Diari de Sant Cugat 336

El 'diari' de Sant Cugat

11 t/e maig, rlii 2Ú0I)

Destaquem L'Ajuntament estudia reconduir el desallotjament dels 'okupes'

Pujol celebra els 15 anys del ' T O T

Pàgina 21

El PP aconsegueix 100 milions més per a Sant Cugat Pàgina <V

Engegat un Pla de la Societat de la Informació PtlKiuil IS

La Coordinadora no entén la partida municipal d'Esports Pàgina 21

Las Lunas, una residència de super-

Í

El president, acompanyat del conseller de la Presidència i l'alcalde de Sant Cugat, va visitar la redacció de la publicació m u Fmx&

El claustre de Sant Cugat mostrarà demà Part contemporani català

luxe a Coll Fava Pàgina 42

LA GENEROSITAT DE PENSAR EN ELS SEUS FINS L'ÚLTIM MOMENT

Artistes d'arreu del país participen a la XII Biennal Pàg. 3 o 6 AUTOMATISMES PER A PORTES I PERSIANES...

Prestigi, Seguretat i Servei

GARRIGA

VINGUI AINIORMAR-SF'N DE DIJOUS A DISSAhll A L'ESTAND DE FIATC EN EL CELLER CENTRE RAMBLA

Taller, fabricació pròpia

OE t C l L L F R , 2 9

Exposició I venda C. Xerric, 2 (PI. Ajuntament) Tel / Fax 93 675 29 02

FIATC % I 0U» O*

Oficines I exposició Crta. Cerdanyola, 07-71 T«!JFax 93 58» 18 78

AV. LLUlS C O M P A N Y S , 5 0 (ABANS ALFONS SALA)

00190 Sant Cugat del Vallès

Mobilpenedès, sempre a mà!

MoviStar

Caixa *& Fènedès http://www.caixapenedes.ea

cepOcaixapenedescom

EIS4CANTWS ^^^^

J(^^

El tema de la

Setmana Dijous, II de maig drl 2iW

E x p o s i c i ó

Cart català té demà una cita a la ciutat La Dotzena Mostra d'Art Contemporani Català es podrà veure a partir de demà al claustre del Monestir. Aquesta exposició biennal, que organita des de fa 2 3 anys el galerista santcugatenc Josep Canals, comptarà enguany amb una representació de 3 3 artistes de Catalunya, entre ells, els santcugatencs Carmen Anzano, Josep Grau Garriga i Sergi Barnils. Tots aquests artistes han estat escollits del gran nombre d'escultors i pin-

tors que han participat tots aquests anys a la Mostra. La finalitat d'aquesta selecció és fer un repàs del que ha estat aquesta iniciativa i poder reflexionar sobre la situació de l'art que es fa actualment a Catalunya.

La Mostra d'Art Contemporani Català ha comptat enguany amb la col·laboració econòmica de la Generalitat de Catalunya, la Diputació i els diversos ajuntaments que participen en la iniciati-

hi Rieima/dWrt Contemporani Català va néixer fa > i a>w amb la finalitat de donai a < ouèneí l'air i/uen Jeia a.Sant ( E S T K R CASTANYER

format per totes les persones que en aquest temps s-han encarregat de triar les obres. "En aquesta ocasió la Biennal servirà per crear una reflexió del q u e ha estat l'art d'aquests 23 anys a C a t a l u n y a i les seves evolucions", c o m e n t a el promotor de la Mostra, el galerista J o s e p C a n a l s . E n total, la Mo ra

pas del temps, s'ha anat consolidant com una de les most r e s d'art m é s importants de El claustre del Monestir acoCatalunya. Així ho ha explicat llirà demà la inauguració de la el crític d'art à"EI Periòdica de dotzena Mostra Biennal d'Art Catalunya, i m e m b r e del jurat Contemporani Català. L'expode la Mostra, Josep Maria Casició, q u e està organitzada per dena, per qui "cl més impor("anals Galeria d'Art, present a n t d ' a q u e s t a Biennal és la tarà les obres de 33 artistes, 3 tossuderia dels diferents artisd'ells santcutes q u e han estat presents a la Canals: "La Biennal * T ^ T Mostra g a t e n c s , i es i a la vida artística caa m b les obres de podrà v e u r e a talana, i q u e d'aquesta m a n e la nostra ciutat servirà per crear una 33 artistes, d'en- ra han donat una continuïtat fins al dia 2 de reflexió del que ha estat tre els qu,als des" q u e és bona per al nostre país juliol.

2 i per al seu art". T a m b é l'alt a q u e n els noms Coincidint calde de Sant Cugat, Lluís Reamb a q u e s t rart d'aquests 23 anys a dels santcuga- coder, ha fet una valoració molt any, la dotzena Catalunya" \cncs C a ' m e n positiva de la iniciativa, ja que, e d i c i ó d e la segons ha dit, "col·labora a fer Anzano, Sergi Biennal d'Art C o n t e m p o r a n i d e S a n t C u g a t una ciutat d e Barnils i Josep Català serà enguany un recull referència en el món de l'art".

Grau Garriga. de totes les edicions anteriors D'altra banda, l'alcalde també La Mostra d'Art C o n t e m p o d'aquesta Mostra. És per això ha volgut remarcar cl fet que rani C a t a l à va n é i x e r l ' a n y q u e a l'exposició hi participa"aquesta Mostra ha estat una 1977, en plena transició políran una r e p r e s e n t a c i ó d e l s plataforma per a molts artistes tica, a m b l'objectiu de fer un prop de 450 artistes q u e han joves catalans, q u e s'han porepàs de l'activitat artística que pres part en aquesta iniciativa gut donar a conèixer a través hi havia en aquells m o m e n t s al llarg de 23 anys i q u e han d ' a q u e s t a M o s t r a " . I és q u e a Sant Cugat. Amb aquesta voestat seleccionats per un jurat d e s d e l p r i m e r m o m e n t , la luntat, el galerista local Josep - Sant Cugat -

C a n a l s va p o s a r e n m a r x a aquesta iniciativa q u e , a m b el

va, i està patrocinada per la companyia de telefonia mòbil Airtel, que retransmetrà l'acte d'inauguració per Internet. D'altra banda, i com ja és habitual en aquesta Mostra, a partir del mes de juliol l'exposició començarà un recorregut per diverses poblacions de Catalunya i d'Andorra, que finalitzarà a Barcelona el mes de gener del 2001.

;.,',

11 lli i \R\\{

Mostra d'Art Català C o n t e m porani ha volgut descentralitzar la creació artística i apropar-la a totes les poblacions de C a t a l u n y a . A m b a q u e s t a vol u n t a t , la M o s t r a ha t i n g u t s e m p r e un caràcter i t i n e r a n t q u e l'ha portat a recórrer diferents poblacions catalanes del Principat d'Andorra. En aques-

i,4c

En aquest sentit, l'acte d'inauguració de la Mostra es retransmetrà per I n t e r n e t a través d ' u n a w e b - c à m e r a d e la companyia Airtel, patrocinadora d e l ' e x p o s i c i ó . T a m b é com a novetat, el catàleg de la Mostra es podrà consultar amb el format tradicional de paper, a m b un C D - R O M q u e reculi

R B naü™^'"Aquesta micennnnaaiUs' Iinaui gurarà al calus- niOStra Col·labora afer tre del M o n e s , 0

tir i desnrés

de Sant Cugat una

^la Biennal, *?"" o a tra^ vés d ' I n t e r n e t , a l'adreí-n-

, ,y

u r i u es pres _ .& http:lfaww.strupassarà 20 m e - ciutat de referència en el g^.org/ratta/s/mostotal de 14 posos recorrent un ^ ^ ^ mt.

Latra2000rat.ht dotzena Mosblacions de Catra d'Art Contemtalunya i porani Català ha Andorra, fins acabar a Barcec o m p t a t amb el r e c o l z a m e n t lona al gener del 2001. D'altra econòmic de la Generalitat, la b a n d a , i a m b la mateixa voD i p u t a c i ó o els a j u n t a m e n t s luntat de difusió de l'art i els de les diverses ciutats q u e hi a r t i s t e s c a t a l a n s , la Biennal participen, e n t r e els quals el d'Art C o n t e m p o r a n i Català d e S a n t C u g a t . E n t o t a l , el c o m p t a r à a q u e s t any a m b la pressupost per aquesta expoincorporació de les noves tecsició ha estat d e 60 milions de nologies, q u e p e r m e t r a n q u e pessetes, als quals s'hi s u m e n pugui arribar arreu del món. els 30 milions q u e ha invertit

4

Setmana

H,S.M'ANIONS lh/o

11 rli m,in

<li l _'i\

i s t ò r f a

Una història paral·lela a la de la democràcia a Catalunya La Biennal va néixer el 1971, en ple inici de la transició política

Els artistes de la Biennal • Rosa Agenjo, Barcelona • Carmen Anzano, St Cugat.

• Sergi Barnils, St. Cugat • Albert Campany, Terrassa • Pere Camps, St. LLorenç Savall • Tom Carr, Tarragona • Quim Corominas, Sarrià de Ter. • David Curto, Tortosa • Dalmau-Gòrriz, Sta. Coloma de Gramenet.

• Alex de Fluvià, Barcelona • Joan Descarga, Barcelona • Jaume Gili, Barcelona

Ui. Mostra hn volgutpotenciar-artistesjoves que representin el que es feia al país F:F.4CV.objettm de la Most/a e's potent tai l'art tontemporani català F: F.4C • Enric Giralt, Barcelona K.C.

La Biennal d'Art Contemporani Català arriba enguany a la seva dotzena edició, després de 13 anys d'existència.

Nascuda l'any 1977 de la mà de Josep Canals i de l'Estudi d'Art d'Amics de Sant Cugat, aquesta Mostra va sorgir amb la voluntat de crear un espai de reflexió del moviment artístic del moment a la nostra ciutat. Així ho explica Canals, per a qui la Mostra "va ser una manera de prendre el pols a la qualitat plàstica que es donava a finals dels setanta a Sant Cugat". Emmarcada dins el Congrés

La

de Cultura Catalana, aquesta exposició va ser la contribució dels joves artistes locals dins el camps de les arts plàstiques. L'èxit d'aquesta primera mostra, que es va inaugurar simultàniament en 8 espais diferents del municipi, va animar el seu promotor, Josep Canals, a tirar endavant la iniciativa i a obrir-la a la resta de Catalunya.

En aquesta segona mostra, i segons explica Josep Canals "ja vam introduir la idea de crear un jurat que mirés la qualitat de les obres que es presentaven". Aquesta segona Biennal, celebrada l'any 1982, va coincidir amb el Mundial Cultural i va comptar amb la col·laboració del Col·lectiu d'Ar-

r e p r e s e n t a c i ó

tistes de Sant Cugat, creat en aquella època. L'exposició va comptar també amb el recolzament del Departament de Cultura de la Generalitat, que va proposar la possibilitat de convertir-la en una mostra itinerant per algunes poblacions de Catalunya.

Ja en la tercera edició, la Mostra d'Art Contemporani Català va continuar amb el projecte de descentralització de l'art i va tornar a recórrer algunes de les principals capitals catalanes amb algunes de les obres més representatives dels artistes del país. La quarta edició, de l'any 1984, va tornar a recuperar la voluntat de promoure artistes joves i va inaugurar un nou

procés de participació, per primera vegada a través d'una convocatòria pública. D'altra banda, va ser a partir d'aquesta edició que la Mostra va començar a celebrar-se de forma bianual, tal com encara es fa en l'actualitat. Al llarg de les següents edicions, la Biennal .d'Art Contemporani Català s'ha anat consolidant i ha anat ampliant el seu recorregut amb l'objectiu d'obrir aquesta experiència a tot Catalunya i al Principat Andorrà. Avui en dia, i segons el seu iniciador, Josep Canals, "la Biennal ja és major d'edat i ha demostrat la seva validesa com a representació de l'art del país i de Sant Cugat".

l o c a l

Tres artistes locals participen a la Mostra d'Art Contemporani Català

• Albert Gonzalo, Tarragona • Xavier Grau, Barcelona.

• Grau Garriga, Sant Cugat.

• Guillén Balmes, Cornellà

de Llobregat

•jManel Margalef,

• Josep Montoya, Olesa de Montserrat * John Morrison, Encamp • Àlex N o g u é . Hostalets dTcn Bas • Enric Pladevall, Vic.

En total, rexposició reuneix enguany les obres de 33 artistes K.C.

'l'res artistes santeugatencs participen enguany en la dotzena edició de la Mostra d'Art Contemporani Català, que s'inaugura avui.

Josep Cirau Garriga, Sergi Barnils i (larmen Anzano han estat els pintors escollits per aquesta exposició que enguany recull les obres de 33 artistes catalans.

Amb l'objectiu de fer un repàs del que ha estat la Mostra al llarg d'aquests 23 anys, la Biennal d'enguany presenta alguns dels 450 artistes que han presentat obres en aquesta exposició des de la primera edició. Aquest és el cas de Josep Grau Garriga, que va prendre part

dre, que, segons ha dit, "és una en la segona edició de la Mostra, mica un resum de les sèries en les l'any 1982. Divuit anys després, quals estic treballant actualment".

Josep Grau Garriga considera que La tercera artista de la nostra ciu"si la selecció es bona i la Mostra tat que estarà present en la Mostra està ben muntada, aquesta és semés Carmen Anzano, que igual que pre una iniciativa positiva, ja que és Sergi Barnils, ja va participar en la una manera que la gent pugui teBiennal l'any 1994. Per aquesta arnir contacte amb artistes actuals". tista, el fet de tornar a ser present Kn el mateix sentit s'ha expressat en l'exposició "és molt positiu perel santeugatene Sergi Barnils, per què és una manera de reafirmar qui aquesta Biennal "és una bona que estic fent un treball que es vamanera de donar un imuls als arlora". Anzano participarà en aquestistes joves. Així ho ha demostrat el ta Mostra d'Art Contemporani Cacas de molts artistes que avui en talà del 2000 amb una peça titulada dia ja s'han consolidat en el món de Corona i que barreja la pintura i l'art català". Barnils, que va prenl'escultura. "A mi m'interessa molt dre part en la novena Biennal, cejugar amb les formes i els volums, lebrada el 1994, presentarà en i aquesta peça és resultat d'aquest aquesta ocasió una obra que titulada Signiferdins les basilisqim de vi- treball".

• Miquel Planas, Eplugues de Llobregat. * Charo Pradas, Barcelona * Benet Rossell, Àger. * Alfred Sànebez, l'Hospitalet de Llobregat.

• Noel Tatú, Granollers.

• Jordi Urbon, Campdevànol.

• Matilde Vela, L'Hospitalet de Llobregat.

• Lluís Vila, Banyoles.

Setmana

ELS /-CANTONS Dijous. Hdr maig del 2000

E n t r e v i s t a

J o s e p Canals. Organitzador Mostra d'Art Contemporani Català

"Aquesta Biennal és el testament de la rigorositat del jurat" E.C. -SantCugatLa Mostra d'Art Contemporani (latalà va néixer fa 23 anys de la mà del galerista Josep Canals. A punt d'inaugurar-ne la dotzena edició, Canals creu que la mostra està consolidada i que ha demostrat ser una bona plataforma dels artistes catalans.

- Com va néixer aquesta iniciativa?

- La Mostra va néixer en un moment gris, però també d'il·lusió d'un jovent. Fa 23 anys, nosaltres érem joves i amb ganes de canviar el país, veníem d'una època de dictadura, Catalunya volia ser un país normal dins d'Europa i tot un grup de ciutadans van crear el Congrés de Cultura Catalana. Les forces vives i actives de Sant Cugat també hi vam voler participar, i jo vaig pensar que fóra bo fer una anàlisi a través de l'art i veure com estava el panorama artístic a Sant Cugat en aquell 1977.

- Com es va viure aquesta primera Mostra?

- Va ser un cop molt fort a la ciutat

de Sant Cugat, ja que es va fer a set o vuit espais de la ciutat. Durant el mes de maig d'aquell any, la ciutat va viure la realitat de l'art que es feia en aquells moments . Era una primera anàlisi del que feia aquest jovent.

- Aquesta iniciativa va néixer, doncs, amb la democràcia?

- Quan jo vaig començar a treballar en aquesta mostra del 2000, el cap d'arts plàstiques del Departament de Cultura de la Generalitatjosep Miquel Garcia, em va dir que el que hem fet a Sant Cugat durant aquests anys ha estat molt positiu, perquè hem presentat una sèrie de joves que representem l'art nascut amb la democràcia. Des de l'any 1977, hem obert finestres al jovent i la mostra ha creat el reflex de l'art nascut en aquests 23 anys, temps en què el país s'ha anat normalitzant.

- La Mostra ha estat un punt de partida per a molts artistes?

- Jo crec que sí. El jurat sempre ha sigut molt exigent, buscant no noms coneguts sinó persones amb una vitalitat i una força important i que fossin exponents del que està pas-

sant a Catalunya i també en l'àmbit internacional. Per això, el que podem veure ara, després d'aquests 23 anys, són noms que estan ja dins els circuits artístics d'Europa i d'Amèrica. Aquesta Biennal és el testament de la rigorositat del jurat.

- Quina creu que és la situació de l'art català contemporani?

- L'art català del segle 20 està reflectit en qualsevol museu del món, i això v)l dir que hem sigut un país creatiu, però llastimosament hem sigut un país creatiu amb persones que han sabut donar el màxim de si mateixes però no gràcies als catalans sinó gràcies als francesos. Aquí a Catalunya no s'ha donat importància a l'art fins ara, quan ja comencem a tenir infraestructures, tot i que encara són molt poques en comparació amb la resta d'Europa.

- En aquest sentit, com veu el futur de l'art català?

- La perspectiva no és gaire optimista. El poder econòmic en el món de l'art és avui al nord d'Europa i Amèrica. Nosaltres podem tenir grans artistes però si no els aconseguim introduir en el mercat inter-

Josep Canals és l'organirzador deliieiwaldes la drJa .'>' anys FOTO: XI.. nacional, no guanyem res. Hem de ser un país normal i això és competència de l'administració, que ha d'ajudar i estimular.

- Malgrat tot, existeixen iniciatives com la Biennal.

La mostra parteLx de la societat civil.

Si fem una reflexió històrica, tenim diversos exemples de la influència de la societat i la base civil, que sempre es veu reflectida en l'art. L'art sempre ha anat per davant de la societat i ha parlat del moment social que s'ha viscut. Aquesta Mostra ha nascut també de la base.

- Quina valoració fa de la Mostra, després de 2 3 anys i 11 edicions ?

- Avui aquesta mostra ja és major d'edat i ha demostrat la seva validesa com a país í també com a ciu-

tat. Jo crec que Sant ( Àigat encara no reconeix cl que aquesta Mostra representa com a projecció cultural d'aquesta ciutat en l'àmbit nacional i internacional. Demà tornarem a demostrar el poder global de l'art.

- Quin é> el i'utur de la Biennal?

-Crec que aquest any demostrarem fins on hem arribat, i ara cal plantejar-se el futur. Jo no vull patir rom estic patint aquests dies per als números i l'organització. Si això és bo per al país, cal que a la propera biennal s'hi impliquin més l'Ajuntament i la Generalitat. Si creuen que l'art català s'ha de potenciar també a l'exterior. aleshores en podrem parlar.

M'agradaria fer la primera biennal del segle XXI. i fer-la totalment jove. però cal més impliació de tothom.

Setmana

ELS4CANTONS Dijous. II

demawdel2000

E n q u e s t a

Què n'opina d'una iniciativa c o m la Mostra d'Art Català Contemporani?

La Mostra d ' A r t Contemporani Català inaugurarà demà la seva dotzena edició. Després de 23 anys i 11 exposicions, aquesta iniciativa és vista d'una manera favorable per molts dels artistes de Sant Cugat ja que contribueix a po-

tenciar el món de l'art al nostre pafs. Tot i això, una bona part dels artistes consideren també que la Biennal hauria potenciar més la gent jove i oferir un ventall més ampli de tendències emmarcades dins l'art contemporani.

AnuLi-'

JAI'MK M l XAKT

MARIA FABRE

PACO M I N T E S A

35 ANYS

7<S ANYS

2 4 ANYS

44 ANYS

45 ANYS

ARTISTA

ARTISTA

ARTISTA

ARTISTA

ARTISTA

F R E D E R I C CABANAS

" L · I iniciativa cm sembla bé, però potser la idea de l'art contemporani d'aquesta mostra és massa restrictiva i només abasta un tipus d'art del que s'està fent actualment".

"Jo trobo molt bona aquesta iniciativa, tant de bo que n'hi hagués més, ja que ajuda a donar a conèixer la gent i permet exposar a molts llocs de Catalunya. És una molt bona oportunitat".

"Com a iniciativa, crec que és bona, promocionar l'art jove està bé. Però potser aquest any, en ser un recull, ja no compleix tant aquesta funció perquè crec que molts dels artistes ja són reconeguts".

"A mi em sembla positiu i molt enriquidor tot el que sigui a favor de l'art, però penso que potser en aquesta mostra hi ha més de propaganda que de contingut, no és clara la filosofia".

"Per mi està bé donar a conèixer el que es fa, és positiu. Però personalment, aquesta mostra no em satisfà gaire perquè no combrega amb la idea d'art contemporani que jo tinc".

JOAN T O R T O S A

J O R D I TRAIMIERO

L x i ' í s RIBAS

TATIANA BLANQUÉ

IMMA PUEYO

71 ANYS

51 ANYS

50 ANYS

28 ANYS

50 ANYS

ARTISTA

ARTISTA

ARTISTA

ARTISTA

ARTISTA

"Crec que en aquesta mostra no hi és tothom que hi hauria de ser, però és una iniciativa interessant, i és una manera de promoure els artistes. Per mi, potser el més interessant és el que pots descobrir".

"Crec que la mostra és una iniciativa molt important dins l'àmbit català, ja que fa possible veure una selecció de l'art, generalment jove. A més, es una possibilitat de promoció per als artistes ".

"Em sembla una iniciativa boníssima, però el que veig és que cada any hi ha artistes reconeguts i per mi una mostra així hauria de ser una empenta per a la gent jove, que ja porti alguns anys".

"Ho trobo positiu perquè dóna a conèixer les tendències de la pintura actual i perquè promociona artistes joves. També crec que és positiu perquè el nom de Sant Cugat surt a fora".

"Jo, sense haver vist la Mostra, puc valorar només el que està fent en Canals. I crec que tot el que sigui promocionar l'art en general de Catalunya és una labor molt positiva".

Ofertes recomanades CENTRE DE LA IMATGE Plaça del Or. Galtes, 9 - Tet. 93 675 56 74 - Sant Cugat Santa Maria, U Tel. 93 Í75 57 24

(digital Hte"distribuïdor de cameres point ,- material digital Kodak a Sant Cugat

f«tm EI pi* » »

ZZ&00 ptn.p»*<m

7

ELS I C A N T O N S D//oi,.<. II í/t /uní" (IrIJOOO

LA G E N E R O S I T A T DE P E N S A R EN ELS SEUS FINS

L'ÚLTIM

MOMENT

w»

AMB

G E S T I S E P , ASSEGURANÇA I ASSISTÈNCIA

DE SEPELI, AJUDEM A ALLEUJAR ELS MOMENTS MÉS DIFÍCILS PER A LA SEVA FAMÍLIA I A DISMINUIR LA PRESSIÓ ECONÒMICA QUE QUEDARIA A LES SEVES MANS.

AMB UNA SOLA TRUCADA AL 902

110

120

ENS FAREM CÀRREC DE TOTS ELS TRÀMITS: TRASLLAT. FÈRETRE, COTXES, CAPELLA, NÍNXOL, INHUMACIÓ/INCINERACIÓ, LÀPIDES, CORONES. REPATRIACIÓ, URGÈNCIES NACIONAL/INTERNACIONAL 24 HORES

Gestíóny Segura de Sepeio RAMBLA DEL CELLER, 25 BAIXOS - 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS JOSEP TARRADELLAS, 33 "EDIF. FIATC" - 08029 BARCELONA

FIATC S E G U R O S

EIS 1 CANTONS

Política

8

IhJDiis. 11 de

mni&tltl-Vi'<'

P r e s s u p o s t o s

Les esmenes del P P aconsegueixen més diners per a Sant Cugat

p r e v e i a una p a r t i d a p r e s s u postària de .^>M milions per a actuacions com la creació del quart institut, una nova escola al Parc de Collserola i per continuar amb les obres de reordenació del sector de Can Sant Joan.

En el cas del Monestir, la partida q u e s'hi volia destinar a l'inici era de 80 milions, però a m b la r e e s t r u c t u r a c i ó d e l s pressupostos s'ha q u e d a t amb 50. Altres d e s t i n a t a r i s de la partida inicial són el Centre de Restauració d e Béns M o b l e s d e la G e n e r a l i t a t ( C R B M ) , a m b 40 milions per a la instal·lació d'aparells d'aire condicionat, i l'Arxiu Nacional de Catalunya, q u e en rebia 11.

La ciutat rebràfinalment435 milions per a actuacions municipals El Partit Popular ha fet pressió amb 214 esmenes al Parlament de Cartalunya perquè augmenti la partida pressupostària del 2000 per a Sant Cugat, 88 de les quals s'han tingut en compte. Això es tradueix en 435 milions de pessetes, 103 milions més que la partida inicial.

Aquests diners, sumats als que hi aportarà el consistori -2.200 milions-, es destinaran principalment a la reurbanització del districtes, però també per construir la nova ciutat esportiva i per rehabilitar el Monestir i el seu entorn, entre d'altres actuacions.

E M I L I BKI.LA

- Sant Cugat -

La partida dels pressupostos de la Generalitat per a la nostra ciutat sumarà finalment un total de 435 milions de pessetes. En un principi la quantitat prevista era de només 332 milions, però a petició del nou soci de govern de Convergència i Unió (CiU), el Partit Popular (PP), s'ha vist augmentada a partir de les negociacions dels populars a l'hora d'aprovar el pressupost d'enguany. D ' a q u e s t a manera es fa realitat la promesa de les dues forces polítiques de procurar augmentar els diners que

van a parar a mans santeugat e n q u e s provinents, en aquest cas, d'institucions com la Cieneralitat.

D e Ics 214 e s m e n e s q u e el P P va presentar al Parlament, se n'han recollit un total de 88, cosa q u e significa un i n c r e m e n t d e 103 milions de pessetes.

Aquests diners aniran destinats principalment a la rehabilitació dels districtes, gràcies als 250 milions que l'equip de govern hi vol invertir. És el cas de la reurbanització de les Planes, la Floresta, Mira-sol i Can Barata. Un altre feix de diners servirà per d e s e n v o l u p a r el projecte del consistori en matèria esportiva. C o n c r e t a -

La partida del consistori

/*.'/ Parlament ha ai reptat <VV i es imitesdel PP al pressupost del 2000 F: X.I..

ment, es gastaran 100 milions per portar a t e r m e la futura ciutat esportiva, q u e s'ubicarà a la rambla del Celler, als terrenys on hi ha a c t u a l m e n t el c a m p de futbol m u n i c i p a l .

Cinquanta milions de la partida del govern català aniran a parar al projecte arquitectònic

D i s t r i c t e s

L'EMD de Valldoreix demana 1 0 0 milions a la Generalitat Es tracta de la subvenció quadrianual PUOSC per a obres E. B. - Valldaralx -

L'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix ( E M D ) va aprovar dijous passat la petició de 100 milions de p e s s e t e s a la Cieneralitat, dins el Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya ( P U O S C ) , una subvenció q u e el govern català concedeix cada quatre anys.

Els diners q u e la G e n e r a l i tat doni a l ' E M D serviran per r e m o d e l a r les i n s t a l · l a c i o n s

na i l'altra a P o m p e u F a b r a - , per construir un pont sobre la riera a la confluència del passeig de Magnòlia i la ronda del Pinar.

C o m a màxim, la Generalitat concedeix un 6 5 % del total d e m a n a t . La darrera vegada q u e es va c o n v o c a r el P U O S C , l ' E M D en va rebre 12, q u e es van destinar al reasfaltat de d i v e r s o s carrers, com el de la Moreneta. Segons el p r e s i d e n t de l ' E M D , M i q u e l Paraira, es coneixerà la p a r t i d a final q u e rebrà Valldoreix, " d ' a q u í a un parell o

elèctriques del districte, per

tres de mesos".

construir diverses rotondes - u n a a la plaça de Can C a d e -

L e s actuacions s'han dividit per anys, des del 2000 al 2003.

E n g u a n y es vol dur a t e r m e la construcció de les dues rotondes, i la substitució i a d e q u a ció de l ' e n l l u m e n a t e n efiversos carrers del districte, e n t r e ells, el passeig del Caçador.

L'any 2001 continuarien les obres en l ' e n l l u m e n a t , en a q u e s t cas, a l ' a v i n g u d a d e Mas i Fuster, e n t r e d'altres.

El 2002 es farien les a c t u a cions al Bruc i al Turó del Pinar. I finalment, l'any següent es procediria a l'habilitació de l'enllaç del passeig de Magnòlia i la ronda del Pinar. Miquel Paraira considera aquest pont "necessari p e r q u è sinó molts carrers q u e d e n tallats per la riera".

d e r e c u p e r a c i ó del M o n e s t i r de Sant Cugat i el seu entorn; tot plegat, emmarcat e n el Pla Director del m o n u m e n t , q u e ja està en marxa. Un altre beneficiari dels pressupostos del 2000 serà el C e n t r e de Disminuïts Psíquics de Sant Medir.

En p r i n c i p i , la G e n e r a l i t a t

Al seu torn, l'Ajuntament de Sant C u g a t té previst dedicar 2.200 milions de pessetes també a la urbanització dels barris - u n s 400 m i l i o n s - i als equip a m e n t s e s p o r t i u s - 2 3 0 milions-, que se sumarien als 435 milions del govern de la G e neralitat.

Per la seva banda, Esquerra Republicana de Catalunya ( E R C ) va presentar les seves e s m e n e s al P a r l a m e n t català per la reducció d e la partida q u e es volia destinar inicialm e n t al nostre municipi resp e c t e l'any passat, la m e n o r del conjunt de tota la comarca.

ERC i PSC presenten les mocions que dilluns portaran al ple de maig E. B. - Sant Cugat -

La secció local d'Esquerra Republicana (ERC) ha presentat les quatre mocions que dilluns portaran a l'aprovació al ple municipal. Es tracta d'una moció en contra de la desfilada militar que tindrà lloc a Barcelona el dia de les forces armades espanyoles - 2 7 maig-; una altra en suport a l'equip rectoral de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona p e r q u è no s'impedeixi q u e el català sigui una llengua d'ús normal a la universitat; una tercera per recolzar l'associació Amics de la Bressola, una col·lectiu que impulsa

l'escola catalana La Bressola a la Catalunya Nord; i finalment una altra moció perquè l'Ajuntament retiri la demanda contra els okupes de la masia de Torre Blanca, perquè s'hi continuïn realitzant activitats de caràcter lúdic i social.

Per la seva banda, el Partit dels Socialistes (PSC-PSOE) a Sant C u g a t presentarà, j u n t a m e n t amb Iniciativa per CatalunyaVerds (IC-V) una moció per la transparència de la gestió municipal, mitjançant un Programa d'Actuació Municipal (PAM) fins al final de la legislatura que determini, entre d'altres, la política fiscal, el calendari d'actuació i les previsions d'estalvi.

Política

QS-/CANTONS Dijous. 11 de maig del J(W

e

a I I dor &I x

C a r m e n P é r e z . Vocal de VAliança de Progrés

"A Valldoreix es governa sobre •s la marxa, sense imaginació •>•>

JOAN SORIANO

Carmen Pérez Figueras (Huelva, 1946) va encapçalar la llista de l'Kntesa de Progrés, que reunia candidats del PSC, IC-V i independents, després d'haver estat ja a dues legislatures anteriors. Procedent del Centre d'Kuropa, resideix a Valldoreix des de fa 11 anys. va formar part de l'equip de govern durant el mandat Massanes entre 1991 i 1995. Militant del PSC i tècnica de l'administració local, es dedica a gestionar projectes de cooperació europeus.

Això li proporciona un bon coneixement de les solucions que donen altres països a les qüestions locals.

- Què li retrauria a l'actual equip de govern?

- Que li manca imaginació. No es fan les coses malament, però no hi ha imaginació. Hi ha un criteri de gestió però no un criteri polític.

- Què vol dir ainl» això?

- Que es governa sobre la marxa, sense previsió ni planificació.

Ks troba a faltar el disseny d'un projecte global per al territori de Valldoreix. A més, encara q u e quan aporto idees se m'escolta, hi ha encara moltes coses pendents de resoldre.

- Podria comeiitar-les?

- No hi ha interès per fomentar realment la participació ciutadana; el ciutadà té la sensació que el servei del transport públic està empitjorant per manca d'impuls de l'administració; no s'inclou la senyalització dels carrers en els projectes d'urbanització per manca de visió. 1 no cal dir que cal fer una auditoria ambiental de l'entorn de Valldoreix i que estem en un bon moment per construir la nova seu de l'EMD. - Però el projecte del nou CAP no trigarà a fer-se realitat.

- T o t s estem d'acord que la ubicació del nou CAP és una bona solució per a Valldoreix, Mira-sol i l'entorn més proper de Sant Cugat, però hi ha un tema sobre el qual hauríem d e ser més p u -

nyents. Independentment que Sant Cugat necessita aquestes noves instal·lacions, crec que s'hauria de mantenir el servei personalitzat que actualment es dóna. És possible que una estructura més gran acabi amb el servei més directe que proporciona el metge de família a Valldoreix, la Floresta o Mira-sol.

- En la seva opinió, els valldoreixencs s'han tornat més passius?

- A Valldoreix hi ha un gran potencial participatiu. Posaré l'exemple dels animals abandonats.

Hi ha persones que s'han agrupat per donar un servei de recollida i tutela que no donen les estructures polítiques. Pot semblar una qüestió ximple, però a Valldoreix és molt important, perquè és una necessitat que cal resoldre.

- Els cursos que es fan estan plens?

- Només cal veure l'alt nombre de nens i adults que surt cada dia dels cursets. Però es fan en unes instal·lacions insuficients i amb una alta dosi de voluntarisme. Cal

"FJ'ciutadà ha c/e veure els avantatges que dóna l'EMD ", diu Pérrz /•'.: X.I..

pensar que els nens creixen i que haurem de donar-los una nova oferta perquè també es puguin expandir o la possibilitat de trobar-hi habitatge. No ens podem quedar amb el que tenim, falten infraestructures, recursos i un esforç suplementari.

— A què atribueix, doncs, la manca d'imaginació?

- La diferència entre el que fa l'equip de govern i el que proposem els que ens vam quedar a l'oposició, és cjue nosaltres opinem que els beneficis de l'administració pública són els serveis que es donen. Si una corporació local té superàvit, vol dir que no ha fet el que calia. Actualment, a Valldoreix no valen les excuses. A les

èpoques dures, quan Sant Cugat va tancar l'aixeta del finançament, també es van asfaltar carrers i es van condicionar instal·lacions. Ara l'EMD està en un bon moment e c o n ò m i c , l ' e q u i p d e govern compta amb majoria i compta amb una oposició disposada a portar idees i a no generar conflictes. Però falta valentia per planejar el futur.

Aquí està tot fet a pedaços mal enganxats. Per això, reivindico aquest projecte global per a Valldoreix.

— Per acabar, Valldoreix és un municipi de rics?

— De cap manera. La qualitat de vida de Valldoreix se la treballen els mateixos ciutadans. I em fa l'efecte que l'EMD va bastant per darrere del ritme dels veïns.

Griful (Ml. S.L. Servei Estació C* A Ql^T T C* A ¥ 171?A C*C*Jtd\ CENTRE DE DISTRIBUCIÓ PER A EMPRESES I PARTICULARS - Gasolis A, B i C de primera qualitat - Ports gratuïts a partir de 400 litres - Descomptes a partir de 500 litres - Comptador volumètric homologat, exactitud en el subministrament - Servei personalitzat, fins a 60 m de mànega - Grans ofertes en funció del consum

A,B i C

- Telèfon D'URGÈNCIES 610 45 55 01

^ EstaClOnS

d e S e r V d

DISTRIBUCIÓ

E.S. CENTRE

E.S. CAN SOLÀ

al Centre de Sant Cugat (4 Cantons)

a la Crtra. de Cerdanyola

(93) 674 06 07

(93) 589 45 55

DE G A S O L I S A D O M I C I L I 93 5

EIS f CANTONS

nuo

10

Dijous, 11 de maig del Jt h h'

E d i t o r i a l

¥LS CANTONS Setmanari i n d e p e n d e n t de Sant ( ai^ar del \ a l l è s PREMSA LOCAL (.'.irrc S J I I I \ m i . n i . 4 J - t - l . ( I S l ' m Sant d i n a t .lel \ .1 | e l il.l sK'l (._• s^ - I j \ ' l i 1,74 Jil J 4 \ . I K V I e l e . cic.iiiv.i c M , .ml.in•.<» IUTSJMU n.i.il co

A ra si9 ara no

Consell d'Administració Ramon (iran (president!

Director

H

Josep Maria \ a l l e

Redacció I V i n a <l«* la *«'tmiiiiu: l-.sier ( " a s t a m e r ; I V l i l i r i t : K m i l i ISella i JCMII S o r i a n o :

Opiíim/I'omurra: Josep M \.llit'M Sin-iflat: Ksfer (.'asranver i M.i.ml.1 M e m l e / ; r'.nloril: Kmili bella; Froiloluia/failtura: Tom Moiuetie^ro, K*|mrts: Mes I . ó p e / ;

Comercial ( :.miten Kvaralar

Consell Editorial Ramon íit.nt í president). Josep M. í.'abreri/o (\ ieepiesidem i.Vietor \ l e \ a n d r e . [-ram esc ('arbó, I ordi ( :.isas, \ ; < K is (lastanser. Albert de l'ablo. \ . u , e r I ornells. Ro K eli l'cdro. Ramon Pros.

U n i s I'IIÍÍÍ. Kmili René. Monrscrrar Rnmbaii, l'aco Soler. Josep A. Teixidó. Joan Tortosa.

Josep M. Sans Travé. Joan T r o \ a n o . Núria / a b a l a .

M.inel l'ardo i l'epa Martin

Subscripcions Sind.i (iiimev Fotografia X.oi I.arrosa i K d u a r d

larinses

i ha temes que sorprenen per si mateixos i d'altres que sorprenen per com evolucionen.

Fa poc més d'un mes que l'Ajuntament de Sant Cugat, o més concretament l'equip de govern municipal de Cill, va decidir posar a mans del jutjat una ordre de desallotjament dels okupes de la masia de Torre Blanca per un tema de "seguretat". L'Ajuntament considerava que la situació de l'edificació de la masia que dóna nom al barri on està emplaçada no era la niés idònia per donar cabuda a un grup tic persones. Aquesta decisió va provocar ràpidament la protesta dels okupes, que no entenien la raó que havia motivat l'alcalde a trencar el diàleg i la permissi-

vitat de més d'un any d'okuparió. La decisió t a m b é va ser molt criticada pels grups municipals de l'oposició a excepció del Partit Popular. Més d'un deia que la decisió de Recoder deixava entreveure la proximitat del pacte amb el PP, com dies més tard es concretava davant els mitjans de comunicació.

Ara, però, en qüestió de setmanes, sembla que tot plegat es vulgui reconduir.

Tant és així, que l'alcalde Lluís Recoder ha assegurat aquesta setmana que si els okupes es constitueixen en associació i les seves activitats deixen de molestar els veïns de l'entorn de la masia, l'Ajuntament podria retirar la demanda de desallotjament.

Kntenem, però, que el fet de constituir un grup de persones en una associació determinada i que aquest deixi d'empipar els seus veïns, no significa que la masia deixi de ser insegura. Per tant, també seria necessari estudiar la viabilitat present i futura de la masia per garantir-ne al màxim la seguretat, al mateix temps que es presenta un projecte de contingut de llarga durada. També seria injust que la ciutat entregui un equipament municipal que ha de servir per molt més que per un únic col·lectiu per molt soroll que aquest faci.

La dita diu que rectificar és de savis.

En aquest cas, estarem amatents a la seva evolució.

Disseny i maquetació Jo.in l·iierres i Marta (iabrol

Correcció

TOT\ 15 anys

Blanca l'i

Impressió Roiimpres

Tel. '>1Z 41) 115'IS

Distribució M.illinn Vallès S.I.. Tel. SS'> j!.ï 71 Dipòsit legal: (,I-4(I.S-').s

D

l^v si^n.iis i \ | ' ( .• /•/. 4t.i«i«u· i

(i)ACPC

(/«mifadonh,i.u<a7

U.rn5W!371

Distribució d'ECS 4 CANTONS als subscriptors

es d ' a q u e s t editorial volem felicitar un cosí gran de la nostra p u b l i c a c i ó , el TOT Sant Cugat. El mes d e n o v e m b r e d ' a q u e s t any farà 15 anys q u e va sortir al carrer el primer número de la revista coneguda popularment com "el T O T " .

Aquesta setmana el mateix president d e la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, ha dedicat part del seu t e m p s a

visitar-ne la redacció en un acte de suport a la premsa local i comarcal en català.

D e s d'EL.s 4 C A N T O N S volem felicitar tots aquells q u e en aquests anys des d e tots els d e p a r t a m e n t s de la publicació han fet possible q u e el TOT Sant Cugat segueixi endavant.

El primer número tenia 16 pàgines i la tirada era de 5.000 exemplars. Avui, 714

números després, té una mitjana de 160 p à g i n e s i s e ' n d i s t r i b u e i x e n 15.000 e x e m p l a r s gratuïts sota el control de l ' O J D , n o m b r e q u e aviat augmentarà fins a 18.000.

El TOT ha fet un gran camí i ha estat model i porta a molts altres projectes i tot... des de Sant Cugat Enhorabona i per molts anys!

SOMCUBM

C a r t e s

d e l s

l e c t o r s

El

Se HÜU.11...H

ver .. . . - „ « ^ .

e n

T t t o

*t»*..*.».»ií

Kls textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. KLS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

El Carda, i al català

l'aspaculació

Fa uns dies representants del Cercle d'Economia (una de les més importants patronals catalanes i autèntica cantera de molts polítics de la dreta sucursalista, entre ells del Sr. Piqué), van fer unes declaracions, que semblaven més unes insinuacions, on s'alertava q u e el bilingüisme, (i concretament el català) estava constituint un obstacle perquè els treballadors de fora de la "comunitat catalana" es traslladin a casa nostra, i sobretot les famílies amb fills amb edat escolar. Per la qual cosa,

aquesta patronal proposava programes d'acollida d'aquests es-

colars, estrictament en llengua catalana. Per què no també e n f r a n c è s , a l e m a n y , àrab o romanès?

D e fet, a aquests empresaris se hi v e u , d e s c a r a d a m e n t , el llautó. P e r q u è des d'una concepció neoliberal mundialitzadora portada a la seva màxima expressió, tornen a caure en els mateixos arguments, en els mateixos errors, que els q u e van cometre els seus antecessors en temps de la dictadura franquista. Pretenen, amb l'excusa de la necessitat de la mobilitat laboral, restaurar la figura de l'immigrant sense drets ni deures, per disposar d'una nombrosa mà d'obra barata al seu abast, i així

poder diluir les reivindicacions

socials, però t a m b é nacionals, del poble treballador català. D e tota manera, com molt bé han dit els sindicats, la causa principal que dificulta la mobilitat geogràfica/laboral, és estrictam e n t un p r o b l e m a d e p r e u s abusius i/o inaccessibles a l'habitatge (tant de lloguer com de v e n d a ) . És a dir, q u e aquí es produeix la molt interessant paradoxa que, per una banda la patronal s'aprofita de l'especulació e n el sector immobiliari i després fan servir la llengua i la c u l t u r a catalanes, com a boc emissari dels problemes de la teòrica manca de mà d'obra. .

Josep M. Lost

*p^ %$M'"0K pSSr—•

Opinió

QSiCAlVroiVS Dijous. II itr maig tiri >O0ú

C a r t e s

d e l s

11

l e c t o r s

Kls textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hifigurinel domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

ERC no forma part de cap bloc d'Esquerres Davant la informació apareguda a l'Editorial d'Ei.s 4 C A N TONS del dia 20 d'abril de 2000, a la que apareixia la frase: "El bloc d'Esquerres lliderat pel cap de llista del PSC", ERV vol precissar que no forma part de cap bloc d'Esquerres a Sant Cugat.

Així mateix volem manifestar que aquesta informació no s'ajusta a la realitat i que no respeta les mínimes normes d'eqüanimitat i veracitat informativa que han de seguir tots els mitjans de comunicació.

