Diari de Sant Cugat 337

El * diari' de Sant Cugat

EIS 4 CANTONS

léi/ematR'UliÚik*

Destaquem

Nu tu. .1 Any \

225 ple

Tot el Monestir serà per a la ciutat

Ajuntament, Vèrtix i Coll Fava signen l'acord per remodelar el barri Pàgina 16

L'oposició qualifica d'incoherent el cartipàs municipal Pàgina S

Els 'okupes' estudien el conveni de l'Ajuntament Pàgina IX

El Patí Hoquei femení puja a Primera Catalana

t

Pàgina 28

Pàtina •/»

Entrevista a J. Saavedra, de LA GENEROSITAT MediFiatc

El Centre de Restauració de Béns Mobles abandonarà el claustre per cedir Vespai al futur Museu Històric de Sant Cugat m® &**%

Sant Cugat acull el V Congrés d e PAssociació Catalana de Premsa Comarcal ELS

4 CANTONS organitza la trobada del sector a Catalunya CATALONIA CERÀMIC

•

m 3a *

C0NHXHW05, ESTÍMALVOSfli

DE fENSAR EN EiS SEUS FINS l ' U t T I M MOMENT

GARRIGA

OBERT DE DILLUNS A DISSABTE

VINGUI A INFORMAR HORARI dt.odv.de 80 13 h I de 15 o 20 h di. de 9 a 13 h i de ió «20 li

DE DIJOUS A DISSABTE A l'ESTAND DE FIATC EN Et CELLER CENTRE KAMftLA D f L C E U I R . 29

om*'

FIATC í E G :j « O S

• • • • "

Ceràmica Sanitaris Aixetes Mobles d e b a n y Accessoris

• Banyeres d'hidromassatge • Materials per a la construcció

EXPOVENOES: uw> Ora Soni Cugat, Jm 3. Ce/donyoto ctó Volto. V 93 580 15 00 Bum» AÍÍM, 25. Botcebno Tel. 93 419 08 ió Rocafort, 112. BorceW Tol 934260008

Taller, fabricació pròpia Exposició I v#nda C- Xerríc, 2 (Pt.Ajuntam Tel / Pax 93 675 29 02

Oficina* ii'XpoV Cordanyola, 67-*/t TeUF3x93 5S918 7B

08190 Sani Cugat del Vallès

EIS4CANTONS Q

CLUB DEL

SUBSCRIPTOR

SAIARMHMER

MELOSA

^

-9

MONÏ5ÉAW0Vt«RO

xusismucH BLAl·lCAPAMPOli

Sala Muntaner cí Muntaner, 4 Barcelona

divendres 26-5 dimecres 31-5 a ies 21 h

MANfcl DULVO

93 451 57 52

"Parla de gent anònima, de qualsevol de nosaltres, de la gent planera que intenta viure sense problemes però que sovint es troba que tot no és tan senzill com es voldria... ... Ens mostra sense contemplacions el món de dues dones en aparença diferents, que l'única cosa que tenen en comú és ia soledat...

Una comèdia amarga"? Una tragèdia dive-tida? Ur drama urbà?..."

Urna Cs eüabíSica

inoéi'ètólÉÍití:';

Manat

Duaso

(director

da

HLPICA SEVER1NO

Els diumenges podeu gaudir d'un

l'obra)

" É s una obra que paria de coses d'avui, que els seus personatges formen part d'una realitat de cada dia, que es procura ocultar, amb personatges carregats de solitud però que troben, unint se, una llum per viure un text de Baulenas compromès que Dueso omple d'humanitat, de gestos i ritme teatral... Melosa Fe/té una sòlida interpretació que posa un nus al coll Obra humana, que demana veure's". rf«fac^SAÉ**tíK*

Gonzalo

Pera*

da Oéaguar

(El

IJP d .

KÜ

»5> %J JL $~L

._ —

a cavall

Paríódico)

Jumping Q U A D Sant Cugat

K

Excursió de 2 h G R A T U I T A • Per la muntanya • En grup i amb guia • Caps de setmana i festius Ctra. de Cerdanyola,

• Per fer amb els amics o la família • Només cal carnet B-l o Al

43. Granja Baiard. Sant

G A l ^ O C I B^l|B#"

<\

H

C

I

DRAGONS

alL B A R C E L O N A

Cugat

Vol celebrar el seu 3r ANIVERSARI

Una altra galàxia 3«.«w.«

REGALANT ENTRADES als subscriptors ( d e l 2 2 al 2 6 d e m a i g ) (ncmes cal presentar el carnet de subscriptor)

Ctra. Rubí a Sant Cugat Centre Comercial Sant Cusat local 99 C

93 5 8 9 04 0 3

Els Barcelona Dragons enfronten la nova temporada de la NH Europa amb mentalitat guanyadora per tornar a conquerir la Copa aquest any.

Un total de 3 hores de FUTBOL AMEBICà en què l'eufòria del futbol, l'emoció i el xou es fonen en un sol espectacle.

ATENCIÓ AL SUBSCRIPTOR 93 589 62 82 . de dl a dv, de 9 a 14 h i de 16 a 20 h

US 4 CANTONS ^^^*

M

El tema de la

hetmana Dijous, 18 de maig del 2000

Premsa

Programa

La ciutat debatrà el cap de setmana el futur de la premsa local i comarcal

DISSABTE 9.O0 - 9 . 4 5 : Inscripcions 10.00-11.15: La imatge digital (LI. Dels-

El Centre Cultural acollirà aquests dies el cinquè congrés de l'ACPC hams, M. Galimany i R. Seguí) Sant Cugat acollirà aquest cap de setmana el Cinquè Congrés de l'Ass o c i a c i ó C a t a l a n a de P r e m s a Comarcal. Aquesta t r o b a d a , que reunirà la gran majoria de publicacions locals i comarcals de Catalunya, està coorganitzada aquest any per ELS 4 CANTONS i es durà a terme a les instal·lacions del Centre Cultural.

Al llarg del cap de setmana, els par-

E S T E R CASTANYER

El C e n t r e Culcural de Sant Cugat serà aquest cap de setmana l ' e s c e n a r i del C i n q u è Congrés de l'Associació Catalana de Premsa Comarcal, una iniciativa que se celebra cada quatre anys i q u e r e u n e i x les diverses publicacions locals i comarcals de Catalunya ambJ'objectiu de debatre diversos temes d ' i n t e r è s per a q u e s t s mitjans.

Amb el lema "Els reptes de la premsa local i comarcal al segle X X I " , el C i n q u è Congrés d e l'ACPC està enguany coorganitzat per Ei.s 4 C A N T O N S , ja

ticipants a aquesta iniciativa podran assistir a les diverses xerrades i demostracions sobre temes com les noves tecnologies de la informació, el present i el futur de les publicacions mensuals i trimestrals o la influència dels mitjans gratuïts. També coincidint amb aquest cinquè congrés, se celebrarà a la nostra ciutat l'assemblea anual de l'ACPC, que serà diu-

comentat que "es debatran els reptes que té la premsa local i comarcal de cara al futur, que podríem dir que és immediat, a causa de les noves tecnologies i a tot allò que està ajudant els mitjans petits a posicionar-se i a treballar d'una manera professional". En aquest sentit, durant dissabte es plantejaran qüestions com el tracta-

11.30-14.00: T e l e c o m u n i c a c i o n s i red a c c i o n s virtuals ( a m b A. Veà, X. Domènec, C. Puigdemont, V. Partali S, Renau) 14.00 - 16.00: Dinar 16.00 - 16.20: Comunicacions d AD i OJD

m e n t de la imatge digital i la seva aplicació o l'aparició de nous canals com les edicions electròniques de les publicacions. Tots aquests temes comptaran amb demostracions a càrrec de professionals del mitjà, com és el cas de les empreses Hewlett Packard o Adobe, que presentaran les darreres novetats en el món de la imatge digital. Altres temes d'aquest congrés seran els dels seminaris de treball, en q u è es parlarà de qüestions com el present i el futur de les publicacions mensuals bimensuals o trimestrals o la influència de la premsa gratuïta en la premsa local i comarcal.

L'acte de cloenda dels actes de dissabte anirà a càrrec del president del Col·legi de Periodistes de Catalunya, el periodista Salvador Alsius, que farà una xerrada sobre l'ètica periodística.

Ja diumenge, els participants en el congrés posaran en comú les conclusions finals extretes d'aquesta trobada i les integraran en una declaració consensudada per tots els mitjans de

que, segons ha explicat el seu editor. Ramon Grau, "vam creure que l'any 2000 era una data emblemàtica i des del setmanari vam voler implicar-nos al màxim en el congrés". Una de les principals finalitats d'aquesta trobada, que començarà dissabte a les deu del matí, serà la de donar una visió general del que són les noves tecnologies de la informajT j i i • .• t/7/ dels objectius es ció i plantejar •' q u i n a serà la donar una visió seva repercusgeneral del que són les sió en els mit° * jans escrits. noves tecnologies de la Així ho ha exinformació plicat R a m o n G r a u , q u e ha

menge. D'altra banda, tots els assistents al congrés i els seus acompanyants podran gaudir de les propostes culturals i de lleure programades, entre les que destaquen un concert a càrrec del Cor Infantil i Juvenil de Sant Cugat, una visita a l'Arxiu Nacional de Catalunya, a la Torre de Collserola o un recorregut per tot l'entorn del Monestir.

premsa escrita lo, . . cal i c o m a r c a l que s'elaborarà i q u e reu> Ira e s

.

o p i n i o n s i els

punts de vista

dels representants de totes les publicacions. El mateix d i u m e n ge, i un cop finalitzat el congrés, es celebrarà l'Assemblea anual de l'ACPC, que acabarà amb un dinar presidit pel conseller de la Presidència de la Generalitat, el santeugatenc Joaquim Triadú, pel conseller deCultura, Jordi \ ilajoana, i l'alcalde Lluís Recoder.

D'altra banda, durant el cap

1 6 . 2 5 - 16.55* Creació d ' u n portal a internet (Antonio Garrido) 17.00-19.00: Seminaris de treball 19.15-20.30: Ponència cloenda (Salvador Alsius) 20.45 - 22.00: Sopar, seguit d'un concert del Cor Infantil al T e a t r c Auditori DIUMENGE 10.00 - 10.45: Conclusions seminaris 11.15-12.00: V C0NGRÍ5 - XVftt ASSEMBLEA

Declaració final

Els reptes de la premsa local i comarcal al s.XXI

12.00 - 14.00: Assemblea

m J

15.00: Dinar cloenda.

El Cinquè Congrés de l'ACPC se celebrarà a Sant Cugat FOTO: F,4C

de setmana hi haurà també diverses activitats lúdiques i culturals per als congressistes i els seus acompanyants. Entre altres coses, els periodistes podran assistir dissabte a la nit al Teatre-Auditori a un concert del Cor Infantil i Juvenil de Sant Cugat que, segons Grau, "farà un espectacle bastant pensat per a la premsa, i on sembla que hi haurà bastantes sorpreses". Altres activitats previstes per als acompanyants són una visita a la Torre de Collserola o un recorregut per les instal·lacions de l'Arxivi Nacional de Catalunya, que diumenge celebrarà una jornada de portes obertes, i una visita guiada per tot el recinte del Monestir.

AUTOMATISMES

Prestigi,

Seguretat I PERSIANES...

i Servei

W&3EB1

AV. LLUÍS C O M P A N Y S , 50 {ABANS ALFONS SALA)

TEL. 93 589 17 99

Setmana

ELS/CANTONS Dijous. IS de maig del 2000

La

h i s t ò r i a

L'ACPC compta amb vint anys d'història i 142 publicacions associades

lingüística i de potenciació dels mitjans de proximitat que avui en dia es reflecteix en l'existència d'un gran nombre de publicacions que treballen en català.

"Crec q u e avui la situació és molt millor", afirma Rafecas, "el que va començar com una aventura romàntica s'ha convertit ara

en moltes publicacions i d'empreses editorials que encaren el repte de la informació com un projecte empresarial on cal garantir uns beneficis per invertirlos en el futur de la premsa local i comarcal".

També amb la mateixa voluntat de difondre la llengua i la cultura catalana, l'ACPC ha impulsat t a m b é la c r e a c i ó de la Fundació Privada Catalana de la Premsa Comarcal, que treballa per promoure la premsa local i comarcal escrita en català però també la creació d'una xarxa de serveis culturals d'informació i de comunicació que facilitin la participació activa dels diversos grups i sectors socials en els processos de la comunicació.

Vint anys després del seu naixement, l'ACPC compta avui amb 142 capçaleres associades que sumen una tirada de 250.000 exemplars i que compten amb 700.000 lectors. Totes aquestes publicacions disposen de diversos serveis com cursos de formació o butlletins que s'editen des de la mateixa associació. Actualment, un dels possibles projectes que es planteja l'ACPC és, segons el seu actual president, Antoni Garrido, "buscar un nou local que pugui estar obert a tots els associats perquè puguin utilitzar-lo per fer presentacions o altres actes que necessitin".

seva repercussió en les publicacions, durant el congrés es plantejaran temes com la imatge digital, amb xerrades i demostracions a càrrec de professionals del mitjà com Lleonard Delshams, cap de fotografia del Segre, Ramon L u q u e , periodista d'Intra ACN o l'empresa ARPI, distribuïdora oficial de Nikon i Kodak. També dins l'àmbit d e les noves tecnologies un altre tema del congrés serà el de les telecomunicacions i les redaccions virtuals.

En aquest cas, el tema a debat serà la incidència d'Internet en els mitjans escrits d'àmbit local i comarcal, i el seu futur i apli-

cació. Entre altres xerrades, es parlarà d e com els nous canals modificaran els mitjans, dels resultats d'Internet com una mitjà de comunicació entre mitjans o dels processos per crear un portal. "Cal ser més competitius de cara al futur", comenta Rafecas, "hem de tenir en compte que les noves tecnologies de la informació permeten que publicacions petites funcionin molt bé". Tot i això, Pexpresident de la l'ACPC afegeix també que en aquest terreny cal pensar que tot pateix una innovació i una renovació molt ràpida i que cal saber amortitzar aquests mitjans".

Un dels objectius de Passociació va ser defensar l'ús del català L'Associació C a t a l a n a de P r e m s a C o m a r c a l va néixer fa vint anys, durant l'època de transició política. U n dels principals objectius d'aquesta entitat, concretat en el primer congrés celebrat el 1 9 8 1 , va ser precisament el d e d e f e n s a r l'ús d e la l l e n g u a c a t a l a n a e n la p r e m s a e s crita i utilitzar a q u e s t e s publicacions c o m un mitjà de normalització lingüística. Actualment, aquesta associació compta amb 142 capçaleres associades, totes en català, que entre totes disposen d'uns 7 0 0 . 0 0 0 lectors.

E.C. - Sant Cugat -

L'Associació Catalana de Premsa Comarcal va néixer ara fa vint anys, quan diverses publicacions comarcals de Catalunya van veure la necessitar de crear una entitat que les agrupés i els perm e t é s t e n i r més força i més presència davant les institucions públiques i privades. D'aquesta manera, l'any 1981 es va fer el primer congrés de publicacions comarcals, on hi van participar prop del 70 per cent de les publicacions diàries i una bona part de les setmanals, mensuals o trimestrals. Aquesta primera trobada, que va tenir lloc a la po-

blació de Canyamars, va servir per posar les bascs de l'Associació Catalana de Premsa Comarcal, que va néixer oficialment l'any 1982, quan va crear-se la primera junta de govern de l'entitat, presidida pel director del bisetmanari VI 9 Sou d'Osona i el Ripollès, Josep Masoliver.

Els inicis d'aquesta associació van estar marcats per l'època de la transició política i l'inici de la democràcia, i sobretot, per la m a n c a d ' u n a t r a d i c i ó d e fer premsa en català. Així ho ha explicat l'anterior p r e s i d e n t de l'ACPC, Ricard Rafecas, que comenta que "un dels nostres principals objectius, una mica romàntic, era fer pressió al voltant de la

Els

l'ACPC treballa des de diversos àmbits per la premsa local F: E4C

necessitat que aquestes publicacions fossin una eina per a la normalització lingüística del català". D'aquesta manera, i amb la voluntat de recuperar una tradició de premsa catalana que s'havia i n i c i a t ja el s e g l e X V I I , aquesta associació ha dut a terme tota una tasca de normalització

t e m e s

Les noves tecnologies seran les grans protagonistes del congrés

La premsa comarcal es planteja el repte d'incorporar les innovacions E.C. - Sant Casat-

I ,es noves tecnologies i la seva aplicació en els mitjans escrits d'àmbit local i comarcal seran alguns dels temes principals del (Ünquè Congrés de l'Associació

de Premsa Comarcal que es celebrarà aquest cap de setmana a Sant Cugat.

"Les noves tecnologies són el repte del m o m e n t " , comenta l'expresident de l'ACPC, Ricard Rafecas, que afegeix que "en un moment ja més normal

per a la informació en català, hem de bastir empreses que garanteixin el futur d'aquestes publicacions i això passa en gran mesura per l'aplicació de les darreres tecnologies".

Amb l'objectiu de debatre sobre aquestes innovacions i la

4 . : ;;;4prtl||i ÍWàtI€ÍIÍ^jïSSOCIADES ALCANAR

DIARI BAR PENEDÈS

a PONT 0£ FUSTA

ALRLA

00VELLA

a PORTAL DE CENTELLES

ajacToRRauac ttS4aumm

U MIRANDA Of CAPBiAOÉS

ALHORA

ELS Df VUIT

POU DE LA GALLINA

ESGLÉSIA DURGEU

LA PALANCA

ANCORA.

EL 8-5-5

PR£60NERD'URGÉLL

ESTELA

LA PINYA

BANDA 1 BANDA

EL BALUARD

EL PUNT BARCELONÈS

ESTÍMUL

LA PORTADA O a V A L L Í S

BARRET PICAT

EIBRENY

NORD

FONOLL

UPROA

BASALT

EL BROGIT

a PUNT COMARQUES

FONT TALLADA

LA SEGARRA

CALIU

ELBRUGENT

GIRONINES

FORJA

CAPP0NT

8UTLLETÍ DE LLAGOSTERA

EL PUNT EDICIÓ RUBÍ

CARRILET

EL CARRILET

CINC CÈNTIMS

L'ESPURNA

RECUU.

SÓ

L'ESQUERDA DE LA BASTIDA

REGIU 7

SOM-HI!

LLUMIGUIA

L'ESQUIROL DE 8EUATERRA

REPÒRTER

TARADELL

LO FLOC

L'HORA DEL GARRAF

RESSÒ

TEflflAU

L0RA1ER

L'INFORMADOR

RESSÒ DE PONENT

TGNMAGAZtN

L'OM

RESSÒ MONITOSHIC

TOfíRLÓ SETMANARI

0«BAIT

MONTÒNEC DE FONTRUBI

REV1STACAM8RHS

VACARISSES

LAT0SCA

L'ALDEA

MONTPEITÀ

REVISTA DE BANYOLES

VAIVÉ

GIRASOL S0LIVELLENC

LA VALL

L'ANGUERA

NOU NAS DE BARRACA

REVISTA DÍL VALLÈS

VEREDA

a PUNT MARESME

HORA NOVA

LAVALLDEVERÇ

L'ARTESENC

NOVA BADIA

REVISTA R00UER0LS

\TOA

EL CÉRVOL

EL PUNT TARRAGONA

JOC VELL 1 VOLTES

LA VEU 0E TORREFLOR

L'EBRE

NOVA CONCA

HUr^iíiPlA-

VIMBODÍ

CRÒNICA DE SÚRIA

ELCOOQNY

EL SALÍ

LA BOROETA ÉS NOTÍCIA

LA VEU DE FLIX

L'ECO DE SITGES

NOVA TÀRREGA

SARMENT

ZEROVUTTTRESaUARANTA

CULTURA

ELGALLARET

RTEMPERI DEL LLUÇANÈS

LA COMARCA DXH.0T

LA VEU DE LA SEGARRA

L'EROL

PORTAL NOU

SEGRE

«CMSoraaiMütattw

DELTA LLOBREGAT

EL LLAÇ

EL TOTS PER A TOTS

LAF0IG

LA VEU DE L'ALT CONGOST

L'ESCALENC

PORTAVEU

SETMANARI OE L'ALT

777 COMUNICA

DES CíLS 4 CANTONS

EL MARTINET

EL VALLE NC

LA FONT DEL PERELLÓ

LA VEU DEL ANOIA

L'ESPARVER

PROGRÉS

EMPORDÀ

DIARI DE VILANOVA

EL PATI

EL VILATÀ

LA FULLA

LA VEU OEL BAIX EBRE

L'ESPIGA

RÀPITA

SETMANARI MONTBUI

tÀVHA

LAMARXAreCATAtU^íf

: LES ROQUES BLANQUES

:: •;

pSEWENC

Setmana

ELS/CANTONS Dijous, 18de maigdel2000

E n t r e v i s t a

Antoni Garrido. President de FAssociació Catalana de Premsa Comarcal

La premsa comarcal és Púnica que ha augmentat els lectors" E.C. -Saat Cagat-

Antoni Garrido, director del setmanari La Comarca d'Olot, és des de fa un any el president de l'Associació Catalana de Premsa Comarcal. Per ell, després d'haver superat l'època de la transició democràtica i haver consolidat la premsa en català, el repte actual d'aquestes publicacions és la incorporació de les noves tecnologies.

— Com va néixer l'Associació?

- L'Associació Catalana de Premsa Comarcal va néixer fa vint anys com una necessitat que tenien els mitjans catalans d'agrupar-se, protegir-se i treballar per la seva supervivència. Era

important.

- Aquesta és la característica q u e m é s defíneix la p r e m s a comarcal?

- Sí, la principal característica de la premsa comarcal és que està més a prop de la informació.

En els darrers anys la majoria de grans mitjans han hagut de fer edicions localitzades i sectorialitzades ja que les persones que llegeixen els diaris volen saber què passa al món però t a m b é què passa a casa seva, i aquesta és la nostra especialitat. D'altra banda, nosaltres també ens caracteritzem perquè som mitjans en català.

- Fer p r e m s a en català t a m b é és un r e p t e , avui en dia?

- Home, les estadístiques

un període de difi- "Davant la globalitzacuitat pel que fa al marc legal, la situa-

., a 0

, 1Ue'S

, • estaprodMtlt,

diuen

que ens donem a conèixer i que se'ns comença a escoltar. També, a nivell econòmic hi ha grans empreses de comunicació que es comencen a interessar per nosaltres i que ens volen absorbir, i això també és interessant.

simbòlica, de 3 o 5 pessetes per exemplar, d e p e n e n t de la publicació. T a m b é d a r r e r a m e n t hem aconseguit que la premsa comarcal rebi les mateixes oportunitats a l'hora de fer publicitat que els altres mitjans de co-

"Ens trobem amb un espanyolisme bel·ligerant que lluita per desbancar el català i això em preocupa'' na les relacions són molt bones, i a Barcelona també, però potser una mica més tibants.

- I pel que fa als lectors?

- Segons la darrera enquesta, feta a 10.000 persones en ciutats, on hi ha premsa comarcal, un 90 per cent dels lectors de premsa ho són de premsa comarcal. D'altra banda, hem vist que és gent d'un nivell mitjà i això és molt interessant des del punt de vista cultural i econòmic, i és gent molt solidària amb cl mitjà, molts són lectors des de l'inici de la publicació i acc e p t e n la publicitat com una eina de manteniment habitual.

que cl 90

per c e n t d e la

població de Cació no era g a i r e la loCülitZadÓ és molt talunya sap llebona. Ara, vint anvs . „ gir i escriure en més tard la situació important català 0 és extraordinària i l'entén, el p r o b l e mperò a és en aquest congrés que hi ha un acomodament acpresentarem el nou repte que ceptat a llegir premsa en cassuposa l'entrada de les noves tellà, i que, avui en dia, torna a tecnologies.

— Aquest és el r e p t e més im- aflorar el nacionalisme espanyolista, ens trobem amb un esportant? panyolisme bel·ligerant que llui- Això sempre és un neguit per ta per desbancar el català i això nosaltres. La majoria de mitjans és perillós i em preocupa. associats creuen que aquestes tecnologies són interessants i - Quina és la situació actual que calen mecanismes d'aprede la p r e m s a comarcal? nentatge per fer-les servir ade- Jo e s t i c c o n t e n t p e r q u è la quadament. Per això hem buscat premsa comarcal catalana és l'útècnics que ens ensenyin com nica que ha augmentat el nomfuncionen i volem obrir debats bre de lectors, i la seva salut és per demostrar que no ens ha de bona, la prova és que comencem fer por i per veure que davant a assolir el respecte de moltes de la globalit/ació q u e s'està institucions que fins ara no ens produint, la localització és molt tenien gaire ben considerats,

publicitat. Després, altres institucions que ens donen suport són les diputacions, que en el cas de Tarragona, Lleida i Giro-

Antoni Garrido ocupa elràrrer de president de l'ACPCdes de Pany passat V: CEDIDA

- Ha parlat d e la relació a m b l e s i n s t i t u c i o n s . Q u i n a és aquesta relació?

- Pel q u e fa a la Generalitat, sempre hem lluitat perquè donés suport a l'edició de les nostres publicacions, i actualment rebem una ajuda, una quantitat

municació.

Abans, les institucions quan havien de fer publicitat recorrien als grans mitjans, però des de fa uns anys hi ha un decret que mana q u e totes les institucions de Catalunya han de tenir en compte la premsa comarcal a l'hora de fer

- Com veu el futur de la premsa comarcal catalana?

- El futur sempre és incert en tots els aspectes. Hem de lluitar, però si vam superar el difícil tràngol de la transició a la democràcia amb uns mitjans que culturalment volien ser catalanistes i que van haver d'enfrontar-se a la manca de tradició de llegir premsa en català, ara hem de seguir lluitant. Crec que les noves tecnologies ens ensenyaran a trobar solucions a possibles problemes.

Fins a un

0 / de descompte / O si avances 60 dies la reserva del teu viatge.

RACC Vine i informa't de les condicions d'aquesta promoció

rrrcLUB agència de viatges

Delegació RACC a Sant Cugat: Rambla Ribatallada, 20 - Tel. 93 495 50 71

Setmana

ELS4CANIÜNS Dijous, 18 tie maig del 2000

Enquesta

Què e n pensa vostè, de la premsa local i comarcal?

La majoria de la gent considera destacat el paper dels mitjans locals i comarcals, ja que són els encarregats d'informar els ciutadans de les coses que passen més a prop seu. En aquest sentit, l'opinió general és que aquesta és

MARTA SUBIRÀ 27 ANYS

una premsa que té futur. Tot i això, algunes persones consideren que aquesta mateixa funció s'hauria de potenciar més en altres mitjans, com els audiovisuals, o que caldria incidir més en aspectes com l'opinió.

NEUS RIERA 3 3 ANYS

REGIDORA DE COMUNICACIÓ

XAVIKR MONTORO 26 ANYS PERIODISTA

"Penso que fa un paper molt important, perquè tot i que la informació cada cop és més global, la gent segueix demanant saber què passa al seu voltant, i aixonomésta podenferels mitjans locals".

"Crec que la premsa comarcal viu un bon moment, obretot perquè ha fidelitzat els lectors ja que dóna notícies més vinculades al ciutadà. Potser li falta més interpretació i més opinió".

COMERCIAL

JOSEP MARIA MIRÓ 22 ANY'S PERIODISTA

LAURA NICOLÀS 25 ANYS PERIODISTA

"Penso que el seu abast més restringit i més local és una bona manera d'assabentar-te de tot el que passa al teu voltant: empreses que es constitueixen, activitats de lleure o culturals...".

"La informació local i comarcal és la que ens és més pròxima i per això crec que té futur, però potser, a més de la premsa, s'hauria de desenvolupar més el sector audiovisual".

"Crec que la informació comarcal, no només la premsa sinó tots els mitjans; té mort futur perquè cada vegada més ala gent li interessa saber què passa a prop seu".

4 9 ANYS DIRECTORA TEATRE

JOSEI1 MARIA VALLÈS 33 ANYS PERIODISTA

RAMON LUQUE 30 ANYS PERIODISTA

LAURA MONTER 21 ANYS RECEPCIONISTA

OLEGUER MARTÍ 46 ANYS GERENT VINS N O É

"Crec que es treballa a un nivell que dóna suport a totes les activitats culturals que es fan al poble, i que sense aquests mitjans no tindrien ressò. Fan una feina molt important en aquest sentit".

"És l'únic tipus de premsa que no té per prioritat explicar el que passa a Barcelona o a Madrid. Entenc que cal estar informat de tot el que passa. però. sobretot, del que ens afecta més directament".

"La premsa local i comarcal ha estat i és un element fonamental per a la difusió i promoció de la llengua i cultura catalana, i també un element vertebrador d'equilibri territorial importantíssim".

"Jo penso que és una premsa necessària i molt útil, que manté informats els ciutadans.El que crec, però, és que la gent la llegeix si és gratuïta, si s'ha de pagar, ja no s'hi miren tant".

"Jo penso que la premsa comarcal és la que tenim més propera i la que hem de llegir amb més interès i més intensitat. Jo estic subscrit a ELS 4 CANTONS i sempre el llegeixo".

TRINI

ESCRIHUELA

Ofertes recomanades CENTRE DE LAJMATGE Plaça del Dl. Galtes, 9

rel. 93 675 5 6 74 Sant

Santa Maria, 14

Cjgal

Tel. 93 675 57 24

H|digital Cl teu distribuïdor de cameres pomt' f material digital Kodak a Sant Cugat

P«nUx Etpio H2Í

Petita* Espia 738

3 9 . 9 0 0 ptfls. (ïva inclòs)

2 2 . 5 0 0 rjtes. {ïva tficHrt)

H S - 4 C A N I 0 N S Dijous, 18 de maig del 2000

LA G E N E R O S I T A T DE PENSAR EN ELS SEUS FINS

L'ÚLTIM

<*»

>*"»•

MOMENT

fv

-

, ,

* 4 ^ " I ' ^ - - ''',•< *

AMB

,

~

H

i,

G E S T I S E P , ASSEGURANÇA I ASSISTÈNCIA

DE SEPELI, AJUDEM A ALLEUJAR ELS MOMENTS MÉS DIFÍCILS PER A LA SEVA FAMÍLIA I A DISMINUIR LA PRESSIÓ ECONÒMICA QUE QUEDARIA A LES SEVES MANS.

AMB UNA SOLA TRUCADA AL 902

110

120

ENS FAREM CÀRREC DE TOTS ELS TRÀMITS: TRASLLAT, FÈRETRE, COTXES, CAPELLA. NÍNXOL, INHUMACIÓ/INCINERACIÓ.

LÀPIDES, CORONES, REPATRIACIÓ, URGÈNCIES NACIONAL/INTERNACIONAL 24 HORES

GESTIÓ Gestióny SegurodeSepeiio RAMBLA DEL CELLER, 25 BAIXOS - 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS JOSEP TARRADELLAS, 33 "EDIF. FIATC" - 08029 BARCELONA

FIATC S E G U R O S

EIS 4 CANTONS

l»oliti«a

8

Dijous, 18 de maig del £000

Pacte

C i U - P P

Els grups de l'oposició desaproven la reestructuració del cartipàs municipal

Rebutjada la creació d'un Pla d'Actuació Municipal

Titllen de "presa de pèl" elpacte i critiquen el repartiment de carteres Els grups d'esquerra a l'Ajuntament, que integren la totalitat de l'oposició a l'equip de govern al consistori van expressar la seva disconformitat al primer ple on els regidors del PP s'asseien al costat dels nous socis de govern de CiU. PSC, IC-V i ERC van atacar el tàndem Recoder-Rodríguez adduint una reestructuració del cartipàs difícil d'entendre i feta, segons ells, en funció de les persones i no dels interessos de la ciutadania. L'alcalde en va rebatre els arguments i va obrir una porta al diàleg.

KMII.I

BKI.LA

- Sant Cugat -

El P a r t i t d e l s S o c i a l i s t e s ( P S C - P S O E ) , Iniciativa per Catalnnyu-Verds (IC-V) i Esquerra Republicana (ERC) van tenir la primera oportunitat al ple de dilluns d'expressar la seva disconformitat amb els acords per la governabilitat de la ciutat a q u è van arribar Convergència i l ' n i o (CiU) i el Partit Popular (PP).

El P S C va lamentar de nou que CiU no hagués triat l'opció d ' e s q u e r r e s dient q u e no era un pacte q u e desitgessin ni el conjunt de la ciutadania ni tan sols els mateixos electors de C o n v e r g è n c i a D e mocràtica de Catalunya ( C D C ) ni e l s d ' U n i ó D e mocràtica de Catalunya ( U D C ) . Els socialistes van criticar el mal c o m e n ç a m e n t del nou e q u i p de govern, q u e va tenir una "manca de cortesia" amb els grups de l'oposició en no comunicar l'acord directa-

ment. Tot i això, el portaveu local del partit, Jordi M e n é n dez, va demanar al nou govern q u e no es conformi amb els 13 regidors q u e té i q u e busqui el consens i el diàleg amb la resta de forces p o l í t i q u e s .

"Vostè diu q u e ofereix diàleg.

Jo encara l ' e s p e r o des de fa gairebé un any", recriminava M e n é n d e z a l'alcalde.

Per la seva banda, el portaveu d'IC-V, Francesc Godàs, titllava d e "presa de pèl" el p a c t e e n t r e les d u e s formacions i afirmava sentir-se d e c e b u t i a m b una "certa frustració política i personal" per no haver tingut prou capacitat de convicció a l'hora de defensar la seva opció de govern.

Tot i així, Godàs subratllava la falta d'experiència d'alguns regidors: " L ' A j u n t a m e n t n e cessita gent e x p e r i m e n t a d a " .

Igual q u e M e n é n d e z , l'ecosocialista va carregar contra la r e e s t r u c t u r a c i ó del c a r t i p à s municipal, "de difícil explicació i justificació".

Des del grup d ' E R C s'hi van

Menéndez, Godàs i Pomar rarreguen rontrn Pequip He govern /•'.• X.L.

sumar p r e g u n t a n t - s e el perq u è de la divisió en la regidoria d'esports e n t r e J a u m e Tubau (Instal·lacions Esportives) i Alfredo Bergua (Esports) o la separació e n t r e D e s c e n t r a lització i Participació C i u t a dana, e n t r e d'altres. El portaveu d ' E R C afirmava q u e el r e p a r t i m e n t de les c a r t e r e s , a m b la incorporació dels quatre regidors del PP, "ha d e tenir un cost afegit per molt q u e es tregui una tinència d'alcaldia".

L ' a l c a l d e e s va d e f e n s a r : " H e m fet el govern q u e havíe m de fer, q u e h e m p o g u t i q u e ens permetrà acabar la le-

i n d e p e n d e n t i s m e

Els Maulets titllen de botiflers Lluís Recoder i Jordi Pujol Els joves els critiquen pels seus pactes amb el PP E. B. - Sant Cagat -

Els Maulets de Sant C u g a t c o n t i n u e n la seva c a m p a n y a d e d e n ú n c i a contra les relacions de Convergència i Unió a m b el P a r t i t P o p u l a r . L'as-

samblea ha e m è s un c o m u n i cat en què s'acusa l'alcalde de Sant C u g a t , Lluís Recoder, i el president de la Generalitat, Jordi Pujol, de "botiflers". Segons els i n d e p e n d e n t i s t e s , els dos dirigents convergents són u n s " v e n u t s a E s p a n y a i al P P " i ets consideren còmpli-

ces de "l'opressió nacional".

L'Assamblea local dels joves revolucionaris pensa que la coalició liderada per Pujol és "un i m p e d i m e n t per l'assoliment d e l'alliberament social i nacional dels Països C a t a l a n s " .

Una situació que es veu agreujada, segons els Maulets, pel

gislatura" l'any 2003, i va recordar d e nou q u e es tracta d ' u n govern basat en la confiança personal q u e vol actuar des de la transparència i "sobretot fent ús del diàleg".

Recoder va afegir q u e celebrava el to d e les i n t e r v e n cions dels tots els grups al ple, però no a fora, fent referència a la publicació per part d ' E R C d'un text en què es criticava el pacte i els seus signants, relacionant-los alhora a m b el pacte a Madrid e n t r e Aznar i Pujol; una actitud q u e està, pel dirigent convergent, fora dels " p a r à m e t r e s de la correcció" i fregant "el mal gust".

vot d ' a s s e n t i m e n t de la coalició nacionalista a la i n v e s t i dura de José Maria Aznar com a president del govern de l'Estat espanyol.

Les crítiques s ' e s t e n e n també a nivell local, ja q u e els M a u l e t s no v e u e n a m b bons ulls el pacte assolit e n t r e l'equip de govern de l'alcalde L l u í s R e c o d e r , q u e no s'ha v o l g u t p r o n u n c i a r s o b r e el t e m a , i la portaveu local del PP, t a m b é d i p u t a d a al Parlam e n t espanyol, Berta Rodríguez.

En a q u e s t sentit, des de Maulets s'ha volgut deixar clar que estan disposats a "abocar tots els esforços i efectius mi-

E. B. - Sant Cugat -

El Partit dels Socialistes (PSCPSOE) i Iniciativa per Catalunya-Verds (IC-V) va veure rebutjada la seva moció conjunta per la creació d'un Pla d'Actuació Municipal (PAM) que afectaria el que queda de legislatura que definís concretament les línies d'actuació del govern municipal en tots els àmbits de competència, però en especial als relacionats amb el creixement de la ciutat. Així mateix, es demanava la determinació del marc econòmic en matèria de política fiscal, els ingressos i les despeses, les previsions d'estalvi i les inversions, entre d'altres. PSC i IC-V volia també que l'equip de govern especifiqués el Pla d'Etapes del Planejament Urbanístic.

"O bé no saben què volen fer, o bé no ho saben explicar, o bé no confien amb els grups de l'oposició", deia Jordi Menéndez. El socialista va recordar que CiU ja va votar negativament a la proposta de fer un Pla Estratègic de ciutat en tant que proposta socialista.

Francesc Godàs, d'IC-V, va demanar transparència i compromisos en el calendari d'actuacions.

Per la seva banda, el portaveu d'ERC, Eduard Pomar, veu "ambiciós però necessari el PAM".

Des de l'equip de govern, Martí Garcia, va explicar que "ara no és el moment, cal abans resoldre altres qüestions, com superar el moment de pròrroga pressupostària".

litants a desemmascarar el tarannà botifler i regionalista espanyol" de Convergència D e mocràtica de Catalunya i t a m b é dels seus socis de coalició d ' U n i ó D e m o c r à t i c a d e Catalunya. Tot plegat amb l'objectiu de "fer sentir la ràbia social" q u e els i n d e p e n d e n t i s t e s asseguren q u e sent el poble català.

D e s del dia 11 d e s e t e m b r e de l'any passat, aquest col·lectiu d ' i n d e p e n d e n t i s t e s revol u c i o n a r i s ha d e n u n c i a t els "polítics botiflers i la farsa de les a u t o n o m i e s " i c o n s i d e r a q u e d e s p r é s d e l s a c o r d s en l'àmbit local i estatal, "ja n'hi ha prou d e c o n v e r g e n t s " .

Política

E1S /CANTONS Dijous, 18 de maig del 2000

C o r r u p c i ó

E c o l o g i s m e

La llei de protecció de Collserola buscarà el consens La moció dLC-Vpateix modificacions de contingut EMILI BKLLA - Sant Cugat -

La moció presentada inicialm e n t per Iniciativa per Catalunya-Verds (IC-V) al ple de dilluns contemplava l'adhesió a la proposta d'elaboració d'una llei de protecció de l'espai natural del Parc de Collserola per part dels consells comarcals del Baix Llobregat, el Vallès Occidental i el Barcelonès, que es converitria en la primera iniciativa legislativa comarcal. Després d'una pausa a la sessió per redefinir la moció es va decidir dividir-la en dues votacions. La primera, d'adhesió a un manifest amb la definició de les línies d'actuació al parc, que va ser rebutjada; mentre que la segona, per iniciar la redacció de la normativa, que es va aprovar per unanimitat.

Dels diversos punts que recollia el manifest, només un va crear la discòrdia: el T ú n e l d'Horta, que es veu necessari des de Convergència i Unió però un

F.s vol protegir Collserola l'.: X.I..

atac contra la integritat del parc per E R C , per exemple. Aquesta infraestructura, encara que no passaria per la nostra ciutat, afectaria el d e s e n v o l u p a m e n t econòmic de Sant Cugat. Per tot plegat es va decidir que es negociaria el contingut i no acceptar el manifest predetermi-

nat. "Hem de subscriure el contingut d e la llei a un consens molt ampli que ara no hi ha" ni a nivell comarcal, deia el regidor de Medi Ambient, Seguretat Ciutadana i Mobilitat, Jordi Ferrés. El regidor va afegir que veu amb bons ulls que es reguli l e g a l m e n t la protecció del parc.

Des del Partit dels Socialistes (PSC-PSOE), Jordi M e n é n d e z va explicar que votaven a favor de la llei "sense prejutjar el contingut concret", i va destacar que un acord de protecció d'aquest tipus ajudarà en la tasca de preservació de l'entorn de la Torre Negra. Per la seva banda, el portaveu local d'Esquerra Republicana (ERC), Eduard Pomar, va declarar que urgeix la creació d'una norma de protecció de Collserola "abans que sigui massa tard". Els quatre representants del Partit Popular al consistori van votar a favor de la llei i no d'acord amb el manifest igual que cl seus socis de govern municipal de CiU.

Unió suspèn de militància Pexregidor Vicenç Gavaldà E. B. - Sant Cugat -

L'exregidor de l'Ajuntament de Sant Cugat, Vicenç Gavaldà, que va ser el titular de la cartera de Medi A m b i e n t i D e s c e n t r a l i t z a c i ó e n t r e els anys 87 i 95, va ser suspès de militància al Congrés Nacional d'Unió Democràtica de Catalunya ( U D C ) de dissabte passat per la seva implicació en el cas Pallerols, j u n t a m e n t a m b un altre m e m b r e del partit.

La c o m i s s i ó i n t e r n a i n d e p e n d e n t d'investigació del cas de finançament irregular del D e p a r t a m e n t de Treball de la Generalitat, considerava q u e Gavaldà, que també va ser secretari d'organització del partit. va mantenir "relacions no prou aclarides" amb l'empresari andorrà F~ i d c 1 Pallerols. La comissió, F o r m a d a per E r n e s t Udina, Eduard Berenguer i Antoni Marzal, va demanar als dirigents d'Unió que pren-

guessin les mesures necessàries per castigar el democristià, j u n t a m e n t a m b vuit milit a n t s m é s , i va aconsellar al president del partit, Ignasi Farreres, que dimitís. Al seu torn, Farreres va presentar la seva renúncia al Consell Nacional, q u e finalment va ser rebutjada per una àmplia majoria de vots en contra.

A Gavaldà se l'acusa d'haver donat feina a tres persones afiliades a Unió per compensar la seva tasca dins el partit. Per a q u e s t motiu se li ha obert un e x p e d i e n t disciplinari pels indicis d'utilització irregular p e r ò no il·legal, c o m afirma l'informe de la comissió- dels fons socials d ' o c u p a c i ó . El s a n t e u g a t e n c forma part actualment de l'anomenat sector crític del partit.

