Diari de Sant Cugat 335

El 'diari' de Sant Cugat

5 de mnin t/t12i>00

EIS 4 CANTONS

Destaquem Aquest diumenge, desena festa del Llibre Gegant a la plaça Barcelona

Mm. m AMT VII 225 ptes.

UHGC espera sotir de la UCI aquest mes

Pàgina Saó

Alcaldes del Vallès acorden un pla d'infraestructures Pàgina *

Narcís Castanyer (CMSC) optarà a la reelecció Pàgina 19

EI bàsquet de la UE Sant Cugat s'ho juga tot Pàgina 2$

Sant Cugat amb 'L'arbre de la ciència' Pàgina 36

OS4QWTONS el "diari" de Sant Cugat

et surt a compte Entrades per al

UHospital General farà públic el nom de les empreses interessades a adquirir el centre hospitalari el 31 de maig mg.42 Fm$&

L'Ajuntament vol enllestir els dos nous aparcaments e n quinze mesos Entrevista

•

al tinent d'alcalde de Ciutat Sostenible, Joan Carbó p<>16g.

CATALONIA CERÀMIC

cinema i molts espectacles...

i tot per TRUCA I

10.800 òteL TEL. 93 589 62 82

CONEIXEU-NOS, ESTEM AL VOSTRE SERVEI

GARRIGA

OBERT DE DILLUNS A DISSABTE HORARI dladV d e 8 o l 3 h i do 15 a 20 h di. d . 9 a 13 h id·lóaZOh

• • • • •

Ceràmica Sanitaris Aixetes Mobles de bany Accessoris

• Banyeres d'hidromassatge • Materials per a la construcció

eXPOVÏNOES: *ww« Oa. Soni Cugat, km 3. Cerdanyola del Votes. Tel. 93 580 15 00 Bwenoí Airw, 25. Barcelona. Td.93 41903 46 Rocafort, 112. Borcelona. Tel. 93 426 00 08

Taller, fabricació pròpia Exposició ï venda C. X e n t c . 2 {Pl-Ajunüimant) Tal/Fa* 9 3 '

Oficines 1 exposició C ' i s . Cerdanyola, 67-7 í 93 5S9 18 7 6

0 8 1 9 0 Sant Cugat del Valtèe

Casa de Cultura

MIQUEL PUJAD

13 de maig a les 22.30 h • No us perdeu I aquest darrer tre-

presenta

Els diumenges podeu gaudir d'un

ball, és un autèn-

Somriures que mosseguen

tic regal per a l'oïda, la sensibilitat i la intel·ligència

IJP C l .feüüJÏÜI IkZ* JL \jL

r

Es el més brassenià de t o t s els c a n t a u t o r s c a t a l a n s . Les seves cançone t e n e n un peu al carrer i l'altre a la l i t e r a t u r a .

A q u e s t t e r r a s s e n c és un v i r t u ó s a l'hora de c o n s t r u i r els t e x t o s i les músiques dinàmiques, belles i inspirades s o v i n t en els r i t m e s més diversos i populars.

£? faníasitoa ,?

-

——

a caVall

TEATRE

£,

^Ai. CASAL DE

Can+ervUle

J CUlïURA è f VAUDOÏtStX %

í

d*09€*t Wttfè

'

•*„•

-. ^

//na cotiiedid terronficament divertida --

Jumping Q U A D Sant Cugat

Excursió d e 2 h G R A T U I T A • Per la muntanya • En grup i amb guia • Caps de setmana i festius

• Per fer amb els amics o la família • Només cal carnet B-l o Al

Ctra. de Cerdanyola, 43. Granja Baiard. Sant Cugat

i

tr ATENCIÓ AL S U B S C R I P T O R

93 589 62 82 -

de dl a dv, de 9 a 14 h i de 16 a 20 h

US 4 CANTON ^^^*

jm

El tema de la

hetmana Divendres, 5 de maig del -Vi't'

F e s t a

d e l

L l i b r e

G e g a n t

La ciutat prepara el desè llibre gegant Una trentena d'il·lustradors participaran enguany en aquesta festa Il·lustradors i criatures participaran un any més en la popular festa del Llibre Gegant de Sant Cugat, que enguany arriba al desè aniversari.

La jornada, que tindrà lloc aquest diumenge, es farà com ja és habitual a la plaça Barcelona i comptarà amb la col·laboració d'artistes i il·lustradors com Sergi Solivelles, Esteve Polls o Pilarin Bayòs. L'objectiu d'aquesta iniciativa, que

1.ii festa del l libit (lev/inl minen <ada an\ piop de 100 < natures ESTKR'CASTANYKR

- Sant Cugat -

La festa del Llibre (regant arriba un any més a la nostra ciutat de la mà de l'Associació pel Llibre Gegant de Sant Cugat. La jornada, que enguany arriba a la d e s e n a e d i c i ó , se c e l e b r a r à a q u e s t d i u m e n g e i comptarà amb la participació d'una trentena d'il·lustradors que s'encarregaran de donar forma als contes i a les històries dels més petits del municipi.

Vn any més, la plaça Barcelona serà l'escenari escollit per acollir aquesta festa del Llibre G e g a n t . Tal com ja es va fer l ' a n y p a s s a t , la j o r n a d a c o mençarà a dos quarts d'onze del matí amb una xocolatada per als més matiners, i continuarà a partir de les onze amb l'acte central: la creació d'un nou llibre gegant.

Al llarg de dues hores i mitja els nens i nenes tindran l'oportunitat d'inventar el seu oropi conte i explicar-lo a algun dels il·lustradors perquè hi posi color i el

està organitzada per l'Associació pel Llibre Gegant de Sant Cugat, és fomentar la relació dels nens amb els llibres i amb la il·lustració i estimular-ne la creativitat. Amb aquesta finalitat, un any més, els més petits seran els encarregats d'inventar les històries, i els il·lustradors les dibuixaran. Tots aquests contes es recolliran i s'ajuntaran en un nou llibre gegant que es

/• .V /

converteixi en un dibuix.

Aquesta iniciativa, que s'organitza des de fa deu anys a la nostra ciutat, té l'objectiu de pot e n c i a r la i m a g i n a c i ó i la creativitat de les criatures i acostar-les als llibres i la il·lustració.

Així ho explica una de les membres de l'Associació organitzadora, C a r m e S c r r e t , q u e com e n t a q u e "la filosofia d ' a q u e s t a festa és acostar els nens i nenes al món de la il·lustració i la creació apartir d'un text q u e inventen ells mateixos". La festa però, també vol ser una iniciativa de caràcter familiar, una festa tranquil·la molt diferent als tradicionals espectacles d'animació. "Es un dia que es gaudeix en família", explica un altre membre de l'associació, Manel Turon, "és una aertivitat que s'organitza al voltant d'un llibre i q u e p e r m e t que petits i grans -participin en l'elaboració dels t e x t o s i les il·lustracions". És per a q u e s t motiu que, tal com ja s'ha fet altres anvs, el fil conductor de la

podrà veure exposat poc abans de la Festa Major.

La festa del Llibre Gegant començarà a dos quarts d'onze del matí amb una xocolatada popular i s'allargarà fins a dos quarts de dues del migdia. Enguany, per celebrar els deu anys, tots els nens i nenes que participin a la festa rebran una caixa de llapis de colors de rpcord.

l n placa Eanelmia \eni I t^aian d'//tjiu\ta a/tu/tat ipieiombina il\ i<aitiw/i/ tm\pttii\ amb i A dibuixos dels professionals F.X.l,.

festa anirà a càrrec del tècnic de Cultura de l'Ajuntament, Rogeli Padró, que serà l'encarregat d'anar llegint algunes de les històries que hagin escrit els nens i nenes participants.

Aquest any, i com a novetat, l'aAssociació pel Llibre Gegant ha decidit obsequiar les criatures que vagin a la festa. "Fins ara això no s'havia fet mai ".explica el president de l'Associació, Carles Anadon, "sempre donaven un obsequi als il·lustradors, perquè ens ajuden a muntar tota la festa i hi col·laboren d'una manera desinteressada. Aquest any també volem fer un obsequi als nens, perquè els quedi de record i no marxin amb les mans buides. Cada criatura rebrà una caixa de llapis de colors".

La festa del Llibre Gegant finalitzarà com s e m p r e a m b la presentació del llibre ja relligat, que s'exposarà a la Casa de Cultura coincidint amb la Festa Major. Com ja és habitual, aquesta mostra acollirà alguns dels llibres fets durant els darrers anys

i t a m b é alguns dels dibuixos dels il·lustradors o fotografies de la festa. Aquest any, però, i coincidint amb el desè aniversari de la iniciativa, la mostra potser presentarà també una rec o p i l a c i ó del q u e han e s t a t aquests deu anys d'història de la festa i de la comisió pel Llibre

AUTOMATISMES

I PERSIANES..

AV. LLUfS C O M P A N Y S , 50 {ABANS ALFONS SALA)

Gegant a la nostra ciutat. "Potser serà una ocasió per donar a conèixer tota la feina feta", comenta Turon, "per donar a conèixer que hi ha un grup de gent que en aquests anys s'ha mogut i ha treballat per fer realitat la festa del Llibre Gegant a Sant Cugat"

Prasfisi* 5<*gumiat i Servei

Setmana

ELS /CANTONS Divendres, 5 de maig del JOOO

Els

i l l u s t r a d a r s

La complicitat amb els nens és un dels principals al·licients dels il·lustradors

Una festa amb deu anys d'història

Els il·lustradors prefereixen que els infants col·laborin en el dibuix E.C. - Sant Cugat l ; n a trentena d'il·lustradors participaran en la desena edició de la Festa del Llibre Gegant de Sant C u g a t . E n t r e altres n o m s . a q u e s t any la j o r n a d a compatrà amb la col·laboració d'artistes i il·lustradors com Esteve Polls, Sergi Solivelles, ('àries Aranda, Mercè Ortiz o Pilarin Baves, que al llarg del matí s'encarregaran de dibuixar els contes dels més petits. I és que després dels infants, els dibuixants són els principals protagonistes d'aquesta festa. Per un dia, tots a q u e s t s il·lustradors abandonen la seva feina habitual per compartir les històries amb els nens i nenes de Sant Cugat. " É s un dia en q u è es crea una complicitat molt maca entre els nens i els grans, els il·lustradors", comenta Pilarin Bayès, que ja ha participat en diverses ocasions d'aquesta festa, tant a Sant Cugat com a altres municipis. "Jo crec que per als nens, poder veure com és aquesta feina està molt bé. Sovint no s'adonen que els llibres els ha de fer algú, i veure que hi ha gent que ho fa els agrada, els sorprèn molt".

Aquesta relació de complicitat a m b les criatures és, en la majoria dels casos, el que més atrau els il·lustradors que parti-

/ ti li \to /li 11 liht (J> iiiiil compta cada any amb la participació d'artistes i il·lustradors locals i defora F: E.F. cipen en aquesta iniciativa. Per D'altra banda, una de les coses i tot, sortien d i r e c t a m e n t immolts, com Mercè Ortiz, que més agrada als dibuixants presos, sense que ningú els ha"aquest és un dia molt agradaé s la i m a g i n a c i ó d e l s i n gués fet abans", explica. ble, estableixes un diàleg amb fants. "Els temes de les històLa festa del Llibre Gegant de els nens, un contacte directe ries van molt a modes, però n'hi Sant Cugat compta any rere any que et permet preguntar coses, ha moltes que són molt fantaamb la col·laboració de diversos fer q u e t'expliquin el conte". sioses. Jo en recordo una sobre artistes i il·lustradors locals o de E n aquest sentit, són molts els una paella i un imant q u e e m fora d e la ciutat q u e volen paril·lustradors que procuren que va fer molta gràcia", explica una ticipar en aquesta iniciativa que, els mateixos infants participin de les artistes que hi participa, per un dia, els permet dibuixar del dibuix, q u e el c o m e n t i n .

Laia Guàrdia. T a m b é Pilarin sota la mirada atenta dels inAquest és el cas d'Esteve Polls, Bayès destaca aquesta imaginafants. "És una festa que et perque considera que "el més maco ció de les criatures, que a vegamet estar envoltat de gent", exd'aquesta festa és quan t'explides "dóna lloc a situacions molt plica l'il·lustrador santeugatenc q u e n la història, i tu els predivertides. Una vegada em vaig Daniel Pérez, "per un dia trenguntes com farien el dibuix, què trobar a m b un nen q u e no es ques a m b la feina habitual, que hi volen. És molt divertit i m'acreia que els dibuixos es feien, acostumes a fer tot sol, a casa grada molt la seva reacció de q u e sortien d'un retolador. Per teva. Es una experiència diversorporesa quan vas dibuixant". ell, els llibres, amb els dibuixos tida".

L &s

e s c o l e s

Aquest any la festa del Llibre Gegant ha arribat a les escoles Cinc centres del municipi han fet el seu propi llibre gegant ESTER CASTANYER

Coincidint amb el seu desè aniversari, l'Associació pel Llibre Gegant de Sant Cugat ha volgut ampliar aquest any les activitats i portar aquesta festa fins a les escoles. Amb aquest objectiu, d u r a n t les darreres s e t m a n e s s'han organitzat diverses activitats en cinc centres del municipi, que al llarg d'aquests dies elab o r a r a n el s e u p r o p i l l i b r e gegant.

Els alumnes d e tercer i cinquè d ' E S O de les escoles Joan Maragall, Catalunya, Collserola, Pla i Farreres i Ferran Clua han estat els protagonistes d'aquesta

nova iniciativa de l'Associació pel Llibre Gegant de Sant Cugat. D'una banda, des de l'organ i t z a c i ó han v o l g u t d o n a r a conèixer aquests nois i noies quina és la feina d'un il·lustrador.

Amb aquesta finalitat, cada un dels entres ha rebut la visita d'algun il·lustrador professional, que ha explicat als alumnes tot el procés, des de com fan els dibuixos, passant per quins materials fan servir o com se'ls expliquen les històries, fins a l'eidició del llibre.

"Es tractava d'explicar als nens com funciona la part més tècnica i la més creativa de la il·lustració d'un llibre", explica Mercè Ortiz, una de les il·lustradores que van participar en la iniciati-

va. "Jo crec que va anar molt bé.

Si ets il·lustrador, els infants sempre volen saber quins dibuixos has fet i com ho fas", afegeix.

Una segona activitat proposada als centres educatius va ser la narració d'un conte i la seva il·lustració, perquè els infants veiessin de quina manera s'explica la història i com s'il·lustra. Els encarregats de dur a temre aquesta proposta van ser la rondallaire Carme Serret i l'il·lustrador Carles Anadon, tots dos de l'entitat organitzadora. "El que vam fer és que la Carme explicava el conte i jo en feia els dibuixos, però ho feia a contrallum i així els nens no em veien a mi, veien només com anava apareixent la

il·lustració", explica Andon, que afegeix que "el que volíem era ensenyar a les criatures que fer la il·lustració no ha de ser una cosa rígida i q u e els suposi una barrera, sinó que el dibuix pot sortir com vulguin, ha de ser una cosa fresca, una mica com si sortís sol".

L'objectiu de totes aquestes activitats era donar a conèixer la festa del Llibre Gegant i reproduir-la a cada centre. En aquest cas, eis responsables d'inventar la història han estat els alumnes de tercer, mentre que la il·lustració ha anat a càrrec dels estudiants de cinquè curs. "Una de les coses que volíem era que els dos cursos es barregessin i col·laboressin e n t r e ells", comenta Carles Anadon, que afirma que "de m o m e n t encara no coneixem el resultat final, l'elaboració dels llibres, perquè hi ha escoles q u e encara no l'han fet, però crec que la iniciativa ha funcionat bé i si les escoles ho volen, segurament els propers anys ho repetirem".

E.C. - Sant Cugat -

La festa pel Llibre Gegant c e l e b r a a q u e s t any el d e s è aniversari amb un balanç molt positiu tant pel q u e fa al funcionament com per la participació. Així ho han manifestat els m e m b r e s de l'Associació organitzadora, que es mostren molt satisfets per la consolidació d'aqueta festa a la nostra ciutat.

La festa pel Llibre Gegant va començar ja fa uns anys a les ciutats de Mataró i de Granollers, organitzades pel grup de llibreters Robafaves. Des d'allà, a q u e s t a iniciativa va arribar a la nostra ciutat, on es va crear una comissió encarregada d'organitzar a q u e s t a iniciativa en col·laboració amb l'Ajuntament de Sant Cugat.

El p r i m e r any, la f e s t a va comptar també a m b la participació de m e m b r e s del grup Robafaves, però molt aviat la comissió pel Llibre Gegant a Sant Cugat va començar a treballar pel seu c o m p t e a m b l'objectiu d'adaptar la festa a la nostra ciutat.

D e u anys d e s p r é s , la festa del Llibre Gegant ja ha arrelat e n t r e els santeugatencs i és una tradició per a moltes criatures i per a molts il·lustradors. "Jo crec q u e ha estat un èxit", comenta Manel Turon, m e m b r e de l'Associació pel Llibre Gegant, "avui pod e m dir q u e ja tenim nou llibres i a n e m cap al desè. Crec que hem d'èstar contents, cada any v é n e n m é s de 200 criatures i hem anat introduint algunes iniciatives q u e crec q u e han estat positives". Una d ' a q u e s t e s novetats ha estat l'exposició del llibre, que a diferència d e M a t a r ó , p e r m e t que la festa no comenci i acabi e n un sol dia sinó q u e s'allargui fins a poder-ne veure el resultat final. D'altra banda, i coincidint a m b aquest desè aniversari, la fins ara comissió pel Llibre G e g a n t s'ha constituït en associació i ha decidit ampliar l'abast d'aquesta festa. En aquest sentit, per primera vegada la idea del llibre gegant s'ha portat a les escoles a partir de diferents activitats que han culminat a m b la creació d ' u n llibre gegant a cada centre. Ja per al futur, algun dels projectes de l'associació és la possibilitat d'org a n i t z a r la festa en un lloc més gran q u e permeti la creació de diversos espais on es puguin fer activitats relacionades a m b la festa, com pot ser la narració de contes.

Setmana

ELS /CANTONS Divendres, 5 de maig. del 2000

E n t r e v i s t a

Carles Anadon. President Associació pel Llibre Gegant de Sant Cugat

"Crec que la festa del Llibre Gegant ja s'ha consolidat" E.C,

La festa del Llibre Gegant arriba aquest any a la seva desena edició, i la valoració des de l'entitat organitzadora és molt positiva. Segons el president de l'Associació pel Llibre Gegant de Sant Cugat, Carles Anadon, la festa s'ha consolidat a la nostra ciutat i ha anat creixent al llarg d'aquests anys.

- Quina és la valoració d'aquests deu anys?

- En principi, crec que la festa del Llibre Gegant ja s'ha consolidat a Sant Cugat i espero que aquest any encara es consolidi més. Aquesta festa va sortir d'una altra festa que es feia a un altre municipi, d'allà es va mirar com es feia, ens van venir a ajudar a muntar la primera, i es va fer una mica com si fos una rèplica d'aquella. Però després, a Sant Cugat s'han anat fent canvis que suposo que han sigut bons perquè han fet que la festa vagi creixent.

- I quin és el nivell de participació?

- L'any passat molta participació,

hi va haver uns 200 dibuixos, més il·lustradors que mai. I també vam començar a aconseguir que les criatures vinguessin de forma esglaonada i no tots de cop com els altres anys, que venien tots a partir de les dotze. Ara, amb una iniciativa d'una xocolatada sembla que hem aconseguit fer-los llevar més d'hora i que vinguin més aviat i així queda més repartit. Fa uns anys, quan acabava la festa, a les dues, hi havia una cua immensa de nens, i els havies d'anar fent plegar, els dibuixos es feien de pressa, i no és el que ha de ser.

ha a la plaça, llavors li expliquen el conte, i l'il·lustrador intenta interpretar aquella història, busca una imatge que pugui identificar, i la

dibuixa.

- Hi haurà alguna novetat, aquest any?

- Sí, aquest any, quan els nens ens tornin el conte dibuixat per l'il·lustrador se'ls farà un obsequi, que fins ara no havíem fet mai. Als il·lustradors sí que els fèiem un detall, perquè ens ajuden a muntar-ho i hi participen de franc, però als nens no els fèiem res. L'any passat vam començar a donar el diploma a l'ex- Quin» és la fi- « # , fa i/./ustradors losofia d'aquesta posició, però festa? a qui els agrada que aquest any volem - És una festa que ^ ^ també participi donar-los un obsequi perquè no se'n es munta e n t r e vagin a casa sense il·lustradors i nens. en el dibuix" res, perquè en tinElls són els que vélllllllll guin un record. nen a passar-ho bé.

- Amb quins criLa festa és per a teris escolliu els il·lustradors, són ells, i els il·lustradors hi participen gent que treballa per a nens? de forma voluntària i també s'ho - Per triar il·lustradors no busque passen molt be'. La idea és que els necessàriament que facin dibuix nens han d'inventar un conte curt per a nens, també hi ha pintors, dii buscar un il·lustrador dels que hi

Carles Anadon participa cada any a la festa rom a il·lustrador FOTO: X.I.:

buixants de còmics, el que busquem és més aviat il·lustradors que tinguin ganes de venir a la festa i de passar-s'ho bé i que estiguin engrescats, que no els molesti que estiguin dibuixant i tinguin nens per allà al costat tocant els pots de pintura, els pinzells, etc.

- Suposo que és una experiència molt diferent a l'activitat habitual de l'il·lustrador?

- Els il·lustradors estem bastant acostumats a treballar a la feina molt tranquils, cadascú bastant en solitari, i no estem acostumats que ens estiguin mirant i tocant les eines. Per això està bé que els il·lustradors que vénen a la festa estiguin engrescats, que sàpiguen tractar amb les cria-

tures.

- Quina relació s'estableix entre les criatures i els il·lustradors?

- A vegades el nen també hi participa, va fent una mica de direcció a l'il·lustrador, li diu els elements que vol que posi al dibuix, i fins i tot hi ha il·lustradors que els agrada que el nen participi del dibuix i els deixen pintar, volen que participin més encara de la festa.

- Com es presenta la festa?

- Com que hem fet activitats a les escoles, suposo que aquest any vindran més nens, perquè van quedar molt contents i si ara veuen que fem la festa grossa, i que també hi poden participar, suposo que també vindran.

Griful Ofl. S. L. Servei Estació CENTRE DE DISTRIBUCIÓ PER A EMPRESES I PARTICULARS - Gasolis A, B i C de primera qualitat - Ports gratuïts a partir de 400 litres - Descomptes a partir de 500 litres - Comptador volumètric homologat, exactitud en el subministrament - Servei personalitzat, fins a 60 m de mànega - Grans ofertes en funció del consum

A,B i C

- Telèfon D'URGÈNCIES 610 45 55 01

„

é

.

EstaClOnS

A d e Servei

E.S. CENTRE al Centre de Sant Cugat (4 Cantons)

(93) 674 06 07 D I S T R I B U C I Ó DE G A S O L I S A D O M I C I L I

E.S. CAN SOLÀ a la Crtra. de Cerdanyola

(93) 589 4 5 55 93

Setmana

ELS /CANTONS Divendres, 6 de maig del 2000

E n q u e s t a

Saps què és i en què c o n s i s t e i x la festa del Llibre Gegant de Sant Cugat?

Tot i que ja fa deu anys que se celebra, encara hi ha algunes criatures que no saben què és la festa del Llibre Gegant de Sant Cugat. Aquest any, i després de fer-la a les ecoles, alguns dels nens i nenes més grans saben en què

consisteix, tot i que no hi han anat mai, però molts dels petits encara ho desconeixen. D'altra banda, també hi ha algunes criatures que sí que des de fa anys, participen en aquesta festa del Llibre Gegant.

LAI'RA D I V U

Ol.AVA SÀNCHKZ

ELISABET GARNÉS

MARIA BATKT

J O R D I NAVARRO

4 ANYS

10 ANYS

11 ANYS

10 ANYS

9 ANYS

"Jo no se què és aquesta festa, no hi he anat mai. Però sí que m'agradaria inventar-me un conte i que després algú me'n fes el dibuix. A mi m'agrada molt inventar contes".

"Jo no hi he anat mai, a la festa, però em sembla que sí que m'agradaria. Ha de ser molt divertit que t'inventis un conte i que després un senyor gran en faci el dibuix".

"Jo sí que sé què és la festa, hi he anat un any i em va agradar molt. El que més em va agradar va ser el dibuix. Jo vaig fer un conte de la caputxeta vermella i em van dibuixar la caputxeta."

"Jo he anat cada any a la festa, des de petita. El que més m'agrada és el dibuix, perquè ho fan molt bé. Jo el que faig és la història, i després els pares me la corregeixen".

"No sé què és aquesta festa, no hi he anat mai. Però a mi tampoc no m'agrada gaire inventarme històries, i per això no em fa gaire il·lusió anar a una festa com aquesta ".

IRENE SERRANO

ELISABET TLBAI

SERGIO BLANCO

10 \MS

E N R I C CAPBKL 10 ANYS

ALBERT PORTILLO

10 ANYS

7 ANYS

10 ANYS

"Jo sé què és, de què va, però no hi he anat mai. Em faria il·lusió anar-hi alguna vegada per poder inventar-me un conte i que algun dibuixant en fes el dibuix, això m'agradaria".

"Sé què és, però no hi he anat cap any. Crec que cl més divertit ha de ser inventar-te el conte i que després el posin en un llibre que tothom pugui veure. A mi també m'agrada molt dibuixar".

"Em sembla que sé què és , perquè m'ho han explicat a l'escola, però no hi he anat mai. Jo crec que el que més m'agradaria és inventar-me un conte i deprés poder-ne fer un dibuix".

"No sé què és. Em sembla que no hi he anat mai. A mi m'agrada més dibuixar que inventarme un conte, però m'agradaria fer-me el meu conte i que llavors sortís en un llibre molt gran".

"No hi he anat mai, però sí que sé què és i m'agradaria anar-hi alguna vegada. Per mi, el millor ha de ser el dibuix, m'agrada més dibuixar q u e inventar-me una història."

Ofertes recomanades CENTRE DE LA IMATGE Plaça del Or. Galtes, 9 - TeL 93 «75 55 74 - Sant Cugat Santa Maria, H TeL 93 675 57 ^4

|digital £ ? t e u distribuïdor de cameres pou"' / material digital Kodak a Sant Cugat

ELS4 CANTONS Divendres, 5 tie maig del 2000

B A R C E L O N A

DRAGONS Quan compres un tiquet de Barcelona Dragons, no compres tan sols una entrada per a veure un partit de Futbol americà.

Podràs viure un complert i sorprenent espectacle de més de 3 intenses hores, abans, durant i després del partit

*±+~

^

DISSABTE 2 0 M A I G 1 9 . 0 0 H - B A R C E L O N A D R A G O N S - A M S T E R D A M A D M I R A L S D I U M E N G E 11 DE J U N Y 1 9 . 0 0 H - B A R C E L O N A D R A G O N S - FRANKFURT GALAXY DISSABTE 17 DE J U N Y 1 9 . 0 0 H - B A R C E L O N A D R A G O N S - SCOTTISH C L A Y M O R E S

EIS4GVNTONS

Política

8

Divendres, 5 de maig del 2000

mm

M u n i c i p i s

Els alcaldes es reuneixen per debatre el Pacte per l'Ocupació Recoder demana més diàleg sobre les propostes del Consell Comarcal del Vallès Occidental La seu del Consell Comarcal del Vallès Occidental, ubi-

pla d'infraestructures, que és ben vist des del consistori

Pacte, l'organisme que gestioni les actuacions comarcals.

cada entre Terrassa i Sabadell, va acollir dimarts la pri-

santcugatenc sempre que no comporti un canvi d'em-

En un termini d'un mes i mig les mesures de què consta

mera presa de contacte entre els 23 alcaldes dels muni-

plaçament de l'estació del Tren de Gran Velocitat a la co-

el pacte estaran signades i es començarà a treballar en el

cipis de la comarca. El motiu de la trobada era posar en

marca. L'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, que tam-

desenvolupament de les comuncicacions, el turisme i el

comú les propostes i els dubtes sobre el segon Pacte Te-

bé va assistir a la convocatòria del Consell d'Alcaldes, vol

transport públic entre municipis, entre d'altres, del Vallès

rritorial per l'Ocupació i estudiar-ne la gestió i el finança-

saber quines són les intencions amb aquest pla, a més

Occidental, segons ha anunciat el president del Consell

ment. Una de les novetats del pacte seria la inclusió d'un

de concretar la composició del Consell de Municipis del

Comarcal, Carles Ferré.

E M I U BKI.I.A

• Terrassa/

Els alcaldes de 23 municipis del Vallès Occidental es van reunir dimarts a la seu del Consell Comarcal per debatre les propostes municipals sobre el segon Pacte Territorial per l'Ocupació.

El Consell d'Alcaldes, que es reunia per primera vegada des de les eleccions municipals del mes de juny passat, va donar el vistiplau perquè es continuï treballant en un pla d'actuació de la comarca, que inclouria, com a novetat, un pla d'infraestructures. En aquest sentit, la reunió, que va durar poc més d'una hora, va servir per decidir com s'ha de gestionar el Pacte Territorial d'Ocupació: amb un organisme format per set representants proposats pel Consell.

L'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, es va mostrar cautelós amb l'aprovació del les propostes, i en especial del pla d'infraestructures: "No podem anar a una reunió del Consell sense saber exactament quin sentit se li vol donar en aquest Pla Comarcal d'infraestructures", ja que "òbviament, si el que es pretengués fos intentar reestudiar el famós tema de la cessió del Tren de Gran Velocitat (TGV), nosaltres hi estaríem en contra". Si el Consell té en compte aquesta puntualització, Recoder va dir

El president del Consell Comarcal,

que des de l'equip de govern veuen el pla amb bons ulls.

L'alcalde va apuntar la necessitat de "parlar més" sobre les propostes del Consell, com una oficina tècnica d'informació o la creació del Consell de Municipis pel Pacte que gestioni els acords. L'alcalde va incidir especialment en la necessitat de fer una distribució proporcional de forces polítiques i municipis grans i petits en aquesta comissió delegada perquè "tothom s'hi pugui sentir representat".

A Recoder també li preocupa el repartiment de les subvencions del fons social europeu i del fons Feder, "que són molt

EIS4CANTONS "el diari de Sant Cugat"

cisament, el president del Consell, Carles Ferré, acompanyat per l'alcalde de Castellar i de l'alcaldessa de Rubí, va subratllar que "és una magnífica ocasió" per posar en marxa la conversió de la línia de mercaderies Mollet-Papiol.

Ferré va avançar que com a màxim d'aquí a un mes podran presentar la signatura definitiva del paquet de mesures i va explicar que la reunió tenia l'objectiu d'aconseguir el recolzament dels alcaldes per tirar endavant les propostes: "sumar esforços per parlar amb una sola veu de manera col·lectiva". Per la seva banda, l'alcalde castellarenc, Lluís Maria Corominas, va destacar que Carles Ferré, amb l'alcalde de Castellar del Vallès i l'alcaldessa de Rubí F: X.L. la figuia del Consell Comarcal ha de fer de "paraigües de les actuacions municipals". d'un principi de conformitat amb les propostes, es va acordar que En la propera reunió dels ales tractarien més endavant: "No caldes vallesans "procurarem que hi ha hagut cap pronunciament les propostes arribin més conformal contrari ni favorable a les sensuades i que els dubtes dels propostes del president" del ajuntaments s'hagin aclarit", afirConsell Comarcal, Carles Ferré. mava Recoder. A partir d'ara les Una altra de les propostes del qüestions supramunicipals es Consell va ser la d'informar el tractaran en nuclis més petits, Comitè executiu del Pacte so- amb la voluntat d'intentar ajusbre les mesures -agrupades en tar les diferències i millorar la importants per la creació d'ocu- cinc paquets d'actuació- que es sintonia entre els diversos intepació i d'infraestructures als mu- volen dur a terme, que passen ressats, entre els quals s'inclouen nicipis", i els criteris que han de pel desenvolupament del turis- les patronals i les centrals sindiseguir a l'hora de defensar aques- me, la societat de la informació, cals, i que en un futur es podria l'eliminació dels residus i la mi- ampliar a l'anomenada tercera tes peticions dels ajuntaments a llora del transport públic per co- via, formada bàsicament per les Brussel·les. municar els diversos municipis organitzacions no governamenRecoder va assegurar que si bé hi havia una manifestació global de la comarca, entre d'altres. Pre- tals (ONG).

Recoder: "No hi ha hagut prou acord per aprovar les propostes del Pacte per V Ocupació"

§4.s4cantons@tptsantcu&at. coi '•'•

PoKlica

ELS/CANTONS Divendres, 5 de maig del 2000

E M D

de

V a l l d o r e i x

Pantaleón de Miguel. Vocal delegat del PP a VEMD

"Si em queixo és perquè crec que encara es poden fer més coses" JOAN SORIANO

Pantaleón de Miguel Fajardo (Barcelona, 1932) és el vocal del PP a Valldoreix, una zona que coneix des de la dècada dels 50. Delegat amb Massanes, LSanmartí i Paraira, el polític popular és conegut també com l'home que va portar el gas a Valldoreix. Militant del PP des de fa 20 anys, De Miguel és partidari del diàleg i dels resultats. La seva experiència el converteix, segons ell, en una "font d'idees".

- Es difícil ara fer oposició a l'EMD? - Crec que hi ha hagut moments més difícils q u e a q u e s t s . E n aquests moments, hi ha una bona entesa i sintonia entre tots els vocals. Sembla que, sortosament, cada vegada tots estem més a prop del centre.

- La bona disposició ja existia abans del pacte a l'Ajuntament?

El pacte a l'Ajuntament ha estat conduït totalment per la junta

local de Sant Cugat, que ha negociat el que havia de negociar i suposo que ho deu haver fet bé.

La vocalia del PP a Valldoreix ha quedat una mica "despenjada" d'aquests acords, però tampoc he mostrat cap interès a obtenir avantatges polítics. Ja estic bé com estic.

— A què atribueix aquest clima actual de concòrdia?

Al canvi en el comportament de les persones. L'època del senyor Sanmartí va ser dura perquè era molt fidel a l'alcalde Joan Aymerich i actuava com si fos el seu portaveu. En canvi, l'actual equip és més favorable al diàleg. Si això funciona així, és perquè les directrius de dalt han canviat. Recoder és un polític obea, molt correcte i ben educat i, en justa correspondència, un també ho ha de ser.

— Com serà la seva acció en aquest mandat?

— Malgrat les meves discrepàncies amb l'equip anterior, haig de reconèixer que ha estat el periode en què s'han fet més coses a Valldoreix. Ara s'està seguint aquella

línia. Si alguna vegada em queixo, és perquè penso que encara es poden fer més coses. Quan s'està a l'oposició només hi caben dues posicions: l'oberta col·laboració o la fiscalització més dura. Si hi ha bona entesa, sempre em quedo amb la primera, perquè sumar esforços, capacitat, activitat, sinceritat i honradesa és positiu per al poble.

— En la vostra opinió, què cal fer a Valldoreix?

- Crec que ja he fet públiques totes les meves propostes. Però una de les principals és l'organització de la circulació viària. Valldoreix hauria de tenir una via de circumval·lació. S'hauria d'implantar els carrers d'un sol sentit i evitar que la gent aparqui fora quan ho pot fer a l'interior dels seus jardins o garatges. Urbanitzaria i ordenaria les places; sóc partidari dels carrers nets i endreçats. Si no resolem els problemes de la circulació, en poc temps ens trobarem, a un altra escala, amb les dificultats que actualment pateix Sant Cugat.

Peu de foto: De Miguel fm estat agent comercial durant la sevti vida activa F: X.I,.

— Té més projectes?

- Des del temps del president Massanes he estat partidari de construir un ajuntament nou en el solar que es troba davant de l'EMD que és propietat municipal. Un ajuntament aquí, el millor punt de Valldoreix, seria una bona inversió per a patrimoni perquè es construiria un edifici gran de dues plantes amb oficines, serveis comercials i un pàrquing. En lloc de pagar un lloguer mensual del voltant de 700.000 pessetes, podríem ingressar quantitats superiors perquè l'EMD seria la llogatera d'aquests espais, sobre els quals ja hi ha demanda a Valldoreix. Una altra cosa que faria seria

una espècie de bulevar comercial i de serveis a l'àmbit del Casal de Cultura.

— Encara hi ha lloc per a la segregació?

- De vegades hem cregut que era millor la independència per a Valldoreix. Jo sempre he pensat que Valldoreix té vida pròpia. Però, tant si formes part de l'Ajuntament de Sant Cugat com si no, s'han de tenir bones relacions perquè el necessitem. Com també ell ens necessita, perquè Valldoreix no deixa de ser una font d'ingressos bastant notable. Estem bé com estem, crec que aquests moments són els menys propicis per anar cap a la independència.

EIS I CANTONS

nuo

10

Divendres, 5 de maig del 1000

ELS CANTONS

E d i t o t l a i

Setmanari i n d e p e n d e n t d e Sant < ugat del Vallès

Mi!

PREMSA 1 LOCAL

Cjrrcr Sant Antoni.4.Z-4-4. WVH\ Sunt Cu^at del Valle Tel. W 5S1' hi HI - 1-JX <>.ï (i74 211 .'4 AdrcvJ electrònica: cls-kjnti>ns(íïtorsj.naiigJt.(.<irn

10 anys de Llibre

Consell d'Administració R a m o n Cirati (president!

Gegant

Director Josep Maria Vallès Redacció T e m a «I** la swtmana: Kster Castanyer; P o l í t i c a : Emili Bella i Joan Soriano; <)|Mnió/<.omarca: Josep M. N'alies; S«»ei«*tat: Ester ( ! a s t a n \ c r i Magda M é n d e z ; K n t o r n : Emili Bella; Kronoi^iia/Cultura: Tom Monteuegro; K*|M>rt*: Alex 1 .úpe/.; Comercial ( iarmen Kyaralar Consell Editorial Ramon (iran (president). Josep M. Gabrerizo (\ iceprcsidcntl.Víctor Alexandre. Francesc Carbó, Jordi Casas. Narcís ( l a s u m c r . Albert de Pablo, Xavier Fornells. Rogcli Pedró, Ramon Pros, 1 -hu's Puig. Emili Rerïc. \ l o n t s e r r a t R u m b a u .

Paco Soler. Josep A. lcixidó. Joan Tortosa. losep M. Sans Tra\ c. Joan I Yovano. Núria / a b a l a .

Manel Pardo i Pepa'Martín Subscripcions Sinda ( i ó u i e / Fotografia \ a \ i I.airos.i i Eduard F a r i n \ e s Disseny i maquetació Joan F u e r t e s l Marta (:.ibro| Correcció Bla.K.i Pi Impressió Rotnnprc-. Icl. W J 4 0 0 5 MS Distribució Mailin- \ . . l l c s S . I . Tel. W _ \ ; 71 Dipòsit legal: <;l-40.S-lí.> "I"1 <|in' / / ' / f niiiim· 1111 IJ M.\,I noi l'.il·lKjoiiJ.llitnJj

S

e m p r e és Lina bona notícia la celebració d ' u n aniversari e m b l e m à t i c com els 10 anys d ' i niciativa i n i n t e r r o m p u d a , sobretot a Sant Cugat, una ciutat q u e en aquests d e u anys ha canviat la cara c o m també ho ha fet la seva societat, a m b e n titats i col·lectius q u e han sofert u n a gran transformació. És clar q u e Sant Cugat és el país dels m e n u t s , toc allò q u e vagi e n c a m i n a t cap a l'objectiu d'oferir activitats e n aquest àmbit, això sí, d e qualitat i amb una organització q u e tingui cura del mínim detall, té tots els n ú m e r o s p e r e s d e v e n i r un èxit. i una mostra d'això és la celebració d e la festa del Llibre G e g a n t , un e s d e v e n i m e n t del tot e n certat i q u e al llarg d ' a q u e s t s anys ha d e m o s t r a t q u e no tan sols s'ha mantingut, s u p e r a n t fins i tot les ciutats pioneres com Mataró o Granollers, sinó q u e n ' h a anat millorant l'organització i participació.

Allò q u e va c o m e n ç a r com una tímida iniciativa e x p e r i m e n t a l , s'ha convertit avui en una festa obligada del calendari local. La festa ha trobat el seu m a r c . t o t i la s e v a l i m i t a c i ó : la

(a)ACPC

Es clar que Sant Cugat és el país dels menuts, tot allò que vagi encaminat cap a Vobjectiu d'oferir activitats en aquest àmbit, això sí, de qualitat i amb una organització que tingui cura del mínim detall, té tots els números per esdevenir un èxit

plaça d e Barcelona, és una d e les places m é s e n t r a n y a b l e s i b o n i q u e s d e la ciutat i m é s q u e cap altra crea un clima m é s q u e a d e q u a t on la imagin a c i ó d e l s p e t i t s i d e l s artistes e s transforma e n m a g n e t i s m e , afeginthi, això sí, la decoració i la música.

Una festa q u e va més enllà d e la ima-

ginació dels autors del c o n t e s o dels il·lustradors, Una festa q u e , com d'altres q u e s'organitzen a la ciutat, serveix i n d i r e c t a m e n t p e r integrar n o u vinguts, serveix per fer poble i alhora fer ciutat. Grans i m e n u t s t e n e n l'op o r t u n i t a t d e treballar plegats a cel obert sense presses.

Els m e n u t s participants d'avui gaudiran d e b e n segur a m b il·lusió i potser a m b cert enyor q u a n el 2020 puguin v e u r e el seu llibre g e g a n t n o v a m e n t tot r e c o r d a n t el dia d e la seva festa a la plaça de Barcelona. Potser algun d ' a q u e s t s m e n u t s s'haurà convertit en artista, si és q u e encara no n ' é s , i podrà col·laborar e m b futurs m e n u t s a plasmar sobre paper el q u e vola per la seva i n n o c e n t imaginació.

Tot plegat és ple d ' i n g r e d i e n t s per tal q u e la comissió d e pares, els artistes i sobretot els n e n s i n e n e s agafin e m p e n t a una edició més i tornin a posar a l'abast d e la ciutat, l'onzè Llibre Gegant ple a vessar d e r i q u e s a imaginativa.

Felicitats a tots aquells que han fet i fan possible aquesta veritable festa.

(/Mmli4mli,llMl7 W.FaJW2371 SortCufloi

D i s t r i b u c i ó ó'ELS 4 CANTONS als subscriptors

C a r t e s

d e l s

l e c t o r s

Et

S e v e r

i

en

T i t o -•s-fe.A..

Kls textos tramesos a aquesta secció no han d ' e x c e d i r d e Ics >() ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar a m b inicials o p s e u d ò n i m si ho sol·licita, però l'original ha d e venir sifjnat i és imprescindible q u e hi figurin el domicili, el telèfon i el n ú m e r o d e D M o passaport del seu autor. E L S 4 C A N T O N S es reserva el d r e t d e publicar els textos tramesos, i el d r e t d e resumir-los quan ho consideri oportú.

AGWEST ús

Sant Jordi, Sant Cugat i Europa Escric aquestes línies des de Suècia, després de no sense sorpresa haver llegit un article sobre la festa de Sant Jordi, en què es menciona la nostra ciutat. T r a d u e i x o l i t e r a l m e n t : "...sant Jordi, patró de la regió d'Espanya anomenada Catalunya, és el que aquí coneixem com a Sankt Goran... La tradició diu que la dona ha de rebre una rosa i l'home un llibre, encara que normalment tots d o s r e b e n a m b d u e s c o ses... Els autors m é s populars

d'aquest any són, d'acord amb la llibreria Paideia de Sant Cugat del Vallès" (escrit correctament amb l'accent i tot).

