Diari de Sant Cugat 324

Divendres 1H de febrer liel 2000

OS 4 CANTONS El "diari" de Sant Cugat

Sumari La Biblioteca del Mil·lenari del Centre Cultural posa en marxa una 'Bebeteca'

Núm. 324 Any VII

225 ptes.

Sant Cugat, la setena ciutat més rica de PEstat

Pàgina .? a 6

Acord polític per distribuir els espais de la ciutat on ubicar-hi propaganda electoral Pàgina 9

L'Ajuntament iniciarà a l'abril les obres de remodelació de la plaça de Magí Bartralot Pàgina 14

300 persones acudeixen a la inauguració de l'església protestant de Valldoreix Pàgina 17

Nova reunió entre la Coordinadora d'Entitats Esportives i l'alcalde Lluís Recoder

Es la ciutat de més de 50.000 habitants que ha crescut més els darrers 10 anys F.EF Editorial i pàgina 22

Pàgina 2H

Baltasar Porcel presentarà la seva última novel·la en un acte d'ELS 4 CANTONS

L'Ajuntament convoca un concurs d'idees per vianalitzar el centre històric Es construirà un aparcament soterrat a la plaça dels Quatre Cantons per a 300 vehicles

Pàgina 37

Pàgina 14

EIS4CANTONS el "diari" de Sant Cugat

F^CATALONIA L^CERAMIC

et surt a compte Entrades per al cinema i molts espectacles... i tot per TRUCA I INFORMA-TTN

„,

10.800 £&

TEL. 93 589 62 82

CONEIXEU-NOS, ESTEM AL VOSTRE • | SERVEI OBERT DE DILLUNS A DISSABTE HORARI dl. o dv. de 8 a 13 h i de 1 5 a 2 0 h ds. de 9 a 13 h i de 1 6 o 2 0 h

• • • • •

Ceràmica Sanitaris Aixetes Mobles de bany Accessoris

• Banyeres d'hídromassatge • Materials per a la construcció

EXPOVENDES: RNTW Clra. Sant Cugat, km 3. Cerdanyola del Vallès. Tel. 93 580 15 00 Buenos Aires, 25. Barcelona. Tel. 93 419 08 46 Rocafort, 1 1 2. Barcelona. Tel. 93 426 00 08

ÜS4CANTONS

CLUB DEL SUBSCRLPTOR

Espectacles per als primers subscriptors d'ELS 4

CANTONS

Hosa Mateu, soprano 'L·llljL'Illíl

tfllSllIl

que vinguin a recollir-les

Al Teatre-Auditori Diumenge 27 de febrer, a les 19.30 h

l

Oriol Castanyer, piano

Organitza: Associació Musical Aula de So

LÍRICA • SARSUELA • OBRES PRÒPIES I MUSICALS En benefici de les obres d'adequació de la nova seu del C o r Infantil Sant Cusat

Amb el suport de: L'Excel·lentíssim Ajuntament de Sant Cugat Teatre-Auditori del Centre Cultural TOT Sant Cugat Els 4 Cantons

DOMNA

M , Dolors Vilarasau (directora)

De la imatge a la veu

Joan Berlanga (actor) * Carme Gonzalez (actriu)

AMB:

Mathilde van de Meerendonk (ballarina)

Poesia, música i dansa es fusionen en un espectacle en què el mestissatge de cultures i la dona actuen com a eix vertebrador

Adolfo Osta (cantant i llaüt) * Laura Imbert-Bouchard (violi) Manel Segarra (guitarra) * Philip Cunningham (clarinet)

Mott més que un simple recital de poemes (EL FERIÓDICO)

A Teatreneu

(Sala Xavier Fàbregas

Colpidor i emotiu (ElS 4 CANTONS)

C/Terol, 26. Barcelona Tot el muntatge respon a un profund treball dïiwestigactó (AVUI)

Dies 6, 13 i 20 de març, ales 21.30 h

La poesia de 'Oomna' captiva els santeugatencs (TOT SANT CUGAT)

LA NIT DELS M A N m i i l l I S

Jabier Muguruza presenta

Fiordoan A la Casa de Cultura Dissabte 26 de febrer.a les 22.30 h

n ATENCIÓ AL SUBSCRIPTOR

9 3 5 8 9 6 2 8 2 • de dl a dv, de 9 a 20 h

EIS 4 CANTONS ^^^^

M

El tema de la

hetmana

3

Divendres, /<V dt febrer tlel -'i h h'

E q u i p a m e n t s

I ÍI Mil/i piniiipnl e/e lei Hihlwtein t'twiple meta e/m e/e pf/wiet e/ue apiofiteti in/in\t ispm pu tstuelieiri pei tu>i\itlt<ii llibie\ FOTO X\\ I I.ARROS I

Augmenten els préstecs a la Biblioteca El centre registra un increment important del nombre de carnets utilitzats almenys una vegada ESTKR CASTANYER

-Sant Cugat -

Gairebé quaranta-vuit mil santcugatencs van utilitzar durant l'any passat la Biblioteca del Mil·lenari del Centre Cultural.

Durant aquests mesos, a més, el nombre de carnets que es van fer servir en aquest centre va registrar un increment destacat.

Segons les primeres dades provisionals facilitades pel mateix centre, un total de 47.800 persones van fer servir els diversos serveis de la Biblioteca del Centre Cultural durant l'any 1999. Tot i que aquesta xifra és lleugerament inferior a la de l'any 1998 -48.700 usuaris—des de la Biblioteca fan un balanç positiu d'aquest any passat ja que el nombre de carnets utilitzats quasi s'ha duplicat.

Per a la directora d'aquesta instal·lació, Pepa Forn, "aquest increment és molt important perq u è e n s fa p e n s a r q u e s'està donant un ús més racional de la Biblioteca, que ha augmentat molt el nombre de gent que consulta

els nostres llibres". Aquesta és la mateixa valoració que en fa la tinent d'alcalde de Serveis Personals, À n g e l s P o n s a , p e r qui "aquestes dades demostren que cada vegada més aquest és un espai de lectura i de consulta i no un lloc per anar a estudiar". Ponsa ha afegit també que des de l'a-

Ponsa: "Cada vegada més, la biblioteca és un espai de lectura i consulta i no un lloc per anar a estudiar"

juntament s'estan buscant nous espais on fer-hi sales d'estudi i que això ha ajudat a que la gent utilitzi més la biblioteca com una zona de lectura.

Per altra banda, les mateixes dades de la biblioteca reflecteixen una disminució dels grup d'usuaris adults, que tot i ser el sector majoritari, ha passat dels 37.000

adults als 35.400. Els nombre d'usuaris infantils, en canvi, s'ha incrementat en prop de 700 nens, i segons Pepa Forn "això pot ser positiu perquè els nens acostumen a fer moltes consultes i agafen molts llibres".

ISA Biblioteca del Centre Cultural va inaugurar-se l'any 1993 i actualment compta amb un fons de prop de vint-mil llibres, més de cent revistes i tot tipus de material audiovisual. Tot això està repartit en tres espais clarament diferenciats: una sala d'adults, on poden trobar-se tots els llibres ordenats segons les matèries: una secció de revistes i publicacions diàries, i finalment, la Biblioteca té també un espai infantil on els nens poden llegir llibres de ficció o bé fer els deures. Pel que fa als serveis de consulta de catàlegs, aquest equipament compta amb 5 ordinadors que permet accedir als catàlegs del centre i als del servei de lectura pública de la Generalitat També, aquests dies s'estan posant en funcionament dos equips de multimèdia i està pre-

vist que, en poc temps, la Bibliotca disposi també de la connexió amb Internet.

A més d'aquests serveis habituals però, la Biblioteca del Centre Cultural ofereix també diferents propostes lúdiques i culturals com les exposicions, L'Hora del Conte i els tallers de manualitats o

les guies de lectura que s'editen cada mes per informar sobre les novetats o sobre temes d'interés.

D'altra banda, divendres vinent, s'inaugurarà la bebeteca, un nou servei de la secció infantil destinats als als nens de 0 a 4 anys amb l'objectiu que comencin a endinsar-se en el món dels llibres.

LA M É S G R A N EXPOSICIÓ EN C A I X E S FORTES

SISTEMES DE SEGURETAT COMPLEMENTS DOMÓTICS! K ?K)TEC02

Av. lluís Companys, 50 (Abans Alfons Sala) Tel. 93 589 17 99 • 08190 Sant Cugat del Vallès

Setmana

E L S i C A N T O N S Divendres. IS de febrer del >i\V

Quasi vint mil llibres i més de cent revistes per a tots els gustos

Els equips mtdtimèdia i internet arriben a L· Biblioteca K.C.

K.C.

• Saiit Cugat-

La Biblioteca del Centre Cultura! compta actualment amb un fons de prop de vint mil llibres per a infants i per a adults. Una bona part d'aquestes obres estan ditribuïdes per la sala principal, on es poden trobar des de llibres de consulta fins a llibres de lectura de tots els estils. Iotes els volums estan ordenades segons la matèria a partir d'un sistema numèric de classificació que s'aplica a totes les biblioteques públiques de Catalunya. La major part de les obres, a més, es poden treure del centre mitjançant el servei de préstec.

Aquest és un servei gratuït que numiricdeehssifiearió l·OTO.X.L· requereix només tenir el carnet <S$e Bií/jiéres s'ordenen segons un sistema la Biblioteca i partir dei qual cada molt concreta, molt especialitza- per matèries i poden consultar-se persona pot endur-se un màxim da, i això ho haurien de buscar més tant al mateix edifici com agafar-se de cinc llibres a la vegada i teiàr- aviat en un altre lloc, en un centre ert préstec durant un període de los durant un període de quinze universitari". quinze dies. Dins d'aquest apartat, dics. "Aquí es pot trobar de tot", A banda delsllibres, la Biblioteca el centre disposa també dels diacomenta la directora, Pepa Fum, • compta ©mbé amb una secció de ris d'àmbit nacional i comarcal, "la gent ha de pensar, però, que revistes on s'hi poden trobar més que no poden treure's amb de seraquesta és una Biblioteca públi- de cent publicacions de temes di- vei de préstec, així com de Ja liteca. A vegades ens torbem que hi versos. Igual que en el cas dels 1 — il ratura grisa: guies, mapes o partiha persones que busquen una cosa fetes, les revistes estan agrupades tures, entre d'altres documents,

Els nens de 0 a 4 anys també tindran un espai dins la Biblioteca

Des d'aquesta setmana, la Biblioteca del Centre Cultural comptarà amb dos equips nous de multimèdia que permetran als usuaris consultar dins el mateix edicifi els CD-Rom i ets discos compactes que formin part del fons de la Biblioteca.

Aquests dos ordinadors es complementaran d'aquí a uns mesos amb la connexió a Internet, que possibilitarà fet consultes externes i buscar aquells llibres o aquella ÍnforrnacÍ6que no apareix als diferents catàlegs de què disposa el centre. Amb aquests dos nous serveis, la Biblioteca farà un pas més en la incorporació de noves teconotogies. Així ho ha epxiicat a Els 4 cantons la tinent d^afcalde de Serveis Personals, Àngels Ponsa, que considera que "cada vegada s'està avançant més cap a la línia del que han de sçr les nostres biblioteques del present i del futur".

D'altra banda, el fons d'aquesta instal·lació compta també, ja des dels seus inicis, amb un servei de videoteca i de fonoteca, Actualment, els usuaris d'aquest equipament poden disposar de més de 1.300 discos compactes,

UBMattcatems500vtíem

F.X.i

agrupats per gèneres musicals, un centenar de CD-Rom i prop de 500 vídeos de temes culturals i científics classificats per matèries. "El material audiovisual es demana bastant", explica la conserge de la Biblioteca, Susana Is, que afegeix que " hi ha bastant interès per tot el que siguin vídeos i compactes". Una bona part d*aquest material però, no es pot consultar des de la mateixa Biblioteca i per això disposa de servei de préstec per un període d'una setmana.

E.C.

Un espai per a activitats lúdiques i culturals

Sant

Els més petits de Sant Cugat també gaudeixen del seu racó dins la Biblioteca del Centre Cultural. Separada de la sala d'adults, hi ha tota una zona infantil on els nens i nenes poden consultar els seus llibres i jugar. Aquesta sala està dividida en dues parts que s'adapten a les diferents necessitats de les criatures. D'una banda, hi ha la sala de Ficció, on els infants poden trobar tot tipus de llibres, còmics i publicacions infantils, però també alguns jocs com làmines o puzles. Aquest sector, decorat amb coixins de colors i amb caixes de fusta en què es guarden una part de les obres, està pensat sobretot pera les criatures més petites que vénen a la Biblioteca per mirar contes ï llegir algun llibre.

D'una altra banda, la sona per als nens disposa també del que s'anomena la sala dels coneixements, un espai on es poden trobar llibres de consulta i on els nens i nenes poden assure's a fer els deures.

Aquesta sala està pensada per als nois ja més grans que han de fer treballs per a l'escola.

Segons ei personal de la biblioteca, a Sant Cugat hi fea molts nens que hi van a llegir o a fer els deures. "És ím-

E.C

Eis gens fk Sant Cugat tenen la sevapròpia saia Sns b Biblioteca F: XX.

portant animar els nois a fer servir aquest espai, jo crec que això és una cosa que ve donada sobretot per la família, els nens fan e! que veuen a casa", explica la directora d'aq u e s t c e n t r e , Pepa Forn: "Moltes criatures, per exemple, vénen perquè acompanyen els germans més grans".

En aquest sentit, Forn desta- , ca el nombre d'infants cada cop més petits que acull recentment la Biblioteca. Davant d'aquest increment, la setmana que ve s'inaugura un nou espai destinat a les criatures de 0 a 4 anys i que s'anomenarà Bebeteca. Segons ha explicat la tinent d'alcal-

de de Serveis Personals, Àngels Ponsa, "dins dels serveis d'areneio a la primera infància que ja existeixen al municipi, ara volem incorporar aquesta iniciativa, com una manera d'estimular els nens i guiar-los en la seva primera relació amb els llibres".

Aquest projecte funciona ja en altres poblacions i te l'objecriu de regular l'ús que fan les criatures del centre, sempre acompanyades dels pares, que són els qui els han d'ajudar a endinsarse en el món de la lectura.

La inauguració de la Bebeteca es farà divendres vinent, dia 25, a dos quarts de set de la tarda i estarà presidida per l'alcalde, Lluís Recoder.

El vestíbul de la Biblioteca del Passeig Gaudí acull aquest mes de febrer una exposició d'ex-tibris fets pels alumnes de Grau Superior d'Il·lustració de l'Escola Municipal d'Art de Sant Cugat. La mostra, que es va inaugurar a principis de mes i s'allargarà fins al proper dia 29, presenta les obres de 12 alumnes: un conjunt de gravats fets amb la tècnica del relleu sobre linòleum. Aquesta exposició forma part de les diferents activitats lúdiques i culturals que organitza ia Biblioteca amb l'objecriu de dínamitzar el centre. Aprofitant l'espai de què disposa el vestíbul d'aquest edifici, ara fa un quant temps es van començar a organitzar mostres i de moment, la iniciativa , està tenint força èxit. Segons la directora de la instal·lació, Pepa Forn,"ens fa il·lusió poder fer I una exposició més o menys cada mes, i si pot ser, que estiguin relacionades amb temes que ens semblin interessants, com ara, el mes vinent, el dia de la dona. El que volem és aprofitar aquest espai, que és molt boí nic i lluminós**.

tjnMàwèfittàfaïééiaW fcX.L. Dins les activitats de dinamkzació, destaca també una guia mensual que es prepara per informar als lectors de les novetatso de temes determinats com ara els atamals, la jardineria o la cuina. Aquestes guies s'adapten per als nens ï per als adults, i tenen molt bona acollida entre els usuaris dei centre. "Són un punt de referència", explica Fora,"* era serveixen per donar a conèixer el nostre fons i que la gent sàpiga el que tenim".

Setmana

ELS ÍCAMTINS Divendres. i H ,ie febrer del 2000

c t

Petits i grans segueixen cada mes 'UHora del Conte' E.C. - Sant Cugat -

Una de les activitats més populars d'aquesta Biblioteca és L'Hora del Conte, una proposta lúdica destinada als més petits de la ciutat amb l'objectiu d'apropar-los al món de la lectura i de la ficció. D e s de ja fa uns anys, un dissabte de cada mes hi ha un narrador que s'encarrega d'explicar als nens i nenes difererents històries i rondalles, sempre relacionades amb algun tema determinat com les estacions de l'any o algunes festes populars. "Aquesta va ser la primera activitat que vam organit-

zar i té molta acceptació; als nens, i també als adults, els agrada molt", explica la conserge de la Biblioteca, Susana Is. També relacionat amb aquesta iniciativa, el mateix personal del centre organitza regularment uns tallers de manualitats perquè les criatures puguin tractar el tema dels contes i així els assimilin i els recordin millor. "L'objectiu d'aquestes activitats", explica la tinent d'alcalde de Serveis Personals, Àngels Ponsa, "és obrir la Biblioteca a noves propostes, i de moment, L'Hora del Conte està funcionant molt bé".

Precisament, l'èxit d'aquesta iniciativa, tant e n t r e els nens

Després d'una piimeia pimn a l'estiu. 'l'Hora del Contiper a adults, va tepetir-\e pei Nadal amb un gran èxit 1::X./.. com entre els més grans, ha portat els responsables d'aquest espai cultural a organitzar sessions de contes per a adults. La primera d'aquestes sessions va ferse el mes de juliol, aprofitant el pati de la Biblioteca, i va ser un gran èxit. D a v a n t d ' a q u e s t a

bona resposta, durant el Nadal es va repetir l'experiència a m b una jornada de contes relacionats amb aquestes festes, i ja està previst organitzar-ne més.

La propera Hora del Conte per als més petits es farà el dia 26 de febrer, sota el títol "Per Cara-

naval tot s'hi val". En aquesta ocasió, les històries aniran a càrrec de la rondallaire Núria Urioz, que després d'explicar els contes s'encarregarà també del taller i ensenyarà els nens a maquillar-se amb motiu de la festa del carnestoltes.

E n t r e v i s t a

Pepa Forn. Directora de la Biblioteca del Mil·lenari

"A Sant Cugat hi ha molt interès per fomentar Tus de la Biblioteca" E.C. - Sant CugatDes de l'any 1993 els santcugatencs disposen de la Biblioteca del Centre Cultural Segons la directora d'aquest centre, Pepa Forn, a la nostra ciutat hi ha força costum de fer fer servir els serveis més tradicionals d'aquesta instal·lació però, tot i així, des de la biblioteca s'organitzen regularment diverses activitats amb l'objectiu de convertir aquest espai en un centre cultural i animar la gent perquè hi vagi.

- Quins són els serveis principals que ofereix la Biblioteca?

- La base d'una biblioteca és el servei de préstec, que la gent es pugui endur llibres i audiovisuals.

També tenim revistes i diaris, que no es deixen en préstec, i finalment el que s'anomena literatura grisa. és a dir. fulletons, mapes, guies, etc.

Però allò bàsic és el préstec, i en aquest sentit darrerament s'està donant un ús més racional de la biblioteca. Aquest any quasi s'ha doblat el nombre de carnets que s'han fet servir.

- Però a més d'aquest servei bàsic, a la Biblioteca feu també altres activitats?

- Nosaltres fem el que en diem activitats de dinamització, que en part són perquè la Biblioteca sigui un centre de cultura però també com a reclam perquè la gent vingui i li perdi una mica la por. Vam començar fent l'hora del conte per als nens, és una manera d'apropar els nens, i també els grans, al món de la fantasia. T é un piínt de màgia.

- Als adults tandjé els agrada que els expliquin contes?

- I tant! Aquest estiu també vam començar a fer una hora del conte per a adults, i davant de l'èxit que va tenir per Nadal, en vam fer una altra i també va venir molta gent.

Ens agradaria mantenir-ho, aquí a Sant Cugat la gent adulta té molt interès per aquestes coses, a la gent li ve de gust que li expliquin contes fantàstics, poder escoltar sense veure, poder fer volar una mica la imaginació.

- Quines altres propostes oferiu?

- Fem guies mensuals centrades en algun tema i que serveixen d'o-

rientació i perquè la gent conegui millor el nostre fons. I també fem exposicions. Tenim aquest vestíbul que és tan gran, i eris fa il·lusió ferhi exposicions. Ara n'hem tingut una d'un concurs d'il·lustració per al Saló del Llibre Infantil, i després vam entrar en contacte amb l'Escola Municipal d'Art de Sant Cugat i tenim una exposició d'ex-libris que és preciosa. Es una cosa nova però ens agradaria fer-ne alguna cada mes.

— Dins d'aquesta línia de propostes, teniu algun altre projecte?

- Aviat inaugurarem un nou servei per als nens més petits. Sant Cugat és una població molt jove i hi ha molts nens petits, i ens hem trobat que, per sort. molts venen a la Biblioteca. .Això, d'alguna manera, ens planteja la necessitat de regular una mica l'espai infantil.

De quina manera: - Vam contactar amb la Mercè F.scardó, de Parets del Vallès, i ens va dir que havia començat l'experiència de la bebeteai, un espai en què els nens de 0 a 4 anys tinguin un tipus de llibres especials i sobretot

Per Pepa Pum. la Hiblmteia s'/ia d'apiofitar perfer dnriv.s activitats E: X.I.. que es reguli com han de venir, amb qui han de venir, l'estona que poden estar-s'hi, i també que d'alguna manera creï una mica de contacte afectiu amb els pares i familiars, que els expliquin contes, etc.

- A Sant Cugat lli ha tradició de fer servir la Biblioteca?

-Crecque a Sant Cugat hi ha un interès per fomentar l'ús de la biblioteca, jo penso que sí. Sant Cugat té un nivell cultural molt alt, i jo penso que sí. que la gent té molt interès en la biblioteca.

- Quins són els principals usuaris?

-Ve molta gent a estudiar, però també hi ha molta gent gran que ve sobretot als matins a llegir la premsa. i també moltes senyores que vénen

a buscar novel·les i també llegeixen molts llibres d'autoajuda. I de nens, en vénen molts., i això està bé perquè et demanen molta ajuda, donen molta vida, vénen a buscar informació, mentre que els estudiants vénen amb els seus apunts i no fan ús de la Biblioteca en aquest sentit de buscar coses.

- Destacaries alguna mancança de la Biblioteca?

- Penso que Sant Cugat ha crescut moltíssim. i aquest creixement que ha sorprès a tothom, també a la Biblioteca. Davant d'això, potser el creixement del fons no està en relació amb creixement de la població, però jo espero que això de mica en mica s'anirà solventant.

Ofertes recomanades CENTFTÉ.DE LA TMATGE Plaça del Or, Galtes, 9 - kl. 93 675 56 74 - Sant Cugat Santa Mana, 14

Tel. 93 675 57 24

igital E' teu distribuïdor de cameres P o i n t " i material digital Kodak a Sant Cugat

Nikon loom 210

Nikon loom 400

1 6 . 9 0 0 ptes (iva incito)

2 1 . 5 0 0 ptes (iva Inerts)

Setmana

ELS /CANTONS Divendres, 18 de febrer del 2000

E n q u e s t a

Coneix els diferents serveis que ofereix la B i b l i o t e c a d e l Centre Cultural?

Quasi tots e l s santcugatencs coneixen la Biblioteca del Centre Cultural i molts hi van per estudiar, llegir o consultar llibres i revistes. El que molta gent no coneix, però, s ó n e l s altres serveis i les diverses activitats que ofereix aquest cen-

tre, com s ó n ara les exposicions, l e s s e s s i o n s d e c o n t e s o e l s tallers. En general, e l s santcugatencs utilitzen n o m é s e l s serveis m é s tradicionals d'una biblioteca: el servei d e consulta i la sala d e lectura.

BERTA PASTOR 24 ANYS ESTUDIANTA

OLGA BONASTRE 25 ANYS ESTUDIANTA

CLARA SALVADOR 15 ANYS ESTUDIANTA

IGNACIO MARTÍNEZ 1 7 ANYS ESTUDIANT

ARTUR MARCO 18 ANYS ESTUDIANT

"Jo no faig servir la Biblioteca gaire sovint, però sí que hi vinc de tant en tant Sobretot el que m'interessa es poder estudiar i agafar llibres, però també vinc a llegir revistes i diaris".

"Jo vinc sovint a la Biblioteca, i normalment és per estudiar i a vegades per agafar algun llibre.

Això és el que més m'interessa de la Biblioteca, poder venir aquí a estudiar".

"Alguna vegada vaig a la Biblioteca, però penso que és molt petita, no hi ha gaire lloc per estudiar i sempre hi ha molt soroll. Jo prefereixo q u e d a r - m e a casa meva o anar a algun altre lloc".

"Jo vaig a vegades a la Biblioteca, però sobretot quan ho faig és per utilitzar les taules per estudiar. Mai agafo cap llibre ni utilitzo els altres serveis que hi ha.

Només m'interessa per estudiar".

"Sí que utilitzo la Biblioteca, però només hi vaig per estudiar. Normalment no agafo llibres, i no conec els altres serveis o activitats que s'hi fan. Per mi, la Biblioteca és per anar a estudiar".

ESTKR GORGS 4 8 ANYS LLIBRETERA

VICTORIA PAGOM 3 4 ANYS BIÒLOGA

ALBA CALVET 9 ANYS ESTUDIANTA

JOSÉ NUNEZ 52 ANYS ADVOCAT

SANTIAGO RUBIO 11 ANYS ESTUDIANT

"Jo no la faig servir mai. Alguna vegada hi he anat per alguna qüestió puntual i sé que hi ha informàtica, el servei normal de qualsevol biblioteca i que hi ha unes sales per treballar en grup".

"Jo vinc normalment amb les nenes perquè llegeixin i jo aprofito també per buscar llibres per fer classes. T a m b é venim els dissabtes, a l'Aiora del Conte. Les nenes s'ho passen molt bé".

"Vinc molts dies a la Biblioteca, m'agrada venir a llegir, i normalment agafo els llibres que són gruixudets. A vegades faig deures, i també m'agraden molt els dies que expliquen contes".

"Jo normalment vinc a la Biblioteca per mirar la premsa, algunes revistes i també alguns llibres.

També sé que aquí es fan exposicions i algunes activitats per als nens, però no sé què més hi ha".

"Vinc cada dia a fer els deures, i a vegades també vinc per llegir els llibres que porto, però mai he vingut per escoltar contes i aquestes coses, no sabia que es feia això".

-~—™«

N*

V ï A.

SERVEIS INTEGRALS DE COMUNICACIÓ

P&E

/

Identitat Corporativa * Oissetty Grjf1< { «Horfíl * reMttKat Dlwefty (t* Piginej W*J> * Projecte f Muntatge <mt«Mlí • Prodacíla F>rf6tKttÍtt Sant Jordi, 37 08190 Sant Cugat del Vaüès Tel 93 590 86 00 Fax. 83 590 $6 25 E-maiU cairotMgpwomw&wifcCoro

Publicitat

ELS/CANTONS Divendres, l'Sdefebrerdel >Ú00

Ara tota

amb la

el

RACC

informació

tindràs a casa

teva

Fes-te soci del RACC. Serem sempre al teu costat. Per donar-te la millor assistència a tu i als teus arreu del món. I a més, com a soci gaudiràs de molts altres avantatges i serveis.

Ara, si et fas soci del RACC a la Delegació de Sant Cugat, et regalem una subscripció de sis mesos al diari ELS 4CANTONS de Sant Cugat. Retalla i porta'ns aquesta sol·licitud i cada setmana et farem arribar a casa US4CANTONS

Nom: . . .

Adreça: .

CP:

.Població

r V FCLUB

Telèfon .

D e l e g a c i ó RACC a S a n t C u g a t : R a m b l a R i b a t a l l a d a , 20 • T e l . 93 495 50 71

7

OS4CAINTONS

Política

8

Divendres, IS de febrrr del 2000

La casa de la vila Jaume Tarragó. Regidor del PP

El problema més urgent i important de l'Ajuntament és l'econòmic" JOAN SORIANO

- Sant Cugat - Vostè coincideix a m b els r e gidors socialistes a m b el favorable canvi de tarannà d e l'actual equip de govern?

- El tarannà del president actual del consistori amb l'anterior no es pot comparar. Crec que és una millora substancial tant en la manera de tractar els problemes com a l'hora d'enfocar-los com en la manera de voler resoldre'ls. Aymerich va tenir una manera d'actuar que no contribuïa a mantenir una bona harmonia entre l'equip de govern i l'oposició.

- T a m b é c o m p a r t e i x l'opinió q u e hi lia u n a c e r t a paràlisi municipal?

- Ho tenen malament. L'enorme creixement residencial de Sant Cugat, sense indústries, i les despeses fins a certa manera incontrolades que hi va haver el mandat passat han portat a l'Ajuntament a una situació crítica des del punt de vista econòmic. El 38% dels ingressos de l'Ajuntament procedeixen de l'IBI, la qual cosa indica una càrrega enorme per al ciutadà. Per això crec que el primer que ha de fer l'actual equip de govern és aterrar. Crec que tenen prou feina a posar-se al dia de la quantitat de coses que es van deixar no gaire ben acabades.

Tarragó subratlla i/ue Torre Negra s'ha de protegir i opina que, potser, Sant

- A quines coses es refereix?

- A l'anterior mandat vam denunciar aquesta situació nombroses vegades. Som els primers q u e vam denunciar els t e m e s del Turó de Can M a t e s . Ara, aquesta vegada, la primera pregunta que vam ver a l'alcalde va ser sobre el mateix tema. M'agradaria pensar que no n'hi ha més. Però a Coll Fava t a m b é n'hi ha un altre. Ja ho vam dir a la campanya de les municipals, l'equip que sortís no ho tindria gens fàcil.

és el mateix perquè els equips de govern anteriors es van vendre el fet i el per fer. I ara les úniques inversions q u e es poden fer són aquelles en què es poden alinear propietats municipals. I l'Ajuntament no en té.

—Tan inviable li sembla la situació?

- L'anterior e q u i p de govern, q u e ha estat 12 anys al consistori, es queixava que els socialistes havien deixat un deute de 1.200 milions de pessetes. I ara, quan es va fer el pla financer e s t à v e m a 13.431 milions de pessetes de deutes. I el senyor Aymerich es va negar contínuament a dir-nos quant devia l'Ajuntament, fins que la situació es va fer tan insuportable q u e la mateixa Generalitat va obligar a fer el pla. Aleshores va aparèixer la data. És inadmissible que d'uns calaixons poguessin aparèixer 2.000 milions de pessetes en factures no comptabilitzades, pràcticament un metre cúbic de paper. Durant el darrer mandat el Partit Popular ja va denunciar aquesta situació al ple reiteradament.

- Q u a n t t e m p s li d ó n a a l'eq u i p d e g o v e r n per aterrar?

- Crec que fins a finals d'any no sabran exactament on són. N o ens enganyem, el deute encara

- Aleshores, quin p a p e r c r e u q u e tindrà la figura d e la gerent?

- La trobo molt positiva. Ja sé q u e l'Ajuntament és una admi-

nistració pública que no es pot administrar com una empresa privada, però el que no hi pot haver és la disbauxa. A Sant Cugat s'han fet moltes coses bones, la prova és que si Iniciativa per Catalunya-Verds va dir en

i . bona traïa . *Jf*«me Tarragó &«*•!««* 1 étftposar, & E g ^ ï a n & e»* ; perit de s«rveiv 131 «Iria ae bou a tr,» a .Toc a v*ferlW trenta aBtsrUiM'e^heí^títz, però la precantpanya n o B . d£ÉK& tróbar lurata» T^m*agé i?U v* *fc*ÉT d* *«#**da. Natnralàeffix (Ribera de ?*9MM$ « * •*» néixer

«1194&1 «%ne*t enginy** m é o e t r i l i ««rector d'empres*j$$l&eft la modèstia, B e fè**«# tma de i«* -vi*» talK^neiaés ei van captivar de Jeté Maria Aznar, a qui

«çatíders un home *WIS*t treballador 1 accessible".

Votant «te «entre dreta» ea

v * afiliar dl F F e l 1.996.

Itealleix & Sant Cagat ne* «rtatpreïa Creu Roja. E *

- N ' e s t i c convençut. S e m p r e poso l'exemple del president Aznar, sobre el qual es va dir que faria un govern de transició i, en canvi, ha esgotat el mandat. Ho ha aconseguit escoltant i dialogant amb tothom. També hi veig aquesta voluntat per part del senyor Recoder. T é ganes de fer les coses bé i de millorar.

I que consti que no ho té fàcil.

- El Partit P o p u l a r ha fet sost r e electoral o e n c a r a té m a r ge p e r c r é i x e r a Sant Cugat?

- Estic convençut que a les eleccions de l'any 2003 tindrem cinc regidors per la nostra manera de fer. Les dades així ho d e m o s tren: el 1987 teníem un regidor, el 1991, dos, el 1995, tres, i ara, quatre.

- Com afronta el g r u p municipal del P P el probable aband ó d e la c a p d e llista, B e r t a Rodríguez, per anar c o m a dip u t a d a a Madrid?

- Ha estat una sorpresa per a ella i per a nosaltres la seva inclusió a les llistes de Barcelona.