Per la seva banda, des de la secció local d ' U D C , el seu pres i d e n t , Joan R e c a s e n s , n o ha v o l g u t fer cap m e n a d e c o mentari referent a la suspensió de militància de Vicenç Gavaldà.

el nou musical de

HS4CANTONS

Opinió

10

J

L

Dijous, 18 de maig del 2000

E d i t o r i a l

ELS CANTONS Setmanari independent de S.int ( . in;at del \ aliè

%

PREMSA LOCAL

Premsa de

( .mei S.HH . \ i n u m . 4 2 - U . UM'.U S.mr ( un.it J c l \ J I U Ail [ f i , . I d ei i i ' H i K . i

c ^ - k jniMiisia'toisjiucunJt

vnin

Consell d'Administració

A

Ramon (iran (president)

Director Josep Mana Valies Redacció T r t u u <!«• la "i·lniaiia: k s t e r ( i a s t a i u e r : P o l l i n a : Kinili Bella i Juan Soriano; 0 | i i n i ó / < i o i i i u r r a : Josep M. Vallès; Sm-ií-iut: l'Mer <-astamer i Ma^da Méndez; K n t o r n : l'.niili Bella: Kcmi<miiaV(lultura: loni Moiuenet;ro; E*|M»rt<«: Alex López;

Comercial ('armen K\aralar

Consell Editorial Ramon (irau (president). Josep M. ("abren/o l\ K epresident).\ íeior Alexandre. IraiKese (iarho. loidi Casas. \ar< í s C a s i a n s e r . Albert de l ' a h l c \ a \ i e r l'ornelK, Rr^cli Pedró. Ramon l'rus, Lluís Pniíi., Knúh Rcne. Montserrat Runiban.

I'.KO Soler. Josep A T e m d n . Joan Tortosa.

Josep M. Sans Tra\é. Joan l'ro\ano. Núria Xabala.

Manel Pardo i Pepa Martín

Subscripcions Smda (ïonie/.

quest cap de setmana Sant Cugat acull el gruix de les capçaleres de la premsa local i comarcal q u e es fa al país. C e n t vuitanta editors de p r o d u c t e s informatius de proximitat, en tots els seus formats i periodicitats, es trobaran en el marc del C e n t r e (lultural en el q u e serà cl Cinquè Congrés i la XVIII Assemblea de l'Associació Catalana de Premsa C o marcal. l ' n fòrum organitzat conjuntament per aquest setmanari que va recollir el testimoni ara fa quatre anys a Platja d'Aro. Kl present i el futur dels nostres mitjans des de llavors ha canviat molt, les eines q u e les noves tecnologies posen

proximitat

al nostre abast ens d o n e n noves possibilitats i sistemes de treball més àgils, amb més qualitat. La professionalitat esdevé una necessitat per subsistir en una societat on cada vegada més - n o ens e n g a n y e m - , a banda de fidelitzar, es fa molt difícil a u g m e n t a r el mercat de lectors, per un tema d'hàbits i d'indigestió de missatges. Però aquesta situació, que sobretot pateix la premsa gran, també anomenada generalista, no succeix en la premsa local que ;es l'única q u e en guanya. Si sabem aprofitar els nostres punts forts que es basen precisament en la proximitat, en sortirem reforçats. La p r e m s a local i comarcal a banda de les eines q u e abans

c o m e n t à v e m i q u e centraran bona part dels debats del congrés, té al seu poder una gran força; la informació arran de terra, a cau d'orella del ciutadà, allò proper que en un món cada vegada més globalitzat, agafa m é s valor; els continguts locals, aquest és el cor del nostre món i de la nostra activitat. Kstem convençuts q u e si ho sabem aprofitar com sempre, el ciutadà ens farà costat i aquesta és la millor garantia de futur.

D e s d'aquí desitgem a tots els participants d'arreu de C a t a l u n y a q u e se sentin ben acollits a la nostra ciutat i que les jornades de treball esdevinguin pel nostre col·lectiu profitoses en tots els sentits.

Fotografia \ a \ i I .airosa i Kduard I .11 in ses

Una bona notícia per Sant

Disseny i maquetació SiLs.mna Dieenta 1 Marta ("abrol

Correcció Blanca Pi Impressió Rotimpres Tel. lHZ M\\)> ^

A

Distribució Mailint; Vallès S L . Tel. >X<> 2.?, 71 nipüsií len-ibCiMflS-^ï /••'. !(„>:!,„,, c \ | i K " . i l'miiJinciH la sc\ j ..pimú cu cKcilunnah i L inii lc- M^U.HS cvi-tcsscn Topin,,. JcK •sens .imorv i|nc >•?. 4 i .mi,»;, n.) t.i so.i nccsOrumcní. rnU| l i .Ki^.uÍliciKÍj j

(S)ACPC Ca i j I J n a Jt Ij Premsi Comarcal

ChrcitofWi.llotji;

ttta5M»7)

viat recuperarem part del mon u m e n t més emblemàtic de la ciutat, la "joia" de Sant Cugat, com acostuma a dir l'alcalde Lluís Recoder.

Durant Tacte inaugural de la Biennal d'Art, el conseller de Cultura de la G e neralitat, Jordi Vilajoana, va anunciar la resolució d'un tema que ha estat objecte de treball per part de l'equip de govern municipal des de l'inici d'aquest mandat; el Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat abandonarà el

seu emplaçament actual, part del claustre superior del Monestir, per traslladarse a una futura seu que es construirà en terrenys de l'Ajuntament. Aquesta ha estat una vella reivindicació dels santcugatencs tenint en compte que la realització del noble treball que fa el Centre de Restauració serà de ben segur més rendible en un espai més adequat com pot ser un taller o una nau industrial, que a l'actual. La llàstima o el més lamentable d'aquesta història és tot el que durant aquests anys l'administració ha invertit

Cugat

en l'adequació del Monestir a les necessitats del Centre de Restauració.

L'anunci del conseller va precedir l'anunci de l'alcalde, que va assegurar que l'espai que quedarà lliure es destinarà al futur museu de Sant Cugat.

Així, doncs, tres bones notícies en una: la recuperació d'un espai per a la ciutat, la continuïtat de la tasca d e restauració de béns mobles d'arreu del país a casa nostra i la futura ubicació del Museu de Sant Cugat al nostre m o n u m e n t per excel·lència.

Distribució d'ELS 4 CANTONS Saldi* als subscriptors

C a r t e s

dels

I e c t o r s

El

S e v e r

en

Kls textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. KLS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

f\m

Viure en català L'estat espanyol (per ja no parlar del francès) amb la seva idea d'ell mateix com a unitat nacional i cultural ha intentat, i en part ho està a punt d'aconseguir, eliminar totes les cultures i nacions del seu territori.Però la població catalana ha de dir que ja n'hi ha prou, hem de decidir entte lluitar per la llengua i la cultura o deixaries agonitzar, dit així sembla que sigui una gran empresa, però no ho és, cadascú hi pot col·laborar: P e r e x e m p l e , els c a t a l a n o parlants hauríem d'utilitzar sempre la nostra llengua al carrer ja que tots ens coneixem i tenim ben assumit que a la mínima canviem de llengua, però no és lò-

gic ja que la majoria de la gent amb la qual parlem el castellà porta molts anys aquí i per tant no té problemes de comprensió.

També s'ha d'exercir pressió a ajuntaments massa conservadors i organitzacions o empreses que marginen la nostra llengua per aconseguir quatre duros més o senzillament perquè creuen que "esto i's Espí/fia. entomes en espaíiol".

Però no tota la culpa és seva perquè malgrat ens fan anar al cinema en castellà nosaltres callem, no ens ofereixen suficient premsa en català però nosaltres callem, gairebé no trobem productes etiquetats en català però nosaltres seguim callant. Fins quan, el silenci? A més, no hem d'oblidar

que un tant per cent elevat de la població de molts pobles de Catalunya serà immigrada, però només se'ls considerarà estrangers fins que entenguin la nostra cultura, començant per la llengua i per tant creiem que els ajuntaments haurien de procurar l'ensenyament de la llengua a la gent de fora, cosa que no ha promogut com hauria estat necessari.

Aquest fet no només conservarà la nostra llengua sinó que també ajudarà a la cohesió social i a la integració dels nouvinguts.

En definitiva, s'ha de deixar clar que no volem viure més en castellà.

JERC Sant Cugat del Vallès

lM*T/\

AFECCIÓ?

T i t o

Opinió

ELS/CAIVIONS Dijous, 18 de maig del 1000

C a r t e s

dels

11

l e c t o r s

Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los tjtian ho consideri oportú.

Això és una biblioteca? A Sant Cugat una biblioteca de qualitat ja!

Amb la construcció de l'anomenada Biblioteca del Mil·lenari es va demostrar la filosofia de CiU: donar més importància a la façana que no pas a la funcionalitat.

1 és que, després de 8 anys de la seva inauguració; es fa evident tot un seguit de necessitats que encara no han quedat cobertes: Tot i el creixement superlatiu de la població de Sant Cugat, continua havent-hi una mancança de places crònica -només n'existeixen 60, i a la nostra ciutat ja som més de 60.000 habitants!-, els horaris continuen sent escandalosos: de 10 a 14 h i de 16 a 20.30 h, exceptuant el dilluns al matí, dissabtes a la tarda i tot el diumenge. I sense comptar el mes d'agost, que tampoc s'estudia! A més a més, el nombre de llibres és insuficient i de nivell escolar. T a m b é manquen ordinadors connectats a Internet. És per això que manifestem el nostre desig que Sant Cugat disposi d'una biblioteca pública decent i exigim uns serveis mínims q u e hauria d'oferir: q u e augmenti el fons bibliogràfic, que disposi de més places, q u e hi hagi accessos a Internet, que es comprin les maleïdes cortines per tapar les finestres i sobretot que compleixi la legislació disposada a aquest efecte en la Llei del Sistema de Biblioteques, on segons els barems q u e s'estableix, la bibliteca de Sant Cugat ha quedat obsoleta per un municipi que no para de créixer.

Però la nostra proposta va més enllà i es basa en la construcció d u n a nova biblioteca per als estudiants de secundària i universitaris i que es deixi aquesta per als de primària.

Per aquest motiu, des de les JF1RC. h e m iniciat una campanya de recollida de firmes per denunciar la situació actual. Finalment ho portarem el ple de l'Ajuntament com una moció instant l'equip de govern perquè compleixi els requisits mínims i en un futur i m m e d i a t construeixi una nova biblioteca.

M E N Y S FAÇANA I M É S CULTURA! JERC Sant Cugat

Segon Mercat Medieval

també la carn, el pa i cl vi que es va servir en el sopar. En aquesta ronda d'agraïments no es pot oblidar l'Ajuntament de Sant Cugat, que va donar un gran suport a totes les activitats.

Esperem poder comptar amb tots vosaltres en propers anys per aconseguir que la festa sigui, si és possible, més gran i desitjada pel poble.

Moltes gràcies de nou a tots.

El passat dissabte 6 de maig es va celebrar en els jardins del Monestir la segona Festa Medieval organitzada per l'Agrupament Escolta Berenguer el Gran. Per la tarda la festa consistia en un mercat medieval ple d'activitats d e s t i n a d e s p r i n c i p a l m e n t als nois i noies del poble i la tradicional xocolatada del Cau; mentre que a la nit es va realitzar un sopar medieval obert a tothom que va acabar amb diables i con-

Cal aprofitar

les

Comissió de Sant Jordi AE Berenguer el Gran

junta de la CAL (Coordinadora d'Associacions per la Llengua) i Maulets, perquè els carrers de Sant Cugat no hi hagi noms de persones noti grates. També perquè es retolin en llengua catalana la gran quantitat de carrers que encara no ho estan (tot i haver estat aprovat en un ple municipal) cap a la futura normalització lingüística del nostre poble o país, com més li agradi.

Si vostè creu que Cristòfol Colom no és un símbol de l'imperialisme i del genocidi espanyol, l'animo a anar a l'Amèrica Lla-

oportunitats

Fa pors dies als santrugatencs i a les santeugatenques se'ns informava que per mitjans de l'any que ve tindríem unes noves sales de cinema dins d'un nou espai recreatiu que estaria entre les poblacions de Sant Cugat i Cerdanyola del Vallès. Aquestes sales s'afegeixen a les que ja disfruten, sense oblidar les bones connexions amb Barcelona o amb altres ciutats veïnes. Per això crec que fóra positiu que els ciutadans i ciutadanes d'aquestes poblacions demanéssim que aquestes sales siguin aprofitades per posar les pel·lícules en versió original subtitulades i doblades al català en un nombre similar, així podríem satisfer les expectatives d'una part de les poblacions que demanen aquest tipus de cinema. Sincerament, no es tracta de tenir el record de sales de cinema sinó que totes ofereixin alguna cosa diferent de les altres.

Desgraciadament, les sales per veure cinema en versió original són escasses, però encara és més lamentable la situació del cinema en català. Tant pel que fa a pel·lícules doblades o de producció pròpia, és a dir, cinema català pur.

Daniel

cert de danses tradicionals. Cal destacar el nombre de gent que va venir a gaudir de la festa, tan a la tarda com al vespre.

Aquesta grans festa 1 però va requerir l'esforç de molta gent a qui des de la comissió de la Festa Medieval de l'Agrupament Escolta Berenguer el Gran els hi voldríem donar les gràcies.

Per començar, estem molt satisfets de l'esforç realitzat per tots a q u e l l s q u e f o r m e m el C a u , caps, nens, nenes i joves de les diferents branques, pares i col·laboradors.

Així mateix, estem molt agraïts de l'ajuda rebuda per totes aquelles entitats, comerços, artesans i institucions, que des de fora del cau van permetre que la festa fos un èxit. Primer de tot, voldríem agrair a les altres entitats del poble q u e van col·laborar muntant algun gremi, muntant l'espectacle de foc. ballant, etc.

A tots els comerços que ens van subministrar bona part del material de papereria, de la xocolatada i les coques de la tarda i

Estimat Jordi

Casas:

Hi havia una vegada un columnista santeugatenc... que escrivia en un setmanari d'aquesta ciutat, però que si no fos per la llengua que usa es podria dir que està en la línia espanyolista dels/«77W«/if.í del diari blaverofeixista Las Provincias.

Sembla que el conegut columnista no tingui més temes per escriure (jo n'hi podria dir uns quants, com per exemple: el progressiu descens de vots en les darreres eleccions del partit on ell milita, Iniciativa per Catalunya, sobretot després de l'escissió d'EUiA; o la nul·la participació en la societat santeugatenca dels joves amb iniciativa en els darrers anys, etc.) que criticar tot el que fa i deixa de fer l'organització indep e n d e n t i s t a i revolucionària Maulets.

Respecte a la seva última croada contra la campanya Alliberem els Carrers, primer de tot li diré que és una campanya con-

Ansias

fina a comptar quants indígenes queden i quantes llengües han sobreviscut. I respecte al rei, sí vostè no en vol opiniar, doncs jo sí que n'opino: el rei és una figura designada pel general Franco que no hem escollit ni els catalans ni els seus compatriotes.

Ara bé, si el vol saludar ho podrà fer el 21 de maig a la Diagonal de Barcelona al pas de les forces armades o exèrcit d'ocupació, que com el 1939 i el 19X1, vindran a recordar-nos que seguim envaïts però no vençuts.

Res més, només voldria animar-lo a passar per l ' A t e n e u Santeugatenc a veure l'exposició M a u l e t s 5 anys, la Lluita Continua perquè pugui seguir amb noves idees, des de la tribuna, la seva particular croada contra el jovent combatiu català.

PD: On eres el maig del 68? I on ets ara!

Albert Ruiz

»S.Sf,íy

Liquidació per tancament

PREUS REVENTATS

TEL. 972 85 61 22 Tot tipus d'Arbres i Coníferes

Hola, Sóc el contenidor d'escombraries del carrer Sant Josep-Tetuan. Us escric perquè estic molt trist. Estic trist p e r q u è hi ha veïns i veïnes que no m'utilitzen correctament. He parlat amb els meus companys i estiguin on estiguin ubicats la seva situació no es pot considerar millor.

N'hi ha que llencen dintre meu tota mena de trastos. El resultat és penós per dos motius. El primer és que després no hi caben les bosses d'escombraries, els veïns i veïnes les deixen al costat i tot s'escampa. El segon és que passen unes persones interessades en els trastos i treuen encara més escombraries de dins meu, cosa que encara empitjora la situació.

Pels trastos vells i tota mena de coses que ja no us són d'utilitat heu de trucar al Sevei de Recollida Selectiva, 93 589 28 17. Deixeu les vostres dades al contestador automàtic i ells us trucaran. Passaran per casa vostra, recolliran tot el que els digueu, a l'hora que us vagi bé i sense cost.

N ' h i ha que no posen les bosses d'escombraries dins meu. Per què? Misteri. Amb aquesta boca tan grossa que tinc m ' h o e m passo tot. Tingueu en compte que quan hi ha una bossa a fora, ben aviat n'hi ha una altra i una altra... Si actueu d'aquesta manera ningú em voldrà i potser vindré a parar sota la vostra finestra.

No deixeu ni capses ni cartrons al meu voltant. Si els hi deixeu faig peneta de tan brut que queda tot perquè ben aviat apareixen bosses d'escombraries. Si les poseu a dins, doncs no hi caben. Al Pla del Vinyet hi ha uns contenidors especials per al paper. Són de color blau. No us hi heu fixat? ~~" C o m p a d i u - v o s d e mi. Prou pena tinc de veure que em menjo la meitat de la flamant vorera nova.

No viviu sols.

Actueu com si el carrer fos el menjador de casa vostra.

Per un carrer net.

Rosa AI. Capo GESTIÓ DE SANCIONS

VIVERS XIFRA Sta. Coloma Farnés {Girona)

Els contenidors d'escombraries estem de dol

BELL & ASSOC}ATS KJ,,!^

Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral Serveis Jurídics

Plaça Barcelona, 11 • Tel. 93 674 17 84-Feix 93 590 30 10 • 08190 SANT CUGAT

MULTES NO PACiUI SI NO HI ESTA CONFORME!!!

12

Opinió El

ELSÍ CANTONS Dijous, 18 tir maig del 2000

s o t e r r a n i

El

porxo

Montserrat, altre cop

Hollywood ens ha fet un favor

MONTSERRAT Rl MBAU

FONTCOBERTA

M

ontserrat ha passat aquests dies a un primer pla, gràcies a unes declaracions q u e ha fet l'cxabat Cassià Just. Cassià Just ha abordat diferents temes: ha parlat de la mort, de D é u , de l'eutanàsia, de la sexologia, del País Basc i també de Catalunya. L e s seves paraules han arribat a molta gent perquè eren sinceres i compromeses i per a molts ha estat una ràfega d'aire fresc.

D'aquesta manera Montserrat ha tornat a agafar protagonisme, que ja ha tingut en força moments de la història del nostre país. Un protagonisme que el porta a connectar amb la seva gent, amb el seu poble, i q u e el porta moltes vegades a adquirir un compromís que pot arribar molt

"Ara, ^

lluny. Podem recordar

Cassta

algunes d e les seves actuacions m é s p u n -

Sübut •

;

Podem recordar també un altre fet puntual protagonitzat per Montserrat, q u e tingué molta importància per la seva trajectòria internacional. Es tracta també d'unes declaracions, aquesta vegada les va fer l'abat de Montserrat, Aureli M. Escarré, al diari francès L e Monde, en què, al 1965, va denunciar la situació de repressió cultural i política en què els catalans es trobaven sotmesos encara en aquells anys. L'abat Escarré va ser un home controvertit i ha generat polèmiques de tot tipus, però que en aquell mom e n t va saber actuar a m b valentia, i Montserrat va passar a un primer pla, convertint-se una vegada m é s e n un referent polític, cultural i espiritual del

amb ks declaracions • ^ r * ** + Just

>

Montserrat

COtineCtar • i

?

de país. L'abat Escarré va ser catalogat d'e-

ha

e n e m i c d e l rè gim e s

de 1Í0U amb .• • .,

va haver d'exiliar i va morir a l'exili.

IMontserrat tuals i m e s c o m p r o - les inquietuds religioses, pero va sermeses: tambépolítiques d'una gran vir també durant els L'any 1947 es va ce. j , . ii , /v» llargs anys de la diclebrar l'entronització part del poble català tadura d e punt d e de la Mare de Déu de trobada d ' u n m u n t M o n t s e r r a t , un acte de persones de dipoliticoreligiós que va verses ideologies comptar a m b l'assistència de m é s d e que lluitaven clandestinament pel re100.000 persones. Va ser el primer acte dreçament i la normalització del país; va públic en q u è es va parlar majoritàriaser també lloc d'acollida i de refugi de ment en català, i des d'una d'aquelles molts perseguits polítics, i va ser l'escepedres que semblen escultures, s'hi va nari a principis dels 70 del tancament de penjar una senyera de més de 6 metres. mes de 200 intel·lectuals.

Per a l'organit/.ació d'aquest acte es van Ara, amb Ics declaracions de Cassià Just. crear unes comissions anomenades Abat Montserrat ha sabut connectar de nou Oli\a. que es van estendre per tot el país. amb Ics inquietuds religioses, però tamVa ser la primera mobilització política bé polítiques d'una gran part del poble d'aquells a n \ s , perquè darrere aquest català. Ics seves paraules Ics podem veuacte religiós hi havia el revifament i el re com a una continuïtat de la línia d'odespertar de la catalanitat tan ofegada, bertura i tic connexió envers Catalunsa anul·lada i maltractada en aquells anys i la seva gent. que sempre ha caracteritde la postguerra. Sant Cugat també va zat Montserrat. respondre a aquesta crida. Aquesta mobilització va representar la primera guspira d'esperança i de lluita cap a un reMontserrat Rumbau és historiadora i sorgiment civil i cultural del país. Va ser presidenta de l'Associaria Amics de la la demostració que Catalunya no havia l'SESCO Yalldoreix-Sant Cugat mort amb la Cuerra Civil.

fcVUl HO SÉ SI AHAR ?ER AÜTOflSTA O AHAR n * LA CARRETERA PE RUBÍ...

0 ?ELS TÜHELS DE VALLVWRERA, 0 ?ER CER3AHVOLA... \ TOT ESTA IGUAL t>' EM&ÜSSAT H

C

om era previsible, les grans multrin entre nosaltres el conceptes de vida ticionals del cinema no han ac- nord-americans, la nostra cultura i la nosceptat doblar al català, per decret, tra idiosincràcia tenen el dies comptats. les seves pel·lícules més taquilleres Era La nostra normalització lingüística s'està previsible per tothom menys per la nostra portant com una política de xoc. Busca noGeneralitat que Hollywood no faria ni cas més l'immediat i no treballa per consolidar de les fanfarronades d'un conseller de Culel futur. En definitiva, no fa país. Es exactura que fins i tot es va fotografiar junt al tament el mateix que van fer Mussolini i mateix Mickey Mouse. Ara, el nou conFranco quan van imposar el doblatge obliseller se l'ha hagut d'embeinar". Ha retigatori en castellà de tot el cinema nordrat el decret i ha assumit dignament com americà.EI cinema espanyol encara no s'ha a pròpia la baixada de pantalons i el clarecuperat d'aquella imposició i ara, més morós ridícul mundial del desafortunat de cinquanta anys després, no ha trobat pols del seu antecessor (i de qui el mananomés que en comptades ocasions la seva ven) amb les majors nord-americanes. Viidentitat nacional. El cas del cinema calajoana ha fet el que català encara é s m é s lia fer. Però el ridícul patètic. segueix sent un ridícul.

Per això penso q u e Qui no fa el que cal "El que la Generalitat ha de Hollywood e n s ha fer es Lluís Jou, direcferes no donar diners per fet un gran favor, un tor general de Política immens favor, no acals doblatges, potenciar el ceptant les quotes de Lingüística de la G e neralitat. E n un article cinema català, el que es fa doblatge en català. publicat a El PeriódiElls ho han fet per a Catalunya (no amb co de I'l 1 de maig pasnegoci, naturalment, sat, tracta de justificar allò que és injustifica-

\ \ \

qualsevol ,

ble. Presentafinsi tot pel-hcula

altra .

nord-americana

„

però de retruc i sen se saber-ho, han esm e n a t u n d e I s errors

com un triomf tàctic i més greus de la nostra polític ("hem aconsem:m^:mtmim Í I K Ï Í W I P Í Í Í Í I Í actual política de guit a q u e s t objetiu" KilllIllilMi:; iiï·'íiííllíííliiiil; n o r m a l i t z a c i ó lin- d i u - "amb la subvenció i la pressió"). Re- güística. El que la Generalitat ha de fer és sultat: les distribuïdores nord-americanes no donar diners per als doblatges, potendoblaran les pel·lícules que vulguin, subciar el cinema català, el que es fa a Catavencionats naturalment a m b els nostres lunya (no amb subvencions), ajudant-lo diners. Quina pressió? Pagant, sant Pere perquè sigui millor i que la gent pugui escanta. Es a dir, que ara podrem veure obres collir entre una bona pel·lícula catalana i mestres del cinema, Tiger i Dinosaurio, qualsevol altra pel·lícula nord-americana. dues pel·lícules per a nens; o Titan una 1 cl q u e ha d e fer el senyor Jou es reflehistòria de ciència-ficeió. Aquest any, i gràxionar i pensar q u e la llengua és només cies a aquestes subvencions, hem pogut un instrument, una eina de comunicació ja gaudir d'altres obres fonamentals del cid'un país, no l'únic instrument, no l'úninema com Segrestant la senyoreta Tingle ca eina. Per escoltar l'Stallone dient ''mer(i La platja Com es pot veure, hem presda" en català o aguantar les bajanades detat la nostra llengua, repeteix que pagant. ies pel·lícules de la Walt Disney en la nosnaturalment, a divulgar entre nosaltres la tra llengua prefereixo cedir aquest honor cultura nord-americana. Penso que el sena la llengua castellana. És una qüestió de yor Jou (o aquells que li diuen allò que ha principis precisament per defensar de vede fer) no sap que cedir una llengua naritat Catalunya. cional (i per més inri, pagant) és fer-se un hara-kiri d e funestes conseqüències. Si donem encara més facilitats perquè enFontcuberta

SORTIR PE &AHT CUGAT tU AHAR A LA FEINA CADA 91* €S MéS WFÍClU! AIXÒ TÉ FXCIL SOLUCIÓ ... N0*€s HAURIES Í>E CAHVIAR LA CASA f Et LA FEINA»

•Í\^W

/

l~

iffl^ ..>Üfe**3ï·V

subvencions) ^ , ., ,

[ OUï. t u * . - ? TO HO tlW> ANAR-M EH A VIURE k LA FE I HA ... hm EL aUE M HA COSTAT EL TIS !! \ \

TÜ, HO... £L COTXEÜ ?01>RÍES ?MTML-T£ LA FEINA A CASA,I EL COTXE KIXM-LO * L OFICINA, HO CREUS P

Opinió

ELS /CANTONS Dijous, 18 de maig del 2000

La

13

l l o t j a

Anem amb metro o anem amb tren ?

M I O U K L MONTSKRKAT

X

ritat, q u e al s. XX Sant Cugat va pasavier Moret va publicar el dasar d e p o b l e rònec a p o b l e més una rrer 1 de maig Sant Cugat, de colònia (fins als anys 70, no des dels p u e b l o a ciudad, a El País, i 70, com diu ell), després a vila en exem sembla que mereix comentaris adpansió (anys 70, amplis), més tard a dicionals, ja que es tracta d ' u n text covila més barri dormitori (diguem-li ciurrecte però passavolant, carinyós però tat, els 80 i 90) i d'aquí va anar a l'acdespenjat, crític però b e n e v o l e n t . És tual ciutat districte. Fa molts anys que allò d'El suau encant d ' u n a e x m o d e l , no ha respirat c o m a r q u i n a l m e n t , i el com ell m a t e i x va e s c r i u r e el 17 d e seu c r e i x e m e n t ha estat peculiar i, somaig del 87, per e x e m p l e . bretot, sufragani.

C o n t é alguna benèfica referència al Tal realitat no s'ha acceptat prou en Casal de Torreblanka, i algun t o q u e t les c o n v e r s e s . Se l'ha i n t e n t a t dissie n v e r i n a t contra l ' e s p e c u l a c i ó , p e r ò mular en dues direccions. Una, la de la sense sortir-se d'una amabilitat cautedescentralització interna, tot lluint més losa. En fi, quatre traços i dos apunts, a Valldoreix, les P l a n e s , la Floresta, una mostra q u e crec significativa d'aMira-sol, fins i tot Sant Francesc o Can questa impotència a m b q u è els santBarata, com a subunitats separades que cugatencs pragmàticament mig satissón. P e r ò o b l i d a n t q u e d e s d e fora fets anem observant l'actual paisatge s e ' n s veu i s e ' n s veurà com a un sol urbà. En clar paral·lel a la frívola imatbarri trans-Collserola. I de l'altra bange q u e se'ns col·loca des de fora. da, popularitzant la definició de ciuPotser a Moret, que si no recordo matat, més q u e res com a intent verbal, i lament és andorrà, li agrada mirar les cofoi, de subratllar unes fronteres sòvalls des dels cims, fotografiar de lluny lides de cara al sud-est. Tant Llatjós, a q u e l l e s p o s t a l e t e s pastorals q u e ni com Cabrerizo, Aymerich, Canals i 50 aprofundeixen en les afraus, ni en els més, han fet tot el possible per recorpenya-segats. Q u e tampoc veuen com dar cjue Barcelona no és aquí, sinó que alguns llops es m e n g e n els corders. és a l'altra banda. Però malgrat els seus D'acord, li p o d e m acceptar algun asesforços, no calien pas els túnels per fer pecte idíl·lic de la ciutat, més q u e res q u e la tangencialitat fos absorbent, inels q u e estan en els e s q u e m e s volundefugible. Ja fa molts anys q u e els bartaristes dels nouvinguts - a i x í com el celonins vénen a les nostres diverses tarannà acollidor de la p o b l a c i ó - però estacions a m b m e t r o , i és tan sols a el seu distanciament és un pèl excesSant Cugat - i a la G e n e r a l i t a t - que els siu. Si no s'ha d'inflar, li puc dir q u e d i u e n ferrocarrils. (Bé, i a R u b í i a Sas'acosta a aquelles festes q u e dibuixabadell, però ells són va Opisso, el pare. a l'altre cantó de la BI no dic ja les d e 30, ells són Vallès i Brueghel - t a m b é aquí no gaire.) el pare-, perquè el P e r ò la d i s c u s s i ó si Sant Cugat, als. XXI, té desvagat article barri i ciutat, en tant d ' e n M o r e t no excés de gent no ja per ser un que semàntica, no em pretenia ser, com preocupa.

M ' i n terespoble, sinó fins i tot per ser és lògic, cap fita lisa m é s destacar que terària. un barri q u a n M o r e t va d e l E n el mateix tí1900 al 2000 fa el matol ja té una capteix q u e t o t h o m , se ciositat. Ens parla salta els anys d e vila, d'una ciutat quan d'aquell ambient que ell m a t e i x , en el per uns m o m e n t s va t e x t , ens d e s c r i u tenir la mida justa. Aquell q u e va pocom a barri o districte barceloní. D e der ser, però q u e al final no és. D e fet, i encara que aixecaré butllofes, li glutit per l'excés de construcció, per haig d'explicar, amb més precisió i ve-

A m a t Finques Des de 1948

l'excés de nouvinguts desestructurats, i l'excés d e forats conceptuals e n un u r b a n i s m e d e c a m p i qui p u g u i . Ell pensa q u e no se'ls salta, però l'únic que subratlla són els estudiants, i els Ferrater, quan en realitat el que comptava eren les mides per primer i darrer cop, humanes. I un tarannà general engrescat, esperançat, no només intel·lectual.

Era aquell Sant Cugat q u e només s'havia venut les vinyes i començava a maltapar rieres, però q u e encara tenia erms, camins rurals, estanys a m b granotes en els quatre límits, i que no havia fotut vint queixalades al bosc. (Per cert, Xavi, estudiat la desaparició del sapillo rayado, a Veneçuela, t a m b é ho publicava a El País. Interessant.)

rretes. Q u e no s'hi escarrassi, q u e això tampoc quedarà palès a la història. Perq u è tot i que per aquests verals ja fa t e m p s q u e no es persegueix si el progrés han passat a pijos o no, sí q u e es controla els a b u n d a n t s anarquistes de d r e t e s (ja se sap, ho són p e r allò d e que los extremenos se tocan). I és q u e , tal com anem ara, a aquests se'ls m e n jaran t a m b é les cases apariades. N ' h i ha massa perquè es puguin okupar totes, salta a la vista. Sant Cugat, s. XXI, té excés de gent no ja per ser un poble, sinó fins i tot per ser un barri.

I, per q u è escrivia jo a q u e s t article?

P e r q u è a en Xavi Moret, tot p r e t e n e n t ser un bon ciutadà crític, se li va ocórrer beneir-nos amb l'afirmació q u e la programació de l'Auditori, els cinemes i les zones verdes sí que funcionen bé.

N ' h i ha per llogar-hi cadires! Es el tope Mig quilo per metre q u a d r a t ? de l'òptica pastoril. En un m o m e n t en q u è el programador major d'auditoris Com li discutia fa poc a una historiaestà a la picota pública, c o n s e n s u a d a dora local, t a m b é massa benèfica, els m e n t - i s'afegeixen al tema certes inanys 70 són els grans oblidats d'aquesta terioritats polítiques p e n o s e s q u e ni població. A hores d'ara, fixades les daara és el lloc per tractar-les ni p e r m e rreres evolucions, a alguns els sembla ten fer broma sobre el cas-, en un mouna vergonya recordar certs temps potm e n t q u e t o t h o m està e s c a n d a l i t z a t ser més idíl·lics p e r q u è en ells encara a m b les programacions dels c i n e m e s et sabies el nom de les quatre úniques (no hi manquen només V.O., sinó tamAPI - i no com avui, quan necessitem bé els films catalans, i molts altres simun llistí sencer especialitzat, si en voplement bons), i en uns anys en què les lem saber tots els n o m s - . Però jo crec, q u e i x e s sobre el parc Central i alguns en canvi, que convé molt fer memòria altres - m é s el tema dels gossos- fa q u e d ' a q u e l l a mida e n t r e poble i ciutat. les zones verdes estiguin en boca de Q u e , senyor articulista, és obligatori tothom, resulta que referir-se s e m p r e a El País e n s vol fer q u e sí cjue es p o propaganda perquè dria haver mantinvinguin m é s barcelogut, a condició q u e nins (o potser t a m b é s ' h a g u é s posat fre S'ha popularitzat la cubans de Miami). a l'avarícia col·lecdefinició de ciutat, com a Vull p e n s a r q u e ho tiva (com per e x e m p l e , en els intent verbal, i cofoi, de diu només per descon e i x e m e n t . N ' h i ha anys dels socialist e s q u e , i n c o h e - subratllar fronteres sòlides que viuen feliços a la lluna de València, no rents, o no s'ho van cap al sud-est. la del Vallès, encara proposar a fons, o que comprin - o venes van rendir massa g u i n - llibres a Paid'hora). deia.

En Moret, per vivències i aficions, prefereix recordar els a m b i e n t s p s e u d o h i p p i e s dels 80; Miquel Montserrat es col·laborador incideix més en la Floresta i altres tode els 4 Cantons

Sant Cugat PI. Can Cadena,2 Valldoreix

3) 93 590 68 80

Sant Just Bonavista 63-65 3 93 480 36 00

14

E L S / C A N I W S Dijous, 18 de maig del2000

ENTITAT MUNICIPAL DESCENTRALITZADA DE VALLDOREIX EMD

Pagament de tributs;

Valldoreix

• TAXA PER ENTRADA DE VEHICLES Termini de pagament: del 22 de maig al 24 de juliol del 2000 • TAXA PER L'OCUPACIÓ VIA PÚBLICA Termini de pagament: del 15 de maig al 15 de juliol del 2000 Per a qualsevol informació podeu trucar al telèfon: 93 674 27 19 Servei de Recaptació: de dilluns a divendres de 8 a 14 hores Rbla. Mossèn Jacint Verdaguer 185 • 08197 - VALLDOREIX • A/e: valldoreix@diba.es

DADES DEL SUBSCRIPTOR

Nom ........

Cognoms Ciutat Carrer Codi postal NIFoDNI .......

................

Telèfon

Fax

Efdnriffea DADES DE LA

Data d'alta .,..|:X/..:U·j^Jteptofi»èe Subscripcions Adreça d e n t t a g a ^

|

F U L L

D E

S U B S C R I P C I Ó

DADES DE LA S U B S C R I P C I Ó

Banc/Caixa Adreça oficina EntitatDDDDoficinaDDGDdcDD núm compteDDDDDDGCH Titular....

D Comptat • Rebut domiciliat

Sant Cugat del Vallès,

Enviar-la per fax al 93 674 20 24 o portar-la

de.

del 2000

SIGNATURA

al C. Sant Antoni, 42 - 44

15

HLS4 CANTONS Dijous, 18 de maig del 2000

Hipoteca

Oberta

Li regalem aquesta guia

Deixi's guiar i feliç pis nou!

C o n e i x la d i f e r è n c i a q u e hi h a e n t r e

superfície

pie "la Caixa" ha p r e p a r a t p e r a vostè. P e r q u è disposi

c o m p u t a b l e , c o n s t r u ï d a i útil? S a p q u è és la TAE? 1

le tota ia i n f o r m a c i ó q u e necessiti q u a n hagi de triar

l'ÍA.JD? j a h a p e n s a t a q u i n í n d e x li c o n v é

u n habitatge, i p u g u i e s c o l l i r la h i p o t e c a q u e

i n d e x a r la seva h i p o t e c a ? 1 les d e s p e s e s d e

s ' a d a p t í millor a les seves n e c e s s i t a t s . P e r q u è

c o m p r a v e n d a, d' e s c. r í p c u r e s . . . , s a p a q u a n 1 p u g e n ? Si vol t r o b a r la r e s p o s t a a a q u e s t e s i a altres p r e g u n t e s , consulti la Guia de l'habitai^e

TK laLai

ixa

vostè n o m é s - s ' h a g i d ' a m o ï n a r d e g a u d i r d e la seva ilar, d e i x i ' s g u i a r i... feliç ois sum!

I n f o r m í - s e ' n a; w w w . l a c a i x a . e s

EIS í CANTOINS

Entorn

16

Dijous, IN lir maig del 2O0O

U r b a n i s m e

S'acorda la reparació de Coll Fava L'Associació de Veïns, PAjuntament i la constructora Vèrtix firmen un conveni KMII.I

BKI.I.V

-Sant Cugat-

I -'Associació de Veïns (AV) del barri tic Coll l-'avà. l'Ajuntament d e Sant (Cugat i la J u n t a de ( C o m p e n s a c i ó q u e porta les obres a la /ona, formada pel mateix consistori, els propietaris dels terrenys i la constructora Vèrtix. han arribat finalment a la signatura d'un conveni després de més de dos anys de dures negociacions.

L'acord conté la majoria de reivindicacions que el col·lectiu veïnal demanava, excepte la de col·locar llambordes a les voreres en lloc de la gespa actual, cosa que reduiria la despesa de m a n t e n i m e n t , d ' a i g u a i no atrauria les arrels dels pollancres. que acaben fent malbé la voravia si no està ben feta, com era el cas. I.a plaça de la (Creu tampoc no serà la que finalment s'havia projectat, i s'obre un període d'un mes per estudiar-ne la rcurbanit/.ació amb un pressupost de IS milions de pessetes. Malgrat això. des de l'AV estan molt contents amb el final de la pugna.

Per part del consistori, el tinent d'alcalde de Ciutat Sostenible, Joan (Carbó n'ha fet una valoració molt positiva: "Estem molt contents que hagi arribat a bon terme una problemàtica que ens vam trobar quan vam arribar" al govern. (Carbó creu 11ne els veïns estan contents per-

què la Junta els ha acceptat les peticions, mentre assegura que aquesta està satisfeta amb la firma perquè els veïns s'han compromès a retirar totes les demandes i accions judicials que havien emprès.

A partir d'ara s'obre un procés que desembocarà en l'assumpció del m a n t e n i m e n t d e les obres per part de l'Ajuntament cinc anys després d'acabades les actuacions urbanístiques. Fins llavors seran els veïns els que se'n faran càrrec. " E n s hem compromès a fer a partir d'ara un s e g u i m e n t exhaustiu" de les obres, ha assegurat Carbó, fins la recepció definitiva de les obres.

"Calculo que després de l'estiu" començaran les obres, diu

Joan Carbó Tinent d'alcalde Ciutat Sostenible

el tinent d'alcalde. Ara un equip d'arquitectes, consensual amb les tres parts, ha d'entregar un projecte de restauració i de modificació del projecte d'urbanització, que s'haurà d'aprovar per una comissió de govern, i posteriorment haurà de sortir a exposició pública. Un cop aprovat, la Junta de Compensació podrà començar a executar les obres.

Per la seva banda, des de l'Associació de Veïns s'ha volgut deixar clar que hi han posat molt esforç -fins i tot econòmic- per arribar a l'acord, i que encara que no han aconseguit totes les reivindivacions, estan contents pel retorn dels diners que havien pagat fins ara els veïns pel m a n t e n i m e n t del barri en ser

Paco Pérez Vèrtix

"Hem resolt no tan sols "Totes les païts han les reparacions sinó que quedat contentes. Ens també hem recollit el comprometem afer-ne tema de les quotes" un seguiment exhaustiu " U r b a n i s m e

El concurs d'idees per vianantitzar el centre reuneix 1 7 projectes La proposta guanyadora es coneixerà a mitjans de juliol E. B. -Sant Cugat-

Kls 17 participants al concurs d ' i d e e s per v i a n a n t i t z a r els carrers del centre de la ciutat hauran d'esperar fins a mitjans juliol per s a b e r qui és l'ar-

q u i t e c t e que s'endurà els dos milions de q u è està dotat el premi, qui el segon i tercer, i qui els dos accèssits.

D e m o m e n t , el t i n e n t d'alcalde de Ciutat Sostenible, Joan C a r b ó , es mostra "content. Ens els estem mirant". assegura.

El jurat polític q u e decidirà el projecte g u a n y a d o r està format pels regidors a m b responsabilitats a m b la vianantització del centre, presidit, al seu torn, per l'alcalde de Sant (Cugat, Lluís Recoder. T a m b é constarà d ' u n parell d'arquitectes municipals q u e asses-

inclosos a la Junta de manera irregular. "No es pot mantenir una cosa que no està acabada", diu el p r e s i d e n t de l'AV, Ivó Güell. L'import total de devolució arriba als 15 milions de pessetes. Güell va recordar els entrebancs que vaposar el govern d'Aymerich i va donar les gràcies pel suport del ple de dilluns als veïns ja que "s'ha demostrat q u e teníem raó. Se'ns havia titllat de demagogs".

El gerent d e la constructora Vèrtix, Paco Pérez, va subratllar l'èxit de la negociació tan en el sentit de les actuacions urban í s t i q u e s c o m e n el d e l finançament de les obres: " H e m resolt no tan sols les reparacions sinó que també hem recollit el tema de les quotes".

El conveni S'hi estipulen 9 punts: Primer. Compromís de la Junta de Compensació de fer-se càrrec de le$ obres de reparació deies voreres, repassar i adaptar et sistema de reg dels perterres, entre altres actuacions.

Sqgm: Col·locació d'un paviment de formigó acolorit i reconstrucció dels camins de connexió.

Témer: Tenir cura de l'estat de le» papereres, els fanals, els bancs i la resta de mobiliari urbà.

Qvmt: L'arquitecte serà Jaume Pujol t els enginyers Cfcfios Fuente i Jaume Mattjyès (els mateixos que van redactar el projecte}.

Cinquè: Recefca de consens ca la planificació de la plaça de ia Creu de Coll Pavà. Sisíj Devolució de ÍS.266.846 pessetes als propietaris ífue van pagar pel

Ivó Güell Ass. Veïns Coll F a v a

"S'ha demostrat que teníem raó. Aymerich ens va acusar de prevaricació,, soraran la decisió i, conjuntam e n t a m b els tècnics municipals, es triaran els guardonats.