L'article està signat per Johanna Rovira. Tot això e m fa pensar molt. Sant Cugat a un diari suec, Sant Sordi, la Paideia... Potser no és tant e s trany, e n aquesta Europa sense fronteres, que Sant C u g a t surti a la llum en el menys esperat dels indrets... H e m d'estar orgullosos i promocionar el caràcter e u r o p e u de la nostra ciutat. Tenim en aquesta ciutat u n potencial europeïtzant q u e no té res a envejar d'altres ciutats m e s grans potser, l ' n a

sèrie d'empreses internacionals que enriqueixen la variabilitat cultural de Sant Cugat, amb treballadors provinents de d i f e r e n t s paisos d'arreu d'Europa i el món. Una sèrie d'entitats culturals i esportives, associacions, grups teatrals, e t c , que cal protegir, est i m u l a r - n e la a p a r i c i ó i/o continuïtat i qualitat. Perquè la cultura és un medi enfortidor de la identitat d'un poble al mateix temps q u e unificador i trencador d e tabús. I això va e n benefici d e tots nosaltres i d e la societat.

Santiago

Parpal

k^"*' ft\és

^ * s»fn*)

Opinió

ELS /CANTONS Divendres, 5 de maig del 1000

El

11

s o t e r r a n i

ha mostra de Vany

2000

IOSEP CANALS

E

l proper divendres dia 12 de maig Sant Cugat es mostra al món a través del fet més universal i més diví i que els h u m a n s en diem art. El proper divendres dia 12 els claustres del nostre Reial M o n e s t i r seran un cop més el lloc de recolliment esp i r i t u a l d ' u n m o m e n t de la n o s t r a h i s t ò r i a i és q u e e n aquest magnífic recinte, orgull de l'art europeu del segle XII, es presentarà a m b tots els honors l'art nascut en el nostre país a m b la democràcia.

La B i e n n a l M o s t r a d ' A r t Contemporani Català, q u e romandrà exposada fins al 16 de juliol, en el m a t e i x marc en q u è ara fa vint-i-tres anys va néixer com a acte a d h e r i t al Congrés de Cultura Catalana i s'hi podrà v e u r e l'art d'avui, tal com l ' e n t e n e m i el vivim els h o m e s i d o n e s d ' a q u e s t temps.

En aquest any de jubileu que es fan tantes i tantes reflexions del q u e d e i x e m e n d a r r e r e i c a p o n a n e m e n el t e r c e r mil·lenni. En aquesta terra dàrtistes no podíem deixar de fer una reflexió del q u e és el més universal i diví creat per l'home i que és l'art. El nostre m o n u m e n t nacional ens parla d'un passat gloriós i no podem oblidar el p r e s e n t a m b el q u e el segle XX ens ha d u t u n e s avantguardes històriques q u e c o m e n c e n per Miró i finalitzen per Clavé i T à p i e s . Tots ells han passat per Sant Cugat d e i x a n t el seu art a l'Escola Catalana de Tapís.

El 1977 començava un fet a través del qual els homes i dones d ' a q u e s t a terra han anat d e i x a n t e m p r e m t a , tot d e m o s t r a n t ser capaços d e superar les adversitats conjunturals del país. fent a través de l'art, país. És així, com la B I E N N A L MOSTRA DART CONT E M P O R A N I C A T A L À de S a n t C u g a t , s'ha m a n i f e s t a t a m b tota la seva força provocativa i ha mostrat les més noves g e n e r a c i o n s q u e han de seguir refermant el país, com un d e l s m é s c r e a t i u s m u n dialment.

Sant Cugat s'ha convertit en una ciutat pionera en la descentralització de l'art d'avui, en q u è c o n j u n t a m e n t hi h e m p a r t i c i p a t la s o c i e t a t civil i l'administració com en els mi-

Si per alguna cosa s'ha distingit la Biennal Mostra d'Art C o n t e m p o r a n i Català de Sant Cugat del Vallès, ha estat per la seva intransigència a no cedir davant del q u e no fos un signe o un impuls de la creativitat. Aquí s e m p r e s'ha anat a buscar allò que més posés de manifest l'autenticitat de l'artista però, també la creativitat q u e aquest aportava al nostre món.

llors m o m e n t s d e la n o s t r a a m b el seu estil, s ' e n d i n s e n època. història recent. en els c o r r e n t s r e v i s i o n i s t e s L'eclecticisme artístic de les q u e s'han d e s e n v o l u p a t a tot Els artistes q u e h e m selecúltimes d è c a d e s es manifesta Europa d u r a n t la segona meicionat per formar part d'at a m b é en aquesta selecció en tat del segle, e s t a b l i n t difequesta Biennal Mostra 2000, la qual els artistes, cadascun r e n t s ismes en les ja c o n s t i t u e i x e n una obres q u e conforpart duna pàgina d e la m e n a q u e s t a biennostra història més renal. cent. Ells reflecteixen les inquietuds i el moEl q u e ens mostra Si per alguna cosa s'ha distingit la v i m e n t q u e s'ha d e la present exposició Biennal Mostra d'Art Contemporani és l'addició del fet senvolupat en l'últim quart de segle al nos- Català de Sant Cugat del Vallès, ha estat m é s local, a m b el m é s u n i v e r s a l , ni tre país, que, daltra millor ni pitjor q u e banda, coincideix amb per la seva intransigència a no cedir altres proposces, el període d e r e c u p e davant del que no fos un signe o un p e r ò sí q u e é s ració de les llibertats impuls de la creativitat l'autèntic pols crecol·lectives. Per això, atiu que dóna Catapodem dir que som els lunya en l'actualiintegrants d ' u n testitat. moniatge d e tota una

VIVERS XIFRA Sta. Coloma Farnés (Girona)

AIRTOUR "Catalunya des de l'aire" Excursions en avioneta, només per 7.500 ptes.

Informació: 666.42.81.42 http://airtour.pvirt.com e-mail: airtour€airtel.net

USSC.ïVo

BELL& / «rjjp!a * A

Liquidació per tancament

PREUS REVENTATS

GESTIÓ DE SANCIONS

MULTES NO PAGUI St NO HI ESTA CONFORME!!!

TEL. 972 85 61 22 Tot tipus d'Arbres i Conífera

www.ge5tionsanciones.com

Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral Serveis Jurídics Plaça Barcelona, 11 • Tel. 93 6741784'

Fax 93 590 30 10 • 08190 SANT CUGAT

S e m p r e hem e n t è s q u e e n tre nosaltres, als Països Catalans. en els temps moderns, la creativitat hi era molt viva i en plena e m p e n t a . Però això no només en la història moderna, sinó en els temps actuals. N'ha estat la prova q u e , a cada convocatòria, els primers a participar-hi han estat els joves i, aquests, no han fet mai el retret q u e malgrat ser un certam e n q u e ja porta molts anys convocant-se, i q u e ha passat per c i r c u m s t à n c i e s en les quals sembla que els acomod a m e n t s haurien estat l'actitud més normal, no ha succeït res daixò i, cada dos anys, s'ha mostrat fresc, i n q u i e t i al dia, fos o no agradable o de moda el q u e s'hi mostrava.

Efectivament, aquí s'han estrenat a la palestra de l'art cont e m p o r a n i la major part dels attistes que actualment configuren l'actualitat catalana i q u e molt aviat s'inicien a la confrontació internacional d e la plàstica contemporània. Artistes r e c o n e g u t s per p r i m e r cop a la Biennal Mostra d'Art Contemporani Català, han esd e v i n g u t poc t e m p s d e s p r é s d e t e r m i n a n t s dins la plàstica d ' E u r o p a i d e l'Amèrica del Nord.

Els fets avui parlen que Sant Cugat es mostra al món i a m b la ciutat vallesana tot un país.

L'Ajuntament i la galeria, organitzadors d'aquest e s d e v e niment, juntament a m b la G e n e r a l i t a t , la D i p u t a c i ó i l ' e m p r e s a Airtel, n o m é s han posat les bases p e r q u è d u r a n t vint mesos Sant Cugat es mostri al món amb el recorregut i t i n e r a n t de l'exposició q u e acull l'art nascut a m b la d e mocràcia r q u e avui ens projecta com a poble culte en la c o m u n i t a t internacional.

Josep Canals és director de la Biennal

n

Opinió

H 5 /CANTONS Divendres, 5 de maig del JiW

Des

del

Turó

de

Can

M a t a s

'Okupació \ raons per un pacte ÀNGEL CASAS

E

fet de l'okupació. els altres accepten realitzar un nou diàleg, sempre que serveixi per donar una nova ocasió als ocupants d'anar-se'n a les bones. El manteniment de la demanda ho demostra.

Voldria exposar de manera entenedora el que hi ha en joc diàleg s'haurà de

n el ple municipal passat, ICV va presentar una moció a la qual, davant de la demanda civil i multa que Petinip de govern havia plantejat pel desallotjament de la masia Torre Blanca, proposava l'obertura

d'un nou diàleg. La

E/ mu

proposta va ser vota" en aquesta escomeda i acceptada per tenir amb Vamenaça que SÍ sa. De si es queden tots els grups, però no accepten fa del o si se'n van COndÍCÍOM perquè tos acceptaCal abans de tot tlOU equip de govern, la aclarir l'origen del da per l'equip de gopatrimoni l'ús del vern, va haver de sutramitació de la demanda qual avui s'està disprimir la condició segueix el curs ja iniciat cutint. prèvia que es retirés Quan es va plantela demanda civil i jar la reparcel·lació multa. del sector deTorre Es a dir, que el nou Blanca, que porta el diàleg s'haurà de tenom de la masia objecte del litigi, per nir amb l'amenaça que si no accepten les condicions del nou equip de govern, interès municipal es va aconseguir per la tramitació de la demanda segueix el conveni amb els propietaris del sector, que la masia passés a mans municipals curs ja iniciat.

La meva interpretació de l'acord de amb un doble objectiu, restaruar una de les seves masies emblemàtiques de tots els grups polítics a iniciar un nou diàleg, és que mentre uns han dit que dintre del poble i l'altre, donar-li un ús públic. sí per ligitimar la utilització que s'ha

La

Han passat més de vuit anys de tot als joves i als que ho són menys. Però això i no s'ha fet ni una cosa ni l'altra. activitats que sortides de la seva pròEs podria dir de la restauració que, feta pia iniciativa, creativitat i organització, la del teulat, del de dintre calia saber permeten constatar que atrauen molts l'ús que se'n volia fer. 1 això seria creï- altres joves i participen de la vida ciuble, però el probletadana. Què més voma real ha estat lem dels joves? que no obstant haA què més podem asHi havia dos deutes ver donat l'Ajuntapirar que serveixi la amb la ciutadania, ment la possibilitat masia de Torre Blanque es fessin proca?

Fins ara, entre restaurar la masia i postes per a la seva tots no havíem estat donar-hi utilitat pública; capaços de fer-hi res. utilització i d'haver-ne sortit diverara només tenim resolt Hi havia dos deutes ses que no mencioamb la ciutadania, naré, p e r q u è no el segon restaurar la masia i portaven de part donar-hi utilitat púdels proposants blica. Ara només ten m prou convicció ni l l i p i l l l l l l i ^llPIlllllill i resolt el segon, força perquè es ti- manca restaurar-la per ressin endavant, fins fa un any la masia dintre i per fora i adequar-la a aquest va romandre tancada als restauradors i ús. I trobar-los un lloc provisional on, a possibles ocupadors. mentre durin les obres, i compte que Fa quasi un any surten del poble uns no durin massa, puguin seguir amb les ciutadans joves que amb una concreta seves activitats. filosofia de l'ús dels immobles vagarosos, l'okupen i comencen a fer-hi actiÀngel Casas, vitats de les més diverses, orientades és exregidor del PSC

l l o t j a

Telelatrina FoNTCUBERTA

L

a teleescombraria ha passat a mi- la capten les cameres de televisió. Apallor vida. Gràcies a les noves po- rentment no tenen intimitat. Tele 5 ha lítiques d'aprofitar-ho tot, les es- augmentat espectacularment l'audiència.

L'empresa productora del programa (procombraries ja no són allò que eren: material fastigós i repugnant. Ara es re- pietat de Telefónica) s'està fent d'or venent-lo a altres països. Sembla que a la ciclen i serveixen per altres coses. Potser per això ara sembla que les televisions gent li interessa veure el que fan aqueshan sustituït la teleescombraria per la te- tes persones tencades sense cap comunicació amb el món lelatrina. La telelaexterior. No tenen llitrina encara no es pot bres, no tenen diaris, reciclar. no tenen televisió...

De tota la teleesDe tota la teleescombraria Només es tenen a ells combraria que es O això semveia fa un parell que es veia fa un parell mateixos. bla. d'anys, disfressada d'anys, disfressada amb Una enquesta inforamb el nom de rea-

fo reality shows ara mal feta a m b s e n t que ha vist el progranecesitas es amor. només tenim el d'en ma em diu que el que Sorpresa, sorpresa, el els interessa més és programes d'en Pepe Buenafuente o el d'en Sardà veure els concursants üty shows (Lo que

e/ nom

Navarro o els d'en Jordi Gonzàlez) ara només tenim el d'en Buenafuente o el d'en Sardà. Es una moda que sembla tenir el dies comptats. És potser per això que Tele 5 (copiant els models europeus) s'ha inventat Gran hermano. I de passada ha inventat la telelatrina.

Ja sabeu de què va l'invent: deu persones conviuen durant tres mesos en una casa tancada. Tota la seva vida en comú

quan van a la comuna (perdó el bano) a fer les necessitats. I en segon lloc. saber si faran o no faran l'amor i si es veurà com el fan o es taparan amb els llençols. Per això crec que la relació Gran hermano-latrina és el que quedarà en el futur del programa.

A mi, personalment, em sembla molt bé que una televisió privada faci teleescombraria, telelatrina o telemerda (amb

perdó). També em sembla molt bé que la una part del seu futur pot dependre del gent les miri. Cadascú té el dret d'esco- seu comportament. Gran hermano és simllir l'entreteniment. I cadascú escull allò plement un espectacle televisiu, un conque vol (una altra cosa és que una tele- curs, un programa que busca la màxima visió pública - T V E - estigui preparant el audiència. I veurem què passa en el moseu Gran hermano -es dirà Los robinso- ment en què comencin a baixar el nomnes-. Aleshores sí que hi estic en contra. bre d'espectadors. Veurem què tenen preNo vull que amb els meus diners es faci vist els guionistes per augmentar-ne cap telelatrina). l'interès. Veurem què Però el que m'ines treuen de la màniga. digna és la coartaJo tampoc em crec que Mercedes Milà (quina da que s'han inels concursants es comdecepció, que aquesta noia portin d'una manera esventat per fer-lo honorable. Diuen s'fagj //jgara /a telelatrina i P°n<ània completaque és un programent pura. Seria un ma científic sobre tracti d'imitar malament la suïcidi comercial per a el comportament Gemio) el defensa a mort Tele 5. Ens diuen que humà. Mentida. tenim quasi tres mesos Mercedes Milà "Gran hermano " dient que ésper endavant per com(quina decepció, la mateixa vida en directe provar-ho. que aquesta noia Es podrien fer moltes s'hagi lligat a la tereflexions sobre el prolelatrina i tracti d'i||:||||^^Jií grama i el que signifimitar malament la ca. Espero que psicòGemio) el defensa a mort dient que és la legs i sociòlegs facin les seves lectures. mateixa vida en directe. Això és absolu- Jo només en vull fer una més. Si es pot tament fals. Si es vol fer aquest experi- emetre un programa com Gran hermano, ment amb rigor científic no es pot fer púper què no s'autoritza en les hores de màblic, no pot ser un concurs... Els ratolins xima audiència l'emissió de pel·lícules (concursants) no es comporten igual sa- pornogràfiques? Pot ser més ètica i més bent que tenen cameres que els miren. moral la telelatrina que la pornografia?

Busquen la seva exhibició. Saben que Que algú m'ho expliqui.

•>•>».

ELS /CANTONS Divendres, 5 de maig del ZOOO

El

13

p o r x o

El desvergonyiment de CiU SARA BERTRAN

Finalment, hem sabut allò que ja sabíem però que ells negaven.

No feia ni una setmana abans deia declaració pública del pacte. que el senyor Rccoder desmentia allò que ara afirma. Segons les seves declaracions, és un pacte amb el PI' perquè comparteixen un model de ciutat i aquests senyors del PP són persones de confiança. Val a dir que això de la confiança ens ha arribat al cor.

Vegem el grau de confiança que el senyor Recoder ha anat sembrant al seu pas: D'ençà de l'arribada a l'alcaldia el senyor Recoder no s'ha abstingut de moderar les seves diatribes contra l'oposició (oposició entesa des del primer moment, com les esquerres) desqualificacions com que la nostra activitat principal era posar pals a les rodes, practicar un doble joc, ser uns irresponsables, etc., però que mai acompanyava d'arguments fefaents que corroboressin les seves paraules.

Amb el moviment okupa des-

prés d'un consentiment implícit. s'ha passat a la via judicial, amagant informació a l'oposició, negant-se a encarar el problema amb tots els grups polítics, donant la callada per resposta a la nostra oferta de diàleg per tal de trobar una solució al problema. intentant fins i tot prohibir a la que subscriu assistir a una reunió.

FI 17 d'aquest mes (inici de Setmana Santa) teníem el ple corresponent. El dia 18 es fa públic el pacte CiU-PP. El dia 19 s'anuncien els pressupostos ja consensuals amb el Partit Popular.

Val a dir que el dia del ple el nostre grup va demanar pels pressupostos, atès que no tenim ni una dada per començar a estudiar-los, i no se'ns va informar de res. Són els mitjans de comunicació els que ens informen del que passa a l'Ajuntament. Un altre cop s'amaga informació a l'oposició, a més de mostrar un gran menyspreu vers el màxim exponent de la democràcia municipal com és

el seu ple.

Han aprofitat la Setmana Santa, i just un dia després del ple, per fer públic un pacte negat fins al dia mateix del seu anunci. Com aquell que vol amagar una mala acció, han aprofitat que la majoria de gent fos fora de Sant ( àigat.

No deuen tenir gaire bona consciència quan obren d'aquesta manera. I pels resultats obtinguts pel P P a m b les negociacions (dues tinències d'alcaldia i dues regidories) els convergents demosten una vegada més que són uns pèssims negociadors. A Madrid, de la seva mala gestió, en paguem tots les conseqüències.

Ens expolien anualment uns 1,2 bilions de pessetes. Allò que moltes vegades ens volien vendre com a èxits no eren més que preses de pèl i Catalunya sempre n'ha sortit perjudicada.

Això que hem esmentat només són petites pinzellades del grau de confiança que el senyor Recoder ha anat bastint al seu costat. El q u e el senyor Recoder

XII BIENNAL

MOSTRA D'ART CONTEMPORANI

CATALÀ

Al ftlMCIf! PE VEHIÏ A VIURE A SANT CUGAT TEHÍEM ÜHA VIST* FAHTXSTICA PES P' AOÜf I! ... FIKS I TOT VÈIEH ELttONESTitW

amaga i no diu és que hi ha persones a les quals sap que no podria doblegar ni manegar com segurament podrà fer ara.

Ja sabíem que el nacionalisme de CiU era ben poca cosa, i que la cartera anava molt i molt per davant de la seva consciència de país, però ara ja han arribat al descrèdit total. Finalment s'han tret la careta. A partir d'ara cap nacionalista convençut pot romandre a les seves files.

Recordo aquella carta adreçada als mitjans de comunicació el mes de setembre passat en la qual jo em preguntava si ja era el PP qui manava al nostre Ajuntament, ja que l ' l i de setembre va imposar-nos la bandera espanyola.

També el mes de setembre passat CiU, amb els vots del PP, va rebutjar la moció a favor del canvi de nom del carrer Cànovas del Castillo que vam presentar.

Benvolguts santeugatencs: assistirem a un progressiu endretament i espanyolització de Sant Cugat, i esperem que no oblideu

aquells que us fan caure la cara de vergonya de tenir un poble governat pel PP, un partit l'aspiració del qual és fer-nos desaparèixer com a poble, assimilats com ells ja ho són. Cal no oblidar que a les seves files tenen personatges com el Alejo Vidal Quadras. personatge funest que intenta crear conflictes a casa nostra. L'últim conflicte provocat ha estat a la universitat Rovira i Virgili i que va per Europa dient que aquí s'està fent un genocidi amb la llengua castellana. Un partit que harra qualsevol redreçament nacional.

Tot això ha assumit CiU. Si us plau, senyors de Cil í, per higiene democràtica, per coherència, per retornar el significat als mots, per honor a la veritat, desfeu-vos de l'etiqueta de nacionalista. Podríeu qualificar-vos de partit camaleònic català, que és el que més us escau.

Sara Bertran i Claramunt és regidora d'ERC

£112 de maig Sant Cugat es MOSTRArà al món.

Col·labora: Ei 'diari' de Sant Cugat

EIS 4 CANTONS i r m m LLÀSTIMA, AXA N0MÉ6 VEUS QUE CASES i mos, oi !P

... AMB U TEMFS M'«E AEURAT A COHFüftMAt!!

ARA QUAH SEHTO LES CAHFAHADES TKEC EL CA? I MIRO LES F0T03EAFIES QUE ENCAIA GÜAftftO PE 1EC0RP ... S$ SABÉSSIU COM RA «mTELftEUPELflS...

<3É«Stíí.l3t>

14

•

• * ELS4C4NION5 Divendres, 5 de maig del 2000

Les

golfes

'GrafittV a Sant Cugat IAUME RODRÍGUEZ

No se si cl terme 'grafits' farà fortuna. lis la catalanització dels grafitti italians, i ha estat inclòs en cl discutit diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans.

Encara q u e jo prefereixo el de 'pintada'. q u e cm sembla més planer, i que també recull el mateix diccionari (cal dir que cap dels dos termes constava al Fabra).

En qualsevol cas. (irafits és cl títol de l'exposició itinerant produïda pel C o v e m d'Andorra i per la F u n d a c i ó ("aixa de Sabadell, que ha està exposada les últimes setmanes a la Casa de Cultura de Sant Cugat.

I le de dir que em va interessar més el subtítol de l'exposició: 6.000 Anys de L l e n g u a t g e Marginal. P e r q u è aquesta marginalitat -social o política, obligada o b u s c a d a - p e n s o q u e és el nucli del c o n c e p t e de 'grafit'. Per això em va semblar normal que intencionadament (i no, l'hagin ubicat a la cripta de la Casa de Cultura.

Però en canvi, a l'exposició, la muralitat sembla la característica principal i quasi exclusiva (encara q u e s'ha tingut la idea de posar un rotllo de paper sobre un tauler de dibuix per tal q u e el públic afegís els seus grafits personals).

Jo crec que, si pensem en pintures murals, ni les p i n t u r e s r u p e s t r e s , ni els pantocrators romànics, ni els frescos d e la Capella Sixtina, ni les gegantines pintures dels muralistes mexicans les considerarem grafits, perquè a totes els falta a q u e s t a marginalitat.

ferència e m b l e m à t i c a del segle XX. On he trobat pobre l'exposició és en l'elecció d ' e x e m p l e s concrets. En dos aspectes: El primer, en una certa timidesa dels llocs i dels e x e m p l e s triats: per e x e m ple, no fa constar el signe de la creu ni el peix com típics grafits de q u a n el cristianisme era marginal o clarament clandestí, cosa q u e va durar tres segles.

Una altre excés de discreció, al meu e n t e n d r e , és la nointroducció d'elem e n t s com són: els grafits en els vàters públics (masculins i, Jo crec que, si pensem en s e g o n s e m d i u e n , ara t a m b é f e m e pintures murals, ni nins). Es cert que no les pintures rupestres, ni solen ser un model

de h P deu parts en què està d i v i d i d a l'exposició, em semblen molt adients, i molt i n t e r e s s a n t s , les que tenen per tí tol "Presoners i pre- eh pantocrators romànics, ni de finesa ni d'imasons" (que fa p e n els frescos de la Capella ginacio, però precisar de bon principi s a m e n t la repetició Sixtina, ni les gegantines d ' a l g u n s t e m e s n o en les parets en la Bastilla, la Torre de pintures dels muralistes deixa de ser interesL o n d r e s , el castell sant perquè manimexicans les considerarem festa els tabús i les d e M o n t j u ï c o les masmorres de la Ingrafits, perquè a totes els falta obsessi « ns de ''èP°quisició), la titulada Cu. "Jo he estat aquí" i, aquesta marginalitat i també noto a fail ò g i c a m e n t la titutar, com a professiolada: "El poder i la n a l d e P e n s e n y aprotesta". l i l l i l l p l l P Ipiií'ill^i^li: m e n t , els grafits de les taules d'escoles, Un apartat q u e instituts i universitats. I ' n s e l e m e n t s t a m b é hi és, i q u e potser mereixeria e v i d e n t m e n t efímers, però aquest gèuna exposició específica, per la seva nere - c o m molts de l'art i de la ciènnovetat històrica, és el de la pintada cia a c t u a l s - és bàsicament efímer. a m b esprai; q u e titula "Artistes, malgrat t o t ? " , U n e s p i n t a d e s q u e solen El segon aspecte que trobo millorable c o m b i n a r el d i b u i x a m b les inscrip- p e r ò que c o m p r e n c , per ser una excions. Els murals del metro de Nova posició i t i n e r a n t - és la poca varietat York n'han estat un precedent i una reen les seves referències geogràfiques,

ta. a m b un contragrafit pintat a sota per una altra mà: CATALUNYA D E COLORS (carrer Santiago Rusinol de Sant Cugat, 1995). El contragrafit és un interessant s u b g è n e r e , en què la marginalitat, com en aquest cas. correspon més al grafit que al contragrafit.

N O S O M O S UNA T R I B U / S O M O S UN V I R U S (Parets del C e n t r e Social i Sanitari de la Floresta, a l'època en q u e la policia va desallotjar a m a b l e m e n t el cine Princesa de Barcelona).

D I O S E R A N E G R A / Y LA V I R G E N SE PICABA (pintada encara visible sobre el portal exterior d e Can Fio, masia abandonada de les Planes).

Aquest grafit e m sembla un prodigi de combinació d ' e l e m e n t s marginals.

SI ESPANA F U E S E U N D O N I ' S / M A D R I D N O E X I S T I R I A (al terra del pont sobre el tren de la Renfe, av.

Can Fontanals, a prop de l'estació Hospital General, encara visible). Ubicar Madrid al forat d ' u n D o n u t s ho veig centrades especialment a Andorra i a com un graciós exercici de surrealisSabadell. N o estaria m a l a m e n t afegir me, més q u e de nacionalisme català, en un altte m o m e n t exemples del noscom podria semblar a primera vista. tre entorn o fer una exposició particuI un últim grafit, situat a Rubí, lloc lar. C o m p r e n c t a m b é la dificultat q u e on acaben residint molts dels marroexposicions d'aquesta mena siguin orquins que viuen primerament a les Plaganitzades pels a j u n t a m e n t s , responnes : LA L E Y D E E X T R A N J E R Í A / sables al mateix t e m p s de la neteja d e A LA R E I N A S O F Í A (a prop del merles vies públiques. Això es podria comcat de Rubí). Una aguda pintada antipatibilitzar evitant reproduir pintades xenòfoba, q u e possiblement faria gràfetes sobre suports cívicament inadcia al r e i , p e r ò q u e r e b r i a t o t s e l s missibles: sobre e s t i g m e s de margisenyals d e circulanalitat per uns políció, per e x e m p l e . tics i una p r e m s a q u e h a n f e t d e la Davant d'aquesta nova monarquia esmancança, e m perI també noto afaitar, panyola tabú intocam e t o a p u n t a r alcom a professional ble. guns grafits del nostre e n t o r n , de rensenyament, els grafits \ q uant als graf'ts enginyosos i signi, . . „ . pictòrics amb esprai, ficatius, i q u e a més penso que, entre els de les taules d escoles, poden tenir una cerjo he vist, hauinstituts i universitats. quals ta r e l a c i ó a m b la rien d e ser c o n s e r Uns elements evidentment vats en fotografia els zona social e n q u è es troben: efímers, però aquest gènere p i n t a t s a les p a r e t s de l'antiga fàbrica al LLIBERTAT, -com molts de Part i d a r r e r e d e la C a s a AMNISTIA / I d e C u l t u r a d e Sant CADA N I T AMB de la ciència actualsCugat (carrer JosefiUNA T I A (ala Floés bàsicament efímer na Mascarenas i laresta, durant la tranteral), els s i t u a t s a sició, no sé si col'entrada del rregint o 'J*<9c o m p l e t a n t el crit Col·legi Pins del que fèiem aquells Vallès (al túnel sota anys: "Llibertat, amnistia / E s t a t u t la ronda Nord) i els nous, a p a r e n t m e n t d'Autonomia"). en procés de pintat, al carrer Bonavista de la Floresta.

L'AUTONOMIA Q U E E N S CAL / ÉS LA D E P O R T U G A L (a Valldoreix, penso que encara visible e n t r e la carretera de Vallvidrera i l'estació dels Jaume Rodríguez FCG) (*) és professor d'Institut (Tècniques ESPANA BLANCA. Un grafit feixisd'Expressió Gràfica)

Publicitat

ELS/CANTONS

l:1 |

Uf

Ara tota

amb la

el

R A C C tindràs

informació

a casa

111;*: teva

s

*—••

Fes-te soci del RACC. Serem sempre al teu costat. Per donar-te la millor assistència a tu i als teus arreu del món. I a més, com a soci gaudiràs de molts altres avantatges i serveis.

Ara, si et fas soci del RACC a la Delegació de Sant Cugat, et regalem una subscripció de sis mesos al diari E3S 4 CANTONS de Sant Cugat. Retalla i porta'ns aquesta sol·licitud i cada setmana et farem arribar a casa EIS ICANTONS

Nom: Adreça: CP:

Població

~—'

""

Vi.) <•<• àx »*

S<

*""

W V rctUB

Telèfon

D e l e g a c i ó RACC a S a n t C u g a t : R a m b l a R i b a t a l l a d a , 20 • T e l . 93 495 50 71

O S 4 CANTONS

Entoni

16

Diitndirs, 5 de ninig del 2000

E n i r e v l s t a

J o a n Carbó. Tinent d'alcalde de Ciutat Sostenible

Primer h e m de fer els aparcaments i després la vianalització"

<•<•

Un cop tancat l'acord és el moment de mirar cap

districtes, el TGV... Carbó posa data a tots els pro-

al futur i repassar els projectes urbanístics que

jectes de desenvolupament de Sant Cugat a l'ho-

es volen tirar endavant. El tinent d'alcalde de Ciu-

ra que recorda en quin punt es troben. Tot plegat

tat Sostenible, Joan Carbó (CiU), explica quines

emmarcat dins d'una idea de Ciutat Sostenible

són les actuacions bàsiques que l'equip de go-

que passa per l'estalvi mediambiental i econòmic,

vern té la intenció d'executar al llarg de la legis-

d'acord amb els pressupostos del consistori, que

latura. Torre Negra, l'entorn del Monestir, la via-

es decanta per una política de concessions admi-

n a n t i t z a c i ó del c e n t r e , la r e u r b a n i t z a c i ó d e l s

nistratives per finançar els projectes de ciutat.

J.M. Y A I . U . S / K . BKI.I.A

-Sant Cugat- Kl pacte a m b el l ' P afectarà (l'ultima manera la idea de ciutat q u e tenia Cil ?

- No, jo crec que el pacte serà positiu, la idea de ciutat és la mateixa, i en el pacte ja es mostren els eixos bàsics de vianantització i districtes, que jo diria que són compartits per tots els partits polítics. Per tant, les idees les tirarem endavant.

- ('.<>m a c a b a r à l ' a f e r T o r r e Negra? , - Seguim amb la mateixa decisió, presa per tots els grups polítics, respectada i volguda per tota la ciutadania, i en principi la nostra idea és continuar igual.

Això serà una batalla jurídica, la fi no la sap ningú i poden passar anys. Kstem esperant veure cap on tiren els esdeveniments jurídics, i amb la voluntat de consens que tenim amb els propietaris, si proposen també alguna cosa. Serem responsables; i si veiem que en algun moment al final això es pot girar contra Sant (Jugat bo direm i arribarem a una solució de consens. Pel que fa a l'equip redactor de Torre N e gra, cada cop estic m é s convençut de l'actitud irresponsable del senyor Cortina. Encara no l'entenc ni l'entenem. Està costant molt trobar un nou equip redactor perquè cap tècnic no entén que n'hi hagi un que ens hagi deixat la feina a mig fer. Hi ha molt poca gent que ens la pugui fer ben feta i em trobo que els arquitectes i advocats no volen agafar una feina començada per un altre, de la qual no han decidit l'estratègia. A veure si la setmana q u e ve podem donar bones notícies i tenim un bon equip redactor, una peça clau en la protecció de Torre Negra.

- Veurem la vianantització del c e n t r e i els a p a r c a m e n t s en aquest mandat?

- Sí. L'equip de govern té molt clares les idees, hi estem treballant des de fa un any encara no.

Sabem com ha de ser el centre de la ciutat. Al setembre tindrem el projecte de vianantització. Hi dediquem una part del pressupost. Pel que fa a l'aparcament, entre que l'aprovem i tot plegat pot passar un any. Amb un any i tres mesos poden estar fets els dos aparcaments. Sóc optimista en aquest cas.

- D ' o n surten tants diners p e r fer aquestes actuacions?

- Nosaltres creiem en la gestió privada de molts equipaments al servei del ciutadà. Un aparcament funciona amb una concessió administrativa. I na empresa fa l'aparcament, si creu que serà rendible; i al ciutadà de Sant Cugat no li costarà res o quasi res.

Això es treu a concurs públic, on també ens han de dir el preu que cobraran, semblant al de les zones blaves. És un dels motius per adjudicar la concessió. Els

aparcaments no han de costar res. El de l'estació ha de funcionar a través d'una actuació urbanística, amb un canvi de planejament, que ens ha de donar prou finançament, una operació molt assumible. Pel que fa a la vianantització del centre, estem demanant subvencions i les primeres, que ja n'hi ha, seran per remodelar la plaça del Monestir i el carrer de Santiago Rusinol.

"Cada vegada estic més convençut de ractitud irresponsable del senyor Cortina en l'afer Torre Negra" L'operació de la rambla del Celler serà mixta: l'hotel no costarà res, els equipaments esportius hem d'acabar de mirar si seran concessions administratives, i l'edifici de l ' A j u n t a m e n t e n aquests moments ens estem plantejant com el financem.

VEL· Vertebr&dor, et

j

Un dels eixos d'actuació bàsics de l'equip d e govern és cl creixement. Et desenvolupament de Sant Cugat passa necessàriament per ta construcció de l'anomenat Eix Vertebrador -on s'ubicaria l'estació del TGV-, f/finic territori que li queda per créixer. C a r b ó ha e x p l i c a t q u e aquest projecte "ens l'hem crobat fet i no podem tirar enrere".

Les modificacions aprovades inicialment del Pla (íeneral MefcopoUta ( P O M ) no es poden eanvkr. Ara el consistori l'està

replantejant "de dalt a bahs?*, proposant un model de dotat diferent. "Hem de ser capaços que aquest creixernentsijgui de mica en mica", ha afirmat d. tí« nentd'aícalde, que ha afegí qoe *eïs darrers anys ha estat mfa ràpid i això ens ha comportat els problemes que tenim actualment". L'avantatge que ha apuntat Carbó de i'Eix Vertebrador és que "es veu la ckaat en la seva globalim", mentre avançava que H canviaran et nom. Així mateix, Carbó ha po-

Juan Carbó ha mantingut el seu làrrec amb el parte Ci l'- PP /*. X. I - EI c a m p d e futbol j a està clar o n s ' u b i c a r à ?

- N o està clar. T e n i m diverses opcions, les e s t e m e s t u d i a n t .

No ens h e m d'enganyar. Una és Coll Fava, l'altra és la ciutat esportiva. H e m d'acabar de mirar ben bé on va el camp de futbol. Ho estem estudiant.

- Un dels t e m e s m é s i n c ò m o des a m b q u è s ' h a t r o b a t l ' e q u i p d e g o v e r n é's la r e p a r cel·lació d e Can Matas.

- Vam arribar q u e ja hi havia una auditoria, amb una sentència. H e m de reconèixer que les coses no s'havien fet prou ben fetes, i ho assumim com a equip de govern perquè som els mateixos q u e governàvem abans.

delfiítur sat»n termini al c*&ixement urbanístic de la ciutat: "Hem de ser capaços de veure Sant Cugat acabat ocoro votem, que si* fui d'aquí a 20 anys".

Conveïgència t Unió ha de~ - feosaíun sostre mMhntftiem passa dels 93.000 habitants, fer a Carbó, aquesta és una de tes fites que ha assolit l'equip de g&vern: "Hem estat capaços de passar de 200a 90,000 habitants de sostre del PGM, que no oblidem que és et planejament^í- t gent, que hem de comptà*..

H e m i n t e n t a t fer c o m p l i r la sentència q u e ens deia q u e hi havia coses mal fetes. H e m fet una nova reparcel·lació, h e m donat uns valors diferents de repartiment d e beneficis i càrregues als propietaris del Turó de Can Matas. Però és clar, partint d'una preexistència, que és que els carrers estan fets. Ha de ser una reparcel·lació econòmica, no pot ser física. L'hem feta, i en aquests moments quasi tothom hi està d'acord, excepte alguna persona. Ara la redactem d e nou per aprovar-la e n una nova comissió d e govern. Un cop fet això, seran els propietaris un altre cop, si no hi estan d'acord, q u e la podran tornar aportar als tribunals. Jo sóc optimista, crec que al final s'imposarà la raó. Tothom n'ha sortit bastant beneficiat. La Boehringer ha fet el paper que havia de fer i els petits propietaris també. Sempre hi ha algú que no en té mai prou. És difícil intentar posar d'acord uns propietaris tan diferents, des d'una multinacional que ve aquí a fer una gran fàbrica recolzada des de l'equip de govern, a uns petits promotors, com el senyor A m a d e u C o n t r e r a s , q u e són constructors; els típics pagesos que tenien el terreny allà per cultivar i els petits propietaris.

El que va passar amb l'anterior e q u i p de govern és que quan

Entorn

ELS /CANTONS Dwendres, 5 de maig del 2000

17

(Continuació de Fentrevista al tinent d'alcalde de Ciutat Sostenible) es va veure que aquesta gent es començaven a barallar entre ells, no vam ser capaços de posar-hi pau, q u e era la nostra obligació. Al final ha acabat tothom barallat amb tothom. Estem intentant refer això i crec q u e d ' a q u í a quinze dies pod r e m aprovar la nova reparcel·lació i obrirem les llicències.

- El vial d e c o n n e x i ó , q u a n e s t a r à resolt, p e r p o d e r a n a r e n els d o s sentit»?

- A la part de darrere del Monestir t a m b é hi e s t e m treballant. És una modificació del P G M q u e va ser aprovada inic i a l m e n t . L ' h e m tornat a ree m p r e n d r e , però per poder passar pel vial h e m de fer una negociació amb la gent. La prepotència de l'administració no la podem exercir en aquest cas.

Hi ha g e n t q u e ha e s t a t allà molt temps. G e n t gran q u e hi ha viscut tota la vida i se'ls ha de tractar d'una manera molt curosa. H e m aconseguit l'acord amb un parell o tres de person e s , i si a c o n s e g u i m a q u e s t acord, q u e és i m m i n e n t , pod r e m tirar una o d u e s cases més que fan falta perquè el vial continuí direcció passeig Francesc Macià. En un termini de cinc o sis mesos p o d r e m , almenys, passar el vial, i a continuació, més endavant, amb una operació urbanística, podrem acabar el front edificat de darrere el Monestir.

- En q u i n m o m e n t ens t r o b e m d e la reurbanització dels districtes?

- És un dels altres t e m e s de prioritat del g o v e r n . P e r ser molt més operatius i àgils, vam triar l'opció de passar-ho a Promusa, que continua fent habitatges. Actualment estem treballant en tres o q u a t r e projectes d'urbanització i els anirem aprovant a mesura q u e puguem. Del P E R I de les Planes, en un mes ha de sortir l'aprovació definitiva d e la G e neralitat. Ja ens plantegem la gestió de la urbanització de les Planes. T e n i m algun projecte d ' u r b a n i t z a c i ó aprovat, p e r ò ens l'estem replantejant perq u è era u n projecte d'urbanització massa car i creiem q u e a les Planes l'hem de consensuar amb els veïns i amb la comissió d'urbanisme del districte. A la Floresta i a Mira-sol t a m b é tenim u n projecte d'urbanització en marxa. H e m de ser capaços d'acabar la urbanització de Sant Cugat en aquest mandat.

- Com repercutirà l'estació del TCV u r b a n í s t i c a m e n t a la ciutat?

- És una peça clau en el nou Eix Vertebrador. Tindrà un impacte econòmic i urbanístic claríssim. E s t e m treballant en la xarxa viària bàsica global de la ciutat, q u e és el p r i m e r q u e h e m d e m a n a t als promotors, que ens diguin com ha de ser el

VUinantització i La viaoaai^zftcid del centre històric esti necessàriament lligada a J» «sascrucefó de \ V parçamertt de la plaça dels Quatre Cantons i cl de Lluís fcfiilet (Estació FGC) -<$*; servirà també pefcr Ferrocarrils-, a i»és del que ja hi ha a darrere del Monestir *que cada vegada,a&ir$ naüto*". Per això hï ha CJB&vgc&t aa concurs d'idees* *pe acafeaíà ei 16 de maig. La p|a§a <PQc$mà serà "itnjjor&B$ís$iia$ per a Sant Cugat*\ lligada al Monestir, per atreure eï ttmme cultural "El eaEl tinent d'alcalde Carbó F: X.L:

"L'estació del Tren de Gran Velocitat (TGV) és una peça clau en el nou Eix Vertebrador" trànsit a tota la ciutat i tot el terme municipal. Com que sab e m on s'ubicarà el TGV, ja el tenim en compte per la construcció de l'Eix Vertebrador.

- Quines altres actuacions teniu previstes?

- L'altre tema important és el recinte del Monestir, entenent

q u e ha d e ser un espai o b e r t als ciutadans. H e m encarregat ja el Pla Director del Monestir, q u e ens dirà quines prioritats d'inversions hi ha i què hi hem d e fer: restauracions, recerca arqueològica, els usos q u e li podem donar al claustre, on sit u a r e m el futur m u s e u de la ciutat, q u e serà allà dins, i la imatge exterior del palau abacial. Falta restaurar l ' e n t o r n , de muralles endins. El Pla Director ens servirà per fomentar aquesta imatge de ciutat i de turisme. El t e r m e "Ciutat Sostenible" l'entenem des del p u n t de vista de respectar el patrimoni: tots els edificis catalogats han d e passar a propietat pública, que és la ma-

aparcaments

íejadari & molt clar. Estic convençut i crcccjüc és necessari per ate ciutat, <|u«prirneriiem de fer els apíMseamenas i desptés k viartantítzació. Si nev no rj sentit", ha assegurat Carbó. * *N0 vam «ser capaços de defensar-he bé al pte% reconeix.

Af%ei pà*$ussgdel centre està aturat: peítfaèi'etHjjp de govern va agafaré! compromís d>estíidiaí-k>s globalment a través de i'eaftidi de. mobilitat qo$ fa el RÀCC, *que està mét avançat i potser portarem ai ple vinem**, nera d e garantir la seva conservació. El projecte de rehabilitació del Celler Cooperatiu ja està acabat i hi ha destinada u n a p a r t i d a del p r e s s u p o s t .

