, va presentar-se al càsting de Gran Hermano per error, pensant que havia estat prcselcccionada per p a r t i c i p a r al c o n c u r s 50x15 "Diuen a Tele-5 que això va ser perquè, quan jo vaig trucar per preguntar per aquest concurs. vaig demanar què era això d e Gran Hermano". l ' n cop a Mahi botiga disposa de dk'ersos espais decorats iimb mobles del segles XA '"/// i XIX F: X.I drid, Maria Àngels Quadras va decidir quedar-se i passar les proves per Gran Hermano, tot i que, en una casa antiga i disposa de dues K.C. segons afirma, "sempre hi havia - &MM C u g a t sales principals, decorades amb mol ' i m p e d i m e n t de l'edat. E n bles de la primera meitat del segle aquest càsting no hi havia cap XIX i del XVIII, tots de procedènKls amants de les antiguitats popregunta de cultura general, els cia centroeuropea. "Nosaltres treden gaudir des de la setmana pascriteris eren ben bé uns altres". ballem amb mobles molt selectes, sada d'una nova botiga a la nostra Ara, quan fa poc més d'un mes i el que hem volgut és recrear una ciutat. Situada al carrer Cànovas del que ha començat el programa, mica l'ambient d'una casa", coCastillo, Boira & Barclays Antiques Quadras explica que ella és una menta Boira. La casa disposa tamés tina societat catalanodanesa amb de les persones seleccionades si bé d'un garatge on hi ha exposades 25 anys d'experiència en el mercat "de cara al juliol, això se'ls en va diverses peces, d'un jardí on s'han danès. Després de més de cinc anys de les mans i haguessin d'entrar treballant a Espanya a través de fi- instal·lat també unes carpes on es fapersones més grans de 30 anys ran diferents activitats culturals. La res, els propietaris d'aquesta botique estiguin b é de salut i tot primera serà aquest mes de juny, i ga han decidit instal·lar-se a Sant això". Segons aquesta florestaconsistirà en una xerrada sobre el Cugat ja que, per Mònica Boira, na, "Tele-5 té una llista de perpaper de Pirannesi en el món del "aquest és un entorn que considesones que, entre elles jo, per gravat del segle XVIII, acomparem molt sensibilitzat en el món de caràcter obert o pel que sigui, nyada d'una mostra de gravats del l'art". La botiga, que es va inaugupreveuen que podiren entrar". mateix Pirannesi. rar divendres passat, està ubicada

L:**

. I/. Àngels Quadras F: CEDIM

Davant d'aquesta possibilitat, Maria Àngels Quadras assegura que "estaria disposada a entrar a la casa de Gran Hermano però que li costaria molt acceptar la pèrdua d'intimitat. "Malgart cl meu caràcter obert, em costarien molt els moments íntims", assegura. Altres possibles dificultats que es planteja Quadras serien el fet d'haver de parlar tot el dia en castellà - " p e r falta de cost u m " - o haver-se d'estar tancada sense fer res més. Tot i això, Marta Àngels Quadras afegeix que Gran Hermano té la seva part positiva i que "com que m'agrada molt cuinar, segur que menjaríem més bé".

Campanya

Atena es mobilitza per evitar la violència contra les dones recollint signatures sociació va organitzar aquestes parades demanant l'adhesió a la Marxa Mundial d e les Dones 2000, contra la violència i la poAtena, el grup de dones de Sant bresa i recollint signatures en Cugat, va instal·lar dues parades aquest sentit. Totes les firmes informatives dijous passat a la. que s'hagin aconseguit es preplaça de Lluís Millet i la dels sentaran el proper mes d'octubre Quatre Cantons, per denunciar a la seu de l'ONT a Nova York, la violència contra les dones. L'asen una manifestació final en què M A ( ; D \ MKNDKZ - Sant Cugat -

•

»2«»

Li.

M h .

Narcís (Castanyer renovarà el càrrec com a president del C l u b Muntanyenc Sant Cugat. després d'haver estat l'únic candidat que s'Ini presentat a les eleccions d'aquesta entitat. Després de decidir avançar les eleccions al mes de juny, la junta del Club Muntanyenc va obrir a principis de maig un període de presentació de candidatures. Tres setmanes després, l'únic candidat que s'ha presentat ha estat cl fins ara president de l'entitat. Narcís Castanyer, que ja havia anunciat la intenció de tornar-se a pres e n t a r p e r a q u e s t càrrec i constituir un nova junta que fos continuista amb la tasca feta per la junta anterior. I )avant d'at[iiesta situació, i tal com estableixen els estatuts de l'entitat, la candidatura de C a s t a n y e r q u e d a automàticament proclamada i no es celebraran les eleccions previstes per al dia 19 de juny. .Ara, i un cop s'accepti definitivament aquesta candidatura. Castanyer i la resta de membres de la nova junta hauran de prendre possessió del càrrec i anunciar la renovació dels càrrecs als socis de l'entitat. Narcís Castanyer iniciarà, doncs, un nou mandat al capdavant del Club Muntanyenc, i, segons ha dit, ho farà amb la voluntat de poder continuar la tasca iniciada per ell mateix i l'anterior junta durant els darrers 4 anvs.

Atena participarà amb una delegació del seu grup. Amb aquesta acció es volia denunciar que la violència contra les dones vulnera greument els Drets Humans i és un gran obstacle per al desenvolupament social. Des del grup es va poder comprovar que els santeugatencs donaven suport a aquesta iniciativa i a les propostes que es plantejaven. La campanya, dins aquesta Marxa Mundial de Ics Dones 2000, continuarà a Sant Cugat de la mà d'Atena el proper 14 de juny, quan es preveu l'organització d'una xerrada sobre la violència contra les dones i la pobresa al món.

Atena va instal·lar parades a la placa de l'estació i dels Quatre CantoiisF: X. IARROSA

CONTRIBUÏM A FER DE SANT CUGAT UNA CIUTAT MÉS ECOLÒGICA Av. Graetís, 35 JrZm T^m^^^SflT*

€^*~·-·^^'

SJ^-f^L ^

n fnSSÜS

COMPONENTS ELECTRÒNICS PER A LA MOTOCICLETA

' f m j | r e £ a •.:.! ::Í(aéif;;eB!BÍ:ise« , sector • i

Tel. 93 590 66 66 Fax 93 590 66 67 e~maíl: leoneSli@ieonelli.com web: wwwieoneui.com

Societat

E L S ;<:.\!vn UNS DÍ-OHS. I d, /„,n M.WO

C e l e b r a c i o n s

Octavi Barnils i La Unió guardonats pel Rotary Club EI prestigiós club va celebrar dissabte la novena Nit Rotaria Es ii:i< C A S I . W i KR

- Bellaterra O c t a v i B a r n i l s i La l ' n i ó S a n t c u g a t c n c a han estat e n guany els guardonats a m b els premis Paul Harris i Venus d e S a n t C u g a t <|iie c o n c e d e i x a n u a l m e n t el C l u b Rotarv de la ciutat. (liira cada any, el Rotary Club va celebrar la seva Nit Rotaria a l'Hotel Bellatera. Durant el sopar, q u e enguany arribava a la novena edició, el club santc u g a t e n c va fer e n t r e n a d e l premi Paul Harris. q u e es va concedir a l'empresari santeugatenc Octavi Barnils fundador, entre altres coses, de les discoteques Chic i Airport, del Cafè Belgrado o del Mercantic. Aquest guardó, q u e fa honor al fundador del C l u b Rotary, es dóna cada any a p e r s o n e s nascudes o relacionades a m b Sant Cugat i q u e es destaquen per la seva trajectòria. "El premi Paul Harris és la màxima distinció rotaria", va explicar el president del Rotary C l u b

de Sant (lugat. Joan Josep P é rez, "sempre se li dóna a una p e r s o n a física, q u e sigui d e Sant Cugat o q u e per la seva trajectòria personal i professional tingui transcendència a la ciutat, q u e hagi fet alguna cosa bona. important per a la c o m u n i t a t " . P é r e z va afegir

"Barnils és una persona que ha donat una transcendència molt més enllà del nostre entorn " q u e aquest premi l'han rebut fins ara persones com Narcís Serra, J a u m e Sàbat o E m ma Vilarassau, i q u e en a q u e s t a ocasió havien pensat e n Octavi Barnils, perquè "és una persona q u e ha donat una transcendència molt m é s enllà del nostre entorn a la vila d e Sant Cugat. Nosaltres creiem q u e es mereix aquest premi en re-

coneixement a la seva tasca de difusió i de transcendència de la ciutat". Per la seva banda, Barnils va manifestar la seva sorpresa per haver rebut aquesta distinció, ja q u e , segons va dir, "aquesta és la primera vegada que em donen un pemi". Octavi Barnils va afegir q u e el g u a r d ó era un "recon e i x e m e n t a una feina q u e fa anys q u e faig, i q u e no és una simple activitat empresarial o m e r c a n t i l , t é un v e s s a n t social". L'altre guardó de la nit, obra de l'artista s a n t e u g a t e n c Ricard Sala. va ser La l'nió Santcugatenca, q u e va rebre el premi Venus de Sant Cugat per la seva trajectòria i pel c e n t e n a ri de l'entitat. " F r a n c a m e n t . em va s o r p r e n d r e moltíssim que ens donessin aquest prem i " , c o m e n t a v a el p r e s i d e n t de La l'nió, Josep Puig, "però des del Rotary em van escriure una carta molt bonica explicant el q u e ells veien de La Unió i del q u e s'havia fet en aquesta entitat, que ens va om-

l'empresari Octavi Barnils va rebre el premi Paul Harris d'enguany FOTO: K. F.

plir d e satisfacció. Està molt bé q u e es valori la tasca q u e hem fet, q u e se'ns doni aquest reconeixement". El Rotary C l u b d e Sant C u gat va ser fundat l'any 1986 i es va c o n s t i t u i r o f i c i a l m e n t el 1 9 8 9 . D e s d e fa n o u a n y s aquest club celebra un sopar anual q u e sota el n o m d e N i t

S o l i d a r i t a t

C o n f e r è n c i a

CiU va fer una crida a favor de la pau amb un homenatge als exiliats

Rotaria, reuneix els seus socis i diverses persones representatives de la vida política, social i c u l t u r a l d e la c i u t a t . Aquest any, entre els 70 convidats al sopar, hi havia l'alcalde Lluís Recodcr, la vídua del p a s t i s s e r J a u m e S à b a t o l'artista Pep Blanes, entre d'altres.

Creu Roja continuarà oferint el servei d'ambulàncies fins al 3 0 de juny

El grup local va mostrar així el rebuig a la desfilada militar K.C. MAGDA M É N D E Z

Amb un homenatge als exiliats catalans, la secció local de Convergència Democràtica de Catalunya va voler fer dissabte una crida a favor de la pau i en contra del militarisme. "Nosaltres volem que aquest sigui un acte amb una clara simbologia de pau i de llibertat, és un acte de refús a qualsevol ostentació militar i de violència", va explicar a l'inici de la xerrada el president de CDC de Sant Cugat, Ramon Bonastre. Amb aquesta voluntat, des d'aquesta formació van voler fer un homenatge i un recordatori a totes aquelles persones que "per defensar aquests ideals de pau i davant d'una brutal ostentació militar, es van haver d'exiliar i ho van perdre tot: família, béns i llibertat". Els encarregats de fer aquest homenatge van ser el professor d'història contemporània de la l'B, Carles Santacana, i el que va ser conseller d'Agricultura de la Generalitat republicana, Josep Roig. Tots dos

Creu Roja de Sant Cugat-Rubí continuarà oferint el servei d'ambulàncies en la zona de Sabadell fins al 30 de juny. A partir d'aquesta data, passarà a fer-se'n càrrec l'empresa Transport Sanitari de Catalunya, SLU, que ha estat la guanyadora del concurs públic qucl va plantejar el Servei Català de la Salut. La voluntat de regularitzat el transport sanitari de tot Catalunya, cl Servei Català de la Salut va treure aquest servei a concurs públic. El guanyador de l'adjudicació va 1 ^_\\ ser, finalment. Transport Sanitari / iiih ,// rmiiilni lii iihui htn(nl n'Iit/l·ii IIKM d lii • ultimi i institucionsenttilums F: F..F.Català i es va donar a conèixer el dimarts 9 de maig passat. En total, van parlar del que va ser l'exili i de unes entitats, que van promoure la aquesta empresa ha aconseguitjfercomunitat entre la generació dels la importància que va tenir per al se càrrec de la zona que cobrien vells de la república i els joves" manteniment de la cultura i les insles ambulàncies de Creu Roja Sant titucions catalanes. En aquest senL'acte en homenatge als exiliats Cugat-Rubí, portarà vuit lots del tit, Santacana va destacar "la feina catalans va començar a les dotze del concurs públic, distribuït a defefeta per aquesta gent. que d'alguna migdia, coincidint amb l'inici de la rents punts de Catalunya. L'entramanera i quan a dins de Catalunya desfilada militar, i hi van assistir da en vigor d'aquesta adjudicació no es podia, van mantenir una traprop de 40 persones, entre elles l'alserà l'I de juliol. dició política, unes institucions, o calde Lluís Recoder.

Durant aquesta setmana, els equips directius de Creu Roja i Transport Sanitari de Catalunya estudiaran les adjudicacions i com quedarà conformat el nou mapa sanitari català. També es preveu que posteriorment, ambdues organitzacions intentaran col·laborar tant amb cl Servei Català de la Salut com amb la resta dels adjudicataris per facilitar la transferència dels serveis i obligacions laborals en tot el territori. Concretament, Transport Sanitari de Catalunya passarà a encarregar-se dels lots territorials del Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, Delta I Jtoral-Garraf, Osona, Sabadell i tres zones de les set en què es divideix Barcelona. A més, aquesta empresa iniciarà ara negociacions amb el Servei Català de la Salut per aconseguir els lots que han quedat deserts, dels quals, mentrestant, es fa càrrec la mateixa Creu Roja. Aquesta organització, però, continuarà treballant pels més necessitats, realitzant tasques de prevenció, primers auxilis, socors, col·laboració internacional, etc.

ELS-Í CANTONS Dijous, l rit Juny tiel iOOO

Societat

Fl.S ÍCAIYTOINS Dijous. I dinin del2000

C o r t c e a t r a c í

L'Ajuntament reafirma el seu compromís amb el poble sahrauí

Col·lectius locals van manifestar-se per dir no a la desfilada militar

E.C. - Sant Cugat -

Diverses entitats i col·lectius de Sant Cugat van manifestar divendres la seva oposició a la desfilada militar prevista per dissabte a Barcelona. Durant l'acta, els col·lectius van llegir manifestos en contra de l'excercit i dels diners invertits en armament, i en contra e la política de CiU, P S C i PP, que han permès que la dsfilada es fes a Barcelona. La concentració, a la que hi van assistir unes setanta persones, va viure moments de tensió a causa d'un grup d ejoves que van interrompre la lectura dels manifestos amb crits en defensa de l'excercit i del rei. La jornada va finalitzar però sense cap incident destacat.

E S T K R CASTANYER

La desfilada q u e van fer les F o r c e s A r m a d e s a q u e s t dissabte a Barcelona va ser rebuda negativament per diversos col·lectius de Sant Cugat. Ja el dia a b a n s , a g r u p a c i o n s com Maulets, CASC, Assemblea O k u p a de Torre Blanca o la J E R C i E l ' i A van reunir-se a la plaça Barcelona, on van llegir diversos manifestos en contra de la desfilada militar i en contra de la política de CiU, PSCP S O E i PP, q u e han p e r m è s q u e aquest acte es fes a la ciutat comtal. "La decisió de fer desfilar l'excercit d'ocupació espanyol pels carrers d e Barcelona és política, i per tant, té uns responsables polítics" van afirmar Maulets. Des d'aquests col·lectius es va criticar t a m b é l'existència i el m a n t e n i m e n t d'un excèrcit, q u e segons van dir, és fruït de la dictadura franquisme i va ser

imposat per la Constitució Espanyola de 1978. D e s de les Joventuts d ' E R C van recordar q u e en el referèndum de l'OT A N d e l'any 1986, a Cataunya va guanyar el N O , i q u e d'altra banda, a Catalunya hi ha un gran nomnre d'insubmisos i d'objectors de consciència. Per últim, una altra q ü e s t i ó d e s t a c a d a p e r t o t e s les entitats reunids a la plaça Barc e l o n a van ser els d i n e r s invertits e n m a n t e n i m e n t de l'excercit i en armamant.

Durant l'acte, hi va haver mm discusió amb un grup de defensors de l'excercit F: m a d e s coincidia a m b a q u e s t any 2000, declarat per l ' O N U com Any Internacional d e la Cultura de la Pau. L'acte en contra de la desfilada de l'exèrc i t , q u e va comptar amb la presència de més d e 70 persones, va viure m o m e n t s de tensió quan un grup de joves va interrompre la lectura dels manifestos a m b crits de "viva Espana y viva el rey". Per uns moments, els crits a favor i en

Es van manifestar Maulets, CASC, Assemblea Okupa Torre Blanca, la JERCiEUiA

S e g o n s van e x plicar des de l'ass e m b l e a local de Maulets "aquests són uns d i n e r s llençats, q u e e m pobreixen els pobles més necessitats i enriqueixen les grans companyies multinacionals". Des d ' E U i A , per la seva banda, van destacar q u e aquest acte de les Forces Ar-

contra de les Forces Armades van obligar els agents de la policia local a acostar-se fins a la plaça B a r c e l o n a , p e r ò finalm e n t la concentració va poder dur-se a terme sense cap més incident destacat. A banda d e la concentració en contra d e la desfilada militar de dissabte, l'assamblea local de maulets t a m b é va organitzar la setmana passada una xerrada-àudiovisual per parlar del projecte que des de fa tres anys està fent a Cuba la Brigada Catalana Venceremos. D u rant l'acte, m e m b r e s d'aquejst col·lectiu van passar un vídeo sobre la situació d'aquesta illa.

L'Ajuntament de Sant Cugat participarà en la Trobada Estatal de Ciutats Solidàries amb el Poble Sahrauí que es farà a B a r c e l o n a els d i e s 8 i 9 d e juny. L'objectiu d ' a q u e s t a trobada, organitzada per la Federació Estatal d'Institucions Solidàries a m b el Poble Sahrauí (CCASPS), és fer una anàlisi d e ia situació actual del conflicte al Sàhara Occidental i de la situació del Pla de Pau. La trobada servirà t a m b é per plantejar les perspectives i les accions solidàries q u e s'haurien d e dur a t e r m e des de les X.L. institucions, i per analitzar la situació q u e estan vivint els ciutadans sahrauís de les zones ocupades i dels camps de refugiats. Aquesta trobada coincideix amb un m o m e n t d ' e s t a n c a m e n t del Pla de Pau i d'ajornament indeterminat del referèndum i t a m b é a m b la publicació d'un informe del secretari general de la Nacions Unides, Kofi Annan, sobre les perspectives d e resolució del conflicte. Amb motiu d'aquesta jornada, una delegació sahrauí viatjarà fins a Barcelona, on seran rebuts per diversos m e m b r e s d e la C C A S P S , e n t r e ells l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder.

S u b v e n c i o n s

UIES Angeleta Ferrer oferirà beques per anar a Anglaterra MM. - Sant Cugat -

L'I ES Angeleta Ferrer ha reb u t una borsa d ' e s t u d i s d e l Departament d'Ensenyament d e la G e n e r a l i t a t per p o d e r oferir cursos a Anglaterra. La subvenció ascendeix a un total de 4.250.000 pessetes a m b q u è finançaran aquests estudis de q u i n z e dies a la Gran Bretanya. Concretament, les b e q u e s es destinaran a aquells a l u m n e s que estiguin cursant primer d e batxillerat a l'institut Angeleta Ferrer, i q u e e n g u a n y cursen l'assignatura optativa Learning English Through Fairy Tales.La subvenció de la Generalitat s'atorga per possibilitar l'estada a Anglaterra

dels a l u m n e s b e c a t s per un període de dues setmanes, durant les quals es portaria a term e un curs especial. Els diners s e ' l s han c o n c e d i t pels treballs q u e s'han portat a terme al llarg del curs en aquesta a s s i g n a t u r a . La iniciativa q u e ha tingut més rellevància en aquest sentit han estat les activitats q u e formaven part del projecte Orator. Els t r e balls q u e s ' h a n r e a l i t z a t e n aquest curs lectiu ja havien estat g u a r d o n a t s a m b altres tipus de premis i ajudes a n t e riorment en a q u e s t any. Aquesta assignatura, Learning English T h r o u g h Fairy Tales, es troba dins el depart a m e n t d ' a n g l è s del c e n t r e i la imparteix la professora Maite Ruiz.

Els alumnes de/L·onardo da Virin van conèixer el funcionament de la í d'un diari FOTOXAVILARROSA

L 1 E S L e o n a r d o d a Vinci visit^ ELS 4 CANTONS Els alumnes de segon d'ESO de l'IES Leonardo da Vinci van Visitar dilluns la redacció del setmanari E L S 4 CANTONS. En la seva visita van conèixer tot el funcionament general que porta a terme la publicació, des d'anar en busca de notícies fins a la seva impressió en papers, passant per la redacció, la correcció, la maquetació i la creació dels fotolits i les planxes per a la impreipta. Durant aquesta activitat, els nois i noies que estudien en un dels instituts públics del nostre municipi van aclarir els dubtes que se'ls plantejava. D'aquesta manera s'inicia el cicle de visites a les instal·lacions del setmanari santeugatenc E L S 4 CANTONS que es portarà a terme a instància dels mateixos centres escolars./ M.M. (Sant Cugat)

Societat

ILS /CANTONS Dijous, Irle juny del2000

' O k u p a c í ó '

Festes

Més d'un centenar de persones celebren la Cruz de Mayo Enguany era la vuitena edició de la festa andalusa

L?assemblea 4okupa' presentarà una nova proposta de conveni

MAGDA M É N D E Z

Uns 2.400 clavells van formar la gran creu que va presidir diumenge passat la seu del Centro Popular Andaluz (CPA). Per vuitè any consecutiu, l'entitat local celebrava la festa de la Cruz de Mayo a la nostra ciutat, a la qual van assistir més d'un centenar de persones. Entre el públic també s'hi podia trobar l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, diversos membres de l'equip de govern i l'oposició del consistori, a més d e representants d'altres agrupacions andaluses a Catalunya. La festa de la Cruz de Mayo va començar el migdia, amb una missa a l'aire lliure, on diversos grups i particulars van realitzar la seva ofrena floral. A més, durant la missa també va actuar el Cor Rociero Recuerdos de Andalucía. Un dels punts destacats va ser la participació de persones no vinculada a l'entitat. "Creiem que l'objectiu de donar cabuda i obrir-nos al poble s'està acomplint", assegurava orgullosament el president del CPA, Gabriel Ruiz. Després de la missa, va arribar el torn d'una petita actuació en què van participar els grups de ball Axatiana, Centro Popular Andaluz i Triana. "És una de les dates importants pel CPA i, per tant, per Sant Cugat", afirmava l'alcalde, Lluís Recoder. "Puc dir amb coneixement de causa que és un

Ekokupesiolenpirstietarunatonhapropotfa deloineiii a l'ajuntitment F X.l. E.C. vern ha d'incloure només un pacte entre l'assemblea okupa i l'equip de govern, pel qual l'Ajuntament els cedeixi temporalment L'assemblea okupa de Torre Blanl'ús de la masia perquè ells puguin ca té previst sol·licitar una nova fer-se càrrec de l'autogestió conreunió amb l'Ajuntament per prejuntament amb les entitats de la sentar-los una nova proposta de ciutat. conveni. Des d'aquest col·lectiu consideren que el conveni plantePel que fa a l'Ajuntament, han jat per l'equip de govern no s'amanifestat la seva sorpresa per la A cues/ és el vuitè any que se celebra la Cruz de Mayo a Saní Cugat F.E. FA RJNYES justa a les seves expectatives d'auresposta dels okupes]z que, segons togestió i de diàleg amb les entitats acte molt arrelat i crec que és bo ció. Creiem que està completafont municipals, ells els van fer arride la ciutat, i per això han decidit que la gent de Sant Cugat el coment consolidada, a tal extrem bar la seva proposta de conveni per redactar una nova proposta. Segons negui, que gent que mai s'hi ha que, l'any que ve, volem millorarvia personal i directa i per això no van anunciar ara fa una setmana, acostat el dia de la Cruz de Mayo, la, recuperant les catifes de flors esperaven que el col·lectiu manino poden acceptar qüestions com doncs ho faci perquè és un acte que anirien davant de l'altar" . festés la seva opinió a través d'una que l'Ajuntament intervingui en festiu bonic", afegia. roda de premsa. Des de l'AjuntaEl proper acte públic que celela gestió o en les obres de la casa i Aquest és el vuitè any que se cement han afirmat esperar que l'asbrarà l'entitat andalusa de la nosper això el conveni que ells tenen lebra la festa al CPA i, segons Ruiz, semblea okupa els respongui per tra ciutat serà el proper 10 de juny previst proposar a l'equip de go"ens anem superant.a cada edila mateixa via directa i personal. pel seu 23è aniversari.

Fins a un

0 / de descompte / O si avances 60 dies la reserva del teu viatge. RACC Vine i informa't de les condicions

CfcíA

d'aquesta promoció

r r r CLUB

agència de viatges

Delegació RACC a Sant Cugat: Rambla Ribatallada, 20 - Tel. 93 495 50 71 IMPRESSIÓ DE PÒSTERS Amb injecció de tinta (des tí'1 unitat! Fins a 135x200 cm

ACABATS Ptafonats (en foarn-cartró ploma! Laminats Encapsuiats

SOLUCIONS GRÀFIQUES

CONVOCATÒRIA PER COBRIR OÜES PUCES TEMPORALMENT Assistent social (Nomenat com a funcionari interí pera substitució per maternitat) Peó de mercats {Contracte laboral temperat per a reforç durant l'estiu) Les bases per accedir als respectius processos selectius les podeu obtenir al vestíbul de l'Ajuntament, de 9 a 21 h. El termini de presentació d'instàncies finalitzarà el dia 12 de juny. Per a qualsevol aclariment, truqueu al Negociat d'Administració de Personal, de 9 a 14 h.

Ajuntament de Sant Cugat del Valies

Societat

ELS Í C A I Y I W S Dijous, 1 de juny del >000

C o n f e r è n c i e s

P r e s e n t a c i o n s

"Encara n o h e tingut cap situació desagradable a causa de la fama •>•>

La nova Miss Espanya va ser dijous passat al Pryca Sant Cugat

\IIIII •. d( lii I \/• Sí"<)fiov/1ii IIIIIIMI uii min iitle(Itiluiilti lesiltuifi

l·O'l'O:XI..

Dones de PEdat Mitjana, protagonistes d'un nou cicle de la UNESCO MAGDA M É N D K Z -VaMorelx/Mira-sol -

possibilitat d'encaminar la seva carrera cap al món del cinema i la televisió:"quan acabi aquest any, si tot està més calmat, intentaré estudiar art dramàtic". 1 lelen Lindcs va assegurar també que, de moment, està portant molt bé el fet de ser famosa ja que "la gent pel carrer em tracta amb respecte, em volen conèixer, intenten que els firmi autògrafs o em faci fotos amb ells, però encara no he tingut cap situació desagradable a causa de la fama". Tot i així, Lindes va assegurar també que quan surt o va a festes sempre va acompanyada d'assessors, que la guien una mica l'orientin "perquè no fiqui la pota".

L'Associació d ' A m i c s de la l ' N E S C O Valldoreix-Sant Cugat ha organitzat pel mes de juny un nou cicle de xerrades a l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC). En aquesta ocasió es parlarà sobre tres figures femenines que van destacar en una època en què la dona ha\ia d'estar forçosament en segon pla: l'Edat Mitjana. Amb aquest cicle es tancarà la temporada d'activitats de l'associació valldoreixcnca. Emma de Barcelona; Krmessenda, comtessa de Barcelona; i Hidclgarda de Bingen són els Tres Exemples de Dones Avantguardistes a l'Alta Edat Mitjana, segons anuncia el mateix títol del cicle de xerrades que comenta avui mateix. La filòloga Joana Ripollès i la teòloga Maria Pau Trayner serajn les encarregades d'explicar la viefa i anècdotes de la filla de Guifré fel Pilós i primera abadessa del Mo-

tat del seu cotxe mentre anava a llençar una bossa d'escombraries al contenidor ubicat a la cantonada més propera. Quan va tomar no es va adonar que li faltava la maleta i va agafar el vehicle en direcció a l'aeroport. A mig camí, però, va recordar que no l'havia agafat i, en tomar al lloc de sortida, ja no la va trobar. Una testimoni presencial (una dona de fer feines que estava al balcó en el moment dels fets) va declarar que va veure perfectament com l'autocar parava, feia marxa enrere uns 10 metres, la dona baixava, agafava la maleta i tornava a pujar, abans d'arrencar novament. La dona va sospitar i va prendre nota de la matrícula del

vehicle. Per la seva banda, l'acusada ha assegurat que no va succeir d'aquesta manera, malgrat que ha confirmat que va veure la maleta abandonada al carrer. Segons a monitora, no van parar a recollir |a malera perquè tant cl xofer de l'ajítocar com ella mateixa tenien mo|lta pressa i no podien passar per dependències policials per deixar-la. El perjudicat reclama una ind e m n i t z a c i ó q u e ascendeix) a 150.000 pessetes, la suma en què està valorada la maleta i el seu contingut. En aquesta demanda, però, no hi ha cap petició expressa pel viatge a Anglaterra que va haver de cancel·lar, perquè li van retornar els diners del bitllet d'avió.

IltIen I .in/ii••< ui pitsneliirnl' Smit Cu«titCentre Comen•tall/i IHKH Inl-lt u in lonsrfOmXkii th KM T.KCANTAWKK

- Sant Cugat I,'actual Miss Espanya. Helen I andes, va \ isitar la setmana passada cl Sant Cugat Centre Comcrcial, on \a presentar la nova col·lecció de joies Miss Espana de Oro Yivo. Helen Lindcs, de divuit anys, es des del mes de març la nova Miss Kspanya i ha estat Segona Dama d'Honor de Miss l nivers. "Ser Miss Espanya m'ha canviat moltíssim la vida. Ara visc a Madrid, lluny de la meva família, però també tinc moltes aventatges" va assegurar. Alguns d'aquestes aventatges són la quanti-

tat de feina que li està sortint o el fet de poder viatjar per Kspanya i per l'estranger i conèixer a molta gent. "1 n an\ com a Miss t'otereix moltes oportunitats i cal aprofitar el temps" va explicar. Pel que fa al futur, aquesta jove model té previst, si pot., rependre els seus estudis de C O L . que ha hagut d'abandonar pels seus compromisos com a model: "he d'aprofitar els aventatges de ser Miss Espanya, i si he de sacrificar els meus estudis per després reprendre'ls més endavant, doncs em sembla bé". Altres projectes futurs de Helen Lindcs són la possibilitat d'estudiar veterinària -una de les seves aspiracions- o la

S u c c e s s o s

Condemnen una monitora d'autobús a 2 anys de presó per robar una maleta MAGDA M É N D E Z .

El fiscal de la secció cinquena de l'Audiència de Barcelona ha demanat dos anys de presó per a una monitora d'autobús de transport escolar que ha estat acusada de robar una maleta que un veí de Sant Cugat va deixar oblidada al carrer. La processada, Maria Rosa CA.,

ha confirmat que va veure la bossa de viatge entre dos cotxes però ha negat haver-se'n apropiat. El judici es va celebrar el 17 de maig passat. Els fets van succeir el 12 de febrer de 1997 a Ics nou del matí, quan un veí del carrer Manel Farrés de Sant Cugat tenia previst sortir per emprendre un viatge llarg. L'home va deixar la maleta al cos-

hOK) \ 1..

nestir de Sant Joan de les Abadesses, Emma de Barcelona. La xerrada es farà aquesta tarda a partir de les vuit a la Sala d'Actes de l'ANC. La següent conferència es farà el dia 8 de juny i anirà a càrrec de la historiadora Teresa Vinyoles. En aquesta ocasió explicarà la trajectòria d'Ermessenda, una comtessa de Barcelona de l'any 10(M). que va fer justícia basant-se en el dret i rebutjant l'arbitrarietat del judici de Déu. El col·loqui final versarà sobre la polifacètica Hidclgarda de Bingen. La filòloga Isabel Segarra explicarà el 15 de juny la vida d'aquesta poetessa, mística, abadessa del nord d'Europa que també estava interessada en la medicina. Aquestes conferències s'emmarquen dins el II Cicle d e la Dona a través del Temps i, junt a m e n t a m b l'excursió a Sant Martí del Canigí i a Cuixa, tancarà les activitats de l'Associació d'Amics d e la U N E S C O d'aquesta temporada.