"El guanyador no cal q u e sigui qui farà el projecte. Agafarem les i d e e s " i les durà a t e r m e l'Ajuntament o serà encarregat al mateix guanyador o a un altre arquitecte: "Ja ho v e u r e m , segons la q u a l i t a t " , a p u n t a C a r b ó . Això i m p l i c a que es podran barrejar les idees dels diversos projectes.

El concurs d'idees es realitza g a r a n t i n t l'absolut a n o n i m a t dels participants. El sobre tancat amb el nom del guanyador serà obert el mateix dia q u e es coneixerà el veredicte.

Els carrers q u e s ' i n c l o u e n

Nevi: Coínpromls del . consistori pe* nptóvar el progetxe i per recóBWo. dins a q u e s t a fase de vianantització del c e n t r e històric són el de Santiago Rusifiol, el de la Torre i les places d ' O c t a v i à , Augusta i la del Rei Joan Carles 1.

C o n c r e t a m e n t , el termini de resolució del jurat serà el proper dia 8 de juliol, mentre que la data límit d e p r e s e n t a c i ó d e l s t r e b a l l s era el v u i t d e maig passat.

Per fer arribar al màxim nombre de persones la convocatòria d ' a q u e s t c e r t a m e n es va utilitzar la xarxa I n t e r n e t , a més de comunicar-ho pels canals especialitzats, com ara el (Col·legi d'Arquitectes de (Catalunya, entre d'altres.

Entorn

ELS /CANTONS Dijous, 18 dt maig del 2000

Comunicació

Tret de sortida per al Pla Director de la Societat de la Informació El president de Localret explica eh avantatges socials del projecte E M I L I BELLA

- Sant Cugat L'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder. el president del consorci Localret, Xavier Marcet, i la regidora de Participació, Comunicació i Promoció de la ciutat, Marta Subirà, van presentar públicament dimarts al claustre del Monestir el Pla Director de la Societat de la Informació de Sant Cugat, el quan: que s'engega a Catalunya.

El projecte, q u e durarà tres mesos, té l'objectiu d'aprofitar els beneficis que el desenvolupament de les noves tecnologies en l'àmbit de la comunicació pot aportar a l'àmbit local. Tant és així que la reflexió al voltant d'aquesta qüestió s'ha organitzat en un conjunt de quatre comissions de treball. La d'infraestructures encaminada a evitar els perjudicis que les instal·lacions puguin produir als ciutadans, així com també l'impacte urbanístic i mediambiental d'actuacions com l'aixecament dels

IM presentació pública es va ferdl'claustredel'Monestit /*'. X.I.. carrers per col·locar la xarxa del cable o la implantació d'antenes de telefonia mòbil. La de promoció econòmica es dedicarà a meditar el canvi que pot suposar per a la ciutat el desenvolupament del teixit empresarial i la nova via de comerç, de promoció i d'oferta de serveis que s'o-

bre per als santeugatencs.

La comissió de participació ciutadana servirà per ampliar els límits de la democràcia, obrint un nou camí de participació als ciutadans, sigui a través de la comissió o de la pàgina web específica que es crearà per als interessats en el pla.

Comunicació

Incendis

Sant Cugat gaudirà d'un servei de correu gratuït a partir del setembre E.B.

L'Ajuntament de Sant C u g a t està " m a n t e n i n t c o n v e r s e s " amb l'operadora Menta, de Cable Televisió de Catalunya ( C T C ) , per crear un servei de correu electrònic gratuït per als santeugatencs al qual s'accediria des de la pàgina w e b de la ciutat, segons ha explicat la r e g i d o r a d e P a r t i c i p a c i ó , Comunicació i Promoció de la Ciutat, Marta Subirà. La implantació d'aquest sistema d e p è n del Pla Director de la Societat de la Informació q u e l'Ajuntament acaba d e posar

L'educació i la formació de les persones en la societat de la informació serà el centre de les anàlisis d'una altra comissió, que tractarà de fer arribar l'accés a les tecnologies al màxim nombre de persones, per així evitar la creació de barreres i desigualtats socials.

El president de Localret. Xavier Marcet, va dibuixar el nou panorama que s'obre a Sant Cugat destacant la importància d'arribar a un consens entre tots els agents i apuntant que "Ics idees cada cop són menys locals", però subratllant la tasca d'Internet com a "magnífic instrument per gestionar la proximitat".

Per la seva banda, la regidora de Comunicació va apuntar la necessitat de realitzar un pla "molt transversal" - q u e afecti el conjunt de la ciutat en tots els àmbits-, i també "molt representatiu, basat sobretot en el coneixement", que, segons Marcet, ha d e ser "el motor d e la comunitat".

La jornada per formar voluntaris per apagar focs es durà a terme diumenge

e n marxa i q u e s'acabarà e n tres mesos. Subirà creu que al s e t e m b r e la ciutat ja gaudirà d ' a q u e s t s e r v e i , q u e "val la pena i és interessant".

La comissió d e treball q u e debatrà a q u e s t a q ü e s t i ó serà la de Participació i Xarxes ciut a d a n e s . A c t u a l m e n t , el w e b de la ciutat de Barcelona gest i o n a el s e r v e i d e c o r r e u electrònic a través de M e n t a , m e n t r e q u e uns 11 municipis de la província de Barcelona estan adherits al programa Correu Electrònic per a tothom de la Diputació d e Barcelona, com C e r d a n y o l a , Sabadell, Terrassa o Rubí.

E.B.

La Jornada d'Informció sobre incendis forestals per a voluntaris ocasionals, organitzada per l'Escola de Bombers i Seguretat Civil de Catalunya, es farà el 21 de maig el dia 21 de maig amb Pobjectiu de formar i reciclar aquelles persones que s'ofereixen per ajudar en l'extinció de focs. Els punts de què consta la sessió són l'enquadrament - o n s'ha de dirigir el voluntari-, els equips de treball, la nomenclatura de les eines i els materials que s'empren per apagar els incendis, l'organització operativa

d e la D i r e c c i ó G e n e r a l d ' E mergències i Seguretat Civil i com es desenvolupa un incendi forestal.

Fins ara l'Ajuntament de Sant Cugat era un dels organitzadors de les jornades, amb un nombre màxim de 30 places, però enguany es limita a fer d'intermediari entre els 200 voluntaris potencials de la ciutat i el cos de Bombers de la Generalitat. Des de l'àrea de Medi Ambient del consistori, s'assegura que la participació en aquests cursos ha anat disminuint des de l'any 95, després de l'important incendi que l'any anterior va afectar districtes com les Planes o la Floresta.

Unes 4 5 entitats, contràries al túnel d'Horta E. B. - Sant Cugat -

Un total de 45 entitats i associacions ecologistes, e n t r e les quals hi ha el Grup de Natura del C l u b M u n t a n y e n c Sant Cugat, han signat un doc u m e n t redactat per la Plataforma C i u t a d a n a c o n t r a la c o n s t r u c c i ó del futur t ú n e l d ' H o r t a , q u e t r a v e s s a r i a el Parc Natural de la Serra d e Collserolu connectant el Barcelonès amb el Vallès Occidental.

Els ecologistes c o n s i d e r e n "una barbaritat" la iniciativa urbanística, ja q u e causaria "la degradació de la riquesa natural que encara conserva l'entorn m e t r o p o l i t à " , assegura el d o c u m e n t . C o m a alternativa proposen la supressió del peatge de l'autopista A-17, q u e descongestionaria l'A-18 i la carretera nacional 152, q u e va cap a Vic. T a m b é p l a n t e g e n l'adopció d e m e sures per potenjeiar l'ús del transport col·lectiu.

El túnel d'Horta, igual q u e el vial d e Cornisa o el t ú n e l Central, està previst en el Pla General Metropolità, "que data d'abans de la democràcia", assegura un dels m e m bres del Grup de Natura, Miquel Vallmitjana. És per això que es demana la retirada immediata de la via projectada del palnejament vigent.

L a p o s t u r a de l'Ajuntament " N o sé si l ' A j u n t a m e n t ha fet una reflexió gaire b o n a " , c o n t i n u a l'ecologista, " p e r ò ells també tenen els seus motius: la defensa dels interessos, privats" de les persones q u e treballen fora de la ciutat i que farien servir el túnel per desplaçarà.

Vallmitjana aposta per una política d'accessibilitat, " q u e no^ís el mateix q u e mobilit a t " . íüs a dir, a c c e n t u a r els serveis i la indústria per evitar al m à x i m els d e s p l a ç a ments.

CONTRIBUÏM A FER DE SANT CUGAT UNA Ç | y Í A T MÉS ECOLÒGICA S

Jr

jmm\vmi± M

iny. " y i — %

^mmmm^ J

Av, GraeHs, 35

M M jf 2TW

IMIMMMMIMML·

COIVIPOMEMTS ELECTRÒNICS PER A LA MOTOCICLETA

Tel. 93 590 86 66 Fax 93 590 68 67

';•> Einprèsa, " '''•- sector.

:

'

17

e-maii; !eonelli@ieoneliLcom web:

wwwleonelli.com

EIS4CANTO]\S

Societat

18

Dijous, 18 de maig del 2000

' O k u p a c i ó '

La campanya Viure i Conviure busca nous L'Ajuntament va presentar la proposta i va afegir més punts al conveni participants

Els 'okupes' discutiran l'esborrany de conveni per la cessió de la masia M.\(;1)\MKM)I;Z

I >assemblea okttpa de la masia de Torre Blanca es reunirà diumenge per discutir sobre l'esborrany de conveni (|ue els \a presentar dilluns al matí l'Ajuntament. Des del col·lectiu s'ha informat que en aquest document s'han afegit diversos punts a la proposta que havien presentat inicialment els otu/>fs, que fan referència a la ingerència del consistori en la masia.

Segons els oh/pes, els punts clau que han afegit en aquest esborrany de conveni son la possibilitat d'elaborar informes municipals, enviar brigades d'obres per acondicionar l'edifici i l'autogestió, per part de l'associació en què es podrien constituir els ukiipes, de les activitats que s'hi realitzin, "però dins la normativa municipal i respectant el descans dels veïns". Kn aquest sentit. el col·lectiu vol estudiar les conseqüències que pot comportar cl fet d'acceptar complir la normativa legal \ igent a l'hora de continuar or-

V.assembhii 'nkupn' c.i intuirà diumengepei "dimitir sobre l'esborrany de iwtveni I': /'../•.

ganit/ant les activitats, l'cl que fa a la problemàtica de les queixes dels veïns, els okitpes han assegurat que "des de fa mesos no hi ha queixes". " P e fet. l'objectiu d'aquest conveni es eliminar qualsevol tipus de pressió a l'hora d'establir un diàleg.

No entrar en el projecte de la casa, perquè si ho fan. no arribarem a cap

acord", explicava un representant de l'assemblea. "Kn realitat, l'alcalde ja ens va dir que no ens assegurava que ens agradés", afegia.

Per la seva banda, la proposta inicial dels okiipes era "la creació d'una associació a la qual l'Ajuntament cedeixi Torre Blanca temporalment, per solucionar el problema de les

responsabilitats civils i penals i perquè amb un diàleg profund, llarg i participatiu, que compti amb la presència de les entitats i els veïns, es decideixi quin és el futur de la masia". Una de les dates que s'han plantejat, provisionalment, com a límit de la cessió seria el 30 de setembre d'aquest any.

La reunió de d i u m e n g e del col·lectiu oh/pa servirà per estudiar la proposta que els ha fet arribar l'Ajuntament i afegir les esmenes que es creguin convenients. Un dels temes que preocupa els joves és que el consistori "es comprometi, en cas que no s'arribi a cap acord, a no utilitzar Ics nostres identitats per demandar-nos.

D'altra banda, la moció que va presentar KR(! en el ple municipal de dilluns demanant que es retiri la demanda per al desallotjament va quedar rebutjada amb els 13 vots en contra de l'equip de govern. La regidora de Serveis Personals, Àngels l'onsa, va assegurar que creuen que "es pot arribar a retirar la demanda si se solucionen els problemes que van portar a presentar-la".

M.M.

Kl programa d'allotjament Viure i (Conviure ha obert de nou les seves inscripcions de cara a aconseguir nous participants. A Sant ('.ugat es va posar en manca aquesta iniciativa cl mes d'octubre passat i durant aquest temps s'han format tres parelles. Tors els interessats s'han d'adreçar a l'Ajuntament i entraran a formar part d'una borsa que posa en contacte Ics persones grans i els joves que hi participen.

Aquest és un projecte alternatiu que permet allotjar joves estudiants universitaris als domicilis de persones grans que presenten necessitats de companyia. \ iure i Conviure té com a objectius facilitar les relacions entre dues generacions, fer front al problema deia solitud de la gent gran i donar alternatives d'allotjament als estudiants universitaris. Els participants reben una petita subvenció econòmica per la convivència.

D i à l e g

La Fundació Sant Cugat crea un nou fòrum de debat a Internet KSTKK C.VSTWYKR - Sant Cugat -

El CMSC ret homenatge a Josep Barberà Kl Club Muntanyenc Sant Cugat <CMSC) va retre homenatge a un dels seus socis fundadors i antic veguer del Vallès, Josep Barberà. Aquest reconeixement a la seva tasca dins d'excursionisme català es va fer dissabte durant el tradicional sopar del soci que celebra cada any l'entitat.

Knguanv van ser prop de 150 els socis del C M S C que es van reunir en aquest acte, en què es van lliurar les medalles als membres que porten 25 o 50 anys vinculats a l'entitat. Kl sopar es va celebrar al restaurant de La Unió Santcugatenca, després de molts anys de celebrar-ho a l'aire lliure. Barberà, però, no va poder assistir-hi per motius de salut. /M.M. (Sant Cugat)

La Fundació Sant Cugat ha creat un nou fòrum de debat ciutadà a Internet. Aquesta iniciativa. que està oberta a tots els santeugatencs, té l'objectiu de reflexionar sobre diferents temes que afecten la ciutat i els seus habitans.

Des de fa més de dos anys. la Fundació Sant Cugat compta amb una pàgina a Internet des de la qual ofereix diversos serveis com el d'un xat que permet als santeugatencs que s'hi connecten conversar a temps real.

Ara la Fundació ha volgut crear també un espai de debat en què

tothom que ho vulgui pugui escriure, opinar o preguntar sobre qualsevol tema relacionat amb la ciutat. Així ho ha explicat un dels coordinadors del Fòrum, Joan fiava, que ha explicat que "el xat no ha tingut gaire èxit, i potser és perquè segons els estudis, la nostra ciutat té un nombre d'habitants inferior al necessari perquè una cosa d'aquestes tingui vida, però pensen que el fòrum per correu electrònic sí que pot tenir èxit". Per participar en aquest fòrum, cal apuntar-se enviant un missatge electrònic a l'adreça forn m@stcugat.org <mailto:forum@stcugat.org>, amb la paraula subscriure a l'assumpte del missatge.

Societat

ELS /CANTONS Dijous, 18 e/e maig e/el 1000

Equipaments

Educació

L'Ajuntament demanarà El Minisaló de un jutjat de primera F Ensenyament dobla el nombre de visitants instància i instrucció E.C. - Sant Cugat L ' A j u n t a m e n t d e Sant C u gat sol·licitarà la creació d ' u n jutjat de primera instància i instrucció per a la ciutat. Així es va acordar per u n a n i m i t a t durant el ple d'aquest mes de maig, celebrat dilluns.

Tots els grups polítics pres e n t s al consistori van estar d'acord sobre la necessitat d e crear un jutjat de primera instància i instrucció a Sant C u g a t . C o m a principals arg u m e n t s d'aquesta moció, totes les formacions van coincidir a destacar el n o m b r e d e persones que actualment viuen a la nostra ciutat, i q u e ja supera els 50.000 habitants, el gran volum d e feina d e tipus judicial q u e es genera al municipi i q u e en aquests m o m e n t s ha d'assumir el jutjat de pau, o la saturació q u e viu d e s de ja fa t e m p s el jutjat de primera instància i instrucció de la ciutat de Rubí, al

qual s'adrecen alguns dels temes d e Sant Cugat. És p e r a q u e s t s motius q u e el p l e d e l ' A j u n t a m e n t va acordar la n e c e s s i t a t d e d e manar la creació d ' u n jutjat, malgrat q u e aquesta mateixa petició ja havia estat denegada en dues ocasions anteriors.

En aquest sentit, però, Recod e r va m o s t r a r - s e o p t i m i s t a perquè, segons va dir, "les circumstàncies actuals d e la ciutat fan q u e Sant Cugat tingui un d r e t prioritari a disposar d'un jutjat de primera instància i instrucció".

Segons la moció institucional aprovada p e r la unanimitat d e tot el plenari, l'Ajunt a m e n t d e Sant Cugat haurà de fer ara els passos necessaris per sol·licitar la creació d'aquest jutjat de primera instància i instrucció a la ciutat, u n a p e t i c i ó q u e es farà arribar al ministeri d e Justícia per c o n d u c t e del D e p a r t a m e n t d e Justícia de la G e neralitat de Catalunya.

MAGDA M É N D E Z - Sant Cugat -

Prop d e 200 joves han visitat la tercera edició del Minisaló de l'Ensenyament, organitzat per l'Ajuntament. La satisfacció ha estat la nota dominant, ja q u e gairebé s'ha doblat el n o m b r e d e visitants q u e han passat per l'Espai Jove durant les dues setmanes q u e ha d u rat. " E s t e m molt més contents, perquè a banda d e les visites concertades amb els instituts ha vingut molta gent que s'havia assabentat que se celebrava", explicava la tècnica d ' E ducació, Rosa Pitarch. Tenint en c o m p t e l'experiència d'aq u e s t any, es p r e v e u q u e d e cara a properes edicions es variï l'horari del Minisaló de l'Ensenyament, que probablement seria de 6 a 8 de la tarda.

Pel que fa a les consultes que s'hi h a n realitzat, han e s t a t molt diverses, malgrat que s'ha detectat un augment sobre la

19

L'Espai Jove reserva una aula d'estudi de cara els exàmens M.M.

Enguany em el III Mimuih 1010 \ I nova formació p r o f e s s i o n a l .

"Calia consolidar el Minisaló i crec que s'ha fet", assegutava Pitarch.

Des d e I'l 1 de maig s'ha posat en funcionament la tercera part del programa, amb les entrevistes d'orientació personalitzades, els dilluns i dijous.

L'espai Jove de la Casa de Cultura ha habilitat una sala com a aula d'estudi per als joves de la ciutat. Aquest espai està destinat als nois i noies que no disposin d'un espai apropiat a casa seva per estudiar o ho vulgui fer amb els seus companys de classe.

La sala estarà oberta de vuit del matí a dues de la matinada de dilluns a divendres, fins a mitjans de juliol. Malgrat tot, no descarten la possibilitat d'ampliar l'horari en funció de la demanda que s'assoleixi.

L'aula d'estudi de l'Espai Jove es va posar en marxa la setmana passada com un nou servei per als joves santeugatencs. En la primera setmana de funcionament ja ha registrat alguns usuaris i moltes consultes per conèixer-ne les condicions d'ús. D'aquesta manera es vol donar les condicions òptimes que permetin preparar els exàmens finals i de selectivitat.

Griful Oil. S. L. Servei Estació

GASOLI CALEFACCIÓ CENTRE DE DISTRIBUCIÓ PER A EMPRESES I PARTICULARS - Gasolis A, B i C de primera qualitat - Ports gratuïts a partir de 400 litres - Descomptes a partir de 500 litres - Comptador volumètric homologat, exactitud en el subministrament - Servei personalitzat, fins a 60 m de mànega - Grans ofertes en funció del consum - Telèfon D'URGÈNCIES 610 45 55 01

__ ,

.

.

.

EStaClOnS d e Servei

A,B i C E.S. CENTRE

E.S. CAN SOLÀ

al Centre de Sant Cugat (4 Cantons)

a la Crtra. de Cerdanyola

(93) 674 06 07

(93) 589 4 5 55

DISTRIBUCIÓ DE GASOLIS A D O M I C I L I 93 589 45 55

20

Societat

ELS /CANTONS Dijous, 18 dr maig del 2000

Campanya

Contrast de participació en la jornada reivindicativa de Maulets Es demanava el canvi de nom de la plaça del Rei

amb la pintada d'un mural de grans dimensions. L'excusa era demanar el canvi del nom de la plaça del Rei pel de la Llibertat, malgrat que "no cal que es faci exactament aquest canvi, sinó que se suprimeixin els noms actuals", explicava un dels membres dels Maulets santcugatencs, Oriol Piera.

Al migdia es va fer una sardinada popular a què van assistir una vintena de persones. Però el que havia de ser Pacte central de la jornada, el debat sobre la manca d'espais per al poble, es va s u s p e n d r e per la poca assistència d'entitats del municipi.

"A Sant Cugat costa coordinar les associacions, que era el que intentàvem fer amb aquesta trobada", lamentava Piera. "Tot i que no creiem que sigui la nostra tasca, intentarem buscar noves fórmules d'anar a parlar amb les entitats del poble per intentar trobar una solució", afegia.

Valldoreix amplia les activitats d'estiu per a nens i joves K.C. -Sant Cugat -

L'Kntitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix ha augmentat enguany el nombre de places per El concert dels grups santcua les activitats d'estiu i oferirà prop gatencs Sultan, Hashassins i Skade 600 places entre els diferents marlans va reunir centenars de casals. joves a la plaça de Pep Ventura El creixement de Valldoreix ha a la nit. "Aquest acte és per excomportat en els darrers anys un plicar la campanya a la gent jove, augment de la demanda de casal hi festn dels Maulets reiliimirci) elranvi de nom de la plaça del Rei pel de plaça de la Llibertat FOTO: EDUARD FARISYFS. que és a la que més costa arrid'estiu per a nens i joves. Així ho bar", explicava un altre membre manca d'espais per al poble es explicava la vocal de l'àrea de Serque fa a participació. Els actes MAGDA M K N D K Z de M a u l e t s , Bernat Pros. La va haver de s u s p e n d r e per la veis Personals de l'EMD, Mercè del matí, que es van fer a la ma- Saat Cugat campanya d'Alliberem els Carpoca afluència d'entitats a la troCalafell, que comentava que "a teixa plaça, no van ser gaire rers continuarà el 30 de maig bada.

Valldoreix cada vegada organitzem concorreguts, mentre que el conLa jornada reivindicativa pel amb la presentació de les signamés coses perquè cada cop tenim cert de dissabte a la nit va conLa jornada, emmarcada en la canvi de nom de la plaça del Rei tures recollides els darrers memés demanda per part dels nens i gregar més de 250 joves santcucampanya Alliberem els Carrers Joan Carles I de la nostra ciutat sos i un dossier, amb les proposla joventut". Davant d'aquesta neg a t e n c s a la plaça d e P e p que ha posat en marxa la secció organitzada per Maulets va estes que plantegen, a alcaldia de cessitat, l'EMD i el Casal Cultural Ventura. La taula rodona sobre la local dels Maulets, va començar tar dominada pel contrast, pel han ampliat també l'oferta d'activitats, i a més dels tradicionals casals d'esplai, ofereix unes estades C e l e b r a c i o n s C e l e b r a c i o n s d'anglès i unes estades d'aventura. "El que volem és adaptar-nos a les diferents edats i a les diferents necessitats dels nens i nenes de Valldoreix i del municipi", explica una de les membres de l'Associació de Monitors La Cua, que des de fa tres anys es fa càrrec d'aquests casals. D'altra banda, entre les novetats d'aquest estiu també destaquen les escoles esportives, que es faran a l'Escola Ferran i Clua i a la Piscina Municipal i que estan organitzades per la vocalia d'esports de l'EMD. "L'objectiu d'aquesta escola és donar una formació esportiva als nens de 3 a 15 anys però sempre amb un aspecte lúdic perquè es diverteixin", comentava una de les responsables d'aquesta iniciativa, Núria Sàbat.

Una altra proposta nova d'aquest any és la que ofereix l'Escola de Música Andante, que ha programat unes estades musicals per a joves de 6 a 15 anys. En aquest cas, les estades es faran al Mas Franc, a Sant Feliu de Pallarols, i. segons el director de l'escola, Manuel Cerdà, "la finalitat és foF.ls veïns de Mira-sol van tornat a renmdiiai la muina di la iwatdta irulI- i: l mentar la convivència d'alumnes ./..I/. Roine ca seriïn dels guardonats per la sez n ded'u ai ió a la pastisseria l·.X.L. i professors, viure conjuntament M. M. guàrdia civil a mans municipals.

E.C. dels pastissers, que enguany es va la música".

Les celebracions van començar al - Mlra-solfer a la Vil·la Sàbat de la nostra ciumatí amb un espectacle infantil a Finalment, i dins el que són les tat. Com cada any, el Gremi de Pascàrrec de la companyia de titelles activitats d'estiu de Valldoreix, Unes 3(X) persones van participar tissers va aprofitar la trobada per reLa pastisseria Roura de Sant CuL'Estenedor. Després de la pael'EMD ha programat un any més diumenge a la festa anual del Capartir els tradicionals guardons a la gat va rebre dilluns una distinció del llada es va fer un ball popular. Pael cicle de Cinema a la Fresca, que sal Cultural de Mira-sol. Aquest dedicació, les medalles en homeGremi de Pastissers pels seus més ral·lelament es va celebrar el concomptarà amb pel·lícules com Todo any s'arribava a la desena edició, natge a la dona i la medalla Catede 50 anys de dedicació a l'ofici de curs de fotografia, amb 45 treballs sobre mi madre o Las normas de la goria d'Or, que enguany va ser per i es va fer reivindicant novament la pastisseria. Roura va rebre aquest de temàtica lliure.

Casa de \a Sidra, entre d'altres. al pastisser Josep Maria Fontanet. el retorn de l'antiga caserna de la reconeixement durant la festa anual

El pastisser santeugatenc Josep Maria Roura, guardonat pel Gremi de Pastissers

La desena festa del Casal Cultural de Mira-sol se celebra pensant en l'antiga caserna

Societat

ELS-"/CANTONS Dijous, 18 de maig del 2000

E n s e n y a m e n t

CIES Leonardo da Vinci dóna a conèixer la formació professional

bre els plans d'estudi i sobre els equipaments de què disposa el centre i un exemple de muntatges audiovisuals i dels diversos projectes d'estudi dels alumnes. També dins el context de l'exposició es podia consultar un estudi fet pel mateix institut sobre les possibilitats d'inserció laboral dels estudiants. En aquest sentit, unes gràfiques posaven de manifest que en els darrers 10 anys, el Leonardo da Vinci ha concretat prop d'un miler de convenis de pràctiques per als seus alumnes i que, d'aquests, uns 200 han acabat amb un contracte de treball dins la mateixa empresa. "Nosaltres donem molta importància a la relació des de l'institut amb l'empresa", va explicar Ramon Casals, " volem potenciar molt aquesta relació". En aquest sentit, un altre aspecte destacat de la jornada va ser la inauguració de la borsa de treball per a alumnes i exalumnes de l'intitut, que durant aquella mateixa tarda va registrar prop d'un centenar d'inscripcions.

La Primera Jornada sobre Formació Professional va comptar també amb diverses xerrades i taules rodones dedicades a temes diversos com els actuals cicles formatius, els contractes laborals o l'experiència d'exalumnes que han muntat la seva pròpia empresa.

21

Valoració positiva de la primerajornada sobre aquests estudis E.C. - Sant Cugat -

La Primera Jornada sobre Formació Professional a Sant Cugat es tanca amb un balanç positiu de participació. Aquesta iniciativa, organitzada dimecres passat per l'IES Leonardo da Vinci, va comptar amb un alt nivell d'assistència d'alumnes, exalumnes i futurs alumnes i amb la col·laboració de diversos empresaris de la zona. Així ho va explicar el director del centre, Ramon Casals, que va afirmar estar molt satisfet per la resposta obtinguda: "És la primera vegada que ho fem i la resposta del nostre alumnat ha sigut extraordinària, tot el muntatge que s'ha fet i l'assistència ha estat molt important, i també exalumnes i futurs alumnes n'han vingut bastants i estem força satisfets."

L'objectiu d'aquesta iniciativa, que es celebrava per primera vegada a la nostra ciutat, era donar a conèixer els nous cicles de formació professional, les seves sortides laborals i els seus plans d ' e s t u d i . Amb aquesta finalitat, el dia 10 de maig passat, el Leonardo da Vinci va acollir diverses activitats relacionades amb el món de la formació professional i que van comptar amb la presència de la regidora de Serveis Personals de l'Ajuntament,

La bona acollida que ha tingut aquesta Primera Jornada La regidora de Serveis Personals, Àngels Ponsa, va presidiria inaugfiraàósobre F: CEDIDA Formació Professional a Àngels Ponsa, i amb representes en el contingut dels cicles Sant Cugat ha portat els restants del departament d'En- formatius, des dels projectes ponsables de l'IES Leonardo senyament de la Generalitat. de construcció, tota la banda da Vinci a plantejar-se la posEntre altres coses, l'institut d'informàtica, d'imatge i so, te- sibilitat de repetir-ho cada any. havia preparat una exposició lefonia, tots aquets temes", co- Així ho va manifestar el direcsobre els projectes d'estudi que mentava Casals. La mostra, tor del centre, Ramon Casals, estan fent els alumnes de l'ins- que ocupava el vestíbul de per a qui "això ens marca una titut. "El que volem és donar a l ' i n s t i t u t i diverses aules, línia, ens indica cap a on hem conèixer una mica les coses fe- comptava amb informació so- d'anar".

X e r r a d a

Les ' D o n e s del 3 6 ' e m o c i o n e n els santcugatencs amb la seva e x p e r i è n c i a MAGDA MÉNDEZ

La Sala d'Actes de la Casa de Cultura va quedar petita per acollir divendres la xerrada que van oferir tres membres de l'associació Dones del 36. Tres testimonis de primera mà de la Guerra Civil espanyola van explicar les seves L·I sala d'actes de la Casa de Cultura es va omplir de gom a gom FOTÏJ.X. L.

r A m a t Finques Des de 1948

Sant Cugat PI. Can Cadena,2 Valldoreix

experiències i records a un auditori entregat, en un acte organitzat per Atena, el grup de dones de Sant Cugat.

"La nostra història no és una excepció, és la de milers de dones de tot l'Estat". D'aquesta manera va començar el seu relat Trini Gallego, que va ser infermera i llevadora a la presó durant el conflicte

3) 93 590 68 80

Una estudiant local destaca en el premi Cangur 2000 E.C. - Saat Cugat -

L'alumna Clara Salvadó de Bobes de l'IES Leonardo da Vinci ha estat l'estudiant més ben classificada de la nostra ciutat a les proves Cangur 2000 de matemàtiques d'aquest any.

Aquest examen, que es realitza a nivell de tot Europa, consisteix en 30 preguntes m a t e m à t i q u e s de resposta breu. Aquest any, la prova es va dur a terme el dia 16 de maig, coincidint amb el Dia Internacional de les Matemàtiques i hi van participar més de 5.000 estudiants de tot Catalunya, 200 dels quals eren de centres d'ensenyament de Sant Cugat. Clara Salvadó, q u e a c t u a l m e n t està fent quart curs d'ESO a l'IES Leonardo da Vinci, ha estat la jove més classificada de la nostra ciutat i es troba també entre els estudiants més ben classificats de Catalunya.

bèl·lic. Gallega, que va ser engarjolada en tres ocasions, va explicar que sempre havia estat compromesa amb la seva causa: "no m'havia de defensar jo sola, sinó que em vaig adonar que calia defensarnos entre els treballadors".

Una miliciana i filla d'anarquistes, Manola Rodríguez, va explicar com va acabar lluitant al front i que "quan vaig tirar el primer tret, el fusell em va tirar a mi". Rodríguez també va advertir que actualment s'està començant a repetir una situació similar a l'Estat. Finalment, la nena de guerra, Josefina Piquet, va aportar la visió detallada, a través dels seus records infantils, de l'exili francès.

Sant Just Bonavista 63-65 : 93 480 36 00

22

Societat

E1S/CANTONS Dijous. lStiemaig/M'OOO

T r o b a d a

Sant Cugat, per l'Assemblea dels Països Catalans Dissabte es va celebrar la segona trobada comarcal M\(,[)\ MKNDKZ -Sant Cugat -

1 /'Aula Magna de l'Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels va ser l'escenari de la segona assemblea comarcal del Vallès Occidental dels grups de suport a la campanya Jo també em Planto per la Independència. El col·lectiu de Sant Cugat compta ja amb 60 adherits, que el col·loca com a població líder de la comarca pel que fa a nombre de membres.

En aquesta segona trobada es van posar les bases per a la constitució formal dels grups de suport que siguin possibles a diverses poblacions del Vallès Occidental. De m o m e n t , les q u e començaran aquest procés seran Sant Cugat, Rubí, Terrassa, Castellar, Bellaterra, Valldoreix i Gallifa, a més de Sabadell, que ja s'ha constituït com a tal. Els requisits per poder ser oficialment un grup de suport són redactar uns principis, inscriure's al registre d'associacions de la Generalitat, llegir en públic el manifest de cada formació i difondre el

moment de la seva constitució oficial. A la nostra ciutat es preveu que es constitueixi el grup de suport a la campanya Jo també em Planto per la Independència el darrer cap de setmana d'aquest mes.

De moment, el nostre municipi és el que ha registrat proporcionalment un major nombre d'ad-

Sant Cugat lidera els grups del Vallès Occidental en quant a nombre d'ascrits a la campanya herits a la campanya a nivell del Vallès Occidental. "Hem tingut sort que hi ha altres entitats que ja han fet accions que han permès la sensibilització amb el tema. De fet, molts dels que ja ens han donat suport tenen l'edat suficient per conèixer la trajectòria de Xirinacs", assegurava l'enllaç de la campanya a Sant Cugat, Joaquim Portillo."La

tasca que hem de portar a terme és escampar la idea de la campanya a altres grups d'edat i condició, que no sàpiguen què s'ha fet fins ara", afegia.

La base de la campanya Jo també em Planto per la Independència "és aconseguir la sobirania dels Països Catalans ciutat a ciutat, barri a barri, de manera que els problemes que puguin sorgir a qualsevol nivell, que sigui el mateix poble que digui què s'ha de solucionar. L'assemblea ha de ser un mecanisme perquè es pugui arribar a assolir els desitjós del poble", explicava un dels membres de la mesa nacional, Miquel Lledó. Per tal de difondre-la es portaran a terme dos tipus d'accions bàsiques a Sant Cugat: la presència a les festes populars (com la Festa Major o la trobada d'Entitats de Cultura Popular i Tradicional) i les "plantades" en dates significatives davant de l'Ajuntament.

La campanya va sorgir del sacerdot i polític Lluís Maria Xirinacs, que el dia 1 de gener del 2000 es va "plantar" a la plaça de Sant Jau-

Es preveu que e/grup de suport santtugptenc es constitueixi afinalsde mes F.E.F. me de Barcelona demanant la inarreu del territori català per donardependència "de decisió del pola conèixer. "En Xirinacs estava sol ble davant de les institucions de a la plaça de Sant Jaume i ara hem poder dels Països Catalans, perquè d'intentar ajudar-nos entre tots", després sigui el mateix poble qui es assegurava Lledó. manifesti per la independència poLa trobada que es va fer dissablítica", segons va explicar Portillo. te era la segona del Vallès OcciA partir de l'acció de Xirinacs, es va dental, i ambdues reunions s'han estendre una campanya de suport celebrat en menys d'un mes.

C o n f e r è n c i a

CiU homenatjarà els exiliats de la Guerra Civil fií - V ^ - Í Í ESTKR CASTANYER - Sant Cagat -

L'Aula M a g n a d e l ' E s c o l a Municipal de Música acollirà cl p r o p e r dia 27 d e maig un acte en homenatge als exiliats catalans.La iniciativa, organitzada per la secció local de Conv e r g è n c i a i U n i ó , coincidirà amb la desfilada miltar de les forces armades programada pel mateix dia 27 a la ciutat de Barc e l o n a . "Ja feia t e m p s q u e pensàvem que valia la pena fer un acte en h o m e n a t g e a tota aquella gent q u e va haver de marxar durant la Guerra Civil o que hi va donar la seva vida",

ha explicat G e m m a Foj, membre de l'executiu local de C D C , que ha afegit que "el que volem és fer un acte en favor de la pau i l'antimilitarisme, i per això hem volgut aprofitar que es feia aquesta desfilada i fer-ho coincidir amb el mateix dia i la mateixa hora".

L'homenatge, q u e començarà a les dotze del migdia, comptarà a m b la presencia de l'historiador i director del M u s e u d'Història de Catalunya, Josep Maria Solé i Sabaté, i del conseller d'Agricultura de la G e neralitat R e p u b l i c a n a , J o s e p Roig, que va haver d'exiliar-se després de la guerra.

/

~%

Els Castellers es refan a Vilafranca Els Castellers de Sant Cugat van recuperar la moral a Vilafranca del Penedès, la plaça castellera més antiga de Catalunya. La colla local va aconseguir completar el cinc de set, el quatre de set amb pilar, el tres de set i va tancar l'actuació amb un pilar de cinc. A l'actuació a Vilafranca també van participar les dues colles amfitriones, dins els actes de les Fires de Maig Vilafranquines. D'aquesta manera s'oblidava el mal paper dels de Sant Cugat l'actuació del dia 7 de maig a Arbúcies. D'altra banda, dissabte els Castellers de Sant Cugat van celebrar la seva assemblea ordinària, on es va decidir participar al concurs de castells de Tarragona si se'ls convida. A més, es va presentar el projecte de formació de la nova junta directiva el proper novembre. /M.M. (Sant Cugat)

SERVEIS INTEGRALS DE ÇOMÏlNIfi léwtaafttarpawttwi * 0)«eny «rifle i £4H<*i*t* *<*8tt «fawtay <j« *i«t*i* Wtt • P»J«t* i Muntats» d^rtawMU * * ^ < «

fca**»*^'

Sant3otdi, 37 «StSOSïnttwgatéí Wsttès'M. 9J 590 86 00 F Í K . Í I 590 S6 25 E-mait* coíreuigpecomumcado.eom

Mobilpenedès, sempre a mà! r

pJefunica

MoviStar /A

Caixa w Fènedès http://www.caixapenedes.es

cep @ caixapenedes.com

24

Societat -—

E L S / C A N T O N S Dijous, 18 de maig del 2000

' C à s t i n g '

de

Ràdio

Sant

Cugat

(.<.-

He après noves possibilitats amb la llengua'. 9 9

Gríselda Martí. Lingüista i presidenta de la Coordinadora d'APA

"Com més saps més t'adones del que et queda per saber"

JORDI RAMOS

-Sant Cugat -

28 de febrer. Una dona de nom Gríselda Martí ens explica quatre coses sobre la seva vida. Lingüista de professió emprenedora i molt analítica. Cal tenir-la en compte per: -La seva habilitat en l'art d'investigar (siguin paraules o pedres).

-La seva responsabilitat com a mare i presidenta d'APA. A grans trets, en sabem que va estudiar en català en una època en què no era habitual, va fer les seves primeres passetes en l'art del ball, no ha escrit mai cap llibre, encara no s'ha llegit 'Les mil i una nits', els seus fills van a una escola a la Floresta i li agrada la paraula xamota (!).

EMILI BKI.I.A

Hola. Sóc la Griselda Martí Casas, vaig néixer a Barcelona 1' 11 de juny de 1959. Sóc casada i amb dos fills.

- Quin nom té la pedra calcària pròpia de la cara oest de la carena muntanyosa més important d'Osona?

- Ara mateix no me'n recordo però normalment a la plana de Vic predominen les margues argiloses.

- Què l'atreia de la geologia?

- És l'estudi de la formació de la Terra i la seva formació. Sobretot m'atreia la part de la geodinàmica interna, la tectònica de plaques, els moviments continentals. Molt atractiu, moltíssim.

- Vostè va començar a estudiar geologia. Per què ho va deixar?

- Perquè és una carrera que necessita moltes hores de pràctiques i havies de tenir temps lliure per sortirà Ics excursions. Hi havia 15 dics de pràctiques de cartografia o del que hi hagués. Això era incompatible amb una feina mínimament seriosa. I (avies de demanar festa tots els divendres.

- ('.om va influir el fet d'estudiar en una escola en català en plena època franquista en el fet de dedicar-se posteriroment a la lingüística?

- I na influència absoluta. Tenia uns coneixements més que bàsics.

Jo tenia uns coneixements de català molt superiors a la resta de gent de la meva edat en aquell moment.

Vaig començar a fer els exàmens de la Junta Permanent, el nivell C, el D... Vaig començar la carrera per apuntalar una mica més els coneixements que tenia i em vaig adonar que m'agafava molt més del que jo mateixa em pensava. I m'hi vaig dedicar molt a fons.

- Com va entrar a treballar a l'Institut d'Estadi§tica?

- Vaig començar com a secretària al que aleshores es deia Consorci d'Informació i Documentació de Catalunya, perquè sabia català. Corregia textos i llibres i ara em dedico més a la terminologia.

- No és molt avorrit treballar en l'estudi dek termes?

- Són pous de sorpreses. No són aïllats, apareixen en contextos que els donen el sentit ple. En principi són gargots negres sobre el paper, però si els investigues arriben a explicar-te coses increïbles.

- Mai s'acaba de conèixer del tot una llengua?

- Com més la coneixes més la desconeixes perquè vas descobrint tot el que et queda per saber. Com més saps, més t'adones del que et queda per saber. Jo començo, com aquell qui diu.

- S'ha plantejat mai escriure algun text literari?

- No, però sí que hi ha paraules que són dignes perquè es faci una poesia sobre elles.

- Un exemple?

- En el camp de la ceràmica existeix un terme que és la terra de xamota. que serveix per posar entre

Les preguntes •No crea que està descuidant l'educació dels seus fills per preocupar-se de l'educació dek filis dels altres?

Jo penso que preocupant-me de l'educació de tothom en general em preocupo també de retruc de l'educació dels meus fills.

• Per què l'ensenyament públic és cada vegada pitjor?

No, pitjor en absolut. El que passa és que cada vegada els reptes i les necessitats són més àmplies, més grans, més diverses i, evidentment, això requereix uns re-

Griselda Marti taml)é treballa amb les paraules F.X.L. les rajoles refractàries dels forns, que es fa mitjançant la trituració de les rajoles. Quina paraula més curiosa, la xamota, no?

- Què no ha llegit mai?

- Moltes coses em queden pendents. No he llegit Les mil i una nits, i això em sap un greu tremendo.

Tot el que he llegit m'ha ensenyat.

No hi ha cap llibre que no m'hagi agradat i alguns m'han impressionat.

- Es considera una ballarina frustrada?

- No perquè em sembla que tenia molt poques possibilitats. Vaig estudiar deu anys però no era res professional. Només un any vaig anar a l'Institut del Teatre.

- Vostè és una de les persones que

de La Veu cursos i uns suports que moltes vegades els polítics no els tenen en compte a l'hora de preveure'ls en els seus programes.

•Hi ha gent que pensa que cada vegada té més deficiències.

En quin sentit? Per la banda dels professionals no hi són, perquè estan preparadíssims. Deficiències en els mitjans? Sí, però esperem que es puguin solucionar.

Per això paguem impostos i dediquem esforços a l'ensenyament públic. En continguts tampoc, perquè són els que són.

ve de Barcelona buscant el verd, no s'integra a la ciutat i fa que es converteixi en una ciutat dormitori anant a treballar a Barcelona?

- Intento que no sigui així. Per mi és una ciutat dormitori perquè vaig a treballar a Barcelona. Per qui no ho és és pels meus fills. Hi viuen, disfruten, van a l'escola i s'hi entretenen. Si ells estan bé, jo estic perfecta.

- Què hi fan ek seus fills estudiant a la Floresta si viuen a Sant Cugat?