T a m b é tenim uns arquitectes q u e treballen sobre com ha de ser per dins: per fer-hi diverses acvtivitats. Serà un d e l s e q u i p a m e n t s on l'any q u e ve ja p o d r e m c o m e n ç a r a fer obres. Igual com la piscina de la Floresta o la xarxa de bicicletes, que està molt avançada. T a m b é t e n i m p r e s s u p o s t per l'any que ve per començar a fer el primer circuit, q u e és molt urbà, q u e anirà des del Pla del Vinyet fins el golf, a m b uns braços q u e c o n n e c t a r a n tots els e q u i p a m e n t s docents.

E c o l o g i s m e

Manifestació contra P ampliació de Baquèira per Catalana Occident L'asseguradora és Faccionista majoritària de Festació EMILI BELLA

l ' n grup d'ecologistes de tot Catalunya es va mobilitzar dijous de la setmana passada contra l'empresa fincada a Sant Cugat Catalana Occident, una de les propietàries -i major accionista- de l'estació d'esquí Baquèira Beret. Els manifestants no volen que s'ampliïn les pistes al massís d'Arreu, a la Vall d'Aran. L'acte, que es va fer davant l'hotel Novotel amb motiu d'una assemblea ordinària de la companyia asseguradora. va c o n s i s t i r a fer arribar les 11.000 signatures al director ge-

neral de Baquèira Beret, Aureli Bisbe. Fonts de l'empresa han volgut deixar clar que Baquèira Beret és una societat independent "que pren les seves decisions i desenvolupa els seus projectes de manera autònoma".

Catalana Occident assegura que pot garantir el compliment de la legalitat en totes les accions que duen a terme les seves empreses participades.

Els 14 ecologistes es van asseure bloquejant les portes de l'hotel i van repartir tríptics als clients que entraven i sortien.

Baquèira especuladors!! Salvem la Vall d'Arreu, era la pancarta que aguantaven els ecologistes, que

proposen una alternativa que consisteix a restringir l'ampliació de pistes a la zona de la Bonaigua i conservar la resta del massís declarant-lo Parc Nacional d e l'Alt P i r i n e u . La Vall d'Arreu és un paratge declarat d'interès natural ( P E I N ) l'any 1992 per la Generalitat de Catalunya. Els ecologistes denuncien que Catalana Occident hagi adquirit la Vall d'Arreu amb finalitats turístiques, ja que, segons ells, es preveu la construcció de 14 telecadires, 5.000 apartaments i diversos hotels que afectarien poblacions com Sortpe, València d'Aneu o Esterri.

Pedró Ruiz, sortint de l'hotel, ta desitjar sort ah i/o/o<;istes !• X i

CONTRIBUÏM A FER DE SANT CUGAT UNA CIUTAT MÉS ECOLÒGICA

llkM(MMMB/ML COMPONENTS ELECTRÒNICS PER A LA MOTOCICLETA

% £mfjre$a ' "|ae|értel·se« '% lector", '

Av, Graelis, 35 Tel. 93 590 86 66 Fax 93 590 66 67 e-maü: leonelli@leoneni.com web: wwwIeonelli.com

18

Entorn

U S -/CANTONS Divendres, 5 de maig del 2000

I n f r a e s t r u c t u r e s

Un estudi qualifica de "bona" la seguretat del túnel de Vallvidrera La revisió s'ha realitzat a un total de 25 túnels de tot Europa La seguretat del túnel de Vallvidrera ha rebut la qualificació de "bona" segons un estudi encarregat per diverses associacions automobilístiques. L'anàlisi, realitzat a un total de 25 infraestructures europees, apunta la manca de formació i d'entrenament dels bombers per actuar en cas d'emergència. La revisió s'ha fet també al túnel del Cadí -que ha estat qualificat d'acceptable- i al de Vielha (la Vall d'Aran) - e l menys segur de tot Europa, segons l'estudi-. El RACC ha demanat a la Generalitat de Catalunya que augmenti les mesures per evitar que es produeixin accidents als túnels catalans.

F A I I I . I BKI.I.A

- Sant Cugat -

hi túnel de \ a l l \ idrera és segur segons es desprèn d'un estudi encarregat per diverses associacions automobilístiques a l'Aliança Internacional del Turisme ( A l l ) i a la Federació Internacional de l ' a u t o m ò b i l (FIA). La revisió, q u e s'ha fet a un total de IS túnels de tot F.uropa. qualifica la seguretat de la infraestructura de "bona", tot i q u e subratlla q u e el cos de bombers no ha rebut prou formació ni l'entrenament idoni per afrontar possibles situacions de perill que es puguin produir a l'interior del túnel.

F'1 de Vallvidrera és cl més ben c o n s i d e r a t en l ' e s t u d i d'entre els tres túnels catalans analitzats. FI túnel de Vielha ha estat qualificat de molc pobre en matèria de seguretat, mentre que el del ('adí se situa entre els altres dos, a m b la categoria d ' a c c e p t a b l e . Cal dir que cap dels túnels analitzats gaudeix de la màxima qualificació - m o l t bona-.

F,l túnel de Vallvidrera té un sistema automàtic d'avís d'incendis, telèfons d'emergència aïllats del soroll, una xarxa de videocàmeres, i un sistema permanent de conducció d'aigua a pressió i b o q u e s d ' i n c e n d i .

Altres factors q u e han tingut

/• A túnels He \tilk i tiremi'm farra segurs F: X.I.. en compte els experts a l'hora Al de Vallvidrera, es limita de puntuar la seguretat del túl'accés al transport de mercanel q u e uneix el Vallès Occid e r i e s perilloses, una de les dental amb el Barcelonès són p r e o c u p a c i o n s del Reial Aules franges d'estacionament i tomòbil C l u b de Catalunya els carrils d'emergència per si (RACC'), que ha reclamat més els usuaris es troben a m b almesures per restringir el pas guna urgència, a més de l'amd'aquest tipus de material de plada dels carrils. transport als túnels, especial-

m e n t al d e Vielha.

La infraestrucura de Vallvidrera g a u d e i x de tots els requisits, encara q u e coincideix a m b la resta d e túnels catalans en el fet de no tenir un cos de b o m b e r s prou preparat i format en cas d'emergència.

Des del RACC s'han demanat mesures de seguretat a la Generalitat com a conseqüència del resultat de l'estudi, que revela q u e el túnel de Vielha és el m é s i n s e g u r d ' E u r o p a dels que tenen més d'un quilòmetre i mig de longitud. I és que va ser dissenyat fa més de 70 anys com a túnel de ferrocarril i actualment rep un flux de camions q u e supera el mig centenar. Membres del RACC van il·lustrar la petició amb un vídeo en què es mostrava una sortida d'emergència del túnel d e la Vall d'Aran col·lapsada amb escombraries i un telèfon d'urgència sense auricular.

D'altra banda, l'estudi europeu assenyala algunes recomanacions per millorar la qüestió de la seguretat com. per exemple. la creació de pictogrames q u e es p u g u i n utilitzar a tot Kuropa simultàniament o la redacció de plans coordinats per situacions d'alarma, com la que es va produir al túnel de Montblanc cl mes de març de l'any 1999. quan un total de 39 persones van perdre la vida a causa d'un accident provocat per un camió.

Llar d'avis de la parròquia PROPERES XERRADES amb el patrocini de GERVAL S.L

Primers Auxilis Imma García - Diplomada en infermeria

DIA 17 DE MAIG a les 18 h

Mobilitzacions i Higiene Postural Pilar Moliner - Fisioterapeuta

DIA 21 DE JUNY a les 18 h

EIS4CANTONS

Societat

19

Divendres, 5 de maig de! 2000

E l e c c i o n s

El Club Muntanyenc obre un procés electoral per renovar la seva junta Narcís Castanyerja ha anunciat que es presentarà a la reelecció El Club Muntanyenc Sant Cugat ha convocat eleccions per renovar la junta directiva. Tot i que l'actual mandat no finalitza fins al mes de setembre, la junta ha considerat més convenient avançar el procés per al dia 19 de juny, abans de l'estiu, amb l'objectiu que la nova junta tingui temps per preparar el nou curs.

El període de presentació de convocatòries s'obrirà el dia 9 de maig i finalitzarà el dia 30. De moment, però, l'actual president, Narcís Castanyer, ja ha anunciat que es presentarà a la reelecció per al seu càrrec.

Els Castellers representaran Catalunya a Eivissa MAGDA M É N D E Z

E S T E R CASTANYKR

- Sant Cugat L'actual president del Club, Narcís Castanyer, es p r e s e n tarà a la reelecció per al càrrec a les p r o p e r e s e l e c c i o n s d e l'entitat, que se celebraran el 19 de juny. Castanyer ha afirmat que ha rebut diverses mostres de suport a la seva continuïtat i que espera poder formar una nova junta directiva que continuï a m b la tasca duta'a terme durant aquest mandat.

Tot i que els 4 anys de mandat no expiren fins al s e t e m bre, la junta directiva del C l u b Muntanyenc ha decidit avançar les eleccions per abans de l'estiu amb l'objectiu que la nova junta que es creï tingui temps de preparar el nou curs. D'aquesta manera, el proper dia 9 de maig s'obrirà un període de presentació de convocatòries, q u e finalitzarà el dia 30 d'aq u e s t m a t e i x m e s , vint dies abans de les eleccions. De mom e n t , l'actual p r e s i d e n t del club, Narcís Castanyer, ja ha avançat la voluntat de tornar a excercir aquest càrrec i poder continuar a m b la feina e n g e gada en els darrers 4 anys: "Em" presento amb una certa actitud de continuïtat, em sembla que ho hem fet força bé per part de la junta actual. No és una qües-

tió de dir ara si h e m rebut gaires crítiques, q u e e m sembla q u e no n ' h e m t i n g u t gaires, però crec q u e h e m fet una tasca bastant bona, el club està e n condicions ò p t i m e s des dels p u n t s d e vista esportiu i des del p u n t d e vista econòmic i social". Pel q u e fa a la presentació d'altres candidatures, Castanyer ha comentat que ara per ara no té c o n e i x e m e n t q u e hi hagi gaires c a n d i d a t s i s'ha mostrat optimista per aconseguir el recolzament d'una bona part dels m e m b r e s del C l u b M u n t a n y e n c . Tot i això, l'actual president t a m b é ha afirmat q u e "el dia 30 de maig sabrem si es presenta una altra candidatura, i si algú tingués ganes de ser-hi i hi hagués un c e r t c o n s e n s al v o l t a n t d ' a questa persona, jo tampoc hi tindria gaires inconvenients".

Respecte a la construcció d e la nova seu del C l u b , un dels temes més polèmics d'aquesta darrera etapa, Narcís Castanyer ha explicat que encara no hi ha res d e f i n i t i u p e r ò q u e darrerament ha mantingut alguns contactes amb l'Ajuntament i q u e espera poder resoldre el tema en pocs mesos. Segons el president del Club Muntanyenc, "la nova seu del C l u b es farà durant el proper mandat, sigui qui sigui el president de l'entitat".

Castanyerha mamfctat lu -.r^a z o/untat dt crear una turca junta (ontmuiita h' X l.

Eh socis, protagonistes A banda de t»t$ eís preparatius electorals per la renovació de'la junta, el Club MuamsfétK «çasínua en la línia de W»«ví»'a£tivrtats habituals. Ü» dels actes més des- tacat%|$i* celebració del tíia dtel'SBcí, que serà el proper dissabte 1 $ de maig.

L**c*o ceaml serà el tradicional sopar* que enguany can» vk «TutHcaetó: passa de ceíe~ brar-se a fa plaça de Barcelona 3 fer-$e al restaurant de La Unió Santçugatcncft. Durant aquest acte es farà ei lliurament déles ksígr»es als socis qne pertanyen al CM$C des de fa SOo 2S anys, Ert total seran 6 «Is qui rebran una medalla d'or i 13, de plata. Segons el president de l'entitat, Narcís Castanyer, es nota que eren uns anys en què hi havia

r A m a t Finques Des de 1948

un cert creixement, perquè "nonliavíer» denaf tantes des que el «h*b va celebrar el 50e E l s o p a r d e l D i a d e l Soci

també acollirà í*entrega d'una distjjïaé especial, l'Ensenya d*Or» H. 3osep>Safi>efà per la seva mtjecrnria dedicada «t r«xcixmo»ísme en f àmbit de tiat-CktÉterfya, fa\%serundels furafcate del CMSC, peròper rasos histojignes i personab no se li va donar en el «ÏGmeat q«e li pmoeava1", exÀ la tarda, la diada se celebrarà amb els socis més joves, organitzant una xocolatada popular. /M. M^Sant Cugat).

Sant Cugat _ „ PI. CanCadena,2 Valldoreix

_

^

Q) 9 3 5 9 0 6 8

Els castellers de Sant Cugat han estat la colla escollida per representar Catalunya en la celebració de la inclusió de la vila d'Eivissa al P a t r i m o n i d e la Humanitat. Per celebrar aquesta nominació, el Consell Insular eivissenc ha preparat una setmana d'activitats culturals aquest mes de maig.

Els 150 castellers i castelleres de la ciutat es desplaçaran a l'illa per realitzar les seves actuacions el diumenge dia 28 de maig. En aquesta jornada, es farà una representació del folklore de tot l'Estat espanyol. "És un fet casual que ens hagin escollit a nosaltres, quan vam veure l'oportunitat vam treballar per aconseguir-ho", explicava el vicepresident de la colla local, Josep Maria Barberà. "La veritat és que és un caramel per a qualsevol colla, un gran honor, al mateix temps que planteja un repte seriós i molt important per a nosaltres", afegia.

Els castellers tenen assegurades dues actuacions, malgrat que és possible que durant el dia en facin més per tot Eivissa. " H e m de ser capaços de fer u n e s actuacions dignes i representatives del país i d e la colla", plantejava Barberà.

Diumenge passat, la colla local va actuar a Cornellà amb un 3 de 7, un 2 de 6 i un 4 de 6.

Sant Just 80

Bonavista 63-65 3 93 480 36 00

20

Societat

ELS i CANTONS

X e r r a d a

Maulets fan un homenatge al valencià Joan Fuster

yolista, després regionalista, nacionalista valencià i finalment catalanista. Aquesta evolució el va portar a lluitar en contra del franquisme i a treballar per defensar la llengua i el poble valencià, juntament amb tot el que són els Països Catalans.

Pel que fa a la trajectòria cultural d'aquest assagista. Solà va explicar que, tot i haver estudiat dret, Joan Fuster va dedicar bona part de la seva vida al periodisme i a la literatura en general. Al llarg de la seva trajectòria, aquest valencià va col·laborar en publicacions de València, de Barcelona i també d'àmbit nacional, i va escriure també llibres de temes i estils diversos com poemaris, llibres de viatges o narracions. Així ho va explicar Solà, que va comentar que "Fuster va ser un gran erudit,.un gran estudiós de la literatura catalana, de molts aspectes de la vida cultural. També es va interessar molt per l'art i va ser un bon poeta, i tot això fa una obra immensa molt condicionada pel compromís cívic i també per les dificultats econòmiques".

La conferència va anara càrrec del rector de la UAB, Carles Solà E S T E R CASTANYER

"Joan Fuster és una de les personalitats més importants del segle dels Països Catalans, per la seva gran capacitat analítica i crítica de la realitat". Amb aquestes paraules, el president d ela Institució Joan Fuster i rector de la l ' AB, (Carles Solà, va definir la figura de Joan Fuster, durant una xerrada organitzada per Maulets de Sant Cugat.

Solà va començar parlant dels orígens i de la vida d'aquest assagista valencià, però va voler destacar sobretot la seva tasca cívica i política. Fln aquest sentit. Solà va comentar que la intel·lectualitat valenciana deu una gran part de la seva sensibilització a Joan Fuster: "Hi ha tot un valencianisme-catalanisme polític que no neix amb Fuster però que sí que hi troba les bases teòriques de partida per anar treballant. La idea de l'origen del valencià, de la naturalesa del país valencià, de la nacionalitat valenciana, va arrelar fortament en tota la intel·lectua-

La xerrada sobre Joan Fuster, a Solà va destacar la tas/a cultural, cívica i política duta a terme per Fuster F: X.L.la qual van assistir més d e cinquanta persones, estava emmarcada dins els actes de celebració litat". El president de la Instituque podrien considerar-se fills del cinquè aniversari de l'assemció Joan Fuster va afegir també d'en Fuster que tenen càrrecs de blea local de Maulets. Per comque el fet que avui en dia les uniresponsbailitat culturals, no polímemorar aquesta data, el grup loversitats de València mantinguin tics", va comentar. En relació amb cal va i n a u g u r a r la s e t m a n a una postura científica i de preola seva trajectòria política, Carles passada una exposició q u e es cupació pel tema de la llengua es Solà va comentar que en alguna podvra veure a l'Ateneu Santcudeu en gran part al mestratge de ocasió s'ha definit Fuster com una gatenc fins el proper 12 de maig.

Fuster. "Hi ha moltes persones persona que va ser primer espan-

Divendres, 5 de maig del >00ú

MRW portarà el correu extern de l'Ajuntament E.C.

L'Ajuntament d e Sant Cugat ha adjudicat el servei de missatgeria externa del consistori a l'empresa Bedós Ibànez Trullols SL-MRW per un import anual de 3.480.000 pessetes.

Aquest contracte, aprovat per la comissió de govern del dia 10 d'abril passat, va entrar en vigor el dia 1 de maig i té vigència per un any, amb la possibilitat d e prorrogra-ho si així s'acorda entre totes dues parts.

L'Ajuntament de Sant Cugat treballa des de fa u n q u a n t temps amb diferents empreses relacionades amb el servei de missatgeria. Tot i que la majoria d'aquests serveis -aproximadament un 60 per c e n t - es realitzen des de la mateixa oficina municipal de Correus, prop d'un 40 per cent dels serveis els porten a terme altres empreses.

Ara fa uns mesos, el consistori va obrir un concurs públic per adjudicar la concessió del servei de correu extern, que finalm e n t ha estat atorgat al grup MRW.

E d u c a c i ó

ASDI busca voluntaris per realitzar les seves activitats

El Leonardo da Vinci organitza unes jornades sobre formació professional E.C.

L'institut Leonardo da Vinci acollirà el dia 10 de maig la Primera Jornada sobre Formació Professional a Sant Cugat. Aquesta iniciativa està dirigida tant a alumnes i ex-alumnes, com a empresaris, professors i diversos estaments educatius i té l'objectiu de donar a conèixer els nous plans d'estudi de la formació professional. Així ho ha explicat el director del centre, Ramon Casals, per qui "cal ampliar la comunicació entre els diferents sectors, com els alumnes i els empresaris, i difondre la nova formació professional, que avui en dia és bastant desconeguda". Alguns dels aspectes més destacats d'aquesta formació són, segons Casals, uns nous plans d'estudi modernitzats, uns bons equipaments i les sortides professionals que ofereixen actualment aquests estudis. "Crec que al país s'ha de promocionar més la formació professional, és el que es demana,

actualment sembla que anem cap aquí".

Amb aquest objectiu, durant la tarda de dimereres vinent es faran diverses activitats, que començaran a les cinc amb una presentació de la jornada a càrrec del director del centre i de la regidora de Serveis Personals, Àngels Ponsa. Ja a quarts de sis, el vestíbul de l'edifici tècnic acollirà una exposició sobre la nova formació professional, mentre que a les sis hi haurà una xerrada per als futurs alumnes del centre sobre els cicles formatius de formació professional q u e s'imparteixen a l'institut. A la mateixa hora començarà una presentació de l'Associació Catalana de Tècnics Superiors de Construcció i s'inaugurarà la borsa de treball de l ' i n s t i t u t L e o n a r d o da Vinci.

"Aquesta és una iniciativa adreçada a alumnes i exalumnes", explica el director, "nosaltres sempre t e n i m m o l t a d e m a n d a d'empreses que volen agafar algú de pràctiques o que volen contractar algú. Ara l'únic que volem

Lajornadaserà el10'demaig F.X.L. fer és reglamentar aquesta borsa de treball, fer-la més regular". La Primera Jornada sobre Formació Professional a Sant Cugat comptarà també amb una visita guiada a les instal·lacions del centre, que es farà a partir de quarts de set de la tarda, i amb dues taules rodones que començaran a les set, una dedicada a les modalitats de contractes laborals i que estarà moderada pel professor de Formació Laboral, Miguel Rodríguez, i una altra que anirà a càrrec d'ex-alumnes de l'institut que han creat la seva pròpia empresa i q u e explicaran l'experiència. La iniciativa finalitzarà amb un acte de cloenda a partir de les vuit del vespre.

Sant Cugat serà a l'assemblea de regidors de València

MAGDA M É N D E Z

E.C.

L'Associació Prodisminuïts Físics i Psíquics de Sant Cugat (ASDI) ha fet una crida a la població perquè es facin voluntaris de l'entitat. Per ser-ho tan sols cal tenir més de 16 anys "i moltes ganes de treballar", segons explicava la presidenta d'ASDI, Enriqueta Guarch.

Actualment es treballa amb els nois i noies els dilluns, dimecres i dissabtes a la tarda i també es fan activitats a la piscina municipal els dissabtes al matí. "El que necessitem és gent de tota mena, encara que no tinguin experiència, perquè s'aprèn fàcilment", afirmava Guarch. "Es veuran ràpidament recompensats, perquè els nois sempre et tornen el que els dones, és molt satisfactori", afegia.

Les activitats que es porten a terme són els tallers de cuina, manualitats, alfabetització i jocs de taula. A més, també s'organitzen diverses sortides setmanals. Els interessats han d'adreçar-se a la seu de l'entitat.

L'Ajuntament de Sant Cugat participarà en l'assamblea de regidors de Cultura i Medi Ambient que es durà a terme demà a València.

La jornada, que està organitzada per la Institució Joan Fuster i Acció Cultural de València, té l'objectiu de posar de manifest que els municipis poden crear uns llaços comuns per aproximar-se a Europa.

Sota el lema "Per la cultura, pel territori", representants municipals d'arreu dels Països Catalans participaran demà en aquesta assemblea de regidors de Cultura i Medi Ambient. El regidor de Medi Ambient, Jordi Ferrés, serà en aquesta ocasió l'encarregat de representar la nostra ciutat La jornada, que comptarà amb la presència del president de la Institució Joan Fuster i rector de la UAB, Carles Solà, i de diversos regidors valencians, inclourà també una manifestació festiva amb el lema "25 d'abril-11 de setmebre, anem junts" i l'estrena de l'espectacle Germania 2007.

ELS^CAIVIONS

Societat

Dkendres,Sdemaigriel2000

I n t e r c a n v i s

Una vintena d'estudiants grecs visiten aquests dies Sant Cugat

21

£1 Jutjat de Pau rep una subvenció de més d'un milió

Elsjoves participen en un intercanvi amb els instituts Arnau Cadell i Angeleta Ferrer

MAGDA M É N D E Z

E.C. - Saat Caga* -

Una vintena d ' e s t u d i a n t s grecs visiten a q u e s t s dies la nostra c i u t a t c o n v i d a t s p e l s centres d ' e n s e n y a m e n t secundari Arnau Cadell i Angeleta Ferrer, q u e des de l'any passat p a r t i c i p e n en un programa d'intercanvi a m b l'inst i t u t d e N e a Ionia. A q u e s t a iniciativa, que s'emmarca dins el P o r g r a m a S o c r a t e s d e la Unió E u r o p e a , té l ' o b j e c t i u d ' e s t r è n y e r els vincles e n t r e les dues ciutats i p e r m e t r e als joves c o n è i x e r la llengua, la cultura i les tradicions de l'altre país. "Crec que aquesta és una oportunitat excel·lent perq u è els pobles es coneguin i els joves puguin intercanviar i saber més coses de l'altre país i de l'altra c u l t u r a " , comentava una de les professores g r e g u e s , Anastasia M a n dala, durant l'acte de b e n v i n g u d a q u e els va preparar divendres l'Ajuntament de Sant Cugat. " É s molt important q u e tots s e g u i m fent el màxim possible per continuar i tirar e n d a v a n t a q u e s t a iniciativa", va afegir.

L'estada dels a l u m n e s grecs a la nostra ciutat va començar dijous passat i s'allargarà fins a mitjans de la setmana vinent.

D u r a n t a q u e s t s dies, els estudiants hauran pogut visitar al-

guns dels indrets més destacats d e S a n t C u g a t , c o m el M o n e s t i r o el C e n t r e C u l t u ral, però sobretot tindran l'oportunitat de conèixer Barcelona, E m p ú r i e s o Montserrat.

D'altra banda, a q u e s t any els responsables dels tres instituts han decidit ampliar el projecte d e l'intercanvi cultural. En aquest sentit, els a l u m n e s de Nea Ionia han començat a fer un e s t u d i sobre la presència de t e m e s i personatges de la mitologia a l'estatuària pública de Barcelona, m e n t r e q u e els alumnes de Sant Cugat faran un treball per determinar com s'ha conservat part del vocabulari del grec antic en el grec modern. T a m b é amb motiu d'aquesta iniciativa, els dos instituts de la nostra ciutat han organitzat un cicle d e xerrades sobre literatura neogrega, que ja va començar dijous passat i q u e s'allargarà durant 4 setmanes més. "Ha estat una sorpresa molt a g r a d a b l e " , va comentar Mandala, "crec q u e aquestes xerrades posen de manifest les similituds q u e hi ha entre el folklore poètic grec i el d e la r e s t a d e la M e d i terrània, i c o n c r e t a m e n t el de Catalunya".

Un altre fruit d ' a q u e s t intercanvi e n t r e els c e n t r e s d ' e n s e n y a m e n t é s la relació q u e s'ha e s t a b l e r t e n t r e les d u e s ciutats. Així ho va explicar la

Els estudiants grecs van ser rebuts a FAjuntament per Àngels Poma FOTO: XA..

regidora de Serveis Personals,' Àngels Ponsa, q u e va comentar q u e una bona mostra d'aq u e s t a e n t e s a és la proposta d ' a g e r m a n a m e n t q u e ha presentat l'alcalde de N e a Ionia a l'Ajuntament de Sant Cugat. " É s un projecte molt embrionari, e n c a r a ho h e m d ' e s t u -

diar", va comentar Ponsa, " d e m o m e n t només hi ha la proposta q u e h e m rebut d e l'alcalde d'allà i q u e és fruit d'aq u e s t intercanvi e n t r e j o v e s , però això ja posa d e manifest q u e s'han creat uns vincles i bona relació entre les dues ciutats".

Sant Cugat és la població vallesana que més diners rebrà com a subvenció de la Generalitat per sufragar les despeses del Jutjat de Pau, amb un total de 1.177.000 pessetes. Aquesta subvenció s'inscriu dins la partida pressupostària d'un màxim de 230 milions de pessetes que ha previst el Departament de Justícia per ajudar els ajuntam e n t s en a q u e s t à m b i t .

Aquesta mesura afecta un total de 19 municipis del Vallès Occidental. Sant Cugat serà la ciutat que rebrà una quantitat de diners més elevada per tenir més de 40.000 habitants. "És el que ens donen habitualment, el que ens correspon per nombre d'habitants", explicava el jutge de Pau, Josep Mayol. Aquests diners es destinaran a pagar les despeses administratives que habitualment genera aquesta institució. Malgrat tot, temes de m a n t e n i m e n t , com pintar de nou les instal·lacions encara hauran d'esperar, ja que no hi ha prou diners en la partida q u e se'ls destina. "És el més habitual, si ho saps administrar, els diners cobreixen totes les despeses immediates", assegurava Mayol.

Els Jutjats de Pau de Barberà, Montcada i Reixach, Ripollet i Sant Quirze són uns altres que també rebran la subvenció.

A n i v e r s a r i s

La Coordinadora per la Pau fa un any de lluita per la desmilitarització La plataforma treballa ara en la campanya per Tobjecciófiscal M.M. - Sant Cugat -

La Coordinadora per la Pau de Sant ( Aigat ja ha celebrat el primer aniversari. El dia 26 d'abril passat va fer just un any que es va constituir com a Coordinadora pels Balcans i ara encara el futur marcant el pas contra el militarisme.

"La veritat és que molta feina no hem fet", assegurava la portaveu de la coordinadora, Mònica Bernabé. I és que la campanya per l'abolició del Deute Extern va centrar tots els esforços de moltes entitats de la ciutat.

En aquests primers dotze mesos de vida, la coordinadora ha orga-

nitzat bàsicament xerrades i concentracions. En el seu origen es va fundar per protestar en contra de la guerra dels Balcans, formada per una trentena de persones, a nivell individual o com a representants d'alguna entitat. Un cop finalitzat el conflicte bèl·lic, alguns dels membres de l'entitat van decidir continuar amb les activitats i constituir-se com a Coordinadora per la Pau. Actualment està formada bàsicament per membres del Grup de Natura i del Comitè Antimilitarista de Sant Cugat (CASC). Algunes de les activitats que han portat a terme han estat xerrades sobre temes com la situació al Timor Orien-

tal o quin és el treball per la pau que es pot portar a terme des de Sant Cugat. La darrera i més exitosa conferència ha estat sobre la guerra de Txetxènia, que va anar a càrrec de Carlos Taibo. "Si són temes que tenen ressò als mitjans de comunicació o ve gent important, aconsegueixes molta més participació", explicava Bernabé.

La propera acció que s'organitzarà serà la campanya per l'objecció fiscal, que demana desviar a temes socials els diners que actualment es destinen a finançar l'exèrcit. En aquesta línia també s'organitzarà una xerrada contra la desfilada de les forces armades que es farà a Barcelona el 27 de maig vinent.

Despris/Tun any, laCoordinadora perkPau sepuix treballantpel'desarmament F.XL.

22

Societat

& S / C A N T O N S Dwendm. 5 de mriie del 2000

X e r r a d e s

Atena presenta la Guerra Civil des del punt de vista de les dones

Els veïns de Coll Fava escolliran nova junta en assemblea

Una xerrada i una exposició conformaran aquesta nova visió del conflicte M.M. MAGDA MKNDKZ

- Sant Cugat •

L'Associació de Veïns de Coll Fava escollirà una nova junta directiva en l'assemblea ordinària que se celebrarà el proper 25 de maig. Malgrat que tots els qui ho vulguin poden presentar la seva candidatura durant la mateixa reunió, de moment només es coneix l'existència d'un nou possible equip, que estaria encapçalat, gairebé amb tota seguretat, per José Anton io Jorques. L'actual president, Ivó Güell, és totalment segur que deixarà el càrrec, un cop esgotats els dos anys de legislatura que determinen els estatuts de l'associació.

La Guerra Civil té moltes cares, g a i r e b é t o t e s , c a r e s d e l'horror. Però en conflictes d'aq u e s t t i p u s , un d e l s à m b i t s més deixats de banda ha estat el paper que hi van jugar les dones. Kl grup Atena, Dones de Sant C u g a t ha organitzat una e x p o s i c i ó i una xerrada sota el títol Do/tes del 36 q u e permetrà conèixer els diferents vessants en què van actuar les noies durant el període de la guerra.

Dimarts es va inaugurar l'exposició fotogràfica q u e p r e senta un ampli ventall d'imatg e s d e d o n e s e n la G u e r r a Civil. Des de milicianes a treballadores en les fàbriques, totes van tenir un paper important q u e massa sovint s'ha deixat de banda. " É s important destacar la tasca que van desenvolupar durant aquest p e r í o d e " , explicava la presidenta d'Atena, Montse Espa-

l.'expositiu de la Casa de Cultura mostra diverses fotografies de les dones durant la Guena Civil l-'OTO. X AVI

noi. "Està bé no oblidar aquesta etapa, sobretot va adreçat a la gent més jove", afegia.

A banda d'aquesta mostra fotogràfica q u e es podrà veure a la Casa d e C u l t u r a fins al 12 de maig, també es farà una xerrada-col·loqui q u e p e r m e t r à

"conèixer el testimoni directe i molt impressionant" d'algunes d ' a q u e s t e s dones del 36.

En la conferència participaran Trini Gallego, q u e va ser infermera i llevadora a la presó "com a representació de la resistència"; Josefina Piquet, que

E n s e n y a m e n t

Uescola La Floresta va acollir una trobada del Projecte Comenius

IARROSA

l ' h a n a n o m e n a t n e n a d e la guerra "que va viure a l'exili, fugint pels Pirineus"; i Manola R o d r í g u e z , una miliciana "que té la història més dura per explicar". La xerrada serà el mateix 12 de maig a les 7 de la tarda a la Casa de Cultura.

p r o b l e m e s similars i satisfaccions similars". La regidora de Serveis Personals va afegir també q u e "per un país com Catalunya, que té una llengua, una cultura i unes tradicions pròpies i diferents a les d e la resta de l'Estat espanyol, és molt interessant un intercanvi i una difusió com a q u e s t a " . E n el mateix sentit es va expressar un dels mestres responsables d e l'escola d e d ' A v e l g e m d e Bèlgica, que va comentar q u e "l'objectiu del programa C o menius és q u e les criatures sàp i g u e n q u e hi ha altres n e n s com ells en altres països, q u e t e n e n una cultura i unes tradicions diferents, i q u e ho coneguin i ho respectin".

Cinc escoles d'Europa participen en aquest intercanvi cultural E.C. - Sant Cagat -

L'escola La Floresta va ser el cap de setmana passat l'escenari d'una trobada entre els diversos professors q u e participen en el projecte C o m e n i u s de la Unió Europea. Aquesta iniciativa, que té una durada de tres anys, té l'objectiu de potenciar l'intercanvi cultural entre cinc centres d'ensenyament primari d'arreu d'Europa.

El projecte C o m e n i u s va començar ara fa dos anys, i des d'aleshores, professors de l'escola La Floresta i de 4 centres més de França, Bèlgica, Polònia i Alemaya participen en aquest programa a m b la finalitat d e conèixer i potenciar les festes i les tradicions populars de cada país. Cada sis mesos, els responsables de cada una de les escoles es reuneixen en un dels c e n t r e s i p o s e n en c o m ú les conclusions dels seus respectius treballs. En aquesta ocasió, i després de dues reunions a Bèlgica i a Polònia, l'escola

La festa ÍY/ comptar amb una representació de la llegenda de Sant Jordi t

La Floresta va ser l'encarregada de rebre els mestres partic i p a n t s , i ho va fer a m b una gran festa de benvinguda que va estar presidida per la directora de l'escola, Anna Fito, i per la regidora de Serveis Personals de l'Ajuntament de Sant C u g a t , Àngels P o n s a . T o t e s

XI

dues van destacar la importància d ' a q u e s t projecte d'intercanvi cultural, que segons Fito "ens obre a tota la comunitat educativa una visió molt més àmplia del que és Europa i ens p e r m e t veure q u e som molts els professors dels diferents països que treballem, que tenim

La festa d e b e n v i n g u d a va comptar t a m b é a m b diversos actes dedicats a una d e les festes més tradicionals de Catalunya: el dia de Sant Jordi. E n tre altres activitats, els alumnes del centre van organitzar tallers de roses, es van intercanviar llibres i van fer una representació sobre la llegenda de Sant Jordi. La festa es va aprofitar també per entregar els premis dels Jocs Florals.

Després d'aquesta tercera trobada a la Floresta, el projecte Comenius continuarà amb una nova r e u n i ó a França q u e es farà el mes d'octubre, i finalitzarà a Alemanya, l'abril de l'any que ve.

De l'actual junta de l'AV de Coll Fava, tan sols es preveu que continuï el mateix Jorques, a més de dos dels col·laboradors que també treballaven en les tasques administratives de l'entitat veïnal, Joan Carles Gassiot i José Antonio Tejeira. Per la seva banda, Güell va explicar que aquesta seria una "renovació bastant dràstica", i que deixa el càrrec "no per gust propi, però sí pel bé de l'associació".

E n la mateixa assemblea de l'AV de Coll Fava també es preveu que es presentin els resultats de les negociacions sobre la reconstrucció del barri i la devolució dels diners del manteniment del carrer als veïns. Aquest acord s'ha signat a principis d'aquest mes.

El Sant Cugat Pipa Club prepara ja la fumada anual E.C.

El Sant Cugat Pipa C l u b està organitzant la seva tradicional fumada anual, que enguany se celebrarà a mitjans del mes de juny. E n aquesta ocasió, la pipa protagonista d e la fumada del 2000 serà una Brunken de la sèrie Millenium, una marca q u e gaudeix d'un gran prestigi per la seva qualitat i el tractament de la fusta. D'altra banda, la jornada comptarà a m b el patrocini de la marca d e tabac Mac Baren.

Pel que fa al nombre de participants, aquest any hi haurà un màxim de 40 inscripcions que podran fer-se a la seu del Pipa Club de Sant Cugat.

Societat

ELS-1CANÍONS Divans. 5 <*• maig del 2000

E n t i t a t s

R e i v i n d i c a c i o n s

Els jardins del Monestir Maulets celebra el Primer de Maig amb una acció tornen a PEdat Mitjana contra l'explotació laboral aquest dissabte MAGDA MF.NDKZ

- Sant Cugat L'Agrupament Escolta Berenguer el Gran transformarà els habitualment tranquils jardins del Monestir en un multitudinari mercat medieval. Aquesta estranya transformació la portaran a terme demà a partir de les cinc de la tarda, per celebrar la diada del patró dels escoltes, sant Jordi, d'una manera més original, en una festa que han promès que "ha de ser sonada".

La festa de PAE Berenguer el Gran començarà a primera hora de la tarda, amb la ubicació de parades de diferents gremis medievals per tot el recinte. En total seran sis de diferents, on els nois i noies que ho vulguin podran participar en diferents tallers: cabellaires, traginers, teixidors, f l e q u e r s , c a n d e l e r s i moliners. A dos quarts de set de la tarda es preveu que es realitzi un espectacle i faran la seva aparició els rondallaires que explicaran les seves històries a diferents racons dels jardins. La tarda i les seves activitats s'allargaran fins aproximadament les set, quan començarà una xocolatada popular on també hi haurà coca per a tothom. Això sí, des de l'AE Berenguer el Gran s'ha demanat que tothom qui en vulgui que porti la seva tassa de casa "per evitar al mà-

xim fer residus innecessaris".

Però el mercat medieval no només comptarà amb aquestes activitats i espectacles, sinó que durant tot el dia hi haurà instal·lades parades de mercadet on es podran adquirir complements d'artesania i roba.

Un cop finalitzades les activitats de la tarda, es començarà a preparar la llarga nit que hi ha prevista. A partir de dos quarts de nou del vespre es començaran a instal·lar les brases per fer foc a terra. Tots els santeugatencs que vulguin participar en el sopar popular podran portar la carn de casa i cuinar-la a l'aire lliure. El sopar medieval començarà a dos quarts de nou del vespre, i el pa i el vi van a càrrec de l'organització. Després del sopar hi haurà un espectacle de foc i malabars, seguit d'un ball de danses tradicionals a càrrec del grup La Carrau, que s'allargarà fins a la matinada.

L'AE Berenguer el Gran també ha proposat als santeugatencs que "participin disfressats per fer més ambient". Aquest és el segon any que s'organitza un mercat medieval en substitució de la representació de la lleg e n d a d e sant Jordi q u e els membres del Cau organitzaven cada any. " D ' a q u e s t a manera t r e n q u e m amb el que es feia fins ara i tenim ganes que tingui continuïtat", afirmaven.

23

S'ajorna la segona festa d'entitats tradicionals MM.

La festa d'entitats tradicionals de Sant Cugat, prevista per al cap de setmana dels dies 20 i 21 de maig, ha quedat ajornada per una data encara no determinada.

Així ho han decidit les diverses entitats que hi participen, que han hagut de canviar la data per motius d'organització.

D e s p r é s de l'èxit o b t i n g u t l'any passat, les entitats de la nostra ciutat han volgut repetir la iniciativa i organitzar tot un cap de setmana d'actes a càrrec dels diversos col·lectius tradicionals. La festa, que s'havia de celebrar el tercer cap de setmana de maig, s'ha hagut d'ajornar per motius relacionats amb l'organització. "De moment, enca•nbòlica les E1T F: CEDIDA ra no hem decidit la data, hem Durant la protesta, els Maulets van tapiar d'esperar que totes les entitats mirin el seu calendari i quedar E.C. ganxant davant de la porta un d'acord per un altre dia", ha ex- Sant Cugat paper d'embalar en què hi haplicat un dels m e m b r e s de la via escrit el lema Prou exploCoordinadora d'Entitats, Quim tació del jovent.

A m b m o t i u del P r i m e r d e Pla. Maig, dia del treballador, l'asL'acció, q u e es va fer d u r a n t semblea local de Maulets va la matinada del mateix dia 1, Una de les activitats previstes fer un acte de protesta en conestava coordinada a m b totes per aquesta jornada era la pretra de les empreses de treball les a s s e m b l e e s d e M a u l e t s sentació del nou caparrot de temporal, que segons aquest dels Països Catalans a m b l'obSant Cugat, que va ser escollit col·lectiu, "són un dels prinjectiu de reivindicar "el dret a per mitjà d'una votació popular. cipals exponents que ajuden a una vida digna" i la fi d'un sisDavant l'ajornament de la festa, mantenir l'actual situació tema d'explotació econòmica el grup de caparrots ha decidit d'explotació i precarietat lai laboral. L'acció estava també donar a conèixer la identitat del boral dels joves catalans". Dudirigida a les oficines de sinnou capgròs durant la Festa Marant la seva acció de d e n ú n d i c a t s com U G T o C C O O , jor. "Encara no hi ha res clar", cia, els Maulets de Sant Cugat q u e des de Maulets considecomenta Pla, "però segurament van tapiar de forma simbòliren també com un altre factor el presentarem el mateix dia ca les tres oficines d ' E T T que d e l'actual situació de precaque surtin els gegants, tal com ja hi ha a la nostra c i u t a t , enrietat laboral. ho.vam fer l'any passat"

Campanyes

El Centre Comercial busca una La comissió de barraques convoca la primera mare amb 'virtuts' masculines Avui se celebra el concurs de la Supermare de l'Any al SCCC M.M.

Aquest diumenge, com cada Primer de Maig, se celebra el Dia de la Mare. I per festejar a q u e s t a diada, el Sant C u g a t Centre Comercial (SCCC) ha organitzat un nou concurs que, en aquesta ocasió, busca la Supermare de l'Any 2000. Les proves es faran aquesta tarda de sis a vuit a l'escenari del vestíbul del centre comercial.

Tal com ja van fer per celebrar el Dia del Pare el mes de març passat, el SCCC proposa un intercanvi de rols per poder arribar a ser considerada la mare de

l'any. Així doncs, les dones disposades a lluitar pel premi que s'atorga (un kit de bricolatge) hauran d e portar a terme algunes activitats q u e tradicionalment s'associen als homes. Canviar la roda d'un cotxe, muntar un minimoble de fusta, arreglar un endoll i marcar un gol en un futbolí seran Ics proves a q u è s'hauran d'enfrontar totes les candidates al títol de Supermare del 2000.

L e s inscripcions per a q u e s t concurs que organitza el SCCC es poden fer fins avui mateix a la zona on està ubicat l'escenari en què es porten a terme les proves. Aquest escenari tan espe-

cial representarà tres espais: un taller de bricolatge, un menjador i un porxo.Totes les participants s'emportaran un regal sorpresa.

Les proves que es plantegen en aquesta competició estaran cronometrades, i s'hauran de portar a terme en un termini màxim que determinaran els membres del jurat abans de començar el concurs. La guanyadora també es donarà a conèixer avui mateix, en finalitzar el certamen. Es valorarà la rapidesa i destresa de les concursants, a l'hora de determinar la guanyadora, que, a més del kit de bricolatge, s'emportarà un diploma acreditatiu com a Supermare de l'Any.

reunió informativa E.C.

La comissió de barraques de la Festa Major ha convocat pel dia 11 de maig la primera reunió per parlar del projecte Barraques 2000. La trobada, que es farà a la Casa de Cultura i començarà a les vuit del vespre, està oberta a totes les entitats que vulguin infofmar-se o tinguin i n t r e r è s a participar en aquesta iniciativa.