Eduard Pomar i Pérez. president d'ERC Sant Cuga

La demagògia i irresponsabilitat d'ERC La regidora per E R C , Sra. Bertran, es lamenta que l'alcalde Sr. Recoder hagi pactat a m b el PP i c o n d e m n a t E R C a l ' o p o s i c i ó . Per si ho havia oblidat, recordo a la Sra. Bertran q u e E R C va ignorar els nombrosos oferiments de diàleg q u e el nostre alcalde els va adreçar, t a m b é q u e E R C , en l'elecció de l'alcalde del 3 de juliol passat, va votar el candidat socialista i no el Sr. Recoder. i que E R C - c o n j u n t a m e n t a m b IC i P S O E - va oferir un pacte de govern amb

el PP, q u e incloïa c o m p a r t i r l'alcaldia a m b a q u e s t partit.

Potser per tot això, Sra. Bertran, E R C no ha m e r e s c u t a Cill la confiança q u e altres sí s'han guanyat. I jo em lamento: Per què E R C no efectua al nostre poble una oposició c o n s t r u c t i v a i dialogant? La seva estratègia l ' e n t e n c irresponsable, i el t e m p s els passarà factura del seu servilisme al P S O E .

Xavier Figueras és exregidor de l'Ajuntament de Sant Cugat

Sobre l'Impost de Circulació Fa dues setmanes es va publicar en aquest diari una carta amb el nom C o m p t e amb l'Impost de Circulació., en què el Sr. M. Martí advertia els lectors de la possibilitat q u e hi hagués un error en el seu impost de circulació d'enguany.

Des de l'Ajuntament volem precisar q u e la Llei 50/98 de Mesures Fiscals administratives. que modifica la Llei d'Hisendes Locals, estableix un canvi en els trams de l'Impost de Vehicles de Tracció Mecànica.

La reforma s'ha fet de manera que els vehicles amb capacitat superior als 1 1,99 cavalls de potència fiscal passen al tram superior a l'hora de pagar aquest

impost. Aquesta modificació afecta només, aproximadament, un 1,8% dels contribuents.

Pel que fa al tram a aplicar, es d e t e r m i n a e n f u n c i ó d e la potència fiscal del turisme (cavalls), que es concreta per a cada vehicle, segons marca i model, d'acord amb l'ordre ministerial que publica cada any el Ministeri d'Economia i Hisenda. En cap cas es fa a través de la fotocòpia del permís de circulació del vehicle, com indica el Sr. Martí a la seva carta.

Ara bé, potser que, en algun cas, i atès que la introducció de dades ha estat manual fins fa 1 any aproximadament, s'hagi pogut produir algun error. En els casos q u e hagi estat així, l'Ajuntament no tindrà cap inconvenienta rectificar i subsanar l'error.

Per a qualsevol altre aclariment, restem a la disposició de tots els ciutadans.

Martí Garcia Htiesra és tinent d'alcalde de Promoció Eronòiiiira i Hisenda de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

El míting de la Sra. Bertran Fent ús del seu habitual mal geni, la Sra. Sara Bertran, regidora d ' E R C feia la setmana passada en aquestes pàgines un mí-

El

ting, que no una reflexió seriosa, sobre l'acord de govern a l'Aj u n t a m e n t de la nostra ciutat.

Dins del paper d'oposició que el seu grup polític s'ha autoatorgat a Sant Cugat, deu pensar que tot si val per tal d'intentar confondre els eiuadans de bona fe sobre quina ha estat l'actitut de Cill, cara a aconseguir una majoria estable a l'Ajuntament que permeti governar, aprovar el pressupost, resoldre els problemes que tenim com a ciutat i encarar correctament el futur.

Altra cosa és que algú se la cregui i pel to del seu article, dubto que hagi convençut a ningú.

Sovint confon el desig a m b la realitat, com quan intenta presentar l'Alcalde com a una mena de personatge de tarannà complicat i autoritari. Res més lluny del seu estil senzill, dialogant i pacient fins a la sacietat, fins i tot amb els qui creuen estar en posessió de la veritat absoluta, com la Sra. Bertran, i sembla que no s'adonin de Ics seves pròpies contradicions. o és que la política ha deixat de ser l'art del possible?

En tot cas, Sra. Bertran, per molt que ara s'esquinzin Ics vestidures públicament, vostès han aconseguit el que volien, per tant no es lamenti. Es ben cert que en tot moment van rebutjar els intents d'aproximació q u e va fer l'alcalde cara a intentar una cord C i L - E R C . com ho és que al 3 de juliol van votar el

candidat socialista a l'alcaldia -precissament el reptesentant d'un partit responsable de I'expoli fiscal que pateix Catalunya, al que vostè es referix en el seu article-, i per tant van fer un Vot exprés en contra del Sr. Recoder. I també ho és que amb el seu joc, si no s'ha arribat a un acord PSC-PSOE, IC, ERC, PP, per governar Sant Cugat, ha estat només perquè el Partit Popular no ha volgut i no pas perquè des d'aquest anomenat bloc d'esquerres no se'ls fessin tots els cants de sieaen haguts i per haver, per tal de deixar CilJ fora del govern municipal.

Per tant Sra. Bertran, no es lamenti, tenen el que perseguien p e r q u è els suposo conscients d'on duia la seva actitut. Un cop més s'han confós d'enemic i la seva obsessió per disputar l'espai catalanista a C i l ! els ha fet equivocar-se. Nosaltres continuarem treballant a m b tota la il·lusió i el convenciment per dur endavant el nostre projecte polític per a Sant Cugat, per a tos els santeugatencs i les santcugatenques, i no pateixi que cap dels negres auguris que profetitza es produiran. Espero que cl temps l'acabarà de convèncer.

Ramon Bonastre és president local de Convergència Democràtica de Catalunya

s o t e r r a n i

El que avui és caritat demà serà justícia BLAI BLANOLKR PREV.

D

e cada M I L habitants de Sant Cugat, l'abril passat n'hi va haver Q U A T R E que per manca de recursos es van acollir a la s o l i d a r i t a t d e C à r i t a s . Si c o m p a r e m aquesta xifra a m b les dels països deprimits, ens haurem de considerar afortunats. Però Q U A T R E multiplicat per C I N Q U A N T A Q U A T R E milers d'habitants,

resulten 216 persones: un grup q u e fa respecte.

Càritas parroquial, gràcies als d o n a t i u s r e b u t s a q u e s t mes, que han estat més generosos, ha destinat 1.262.525 pessetes a a q u e s t s necessitats. Sembla molt, però en realitat és una mitjana de 5.845 pessetes per persona per tot un mes! ( D e sitjo q u e t i n g u e m el coratge de comparar aquests ingressos

amb els nostres i q u e Déu ens faci la gràcia de passar una saludable «mala nit»).

Estic c o n v e n ç u t q u e cal treballar p e r q u è el q u e avui és caritat d e m à pugui ser justícia: cal fer els possibles i els impossibles p e r q u è ningú no hagi de d e p e n d r e de la b e n e f i c è n c i a i q u e no sigui n e cessària l'emigració. Les lliçons de la història ens fan

veure q u e les iniciatives populars solidàries acaben d e s vetllant l'administració, m o dificant les disposicions legals i afectant els pressupostos municipals i tot.

Però aquest discurs seria simple d e m a g ò g i a si - m e n t r e s t a n t - els actuals exclosos no fossin atesos a m b prou dignitat. « M e n t r e s t a n t » , doncs: • Oferim a Càritas el suport

VIVERS XIFRA Sta. Coloma Fames (Girona)

GESTIÓ DE SANCIONS »S.S0.V.v o

Liquidació per tancament

PREUS REVENTATS

TEL. 972 85 61 22 Tot tipus d'Arbres i Coníferes

professional voluntari com alg u n s ja han fet ( m e t g e s , advocats, mestres...). Tel. 93 674 11 63 i 656 82 87 42.

• Donem recolzament econòmic a la seva acció solidària ( C o m p t e de Càritas-St. C u g a t a Caixa Sabadell: 2059-041157-8000027167).

• l·Lsforcem-nos a fer q u e el q u e ara és caritat aviat sigui justícia.

BELLÍ&^SPC}ATS (••jjp! j

* \

Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral Serveis Jurídics

Plaça Barcelona, 11 • Tel. 93 674 17 84'Fax93

590 30 10 • 08190 SANT CUGAT

MULTES NO PAGUI SI NO HI ESTÀ CONFORME!! 1

12

Opinió

ELS-(CANTONS Dijous. 11 dtmnigfiriÍ000

Ei

s o t e r r a n i

Treball social. I ja en fa quaranta

anys...

PILAR PORCKL

I Vallès Occidental dels anys 60 a viure com vivien els catalans i això ja no té res a veure amb el Vallès eren figues d'un altre paner. actual.

Cases? De moment coves i barraques.

La Comarca en aquella època, emiEscoles? (Jaratges sense ventilar. Serveis nentment industrial, els telers sonaven a sanitaris? Privats o de beneficència. Catothora i per tots els carrers del pobles i rrers urbanitzats? Fang quan plou i pols ciutats se sentia el catric-catrac de l'anar quan fa sol. Tot brillava per la seva absènamunt i avall de les llançadores. La incia. dústria del metall s'aEn aquest precís monava imposant en el fet m e n t de la història i quotidià i demanava n< El Vallès Occidental dels per iniciativa de l'Institut Sallarès i Pla de ves tecnologies i n i n e s <*nys 60 HO te res ü Veure Sabadell, al qual s'h m m e r e s de treballar.

E

Aquesta situació volia amb VaCtUül.

Ell aquella afegiren altres entitats dir demanda de mà d'os a b a d e l l e n q u e s i teèpoca, eminentment bra. volia dir molt més rrassenques, es va cretreball, volia dir que la ar l'Escola de Formaindustrial, els telers població autòctona no ció Social S a b a d e l l sonaven a tothora... donava l'abast per coTerrassa per impartir brir l'oferta de llocs de la formació acadèmitreball. ca adequada pels que serien les assistents Aquesta realitat innesocials que ajudarien gable va comportar l'aels ciutadans del Vallès, sobretot els nourribada al Vallès, talment com altres invinguts i aquells amb més manques, a drets de ( latalunya, força gent d'arreu de sortir de la pobresa i la marginació a què l'Estat, sobretot murcians i andalusos, estaven abocats. però també gallecs i extremenys.

En el moment de la seva creació, l'EsVenien a treballar i trobaven feina, no cola i els professionals que s'hi formahi ha cap mena de dubte, però també ren, descobrien un camp nou, obrien els venien a \ iure, i a viure com a persones,

El

ulls a un món més just i solidari, s'il·lutant els més desfavorits, continuem al sionaren amb un treball professional impeu del canó a m b grups de malalts alportant, amb metodologia pròpia i adecohòlics, amb dones maltractades, amb quada, un treball que fet colze a colze exdrogoaddictes o expresos, continuem amb la població afectada, capaç d'ajudar al peu del canó treballant en els barris i a superar de mica en mica, si no totes, amb la gent dels barris, a les escoles amb moltes d'aquests mancances. els infants problemàtics i les seves famílies, a les institucions Ara fa quaranta anys, i a l'Administració. la primera promoció L'Escola de S a b a d e l l d'assistents socials iniTerrassa es va acabar, ciava cl seu caminar Han passat quaranta però, el treball social no per la comarca, signava anys i els treballadors s'acaba, els recursos soels primers contractes cials són escassos però amb empreses per in- SOCials Continuem al peu tervenir en les neces- d g l CQnó reCUrSOS, cal rendibilitzar-los al cercant màxim, i d'això els tresitats dels treballadors, als hospitals al costat donant suport, orientant balladors socials en saben un pou. dels malalts i les seves desfavorits... g h ^ J E n g u a n y volem comfamílies, als barris amb memorar aquests inicis els veïns... començai retre un homenatge a ren a treballar amb els „,sí....;íSJi, aquelles pioneres que més menuts a les guarhan deixat les seves petderies, amb els dismijades tot fressant camins i suavitzant dunuïts a les escoles d'educació especial, i reses, companyes que ens precediren i entomaren, si no vols per força, tots els que han fet del treball social la seva maproblemes derivats dels aiguats del 62. leta de viatge.

Tot un repte.

Han passat quaranta anys i els treballadors socials continuem al peu del canó, cercant recursos, donant suport, orien-

Pilar Pon el Ornar és diplomada en Treball Social

p o r x o

Regalar

llibres

MARTÍ PLAÏA

L

a compra d'uns llibres per seguir la tradició de regalar-los a dona i filles per a la festa de Sant Jordi m'ha fet passar pel cap consideracions entorn del fet de regalar i de l'objecte que es regala. I no us penséssiu que en faré només una glorificació, perquè els riscos hi són.

I n risc és regalar un llibre sense conèixer-ne res de res del contingut i posar inconscientment el dit a la nafra de la persona obsequiada. Va estar a punt de

passar-me a m b una filla, per aquells temps cmpiocada de mal d'amors, i amb una novel·la de l'admirada Carme Riera amb protagonista que estava entossudida que la mar blava se l'engolís, lligantse al coll cl farcell pesant dels seus amors malaltissos. Sort de fullejar el llibre abans d'embolicar-lo amb paper de colors! (No recordo si el vaig substituir per un Snoopv del tot innocu).

En cl transcurs d'uns anys vaig tenir autoritat i ocasió de canviar els costums

UN M W MÉS i LA MOSTRA D'ART CONTEMPORANI CATALÀ TORNA A POSAR-SE EN MARXA A SANT CUGAT S í , SEMBLA QUE VA SER AHlR ... I FARÀ VINT-I-CINC ANYS QUE ES VA CELEBRAR LA PRIMERA \

OtKMeiiú

í>^èc^

tradicionals d'una empresa a l'hora de fer els regals de Nadal. Lots d'ampolles i de torrons, capses d'habans i pernils més o menys serrans, van ser majoritàriament substituïts per llibres de preu equivalent. Q u e D é u n'hi do!

Aparellar el nom i el tarannà d'una persona amb el títol d'un llibre implicava -i implica-, esforçar-se per conèixer la persona i les seves afeccions i excel·lir a trobar l'obra apropiada, tant per continguts com per la categoria de l'edició: art, golf,

.. PERÒ, AIXÒ QUE SIGUI ORGANITZADA PER UNA GALERIA PRIVADA, NO TROBES QUE ÉS COM PRENDRE PROTAGONISME A LES ALTES INSTITUCIONS P

arqueologia, pesca, cuina, vela, música, gossos, cavalls...

I dels quatre llibres comprats enguany, què en podria dir? Doncs coses importantíssimes que l'estadística corrobora amb la força esclafadora dels números: el 75% dels llibres eren acabats de sortir del forn de l'edició, un 50% eren d'autors santeugatencs i només un 25% d'història.

El 100% de les destinatàries van estar contentes. Ben contentes. Contentes del tot, vaja!

I TKNT UÜE HO CREC H ... Si TINGUÉSSIM MÉS GENT COM EN CANALS, SEGUR QUE L^ENDEUTAMENT PÚBLIC NO ESTARIA TAN PLE DE PROTAGONISMES !!

Opinió

ELS /CANTONS Dijous, 11 dt maig del 2000

La

13

l l o t j a

Pactes de govern el que ens ve a

CiU-PP: sobre...

MAn.KTsS.·VNTCi'g·vr

Ja feia temps que es pressentia, fins i tot el Diari de Terrassa va atrevir-se a avançar-se als esdeveniments. Cil< pacta a m b el PP, també a la nostra ciutat. l ' n cop més, els interessos econòmics, de classe, han pesat més sobre la coalició que s'autodenomina «nacionalista» que el seu difús catalanisme, folklòric i d ' e s t a m p e t a , cada v e g a d a m é s dubtós. Si Manuel de Pedrolo afirmava que declarar-se «nacionalista» sense aspirar a la independència no servia per a res, què exclamaria veient les actuacions d ' a q u e s t s c o n v e r g e n t s q u e pacten amb la rància dreta espanyolista! Kl pujolisme ha comprès ja massa incoherències en nom de la «governabilitat». I na gran part de l'electorat convergent no està d'acord amb el que el seu partit està realitzant al Principat, en política estatal, o ara a nivell s a n t e u g a t e n c . R e c o r d e m q u e , dintre dels Països Catalans, el P P ha estat el responsable de la destrucció de bona part del medi a m b i e n t a les Balears en benefici de l'enriquiment dels hotels, l'especulació urbanística i el turisme, o com al País Valencià exerceix un autèntic genocidi c u l t u r a l i lingüístic, fomenta l'odi anticatalà i perpetra una salvatge repressió contra un important ta Rodríguez... Tot i això, veiem amb sector de la societat valenciana que deincertesa aquest període de matrimoni fensa els valors de la catalanitat i de s a n t e u g a t e n c de C i l ' - P P q u e sembla l'esquerra. A qualsevol q u e tingui un prolongar-se fins al 2003. Si amb un gomínim de sensibilitat nacional li ha de vern convergent en solitari, a la nostra t o c a r la f i b r a , ciutat hi han prevalaixò.... sempre que Un cop més, els interessos. g u t e l s i n t e r e s s o s no li pesi m é s la econòmics, els guanys econòmics, de classe, han b u t x a c a . HI P P de les màfies especuamaga aquesta repesat més sobre la coalició ladores immobiliàries, alitat, però tampoc el voler fer d e S a n t que s'autodenomina ens la mostra C i l ' .

Cugat una zona resiL'anterior mani« nacionalista » que el seu dencial dormitori per festació del 25 d'a- Jjffc catalanisme, folklòric i à >'uPis barcelonins r ' ' d' e f e n s a n- t- i lae s t r e s s a t s . . . q u è pobril, independència i el d'estampeta, cada vegada dem cspera r ara? Preprogrés social dels val el c o n c e p t e d e més dubtós Països Catalans va ciutat aparador per soc o n g r e g a r 50.000 bre de les necessitats persones, a Valèndel, malgrat tot, efercia.... hi ha un altre país que no és ni el vescent associacionisme i vida local. Kl d'en Pujol ni el de Zaplana, com Sant poble es va despersonalitzant, a ritmes Cugat no és d'en Recoder ni de la Berforçats, a cops de comfort, d'alt nivell,

r A m a t Finques Des de 1948

poc, per l'emancipació de les classes p o p u l a r s , p e r e n f r o n t a r - s e a la p r e potència del capital, per la llibertat dels pobles... i ens n'hem empassat una traïció rere una altra. Tots sense excepció han passat pel castrant exercici de l'acceptació constitucional, del seu joc i normes: capitalisme, comunitats autònomes, militarisme, forces d'ocupació, espanyolitat, democràcia poc participativa i burgesa, monarquia... la seva cúpula dirigent està formada per polítics professionals que viuen del Sistema, estan immersos en la seva lògica i en són un instrument més. Per tant, ni q u e volguessin, no hi podrien lluitar en contra. Són una peça més de la maquinària capitalista-parlamentària espanyola i el seu rol institucional no els p e r m e t atacar d'arrel les bases de fons sobre les quals se sosté l'actual estat de les coses. Davant d'això, una part cada vegada més important de la soc i e t a t , s o b r e t o t del j o v e n t , opta per l'autoorganització, participa en moviments socials, projectes autogestionats, practica la democràcia directa, l'acció diària al carrer. Això ens anima en la lluita, p e r q u è és des d e la mateixa societat civil, sense tuteles de ningú, manipulacions partidistes ni reformistes, des d'on es pot crear un autèntic contrapoder, un moviment d'alliberament q u e s'enfronti realment al capitalisme salvatge i a l'opressió nacional a q u è

de bona imatge i casasses als afores a preus desorbitants. Del senyor alcalde, que ja no brillava pel seu progréss i s m e ( p r o c é s c o n t r a el C S O Torre Blanca, ignora les entitats sense local, carrers antics en abandó, la bandera espanyola a l'Ajunt a m e n t l'I 1 de set e m b r e . . . ) q u è en podem esperar amb aquests nous socis?

Tanmateix, elsnostres problemes diaris no se- soluciona_

ran amb un simple

els e s t a t s e s p a n y o l i

Els partits parlamentaris francès ens tenen sotm e s o s . P o t s e r la siautodenominats tuació a nivell de Sant «d'esquerres» ja fa temps que Cugat, com del Prinno treballen, tampoc, per cipat o estatal no és . / emancipació

Sant Cugat

p r e c i s a m e n t la m é s afalagadora.

Però

populars, per enfrontar-se a creiem que, potser .

la prepotència del capital,

canvi de s.gles a les per fa llibertat b u t a q u e s del p o d e r . C i l ' i P P en són, s i m p l e m e n t , els agreujants. De fet, els partits parlamentaris autodenominats «d'esquerres» ja fa temps que no treballen, tani-

PI. Can Cadena,2 Valldoreix

de les classes

f]eJs

pobles...

D 93 590 68 80

per ser difícil, l'acció es mes necessària encara i, per t a n t , m é s estimulant.

La lluita c o n t i n u a !

Visca la Terra!!

Maulets Sant Cugat

Sant Just Bonavista 63-65 3 93 480 36 00

OS í CANTONS

Entoni

14

Dijous, 1/ r/e maig tiri 2000

M o b i l i t a t

Reforçaran l'enllumenat a les Planes i la Floresta

La unificació tarifària del transport arribarà a Sant Cugat el 2 0 0 1 Regidors i alcaldes de 25 municipis es reuneixen amb l'ATM

E. B. - Sant Cugat L'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) va convocar una reunió

A la comissió de govern del dia 2 de maig es va aprovar la proposta inicial del projecte t è c n i c p e r a la i n s t a l · l a c i ó d ' e n l l u m e n a t tan a les Planes com a la Floresta. Concretament, al districte de les Planes s'hi vol instal·lar de nou al carrer de Sant Ignasi de Loiola. per valor de més de vuit milions i mig de pessetes mentre q u e al vial d'accés al districte i a la carretera de Vallvidrera es té la intenció de col·locar l ' e n l l u m e n a t públic per u n s 14 milions i mig de pessetes.

amb els municipis de la conurbació de Barcelona per dissenyar-ne l'adhesió a l'organisme i per parlar del futur bitllet únic. Sant Cugat, que era present a la convocatòria perquè gaudeix de transport públic urbà, forma part de l'anomenada segona corona de municipis, on la unificació tarifària s'introduirà a partir del gener de l'any 2 0 0 1 . Amb aquesta reunió es posen els fonaments dels acords de mobilitat, que es refermaran al mes de setembre vinent amb una altra trobada.

KMII.I BKI.I.A

-Sant CugatAlcakles i regidors d'un total de 25 municipis van participar llimares de la setmana passada en una reunió a la seu de la Diputació de Barcelona per ajustar diferències a l'hora d e projectar la integració a l'Autoritat del T r a n s p o r t M e t r o polità (ATM). La característica c o m u n a e n t o t s e l s participants a la reunió era que tots ells gaudeixen de transport públic propi, com és el cas de Sant Cugat, encara que no formin part de l'ATM. Kn aquest sentit, els repres e n t a n t s dels consistoris van constituir una comissió integrada, precisament, per regidors dels municipis q u e gaud e i x e n de transport públic urbà dins la segona corona de la R e g i ó M e t r o p o l i t a n a d e Barcelona. La comissió tindrà la funció d e posar e n c o m ú propostes per realitzar, abans del final de l'any, la integració d i n s l ' A T M . Així, serà a voluntat de

juntament amb la resta d e municipis que formen part de l'an o m e n a d a segona corona.

Recasens va apuntar q u e un dels problemes bàsics que es va palesar a la reunió, convocada pel p r e s i d e n t d e la Diputació de Barcelona, i alcalde de Terrassa, M a n u e l Royes, és la recerca d'infraest r u c t u r e s com Ics m à q u i n e s e x p e n e d o r e s de bitllets, així com també les q u e validen els t í t o l s . La c o m p l e x i t a t d ' a q u e s t a operació radica en el fet q u e es tracta de diversos tipus de transport públic - a u tobús. tren. autobús interurbà i m e t r o - i d'empreses que gestionen aquests transports diferents.

Per Recasens, si es vol aconseguir l'esperada unificació tarifària del transport m e t r o p o lità c a l d r à crear un fons d e compensació econòmic destinat a f i n a n ç a r les d e s p e s e s d'infraestructures.

Un altre dels entrebancs que cal superar abans de la posada en marxa del sistema és l'equilibri dels agents q u e conformen l'ATM.

c a d a municipi ReCOSeUSl La reUniO Actualment, el l'adhesió o no a 7 . , g o v e r n d e la Ha Servit per pOSar la Generalitat de l'ATM. Catalun a El t i n e n t d'alprimera pedra per y r calde de Pre. . compta amb un sidència i Serarribar a la unificació 51% de rens, veis als .

•/> • •>•> mentre que tar Ciutadans, Joan ^g l'Entitat MemmA Recasens, que J!;iiii IPIIIIIIIIIISIPII tropolitana del també va assisTransport en té tir a la trobada, va explicar que un 24% i l'Ajuntament de Baraquesta reunió va servir per celona, el 25%. Aquests per"posar la primera pedra per c e n t a t g e s s'han de repartir arribar a la unificació tarifàequitativament i de manera ria". Aquesta integració al Sismés equilibrada, segons el titema Tarifari Integrat, que es nent d'alcalde santcugatenc. va aprovar pel Consell d'AdLa propera reunió dels alcalministració de l'ATM el dia des i regidors de la conurbació 27 d'abril passat, arribaria el de Barcelona es preveu que mes de gener de l'any 2001, es faci al mes de setembre vi-

V.l bitllet únic t'implantarà l'I de gener de l'any 2001 F: X.L. nent. Fins aleshores " s e g u i rem treballant" en l'àmbit del transport, i "si des de Sant Cugat p o d e m accelerar" la u n i ficació tarifària "ho farem", assegura Recasens, q u e afegeix: "Ara els municipis hem de negociar i al setembre encararem la recta final". En el cas del nostre municipi, cal negociar, en- UAjuntament . l'_l.

U tre d'altres, amb Cugat els Ferrocarrils

pugui fer servir e n tots e l s transports públics de la ciutat, des dels Ferrocarrils Catalans a la Renfe, conjuntament amb els autobusos i el futur Tren de Gran Velocitat (TGV).

A la reunió també hi havia el regidor de Mobilitat de l'Ajuntament de Terrassa i membre del C o n de Sant

intentarà de ia Generalitat accelerar Toperació dA~e ^C — a t a' l u n y a que tenen un to- per encarar la recta tal de cinc estafinal al setembre cions de tren a la ciutat: Sant Joan, Mira-sol, la Floresta, les Planes, Valldoreix i Sant Cugat. D'altra banda, les línies dels a u t o b u sos de Sant Cugat t a m b é formaran part del b i t l l e t únic amb la resta de companyies d'autobusos municipals.

D e s del consistori de Sant Cugat ja fa temps que es treballa en el bitllet únic que es

sell ,1'A d'Administració de l'ATM, A n t o n i Pru

"

nés, i el director g e n e r a l , Francesc Ventura, a més del director tècnic de l'organisme, Jordi Prat. Entre els 25 m u n i c i p i s q u e van ser p r e sents a la reunió n'hi havia de la s e g o n a c o r o n a , com Sant Cugat, Sabadell, Castellbisbal o Rubí, i de la tercera, com Terrassa. També hi van assistir poblacions del Maresme, el Baix Llobregat, el Garraf i el Vallès Oriental.

En canvi, a la Floresta es vol fer una renovació d e les instal·lacions actuals al sector del Turó del Sol, q u e ascendiria a 17 milions i mig de pessetes a p r o x i m a d a m e n t . D'altta banda, a la Baixada d e C a n Llobet i al passeig de la Floresta es durien a terme les mateixes actuacions, que costarien un i m p o r t total d e gairebé 10 milions de pessetes.

Tots aquests diners se sol·licitaran a la Generalitat de Catalunya, que, si ho accepta, subvencionaria la meitat de les actuacions urbanístiques.

L'altra meitat aniria a càrrec del consistori. La suma total de diners per a l'enllumenat arriba a superar els 50 milions de pessetes.

L a primera comissió de govern a m b el P P Després del pacte a què van arribar els populars amb Convergència i Unió (CiU), la del dia 2 era la primera comissió de govern en què participava el Partit Popular (PP), fet que ha coincidit amb la demanda de rehabilitar l ' e n l l u m e n a t dels dos districtes. La tinent d'alcalde de Serveis Urbans i Descentralització, Berta Rodríguez, ha explicat que eren unes actuacions que calia fer des de feia temps i que, en el cas de la Floresta, es tracta de col·locar gairebé de nou els llums als carrers, perquè tenen molts anys d'existència.

Entorn

ELS /CAIYTONS Dijous. 11 <ie nwigc/el 2000

15

C o m u n i c a c i ó

Sant Cugat engega un Pla Director de la Societat de la Informació L'Ajuntament i Localret impulsaran el projecte, que durarà 3 mesos EMILI BKI.I.A

- Sant Cugat -

L'Ajuntament de Sant Cugat presentarà públicament dimarts un Pla Director de la Societat de la Informació, un projecte subvencionat per la Diputació de Barcelona que durarà tres mesos i que té com a objectiu fer una reflexió col·lectiva sobre els beneficis q u e pot representar per a la ciutat l'àmbit de la comunicació en els propers anys.

F,l Pla, impulsat pel consistori però dirigit tècnicament pel consorci Localret, s'organitzarà, en principi, en quatre comissions de treball. Una tractarà el tema de les infraestructures, que coordinarà, per exemple, la implantació als carrers del cable. Actualment ja hi ha demanades llicències per fer el cablejat per part de cinc operadores: Telefónica, Alpi, Retevisión i Jazztel -fibra òptica- i Menta - d e Cable i Televisió de Catalunva ( C T O - .

Abans de concedir el permís d'obres per començar a aixecar els carrers, l'Ajuntament esperarà a tenir enllestides les conclusions de les comissions. Precisament, la d'infraestructures coordinarà les actuacions urbanístiques, "per estalviar perjudicis als ciutadans", afirmava l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder.

Una altra de les comissions s'encarregarà de la formació, destinada a integrar el món de Ics noves tecnologies de la informació en l'educació a les escoles. D'altra banda, la comissió de promoció econòmica estudiarà de quina manera els serveis que oferirà la societat de la i n f o r m a c i ó a t r a u r à les s e u s d'empreses avançades.

T a m b é es crearà un grup de treball de participació ciutadana, encaminat a donar a conèixer al conjunt de la població les iniciatives que sorgeixin del Pla. Així ho va anunciar l'alcalde de la ciutat acompanyat pel director de projectes d e Localret, el

I)imans a les iv h es presenta públicament el Pla al claustre del. Monestir F: X.l,.

del president del consorci Localret, Xavier Marcet, que centrarà el debat sobre la comunicació.

R e c o d e r va explicar q u e el projecte servirà "perquè Sant Cugat aprofiti els beneficis perquè el tren no ens passi". L'alcalde va expressar la voluntat

santeugatenc Daniel Crivillé, i per la regidora de Participació, Comunicació i Promoció de la Ciutat, Marta Subirà, que van avançar que la presentació pública del Pla es farà el proper dimarts a les set de la tarda al claustre del Monestir. La jornada comptarà amb la presència

perquè de Ics comissions "en surtin decisions que afectaran totes les àrees de la ciutat".

Al seu torn, el director de projectes de Localret va justificar el Pla d i e n t q u e " i m p u l s a r à la presència local en projectes més amplis" en l'àmbit català. Precisament, Convergència i Unió presentarà al ple de dilluns una moció per aprovar l'estudi normatiu cine ha realitzat Localret amb el Departament de Medi Ambient de la Ceneralitat referent a la ubicació de les antenes de telefonia mòbil.

D'altra banda, l'alcalde Lluís Recoder es va mostrar satisfet amb la participació del consorci ja que "Localret coneix molt bé l'entorn". Recoder va celebrar t a m b é a q u e s t a p r i m e r a col·laboració tic la Diputació de Barcelona amb el consistori, que es tradueix en gairebé dos milions de pessetes, i espera que "sigui un procés" que es materialitzi en altres ocasions.

Amb el nou Pla Director de la Societat de la Informació, Sant Cugat es convertirà en una de les quatre ciutats catalanes que han engegat una experiència d'aquest tipus, juntament amb Terrassa, on ja s'han començat a veure els resultats, Mataró i Figueres, on l'Ajuntament i Localret acaben de signar un conveni de col·laboració.

I n f r a e s t r u c t u r e s

Recoder demana suport a la Generalitat per a la línia de Renfe E. B. - Sant Cugat -

La línia de Renfe que va de Castellbisbal a Mollet del Vallès continua sent d'actualitat. El darrer episodi de suport perquè es converteixi en una línia de rodalies, deixant de ser de mercaderies, és la proposició no de llei que l'alcalde de Sant Cugat -i diputat al Parlament-, Lluís Recoder. ha fet arribar a la Cambra catalana.

La iniciativa insta cl govern de la Ceneralitat a secundar la demanda i a projectar les estacions i baixadors necessaris per donar un servei de qualitat als municipis pels quals passa, com és el cas de Sant Cugat. Igualment, la secció local de Convergència

i Unió (Cill) demana que es tingui en c o m p t e la línia en els pressupostos generals de l'Estat. Recoder ha explicat que des de diversos consistoris de la comarca s'ha realitzat un projecte de millores que es podrien fer "perquè la línia jugui un veritable paper de ronda ferroviària".

La línia Castellbisbal-Papiol seria la primera no radial, és a dir, que no passaria per Barcelona i que connectaria el Vallès Oriental amb el Baix Llobregat. Els alcaldes dels municipis afectats per la conversió han redactat un document amb l'objectivi de demanar als responsables de l'empresa ferroviària i del Ministeri de F o m e n t "que facin realitat la proposta de ronda ferroviària", assegura l'alcalde. La de-

claració conjunta subratlla l'augment de la mobilitat que s'ha donat a la comarca en els darrers anys, derivada de la inèrcia detenir a prop una universitat com l'Autònoma i escoles universitàries, per la presència creixent d'activitats productives i pel creixement demogràfic que han patit les poblacions vallesanes, en especial, les situades a la segona corona.

La proposta persegueix la millora dels enllaços de Castellbisbal-El Papiol i que es comp l e t i l ' e n l l a ç q u e va d e la Llagosta a Mollet, així com també la construcció de baixadors a Santa Perpètua de Mogoda i a Cerdanyola. Segons el mateix Recoder, el text apunta que "en la darrera dècada, les peticions

/ '/liliml buisiitlm ili ( ull I iK à l'In i n ilesiis F: X.l

de millorar els s e n e i s ferroviaris de rodalies ha estat insist e n t " , igual com la d e m a n d a concreta de transformar la línia que passa per Sant (Jugat per a passatgers. El document assenyala també que "la proposta va ser ben valorada per part del ministeri", però que darrerament

s ha escoltat que entrarà parcialment en funcionament un servei per a passatgers (Sant Cugat-Cerdanyola-UAB) sense connectar" les tres comarques.

Els municipis signants de la declaració són, a més dels citats, Ripollet, Montcada i Reixac, Barberà, Rubí i Castellbisbal.

CONTRIBUÏM A FER DE SANT CUGAT UIMA CIUTAT MÉS ECOLÒGICA I Emprefa '|1

COMPONENTS ELECTRÒNICS PER A LA MOTOCICLETA

Av. Graells, 35 Tel. 93 590 66 66 Fax 93 590 68 67 e-mail: leonelii@leoneHixom web: wwwieonelli.com

EIS I CANTONS

Societat

16

Dijous. II de m/iig del 2000

A n i v e r s a r i

4

9

Pujol visita el TOT pels seus 15 anys El president va recórrer les instal·lacions de la revista en Pacte oficial d'aniversari

l'riadú i Pujol segueixen /es explicacions deldirectordel "TOT Sant Cugat". Jo\ep Maria Vallès F: F..F.

Pujol ïti himbt:<i: hi//// l'<?F Comunitat ió, emprem vinculada al "'IOT' F: FF

Una de les publicacions de premsa local amb més tradició a la nostra ciutat és, sens dubte, el 'TOT Sant Cugat'. I aquest 2 0 0 0 celebra els seus 15 anys, amb diversos actes oberts a la ciutat. Però l'acte oficial de commemoració d'aquest aniversari va arribar dissabte amb la visita del president de la Generalitat, Jordi Pujol, als locals de la revista, on en va conèixer l'equip humà i tècnic. Després la festa va continuar amb els discursos protocol·laris de les autoritats, en presència de representants de la vida política, econòmica i social del municipi.

F.l president Jordi Pujol ta felicitar fedi/or Ramon (iran després dels parlaments F: F.F. M\fil)A M H N D K . Z

- Sant Cugat -

Kl president de la Generalitat, Jordi Pujol, va celebrar el quinzè aniversari del TOT Sant Cugat. realitzant una visita a les seves instal·lacions. Un cop finalitzat el recorregut i després de signar en el llibre d'honor de l'empresa, es va iniciar la festa de commemoració de l'aniversari. Entre els convidats destacaven el conseller de la Presidència de la Generalitat, el santeugatenc Joaquim Triadú; el delegat del govern català, Ignasi Garcia; l'alcalde de la ciutat, Lluís Recoder i altres membres dels grups polítics locals. A més, tam-

bé hi havia una representació d'empreses ubicades al municipi, com Delphi Automotive Systems, Ferrocarrils de la Generalitat. F I A C T o l'associació de botiguers Sant Cugat Comerç.

Kl president català va felicitar els membres de la publicació, ja que valora molt "les iniciatives de la gent amb empenta. La meva presència en aquesta festa és una manera de demostrar-ho". Kn aquest sentit. Pujol va afirmar que és necessari que es multipliquin les iniciatives en tots els àmbits.

Pel president, "la força de la gent i de les iniciatives que s'emprenen és la força de Catalunya". Una empenta que va qualificar de "tre-

sor permanent i actiu i va posar com a exemple el naixement i manteniment d'una publicació com el TO'T Sant Cugat.

Grau: "E/TOr/ia tingut la vocació d"element dinamitzador i de cohesió" Centrant-se en la premsa local, Pujol va afirmar que aquesta té "el deure de contribuir a l'equilibri entre la globalització i les iden-

titats", a més de fer la seva aportació per "fer de Catalunya un país integrat, sòlid, obert, però molt conscient de la seva personalitat". Kn aquest àmbit va destacar el paper integrador del TOT Sant Cugat, perquè "aquesta ciutat està en un procés de transformació i renovació constant i per això és molt necessari que els nous habitants s'incorporin també a la sensibilitat de Sant Cugat".

Kn el mateix sentit, es va pronunciar l'alcalde de la ciutat, Lluís Recoder, que va destacar la "contribució decisiva en l'àmbit local a la consolidació de l'ús de la llengua catalana" i l'important paper del setmanari perquè "els nous

santeugatencs visquin realment la ciutat". Un aspecte que té clar l'editor de la publicació, Ramon Grau: "El TOT Sant Cugat sempre ha tingut un paper dinamitzador, ha estat un element de cohesió, implicat profundament en tot el que comporta treballar per fer ciutat".

Però en la celebració d'una data tan assenyalada com el quinzè aniversari, tot no es limita a fer balanç del passat, sinó a mirar amb empenta el futur. Per Grau, l'edició electrònica del TOT és "una aposta pel futur immediat. Som forts en els continguts i convé que no deixem passar les noves eines que es posen al nostre abast".

US

Societat

/-CAÏVnUNS DI/OIÍS. II dt maig del 2000

E x p o

17

n e t a

Les esquerdes de l'Escola Catalunya n o tenen solució immediata Lexposició està organitzada pel Moviment per la Pau i la Fundació Autònoma Solidària

La Casa de Cultura presenta una mostra sobre el tema del desminatge

La Casa de Cultura acull des de dimarts una exposició fotogràfica sobre el tema del desminatge. La mostra, organitzada pel Moviment per la Pau i per la Fundació Autònoma Solidària, porta per títol El Cultiu Mortal. El Desminatge a Bòsnia, i té l'objectiu d'informar i conscienciar la població de la necessitat del desminatge. A partir de diverses fotografies fetes a Bòsnia i Hercegovina, aquesta exposició presenta la situació actual dels refugiats, les conseqüències de les mines antipersonals i un dels procediments que es fan servir actualment per desactivar-les.

E.C. - Sant Cugat -

El Cultiu Mortal. El D e s m i natge a Bòsnia. Aquest és el títol de l'exposició fotogràfica que pot veure's des de dimarts fins al dia 11 de maig a la Casa de Cultura. La mostra, organitzada per M o v i m e n t per la Pau i la F u n d a c i ó Autònoma Solidària, té l'objectiu d ' i n formar i sensibilitzar la població sobre la i m p o r t à n c i a del d e s m i n a t g e a zones com Bòsnia i Hercegovina.

"Nosaltres volem sensibilitzar la població sobre problema i la necessitat d'acabar amb les m i n e s " , explicava d u r a n t la inauguració la coordinadora de la mostra, Maria J o s e p Parés. Amb aquesta finalitat, l'exposició consta de dues parts clarament diferenciades.

D ' u n a banda es p r e s e n t e n diverses fotografies sobre la situació dels refugiats, q u e torn e n a casa seva d e s p r é s del conflicte i es t r o b e n a m b la

d e s t r u c c i ó i la n e c e s s i t a t d e reconstruir les cases però també amb la problemàtica de les m i n e s . " H e m de p e n s a r q u e no només els camins estan minats sinó t a m b é dins les mat e i x e s cases s'hi t r o b e n mines", comentava Parés. D'altra banda, en una segona part, l'exposició recull les imatges d ' u n programa pilot d e d e s minatge a m b gossos q u e han dut a terme sis grups especialitzats d e l ' O N U . E n a q u e s t cas, la mostra explica des de com es fa l'ensinistrament dels animals fins al procés final d e localització i desactivament de la mina antipersonal. A q u e s ta, segons Maria J o s e p Parés, "és una de les pràctiques més e f e c t i v e s q u e hi ha a c t u a l m e n t , de les q u e millor funciona, però t a m b é és una de les més cares i difícils, perquè r e q u e r e i x tot u n e n s i n i s t r a ment".

L'exposició El C u l t i u Mortal. El D e s m i n a t g e a Bòsnia va inaugurar-se el mes de no-

MAGDA MKNDKZ -Sant Cugat-

La mostra es podrà veure a hi (,asa de Culturafinsal dia 22 de maig FOTO: X.I..

v e m b r e passat a la l ' A B amb motiu d e la Conferència Internacional sobre D e s m i n a t ge. A m b a q u e s t a iniciativa, M o v i m e n t per la Pau i la Fundació Autònoma Solidària volen contribuir a difondre el fet que actualment, només a Bòsnia hi ha prop de sis milions de mines antipersonals i que cal un gran esforç per posar fi a aquesta situació. Així ho explicava Maria Josep Parés, que va comentar q u e "avui en dia hi ha molts milions de mines al món i localitzar-les i desactivar-les r e q u e r e i x molt de temps, esforç i diners, perquè, ja p e r c o m e n ç a r , t r e u r e una mina d ' a q u e s t e s costa u n e s

deu vegades més q u e posar-la i a més, moltes no se sap exact a m e n t on s ó n " . E n a q u e s t s e n t i t , la c o o r d i n a d o r a d e la mostra va fer referència al problema q u e es presenta a l'hora de localitzar mines antigues, de les quals ja se n ' h a n perdut els mapes o q u e estan sit u a d e s en zones q u e han patit m o v i m e n t s sísmics. Parés va afegir que actualment ja hi ha m é s de noranta països q u e estan disposats a deixar d e fabricar i comercialitzar mines i q u e aquest és u n pas important, però va recordar q u e "la necessitat del d e s m i n a t g e és una de les coses per les quals més s'ha de lluitar ara mateix".

S o l i d a r i t a t

El sopar de Mans Unides recapta p r o p de 6 0 0 . 0 0 0 pessetes per Kenya M. M. -Sant Cugat -

La secció local de Mans l ínides va aconseguir recaptar prop de 6(K).(KK) pessetes en cl tradicional sopar solidari de l'entitat. L'acte es va celebrar divendres a la nit a la sala del teatre de La Unió Santcugatenca. i hi van assistir un total de 230 comensals. Aquest és el darrer acte oficial que s'organitza per recaptar diners, malgrat que la campanya per un projecte sanitari a l'Àfrica, continua oberta.

Els diners recaptats en el sopar anual de Mans Unides s'afegiran als que ja s'havien reunit fins al moment. D'aquesta manera, la suma

ja ascendeix al prop del milió i-mig de pessetes, que es destinaran a finançar un projecte de clínica mòbil per Kenya. Es preveu que d'aquesta manera es pugui donar assistència a unes 150.000 persones del país sud-africà.

Malgrat l'èxit que està tenint de moment la recaptació de fons per aquest projecte que ha posat en marxa la secció local de Mans Unides, la participació en el sopar d'aquest any ha estat més baixa que en edicions anteriors. "No és res significatiu, potser som unes 20 persones menys. Segurament ha estat perquè no acostumem a fer el sopar tan tard, i menys en el mes de maig, que molta gent té altres compro-

Mans Unides tamlxhafinançat un projecteeducatiu alPerú F: FDl'ARI)

misos que els ha impedit venir", explicava la delegada de Mans Unides a Sant Cugat, Francesca Rivera.