ELS</CAIYroNS Dijous,! dejuny M2000

Societat

ELS /CANTONS Dijous, I tic jiiux del2000

' C à s t i n g '

R à d i o

S a #Ï í

C u g a t

<.(.

No he fumat

Carles Solà. Rector de la Universitat Autònoma de Barcelona

mai cap porro

"No renuncio a tenir el meu posicionament ideològic i no l'amago"

E M I L I BKLLA

-Sant Cugat-

ting' de RSC el dia 13 de març. A l'hora de fer la selecció dels candi-

- Per començar li diré una sèrie de noms i m'haurà de dir un adjectiu per cada un. - Carles Solà: Professor. - Casal Ohtpa) de Tonr Blanca: Joves.

dats, n'haurem de tenir en compte també l'habilitat i el nivell de co-

- '/Aplana: Polític.

Tot i tenir un càrrec tan important, Carles Solà es va presentar al 'Càs-

neixements, realment ampli en matèries diverses. De fet, no és per a menys: Solà és professor titular de la Càtedra d'Enginyeria Química de la UAB, tasca que reprendrà quan acabi el seu període com a rector. Ara bé, de ben segur que també hauran influït en el seu comportament la seva gran facilitat per riure o les aficions a la natura i a al cinema, que, segons ell, també l'ha educat.

MAIÍDA MKNDK/.

Em dic Carles Solà i Ferrando. Vaig néixer a Xàtiva, la costera. País Valencià, el 28 de novembre de 1945. Sóc casat i tinc dues filles. Sóc professor universitari. — Es considera un idealista? -Voldria creure que sí. Perquè malgrat que els anys i les decepcions s'han anat acumulant, encara crec que val la pena treballar i lluitar per tota una sèrie de valors. - Com va viure els seus anys d'institut a l'Acadèmia Castellanos? -Doncs són uns anys feliços, amb uns professors excel·lents, que recordo amb molta estimació. Eren professors rcpresaliats pel règim, que no podien treballar en l'ensenyament públic i vaig tenir la sort de tenir-los. Em van transmetre molts valors. -Veiem que vostè va decidir estudiar química... -Ah, sí! Ho tenia claríssim des de ben petit. - Per cjuè? -Doncs no sé si és per l'ambient taller o què, però crec que em van influir molt un parell de professors de Física i Química que vaig tenir, que ens van entusiasmar per l'exploració i decobrir la natura, manipular-la.... 1 també, les aventures que fèiem amb un grapat d'amics. Fèiem pólvora i tota mena d'artefactes..., en fi, ens divertíem molt. Això va demanar la seva formulació més acadèmica que volia dir estudiar química. — Què és ser agregat?

- É s una categoria de professor que ha desaparegut Antigament, abans de la llei del 83 hi havia, a banda del professor ajudant, tres categories de professors numeraris: l'adjunt, l'agregat i el catedràtic. Jo he corregut tots els papers de l'auca: becari, ajudant, adjunt, agregat i, fi-

nalment, catedràtic aquí, a l'Autònoma. — Se sent frustrat per haver d'exercir de professor, en comptes d'investigador? -Bé, de fet, la tasca universitària permet la simultaneitat de l'ensenyament i la investigació. Ara no és el meu cas, però m'he dedicat molt també a la investigació. Ja fa temps que no em deixen entrar a un laboratori, perquè si no, trencaria les coses, però sí que m'apassiona. — Com va decidir presentar-se per a rector de la Universitat Autònoma de Barcelona? - L a veritat és que va ser una argumentació entre el grup d'amics que estàvem embolicats en el que es podria dir conspiració, com a alternativa a la direcció de l'Autònoma, que es dóna sempre al presentar un programa de govern. I a l'hora de la veritat, jo vaig ser l'últim a dir que no, i em va tocar. — Creu que cal que càrrecs com el de rector d'una universitat es posicionin políticament? -Políticament, jo entenc que la Universitat és una institució" plural, que

Les preguntes •Desmenteixi que hi ha corrupció al rectorat de la Universitat Autònoma. Desmentit. • N o é» tan greu que un murcià sigui president de la Generalitat Valenciana com que on valencià sigui rector de la UAB? Que un ciutadà dels països catalans sigui rector de la UAB ho trobo normal. Que un murcià sigui president a València..., en principi no tinc cap objecció. El que sí que crec és que

- Ricardo Femís: l In professor fantàstic que vaig tenir. - Ansiàs March: 11 n dels nostres grans poetes. - Rosa Rodríguez: La meva dona. - A qui de Sant Cugat cremaria a les falles de València? - Són tots molt bona gent per aquí. - Per què els de Castelló tenen mania als valencians? - Els castellonencs són valencians. - Què regeix un rector: una església o una universitat? - Al País Valencià no hi hauria confusió perquè els que hi regeixen les esglésies es diuen retors. - Ha vist mai el programa de TV3 Solà va ser el pregoner de la darrera Festa Major 'Universitat Oberta'? -No. hi han de cabre totes les concepvestigació en català. L'expressió ca- Cal una 'rebenón en los bares' de cions democràtiques. Per tant, el talana com a expressió universal, les facultats? rector, com a representant de la insigual que en anglès, francès o cas- Sí, perquè hi deixin de fumar. titució, no s'ha de posicionar de matellà. Crec que és un dels nostres - Per què té mal d'esquena? nera explícita en funció d'una dedeures com a institució. - Supose que perquè tinc massa anys, terminada opció política, electoral... - Vostè va llegir el pregó del Corperquè no vaig tenir una bona eduTanmateix, no renuncio a tenir el reDengua. El català desapareixerà? cació postural a l'escola i perquè això meu posicionament ideològic, i no -Segurament desapareixerà, com de ser bípeds porta aquesta consel'amago. En qualsevol cas, hi ha ha desaparegut el llatí com a llenqüència. una part importantíssima de la pogua viva. Espero que trigui molts se- En què s'assembla al cantautor lítica que és obligació, que és la pogles perquè això passi. Però, perRaimon? lítica universitària, que té moltes q u è això no passi, cal q u e - En què tots dos vam nàixer al maalternatives i connotacions. l'utilitzem, el fomentem, el manteix poble. - Quin és el paper de la universitinguem viu, modern, útil, per una - Consideraria José Maria Aznar tat en l'àmbit polític, en sectors societat que és molt ràpidament una persona 'non grata1 a casa seva? com pot ser la defensa del català? canviant. - No crec que hi hagués ocasió. -Pel que fa a la cultura catalana en - Per què serveixen les columnes general, tenim un deure explícit, 'Càstiug' j'emet eh dilluns de_ÏA a 24h de l'Autònoma? que és el de conservar i fomentar el Repetiria de l'entrevista a Jaume Pla, disstdl·le - Per moltes coses. Segons Andreu llegat, fent possible la cultura, la inde 14 a lïï ti RSC (91.5 FM) Alfaro és un anunci, però jo crec que és un símbol, també. - D e què? - D'una universitat que està compromesa amb el seu país, entre d'altres. JORDI RAMOS - Ha fumat mai un porro? hauria de ser una persona que -No. raonés en català, que defensés - El valencià és la mateixa llengua el català i que no caigués en po-Solà és un amant de k natura i que el català? litiqueries secessionistes resdiu que els dissabtes li agrada pecte a l'idioma i respecte a la passejar per Coliserola. Per -Sí. ciència. aquest motiu, li vam preguntar - Creu que ek alumnes de la UAB sobre la fauna del parc, i malgrat saben quina cara fa? • E s democràtic que es posi no ser-ne un expert, ho va res- No. Entre altres qüestions perquè e n marxa avui un informe pondre tot correctament. el full informatiu que publiquem allà Brieall que trea p o d e r al -A més, és una de les poques té prohibit posar fotos meves. claustre i el dóna al rector? persones que ens podria dir com - Va d'incògnit per la plaça Cívica? Això no és així. El que diu és aprovar una assignatura sense es- El dia que no pugui passejar tranque alguns claustres haurien de tudiar. No en va dir cap, però sí quil·lament per qualsevol lloc de la ser més operatius per la mida, que va reconèixer haver copiat meva universitat sabré que hauria de perquè un clasutre de 1.500 en un examen de matemàtiques. plegar. persones no pot treballar bé.

de La Veu

Les

Proves

TOTA i A litròfUtíiAClÓ m SANT CUGAT * LA «HttO» MÚSICA * ESPORfS *

frülk

RADIO SANÍ CUGAT

OS 4 CANTONS

Comarca

/ de juny del 2000

S a b a d e I I

C i u t a t s

La comarca aglutina gran part dels cursos universitaris d'estiu El Vallès, el Garraf, l'Osona i el Berguedà seran algunes de les comarques de Catalunya on resultarà més accessible cursar estudis universitaris aquest estiu. L'oferta de cursos universitaris per a juliol i agost a les comarques de Barcelona serà en total de 221, 85 dins aquestes tres comarques, que es podran cursar en qualsevol de les 15 seus que les universitats catalanes posaran a l'abast. Enguany l'Institut Joan Lluís Vives, format per les disset universitats dels Països Catalans, ofereix un total de 580 cursos de tot tipus dins la seva' programació d'estiu, tot ampliant el nombre de seus fins a 53 seus per tal d'augmentar la seva incidència al territori i superar les més de setze mil m a t r í c u l e s d e l ' a n y passat. Prop de vint mil estudiants

participaran, des del 19 de juny fins a I'l d'octubre, en algun dels cursos que organitzaran les 26 institucions q u e formen la xarxa del Joan Lluís Vives, l'única que agrupa tots els centres universitaris dels diferents territoris de parla catalana. Fins a vuitanta cursos més, incloenthi els d'idiomes, intentaran posar a l'abast la possibilitat d'ampliar la formació o reciclar-se p r o f e s s i o n a l m e n t aprofitant l'augment de temps lliure o el poc ús de les instal·lacions universitàries durant l'estiu. L'any passat un 71% dels inscrits eren estudiants, tot i que cada any a u g m e n t a el n o m b r e de professionals que s'interessen per aquest tipus d'oferta. Catorze localitats de les comarques de Barcelona albergaran algun dels 221 cursos d'estiu organitzats, un 41,5% de l'oferta./Intra-ACN

S a b a d e l l

La ciutat té 2 3 inscripcions en el registre per nomenar tuteles de la Generalitat La comarca del Vallès Occidental compta amb 60 inscripcions. 23 de les quals són de veïns de Sabadell, en el registre de nomenaments tutelars no testamentaris de la Generalitat de Catalunya des de la seva creació, el 1997. Aquest registre, únic a l'Estat espanyol, preveu que els ciutadans puguin designar un tutor per als fills m e n o r s no emancipats o incapacitats, i fins i tot per a ells mateixos en previsió de ser incapaços en el futur. Al Vallès Occidental s'han registrat 3 designacions de tuteles, una a Sabadell i una altra a Sant Cugat del Vallès, i 58 autotuteles, 22 de les quals són a Sabadell. l'n total de 12 veïns de Terrassa han fet designació d'autotutela, i 10 de Cerdanyola del Vallès. La resta es distribueixen entre els municipis de Barberà del Vallès, Castellar del Vallès, Sant Cugat i Montcada i Reixac.

El Registre de nomenaments tutelars no testamentaris, que està regulat a la llei 9/1998 de 15 de juliol del Codi de Família, recull les inscripcions tant de tuteles, és a dir, la designació per part dels pares de les persones que voldrien que es fessin càrrec dels fills menors o incapacitats en cas que ells no puguin fer-ho esporàdicament, i les autotuteles, això és, el nomenament de tutors per a un mateix en previsió d'una futura incapacitat, fins i tot en cas que sigui temporal. E n t r e els supòsits q u e s'inclouen en aquests casos hi ha, per exemple, els dels pares que per raons de feina han de viatjar molt i no poden tenir la cura que voldrien dels fills, o bé les persones que preveuen anar a viure a l'estranger una temporada i volen que algú els administri el patrimoni que deixen a Catalunya./Intra-ACN

FIconseller d'F.connmiti i portaveu del govern. Artur Mim, durant la roda de premsa FOTO:

lutra-ACS

El govern anuncia 2 . 3 7 1 milions per a les comarques barcelonines El conseller portaveu de la Generalitat, Artur Mas. va presentar un paquet d'inversions a la xarxa viària de Ics comarques barcelonines per valor de 2.371 milions de pessetes destinades a vint-i-nou obres. Dels gairebé 2.400 milions de pessetes que destinarà el govern català a les carreteres barcelonines. 730 corresponen a les obres de millora del traçat de la carretera C-17 (N-152) a l'alça-

da de Tagamanent a Osona. La majoria de les vint-i-nou obres consisteixen en el reforçament del ferm i en la substitució de la senyalització per incrementar la seguretat. Entre altres de les actuacions més destacades hi ha les de'reforçament del ferm de la carretera C-26 (C-149) entre Berga i Montmajor, al Berguedà, per un import de 105 milions de pessetes, així com a la C-1415 a Ar-

gentona, al Maresme, per 130 milions. Les inversions en carreteres a les comarques barcelonines formen part d'un pla global d'inversions per a la xarxa viària de tot Catalunya que puja fins als 17.635 milions de pessetes i s'acullen a la capacitat d'endeutam e n t d e l ' e m p r e s a GISA tal com preveuen els pressupostos de la Generalitat de l'any 2000. /Intra-ACN

T e r r a s s a

S a b a d e l l

Renfe millora les Rodalies

Recurs contra la rebaixa de

El servei de Rodalies de Renfe de la Línia 4 Barcelona-Terrassa, al Vallès Occidental, allargarà 12 m i n u t s l ' h o r a r i d e sortides. Els darrers trens sortiran a les 23.03 hores. En el conjunt de les quatre línies de la xarxa de Rodalies a Barcelona, el servei s'allargarà entre 30 i 51 minuts per donar resposta a la demanda dels viatgers que acaben la jornada laboral o els estudis al voltant de les 22 hores. Per als destins més allunyats com ara Sant Vicenç d e Calders, Vic i Manresa, les sortides des de Barcelona-Sants es faran entre les 21.45 i les 23.06 hores, mentre que per al nucli d'estacions amb més freqüència com Mataró, les últimes sortides oscil·laran entre les 23.00 i les 23.20 hores./Intra-ACN

pena per esquarterament El fiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), José Maria Mena, ha anunciat que la fiscalia presentarà un recurs de cassació davant el Tribunal Suprem en contra de la interpretació de l'acarnissament que va fer l'alt tribunal català en una resolució per la qual va rebaixar la pena a un veí de Sabadell que va clavar 17 cops, va escanyar i va esquarterar la seva companya sentimental. Segons José Maria Mena, la postura del T S J C és "antipàtica", i cal reconèixer al tribunal "el valor" que ha tingut a l'hora de posar aquesta sentència, tot i saber que serien objecte de crítiques i sarcasme a l'opinió pública. Ara bé, tot i el respecte que me-

reix al fiscal en cap la seva decisió, ha insistit que des de la fiscalia es discrepa de la interpretació que fan de l'acarnissament, i per això estan preparant ja el recurs. Segons Mena, "llegides adeq u a d a m e n t les diferents preguntes que fa el magistrat-president al Jurat, es veu clarament que l'acusat primer colpeja i després es decideix a matar-là i escanyar-la". L'acusació particular, representada per la lletrada Pilar Boned, ja ha anunciat també el recurs de cassació. El processat, veí de Sabadell, s'ha beneficiat d'una reducció de la pena de 22 anys i sis mesos de presó a 15 anys de presó./Intra-ACN

Societat

ELS4 CANTONS Dijous, l de juny del 1000

"NO SEMPRE ES POT ESTAR

PERFECTA"

IM nova Miss Espanya, Helen Lindes, va enlluernar la setmana passada al Sant Cugat Centre Comercial durat la presentació de la nova col·lecció dejoies d'Oro Vivo. Amb un somriure tímid però ple de seguretat, lajove model va reconèixer que un dels problemes del seu nou títol és que no sempre pot "estarperfecta" quan els periodistes lifan fotografies. Pàgina 22

SAINT

COUAT ARRIBA

A SANT

FOTO:XAVILARROSA

CUGAT

Una delegació del municipi de Saint Couat, que vol dir Sant Cugat, va visitar dissabte la nostra ciutat, convidada per l'alcalde Lluís Recoder. Els visitants van fer una gira que els va portar al Centre Cultural o al Monestir, entre altres indrets emblemàtics de la ciutat. FOTO: EDUARD

FARINYES

LA UNIÓ ES CONVERTEIX

VENUS

La societat de la Unió Santcugatenca va rebre dissabte el premi Venus de Sant Cugat, que atorga cada any el Rotary Club de la ciutat. L'empresari Octavi Barnils, per la seva banda, va rebre el guardó, Paul Harris, màxima distinció rotaria. Els premis van ser acollits amb entusiasme pels dos guardonats, que van gaudir a fons d'aquesta novena Nit Rotaria. Pàgina 18 FOTO: EDUARD

CÒMIC

LLAR

Déu no fa vacances? / En Pau de les calces curte-í van series obres escollides pel grup de teatre de la Llar d'Avis de la Parròquia durant la seva representació al teatre de La Unió Santcugatenca. L'objectiu, recollirfons per a la Llar. FOTO: EDUARD

FARINYES

Societat

ELS4CAIVra>S Dijous, 1 de juny del 2000

DE SANT CUGAT A

CATALUNYA

Els premis literaris Gabriel Ferrater s'ampliaran a partir de l'any que ve a tots els centres d'ensenyament de Catalunya. Així ho va anunciar l'alcalde, Lluís Recoder, durant l'entrega dels premis. Els guanyadors van ser premiats per l'Ajuntament, la llibreria Paideia i el setmanari Els 4 Cantons que, entre altres obsequis, va lliurar invitacions pel concert del grup de rock català Els Pets, que actuaran properament a Sant Cugat. Pàgina 36 FOTO: XA

VILARROSA

EL PAVELLÓ S'OM PLE A VESSAR

PER EN

BERNAT

Més de 600 persones van voler ser presents diumenge al pavelló municipal en un emotiu homenatge pòstum a Bernat Vaqué, el qui havia estatjugador i capità de l'equip cadet "A " d'handbol de la Unió Esportiva Sant Cugat. El Memorial Vaqué va estar presidit per l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, i els pares de Bernat Vaqué, Quim Vaqué i Dolors Siurana. L'acte el va organitzar la UE Sant Cugat. FOTO: EDUARD

FARINYES

L'ABORDATGE!!

Els castellers de Sant Cugat van viure un dels seus millors moments aquest diumenge a Eivissa amb una excel·lent jornada castellera. Des de la mateixa coberta del vaixell que va portar la colla a l'illa, i els mocadors lligats al cap, es va advertir que venien amb força fent dos pilars de salutació. El dia va ser immillorable. Pàgina 14 FOTO: MAGDA

MÉNDEZ

i els

mobles

carre

mobles

Francesc Moragas, 33 SANT CUGAT DEL VALLÈS

MS4CANT0NS

Dijous, I de juny del 2000

H o q u e i

herba

femení

El Júnior té il·lusió per ser la reina Des de demàfinsdiumenge, el Júnior acollirà la XV Copa de la Reina d'hoquei herba L'equip femení del Júnior d'hoquei herba va cloure la seva actuació al campionat de Lliga de la Divisió d'Honor amb una nova derrota. Les santcugatenques van perdre amb l'Atlètic Terrassa per 3 gols a 0 i han finalitzat últimes en zona de descens directe a Primera Divisió. Però malgrat tot, l'equip sant-

Ai.r.x Loi·i-x -Sant Cugat 1 ,'equip femení del Júnior va tancar el cap de setmana passat la seva participació al campionat de I .liga de I )i\ isií'i d'l lonoramb una nova derrota-la i|iiin/ena d'un total de divuit jornades-. L'equip santeugatenc va perdre per 3 gols a 0 al camp de l'Atlètic 'lerrassa. equip que ha finalitzat en penúltima posició amb 10 punts i que per tant haurà de disputar la promoció de descens a doble partit contra el Lagunak. El Júnior, que en la penúltima jornada davant el Club Deportiu Terrassa ja va confirmar el seu descens matemàtic a Primera Divisió, ha clos una campanya del tot negativa on tan sols ha sumat 5 punts. Però l'equip que dirigeix Núria Olivé no està disposat a tancar la temporada oficial sense assaborir algun triomf. I és que des de demà a la tarda i fins diumenge al migdia, les instal·lacions del FC Júnior-1917 acullen la XV Copa de la Reina d'hoquei herba femení. Els conjunts que hi participaran són els set primers classificats a la Lliga amb l'excepció del Caja Cantàbria Sardinero, que ha decidit no prendre-hi part, i també el Júnior com a club amfitrió. Així, i per ordre de classificació, disputaran la Copa de la Reina el Club Deportiu Terrassa, campió de Lliga, la Reial StK'ictat de Sant Sebastià, el San Pablo Yaldcluz'.Sl de Madrid, el Club de Campo de Madrid, la Universitat de Sevilla, el Club Egara de 'lerrassa, el Reial Club de Polo de Barcelona, en substitució del Caja Cantàbria Sardinero, i el Júnior. Dilluns passat va tenir lloc a Madrid el sorteig de quarts de final d'aquesta quinzena edició de la Copa de la Reina. Tres dels quatre partits que es disputaran en la primera jornada seran un calc de l'última jornada de Lliga de la Divisió d'Honor. D'aquesta manera,

cugatenc ha deixat ja de pensar en la Lliga per centrar-se exclusivament en la XV Copa de la Reina, que a més, té lloc a les instal·lacions del FC Júnior-1917. En el que serà la darrera competició oficial de la temporada, hi prendran part el CD Terrassa, campió de Lliga, la Reial Societat, el San Pablo Val-

deluz'51, el Club de Campo, actual campió de la Copa de la Reina, la Universitat de Sevilla, el Club Egara, el RC Polo i el Júnior. Al sorteig celebrat dilluns a Madrid ha provocat que el Júnior s'enfronti al RC Polo als quarts de final d'aquest torneig. Núria Olivé i Anton Serrahima evoquen la "il·lusió".

tan sols una setmana més tard tornaran a enfrontar-se Universitat de Sevilla i Club Egara, Reial Societat i Club Deportiu Terrassa i també San Pablo Yaldehix'51 i Club de (lampo. En la darrera jornada, però, els vencedors d'aquests xocs van ser la l'niversitat de Sevilla per 1 gol a 1. la Reial Societat per 1 gol a 1 i el San Pablo Yaldeluz'51 per 3 gols a 0. Els dos únics equips que no repetiran partit són el Júnior i el RC Polo. El CD Terrassa, favorit El Club Deportin Terrassa, malgrat ha de jugar el primer partit amb la Reial Societat, subcampió de Lliga, és el principal candidat a fer-se amb el títol. Enguany, les terrassenques provaran de fer-se amb el títol després que en l'edició de l'any passat perdessin la final amb el Club de Campo a la tanda d'sfro/tes. Després que demà es jugui la primera ronda del torneig es farà el sopar oficial, en el transcurs de la qual el C D Terrassa rebrà la copa de campió de Lliga. I n cop ja s'hagi disputat aquesta primera jornada es realit/.arà el sorteig de semifinals i també dels partits del

Núria Olivé té molt clar que "per il·lusió, segur que el Júnior és un dels equips favorits per endur-se el títol"

cinquè al vuitè lloc. Tant Anton Serrahima, president de la secció d'hoquei herba del Júnior, com Núria Olivé, entrenadora-jugadora del Júnior femení. evoquen a la "il·lusió" perquè l'equip santeugatenc acabi fent un bon paper a la Copa de la Reina. Serrahima apunta per la seva banda que "hi tenim molta il·lusió di-

Sitiui tlhvé ha afirmat que "jo no deu atio ies. Vequip està molt motivat, amb ganes de juga/" FO'K) h Ipositada, en aquesta competició. Esperem poder passar com a mínim a semifinals". Serrahima, però, no s'ha amagat de reconèixer que "la màxima il·lusió seria arribar a disputar la final". Núria olivé ha valorat de forma molt positiva el sorteig de quarts de final: "Hem tingut molta sort al sorteig perquè el RC Polo és un dels equips que volíem. Es un equip assequible i el primer objectiu que ens marquem és jugar les semifinals". Olivé no descarta res: "Un partit de la Copa de la Reina és un partit realment a cara o creu. Jo no descarto res". L'entrenadora-jugadora matisa també que "l'equip està molt il·lusionat, amb ganes de jugar ja aquesta Copa de la Reina. Per il·lusió, segur que som un dels equips favorits". El president de la secció, Anton Serrahima. també ha concretat que "a nivell de competició, aquesta és la més important que mai ha organitzat el Júnior i per aquest motiu ens hi hem abocat de totes totes".

XV Cofu de la Reina üivefldfe$24gfony Universidad d^ Sev&k-Cyb, E$«a (14 hores) Real Soctedad-GI»$b Deportí» Terrassa < 15.45 hores) C F Júnior- Reial Club de Polo (17.30 hores) San Pablo Valdelut'51-CIub de Campo (21.00 hores)

l)mabTs3dftjafty;

1 :rj^t(ílfeo*es) Seiïiííatí$| la 5erntíMïaÍ{l7l

2a içmiBnaKWhfm»}

WmttmfàJmi 7è-8è(&0&r«)reS)<amí>de terra : 5è-6è{9hoïes) 3er-4t (10.45 hores)

Esports

ELS ICAIVTONS Dijous. 1 de juny (tel 2000

H a n d b o l

La UE Sant Cugat renova Joan Sancho com a tècnic del sènior EI tècnic ha ideat un projecte defutur en què la base és Feix Al.KX LÓI'KZ -SantCugatL'entrenador Joan Sancho dirigirà, una temporada més, el primer equip de la secció d'handbol de la Unió Esportiva Sant Cugat. Finalment, el tècnic santcugatenc i la junta directiva d'aquesta secció van arribar a un acord de renovació avui fa tot just una setmana. Després d'una primera reunió entre el cos directiu i Joan Sancho, dijous passat junta i tècnic van arribar a una entesa perquè Sancho continuï entrenant el sènior, que la propera temporada militarà a Primera Catalana després de dues temporades a Primera Nacional. La primera reunió va produir-se el 15 de maig i deu dies després Manolo Bejarano, Jaume Ambrós i Antonio Martín donaven el sí a Joan Sancho. En aquesta primera trobada, el tècnic vermell-i-negre va explicar quin era el seu projecte de futur, un programa ambiciós que va agradar a la junta i finalment van tomar a apostar per la continuïtat del màxim

responsable del primer equip de la secció d'handbol. El president de la Unió Esportiva Sant Cugat, Enric Tomàs, apunta que amb aquesta resolució "dóna el seu màxim recolzament" a Joan Sancho. Tomàs ha concretat que "des de l'entitat s'ha valorat tota la feina que ha fet fins ara i s'ha pres la decisió que con-

Sancho: "Es un projecte a mig termini que pretén que amb tres anys el Sènior estiguiformat per jugadors de la cantera "

tinues . Joan Sancho ha especificat amb detall quin és aquest projecte "a mig termini". En primer lloc, aprofitar la gran quantitat de jugadors de base i treballar perquè aquests puguin acabar jugant al primer equip. En definitiva, "que de la quantitat puguem arribarà la qua-

litat". En aquesta línia, l'entrenador local apostarà perquè cada jugador de la secció, sigui quina sigui la seva categoria -cadet, juvenil o júnior o sènior "B"-entreni dep e n e n t del seu nivell amb un equip o altre. Un segon punt d'aquest nou programa seria la creació d'una infraestructura de tècnics q u e tingui una seriosa continuïtat i, finalment, la creació d'una disciplina de règim intern. "A partir d'aquí, ara no caldrà anar a buscar jugadors pel sènior a fora. Amb un termini de tres anys ha d'estar format per jugadors de la cantera, de Sant Cugat, i si pot ser que l'equip militi a Primera Nacional". El tècnic, que s'ha mostrat il·lusionat amb aquest nou programa, ha avançat també que la propera temporada hi haurà algun equip més de base i s'engendrarà un nou equip júnior o be un conjunt sènior "B", encara per decidir-se. Precisament, podria ser Jordi Tomàs, el fins ara segon entrenador del sènior, el principal responsable d'aquest júnior o sènior

Joan Sancho vol qui "de la quantitat en \uiti la qualitat" FOTO: X.I.. "B". Sancho diposita, una vegada més, tota la confiança en Tomàs, de qui diu que es tracta d'una persona "molt vàlida" i "amb una motivació especial per fer-se càrrec d'algun equip de la secció". Junta directiva i Joan Sancho treballa ara mateix també en la configuració de l'organigrama tècnic dels diferents equips de la secció. Mentre ja fa algunes setmanes que Sancho va confirmar les baixes voluntàries de primer Roger Antich i posteriorment d'Albert Rovira, el tècnic no creu que es produeixi cap més baixa, tot i que espera que els experimentats Armand Mora i Joan Cinta comuniquin al tècnic si pensen continuar

al primer equip. Així, si no hi ha cap novetat, la plantilla podria estar integrada pels porters Pere Antich, Eloi Safón i Alex Núiïez i pels centrals Jordi Martínez, Ivan Martínez, pels laterals Xavier Puig i Pablo Menéndez, pels extrems Juanjo Gonzàlez, Ivan Salas, Lluís Puig, i pels pivots Jorge Gonzàlez i Alex Lozano. Abans d'ahir Sancho va reunir-se amb la plantilla per fer-los saber que seguirà un any més i quin és el seu projecte que pretén implantar. Ara, després de caure eliminats a la Copa Catalana, el tècnic vermell-i-negre sondeja el mercat amb la intenció de fer alguna incorporació al sènior.

Recepció

L'infantil del Club Rugbi Sant Cugat ofereix a l'alcalde el títol de subcampió d'Espanya Al.KX LÓPKZ

L'alcalde de Sant Cugat Lluís Recoder va rebre dimarts a la Sala de Plens de l'Ajuntament els equips benjamí, aleví i infantil del Club Rugbi Sant Cugat. Aquests van oferir a l'alcalde i a la ciutat tres trofeus. L'aleví s'ha proclamat enguany subcampió de Catalunya, mentre que l'infantil ha estat segon també al Campionat de Catalunya però també s'ha proclamat brillantment subcampió d'Espanya. L'acte va estar presidit per Lluís Recoder i va estar acompanyat pel regidor d'Instal·lacions Esportives, Jaume Tubau, i també pel regidor d'Esports de l'Ajuntament, Alfredo Bergua, així com també

pel president del CR Sant Cugat, Eduardo Forman. Més de cinquanta persones entre autoritats, jugadors, cos directiu, tècnics i familiars van ser presents a la recepció. Als parlaments, Forman va explicar que "per al club és molt important el que hem arribat a aconseguir", mentre que Recoder va apuntar que "després de 13 anys d'existència de l'entitat el que aquests dos equips han assolit és molt important". L'alcalde també va voler destacar que "fora de Catalunya sou un club molt estimat i això és un fet que cal tenir molt present". El club santcugatenc va lliurar al final de l'acte una placa a Lluís Recoder. El conjunt infantil del CR Sant Cugat va assolir el cap de setma-

h Is iquipi l/niiaiin. al fi I i infantil de •I ( Iiil> RII^I/I Siinf ( tacat í<in í<itii'iiafiai-\i <w" na del 20 i 21 de maig a Lleó el subcampionat d'Espanya en la primera ocasió que en equip de l'entitat hi participava. Els jugadors que dirigeix Pere Trubat van ser els segons millors d'un total de 24 conjunts de tot arreu de l'Estat. Abans de disputar la final de l'estatal, el CR Sant Cugat va

imposar-se a l'Atlético Portuensc de Cadis per 24 a 0, al Real Canoe de Madrid per 14 a 5, al Moraleja d'Alcobendas per 14 a 5 ja en quarts de final, i al San Jerónimo de Sevilla per 14 a 10, en semifinals. A la final, el conjunt santcugatenc va perdre contra el Salvador de Valladolid per 21 a 5.

Convidats a la L'sap L'Escola del Club de Rugbi Sant Cugat ha estat l'únic equip català convidat per participar aquest cap de setmana en un torneig internacional de rugbi a la l'sap, a Perpinyà. Aquesta competició es jugarà dissabte.

Excursions - Escoles - Empreses -Equips esportius Ens adeqüem al seu pressupost. Vehicles amb les últimes innovacions i el màxim confort

LLOGUER

D'AUTOCARS

SarbuS Anys

i quilòmetres

d'experiència

Tel.