El projecte de les barraques de Festa Major va néixer l'any passat d'un grup d'entitats que volien crear un nou espai destinat sobretot als joves. L'esce-

nari escollit va ser la zona de la Pollancreda, on diverses entitats de Sant Cugat van muntar la seva pròpia parada amb música, servei de bar, menjar i un escenari on es van fer diverses actuacions. Davant la bona acollida que va tenir aquesta proposta, enguany la comissió de barraques ha volgut repetir l'experiència, seguint la mateixa filosofia que va inspirar el projecte de l'any passat. Tot i això, i segons ha explicat una de les membres de la comissió, Itziar Tanco, "aquest any el projecte s'ha començat a treballar amb molt més temps i segurament hi haurà algunes novetats".

24

Societat

E L S 4 C A N T O N S Divendres, 5 de maig del 2000

* C à s t i n g '

de

Ràdio

Sant

Cugat

Joan Fàbregas i Pere Pallissa. Presentadors delprograma 'Roda d'amics'

"Gràcies al Medir i al Cugat es van arreglar moltes coses"

"Ràdio Sant Cugat és la més gran" MACJDAMKNDKZ - Sant Cugat -

- Ara els diré una sèrie de noms i m'hauran de dir un adjectiu per portessin si volien superar aquest 'Càsting', el passat dia 14 de febrer. a cadascun d'ells.

Ho van fer força bé i es van controlar bastant durant tota l'estona, tot NoemíArtem: Bona locutora. i que els vam haver de cridar l'atenció un parell de vegades. De fet, Lluís Recoder: Bon alcalde. era la primera vegada que dues persones es presentaven al 'Càsting' Ramon Grau: l'na persona extraen parella i això els devia donar més seguretat. En tot cas, sembla eviordinària. dent que s'hi havien de presentar junts; i és que, actualment, poca gent Coral Sant Cugat. Esplèndida. s'imagina qualsevol d'aquests dos homes de ràdio sense el seu comEmma Vilarasau: l na artistassa. pany de micròfon. En el fons, dos bons amics i dues bones persones.

Mossèn Juli: Una gran persona.

Toni Gómez: El nostre company! El cambrer d'El Medir i el Cugat.

JORDI RAMOS rrer perquè considero que la ràdio Pepa Llunell: Gran santeugatenca. ha de fer amics que continuïn al Ràdio Sant Cugat: I ^a més gran. teu costat. I llavors roda perquè Agrupació Maragall: Una història.

Pere Pallissa: Km dic Pere Pahïssa som molts. Són molts els que ens - Medir o Cugat? truquen, però'no vé d'ara, això. i Llamas, vaig néixer a Sabadell, - Tots dos.

Això ve de sempre: en realitat els cl 2 de juliol de 1944. sóc casat i - Les preguntes que formularé ara que fem ràdio i els que ens escoltinc dos fills. van adreçades al senyor FàbreJoan Fàbregas: Jo sóc el Joan Fà- ten som amics. gas. Per què li diuen Fabri? bregas i Villas, nascut el 6 de no- I qui és 'la gran família de la rà-Doncs mira, perquè potser és el vembre del 1925 a Barcelona. Tamdio'? nom més curt.

Tots dos conduiexen "Roda d'amics" els diumenges de 10 a 13/i.F: X.L. bé s(')c casat, amb un fill.

-J.F.: Tots. La gran família de la - Fi seu grup de teatre es deia Esràdio som tots.

- Com és el Pere Pallissa? i les coses dolentes.

-J.F.: Ara, la paraula "merda", no, pigues de Catalunya perquè tots -Quina repercussió van tenir per - P.P.: Home, de caràcter... diuen - Com van néixer el Medir i el que la vam dir moltes vegades! eren molt alts? que en tinc bastant, de caràcter.

Cugat? a vostès?

- Expnqui'ns quin és l'objecte de - No, perquè érem catalanistes.

Quan m'enfado sóc molt dolent i -P.P.: Això es va fer molt popular. la seva vida que han portat avui -J.F.: Doncs mira, no van néixer al - Per què sempre fa papers de crido.

I per al nostre orgull, pel del Meal 'Càsting' i per què l'han triat.

TOT Sant Cugat. Sinó que quan el ven? dir i el Cugat, en aquest cas, mol-PP.:És una placa que ens van fer Ramon Grau era el director de la - I vostè, com es definiria, se-Perquè quan em poso a fer el vell tes coses s'havien arreglat. els oients de La Sarsuela com a primera ràdio... nyor Fàbregas? no em moc de geperut.

-J.F.: Jo crec que sóc una bona -P.P.:...ja vam començar a fer algu- -J.F.: Al principi fèiem servir un agraïment perquè fèiem aquest - Per què té el nas tan gros? guió, però al final partíem només programa.Vern fer una sortida amb persona. I Ina bona persona que no na cosa. Kl Medir i el Cugat van - Perquè me'l va fer la meva mare del que vèiem pel carrer.

Una vetots els oients i ens ho van donar. té un no per a ningú i a vegades li néixer en el sentit de dir: "Bé, hem així. gada recordo que va venir un ur-J.F.: Sí, recordo que la carta era prenen el pèl. de dir alguna cosa que ens agradi -Vostè ha afirmat en alguna ocabano perquè se li havia trencat la molt divertida perquè el menú esi que no ens agradi de Sant Cugat, - Vostès dos es van conèixer fent sió que no té mal geni. Com exmaneta del cotxe. Ho vam dir, i al tava fet amb noms de sarsueles. i ho hem de dir d'una manera poteatre a l'Agrupació Maragall. plica, doncs, la seva actitud habicap d'un temps va tornar i va dir: -P.P. També ens han vingut a veusitiva, i si pot ser una mica humoQuè en recorden? tual?

"Gràcies, ja està arreglat". re a la ràdio, els oients. Realment rística". Llavors el Fàbregas i jo - P.P.: Bé, jo el que recordo és ^No tinc mal geni si no em fan em-No van tenir mai cap mena de veure que et valoren i t'estimen vam representar el paper de dos que... bé, jo hi vaig entrar als 8 anys, prenyar. censura? és molt bonic. homes jubilats que un dia a la seta Elspastorets fent de pecat capital.

-Què K queda de Gràcia? mana es trobaven a fer el cigaló al Després cm van encasellar i sem-/?/>.:Doncs no. Només una vega-Doncs la gràcia. bar abans d'anar a l'hort... pre feia de Llucifer. Kn plena èpoda, perquè se'ns van escapar uns 'Càsting s'emet els dilluns de 2i a 24h -Bé, doncs que les preguntes se-J.F.: ...i allà dèiem les coses bones "collons". Però ja està. ca franquista, nosaltres havíem ini els dissabtes nies 14ka RSC191.SFM) güents les respongui el senyor terpretat sobre els campaments Pahjasa. És conformista perquè nazis i sobre el terrorisme rus. I per ja no vol criticar res de la ciutat? què ens atrevíem? Kn primer lloc -No sóc conformista. El que passa perquè estàvem disposats a anar és que quan has fet una cosa i ha al cua/telillo si calia, i en segon lloc tingut èxit, tornar-ho a repetir... perquè estàvem emparats pel recDiuen que segones parts mai no •Han pensat mai a fer-se ho- J.R: La senyora és la senyora i ^MÍLI BELLA tor del Monestir. Ho recordo molt són bones. mosexuals? la resta és horoosex^fel. Hi ha bé. pel tipus de teatre que fèiem i -La gent s'arregla cada dia els camicos bons i monos dolents.

- Van haver de superar el joc P/í.·Home, no hi he pensat, per l'entusiasme que hi posàvem. bells. Per què no el cor?

P.P.: Ens heu de preguntar alde la mitja taranja per descoperò, pensant-hi, pensant-hi, Jo recordo una vegada que està-Home, és una cosa personal, això. guna altra cosa? brir el grau de coneixement ert* com que està tan de moda, potvem assajant un sainet i el director Jo me l'arreglo.

• P e r què 'Roda d'arates' és el tre ells. Va quedar clar que no ser sí que hauríem de pensarens va dir: "Avui vé un matrimoni programa amb més audiència es coneixen tant com sembla. hi.

-Els calbs tenen més potència seque vénen de Gràcia, que fan tede Ràdio Sant Cagat, si està En Fàbregas no sap que en xual?

J.F.: Jo no. atre. l's deixaré riure una quart d'passat de moda?

Pahïssa du els calçotets blancs.

-No ho sé. No ho he provat mai P.P.: Ara que ho dius, l'única cosa hora i prou". I llavors es va preP.P.: Si e s t i g u é s passat d e amb un altre calb. Jo sé quina és la per la qual estic traumatitzat en - Caltra prova va servir per resentar en Fàbregas i la seva dona. moda, no hi hauria audiència. meva! el teatre és que no he fet mai cuperar durant un minut els T é audiència potser perquè és ni d'homosexual ni de capellà.

-Quitífa les puntes dek calçotets? mítics Medir i Cugat, que van - Per què és una 'Roda d'amics' un programa molt senzill, fet La persona que ho és, ho és pel -La meva dona. criticar la manca de civisme i no '1 na trobada dels diumenamb molta simpatia, molt caque sigui, però jo em decanto -FJs cavalls tenen aixelles? d'alguns conductors. Evidentges', per exemple? solà i natural. per les senyores.

- Home, suposo que sí. ment, superada amb escreix.

- P.P.: Roda d'amics se'ns va ocó-

Sabíem que eren dos trapelles. Per això els vam avisar que es com-

Les preguntes

de La Veu

Les

proves

L has de sentir TOTA i A INFORMACIÓ DS SANT CU6AT » IA Wtjfct&S MÚStCA + £ S f ^ F S

il ™ li RADIO SANI CUGAT

EIS4C4NT0NS

Comarca

25

Divendres, 5 de maig del 2000

S a b a d e l l

C i u t a t s

L'ACM preveu crear 2 5 centres cTInternet abans del juny del 2 0 0 1 El Consell Nacional de l'Associació Catalana de Municipis ha acordat crear la Xarxa d e Centres d'Internct. La Xarxa estarà formada per un centenar de centres abans del juny del 2001, uns vint-i-cinc dels quals encara seran de les comarques barcelonines. El projecte, que parteix de l'acord amb el consorci Localret, pretén que els municipis facilitin el trànsit de la població catalana cap a la Societat de la Informació.

Cada centre disposarà d ' u n sala amb ordinadors connectats a Internet i d'un tutor de manera que qualsevol ciutadà tingui accés a la xarxa i se l'estimuli en l'ús de les autopistes de la informació amb totes les conseqüències tant socials com e c o n ò m i q u e s que això comporta. La presidenta de l'ACM, Pilar Blasco, considera que cal aprofitar la bona implantació

d'Internet a Catalunya, on un 15 % de la població es connecta regularment a la xarxa.

Aquest centenar de municipis catalans acordaran la disponibilitat horària d e les aules A R C O dotades amb tot el maquinari i programari necessari que el Departament d'Ensenyament ha anat implantant a les escoles catalanes, o dels recursos de casals, biblioteques, centres de teletreball o cibercafès privats.

Blasco ha indicat que l'objectiu és evitar la marginació de bona part de la societat en el naixement de la Societat de la Informació. Per finançar el projecte l'ACM està negociant la participació en aquest projecte de totes les administracions i de l'empresa privada, especialment operadores de telecomunicacions i entitats bancàries./ Intra-ACN

C i u t a t s

Incrementa Fus del Servei d'Informació de Treballadors Estrangers d e la c o m a r c a Les oficines del Centre d'Informació de Treballadors Estrangers a la comarca del Vallès Occidental varen atendre l'any passat 2.075 treballadors extracomunitaris. un 8,8 per cent més respecte de 1998. El CI'l'E és un organisme dependent de Comissions Obreres que es dedica a assessorar i formar els treballadors immigrants.

En el conjunt de Catalunya cl C I T E va atendre 9.403 immigrants que van generar 21.693 consultes, mentre que el 1998 el nombre de treballadors immigrants extracomunitaris atesos va ser de 7.027. En total, el C I T E va incrementar un 31 per cent el nombre de visites de treballadors immigrants extracomunitaris que van requerir assessorament i formació.

El perfil del treballador extracomunitari que demana assessorament és el d'un home aturat, d'entre 26 i 40 anys, amb estudis mitjans o superiors, que no entén la llengua catalana, viu en fa-

mília però és solter, i disposa de permís de residència. En aquest sentit un 64 % dels consultants disposaven de p e r m í s de residència mentre que el 36 % no en tenia. Els treballadors sense permís que han acudit al C I T E han disminuït una quarta part.

FTs immigrants procedents del Marroc són els que van fer més visites a les oficines del C I T E amb gairebé un 30 % del total, seguit del Perú, Colòmbia, Equador i Senegal. Les estadístiques detecten uns increments d'usuaris xinesos i llatinoamericans destacant la particularitat dels argentins que any rere any havien minvat Segons el president del C I T E Catalunya, Miguel Pajares, la llei d'estrangeria aprovada durant la passada legislatura va suposar "un pas gegantí" en la millora de la situació tant dels immigrants que disposaven d e p e r m í s d e residència com pels qui no gaudeixen d'una situació regularitzada. /Intra-ACN

Roda de premsa de pi esentmió d'aquesta primera fira nacional sobre medi ambient FOTO: Intra-ACS

Primera Fira de Conservació de la Natura i Prevenció d'Incendis La ciutat de Sabadell acollirà, els dies 27 i 28 de maig, la primera Fira Nacional de Conservació de la Natura i Prevenció d'Incendis. Paral·lelament, la ca-pital de| Vallès Occidental serà també seu de dos actes niés: l'onzena edició de la Trobada Anual d'Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) de Catalunya, que es farà el diumenge 28 de maig, i el primer Seminari sobre conservació de la natura i prevenció d'incendis forestals, que

tindrà lloc del 22 al 27 de maig.

La Fira, la Trobada i el Seminari convertiran Sabadell durant fa darrera setmana d'aquest mes de maig en la capital catalana de tóiliDF's, tal com han manifés&t aquest matí responsables de les ADF's i de l'Ajuntament s a b a d e l l e n c e n una roda de premsa que ha servit per presentar els actes i activitats de tots tres esdeveniments.

Pel que fa a la Fira, organitzada per les ADF's amb el suport

de l'Ajuntament de Sabadell, la Companyia d'Aigües de Sabadell, la Caixa de Sabadell i la Generalitat de Catalunya, se celebrarà els dies 27 i 28 de maig al Parc Central, situat en territori de la capital vallesana i del municipi de Barberà del Vallès. En un espai de 2,5 hectàrees s'instal·laran estands relacionats amb els sectors de la conservació de la natura, de la prevenció d'incendis i de l'automoció./ IntraACN

T e r r a s s a

S a b a d e l l

Presó per vendre droga al carrer

Retirada V acusació contra un empresari

L'Audiència de Barcelona ha condemnat a tres anys de presó un jove que va vendre una paperina d'heroïna a un altre noi en un carrer de Terrassa.

El processat, Alfredo Jiménez.

Motos, ha confessat els fets durant un judici, i ha acceptat la pena que li ha sol·licitat cl fiscal després que li modifiqués la petició inicial, que era de 4 anys de presó.

Els fets van passar el 1998 quan el processat va ser detingut per la policia estatal tot just després que fes una venda de droga al carrer Sant Cosme de Terrassa, en passar una paperina que contenia 0,03 grams d'heroïna a un consumidor que va pagar-li mil pessetes. /Intra-ACN

El fiscal ha retirar l'acusació contra un empresari a qui acusava inicialment d'un delicte continuat d'estafa respecte als encàrrecs de material a diferents proveïdors, entre els quals n'hi havia un de Sabadell a qui mai no va pagar. El processat va explicar que no havia volgut enganyar ningú i que el retard en el cobrament de les obres executades per a l'Ajuntament de Barcelona el va abocar a la fallida.

El fiscal demanava inicialment tres anys de presó per al processat, J. G.M., que gestionava les empreses Eropesa i Barcelonesa de Arquitectura en el moment dels fets, a principis de 1995.

L'acusació ha donat credibilitat així a les explicacions del processat, que va explicar que mol-

tes de les comandes, que en total van ser 46 entre el 20 de gener d'aquell any i el 5 de gener de 1996, eren encarregades directament per la brigada municipal.

Segons el processat, les empreses que ell gestionava no tenien problemes de liquidesa, però estaven pendents de rebre les certificacions de l'Ajuntament, per a qui feien moltes obres.

L'empresari, que va explicar durant el judici que estava arruïnat, va assenyalar que a finals de 1995 l'Ajuntament va pressionar-lo per tal que acabés les obres d'una escola pública que havia d'acollir 600 nens, i que va bolcar tots els seus efectius materials i personals a acabar aquesta obra. /Intra-ACN

26

Societat

ELS4CAIVroNS Divendres, 5 tir tiuiiz del 2000

m

n

EL MÓN COMENÇA A FIXAR-SE SANT CUGAT

EN

Els santeugatencs Neus Colet i Sergi Bamils van ser dimecres els primers artistes a visitar el primer l'emplaçament de les seves obres durant la XII Mostra d'Art Català, que s'inaugurarà el 12 de maig vinent als claustres del Monestir de Sant Cugat.

FOTO: XAVI

EL MILLOR GOSPEL A

LARROSA

VALLDOREIX

Perfectament caracteritzats i amb veus contundents, els components de Ritual Gospel Songs van ficar-se el públic a la butxaca durant la seva actuació de divendres a l'església protestant de Valldoreix, en què van interpretar un repertori d'espirituals negres adaptats al català.

Pàgina 38 FOTO: EDUARD

FARINYES

DANSA

EL DIA DE LA

DANSA

Els amants de la dansa van gaudir d'un bon espectacle dissabte passat a l'Auditori, amb un muntatge de coreografies interpretat pels alumnes del Centre de Dansa Laura Esteve, coincidint amb la celebració del Dia Internacional de la Dansa.

Pàgina 37 FOTO: EDUARD

EN MEMÒRIA

DE JOAN

FUSTER

Maulets de Sant Cugat han volgutfer un petit homenatge a la figura de Joan Fuster, coincidint amb la Diada de València. El president de la Institució Joan Fuster i rector de la l'All, Carles Solà, va fer una xerrada sobre la influència política, social i cultural d'aquest assagista valencià.

Pàgina 20 FOTO: XA VI

LARROSA

FARINYES

Societat

E L S 4 G V I V I W S Divendres, 5demoigdel>000

27

n 'BAQUÈIRA,

ESPECULADORS!!9

Un total de 14 ecologistes van bloquejar la porta d'un hotel santcugatenc en què hi havia reunits els directius de Catalana Occident, Passeguradora accionista majoritària de Baquèira Beret. 1,'estació vol ampliar les pistes amb 14 telecadires a la Vall d'Arreu i 5.000 apartaments. Baquèira, especuladors!!

Salvem Arreu era el lema de la pancarta dels ecologistes.

Pàgina 17 FOTO: XA

VILARRÒSA -^7^—-pn.

LA LLEGENDA

DE SANT JORDI

S*OBRE A

EUROPA

Els alumnes de Pescola La Floresta van representar la setmana passada la llegenda de Sant Jordi davant un grup de professors participants en el projecte Comenius de la Unió Europea. Mestres de Bèlgica, Polònia, França i Alemanya van poder conèixer de prop algunes de les tradicions relacionades amb la festa de Sant Jordi.

Pàgina 22 FOTO: XA

MÉS

'GRAFITTI' A LA DE CULTURA

VILARROSA

CASA

La Casa de Cultura va aplegar dissabte passat un bon grapat de lgrafitters' disposats a no deixar cap paret sense missatge, en una pintada de 'gra/itti' en què no va quedar per tocar cap tema.

Pàgina 40 FOTO: EDUARD

FARINYES

tels

mobles

corre

mobles

Francesc Moragas, 33 SANT CUGAT DEL VALLÈS

EIS4CANTOÏV5

28

Divendres, 5 de maig del 2000

B à s q u e t

La UE Sant Cugat afronta l'ultima jornada amb la promoció en joc Lequip ha de guanyar el Sedis fora i esperar altres resultats Al.KXLÚI'KZ

I,'equip sènior "A" masculí de bàsquet de la l nió Esportiva Sant (-ugat continua lluitant fins a l'últim moment per intentar fer-se amb la quarta plaça de la taula que li donaria accés a disputar la promoció d'ascens a Segona Nacional. L'equip santeugatenc va superar sense dificultats el cuer del seu grup, el CKB Sant Jordi de Rubí, per 79 punts a 57, també exconjunt entrenat per David Barbens. L'adversari dels vermell-in e g r e s va a g u a n t a r fins pocs minuts abans d'arribar al descans però després van haver de rendirse davant la clara superioritat dels jugadors locals. Ja a la primera part vencien per deu p u n t s d e diferència (40 a 30). En acabar aquest xoc, el tècnic David Barbens va declarar que "hem fet el que havíem de fer no confiar-nos i guanyar .

Però tot i la victòria de la UE Sant Cugat, els de David Barbens sí que han perdut aquesta setmana el quart iloc després que l'Sferic

Tres partits directes •Mentre la UE Sant Cugat, cinquè classificat, jugarà a la pista del Sedis-Mausa, vuitè, cl CB Grup Barna. segon, jugarà a la pista del Winterthur Les Corts, dotzè, l'Andorra, quart, a Rubí contra el Sant Jordi, setzè i últim del grup segon, i l'Sferic Terrassa, tercer, rebrà el Ripollet, tretzè. A priori, cap dels tres rivals directes de la UE Sant Cugat hauria de tenir problemes per resoldre amb comoditat el seu enfrontament'.

De fet, el mateix entrenador David Barbens reconeix ^OG "el nostre partit és el mé»Cfj*»» plicat de tots els conjunts q u e lluitem per jugar la promoc*»*.

L'entrenador santeugatenc ha explicat que "nosaltres el que hem de fer és no fallar i guan* yar el nostre partit perquè la resta no està a les nostres mans.

Hem d'esperar". /A.L.

Terrassa s'imposés a casa davant el Sant Medir dilluns en partit ajornat per 85 punts a 65. Així, després que aquesta jornada CB Grup Barna, Sferic Terrassa i BG Andorra guanyessin els seus respectius compromisos contra el Lleida, La l lnió-C Cerdanyola i el Sant Medir, el sènior masculí es posiciona en la cinquena posició a la classificació amb un balanç de 19 victòries i 10 derrotes.

"Tenim poques possibilitats de jugar la promoció, en canvi, els altres tres equips diria que en tenen un 80%". D'aquesta manera ha resumit David Barbens les opcions que té el seu equip de jugar la promoció d'ascens. La UE Sant Cugat s'ha de desplaçar a la Seu d'Urgell per disputar la darrera jornada de Lliga de Primera Catalana. Als vermell-i-negres tan sols els va}el triomf i esperar que un dels tres conjunts punxi per assegurar-se d'aquesta manera una plaça per jugar e l / ^ - í ^ d ' a s c e n s . Barbens, però, creu que "el pitjor del nostre partit és el desplaçament que hem de fer. Crec que fins i tot ens pot passar factura i que ho podem

Els locals esperen la derrota del Grup Rama, fSfiric o PAndorra FOTO: E.F. acabar notant". Per aquest xoc, el tècnic s a n t e u g a t e n c no podrà comptar amb el sancionat Abraham Carreras.

En les últimes setmanes, el públic santeugatenc no ha donat suport a l'equip, tot i l'excel·lent temporada que està fent la UE Sant Cugat, que recordem que enguany

estrena categoria. Així, Barbens ha manifestat que "si la gent ens donés més suport, la Sala escotar seria una pista molt difícil".

D'altra banda, l'equip sènior femení de la U E Sant Cugat ha baixat matemàticament de categoria i la propera temporada haurà de militar a la Tercera Catalana.

M o t o c i c l i s m e

Xaus no ha puntuat encara en cap cursa del mundial de Supersport Al.KX LÓI'KZ

Rubén Xaus no està tenint gens tic sort en el present Campionat ilel Món de Supersport on després de Ics dues primeres curses a Phillip-Island (Austràlia) i Sugo (Japó) encara no ha aconseguit puntuar. En la segona prova, que es va disputar a Sugo diumenge passat, el pilot santeugatenc de motociclisme va finalitzar en la dinovena posició, després de patir també aquesta vegada diversos problemes que en tot moment el van allunyar dels primers llocs de la carrera. Si en la primera volta

va acabar en la posició número 23 després que un pilot l'envestís. diumenge a Sugo. Rubén Xaus va patir diferents contratemps.

I ns problemes als pneumàtics de la seva I )ucati 748 RS. el fet que els trens tampoc no responguessin a la perfecció i un cop al darrere que li va impedir sentir-se còmode sobre la seva màquina, van afectar el pilot santeugatenc, que per segona setmana consecutiva no va poder compensar el seu fon treball de pretemporada.

L'alemany Jórg Teuchert, amb un temps de 39 minuts i 42,260 segons, va ser el vencedor d'aquesta segona prova. Ara el líder

Rii/híi Xaus no està desanimat i neu que en/ara té opcions de guanyar el mundial FOTO: EDUARD FA RINYF.S de la classificació general té 38 punts, mentre que Xaus encara no ha estrenat el seu compte. L'actual campió d'aquesta disciplina és el francès Stefan Chambon.

De moment, la motocicleta que enguany pilota Rubén Xaus amb l'equip Ducati Perforance, una

Ducati 748 RS, no està responent a les expectatives creades, però el jove pilot de 22 anys està convençut que aviat la Ducati mostrarà la seva capacitat. Prova d'això, és que el principal objectiu que va proposar-se Xaus a principis de temporada és el de procalamar-se

campió del món de Supersport.

Xaus espera poder donar una gran satisfacció a l'afició santeugatenca en la tercera dels onze grans premis del mundial de Supersport que tindrà lloc al circuit anglès de Donington el diumenge 14 de

maig.

Esports

ELS ÍCAIYIX*© Dkrndres. 5 de maig delJVW

29

E n t r e v i s t a

Gerard Zato. Nou tècnic del sèniorfemení del CV Sant Cugat

"Cobjectiu no serà un altre que el de disputar el 6play-ofP d'ascens r>*> coneixes ni la junta directiva ni les jugadores.

- Quan començarà a treballar en la confecció del sènior feníem de la temporada que ve?

- J a fa setmanes que estic treballant en aquest sentit. El que passa és que hi ha molts equips que encara estan competint i les jugadores encara no tenen gaire ben definit què és el que faran la propera campanya. Aquest serà un procés bastant llarg, tot i que a mi m'agradaria deixar tancada la plantilla a finals de maig.

un mes. Em vaig comprometre a dirigir el sènior femení una setmana abans de Setmana San— Com van sorgir els contactes ta".

- P e r què ha decidit finalment amb el Club Voleibol Sant Cua c c e p t a r l'oferta d e l'entitat gat i com va fructificar finalsantcugatenca? ment el fitxatge?

- Això és un club de voleibol no - El president del CV Sant Cués un club esportiu amb una secgat, Carles Castro, va contactar ció de voleibol. És una entitat de amb mi i em va preguntar sobre voleibol amb unes estructures de la meva disponibilitat de cara a base molt importants. La piràla propera temporada. FA SESE mide està feta en la direcció adeés bàsicament un club de bàsquada. quet , per la qual cosa el voleibol - Vostè ja havia entrenat fa uns està considerat a més a més. Alesanys el juvenil " B " femení. Cohores veig que al SESE no tinc neix, per tant, l'estructura d'agaire sortida cap al futur i, en canquest club. vi, el CV Sant Cugat s'està eri- Sí, sí. Conec aquesta casa pergint com, si no el millor, un dels fectament. La considero una millors clubs de voleibol de Camica meva, considero que sóc un talunya. És una entitat dedicada dels pioners del voleibol a Sant al voleibol amb un futur promeCugat. Jo ja vaig formar part de la tedor. Es pot treballar des de la primera etapa del CV Sant Cugat base perquè les escoles de Sant com a jugador. Quan vaig entreCugat tenen una molt bona base nar el juvenil "B" femení fa quaper arribar a fer un primer equip tre campanyes vaig coincidir aforintegrat per jugadores santcugatunadament a m b l'època forta tenques. Haig de dir que aquest del CV Sant Cugat, amb el sèfet em va convèncer bastant.

— Quan van començar les ne- nior femení a Divisió d'Honor, amb uns grans equips de base i gociacions amb Carles Castro? amb uns grans entrenadors.

- Des que vaig marxar de Sant Coneix l'actual plantilla del Cugat ara fa quatre temporades, sènior femení? el contacte amb Carles Castro 1 tant que sí. Les conec de quan l'hem mantingut sempre. Aqueseren cadets i juvenils, tant a les ta mateixa temporada hem conque s'han format a Sant Cugat versat en diverses ocasions. Però com les que s'han incorporat d'alvaig decidir-me a fitxar pel CV tres equips.

Evidentment, això Sant Cugat quan va acabar la Lliés un avantatge important. N o ga regular de Primera Catalana i és arribar a un lloc nou que no Primera Nacional, ara fa tot just Al.KN l ÀlVi"/.

- Sant Cugat -

Tir

al

Gerard ÏMto és el nou tèrnir tlel sènior femení del CV Sant Cugat FOTO: F..F.

- Quina és la filosofia que implantarà Gerard Zato?

- A mi m'agrada el joc ràpid i vistós, sobretot que les jugadores disfrutin jugant. Aquest joc és un joc una mica arriscat, en el sentit que en la nova normativa que es va implantar l'any passat, les errades es paguen molt car. Cada errada és un punt en contra. Hi ha molts equips que practiquen l'antivoleibol i a mi això no m'agrada. M'agrada el voleibol ben jugat i ben distribuït.

- L'objectiu és jugar la promoció d'ascens?

- Estic acostumat des de sempre a jugar per aconseguir disputar les fases d'ascens. Sí, el principal objectiu és aquest i tot el que no sigui classificar-nos seria un fracàs atesa la potencialitat del club. Fitxar pel Club Voleibol Sant Cugat és un repte. Per estar còmode i tranquil m'hauria quedat al SESE.

Un tècnic experimentat que ja coneix el CV Sant Cugat •Tal com ja va avançar aquest setmanari en l'edició d e divendres passat, Gerard Zato, dirigirà el sènior femení del Club Voleibol Sant Cugat la propera temporada. Aquest tècnic barceloní de 43 anys és {'actual entrenador del SE.SE, que enguany s'ha proclamat campió de Lliga a Primera Catalana i que del 4 al 7 de maig jugarà a Elx la promoció d'ascens a Primera Nacional, categoria en què milita el CV Sant Cugat.

Com a jugador, Zato ha arribat a jugar amb l'Hispano Francès a la segona categoria més alta del voleibol masculí nacional.

Amb aquest club hi va jugar en dues etapes, sumant un total de catorze temporades. També ha jugat amb el Leganés (una campanya) i amb el CV Sant Cugat (dues temporades).

El nou responsable tècnic del sènior femení va formar-se com a entrenador à les escoles d e l'Hispano Francès, l'Aula i eí Sadako, totes d e Barcelona.

Posteriorment, Zato va dirigir també - e n diversos períodes el sènior masculí i f e m e n í d e l'Hispano Francès, el sènior femení de l'AE Gràcia duiaai un any, el sènior femení d c l C V Sarrià també una campanya, el juvenil " B " f e m e n í del C V Sant Cugat una temporada, el juvenil "A* femení del Winterthur Barcelona on també desenvolupava les funcions d e director tècnic al llarg de oes anys i finalment el SESE, entitat on s'ha estrenat enguany perd q u e deixarà un cop finalitzada k fase d'ascens a Primera Nacional. Zato ha assegurat que la fita serà jugar el play-off. /À.L.

colom

Josep Tubau acaba primer en una prova de la Copa del Món El santeugatenc guanya en la categoria de superveterans Al.KX LÓI'KZ - Sant Cugat El santeugatenc Josep Tubau s'ha proclamat recentment vencedor en una de les sis proves que configuren la Copa del Món de tir al colom, competició que es va

celebrar el 22 i 23 d'abril a Albacete. En aquesta prova, anomenada Grand Prix Internacional, Tubau va finalitzar en primera posició de la categoria de superveterans. En aquesta categoria hi van prendre part uns 40 participants de països com ara Egipte,

el Marroc, Portugal, Itàlia, França i Andorra.

Josep Tubau, que ja ha participat en Campionats del Món i Copes del Món, entre altres competicions importants, prendrà part d'aquí a unes setmanes a Andorra a la Copa del Món.

Josep Tubau amb el trofeu de campió FOTO: CF.DIDA

Excursions - Escoles - Empreses - Equips esportius Ens adeqüem al seu pressupost.

Vehicles amb les últimes innovacions i el màxim confort.

LLOGUER

D'AUTOCARS

SatbuS Anys

i quilòmetres

d'experiència

30

Esports

Ü S 4 C A N T O N S úivnnlm, 5 dr maia d'l 2000

H o q u e i

p a t i n s

Hoquei

herba

El Patí Hoquei s'imposa a domicili al cinquè però el Monjos tampoc cedeix

La UE Sant Cugat debuta la Copa amb Els santcugatencs ho han de guanyar tot i esperar una derrota del arival una victòria Al-KX LÚi'KZ -Sant Cugat-

d'ascens directe a Primera Catalana. En aquests moments, les de Santi Roca són segones a la taula a m b 34 p u n t s , a m b un p u n t menys que el Farners. Aquest equip però, encara ha de descansar dues jornades, mentre que el PH Sant Cugat no ho ha de fer. El tercer classificat és el Sarna Vilanova, amb 34 punts, i quart l'Arenys, cjue té 33 punts i encara ha de descansar una jornada.

Kls dos equips sèniors del Patí Hoquei Club Sant Cugat continuen lluitant per assolir finalment l'ascens de categoria. Kls de Lluís Sanchez van fer-se dissabte passat amb una important victòria a la pista de l'actual cinquè classificat, el (111 Juneda, per 4 gols a 6. malgrat el joc dur i poc esportiu dels locals. Amb aquesta victòria, els vermell-i-negres són una jornada més tercers a dos punts del segon, cl C P Monjos, que aquesta jornada també va vèncer a la pista de L'Hospitalet per 1 gol a 5. Amb aquest resultat, el sènior masculí ha aconseguit el mateix resultat que va obtenir a l'anada al pavelló municipal.

El benjamí "A", tercer

Els dos sènioi * tenen apamis de pujar FOTO: EDUARD EARLWES

A falta de tan sols tres jornades perquè acabi la lliga, el Patí Hoquei Club Sant Cugat ha de rebre diumenge al matí al pavelló municipal l'Aiscondel Vila-Seca.

Finalment, a les dues darreres jornades del grup "A", els locals hauran de visitar L'Hospitalet C H i

rebre el C P Calella. En canvi, el principal obstacle dels vermell-inegres, el C P Monjos, ha d'afrontar el següent calendari: a casa amb el C P Calafell, a fora amb el Vilafranca i a casa amb el Vendrell.

D'altra banda, el sènior femení del club santeugatenc continua

lluitant per pujar de categoria després d'apallissar a domicili el Congrés "B" per 1 gol a 10. Les jugadores de Santi Roca reben aquest cap de setmana un rival assequible, el Sant Miquel de Molins de Rei. Per primera vegada, les jugadores locals s'han situat en zona

L'equip benjamí "A" del Patí Hoquei Club Sant Cugat ha finalitzat en tercer lloc el Campionat Territorial de Barcelona i no s'ha pogut classificar per disputar el Campionat de Catalunya. Al territorial, que es va jugar a Palau de Plegamans el cap de setmana passat, els de David Olmo van e m patar a 3 gols amb el Sant Ramon de Vilafranca i van perdre per la mínima amb el Voltregà, per 1 a 0, i amb l'Igualada, per 3 a 2. El Voltregà i l'Igualada sí que disputaran el campionat català.

A.L. - Sant Cugat -

L'equip d'handbol de la Unió Esportiva Sant Cugat va debutar dissabte a la ( lopa (Catalana amb un triomfal pavelló municipal enfront el Sant Martí Esport per 31 gols a 26. Aquest conjunt és l'actual campió de Primera Catalana i jugarà la promoció d'ascens per pujar a Primera Nacional. En l'altre enfrontament d'aquest grup, el "C", l'OAR Gràcia va imposarse a la pista del C H Esplugues per 28 a 30. En aquesta primera jornada li va tocar descansar al C E H Barcelona-Sants-Ubae.

Els de Joan Sancho, que ja s'han col·locat com a líders d'aquesta competició, visiten aquest cap de setmana la pista de l'OAR Gràcia de Sabadell, segon a la taula amb els mateixos punts que els vermell-i-negres. Posteriorment, la UE Sant Cugat rebrà el C E H Barcelona-Sants Ubae i visitarà el C H Esplugues, en l'última jornada li tocarà descansar.

Autocugat

| Ràdio Sant Cugat |

Premis Esport en Marxa 2000 Borja Campos Charli Patllé

HOQUEI PATINS PH S A N T CUGAT (masc,) Pol Carulla 46 Ruben Munoz 42 Pepon Meneses 23

PH SANT CUGAT (fem.)

Caria Sariol 27 Maria Rosa Tamburini 23 18 Mònica Vidal

11 11

FUTBOL SALA

JÚNIOR (masc.)

Fèlix Sent Joan Vidal Pablo Negre Ricki Ruiz

24 19 13

16 13 13 11

27 26 24 24

W I N T E R T H U R SANT CUGAT Javi Ramírez 16 Xaloc Rion 15 Josep Gonzalez 15 Javi López 14

OLIMPYC FLORESTA Dani Martí 22 Joan Reixach 20 Rafa López 15

JÚNIOR (fem.)

Júlia Menéndez Gina Abelló Luci López

UE SANT CUGAT Juanjo Gonzalez Armand Mora Albert Rovira Eloi Safont

MASJANER(fem.)

Elisabet Escrivà Cristina Garcia Maite Gómez

33 30 20

S A N T CUGAT Francesc Bayo Nando Zamora Joan Colell

38 29 18

PB S A N T CUGAT (fem.)

Laura Gallego 43 Laura Martín 31 Mònica Martínez 29 U E S A N T C U G A T (masc.)

Gerard Moreno 34 Toni Ballart 30 Pau Riera 30 Abraham Carreras 28

UE S A N T C U G A T (fem.)

Marta Puig 44 Mabel Méndez 21 EstherCusó 13 Júlia Villar 13

CV S A N T CUGAT (fem.)

Samanta Santamaría 38 Bàrbara Puigcalí 33 Montse Carvajal 26 Maria Tortosa 26

CV S A N T CUGAT (masc.)

Lluís Moreno 27 Sergio Martín 25 Jordi Piques 20

31

ELS í CAMONS Divendres, 5 de iiiaig del .'000

Hoquei

herba

Fu tbol

sala

El Júnior està obligat a guanyar el Polo si no vol dir adéu aviat a la categoria

Winterthur i Olimpyc ensopeguen Després de caure al camp del tercer, elcuerés a tres punts de la promoció a la lliga ÀLEX LÓI'KZ -Sant Cugat-

À.L.

L'equip femení del Júnior d'hoquei herba va encaixar una nova desfeta a la Lliga que no li permet, amb el pas de les jornades, d'abandonar l'última posició de la taula. Les jugadores de Núria Olivé van caure a Sant Sebastià al terreny de joc del tercer, la Reial Societat, actual campió de Lliga de la Divisió d'Honor. Les santcugatenques van perdre per un ajustat 3 gols a 2 en un partit que va guanyar el conjunt que va mostrar millor efectivitat de cara a porteria. Aquest va ser un partit molt igualat i només l'encert de les davanteres de la Reial Societat va fer possible que les santcugatenques perdessin el partit. A la fi de la primera part el marcador reflectia un 2 a 1.

Després d'aquesta jornada, el Júnior continua a la desena i última posició de la classificació amb únicament 4 punts, a tres de jugar la promoció de descens i a quatre de la salvació.

F S Winterthur Sant Cugat i Olimpyc Floresta no estan aconseguint en les últimes jornades resultats gaire positius. Malgrat que cap dels dos equips tem per la seva classificació al campionat de lliga de Primera Nacional, cap dels dos no es troba tampoc en un bon moment. Diumenge, el Winterthur va perdre a la pista del FS 11 Esclop-Escola Pia de Sabadell per 9 gols a 3, mentre que l'Olimpyc encaixava una nova derrota en aquesta segona volta, aquesta vegada a la pista de l'Èpic Casino per 3 gols a 0. t /<"Ï de Súria Olné tan wh ek valguanyar violen mantenir alguna t^/ieianta de salvai-se t'O'IV) l'.Dt \Rl) /• \RISYl\S El conjunt santcugatenc ha de jugar aquest cap de setmana a les seves instal·lacions un partit absolutament clau per continuar lluitant per evitar el descens a primera divisió. Les blau-i-negres reben ni més ni menys que l'antepenúltim, el RC de Polo de Bar-

celona, que suma 8 punts i té un balanç a la Lliga de tres victòries, dos empats i nou derrotes.

Quan falten quatre jornades, l'equip femení ha d'afrontar el següent calendari: a casa ha de jugar amb el RC Polo i el C D Terrassa, líder amb 27 punts, i fora, amb el

Sardinero de Santander, quart amb 17 punts, i l'Atlètic Terrassa, penúltim amb 7 punts.

D'altra banda, l'equip juvenil femení del Júnior es va proclamar el passat cap de setmana campió de Catalunya en imposar-se al camp del C D Terrassa per 2 gols a 4.

Aquest cap de setmana, tant un equip com l'altre juguen al pavelló municipal de Sant Cugat. El Winterthur ho farà davant el líd e r del seu grup, el C F S La Unión-Las Palmas de Santa Coloma de Gramanet, i l'Olimpyc contra el Sícoris Club de Lleida.

Una victòria els donaria moral a tres jornades del final.

""I DADES DEL

SUBSCRIPTOR

Nom ,..,.

Cognoms „ Ciutat Carrer Codi postal NIF o DNI

Telèfon

Fax

El diari de casa.

DADES DE LA Data d'alta - Adreça d'entrega

DADES DE LA

SUBSCRIPCIÓ Nombre de Subscripcions

FULL DE SUBSCRIPCIÓ SUBSCRIPCIÓ

Banc/Caixa Adreça oficina EntitatDDDGoficinanDDDdcDG núm compteDGDDÜLXlDnL Titular ., D Comptat • Rebut domiciliat

Enviar-la per fax al 93 674 20 24 o portar-la

Sant Cugat del Vallès,

de

del 2000

SIGNATURA

al C. Sant Antoni, 42 - 44

Esports

32

FBÏSOt Primera Catalana Gramenet-Peralada 2-2 Andorra-Castelldefels 2-2 Sant Andreu-P. Mafumet . . 5-2 Igualada-Granollers 1-2 Manresa-Sant Cugat 1-2 Santboià-Palafrugell 1-0 Cerdanyola-Valls 2-4 Ripollet-Júpiter 1-1 Vilafranca-Prat 3-1 Vilassar-Masnou 3-0

GF Sjnl Andreu

l>7

\ ikiis.it Júpiter

U

19

l>7

vi

IX

59

H S /CANTONS Úhrntirrs, 5 rle maigM 1000

1 .lanó

.Ml

1(1

(i 1 4

47

Lumen

29

II

.1 1 5

42

Ripollet

VI

III

5 15

.16

4X

(iistellar

.VI

9

5

56

76

La Romànica .VI Mil·lenari

VI

.12

Peralada

14

14

Ki|«ilkl

14

l(,

\ llj|fJIK.I

14

lli

52

SantUii.i

11

14

52

(ir.imenet

14

li

( "cr.lainnla

14

1'

49

l'ui

14

12

42

MJMIIIII

14

li

42

I'M.IIHIIIL·I

14

li

\ I.IIII^.I

14

12

( ..stelklckls 14

'i

Montserrat-Júnior 5-3 C a m í Vell-Rubí 1-3 S a n t Q u i r z e - C a n Boada . . 1-5 P B St. C u g a t - S . L o r e n z o . . 0-3 Mira-sol A . - L e s F o n t s . . . . 4-1 S a n Pedro-Depuradores . . 8-0 St. A n d r e u - R . Llorens . suspès Castellbisbal-P. N u e v o . anul·lat C a n Fatjó-Matadepera. anul·lat

Rul·l

11

II

\.ilK

11

li'

Imul.i.l.i Siuii (iii·iii

Sant \ n d r e n 25

19

2

4

'"4

4c

Canl-arjó

26

IS.