- Ens tocava per zona l'escola Catalunya i ens vam canviar de pis al setembre, i ja estava plena.

'Càst'mg s'emetdilluns

ffllalldeUintl

i es repeteix dissabte a les I4h. Aquest dissabte, Josep Maria Figueras

Les

proves

MAGDA M É N D E Z

- Com que Martí porta cinc anys representant els pares dels alumnes, se li va proposar que es fiqués en la banda contrària. Va haver de respondre la carta d'una marc enfadada, i ho va fer de manera clara i contundent.

- Atesa la seva afició pels Jocs Florals, se Ja va fer jurat d'un certamen peculiar. Van guanyar una descripció de pronúncia russa, un fragment d'una cançó d'Els Pcts i d'un diari íntim infantil.

- Per començar li diré una sèrie de noms i me n'haurà de dir un adjectiu.

-Cavall Fort. La revista de tota la meva infantesa.

-Anna Fito. l'na persona absolutament competent.

-Ai/siàs March. El millor poeta de tots els temps.

-Perafita. I Tn poble fantàstic!

-Enciclopèdia Catalana. Va ser el primer graó del procés de normalització lingüística.

-Ràdio Sant Cugat. M'agrada tenirvos a prop.

- Quan la sevafillaes presenti amb un piercing i el seu fiu ami) un tatuatge, què els dirà?

-Mira, doncs serà una cosa bastant curiosa. Pel que fa al tatuatge, què vols que et digui? No em fa gaire gràcia, la veritat, - Es normal riure en llegir el 'Quixot'?

- A mi em va fer riure però també em va donar molta tendresa. Realment és un personatge que t'estimes moltíssim.

-APASoAMPAS? -L'important no és el nom sinó que la gent participi.

- Ètica o religió?

- Ètica, però també penso que és imprescindible que els nens tinguin uns coneixements de cultura religiosa.

- Es generosa?

-Depèn en quines coses.

- Com és el món dels adults?

- Complicat, absurd i estúpid per definició.No sé per què ens ho muntem tan difícil.

- Ser lingüista li ha proporcionat noves possibilitats amb la llengua?

- Sí, amb la llengua entenent-la com a conjunt de símbols i signes que ens comuniquen. (Riu) - Per quan el 2 5 è institut?

-No ho sé, però si Sant Cugat segueix creixent al ritme que va no trigarà gaire!

-No creu que si s'arriben a rentilitzar els llibres de text, ek pares es queixaran perquè s'utihtztti llibres gastats?

-Jo penso que no. El que es tracta és de fer-ho ben fet, i penso que la reutilització és primordial, fonamental i necessària.

- Ha fet mai una fotocòpia?

-Sí, que n'he fet. I moltes!

EIS 4 CANTON

Comarca

25

Dijous, 18 de maig del 2000

"•

*

S<íf,"

C i u t a t s

T e r r a s s a

Demanen 11 anys de presó pel presumpte apunyalament d'un veí El fiscal ha demanat 11 anys de presó per a un jove del barri de Ca n'Anglada de Terrassa (Vallès Occidental) a qui acusa d'intentar matar un veí a punyalades una nit que van coincidir quan anaven a tirar les deixalles. El processat, que, segons la defensa, té un trastorn mental, es pensava que els veïns li volien fer mal "perquè és amic dels moros".

El judici s'ha celebrat aquesta setmana a la secció sisena de l'Audiència de Barcelona, i el processat. Mariano M.A., ha explicat al tribunal que els veïns del barri no el volien allà perquè posava la música molt alta, els seus gossos feien molt soroll i era "amic dels moros".

El processat també ha comentat que en aquella època travessava greus dificultats econòmiques, i gairebé no tenia menjar per viure. Actualment, el jove rep un ajut assistencial perquè ha estat diag-

C i u t a t s

nosticat com a malalt mental, segons la defensa.

Abans de l'apunyalament, que es va produir l'octubre de 1999, ja hi havia hagut un incident anterior entre el processat i la víctima: un dia de juliol, coincidint amb els aldarulls racistes que es van produir al barri, el processat va amenaçar amb una navalla el seu veí perquè li va demanar q u e abaixés el volum de la ràdio.

Aquests fets van passar al carrer, i els van presenciar unes tres-centes persones, segons ha relatat la víctima, perquè tot el barri estava aquells dies al carrer expectant pels incidents de caràcter racista.

E! judici, però, ha estat per una altra agressió, la del 16 d'octubre de 1999, quan el processat va abordar la víctima al carrer aprofitant que li donava l'esquena perquè es disposava a llençar una bossa de deixalles al contenidor. /Intra-ACN

S a b . / T e r r

L'ACMC, amb la jornada sense cotxes

Denunciats per lluita de galls

L'Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACMC) s'ha adherit a la jornada A Ciutat, sense el m e u Cotxe, promoguda per la Unió Europea i a m b el suport de la Generalitat de Catalunya, la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, la Diputació d e B a r c e l o n a , l'Ajuntament de Barcelona, l'Autoritat del Transport Metropolità, el Reial Automòbil C l u b de Catalunya i una Plataforma d ' E n t i t a t s Cíviques.

La jornada A Ciutat, sense el meu C o t x e se celebrarà el p r o p e r dia 22 d e s e t e m b r e com a Dia E u r o p e u sense Cotxes a m b els objectius de proporcionar als ciutadans l'oportunitat de practicar altres formes de mobilitat alternatives al vehicle privat i oferirlos la possibilitat de redescob r i r la c i u t a t , e l s s e u s habitants i el seu patrimoni. /Intra-ACN

Un grup de veïns de Terrassa i Sabadell han estat denunciats pel Servei de Protecció de la Natura de la Guàrdia Civil (SEPRONA) com a presumptes imp l i c a t s e n u n a lluita e n t r e trenta-cinc galls, que van ser intervinguts diumenge en el paratge de les Torrades a Castellbisbal.

Una cinquantena de persones, entre adults i nens, es reunien en un garatge de trenta metres quadrats a on es va trobar un tancat circular a m b restes de sang d'uns dos metres de diàmetre amb cadires i grades al voltant.

Quan els presumptes delinqüents van comprovar la presència d e la G u à r d i a Civil, van llançar un gall malferit en una sèquia propera que posteriorment es va recuperar per entre gar-la als agents rurals del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat. /Intra-ACN

L·/(/fió f/e Rfi/Ji ii Cull /v/c n (S/uir (.itgut) FOTO: Arxiu R4(.

CiU indica al Parlament la voluntat d'alcaldes d'ampliar la Renfe Els diputats vallesans Lluís Recoder i Josep Rull, juntament amb el portaveu del Grup Parlamentari de CiU, Ramon Camp, han tramitat al Parlament de Catalunya la iniciativa de deu municipis vallesans perquè Renfe ampliï a servei de Rodalies la línia de mercaderies que circula entre Castellbisbal i Mollet.

E n la proposició no d e llei, CiU reprodueix el manifest sig-

nat pels ajuntaments de Mollet, Ripollet, M o n t c a d a . Santa Perpètua, la Llagosta, Barberà, Sant Cugat, Rubí, Castellbisbal i Cerdanyola, en mans de governs de diferent signe polític.

En aquest manifest, que coincideix amb la iniciativa presentada, es demana en primer lloc el suport de la G e n e r a l i t a t al projecte de línia de Rodalies que està redactant la companyia ferroviària i el ministeri de Fo-

ment. En segon lloc insta a incloure les estacions necessàries perquè totes les poblacions disposin d'un servei de qualitat i adverteix que caldrà vetllar perquè el projecte es beneficiï de les partides pressupostàries que li calguin per ser executable.

L'explosió demogràfica de la zona ha posat en evidència la necessitat de reconvertir una línia que actualment està inacabada i infrautilitzada./Intra-ACN

C i u t a t s

Premiats dos projectes del concurs Emprenedors-e 2 0 0 0 Un programari de telecomunicacions aplicat a la seguretat en treballs de risc, desenvolupat per un equip de Sabadell, i un programari sobre identificació automàtica de documents d'identitat, creat per un veí d e Cerdanyola del Vallès, són dos dels deu premiats de la primera ronda del concurs E m p r e nedors-e 2000. Aquest concurs vol ser u n a p l a t a f o r m a d e llançament per fomentar la creació d ' e m p r e s e s relacionades a m b les tecnologies de la inf o r m a c i ó i la c o m u n i c a c i ó (TIC).

El projecte Sistema de Seguretat i Control de Personal, desenvolupat per Antoni Pérez i Joan Ramon Pastor de Sabadell, consisteix en un programari de seguretat per a treballs

d'alt risc que resol el problema de falta de comunicació a m b l'exterior p e r m e t e n t mantenir localitzat tot el personal q u e realitza aquesta mena de feines.

ICAR és el nom de l'aitre projecte premiat, desenvolupat per Josep Llados de Cerdanyola del Vallès. Aquesta idea consisteix en un mòdul de lectura automàtica de d o c u m e n t s d'identitat que permet, en a q u e lles instal·lacions q u e r e q u e reixin un registre d e les dades personals de les persones q u e hi a c c e d e i x e n , c o m ara c o n gressos, aeroports o hotels, agilitar l'entrada d'informació.

Durant el temps q u e resta de concurs, q u e s'acabarà el setembre vinent, els millors proj e c t e s hauran de passar d u e s rondes més fins que, a banda

del premi, puguin optar a ser finançats per empreses de capital risc.

La primera de les tres rondes consistia a aportar les idees de negoci, mentre que en aquesta segona es desenvoluparà un pla per ser presentat als inversors potencials i, finalment, hauran d ' e l a b o r a r un pla d e n e g o c i complet per tal que el jurat determini quins són els tres guanyadors del concurs E m p r e n e dors-e 2000. Tots els projectes disposaran de l'assessorament d'experts de manera totalment desinteressada.

Els guardonats de la primera ronda han rebut un guardó de 100.000 pessetes, mentre que els g u a n y a d o r s d e la segona ronda r e b r a n un p r e m i d e 200.000 pessetes. /Intra-ACN

26

Societat

I

ELS /CAIYIONS Dijous. IX f/e maig del 2000

a

m UNA ALTRA EDICIÓ DE FIRART El Monestir de Sant Cugat va rodejar-se d'art amb la celebració diumenge de Firart. La mostra, de sis anys de vida, representava l'art més actual alsjardins del Monestir i la plaça d'Octavià.

FOTO: EDUARD

LA BIENNAL,

DEL MONESTIR

A

FARINYES

INTERNET

Una nombrosa representació de personalitats del món polític i cultural, entre les quals es comptava el conseller de Cultura de la Generalitat, Jordi Vilajoana, es va donar cita divendres passat als claustres en la inauguració de la XII Biennal Mostra d'Art Contemporani Català, que enguany aposta fortament per les noves tecnologies i pot ser visitada a través d'Internet.

Pàgina 35 FOTO: EDUARD

FARINYES

LORCA SANT PONÇ A SANT

Com ja és tradició, dissabte passat va tenir lloc al carrer Major la Fira de Sant Ponç, l'esdeveniment popular dedicat als productes d'artesania de tot Catalunya.

Pàgina 42 FOTO: EDUARD

I ALBERTI

A LA

UNIÓ

CUGAT

FARINYES

L'actriu santcugatenca Sílvia Servan va presentar diumenge al Teatre de La Unió Santcugatenca l'espectacle Del mar... de la tierra y de los hombres. Acompanyada per la guitarra de Guillem Bernabé, Servan va recitar un conjunt de poemes en homenatge a les obres de Rafael Alberti i Federico García Lorca.

FOTO: EDUARD

FARINYES

Societat

ELS /CANTONS Dijous, 18 de maig del 2000

27

m DEL

PAÍS

BASC

A SANT

CUGAT

El restaurant de cuina basca de la nostra ciutat, Gasteiz, va oferir divendes passat als santcugatencs una exhibició d'esport basc a la rambla del Celler. Més d'un centenar de persones no van voler deixar escapar aquesta cita, que va durar prop de dues hores, i que va apropar als espectadors l'espectacularitat d'aquest esport.

FOTO: EDUARD

FARINYES

EL PODER DE LA

XOCOLATA

Una gran figura de xocolata que representava l'ofici de pastisser va ser dilluns l'encarregada de presidir la festa anual dels pastissers, que aquest any es va fer a la Vil·la Sàbat de la nostra ciutat. La mona, feta amb xocolata per a tots els gustos, reproduïa des del pastisser fins als seus estris de feina més habituals com la mateixa xocolata.

Pàgina 20 FOTO:XAVI

REPARTIMENT

DE

LARROSA

CADIRES

El ple del mes de maig era el primer en què els quatre regidors del PP s'asseien al costat dels de CiU. L'alcalde, flanquejat per Berta Rodríguez i per Joan Recasens, va presidir una sessió amb els regidors estrets. I això que faltava el d'IC-V, Joan Balada. La pregunta és: quan hi siguin tots, qui s'asseurà a la falda de qui?

Pàgina 8 FOTO: XA VI LARROSA

Tj^els

mobles

corre

mobles

Francesc Moragas, 33 SANT CUGAT DEL VALLÈS

EIS4CANTONS

28

Dijous, 18 de maig del 2000

H o q u e i

p a t i n s

sènior femení puja a Primera Afaita d'unajornada, les de Santi Roca ascendeixen i es proclamen campiones de Lliga El sènior femení del Patí Hoquei Club Sant Cugat és ja nou equip de Primera Catalana, la categoria més alta de l'hoquei patins català. D triomf assolit el cap de setmana passat, en partit corresponent a la penúltima jornada de Uiga, a la pista del CHP Sant Feliu per 3 gols a 5 ha dut a l'equip santcugatenc

a assegurar-se l'ascens i també el campionat. Després de la creació ara fa tres anys d'aquest sènior femení, el club santcugatenc ha vist com novament un equip de l'entitat pujava de categoria. L'equip que aquesta temporada ha dirigit per primera vegada Santi Roca tan sols ha cedit un punt a la segona vol-

ta, fet que li ha proporcionat l'ascens directe. Amb un balanç fins al moment de 18 victòries, 2 empats i 3 derrotes, el Patí Hoquei Club Sant Cugat ha mostrat ser el millor equip dels tretze que han militat a Segona Catalana. Diumenge, el conjunt local rep el CP Jonquerenc. El pavelló ha de ser una festa.

Al KX Loi'i-.z -SantCugat-

Enguanv tu tres temporades, Toni Sariol. coordinador dels equips de l'ase del Patí Hoquei ( ilub Sant ( àigat. recolzat de totes rotes per la junta directiva que encapçala el seu president. Antoni Pérez. va crear el sènior femení. 1 només tres temporades després cl treball i l'esforç han conduït el femení a l'ascens a Primera Catalana, la categoria més alta de l'hoquei patins català. És per aquest motiu que Santi Roca, que aquesta temporada ha dirigit aquest equip després que les dues primeres campanyes ho fes Toni Sariol, ha matisat que aquest ascens "és gràcies al treball constant de Toni Sariol i el cos directiu de l'entitat".

El cap de setmana passat, en la penúltima jornada de Lliga de Segona Catalana, el sènior femení va imposar-se a la pista del CHP Sant Feliu, per 3 gols a 5, fet que li proporcionava l'ascens i ii assegurava també, faci el que faci en aquesta última jornada del campionat, la primera posició a la taula. Els dos primers classificats un cop acabi el campionat són els equips que pugen a Primera Catalana.

Santi Roca, tècnic d'aquest conjunt santcugatenc, ha volgut destacar l'important paper que han jugat les seves jugadores a l'hora d'assolir l'ascens: "És fruit de l'esforç de totes les jugadores i els ho agraeixo perquè sense el seu esforç no hauríem aconseguit l'as-

Per primera vegada en eh 30 anys d'història del club, elfemení militarà a Primera Catalana FOTO: CEDIDA

El masculí pot ascendir diumenge al pavelló

cens", ha apuntat Roca. El tècnic ha qualificat aquesta temporada d'"exccl·lcnt" ja que "des del primer dia vam plantejar-nos la fita de pujar i ho hem assolit".

Després d'una segona volta increïble on les deu jugadores que formen part d'aquest conjunt tan sols han perdut un punt a la pista del CH Arenys de Mar, el sènior femení va acabar rubricant una temporada que sens dubte serà històrica pel club que presideix Antoni Pérez. El balanç al campionat abans que es disputi la darrera jornada és de 18 victòries, 2 empats i només 3 derrotes, demostrant ser superior als tretze equips en competició. El sènior femení ha estat defensat per les porteres Carme Balcells i Mònica Vidal i per les jugadores Anna Sampere, Martya Garcia, Merea López, Caria Sariol, Maria Rosa Tamburini, Marta Munoz, Amava Gutiérrez i Berta Carulla.

Que sigui una festa

Sènior femení de Santi

aoa e^uip de Primcci sènior masculí de Sanchez depèn d?«{l itta» veÜÓ municipal i davant ¥®tm afc taula, el CPGsJafeM a Primera Nacional' Després d'un j en la tercera i del segon classificat,«Í'€à|.Mon-

pista del Patí Vilafranca per 5 gols a 4, el Patí Hoquei s'imposava a domicili a L'Hospitalet per 3 gols a 5. El sènior masculí ja va jugar ^Tsssu partit sabent que el CP Monjos havia perdut Així doncs, aquesta podria ser la primera i

"úitim tmspmà* M Patí Hoq&ç* alMfg^C&éro&^e sumaria £Í seu sqgoaasceailçaaiï secutiu, Decaíaalxocdednancïigea jos, et cap de seumm pégmen la penúltima jornadadfc Íi%»» el dos quarts d'una del migdia, Lluts Sénchez po&à «scaparar conjunt vermell seguit fer-se Í Mentre el CP Ma%*C#%* fe

EIS4CANTONS "el diari de Sant Cugat"

rulla. L'adversari dels vermell-inegres ja ha perdut la categoria i no s'hi juga res, en aquest partit.

El dissabte 27 de maig, l'entitat celebrarà una festa en commemoració del trentè aniversari del club i també dels dos ascensos de categoria.

D'altra banda, el jugador de l'equip infantil "B" del Patí Hoquei Club Sant Cugat, Víctor García^ ha estat preseleccionat mfa U fftfegció catalana de cara apodí&iKHÓe^Stf del 23 al 25 de . | Ï 9 f i!$C¥Íft* * f&t&al per au-

Diumenge a les onze del mati, el sènior femení clourà la temporada jugant al pavelló municipal contra el CP Jonquerenc. Els equips de base del Patí Hoquei Club Sant Cugat faran el passadís al ja nou equip de Primera Catalana. Santi Roca està convençut que diumenge "serà una gran festa per al club". La jornada podria tancar-se amb un nou ascens, el del sènior masculí de Lluís Sanchez, que rep l'últim a la taula, el CP Calafell, equip que ja ha perdut la categoria.

els4cantons@tots^Ltcug£t. co8 """li

ELS4 CANTONS Dijous,

Esports

!8dtmaigtifl>0úú

29

T r o b a d a

L'oposició promet que treballarà per la coordinadora esportiva Els tres partits defensaran la plataforma alple extraordinari Àl.F.X LÚPKZ

- Sant CugatLa Coordinadora d'Entitats Esportives de Sant Cugat es va trobar avui fa tot just una setmana amb els tres partits polítics de l'oposició. el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Iniciativa per Catalunya-Verds (IC-V) en el que va significar el quart cicle de xerrades des que la plataforma esportiva va néixer el 3 de maig de l'any passat. Aquesta, però, va ser la primera trobada amb l'oposició després del pacte de govern entre Convergència i Unió (CiU) i el Partit Popular (PP) que van signar el 18 d'abril passat.

L'objectiu principal de la plataforma esportiva era el de conèixer l'opinió dels tres grups polítics d e l'oposició r e s p e c t e al projecte de la partida pressupostària en l'àmbit esportiu, que és de 205 milions de pesstes. Els tres partits polítics van coincidir a valorar que aquesta xifra és insuficient. Així, el regidor de Ser-

Jocs

veis Personals del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Salvador Causa. va definir la partida d'esports d'"escassa i escadussera" i va destacar que "és una quantitat quan t'atures a analitzar a què destina el consistori aquests 71 milions de pessetes que només aporta directament l'Ajuntament de Sant Cugat". Eduard Pomar,

La plataforma va /kgir dilluns al ple municipal un comunicat en desacord amb la política esportiva municipal

portaveu del grup municipal d'Esquerra republicana de Catalunya (ERC) va dir que la xifra és "totalment insuficient" i que "no ens podem conformar amb una partida de 205 milions de pessetes quan hi ha altres partides milionàries en altres àrees. El que s'ha d'estudiar és un reajustament

E s p o r t i u s

de totes les partides pressupostades i veure realment d'on podem treure més diners per destinar més diners a l'esport local. Si veritablement hi ha una voluntat política, es poden destinar mes diners per a l'esport". Finalment, el portaveu d'Iniciativa per CatalunyaVerds (IC-V), Francesc (íodàs, considera que "l'Ajuntament ha destinat molt pocs esforços" en la partida d'esports.

No hi haurà més partida L'oposició està del tot convençuda que la partida d'esports no es veurà incrementada. Fins i tot, opinen que el consistori tampoc no podrà comptar amb part dels diners que han estat sol·licitats i que provenen de les subvencions de la Diputació de Barcelona i d e la G e n e r a l i t a t de Catalunya. A més, les subvencions d'aquestes dues entitats no es rebrien com a mínim després de l'estiu.

Tots tres. partits polítics van coincidir que defensaran els interessos

l/i plataforma es va reunir dijous amb els tres partits de l'oposició FOTO: XJ,. de la Coordinadora d'Entitats Esportives el proper divendres 26 de maig. En aquest sentit, Salvador Gausa va explicar que "repetirem que durant dotze anys no s'ha fet res en matèria esportiva", mentre q u e Eduard Pomar ha avançat que "demanarem un increment de la partida d'esports i sobretot que s'inverteixi en noves instal·lacions.

El president de la Coordinadora d'Entitats Esportives, Antoni Pérez, ha explicat que "tinc males vibracions, d e m o m e n t només hi ha paraules. Crec q u e aquests 205 milions de pessetes en inversions esportives no s'arribaran a invertir. Quant a la reunió amb l'oposició, Pérez ha

dit que "ens interessa que l'oposició estigui c o n t í n u a m e n t del tot ben informada sobre quina és la nostra problemàtica i quines són les solucions que volem aportar".

Dilluns, la plataforma esportiva va ser present al ple municipal i en el torn de precs i preguntes va llegir un comunicat de set punts on es mostra disconforme amb l'actitud de l'Ajuntament. D'altra banda, a través de l'oposició, el proper divendres 26 de maig, també es llegirà un nou comunicat de la plataforma esportiva.

A l'hora de tancar aquesta edició, un dels dos regidors d'Esports del consistori, Jaume Tubau, s'havia de reunir amb la plataforma.

E s c o l a r s

Tubau presenta el II Campus, destinat als joves santeugatencs A.L. - Sant Cugat -

Jaume Tubau, un dels dos regidors d'Esports de l'Ajuntament de Sant Cugat, va presentar en roda de premsa dimarts a la Sala de Comissions del consistori el II Campus de Formació Esportiva, que per segon any consecutiu organitza l ' O M E T (Oficina Municipal d'Esport per a Tothom). A Tacte de presentació, Tubau va estar acompanyat per Ferran Domínguez, cap de l'àrea d'Esports de l'Ajuntament, Xavier Requeno, coordinador dels Jocs Espor-

tius Escolars, David Lizano, director del Campus, i Marcel·lí Massafred, director tècnic del Campus. Enguany, aquest servei educatiu-esportiu està adreçat a tots els nens i nenes d'entre 6 i 12 anys, que estaran dividits en dos grups, segons el cicle formatiu de participants: el grup d'iniciació poliesportiva (per a nens i nenes de lr i 2n cicle inicial) i el grup d'aprenentatge esportiu (per a nens i nenes de 3r, 4t, 5è i 6è de primària. En el grup d'iniciació poliesportiva es realitzaran tallers de jocs, activitats aquàtiques, educació física de base, entre d'altres,

l/i presentació del II Campus de Fonnació F.sportiva va tenir lloc a la Mala de Comissions del consistori FO'IO: X.I.. mentre que en el grup d'aprenentatge esportiu els inscrits podran escollir entre practicar bàsquet, handbol, voleibol i futbol a 7, a banda de fer altres activitats.

Comença al juliol Durant al mes de juliol es faran dos torns: el primer anirà del 3 al

14 de juliol i el segon del 17 al 28 del juliol. Dilluns s'inicia, i dura fins al 31 de maig, una setmana de pre inscripció i caldrà adreçar-se a les oficines de l'OMET a la Casa de Cultura i lliurar la butlleta d'inscripció al Campus. Aquesta preinscripció garanteix una plaça.

Posteriorment, s'obrirà cl període de matriculació, que anirà de

l'I al 21 de juny.

El grup d'iniciació poliesportiva treballarà al complex esportiu del pavelló de voleibol de Sant Cugat a Valldoreix i el grup d'aprenentatge esportiu ho farà al complex esportiu del pavelló municipal de Sant Cugat.

Jaume Tubau va assegurar que "serà tot un èxit".

Excursions - Escoles - Empreses • Equips esportius ...

Ens adeqüem al seu pressuposi.

Vehicles amb les últimes innovacions i el màxim confort

LLOGUER

D'AUTOCARS

SarbuS Anys

i quilòmetres

d'experiència

Tel 93 580 67 00

30

Esports

ELS /CAiXTONS Dijous. IS dr m,u<i del .'000

H o q a e

e r

El Júnior està obligat a vèncer el líder si no vol baixar matemàticament

La junta es reuneix amb Sancho, però no diu si renova L'equip és a tres punts de la promoció de descens quan falten duesjornades L'equip femení del Júnior té quasi els dos punts a la Primera Divisió després de perdre a Santander amb el Caja Cantàbria Sardinero i que l'Atlètic Terrassa empatés a casa amb el Club de Campo de Madrid. Després de quasi set

mesos sense conèixer la victòria a la Lliga, el Júnior femení és a tres punts de jugar la promoció de descens. Aquest cap de setmana podria de forma matemàtica perdre la categoria si no venç el ja campió de Lliga Club Depor-

tiu Terrassa, i l'equip egarenc no perd a domicili davant la Universitat de Sevilla. Passi el que passi aquesta jornada, el Júnior femení tancarà la seva del tot irregular campanya al camp de l'Atlètic Terrassa.

Ai.l'A Loi'i-.z -Sant Cugat-

LLI derrota a Santander de l'ei|inp temeni del Júnior contra el (iaja Cantàbria Sardinero per 3 gols a 1 junt amb l'empat a dos gols de l'Atlètic 'lérrassa LI casa davant el ( .1nb de ('.impo de Madrid ha pro\oeat que el conjunt santcugatcnc estigui a punt de perdre la Divisió d'Honor. Amb un punt més, l'Atlètic Terrassa és penúltim amb S punts, tres més que el Júnior, que ara no només es veu del tot oblidat LI \ èneer els dos partits que quedeu perquè acabi la Lliga sine') que a més ha d'esperin que l'Atlètic no sumi cap dels quatre punts en joc. Les de Núria Olivé continuen en zona de descens després de quasi set mesos sense guanyar a la Lliga.

Mentre que aquesta penúltima jornada l'Atlètic \isitarà la l'niversidad de Sevilla, sisè a la taula amb 11 punts, el Júnior rebrà el ja campió de Lliga, el Club Deportin Terrassa, que va golejar el conjunt de Sevilla en la darrera jornada per un contundent 8 gols a (I. Això vol dir que si el Júnior no venç al c a m p i ó de Lliga, matemàticament s'acomiadarà de la

A.L. - Sant Cugat L'entrenador del primer equip d'handbol de la Unió Esportiva Sant ( lugat, Joan Sancho, va reunir-se dilluns a la nit amb el president del club, Enric 'Tomàs, i també amb tots els membres de la junta directiva de la secció d'handbol de l'entitat santeugatenca per tal de decidir cl futur del tècnic. A la reunió, Sancho va exposar quin és el seu programa i objectius de cara a la propera campanya així com va presentar un informe de com creu que ha de funcionar la secció. El cos directiu va escoltar les propostes de Joan Sancho i el va emplaçar a una nova reunió que encara no s'ha establert quan tindrà lloc. en què la junta comunicarà a l'entrenador si la propera campanya seguirà com a tècnic del sènior masculí.

Per la seva banda, Albert Rovira va comunicar a Sancho que la propera temporada no seguirà.

F.l Júnior femení pot jugar atpitst tap de setmana amb el CU Terrassa l'últim \w nnn <t equip de Divisió d'Honor F()'['(): F..F Divisió d'Honor, 'lot i guanyant, l'Atlètic Terrassa continuarà depenent d'ell mateix per jugar la promoció de descens.

La darrera jornada del campionat s'enfrontaran a Terrassa Atlètic i Júnior, malgrat que tot indica que les sanecugatenques ja ho faran com a nou equip de Primera Di-

visió, i mes si tenim en compte la rivalitat existent entre el C D lérrassa i el Júnior.

Tretze derrotes seguides Amb una trajectòria irregular que ha acompanyat l'equip blau-i-negre des de la segona jornada de

competició, les sanecugatenques han ocupat posició de descens directe bona part de la temporada.

'Iot i empatar a un gol fa dues setmanes a les instal·lacions del Júnior amb el Reial Club de Polo de Barcelona, l'equip santeugatenc té del tot difícil mantenir-se a la categoria.

Motociclisme

Xaus continua sense puntuar al mundial

H o m e n a t g e

La Penya Blaugrana homenatja els socis fundadors i propietaris A.L.

Unes hores després que Josep Lluís Núncz, president del FC Barcelona, anunciés que deixarà el club al juliol, la Penya Blangrana de Sant Cugat va retre dissabte passat un emotiu homenatge als socis fundadors d e l'entitat local i també als propietaris que han cedit la seva aeeió al club blaugrana. Els quatre socis fundadors del club santeugatenc van rebre una placa commemorativa. Aquests són Josep Maria Casas, Josep Cïareia, Joan Aymerich i Isidre Sitges. Aquests dos

últims, però, no hi van ser presents.

Martín Reverte, president de la PB Sant Cugat, i Jaume Tubau, un dels dos regidors d'Esports de l'Ajuntament de Sant (Uigat, que van presidir Tacte, van fer entrega també d'una placa als propietaris que darrerament han cedit la seva acció a la Penya Blaugrana.

Aquests són Julio de Paz, Manolita Baró, Joan Aymerich, Josep Maria Casas, Lluís (ïirbau, Josep Maria Farrés, Rosa Masip i Josepa Ribas, viuda de Joan Díaz.

També es van descobrir dues plaques amb la inscripció dels donants i una altra amb Li dels 21

La PB Sant Cugat va fer dissabte unhomenatge molt emotiu FOTO: F..F. propietaris que al seu dia van adquirir la PB Sant Cugat.

Un acte important "És molt important poder celebrar un acte d'aquestes característiques, i més quan a Sant Cugat no hi ha cap entitat que tingui

un local propi com nosaltres".

Martín Reverte també va anunciar, com ja havia fet anteriorment, que al juny abandonarà el càrrec de president. Per la seva banda, Jaume Tubau va voler destacar per damunt de tot que "la PB Sant Cugat té la força de la seva gent".

Rubén Xaus està fent el mateix inici de temporada que en la campanya passada. Després que ja s'hagin disputat les tres primeres curses del Campionat del Món de Supersport, el pilot santeugatenc de motociclisme encara no ha puntuat en cap d'elles.

D i u m e n g e , al circuit de Donington a Anglaterra, el jove pilot local va tornar a patir problemes amb els seus frens, tal com ja li havia succeït a Sugo, al Japó, en la segona prova. En el que ha estat la seva primera prova d'aquest mundial en un circuit europeu, el santeugatenc tampoc ha tingut la sort de cara.

La nova Ducati 748 RS no està responent, de moment, a les expectatives que s'havien creat, tot i que Ruben Xaus confia a superar totes les adversitats que se li estan presentant. Diumenge provarà a Monsa (Itàlia) de puntuar en un circuit on l'any passat va ser segon. Aquesta serà la quarta prova del mundial. /A.L.

Esports

ELS [CANTONS Dijous, IX de maigriel >000

G o l f

31

E n t i t a t s

La UE Sant Cugat convoca eleccions a la presidència À.L.

El Club de Golf Sant Cugat va acollir el torneig per segon any FOTO: E F

El II Torneig Mireia's torna a ser tot un èxit que 230 golfistes.

Després del torneig es van lliurar els trofeus als set guanyadors de cada categoria, tant en categoria masculina com en fèmines.

Les categories van ser les següents: handicap superior, handicap oficial, handicap sènior i scratch. La jornada va cloure amb el sorteig de vuit rellotges i d'altres obsequis, tots ells de les primeres firmes. /À.L.

Per segon any consecutiu, el Club de Golf Sant Cugat va acollir el 6 de maig passat la segona edició consecutiva del Torneig Mireia's de golf, que va tornar a ser tot un èxit a nivell organitzatiu i participatiu. T a m b é enguany, aquest torneig va reunir el màxim de jugadors que permet el camp de joc, que són ni més ni menys

Per primer cop, el CM Sant Cugat va muntar aquest torneig FO TO: E. F.

El1 Ciutat de Sant Cugat, amb bona nota -SaatCugat-

El I Torneig Ciutat de Sant Cugat organitzat diumenge al pavelló municipal per la secció de rítmica del Club Muntanyenc va congregar unes 100 gimnastes.

En categoria escolar les locals que van fer podi van ser les benjamins Alexandra Rozas i Adriana Carreter, primeres, i Andrea Parellada, tercera; la infantil Anna

Campmajor, tercera; les cadets Jéssica Corellana, segona, i Laura Sànchez, tercera; el conjunt aleví de pilota, primer, i l'infantil de corda, segon. També hi va haver competició tant en les gimnastes que participen en la Copa Catalana com en les federades.

Narcís Castanyer, president del club, i Alfredo Bergua, regidor d'Esports de l'Ajuntament, van presidir l'acte. /À.L.

La Unió Esportiva Sant Cugat obre demà la convocatòria d'eleccions a la presidència de l'entitat santcugatenca. Les dates que cal tenir en compte en aquest procés són les següents: el 20 de maig tindrà lloc el sorteig per a la designació dels components de la Junta Electoral; el 23 finalitza el termini per fer reclamacions al Cens Electoral; el 2 de juny es farà la presentació de les candidatures; el 5 acabarà el termini de les reclamacions a les candidatures; el 9 hi haurà la resolució de les candidatures; el 10 es proclamaran les candidatures; i finalment el 6 de juliol se celebraran les eleccions a la presidència.

Les condicions per ser electors i candidats són ser major d'edat i ser soci de número del club.

L'actual president de la UE Sant Cugat, Enric Tomàs, ja ha confirmat la seva intenció de presentar-se a la reelecció.

Autocugat

| Ràdio Sant Cugat

Premis Esport en Marxa 2000 HOQUEI PATINS

FUTBOL SALA

PH S A N T C U G A T (masc.)

Pol Carulla 48 Ruben Munoz 45 Pepon Meneses Zi

W I N T E R T H l IR SANT CUGAT Josep Gonzalez 20 Sergio Garcia 17 Javi Ramírez 16

PH SANT CUGAT (fem.)

Caria Sariol 27 Maria Rosa Tamburini 24 Mònica Vidal 18 18 Carme Balcells

OLIMPYC FLORESTA Dani Martí 22 Joan Reixach 20 José Luís Sànchez 17

FUTBOL SANT CUGAT Francesc Bayo Nando Zamora Chus Garcia

MASJANER(fem.)

Elisabet Escrivà Cristina Garcia Maite Gómez

PB S A N T C U G A T (fem.)

Laura Gallego 46 Laura Martín 32 Mònica Martínez 29

HOOUEI HERBA JÚNIOR (fem.)

Júlia Menéndez Gina Abelló Elena Maragall JÚNIOR (masc.)

Fèlix Sent Joan Vidal Pablo Negre Ricki Ruiz Borja Campos Charli Patllé

25 21 15

16 13 13 11 11 11

33 30 20

HANDBOL UE SANT CUGAT Juanjo Gonzalez Armand Mora Albert Rovira

UE SANT CUGAT (fem.)

49 Marta Puig Mabel Méndez 21 13 Esther Cusó Júlia Villar 13

38 29 23

VOLEIBOL

29 26 25

CV S A N T C U G A T (fem.)

Samanta Santamaría 38 Bàrbara Puigcalí 33 Montse Carvajal 26 Maria Tortosa 26

BÀSOUET UE SANT CUGAT ( masc.)

Gerard Moreno 34 Toni Ballart 32 Pau Riera 30

CV S A N T C U G A T (masc.)

Lluís Moreno 30 Sergio Martín 27 Jordi Piques 21

r~ï PREMIS ESPORT EN MARXA 2000 Radio Sant Cugat i Opel Autocugat busquen el millor esportista santcugatenc de l'any (modalitat individual).

Participa lliurant aquesta butlleta a RSC (c Sant Jordi, 5 baixos) i entra en el sorteig d'un radiocasset KENWOOD amb carregador de CD. Nom i cognoms

Esports

32

FUTBOL

& S /CANTONS Dijous, 18 de maig del 2000

( jstcllar

XI

33

Josep T o u s

Mil·lenari

91

22

Construccions 30 Santpedor

30

Mlanova

30

Viladecans "A Bcllsport

Primera C a t a l a n a Andorra-Gramenet

0-2

Sant Andreu-Peralada

3-2

Igualada-Castelldefels

0-0

Manresa-P. Mafumet

5-0

Santboià-Granollers

1-1

La propera (21 de maig): Sabadell-Joan XXHI; La Romànica-Barberà; Lumen-Badia; Mil·lenari-Caldes; La Karga-Can Rull; Ripollet-Castellar; Tibidabo-Maurina Ef»ara; Juventut 25-E. Cerdanyola; La Planada-Llano Sabadell.

Cerdanyola M.-Sant C u g a t . 4-4 Ripollet-Palafrugell

4-1

Vilafranca-Valls

0-2

Vilassar-.Júpiter

2-1

Prat-Masnou

Equip Sant \ndicii

PP

PI

\<>24

7

GF

GC

Punta

9

1680

18

12

1777

1600

48

IX

12

13X9

1214

48

16

14

1661

1646

46

30

15

15

1594

1598

45

3(1

15

1,5

1395

1426

45

T e r c e r a Regional GRLJP 14

14

16

1396

1474

44

Viladecans"»" 30

14

16

1756

1778

44

CESB

30

14

16

1494

1478

44

Sant Martí

30

13

17

1463

1525

43

1732

43

30

13

17

Martorell

30

9

21

149X

1717

Babar Català-Centelles . . . 6-8

Sant Gervasi

30

d

24

1234

1579

Barcelona-Manacor

I E S i Cugat

30

3

27

1352

1826

1-8

Júpitcr

1(1

I'l

»

9

S.llltl*l|.l

u>

Hi

11

9

l'ala l'ruccll

11,

17

'•

l>

Rip.lk-c

16

17

4

IS

< iraiiicnct

1,1

l(i

7

1 1

Vilatr.ima

u,

l(.

4

l(i

Teulada

\h

14

III

12

( crilansola

16

IS

l'rjr

>í.

H

Masnou

36

14

<S

Ui

Sanl'cdm

a

18

4

Maurcvi

10

15

->

lli

4d

Júnior

29

18

l

Andorra

9,

11

í.

17

45

MonLscrrat

2X

16

3

51

1' Matiimct

.16

11

5

IN

San I-orenzo 29

15

.1

48

3

45

La Unión-L'Esclop

15

106

140

24

Cornellà

29

10

2

17

93

122

22

Vendrell

29

7

6

16

97

113

20

I .•Espluga

29

7

3

19

92

153

17

Vilanova

29

6

4

19

127

193

16

Gcniul cl l'la

29

6

3

20

80

120

15

Calafell

29

6

3

20

80

14.5

15

La propera (21 de maig): Yïlanova-l.'Ksplugu; Reus Dep.-Cornellà; Monjos-Vendrell: Martincnc-Vilafranea; l'H Sant (Àif;at-Calafell;M(illeni,ssa-ll(i.s|)italet;(;eniol cl Pla-Vila-seca; InaSant Just-Juneda.

4-1 HQQUH HERBA:

C a n Fatjó-San Lorenzo . . . 8-2 San Pedro-Les Fonts

Equip

14

PG

GF

PE

Equip

PJ

PG

PE

PP

GF

I . a l mon

2X 2:

21

1

6

10.5

77

64

Sant Martí-Laminados . . . .27-32

Manacor

227

20

3

4

140

81

63

GC

Puirt*

l ' E Sant Cugat-Sants

Vilassar

227

IX

4

5

2

15

I I I S

43

II

(iranolk-is

10

11

"

l(i

\lllls

Sil

12

1

l'I

I)

42

36

21)

s

27,

23

Femení

141

K9

5X

149

139

46

R C Polo-R. Sociedad

1-3

10

104

103

41

Sardinero-Júnior

3-1

29

21

3

lli

47

«i

21

2

107

4.1

65

Babar-( Utalà

227

12

Barcelona

227

13

2

12

131

107

41

T e r r a s s a - U n i v . Sevilla

1113

32

r-IccCictn

227

12

2

13

121

114

3X

At. Terrassa-Club Campo

37

S a n Pablo V . - C l u b Egara . .3-2

Canl-at/i

2x

20

4

MiriMol

28

21

0

( i n Boada

27

Depuradores 2X

42

X4 UI

53

Eawjjj»__

PJ PG

Laminados

5

1

Sanis

I

1 0

I E S i . Cuitat

3

1 o

82

0

28

.543

14 1(1

33

.1

29

n

5

78

32

R. Llorens

26

6

2

116

2(1

Camí Vell

27

5

3

117

IN 12 12

28

3

3

126

PBSuC^o. sa

4

0

105

Sant Quirze

I

2

134

28

1 2

0

PE

PP

0

0

GF 9;

0

3(

0

53

0

91

Calsià

227

II

4

12

129

143

Montsant

27

lli

5

12

117

114

35

l.hsclop

27

II

1

15

115

126

34

(Centelles

27

10

2

15

129

167

32

50 63

II

27

10

I

16

109

114

31

C N Caldes

27

9

4

14

124

133

31

Sant Andreu

27

6

2

19

KM

143

2(1

Maxon " B "

27

4

5

18

102

170

17

La propera (20 de maig): Gràcia-Vilassar; Manacor-Babar Català; Calvià-Barcelona; CN Caldes-Monsant; Sant Andreu-Llopart-3; W. Sant CugatElec. Ciem; L'Esclop-Maxon "B"; La Unión (descansa).

FUTBOL SALA Primera N a c i o n a l A

I * *

PJ

PG

PC

PP

. GF

GÇ

Punta

CDTerrassa

16

15

1

0

79

12

51

R. Sociedad

16

12

?

2

.16

19

26

San Pabkr

16

12

1

3

45

13

25

Sardinero

16

8

5

3

24

11

21

ClubCampti 16

5

4

7

17

20

14

Univ. Sevilla 16

4

3

9

19

31

II

Club Egara

16

4

2

1(1

21

45

10

RCPolo

16

i

3

10

20

41

9

A L Terrassa

16

i

2

11

11

54

8

J»nW

16

2

1

13

13

39

S

La propera (21 de maig): RC Polo-San Pablo Valdeluz; R. SociedadSardinero; Júnior-CD Terrassa; Univ. SevillaAt. Terrassa; Club de Campo-Club Egara.

GRUP 5

S e g o n a Regional GRUP 5

.2-2

0

La propera (21 de maig): Esplugues-UE Sant Cugat; Sants-Ass. Sant Martí.