Esports

ELS I CANTON Dijous. I de juny ttel.\W

F u t b o i

Alacid: "Si Recoder no ens ajuda, la directiva presentarem la dimissió"

Els equips de Regional posen punt final a la Lliga

Recoder: "M'agradaria que lajunta del Sant Cugat no llancés la tovallola"

A.L. - Sant Cugat -

AI.KX Loi'i-z -Sant Cugat-

Kl Sant (lugat Ksport FC torna a viure una situació més que delicada, ja no en l'àmbit esportiu -aquesta temporada ha baixat a Primera ( Viralana- sinó pel que fa referència al terreny econòmic. I/'entitat santeugatenca deu des de ja fa quatre mesos -març, abril maig i juny- el sou als jugadors i al cos tècnic del primer equip. I aquesta xifra puja fins a tres milions tic pessetes. Kl president del Sant Cugat Ksport. José Ramon Alacid, ha explicat que "encara estem esperant que l'Ajuntament ens faci arribar els diners o un patrocini. Ja ha acabat la temporada i ens falten tres milions per tancar la campanya'. l'erò. segons Alacid. "veig molt difícil que el consistori ens doni aquests diners perquè hem estat nou mesos esperant per veure si ens arribava alguna cosa". Kl president del Sant Cugat va reunir-se amb Lluís Recoder fa alguns mesos i aquest va comunicar-li que provaria d'ajudar-los i trobar un patrocini. La setmana passada, la junta directiva del club vermell-i-negre va fer arribar una carta a l'Ajuntament on deixava molt clar que "si no trobem suport per part de l'alcalde Lluís Recoder, la junta directiva presentarem la dimissió". Alacid ha especificat també que "estem en una situació i una dinà-

H/uis St/iiiidiiilcr i José RI/WÍ/I Alucid viuen itnu situació difícil///' Stmt Cugat Esport l'O'KJ: AVI IV I.ARROSA mica molt delicada i no li veig futur. El nostre futur depèn de l'Ajuntament". Recoder hi treballa 1/'alcalde de Sant Cugat. Lluís Recoder, entén la "difícil situació" del club local i demana a la seva junta directiva que "no llenci la tovallola. La directiva ha viscut aquesta temporada una campanya complicada i una temporada que no ha estat gens fàcil sota cap punt de vista". Recoder està disposat a continuar buscant solucions. En aquesta mateixa línia, l'alcalde assegura que en l'última reunió amb la directiva del Sant

G i m n à s t i c a

r í t m i c a

Els tres conjunts inscrits del Club Muntanyenc al català signen el passi per V estatal

Les sis gimnastes del C l u b M u n t a n y e n c Sant (Jugat q u e \an participar dissabte passat al Campionat de Catalunya per equips, que va tenir lloc al ( !lub (jimnàstic de Tarragona, han a c o n s e g u i t classificar-se pel C a m p i o n a t d ' E s p a n y a per equips que s'ha de disputar del 6 al •'> de juliol a Ourense. El CM Sant Cugat va aconseguir la primera posició en dues categories, en la júnior i en la juvenil, mentre que el conjunt infantil va ser segon. Les júniors Tània Santolària i Andrea Rubino van obtenir una puntuació final de 48.750 punts després

de fer els exercicis de corda, cèrcol i masses. Les juvenils Marina Romero i Paulina Sandoval \ a n sumar 61.5.50 punts i van fer els exercicis de corda, cèrcol. pilota i cinta. Finalment, en categoria infantil, l'equip format per Cristina Cabrejas i Anna Barba van fer un t o t a l d e 40.000 punts després d'exercitar-se en mans lliures, cèrcol i pilota. Diumenge es va disputar també a La Foixarda el Campionat de Catalunya per equips aleví. L'equip del Club Muntanyenc format per Laia Sola i I ,aura Escoda va finalitzar en la tercera plaça. En aquesta categoria no hi ha accés a l'estatal. /A.L.

Cugat Esport FC "em vaig comprometre a intentar trobar algun esponsor i estic treballant per trobar-lo el que passa és que és una cosa que no depèn de l'Ajuntament, sinó que depèn que hi hagi alguna empresa o alguna persona que estigui disposada a fer aquesta col·laboració". Amb tot. Lluís Recoder assegura que "espero que amb les gestions que s'estan fent en els últims dies donin resultats positius. \ o ho puc garantir però des de l'Ajuntament hi estem abocant tots els esforços per trobar aquesta col·laboració econòmica que permeti al Sant Cugat continuar endavant". D'altra banda, l'entrenador del

primer equip de l'entitat santeugatenca, Hans Schònhófer, ha declarat també que "ja he comunicat al president i a la junta que si la propera temporada no puc fer un equip competitiu no continuaré entrenant al Sant Cugat perquè no m'interessa estar en un equip en què les possibilitats d'èxit siguin poques i passar un any més patint com aquesta temporada". El tècnic Hans Schònhófer. a més. ha volgut detallar en les seves declaracions que "si he decidit continuar dirigint l'equip és per una qüestió personal, d'amor propi i de dignitat, per poder col·locar el Sant Cugat Esport allà o n e s mereix".

V o l e i b o l

El masculí del CV Sant Cugat es manté a Primera Catalana en superar la promoció - Sant Cugat El sènior masculí del Club Voleibol Sant Cugat va finalitzar el cap de setmana passat la promoció de descens a Segona Catalana d'una forma molt còmoda. En aquesta última jornada de competició, els santeugatencs van desfer-se amb total comoditat del CV" Badia a domicili per 0 sets a 3. Després de la disputa de les sis jornades d'aquest/^y-ç^, l'equip que dirigeix Zoran Nikolovski ha acabat en primera posició p e r d a v a n t d e l L l a r s Mundet. Aquests dos equips són els que la propera campanya militaran a Primera Catalana, mentre que el CV Olot " B " i el CV

Badia baixen a Segona Catalana; El conjunt santeugatenc ha estat sens dubte el millor dels quatre conjunts amb un balanç de cinc victòries i una derrota, la que va patir per part del Llars Mundet al pavelló de Voleibol de Sarit Cugat a Valldoreix. Amb la permanència assegurada, cl tècnic santeugatenc Zoran Nikolovski, que la campanya vinent seguirà entrenant cl sènior masculí del Club Voleibol Sant Cugat, començarà a partir d'ara a perfilar la plantilla d ' a q u e s t equip, que podria patir alguna baixa i per contra es podria comptar amb alguna nova incorporació de cara a fer un equip més fort. /À.L.

La Farga, al grup cinquè de Segona Regional, i la FI") Mirasol-Baco i el Júnior al grup catorzè de Tercera Regional, van finalitzar el cap de setmana passat els seus respectius campionats de Lliga. La Farga ha completat una temporada fantàstica a Segona Regional i ha acabat en sisena posició amb 52 punts. Per la seva banda, l ' D Mirasol-Baco i Júnior, a Tercera Regional, han lluitat bona part del campionat per l'ascens de categoria a Segona Regional. La VD Mira-sol-Baco ha estat tercer amb 69 punts, els mateixos que el Rubí " B " , equip que jugarà la promoció d'ascens. Finalment, el Júnior ha clos la campanya sisè amb 61 punts. La l ' D Mira-sol-Baco organitza aquest cap de setmana al camp municipal de futbol de Mira-sol el I Torneig Cuadrangular l ' D Mira-sol-Baco, antic memorial Víctor Alonso, en Ics categories juvenil i sènior. En sènior, la primera semifinal enfrontarà dissabte les sis de la tarda el C F Bordeta i la Unificación Pere-Gol, mentre q u e la segona la disputaran la l ' D Mira-sol-Baco i el CE Monopol. La final del torneig es jugarà diumenge a les dotze del migdia i el partit pel tercer i quart lloc a les deu del matí.

Jocs

Escolars

Festa de cloenda dels Jocs Escolars

L'Oficina Municipal d'Esport per a Tothom ( O M E T ) organitza aquest dissabte al pavelló municipal de Sant Cugat la festa de cloenda dels Jocs Escolars. A dos quarts d'onze del matí el grup T h e Crazy Jumpers fura una exhibició amb una sèrie d'acrobàcies esportives relacionades amb diversos esports que es practiquen als Jocs Escolars del municipi. A les dotze menys vint minuts la secció de rítmica del Club Muntanyenc farà una exhibició. Serà abans del lliurament de trofeus, a les dotze./À.L.

Esports

ELS í CANTONS Dijous, l dejuny del ZOOO

T r o b a d a

B à s q u e t

La UE Sant Cugat, campió de la Copa Federació

Els premis Esport en Marxa apleguen en un sopar entrenadors i presidents

El dia 16 Ràdio Sant Cugat i Opel Autocugat lliuraran 23 guardons Al.KX LÓI'KZ

A.L.

-Sant Cugat-

- Sant Cugat -

Kls Premis Ksport en Marxa escolliran, un any més, els millors esportistes santcugatencs en una cerimònia d'entrcga de trofeus que tindrà lloc el divendres 16 de junv. Kls premis, que estan conrganit/ats per Ràdio Sant Cugat i Opel Autocugat, van reunir dilluns passat al resturant Matilda de la nostra ciutat el primer i últim acte abans que el 16 de juny es faci el lliurament de trofeus, Unes 50 persones van trobar-se dilluns en un sopar de germanor que va aplegar entrenadors i directius de clubs santcugatencs, així com també hi van ser presents mitjans de comunicació locals. Aquesta trobada va estar presidida per Albert Mallol. director de Ràdio Sant Cugat. i Josep Maria Negre, gerent d'Opel Autocugat.

El sènior "A" masculí tic bàsquet de la l nin Esportiva Sant Cugat es va proclamar el cap de setmana passar campió de la Copa Federació després de superar en la tercera i última jornada d'aquesta competició l'AE Cràcia de Barcelona per 11 a 50 punts i també el Casal Vilafranca per 56 punts a 59. Amb un excel·lent balanç en aquest torneig de cinc victòries i tan sols una derrota, la F E Sant Cugat ha acabat primer per davant de l'AE Cràcia i el (lasal Vilafranca, també cinquens classificats a la Lliga als altres dos grups de Primera Catalana.

Els Premis Esport en Marxa, que compten amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Cu-

í'iies 50 persones, entre entrenadors, directius i mitjans de comunicaeió, van assistirà/ sopar !•'<)'l'O: X.I..

gat i també dels mitjans de comunicació locals TOT Sant Cugat

Novetat principal

i El.s 4 CANTONS, pretenen pre-

Una de les principals novetats que presenta l'edició d'enguany dels premis Esport en Marxa 2000 és que per primera vegada aquell que ho desitgi hi podrà

miar els millors esportistes locals i també fomentar i potenciar l'esport santcugatenc, sigui quina sigui la seva disciplina.

prendre part votant el millor esportista santcugatenc de l'any. En total, es faran entrega de Z?> guardons distribuïts en diferents categories: Max, Alter, M i n i , Inter, Escola, Força i Cugat.

Amb a q u e s t c a m p i o n a t , cl conjunt q u e dirigeix D a v i d Barbens tanca la temporada oficial, malgrat continuarà jugant partits amistosos. Aquest cap de setmana, per exemple, participa en un torneig a Ripollet.

Autocugat

| Ràdio Sant Cugat

Premis Esport en Marxa 2000 HOQUH PATINS P H S A N T CUGAT (masc.) Ruben Munoz 49 Pol Carulla 48 Pepon Meneses 23 PH S A N T CUGAT (fem.) Caria Sariol 29 Maria Rosa Tamburini 27 Mònica Vidal 18 Carme Balcells 18 Marta Garcia 18 HOQUB HERBA JÚNIOR (fem.) Júlia Menéndez Gina Abelló Luci lópez JÚNIOR (masc.) Fèlix Sent Joan Vidal Pablo Negre Ricki Ruiz Borja Campos Charli Patllé

FUTBOL SALA W I N T E R T H U R S A N T CUGAT Josep Gonzàlez 20 Sergio Garcia 18 Xaloc Rion 18 Javi Ramírez 16

UE SANT C l ( ; AT(fem.) Marta Puig 49 Mabel Méndez 21 Esther Cusó 13 Júlia Villar 13

OLIMPYC FLORESTA Dani Martí 24 Joan Reixach 21 José Luís Sànchez 20

FUTBOL SANI'CUGAT Francesc Bayo Nando Zamora Chus Garcia

MAS JANER (fem.) Elisabet Escrivà Cristina Garcia Pitu Gil

PB SANT CUGAT (fem.) Laura Gallego 46 Laura Martín 34 Mònica Martínez 30

34 34 22

38 29 26

S*-J

PREMIS ESPORT EN MARXA 2000 Radio Sant Cugat i Opel Autocugat busquen el millor esportista santcugatenc de l'any (modalitat individual). Participa lliurant aquesta butlleta a RSC (c/ Sant Jordi, 5 baixos) i entra en el sorteig d'un radiocasset KENWOOD amb carregador de CD. Nom i cognoms:

25 24 16

16 13 13 11 11 11

VOLEIBOL HANDBOL UE SANT CUGAT Juanjo Gonzilez Armand Mora Albert Rovira

30 26 25

BÀSQUET UE SANT CUGAT (masc.) 34 Gerard Moreno Toni Ballart 32 Pau Riera 30

CV S A N T CUGAT (fem.) Samanta Santamaria 38 Bàrbara Puigcalí 33 Montse Carvajal 26 Maria Tortosa 26 CV S A N T CUGAT (masc.) Sergio Martín 30 Lluís Moreno 27 Jordi Piques 21

Esports

ELS/CANTONS Dijous, l de juny del 2000

E S P O B T

F E D E R A T

A G £ N D A

FUTBOL SALA Copa Barcelona Infantil

Cadet

11.00 Tallers Cnrtada-\V. St Cugat (ds)

19.00 Sf. Terrassa-UK Sant Cugat "A" (ds) 17.030 Castcllar-l'E Sant Cugat "B" (ds)

15.30 PH Sant Cugat-Roda (ds)

14.00 PH Sant Cugat "B"-Arenys (ds)

Aleví

Cadet Femení 16.00 Sagrada Famflia-UE St. Cugat (ds)

15.30 PHSantCugat-Sitges(ds)

Benjamí

BÀSQUET

12.00 PH Sant Cugat "B"-Voltegrà (ds)

1a Catalana Juvenil

PH Sant Cugat (descansa)

12.30 Sagrat Cor-l'K Sant Cugat (ds)

16.40 Tarragona-UE Sant Cugat (ds)

HOQUEI PATINS

Prebenjamí Infantil

Infantil Júnior

09.15 UKSantCu K at-\I. Ruhí(ds)

FUTBOL

12.30 Caldcs-PH St. Cugat "A" (ds)

Mas Janer-Canovelles

1a Catalana l-l

2a Regional Castellar-La Farga

4-0

l-l

37-40

7-4

3-0 0-3

2a Div. Juvenil Ji'inior-Lepanto

Copa Federació Cadet

Aleví

Sant Joan Despí-FE Sant Cugat . .24-30

PH Sant Cugat-Sitges

FE Sant Cugat ".V-CN Sabadell ... .8443 FE Sant Cugat "B"-SAFA Hora . .76-132

2a Div. Femení PonyVI.es Planes Sabadell-Mas Janer

10.30 Caldes-PH Sant Cugat "A" (ds) 16.00 PH St. Cugat "C"-Cerdanyola (ds)

10-12

Cadet

2a Divisió " A " Olimpyc Floresta-Vïlafranca

FE sant Cugat-Paicam

11 -0 l-l

FE Sant Cugat-Escola del Carme .. .43-51

PH Sant Cugat-Bonanova

Fase ascens 1a Cat. 0-3

PH Sant Cugat "A"-St. Ramon . . . .10-5 Barcino-PH Sant Cugat "B" 12-7

Benjamí

Juvenil

5-5 7-3

12-1

Infantil

Radia-CV Sant Cugat

Juvenil Olimpyc Floresca-Cerclc S. VV. Sant Cugat-CN Sabadell VV. Sant ( Aigat-J. Cerdanyola

Juvenil VOLEIBOL

Cadet Femení

3a Regional Mira-sol-Ramon Llorens PB Sant Cugat-Riibí

| i J&mflftflt

Juvenil

Júnior Femení

Vilafranca-Sant ()ugat

PH Sant Cugat "B" (descansa)

Almacelles--CV Sant Cugat

I-3

PH Sant Cugat "B"-Tona PH Sant Cugat "A"

2-4 descansa

0-2

Copa Barcelona Infantil 2a Div. Infantil Comercio Creu-Mira-sol Maurina Egara-Júnior

HANDBOL

Prebenjamí

W. Sant Cugat-Centre Compartir —5-7 2-3 5-0

PH Sant Cugat "A"-Sitges 10-2 Canet-PH Sant Cugat "B" . . . .descansa PH Sant Cugat "C"-Mataró 2-5

1a Catalana Juvenil FE Sant Cugat-Granollers

Aleví

16-28

HOQUEI PATINS

Olimpyc Floresta-Babar Català

1a Catalana Juvenil Fem.

Femení

UE Sant Cugat-Canovelles

PH Sant Cugat .

24-32

.descansa

HOQUEI HEBBA FUTBOL SALA

BÀSQUET

1a Divisió Femení

Júnior Femení

Copa Catalana Cadet

Júnior

FE Sant Cugat "A"-Manyanct . . .24-25

Manlleu-PH Sant Cugat

Div. d'Honor Femení 2-8

At.Terrassa-Júnior

3-0

DONATIUS: "Caixa de Catalunya" c t e . n° 0 9 0 2 0 0 0 4 6 5 0 2 o per internet: w w w . l a c a i x a + es Rambla de Catalunya 3 2 , 1 e r 1a. 08007 Barcelona. Tel. (93) 487 78 78. Internet: www.seker.es/munitlas

Mans Unides

Directe al Tercer Món mmm:mwmmm,

C a r m e Talleda Música M^, J Matricula

CLASSES DE

• Piano • Guitarra • llenguatge musical

. _ oberta

• Violí • Flauta travessera • Iniciació a la música

C.Martorell. 41 • Tel. 93 389 28 33

|Ofinoval

O C A S I Ó venc <swagen

paj.vn.Tki •• informàtica

nHTiuETencHER B E Q U I RED

en perfecte e s t a t

nuiiori.il •• ni·Hiii·.in d'ofkiiw

• Tel. 9 3 415 0 6 6 0

Av. Lluís Companys, 18 Tel. 93 675 23 73

iilli:.jll :A N D ;i!fi :

eo9 &o ee 5S (Pregunteu perXavi)

f.ff.l.

• Mferk in Sant Cugat

609

603 2 0 0

Moble compost de bressol amb llit-niu a sota. Incorporat en el conjunt, còmoda de 5 calaixos i altres complements.

48.000 ptes.

HS-ÍCANTONS Dijous. I

Esports

rlfjiinM'iW

„« «i* < * $ « * ,

« f> *t Ç * *

CE Àgora

Escola Avenç Pure/.a de Mana

Ir 2n

%<*$*? Marc Carceller... Angeleta F. (I) .2n Sergi Pereira Avenç (A) 3r

IES Leonardn da Vínci EE Foiró

lr 2n

Aleví Joan Maragall "A" Joan Maragall "B" Ferran i Clua

Juvenil Femení CF Júnior

Cadet

Infantil F e m e n í

Aleví F e m e n í

CONCURS DIBUIX MASCOTA

IES Angeleta Ferrer

A l e v í Mixte

lr 2n 3r

Juvenil

lr Infantil F e m e n í

Pins del Valies Escola Avenç Santa Isabel

lr 2x\ 3r

IES Angeleta Ferrer Col. El Pinar Avenç

FUTBOL A-tl

lr 2n 3r

Marta Ros Esc. Avenç A Pau Martínez IES Angeleta F. I IES Angeleta Ferrer Escola

mmmm

Infantil M a s c u l í Infantil M a s c u l í Avenç Centre Obert Sant Cugat CE Àgora

lr 2n -3r

CE Àgora EE Foiró

lr 2n

Aleví Cadet Femení Ferran i Clua "A" Avenç "C" Catalunya

Infantil F e m e n í

lr 2n 3r

CVSantCugat CE Àgora

» ÇRGSSOg S^PCUSAr

lr 2n

Femení

FÜT80Í.SAÍA

CF Júnior

Juvenil Femení

Infantil M a s c u l í

Aleví Colegi Europa Ferran i Clua Escola Santa Isabel

FUTBOL A-7

lr 2n 3r

IES Angeleta Ferrer

IES Arnau Cadell Escola Avenç IES Leonardo da Vinci

lr 2n 3r

Aleví

Joan Maragall Ferran i Clua Escola Avenç

la 2a. 3a

Masculí

ESCACS Infantil

EE Foirò UD Mira-sol Bacó Escola Avenç

lr 2n 3r

•mim».-;

Escola Thau Escola Avenç

lr 2n

Centre Obert Sant Cugat

Manresa-Peralada

2-0

Albert Adell

Avenç (I)

3-0

1 ni.ï

í)l

Camí Vell

122

At. Terrassa-Júnior

II)

.56

I.timen

1'Nuevo

154

C l u b E g a r a - U n i v . Sevilla .1-2

SanlCujnl

Ripollet

S. P a b l o V . - C l u b C a m p o

PB Si. Canal 31)

111

l . j R o n i à n i í a .54

Si. Ouirzc

146

(iastellar

III

Mil·lenari

1 (HI

Equip

Segona Regional

S a n t b o i à - C a s t e l l d e f e l s . . . . 1-0

GRUP 5

C e r d a n y o l a - P . M a f u m e t . . 1-2 Ripollet-Granollers

la 2a 3a

Igualada

S a n t A n d r e u - A n d o r r a . . . . 7-1 1-3

Joan Maragall Ferran i Clua Escola Thau

Andorra

Primera Catalana

Igualada-Cramenet

C a m p i o n a t local

Infantil F e m e n í

CD'ILTTJSNJ

|(I

1 1

R Sueiedad

Sjlil'jblnV

Sardincm

C l u b í ~impi

tnn

T e r c e r a Regional

2-3

V i l a f r a n c a - S a n t C u g a t . . . 1-1

Barberà-Sabadell

4-2

Vilassar-Palafrugell

1-2

Badia-La Romànica

1-1

Clubr.jwa

Prat-Valls

2-3

Caldes-Lumen

3-2

Cluhl'ol,.

Masnou-Júpiter

0-3

C a n Rull-Mil·lenari

5-0

Equip

PJ PG

Punts

Castellar-La Farga

4-0

Maurina-Ripollet

1-2

E . C e r d a n y o l a - T i b i d a b o . . . 0-2

SJIU \ridreu W

L l a n ó - J o v e n t u t 25

Júpiler

^ ''

Joan XX A I l I1I1-- 1 LL .aU P i liaanl aa d ua i 1 .. .. . 3-1

Vilassar

.'i

Sanllsoia

l'jljt'niil··ll

(iramcnet

Peralada

Ripollet

11 9

5(1

•v

4(1

Equip

7ll

Juv. 2.5 Sot.

2(1

1(1

.57

Ilbidabo

•"

Barberà

21)

Vialranea

I ,a Planada

Masnou

K. Cerdanyola

( lerdanyola

71)

.5(1

LM Fmrfm

Manresa

Badia

2-1

G R U P 14

S a n t A n d r e u - C a m í Vell . . . 4-0

Laminados-Sants

35-32

S a n t Q u i r z e - M o n t s e r r a t . . . 0-7

Sant Martí-Esplugues

29-30

P B Sant Cugat-Rubí

0-3

U E Sant Cugat

Seullj

Ift

.1.1

'-I

At. Icrrassa

Júnior

descansa

Put**

Mira-sol-Ramon L l o r e n s . . . 3-0 Lumen-Pueblo Nuevo

4-0

C a n Fatjó-Can B o a d a . . ajornat

Equip

PJ PG

Depuradores-Les F o n t s , ajornat

l.aminadns

152

110

Sants

119

11.5

113

119

1 0 9 119

1 0

1-17

Primera Catalana

Ass. St. Marti

llíi

112

L l a r s M u n d e t - O l o t " B " . . . 3-1

102

.58

Badia-CV Sant Cugat

116

1(1

,54

«3

Rubí

115

O n Fatjíi

.54

Sanl'cdro

1»

1.5

Júnior

Montsenat

311

Sant Andreu 30

116

MÍTMOI

31)

GC Punta

PJ PG

Ksplui·iies GF

EqMlp

GF GC Punt»

CF. Si. (auial

C O P A Catalana

.3-0

117

FASE D'ASCENS

: HOSUS HERBA Eoutp.

Prat

O n Rull

6.5

San l.orcn/u 30

(Iranollers

1(>

Caldes

.54

5(1

( j n Boada

R N lafumet

Mauri na

108

Depuradores 29

1(1

1-3

Divisió d ' H o n o r Femení

Valls

Joan X X I I I

.58

l-esr'onrs

Sardinero-RC Polo

0-0

Castelldefels

1(1

Sabadell

R. Llorens

122

C D Terrassa-R. Sociedad

1-2

tt.n.»hjM

CVSuiiCujtat

UarsMundcl

Badia

Olor-B.

Esports

B e n j a m í Mixt 'Jíquips

participants)

ELS f CA1YP0NS Dijous. I rtejutiy ti,l 2000

Coleu! I c i n o s

P r e b e n j a m í Kirap 2)

i'l-: V i u

(l-'quips participants)

ll-.S Santa T.ulalia

K K M CjMcllhish.il

Col I >o,j Sak-sians Pins d e ] Valies - k s c o l a V e n ç P i u s , I c l Valle,

•

\ I C W a i ^ c r -

í c i i . i n i (:lu.i - S.int Jordi " V C.it.iliin\:i

I V - l'I.i K a r r e r a s -

Maristes d e R u b í - Reunia Curint-li - J o a n M a i a u a l l - C c i m c DlK-Tt

S.1III J.rnii

Ciik-ni l . i c c o K u . u , ,

Terrassa C l

CK J ú n i o r

CPS.mCnst<il>al"C'

l ' I ) C a n Trias

•>

Coleu. C m u l e .

Colcuí C u i n i n Practica (...iL-yi ]-.s.,.Li Pi.i l':ii..K.si,orti\jS.C

. .12

Santa Isabel - Cataliitiva

lerrassa " R "

IT.S M a t a d e p e r a

Kscola V e n ç

IKSBIanvirt

I K S lerrassa

l.S

C K A u o r a - KaTIorcsta -Collsc-

Coleui \ e d r n t i a

C o l e c i P e t i t Kstel

CKIPBishard'Kíara

CI-: - V o r a " H "

(líqnips

Ksc.l.i S.nir.i ls.ilx.-l

Rcuma ( a r m e l i

C o l e y Kscola Pia " A "

'i 7

KeirainCItia

J o a n M.irjiyll

Carai,ima

1»

Sant Jordi " I V . . . .

P u r c / a d e M.ifl.i

1-'

KI:\I c.isu-iihisb.ii

l D C a n Trias

Cl·H·Scholj-.V

CI-'Viladecavalls

1 I ) tf. S c t e m h i c

2(1

C K 1 P KIK. Blanc

PB Ramon Llorenç

Kscola V e n ç

IKSVilloaiadis

.'I

CK.\Rora"C"

C K I P P e r e Viver " A "

Kscola R i b e s

K. \ S M o n t s e r r a t

CK M a u r i n a Egara

(lol. M . Auxiliadora "A"

C l u b Cimal

1(1

l ' K Castellbisbal

CKll'SantlJorenv

li 14

(Comarcal) Í.'K M a t a d e p e r a

ÏÏRÏTeÒtSÀÍi* Aleví Mixt

i A

( ..I. S j u M l C m - A "

<•)

( à i l e ^ i l . a Kart^a

l'Dl.esKonts-A"

(iolciti Sagrat ( x . r

CK Viladecavalls

I K S N i c o l a u í àjnc-rnic

CDMira-solHao-V

C \ Ruhí-'A"

I K S A n g c l e t a Kcrrcr

4 5

11) II

Prebenjamí «imp 3) (Hquips participants-)

1 S Rubí Nortc " \ "

Colcui Martí

Col Kun.pa

CVRuWB"

IcrraiiiCliia

Colcgi Kl Pinat

Ksoil.iSantjlsjlx.-l

Ksu.lj Moniserrar

Kseula Venc

JoanMaragalllRiihi)

l-'S R u b i V o r r c " B "

C o l . Baliucs

. . .S

C \ Sabadell "A"

l'RK Les Planes

lli

Colcui Carme

c v Ruhi"C

CK V<,ra

là

C \ Sabadell "B" l ' R K I.es P l a n e s

II)

Pau Casals

CN 'lerrassa "A"

C P San Cnst6h.il "A"

Jahac (;.in Jot'resa " A "

?•>

K I I C I . Politècnic

C a d e t F e m . (Comarcal)

< ..km lc.,,os-V

. .7 . .. .

Colei;i Sagrat Cor

Infantil M a s c u l í

ColcuiCniule

C l e u i Balmcs

1 S R u b i Vorrc

* '> KsmlaTllJII ..

Icctlos'lt"

l l . S Icrr.iss.i

II IJ

(...IcmVdrunj

I.i

l ..! Saur.n Cor - H "

(:..lcui Carme . . .

. .2

ir.S'lcrr.issa"A"

ï 4

IKS Viladecavalls

Infantil Masculí

CK\'iljdnjllls

l'K Rubí "A"

(:PSanCristobal"B"

CPSanCrisróbarlV

.í

Colcgi Kscola Pia

J a h a c < .'an Jofre-sa

CKÀ K ora

Kscola A v e n ç

{'.¥ Matadepera

I-!scola'Thju " A "

.. S <l

V Castellnou

\ \ l ' I l'mar

IKsKIBullidor

C l u b d'Aran

KKKiuró

(ailctíi Sanr Kraneesc

CKJoanX.Mll

I I ) San I . o r e n / o " A "

KKI-oiró

l'K K u b í ' A "

ColeRiSjRratCot

Cl-Joan XXIII

l.s

(Vtletíi D o s a Salesians

(

KK Sabadell

...14

I K Castellbisbal "IV

II)

Cl- A i o r a " . V

I»

(àiltuta Praetka

C o l e u i 1 icc-o K«ar.i

IKSSjntaKulàlij

C l u b Cimal

l.s

IKS'Jcrrassj-'B"

O . l c u i l arlnc -M"

C K \ünra

( K \i;,.i..

( KHSantJ..idi

Benjamí (Grup 1) (Hquips

Benjamí ((Jrup 6)

participants)

(l-^quips participants)

.. C

( K M a r i s t e s Rnhi " I V C V lerrassa

( À l d e t M a s C . lCi.ni.ire.ll i

.. 1

:=.Scl.-nil,le"B"

( ..I D i . s . i S . i k · s i . m s · · H " . . . . I 1 ' I 2

AV\ Kscola Industrial ll'.s V i c u l a u C o n c r i i K

CK\,ica,ls,c.

Juvenil F e m . (Comarcal)

Kscola I'l

Cotc-i Sayat Cor (CM)

IKSCavalllkrnjtlJMl

IF.S\iu>laiiC,,pcrnic

CPSanCr.stol.j,

"IV

Coleuil'.siolaPki

"C"

-S

IKS\,ladcc.oallslJXl

Kscola V e n c " C "

IKSSant.iKiilJli.uSI'i IKS\

C P S u i ( Jistobj] "A"

II \l

Colc-fíi Kl Cim

CK Asiradnfantili

PB Ramon Klorenç

IKSIm. Blansart

l-^scola V e n ç " A "

7 8

Terrassa "".V

CF Júnior (Juvenil)

1 Dl.cslonts CV

IKS Cu\ all Bernat

S p r o l i n - K.il·i " U "

1(1

CKMaiis!cs"V'

(l\qnips participants)

"IV

Kiiln l·iili-olSila

. ..I. .7

' l-A|iiips p a r l i e i p a n t s l C I . S . i i n ( 'iL'jt - H " ' - ( . . . i n \ l a . ....II

-|-:sul.,S..;,t,,K.aie]"H' " \ " -Calaliinsa

1 K AHI.M

Si'iPc.c-l.ui.ei.l

T. M a r i s t e s - l i ' '

\ l l i c r t A.lcll . . . V e n ç I h

( ..I. Surat Cot

Maa Cikclici

C l ) l anl'ateliíil.,

Scrili Pereira . . V c u ç l A C

...S

.]al«tC.ill.l..!Íesa-B'

Henjtimí Mixt

I l)l.es|-,.iiis;-|V

(|-.quips p a r t i c i p a n t s I

Campionat Local

Henjamí i( irup 2i

( ..k-i. s,,j.-ai l - i C K S i - i r l nuat

A l e v f K i r u p 1)

( l'SanCiistolial-D"

C \

lerrassa

San P e i e 1.unien ( T "(

\ Kcrictill

1 J

Cl J i . i n W l l l - I V

1 I-. IP Hish.it .ll-.uara

Jamtl Sahl

1 l ) M i r . i - . o ! H.i.-o"lV

I l> l!.,k- Seremlire

\iençt.\i

( J u i m l.íaui;er . .Avenç l A i .