La novetat més destacada del sopar d'aquest any ha estat el canvi d'ubicació. En les quatre edicions anteriors, aquest acte benèfic sempre s'havia celebrat al Centre Bor-

FARINES

ja; enguany s'ha fet a La Unió Santcugatenca. "És una nova experiència", assegurava Rivera, "ens va agradar la idea de poder celebrar el sopar en aquesta entitat perquè és una manera de participar en els actes de commemoració del seu centenari". EI sopar va acabar amb una subhasta d'objectes.

Les esquerdes de l'edifici del parvulari de l'Escola Catalunya no tindran encara una solució a curt termini. Una representació de la direcció del col·legi i, concretament, del parvulari, es va reunir dimarts amb el delegat territorial d'ensenyament, Jordi Baciana, i es va explicar quina era la situació oficial actual. El fet que encara s'estigui treballant amb els pressupostos de la Generalitat prorrogats fa molt difícil que es pugui preveure amb exactitud quina serà la solució definitiva al problema estructural de l'edifici.

D e ben poc va servir, doncs, l'esperada trobada dels representants de l'Escola Catalunya amb Baciana. Els santeugatencs volen que es realitzi un "dictamen que seria l'arrencada definitiva" al problema de les esquerdes, segons va explicar el vocal de la comissió del parvulari a l'Associació de Pares de l'escola, Xavier H u m e t . "Actualment ens trobem en una situació de provisionalitat que s'està fent eterna", afegia. Una afirmació q u e quedava reforçada per la previsió de l'inici d'una nova construcció, si, finalment, fos aquesta la solució determinada, ja que se situaria al 2002. "Per això exigim que es controli molt la seguretat dels petits que hi reben classe cada dia, sobretot durant aquesta temporada de provisionalitat", reivindicava Humet.

De moment, el cap d'obres de l'Ajuntament de Sant Cugat continua sent l'encarregat de fer els controls visuals que garanteixin la seguretat de l'edifici. Segons el tinent d'alcalde de Ciutat Sostenible, Joan Carbó, "la situació continua mantenint-se, sense empitjorar". En aquest mes ja s'han realitzat dues inspeccions oculars (es fan amb una periodicitat quinzenal).

D'altra banda, la comissió de govern, que es va reunir el dia 2, va aprovar la partida destinada als honoraris dels dos arquitectes que van elaborar l'informe previ a la intervenció de reparació de l'edifici del parvulari de l'Escola Catalunya. La quantitat ascendeix a 98.600 pessetes per pagar aquest estudi, que es va elaborar el mes de desembre.

"Fins ara no s'havia pogut aprovar per causes pressupostàries, de burocràcia administrativa", argumentava Carbó.

18

Societat

ElSíCANTO>8 Dijous, 11 rli maigdel1000

C o m p e t i c i ó

L'Ajuntament recupera fotos antigues de Sant Cugat M. A. Soriano va ser la guanyadora d'aquest concurs de Sant Cugat Centre Comercial E.C.

Èxit de participació al primer concurs de la Supermare de l'Any

Cugat-

K.C. - Sant Cugat -

Maria A n t ò n i a Soriano, d e Rubí, va ser nominada divendres Millor Mare de l'Any pel Sant Cugat Centre Comercial.

Soriano va rebre aquesta distinció després d'haver resultat guanyadora del concurs convocat per aquesta gran superfície a m b motiu del Dia de la Mare, celebrat el 7 de maig.

D e s p r é s de l'èxit o b t i n g u t amb el concurs del Superpare de l'Any, el Sant ( aigat (Centre Comercial va decidir repetir la iniciativa, en a q u e s t a ocasió amb un concurs pensat per a les mares d'avui en dia. Si fa un mes els h o m e s van haver de demostrar que eren capaços de fer tasques atribuïdes tradicionalment a les dones, com pot ser planxar o preparar el menjar, les dones van haver de demostrar que podien dur a terme feines considerades " d ' h o m e s " , c o m c a n v i a r la roda d ' u n c o t x e , m u n t a r un

L'Ajuntament de Sant Cugat comprarà 10 fotografies aèries antigues de la ciutat a l'empresa Aviotec, per valor de 208.000 pessetes.

Amb aquesta adquisició, el consistori podrà ampliar el fons d'imatge de l'Arxiu Municipal.

"Això ens servirà per ampliar un buit documental, ja que tenim fotografies aèries de finals dels anys 40, quan Sant Cugat encara era rural, i a partir del 1993, però no teníem res de tots els anys d'entremig", explica l'arxivera municipal.

Gemma Foj. Les imatges adquirides per l'Ajuntament corresponen c o n c r e t a m e n t al període comprès entre els anys 60 i 70. una època que per Foj "és molt interessant ja que és el moment en quèX.I..

Sant Cugat va començar a créiMaria Antòriíti Soni/Ho i a \ei In'gtanyadoradesprés de superar les quatre proves preparades pel Centre Comercial FOTO: xer urbanísticament i a nivell de població, i d'això no en teníem bre de participants a 28. segons va explicar, "donarà al moble, arreglar un endoll o fer imatges". Aquestes deu fotograLa rubinenca Maria Antònia seu marit, ja q u e "jo no havia un gol al futbolín. La proposfies, que es podran consultar a l'arSoriano va ser la guanyadora p e n s a t p r e s e n t a r - m ' h i , vam ta va tenir molt bona acollida, xiu a finals del mes de maig, es després de fer totes les proves passar per allà i va ser ell que, i abans del concurs ja s'hi hacomplementaran més endavant correctament i amb un t e m p s quan ho va veure i va veure el vien inscrit 227 senyores. Fiamb 10 imatges més, que passade 3 m i n u t s i 35 segons. De regal, em va animar a particinalment, els responsables deran a formar part del Fons d'Ipremi, la supermare va enduarpar-hi. Jo en un p r i m e r moia gran superfície van fer una matges de l'Arxiu Municipal. se un kit de bricolatge, q u e , ment no ho volia". selecció i van reduir el nom-

E n t i t a t s

C e r t a m e n

Tot a punt per a la c e l e b r a c i ó del Dia del Soci a La Unió Santcugatenca

U n santeugatenc organitza la Fira d e l R e l l o t g e a Sant Feliu de Codines

F.C.

La Unió Santcugatenca celebrarà un any més el tradicional Dia del Soci. La festa, que enguany serà el dia 21 de maig, vol ser un motiu de trobada entre tots els socis i simpatitzants d'aquesta entitat.

"Aquesta és una celebració que crec que ha de ser un motiu d'alegria", explica el president de La Unió, Josep Puig, "hem d'estar contents i gaudir del fet de tornar-nos a trobar tots un any més", afegeix. La jornada començarà amb un dinar de germanor que es farà a partir de les dues del migdia al nou restaurant de La l'nió Santcugatenca. i continuarà amb diverses actuacions espontànies i amb la tradicional entrega de medalles per als socis que porten 25 o 50 anys en aquesta entitat. FI preu del dinar serà de 2.(X)0 pessetes per soci i de 2.500 per als no socis.

D'altra banda, La Unió Santcugatneca rebrà el premi Venus

de Sant Cugat que entrega anualment el Rotary Club de la nostra ciutat a les persones o entitats que s'han destacat per la seva activitat o les iniciatives dutes a terme al municipi. Aquest any, els socis del Rotary Club han volgut donar el guardó a La Unió per tota la tasca feta al llarg d'aquests cent anys en l'àmbit social i cultural de Sant Cugat.

Per al president de La Unió, Josep Puig, la notícia ha estat tota un sorpresa però també una gran alegria pel reconeixement que suposa. Segons Puig, aquest és un premi que "crec que hem d'agrair no només als membres i socis de La Unió sinó també a tots els santeugatencs, ja que amb motiu del centenari, i sobretot de la inauguració, tot el poble s'hi va bolcar i hi han participat.

Crec que aquest és un mèrit de La Unió, dels seus socis i de Sant Cugat". El lliurament del premi Venus de Sant Cugat es farà durant la tradicional Nit Rotaria, que se celebrarà a l'Hotel Bellaterra el dia 27 de maig.

MAGDA M É N D E Z

- Sant Cagat El santeugatenc David Baret és un dels organitzadors de la cinquena edició de la Fira del Rellotge que se celebra a Sant Feliu de Codines. Aquest cert a m e n està programat per aquest diumenge, 14 de maig, al Casal C u l t u r a l C o d i n e n c , ubicat, curiosament, a la plaça del Rellotge.

A q u e s t a c i n q u e n a Fira del Rellotge comptarà amb una exposició que estarà dividida en dues àrees: la dels rellotges antics, que enguany s'han centrat en els de fabricació anglesa; i la dels rellotges moderns, que aplegarà una selecció d'algunes col·leccions de la c o n e g u d a marca Svvatch. L'horari de visita d'aquesta mostra que s'instal·larà al Casal de la població. serà d ' l i a 15 hores i de 17 a 21 hores, i es podrà veure des de dissabte.

A banda de l'exposició de rellotges, la fira també ha progra-

mat una subhasta de rellotges que enguany ha augmentat el nombre de peces. Tothom que ho desitgi podrà aportar la peça que tingui perquè s'incorpori al lot de la subhasta. Aquesta es farà a les 17.30 hores al mateix Casal Cultural Codinenc.

A banda d'aquestes activitats, durant tota la jornada hi haurà instal·lades les parades de la fira pròpiament dita a la plaça del Rellotge i els carrers propers, on es preveu que s'aplegui un gran nombre de brocanters en l'art de la compravenda i l'intercanvi de rellotges.

Una de les novetats d'aquest any ha estat la presència de la Fira del Rellotge al Saló d'Antiquaris de Barcelona, una activitat que es preveu repetir en properes edicions.

D'altra banda, la Fira del Rellotge també comptarà amb la col·laboració dels professors de l'Escola Superior de Rellotgeria de Barcelona, que resoldran tots els dubtes als visitants de la fira sobre els seus rellotges.

L'objecció fiscal protagonitza la xerrada del CASC MM.

El Comitè Antimilitarista de Sant Cugat (CASC) va organitzar divendres una xerrada sobre l'objecció fiscal al Casal Social O k u p a r d e Torre Blanca.

La conferència s'emmarca dins la c a m p a n y a q u e ha engegat aquesta associació per aconseguir la sensibilització dels santeugatencs a l'hora de destinar part dels impostos q u e es recapten amb la declaració de la renda a organitzacions pacifistes, en comptes de destinar-los al ministeri de Defensa.

La xerrada va anar a càrrec d'una de les membres de l'Assemblea per l'Objecció Fiscal de Barcelona i també va explicar la possibilitat de declarar l'objecció fiscal q u o t a zero.

Aquesta és una proposta que va adreçada als joves que encara no declaren a Hisenda, però que a ttavés de la compra de productes paga impostos de manera indirecta.

La propera xerrada sobre l'objecció fiscal que ha programat el CASC serà el 17 de maig a la Casa de Cultura, a les 20.30.

Societat

E1Si CANTONS Dijous, 11 de maig del 2000

19

E n t i t a t s

Sant Cugat medieval, de la mà de FAE Berenguer el Gran El Mercat Medieval va arribar a la segona edició MAGDA M É N D E Z

- Sant Cugat L'Agrupament Escolta Berenguer el Gran va celebrar dissabte a la tarda la segona edició del Mercat Medieval. Per unes hores, els voltants de la Creu de Terme van tornar segles enrere fins a l'Edat Mitjana, entre les parades del mercader artesanal i les dels gremis medievals, on es feien diverses activitats. A la nit, la festa va continuar amb un sopar popular i ball fins ben entrada la matinada.

En aquesta ocasió, els escoltes estaven acompanyats pels membres de l'esplai Pica-Roc a i de l'egarenc Sant Valentí. Tot plegat va fer que l'ambient no s'apagués des de primera hora de la tarda, en què ja es van posar en marxa les a c t i v i t a t s . E n t r e aquestes, es podia aprendre a fer farina en el gremi dels moliners, intercanviar mig pollastre per una trena al dels cabellers, elaborar espelmes al dels can-

delers, o confeccionar un vestit típicament medieval al dels filadors. I així fins a vuit gremis, que van ocupar una part dels jardins del Monestir, separats per una tela vermella i condicionats com en plena Edat Mitjana.

No s'escapava cap detall pel que fa a l'ambientació. Entre els gremis no hi faltava la palla per terra, i cada parada estava il·luminada per unes particulars torxes, sobre l'escut que les identificava. Acabaven de configurar aquest ambient medieval algunes eines de camp que es trobaven i un carro arrosegat per un poni, que va fer les delícies dels més petits.Les parades d'artesania, amb els venedors vestits segons mana la història, ajudaven encara més a aconseguir aquesta atmosfera.

Cap a dos quarts de set de la tarda, el cos de dansa i els bastoners de l'Esbart Sant Cugat, que també van participar a la primera edició i que aquest any "han volgut repetir, perquè estan molt contents de col·laborar

amb aquest mercat", explicava un dels membres de la comissió organitzadora de la festa de l'AE Berenguer el Gran, Xavier Solans. "A més, atreu molt a la gent i la concentra per a la xocolatada", afegia. Un berenar que va esgotar-se en poca estona.

Però Tacte central del mercat medieval va ser el sopar a l'aire lliure, que va aplegar unes 250 persones al voltant de dues llargues taules. "Tenim un especial apreci al sopar, perquè és el que té més caliu, permet relacionar els monitors del Cau amb els pares i gent externa a l'entitat", assegurava Solans. A més, també va destacar que era un al·licient més perquè "no és una act i v i t a t d e les q u e fem habitualment i per això és més ambiciosa".

D e fet, la participació dels santcugatencs va ser la nota destacada, ja que ha augmentat notablement des de l'any passat.

Un ball de diables i danses tradicionals van tancar la festa.

h/sjardins delMonestir tan atollirun munt' (Tafinitats, h I', t.

Aquest és el segon Mercat Medieval que s'organitza a Sant Cugat F: F..F.

Llar d'avis de la parròquia PROPERES XERRADES amb el patrocini de GERVAL S.L

Primers Auxilis Imma García - Diplomada en infermeria

DIA 17 DE MAIG a les 18 h

Mobilitzacions i Higiene Postural Pilar Moliner - Fisioterapeuta

DIA 21 DE JUNY a les 18 h

20

Societat

ELSKAMXHNS /fy„,„-. //,/,

S o l i d a r i t a t

Sant Cugat es prepara per acollir deu nens sahrauís durant l'estiu Ahir va començar un cicle de xerrades informatives a càrrec d'SCAPS Sant Cugat participarà un any més en el progarma d'acollida de nens sahrauís durant els mesos d'estiu. Amb l'objectiu de preparar aquesta acollida i informar els santcugatencs sobre la situació del Sàhara Occidental, l'associació Sant Cugat amb el Poble Sahrauí ha iniciat un cicle de conferències en què es parlarà sobre la història i la cultura d'aquest poble, sobre la vida als campaments de refugiats i sobre l'experiència de l'acolliment. Les xerrades es faran cada dimecres fins al dia 14 de juny, a la Sala d'Actes del Club Muntanyenc a partir de les vuit del vespre.

E.C.

L'Associació Sant Cugat amb el Poble Sahrauí ha iniciat un cicle de xerrades amb l'objectiu d'informar els santcugatencs sobre la situació del poble sahrauí i preparar l'acollida d'un grup de nens i nenes dels campaments de refugiats durant els mesos d'estiu.

Per tercera vegada, Sant Cugat acollirà aquest estiu un grup de 10 nens provinents dels campaments de refugiats del sud d'Algèria.

Aquesta iniciativa, que s'organitza arreu de Catalunya, està destinada a nens i nenes d'entre 8 i 12 anys, que durant dos mesos poden allunyar-se del desert i de les dures condicions de vida dels campaments de refugiats. Amb la finalitat de preparar aquesta acollida, SCAPS ha programat un cicle de conferències per informar els santcugatencs sobre la història i la situació actual del Sàhara Occidental. "És un cicle molt pensat per a les famílies acollidores", comenta un dels responsables d'S-

CAPS, Pep Martínez, "són les mateixes xerrades de l'any passat, però les hem orientat més a explicar què és l'acolliment des del punt de vista pràctic, què és tenir el nen a casa. Ara tenim ja més experiència dels acolliments anteriors". El cicle de conferències ja va començar ahir a la Sala d'Actes del Club Muntanyenc amb una xerrada sobre L'experiètiria d'acolliment de nens sahrauís a Sant Cugat, i s'allargarà tots els dimecres al vespre fins al dia 14 de juny. Entre altres qüestions, es parlarà de la vida als campaments de refugiats, de la història, la cultura del Sàhara, i finalment, es prepararà l'acolliment d'aquest estiu. "Hem de pensar que per molt que ho expliquis, sempre hi ha sorpreses", explica Martínez, "pot ser que vingui un nen que no hagi sortit mai dels campaments o pot ser que vingui un altre que ja hi tingui experiència, però cada nen té el seu caràcter i de sorpreses sempre n'hi ha. Hem de mirar de reduir aquesta sorpresa i fer-la més petita, que com a mínim, la gent estigui in-

El Casal Cultural de Mira-sol acull des de la setmana passada una nova ludoteca per a nens i nenes de 3 a 14 anys. Aquest nou servei, que ha suposat l'ampliació i reforma de l'anterior espai infantil, es va inaugurardivendres passat amb una festa d'animació que va comptar amb la participació de prop de vuitanta persones, entre nens i pares.

Amb l'objectiu d'oferir millor servei als més petits del districte, el Casal Cultural de Mira-sol ha remodelat l'anterior espai infantil i l'ha convertit en una nova ludoteca que consta de dos espais clarament diferenciats. D'una banda, hi

E.C. - Sant Cugat -

l'.riny passat, na dotzena de nens saharauts ja van passar l'estiu a la ciutat F: X.I.. formada sobre el més general".

Com ja s'ha fet en les dues edicions anteriors, el programa previst per aquesta estada inclou les activitats organitzades pels casals i els esplais de Sant Cugat, un seguit d'activitats conjuntes per als pares acollidors, els nens i els monitors i unes colònies amb els ma-

teixos grups de lleure del municipi. Ja a l'agost, els nens i nenes sahrauís passaran un mes de vacances amb la família acollidora.

D'altra banda, el programa d'acollida comptarà també amb una revisió mèdica i, en cas que el nen tingui alguna malaltia, se li farà el tractament oportú.

Els més petits de Mira-sol disposen d'un nou espai dins el Casal Cultural ha una sala destinada als jocs simbòlics, i on les criatures poden trobar des de tot tipus de joguines fins a racons com una caseta o un petit supermercat. D'altra banda, i per als jocs mes tranquils, la biblioteca del Casal Cultural acull també un espai per als nies petits, on poden entretenir-se amb jocs de taula, llegir o fer els deures. Tot aquest projecte d'habilitació ha comptat amb cl recolzament de l'Ajuntament i dels veïns del districte, que, segons la coordinadora del casal. Neus Sotomayor, "han cedit moltes joguines, molts jocs ens els han donat els veïns i els pares dels nens, les hem adequat, i hem comprat també molt material nou, aquells jocs que són més nous o ens feien més gràcia".

Comença una campanya per la vacuna contra la ràbia

L'Ajuntament de Sant Cugat iniciarà cl dia 19 de maig la campanya de vacunació antiràbica, que s'allargarà fins al dia 11 de juny a set punts diferents del municipi.

A la Floresta, la vacunació es farà al Centre Social i Sanitari els divendres de tres a quatre de la tarda i els dissabtes d'un quart de deu del matí a un quart d'onze. A Mirasol, la campanya serà al Casal Cultural, els divendres a un quart de cinc, i els dissabtes, a dos quarts d'onze del matí. Pel que fa a Valldoreix, el lloc escollit serà el Magatzem de Brigades d'Obres, i l'horari serà els divendres a dos quarts de sis, i els dissabtes a partir de tres quarts de dotze. A Sant Cugat, els gossos es podran vacunar a la Casa de Cultura els divendres de set a vuit del vespre i els dissabtes d'una a dues del migdia. Per acabar, la campanya de vacunació antiràbica a les Planes serà els diumenges: a les onze al Centre Cívic, a les dotze al Bar Miguel i d'una a dues a la Farmàcia Mata. El preu de la vacuna serà de 1.800 pessetes i no cal demanar cita prèvia.

L l e u r e

E.C. - Sairt Cagat -

,llíivd/,\w

La nova ludoteca està pensada pera nens i nenes de 3 a 12 anys F: X. /..

Tot i això, algun dels espais d'aquesta nova ludoteca són fruit de la imaginació i el treball dels responsables i els monitors del Centre Cultural, que a partir d'objectes diversos han creat diversos racons de joc. D'aquesta manera, un antiga taula de costura és ara una caseta per a les criatures, i un armari ja vell

i sense portes s'ha convertit en un teatre, en un supermercat i en una perruqueria. La ludoteca del Casal Cultural de Mira-sol compta amb la presència d'una coordinadora i diversos monitors i estarà oberta cada tarda de dilluns a dijous de dos quarts de cinc fins a dos quarts de vuit del vespre.

Dos santcugatencs entren a l'exèrcit professional E.C.

Dos santcugatencs s'han presentat aquest any a les proves per ingressar al futur exèrcit professional espanyol. En total, 32 vallesans van presentar-se a aquestes proves, el que representa un 12 per cent dels aspirants de les comarques barcelonines.

El mes de març passat, 277 persones de la demarcació de Barcelona van realitzar les proves convocades per les forces armades espanyoles. En la majoria dels casos, els aspirants són joves que se senten atrets per l'activitat militar i que, segons el coronel responsable del Centre de Reclutament de Barcelona, Francisco Alcàzar, "vénen per vocació, més que per buscar una professió com a civils". Alcàzar ha afegit també que a la majoria no els importa el destí, tot i que les places creades per la demarcació de Barcelona -27 en total- estan molt sol·licitades, sobretot el regiment de transmissions estratègiques de Montjuïc. Pel que fa als dos santcugatencs, un ja s'ha incorporat a l'exèrcit de l'aire, mentre que l'altre, que va demanar la brigada de cavalleria està fent el servei militar.

Societat

ELS ÍCANTONS Dijous. 11 de maig liel 2000

*O k u p a c i ó '

UAjuntament proposa als 'okupes' constituir-se c o m a associació Aquest seria el primer pas per retirar la demanda i cedir-los la masia MAGDA MÉNDEZ

L'Ajuntament de Sant Cugat ha proposat a l'assemblea okupa constituir-se com a associació com a primer pas per retirar la demanda de desallotjament de la masia de Torre Blanca.

Aquest és el resultat de la trobada de dijous de la setmana passada entre representants del col·lectiu i l'alcalde, Lluís Recoder. A la reunió també.van assistir-hi membres de diverses entitats, partits polítics i associacions de veïns, entre els quals també hi havia els del barri on es troba l'edifici okupat.

En declaracions a Ràdio Sant Cugat, l'alcalde va assegurar que la cessió de l'ús de la masia "passa perquè ells es constitueixin en una associació amb personalitat jurídica". Recoder va confirmar que, d'aquesta manera quedaria resolt el problema de les responsabilitats de l'Ajuntament, però "no només ens preocupa això. També s'ha de

solucionar el problema del descans dels veïns, les condicions higièniques i de seguretat de l'immoble i la solució de futur que se li pugui donar".

Aquesta mateixa setmana es preveu que es presenti a l'assemblea okupa una proposta de projecte per arribar a crear un conveni per a l'ús de l'edifici municipal. "La via més coherent per seguir endavant és fer aquest conveni", assegurava un representant del col·lectiu okupa. "De fet, la nostra postura sempre ha estat dialogant, però tenint en compte que el projecte que tenim aquí s'emmarca dins del moviment okupa en general", remarcava.

Recoder, per la seva banda, va destacar que es tenia "tota la voluntat de trobar una via de consens i ser capaços de vestir un projecte que pot ser tan imaginatiu com es vulgui i amb tota l'autogestió que calgui" per part dels membres de l'assemblea.

L'alcalde també va afirmar que "algunes de les activitats que

21

II Trobada de Lleidatans del Vallès E.C.

L'Hotel Bellaterra acollirà el dia 9 de juny la Segona Trobada de Lleidatans al Vallès. Aquesta és una iniciativa que va néixer l'any passat d'un grup de lleidatans que actualment viuen a Sant Cugat.

"Un dia, en un sopar, ens vam trobar que les sis persones de la taula érem de Lleida, i vam decidir organitzar una trobada de lleidatans", explica una de les organitzadores, Irene Mir. La reunió, que es va celebrar a l'Hotel Bellaterra, el propietari del qual és lleidatà, va reunir prop de cent persones d'arreu del Vallès, entre les quals hi havia el doctor Camarasa, del CAP de Sant Cugat, o el director de l'ANC (Arxiu Nacional de Catalunya), Josep MaLassembka 'okupa' està debatent la possibilitat de legalitzar el Casal F()'IX)-X. L. ria Sans i Travé. "Va estar molt bé", comenta Mir, "el sopar era s'hi fan són interessants". En semblea okupa s'està debatent tot típic de les terres de Lleida i aquest mateix sentit, un repre- sobre la viabilitat d'aquest confet amb productes fets portar sentant dels okupes va confirmar veni, ja que s'han conformat d'allà", afegeix. que des del consistori " estan dues postures: els favorables a la molt interessats en les activitats legalització i els que no hi esAquest any el sopar es farà el que es fan a la masia, però des- tan a favor. El conveni es disdia 9 de juny i per apuntar-s'hi coneixen el funcionament dels cutirà en properes reunions encal trucar al mateix Hotel Bellaprojectes alternatius i contra- tre les dues parts implicades en terra, al número de telèfon 93 692 culturals". Malgrat tot, dins l'as- el procés d'okupaaó.

60 54.

22

ELS /rAIYTONS lYijous. 1I ile mtiiz del'2000

RESERVES:

93 674 86 61

ELS

Societat

/ < AIYIX wvs n,j„„s. / / </<• mm» ,/>•/ .\

23

® l & b r a c t a n s

El Llibre Gegant aplega 300 contes L'èxit de participació va superar les expectatives en aquest desè aniversari

F.lsgransgtni(lei\eii tant<i m<\ qui ,A iiniuits FOTO: F.DUARI) FARINÏ'FS

a"aquesta festa FOTO: EDUARD FAR1\ YFS L·i plaça de Barcelona va a< ollir una eduw més r i o r s a la s e v a p r ò p i a c l a s s e . La j o r n a d a v a M é s d e 3 0 0 històries n a s c u d e s d e la unió d e c o m e n ç a r a m b una x o c o l a t a d a p o p u l a r a les la c r e a t i v i t a t d e c e n t e n a r s d e n e n s i n e n e s 1 0 d e l matf. U n c o p e s m o r z a t s va c o m e n ç a r d e la c i u t a t i e l s 2 6 i l · l u s t r a d o r s q u e v a n l'activitat entre els coixins que s'havien p a r t i c i p a r e n l'elaboració d e l d e s è Llibre Gec o l · l o c a t al b e l l m i g d e la p l a ç a d e Barcelog a n t d e S a n t C u g a t . L'èxit d e p a r t i c i p a c i ó n a . El L l i b r e G e g a n t d e l 2 0 0 0 e s p o d r à v e u e n l ' e d i c i ó d ' e n g u a n y ha s o b r e p a s s a t t o t e s r e j a e n q u a d e r n a t a la C a s a d e C u l t u r a d u les e x p e c t a t i v e s . S e g u r a m e n t ós f r u i t d e l r a n t la F e s t a M a j o r . En a q u e s t a o c a s i ó , treball previ q u e s'ha fet a les escoles, on els a c o m p a n y a t d e l s s e u s a n t e c e d e n t s , e n una a l u m n e s han p o g u t v e u r e d e b e n a p r o p els mostra commemorativa del desè aniversari. n o u v o l u m s r e s u l t a n t s d e les e d i c i o n s a n t e -

F/s menuts participen activament de la festa FOTO: EDUARD FARINYES MAGDA MÉNDEZ

- Sant Casat -

"És un nen que investiga un lladre que roba ombres. El lladre, quan vas a algun lloc, de sobte et gires i no trobes l'ombra. I no has vist qui te l'ha robat ni què ha passat. Al final per la televisió surt el lladre que es

que de cara a propers anys augmentés el nombre de dibuixants, ja que de vegades "molts nens i nenes s'han d'esperar molta estona a la cua per poder explicar el seu conte", lamentava la Jessica. Un aspecte que es té en compte des de l'organització, tal com explica un dels membres de la comissió de la

diu Robatot i la necessitat que hi

J,csta d e l

desprès el fiquen ^ * a la presó i s'aca- hagi méS il·lustradors

Gegant, Pep Martínez: "Ha

ba".

Aquesta és la Da . nquescaesia

an na a tt a

j

/

història que va va quedar palesa en

explicar en Martí aquesta a un dels il·lustradors que van participar aquest diumenge a la desena festa del Llibre Gegant.

Durant tot el matí, desenes de nens i nenes explicaven els contes que més els agraden o els que ells mateixos inventaven als 26 artistes d'aquest llibre tan especial, que s'exposarà a la Casa de Cultura durant la Festa Major.

Alguns dels nens van reclamar

L1 bre

mo o il tt m

l

bé, De,

però en alguns

moments els il·lustradors no donaven l'abast perquè han vingut molts nens.

Això va provocar que en alguns casos no es pogués fer el dibuix el mateix dia a la plaça de Barcelona. "Ens hem quedat uns 10 contes per fer el dibuix amb posterioritat i satisfer el fet que cap nen no es quedi sense conte. Ens agradaria que tots es fessin a la plaça, però avui, per primer cop, no ha estat possible", ediÓÓ

explicava Martínez.

Malgrat tot, en general, els més menuts estaven encantats amb la festa del Llibre Gegant, i entre les seves preferències, la mà dels il·lustradors i la passió per explicar i conèixer contes.

I no només els més petits, perquè els artistes encarregats d'il·lustrar les històries també van compartir la màgia de la jornada. "Trobo que és molt interessant, sobretot per a la canalla, perquè així surten al carrer. És una bona manera de fer vida al poble", opinava el dibuixant Nacho Jornada. Però no només l'acte en si, sinó també com pot arribar a revertir aquesta activitat en la seva feina. Una altra de les artistes, Marga Miralles, explicava que "és la manera de posar-se en contacte amb els nens, que és a qui va dirigit el treball, que normalment fem en un estudi i no en podem veure la reacció. És la millor manera de viure-ho amb ells". Per la seva banda, la també il·lustra-

dora, Montse Casas, creu que veis Personals, Àngels Ponsa, el millor de la festa del Llibre va afirmar que "és una festa Gegant és "la curiositat dels consolidada, que té el seu espai nens, com s'obren i s'interes- a Sant Cugat, molt participativa sen per veure els dibuixos aca- i entranyable". A més, va desbats, el seu conte il·lustrat". tacar que "és una festa lúdica, però que alhora té una part de La interactivitat entre els il·lustradors i els nens és un dels creativitat i formació que val la pena mantenir". Després de aspectes clau de la festa. Per a Jornada, aquesta activitat "per- deu anys, la festa del Llibre Gemet que els pugui La interaccÍÓ entre 8 ™ ^ » " . arribat despertar la cu a convertir-se en riositat pel món dibuixants Í UetlS Vü una cita indisd e l d i b u i x . Es » , pensable de cada nota que els agra- S e r l a tlOta predomi- any en l'agenda da, perquè tu vas nant de la jornada dels santcugafent i ells t'aju tencs més joden: és un ves."La festa té equip". Un altre la mateixa força exemple clar és el o més que els de Casas, que intenta que "els primers anys que es va fer", asnens participin en el dibuix, que segurava Pep Martínez. I senem guiïn per saber com volen se perdre la seva frescor, com la les il·lustracions. De fet, tenen que li donava la Laura amb el molta imaginació i et sorprenen seu conte: "És una tortuga que constantment". no té amigues i en busca. És Així doncs, la desena edició que jo no tinc gaires amiguem i del Llibre Gegant va superar to- m'agraden les tortugues". I vi:t tes les expectatives. Des de l'A- aquí un gat, vet aquí un gos, ú juntament, la regidora de Ser- desè Llibre Gegant, ja s'ha fr s.

24

Societat

ELS / C A N T O N S Dijous, / / de maia del

' C à s t i n g *

de

R à d i o

S a n t

C u g a t

<.(.-

Josep Ferré, Músic

"Si es fa amb esperit, la música clàssica és la més moderna de totes" Es una de les persones amb més bagatge musical de la nostra ciutat.

La seva capacitat no es limita a l'exercici de la seva tasca com a director de l'Orquestra Simfònica de Sant Cugat, sinó que simultàniament es dedica a dirigir el cor del Liceu, organitzar trobades d'orquestres simfòniques juvenils, i col·laborar amb moltes altres iniciatives que se li presenten. Una persona inquieta, i al mateix temps molt responsable i que exigeix el màxim en cada cosa que fa. Va entrar en el món de la música professional en una gira europea de Lluís Llach, amb tan sols 20 anys. Té clar com portar la batuta de la seva vida.

M.v.m \li.\ni.x -SantCugat-

El meu nom és Josep Ferré i Rovira. Vai« néixer a Nulles, un poble molt petit de la província de Tarragona el .> de juliol del 54. Sóc casat i tinc dos fills. Sóc músic.

- Corregeixi'm si m'equivoco.

Vostè és el director-fundador de l'Orquestra de Cambra i de l'Orquestra Simfònica de Sant Cugat...

- Això mateix - ...ha col·laborat amb els Amics de l'Opera de Sabadell, la coral Càrmina, l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya i el Teatro de la Zarzuela de Madrid. A més, actualment és el director assistent del Cor del Gran Teatre del Liceu i dir e c t o r titular d e l ' O r q u e s t r a Simfònica de Sant Cugat. Qui porta la batuta a casa seva?

- A casa meva? La meva dona.

- Per què?

- No ho sé. Bé, de fet això és un tòpic. La veritat és que a casa tots dos portem les coses i fem el que podem. Fstem molt enfeinats i no tenim gaire temps de discutir qui porta la batuta, sinó que anem directe a fer les coses que s'han de fer.

- (onsidera tpie és un acte egoista fer que tota la seva família estigui vinculada d'alguna manera a la música simfònica de la ciutat?

- No. no. Amb la meva dona ens vam conèixer LI través de la música, per tant es normal que visquem el tema musical. Kls meus fills s'han trobat amb un ambient musical, |x-rò, vaja, salx;n que tenen lallibertat de fer música o no fer-ne.

No estan ni obligats ni pressionats en cap sentit.

- Com (pic estan tan ocupats, aquesta coincidència de feina els ajuda a seguir endavant?

- A mi em sembla, parlant dels meus fills, que és una qüestió ambiental. Des de petits han viscut en un entorn musical de manera habitual i ho consideren normal. ' Troben estrany que algú pugui passar tota la seva vida sense fer mai cap assaig o cap concert.

- Com va sortir la possil>ilitat d'anar de gira per Europa amb en Lluís Llach?

- Ja fa molts anys, uns 25. Va sortir perquè jo havia fet la música per un grup de teatre aficionats de l'Hospitalet. Allà vaig conèixer un músic que es deia Rabi, Rabinat, que em va dir que ell tocava amb en Llach i se n'havia d'anar un any a la mili. Com que ens vam entendre molt bé i li va agradar la música que havia fet, va proposar que hi anés jo. Em va presentar a en Lluís Llach i, davant la meva sorpresa, em va dir que sí, que em quedés jo. Va ser bastant al·lucinant, perquè estava acabant la carrera, tenia 20 anys i em va sortir la possibilitat de fer concerts tres dies a la setmana i d'anar a tocar la flauta travessera amb el seu grup a París, Berlín, Bèlgica...Va ser un cop

Les preguntes •Creu realment que l'Orquestra Simfònica de Sant Cugat és important?

Sí que ho crec. Objectivament, és la quarta orquestra de Catalunya i Sant Cugat no és el quart municipi, diguem-ne. en nombre d'habitants, de Catalunya.

Per tant, estem en un molt bon I nivell. ' »Ha hagut de moure molt la batuta per arribar a ser on és?

Home. sí, la veritat és que fa molts anys que estem treballant en això. Jo vaig començar a do-

-'W

M'agradaria criticar la critica n EMILI BKI.I.A

-SantCugat-

- Ara li diré una sèrie de noms i me n'haurà de dir un adjectiu: Patrícia de No: Gran flautista.

Orquestra Simfònica del Vallès: Molt bons amics.

Mima iMcunbra: Gran emprenedora.

Ràdio Sant Cugat Energia formidable.

Jordi Pimrrlli: Molt Ixm amic.

Xtstrosrstockovitxcftb. Bé, un gran músic.

- Si la seva dona es diu Flora i la seva filla Violeta, la |jeça que més li agrada és 'La Primavera*?

- Curiosament, aquests dos noms apareixen a / / / l'nrciata, però jo no em dic Alfredo.

- .Alguna vegada ha arribat tard en un concert en què actuava?

- Sí, una vegada tenia una boda i .4 més de ui seva araiuitio mim a la música, herréva estudia/ tmptt ••anals /' .V /.vaig entendre que era a Castellar i era a Llinars. Hi vaig arribar tard de sort, però va ser fantàstic. fer malament i ningú no se n'adoperò encara vaig poder dirigir al- Vostè diu que és bàsica la cona. Però si es fa amb esperit és la guna cosa. Sempre procuro ser al municació amb el públic, però més moderna de totes. lloc mitja hora abans de l'actuació. deu ser molt diferent tocant amb - Què li queda actualment d'em- Com accepta les crítiques? en Llach o fent un concert de presari?

-Bé, però de vegades fan ràbia quan música clàssica. són fetes des del desconeixement.

- No n'he estat mai ni me'n que- No et creguis, eh? Home, la coM'agradaria que es critiqués la crída res. Quan era jove vaig fer la municació que s'entén com una tica perquè no té gaire nivell en carrera de Ciències Empresarials, cosa evident, potser sí que és diaquest país. no perquè en volgués ser, sinó perferent. Perquè la música actual què les assignatures m'agradaven.

- S'experimenta soledat tocant un sembla que no tingui el compoEren una mica de cada, estava bé, instrument? nent de cerimònia que té la músihi havia des d'humanitats a ciència, -L'activitat menys solitària és fer ca clàssica. Però en el fons la múcoses curioses com macroeconomúsica de cambra amb un grup. sica clàssica d'ara és la música mia o microeconomia... I no me'n -ESADE és pijo? moderna d'una altra època. Tampenedeixo d'haver-ho fet, era molt -ESADE, on vaig estudiar la carbé és música feta per persones i interessant. rera d'empresarials, ho era una s'ha de descobrir el seu missatge. mica, però també tenia uns proEl problema és que com que els fessors estupends. ' (Vistiiig'' s'aiiet aida dilluns rt les 1 i/i. rt RS'C compositors de música clàssica es-Com pot ser que el Liceu no ei Rrptfinó <k toilivL·i&ta aMAitfltfs Qtuutms, dpívptr tan morts de fa molts anys es pot cremés ningú? dkvilnedia IJ,tries 14 Ao/rs -Si haguessin sabut que bé que ha anat, l'haurien cremat abans. Ara el Liceu pot arribar a ser un gran teatre gràcies al fet que el van cremar. La reconstrucció ha estat fantàstica. nar classes de música quan tenia JORDI RAMOS -Li molesta la música molt alta?

17 anys. I ara en tinc 45, o sigui -Moltíssim. que fa molts anys que m'hi de- En la primera prova vam vodico.

-Existeix el camí de la felicitat o ler comprovar el seu nivell en la felicitat és el camí? matemàtiques, una matèria • Q u a n t cobra un director -La felicitat no es troba directaque l'apassiona des que va esd'orquestra? ment, sinó indirectament. La comtudiar Empresarials. Va resUn director d'orquestra? Doncs pleta no existeix, no es pot aïllar, pondre correctament 3 de les 5 mira, pot no cobrar res o pot coés un equilibri. preguntes formulades. brar tres milions de pessetes per -F'erré assegura que el gust mu-Si la seva orquestra és la quarta un soí concert. sical d ' u n a persona es corde l'Estat, quin lloc ocupa l'Or•Quin és el pitjor cà&ting que respon amb la seva forma de questra Mondragón? ha passat a la seva vida? ser. Així doncs, va haver de dir-Jo parlava d'orquestres de música Home, recordo una vegada que nos a quin tipus de caràcter s'aclàssica. L'Orquestra Mondragón vaig haver de dirigir una òpera dequaven diverses melodies. em mereix moltíssim respecte. sense haver-la assajat abans.

de La Veu

Les

proves

OS4CANT0NS

Comarca

25

Dijous, 11 de maig del 20O0

C i u t a t s

C e r d a n y o l a

Vuit municipis a la jornada sobre sostenibilitat Representants polítics i tècnics del Vallès Occidental pertanyents als ajuntaments de Badia, C e r d a n y o l a , C a s t e l l a r , Montcada i Reixac, Polinyà, Sabadell, Santa Perpètua de Mogoda, Terrassa i Vacarisses nan participar al Patronat Flor de Maig de Cerdanyola del Vallès en la jornada Les Ciutats Sostenibles Necessiten la Participació Ciutadana, organitzada per l'àrea de Medi Ambient i pel Departament de Participació Ciutadana de la Diputació d e B a r c e l o n a . A la j o r n a d a , inaugurada pel diputat de Medi Ambient de la Diputació, Antoni Fogué, hi van participar t a m b é r e p r e s e n t a n t s d e 25 ajuntaments més i d'una vintena d'entitats i associacions cíviques de diferents municipis de la demarcació barcelonina.

La jornada pretenia obrir un espai de reflexió i acció que té per objectiu millorar la tasca iniciada en l'àmbit del creixement sostenible de les ciutats i pobles, així com donar l'empenta que es necessita per de-

senvolupar els projectes iniciats.

La jornada es va iniciar amb una ponència titulada Dues mirades a l'entorn de la sostenibilitat i la participació ciutadana, a la qual van intervenir Joan Subirats, catedràtic de Ciència Política de la UAB, i Purificació Canals, presidenta de DEPANA. Les activitats van continuar amb una taula rodona que sota el títol de Les agendes 21 locals i la participació ciutadana ha reunit Joan Pidelaserra, tinent d'alcalde de Medi Ambient de l'Ajuntament de Viladecans, Remigi Herrero, tinent d'alcalde de Relacions Ciutadanes de l'Ajuntament de Mataró, Toni Cortés, t i n e n t d'alcalde de Medi Ambient de l'Ajuntament d'Igualada, i Bcgofia Bellete. regidora de Medi Ambient de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. Un debat entre els responsables polítics i tècnics reunits al Patronat Flor de Maig de Cerdanyola del Vallès va posar el punt final a la jornada. /Intra-ACN

C i u t a t s

Cinc empreses es repartiran el transport sanitari Cinc empreses es repartiran el transport de sanitari del Vallès Occidental com a resultat del primer concurs públic realitzat pel Servei Català de la Salut. El SCS preveu incrementar enguany la despesa en transport sanitari a Catalunya un 10,6 per cent respecte al 1999, any en què es van gastar 7.000 milions de pessetes.

Dues Unions Temporals d'Empreses, una formada per Ambulàncies Pedraforca, Ambulàncies Terrassa i Serveis de Trasllat Sanitari, i l'altra, formada per Ambulàncies Berbel, Ambulàncies Sabadell i Ambulàncies del Vallès, que es repartiran el servei a Cerdanyola, Ripollet, Sentmenat i Castellar, Ambulàncies Egara a Terrassa, Lafuente Ambulàncies a Rubí i Sant Cugat del Vallès, i la companyia de la Creu Roja,

Transport Sanitari de Catalunya a Sabadell, són les cinc noves adjudicatàries del transport del Servei Català de la Salut a la comarca del Vallès Occidental.

En el conjunt de Catalunya, el Servei Català de la Salut ha adjudicat quaranta-quatre dels quaranta-vuit lots existents, amb els quals ha dividit les vuit regions sanitàries del Principat.

Així com les a n o m e n a d e s Unions Temporals d'Empreses (UTE) que agrupen petites empreses han donat un resultat positiu ja que s'han adjudicat fins a un 40 per cent del total del transport sanitari de Catalunya, la Creu Roja ha vist reduïda la seva participació ja que del 55 per cent actual passarà a un 16 per cent a través de l'empresa Transport Sanitari de Catalunya. /Intra-ACN

< ,111 st

A W \-'ha recollit un 44% més d'aigua que durant totl'aní passat hOK): XI..