La propera (21 de maig): Camí Vell-Depuradores; Montserrat-Sant Andreu; Júnior-Sant Quirze; Rubí-Cascellbisbal; Ramon Llorens-PB Sant Cugat; Can Boada-Mira-sol; Terrassa-Can Fatjó; San Loren20-San Pedra; Les Fonts-Matadeperenc.

. . . .3-0

2

Lliipan-3

Les Fonts

R Nuevo

La propera (21 de maig): Andorra-Masnou; Gramenet-Sant Andreu; Peralada-Igualada;Castelldefels-Manresa, Pobla Mafumet-Santboia; Granolllers-Cerdanyola M.; Sant Cugat-Ripollet; Palafrugell-Vilafranca; Valls-Vilassar, Júpiter-Prac.

Divisió d'Honor

Sani Andreu 2x

Sant Martí

1(>

28-30

GC Punta

W. Sant Cugat

Rulsí

Ui

PJ

C O P A Catalana

3-2

Ksplugues

6

4

Mira-sol-Pueblo N u e v o . . . . 5-0

^ "

1(1

10

....5-1

Elec. C i e m - S a n t A n d r e u . . 7-8

Sant Quirze-Rubí

29

9-3

Llopart 3 - C N C a l d e s

PB Sant Cugat-Can Boada. 0-3

"

3-4

iMontsant-Calvià

M a x o n "B"-W. St. C u g a t . 3-7

9

36

GRUP 6

8-1

1,

S«|U <lug8l

1725

Martinenc

Primera Nacional A

4-1

21

Sil

La propera (20 de maig): Industrias-La Almunia; Olimpyc Floresta-Alfa 5; Corbera-Manresa; Hospitalet-Sícoris; Rubí-Èpic Casino; Tallers Cortada-CN Sabadell; Montserrat-La Murga.

51

Sant Andreu-Júnior

10

iRUilUü

1557

Camí Vell-Montserrat

\ilassai

( iistclldcícl % 56

21

30

AI'B

Sant Nicolau

1-0

PJ PG

3(1

Alfa-5-Indústries

HGGUEIMÏINS

7-7

Manresa-Olimpyc Floresta . 7-0 Sabadell-La Romànica . . . . 4-1

Sícoris-Corbera

Barberà-Lumen

2-2

Èpic Casino-L'Hospitalet . . 2-1

Badia-Mil-lenari

4-2 BÀSQUET :

C N Sabadell-Rubí

5-3 4-3

Caldes-La Farga

2-3

L a Murga-Tallers

C a n Rull-Ripollet

4-2

P. A n d o r r a - M o n t s e r r a t . . . 2-3

Castellar-Tibidabo Maurina-Joventut 25

2-2 2-2 1-3

6-5

G R U P 1 Femení

Vendrell-Reus D e p

4-3

Vilafranca-Monjos

5-4

Calafell-Martinenc

6-6

APB-Olesa

45-47

CESB-L'Hospitalet

46-54

Sant Martí-Martorell

55-23

Pt

PP

cr

OC

19

5

7

67

46

62

17

H

7

77

52

59

12

19

2

11

110

58

59

Cerdanvnla

32

17

5

10

66

5(1

56

Santpedor-Construccions . 35-38

l-a l'la nada

31

16

6

9

64

5M

54

Bellsport-Sant Nicolau

Maurina

32

13

10

9

64

56

49

Vilanova-UE Sant C u g a t . . 63-45

PJ PG

Jiiv.25Sct

31

Tihidal..

w

Bailsi-ra

M

La Farjm

32

II

7

11

H3

«H

19

Ca Rull

M

12

9

11

57

6(1

45

B.Kll.l

l>

12

X

12

75

dX

44

Saliadcll

12

12

7

11

(iS

i.l

41

Calclc-s

32

12

5

15

43

50

41

Equip

PJ PG PE

PP

GF

GC I

Alfa-5

27

21

4

2

176

78

Kpic Casinn

27

20

4

5

132

Sícuris

27

19

I

124

La M u n y

27

12

II

125

Almunia

27

12

1

1111

O l i n i p y r K.

27

12

i

87

VOLSBOt

L'Espluga-Ina St. .lust . . . 4-6 Cornellà-Vilanova

Viladecans "A"-St Gervasi. 44-57 •4»V

GRUP A

Segona Catalana

E. Cerdanyola-La P l a n a d a . 1-2 Llanó-Joan X X I I I

Primera Catalana

4-2

Primera Catalana FASE D'ASCENS

H o s p i t a l e t - P H St. C u g a t . . 3-5 Vila-seca-Mollerussa

4-1

Juneda-Geniol el Pla

8-2

Badia-Llars Mundet

0-3

C V Sant Cugat-Olot

3-0

Viladecans "A"-Josep T o u s . 67-71

Corbera

27

lli

.1

PJ PG

Heus Deportin

29

25

2

4

161

X6

48

P l l Si. Ciutat

29

211

1

5 1 19

105

41

Monjos

29

21

2

6

159

S6

44

Sant Gervasi-Viladecans.. 43-64 55-73

Vilniama

2''

l'J

4

6

141

91

42

116

.1 uieda

29

IS

2

9

130

95

3X

109

Iria Sani Just

2''

14

4

II

KKI

8.5

32

I2X

Mollerussa

29

1.1

5

II

110

9X

31

95

34

I» \ n i l . m a

107

Mnnlscirar

13(1

L'Hospitalet-Santpedor . . . 61-41 Martorell-Viladecans

Equip

Manresa

'.'II

C N Saludi-li

PE

PP

GF

GC Puma

38

49-47 54

Eq-V

PJ

PC

PP

XS

*P

12

PUM*

CV Sant Cugat

4.

4

0

1 8

Llars M u n d e t

4

3

I

1(1

4

7

Badia

4

1

3

5

9

5

Olot-B-

4

0

4

1

12

4

Lumen

31

12

4

1.5

47

55

40

lallers

Joan X X I I I

.11

II

-

11

54

62

40

Industries

11

1 Jan.,

.12

1(1

7

15

50

59

-"

tli-s|iitalet

IS

Vila-scca

29

14

I

14

IIS

102

29

Ripollet

32

III

5

17

39

55

35

La propera (21 de maig):

Riiln

IX

Hospitalet

29

10

7

12

111

117

27

CV Sant OiRat-Llars Mundet: Olot-Badia.

1 ~i Kmnanicj M

III

S

17

.58

«5

3.5

Equip L'Iliispiiak-i Olesa

PJ K' 10

PG 26 25

PP 4 5

PF 1X45 1X90

PC 1404 1595

Punla 56 .55

Esports

E L S / C A N T O N S Dijous, 18 dt maig drl 2000

FUTBOL

2a Divisó A

Júnior Femení 16.30 \ïlassar-l'K Sant Cugat (ds)

1a Catalana

Champion-Trinidad Nucva (ds) Mampar Bmc-Olimpyc Floresta (ds)

Infantil

12.00 Sant Cugat-Ripollet (dg)

2a Div. Femení 20.30 17.30 12.15 11.30

2a Regional 12.00 La Farga-Can Rull (dg)

TEMftflS OE TAULA

l a Catalana

Preferent (Copa)

12.30 l'H Sant Cugat-Calafell (dg)

l'K Sant Cugat-Ksparreguera (dg)

Fèmines

Sant F.steve-Mas Janer (ds) I.es Planes-Centelles (ds) W. Sant Cugat-I'ony's (dg) Masjaner-Olo(dg)

Cadet

11.00 PH Sant Cugat-Jonuuerenc (dg)

11.00 LesCoits-UK St. Cugat "A" (ds) 0 9 . 0 0 Sta. Perpètua-l"K St. Cugat "B" (ds)

Cadet Femení

12.00 Castcllar-Olimpyc Floresta (dg) 10.30 Artextil-W. Sant Cugat (dg)

12.00 R. (:jrmeli-IF Sant (aig.it (ds I

3a Divisió

Sant (lugat-f. )a n'( )riach l'B Sant ( àigat-I .unien Can Rull-Júnior

Júnior

17.00 MasJaner-Collbató (ds)

2a Div. Infantil 16.00 l'H Sant Cugat-Sant Cugat (ds) 16.30 Mira-sol-Sp. Rubí (ds) Júnior (descansa)

2a Div. Femení

Copa Cat. Cadet

Aleví Copa Federació Cadet 11.43 l'K St. Cugat "B"-Hospitalet I. (dg)

FUTBOL SALA

BÀSQUET

Sant Cugat "A"-Malibú C N Catalunya-Sant Cugat " B "

2a Categoria

Prebenjamí 0 9 . 3 0 Corbera-I'l 1 St. Cugat "A" (dg) 11.00 l'H St. Cugat "B"-Vic(ds> l'H St. Cugat "C" (descansa)

Copa Federació

1a Divisió

11.30 UF Sant Cugat-Casal Vilafranca (dg) 13.00 UF. Sant Cugat-Gràcia (dg)

16.00 Chess-Dos Rius (ds)

Benjamí 2-0

Veterans Sant Cugat "A" (descansa)

Fase ascens 1 a Cat.

Júnior-Cn Terrassa

CV Sant Cugat- Mars Mundet

UF. Sant Cugat-Beeth Fons

UE St. Cugat-Olot

Prebenjamí

69-51

l'H St. Cugat "A"-St. Sadurní Igualada-PH St. Cugat "C" Bigues-PH Sant Cugat "B"

1a Catalana Cerdanyola-Sant Cugat

4-4

2a Regional Caldes-Ka F'arga

2-3

Prebenjamí

Cadet

Sant Cugat-Roureda Sant Cugat-F'ontetes Sant Cugat-CN Terrassa Can Jofresa-Sant Cugat

8-0 5-0 6-1 2-1

3a Regional Sant Andreu-Júnior Mira-snl-Pucblo Nuevii

Lleida-Sant Cugat

52-62 79-62

HOQUEI HERBA

5-5

Sardincro-Júnior

Fèmines HANBBOL

1a Nacional "A"

Copa Catalana

Div. d'Honor Femení 3-1

Júnior 5-4

Manresa-Olimpyc Floresta Maxon-W. Sant Cugat

7-0 3-7

UF.St. Cugat-Sants

CKSC-I'H Sant Cugat

2a Div. Infantil

1a Div. Aleví 5-0

Sant (aigat-San Lorcn/.o

1.5-0

21-30

Preferent (Copa) Sants-I'F. Sant Cugat

l'K St.Cugat "A"-l'iera St.Jnan-l'H St.Cugat "B"

')-í, 5-5

63-15

Aleví Sitges-I'H Sant (aigat

St.Cugat '·B"-I·'M'FK St. Cugat "A"-Gràcia l :K St. Cugat "B"-Coll

58-48 71-49 106-81

6-5

4-1

2a Provincial (Copa) I T: Sant Cugat-Nou Barris

2a Catalana Femení Vilano\a-l ¥. Sant Cugat

BE TAULA

U-2

24-24

Copa Cat. Cadet

3a Catalana "B" San (.'risrobal-Sant ('ugat

PH Sant Cugat-Ripollet

Infantil

&M§omT

UF Sant Cugat ".•V'-Vallag 6-1 4-0 2-1

TEMWS

Juvenil l.aRnca-UK St.Cugat

ajornat

5-4

28-30

3-2

1a Div. Cadet

Sant Cugat - Terrassa Ca n'()ri.ich-Mira-so] Júnior-lndustrial

3-5

41-61 Sant Feliu-PH St. Cugat

FUTBOL SALA

9-2 I l-l ajornat

1a Catalana

Cadet Femení

1a Catalana Juvenil Can Fatjó-Júnior

PATINS

Hospitalet-PH St. Cugat UK Sant Cugat-Les Corts

2a Div. Juvenil Júnior-Badia

HOQUEI

UF: St. Cugat "A"-CIC UF: St. Cugat "B"-St. Llorenç

8-1 5-0

Preferent Juvenil

3a Categoria

Div. d'Honor Femení

Júnior Femení

Sant Cugat-Badia

Duran-Sant Cugat "A"

Sant Cugat "B"-Olympus

HOQUEI HERBA

VOLEIBOL

19.00 Olimpyc lïorcsta-Alfa 5 (ds) 17.15 \V. Sant CuRat-Klec. Ciem

FUTBOL

1a Categoria

Benjamí 13.00 l'H Sant Cugat-(;KiK(; (dsi l'H St. Cugat " B " (descansa)

CCopa B a r c e l o n a )

2 0 . 3 0 Granollers-UK St. Cugat "A" (ds)

An

Infantil

1a Catalana Juvenil 17.30 Adrianenc-UF. Sant Cugat (ds)

Artiué-( )limpye Floresta

M

Ripollet-UK Sant Cugat (ds)

17.00 Roda-I'H Sant Cugat "A" tds) 0 9 . 4 5 PH St Cugat "B"-Mollet (dg)

10.Ió W. SantCugat-Cardcdcu(dg)

2 0 . 0 0 l'B Sf. Cugat-Matadcpera (dg)

Infantil (Copa)

0 9 . 4 5 Bonanova-I'H Sant Cugat (dg)

11.00 l'K. SantCugat-Ksplugucs (dg)

Castellar-Olimpyc Floresta (d") Kscola Joviat-\Y. Sant Cugat (dg)

Infantil

('E .Sant Cugat-Olesa (dgl

Aleví

Juvenil

Copa Catalana

Cadet

3a Provincial (Copa)

16.00 Jespac Sferic-l'I I Sant (aigat (ds

mimmm..

2a Provincial CCopa) l'K Sant Cugat (descansa)

15.30 l ' H Sant Cugat-Congrès (ds)

Juvenil

2a Div. Juvenil

1a Nacional

H0Q0E1 PATINS

0 9 . 1 5 UF. St. Cugat-U. Manresana (ds)

3a Regional 12.00 Júnior-Sant ÇHiir/c <(Jfi.) Can Boada-Mira-sol

33

4-1

3a Provincial (Copa) U F Sant Cugar-I'arers

4-5

WOLEIBOL

Benjamí Copa Catalana

LLUÍS

Bigues R.-I'H St. Cugat "li"

Infantil (Copa) í-2

F Sabadell-UF. Sant Cugat

I-?,

instruments

G R1E R A C/SANTIAGO RUSINOL , 4 5 TEL. 9 3 5 8 9 5 0 7 2 \"*1

,' . >-

DISSENYS EXCLUSIUS

|

CABELLO

i

Francesc Moragas, 5 - 3r la

Tel. 93 674 44 94

VALLDOREIX, 16 TEL 93 674 14 82 a Rosselló, 13 / 93 675 47 57

Esports

34

ELS-?CANTONS Dijous, /<V de maig

Femení

Sant Jordi-Avenc

30-42

l'H St. Cugat (descansa)

Benjamí

M l N I I . I . K l l KS •:s< :<>l .A D ' I N K :IA<

HOQVm

:l()

PATINS BÀSQUET

"Micros" 94-95 10.00 l'H St. (:ii»at "V-l'H St. Cugat "B" (ds

Aleví Masculí Sant Jordi "A"-Pins del Vallès . . .76-35 Santa Isabel-Avcnc .40-43 Regina Catmeli-Centre Obert .50-30 l'la Karreras-Kerran Clna .55-15 .51-49 Juan Maragall-Catalunya

Sant Cugat "B"/B2 9 3 12.00 l'H St.Cun.it "H" St.i PLTix.Tii.iklsI

Sant Cugat "A 7 B 1 9 3 l'I I St. ( amat (descansa)

Aleví Femení

Avcnc-I'ins del Vallès Verdaguer -I'ins del Vallès Ferran Clua-Sant Jordi "A" Catalunya "B'-Pla Farreras M. Rubí-Regina Carmeli Joan Maragall-Centte Obert Santa Isabel-Sant Jordi " B " Agora-Catalunya "A" Collserola-La llotesta

R C

[•

1. O

0-3 4-3 7-1

Montserrat-Santa Isabel Joan Maragall-Ferran Clua Joan Maranall-I.es Planes Pau Casals-Rubí Norte •'B" I.iceo Politècnic-Col. Balmes

84 2-4 9-2 7-8 0-

Prebenjamí San Cristobal "D"-Àgora " D " 2-0 Canjofresa "B"-St. Cugat " B " 2-0 St. Cugat "A"-CN Terrassa " C " . . .2-0 Júnior-San (Iristobal 0-2 Àgora "C"-Sant l.lorenc 0-2

Infantil Avenç- Thau

1-2

FUTBOL ü~ I I FUTBOL

FUTBOL A-7

SALA

Aleví

KK Foiró "B"-Manstcs " B "

Infantil KK Foiró-Agora .

Aleví

Quan compres un tiquet de Barcelona Dragons, no compres tan sols una entrada per a veure Podràs viure un complert i sorprenent espectacle abans, durant i després del partit

H A

27-47 0-2 37-21 20-19 30-29 41-18 0-2 23-32 0-2

I.a 1-arga-Castellbisbal Maristes "A"-KK l-'oiró "A" Mira-sol-Schola "A"

del2000

0-6

Col. Huropa-Rubí N'orte "A"

un partit de Futbol de més de 3 intenses

N A

DRAGONS

DISSABTE 2 0 MAIG 1 9 . 0 0 H - BARCELONA DRAGONS - AMSTERDAM ADMIRALS DIUMENGE 11 DE JUNY 19.00 H - BARCELONA DRAGONS - FRANKFURT GALAXY DISSABTE 17 DE JUNY 19.00 H - BARCELONA DRAGONS - SCOTTISH CLAYMORES

americà. hores,

.1-6

EIS i CANTONS £

^\

I

Espectacles

Luitura

35

Dijous, IX de maig del 1000

A r t

El Centre de Restauració cedirà l'espai al Museu de Sant Cugat

Els claustres van ser punt de partida d'una nova mostra itinerant d'art català S'inaugura la dotzena edició de la Mostra d'Art Contemporani eia mundial en el camp de la plàstica". Per Recoder, la mostra itinerant constitueix "una manifestació de vitalitat cultural" que "no és casualitat que parteixi" de la societat civil de Sant Cugat. Josep Canals va destacar finalment el fet que la mostra "hagi sabut rodejarse dels últims avenços tecnològics" per continuar vigent després de 23 anys.

La Generalitat i l'Ajuntament de Sant Cugat han començat recentment les negociacions que han de dur a que, en els propers mesos, es decideixi finalment el trasllat del (Centre de Restauració de Béns Mobles de Sant Cugat a un emplaçament més idoni. Així ho va fer saber el conseller de Cultura, Jordi Vilajoana, durant la seva darrera visita al municipi per inaugurar la Biennal d'Art Contemporani als claustres del Monestir de Sant (Jugat. És precisament en aquest espai on s'ubica actualment el ('entre de Restauració, concretament en una part del pis superior, lloc que tant fonts de la Generalitat com de l'Ajuntament coincideixen a afirmar que "no és el més idoni". Tot i que no ha transcendit ni la data ni el lloc de destinació de les diverses peces per traslladar, l'emplaçament final serà una nova dependència municipal. Per la seva banda, l'espai que ocupa actualment el Centre servirà per concentrar el futur Museu de Sant Cugat, una altra antiga aspiració del consistori. HI Museu no estarà llest abans que. el desembre del 2002, finalitzin les actuacions que estan previstes en el Pla Director del Monestir, que va signar precisament la setmana passada l'alcalde I Juís Recoder amb representants d'Immobiliària Colonial, que finançarà l'obra. HI pla, que estarà finalitzat el proper juliol, ha estat encarregat a l'arquitecte santcugatenc Joan Albert Adell, i recull tot un seguit d'actuacions arquitectòniques i arqueològiques destinades a remodelar el .Monestir, incloent-hi la subjecció del monument per evitar-ne el desplaçament cap a la riera.

Kl'rnnseller He Cultura va inaugurar l'exposició FOTO: EDI 'ARI) /•'.-[KfXYFS ra que la mostra neix amb la voluntat "d'apropar l'art contemporani a la societat, incentivant el conreu dels diversos llenguatges plàstics".

guany a fer una revisió històrica del paper i del significat de les edicions anteriors, així com també a homenatjar als col·laboradors i artistes que hi han Durant la inau- L a f m s t m jrjnermt participat al llarg guracio t a m b é dels seus 23 anys van estar presents portarà l'o/r/YI de 33 de vida. Per al did i v e r s o s n i e m - „,.,.,• . . „ ,,,, . , / / rector de la Bien-

.

...

. artistes a un total de

.,

bres del jurat de nal. Josep Canals. la m o s t r a , c o m - qUWZe MU///C/p/S de a<\iiesta d o t z e n a ties "fer-se un lloc post personalitats per destaca- Cata/ima i Andorra guit e*™»^™»™del món de l'art, com a fidel reflex com el crític Jode l'art fet durant sep Maria Cadena o els pintors la democràcia", l'na de les noJaume Muxart i Mercè Diògevetats més importants de l'edine. ció 2000-2001 és l'ús que fa de La Mostra està dedicada enles noves tecnologies en la seva

Amb paraules de l'organitzador de la mostra, la Biennal respon a "la voluntat de la societat civil de treballar a favor que Catalunya comenci el segle XXI a l'avantguarda de les arts plàstiques a nivell mundial", i és "especialment interessant" el fet que es tracti d'una iniciativa "de Sant Cugat cap al país i la resta del món", en un context de "construcció europea en tots els seus vessants".

Per la seva banda, el conseller de Cultura va assegurar durant la inauguració que una iniciati\ a a m b "tants a n \ s a les esq u e n e s " , però que "ha sabut posar-se al dia en matèria de mitjans tecnològics", demostra "una gran vitalitat, tenint en compte que és una iniciativa de la societat civil". L'alcalde de Sant Cugat també va voler remarcar "la importància que anv rere any pren" la iniciativa sant-

/<Ú

Calduch

tde

! £ KÍ?

Música • Teatre • Dansa

-'::?&:::•:- *—<

:;;

:l!-- ^ r 1! *

—

*

Orie

•

Musical

Sí

I

<*. -mm :! m; sí; oi :;ïgSi;;i ;| m ïg 1

3

U c es C/2

08190

Montserrat

O (N ro "t Os

os m

SS * cd

ft,

II

Les xifres parlen per si mateixes. Durant vint mesos, trenta-tres artistes catalans veuran exposada la seva obra en quinze municipis de Catalunya, incloent-hi el comú d'Kncamp a Andorra. Ks tracta de la XII Biennal Mostra d'Art Contemporani Català, inaugurada divendres als claustres del Monestir de Sant Cugat.

reté mai

difusió. La inauguració, de fet, va poder ser seguida en temps real des de qualsevol punt del món a través d'Internet, gràcies als mitjans que va disposar Airtel, empresa q u e patrocina la mostra. Els responsables de la Biennal van aprofitar la inauguració per p r e s e n t a r t a m b é l'extens catàleg oficial que, en format de CD-ROM. és una novetat a àmbit estatal per quan inclou per primera vegada en format electrònic l'obra d'autors contemporanis.

'L M. S. - Sant Cugat -

L'exposició itinerant va iniciar amb aquest acte un recorregut que finalitzarà el desembre del 2002, oferint un extens panorama de les línies mestres de l'art q u e s'està realitzant actualment a Catalunya. HI municipi acollirà la Biennal fins al proper M) de juny. A partir d'aquesta data, l'exposició viatjarà per diverses ciutats com Terrassa, Reus, Tortosa i les capitals de província per finalitzar al Palau de la Virreina de Barcelona, on es clourà.

La mostra, organitzada pel pintor i galerista Josep ('anals i que s'ha dotat d'un pressupost de 5,X m i l i o n s d e p e s s e t e s , comptarà amb obra de tres artistes santeugatencs, com són Sergi Barnils. Carmcn Anzano i Josep Ciran i Garriga, fet que. segons ( 'anals, contribueix a situar la ciutat en "l'elit de la creació plàstica contemporània".

Ks per això que Canals assegu-

T. M. S. - Sant Cugat -

e-rrjail

coder, que van realitzar posteriorment una visita comentada per l'exposició, la primera de les quinze que tindran lloc durant els propers vint mesos a diverses localitats de Calalunya i d'Andorra. Segons Jordi Vilajoana, la Biennal "contribueix a la projecció cultural de Sant Cugat" cap a la resta de Catalunya, un país que s'ha constituït, segons el conseller, "una potèn-

Tel. i

El claustre del Monestir de Sant Cugat va ser una vegada més l'espai que va acollir la inauguració de la dotzena edició de la Biennal Mostra d'Art Contemporani Català, organitzada pel galerista santcugatenc Josep Canals.

L'acte va comptar amb les intervencions del conseller de Cultura de la Generalitat, Jordi Vila joana, i de l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Re-

Cultura

36

ELSJC4INTOINS D.jom.isde maig del 2000

E s d e v e n i m e n t s

Galeria Rusinol celebra aniversari amb una exposició de Joan Abelló

3 . 7 0 0 alumnes han participat en la campanya teatre a l'escola

s

Es la primera vegada que el pintor molletà exposa a Sant Cugat Catorze són els anys que porta exposant la santcugatenca Galeria Rusinol. Per celebrar aquest nou aniversari, i després d'anys de nombrosos intents, l'artista Joan Abelló va inaugurar dijous passat una exposició en què presenta una mostra heterogènia de la seva darrera producció. Abelló, que conrea una pintura neoimpressionista amb gust per una infinitat de temes, du a Rusinol una trentena de peces que abarquen tres etapes: l'actual en oli sobre tela, una recentíssima i molt fresca sèrie sobre paper i la que respon a un homenatge, en forma de deu obres representatives, que ha volgut fer l'espai d'art a un dels més destacats pintors actuals.

T. M . S .

- Sant Cugat -

Kn cl transcurs d'una multitudinària cerimònia, la (ialeria Rusinol de Sant (aigar va inaugurar dijous passat la mostra (]ue cl popular espai d'art ha volgut dedicar a l'obra i a la figura del pintor molletà Joan Abelló. L'acte -la primera ocasió de veure l'obra de l'artista al m u n i c i p i - va coincidir també a m b la celebració del catorzè aniversari de Rusinol, fet pel qual, el seu director, Josep C a b a n e s , va agrair el "suport q u e ha r e b u t d u r a n t t o t s aquests anys" la iniciativa artística. Per Cabanes, l'aspecte més important assolit per la galeria és "haver arribat a la xifra d e 500 socis" del fons d'art, gràcies al fet q u e "s'ha mantingut un bon nivell en la programació dels artistes", segons el galerista. És per això q u e el responsable de la galeria va voler celebrar-ho exposant "un pintor q u e d e s t a q u é s per so-

bre ilel ni\ell que presenta normalment la galeria". en aquest cas. Joan Abelló. Kl galerista es mostra satisfet per haver "tingut la gran sort de lligar aquesta exposició", ja que "feia més de deu anys" que s'estava gestant, però "mai arribava l'oportunitat de materialitzar-la".

L'exposició inaugurada dijous mostra tres aspectes de l'obra de Joan Abelló, considerat un dels artistes essencials de l'actual panorama pictòric català.

La sala ú de la galeria inclou una representació de l'obra recent en oli sobre tela. La quinzena d'obres d'aquesta primera part donen pas a una desena d'aquarel·les q u e . en paraules del pintor, si bé "són menys figuratives" que l'obra anterior, guanyen en "frescor". L'última sala de la galeria mostra diverses peces del fons particular d'Abelló, corresponents al període q u e comprenen els anys 1995 i 1997, a m b les quals la Galeria Rusinol ha volgut retre el seu homenatge al pintor,

C r í t i c a

de

"Up and Down"

L'artista compta amb el Museu Abelló de Mollet FOTO; XAVl l.ARROSA q u e presideix el Reial Cercle Artístic de Barcelona.

Una trentena de peces en total que, segons Joan Abelló són "prou significatives" de la seva trajectòria, i q u e " r e u n e i x e n una mica de tot", amb t e m e s tan heterogenis com els dedicats a l'Illa de Pasqua, a Egipte, la Polinèsia o al paisatge del Vallès, i que formen part dels espais més propers al pintor, ja que,segons diu "s'ha fet una tria amb els materials amb q u è comptava al teller". Les obres d'Abelló es caracteritzen p e r una intensa explosió de color, que "poc a poc va obrint-se pas a través de la consciència de

t e a t r e

amb

Gas

EDUARD ÏENER KL CRIAT de R. Maugham. Traducció de Salvador Oliva Director. Mano Gas Intèrprets: Paul Berrondo, Mia Esteve, Marc Martínez, Blai Llopis, Irene Montalà i Dolo Beltr&i.

Espai escènic M. Gas, B. Puigdefàbregas, i Q. Gutiérrez Disseny d'U-lumittació: Quico Gutiérrez Lí>r//3£í.Tèatre-Audttori. 12demaig Mario Gas és un director manipulador en l'accepció més positiva de la paraula. No en té prou mai a fer una lectura ajustada d'un text, ni es queda en la superfície de la història, i sempre és respectuós amb l'autor. Robin Maugham, aristòcrata i homosexual, alumne d'Eton i Cambridge és un autor que, amb la seva obra teatral T h e servant fa una crítica despietada de la seva prò-

pia classe, una mena de narració victoriana passada per la picota, mostrant Sa decadència implacab l e d ' u n dels s e u s , dels q u e viuen a dalt, per l'acció intel·ligent i fascinant d'un criat, membre dels que sempre han viscut a baix, q u e explota la progressiva indolència, Sa dependència infantil i l'ambivalència sexual del patró amb la impagable ajuda d'unes noietes pertanyents al s u b m ó n , però q u e t e n e n un atractiu especial per al noble de gustos alterats per una llarga estada a les colònies, on no tenia ocasió d'escollir allò que tocava.

Blai Llopis construeix un Barret que s'acosta al Vago shakespearià i està esplèndid en la seva escena d'afirmació territorial.

Marc Martínez treballa positivament la seva evolució físicament, però no fa mai l'efecte de ser un

gentleman paràsit i superflu, pel q u e fa a la dicció, a! to. ïrene Montalà, en canvi, fa una nínfula d e sensualitat alliberada i natural, conduint una escena d'entrega i seducció a parts iguals. I per a voluptuositats, Dolo Beltran, esplèndida, contundent, carnalment viva, una pedra lligada al coll del noble Tocy Williams per arrossegar-lo fins al fons de l'abjecció absoluta. Mia Esteve com a Sally, l'eterna nòvia, flairant la competència deslleial del criat, no sembla creure's el personatge, igual que Paul Berrondo com a Robert Mertoa, company d'escola i més que 8tttà(í> q u e després d e fracassar a m b Sally, intenta de nou fer sortir cl seu amic de la claveguera on ha caigut, a baix, per endur-se'l a casa seva, on podran viure junts, d e nou.

l ' e s p e c t a d o r " , tal com diu el mateix artista.

El pintor de Mollet, considerat un dels més destacats pintors neoimpressionistes catalans, assegura que compta amb "molts seguidors a Sant C u gat", tot i q u e mai havia exposat al municipi. L'artista compta a m b una col·lecció pròpia al Museu Abelló-Fundació Municipal d'Art de Mollet, dipositària t a m b é de la col·lecció privada del pintor, una mostra representativa de la pintura i escultura catalanes dels segles XIX i XX, així com diferents mostres d'arts plàstiques contemporànies.

L'Escola d'Arts al II Saló de l'Ensenyament de Sabadell T. M. S.

L'Escola Municipal d'Arts Plàstiques i Disseny de Sant Cugat participarà en la segona edició del saló de l'Ensenyament de Sabadell, que tindrà lloc entre els dies 18 i 21 de maig a l'Eix Macià de Sabadell. El centre santeugatenc compartirà l'espai amb les escoles municipals d'arts de Rubí i Terrassa, en un estand que oferirà informació sobre l'oferta formativa en cicles formatius d'arts plàstiques i disseny que es poden cursar als diferents espais. En el cas de l'Escola de Sant Cugat, el centre ofereix cicles d'art final, il·lustració i gràfica publicitària, a banda de nombrosos tallers.

T. M. S. - Sant Cugat Un total de 3.738 alumnes de les escoles de Sant Cugat han p a r t i c i p a t en la C a m p a n y a d'Espectacles per als Centres d'Ensenyament Primari durant aquest curs escolar 1999-2000, organitzada per l'Ajuntament en col·laboració a m b Ics escoles p ú b l i q u e s i privades del municipi. Els nois i noies que hi han p a r t i c i p a t han p o g u t veure obres com Estrambòtic.

Ot el (Juitxot o Teatre de mitjanit. i fins a un total de set. Enreka! ha estat l'obra més vista. amb més de 1.100 espectadors al llarg de tres funcions, tot i que l'espectacle Contes al terrat va rebre la visita de 644 escolars en l'única funció que es va fer per a la campanya.

Enguany han participat deu escoles públiques i privades en la iniciativa, d e s t i n a d a a difondre l'interès pel teatre entre els més joves. De fet, han estat els alumnes de P3, P4 i P5 els que han assistit més maj o r i t à r i a m e n t a les d i v e r s e s obres programades,

Finalitza Dansa a les Escoles amb ballades conjuntes T. M. S.

Una ballada conjunta de les escoles públiques que hi han participat servirà durant tot aquest mes per donar per finalitzat el programa de Dansa a les Escoles que organitza l'Ajuntament a m b la col·laboració de l'Esbart de Sant Cugat Des del dia 10 passat i durant els propers 26 i 29 de maig, els alumnes de cicle inicial i mitjà de les escoles primàries del municipi demostraran la seva perícia amb el ball, en actes que tindran lloc a la pista exterior de l'escola Joan Maragall. Segons els responsables d'aquesta activitat, ('objectiu del programa ha estat "treballar l'expressió del llenguatge corporal a través de la dansa popular i tradicional", amb la realització d'una sèrie de sessions de formació dels mestres de música amb els responsables de l'escola de dansa del mateix Esbart d e Sant Cugat.

A m b aquesta experiència, els mestres han organitzat després durant el curs diversos tallers amb els seus alumnes.

Cultura

ELS í C/UYTO1V5 Dijous, IX de maig del 2000

M ú s i c a

37

i c # o n s

Un santeugatenc investiga els inicis del gas i Pelectricitat

El Cor Infantil i Juvenil de Sant Cugat celebra el desè aniversari La formació cantarà al VIU Congrés de Premsa Comarcal

T. M. S.

T. M. S.

- Sant Cugat -

El Cor Infantil i Juvenil de Sant Cugat ha estat convidat a participar en els actes del VIII CongrésXVIII Assemblea de l'Associació Catalana de la Premsa Comarcal, amb la realització d'un concert que tindrà lloc el proper dissabte dia 20 al Teatre-Auditori del Centre Cultural. L'esdeveniment tindrà un d o ble significat, ja que coincideix amb la celebració del desè aniversari de la formació de cant coral. Es per això que el Cor Infantil i Juvenil ha preparat un programa especial, que compta amb la participació extraordinària de les sopranos Montserrat Bernal i Rosa Mateu, així com també d'un quartet de corda, a banda de la col·laboració habitual del pianista Oriol Castanyer, que farà les funcions de subdirector. Elisenda Carrasco i Martí Marín dirigiran un concert que s'iniciarà amb XIStabat mater dolorosa de Giovanni Battista Pergolesi, interpretada per la soprano Rosa Mateu i pel mateix Cor Infantil i Juvenil. La coneguda obra, una de les peces més importants

Acompanyaran el cor la mezzo Montserrat Rertral i un quartet de cordti /•..' X. /..

del compositor italià del segle XVIII, a partir d'un poema medieval, ocuparà la totalitat de la primera part. Tot i la "dificultat del text", es tracta, segons Maní Marin, d'una obra "de gran bellesa" que "el públic de ben segur agrairà". La segona part del concert estarà marcada per obres contemporànies de di-

ferents tradicions, pop i tradicionals de Suècia, Rússia, Veneçuela o Japó.

Segons els responsables del cor, "es tracta de donar varietat" a un concert que finalitzarà amb un fragment del musical La veu dels repartidors, dedicada als assistents al Congrés de l'Associació Catalana de Premsa Comarcal.

I d e e s

Un nou cicle a Mythos convida a 66pensar críticament" la realitat contemporània

El santeugatenc Joan Carles Alayo ha presentat recentment la seva darrera obra, sota el títol El gas i Velectricitat a Vilafranca del Penedès. Organitzador de la Marxa Infantil del Club M u n tanyenc i escriptor ocasional, Alayo tracta en aquest nou llibre, editat per l'Ajuntament deia localitat tarragonina, dels inicis de les xarxes energètiques d'una vila catalana representativa del seu context durant el p e r í o d e situat e n t r e els anys 1865 i 1935.

Segons Alayo, el llibre explica "els aspectes fonamentals que ajuden a entendre la introducció del gas i l'electricitat a Vilafranca i la seva evolució fins a la Guerra Civil". D'aquesta manera, l'obra tracta aspectes com la ràpida però dèbil introducció del corrent elèctric en el teixit econòmic i social de la vila penedesenca des de 1885, a la que succeeix una posterior reelectrificació per e m p r e s e s mitjanes, que constitueixen la gènesi dels actuals gegants espanyols de l'energia. Per Alayo, una de les claus de l'èxit d'aquestes empreses ha estat la seva aposta històrica per "la diversificació dels seus productes".

Fèlix de Azua, protagonista de la primera conversa del cicle T. M. S. - Sant Cugat -

La jove llibreria Mythos va inaugurar dimarts un cicle de conferències a càrrec del filòsof santeugatenc Gerard Vilar, que va comptar com a primer convidat amb la presència de l'escriptor, periodista i filòsof Fèlix de Azua. Momentos derisivos, la darrera novetat editorial de l'intel·lectual català va centrar bona part de Tacte, durant el qual Azua va mostrar la seva mirada més crítica - " p e r ò no pessimista", segons l'autor- de diversos esdeveniments de l'actualitat social, cultural i econòmica.

En diàleg constant amb Vilar, professor de filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona, Fèlix de Azua va defensar que. atès que "cap de nosaltres té cap altra consistència que la del seu propi relat", existeixen "moments crucials" que creen a q u e s t relat i q u e , per tant, "conformen la nostra vida". Per al columnista d'El Pa/s, la feina

Fèlix de Azua és periodista F: X. I..

de l'intel·lectual ha de ser necessàriament crítica, per tal d'ajudar a "posar les coses en el seu lloc", que no és un altre que "un sistema i una forma d'organització social" que està destinada a "enfonsar allò de digne que hi ha en l'ésser humà" a través d'elements il·lusori'; com "la pro-

mesa de felicitat". És per això que Azua no es va estar d'afirmar que "les línies mestres del nostre sistema són un frau".

Amb tot, el periodista, que va emprar durant tota la xerrada un to distès i cordial, va trobar espai per a l'esperança per a tots aquells que no responguin a la crida del "gregarisme" que estan d u e n t a t e r m e els d i v e r s o s agents socials i econòmics.

Azua va parlar també del procés que el va dur a la confecció de la seva darrera novel·la, constatant "la dificultat per trobar informació veraç referent als anys seixanta", època que, segons l'autor, "s'està reinventant ara", i que no ha quedat gravada "ni tan sols en la memòria de la gent", almenys fins al 1965.

D'altra banda, i aprofitant l'activitat del seu interlocutor, Fèlix de Azua va assegurar també que "l'art contemporani no interessa a ningú que no siguin els filòsofs", ja que representa el fet humà més "nihilista i fascinant".

És tant la vinculació laboral de Joan Carles Alayo a la com-

htan Carles Alayo FOTO: X. I..

panyia elèctrica Endesa com els coneixements sobre el sector a través de la seva tesi doctoral sobre la història de l'energia els dos aspectes q u e han contribuït, segons l'escriptor, al seu interès pel tema. El gas i l'electricitat a Vilafranca del Penedès va ser presentat per Sant Jordi a la mateixa localitat, ciutat de naixement d'Alayo, i és el resultat, segons l'estudiós del fet energètic, de "molts mesos d'un treball fonamental de documentació" a diversos arxius municipals i comarcals, que ha servit, però, per "desentrellar un munt de preguntes amb les quals partia inicialment".

Abelló "AHIR, AVUI I SEMPRE" Kxposició - Homenatge Aniversari -fins elXIV 30 de maig • Sala Rusinol

«Abelló Jo (aulorctral)» Oli sobre teU. 41 x 41 (in

Santiago Rusinol, 52 - Sant Cugat

SalHHusínol

Horari ininterromput de dilluns a diumenge

Tel. 93 675 47 51

38

Cultura

Q S /CANTONS Dijous, 18 de maig del 2000

Et

r e p o r t a t g e

Els carrers del centre urbà estan cada dia més col·lapsats mentre les barriades noves resten buides de cotxes, gent i comerç. Tothom ha marxat a treballar i les botigues, a molts llocs, encara no s'hi han instal·lat. Blocs monòtons s'afileren en espais que es van omplint de ciment mentre la xifra d'habitants s'acosta als 60.000.

Sant Cugat, un territori desequilibrat "Per situar una casa entre jardins... "(Ibn Luyun) Un barri sense botiguers FOTO: MA ROVIRA M A R I À N G K L A ROVIRA

El text {/'aquest reportatge precedeix al del número anterior.

I na de les assignatures de l'Escola d'Arquitectura que tenim a prop és Arquitectura Domèstica Occidental, Segles XVIII-XX. Models Culturals i Cultura Material. La imparteix Txatxo Sabater, que m'acompanya a fer una volta pel poble per a comentarme'n el creixement. Anit va parlar al Col·legi d'Arquitectes d'hàbitat i noves tecnologies.

-A Sant Cugat passa ara que Barcelona ha escampat els seus problemes i els embussaments de Sarrià són aquí.

Hi ha un conflicte en l'ús del carrer, entre la condició urbana i suburbana.

Si és urbà, et marques una ruta i no una trajectòria.

Sortim i ens trobem l'aparcament del centre, abans de marxar en direcció a l'Arxiu Nacional.

-És una superfície tan gran com l'Escola totalment asfaltada i no hi ha clavcguerons. L'arquitecte imposa el seu criteri i no en té ni idea. El terreny és csgraonat i no és legítim, amb criteris de sostenibilitat, fer-ho pla; l'Escola n'ha fet un estudi i això ho ha ignorat.

A prop de l'Arxiu, cap al carrer del rei Jaume 1, les vies fan una quadrícula.

-En aquesta àrea s'hi han parcel·lat 600 metres quadrats amb allotjament unifamiliar aïllat i zona verda. T é coses absurdes, entremig hi ha una mena de carrers de vianants, amb aquestes boles, que no saps si és per jugar a futbol; si és això, que hi posin porteries.

Si tots van amb cotxe, millor que hi fem un parc.

Comentem els tòpics de reproduir la ciutat aquí, qualitat de vida...

-Sant Cugat per fora és maco, i per dins? En quedaríem garratibats. L'arquitecte fa barbaritats i el públic està desconcertat. La gent ve perquè és la moda. Les cases tenen dues orientacions i en podrien tenir tres, pugen uniformes quan es podrien articular.

Així abarateixen costos i tenen uns marges enormes.

M'explica una experiència danesa amb unes cases ben diferents.

-Es va fer als anys 70, unes configuracions que gestionen una petita àrea comuna on fan activitats. La cuina de cadascú és petita, l'uses menys si pots anar-hi quan arribes tard. Fas un sopar en comunitat i tens temps per explicar un conte al teu fill. Mira, aquests habitatges semblen una mica en aquesta línia, estan bé, fan una petita bossa, una urbanització discreta.

Són dos grups de cases a prop del carrer de Santa Rita. Maó vist, formes

C r i t i c a

de

Rehabilitació

normals i humils que no criden l'atenció com volen fer la majoria, amb finestres rodones i vidres lluents.

POCA IMAGINACIÓ -Aquest òcul és patètic, a més ja està gastat. És una tipificació simplista, una oferta d'habitatge avorrida, cases com conilleres. Segons l'estructura ocupacional, cal que l'oferta es diversifiqui. Ara les famílies no són iguals, però la inèrcia dels constructors és brutal, és l'únic lloc d'Europa on passa. Sant Cugat és la demostració més gran de la por, de defectes que no s'han resolt. No hi ha cultura de l'habitatge.