.ï .

.4 s

Alex C a r c e l l e r

J M . u a n a l l t B l .1.

Marc Mc-nde/

.AicnçlAl

S|,.,r:inuUu!)i - I V

CI.ICLM J \ c d r u n . i

( ,.k-u: K.K.im

( ,.vm KscolalYrB"

" l u i . p . C - i l-aljo "( ""

i olem \ l . \u\iliadora

Mart.i.Si.na

. .Pla i K ( l l i

t ..!.--: l a . e i . K í j a r a

1(1

Carles/apata

..,\\ençi\l

l-Kloiro-B"

PoKiorn/.

l'Iail'lBl

...II!

I ••!*" . . . I U

\ ( \ 'lerrassa "í "

KLII.HI I C I . I . I ' IV

. IJ

i i-: Hr.l·i-ir

rraniCliu

( l ; TJ.s Setemhrst " A "

l ' r e b e n j a m í ((imp D

Spoitin-Riihi

< )limpit C a n l'atjó " - V

Femení ((irup l nici

HI . . . . II

illpriJí-llX)

Kei'.iniClii:i-(

....:....in

(iik· ! ;il·'.iit.ip.i

San Pere I .unten " A"

l [)Si,iI.orcit/o"IV'

. . .s

l ' K Castellbisbal " A "

Cl J i u i i X X I l l ' W "

l'K Castellbisbal - C "

JabacCan Jot'resa-li-

ll'.S \unL-k-ta Ketrei

IKS\l,.i,tsct..itR.iiuiJ\i....''

Vei-i.u.

"IV

Col ( àilrura Pràctica

l|-S\|.,nlseri.itR.,ml.l\ll

Pinar

ColeUiCarmelJK»

IKsBl.iii\.irtiS.\i

Juvenil Masculí

Kpic ( \ i s u l o

CK Maristes

Ccti-k-.Sabadelk-s

l'.l

\\\

Colcui KK'.im

C l u b Rac»

ll-slllausan

l-'r.iiiklinl

)

ll-.S l a S e r r e u

I K S [ . e o n a r d o d j Vinc]

O l í t u p i t í -m f-arjí'.

Kscola V e n

I n f a n t i l F e m . t< Jiintiiv-.il)

l(>i)marcal-(jrup l Inic)

R"'

Colenil.al-'argj ' " \ "

...20

participants)

Sportin,!! R u b í " A "

C l ' M a i i u i u Kuara'-C"

C o l e - l Mart,

C V Sant Ciiu.it

IKS Tones del Palau

(Kquips

..i

!•:•,<..I,, \ m n

FUTBOCA-H Benjamí (Crup 5)

M a u r i n a K«ara "A"'

San P e r e 1.unien C K "\"

( V n l r c ( íbcrr Sant ( aiu..il , . . ..s

ColculC.imic"V'

ri)Mira-solBaco

<•)

C K Matade|X-ra

I I . S C , . . .11 Hcili.lt

KKK.iiró-A"

1(1

Infantil F e m .

Infantil Masc. (Comarcal)

( I- K c - i r i l C i r u i c I l

Mjuritu Kwrj "B"

Joan Mara^all (St. Cugat) . . . .6

C . k u i l-'.vi.l.il'i.i

C K Maristes " \ "

l'Li Karreras

CIIC-KI C i r m c " \ "

(iok-tíi \ e d r u n a

( À-nttc ()lx.-tt

Ci.I Di.s.il Salcsi.ms

Cnk-Hi Kscola Pia " A " participants)

C o l e ^ i J. \ e d m n a

Kscola Vern,'

I K S Cavall l k r n . i t

5:¥eLBS0|i

CK.1P P e r e \ n e t " B "

CT J ú n i o r

A l e v í Mixte

P i n s del \ a l i e s

J a b a c C a n Jot'resa

A l e v í Kirup 21

ti.l.i

Cl-.IPSiliola -B"

Benjamí ((írup 4)

A" -

Sant Jordi " A "

Kscola Ribas

1.1

IV - K s m l . l .

C K C . i i r Boada

-J..an\l.,iau.il.

S p o i t i i i s R i í h i "t "

ll-.S lorre del Palau

I S C u , l-atf.

"\"-Ks,,.la Venc-Col

( V letr.iss.i

IK.s W c l c t a l · c i t c ·

l . i l . l d > r e - K s i . . i j S j i i i : i l s i l » . - l "A"

Colcui l.ue-.il-.n.in

Coleu Ca.nic"B"

ll.ST.IBnllldoi

- C j t . i l u n v a "B"

CK\'ll.uk-i.nalls.

lonc.lc

. I s 14

C P s., : i ( -isn.hal - ( 7 ' C o l e . : I ..i 1 arria " B "

. . .S '1

OS/CANTONS g~^

Especules

ixdtura

Dijous. I r/t juny rítl 2000

f u t u r

m u s e u a la seu de l'antiga Escola Catalana del 'Tapís. Josep Querol, aficionat sabadellenc a la paleontologia, va oferir, ja fa algun temps, la seva col·lecció d'invertebrats per tal que es fes un museu de paleontologia a Sant Cugat. Però la idea (pic més forca té és que el futur museu de Sant Cugat albergui la història de la ciutat en conjunt o bé més particular explicar la història del Monestir, seu on s'albergarà el m u s e u . Montserrat R u m b a u , presidenta de l'Associació d'Amics de la l 'NES( X) a Sant Cugat, afirma que "el museu hauria d e ser de la h i s t ò r i a d e l Monestir, però hauria de ser un museu modern, que es servís de les noves tecnologies per crear la història". Per la seva banda Jaume Busquets, m e m b r e del G E L (Grup d'Estudis Locals), ha declarat que "el museu hauria de reflectir la història de Sant (Jugat fins a l'actualitat i hauria de ser confeccionat des d'una perspectiva moderna per arribar a la màxima gent, tant d'aquí com de fora".

Sorgeixen les primeres propostes per al futur museu de Sant Cugat El museu s'albergarà al primer pis del claustre del Monestir M. AI.MACRO

El que fins ara ha estat cl ('entre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat, situat al pis superior del claustre del Monestir, serà en un futur el Museu de Sant Cugat. De moment s'han iniciat els primers contactes entre l'Ajuntament i les diferents entitats culturals de la ciutat. Divendres passat es va celebrar la primera reunió entre l'alcalde de Sant Cugat i la Comissió de Patrimoni, integrada per entitats culturals. En aquesta reunió, cada entitat va dir-hi la seva. Després de recolir les diferents opinions, l'Ajuntament farà un estudi i presentarà les diferents propostes. Per crear un museu a qualsevol ciutat, s'ha de tenir present quins són els trets més característics d'aquest indret. És a dir s'ha de conèixer l'estructura de la població, la seva dinàmica cultural i les propostes existents en l'àmbit ivuiseològic. així com també quines són les necessitats dels seus habitants.

En les darreres dècades Sant Cugat a experimentat un gran creixement, igual que tota la comarca del Vallès O c c i d e n t a l . Afortunadament, a Sant Cugat sempre hi ha hagut entitats encarregades de preservar la identitat i el patrimoni de la ciutat. Actualment hi han unes 70 entitats que es dediquen a activitats culturals, això vol dir que la ciutat disposa d'un gran nombre de persones interessades en la cultura i per tant interessades en la construcció d'un museu. D'altra banda, a la rodalia de Sant Cugat existeix una àmplia oferta de museus, trobem museus que reflecteixen l'activitat agrícola dels nostres avantpassats, l'activitat arqueològica desenvolupada a la zona, elements arquitectònics, escultòrics, història, ceràmica catalana, tèxtil, art... Així, a l'hora de pensar quina serà la temàtica del futur museu de Sant Cugat, s'ha de tenir present totes les ofertes de les quals els ciutadans ja disposen. Fins aquests moments hi ha diverses propostes, totes possibles.

El museu s'ubirarà al claustre superior del Monestir FOTO: XI. Una d'aquestes podria ser dedicar part del museu a la col·lecció particular del desaparegut Josep Barberà sobre Cavall Bernat, muntanya emblemàtica situada a la serra de Montserrat i de la qual es conserven moltes pintures llibres i altres objectes. Una altra possibilitat seria dedicar el

museu a la vida rural de la ciutat, matèria amb la qual ja es volia construir un museu a l'antic Celler Cooperatiu. També s'ha parlat d'un museu del Monestir o fins i tot s'havia plantejat crear un museu de la fàbrica de tapissos, p e r ò el futur C e n t r e d'Art Tèxil ja li donarà cabuda

Aquesta opinió també la compateix Tomàs Grau, president de l'APAC, Associació per la Preservació del Patrimoni Cultural de Sant (Jugat, que destaca que "els 2.800 metres quadrats que tindrà el museu donen pera molt i la història de la ciutat seria la temàtica més idònia".

CUSTO

KNTRK SOMNIS I REALITATS - Pintura jove 200(1 -

1: /// inaii'ittKti

M. Rumbau

J. Busquets

T. Grau

UNESCO

GEL

APAC

"f/« museu que aglutini "£/» museu que abasti el claustre i el Monestir la història de Sant per entendre conjunta- Cugat rural, industrial ment la seva història " i actual"

"Un museu complet, des dels jaciments dels ibers fins a l'actualitat dels anys 60"

ió. 1/ / ) , a Ics JiVi

'Els imkúV, ull vohrc IcL·i do 'I? \ I M\ ^n

Santiago Rusinol, 52 - Sant Cugat

sïnol

Horari ininterromput de dilluns a diumenge

Tel. 93 675 47 51

Cultura

ELS / C W I Ü N S

L i t e r a t u r a

Els premis literaris Gabriel Ferrater arriben a la tercera edició Recoder: "elpròxim any el certamen serà d'abast català" \ 1 . Al.MUikO - Sant CugatFa tres anys, la ciutat de Sant Cugat va celebrar els 25 a n \ s de la mort del Gabriel Ferraren poeta q u e \ a estar molt anclat LI la ciutat en els darrers a n \ s de la seva vida. Amb motiu d ' a q u e s t a celebració es va organit/.ar un concurs literari. al qual, aquells alumnes de les encoles s a n t e u g a t e n q u e s q u e així ho d e s i t g e s s i n , p o d i e n presentar les seves pròpies poesies. Fnguany el concurs ha arribat a la tercera edició i segons paraules de l'alcalde Lluís Recoder, "l'úlima a nivell local, perquè l'any vinent volem convertir aquest concurs en un c e r t a m e n d ' a b a s t català". I.alcalde va explicar tpie l'Aj u n t a m e n t vol p o t e n c i a r a q u e s t premi per "crear una imatge de ciutat (pic s'estima les lletres i adora la figura d e (íabriel Ferrater". l'n total de 70 treballs, de sis escoles s a n t e u g a t e n q u e s , han e s t a t p r e s e n t a t s al c o n c u r s , dels quals el jurat, format per la comissió ciutadanoinstitucional Gabriel Ferrater, ha hagut d e fer una selecció molt acurada, ja q u e , s e g o n s l'alcalde, m e m b r e d ' a q u e s t a comissió, " m o l t s d e l s t r e b a l l s presentats són d'una gran qualitat".

sional. els guardonats han estat dos: Lola F.spill, de l'Àgora. a m b la poesia li/a/i i M i quel Àngel Gon/.àlez. de l'Institut L e o n a r d o da Yinei. amb De ros i esperit. lots els guanyadors \ a n rebre un diploma acreditatiu, un val de 25.000 pessetes en llibres, una subscripció gratuïta d ' u n any al diari Fi.s 4 C A N T O N S . a m é s de v e u r e p u b l i -

Acte de lliurament Ms premis a la Casa de Cultura E: XI.. El concurs consta d e tres categories, i dins d e cadascuna han q u e d a t Finalistes cinc treballs, p e r ò n o m é s el p r i m e r classificat d e cada grup s'ha e n d u t un premi. La guanyadora d e la categoria q u e incloïa primer i segon d ' K S O ha estat la poesia Des de la meva

C r í t i c a

finestra d e L a u r a D u r b à , d e l'escola Avenç. A la categoria de t e r c e r i q u a r t d ' E S O ha guanyat Marta Balaguer de l ' e s c o l a T a u , a m b la p o e s i a q u e es titula La nena d'aigua. Per acabar, a la categoria d e primer i segon de Batxillerat i c i n q u è d e F o r m a c i ó Profes-

cats els seus poemes en aquest mateix diari i un lot de llibres d e part d e la llibreria Paideia. D'altra banda, les escoles a les quals p e r t a n y e n els guanyadors t a m b é se'ls va fer obsequi d ' u n lot d e llibres, gentilesa d e la llibreria Paideia. Després d e l'entrega de premis, q u e va tenir lloc el passat divendres 26 de maig a la Casa de Cultura, l'alcalde Lluís Recoder va fer un discurs, en què va d e s t a c a r la i m p o r t à n c i a d'ensenyar assignatures d'humanitats, q u e , segons l'alcalde, "no ens ajuden a guanyarn o s la v i d a , p e r ò sí a s e r millors p e r s o n e s " . R e c o d e r t a m b é va felicitar les escoles participants p e r haver p o t e n ciat la participació dels s e u s alumnes en aquests premis. Els p o e m e s q u e van recitar! els guanyadors, d u r a n t la tercera e d i c i ó d e l s p r e m i s Ga-| briel Ferrater, seran publicats per E L S 4 C A N T O N S e n el prò-

xim n ú m e r o .

Dijous, I de juny del 2000

'La comèdia dels errors' arriba a Sant Cugat MAG. -Sant Cugat La comèdia dels errors, una de les primeres obres q u e va escriure el dramaturg anglès Shakespeare, es representarà el proper 9 de juny al Teatre-Auditori a Ics deu del vespre. L'obra, una producció del Teatre Nacional de Catalunya, ha estat representada per 17 actors catalans, entre ells Carles Martíne/., Fransesc Albiol. Jordi Figueres i Pep Pla, i dirigida per la basca Helena Pimenra, els últims muntatges de la qual ja havien estat de l'autor anglès. La comèdia dels errors se situa a l'època de la Grècia clàssica, on dos germans bessons, acompanyats dels seus criats, també bessons, separats entre si i dels seus pares a causa d'un naufragi, es troben, sense que cap d'ells ho sàpiga, a la mateixa ciutat d'Efes. És un argument clàssic que serveix per representar la recerca d'ambdós germans pels carrers d'una ciutat que es converteix en un verdader laberint. L'obra no és fàcil d'escoltar, perquè Helena Pimenta ha creat un escenari ple de trampes, passos soterranis i escales, això fa que els actors no entrin ni surtin d'escena sinó que emergeixin i s'amaguin entre els elements decoratius, fet que fa que en moltes ocasions el públic els senti parlar però no els vegi. L'obra es farà el 9 d e juny al Teatre-Auditori.

c i n e m a V

Postah des de VAfiica ISABEL SÀEZ

Pel·lícula: Soné con Àfrica Director: Hugh Hudson Actors: K. Basinger, V. Pérez Durada: 112 minuts El continent africà sempre posseeix un atractiu que resulta irresistible. A l'Africa es poden situar tota mena d'històries -comèdies, drames romàntics, aventures, lluites per la supervivència, obsessions personals- i siguin aquestes m é s o menys bones aconseguiran captivar l'atenció del públic. ASoSécott Àfrica e\& protagonistes absoluts són la recuperada Kim Basinger, després d e dos anys d'absència, i, inevitablement l'Àfrica, ambdues fruint d'una fotografia q u e encara e n ressalta més els atractius respectius. Es tracta d'una autobiografia, la de Kuki Gallmann, una italiana

que se'n va anar a viure a l'Àfrica des de la seva Itàlia natal, trencant a m b el seu món ple de comoditats. A l'Àfrica va trobar les dificultats d'una terra dura i va patir desgràcies personals però el seu vincle amb aquella terra es va fer tan fort que ha dedicat la seva vida i esforços per la preservació del medi ambient. Excel·lent oportunitat per la Kim Basinger, que té un vehicle pel seu lluïment personal, com va ser el cas anteriorment amb la Meryl Streep {.Memòries d'Àfrica) i la Sigoumey Weaver (Goril·les a la boira). La pel·lícula no decepcions perquè trobem aquesta nota d'exotisme, d'una terra que sempre resulta fascinant i que ens condueix a altres límits. El guió. Sempre el maleït guio. Una eina sense la qual no hi ha història t que, si està malament, no

hi ha forma de remuntar-ho. Al guió de Soné con Àfrica li falta tensió, com no es cansen d e repetir al protagonista de La musa, una comèdia força divertida, encara en cartellera (molt recomanable). Les autores de Soné... han fet un encadenat de situacions i anècdotes que van cadascuna pel seu cantó, no les han enllaçat amb consistència i no fan la més mínima progressió dramàtica. D e fet, Soüécon Àfrica nó té una trama central ben construïda i sense aquest eix no hi ha solidesa. Qüestions que no es responen, personatges deixats ai seu aire... Un desgavell. Si aquest defecte, que és essencial, no té els resultats devastadors que esperaríem, deu ser perquè l'espectador també somia amb l'Africa, un univers tan fort que s'imposa a ta pobresa d'un guió.

Imatjie de l'exposició de l'any passat FOTO: CEDIDA

Exposició de fi de curs Com cada any, a les acaballes del curs el Taller d'Art Obrador ha preparat una exposició amb totes les obres que han realitzat les % alumnes que han assitit al curs. Enguany la mostra acollirà més

de 400 obres, entre les quals s'hi podran trobar escultures, mobles restaurats, ceràmiques o vidres gravats. La mostra s'inaugurarà el 4 de juny vinent a la Casa de Cultura.

Cultura

ELS í CANTONS Dijous, 1 dejuny del-WO

E n t r e v i s t a

Miquel Pellicer. Editor

El llibre explica d'una forma molt simple per què hi ha fronteres" M. A.G.

Miquel Pellicer porta més de 30 anys vivint a Valldoreix i des de ben jove s'ha dedicat a publicar llibres per a nens. Al llarg de la seva carrera com a editor ha treballat a diverses editorials i ha intentat prublicar llibres pel seu compte. Pellicer va ser l'introductor de la col·lecció de llibres de Wally i per Sant Jordi es va decidir a publicar On e's el petit príncep?, un llibre del mateix estil, però de producció catalana. — Per què literatura infantil i no per a adults? - Perquè és un món completament diferent, molt més maco. Hi ha molts factors que un editor d'adult no pot fer, l'editor de contes per a nens ha de conèixer molt bé les arts gràfiques, què pot fer, què pot imprimir, ha de conèixer tot el mecanisme, des que es crea la idea fins que s'edita el llibre. A més, el llibre per a nens a de ser instructiu i això és tot un repte.

Miquel Pelinei mo\tia elllibiepubliiat FOTO:XI.. - Com veu el panorama ac- Creu que als nens d'avui els tual de les editorials catalaagrada llegir? nes? - Hi ha algun nano que sí que li - Per desgràcia actualment el lliagrada, potser un 10 per cent dels bres infantils, a Catalunya i a tot nens els agrada llegir, a la resta els Espanya, han deixat de ser de prohas de forçar. L'única manera d'inducció pròpia. La majoria d'edivolucrar el nen a la lectura és cretors, per comoditat, es limiten a ar llibres que no s'hagin de llegir, comprar drets de llibres, ja fets, a que tinguin molts dibuixos i que les fires internacionals. Molt pocs siguin instructius.

C r í t i c a

La presentació de dues coreografies de Jasmin Vardimon hauria que ser motiu suficient per atraure els amants del teatre, om-

plir la sala i acollir, com es mereix, una mostra de la nova dansa que es fa a Europa. L'aspecte de la platea era descoratjadora i, pel que fa a mi, inexplicable, ja que els espectadors no. arribaven a les dues-çentes persones. Sense el futbol ni Gran Hermano a la tele, on eren les persones sensibles d'una àrea metropolitana amb més de tres milions d'habitants? Falla la publicitat? Els preus són massa cars? Altres convocatòries han omplert el teatre i una localitat a can Barca no baixa de les deu mil peles. Què passa a Sant Cugat? N o hi ha en una ciutat de seixanta mil habitants, cinc-centes persones (menys de T1 per cent) per anar a veure un espectacle de dansa contemporània una nit del divendres? La primera coreografia, Téte, una

versió sensual i potent del mite de Salomé, presenta l'home entotsolat, aiiè a la passió, al món carnal, requerit per la dona alternativament amb maneres oposades, agressivitat i tendres, amb gran dosi d'humor i contradicció gestual, una difícil arquitectura de moviments seriats de rebuig i integració, on els cossos n'esdevenen un de sol en ocasions, ajudats per la distorsió musical i el joc del vídeo, introduït en els escassos elements escenogràfics. Lure LureLure és una història d'àmbit familiar, una bucòlica estampa de l'estiu a la muntanya, dies plens d'animació, de jocs de visions plaents, de contacte amb la naturalesa i, també, del descobriment de zones ocultes de l'altra naturalesa, la humana.

A m a t Finques Des de 1948

- La idea del contingut està feta abans d'associar-lo amb FA Petit Príncep. Jo vaig redactar cada escena i cada personatge del llibre i el Jan -autor del Súper López- en moltes ocasions va fer els seus irònics dibuixos. Treballant conjuntament va sorgir la idea de fer un Petit Príncep, perquè als dos ens agrada molt. - La seva obra és tan metafòrica com la de Exopérey, autor d'El Petit Príncep? - Sí. cl meu llibre no és només per a nens, igual que El Petit Príncep. Resumint, el conte explica d'una forma molt simple per què hi ha fronteres al món. El llibre, a diferència de la vida real ce un final molt utòpic, en cl qual desapareixen les fronteres. Kls nanos que llegeixen el llibre aprenen en què consisteixen les fronteres i la política. - El llibre va sortir per Sant Jordi. Des de llavors quina acceptació ha tingut? - Un llibre quan te un èxit molt gran t'assabentes el mateix dia que ha sortit i si és un fracàs també. Si és un llibre que es va venent és difícil saber-ne els resultats. Però bé, cal dir que hi ha llibreries que ja l'han esgotat.

L'Alexandria organitza un monogràfic sobre cinema M.ALMAGRO - Sant Cugat-

Els Dos Rostres de Banús: el Rol de la Música en la Història del Cinema va ser el títol de la xerrada encarregada d'obrir, el passat divendres 26 de maig, el monogràfic sobre cinema que organitza la llibreria Alexandria. La xerrada va anar a càrrec de Jordi Cabanes, professor d'imatge de l'escola Bofill de Barcelona i Jordi Marcos, realitzador i productor cinematogràfic. El primer dels experts va fer un breu recorregut per la història del cinema i va destacar la importància del so des del naixement d'aquest, i referent a la música. Cabanes va afirmar que "la visió d'una pel·lícula muda no s'ha donat mai, sempre ha anat acompanyada de música". Per la seva banda, Marcos va explicar el procés que se segueix per posar música a les pel·lícules. D e s p r é s de la i n t e r v e n c i ó d'ambdós experts, els assistents van poder escoltar dues bandes sonores i imaginar les pel·lícules en què les utilitzarien.

I d e e a

t e a t r e

El brunzit dels sentiments DANSA T È T E & LURE LURE L U R E per la Zbang Dance Company Coreografies i direcció: Jasmin Vardimon Ballarins: Luke Burrough, Catherine Gardncr, Liat Shinar-Ogden i Jasmin Vardimon Música: Coilage de Fabienne Audeoud i Julcs Maxwell Realitzadors, animació i vídeo: Guy Bar-Amotz i Shanin Afrassiabi Il·luminació: Aideen Malone i Aga Ahmed Lloc i dia: Tcatre-Auditori. 26 de maig

són avui dia de creació pròpia, a diferència d'anys enrere, que els editors catalans venien llibres d'aquí arreu del món. - Aquest llibre porta per títol On és el petit príncep, però té alguna realació amb el clàssic El Petit Príncep?

Sant Cugat PI. Can Cadena,2 Valldoreix

Trias explica la filosofia del límit al cicle de xerrades de la llibreria Mythos El cicle de converses que duu a terme Gerard Videl a la llibreria Mythos va comptar dimarts passat amb un dels pensadors catalans més notables, Eugenio Trias. Un filòsof que des del seu primer llibre, La filosofia y su somfrra, fins avui ha anat perseguint la mateixa idea, la qual va explicar extensament el mateix Trias. Des que va començar s escriure, Trias sempre ha intentat trobar els límits de la raó. Segons el filòsof "la filosofia se centra molt en conceptes bons, però jo crec que també ha de fer referència a les ombres, és a dir, a conceptes dolents com ara la injustícia o el mal". Eugenio Trias sempre ha considerat que lafilosofiaha de tenir un

93 590 68 80

caràcter crític. En les seves primeres obres, Trias va trobar la forma que havia de tenir el seu discurs i va començar a pensar la manera de dur a terme els seus pensaments. Posteriorment el filòsofes va posar a experimentar, i ho va fer en el camp de les arts, que, segons Trias, "sempre ha estat el millor camp d'experimentació". Després d'aquestes experimentacions es va submergir en el camp de la religió i en el seu darrer llibre tracta el tema de l'ètica. Trias ha plasmat les seves conclusions en l'obra dels seus darrers deu anys i segons el filòsof, ha arribat a la conclusió que "el límit del món som nosaltres i que la filosofia no pot deixar de banda els conceptes negatius".

Sant Just Bonavista 63-65 í 93 480 36 00

Cultura

ELS / G W T O N S Dijous. I de juny del 1000

'Didàscalia' compleix 10 anys d'emissió radiofònica

Des de la història Un espai de Pere Vivó i Gili

" I eh desvergonyits van seguir ballant... 5?

MAG. -Sant Cugat -

Les frontisses que unien el Monestir i la vila grinyolaven sovint. És natural. Per bé que només algunes de les grinyolades arribaven molt enllà. Ja n'hem recordat un munt: unes quantes de cada color. Recordem-ne avui una altra de ben solemne de l'abàdiat de Francesc de Serra i Portell, sortosament no massa llarg en el temps: 1736-1745. Home savi en llibres, però, també -pel que es veu- traçut a crear conflictes. Vet aquí un tros d'història una mica tragicòmica. Més que un ball normal, sembla un ball de bastons... El 1738, gestions municipals aconseguien per a la vila el nomenament d'un batlle reial, prescindint dels privilegis seculars del Monestir, també en aquest camp. I ja la tenim armada. El Manuscrit Anònim ens ho explica així:

"En su tiempo se empczaron grandes turbulencias, entre los de la villa y el termino contra el Monasterio, ésto fuc el ano 1738. Queriéndose apartar de la jurisdicción del Monasterio y Paborde Mayor, haciendo parte el fiscal de la Audiència, moviendo cuantas pie/as pudicron, la Real Audiència, nombró como bayle real a Isidro Margenat, dos afios cabeza de los revelados contra su Scnor." (Volen dir senyor feudal o sigui l'abat, representat pel paborde major en la jurisdicció civil sobre la vila). "Como sucedió por Canestolendas de 1740, que no habiendo precedido liceneía del Sr. Paborde. como era de estilo para bailar en la ptaza de la villa, si solo que dicho bayle Real la dió de su pròpia autoridad" (fixemnos què diuen: plaça de la Vila, la davant de Sant Pere, actual

F o t o g r a f i a

La Floresta, un poble que desperta solitud e n el fotògraf C a r l e s Aymi

Imatge de l'acte inaugural FOTO. X.I..

La sala d'exposicions Zoom acull, des del 18 de maig passat i fins al 5 de juliol vinent, la mostra de fotografies La Floresta Impressió Surrealista de Carles Aymi. L'exposició, segons l'autor, "intenta plasmar" els seus

"sentiments de solitud cap a la Floresta". Carles Aymi ha aconseguit, "gràcies a un treball molt acurat de laboratori i a la participació de Jana Huter", elaborar un total de 25 fotografies surrealistes i amb una forta dosi de sentimentalisme.

de Pere San...) "ruese a la plaza dicho Paborde Mayor, don Antonio de Grimau, asociado de su bayle baronal, Josep Franch de Valldoreix y de Don Pedró Arcón, monje del mesmo Monasterio, para que los múskos dejasen de tocar poniéndoles penas, de lo qne se rieron de todo. Y, dicho lsidro Margenat, con muchos de los de la plaza, los sacaron a empellons a dicho Paborde, su Sènior y Barón, acompanàndoles de esta forma y gritando: 'afuera, afuera', hasta haberlos saeado de la piaza. Y sin mas vergüenza eontinuaronsu bayle". El text és redactat en un pèssim castellà. Som a mitjans del segle XVIII i el: "sin que se note et intento!" -ha anat donant els seus frutts. EI paborde devia actuar amb et vistipiau de l'abat i de la comunitat: un monjo l'acompanya. £1 que

més meravella és la ingenuïtat o la imprudència de la gestió, i, justament per carnaval, que devia ser—en aquells temps d'estretors morals-com una mena de petita ruta det bacalao: ar|evir-se a pujar a la plaça a interrompre un ball! Les penes amb les quals músics i balladors són amenaçats, devien Ser civils i canòniques. L'esbroncada del "fora, fora!" i les empentes carrer Major avall: reialm e n t ' t o t un espectacle llastimós. Ben denigrant per al Monestir, principalment! > "Y sin raàs vergüenza eontinuaron su bayle". El redactor, que pensava en català i escrivia en castellà, devia voler dir, sense sortir-se'n: ttI els desvergonyits van seguit ballant"! Heus aquí, en tot plegat, un exemplar clar de com desprestigiar qualsevol autoritat de la manera més absurda!

M o s t r e s

Laura Sànchez e x p o s a a la mostra de final de curs de l'Escola d'Art Municipal

Laura Sànrhes davant la arca obra

Vn total de 14 obres són Ics que formen l'exposició de final de curs de l'Escola d'Art de Sant Cugat que es va inaugurar el 28 de maig passat. Enguany l'encarregada de dur-la a terme ha estat Laura Sànchez, que ha optat per ex-

l·O'ÍO.X.L

posar 14 de les 28 obres que havien format part de la mostra que l'artista havia fet al claustre de l'església de Viladecans. Els quadres són retrats dC dones àrabs o bé paisatges desèrtics. La mostra es pot visitar fins al 8 de juny.

I ,'espai de teatre Didàscalia de Ràdio Sant Cugat celebra aquest mes de juny cl desè aniversari. Al llarg d'aquests 10 anys s'han emès 400 programes. a través dels quals Pep Tugues, director i locutor, ha pogut seguir amb atenció l'actualitat de les arts escèniques a Sant Cugat. Mira-Sol, Valldoreix, la Floresta, Cerdanyola, Sabadell... Per celebrar el desè aniversari, el 2 de juny vinent s'emetrà un programa especial, en el qual participarà Jordi Duader, actor ja consagrat, Pere Arquillué. actor que fa 10 anys que exerceix com a tal i Espiral Teatre, que enguany també celebra el desè aniversari. Pep Tugues explica que "Didàscalia sempre ha intentat informar la gent de les obres de teatre i altres que s'han celebrat a Catalunya". Tothom ha tingut veu en aquest programa, des d'actors desconeguts en el moment d'anar al programa fins a actors consagrats; també han passat pel programa nombroses companyies teatrals, com per exemple la Cubana. Tots ells han realitzat tertúlies, entrevistes, comentaris, informació d'estrenes, crítiques i recomanacions, que han estat de gran utilitat per al oients. Des dels seus inicis, l'any 1991, el programa de Ràdio Sant Cugat ha estat testimoni de la creixent projecció de l'escena catalana, i Pep Tugues en destaca que "ara és molt fàcil fer un programa que parli de teatre, però fa deu anys a la gent no li interessava tant". Al llarg dels deu anys que porta en antena, Didàscalia ha vist reconegut el seu esforç mitjançant dos premis. L'any 19%, va guanyar el Premi Catalunya de Comunicació Local a la Millor Tasca Cultural de la Fundació de la Ràdio i de la Televisió Local a Catalunya, i dos anys més tard li va ser atorgat el Premi a Programes Radiofònics 1998. Didàscalia ha canviat en diverses ocasions d'horari, va començar emetent-se els divendres amb el nom de Fulletó de mà, posteriorment, el seu dia d'emissió va passar a ser el dimecres i es va passar a dir com avui el coneixem. Aquesta temporda el programa es realitza tots els divendres de 11.30 a 12.30 hores del matí, dins el magazín La Gambirota. Felicitats a tot l'equip que fa possible el programa.