Cugat ha rresrut molt de pressa FOTO: X.Però L. el temps ens dirà si podrà compatibilitzar les dues coses. certa ocasió que havien votat el N o volem precipitar les coses, 95% dels temes portats al ple, però estar a l'oposició és molt el Partit Popular n'ha votat el pesat. D'altra banda, hem de97%. Això vol dir que ja estàfensat q u e calia la presència a vem d'acord amb el que s'estaMadrid d'una persona del Partit va fent, però el que no ens agraP o p u l a r q u e c o n e g u é s la codava eren els procediments per marca del Vallès O c c i d e n t a l . obtenir els cabals per fer-les.

Sens d u b t e ens alegra perquè — Existeix el consens tàcit a m b és bo per a Sant Cugat. l'equip d e govern tal c o m as- Quins objectius s'ha m a r c a t seguren altres forces? el P P p e r a a q u e s t m a n d a t ?

— En absolut. És cert que el par- - T e n i m molt clar quina és la tit més afí a nosaltres a Sant Cuprimera tasca: el s a n e j a m e n t gat és Convergència i Unió. Però economicofinancer de l'Ajunper més que s'entesti Esquerra t a m e n t . T a m b é voldríem deRepublicana, hem repetit de tosencallar el P E R I de les Plates les maneres possibles que n e s , a c o n s e g u i r la p r o t e c c i ó no tenim cap pacte ni secret ni integral d e la Torre Negra, la soterrat a m b C i l l . Però el dia millora dels districtes de la Floque el tinguem, perquè algun resta i Mira-sol. Un altre punt dia arribarà que ens necessitaq u e ens p r e o c u p a molt és la ran, aleshores el que sí que puc construcció d'un segon centre dir és que el farem públic. d'assistència primària p e r q u è ja passem d e 50.000 habitants.

— P e r ò hi estarien disposats?

A més, no ens agradaria que s'i— Si sorgeix el pacte serà per un niciés cap nova macrourbanitincrement del diàleg. Si accepzació s e n s e c o m p t a r - h i . Així tessin algunes de les nostres promateix reclamem la construcpostes, els ajudaríem fins i tot a ció d ' u n nou institut, perquè, sortir del marasme. Sempre he contràriament a la resta de Cadit que el problema de l'Ajuntalunya i Espanya, la població tament de Sant Cugat és ecoe n e d a t escolar c r e i x m o l t a nomicofinancer. Fa cinc anys Sant Cugat. Fa dos anys, el 43% que ho diem. Es l'assignatura dels recursos que la Generalitat m é s difícil d ' a q u e s t A j u n t a donava al Consell Comarcal e n ment.

— Creu que l'equip de govern el capítol d ' e n s e n y a m e n t es destinaven a Sant Cugat. acabarà el mandat?

PoKÜca

ELS /CANTONS Divendres, 1 íi de febrer del 2000

Campanya

m p a i» y a

Acord global per la distribució de propaganda electoral ERC i E UiA s'han mostrat contraris al protocol

El PP insta el govern català a fer una nova escola bressol Sirera demana que es faci aquest any

MAGDA M É N D K Z - Sant Cugat -

Tots els partits polítics de la ciutat, e x c e p t e E R C i E l ' i A , han signat un protocol pel qual es determina la distribució de la propaganda electoral als espais públics. Aquest acord també busca la preservació del paisatge i el mobiliari urbà.

L'acord d e t e r m i n a q u e cada partit podrà ocupar una sèrie de carrers proporcionalment al resultat obtingut a les darreres e l e c c i o n s . A m é s , t a m b é es prohibeix col·locar propaganda al mobiliari urbà que no estigui autoritzat, com papereres o contenidors."Em sembla que és un acord important i civilitzat i terriblement pràctic", va afirmar l'alcalde Lluís Recoder. Les formacions signants del pacte van celebrar també l'arribada d'aq u e s t acord. La p r i m e r a secretària del PSC, Maria Sansa, va destacar que "iniciatives com aquesta poden iniciar una línia

RKDACCIÓ - Sant Cugat -

Algunes de les formacions van lamentar l'absència d'ERC i E17.1 IXI.. no ens beneficia", estaven sade cooperació amb l'equip de govern en altres a s s u m p t e s " . tisfets de poder "ajudar a la conPer la seva banda, Berta Rodrítenció pressupostària". guez, del PP, va destacar la reE R C i EUiA van manifestar ducció de la degradació del paique consideren "discriminatosatge urbà en època electoral. ri" aquest protocol, ja que "beEl portaveu d'IC-V, Francesc neficia els partits grans,que, a Godàs, va assegurar que "tot i m é s , són els q u e t e n e n m é s ser conscient que aquest acord pressupost per fer propaganda".

C r e i x e m e n t

El PSC proposa un pla estratègic per a la ciutat E M I U BKLLA - Sant Cugat -

La secció local del PSC va presentar dimarts la seva proposta d'elaboració d'un pla estratègic per a Sant Cugat, com a via de solució pels problemes derivats del creixement de la ciutat en els propers 25 anys.

El projecte, presentat pel portaveu municipal del partit. Jordi Menéndez, aposta per la reflexió col·lectiva, que passaria pel poder polític, però també pel conjunt d'entitats ciutadanes i grups socials i econòmics del municipi. Kn aquest sentit, M e n é n d e z va advocar per la unitat de tots els col·lectius socials, "fixant la col·laboració entre els àmbits públic i privat".

L'objectiu d'aquest pla és que la ciutat "no creixi per inèrcia, que fins ara ho ha fet", va assegurar Menéndez, i va afegir que el creixeinent ha estat "excessivament vertiginós i poc dirigit des de l'administració pública municipal".

Avui mateix el PSC presentarà una proposta d e moció sobre l'elaboració del pla al president

de la junta de portaveus amb la intenció que sigui aprovada per tots els grups polítics de l'Ajuntament. "No volem que sigui una iniciativa del PSC sinó del consistori i de la ciutat", afirmava el portaveu socialista. Menéndez va remarcar la voluntat que sigui l'alcalde qui encapçali la posada en marxa del pla mitjançant un comitè executiu i va proposar la creació d ' u n a comissió gestora q u e treballi en el projecte.

Segons els socialistes, aquest "procés col·lectiu d'elaboració i reflexió" ajudaria a trobar el consens per solucionar i decidir sobre problemàtiques que afecten el conjunt de la ciutadania, com ara l'Eix Vertebrador o la protecció dels rodals de Torre Negra. Es per això q u e M e néndez es va mostrar optimista amb el futur de la ciutat.

El pla estratègic de ciutat que proposa el P S C respon a una necessitat, per als socialistes, de reorganitzar i d i b u i x a r el creixement de la ciutat, seguint l'exemple d'altres ciutats catal a n e s com B a r c e l o n a , R u b í , Terrassa o Matadepera, entre d'altres.

Jordi Menéndez i Eugeni PérezMoreno al CCRTV

El portaveu adjunt del Grup PopuTar al Parlament de Catalunya, D a n i e l Sirera, va p r e sentar dies enrere una proposició no de llei en la qual insta el govern de la Generalitat a construir dins l'any 2000 una nova escola bressol de titularitat pública a Sant Cugat del Vallès.

D'aquesta manera, s'incrementarien el nombre de places destinades per a infants de 0-3 anys, q u e en a q u e s t s m o m e n t s representa, segons dades del PP, el 5% de la població de Sant Cugat.

Daniel Sirera afirma q u e , segons dades de l'Institut d ' E s dística de Catalunya, el 18.44% de la població de Sant Cugat té entre 0 i 14 anys, "una dada a tenir en compte si la comparem amb el 14,56% del conjunt de

Catalunya". En aquest sentit, el portaveu popular considera que "tot el creixement experimentat per aquest municipi, els e q u i p a m e n t s d e s t i n a t s a la infància en la franja entre 0 i 3 anys daten d'abans de 1983 i, des d'aleshores, no s'ha procedit a la construcció ni de noves escoles bressol ni de nous equipaments destinats a la primera infància".

Sirera demana a la Generalitat que sigui el Departament d'Ensenyament qui es faci càrrec del finançament de la construcció de les noves instal·lacions i també de les despeses corrents derivades del funcionament d'aq u e s t nou e q u i p a m e n t . El portaveu del PP ha instat també el govern a establir una negociació amb l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès per tal que assumeixi la gestió d ' a q u e s t a nova escola bressol a través del Patronat Municipal d'Educació.

Campanya

Trias començarà la campanya a Sant Cugat

RKDACCIÓ

J.M.V

- Barcelona -

- Sant Casat -

Els dotze nous membres del consell d'administració de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV) van prendre possessió del seu càrrec l'I 1 de febrer passat al Parlament de Catalunya davant el conseller de la Presidència, Joaquim Triad-ú. Entre els dotze membres hi ha dos polítics santeug a t e n c s . D ' u n a banda Jordi Menéndez, actualment regidor portaveu del PSC de l'Ajuntament de Sant Cugat, com a representant del Partit dels Socialistes - Ciutadans pel Canvi (PSC-CiPC) i, d'una altra, Eugeni Pérez-Moreno (l l[)C). exregidor de l ' A j u n t a m e n t de Sant Cugat, com a representant de Convergència i l'nió (Cil").

Triadú va explicar que no se s e n t i a obligat a a t e n d r e les exigències de l'oposició perq u è el n o m e n a m e n t del nou director general de la C C R T V s'efectuï abans del començament de la campanya electoral de les generals del pròxim 12 de març.

El cap de llista de la coalició nacionalista C o n v e r g è n c i a i Unió (Cil") a les pròximes eleccions generals, Xavier Trias, iniciarà pràcticament la seva campanya electoral a Sant Cugat ja que el dia 25 de febrer, primer dia de la campanya, participarà

en un sopar míting a l'hotel Novotel, on també està prevista l'assistència i participació de l'alcalde i exdiputat, Lluís Recoder, e n t r e altres m e m b r e s destacats de la coalició nacionalista.

Amb aquest acte obert a la ciutadania, CiU inicia la campanya local, segons va anunciar el president de C D C a Sant Cugat, Ramon Bonastre.

Campanya

ERC amb el progressisme i P autodeterminació MM. - Sant Cugat -

Sota el lema de Mans lliures, la secció local d ' E R C va presentar dimarts els eixos principals de la seva campanya per les eleccions del 12 de març. " E R C té i vol tenir les Mans Lliures al Congrés per impulsar polítiques al Parlament de Catalunya i als ajuntaments", va

afirmar el president del partit a Sant Cugat, Eduard Pomar.

Aconseguir l'autodeterminació de Catalunya, impulsar polítiques progressistes, obtenir el concert econòmic i q u e Catalunya tingui veu i vot com a nació a la Unió Europea són els eixos programàtics. L'acte central de la campanya serà un din a r a S a n t C u g a t , a m b la presència del cap de llista, Joan Puigcercós, el 5 de març vinent.

HS4C4NT01NB

Opinió

10

-Bm-

nk-endrr*. AS de febrer del 2000

E d i t o r i a l

ELS CANTONS ! . ! • • II: I : , i i ' . '. l i ' Ic S . , l i : < lil.ll

Icl VlllC'

Els q u e c r e i x e m

Premsa Local de Sant Cugat. S L.

^

:.m.-i .Sani \ i i l o n i 4 ' 44 I - , | ' M s.ii.i l H - . I I del \ li Ic l'cl 'is >S<< i,J s j l . i x >iï [,;4 Jll J4 I - . J K I . . d a t r . . i m . i l i ' M ,',\ila\%el> ^ oin/s.iiiii. utz.it •\ÍÍK-(,.I C I O - M . Í I K . I

^K4l.i·H..i^(«it..is.intLiii;1it.t..in

Consell d'Administració k.ui.ur. i ; ' , i , . ( m . · N i . | t - i r .

Josep M ( al·ien/... IVie K . | n , i . i . u \ t \ i e i l o m e i l M e d i r o , deleïut" Director J-q>Mn.i\.illo

Redacció T P U I B il«- la K f l m a i i a : Fster ( lasianvet; Polític a/Opinió: Josep M Vallès; S o c i e l a l / K n t o r n : Ann.i BOEJU; K r o t i m i i i a : Joan Soriano; l i u l t u r n : T o m Montenetíro; report*: Alex López;

Comercial (iarmen Fwralar

Consell Editorial Ramon t i f j u (president). Josep M. Cahrcri/.o Ivitepresident), Víet<ir Alexandre. Frantesi C J I U ' I . Jordi Cisa*. Narcís Castanyer.

Albert de Pablo. X j v i e r Fornells Rogeli Pedró. Ramon Pros, Fluís l'uin. K m i l i Rerïè. Montserrat Rumhau, Paeo Solei, Josep V Teixidó. J o j n Tortosa, Josep M. Sans Travé.

Joan Iroxano, Nktna Zabala. Manel l'ardo i Pepa Martín

Subscripcions Sindj (iómiv

Fotografia

S

ortim a tots els rànquings, som una d e Ics c i u t a t s m é s r i q u e s , això no vol dir q u e t a m b é hi ha persones a m b problemes q u e ho passen m a l a m e n t , i per això no h e m d e morir d ' è x i t . S o m t a m b é u n a d e les ciutats q u e encapçala el rànquing d'ocupació, pràcticament e s t e m en el nivell d e plena ocupació. Som t a m b é la ciutat de tot l'Estat q u e ha crescut més en e l s d a r r e r s d e u a n y s , g a i r e b é u n 30%. Aquest és un motiu d e joia perq u è vol dir q u e Sant Cugat s'ha posat de moda i són moltes les persones, sobretot joves i a m b fills petits, que l'han

escollit per arrelar-s'hi. Ser desitjat sempre és bo, s e m p r e q u e el desig no acabi a m b u n , i aquí t a m b é , no h e m de morir d'èxit. L'altra cara de la moneda és p r e c i s a m e n t q u e aquest creix e m e n t ha c o m p o r t a t t a m b é i ha fet e v i d e n t s les m a n c a n c e s d ' u n a ciutat que creix de cop. Un centre atapeït d e cotxes, massa cotxes q u e ens e n t e s t e m a utilitzar per anar a buscar d e s del pa fins al diari, un centre on se'ns fa molt difícil passejar i conviure el q u e q u e da de p o b l e , infraestructures insuficients, etc. É s la cara m é s ingrata d'una c i u t a t q u e e s d e b a t e n t r e la

integració i un dormitori d'alt standing.

Tot i q u e valorem el q u e tenim, q u e per això hi som, les xifres c o n s t a t e n una realitat q u e neguiteja tant l'administració com la societat civil. Sant C u gat n e c e s s i t a p r e n d r e d e c i s i o n s q u e garanteixin a q u e s t model q u e tots volem, i q u e vol m a n t e n i r l'equilibri e n tre entorn,natura, qualitat en els serveis i i n t e g r a c i ó d e l s seus h a b i t a n t s . D e projectes municipals, sembla q u e no en falten, c o n t r i b u ï m tots p e r q u è e n els rànquings sortim com la ciutat on els ciutadans e n s sentim m é s satisfets de viure-hi.

\ a v i Larrosj i hiiiiard Farinyes

Disseny i maquetacló Joan Fuertes i Marta Cabrol

Els primers passos 9 ferms

Correcció líLiíuj Pi Impressió Kotimpres T e l . Vil 40 05 l>5

Distribució Mailing Vallès S.l. Tel SH<J 2\ 71 Dipòsit lej-al (ÍF40.S-4.S

aílalesMunats qucA/Wí.™

sew npiniócn els editorials. «ipmió ilels seus autors. \ a necessàriament.

(DACPC

C/ Mercè Rodsrada. B. LKOI 7

MF«SW237I Satbgol

D i s t r i b u c i ó dV·./.S 4 CANTONS als subscriptors

A

complerts els primers set mesos del govern m u n i c i p a l q u e e n capçala l'alcalde Lluís Recoder, es comencen a desvetllar els primers projectes importants per executar fins a finals d'aquest mandat.

A la posada en marxa de la deixalleria i de la segona fase del projecte Residu Mínim, cal afegir-hi l'anunci de la pròxima millora del servei de Correus i la pròxima constitució del Registre d e la Propietat, dos serveis necessaris per a la ciutat. Ara se'ns presenta la convocatòria d'un concurs d'idees per a la vianalització del centre històric. I "n concurs que ha

C a r t e s

convocat l'Ajuntament després q u e el RACC ja ha realitzat l'estudi de mobilitat d'aquest sector.

Paral·lelament, està previst q u e en el ple municipal de dilluns vinent s'aprovi el projecte d'un aparcament soterrat a la plaça dels Quatre Cantons per a uns trescents vehicles. La construcció d'aquest aparcament és absolutament necassari per iniciar la vianalització del carrer de la Creu. la plaça d'Octavià, la plaça Augusta i el carrer de Santiago Rusinol. D'altra banda, el projecte d'aparcament de l'estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunva també està concretat.

d e l s

Tot indica, doncs, q u e els primers m e sos d'estudi i planificació de l'acció de govern municipal estan en la seva darrera fase i q u e , per tant, els ciutadans començaran a palpar les millores anunciades. Recoder assegura q u e el projecte de la ciutat esportiva també està molt madur i que la urbanització dels districtes continua sent una de les prioritats de l'equip de govern.

Només podem encoratjar l'Ajuntament a executar els diferents projectes perquè, en definitiva, aquests han d e repercutir favorablement en tot el conjunt de la població.de Sant Cugat.

l e c t o r s

Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de Ics 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar a m b inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha d e venir signat i és imprescindible q u e hi figurin el domicili, el telèfon i el n ú m e r o de D N I o passaport del seu autor. E L S 4 C A N T O N S es reserva el dret d e publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

Desinterès

institucional?

d'aquest moment, el suport institucional va ser total, tant a nivell municipal com per part del Al darrer número d'Kl.s 4 C A N Servei d'Arxius de la GeneraliTONS i a la secció de Cultura, es tat, i es va actuar amb la màxipublica una informació sobre ma celeritat. l'adquisició, mitjançant una subhasta pública, d'un pergamí del A la subhasta es va exercir el segle XII per part de l'Ajuntadret de tempteig, dret q u e va ment i voldria deixar palès el exercir el departament de Culmeu desacord a m b el subtítol tura en nom de l'Ajuntament, i que es destaca a l'esmentada innomés es va poder aconseguir formació, "Desinterès instituun dels dos documents als quals cional cap a un important fons s'optava, lot i això, si els comd o c u m e n t a l " , q u e , a m é s , es pradors de la resta de d o c u contradiu amb cl que s'explicamentació actuen tic forma legal va al llarg del text. (i són, com s'apunta a l'article, Si un va més enllà del titular, estrangers) hauran de declarar cosa q u e e s p e r o q u e e s faci, l'exportació del document abans podrà saber que va ser el ma- d ' e m p o r t a r - s e ' l i. e n c a r a e n teix alcalde qui va donar l'avís aquell moment, tindrem una úld ' a q u e s t a s u b h a s t a i la i m - tima opció d'adquisició. portància q u e podia tenir pel És molt poc habitual trobar donostre arxiu. També vam compcumentació del nostre monestar a m b la col·laboració d ' u n tir a les subhastes i, estic conusuari de P arxiu, molt avesat al v e n ç u d a q u e e s farà t o t el món de les subhastes. A partir possible perquè la documenta-

ció q u e ara s'ha subhastat no surti del país i, si és possible, es quedi a Sant Cugat. Ara bé, que quedi clar que ens enfrontem a unes institucions i/o particulars (qui ho sap?), l'interès dels quals per a a q u e s t a d o c u m e n t a c i ó desconeixem, però que fan que a una subhasta s'arribin a pagar p r e u s d e s o r b i t a t s pels documents. Cal valorar fins a quin punt podem entrar en el joc.

A més, tot i q u e aquestes actuacions són molt lloables, ens estem "carregant" un dels principis bàsics de l'arxivística, que no és altre que el respecte a la p r o c e d è n c i a dels fons d o c u mentals i la integritat dels mateixos. lot el lot de documents que s'ha subhastat recentment s e g u r a m e n t hauria d e formar part del fons d o c u m e n t a l del monestir, q u e està dipositat a l'Arxiu d e la Corona d'Aragó.

I una última constatació, el per-

gamí que va aparèixer a la foto que acompanya el text no és el que s'ha adquirit, sinó un altre q u e pertany a la col·lecció d e pergamins de l'Arxiu Històric Municipal.

Gemma Foj i A/vira, cap de rArxiu Municipal

Diversos alcaldes donen suport a la promoció de jutges a la categoria de magistrats Els ajuntaments de Rubí, Sant Cugat del Vallès i Castellbisbal han acordat donar suport a la petició formulada per la Junta de jutges del partit judicial de Rubí, q u e abasta els tres municipis esmentats.

Aquesta proposta, que compta també a m b el suport d'institucions vallesanes, com ara, entre

d'altres, el Col·legi de Procuradors i Advocats d e Terrassa, té per objectiu millorar les condicions del personal adscrit a l'Administració de Justícia d'aquest partit judicial, tant des del vessant professional com econòmic.

Tot això revertirà en benefici d'una estabilitat de la dita Administració q u e evitarà, entre d'altes, demores, que un mateix plet caigui sovint a les mans de fins a 3 o 4 jutges diferents, etc. És evident que d'aquesta manera millorarà sensiblement el servei al ciutadà per la seva incidència positiva, clara i directa, en el funcionament normal d e les activitats de l'Administració de Justícia envers els justiciables.

Col·legis de Procuradors de Terrassa

Opinió

ELS/CANTONS Divendres, 18 de febrer dei 2000

Cartes

dels

n

l e c t o r s

Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de Ics 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

Una crítica és un regal Caminava pel carrer Doctor Murillo (davant del número 30) tranquil·lament, gaudint d'un dia de sol, bastant càlid per la data que era, quan de sobte caic de nassos a terra, sense trobar cap explicació del com i del perquè. Ràpidament, dues persones molt amalbes van sortir del comerç davant d'on m'havia estavellat i em van ajndar a aixecar-me, i mentre em comentaven que jo no era la primera a qui li passava alguna cosa semblant, que tots els dies queia algú, i que a veure si l'Ajuntament hi posava remei d'una vegada.

Després de l'ensurt, i d'haver comprovat que no tenia res greu, a part d'uns quants cops, vaig veure que la conseqüència de la meva caiguda no havia estat culpa meva, sinó que la voravia estava completament deformada. Els botiguers que amablement m'havien auxiliat, em van recomanar que denunciés els fets, cosa que ja he fet, perquè em sembla que és de l'única manera que es prenguin mesures. Però també he decidit fer públic el cas, ja que no he estat l'única persona afectada, i sobretot, pel fet que, mentre no ens queixem de les coses, qui ha d'evitar-les i arreglar-les no fa res, i em refereixo a tots els aspectes de la vida ciutadana, no a petites coses com aquesta.

PD: Al cap de dos dies d'haver fet

la denúncia la voravia ja estava arreglada. Una crítica és un regal.

Anna M. Saòorit

Recollida

d'escombraries

El divendres dia 11 de febrer a 2/4 de 5 de la tarda al carrer Torre Blanca em vaig trobar seguint el camió de Ics escombraries. Al creuar la carretera de Cerdanyola el camió es va aturar a recollir unes caixes o capses dipositades a terra a la vora del contenidor de paper situat al costat d'un altre per a vidre i els escombriaires deixaren a terra unes bosses o metres de plàstics d'embolcallar.

El camió no era de recollida de paper sinó dels de recollida domiciliària i jo em pregunto davant d'aquesta incongruència amb quin criteri es recull de terra una cosa i se n'hi deixa una altra. Crec que fóra bo que l'Ajuntament en prengués nota i instruís adientment els del servei corresponent o bé expliqués la incongruència.

Atentament, Roger Caballé

Als senyors Recoder

Recasens

i

Vull tornar a recordar de manera pública als senyors Recasens i Recoder els problemes que s'origi-

nen en la meva finca per les fortes vingudes d'aigües pluvials que es produeixen en els dies de tempesta a causa de les irregularitats i deficiències que aquest Ajuntament va permetre en els desaigües i en la urbanització del voltant del nou parvulari de I ,a Earga.

Fins ara he realitzat diversos escrits sobre aquest assumpte sense cap resultat, cosa que evidencia la total falta d'interès per solucionar el tema.

Com a integrant d'aquest municipi tinc el dret d'cxigir-los una ràpida i definitiva solució per evitar que algun dia hagi de lamentar danys per inundació en el meu habitatge.

Jaume Massanes

Els campaments de col·lectius nòmades l·ln resposta a la pregunta del Sr. Segura Ramos sobre si són legals les acampades com les de la darrera setmana en la zona d'accés als túnels de Vallvidrera (l'hipòdrom), la resposta és no.

Des que el primer dia es van observar els vehicles i els remolcs, que van arribar a ser una trentena, els responsables de Seguretat Ciutadana es van posar en contacte amb els interlocutors d'aquest col·lectiu d'ètnia gitana per explicar-los la impossibilitat de con-

solidar la seva estada i la necessitat que trobessin un altre indret que no fos zona de domini públic.

Davant del requeriment de l'autoritat. van assegurar que marxarien el dia que efectivament ho van fer. i van justificar la seva estada per la circumstància que persones de la seva col·lectivitat estaven hospitalitzades i que en pocs dies reemprendrien el camí.

El problema dels assentaments d'aquests col·lectius és una qüestió que no es pot tractar com una acampada il·legal ordinària, ja que tant la seva ètnia, com el seu «modus vivendi», com el seu sistema de valors, recomana un platejament, al meu entendre, obert, tolerant, negociador i consensuat (sense descartar accions de més contundència en cas de no prosperar el diàleg i el compromís).

Com a ciutadà se'm poden ocórrer molts motius pels quals no convé permetre l'assentament incontrolat i lliure de col·lectius com aquests: des de la problemàtica sanitària dels mateixos membres, passant per l'escolaritat dels nens, seguint per la necessària integració de les persones i els grups en les societats on viuen, o per la impossible convivència ciutadana si tothom actués igual, etc. Però que el motiu principal de la queixa del Sr. Ramos sigui «el espectàculo gratuito, con todos los enseres al exterior, incluída ropa tendida al sol» i que això produeixi un efec-

11ENSES C0M?***-L0 ?

Qük SÓN TANTS NÚMEROS ?

\ E U ANYS QUE TARDARÀ LA MEVA FAMÍLIA PER PAGAR EL TERRENY OH TRASLLADAREM E l NEGOCI OÜE TENIM DINS A SANT CUGAT ...JA «UASI ARRIBO ElS TATARANETS

\ FES COM LES GRANS MULTINACIONALS ... DEMANA QUE Ei. MUNIC!?)

TE' L REGALI, 0 ftÜE TE'L VENGUI PER QUATRE DUROS... I 51 DESPRÉS U S COSES NO VAN BÉ, EL VENS I FAS EL NEGOCI RODÓ!!

te estètic intolerable, i segueixo citant, «mostrando una imagen que realmente no debería corresponder a nuestra ciudad», em sembla que és invertir l'ordre de prioritats que han de regir la presa de decisions en aquesta matèria.

El col·lectiu en qüestió va marxar puntualment el dia en què s'havia compromès. La policia local va actuar des del primer dia amb voluntat de reconduir pacíficament un problema i ho va aconseguir.

Els serveis jurídics ja havien redactat les diligències corresponents per actuar amb més contundència si no es podia arribar a un acord, i els serveis de manteniment de l'Ajuntament van procedir a tancar el recinte per evitar que aquesta situació es repeteixi.

No voldria acabar aquest escrit sense agrair profundament al Sr. Ramos l'interès per la nostra ciutat, demostrat a través de la secció «Cartes al director».

Vbldria dir-li que entenc el seu enuig per les conseqüències estètiques del problema, però que aquestes conseqüències són només la superfície d'una qüestió més de fons que, com a tal, vam tractar de resoldre.

Atentament, Jordi Ferrés i Valcarce, tinent d'alcalde de Serveis Interns i Seguretat Ciutadana

A SANT CUGAT Sí, MIRA LA SHARP f? \ l TÜ CREUS 0.ÜE L' AJUNTAMENT \ TAMBÉ FARÀ ÜN CONCURS D'IDEES \ PER SABER «UÈ OPINEN D'AIXÒ \ ELS PETITS EMPRESARIS ?

\ \

AIXÒ ES ?OT FER ?

~~<3Qfc*&

Fes-te subscriptor UD -•v,

EIS 4 CANTONS el "diari" de Sant Cugat

.

.

.

et surt a compte

i tot per

10.800 SSL TEL. 9 3 589 6 2 8 2

'"..

BELL & ASSOCJATS / *IIPI»*V

Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral Serveis Jurídics

Plaça Barcelona, 11 • Tel. 93 674 17 84'Fax93

590 30 10 • 08190 SANT CUGAT

Opinió

12

ELS/GUVTON5 Dwendres, 18 de febrer del 2000

El

t e r r a t

Tot esperant el canvi IOSEP CANALS

E

nir vivint entre nosaltres destacats polítics, esportistes, e m presaris, actors, locutors, artistes..., i és que en aquest indret del Vallès, s'hi han creat les característiques ideals per dormirhi tanquils.

Molts dormen i no viuen la ciutat, com el destacat polític de Cill, avui alcalde de la ciutat.

Sr. Lluís Recodcr, que és l'ex e m p l e m é s clar de persona nouvinguda a la ciutat, que per raons de mantenir l'Ajuntament a mans de la coalició CiU, en pocs mesos es va haver d'integrar al lloc que ell només veia els caps de setmana, com a dormitori., ja que la seva tasca par-

stem als inicis canviants i il·lusionats dels nous temps, que porten apassionants canvis a aquesta mil·lenària terra. Canvis polítics i socials que cada dia ens afecten més perquè en el Sant Cugat del 2000, s'estan movent moltes fitxes de la jugada que afecta les vides de molts dels q u e vivim en a q u e s t i n d r e t , que, amb pocs anys, hem passat de la vida rural a una vida de ciutat d'elit, escollida per molts polítics, empresaris, i sobretot, gent del món cultural per a viure-hi.

Actualment, en aquesta ciutat del 2000, podem parlar de te-

Des

del

t u r ó

de

lementària a Madrid no li deixava temps lliure per conèixer aquest esplèndid indret.

El senyor Recodcr s'ha hagut de reciclar ràpidament, despertant a Sant Cugat per intentar mantenir el poder de Cil" a l'Ajuntament, almenys durant quatre anys, i amb ell ha arribat una nova relació entre el poder municipal i la ciutadania, i un lligam per la minoria dels nascuts a la ciutat, amb la nova majoria de nouvinguts.

Ell ha despertat, però pocs ho fan i els exemples són nombrosos per a q u e s t a p o b l a c i ó d e quasi seixanta mil habitants i ho dic, perquè una mostra de

Can

M a t a s

Per què pisos de lloguer? À N G E L CASAS

A

que fa Promusa, no tindrien accés a un habitatge de compra.

Si tenim en compte les propostes d'habitatges que Promusa ha anat fent, en les tres variants de més a menys cars, règim lliure taxat, règim general i règim especial, segons el seu Informe sobre íestat del mercat immobiliari a Sant Cugat del mes de novembre passat, el sou brut anual conjunt de dos membres perceptors, necessari per poder accedir a cadascun dels règims, són els següents: règim lliure taxat: 6.745.983 pessetes l'any; r è g i m g e n e r a l : 5.519.441, i règim especial: 4.292.898 pessetes.

rran de l'article Promusa, habitatges per sempre, m'han fet algunes observacions que qüestionaven la necessitat dels pisos de lloguer, utilitzant el conegut criteri que "és millor comprar, que no pas tirar els diners amb un lloguer".

Jo he contestat: De quins joves em parleu? Coneixeu quina és la realitat de molts dels joves?

Que hi ha joves que poden accedir al mercat lliure als preus de Sant Cugat, és veritat, perquè bé que es venen pisos d'alt preu, i suposo que no tots a persones grans. Però n'hi ha uns altres que si no és mitjançant les promocions

El

S e v e r

i

en

N o cal ni valorar les dificultats econòmiques de molts per accedir als règims lliure taxat i general, sinó que, centrant-nos en el règim especial, significa que entre els dos possibles membres, les seves percepcions mensuals (14 pagues), han de ser com a mínim de 306.000 pessetes. A més a més, s'hi afegeix la necessitat de fer front a un estalvi d'aproximadament 2 milions de pessetes, per fer unes avançades a l'entrega d'un pis de 80 m2 útils valorat en 10 milions.

Lògicament el problema no és dels que poden, pels quals, respecte al mercat, l'oferta de Pro-

pintures de l'artista Muxart, que portava per títol Montserrat i que s'ha exhibit d u r a n t un mes i mig als claustres del Reial Monestir, no ha aconseguit consolidar un interès popular de visitants santcugatencs, evidenciant un cop més la falta de solidesa de la meva ciutat en aquest tipus d'ofertes.

L'exposició d'en Jaume Muxart es va cloure el 13 de febrer, sent una mostra esplèndida d'aquest gran creador català del segle XX, digna a tots nivells, com així ho ha reconegut la premsa nacional que n'ha donat àmplia difusió i promoció, tot actualitzant la ciutat que l'ha fet possible.