El Vallès ha acumulat més aigua de pluja que durant tot Pany 1 9 9 9 D u r a n t els q u a t r e p r i m e r s mesos d'enguany s'han recollit al Vallès Occidental un 44 per c e n t més de pluges resp e c t e al m a t e i x p e r í o d e d e l'any passat. En total s'ha recollit una mitjana de 113 litres per metre quadrat gràcies a les precipitacions de març i abril, m e n t r e q u e la mitjana d e l s quatre primers mesos de 1999 va ser de 78 litres. L'Agència

Catalana de l'Aigua ha decidit posar en marxa una campanya de conscienciació sobre la necessitat d'estalviar aigua en diverses rutines domèstiques, titulada Que tots tinguem aigua també depèn de tu. lín el conjunt de les comarques barcelonines s'han acumulat un 13,8 % més de pluges entre els mesos de gener i abril d ' e n g u a n y r e s p e c t e al

T e r r a s s a

D e m a n e n presó per a u n expolicia El fiscal ha demanat un any i sis mesos de presó per a José Ramon Fernàndez, l'expolicia estatal de Terrassa (Vallès Occid e n t a l ) q u e c o m p l e i x una condemna de 10 anys de presó per tràfic de drogues, i a qui acusa d'una agressió sexual per besar sense el seu consentiment la filla de la seva companya sentimental.

El judici es va celebrar a la secció sisena de l'Audiència de Barcelona, i tot i que la jove en un principi nega les acusacions, i diu que l'acusat no li va fer res, després que el tribunal ha insistit a saber la veritat, la jove ha admès que va abusar d'ella.

El processat, per la seva banda, explica que la nit dels fets va anar a buscar la jove per desig de

la mare, que volia recriminar-li el comportament desordenat que tenia i fer-la tornar a casa. Tots dos van discutir, llavors la noia va marxar i ja no sap res més.

Segons el processat, la jove el va denunciar per ressentiment perquè l'havien fet fora de casa amb un nen petit.

Els fets es remunten a les sis de la matinada del 22 de febrer, quan, segons l'acusació, el processat va anar a buscar la jove al pub Diari, al carrer Granada de Terrassa, i va fer-la pujar al cotxe per fer un volt i parlar.

El processat va conduir-la fins a un descampat de Matadepera (Vallès Occidental), on presumptament va grapejar-li un pit i va forçar-la a fer-li un petó a la boca./Intra-ACN

mateix període de l'any passat. En total s'han recollit una mitjana de 115 litres per metre quadrat, gràcies a les precipitacions de març i abril, mentre que la mitjana dels quatre primers mesos de 1999 era de 101 litres. Kls nivells actuals són molts similars als de fa dos anys q u a n la mitjana era d e 113 litres per metre quadrat. /Intra-ACN

S a b a d e l l

Condemnats per atracar un menor L'Audiència de Barcelona ha c o n d e m n a t a sis m e s o s d e presó tres joves de Sabadell que van atracar un menor d'edat després d'amenaçar-lo i perseguir-lo pel carrer.

El judici es va celebrar a la secció tercera de l'Audiència de Barcelona, i e l s acusats, Èloi R.À., de 22 anys, Isidro M.A., de 21 anys, i Alberto H.R., d e 20 anys, han c o n fessat els fets i han acceptat la condemna sol·licitada pel fiscal, sensiblement inferior a la que demanava inicialment, de dos anys de presó.

Els fets van passar cap a les quatre de la matinada del 21 de juny de 1998. /Intra-ACN

26

Societat

I

HiS/CANTONS Dijoii.i, 11 tirnnil·j.M.'íW

a

m

n

ÈXIT

TAN GEGANT

COM EL

LLIBRE

La desena edició de la Festa del Llibre Cegant va ser tot lin èxit. l'.n total seran 300 llisti)rics que conformaran cl volum del 2000 que es podrà veure durant la L'esta Major a la Casa de Cultura.

Pàgina 23 FOTO: EDUARD

UN ALTRE

FARLXYFS

COMENÇAMENT

Jesús Serra .Santa/naus, president de Catalana Occident, va ser l'encarregat d'obrir cl concert que va fer l'Orquestra Simfiniica de Sant Cugat amb motiu del Dia de /'Assegura >i(a, celebrat el 3 de maig passat.

FOTO:

CEDIDA

PROMOCIÓ DE CASES

NOU ESTEL 10 Cases Adossades

Zona Residencial de Ca n'Alzamora 215 m2 construïts

4 habitacions

Saló menjador de 42 m2

Jardí privat

3 banys i 1 lavabo Garatge per a 2 cotxes

Excellents comunicacions: FFCC, Renfe i AVE Al costat de l'Hospital General de Catalunya

D e s d e 33.800.000 Vallhonrat ^ F I N Q U E S

93 588 54 99

Societat

U S Í CANTONS Dijous. II flr ninrí iM 2000

27

m

n AJUGAR!

E/s més petits de Mira-sol tenen un nou espai de lleure al Casal Cultural, on s Via habilitat una sala per a les joguines de la canalla i on hi ha espai per fer-hi tot tipus d'activitats. Les joguines més diverses, des de les més típiques a les més actuals. tenen cabuda dins la nova l.udoteca.

Pàzina JO FOTO: XA VI

I.ARRÒSA

L'ESCOLA

MUNICIPAL

A

NORUEGA

E/s alumnes de les formacions Orquestra de d rau Mitjà, Hec a 9 i Orquestra de Vent de Grau Mitjà, de TEscola Municipal, es veuen cada vegada més a prop de Noruega, país al qual es desplaçaran al juny per assistir a un festival de joves músics. De moment, ja assagen per al concert que, amb motiu de recaptar fons, duran a terme el proper diumenge al 'Ica fre-Auditori.

Pàgina 37 FOTO: EDUARD

SANT

CUGAT S'OPOSA A LA

FARÍNYES

VIOLÈNCIA

Cues seixanta persones vau concentrar-se dilluns a la plaça Barcelona per manifestar el seu rebuig al darrer atemptat cíE TA, que diumenge va assassinar el periodista José Luis López de la Caile. li alcalde de Sant Cugat, els regidors i personal del consistori van fer tres minuts de silenci com a acte de protesta contra el terrorisme.

FOTO: XAVI CARROSA

els

mobles

corre

mobles

Francesc Moragas, 3 3 SANT CUGAT DEL VALLÈS

EIS 4 CANTON

28

Dijous, 11 de maig del iOOO

Trobada

La Coordinadora està "decepcionada" Després de reunir-se amb Tubau, la plataforma convoca una reunió amb Foposició La partida d'esports que va presentar Jaume Tubau, un dels dos regidors d'esports de l'Ajuntament, avui fa una setmana a la Coordinadora d'Entitats Esportives, no ha satisfet de

partida, que encara no ha estat aprovada d'una forma definitiva, és de 205 milions de pessetes. Per una banda, Antoni Pérez, president de la Coordinadora s'ha mostrat del tot "de-

cap manera la plataforma esportiva. Aquesta

cepcionat", mentre que Tubau els ha demanat

Al.KX LÓI'KZ

I ,a (.'oordinadora d'Entitats Esportives vu reunir-se dilluns a la seu de la Penya Blaugrana Sant ( aigat en reunió interna per analitzar el resultat de la reunió de treball que a\ ui fa tot just una setmana va congregar a la Sala de Comissions de l'Ajuntament Jaume Tubau. un dels dos regidors d'Esports de l'Ajuntament de Sant Cugat, i Ferran Domínguez, cap de l'àrea d'Esports del consistori, amb els quatre membres de la junta directiva de la plataforma esportiva. Així, per part de la Coordinadora hi van assistir el president, Antoni Pere/,. el vicepresident, Jaume Kspinu, el secretari, Enric 'Ibmàs i el tresorer, Carles Castro.

En la trobada de dilluns, la plataforma va valorar de forma totalment negativa l'actitud de l'Aj u n t a m e n t e n v e r s la p a r t i d a d'esports per aquest any 2000 que dijous passat va presentar Tubau a la Coordinadora d'Entitats Esportives, que si no canvia serà de Z05 milions de p e s s e t e s . En aquesta mateixa trobada, la plataforma va prendre dues mesures d'urgència: la primera, convocar per aquesta nit a dos quarts de nou a la Penya Blaugrana Sant Cugat una reunió amb els tres partits polítics de l'oposició, el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Iniciativa per Catalunya-Verds (IC-V); i la segona, assistir al proper ple extraordinari, on finalment quedaran

"un vot de confiança". En aquesta reunió no hi va ser present l'alcalde de la ciutat Uuis Recoder, així com tampoc l'altre regidor, Alfredo Bergua. Davant aquesta situació, la plataforma ha convocat una reunió per aquesta ma-

teixa nit amb els tres partits polítics de l'oposició. D'altra banda, la plataforma esportiva també té previst assistir al ple municipal extraordinari on s'hauran d'aprovar definitivament els pressupostos municipals.

és de 205 milions de pessetes, són els diners que s'utilitzaran el 2000. tant pel que fa a arranjaments com per la construcció de noves instal·lacions municipals. Aquestes dues obres noves seran el nou camp municipal d'esports, que es trasllada de la rambla del Celler a Coll Fava, i la nova piscina de la Floresta.

Pel que fa als arranjaments, es remodelaran les instal·lacions següents: els camps municipals de futbol de Can Magí i Mira-sol, la piscina municipal de la rambla del Celler, la pista número 1 de Sant Francesc, així com també es faran diverses actuacions a escoles del municipi. Per contra, també s'arreglarà el parquet del pavelló municipal, malgrat que això forma part de l'àmbit de manteniment.

Jaume Tubau i Ferran Domínguez van entrevistar-se amb la junta directiva de ta Coordinadora esportiva FOTO: X.L. Dels 205 milions de pessetes pressupostats, 71 milions provenen de l'Ajuntament de Sant Cuposició fins aara tots els grups pocés a la reunió.

Així doncs, un dia aprovats els pressupostos del congat, 52 milions de la Diputació de lítics han estat d'acord que s'hadesprés que la plataforma esporsistori per aquest any 2000.

Barcelona, 48 milions de la Gevien d'invertir el màxim de diners tiva complís el seu primer aniverneralitat de Catalunya, i 34 d'Aipossibles perquè les instal·lacions sari, el consistori va reunir-se per L'oposició serà clau gües de la Floresta. Antoni Pérez, eren una assignatura pendent i primera vegada amb la plataforpresident de la Coordinadora, s'ha una mancança important". Pérez ma esportiva després que els dies El d'avui serà el quart cicle de mostrat "decepcionat" després de espera i confia que "l'oposició hi 18 i 19 d'abril es donés a conèixerrades que la plataforma esporreunir-se amb Tubau "per la ridítingui alguna cosa a dir". xer el nou pacte de govern i destiva convoca amb diferents grups cula quantitat econòmica que l'Aprés es fes públic el projecte de polítics municipals, però serà la En la sessió de treball de dijous juntament vol destinar per inverpressupostos. primera vegada que es reuneix passat no hi van ser presents l'alsions e n arranjaments i noves amb els tres grups de l'oposició calde Lluís Recoder ni tampoc Malgrat que tant Lluís Recoder construccions esportives". Per la amb un pacte de govern ja estal'altre regidor d'Esports, Alfredo com Jaume Tubau s'havien comseva banda, Jaume Tubau ha afirblert i definida Antoni Pérez, preBergua. Aquesta va ser, doncs, la promès el 15 de febrer passat amb sident de la coordinadora esporsegona entrevista entre Jaume Tula plataforma a presentar-los la par- mat que la partida d'esports "és la que hi ha" però demana a la tiva, apunta c o n v e n ç u t q u e bau i Ferran Domínguez amb la tida destinada en l'àmbit esporplataforma "un vot de confiança". "dependrà de quina actitud adopCoordinadora d'Entitats Esportitiu abans que sortís a la llum el Tubau ha dic que "hem de ser cati l'oposició enfront aquests presves sense la presència de l'alcalde projecte de pressupostos, e n paços de buscar m é s recursos supostos municipals perquè els de la ciutat. Els mitjans de coaquesta última sessió Tubau els econòmics, d'allà on sigui". contactes que hem tingut amb l'omunicació locals no van tenir acla va presentar. Aquesta xifra, que

EIS4CANTONS elMcanto "el diari de Sant Cugat"

4 . a » v ï£í-

tCUEÍt.CO

Esports

Í L S í CANTONS Dijous. 11 tiemai«M2000

29

Bàsquet

La UE Sant Cugat perd a fora amb 6 el Sedis-Mausa i no serà al play-ofiP L'equip santcugatenc acaba cinquè en una excel·lent temporada Àl.KX LÓI'KZ -Sant Cugat -

L'equip sènior "A" masculí de bàsquet de la Unió Esportiva Sant Cugat militarà la propera temporada, per segon any consecutiu, a Primera Catalana. El conjunt que dirigeix David Barbens no va vèncer a la pista del vuitè, el SedisMausa de la Seu d'Urgell, i d'aquesta manera va esvair qualsevol oportunitat de jugar el play-off d'ascens a Segona Nacional. Els vermell-i-negres van caure en la darrera jornada de Lliga dissabte per 81 punts a 76, mentre que l'Sferic Terrassa, coneixent ja el resultat de la l ; E Sant Cugat va perdre diumenge a la seva pista amb el CB Ripollet per 74 punts a 76.

Així doncs, el Sant Pere La Sirena ha assolit l'ascens directe com a primer classificat, mentre que el CB Grup Barna, el BC Andorra i l'Sferic Terrassa disputaran la promoció d'ascens. D'aquesta manera, l'equip vermell-i-negre és el primer equip d'aquests quatre que no tindrà l'oportunitat de pujar com a cinquè classificat.

David Barbens, tècnic del sènior masculí, ha explicat que "ha estat una llàstima" però alhora ha reconegut que "estem en la posició que hem d'estar com la majoria d'equips del nostre grup" tot i que també ha matisat que "de la segona a la cinquena plaça qualsevol d'aquests conjunts hauria merescut jugar la promoció per

pujar". De fet, cal recordar que a la segona volta l'equip santcugatenc ha estat durant algunes jornades en zona de promoció d'asc e n s . La l ' E S a n t C u g a t ha finalitzat cinquè amb un balanç a la competició de 19 victòries per 11 derrotes.

Valoració positiva Es ben cert que l'equip s'ha quedat a un sol pas de lluitar per l'ascens de categoria, però no es pot oblidar tampoc que el principal objectiu en aquesta primera temporada a Primera Catalana no era altre que la permanència. I aquesta fita s'ha aconseguit i amb escreix. Així, David Barbens ha dit

Barbens: "Qualsevol equip de la segona a la cinquena plaça hauria merescut jugar la promoció d'ascens"

que "s'ha fet una excel·lent temporada i això també mereix el seu reconeixement".

Als propers dies, l'entrenador del primer equip masculí, David Barbens, s'ha de reunir amb el president de la U E Sant Cugat, Enric Tomàs, així com també amb Ignasi Munera, director tècnic de la

H o q u e i

l/tist/iief ti Stiut Cugat l'O TO: XI,.

Davitl IStirl/eiis liti tomat In il·lusió pel dor ha funcionat molt bé i en cansecció de bàsquet de la l ' E Sant vi en els últims anys hi ha hagut Cugat, per tal de concretar la conmolts problemes. El tracte amb tinuïtat de Barbens. Al respecte, els jugadors ha estat de tu a tu".

Barbens ha explicat que "tinc gaBarbens també ha volgut matisar nes de seguir i sé que el club vol que "a nivell humà és un equip que segueixi però hi ha una sèrie millor del que hi ha hagut els úlde punts que crec que són imtims anys". prescindibles deixar ben lligats perquè jo pugui continuar". Cap A partir d'aquest mateix cap de jugador s'ha dirigit encara al tècsetmana, l'equip sènior "A" masnic per comunicar-li que no conculí disputarà en els tres propers tinuarà la propera campanya, però caps de setmana i en tres seus direconeix que hi podria haver alferents un 3 per 1 amb els altres guna baixa tot i que ha apuntat dos equips que també han acabat que "crec que la configuració de cinquens als seus respectius grups l'equip serà pràcticament la made Primera Catalana. Aquesta teixa". El màxim responsable del competició, que rep el nom de primer equip també ha volgut parCopa Federació, servirà per acabar lar del vestidor: "A nivell de vesde fer la classificació final dels tres tidor i la relació entrenador-jugagrups d'aquesta categoria.

El tècnic que necessitava el sènior •Des del setembre de 1997 i fins ara, el primer equip de la secció de bàsquet de la HE Sant (lligat ha tingut fins un total de set entrenadors. Aquests han estat Lluís Folch, Oscar Izquierdo, Francesc Solana, Joan Rama, Xavier Campos, el tàndem Ignasi Munera i Leo Soler i des d'aquesta mateixa campanya, I )avid Barbens. Després de tants canvis d'entrenadors i, a mes, constants, i d'un munt de problemes al vestidor del sènior masculí, David Barbens ha aconseguit reunir un equip de qualitat i molt ben compensat i que. tot i la primera temporada ! a Primera Catalana, ha estat molt a prop d'aconseguir la classificació per disputar la fase d'ascens.

A més. Sant (lugat ha vist el millor bàsquet dels últims anys, un "bàsquet ràpid i intens".

David Barbens també ha volgut destacar que "a nivell humà, és un equip millor del que hi ha hagut els últims anys". Et tècnic masculí ha volgut deixar constància que l'excel·lent temporada que ha fet el seu equip no és gràcies al seu treball sinó "al de tot l'equip. 'Ibthom hi ha posat el seu gra de sorra".

Després de finalitzar cinquè a la classificació final d'aquesta campanya i millorar la que es va aconseguir la temporada passada a Segona (latalana, el tècnic ha apuntat que si enguany no s'ha ascendit, no passa res i que "hem de consolidar l'equip a la categoria i la temporada que puguem pujar, ja ho farem". /A.L.

p a t i n s

El Patí vol superar l'Hospitalet, mentre espera que perdi el Monjos El seu rival directejuga a la pista del quart classificat A.L. - Sant Cugat Quan falten ja tan sols dues jornades perquè acabi la Lliga al grup "A" de Primera Catalana, cl sènior masculí del Patí Hoquei (llub - . - . . , , ~ Sant (lugat continua a dos punts

de la segona plaça, que ocupa cl CM Monjos. En la darrera jornada, el P H Sant Cugat va desferse de l'Aiscondel Vila-seca per 5 gols a 4, mentre que el CP Monjos va golejar de gust el CP Calafell,, últim a. la taula, per 10 gols a , , „ . . ~ ^ 1. Aquesta penúltima jornada, els t

GASOIL Ports gratuïts

de Lluís Sànchez visiten l'Hospitalet, equip de mitja taula, mentre que el seu principal rival juga a la pista del quart, el Vilafranca.

D'altra banda, si cl sènior femení guanya aquesta jornada a la pista del Sant Feliu, aconseguirà l'as,.. ^.~ w . . w . , . w w , ,,-w cens a Primera (latalaruí

r

\i/in -.ta pot >ÍV una itjiiiiitlii tinten a pi i als tins -nimi s l ()i(): A'.A'

Tel, 03 5801162 C^

s*\

& ^\

S

^

V ^ \

Contestador les 24 h

ESPA|

Distribuïdor oficial

30

Esports

HLS/íAXIÏMNS l)i,au,. 11,/, ui,,,-,/,i.

i$ e i

herba

El Júnior empata amb el Polo i és a un triomf del 'play-ofP de descens LIequip local no puntuava des del 24 d'octubre passat Després de moltes jornades sense opcions de sortir

Núria Olivé van fer una bona segona part i un gol de pe-

del pou del campionat de Lliga de Divisió d'Honor fe-

nal còrner de la jugadora juvenil Maria Romagosa va aca-

menina, l'equip femení d'hoquei herba del Júnior és

bar significant l'empat a un definitiu. Després d'onze jor-

ara mateix a una sola victòria de la penúltima posició que

nades consecutives sense puntuar, el Júnior continua

ocupa l'Atlètic Terrassa, ocupant plaça de promoció de

viu a la Divisió d'Honor femenina amb opcions de jugar

descens. L'equip santcugatenc va empatar a un gol dis-

la promoció de descens. Quan falten tres jornades, el

sabte a les seves instal·lacions davant l'antepenúltim

Júnior visita aquest cap de setmana Santander per en-

classificat, el RC Polo de Barcelona. Tot i començar

frontar-se al quart, el Caja Cantàbria Sardinero, amb

encaixant un gol en contra a la primera meitat, les de

l'objectiu d'endur-se els dos punts en joc.

Al.l-A l.< H'l-./.

-Sant Cugat-

I .'equip remení d'hoquei herba ilel J únior n<> va p< ider aconseguir dissabte a les se\es instal·lacions i davant l'antepenúltim classificat amb 9 punts, el Reial Club de Polo de Barcelona, el que hauria suposar un pas molt important de cara a lluitar per jugar la promoció de descens. I,'equip que dirigeix Núria Olivé, però, va fer un bon partit i, tot i començar perdent. va acabar empatant a un gol, gràcies a l'encert de la juvenil Maria Romagosa, que va executar un penal còrner amb un fort xut ras i col·locat. I,'equip blau-i-negre va arribar al descans amb desavantatge, però a la represa va ser superior al seu adversari i va poder obtenir la igualada.

Després del partit, el segon entrenador del Júnior, Oriol Bagunyà, va reconèixer que "aquest resultat no ens satisfà" alhora que va afegir que "anàvem a buscar la victòria i tal com ha anat el partit hauria estat el més just". Bagunyà

L'Atlètic ho té molt més fàcil •Si comparem els calendaris que han d'afrontar l'últim a la taula, el Júnior, en zona de descens directe, i l'Atlètic Terrassa, penúltim en plaça de promoció de descens, es el conjunt cgarene qui té un calendari molt més assequible.

A falta de tan sols tres jornades, l'Atlètic ha de rebre el Club de Campo, cinquè, ha de visitar la Iniversidad d e Sevilla, sisè, i ha de rebre en l'última jornada d Júnior. En canvi, el Júnior ha de visitar el Sardinero, quart, ha de rebre el líder de la categoria, el Club Deportin Terrassa, t finalment ha de visitar el camp de l'Atlètic, en una darrera jornada que podria ser del tot trascendental. Amb tot, Bagunyà creu que "encara tenim possibilitats i el que està molt clar és que les esgotarem fins al final". /.-Vi-

F u t b o l

va voler insistir també que "aquest era un partit que havíem de guanyar. L'empat està bé perquè per fi hem puntuat després d'un munt de jornades però no en tenim prou". I és que després d'un total d'onze jornades sense conèixer ni l'empat ni la victòria a la Lliga, el conjunt santcugatenc va treure un punt. L'última vegada que va puntuar va ser el 24 d'octubre, quan va guanyar a domicili per 1 gol a 2 a la Universitat de Sevilla.

En aquesta quinzena jornada de Lliga, es van enfrontar entre ells els últims quatre classificats de la Divisió d'Honor femenina. Així, l'altre partit el van jugar Club Egara, que és quart per la cua, i Atlètic Terrassa, penúltim. Finalment, sortosament per al Júnior, va vèncer el Club Egara per 2 gols a 1.

Així, quan falten només tres jornades perquè acabi el campionat, el Júnior continua una setmana més com a euer de la categoria en zona de descens directe, però ara amb 5 punts, mentre que el penúltim, l'Atlètic Terrassa, únicament suma dos punts més que les

.Xiíriíi Olivé va haver de .wr atesti nifi nuldelpartit FOTO: E.F. blau-i-negres, en posició de promoció de descens a Primera Di-

Guanyar a Santander El que és evident és que en les dues darreres jornades de competició, el Júnior femení ha mostrat una millora important en el seu joc. Tant és així que Oriol Bagunyà ha afirmat que "jugant com ho hem fet amb la Reial Societat i amb el RC Polo, tard o d'hora arribarà la victòria". Bagunyà confia a treure els dos punts en la seva visita a Santander, al terreny de joc del Caja Cantàbria Sardinero: " P e r q u è no p o d e m g u a n y a r

F u t b o l

s a l a

El Winterthur guanya el líder i ara és quart quan falten dues jornades

aquest partit?", ha preguntat Bagunyà. En aquesta mateixa línia, el segon tècnic del Júnior femení creu que "si l'equip juga amb la mateixa il·lusió i concentració que amb el RC Polo podem puntuar o guanyar".

De fet, el Caja Cantàbria Sardinero és quart a la classificació amb 19 punts. Per dalt té el San Pablo Valdeluz amb quatre punts més, i per sota el Club de Campo té sis punts menys. És a dir que pràcticament el Sardinero acabarà quart a la classificació final i aquest partit no és gens transcendental per a l'adversari del Júnior d'aquesta antepenúltima jornada del campionat de Lliga.

s a l a

UOlimpyc Floresta visita avui el Manresa en partit avançat a la penúltima jornada de Lliga

La derrota del La Unión els pot privar d'assolir Tascens CagatAI.KX L Ó P E Z

El FS Winterthur Sant Cugat va vèncer dissabte al pavelló municipal de Sant Cugat el líder del grup sisè de Primera Nacional "A", el La Unión-Las Palmas de Santa Coloma de Gramenet, per 7 gols a 3. Aquesta victòria ha facilitat que el Winterthur passi de la sisena posició a la quarta, amb 43 punts, dos més que el BabarCatalà i el FC Barcelona "B". La derrota de La Unión-Las Palmas li podria costar no pujar de categoria a la Divisió de Plata, ja que li toca descansar en l'última jor-

nada de Lliga. En canvi, és ara el Manacor qui té l'ascens a les mans ja q u e c o m p t a a m b un p u n t menys però amb un partit més.

S'enfronten al cuer El Winterthur visita, en partit corresponent a la penúltima jornada de I ,liga, la pista del cuer de la categoria, el Maxon " B " de Montcada i Reixach. Aquest equip és quinzè i últim amb tan sols 17 punts, fet que ha provocat que baixin de forma ja matemàtica a la Primera Nacional "B".

Per aquest partit, l'entrenadorjugador del conjunt vermell-i-ne-

gre, J a u m e Estrada, no podrà comptar amb quatre jugadors. Són baixa per lesió Javi López i Oscar Blàzquez, mentre que per sanció no podran jugar Javi Ramírez i Xaloc Rion.

Després d'aquest enfrontament, el FS Winterthur Sant Cugat posarà punt final a la Lliga al pavelló municipal de Sant Cugat davant l'Elèctrica Ciem, setè amb 38 punts. En aquesta ocasió, els de Jaume Estrada provaran de puntuar contra un conjunt balear, cosa que encara no han aconseguit aquesta temporada en els cinc partits que han disputat aquesta campanya.

Quan falten les dues últimes jornades perquè també s'acabi la Lliga, al grup cinquè de Primera Nacional "A", POlimpyc Floresta es desplaça aquesta tarda a la pista del Manresa, onzè classificat amb 29 punts, en partit avançat a la penúltima jornada de Lliga. L'Olimpyc, sisè amb 38 punts, jugarà davant un equip que ara mateix s'està jugant ser o no ser la propera campanya a la Primera Nacional "A", ja que baixen els tres últims a la taula.

Dissabte, l'equip que dirigeix Àngel Ruiz va perdre al pavelló municipal davant el Sícoris Club

de Lleida, tercer a la taula amb 59 punts, per 0 gols a 2. Amb aquesta desfeta, es complica l'objectiu d'assolir la quarta plaça final, tot i que encara sí tenen a l'abast igualar com a mínim els 40 punts aconseguits en la campanya anterior.

Després de moltes setmanes sense ni tan sols puntuar a la Lliga, l'Olimpyc Floresta ha de finalitzar el campionat jugant a la pista del Manresa i també reben a casa al líder del grup cinquè, PAlfa-5 de Barcelona, que si guanya en aquesta penúltima jornada visitaria Sant Cugat com a nou equip de Divisió de Plata. /À.L.

Esports

ELS / C A M I N S Dijous. tldtmaiRM>000

31

Homenatge

Handbol

Joan Sancho i Enric Tomàs es reuniran dilluns i faran públic el futur del tècnic En el cas que continués,

La Penya ret homenatge als socis fundadors rentrenador local no compta amb Roger Antich i als propietaris

AI.KX LOI'HZ

A.L. - Sant Cugat -

-Sant CugatI .'entrenador del sènior de la secció d'handbol de la Unió Ksporriva Sant (àigat. Joan Sancho, es reunirà dilluns vinent amb el president de l'entitat, Knric Tomàs. així com també amb els responsables de la secció, per tal de començar a planificar la propera temporada. tant pel que ta al primer equip com a la resra de categories de base. Però sens dubte, el tema més important que es posarà sobre la taula serà la continuïtat de Joan Sancho com a entrenador del primer equip. Sancho ha reconegut que li agradaria continuar i creu que el cos directiu li oferirà la renovació, tot i que el tècnic vol que certs punts quedin molt clars.

Quant a la plantilla del sènior. dels setze jugadors que la configuren, a Joan Sancho li agradaria que continuessin tots, sobretot els jugadors més experimentats com Armand Mora. Joan Cinta, Pere Antich i els germans Gonzàlez, Juanjo i Jorgc.

I ,a Penya Blaugrana Sant Cugat homenatge dissabte a la nit a la sc\a seu social als quatre socis fundadors d'aquesta entitat, així com també als 21 propietaris que Lil seu moment van comprar el local de la PB Sant ( àigat. A Tacte, els quatre socis fundadors de l'entitat local, Juan Aymerich. Josep Maria Casas. Josep Carcia i Isidre Sitges, rebran cadascun una placa commemorativa. També en rebran una altra els propietaris que darrerament han donat la seva acció al club local: Julio de Paz, Manulita Baró, Joan AymeI)i//it/i< v •///>/,/ •./ Inriii \tiinlii) iiiiitiiiiiii IIII tiny niés IIIIII ii titiíii tliï [iniiur equip tl hitnillxil l-'OÏO: I Dl \I\D I \l\l\)l S Maria (iasas. Lluís Girrich, Josep bau. Josep Maria Parres, Rosa Masip i Josepa Ribas, viuda de L'única baixa que sí ha donat Tot apunta que després de la aquest punt Sancho cl veuria poc Joan Díaz.

Joan Sancho és la de Roger Anreunió de dilluns i en el cas que probable pel fet de no jugar a Pritich, j u g a d o r a m b el qual no Sancho segueixi com a entrenamera Nacional. lambé es col·locaran dues placompta pera la propera temporador, aquest es posaria a treballar Quant a la (>>pa (Catalana, la l K ques LI la PB Sant (àigat: una amb Sant Cugat ha perdut el liderat i da. Amb tot, Antich tampoc no de valent amb vista a la propera la inscripció dels donants i l'altra ara és segon després de caure a la tenia la intenció tic continuar llestemporada. HI seu objectiu seria la amb la dels propietaris que al seu pista de l'OAR Cràcia de Sabapres de dues temporades com a formació d'un equip competitiu, dia van adquirir la Penva Blau1 grana Sant (aigat. njunt local. amb alguna incorporació, però delí per 35 gols a l. '. integrant clel co

Autocugat

| Ràdio Sant Cugat

Premis Esport en Marxa 2000 HOQUEI PATINS

Borja Campos Charli Patllé

PH SANT CUGAT (masc.)

48 Pol Carulla Ruben Munoz 45 Pepon Meneses 23

PH SANT CUGAT (fem.)

Caria Sariol 11 Maria Rosa Tamburini 23 Mònica Vidal 18

JÚNIOR (masc.)

Fèlix Sent Joan Vidal Pablo Negre Ricki Ruiz

FUTBOL SALA

25 21 15

16 13 13 11

HANDBOL UF. S A N T C U G A T Juanjo Gonzàlez Armand Mora Albert Rovira

29 26 2S

PB S A N T CUGAT (fem.)

Laura Gallego 46 Laura Martín M Mònica Martínez 29

VOLEIBOL WINTERTHUR SANT CUC Josep Gonzàlez 17 Ja vi Ramírez 16 Xaloc Rion 15 Sergio Garcia 15

OLIMPYC FLORESTA Dani Martí 22 Joan Reixach 20 José Luís Sànchez 17

HOOUEI HERBA

JÚNIOR (fem.)

Júlia Menéndez Gina Abelló Elena Maragall

1 L

MASJANER(fem.)

Elisabet Escrivà Cristina Garcia Maite Gómez

33 30 20

BÀSQUET

UE S A N T C U G A T (masc.)

Gerard Moreno 34 Toni Ballart 32 Pau Riera 30

CV S A N T C U G A T (fem.)

Samanta Santamaría 38 Bàrbara Puigcalí 33 Montse Carvajal 26 Maria Tortosa 26

UE SANT CUGAT (fem.)

Marta Puig 47 Mabel Méndez 21 Esther Cusó 13 Júlia Villar 13

CV S A N T C U G A T (masc.)

Lluís Moreno 27 Sergio Martín 27 Jordi Piques 21 David Izquierdo 18

FUTBOL SANT CUGAT Francesc Bayo Nando Zamora Joan Colell Chus Garcia

38 29 20 20

Esports

32

FUTBO. P r i m e r a (Catalana Masnou-Gramenet

2-1

Peralada-Andorra

0-2

ELS /CAÏVroNS DIJOUS, II de maig del >000

La propera (14 de maig): Sabadell-La Romànica; Barberà-San Pedró I .umen; Badia-Millenari; Caldes Montbuil.a Farga; Can Rull-Kipollct: Castellar-'Iibidalxi; Matirina-Juventud 25 Setiembrc; K. Cerdanyola-La Planada; Sabadcll-Joan XXIII.

J o s e p T o u s - S a n t p e d o r . . 38-41

\li>ntM.-rrjc

2(i

H

d

I

L'Hospitalet-Sant Martí 50-33

Manresa

26

H

.5

1.1

5

12K

50

Mollerussa

2N

11

5

II)

109

71

'XI

29

InaSanlJuM

2H

1,1

4

II

94

HI

Vilaseca

2N

1.1

1

14

111

101

Jesús Maria-CESB

43-59

ONSaliail,

26

9

2

15

91

11.1

29

Olesa-Viladecans

61-42

IruloMrias

2(1

N

5

1.1

100

121

29

Mmpj(alc(

2«

1(1

7

II

I0N

112

U E SantCugat-APB

40-62

Hmpiulcr

26

6

.1

17

106

1211

21

Mjrtincnf

2K

III

.5

15

100

1.54

Oiirncllà

2X

9

2

17

X7

117

\vndrvll

2N

6

(,

II.

9.1

110

1,'Kspltifía

iH

7

.1

IN

XX

147 18;

Rul.l

26

4

5

17

69

Ull

17

Castelldefels-Sant A n d r e u . . 0-0 Pobla Mafumet-Igualada . . .1-3 (Jranollers-Manresa

1-1

Sant Cugat-Santboià

1-2

PC

Tercera Regional

Olesa

29

24

5

IH4.1

1550

52!

l.ïlipspiljlct

2»

24

4

1750

1.117

52

Palafrugell-Cerdanyola M. . 2-0

Josep 10

29

20

9

1609

1490

49

Valls-Ripollet

2-1

SjncpcuVir

2»

18

III

1211.1

1115

46

Júpiter-Vilafranca

4-0

R.hes

2")

17

12

17.19

1565

46

Prat-Vilassar Mar

0-1

\ ilanosa

29

1.5

14

1598

1601

Viladeulrv

íl

Equkp

PJ

PG

Pff

PP

GF

Sani \mltcii

li

2.>

7

5

07

5 il.iss.ir M:ir

15

211

'i

9

08

JlípiFtr

IS

l'I

N

N

oi

S.iiuU.ú

(5

lli

lli

'i

47

l'jl.itruüdl

li

17

I.

12

59

IVral.iila

Vi

14

III

II

4

li

4i

H.

4

li

41.

Oraiiicnct

íi

li

7

11

(.1

Otnl.inM.la

ü

li

4

II.

05

51

49

Masnou

.15

14

I.

li

.17

41

48

\iHk«ni

li

II

l>

1'.

dl

58

45 45

li

12

9

14

.i')

I! Malumci

V5

1.1

5

17

5.1

09

44

Mjnrx-u

.15

12

7

lli

42

4(.

421

9

ü

II

511

51

42

Ulls

.15

II

5

I'l

.50

IgiuUlj

.15

lli

5

20

.15

S u í I aura*

.1.Í

6

I

25

3.

10

OanljtjO

20

IN

Mr»-H>l

26

19

27 27

Segona Regional GRUP 5

J o a n X X I I I - L a R o m à n i c a . 2-3 I.umen-Sabadell 3-1 Mil·lenari-Barberà 4-6 La Farga-Badia 3-3 Ripollet-Caldes Montbui . . . 1-3 T i h i d a h o - C a n Rull 1-1 J u v . 25 Set.-( Castellar 3-0 l,a Planada-Maurina Egara.2-2 Llano-H. (Cerdanyola 2-2

Jui 25 V t

PE

10

l'i

4

CF

HI

( '.an lloada

27

14

GC Punta

:il

102

27

R. Llorens

IS

I.

17

112

OjniíVi·ll

25

4

18

11.1

lïNut-di

27

1

21

122

làaaul Ml

1

2<i

III

PB*,

S j m (Jiiirzc

2d

GC

I

122

2.1

La propera (14 de maig): ('.arní Vell-Momserrat lerrassa; Sant Andreu de la Barca-Júnior, Sant Quirae-Rubí; Castellbisbal-PB Ramon Llorens; Mira-sut-Pucblo Nuevo Terrassa; Olímpic ( j n Fatjó-San laurcnzoc Pefta San Pedro-laCS Konts; Matadeperenc-Depuradores; (jn Boada (descansa).

Primera Catalana GRUP 2 Sant Jordi-Andorra 59-81 Sant Medir-CN S a b a d e l l . . . 88-61 Sant Pere-Caldes 81-73 L e s C o r t s - G r u p B a r n a . 63-64 Lleida-U. (Cerdanyola. . 94-53 Sferic Terrassa-Ripollet . . . 76-70 Rubí-CN Terrassa 76-70 Sedis M . - U E S a n t C u g a t . 81-76 Equip

PJ

PG

PP

PF

.Sjnt l'irrc

.10

2=

7

2119

2140

5.1

ííriíp H.irnj

lo

21

'i

22111

2111(1

51

Wlnrr.i

lli

21

'I

22.57

2II2H

51

S l c m li.rr.issj

.10

20

10

2165

l'»2ll

50

Icriassj

30

19

11

2290

10

lli

14

192.1

2120

19

.10

lli

14

2220

2

10

II.

14

2209

2 1 IN

41.

10

l.i

17

21KI

2 100

41

i

Cakk-s

1(1

12

IX

1875

2

RipJlc.

1(1

12

I»

2154

2

\|nnin.,

11

11

"

N.int V L ' l i í

lo

12

I*

2IK.II

2

Lcliin.

lli

12

IN

2070

2 42 41

1 ,,l,k-\l

i|

12

\,0.:,kll

ii

11

7

l.l.,,:n

ii

II,

|,..u,\\lll

•n

10

K,,., llei

11

lo

.i

lo,

112

28

6

2

20

74

1.19

14

1.5

1.1.51

1.1

10

Ki7X

!6«21

42

Vilassar Mar-Babar-Català.3-2

Nanr Martí

2*1

12

17

140K

1502

41

C e n t e l l e s - F C B a r c e l o n a . . 8-6

\ ilauevans

27

12

15 155 2

1009

,19

Manacor-Montsant

7-3

Martorell

28

•)

I5H9

.17

Calvià-Llopart-3

2-7

Jesús I Maria

2X

1471

.1.1

C N C a l d e s - E l è c t r i c a C i e m .7-2

Divisió d'Honor

1763

32

Sant Andreu-Maxon "B".6-2

Femení

.5

29

3

19

142(1

2.1

II .M

26

1307

HI

K.

C O P A Catalana OAR Gràcia-UE St Cugat .35-23 Sants-Esplugues ajornat

Equip

PJ

OAK O r i n a

2

PC

PE

PP

2

II

II

1 0

GF

pj

pe

I ~i 1 nión

27

2<l

I

6

101

76

61

Manj^iw

26

19

.5

4

I.V>

7»

60 5K

\ i l j s s j r Mar

27

IK

4

5

UI

H9

"». SaM I j s j m

26

14

1

II

142

136

43

Bahar-( 2J(JI2I

26

12

5

9

9N

9.5

41

I- ('. Barivkmj

26

U

2

II

I2H

10.1

41

KkxrrKa Ok:m

26

12

2

12

114

106

W

(Uti là

26

II

4

II

126

I.VI

.57

LK-^k.)»

26

II

1

14

114

122

.54

Mrintsint

26

9

5

12

10H

III

.52

CN<lllilcs

26

9

4

1.5

115

12K

.51

26

9

6.5

I

26

9

2

15

121

161

HQQwgKEaaA

51

I

16

HM

11.1

28

II

1.1

Sant Amlreu

26

5

1

19

i>6

l.líi

17

Maxnn "H"

26

4

.5

17

99

Id.l

17

4 2

KSUIUKUCS

I

0

0

1

2X

.10

II

1

0

0

1

2d

.11

(I

HON-Sanrs

(I

(I

II

II

II

0

(I

R. Sociedad-San Pablo V. . .2-1 Júnior-RC Polo 1-1 Univ. Sevilla-Sardinero.... 0-1 Club Campo- C D Terrassa . 1-3 Club Egara-At. T e r r a s s a . . . 2-1

•an»

PJ

pa

PI

CD'lunmi

15

14

1

L a propera (13 de maig): Vilassar Mar (descansa); Babar-CatalàCentelles; FC Barcelona-Manacor, Montsant-Calvià; Llopart-3-CN Caldes; Elèctrica Ciem-Sant Andreu; Maxon "B"-\vinterthur Sant (^u^ac; La l'niónL'Ksclop.

lo

12

IN

1970

lo

II

19

2001

2 024

lli

4

li,

li.ll

GRUP 5

L a Almunia-Alfa-5

K.SrédHl

15

II

2

2

.1.1

IS

24

15

II

I

.1

42

II

2.1

Sardincfii

15

7

.5 .1

21

10

19

( 3 u b ( j a n n | i 15

>

.5

7

15

18

II

l'niv. S c l i l b

4

.1

8

19

2.1

11

19

4»

1(1

15

OlubKeara

15

4

ROI'I*.

1.5

.5

19

,18

9

Ai. ' I c r o w a

15

.5

I II

')

52

7

1.1

2

1 12

12

36

X

L a propera (14 de maig): RC Polo-Real Sociedad; Sardinero-Júnior; CD Terrassa-Universidad de Sevilla; Atlètic Terrassa-Club de Campo; San Pablo \ aldeluz-Club Egara.

Primera Catalana

Primera Catalana

2-6

GRUPA

I n d u s t r i a s G a r c i a - M a n r e s a . 1-1

H o s p i t a l e t - C N S a b a d e l l . . 3-4 Rubí-La Murga

PJ 2o

\l\i-5

Olot "B"-Llars M u n d e t . . . 1-3 C V Sant Cugat-Badia 3-0

1-5

L'Espluga-Cornellà

6-2

Vilanova-Vendrell

5-5

R e u s D e p . - V i l a f r a n c a . . . . 5-5 Equip

PG 21

PE 1

PP 2

GF 11.9

GC Punta 71

(.0

r

PG

PP

SG

S P Punta

CV S a n i l a i p a l

3

3

0

9

1

6

P H S a n t C u g a t - V i l a - s e c a . 5-4 Mollerussa-Juneda

l.torsMuiuli.·t

.5

2

1

7

4

.5

llaclia

.1

1

2

. 1 0

Ol·ii-H-

.1

0

.1

1

5-5 4

x ( .,.„»,

\ |

IS

i

12

4

1 II

9

.1

120 101 Equip

PJ

PG

PE

RL ,* l).-p,. „.

2S

21

2

\|

s

2"

2!

-

H I >(. Ouu i

2»

19

IN

PP

CF

GC Punta

1F_.I

O l í m p v K.

12

117

92

.111

S a n t N i c o l a u - \ ' i l a n o v a . 78-75

\,2,l .u,

Kibes-Bdlsport

1 •,.'.'.

46-57

PJ

10-1

G e n i o l el P l a - I n a St. J u s t . 4-5 I

I..

G R I P 1 Femení

29

Sunl>al*.V

HO(»itftnïl«;

.

Segona (Catalana

12

FASE D'ASCENS

Equip

I k-i.la

71

VOtEBKR.

M a r t i n e n c - H o s p i t a l e t . . . . 1-5

I .( eril.niM.L

(I

FUTBOL SAU

Monjos-Calafell

2 INI

PP

29

GC Punta

Sant Martí

I..' \ 0 , , , , ! ! . ,

s

78

(jlafcll

29

T . C o r t a d a - P . A n d o r r a . . .6-1

12

l.iinivn

122

19

2*1

C o r b e r a - F p i c C a s i n o . . . . 2-7

Ruln V i l i s M.H.-.l

i'

s

GRUP 6

O l i m p y c F l o r e s t a - S í c o r i s . . 0-2

1

PUM»

15

1 1

18

.1

Njnr\io:ilju

PC Punta

17

ii

4.1

4

h

Primera Nacional A

in

li.,,li..