Cultura 39

ELSÍGUVTONS Dijous. 1 dejuny M >LW

www

r í p l e y

Dansa

c t n e . c o m

Zwang Dance Company Veiem l'home de ia fotografia e n t r e ombres. N o en pod e m apreciar l'expressió a m b tot detall. Imaginem-io en moviment. N o és massa actiu; camina lentament, es mou a m b calma. El silenci és total. Ignorem qui és, cap a on va, si té un objectiu, què passarà. Hi afegim música. I m m e diatament col·loquem el personatge en un context, en sab e m molt m é s d'ell. D e les seves intencions, les emocions que sent, el tipus d'història del q u e es tracta. Ho aconseguim sense adonar-nos-en. Divendres passat, a la llibreria Alexandria es va tractar aquest tema: Cinema i Música. Jordi Marcos, realitzador i productor cinematogràfic, i Jordi Cabanes, professor d'imatge, van parlar de la llarga associació que mantenen música i c i n e m a d e s d e l c o m e n ç a m e n t d ' a q u e s t últim. Jordi Cabanes va posar sobre la taula l'eterna discussió entre els puristes que defensen que cl cinema és imatge i que, per tant, acaba amb l'arribada de les pel·lícules sonores vers la posició oposada que considera que la banda sonora és el cinquanta per cent en una producció audiovisual. Més de 70 anys després de la que es co, neix com la primera pel·lícula ! parlada, FJ cantor de jazz, res i no ha canviat, per més que la batalla a favor de la banda sonora està més que guanyada. Hi ha una característica de la narrativa cinematogràfica que demana a crits la presència de la música: es tracta del ritme.

Va ser Eisenstein ei q u e va establir d e forma clara la perfecta correspondència q u e existeix entre els llenguatges de

la realització i d e la música. En parlar del pes de la banda sonora s'ha d'entendre un concepte molt més ampli que el de la música que acompanya la pel·lícula. La banda sonora està feta dels diàlegs dels actors, del soroll d'una porta q u e es tanca. Un helicòpter que encara no surt en pantalla, la brusca frenada d'un cotxe, el cop sec d'un cos q u e cau a terra, la pluja q u e c o m e n ç a a caure.

Dins ja del m ó n musical encara hi ha dues distincions a fer: la m ú s i c a q u e s u r t e n imatge i la música com a elem e n t estructural. La primera, q u e es coneix com diegètica o source músic, té u n origen justificat per la imatge, surt directament a escena sota la forma d e cantants, orquestres, ràdios, televisors. Aquest seria el cas d e les peces q u e toca el guitarrista de la pel·lícula Acordes y desacuerdos d e Woody Alien, La música com a e l e m e n t estructural té diverses funcions: dóna o modifica el ritme d e la imatge, afecta sensiblement la continuïtat d e la narració, transm e t emocions, estableix estats d'ànim i és una guia pel punt de vista de l'espectador. En aquest darrer sentit, Jordi Marcos va realitzar un exp e r i m e n t definitiu. Va proposar als assistents un exercici que consistia a recompondre la història cinematogràfica escoltant només un tema de la banda sonora. A traves de la música aïllada, el públic present va ser capaç de reconèixer els trets essencials de Ics ducs històries: el to, el gènere, la localització, possibles e s d e v e n i m e n t s , t i p u s de vehicles que apareixen.o com és la gent q u e hi surt. l ' n fen o m e n possible gràcies a la perfecta sincronia entre història i música. Música que de vegades ni la sentim de tan i n t e g r a d a q u e està a m b la imatge. Música que és l'ànima d e la c r e a c i ó c i n e m a togràfica.

sorprèn amb un muntatge ple de ritme i moviment

I na ili les earaeteiistiipu s deliiuniliil^i•; I/II ser <Is eleiiii nts u/idi'K i<mds /•': /:.I: E.C. - SantCugatEl Tcatrc-Auditori de Sant C u g a t va acollir d i v e n d r e s p a s s a t una a c t u a c i ó d e la companyia de dansa britànica Z w a n g Dance C o m p a n y . L'espectacle, cl primer q u e aquesta formació feia a l'Estat espanyol, va p r e s e n t a r a la nostra ciutat d u c s coreografies creades per la israeliana Jasmin Vardimon. D a v a n t d ' u n e s 150 persones, els c o m p o n e n t s de Z w a n g D a n c e C o m p a n y van oferir un m u n t a t g e m a r c a t

x p o s i c t o r t s

'Dimensiones de un espacio' de Martín Carral a la galeria Berini de Barcelona MAG.

Martín Carral, artista santeugatenc, sempre ha perseguit l'essencial a les seves obres i per això no li queda més remei que qüestionar-se els pilars de la pintura. El treball de Carral consisteix a treure a la pintura de l'espai local en què s'havia tancat durant sel'artista exposa des dl J^ d "• i passat FOTO: CEDIDA

M o n t s e r r a t Calduch M i' t o d c

E s c pljr Artístico lïfttisïcal

Ir e nc u

S e g a r r a

Música • Teatre • Dansa

gles i assignar-n'hi un de global. Però l'artista es troba amb el problema de representar l'espai global en un reduït espai com és el d'un quadre o un dibuix. Per això, per Carral, la representació de l'espai pictòric inclou no només la pintura sinó que també el suport sobte el qual es diposita. Per representat l'espai a l'espai no es pot fer d'una altra manera

p e r la i n c o r p o r a c i ó d ' e l e ments audiovisuals i d'un humor negre i m o v i m e n t trepid a n t q u e van s o r p r e n d r e el públic santeugatenc. Les ducs coreografies, titulades Te/e i l.mr Iure Iure, van ser molt ben rebut pels espectadors, que van demostrar amb els a p l a u d i m e n t s la seva satisfacció pel m u n t a t g e . D'altra banda, una altra característica d e sracad a de l'espectacle va ser la incorporació de músiques d'autors reconeguts com Tom YVaits, Barry Adamson o Ciovani Aldege.

que no sigui amb la geometria. Mitjançant rectes, angles o figures geomètriques, l'artista intenta representat el que no es veu, és a dir, l'espai. Tots aquells que han vist la seva obra, han pogut observar com Carral fa servir elements molt simples per representar l'espai Per exemple, hi ha ocasions que la fusta s'introdueix a les pintures i s'hi submergeix en, adoptant formes, perquè com que l'espai no es deixa definir, és invisible, s'ha de formalitzar perquè pugui entrar pels ulls. Martín Carral exposa, des del 25 de maig passat, a la galeria barcelonina Berini.

Cultura

ELS /CArYTONS Dijous. 1 dejtmydel.WO

£ /

r e p o r t a t g e

La revista The Royal Society és considerada pels estudiosos dels ocells com la millor del món en el tema. El número d'abril del 9 8 treia un article de Joan Carles Senar i Montse Camerino sobre els lluers. "Status signalling and the ability to recognize dominants: an experiment with siskins (Carduelis spinus)".

Ocells: l'avantatge de ser groc Que em cridés des d'una branca nua..." (M.M. Marçal) MARIÀNC;KI,A ROVIRA

-Sant CunatAl gran parc de la Ciutadella hi ha cl Museu de Zoologia i al soterrani hi té el despatx Joan Carles Senar. Parlem dels e x p e r i m e n t s q u e fan al bosc de Can Catà, una finca privada on els faciliten la tasca. - Kstudicm perquè les mallerengues carboneres són grogues - t e n e n una taca d'aquest colori per què serveix, això, si significa alguna cosa. i veiem que sí. Fa vuit anys q u e e s t e m a m b aquest tema de la coloració. Resulta que el groc té relació amb la nutrició, amb els carotens que ingereix l'ocell que són grocs, vermells i carbasses. - Fls treuen de les erugues, si veus una mallerenga molt groga és que és capaç de menjar moltes erugues. La femella tria cl mascle més groc perquè és el que donarà més menjar als polls. - I.n més forca és la que es menja més erugues ? - \ o , la més espavilada. Ser d o m i n a n t no és saber trobar

més menjar sinó saber-lo prendre. - () sigui que el lladre va bé. L'espavilat "trepa", com els humans... - Flxacte. També un dominant pot saber trobar menjar, són dues qualitats. Kstudicm com es manifesten en el plomatge les diverses qualitats d'un ocell. - Potser fan famílies... - A l'època de la reproducció fan parelles, amb el seu territori. A l'hivern formen grups de diverses parelles, tres o quatre, però és variable. Més al nord s'agrupen més, pel fred. Sí, dins del grup també hi ha els dominants, més d'un, hi ha una escala segons el grau de domini. El treball científic és pacient, un dia rere l'altre cal fer el seguiment de les ZOO caixes-niu, cinc o sis persones que col·laboren i fan torns. Enmig d'arbres, fulles verdes que fan la fotosíntesi. erugues q u e es m e n g e n les fulles, niallerengues que es m e n g e n Ics erugues que tenen les fulles que t e n e n els carotens que t e n e n els colors grocs. - Fem cl seguiment dels polls,

capturem els pares i els filmem per veure si quan són més grocs donen més menjar als polls, i sí. FI color el mesurem amb colorímetres. També fem fotos digitals per mesurar la taca groga del pit; també mesurem el tars i l'ala i prenem mostres de sang. Sabem qui és fill de qui, els coneixem tots, els 200. Se sabia la relació del menjar amb el color i la fisiologia dels carotens. Fils demostren que els més grocs són millors pares i mares: els ous són més grossos, els polls creixen i sobreviuen més i tenen millor plomatge. La muda de les plomes es fa a l'agost i dura un any. FI que mengen el juliol es reflecteix en els colors i en la taca groga del pit. I na taca que és el gran senyal, l'estatus del millor. LA TACA N E G R A . El lluer. (Carduelis spinus) abans llucaret, és groc verdós amb taques. amb la cua negra, passeriforme i fringíl·lid. Fs un ocell confiat que s'acosta a la gent. com el pit-roig. També té una taca, la seva és negra i indica domini. - F.s com les estrelles militars. Si es barallen i un té més taca

I nin llct<iiicnn/1 i Daxmelt Oh rti durant l'aMMt iti II: /•../•.'

'Ropa de ballet' a Mira-Sol ('na bonica i fantasiosa història d'amor entre dos m a n i q u í que es troben guardats al v>tcirani d'un teatre i es poseu .i ballar tangos, salsa, flamenc, en-

tre altres balls. Aquest és l'arguincnt de Ropti <lt bullit, que \a tenir lloc dissabte passat al Casal de Cultura de Mua-Sol. Fls maniquís, únics pintago-

nistes de l'obra, van ser interpietats pels cubans Ivan Betancourt, que alhora fa tasques de director i ballarí, i per l ) a \ mell Otero.

A Can Cata estudien In mallerenga carbonera

negra, l'altre el deixa passar. És una relació de domini i defensa del niu. Qui és més agressiu que els predadors és més bon pare. Pintem la taca a qui no la té i l'esborrem a qui la té. "Que no veus q u e sóc el dominat?" diu el lluer dominant amb la taca esborrada als altres que no el respecten. No entén res, tampoc, el pobre desgraciat a qui avui respecten per la taca p i n t a d a . Baralles pel menjar i el territori, lluites i perills terribles pels depredadors. Grups i famílies, ajuda i suport. Subsistència i descendència... Vida. - Qui tria parella és la femella. gairebé sempre. T a m b é hi ha divorcis, és ella la que se'n va a buscar un altre mascle i un altre territori q u a n les cries no van bé. N o , no es veuen a m b el d'abans perquè no es mouen de casa. Fils ocells viuen dos o tres anys, el primer és el més difícil de superar. Un dels que coneixen té set anys. és el més vell. - FI que la gent no sap és que els ocells són capaços de v'eure

els ultraviolats que nosaltres no veiem. Això és important per a la mallerenga blava. Blau, blanc, ultraviolat i irisats, colors estructurals que no són de pigm e n t s sinó per la forma de les plomes. FJs una línia de recerca que no s'acaba mai. l ' n estudi apassionant, no me n'he cansat. en els cinc anys. Hi ha més mascles que femelles, i estan mirant per què. T a m b é c o m p t e n els ous q u e viuen. Fan trampes perquè les genetes (un tub llarg a l'entrada de la caixa de l'ocell) no es mengin les cries, diu que és una carrera d ' a r m a m e n t s i l ' h a n guanyat. Coses sosprenents dels ocells que viuen a prop nostre, coses que encara no sabem. Ara han detectat vuit nous planetes que no poden veure, a uns 140 anys llum, fora del nostre sistema. Dos potser són nanes marrons, massa petites perquè a l'interior hi hagi les reaccions nuclears q u e fan lluir els astres... D a m u n t lluers i mallerengues llueixen els estels que ens acompanyen sempre.

l'aitiiació :a anar a fàrrei di l.a Casa perla leulada I:: /:.!:

La Unió acull 'Arriguemuca' FI grup de teatre 1 ,a (Ja.su per la Teulada, integrar per persolies disminuïdes i dirigit per Silvia Scr\ an, va estrenar el passat d i u m e n g e _'S de maig l'obra

Arriguemuca, un cútalatoleràtir/V/. Sílvia Servan, va valorar positivament l'experiència i no descarta realit/ar una altra obra l'any que ve.

Cultura 41

ELS4CAIVIÜNS Dijous, I de juny del 2000

E x p o s i c i o n s

Enric Sió, 'Mfira9 0II W^lmMMhàé0%^(Mva

{!)

ÍMMl

Jordi Traperho exposa a Barcelona Els Músics 1 9 9 8 - 2 0 0 0

3ï213< UN so- »M caveur c e * u« v«« s u a » otsies. 3 òueeesrw^sw „ , « , » „ , « * , „ , » « « M W KSttflR tXE* X*S AMIS eSí8Uf!B CBS- IWHeMME « </4lllM.!T ÏWS. At>«iS . ... J 6 í.i'ÀI JUHM3 « i H'S TEA>«<ïl«ieMEMr U 6ü «« »<ftlT IE SOMMBK. SÍMS * B9NUE £ N & E l A ? e t g ' . £

PCUK íE » « •aijraot»!»».:

Ü ^ t/r srtE oui se ««manar « « S O M . .TE CSOeS OUE S'esr

!Sisn«»ff CA «xa « W B ç j M r « m e . rrai»is*(T.i>sif-«»e i. MAWÍletJAk.T'6UX >• «SürtENT TCüí 80Ui^riAOíinsscwr, Í»O*VT cesr

(

ia* íïMSTsjTE BÍI9 V « U Ï CES i »Ç»»L*»«OUB.

Autoretrat d'Enric Sió com a personatge d'una de ies seves històries Enric Sió va ser el dibuixant català més important dels anys setanta. Tenia una enorme cultura i havia estudiat Economia i Belles Arts. Va ser un gran lluitador per demostrar que el còmic era un art i un gran mitjà de comunicació, elévant-lo a les més altes quotes de qualitat, tant en el seu guió com en la seva forma narrativa, de la qual va ser un estudiós i el major innovador del gènere. En una llarga conversa que hi vaig tenir, ara fa vint anys, ell mateix analitzava els seus inicis com a autor-creador: "L'oportunitat me la va brindar Salvat et 1967 quan per a la realització d'unes històries em van oferir plena llibertat de continguts i de forma d'expressar-los. E n aquesta època, Guido Crepax ja portava dos anys publicant a Linus, i era evident la influència del cine en la seva forma compositiva; jo em vaig limitar a buscar i beure de les mateixes fonts, i d'aquesta manera vaig incorporar unes tècniques narratives cinematogràfiques al còmic. Com a conseqüència d'aquestes investigacions va sorgir el llibre El lenguaje de los còmics de Roman Gubern, que va definir Lavinia 2016, la guerra de los poetas (1967) com el primer còmic polític d'oposició publicat sota el franquisme. Això va ser possible gràcies a Ics vinculacions de la revista Oriflama -on es va publicar- amb l'Església, fet que facilitava la supressió de determinada censura, però no tota; com a anècdota només cal recordar que no podia dibuixar a Prat de la Riba, ni a l'abat Escarní, e t c ; ei mateix Jordi Pujol va estar a punt de censurar una vinyeta en què sortia, si bé al final va ser ell qui va insistir perquè es publiqués. La importància de Lavinia 2016 va ser que va trencar una barrera i pel forat que hi va deixar, van poder passar altres històries." Sió va residir durant uns quants anys a París i Milà en un exili voluntari per un desig de disposar de llibertat total de creació. Va tornar a Barcelona Pany 1979 perquè "penso que ja es donen les

mínimes coordenades exigibles per treballar sense sentir-me condicionat per la censura. Sota la dictadura, pel sol fet de ser censurat i prohibit, es passava a ser un heroi de la resistència, i per tant, un mite. N o obstant, a m b la mort del dictador molts d'aquests mites han caigut perquè mancaven d e qualitat. En l'actualitat el talent és bàsic. Resumint, abans es coneixen els noms i no les obres i ara és fonamental l'obra i no el nom d e l'autor." Enric Sió va publicar la seva primera obra important el 1967, Lavinia 2016, ja comentada per ell mateix. El 1969-70 va crear Aghardi publicada per la revista Linus a Itàlia, i al nostre país només en part i degudament censurada, a ta revista Mundo Joven. Aquesta obra li va valer per ser guardonat, el 1969, com a autor d'avantguarda al Saló Internacional de Còmics de Lucca. El 1979 es va publicar completa a la desapareguda Biblioteca T ò tem de l'Editorial Nueva Frontera. Durant el 1970 va inciar dues sèries Mis Miedos per a Dràcula i la seva obra mestra, Mara (que mereix el pròxim capítol complet per comentar-la), pera Linus. El 1971 va obtenir a Lucca el màxim guardó del còmic, el premi Ycllovv Kid al millor dibuixant estranger. En el camp de la il·lustració també va ser premiat per European lllustration (1976-77) al millor llibre il·lustrat publicat, per la seva obra sobre la Inquisició, Autodafe. Altres obres destacades en són Nus i el Atleta (Vector 1) i Sorang (Vector 2), publicades p e r Salvat; t a m b é la seva participació a l'obra col·lectiva II Casanova (Milà, 1976)'i una col·lecció de contes curts, així com el seu llibre de soldadets rctallables Nuovi soldatini di carta (Milà, 1976). Al llarg de la seva carrera, a més dels citats, va rebre altres molts premis com els de Treviso (Itàlia) i Tolosa (França). Amb la seva propera desaparició vaig perdre un amic, però l'art en general i el còmic en particular, van pedre un dels seus millors exponents.

història 7 W

2sL

l2ü¥£ÍMfl(lÍNflRÍ Rius i Taulet, 1} W.WS8»J*51

I'.exposició es pol i lulm n In gilrnti Mriiii/ii 'to tli litint/oiM I (1

m del

lUmbla d«l Celler, 89 Tet9JS748J07

còmic

M. ALMAGRO. - Sant Cugat/Barcelona -

El santeugatenc Jordi Traperho exposa, des del 25 de maig passat i per tercera vegada en la seva carrera artística, a la galeria barcelonina Manifiesto. En aquesta ocasió l'artista omple la sala amb una selecció d e pintures i escultopintures que reten homenatge a "els músics i les músiques de tots els temps i geografies del món". L'artista ha partit de les vivències interiors i els records experimentats amb la música a l'hora de crear una sèrie de personatges de caràcter "primiti-

l)ll)\

vista" i una aparent simplicitat, tant en la composició com en el tema. Les obres exposades presenten una mobilitat q u e només és aparent, perquè en elles existeix un fort dinamisme compositiu, gràcies als forts contrastos de color de les figures, que destaquen a m b la simplicitat del fons. La inauguració de la mostra, a Tacte de la qual es va representar un acció-concert-gestualfonètir soiior-musiral, va ser tan peculiar com les obres exposades. Es podrà visitar fins al 23 de juny vinent.

PENSADORS D'AVUI Cicle de converses a càrrec de GERARD VILAR amb: • Dia 16 de maig a les 20 h - FÈLIX DE AZUA • Dia 23 de maig a les 20 h - NORBERT BILBENY • Dia 30 de maig a les 20 h - EUGENIO TRIAS • Dia 13 de juny a les 20 h - VICTORIA CAMPS

Organitza

L l o c : PI. B a r c e l o n a , 9 (PI. Ajuntament) Sant Cugat del Vallès Per a m é s i n f o r m a c i ó : Tel. 9 3 5 8 9 8 6 17

ELS4C4NTO>S

Economia

Dijous, 1 de juny del 2000

Empresa

Delphi registra resultats negatius a causa d'un canvi en la producció L'empresa espera obtenir beneficis a partir de Pany 2001 L'empresa Delphi Automotive Systems de Sant Cugat, l'antiga fàbrica de Lucas Dyesel Systems, ha registrat els primers resultats negatius dels últims 20 anys a causa principalment del canvi de producció de l'empresa que en els pròxims dos anys deixarà de fabricar les bombes d'injecció (DPC) per començar a fabricar les bombes 'common rail'. Aquest canvi ha suposat una inversió de mes de 4.000 milions de pessetes en maquinària i durant el 2 0 0 0 s'invertirà una important partida de 3.642 milions més. M. S. - Sant Cugat I AI multinacional Delphi, que l'any passat va adquirir l'antiga fàbrica Lucas Diesel Systems, ha tancat l'exercici del 1999 a m b una facturació de 23.633 milions de p e s s e t e s , amb un benefici de 1.917 milions, un 0.69? menys respecte l'any anterior, en què la facturació va arribar als 27.343 milions amb uns resultats nets de 2.478 milions. A q u e s t any, D e l p h i espera arribar a una facturació de 18.880 milions de pessetes que suposaran un benefici de 300 milions negatius.

El motiu d'aquests resultats és el canvi de producció que està duent a terme la multinacional que, en els pròxims dos anys, deixarà de fabricar les bombes d'injecció ( D P C ) i Ics substituirà per les noves bombes common rail. Tots aquests canvis en la producció d e l ' e m p r e s a s ' e s t a n duent a terme de manera progressiva i les xifres de fabricació de les bombes D P C ja han c o m e n ç a t a disminuir de les 587.000 del 1998 a les 523.000 fabricades el 1999. Pel 2000 s'espera rebaixar aquesta xifra fins a les 450.000 unitats. Paral·lelament a aquesta davallada de la producció de les

Delphi invertí r/i una partiriarie3.642milions en maquinària FOTO: X. L. b o m b e s d ' i n j e c c i ó , es començaran a comercialitzar, d'aquí a dos mesos, unes 36.000 bombes common rail. Segons el director general de l'empresa, Josep Maria Brun, Delphi viu en un període de transició i assegura que tornarà a t e n i r b e n e f i c i s a partir d e

l'any 2001, un cop implantat el nou producte. La fabricació de les bombes common rail ha suposat una inversió de gairebé 9.000 milions de pessetes en diversos camps. N o m é s en 3 anys, la multinacional ha invertit més de 4.000 milions en nova maquinària.

Possible venda del Pryca de Sant Cugat M. S. - Sant Cugat El consell de ministres ha autoritzat la fusió dels grups de distribució comercial Carrefour-Prom o d é s ( a n t i g u e s Pryca i Continente) amb la condició que la nova empresa es desprengui d'un total de 42 establiments valorats en més de 60.000 milions de pessetes. El Pryca de Sant Cugat pot convertir-se en un d'aquests 42 establiments ja que a Catalunya Carrefour haurà de vendre, entre altres comerços, tres hipermercats. Un a la zona nord del Barcelonès, un a Terrassa i un a escollir entre Barberà i Sant Cugat. L'hipermercat Pryca de Sant Cugat és un dels 58 Pryca que hi ha a tot l'Estat i que ara es veu afectat per la nova ordre del govern. Les entitats interessades a adquirir els centres dels que es desprengui Carrefour hauran de ser competidores del nou grup i hauran de comptar amb una experiència contrastada per tal de mantenir i desenvolupar els negocis adquirits, així com els llocs de treball existents.

Equipaments e q u i p a m e n t s

Correus inaugura la nova Unitat de Repartiment de Sant Cugat La nova oficina ha suposat una inversió de 190 milions M.S. - Sant Cugat El d i r e c t o r t e r r i t o r i a l d e Correus a Catalunya, Ramon Marín, un r e p r e s e n t a n t de la delegació del Govern, José Maria C a c h o i l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, van inaugurar divendres 26 de maig les noves instal·lacions de la Unitat d e R e p a r t i m e n t de Correus ubicades al carrer Ildefons Cerdà. Aquesta nova Unitat destinada a les tasques de classificació de la correspondència va ser c o n s i d e r a d a per R a m o n Marín com "la culminació del pla estratègic iniciat el 1998"

i va qualificar la nova oficina com "la millor Unitat de Repartiment de l'Estat". Marín va agrair el suport que en tot m o m e n t van rebre per part de l'Ajuntament i l'alcalde, Lluís R e c o d e r , i va d e m a n a r la col·laboració dels ciutadans i dels mitjans de comunicació en la difusió dels nous codis postals del municipi. A Tacte també hi era present el r e p r e s e n t a n t de l'administració del Govern, José Maria C a c h o , q u e va destacar l'esforç q u e s'ha dut a terme entre tots per tal d'"oferir un servei públic de qualitat, tant pel q u e fa a la imatge com al servei".

P e r acabar, l ' a l c a l d e L l u í s Recoder va qualificar de lògica la col·laboració e n t r e l'Aj u n t a m e n t i Correus, i va rec o r d a r la p a c i è n c i a i la col·laboració q u e han o b t i n gut de l'Associació d e Veïns durant tots aquests mesos. D'altra banda, Lluís Recoder va confirmar q u e l'Ajunt a m e n t està a p u n t de tancar l'acord de venda del local de Can Mora per tal de rehabilitar aquesta oficina i destinarla exclusivament a l'atenció al públic. El nou edifici, a m b una superfície d e 870 m e t r e s quadrats, ha suposat una inversió de 190 m i l i o n s d e p e s s e t e s

El nou /oral inaugurat disposa de 870 metres quadrats FOTO: X. L. (110 per la compra del local i 80 per les obres d'adequació) dels 250 que s'han invertit a la nostra localitat per resoldre d e f i n i t i v a m e n t les deficiències del correu a Sant Cugat. A la nova oficina hi treballarà una plantilla de 53 persones i comptarà amb 38 motos q u e

facilitaran el r e p a r t i m e n t per tot el municipi. Amb a q u e s t nou edifici i la nova divisió en 5 codis postals del municipi, Correus es compromet a a resoldre les situacions de col·lapse i els retards desmesurats tan freqüents fins ara.

Economia 43

ELS/CWTONS Dijous, í dejuny del20ÚO

l e s empreses:

DídacVídeo

Federico Femóndez és un dels fundadors de la productora DfdacVídeo que dirigeix la seva esposa, Asunción (Salera. Actualment participa activament només en els projectes relacionats amb temes artístics. Amant de l'art i la pintura compta amb un llarg currículum, professor de l'escola de cine de la UB i d'altres cursos, col·laborador en revistes, escriptor, pintor, firmant per al recolzament a la Fundació Sant Cugat, persona totalment integrada a l'ambient artístic de la ciutat, i un llarg etcètera.

F e d e r i c o Fernàndez. Col·laborador de DídacVídeo en temes dedicats a Part

"La meva col·laboració amb DídacVídeo és per amor a Part" M.S. -Saat Cagat —DídacVídeo va néixer fa 8 anys. Podria explicar-nos com va sorgir la idea i quina ha estat Tevolució de l'empresa fins el moment actual? - La idea va sorgir d'un grup d'alumnes i personal de la Universitat Politècnica de Catalunya a m b molta e x p e r i è n c i a en el camp professional q u e havien participat en molt diversos projectes i q u e , fins i tot, havien guanyat premis amb la realització de vídeos de caràcter didàctic i científic. Precisament, l'empresa va néixer amb l'esperit de crear productes didàctics, culturals i científics tot i que, per necessitat, també realitza retransmissions de tot tipus d'esdeveniments, fet que els ha proporcionat una gran experiència en el sector. Darrerament també ens dediquem als productes audiovisuals artístics que és on col·laboro personalment ja que l'art és un tema que m'apassiona. Hi col·laboro per amor a l'art i mai millor dit ja que no en trec cap benefici més que la satisfacció personal. Seguint amb aquesta filosofia, a DídacVídeo valorem més el tipus de projecte a realitzar que

les qüestions econòmiques. No busquem obtenir uns grans beneficis econòmics. - Com definiria el mètode de treball de l'empresa? - Nosaltres treballem com una productora americana, és a dir, que som una productora amb una infraestructura petita (un cap tècnic, una administradora i 4 operadors), que treballa amb altres empreses de serveis. Per cada projecte s'escull l'empresa més adient obtenint així millors resultats i una alta qualitat en cada producte. El concepte importanc és que treballem per projectes. A més, seguim una política de recolzament en altres empreses formades per exalumnes, professors o gent amb qui hem mantingut una relació professional. També obtenim la col·laboració de dissenyadors gràfics reconeguts o dobladors importants com C o n s t a n t i n o R o m e r o o Jordi Grau i en ocasions la col·laboració d'importants directors de fotografia. En temes d'art, per exemple, comptem amb la col·laboració desinteressada i espontània de gent important. - Quins són els seus principals clients? - Bàsicament els mitjans de comunicació audiovisuals especial-

dors, la gran capacitat de disseny i la creativitat i, per acabar, però no menys important, la gran qualitat que ofereix DídacVídeo en els seus productes. — Quina és la situació quant a competència? — En la part de vídeos sobre pintura no tenim competència perquè no és rendible. De fet, els integrants de l'empresa es dediquen també a altres coses relacionades amb el sector audiovisual. DídacVídeo és una empresa que disposa de les eines bàsiques i treballa per projectes. — Per acabar, com vostè ens ha comentat, col·labora en tots aquells projectes relacionats amb l'art. En aquest sentit, ^Quins són els seus projectes futurs?

Sant Cugat és una ciutat amb un enorme potencial artístic i una gran riquesa cultural - P e r s o n a l m e n t m'agradaria elaborar un vídeo sobre el pintor Clavé com el que recentment he realitzat sobre Muxart, de qui em declaro un gran admirador. També considero molt interessant la realització d'un vídeo que tracti la riquesa cultural de Sant Federirn Fenmndez, gran admirador de Jaume Muxart FOTO: X.W'l IARROSA Cugat, una ciutat amb un gran potencial artístic com ho demosment els canals temàtics de tenaixement de la T V digital i els tren les seves 9 galeries d'art amb levisió, però també l'administracanals temàtics, els audiovisuals exposicions d'artistes de gran reció, per qui hem realitzat diverdedicats a l'art tenen un lloc en nom i gran qualitat. Caldria, tamses campanyes institucionals i la el mercat. bé, fer una recopilació dels pinFundació Iberoamericana, per - Quins són els punts forts de tors q u e han e x p o s a t a S a n t qui actualment estem realitzant l'empresa DídacVídeo? Cugat i, fins i tot, configurar un uns cursos d'idiomes de caràcter - En primer lloc, la gran expemuseu virtual de la vida cultural didàctic. riència dels professionals que forde la localitat. Voldria destacar que gràcies al men l'empresa i els col·labora-

1» El pols empresarial 'actualitat empresarial d ' a q u e s t a darrera quinzena al municipi es presenta molt activa, amb la constitució de diverses empreses que actuen en àmbits ben diferenciats de l'economia santcugatenca. Tot i això, continua sent el sector immobiliari el més actiu i el que aporta un capital inicial més elevat e n U creació d'empreses. En aquest sentit, trobem, en primer lloc, la societat Martribe 9 8 SL (c/ Francesc Macià 67) dedicada a la compravenda de finques que, administrada per Berta Palacios Solé, ha aportat un capital inicial.de 18.SOO.000 pessetes, el més elevat de totes les empreses constituïdes aquests darrers 15 dies. Dins d'aquest sector també ha aparegut la nova empresa Giforl Inversions SL (ctra. de

T ;

Cerdanyola, 73), administrada per Montserrat Fortuny Perlacoba que compta amb un capità) inicial de 9 milions de pessetes. Per acabar, dins el sector immobiliari també hi podem e m marcar dues noves societats dedicades a l'administració d e places d'aparcament, Es tracta d'Icosa Promoctone* fontobiliarias, SA <c/ D o m è n e c h Oristell, 75-77) que gestionarà 20 places d'aparcament i la Com u n i t a t d e P r o p i e t a r i s (cj Mina, 81-83) q u e en gestionarà 16. Deixant de banda el sector immobiliari, una de les noves empreses creades darrerament a Sant Cugat que ha aportat un capital més elevat és Jardiners Navarro Rovira, SL (c/ X e rric, 16) que compta amb un capital inicial de 4 milions de

pessetes. Aquesta nova societat estarà administrada per Cecili Navarro Aguilar i Xavier Navarro Rovira i estarà destinada al manteniment de jardins. Pel que fa al sector de la restauració, aquesta quinzena s'ha inscrit al registre mercantil la societat Bridge i Mes, SL {rambla Jaume Sàbat, 4). L'administradora de la nova empresa és Montserrat Martfn Coll, que ha aportat el capital mínim per constituir-se. Cristian Aran Pérez és el responsable de la nova empresa Take & Way SL {c/. Sant Salvador 45) que amb un capital inicial de 3.137 euros té previst dedicar-se al subministrament d'aliments i begudes. Com podem observar, continuen apareixent empreses destinades a menjar preparat. En aquesta ocasió es tracta d'una nova empresa ubicada a la ram-

bla Can Mora, 15. El responsable d'aquesta nova societat és Rubén Adolfo Foguel Malamud. Pel que fa a la resta de sectors econòmics, en ei camp més tècnic apareix una nova societat dedicada a la fabricació i venda de suports per a aparells de TV. Bs tracta de l'empresa Quality Supports SL (c/ Joan OÜver, 10) que estarà administrada per Eduard Coloma Molina i Francesc Coloma Molina i q u e compta amb un capital inicial de 500.000 pessetes, capital mínim per a la constitució d'una empresa. En cl sector dedicat al motor trobem la nova societat Oli Pneu, SL (c/ Rius i Taulet,13í) que compta amb un capital inicial de 3.100 euros i estarà dedicada al manteniment de vehicles. El responsable d'aquesta

nova empresa és Josep Sànchez Escobar. D u e s empreses destinades a la reparació d'automòbils s'han creat a Sant Cugat. Es tracta concretament d'una nova societat formada per Josep Benet i Roca situada al carrer Marín, 45 i, d'altra banda, d'Automóvíle» Vila, SA, ubicada a l'av. Cerdanyola, 22. T a m b é r e l a c i o n a d a amb aquest mateix sector, apareix l'empresa Autocenter Merca, SL (av. Via Augusta, 3) que té previst dedicar la seva activitat a la venda de recanvis i i&xes de muntatge. Per acabar, cal destacar l'aparició d'un nou solàrium al municipi, Sant Cugat Sol, SL (c/ Vill, 1 -local 1), i el naixement d'un centre de dansa al carrer Teatre, 6, amb Sílvia Calvo Àlias d'administradora.