L'exposició d'en Muxart i les d'alt nivell que es mostren al Reial Monestir, han d'assolir el nivell de normalització d'un poble europeu com el nostre, però no s'escapa a la nostra observació que del nombre de visitants

Josep Canals és gaterista

musa és molt bona, i pot significar poder entrar en el món de la propietat a molts que no hi haurien pogut arribar. Però quants, que tenen la mateixa necessitat d'habitatge que els altres, donades les condicions laborals d'aquests últims anys, no arriben ni de molt a aquelles condicions mínimes? Cal tenir en compte, segons el mateix informe, que el PVP/m2 de superfície construïda del règim especial, pels seus costos, ha crescut en els últims cinc anys del 33,6%, mentre les condicions salarials dels joves no només han crescut menys, sinó que en línia general, i en especial els nous contractes, han empitjorat. A més a més, cal afegirhi el greu p r o b l e m a d e la inseguretat, per la seva temporalitat.

tatge com els altres, però ha de ser assequible.

Tots els partits de l'esquerra municipal en el seu programa tenen el compromís de promoure pisos de lloguer.

Amb gran satisfacció vaig llegir l'altre dia que l'Ajuntament de Barcelona està ja projectant la construcció de 2.000 pisos de lloguer, q u e costaran e n t r e 25 i 30.000 pessetes al mes. I també que en el Programa mínim que PSOE i IU han pactat, un dels punts diu: "Creació d'un parc de vivendes de lloguer assequible, especialment per garantir l'accés dels joves a la primera vivenda".

No veure aquest problema de molts joves i/o no voler-hi fer front, seria abdicar d'una responsabilitat municipal que no podem pactar.

Torno a repetir-ho, aquests joves tenen tanta necessitat d'un habi-

Àngel Casas és exregidor del PSC

El

T i t o

a l'exposició en qüestió, uns mil tres-cents, n o m é s un percentatge molt minso pertany al públic santcugatenc. Públic dormilega amb els fets locals, que d'altra banda, no els costa gaire desplaçar-se per veure exposicions a ciutats centreeuropees.

Si l'alcalde Recoder ha despertat, és possible que molts altres puguin seguir el seu exemple, ja que a Sant Cugat alguns esperem el canvi per deixar la passivitat de dormitori i per integrar-nos a la ciutat viva del nous temps. Viure a la ciutat, és construir-ne el futur, tot participant en fets creatius. Si això no es fa, el desànim anirà creixent en els pocs activistes culturals que aquí tenim. O despertem o morirem com a poble, l ' n alcalde ha d e s p e r t a t , ...algú m é s ho farà?

porxo

Estrangers ... i estrangers í f\Ç£& 'i U*)S

MÓN

e^B

f<\M- HE-PNiWT

\

W\ÇS ^ i S O N S e>fiMCÏiR\E«,

V M.Tf>.tS

Oï=l=&fcTS P6L DEMTe £X-ï£t**í

„J—

,&-.*•"

^oc£

FONTCOBERTA

J

a deuen saber de què estic parlant si veuen la tcle. Es tracta d'un anunci d'un cotxe. La fifia de l'espot és demostrar que hi ha moltes coses que no són iguals malgrat que en principi siguin iguals. Hi ha menjars... i menjars. Hi ha llibres... i llibres. Hi ha cases... i cases. L'anunci acaba dient: Hi ha cotxes... i cotxes. Lògicament no és el mateix menjar caviar que farineres. No és igual llegir ('orin Tellado que Shakespeare. No és el mateix viure en una barraca de El Ejido que a una mansió reial. I no s'assembla de res conduir un utilitari que un esportiu.

Jo m'afegeixo a la campanya publicitària dient: Hi ha estrangers... i estrangers. Quan es parla dels estrangers que viuen a Espanya sembla que es parli de tots els estrangers i això no és així. Veritablement I li ha estrangers... i estrangers. Els immigrants (ami) papers o sense) que

estan protagonitzant els fets andalusos no tenen res a veure amb els immigrants que viuen a les grans mansions de les localitats de moda, també andaluses. Els primers han vingut a treballar, són de classe baixa i se'ls explota. Dels altres, molts no han vingut precisament a treballar, la seva classe social no importa, i han vingut a fer diners sigui com sigui, moltes vegades, al marge de la llei. Els primers són perseguits i rebutjats i se'ls confina en miserables barraques després de treballar de sol a sol a canvi d'un salari de misèria. Els seus patrons confraternitzen amb els altres immigrants, els de "pela llarga".

Aquests no tenen cap problema d'integració social. Tenen diners, molts diners (blancs, negres o del color que vulguin). Se'ls accepta arreu del país i se'ls tracta com a persones honestes sense investigar si realment ho són.

Hi ha un altre tipus d'estrangers: aquells executius ben pagats de grans empreses. Aquests no tenen cap problema d'integració, només els que ells mateixos posen. A Sant Cugat en tenim molts exemples.

Tenen diners i un estatus social envejat. Se'ls respecta i se'ls accepta.

Com podria dir l'anunci televisiu, Hi ha estrangers... i estrangers.

Aquesta frase posa de manifest una vegada més que la xenofòbia no és, en el fons, un problema de color de pell ni de religió, sinó de classe social. "Tanto tienes tanto vales". Si tots els treballadors àrabs de El Ejido fossin tan rics com els emirs de la seva mateixa raça que viuen a Marbella no tindrien cap problema per la seva raça. S'explotaria immigrants d'altres països del Tercer Món i la hipocresia de la societat seguiria aplicant la mateixa màxima: Hi ha estrangers... i estrangers.

Opinió

ELS /CANTONS Divendres, 18 de febrer del 2000

La

13

l l o t j a

Nostra marca és Catalònia lORDi GARRIGA I P U I G

N

o es comprèn que s'ha entrat en una altra era i, per desgràcia per a uns i per sort per als altres, és la nostra era, i l'hem de viure plenament.

Es una nova era q u e demana als catalans que deixem d'una vegada de mirarnos el melic. Ens han dit que érem treballadors i h o m e s de seny, q u a n tots plegats, amb l'ajuda "dels ponts", ens hem tornat una mica mandres. La dita "pencar com uns negres" es considera una al·lusió a l'apartheid. N o m é s amb la lluita diària, l'ordre, la metodologia i el seny es podrà navegar en el mar del 2000.

que ens demana el moment és imaginació.

Però el primer que demana la imaginació és oblidar-nos de les tristes perspectives, sempre basades en una òptica de passat i aprendre a preveure amb sentit prospectiu, que és la forma més positiva d'estudiar i preveure el futur, no solament per comprendre'l, sinó, el més important, per influir-hi.

dueix la falta de qualitat.

El gran poeta rebel Joan Oliver solia dir: "A Catalunya, molt disseny, però poc seny". Doncs bé, jo que sóc també un rebel liberal, dic: "Catalunya es farà notar si sap unir els conceptes del seny al dissey, és a dir, seny i rauxa".

En una ocasió el president Pujol manifestava els seus temors referents a la qualitat total en una frase, que pocs dels ac-

Estem envoltats d'urgències, i aquestes no resolen les coses importants, que se solen ajornar sine dic. L'obra ben feta dels futurs productes i serveis catalans n'ha de ser la marca d'origen.

I .'obra ben feta ha de ser cl made in: Catalònia.

El nostre filòsof Pijoan afirmava que "els c a t a l a n s som una barreja d'almogàver - h o m e d'aventura i risc- i botiguer tipus Sr. Esteve - h o m e del dia a dia-". És la clàssica lluita entre el risc i el seny. En el punt mitjà hi ha l'ideal.

La reacció es fa lenta, ja que es vol modificar l'avui, fruit de l'ahir i no s'empra la tasca d'influir en el demà que comença avui a mitjanit. Falta prospectiva - a m b " o " - per enfrontar el futur.

El secret del miracle japonès ha estat només saber aprofitar el millor de les altres societats, una fam insaciable d'aprendre dels altres (llibres, conferències, congressos, viatges col·lectius d'estudis), disposició per arribar a un acord a través del pacte (això és molt català), no prendre cap determinació fins que tots els interessats hi estan d'acord (d'aquesta regla de management en diuen el "nemawashi", és a dir, embolicar amb tendresa les arrels d'un arbre per poder trasplantar-lo) i, finalment, mai sacrificar el llarg termini pel curt.

La conquesta quotidiana cada català la té a l'abast, n o m é s és q ü e s t i ó d ' e m prendre el camí q u e -jugant amb el seu sinònim francès route, no té res a veure amb la rutina- un camí que demana creativitat, q u e , contràriament al q u e es creu, no significa crear del no-res -això sols pertany al C r e a d o r - s i n ó desestructurar de nou tot allò que hagi quedat obsolet o rovellat, assumint el progrés amb la profunditat i la serietat que cal: amb seny i optimisme.

La nostra producció ha de ser competitiva, en qualificació diferencial k en increment quantificable. A partir d'ara ja no val la suor, és a dir, la transpiració, el

Els catalans tenim un país petit, però mals yuppies poden comprendre, ja que singular. H e m de ressaltar aquesta sinquan es va fer popular no havien nascut. gularitat, i un cop trobada, marcar-la en Es referia al seu temor per l'invasió sitot el que produeixi la nostra terra. Pot dralista. Una metàfora basada en l'efecser que aquesta singularitat provingui te efervescent del producte denominat del seny, o de les fan"sidral", que era el ret a s i e s c r e a t i v e s en fresc popular barceloformes i colors de les ní dels anys vint, i que La conquesta quotidiana el gran humorista Vaseves realitzacions - d e l seu d i s s e n y - o cada català la té a l'abast, lentí Castanys va pod e la seva arquitecsar d e m o d a e n innomés és qüestió t u r a , o d e les a r t s ventar una secció del plàstiques o dels seus setmanari esportiu El d'emprendre el camí vins, fragàncies, teixuti que parlava de "cl a través de la creativitat, país del sidral", refexits, edicions, caramels, fruites, platges desestructurant de nou tot rint-se a les tertúlies i m u n t a n y e s turísti"barcelonistes" de la allò que hagi quedat ques, òptica, calçat, Rambla de Canaletes, joieria, moda. Tot que com el sidral, acaobsolet o rovellat plegat supeditat, baven en res, en d e però, a l'obra ben saparèixer l'eferfeta. I és que els eslòvescència de les gans, si no es corresdiscussions. p o n e n a m b els fets, Hem d'aprendre l'art no són res, sols paraules que se les endú de rematar. D'acabar amb perfecció les el vent. "La feina ben feta no té frontenostres imaginatives obres. A cops. res" sols serà veritat quan es treballi amb aquest defecte vulgaritza una obra geimaginació, rigor i responsabilitat que nial. En tenim proves evidents molt rerebaixin la xifra d e p è r d u e s , q u e procents que, per no gratar ferides, no vull

EIS4CANT01NS MMcantoris

al·ludir.

Si adoptem, doncs, per concepte del nostre made in, l'obra ben feta, hem de ser responsables -donar resposta- del que signifiquen aquestes tres paraules.

A mitjans de juliol del 1914, E u g e n i d'Ors, Xènius, publicava en les pàgines de La Veu de Catalunya cinc gloses dedicades a la seva Teoria general psicològica del treball humà, en un sentit ampli d'aquest, des del que fa una manobra, al de l'artista, matemàtic o professional dels negocis, com subratllava el mateix Xènius. Això mateix s'ha d'interpretar de les paraules d'Antonio Machado: "El hacer las cosas bien importa mas que cl hacerlas". Avui a cops es busca més l'aparença social i els diners que la vocació professional. "Professió" ve de 'fe', i la vocació és la que fa brotar l'amor a l'obra ben feta. Tornant a Xènius. ell rematava el seu ideari de l'obra ben feta amb aquesta petita glosa: "El que caracteritzava el treball pròpiament humà, poc importa, ja siga abatre un arbre, forjar el ferro, aixecar una casa, modelar una estàtua, escriure una pàgina, investigar un fenomen científic, educar un infant..., o fabricar un escuradents. I qui digui que sols té en compte la paga, contesteu-li que tot l'or del món no basta per pagar quelcom tan excels com , una hora de la vida d'un home, que el treball consumeix. Així doncs, tan injusta paga són deu cèntims per un centenar d'escuradents, com cent milions".

Amb aquest mateix pensament, Gaudí, en les seves converses a m b Joan Bergós, deia: "Per fer les coses bé és necessari amor a elles, i tècnica".

Finalment, el poeta Joan Maragall ens deixa uns versos que devien estar esculpits en els frontis de totes les fàbriques i seus empresarials: "Esforça't en la tasca diària com si , de cada detall que pensis, de cada paraula que diguis, de cada pena q u e passis, de cada cop de martell que donis, depengui la salvació de la humanitat. Perquè en depèn. Creume."

Així doncs, si el nostre made in és el de Catalònia global, és el treball ben fet, és a dir, ben concebut, tan sols faltarà estampar-lo en tot producte q u e exportem. De dissenyadors, no en falten que ho sintetitzaran en un símbol gràfic. Serà una imatge que no necessitarà de mil paraules, sols poques: disseny fet amb senv a Catalònia.

Jordi Garriga i Puig és publicista

gtsanteugat.com

"el diari de Sant Cugat"

« <ï1;

OS 4 CANTONS

Entorn

14

Divendres, IS de febrer del 2000

P r o j e c t e s

Cercant idees per vianalitzar el centre Dilluns es du alple Paprovació del concurs d'execució delpàrquing dels Quatre Cantons tor i la possibilitat de potenciar més en l'àmbit turístic el centre de Sant Cugat. És per això q u e el projecte engloba també altres factors per tenir en c o m p t e , i un dels importants és el trànsit: perquè, per exemple, són prop de nou mil els vehicles que passen diàriament pel carrer Santiago Rusifiol i que haurien de ser desviats per altres vies de la localitat.

A N N A BOR AI

- Sant Cugat L'enretirament de les palmeres de la plaça Octavià el mes d ' a g o s t va ser el p r i m e r pas d'un projecte global molt més complet: aconseguir una revitalització del c e n t r e històric, donant "tota la lluminositat i importància" que es mereix el M o n e s t i r , a p o s t a n t " p e r un centre urbà dedicat als ciutadans".

Aquesta és la declaració d'intencions consistorial que aquesta setmana ha ratificat la comissió de govern aprovant el plec de bases administratives i t è c n i q u e s q u e d o n e n per obert el concurs d'idees per a la vianalització del centre històric.

"Volem fer del centre històric la gran rambla de Sant Cugat", reconeix Lluís Recoder, alcalde de la ciutat, "que promogui també la identitat de la nostra ciutat". Per aconseguir-ho han p e n s a t en a q u e s t a iniciativa que durant dos mesos recollirà els projectes q u e els e q u i p s d'arquitectes els vulguin presentar.

L e s dades aportades per l'est u d i q u e e s t à r e a l i t z a n t el R A C C d o n e n sortida, segons explica Joan Recasens, tinent d'alcalde de Serveis Urbans, a un tancament sense problemes del centre. "Sempre tenint en c o m p t e " , apunta l'alcalde, " q u e caldrà conscienciar els ciutadans en aquest sentit i dotar la c i u t a t d e m é s a p a r c a El projecte transformaria el centre històric, segons Lluís Recoder, en l'autèntica rambla de la ciutat FOTO: F.Uï 4 CANTONS. ments públics". dos-cents milions de pessetes.

Les condicions impliquen, m e n c i o n s especials de cinI el primer q u e s e g u r a m e n t L'Ajuntament es compromet per part dels professionals, la quanta mil pessetes. es materialitzarà és el pàrquing a premiar els millors treballs: realització d ' u n projecte q u e Per Recoder la vianalització de la plaça dels Q u a t r e C a n dos milions de pessetes per a la inclogui la vianalització des del del centre (que en una segona tons. Dilluns es portarà al ple millor idea (a qui s'adjudicarà carrer de la Creu fins al carrer fase arribaria fins a la plaça l ' a p r o v a c i ó del c o n c u r s q u e també el desenvolupament del Santiago Rusifiol, incloent les Lluís Millet pel carrer Valldoatribuirà l'execució d'un aparprojecte q u e es durà a terme), places Octavià i Augusta, un reix) tindria altres r e p e r c u s cament soterrat de tres-centes un milió per al segon classificat, projecte que en principi podria sions, entre les quals hi ha la places en aquesta cèntrica mig milió per al tercer i tres comptar amb un pressupost de dinamització comercial del secplaça de la ciutat.

R e m o d e l a c i ó

La plaça Magí Bartralot canviarà de fesomia abans de la tardor Pavimentació, enllumenat i arbrat, punts centrals de la reforma A. B. M. - Saat Cugat -

"Aquest és un racó de la ciutat q u e fins fa poc no coneixia gaire gent, que ha anat millorant amb el temps, que té molt encant i que volem recuperar de manera deifinitiva per a tots els ciutadans". Lluís Recoder, alcalde de Sant Cugat, definia d'aquesta manera les obres de r e m o d e l a c i ó q u e la comissió de govern ha aprovat aquesta s e t m a n a per a la plaça Magí Bartralot.

C o n e g u d a d a r r e r a m e n t com la plaça dels artistes, aquest espai veurà transformada la fesomia, si els terminis previstos

es compleixen abans d e la tardor: les obres sortiran a concurs aquest mes i es deixaran trenta dies per a la presentació d e projectes, q u e hauran d'iniciar-se en tres mesos i estar materialitzats abans de sis mesos més.

Així ho ha anunciat Joan Carbó, tinent d'alcalde d e Ciutat S o s t e n i b l e , q u e va donar els detalls d'aquesta transformació. Segons ha acordat la comissió de govern aquesta setm a n a , la r e m o d e l a c i ó d e la plaça Magí Bartralot haurà de c o m p r e n d r e la zona d e s del carrer G o r i n a i el carrer del Carme, fins a enllaçar amb el carrer Sant Ramon i el carrer

de la Sort. Es renovaran els paviments a m b peces laterals de formigó i una part central adoquinada (tal com s'ha realitzat en la vianalització d'altres carrers). E s r e s p e c t a r à l ' a r b r a t existent i s'hi plantaran peces noves. Es renovarà el clavegueram allà on sigui necessari i s'aprofitarà per soterrar les línies telefòniques i elèctriques que encara estiguin enlairades, així com t a m b é es c a n v i a r à l'enllumenat públic.

El pressupost per a aquestes obres es calcula en uns vint-idos milions de pessetes, entre els quals hi ha un aval posat pels veïns d ' u n s dos milions de pessetes.

Iui imiK/iiuí de la platavoi'donarun inipuh a la vianalització del(entre /*' X l

Entorn

ELMCAPÍTONS Divendres, 18 de febrerdel2000

S e r v e i s

15

'ffl

Un nou passadís uneix els vestuaris de la sala escolar amb la piscina A. B. M .

- Sant Cugat Ja ha e n t r a t e n f u n c i o n a m e n t el p a s s a d í s d ' o b r a q u e u n e i x els v e s t u a r i s d e la piscina m u n i c i p a l a m b els d e la Sala Escolar del pavelló d ' e s ports d e la rambla d e l Celler.

A m b dos m e s o s d ' o b r e s i u n p r e s s u p o s t q u e s u p e r a els dos milions d e p e s s e t e s ( m é s d e q u a t r e si es té e n c o m p t e la mà d ' o b r a dels operaris d e la Brigada d e S e r v e i s m u n i cipal) el p a s s a d í s té la funció d e facilitar als u s u a r i s d e l'oferta e s p o r t i v a m u n i c i p a l l'accés a la piscina.

C o n s t r u ï t a la platja d e la piscina, el n o u p a s s a d í s a m b finestres a m p l e s p e r dotar-lo d e l l u m i n o s i t a t i u n gres e s pecial antirelliscant a terra farà d e c o r r e d o r i n t e r n . " L ' o b j e c t i u " , explica F e r r a n D o m í n g u e z , c a p d e Serveis del D e p a r t a m e n t d ' E s p o r t s d e l ' A j u n t a m e n t d e Sant Cugat, " é s p o d e r d e s c o n g e s t i o nar els v e s t u a r i s d e la piscina e n h o r e s c o n c r e t e s , a la vegada q u e es fa m é s àgil per als usuaris d e l servei d ' a c t i vitats físiques el t r à n s i t dels exercicis e n sec als q u e real i t z e n a la p i s c i n a " .

S e g o n s el r e s p o n s a b l e t è c -

El passadís s'ha construït per evita nic d e la regidoria d ' E s p o r t s , e n c a r a no s'ha a c a b a t d e d e finir q u i n a serà la r e e s t r u c turació funcional q u e es farà

- -i/. r

ris

de la piscina municipal FOTO: XAVILARROSA

dels vestuaris, " d e m o m e n t el q u e é s s e g u r é s q u e e l s c u r s o s e s c o l a r s faran s e r v i r els vestuaris d e la Sala", i per

H a b i t a t g e s

accedir a la piscina passaran per una obra q u e , segons J a u m e T u b a u , regidor d ' E s ports, "era m o l t n e c e s s à r i a " .

Recollida

Els propietaris de la casa en ruïnes del carrer Sant Medir volen reconstruir-la

selectiva

La recollida d'ampolles

de cava supera les El projecte està en curs i les obres començarien abans de finals d'any xifres d'anys anteriors A. B. M

terior (el 1999 s'han recollit 13.104 ampolles, per les 10.480 que es van recollir el 1998). I per continuar La campanya nadalenca de recoconscienciant la població, s'han llida d'ampolles de cava ha tingut col·locat als contenidors del vidre menys fruits que la de l'any anterior. enganxines que recorden que les De moment, només són 2.300 les ampolles de cava es reutilitzen ampolles que s'han pogut reutilitD'altra banda, la campanya de rezar, mentre que el Nadal de l'any collida d'arbres de Nadal ha recappassat van ser més de tat durant el mes de gener 350 pequatre mil.

E/lffMfty shül·l ces. L'objectiu d'aPerò aquesta es una * J

REDACCIÓ - Sant Cugat -

La casa d e r r u ï d a del carrer Sant Medir deixarà d'estar-ho, si tot segueix el curs previst.

La família Cabanas, propietària de l'immoble, ha respost a l ' A j u n t a m e n t q u e està e s t u diant com poder fer viable una rehabilitació d ' a q u e s t a casa.

"En aquest moment", reconeix Ignasi Cabanas, propietari de la Galeria Rusinol, "els arquitectes estan fent un estudi per realitzar-ne el projecte".

Segons Cabanas, la intenció familiar és poder construir-ne una de nova q u e s'adequi a la vegada a l'entorn on està ubicada: "volem enderrocar del tot les runes i fer les coses ben fetes, amb un nou edifici que sigui digne, però això portarà el seu t e m p s " , l o t i reconèixer la complexitat de l'estudi, Cabanas assegura que la voluntat és que l'estudi pugui estar enllestit com abans millor i q u e les obres de reconstrucció co-

xifra que no preocupa gaire els impulsors de lai campanya campanya que que rea-

l/i família propietàriavol'substituirles nines pei una (onstnimu turca h \ l m e n c i n a b a n s d e finals d'aquest any.

D e m o m e n t és clar q u e la casa serà substituïda per una

construcció nova, però la família encara està e s t u d i a n t a quin ús es destinarà aquest nou habitatge.

recollit 350 ürbreS , AT J 1 J uc iSuUUl UUruni

litza anualment l'Ael mes juntament santeugatenc.

"El que compta", assegura Imma Casajuana, responsable del Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA) a Sant Cugat, "és que els ciutadans es vagin mentalitzant que no es tracta d'una cosa puntual sinó d'una recollida selectiva més que s'ha de fer durant tot l'any". I en aquest sentit, la campanya va funcionant: durant l'any passat la recollida va augmentar quasi una tercera part que l'any an-

questa campanya, que enceta anualment l'Ajunta-

de gener

ment, es aconseguir una recuperació de la màxima quantitat d'arbres i assegurar el correcte reciclatge de la matèria orgànica.

Segons fonts municipals, dels 350 arbres de Nadal recollits enguany n'hi ha 30 que es troben en bon estat i que probablement es podran replantar. Els que no puguin ser replantats es trituraran per fer-ne compost a la nova planta de Can Calopa que s'inaugurarà a la primavera.

CONTRIBUÏM A FER DE SANT CUGAT UNA CÏUTAT MÉS ECOLÒGICA

Q ® -'•.. Empresa , lider en ei seu

COMPONENTS ELECTRÒNICS PER A LA MOTOCICLETA

Av. Graeüs, 35 Tel. 93 59Q 66 66 Fax 93 590 66 67 e-maii: leonelli@ieon8lii.com web: wwwleoneiii.com

Entom

16

ELS /CAIVIOiNS Divendres, 18 de febrer del JiW

C o n f e r è n c i e s

I n f r a e s t r u c t u r e s

Sant Cugat participa en

Un dels accessos a la rotonda de la Guinardera no té permís

la tercera conferència de ciutats sostenibles V HM. - Sant Cugat -

Un expedient sancionador demana que es desfaci l'obra

siguin les ciutats les que deeideixen si els volen aplicar o noi.

Se tions ha reconegut Cantó, des del consistori s'estudiarà com introduir l'aplicació d'aquests paràmetres a la ciutat, "tot i que en algunes qüestions", explica, "ja hem començat amb accions com la campanya dels sorolls o els controls d ' a i g u a " .

Representants del consistori santeugatenc estaven entre els més de 1.400 tècnics i polítics de cinquanta-set països que es van reunir durant la setmana passada a I lannover (Alemanva) per a la tercera Conferència Kuropca de ( autats Sosteprioritaris q u e . . / '' j nibles. hauricn llc c n "Amb aquesta trolar participació", explica un tlcls parmediambicntal ticipants santeug a t e n c s . Sergi n l u (|l a ('.MV.ii. tècnic del 1 )epartament de * htat de I aire. les (àutat Sustenible. "reafirmem el e m i s s i o n s de nostre ferm compromís amb el C()>, el percenmedi ambient". Kn aquesta reutatge de satisfacció dels habitants. nit') els participants han estipulat la quantitat de transport públic o com a prioritari l'establiment la quantitat percentual d'espais d'uns paràmetres conjunts per verds per habitant, per posar alcontrolar el bon estat mediamguns exemples. Unes mesures biental de Ics diferents ciutats. que s'inclouen en la voluntat de Ks tracta de deu indicadors mare tots els sotasignants de la carta (cinc de bàsics i aplicables per d'Aalborg, entre els quals la ciutots i cinc de voluntaris perquè tat de Sant Cugat que s'hi va adherir el 19%, d'impulsar l'Agenda Local 21.

I n dels temes centrals Eis paràmetres

tractats a la reunió de Hannozerha estat l impuls global de ÍAíienda Local 21

DADES DEL

„_ '•' 'f^tat

deis municipis f \ ™ ;"

A. B. M. - Sant Cugat Alguns usuaris han denunciat en les darreres setmanes la creació d'un nou accés a la rotonda de la Guinardera, a la carretera q u e enllaça Sant Cugat amb Rubí(BP-15()3). Des del Departament de Ciutat Sostenible de l'Ajuntament s'afirma q u e a q u e s t n o u a c c é s s'ha construït sense cap llicència municipal, i que atesa "la penllositat per al trànsit del seu emplaçament", la propera comissió de govern, q u e tindrà lloc dilluns vinent, estudiarà l'aprovament d ' u n e x p e d i e n t sancionador per als presumptes infractors.

Des del consistori s'adreçar;à aquest e x p e d i e n t sancionador als p r e s u m p t e s infractors, en principi als constructors i responsables de la benzinera. demanant-los "la restauració de la realitat física alterada" i donant-los deu dies per comparèixer a l'Ajuntament per si

\i{M*tmti\hat>,tattun\tdtitrtpenlfos IIUIIINIIII rftvipnrtntr F.:X. IARR0SA volen fer algun tipus d'al·legacions. La persona responsable de la gestió de la benzinera ha manifestat a aquest setmanari no tenir coneixement de la implicació d e l ' e s t a c i ó a m b la construcció d ' a q u e s t accés, i

no ha volgut manifestar-se sobre això.

D'altra banda, el m o v i m e n t de terres q u e s'observa al sector de la Guinardera respon a la canalització de c o n d u c t e s de gas per la zona.

SUBSCRIPTOR

EIS /

Nom

Cognoms Ciutat Carrer Codi postal NIF o DNI

Telèfon ^7, f-»»*

Ei diari de casa.

DADES DE LA

SUBSÇ^I^CfÚ

Data d'alta Adreça d'entrega

DADES DE LA

Nombre de Subscripcions.

FULL DE SUBSCRIPCIÓ SUBSCRIPCIÓ

Banc/Caixa Adreça oficina Entitat DDE JUDoficinaDaDüdcnD núm compteGLT Titular d Comptat • Rebut domiciliat

Enviar-la

per

fax

al

93

674

20

24

Sant Cugat del Vallès,

de

del 2000 SIGNATURA

o portar-la

al

C.

Sant

Antoni,

42

-

44

EIS4CANTON5

Societat

17

Divendres, 18 defebrerdel2000

C e l e b r a c i o n s

L'Ajuntament i La Unió signen un conveni de col·laboració A. B. M. -SaMCasatEstrctir els lligams que ja uneixen la ciutat de Sant Cugat amb l'entitat de La l'nió santeugatenca i que aquesta sigui molt més aprofitada pels seus habitants són algunes de les declaracions d'intencions que es reflecteixen en cl nou conveni de col·laboració que han signat la centenària entitat i el consistori del municipi aquesta setmana. "Es un acord molt senzill", ha reconegut Lluís Recoder, "en el qual expressem les nostres voluntats de col·laboració".

Acord que també ha estat valorat de forma positiva pel president de La l'nió, Josep Puig.

Els membres de l'església protestant de Valldoreix volen obrir les seves instal·lacions a la ciutadania FOTO: EDUARD

FARlNYES

U església protestant de Valldoreix inaugura la nova seu a la ciutat La comunitat té diferents projectes en cartera, i en destaquen els solidaris ANNA BORAU

Molta gent, i moltes ganes de compartir la felicitat. La comunitat protestant del municipi ja té un nou temple a la ciutat. Dissabte, davant l'assistència de nombroses personalitats, centenars de persones van compartir un moment especial per als evangelistes santcugatencs: l'església protestant de Valldoreix inaugurava la nova seu.

A Tacte van assistir també el president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, i el president de l'Entitat Municipal Descentralitzada, Miquel Paraira. Els tres polítics van destacar la importància d'aquestes noves instal·lacions per als feligresos, el primer, destacant la importància per al país de reconèixer la seva diversitat i que cal destacar l'esforç d'aquells que fomenten el res-

pecte a la gent, entre altres valors.

Per la seva banda, Josep Monells, pastor de l'església protestant de Valldoreix, ha reconegut la importància que té per a ell personalment, però també per als seus feligresos, el fet de poder comptar amb l'assistència no només dels dirigents polítics del país, sinó tam... bé amb personalitats representatives en l'àmbit eclesiàstic d'altres religions. "És un Íl£|^

de la mateixa de la mateixa manera que el reben els catòlics, per exemple.

Però disquisicions a part, la inauguració va ser, tal com manifestava el responsable, una gran festa.

L'assistència als diferents actes organitzats va ser

pas endavant per al reconeixement", afirmava el pastor, "que ens fa molta il·lusió després d'uns quants anys que hem hagut de lluitar molt contra la persecució".

Malgrat això, Monells reconeixia que en aquest terreny encara calia avançar algun pas més perquè els evangelistes fossin reconeguts i rebessin els suport institucional

capital catalana) van poder compartir la seva joia amb molts altres valldoreixencs i santcugatencs.

Perquè ara, després de dos anys inicials a Sant Cugat reunint-se al Centre Borja, i de l'any i mig més que ha trigat a acabar-se l'obra (totalment sufragada pels feligresos de la comunitat), els membres de l'església protestant de Valldoreix

L'església protestant de massiva; els feli.

Valldoreix vol recollir eresos (no només .

santcugatencs

cinc mtltons de pessetes sinó també proper alimentar nens vinents del Maresme, del Baix cubans Llobregat i de la ' f Sa»!

ja tenen seu pròpia. Unes instal·lacions que volen obrir als seus conciutadans "per qui en vulgui disposar com si fos casa s e v a " , assegura Monells. I és que pel pastor el més important és continuar fomentant els valors humans, potenciant les relacions entre les persones i donant la seva ajuda a tothom qui la necessiti.

En aquest sentit, l'església protestant de Valldoreix té com a objectius prioritaris d'aquest any continuar la seva tasca solidària amb algunes comunitats cubanes. El gran projecte d'aquest curs és aconseguir recollir 5.000.000 de pessetes per poder subvencionar l'aliment de molts joves i nens de ciutats de Cuba. "De moment ens centrarem en aquest projecte", reconeix Monells, "perquè h e m pensat que, amb l'ajut d'altres ciutadans, pot ser molt assequible i no volem comprometre'ns a cap cosa que sabem que no podrem complir".

D'altra banda, la setmana vinent els socis de l'entitat realitzaran l'assemblea general ext r a o r d i n à r i a , e n la q u a l abordaran, entre altres punts, les noves tarifes dels socis de l'entitat i reconeixeran com a socis honorífics de l'any P e p Blanes (director de la celebraió del centenari) i Núria Terribas (advocada) per la seva col·laboració.

Es manté el projecte Natura A. B. M.

Treballar els diferents àmbits de desenvolupamet global d'una persona a través de diferents acriviats socioeducatives, i adreçantles a joves són algunes de les paut e s del projecte N a t u r a q u e l'Ajuntament ha decidit continuar durant aquest any 2000.