4.1

6

28

1427

I K Sani Cugiat 2

11

HO

1424

I .kijiart-.l

l..il'l.m.ul.i

II

144X

(X-ntellcs"

r..(k'nljm..l

"

1.5

28

í i c n i n l cl l'la

Al'll

aAsawrr

C\N.,liaikl!

7

14

\ilano\a

La propera (14 de maig): (jsal de L'Espluj£,a-Ina Sant Just; Cornellà-Mlanova: Vendrell-Reus Deportin; \'ilafrancaMonjos; Calafell-Martinenc; Hospitalec-PH Sant Cugat; Vila-scca-Mollcrussa; Juncda-(ïeniol el Pla.

Prirnera Nacional A

La propera (14 de maig): APB-Olesa; Sant Gabriel-Viladecans-Jesús Maria; CK-SB-L'Hospitalec Sant Martí-Martorell; Vlladeeans-Josep'Ibus; Santpcdor-Ribes; Bcllsport-Sant Nicolau; \1lanova-l 'E Sant Cugat.

1

II

0KS11

72

1.1

'l

l'I

l i

4.1

K4

14

10

11

u

1.179

II)

It.IllKT.I

:u

1541

1214(1

7h

7

(ai Vuríiíx

15.50

15

54

17

( .li. Kull

14

14

40

11

lilml.il».

15

llcllsport

IIKS

15 15

C\ PC

9»

17

2(.

I I . Si. (JUIIII

PJ

GF

17

Mitnrscrrat

I.a propera (14 de maig): Andorra-Ciramenet; Sant Andrcu-Pcra lada; Igualada-Castelldefcls; Manrcsa-Pobla de Mafumet; Santboià Granollers; Cerdanyola de Mataró-Sant Cugat Esport: RipolletPalafrugcll: Vilafranca-Valls; Vilassar de MarJúpitcr: Prat Masnou.

Equip

PP

L a propera (13 de maig): Alfa-5-Industrias García; ManresaOlimpyc Floresta; Sícoris-Corbera; Èpic Casino-Hospitalet; CN Sabadell-Rubí; La Murga-TalleresOirtada; Polidcportivo Andorra-PB Montserrat.

W. S a n t C u g a t - L a U n i ó n . . 7-3

l'ral

47

Sjnt XmlrL·li 2 i

L·l-im

4.1

II.

20

PC

l'ESt(J»jM

II.

>i

H

28

i V p u r j t l · . r o 27

li

II

Kiibi

San laircn/n 27

RiHkr

15

PJ PG

JiinMir

il

OrjniMkrs

Equip

Sanl'cilm

Y.laírapKa

< jsK·lkk·k.ls 15

G R U P 14

'*4

2

S

i;

i iN

N2

4N

La propera (14 de maig):

i

l ü

NI

44

Olor-I ,lars Mundet: (A' Sanr (lugat-Badi.

1

ó

1 II

102

12

4

"

1 lo

N7

411

Esports

H . S j C A N T U N S Dijous. II tir mni·A tiri MV

33

i. k'%. U- í -. Í, * %i>mMBi H*ü4?$ii...«,-4riri i #

••« , J *,,* <^ ií>,4S''ti L $£*&,!

, f , ,5»,

16.00 Matadcpcra-I'R Sant (aïrat (ds) 0 9 . 0 0 Sant Curat -Terrassa (ds) 16.30 Ca n'Oriach-Mira-sol (ds) Ji'inior-Industrial

l a Catalana 17.00 Cerdanyola M.-Sanr C u r a t (dg)

2 a Regional 12.00 Caldes Montbui-La l'arga (dg)

3 a Regional

Júnior Femení 10.30 l IK Sant Cugat-Beeth-l'ons (dg)

1a Div. Aleví 15.00 San Cristobal-Sant C u r a t (ds) 1 1.30 Badia-PH Sant Curat (ds) 0 9 . 3 0 Sant (airat-San 1 yorenzo (dg)

Cadet

Div. d'Honor Femení

Cadet Femení

Caja Cantàbria Sardinero-Júnior

Fè mines Sant Keliu-PH Sant Cugat

FUTBOL SALM 2 1 . 3 0 Manresa-Olimpvc rioresta (dj) 18.15 Maxon "B"-\V. Sant Curat (ds)

HMNOBOL 12.30 l!K Sant Cugat-BCN-Sants (dg)

BÀSQUET

Preferent Infantil

2a Catalana Femení

18.00 Sant Cugat-Barcclona (ds)

19.00 Yilanova-l'E Sant Cugat (ds)

\V. Sant Cugat-Torre Baró I-3 0-0

1a C a t a l a n a

4-3

1-2

l ' E Sant Cugat-Parets (,dg)

PH Sant Cugat (deseansa)

Benjamí

Infantil (Copa)

15.30 Bigues R.-PH St. Cugat " B " (ds)

!•'. Sabadell-LK Sant Cugat (ds)

l ' E St. Cugat-Oar Gràcia

Vilanova-PH Sant Cugat

26-35

2a Catalana Cadet

\V. Sant cugat-Pallejà

Adrianenc-UE Sant Cugat

7-0

0-0 0-4 I-l

6-4

Benjamí 24-24

Prebenjamí Palau Plegamans-Sant Cugat Lumen-Sant Cugat Sant Cugat-San Cristobal

l ' E Sant Cugat-Nou Batris (dg)

3 a Provincial (Copa)

Femení

Esplugues-PH St. Cugat "B" PH Sant Cugat "A"

10-2 descansa

Prebenjamí

VOLEIBOL

Vic-PH Sant Cugat "A" PH St. Cugat "C" -Tordera

BÀSQUET

Benjamí

3a Regional

2a Provincial (Copa)

14.00 PH Sant Cugat "A"-Picra (ds) 17.00 Sant Joan-PH St Cugat " B " (ds)

Aleví

Copa Cat. Cadet

1a Div. Aleví Sant Cugat-Can Fatjó Barberà-Sant Cugat

San Lorenzo-Mira-sol

17.00 La Roca-l'E Sant Cugat (ds)

11.300 HE Sant Cugat "A"-\'allag (dg)

17.00 St.Cugat "B"-KMTK (ds) 19.00 St. Cugat "A"-(.ràeia (ds) 2 0 . 3 0 l!K St. Cugat "B"-Coll (ds)

3-3

15.30 P H Sant Cugat-Ripollet (ds)

l a Catalana Juvenil

3 a Catalana " B "

L a l'arga-Badia

Sants-l'E Sant Cugat (dg)

Infantil

16.00 PB Sant Cugat-San Cristobal (ds)

TAULA

P r e f e r e n t (Copa)

Juvenil Copa Catalana

1a Div. Infantil

BE

18.00 CKS-PH Sant Cugat (ds)

1a Div. Cadet

2 a Regional

TENNIS

Júnior

l a Nacional " A "

I-2

HOQUEI HEBBA

1a C a t a l a n a

0 9 . 0 0 C N Terrassa-CEL St. C u r a t (ds) 16.15 Jaba-I'B Sant C u r a t (ds) 16.30 Can l'atjn-Jiinior (ds)

Sant Cugat-Santboià

HOQUEI PATINS

12.30 Hospitalet-PH St. Cugat (dg)

15.30 Lleida-Sant Cugat (ds)

FUTBOL

CV Sant Cugat-CV Olot

12.00 PH St. Cugat ".V'-Sant Josep (ds) 15.30 Igualada-PH St. Cugat "('." (ds) 14.30 Bigues R.-PH St. Cugat "B" (ds)

17.30 l'E St. Cugat "B"-St. Llorenç kls)

16.00 l'K Sant Cugat-Les Corts (ds)

P r e f e r e n t Juvenil

2a Div. Infantil

Fase ascens 1 a C a t .

19.00 VE St. Cugat "A"-CIC(dsl

15.00 Cunit-PB St. Cugat (dg)

Júnior-Badia Andalucia-Sant Cugat Mcrcantil-PB Sant Cugat

Prebenjamí

0 9 . 1 5 Manrcsa-UK Sant Cugat (ds)

1 2 . 0 0 Mira-sol-I'ueblo NLICVO (dg)

2a Div. Juvenil

MOlEIBOl

Infantil

2a Div. Femení

12.00 Sant Andreu-Júnior (dsg>

if*; Ifrw%*^miftfc'&V-'*i:t$>mW!Mfil·

3-3 2-3

l a C a t a l a n a (Fase d'ascan*)

I ,a Concòrdia-Sant Cugat Sant Cugat-Mollet

I -2 3-4

Veterans

1a C a t a l a n a Scdis-UE Sant Cugat

CV St. Cugat-Badia

3-0

81-76

HOQUEI HERBA

2a Catalana Femení

Sant C u g a t - i b r n e l l à .

VE Sant Cugat-APB

40-62

HOQUEI

PATINS

Div. d'Honor F e m e n í Júnior-Polo

Preferent Juvenil Sant Cugat-San Cristobal

2-1

2a Div. Juvenil Sant C u g a t - L u m c n

0-2

Routedu-Júnior

3-5

3-4

8-0

Olimpyc Kloresia-Sícoris W. Sant Cugat-La l inión

I-3 2-2 Z-l

1a C a t a l a n a 74-54 79-68 51-64

0-2 7-3

deseansa

(Copa

Vilassar-W. Sant ( Ai«^.t

Kl-76 33-23

5-1

2 a Div. " B " F e m .

Oar Gràcia-l'E St. Cugat

16-0

,5-23

descansa

i/

Sant Andreu-l 'K Sant Cugat

2-4

3 a Provincial (Copa)

Sentmcnat-PH St. Cugat "A" PH Sant Cugat "B"-Malgrat

"íí»!ta& fJV^I.

2-4 . . . .4-1

2 a Provincial (Copa)

PH Sant Cugat

Aleví

P r e f e r e n t (Copa)

descansa

Juvenil

1a C a t a l a n a Juvenil

ÚE TAULA

La Passió-l'E Sant Cugat l'K Sant Cugat-Colònia Güell

Infantil

1a C a t a l a n a

Barcelona)

TENNIS

Fèmines

PH Sant Cugat

Copa Catalana Oar Cracta-l'E Sant Cugat Laminados-LE Sant Cugat

5-4

Júnior

2-3

W. Sant (àigat

PH St. Cugat-Vilaseca

P H S t . Cugat-Sant.Miquel

HMNBBOl

Uubí-W. Sant (lligat

Infantil

2a Div. Infantil ()an Katjó-Sant (aigat Mira-snl-Cin Rull Les l-'onts-Júnior

JM. Claudina-St.Cugat " B " Vilanova-Sc Cugat "A" Sabadell -VE St. Cugat " B "

Cadet

Preferent Infantil Pamm-Sant Cugat

3a Catalana " B "

* 1a N a c i o n a l " A "

Juvenil

1a Div. Cadet Júniíir-Rubí

FUTBOL SALM

l-l

2-3 2-6

Lliyi-l'E Sant Cugat

3-4

Infantil (Copa) CK Sant Cugat-Mollet

5-0

SISTEMES DE SEGURETAT

Jean Louis David

Prestigi Seguretat - Servei

f V í. p · W " , ,cvr^; «JvH,

Plaça Dr. Galtes Tel. 93 675 61 73 • Centre Comercial Kampió Tel. 93 675 07 50

{CLÀSSIC, rts

W^W^X.*

-COP£I-CÓCT£LS

Mentre vostè ès al cinema ovoa sopar MJXYYD vetlla per la seva llar

Av. Lluís Companys, 50 Tel. 93 589 17 99

a

Valldoreix, 10 • Tel. 93 674 65 98

'M -1

a* r s « i o s i s r c s

O Balmes, 35 Tel 93 590 60 86 poudart©retemaÍl.es htp://persona l2.iddeo.es /poudart

Frnn la s&va llar

$ Av. Torreblanca. 2 - local 6 • Tel. 93 674 93 07

Esports

34

ELS--ÍCA1YI10NS Dijous. II tie maigM

2000

%i:m^immmm.M:mMm:mmm:,

A 0 fi N D A

BÀSQUET

10.30 La Farga-Castellbisbal (ds) 11.30 Maristes "A"-KF Foiro "A" (dsl 13.00 Mira-sol-Sehola "A" (ds)

Aleví Masculí

Pre benjamí

Sant Jordi V'-Pins del Vallès (ds) Santa Isabel-Avenç (ds) Regina Carmeli-Centre Obert (ds) l'la Farreras-Ferran Clua (ds) Joan Maragall-(Catalunya (ds) Purcza de María-Sant Jordi "B" (ds)

10.00 11.00 13.00 10.30 12.00 13.00

Benjamí Avenç-Pins del Vallès (ds) Verdaguer -Pins del Vallès (ds) Ferran ('.Uu-Sant Jordi " V (dsl Catalunya "lV'-Pla Farreras (ds) \ l . Rubí-Regina Carmeli (ds) Joan M.iragalK'.entre Obert (ds) Santa Isabel-Sant Jordi "B" (ds) Agora-Catalunya "A" (ds) Oollserola-La Floresta (ds)

San Cristobal "D"-Àgora " D " ds) Can Joí'resa "B"-St. Cugat "B" (ds) St. Cugat "A"-CN Terrassa "C" (ds) Júnior-San Cristobal (dsl Àgora "B"-Col. Vedruna (ds) Àgora " C - S a n t Llorenç (ds)

A-7

Aleví 0 9 . 0 0 FF. Foiró "IV'-M.instes "B" (ds)

A-11

Ferran Clua-Pla Farreras

40-30

Sant Jordi "A"-Catalunya "B"

31-25

M. Rubí-Joan Maragall

22-15

Infantil

Regina Carmeli-Centre Obert

38-28

11.30F.K Foiró-Àgora (ds)

Sant Jordi "B"-Catalunya "A"

44-17

Collserola-La Floresta

HANDBOL Benjamí Juan Maragall "B"-Ferran Clua "C" . . .

Catalunya "A "-Ferran Clua "A" Joan Maragall "A"-Avenç Torre de Llebre-Catalunya "B" Santa Isabel "A"-Ferran Clua "B"

3-48

Santa Isabel-Àgora

ajornat

FUTBOL

BÀSQUET

Ferran Clua "A"-Avenç "C" Catalunya-Avenç "B" Pau Casals "A"-Avenç "A" Montessori-Verdaguer "B" Joan Maragall-Collersola Pau Casals "B"-'Iòrre Llebre Víaró-La Floresta Ferran Clua "B"-Verdaguer "A"

67-7

Avenç-Rubí None

2-5

Pins del Vallès-Avenç

55-54

Col. Balmes-Thau

5-0

Regina Carmeli-Pla Farreras

32-27

Sant Jordi "A"-Santa Isabel

FUTBOL

SALA

SALA

Infantil

Aleví Masculí

Catalunva-Sant Jordi "B" . .50-11 Joan Maragall-Pureza de Maria .ajornat

11.00 Col. Kuropa-Rubí None "A"(ds> 10.00 Montserrat-Santa Isabel (dsl 12.O0JoanMaragall-Ferr.in Clua (dsl 13.00 Joan Maragall-I.es Planes (ds)

Benjamí

11.00 Pau Casals-Rubí None "B" (ds) 10.00 Lieeo Politèenic-C.ol. Balmes (dsl

Avenç-Verdaguer Pins Vallès-Pins Vallès

2-0 .. 30-29

Aleví Santa lsabel-Rubí Norte

6-5

Col F.uropa-Ferran Clua

3-1

Col. Montserrat-Joan Maragall

2-5

Rubí N. "B"-Les Planes

3-1

Joan Maragall-Col. Balmes

4-3

Pau Casals-Lieeo Politèenic

3-2

S À N T C U © A T 3 O LI Casal dels Infants del Raval

Intermón

Metges Sense Fronteres

Entitat: 2 1 0 0 - " l a Caixa" Oficina: 3001 Núm. compte: 62-2500027078

Entitat: 2 1 0 0 - " l a Caixa" Oficina: 0765 Núm. compte: 81-0200111128

Entitat: 0 1 8 2 Banco Bilbao Vizcaya Oficina: 5734 Núm. compte: 37-000748701

Amnistia Internacional

Justícia i Pau

Entitat: 2 0 1 3 Caixa de Catalunya Oficina: 0618 Núm. compte:

Entitat: 2100-"la Caixa" Oficina: 3200 Núm. compte:

91-2500001851

70-0200417948 G r u p C r i s t i à d ' A j u d a (Caputxins de Sarrià) Entitat: 2 0 1 3 Caixa de Catalunya Oficina: 0100 Núm. compte:

Mans Unides Sant Cugat Entitat: 2 0 1 3 -

Caixa de Catalunya Oficina: 0492 Núm. compte: 09-0200046502

57-0200662441

Col.labora-hi!

.5-3 5-2 6-2 6-2 0-8

Aleví

R E. s :i*;:*:ir*· f;-: .t:

Femení 0 9 . 3 0 Júnior-Cavall Bernat (ds) 0 9 . 0 0 Ramon Llorens-Àgora (ds)

Aleví FUTBOL

FUTBOL

Unicef Entitat: 0081 Banc de Sabadell Oficina: 0025 Núm. compte: 22-0001382541

2-6 3-5 1-7 8-0 8-0 6-2 8-0 ajornat

EIS 1 CANTONS £

^\

H

Espectacles

txdtura

35

Dijous, II de maia del 2000

B ecor d

Sant Cugat és la segona ciutat amb més presència a Fort activista cultural, la seva 'poesia visual' bevia de Pexistencialisme Artexpo 2 0 0 0

Dol a Sant Cugat per la mort de l'artista José Manuel de la Pezuela

Mitja dotzena de llibres publicats, participació en una vintena d'antologies poètiques i obra en fons d'art de diverses institucions d'arreu d'Europa i Amèrica..., aquest és el llegat que ha deixat un dels artistes més reconeguts dels vinculats a Sant Cugat: José Manuel de la Pezuela, que va morir la setmana passada a l'edat de 67 anys. De fortes conviccions morals,

T. M . S. - Sant Cugat -

A inicis de la setmana passada, bona part de la vida cultural i artística del municipi va veure's alterada per la tràgica notícia de la mort sobtada del poeta visual José Manuel de la Pezuela. Tot i haver nascut a Valladolid, De la Pez.uela va viure durant quasi tota la seva vida a Sant Cugat, ciutat que va veure desenvolupar la major part de la seva obra pictòrica i poètica. L'artista, que va morir com a resultat d'una breu malaltia que se'l va endur un pocs dies, deixa com a obra artística una desena de llibres de poemes i la participació en unes dues-centes exposicions col·lectives d'arts p l à s t i q u e s arreu d'Europa i d'Amèrica, conreant també la poesia visual, la poesia experimental, l'anomenat mai/art, el collage i intervenint en llibres d'artistes i aplegant u n nombrós nombre d'obres inèdites.

Des de diversos espais de la vida cultural d e Sant C u g a t , moltes han estat les reaccions d'artistes i amics del pintor finat. Per Jordi Traperho, D e la Pezuela era "un artista extraordinàriament assequible" en el tracte, tot i tenir un enorme bagatge cultural, fruit "del seu caràcter generós i cordial", cosa que originava també "un gran sentit de l'humor". Traperho,

De la Pezuela va destacar per la seva important tasca com a activista cultural, amb una forta implicació social, i va participar en algunes de les iniciatives artístiques més interessants, tant en l'àmbit local com de tot Catalunya, i el Grupo Ahora, el Colectivo Yerba, o la revista Poiesis, oferint-hi el treball pictòric i literari d'un dels artistes d'una més gran profunditat

intel·lectual. De la Pezuela, que va morir a Reus, ciutat on va passar els seus darrers anys, va ser enterrat en una cerimònia molt íntima però que va comptar amb significatives mostres de recolzament per part de molts artistes catalans, que van tenir en la seva poesia visual i en el seu exemple de compromís social alguns referents del seu treball.

que j u n t a m e n t amb el pintor murcià Manolo Belzunze i al mateix D e la Pezuela, entre altres artistes, va fundar el 1984 el Colectivo Yerba, considera que la de l'artista visual ha estat "una mort sobtada i inesperada", i es mostra convençut que el seu llegat romandrà en la seva nombrosa i heterogènia obra, en la qual va col·laborar creant alguns gravats per al llibre Soy matèria y permanezco: cicló del eigua, de 1985.

Per la seva banda, el pintor Joan Tortosa, un dels artistes santcugatencs més pròxims a D e la Pezuela, defineix el tracte del desaparegut com el d'una persona "molt interessant i introvertida", i coincideix a m b Traperho a considerar-lo "d'una extraordinària cultura i intel·ligència". D e la seva obra artística, T o r t o s a d e s t a c a t a n t l'"interès" i l'"aire fresc" que va aportar la seva i . • , elplHtOr

el santcugatenc v a viure defineix c o m "inicialment basada en el barroquisme espanyol", per dotar-se més tard " d e senzillesa", tot i q u e s e m p r e dintre d'un "cert hermetisme".

Fruit d'aquest conjunt de factors, D e la Pezuela va escriure

part de la seva vida a Sant Cugat

Montserrat Ca1 duc h S e g a r r a

Música • Teatre • Dansa

[Musical

Quatre són les galeries santeugatenques que representaran el municipi a l'edició del 2000 d'Artexpo, la Fira Internacional d'Art de Barcelona, que tindrà lloc entre els dies 18 i 22 de maig vinent al Recinte Firal de Montjuïc. Es tracta de Canals Galeria d'Art, L'Espai Lluís Ribas, Galeria Fausto i l'espai d'art La Galeria.

Tots aquests espais, juntament amb Artbox, que tot i no comptar amb una galeria a la ciutat hi té el domicili fiscal, i, de fet, hi participa sota el nom de Sant Cugat, conformen la segona més gran representació d'una ciutat, després de Barcelona, en una mostra que reunirà expositors no només d'arreu d'Espanya, sinó també de països com A l e m a n y a , Bèlgica, França, Itàlia, Rússia i Suïssa, i que l'any passat va rebre prop de 40.000 visitants.

Segons Lluís Ribas, que es presenta a la mostra com a galerista per tercera, la participació del major nombre de galeries en aquests De la Pezuela havia exposat diverses vegades a la Casa de Cultura /•': CEDIDA esdeveniments "és una manera de promocionar l'art en l'àmbit llibres com Los móviles defuego, a la filosofia metafísica ni al simnacional i internacional" i de fer un extens recull dels seus mibolisme. Entre els seus llibres que els actors implicats en el món llors poemes en què es mostra destaquen també Cancionero i de l'art "mantinguin una visió de l'evolució de l'estètica de l'arEl tiempo imaginario. conjunt" de l'art actual, a través, tista, d'un inicial "Activista cultural de primer per exemple, de pintors com l'hiordre", segons ha escrit el seu Los mi tos de la triperrealista Jordi Prat, el jove artista • . . bu, vitalista i simamic Jordi Virallonga e n un rel pOetü que la galeria presentarà a la fira. bolista a , w cent article del diari Avui, José Patrícia Soler, Josep Moscardó, de la Pezuela participava en el Utia botia tencialisme ateu Domènec Corbella, Perico Passenat ciutadà del fòrum Barceque en va marcar tor i Didier Lourenço són els arlona 2004, i estava intensament la producció postistes que presenta La Galeria en vinculat també amb Reus, locaterior. On no hi aquest acte, en què hi serà prelitat on ha passat finalment els va haver canvis sent per primera vegada. Per la darrers anys, en companyia de va ser en el fort seva banda, Josep Canals consila seva parella.

Qui el van conèic o m p r o m í s sodera que aquesta és "una mostra xer recorda com, lluny de deicial del seu art, que criticava inde la importància que està adxar-se desencoratjar, l'artista va tensament les situacions de dequirint la ciutat" en els cercles arsuperar fàcilment els seus greus sigualtat i d'injustícia, des de tístics de Catalunya. problemes de visió. postulats que no renunciaven ni

i Nascut a Valladolid,

poesia visua corn la seva poesia literària, que

T. M. S.

36

Cultura

HXN'AMXMVS Ihj,

P r e m i s

11 ,1, »mi- it,! 2v'

Recta final pel l r Premi de Pintura Infantil de Lluís Ribas

Werner Dürsteler, accèssit del Premi de Fotografia de la Caixa de Terrassa L'artista santcugatenc veu premiada la col·lecció titulada Kuna Yala

T. M. S. - Sant Cugat -

Les mirades plenes d'alegria i de somriure de dos nens caribenys que miren fixament a la camera i la fotografia d'una barca miserable formen

Són cada dia més els nens i nenes que s'animen a participar en el Primer Concurs de Pintura Infantil de Sant Cugat, organitzat per l'espai santcugatenc d'art de I .luís Ribas i que. amb la mirada posada en el dia 1 de juny, entra ara en la seva recta final. Serà aquell dia quan s'iniciï l'exposició de les obres que es presenten al concurs, en una col·lectiva que durant un mes tindrà com a seu el mateix Espai Lluís Ribas, i que donarà pas a l'entrega dels premis a càrrec de la regidora de Serveis Personals, Àngels Pon.sa, a principis de juliol.

la sèrie Kuna Yala, el conjunt de fotografies que han fet guanyar un accèssit del concurs de fotografia de Caixa Terrassa a l'artista santcugatenc Werner Dürsteler. El barceloní Miguel Àngel Orozco va ser el guanyador del Tercer Premi de Fotografia terrassenc, en un certamen en què, amb un accèssit també per a Ivo Rovira, es va premiar la figura humana i que aprofita "el bon moment que viu aquesta disciplina artística", segons el president de Caixa Terrassa, Oriol Badia.

T. M . S. - Terrassa -

Amb un jurat format per tres fotògrafs professionals - T o n i Catany, Ramon Masats i Marta l ' o v o - , per la directora de l'Kscola de fotografia de la f u n d a c i ó Politècnica de Cat a l u n y a - l P C , Maria Dolors M c r i n d a n o , i per un r e p r e s e n t a n t de Caixa Terrassa, el j o v e fotògraf s a n t c u g a t e n c Werner Dürsteler, de 21 anys, es va fer el dia 27 passat a m b un dels accèssits del Premi de Fotografia Caixa de Terrassa, dotat a m b 250.000 p e s s e t e s i destinat a autors de fins a 30 anys.

Tant el p r e m i c o m i ' a i t r e accèssit van anar a parar a dos barcelonins. Miguel Àngel Orozco, de 40 anys, va endurse a q u e s t a edició del premi, dotat a m b un milió de pessetes, amb una col·lecció de tres i m a t g e s q u e t r e b a l l e n la figura h u m a n a a través del cap i de l'aigua, m e n t r e q u e Ivo

Rovira, tic 2l> anys, va acomp a n y a r el s a n t c u g a t e n c e n l'obtenció de la menció especial, a m b una col·lecció presentada sota cl títol Mentiràs. a m b uns nus molt particulars.

Werner Dürsteler i Tatxc, santcugatenc de parc suís, va triar el nom de Yuna Kala per a la seva sèrie prenent el nom d'un poble d'unes illes del car i b . S e g o n s el fotògraf, les imatges "mostren l'esperit dels seus h a b i t a n t s " , q u e tot i viure en la misèria, tenen un gran sentit de l'hospitalitat.

D ü r s t e l e r t a m b é participa en l'exposició col·lectiva q u e , a m b 19 d e les c o l · l e c c i o n s p r e s e n t a d e s al c e r t a m e n , aplega al C e n t r e C u l t u r a l de Caixa Terrassa el millor de les obres p r e s e n t a d e s al concurs.

Sis autors del Vallès hi participen -Rafael Gàlvez, Domingo Salmerón i Clara Ruiz, de Terrassa; Marià Martín, de C e r d a n y o l a ; el m a t e i x Werner D ü r s t e l e r ; i Marc Serra, de Castellar, en una exposi-

Wmier Dürsteller és un jove fotògraf de Sant Cugat FOTO: CEDIDA ció q u e r o m a n d r à o b e r t a al p ú b l i c f i n s al p r o p e r 4 d e juny.

Oriol Badia va d e d i c a r l'edició d'enguany a la figura del fotògraf M i s e r a c h s , q u e ha col·laborat a s s í d u a m e n t en el jurat del Premi des de la seva creació, i q u e ha estat substituït per Ramon Masats, un dels m é s i m p o r t a n t s renovadors del reportatge fotogràfic de l'Espanya de la postguerra.

E n total s ' h a n p r e s e n t a t a aquesta edició del premi bianual d e fotografia un total d e 477 imatges, de prop d e 160 col·leccions, xifra q u e suposa

un 40% més q u e l'edició d e 1998, fet q u e , p e r B a d i a , "posa de relleu la bona acollida del premi i la continuïtat del procés d'introducció i con e i x e m e n t del c e r t a m e n pel col·lectiu d e fotògrafs catalans, tant professionals com a m a t e u r s " , sobretot dels m é s joves.

T o t i q u e la m a j o r i a d ' a q u e s t s p a r t i c i p a n t s són d e Barcelona, a m b 51 fotògrafs, el Vallès es t r o b a m a s s i v a m e n t r e p r e s e n t a t q u a n t a la participació, q u e ha a p l e g a t autors d e quaranta localitats diferents d'arreu de Catalunya.

Els responsables de la galeria, que recorden que es poden presentar els nens i nenes de sis a onze anys que treballin qualsevol tècnica pictòrica i sobre qualsevol suport, tenen previst donar continuïtat anual a la mostra, ja que esperen una bona participació, i diverses escoles estan informant del concurs als seus alumnes. El jurat del premi el composen dos artistes, un crític d'art i representants tant de l'Ajuntament com de l'Escola Municipal d'Art. Entre els premis del certamen hi ha viatges al Museo del Prado i al Guggenheim de Bilbao per al primer i segon classificats, així com una camera fotogràfica per al tercer. També hi haurà un premi especial atorgat per l'Ajuntament, concedit per votació popular.

CCGediciones amplia els seus continguts a la xarxa T. M. S.

x , -í* ""<

»'.;,W* "" El recital va estar interpretat per. \ rmand Carreras EO'10: A'.-l 17 I.A RROSA

La Biblioteca amb la poesia grega La Biblioteca del Centre Cultural va ser l'escenari dijous passat d'un recital de poesia neogrega a càrrec de Rubèn Montanés. L'acte, englobat sota el cicle Grècia Ahir i Avui, organitzat entre d'altres pels

centres de secundària Angeleta Ferrer i Arnau Cadell, va tractar sobre l'obra de Konstandinos Kavafis. Sikelianós és objecte aquesta tarda d'un nou recital d'Armand Carreras. / T. M. S. (SANT CUGAT)

Se/r// d'or va organitzar diumenge el tradicional Cometi de Sant Jordi E: F..

Sant Jordi a la Sala Capitular Amb la col·laboració per primera vegada del quintet de cambra Fasch, que va interpretar obres de Bach, Hàndel i Schubert, la coral santeugatenca Serra d'or va interpretar diumenge passat a la Sala

Capitular del Monestir el seu tradicional concert de Sant Jordi. EI concert va incloure diverses composicions clàssiques i d'altres basades en cançons populars catalanes. / T. M. S. (SANT Cl ÍOAT)

Coincidint amb la diada de Sant Jordi, l'editorial virtual CCGediciones, dirigida per la santeugatenca Concha Cardona, ha ampliat els continguts que ofereix als seus lectors, amb la inauguració d'una secció de contes infantils en català. El dofí, la princesa i FastroF. nauta és el nom de la primera narració breu per nens que inclou aquesta nova secció, destinada al públic de fins a nou anys. L'editorial catalana a la xarxa ha ampliat també el seu web amb espais dedicats a les efemèrides i les biografies d'escriptors, que amplien una oferta que ja comptava amb crítiques de llibres i entrevistes.

Cultura

ELS4CAtVT[K>S Dijous. 11 de maig del.'000

T B a

M ú s i c a

f r e

El crim de Teatre del Neguit n o va ser perfecte Un problema del decorat va fer variar el final de Pobra

Teatre del Seguit va portar a Sant Cugat aquesta obra popularitzaria cu cinema per Alfreri Hitchcock FOTO: !•'.. /•.

E.C.

-SantCugatEl Crim Petfecte va arribar divendres passat al Tcatre-Auditori de Sant Cugat de la mà de la companyia Teatre del Neguit, que va representar aquesta obra davant uns 400 espectadors.

La clàssica obra de Frederick Knott, popularit/.ada per Alfred Hitchcock i dirigida en aquesta ocasió per l'actor i director teatral Carles Canut, va sorprendre el públic amb un final una mica diferent del que tothom hauria esperat. I és que quan tothom esperava que el suposat crim perfecte es conegués deixant al descobert l'autor, el mun-

tatge va sorprendre el públic amb un final ambigu en què les sospites no es podien confirmar i el dolent, per una vegada, se sortia amb la seva. Aquest original final va sorprendre també els mateixos actors, que van haver d'enfrontar-sc amb un problema mecànic amb el decorat que no els va permetre fer el final habitual i resoldre definitivament el crim. Tot i això, la valoració d'Esther Bové, actriu protagonista, va ser positiva, ja que, segons va afirmar, "l'obra ha anat molt bé.

Hem tornat a l'espai original, a un espai gran com el del Teatre Joventut, i ha estat molt bé. Hem tingut un problema al final però ja està, això tampoc no fa que s'enfonsi l'o-

C r í t i c a

é &

Teatre versus

bra". Bové va afegir també que "aquesta és la gràcia del teatre i del directe" i va assegurar que s'havien sentit molt bé amb el públic, que havia respost molt bé. l'el que fa al fet que l'obra ja hagués estat portada al cinema per un director com Hitchcock, l'actriu va afirmar que "molta gent ja ha vist la pel·lícula, saben com acaba i la tenen molt present, i és un risc. però s'ha d'entendre que una cosa és cine i l'altra és teatre, i que són diferents".

Kl muntatge Crim Perfecte. interpretat per Ferran Audi. Santi Pons i Oriol Tarrasón, va estrenar-se al Teatre Joventut el mes de març passat i des de ta unes setmanes està de gira per Catalunya.

t e a t r e

cinema

-

CRIM P E R F E C T E , de Frederick Knott.

Traducció: Josep Costa Direcció: Carles Canuc Intèrprets: Ferran Audi, Esther Bové, Santi Pons, Xavier Ruano, Oriol Tarsasón i Patxi lïríbarren Escenografia: Carles Pujol Il·luminació: Laia Oms Lloc i dia: Teatre-Auditori. 5 de maig És una epidèmia: d Quién temé a Virgínia Woolf?, Amadeus, El criat, El sopar dels idiotes, La jaula de las locas, peces teatrals que la majoria del públic ha vist al cine i que la meicadotèenica retorna a i'escenari amb la idea que l'atractiu de retrobar la història que ha tingut èxit a Ja pantalla, faci que la gent li torni a atorgar l'aprovació. Però amb aquest precedent no n'hi ha prou, i més si es

tracta d'Hitchcock. Carles Canut escriu a la presentació: ".. .vostès van a veure teatre", i l'escrit ve presidit per una foto del director anglès i a l'altra banda, amb la frase de rigor, "L'obra mestra del gènere de suspens", hi ha la coneguda caricatura del m e s t r e .

Sobren comentaris... Però el problema és més greu tractant-se d'una història de la qual coneixem el final al començar, és a dk, no hi ha sorpresa, i si és així, què ens quedar Només la posada en escena.

E n el cas de Virgínia Woolf i La jaula hi ha dues parelles d'actors q u e arrosseguen m u k i t u d s , a Amadeus una aposta escènica agosarada i potent de música i vestuari, a E\ sopar, una recreació adaptada a l'idiosíncràcia catalana (Barca inclòs) i cl descobriment com a parella d'uns actors que sintonitzen, ens falta veure

Les escoles Fusió i Municipal de Música s'uneixen en un concert

/•.'/ Cor Jove Fusió és un riels grups i/ue actuarà a l'Auditori !•'.:

T. VI. S.

XAVIIARROSA

la interpretació d'un repertori similar al que portarà a Noruega, incloent-hi "una mostra de cançó tradicional catalana i algunes peces clàssiques", segons la seva directora, Conxita García. Per la professora de cant coral de Fusió. tot i "l'esforç i el fet d'haver de treballar més del compte", els preparatius de la propera sortida a Noruega constitueixen una experiència "molt enriquidora i il·lusionant" per la vintena d'alumnes de luisió que hi assistiran.

La segona part del concert de diumenge estarà protagonitzada per l'Orquestra de Fusió i per la formació de vent de Grau Mitjà de l'Escola Municipal Grossband.

-SantCugat -

A tres setmanes de la seva participació en el Festival de Joves Músics Europeus que se celebrarà a la localitat noruega de Trondheim, diversos grups de l'Encola Fusió i de l'Flscola Municipal de Música Victòria dels Àngels realitzaran el proper diumenge un concert amb l'objectiu de recaptar fons per al viatge.

L'acte comptarà, en la primera part, amb l'Orquestra de Corda Grau Mitjà i amb l'agrupació de flautes Bec a 9, dues formacions de lTlscola Municipal, que donaran pas al Cor Jove Fusió, amb

Abelló "AHIR, AVI I I SEMPRE"

E D U A R D JKNKR

Teatre

37

El criat, però a l'obra que comentem, tot és anodí, sense vibració, una fusteria teatral perfectament britànica, és a dir, sense passió, dramàticament ineficaç, que falla fins i tot a l'escena de l'intent d'assassinat, on el tractament de la llum és primordial i que es produeix a una velocitat exagerada, com si anéssim per feina. Amb aquests condicionants, cal dir que els actors s'ho treballen com poden. Esther Bové (amb un modelet inicial que Déu n'hi do) està convincent. Ferran Audi, el marit, no para de fer quilòmetres amunt i avall i apagar i encendre la ràdio, donant sempre la impressió que no s'acaba de creure cl que viu. Xavier Ruano defensa el pobre aprenent d'assassí amb seguretat. Santi Pons és un inspector massa casolà. Oriol Tarrasón, com l'amant, dóna una imatge desdibuixada. T h e end.

Exposició - Flomenatt'e XIV Aniversari Sula Rusinol i

'

.

-

ii

"

i

38

Cultura

ELS ÍCAIVFONS Di/oiis. 11 demmtit/el2000

L'Auditori presenta el 3 r Festival de Poesia

Des de la història Un espai de Pere Vivó i Gili

Tothom demana!

T. M. S. - Sant Cugat -

" D e s de la història" podria ser - u n a m i c a - c o m una finestra oberta a l'ahir del Monestir i d e la vila, tot espigolant d ' a c í i d ' a l l à : sigui e n pàgines edificants o, en altres, no tant. Tot ens acosta a una visió aproximada del passat. I tot s i g u i p e r no p e r d r e les arrels que -diuen— tenim ben amenaçades. Avui, l'espigola la c e n t r e m en les peticions, d e tota mena, q u e arribaven al Capítol. Ens q u e d e m en un mostreig només de tres anys.

Ja n ' h i ha p r o u . D e t o t i força...

1817. 31 de gener: El rector d e Palautordera demana q u e siguin p e r d o n a t s els d e u t e s dels feligresos. Males collites.

21 d'abril: L'abat demana invertir una unça d'or en loteria d e Madrid, "si es treu, pot ser una bona ajuda". 29 d e setembre: L'Arquebisbat de Tarragona demanà, per un temps i a m b rebut, el llibre del ceri-

monial de bisbes. 3 de set e m b r e : El rector d e Palautordera demana llavors per a la sembra. 5 d e setembre: I ?abat d e m a n a alliberar-sc. per poca salut, d'algunes obligacions. 26 de setembre: L'abat d e m a n a e s c a p ç a r un tros d'om.

1818. 2b d e gener: Algú dem a n a no liquidar un d e u t e : N o , perquè s'ha hagut de pagar un gran tribut per a la guerra. 4 d'abril: L ' A j u n t a m e n t demana ajuda per "fer els dos soldats q u e ens toca". 27 d'abril: De Moja d e m a n e n ajuda per objectes litúrgics. 18 de m a i g : El d o m e r d e m a n a el tern negre per a un enterrament. 31 de maig: El Papiol demana la cadira abacial. Els bisbe els visita. 30 d e juny: Palautordera demana retornar menys blat del de la sembra.

21 de juliol: Masquefa demana ajuda per a la nova església.

Id.: H o demana la parròquia

de Moja. Id. Una dona de Capellades d e m a n a alliberar-se del cens anual d'una gallina i mitja. Id: Els Escolapis d e Sabadell d e m a n e n ajuda per a l'escola. 14 d'agost: Rector i Ajuntament d e Santa F e d e manen una relíquia de la santa, l'han peduda durant la guerra. 12 d e s e t e m b r e : El rei d e m a n a p r e g à r i e s p e r "lo prenyat" de la reina. 29 de setembre: El d o m e r d e m a n a ajuda per a obres. No, " N o estem per gastos, ni semblen necessàries, ni s'han consultat".

11 d e s e t e m b r e . El rei demana pregàries per a la reina e n el novè mes d e "lo seu prenyat".

1819. 5 d e gener: R e c t o r i obrers d e Castellà d e m a n e n ajuda per a l'església nova. 10 d e g e n e r : El rei d e m a n a pregàries per a la reina. Ha mort d e part. 1 d e febrer: D e m a n a d a ajuda per restaurar l'Arxiu d e Simancas. 17 d e fe-

brer: El rei demana pregàries per al seu pare Carles IV. Ha mort. 11 d e març; U a b a t demana arrendar la torre d e can licllet p e r a la seva c o n v a lescència. Pagarà el m a t e i x q u e pagaria un altre...

Remarques: Les respostes acostumen a ser, més o menys, positives. El Monestir segueix mantenint fama d e ric, per b é q u e - s e g o n s Joan A u t a d e l l en aquest t e m p s , les coses ja anaven ben justes: moltes rendes o no es cobraven o a mans d'intermediaris q u e se n ' e n duien bona part. E n conjunt fa la impressió q u e el lleó no era - o ja no e r a - tan ferotge com alguns ens el pinten.

La part divertida - a més de l'unça d'or jugada a la L o t e ria de Madrid-és el cens d e la gallina i mitja d e ta d o n a d e Capellades. A l'hora d e pagar, la gallina sencera, devia poder ser viva. Però, i la mitja? Pobra gallina!

L l i b r e s

El Teatre-Auditori presentarà el proper divendres dia 19 cl Tercer Festival de Poesia Catalana a Sant Cugat, que comptarà amb la presencia amb una dotzena de poetes provinents d'arreu dels Països Catalans.

L'edició d'enguany, produïda com sempre pel Centre Cultural, compta amb la novetat de la participació de l'internacional Calixto Bicito. L'aclamat director, q u e substitueix en els afers d e d i r e c c i ó del muntatge Ariel García i Lluís Homar, responsables dels festivals anteriors,escenificarà una trobada íntima entre els poetes catalans contemporanis (pic es d o n e n cita en a q u e s t e s pectacle.

Narcís Comadira, Vicenç Llorca, Josep Riera, Jep Gouzy, Eva Rumí o Alex Susanna són alguns dels poetes que hi int e r v i n d r a n , i q u e comptaran amb la música del pianista Miq u e l Palomares i del saxofonista Tito Martínez.

E d i c i o n s

w

Josep Maria Figueres presenta Diari de presó% de Carrasco i Formiguera L'ANC va recordar elpolític i periodista catòlic executat el 1938

Salvador Cardús convida a reflexionar sobre l 9 educació a la Casa de Cultura

T. M.S.

T. M. S.

- Sant Cugat -

- Sant Cugat-

LArxiu Nacional de Catalunya (AM 'i -"depositari de la memòria d'una nació", segons Josep Maria Figueres- va ser l'escenari emprar pel comunicòleg i professor tic la facultat de Ciències de la Comunicació de la universitat Autònoma de Barcelona en la presentació de ú'uiri de presó de Manuel Carrasco i Formiguera, l'edició que l'estudiós ha elaborat a partir dels textos de l'advocat català durant els mesos que va passar empresonat a Burgos en espera de ser afusellat. L'acte va comptar amb la presentació a càrrec d'Hilari Raguer, monjo del Monestir de Montserrat i historiador, que va referir-se a Carrasco i Formiguera com "un dels molts casos de testimonis de la fe cristiana que van ser víctimes de l'anticlericalisme de dretes". Per Raguer, que considera que "l'església ha fet un important paper de suport al catalanisme", la mort de l'advocat, polític i periodista suposa

";Això que vostè ha dit es pot pensar?" Aquesta va ser la pregunta feta per un ullastrcllenc a Salvador Cardús en el transcurs d'una conferència del centenar que el sociòleg ha anat realitzant durant els últims anys. Fruit precisament d'aquestes "experiències d'intercanvi d'opinions", segons (Cardús. capaces de generar anàcdotes \ ertaderament surrealistes, ha sorgit El' desio/ice/tdel'ediiiaaó, el nou llibre d'aquest professor de la l ;niversitat Autònoma de Barcelona i antic subdirector del diari Xiiíi. que va ser presentat a Sant ( àigat dijous passat a la l'in te ïii i omplin-amb el nét de Carrasco i Fonn'tguera FOTO: XAVILARROSACasa de Cultura. "la culminació de la seva tra jectòria en favor de Catalunya" Per la seva banda, Josep Maria Figueres, que va "descobrir" l'activista catalanista arran de l'estudi de la publicacióE'Estcrcet, creu que l'obra i cl pensament de Carrasco i Formiguera. "que va sacrificar la seva carrera pels seus

ideals", té "plena vigència", i és per això que la seva obra "no ha de caure en l'oblit".