4

4

S7

n

26

19

II

7

9»

II

27

17

4

ii

«I

4(1

27

17

I

6

10H

45

San Loren/o 27

15

1

9

m2

54

Mmitserrat

26

15

.1

s

7'i

51

Canonada

27

14

i

1(1

t."

ü

Depuradores 27

10

5

14

SI

S4

Jïuúor

7

22.5K

2067

51

(Irup llama

29

20

9

21.57

1947

49

Sf. lerrassa

29

2(1

9

2091

IH44

49

Andorra

29

20

9

2176

1969

49

l ' E St. Cuitat 2 9

19

10

2214

2039

48

CN

16

1.1

1K5.1

IH4/i

45

lèrrjssa

Rubí

29 29

15

14

2144

215.1

44

PJ

PG

PE

pp

|"\t-ntiil 2>

29

IS

4

7

'IIIIIÍI.IU.

lo

17

'.

7

H.uliei.i

lli

IS

1

17

4

GC

l..ll'lan.kla

29

15

5

9

M.iiiriiu

lli

11

X

9

la, K a r p ,

:m

1.)

6

II

CiiiKull

in

11

X

11

HI

11

7

12

411

lladia

in

II

7

12

411

Caldes

1U

11

5

14

1

29

III

;

12

PP

22

1

5

149

74

Kpie Casini

2.5

18

4

.5

12.5

7.1

5X

Cl'Monjos

27

2(1

2

5

14.5

xo 98

44

Síeoris

2.5

17

.5

IIX

6X

56

P l l St. (aiíim

27

18

4

S 139

La Almonia

26

12

1(1

99

92

40

Vilafranea

26

17

.1

6

12,1

75

Caldes

29

12

17

IMI2

19.51

41

Oliíuiivc F.

25

12

II

87

90

38

Juneda

27

17

I

9

117

XX

l . Cerdanyola 29

12

17

1917

20H9

41

La Mnrj;a

25

lli

III

116

121

.15

Mollerussa

27

1.1

4

1(1

104

X9

1 .es Corts

29

12

17

2015

2IM7

41

Oirbera

25

11)

11

91

X5

.54

Ina Sant Just

27

12

4

II

X9

77

Kipollet

29

II

15

207X

217(1

4(1

I1. Andorra

26

9

lli

95

9X

.U

Vila-seea

27

15

1

15

107

%

Montseftat

26

X

12

95

12X

Ml

Hospitalet

7

II

105

111

9

14

76

KM

15

7(1

Sant Medir

29

II

IX

1972

2144

41)

Lleida

29

1(1

19

1967

1971

59

29

Sant Jordi

4

25

1554

20X2

Tallers

25

Manresa

25

Indúsrries

2.5

15

C N Sabadell

25

1.5

Hospicalci

25

16

Rulii

25

16

29

Martinene

27

II)

5

14

99

129

X9

2X

Cornellà

27

9

2

16

X5

III

99

1211

2H

Vendrell

5

16

XX

105

X7

110

26

(Jeniolell'l

.1

IX

74

107

1115

116

21

L'KipliiKa

1

IX

X2

145

6X

125

17

Vilam.M

.1

17

110

174

(lalafell

2

IX

7(1

125

.1.1

La propera (7 de maig): Sant Jordi-Andorra; Sant Medir-CN Sabadell; Sant Pere-Caldes; Les Corts-Grup Barna; Lleida-U. (Cerdanyola; Sf. Terrassa-Ripollet; Rubí-CN Terrassa; Sedís1>E Sant Cugat.

La propera (6 de maig): La Almunia-Alfa 5; Ind. Garcia-Manresa; Olimpyc Floresta-Sícoris; Corbera-Epic Casino; Hospitalet-CN Sabadell; RubíLa Murga; Tallers-R Andorra.

Primera Nacional A CESB-Olesa Sant Martí-Sant Gervasi.

Viladecans "B"-Hospitalet.

Santpedor-Martorell . . . .

Bellsport-Josep T o u s . . . .

Vilanova-Construccions .

U E St. Cugat-St. Nicolau Viladecans "A"-APB . . .

Sant Gervasi-Bellsport.. .

41-55 55-42 51-73 55-36 42-50 71-54 56-75 71-60 39-35

Equip

P

PG

PP

pp

Olesa

2»

25

5

I7H2

151IX

Hospitalet

27

2.5

4

16KII

12X4

50

Josep ï i i t i s

2X

2(1

X 1571

1449

4X

GRUP 6

H00USHBRSA

Barcelona-Vilassar 6-2 Montsant-Gràcia 5-5 Llopart 3-Manacor 3-7 Elec. Ciem-Calvià 4-7 M a x o n - C N Caldes 4-6 L a Unión-Sant A n d r e u . . . . 5-4 L'Esclop-W. Sant Cugat . . . 9-3 Montsant-Maxon 7-4 Babar Català descansa

Divisió d'Honor

PJ

PG

PE

PP

GF

I Al l nión

26

2(1

1

5

9S

GC Pwnoi 69

dl

1

21

59

122

Santpedor

27

HI 1272

1077

44

Manaeor

2.5

IX

5

4

129

75

57

P B S t . Cua»! M>

I

II

26

2»

III

Vilanova

2»

15 1525

1525

45

\ ilassar

26

17

4

.5

I.1X

X7

55

Sant Omr/K

I

2

2.1

25

122

Constrtieeions 27

II 1651)

1469

45

Balyar Català

25

12

5

X

96

92

41

Viladecans "A" 2X

15

I50X

14X0

45

Bareelona

25

2

III

122

95

llellsport

2X

1.5 12K9

1555

41

W. Saiil Cugat

2;

1

U

LIS

133

Ml

CKSH

2K

15 15X9

15X1

41

K.lee. C i e m

2:

2

11

112

99

.IX

Al'B

2X

15 12X9

15X7

41

(j|\ià

25

4

lli

124

127

411

C N Terrassa-Sedís M . . . . 81-77 Ripollet-Rubí 60-62 U . Cerdanyola-Sf. Terassa 56-87 G r u p B a r n a - L l e i d a . . . . 76-62 Caldes-Les Corts 76-65 C N Sabadell-Sant Pere . . 83-74 A n d o r r a - S a n t Medir . . 103-74 l Hi St. Cugat-St. Jordi. . 79-57

EIS4GVLNTONS "el diari de Sant Cugat"

Femení R. Sociedad-Júnior Polo-Univ. Sevilla Sardinero-Club Campo . . . .

Terrassa-Club Egara At. Terrassa-San Pablo V . .

3-2 2-4 0-0 8-0 1-6

Equip

PJ

PG

PE

PP

Punt*

CDIerrassa

14

1.1

1

(I

Sanl'aMoV.

14

II

I

2

R. Sociedad

14

Sardinero

14

51

.1

La propera (7 de maig): Depuradores-Montserrat; Jiínior-Camí Vell; Rubí-Sant Andreu; Ramon I.lorens-Sant Quirze; Can Boada-Castellbisbal; TerrassaPB Sant Cugat: San Loren/.o-Mira-sol; l^es Fonts-Can Katjó; Matadeperenc-San Pedró

La propera (7 de maig): L'Espluga-Cornellà; Vilanova-Vendrcll; Reus Dep.A ilafranca; CP Monjos-Calafell; Martinenc-Hospitalet; l'H Sant Cugat-Vila-seea; Mi>llcrussa-Juncda; Geniol el Pla-Ina Sant Just.

G R U P 1 Femení

72

26

CCI

42

112 111

GF

2(162

V.

GRUP 2

S.illadell

<

26

2012

ui

Primera Catalana

47

PG

Rens D e p .

2069

17

Punt*

II

PJ

65

212X

1.1

BÀSOtMTjj Equip

Eaula

69

14

5

27

GC Pum»

16.5

16

2

I.NIKIII

GF

2

15

9

45

PP

5

15

6

IS

PI

21)

29

27

1

PG

25

29

25

4

PJ Alfa 5

S c d b M.

U-sl-'onts

2.5

Vendrell-L'Espluga 9-0 Vilafranca-Vilanova 0-0 Calafell-Reus D e p 0-0 H o s p i t a l e t - C P M o n j o s . . . 1-5 V i l a - s e c a - M a r t i n e n c . . . . 11-7 J u n e d a - P H S a n t C u g a t . . . 4-6 Geniol el P l a - M o l l e r u s s a . . 1 - 1

C N Sabadell

R. Llorens Camí Vell

Wlll

Z2

Sícoris-Indústries 4-4 Èpic C a s i o - O l i m p y c F . . . . 3-0 C N S a b a d e l l - C o r b e r a . . . . 7-4 L a Murga-Hospitalet 4-3 P. A n d o r r a - R u b í 6-2 Montserrat-Tallers 10-6 Alfa 5 descansa

GC 44

d

2-1 5-0 6-2 3-0 1-2 1-1 2-2 1-1 1-2

GF I(H

:< i

La Romànica-Lumen Sabadell-Millenari Barberà-La Farga Badia-Ripollet Caldes-Tibidabo Can Rull-Joventut 25 Castellar-La Planada Maurina-Llanó K. Cerdanyola-Joan X X I I L

PP 5

'i

GRUP 5

PE i

14

S e g o n a Regional

PG 21)

MÚTHH.IA.

La propera (7 de maig): Masnou-( iramenet; Peralada-Andorra; Castclldctcls-S.nH Andreu; 1* Mafunicc-Igualada; GranullcivManresa; Sant Cugat-SantIxiià; l'.il.itniKclI-í àjrilanyola; Valls-Ripollet; JúpitcrA ilatraiici; l'rat-Yilassar.

PJ 2X

Sanl'edrn

1 C . I . ' . I M ,•

PC

2*1

Segona Catalana Equa»

Wl.lll.l

4 2(1

411 411

PC Pwrt.

PJ Saní l'ere 79

G R U P 14

5(1

lli

II

Id

T e r c e r a Regional

ii

14

li

5

La propera (7 de maig): Joan XXlll-La Romànica; Lumen-Sabadell; Mil·lenari-Barberà; La Farga-Badia; Ripollet-Caldes, Tibidabo-Can Rull; 25 de Setembre-Castellar, La Planada-Maurina Egara; LlanóSabadell-K. Cerdanyola.

GC

l'j|j|'tiim.'ll

I •i.iiinlk'iv

9

16

Sf. Terrassa-St. Medir . . 85-65

11

Sant M a n í

2SI

16

1575

1452

LKselop

26

II

1

14

114

122

Sant \ k n l a u

2X

16

160(1

160X

40

Monsant

24

9

5

II

105

104

Viladeeans"H" 27

15

1552

16119

59

C \ Caldes

25

X

4

1.5

1 1 6 12X

2

15

11.1 1.5.5

Martorell

2H

9

19

1421)

15X9

57

(íràeia

25

X

Sant ( i e n asi

26

5

21

1052

1569

51

1 .lopan 5

25

X

1

16

97

111

l ' E Si. Cugat 2 8

.{

25

1267

1701

31

Maxon

24

4

5

16

99

157

Sant Andreu

25

4

2

19

90

154

La propera (7 de maig): Sant Nicolau-Vilanova; ConstruccionsBellsport; Josep Tous-Santpedor, Martorell-Yiladecans "B"-L*Hospitalet-Sant Martí; Sant Gen asi-CESB; Olesa-Viladecans "A"-rE Sant C;ugat-APB.

41

Primera Nacional A

Primera Catalana

GRUP 5

GRUPA

M a n r e s a - L a A l m ú n i a . . . . 4-4

I n a S a n t Just-Cornellà . . . 6-1

II

.1

41

9

11

17

20

III

14

15

. 1 6

l'niv Sevilla

14

.1

7

19

2?

Clubhpira

14

2

9

17

41

l'nio

14

2

9

IX

.17

At. terrassa

14

I

10

Júnior

14

0

12

La propera (7 de maig): R. Sociedad-Sant Pablo \&l deluz 51; JúniorPolo; Univ. Sevilla-Sardinero; Club de Campo-Terrassa; Club Egara-At Terrassa;

La propera (6 de maig): Babar Català-Vilassar; Barcelona-Gràcia; Monsant-Manacor; Llopart 3-Metalnox; Elèct. Ciem-CN (Caldes; Maxon-Sant .Andreu; Las Palmas-W. Sant Cugat; L'Esclop (descansa).

H0CNJB «HM»

GC

Cluh(:anir)o 14

V0LEÍ80U Primera Catalana FASE D'ASCENS Eauip

,fMtP5rfe:ÍUÍIA:..

5

GF

PJ

PC

PP

CV Saiil Cimal

2

2

0

LlatsMnndet

2

1

1

4

.1

5

lladia

2

1

1

5

5

5

Olot -11.

2

0

(I

6

2

2

SG

S P Punta

6

1 4

La propera (14 de maig): Olot-Llars Mundet; CV Sant Cugat-Badia.

ilLs4cantons|i^tsanf cugat. com

Esports

ELS i CANTONS Divendres, 5 de maig del >0OO

1 fi P 0 R t

33

iF::E ;U £. R A T

A Q , : I; Mi 0 : ; A:i

FUTBOL l a Catalana 12.00 Sant Cugat-Santboià (dg)

2a Div. Infantil

2a Catalana Femení

2a Catalana Cadet

16.00 PB Sant Cugat-Badia (ds) 10.00 Can Fatjó-Sant Cugat (dg) 10.00 Mira-sol-Can Rull (ds) Les Fonts-Júnior

12.00 VE Sant Cugat-APB (dg)

17.30 Adrianenc-UE Sant Cugat (ds)

3a Catalana «B» 17.30 JM. Claudina-St.Cugat "B" (ds) 19.00 St. Cugat "A"-Vilanova (ds) 17.30 HE St. Cugat "B"-Sabadell (ds)

l a Div. Aleví

2a Regional

09.00 Sant Cugat-Can Fatjó (ds) 11.15 PB St. Cugat-Ramon Llorens (ds) 10.30 Barberà-Sant Cugat (ds)

12.00 La Farga-Badia (ds)

3a Regional 16.00 Júnior-Camí Vell (ds) 12.00 Terrassa-PB Sant Cugat (dg) 11.30 San Lorenzo-Mira-sol (dg)

2a Div. Aleví 12.00 Júnior-Can Trias (ds) 11.15 PB Sant Cugat-25 Setembre (ds)

Preferent Juvenil

2a Div. Femení

18.00 Sant Cugat-San Cristobal (ds)

2a Div. Juvenil

09.00 Bonanova-UE Sant Cugat (ds) 12.15 LSG-UE Sant Cugat (ds)

Infantil

Júnior-Polo

Fèmines Júnior PH Sant Cugat (descansa)

TENNIS

BE TAULA

Juvenil 19.15 Mollet-PH Sant Cugat (ds)

Preferent (Copa)

Infantil

liE Sant Cugat-Colònia Güell (dg)

20.00 Sentmenar-PH St. Cugat "A" (ds) 17.00 PH Sant Cugat "B"-Malgrat (ds)

17.15 Olimpyc Floresta-Sicoris (ds) 19.00 \V. Sant Cugat-La Unión (ds)

2a Provincial (Copa) Sant Andreu-l 'F. Sant Cugat (dg)

Aleví

HANOBOL

3a Provincial (Copa)

13.00 Vilanova-PH Sant Cugat (ds)

Preferent Infantil

HERBA

Div. d'Honor Femení

12.30 PH St. Cugat-Yilascca (dg)

Cadet

1a Nacional «A»

1a Div. Cadet ll.OOJúnior-Rubí(ds) 17.45 PB Sant Cugat-Can Fatjó (ds) 1.345 CEF Sant Cngat-Jaba (ds)

HOQUEI

1a Catalana

PHSt. Cugat- Sant Miquel

09.00 Mas Ram-HF. Sant Cugat "IV (dg)

SALA

PATINS

09.15 l'E Sant Cugat-La Mercè (ds)

Cadet Femení FUTBOL

HOQUEI

Júnior

09.00 Sabadell-l'E St. Cugat "A" (ds) 16.00 Verge Neus-l'E Sant Cugat "B" (ds)

12.00 PB St. Cugat-Sant Boi (dg)

Sant Cugat-Lumen PB Sant Cugat-Gan Boada Roureda-Júnior

15.30 Vic-PH Sant Cugat «A. (ds) 11.00 PH St. Cugat «C» -Tordera (ds) 11.00 PH St. Cugat "B"-Capellades(ds)

Copa Catalana

09.30 Damm-Sant Cugat (d)

BÀSQUET

l a Div. Infantil

1a Catalana

1a Catalana Juvenil

10.45 CNTcrrassa-PB SantCugat(ds)

19.15 Sedis-UE Sant Cugat (ds)

09.30 l!E St. Cugat-Oar Gratia (dg)

Lliçà-l'E Sant Cugat (dg)

Benjamí

18.45 Oar Gràcia-UE St. Cugat (ds)

12.00 PH St. Cugat "B"-Esplugues (ds)

Prebenjamí

Infantil (Copa) VE, Sant Cugat-Mollet (dv)

fi g S. Í.::.I.-VT :*':;* S

Sant Cugat-Rubí Josep M. Gené-Mira-sol Júnior-Can Rull

FUTBOL 1a Catalana Manresa-Sant Cugat

1-2

6-2

Júnior-Ca n'Oriach

descansa

Preferent Infantil Sant Cugat-Mataró

1-4

2a Div. Infantil

moda ^^^^4COfl

PH Sant Cugat-Centelles VE Sant Cugat-Sant Nicolau

La Salle-UE St. Cugat

56-75

26-32

6-7

Benjamí 5-2

3a Catalana «B» Sant Cugat «B»-Escolapis St. Cugat «A-Ripollet Alfa 5-UE St Cugat «B»

Prebenjamí

51-70 77-51 58-65

PH Sant Cugat «A>-Caldes PH Sant Cugat «B-

HOQUEI l'F' Sant Cugat-Ausos

64-38

SALA

Èpic Casino-Olirnpyc Floresta Escola Pia-W. Sant Cugat

4-2 descansa

PATINS

3-0 9-3

ARMARIS-MOBLE JUVENIL

•

•o

HOQUEI

Congrès-PH St. Cugat

HANDBOL HE St. Cugat-Sant Martí

1a Catalana Juvenil l'E St. Cugat-Tarragona

Div. d'Honor Femení

Congrès-PH Sant Cugat 31-26

21-25

1a Cat. Juvenil Fem.

I-3

PH Sant Cugat

í-2

descansa

Infantil PH Sant Cugat -A--Caldes Arenys-PH Sant Cugat «B»

6-5 7-1

MÀRM01ES SANT CUGAT S . L . ü

10 % descompte 12 mesos sense interès

Sant Jordi, 29 » 93 598 02 66

Real Socicdad-Júnior

Juvenil

KvÀJl·lV HELSCON XXI, S.A.

HERBA

l-l()

Júnior

C o p a Catalana

mgjiiO •

4-6

Fèmines

BÀSQUET

M

1a Catalana Juneda-PH St. Cugat

I n f a n t i l (Copa Barcelona) W. Sant Cugat-Adrianense 3-9

Major, 16 Valldoreix, 43 tel. 93 675 02 6? Tel. 93 589 39 55

Aleví

Júnior

1a Catalana

dona

descansa

2a Catalana Cadet

l a Nacional «A» 4-3

UE St. Cugat

2 a Catalana Femení

2-4

2a Div. Cadet Mira-sol

ajornat

FUTBOL

l a Div. Cadet Sabadell-Júnior

3-1

5-3 4-1

2a Div. Juvenil

79-57

Voltregà-PH St. Cugat «B»

2a Div. Aleví Júnior-Can Trias

3 a Regional Terrassa-Júnior Mira-soI-Les Fonts

l'E Sant Cugat-Sant Jordi

1a Div. Aleví Sant Cugat-Ca n'Oriach

2 a Regional Barberà-La Farga

5-3 10-1 4-2

liiiiiíiÉii^lliiiliiiHIil

Anunciar-se en aquesta secció costa molt poc

Esports

34

ELS /CANTONS Divendres, 5 de maig del >00ú

E S P O R T

É ' S C 0 L A fl

A G £ NO A Sant Jordi "B"-Catalunya "A" (ds) Agora/Collserola-La Floresta (ds)

BÀSQUET

11.00Can Jofresa «B-St. Cugat «A- (ds) 09.30 Júnior-Sant Llorenç (ds) 13.00 Àgora -B»-Bisbat d'Egara (ds) 12.00 Àgora «C»-Can Trias (ds)

Aleví Masculí Sant Jordi "A"-Santa Isabel (ds) Pins del Vallès-Avenç (ds) Regina Carmeli-Pla Farreras (ds) Ferran Clua-Ccntrc ()l)ert (ds) Joan Maragall-Piircza de Maria (ds) Catalunya-Sant Jordi "B" (ds)

SALA

Aleví 09.00 Bisbat d'Egara-EE Foiró "B- (ds) 09.00 Maurina Egara-Escola Avenç (ds) 09.00 EE Foiró "A"-U Farga (ds) 11.00 Escola Ribas-Mira-sol (ds) Avenç (descansa)

Benjamí A\ enç-Vcrdaguer (ds) Pins Vallès-Pins Vallès Ids) Ferran Clua-PIa Farreras (ds) Sant Jordi "A"-Catalunya "B" (ds) M. Rubí-Joan Maragall (ds) Regina Carmeli-Centre Obert (ds) Santa Isabcl-Collserola/Agora (ds)

10.00 Rubí -B»-Àgora «D- (ds) 10.00 Sp. Rubí-Sant Cugat «B- (ds)

12.00 J. Maragall "B"-Ferran Clua "C" (ds) 13.00 Catalunya "A"-Ferran Clua "A" (ds) 11.00 Joan Maragall "A"-Avenç (ds) 12.00 Torre de Llebre-Catalunya "B" (ds) 10.00 Sta. Isabel "A'-Ferran Clua "B" (ds)

Infantil Avenç-Rubí Norte (ds) Col. Balmes-Thau (ds)

Aleví

Prebenjamí

FUTBOL

10.30 Lumen-Sant Cugat "A" (ds) 13.00 Àgora "D"-Sp Rubí " C (ds) 13.00 St. Cugat "B"-S. Cristobal "D" (ds 12.00 Col. Vedruna-Júnior (ds) 11.00 Sant Llorenç-Àgora "B" (ds)

Prebenjamí

Benjamí

Aleví 11.00 Santa lsabel-Rubí Norte (ds) 12.00 Col Europa-Ferran Clua (ds) 12.00 Col. Montserrat-Joan Maragall (ds) 12.00 Rubí N. "B"-Les Planes (ds) 09.00 Joan Maragall-Col. Balmes (ds) 10.00 Pau Casals-LiceoPolitèenic(ds)

FUTBOL A-7 FUTBOL

HANDBOL

10.00 Bisbat d'Egara-Àgora "C" (ds)

12.00 Ferran Clua "A"-Avenç "C" (ds) 11.00 Catalunya-Avenç "B" (ds) 10.00 Ferran Clua "B"-Verdaguer "A" (ds) 09.00 Pau Casals "A"-Avenç "A" (ds) 11.00 Montessori-Verdaguer "B" (ds) 13.00 Joan Maragall-Collersola (ds) 13.00 Pau Casals "B"-Torre Llebre (ds) 10.00 Viaró-La Floresta (ds)

A-11

Infantil 10.30 Àgora-M. Rubí (ds)

R E S U L T A T S Ramon Llorenç-Àgora

BÀSQUET

0-2

EE Foiró-Escola Pia

FUTBOL Aleví

Infantil Femení (Castellbisbal-! V. Sant ( aigat

.31-23

Aleví Masculí Santa Isabcl-Regina Carmcli

EE F'oiró «B»-Lcs Fonts «B» 1-7 Escola Pia ..A-EE Foiró «A, 6-3 La Farga-Schola »A» 3-11 Avenç descansa

.2-0

0-6

SALA

Aleví Ferran Clua-Rubí Norte 2-0 Europa-Montserrat 4-5 Balmes-URE Les Planes .. .ajornat Santa Isabel-Joan Maragall ... .. .ajornat

HANDBOL Infantil

Prebenjamí FUTBOL Femení

A-7

Rubí..B.-.\gora«n>» Sp. Rubí-Sant (:Ugac «B» Can Jofresa ..B~-St. Cugat «A» Àgora «C»-Can Trias Júnior-Sant Llorenç

2-0 ()-2 2-0 1-1 ajornat

Aleví

M. Rubí-Leonardo da Vinci Viaró-Rubí Ramon i Cajal fm-Ct. Obert fm

FUTBOL A-11

14-25 30-1 3-21

p u l l c^asals-Viarn ajornat L a Floresta-'Forre de la Llebre .. .ajornat

Infantil

l I 4 £ À\ T

C U-%9 *kT

ite%"%- 1 1" T% à\ & 1

Iv

L1 v A

KI

$ '•^JivFi&f

Casal dels Infants del Raval

Intermón

Metges Sense Fronteres

Entitat: 2 1 0 0 - " l a Caixa" Oficina: 3001 Núm. compte: 62-2500027078

Entitat: 2 1 0 0 - " l a Caixa" Oficina: 0765 Núm. compte:

Entitat: 0 1 8 2 Banco Bilbao Vizcaya Oficina: 5734 Núm. compte: 37-000748701

Amnistia Internacional

Justícia i Pau

Entitat: 2 0 1 3 Caixa de Catalunya Oficina: 0618 Núm. compte: 70-0200417948

Entitat: 2 1 0 0 - " l a Caixa" Oficina: 3200 Núm. compte: 91-2500001851

Grup Cristià d'Ajuda (Caputxins

Mans Unides Sant Cugat

de Sarrià) Entitat: 2 0 1 3 Caixa de Catalunya Oficina: 0100 Núm. compte: 57-0200662441

Entitat: 2 0 1 3 Caixa de Catalunya Oficina: 0492 Núm. compte:

81-0200111128

Unicef Entitat: 0081 Banc de Sabadell Oficina: 0025 Núm. compte:

22-0001382541

09-0200046502

Col.labora-hi!

35

E 1 M CANTONS Divendres, 5 de maig del 2000

RESERVES:

93 674 86 61

OS 4 CANTONS A

^\

•

Espectacles

Lultura

36

Divendres, 5 de maig del 1000

A r t s

exemple, l'editor va fer referència a l'Enciclopèdia de Filosofia Alemanya, que en la seva recent tercera revisió ha passat a atorgar a la tasca del mallorquí 40 pàgines, quan a l'anterior "hi dedicava poc menys de dues", i el situa en espai i rellevància al "mateix nivell que personatges com Sant Tomàs d'Aquino".

Cadascun dels 16 llibres que formen L'arbre de la ciència compta amb la il·lustració d'un artista català, que hi ha dipositat mig any de feina, i amb l'arbre com a referència central. La participació dels artistes santcugatencs s'inicia amb VArbor uegetalis del pintor Paco Minuesa, per a qui es tracta d'un homenatge a "la fertilitat del món vegetal", que dóna pas a VArbor humanalis, imatge que il·lustra el capítol que Llull dedica a l'ésser humà i al fet social, i que ha volgut realitzar també "un estudi de l'home". L'artista local Xavier Figueras contribueix a l'obra amb VArbor imperialis, un recull en clau històrica dels aspectes polítics i militars, i Sergi Barnils i Joan Tortosa realitzen els Arbor angelicalis i aeuitertia/is, Diverses personalitats del'municipi han fet possible aquesta edició crítica FOTO:respectivament.

X. /..

Barnils representa el món dels àngels, i assellum en els propers mesos. Ducol·laboració, que permet "regura que en la seva obra "s'ha corant l'acte, Villalba, que va sol·liconstruir l'obra de Llull des de la lat involuntàriament l'àngel citar la creació d'un arxiu lul·lià perspectiva de l'art". Segons el caigut", mentre que Tortosa prea m b l'objectiu de " f o m e n t a r professor de filologia clàssica, Rasenta "de forma sintètica" un araquesta mena d'edicions crítimon Llull és encara una "persobre que parla del "paper de la reques", ja que considera "lamennalitat per descobrir", no només ligió" i de la "unitat dels cristians" table que Llull no pugui ser llepel que fa al seu caràcter, sinó a través de l'alusió a "símbols com git al seu propi país", va agrair també en la seva "tasca de filò-

Artistes santcugatencs participen en una edició de 6L? arbre de la ciència'

La UAB va presentar el treball de Pere Villalba, que s'editarà a Bèlgica T. M. S.

A finals del segle XIII un religiós italià va suggerir a Ramon Llull la confecció d'un llibre que inclogués tots els sabers de l'època.

Aquesta és l'anècdota que dóna origen a una de les obres més ambicioses de l'Edat Mitjana: l'.arbre de la ciència.

La sala d'actes de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat A u t ò n o m a d e B a r c e l o n a (l'AB) va ser l'escenari triat dimecres passat pel filòleg santcugatenc Pere Villalba per a la primera presentació en societat de l'edició crítica més acurada i actual de l'obra cabdal de Llull, un dels personatges de parla catalana més coneguts arreu del món. L'acte, que va comptar amb diverses personalitats del món polític i cultural, incloent-hi representants de la Generalitat de Catalunya, tenia com a objecte presentar les obres de més d'una vintena d'artistes catalans de primera fila, quadres que il·lustraran aquesta edició crí-

tica, i entre els quals es trobaven els santcugatencs Sergi Barnils, Xavier Figueras, Paco Minuesa, Imma Pueyo i Joan Tortosa. Els treballs pictòrics de tots ells, però també d'altres artistes com Miquel Barceló, Antoni Tàpies, l'arquitecte Emili Donato o l'escultor J o s e p Maria S u b i r a c h s , acompanyaran les il·lustracions medievals de l'obra, en un projecte que té l'origen en l'Institut Ramon Llull de la universitat alemanya de Friburg, entitat única al món i màxima autoritat internacional en l'obra del personatge mallorquí, autor de més de 260 obres i primer filòsof a escriure en la seva pròpia llengua després dels clàssics.

L'institut sufragarà la publicació del llibre, que anirà a càrrec de l'editorial belga Brepols, i que, amb un total de 1.500 pàgines repartides en tres volums, ha requerit deu anys de feina de l'estudiós santcugatenc, a través dels disset manuscrits medievals que encara resten a diferents punts del món, una feina que veurà la

personalment als artistes la seva

sof, literat i científic". Com a

la magrana".

M ú s i c a

L'Orquestra Simfònica de Sant Cugat posa fi als actes de Sant Jordi La formació va interpretar un repertori de música del segle XX E.C. - Sant Cugat -

Fls actes organitzats amb motiu del dia de Sant Jordi van finalitzar divendres passat amb un concert al Teatre-Auditori.

L'actuació, a la qual hi van assistir prop de 300 persones, va anar a càrrec de l ' O r q u e s t r a Simfònica de Sant Cugat que va interpretar un repertori de músiques del segle XX. C o i n c i d i n t a m b la festa de Sant Jordi d'aquest any, la formació santeugatenca va voler repassar alguns dels t e m e s i compositors més destacats d'a/ si formació va interpretar ternes d autors catalans i estrangers del nostre segle E: E. E

quest segle. L'actuació, que estava dividida en dues parts, va començar amb un repertori dedicat als mestres catalans Pere i Josep Maria Bardagí. Ja a la segona part. l'orquestra dirigida per Josep ferrer va voler entretenir el públic amb un repetori més variat i dedicat a c o m p o s i t o r s e s t r a n g e r s com M e n d e l s o n , Txaikovski, Williams i (Jershwin. L'actuació va finalitzar amb els bisos, que per sorpresa del públic, van ser alguns temes de pel·lícules com La Pantera Rosa o Star Treck.

Aquesta proposta va ser molt ben acollida pels espectadors,

que amb els seus aplaudiments van obligar els músics a allargar els bisos i repetir el tema de La Pantera Rosa. I és que, segons va explicar el director de l'orquestra, J o s e p Ferrer, "bona part de la música per orquestra del segle XX són les bandes sonores de pel·lícules. per això hem volgut acabar amb aquestes versions tan divertid e s " . Ferrer va afegir t a m b é que estaven molt contents de com havia anat l'actuació, ja que, segons va dir, "nosaltres ens ho hem passat molt bé dalt de l'escenari i el públic també ha disfrutat".

Cultura

Q S /CANIONS Divendres, 5 de maig del 2000

37

E s p e c t a c l e s

Els alumnes de l'escola Laura Esteve reivindiquen la dansa a l'Auditori Amb aquest acte el centre commemora el Dia Internacional de la Dansa 6

E1 criat' porta el Mario Gas més mesurat al Teatre-Auditori T. M. S. - Sant Cugat -

El director de teatre Mario Gas tornarà la setmana que ve al Teatre-Auditori del Centre Cultural amb la seva darrera proposta: El criat. L'obra de Robin Maugham tracta la peripècia d'un trepa que entra a treballar al servei d'un gentleman fcmeller de Londres.

El Ch/fír de Dansa va oferir una mostra dels continguts que imparteix FOTO: E. F. l'.arte vafinalitzaramb un homenatge a Helena Esramit/a FOTO: E. FA RIX) ES El protagonista traurà profit de les debilitats i els defectes del l'espectacle, juntament amb la anys", es mostra moderadament verses composicions de ball clàsT. M. S. seu amo, que acabarà convertit mateixa Laura Esteve, del procrítica amb "l'escàs"' tractament sic, neoclàssic i contemporani - Sant Cugat en un titella. fessor Carles Sala, director tamque té al municipi la jornada Inamb l'execució d'un bon nombé de la companyia de dansa Búternacional de la Dansa, ja que, bre de peces curtes, amb músiSegons Blai Llopis, un actor reDissabte passat es va celebrar bulus. segons la coreògrafa "hi ha ciuca d'autors q u e van anar des de centment insatal·lat a Valldoreix el Dia Internacional de la Dantats més petites que aprofiten la Rossini a Ravel. Segons Laura Tot i que no es va tractar de la que ha estat el promotor de la sa. Un dels actes més destacats diada per realitzar més nombre Esteve, directora del centre i or- primera vegada que el Centre iniciativa. El'criat'és per sobre de per commemorar aquesta diada d'actes". Per Esteve, és molt imganitzadora de Tacte, l'objectiu de Dansa Laura Esteve orgatot "una metàfora sobre les dea Sant Cugat va ser el que van p o r t a n t una c e l e b r a c i ó c o m d'un repertori tan heterogeni, nitzava un espectacle al Teatrependències" que crea l'existènprotagonitzar els alumnes del aquesta, que ha de complir els "basat en la varietat i en l'ameAuditori -actes similars es procia, dependències "augmentaCentre de Dansa Laura Esteve, objectius de "difondre la dansa, nitat", i que "coincideix amb els gramen a m b caràcter bianualdes dia rere dia" per la societat que van dur a terme un especposant-la també en el lloc q u e continguts" q u e imparteix l'esaquesta actuació, "extraordinàde consum, des dels detalls de la tacle al Teatre-Auditori. Una li correspon", i de donar a conèicola, era "celebrar el Dia Interria", constitueix una de les acvida quotidiana als aspectes cenquarantena de nois i noies de xer "l'immens treball q u e fan nacional de la Dansa", i difondre tivitats " m é s i m p o r t a n t s del trals de la nostra existència, i que l'escola, tots p e r t a n y e n t s als tots els ballarins i ballarines". "el treball realitzat pels seus c u r s " , en q u è s'han dipositat amaguen el perill de la degradagrups més avançats del centre, L'espectacle va finalitzar a m b alumnes". Van ser precisament "molts esforços". ció moral. Es segurament per això van interpretar diverses coreoun emotiu homenatge a Heledues alumnes, G e m m a Rius i que Tobra compta, segons Llografies. A través de dues parts, i Laura Esteve, q u e creu q u e na Escamilla, una col·laboradopis, amb "una gran actualitat". amb un entreacte central, els ba- Aida Chavarria, dues de les res"seria interessant continuar amb ra del centre. ponsables de les coreografies de De fet, l'adaptació per al cinema llarins van fer un repàs per diaquestes iniciatives en propers del text de Maugham, a càrrec d'Harold Pintter i amb les acP o e s i a tuacions de Dirk Bogarde i Japroducció de Josep Palau i Fames Fox, es va convertir ràpidabre i Vicent Andrés Estellés. Els ment al seu moment en pel·lícula versos dels tres autors catalans, de culte. l'obra dels quals recull, segons

M o n t s e r r a t ri oa Ii Au iiu oc hn M i l (i d i' l rt uvu o <e g « r r a

tttïr ÍS'Oilcal

Música • Teatre, • Dansa

li

1 1

m

1ès il í

;

•

*

:

>*

•$M

e-mail: calduch@ retemail.e

Aquest és el cas d'alguns versos inèdits de Goytisolo que va llegir Maria Àngels Quadras, una de les organitzadores de la iniciativa.

Tel. i Fax 93 589 43 2C

Araujo posà veu als poemes F: E. F

L'actor santeugatenc Joaquín Araujo va posar veu diumenge passat als poemes de José Agustín Goytisolo en una edició especial del Cafè de les Arts. Es tractava de l'homenatge que va voler realitzar la popular iniciativa amateur de la Floresta a una de

les màximes figures de la poesia espanyola contemporània.

Diversos poemes del barceloní, amb la música en clau de jazz del piano d'Eric Xirinachs van servir per fer un repàs per l'obra de l'escriptor, en muntatge que, sota el nom de Poesia cava, havia estat presentat amb èxit el mes de febrer passat a Valldoreix, juntament amb diverses obres de la

Un dels aspectes de més dificultats tècniques per als actors ha estat, segons Llopis, "l'adequació a la rigidesa i a la mesura gestuals" que requereix la representació dirigida per Gas, que centra l'atenció en una trama perfectament dibuixada i on el conflicte es troba soterrat per sota uns elements formals d'una gran eficàcia.

J u n t a m e n t a m b Blai Llopis, Paul Berrondo, Dolo Bertran i Mia Esteve, protagonitzaran divendres un espectacle que es troba en plena gira per Catalunya.

08190 Sant Cugat del Vallès

T. M. S.

Araujo, "una gran varietat de registres, temàtiques i veus " des de la poesia, van captivar al públic que es va acostar a la UREF. Un públic que van veure com l'heterogeneïtat a què estan acostumats en els espectacles del Cafè de les Arts es traslladava a la poesia de tres autors amb inquietuds radicalmet diferents però d'indubtable qualitat.

Orient, 31

La Floresta recorda Goytisolo amb un Cafè de les Arts extraordinari

1

Cultura

38

ELS4CAfYIÜr>S Divendres, 5 de maig del 2000

Serra d'or organitza un nou Concert de Sant Jordi

Des de la història Un espai de Pere Ykvé i Gili

Democràcia interna al Monestir T. M. S. - Sant Cugat -

C

ontra el que es pugui pensar, l'abat de Sant Cugat - c o m e n qualsevol m o n e s t i r - n o renta, ni molt menys, una autoritat il·limitada. N o era com una m e n a d e monarca absolut presidint una mena d e monarquia absoluta. Els seus poders, davant la comunitat, eren ben delimitats. I, en cas de dubte, la congregació comptava a m b instàncies superiors per recórrer-hi: sigui per part de l'abat, d e la c o m u n i t a t o simp l e m e n t per qualsevol monjo.

E x p l i q u e m - h o a través d ' u n parell d ' e x e m p l e s c o n c r e t s .

H e resseguit, en fes actes capiturals, cl pas dels tres darrers abats: Montero, Casaus i Picado. D'aquest darrer, ni en parlem, p e r q u è va ser un d'aquells personatges una mica fantasmes: de vist i no vist. Al cap d e ben poc de p r e n d r e possessió, v e i e n t la situació mal parada, se'n va anar a Ma-

drid i ja no e n va tornar. D e fet, n o calia, p e r q u è el m o nestir ja no existia: havia arribat el fatídic 1835! E n s limit e m , d o n e s , als a b a d i a t s d e Montero i Casaus i veiem q u è d o n e n d e si a m b vista a il·lustrar l'objectiu d ' a q u e s t e s ratlles d'avui.

D e l'abat Montero, 4 d e d e s e m b r e d e 1789: " L o del Sr. Abat d e m a n a obrir porta d e c o m u n i c a c i ó e n la i g l e s i a " .

Els monjos li d e m a n e n q u e tulgui la b o n d a t de sortir del c a p í t o l per p o d e r - n e parlar a m b m é s llibertat. Presideix et vicari general i s'acorda, després d e la corresponent votació: 1. Concedir a l'abat q u e la porta - q u e ja existia- es pugui obrir. 2. Q u e la concessió n o m é s sigui vàlida mentre ell sigui l'abat. 3. Q u e s'hi posi pany i clau, i 4. Que de la clau e n tingui còpia t a m b é el vicari general. Li c o m u n i q u e m l'acord i l'accepta. Es referien

à a q u e l l bonic portal q u e e n e i ^ i r Q $ ' e ^ ; J a * u a f l t a l'esgB&h à féf-.tisqmttA. Comun a a m b el claustre i, llavors, a través d ' u n a escala - q u e e n paït encara existeix- a m b l'arxiu. L'abat, des d e palau, s e n se haver d e sortir a l'exterior, podia accedir al claustre i a l'església.

D e l'abat Casaus. I t d e juliol d e l 1 8 1 6 : U n s a r b r e s - s e m b l a d e t ' e r a - s ' h a n fet massa grossos i m o l e s t e n al Sr. Abat. D e m a n a permís al capítol per taltar-los. I el capítol li nega el permís. L'abat, e n desacord, apel·la a t'abat p r e s i d e a t ï e l president li fa saber q u e s'ha d e sotmetre a la decisió del capítol. En canvi, un any després, vol fer e s capçar un tros d'om, q u e tamb é li m o l e s t a . I, a q u e s t a vegada, et capítol t'hi concedeix...

Naturalment que ambdós fets són b e n poc t r a n s c e n -

d e n t s , p e r ò sí expressius d'una estructura interior gens absolutista. L'exponent m à x i m d'aquesta democràcia interna q u e d a v a p a l e s a d a e n el fet que: ningú no podia ser

admès com a monjo sense el piacet d e tota la comunitat, i a través d e votació secreta.

La filosofia d e fons d'aquest tarannà és ben intel·ligent i, d e g u d a m e n t adaptada, vàlida per a tots els t e m p s í llocs: p e r q u è els h o m e s p a s s e n - t a m b é els dirigents- però tes comunitats acostumen a continuar... Un mutu control s e m p r e és necessari p e r impedir q u e , qualsevol dirigent, massa cregut, sigui abat, rector, polític o qualsevol altre càrrec -civil o religiós- n o es converteixi e n un servidor d e si mateix—amb capricis i neures incloses- e n c o m p t e s d e servidor dels altres, pel qual - ú n i c a m e n t - ha estat escollit...

C a n t

Com cada any, la coral santcugatenca Serra d'or té previst interpretar diumenge vinent a dos quarts de set de la tarda el seu tradicional Concert de Sant Jordi a la Sala C a p i t u l a r del claustre del Monestir. Segons Pilar Deiros,una de les promotores de Tacte, es tracta d'una "bona manera de fer conèixer la nostra música fent que la gent s'ho passi bé". La trentena de membres de la coral tenen previst realitzar un repertori basat en cançons populars catalanes, a m b alguna incursió en el repertori brasiler, incloent-hi alguna peça clàssica.