En Txatxo és convincent, me l'imagino molt bon professor, des del coneixement a fons d'altres realitats. A França van donant valor afegit a la casa i a l'hora de la jubilació la venen i van de lloguer a una de més petita.

-Es que tenen una cultura, i no com aquí, que un pobre treballador es compra una casa i s'hipoteca per tota la vida. Vénen aquí, no hi ha botigues, van a comprar al centre i tot es col·lapsa, més que a Barcelona.

El territori ha quedat molt desequilibrat. Caldria fer un gran park and raida l'estació, o molts aparcaments a totes les estacions, perquè necessiten el cotxe per anar a l'estació.

Marxem d'aquesta barriada a prop

de l'Arxiu i a prop de Mira-sol, amb carrers molt buits i poca vida.

-Hi ha superfície verda, lligada a la qualitat de vida, però el senyor que arriba ha d'anar a comprar i mira les tres botigues q u e hi ha, són d'informàtica, cuina preparada i piscines, és absurd. I aquesta diferència de criteris, aquí un edifici alt i allà un de baix, això a França no passa perquè l'autoritat no la tenen els municipis sinó l'Estat.

Més enllà, unes torres velles mostren la lògica d'un espai amb jardí i llibertat. Oblidades de la moda d'aparença i lluïment, llunyanes, com llunyà és el criteri d'altres llocs, nord enllà, d'espais de sociabilitat, àrees de convivència i serveis comuns pràctics i agradables.

L'escriptor Ibn Luyun escrivia a Granada, al segle XIV, un tractat de jardins i arquitectura, on deia que triéssiu un turó per bastir la casa entre jardins.

Cal plantar rosers i murtra a prop de la parra i fer-hi, al fons, habitacions per als convidats i algun estany amb l'aigua que corri. Mentrestant, aquí, el poble no era encara poble, només quatre masies on algun pagès devia plantar flors i tocar una flauta de canya.

Potser en el brogit d'ara s'hi podria trobar alguna mena d'harmonia.

cinema

o

alienació?

ISABKI, SÀKZ

Pel·lícula: 28 días

Director: Betty Thomas Actors: Sandra Bullock., Dotin ic West, Viggo Mortensen Durada: 104 minuts 28 días. No faré revisió històrica comparant el cinema hipercrític dels 70 o d'èpoques anteriors envers l'adoctrinament actuat. No compararé el tímid ressorgiment del cinema de denúncia recent, que va trobar plataforma de divulgació a la darrera edició dels Oscars.

Em limitaré a centrar-me a la història de 28días.

Gwen (Bullock) beu més del compte. Acostuma a barrejar alcohol i pastilles. El que per a ella és diversió representa malestar i perill per als altres.

Un accident de cotxe la porta a un centre de rehabilitació per tot tipus d'adiccions du-

rant 28 dies. És la manera d'evitar la condemna de presó.

I ja la primera escena en el centre dóna ei senyal d'alarma. 0 u e quedi clar que aquesta crítica s'ajusta només al que succeeix en aquest lloc. Les pràctiques que es duen a terme assenyalen cap a un veritable rentat de cervell que deixa neurones i personalitats a nivells de beneiteria. Cançonetes, pregàries, abraçades, rotllanes de teràpia, diferents vies per a l'adoctrinament, Només falta als estadants escriure cent cops a la pissarra "Seré bo. No tornaré a fer-ho més".

Pel·lícula: Tòpics a discreció i una banalitat a l'hora d'apropar-se al problema de l'alcoholisme de tot punt inacceptable. No són els tocs d'humor els que no funcionen, l'humor és, de fet, l'arma més contun-

dent a l'hora de realitzar una crítica, sinó la manca de profunditat.

Els processos d'autodesimcció són ignorats, reduïts a pura anècdota per servir-nos un film de suposada redempció de ta protagonista.

Personatges hiperplans. Etectroencefalogrames plans? La nova adicció dels pacients del sanatori la constitueix un culebron, Santa Cruz. En altres mans, com Ics del Peter Weir ú'Elshow de Truman, aquest fet esdevindria una crítica sagnant.

A 28 días només és la mesura de l'estat al que queda reduïda bona part de la gent internada.

L'únic bo és la realització, ben feta quant a muntatge. Fet que no aconsegueix salvar un treball bàsicament superficial sobre un tema tan important.

I .es artistes santcugtttenques Roset Olmo i Mercè Graiió FOTO: CEDIDA

Art santeugatenc a Cerdanyola L'espai d'art de Cerdanyola El Balcó va inaugurar el passat dissabte dia sis una exposició al voltant de l'obra de Ics pintores santeugatenques Rosa Olmo i Mercè Grano. La mostra, que

estarà oberta fins al quatre de juny vinent, viatjarà després a l'Hotel Parc del Vallès, de la mateixa localitat, on romandrà fins a finals d'aquell mes. / T. M. S. (SANT C I GAT)

Cultura

ELS4CANVONS Dijous, l'8 de maig del 2000

H i s t ò r i a

del

E n t i t a t s

c ò m i c

El Coyote

39

Molta assistència en el concert de l'Escola de Música i Fusió

I.'acte tenia com a propòsit recaptar fons FOTO: EDUARD FAR1NYES T. M. S. aprofundir mínimament, s'aprecia una diferència fonamental, ja que si bé els dos són genets emmascarats amb doble identitat, en el cas d'El Zorro, la lluita que duu a terme és contra la tirania ócï poder establert i a favor de les llibertats (a Mèxic), mentre que El Coyote lluita contra malfactors j bandits, defensant als febles, però sense un plantejament de tipus social de fons. La lluita contra poderosos que oprimeixen es basa en el compliment de la llei i no en un sentit de lluita per la llibertat t el benestar social, actituds aquestes que sónclarament ignorades en el plantejament argumental; com bé diu Salvador Vàzquez de Parga, "quan acaba l'aventura, l'indi torna a la reserva i els diners al blanc".

La revista El Coyote, com ja s'ha dit, publicava, a més d'El Coyote, altres historietes per les quals van desfilar realment prou pioners del còmic nacional. Val la pena destacar una altra aventura del mateix Batet, El Corsario Azul, jinete àel Espacio, creada pel mateix Mallorquí i dibuixada magistralment per Darnis, que hi va introduir la ciència-ficció; Dick Tober, amb guió de R. Acedo i dibuixos de Francisco Hidalgo i també Pistol Jim, de Cartos Freixas. Afegim que el genial Alfonso Figueras va publicar en Ei Coyote dues de les seves millors sèries, que es van apartar de k seva línia habitual d'humor, Mr. Radar i El Hombre Eléctrico. Quant a sèries estrangeres, cal indicar Garth, Red Ryder i Belinda, ena» dTakres. En una èfjoca posterior va arribar a publicar el llavors absolutament desconegut i després cotitzadfesim il·lustrador Frank Frazetta.

A fúltima etapa de la revista, anomenada Nuevo Coyote, s'hi van afegir Jeaés Blasco (Smiley O'Hara), Tornis Porto (El Jtnete Enmascarado), RipoÜ<KayidI^agartoHurnano)ielcitatAlfonso Figuera» (Símelicio}.

El Coyote va ser creat cl desembre del 1943 per José Mallorquí, com a personatge central d'una col·lecció de novel·les populars de l'Oest d'Ediciones Cliper. José Mallorquí va començar la seva carrera professional traduint les aventures de Charlie Chan per a l'Editorial Moltno i també va escriure més tard contes de fades, sota el pseudònim de J. Figueroa per a la col·lecció Marujita. Per a l'ambientació de la sèrie, Mallorquí va reunir un autèntic i impressionant desplegament documental, però sembla que en els inicis d'El Coyote, la informació la va obtenir bàsicament en els llibres History of Los Angeles City, de Charles Dwight Wiilard (1901) i Sbtty years in Southern Califòrnia, d'Hams Newmark (1916).

L'èxit que va obtenir es va veure reflectit en la traducció a força idiomes, publicant-se a Itàlia, Alemanya, Anglaterra, França, Àustria, fins i tot a Finlàndia, i també a Mèxic, Argentina, etc. Afegim que del personatge s'han realitzat tres pel·lícules, una obra teatral i un musical.

Ediciones Cliper, atès l'èxit editorial obtingut per les novel·les populars, va decidir el 1947 editar una revita d'historietes anomenada El Coyote, en què van aparèixer aventures del nostre heroi compartint espai amb altres personatges d'historieta, tant estrangers com nacionals. El Coyote en còmic es va distanciar bastant del personatge de les novel·les, passant a ser un Heroi més dels molts que ja existien; possiblement el motiu va ser la gran dificultat per adaptar una temàtica de la problemàtica d'adults a una revista juvenil.

El Coyote, amb guions del mateix Mallorquí i dibuixos de Francisco Batec, a l'inici i de José Ramon Larraz més tard, aparentment tenk un fil argumental similar al d'El Zorro, novel·la de J. McCuüey, ja portada al còmic. No obstant, en

Les formacions de l'escola Municipal de Música i de l'Escola Fusió que van organitzar diumenge passat un concert destinat a recaptar fons per a un proper viatge a Noruega, van aplegar a un nombrós públic en el marc del Conservatori Municipal del Centre Cultural, en el que es va convertir en un homenatge a l'esforç dels joves músics que composen els diversos grups musicals. Són precisament els joves músics l'objecte del festival europeu en què participaran aquests mateixos

grups i que s'iniciarà a inicis del mes de juny vinent a la localitat noruega de Trondheim.

Les formacions Orquestra de Corda Grau Mitjà, Grossband, i Bec a 9, per part de l'Escola Municipal, i el Cor Jove i l'Orquestra de l'Escola Fusió van interpretar diverses peces simfòniques i de cant coral, en un concert que va avançar alguns dels seus heterogenis continguts dels que aquest grup de 75 santeugatencs, d'un total de 600 joves catalans, presentaran a la sisena edició del Festival de Joves Músics Europeus, on intervindran, fins i tot, en un canal de televisió.

Cicle de converses a càrrec de GERARD VILAR amb:

• Dia 23 de maig a les 20 h - NORBERT BILBENY • Dia 30 de maig a les 20 h - EUGENIO TRIAS • Dia 13 de juny a les 20 h - VICTORIA CAMPS

Organitza

lítïSÍMflQÍNflRI Rius i Tíuirt, II T«t 93 58954 32

Rambla del Cefar, 89 Tet93«M« 07

/

? hi^òria / còmic

L L I B R E R I A

L l o c : PI. B a r c e l o n a , 9 (PI. Ajuntament) Sant Cugat del Vallès Per a m é s informació: Tel. 9 3 5 8 9 8 6 17

40

Cultura

FLS'í CANTONS Dijous. /<? de maig. dtl 2000

T e a t r e

M ú s i c a

El darrer muntatge de Mario Gas rep Miquel Pujadó 'mossega' una bona resposta dels santcugatencs a La Nit dels Cantautors Unes 400 persones van assistirà la representació d"El criat' de la Casa de Cultura K. C.

T. M. S.

EI muntatge El mat, dirigit per Mario Cias, va arribar la setmana passada al Teatre-Auditori de Sant Cugat. Davant d'unes 400 persones, els actors Marc Martínez i Blai Llopis van ser els encarregats de donar vida a aquesta obra, que parla de la relació que s'estableix entre un amo i el seu criat, i de com aquesta afecta el seu entorn.

El cantautor Miquel Pujadó va confirmar dissabte passat la seva condició de plat fort de la programació de maig de la Casa de Cultura, amb un intens concert que li va servir per presentar a Sant Cugat el seu últim treball discogràfic: Somriures que mosseguen. Pujadó, a la guitarra, va actuar acompanyat dels músics Marcel Casellas, contrabaix, i Conrad Setó, piano i acordió, davant un auditori que va omplir l'espai públic santeugatenc.

El muntatge, que va popularitzarse amb la versió cinematogràfica de Marold Pinter, permet veure com van canviant els rols fins al punt que el criat és qui domina l'amo.

Tant la història com la interpretació van ser molt ben acollits pel públic, que amb els seus aplaudiments va fer sortir a saludar els actors en repetides ocasions. Així ho va destacar al final de l'obra l'actor Marc Martínez, que va dir sentir-se molt satisfet i molt a gust amb el seu personatge i amb tot l'equip. Per aquest actor, una de les millors coses del muntatge és que li ha permès treballar amb amics com

MarrMartínez i Blai Llopis són els protag^mtes principals de l'obra FOTO: F. F.

Mario Gas i que això li ha facilitat "treure més suc al tema". Martínez també va fer referència al fet que l'obra fos coneguda per la seva versió cinematogràfica, i va comentar que "hi ha molta diferència jaqué el teatre és una altra història. El punt de partida és el mateix, però els personatges són molt diferents".

El criat vi estrenar-se al Mercat de les Flors i està consierat com un dels millors muntatges de la temporada teatral. Després del seu pas per la nostra ciutat, l'obra continuarà la seva gira per diverses ciutats catalanes i acabarà el recorregut una altra vegada al Mercat de les Flors de Barcelona.

El cantautor terrassenc va repassar en clau poètica tant les c a n ç o n s m é s n o v e s c o m les d'anteriors períodes musicals, incloent algunes peces de Temps avall, on, com d u r a n t tota la seva trajectòria musical, deixa entreveure el seu gust per construir cançons a través de textos enginyosos i propers al fet literari i de músiques sovint inspirades en el folklore més tradicional, però sempre en favor de

Pujadó és terrassenc FOTO: F. F.

la paraula. Com els cantautors de la tradició francesa, Miquel Pujadó, molt influït de fet per Georges Brassens, parteix en els seus versos de la literatura que té més a l'abast i la basteix de les anècdotes més quotidianes.

Nit de ritme amb la Zbang Company a l'Auditori

Des de la història Um espiri d e Pere Vïvó i GÍH

Santa Fe, la nostra advocada de la pluja

T. M. S.

És una meravella Ea feina dels homes del temps: com tes en» certen gairebé sempre, com ens expliquen et perquè de cada v»riació atmosfèrica q u e ens espera. T a l m e n t uns profetes.

Benvinguda sigui la ciència!

Però els nostres avantpassats, orfes encara d e tant d'avenç, quan s'ho veien mal parat, acostumaven a invocar les ajudes celestials. Durant segles, ei recurs del Sant Cugat eminentment pagès, era demanar ajuda a santa Fe: advocada nostra contra la manca de pluja. Quan l'aigua escassejava - i això passava gairebé any sí i any t a m b é - batlle i regidors, en nom d e la vila, acudien al Monestir demanant pregàries. 1 .es Actes Capitulars són plenes d'aquestes peticions.

Llcgint-les, ara, hom no pot deixar d e s o m r i u r e q u a n , p e r exemple, batlle i regidors permeten a la santa no sols processó d'acció de gràcies -si torna a

fer honor a la sevabona. fem**, vénen a dir-li- sinó que, a més, hi afegiran orquestra d e ministrüs i tot: instruments musicals devent...

N o tinc clar que la parròquia d e Sant Pere -hereva fàg/üm «Sedicions i devocions moíiàstJH q u e s - t a m b é h o fo& d ç . t t <f<$ Santa F e . Les seve* ïíÉfcjyies - c o m tantes altres-, va» desaparèixer en la profanació del ISIS. Kn el Manuscrit Anònim hi he trobat un bon reflex d e la memòria històrica que el Monestir guardava de la santa i dels seus favors. Diu així: "Màrtir romana d'Agen. Después d e centurias de aftos, fue trasladado cl etierpo de la gloriosa virgen > màrtir Santa Fe al dicho Monasterio de San ( ueufate del Vallés, concedido por el papa l'rbano V que .nin residia en A\ inón. > fue i cica del ano 1364. en tiempo del abad Pcdro Busquets. Se tienc el

cuerpode esta gloriosa Santa en ei Monasterio con gran venera* ción y devoeión de tacfo este territorio de la abadia y m vecindad, y en cualquier necesidad, invocando esta gloriosa Santa en el Mc^wsterio con grsndé veneración y devociéft de todo este temtofio de la ab*día y su vecindad, y en eualquierneeesidd, invocando esta gloriosa Santa, halla el que le invoca, su alivio. Y en tamo que habiendo actualidad de agua en este territorio, va el Común de la vj11a y termino a suplicar al muy ilustre Sr. Abad y Cabildo para q u e exponga el cuerpo d e la gloriosa Santa al Altar Mayor, y cllos le hacen una novena: nucvc días en proecsión de plegarias a la Santa y allí se celebra una misa todos los días, y se ticne experimentado que, tantas cuantas veces lo han expuesto por semblante necesidad. han alcanzado la lluvia, v, una \ez.

3ÍB saber Itovtdo, experimentaran una gran coseeha."

En la pregària d'un creient hi cap tota la vida, amb alegries i angoixes. Les formes canvien i cadascé s'expressa com pot. Per tantr tot ei respecte per ais nostres avantpassats. Però, cornp«e,^té també la fe porta a alegrar-se de qualsevol avenç científic-com un voler de Déuú és en bé dels homes.

I per acabar d'arrodonir aquesta pàgina -diguem-ne de la història precientïfica de Sant Cagat-recordem una altra perla: 12 de juny del 1816. "L'Ajuntament demana pregàries al Monestir contra ia plaga de l'eruga que destrossa Ics vinyes".

També -a més de l'avenç en la metereologia-cal saludar el dels insecticides (amb perdó d'alguns ecologistes: no sols han servit per matar erugues - q u e ja es prou- sinó també per anar posant més coses al seu Hoc...

Els ritmes trepidants i lleugers de la companyia anglesa Zbang Dance Company arribaran el proper divendres 26 de maig al Teatre-Auditori de Sant Cugat, amb la presentació del seu nou espectacle: LureLurtLure. Es tracta de la darrera coreografia de la ballarina i coreògrafa nascuda a Israel Jasmin Vardimon, autora també de l'anterior espectacle de la companyia, Tete, alguns fragments del qual es podran gaudir també durant el breu aterratge del conjunt de dansa a la ciutat.

Amb una intensa combinació de teatre i gestualitat rítmica, Tète ha pogut ser vista a dotze països d'arreu del món, tot i que la seva estrena espanyola es farà precisament a Sant Cugat, amb la darrera de les coreografies que ha preparat Vardimon. La coreògrafa combina en les seves composicions l'humor negre amb clements com el joc teatral, a través d'un ritme dels ballarins trepidant.

41

EL34 CANTONS Dijous, 18 de maig Hel 2000

CONCERT ANIVERSARI QDR INFANTIL SANT CUGAT

DISSABTE 20 MAIG, 22 h TEATRE AUDITORI DEL CENTRE CULTURAL (miNFAlM.iJlJVEM.IESM'Cü&ff

Concert a benefici de l'adequació del local del Cor VENDA D'ENTRADES (Adults 2.000 ptes. Nens 1.000 ptes.)

VENDA D'ENTRADES ANTICIPADES: TOT Sant Cugat, Ràdio Sant Cugat, Associació Musical Aula de So (93 589 76 40) I EL MATEIX DIA DEL CONCERT: Ales taquilles del teatre

Concert per la celebració del V Congrés de l'Associació Catalana de la Premsa Comarcal

CA

Aula de Oo

Ass Associació Viusical

(i)ACPC

El «diari» de Sant Cugat

EIS 4 CANTONS

EIS i CANTOINS

Economia

42

Dijous, IS dr nuiig del JiW

C o n f l i c t e

l a b o r a t

Intenses protestes dels treballadors de Fotofilm pel seu acomiadament

per les protestes d'uns treballadors que, segons l'advocat, volen "dur a terme les màximes pressions" perquè s'escoltin les seves reivindicacions.

En relació amb això, els treballadors, que diuen "sentir-se enganyats", troben "inacceptables" les solucions presentades fins ara per l'empresa, que passen pel "pagament dels salaris a través de maquinària obsoleta i dels actius de l'empresa", molts d'ells " e m b a r g a t s per H i s e n d a " , i creuen que els directius "contribueixen a "la destrucció de la indústria del cinema a Catalunya", amb el tancament després de setanta anys del degà dels laboratoris cinematogràfics de l'Estat, en el que paradoxalment consideren "un moment molt bo del cinema espanyol".

El laboratori cinematogràfic, en fallida, era propietat de lafamília Riera T. M.S.

passat, mentre que, segons les mateixes fonts, Animàtica ha desaparegut "en favor de Brent Entreteniment", una nova societat que ha constituït a Galícia la família Riera, amb la col·laboració de la mateixa companyia Filmax i d'una societat pública, "per un valor de 1.200 milions de pessetes". Aquestes inversions, segons els treballadors, són el motiu pel qual els inversors van descuidar la gestió i les inversions en les societats que actualment es troben en situació de fallida.

- Sant Cugat /Barcatana-

Lna vintena dels treballadors dels laboratoris cinematogràfics Fotofilm i Cinematiraje Riera de Barcelona han protagonitzat algunes jornades de protesta durant les últimes setmanes al voltant de diversos espais de Sant Cugat vinculats a la família Riera. principal accionista de les societats, que van presentar suspensió de pagaments el març passat. Fs tracta d'algunes de les accions reivindicatives que duen a terme els treballadors com a conseqüència de l'acomiadament de les plantilles d'aquestes dues empreses, davant la fallida dels dos laboratoris.

Fonts dels treballadors consultades asseguren que "les mobilitzacions continuaran" fins que l'empresa els ofereixi "una sortida" a la seva situació, i en espera d'un contacte que preveuen tenir avui mateix amb representants de la família Riera. Els 57 e m p l e a t s q u e es t r o b e n e n aquesta situació demanen "el pa-

Els treballadors canvien periòdkament l'emplaçament de les protestes R: X. L.

gament de les seves cinc darreres mensualitats més una indemnització digna", que s'avingui amb "els 24 anys de mitjana" que porten a l'empresa.

Segons els treballadors, la suspensió de pagaments d'aquestes societats ha anat acompanyada d'una "reorganització" de les al-

Sant P o n ç a Sant Cugat l na àmplia gamma de productes artesanals que van des de la mel i el formatge fins a la marroquineria i la decoració és l'al·licient que té pet a molts santcugatencs la celebració cada any de la Fira de Sant Ponç. L'edició d'enguany,

que es va celebrar dissabte passat, va comptar amb la col·laboració de fins a 32 artesans, que. amb el mateix nombre de parades van oferir durant tot el dia productes típicament catalans.

F>nguany la fira celebra els seus

tres dues societats del grup cinematogràfic controlat per Maria Isabel Riera Ribas i, en menor part, per Maria Isabel Riera Rivière. D'aquesta manera, i segons els treballadors, la major part d e les accions d e la companyia Filmtel van passar a mans de Filmax Asociados el febrer primers cinc anys en l'actual emplaçament del carrer Major, i, per primera vegada (x;upa totalment la plaça d'Octavià. Anteriorment, l'esdeveniment popular santeugatenc se celebrava al carrer Plana de l'Hospital. La fira, que va iniciar-se a principis dels anys vuitanta com a iniciativa de l'Associació d'Amics de Sant Cugat, es va deixar de convocar amb la dissolució de l'entitat, per ser posteriorment refundada per l'Ajuntament. Tot i que tradicionalment la Fira de Sant Ponç es dedicava al comerç d'herbes remeieres com la farigola o el romaní, així com també de mel, any rere any es reuneixen en aquesta diada parades de productes com embotits, formatges i fins i tot artesania en representació de diferents indrets del Principat. Enguany cap de les parades estava destinada a la venda d'herbes fresques, tot i que l'herba seca sí que comptava amb diversos establiments ambulants de venda, i només una de les parades estava destinada a mel, bresca, fruita confitada iarrop./T M.S.(SANI (li GAT)

Per la seva banda, l'advocat de la família Riera, Enrique Moreno, al·ludeix a una sentència judicial anterior per "negar rotundament i taxativament" que les empreses anteriors tinguin "cap mena de relació societària entre elles", més enllà que la família Riera hagi realitzat "una petita inversió" en Brent Entretenim e n t . M o r e n o ha lamentat, a més, que negocis "que no tenen res a veure entre si", en referència a la farmàcia que regenta la família, "hagin de veure pertorbat el seu normal funcionament"

Per contra, Enrique Moreno apunta que les condicions que ha ofert la direcció de l'empresa passaven també per "la cessió dels drets de diverses pel·lícules" així com per "una quantitat en efectiu", uns termes que, segons l'advocat "es troben per sobre del que està legalment establert".

Fotofilm i Cinematiraje Riera es dedicaven a la realització de còpies per a la posterior distribució en sales de cinema, i han col·laborat amb cintes com Los girasoks, recentment Premi Goya al millor curtmetratge d'animació, Los sin nombre o El mar.

Rodamco compra l'edifici Horizon

BBVA inverteix 1.500 milions enPABP

T. M. S.

T. M. S. - Sant Cagat -

El fons d'inversió holandès Rodamco ha comprat l'edifici d'oficines Horizon de sant Cugat al grup inversor alemany Kollman per un valor de 1.800 milions de pessetes. L'adquisició, una de les primeres operacions que realitza el fons estranger dedicat als actius immobiliaris, suposa el manteniment del contracte entre l'anterior empresa propietària i els arrendataris.

L'edifici Horizon té una superfície llogable total de 6.387 m-, distribuïts en tres plantes, un soterrani i un aparcament, espai que en l'actualitat està ocupat per una dotzena d'empreses dedicades als sectors sanitari i de noves tecnologies, entre les que es troba també Adidas.

El grup immobiliari del Banco Bilbao Vizcaya Argentaria (BBVA), Metrovacesa. ha adquirit un dels solars de l'anomenat Augusta Business Park (ABP) per un valor de 1.500 milions de pessetes.

La inversió de Metrovacesa, en uns terrenys que, amb una superfície d e 23.000 m e t r e s quadrats edificables, eren propietat de la promotora del centre de negocis, Dorn Vallès, asc e n d e i x a un total d e 5.000 milions de pessetes. A finals de

199-9, l'entitat financera Banc Sabadell va adquirir també una parcel·la de 228.000 metres quadrats per a la construcció de diversos equipaments d'habitatges.

Economia 43

ELS/CANTONS Dijous, 18 t/t maig del 2000

Les empreses:

FIATC

Cada cop més gent es preocupa per la seva seguretat i per la seguretat de la seva família. Per aquest motiu la mútua d'assegurances FIATC de Sant Cugat ha posat en marxa un nou servei per als seus clients que s'uneix a l'ampli ventall d'assegurances que FIATC ofereix. Es tracta de Gestisep Gestión y Seguro de Sepelio, un servei destinat a alleujar els moments personals més difícils, disminuint-ne també la càrrega econòmica.

Josefina Saavedra i B e s . Responsable MEDIFIATC a Sant Cugat

"La base del nostre servei és sempre l'atenció personalitzada" REDACCIÓ - Sant Cugat -

- FIATC, és una mútua d'assegurances amb més de 70 anys d'experiència en el mercat de les asseguradores. Podria d e s c r i u r e ' n s breument quina ha estat la trajectòria de l'empresa a Sant Cugat des de la seva implantació fins al moment actual?

- Fa 4 anys que la nostra entitat va inaugurar la seva oficina de la rambla del Celler com a oficina d ' a t e n c i ó al client. En aquest període de temps, Sant Cugat ha incrementat la seva població d'una manera important i FIATC] ha sabut connectar en tot moment amb els seus habitants oferint serveis i atenció personalitzada, tant a la seva Assegurança d'Assistència Mèdica, M E D I F I A T C , com a qualsevol altra de l'àmplia gamma d'assegurances que FIATC ofereix.

- Quins són els principals serveis que FIATC ofereix als seus clients?

- Com a entitat que actua a tots els vessants de l'assegurança, des de la nostra oficina de Sant Cugat oferim des d'u-

í-L

L

'activitat empresarial de ta quinzena al municipi ve encapçalada novament per tres novetats que tenen a veure» d'una o altra forma» amb el sector immobiliari. Es en aquest àmbit econòmic al qual s'adreça, per exemple, la societat Harry Brokers SL (carrer Mariné, / ) , que amb un capital de més de 65 milions de pessetes, i sota la presidència d'Enric Pantaieoni, s'ocuparà de la promoció i compravenda d'immobíes. L'adquisició de finques rústiques és Pobjecte social de Vidiege SL {carrer Villa, 154), societat també recentment constituïda a Sant C u g a t p e r M a r k u s Heeb. Finalment, ha aparegut Saisafijaii SL (rambla del Celler, 89), dedicada a la ur-

na primera informació, sempre adaptada a la necessitat concreta del nostre client, fins a la formalització de la contractació de l'assegurança. Per a l'Assegurança d'Assistència Mèdica, MEDIFIATC, també es realitzen les autoritzacions per a totes aquelles proves m è d i q u e s q u e així ho requereixin.

— Quins són els punts forts del seu servei als clients?

Quina creu que és la clau del seu èxit?

- La base del nostre servei és sempre l'atenció personalitzada, buscant que, en cada moment, l'assegurat trobi en nosaltres el recolzament necessari quan ho requereixi.

L'experiència ens ha confirmat que aquesta actuació pròxima al client és la clau per al nostre èxit.

— El dia 13 de maig passat FIATC va iniciar una campanya per promocionar un nou producte, Gestisep. Podria explicar-nos en què consisteix aquest nou servei al client i descriure'ns en què es basa la campanya de promoció?

- Efectivament, Gestisep, Gestión y Seguro de Sepelio, és un nou p r o d u c t e q u e

l·lATCha vtuatunesttiiiel'informatiual'Celin Centre/• -Vil'//. \RR()\ \

FIATC ofereix pensant sempre en les persones i alleugerint en la mesura del possible, els moments dolorosos que aquestes situacions provoquen. Tan sols amb una trucada telefònica, tot un eficaç equip de persones organitzarà i gestionarà els tràmits propis

El pols empresarial banització de solars. Saistartjan SL, com l'anterior sócietat, ha estat constituïda amb un capital mínim, i amb Padministració de Joan Torrens Bordas i Shahala Fatemeh.

Pel que fa a la resta d e sectors econòmics, s'ha constituït t a m b é r e c e n t m e n t a Sant Cugat una societat anomenada Molecular SL (rambla del Jardí) 75). El responsable de l'empresa, Carles Biel L o s c o s , q u e aporta propde 20 milions d e pessetes de capital inicial, té previst dedicar Ja seva activitat a ia realització d'estudis i projectes científics, industrials o tecnològics. Per la seva banda, una altra nova societat, Joraski SL (passeig det Carmt, 26) ha iniciat ta seva carrera empresarial en ía compravenda de produc-

tes tèxtils i amb Joan i Ramon Pujol Morera com a administradors. També dedicada al sector tèxtil, però en aquest cas amb vocació detallista i dedicada a la llenceria, s'ha inscrit igualment erí el registre mercantil la societat Aiqaeguapa SL (carrer MartortU, i), amb un capital proper als deu milions de pessetes i administrada per Rosa Martínez Palomar.

Finalment, s'ha constituït també k societat A3J Multiserveis SL (plaça de la Unió, /), dedicada a l'organització de fires i congressos multisectonals. L'administració d ' a q u e s t a nova iniciativa e m p r e s a r i a l , q u e compta amb un capital social superior al raig milió de pessetes, escatà en (nans de Jordi Cosït>

en aquests casos. Per aproparnos a un major nombre de persones i oferir informació sobre GESTISEP, estem des del 13 de maig passat en un estand situat al Celler Centre, on personalment estudiarem cada cas concret i oferirem un petit obsequi.

- Amb aquests 4 anys d'experiència a la nostra localitat, ^podria definir quin és el perfil del client d'assegurances santeugatenc?

- La població de Sant Cugat, com ja he comentat anteriorment, ha crescut de manera notable, sobretot pel que fa a parelles joves, sent les famílies amb fills menors d'edat el grup de la població que més s'ha incrementat. Aquest grup és, possiblement, el grup en què, en un futur, podrem trobar més expectatives per cobrir pel que fa a les qüestions relacionades amb les assegurances.

- Com veu vostè el futur de FIATC i el futur de les assegurances en general?

- Amb tota seguretat el creixement d'assegurances serà progressiu en el futur immediat, ja que la gent cada cop està més conscienciada en temes de seguretat i, un cop cobertes les primeres necessitats, la gent es preocupa de garantir-se una vida més tranquil·la cobrint els possibles riscos davant els contratemps que pot ocasionar la vida quotidiana.

- Per acabar, ^creu vostè que es pot establir alguna mena de relació entre el desenvolupament i la cultura d'una ciutat i el nombre d'assegurances dels seus habitants?

- Sí, estadísticament està estudiat que el desenvolupament, tant econòmic com cultural, de la població d ' u n determinat país comporta un clar increment directe en el nombre d'assegurances contractades pel conjunt dels seus habitants.

AVGVSTA SERVEIS t'"'ïi%"V\í\ Í M U A1ÏIF 1 \ ïï\ \

Por fin en Sant Cugat a 2 m i n . centro del pueblo naves, oficinas, plazas pàrking y locales comerciales a su medida: de 150 a 2.000 m2 Lo que UD, precise. inmejorable ubicación. Accesos. Ü n k o jLLÀMENOS*

BF 93 675 43 61 Francesc Moragas, 31 - Sant Cugat del Vallès E-mail: augusta@intercom.es

EIS4C4NTONS

Immobiliària

44

Dijous. IH ile maig del 2000

A N ALQUILER Torre unifamiliar adosada - Z. Golf Superfície: 450 m2, jardin privado 200 m2 y jardin comunitario con piscina 1.500 m2, 4 habitaciones tipo suite (1 con vestidor), 3 banos, 2 aseos, cocina-office totalmente equipada, gran salón-comedor con chimena, buhardilla 70 m2, armanos empotrados y terrazas en todas las habitaaones, garaje 3 coches + habitación de Servicio, calefacción a gas por radiadores, suelos de parquet y màrmol, alarma, suministros contratados. Ocupación en julio 330.000 Local comerciat C/Castillejos, esquina c/ Sant Marti (Z. Centro), superfície 60 m2 y aseo

75.000

Local comercial C/ Sant Domènech, Zona Centro, superfície 34 m2, diàfano, aseo y alarma

55.000

ALQUILER • La Floresta, 2 hab„ 2 terrazas, chimenea, reformada, calefacción y aire acondicionado 80.000 • Rbla. del Celler. 4 hab., 2 banos, amueblado, cocina-office y parquet 110.000 • Coll Fava. En perfecto estado, parquet, sol tot el dia, z. com. con piscina, pàrking y trastero .150.000 • Mira-sol. Unifamiliar 180 m2 const. con jardin 400 m2, sol, piscina y garaje 200.000 • Pla del Vinyet NUEVO A ESTRENAR, 103 m2 + jardin 41 m2 + 49 m2 terraza y sol 250.000 VENTA • FGC. Obra nueva de pisos y àticos dúplex de 3 y 4 hab., pàrking incluido desde 32,630 M • Urrifamiliares. En construcción, solar 600 m2, 126 m2 construidos y 2 plantas 36 M • Cruz Roja. 160 m2 const., 40 m2 jardin privado, 3 hab. + buhardilla y vistas 38 M • Can Cortès. Unifamiliar, solar 1080 m2, 285 m% construidos, piscina, vistas, sol y garaje 78 M

MUCHISIMOS MAS, Ü L L A M A N O S YAÜ r

£ndavaUadft. 21 bx « Tet. 9 3 5 8 9 « 5 6 6

C/ Valldoreix. 5 8 • T e t 9 3 5 S 9 73 74 1 Av. Mistral. 5 3 ÍBCM • Tet. 9 3 4 2 4 0 3 I S

P I S O S EN V E N T A • Z. Pollancreda. Apto. 60 m2, 1 dorm., sal.com. 25 m2, coc. amer., z. ajardinada c/ z. i n f a n t i l . . . .21 M • Z. Centro. 70 m2, 2 dorm., bano, calefac. a gas, sal.-com. 17 m2. Bien cuidado 24,5 M • Coll Fava. 80 m2, 2 dorm., b., calef. a gas, com.-sal. 18 m2, trza., z. com./amplios jard. y piscina . .25 M TORRES EN V E N T A • El Colomer. Adosada, 160 m2, 3 dorm., b., aseo, calef. a gas, com.-sal. 26 m2, jard. privado 30 m2„ terraza 12 m2, estudio 20 m2 48 M • Res. Estación. Adosada, 153 m2 + terrazas 30 m2 + jardin 47 m2, 4 dorm., 2 b., aseo, z. residencial.

Bien cuidada 50 M

ALQUILER • A estrenar, j u n t o FGC. 3 dorm., comedor-salón, coc.-off., bano comp., aseo c/ducha y calefacción. Mucha luz y sol 123.000 + gastos • A estrenar, junto FGC. 3 dorm., comedor-salón, coc.-off., bano comp., aseo c/ducha y calef.

Mucho sol y luz. Perfecto estado 103.000 + gastos • J u n t o FGC. 4 dorm., comedor-salón, 2 banos comp., amp. trza., z. comunitària c/pisc.

Perfecto estado 1 0 0 . 0 0 0 + gastos VENTA • Zona Edèn. A estrenar. 3 dorm. c/ arm. emp., amplio sal.-com., coc.-off., 2 b. comp., vestidor, lavad. y trast.. Acabados de calidad: parquet, màrmol, z. com. c/piscina .28,35 M • Ctra. Cerdanyola (cerca Monasterio). 3 dorm. (2 dobles), com.-sal., c o c , lav,, bano comp. reform., terraza, calef. y aire acond. Mucha luz. Buen estado 23 M • Mira-sol. Torre. 140 m2, terreno 440 m2, 4 dorm., com.-sal., coc, b., aseo. M. sol 37, 75 M

Jl. • Can Cortès. 2 solares de 1.379 y 1.245 m2, en plena Sierra de Collserola, sol y vistas 17-20 M • Mira-sol. Solar 500 m2, calif. 20 a 10. Incluye proyecto arquitecto y permiso ayuntamiento .28 M • Can Montmany. Torre individual 200 m2, 5 hab., sal.com., 2 b. + aseo, garaje 3 pi. y solar 724 m2 .58 M • Bellaterra. Torre individual 412 m2, 5 hab., 3 b., estudio, garaje 4 pL, sala juegos y solar 1.000 .75 M • La Floresta. Torre ind. c/ inquilinos, 2 viviendas indep. de 3-4 hab. Solar 400 m2 45 M • Centro. Piso 85 m2, 3 hab., sal.-com., coc. , b. com., balcón, luminoso, calef. y ascensor .21,5M

• Junto al Pinar. Parcela 975 m2, calificación 20 a/10. Es edificable en el acto 30 M • Junto al Pinar. Casa indiv. 4 hab., com., coc. y b. completo. Solar 685 m2. Z. Alta y soleada . . .40 M • La Floresta , junto Estación. Local 108 m2, dividido en 2 salas y terraza 50 m2. Céntrico 100.000 • Golf. Piso de lujo, 5 hab., sal.-com. amp., coc.-off., 2 b., 2 trzas., z. com. c/piscina, 2 pi pk + trast., calef., parquet, muy soleado y con vistas .275.000 • Can Rosas. 2 Torres ind. alto standing, 4-5 hab. dob., amp. sal., jardin y pisc, antena sat, alarma, aa, parada autocar colegios internac. 500-750.000

VENTAS • Parque del Sant Crist. Unif. en parcela 707 m2, 2 pi garaje, zona Servicio, 7 hab. (3 suites), salóncomedor 100 m2, sala de juegos, salón individual, ascensor, terrazas, solàrium y piscina 175 M • Can Ganxet. Piso tot. exterior, 3 hab. (dobles y suite), 2 banys, cocina-office, balcón esq., perf. orient., parquet, aire acond., calefacción, trastero, pàrking opcional, z. comunitària y piscina 42 M • Torreblanca-Ctra. Cerdanyola. Totalmente rehabilitació, acabados calidad, 3 habitaciones, salón 2 m'v., cerr. aluminio y PVC, parquet, gran terraza con zona solàrium, calefacción y ascensor 27,6 M • Cerca Cruz Roja. Obra nueva. Últimos pisos en venta. Aticos y planta baja, 3 habitaciones, zona comunitària con piscina y pàrking incluido PREGUNTE PRECIÓS • Z. Cruz Roja. Piso totalmente exterior, 2 habitaciones dobles, salón-com., cocina 9 m2, parquet, calefacción, ascensor, totalmente reformado i buenos acabados 21 M • Z. Centro. Amplio piso a ref., 4 hab. (3 dob.), 2 banys, coc.-off. 3 in2, saió 2 amb., cerr. al. dob. cnstal 3 0 ,8 M • PI. Rafael de Casanovas. Amplio piso 5 hab. (dobles y suite), 2 banos y aseo, sal.-com. con chimenea, coc.-off. 22 m2, cerramientos aluminio, doble acristalamiento, tot. exterior y 2 plazas pàrking . . 59 M i V ^ l i A ï T ï - í a J i J í i í ï l i ' * * 1 » » %i"

"

"

ALQUILERES • C/ Joan Oliver: 70 m2 - Com. Sal. - Coc. - 2 Dorm. Calef. - Ase. - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc. comunitària 110.000 • Coll Fava: Bajos con terraza. Nuevo a estrenar. 85 m2 - Com. - Sal. - Coc. - 3 Dorm. - Bano.

- As. con ducha - Ase. - Calef. - Jard. y Pisc. comunitària 120.000 • C/ LI. Companys: Apto. amueblado - 45 m2 - Com.-Sal. - Coc.am. - 1 Dorm. - Bano . . . .65.000

• C/ Monasterio: 100 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 4 Dorm. - 2 Ban. - Calef. - Ascensor

• 362 - Monasterio. Piso 90 m2, 4 dormitorios, bano y aseo, cocina-office, lavadero, todo exterior, balcón 5 m2, todo reformado, alto, con ascensor 20,5 M • Torreblanca. Piso 65 m2, 3 dormitorios, ascensor. A reformar 14,7 M • Vinyet. Planta baja 130 m2, 3 dormitorios, 2 banos, 2 amplias terrazas, pàrking y trastero, zona comunitària. Todo,reformado e impecable 44,2 M • 3 6 1 - Coll Fava. Àtico 120 m2, 4 dormitorios, 2 banos, cocina-office, suelos de parquet, terraza 15 m2, 2 plazas de pàrking y trastero, zona comunitària y piscina. A estrenar 38,8 M • 319 - Vinyet. Piso 150 m2, 4 dormitorios, cocina-office, terraza 10 m2, pàrking y trastero, zona comunitària con piscina, posibilidad de buhardilla 43 M • 367 - Rius i Taulet. Piso 110 m2, 4 dormitorios (3 dobles), 2 banos, salón 25 m2, cocina 15 m2, terraza 10 m2, suelos de gres y parquet. Para entrar a vivir 29,4 M • 373 - Estación. Piso 100 m2, 4 dormitorios, bano y aseo, terraza 10 m2, suelos parquet, calefacción, pàrking 2 vehiculos 30 M

2 • T e l . 9 3 5 8 9 OO 6 6

<a~' - ^° ^ '" *•

'ISOS Ctra. Cerdanyola. 75 m2, 3 dormitoris i ascensor Ctra. Roquetes. Baixos, 85 m2 + 80 m2 terrassa i pàrguing (2 c ) Av. Catalunya. Àtic triplex, 105 m2 + 50 m2 terrassa, 3 dormitoris i 2 banys C/ Sant Eduard (Eixample). Àtic dúplex, 175 m2 i pàrquing Can Picanyol. 200 m2, 2-4 dormitoris, 3 banys i pàrquing (2 c ) Gatxet. 110 m2, 3 dormitoris, aire condicionat, piscina i garatge JNIFAMILIARS ' La Floresta. Solar 1.200 m2 i casa 90 m2 1 Valldoreix (Montmany). 200 m2, 5 dormitoris i gas natural 1 Valldoreix (Mas Fuster). 235 m2, 4 dormitoris + estudi + garatge • Mira-sol (Can Rosas). 500 m2, solar 1.400 m2 i garatge (4 c ) • Matadepera (Alt Nivell). Junt a Golf, piscina i garatge

15,8 M 37M 44 M 60 M 75 M 45 M 35 58 65 160 130

M M M M M

S ÍO 1 0

VENTA DE TORRES • Z. Estación. 240 m2 solar, 50 m2 edificados • Z. Privilegiada. Adosada 190 m2, zona com., piscina • Z. CoL Maragall. Adosada esquinera, 170 m2, 93 m2 jardin • Mira-sol. Finca senorial, 280 m2, 800 m2 solar

37 M 44.2 M 46 M 78 M

V E N T A DE P I S O S • Rubí. Casco antiguo. 56 m2 + trza. pk

16.8 M

ALQUILERES • Ctra. Cerdanyola. 70 m2, 3 hab. Reformado • Z. St. Francesc. Reformado, 4 hab • Estación. 90 m2, 3 hab. Reformado • Colomer. Adosada alto standing con ascensor, 4 h + estudio + pk 5 pi., jardin

65.000 80.000 90.000 300.000

CV R i u s I T a u l e t . 4 • T«l. 9 3 6 7 4 1 2 4 1 - 9 3 6 7 4 1 3 6 6

VENTA • Piso c/ Vallès. 77 m2, 4 hab., comedor, cocina, lavadeio y bano, totalmente reformado . .22 M • Dúplex en Parc Central. 128 m2, terraza cubierta, salon-comedor, cocina-office, lavadero, 4 hab.