I .'homenatge va concloure amb una sèrie de 61 projeccions de la vida de Carrasco i Formiguera a partir de fotografies personals, com e n t a d e s pel seu nét, Manel Martí Carrasco.

1:1 desconcert de l'cdiicució va sorgir, segons (üardús, de la necessitat de donar resposta des de la sociologia a " t e m e s de forta controvèrsia social", com el paper de la televisió en l'educació dels nens, l'anomenada crisi de valors o els valors de la tolerància. Per a l'intel·lectual, col·labo-

Sakador Cardús és sociòlegl·l:F.. F. rador de programes com Ciutadans, "existeixen molts tòpics que construeixen la nostra vida quotidiana però que emmascaren coaccions de pensament i falsos problemes, que s'han de desentrallar a l'hora de resoldre molts dels conflictes socials que preocupen l'opinió pública.

Cultura

ELS /CAfYTONS Dijous, 11 de maig del 2000

39

E x p o s i c i o n s

A r t s

Una Dècada de Pintura de Tortosa porta els Claustres a Valldoreix Paraira inaugura la mostra del santcugatenc autodidacte

Mar Aige exposa la seva obra colorista i suggerent a Pou d'Art

T. M. S. - Sant Cugat -

El president de l'Entitat Municipal Descentralitzada, Miquel Paraira, va inaugurar el passat dia cinc l'exposició que fins al proper dia 28 durà els darrers deu anys de la trajectòria pictòrica de l'artista santcugatenc Joan Tortosa a Valldoreix. Es tracta d'una retrospectiva que, sota el nom d'Una Dècada de Pintura, reuneix algunes de les obres més representatives de les tres darreres sèries del pintor: Claustre 144, Ermites i masies, i Impressions.

Segons Joan Tortosa, Una Dècada de Pintura és una mostra que recull "tres llenguatges diferenciats", però que representen l'aspiració perenne del seu conreu de l'art: "Que les obres transcendeixin l'objectivitat". La retrospectiva s'inicia amb el conjunt agrupat sota el nom de Claustre 144, una sèrie de dibuixos del claustre del Monestir de Sant Cugat que van ser objecte d'una altra exposició entre l'abril i el maig de 1996. L'artista assegura que la sèrie és el fruit de "deu anys d'investigació intensa", una investigació que el va portar a la publicació del llibre F.l'Claustre de Sant Cugat del Vallès: més enllà de lesformes. en què el santcugatenc duia a terme un estudi dels continguts formals dels 144 capitells de la construcció romànica. En el llibre, Tortosa mostra com arribar al

l'oHosa porta a \al/dmn\ tn\ uni\ i deu aiiudi treball'pirtòrir FOTO: CEDIDA coneixement del simbòlic i transsenta el santcugatenc a la seu de cendental que hi ha darrere de l'Associació de Veïns de Valldoles representacions religioses. reix, el pintor fuig de la simplicitat aparent, en un cas mitjançant F.nnites i masies és el nom de la la superposició d'imatges, i, en el segona part de la mostra. Es tracsegon, valent-se del que ell anota, segons l'artista, d'una "visió mena "descontextualització dels personal dels trets més destacats elements" que integren el qua"de les construccions més repredre del conjunt al qual pertanyen sentatives del paisatge rural cai dels ambients naturals als quals talà, en què el pintor fa una barreja responen per, segons Tortosa, "fade "realitat, història, sensacions i cilitar la contemplació i poder caprecords" per captar l'ànima d'ertar amb més comoditat la seva mites com la de Sant Cebrià de qualitat de símbol". És per això Valldoreix. Per aconseguir-ho, Torque l'artista al·ludeix a les traditosa es val de la representació del cions visuals de l'extrem orient conjunt en un sol pla, condensant com a inspiradores d'aquest conel que podria ser una sèrie de secepte.

El color i una particular tècqüències". nica aconsegueixen l'expressivitat Tant en aquesta com en Imde les obres de Tortosa. pressions, la darrera sèrie que pre-

Mar Aige és l'artista del mes a Pon d'Art EO/O \ 11 / I.ARROSA T. M. S. - Sant Cugat La representació e s q u e m à tica i essencial de la figura humana és l'objecte central deia p i n t u r a d e la j o v e artista Mar Aige, una figura en íntima relació a m b un p a i s a t g e oníric i suggeridor.

Una bona r e p r e s e n t a c i ó de la seva producció es pot veure d e s d e d i s s a b t e p a s s a t a l'espai d ' a r t Pou d'Art, q u e acull l'obra d'Aige fins al juny v i n e n t . L'artista, q u e ha exposat a diverses ciutats de Catalunya, Andalusia, Galícia i d ' A n d o r r a , ja va p a s s a r p e r

Sant Cugat fa dos anys durant la XI Mostra d'Art C o n t e m porani Català. La seva pintura, d'arrels fortament vinculades amb l'Orient, es basa en una rica paleta d e colors per construir espais de somni en q u è cada e l e m e n t té un imp o r t a n t caràcter s i m b o l i s t a .

L ' a i g u a , l ' a r b r e , la casa..., tots els e l e m e n t s q u e constit u e i x e n les composicions de Mar Aige e n v o l t e n uns personatges, sovint agenollats en actitud de m a n i p u l a r manualment petits objectes, d ' e x t r e m a senzillesa i d e d i cats a quefers subtils i q u o t i dians.

F o t o g r a f i a

La Biblioteca del Centre Cultural exposa el Sebastiào Wi Salgado més reivindicatiu r f S i

PENSADORS D'AVUI Cicle de converses a càrrec de GERARD VILAR amb: • Dia 16 de maig a les 20 h - FÈLIX DE AZUA

T. M. S. - Sant Cugat -

Ja fa alguns anys q u e els petits pagesos de les zones selvàtiques del Brasil viuen en la més absoluta de les inseguretats, entre la concentració dels terratinents, la dura feina quotidiana en lluita constant amb el bosc, l'èxode massiu a les grans ciutats, els diferents conflictes agraris i la violència generalitzada en l ' à m b i t rural.

Aprofitant q u e la Unesco ha reconegut el 2000 com l'Any de la Cultura de la Pau, la Biblioteca del C e n t r e Cultural de Sant Cugat va inaugurar di-

lluns p a s s a t - a m b la participació d'un representant del Comitè d e Suport al M o v i m e n t de Treballadors Sense Terra la mostra Els Sense Terra, un conjunt d e fotografies del con e g u t Sebastiào Salgado q u e d e n u n c i e n les injustícies q u e pateixen des de fa anys els petits camperols al Brasil i q u e han pogut ser vistes a diverses ciutats de Catalunya.

El conjunt de 45 instantànies en blanc i negre del fotògraf brasiler, que ha estat publicat al l l i b r e Terra, i q u e , c o m aquest, inclou les paraules i les reflexions de l'escriptor i premi N o b e l portuguès José Sa-

• Dia 23 de maig a les 20 h - NORBERT BILBENY • Dia 30 de maig a les 20 h - EUGENIO TRIAS • Dia 6 de juny a les 20 h - VICTORIA CAMPS

Organitza: Saramago participa en la mostra E: X. I,. ramago i del compositor i poeta brasiler Chico Buarque, està destinat a la conscienciació sobre la situació del M o v i m e n t de Treballadors Sense Terra, organització present en tot el Brasil q u e d e m a n a des d e fa anys una reforma agrària i un canvi social.

L L I B R E R I A

Lloc: PI. Barcelona, 9 (PI. Ajuntament) Sant Cugat del Vallès Per a més informació: Tel. 9 3 5 8 9 8 6 17

40

Cultura

& S ' Í CANTONS DIJOUS, 11 t/e maig t/el 2000

El

r e p o r t a t g e

Anem a recórrer les barriades de construcció nova de la Torre Blanca, Coll Fava i Can Trabal, una de ja consolidada. les altres plenes de grues. N'hi ha per a tots els gustos, clarobscurs de tota mena. Veus la gent que marxa de Barcelona per millorar i troba el trànsit més col·lapsat i menys serveis a la vora.

Nous habitatges: blocs fotogènics i monòtons "Crear alguna cosa i morir" (lan Me Evan ) 'lerratu s t/t itini n In /nwi/ia I-OIO 1/ 1 ROVIR 1 M . \ K I A N < ; K I . A ROVIRA - Sant Cugat -

Amb el professor de l'Kscola d'Arquitectura T x a t x o Sabater seguim la volta per Textraradi que començàrem l ' a l t r e dia i e n s a t u r e m als blocs q u e e n v o l t e n la Torre Blanca.

- A q u í el q u e é s f o r t é s aquest tipus d'intervenció, tanquen l'illa, no s'hi han matat gens. Aquest interior crea un joc de mirades patètic, fan ilucs piscines, d u c s falses com u n i t a t s separades. Kl plant e j a m e n t no pot ser més simple. L'habitatge només com a p r o d u c t e de mercat. \ o l e n evitar c o n f l i c t e s interveïnals p e r q u è desconfien de la capacitat de la gent per autorcgular-se... Mirem la pista de c i m e n t , (privada o pública?) al costat d e la piscina en forma de ronyó.

- Kren moda a Califòrnia fa 45 anys. és una cultura absolutament endarrerida, i amb aquesta fusta de teca del costat, tallada, els n e n s s'hi faran mal: a q u e s t verd és mort, aquí no hi p o d e n jugar. Per

l'orientació no han fet cas del sol, això és un e s p a i d e representació, per sortir a la terrassa i e n s e n y a r q u e és com a les revistes.

L ' a r q u i t e c t e com un v e n e dor? Km c o m e n t a q u e la professió, d e s p r é s de la guerra, va ser h i p e r p r o t e g i d a pel sistema, donaven el títol d e doctor s e n s e fer el doctorat.

- Són uns... Aquesta r e p e tició és un delicte, cobren honoraris molt alts. Troben un m o d e l i la m à q u i n a fa la resta. N o ho integren al conjunt, no hi ha esforç de manifestar el s a b e r , p e r q u è e n s a b e m m o 11 m é s . M i r a e l s t e r r a t s s e n s e ús, p e r q u è encara fan dos vessants. Són blocs on no hi ha res, com a ciutat no funciona. Ks e n g i n y e r i a d ' A P I .

N o hi ha circulació urbana d'altra gent p e r q u è no hi ha tallers ni e s t u d i s ni res. Àrees a m b espais morts.

- Kl més patètic és l'aliança e n t r e constructor i a r q u i t e c t e , un vol h a b i t a t g e - m e r c a deria, l'altre fer imatge sense e x p e r i m e n t a r . A q u e s t a moda dels vidres opalitzats t'enfonsa cl cor... Si l'edifici

C r i t i c a

de

Vestranya

fos esglaonat, trencat, en zigazaga, hi hauria més solucions.

Treballar la forma de l'immoble, la forma d e ser a la ciutat, és m é s difícil. La societat no és homogènia, cal batrejar les situacions.

T x a t x o parla a m b apassion a m e n t d e l'hàbitat satèl·lit, d'aplicar el principi de la bona d i s t à n c i a . . . D e flexibilitat i varietat.

- Caldria una oferta diversa, com a m b els cotxes. Kn lloc d e c o m p r a r 100 m e t r e s , en c o m p r e s 75 i 2 5 , o 50 i 30.

A m b un p e t i t e s t u d i on pot anar el fill jove, i d e s p r é s tu quan ets gran i n e c e s s i t e s m e n y s e s p a i . K1 a s t i c i t a t i equivalència q u e p e r m e t l'adaptació a situacions variades, i no haver de marxar la g e n t gran. Diversificar, reconèixer q u e el mercat està micronitzat, q u e les n e c e s s i t a t s canvien.

A prop del mercat hi ha les cases de P R O M U S A q u e es v e u e n força bé. Sortim de la Torre Blanca, aglomeració dispersa estil Los Angeles s e n s e autopista. Knllà la residència dels avis, q u e a

França fan davant dels col·legis p e r q u è els agrada v e u r e els n e n s .

C O L L FAVA. - Km fa més bona impressió q u e la T o r r e B l a n c a ; hi ha molt d e v e r d , l ' A j u n t a m e n t ha jugat fort. S e m b l a e q u i l i b r a t . no és tan p a t è t i c c o m allà. Veus? Ks d e foto, el nen a m b bici i la senyora a m b bosses. Però a q u e s t e s terrasses, q u è són? H a u r i e n de ser un espai d ' i n t e r c a n v i , on el nen epie ve suat de jugar s'aturi, abans d'entrar a l'aire calent o fred. A K u r o p a es r e c o n e i x a q u e s t a necessitat.

Km parla de jocs de mirades p e r d u d e s , d ' a q u e s t urbanisme q u e nt> està malament, ordenació del territori millor q u e l ' a r q u i t e c t u r a a m b propostes d'edificis pobres, dels parcs (pic m o t i v e n la g e n t a venir aquí, d e la falta de pisos per j o v e s . . . C o n t e m p l e m la fàbrica v e ï n a del M o n e s t i r , potser s e ' n podria conservar una petita part i fer-hi apart a m e n t s per a nois.

- Vaig ser el primer a parlar d e c o n s e r v a r el p a t r i m o n i , l'any 11. D e s p r é s me n ' a n a -

va a fotografiar els cellers de M a r t i n e l l - q u i n a p e n a , com està a q u e s t ! - i e m m i r a v e n c o m si fos b o i g , e l s d e l Col·legi i la g e n t dels pobles.

Passats els e m b u s s o s - " a i x ò s'ha desbordat absolutam e n t - a r r i b e m a Can Trabal.

Kra la muntanya, ara hi ha cases ostentoses, garatjos oberts i cotxes q u e llueixen fora, disfuncionalitats que la gent potser no v e u . N o està malam e n t ; però, tot i ser de gran luxe, no s'hi ha fet una sola galeria d e serveis, cadascú hi fa la seva. Absurd com la via de c i m e n t per a bicis. "Calia un camí rural, hi sobra molt d'asfalt"... Al poble, només hi faltaven els koats.

H e m d e i x a t e n r e r e la vella alzina astorada, enllà, on e n cara podies m e d i t a r e n sistemes i formes d e vida, c o n e i xements diversos que p e r m e t e n datar l'edat de l'Univers, 14.500 milions d'anys. mesurant distàncies de les estrelles q u e s'allunyen, tot en una expansió accelerada.

Aquí, h o m viu e n cases molt diferents, c o m a q u e l l e s japon e s e s fetes d e silencis.

cinema

parella

ISABKI. SÀfrZ

Pel·liaila: Kntre el amor y el juego Director: Sam Raimi Actors: Kevin Costner, Kelly Preston. John C. Reilly Durada: 137 minuts El pati s'ha esvalotat. Q u è fa un director com Sam Raimi dirigint Kevin Costner en una pel·lícula sobre beisbol?

Sam Raimi va començar de ben jove cultivant el gènere de terror, despertant l'admiració d'un gran sector de públic, majoritàriament jove. Després van venir produccions més adultes. Darkman amb el I aam Neeson anterior a l'èxit tic I.tt llista de Sc/iiudlcr i Francés McDormand. L'any passat va oferir-nos l'n plau scucillo, tic recuperació obligada amb vídeo per aquells que se la van

perdre. Sam Raimi té personalitat. estil i fa les coses a la seva manera, pertany a l'àmbit dels rebels com 'Tim Rurton o els germans Coen (en va ser el coguionista a El gran salto).

C o s t n e r d a r r e r a m e n t no n'encerta ni una. Quasi ens ha fet oblidar q u e va ser Elliot Ness o el protagonista deJFK. Resultat d'aquesta estranya parella que s'ha ajuntat per fer Entre el amor x eljuego: la millor història romàntica vista des de fa t e m p s . Ja era hora! I na història esportiva que esdevé metàfora de vida. L'estil de Raimi es troba a les antípodes de la crispada Vn domingo cuali/uiera de Stone. La interiuntzació domina en cada situació.

Kl tema no és nou, gens mm. però el tractament artístic i tècnic és impecable.

La química Costner-Prcston funciona, un fet essencial en tota història d'amor. Es recupera cl toc Costner, l'actor està contingut, sensible i convincent. Kelly Preston, després de competir amb actrius de primera fila pel paper, ha resultat l'elecció justa.

Raimi s'endinsa en els seus personatges, en el significat de les seves accions, dels gestos més lleugers. Particularment em quedo amb dues escenes sense paraules: Billy Chapel (Costner) assegut a la banqueta mentre reflexiona; a l'altra esrà sol al dormitori de l'hotel després del partit i descarrega la seva tensió. No és l'elecció de les millors perquè cada escena viu per ella mateixa però marquen l'estil, l ' n partit perfecte. una filmació de primera.

/ / •','/ Montserrat C.tddiíeh programa concerts periòdicament FOTO: 1:. F.

Miquel Villalba a Calduch Kl dens programa d'activitats de l'Kscola de Música Montserrat Calduch va comptar una vegada més dissabte passat amb l'Auditori Angel Rodamilans com a escenari d'un concert de piano. Miquel Vi-

llalba va ser l'intèrpret encarregat de dur a terme un recital que es va basaren les peces d'autorscontemporanis catalans i que va rebre una molt bona acollida per part del públic./T. M. S. (SAVI'CI Í;VI )

Cultura

ELS í CANTONS Dijous. 11 de maig del >000

H i s t ò r i >4 : é m j

E x p o s i c i o n s

<?: « m i ,c

Anna Lentsch presenta UEstro Armonico a La Galeria

lÉèto'

T. M. S. ameítm/nAotcan ímltfckmMtSéi L'espai d'art santeugatenc La Galeria va inaugurar dijous passat una individual dedicada a la darrera sèrie de l'artista belga Anna Lentsch: L'Estro Armonico. Es tracta d'un conjunt d'una vintena d'obres realitzades a partir de l'afïció de l'artista per la música, en q u è Lentsch es basa en les composicions d'autors com Stravinsky, Txaikovski, Debussy o Prokofiev per realitzar-hi una interpretació personal. Dos són els elements essencials que intervenen en aquesta recreació de l'artista. D'una banda, un estil pictòric basat en "la rapidesa del traç",

L'entranyable personatge C u t o va ser creat el 1935 pel llavors jove dibuixant Jesús Blasco, e n realitzar una pàgina per a la revista Boliche, titulada C u t o , Gurripato y Camarilla.

L'estil d'aquest treball és d e to humorístic, si bé el grafisme q u e desenvolupa recorda clar a m e n t les planxes nord-americanes dels còmics d e l'època, c o m Flash Gordon d'Alex Raymond, on la utilització d e tinta absolutam e n t negra, s e n s e grisos, contrasta a m b e l blanc d e l paper, remarcant els clarobscurs tan clàssics dels citats còmics.

A la postguerra, Consueio Gil, directora de la revista Chicos, va proposar la creació d'una pàgina setmanal a Jesús Blasco, davant l'oportunitat de treballar a m b sencera llibertat, el qual va acceptar. Va ser d'aquesta manera com C u t o va resuscitar com a personatge e n solitari, a m b noves aventures. Ris camins d e C u t o s'inicien el 1940 e n publicar-se a la revista la primera entrega (El p e q u e n o policia), q u e es desenvolupa a Nova Yok a m b temàtica d e gàngsters. E n aquesta primera aventura s'observa ja u n canvi d'imatge respecte a l'incial C u t o de la revista Boliche; abandona el pantaló curt per uns bombatxos, es col·loca un barret del qual surt un ble d e cabells, o b tenint una imatge d e noi m é s crescut, capaç d'enfrontar-se a problemes m é s complicats.

Salvador V à z q u e z d e Parga o p i n a q u e "la presència a les pantalles cinematogràfiques de Mickey Rooney, un dels actors d e moda del moment, devia influir sens d u b t e e n l'aspecte primer de Cuto, gestos, postures...". A partir d'aquí les peripècies de C u t o se succeeixen arreu del m ó n , d e s de l'exòtica índia amb els seus elefants, feres i trampes pertot, (Sin nimbo, 1941), on per cert passa a vestir

n

pantaló llarg i barret; passant per Alaska (El pàjaro azul, 1942) fins a Egipte (El m u n d o perdido, 1942-43). Aquesta primera etapa s'emmarca e n u n a m b i e n t d e naufragis, tresors ocults, plans secrets, e t c , és a dir, les clàssiq u e s aventures. N o obstant això, C u t o és u n personatge q u e no es pot classificar en un gènere concret p e r q u è la seva temàtica va canviant constantment.

La consagració d e C u t o va arribar el 1945 a m b la publicació de La tragèdia d e oriente.

E n aquesta obra, a m é s d'arribar a la maduresa d e llenguatge gràfic utilitzat (Cuto no tenia res a envejar al còmic publicat en els suplem e n t s dominicals d e la premsa nord-americana), la història q u e desenvolupa consisteix en la lluita contra un tirà dictador q u e pretén fer-se l'amo del m ó n d e s d e la seva fortalesa del Tibet. L'enfocament que realitza del tema, a m b al·lusions a forns crematoris, la crueltat dels esbirros del tirà, afusellaments en massa, bombardejos de petits poblets (Javier Coma compara una escena a m b el bombardeig d e Gernika), e t c , i observem q u e l'època d e la publicació coincideix a m b la finalització d e la Segona Guerra Mundial, per conclurc dient q u e e n s t r o b e m d a v a n t d ' u n a d e les m é s avançades i millor realitzades creacions d e la història del còmic del nostre país.

L e s històries següents, i e n especial E n los dominios d e los Sioux, possiblement un dels millors tractaments d ' u n còmic d e l'Oest q u e s'han desenvolupat, van ser la consolidació definitiva del personatge.

Finalment seria imperdonable oblidar q u e en 1982 Jesús Blasco va rebre el premi Yellovv Kid, una cosa així com el Nobel d e la historieta, a la millor obra d'autor.

CATALONIA CERÀMIC

Rocafort, 112 Barcelona Tel. 93 426 0 0 OB

OBERT DE DILLUNS A DISSABTE

i, de l'altra, un intens i poc usual treball amb els elements que conformen els seus quadres. Teles, papers i cartrons són els suports a sobre dels quals la pintora realitza una particular recerca del volum -"molt complexa", segons la mateixa pintora- a través de l'ús de l'oli shmatting, deixant veure diferents estrats de la matèria i d'una paleta que és invariablement freda. Segons Lentsch, que compta amb obra a col·leccions espanyoles, belgues i nord-americanes, la seva tècnica està destinada a aconseguir "una gran frescor", i és prou versàtil per "ser capaç d'admetre els canvis" per representar "un constant desafiament".

A trrtiis de rasos re/iís i d'exemples, l'ol/efui explica la conducta humana E:X. /..

'Sintonies neuronals' a Paideia El catedràtic de psicologia de la l universitat Autònoma de Barcelona Adolf Tobena va presentar la seva darrera novetat editorial divendres a la llibreria Paideia. Sintonies neitronals es, amb paraules de l'investigador, una obra "destinada

a aportar llum a aspectes de la realitat humana", com els mecanismes de la parla, la intel·ligència, la creativitat artística o la identitat sexual, a traves d'una trentena d'articles publicats a diversos diaris generalistes./T. M. S. (SAN r C K J A I )

»

/

|£d!£lMflGÏNflRÏ

CONEIXEU-NOS, ESTEM AL VOSTRE SERVEI

EXPOVENDES: ; - , ™ : Ora. Sant Cugat, km 3. Cerdanyola del Vallès. Tel. 93 580 15 00 Buenos Aires, 25. Barcelona. Tel. 93 419 08 46

41

Rias i TamX, I ] Trt. SI SW IS 12

• • • • • • •

tantWa del CHt«r, B9 W . 93 674 01 OT

«3»

/ .*

Ceràmica Sanitaris Aixetes Mobles de bany Banyeres d'hidromassatge Accessoris Materials per a la construcció

història % del

còmic

EISJ CANTONS

Economia

42

Dijous, 11 t/e maig del 2000

E q u i p a m e n t s

Hostes o veïns?

S'inaugura Las Lunas, un nou concepte d'habitatge a mig camí entre Fhotel i la propietat Ha calgut una inversió de 1.800 milions de pessetes en tres anys per dur a terme un projecte que ocupa 11.000 metres quadrats i que crearà 22 llocs de treball directes. Dimarts passat, però, va quedar inaugurat finalment Las Lunas Club & Casa, un complex d'habitatges que

T. M. S. - Sant Cugat Tres són només els habitatges que resten per vendre d'un total de 74. Ks tracta de Las Lunas ( lluli & Casas, un complex d'habitatges que. amb la integració de serveis hotelers i lúdics. pretén inaugurar un nou concepte d'habitatge a Sant Cugat. concepte molt estès per altres països europeus, com Anglaterra o França, i als F.stats l'nits.

L'usuari, a banda de comptar a m b el seu habitatge de propietat, podrà gaudir d'instal·lacions com gimnàs, sala de joc i de projeccions, biblioteca, bugaderia i fins i tot oratori, una petita zona per a la pràctica del golf i un servei de transport privat per Sant Cugat. Tot plegat per un preu que oscil·la entre els 35 i els 42 milions de pessetes més 140.000 al mes per fer front als diversos serveis, responsabilitat de la mateixa comunitat de propietaris. Comu-

reuneix en clau de nou concepte els serveis d'un hotel i l'oferta lúdica d'un club d'oci, tenint en compte, a més, que els residents seran també els propietaris de l'espai. Són tres, només, els habitatges que resten per ocupar, d'un total de 74 que, per un preu que ronda els quaranta milions

nitat a la qual pertany Sabadell Grup Assegurador, que ha comprat tres dels pisos per tal d'oferir serveis vitalicis als seus clients. Per la seva banda, la immobiliària Nai Forcadell ha arribat també a un acord amb ASR, la societat promotora del complex, per a la gestió d'alguns dels apartaments destinats a lloguer.

Després de prop de tres anys d'obres, l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, va inaugurar dimarts passat les instal·lacions de Las L u n a s . en un acte en què es van entregar les claus als diferents propietaris i q u e va comptar amb la presència del president d'ASR, Antoni Cierera. Segons Cierera, aspectes com la creixent importància de l'oci, la mobilitat laboral, l'augment de l'esperança de vida i l'elevat ritme que imposa l'actual context socioeeonòmic són elements que propicien noves demandes socials en el terreny de l'habitatge, que poden ser ateses per productes com Las

de pessetes Cmés una q u o t a de 140.000 pessetes al mes per sufragar els serveis), volen "donar resposta a una nova demanda social", segons Antoni Cierera, president d'ASR, la companyia promotora, "que demana més temps per a l'oci" i "viure en un entorn agradable". La

companyia ja té posats els ulls en un espai de 6.000 m 2 a Mira-sol, on pretén dur a terme un projecte similar que s'iniciarà a partir del setembre amb una inversió prevista del voltant de 1.600 milions de pessetes, per a la qual ja estan buscant inversors.

l'.almhk i Marta Ferruso/a van assistirà l'arte inaugural de l/is Lunas FOTO: XAVl l.ARROSA Lunas. És per això que el màxim responsable de la companyia que, amb la societat de capital risc Catalana d'Iniciatives i la Fundació Roviralta, ha fet possible aquest equipament -situat al costat del supermercat amb què compta la companyia Caprabo a Coll F a v a - ja està

pensant en un projecte similar a Mira-sol, tot i que serà totalm e n t de lloguer. Amb una inversió de 1.600 milions de pessetes, Equalia Residencial ocuparà un espai de 6.000 m 2 i és el primer de set complexos que ASR té previst construir a mig termini, amb una inversió

total prevista de 10.500 milions de pessetes.

Cierera va demanar que les administracions "regulin normativament aquest tipus d'espais", atès q u e la seva consideració d'hotel per part de les instàncies publiques obliga a "dotarlos d'equipaments innecesaris".

tingut la voluntat de "millorar s i t u a c i o n s socials a n ò m a l e s , marginals o s i m p l e m e n t insegures". Per l'organització, "és necessari" per a la seva eficàcia q u e el treball social "miri constantment endavant "sense "perdre de vista el conjunt de l'entorn". L'ampliació al context e u r o p e u d e l'horitzó social comú va ser precisament un dels aspectes centrals de la jornada, q u e va comptar amb el vicepresident de la Cambra d e les R e g i o n s del C o n s e l l d'Kuropa, Llibert Cuatrecasas, amb la ponència "El repte de la I n i ó Europea".

La comunicació i l'intercanvi

e n t r e els diferents professionals del treball social va continuar a m b una taula rodona p e r tractar els n o u s d i l e m e s - è t i c s , jurídics i tecnològicsde la tasca dels treballadors socials, a m b els parlaments de la doctora en bioètica Pilar Loncan, el diplomat en treball social Andreu Estela i el director a s s i s t e n c i a l d e l C S S L'Aliança, Pau Sànchez. La directora g e n e r a l de 1TCAS, M o n t s e r r a t C e r v e r a , va ser l'encarregada de tancar la jornada d'aquesta activitat en què "el panorama sociològic condiciona la pràctica de l'activitat professional".

T r o b a d a

La Cambra organitza la III Jornada d'Intervenció Social al Vallès Occidental Els treballadors socials debaten els Reptes i Dilemes de Futur T. M. S. - Sant Cugat -

L'alcalde de Terrassa, Manuel Royes, va ser l'encarregat d'inaugurar dimarts passat la 111 Jornada d'Intervenció Social al Vallès Occidental, que va t e nir lloc a la Cambra Oficial de

Comerç i Indústria de Terrassa, una de les entitats organitzadores de la trobada. Reptes i Dilemes de Futur, el nom deia jornada, és el primer dels actes previstos durant aquest any 2000 per a la c o m m e m o r a c i ó d e l s 40 a n y s d e la p r i m e r a promoció d'assistents socials

formats acadèmicament a l'Kscola de Formació Social Sabadell Terrassa.

Segons l'orcel Ornar, organitzador de la trobada, des d'aquell m o m e n t inicial, la trajectòria tant dels diplomats en Treball Social com dels assistents socials de Catalunva ha

H J S í C A I Y I O N S lYijuits. 11 ilt mai«M

Les empreses:

Economia 43

2000

BFGoodrích

Està entre la mitja dotzena de directius més importants de la multinacional BFGoodrích a Europa i és nat a Sant Cugat. Es tracta de Francesc Busquets (Sant Cugat, 1957), el conseller delegat de la companyia. El directiu, la imatge més propera d'una multinacional que compta 38 plantes arreu del món, es mostra directe en les seves preguntes i pràctic en les seves anàlisis, que inclouen la total confiança, segons diu, que "el treball realitzat durant els darrers anys és un dels actius més importants" a l'hora de plantejar els reptes de futur de la companyia.

Francesc Busquets. Conseller delegat

"A la llarga, la nostra supervivència depèn del respecte a l'entorn" T. M. S. - Sant Cugat - El fet de formar part d'una multinacional afecta l'interès de la factoria pel seu entorn?

- En absolut. BFGoodrích va començar les seves operacions a Sant Cugat amb l'adquisició d'Albus, una empresa de Sant Cugat de tota la vida. Des de l'any 19% fins ara hi ha hagut un canvi important en la transició d'aquesta empresa familiar cap a una multinacional. Dintre de la nostra responsabilitat, és política d e l'empresa ser conscients del nostre entorn i comunicar adequadament les millores que realitzem tant a associacions de veïns com a mitjans de comunicació.

El gran compromís que té BFGoodrích amb aquest entorn respon a la voluntat de consolidarnos a llarg termini.

- Entre aquestes millores hi ha una inversió molt recent...

- Sí, es tracta d'un oxidador catalític, un depurador de gasos que forma part i que culmina tot un projecte d'inversions que s'han anat fent a la factoria de Sant Cugat en relació amb el medi ambient: una planta depuradora, un rentador de gasos, millores elèctriques, etc.

- És segura la planta d e B F -

Goodrích d e Sant Cugat?

- Del tot. La seguretat és un tema absolutament prioritari per a BFGoodrích. Els dos darrers anys hem rebut premis de seguretat seguint criteris federals dels El A, l'adopció dels quals obliga la companyia a seguir unes pautes molt rígides. Formant part d'un sector sensible, nosaltres som conscients que o complim aquestes normatives o no tenim assegurada la nostra supervivència a llarg termini.

- Què és e x a c t a m e n t el q u e es fa a la planta de Sant Cugat?

- Donem resposta a una de les divisions de l'empresa, rontings i tèxtils. En aquest sentit realitzem sobretot polímers acrílics i suavitzants, igualadors, silicones i altres productes per a l'embelliment tèxtil. Moltes d'aquestes són tecnologies molt noves en el mercat, que substitueixen els dissolvents per productes a l'aigua, que són menys agressius.

- En aquest sector, el desenvolupament tecnològic és important?

- Per a nosaltres és molt important. Nosaltres tenim tot un servei d'investigació i desenvolupament a la central dels EUA però també d'uns laboratoris propis.

- Q u i n p a p e r j u g a la c o m -

jançant Ics importacions.

— Va bé el negoci?

- El negoci va bé, i jo diria que està ben consolidat per al llarg termini, fruit de la incorporació de totes aquestes tecnologies al nostre negoci europeu. Cal dir que la planta de Sant Cugat no és només una planta de producció, sinó que s'ha convertit en la central d'una de les dues divisions europees. Aquí hi ha des del servei al client, als laboratoris i a la sintetització d'alguns productes.

Nosaltres no només v e n e m el producte als nostres clients, sinó que els assessorem en el desenvolupament d'aquestes solucions que nosaltres els proposem gràcies a la nostra experiència en el ram.

— Aquest bon r u m b té efectes de l'àmbit local en l'ocupació...

- Efectivament, la plantilla ha augmentat un 25% durant els darrers quatre anys. La majoria de la plantilla ve de Sant Cugat, cosa que fa que ens impliquem més amb el nostre entorn.

— Quins beneficis obté la companyia pel fet d'estar instal·lada a Sant Cugat?

- Sant Cugat és una ciutat molt atractiva, que a banda de ser una ciutat residencial, hi ha un important polígon industrial. La nostra situació és totalment estratègica quant a comunicacions viàries amb les ciutats espanyoles i franceses.

— Com canviaran el negoci les te de 1996, la companyia ha augmento/ un 25% la plantilla E.XAVI1ARROSA noves tecnologies? petència en aquest sector? lluitat més vegades i has obtingut - Nosaltres accedim a una in- Sempre hi ha una forta com- un profund coneixement de les t r a n e t pròpia q u e c o n n e c t a p e t è n c i a , p e r ò les e m p r e s e s necessitats dels clients.

27.000 persones de la companyia anem tendint a especialitzar-nos — Aquests productes han obert actualment i que facilita molt les en el q u e sabem fer millor i din- negoci a molts mercats? nostres comunicacions. Amb tre d'un negoci tens tant uns sec- BFGoodrích té un gran mer- aquestes cada vegada importa tors amb molta competència com menys on estàs físicament i sí tecat Als EUA, estem molt forts. A d'altres on has aprofundit més, nir una resposta ràpida cap als Europa estem en procés d e conmoltes vegades pel fet que hi has clients. solidació i entrem ara a Àsia, mit-

F o r m a c i ó

I n t e r n e t

Dream Comunicació, de Sant Cugat, obre un nou portal comercial

La Cambra de Terrassa organitza un seminari sobre l'impost de societats

CanalMP.com oferirà informació i productes audiovisuals T. M. S. REDACCIÓ

-Saat Cagat -

CanalMP.com és el nom del nou portal dedicat al comerç audiovisual q u e ha posat en marxa r e c e n t m e n t l'empresa santeugatenca Dream C o m u nicació, i a través del qual els internautes podran accedir a tot t i p u s d ' i n f o r m a c i ó i d e productes audiovisuals, ja que es preveu també la propera inauguració de diverses botigues virtuals. Aquests centres formen part d'un pla d'implantació a m b el q u e la companyia pretén oferir p u n t s d e venda virtuals i un servei de pagament

m i t j a n ç a n t c r è d i t s als s e u s clients, q u e tindran a l'abast electrodomèstics i serveis d e reparació, però també aparells electrònics i informació destinada al consum, entre molts altres productes.

Cineencasa.com, Precioweb.com o Unosolo.com són els noms d'algunes d'aquestes botigues virtuals, entre les quals es troba la de la Fundació Miró de Barcelona, que es troba sota la gestió i el m a n t e n i m e n t d e Dream Comunicació i q u e posarà a la venda al voltant de 200 productes inspirats en la seva col·lecció p e r m a n e n t , e n t r e obra gràfica, material pedagò-

gic, joguines o roba. El servei q u e ofereix l'empresa santeugatenca a través de totes aquestes botigues requerirà l'obtenció d'una targeta amb crèdit per efectuar les compres on-line. A més, els usuaris del portal podran accedir a una targeta d e soci q ú e permetrà obtenir descomptes en les sales de Cinesa, com les situades al Teatre-Auditori d e Sant Cugat, i en les botigues virtuals de l'empresa, així com també en la subscripció a la revista d'aquest canal.

La consulta de determinats enllaços d'aquest permetrà obtenir també punts virtuals que es podran canviar per regals.

La Cambra Oficial de Comerç i Indústria d e Terrassa té previst organitzar durant la segona quinzena de maig un seminari sobre la liquidació de l'impost de societats. Aquesta nova proposta, que se suma al dens programa de formació continuada que ofereix l'entitat vatlesana, té com a objectius, segons els seus responsables, "donar a conèixer aspectes teòrics i pràctics de la tributació de les persones jurídiques".

D u r a n t la mitja d o t z e n a d e sessions q u e ocuparà el curs - d ' u n total de 18 hores-, es re-

visarà la normativa reguladora d e l'impost incidint fonamentalment en la confecció de la liquidació de l'impost de societats. El temari preveu incloure també l'anàlisi de les diferències permanents i temporals que es generen entre la normativa mercantil i la fiscal, determinant la base imposable, així com l'explicació del règim d e d e d u c cions a la quota*aplicable a l'exercici de 1999.

El seminari, impartit pel cap de la dependència provincial de Gestió Tributària d e Barcelona, Àngel Gonzàlez, està destinat a persones a m b responsabilitats dins de la gestió tributària i té les places limitades.

EIS 4 CANTONS

Immobiliària

44

I1l,iilll<. II //( lllni'i (l'i -

ALQUILER PISOS Pisos a estrenar (Entrega final de mayo) C/ Castillejos, esquina c/ Sant Marti (Z. Centro). Varias superfícies: desde 75 a 86 m2. De 2 y 3 hab., 2 bahos, amplio salón-comedor, cocina-officce, armarios empotrados, parquet, calefacción a gas natural, pàrquing, tastero, planta baja y àtico con amplias terrazas de 48 y 75 m2 desde 85.000 Z. Monasterío Superfície: 80 m2, 2 hab. dobles, bano completo, amplio y luminoso salón-comedor, cocina equipada, lavadero, totalmente exterior, calefacción a gas natural, suministros contratados y plaza de pàrking. .75.000

'Endavallada. 2 1 bx • Tat, » 3 5 * » 4 5 6 6

P I S O S EN

VENTA • FGC. Obra nueva de pisos y àticos dúplex den 3 y 4 hab., pàrking incluido desde 32,630 M • Unifamiliares. En construcción, solar 600 m2 y 2 plantas 36 M • Can Cortès. Unifamiliar, solar 1080 m2, 285 m2 construídos, piscina, vistas, sol y garaje 78 M

Y MUCHÍSIMOS MAS, üLLÀMANOS YAÜ

C/ Valldoreix, 5 8 • Tel. 93 5 8 » 7 3 7 4 - 93 5 8 9 « 1 6 1

i w • : • • • • ms^mm m im.·m * i

VENTA

• Z. Pollancreda. Apto. 60 m2, 1 dorm., sal.com. 25 m2, coc. amer., z. ajardinada c/ z. i n f a n t i l . . . .21 M • Z. Centro. 70 m2, 2 dorm., bano, calefac. a gas, sal.-com. 17 m2. Bien cuidado 24,5 M • Coll Fava. 80 m2, 2 dorm., b., calef. a gas, com.-sal. 18 m2, trza., z. com./ampliosjard. y piscina . .25 M T O R R E S EN

ALQUILER • Quatre Cantons. Perfecto, 55 m2, amueblado, sol todo el dia, vistas y calefacción 70.000 • Rbla. del Celler. 4 hab., 2 bafios, amueblado, cocina-office y parquet 110.000 • Coll Fava. En perfecto estado, parquet, sol tot el dia, z. com. con piscina, pàrking y trastero .150.000 • Mira-sol. Unifamiliar 180 m2 const. con jardin 400 m2, sol, piscina y garaje 200.000 • Pla del Vinyet NUEVO A ESTRENAR, 103 m2 + jardin 41 m2 + 49 m2 terraza y sol 250.000

VENTA

• El Colomer. Adosada, 160 m2, 3 dorm., b., aseo, calef. a gas, com.-sal. 26 m2, jard. privado 30 m2, terraza 12 m2, estudio 20 m2 48 M • Res. Estación. Adosada, 153 m2 + terrazas 30 m2 + jardin 47 m2, 4 dorm., 2 b., aseo, z. residencial.

Bien cuidada 50 M

ALQUILER • A estrenar, junto FGC. 3 dorm., comedor-salón, coc.-off., bano comp., aseo c/ducha y calefacción. Mucha luz y sol 123.000 + gastos • A estrenar, junto FGC. 3 dorm., comedor-salón, coc.-off., bano comp., aseo c/ducha y calef.

Mucho sol y luz. Perfecto estado 103.000 + gastos • Junto FGC. 4 dorm., comedor-salón, 2 banos comp., amp. trza., z. comunitària c/pisc.

Perfecto estado 1 0 0 . 0 0 0 + gastos VENTA • Zona Edèn. A estrenar. 3 dorm. c/ arm. emp., amplio sal.-com., coc.-off., 2 b. comp., vestidor, lavad. y trast.. Acabados de calidad: parquet, màrmol, z. com. c/piscina .28,35 M • Ctra. Cerdanyola (cerca Monasterio). 3 dorm. (2 dobles), com.-sal., c o c , lav., bano comp. reform., terraza, calef. y aire acond. Mucha luz. Buen estado 23 M • Mira-sol. Torre. 140 m2, terreno 440 m2, 4 dorm., com.-sal., coc, b., aseo. M. sol 37, 75 M

II' 1ErjWirg]Pl|gnj|inniMWrl

• • Junto al Pinar. Parcela 975 m2, califïcaciòn 20 a/10. Es edificable en el acto 30 M • Junto al Pinar. Casa indiv. 4 hab., com., coc. y b. completo. Solar 685 m2. Z. Alta y soleada . . .40 M • La Floresta , junto Estación. Local 108 m2, dividido en 2 salas y terraza 50 m2. Céntrico 100.000 • Golf. Piso de lujo, 5 hab., saL-com. amp., coc.-off., 2 b., 2 trzas., z. com. c/piscina, 2 pi pk + trast., calef., parquet, muy soleado y con vistas .275.000 • Can Rosas. 2 Torres ind. alto standing, 4-5 hab. dob., amp. saL, jardin y pisc, antena sat., alarma, aa, parada autocar colegios internac. 500-750.000

ALQUILERES • C/ Joan Oliver: 70 m2 - Com. Sal. - Coc. - 2 Dorm. Calef. - Ase. - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc. comunitària 110.000 • Coll Fava: Bajos con terraza. Nuevo a estrenar. 85 m2 - Com. - Sal. - Coc. - 3 Dorm. - Bano.