Enguany per primera vegada el cor actuarà en companyia del quintet de cambra Fasch, que interpretarà diverses obres de Bach, Hàndel i Schubert. Serra d'or, que, com sempre, actuarà sota la direcció d'Andreu Recassens, ha volgut d'aquesta manera fer "una petita aportació a aquesta diada tan nostra" com és el 23 d'abril, segons Deiros.

C o r a l s

El gospel més mediterrani entusiasma a V església protestant de Valldoreix

Grups d'Argentina i Suècia omplen el Teatre-Auditori del cant m é s internacional

Kls Ritual Gospel Songs van cantar espirituals divendres passat

F.ls cors, de Còrdova i Gotehora, van actuar dissabte a l'Esro/a Municipal F: F. F Us més de dues-irtites persones concentrades ni temple van vibrar amh la música irliposa negra FOTO: F.Dl 'ARI) FARINYES

T. M. S. - sant Cugatl)os bisos van servir per finalitzar l'actuació realitzada divendres passat a l'església protestant de Valldoreix pel grup Ritual (íospcl Songs. que va comptar amb cl supon d'un públic totalment entre-

gat. Més de dues-centes persones van assistir ui recital, en què s'hi van interpretar els niés famosos i populars espirituals negres, alguns dels quals traduïts al català, amb la voluntat "d'adaptar al caràcter llatf' aquesta mostra de cant religiós negre. Es tracta del rcaer ::ii\ que es programa aquest comen. tot i

que per primera vegada comptava amb el temple protestant Davant el suport rebut, els organitzadors del concert, que creuen que la iniciativa "es una bona mancra d'obrir l'església a la gent", ja estan pensant a programar un nou acte pels volts de la l'esta Major de \alkloiei\.

T.M.S. - Sant CugatL'Escola Municipal de Música va ser dissabte passat l'espai de pas de dos cors estrangers, convidats pel (!or Aulos a un cap de setmana de cant coral internacional. El-, cors de l'Escola Superior

de Llengües de la Universitat de Còrdova (Argentina) i SangKompaniet de Goteborg (Suècia) van obsequiar el públic santeugatenc amb una mostra del seu cant coral, tant tradicional com basat en el repertori pop, però d'una gran originalitat i amb una sonoritat molt especial.

Cultura

ELS /CANTONS Divendres, S de maig del 2000

39

Espectacles

I^B9SM^VM'ÉSflHRM

El Centre Cívic de la Floresta acollirà la seva nit més 'hardeore 9

L/iFloresta programoperiòdicament,<omeil\ deimk l-O'/'O XAVIIARROSA

T. M. S. La família Ulises va aparèixer per primer cop a T B ü el 1944, passant el març del 1945 a ocupar la contraportada d e la revista, lloc estel·lar que ja no abandonaria fins a desaparèixer. A la seva primera etapa es van publicar 122 historietes. La idea inicial va ser de Carlos Buigas, nét d e l'arquitecte del Liceu, fill del creador del n o m u m e n t a Colom, germà d e l'enginyer de les fonts de Montjuïc i autèntic impulsor del T B O a la postguerra. Buigas va fer els guions fins que va morir, sent-ne a partir d ' a q u e s t m o m e n t Carlos Bech el substitut; no obstant, va ser el dibuixant Marino Benejam (al principi sota el pseudònim de Rino) que, amb la seva interpretació gràfica dels personatges va saber imprimir el caràcter necessari a la sèrie per portar-la a! triomf.

La familia Ulises s'emmarca clarament dintre del gènere costumbrista, ja q u e les situacions per les quals passa són un fidel reflex d e les il·lusions i frustracions clàssiques d ' u n a família d e classe mitjana, tot això e n un entorn d ' a m b i e n t a c i ó t í p i c a m e n t catalana: els focs de la nit de Sant Joan, els viatges a Andorra per comprar una olla de pressió i altres objectes nous q u e encara no es venien al nostre país, sortides a Perpinyà, etc. C o m a anècdota, ind i q u e m q u e Buigas escrivia els guions en català i, en ser traduïts literalment al castellà, contínuament apareixien expressions del tipus "talmente parece...", "esto sí que m e viene d e gusto", etc.

Q u a n t a l'aspecte sociològic de la historieta, la màxima preocupació d e la família Ulises és "el q u e diran", sempre obsessionats per les aparences, sobretot pel q u e fa a la respectabilitat.

La família Ulises va ser un clar e x p o n e n t d e

la família patriarcal, a m b un indiscutible cap d e família, el senyor Ulises, q u e és el clàssic pare de família, baixet, grassonet, optimista i a m b les típiques preocupacions de la classe mitjana. Els altres m e m b r e s són: la senyora Sinforosa, esposa amantíssima, sempre temorosa d e fer el ridícul i més aviat pessimista; els fills, Lolín, joveneta q u e no acava de trobar xicot com li correspondria; els petits Policarpito i Merceditas, entremaliats, com ha d e ser, i l'àvia FiIomena> vinguda del poble, a m b aquella gran cultura dels remeis casolans i s e m p r e a m b problemes d e dicció ("jClataquismo, jhabéis pervocado un clataquismo!").

N o podia faltar t a m p o c un gos, Treski, per embolicar millor les divertides situacions en q u è es veu compromesa c o n s t a n t m e n t la família.

- S a M Cugat -

El proper divendres dia 12 cl Centre Cívic de la Floresta ha programat una actuació rockera que farà les delícies dels melòmans més contundents. Es tracta del

concert que realitzaran els grups Morapio Loco, de Cerdanyola, Efektolechuga, de Molins de Rei, i Mas Vino y Menos Hostias, un grup de Sant Cugat que està pròxim a la finalització de la seva primera maqueta, que es podrà adquirir durant el concert.

Òpera

Clàssic repassa el segle XX amb un recital de la soprano Maria Teresa Vert

A finals dels anys 80 T B O va incorporar una sèrie nova, la família Rovelló, obra del dibuixant Jordi S e m p e r e i cl guionista Francisco P é r e z Navarro, q u e era una versió actualitzada d e La família Ulises i q u e a més, en coexistir a la mateixa publicació, donava Hoc a la inevitable comparació d e situacions. La família Rovelló tenia els mateixos membres q u e la seva predecessora, a excepció d e l'àvia, gos inclòs.

A m b u e s sèries es troben recopilades en els arxius de T B O d'Ediciones B.

Bibliografia: Los còmics del franquismo, d e Salvador Vàzquez d e Parga; La I listorieta Còmica d e Posguerra, d e Juan Antonio Ramírez; Los còmics, arte para el c o n s u m o y formas pop, d e Terenci Moix i L e s generacions del còmic, d e Sebastià Roig.

FJ local Clàssic renova periòdicament la seva oferta cfespectacles FOTO: F. F T. M. S.

LOtüSÍMflQINflRI Rius í Taulet 1] M . 9158» 3612

Rambla M Oller, N te. 93 674 01 OT

història f

m del

•

còmic

La soprano Maria Teresa Vert, amb l'acompanyament al piano de Gerard López, va interpretar dissabte Abans de les guerres, entreguerres i després de les guerres, u n recull de composicions de Gersh-

win, Berstein i Kurt Weill, amb la intenció de representar com es van traduir en la música diferents etapes del segle XX. Amb la veu de Vert, la nostàlgia dels darrers imperis va deixar pas al desengany de les entreguerres, per finalitzar amb l'optimisme nordamericà de mitjans del segle XX.

40

Cultura

ELS /GWTONS Divendres. 5 de maig del ->0Ü0

E s p e c t a c l e s

A r t s

Domènec Cols interpreta música pasqual amb Forgue del Monestir

La Casa de Cultura programa la seva Multitudinària assistència al concert de Forganista barceloní setmana més 4grafitera'

Mossèn liltii Hlampier espera que il Monestir siguiescemirideproperes imitatives similars FOTO: EDUARD FAR1NYES h i ai tu itnh nmilouraii divendres amb una pintada de 'grafit* ambulants' /*': /•- /' T.M.S. T. M. S.

I .'obra Preludi, variacions i final sobre Galdeamus comnes, composta pel mateix intèrpret, va servir per finalitzar el concert d'orgue que va interpretar Domènec Cols i Puig dilluns passat al Monestir de Sant Cugat, i que va ser seguit per més de dues-centes persones. L'acte, programat amb el propòsit de celebrar la Pasqua, va constituir una de les primeres ocasions d'escoltar l'orgue del Monestir, restaurat recentment i presentat en una cerimònia que va comptar amb la presència de l'arquebisbe de Barcelona, Ricard

Maria Carles. De fet. el recital va servir també per recaptar fons per sufragar-ne la restauració. Amb aquest propòsit, un total de 199 persones van realitzar les seves aportacions, que van superar les 141.000 pessetes, xifra, però, que encara és lluny dels més de tres milions de pessetes que encara resta de deute. Es per això que mossèn Blai Blanquer considera que cal anar estimulant"actcs similars que creïn interès" per "un instrument molt notable".

Domènec (lols, organista de la Catedral de Barcelona, va oferir un intens recital, basat en la varietat de les diferents peces. De la música clàssica a les composi-

C r i t i c a

de

cions festives i pasquals, i amb autors com Johann Krieger, Johann Sebastian Bach o Albert de Klerk, l'organista va oferir un panorama històric de la més reconeguda música religiosa per orgue. El concert es va iniciar amb la interpretació de Toccata i fuga en la menor de Johan Krieger per donar pas cronològicamet a sengles obres de Jakob Froberger i Johann Walter. L'obra basada en una melodia gregoriana Ofilii etfiliae i el Pare nostre de Bach van continuar l'acte, que va finalitzar amb el preludi de la coral 0 Gott, du frommer Gott, de Brahms, seguit dels tres actes de la Missapasdiallis vigiliae.

t e mt r e

De tots els a EDUARD IENER

J.

J

violinista explora amb passió totes Música les possibilitats de la corda ambjgfc· CONCERT DE SANT JORDI. sandos. pizzicatos. legatos. arpt£pos, Orquestra Simfònica Sant Cugat Música dt. Pere Bardagí, Josep M. trrrriiilns o percussió de les mar»80» bre la fusta del contrabaix, per aconBardagí, Fclix Mendelssohn, Piotr seguir el clima màgic que anuncia Txaikovski, Ralph Vaughan Wiel títol, amb dissonàncies incloses, lliams i George Gershwin.

Solistes: Joan Garrobé, Pere Bar- per obtenir efectes molt interessants. A continuació una segona suidagí, José Enriquc Tarrassó. Xavier te, és a dir, una sèrie de moviments Blanc i Joaquim Alabau. instrumentals dispars que tenen alDirector. Josep Ferré L·locidia: Teatre- Auditori. 28d'a- gun punt d'unitat, en aquest cas la guitarra, titulada Suite de les (.ordes bril invisibles, on Josep M. Bardagí, guitarrista, ens introdueix en cl primer I xs obres presentades per l'OSC, moviment, amb aires de I .e Quinen què només es mantenia una de tette du Hot Club de France, amb Ics peces que avançava al seu moDjango i Grappelli, ací Garrobé i ment el programa del trimestre del Bardagí, passant per balades nòrdiTeatre-Auditóri, va ser divers, quaques, cançó mediterrània, melodies si miscel·lani, amb dues parts ben agradables, senzilles però contundiferenciades. A la primera, obres dents. contemporànies, començant per La segona, estructurada cronolòPere Bardagí i la seva Andorra Màgicament, s'inicià amb Mcndelssgica, Suite, en què el compositor i

hon i la seva Obertura núm. 2 op. 26 Les Hèbridas, subtitulada La cova de Fignal, una obra descriptiva, d'orquestració exquisida i delicada.

Va seguir el vals de l'òpera de Piotr Txaiko\ski Eugene Onegin, de gran força melòdica amb un metall brillant. A continuació un Scherzo alia marcia de l'autor anglès Ralph Vaughan Williams, només pera instruments de mcrall i llengüeta, tema descendent en cascada amb intervencions de duos o trios de gran bellesa, per rcmac.tr ami) una versió per orquestra de la coneguda Summertime, cançó de bressol de l'opera Porgy and Bess, de Gersrm in. amb una introducció al tema per la flauta i una intervenció molt bona de Matthew Simón a fa trompeta.

Sense treva, el mestre Ferré ens va obsequiar amb un bis, The pink panrher de Mancini i, després una fantasia de Star Trek.

Aprofitant la propera finalització de l'exposició Grajfiti... grafits, 6.000 anys de llenguatge marginal, la Casa de Cultura i l'Espai Jove de l'Ajuntament han organitzat dues activitats al voltant de l'objecte de l'exposició: la p i n t a d a . D i s s a b t e p a s s a t el col·lectiu santeugatenc i de hiphop El Gremio va dur a terme una renovació radical dels murals de l'Espai Jove, enmig d'un intens ambient musical, en un acte que va ocupar tota la jornada i que va finalitzar amb la pintada de dues de les parets posteriors de la Casa de Cultu-

ra.

Es tracta, segons el responsable del servei d'informació juvenil, Manel Turón, d'una activitat destinada a "donar sortida a la gent que està interessada en aquest mitjà d'expressió".

Aquest és també l'objectiu d'una nova pintada que hi ha programada per aquesta tarda, i que aplegarà no n o m é s el mateix col·lectiu El Gremio, sinó també tothom que estigui interessat en aquest tipus d'iniciatives per tal de reconvertir quatre grans plafons en grafits ambulants. Les pintades resultants d'aquest acte serviran com a objecte d'una exposició itinerant pels quatre espais joves del municipi.

CASAUS "PASQUA 2.000" dimarts 9 últim dia

Santiago Rusinol, 52 - Sant Cugat

Saliftidusínol

Horari ininterromput de dilluns a diumenge

Tel. 93 675 47 51

Cultura

ElS i CANTONS Divendres, 5 de maig del .'000

www

Goses que passen: aventures i desventures d'una producció cinematogràfica.

Quan a Chris Ripley li van comprar la història de Bordcrline no es podia imaginar l'odissea que l'esperava fins que arribés el dia de l'estrena de la seva primera criatura.

Chris havia creat una història de desamor amb una petita incursió, mínima, en el món del fantàstic. Un vell productor havia llegit el relat i l'havia entusiasmat. Va aconsellar Chris uns petits retocs que ella va considerar però que no va incloure perquè en realitat no tenien res a veure amb la seva narració i a més ja havien estat utilitzats en una pel·lícula força coneguda, adreçada ai públic adolescent, amant del terror descafeïnat.

Es pot dir que la Chris l'havia encertat. La primera companyia productora que va llegir | el tractament va considerar que tenien entre mans una oportunitat excel·lent i van acordar amb Chris de començar a treballar en el guió definitiu. Li van retallar el termini a un màxim de sis mesos. El temps era curt però això no era el pitjor.

En buscar noves fonts de finançament va entrar una altra productora que va posar els seus propis termes; tenien emparaulat un contracte d'un any amb un jove actor de 16 anys que sabia muntar a cavall i tocar la bateria. D'alguna manera s'havia d'incloure un personatge adequat per a q u e s t perfil. A Chris se li van fondre els ploms, però els productors ho veien fàcil; era qüestió de

Galeria Canals inaugura dues mostres dedicades a Aramendia i Avilés

rector preferit Tots dos van estar d'acord a donar a la producció més acció i a afegir més elements fantàstics.

Chris va ser substituïda per un col·laborador habitual del director. El xicot de 16 anys va desaparèixer però hi van afegir tres nens de 14, 11 i 7 anys.

Van aprofitar la idea bàsica de misteri de Chris però afeginthi un toc de suspens, segons van explicar després.

La història de desamor va quedar convertida en un confrontament entre uns estranys homes de l'espai que viatjaven en el temps i els membres del SETI, l'organització que es dedica a ta recerca de vida a l'univers. Els viatgers entraven en contacte amb ets nens, i els ajudaven a reunir els seus pares, que s'havien divorciat per diferències professionals.

La Chris ha publicat recentment un llibre: Guionistes i altres oficis masoquistes.

(Aquesta història està basada en fets reals, encara que han estat adaptats lliurement.)

convertir-lo en fill del protagonista i canviar part dels escenaris, amb la qual cosa també canviava l'acció. Chris va haver de reconvertir Tony, i donanr-ii una altra professió i un altre caràcter més adequat.

Això només va ser el començament. Van contractar per al paper protagonista una actriu de moda que assegurava la taquilla. L'actriu tenia com a condició en el seu contracte la revisió del seu personatge i va exercir el seu dret a fons. Les modificacions van afectar la resta d'actuacions i van obligar a canviar el final perquè trencava amb ta imatge que ella donava al seu publ·le.

Bora de contractar factor principat. Primer va acceptar un especialista en pel·lícules independents, que va voler introduir els seus propis diàlegs.

Aviat va ser evident que aquella parella protagonista em inviable. L'actor va ser acomiadat.

Entrada d'un segon actor.

Aquest va imposar el seu di-

d 0

cinema

El retorn d*un gegant fcAftEl SÀEZ

Comèdia agradable, història de pares ifills,road movie... I la possibilitat de tornar-nos a trobar amb un gran mite de l'època daurada de Hollywood.

Diamonds està protagonitzada per Kirk Douglas, recuperat de l'atac de feridura que el va deixar pràcticament sense parla i amb una paràlisi. Douglas pare demostra que hi ha coses que mai no s'obliden, com la d'anar en bicicleta; en el seu cas, es tracta de regnar a la pantalla.

Douglas deixa ben clara la seva categoria i s'emporta per davant actors tan eficients com

A r t

0 , c o tn

Crítica

Pel·lícula: Diamonds Director: John Mallory Asher Actors: Kirk Douglas, Dan Aykroyd, Lauren Bacall, Corbin Allred Durada: 95 minuts

41

Dan Aykroyd. Es menja les escenes a mossegades i només li trobem un (una) oponent a la seva alçada, quan apareix 1 ,auren Bacall, realitzant un duel d'actors, això sí, força amable.

El jove Corbin Allred, que interpreta al seu nét, juga molt bé et seu paper i no sembla ferse enrere pel fet de treballar amb un gegant que ja pertany a la història del cinema amb tota justícia.

Diamonds recull diverses escenes de la pel·lícula que va contribuir a la fama de Douglas el 1949, TheCL·mpion, en què donava vida a un boxejador. Aquestes escenes les fan correspondre amb el passat de Harry Agensky, un antic campió de la categoria Welter, conegut com el "príncep polac".

En una escena se superposen

els dos rostres, el jove i el vell, portant-nos al moment en el qual Harry s'esforça, com cada dia, a fer els seus exercicis de recuperació.

No hi ha tristor ni el tan temut melodrama. Vells però sense perdre ni una espurna de la seva combativitat, tant el personatge Harry con l'actor Kirk donen tota una lliçó de vida, amb et suport de la Bacall, esplèndida, com sempre.

Cal destacar el moment en què ets representants de les tres generacions, l'avi, el fill i el nét, van de visita a un bordell, cadascú portat per les seves motivacions de caràcter ben diferent i on es defineixen perfectament els seus caràcters.

Diamonds. Hi ha coses que s'enteneh bé quan es veuen.

Me

1

/.. . v

..„..

„.,..actes d'escala iproporció FOTO. X. L.

T. M. S. -Sant Cagat -

positiu. El pintor i escultor, que reclama "una mirada assossegada" cap a la seva obra, utilitza Després de cinc anys treba- les al·lusions temàtiques tant al llant els espais interiors, aquest seu propi taller com als amés un "bon moment", segons el bients literaris amb els quals s'ipintor Manuel Aramendia, "per dentifica, que Aramendia catreure a la llum" la vintena de racteritza amb una "paleta composicions que des de di- restringida", en què "cada comarts passat exposa a Canals lor és un personatge, un caràcter Galeria d'Art, juntament també en el teatre de solituds" que és la amb una mostra de la darrera seva pintura. producció pictòrica de Josep La sala dos de l'espai santeuMaria Avilés. Per Aramendia, gatenc d'art està ocupada per professor de la facultat de Be- les pintures del professor de lles Arts de la l'Escola Llotja Universitat de ElSdntCUgateilC de Barcelona Jo-

1 7 ™ ^

Manuel Aramendia

«P^'-AVÍ-

obra es caracteles. La pintura ritza per la preomatèrica d'Avino renuncia a cupació "pel pes lés, que parteix la grafia com a de l'informalisdels cossos, la noció de forma, de element compositiu me i de l'absdensitat, i la sitracció, lliga dituació d'aquests l l l l i l l l l lllillllllli versos elements cossos en l'espai", un espai "format per una cos a la recerca de formes arperspectiva múltiple i hetero- quitectòniques amb la capacidoxa". tat d'actualitzar l'ideal de A través d'Un sòlid "món inbellesa. terior", el santeugatenc utilitza L'artista barceloní es val d'uaquests elements i un llenguatnes acurades composicions, d'ege basat en el símbol -"reinlaboració pacient, que mostren ventat, capaç de vehicular sigla relació de l'ésser humà amb nificat i d'emocionar"- per l'univers, sovint mitjançant la construir unes composicions en divisó dels quadres en dues secquè el mobiliari elemental es cions, que donen forma, d'una despulla de les nocions d'esca- banda, al passat i la terra, i al fula i proporció, i en què no re- tur i l'utopia, de l'altra, mitnuncia a la grafia com a una peça jançant colors foscos i negres i més del seu engranatge com- dintre d'una austeritat elegant.

SW.~rsïK:íi:!ÍSÍ,-:.!SSS..-S:-:

a n C C S t r a l S

Í

t O S "

EIS 4 CANTONS

Economia

42

Divendres, 5 de maig del 2000

S e r v e i s

s a n i t a r i s

Recta final per a la solució de la crítica situació financera de l'HGC

ISS assumeix el servei de neteja de Renfe per 1.340 milions

El 31 de maig es podria ferpúblic el nom de Fempresa que assumirà els actius

Pere Narbona, de l'HGC F.: X. L.

Eh deutes de l'hospital i i»ititt\ amb la Hisenda pública i amb diferents entitats bancàries han dut a la sevafallida FOTO: X. L.

Des que el novembre passat l'Hospital General de Catalunya (HGC) va presentar la declaració de fallida voluntària davant el jutjat de Rubí amb uns deutes acumulats de 17.000 milions de pessetes, la direcció de l'entitat ha engegat converses amb els diversos estaments públics i privats amb capacitat per sanejar la situació financera de

T. M. S. - Sant Cegat Tres són els nous n o m s en l'organigrama de l'Hospital General de Catalunya ( H G C ) : Carlos C o n s t a n t e , Javier Gravalos i Rosa Fabian. Es tracta dels tres nous síndics de comptes de l'entitat que van ser nomenats en assemblea el dia 26 de maig passat i q u e s u b s t i tuiran el dipositari q u e al seu dia va escollir el jutjat de guàrdia de Rubí, davant la fallida de les finances de l'hospital el n o v e m b r e passat per un passiu de 17.039 milions de pessetes.

Aquests tres noms, q u e representen, respectivament, la sanitat pública, a la Seguretat Social i al miler de treballadors del centre, seran els encarregats de valorar les ofertes que té l ' H G C per q u è una tercera empresa es faci càrrec dels seus comptes. En declaracions a E L S 4 C A N T O N S , el p r e s i d e n t

de l ' H G C , Pere Narbona, ha

l'hospital. El proper dia 31 de maig és la data que han acordat els tres síndics de comptes de l'entitat, nomenats en assemblea la setmana passada, per tal de fer públic el nom de l'empresa que es farà càrrec d'un dels principals equipaments del panorama sanitari català.

Tot i que aquesta data és, segons el president de l'HGC, Pere Narbona,

"orientativa", i que, per tant, és possible que es retardi la decisió, l'Hospital General entra ara en la recta final per prendre una resolució que, segons Narbona, "ha d'iniciar un nou cicle per a l'entitat" que la faci "sortir definitivament de la crisi financera", ja que els serveis assistencials "han mantingut sempre un nivell òptim".

gociacions e n t r e els síndics i representants dels compradors i dels creditors. Segons el president de l'entitat, qualsevol oferta econòmica " s e m p r e ha estat condicionada a conèixer els pactes q u e p o d e m assolir amb l'administració", i que és, de fet, la principal creditora de l'Hospital G e dia 26 neral, a m b uns 1W3.

Vhospital va nomenar tres .e " cce s ... e Q u a t r e són " 4.565 m i l i o n s l e s e m p r e s e s n0US SÍndlCS de Comptes en a m b H i s e n d a , - a l m e n y s una representació de les ,.e 9 1um.1" de les quals es * l i o n s a m b la estrangeradiversespartS implicades S e g u r e t a t Soque opten a la cial, i de 3.600 compra de l'eilPl ll ii lí lHp ll l p í l I I : JlL 3 milions amb q u i p a m e n t sa<*»;*»!»»»»* m:mmmmà$>mm\ lTnstitutCanitari. Iot i que no han transtalà d e F i n a n c e s . E n relació c e n d i t els noms d ' a q u e s t s a m b a q u e s t últim capítol, el possibles compradors, Narboconseller d'Economia i Finanna insisteix q u e és possible ces de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, va aclarir diq u e sigui finalment un grup m e c r e s p a s s a t d a v a n t el format per més d ' u n a d'aParlament que l'Institut de Fiq u e s t e s e m p r e s e s el q u e adn a n c e s no p e r d o n a r à a q u e s t quireixi finalment el c e n t r e . deute i que intentarà recuperar En tot cas, la setmana q u e ve la totalitat dels avals concedits t e n e n previst començar les ne-

assegurat que, tot i que orientativa", la del 31 de maig és la data que hi ha prevista per fer p ú b l i c el nom de l ' e m p r e s a q u e es farà càrrec de l'Hospital i que, per tant, assumirà un d e u t e històric de 12.000 milions d e p e s s e t e s , q u e ja va obligar l ' H G C a presentar susp e n s i ó d e paElpassat gaments cl

a l'equipament sanitari després de la fallida econòmica del centre. El conseller va assegurar, a més, que s'intentarà rebre compensacions dels actius per tal q u e les e n t i t a t s bancàries recuperin part dels crèdits fallits. Pere Narbona considera "del tot lògica" la postura de Mas, tot i q u e assegura q u e es tracta d'"un posicionament davant l'imminent procés de negociació", q u e podrà ser matisat q u a n "el c o n s e l l e r segui amb els possibles compradors".

Narbona assegura q u e els diferents serveis del c e n t r e , el primer centre europeu acreditat per la Joint Comission, l'org a n i s m e q u e regula el nivell d e la qualitat assistència! als EUA, "han mantingut sempre un nivell ò p t i m " , i es mostra convençut q u e aquest procés de venda de l'Hospital G e n e ral de Catalunya conclourà amb "la sortida definitiva de l'hospital d e la crisi", sortida q u e durà a "la consolidació d e la gestió financera".

T. M. S. -Sant Cugat -

La companyia de neteja especialitzada ISS ha signat recentment un contracte amb Renfe pel qual l'empresa santeugatenca s'encarregarà del servei de neteja dels trens de rodalies de la companyia ferroviària en els centres de Sant Vicenç de Calders. Vilanova i la Geltrú, Sant Andreu Comtal, Sant Celoni, Terrassa i Manresa, així com també de les estances de servei i de viatjers de diverses línies barcelonines. El contracte, que té validesa per un període de quatre anys, ascendeix a un import total de 1.340 milions de pessetes, i amplia la cartera de clients del grup, que jà comptava amb un acord, recentment ampliat, pel qual es feia càrrec de la neteja i manteniment de diverses unitats de tren i estacions de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

Amb aquest contracte, ISS Espanya supera àmpliament els objectius de creixement previstos, havent tancat l'exercici passat amb una facturació de 10.461 milions de pessetes, xifra que la companyia preveu doblar enguany.

Caixa Penedès entra la banca a través del telèfon mòbil T. M. S.

Caixa P e n e d è s ha signat rec e n t m e n t un conveni a m b la companyia Telefónica per mitjà del qual la tercera caixa catalana prestarà serveis financers a través dels telèfons mòbils dels seus clients. Fonts de l'entitat han assenyalat que l'objectiu d'aquest nou servei és "permetre que els clients disposin d'una oficina personal de butxaca oberta les 24 hores del dia".

D'altra banda, durant l'exercici passat, la caixa tarragonina va augmentar un 26,85% els beneficis bruts, fins als 10.024 milions de pessetes, segons çs va fer públic durant l'assemblea general reunida el dia 14 passat.

Economia 43

ELS /CANTONS Divendres, 5 f/e maig del2000

Les empreses:

Dog

Service

El fet que la convivència sigui responsabilitat de les dues parts també val per als animals, això és almenys el que assegura Mario Lanero (Barcelona, \ 957), el responsable de l'empresa Dog Service, per qui la tasca d'ensinistrar un gos implica el treball conjunt no només de l'animal i del mateix professional, sinó també de l'amo. Dog Service és un dels serveis més demanats per molts dels establiments relacionats amb el món dels animals de companyia per tal de facilitar les relacions entre el gos, el propietari i l'entorn.

Mario Lanero. Ensinistrador

"Es més complicat fer seguir les normes a l'amo que al g o s " T O N ! MoNTENEGRO - Sant Cagat -

- Es difícil ensinistrar un gos?

- E n la majoria dels casos, i si s'agafa a temps, educar un gos no és difícil, sempre que no sorgeixi algun tipus de problema greu, com forts problemes de por o d'agressivitat, i no només això, quasi sempre és molt més complicat fer que els amos tinguin unes normes de conducta cap al gos, que són les que donen resultat.

- A c a b a reflectint el gos la personalitat d e l'amo?

- N o necessàriament. El gos no té per q u è tenir el caràcter del propietari. El que sí és cert és que l'animal t e n d e i x a ser un complement de l'amo. Si el gos té un amo violent, serà molt submís a m b ell però molt violent també amb els altres.

- Hi ha races objectivament més perilloses?

- D e races, no, d'individus, sí.

De fet existeix un test capaç de determinar a m b més o menys fiabilitat l'actitud violenta d'un animal, toc i que sempre compta més l'experiència dels professionals. Hi ha races a m b certa predisposició física o genètica per tenir tendències agressives, però això no vol dir que tots els

individus siguin així. Abans s'utilitzaven els cockers per a la caça i mort d'animals, i ara són gossos de companyia en una casa.

- Què li sembla el fet que una normativa recent catalogui les races perilloses?

- E m sembla una equivocació perquè incrimina certes races per tal que certs sectors de la població se sentin tranquils, davant la seva falta de coneixements sobre el tema.

- No li sembla que hi ha gent q u e es pren la compra del gos com la de qualsevol altre objecte d e consum?

- És que, de fet, el món del gos i de l'animal d e companyia en general estan sotmesos a les modes. Ara es veuen molts gossos golden, i, en general, de races exòtiques, però fa uns anys hi va haver un boom dels husky, molts dels quals es troben ara a les gosseres municipals. Socialment, el fet de tenir un gos o un altre indica un estatus determinat del propietari.

- Q u è li sembla el fet q u e tots els gossos estiguin obligats a portar el seu xip?

- L e s c o n t r a i n d i c a c i o n s fisiològiques d ' u n xip són mínimes, per tant es tracta d ' u n bon sistema, capaç de controlar molt més tant el robatori i el tràfic

- Quins coneixements són n e c e s s a r i s per treballar c o m a ensinistrador?

- Aquesta és la pregunta del milió. La Generalitat ha aprovat una normativa q u e demana q u e els ensinistradors canins tinguin una certificació, però en el mateix D e p a r t a m e n t de Ramaderia i Pesca no saben indicar q u è s'ha de fer per obtenir aquesta documentació. D'altra banda, existeixen escoles on asseguren q u e ofereixen un títol homologat per la Generalitat, al mateix temps q u e el Departam e n t de Noves Professions ho nega... Jo estic perdut en aquest sentit. Porto 16 anys no només ensinistrant gossos sinó organitzant cursos per a col·lectius com ara veterinaris i forces de seguretat de l'Estat, i trobo necessària la regulació del sector.

- Què ofereix D o g S e r v i c e com a marca d ' e m p r e s a ?

- Primer de tot el q u e no fem és vendre fum. No p r o m e t e m resultats espectaculars, p e r q u è de fet hi ha gossos a m b més limitacions que d'altres. A més, jo començo el meu treball coneixent quin és l'entorn en què viu l'animal per poder explicar al p r o p i e t a r i en q u i n s a s p e c t e s e d u c a r e m el gos, aspectes en els quals ell contribuirà, ja q u e ajudarà a l'ensinistrament.

1.500 gossos htiti ptisstil per les sevesmatis F()T0:XAYI1ARR()SA

d'animals com l'abandonament de molts gossos per part d'amos q u e no t e n e n ni idea del q u e t e n e n e n t r e mans. Un gos és una responsabilitat.

— Hi ha un vertader problema a m b l e s baralles d e gossos?

- Sí, s'estan fent servir molts

gossos d ' e n t r e n a m e n t per a exemplars de baralla, fet q u e és un acte de tortura, tot i q u e és una cosa q u e es practica des de fa molt de temps. Admeto q u e no és fàcil, però Ics administracions haurien d'insistir m é s en la persecució d ' a q u e s t a m e n a de tràfic d'animals.

- Quin c o m e n t a r i li suggereix el fet de trobar el terra de determinada ciutat amb d e posicions d'animals?

- Cada vegada més la gent està més conscienciada. Tot i q u e el problema continua, ja ningú no s'estranya q u e l'amo agafi les restes deixades pel seu propi gos. El q u e sí observo és q u e qui ho acostuma a fer són, moltes vegades, els propietaris d e gossos mitjans o grans.

SIR?BIS INTEGRALS DE COMUNICACIÓ Identitat taipomte* • ffcm*f 6r*fic i Idftoriai * PubtWtat

í?A»vfï „

fertJN&S? QSte$MtQifit*lltfto feLmmmW

tituli

mm 1» E^éb ammfeptcammicmo.com

US 4 CANTONS

Immobiliària

44

Divendres, 5 de maig del 1000

A

N

ALQUILER

ALQUILER

PISOS

• Rbla. del Celler. 4 hab., 2 banos, amueblado, cocina-office y parquet 110.000 • Coll Fava. En perfecte estado, parquet, sol tot el dia, z. com. con piscina, pàrking y trastero .150.000 • Mira-sol. Unifamiliar 180 m2 const. con jardín 400 m2, sol, piscina y garaje 200.000

Pisos a estrenar (Entrega final de mayo) C/ Castillejos, esquina c/ Sant Martí (Z. Centro). Varias superfícies: desde 75 a 86 m2. De 2 y 3 hab., 2 banos, amplio salón-comedor, cocina-offkce, armarios empotrados, parquet, calefacción a gas natural, pàrquing, tastero, planta baja y àtico con amplias terrazas de 48 y 75 m2 desde 85.000 Z. Monasterío Superfície: 80 m2, 2 hab. dobles, baho completo, amplio y luminoso salón-comedor, cocina equipada, lavadero, totalmente exterior, calefacción a gas natural, suministros contratados y plaza de pàrking. .75.000

[

MMí^mgMíMÈiiMMM^mm^..w3í.3B:9 45 66 A

P I S O S EN

Y MUCHÍSIMOS MAS, jjLLÀMANOS YAÜ

N

-m?sm£mmmmmmmmmmm.

F I N

• Z. Pollancreda. Apto. 60 m2, 1 dorm., sal.com. 25 m2, coc. amer., z. ajardinada c/ z. infantil... .21 M • Z. Centro. 70 m2, 2 dorm., bano, calefac. a gas, sal.-com. 17 m2. Bien cuidado 24,5 M • Coll Fava. 80 m2, 2 dorm., b., calef. a gas, com.-sal. 18 m2, trza., z. com./amplios jard. y piscina . .25 M VENTA

• El Colomer. Adosada, 160 m2, 3 dorm., b., aseo, calef. a gas, com.-saL 26 m2, jard. prívado 30 m2, terraza 12 m2, estudio 20 m2 48 M • Res. Estación. Adosada, 153 m2 + terrazas 30 m2 + jardín 47 m2, 4 dorm., 2 b., aseo, z. residencial.

Bien cuidada •.

50 M

r3HB^C?5?S5ï!

• FGC Obra nueva de pisos y àticos dúplex de 2, 3 y 4 hab., pàrking incluido desde 32,630 M • Untfanriliares. En construcción, solar 600 m2 y 2 plantas 36 M • Can Cortès. Unifamiliar, solar 1080 m2, 285 m2 construídos, piscina, vistas, sol y garaje 78 M

c/ va»d«?r«ix> s s •* T«t»

VENTA

TORRES EN

VENTA

ALQUILER • A estrenar, junto FGC. 3 dorm., comedor-salón, coc.-off., bano comp., aseo c/ducha y calefacción. Mucha luz y sol 123.000 + gastos • A estrenar, junto FGC. 3 dorm., comedor-salón, coc.-off., bano comp., aseo c/ducha y calef.

Mucho sol y luz. Perfecto estado 103.000 • gastos • Junto FGC. 4 dorm., comedor-salón, 2 banos comp., amp. trza., z. comunitària c/pisc.

Perfecto estado 1 0 0 . 0 0 0 + gastos VENTA • Zona Edèn. A estrenar. 3 dorm. c/ arm. emp., amplio sal.-com., coc.-off., 2 b. comp., vestidor, lavad. y trast.. Acabados de calidad: parquet, màrmol, z. com. c/piscina .28,35 M • Ctra. Cerdanyola (cerca Monasterio). 3 dorm. (2 dobles), com.-sal., c o c , lav., bano comp. reform., terraza, calef. y aire acond. Mucha luz. Buen estado 23 M • Mira-sol. Torre. 140 m2, terreno 440 m2, 4 dorm., com.-sal., coc, b., aseo. M. sol 37, 75 M

YWAim-MAA

P l a n a H o s p i t a l . Í O • T e l . 9 3 6 7 4 72 5<4

A N T

F I N

1

La Floresta. Torre individual dos viviendas independientes de 3-4 hab. repectivamente, comedor, bano completo y cocina reformados, terraza y jardín. Solar 400 m2 45 M • Junto Mercado. Local nuevo a estrenar, 30 m2 útiles, con tres escaparates y aseo. Céntrico 20 M > Centro. Piso 85 m2, 3 hab., saL-com., cocina, b. com., balcón, luminoso, calefacción y ascensor .21,5M > Mira-sol. Torre individual 100 m2, 4 hab., saL-com., coc. reform., bano completo reform. y aseo, garaje cubierto. Solar 340 m2 32 M • Junto al Pinar. Parcela 975 m2. Calificación 20 a/10. Es edificable en el acto 30 M > Junto al Pinar. Casa indiv. 4 hab., com., coc. y b. completo. Solar 685 m2. Z. Alta y soleada 40 M > La Floresta, (a 10 min. estación). Torre 3 hab., comedor, cocina y bano completo y terraza 65.000 «Junto estación. (ç Sant Domènec). Plaza pàrking para vehículo grande. Fàcil aparcamiento 12.900 > Sant Domènech. Àtico dúplex seminuevo, 132 m2, 3 hab., + estudio, saL-com., coc-office, bano completo, trza., sol y vistas, piscina, parket, calef., pàrking 125.000 > La Floresta, junto Estación. Local 108 m2, dividido en dos salas i terraza 50 m2. Céntrico 100.000

ALQUILERES • C/ Joan Oliver: 70 m2 - Com. Sal. - Coc. - 2 Dorm. Calef. - Ase - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc comunitària 110.000 • Coll Fava: Bajos con terraza. Nuevo a estrenar. 85 m2 - Com. - Sal. - Coc. - 3 Dorm. - Bano.

- As. con ducha - Ase. - Calef. - Jard. y Pisc. comunitària 120.000 • C/ LI. Companys: Apto. amueblado - 45 m2 - Com.-Sal. - Cocam. - 1 Dorm. - Bano . . . .65.000 • C/ Monasterio: 100 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 4 Dorm. - 2 Ban. - Calef. - Ascensor 65.000 • C/ Oriente: 60 m2 - Com.-Sat. - Coc. - 2 Dorm. - Bano - Trast. - Pk. 1 Coche 65.000 • P. del Hospital: Amueblado - 65 m2 - Còm.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Bano - Ase. - Calef. . .75.000 • Coll Fava: 85 m2 - Com.-Sal.- Coc. Off. - 3 Dorm. - Ban. - Aseo con ducha - Calef. - Ase - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc. comunitària 110.000 • C/ Joan Oliver: 70 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Calef. - Ase - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc. comunitària 100.000 H o s i n U a l . Ai..*

Tet. 9 3 5 8 9 0 3 B 7

/ F. M a r f à . 6 9 • 9 3 6 7 * 2 4 6 9

L T I VENTAS • Obra nueva en z. tranquila. Àtico 4 hab. (3 dobles), terraza 16 m2, solàrium 42 m2, 2 banos, acabados de calidad, calefacción, cerramientos aUiminio, doble acrist., pàrking, jardín com. y piscina 44 M • Obra nueva. Solo 6 vecinos, 3 hab. dobles, una de estudio, terraza, 2 banos, salón 25 m2, suelos màrmol, todo exterior, perfectes acabados, zona comunitària, piscina y pàrking en precio 47 M • Obra nueva z. Creu Roja. Planta baja, jardín 65 m2, 3 hab. dobles, 2 banos, trza.-velador, cerramientos aluminio, doble acrist., etc, pàrking, z. comunitària con piscina. Pocos vecinos 50 M • PI Rafael de Casanovas. Amplio piso 5 hab. (dobles y suite), dos banos y aseo, salón-comedor con chimenea, cocina-office 22 m2, cerram. aluminio, doble acristal., tot. exterior y 2 pL pàrking 59 M • Pla del Vinyet. Gran piso 4 hab., 2 banos, aseo. coc.-of., tot. exterior, pL pàrking y trastero . . .46,99 M • Ctra. Cerdanyola. 90 m2, 3 hab., b. y coc, alto, b. orientado, com. muy amplio y ascensor 21,5 M • Rbla. del Celler. 3 hab., bano y aseo, trza., 80 m2, calef. Falta actualizar, muy tranquilo 26,5 M • Z. Mira-soL Impresionante casa 350 m2 + golfas, 5 hab. (3 suites), garaje, cocina, espectacular. 40 m2.

Buenos acabados 99 M

AV. RÍUS i •immmi-mMmmmaMímQ

' 362 - Monasterío. Piso 90 m2, 4 dormitorios, bano y aseo, cocina-office, lavadero, todo exterior, balcón 5 m2, todo reformado, alto, con ascensor 20,5 M > Torreblanca. Piso 65 m2, 3 dormitorios, ascensor. A reformar 14,7 M > Vinyet. Planta baja 130 m2, 3 dormitorios, 2 banos, 2 amplias terrazas, pàrking y trastero, zona comunitària. Todo reformado e impecable 44,2 M ' 3 6 1 - Coll Fava. Àtico 120 m2, 4 dormitorios, 2 banos, cocina-office, suelos de parquet, terraza 15 m2, 2 plazas de pàrking y trastero, zona comunitària y piscina. A estrenar 38,8 M » 319 - Vinyet. Piso 150 m2, 4 dormitorios, cocina-office, terraza 10 m2, pàrking y trastero, zona comunitària con piscina, posibilidad de buhardilla 43 M > 367 - Rius i Taulet. Piso 110 m2, 4 dormitorios (3 dobles), 2 banos, salón 25 m2, cocina 15 m2, terraza 10 m2, suelos de gres y parquet. Para entrar a vivir 29,4 M • 373 - Estación. Piso 100 m2, 4 dormitorios, baho y aseo, terraza 10 m2, suelos parquet, calefacción, pàrking 2 vehículos 30 M

n?i

Rbta. d e l Celler, 2 • T e l . 9 3 5 8 9 o o 6 6

T E L L PISOS • Ctra. Cerdanyola. 75 m2, 3 dormitoris i ascensor • Pla del Vinyet. 84 m2, 2 dormitoris, pàrquing (2 c.) i piscina • Ctra. Roquetes. Baixos, 85 m2 + 80 m2 terrassa i pàrguing (2 c ) • Av. Catalunya. Àtic tríplex, 105 m2 + 50 m2 terrassa, 3 dormitoris i 2 banys • C/ Sant Eduard (Eixample). Àtic dúplex, 175 m2 i pàrquing • Can Picanyol. 200 m2, 2-4 dormitoris, 3 banys i pàrquing (2 c.)