(1 suite) con armarios emp,. 3 banos, mucho sol, solo 8 vecinos, pàrking, trastero y z. com.

50 M /piscina • Atico en Parc Central. 150 m2 vivienda, 100 m2 de terraza ajardinada, orientación sur, mucho sol, excelentes vistas, salón-comedor 40 m2/chimenea, cocina.-office, bodega-despensa, lavadero, 4 hab. dobles (1 suite)/armarios emp., 2 banos y pequeíío estudio. Ocupa toda la planta alta del edificio. Solo 7 vecinos, 2 pi. pàrking, trastero, sala y piscina comunitària 78 M ALQUILER

VENDES • Z. Estació. 70 m2, menjador, cuina, safareig, 3 dormitoris, bany i terrassa

. pjso

. & d 2 L S M V f r a V . deDalt ( B a ^ c e S parquet, aire acondicionado 150.000

• Parc Central. 4 habitaciones • Coll Fava. 3 habitaciones

Parc

Central. 3 habitaciones. .195.000 225.000 AQ™*...

21,5 M

• Dúplex pg. de la Creu. 160 m2, reformat, 1 gran suite, 1 dormitori doble, 1 estudi, terassa solàrium, 2 pi pàrquing, traster, sol i vistes

47 M

• Parc Central. Àtic 100 m2 + 100 m2 terrassa, 3 dorm., 2 banys, traster, 2 pi pàrquing i piscina . .52 M • Dúplex 2 anys-Can Gatxet. 150 m2, 3 dorm. (suite), estudi, 3 banys, trsa. 90 m2, 2 pk i pis . . . .58M • Mira-sol-Zona Casal. Unifamiliar, en construcció, vivenda 270 m2, solar 611 m2

• Local comercial. 85 m2 esquinero, mucha

65.000

• C/ Oriente: 60 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Bano - Trast. - Pk. 1 Coche 65.000 • P. del Hospital: Amueblado - 65 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Bano - Ase - Calef. . .75.000 • Coll Fava: 85 m2 - Com.-Sal.- Coc. Off. - 3 Dorm. - Ban. - Aseo con ducha - Calef. - Ase. - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc. comunitària 110.000 • C/ Joan Oliver: 70 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Calef. - Ase. - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc. comunitària 100.000

• Locals a Can Magí. En lloguer. De 43 i 70 m2 • Local al Parc Central. Despatx 60 m2

95 M des de 65.000 70.000

r

:tXH7>2:TÏK. £HK.t»94C

H E R

____

F I N L!Q U E S

I

PISOS • Rubí-Ca n'Oriol. Ref. 1527. 84 m2, 3 hab., 2 dobles, bano y cocina imp. galeria, ascensor, calefacción, puertas embero, ventanas aluminio. Muy soleado. Ideal parejas 12 M • Rubi-Nueva promorión z. Mercado. 90 m2, 3 hab., pàrking opcional y tastero, muy soleados. Acabados l a calidad. Últimos pisos a la venta desde 17, 52 M • Rubí Norte. Ref. 1452. 138 m2, 3 hab., bano, aseo y cocina imp., terraza,- balcòn, ascensor, calef., puertas embero, ventanas aluminio. Impecable 26,5 M • Rubi-Can Fatjó. Ref. 1201. 80 m2, 3 hab., bano y cocina impecable , terraza 70 m2, ascensor, calefacción. Impecable 21 M CASAS Y TORRES • Rubi-Can Mir. Ref. 2752. Torre 134 m2, 4 hab., bano, aseo y 2 cocinas bien, parcela 550 m2, terreno Uano.

Impecable. Para entrar a vivir 19 M • Rubi-Nueva promoción Can Roses. Casas unifamiliares 220 rn2 + 90 m2 jardin, 4 hab. dobles, 3 bahos comp., aseo, ascensor, garaje 2 plazas. Acabados 1* calidad. Últimas casas desde 33,5 M Cervant«s. 5 2 . Rubf •

M

D E S A

VENTAS • Valldoreix. Casa 145 m2, 4 hab. (1 de 25 m2), 2 b., sal.-com., cocina, terraza y solar 630 m2 . .42 M • PL Augusta. Piso 150 m2 útiles, 4 hab. dobles, 2 banos, sal.-com. 45 m2, coc.-office, terraza, 1 pi. pàrking. Acabados l a calidad. Perfecto estado 44,5 M • C/ Bergara. Piso 150 m2, 3-4 hab., 3 b., sal.-com. 40 m2, coc.-off., trza. 20 m2, 2 pi. pk, trast., z. com. c/ piscina. Comp. reformado, parquet, aire acondicionado en salón-comedor 67 M • Z. Golf. Torre 340 m2, 4 hab. (2 suites), 3 banos, aseo cortesia, sal.-com. 40 m2, sala-estar 30 m2, terraza, bodega, garaje 2 c. y jardin con piscina. Solar 700 m2 95 M • BelUrterra. Casa singular, 315 m2, vivienda 1 sola planta, 4 hab. (1 suite con vestidor) + hab. Servicio con bano, 3 banos, sal.-com. 45 m2, coc.-office, terraza, garaje, bodega, jardin con piscina. Magníficas vistas. Solar 1.700 m2 110 M • Valldoreix. Torre 400 m2., 5 hab., 3 banos, aseo, sal.-com. 40 + 20 m2, buh. 40 m2, garaje, sala a juegos, trastero, jardin muy cuidado c/piscina. Solar 900 m2. Perf. estado. Acabados l calidad. 125 M

Tel. 9 3 6 9 7 4 5 62

mmmWíwmmM*MMmmmmmmmm:.wmmMm< N

3W*1

D

PISOS • Rius i Taulet - En construcciòn, dúplex 130 m2 + 26 m2 terraza 39,5 M • 087 - Rbla. Celler. 3 hab. (antes 4), bano, aseo c/ducha, calefacción y terraza 80 m2 25 M • 131 - Z. Monasterio. 75 m2, 3 hab., bano, ascensor y gas natural Solo 15,5 M • 137 - Parc Central. Bajos 117 m2, salón 30 m2, 3 hab., 2 b., jardin 40 m2, pk, soleado. Ant. 2 anos .43 M • Can Gatxet 100 m2, 3 hab., 2 b., t. ext., parquet, aire acond., 2 pk, trastero y piscina com. .40,750 M

VENDES

TORRES ADOSADAS • 114 - Z. Estación. Adosada, garaje 2 c, z. lavado, 3 hab., estudio, piscina com. Perf. estado . .48,3 M • 014 - Z. residencial. Adosada a estrenar, diseno exc, garaje 2 c, 3 hab., 2 b., 1 a. l a calidades . .59 M • 138 - Z. Can Picanyol. Adosada, salón 35 m2, 3 hab. 2 b., 1 a., despacho, estudio, a.a. y pisc. com. .69 M

• Centre. Pis 3 hab., 2 banys, cuina, ascensor. A reformar. P-2972 • Creu Roja. Pis 3 hab., bany + aseo, saló-menjador, terrassa i pàrquing. P-3010 • Centre. Obra nova. 2, 3, 4 hab. i àtics

• Parc CentraL Pis 2 hab., 2 banys, cuina-office i jardí 55 m2, P-3215 • Coll Fava. Pis 3 hab., 2 banys, cuina-office, orientació sud i pàrquing. P-3217 • Estació. Pis 3 hab., bany, saló-menj., parquet i ascensor. P-3081

• Rius i Taulet. Pis 5 hab., 2 banys + aseo, saló-menj., cuina-office, pk i 2 terrasses. P-3082 . . .46,5 M • Parc Central. Pis 3 hab., 2 banys + aseo, saló-menj., cuina-office, pk i pisdna comun. P-3124 . . .43 M

I

LLOGUERS

VENDES

• Pis pL Sant Francesc. Nou, 3 habitadons, bany, aseo i calefacdó (tot inclòs). 80.000 • Pis planta baixa. Parc Central, 2 hab., bany, calefacdó, tot exterior, 150 m2 jardi privat, pi. pàrquing i traster (tot indós) 125.000 • Pis a prop Estado. 4 habitadons, bany, aseo, tot exterior i calefacció 90.000

• • • • • • • • • •

VENDES • Casa a El Colomer. Adossada, 3 hab. grans, bany, aseo, calefacdó, pàrquing, jardí particular . . . . 45 M • Pis nou a estrenar. A prop estació, 4 hab., 2 banys, parquet, pàrquing, traster, calef., exterior, llar de foc . . . 37 M

I

D

E N

M

A

Pis z. Estado. 4 dorm., 2 banys, saló-menjador 35 m2, tcuina 126 m2. Impecable 32 M Pis z. Golf. 4 dorm. 2 banys.saló 30 m2, terrassa, 2 pi. pàrquing, traster. i vistes 49 M Àtic triplex. Cèntric 3 dorm., 2 banys, lavabo, terrassa 60 m2 i vistes, Impecable 43 M Adossada cèntrica. 3 dorm., bany, lavabo, Mançarda, z. rentat, pàrquing, traster i terrassa . . . 41,5 M Adossada c/ Àlvarez. Costat estado, 4 dorm., Z banys. Lavabo, ascensor, pàrquing i t r a s t e r . . . . 65 M Torre ctat Montserrat. Solar 900 m2, 5 dorm., 2 banys, celler, calefacció i vistes 30 M Torre Valldoreix z. Estado. Solar 1000 m2, 7 dorm., 3 banys i calefacdó a gas. Bon estat 68 M Torre alt standing. Solar 950 m2, casa 575 m2, 7 dorm. (3 suites), 4 b, lavabo i piscina 155 M Despatx cèntric z. Creu Roja. 100 m2 amb 5 divisions i molta llum 24 M PUCES DE PÀRQUING en diverses zones en VENDA o LLOGUER

rnm%mïmmmmi.

T

I M M O B .

&

• Casa adosada. Esquinera seminueva. Sup. const. 170 m2 jardin, 100 m2, 2 pk, salón, coc.-office, aseo, lavad., 3 dormit., 2 banos, estudio, terraza 46 M • Casa adosada. Esquinera junto FGC. Sup. const. 250 m2, jardin 110 m2, salón, coc.-office, lavadero, aseo, 4 dorm., 2 banos, 3 pàrking, trastero 56 M • Casa adosada. Zona Colomer. Sup. const. 250 m2, jardin 35 m2, salón 35 m2 c/chimenea, aseo, coc.office, 2 pk, trast, lavad., 4 dorm., 3 banos, estudio, terraza, z. comunitària c/pisdna 57,8 M • Casa individual. Cerca FGC Valldoreix. Sup. const. 300 m2, jardin 800 m2, 2 pàrking, trast., lavad., 2 banos, 4 dorm., estudio, salón, coc.-office, z. com. c/piscina, frontón, columpios 72 M • Piso frente Kampió. Sup. const. 110 m2, trza. 10 m2, salón, coc.-off., 4 dorm., 2 b 28,5 M • Piso Rius i Taulet Sup. const. 150 m2, trza. 15 m2, salón, coc.-office, lavad., 4 dorm., bano, aseo, reformado, parquet, pàrking 40,95 M • Àtico triplex. Zona estación. Sup. const. 280 m2, 4 terrazas, salón c/chimenea, comedor, coc.-office, lavad., 5 dorm., 3 banos, aseo, estudio, 2 pàrkings, trast., z. comunitària c/pisdna 84,9 M

• Junto F6C • Pisos y à t i c o s • 2 y 3 hab. + estudio a

N

68

NUEVA PROMOCIÓN

• Acabados de l

calidad

DESDE 20.720.000 ptas. ' CasrtiUeios. 3 1 - T e l . 9 3 6 7 5 1 8 4 8

Placa Octavià. 4 » 9 3 5 8 9 5 4 5 4 •

LLOGUERS

T O R R E EN V E N T A

• PI. Mas Roig (Valldoreix) 80 m2, 3 habitadons, cuina i bany complets i jardí

62.000

• C/ Gorina 60 m2, 3 habitadons, cuina i bany complet

60.000

• Ctra. Cerdanyola 95 m2, 4 hàbit., cuina i banys nous, calef. a gas nova i pintat de nou

• Valldoreix. 200 m2 edificados, 5 hab., bano, aseo, com.-living con terraza, perf. estado, garaje y solar 728 m2 58 M P À R K I N G S en venta y alquiler • Z. Quatre Cantons Plazas dobles y senzillas

85.000 45.000

Av. Lluís Companys, 2 2 • T e l . 9 3 6 7 4 1 4 9 1 - 9 3 6 7 4 Ï 4

97

• Valldoreix. 1.000 m2, cerca estación y fa-

93 674 84 03

chada a 2dos calles

56 M

• Valldoreix. 1.300 m2, fachada a 2 calles .40 M SOLAR

Equipamiento

• Valldoreix. Junto ant. Hotel Rusinol, 2.200 m2, apto residència g e r i à t r i c a , c l í n i c a , colegio, etc.

SOLAR

SOLARES EN VENTA

• Local. C/ Adrià Gual (Roquetes-Can Magí). 76 m2

60 M

mm m&mmm-smwmemmmm»9^mi* m*

j.

V a l l d o r e i x . «SO • T e U 9 3 6 7 4 6 ? XS> - 9 3 5 8 9 3 3

21 M 26,5 M Des de 34,4 M

• Pinar. Unifam. en construcrió, jardí 600 m2, 5 hab. + estudi, saló, cuina i pk 2 pi. C-943

Av. Lluís Companys. 8 • Tel. 9 3 5 8 7 8 9 9 0 - 9 3 5 8 9 2 6 4 3

F I N

38,850 M 40,8 M 28,5 M

Industrial

• Salida túnel Vallvidrera/Chic, fachada ronda, edificio 3 plantas y 4.500 m2 de techo.

V i l l a . 1 - l o c a l 8 ( e n t r a d a per Dr. M u r i l l o , 2 l > * T e l . 9 3 6 7 4 8 8

OI

IM».

TORRES EN V E N T A

LLOGUERS

• Sant Cugat. Casco urbano. Completamente restaurada, 4 habitadones + estudio, gran codna, 3 banos, patio interior. Buena zona 65 M • Valldoreix. 227 m2 const., salón 41 m2, 4 habitadones, 2 banos, coc.-office, calefacdón, perfecto estado, garaje. Parcela 690 m2 52 M • Valldoreix. Nueva construcdón, 287 m2 edif., solar 600 m2. pk 2 coches, 4 habitadones, 2 banos, aseo y codna completa 76 M • Valldoreix. 2 torres nueva construcdón, 1000 m2 parcela cada una, 276 m2 edificados, pk 3/4 coches, gran salón, 4 habitadones, 3 banos, calefacdón y buenos acabados 76 M

PISOS

Tasaciones gratuitas. Necesttamos torres y terrenos para cubrir demanda de nuestros dientes.

Rbla. Ws. Cinto Verdaguer.

M

1 9 . Valldoreix

• Tel. 93 Í.90 0 3

79

LOCALS • Av. Francesc Macià (Coll Fava). 55 m2, ideal per a negod.

• Molt cèntric. 32 m2.

• Ocasió! Pisos nous per estrenar a Coll Fava. 3 hab., 2 b. comp., saló-menjador, cuina moblada, safareig, terrassa, pi. d'aparcament amb traster, pisdna i jardí comunitari Des de 87.000

PÀRQUINGS • Rbla. del Celler. En venda o lloguer.

• Rbla. del Celler. Pis en edifici nova construcció, 3 hab., 2 banys complets, saló-menjador, cuina moblada i plaça d'aparcament 125.000

VENDES OFICINES • Despatx. A 100 m2 Monestir, 52,25 m2 + 18,07 m2 terrassa 15 M

Passatge del Celler, s / n • 9 3 5 8 9 4 9 4 4

A

VENDA PISOS • Ref. 176. Z. Torreblanca. 110 m2, 4 hab. (1 suitte, 2 dobles, 1 indiv.), 3 banys, aseo, pàrquing, z. comunitària i pisdna 39 M • Ref. 159. Z. Centre. Àtic dúplex, 1 hab., estudi, bany, terrassa i solàrim 31 M • Ref. 172. Z. Ribatallada. 4 hab. i 2 banys (m. bon estat), aseo, exterior, pk, traster i terrasa . . .47 M • Ref. 118. 3 hab., 2 banys, saló-menjador, cuina-office, terrasa, pàrquing, jardí com. i pisdna . . .40 M V E N D A CASES I TORRES • Ref. 177. Z. Can Barata. Casa amb parcela 500 m2, 1 hab. amb vestidor, pisdna, jardí, barbacoa, possibilitat a"ampliadó .23,9 M • Ref. 166. Casa adossada 180 m2, 3 hab., 1 suite, 2 banys, 1 aseo i acabats l a qualitat 59 M LLOGUERS • Z. Centre. Pis 4 hab., 2 b., menjador, safareig, 2 pk, trsa. 100 m2, z. com. i pisdna 250.000 Or- M u r i l l o , 6 . S a n t C u e j a t > T e L 9 3 6 7 5 6 2

75

- impresa germano espanola de Servicios Inmobitiarios TENEMOS LA VIVIENDA A SU MEOIDA cQué hacemos?

Ofrecemos un servido de alquiler y venta de pisos y casas de alto standing.

Nuestra seleedón cuida espedalmente el buen estado de codnas y banos. jCómo trabajamos?

Nuestra filosofia de servido se basa en cuatro pilares bàsicos: • Rapidez • Eficada • Trato y seguimiento personalizado • Calidad En Barcelona, Pedralbes, Sarrià, Tres Torres, Eixample, Ciudad-DiagonaL Sant Just, tDonde operamos?

SANT CUGAT, Castelldefels, Sitges y en el Maresme. ^Nuestros clientes?

Multinadonales, Entidades finanderas y Consulados. ildiomas?

Alemàn, inglés, francès, holandès, italiano, catalan y castellano.

HEMOS ALOJADO A HAS DE 100 FAMÍUAS EXTHAHJÍRAS A SANT CUGAT

:Btóifcrart t: Rózpide, 8 . Barcelona • T e l . 9 3 2 0 4 5 5 2 0

Sahit

46

U S /CANTONS Dijous. 18 de maig del 2000

Medicina i Salut GUIA MEDICA Centre de Rehabilitació S U S A N A NrCOLETTI Sant Antoni, 74. * 9 3 6 7 4 74 3 7

Cirurgia DR. FERNANDEZ LAYOS Cirurgia general, aparell digestiu. ASCPreviasa-Sanitas.

Au, Torre Blanca. 2-B. 2n. A 1 .

i 93 589 47 00

HOC. Ui» 24 h, domicili. « 9 3 5 8 9 39 26 « 0 0 9 3 3 10 SO

Geriatria GERVAL, GERIATRIA DEL VALLÈS S L Atenció a persones grans en el seu domicili. Assessorament a llurs familiars. Gestió de residències i altres recursos, infermeria. Formació: C/ Àngel Guimerà, 3.

W936740804

INPROSS Atenció i companyia a persones grans.

"CANGURS" avis i nens, cortfrol de malalts. ajuda a talar. trastorns especials Salut i reserves a domicSi. Av. Torre Blanca. 2-8, 3r, desp. 11 i 12 « 9 3 5893967

Consult. Centre Mèdic C E N T R E M È D I C SÀBAT Cert i tic ats de conduir i armes.

Medicina interna, especialitats.

Santiago Rusinol. 2, entr. 1a. *r 93 674 15 26

TELE ASSIS. I N P R O S S 24 h Servei d'ajuda a les persones grans, malalts crònics o convalescents, a qualsevol hora del dia o la nit. Sistema senzill, ràpid, segur i de poc cost.

Av. Torre Blanca, 2-8. 3r A. •" 93 589 3 9 67

C E N T R E D'OBESITAT I M E D I C I N A ESTÈTICA Dra. Anna R. Cerdà • Dra Rosario Sagarna • Dra. Llum Garcia Consultons Edifici Torreblanca Av Torre Blanca. 2-8 2a planta. desp 8-9

w 93 589 43 57 •B 93 589 43 58

Pediatria J.M. COROMINAS CASARAMONA Pediatria, asma infantil.

Hores convingudes.

Rola. Ribatallada. 20,1r 3a. « 9 3 674 7 2 1 6

CLÍNICA DENTAL DR. BRANDT Ortodòncia i odontologia general.

Santa Maria, 9,1 r 8a. « 9 3 589 7 0 4 0

AINA-PILAR C A N O S A ÚBEDA Pediatria - Medicina adolescent.

Av. Torre Blanca. 2-8, 3r pis. « 93 589 35 4 8 « 6 4 9 9 3 59 37

CLÍNICA ORTODÒNCIA IDISFUNCIÓ T E M P O R O M A N D I B U L A R Av. Torre Blanca. 2-8.2n A. despatx 6.

LABORATORI DR. ECHEVARNE Santiago Rusifiol. 17. baixos •B 9 3 5 8 9 6 0 55

Metge capçalera

SOFIA R O M A FERRÉ Fisioteràpia. Ass. Sanitària. Fiatc. Asiaa.

J.R. ESGUmOL CAUSSA Geriatria. Av. Ton» Blanca. 2-8 Assistència Sanitària, Agrupació Mútua, Sàratas, M. Fiatc, Previasa., Mútua

DRA. ANNA P U J I B E T I A L D E S Pediatria. Vitalicio Salud Mapfre.

EndavaMada, 21, 1r. « 93 589 29 95 « 93 674 20 79

CENTRE DE SALUT OCULAR Oftalmologia Conveni amb les pnnctpals mútues.

Doctor Munllo, 21 « 9 3 589 51 0 6

V

A

1 1 S

B

l>

1 (i

(

Psicologia Psiquiatria

JOSEP D O M I N G O PECH Traumatologia, ortopèdia. Assistència Sanitària.Previasa Medytec.

Policlinic Torreblanca, 2-8, 2a-10. « 93 589 18 88

CT. PSICOTERÀPIA DEL VALLÈS Psicologia, p6tqi£ttrte,to<!opèdte.

Plaça Or. Galtes, 5,2n 3a. « 9 3 589 4 0 51 DRA. PALERM Psicologia. Ansietat, depressió, dificultats de relació, trastorns a l'adolescència, psicoteràpia Hores convingudes.

D R FERMlN ARAMBURO Cirurgia ortopèdica traumatològica.

Hores convingudes.

Girona, 21, 1r 3a. « 93 674 43 46 « 9 3 5890534

Problemes cervicals Poden aparèixer sobtadament en forma de torticoli per un corrent d'aire, un moviment brusc de coll o una caiguda. Si es presenta, però, lentament amb un dolor moderat que durarà algunes setmanes, rep el nom de cervicàlgia simple. També pot esdevenir crònic, sobretot en les dones, i té relació amb alguna alteració de tipus psíquic. El dolor se centra en la regió cervical i sol reflectir-se cap a ta part alta de les dorsals.

Quan les molèsties escaracteritzen per un dotor cervical crònic (sfridreme cervicocefàlic), irradiant la zona occipital, t temporal, de vegades, solen tenir una causa d'origen psíquic. Es dóna sobretot entre els 35 i 45 anys. Sol acompanyar-se de vertigen i pot coincidir amb molèsties digestives, dolor en el baix ventre o a les dorsals, sense que se'n tingui una causa clara.

Quan l'individu té una sensació d'endormiscament a les mans pot ser símptoma d'una neuràlgia cervicobraquial i el dolor es localitza a la regió cervical i s'estén per tot el braç. Es dóna per

Sant Cugat

CENTRE D'ATENCIO INTEGRAL

Aitfa

AL N E N I ADOLESCENT

Dra. Pilar Canosa Col. 7.201 Hi col·laboren: Dr. JESÚS CARNICER: Pediatre. Gastroenteròleg EVA M" de LA PENA: Logopeda infantil SÍLVIA LLUMA: Psicòloga infantojuveml

Av. Torre Blanca, 2-8. 3a planta, despatx 6

El mal d'esquena Es tracta, doncs, d'organitzar-se bé i de saber prescindir d'alguna cosa, de cuidar la relació familiar i social i d'aprendre a tenir un respir en ets moments de màxima tensió.

El 90% dels dolors vertebrals són causats per aquests grans síndromes:

93 6 7 5 64 77

Tocoginecologia-Obstetrícia DR. JESÚS FERNANDEZ BAIZAN Tocoginecologla. Hores convingudes. Av. Catalunya, 2 1 , 2n 1a. « 93 589 48 08 « 9 3 6 7 4 7 4 0 9 Particular

Traumatologia

el consell de la setmana: Diagnosticar l'origen del mal d'esquena resulta una comesa difícil per a l'especialista, perquè les estructures de l'articulació vertebral (vèrtebres, lligaments i superfícies articulars) responen al dolor davant qualsevol estímul anormal. A tot això s'uneixen les alteracions patològiques de la columna, que poden ocasionar contractures musculars, amb el dolor consegüent, incidint sobretot en els músculs espinals, que poden doldre també per un sobreesforç, com en el cas de les mecanògrafes. Els estímuls que generen dolor vénen marcats sobretot per un disc íntervertebral deteriorat o envellit.

L'estructura normal de ta cdumna vertebrat pot veure's alterada per postures dolentes adquirides al llarg dels anys, a les quals no se'ts ha donat importància: seure amb un peu per sota, escriure abocat sobre el paper, dur una supermotxilla, etc, i comença a manifestar-se amb molèsties a partir dels 35 anys.

També conformen el mal d'esquena ia successió de situacions estressants a les quals ens enfrontem dia a dia, la tensió psíquica de les quals produeixen un augment de la tensió muscular, cervical i dorsal principalment, que propicien el dolor; sense anar més fluny, els problemes de trànsit, però també ho pateixen bona part de les mestresses de casa, especialment quan han de compaginar-ho amb attres oblioacions laborals.

CLÍNICA DENTAL

Tel

J O S E P M . FREIXEDES Malalties del peu, ortesis, plantilles ortopèdiques, papilomes, cirurgia del peu. Hores convingudes. « 93 589 6 3 13 « 6 2 9 16 9 5 3 6

CLÍNICA DENTAL VALLS - B U L D Ú Major, 2 3 - 2 5 . 1r3a « 9 3 675 64 77

Oftalmologia

—0—

M . D. CARRERES BENNASAR Centre Mèdic Sàbat: Santiago Rusinoi, 2, ent. 1 a. « 9 3 674 1 5 2 6 « 93 674 01 4 7

DRA. MtLAGROS MARTÍNEZ MEDINA I J.J. G Ó M E Z CABEZA Francesc Moragas, 125,1r 2a. « 9 3 5 8 9 13 0 7

Podologia D R A M . JAUME SAURA Clínica dental. Dl a dv 9-13 h i 16-20 h.

Pg. Sant Magí, 22. baixos « 9 3 674 2 3 35

INSTITUT PSICOMÈCHC S A N T CUGAT Psicologia clínica, psiquiatria, depressions, alcoholisme, toxicomania, trastorns d'ansietat, estrès, tabaquisme.

Av. Torre Blanca. 2-8, 3r A, desp. 11 i 12 « 9 3 589 37 87

M a j o r , 2 3 - 2 5 , 1 e r 3a

CLÍNICA DENTAL M A J O R PI. Unió. 3. 2n 1a.

(Li. Companys/Colom) « 9 3 674 7 2 4 0

Laboratoris

Fisioteràpia O Villa. 49 « 93 674 48 72

Odontologia CLÍNICA DENTAL A U T R A N Odontologia general, imptantc4oQja, pròtesis. odontopediatría, ortodòncia, mútues. Av. Torre Blanca, 2-8,2a. 11.

«936750803

Homeopatia H O M E O P A T I A D E LA I N F À N CIA I L'ADOLESCÈNCIA Dra. Margarita Pabasa Hostench Col: 15.097 Fibla. Ribatallada. 20. 1 r 3a « 9 3 674 7 2 1 6

D R FERRAN FERRAN WLÀ Winterthur • Previasa - Assistència sanitària Madifiac.

Francesc Moragas, 48, ent. 2a. « 9 3 6 7 5 4 8 53

«936740025

«5890396 « 675 2212

Dietètica-Nutrició DRA. M . D O M I N G O GALLART Medicina general, dietètica Dilluns, dimecres i divendres, hores convingudes.

Plaça Doclor Galtes. 5, 1r 3a.

3 9 3 6 7 4 6 3 29 3 93 5 8 9 6 4 83

D r a MONTSERRAT GARRIGA Metge os capçalera. Vista* a domieü-mútues.

Major, 36,2n.

Francesc Moragas, 25-27, 2n l a . « 9 3 «74 36 53 « 9 3 4 1 8 4 8 48

Otorinolaringòleg

la inflamació del nervi raquidi, provocada a la vegada per una hèrnia discal. En aquest cas, l'artrosi hi té molta veure.

Ladorsàlgia Et dotor se situa quasi sempre entre els omòplats i a$ percep com una punxada difusa. Apareix per una fatiga muscular i solen patir-la aquelles pgfSGíJgsiÇUeexerciten una activitat que les obligà a tenir ets braços aixecats o el tronc cap endavant (les planxadores, per exemple). També, però, poden tenir un origen psíquic.

Stafame lumbar En Mna lumbàlgia aguda el dolor apareix bruscansertll pot ser molt intens. Ei malalt manté l'esCjüer^iiTflTiòbil i lleugerament inclinada perquè , dolorós. El dolor es concentra S per sobre la rabadà, i de vegades, a la natja i les engonals, però si es manté un repàs absolut, desapareix als pocs dies.

La ciàtica, per la seva banda, es caracteritza per dolor í alteracions de la motncitat, de la sensibilitat i dels reflexos en el territori que comprèn el nervi ciàtic. Es produeix per la comprensió i posterior inflamació de tes arrels nervioses que parteixen de l'última vèrtebra lumbar, com a conseqüència d'una hèrnia discal i s'haurà de mantenir repòs absolut.

Tel. 93 589 35 48 HOMEOPATIA DE LA INFÀNCIA I L'ADOLESCÈNCIA

Dra. Margarita Rabasa Hostench Col: 15.097 Rbla. Ribatallada, 20 • 1er 3a Tel. 93 674 7216

t)l()KI.\Ol

Dr. Ferran Ferran Vila W i n t e r t h u r •• P r e v i a s a Medifenc

AssiMòrv.Ti S'imv:-

;

Francesc Moragas, 48 - ent. 2a 93 675 48 53

Si vol

en aquesta

secció, al telèfon

Estètica

ELS^CANIONS Dijous 18 /ie maig del 2000

ToT CAbEll

Estètica i Bellesa l'article:

Dents ben sanes

Les dents són una de les parts més visibles del conjunt facial, per això la seva col·locació i blancor no passen desapercebudes. Així l'ideat de tota persona és HÚir una dentadura ben blanca, i això depèn en bona part de mantenir-les amb un bon estat de salut.

Per si això no us semblés motiu suficient, us donarem una altra raó: riure més, perquè a més de tots ets beneficis físics i psíquics que proporciona, qui riu aparenta ser més jove, í no produeix arrugues, encara que ho sembli (per la sobreoxigenació dels teixits cel·lulars).

lot pel teu cabell Tot pel teu cos Tot per maquillatge lot en perfumeria r u q u e r s PERRUQUERIA ESTÈTICA SOLÀRIUM Al servei de Sant Cugat

des de 1955 C/ Francesc Moragas, 23 bis l e r 08190 Sant Cugat del Vallès

EMBLANqUlMENT

ESTÈTICA DENTAL Modelat d i s t a t directe. Es una tècnica molt versàtil que perfecetena els defectes estètics de la dentadura i substitueix el tradicional sistema de les fundes de porcelana. Mitjançant una pasta d'aquest material, coneguda com a composite, s'escolpetxen les peces dentals per aconseguir l'efecte desmai; la pasta s'endureix amb un ïum de potimeritíàcíó i es poleix. El composite s'usa per a quasi tot i arri> efectes sorprenents: dents separades, petites, foses; també restaura dents trencades o muntades i les de superfície irregular o esmalt rugós.

Es tracta d'un material que es manté inalterable entre sis i vuit anys, en funció de la cura que mantingui el pacient.

Després n'hi ftaurà prou a retocar-lo en la seva superfície, sense canviar-lo totalment.

Facetes de porcellana. Consisteixen a prendre un motllo de la dentadura per realitzar unes fines làmines d'aquest material perquè l'especialista l'adhereixi sobre les dents amb composite. Prèviament s'haurà de tallar lleugera-

if

• Tractaments corporals • Micropigmentoció • Tatuatges C/ DEL SOL, 22 08190 SANT CUGAT Tfno. 93 590 05 41

Massatge biosmòtíc

centre

d'estètica

C/ Francesc Moragas, 25 • Tel. 93 675 58 55 08190 Sani Cugat del Vallès

Tractament d» tangotarapia I algoterapla par ciàtica i lumbàlgla contractures i tendinitls acne ijl 9{atura(\ psoriasis Ifl amB Ces J artrosis III mans ( artritis Sant Cugat del Vallès ceMuktls i aprimament Centre SPA

"""3 Saíut (

Quiromassatge Aromateràpía Hidroteràpia

ment la cara de la dents on s'ha de col·locar la faceta. Si amb els anys s'hi produeix alguna alteració, caldrà substituir-la completament.

Ports d * t a r a de vidre. S'empren per substituir alguna peça dental; quan aquesta falta, queden adherits a ta cara posterior de les denis adjacents a través d'unes làmines de fibra de vidre, com a petites ates esteses.

Correcció d e genives. S'intervé amb cirurgia estètica per modificar unes genives massa evidents. Es necessita anestèsia local i apenes presenta molèsties posteriors. l'Ortodòncia A més d'actuar indwtduaJment en peces dentàries, oot conegir fes diferents atteradons de lacarà i dels maxil·lars, així com trastorns funcionats de rnastícaòó. l'ideal és iniciar et tractament a la infància, amb eb aparels correctors, que poden ser funàonats, removibles o fixos).

C/ Valldoreix, 61 - Tel. 9 3 6 7 5 0 6 0 3 SANT CUGAT DEL VALLÈS

' ^ Cei-Zvt-

CURA DENTAL

Hi ha uftproeediment que soluciona t'anttestètic problema de les dents groguenques o grises, que actua emblanquinttesdents a nivell intern. Per això s'aplica un gel que conté peròxid de carbamida, que actua per oxidació i fragmentagó molecular de les substàncies que acoloren la dentina, ifemblanqueixen.

S'inicia ambxina neteja de boca, per treure després un motllo de la dentadura perquè el pacient realitzi ell mateix l'operaci$ a casa seva. El motllo, que conté aquest gel especial, s'ha de col·locar a les nits durant dues setmanes seguides, amb la qual cosa s'obté un resultat espectacular. En el cas, però, de dents tacades pel consum de tetracíclines, s'aconseguiran aclarir bastant, però no totalment. Quan es tracta de taques superficials, com les produïdes pe! consum de te, cafè o tabac, n'hi haurà prou amb la neteja de boca que realitza l'odontòleg.

TOTPERATU ALS MILLOR PREUS

9 3 5 8 9 60 8 8

4§ La salut bucodental és primordial per tenir tines dents lluentes, perirtambé per evitar l'aparició de la caries, que afecta el 70% de la nostra població.

• Raspalleufesdents a consciència després de cada dinar, i almenys darant tres minuts.

• Elimineu tes restes de menjar i placa de les zones més difícils amb^escuradents, seda dental o un raspall interdental.

• La indinaàocorrecta del raspall seria formant un angle de 45° amb les genives, de manera que la meitat de les pues qued«en contacte amb la dent i t'altra meitat amb la geniva, í 4Jixf totes dues es reben massatge.

• Lahtgjen&JJe les pròtesis dentals es fa de fa mateixa manera que « f i e s naturals, però afegint una artra neteja al dia amb unlroducte espedat • Després dlfcgerir aliments dolços es recomana fer una raspaàada<*Éfca; també s'hauria de reduir el consum de sucres, evttarpicar entre hores i beure aigua fiuorada.

• És important visitar un cop a l'any el dentista, perquè faci t i r a revjsjó i neteja professional.

47

Tractament natural pels peus Tractaments facials Tractament arrti-estrès Peeling corporal amb productes naturals

C/La* domes, 11 (cant. pL Pere San) Tel. 6S6 OaV 149

òiltift-iJontrol Gimnàs especial per modelar la silueta femenina Estètica hores convingudes

ALTRES PROBLEMES La caries. Es forma per culpa de la placa bacteriana que provoca la desmineralització de la dent S'inicia amb un punt negre petit, que es va engrandint fins formar de mica en mica una cavitat major. Després les bactèries passen a l'interior de la dent, i causen inflamacions i dolor, fins al punt que aquesta pot morir i caure El carraB es forma quan els minerals que conté la saliva s'incorporen a la placa bacteriana, i l'endureix Absència de peces dentals. En aquest cas s'ha de recórrer als tmplantaments dentals osteointegrats, mitjançant una peça de titani dental de l'os del maxil lar, amb forma de cargol, que substituirà l'arrel interdentària.

Llavors es deixa cicatritzar de tres a sis mesos, durant els quals s'instal·larà una pròtesi, i un cop el maxil·lar hagi acceptat bé les fixacions instal·lades, es connecta a una extensió amb una petita incisió, sobre la qual es cargolarà ta dent o pròtesi.

Dents sensibles. La sensibitat es produeix quan la dentina que recobreix la polpa dental, on es troben les terminacions nervioses, queda al descobert. La pèrdua de l'esmalt, una mala higiene bucal, la recessió de les genives o el raspallat amb filaments moft durs en són responsables. Les dents, en quedar desprotegides, faran mal amb els aliments freds, calents o el simple raspallat. A partir d'aquí es produeix l'efecte següent: com que fan mal, hi ha qui se tes detxa de rentar, amb la qual cosa el carrall s'acumula, afavorint la caries, la inflamació de les genives, periodontitis i fins i tot, la pèrdua d'alguna peça Genives sensibles. És la coneguda gingivitis, que pateix el 50% de la població. S'inicia amb el sagnat de les genives i si no es tracta a temps, pot derivar en l'afebliment de la fixació de les dents a la geniva, que pot causar-ne la pèrdua d'alguna (periodontitis).

C/ Esperanto, 12 int. D. Tel 93 589 23 43

Si vols anunciar-te, truca'ns al t e l è f o n

93 589 62 82 el consell:

Les millors armes

Pastes d e dents. Els seus principis actius haurien de netejar a fons, eliminant la placa bacteriana, les taques superficials (del cafè, tabac, etc), enfortir les dents i les genives i prevenir les malalties periodontals, tot deixant una agradable sensació de frescor.

Useu pastes amb fluor, perquè redueixen la caries en un 25% del casos; també haurien de contenir bicarbonat sòdic perquè neutralitzen els àcids de la boca; ions de potasi, per protegir les dents sensibles; trícolsan, perquè elimina la placa bacteriana i principis vegetals (sàlvia, menta, camamilla, etc.) per les moltes propietats que tenen.

Col·lutori o elixir. Serveix per reforçar l'acció de la pasta de dents.

Cinta o seda dental. Imprescindible per eliminar les restes d'aliments amagades entre les dents i a la base de les genives.

Raspall. El disseny ideal duu uns filaments de puntes arrodonides i polides, per no danyar les dents ni les genives; el capçal és petit i arrodonit per arribar a les zones difícils. Recordeu renovar-lo cada tres mesos.

48

Gastronomia

ELS iCAJVTOiNS Dijous, lSdemmgMZOOO

La cuina de casa

Sant Martí, 10 08190 -Sant Cugat del>falès

Com si fos de tota la vida BM1AX HtANCÉS (CMAMBOU) NUAR AMERICÀ • TOOL 5 1

LA GRANJA St Antoni - plaça Barcelona 93 675 5246 Cuina casolana

BAR. REST. ARNAU Passeig Francesc Macià, 71, local 4 93 589 03 76 Cafeteria i restaurant

EL CASINET Camí de Can Ganxet, 47 93S89 5083 Menú diari i entrepans

BAR BOKATA Plana Hospital, 35-3 93 5891972 Cafeteria i entrepans

EL JORDI'S Sant Jordi, 39 93 67411 18 Amanides i entrepans

BACCO Manel Farrés, 97 93 674 30 69 Menú diari i pizzes

ELMESÓN Placa Octavià, 6 93 6741047 Braseria i cuina de mercat

LAJUONENCA Xerric. 30 93 67413 48 Gelats artesans

BAR PICCOLO Valldoreix, 29 93 5891198 Cafeteria, pizzes i entrepans

ELPEROLET Pg. Francesc Macià, 67 93 675 53 03 Cafè Restaurant

LA JUONENCA Villa. 1, cant. Murillo, local 4 93 675 34 02 Gelats artesans i cafeteria

CABASSA CASTANO Puigmal, s/n 93 674 02 67 Cuina de mercat

EL PUNT Sabadell, 41 670 594001 Copes i sopars

LA MASIA Av. les Corts Catalanes, s/n

CAN EDO Lleó XIII

FRANKFURT LA PALTA Rambla Can Mora, 24 93 589 5011 Frankfurts

LA PASTA BOIXA Alfons Sala, 24 93 67515 03 Pizzeria, creperia

MAS ROIG Plaça Mas Roig, 4

Cargol llauna i arròs negre

GRANJA AUGUSTA Plaça Augusta, 4 93 5898890 Cafeteria

CAN CASOLETA Sant Bonaventura, 39, baixos 93 675 10 33 Peix i marisc fresc

ITALIANS Sant Bonaventura, 6 93 674 64 33 Menú diari

TORRADA GRILL Plaça Pere San, 6-8 93 589 72 74 Especialitat en brasa

CABALLU PETIT Sant Jordi, 33 93 589 14 56 Cerveseria

LA CANTONADA Plaça Monestir, 1

93 692 24 24 Carn a la brasa i calçots CAN BARATA Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200

93 697 06 52

ROSTIDORA LLENYA

OLIVER PLATS PREPARATS PER ENDUR

LAJUONENCA Major, 29

93 6752586 Gelats artesans i cafeteria Sani Martí, 9 i·s4mMCAnatvtoM)

Tel. 93 SS9 82 75

QQQ

Cuina catalana casolana

per carn de la bona

93 675 00 86 Xai, entrecot a la brasa

Carrer defaTorre, 14 Tel. 93 674 12 85 •

Mercat Municipal Torrebhnca Taub 1.6 Tel. 93 675 30 65 Conserva de tomàquets

la r e c e p t a d e M. Àngels Quadras Ingredients:

Ingredients:

- tomàquets - farigola -sal

- tomàquets - vinagre -sal

Tel. 93 589 14 18

Si els voleu conservar amb vinagre, trieu tomàquets madurs però no tous. Escaldeu-los 5 minuts i un cop freds, traieu-ne la pell i la cua. Després es fiquen en bocals que acabareu d'omplir amb vinagre i una mica de sal. Es conserven 3 mesos.