- As. con ducha - Ase. - Calef. - Jard. y Pisc. comunitària 120.000 • C/ LI. Companys: Apto. amueblado - 45 m2 - Com.-Sal. - Cocam. - 1 Dorm. - Bano . . . .65.000 • C/ Monasterío: 100 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 4 Dorm. - 2 Ban. - Calef. - Ascensor 65.000 • C/ Oriente: 60 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Bano - Trast. - Pk. 1 Coche 65.000 • P. del Hospital: Amueblado - 65 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Bano - Ase. - Calef. . .75.000 • Coll Fava: 85 m2 - Com.-Sal.- Coc. Off. - 3 Dorm. - Ban. - Aseo con ducha - Calef. - Ase. - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc. comunitària 110.000 • C/ Joan Oliver: 70 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Calef. - Ase. - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc. comunitària 100.000

VENTAS • Obra nueva en z. tranquila. Àtico 4 hab. (3 dobles), terraza 16 m2, solàrium 42 m2, 2 banos, acabados de calidad, calefacción, cerramientos aluminio, doble acrist., pàrking, jardin com. y piscina 44 M • Obra nueva. Solo 6 vecinos, 3 hab. dobles, una de estudio, terraza, 2 bahos, salón 25 m2, suelos màrmol, todo exterior, perfectos acabados, zona comunitària, piscina y pàrking en precio 47 M • Obra nueva z. Creu Roja. Planta baja, jardin 65 m2, 3 hab. dobles, 2 banos, trza.-velador, cerramientos aluminio, doble acrist., etc, pàrking, z. comunitària con piscina. Pocos vecinos 50 M • PI. Rafael de Casanovas. Amplio piso 5 hab. (dobles y suite), dos bahos y aseo, salón-comedor con chimenea, cocina-office 22 m2, cerram. aluminio, doble acristal, tot. exterior y 2 pi. pàrking 59 M • Pla del Vinyet. Gran piso 4 hab., 2 bahos, aseo, coc.-of., tot. exterior, pi. pàrking y trastero . . .46,99 M • Ctra. Cerdanyola. 90 m2, 3 hab., b. y coc, alto, b. orientado, com. muy amplio y ascensor 21,5 M • Rbla. del Celler. 3 hab., bano y aseo, trza., 80 m2, calef. Falta actualizar, muy tranquilo 26,5 M • Z. Mira-sol. Impresionante casa 350 m2 + golfas, 5 hab. (3 suites), garaje, cocina, espectacular. 40 m2.

Buenos acabados 99 M

• 362 - Monasterío. Piso 90 m2, 4 dormitorios, bano y aseo, cocina-office, lavadero, todo exterior, balcón 5 m2, todo reformado, alto, con ascensor 20,5 M • Torreblanca. Piso 65 m2, 3 dormitorios, ascensor. A reformar 14,7 M • Vinyet. Planta baja 130 m2, 3 dormitorios, 2 bafios, 2 amplias terrazas, pàrking y trastero, zona comunitària. Todo, reformado e impecable 44,2 M • 3 6 1 - Coll Fava. Àtico 120 m2, 4 dormitorios, 2 bahos, cocina-office, suelos de parquet, terraza 15 m2, 2 plazas de pàrking y trastero, zona comunitària y piscina. A estrenar 38,8 M • 319 - Vinyet. Piso 150 m2, 4 dormitorios, cocina-office, terraza 10 m2, pàrking y trastero, zona comunitària con piscina, posibilidad de buhardilla 43 M • 367 - Rius i Taulet. Piso 110 m2, 4 dormitorios (3 dobles), 2 banos, salón 25 m2, cocina 15 m2, terraza 10 m2, suelos de gres y parquet. Para entrar a vivir 29,4 M • 373 - Estación. Piso 100 m2, 4 dormitorios, bano y aseo, terraza 10 m2, suelos parquet, calefacción, pàrking 2 vehículos 30 M

• Can Cortès. 2 solares de 1.379 y 1.245 m2, en plena Sierra de Collserola, sol y vistas 17-20 M • Mira-sol. Solar 500 m2, calif. 20 a 10. Incluye proyecto arquitecto y permiso ayuntamiento .28 M ' Can Montmany. Torre individual 200 m2, 5 hab., saLcom., 2 b. + aseo, garaje 3 pi. y solar 724 m2 .58 M > Bellaterra. Torre individual 412 m2, 5 hab., 3 b., estudio, garaje 4 pi., sala juegos y solar 1.000 .75 M > La Floresta. Torre ind. c/ inquilinos, 2 viviendas indep. de 3-4 hab. Solar 400 m2 45 M 1 Centro. Piso 85 m2, 3 hab., sal.-com., coc. , b. com., balcón, luminoso, calef. y ascensor ,21,5M

Av. Rius i T a u l e t . 3 3 *

Tet.

«bla. del Celler, 2 • TeU 93 5 8 9 OO 6 6

E L L

Cl PISOS • Ctra. Cerdanyola. 75 m2, 3 dormitoris i ascensor • Pla del Vinyet. 84 m2, 2 dormitoris, pàrquing (2 c.) i piscina • Ctra. Roquetes. Baixos, 85 m2 + 80 m2 terrassa i pàrguing (2 c.)

• Av. Catalunya. Àtic triplex, 105 m2 + 50 m2 terrassa, 3 dormitoris i 2 banys • C/ Sant Eduard (Eixample). Àtic dúplex, 175 m2 i pàrquing • Can Picanyol. 200 m2, 2-4 dormitoris, 3 banys i pàrquing (2 c ) UNIFAMILIARS • La Floresta. Solar 1.200 m2 i casa 90 m2 • Valldoreix (Montmany). 227 m2 i 3 dormitoris dobles • Valldoreix (Mas Fuster). 235 m2, 4 dormitoris + estudi + garatge • Valldoreix (Montmany). Solar 750 m2, casa 255 m2 + terrasses • Mira-sol (Can Rosas). 500 m2, solar 1.400 m2 i garatge (4 c.)

16 M 31,5 M 37M 44 M 60 M . .75 M 35 55 65 89,25 160

M M M M M

V E N T A DE T O R R E S • Z. Estación. 240 m2 solar, 50 m2 edificados • Z. Privilegiada. Adosada 190 m2, zona com., piscina • Z. Col. Maragall. Adosada esquinera, 170 m2, 93 m2 jardin • Mira-sol. Finca senorial, 280 m2, 800 m2 solar

37 M 44.2 M 46 M 78 M

V E N T A DE P I S O S • Rubí. Casco antiguo. 56 m2 + trza. pk

16.8 M

ALQUILERES • Ctra. Cerdanyola. 70 m2, 3 hab. Reformado • Z. St. Francesc. Reformado, 4 hab • Estación. 90 m2, 3 hab. Reformado • Colomer. Adosada alto standing con ascensor, 4 h + estudio + pk 5 pi., jardin

Sanfiaao Ru«1ftal. 32..» Tal. 9f.3...6.7S. 1 0 1 0

65.000 80.000 90.000 300.000

R1»S i Taulet. 4 • Tel. 9 3 6 7 4 12 4 1 - 9 3 6 7 4 13 6 6

B I L I A VENTA • Nueva promoción "Les casetes de Can Ravella". Casas adosadas, de 290 m2 a 300 m2, en tres plantas. Planta sótano: pàrking 2 coches, trastero y sala dea juegos. Planta baia: sal.-com. 50 m2, coc.off., hab. y bano. Jardin y terraza de 70 a 200 m2. Planta l : 4 hab. dobles y 2 bahos . . .desde 62 M • Dúplex en Parc Central. 128 m2, trza. cubierta, salón-com., coc.-off., lavadero, 4 hab. (1 suite) cpn armarios emp. 3 bahos, mucho sol, solo 8 vecinos, pàrking, trastero y z. com. /piscina .50 M • Atico en Parc Central. 150 m2 vivienda, 100 m2 de terraza ajardinada, orientación sur, mucho sol, excelentes vistas, salón-comedor 40 m2/chimenea, coc-off., bodega-despensa, lavadero, 4 hab. dobles (1 suite)/armarios emp., 2 banos y pequerio estudio. Ocupa toda la planta del edificio. Solo 7 vecinos, 2 pi. pàrking, trastero, sala y piscina comunitària 78 M . Local comercial. 85 m2, esquinero

ALQUILER mucha .p.^

. Ofldnl. i K V n ï r i ; . dVOalt ( B a r X a j , parquet y aire acondicionado 150.000

parc CentraL 3

habitaciones . .195.000

• Piso Parc Central 4 habitaciones . .225.000 • Piso Coll Fava. 3 habitaciones 120.000

VENDES • Z. Centre. 70 m2, menjador, cuina, safareig, 3 dorm., bany reformat, sol i vistes

21 M

• Z. Rbla. del Celler. 75 m2, terrassa 40 m2, 3 dorm., bany, aseo i pàrquing. Per entrar a viure .30, 5 M • Z. Estació. 100 m2, 4 dorm., bany, aseo, tot reformat. Per entrar a viure

32 M

• Dúplex-Z. Centre. 220 m2, nou a estrenar, 5 dorm., 3 banys i terrasses de 75 i 12 m2

90 M

• Mira-sol-Z. Casal. Unifamiliar. En construcció, vivenda 220 m2 i solar 430 m2

63 M

• Adossada-El Colomer. Cantonera 300 m2, jardí 125 m2 amb piscina, 5 dorm i estudi • Unifamiliar-Valldoreix. Vivenda 240 m2, solar 980 m2, 4 dorm. (1 suite) i piscina

85 M 140 M

HER

I M D E S A

F I N LIQ U E S

PISOS • Rubí-Ca n'Oriol. Ref. 1527. 84 m2, 3 hab., 2 dobles, bano y cocina imp. galeria, ascensor, calefacción, puertas embero, ventanas aluminio. Muy soleado. Ideal parejas 12 M • Rubi-Nueva. promoción z. Mercado. 90 m2, 3 hab., pàrking opcional y tastero, muy soleados. Acabados V calidad. Últimos pisos a la venta desde 17, 52 M • Rubí Norte. Ref. 1452. 138 m2, 3 hab., bano, aseo y cocina imp., terraza, balcón, ascensor, calef., puertas embero, ventanas aluminio. Impecable 26,5 M • Rubí-Can Fatjó. Ref. 1201. 80 m2, 3 hab., bano y cocina impecable , terraza 70 m2, ascensor, calefacción. Impecable 21 M CASAS Y TORRES • Rubí-Can Mir. Ref. 2752. Torre 134 m2, 4 hab., bano, aseo y 2 cocinas bien, parcela 550 m2, terreno llano.

Impecable. Para entrar a vivir 19 M • Rubí-Nueva promoción Can Roses. Casas unifamiliares 220 rji2 + 90 m2 jardín, 4 hab. dobles, 3 banos a comp., aseo, ascensor, garaje 2 plazas. Acabados l calidad. Últimas casas desde 33,5 M Cervaot«s. 5 2 . Rubf •

Tel. 9 3 6 9 7 4 5

VENTAS • Valldoreix. Casa 145 m2, 4 hab. (1 de 25 m2), 2 b. , sal.-com,, cocina, terraza y solar 630 m2 . .42 M • PL Augusta. Piso 150 m2 útiles, 4 hab. dobles, 2 bafios, sal.-com. 45 m2, coc.-office, terraza, 1 pi. pàrking. Acabados l a calidad. Perfecto estado 44,5 M • C/ Bergara. Piso 150 m2, 3-4 hab., 3 b„ sal.-com, 40 m2, coc.-off., trza. 20 m2, 2 pi. pk, trast., z. com. c/ piscina. Comp. reformado, parquet, aire acondicionado en salón-comedor 67 M • Z. Golf. Torre 340 m2, 4 hab. (2 suites), 3 banos, aseo cortesia, sal.-com. 40 m2, sala-estar 30 m2, terraza, bodega, garaje 2 c. y jardín con piscina. Solar 700 m2 95 M • Bellaterra. Casa singular, 315 m2, vivienda 1 sola planta, 4 hab. (1 suite con vestidor) + hab. Servicio con bano, 3 bafios, sal.-com. 45 m2, coc.-office, terraza, garaje, bodega, jardin con piscina. Magníficas vistas. Solar 1.700 m2 110 M • Valldoreix. Torre 400 m2., 5 hab., 3 bafios, aseo, sal.-com. 40 + 20 m2, buh. 40 m2, garaje, sala a juegos, trastero, jardin muy cuidado c/piscina. Solar 900 m2. Perf. estado. Acabados l calidad. 125 M

lj°3

62

l i m · K f l K ^ ^ H » M f l B •J PISOS • Rius i Taulet - En construcción, dúplex 130 m2 + 26 m2 terraza 39,5 M • 087 - Rbla. Celler. 3 hab. (antes 4), bano, aseo c/ducha, calefacción y terraza 80 m2 25 M • 131 - Z. Monasterio. 75 m2, 3 hab., bano, ascensor y gas natural Solo 15,5 M • 137 - Parc Central Bajos 117 m2, salón 30 m2, 3 hab., 2 b., jardín 40 m2, pk, soleado. Ant. 2 arïos .43 M • Can Gatxet 100 m2, 3 hab., 2 b., t. ext., parquet, aire acond., 2 pk, trastero y piscina com. .40,750 M TORRES ADOSADAS • 114 - Z. Estación. Adosada, garaje 2 c, z. lavado, 3 hab., estudio, piscina com. Perf. estado . .48,3 M • 014 - Z. residencial. Adosada a estrenar, diseno exc, garaje 2 c, 3 hab., 2 b„ 1 a. 1" calídades . .59 M • 138 - Z. Can PicanyoL Adosada, salón 35 m2, 3 hab. 2 b., 1 a., despacho, estudio, a.a. y pisc. com. .69 M Av. Lluïs Comoarws. 8 • Tel. 9 3

587 89 90 - 93

F I

589

26

VENDES • Parc Central. Pis 2 hab., 2 banys, cuina-ofh'ce i jardí 55 m2, P-3215 • • • • •

• Creu Roja. Pis 3 hab., bany + aseo, saló-menjador, terrassa i pàrquing. P-3010 • Centre. Obra nova. 2, 3, 4 hab. i àtics

D o s d e Maig.

I

N l»

LLOGUERS

VENDES

• Pis pL Sant Francesc. Nou, 3 habitacions, bany, aseo i calefacció (totindós). 80.000 • Pis planta baixa. Parc Central, 2 hab., bany, calefacció, tot exterior, 150 m2 jardí privat, pi. pàrquing i traster (tot inclòs) 125.000 • Pis a prop Estació. 4 habitacions, bany, aseo, tot exterior i calefacció 90.000

• • • • • • • • • •

• Casa a El Colomer. Adossada, 3 hab. grans, bany, aseo, calefacció, pàrquing, jardí particular . . . . 45 M • Pis nou a estrenar. A prop estació, 4 hab., 2 banys, parquet, pàrquing, traster, calef, exterior, llar de foc . . . 37 M

Valldoreix. «O * Tel. 9 3

674

67

IS

- 93

589

33

Pis z. Estació. 4 dorm., 2 banys, saló-menjador 35 m2, tcuina 126 m2. Impecable 32 M Pix z. Golf. 4 dorm. 2 banys.saló 30 m2, terrassa, 2 pi. pàrquing, traster. i vistes 49 M Àtic tríplex. Cèntric 3 dorm., 2 banys, lavabo, terrassa 60 m2 i vistes, Impecable 43 M Adossada cèntrica. 3 dorm., bany, lavabo, Mançarda, z. rentat, pàrquing, traster i terrassa . . . 41,5 M Adossada c/ Àlvarez. Costat estació, 4 dorm., 2 banys, lavabo, ascensor, pàrquing i t r a s t e r . . . . 65 M Torre ctat. Montserrat Solar 900 m2, 5 dorm., 2 banys, celler, calefacció i vistes 30 M Torre Valldoreix z. Estació. Solar 1000 m2, 7 dorm., 3 banys i calefacció a gas. Bon estat 68 M Torre alt standing. Solar 950 m2, casa 575 m2, 7 dorm. (3 suites), 4 b, lavabo i piscina 155 M Despatx cèntric z. Creu Roja. 100 m2 amb 5 divisions i molta llum 24 M PLACES DE PÀRQUING en diverses zones en VENDA o LLOGUER

I M M O B .

DESDE 20.720.000 ptas.

^^^^^m^m^tis^sm»MMMimmmMmm;s&m:

Plaça Octavta, 4 - 9 3

LLOGUERS

TORRE EN

• PL Mas Roig (Valldoreix). 80 m2, 3 habitacions, cuina i bany complets i jardí

62.000

• Pg. Mimosa (La Floresta). Unifam. 110 m2, jardí 200 m2, 3 hab., cuina i 2 banys Perf. cond. . 160.0000 • C/ Gorina. 60 m2, 3 habitacions, cuina i bany complet

60.000

• C/ Carme. 70 m2, 3 habitacions, cuina i bany complet

54.000

• Ctra. Cerdanyola. 95 m2, 4 hàbit, cuina i banys nous, calef. a gas nova i pintat de nou

85.000

• LocaL C/ Adrià Gual (Roquetes-Can Magí). 76 m2

45.000

• LocaL C/ Torrent de l'Alba (Rubí). 100 m2, al costat del mercat 674

100.000 14 9 1 - 93

674

60 M

OO

&

S E R V I C E

• Casa adosada. Esquinera seminueva. Sup. const. 170 m2 jardín, 100 m2, 2 pk, salón, coc.-office, aseo, lavad., 3 dormit., 2 bafios, estudio, terraza 46 M • Casa adosada. Esquinera junto FGC. Sup. const. 250 m2, jardín 110 m2, salón, coc.-office, lavadero, aseo, 4 dorm., 2 bafios, 3 pàrking, trastero 56 M • Casa adosada. Zona Colomer. Sup. const. 250 m2, jardin 35 m2, salón 35 m2 c/chimenea, aseo, coc.office, 2 pk, trast., lavad., 4 dorm., 3 banos, estudio, terraza, z. comunitària c/piscina 57,8 M • Casa individual. Cerca FGC Valldoreix. Sup. const. 300 m2, jardín 800 m2, 2 pàrking, trast, lavad., 2 bafios, 4 dorm., estudio, salón, coc.-office, z. com. c/piscina, frontón, columpios 72 M • Piso frente Kampió. Sup. const. 110 m2, trza. 10 m2, salón, coc.-off, 4 dorm,, 2 b 28,5 M • Piso Rius i Taulet Sup. const. 150 m2, trza. 15 m2, salón, coc.-office, lavad., 4 dorm., bano, aseo, reformado, parquet, pàrking 40,95 M • Àtico tríplex. Zona estación. Sup. const. 280 m2, 4 terrazas, salón c/chimenea, comedor, coc.-office, lavad., 5 dorm., 3 banos, aseo, estudio, 2 pàrkings, trast, z. comunitària c/piscina 84,9 M

• J u n t o FGC • Pisos y àticos • 2 y 3 hab. + estudio • Acabados de l a calidad

• TeL, 9 3

589 84

68

NUEVA PROMOCIÓN

Av. U u í s Companys. 22

25. Tel. 93

N M A

I D E N T E

F I N

26,5 M Des de 34,4 M

• Pinar. Unifam. en construcció, jardí 600 m2, 5 hab. + estudi, saló, cuina i pk 2 pi. C-943

43

VENDES

38,850 M

Coll Fava. Pis 3 hab., 2 banys, cuina-office, orientació sud i pàrquing. P-3217 40,8 M Estació. Pis 3 hab., bany, saló-menj., parquet i ascensor. P-3081 28,5 M Rius i Taulet. Pis 5 hab., 2 banys + aseo, saló-menj., cuina-office, pk i 2 terrasses. P-3082 . . .46,5 M Parc Central. Pis 3 hab., 2 banys + aseo, saló-menj,, cuina-office, pk i piscina comun. P-3124 . . .43 M Centre. Pis 3 hab., 2 banys, cuina, ascensor. A reformar. P-2972 21 M

14

97

5 8 ^ 5 4

VENTA

54 •

674 84

03

chada a 2dos calles

• Valldoreix. 200 m2 edificados, 5 hab., bano, aseo, com.-living con terraza, perf. estado, garaje y solar 728 m2 58 M P À R K I N G S en venta y alquiler • Z. Quatre Cantons Plazas dobles y senzillas

SOLAR

SOLAR • Valldoreix. 1.000 m2, cerca estación y

56 M

• Valldoreix. 1.300 m2, fachada a 2 calles .40 M Equipamiento

• Valldoreix. Junto ant. Hotel Rusinol, 2.200 m2, apto residència g e r i à t r i c a , c l í n i c a , colegio, etc.

S O L A R E S EN V E N T A

VlUà. \ -

93

fa-

Industrial

• Salida túnel Vallvidrera/Chic, fachada ronda, edificio 3 plantas y 4.500 m2 de techo.

l o c a l 8 ( e n t r a d a p e r Or. M u r i l l o , 2 1 ) * T e l . 9 3

674 88

OI

JKC T O R R E S EN

VENTA

LLOGUERS

• Sant Cugat Casco urbano. Completamente restaurada, 4 habitaciones + estudio, gran cocina, 3 banos, patio interior. Buena zona 65 M • Valldoreix. 227 m2 const., salón 41 m2, 4 habitaciones, 2 banos, coc.-office, calefacción, perfecto estado, garaje. Parcela 690 m2 52 M • Valldoreix. Nueva construcción, 287 m2 edif., solar 600 m2. pk 2 coches, 4 habitaciones, 2 bafios, aseo y cocina completa 76 M • Valldoreix. 2 torres nueva construcción, 1000 m2 parcela cada una, 276 m2 edificados, pk 3/4 coches, gran salón, 4 habitaciones, 3 banos, calefacción y buenos acabados 76 M Tasaciones gratuitas. Necesftamos torres y terrenos para cubrir demanda de nuestros clientes.

RbLa. M s . C i n t o V e r d a a u e r .

M

19. Valldoreix

• Tel. 9 3

590 03

79

PISOS • Ocasió! Pisos nous per estrenar a Coll Fava. 3 hab., 2 b. comp., saló-menjador, cuina moblada, safareig, terrassa, pi. d'aparcament amb traster, piscina i jardí comunitari Des de 87.000 • Rbla. del Celler. Pis en edifici nova construcció, 3 hab., 2 banys complets, saló-menjador, cuina moblada i plaça d'aparcament 125.000

LOCALS • Av. Francesc Macià (Coll Fava). 55 m2, ideal per a negoci.

• Molt cèntric. 32 m2.

PÀRQUINGS • Rbla. del Celler. En venda o lloguer.

VENDES OFICINES • Despatx. A 100 m2 Monestir, 52,25 m2 + 18,07 m2 terrassa 15 M

msmtmM^ifmamtasa^m

A

VENDA PISOS • Ref. 176. Z. Torreblanca. 110 m2, 4 hab. (1 suitte, 2 dobles, 1 indiv.), 3 banys, aseo, pàrquing, z. comunitària i piscina 39 M • Ref. 159. Z. Centre. Àtic dúplex, 1 hab., estudi, bany, terrassa i solàrim 31 M • Ref. 172. Z. Ribatallada. 4 hab. i 2 banys (m. bon estat), aseo, exterior, pk, traster i terrasa . . .47 M • Ref. 118. 3 hab., 2 banys, saló-menjador, cuina-office, terrasa, pàrquing, jardí com. i piscina . . .40 M V E N D A CASES I TORRES • Ref. 177. Z. Can Barata. Casa amb parcela 500 m2, 1 hab. amb vestidor, piscina, jardí, barbacoa, possibilitat d'ampliació 23,9 M • Ref. 166. Casa adossada 180 m2, 3 hab., 1 suite, 2 banys, 1 aseo i acabats la qualitat 59 M LLOGUERS • Z. Centre. Pis 4 hab., 2 b., menjador, safareig, 2 pk, trsa. 100 m2, z. com. i piscina 250.000 Dr. M u r i l l o . 6 . S a n t C u e a t * T e L 9 3

675 62

75

- Empresa germano espanola de Servicios Inmobiliarios TENEMOS LA VIVIENDA A SU MEDIOA iQué hacemos?

Ofrecemos un servicio de alquiler y venta de pisos y casas de alto standing.

Nuestra selección cuida especialmente el buen estado de cocinas y bafios. ttomo trabajamos?

Nuestra filosofia de servicio se basa en cuatro pilares bàsicos: • Calidad • Rapidez • Eficàcia • Trato y seguimiento personalizado iDónde operamos?

En Barcelona, Pedralbes, Sarrià, Tres Torres, Eixample, Ciudad-Diagonal, Sant Just SANT CUGAT, Castelldefels, Sitges y en el Maresme. ^Nuestros clientes?

Multinacionales, Entidades lïnancieras y Consulados. tldiomas?

Alemàn, inglés, francès, holandès, italiano, catalàn y castellano.

HCMOS ALOJADO A MÀS Oi 100 FAMÍLIAS BXTRANJERAS A SANT CUGAT

:BfettranJ..;R.dz»1;<i«...»..;;Ra:rt:fetoir>a.».;;,T»l. 9 3 .&0.*..::5:B>.2o

Salut

46

¥1S Í (AYIT >i\S mimis. // ,/,• m,u:i,/,-/ .\ h>,

Medicina i Salut GUIA

MEDICA

Centre de Rehabilitació

HGC. Urg. 24 h, domicili. « « 3 58039 28 «609331080

Geriatria GERVAL, GERIATRIA DEL VALLÈS SL Atenció a persones grans en et seu domicili. Assessorament a llurs familiars. Gestió de residències i altres recursos. Infermeria. Formació: C/ Àngel Guimerà, 3.

W 93 67408 04

SUSANA NICOLETTI Sant Antoni. 74 W 9 3 6 7 4 74 3 7

Cirurgia DR. FERNANDEZ LAYOS Cirurgia general, aparell digestiu. ASCPreviasa-Sanrtas.

Av. Torre Blanca. 2-B. 2n. Al

INPROSS Atenció i companyia a persones grans.

"CANGURS" avís i nens, control de malatts, ajuda a la llar. trastorns especials Salut i reserves a domicili.

Av. Torre Blanca. 2-8, 3r. desp. 11112. » 9 3 5893967

•B 93 589 47 00

Dra. MONTSERRAT GARRIGA Metge de capçalera. Visites a domaS-mútues.

Major, 36, 2n 9 9 3 6 7 4 0 0 25

TELE ASStS. I N P R O S S 24 h Servei d'ajuda a les persones grans, malatts crònics o convalescents, a qualsevol hora del dia o la nit. Sistema senzill. ràpid, segur i de poc cost.

Av Torre Blanca, 2-8. 3r A. t r 9 3 589 3 9 6 7

» 93 674 15 26

Dietètica-Nutrkió

CLÍNICA DENTAL DR. BRANDT Ortodòncia i odontologia general.

Santa Maria. 9,1r2a. « 93 589 7 0 40

CLÍNICA ORTODÒNCIA IDISFUNCIÓ T E M P O R O M A N D I B U L A R Av. Torre Blanca. 2-8.2n A. despatx 6. tr 589 03 96 « 6752212

Homeopatia

DRA. M . D O M I N G O GALLART Medicina general, dietètica.

Dilluns, dimecres i divendres. hores convingudes Plaça Doctor Galtes. 5 lr 3a

H O M E O P A T I A D E LA I N F À N CIA t L'ADOLESCÈNCIA Dra Margarita Rabasa Hostench.

Col: 15 097 Rbla. Ribatallada. 20. 1r3a « 9 3 674 7 2 1 6

TT9367463 29 •a 93 589 64 83

C E N T R E D'OBESITAT I M E D I C I N A ESTÈTICA Dra. Anna R. Cerdà * Dra Rosario Sagarna • Dra. Llum Garcia Consultoris Editici Torreblanca Av Torre Blanca, 2-8 2a planta. desp 8-9.

LABORATORI DR. ECHEVARNE Santiago Rusifiol, 17. baixos. n 9 3 5 8 9 6 0 55

T 93 589 4 3 57 » 93 589 43 58

CLlNICA DENTAL M A J O R PI. Unió. 3, 2n 1a.

(LI. Companys/Colom) « 93 674 72 4 0

DRA. P A L E R M Psicologia. Ansietat, depressió, dificultats de reiació, trastorns a l'adolescència, psicoteràpia Hores convingudes.

Francesc Moragas, 25-27,2n la. « 93 674 36 53 « 93 418 48 48

INSTITUT P S I C O M È D I C S A N T CUGAT Psicologia clínica, psiquiatria, depressions, alcoholisme, toxicomania, trastorns d'ansietat, estrès, tabaquisme.

Av. Torre Blanca. 2-8, 3r A, desp. 11 i 12 « 9 3 5 8 9 3 7 87

CLÍNICA DENTAL V

A

I

I

s

-

B u i d i "

Pediatria J.M. COROMINAS CASARAMONA Pediatria, asma infantil.

Hores convingudes Rbla. Ribatallada. 20. 1r 3a. « 9 3 674 7 2 1 6

AINA-PILAR C A N O S A ÚBEDA Pediatria - Medicina adolescent.

Av. Torre Blanca, 2-B. 3r pis. « 93 5 8 9 3 5 4 8 « 649 93 59 37

DRA. ANNA PUJIBET I A L D E S Pediatria. Vitalicio Safud Mapfre.

Endavallada. 21, 1r. « 9 3 5 8 9 2 9 95 « 93 674 20 79

M . D. C A R R E R E S BENNASAR Centre Mèdic Sàbat.

Santiago Rusifiol, 2, ent. 1a. « 9 3 6 7 4 15 2 6 « 93 6 7 4 0 1 4 7

M a j o r , 2 3 - 2 5 , 1er 3 a

Tel.

93 675 64 77

Sant Cugat

Tocoginecologia-Obstetrída DR. JESÚS FERNANDEZ BAIZAN Tocoginecologia. Hores convingudes. Av. Catalunya. 21. 4t 1a. « 93 589 4 8 08 « 9 3 6 7 4 7 4 0 9 Particular

DRA. MILAGROS MARTÍNEZ MEDINA I J . J . G Ó M E Z C A B E Z A Francesc Moragas, 125,1r 2a. « 9 3 5 8 9 13 0 7

Hi col·laboren: Dr JESÚS CARNICER: Pediatre, Gastroenteroleg EVAM* de LA PENAj_Log_o_peda infantil SÍLVIA L L U M À : Psicòloga infantojuvenil

DRA. M. J A U M E SAURA Clínica dental. D l a d v 9 - 1 3 h i 16-20 h.

Pg. Sant Magi. 22. baixos « 9 3 6 7 4 2 3 35

Laboratoris

Otorinolaringòleg DR. FERRAN FERRAN VftA Winterthur - Previasa - Assistència sanitària Medifiac.

Francesc Moragas, 48, errí. 2a. « 93 6 7 5 4 8 53

Odontologia CLÍNICA DENTAL A U T R A N Odontologia general, implantologia, pròtesis, odontopediatria, ortodònca, mútues. Av. Torre Blanca, 2-8.2a. 11. « 93 675 0 8 03

Consult. Centre Mèdic C E N T R E M È D I C SÀBAT Certificats de conduir i amifts.

Medicina mtornn. fspecialiïats.

Sdrttaqo Rusinoi. 2, entr fa.

cipals mútues.

Doctor Munlto. 21. « 9 3 589 5 1 0 6

CLÍNICA DENTAL VALLS - B U L D Ú Maior. 2 3 - 2 5 . 1r3a « 93 6 7 5 64 77

Podologia J O S E P M. FREIXEDES Malalties del peu, ortesis, plantilles ortopèdiques, papilomes, cirurgia del peu. Hores convingudes. « 9 3 5 8 9 6 3 13 « 629 16 9 5 36

Av. Torre Blanca, 2-8, 3a planta, despatx 6

Traumatologia

Tel. 93 589 35 48

JOSEP DOMINGO P E C H Traumatologia, ortopèdia. Assistència Sanitària.Previasa, Medytec.

Policlinic Torreblanca, 2-8. 2a-10. « 9 3 5 8 9 18 8 8

C E N T R O E> S A L . U D O C U L A R

Fisioteràpia SOFIA R O M A FERRÉ Fisioteràpia. Ass. Sanitària. Fiatc, Asisa

C/ Villa, 49. « 93 674 48 72

•

Metge capçalera J.R. ESQUIROL CAUSSA Geriatria. Av. Torm Blanca 2-8 Assistència Sanitària, Agrupació Mútua, Sanitas, M. Fiatc, Previasa., Mútua

• • • • • • • P Oftalmologia CENTRE DE SALUT OCULAR Oftalmologia. Conveni amb les prin-

Psicologia Psiquiatria CT. PSICOTERÀPIA DEL VALLÈS Psicologia, psiquiatria, logopèdia.

Plaça Dr. Galtes, 5, 2n 3a, « 9 3 589 4 0 5 1

D R FERMÍN A R A M B U R O Cirurgia ortopèdica traumatològica.

Hores convingudes.

Girona, 2 1 , 1r3a. « 93 674 43 46 « 93 589 05 34

D R .

J .

A R M E N T I A

D R A . A. M A T H E U O F T A L MO LOG IA C/ D O C T O R M U R I L L O , 2 1 SANT CUGAT DEL VALLÈS

TEL. 9 3 5 8 9 5 1 0 6

La conjuntivitis

el consell de la setmana: La conjuntivitis és una inflamació de la conjuntiva, que és la membrana que cobreix l'interior de les parpelles i una petita part del globus ocular. El seu origen és al·lèrgic o viricobacterià.

La conjuntivitis apareix normalment en tots dos ulls, però en alguna ocasió es dóna només en un de sol. És una afecció que afecta tot tipus de persones i edats. Els nens són molt susceptibles de patir-la perquè tenen les defenses baixes i en el grup d'adults ho pateixen més les persones que es freguen sovint els ulls, que circulen en moto sense la deguda protecció, els professionals que treballen en contacte directe amb l'aire o la pols i els al·lèrgics.

Aquest trastorn ocular s'inicia per igual, sigui quin sigui l'origen, amb coentor, dolor, llagrímeig, enrogiment i congestió dels ulls, fotofòbia (molèsties al contacte amb la llum), secreció i inflamació i dolor a les parpelles. Les més doloroses són les conjuntivitis bacterianes i víriques; les més molestes les víriques, però en una fase aguda ho són totes, i es pot arribar fins i tot a no poder obrir els ulls.

homes com dones en una edat primerenca (en el 80% dels casos, abans dels 20 anys).

Apareix pel contacte d'alguna substància de reacció al·lèrgica, sent els principals agents: el pol·len, els àcars, els fongs (per inhalació), certs aliments (per ingestió) i els cosmètics (per contacte).

Els símptomes al·lèrgics disminueixen amb els anys, tot i que l'al·lèrgia sol acompanyar l'individu tota la vida.

Quan la conjuntivitis apareix estacionalment (a la primavera i la tardor), quasi segur que la reacció vindrà donada pel pol·len. Si els símptomes es manifesten durant l'any, amb empitjorament a la primavera i estiu, els causants poden ser els àcars de la pols o al pèl d'animals domèstics Un altre tipus d'al·lèrgia és la causada pel contacte amb els líquids de neteja de les lents de contacte.

Aproximadament el 50% dels casos es presenta acompanyada d'altres manifestacions al·lèrgiques, com larinitiso l'asma bronquial, que contribueix a estabfir-ne el diagnòstic.

CAUSES Tipus al·lèrgic. Es dóna més en àrees urbanes, afecta el 20% de la població i afecta tant

Vírica o bacteriana. Aquest tipus de conjuntivitis afecta més en les zones rurals i apareix pel contacte amb determinats virus o bactèries, que alteren els gèrmens que conviuen pacífi-

cament a la conjuntiva, fent que alguns creixin Apareix especialment a les piscines, on l'excés de dor o la falta d'higiene sovint desenvolupa el problema

TRACTAMENT Es recomana no fregar-se els ulls per no irritar-los, no automedicar-se i posar-se en mans d'un'facultatiu, que prescriurà sobretot col·liris i en menor mesura pomades. Només en casos excepcionals, comprimits i/o injeccions.

Abans de l'aplicació cal rentar-se molt bé les mans i els ulls per evitar les secrecions, i a continuació les gotes o la pomada sobre la part inferior de l'ull.

Quan es tracta d'una conjuntivitis infecciosa i el fàrmac l'ha d'aplicar una altra persona, haurà de tenir una escrupolosa higiene per no estendre el problema a cap altra persona.

El normal és que el trastorn millorí molt ràpidament i, al cap de pocs dies hagi desaparegut.

Si es tracta, però, d'una infecció vírica, s'allargarà una mica més, i si la conjuntivitis és crònica, romandrà uns quants anys.

No és fàcil prevenir la conjuntivitis, però en els casos d'al·lèrgia caldrà adoptar mesures per evitar el contacte amb els agents causants.

Sï

vol

ANUNCIAR-SE

en aquesta secció, T R U Q U I ^NS

al telèfon » 3

5 » » « a « m

Estètica

ELS^.CAlYroNS Dijous 11 de maig del 2000

ToT CAbEll

Estètica i Bellesa l'article: Les ulleres, si s'escullen bé, poden convertir-se en un complement que serveixi per reforçar ta bellesa i proporcionar una imatge més renovada.

Les últimes tendències apunten vidres foscos que amaguen la mirada i tamisen ta llum, formes quadrangulars amb muntures destacades i amples varilies laterals; també les línies més esportives amb fines muntures metàl·liques. Però per mott que agradi seguir la moda o aprofitar-se d'alguna oferta, és important estudiar el disseny de les ulleres d'acord amb la forma del rostre.

Recordeu també que han d'estar homologades per evitar l'efecte negatiu dels raps ultraviotats en els ulls

Guapes amb ulleres periors dels ars allargats i una mica ascendents, peròmai adquiriu les de materials transparents.

Com que ja per si mateixes són cares de forma i d'expressió suau, no els convé les línies rodones. Es tracta d'aconseguir separar òptícament la boca del nas i els ulls, i d'estilitzar les faccions.

Escolliu muntures quadrades, rectangulars, no massa grans, fins i tot amb formes ascendents perquè facin més fi el rostre.

Quant al material i a la muntura, podeu seguir el vostre criteri.

lot pel teu cabell Tot pel teu cos Tot per maquillatge lot en perfumeria p e r r u q u e r s PERRUQUERIA ESTÈTICA SOLÀRIUM Al servei de Sant Cugat

TOT PERA TU ALS MILLOR PREUS

des de 1955

93 589 60 88 C/ Francesc Moragas, 23 bis l e r 08190 Sant Cugat del Vallès

U Valldoreix, ó l - Tel. 9 3 6 7 5 0 6 0 3 SANT CUGAT DEL VAUÈS

CARES PIRIFORMES 0 conegudes com a "cara de pera", requereixen que s'aporti forma esvetta a la cara, i s'aconsegueix amb una forma lleugerament triangular i ascendent de la part superior de les conques.

La petxina és un material molt apropiat, preferiblement de tons clars.

CARES TRIANGULARS CARES RODONES

47

Ca! corregir la zona ampla del front i temples, que contrasta amb l'estretor de la barbeta.

No li convenen les muntures arrodonides o decorades a les temples o el front.

Les ulleres no han de sortir de la perifèria del rostre i s'han d'escollir muntures de perfils arrodonits, de pont nasal baix, varilles baixes, part baixa de les conques horitzontal i superior en angle.

\l

• Tractaments corporals • Mkropigmentació • Tatuatges C/ DEL SOL, 22 08190 SANT CUGAT Tfno. 93 590 05 41

Massatge biosmòtic Quiromassatge Aromateràpia

d'estètica

C/ Francesc Monigas, 25 • Tel 9 3 675 58 55 08190 Sant Cugat del Vallès

Centre SPA ^__^ igA

Hidroteràpia Tractament natural pels peus Tractaments facials Tractament anti-estrès Peeling corporal amb productes naturals

centre

SaCüt

& üfctliraC' I I .• f atn « * " ^ matlS |

II

Sant Cugat del Vallès

Tractament de fangoterèpla i algoterapla pen

ciàtica i lumbàlgia contractures i tendinitis acne psoriasis artrosis artritis cel·lulitis i aprimament

Cl Les domes, 11 (cant pi. Pere San) Tel. 656 890 149

uff-Lonrro/

Gimnàs especial per modelar la silueta femenina Estètica hores convingudes

CARES QUADRADES Aquesta forma de mandíbules endureix l'expressió.

L'afavoriran unes ulleres ascendents, però no han de ser molt marcades.

La part inferior de les conques amb línies horitzontals en suavitzaran els trets.

Pel que fa als materials, se'n pot triar qualsevol, sempre que no siguin mott gruixuts; molt millor si fa muntura és de colors suaus; daurats, platejats, transparents o fins i tot, muntats a l'aire.

C7 Esperanto, 12 int. D. Tel 93 589 23 43

CARES OVALADES De totes, les faccions, les formes ovalades es consideren les ideals, per això poden portar quasi tot tipus d'ulleres, perquè totes l'afavoriran.

Oblideu-vos, no obstant això, de les formes totalment rodones o molt petites.

Les muntures amples a les temples quedaran perfectes. També en podeu lluir unes de ben atrevides de color o forma.

si vols anunciar-te, truca'ns al telèfon

93 589 62 82 conse 11:

Controlar la visió

lÈNTS DE CONTACTE 1CWURGIA CARES RECTANGULARS Es tracta de dissimular un rostre massa allargat i de fer-lo més xato amb muntures totalment rectangulars.

Oblideu-vos de tes muntures rodones, petites o estretes.

Escottïu muntures amples afestemples, quadrades o rectangulars, de conques una mica gruixudes, amb perfils arrodonits i de colors foscos.

CARES ROMBOÏDALS La solució és semblant a la dels rostres quadrangulars, però si de cas escolliu models amb les zones su-

Però com que tot i aquests consells encara hi haurà qui es resisteixi a l'ús d'ufleres, ja sigui per comoditat o perquè no les troben estètiques, no tindran més remei que fer ús de fes tents de contacte, que com ja sabeu, cada cop se n'afiança més l'ús, ja sigui per problemes concrets de visió o per tendència de la moda, com les lents de colors o cosmètiques.

Els seu ús, però, haurà d'anar sempre supervisat per un professional contactòieg, que serà qui aconselli sobre l'ús de lents toves, rígides, semirígides o rebutjabfes.

Sortosament, alguns problemes oculars com les cataractes o certa malaltia degenerativa ja poden ser corregits definitivament amb una intervenció, de raig làser o amb una teràpia fotodinamíca, en el darrer cas.

Sens dubte, de tots el sentits, el de la vista és el més apreciat de l'ésser humà i de poc serveix tenir uns ulls preciosos si no es cuiden. Actualment són moltes les persones que han hagut d'ajustar la visió amb uHeres o tents de contacte, ja que ta majoria de les activitats que es desenvolupen requereixen un esforç de la vista: llegir, treballar amb ordinador, conduir, etc.

• Totes tes persones que porten ulleres o lents de contacte s'han de sotmetre a controls periòdics per efectuar les correccions que siguin necessàries i també per controlar el dèficit visual que pateixen.

• Recordeu dur ulleres de sol a l'estiu i a les zones d'alta muntanya, on el nivell de radiació ultraviolat i infraroig és molt alt i pot provocar cremades a la còrnia, desenvolupament de cataractes precoces i lesions a la conjuntiva i retina.

• Els llums fluorescents es desaconsellen perquè els seus llampegueigs poden perjudicar la vista.

Gastronomia

48

ELS /C4JYTONS Dijous, n ri,

La cuiíia de casa BAR. REST. ARNAU

EL CASINET

LA JIJONENCA

Passeig Francesc Macià, 71, local 4 93 589 03 76 Cafeteria i restaurant

Camí de Can Ganxet, 47 93 589 50 83 Menú diari i entrepans

Major, 29 93 675 25 86 Gelats artesans i cafeteria

BAR BOKATA

EL JORDI'S

LA JIJONENCA

Plana Hospital, 35 3 93 589 19 72 Cafeteria i entrepans

Sant Jordi, 39 93 674 11 18 Amanides i entrepans

Xerric, 30 93 674 1348 Gelats artesans

BACCO

EL MESÓN

LA JIJONENCA

Manel Farrés, 97 93 674 30 69 Menú diari i pizzes

Plaça Octavià, 6 93 674 10 47 Braseria i cuina de mercat

Villa, 1, cant. Murillo, local 4 93 675 34 02 Gelats artesans i cafeteria

BAR MELMELADA

EL PEROLET

LA MASIA

Valldoreix, 56 93 589 11 85 Cafeteria i menjars casolans

Pg. Francesc Macià, 67 93 675 53 03 Cafè Restaurant

Av. les Corts Catalanes, s/n 93 589 3445 Cuina catalana casolana

BAR PICCOLO

EL PUNT

LA PASTA BOIXA

Valldoreix, 29 93 589 11 98 Cafeteria, pizzes i entrepans

Sabadell, 41 670 59 40 01 Copes i sopars

Av. Lluís Companys, 24 93 67515 03 Pizzeria, creperia

CABASSA CASTANO

FRANKFURT LA PALTA

MASROIG

Puigmal, s/n 93 674 02 67 Cuina de mercat

Rambla Can Mora, 24 93 589 5011 Frankfurts

Plaça Mas Roig, 4 93 675 0086 Xai, entrecot a la brasa

CAN EDO

GRANJA AUGUSTA

PA I PA

Lleó XIII 93 692 24 24 Carn a la brasa i calçots

Plaça Augusta, 4 93 589 88 90 Cafeteria

Sant Jordi 93 589 49 45 Menú diari. Baguets calentes

CAN BARATA

ITALIANS

TORRADA GRILL

Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200 93 697 06 52 Cargol llauna i arròs negre

Sant Bonaventura, 6 93 67464 33 Menú diari

Plaça Pere San, 6-8 93 589 72 74 Especialitat en brasa

CAN CASOLETA

LA CANTONADA

Sant Bonaventura, 39, baixos 93 675 10 33 Peix i marisc fresc

Plaça Monestir, 1 93 584 23 32 Creps, amanides, menús

CABALLU PETIT

LA GRANJA

Sant Jordi, 33 93 589 14 56 Cerveseria

St. Antoni - plaça Barcelona 93 675 52 46 Cuina casolana

ROSTIDOR A LLENYA

OLIVER PLATS PREPARATS PER ENDUR

Sant Martí,

- 10 peus de porc - 30 naps - 500 g de cebes - 3 tomàquets - 100 g de pastanagues MENU

- 100 g d'ametlles torrades DEL

la xocolata... * f v * f v els entrepans... <rh*+f*> el cafè... f f v ^ H les pastes... ffvfj-v el siiis... f f v f K

9 «,50mé*iCAr>cnEi KOJA>

Tel. 93 589 82 75

Si encara no ens coneixes, La granja mereix una visita

PI. Barcelona 93 675 52 46

per carn de la bona

Mercat Municipal Toneblanca Taula 1.6 Tel. 93 675 30 65 hermano'

Tasta la nova carta Sopars d'empresa

Mercat Pere San Parada 1.04 Tel. 93 589 14 18

Elaboració: Desprès de netejar bé els peus de porc, sense | ) r # sa, esparteixefipèrtàmeitat íesposen a p y § r | ! , ; unaolis arnbjiçjua, sal, ceba; pastana|a|Íotlr,:f i, clau, fines hirbjps i:esdeixa but|ntQU;rinÍ3:;io|ISï: En una cassola; se sofregí la eebà | e l j ^ à | ü e t picat, s'hi afegeixen els naps ï e*^ cèipr#rf|ga| Despí es s'hi tira el broúeriqüè han buHitéiipps;: i se'n treuen els ossos més grans.