EIS 4 CANTONS

Immobiliària

Dijous, 1 tle juií\ del 2000

m2, 4 hab. tipo suite (1 con vestidor), 3 banos, 2 aseos, cocina-office tot. equip., gran salón-com. • Piso Z. Monasterio. 80 m2, 2 hab. dobles, bano con chimena, buhardilla 70 m2, armarios emp. y com., amplio y luminoso salón-comedor, cocina tzas en todas las habitaciones, garaje 3 coches + equipada, lavadero, tot. exterior, calef. gas natural, hab. de Servicio, calef. gas por radiadores, suelos suministros contratados y pi. pàrking . . . .75.000 de parquet y màrmol, alarma, sum. contratados. • Piso a estrenar. C/ Sant Martí esquina C/ Ocupación en julio 330.000 Castitlejos (Zona Centro). 87 m2, 3 hab. (1 suite), 2 • Local comercial banos comp., coc-offi. equip., gran salón-com., C/Castillejos, esquina c/Sant Martí (Z. Centro), balcón en todas las hàbit, y comedor, armarios superfície 60 m2 y aseo 75.000 emp., carp. ext. de aluminio, calefac. a gas natural, • Local comercial pàrking y trastero 95.700 C/ Sant Domènech, Zona Centro, superfírie 34 m2, • Torre unifamiliar adosada - Z. Golf. 450 m2, diàfano, aseo y alarma 55.000 jardin priv. 200 m2 y jardin com. con piscina 1.500 ALQUILER

ALQUILER • La Floresta. 2 hab., 2 terrazas, chimenea, reformada, calef. y aire acond 80.000 • Cines. 90 m2 const., terraza, 3 hab., bano + aseo y pàrking. Solo 3 anos 110.000 • Rbla. del Celler. 4 habitaciones, 2 banos, amueblado, cocina-office y parquet . .110.000 • Pla del Vinyet NUEVO A ESTRENAR, 103 m2 + jardin 41 m2 + 49 m2 terraza y sol . .250.000 VENTA • FGC. Apartamento 1 habitación, salón 25 m2, sol t/dia, calefacción y ascensor 17,2 M • Centro. Piso 102 m2, 3/4 habitaciones, bano +

aseo, salón 24 m2, 3° cona scensor. . . .23,3 M • Centro. Piso 105 m2, 3 hab., b.+aseo, parquet, todo ext., sol, calefac. y pàrking 27 M • Centro. Piso 100 m2, 3 hab., 2 banos, ascensor, pàrking y trastero. Perfecto 31,5 M • P. Baja. 98 m2 const. + 125 m2 jardin privado, sol t6/día, z. com./piscina i pàrking . . . 4 4 M • C. Europa. Àtico dx, 142 m2 útiles + trzas 14 y 34 m2, sol t / d í a , impresionantes vistas panoràmicas, en perfecto estado ( 1 , 5 arïo) z. comunitària con piscina y pàrking 54 M MUCHÍSIMOS

MAS, aLLÀMANOS

YAÜ

'Ertdavallada. 21.tex • Tel. 9 3 5 8 9 4 S 6 6

C/ Valldoreix. 58 • Tot 9* 5*9 73 74 / Av. Mfetrat. S3 Í8CN* • Tel. »3 424 0» 1 »

PISOS EN VENTA • Z. Centro. 75 m2, 3 dorm., b., aseo, calef. a gas, ascensor, pk + trast., sal.-com. 22 m2, trza.-soL 37 m2. 30,5 M • Z. Can Magí. Planta baja 98 m2 con jardin 40 m2 y terraza 40 m2, 3 dorm., 2 b., calef. a gas, ascensor, z. comunitària con amplio jardin y piscina 36,350 M • P. Central. 110 m2, 4 dorm., 2 b., calef. a gas, ascensor, pk + trastero, z. com./pisc. y terraza 15 m2 . . .44 M

ALQUILER • A estrenar, junto FGC. 3 dorm., comedor-salón, coc.-off., bano comp., aseo c/ducha y calefacción. Mucha luz y sol 123.000 + gastos • A estrenar, junto FGC. 3 dorm., comedor-salón, coc.-off., bano comp., aseo c/ducha y calef. Mucho sol y luz. Perfecto estado 103.000 + gastos • Junto FGC. 4 dorm., comedor-salón, 2 banos comp., amp. trza., z. comunitària c/pisc. Perfecto estado 100.000 + gastos

TORRES EN V E N T A • Valldoreix. Unifamiliar en z. centro, 340 m2, 3 dorm. 3 banos, calef. a gas; sup. 242 m2, salóncomedor 28 m2 con chimenea-hogar, cocina-office 55 M • El Colomer. Adosada 142 m2, 3 dorm., 3 b., aseo, calef. a gas, trza.-jardin 88 m2, sal.-com. 26 m2, amplia buhardilla, estado impecable 58 M

VENTA • Zona Edèn. A estrenar. 3 dorm. c/ arm. emp., amplio sal.-com., coc.-off., 2 b. comp., vestidor, lavad. y trast.. Acabados de calidad: parquet, màrmol, z. com. c/piscina .28,35 M • Ctra. Cerdanyola (cerca Monasterio). 3 dorm. (2 dobles), com.-sal., c o c , lav., bano comp. reform., terraza, calef. y aire acond. Mucha luz. Buen estado 23 M • Mira-sol. Torre. 140 m2, terreno 440 m2, 4 dorm., com.-sal., coc, b., aseo. M. sol 3 7 , 75 M

> Can Cortès. 2 solares de 1.379 y 1.245 m2, en • Junto al Pinar. Parcela 975 m2, calificación 20 a/10. Es edificable en el acto 30 M plena Sierra de Collserola, sol y vistas 17-20 M • Junto al Pinar. Casa indiv. 4 hab., com., coc. y b. « Mira-sol. Solar 500 m2, calif. 20 a 10. Incluye completo. Solar 685 m2. Z. Alta y soleada . . .40 M proyecto arquitecto y permiso ayuntamiento .28 M > Can Montmany. Torre individual 200 m2, 5 hab., sal.- • La Floresta , junto Estación. Local 108 m2, dividido en 2 salas y terraza 50 m2. Céntrico 100.000 com., 2 b. + aseo, garaje 3 pi. y solar 724 m2 .58 M • Golf. Piso de lujo, 5 hab., sal.-com. amp., coc.-off., ' Bellaterra. Torre individual 412 m2, 5 hab., 3 b., 2 b., 2 trzas., z. com. c/piscina, 2 pi pk + trast, estudio, garaje 4 pi., sala juegos y solar 1.000 .75 M calef., parquet, muy soleado y con vistas .275.000 » La Floresta. Torre ind. c/ inquilinos, 2 viviendas indep. de 3-4 hab. Solar 400 m2 45 M • Can Rosas. 2 Torres ind. alto standing, 4-5 hab. dob., amp. sal., jardin y pisc, antena sat., alarma, ' Centro. Piso 85 m2, 3 hab., sal.-com., coc. , b. ai, parada autocar colegios internac. 500-750.000 com., balcón, luminoso, calef. y ascensor .21.5M

ALQUILERES • C/ Joan Oliver: 70 rn2 - Com. Sal. - Coc. - 2 Dorm. Calef. - Ase. - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc comunitària 110.000 • Coll Fava: Bajos con terraza. Nuevo a estrenar. 85 m2 - Com. - Sal. - Coc. - 3 Dorm. - Bano. - As. con ducha - Ase - Calef. - Jard. y Pisc. comunitària 120.000 • C/ LI. Companys: Apto. amueblado - 45 m2 - Com.-Sal. - Cocam. - 1 Dorm. - Bano . . . .65.000 • C/ Monasterio: 100 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 4 Dorm.,- 2 Ban. - Calef. - Ascensor 65.000 • C/ Oriente: 60 m2 - Com.-Sal. - Coc - 2 Dorm. - Bano - Trast. - Pk. 1 Coche 65.000 • P. del Hospital: Amueblado - 65 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Bano - Ase. - Calef. . .75.000 • Coll Fava: 85 m2 - Com.-Sal.- Coc. Off. - 3 Dorm. - Ban. - Aseo con ducha - Calef. - Ase - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc. comunitària 110.000 • C/ Joan Oliver: 70 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Calef. - Ase - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc. comunitària 100.000 • Tet. 9 3 5 8 9 0 3 07

VENTAS • Parque del Sant Crist. Unif. en parcela 707 m2, 2 pi garaje, zona Servicio, 7 hab. (3 suites), salóncomedor 100 m2, sala de juegos, salón individual, ascensor, terrazas, solàrium y piscina 175 M • Can Ganxet. Piso tot. exterior, 3 hab. (dobles y suite), 2 banys, cocina-office, balcón esq., perf. orient., parquet, aire acond., calefacción, trastero, pàrking opcional, z. comunitària y piscina 42 M • Torreblanca-Ctra. Cerdanyola. Totalmente rehabilitado, acabados calidad, 3 habitaciones, salón 2 niv., cerr. aluminio y PVC, parquet, gran terraza con zona solàrium, calefacción y ascensor 27,6 M • Cerca Cruz Roja. Obra nueva. Últimos pisos en venta. Aticos y planta baja, 3 habitaciones, zona comunitària con piscina y pàrking incluido PREGUNTE PRECIÓS • Z. Cruz Roja. Piso totalmente exterior, 2 habitaciones dobles, salón-com., cocina 9 m2, parquet, calefacción, ascensor, totalmente reformado i buenos acabados 21 M • Z. Centro. Amplio piso a ref., 4 hab. (3 dob.), 2 banys, coc.-off. 3 m2, saló 2 amb., cerr. aL dob. cristal 3 0 ,8 M • PL Rafael de Casanovas. Amplio piso 5 hab. (dobles y suite). 2 banos y aseo, sal.-com. con chimenea, coc.-off. 22 m2, cerramientos aluminio, doble acristalamiento, tot. exterior y 2 plazas pàrking . . 59 M

.' f . Macià

69-9

• 362 - Monasterio. Piso 90 m2, 4 dormitorios, bano y aseo, cocina-office, lavadero, todo exterior, balcón'5 m2, todo reformado, alto, con ascensor . . j 20,5 M • Torreblanca. Piso 65 m2, 3 dormitorios, ascensor. A reformar 14,7 M • Vinyet. Planta baja 130 m2, 3 dormitorios, 2 banos, 2 amplias terrazas, pàrking y trastero, zona comunitària. Todo, reformado e impecable ; 44,2 M • 3 6 1 - Coll Fava. Àtico 120 m2, 4 dormitorios, 2 barios, cocina-office, suelos de parquet, terraza 15 m2, 2 plazas de pàrking y trastero, zona comunitària y piscina. A estrenar 38,8 M • 319 - Vinyet. Piso 150 m2, 4 dormitorios, cocina-office, terraza 10 m2, pàrking y trastero, zona comunitària con piscina, posibilidad de buhardilla . 43 M • 367 - Rius i Taulet. Piso 110 m2, 4 dormitorios (3 dobles), 2 banos, salón 25 m2, cocina 15 rn2, terraza 10 m2, suelos de gres y parquet. Para entrar i vivir 29,4 M • 373 - Estación. Piso 100 m2, 4 dormitorios, balno y aseo, terraza 10 m2, suelos parquet, calefacción, pàrking 2 vehiculos 1 30 M

Av. Rius i Taulet. 3 3 • Tel. 9 3 5 8 9 7 1 7 1

Rota. .«My^lilefc

T E L LV I PISOS • Ctra. Cerdanyola. 75 m2, 3 dormitoris i ascensor • Ctra. Roquetes..Baixos, 85 m2 + 80 m2 terrassa i pàrguing (2 c.) • Av. Catalunya. Àtic tríplex, 105 m2 + 50 m2 terrassa, 3 dormitoris i 2 banys • C/ Sant Eduard (Elxample). Àtic dúplex, 175 m2 i pàrquing • Can Picanyol. 200 m2, 2-4 dormitoris, 3 banys i pàrquing (2 c ) • Gatxet. 110 m2, 3 dormitoris, aire condicionat, piscina i garatge UNIFAMILIARS • La Floresta. Solar 1.200 m2 i casa 90 m2 • Valldoreix (Montmany). 200 m2, 5 dormitoris i gas natural • Valldoreix (Mas Fuster). 235 m2, 4 dormitoris + estudi + garatge • Mira-sol (Can Rosas). 500 m2, solar 1.400 m2 i garatge (4 c.) • Matadepera (Alt Nivell). Junt a Golf, piscina i garatge

15,8 M 37M 44 M 60 M 75 M 45 M 35 M 58 M 65 M 160 M 130 M

VENTA DE TORRES • Z. Estación. 240 m2 solar, 50 m2 edificados • Z. Privilegiada. Adosada 190 m2, zona com., piscina) • Z. Col. Maragall. Adosada esquinera, 170 m2, 93 m2) jardin • Mira-sol. Finca senorial, 280 m2, 800 m2 solar . . . t VENTA DE PISOS • Rubí. Casco antiguo. 56 m2 + trza. pk

...

16.8 M

ALQUILERES • Ctra. Cerdanyola. 70 m2, 3 hab. Reformado • Z. S t Francesc. Reformado, 4 hab • Estación. 90 m2, 3 hab. Reformado • Colomer. Adosada alto standing con ascensor, 4 h estudio + pk 5 pi., jardin .

C / Sa»*tà*itt R u s i f t o L 3t2.:«.$«*,: 93: 67.5.1,0;, 1:0.

37 M 44.2 M 46 M 78 M

. .65.000 . .80.000 . .90.000 .300.000

ftlus i.Taul*X.M.M:.mmmm,M7:A 1 2 4 1 - 93 6 7 4 1 » <M5

B I L I A VENTA

VENDES

• Piso c/ VaUès. 77 m2, 4 hab., comedor, cocina, lavadero y bano.totatmente reformado . .22 M • Dúplex en Parc Central. 128 m2, terraza cubierta, salón-comedor, cocina-office, lavadero, 4 hab. (1 suite) cç>r> armarios emp,. 3 banos, mucho sot, solo 8 verinós, pàrking, trastero y z. com. /piscina . . K . t 50 M • Atico en Parc CentraL 150 m2 vivienda, 100 m2 de terraza ajardinada, prientación sur, mucho sol, excetentes vistas, salón-comedor 40 m2/çriimenea, cecina.-office, bodega-despensa, lavadero, 4 hab. dobles (1 suite)/armarios emp., 2 bafips y pequeüe estudio. Ocupa toda la planta alta del edjftei©. Soto 7 vecinos, 2 pL pàrking, trastero, sala y piscina comunitària. 78 M • Local comercia. 85 mZ esguinero, mucha

•

ftfò

ïfc&iïfa.

de Dait i à S A

larquet, aire arorididoitado . . . . . .150,080

i j p ^ p ^ centrat. 3 habitaciones. .195.000

** £ t t * S » »

l m m

. «.CoW Fayà. 3 habrtaciones

••-

i H Z

120.000

• Z. Estació. 70 m2, menjador, cuina i safareig, 3 dormitoris, bany i terrassa

15 M

• Z. Rbla. del Celler. Obra vista, 75 m2, terrassa. 40 m2, 3 dorm., bany, aseo, calef., pk i vistes .30,5 M • Z. Estació. Nou a estrenar, 100 m2, 4 dorm., 2 banys, parquet calef, pàrquing i traster

37, 5M

• Dúplex 2 anys. Can Gatxet 150 m2, 3 dorm. (1 suite), estudi, terrassa 90 m2 i z. com./pisc. . . .58 M • Z. Golf. Dúplex 230 m2, 5 dorm. (1 suite), estudi, 4 barrys, aseo, 2 pk, traster i z. com./pisc. . . .92 M • Unif. Valldoreix Refom. 285 m2, solar 840 m2, 4 dormitoris, estudi, 3 banys, 2 pk i piscina • Unif. C Gatxet. 330 m2, solar 600 m2, 5 dormitoris (1 suite), 3 banys, 3 pk i piscina

87 M 120 M

H E R

F I N Q U E S

PISOS • Rubi-Ca n'Oriol. Ref. 1527. 84 m2, 3 hab., 2 dobles, baho y cocina imp. galeria, ascensor, calefacción, puertas embero, ventanas aiuminio. Muy soleado. Ideal parejas 12 M • Rubí-Nueva. promodón z. Mercado. 90 m2, 3 hab., pàrking opcional y tastero, muy soleados. Acabados a l calidad. Últimos pisos a la venta desde 17, 52 M • Rubí Norte. Ref. 1452. 138 m2, 3 hab., bano, aseo y cocina imp., terraza, balcón, ascensor, calef., puertas embero, ventanas aiuminio. Impecable 26,5 M • Rubf-Can Fatjó. Ref. 1201. 80 m2, 3 hab., bano y cocina impecable , terraza 70 m2, ascensor, calefacción. Impecable 21 M CASAS Y TORRES • Rubí-Can Mir. Ref. 2752. Torre 134 m2, 4 hab., bario, aseo y 2 codnas bien, parcela 550 m2, terreno llano. Impecable. Para entrar a vivir 19 M • Rubí-Nueva promodón Can Roses. Casas unifamiliares 220 m2 + 90 m2 jardin, 4 hab. dobles, 3 banos a comp., aseo, ascensor, garaje 2 plazas. Acabados l calidad. Últimas casas desde 33,5 M Cervantes. 5 2 . Rubí •

Tet. 9 3 6 9 7 4 5

M D E S A

VENTAS • Valldoreix. Casa 145 m2, 4 hab. (1 òe 25 m2), 2 b., sal.-com., cocina, terraza y solar 630 m2 . .42 M • PL Augusta. Piso 150 m2 útiles, 4 hab. dobles, 2 banos, sal.-com. 45 m2, coc.-office, terraza, 1 pi. pàrking. Acabados l a calidad. Perfecte estado 44,5 M • C/ Bergara. Piso 150 m2, 3-4 hab., 3 b., sal.-com. 40 m2, coc.-off., trza. 20 m2, 2 pi. pk, trast., z. com. c/ pisana. Comp. reformado, parquet, aire acondicionado en salón-comedor 67 M • Z. Golf. Torre 340 m2, 4 hab. (2 suites), 3 banos, aseo cortesia, sal-com. 40 m2, sala-estar 30 m2, terraza, bodega, garaje 2 c. y jardin con piscina. Solar 700 m2 95 M • Bellaterra. Casa singular, 315 m2, vivienda 1 sola planta, 4 hab. (1 suite con vestidor) + hab. Servicio con bano, 3 banos, sal.-com. 45 m2, coc.-office, terraza, garaje, bodega, jardin con piscina. Magníficas vistas. Solar 1.700 m2 110 M • Valldoreix. Torre 400 m2., 5 hab., 3 banos, aseo, sal.-com. 40 + 20 m2, buh. 40 m2, garaje, sala juegos, trastero, jardin muy cuidado c/piscina. Solar 900 m2. Perf. estado. Acabados 1* calidad. 125 M

P l a c a O c t a v i à . 8 - T e l . 9 3 6 7 5 4 3 Q2 - 93

F I PISOS • Rius i Taulet - En construcción, dúplex 130 m2 + 26 m2 terraza 39,5 M • 087 - Rbla. Celler. 3 hab. (antes 4), bano, aseo c/ducha, calefacción y terraza 80 m2 25 M • 131 - Z. Monasterio. 75 m2, 3 hab., bano, ascensor y gas natural Solo 15,5 M • 137 - Parc Central Bajos 117 m2, salón 30 m2, 3 hab., 2 b., jardin 40 m2, pk, soleado. Ant. 2 afios .43 M • Can Gatxet 100 m2, 3 hab., 2 b., t, ext., parquet, aire acond., 2 pk, trastero y piscina com. .40,750 M TORRES ADOSAOAS • 114 - Z. Estación. Adosada, garaje 2 c, z. lavado, 3 hab., estudio, piscina com. Perf. estado . .48,3 M • 014 - Z. residencial. Adosada a estrenar, diseno exc, garaje 2 c, 3 hab., 2 b., 1 a. l a calidades . .59 M • 138 - Z. Can Picanyol. Adosada, salón 35 m2, 3 hab. 2 b., 1 a., despacho, estudio, a.a. y pisc. com. .69 M Av. Lluïs Companys, 8 • Tel. 9 3

587 89

F I

90 - 93

589

I VENDES

• Pis pi. Sant Francesc. Nou, 3 habitacions, bany, aseo i calefacció (tot inclòs). 80.000 • Pis planta baixa. Parc Central, 2 hab., bany, calefacció, tot exterior, 150 m2 jardí privat, pi. pàrquing i traster (tot inclòs) 125.000 • Pis a prop Estació. 4 habitacions, bany, aseo, tot exterior i calefacció 90.000

• • • • • • • • • •

VENDES • Casa a El Colomer. Adossada, 3 hab. grans, bany, aseo, calefacció, pàrquing, jardí particular . . . . 45 M • Pis nou a estrenar. A prop estació, 4 hab., 2 banys, parquet, pàrquing, traster, calef., exterior, llar de foc . . . 37 M

F I

- 93

I NUEVA

589

3 3

I M M O B .

• Ounto FGC

• 2 y 3 hab. + estudio calidad

DESDE 20.720.000 ptas. 18

••MÉ^^M^^^i:MMMlíMMS^SÉ^.MMMMMàlMMWS::WÍà.

LLOGUERS

SOLARES • Valldoreix. 1.000 m2, cerca estación y fachada a 2 dos calles 56 M

• PL Mas Roig (Valldoreix) 80 m2, 3 habitacions, cuina i bany complets i jardí

62.000

• Valldoreix. 1.300 m2, fachada i 2 calles .40 M

• Ctra. Cerdanyola 95 m2, 4 habitacions, cuina i banys nous i calefacció a gas nova. Pintat de nou

75.000

• C/ Gearson (La Floresta) 70 m2, 3 habitacions, cuina i bany complet. Al costat de l'estació dels FGC

42.000

VENTAS • Apartamento Comedor, 1 hab., baho, cocina con electrodométicos, terraza, aire acondicionado, pi. pàrking 23 M • Torre en Valldoreix. 200 m2 edificados, 5 hab., bano, aseo, com.-living con terraza,

• C/ Pedraforca 85 m2, 3 habitacions, cuina y bany comp. reformats, traster, calef. gas nova i pintat de nou. . . 72.000 Av. Lluís Companys, 2 2

• Tel. 93

674

14 9 1 - 93

674

TORRES EN V E N T A • Sant Cugat Casco urbano. Completamente restaurada, 4 habitaciones + estudio, cocina, 3 banos, patio interior. Buena zona 65 M • Valldoreix. Nueva construcción, 287 m2 edif., solar 600 m2. , pk 2 coches, 4 habitaciones, 2 banos, aseo y cocina completa 76 M • Valldoreix. Nueva construcción, 287 m2 edif., parcela 1.000 m2, pk 3/4 coches, gran salón, 4 hab., 3 banos, calefacción y buenos acabados 76 M • Valldoreix. Torre completamente restaurada, solar 480 m2, 2 hab. (posibles 4), bano c/banera y ducha hidromasaje, cocina-salón. Muy buen estado 42 M • Ripollet Mejor zona. Àtico muy soleado 80 m2, 3 hab. (1 suite), bano y aseo, coc.-off., parquet, calef. a gas, armarios emp., puerta blindada, video portera, antena parabòlica, posibilidad pi. pàrking . .23 M • Mas Janer. Torre a restaurar, parcela 420 m2, asfalto, todos los servicios 38 M Tasaciones gratuitas. Necesitamos torres y terrenos para cubrir demanda de nuestros clientes. Rbla. Ms. Cinto Verdaquer,

1 9 . Valldoreix * Tel. 9 3

• Casa adosada. Esquinera seminueva. Sup. const. 170 m2 jardin, 100 m2, 2 pk, salón, coc.-office, aseo, lavad., 3 dormit., 2 banos, estudio, terraza 46 M • Casa adosada. Esquinera junto FGC. Sup. const. 250 m2, jardin 110 m2, salón, coc.-office, lavadero, aseo, 4 dorm., 2 banos, 3 pàrking, trastero 56 M • Casa adosada. Zona Colomer. Sup. const. 250 m2, jardin 35 m2, salón 35 m2 c/chimenea, aseo, coc.office, 2 pk, trast, lavad., 4 dorm., 3 banos, estudio, terraza, z. comunitària c/piscina 57,8 M • Casa individual. Cerca FGC Valldoreix. Sup. const 300 m2, jardin 800 m2, 2 pàrking, trast, lavad., 2 banos, 4 dorm., estudio, salón, coc.-office, z. com. c/piscina, frontón, columpios 72 M • Piso trentè Kampió. Sup. const 110 m2, trza. 10 m2, salón, coc.-off., 4 dorm., 2 b 28,5 M • Piso Rius i Taulet. Sup. const. 150 m2, trza. 15 m2, salón, coc.-office, lavad., 4 dorm., bano, aseo, reformado, parquet, pàrking 40,95 M • Àtico triplex. Zona estación. Sup. const. 280 m2, 4 terrazas, salón c/chimenea, comedor, coc.-office, lavad., 5 dorm., 3 banos, aseo, estudio, 2 pàrkings, trast, z. comunitària c/piscina 84,9 M

PROMOCIÓN

675

• Pisos y à t i c o s

C / Castri l l e i o s . 3 1 «• T e l . 9 3

Pis z. Estació. 4 dorm., 2 banys, saló-menjador 35 m2, teuina 126 m2. Impecable 32 M Pis z. Golf. 4 dorm. 2 banys,saló 30 m2, terrassa, 2 pi. pàrquing, traster. i vistes 49 M Àtic triplex. Cèntric 3 dorm., 2 banys, lavabo, terrassa 60 m2 i vistes, Impecable 43 M Adossada cèntrica. 3 dorm., bany, lavabo, Mançarda, z. rentat, pàrquing, traster i terrassa . . . 41,5 M Adossada c/ Àlvarez. Costat estació, 4 dorm., 2 banys, lavabo, ascensor, pàrquing i t r a s t e r . . . . 65 M Torre ctat Montserrat Solar 900 m2, 5 dorm., 2 banys, celler, calefacció i vistes 30 M Torre Valldoreix z. Estació. Solar 1000 m2, 7 dorm., 3 banys i calefacció a gas. Bon estat 68 M Torre alt standing. Solar 950 m2, casa 575 m2, 7 dorm. (3 suites), 4 b, lavabo i piscina 155 M Despatx cèntric z. Creu Roja. 100 m2 amb 5 divisions i molta llum 24 M PLACES DE PÀRQUING en diverses zones en VENDA o LLOGUER

D E N T E

• Acabados de l a

Wfa&m&:Mmg£&SïiïM&i>W3i:<&^WWQ&

VENDES • Rbla. Celler. Pis 3 hab., bany comp., saló, cuina ref., ase, pk opcional, calefacció. P-3252 21 M • Centre. Pis 3 hab., bany comp., saló-menj., cuina + galeria, terrasssa, bones vistes. P-3223 . . .23,5 M • Av. Cerdanyola. Àtic 2 hab., b. comp., saló-menj., 2 g. trses. Tot. reformat. P-3185 27,250 M • St Francesc. Pis 3 hab., bany complet, saló-menjador, gas, calefacció. P-3269 23,3 M • Torreblanca. Dúplex cant, 3 h. + est., 2 b., saló-menj., cna.-off., 2 trses., 2 pk. P-3274 48,3 M • Coll Fava. Pis 3 hab., 2 banys, cuina-offïce, orientació sud i pàrquing. P-3217 40,8 M • Estació. Pis 3 hab., bany, saló-menj., parquet i ascensor. P-3081 28,5 M • Centre. Pis 3 hab., 2 banys, cuina, ascensor. A reformar. P-2972 21 M • Centre. Obra nova. 2, 3, 4 hab. i àtics Des de 34,4 M

LLOGUERS

Valldoreix. 6 0 • Tel. 9 3 6 7 4 «7

674 57

590 03

perf. estado, garaje y solar 728 m2 . . . .58 M SOLAR Equipamiento • Valldoreix. Junto ant. Hotel Rusinol, 2.200 m2. Apto residència g e r i à t r i c a , c l í n i c a , colegio, etc. Industrial • Salida túnel Vallvidrera/Chic, 2.200 m2, fachada ronda, edificio 3 plantas y 4.500 m2 de techo.

V i l l a . 1 - l o c a l 8 ( e n t r a d a p e r Or. M u r i l l o , 2 1 ) • T e l . 9 3

LLOGUERS

674

• Av. Francesc Macià (Coll Fava). 55 m2. Ideal per a negoci. • Molt cèntric. 32 m2.

PISOS • Rbla. del Celler. Pis en edifici nova construcció, 3 hab., 2 banys complets, saló-menjador, cuina moblada i plaça d'aparcament 125.000

PÀRQUINGS • Rbla. del Celler. En venda o lloguer. VENDES

LOCALS • Ctra. Cerdanyola. 300 m2, subministraments donats d'alta. Ideal per a negoci.

OFICINES • Despatx. A 100 m2 Monestir, 52,25 m2 + 18,07 m2 terrassa 15 M

Passatae del Celler, s / n • 93 5 8 9

VENDA PISOS • Ref. 176. Z. Torreblanca. 110 rn2, 4 hab. (1 suitte, 2 dobles, 1 indiv.), 3 banys, aseo, pàrquing, z. comunitària i piscina .,...,39 M • Ref. 159. Z. Centre. Àtic dúplex, 1 hab., estudi, bany, terrassa i soürtm 31M • Ref. 172. Z. MaalrtUda, * hab. i 2 banys (m. bon estat), aseo, exterior, pk, traster i terrasa . . .47 M • Ref. l l t . 3 hab., 2 banys, sató-menjaoor, cirma-office, terrasa, pàrquing, jardí com. i piscina . . .40 M V E N D A CASES I TORRES • Ref. 177. Z. Can Barata. Casa amb parcela 500 m2, 1 hab. amb vestidor, piscina, jardí, barbacoa, possibilitat d'ampliació 23,9 M • Ref. 166. Casa adossada 180 m2, 3 hab., 1 suite, 2 banys, 1 aseo i acabats la qualitat 59 M LLOGUERS • Z. Centre. Pis 4 hab., 2 b., menjador, safareig, 2 pk, trsa. 100 m2, z. com. i piscina 250.000

» r . Murillo, 6 . S a n t Cu«at * Tel. 9 3 6 7 5 6 2 7 5

- Empresa germano espanola de Servicios Inmobttiorios • TENEMOS LA VTVWHM A SU MEDIOA tQuéhacemos? Ofrecemos un Servicio de alquiler y venta de pisos y casas de alto standing. Nuestra selección cuida espedalmente el buen estado de cocinas y banos. tCómo trabajamos? Nuestra filosofia de Servicio se basa en cuatro pilares bàsicos: • Rapidez • Eficàcia • Trato y seguimiento personalizado • Calidad En 8arcelona, Pedralbes, Sarrià, Tres Torres, Eixample, Ciudad-Diagonal Sant Just, iDónde operamos? SAKT CUGAT, Castelldefels, Sitges y en el Maresme. ^Nuestros clientes? Multinacionales, Entidades financieras y Consulados. ^Idiomas? Alemàn, inglés,francès,holandès, itaiiano, catalan y castellano. HEMOS ALOJADO A HAS DE 100 FAMÍUAS EXTKANJERAS A SANT CUÚAT

\M&ÍtmnAM&zpíd&.M.*:WMi^tiÍHÏà *. Tel. 93 2<M :55 20

Sahrt

H S ICAlVrONS Dijous. /de juny de/.voo

Medicina i Salut GUIA

MEDICA HGC. Urg. 24 h, domicfS.