Es tracta d'una iniciativa que comptava amb subvenció europeua i que ara es durà a terme a càrrec del consistori atesa la seva importància social, els joves entre 16 i 20 anys sense acreditacions a nivell acadèmic i amb dificultats a la incorporació del mercat laboral són els que se'n beneficien, "i fins ara ha estat una experiència molt positiva", assegura Marta Recio, Cap de serveis de l'Àrea d e Benestar Social.

Societat

18

FLS ÍCANTONS Divendres, IX de febrer de 1M9

E n s e n y a m e n t

Els centres d'ensenyament públic obren les portes

La Segona Mostra recorda que encara queda feina per fer

A. B. M. - Sant Cugat A\v\

HOKAI

- Sant Cugat Aquesta tarda es tancarà la segona edició de hi Mostra d ' E n senyament Públic de Sant Cugat a m b l ' e n t r e n a d e l s cinc premis del concurs de fotografia escolar que ha il·lustrat part de l'exposició d'aquest certamen.

I na mostra que es podrà visitar a la Casa de ( hiltura fins demà i q u e ha mostrat alguns dels aspectes que reflecteixen la

a la ciutat "ha obert el debat d'algunes de les qüestions importants que afecten la realitat de l'ensenyament públic al municipi", segons ha argumentat Montse Carque. directora del centre d'ensenyament primari P i n s del Vallès, l ' n a o p i n i ó compartida per altres directors de la ciutat, que han format part de la comissió organitzadora d'aq u e s t certamen.

La p r e g u n t a d'aquesta segona ocasió vinculava les diferents post u r e s d a v a n t la interrelació e n t e escola i ciutat. I en l'àmbit santugatenc, ha reflectit diferents punts de vista. " E n general", assegura Rafel Cao, director del C E I P Pla i Farreras, "l'enseny a m e n t p ú b l i c a Sant C u g a t està molt vinculat a l'entorn que l'acull", això no treu, segons reconeixia Cao, "que encara cus

L'exposició

fotogràfica de la

Mostra es podrà

visitar fins demà

quotidianitat dels centres d'ensenyament públic de la ciutat.

I na quotidianitat que ha estat analitzada de nou en aquesta Segona Mostra d ' E n s e n y a m e n t P ú b l i c de Sant C u g a t .

Seguint la línia de la primera, la la mostra que es va desenvolupar cl cap de setmana passat

La Mostra ha ttnjit també enguany una bona resposta E: E. FARINYES quedin molts aspectes per polir". "Tenim altres experiències prou argumentades", puntualitzava Carque, "que ens most r e n m o d e l s a m b una i n t e r relació entre ciutat i ensenyament molt més estretes".

La conclusió generalitzada entre els sectors participants en a q u e s t a mostra ha estat q u e "encara queda molta feina per fer", però a la vegada que a Sant

S o l i d a r i t a t

Els Amics de la UNESCO envien 5 . 0 0 0 quilos de llet en pols a Romania Continua la recollida solidària per a f orfenat de Roman A. B. M: - Sant Cugat -

Aquesta setmana ha sortit des de Sant Cugat un camió amb un carregament molt especial: cinc-mil quilograms de llet en pols han emprès el \ iatge cap a Romania. Lis membres de l'associació Amics de la l N E S C O Valldoreix-Sant Cugat han agraït la donació de l'empresa sabadellenca Farmàcia Mundi: un òvol q u e arribarà directament a centenars dels nens més necessitats del país.

LI camió arribarà a la ciutat de C a m p i n a , des d'on es distribuirà per la zona a les ciutats més necessitades amb la col·laboració de l'Ambaixada espanyola.

D'altra banda, l'entitat santcugatenca continua la recollida de material solidari per a l'orfenat que estan ajudant a construir a la ciutat de Roman. "De m o m e n t la resposta està sent molt més que positiva", explica una de les membres de l'or-

Cugat es continuen fent passos endavant a favor de l'ensenyament públic. "Cap a un model de ciutat educadora", segons ha manifestat Àngels Ponsa, tinent d'alcalde de Serveis Personals, "pel que tots apostem i que d'aquí a poc serà obert al debat ciutadà". De moment, una segona mostra valorada pels organitzadors de manera molt positiva i que ha tornat a tenir una bona resposta ciutadana.

La Farga infantil organitza cursos d'estimulació

Kl Pins del Vallès ha estat enguany el primer centre d'ensenyament públic que ha obert les seves portes als pares i mares de la ciutat durant les jornades que organitza anualment l'Ajuntament.

Més de dues-centes persones van visitar aquest centre, una resposta que Montserrat Carque, directora de l'escola, ha valorat com a "molt més que positiva" i que, afirma, "demostra que tot i estar oberts als ciutadans durant tot l'any, serveix perquè tothom ens pugui conèixer a fons". "Són uns dies", apunta en aquesta línia Àngels Ponsa, tinent d'alcalde de Serveis Personals, "en què els pares poden no només visitar els centres sinó tenir un primer contacte, importantíssim, amb els seus professionals".

Durant les dues properes setmanes es faran les jornades a la resta dels centres d'ensenyament públic de la ciutat, concloent el dia 1 de març amb la xerrada de presentació del quart institut, que entrarà en funcionament el curs vinent.

Col·loqui sobre la filosofia a l'escola Thau

A. B. M. - Valldoreix-

A. B. M. - Sant Cugat -

Com oferir 10 informacions en 10 segons, saber què s'ha de fer per començar a ensenyar a llegir a un bebè, parar atenció a les activitats musicals i lingüístiques o tenir present quin es el desenvolupament normal d'un bebè a l'hora de començar a moure's són alguns dels punts previstos en el programa del Curs d'Estimulació Primerenca que ha organitzat l'Escola Infantil La Farga per als mesos de febrer, març i abril. L'objectiu és donar els coneixements necessaris per ajudar els fills a desenvolupar al màxim tot el seu potencial.

La filosofia a l'escola és el tema que centrarà la segona reunió pedagògica a l'escola Thau, seguint la línia d'aquestes trobades que tenen com a finalitat, segons els organitzadors, "treballar i reflexionar de manera conjunta, amb pares i educadors, sobre aspectes educatius que incideixen en el desenvolupament personal dels alumnes".

En aquesta línia s'abordarà el tema de la mà del doctor en Filosofia i Ciències de l'Educació Josep Maria Terricabras, catedràtic de la l'niversitat de Girona. Segons ha manifestat la Direcció del centre, aquest és un tema molt important, i més si es té en compte que es busca un model d'escola "que eduqui per la comprensió i ajudi a créixer els estudiants i els doti de les eines necessàries per a la vida personal i professional: una escola que faci dels alumnes d'ara adults responsables i solidaris, crítics i creatius, capaços de tenir criteris i pensar per ells mateixos". El col·loqui serà el proper 24 de febrer, a partir de les nou del vespre.

I,'Escola Infantil La Farga va començar la seva activitat el setembre, en les noves instal·lacions ubicades a Valldoreix. Sorgida com Eltransport'fins a Romania de la lletpof en també ha estat una dona, to 1(1-1)11) \ "una necessitat de! centre, atesa la Franciscans Catalans Internaganització, Montserrat Rumgran demanda", explica Mònica cionals per poder satisfer algubau, "el material ja és deu veLarruy, directora del nou centre, nes d'aquestes necessitats bagades el que vam recollir l'any l'Escola Infantil ofereix ensenyasi q u e s als n e n s i n e n e s passat". Rumabau destaca. ment fins als 6 anys (amb dues líromanesos. El material que es però, que la necessitat del país nies per als 3 i 4 anys i una per als reculli aquests mesos a la ciutat a m b el qual es col·labora és de 5, que tenen intenció de duomplirà un vaixell que sortirà molt gran i que les accions dels plicar amb vistes al curs vinent). cap a Roman quan arribi la priAmics de la U N E S C O contiEn aquest primer curs són 175 mavera. nuaran en col·laboració amb els els alumnes que hi assisteixen.

Societat

ELS {CANTONS Divendres, 18 de febrer del 2000

I n i c i a t i v e s

El 'quinto' en solidaritat amb Veneçuela realitzat a l'Esbart recapta aprop de 4 0 . 0 0 0 pessetes A. B. M. - Sant Cugat -

Més de 1.500 cartrons són els que es van jugar durant les set hores que va durar el quinto solidari celebrat dissabte passat a les instal·lacions de l'Esbart Sant Cugat. El cinquanta per cent dels premis s'adjudicaven d i r e c t a m e n t al c o m p t e de la campanya d e cooperació enF.ls organitzadors han valorat de manera positiva l'asnstenna al'çumto' h E F. gegada a favor dels damnifi-

cats a Veneçuela per les pluges del mes de desembre. En total van ser prop de quaranta mil les pessetes recaptades en aquesta primera acció h u m a nitària.

La campanya durarà fins a finals del mes de març. D u r a n t aquestes setmanes es farà una recollida de material i de donatius econòmics. A més, s'està organitzant una subhasta d'art per tancar la campanya.

C a m p a n y e s

Més de quatre-centes persones prenen part en el concurs de petons del Sant Cugat Centre Comercial

El petó guanyador es va fer el dia 8 defebrer FOTO: CEDIDA

Aquesta primera edició ha estat valorada com tot un èxit. El Concurs de Petons del Sant Cugat Centre Comercial ha aixecat passions i les parelles d'enamorats han respost a la crida dels organitzadors.

Durant una setmana més de quatre-centes persones han pujat a l'escenari instal·lat al centre amb aquesta destinació: petons gentils, petons

S u c c e s o s

Condemnat a vuit mesos de presó un home que va robar a empreses locals Lacusat també haurà de pagar una multa de 50.000pessetes INTRA

ACN

- Sant Cugat L'Audiència d e Barcelona ha c o n d e m n a t a vuit m e s o s d e presó i c i n q u a n t a mil p e s s e t e s d e m u l t a F.J. F., a c u s a t d ' h a v e r e n t r a t a robar a vint e m p r e s e s d e Sant C u g a t .

Els fets es van produir e n tre el maig i el juliol d e 1991.

D u r a n t a q u e s t t e m p s , el proc e s s a t va e n t r a r a r o b a r a n o m b r o s e s oficines d e la carretera d e C e r d a n y o l a , la gran majoria e m p r e s e s d ' i n v e s t i gació científica, d ' o n va e n dur-se taloaris d e xecs, efectes de valors i diners en efectiu.

D u r a n t el judici, celebrat dim e c r e s a la secció c i n q u e n a d e l ' A u d i è n c i a , l ' a c u s a t va confessar-se autor dels fets i gràcies a això va a c o n s e g u i r u n a r e b a i x a d e la p e n a d e m a n a d a i n i c i a l m e n t , q u e era d e set anys d e presó.

apassionats, petons fraternals; el dia dels enamorats ha estat commemorat per molts santeugatencs i que han volgut compartir la seva felicitat amb aquesta original iniciativa.

N'han estat els guanyadors la parella Josep Maria Ardévol i Maria Rosa Ferrer passaran una nit romàntica a l'Hotel Arts de Barcelona/ REDACCIÓ. (SANT CUGAT)

E1CPA convida a festejar el Dia d'Andalusia

19

Firart deixa l'Ateneu i busca nova seu A. B. M.

El col·lectiu d'artistes santeugatencs ha decidit deixar l'Ateneu Santcugatenc i buscar una nova seu. "De moment", explica Marta Majó, presidenta de Firart, "estem en un pis del carrer Endavallada, però continuem buscant un local adient on poder desenvolupar les nostres activitats".

Segons la presidenta, "si hem deixat l'Ateneu, és perquè els interessos de la nostra entitat no coincidien amb els seus: nosaltres necessitem un espai fix on poder realitzar la nostra activitat en una sèrie de condicions". Majó assegura que el factor econòmic no ha estat el motiu principal, tot i que reconeix que la decisió de marxar ha coincidit en el temps amb la demanda de la direcció de l'Ateneu de satisfer una sèrie de quotes. Per la seva banda, el president de la que fins ara era seu de Firart, Ramon Pros, ha lamentat la marxa però ha assegurat que "des de l'Ateneu sempre volem fomentar la convivència i compartir entre tots un espai que pot ser per a tothom".

Es convoca el segon concurs popular de meteorologia

A. B. M.

REDACCIÓ

P a r l a m e n t s , h i m n e s i altres c à n t i c s , balls p o p u l a r s i vi d'honor per commemorar, un any m é s , la celebració instit u c i o n a l d e la c o m u n i t a t a u t ò n o m a d ' A n d a l u s i a . El Centro Popular Andaluz de Sant C u g a t torna a obrir les portes a la ciutadania p e r c e lebrar una d e les festes q u e per a als m e m b r e s d ' a q u e s t a e n t i t a t és m o l t i m p o r t a n t , j u n t a m e n t a m b la c o m m e moració d e la Diada d e C a talunya i la celebració d e la Festa Major i la festivitat d e la creu d e maig.

El diumenge 2 d'abril és el dia escollit per a la realització del segon Concurs de Meteorologia que organitza el Club Muntanyenc Sant Cugat en col·laboració amb el TOT Sant Cugat. Els paràmetres d'aquesta segona convocatòria mantenen molt la línia de la primera: els concursants hauran d'encertar la temperatura màxima i la mínima (expressades en graus i dècimes) que es produeixen aquell dia, i també la humitat relativa de l'aire a les vuit del matí.

L a c e l e b r a c i ó serà el d i s s a b t e d i a 26 d e f e b r e r i c o m p t a r à a m b la p r e s è n c i a d e Francisco Aguilera, alcald e d e M o n t e l l a n o s (Sevilla) q u e serà el primer alcalde andalús q u e participa d ' a q u e s ta festa santeugatenca. L'entitat participarà d i u m e n g e 27 en els actes d e celebració del Dia d'Andalusia q u e es fa al Diferents empreses de la carretera de Cerdanyola van patir els robatoris E: X.L. parc d e la G u i n e u e t a .

Guanyarà la persona que hagi tingut menys punts de penalització, i es posarà un punt per cada dècima que s'allunyi del resultat real. Les dades recollides seran confrontades amb les que s'obtinguin de l'observatori de la plaça de Sant Francesc (que són les homologades oficialment per a Sant Cugat). Els concursants podran fer arribar les seves mesures al Club Muntanyenc, per telèfon o via electrònica. El premi serà una estació meteorològica completa.

20

Societat

ELS4CArYIONS Divendres, 18 de febrer del >0Ú0

' C à s t i n g "

de

R à d i o

S a n t

C u g a t

<.(.

Blai Blanquer. Rector de la parròquia de Sant Pere d'Octavià

"Ser capellà té el privilegi de poder estar en contacte amb la gent El mossèn Blai Blanqué va accedir a intentar superar el 'Càsting' de Ràdio Sant Cugat el dia 8 de novembre de l'any passat. Va demostrar tenir convicció i coherència a l'hora de respondre les preguntes, i bon humor quant a les proves. Els constants canvis de rectoria al llarg de la seva vida no han fet que el mossèn del monestir perdi les ganes d'organitzar activitats per acostar-se als santcugatencs, tot i que reconeix que costa connectar amb la gent jove de la ciutat. Últimament no està gaire content amb les obres dels jardins del monestir. Caldrà repassar el seu historial si ens cal algun candidat a bona persona. Un mossèn amb gràcia divina.

M U I D A Mi:\i)i;/,

-Sant CugatKm dic Blai Blanquer i ('utrina.

Vaig néixer a Sabadell el 15 de novembre de 11.V5 (ho sento).

No sé quin és el meu signe del zodíac, perquè no l'he mirat mai.

Sóc capellà.

— (Juan va sentir la crida de la fe?

- La crida de la fe és difícil de dir quan la vaig sentir, perquè és com un alè que va arribant i del qual et vas fent conscient molt a poc a poc. Jo diria que potser la respirava de petit, sense saberho. després en vaig anar sent conscient, després van venir Ics t e m p e s t e s a l'hora de fer-me conscient de la vida, la responsabilitat, els replantejaments, els dubtes, el retornar... Per tant, el camí no és senzill, que de cop et trobis que creus, sinó que tens indicis, però després et queda la recerca i estar sempre en camí.

— Què el va decidir definitivament a ser capellà?

- Això és una altra cosa. La fe i el ser capellà són dues coses que van lligades i no hi van. Evidentment, no seria capellà sense fe, però podria tenir molta fe i no ser capellà. Al fet d'haver escollit la meva ocupació, no sé quantes coses hi poden haver influït. Haver anat a una escola religiosa hi va influir, no hi ha dubte. La família que tenia, que eren cristians i es vivia la fe d'una forma molt senzilla, també hi va ajudar, segur q u e moltíssim. P e r ò

hi ha elements imprevisibles que van fent canviar la vida, un sentit d'aventura que, sobretot en les èpoques en què cal prendre decisions acaba portant-te potser allà on no et pensaves.

—Vostè parlava de tempestes en aquest camí de la fe. Va tenir molts dubtes?

- Dubtes radicals, del sentit de la vida, del sentit de la fe. del per què crec i per què no crec, suposo que tothom els té i els va tenint cíclicament. Sobretot en Ics èpoques en les quals es fan replantejaments nous.

- Va estudiar filosofia i teologia.

O e u que la religió és una filosofia com una altra?

- No, en absolut. La filosofieta que vaig estudiar, pobre de mi, era només per ajudar a pensar, com les matemàtiques o el llatí. És per afinar les eines del pensament, però no passa d'aquí. La religió és el lligam que l'home tendeix a tenir amb un ésser superior. La fe és una resposta personal i lliure a la persona de Jesucrist, que és bastant diferent de la religiositat espontània.

- Com va reaccionar la seva família quan va anunciar que volia ser capellà?

- Amb molt de respecte. No hi va haver cap coacció, ni cap obstacle... Tot i que jo els ho vaig dir quan estaven en plenes vacances i els vaig partir aquell estiu... També se'm va acudir dirho amb una bala! Però va ser així.

Les preguntes

Es pot fer religió sense ètica?"

EMILI BKI.I.A

- Es ca|iellà o fa de capellà?

- Voldria ser capellà.

- Ètica o religió?

- Ks pot fer religió sense ètica?

- Missioner o cajíellà rural?

- Ks pot ser capellà sense ser missioner?

- Ser capellà o ser actor?

- Ks pot ser capellà sense ser comunicador?

- Rubí o Sant Cugat?

- Rubí i Sant Cugat.

- Adam o Eva? - Adam i Kva, on aniríem a parar!

- Epi o Blai?

- Km penso que eren dos pallassos que sortien per la tele, però fa temps d'això. Kra en castellà, eh, no em diguis Blas perquè això no ho aguanto.

- Ara li diré una sèrie de noms i m'haurà de dir un adjectiu: Abmis de Sant Cugat, va mar la parròquia de Sant Andreu de Rubí F:X.L - Karol Voytila: admirable.

No estava decidit i quan ho vaig xen constants lliçons de fe i n'ets - Sant Francesc d'Assís: fascinant. estar, ho vaig dir. El meu pare un gran beneficiari. Fins i tot dels - Sant Hipòlit de Voltregà: hi ha un em va dir: "Sigues capellà, no faque no hi creuen, en treus grans paisatge molt bonic. cis de capellà". Se'm va quedar lliçons. Estar en contacte amb - Avortament: Déu nos en guard! clavat. La meva mare no va dir molta gent és un gran privilegi, - El gall del monestir, hauria de res, em va abraçar. Tots des d'un i la nostra vocació ho porta. Això cantar moltes vegades i no ho fa! respecte exquisit a les llibertats enriqueix moltíssim.

- Maníl.úter. era un creient. personals. No hi havia ningú a la - Costa molt adaptar-se als llocs - Pena de mort. crec que som crimeva família que fos religiós: on el destinen com a capellà? dats a la vida. vaig ser una novetat.

- Costa i no costa, perquè ja for- Charles Dardin: va fer una apor- Vostè es de l'opinió que els cama part del prospecte de ser catació a la ciència que s'ha de compellans els construeixen les perpellà. Si et costa, pitjor per tu. pletar. sones. Aleshores, podríem dir Costa allunyar-te dels amics i fer- OpusDei: una associació religioque els capellans són un reflex ne de nous. sa de laics reconeguda. de la societat actual?

- Eutanàsia: s'ha d'explicar què - Jo voldria precisar que el cavol dir perquè amb una mateixa pellà el construeix, primer de tot, 'Càsting' s'emet eh dilluns paraula es diuen moltes coses. la persona de Jesucrist, però que d'II II l> de la nita RSC (91.5 FM).

- Pere Vivó: amic meu i sabadeel tracte continuat amb les perRepetiria de l'entrevista a llenc. sones té una gran influència. Els Pere Pahïssa i Juan Fàbregas, aquest - Respongui and) un sí o un no: creients que et tracten, t'ofereidissabte 19 defebrera les 14b.

Viu postrat en la nostàlgia?

- No. - La religió és una aventura?

de La Veu

Les

proves

-Sí.

- L'Església és una escola?

• Per què ha de vendre les pertinences de l'Església?

Suposo que e m pregunta si l'Església ha d'estar disposada a vendre el que convingui p e r ajudar els altres. Si vol dir això, e v i d e n t m e n t , sempre que faci falta tot el que l'Església té ha d'estar al servei dels més necessitats.

• P e r què les beates poden anar a buscar la comunió i les monges no?

Qualsevol persona cristiana q u e estigui preparada pot

anar a buscar la comunió. I les'primeres serien Ics religioses abans que qualsevol

altra persona.

- P e r q u è hi ha g e n t q u e creu e n D é u però no creu e n l'Església?

Cadascú té raons diferents.

Alguns perquè tenen fe però no^ han descobert Jesucrist.

AíPaUresels sembla que els q » e p a r l e m d'Ell ho fem mòlt malament, i potser tenen raó. Jo demanaria que ens ajudin a fer-ho més bé.

JORDI RAMOS

-Sí.

- Jesucrist va ser el vertader pri-

- La primera prova consistia a trobar les errades que figuraven en una història inventada del monestir de Sant Cugat.

N o m é s se'n va deixar una.

- Atès que Blanquer i s aficionat al pessebrisme, se li va demanar que expliqués la història del naixement de Jesús emmarcada en el Sant Cugat actual. Ho va fer força bé, com si es tractés d'un conte adreçat als infants.

L has de sentir TOtÀ tA !ttlfòMA£lÒW*ÀIIT CUSAf * tA MtlOU MUSICA * ÍS?0I

m e r líder d e masses?

-Sí.

- Hi ha males persones realment?

- No. - Creu en l'anticrist?

- No. Es diu que es tenen pocs amics però bons. Quants en té vostè?

- Molts.

- Defineixi Déu.

- Indefinible. Sant Joan es va atrevir: Déu és amor.

l i , n í l li

'RSC

1

RÀDIO SANT CUGAT

Publicitat 21

ELS4CAIYroNS Divendres, 18 defebrerdel'2000

VI GRAN TROFEU CIUTAT DE SANT CUGAT

DE BALLS DE SALÓ ORGANITZAT PER L'ESCOLA DE BALLS DE SALÓ SANT CUGAT DIRECCIÓ DEL TROFEU: PEPE ASENSIO I JESÚS CURTO

DIUMENGE 27 DE FEBRER AL PAVELLÓ MUNICIPAL

VENDA D'ENTRADES: Escola de Balls de Saló, Anselm Ciavé,i4, o el mateix dia al Pavelló.

Anastassia Maximova, entrenadora de l'EBSSC, j Marco Sietas

Anselm Clavéf 14. Sant Cugat del Vallès Tel (93) 675 49 37 (ée 16.30 a 22 JO h)

11 ANYS marcant el ritme a Sant Cugat

HJ<JoMatoors:

Inici: TO h Horari recomanat: de 16 a 21.30 h Amb l'exhibició del GRUP DE BALL m FORMACIÓ STANDARD INTERCLUBS-SANT CUGAT

SantCuaatxfclVaBès

EIS4 CANTONS

Economia

22

Divendres, IS de febrer del JOOt'

A c t i v i t a t s

e c o n ò m i q u e s

Sant Cugat, la setena ciutat més rica s

Es també el municipi amb més creixement de la població, segons Fanuari de La Caixa Sant Cugat del Vallòs és la setena ciutat amb més de 1.000 habitants més rica del c o n j u n t de l'Estat espanyol, i la tercera en el context de C a t a l u n y a . A q u e s t a és una de les c o n c l u s i o n s que es d e s p r e n e n de l " A n u a r i o C o m e r c i a l de Espana

2 0 0 0 ' , un estudi elaborat per l'Institut Klein de la Universitat Autònoma de M a d r i d i editat per La Caixa. L'estudi parla del municipi c o m la localitat de més de 50.000 habitants en què ha augmentat més la població en el període que recull (de 1991 a

1998), un 29,8%, situant, per contra, Santa Coloma de Gramenet, l'Hospitalet de Llobregat i Barcelona entre les ciutats que més població han perdut. Quant a l'ocupació, Sant Cugat es troba també entre les cinc ciutats catalanes amb una taxa d'atur

més baixa, menys del 2,5%. L'anuar i identifica les p r i n c i p a l s característiques econòmiques i comercials d'un total de 3.181 poblacions, corresponents als municipis espanyols amb més de 1.000 habitants, i abraça el 9 6 % de la població estatal.

T O M M O \ IKMXÍRO

- Sant Cugat Sant Cugat és la setena població de l'Estat en nivell de renda entre Ics poblacions de més de 1.000 habitants, segons \'Anuari o Conirrrit/I de Espanti 2000, q u e . e l a b o r a t per l ' I n s t i t u t Klein, ha editat recentment La ('.aixa. En relació al conjunt de les poblacions catalanes. Sant Cugat és la tercera ciutat més rica, només superada per les ciutats de (iirona -la més rica d'Esp a n y a - i Lleida, quarta en el rànqumg estatal. l'n total tic .s. I <S] municipis estan recollits en aquest estudi, aquells de l'Estat amb un nombre d ' h a b i t a n t s s u p e r i o r als l.OOO. amb una població representada pel 969? sobre el total.

En el cas de Sant ( lugat, l'estudi atorga un nivell econòmic de 9 sobre 10 al municipi, resultat de l'avaluació de 38 variables econòmiques, entre les quals hi ha. entre d'altres, l'ocupació, el nombre d'activitats econòmiq u e s o els s e r v e i s a m b q u è compten els seus habitants. Només sis ciutats espanyoles presenten unes dades similars, que tan sols supera (iirona, amb un nivell econòmic 10. Poblacions vallesanes com Sabadell o Terrassa r e f l e c t e i x e n un nivell econòmic 6, segons l'estudi.

Segons l'anuari. Sant Cugat es troba entre les cinc ciutats de Catalunya que presenten una taxa d'atur més baixa, per sota del 2,5%, i la renda familiar disponible de cada habitant del municipi està entre els 1,9 i els 2.1 milions de pessetes.

Amb tot, un dels aspectes més destacats que es desptenen de les dades de l'estudi és la forta immigració que ha suportat el municipi durant els anys noranta. L'anuari, que recull com ha evolucionat la població entre

Sant Cugat, amb un 2.47c. r\ un dels municipis tatal<in< amb nunw laxa d'atur EO TO. EI.S 4 CAXTO.XS

El Vallès Occidental municipi a municipi SÍ bé Girona és la ciutat més rica d'Espanya i la val lesa na Sant Cugat la segueix ben de prop, no totes les poblacions de la comarca compten amb un nivell econòmic similar al santcugatenc.

Les cocapitais no surten b e a parades en les xifres d e Panuari, i p r e s e n t e n u n n i v e l l . econòmic 6, tot i q u e tenen, per exemple, baixos nivells d'atur (no superior al 4%), un bon nombre d e serveis i infraestructures i una intensa vida econòmica, amb prop de 4.000 1991 i 1998, conclou que Sant Cugat ha estat el municipi espanyol de més de 50.000 habitants en què més ha augmentat la població. El 1998 vivien a Sant Cugat un 29,77% de persones més que set anys abans.

Per Juan Antonio M o d e n e s , professor de geografia a la Universitat Autònoma de Barcelona

activitats minoristes cada una.

Segons les dades de l'estudi, un sabadellenc té tres-eentes mil pessetes menys de renda familiar disponible que algú que visqui a Matadepera, quantitat que es rebaixa en un terç si es compara a m b Sant Quirze. Per contra, els habitants d e Barcelona, amb un nivell 8, disposen d'una mitjana de 1,9 milions.

A l'altra banda es troben Ripollet i Barberà, les ciutats amb un nivell econòmic més baix del Vallès Occidental, segons i investigador del Centre d'Estudis Demogràfics, aquesta forta immigració i l'augment de la riquesa del municipi estan estretament relacionats, en bona part a causa d'un moviment dels habitants de l'àrea metropolitana, que han anat del centre cap a la perifèria a la recerca d'un habitatge en millors condicions.

les xifres de l'anuari. Amb un nivell econòmic 5, els habitants d ' a q u e s t e s d u e s poblacions c o m p t e n amb una mitjana d'1,3 milions de pessetes com a renda familiar disponible per habitant. Aquestes xifres estan, però, dintre de la mitjana de tot l'Estat espanyol, i lleument per sota de la mitjana catalana, establerta e n un nivell 7. Tant Rubí com Cerdanyola com la resta de les poblacions del Vallès Occidental tenen el mateix nivell econòmic que Sabadell i que Terrassa.

Segons l'investigador, el municipi "potser ofereix vivenda cara amb relació a determinats municipis, però per a algunes capes socials de nivell mig-alt de Barcelona aquesta vivenda ha suposat una oportunitat d'accedir a un habitatge en unes condicions que la seva ciutat no oferia". I a això, segons Modenes,

cal sumar altres atractius de Sant Cugat: espais verds, bones comunicacions i xarxa de serveis socials. El c r e i x e m e n t de determinades poblacions de l'àrea metropolitana s'està realitzant, segons el demògraf, de forma que "certs trets de diferenciació social que hi havia a Barcelona s'estan reproduint en els espais perifèrics", fet que està construint "una distribució espacial de la població segons el nivell de renda". Sant Cugat, que hauria afavorit l'encariment de l'habitatge limitant l'ús intensiu del sòl. hauria rebut, així. un notable increment de població per part de capes mitjanes i altes de municipis com ara Barcelona, Santa Coloma de Gramenet i l'Hospitalet de Llobregat, ciutats que l'estudi de La Caixa situa entre les que més habitants han perdut.

Segons l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, "la ciutat ha crescut tant perquè té alguna cosa per oferir, i a Sant Cugat es viu b é " . A m b tot, el màxim responsable del consistori es mostra prudent amb "els efectes" que ha creat aquest augment de la població, amb "una situació d'equipaments insuficients i de problemes de mobilitat i vianalització que cal solucionar". Segons l'alcalde, l'urbanisme que s'ha fet a Sant Cugat és "molt més horitzontal" que el de ciutats veïnes.

D ' a l t r a b a n d a , per J o a q u i m T r i a d ú , c o n s e l l e r d e la P r e sidència de la Generalitat, que està d'acord q u e la ciutat ha apostat per un model urbanístic menys vertical, "aquest model de ciutat determinat costa uns diners". En aquest sentit, Triadú defensa que cal preservar espais com "Torre N e g r a , però cal dir als habitants de Sant Cugat que això comporta un sacrifici. Mantenir això és car".

Economia 23

HSÍCANTONS Divendres, 18 de febrer del >0Ú0

Les empreses;

PROGRAM

ACGES

Jordi Salat (Barcelona, 1959) està satisfet de la marxa del seu centre de formació d'informàtica. Troba que la decisió que va prendre fa set anys d'instal lar-se a Sant Cugat ha estat un encert. "Vam veure que era una zona amb un índex de creixement important que oferia més expectatives que la mateixa Barcelona", assegura. Especialitzat en l'oferta per a empreses, està sorprès de l'alt ritme d'activitat que manté en aquests primers mesos de l'any 2000. "No és gaire habitual, però ho atribuïm a l'adaptació de la nostra oferta a les noves demandes", explica. Una de les demandes en creixement és la confecció de pàgines web multimèdia. "Ens en vam adonar parlant amb un dissenyador gràfic".

Jordi Salat. Gerent

__

"Cal molta força de voluntat per estudiar informàtica amb manuals" JOAN SORIANO

- Sant Cugat - P e r q u è cal a n a r a una escola d'informàtica a a p r e n d r e el funcionament d ' u n programa quan ja hi ha manuals d'instruccions?

- Per què la gent va als gimnasos si pots fer gimnàstica a casa?

La resposta és que o tens molta força de voluntat per comprar el manual i estudiar-lo sol o has de crear-te l'obligació d'acudir a un centre de formació. A més, encara no existeix cap manual ni cap curs d'autoestudi equiparable a la classe d'un bon professor.

- Aleshores per a què serveixen els manuals?

- Jo diria que l'autoestudi és per a gent que ja té un cert nivell i que vol aprofundir en coses molt concretes. Però la gent que comença es troba perduda davant d'un manual amb un llenguatge q u e no acaba d ' e n t e n d r e .

Aleshores, en una aula l'ajuden a perdre aquell temor, aquella desconfiança. És molt més fàcil amb un professor.

- Com es venç la reticència al llenguatge informàtic?

- La gent sempre pregunta: "Si toco això, s'espatllarà?". Hi ha diversos factors. El primer és tenir un professor q u e et digui: "No t'amoïnis, fem-ho junts".