MENÚ DEL

Consell: El tomàquet prové de l'Amèrica tropical i es va introduir a la Mediterrània el s.

XVI. La tomaquera floreix a la primavera i produeix els fruits a finals d'estiu, que és quan resulten més econòmics.

IA

I'l ÜÇU Augiislu., 4

MASIA

I MKKI'ANS ISI'KC :i\|.«i

Per emportar-se

l'I.MS

Dilluns tancat

COM UI \ VI'S

1 0I I ( M «I Lluís Companys 24 Tel 93 675 15 03 SANT CUGAT

Cuina catalana

i

casolana

Menú diari: 1.100 ptes.

Tel. 93 589 34 45

ü

Tasta la nova carta Sopars d'empresa

Mercat Pere San Parada 1.04

Elaboració:

PIZZERIA CREPERIA

PI. Barcelona 93 675 52 46

93 589 3445

Creps, amanides, menús

Agafeu tomàquets no massa madurs, renteu-los i escatdeu-los amb aigua salada durant 10 minuts. Després refredeu-los amb aigua i escorreu-los. Un cop fet això, peleu-los i talleu-los a trossos, ompliu els bocals amb els tomàquets, unes branquetes de farigola i sal gruixuda Un cop plens, tanqueu-los hermèticament i bulliu-los al bany marià durant 20 minuts. Es conseven 3 mesos.

Si encara no ens coneixes, La granja mereix una visita

93 584 23 32

Elaboració:

la xocolata... .ffv#fw ois ontropans... -ff^fK oi cafè... 'ffvffv los pastos... ff^ffy. oi suís... ff^ffx.

Granja-Bar

Augusta ......,,.-.,«.. ««...,

»JEesan

Passeig de Rubí, 108 Tel. 93 674 57 47

:i Bar u nRestaurant ei t r a d i c i ó

Pi. O c t a v i à , 6 Tel. 9 3 6 Z 4 Í O 4 7

CAFETERIA RESTAURANT

C. Sant Jordi, 33 - Tel.93 589 14 96

Pruébaíc ante* del 15 de mayc 0 te lo perderúi.

BAR RESTAURANT CAFÈ

ARNAU MENÚ DIARI DE DILLUNS A DISSABTE R Francesc Macià, 71 • L4 Tel. 93 589 03 76 Sant Cugat del Vallès

M(

*iema

McCanada

Hcfrancia Meoonaxre S3nt Cugat Centre comercial

McSahara \

EIS4GÜNT0NS

Guia Comercial guia pràctica ADVOCATS TORTOSA PUIG St. Bonaventura, 13 O 93 675 34 54

BARSTOP Rius i Taulet, 56 0 93 589 1 2 9 9 CUE SANT CUGAT Bar Musical Sant Marti, 10

CABALLU PETIT . Cerveseria

BELLES ARTS CABANAS Santiago Rusinol, 54 P 93 674 06 49

LI. GRIERA CABELLO Frsc. Moragas, 5, 3r 3a

CUGART Torrent Bomba, 14 P 93 674 43 90

ALUMINIS GARRIGA Orient, 65, baixos g93fi7Sg9 0g

BICICLETES CARDONA Valldoreix, 41 P 93 674 15 09 SUN BIKE Can Matas, 2 O 93 S I 9 17 5 7

ARQUITECTURA FUSTER I FREIXA, ARQUITECTES, SCP. La Mina, 17, L B P 93 675 18 35

EL PUNT Copes i sopars

0 67059 40 01

ARPALI Valldoreix ,45

0 93 674 1 2 » ;

O 93 589 65 61 neoB4S4sia

TUBAU Mercat Torreblanca Parada 1-6 i 1-7

CALATAYUD Rbla. Ribatallada, 31 B3 4 r 1 a P 9 3 675 1 8 0 3

P 93 675 30 65 TUBAU Mercat Pere San Parada 104

0 93 589 14 18 JORDI CUFf BORRELL Av. Vall d'Or, 2

P 93 674260?

COPISTERIATHER Sant Antoni, 24

P 93 589 74 42 COPY-GRAF1C Can Matas, 8 P 93 675 36 53

CARNISSERIES TUBAU La Torre, 14

TUBAU Passeig Rubí, 108 Valldoreix

P 935894? 47

SAGARRA Endavallada, 22 0 93 674 0 1 6 0

MARTÍ FINET MIRA De la Creu, 25,1r P 93 589 3 0 65 M. MAR EJARQUE Santa Maria, 38, 3r 2a 0 93 589 3 0 65

BELSCONXXLSA Ptge. Font de Sant Rafael, 18-20, baixos betacoruoaQrMKO.es P 9 3 675 32 67

CRISTALLERIES

ELECTRODOMÈSTICS TOBELLA Santiago Rusinol, 49 P 93 590 69 8 0

PAPIOL Venda i neteja Cànovas del CasSIo, 4 0 93 674 65 0 0

AGENÇAT Sant Antoni, 18 o <ti 6 7 * m n

ASSESSORIES DIGEST ASSESSORS Manel Farrés, 15 D O 93 674 44 69 BELL & ASSOCIATS Plaça Barcelona, 11 O 9 3 674 17 84

AUTOMÒBILS LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/n tr qasaojono T.M.G. TALLERS

Borrell, 6 O i Fa* 93 674 34 75 T.M.G. E x p . i vendes Av. LI. Companys, 36 P 93 675 56 5 3

BALLS DE SALO PEPE ASENSIO Anselm Clavé, 14 P 93 675 4 9 37

BAR PICCOLO Valldoreix. 29 P 93 5 8 9 1 1 9 6

.CENTRE COMERCIAL H PRYCA Rubi-St. Cugat, k m 4 P93SBS4900

VILAR ELECTROLLAR Santa Maria, 20 Q 9 3 5 M Q2 71

ENSENYAMEN, ESFERA D'ART Arts Plàstiques i Acadèmia.

Sant Ramon, 21

P 93 675 91 44

CENTRES PSÍQUICS TALLER JERONI MORAGAS Av. Viladelprat, 79

Q 9 3 674M4B

CERÀMIQUES VICAT 2 Cami Can Calders, 8 A P 93 675 3 0 0 1 RODÓ Rius i Taulet, 6 P 936898280 CATALONIA CERÀMIC Sant Cugat- Cerdanyola, km 3 P 9 3 580 1 5 0 0 FOAP Rius i Taulet, 27 P 93 674 05 03 P 93 589 31 21

CLUBS DE MUNTANYA I ESPORT CLUB MUNTANYENC Plaça Barcelona. 5 P 93 674 53 96 CLUB NATACIÓ DE SANT CUGAT Camí Crist Treballador, s/n P 93 674 14 53

FLORISTERIES FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 P 9 3 674 13 81 P 93 675 18 20 FLORISTERIA L'AMAZÓNIA Dr. Murillo, 8 P 9 3 590 60 71

SANBER-5 Anselm Clavé, 20 P 93 674 45 71 GERD DIETÈTICA Plaça Pere San, 9 P 93 6 7 4 0 0 60

MIRA-SOL-MARI FLECA ARTESANA Plaça Joan Borràs, 1 P 93674 1546

FOTO VÍDEO F.R. Rbla. del Celler, 93 « 9 3 6 7 4 7968 ZOOM Centre de la imatge Santa Maria, 14 P 9 3 675 5 6 74

FUSTERIA EBENISTERIA P 936996748 P 9 3 674 70 68

ESPAI LLUÍS RIBAS Plaça Gorina, 13 P 93 589 57 76 SALA RUSINOL Santiago Rusinol P 93 6 7 5 4 7 5 1 CANALS GALERIA D'ART De la Creu, 16 P 9 3 675 4 9 02 POU D'ART Balmes ,35

P 93 590 60 86 PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22 P 93674 « 3 9 ESCOLA THAU Vial Interpolar

P 93 5896108 CARME TALLEDA MÚSICA Martorell, 41

ADOLF Taller d'art Pere Mas, 17. Valldoreix P 9 3 6 7 4 6 0 28

HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12 P 93674 1140

CAIXA DE SABADELL Plaça Barcelona, 8 P 93 589 75 12 CAIXA DE TERRASSA Valldoreix, 32 P 9 3 675 31 00 CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS Rbla. Ribatallada, 20 Q 9 3 589 38 52

M.TERESA GREGORY PLANDOLIT

LLARS D'AVIS

LA FLORESTA Pearson. 36 P 93 589 78 0 0

WALL STREET INST. Av. Uuís Companys, 15 P 93 589 60 72

'MMOBILIARIES

TOT CABELL Av. Primavera, 7 - ent. 4a Cerdanyola

P 93 589 86 69 PEPA MARTIN Talles grans Valldoreix, 28 P 93 589 72 32

LLIBRERIA MYTHOS Placa Barcelona, 9 P 93 5 8 9 8 6 1 7

PROGRAM ACCÉS Rota. Can Mora. 18 P 93 675 15 56

VORAVIU Sant Antoni, 25-27 P 93 589 88 55

MUSICAL ST.CUGAT Rosseló, 13 ATEUERBLAU Av. Torreblanca, 2 P 93 589 19 31

LLEGUMS SALUMS Sant Antoni, 50 P 936745752

—

—

^

SALUT NATURAL AMB LES MANS (SPA) Les Domes, 11 P 656 89 01 49

P 93 675 25 86

CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Camí Crist Treballador, s/n P 93 674 14 5 3 GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11 P 93 674 61 72 GIMNÀS ST. CUGAT Anselm Clavé, 20 P 93 5 9 0 8 2 79 SANT CUGAT ESPORTS S . L PI. Quatre Cantons SQUASH SANT CUGAT Sant Jordi, 33-35

P 93 674 98 62

De) Carme, 38 P 9 3 6 7 4 8 5 63 K A t A CENTER Del Sol, 22

P 93590 05 41 SK-UET CONTROL Esperanto, 12, interior baixos P 935892343

JARDINERIES GARDEN ROCAMORA Llaceres, 12 P 93 674 36 94

" ' '""

"

' M

FOAP

OBJ, REGAL BOHEMACRYSTALL Valldoreix, 49 P 935897202

I IMI llllll CONSTRUALPA Santa Maria, 9,1r 1a P 93 589 0 1 51

Rius i Taulet, 27 P 93 674 05 03 SUMINISTROS VALLDOREIX Mn.C. Verdaguer, 107 P 93 674 14 90

STANZA Valdoreix, 10 P 9 3 674 6 5 9 8

MENJARS PREPARATS ROSTIDOR A LA LLENYA OLIVER Sant Martí, 9 P 93 589 82 75

ÒPTIQUES TEDfJDÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30 P 93 589 44 95

MERCERIES PARAMENT DE LA LLAR GENEMEVELETHU

MRW Ildefons Cerdà, 4 P 93 5 9 0 2 6 80

P 9367436 88 TALLER MECÀMCCP. CANALS Sant Uorenç, 27 P 93 674 63 62 TALLERS TORNER Plana de l'Hospital, 35 P 93 674 69 5 0 TALLERESMENA Pg. Torre Blanca.13 P 93 6 7 4 5 3 0 1

^ _ •

„..„..„,„ PASTISSERIES SÀBAT Santiago Rusinol, 46 P 9 3 6 7 5 12 99

A R TELECOM Telefonia i ccnxncaciorts Ctra de Cerdanyola, 49 P 93 589 8 7 02

TINTORERIES

TNTORERtA ST. CUGAT FUaRbatalada,34 P 93 675 22 28 TINTORERIA ST.CUGAT Av. Uuís Companys, 2 P 936744167

TRANSPORTS ASS. RÀDIO TAXI 9 3 5 8 9 4 4 22 P 93 675 51 51

REPARTIDORS

VETERINARIS

MAILING VALLÈS, S.L Mercè Rodoreda, 8 P 9 3 5 8 9 2 3 71

DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS, S.L. Urgències 24 h Sabadell. 23 Obert nit i festius P 93 674 69 45 Tel. urgències P 9 0 8 89 81 36 P 93 674 69 45

RESIDÈNCIA 3a EDAT SANT SALVADOR Sant Salvador, 47 P 9 3 6 7 4 4 2 23

VETERINOS Rius i Taulet, 31 P 93 589 71 4 0

ROBA INFANTIL

•

ROBA PER ALA LLAR FALGUERA Villa, 1

P 93 675 24 01 SÚPER HOGAR Plaça Octavià, s/n P 9 0 5 8 9 89 99

Via, 6 P 93 674 03 16

P 93 674 01 38

MISSATGERS

TALLER ELECTROSOL Sol, 19

PISCINES SANT CUGAT Enric Granados, 10 P 935892529

CUCARRÓ Santiago Rusinol, 30 P 93 6 7 4 5 5 8 0

PROMUSA Av. Torre Blanca, 2-8 P 93589 1732

LA PERLA Major, 3

JOGUINES MARGA Santa Maria, 44 P 93 674 15 32 JOGUINES NINS Villa, 9 P 9 3 674 13 96

Av. Graets, 35 P 93 590 66 66

TMTORERIA ST. CUGAT Santiago Rusinol, 35 P 9 3 6 7 4 11 8 3

VALLÈS NET Sant Ramon, 4 P 93 674 89 18

MASSATGES ESTET,

'

LEONELU, S A COMPONENTS ELECTRÒNICS PER A MOTOCICLETES

FERRON Rius i Taulet, 20 P 93674 6847

POLLERIA SANT CUGAT Mc.Torreblanca.Pda. 1-5 P 93675 138

INSTAL·LACIONS

MANTSERV.SA. Av. Catalunya, 18 P 9 3 6 7 4 60 58

PESCA SALADA

POLLERIES

P 93 67547 57

MES MARCS Enric Granados, 15 P 9 3 5 8 9 1429

A, ZAMORA, S L MnOnto Verdaguer, 18 P 93 589 26 38

TALLERS MECÀNICS I COMPONENTS

TINTORERIA ST. CUGAT Sant Antoni, 1 P 936741182

TOT PUNT Sant Antoni, 19 P 936740097

MARMOLES SANT CUGAT Can Fatjó dels AuronsCampoamor,12 - Nau 3 P 9 3 6 7 5 5 1 08

VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 P 93 590 80 60

SEGURETAT AUX-VYD Av. Uuís Companys, 50 P 93 589 17 9 9

TELEFONIA

LA MODISTA Plana de l'Hospital, 3-5 local 6

MARBRES

APPLE CENTER Plaça Unió, 3 P 9 3 5 9 0 8 0 60

Major, 16.

P 93 675 02 67 Valldoreix. 43 P 93 589 43 55

TATER'S Sant Antoni, 62 P 93 675 55 06

P 93 692 7904

LLIBRERIES PAPERERIES

Vegeu pagines 44-45

BLUEMOON

PERRUQUERIA VERDI Castillejos, 11 P 93 589 53 54

CAMPMANY Valldoreix, 16 P 93 674 14 82

LES PLANES P 936755105

TRINITY Rbla. Can Mora, 18 P 93 675 22 01

JEANLOUSDAVD Plaça Dr. Galtes, 5 P 93 675 6 1 70

BENETTON Santa Maria, 21 P 93 674 85 02

MIRA-SOL Victòria, 48

SPRINT IDIOMES Francesc Moragas, 8 P 9 3 5 8 9 2264

— b — ' — ™ Ï ™ ESTÈTICA T S B E ÏP.Ï ERAMÍREZ SA

P 93 67430 81

ENQUADERNACIONS

JUANI Xerric.28 P 93 674 66 99

MODA CONFECCIÓ

P 93 589 2018

LAJUONENCA Major, 29

GIMNASOS ESPORTS ENTITATS BANCÀRIES

(NDUBRUC Av. Ragull, 9-19 P 93 589 00 23

RESIDÈNCIES GELATS ARTESANS M

P 93 5892833

CAIXA DE CATALUNYA Rius i Taulet, 33 P 93 675 19 04

MOBLESJARDI

SCOOTY LÚDIC Xerric,8 P 93590 6 1 8 9

P 93 674 75 98

INFORMÀTICA GALERIES D'ART

FORMA'S Elies Rogent, 18 A P 93 675 4 0 06

LUDOTEOUES

nau] FOTOGRAFIA.VIDEO

ESDIJSTA P.RAMÍREZ Del Carme, 38 P 93 674 85 63

MAJIK Sant Jordi, 29 P 93 589 02 66

ADMINISTRACIÓ NÚM.2 Major. 33 P 93674 0 1 74

HIDROFLOR Av. Joan Borràs, 54 Valldoreix

DISON ESTILISTES Martorell, 12 P 93 589 5 6 5 7

EGA MOBLES Cànovas del Castlta, 2 P 93 589 00 14

SL

HIDROCULTIUS

Francesc Moragas, 29 P 9 3 589 6 0 8 8

Major, 6 P 93 589 22 32

ADMINISTRACIÓ NÚM.1 Valldoreix, 67 A P 935894742

SUPER-NATURAL Anselm Clavé, 1 Obert dissabte tarda P 9 3 6 7 5 5953

PERRUQUERIES CARNÉIBOSCH

CASAJUANA Galeries Sant Jordi Santiago Rusinol, 37

HÍPIQUES

CRISTALLERIA SANT CUGAT Av. Lluís Companys, 29 P 93 6 7 4 1 3 9 6

ASSEGURANCES J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9 B P9367S3oi2

ANFUS JOIERS Santiago Rusinol, 45 P 9 3 5 8 9 50 72

C Comercial St. Cugat P 93 674 46 54

CONSTRUCCIONS

» 93 674 5747 JORDI FRONTONS Av. Rius iTaulet, 13

FERRETERIES EL PONT Girona, 3 P 9 3 6 7 5 0 1 75

COPISTERIES

OFINOVA Lluís Companys, 18 P 9 3 6 7 S 2 3 73

JORDI MERCADÉ Creu, 6-8, 2n 3a

DANIEL

CAL CRISPIN Santiago Rusinol, 23 P 936740308

CARRÉ MOBLES Frsc. Moragas, 33 P 93 674 09 95 P 93674 1550

MIREIA'S

Valldoreix. 33 P 93 67499 40

HAMBURGUESERIES

CLÀSSIC Av. Torre Blanca, 2 P 93 6 7 4 1 9 03

LA LIONESA Valdoreix, 79 P 93 674 0 7 71

MOBLES DECORACIÓ

MC DONALD'S

P 93 674 96 02

ALUMINIS

UESC Cànovas del Castillo, 9 P 9 3 675 23 90

HERBOLARIS DIETÈTIC

EULÀLIA PINYOL Manel Farrés, 15 A- loc. D TT 93 674 44 BB

« 9 3 674 4494

L'ILLA CONGELATS M. Pere San. Pda. 125 P 9 3 5 6 3 38 Q6

Tota classe de llibres. tesis, fascicles, etc.

P 93 6 7 4 2 6 2 4 P 9 3 4 1 7 07 59

P 935894790

•anasaaidüR

GARCIA JUUÀ Av. Catalunya, 22, i r 2a P 93 674 41 6 *

CONGELATS

i M SABATERIES H <REPARACIÓ - ^ n v DEL R ^ i ^ CALÇATSABATA Francesc Moragas, 6 P 93 675 3 2 74

AIRTOUR Viatge» per Catalunya amb avioneta Ptga. St. Salvador, 3.

La Floresta P 6664281 42 IBERPLAN VIATGES Valldoreix. 59 P 93 589 16 78 USSIATOURS Plana Hospital. 10 P 93 589 6 1 5 0

XARCUTERIES CANSALADERIA JULIANA Fran'.ésc Moragas, 26 P J 3 6 7 4 0 8 11

Cultura

50

ELS ÍCAIVIÜNS Dijous, Mite maig del >00ú

De dilluns a divendres • De 7.(K) h d 8.00 h El despertador, amb Salva Vallvé • D e 8.00 h a 10.00 h Puntera Plana, amb Geni Lo/ano • De l().(M)ha 13.00 h Camlnnda, el magazín, amb (]|ara Borrell • De 13.00 a 13.30 h Sant Cugat Avui: l'infonnatiu, amb Josep M. Miró • D e 13.30 h a 13.30 h l'entmista (repetició), amb Geni Lo/ano • De 13.30 h a 14.00 h Amb molt de gust. L'espai de gastronomia. amb Pep Blanes • D e 14.00 h a 17.00 h Vol de tarda, amb Ksteve Llop • De 17.00 h a 19.00 h l'andana, ei magazín amb Iolanda Gasas • De 19.00 h a 20.00 h Al lloro, el musical, amb Salva Vallvé • De 20.00 h a 20.33 h l'esportiu, amb Gemma Montero • D e 20.35 h a 21.00 h F.l millor del magazín • De 21.00 h a 22.00 h Sona clàssica (dilluns), Roek World (dimarts), Dance l sgend (dimecres), ChillOut (dijous). Jazz Cava (divendres).

• De 22.00 h a 24.00 h El que queda del dia. amb Joan Vallvé • A partir de les 24 h Música al teu rostat • De 7 a 24 h, Gada hora informaeió local als Bulletins Informatius.

• De ÜOO h a 10.00 h Es cap de setmana, amb Joan Vallvé • D e 10.00 h a 13.00 h

Pot fet El magazín d'humor Amb Jesús lórné i Xavi Rodríguez.

• D e 13.00 h a 14(K)h Avant-matx. l'.infonrratiud'e\poit\ • De 14.00 h d 15.00 h Càsting (repetició) • De 15.00 h a 17.00 h Àlbum, amb Ddvid Yillend • D e 17.00 h a 18.30 h l'estrena. El programa de cinema. Amb Xav i Torras, Jordina Reinon i Tom Garcia • D e l 8.50 h a 19.00 h Ràdio Pla\. amb Sònia Garmona • D e 19.00 h a 21.00 h Buc d'assaig, amb Garles Roca • D e 21.00 h a 22.00 h Entre bambolines. Programa de teatre • A partir de les ZZ h Música al ten rostat

• De 8.00 h a 9.00 h IM missa del monestir • De 9.(X) h a 9.30 h Mites i llegendes de Sant Cugat • De 9.30 h a 10.00 h Esport en marxa la edició • D e 10.00 h a 13.30 h Nostra dansa/ La sarsuela/ Roda d'amics a m b j . Fàbregas i P. Pahissa • D e 13.30 h a 14.00 h Esport en marxa Ja edició • De 14.00 h a 16.00 h Tal com érem. amb J. M. Alvira • De 16.00 h a 19.00 h Bon rotllo, presentat per Raquel Iniesta • D e 19.00 h a 21.00 h Riu d'assaig, amb Garles Roca • D e 21.00 h a 22.00 h Esport en marxa la edició • A partir de les ZZ h Música al teu costat

Les sardanes tornen aquest diumenge a Sant Cugat L'entitat sardanista de Sant Cugat ha organitzat una nova ballada de sardanes per aquest diumenge a la plaça d'Octavià.

L'audició, en aquesta ocasió, serà a càrrec de la cobla Ciutat de Cornellà, que oferirà un ampli repertori de sardanes balladores. D'aquesta manera es reprenen les activitats de l'entitat sardanista de la ciutat, ja que el mes d'abril l'audició va tenir un caràcter especial, perquè es va fer per celebrar la diada de Sant Jordi i va estar organitzada pel mateix Ajuntament.

L'actuació de la cobla Ciutat de Cornellà començarà a les dotze del migdia a la plaça del Monestir, esperant que les terrasses d'estiu no impedeixin gaire la formació de les rotllanes.

Dissabte 2 0 Sts. bernadi de Siena, tran , Baldin (Boi| mr i Sta Basila, vg mr

Divendres 19

Serrat

Pg. Baixador, 78 (Mira-sol)

93 674 23 72

Dissabte 20

Isern

Pg la Floresta, 9. La Floresta

93 674 18 63

-" D i u m e n g e 21 , Sts Secundi, mr., Valent, bisbe mr, Polio diac mr i Sta. Virginia, vídua.

Diumenge 21 Domènech

Pg St. Magí, 50

93 674 33 53

7 Dilluns 2 2 ' „ Sta Joaquima de vedruna, vídua, tund , Quiténa i Jülia, vgs mrs i Ató, bisbe

D'lluns22

Santa Maria. 27

93 67415 31

Uorens

Dimarts 23

Cutletl

Ptge. Diputació, 6

93 674 03 64

Dimecres 24

R Riviere

Dr Munllo, 1

93 674 04 30

DIJOUS 25

Salaven

Santiago Rusirtol, 38

93674 06 45

' Dimarts 2 3 Sts Uesideri, Miquel, Mercurial i hutebi bisbes, Joan Bta de Hossi, prev "" D i m e c r e s 2 4 ,_^______ ^ Maria Auxiliadora, Ntra Sra de la Providencia i Stes Susanna, Marciana i Atra.

Dijous 25 ,_^_____ rr—^-—n-r-T—l ' Sts Beda el Venerable, prev , dr, Gregori VII, papa, Urbà I p, Aldelm bs.

Divendres 26 St Felip Nen, prev, tund ; Eleuteri p mr , Zacaries, bisbe, mr i Simitn, prev. mr

•

SALES MUNICIPALS (Gasa de Gultura)

- • El cultiu mortal, reportatge sobre ^ els treballs de desminatgea Bòsnia I i Hercegovina. Fins al 22 de maig , • 1 Sa Mostra de Treballs del Ta, ller Triangle Fins al 28 de maig.

• E/s Sense Terra, fotografies de Salgado. Fins al 31 de maig a la Bi| blioteea del Centre Cultural.

• 12a Biennal Mostra d'Art Con- temporani Català. Fins al 13 de , jun\ al claustre del Monestir.

I • 5a Mostra de Treballs dels ta& llers de manuahtats de l'Escola d'Adults de Sant Cugat. Fins al 28 , de maig.

|

SALES PRIVADES

* • Joan Tortosa, pintura. Fins al h 28 de maig. A L'APVV. • Seqüències fotogràfiques i fotopintures d'Adolf. Fins al 30 de maig. Al Centre d'Art En foc • Col·lectiva de primavera, pintura. Fins al 31 de maig. A l'F.spai Lluís Ribas.

• Avilés, pintura Fins al 31 de maig. A ('anals Galeria d' \rt.

• \ramendia, pintura Fins al 31 •* de maig. A Canals Galeria d' \rt. " • Ferran Martí. Fins al 30 de junv.

JsattJ&sè'F&'tM t Menede·. Zegrt

Ma/r Subirats i Mònica Rtnch

Pí)FSI\ lli I I s i l\ \l Dl l'Oi s l \ ( \I \I \ \ \ \ S W I ( 1 ( , \ | 19 de nuí» ,i Ics 22 h

ELS / C A N T O N S

Cultura

Dijous. IX de maig del 2000

51 ;v

EMD Valldoreix AAPPiWMira-soi

AJUNTAMENT

Ctre. Cívic les Planes

93 674 2018

93 675 51 05

Municipal (Valldoreix)

90879 5125

93589 22 88

~AAW'v Carme Mira-soT 93 67410 03

Cines Cinesa Reserves; 93 589 0941

Comissaria St. Cugat

93674 7612

Casa de Cultura

~93 58913 8 2 "

AAW St. Joan Mira-soi 93 674 71 03

Cines Yelmo (reserves) 902124134

DNI (Cita prèvia)

93 589 3080

EMD Valldoreix

93674 2719

Club Muntanyenc

936745396

OMIC

93589 3188

Coral de la Unió

93 6741008

935891732

Esbart Sant Cugat

93675 2852

Uar d'Avis Parròquia

93 5890598

Aigües la Floresta

93 674 20 89

Piscina Wdoreoc

93 6754055

Catalana de Gas

93 7252944

Correus

93674 7096

ENHER Rubí

936991892

FECSA (atenció client;

90073 73 73

Sant Cugat

PROMUSA

93 2684567

Consumidors

BOMBERS 936928080

Beíaterra GeneraStat

ASSISTÈNCIA SANITÀRU

085

Rubi-Sant Cugat

935891122

CAP

936998080 MITJANS COMUNICACIÓ

CAP-Urgències

93 58944 55

Centre Soc. San. LF

935897800

BWSTS~

Cire.AlzheimerSt.C.

93674 2383

AS»

936753503

Ràdio San» Cugat

9358916 74

Tot Sani Cugat

Els 4 Cantons

~

93 5896282

93674 8661

ü 674 12 34

CPA

Deu Roja Valldoreix

9367424 59

C.CasteSano-Manchegc 93589 7605

Dispensari la Floresta

93674 7615

Germanor Caws

935895798

General de Catalunya

935891212

Grup Sup. Immigrants

936749314

Hisenda

93 5891155

Valld'Hebron

«3427 2000

Sant Cugat Comerç

9367403 22

Jutjat

936746696

Sant Joan de Déu

-~

'93203 4000

Telèfon de l'Esperança 93414 4848

PARRÒQUIA

LLEURE

ASSOCÍACWi®

UAbAL Uc

m

CULTURA DE VALLDOREIX

íílí

Informació i inscripcions De dimarts a divendres De 9 a 11.301 de 16.30 a 19 h

90074 74 74

Funerària

93 5895552

Repsof-Butà

93674 15 80

SOREA

935890021"

ESPLAIS Horadi d'inscripcions: De dimarts a divendres,

• CASALS D'ESPLAI

d e 9 a 15.30 i d e 17 a 19.30 h Lloct

• ESTADES D'ESPLAI

Casal d e Cultura d e Valldoreix.

TRANSPORTS Aeroport

934785000

Carreteres

93204 22 47

Organitza:

• ESTADES D'ANGLÈS

E M D d e Valldoreix • ESTADES D'AVENf l RA

93674 25 70

Les Planes

93 204 7503

FGC

93 2051515

Arxiu Municipal

935890712

St. PereOctayjà

936741163

Grua

93674 33 71

Valldoreix

93674 0569

REMFE

93490 0202

COLÒNIES

Port

9331887 50

Horadi d ' i n s c r i p c i o n * :

Arxiu Nac. Catalunya

9358977 88

AAPP i W Valldoreix

Casal Cultural Mira-so

935892018

AAPP Montserrat va».

93 674 21 05

Casal d'Avis SC

93 58916 38

POUCIA

AA Prop. i Vi la Floresta 93 674 20 89

Casal Valldoreix

93 674 45 99

AAW Aiguallonga Flor. 93674 51 29

Ctre. Cívic la Floresta

93 589 08 47

Municipal í Protecció Civil

CINESA SANT CUGAT

'9358944 2 2 *

Ràdio Taxí

Cuerpo Nacional

936747858 092

Bats (Murciélagos)

Plaça del Casal, s/n.

Tel. i fax 9 3 5 8 9 8 2 6 9

'':lL# JrV-'··í)' -r?% -i* 'itm "•

Arxiu Gavin

93674 2197

AAPP W Can Majó Vall. 93 674 50 49

SBWEÍS

• FECSA (avaries)

Oeu Roja Sant Cugat

OROANtSMESORCtALS

091

Urgències

llil

Dinamitza: Ass. d e M o n i t o r s L a C u a

MUSICALS

ESCOLES DE

ESPORTIVES

VALLDOREIX

D e dimarts a divendres.

Taxis (parada)

936740997

d e 9 a 11.30 i d e 17 a 19.30 h

Horari

Valldoreix (parada!

93 6741111

Lloc:

d e dl a d v . d e 9 a 17 h

Casal de Cultura de Valldoreix.

Lloc:

16.15-18.30-20.40-22.50

d'inscripcions:

Organitza:

Escola Jaume Ferran i Clu;i

K M D d e Valldoreix

C/ Brollador, ,i

Dinamttza:

T e l . 93 5H9 66 62

Escola d e Música Andante del

Organitza:

Casal del Cultura de Valldoreix.

E M D d e Valldoreix

Yelmo 3 Sant Cugat 1

16.00-18.15-20.30-22.50

^djas_ 17.00-19.30-22.00

A cualquier otro lugar

Yelmo 4

Sant Cugat 2

I Jivi. L !ulri;s 19 o c i · i : m :

Ojos que te acechan

Sant Cugat 3

I! fetel••"^}^:§19^^-9^.7M:19:30•"•22·P°/P.^.lfol.

JïïlÇüS?!!. ™_™„ « _».

Yelmo 5

Andante.

El gigolo

A l e s I S . 3 0 h al C a s a l d e

16.15-18.30-20.40-22.40

Yelmo6

Yelmo 1

Allímite 16.30-19.30-22.30

|Ly#Nfl( V a s 1 1 ^ 1 ! « • wmmB LT^I

CINESH

£/hrrjmou*ï/WHEPSAL f ?% « ._

C O N C E R T DE MÍ'SICA DE amb el finalista i

g u a n y a d o r del 1 C o n c u r s de

17.00-19.45 -22.40

D i u m e n g e 21 d e m a i » XVI

17.30-20.00-22.45

17.30-19.45-22.45

Pitch Black.

GOLFA: 00.50 13 ANYS

D i v e n d r e s K> d e •oatj_'

Col·labora: CAMBRA

Yelmo 9

Yehno2

SALA 3-4 15.50 -18.50 - 21.50

ea A n d a n t e .

K M D d e Valldoreix.

Yelmo 8

ANIVERSARI

Música de Cambra de Valldoreix.

DEL

A les 21.00 h a la p a r r ò q u i a

CASAL D ' A V I S D E VALLD O R E I X a m b els Marxosos

de Sant Cebrià.

del Vallès i la sarsuela I./i Ruïu

O r g a n i t z a : E M D d e Valldo-

del Azafníii

reix i Escola d e M ú s i c a An-

i la coral Es-

dante.

clat de Germanor.

El cinema de casa teva

2 a SETMANA

ESTRENA

d e Valldoreix.

Yelmo 7

YELMO SANT CUGAT

l ^ J SANT CUGAT

Valldoreix. Col·labora: E M D

O r g a n i t z a : Escola d e M I Í M -

. Pokémon - Historia de to mtestro 16.00 -18.15 / 20.30 - 22.50

Erin Brockovich

Gladiator (dissabte, consulteu horari)

\ is d e Valldoreix.

O r g a n i t z a : Casal d ' A v i s d e

C u l t u r a d e Valldoreix.

15.50-18.50-21.50

Gladiator

C O N C E R T LI eàrree dels professors de l'Escola de Música

16.00-18.10- 20.20-22.30

28días

16.00-18.15- 20.30- 22.40

A les 17.(10 h al Casal d ' A -

SALA2: 16.00 -18.10 - 20.20 - 22.30 GOLFA: 00.35 13 ANYS

2 a SETMANA

4 a SETMANA

SALA i: 17.00 - 19.30 - 22.00

SALA1: 00.30 18 ANYS

APTA

Q S S 0 2 0 S 2 S S 2 ^ B

Pàrking

^Ol·laOF 2h jraiij

0-fmvas <fu ^^^M» de^I m >so«ct»<Sor

Círnst M d Vstwíànt ^ ^ M ™ untwsinri

Ctrnfft més ^M^^MR^WÏ jr«rt5$5!nvs

ACC4JS08 ^WHHHNKBHR

mifusvilitis

Zirmi

^HaMBnMH*

Vmfe «HHBHBOMi •nticiotte

^OHHHBJMMB

nunw*<n

^BHPHBPBP

«f»«WcFMis

HS4CÀNIONS

52

Dijous, /H (te maia (tel 2000

S e t m a n a r i d e SANT CUCUT DEL VALLÈS

Ramon Guix. Artesà de Can Bufa

I... la(s) luna (s)

"Poder treballar del que realment a un li agrada és una gran sort99 Al.F.X Loi'l./.

- Sant Cugat Després de 34 anys a (lan Bufa.

Ramon Cuix continua oferint als santcugatencs el seu treball artesà a Mercantic. Assegura que la clau de tot èxit és el treball. mentre recorre ara tot Catalunya participant en tires.

- Can Bufa. 3 1 anys al servei ile Sant Cugat...

- Professionalment, han estat 34 anys molt bons, amb molta feina. Al començament vaig començar a m b no-res. però vaig anar pujant poc a poc. Me conegut moltíssima gent.

- d u u Bufa ha estat, des d e s e m p r e , una botiga de tota la vida del poble...

- Sí. el nom és ties de sempre, de fa ja molts anys. Aquest mot de Can Bufa ja venia d'un avi, que era paleta i el mot va sortir de bufetada. Aleshores va quedar el mot d'aquella persona a la casa. Quan vaig arribar a Sant Cugat i vaig entrar a la família, ja hi era, el mot de Can Bufa i lògicament el vaig respectar.

Crec que sempre li vaig saber donar una bona categoria. Li he de dir que hi ha gent que no em coneix pel meu nom sinó pel nom de Bufa.

- Can Bufa ha representat durant molts anys un tipus molt c o n c r e t del q u e e r a la botiga de Sant Cugat d ' a b a n s .

- Sí. sí. Al principi érem 12.000 h a b i t a n t s i ara en som quasi 60.000. Al llarg de tots aquests anys. Can Bufa ha estat una botiga reconeguda i avui ha quedat en el record dels santeugatencs. lla estat una d e les botigues més representatives del poble, malgrat també n'hi havia d'altres de molt conegudes i estimades per la gent.

- La botiga s e m p r e h a estat s e m p r e la m a t e i x a . P e r q u è no ha sofert cap transformació':" - Sempre s'ha mantingut igual, l'havíem conservat igual perquè

l'.iirtt-fií Ramon Cuix participa a fires de tot Catalunya FOTO: X.L. pel meu treball i la meva feina tal com estava ja estava bé i no necessitava cap canvi.

- Expliqui*ns q u è fa vostè que tant li agrada a la gent el seu treball...

- Fer cadires, cistells i moltes coses més. Vendre tota classe d'artesania.

- Diu vostè q u e li agrada treballar... p e r ò b é .

- Sí, és veritat.

Quan es treballa. cal fer-ho bé. No importa q u e hi estiguis tres o quatre hores ni é s . A i x ò é s igual, el que s'ha de fer és la feina ben feta. Com més trigues, la remuneració és més lenta, però a la llarga tu tens més feina i els que ho fan ràpid i malament no tenen feina. Em defineixo com un artesà artista.

- P e r c o m m e ' n parla, el seu ofici és la seva feina o la seva

passió: - Ambdues coses a la vegada.

Tinc passions per altres coses, però de moment aquestes són les que més m'enganxen. Poder treballar del que a un realment li agrada és una gran sort.

T i n c una llibertat t r e m e n d a ment exagerada

"Can Bufa ha estat perquè faig ei ,

que vull. Treba-

representatiu: la u en e i que a botiga ha quedat tuantt'agrada no et sap greu passaren el record dels hi hores. D e l'altra manera, misanteugatencs" res el r e l l o t g e perquè vols plegar. J o , a m é s , tinc l'avantatge que quan em canso d'una feina en faig una altra i així no e m canso en tot el dia. Jo treballo t a m b é per diners, però n o hi penso, no m'hi fixo. N o hi ha jovent que vulgui dedicar-se a l'artesania perquè no s'hi guanya la vida.

- El seu és u n treball q u e necessita de molta concentració.

- Has d'estar c o n t í n u a m e n t a sobre del q u e fas. N o et pots distreure, perquè si no és quan ho fas malament. I si ho fas malament has de tirar enrere i tornar a començar. Quan era jove, el meu pare em va ensenyar l'ofici. Però quan ell ho feia malament, jo el renyava.

- Es un ofici lent, el seu...

- Sí que ho és perquè és una feina que has d'estar molt atent i anar fent poc a poc, tot i q u e quan ja hi tens la mà trencada pots anar un pèl més de pressa.

Però, d'altra banda, si corres massa, no surt bé.

- Cada cosa q u e fa, té u n p r o cés a n t e r i o r a seguir.

- Cada peça té un procés anterior abans d e començar i després ve el procés de polir i posteriorment de vendre'l. Així que els nostres materials porten, com a m í n i m , un any q u e han d e créixer, tallar, o s'han de fer altres coses d e p e n e n t del material que utilitzes.

- Vostè té una frase seva p r o u especial. S'arreglen culs p e r ò . . . d e cadira.

- És un lema molt especial. És el que hi ha imprès a les targetes que lliuro a les fires on vaig ara. Així, el nom de Can Bufa va quedant per tot arreu, per tot Catalunya. La gent es fa un tip de riure. T a m b é ho tinc a la parada a m b paper gros i això fa trencar la fredor a m b la gent.

D ' a q u e s t a manera, els d o n e s confiança perquè creguin en tu.

- En la seva d e d i c a c i ó hi h a u n contacte directe i constant a m b la gent.

- T o t a l m e n t , sí, sí. A la gent, com és molt normal, li agrada q u e el tracte sigui el més professional possible i alhora q u e hi hagi un apropament que els faci sentir còmodes.

- H a d e s c o b e r t a r a les fires.

- Sí, sí. Aquesta és una nova etapa que desconeixia totalment.

Em dono a conèixer per tot arreu.

IOKDI CASAS

Hom sap que dos dels temes més ben resolts al nostre país són el de l'habitatge i el dels geriàtrics. Pel que fa a l'habitatge, els seus preus no deixen de caure en picat des de finals de la dècada passada, de tal manera que estan portant a la ruïna el sector de la construcció. Sant Cugat ha destacat especialment en aquest esforç per crear un paradís d e totxos, c i m e n t i gespa. És tal l ' i m p a c t e del nostre m o d e l , q u e cada cop són m é s nomb r o s o s els m e m b r e s d e les classes més humils del nostre entorn metropolità q u e vénen a viure-hi. Aquesta allau demogràfica ha fet que els joves d e les classes b e n e s t a n t s vagin marxant als municipis del voltant, atrets per la seva qualitat de vida i a m b la voluntat de fer un forat als denominats, no sense certa mala llet, nouvinguts. I què es pot dir sobre els geriàtrics!! És sabut q u e els nostres es d e s t a q u e n pel bon tracte i les curoses condicions sanitàries. N o d e b a d e s la U N E S C O ha decidit declarar-los patrimoni de la humanitat. N o és estrany, d o n c s , q u e en aquest context s'inagurin habitatges-geriàtric com els ressenyats r e c e n t m e n t per la premsa local. Per un preu de compra e x t r e m a d a m e n t mòdic i un lloguer inapreciable, els nostres vells t e n e n un lloc on invertir la seva pensió mínima. É s tal l'èxit d e l'empresa, q u e la nostra màxima autoritat municipal hi ha fet cap per deixar p a t e n t q u e la nostra administració aposta decididament per la vellesa i els serveis públics. Això m'ha fet recuperar l'esperança en l'Estat (en el nostre cas a u t o n o mia) del benestar. C o n v e n ç u t d e la bondat del projecte, he decidit començar a estalviar i obrir un pla d e pensions per tal q u e , q u a n arribi el m o m e n t , pugui pagar-me l'habitatge-geriàtric i el lloguer.Espero q u e ningú no m'acusi de d e m a n a r /a(s) luna(s). l í n advertiment: més val q u e seguiu el m e u e x e m p l e , p e r q u è em consta q u e hi ha cua.

LA GALERIA DE A R Q U I T E C ARQITTECTUKA - DÍGENTFRIA - LEGAUZACTÓN - ÜÍTERIORISMO - -JARDINERIA - PARQTJE-S - C A W ! "

TEMÀTIC

A1»K

OR^.VSÍ^

ÍSOUMA

R a m b l a d e ! C e l l e r ST - 0 8 1 9 0 S a n t C u g a t d e l V a l i e s ,

;A»SCÍ>

T:

Tei. 65 569 44

li

fi f> G fi