Centre de Rehabilitació SUSANA NtCOLETTI Sant Antoni, 74. f 9 3 674 74 37

Cirurgia DR. FERNÀNDEZ LAYOS Cirurgia general, apareU digestiu. ASCPreviasa-SarHtas. Av, Torre Blanca, 2-8, 2n, A1.

« 93 589 47 00

Geriatria

«935893926 «609 331080

GERVAL, GERIATRIA D E L VALLÈS SL Dra. MONTSERRAT GARRIGA Atenció a persones grans en et seu Metge de capçalera. Visites a dornctt-mútues. domicili. Assessorament a llurs fami- Major, 36,2n. liars. Gestió de residències i altres re- V 0 3 6 7 4 0 0 2 5 cursos. Infermeria. Formació'. C/ Àngel Guimerà, 3. W 9 3 674 06 04

INPROSS Atenció i companyia a persones grans, "CANGURS" avís i nens, control de malalts. ajuda a la Bar. trastorns especials. Salut i reserves adomtcll Av. Torre Blanca, 2-8,3r, desp. 11112. « 9 3 5893967

Consult. Centre Mèdic C E N T R E M È D I C SÀBAT Certificats de conduir i armes. Medicina interna, especialitats, Santiago Rusinot, 2. entr. 1a. ^ 9 3 674 1 5 2 6

TELE ASSIS. I N P R O S S 2 4 h Servei d'ajuda a les persones grans, malalts crònics o convalescents, a qualsevol hora del dia o la mt. Sistema senzill ràpid, segur i de poc cost. Av. Torre Banca. 2-8. 3r A. i 93 589 39 67

3 9 3 6 7 4 6 3 29 Tr 93 589 64 83

C E N T R E D'OBESITAT I M E D I C I N A ESTÈTICA Dra. Anna R. Cerdà • Dra. Rosario Sagarna • Dra. Uum Garcia Consultoris Edifici Torreblanca. Av. Torre Blanca, 2-8, 2a planta, desp 8-9. n 93 589 43 57 t r 9 3 5 8 9 4 3 58

Fisioteràpia SOFIA R O M A FERRÉ Fisioteràpia. Ass. Sanitària. Fiatc, Asisa. Cí Villa, 49. •t 9 3 674 4 8 72

Homeopatia H O M E O P A T I A D E LA I N F À N CIA I L'ADOLESCÈNCIA Dra. Margarita Rabasa Nostench Col: 15.097 Rbla. Ribatallada. 20 1 r 3a « 9 3 674 7 2 1 6

Laboratoris LABORATORI DR. ECHEVARNE Santiago Rusinof, 17, baixos. v 93 589 60 55

Metge capçalera J.R. ESQUIROL CAUSSA Geriatria. Av. Torre Blanca, 2-8 Assistència Sanitària, Agrupació Mútua, Sànitas. M. Fiatc. Previasa., Mjtua

D R FERRAN FERRAN VHA Winterthur - Previasa - Assistència sanitària Medffiac. Francesc Moragas, 48, ent. 2a. « 9 3 675 4 8 53

Odontologia

Pediatria

CLÍNICA DENTAL A U T R A N Odontologia general, implantologia, pròtesis, odontopecüatria, ortodòncia, mútues. Av. Torre Blanca, 2-8,2a. 11. « 9 3 675 0 8 0 3

J.M. COROMINAS CASARAMONA Pediatria, asma infantil. Hores convingudes. Rbla. Ribatallada, 20,1r 3a. « 9 3 674 7 2 1 6

CLÍNICA DENTAL DR. BRANDT Ortodòncia i odontologia general. Santa Maria. 9, 1r2a. « 9 3 5 8 9 7 0 40

AINA-PILAR C A N O S A ÚBEDA Pediatria - Medicina adolescent. Av. Torre Blanca, 2-8,3r pis. « 93 589 3 5 4 8 « 649 93 5 9 3 7

CLÍNICA ORTODÒNCIA IDISFUNCIÓ T E M P O R O M A N D I B U L A R Av. Torre Banca. 2-8,2n A, despatx 6. 9 5890396 •a 675 2 2 1 2

Dietètica-Nutrició DRA. M . D O M I N G O GALLART Medicina general, dietètica. Dilfluns, dimecres i divendres. hores convingudes. Plaça Doctor Galtes, 5, 1r 3a

Otorinolaringòleg

CLÍNICA DENTAL VALLS - B U L D Ú Dr. Ricardo Pineíro Lemoine Major, 2 3 - 2 5 . 1r3a rt 9 3 675 64 77

Oftalmologia CENTRE DE SALUT OCULAR Oftalmologia. Conveni amb les principats mútues. Doctor Munllo, 21. •B 9 3 5 8 9 51 0 6

Podologia J O S E P M. FREIXEDES Malalties del peu, ortesis, plantilles ortopèdiques, papilomes, cirurgia del peu. Hores convingudes. « 9 3 589 6 3 1 3 « 6 2 9 16 9 5 3 6

Psicologia-Psiquiatria CT. PSICOTERÀPIA DEL VALLÈS Psicologia, psiquiatria, logopèdia. Plaça Dr. Galtes, 5, 2n 3a. « 9 3 589 4 0 51 DRA. P A L E R M Psicologia. Ansietat, depressió, dificultats de relació, trastorns a l'adolescència, psicotenjipiaí Hores convingudes.

M . D. C A R R E R E S B E N N A S A R Centre Mèdic Sàbat Santiago Rusinot, 2. ent. 1a. « 9 3 67415 26 « 93 674 01 47

CLÍNICA DENTAL V

Dr.Ricardo Pineiro Lemoine

M a j o r , 2 3 - 2 5 , l e r 3a Tel

DR. JESÚS FERNÀNDEZ BAIZAN Tocoginecologla. Hores convingudes. Av. Catalunya, 2 1 , 2n l a . « 9 3 589 48 0 8 « 9 3 6 7 4 7 4 0 9 Particular

DRA. MILAGROS MARTÍNEZ MEDINA I J . J . G Ó M E Z C A B E Z A Francesc Moragas, 125,1r 2a. « 9 3 5 8 9 13 0 7

93 6 7 5 64 77

curen espontàniament. L'altra meitat pot patir una hepatitis crònica que no en tots els casos requerirà tractament farmacològic.

Pel que fa a la transmissió, l'hepatitis C i D s'assemblen molt a la del tipus B, que s'encomana a través de la sang; per via sexual és bastant inusual. Els metges es mostren preocupats perquè és més agressiva i resistent al tractament que totes les altres, a excepció de l'hepatitis B; també resulta difícil de prevenir per això de moment no existeix cap vacuna. Tot i així, quan l'activitat viral és molt alta s'ha de recórrer als medicaments. De moment la resposta sobre el tractament ve donada per algun d'aquests canvis: • Disminució de la quantitat de virus circulants, que es mesura amb la determinació de RNA viral 2. • Disminució dels nivells de transaminasses (que mesuren més o menys la quantia de destrucció de cèl·lules del fetge). • Millora de les característiques microscòpiques del fetge en biòpsies repetides.

Sant Cugat

Airta

AL N E N I ADOLESCENT

Dra. Ptlar Canosa. Col. 7.201 Hi col·laboren: Dr. JESÚS CARNICER: Pediatre, Gastroenleroleg EVA M ' d« LA PENA: Looopeda infantil SlLVIA LLÜMÀ: Psicòloga infanto)uvenil

Av. Torre Blanca, 2-8, 3a planta, despatx 6

Traumatologia JOSEP D O M I N G O P E C H Traumatologia, ortopèdia. Assistència Sanitària,Previasa, Medytec. Policlínic Torreblanca. 2-8. 2a-10. « 9 3 58918 88

DR. F E R M Í N A R A M B U R O Cirurgia ortopèdica traumatològica. Hores convingudes. Girona, 2 1 , 1r 3a. « 93 674 4 3 46 « 9 3 589 0 5 3 4

L'hepatitis (II) j | :

el consell de la setmana: Hepatitis C El tipus d'hepatitis C és una variant netament espanyola, afecta el 2,5% de la població i va aparèixer per primer cop a València l'any 1989. Presenta un comportament semblant a l'hepatitis japonesa però difereix molt del model americà, fet que demostra com de complicada en pot resultar la investigació i el motiu que es trobi en una fase poc avançada. Aquest virus és responsable de la meitat dels casos de cirrosi i de càncer de fetge que es donen en territori nacional. Al principi de la infecció no es nota quasi res perquè els símptomes són molt inespecífics i semblants als d'una simple grip: cansament, dolor en tes articulacions i pèrdua de gana. Els signes són més evidents quan la infecció es troba molt avançada, precisament quan els tractaments existents són menys efectius. Té una evolució molt lenta, es calcula que un pacient pot començar a patir lesions greus al seu fetge als 20 a 30 anys d'haver-se infectat. Malgrat tot, el 50% de les persones que entren en contacte amb el virus es

INSTITUT PSICOMÈDIC SANT CUGAT Psicologia clínica, psiquiatria, depressions, alcoholisme, toxicomania, trastorns d'ansietat estrès, tabaquisme. Av. Torre Blanca. 2-8. 3r A, desp. 11 i 12 « 93 589 37 8 7

Tocoginecologia-Obstetrícia DRA. A N N A P U J I B E T I A L D E S Pediatria. Vitalicio Salud Mapfre. EndavaHada, 21, 1 r. « 9 3 589 2 9 9 5 « 9 3 674 20 79

CLÍNICA DENTAL M A J O R PI. Unió, 3, 2n1a. (LI. Companys/Colom) » 9 3 6 7 4 72 4 0

DRA. M. J A U M E SAURA Clínica dental. Crt a dv 9-13 h i 16-20 h. Pg. Sant Magi, 22. baixos V 9 3 674 2 3 3 5

Francesc Moragas, 25-27, 2n 1a. « 9 3 674 36 53 « 93 418 4 8 48

• Millora subjectiva del malalt, paràmetre de poca utilitat, ja que gran part ctets pacients són asintomàtics durant molts anys. És cert que a relativament llarg termini, una part significativa de malalts d'hepatitis C, desenvolupa una cirrosi, un càncer de fetge o ambdues coses. Però no existeixen encara estudis que hagin durant prou temps per afirmar que el tractament evita o disminueix la freqüència d'aquestes complicacions. Els medicaments que s'estan prescrivint, (bàsicament Interferón i Ribavirina) comporten un nombre de complicacions que s'han de tenir en compte, tot i que s'apliquen en períodes relativament curts de temps. Entre els diferents factors que influeixen en l'efectivitat del tractament, es troba l'anomenat genotip (característiques generals) del virus causant, del qual n'hi ha de diversos tipus i els infectats pel virus genotip. 1 b responen en molt poca proporció. Malauradament, aquest genotip és molt freqüent en els malalts de l'Estat espanyol.

Tel. 93 589 35 48 HOMEOPATIA DE LA INFÀNCIA I L'ADOLESCÈNCIA

Dra. Margarita

Rabasa

Hostench

Col: 15.097

Rbla, Ribatallada, 20 • 1er 3a Tel. 93 674 72 16

Metge de capçalera Dr. J.R. ESQUIROL CAUSSA • Assist. Sanitària - M. Fiatc • Agrupació Mútua - Previasa Sanitas -Mútua HGC URGÈNCIES les 24 h 93 5 8 9 39 2 6 - 6 0 9 3 3 1 0 80 Geriatria: Av. Torre Blanca, 2-8

Si vol

en aquesta secció, al telèfon

Estètica

ELS í CANTONS Dijous 1 e/ejuny del 2000

ToT CAbEtl

Estètica i Bellesa l'article: Si, com diuen, la felicitat embelleix, avui tractarem la manera d'aconseguir-ho a través det plaer i benefici que ens aporta l'aigua. ACASA LA H1DRATAOÒ La pell té unes necessitats d'aigua i minerals essencials que necessiten ser reposats amb cremes específiques. Per això és tan important vigilar que a l'organisme no H falti l'aportament d'aquest element a més de ser essencial per al desenvolupament dels processos metabòlics. Quan la hidratacíó és deficient apareix un envelfifrierrt prematur, especialment en les pells seques i s'aguditza amb les inclemències det temps. En aquest cas la pell mostra vermellors, tibantor, descamació i picors. Per mantenir'la pell ben hídratada, després de la neteja habitual, cal aplicar un producte hidratarrt al matí i un de nutritiu a la nit. Els millors incorporena les seves fórmules serina, magnesi, alfahidroxiàcids, que són complexos superhidratants que transporten i fixen l'aigua alia; també contenen vitamina E i fitxes solars. En acabar l'estiu realitzeu una cura de xoc perquè la pell necessita un aportament extra d'hidratació així com una regeneració de les cèl·lules. LA DUTXA El confort i relaxació, física i mental, que proporciona la dutxa diària, predisposa la persona positivament per iniciar el nou dta. A més de complir una funció higiènica, aquest gest s'està convertint en l'únic moment del dia que es troba per mimar et cos. Només es tracta d'aplicar el cosmètic que la pell necessita en aquetl moment: Aprimant. El gels de dutxa aprimaràs» refermants contribueixen a reduir el greix però perquè siguin realment efectius s'han de combinar amb altes mètodes, com una dieta equilibrada, activitat física, etc. Estimulant Podeu despertar cada porus de la pell amb la frescor que aporten alguns gels vitalítzants elaborats a base de principis naturals. Suavitzant. Consisteix a aplicar 2 o 3 cops per setmana un peeling perquè elimini les impureses, unifiqui ei color i suavitzi la pell. D'aquesta maneratepell es mostra més receptiva per absorbir qualsevol tipus de tractament específic. Tractadora. Als productes de bany habituals, s'hi han incorporat uns gels que alhora que hidraten, poden donar protecció o nutrició a la pelf. Així, trobem extractes vegetals que aporten suavitat, relaxament o tonifkació; àcids de fruites que purifiquen i donen protecció a la pell o actius naturals, com la llet o l'avena (o civada) que aporten tots els nutnents, proteïnes i vitamines que qualsevol pell necessita. EL BANY Hi ha res millor que prendre un bany després d'una dura jornada? També resulta plaent combinar l'efecte dels olis essencials, bé per inhalació o fregant-los sobre la pell. Relaxant. L'aigua calenta í.a partir dels 37°C) exerceix un efecte sedant •• ajuda a combatre els nervis, l'estrès

L'aigua: font de bellesa \\ i els dolors reumàto. Prepareu la mida d'una tassa d'herbes a base de romaní, tavanda (espígol), menta i farigola. Fiqueu-ho en una bosseta de cotó, submergiu-la en un recipient mitjà amb 1# 1 d'aigua bulnt i tapeu-ho durant 10 minuts. Prepareu la banyera amb aigua i tireu-hi el contingut de la infusió preparada; pengeu ta bossa a l'aixeta de ta banyera i en contacte amb l'aigua. Preneu el bany intentant retaxar-vos durant 10 minuts, després, sense esbandir-vos, assequeu-vos, per mantenir les propietats de tes plantes en la pell. ttevftafit2aftt Un bany amb aigua freda (al voltant dels 20*0 tonifica, revitalttza i estimula el metabolisme. També s'aconsegueix prenent un bany on s'alterni aigua freda amb calenta. Aprimador. Podeu reduir alguns centímetres si 2 cops per setmana us banyeu amb 9 cullerades de pols d'algues o 12 comprimits d'alga fucus triturada. L'aigua ha d'estar calenta (a 40°C), i durant els 20 minuts que romandreu a l'aigua, feu-vos un massatge amb un guant de crin. Al moment de sortir, sense esbartdir-vos, assequeu-vos una mica, col·loqueu-vos el barnús i estireu-vos així durant 20 minuts. Feu una dutxa ràpida, assequeu-vos amb la tovallola i apltqueu-vos una crema aprimadora.

. Tot pel teu cabell Tot pel teu cos Tot per maquillatge lot en perfumeria

p e r r u q u e r s PERRUQUERIA ESTÈTICA SOLÀRIUM Al servei de Sant Cugat des de 1955

ALS MILLOR PREUS

9 3 5 8 9 60 8 8 C/ Francesc Moragas, 23 bis l e r 08190 Sant Cugat del Vallès

a Valldoreix, 61 - Tel. 9 3 6 7 5 0 6 0 3 SANT CUGAT DElVAuiS

• Tractaments corporals • Mkropigfnentoció • Tatuatges

C/ ML SOI, 22 08190 SANT CUGAT Tfno. 93 590 05 41

C/ Francesc Moragas, 25 • Tel. 93 675 58 55 08190 Sant Cugat del Vallès

centre

Massatge biosmòtic Quiromassatge Aromateràpia Hidroteràpia Tractament natural pels peus Tractaments facials Tractament anti-estres Peeling corporal amb productes naturals

d'estètica

Centre SPA

Tractament de fangotaràpla i algotorapla por. ciàtica i lumbàlgia contractures i tendinitis 9{atu.Ta(\ acne amè les J psoriasis mans ( artrosis

Salut f

Sant Cugat det Vallès

artritis cel-lulitis i aprimament

Cl Les domes, 11 (cant pi. Pere San) Tel. 856890149

òiluet-Lonlrol \ Gimnàs especial per modelar la silueta femenina

EN ALTRES CENTRES Hidro-Peeüng Termal Uttrasònic. Amb aquesta tècnica «s reafiza una netejade i'epidermts en profunditat, s'eliminenfescèl·lules mortes, s'estimula la regeneració cel·lular i l'oxigenació amb ultrasons. Els oligoelements de les aigües termals aplicats aconsegueix excel·lents resultats i pot combinarae amb l'aromateràpia i massatge. Massatge hidratant d'ou i sals. El resultat és una pell totalment renovada i amb aparença de seda. S'inicia un massatge corporal complet i intens amb olis essencials de romaní i farigola. Després es realitza un peeling profund amb sal gruixuda marinada amb els olis esmentats més amunt, que proporciona una perfecta hidratacíó. Finalment es retira et producte amb tovalloles humides i s'acaba amb una dutxa. Massatge sota una dutxad'aigua (escocesa o jet) Aquest tractament és molt conegut tant en els programes de bellesa com en els de salut. Té un gran poder relaxant a nivell muscular perquè es tracta d'un massatge en tres dimensions; amb les mans del massatgista, amb l'aigua i amb latemperaturade ta mateixa. Totestesparts del cos reben l'aigua que surt a pressió a través de 150 sortidors, fet amb què s'activa la circulació de la sang. El massatge sol començar per l'esquena, partint de la regió lumbar, fes mans pugen per la columna fins a les cervicals i segueixen per les cuixes, cames i abdomen. La calor de l'aigua, que sol estar a una temperatura de 36°C, exerceix un efecte vasodilatador que afavoreix la relaxació. Per la seva banda, les virtuts reminerahtzants de l'aigua de mar o termal permeten eliminar les toxines acumulades. Aquesta també s'aplica com a teràpia en una primera fase de rehabilitació, ja que l'aigua redueix la força de gravetat sobre la zona lesionada i alleugereix el dolor dels exercicis que es realitzen,

Estètica hores convingudes

C7 Esperanto, 12 iot. D. Tel 93 589 23 43

si vols anunciar-te, truca'ns al t e l è f o n

93 589 62 82 el consell:

Exercicis aquàtics

Recordeu que 1/2 hora d'esport sota l'aigua equival a 1 hora d'exercici a terra perquè la resistència natural de l'aigua representa un esforç. Natació. És un bon sistema de musculació, allibera l'esquena de qualsevol molèstia i estira i relaxa tots els músculs del cos, a més de desenvolupar la resistència cardíaca. Ficant el cap sota l'aigua és com s'obté més bon resultat (s'inspira breument i s'expira llargament, tot per la boca). L'estil braça tonifica els pectorals i els braços, mentre que l'esquena s'enforteix i muscula amb el crol i l'estil esquena. Aquagym Està indicat per a les persones sedentàries, que no saben nedar o amb problemes d'otitis o sinusitis. S'eliminen toxines, s'activa la circulació i s'estimula el fetge i l'aparell digestiu. Rems. Resulta excel·lent per cremar calories alhora que es desenvolupen i refermen els músculs dels pectorals, espatlles, braços, cames i esquena.

Gastronomia

ELS / C A N T O N S Dijous, 1 de juny M >000

La eiiiiia de casa

Sant Martí, 10 08190 - Sant Cugat del Vallès Com si fos de tota la vida MIM

FRANCÉS (CARAMBOLA)

BILLAR AMERICÀ - PCXX 5 1

BAR. REST. ARNAU Passeig Francesc Macià, 71, local 4 93 589 03 76 Cafeteria i restaurant

EL CASINET Camí de Can Ganxet 47 93 589 50 83 Menú diari i entrepans

LA GRANJA St. Antoni - plaça Barcelona 93 675 52 46 Cuina casolana

BAR BOKATA Plana Hospital, 35-3 93 58919 72 Cafeteria i entrepans

EL JORDI'S Sant Jordi, 39 93 67411 18 Amanides i entrepans

LA JMONENCA Major, 29 93 675 25 86 Gelats artesans i cafeteria

BACCO Manel Farrés, 97 93 674 30 69 Menú diari i pizzes

EL MESÓN Placa Octavià, 6 93 6741047 Braseria i cuina de mercat

LA JUONENCA Xerric,30 93 67413 48 Gelats artesans

ROSTIDORA LLENYA

OLIVER PLATS PREPARATS PER ENDUR

Sant Martí, 9 <a$tm4*tcAHC*EvnoiA> Tel. 93 5S9 S2 75

BAR PICCOLO Valldoreix, 29 93 5891198 Cafeteria, pizzes i entrepans

EL PEROLET Pg. Francesc Macià, 67 93 675 53 03 Cafè Restaurant

LA JUONENCA Villa, 1, cant. Murillo, local 4 93 675 3402 Gelats artesans i cafeteria

CABASSA CASTANO Puigmal, s/n 93 67402 67 Cuina de mercat

EL PUNT Sabadell, 41 670 594001 Copes i sopars

LA MASIA Av. les Corts Catalanes, s/n 93 589 3445 Cuina catalana casolana

CAN EDO Ueó XIII 93 692 24 24 Carn a la brasa i calçots

FRANKFURT LA FALTA Rambla Can Mora, 24 93 589 5011 Frankfurt

LA PASTA BOIXA Alfons Sala, 24 93 67515 03 Pizzeria, creperia

CAN BARATA Ctra. Rubi a Sabadell, km 15.200 93 697 06 52 Cargol llauna i arròs negre

GRANJA AUGUSTA Plaça Augusta, 4 93 589 88 90 Cafeteria

MAS ROIG Plaça Mas Roig, 4 93 6750086 Xai, entrecot a la brasa

CAN CASOLETA Sant Bonaventura, 39, baixos 93 675 10 33 Peix i marisc fresc

ITALIANS Sant Bonaventura, 6 93 67464 33 Menú diari

PA I PA Sant Jordi 93 5894945 Menú diari. Baguets calentes

CABALLU PETIT Sant Jordi, 33 93 58914 56 Cerveseria

LA CANTONADA Plaça Monestir, 1 93 584 23 32 Creps, amanides, menús

TORRADA GRILL Plaça Pere San, 6-8 93 589 72 74 Especialitat en brasa

la xocolata... - f f v f f v • I s entrepans... <ff^ffs. • I cafè... < f f v f f v les pastes... -ffwffw • I suís... <rhsffy.

Si encara no ens coneixes, La granja mereix una visita

PI. Barcelona 93 675 52 46

per carn de la bona CamerdeblbnB, 14 Tel. 93 674 12 85 $

Mercat Municipal loneblanca Taula 1.6 Tel. 93 675 30 65

Tasta la nova carta Sopars d'empresa

IÉÉ1

la recepta de M. Àngels Quadms

Plat aniversari 'TOT: Calamars farcits Després d'haver trinxat tots els ingredients, barregeu-los bé i farciu els calamars. S'han de tancar amb escuradents. Col·loqueu-ho tot en una cassola de fang (amb un difusor a sota) i coeu-ho a mig foc. A continuació s'hi fa una reducció de conyac. La sal poseu-la alfinalperquè no s'endureixin els calamars.

Ingredients - calamars mitjans - pebrot vermell escalivat o de llauna - pèsols cuits - ou dur "*** - olives farcides - pernil dolç - oli d'oliva - conyac M E N U -escuradents - sal DEL DIA

ComeH Aquest plat queda deliciós cobrint-ho tot amb una salsa especial de tomàquet a la catalana que, com que és molt complicada de fer, l'explicaré en el proper número, per acabar de celebrar els 15 anys del TOT Sant Cugat. De moment, per sortir del pas, podeu fer un sofregit de ceba i tomàquet.

Elaboració Amb poc oli, enrossiu els calamars pels dos cotats i traeulos de la cassola. Sofregiu la ceba només una mica, traieu-la i passeu després les potes deb calamars tallades a trossets, per la paella.

B A « «ESTAURANT

PI. Vrrr San. í»

\ri-L

W~> ÍU^

Plaça Aiipiixla, I

LA M A S I A

F.MHl·l'ANS L.

ESPKCI.VI.S

l'el. M:Í >H<> 72 71

l'I AIS

ESPECIALITAT EN BRASA .n-li- i w i n i i i » ' - l>r;i-;i I nqilc-

'•'íiiirnl-

CONCURS El primer lector que endevini l'ingredient que falta per afegir en aquesta llista, rebrà un lot de llibres com a obsequi d'aquesta efemèride. Podeu telefonar al 93 589 62 82 o passar per les nostres oficines.

\:iiuitii

;i lit llmiiui

(OMKIVVIS S O U !

( U J 0 I

Cuina catalana

casolana

Menú diari: 1.100 ptes. Tel. 93 589 34 45

Granja-Bar

IM u

Augusta ,

Mercat Pere San Parada 1.04 "fel. 93 589 14 181

ÏIJHesórt Passeig de Rubí, 108 Tel. 93 674 57 47

CAFETERIA RESTAURANT

Bar Restaurant tradició

Pi. O c t a v i à , 6 Tel. 9 3 6 7 4 l O 4 7

McPollo 2x500p.es

C. Sant Jordi. 33 - Tel. 93 589 14 96

BAR RESTAURANT CAFÈ

/KRN/KU

Promoció vàlida del 16 de maig al 2 de juliol del 2000

MENÚ DIARI DE DILLUNS A DISSABTE P Francesc Macià, 7 I • L4 Tel. 93 589 03 76 Sant Cugat del Vallès j

Sant Cugat Centre corbem

EIS4C4IYID]>S

Guia Comercial guia pràctica ADVOCATS TORTOSA PUIG St. Bonaventura, 13 « 93 675 34 54 GARCIA JULIÀ Av. Catalunya, 22,1r2a « 9 3 6744164

BARSTOP Rius i Taulet, 56

«935391239 CUE SANT CUGAT Bar Musical Sant Marti, 10 « 9 3 5 8 9 4 7 on CABALLU PETIT Cerveseria « 9 3 589 14 56

BELLES ARTS

EULÀLIA PINYOL Manel Farrés, 15 A - loc. D « 9 3 674 44 69

CABANAS Santiago Rusifiol, 54 « 9 3 674 06 4 9

LI. GRIERA CABELLO Frsc. Moragas, 5, 3r 3a « 33 «74 44 94

CUGART

Torrent Bomba, 14 « 33 674 4 3 3 0

BICICLETES ALUMINIS GARRIGA Orient. 65, baixos « 3 3 675 29 0 2

CARDONA Valldoreix, 41 « 93 674 f 5 09 SUN BIKE Can Matas, 2 « 33 589 17 5 7

ARQUITECTURA FUSTER I FREIXA, ARQUITECTES, SCP. La Mina. 17, L B « 9 3 675 1 8 3 5 JORDI MERCADÉ Creu, 6-8, 2n 3a « 9 3 589 65 61 « 6 0 8 4 9 4 5 19 DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada, 31 B3 4r1a « 9 3 675 1 8 0 3 JORDI CUFÍ BORRELL Av. Vall d'Or, 2 « 33 «74 26 01 JORDI FRONTONS Av. RiusiTaulet, 13 P 935894147

CARNISSERIES

CONGELATS L'ILLA CONGELATS M. Pere San. Pda. 125 « 93 5693806

CLÀSSIC Av. Torre Blanca, 2 •aaafSMiacB EL PUNT Copes i sopars

« 670 5940 01

TUBAU Mercat Pere San Parada 104 « 9 3 589 14 18 TUBAU Passeig Rubí, 108 Valldoreix «936745747

COPISTERIATHER Sant Antoni, 24

P 33589 74 42 COPY-GRAF1C Can Matas, 8 « 9 3 67S36S3 OFINOVA Lluís Companys, 18 « 3 3 6 7 5 2 3 73

CRISTALLERIES

ELECTRODOMÈSTICS TOBELLA Santiago Rusifiol, 49 P 33 590 6 3 8 0 VILAR ELECTROLLAR Santa Maria, 20

0 33 589 02 71

ASSEGURANCES J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9 B « 93675 3 0 1 2 AGENÇAT Sant Antoni, 18 « 93 675 QO 17

ASSESSORIES DIGEST ASSESSORS Manel Farrés, 15 D « 9 3 6 7 4 4 4 69 BELL & ASSOCIATS Plaça Barcelona, 11 « 83 674 1784

AUTOMÒBILS LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/n « sa s«a TO net T.M.G. TALLERS Borrell, 6 « i Fax 93 674 34 75 T.M.G. Exp. i vendes Av. LI. Companys, 36 « 3 3 6755653

BALLS DE SALO PEPE ASENSIO Anselm Clavé, 14 « 3 3 675 49 37

BAR PICCOLO Valldoreix, 29 « 93 5 8 9 » 98

'CENTRLCOMERÇIALH PRYCA Rubí-St. Cugat, km 4 «935654900

ENSENYAMENT

ESFERA D'ART Arts Plàstiques i Acadèmia. Sant Ramon, 21 « 3 3 675 3 1 4 4

CENTRES PSÍQUICS TALLER JERONI MORAGAS Av. Viladelprat, 79 0 93 674 5 0 4 8

CERÀMIQUES VICAT2 Camí Can Calders, 8 A P 33 675 20 01 RODÓ Rius i Taulet, 6 P 93689 8280 CATALONIA CERÀMIC Sant Cugat- Cerdanyola, km 3 P 93 580 1 5 0 0 FOAP Rius i Taulet, 27 P 3 3 674 05 03 P 9 3 5 8 9 3 Í 21

CLUBS DE MUNTANVA I ESPORT CLUB MUNTANYENC Plaça Barcelona, 5 P 3 3 674 53 96 CLUB NATACIÓ DE SANT CUGAT Camí Crist Treballador, s/n P 93 674 14 53

FERRETERIES EL PONT Girona,3 «936750175

FLORISTERIES FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 «936741381 «936751820 FLORISTERIA L'AMAZÒNIA Dr. Murillo, 8 « 9 3 5 9 0 6 0 71

MIRA-SOL-MARI FLECA ARTESANA Plaça Joan Borràs, 1 « 9 3 6 7 4 15 46

HERBOLARIS DIETÈTICA

ANFUS JOIERS Santiago Rusinol, 45 « 9 3 589 SO 72

GERD DIETÈTICA Plaça Pere San. 9 « 9 3 6 7 4 00 60 SUPER-NATURAL Anselm Clavé, 1 Obert dissabte tarda «936755953

HIDROCULTIUS HIDROFLOR Av. Joan Borràs, 54 Valldoreix « 9 3 6 7 4 7598

HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12 « 93674 1140

ESCOLA THAU Vial Interpolar «935898108 CARME TALLEDA MÚSICA Martorell, 41 « 3 3 589 28 33

FOTOGRAFIA.VIDEO FOTO VÍDEO F.R. Rbla. del Celler, 93 « 9 3 6 7 4 79 68 ZOOM Centre de la imatge Santa Maria, 14 « 93 675 56 74

FUSTERIA EBENISTERIA «936996748 « 9 3 6 7 4 7068

GALERIES D'ART ESPAI LLUÍS RIBAS Plaça Gorina, 13 « 9 3 5 8 9 5 7 76 SALA RUSINOL Santiago Rusinol « 9 3 6 7 5 4 7 51 CANALS GALERIA D'ART