La missió fonamental dels cursos bàsics és, a part d'aprendre, superar la por que algunes persones de més 30 i 35 anys tenen en aquesta eina que els ha agafat quan ja no són tan joves. Evidentment, amb la gent que ara té 10 o 15 anys això no passarà

"Estem treballantfort en cursos dedi\ \en v de pàgme t/i/imfmnti d'ultiwageneració", diu Salat FOTO-XA. perquè ja navega per Internet i fan de tot.

— Quina és la relació dels nens a m b la informàtica.

- No deixa d'astorar-me. A principis de curs, el docent els planteja, per exemple, fer un diari i

"Les eines que es continuen sol·licitant més són les d'ofimàtica" aprendre les eines necessàries per cofeccionar-lo. Doncs bé, portem un trimestre i mig i els nens ja naveguen per Internet a la recerca d'informació, la baixen i la'manipulen amb Word o Powerpoint perfectament. Aprenen com si estiguessin jugant.

Hi ha una referència que ho diu

P e r s p e c t i v e s

tot: arriben a la classe abans d'hora.

- Han variat gaire els continguts d e la demanda des q u e us vau instal·lar?

- El 1993 encara es demanaven cursos de programes que funcionaven amb la plataforma MSD O S com ara el WordPerfect, Lotus, etc. Després, els anys 94 i 95, la gent volia fer cursos amb l'entorn Windows. Això seguirà així perquè és un reciclatge continu. De tota manera, l'eina que es continua sol·licitant més és l'ofimàtica.

- Suposo que ara l'estrella deu ser Internet?

- El sector que encara ens ocupa m é s t e m p s és l'ofimàtica.

Però Internet experimenta creixements molt grans any rere any.

Cada any es fan més cursos alhora que la demanda s'especialitza més. Fa dos anys explicàvem què era un navegador, un buscador i ensenyàvem a enviar

e c o n ò m i q u e s

Les empreses catalanes són optimistes respecte a la inversió i l'ocupació Un 50% preveu un augment de la plantilla, i un 75% del negoci TONI MONTENEGRO - Sant Casat Les empreses catalanes afronten amb optimisme el 2000, segons es desprèn de l'enquesta sobre perspectives empresarials realitzada per les cambres de comerç europees. Amb tot, l'opti-

m i s m e d e les e x p e c t a t i v e s econòmiques de les companyies s'ha vist rebaixat sensiblement si es compara amb el que mostraven el 1999. Així, al voltant de la meitat de les empreses de Catalunya diuen que augmentaran les plantilles, tot i que fa un any aquesta xifra arribava al

71%, mentre que el 50% afirma que augmentarà les inversions, quan l'any 1999 el percentatge era del 59%. Aquests resultats situen el nivell de confiança dels empresaris catalans en el 27%, enfront del 49% de l'any passat, tot i que Catalunya és una de les vuit comunitats autònomes

un missatge. Ara volen que expliquis què són les webs, el llenguatge Java Script o l ' H T M L .

— Què pensa la gent q u e és Internet?

- La gent té la idea imprecisa que Internet és com una mena

"Molts pares volen aprendre Internet per limitar raccés dels seus fills" de pàgines grogues immenses, on pot trobar moltes coses i on li fa por que els seus fills en puguin trobar unes altres. Molts hi acudeixen a m b una doble inquietud: posar-se a l'alçada dels coneixements pràctics dels seus fills d'Internet i la necessitat d'aprendre per impedir l'accés dels

espanyoles que figuren entre les més optimistes d'Europa i que al voltant del 75% dels empresaris catalans p r e v e u e n a u g mentar la seva xifra de negoci durant aquest mateix any.

En opinió d'Antoni Munuera, responsable d'estudis e c o n ò mics de la cambra de Comerç i Indústria de Terrassa, l'estudi reflecteix "unes línies molt similars quant a les opinions dels empresaris catalans i vallesans", i ratifiquen les expectatives que han creat unes "fortes taxes de creixement econòmic de l'economia e s p a n y o l a " d u r a n t tot l'any passat.

L ' e n q u e s t a , q u e ha c o m p t a t amb la participació d'unes 800

nens a llocs indesitjats. És una de les coses que et pregunten de seguida: "Com puc fer això?

Q u i n e s claus de s e g u r e t a t té a q u e s t programa per impedir certes coses?".

- I les empreses?

- Les pimes veuen Internet com un mitjà on poder-se anunciar amb una divulgació total i a baix c o s t . I p e n s e n e n el c o r r e u electrònic com a una eina substitutiva del fax, més econòmica.

A aquestes empreses el que els interessa és que formis el seu personal en la utilització correcta i exhaustiva de les eines de correu. Si no en tenen, també els interessa dissenyar la pàgina web.

- I les grans empreses?

- Òbviament ja tenen un web q u e és un anunci com el de les altres empreses. Però utilitzen més Internet com a eina de comunicació entre les seves delegacions amb uns costos de comunicació més baixos.

- Com es fa front al continu reciclatge d'aquest sector?

- Procurem reciclar-nos de dues maneres: individualment i col·lectivament. Aquesta segona ofereix també un doble avantatge. A banda d'aprofundir en coneixements, estàs obligat a fer un plantejament pedagògic per a uns alumnes molt crítics, els mateixos professors del centre, que analitzaran i aportaran sugg e r i m e n t s . Aquest sistema és més motivador.A més, assistir a una classe com a alumne és per a nosaltres un luxe molt estimat.

- Com trieu el personal docent d e l'escola?

- Busquem el docent que professionalment treballa amb l'eina que després ensenyarà. Aleshores pot ser molt més pràctic i contestar millor els dubtes.

- Ensenyar informàtica req u e r e i x alguna condició especial?

- Q u e demostrin experiència en formació i que a més els agradi.

Quan una cosa la sents i la vius, la transmets a qui t'escolta i el motives. Si dintre d'un col·lectiu tenim una persona que té dificultats per seguir el ritme dels altres o a l'inrevés, plantegem una solució.

empreses vallesanes sobre les aproximadament 8.500 e m p r e ses espanyoles, p r e s e n t a una molt més forta moderació de l'optimisme en l'apartat dedicat a les empreses de serveis. El major optimisme sobre l'augment de les vendes es troba entre les empreses més grans, tot i que són les petites i mitjanes e m p r e s e s les q u e d e m o s t r e n m é s interès en la creació d'ocupació.

L'informe adjudica unes expectatives de vendes del mercat espanyol d'exportacions i una confiança empresarial per sobre de la mitjana europea, superant fins i tot països com ara Alemanya o Itàlia.

24 Economia

KLS /CANTONS l)iuw/m,

U

t

9

Sí

ï

*£*-

Sí

El Parlament demana un fons per al rescat de peatges Lluís Recode?\ un dels ponents de la proposta T O M M O M KNKCRO

HI Parlament de Catalunya va aprovar la setmana passada una p r o p o s t a per tal d ' i n s t a r Ics Corts a la creació d'un fons gestionat per Ics comunitats autònomes destinat al rescat selectiu de trams d'autopista. Segons aquesta proposta, presentada per CiU, mitjançant Lluís Recoder, i KRC. cl tons es nodriria dels impostos que paguen les empreses concessionàries, i permetria el retorn cada any a Catalunya de 14.000 milions de pessetes. La iniciativa va comptar amb el recolzament de tots els grups de la cambra.

iiiitlrntii ili l

/te les lontesMonàries F.: All/I.ARROSA

O p i n i ó

L a p r i m e r a d è c a d a d e l t e r c e r m i l · l e n n i (I) Assaig prospectiu per a Vempresa espanyola Pa un parell de setmanes vaig escriure, en aquesta mateixa publicació. un article fent l'apologia del dia (Li.s 4 C w r o v s , 4-22000). Kl definia com la "mesura ideal del temps", la que es repeteix més vegades de manera perceptible a les nostres vides.

Ara bé, en termes econòmics, un dia no és res. Xo representa ni tan sols "el curtíssim termini". Kn general, en economia es pren com a referència l'any, però personalment, cada deu anys he fet un exercici de prospectiva relatiu a la nova dècada. I en aquesta ocasió em proposo fer-los partíceps de Ics meves reflexions sobre com poden evolucionar certs paràmetres clau en la primera dècada del nou mil·lenni i com poden influir en l'empresa espanyola amb vocació internacional. Kls paràmetres escollits per al meu assaig prospectiu són: • • • • •

Kuropa Kl mercat Kl consumidor Kl producte La telecomunicació

Segons un vell proverbi xinès, "les prediccions són sempre arriscades. sobretot si es refereixen al futur". Ks per això que intentaré construir cl meu assaig com una projecció de Ics tendències observades en els últims 10 o 15 anys, més que com una predicció.

Ara bé, com tots s a b e m , en

aquesta ocasió el canvi de decenni a cap d'any coincidirà amb cl canvi de segle. I la primera constatació és simple: mai el començament d'un segle ha significat la més mínima ruptura. Ks, d o n c s , difícil i m a g i n a r q u e aquesta tendència hagi de canviar en aquesta ocasió. Si de cas, podríem conclure en la introducció a aquesta sèrie d'articles que el segle XXI va començar el 1989, any en què, amb pocs mesos de diferència, es va venir avall el mur de Berlín, i amb ell el comunisme, i va aparèixer Internet. No hi ha cap dubte que les seves influències seguiran fentse sentir en el primer decenni del tercer mil·lenni, i probablement molt més enllà.

Europa De tots els moviments d'integració e c o n ò m i c a en el m ó n ( N A F T A , ASEAN, M E R C O Sl'R, etc.) el que ha anat i anirà més lluny en la propera dècada és, sens dubte, la Unió Europea.

I és el q u e ens afecta més de prop, perquè hi estem immersos. La integració comercial i econòmica, és a dir, el mercat únic que assegura la lliure circulació de mercaderies, persones, serveis i capitals, és ja un fet. A partir del 2000 tindrem la moneda única, l'euro, l'aprenentatge del qual causarà alguns prob l e m e s als c i u t a d a n s d e la comunitat, si bé els ventalls es

manifestaran aviat. D'altra banda, la recent fixació d'un tipus d'interès únic pel Banc Central Kuropeu, posa en evidència un dels peatges més delicats de la integració financera: la pèrdua d'una part de la sobirania de cada Kstat membre.

Kl més probable és que la (iran Bretanya i els països que falten per adherir-se a la moneda única ho faran durant el període que contemplem, no sense vèncer serioses dificultats internes de caràcter fonamentalment polític.

Malgrat això, podem estimar que, cap al 2010, tindrem una integració de tipus financer relativament consolidada.

M e n t r e s t a n t , és possible q u e nous països formin part de la Unió Europea, si bé és difícil imaginar que al final de la dècada hagin entrat els 15 que pugnen avui per fer-ho.

Q u e d a r a n per atacar la unió militar i la política La necessitat de la primera, la militar, o més exactament la de defensa, s'ha posat d'actualitat arran de la recent guerra desencadenada per l'OTAN contra l'ex-Iugoslàvia. Kn efecte. Javier Solana ha estat nomenat màxim representant o coordinador del nou ens de defensa que s'acaba de crear. Atès que s'ha anomenat Mr. PKSC. Fins on s'arribarà en aquest esforç europeu, per ser menys d e p e n d e n t dels Estats

íHil·frbm •//,•/MV

Negoci de Catalana Occident

Tracte de favor amb elHGC

T. M. S. - Sant Cagat -

T. M. S. - Sant Cugat -

Kl Grup Catalana Occident va assolir l'any passat un volum de negoci de 157.369 milions de pessetes, enfront dels 105.608 milions que va aconseguir l'any anterior, a causa de l'adquisició de Multinacional Aseguradora (MNA), compra (pic ha comportat, però, la caiguda del benefici de l'asseguradora amb seu a Sant Cugat, que, amb 5.514 milions, baixa un 16,5% r e s p e c t e al 1998.

L'automòbil, amb un creixement del !!¥< sobre l'exercici anterior, fins als 28.197 milions de pessetes, ha estat el ram en què més ha pujat. Les primes de l'asseguradora pugen a 130.236 milions de pessetes, q u a n l'any passat e r e n de 81.963, ja que la companyia ha doblat el nombre de pòlisses.

LI Parlament de Catalunya va rebutjar divendres passat la iniciativa del grup d'Iniciativa per Catalunya-Verds que demanava l'assumpció de "responsabilitats polítiques" a la Generalitat per un tracte de privilegi en atorgar diners públics a l'Hospital General de Catalunya, davant la fallida que va presentar el centre.

l Inits en matèria de defensa, està per veure, ja que per això els Estats membres hauran d'acceptar la pèrdua o la transferència d'una altra part de la seva sobirania nacional. Personalment aposto per certs progressos en aquest sentit però, sens dubte, la UE toparà amb la resistència dels Estats Units. D'altra banda és possible també que a Europa no li interessi distanciar-se massa del gran país americà en matèria de defensa, malgrat els vents d'un cert "nacionalisme europeu".

L'altra funció de Mr. PESC serà la de representar la política estrangera de la U E . És un altre pas positiu. És fonamental que Kuropa pugui parlar amb una sola veu. En aquest sentit, es pot recordar q u e el Sr. Kissinger, quan era secretari d'Estat, es queixava amb to divertit que no sabia quin número havia de marcar per contactar "Europa".

La realitat és que Washington és avui plenament conscient que econòmicament i comercialment els nivells dels Estats Units i la UE són equivalents i que cada cop m é s , a m b d ó s h a u r a n d e comptar amb l'altre bloc per preparar decisions amb dit contingut. En matèria militar o de defensa serà més difícil, ja q u e l'hegemonia dels EUA seguirà sent superior a la de la UE. Finalment, queda i quedarà per a altres decennis posteriors l'última etapa de la construcció europea: la integració política, possiblement sota la forma d'una Unió Europea de tipus federal.

Kn aquest aspecte, no es poden esperar grans progressos pràctics en els pròxims deu anys, si bé s'avançarà en el reforçament del Parlament Kuropeu (poder legislatiu) sobre la Comissió de

Brussel·les (poder executiu).

Kn resum, el més probable és que cap a finals de la dècada tinguem l'euro com una moneda forta, convertit en la segona moneda de reserva del món, després del dòlar. Però per això cal més flexibilitat laboral, sobretot en els països del sud d'Europa, menys burocràcia a Brussel·les i una autèntica millora de la competitivitat en quasi tots els països i sectors. A més, s'espera que les diferències de productivitat i d'inflació entre els diferents països membres i, fins i tot, entre les diferents regions de cada país, provoquin períodes de convulsions i també de crisis. Les empreses hauran d'aprendre a viure i a adaptar-se a aquestes noves circumstàncies.

Tant Convergència i Unió com el Partit Popular van votar c o n t r a d e la iniciativa. mentre que la resta de grups es van abstenir. Segons la diputada d'IC-Y Dolors Comas, la G e n e r a l i t a t va c o n c e d i r avals per 3.600 milions de pessetes a l'hospital, l'na comissió del Parlament elaborarà a partir d'ara propostes de viabilitat per a l'hospital.

El que sí és clar és que, per a la consolidació de l'euro, caldrà una autèntica voluntat política per part dels Estats Units. Estimo que el major escull que trobaran estarà en la importància de la parcel·la de sobirania nacional que estiguin disposats a cedir. Sense aquesta voluntat política, no podran mantenir-se no sols la moneda única sinó tampoc el mercat únic.

D'altra banda, hem de ser tots conscients que la construcció europea és complexa, i per això, probablement caldran més de 10 anys d'ajustos per a la consolidació de la moneda única. L'alternativa és tornar a les monedes nacionals, amb la qual cosa la utopia europea passaria a la història. P e r s o n a l m e n t no ho crec, però és bo mantenir-ho en les nostres ments com a hipòtesi.

Josep Daniel i Gubert és intendent Mercantil

EIS4CANTWS

Comarca

25

Divendres, 18 de febrer del >000

S a b a d e l l

T e r r a s s a

El Capità Timó admet estafa i exculpa altres processats José Manuel Quintia Barreiros, conegut com el Capità Timó, ha admès que va oferir concessions de negocis militars sobre els quals no tenia cap control en l'adjudicació, però ha exculpat els altres dos processats, l'advocat Esteban Gómez Rovira i el jove que feia passar pel seufill,Manuel Argiz.

Entre els perjudicats, hi ha un industrial de Terrassa a qui va estafar 85 milions de pessetes. El fiscal demana provisionalment un total de 13 anys de presó per a Quintia Barreiros per estafar 130 milions de pessetes a diversos comerciants en oferir-los negocis avantatjosos amb l'Exèrcit. El processat, que es feia passar per capità de l'armada i anava amb uniforme militar, és jutjat a la secció vuitena de l'Audiència de Barcelona.

Després que el tribunal hagi desestimat totes les qüestions presentades per la defensa a fi d'a-

conseguir la nul·litat del procediment o, com a mínim, l'ajornament de la vista, Quintia va intentar renunciar al seu advocat per considerar que no està prou preparat, va demanar la participació d'un cosí-germà seu en la seva defensa, i finalment va informar la Sala que ha presentat una denúncia el fiscal per coartar-lo durant la sessió que es va celebrar dilluns. Elfiscaldemana en el seu escrit 9 anys i 8 mesos de presó per als altres dos processats, l'advocat Esteban Gómez Rovira i el jove Manuel Argiz Fonseca, sota les acusacions d'estafa i falsedat documental.

Segons l'acusació, els fets es remunten a l'any 1995, quan els tres processats van acordar la creació d'un "gabinet", sota la tapadora del bufet d'advocats de Gómez Rovira, que simulava tenir relacions jurídiques amb la Unió Europea. IINTRA-ACN

S a b a d e l l

L'Ajuntament realitzarà una enquesta per saber el grau de satisfacció dels ciutadans L'Ajuntament de Sabadell realitzarà una enquesta a tots els veïns dels carrers rehabilitats dins del Pla de Renovació Integral del Centre sobre el grau de satisfacció de les obres realitzades. L'enquesta, elaborada des del Programa del Pla del Centre, s'adreçarà per correu personalitzat a tots els veïns amb ('objectiu de copsar la seva opinió sobre la valoració que fan del seu carrer abans i després de la remodelació.

Pel regidor del programa del Pla del Centre, Josep Reverter, es tracta "de poder fer balanç de com s'han desenvolupat les obres i conèixer l'opinió sobre el procés d'execució". La primera de les enquestes, que es trametrà aquesta setmana, es dirigirà als veïns del carrer de Torras i Bages i properament es farà el

mateix amb els veïns del carrer Gràcia i carrer del Sol; per continuar, a mesura que les obres vagin executant-se, amb els veïns de tots els carrers inclosos en el Pla de Renovació Integral del Centre.

L'enquesta anirà acompanyada d'una carta del regidor, en la qual se sol·licita la col·laboració dels veïns, i d'un sobre sense franquícia per facilitar la tramesa de les respostes.

L'enquesta, amb un total de vuit preguntes, convida als ciutadans i ciutadanes a fer una valoració sobre Testat del carrer abans i després de la remodelació, sobre la durada de les obres, el tracte amb el personal de l'empresa constructora durant el temps que ha durat la seva intervenció o, entre d'altres, si la remodelació compleix amb les seves expectatives. IINTRA-ACN

h I [Hi^uUnt d) (tii\it ilt S/ib/idelL Wtiuitil (íititt.dutaiit la twla rlt piemui hOK) /WA'I \( _\

Caixa de Sabadell creix un 7 , 2 % i obté un benefici de 4 . 4 3 1 milions Caixa de Sabadell va obtenir 4.431 milions de pessetes de benefici el 1999, xifra que representa un creixement del 7,2 per cent respecte al resultat obtingut l'any 1998. El resultat consolidat després d'impostos del Grup Caixa Sabadell, que inclou a més de l'entitat financera totes aquelles empreses en les quals té participació, va ser de 4.950 milions de pessetes, amb un increment de l'I 1

per cent. Fel que fa als crèdits van créixer un 17,1 per cent i els recursos dels clients un 11,3.

Caixa de Sabadell va obrir durant el 1999 un total de 10 oficines. El president de Caixa de Sabadell, Manuel Grau, ha presentat els resultats econòmics de l'entitat financera aquesta setmana en el decurs d'un sopar-roda de premsa que es va celebrar a la capital del Vallès Occidental. Grau va explicar

que els resultats obtinguts en l'exercici de l'any passat "incorporen una dotació destinada a cobrir eventuals riscos latents derivats de les operacions". EI president de l'entitat va aclarir que aquest fons de cobriment de riscos "ve donat perquè l'autoritat monetària, a partir del segon semestre del 2000, ens ha n'manat la creació per fer front a possibles eventualitats" .IINTRA-ACN

C e r d a n y o l a

T e r r a s s a

Condemnades per colpejar una veïna

Crida p e r enviar cartes a

L'Audiència de Barcelona ha condemnat a penes d'entre dos anys i quatre anys i dos mesos de presó dues noies que van abordar, atracar i colpejar una altra noia, veïna de Cerdanyola, a qui s'havien ofert per portar-la a casa. Les processades, O. C. De los R., i R. C.C., van abordar la matinada del 5 d'abril de 1996 una noia de Cerdanyola a qui van oferir de portar-la al domicili. Un cop la noia va pujar al cotxe, les processades van amenaçar-la amb un ganivet, i com que la víctima va resistir-se al robatori, van colpejar-la a la cara, causant-li fractura nasal que li ha deixat com a seqüela un perjudici estètic en deixar-li un desviament de la paret del nas. IINTRA-ACN

La Caixa contra el golf Els ecologistes de l'Associació me municipal de Terrassa, que per la Defensa i l'Estudi de la Na- els ecologistes consideren "un tura (ADENC) han iniciat una gran espai agroforestal". A la cirnova acció de la campanya que cular unitària que aquest col·lecporten a terme des de fa més d'un tiu ha redactat ja s'especifica que any per evitar que el Club de Golf "el mosaic agrícola i forestal que del Prat de Llobregat construei- encara hi trobem comporta una xi un camp de golfa Torrebonica gran riquesa natural". En el mai Can Bonvila, al terme municipal teix document s'explica que "la de Terrassa. Es tracta de dema- proximitat de Torrebonica a la nar la col·laboració de la població, zona més densament habitada del i concretament dels usuaris d'In- Vallès comporta un elevat ús soternet, perquè enviïn missatges cial d'aquest espai". Els ecoloelectrònics al president de La Cai- gistes també manifesten indigxa, Josep Vilarasau, amb una car- nació davant la possibilitat que ta on els firmants manifesten el La Caixa vengut vins terrenys que desacord amb la decisió d'aquest el Patronat de Catalunya per la grup bancari de vendre l'espai de Lluita contra la Tuberculosi va Torrebonica i Can Bonvilà. El cedir l'any 1999, amb la condició Club de Golf del Prat de Llobre- que aquesta entitat bancària mangat pretén traslladar aquesta zona tigués l'ús hospitalari o educatiu de lleure en aquesta zona del ter- d'aquesta finca. IINTRA-ACN

26

Societat

FLS'ÍCAIMOVS Divendres. US r/e febrer del 2000

L A S E T M A N A EN I M A T G E S

I LA FESTA CONTINUA IM segona edició de la Mostra de l'Ensenyament Públic de Sant Cugat ha tornat a ser tot un èxit. Professors i altres professionals vinculats a aquest àmbit, pares, mares, molts santeugatencs, han intercanviat experiències durant un cap de setmana molt intens en què s'han debatut les interrelacions entre l'escola i la ciutat i en què tots els ciutadans han tingut a l'abast la possibilitat de conèixer de molt més a prop centres i metodologies de l'ensenyament públic al municipi. Aquesta setmana encara s'ha pogut visitar l'exposició defotografies que s'ha preparat amb motiu de la mostra. Una gran festa que es tancarà avui amb l'entrega de premis a les millors imatges.

Pàgina 18 FOTO: EDUARD

FARINYFS

DIEM ADÉU AL DEUTE EXTERN S'apropa el dia del referèndum popular en què tots els ciutadans podran exposar la seva opinió sobre un tema que s'arrossega des defa molt de temps: la condonació del deute extern als països més pobies. Un deute que, tal com reconeixen molts experts, mai es podrà arribar a pagar i que està empenyorant elfutur d'una gran paït de la població mundial. Des de Sant Cugat continuen realitzem t-se activitats per sensibilitzar la població sobre aquesta iniciativa, amb un objectiu comú: diem tots adéu al Deute Extern.

FOTO: MONTE SANT

LES ARMES

D*UN

POLÍTIC

Prendre decisions no ès fàcil i menys pels representants de l'administració pública que sempre tenen a prop la crítica de la ciutadania que demana més i millors projectes. De vegades han de recórrer a solucions perilloses com treure l'arma encara que només sigui per donar la sortida als participants d'una cursa.

Pàgina 30 FOTO: EDUARD

DIT

I FET

El polític santcugatenc Joaquim Triadú es va comprometre amb F.l.s 4 C.W'l'OXS a concedir la seva primera entrevista a la premsa local al nostre mitjà de comunicació quan prengués possessió del seu càrrec de conseller de la Presidència. Dit i fet. Dilluns passat rebia al seu despatx del Palau de la Generalitat el director d'F.l.s 4 C.XSTOXS, Josep Maria Valies.

La síntesi de l'hora d'entrevista-conversa és a la contraportada d'aquest diari i a la primera notícia de la secció d'Economia.

Pàgina 22 i 52 FOTO: XA 11FR LARROSA

FARINYES

Societat

ELS-íCÀlVroFe Divendres. IX de febrer del >000

27

L A S E T M A N A EN I M A T G E S LA VELLESA SEGONS

GALIARDO

Juan Luis Galiardo i Carme Conesa van proposar divendres a l'Auditori la senectud com a tema de reflexió.

'Las últimas lunas', l'obra de Furio Borbon, que ha estat un èxit de públic a tot Espanya, no va ser menys en el seu pas per Sant Cugat.

Pàgina 38 FOTO: EDUARD

FARINYES

PUJOL

VISITA LA NOVA ESGLÉSIA

PROTESTANT

Després d'un any i mig d'obres, la nova seu de l'església protestant a Valldoreix ja és una realitat. Dissabte es va inaugurar amb una assistència massiva de visitants, entre els quals hi havia el president de la Generalitat, Jordi Pujol. La comunitat evangelista té, doncs, un nou temple a la ciutat, que està obert a tots els veïns del municipi. Una nova església que acull una congregació arrelada al municipi, amb molts projectes a la ment per realitzar.

Pàgina 17 FOTO: EDUARD

DE SANT

CUGAT AL

FARINYES

CANADÀ

La periodista santcugatenca Ruth Casals ha estat una de les premiades enguany amb les beques que atorga anualment la Fundació La Caixa. L'exredactora d'E/S 4 CAN l'ONS disfrutarà al país nord-americà d'una de les primeres beques que aquesta entitat entrega conjuntament amb la Fundació d'Estudis Canadencs. D'escriure articles culturals de la ciutat a estudiar un màster sobre desenvolupament internacional: la Universitat de Guelph (Ontario) acollirà la santcugatenca a partir del setembre.

FOTO: JORDI

GARCIA

mo bles

carre

mobles

Francesc Moragas, 33 SANT CUGAT DEL VALLÈS

OS 4 CANTONS

28

Divendres, 18 de febrer del 2000

T r o b a d a

H a n d b o l

Recoder no presenta cap novetat en la reunió amb la Coordinadora d'Entitats

La UE Sant Cugat no pot vèncer al cuer La plataforma presenta un llistat amb les instal·lacions en mal estat Cardedeu L'alcalde de la ciutat, Uuís Recoder, no va anunciar cap novetat dimarts en la tercera reunió que han mantingut fins ara el nou equip de govern i la Coordinadora d'Entitats Esportives. Recoder

no va presentar cap novetat quant a la primera fase teòrica del nou pla d'equipaments esportius, que van presentar en la darrera trobada del 9 de desembre, així com tampoc no van definir

quins són els recursos econòmics de què podrà disposar l'Ajuntament en aquest any 2000 en la construcció de noves instal·lacions esportives municipals.

L'equip d'handbol de la Unió Esportiva Sant Cugat no va saber aprofitar una ocasió immillorable per guanyar a la pista del cuer del grup "C" de Primera Nacional, el Cardedeu, i d'aquesta manera ampliar la diferència de punts respecte als tres últims classificats. Kls de Joan Sancho van perdre per un clar 36 gols a 28, en partit corresponent a la dissetena jornada de lliga.Tot i la desfeta, el conjunt santeugatenc continua a cinc punts de la zona de descens directe a Primera Catalana.

Diumenge, a partir de tres quarts d'una del migdia al pavelló municipal de Sant Cugat, l'equip vermell-i-negre rep el penúltim a la taula, que és el Gavà.

Un triomf tornaria a donar tranquil·litat als jugadors santeugatencs, que persegueixen l'objectiu de salvar-se com abans millor.

Al.KX LOI'KZ -Sant Cugat-

I A\ (à>ordinadora d'F.ntitats Esportives de Sant ( aigat va reunirse dimarts amb l'alcalde de la ciutat. I -hiís Recoder, en una reunió (|iic la plataforma perseguia amb urgència després i|iie en la darrera trobada amb Recoder celebrada el c> de desembre passat ambdues parts decidissin tornar-se a veure a mitjans o finals de gener.

Finalment, la tercera entrevista entre Ajuntament i Coordinadora no va presentar cap novetat significativa.

Per part del consistori, hi van ser presents Uuís Recoder, Jaume Tubau. regidor d'Ksports, Ferran Domínguez, cap de l'àrea d'Esports, i Rosa \ ilavella, gerent de l'Ajuntament. La Coordinadora d'Entitats Esportives va estar representada pel seu president, Antoni Pérez, acompanyat de Jaume Espina, vicepresident de la plataforma, Carles Castro, secretari, i també dels vocals Joan Ramon Subirats, Toni Ventura i Francesc Macià. L'acte, que va allargar-se per espai de quasi ducs hores, va tenir lloc a la Sala de Comissions del consistori. Els mitjans de comunicació locals no van tenir accés a la trobada.

À.L.

La instantània correspon a la primera trobada que van mantenir Reioder i la Coordinadora a l'octubre FOTO: X.L.

avançar cap novetat respecte a la primera fase teòrica del nou pla d'equipaments esportius, que es va presentar en la penúltima reunió celebrada el 9 de desembre passat Pel quefeal capítol dels recursos econòmics que fan falta per la construcció d'aquest nou pla amb noves instal·lacions esportives, Recoder va comunicar a la plataforma que des del conAntoni Pérez, president de la sistori contiuen les entrevistes plataforma esportiva, ha volgut amb la Generalitat de Catalunya, deixar constància que, malgrat el amb la Diputació de Barcelona i consistori no va presentar dimarts també amb iniciatives privades cap novetat significativa, la tro- però que de moment no es pot bada va ser positiva "perquè s'està parlar encara de cap xifra concreavançant en un diàleg que és ab- ta per començar a construir.

Un altre dels temes que es van solutament necessari per totes dues parts". Pérez ha considerat tractar a la reunió van ser els prestambé que entre Ajuntament i supostos. L'alcalde va comproCoordinadora d'Entitats s'estan metre's a trobar-se amb la coordiapropant postures que faciliten nadora esportiva abans que l'entesa."S'ha avançat amb in- s'aprovin definitivament i consensuar quina serà la partida que tencions", ha afirmat Pérez. anirà destinada a inversions esPer la seva banda, l'alcalde de portives.

La Coordinadora ja fa la ciutat, Lluís Recoder, no va votemps que s'ha mostrat preoculer fer declaracions. pada per saber quines seran les En la reunió de treball de diprimeres actuacions del 2000. marts, Recoder tampoc no va

La plataforma torna a Uisutir ei* fa urgència d'arranjar •Per enèsíra» vegada, h Coordinadora d'Entítats Esportives de Sant Cugat va tom&H iftsistir al consistori de la ace*»sitat immediata d'arràajar tetes les instal·lacions esptüÉÉWS*municipals que estan ne oo- , més en mal estat, sinó que a més, en alguns casos són un perill per a la pràctica de l'esport La plataforma, tal com s'havia compromès, va presentar un dossier al consistori on hi figura un llistat molt exhaustiu amb les dependències que estan en mal estat Segons Pérez, "els arranjaments d'aquestes instal·lacions que hem presentat són absolutament necessaris".

Lluís Recoder i la Coordinadora sí que van acordar dos possibles inicis d'actuacions immediates que es començaran a arranjar un cop s'iniciïn unes quantes reunions de caràcter

tècnjc entre tècnics especialistes de l'Ajuntament i b junta d É m ^ de ia çfgta&n&a es-

Hoquei

herba

Doble jornada nefasta per al Júnior femení

limiti in itm fpï kmft'fi'íiliHuiTi

sak «acabi, | à i » c a m p nwlffMfWrl #l&$WrJMÍ }

també ¥$&&&*& i «t ceïaïment d'um&lt» &**»$*«» de Sant Fraawsac * La plataforn*a«tt&«9$i favor de la verï&&f «#*££? del camp de futbol «ft « £ f * que els ingressos que «C &*&* tinguin vagin destinat» f $$ construcció d'instal·lacionB~~" La propera reunió interna la Coordinadora serà dilluns a nit a la PB Sant Cugat. /À.L.

Malgrat dijous passat el Júnior femení va derrotar, en partit corresponent a la segona jornada del Campionat de Catalunya a Can Salas l'Atlètic Terrassa per 0 gols a 1, dissabte l'equip santeugatenc va perdre amb el RC Polo per 11 gols a 0 i diumenge amb el CD Terrassa. Aquest cap de setmana reben, en partit corresponent a la segona jornada del Català, l'Atlètic Terrassa.