Es piquen iés ametlles i s'uneixen aia : je||aiei : tapa i es deixa coure suaument. De tant # # i t S'ha de moure la c|ssÉa .;per|uè nQ.sj:enpi|íii;:;Jr. |

Ingredients:

Com si fos de tota la vida

Carrer de la Torre, 14 Tel. 93 674 12 85

Peus de porc amb naps "Gran

la r e c e p t a d e 1/. Anhels ümulnis

Sabadell, 41 Tel. 670 55 40 01

I I Mesàa Passeig de Rubí, 108 Tel. 93 674 57 47

Bar Restaurant

Tota u n a t r a d i c i ó Pi. O c t a v i à , 6 Tel. 9 3 6 7 4 Í O 47

•wSmf·v < WteiJhÈ&Ét ^ '

- fines herbes DIA

- llorer

Conséíi||:;|jlli ; ' Aquesta'r^lplfeiesconserves de fa sltpapaik: * W nent anírtef|ÍÍtÍé àls personalges:ciiqpst:poièr: mic prograriiliievfeiu, ja que Sembla que els di- * nars són I r ^ l l r i l a li uixets. .;: *

- clau d'espècia -sal - 2 copetes de vi blanc .

* * B A » RESTAURANT

II. IN

i »„

• SMII. (I

IA

MASIA

iMi·iral Ni·lll

\VA^ i on l

:<.*,<•!,' :l tit'H

tu. »< 4*< Í0 4*

Pruébale antes del 15 de maye © te ic perderói.

EL CASINET

McFcanc'0

Menú diari i entrepans

( i 5 (i i

I ,arn» i \ r r i l u n - - liru>a

Cuina catalana i casolana

( ui|iir- \;i|i.ila

Menú diari: 1.100 ptes.

Tel. 93 589 34 45

Carirnl- ;i l i llauna

*f *H § H '

RESTAURANT

1,1. <i:t :>)!<) 72 71

ESPECIALITAT EN BRASA

* ' ç a ^ ' ^ »&A«0

Camí de Can Ganxet, 47 Tel. 93 589 50 83

Mtíanada

RESTAURANT CAN EDO Tel. 93 692 24 24 / 93 580 66 60 Bellaterra

Mcpanattrs Sant Cugal Centre comercial

McSahara

EIS f CANTOJNS

Guia Comercial T.M.G. Exp. i vendes Av. L i . Companys, 36 " 9 3 6 7 5 56 53

guia pràctica ADVOCATS TORTOSA PUIG s t . Bonaventura, 13 « 9 3. 6 7 5 3 4 5 4

GARCIA JULIÀ

BALLS DE SALO PEPE ASENSIO Anselm C l a v é , 14 « 9 3 675 49 3 7

« 9 3

689

82

80

C A T A L O N I A CERÀMIC S a n t Cugat- C e r d a n y o l a , km 3 « 9 3 5 R 0 15 00 F O A P Rius i Taulfit, 27 « 9 3 674 05 « 9 3 589 31

03 21

Av. Ca j:ü.'Jrr/a. 22, lr 2 a

Ȓl

674 41

LI . GF.IERA CABELL0 Frsc. Moragas, 5, 3r 3a « 9 3 i=7d 4 4 q 4

ALUMINIS A L U M I N I S GARRIGA Orient, 65, baixos " < j 6 7 5 •>. q

BAR P I C C O L O Valldoreix, 29 « 9 3 589 l·l BAR STOP Rius i Taulet, 56 « 9 3 S89 1 ?

CLUBS DE VUNTANVA I ESPORT 98

99

CLUB MUNTANYENC Placa Bar celarà, 5 « 9 3 67 4 5 3 96

CUE SANT CUGAT Bar Musical Sant Marti, 10 « q 3 •,«<! 4 7 9fl

CLUB N A T A C I Ó DE S A N T C U G A T Camí Crist Treballador, s/n « 9 3 6 7 4 1 4

CABALLU PETIT Cerveseria « 9 3 5R9 14 56

L ' I L L A CONGELA T S M. Pere San. Pda. 125 « 93 SR9 38 06

n ?

CONGELATS

BELLES ARTS C A B AN A S Santiago Rusinol, 54 ° H.3 6 7 4 fífi 4 9

ARQUITECTURA FUSTER I F R E I XA, ARQUITECTES, SCP. La Mina, 17, L. B « 93 6 7 5 1 !

3-5.

J O R D I M E R CADÉ C; Creu, 6-8, 2n 3a « • 9 3 589 65 61 « 6 0 8 49 45 19 DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallaba, 31 B3 4r l a « 9 3 6 7 5 I S (13 JORDI CUFÍ BORRELL Av. Vall d'Or, 2 " 9 1 674 26

CUGART T o r r e n t Bomba, 14 « 9 3 674 41

90

CARDONA Valldoreix, 41 « 9 3 6 7 4 1 ü SL± SUN B I K E Can Matas, 2 « 9 3 589 5_7.

17

9 1

PATUFET PARTICULAR Sant J o r d i , 22 « 9 3 674 1 2 J-2.

ESCOLA THAU Vial Interpolar « 9 3 5 8 9 8 1 OR

ai CLÀSSIC Av. Torre Blanca, 2 « 9 3 674 19 03

CAIXA DE CATALUNYA Rius i Taulet, 33 « 9 3 675 19 0 4 C A I X A DE S A B A DELL Plaça Barcelona, 8 « 9 3 5 8 9 7 5 12 C A I X A DE T E RRASSA Valldoreix, 32 « 9 3 6 7 5 31 00

ENQUADERNACIONS: PLANDOUT

COPISTERIES ARPALI Valldoreix ,45 « 9 3 674 96

5 1

CANALS GALERIA D'ART De l a Creu, 16 « 9 3 6 7 5 49 0 2 POU D ' A R T Ealmes , 35 « 9 3 59C 60

JORDI FRONTONS Av. Rius i Taulet, 13 » 93 589 41 L·l MARTÍ F I N E T M I RA De l a Creu, 25, l r « 9 3 589 30 £_5 M . MAR E J A R Q U E Santa Maria, 38, 3r 2a « 9 3 589 30 £-5.

ASSEGURANCES J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9 B « 9 3 6 7 5 3Q 1 2 AGENÇAT Sant Antoni, 18 « 9 3 675 I 7

12

a_5 TUBAU Mercat T o r r e b l a n c a Parada 1-6 i 1-7 « 9 3 675 30 £_5 .

Tota c l a s s e de l l i b r e s , t e s i s , faecicJjas, e t c . « 9 3 674 2 6 24 « 9 3 4 1 7 07 59

CAL C R I S P I N Santiago Rusinol, 23 « 9 3 674 0 3 0 8

ADOLF T a l l e r d'art Pere Mas, 17. Valldoreix « 9 3 674 6 C 2 -

LA J I J O K E N C Í Major, 29 « 9 3 675 25

GIMNASOS ESPORTS CLUB N A T A C I O SANT CUGAT Camí C r i s t T r e b a l l a dor, s / n « 9 3 6 7 4 14 53 GIMNÀS ESCOLA S A N T CUGAT Elisenda, 11 « 9 3 674 61 72 G I M N À S S T . CUGAT Anselm C l a v é , 20 « 9 3 5 9 0 82 79 S A N T CUGAT ESPORTS S.L. P I . Quatre Cantons « 9 3 674 30 81 SQUASK SANT CUGAT Sant J o r d i , 33-35 « 9 3 6 7 4 98 62 UESC Cànouas del C a s t i l l o , 9 « 9 3 675 23 90

589

14

18

TUBAU Passeig Rubí, 108 Valldoreix « 9 3 674 57 4-2 SAGARRA Endavallada, 22 « 9 3 6 7 4 01

60

PAPIOL Venda i neteja C a n e s dal Castillo, 4 « 9 3 674 ss no

ASSESSORIES DIGEST ASSESSORS Manel F a r r é s , 15 D « 9 3 6 7 4 44 69 BELL i ASSOC I ATS Plaça Barcelona, 11 « 9 3 674 17 S_4.

AUTOMÒBILS LUCAS AUTOMOTIVE C t r a . Cerdanyola, s / n « 9 3. 5 8 9 ?, Q 0 0 T . M . G . TALLERS Borrell, 6 « i F a x 93 674 34 7 6

FERRETERIES 5.3

OFINOVA L l u í s Conpanys, 18

HAVBURGUESERIES

EL P O N T Qircra, 3 « 9 3 675 7 5

MC D O N A L D ' S C Comercial S t . Cugat « 9 3 674 46 S 4

« 3.3_ 6.75 2.3 73.

FLORISTERIES CONSTRUCCIONS

TUBAU Mercat P e r e San P a r a d a 104 « 9 3

COPY - G R À F I C Can Matas, 8 « 9 1 6 7 5 3.6.

BELSCON X X I , S.A. Ptge. Font de Sant Rafael, 18-20, baixos belsconxxi@nexo. es « 9 3 675 32 £_2

PRYCA .

Rubí-St. Cugat, km 4 « 9 3 565 49 00

CENTRES PSÍQUICS TALLER J E R O N I MORAGA S Av. V i l a d e l p r a t , 79 « 9 3 674 50 48

GERD D I E T È T I C A Plaça Pere San, 9 « 9 3 6 7 4 00 60

FLORISTERIA L'AMAZÒNIA Or. Mjrillo, 8 « 9 3 590 60

S U P E R - N ATU R A L Anselm Clavé, 1 Obert d i s s a b t e t a r d a « 9 3 6 7 5 59 53

71

HIDROCULTIUS CRISTALLERIES CRISTALLERIA SANT CUGAT Av. L l u í s Companys, 29 « 93 6 7 4 1 1 9 8

MIRA-SOL-MARI FLECA ARTESAN A Plaça Joan Borràs, 1 « 9 3 6 7 4 15 4 6

FOTO V Í D E O F . R . « a . del Celler, 93 « 9 3 674 79 68 PASQUAL GARCIA GUILLÉN V a l l d o r e i x , 44-46 « 9 3 674 71 J3_4

MILAR

Z OO M C e n t r e de la imatge Santa Maria, 14 « 9 3 67 5 56 7 4

TOBELLA

Santiago Rusiflol, 49 « 9 3 5 9 0 6 9 8(1 VILAR ELECTROLLAR Santa Maria, 20 « 9 3 sflq n ? 71

FUSTERIES FUSTERIA EBENISTERIA « 9 3 699 67 48 « 9 3 674 70 68

RODÓ Rius i Taulet, 6

GALERIES 0'ART ENSENYAMENT ESFERA D'ART Arts PlàstiojjeB i Acadèmia.

S a n t Ramon, 21

HIDROFLOR Av. J o a n Borràs, 54 •Valldoreix ** 9 3 6 7 4 7 5 9 8

W

FOTOGRAFIAVIDEO

CERÀMIQUES VICAT 2 Camí Can C a l d e r s , 8 A « 9 3 6 7 5 2 0 01

HERBOLARIS DIETÈTICA

FLORS RIERA P t g e . Sant Antoni, 13 « 9 3 6 7 4 13 8 1 « 9 3 6 7 5 18 2 0

ELECTRODOMÈSTICS CENTRE COMERCIAL

Plaça Unió, 3 « 9 3 590 80

VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Unió. 3 « 9 3 590 80

MAKTSERV, S . A .

Av. Catalunya, 18 « 9 3 6 7 4 60 58

1

ESPAI LLUÍS R I BAS Plaça Gorina, 13 « 9 3 5 8 9 57 76

SALA

RUSlSOL

HÍPICA SEVERIN O Pg. Calado, 12 « 9 3 674 11 4 0

MARMOLES S A N T CUGAT Can Fatj o dels Aurore Campoamor ,12 - Nau 3 « 93 67 5 5 1 C 8

60

A. ZAMORA, S . L .

Mi.ci.nto Verdaguer, 18 « 9 3 589 26 38

A T E L I E R BLAI; Av. Torreblanca, 2 « 9 3 5 8 9 19 3 1

63

KAILA CENTER Cel Sol, 22 « 9 3 590 05

41

S I L U E T CONTROL Esperanto, 12, interior baixos « 9 3 589 2 3 43

JARDINERIES GARDEN ROCAMORA L l a c e r e s , 12 « 9 3 674 3 6 9 4

SALUT NATURAL AMB L E S MANS (SPA) Les Domes, 11 «656 89 01 49

32

NINS

Villa, 9 « 93 6 7 4

13

FO A P Rius i Taulet, 27 « 9 3 674 05

96

40

ANFUS J O I E R S Santiago Rusinol, 45 « 9 3 5 8 9 50 72

71

ADMINISTRACIÓ NÚM. 1 Valldoreix, 67 A « 9 3 589 47 42 ADMINISTRACIÓ NÚM. 2 Major, 33 « 9 3 674 01 7 4

SUMINISTROS VALLDOREIX Mn.C. Verdaguer, 107 « 9 3 6 7 4 14 90

nan

Sant Msrtí, 9 « 9 3 589 7 5

WALL STREET INST. Av. L l u í s Ccnpanys, 15 « 93 5 8 9 60 7 2

20

IMMOBILIÀRIES Vegeu 44-45

pàgines

89

LLIBRERIES PAPERERIES

FEPR0N Rius i Taulet, 2C « 9 3 674 68 4 7

5Í

PISCINES SANT CUGAT Enric Granados, 10 « 9 3 589 25 29

BOHEMA CRYSTALL Valldoreix, 49 « 93 589 72 02

II

65

98

PROMUSA Av. Torre Blanca, 2-8 « 9 3 5 8 9 17 3 2

MERCERIES

POLLERIA SANT CUGAT Me. Torreblanca. Pda. 15 « 9 3 6 7 5 13 8

ÒPTIQUES

IHlllll

I

I

M

CARRÉ MOBLES Frsc. Moragas, 33 « 9 3 67 4 09 9 5 « 9 3 674 15 50 CASAJUANA G a l e r i e s Sant Jordi Santiago Rusinol, 37 Major, 6 « 9 3 589 22 32

66

MOBLES JARDÍ

23

MODA CONFECCIÓ BENETTON Santa Maria, 21 « 9 3 674 85 B L U E MOON Major, 16. « 9 3 675 02 6 7 \Sllr3oredx, 43 «93 5 8 9 43 5 5 CAMPMANY VaUdnradx, 16

02

• GENEVIEVE \4Uà,6

REPARTIDORS MAILING VALLÈS, S.L. Mercè Rodoreda, 8 « 93 5 8 9 2 3 7 1

RESIDÈNCIES RESIDÈNCIA 3a EDAT SANT SALVADOR Sant Sarveòbr, 47 « 9 3 674 42 23

T E I X I D Ó ÒPTICA Sant Jordi, 30 « 9 3 589 44 9 5

M R W Ildefons Cerdà, 4 « 9 3 590 26

1NDUBRUC fu. Ragull. 9-19 « 9 3 5~8 9 0 0

LA F L O R E S T A Pearson, 36 « 9 3 5 8 9 7 8 -0 0 LES PLANES « 9 3 67 5 5 1 0 5

MUSICAL S T . C U GAT RESSllò, 13 « 9 3 675 47 5 7

STANZA \eJJdoreix. 10 « 9 3 674

82

MAJIK Sant J o r d i , 29 « 9 3 5 8 9 02

LLARS D'AVIS MIRA-SOL Victòria, 48 « 9 3 589

SALUMS Sant Antoni, 50 « 9 3 674 57

CONSTRUALPA Santa Maria, 9 , l r la « 9 3 589 01 51

SCOOTY LÚDIC

SPRINT IDIOMES F r a n c e s c Moragas, 8 « 9 3 599 22 6 4 TRINITY Rbla. Can Mora, 18 « 9 3 6 7 5 22 01

VORAV 1 U Sar-t Antoni, 25-27 « 9 3 589 88

POLLERIES

EGA MOBLES Càrcwe dal Castillo, 2 « 9 3 589 00 1 4

LUDOTEOUES 61

TOT C A B E L L Av. PrinH-era, 7 - ent.

4a Cerdanyola « 9 3 692 79 0 4

PESCA SALADA I LLEGUMS

OBJ, REGAL

MISSATGERS

Xerric, 8 « 9 3 590

TOT PUNT Sant Antoni, 19 « 9 3 674 00 9 ~

03

LA P E R L A Major, 3

SANBER-5 Anselm Clavé, 20 « 9 3 674 45

3:

V A L L È S NET Sant Ramon, 4 « 9 3 674 89

MAT, CONSTRUCCIÓ

ROSTIDOR A LA LLENYA OLIVER

JOGUINES

MIREIA'S \ialldbreix, 33 « 9 3 674 99

PEPA MARTIN T a l l e s grans Valldoreix, 28 « 9 3 589 72

VERDI Castillejcs, 11 « 9 3 589 53 5_4

OBRES CONSTRUCCIONS

MARGA

Santa Mana, 44 « 9 3 674 15

62

PISCINES

MENJARS PREPARATS

JOGUINES JOGUINES

14

MES M A R C S Enric Granados, 15 « 9 3 5 8 9 14 29

INSTITUTS BELLESA M A S S A T G E S ESTÈT.

ESTÈTICA P. RAMÍREZ Dal Camie, 38 « 9 3 674 85

674

LA M O D I S T A Plana de 1'Hospital, 35 local 6 « 9 3 5 8 9 8 6 6S

60

02

COPISTERIA THER Sant Antoni, 24 T U B AU La T o r r e , 14 « 9 3 674

CENTER

86

CARNISSERIES ni

INFORMÀTICA APPLE

« 9 3

L L I B R E R I A MYTHO S Placa Earcelcra, 9 « 9 3 589 86 1 7

FP.OGP.AM A C C É S Rbla. Can Mora, 18 « 9 3 675 15 56

ENTITATS B A N C À R I E S » GELATS ARTESANS

M.TERESA GREGORY 01

Santiago Rusinol « 9 3 6 7 5 47

INSTAL·LACIONS

CAIXA D ' E S T A L VIS I PENSIONS RAa. Ribatallada, 20

EL P U N T Copes i s o p a r s « 670 59 40

BICICLETES

6 7 5

CARME TALLEDA MÚSICA Martorell, 41 « 9 3 5 8 9 2R .3 3

64

EULÀLIA PINYOL NbneJ FSrr«;, lb A • loc.

D « 9 3 SH 44 69

ï 9) 4_A

LETHU

PASTISSERIES

ROBA INFANTIL CUCARRÓ Santiago Rjsinol, 30 « 9 3 6 7 4 55 80

SÀBAT Santiago Rjsiflol, 46 « 9 3 6 7 5 12 !

ROBA PER ALA LLAR LA L I O N E S A \feJJdoreix, 79 « 9 3 674 07

'

24

S Ú P E R HOGAR Placa Cctavià, s/n

PERRUQUERIES CARNE I BOSCH Francesc Moragas, 29 « 9 3 5 8 9 60 88 DISON E S T I L I S TES Martorell, 12 « 9 3 589 56 5_7

SABATERIES REPARACIÓ DEL CALÇAT SABATA Franoesc Moragas, 6 « 9 3 675 32 7 4 TATER'£ Sant Antoni, 62 « 9 3 6 7 5 55

ESTILISTA P .

RAMÍREZ Cel Carme, 38 « 9 3 674 85

63

FORMA'S E l i e s Regent, 18 A « 9 3 6 7 5 40

06

JUANI Xsric, 28 « 9 3 674

FALGUERA ViTJà 1 « 9 3 675

06

SEGURETAT AUX-VYD Av. Lluís Conpanys, 50 « 93 5 8 9 17 9 9

TALLERS MECÀNICS I COMPONENTS

JEAN L O U I S DAVID H a c a u r . Galtes, 5 « 9 3 675 61 70

LEONELLI, S.A COMPONENTS E L E C T R Ò N I C S PER A MOTOCICLETES Av. Grael^, 35 « 9 3 590 66 66

PERRUQUERIA

TPLLER

66

99

ELECTRÓ-

Cultura

50

BLS/ovivravs "•m-i-

!?S<

De dilluns a divendres • D e 7.(K) li a 8.(K) li El despertador, a m b Salva Yallvé • D e 8.00 h a 10.00 h Primera Plana, a m b ( ï e n i L o z a n o • l ) c H).(X)ha 1 3 . 0 0 h (lan/bi/vta. el magazín. a m b (-lara Borrell • D e 13.00 a 15.30 h Sant Cugat Avui: l'infonnatiu, a m b J o s e p M. Miró • D e 13.30 h a 13.50 li l'entrevista (repetició), amb Geni Lozano • D e 13.50 h a 14.00 h Amb molt de gust, l'espai de gastronomia, amb l'ep Blanes • D e 14.(X)hal7.(X)h Vol de tarda, amb Ksteve Llop • D e 17.00 h a 19.00 li l'atiulaiui, elmagazín a m b Iolanda Casas • D e 19.00 h a 20.00 h Al lloro, el musical, a m b Salva Yallvé • I ) e 20.(X) li a 20.35 li I'.esportiu, a m b G e m m a M o n t e r o • D e 20.35 h a 21. (X) h /'.'/ millor dil magazín • D e 21.00 h a 2 2 . ( K ) h Sona clàssica (dilluns), Roek World (dimarts), Dai/ee hgeiid (dímcwcs), ChillOut (ilijous). Jazz Cava (divendres).

• D e 22.00 h a 2 4 . ( K ) h EJ que queda del dia. a m b Joan \ a l l v é • A partir d e les 24 h Músiea al ten eostat •Dc7a24h. (!ada hora informació local als Bulletins Informatius.

Dissabte • D c S . O O h a l().(K)h Es eap de setmana, a m b Joan Yallvc • D e 10.00 h a 13.00 h

Poe fet. El magazín d'humor. A m b J e s ú s Torné i Xavi R o d r í g u e z • De 13.00 h a 14.00 h Avant-matx. l'infonnatiu d es ports • D e 14.00 h a 15.00 h Càsting {repetició) • D e 15.00 h a 17.00 h Àlbum, amb David Villena • De 17.00 h a 18.30 h l'estrena. El programa de einetna. A m b Xavi Torras, Jordina Reinon i Toni Garcia • D e 18.30 h a 19.00 h Ràdio Plat, amb Sònia Carmona • D e 19.00 h a 21.00 h Hu< d'assaig, amb Carles Roca • D e 21.00 h a 22.00 h En t/r bambolines. Programa de teatre • A partir d e les 11 h Músiea al teu eostat

Diumenge • D e 8.(X) h a 9.(X) h Ea missa del monestir • D e 9.(X) h a 9.30 h . Mites i llegendes de Sant Cugat • D e 9.30 h a 10.00 h Espo/ten marxa la edició • D e 10.(X)ha 13.30 h Xostra dansa/ IM sarsuela/ Roda d'a/nies a m b J. F à b r e g a s i P. Pahissa • De 15.30 h a 14.00 h Espo/t en ma/xa la edirió • D e 14.00 h a 16.00 h 'l'all'om érem. a m b J. M . Alvira • D e 16.00 h a 19.00 h Pou rotllo, p r e s e n t a t per R a q u e l Iniesta • D e 19.00 h a 21.00 h B/Vi•• d'assaig, a m b Carles Roca • D e 21.00 h a 22.00 h Espo/t e/i ma/xa 3a edició • A partir d e les 11 1 Múiea il ten eostat

Dissabte 13

Sardinada

pel canvi de nom de la plaça

l.'assemblea local de Mau/ets ha organitzat per dissabte una jornada festiva per reivindicar el canvi de nom de la plaça del Rei, amb hi intenció de relat tejar-la com ei plaça de la Llibertat.

Per això durant tot el dia es faran activitats en aquesta ubicació veïna del Monestir, que començaran a les 12 del migdia amb la pintada d'un mural. A les 2 del migdia serè} el moment de dinar, a base de sardines a la brasa, mongetes i pa amb tomàquet. A les 6 de hi tarda arribarà el torn d'una taula rodona en què es tractarà la manca d'espais per a les entitats a Sant Cugat. La.jornada reivindicativa acabarà amb un concert a les 10 de hi nit a la plaça de Pep Ventura.

„__

Ftge. Diputació. 6

93 674 03 64

Dissabte 13

Dr. Murillo, 1

93 675 04 30

D i u m e n g e 14 _ ^ Sts. Maties, apòstol; Bonifaci, mr.; Sta. üemma Ualgani, vg. i St. Ponci, mr.

Santiago Rusinol, 38

93 674 06 45

Dilluns 15 _ _ _ ^ _ _ ^ Sts. Isidre Llaurador, rorquat i Indaleci, bs.; St. lesitont, bs. mrs. i St. Manci, mr !°* Dimarts 16 _ _ .

L'Ascenció del Senyor, Sts. Honorat i Ubald, bisbes i Sta. Màxima, vg.

Diumenge 14 Salavert

SALES Ml MCIPALS (Casa de Cultura)

„_^________

Divendres 12 Cullell R. Rh/ière

del Rei

Mare de Déu del Hoser de Fàtima. St. Pere Hegalat, franciscà i Muci, prev. mr

Dilluns 15

Texidó

Rbla. Celler, 97

93 674 77 49

Dimarts 16

Beringues

Av. Lluís Companys, 46

93 674 04 83

Dimecres 17

Moral

Santa Teresa, 40

93 675 33 44

, Dijous 18 Sts. Joan l, papa. mr.; Fèlix de Gantalicio, caputxi; Eric, rei i Faina, mr.

Dijous 18

Fornós

Manel Farrés, 95 (P. Central)

93 674 0512

Divendres 19 I Sts. Pere üeiesti, papa; beat Francesc Coll, fund. i St. Filoter, mr.

• Us dones del36. Fins al 12 de maig.

• El cultiu mortal, reportatge sobre els treballs de desminatge a Bòsnia i Hercegovina. Fins al 22 de maig.

Dimecres 17

• 15a Mostra de Treballs del T a ller Triangle. Fins al 28 d e maig.

St. Pasqual Bailòn, franciscà; Sta. Basila i Aquilí i Adrió, mrs.

• Els Sense Terra, fotografies de Salgado. Fins al 31 d e maig a la Biblioteca del C e n t r e Cultural.

>:-:>>ÍW>:**4¥*>W:W::-:

• 12a Biennal Mostra d'Art Contemporani Català. Fins al 13 de juny al claustre del Monestir.

SAI.ES PRIVADES • 5 anys de Maulets i la lluita continua.

Fins al 12 d e maig. A l'Ateneu.

• Joan Tortosa, pintura. Fins al 28 de maig. A L'APW. • Seqüènies fotogràfiques i fotopintures d'Adolf. Fins- al 30 de maig. Al Centre d'Art Enfoc.

X

X'

ï

«r.

• Col·lectiva d e primavera, pintura. Fins al 31 d e maig. A l'Espai Lluís Ribas.

\

• Avilés, pintura. F i n s al 31 d e maig. A C a n a l s Galeria d'Art. • A r a m e n d i a , pintura. Fins al 31 d e maig. A C a n a l s Galeria d'Art. • Ferran Martí. Fins al 30 d e juny.

A l ' E s t u d i F e r r a n Martí.

itatttm&mmm

M$tftMMMlMMfc<

«v TEATRE E L CRIAT De Robin Maugham 12 de maig, a les 22 h.

Cultura

fLS/CWIONS

51

EMD Valldoreix AJUNTAMENT

AAPPÍWMifa-sol

93 674 2018

Ctre. Civic Ses Planes

936755105

Municipal (Valldoreix)

908 79 51 25

Sant Cugat

93589 22 88

AAW V. Carme Mira-sol 93 674 10 03

Cines Cinesa (reserves) 93 589 0941

Comissaria St. Cugat

93 6747612

Casa de Cultura

9358913 82

AAW St. Joan Mira-soi 93 674 71 03

Ones Yelmo (reserves) 90212 4134

DNÏ (Cita prèvia)

93 58930 80

EMD Valldoreix

93674 2719

Consumidors

OMIC

93 589 3188

PROMUSA

93 58917 32

BOMBERS 93 692 80 80

Beliaterra

085

Generalitat

ASSISTÈNCIA SANITÀRIA

932684567

Rubí- Sant Cugat

Club Muntanyenc

93 674 5396

Coral de la Unió

936741006

Urgències

091

Esbart Sant Cugat

936752652

Llar d'Avis Parròquia

''93589flSST

Aigües la Floresta

93 674 20 89

93 675 4055

Catalana de Gas

93 72529 44

Correus

93 674 7096

ENHER Rubi

936991892

FECSA (atenció clientj

90073 73 73

Piscina Valldoreix

9369980 80

SERVEIS

CAP

935891122

CAP - Urgències

93 589 44 55

Centre Soc. San. LF

93 589 7800

Ctre. Alzheimer St. C.

93674 23 83

ASDI

9367535 03

Ràdio Sant Cugat

FECSA (avaries)

90074 74 74

Creu Roja Sant Cugat

936741234

CPA

93 58916 74

Tot Sant Cugat

Funerària

93 58955 52

Creu Roja Valldoreix

93674 24 59

C.CasteHano-Manchego 93 589 76 05

Repsol-Buta

936741580

Dispensari la Floresta

93674 7615

Germanor Cavis

93589 57 98

SOREA

93 5890021

General de Catalunya

935891212

Grup Sup. Immigrants

93 674 93 14

Hisenda

93 5891155

Vall d'Hebron

93427 20 00

Sant Cugat Comerç

93 674 03 22

Jutjat

93 674 6696

Sant Joan de Déu

93 20340 00

Telèfon de l'Esperança 93414 48 48

MITJANS COMUNICACtÓ 935896282

Els 4 Cantons

ENTITATS

ORGANISMES OFICIALS

PARRÒQUIA

LLEURE

Aeroport

93 4785000

Carreteres

93 2042247

Les Planes

93 204 7503

FGC

93 2051515

Arxiu Municipal

935890712

St. PereOetavià

93 6741163

Grua

93674 33 71

AAPP WCan Majó Vall. 93674 50 49

Arxiu Nac. Catalunya

93 589 77 88

Valldoreix

936740569

RENFE

AAPP i W Valldoreix

93674 2197

Casal Cultural Mira-so 93 5892018

AAPP Montserrat Vall.

93 674 2105

Casal d'Avis SC

93 58916 38

AAProp I Via Floresta 9367420 89

Casat Valldoreix

93674 4599

Cuerpo Nacional

AAW Aiguaí'onga F.or

Ctre CÍVIC la Floresta

93 589 08 47

Municipal i Protecció Civil

93 674 51 29

Port

092

O b e r t a la inscripció ESPLAIS

Horadi cTmscri|M:ioii<<!

De dimarts a divendres. de 9 a II.M) i de 17 a 19.30 11

• CASALS D'ESTIC

Casal de Cultura de Valldoreix Organitza:

• ESTADES!) AMil.KS

E M D de Valldoreix

• ESTADES D'AVENTl RA

Uinamilza: Associació Ca Cua

ESCOLES ESPORTIVES Lloc:

Ràdio Taxi '" 93874 7858

DE VALLDOREIX

Taxis (parada)

Pitch Black

™f {f u " , c "' crran ' < : , u a C/ Brollador, 5.

T e l . 93 589 66 62

Valldoreix iparadaj

Horari «Pinseripcíons: de dilluns a divendres, de 9 a 17 h

CINESA SANT CUGAT

Plaça del Casal. s/n.

Tel. I fax 93 589 82 69

Llor:

93674 25 70'

POUCIA

Informació i Inscripcions De dimarts a divendres De9a11.30ide 16.30a 19h

• ESTADES D ESIM.AI

TRANSPORTS

Arxiu Gavin ASSOCIACIONS

ni, CASAL DE W CULTURA DE IIJI VALLDOREIX

Organitza: E M D de Valldoreix

17.30-19.45-22.45

Yelmo 3 JantjÇugaJJL 16.15-18.20-20.25-22.30

Gigotó _ _ SantÇugat_2_

Gigotó

16.15-18.30-20.40-22.50

17.00-19.30-22.00

Sant Cugat 3 El hotel del miHón... / Erin Brockovich

Yelmo 5

Al Itmrte 17.00 -19.30 / 22.00 y e j m o 6

Sji^CugaH

16.00-18.15- 20.30- 22.40

17.30-20.00-22.45

Pokémon - Las normas de...

16.00 -18.00 / 20.00 - 22.40

16.00-18.10- 22.20 Yelmo 7

28días

Erin Brockovich YELMO SANT CUGAT

17.00-19.45 -22.40

Yelmo 1

16.00-18.30-20.40-22.50

SANT CUGAT

SALA* 16.00 - 18.10 - 20.20 - 22.30

GOLFA: 00.35 13 ANYS

Segre.

tura de Valldoreix.

Org. Casal d'Avis Valldoreix.

Orjr,.: E M D de Valldoreix.

Col.

17.15-19.45-22.40

K M I ) de V a l l d o r e i x .

D i u m e n g e 14 üc nia-»

! Vi ve n d res i 1 ) de roaiu.

POETES A ESCENA amb la

CONCERT a càrrec dels pro-

Companyia Pentagrama. Cun\ú

fessors de l'Escola de Música

ít'amor i Hr mart tiri

Andante.

<miittu

A les IN.JO h al Casal de Cultura de Valldoreix.

Ales 19 h al Casal de Cultura

grama. Col. EMD de Valldoreix.

Orf;. Escola de Música andante. Col·labora: K M D de Valldoreix.

El cinema de casa teva 2a- SETMANA

ESTRENA

ESTRENA

cions d'Agramunt i Artesa de

A les \Z h al Casal de C u l -

Orjí- Associació Cultural Penta-

Entre ei amor y el juego

CINESR

tell de Montclar i les pobla-

Companvia íntima la l'uça.

de Valldoreix.

16.00 -18.15 - 20.30 - 22.50 Yelmo 9

Yelmo 2

EXr.l RSIÓ I ) ' I DIA al Cas-

Rilkc.

Historia de lo nuestro

28dtas

INFANTIL,

Cristòfol Riltr. de Kainer Maria

Yelmo 8

D i j o t i s Ci de l i U i ' ;

amb els pallassos \ - - ' de la

ESPECTACLE

Yelmo 4 Ojosque te acechan

A cuatquier otro lugar

D i u m o n m : 14 de ni;!i:j,

SALA 2: 17.00 -19.30 - 22.00 GOLFA: 00.30 APTA

33 SETMANA

SALA 1: 16.15 - 18.20 - 20.25 - 22.30 GOLFA: 00.30 18 ANYS

SALA 3: 17.00 - 19.30 - 00.30 22.00: ERIN BROCKOVICH

I 3

^f*™*^

_

£/hrwm**Jl*WB&AL

^VHBHHF

P>rkn« 2)1. gratis

**"*'*'"

0-mvtc di* de I MgMcttJor

^^^PPW^WIP

C r r a U wtudarr; tiriwstari

^m^^^m^w

^^^^^^^^^M

^^^^^^^^HMt

Ctaut més graraSSinys

ACCÍJSOS

C«n«t

lt!«JSVÍIlÍ£

^^MHMBMI^R

^MMHRRBMI

•ntkip»d«

Stagaw iUMn(H

^OBPBBWBB'

PWMIIMb UfHttcrtrtt

ELS4CANTONS 52

Dijous, / / de Huiig d fi -\ k h •

S e t m a n a r i d e SANT CUGAT DEL VALLÈS

Zak Calvo. Tennista

Creativitat

"Quan assoleixes un objectiu, 99 t'adones que tot ha valgut la pena AI.I.X Loi'K/.

- Sant Cugat -

Zak ( lalvo és amb 11 anys la setena millor raqueta de tennis amb cadira de rodes. L'I de maig passat aquest santcugatenc va proclamar-se per segon any consecutiu campió tic Catalunya de dobles. També és subeampió d'F.spanva de dobles, títol que \a aconseguir la temporada Ó.sl M i subeampió de Catalunva d'individuals en l'edició de l'any passat, l'a un any que és membre de la selecció estatal, ha jugat una Copa del Món i aquest estiu participarà en una altra.

- Recentment has participat u Terrassa al Campionat <!«' Catalunya d r tennis a m b cadira de rodes. ( o m t'Iia a n a t ' - lla CNr.it un bon torneig. lli ha hagin molt bon ni\ ell. Aquest és un dels tornejos de l'Estat que té més nivell. Kn individuals no \ aig ter gaire bon paper, però en can\ i, en dobles Antonio C ióme/. i jo vam quedar campions. T a m b é cal destacar el nombrós públic assistent durant les tres jornades que va durar el torneig. Normalment no hi ha tant públic. A terrassa, però, sí és cert que generalment hi ha molt de públic.

- Com vas iniciar-te on el món ilel tennis?

- Jo volia ter bàsquet però vaig conèixer un amic a l'hospital que jugava a tennis i em va animar perquè ho provés. Ho vaig ter i m'hi vaig enganxar. Cada vegada he anat entrenant més fins arribar a un bon nivell de tennis, Estic molt content.

- Des (|iie vas c o m e n ç a r fins ara, com ha anat tot?

-I le anat canviant de clubs i de nivell. Nas veient que vas evolucionant i això et motiva. L'ambient també m'agrada molt.

- Dobles o individuals. Cap a on el decantes més?

- M'agraden molt més els dobles. Disfruto molt més. Trobo que és molt més divertit tant de

- Teniu facilitats p e r j u g a r ?

- Sí. Rebem ajuts de la federació i d e l s c l u b s . Fa molt d e temps que no pago cap viatge ni entrenaments, ni raquetes, ni llicències, ni la cadira. Quan vaig començar no hi havia ningú que et pagués gairebé res. Ara és molt diferent. Estem molt contents perquè ens sentim recolzats i reconeguts.

- Davant teiüni la setena millor raqueta de l'Estat...

- La veritat és que fa una mica de respecte. El cert és que aconseguir-ho m'ha costat temps i esforços. Han estat moltes hores d'entrenament. Però bé. al final quan aconsegueixes alguna cosa t'adones que ha valgut la pena. Ara. continuo treballant per seguir pujant cap amunt.

- Q u i n e s fites et m a r q u e s a partir d ' a r a ?

- No. no vull fixar-me grans objectius. Vull continuar com fins ara. tampoc no vull ser a dalt de tot del tennis mundial. Vull ju'/.iik Calvo podriu nri<nah .lots Ptirtdímpits de Sydney POlO: X.I.. gar per divertir-me i el dia que no ho faci ho deixaré. M'agrada - Q u a n m'hi poso o m'enfronto veure com de jugar. KIs indivianar als tornejos per retrobar-me a algú que no em cau bé, llavors duals no m'atrauren gaire. A mi amb els meus amics i per jugar. sí que jugo més agressiu i dism'agraden més els jocs d'equip, fruto. El que més m'agrada és malgrat que el tennis pugui ser - El teu somni seria r e p r e s e n atacar. Defensar m ' a v o r r e i x , un joc individual. Als dobles tar Espanya e n uns Jocs P a r a m'agrada arriscar-me i no allò de pots fer més coses. Tens mitja límpics? jugar a veure qui falla primer. pista coberta i pots provar de fer - Anar a Sydney sí que m'agracoses que en la modalitat d'in— Quines condicions ha d e reu- daria el que passa és que està dividuals no pronir un bon j u força difícil. Ser el millor del ves de fer. gador? món no em faria res, però tampoc no hi posaré gaires esforços.

- Sobretot, mou— Quin tipus de re't molt bé a la - El nivell de Catalunya, quin j u g a d o r ets? cadira. És quasi és respecte al de l'Estat?

- M ' a g r a d a mes tan important - Catalunya és l'autonomia que entrenar i puntecom els cops. aporta més jugadors. I cada vejar amb ets meus No pots estar gada n'hi ha més. T é un nivell companys que mai parat ni fer molt bo. no pas disputar un gir malament partits. Als par- Aquest estiu participaràs a perquè pot sigtits no sóc gens la Copa del Món... competitiu. nificar perdre el - L'objectiu és quedar entre els punt. Diria que és el cinquanta vint primers. Baixar del quinze Q u a n j u g o un partit a m b un per cent d'ambdues coses. serà molt difícil. a m i c , els e n t r e n a d o r s m ' e s b r o n q u e n perquè no m'hi es— Què és el millor d e practicar - T a m b é ets m e m b r e d e la selecció estatal... forço gaire i em demanen que aquest esport?

- Quan s'apropa una competim'oblidi que m'enfronto a un — Els viatges. Al principi, no ció d'aquest tipus, ens concenamic, però no puc. viatjava, però després no he patrem abans els jugadors amb el rat.

Vaig sobretot a H o l a n d a .

- Q u è és el q u e més destacaseleccionador. però he visitat un munt de païries del teu joc?

"Estic* molt content perquè nosaltres ens sentim recolzats i reconeguts"

LA GALERIA DE A R Q U I T E C T ARQLTTFXTL'RA - TNGEMERIA - ï TC. \ U Z A C I O X - INTERT ' P J ^ w ) - ïARnrVERIA • PARQUES - CAMPÍ*

TE

ÀTIC Rambla

AIML de! Celler

87

- 08190

Sant

Cugat

d ;• i V a l i e s .

Tel.

93589

4 4

I ORDI CASAS

No sé si és cert que Sant Cugat és terra d'artistes, com afirma un personatge local al qual algun dia haurem de fer un homenatge (almenys per agrair-li la insistència), però ningú no ens pot negar que fem coses originals. Quin altre municipi té la gosadia de dir que es mostra al món a través del fet més universal i més diví? Em sembla que això només som capaços de fer-ho des d'aquí i gràcies al personatge abans esmentat. Perquè, bromes a part, no és poca cosa celebrar la XII Biennal Mostra d'Art Contemporani Català. Malgrat, com ens consta a molts, els esforços i patiments que en representa l'organització. Però hi ha altres mostres de creativitat, potser més prosaiques però no per això menys importants.

I Iaver arribat a la desena edició del Llibre Cegant, per exemple.

De la qual vuit dels deu nens entrevistats diuen no haver-hi participat (ells sempre tan sincers!!), però que els encanta inventar-se contes. Per tant, hi ha Llibre Gegant per anys. Quantes colles castelleres poden enorgullir-se d'anar convidades a la celebració de la inclusió de la vila d'Eivissa al Patrimoni de la Humanitat? I això que la nostra només té cinc anys d'història. Quin municipi pot esgrimir el mèrit d'haver enviat a la trobada d'ajuntaments d'arreu dels Països Catalans, sota el lema Per la Cultura, pel Territori, el regidor responsable de la policia municipal (i medi ambient)? En quants munipis hi ha una associació de dones, com en el nostre, que té l'encert de recordar el paper de les d o n e s durant la Guerra Civil? Voldria acabar aquest rosari d e creativitat, almenys així m'ho sembla, fent menció del repertori de grafits santeugatencs, pretèrits i presents.

Ens el recordava en un excel·lent article la setmana passada un professor de Tècniques d'Expressió Gràfica. Al llistat, prou significatiu, que ell aportava, jo en voldria afegir un que va estar durant força temps en una cantonada de la plaça Augusta. Deia així: "Desconfïad de Dios, porque Franco està en el Cielo". Espero que ningú no ho c o n s i d e r i una irreverència (em refereixo a la primera part, òbviament).