De la Creu, 16 «936754902

CAIXA DE CATALUNYA Rius i Taulet, 33 «336751904 CAIXA DE SABADELL Plaça Barcelona. 8 « 9 3 589 7 5 1 2 CAIXA DE TERRASSA Valldoreix, 32 « 9 3 675 3 1 0 0 CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS Rbla. Ribatallada, 20 « 9 3 5 8 9 3852

ENQUADERNACIONS M.TERESA GREGORY PLANDOLIT

SPRINT IDIOMES Francesc Moragas, 8 « 9 3 5 8 9 2 2 64

WALL STREET INST. Av. Lluís Companys, 15 « 9 3 5 8 9 60 72

LLARS D'AVIS MIRA-SOL Victòria, 48 « 9 3 5892018

ADOLF Taller d'art Pere Mas, 17. Valldoreix « 9 3 674 6 0 2 8

INFORMÀTICA

GIMNÀS ST. CUGAT Anselm Clavé, 20 « 9 3 5 9 0 8 2 79 SANT CUGAT ESPORTS S.L. PI. Quatre Cantons « 9 3 6 7 4 3081 SQUASHSANT CUGAT Sant Jordi, 33-35

« 9 3 6 7 4 98 62

CASAJUANA Gateries Sant Jordi Santiago Rusinol, 37 Major, 6 « 9 3 5 8 9 2 2 32 EGA MOBLES Cànovas del Castillo, 2 P 3 3 589 00 14 MAJIK Sant Jordi, 29 « 9 3 589 02 66

MOBLES JARDÍ INDUBRUC Av. Ragull, 9-19 « 935890023

MODA CONFECCIÓ BENETTON Santa Maria, 21 « 3 3 6 7 4 8 5 02 BLUEMOON Major, 16. « 9 3 6 7 5 02 6 7 Valldoreix, 43 « 9 3 5 8 9 4 3 55 CAMPMANY Valldoreix, 16 « 93 674 14 82

LLIBRERIES PAPERERIES

local 6 « 9 3 5898669

UJBRERIAMYTHOS Plaça Barcelona, 9 « 9 3 5898617

PEPA MARTIN Talles grans Valldoreix, 28 « 9 3 589 72 32

MARBRES

TOT PUNT Sant Antoni, 19 « 9 3 674 00 97

MARMOLES SANT CUGAT Can Fatjó dels Aurons Carnpoamor,12 - Nau 3 « 9 3 6 7 5 5108

VALLÉS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 « 9 3 5 9 0 8 0 60

MES MARCS Enric Granados, 15 P 9 3 5 8 9 1 4 29

INSTAL·LACIONS A. ZAMORA, S J MaOnto Verdaguer, 18 « 9 3 5 8 9 2 6 38

VORAVIU Sant Antoni, 25-27 « 9 3 589 88 55

KALA CENTER Del Sol. 22 « 3 3 59005 41 SILUET CONTROL Esperanto, 12, interior baixos «935892343

VALLÈS NET Sant Ramon, 4 « 9 3 674 8 9 1 8

JOGUINES JOGUINES MARGA Santa Maria, 44 « 9 3 6 7 4 1532

LA LIONESA Valkloreix, 79 « 93674 07 71

TATER'S Sant Antoni, 62 « 9 3 6 7 5 55 06

PERRUQUERIES CARNEIBOSCH Francesc Moragas, 29 « 93 589 60 88

OBJ. REGAL

_ BOHEMACRYSTALL Valldoreix, 49

MAT. CONSTRUCCIÓ FOAP Rius i Taulet, 27 « 93 674 05 0 3

Martorell, 12 « 93 589 56 57 ESTILISTA P, RAMÍREZ Del Carme. 38 « 9 3 674 8 5 6 3 FORMA'S Elies Rogent, 18 A « 9 3 6 7 5 4006 JUAN! Xerric,28 « 9 3 6 7 4 6699 JEANLOUISDAVD Plaça Dr. Gattés, 5 « 93 675 61 70 PERRUQUERIA VERDI Castillejos, 11 « 93 589 5 3 5 4 TOT CABELL Av. Primavera, 7 - ent. 4a Cerdanyola

SUMINISTROS VALLDOREIX Mn.C. Verdaguer, 107 « 9 3 6 7 4 14 90

MENJARS PREPARATS ROSTIDORALA LLENYA OLIVER Sant Marti, 9 « 9 3 5 8 9 8 2 75

LA PERLA Major, 3 « 9 3 6 7 4 0138

LEONELU, S A COMPONENTS ELECTRÒNICS PER A MOTOCICLETES

Av.Graels,35 « 93 590 66 66 TALLER ELECTROSOL Sd, 19 « 9 3 6 7 4 3 6 88 TALLER MECÀNIC C P . CANALS Sant Llorenç, 27 « 9 3 6 7 4 6 3 62 TALLERS TORNER Plana de l'Hospital, 35 « 93 674 69 50 TALLERESMENA Pg. Torre Blanca.13 « 9 3 6 7 4 5 3 01

TELEFONIA PESCA SALADA I LLEGUMS SALUMS Sant Antoni, 50 « 93 674 57 52

PISCINES

AIR TELECOM Telefonia i ccrnunicacions Ctra de Cerdanyola, 49 « 33 583 8 7 0 2

TINTORERIES TUTORERIA ST. CUGAT Sant Antoni, 1 « 3 3 674 1 1 8 2

FERRON Rius i Taulet, 20 « 93 674 68 47

TINTORERIA ST. CUGAT Santiago Rusinol. 35 « 3 3 674 1 1 8 3

PISCINES SANT CUGAT Enric Granados, 10 « 9 3 589 25 2 9

TMTORERIA ST. CUGAT Rbla, Rtoatallada, 34 « 33 675 22 28

POLLERIES POLLERIA SANT CUGAT Mc.Torreblanca.Pda 1 -5 « 93 675 13 8

TINTORERIA ST.CUGAT Av. Uuis Companys, 2 « 9 3 6744167

TRANSPORTS ASS. RÀDIO TAXI 93 589 44 2 2 « 9 3 675 5 1 5 1

REPARTIDORS

VETERINARIS

MAILING VALLÈS, S.L Mercè Rodoreda, 8 « 9 3 5 8 9 2 3 71

DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS, S.L. Urgències 24 h Sabadell, 23 Obert nit i festius « 93 674 69 45 Tel. urgències « 9 0 8 898136 « 93 674 69 45

RESIDÈNCIES

RESIDÈNCIA 3a EDAT SANT SALVADOR Sant Salvador, 47 « 9 3 6 7 4 4 2 23

STANZA Valldoreix. 10 « 9 3 6 7 4 65 38

VETERINOS Rius i Taulet, 31 « 9 3 589 7 1 4 0

ROBA INFANTIL PROMUSA Av. Torre Blanca, 2-8 « 935891732

ÒPTIQUES TEDODÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30 « 9 3 5 8 9 4 4 95

PARAMENT DE LA LLAR GENEVIEVELETHU

CUCARRÓ Santiago Rusinoli 30 « 9 3 6 7 4 55 80

ROBA PER ALA LLAR

PASTISSERIES SÀBAT Santiago Rusinol, 46

AIRTOUR Viatges per Catalunya amb avioneta Pige. St. Salvador, 3. La Floresta

«666428142

FALGUERA vila,1 « 9 3 6 7 5 2 4 01

IBERPLAN VIATGES Valldoreix, 59 « 9 3 5 8 9 16 78

SÚPER HOGAR Plaça Octavia, s/n « 9 3 5898999

USSIATOURS Plana Hospital. 10 « 9 3 5 8 9 6150

V»à,6 « 3 3 6 7 4 0316

MISSATGERS MRW Ildefons Cerdà, 4 «935902680

TALLERS MECÀNICS I COMPONENTS

« 93 692 7904

OBRES CONSTRUCCIONS^ CONSTRUALPA Santa Maria, 9 , 1r1a « 93 589 01 51

SEGURETAT AUX-VYD Av. Uuís Companys, 50 « 3 3 5 8 9 1 7 99

DISON ESTILISTES

MASSATGES ESTET SALUT NATURAL AMB LES MANS (SPA) Les Domes, 11 « 656 89 01 4 9

JARDINERIES GARDEN ROCAMORA Llaceres, 12 « 3 3 6743694

« 9 3 6 7 5 3 2 74

MUSICAL ST.CUGAT Rosseló,13 « 9 3 6754757

«935897202

INSTITUTS BELLESA

« 93 675 12 99

LA MODISTA Plana de l'Hospital, 3-5

ATEU ER BLAU Av. Torreblanca, 2 P 935891931

ESTÈTICA P. RAMÍREZ Del Carme, 38 « 3 3 6 7 4 8 5 63

•GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11 « 9 3 674 6 1 7 2

LES PLANES « 9 3 675 5 1 0 5

PROGRAM ACCÉS Rbla. Can Mora, 18 « 9 3 6 7 5 15 56

GELATS ARTESANS

CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Camí Crist Treballador, s/n « 3 3 674 14 53

CARRÉ MOBLES Frsc. Moragas, 33 « 9 3 674 09 95 « 93 674 15 5 0

APPLE CENTER Plaça Unió, 3 «935908060

MANTSERV.SA Av. Catalunya, 18 « 93 674 60 58 LA JIJONENCA Major, 29 « 3 3 6752586

« 93 589 7800

IMMOBILIÀRIES Vegeu pàgines 44-45

MOBLES DECORACIÓ

__a ._ ADMINISTRACIÓ NÚM.1 Valldoreix, 67 A «935894742 ADMINISTRACIÓ NÚM.2 Major, 33 « 9 3 674 0 1 7 4

TRINITY Rbla. Can Mora, 18 « 93 675 22 01

POU D'ART Balmes ,35

GIMNASOS ESPORTS ENTITATS BANCÀRIES

SANBER-5 Anselm Clavé, 20 « 93 674 45 71

LA FLORESTA Pearson, 36

« 93 59060 86 PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22 P 33 674 12 39

MIREIA'S

Valldoreix, 33 « 9 3 674 9940

CRISTALLERIA SANT CUGAT Av. Uuís Companys, 29 P 93 674 13 38

SAGARRA Endavallada, 22 «93674 0/60

PAPIOL Venda i neteja Cànovas del Castilo, 4 « 93 674 65 OQ

JOGUINES NINS Villa, 9 « 9 3 674 13 96

M C DONALD'S C Comercial St. Cugat «936744654

CONSTRUCCIONS BELSCONXXLSA. Ptge. Font de Sant Rafael, 18-20, baixos òe/sooruoci@riexo.es P 33 675 3 2 6 7

MARTÍ FINET MIRA De la Creu, 25, 1 r « 3 3 589 30 65 M. MAR EJARQUE Santa Maria, 38, 3r 2a 1193589 30 65

CAL CRISPIN Santiago Rusinol. 23 «936740308

COPISTERIES ARPAU Valldoreix ,45 « 9 3 6 7 4 96 02

P 33 674 1285

« 9 3 675 30 68

UESC Cànovas del Castillo, 9 «936752390

HAMBURGUESERIES

TUBAU La Torre, 14

TUBAU Mercat Torreblanca Parada 1 -6 i 1 -7

Tota classe de llibres, tesis, fascicles, etc. « 3 3 674 2 6 3 4 « 934f707S9

SABATERIES REPARACIÓ DEL CALCAT SABATA Francesc Moragas, 6

XARCUTERIES CANSALADERIA JULIANA Francesc Moragas, 26 « 9 3 6 7 4 0811

Cultura

De dilluns a divendres • IX- 7.00 li a 8.00 h El despertador, amb Salva Yallvé • He 8.00 ha 10.00 h Primera Plana, amb Cïcni Lozano • D e 10.00 ha 13.00 h Gambitvta, cl magazín, amb (llara Borrell •IX- 13.00 a 13.30 h Sant Cti^at Avui: íuiformatiu, amb Josep M. Miró • D e 13.30 ha 13.50 h l'entrevista (repetició), amb Geni Lozano • De 13.50 ha 14.00 h Amb molt de gust, l'espai de gastronomia, amb Pep Blanes • I X 14.00 ha 17.00 h Vol de tarda, amb Esteve Llop • D e 17.00 ha 19.00 h l'andana, el magazín amb Iolanda Casas • I X 19.00 ha 20.00 h Al llom, el musical, amb Salva Yallvc • De 20.00 h a 20.35 h l'esportiu, amb Gemma Montero • I X 20.35 ha 21.00h El millor del magazín • D e 21.00 ha 22.00 h Sona clàssica (dilluns), Roet World (dimarts), Danre 1 sgend(dimecres), ChdlOut (dijous). Jazz Cava (divendres). • De 22.00 h a 24.00 h El que queda del dia, amb Joan Yallvé • A partir de les 24 h Música al teu costat • IX 7 a 24 h, Cada hora informació local als Bulletins Informatius. • I X 8.00 ha 10.00 h Es cap de setmana, amb Joan Vallvé • I X 10.00 ha 13.00 h

E L S / C A N T O N S /)i/ous. I de juny

del'OiV

Poc fet. El magazín d'humor. Amb Jesús Torné i Xavi Rodríguez • De 13.00 h a 14.00 h Aiant-matx. Einformatiu d'esports • D e 14.00 ha 15.00 h Càsting (repetició) • I X 15.00 ha 17.00 h Àlbum, amb David Yillena • IX 17.00 ha 18.30 h Eestrena. E.lprograma de cinema. Amb Xavi Torras, Jordina Reinon i Toni Garcia • I X 18.30 ha 19.00 h Ràdio Play, amb Sònia Carmona • I X 19.00 ha 21.00 h Buc d'assaig, amb Carles Roca •De 21.00 ha 22.00 h Entre bambolines. Programa de teatre • A partir de les 11 h Música al teu costat • De 8.00 h a 9.00 h I si missa del monestir • IX 9.00 h a 9.30 h . Mites i llegendes de Sant Cugat • D e 9.30 ha 10.00 h Esport en marxa la edició •De 10.00 ha 13.30 h Nostra dansa! la sarsuela/ Roda damics amb J. Fàbregas i P Pahissa • De 13.30 h a 14.00 h Esport en marxa 2a edició • D e 14.00 ha 16.00 h Tal com éirm, amb J. M. Alvira • De 16.00 ha 19.00 h Bon mtllo, presentat per Raquel Iniesta • IX 19.00 ha 21.00 h Buc d'assaig, amb Carles Roca • D e 21.00 ha 22.00 h Esport en marxa Ja edició • A partir de les 11 h Música al teu costat

Dipus 1

Domènech

Pg. St Magí, 50

93 674 33 53

Divendres 2

Llorens

Santa Mana. 27

93 674 15 31

Dissabte 3

Cuttetl

Ptge Diputació, 6

93 674 03 64

Diumenge 4

R. Rwière

Dr Muntlo. 1

93 674 04 30

Dilluns 5

Salaven

Santiago Rusinol, 38

93 674 06 46

Dimarts 6

Texido

RWa del Celler, 97

93 674 77 49

Dimecres 7

Benngues

Av Uuis Companys. 46

93 674 04 83

Teatre Espiral fa un resum dels seus deu

anys

El grup de teatre valldoreixenc l'Espiral celebra aquest cap de setmana el desè aniversari amb una mostra d'alguns dels muntatges que ha posat en escena al llarg de la seva història. Dissabte comentaran les celebracions a les 12 del migdia amb una festa inaugural. A la tarda serà el moment de les primeres representacions amb les obres El drapaire / Revolta de bruixes. La celebració de l'aniversari es reprendrà diumenge a les 12 del migdia amb El p e tit gran príncep, un dinar de germanor i a les set de la tarda amb el muntatge T e r a n y i n e s amb textos de carme Riera i d'Isabel-Clara Simó. Totes les actuacions es faran al Casal de Cultura de Valldoreix.

-,f> Dijous 1 Sis Justí mr Ignasi abat (Iriigo), Fortunat, prev i Sta Laura vg Divendres 2 St Marcel li prev i Pere mrs , Erasme bisbe mr i Germà i Pauli mrs

nes bíbliques 1

Dia 5 Sts Bonitaci bisbe mr Sanç (Sanxo), noi mr i Sta Marcia, mrs

Dia 3 Isaac, m|o üeili prev i Btes Clotilde reina Oliva vg

Dia 6 Santissim üorpus Chnstil, Artemi, mr i Sta Paulina, mrs

Dia 4: ,__^_^_^^_^_r_^____^_ St. r-rancesc Caracciolo, tund i Stes Hut i Noemi matro-

Dia 7 ^_F^_^^_^_„ St Hobert abat cistercenc, mjo., Hicard, bisbe i Vicenç, mr

^rfOv ^

W •*. "tyA.

ELS/CANTONS

Cultura

Dijous.lt/eJHnyMhW

* & / •

•

EM D Valldoreix AAPP i W Mira-sol

AJUNTAMENT Sant Cugat

93 589 22 88

AAW V. Carme Mfra-sol 93 674 10 03

Casa de Cultura

93 589 Í3 82

AAW St. Joan Mira-sol 93 674 71 03

EMD Valldoreix

936742719

Consumidors

OMIC

93 5893188

PRÒMUSA

93 58917 32

932684567

Piscina Valldoreix

085

Rubi- Sant Cugat

93 5891122

jllar d'Avis Parròquia

93692 8080

Generalitat

ASSISTÈNCIA SANITÀRIA

9358944 55

Centre Soc. San. LF

93 5897800

BmfÀTS

Ctre. Atzrieimer St. C.

93674 23 83

. ASCH

"9Ï67Ï3503""

Creu Roja Sant Cugat

9367412 34

CPA

935881674

Cisu Roja Valldoreix

93674 24 59

C.Casteüano-Manchego 93 589 76 05

Dispensari la Floresta

93674 7615

Germanor Cavis

93 589 57 98

General de Catalunya

93 5891212

Grup Sup. Immigrants

93674 9314

Hisenda

VaKd'Hebron

93427 2000

Sarrt Cugat Comerç

93 674 0322

Jutjat

Sant Joan de Déu

93 203 40 00

ÀSSWIAOÒSS'" AAPP W Can Majó Vall. 93 674 50 49

93674 7612

DNI Cita prèvia)

93 589 30 80 091

93675 4055

Catalana de Gas

93 7252944

Correus

93674 7096

ENHER Rubí

9369918 92

9358962 82

FECSA (atenció client)

900 737373""

93 675 5959

FECSA (avaries)

900 74 74 74

Tot Sant Cugat

93 674 8661

Funerària

OBGANtSMES OFICIALS

93 589 55 52

Repsol-Butà

93 674 15 80

SOREA

9358900 21

Aeroport

93478 5000

Carreteres

932042247

-Les Planes

932M'75Ò3

FGC

932051515

935890712

;St.

93fi741163:

Grua

936743371

Arxiu Nac. Catalunya

93589 77 88

93674 0569:

RENFE

93490 0202

Port

933188750

AAPP Montserrat Vall.

93 674 21 05

Casal d'Avis SC

935891638

AA Prop. i V. la Floresta" 93 674 20 89

Casal Valldoreix

AAW Aigualionga Flor/ 93 674 51 29

Ctre. Cívic la Floresta

936744599 935890847

PereOctavià

Valldoreix POLICIA Cuerpo Nacional

CINESA SANT CUGAT

iiiiiiiibrii:;i«iii Horadi d'inscripcions: • CASALS D ' E S P L A I

" e < J' r n a r t s a divendres. de 9 a 11.30 i de 17 a 19.30 h

» ESTADES

Llor: Casal de Cultura de Valldoreix

D'ANGES

Orcanilza: • ESTADES D'AVENTv RA E M D d e Valldoreix

TRANSPORTS

936742570"""

Casal Cultural Mira-sol 93589 2018

Sant Albert, 5 Tet. i fax 93 589 82 69

935811155

"9l67W96~

Arxiu Municipal

93674 2197

Informació i inscripcions De dimarts a divendres De9ail.30idel7.00al9h

936742089

Aigües la Floresta

Arxiu Gawin

AAPP i W Valldoreix

„„ CASAL DE flll CULTURA DE ífjl VALLDOREIX

SERVEIS

93Í589 5598

PARRÒQUIA

LLEURE

Comissaria St Cugat

Ràdio Sant Cugat

" ' " E ' I S ' 4 Cantons

908 79 51 25

Urgències

93699 8080

CAP - Urgències

Telèfon de l'Esperança 93 414 48 48

936752652

Esbart Sant Cugat

BOMBERS

Municipal (Valldoreix)

93 6741006

Coral de la Unió

BeSaterra

"CAP

93 675 51 05 Cines Cinesa (reserves) 935890941 Cines Yelmo (reserves) 902 12 41 34 Ciub Muntanyenc 93674 5396 Ctre. Cívic les Planes

93 674 20 18

9367T7858"

Campo de batalla: la Tíena

Ràdio Taxí

93 58944 22"

Taxis (parada)

936740997"

Valldoreix (parada)

93674 11 11

16.00-18.10-20.30-22.50

* ESTADES D'ESPLAI

COLÒNIES

M l SICALS

H o r a r i d'inscripcions: De tl i lli irts ; di\ endres. de ') a 11.311 de 17 a 1'). M) li Lloc Casa! de (litlinr-.i de V.iHd<rei\ Organitza: K M D d e Va Idorcix Dinaiuit/.a: Escola de \ l i-,k.i \nd.inte

Dinamitza: Ass. de Monitors I . j C u a

ESCOLES DE

ESPORTIVES

VALLDOREIX

Horari d'inscripcions: De dl. .i de, de 9 .i 17 h Llor: Ksiola J.mme Ferran i Clu.i C/Brollador. 3 'l'el. 93 3S9 f)í) Ui Organitza: K M D d e Vdldorcix

Yelmo3 Sant Cugat 1

. 17·l5„;.„1?·^.;Ji?i

Soné con Àfrica 16.00-18.10-20.20-22.30

Destino final Sant Cugat 2

Yelmo 4

— Destino final 15.50-18.05- 20.20-22.35 Yelmo 5

Usta de espera Sant Cugat 3

17.00-1S.30-22.00

Soné con Àfrica Sant Cugat 4

TEATRE.

Héroes sin pàtria Ye|mo6

17.15-19.45-22.35

Pokémon / Ojos queteacehan

Giadiator

15.50-18.50- 21.50

16.30 -19.30 - 22.30

Yelmo 2

16.15-18.30-20.40-22.45

Yelmo9 16.00-18.15-20.30-22.40

SANT CUGAT

2a SETMANA

SALA 2 15.50 - 18.05 - 20.20 - 22.35

SALA 1: 16.00 -18.10 - 20.20 - 22.30 GOLFA: 00.35 18 ANYS

CINESA ^

*9^**w//UMVERSAL

Parkms 2 Si gratis

Ori;.: M'A i Escola. Col.: K M D d e

Valldoreix.

Ales 12 h. ui Casal de Cultu-

Diumenge

ra de Valldoreix.

•

()rf?,.: Grup de Teatre Espiral.

CIRC a m b DESASTROSES

Col.: K M D d e

C.IRKl S

Valldoreix.

1 1 <le j u n y

TALLER INFANTIL DE

De 10a \Z li a la placa del Casal Cultural d e Valldoreix. 25è

1 0 d e juny

ANIVERSARI

CEIP

Org. K M D d e •

Valldoreix.

ESPECTACLE

INFANTIL

FERRAN I Cl.l A.

a m b DESASTROSES CIRKliS

De I'l al Hi de juny exposi-

A les 12 h al Casal

eió de materials històries de

de Valldoreix.

l'eseola, i el dia 10, animació

Ori;. E M D de Valldoreix.

Cultural

El cinema de casa teva

ESTRENA

GOLFA: 00.50 APTA

per a nens. musica... Al (.'K/C Jaume Kcrran i Clua.

Espiral al llar); de l l i anys.

Dissabte

28dfas

I I v ! • • • mmm I

rspiral

16.15-18.30 -20.40-22.45,

Bats (Murciéiagos)

Giadiator (consulteu rhora el dissabte)

10 anys

Obres feres pel ,^rup de Tcatrc

Yelmo 8

Yelmo 1

^•B

16.00 -18.15 / 20.30 - 22.50

Yetmo 7 Sgigolo

YELMO SANT CUGAT

Dissabte 3 i Diumenge I d e juny

16.00-18.15- 20.30- 22.40

2a SETMANA

SALA 3: 17.00-19.30-22.00 GOLFA: 00.20 APTA

S2 SB 22 í

Carta* í esfwiians ::!HVlKSÍtaf:

3a SETMANA

C a r r i l IIUÏÍ

ACCÜSSCS :lint:SVÏlK!S

SALA 4: 15.50-18.50-21.50 GOLFA: 00.50 13 ANYS

Cirn«1 JOVS

22 Bïiiisriíitdí

Wt JAU* r;íí>yif

ELS4CANIÜNS

Dijous,

S e t m a n a r i de SANT CUGAT DEL VALLÈS

J o s e p Maria Roura. Pastisser

Rèplica

"Els productes han canviat, ja no són com els que havia abans Al.KX LOPKZ - Sant Cugat Des de fa seixanta anys, la pastisseria Roura és ai servei dels santcugatencs. Precisament, Josep Maria Roura va recollir el 15 de maig dos guardons que premien la trajectòria d'aquest pastisser que assegura continuar el treball ben fet del seu pare. Roura assegura que igual que els gustos de la gent han canviat amb el pas dels anys, els de la pastisseria també. — Què suposa per a vostè haver rebut aquestes dues distincions? - El guardó del gremi provincial de pastisseria representa un reconeixement a una trajectòria a un munt d'anys de dedicació al mateix. No és un guardó que hagi de rebre jo sol, és un guardó que començant pels meus pares, que si no fos per ells doncs no hi hagués hagut res de tot això, aquest guardó a més a més de per a mi, és per a ells, per la meva dona, per la Mercè, que tota la vida ha treballat a casa, a la pastisseria. És un reconeixement per a tots plegats, per tota aquella gent que ha anat passant per la pastisseria en èpoques més o menys llargues. Quant a l'altre guardó, que és de la Confederació Nacional de Pastissers Artesans, potser sí que és un pèl més meu. Però insisteixo que sense tota aquesta gent que m'envolta no me l'haguessin lliurat. — Un ofici q u e j a ve de família... - Sí, sí. El meu pare ja era pastisser. Va obrir la botiga a Sant Cugat després de la Guerra. Ell venia de Palamós. Com aquell que diu vaig néixer entre un sac de farina i un de sucre. El que jo volia fer per dedicar-m'hi eren pegues fins al dia que vaig dir al meu pare que volia ser pastisser. Ser pastisser ha estat un ofici que he fet tota la vida i que seguiré fen-t'ho. Hi va haver una època molt llarga que no m'agradava ser-ho. Li veia molt més la part negativa, que la té, que la positiva. De mica en mica, vaig veure que era molt el que tenia de positiu. Mentre m'anava

I le tic confessar que hi ha vegades que em costa triar el tema de la columna. Aquesta n'és una. M'agradaria parlar del mullader que s'ha organitzat amb la desfilada militar del proppassat disCal no oblidar que de l'artesania sabte i fer alguns comentaris a alneix la indústria. El pastisser artesà guna de les excrecions no té altre camí que anar-se desintel·lectuals aparegudes a la marcant de la indústria. La inpremsa sobre el tema (a la de casa dústria va copiant. Recordo tamnostra, per exemple i sense anar bé quan vaig començar en el món gaire lluny). El redícul fet per alde la pastisseria que el meu pare guns en aquesta qüestió és equim'explicava que quan ell va coparable al que es pot fer -com remençar ja deien que aquest era cordava recentment un incisiu un ofici que s'acabava perquè la columnista a la premsa barceloniindústria s'ho anava menjant tot. na-com a conseqüència del potiI també ho vaig sentir jo quan vaig neig que està patint la figura de iniciar-me però és que avui encaMartí i Pol. Primer algú decideix ra ho estem dient. Es deia que era que és el nostre poeta nacional un ofici que no tenia futur i el per excel·lència i després se'l pastemps ha dit que aquest és un seja (amb cadira de rodes inclosa gran error. i això ho dic amb respecte, admi— La maquinària que s'utilitza en ració i tristesa) de Salses a Guarla pastisseria artesana ha evoludamar i de Fraga a Maó, pensant cionat? que l'impuls assolit serà suficient — És evident que ha evolucionat per arribar fins a Estocolm. Però però ho ha fet en l'aspecte puracom que he de parlar d'aquí, em ment estètic. Jo tinc una màquina referiré i sense que serveixi de a casa que fa 48 anys que hi és i jo precedent, a un article que m'ha en tinc 50. Però és que les màesmentat explícitament com a coquines que hi ha avui per substilumnista. Ho ha fet picant allà on tuir-les són iguals, fan exactament no ho havia de fer, referint-se al la mateixa feina. meu capteniment polític, el qual — Parli'ns de les seves especiali- té poc a veure amb el meu comRoura creu que les màquines d'ahans i les rfara fan la mateixa feina FOTO: XI,. tats: les margarides, els galls del promís setmanal. Q u e la meva Monestir, les neules artesanes i les fent més gran vaig adonar-me que rere amb el que es fa avui hi ha ploma (i és un dir) sigui crítica, no unes certes diferències. De la magofres. en tenia moltes, de coses positives vol dir que sigui partidista. A més, teixa manera que els gustos de la i m'hi vaig tirar de cap. I no ho -Cadascuna d'elles té una petita coincidirà amb mi que unes quangent han anat canviant, també ho vaig fer per l'aspecte comercial, història al darrere.Les margarides tes línies en una premsa majohan fet els gustos de la pastisseria. no tant en l'aspecte de guanyari les neules són la continuïtat de ritàriament favorable als que ens Recordo que quan vaig començar me la vida sinó en l'aspecte de les que feia el meu pare, les gofres governen des de fa no sé quants es treballava amb molt de sucre i disfrutar treballant. En aquesta les vaig començar a fer per inanys, és com una gota en un got ara cada vegada se'n gasta menys. feina, a aquell que no li agradi fersistència de la meva filla Anna i d'aigua. D'altra banda, la crítica Hi ha una sèrie la, acabarà per els galls del Monestir van ser gràsempre ha estat més productiva de valors que es deixar-la o ha d'acies a una genialitat de la meva (i constructiva) que el cofoisme i d e i x e n d e fer i cabar estimantdona Victòria. la servitud que comporta haver n'apareixen d'alse-la. Es un ofici — Com definiria la pastisseria que d'actuar com a intel·lectual orgàtres de nous. Jo vostè fa? nic. Si llegeix detingudament les que va contra corparticularment — És una pastisseria 100% artesa- meves columnes, podrà comprorent de la sociem e e sforç at na. Sempre m'he preocupat més var que hi ha més de passió per tat U pel resultat final, que és él gust d e ss ee tt m a n a la 1 la meva ciutat, q u e no pas de m a n a la ° molt en la introintr que et deixa a la boca. És u|ia pasgent descansa és d fa f)OCa " ducció de la fruimenyspreu i tantsemenfotisme. Deitisseria absolutament honeita i arquan nosaltres ta natural e n la xi'm acabar amb una pregunta. Si tesana. Treballo amb productes treballem més. pastisseria. El rebé és cert que diversos alcaldes del tot naturals. Jo tinc clientes Es q ü e s t i ó d e sultat és molt bo i de la ciutat veïna i de la meva corque abans em deien que la crepensar que treballem perquè la disfruto molt treballan-t'hi. D'alda viuen o han viscut a Sant Cuma que jo faig és molt bona, però resta faci festa. És molt bonic que tra banda, la xocolata també és un gat, quants conciutadans nostres no tant com la que feia ql meu et vinguin a comprar un pastís perelement puntal de la meva pashan hagut d'anar a viure a ciutats pare. I la crema que jo faig és la què celebren una festa. tisseria. Tot això fa que aquesta properes governades per alcaldes mateixa que la que feia éj meu sigui una feina molt viva, que has - L'any 4 1 o 4 2 va fundar-se la de la mateixa corda? Què deu tepare. El que ha canviat s|ón els d'estar movent-te constantment. botiga. Com ha evolucionat la nir la nostra ciutat q u e fa que productes, que ja no són éls maJo sempre dic que aquesta feina botiga des de llavors? molts marxin? Potser és a causa teixos que hi havia llavorsj ha donat molta vida a la indústria. de les meves columnes? - El que es feia molts anys endar-

"Sempre m'he preocupat pel resultatfinal, pel

.Quan els caps a st que et deixa

'í ,

,A GALERIA DE A R Q U I T E C T l ; r \ T E R ! A - LEGALïZÀf ION - INTERIORJSVfí i • -JARnLM'.UIA - PARQUES - CAMPTVG? •ni \ \ | \

AI»K Í

b1a

IORDI CASAS

- OS190

Sant

Cu»;?!

d ei

Val!