El masculí, que va perdre a domicili amb el Rimas per 3 gols a 2,repelRCPok>./À.L.

Esports

ELS IC4ÏNT0NS Divendres. IH de febrer del 2000

Futbol sala

V o í 0 I b o i

El CV Sant Cugat perd amb el líder i s'allunya del 4play-ofP d'ascens EI CV Quart trenca deu jornades d'imbatibilitat del sènior femení rada" del sènior femení local. Per contra, el tècnic va voler felicitar el seu adversari, que s'havia mostrat superior. Finalment, l'entrenador també va matisar que les seves jugadores no havien sabut superar la pressió de jugar un partit d'aquesca transcendència.

ALKX L Ó P E Z

- Sant Cuflat Després que la setmana passada el sènior femení del CV Sant Cugat guanyés a la pista del CV Rubí i que el CV7 l'Illa Jordi de València s'imposés a domicili al CV7 Quart de Poblet, l'equip santcugatenc passava a dependre d'ell mateix per acabar encapçalant un cop finalitzi el campionat de lliga entre una de les dues primeres posicions que donen accés a disputar c\pM'-offddscens. Però dissabte passat, al pavelló de Voleibol de Sant Cugat a Valldoreix, el sènior femení va desaprofitar l'oportunitat de fer un pas important cap aquesta promoció en caure davant el líder del grup "B" de Primera Nacional, el CV Quart, per un contundent 0 sets a 3, amb parcials de 22-25, 16-25 i 17-25.

Amb aquest triomf, el CV Quart de Poblet va tornar a vèncer amb claredat el CV Sant Cugat, que a l'anada ja va perdre per 3 sets a 0.

L'entrenador santcugatenc Zoran

F u t b o l

29

Adéu a la bona ratxa El CV Quart va trencar dissabte amb deu jornades d'imbatibilitat de les santcugatenques, que ara són terceres a la taula a un punt de jugar la zona de promoció.

El CV Sant Cugat ha de jugar sis partits de lliga. A casa, ho ha de fer amb el C D Dolores i el CV Ciutadella, mentre que a fora ha FKX Quart ui ser >upenor alCVSant Cugat FOTO: EDUARD FAR1XYES de jugar davant el CV Santa Coloma, el CV l universitat d'Alacant, l'AD Algar Surmenor i el C E Hori esperar que el CV Quart o el CV Nikolovski va declarar després tons. Abans d'enfrontar-se a l'acL'Illa Jordi punxin en algun dels del partit que després d'aquesta tual segon, el CV Universitat d'Aseus enfrontaments.

Només podesfeta el seu equip havia perdut lacant, les santcugatenques han dem esperar perquè ara sí que de"força opcions" de jugar la prode jugar dos partits assequibles: penem d'altres equips". moció d'ascens. En aquesta maa la pista del CV Santa Coloma i R e s p e c t e al xoc a m b el CV teixa línia, el tècnic va apuntar a casa amb cl C D Dolores. NoQuart, Nikolovski va definir-lo que "ara hem de guanyar tots els més els val guanyar. com "el pitjor partit de la tempopartits cjue resten per disputar-se

UOlimpyc es desplaça a la pista del Corbera A.L. - Sant Cugat Després de la jornada de descans, rOlimpyc La Floresta reapareix a la lliga aquest cap de setmana i ho fa a la pista del Corbera, que és desè a la taula amb 18 punts i un balanç a la competició de cinc victòries, tres empats i nou derrotes. Tot i descansar, l ' e q u i p q u e dirigeix Àngel Ruiz no ha perdut la quarta posició a la taula a m b 31 punts, malgrat s'ha distanciat molt de les tres primeres posicions. El líder, l'Alfa-5, el té a quinze punts; el segon, el Sícoris Club de Lleida, a nou; i el tercer, l'Èpic Casino de Terrassa, a sis.

Després dels mals resultats que està aconseguint el conjunt de la Floresta, aquesta jornada els jugadors que entrena Àngel Ruiz s'han proposat trencar definitivament amb l'estadística i vèncer en una pista on està al seu abast treure els tres punts en joc.

ala

El Winterthur afronta dos partits clau per col·locar-se entre els tres primers A.L. - Sant Cugat El FS Winterthur Sant Cugat ja ha aconseguit atrapar a la classificació el FC Barcelona "B", després de guanyar dissabte a la seva pista per 3 gols a 5. Amb aquest excel·lent resultat, el conjunt santcugatenc continua sisè a la taula del grup sisè de Primera Nacional "A", però a només tres punts del tercer, que és el Manacor. El Barca "B" tan sols el supera per la mitjana general.

Una jornada més, el Winterthur va tornar a demostrar per què és ara mateix el segon equip del grup

que anota més gols després del Vilassar de Mar, que en suma 91 per 88 dels vermell-i-negres.

El tècnic del primer equip de l'entitat, Jaume Estrada, ha explicat que el seu conjunt continua "en una molt bona línia" i que l'objectiu ha de seguir sent "continuar a la part alta de la taula i, si pot ser, escalar més posicions a la taula.

Dos partits clau El FS Sant Cugat ha d'afrontar en les dues properes jornades dos xocs del tot clau. Al pavelló municipal, han de rebre el FS BabarCatalà, quart amb tres punts més

F.l Winterthur S/irit ( ugnt c // impovii\t ti la pista del liai^ n "li ' i ara éi a trespunts de la teueia playi l·O'J'O 1:1' que els locals, i posteriorment han Per aquest difícil partit amb el a q u e s t a ratxa i aconseguir un de desplaçar-se a la pista del seFS Babar-Català, Estrada pot triomf de cara a l'enfrontament gon, el FS Vilassar de Mar, que comptar amb tots els jugadors del que ha de jugar després a la pista ara mateix té cinc punts més que primer equip. Tornen així els ledel Vilassar d e Mar. Guanyar els santeugatencs. Estrada recosionats Carlos Sànchez i Javi Lóaquests dos partits significaria que neix la "dificultat" del calendari i pez, i el sancionat Alberto Pastor. l'equip santcugatenc podria, fins creu que aquests dos partits "poDesprés de tres victòries consei tot, col·locar-se entre els tres priden marcar el futur del Winterthur cutives al campionat de lliga, l'emers classificats al seu grup de ala competició". quip local espera continuar amb Primera Nacional "A".

Excursions - Escoles - Empreses - Equips esportius ...

Ens adeqüem al seu pressupost.

Vehicles amb les últimes innovacions i el màxim confort.

LLOGUER

D'AUTOCARS

SarbuS L.

Anys

i quilòmetres

d ' e x p e r i è n c ic

Te! 93 580 67 00

30

Esports J o c s

HS'/CANTONS Divendres, 1H de febrer del 2000

E s c o l a r s

El I Cros Ciutat de Sant Cugat d'atletisme aplega més de 7 5 0 inscripcions

La primera edició del Cros Ciutat de Sant (Cugat d'atletisme va aplegar més de 750 inscripcions en una jornada atlètica que es va celebrar diumenge al parc de la Pollancreda. Jordi Tomàs, Coordinador de l ' O M E T (Oficina Municipal de l'Esport per a Tothom) ha explicat que "per ser la primera vegada que s'organitza aquest campionat, crec que tant pel que fa a l'organització com a la participació podem sentir-nos molt satisfets". Amb tot, 'Tomàs considera que l'objectiu del que serà la segona edició d'aquest certamen ha de ser el d'"aconseguir més participació i donar a conèixer més aquesta cursa". El coordinador de l'OME'T ha avançat que l'organització d'aquesta prova, que va anar a càrrec de TOMÉ'T i de les seccions d'atletisme i esquí del (llub Muntanyenc Sant (lugat, ja ha començat a treballar per l'edició de l'any vinent, amb la fita que l'edició del 2001 encara sigui millor.

la participació al campionat de quinze de les dinou escoles que hi ha a Sant Cugat. En total, entre escoles i clubs, la prova va comptar amb la presència de 36 entitats provinents de Rubí, (Castellbisbal, Sant Cugat, Bellaterra, Terrassa, Barcelona i Navarcles.

La jornada va cloure amb el lliurament de medalles i trofeus als millors classificats de les onze categories, des de benjamí fins a sènior. L'acte va ser presidit per Àngels Ponsa, tinent d'alcalde de Serveis Personals, Jaume llibau, regidor d'Esports, i Ferran Domínguez, cap de l'àrea d'Esports de l'Ajuntament de Sant Cugat.

De benjamí a juvenil van obtenir medalla els vuit primers classificats de cada categoria i sexe i també medalla l'escola o club millor classificat, mentre que en la sènior van tenir trofeu els tres primers a creuar la línia d'arribada.

També es lliurarà en breu un premi en metàl·lic en material esportiu tenint en compte la participació percentual de nois i noies per escola. Aquests premis són de 50.000, 30.000 i 20.000 pessetes.

L'organització va encertar a triar el parc de la Pollancreda com Tescenari de la cursa, una cursa que és puntuable per al Campionat Comarcal de Cros del Consell Esportiu del Vallès Occidental Terrassa.

Un dels fets més destacats d'aquest Ciutat de Sant Cugat va ser

Els tres primers de cada categoria van ser en benjamí masculí: Eric Blanco (Ramon Fuster), Joan Lluís Fernàndez (CM Sant Cugat) i Ferran Alvaros (Thau); benjamí femení: Sandra Rodríguez (Bisbat d'Egara), Alexandra Ramírez (Ramon Fuster) i Estefania Segura (UA Rubí); aleví mas-

\ i . ! \ Lói'i-'.z

Elpari de In Pollancreda va serl'escenari idealpercelebraraquesta pruta hOl'O FDL'ARD l·.\RI.\Yl·.S

IM prova, puntuable per al cros Comarcal va comptar amb la presència de 15 de les 19 escoles de la ciutat F: F. F culí: Rafael Leiva (UA Rubí), Juan Dieste (Ramon Fuster) i Aitor Iturraldc (Santa Isabel); aleví femení: Margarita Monterrubio (Pau Vila), Caria Bartolomé (Ramon Fuster) i Judit Garcia (UA Rubí); infantil masculí: Marçal Pérez (Avenç), Arm a n d Palau (Avenç) i Sergi

Díaz (Avenç); infantil femení: Xènia Hosta (CM Sant Cugat), E m m a Almagro (UA Rubí) i Àngela Fio (CM Sant Cugat); cadet masculí: Rafael Espejo (UA Rubí), Gonzalo Vallejo (La Farga) i Cristian Armadas (La Farga); cadet femení: Sara Alvarez (Pureza de Maria), Marina

Romero (Joan Maragall) i Laura Grau (Avenç); juvenil masculí: Ibia Ventura (La Farga), Pablo Ivars (La Farga) i Enric Sanahuja (La Farga); i sènior masculí: Kim Hartmann (CM Sant Cugat), Santi Blasco (CM Sant Cugat) i Miguel Herrero (CM Sant Cugat).

B à s q u e t

La UE Sant Cugat rep el segon, el Sant Pere, en una autèntica prova de foc Els de Barbens són vuitens, però amb un partit menys AL.

El sènior "A" masculí de la UE Sant Cugat va aconseguir dissabte a Barcelona una nova victòria a la lliga en vèncer a la pista del W i n t e r t h u r Les Corts per 50 p u n t s a 65. A q u e s t triomf el col·loca en la vuitena posició a la taula amb un balanç d'onze victòries i set derrotes. Amb tot, però, l'equip local compta amb un partit menys, el que l'ha d'afrontar el divendres 25 de febrer a la Sala Escolar davant el C E Lleida, penúltim a la classificació amb un balanç de ducs victòries i disset

desfetes. Si els locals guanyen aquest enfrontament, poden arribar a col·locar-se quarts.

David Barbens apunta que en el partit amb el Les Corts, que a l'anada van vèncer els barcelonins a la Sala Escolar, els seus homes "van jugar, defensivament, el millor partit de la temporada".

Dog partits a casa La U E Sant Cugat ha de jugar els dos propers partits a la Sala Escolar davant el Sant Pere La Sirena de Terrassa i el CE Lleida.

El tècnic David Barbens prefereix fixar-se objectius a curt termini i afrontar partit a partit mal-

grat reconeix que "tothom espera que estiguem a dalt i que aconseguim mantenir el nivell que estem oferint". Barbens, però, sí que detalla que "treballarem per intentar acabar la temporada entre els quatre primers".

Davant el Sant Pere, el sènior "A" masculí té una autèntica prova de foc. Val a dir que els vermell-i-negres només han perdut fins al moment dos enfrontaments com a equip local. L'adversari dels santeugatencs és ara mateix segon a la taula amb un balanç a la lliga de catorze victòries i cinc derrotes. Segons Barbens, aquest equip "té bons jugadors per tots els costats".

FI sènior masculí continua en una bona línia FOTO: EDUARD FARINYF.S

Esports

ELS/CANTONS Dkevdres. IX de febrer del 1000

H o q U & $

31

p a t s ÍÍ s

El Patí Hoquei ja només és a El Sant Cugat signarà amb la UE Horta un quatre punts del segon classificat acord de col·laboració Aquesta jornada s'enfronten quatre dels cinc primers dors provinents de la UE Horta, de cara a la propera temporada serà l'ascens de preferent a la Lliga Nacional. Q u a n t al primer equip vermell-i-negre, no es beneficiarà de m o m e n t d'aquest nou acord de col·laboració.

VJ Sant Cugat Esport va encaixar diumenge al camp municipal d'Esports la setzena derrota a la lliga en perdre amb el Palafrugell per 0 gols a 2. Després d'aquesta jornada, el primer equip continua vintè i últim a la taula amb tan sols 16 punts i a onze punts de la zona de la permanència. A falta de catorze jornades perquè finalitzi la lliga, el tècnic santeugatenc Hans Schonhofer ha apuntat que dels 42 punts en joc, el seu equip n'hauria de sumar com a mínim 30 per mantenir-se a Primera Catalana. Schonhofer ha dit que la salvació rondarà els 46 punts.

A.L.

El Sant Cugat Esport signarà la setmana vinent un acord de col·laboració amb la UE Horta de Barcelona. Aquest acord, que han establert els presidents d'ambdues entitats, és per al que resta de temporada i la campanya vinent.

El conveni facilitarà que jugadors del futbol base i del primer equip de la l ' E Horta passin a formar part del Sant Cugat Esport i també a la inversa. Amb aquesta iniciativa, la junta directiva de l'entitat santcugatenca que presideix José Ramon Alacid pretén fomentar el futbol base del club i situar-lo a les categories més altes del futbol català.

El primer objectiu que s'han fixat ambdós clubs és el de situar el juvenil "A" del Sant Cugat Esport a la Eliga Nacional, ja que la l ' E Horta ja en té un a Divisió d'Honor i un altre a la Lliga Nacional. Per tant, la fita del juvenil santeugatenc, reforçat amb juga-

Els vermell-i-negres han de jugar ara dos partits consecutius fora de casa, a Masnou i a Granollers.

A Masnou no jugaran Javi Méndez, Marc Llonch ni Lluch.

A.L.

El sènior masculí del Patí Hoquei Sant Cugat va retrobar-se dissabte passat a la pista del Cornellà amb la victòria, després de vèncer per 4 gols a 6. Amb aquest triomf, l'equip que entrena Lluís Sànchez va derrotar un equip que en el partit d'anada va imposar-se al pavelló municipal per 1 gol a 5. Amb aquesta nova victòria -la desena a la lliga-, el Patí Hoquei encapçala per tercera jornada consecutiva la quarta posició al grup "A" de Primera Catalana. Els vermell-i-negres són ara mateix a dos punts del tercer, el Monjos, i del quart, el Vilafranca.

En la dinovena jornada de la competició, el sènior masculí rep el Casal de l'Espluga, quart classificat per la cua amb 12 punts.

Després que es disputi aquest enfrontament, l'equip local haurà de jugar un altre partit teòricament assequible a la pista del Vilanova, equip que és tercer a la

hi l'nti Hoquei, quart a la taula, vaderrotar el Cornellà K)!'()• h F. taula. Aquest partit amb el Casal dels cinc equips que ocupen les l'Espluga tindrà lloc dissabte a primeres posicions a la classificales vuit del vespre al pavelló mució s'han d'enfrontar entre si. nicipal. Lluís Sànchez no podrà Aquests xocs són: Juneda-Vilacomptar amb el sancionat Gonfranca i Monjos-Reus Deportiu. zalo Munoz.

Després de jugar amb el Casal l'Espluga i el Vilanova, el Patí Aquesta jornada pot esdevenir Hoquei rebrà el Reus Deportiu, clau per als interessos de l'equip líder del grup amb 31 punts. vermell-i-negre, ja que quatre

Premis Esport en M a r x a 1 9 9 9 Ràdio S a n t Cugat i Autocugat O p e l HOQUEI PATINS PATI H O Q U E I S A N T C U G A T Pol Carulla 31 Rubén Munoz 29 Gonzalo Munoz 13

OLIMPYC FLORESTA Dani Martí 16 Jairo Romero 13 Rafa López 10

HOQUEI HERBA

MAS J A N E R F E M E N Í Elisabet Escrivà 20 Cristina Garcia 18 Maite Gómez 17

JÚNIOR MASCULÍ Fèlix Sent Joan Vidal Jordi Bagunyà

16 13 10

FUTBOL SANT CUGAT Francesc Bayo Joan Colell Marc Llonch

21 18 13

PB SANT CUGAT FEMENÍ Laura Gallego 25 Mònica Martínez 20 Laura Martín 19

HAWDBOL JÚNIOR FEMENÍ Gina Abelló Helena Maragall Júlia Menéndez

14 11 11

UE SANT CUGAT Armand Mora Albert Rovira Juanjo Gonzàlez

FUTBOL SALA

BÀSQUET

WINTERTHUR SANT CUGAT 12 Xaloc Rion Javi Ramírez 11 Josep Gonzàlez 9

UE SANT CUGAT Gerard Moreno Toni Ballart Pau Riera

VOLEIBOL 20 18 16

25 23 20

CV S A N T C U G A T F E M .

Samanta Santamaría 27 Maria Tortosa 19 Bàrbara Puigcolí 19

CV S A N T C U G A T MASC. Lluís Moreno 21 Jordi Piques 17 David Izquierdo 13

Esports

32

ELS / C A N T O N S Dwendns,

18 de febrer del 2000

.^:mmmm::J : :*;: &:wmm:m.'$

FUTBOL

l a Div. Benjamí

18.30 Corbera-Olimpvc Floresta (ds)

2a Catalana Cadet

Benjamí

1a Divisió

0 9 . 3 0 Montcada-UE Sant Cugat (dg)

1a Catalana

10.30 Sant Cugat-Maurina K. (dsl 0 9 . 0 0 At. Madrid-PB S. Cugat (dsl PB Sant Cugat (descansa)

PH Sant Cugat «A» (descansa) PH S. Cugat »B» (descansa)

Preferent Pre-benjamí

1a Divisió femení

12.00 Masnou-Sant (aigat (dgl

2a Regional 12.(M) I ,;i Farga-25 Setembre (dgl

3a Regional 1 6 . 0 0 Júnior-Matadcpcrenc (ds) 1 2 . 0 0 Sant Andreu-\lira-s ( 1 | Adesa(dg) 1 2 . 0 0 Sant Ouir/e-PB Sant (àigat (dg)

1 6 . 0 0 Chess-Torrent d'en Melis (ds)

1 2 . 0 0 Sant Cugat-PB Sant ( aigat (ds!

1 2 . 0 0 Las Palmcras-Mas Janer«A» (dg)

1a Div. Pre-benjamí

2a Divisió «A»

2a Div. Femení 1 2 . 0 0 Manresa-PB Sant Cugat (dg)

Preferent Juvenil 1 8 . 0 0 Sant Cugar-Sants(ds)

BÀSQUET

2a Div. Juvenil

18.00 CV Sta Coloma-CV St Cugat (ds)

1a Catalana

2a Divisió fem. «B»

19.30 CV Sant Cugat-Martorell (ds)

1 1 3 0 Mas Janer-Castelltctcol (dg) 2 0 . 3 0 Sabadell-W. Sant (àigat (ds) 2 0 . 0 0 Olo-Les Planes (ds)

Juvenil femení Granollers-CV Sant Cugat «A»

l a Catalana

2 1 . 1 5 Palau lnesana-\V. S. Cugat (ds)

1 9 . 0 0 l ' E Sant Ciliat . A -Sant l'ete (ds)

2a Div. Juvenil

1a Div. Cadet

3a Catalana «B»

12.45 W. Sant Cugat-C Sabadelles (dg) 19.30 Cerdanyola-( llimpyc Floresta (dsl

1 3 . 1 5 CEK SantCugai-Maurina E. (.ds) 1 7 . 1 5 l'H Sant < aigat-Sabadell (ds) 1 1.00 Júniot-Sanr Ouirze (dg)

1 7 . 3 0 UF. S. Cugat - B - R i p o l l c t (ds) 19.00 SantCugat ••A··-Pedagogium (ds) 17.00 SantCugat «B—Pius XII (ds)

3a Divisió

2a Div. Cadet

2a Catalana femení 11.00 Sant Martí-CK S. Cugat ulg)

Cadet

09.15 09.45 16.00 10.00

Infantil

Preferent Infantil

Júnior femení

12.00 \V. Sant Cugat-Olimpyc F. (ds)

12.0O Trajana-Sant ( un.it (dsl

16.00 Bceth Fons -l'K Sant ( aigat (ds)

Aleví

1a Div. Infantil

Infantil

Llinars-Olimpyc Floresta

0 9 . 3 0 Sant Ouir/.c-l'B Sant (aigat (dg)

0 9 . 1 5 UE Sant Cugat-Manresa (dsl

2a Div. Infantil

Cadet

16.00 l'B Santi aigat -Rubíidst 10.00 SI! Ruhi-SantC '.u.n.it <itü> Júnior-Jaba Mira-sol \. (descansa)

17.30 C I C - . V - l ' E S . Cugat «A • (dsi 170.15 S. Llorenc-UES. Cugat H- ulg)

0 9 . 0 0 Sant Cugat-Can Rull Uls) l l . 15 l'I! S. ( aigat-Jabac <:. Jnt'rcsa (dsl I 2 . 1 5 \ . Icrrassa-Sant Cugat (dgl

2a Div. Aleví 1 5 . 0 0 ( amierc (!reu-Júnior (ds) 11.15 l'li S. (àigat-C )limpvc C. Fatjn (ds)

FUTBOL

Sant Cugat-l'alafrugell

0-2

2a Regional I ..i Planada-La F'arga

3-2

3a Regional l! San l'cdro-Júnior Mira-sol Adesa-( ami Vell PB Sant Cugat-Sant Andreu

3-2 10-2 2-7

Veterans Sant Cugat-Calella

Sallent-Sant (aigat

1-4 3-8 1-2 1-2

Preferent Infantil Sant Cugat-Metcantil

2-2

PB Sant Cugat-Barberi

5-3

2a Div. Infantil Ripollet-PH Sant Cugat Mira-sol A.-Can Patellada Roureda-Júnior Mira-sol Sant Cugat

4-2 3-6 0-6 3-6

3a Categoria Sant Cugat «A» (descansa)

Fèmines

Cadets

11.00 l'H Sant Cugat-Farners Ulg)

Sant (Àigat (descansa)

Juvenil

TENNIS TAULA 3a Nacional

15.30 PH Sant Cugat-Calat'ell (ds)

1 lorta-l 'V. Sant (aigat «A» (dg)

Infantil

1a Provincial

l a Nacional «A»

1a Catalana Cadet

Aleví

2a Provincial

17.15 \V. SantCugat- Babar-Català (ds

11.00 Vallag-UE Sant Cugat idgí

13.00 PH Sant Cugat- Taradell (ds)

Vilassar-UF. Sant Cugat (dg)

1a Div. Aleví

FUTBOL

2a Cat. Juvenil fem.

Júnior

La Roca

PH Sant Cugat-Laietà

I-1' 2-1 0-3

2a Div. Aleví Júniot PBSantCugat-l.umcn

descansa 3-0

SALA

Barcelona-W. Sant Cugat Olimpyc Floresta

1a Divisió femení Mas Janer «A»-P. Andorra

4-1 4-1 1-1

1-0

0-3

5-1

Mongat-CV Sant Cugat

0-3

Juvenil masculí

2a Divisió fem. «B» Santpedor-Mas Janer \V. Sant Cugat-Olo Les Planes-Montornés

I-l 3-5 0-12

Femení base

0-0 2-2 1-0

0-0

descansa

2a DKr. Juvenil Castellar-W. Sant Cugat Olimpyc Floresta

I-4 descansa

CV Sant Cugat-S. Pere i S. Pau

2-3

3-9 11-5

5-5

Benjamí PH Sant Cugat «A»-lna S. Just PH S. Cugat «B—Sentmenat

6-2 4-5

Prebenjamí

Juvenil femení 3-0

Cadet femení

PH Sant Cugat «A»-Mataró PH S. Cugat «B»-Sentmenat PH Sant Cugat «C»-Igualada

4-3 1-4 7-1

CV SantCugat «A»-R(x-a 1-3 CV Sant C aigat «C»-Viladecavalls . . . .2-0 CV Sant Cugat «B» descansa

ESQUAIX

3a Divisió Mas Janer-Serra Marina

2-6

HOQUEI

Cadet Castellar-W. Sant C aigat

5-4

Infantil

BÀSQUET

ajornat

Aleví Sant Feliu-PI l Sant Cugat

1a Catalana

2a Divisió «A»

\V. Sant Cugat

2a Div. Femení Fontetes-PB Sant Caigat

CV Sant Cugat-Quart Poblet

Sabadell-CV Sant Cugat

Pre-benjamí Sant ( aigat-l ,a ( amcòfdia Sant Cugat-C lol. Sagrat Cor Sant Cugat-'Ferrassa

Sant Feliu-PH S. Cugat«A» PH S. Cugat-B.-Hospitalet

1a Nac. femení 0-1

4-1

Infantil

0-5

Olimpyc F'Ioresta-Rodenc At

l a Div. Benjamí

(lerdanyola-PH Sant (àigat

WOLEIBQL

1a Divisió

UF; Sant Cugat-Molins Rei (dg)

Juvenil

í-5 descansa

Sport Caravaning-Chess

Sta. Perpètua-Sant (àigat PB Sant Cugat-Fontctcs

1-Z suspès

descansa

1a Nacional «A»

Preferent Pre-benjamí

3a Categoria

HEHBA

Sant Cugat «B»-Olimpus

1a Divisió

Fèmines

AD Rimas-Júnior

Martorell-W. Sant Cugat

4-0

3-2

Sant Cugat -New Sport

2-1

I-3

1a Catalana I x s Corts-UE Sant Cugat

l a Div. Infantil

1a Catalana 2 0 . 0 0 PH Sant Cugat-K'Fspluga (dsl

17.00 Molins de Rei-I'H Sant Cugat (ds)

1a Cat. Juvenil

2a Div. Cadet S. Sabadell-Sant Cugat PB Sant Cugat-Mercantil . ¥.. Sabadell-Sant Cugat Mira-sol -La Romànica

BUBffi

PATINS

Júnior

1a Divisió nacional

2a Cat. Juvenil fem.

Sant (àigat-B.irberà

4-3 4-3 0-4

Via Sport-Sant Cugat (dl-dv)

1 4 . 0 0 PH S. Cugat.<A.-Taradell (ds) 15.45 Molins Rei-PH S. Cugat «B» (dsl

3a Div. Benjamí

1a Div. Cadet Sabadell-CEF Sant Cugat Sant Quirze-PB Sant (aigat Ripollet-Júnior

Fèmines

Vilamajor-Banyolcs

0-3

2-3 suspès

Stadium-Sant Cugat (dl-dv)

Júniot-Polo

FUTBOL SMLM

1-2

2a Div. Juvenil Júniot-Sant (aigat Badia-PB Sant (aigat

HANDBOL

l ' E Sant Cugat (descansa)

PB S. Cugat «B»-La Romànica Andalucía-PB Sant Cugat Sant Cugat-San Juliàn

Preferent Juvenil

Veterans

l a Divisió

HOQUEI

12.45 UE Sant Cugat-Ca\à (dgl

Cerdanyola-Sant(aigat Sant Cugat-Jabac C Jofresa 'l'errassa-PB Sant Cugat

1a Catalana

Sant (àigat «B—Olimpiis (dv)

Júnior-At. Terrassa

1 6 . 0 0 UF. Sant Cugat-I lona uls)

1a Div. Aleví

3a Categoria

HOQUEI HERBA

Camp. Cat. femení

\V. Sant Cugat-C. Sabadelles Caldes-Olimpyc Floresta

12.30 Les Corts-UE S. Cugat (ds)

2a Categoria Marconi-Sant Cugat (dl-dv)

18.30 Calvet Guardiola-Mas Janer (ds)

Cadet femení

l a Categoria Squash 4-Sant Cugat <• .V (dl-dv) Sant Cugat «B—Creu Alta (dl-dv)

Cadet femení

Femení base

Júnior

ESQUMX

18.00 CV Sant Cugat-SESE (ds)

Jabae ('.. Jot'rcsa-Sant ('ugat l'B Sant ( aigat-l .cpanto (!an Boada-Jtinior

Sant ( lligat-1 .umen (dg) San Lorcn/.o-I'B Sant Cugat (dg) Sant ( àigat-l'ajatil (ds) Mira-sol-Juan XXIII (dg)

15.30 Totdera-PH Sant Cugat «A» (ds) 16.00 Laietà-PH S. Cugat ..B» (ds) 17.(M) Molins Rei-PH Sant Cugat ••(:>• (ds)

1a Nac. femení

Pinturas-Olimpyc Floresta (dg) Casserres A.-Champion Floresta

1 3 . 0 0 Fontetes-Sant Cugat kls)

Pre benjamí

UOLEIBOL

30-65

3a Catalana «B»

HANDBOL

Sabadell-UE S. Cugat -A» 64-67 Can Parellada-Sant Cugat «B. 7541 Elvira Cuyàs-UE SantCugat «B» .. .55-61

Cardedeu-UE Sant Cugat

53-65

Sant Andreu-UE Sant Cugat

RUBGI

PATINS

1a Catalana

1a Divisió nacional 36-28

Cornellà-PH Sant Cugat

3a Categoria 4-6

Fèmines

1a Cat. Juvenil

2a Catalana femení UE S. Cugat-Viladecans «B-

HOQUEI

.16-31

PH Sant Cugat

SantCugat «A»-Martorell

20-24

Cadets descansa

UE Santboiana-Sant Cugat

19-17

Esports

E t S /CANTONS Divendres, lSdefebrtr del 2000

Tercera Regional G R U P 14

Segona Catalana G R U P 1 Femení

San I^irenzo-Can Boada .. .1-2 Les Fonts-Ramon Llorens . .3-3 San Pedro-Júnior 3-2 Can Fatjó-Montserrat 2-0 Mira-sol A.-Camí VeU 10-2 PB Sant Cugat-Sant Andreu 2-7 Castellbisbal-S. Quirze . .anul·lat Matadepera-Rubí anul·lat Depuradores-P. Nuevo . .suspès

Martorell-Olesa 48-60 L'Hospitalet-Sant Gervasi .76-32 Vilanova-Santpedor 44-38 Sant Cugat-Viladecans «H».. .53-65 Sant Nicolau-Sant Martí . .54-66 Construcions-CKSB 62-60 Josep Tous-Viladecans «A» ..60-59 Bellsport-APB 67-51

FUTBOL

Primera Catalana Sant Cugat-Palafrugell . . .0-2 Granollers-Valls 4-1 P. Mafumet-Júpiter 1-2 Castelldefels-Prat 1-2 Peralada-Vilassar 2-0 Gramenet B.-Vilafranca . .0-1 Andorra-Ripollet 1-2 Sant Andreu-Cerdanyola .2-0 Igualada-Santboià 2-3 Manresa-Masnou 0-2

Equip

PJ

Sr

PG

PE

PP

GF

GC

Punt»

Equip

PJ PG

24

17

4b

l'J

57

S, W t c u

is

15

75

24

IS

4X

2')

4')

Mira-MilA.

11

14

61

21

12

Vilassar

.'4

li

45

51

45

Júnior

18

13

78

24

Vilafranca

24

12

55

2'»

4(1

Sanl'cdro

l'J

12

Peralada Cranienct

25 24

Ccidansol.i 24

56

11

44

10

46

11

54 5X 55

57 50 55

Canl'aij.i

IX

Ruhí

15

Canlinada

IS

5(1 27

12

5(1

11 II)

54

Equip

PJ

PG

PP

PF

PC

Punta

Olesa

IX

14

4

1142

'(55

52

Josep Ions

IX

14

4

')7x

S75

52

I .'Hospitalet

IX

14

4

11)66

X50

52

O.nsmiccions IK

14

4

1145

020

52

11

Santpedor

IX

12

6

X55

721

50

40

Hcllsport

IX

11

7

XXII

S50

2<J

Vilanova

IX

10

X

056

017

2S

5<J 56

Viladecans-B- IX

51

X

V i l a d e c a n s - \ . IX

III

X

KUX

10

'JO')

1075 ')46

Samlsoià

24

'I

55

24

55

S I.nien Jo

VI

'i

72

44

>')

Al'11

7

Manresa

24

111

511

51

55

Montscitai

17

X

42

41

26

CKSli

X

0

X65

X40

l'rai

21

<)

24

25

55

Depuradores IX

7

61

55

24

Sani Nicolai

7

II

1044

11)511

Kipol

24

Hi

51

57

55

Les f o n t s

l'J

6

56

44

6

12

Paljftiiïcll

24

54

51

52

R. I.l·irrL-ns

IK

5

20

K5

II

Masnou

24

24

2X

51

'i

22

63

9

1> M a f u m e t

24

5X

47

5»

52

2»

54

Castelldefels 24 Valls

24

iKlialaJa

24

Cranollcrs

24

Andorra

24

Sani ( u j i a l 2 4

PRS.