UNIFAMILIARS • La Floresta. Solar 1.200 m2 i casa 90 m2 • Valldoreix (Montmany). 227 m2 i 3 dormitoris dobles • Valldoreix (Mas Fuster). 235 m2, 4 dormitoris + estudi + garatge • Valldoreix (Montmany). Solar 750 m2, casa 255 m2 + terrasses • Mira-sol (Can Rosas). 500 m2, solar 1.400 m2 i garatge (4 c.)

16 M 31,5 M 37M 44 M 60 M 75 M 35 55 65 89,25 160

M M M M M

V E N T A DE TORRES • Z. Estación. 240 m2 solar, 50 m2 edificados • Z. Privilegiada. Adosada 190 m2, zona com., piscina • Z. CoL Maragall. Adosada esquinera, 170 m2, 93 m2 jardín • Mira-soL Finca seftorial, 280 m2, 800 m2 solar V E N T A DE P I S O S • Rubí. Casco antiguo. 56 m2 + trza. pk ALQUILERES • Ctra. Cerdanyola. 70 m2, 3 hab. Reformado • Z. St. Francesc. Reformado, 4 hab • Estación. 90 m2, 3 hab. Reformado • Colomer. Adosada alto standing con ascensor, 4 h + estudio + pk 5 pi., jardín

16.8 M 65.000 80.000 90.000 300.000

:.c/ RÍUS í Tàuiai*.:A.*,°r&ïmm;mrm:m·mí:j* m.em :**<&$&

C/ Santlaeio Rustftol. »2...·...T·lí 93 6 7 5 l O Í O

4

"

VENTA • Nueva promoción "Les casetes de Can Ravella". Casas adosadas, de 290 m2 a 300 m2, en tres plantas. Planta sótano: pàrking 2 coches, trastero y sala 30 m2. Planta baja: sal.-com. 50 m2, coc.off., hab. y baho. Jardín y terraza de 70 a 200 m2. Planta l a : 4 hab. dobles y 2 banos .desde 62 M • Oúplex en Parc Central. 128 m2, trza. cubierta, salón-com., coc.-off., lavadero, 4 hab. (1 suite) cpn armarios emp. 3 banos, mucho sol, solo 8 vecinos, pàrking, trastero y z. com. /piscina .50 M • Atico en Parc central. 150 m2 vivienda, 100 m2 de terraza ajardinada, orientación sur, mucho sol, excelentes vistas, salón-comedor 40 m2/chimenea, coc.-off., bodega, despensa, lavadero, 4 hab. dobles (1 suite)/armarios emp., 2 banos y pequeno estudio. Ocupa toda la planta del edificio. Solo 7 vecinos, 2 pi. pàrking, trastero, sala y piscina comunitària 78 M ALQUILER • Local comercial. 100 m2, esquinero, mucha fachada, c/ Xerric • Piso Parc Central. 3 habitaciones • Piso Coll Fava. 3 habitaciones

.37 M 44.2 M 46 M 78 M

250.000 195.000 120.000

I M M O B I L I A

VENDES • Z. Estació. A 1 minut, 70 m2, menjador, cuina, safareig, 3 dorm. i bany

21,5 M

• Rbla. del Celler. 120 m2, menjador, 3 dorm. (1 suite), 2 banys, 2 pL pàrquing, traster i piscina . .42 M • Dúplex Pg. de la Creu. 160 m2, ref., 1 gran suite, estudi, 1 dorm. doble, trsa., solàrium i 2 pk . .47 M • Dúplex P. Central. 135 m2, jardí 35 m2, 3 dorm. (1 suite), 2 banys, pàrquing i piscina

62 M

• Mira-sol - Z. CasaL En construcció, solar 611 m2 i vivenda 270 m2

95 M

• Local a prop d'Hisenda. 115 m2, planta més altell i 2 banys

28 M

LLOGUERS • Adossada moblada. 110 m2, 3 dorm., estudi, 2 banys, 2 pi. pàrquing i z. com. /piscina

140.000

H E R

F I N B. Q U E S

I

PISOS • Rubí-Ca n'Oriol. Ref. 1527. 84 m2, 3 hab., 2 dobles, bano y cocina imp. galeria, ascensor, calefacción, puertas embero, ventanas aluminio. Muy soleado. Ideal parejas 12 M • Rubí-Nueva promoción z. Mercado. 90 m2, 3 hab., pàrking opcional y tastero, muy soleados. Acabados a l calídad. Últimos pisos a la venta desde 17, 52 M • Rubí Norte. Ref. 1452. 138 m2, 3 hab., bano, aseo y cocina imp., terraza, balcón, ascensor, calef., puertas embero, ventanas aluminio. Impecable 26,5 M • Rubí-Can Fatjó. Ref. 1201. 80 m2, 3 hab., bano y cocina impecable , terraza 70 m2, ascensor, calefacción. Impecable 21 M CASAS Y TORRES • Rubí-Can Mir. Ref. 2752. Torre 134 m2, 4 hab., bano, aseo y 2 cocinas bien, parcela 550 m2, terreno llano.

Impecable. Para entrar a vivir 19 M • Rubí-Nueva promoción Can Roses. Casas unifamiliares 220 m2 + 90 m2 jardin, 4 hab. dobles, 3 bahos comp., aseo, ascensor, garaje 2 plazas. Acabados l a calidad. Últimas casas desde 33,5 M

M D E S A

VENTAS • Valldoreix. Casa 145 m2, 4 hab. (1 de 25 m2), 2 b. , sal.-com., cocina, terraza y solar 630 m2 . .42 M • PI. Augusta. Piso 150 m2 útiles, 4 hab. dobles, 2 banos, sal.-com. 45 m2, coc.-office, terraza, 1 pi. pàrking. Acabados 1* calidad. Perfecto estado 44,5 M • C/ Bergara. Piso 150 m2, 3-4 hab., 3 b., sal.-com. 40 m2, coc.-off., trza. 20 m2, 2 pi. pk, trast., z. com. c/ pisana. Comp. reformado, parquet, aire acondicionado en salón-comedor 67 M • Z. Golf. Torre 340 m2, 4 hab. (2 suites), 3 bahos, aseo cortesia, sal.-com. 40 m2, sala-estar 30 m2, terraza, bodega, garaje 2 c. y jardin con piscina. Solar 700 m2 95 M • Bellaterra. Casa singular, 315 m2, vivienda 1 sola planta, 4 hab. (1 suite con vestidor) + hab. Servicio con bano, 3 banos, saL-com. 45 m2, coc-offïce, terraza, garaje, bodega, jardin con piscina. Magníficas vistas. Solar 1.700 m2 110 M • Valldoreix. Torre 400 m2., 5 hab-, 3 banos, aseo, sal.-com. 40 + 20 m2, buh. 40 m2, garaje, sala juegos, trastero, jardin muy cuidado c/piscina. Solar 900 m2. Perf. estado. Acabados 1 ' calidad. 125 M Plaça OctavSà. 8 - T e l . 9 3 6 7 5 4 3 0 2 - 9 3 6 7 4 5 7 0 4

:£e*^à«'tett9*:;£2fefc»M *:..***;, .93::l69.:7.45 MZ.

F I

3WS] PISOS • Rius i Taulet - En construcción, dúplex 130 m2 + 26 m2 terraza 39,5 M • 087 - Rbla. Celler. 3 hab. (antes 4), bano, aseo c/ducha, calefacción y terraza 80 m2 25 M • 131 - Z. Monasterio. 75 m2, 3 hab., bano, ascensor y gas natural Solo 15,5 M • 137 - Parc Central. Bajos 117 m2, salón 30 m2, 3 hab., 2 b., jardin 40 m2, pk, soleado. Ant. 2 anos .43 M • Can Gatxet 100 m2, 3 hab., 2 b-, t. ext, parquet, aire acond., 2 pk, trastero y piscina com. .40,750 M TORRES A D O S A D A S • 114 - Z. Estación. Adosada, garaje 2 c , z. lavado, 3 hab., estudio, piscina com. Perf. estado . .48,3 M • 014 - Z. residencial. Adosada a estrenar, diseno exc, garaje 2 c , 3 hab., 2 b., 1 a. 1* calidades . .59 M • 138 - Z. Can PicanyoL Adosada, salón 35 m2, 3 hab. 2 b., 1 a., despacho, estudio, a.a. y pisc. com. .69 M

• Estació. Pis 3 hab., bany, saló-menj., parquet i ascensor. P-3081

• • • •

Centre, Pis 3 hab., 2 banys, cuina, ascensor. A reformar. P-2972 Creu Roja. Pis 3 hab., bany + aseo, saló-menjador, terrassa i pàrquing. P-3010 Centre. Obra nova. 2, 3, 4 hab. i àtics Valldoreix. Casa amb solar 432 m2, 2 hab., saló, trsa., pk i piscina privada. C-970

21 M 26,5 M Des de 34,4 M 45 M

• Pinar. Unifam. en construcció, jardí 600 m2, 5 hab. + estudi, saló, cuina i pk 2 pi. C-943

60 M

Dos d e Maig, 2 5 . Tel. 9 3 5 8 9 8 4 OO I

N [t, VENDES

• Pis pL Sant Francesc Nou, 3 habitacions, bany, aseo i calefacció (totindós). 80.000 • Pis planta baixa. Parc Central, 2 hab., bany, calefacció, tot exterior, 150 m2 jardí privat, pL pàrquing i traster (totindós) 125.000 • Pis a prop Estado. 4 habitacions, bany, aseo, tot exterior i calefacció 90.000

• • • • • • • • • •

• Casa a El Colomer. Adossada, 3 hab. grans, bany, aseo, calefacció, pàrquing, jardí particular . . . 45 M • Pis nou a estrenar. A prop estació, 4 hab., 2 banys, parquet, pàrquing, traster, calef., exterior, llar de foc . .37M

43 M 28,5 M

• Rius i Taulet Pis 5 hab., 2 banys + aseo, saló-menj., cuina-office, pk i 2 terrasses. P-3082 . . .46,5 M • Parc Central. Pis 3 hab., 2 banys + aseo, saló-menj., cuina-office, pk i piscina comun. P-3124 . . .43 M

LLOGUERS

VENDES

D

• Can Gatxet Planta baixa, 3 hab., 2 b., sató-menj., cuina-office, jardí 55 m2 i pk. P-3079

A v . L t ú ï s CórnBaritfS. 8 - T e t - 9 3 5 8 7 8 9 9 0 - 9 3 5 8 9 2 6 4 3

F I

N

VENDES

N

M

A

Pis z. Golf. 4 dorm., 2 banys, saló 30 m2, terrassa, 2 pi. pàrquing, traster i vistes 49 M Àtic triplex. Cèntric 3 dorm., 2 banys, lavabo, terrassa 60 m2 i vistes. Impecable 43 M Adossada cèntrica. 3 dorm., bany, lavabo, Mançarda, z. rentat, pàrquing, traster i terrassa . . . 41,5 M Adossada c/ Àlvarez. Costat estació, 4 dorm., 2 banys, lavabo, ascensor, pàrquing i t r a s t e r . . . . 65 M Torre ctat Montserrat. Solar 900 m2, 5 dorm., 2 banys, celler, calefacció i vistes 31,5 M Torre Valldoreix z. Estado. Solar 1000 m2, 7 dorm., 3 banys i calefacció a gas. Bon estat 68 M Torre alt standlng. Solar 950 m2, casa 575 m2, 7 dorm. (3 suites), 4 b, lavabo i pisdna 155 M Despatx cèntric z. Creu Roja. 100 m2 amb 5 divisions i molta llum 24 M Local c/ Vallès. 250 m2, dúplex i lavabo. Bon estat 25 M PLACES DE PÀRQUING en diverses zones en VENDA o LLOGUER

Valldoreix. CO » TeU 9 3 6 7 4 6 7 1 5 - 9 3 5 8 9 3 3 6 8 F I

I

N

D E N T E

I

NUEVA PROMOCIÓN • • • •

.,1»

^

Junto FGC Pisos y àticos 2 y 3 hab. + estudio Acabados de l a calidad DESDE 20.720.000 ptas.

^

V

E

R

I M M O B .

&

S E R V I C E

• Casa adosada. Esquinera seminueva. Sup. const 170 m2 jardin, 100 m2, 2 pk, salón, coc.-office, aseo, lavad., 3 dormit, 2 banos, estudio, terraza 46 M • Casa adosada. Esquinera junto FGC. Sup. const. 250 m2, jardin 110 m2, salón, coc.-office, lavadero, aseo, 4 dorm., 2 banos, 3 pàrking, trastero 56 M • Casa adosada. Zona Colomer. Sup. const. 250 m2, jardin 35 m2, salón 35 m2 c/chimenea, aseo, coc.office, 2 pk, trast., lavad., 4 dorm., 3 banos, estudio, terraza, z. comunitària c/piscina 57,8 M • Casa individual. Cerca FGC Valldoreix. Sup. const. 300 m2, jardin 800 m2, 2 pàrking, trast, lavad., 2 banos, 4 dorm., estudio, salón, coc.-office, z. com. c/piscina, frontón, columpios 72 M • Piso frente Kampió. Sup. const. 110 m2, trza. 10 m2, salón, coc.-off., 4 dorm., 2 b 28,5 M • Piso Rius i Taulet. Sup. const 150 m2, trza. 15 m2, salón, coc.-office, lavad., 4 dorm., bano, aseo, reformado, parquet, pàrking 40,95 M • Atico triplex. Zona estación. Sup. const. 280 m2, 4 terrazas, salón c/chimenea, comedor, coc.-office, lavad., 5 dorm., 3 bahos, aseo, estudio, 2 pàrkings, trast., z. comunitària c/piscina 84,9 M

C/ CastUleios. 3 1 - T e l .9 3 6 7 5 1 8 4 8

Placa Octavià. 4 • 9 3 5 8 9 5 4 5 4 •

93 6 7 4 84 0 3

_jr, LLOGUERS • PL Mas Roig (Valldoreix). 80 m2, 3 habitacions, cuina i bany complets i jardí

62.000

• Pg. Mimosa (La Floresta). Unifam. 110 m2, jardí 200 m2, 3 hab., cuina i 2 banys Perf. cond. . 160.0000 • C/ Gorína. 60 m2, 3 habitacions, cuina i bany complet

60.000

• Ç/ Carme. 70 m2, 3 habitacions, cuina i bany complet

54.000

• Ctra. Cerdanyola. 95 m2, 4 hàbit, cuina i banys nous, calef. a gas nova i pintat de nou

85.000

• LocaL C/ Adrià Gual (Roquetes-Can Magí). 76 m2 •LocaLC/Torrent de l'Alba (Rubí). 100 m2, al costat del mercat

;Av.., Muls trnnvam/s*

45.000 100.000

ZZ:» Tel*..»3 ..67:4-.1<4.,9!1.*. 9.3 6.74 14 97

VENTA • Z. Centro-Estadón. 120 m2, e x t , soleado, total, reformado, impecable, 4 hab dob., bano + aseo, salón-comedor, codna + freg., trza, calefac. Parà entrar a vivir 25 M • Z. Centro-Estadón. Av. Enlace. A reformar. Exterior. Bajos 76 m2, 3 hab., salón-comedor, bano, cocina + fregadero. Apto vivienda o despacho 14 M ALQUILER • C/ Solsona-Graells. A estrenar 93.000 ptas. Pk. opcional (+12.000 ptas) ESTABLECIMIENTOS • Bar-Restaurante en traspaso. Ocasión. Z. centro Sant Cugat, con todas las instalaciones, gran terraza, aire acond 240.000 alquiler.(Traspaso a convenir) SOLAR I N D U S T R I A L EN VENTA • Sup. 1.900 m2. Fachada Ronda, jto.túnel Vallvidrera/Chic. Edif. 3 plantas, 3.702 m2 de techo.

P À R K I N G S EN VENTA Y A L Q U I L E R VJÍfca>-vi * l o c a l 8 ( e n t r a d a p e r

fcr.:iwwríttòí

iSxV » T e l . 9 3 6 7 4 8 8 0 1

•Ml. TORRES EN VENTA

LLOGUERS

• Sant Cugat Casco urbano. Completamente restaurada, 4 habitariones + estudio, gran codna, 3 bahos, patio interior. Buena zona 65 M • Valldoreix. 227 m2 const, salón 41 m2, 4 habitadones, 2 banos, coc.-office, calefacdón, perfecto estado, garaje. Parcela 690 m2 52 M • Valldoreix. Nueva construcrión, 287 m2 edif., solar 600 m2. pk 2 coches, 4 habitadones, 2 bahos, aseo y codna completa 76 M • Valldoreix. 2 torres nueva construcdón, 1000 m2 parcela cada una, 276 m2 edificados, pk 3/4 coches, gran salón, 4 habitadones, 3 banos, calefacdón y buenos acabados 76 M

PISOS

Tasadones gratuttas. Necesttamos torres y terrenos para cubrír demanda de nuestros dientes.

R b l a . Ms» C m t o V e r d a g u e r ,

M

• Ocasió! Pisos nous per estrenar a Coll Fava. 3 hab., 2 b. comp., saló-menjador, cuina moblada, safareig, terrassa, pi. d'aparcament amb traster, piscina i jardí comunitari Des de 87.000 • Rbla. del Celler. Pis en edifici nova construcdó, 3 hab., 2 banys complets, saló-menjador, cuina moblada i plaça d'aparcament 125.000

1 9 . Valldoreix • Tet.9 3 5 9 00 3 7 9

LOCALS • Av. Francesc Madà (Coll Fava). 55 m2, ideal per a negod.

• Molt cèntric. 32 m2.

PÀRQUINGS • Rbla. del Celler. En venda o lloguer.

VENDES OFICINES • Despatx. A 100 m2 Monestir, 52,25 m2 + 18,07 m2 terrassa 15 M

:É5«s*ai«e «lel Celler. : s / « i : i W 5 8 9 : 4 9 4 4

A

VENDA PISOS • Ref. 176. Z. Torreblanca. 110 m2, 4 hab. (1 suitte, 2 dobles, 1 indiv.), 3 banys, aseo, pàrquing, z. comunitària i pisdna 39 M • Ref. 159. Z. Centre. Àtic dúplex, 1 hab., estudi, bany, terrassa i solàrim 31 M • Ref. 172. Z. Ribatallada. 4 hab. i t banys (m. bon estat), aseo, exterior, pk, traster i terrasa . . .47 M • Ref. 118. 3 hab., 2 banys, saló-menjador, cuina-office, terrasa, pàrquing, jardí com. i pisdna . . .40 M V E N D A CASES I TORRES • Ref. 177. Z. Can Barata. Casa amb parcela 500 m2, 1 hab. amb vestidor, pisdna, jardí, barbacoa, possibilitat o"ampliadó 23,9 M • Ref. 166. Casa adossada 180 m2, 3 hab., 1 suite, 2 banys, 1 aseo i acabats la qualitat 59 M LLOGUERS • Z. Centre. Pis 4 hab., 2 b., menjador, safareig, 2 pk, trsa. 100 m2, z. com. i pisdna 250.000

Dr. Murillo, 6 . S a n t Cuoat * Tel- 9 3 6 7 5 62 7 5

- Empresa germano espahoía de Servicios Inmobitiaríos TENEMOS LA VMENDA A SU MEOIDA jQué hacemos?

(Cómo trabajamos?

• Calidad iOónde operamos?

«Nuestros dientes? tldiomas?

Ofrecemos un Servicio de alquiler y venta de pisos y casas de alto standing.

Nuestra selecdón cuida espedalmente el buen estado de codnas y banos.

Nuestra filosofia de Servicio se basa en cuatro pilares bàsicos: • Rapidez • Eficaria • Trato y seguimiento personaiizado En Barcelona, Pednrtbes, Sarrià, Tres Torres, Eixampte, Ciudad-DiagonaL Sant Gust SANT CUGAT, Castelldefels, Sitges y en el Maresme.

Multinacionales, Entidades finanderas y Consulados.

Alemàn, inglés, francès, holandès, italiano, catalin y castellano.

HEHOS ALOJADO A MAS DE 100 FAMÍUAS EXTKANJÍftAS A SANT CUGAT

B e l t r a n i RÓzpide, 8 . Barcelona • T e l . 9 3 2 0 4 5 5 2 0

Salut

46

ELS'f CANTONS Divendres, 5 de maig del 2000

Medicina i Salut GUIA

MEDICA Geriatria

Centre de Rehabilitació

QERVAL, GERIATRIA DEL VALLÈS SL Atenció a persones grans en el seu domteai. Assessorament a llurs famtEars. Gestió deresidènciesi altres recursos. Infermeria. Formació: C/ Àngel Guimerà, 3.

W 93 «74 06 04

SUSANA NrCOLETTI San» Amoni. 74. » 93 674 74 37

Cirurgia

MGC. Urg, 24 h. domioft. « 9 3 589 3926 « 6 0 9 331080

r>aMONTSERn*rQ«WQA Metge de cap*** VMM adamicS-múlues.

Major. 36, 2n.

« 9 3 67400 25

cipals mútues.

Ooctor Murillo, 21.

« 93 589 5106

Otorinolaringòleg DR. FERRAN FERRAN VLÀ Winterthur - Previasa - Assistència sanitària Madifiac.

Francesc Moragas, 48, ent. 2a. « 9 3 675 4 8 5 3

DR. FERNANDEZ LAYOS Cirurgia general, aparell digestiu. ASC- INPROSS Prevtaaa-SarBta».

Atenció i companyia a persones grans, Av. Torre Bhnea. 2-8.2n, A1.

"CANGURS" avis i nens, control de ma- CLÍNICA DENTAL AUTRAN « 9 3 589 47 00 lalts, ajuda a la Dat; faetoms especials. Sa- Odontologia general, imptantetogia, pròPediatria lut I reserves a dome*. tesis. odontopediatria. ortodòncia, múAv. Torre Banca, 2-8,3r, desp. 11 i 12.

J.M. COROMINAS CASARAMONA tues. Av. Torre Blanca. 2-8,2a, 11.

«935883967 Pediatria, asma infantil.

«936750603 Hores convingudes.

Consult. Centre Mèdic Rbta Ribatailada, 20. ir 3a. « 93 674 72 16 CLÍNICA DENTAL DR. BRANDT TELEASS1S. INPROSS 24 h CENTRE MÈDIC SÀBAT Servei d'ajuda a tes persones grans, Ortodòncia t odontologia generat.

Certificats de conduir i armes. malalts crònics o convalescents, a qual- Santa Maria, 9.1r2a.

Medicina interna, especialitats.

AINA-PILAR CANOSA ÚBEDA sevol hora del dia o la nit. Sistema sen- « 93 589 70 40 Santiago Rusinol, 2. entr. 1a.

Pedjatna - Medicina adolescent. ziB. ràpid, segur i de poc cost « 9 3 67415 26 Av. Torre Blanca. 2-8.3r pis.

Av. Torre Blanca, 2-8. 3r A. « 93 589 35 48 « 9 3 589 3967 CLÍNICA ORTODÒNCIA I DrSFUN- « 6 4 9 9 3 5 9 3 7 CIÓ TEMPORO MANDIBULAR Av. Torre Banca, 2-8,2n A, despatx 6.

TT 589 03 96 DRA. ANNA PUJIBETIALDES Dietètica-Nutrició « 6752212 Pediatria. Vitalicio Salud Mapfre.

Homeopatia ORA. M. DOMINGO GALLART Endavallada, 21.1r.

Medicina general, dietètica. « 93 589 29 95 HOMEOPATIA DE LA INFÀNCLÍNICA DENTAL MAJOR Dilfluns. dimecres i divendres. « 93 674 20 79 CIA I L'ADOLESCÈNCIA PI. Unió, 3, 2n l a . hores convingudes Dra. Margarita Rabasa Hostench.

Cot: 15.097 Rbta. Ribatailada. 20.1r 3a

Plaça Doctor Qaltés. 5. 1r 3a

0 9 3 67463 29 W 93 589 64 83

(LI. Companys/Colom)

« 9 3 674 7240

« 93 674 7216 Clínica dental. Dl a dv 9-13 h i 16-20 h.

Pg. Sant Magí, 22. baixos

Dra. Anna R. Cerdà • Dra. Rosario Sagarna • Dra. Llum Garcia Consultoris Edifici Torreblanca Av. Torre Blanca. 2-8 ?a planta. desp. 8-9.

Laboratoris LABORATORI DR. ECHEVARNE Santiago Rusinol. 17, baixos

•B 93 589 43 57 T* 93 589 43 58

Fisioteràpia

« 93 589 60 55

|

Metge capçalera

SOFIA ROMA FERRÉ

J.R. ESQUIROL CAUSSA

Fisioteràpia. Ass Sanitària. Fiatc, Asisa.

Geriatria. Av. Torre Blanca 2-8 Assistència Sanitària A.y tua, Sànitas, W Fiatc. Prev

C; Villa, 4 9

« 93 674 48 72

Psicologia clínica,' psiquiatria, depressions, alcoholisme, toxicomania, trastorns d'ansietat astres, tabaquisme.

Av. Torre Blanca, 2-8, SrA. desp. 11 i 12

CLÍNICA DENTAL V

A

I

1 S

.

B

Li

I

(I

.

« 9 3 589 3787 M. O. CARRERES BENNASAR Centre Mèdic Sàbat.

Santiago Rusinol, 2. ent. la. « 93 674 15 26 « 93 674 01 47

Major, 2 3 - 2 5 , 1er 3a Tel

93 6 7 5 64 77

Sant Cugat

Tocoginecologia-Obstetrícia OR. JESÚS FERNANDEZ BAIZAN Tocoginecologia. Hores convingudes. Av. Catalunya, 21, 4t 1a. « « 3 989 48 08 « 93 674 74 09 Particular

CENTRE D'ATENCIÓ INTEGR,

Airta

AL Nit. i AOOLESCE

Dra. Pilar Canosa. Col. 7.201

ORA. MILAGROS MARTÍNEZ MEDINA i J.J. GÓMEZ CABEZA Francesc Moragas, 125.1r 2a. « 93 589 13 07

« 9 3 674 23 35

CLÍNICA DENTAL VALLS - BULDÚ

Podologia JOSEP M. FREIXEDES Malalties del peu. ortesis, plantilles ortopèdiques, papílomes. cirurgia del peu. Hores convingudes. « 93 589 63 13 « 629 16 95 36

Maior. 2 3 - 2 5 . 1r3a « 93 675 64 77

^ ^ • • • • ^ P Oftalmologia CENTRE DE SALUT OCULAR O f almologia. Conveni amb les prin-

Psicologia-Psiquiatria CT. PSICOTERÀPIA DEL VALLÈS Psicologia, psiquiatria, logopèdia.

Plaça Or. Galtes, 5, 2n 3a. « 9 3 589 4 0 5 1

el consell de la setmana: Dormir és vital per a la recuperació física i men- i 3 setmanes o crònic si s'allarga més de 3 settal de l'organisme. Actua com a reparador dels manes. processos metabòlics del cos i és durant el son Segons el director de la Unitat d'Alteracions que es renoven els teixits i es produeixen les del Son de l'Institut Dexeus de Barcelona, al nostre país el 30% de la població té problecèl·lules òssies i sanguínies.

L'insomni, però, no es considera una malaltia mes per dormir, ja sigui perquè pateix insomsinó un símptoma i es tracta de determinar-ne ni, perquè dorm massa o perquè agafa el son l'origen per aplicar-hi el tractament més adient. molt ràpidament i es desperta poc després. PasLa llista de causes que poden trobar-se a l'arrel sar una sola nit en vetlla disminueix el nivell d'atenció i fa que e) cervell redueixi la seva acdef insomni i que són les que han de ser tractivitat en un 20%. Per exemple, segons l'estades en realitat, és la següent: pecialista, quan es dorm entre 70 i 90 minuts • Psicològiques (estrès, depressió) menys de l'habitual existeix un 40% més de • Mèdiques (febre, malalties reumàtiques o res- possibilitats de tenir un accident de cotxe o a piratòries) la feina. Això sense comptar que les alteracions • Trastorns horaris (torns laborals rotatius o noc- del son provoquen irritació en la persona durant turns) o de temperatura (la calor de l'estiu i la vigília i que existeix un 30% de possibilitats els mosquits) que l'insomni derivi en problemes psicològics.

• Tòxiques o farmacològiques (excés de cafè, Habitualment els nens dormen un mínim de coca-coles, tabac o alcohol) 14 hores diàries i no arriben a la pauta de l'edat adulta fins als 12 anys; es recomana que els • Hàbits incorrectes al moment de dormir L'insomni es manifesta per quedar-se adormit adults dormin entre 7 i 8 hores, però a la pràcal moment d'arribar al llit, despertar-se al cap tica depèn de cada persona, ja que mentre que de poques hores, i trigar moltes hores a agafar alguns només necessiten 4 hores, altres n'han el son, o passar tota o bona part de la nit dor- de dormir més de 10 Les persones de la tercera edat en tenen prou amb 5 o 6 hores i es conmint i despertant alternament.

El problema es considera transitori si dura menys sidera que fer una migdiada de 30 minuts al dia és beneficiós per a la salut.

de 3 nits, de curt termini si comprèn entre 3 dies

INSTITUT PSICOMÈDIC SANT CUGAT

Hi col·laboren: Dr JESÚS CARNICERj Pediatre, Gastroenteroleg EVA KV de LA PENA: Logopeda infantil SÍLVIA LLUMA: Psicòloga intantojuvenil

DRA M. JAUME SAURA CENTRE D'OBESITAT I MEDICINA ESTÈTICA

DRA. PALERM Psicologia. Ansietat, depressió, dificultats de relació, trastorns a l'adolescència, psicoteràpia. Hores convingudes.

Francesc Moragas, 25-27,2n 1a. « 93 674 36 53 » 93 418 48 48

Av. Torre Blanca, 2-8, 3a planta, despatx 6

Traumatologia JOSEP DOMINGO PECH Traumatologia, ortopèdia. Assistència Sanitària,Previasa, Medytec.

Políclíníc Torreblanca. 2-8, 2a-10. « 93 589 18 88 DR. FERMIN ARAMBURO

Tel. 93 589 35 48 HOMEOPATIA DE LA INFÀNCIA I L'ADOLESCÈNCIA

Dra. Margarita Rabasa

Cirurgia ortopèdica traumatologies.

Hores convingudes.

Girona, 21, 1r 3a.

« 93 674 43 46 « 93 589 05 34

Hostench

Col: 15.097

Rbla. Ribatailada, 20 • 1er 3a Tel. 93 674 7216

L'insomni Com combatre l'insomni Abans de demanar al metge pastilles per dormir, proveu amb algun d'aquests remeis: • Reduïu el consum de te, cafè, alcohol, xocolata i tabac perquè són estimuladors; especialment la tarda anterior • No sopeu massa • Preneu llet calenta o infusions calentes abans d'anar a dormir • Banyeu-vos abans de dormir per la relaxació muscular i vasodHatadora que proporciona • Eviteu els soroll i la llum • Dormiu amb un matalàs còmode • Poseu-vos roba ampla, sense gomes ni fibres • Comproveu que la temperatura de l'habitació sigui de 18/20°.

• La immobilitat afavoreix l'arribada de la son i la posició més indicada és la fetal o de panxa enlaire • Practiqueu exercici durant el dia, però no abans de dormir, especialment si l'activitat bàsica és intel·lectual • No feu migdiada si patiu insomni • No us obsessioneu pel fet de no poder dormir • No dormiu amb plantes • Manteniu horaris regulars en lievar-vos o anar a dormir • No us regireu al llit, escolteu música, llegiu un llibre o feu exercicis de respiració.

Si

vol

ANUNCIAR--SE

en aquesta secció, TRUQÜl'llé al

tel

n

Estètica

ELS f CANTONS Dhmtfres 5 de maig/tel 2000

ToT

Estètica i Bellesa l'article:

Alimentar

la bellesa

Si bé la finalitat bàsica de l'alimentació és la de nodrir, avui tractarem influència que pot tenir en l'aspecte físic de la persona Concretament, es en l'estat de la pell en què potser més es reflecteix una bona nutriaó, de la mateixa manera que acusa l'estrès i el cansament, mostrant-se apagada. Sempre pot ser un bon moment per començar a habituar-vos a una dieta equilibrada, fugint de les modes o de sotmetre l'aSmentació a un ritme de vida trepidant menjant qualsevol cosa, en qualsevol moment.

No obstant, i circumstancialment, quan l'organisme es 6oba mancat d'algun element indispensable per a l'obtenció d'energia, recorre a les reserves situades en el teixit gras que tenim sota la pell o envoltant els òrgans Les substàncies químiques que els aliments contenen, indispensables per a la salut s'anomenen nutrients- hidrats de carboni, greixos, proteïnes, minerals, vitamines i l'aigua.

L'AIGUA ÉS la substància simple més important de tota la matèria viva i del seu entorn. Es recomana beure com a mínim 2 litres d'aigua diaris, ja que es calcula que aquesta és la quantitat que el cos perd diàriament a través de la suor, la respiració i l'orina; quantitat que varia depenent de l'activitat desenvolupada í del clima.

Efe aliments també contenen aigua, com la pastanaga, de la qual està composta en un 9 1 % ; també en sónricsla llet tes verdures i les fruites.

8 seu efecte drenant neteja l'organisme eliminant toxines i evitant la retendó de líquids; també redueix l'apetit pel seu poder sacant.

LA FIBRA ALIMENTÀRIA Afavoreix l'activitat digestiva, especialment prevé l'estrenyiment i afavoreix l'evacuació Són una fracció dels aliments vegetals que sense tenir vator calònc, aporten una sensació de sacietat. La contenen els llegums, ies verdudes, eb cereals, la fruita i la fruita seca ELS HIDRATS DE CARBONI També s'anomenen glúcids i participen en l'obtenció d'energia. Però sovint s'ingereixen i llavors el cos els converteix en greix Els més simples són els sucres i els més saludables, els midons, com els cereals, els llegums, els glans, les castanyes i els tubèrculs.

ELS MINERALS Controlen l'acumulació d'aigua en els teixits i com que són substàncies que l'organisme no pot sintetitzar, s'han d'aportar des de l'exterior.

El calci Contribueix a mantenir les dents sanes, en contenen la llet (sencera o desnatada) i els seus derivats, les verdures verdes, les mongetes, les nous, els cítrics i el peix.

El sodi. És fonamental per a l'equilibri de líquids i es troba en quasi tots els aliments, a la sal de taula, als aliments processats, la carn iel peix curats ofumats, les patates fregides, el pa, eb cereals i el formatge.

B potasi. S'encarrega de controlar l'acumulació d'aigua en els teaits i en contenen el pa de farina integral, les verdures de fulla verda, ets llegums, la carn, la llet i la fruita {sobretot efe plàtans i taronges) S magnesi. Tracta de conservar les dents i d'activar la reacció química que produeix energia a les cel- lules; en contenen tes nous, la soja, la llet el peix,fesverdures verdes, efe cerals integrals, el pa i l'aigua dura.

B fluor. Endureix l'esmalt de les dents per pervenir la caries dental i es troba principalment en el peix, però també en el te, el cafè, la soja í l'aigua potable.

Ei zinc Conserva la pell i els cabeis en bon estat i es troba rjrinàpalment a la carn maga, el peix i el marisc també a tes mongetes, els grans integrals, els ous,tesnous i el pa integral.

B seleni. Conserva l'elasticitat dels teixits i protegeix les

47

CADEII Tot pel teu cabell Tot pel teu cos Tot per maquillatge Tot en perfumeria i q u e r s PERRUQUERIA ESTÈTICA SOLÀRIUM Al servei de Sant Cugat

TOT PERA TU ALS MILLOR PREUS

des de 1955

93 589 60 88 C/ Francesc Moragas, 23 bis l e r 08190 Sant Cugat del Vallès

\l

• Tractaments corporals • Micropigmentació Tatuatges C/ DEL SOL, 22 08190 SANT CUGAT Tfno. 93 590 05 41

Massatge biosmòtic Quiromassatge

cèl·lules contra l'efecte oxidant d'alguns aSments. En contenen la carn, el peix, el marisc, el cerals integrals, eb productes lactis i, segons el terreny on es cultivin,tesverdures.

El coure. Contiola l'activitat enzimàtica que estimula la formació defe teixits conjuntius, així com eb pigments protectors de la pell. En contenen el fetge, e! marisc, eb pèsols, tes mongetes, els bolets, el raïm, el pa i eb cereals integrals.

B wde. Intervé en la formació deteshormones tiroides i en la producció d'energia dintre de les cèl·lules. Se n'obté deb peixos d'aigua salada i el marisc.

LES VITAMINES Són substàncies d'estructura variada que s'assimilen a través de l'altméntació, dels medicaments o per l'efecte del sol (vitamina D). Compleixen moltes més funcions però sols tractarem les relacionades amb l'estètica.

Vitamina A . Manté la pell i el cabells sans i ajuda a la formació detesdents. La seva forma activa, anomenada retinol, es produeix a l'organisme a base del betacarotè obtingut de les verdures de fuBa verda i les fruites, que engrosseixen l'epidermis i restauren les fibres de col·lagen i elastina Aquesta vitamina es troba en la major part dels aliments, entre eb quab els d'origen animal (sobretot el fetge), ei rovell de l'ou, els productes lactis i els olis del fetge de diferents peixos.

Vitamina B1. Manté sans lapeHiete cabelb, es troba en eb aliments d'origen vegetal, animal, el pa i l'arròs integral, la pasta, efe cereals, etc.

Vitamina 82. Conserva la salut de la pell, i la boca i la pell; en contenen molts aliments d'origen anima! i vegetal, els productes lactis, eb ous, el germen de blat etc.

Vrtamirva 83. Bàsicament regula festat de la pell i es pot trobar en el fetge,tescarns magres, el pollaste, el peix, les nous i les mongetes seques.

Vitamina C Aconsegueix augmentar la turgència cutània, combat eb radicafe lliures,tesarrugues i estimula el metaboApfcada tòpicament resulta molt activa, però només és efectiva quan s'ingereix en forma de fruites i vegetab frescos, ja que en contacte amb i'atre perdtespropietats. é i contenen en altíssim grautesfruites cftriques: aranges, llimones, taronges, mandarines i kws; en menor grau les cofe de Brussel·les,tesmaduixes, els pebrot i les cob.

Vitamina E És el més poderós antioxidant que es coneix, controla el nivell del colesterol, afavorint la circulació de la sang i la regulació del sèu en tes pete grasses; també esta vitamina de la fecunditat. Es troba sobretot als l'ofis del germen de blat ais plàtans, la fruita seca,tesllavors de girasol i el pa integral.

Cl Valldoreix, 61 • Tel. 9 3 6 7 5 0 6 0 3 SANT CUGAT DEL VAUÈS

centre

d'estètica

Cl Francesc Moragas, 25 • Tel. 95 675 58 55 08190 Sant Cugat del Vallès

Centre SPA_

Aromateràpia Hidroteràpia Tractament natural pels peus Tractaments facials Tractament anti-estrès

fíj Satut «li 'Haturaí^ IJI amb (es lli mans

Peeling corporal amb productes naturals

Sani Cugat del Vallès

Tractament de fangoteràpia I algoteràpia per ciàtica i lumbàlgía contractures I tendinitis acne psoriasis

artrosis artritis cel·lulítis i aprimament

Cl Les domes, 11 (cant. pi. Pere San) Tet. 656 890 149

òiluet'Uontrol Gimnàs especial per modelar la silueta femenina Estètica hores convingudes

C/ Esperanto, 12 int. D. Tel 93 589 23 43

si vols anunciar-te, truca'ns al telèfon

93 5 8 9 62 8 2 el consell:

Amb efecte desintoxicador

Carabassa i pastanaga. El betacarotè que inclou combat els radicals (kires Cof iomfaarda. Ef seleni que conté afavoreix les funcions depuradores del fetge i evita eis efectes perjudicials dels radicals lliures.

Iogurt. La prostagbdina E natural protegeix les parets de l'estómac contra tes toxines resultants deJ consum del tabac o l'alcohol.

Llenties i bledes. Sónricsen calci, mineral antagonista dels metalls pesants com el plom i el cadmi, per això un consum freqüent impedeix l'acumulació de tòxics.

Remdatxa. Conté substàncies que contraresten l'acumulació de mercuri <freqüent en fes amalgames) o d'alumini (habitual en persones que prenen sovint medicaments antiacids).

Xicoira. Quan passa per l'intestí absorbeix alguns metalls pesants com el plom, el mercuri i el cadmi. Es pot prendre crua en forma d'amanida.

Crema-greixos Són substàncies com la karmtina o garcinia, que disminueixen la formació de greix; n'hi ha en forma de càpsules.

Gastronomia

48

Í L S ,? CANTONS Dwtndns, 5 de maig, del 1000

La cuina de casa

Sant Martí, 10 08190 - Sant Cugat del Vallès Com si fos de tota la vida NUAR FRANCÈS (CARAMBOLA) BILLAR AMERICÀ-POCX 5 1

BAR. REST. ARNAU

EL CASINET

LA JIJONENCA

Passeig Francesc Macià, 71, local 4 93 589 03 76 Cafeteria i restaurant

Cami de Can Ganxet, 47

Major, 29

93 589 50 83

93 675 25 86

Menú diari i entrepans

Gelats artesans i cafeteria

BAR BOKATA

EL JORDI'S

LA JIJONENCA

ROSTIDORA LLENYA

OLIVER PLATS PREPARATS PER ENDUR

Plana Hospital, 35-3 93 58919 72 Cafeteria i entrepans

Sant Jordi, 39 93 674 11 18 Amanides i entrepans

Xerric, 30 93 674 13 48 Gelats artesans

BACCO

EL MESÓN

LA JUONENCA

Manel Farrés, 97 93 674 30 69 Menú diari i pizzes

Plar,a Octavià, 6 93 6741047 Braseria i cuina de mercat

Villa, 1, cant. Murillo, local 4

BAR MELMELADA

EL PEROLET

LA MASIA

Valldoreix, 56 93 589 1185 Cafeteria i menjars casolans

Pg. Francesc Macià, 67 93 675 53 03 Cafè Restaurant

Av. les Corts Catalanes, s/n 93S89 3445 Cuina catalana casolana'

BAR PICCOLO

EL PUNT

LA PASTA BOIXA

Valldoreix, 29 93 5891198 Cafeteria, pizzes i entrepans

Sabadell, 41 670 59 4001 Copes i sopars

Alfons Sala, 24 93 67515 03 Pizzeria, creperia

CABASSA CASTANO

FRANKFURT LA PALTA

MAS ROIG

Puigmal, s/n 93 67402 67 Cuina de mercat

Rambla Can Mora, 24 93 589 50 11 Frankfurts

93 6750086

CAN EDO

GRANJA AUGUSTA

PA I PA

Lleó XIII 93 692 24 24 Carn a la brasa i calçots

Placa Augusta, 4 93 58988 90 Cafeteria

Sant Jordi 93 5894945 Menú diari. Baguets calentes

CAN BARATA

ITALIANS

TORRADA GRILL

Ctra. Rubi a Sabadell, km 15.200 93 697 06 52 Cargol llauna i arròs negre

Sant Bonaventura, 6 93 674 64 33 Menú diari

Plaça Pere San, 6-8 93 589 72 74 Especialitat en brasa

CAN CASOLETA

LA CANTONADA

Sant Bonaventura, 39, baixos 93 675 10 33 Peix i marisc fresc

Plaça Monestir, 1 93 584 23 32 Creps, amanides, menús

CABALLU PETIT

LA GRANJA

Sant Jordi, 33 93 589 14 56 Cerveseria

St Antoni • plaça Barcelona 93 675 52 46 Cuina casolana

l a r e c e p t a d e M. Àngels

la xocolata... f f v f K els entrepans... f f v f f x . el cafè... <ffv#fv les pastes... •ft+sl·h. e l suis... ^ f v f K

ktmtmk Sant Marti,

9 <ws*méritAr,CKEuitoMi

Tet. 93 589 82 75

93 675 3402

Si encara no ens coneixes,

Gelats artesans i cafeteria

La granja mereix una visita

£],&Q

PI. Barcelona 93 675 52 46

Plaça Mas Roig, 4 Xai, entrecot a la brasa

per carn de la bona ••••••••••••••••••••••••••i

CartBrdelaToiTe,^ Tel. 93 674 12 85 #

Mercat Municipal Torreblanca Taula 1.6 Tel. 93 675 30 65 Ronyons al xerès

Quadrus

Tasta la nova carta Sopars d'empresa

#

Mercat Pere San Elaboració:

Ingredients:

Traieu la membrana que cobreix els ronyons i renteu-los bé; la primera vegada amb aigua i vinagre.