Cufal 1 8

S7

Camí Vell

15

2

l'Nuo..

17

1

21

7x

Sant (Juir.se

IS

l

17

72

Sant Marti

IX

27 55 55 4

t

16

22

46

26

45

22

48

16

La propera (20 de febrer): Can Boada-I'ucblo Nuevo; Ramon LlorensSan Lorenzo; Rubí-Iaes Fonts; Júnior-Matadeperenc; Montserrat-San Pedró; Camí V'ell-Can l'atjó; Sant Andreu-Mira-sol A.; Sant (Juirze-PB Sant Cugat; CastellbisbalDepuradores.

Primera Catalana

J u a n XXIII-Tibidabo . . . .1-0 Juventut 25-Ripollet 3-0 L a Planada-La Farga . . . .3-2 Llanó-Mil·lennari 2-1 E. Cerdayola-Lumen 3-2 Maurina-La Romànica . . .6-3 Castellar-Sabadell 6-3 C a n Rull-Barberà 2-1 Caldes-Badia 1-2

Sant Jordi-Caldes 67-64 N . Sabadell-G. Barna . .85-89 Andorra-U. Cerdanyola .67-46 Sant Medir-Ripollet 65-67 Sant Pere-N. Terrassa .60-62 Les Corts-UE S. Cugat «A. 50-65 Lleida-Sedis 74-65 Sf. Terrassa-Rubi 61-66

IS

21

15

2li

GRUP 2

Equip

PG

K.C.crdAncoU 21

Jincnrui25

117

15

1

Sicoris < 7

17

15

1

Kpic C a s i n o

17

11

4

Olillips.

16

10

1

17

X

f.

I 5

GC Punt* 45

X4

41

6

I». Andorra La Murua Manresa Indústries!,

IX

XX

Corbera

54

N. Sabadell

2

Tallers ('..

2

611

IX

10

61

76

17

10

44

6K

17

Montserrat

55

so

14

Rubí

51)

X5

15

Hospitalet

60

X7

6

Martorell

IX

4

14

,5/.7

1000

18

3

IS

7116

1033

Sant c Jets asi

17

Equip

PJ PC

Kcusl)e|s..ni.i

IX

15

PE 1

PP 2

106

51

YI'Mon]i.s

IX

15

2

5

1114

2K

2

5

GF

G C Punta

Vilafranca

IX

15

XI

2X

Saiil (jjjíat

IK

10

81

24

Juneda

IX

12

X4

24

Mollerussa

IX

11 IX

Martinetu

IX

X

65

Vilaseca

IX

X

61

Hospitalet

IX

6

17 17

Ina Sani Just

7

2

'J

16

< lomcllà

6

2

10

14

\end.cll

4

4

10

i.-iíspinp

6

0

12

Vilanova

5

2

15

121

í i e n i o l cl l>la

5

I

15

65

Calafell

5

1

15

26 26

L a propera (19 de febrer): La Murj>a-Kpic Casino; P. Andorra-Sicoris Club; Montscrrat-Manresa; Tallers ('.ortada-Alfa 5; Rubí-La Almunia: Hospit.ilet-Industrias Cl.; Corbera-Olimpyc Floresta.

La propera (20 de febrer): lna Sant Just-llospitalct; Vila-seca-Calafcll; Juneda-Vilafranca; (ïeniol el Pla-Vendrell; Mollcrussa-Cornellà; Sant CugatL'Ksplii",a; Martincnc-V'ilanova; CP Monjos-Reus Oeponiu.

12

74 46 411

l . j Planada

PC

Punta

14

5

14(16

1256

55

51

Santl'crc

l'J

14

5

1445

1.101

55

5«

N. 'lerrassa

l'J

15

6

1217

1156

52

56

Rubí-A-

19

II

«

141)5

1558

51)

45

54

La Furga

21

lli

48

Ï3

Radia Tibidabo

Sf.'lerrassa

1<)

II

X

1557

1255

5(1

t i r u p llama

l'J

II

X

1555

1265

5(1

I'. Cerdansola

l'J

1(1

'J

1245 12')7

II

7

t.iujat

Sedis

IK 14

o0

10

2')

1326 1247 29 I56X

IxsCorts

l'J

XX

II

1257 12S2 27

SantMcdir

1'/

XX

11

Caldes

IN

X

10 11 l'J

7

12 1567 1455 26

\ . Sabadell

lo

6

11

12X6 1276 25

Lleida

17

7

10

1214

1275 1550 27

Lumen 26

l.lati.i

24

I.JRIIIIIJIIK.

24

Run.. ii ( a ella

La propera (20 de febrer): Ripollet-Tibidabo: La Kart;a-2.ï Setembre: Mil·lennari-I,a Planada: I.umcn-LlanóSabadell; La Romànica-K.sc. Cerdanyola; Sabadt'll-Maurina Fgara; Barberà-Castellar; Badia-Can Rull; Caldcs-Juan XXIII.

PG

PP

GF

GC

Punta

17

12

1

4X1

506

2X

Les Corts

17

II

4

44')

410

24

Sarrià T e r

17

10

5

250

412

24

l.aminaclos

17

II)

4

472

445

25

CastellO

17

X

4

415

5X6

21

17

X

6

447

445

l'J

Sant l í s t e v e 17

'1

X

415

44X

IX

CkiKC

17

X

X

457

444

17

València

17

X

0

502

415

10

Bordils

17

6

0

5X1

400

14

Ripollet

Sant J o r d i - A .

l'J

2

17

'/J4

CupU 1 7

6

1

10

116

172

13

4

I)

15

507

4o7

X

Ci'.'i

2

5

12

405

415

7

Cardedeu

17

2

2

11

410

451

Equip

6

PJ

PG

PE

GF

GC

C l ) Rrrass.i 11

10

I

4X

10

PG PE PP

GF

II

<J

I

52

5

R Sociedad

II

7

2

24

14

Sardincro

II

5

5

14

"J

( j u b Camiso 11

4

2

12

15 50

A(. lerrassa

II

5

1

7

l.Sevilla

II

2

5

12

17

RCl'olo

II

5

2

16

2X

Clubhüara

II

2

1

15

52

8

28

II

1212 26

II'».

15X2

La propera (20 de febrer): Bordils-València; GIviKG-C'iudad Kncantada; Sarrià de lcr-Tres de Mayo; Sant (Juirzc-Sant Esteve; Castelló-Cardedeu; l'K Sant Cugat-Gavà; La Roca-I.amin.idos.

I,a l nión

16

1.1

(I

5

67

45

17

li

5

5

<J1

59

Manacor

16

II

1

4

70

45

Bjbar Català

17

10

4

5

75

M

Barcelona

17

10

1

6

X5

65

iV. S a i t l Ctiftat

17

10

1

6

88

73

Klèet. Ciem

I

H

76

(Vi

íiràeia

(I

'J

72

[

L'Ksclop

1

'J

71

75

Metalnox

4

7

74

X7

J4

Montsant

5

X

64

61

l.lopan 5

1

11

67

76

< jkles

5

10

72

45

Maxon

2

11

61

104

1

15

5<J

Primera Divisó Masculí

X7

La propera (19 de febrer): Elèct. Ciem (descansa); Llopart 3-Maxon Montsant-Las l'almas; Barcelona-L'Hs clop; Babar (:atalà-\V. Sanc Cu^at; \rila.s sar-Sant Andreu; Ciràcia-Caldcs; Manacor-Metalnox.

H O W B PATINS

Primera Catalana

21

La propera (20 de febrer): Ripollct-Andorra; l1. Cerdanyola-N. Sabadell: Crup Barna-Caldes; Rubí-Llcida; Sedis-Les Corts; l'K Sant CuRac-Sant Pere; N. Tcrrassa-Sant Medir; Sferit Terrassa-Sant Jordi.

Primera Nacional A GRUP 5 N. Sabadell-La Murga 6-5 Èpic Casino-P. Andorra . .9-1

0

La propera (9 d'abril): Júnior-Universidad Sevilla; R. SociedadClub de Campo; RC Polo-Oub Egara; Sardinero-Atlètic Terrassa; CD Terrassa-Valdeluz.

GRUPA

24

2

Punta

GC Punta

Vilassar

17

PP

Yaldclnz

Júnior PJ

Sant Andreu

S a n t O m r / e 17 17

GRUP 6

EHC-Pedralbes A t Terrassa-Barceloní Stick Can Salas-Línia 22 A D Rimas-Júnior Polo-Atlètic 1952 Honigvogel-Club Egara

2-1 7-0 4-0 3-2 2-3 2-0

Equip

Punta

Al

lerrassa

PJ

PC

PE

PP

CF

GC

16

10

2

4

65

26

22

5

4

5X

25

21

Hospitalet-Vila-seca (^alíifelLIuneda Vilafranca-CJeniol el Pla Vendrell-Mollerussa Cornellà-PH Sant Cugat . . .

L'Espliiiga-Martinenc Vilanova-CP Monjos

4-4 1-6 3-2 1-2 .4-6 4-3 4-4

•>

KIK:

II.

Atlètic l'J52

16

10

1

5

51

l'J

21

Hoi„ u ss,«el

li.

7

6

5

25

15

2(1

Can Salas

16

X

5

5

16

51

l'J

júiüor

16

6

6

1

13

26

IH

1551 2X

JuanW'lll

< aktes

PJ l.aRoca

Ires M a y o

PE

Divisió d'Honor Femení

Primera Nacional A

Elèct Ciem-Maxon 9-1 Llopart 3-La Unión 34 Barcebna-W. Sant Cugat ...3-5 Babar Català-Sant Andreu . 3-1 Vilassar-Caldes 5-3 Gràcia-Metalnox 5-12 Montsant-L'Esclop ajornat

Cardedeu-UE Sant Cugat 36-28 Gavà-La Roca 25-30 Bordils-GEiEG 19-20 I^es Corts-Sarrià Ter 27-25 Tres de Mayo-S. Quirze . .32-22 Sant Esteve-Castelló 19-28 València-Laminados 29-35

UES.

1ES.

56

PF

l'J

HI

Can Rull

PP

Andorra

21

42

PG

42

.Sabadell

Mauri na

PJ

MQQU8HeRBA

La propera (20 de febrer): APB-L'Hospitalet; Sant Gervasi-Martorcll; Olesa-Josep Tous; Viladecans «A»-Construccions;CKSB-Sant Nicolau; Sant Martíl'K Sant Cugat; Viladecans «B—Vilanova; Santpedor-Bellsport.

Primera Nacional GRUPC

Segona Regional GRUP 5

Btrncri

GF

17

11

1 K S. C u p i l

ïvmsfmt,

PJ

PJ PG PE PP

Reus Depo.-Ina Sant Just . . .4-1

51

La propera (20 de febrer): Masnou-Sant Cugat; Palafrugell-Granollers; Valls-P. Mafumet Júpítcr-Castelldefels; PratPcrelada; Yïlassar-Gramenet; Vilafranca-Andorra; Ripollet-Sant Andreu; Cerdanyola MIgualada; Santboià-Manresa.

Equip

Alfa 5

Almumj

Júpitcf

Vndten

Sicoris C.-Montserrat . . . .3-0 Manresa-Tallers C 1-0 Alfa5-Rubí 13-2 Almunia-Hospitalet 3-4 Indústrias (ï.-Corbera . . . .5-5

33

ADRimas

li.

X

2

6

20

26

IX

(:iub Kiíira

16

5

7

4

25

21

17

l'..»>

16

7

2

7

45

52

16

i ..ma::

16

"'

4

0

2.1,

54

10

IVdt.ilbcs

16

1

4

II

15

46

6

Harceloni X

lo

1

2

15

II

61

4

L a propera (19 de febrer): AD Rimas-Línia .2: Pnlo-Júnior; HonigvoKel-Atlètic \9SZ: KllC-Club Fgara; At. Terrassa-Pedralbes; Can Salas-Bareeloní Stick.

Esports

34

VQUEHML

P r i m e r a .Nacional F e m e n í GRl'PB

E l S ' í C A I V r o N S Divendres. 1'8 de febrer del 2000

Sant Cugat

16

12

I

i')

21

2B

Alpaitlj

It,

10

d

>s

.'«

-'(,

14

>.\

SunuCulomü AlSJr

Sunt Cugut-Quart

0-3 .3-2

Rulií

Illa S a n t Jurdi-I Dolores

.3-0

ïiml

I fi

l Iniv. Alacant-Algaida

3-0

Dolores

lli

S a n t a ÍColoma-Rubí

1-3

Horruns

14

Equip

PJ

PC

Qiurt

11.

\\

I ii»

PP

SC 4^

II-

M.KJIH

SP Punta Hi

J'l

l(.

III.! S.mr |„i.l:

BÀSQUET

\1

La p r o p e r a ( 1 9 d e f e b r e r ) : Santa Coloma-Sant Cugat; Hortons-Terol; Ciutadella-Illa Sant Jordi; Riibí-l niv.

Alacant; Algaida-Illa Jordi; D o l o r e s Quart de Poblet.

13.00 13.00 11.00 09.00

mmmmm.mm--&.

4

La Floresta-Joan Maragall (dsl Sant Jordi «B»-Caulunva -A •• idsl Santa Isabel-Regina Carmcli ids) Centre Obert-Colkerola (dsl

Infantil femení I I . . W Y Icrr.issa-Ànnraulsi 12.13 I E Sant Cugat-Liico Kgar.i Uls) M.SOAvcnç-IESHIanxartkls,

Aleví masculí 0 0 . 3 0 Sant Jordi «A-Kegina (iarmeli (ds) O0.00 Santa Isalx.·l-Avençklsl 12.(M) Ferran ('.lu.i-Pins del N'aliés idsl 10.00 Joan Maragall-Catalnma(dsl 10.00 l'nrc/a de Mana-Pla Farreras (dsl I0.<M» (lentre ()bert-Sant Jordi «B» (ds)

Aleví femení 1 0 . 1 5 ( ailtura Pràctica-Avcnç ids)

Benjamí 11.00 12.00 11.00 12.00

Pins del Valles-Ferran (lluu |ds) Maristes Ruhí-Avenç (dst Verdaguer-Sant Jordi «A- ids) (iataliima «B-l'ins del Vallés (ds)

c o r

A

,*•• t

FUTBOL A~7 Femení 12.00 Àgnra-KI Cim (ds) Júnior (descansa)

BÀSQUET ÀV21 2-0

Infantil femení Àgora -Torre del Palau IES Matadepcra-.Nvenç

10.00 KK Foiró « B - M . Anxiludora id 13.00 Avenç-Viladecavalls (ds) 09.00ClubCimal-KF. Foiró A (ds) 13.00 Mira-sol-C.astcllbisbal (ds) 11.30 I/aFatga-F.sLdlal'i.i-A·. (dsl

10.00 Avenç «C-Col. Europa (ds) 1 2 . 0 0 T h a u «B-Castellbisbal «C» (ds) 11.30 La Farga « B - Sp. Rubí (dsl 13.00 Mira-sol «B-Can Boada (ds) 10.00 Col. Vedruna-Mira-sol <• A» (ds) 12.00 Thau «A-Castelibisbal -B» Ids) 10.30 La Farga «A-Sagrat Cor (ds) 0 9 . 0 0 Avenç «B-Sant Cristobal «B» (ds) 0 9 . 0 0 Avenç «A-25 Setembre (ds)

(\-Z 40-16 57-24 ajornar

FUTBOL 4 - 7

22-41 37-30

Àgora-Cavall Bernat Júnior

Aleví Liceo Egara-EE Foiró «.BEE Foiró »A—Mira-sol Maurina F.gara-La Farga Escola Pia «A—Avenç

Aleví femení 47-16

Benjamí 42-26 0-2 24-23 46-35

il luminador/a tècnic/a de so maquillador/a actors/actrius

per tu/ laborar en CVRTMETRA TCE

654 23 50 14

2-3 descansa

7-2 3-0 8-5 ajornat

.15

21

\\M.n

17

')

s

.1.1

,V)

26

f u r • \-

17

s

1

.1.1

.17

25

Llars M u m l c l

17

7

1(1

15

.1(1

24

t:V S. Cugat

17

7

II)

Santa Coloma

17

S

12

PJ

PG

PP

SC

SP

Punta

Almacelles

17

16

1

511

lli

M

S P c r c i S . I'JII

H,

14

1

45

15

1(1

Ccu Incfi

II,

11

5

IX

.'5

11

Júnior(descansa) EF^ Foiró (descansa)

Pre-Benjami

\raiys

,1

17 17

Mon^l

1

14

•

2K

lfi

14

-

27

;IH

21

l'i

22

_>7 IH

'

4(j •W

Jalxu (). Jotresa-Avenç Col. Furopa-'ThatK.B·.

S. Pere I .umcn-La Farga «B» CN 'lérrassa -B-Mira.sol «B» Júnior-Viladecavalls Rubí «A.-Thau -A» Castellbisbal B - L a Farga «ASagrat (à ir-.Nx enç - B •• Sant Cristobal «A--Avenç «A»

THttBSTAUtA

Tercera Nacional Grup 1 Equí»

PP

PF

PC Punta

1 K Sani CIIÍHI

PJ II

PG II

0

11

9

22

KlCicrvu

11

10

I

41

11

21

Fjloins

11

H

.1

,i4

24

l<í

Flor ck- M J I R

»

5

6

.50

29

II,

Ripollet

II

4

7

26

50

15 14

20 1K

La p r o p e r a ( 2 0 d e f e b r e r ) : S. Pere i S. Pau-Axxon; Prat-At. Segre; (.'cu Inefc-Almacelles; Santa ColomaMontgat; Sant Cugat-Martotell; ArenysLlars Mundet.

Si. Andreu

11

.1

K

21

.15

Horta

II

2

»

12

41

1.1

N I H I Barris

II

1

10

11

4<1

12

La p r o p e r a ( 2 0 d e f e b r e r ) : Kl Ciervo-Nou Barris; Flor de Maig-Falcons S.; Horta-Sant Cugat; Sant AndreuRipollet.

Infantil

Benjamí

1 3 . 0 0 Col. Balmes-Thau (ds) 1 1 . 0 0 Aicnç-Club d'Aran (ds)

13.00 Catalunva «A-J. Maragall «B» (ds) 11.00Santa Isabel ..B-EClua -H- Ids) 12.00 Santa Isabel «A-J. Maragall <A- (ds) 09.00 Avenç-Torre Llebre (ds) 10.00 Ferran Clua . H--( .ataluma -fí- (dsl

Aleví

S. Cugat «A-S. Cugat «li» (ds) Terrassa «C-Àgora «D» (ds) Àgora . ( . - S . Cristobal ..C..(ds) Àgora .-B-Maurina Egara (ds) Júnior-Terrassa (ds) S. Cristobal ...V-Àgora «A~ (dsl

1 1 . 0 0 1.es Planes-Balmes(ds) 12.(M) Joan Maragall-Rubí N. «B» (ds) 10.(MI C. Montscrrat-RubíN. «A- (ds) 10.(K> Ferran Clua-Liceo Politècnic (dsl 1 2 . 0 0 Santa Isabel-Joan Matagall (ds)

A-í

HM fwOBOL

Masculí

Infantil

12.00 Escola Pia-Àm>ra (ds) 11.30 EKFoiró-loan XXIII lds>

12.00 12.00 13.00 10.00

FUTBOL SMLM

Aleví

Cadet 13.00 Leonardo da Vinci-Segle XX (ds) 0 9 . 0 0 Col. Martí « B - E E Foiró (ds)

Juvenil IES Angeleta F'crrer (descansa)

Mira-sol «A»

descansa

WGLFmúL Juvenil femení Cadet femení 0 9 . 0 0 CV Sant (aigut-í àil. Carme (ds) 11.00 Agora-IES Blanxart (ds)

LeonardoVinci-Arnau (Cadell (ds) (:<>l. Carme «A>.-Avenv (ds) (:<>l. Martí f.-Centte Obert f.( ds) Col. Martí-Col. Viaró(ds)

1 1 . 0 0 Pau Casals «A»-K Clua «B» (ds) 1 3 . 0 0 Avenç «B»-Catalunya (ds) 1 1 . 0 0 Agustí Bartra-Avenç «C» (ds) 09.(K) Ramon i C. «B>.-E Clua «A» (ds) 12.00 Avenç «A-Torre Llebre (ds) 1 0 . 0 0 Collserola-Viaró (ds) 0 9 . 0 0 La Floresta-Joan Maragall (ds)

AV FM Pinar-Avenç

ajornat

Aleví

Pre-Benjamí S. Cugat «B.-N Terrassa .CSagratCor-Sant Cugat «A> Vedruna-Àgora «C>.

San Cristobal «C-Àgora »B» Maurina Egara «B—júnior Àgora «A—Maurina Egara «A»

2-0 1-1 0-2 2-0 0-2 0-2

Les Planes-Joan Maragall Montserrat-Balmcs F'erran (Mua-Rubí N . «B» Santa Isabel-Liceo Politècnic Joan Matagall-Col. F)uropa

] -7 ajornat ajornat ajornat ajornat

2-0 0-2 2-0 2-0 2-0 1-1 2-0 0-2 2-0

Empresa de Rubí

B U S C A ADMINISTRATIU/IVA • Experiència mínima de 2 anys • Haver treballat amb suport informàtic • Comptabilitat •Nivell alt d'anglès • Vehicle propi • lliure servei militar • Edat entre 25-35 anys Enviar CV. al l a x : 9 3 5 8 8 14 3 9

1 1 . 0 0 Sagrat (:<ir-El Pinar (ds) 09.00 Rubí «A..-Angeleta Ferrer (ds) 12.00 Avenç-Rubí(ds) 10.00 Les Planes-Col. Carme (ds) 0 9 . 0 0 N. Sabadell-Àgora (ds)

Aleví 09.00 El Pinar-Joan Maragall (ds) 10.00 Pla Farrcras-Ferran Clua «B» (ds) 11.00 F. Clua «A-La Floresta (ds) 12.00 J. Maragall «A-Cultura Pràctica (ds) Les Planes (descansa)

S. Isabel «B.>-Catalunya «A» Catalunya «B-Santa Isabel «A» Fettan Clua «B—Avenç J. Maragall «A—Torre la Llebre

6-2 0-8 6-2 ajornat

Juvenil femení 09.00 A Ferrer-N'iladecavalls

Infantil

Masculí .4-2

Agora-Sant Francesc

Arnau Cadell-Suria Arnau Cadell-C'ol. Carme Avenç-Rubí «A» Col. Viató-Epic Casino Centre Obert-Rubí «B»

34-17 20-34 ajornat ajornat ajornat

Aleví

Cadet Leonardo da Vinci-Epic (lasino .. .ajornat

Juvenil IES .-Angeleta VA :an Fatjó

1-5

Infantil Thau-Rubí Norte

Infantil femení

VOLEIBOL HANDBOL

FUTBOL M- I I

FUTBOL SALM

Benjamí

m n t :M necessitem • • • •

Masculí

.lis

Femení

Sant Jordi -A-Santa Isabel bü-16 Ferran ()lua-Regina (ianiieli 20-55 Pins del Yallés-.VciK, 37-54 (ientre Obcrt-( :.italunya 56-26Sant Jordi - B - l ' l a Farreras 16-71 Joan MaragallTurc/a de Maria .. .ajornat

Pins del Vallés-Maristes Rubí Vcrdjguer-Avcnç Catalunva -B.-Pl.i Farreras Pins del Vallés-Sant Jordi «A-

Vi

7

Benjamí

Aleví masculí

Avenç-Sant Jordi

'

10

FUTBOL

Infantil masculí Centre OI>ert-Avenç Agora-( '.a\ all Bernat

III

17

09.00 Cultura l'ràctica-Angeleta Ferrer (ds)

Aleví

La Floresta-Sant Jordi «B» Santa Isabel-Catalunya «A» Centre Obert-Àgora f^ollserola-Regina Carmeli

* i

17

Mjrn.rdl

Equip

13.00 12.00 13.00 12.00 10.30 10.00

Infantil masculí l.í.tMl (ientre (ibert-í lastellbislxil (ds) 10.1.1 Sagrat (àir .Venç l.iisi 10.1.» Àgnr.i-Col. Carme idsi

Al Sciire

Martorell-S. Pere i S. Pau . . . .3-2 Mongat-Sant Cugat 0-3 Llars Mundet-Santa Coloma .3-0 Almacelles-Arenys 3-0 A t Segre-Ceu Inefc 3-1 Axxon-Prat 3-2

Ciutjik'llj

Terol-Í Ciutadella

Primera Catalana

Pau Casals «A-Avcnç «B» 0-8 Agustí Bartra-Ferran Clua «B» 2-6 Ramon i Cajal «B»-Catalunya 0-8 Ramon i Cajal «A—Avenç «C» 2-6 N'erdaguer «A—Ferran Clua «A» 0-8 Avenç «A» descansa

Benjamí ajornat

DE PARTICULAR A PARTICULAR

ES VEN PIS A St. Cugat, a 5 min. de l'estació i 100 m del mercat Pere San, 125 m2 + 19 m2 de terrasses, 5 dormitoris, cuinaoffice, sala-menjador, 2 banys, pàrqulng. Preu: 35 M

Tel. 9 3 6 7 4 8 0 67

Ferran Clua «C-J. Maragall «B»

CERÀMICA

EtAtjibe

' Articules Objetos de

8-0

ARTESANAL

regtonales detoraefàn

• Palsajes. textos, poemas. mapas santos. mtitates, escuoos. totos en oautosas oe artesania . de l'Estatut. 132. RUBÍ Tel. 93 588 38 60

2-1

Cadet femení CV Sant Cugat-Viladecavalls Terrassa «B—Àgora

2-0 2-0

Infantil femení Angeleta F'errer-El Pinar Sagrat Cor-Ayenç Les Planes-Àgora

2-0 2-0 2-0

Aleví Ferran Clua «B-F. Clua «A» Les Planes-El Pinar J. Maragall «B—Pla Farreras La Fïoresta-Joan Matagall Cultuta Practica

0-2 ajornat ajornat ajornat descansa

Mvttí Impoituit fons d'humanitats Títols curiosos Coldada soeeló infantil PI. de Barcelona, 9 Tel. 93 589 86 17 Fax 93 674 15 73 e-mail: mythosamythosllibreria.com http://www.mythosllibreria.com

Publicitat

ELS4 CANTONS Divendres, 18 defebrer del 2000

35

Griful Oil, s. L Servei Estació ci À ÉÜK-VWP À r F CENTRE DE DISTRIBUCIÓ PER A EMPRESES I PARTICULARS - Gasolis A, B i C de primera qualitat

GRIFUL

- Ports gratuïts a partir de 400 litres - Descomptes a partir de 500 litres - Comptador volumètric homologat, exactitud en el subministrament - Servei personalitzat, fins a 60 m de mànega - Grans ofertes en funció del consum

A,B i C

- Telèfon D'URGÈNCIES 610 45 55 01

EstaciOIlS d e Servei

E.S. CENTRE

E.S. CAN SOLA

al Centre de Sant Cugat (4 Cantons)

a la Crtra. de Cerdanyola

(93) 674 06 07

(93) 589 45 55

DISTRIBUCIÓ DE GASOLIS A D O M I C I L I 93 5 8 9 45 55

Cavarrots de ranv Canarrots de Sant Cuaa^

Per primer any i esperem que per molts més, els Caparrots de Sant Cugat us animem a participar en l'elecció del Caparrot de l'any. D'aquesta manera volem fer un reconeixement a aquells santcugatencs que no sortiran mai als llibres d'història però que sense la seva valuosa presència aquest poble no seria Sant Cugat.

De les propostes següents creus que es mereix ser el Caparrot de l'any i, per tant, fer un capgròs com ell?

4-4*r·»n*·«)·n··-·*·*tti·*·i·ri*f«Mtt«M$tt+*··

JOSEP PSOS

n

|Quina és]

JOAN SANCHEZ

* |la teva I (proposta) lp e r „; a li

ICapafrott n I de Pany?|

Ompliu aquesta butlleta (poseu una V %)i namb les propostes que us suggerim (us convidem.també a proposar-ne ^Pt *M>M!«M nm..iinmim»imn»nn>inwmHtiniiimmmn de noves) i dipositeu-la a les bústies que hi haurà des del dia 4 de febret fins al 4 de març a: Casa de Cultura - Ràdio Sant Cugat - TOT Sant Cugat / Els 4 Cantons Esbart Sant Cugat - Ateneu Santcugatenc - Club Muntanyenc <»

Hi col·labora

Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

EIS 4 CANTONS "•i «ari U Swrt Ci|at"

36

HS4CANF0NS Dwendtrs, 18 de febrrrdel'2000

Les

noces

Antònia Martiz

de la setmana

Hassan Xur-uli

i Suem i Peralta

José Maria Saez i Maria Teresa Navarro

EIS4CANTONS "el diari de Sant Cugat"

V»..* , »

ïO-***".^*.

< *

* • < - ' *

>^ew?M

Izonne

Pachur

lban Mas i Laia Persiva

els4cantons@totsantcugat.com

EIS4CANTOJV3 £

^\

H

Espectacles

Cultura

37

Divendres, 18 de febrer del Ji \ k?

L l i b r e s

66

Porcel presenta 'El cor del senglar', una història familiar irreverent i vital

Vimperi de larealitat"

* Assumeix l'existència d e marcs generals " e v i d e n t s " , però es nega a casar-se amb una visió parcial de la realitat. Baltasar Porcel fa quinze anys que explica el món des d e la seva columna a La Vattgvmd'm. Coi ncíxedor de l'ànima humana, | modest pern taxatiu en els seus | judicis, Porcel es proclama de| tensor de "l'imperí de la realitat"* que, segons diu, situa a tothom tard o d'hora al seu Hoc i posa en crisi tot argument poc donat a la controvèrsia.

— lli ha molta gent q u e es r e fia d e voütè a l ' h o r a d e fer toia ullada al q u e passa, — Bé, quan escric Ja meva columna, cl que intento és donar una visió pragmàtica i cínica de | la realitat en ef sentit d e descriure les coses ral com són. I no és que jo tingui una originalitat extraordinària, s b ó q u e molta gent pensa així i no ho troba reflectit al mon correcte d e la premsa i d e la política, on només es diu allò q»e es pot dit.

— Això es tradueix en la literatura del nostre àrabtl?

L'obra relata les experiències personals de rescriptor de Valldoreix TOM

MOMKMXÍKO

- Valldoreix -

L'escriptor i periodista Baltasar Porcel ha presentat aquesta setmana la seva darrera obra, El cor del senglar, una novel·la centrada en la seva Mallorca rural on realitza un exercici lliure d'investigació en el seu origen personal que li serveix per fer un retrat desinhibit de la societat actual, i\ mig camí entre el mite i la realitat. Porcel reconeix que el llibre s'inscriu en la línia de les seves darreres novel·les en el fet que "no presenta un univers literari tancat", sinó que apareix aquest "món mític" de les obres que va escriure fins a principis dels noranta "lligat amb la realitat actual".

L'escriptor atribueix a aquest llibre "un estil més net i més expressiu" que els anteriors i en destaca una "narració molt directa i viva", elements tots ells pels quals assegura q u e en aquesta novel·la "existeix un

Porcel fa en la novella un recorregut per la història familiar FOTO: CEDIDA e v i d e n t grau de m a d u r a c i ó " .

Porcel, q u e defineix els seus personatges com "gent que es llança a fabricar-se el seu propi destí", es declara hereu d e la novel·la de caràcter del segle XIX, i ha volgut amb aquesta obra glossar la història de la família durant la primera meitat

del segle servint-se d'elements tan distants com els avantpassats més remots o les llegendes al voltant de la nissaga familiar.

E n la novel·la, després d'introduir un primer enfrontament entre els germans, l'autor presenta al seu oncle Baltasar Guillem, individualista, mundà i vi-

E x p o s i c i o n s

Manolo Belzunce. Pintor "La transgressió és molt important en la m e v a obra" T. M. S. - Sant Cugat -

Emmarcat en un recorregut per diversos p u n t s d ' E s p a n y a , el pintor murcià Manolo Belzunce va inaugurar ahir una exposició a m b una veintena dels seus collages en el claustre del Monestir de Sant Cugat. Belzunce,

un dels grans artistes postmoderns espanyols, va viure uns anys a Sant Cugat, on va fundar el combatiu Col·lectiu Yerba.

— No és la primera vegada que exposa al claustre...

- No, vaig participar en una exposició de Yerba, en una època en què recordo que es podia exposar en la totalitat dels claustres. Gran part de la meva obra

A m a t Finques Des de 1948

Sant Cugat PI. Can Cadena,2 Valldoreix

talista, com a personatge sota la influència del qual es forja la personalitat del mateix Porcel. A partir d'aquí la trama combina elements introspectius i aventurers per acabar presentant el pecat original que s'intueix al llarg de la novel·la.