Talleu-los a rodanxes, assequeu-los i salteu-ios amb una mica de mantega, després d'espolsar-hí una mica de farina.

A part sofregiu la ceba en una paella amb l'oli, fú afegiu eb ronyons i es deixen coure uns quants ml· nuts. Els ruixeu amb el xerès i cinc minuts després els aparteu del foc.

Al moment de servir-los poseu-hi julivert picat.

- 2 ronyons de vedella - 50 g de mantega

- 2 cull. d'oli d'oliva - 1 cullerada de farina - 1 ceba gran - julivert

Parada 1.04 Tel. 93 589 14 18 Passeig de Rubí, 108 Tel. 93 674 57 47

10 Jteemt Bar Restaurant

Tota u n a t r a d i c i ó Pi. O c t a v i à , 6 Tel. 9 3 6T74 Í O 4 7

CAFETERIA RESTAURANT

-sal Consell:

- 1 copa de xerès sec

Si us agrada, podeu afegir-hi xampinyons frescos tallats a làmines o bé de llauna. És important comprar els ronyons frescos.

C Sant Jordi, 33 - Tel. 93589 14 96

B A « «CSTAURANT I I . I V r e San. (>

t «»,

V,

Plaça Augusta, 4

LA M A S I A

ENTREPAISS

(Mrrcal Vell)

ESPECIALS

I.l. •»» :>HM 72 71

ESPECIALITAT EN BRASA Carn* i vi·i-<lur«'s brasa (!<M|in- xapala

Cargol* a la llauna

i I I I Cuina

( M

catalana

I t i

casolana

Menú diari: 1.100 ptes.

Tel. 93 589 34 45

Granja-Bar

Augusta

PI.ATS COMBINATS PLATS DEL DIA T r l . 'J:l SB'J HB «JO

BAR RESTAURANT CAFÈ

Pruebalc ante* del 15 de mayc 0 te lo perderói.

ARNAU MENÚ DIARI DE DILLUNS A DISSABTE R Francesc Macià, 71 • L4 Tel. 93 589 03 76 Sant Cugat del Vallès

'"''""Wa McCanada

McFroncio

msDOnaxrs

U n t r i ' cniH'ici

McSàhara

EIS I C4INT0i>B

Guia Comercial guia pràctica ADVOCATS TORTOSA PUIG St. Bonaventura, 13 " 93 675 34 54

BAR STOP Rius i Taulet, 56

0 03 569*299 CUE SANT CUGAT Bar Musical Sant Martí, 10

CABALLU PETIT Cerveseria

BELLES ARTS CABANAS Santiago Rusiriol, 54 0 93 674 06 4 9

LI. GRIERA CABELLO Frsc. Moragas, 5, 3r 3a C 93 674 44 94

CUGART Torrent Bomba, 14 P 93 674 43 90

ALUMINIS GARRIGA Orient, 65, baixos

BICICLETES CARDONA Valldoreix, 41 0 93 6 7 4 * 5 09

" 93 67523 02 SUN BIKE Can Matas, 2 " 9 3 589*757

ARQUITECTURA FUSTER I FREIXA, ARQUITECTES, SCP. La Mina, 17, L B

" 93675 1835 JORDI MERCADÉ Creu, 6-8, 2n 3a V 93 589 65 61 » 6 0 8 49 4 S * 9 DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada, 31 B3 4r1a "93675*fl03

CARNISSERIES TUBAU La Torre, 14 Ofl3 674*g«S TUBAU Mercat Torreblanca Parada 1-6 i 1-7

" 9 3 67530 65 TUBAU Mercat Pere San Parada 104

rrsntX9i4i* JORDI CUFÍ BORRELL Av. Vall d'Or, 2 " 9 3 6 7 4 260* JORDI FRONTONS Av. RiusiTaulet, 13 « 8 3 5884147

TUBAU Passeig Rubí, 108 Valldoreix

SAGARRA Endavallada, 22 P 9367401 60

PAPIOL Venda i neteja Cànovas del Castillo, 4 " 9 3 6 7 4 6 5 on

ASSEGURANCES

CLÀSSIC Av. Torre Blanca, 2

EL PUNT Copes i sopars " 670 5940 01

'CENTRE COMERCIAL PRYCA Rubí-St. Cugat, km 4

ARPALI Valldoreix ,45 " 9 3 674 96 02 COPISTERIA THER Sant Antoni, 24 O 93SB9 7 4 4 2 COPY-GRAFIC Can Matas. 8 " 93 675 36 53 OFINOVA Lluis Companys, 18 " 93 675 23 73

ASSESSORIES DIGEST ASSESSORS Manel Farrés, 15 D P 93 674 44 69 BELL & ASSOCIATS Plaça Barcelona, 11 •a 93 674 17R4

AUTOMÒBILS LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/n o na Ü M gntn) T.M.G. TALLERS

Borrell, 6 V i Far 93 674 34 75 T.M.G. Exp. i vendes Av. LI. Companys, 36 P 93 675 5 6 5 3

BALLS DE SALO PEPE ASENSIO Anselm Clavé, 14 P 93 675 49 37

BAR PICCOLO Valldoreix, 29 "93589098

• H E R B O L A R I S DIETÈTIC'

EL PONT Girona, 3 " 9 3 675 01 75

FLORISTERIES FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 " 93 674 13 81 " 9 3 6 7 S 1 8 20 FLORISTERIA L'AMAZÒNIA Dr. Murillo, 8 " 9 3 5 9 0 6 0 71

CENTRES PSÍQUICS

CERÀMIQUES VICAT2 Camí Can Calders, 8 A O 93 675 201» RODÓ Rius i Taulet, 6 " 9 3 6898280 CATALONIA CERÀMIC Sant Cugat- Cerdanyola, km 3 0 9 3 580 «5 nn FOAP RiusiTaulet, 27 " 9 3 674 05 0 3 " 9 3 589 3121

CONSTRUCCIONS BELSCON XXL SA. Ptge. Font de Sant Rafael, 18-20, baixos beésconxxienexaes " f l a m s 38 87

CRISTALLERIES CRISTALLERIA SANT CUGAT Av. Lluís Companys, 29 P 93 6 7 4 * 3 96

MIRA-SOL-MARI FLECA ARTESANA Plaça Joan Borràs, 1 "93674*546

FOTOGRAFIA.VIDEO FOTO VÍDEO F.R. Rbla. del Celler, 93 " 9 3 6 7 4 79 68 ZOOM Centre de la imatge Santa Maria, 14 " 9 3 6 7 5 56 74

ELECTRODOMÈSTICS

us ANFUS JOIERS Santiago Rusinol, 45 " 93 5 8 9 5 0 72

SUPER-NATURAL Anselm Clavé, 1 Obert dissabte tarda " 93 675 59 53

HIDROCULTIUS HIOROFLOR Av. Joan Borràs, 54 Valldoreix " 9 3 6 7 4 7598

ADMINISTRACIÓ NÚM.1 Valldoreix, 67 A " 93589 4 7 4 2

MILAR TOBELLA Santiago Rusinol, 49 P 93 590 69 flO VILAR ELECTROLLAR Santa Maria, 20

PQ3.MOni>7<

ESFERA D'ART Arts Plàstiques i Acadèmia.

Sant Ramon, 21

" 9 3 675 9144 PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22 " 9 3 674 12 39 ESCOLA THAU Vial Interpolar " 9 3 5 8 9 8*08 CARME TALLEDA MÚSICA Martorell, 41 " 9 3 589 a« .33

ENTITATS BANCÀRIES CAIXA DE CATALUNYA Rius i Taulet, 33 " 9 3 6 7 5 * 9 04

FUSTERIA EBENISTERIA " 9 3 6 9 9 6748 " 9 3 6 7 4 7068

ADMINISTRACIÓ NÚM.2 Major, 33

INDUBRUC Av. Ragu», 9-19 " 9 3 589 00 23

MODA CONFECCIÓ

ESPAI LLUÍS RIBAS Plaça Gorina, 13 " 9 3 5 8 9 5 7 76 SALA RUSINOL Santiago Rusinol "93675475* CANALS GALERIA D'ART De la Creu, 16 " 9 3 6754902 POU D'ART Balmes ,35 "935906086 ADOLF Taller d'art Pere Mas, 17. Valldoreix " 9 3 6 7 4 6028

BENETTON Santa Maria, 21 " 9 3 6 7 4 85 0 2

LLARS D'AVIS

TRINITY Rbla. Can Mora, 18 " 9 3 675220*

LES PLANES " 9 3 6755*05

BLUEMOON

Major, 16. " 9 3 6 7 5 0 2 67 Valldoreix, 43 " 9 3 58943 55

LA MODISTA Plana de l'Hospital, 3-5 local 6 " 9 3 5 8 9 86 69

LLIBRERIES PAPERERIES

INSTAL·LACIONS A. ZAMORA, SJMaOnto Verdaguer, 18 "935892638 MANTSERV.SA AV. Catalunya. 18 " 9 3 6 7 4 6 0 58

FORMA'S Elies Rogent, 18 A " 9 3 6 7 5 4 0 06 JUANI Xerric, 28 " 9 3 674 66 99 JEANLOUIS DAVID Plaça Dr. Galtes, 5 " 9 3 675 6* 70 PERRUQUERIA VERDf Castillejos, 11 " 9 3 5 8 9 5 3 54 TOT CABELL Av. Primavera, 7 - ent. 4a Cerdanyola

" 93 692 7904

PESCA SALADA I LLEGUMS SALUMS Sant Antoni, 50 " 9 3 674 5 7 5 2

PEPA MARTIN Talles grans Valldoreix, 28 " 9 3 5 8 9 7232

LLIBRERIA MYTHOS Plaça Barcelona, 9 " 9 3 58986*7

PISCINES TOT PUNT Sant Antoni, 19 " 9 3 674 0 0 9 7

MARMOLES SANT CUGAT Can FaÇó dels Aurons Campoarnor,12 - Nau 3 " 9 3 675 5 * 0 8

VORAVIU Sant Antoni, 25-27 " 9 3 589 88 55

PROGRAM ACCÉS Rbla Can Mora, 18 "93675*556 VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 " 9 3 5908060

ESTILISTA P.RAMÍREZ Del Carme, 38 " 9 3 6 7 4 8 5 63

CAMPMANY Valldoreix, 16 " 9 3 6 7 4 * 4 82

Vegeu pàgines 44-45

APPLE CENTER Raça Unió, 3 " 9 3 5908060

DISON ESTILISTES Martorell. 12 "935895657

LUDOTEOUES

LA FLORESTA Pearson, 36 " 9 3 5 8 9 7800

INFORMÀTICA GALERIES D'ART

PERRUQUERIES CARNÉIBOSCH Francesc Moragas, 29 " 9 3 5 8 9 60 88

MOBLES JARDÍ

P 93 674 01 74

SPRINT IDIOMES Francesc Moragas, 8 "935892264

IMMOBILIÀRIES

LA LIONESA Valdoreix, 79 " 93 674 07 71

MAJIK Sant Jordi, 29 " 9 3 5 8 9 02 66

MIRA-SOL Victòria, 48 " 9 3 58920*8

WALL STREET INST. Av. Uuís Companys, 15 " 9 3 589 60 72

MOBLES DECORACIÓ

EGA MOBLES Cànovas del CasrJb, 2 P 9 3 589 0 0 * 4

SCOOTY LÚDIC Xerric, 8

HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12 "93674**40

SÀBAT Santiago Rusríoi, 46 " 9 3 6 7 5 * 2 99

CASAJUANA Galeries Sant Jordi Santiago Rusinol, 37 Major, 6 " 9 3 5 6 9 22 32

SANBER-5 Anselm Clavé, 20 " 9 3 674 45 7*

PASTISSERIES

MRW Ildefons Cerdà, 4 "935902680

CARRÉ MOBLES Frsc. Moragas, 33 « 9 3 6 7 4 09 95 " 93 674 15 50

GERD DIETÈTICA Plaça Pere San, 9 " 93 674 00 60

FUSTERIES

MUSICAL ST.CUGAT Rosseió,13 " 9 3 675 4 7 5 7

ATEUERBLAU Av. Torreblanca, 2 " 93 5 8 9 * 9 3 * MES MARCS Enric Granados, 15 " 9 3 589*429

BOHEMACRYSTALL Valldoreix, 49 "935897202

Major, 29 " 9 3 6752586

GIMNASOS ESPORTS CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Camí Crist Treballador, s/n " 9 3 6 7 4 * 4 53

CAIXA DE SABADELL Plaça Barcelona, 8 " 9 3 589 7 5 * 2

CLUB MUNTANYENC Plaça Barcelona, 5 " 9 3 674 53 96

CAIXA DE TERRASSA Valldoreix, 32 » 93 675 31 00

GIMNÀS ST. CUGAT Anselm Clavé, 20 " 9 3 5 9 0 8 2 79

CLUB NATACIÓ DE SANT CUGAT Camí Crist Treballador, s/n " 9 3 674 14 53

CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS Rbla. Ribatallada, 20 "935893852

SANT CUGAT ESPORTS S.L. PI. Quatre Cantons "93674308*

INSTITUTS BELLESA ESTÈTICA P. RAMÍREZ Del Carme, 38 " 9 3 6748563 KAILA CENTER Del Sol, 22 " 9 3 590054* SUUET CONTROL Esperanto, 12, interior baixos "935892343

JARDINERIES GARDEN ROCAMORA Llaceres, 12 " 9 3 6743694

sa JOGUWESMARGA Santa Maria, 44 "93674*532

MAT, CONSTRUCCIÓ

WOTW—W

FOAP Rius i Taulet, 27 " 9 3 674 0 5 0 3

CONSTRUALPA Santa Maria, 9,1r 1a "935890*6*

SUMINISTROS VALLDOREIX Mn.C. Verdaguer, 107 " 9 3 6 7 4 * 4 90

MENJARS PREPARATS ROSTIDORALA LLENYA OLIVER Sant Martí, 9 " 93 589 82 75

MERCERIES LA PERLA Major, 3

" 9 3 6740*38

SantJorrJ,30 " 9 3 589 4 4 9 5

•

PARAMENT DE LA LLAR GENEMEVELETHU

V*à,6 "9367403*6

TALLERS MECÀNICS I COMPONENTS LEONELLL S A COMPONENTS ELECTRÒNICS PER A MOTOCICLETES

Av. Graells, 35 " 9 3 59066 66 TALLER ELECTROSOL Sol, 19 " 93 674 36 88 TALLER MECÀNIC C P. CANALS Sant Uorenç, 27 " 9 3 6 7 4 63 62 TALLERS TORNER Plana de l'Hospital, 35 " 9 3 6 7 4 6950 TALLERESMENA Pg.TorreBlanca,13 " 9 3 6 7 4 530*

TELEFONIA A R TELECOM Telefona i comunicacions Ctra. de Cerdanyola 49 "935898702

TINTORERIES TMTORERIA ST.CUGAT SantAntoni,1 "93674**82 TMTORERIA ST. CUGAT Santiago Rusinol, 35 "93674**83

TRANSPORTS POLLERIES POLLERIA SANT CUGAT Mc.Torreblanca.Pda. 1 -5 "93675*38

MAIUNG VALLÈS, SJ_ Mercè Rodoreda, 8 " 9 3 5 8 9 2 3 7*

RESIDÈNCIES

ASS. RÀDIO TAXI 93 589 4 4 2 2 "936755*5*

VETERINARIS DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS, S.L Urgències 24 h Sabadell, 23 Obert nit i festius " 9 3 6 7 4 6945 Tel. urgències "908898*36 " 9 3 6 7 4 6945 VETERINOS Rius i Taulet, 31 ""935897140

RESIDÈNCIA 3a EDAT SANT SALVADOR Sant Salvador, 47 " 9 3 6 7 4 4223

ROBA INFANTIL CUCARRÓ Santiago Rusiriol, 30 " 9 3 674 5 5 8 0

ÒPTIQUES TEIXIDÓ ÒPTICA

SEGURETAT AUX-VYD Av. Uuís Companys, 50 "93589*799

TMTORERIA ST.CUGAT Av. Uuis Companys, 2 " 9 3 6744*67

STANZA VaJdoreix.10 " 9 3 6 7 4 6598 PROMUSA Av. Torre Blanca, 2-8 "93589*732

TATER'S Sant Antoni, 62 " 9 3 6 7 5 5 5 06

PISCINES SANT CUGAT Enric Granados, 10 " 9 3 589 2 5 2 9

REPARTIDORS

SALUT NATURAL AMB LES MANS (SPA) Les Domes, 11 " 6 5 6 890*49

Francesc Moragas, 6 " 9 3 675 32 74

TMTORERIA ST. CUGAT Rbla. Ribatallada, 34 "936752228

VALLÈS NET Sant Ramon, 4 "93674 89*8

MASSATGESESTET

SABATERIES REPARACIÓ DEL CALÇAT SABATA

FERRON Rius i Taulet, 20 " 9 3 674 6 8 4 7

GELATS ARTESANS LA JIJONENCA

GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11 " 9 3 6 7 4 6 * 72

CLUBS DE MUNTANYA I ESPORT

MISSATGERS

MIREIA'S Valldoreix, 33 " 9 3 6 7 4 9940 MC DONALD'S C Comercial St. Cugat " 93 674 46 54

CAL CRISPIN Santiago Rusinol, 23 " 9 3 6 7 4 0308

JOGUINES NINS Villa, 9 "93674*396

" 9 3 5906*89

ENSENYAMENT TALLER JERONI MORAGAS Av. Viladelprat, 79 O 9 3 674.'i0 4fl

UESC Cànovas del Castillo. 9 "936752390

HAMBURGUESERIES

FERRETERIES COPISTERIES

" 9 3 5654900 AGENÇAT Sant Antoni, 18 0 93 675 0 0 * 7

M.TERESA GREGORY PLANDOLIT Tota classe de llibres, tesis, fascicles, etc. " 9 3 6 7 4 2 6 24 " 934170739

SOUASHSANT CUGAT Sant Jordi, 33-35 " 9 3 6 7 4 98 62

Si

PASQUAL GARCIA GUILLEN Valldoreix, 44-46 P 93 674 7f 64

" 33 5883065

J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9 B P :

ENQUADERNACIONS

» 83 6745747

MARTI FINET MIRA De la Creu, 25,1r

M. MAR EJARQUE Santa Maria, 38, 3r 2a t f 93«89.30 fifi

L'ILLA CONGELATS M. Pere San. Pda. 125 O 9 3 589 38 06

O 03 674 19 tO

EULÀLIA PINYOL Manel Farrés, 15 A - loc. D P 93 6 7 4 4 4 69

ALUMINIS

•

P 93SB9 4 7 9 0

P 93 589*4 56 GARCIA JULIÀ Av. Catalunya, 22, 1 r 2a " 33 674 41 64

CONGELATS

ROBA PER ALA LLAR

AIRTOUR Viatges per Catalunya amb avioneta Ptge. St Salvador, 3.

La Floresta

"666428*42 BERPLAN VIATGES

VaMoreix,59 " 9 3 5 6 9 * 6 78 USSIATOURS Plana Hospital. 10 " 9 3 5 8 9 6*50

FALGUERA Vüà.1 " 9 3 6 7 5 2 4 0*

'XARCUTERIES SÚPER HOQAR Plaça Octavià, s/n "935898999

CANSALADERIA JULIANA Francesc Moragas, 26 " 9 3 674 0 8 » »

Cultura

50

ELS -/CANTONS Divendres, 5 de IIHIIÍI del 2000

°.T-

De dilluns a divendres • I)c 7.00 h ;< .S.00 h /'.'/despertador. amb Salva Yallvé • De 8.00 h a 10.00 h Primmt Plana, amb C icni 1 ,ozano • IX- 10.00 h a 13.00h (lamb/rota, cl ma^a/ín, a m b ( ,'lara Borrell • l ) c 13.00 a 13.30 h

Sant Ciiiu/t. li'///': íi/iformafi/i, amb Josep M. Mim • De 1.V30 h a 13.50 h /,'/'/////£ VA/(repetició), amb Geni I .o/aiui • IX 13.50 h a 14.00 h Amb molt de gust, l'.espai t/c gastronomia. amb l'ep Manes • De 14.00 h a 17.00 h Vol de tarda. amb Esteve L l o p

• I X 17.00 h a 10.00 h l'andana, cl magazin amb Iolanda Casas • I X 19.00 h a 20.00 h Al llum, el musical, amb Salva Yallvé • I X 20.00 h a 20.35 h /.'esportiu, amb (iemma Montero • I X 20.35 h a 21.00 h /•./ millor c/cl magazin • I X 21.00 h a 22.00 h Sona clàssica (dilluns), Rock World (dimarts), I)aueellenci'(dimecres), Cliil/Out (dijous), Jerzz Cerca (divendres).

• I X 22.00 h a 24.00 h El que queda del dia, amb Joan Yallvé • A partir de les 24 h Mfísica al feu costat •IX7a24h,

(ïada hora informació local als Rulletins Informatius.

Dissabte • I X 8.00 h a 10.00 h Es cap de setmana, amb Joan Yallvé • I X 10.00 h a 13.00 h

Poc fet. FI magazin d'humor. Amb Jesús Ibrné i Xavi Rodríguez • I X 13.00 h a 14.00 b Avant-matx. l'in formatiu d'espo/ts • I X 14.00 h a 15.00 h Ceisfing (repetició) • I X I 5.00 h a 17.00h Àlbum, amb David Villena • D e 17.00 h a 18.30 h l'.estrena. El'programa de cinema. Amb Xavi Torras. Jordi na Reinon i Toni Garcia • I X 18.30 h a 19.00 h Ràdio Plax. amb Sònia Carmona • I X 10.00 h a 21.00 h Puc d'assaig. amb Carles Roca • IX 21.0()'ha 22.00 h Eiitre bambolines. Programa de teatre • A partir de les 11 h Música al teu costat

Diumenge • I X 8.00 h a 9.00 h J.a missa del monestir • De 9.00 h a 9.30 h . Mites i llegendes de Sant Cugat • I X 9.30 h a 10.00 h Esport en marxa ta edició • D e 10.00 h a 13.30 h Nostra dansat l.a sarsuela/ Roda d'amics amb J. Fàbregas i P. Pahissa • I X 13.30 h a 14.00 h Esport ert marxa Ja edició • De 14.00 h a 16.00 h Tal corn érem, amb J. M. Alvira • D e 16.00 h a 19.00 h Pon rotllo, presentat per Raquel Iniesta • I X 19.00 h a 21.00 h Bucd'assaig, amb ( iarles Roca • I X 21.00 h a 22.00 h Espoit en marxa Ja edició • A partir de les 11 h Música al teu costat

Divendres 5

Beringues

Av. Lluís Companys, 46

93 674 04 83

Dissabte 6

Mora!

Santa Teresa, 40

93 675 33 44

Diumenge 7

Fornós

M. Farrés,95 (Parc Central)

93 675 05 12

Dilluns 8

Serret

Pg. Baixador, 78. Mira-sol

93 674 23 72

Dimarts 9

Isern

Pg la Floresta, 9. La Floresta

93 67418 63

Dimecres 10

Domènech Pg Sant Magí, 50

93 674 33 53

DIJOUS 11

Llorens

93 674 15 31

Santa Maria, 27

El Sant Cugat medieval

reviu de la mà del Cau

L'Agrupament Escolta Berenguer el Gran ha organitzat per aquest dissabte el segon Mercat Medieval als jardins del Monestir. Des de les cinc de la tarda, un bon grapat de vilatans poblaran el recinte, amb les parades dels diferents gremis medievals (des de traginers fins a candelers), rondalles per a totes les edats, sopar de carn a la brasa a l'aire lliure, espectacle de foc i malabars i un ball amb danses tradicionals per fer baixar el menjar i acabar la nit de la millor manera possible. Per aconseguir més diversió s'ha proposat que la gent que ho vulgui es disfressi per crear un ambient més festiu. Es preveu que el Sant Cugat medieval duri fins ben entrada la matinada...

Dissabte 6 ______ Sts Joan apòstol i evang.; tvodi, bisbe, mr; Sta. Beneta, vg. i Judit, mr.

Diumenge 7 St Quadrat, Sixte ifcovald(Hou), mrs. i beata üisela. mr.

Dilluns 8 MU dels Desemparats, ML) de Pompeia, St. hladi, bisbe i Bonifaci IV, papa Dimarts 9 Sts (Jeronci. bisbe, mr.; Hermas, cont.; Nicolau Albergati, cartoixà, bis. i card Dimecres 10 . . . . . _ _ Sts Joan d'Àvila, prev. Job, profeta; Antoni, bisbe i Sta. Beatriu, vg.

Dijous 11 ,_^_^_^_^_______ ___„ Sts Anastasi, mr. patró de Lleida; Honç, bisbe, mr. ifcudald,mr.

Divendres 12 j , Sts Pancranç mr, Nereu i Aquileu, mrs. i Domènec de la Calçada

SALKS MUNICIPALS (Casa de Cultura) • Minisaló de l'Ensenyament. Fins al 5 de maig.

• Graffiti... grafits. 6.000 anys de //enguatge marginal. Fins al 7 de maig.

• 10a PRIMAVERA FOTOGRÀFICA 2000: Pep Pujol: Identitats i Kim Manresa: L'orde de la mare Teresa de Calcuta. Fins al 7 de maig.

A la Casa de Cultura i al claustre del Monestir, respectivament. s • Us dones del36. Fins al 12 de maig.

•El cultiu mortal, reportatge sobre els treballs de desminatge a Bòsnia i Hercegovina. Fins al 22 de maig.

• Els sense terra, fotografies de Salgado. Fins al 31 de maig a la Bi$ blioteca del Centre Cultural.

• XII Biennal Mostra d'Art Con^ temporani Català. Fins al 13 de I juny al claustre del Monestir.

^ I i < * * '' | 1

SALES PRIVADES | | „ ;• V , "

• Casaus: Pasqua 2000. Fins al 9 de maig. A la Sala Rusinol.

• 5 Anys de Maulets i la lluita eontinua. Fins al 12 de maig. A l'Ateneu.

• Joan Tortosa, pintura. Fins al 28 de maig. A L'APW. • Seqüènies fotogràfiques i fotopintures d'Adolf. Fins al 30 de maig. Al Centre d'Art Enfoc.

• Col·lectiva de primavera, pintura. Fins al 31 de maig. A l'Espai Lluís Ribas.

• Ferran Martí. Fins al 30 de juny.

A l'Estudi Ferran Martí

TEATRE CRIM P E R F E C T E De Frederick Knott. Teatre del Neguit Direcció: Carles Canut.

5 de mai<r, a les 11 h.

Cultura

ELS -/CANTONS Divendres. 5 de maig del 2000

51

••%

EMD Valldoreix

AJUNTAMENT Sant Cugat Casa de Cultura EMD Valldoreix OMIC PROMUSA

93 589 22 B8 "93589T382 " 93674 2719 93 5893188 93 58917 32

ASSISTÈNCIA SANITÀRU CAP CAP - Urgències Centre Soc. San. LF Ctre.AtzhetmefSt. C.

935891122 93 589 44 55 93 589 78 00 93674 2383

Creu Roja Sant Cugat 9367412 34 Creu Roja VaSdoreix 93674 24 59 Dispensari la Floreka 93674 7615 General de Catalunya 935891212 Va» d'Hebron

934272000

Sant Joan de Déu 9320340 00 Telèfon de l'Esperança 93414 48 48 ASSOCIACIONS AAPPW Can Majo Vall 93674 5049 AAPP i W Valldoreix

93 674 21 97

AAPP Montserrat Vall

936742105

AA Prop i V i a Floresta 93674 2089 AAWAiguaSongaFlOT

AAPP i W Mira-sol 93 674 2018 AAW V. Carme Mira-sol 93 67410 03 AAVV St Joan Mira-soi 93 674.71 03 9326845 67 Consumidors

93674 5129

mnm

~

-

Llar d'Avis Parròquia

085 93699 80 80

Piscina valdoreix

93675 4055

—

936753503 9358916 74 CPA C.Càstefeno-Manchagc 93589 7605 93589 5798 Germanor Cavis Grup Sup. Immigrants 93 674 93 14 Sant Cugat Comerç 93674 03 22

MITJANS COMUNlCACtC 93 5896282

Qs 4 Santons '' RàótoSamCtigat

936755959

Casal Cultural Mira-sol 93589 2018 Casat d'Avis SC 935891838 Casal Valldoreix 936744599 Ctre. Cívic la Floresta 93 589 08 47

SERVEIS Aigües la Floresta Catalana de Gas

WmWW

Correus ENHER Ruüi FECSA (atenció client) FECSA (avaries)

93674 70 96 936991692 9007373 73 90074 74 74 9358955 52 93674 15 80 935890021

SOREA

ORGA«SMES OFICIALS "

936746696

93204 7503 936741163 '93874 0569

Les Planes St. Pere Octava Valldoreix POLICIA CiierpÓNàcforï

~ 936747858

Mtiniapal ipVotecciéCM

>

092

TRANSPORTS Aeroport Carreteres FGC Grua RENFE Port Ràdio Taxi Taxis (parada) Valldoreix (parada)

ErinBrockovich Sant Cugat 2

15.50-18.05-20.20-22.35

Sant Cugat 3 17.00-19.35-22.05

Sant Cugat 4

Yelmo 4

16.15-18.20-20.25-22.30

18.30-20.00-22.45 17.15-20.00-22.40

Yelmo 6 17.15-19.45-22.40

Yelmo 7 16.00-18.15-20.30-22.50

YELMO SANT CUGAT

Yelmo 8

Yelmo 1

Historia de lo nuestro

El gigoló

YelnTO9

16.15-18.30-20.40-22.50

Pokémon - Héroesfuerade...

Yelmo 2

IES) SANT CUGAT

16.00-18.30-20.40-22.50

16.00 -18.15 / 20.30 - 22.45

• PATCHWORK Dimarts de 10.30 a 12 h

•

•

•

ESTAMPACIÓ s/roba-batik i seda Dimecres de 10.15 a 11.45 h

IOGA Dimecres de 20.30 a 22 h

VITRALLS DECORATIUS Dimecres de 12 a 13.30 h

DIBUIX I PINTURA Dilluns de 1 9 a 2 1 h

•

• •

GYM-AERÒBIC Dimarts i dijous de 9 30 a 10.30 h

Diumenge 7 de maig TEATRE: El fantasma de Cantervif/e, d'Oscar Wilde.

Joan Barbé del Grup Castellbell i Vilar.

A les 19 h al Casal de C u l tura de Valldoreix.

Org. Grup de Teatre Espiral. Col. l'EMD de Valldoreix.

ORFEBRERIA Nivell 1. Dj.de 18 a 20 h Nivell 2. Dm.de 18 a 20 h

convent de Missioneres dels Sagrats Cors de Jesús i Maria.

Dijous 11 de maig CONCERT DE CORDA A les 18 h al Casal d'Avis de V a l l d o r e i x . C o l . E M D Valldoreix. Org. Casal d'Avis de Valldoreix.

Dl. 8 i d m . 10 d e m a i g II CURS D ' H I S T Ò R I A DE CATALUNYA. Inici Dilluns: Escultura romana, a càrrec de Mireia Navarra.

A les 19.30 al convent de Missioneres dels Sagrats Cors de Jesús i Maria.

Dimecres: Presència islàmica a Catalunya a lEdat Mitjana, a càrrec d'Angel Guillem.

Int.: 93 674 41 42. Preu: 2.000 i 1.500 ptes. (socis).

Org. Valldaurex (Centre d'Estudis de Valldoreix). Col. EMD de Valldoreix, Arxiu Gavín.

Inst. d'Estudis Medievals i el

Diumenge 14 de maig ESPECTACLE INFANTIL amb els pallassos A-2 de la Companyia ínfima la Puça.

A les 12 h al Casal de Cultura de Valldoreix.

Org. EMD de Valldoreix.

POETES A ESCENA amb la Companyia Pentagrama.

Cançó d'amor i mort del corneta C i s t ò f o l Rilke de Rainer Maria Rilke.

A les 19 h al Casal de Cultura de Valldoreix. Org. Associació Cultural Pentagrama. Col. EMD de Valldoreix.

El cinema de casa teva 2a SETMANA

ESTRENA

ESTRENA

•

Ye|mo5

Las normas defaCasa de ta Sidra

Elgigotó

JAZZ infantil (de 5 - 7 « n y s )

93 6741111

17.15-19.45-22-40

ErinBrockovich

El hotel del mfflón de dóJares

TAI-TXI Divendres de 9.30 a 10.30 h P U N T Taller de plàstica Dimarts de 17.30 a 18.45 h

•

934785000 93204 2247 932051515 93 67433 71 93 490 02 02 9331887 50 "135894422 l»674099r

16.00-18.15-20.30-22.45

Al M e

£1 informador

JOIERIA a la c e r a perduda Dimecres de 16 a 18 h

'¥' "" ^* * - ^<-

Entre el amor y ei juego

Plaça del Casal, s/n.

Tel. i fax 93 589 82 69

93 7252944

Yelmo 3 16.15-19.00-21.50

Informació i Inscripcions De dimarts a divendres De9a 11.30 i de 16.30 a 19 h

Dimecres de 17.30 a 18 45 h

r~$y.i

Pitet» Black

Sant Cugat 1

ni, CASAL DE m CULTURA DE íllï VALLDOREIX

"935891155

~"™j5jï "

.- •

CINESA SANT CUGAT

091

Repsol-Butà ""ÏSènda" ""

908795125 93674 7612 935893080

Urgències

Funerària

Tot Sant Cugat

PARRÒQUIA 93 674 25 70 935890712 93 589 77 88

Municipal (Valldoreix) Comissaria St. Cugat DNI (Cita prèvia)

938741006

93692 80 80

ASDI

LLEURE ArxíuGavin " Arxaj Municipal Arxiu Nac Catalunya

93 674 5396

Club Muntanyenc Coral de la Unió Esbart Sant Cugat

936752652 9358905 98

BOMBERS Bell aterra GeneraBtat Rubí- Sant Cugat

Ctre. CÍVIC les Planes 936755105 Cines Cinesa (reserves) 93 589 09 41 Cines Yelmo (reserves) 902*12 4134

5§ SETMANA

Erin Brockovich

SALA 2: 15.50 -18.05 - 20.20 - 22.35 GOLFA: 00.50 PDT.CALIF.

SALA 4 16.15 -18.20 - 20.25 - 22.30 GOLFA: 00.30 18 ANYS

CINESR £/Wwrw//UNiVEKSÀL

Parkiíiç 2 -i graíis

I

CarrürttfMfcdnn:

SALA 3 17.00-19.35-22.05 GOLFA: 00.35 18 ANYS

i

Carnet més

S

Accessos

§

v arnat

SALA1: 16.15-19.00-21.50 GOLFA: 00.30 APTA

S

Vetitfa amk.tp»da

Sestonas

EL34CALVIONS

Divendres, 5 de m/ii» del AW

S e t m a n a r i de SANT CUGAT DEL VALLÉS

Pep Pujol. Fotògraf

Joan 1- Berta 0

"Sento que sóc un comunicador de bellesa" Al.KX LOI'KZ - Sant Cugat -

Kl fotògraf santcugatenc Pep Pujol finalitza diumenge la seva exposició Identitats-2 a la Casa de Cultura, on des del 6 d'abril Sant Cugat ha pogut gaudir de les seves creacions dins la Primavera Fotogràfica. Kn cl que ha estat la seva cinquena exposició a la nostra ciutat. Pujol està convençut que ha sabut comunicar.

- Parli*ns de Pexposició q u e està fent ara mateix a la Casa de Cultura.

- Es un passeig simpàtic per Sant ( aigat a través de la mirada.

- l'exposició fotogràfica va iniciar-se el 6 d'abril. Quin és el balanç que en fa?

- Sento que ha comunicat amb el públic. I això per mi és el més important: que ha comunicat.

- ldcnlitats-2 és una exposició de fotografies en blanc i negre.

P e r q u è lia triat aquest concepte?

- Kn aquest cas, el treball era únicament en blanc i negre. Per mi el blanc i negre és com llegir un llibre i el colores com veure una pel·lícula. I\n aquest cas. volia fer als santeugatencs un recull de poemes.

- Q u e hi p o d e m t r o b a r e n aquesta exposició?

- l ' n guió intern, símbols, arquetips, una visió d'allò més pròxim, i a la vegada dins d'allò més pròxim, una recerca d'allò universal.

- ( tilitza el retrat a l'exposició...

- Sí. perquè el protagonista de l'exposició és el retrat. Són els santeugatencs vistos per mi, alguns en les seves ocupacions i espais habituals. El que més bé conec, és el que més bé retrato, i també el que més bé conec és el que més aprecio.

- Ha pensat a editar un llibre ami» les seves fotografies?

- I tant que ho he fet. En realitat. cada exposició és un llibre en si: ha estat pensada i projectada

grafia no només és la camera sinó que ho és tot. És estat atent a la llum, a la vida, és estar despert, a punt de caçar la fotografia. És una actitud, traient partit a les situacions. Un dia de pluja, per exemple, és un dia perfecte per fer fotogtafies.

- Q u è és el millor q u e li pot o c ó r r e r a u n fotògraf?

- Que trobi ün patrocinador. Estem parlant d'una fotografia que seria convenient que s'ajudés a ptomocionar-la. Aquests últims dies he analitzat molt aquest fenomen i he dit que l'art és un ens en el si d'una cosa de la terra i l'home l'exerceix. La filosofia del meu treball és captar coses que després els altres veuran. No és un plantejament comercial ni una fotografia de negoci, és alguna cosa més subtil encara i més profunda. La fotografia em fascina perquè fa un dibuix exacte de la realitat. A més a més, té el poder de captar la instantània, de parar el temps i això és extraordinari.

- P e r q u è el retrat?

Pep Pujoliiitthti tiituiH'ii·if la srca expositiu ldentileits-2 FOTO: X.I..

- Hi ha dos grans temes que m'ablanc i negre és una abstracció com un llibre, el que passa que passionen: el retrat i la naturalede la realitat. primer de tot agafa la forma de sa. El retrat em permet treballar - Què intenta plasmar en una l'exposició. Però és ben cert que la disciplina del blanc i negre i la fotografia? tinc un munt de llibres d'imatnaturalesa, el color. Per mi, la perges que esperen un dia ser pu- Comunicar bellesa. Jo sento sona humana és molt agraïda. Puc blicats. Llibres que són col·lecque sóc un comunicador de beretratar una mirada, un gest, un cions en si mateixos, temàtiques llesa. La fotografia és exquisida moment únic gràcies a la instanmolt diverses en blanc i negre i perquè està activament relaciotaneïtat. en color. n a d a a m b la - Q u è li h a proporcionat la fo"La fotografia llum. La meva tografia?

— Està d ' a c o r d missió és mostrar - Neguits, inquietuds, reflexions, en el fet q u e el la bellesa quotiescrits, treballs, investigació. La blanc i negre i el diana, de vegapossibilitat de plasmar tot això c o l o r són d u e s des amagada, en que bullia a dins. La gratitud de tècniques que es què m ' h e plantrobar resultats i aconseguir-ho, poden concebre tejat trobar l'enetc. juntes? cant darrere d e - Parli'ns d e Sant Cugat...

- Sí, sí. Són dos cada personatge - Sant Cugat és una ciutat romàllenguatges que quotidià. I això, nica i mediterrània. T é la mesues c o m p l e m e n p e r mi, és e x ra humana en el nucli de la ciuten. El banc i nepressar-ho, viure-ho i transmetat, t é les a n t i g u e s p e d r e s gre és més científic i el color és tre-ho. romanes, té els vells carrerons del més poètic. I això no vol dir que — Com es definiria c o m a fotò- barri antic i com a teló de fons té no hi hagi poesia en blanc i negre la Serra de Collserola. T é un gregraf? i que el color no pugui ser ciensol d'artistes. Sant Cugat m'instífic. No podem parar a discutir - Com un estudiant que cada dia pira amor. El que més m'agrada quins dels dos és més vàlid perestic aprenent alguna cosa, algude Sant Cugat són les persones, què no es pot comparar. El color na cosa q u e sento q u e és imel romànic i les festes. és una còpia de la realitat i el mensa. Immens perquè la foto-

no només és la camera: és estar atent a la llum i a la vida "

:\ M í LEGAL! Z A C T ü \

ATI€ Rambla

ÜORISVO

MW tit-S

•;<•<• 8 7

- OS 3 9 0

Sant

Cni

.'AT<

ÍORDI CASAS

D'antuvi accepto el caràcter surrealista, si més no estrany, d'aquest títol. Ben segur que haurà encuriosit a la majoria de lectors i bona part d'aquests s'hauran preguntat qui són aquests dos personatges (encara que de la segona a hores d'ara ja comencen a tenir-ne força informació) i de quin tipus de confrontació es tracta. La cosa va de casaments. Habitualment és el jutge de pau qui té el plaer/obligació d'oficiar i oficialitzarel compromís (i mai més ben dit) conjugal, però aquesta possibilitat també resta oberta als membres del consistori. S'ha donat la coincidència que en cosa de quatre dies dos regidors del nostre consistori han fet de casadors. Però segons m'han explicat, i si no és cert entono el mea culpa i dono per anul·lat el títol de la columna, la primera tinent d'alcalde no va tenir sort el proppassat divendres perquè els nuvis no s'hi van presentar. Més sort va tenir un regidor de l'oposició de la meva corda (i de la dels que es casaven), ja que el nuvis van complir amb la seva obligació i li van petmetre colar un gol matrimonial, que no pas polític, a l'equip de govern. D'aquí ve el títol reiteradament esmentat. Però repeteixo, si la primera part resulta falsa, no tinc cap inconvenient a deixar el resultat en un empat a 1.

En tot cas, la possibilitat d'assistir a un casament en ple Primer de Maig i, a més, oficiat per un regidor que, com ell mateix va dir. probablement estava efectuant Tacte més important del seu mandat institucional, bé mereix una columna. Perquè, siguem clars, quanta gent ha assistit a un casament en un dia com aquest i a més, ha tingut l'oportunitat de fer dues manifestacions en un mateix dia, la primera entre pancartes, banderes i enganxines i la segona, forçosament més curta però no gaire menys nombrosa, entre petons celebracionals i visques al nuvis. Per no citar, i aquí sí que sóc rabiosament partidista, el fet de substituir les marxes de Wagner i Mendelssohn per la Internacional. Em vaig entendrir, francament, Fins i tot vaig arribar a pensar que això de casar-se potser no és tan dolent Llàstima de l'article 68 del Codi Civil!!