Personalitats de la vida política i cultural espanyola com Villalonga, Cela, Miró o Joan March tenen cl seu espai en la novel·la de Baltasar Porcel, ja que, segons l'escriptor, les al·lusions a personatges de l'actualitat "m'ajuden molt més directament a donar unes indicacions clares del que penso sobre la vida". Porcel creu imprescindible l'atreviment tant en el periodisme com en la literatura, activitats que creu que "s'han anat convertint en una mena de sermó dominical", incapaç d'atendre "la vida tumultuosa que ens envolta, que és complexa i plena de contradiccions".

-? La üteratoïa catàlauajo eiee

D'altra banda, E L S 4 CANTONS organitzarà properament la presentació de El cor del senglar a Sant Cugat.

que é s força b o n a d e s d*un punt d e visca d'actualitat, però el políticament incorrecte és un fenomen que hi resulta aclaparador.

la he realitzat a Sant Cugat, i una exposició com aquesta m'ajuda a pagar part d'aquest deute.

- Quins són els problemes centrals d e la seva pintura?

- D'una banda, jo confio molt en el procés creatiu, ja que treballo a impulsos. Els conceptes que mostra la meva pintura els trec dels viatges, dels mites, del món antic, e t c , i els collages que ara presento són un joc intimista d'aquests elements.

- T a m b é hi h a u n fort c o m promís social.

- Jo crec que l'artista ha d'explicar sempre una història i ser una persona del seu temps, explicant les coses que passen.

— Belzunce suma a l ' o b r a q u e fa en cada m o m e n t elements d e les seves etapes anteriors?

- J o sempre torno a un punt germinal, al qual cada vegada torno a mirar d'una forma diferent.

Això no vol dir que cremi etapes, al contrari, hi ha sèries que les reprenc constantment, i això és molt enriquidor.

— C a p a on va la seva pintura?

Estic en un moment nou de creació, molt interessant, q u e reemplaça a la sèrie El jardín de los suplir/os, i que presentaré properament a Madrid. El que és constant en la meva pintura és la transgressió i un fet que m'interessa molt és investigar sobre la meva pròpia pintura.

(3) 93 590 68 80

Sant Just Bonavista 63-65 3 93 480 36 00

38

Cultura

ELS/CAMÜNS Divendres, 18 de febrer del 2000

Música

'Obertures i àries d'òpera' amb la Simfònica de Sant Cugat a l'Auditori

El duet Bacchus-Gasull actua al Clàssic T. M. S. - Sant Cugat -

Tres cors i ires solistes tocaran amb l'OSSC peces "pera tothom "

Seguint a m b la seva programació habitual, el popular local d'esbarjo santeugatenc Clàssic té previst organitzar el proper dissabte dia 26 un concert de música clàssica, a càrrec del duet d'intèrprets Bacchus-Gasull. El concert constarà d'un programa d e p e c e s de Bach, D e b u s s y , Ibert i del mateix Feliu Gasull, un dels intèrprets del grup.

T O M MOVI'KNKCÍRO - Sant Cugat -

Obertures tan celebrades com les de ('.armen o de Guillem Teli i àries d'òperes com II barbieri di Siviglia o Faust són algunes de les peces q u e inclourà el concert q u e realitzarà l'Orquestra Simfònica de Sant Cugat, sota la direcció de Josep Ferré, demà dissabte al Teatre-Auditori. FJ concert, en q u è intervindran com a solistes la soprano Rosa Mateu, cl tenor Daniel Alfonso i el baix Mariano Vinuales, i en què participaran també el Cor Aulos, el Cor de C a m b r a del Monestir i el cor Música Escènica d e Barcelona, c o m p t a r à també a m b fragments de Doti pasquale i Elixir d'amore de Donizetti o de Nabuco de Verdi.

El programa, q u e consta de dues parts, ha estat ideat com un recorregut per algunes de les més populars peces del món de l'òpera. Josep Ferré, que ha presentat també la nova imatge gràfica de la Simfònica, indica que

La guitarra de Feliu Gasull i la flauta de Peter Bacchus seran les encarregades de reprendre aquest cicle musical que du a terme Clàssic i que vol oferir actuacions variades i destinades a sorprendre un públic capaç de disfrutar de sons tan diferents com els del jazz, les músiques del món o la més ortodoxa música clàssica, en un ambient íntim i acollidor.

Rosa Mateu, soprano. Daniel Alfonso, tenor, i Mariano Vinuales, baix, hi posaran les veus F: E. FARINYES s'han triat les peces "que la gent vol escoltar i que de vegades no es programen".

Segons Ferré, el concert, un conjunt de "peces curtes molt ben seleccionades" que ja es va realitzar amb èxit a la Sala Cïran del Liceu en un dels primers

concerts d'aquesta nova època, té entre els seus atractius "la participació de tres grans cors de cambra" i d'uns solistes " q u e són primeríssimes figures".

En paraules del tenor Daniel Alfonso, els solistes interpreten en aquest concert "un reperto-

ri d'obres molt idoni" per a les seves veus, fet que redunda en una gran qualitat de les execucions. El baix Mariano Vinuales assegura q u e a q u e s t a és u n a bona oportunitat perquè el públic m a n t i n g u i "el c o n t a c t e " amb l'òpera.

Inauguració de Carme Talleda Música

T e a t r e

Galiardo planteja als santeugatencs una reflexió sobre la vellesa

T. M. S.

'Las últimas lunas^estrena a Catalunya davant de 500 persones ESTKR CASTANYER -Sant Cugat -

El Teatre-Auditori va acollir divendres passat l'estrena a Catalunya de l'obra IMS últimas lunas.

El m u n t a t g e , dirigit per José I.uis Carda Sànchez i interpretat per Juan Luis Galiardo. Carme Conesa i Jordi Soler, va ser ben rebut pel públic santeugatenc, tot i que, segons els mateixos actors, no va aconseguir la resposta que s'esperaven.

Després d'haver recorregut amb molt èxit tot l'Estat espanyol, unes cinc-centes persones van assistir divendres a la primera representació a Catalunya de Las últimas lunas, que es va fer a la nostra ciutat. Basat en un text de Furio Bordon, aquest muntatge va plantejar al públic santeugatenc una reflexió sobre la vellesa, la soledat i la mort a partir d'una i n t i m i s t a i c a p t i v a d o r a interpretació de l'actor Juan Luis Galiardo. L'estrena a Catalunya, però, no va obtenir l'èxit esperat. Segons explicava després de

Galiardo, ( onev/ i So/e/ van interpretar una dura reflexió sobre la vellesa la funció l'actriu Carme Conesa, "la resposta ha sigut una mica sorprenent perquè no reien de tantes coses com havíem imaginat, el públic és diferent, és molt serio. N o és fred però és més seriós i la veritat és que ens hem sorprès. És cert que en acabar ens han dit coses molt maques,

però jo crec que és molt diferent". La representació de Las últimas lunas al Teatre-Auditori era, en un principi, l'única prevista a Catalunya. Tot i això, Juan Luis Galiardo ha iniciat negociacions amb la sala Villarroel de Barcelona per poder-hi presentar també aquest muntatge.

Coincidint amb un recent canvi d'ubicació del centre, l'Escola de Música Carme Talleda du a terme els propers dies 23, 24, 25 i 26 de febrer unes jornades de portes obertes on tothom qui vulgui podrà gaudir de les interpretacions que faran els seus alumnes d'una gran varietat de peces de tots els gèneres.

La nova ubicació, q u e comporta també un canvi en la concepció de l'escola, q u e abans era t a m b é c o m e r ç d ' i n s t r u ments. no varia el plantejament inicial del centre, q u e pretén "arribar a la comprensió dels altres a través de la música", en paraules de la mateixa Carme Talleda.

Les actuacions, programades com a exàmens dels alumnes, F: /•'..

F. començaran dimecres amb un concert de piano, per continuar amb un recital de cant i piano el dijous i d'acordió divendres. Els concerts finalitzaran dissabte dia 26 amb l'actuació de l'aula d'iniciació, amb nens de només cinc anys, i amb un concert dels professors i la inauguració oficial de l'escola.

Ojos de lobo actua a El Punt T. M. S..

El grup cerdanyolenc Ojos de L o b o presentarà a q u e s t diumenge al bar musical El Punt de Sant Cugat el seu primer disc compacte, Algo personal. Ojos de Lobo, format per Joan Solà i Mario Idànez, és una formació de música acústica a m b llicències heavies que actua per primera vegada a la ciutat i q u e acostuma a dur als seus concerts, j u n t a m e n t a m b composicions pròpies, versions de cantants tan heterogenis com Eric Clapton, Sabina o els M-Clan. Segons Solà, que destaca la "intensa activitat" musical q u e desenvolupa el grup, les seves lletres int e n t e n " q u e s'hi reconegui la gent que no segueix el ramat".

Fruit d'aquesta activitat, el grup està en contacte amb una discogràfica on-line.

Poesia catalana amb Araujo T. M. S.

La c o m p a n y i a P e n t a g r a m a durà diumenge els poemes de tres autors catalans al Casal de Valldoreix. La v e u d ' E d u a r d Araujo, acompanyada d'Eric Xirinachs al piano, dirà els versos de Josep Palau i Fabre, Vicent Andrés Estellés i Josep Agustín Goytisolo, en un espectacle anom e n a t Poesia-cava. Araujo intenta "fusionar música jazzística a m b la p o e s i a d ' a u t o r s catalans més variada".

Cuhura

Q S ICAlYroNS Divendres, 18 de febrer del 2000

M ú s i q u e s

d e l

39

Rosa Mateu i el Cor Infantil organitzen un concert benèfic

món

El senegalès Ismael Lo V

porta els sons de PAfrica

T. M. S.

al Teatre-Auditori centment nominada per optar a un Oscar a la millor pel·lícula estrangera, Lò parla en les seQuan el 1980 un joveníssim Is- ves lletres dels sentiments més mael Lò va estar vivint alguns íntims dels africans. El dolor, el mesos a l'illa de Gran Canària, racisme, el respecte als drets humans, etc, són alguns dels tetocant a un local anomenat Coco Loco, poc podia pensar que vint mes que apareixen en les cançons del cantautor senegalès, anys després la seva tornada a però sempre enfocats de la forEspanya seria enmig de tant ma més positiva. d'èxit. Descrit segons un tòpic Al costat de la seva guitarra i com el Dylan africà, el músic de la seva harmònica, Ismael Lò Dakar Ismael Lò és, amb Youssou N'Dour i Salif Keita, un dels cantarà aquesta nit en el Teatre-Auditori de Sant Cugat, fent grans cantautors africans. un repàs per algunes de les sePopularitzat a Espanya per la ves exportables cançons africaseva cançó Tabajone, que forma nes, balades nascudes al ritme pan de la pel·lícula de Pedró Almodóvar Todo sobre mi madre, re- del rock i del blues occidentals.

T O M MONTENEGRO

- Sant Cugat -

Participa en la banda sonora de 'Todo sobre mi madre' FOTO: CEDIDA

íso, el seu penúltim disc, en el qual canta un duet amb Marianne Faithfull, està dedicat al sofriment que han hagut de patir les dones de l'Àfrica, i Jammu Àfrica, el darrer, continua amb les senzilles melodies i les lletres positives que caracteritzen el músic africà. Ismael Lò va

començar la seva carrera amb un grup anomenat Súper Diamono, a principis dels anys vuitanta a Dakar, i les seves lletres crítiques, l'interès per l'harmònica i el fet de tocar amb una guitarra acústica han fet que la crítica europea el rebategés com el Dylan africà.

C o r a l s

El Cor d'Antics Escolans celebra el desè aniversari amb un concert a la parròquia T. M. S. - Sant Cagat -

Bach i elcantgc&urià són bàsics en el repertori del cor R: XAVl LARROSA

C r í t i c a

de

El Cor d'Antics Escolans del Monestir té prevista la celebració aquest diumenge d'un concert commemoratiu del desè aniversari de la seva formació.

El director del cor, Joan Auladell, es mostra "satisfet de la

tasca realitzada fins ara", ja que, entre altres coses, el cor vetlla per la permanència del cant gregorià i del tradicional català.

El cor consta d'uns trenta membres, un dels quals va ser escolà pels volts del 1935 i canta amb el seu fill, i, segons Auladell, "continua amb l'empenta del principi".

El Cor Infantil i Juvenil de Sant Cugat ha organitzat un concert benèfic el proper dia 27 de febrer al Teatre-Auditori per tal de recaptar fons destinats a sufragar el cost de les obres d'adequació de la nova seu amb què compta l'entitat. El concert, que en el qual participarà la soprano Rosa Mateu, professora de tècnica vocal al cor, acompanyada també per Eugènia Gasull i Oriol Castanyer al piano, constarà de dues parts, en el transcurs de les quals s'interpretaran obres d'Enric Morera, Enrique Granados, Moisès Berrran i Albert Guinovart. A més, entre les peces incloses en el repertori hi ha dues composicions de la mateixa Rosa Mateu, així com d'altres corresponents a les bandes sonores de les pel·lícules Mary Poppins i West Side Story.

El concert de cant coral, que es durà a terme sota la direcció de Martí Marín, president de l'Associació Musical Aula de So, i d'Elisenda Carrasco, té preus especials per als nens i les entrades es poden reservar a les oficines de la mateixa associació. Durant aquest any, en el qual el Cor Infantil i Juvenil celebra el desè aniversari, el conjunt té previstes algunes sortides a diversos punts del país, així com a Hongria i a Veneçuela, i participarà en el congrés de premsa comarcal que se celebrarà properament a la ciutat.

t e a t r e

Vides transparents "DEL GEST I EL ROSTRE'

EDUARP IENER mortX portat pel fíll que vol lliurarse 'n perquè sembla que la seva presència molesta, està farcida de moments lücíds, amargs i irònics i és, en definitiva, un monòleg fet pel lluïment del personatge del Il·luminada: José Manuel Guerrapare, ja que la reminiscència de la Lhcïdia: Teatre-Auditori. 11 de fe- dona, morta als cinquanta anys, o el fill que l'obliga a deixar la seva pròpiacasa, són crosses dialècoques* sense gaire entitat personal, per exJuan Luís Galiardo és un bon acpressar els pensaments i sentiments tor, i ei seu treball a l'obra de FitaÜà Bordon, és una bona demostra- que ta situació límit genera. Carme Conesa lluita per donar essència al ció d'aquesta afirmació rotunda.

Treballa el personatge, entusias- seu personatge i quasi ho aconsemat, posa l'esforç i les peles (la pro- gueix. Jordi Soler fa de paret & Galiardo amb dignitat professional. ducció és pròpia), però ta seva Comença amb una escena on pesa presència física, impugna la imatl'origen cinematogràfic de García ge desvalguda i decrèpita que preSànchez, jugant al silenci per intén representar. La història d'un troduir l'espectador en un deter-. vell a punt d'ingressar en una residència de la tercera edat, (curiós minat ambient, en un lent recorregut per l'habitació del vell, sense eufemisme d'aquesta època que no vol sentir parlar de la vellesa i de la pensar que les exigències del cine

Las últimas lunasds Fttrio Bordon.

Adaptació de Rafael Axaotia. intèrprets: Juan Luís Galiardo, Carme Conesa i Jordi Soler.

Dirtxàó: José Luís García Sanchez Escenografia i vestuari: Ana Garay

dimarts 22 últim dia i del teatre són oposades i contradictòries, evolueíonant en una espiral de records i la comparació amb larealitatactual, brillant i eficaç, per arribar a un punt de saturació sen se novetats que facin interessant per a l'espectador la continuació.

La conversa amb el fill, que podria ser un element desencadenant, es mor de pura inanició per falta de contingut, i parar la representació per la necessitat de canviar de decorat Í rraslladar-nos al soterrani de la residència, on el vell ja no parla amb l'esposa morta, sinó amb una alfàbrega, és un gran error. Amb tot, és una obra digna de veure, encara que només sigui per meditar amb dues idees, no per sabudes menys reals: "L'home és l'únic animal de la creació que sap amb certesa que un dia morirà", i "un home (una persona) sap que és vell quan es fa transparent als altres". Al·leluia!

*&• S

Clàudia Retrat Col lecció particular Sanguina sobre paper 40 x 30 cm.

Santiago Rusinol, 52 - Sant Cugat

isínol

Horari ininterromput de dilluns a diumenge

Tel. 93 675 47 51

40

Cultura

ELS4CA1VIONS Divendres, 18 de febrer del 2000

El 'Domna' de Tetrateatre arriba al Teatreneu

de la histà de Pere Vivo i €»£&

&

Els monestirs de Montserrat i Sant Cugat en conflicte (i II) L'any s e g ü e n t —el 1504— hi va haver un segon i n t e n t d e reforma d e Sant Cugat, igualm e n t encapçalada per Montserrat i t a m b é a m b e l vistip l a u d e l p a p a , d e l rei i d e l'abat, a q u e s t a vegada a m b apel·lació fins i tot a l'autoritat civil. Seguim a m b el Manuscrit A n ò n i m : " R n el siguicntc de 1504, a 17 d e julio, negociaron el Abad y monjes de Montserratc con el Virrey v Capiran ( i c n c r a l q u e este pasase al monasterio d e San ( aicufate, como lo hizo, y hallàndose en él, acudieron al Rdo. Abad y monjes de Montserratc... Ladeàndose cl Virrey con los de Montserratc los introdujo, y afilera, les puso en posesión d e este monasterio, mandandn se les abrieran las puertas q u e , los de d e t u r o , les habían eerrado. Y, no p u d i é n d o l o hacer, t'iie ei Virrey a la puerta y d e su mano tiro el cerrojo y les

abrié la puerta y entraron. Y al porta lo Abat de MofttttKHtwt otïÇ dfa se fue el Virrey. No cJTu» Secretari del Virrei amb ífctS^eldía siguíente sia que, •.Ittrjss monjos de Montserrat vçlHNgté&dose los de Montse- íjíjff tocaven a ta ports, als fratc,' de forma que, sí bíen 'è$$& fou dit, per dits Síndics, fto les fueieron dano en las <|8;%|K> volien obrir, I lo\Vtjsersonas, no les quedo àni- rr«p|u« era a la elaustí%Jos mo para rentar tercera inva- e4>r$f>ei8onalinent i, e l l m a sion . teix, tragué lo forrellat d e fa Una segona versió redactada e n català, diu: "A 17 de juliol d e 1504. Entre d e u i onze del dia, estant guardant lo portal del m o n e s t i r ios síndics fra Joan d e Fluvià . Prior i Sagristà Major i fra F r a n c e s c Desplà, Paborde Major i Sicari, volent entrar lo c o m t e de Ribagorça. Lloctinent General. lo r e q n i r i r e n q u e no p e r m e t é s e n t r a r e n lo m o nestir lo Ahar de Montserrat i replicant-li obriren les portes. A q u e s t dia, e n t r e tres i q u a t r e després de dinar, t e n i n t los p r e d i t s s í n d i c s les portes tancades, veren per les fenelles [les escletxes] d e la

porta."

I c o m va acabar tot plegat?

Doncs, "cadascú a casa seva i D é u a ta d e tors". Escollim algunes frases prou expressives; diuen els monjos d e Sant Cugat: " F o u fet m a n a m e n t a l'Abat d e Montserrat q u e d e sistís d e tals p r o c e d i m e n t s i se n ' a n à s i no i n q u i e t é s lo monestir.'" Diu l'abat d e Sant (Jugat fent-se e n r e r e : " L o s revocava (es ieferci\ als càrrecs concedits als monjos d e Montserrat) ja q u e sols los hagué creat pensant que lo papa posaria l'observança en lo dft monestir". 1, el bon abat Cisneros, també es va fer enrere:

T. M. S. - Sant Cugat -

"Considerando que àdhuc non venerat terafms {el temps encara n o era m a d u r i se voivió a su casa y m o n a s t e r i o , d o n d e acabo sus dfas santam e n t e . " I, finalment, e l rei en carta als abats i d e i x a n t ho per m é s elià t a m b é es fa e n r e r e : " R o g a m o s , no vos descuideis. pues hay buen cam i n o para q u e s e r e f o r m e aqucl c o m e n t o sin trabajo y sin e s c à n d a l o . . . " .

Aquest va ser un dels intents més sonats d e reforma a Sant Cugat. Després, al llarg dels anys, n'hi hauria d'altres: partint d e butlles pontifícies o de resolucions d e la mateixa congregació. Però, Sant (Jugat, sempre es va distingir per una gran traça (i n o és cap elogi!) a fer veure q u e e s movia, però, gairebé sense moure's,..

E x p o s i c i ó

P o u d'Art renova les tres sales amb una heterogènia mostra de pintura i escultura

La sala Pou d'Art va inaugurar el cap de setmana passat les propostes q u e presenta cada q u i n / e n a en les seves tres sales. a m b les o b r e s d e L a u r a Alonso, Rafel Rovira i Cristina Pérez. F.l recorregut q u e proposa la galeria santeugatenca s'inicia amb l'obra pictòrica de la jove artista Laura Alonso, q u e opta pel color com a e l e m e n t definitori i característic d e la seva obra.

aconseguir "que l'espectador se senti emocionat", especialment a través de l'ús del color, i q u e aquesta emoció es tradueixi en "un impacte" visual que absorbeixi la seva atenció.

Alonso busca " t r a n s m e t r e l'essència" d'allò q u e vol dir i se sent influenciada moltes veg a d e s " p e r d e t e r m i n a t s elements de la naturalesa: el vent, l'aigua, el mar...", sense que en les seves pintures, vius embolcalls d'intensos colors, vulgui representar "res en concret, cap forma", sinó tan sols sensacions.

Alonso exposa per primera vegada fora d'una col·lectiva, presenta un total d e quinze obres que glossen el seu treball dels dos últims anys. Tot i q u e reconeix que molt del públic que veu els seus quadres intenta trobar algun rastre figuratiu, la pintura d'Alonso fuig d e l'evocació de les formes concretes dels elements reals, a la recerca de la sensibilitat de l'espectador. E n paraules d e la mateixa Laura Alonso, la seva pintura intenta

La sala del mig de Pou d'Art està destinada a l'obra de Rafel Rovira. Aquest escultor i pintor, q u e defineix les obres q u e c o m p o n e n aquesta exposició, no com a escultures, sinó més concretament com a "ensamblatges", té vertadera predilecció pels elements naturals. La pedra i la fusta de l'entorn rural del Pirineu, a m b el ferro vell són els materials q u e fa servir en les seves composicions. Segons Rovira, "els còdols de riu,

T O M MOMFNEGRO

- Sant Cugat .

Pou d'Ari ixposr/ l'obra de tres aïlrtf. lontempoiams FOTO h. F. les pedres de muntanya i els troncs d'arbre lligats amb ferros rovellats reflecteixen moltes vegades els meus propis estats d'ànim i sentiments". Això porta Rovira a afirmar que "hi ha una forta relació entre l'home i els elemenrs naturals".

A través de \ int-i-una escultures de l'últim any, l'escultor aprofita les formes q u e presenten aquests materials, q u e "moltes vegades d e t e r m i n e n allò que finalment vols dir" i assegura q u e la seva activitat requereix d'un "esforç físic cons i d e r a b l e " , u n a cosa q u e es transmet en la seva obra.

Les obres de l'artista Cristina Pérez ocupen la sala del Pou de

la galeria. Es tracta d'obres de caràcter figuratiu on la pintora aprofundeix e n els e l e m e n t s més usuals i quotidians, aconseguint en l'espectador una sensació de familiaritat.

A través d'una paleta d e colors molt personal, Pérez aconsegueix donar naturalitat al contrast i, sense renunciar a cap elem e n t d e la f i g u r a c i ó , p e r ò incloent-hi també grafia, mostra en les seves composicions una cara alternativa de les coses que ens e n v o l t e n . Gots, culleres, taules..., són els objectes q u e e n s e n v o l t e n m e n t r e experimentem els nostres sentiments més íntims, i moltes vegades en q u e d e m impregnats.

L'espectacle de poesia, música i dansa Domna, del grup santcugatenc Tetrateatre es representarà al teatre Teatreneu de Barcelona durant els pròxims dies 6, 13 i 20 de març. Aquesta és la primera sortida del muntatge després de la seva representació durant la sisena edició dels Nadals d e poesia, música i dansa al claustre del Monestir de Sant Cugat.

En a q u e s t a ocasió, i d i n t r e de l'espai "Els dilluns del Tea t r e n e u " , DO////M

es durà a la

sala ( i r a n del t e a t r e , ja q u e ateses les seves característiq u e s e s c è n i q u e s no era apte per ocupar la Sala Cafè Teatre, lloc on h a b i t u a l m e n t es programen els espectacles que es representen els dilluns i per on han passat molts dels principals muntatges de poesia estrenats enguany.

Segons la directora d e l'espectacle, Dolors Vilarasau, "estar e n la cartellera d e Barcelona és un magnífic aparador, i s e m p r e hi ha la possibilitat q u e et vegi algun programador". E n paraules de la directora, el m u n t a t g e q u e presentarà T e t r a t e a t r e a Barcelona " n o tindrà grans canvis" a m b relació al presentat a q u e s t d e s e m b r e a Sant C u gat, t o t i q u e " l ' a b s è n c i a d e l ' e l e m e n t natural escenogràfic q u e és el claustre" farà q u e es replantegin alguns aspectes relacionats a m b l'ambientació.

Vilarasau, q u e creu q u e "es pot produir a comarques però s'ha d ' e x h i b i r a Barcelona", es mostra satisfeta per aquesta o p o r t u n i t a t , t o t i q u e r e corda q u e "molts dels nostres espectacles han arribat a Barcelona", com és el cas de l'hom e n a t g e a Lorca Te maridaré mi corazón, i d ' £ / Comunicar de Havel, estrenats als teatres Adrià Gual i N o u Tantarantana respectivament.

Domna està ideat com un itinerari p e r la poesia medieval a través de quatre quadres escènics, e n q u è els intèrprets d o n e n forma a composicions qUe van d e s d e les cantigas de amigo, fins a kharja (jarckas), així com a passatges d e trobadors i trobadores i, finalment, a un conjunt dels millors poemes de temàtica femenina q u e ha d o n a t la tradició a n g l o s a x o n a al s e g l e X X . E l m u n t a t g e aprofundeix e n els diferents rols d e la dona a través d'una expressió formal basada e n la m u l t i c u l t u r a l i t a t .

Cultura

ELS^CArYTONS Divendres, 18 de febrer del 2000

Les

s a I e s

d ' a r t

Francisco Marruecos. Responsable de TEspai Gorina

,6

Dono servei al pintor abans que al públic, per això n o tinc fons d'art" TONI MONTENEGRO

L'Espai Gorina és el resultat d'un somni personal, el de Francisco Marruecos. Galerista i pintor, Marruecos és un gran coneixedor tant de les virtuts com de les misèries del món de la pintura. Si bé assegura que si hagués sabut abans la feina que comportaria obrir el seu espai -"gairebé una O N G per a pintors"- no hauria aixecat la persiana. Una vegada consolidada l'experiència, i després de dos anys, Marruecos diu que no ho deixaria per res del món.

- Quin és l'esperit inicial de l'Espai Gorina?

- La idea a m b q u è va néixer aquest espai consisteix, no a donar una importància primordial a la pintura, sinó a donar-la a aquell que vol exposar. Volia donar l'oportunitat a l'artista de presentar la seva obra en un local digne, sense pretensions econòmiques, on no hagi, per tant, de pagar comissions o de deixar la seva obra en dipòsit i, sobretot, on tingui l'oportunitat de fer currículum, de promocionar-se en un local on el protagonista és ell. A l'Espai Gorina el servei el donem a ell, al contrari del que fan les galeries dedicades a la comercialització de l'art. Si hi ha algú que s'ha de potenciar, aquest és el pintor.

- Això neix de la teva pròpia experiència com a pintor?

- Sí, es clar. Avui dia, la pintura

és un negoci, i un pintor ha de saber plantejar-se-la com a tal. Per guanyar un determinat marge s'ha de fer una inversió. Com que jo com a pintor ni podia ni volia assolir la forta inversió econòmica que em costaria donar-me a conèixer en determinats nivells, havia de promocionar-me a poc a poc, tenint la meva galeria. Allò que he volgut per a mi ho ofereixo al pintor que ve a l'Espai Gorina.

- Quina ha estat la resposta dels artistes?

- Un èxit. L'any passat vaig cobrir totalment la programació, aquest any també, i ja estic planificant el 2001. Això vol dir que la fórmula té èxit. Ara bé, això no és barat, l'Espai Gorina ha de fer front a moltes despeses.

- I una proposta tan centrada en l'artista té bona acollida entre el públic?

- Hi ha molta gent a Sant Cugat que ha entès aquesta idea, i que té confiança en l'Espai Gorina.

Això és perquè la meva galeria és una incògnita. Com que l'Espai Gorina no posa condicions a allò que exposa (dintre d'un llistó de qualitat), aquell que està interessat per l'art es pot trobar una setmana amb una exposició que val molt la pena L ala següent, que no la val tant,

l.'Espai no imposa cap condicionament a l'artista R: XA VILARROSA — Què penses d'aquell tòpic de que han anat passant per una ga"la intensa vida cultural de Sant leria, a part de les comissions. Tot Cugat"? i això, l'Espai Gorina tindrà en el seu m o m e n t el seu fons d'art, - Això pot resultar enganyós. entès com un conjunt d'obres que Quan algú va al Teatre-Auditori, s'ha anat comprant als pintors. normalment veu sempre a la ma— Donat el seu interès per pro- teixa gent, i a la llibreria hi ha normalment sempre els mateixos mocionar artistes al marge del comprant.. Això passa amb l'Amercat de l'art, creu que falta teneu, amb els centres culturals i promoció pública de l'art? amb un munt d'activitats: sem- Es promociona cert art, a deterpre hi ha un nombre molt determinats nivells i per part de determinat de gent. La vida cultural minades institucions. En el cas de de Sant Cugat és la mateixa que Sant Cugat, per exemple, l'Ajunla de qualsevol ciutat. El que sí tament du a terme una bona poque hi ha aquí és un gran nomlítica en aquest aspecte, però un bre de gent que pinta. I l'oferta sol organisme no pot fer front a la no s'avé amb la demanda. A més, demanda existent. A més, fer exmolta gent compra pensant noposicions -públiques o privadesmés en la inversió que fan. és una activitat cara.

- Teniu fons d'art?

- No. Em nego a tenir-ne. El fons d'art és un expoli al pintor. Tal com s'entén actualment, el fons d'art és el pagament dels pintors

"

Intermón

Metges Sense Fronteres

Entitat: 2100-"la Caixa" Oficina: 3001 Núm. compte: 62-2500027078

Entitat: 2100 - "la Caixa" Oficina: 0765 Núm. compte: 81-0200111128

Entitat: 0182 Banco Bilbao Vizcaya Oficina: 5734 Núm. compte: 37-000748701

Justícia i Pau

Entitat: 2013Caixa de Catalunya Oficina: 0618 Núm. compte: 70-0200417948

Entitat: 2100-"la Caixa" Oficina: 3200 Núm. compte: 91-2500001851

Grup Cristià d'Ajuda (Caputxins

Mans Unides Sant Cugat

de Sarrià) Entitat: 2013Caixa de Catalunya Oficina: 0100 Núm. compte: 57-0200662441

Entitat: 2013Caixa de Catalunya Oficina: 0492 Núm. compte: 09-0200046502

La figuració de Cebrià i el dibuix d'lona deixen Gorina T. M. S. - Sant Cugat -

D i u m e n g e vinent finalitzen les exposicions de les artistes lona i Rosa Cebrià a l'Espai Gorina. lona, una artista molt polifacètica quant a tècniques pictòriques, presenta en aquesta ocasió una part de la seva p r o d u c c i ó sobre paper. lona destaca per l'expressivitat dels seus retrats i per l'equilibri d'unes obres de tècnica molt depurada i complexa.

Rosa Cebrià, en canvi, aconsegueix una forta naturalitat en les seves composicions, en què s'aprecia una gran predilecció pel paisatge, q u e i n t e r p r e t a amb una paleta de colors suaus.

Aquests trets es tradueixen en una pintura sense secrets, molt neta i transparent.

ESFERA D'ART ACADÈMIA TALLER DIBUIX I PINTURA

sí"

Casal dels Infants del Raval

Amnistia Internacional

41

Unicef Entitat: 0081 Banc de Sabadell Oficina: 0025 Núm. compte: 22-0001382541

A

.

*:.k/ X

CLASSES PER A NENS I ADULTS

ADULTS • Aprenentatge de totes les tècniques • Iniciació al dibuix i a la composició • Preparació proves accés a Belles Arts

NENS • Classes de plàstica per a fomentar l'educació visual i la creativitat del nen a partir dels S anys • Tallers de dibuix, pintura, modelat i cartopedra

«^r^H

Jfe^mm « .

HORARIS Matins: dimarts i dijous de 10 a 12 h Tardat: de dilluns a dijous de 17 a 21 h D I v · · K l r · · tancat (depanent de cUf*os espacffics)

C/ Sant Ramon, 21

Col.lab

ora-hi!

08190 Sant Cugat del Vallès Tel. 93 675 91 44

42

Cuhura

ELS /CANTONS Divendres. 18 de febrer del 2000

El

r e p o r t a t g e

L'any 1456 es va haver de limitar la caça a Barcelona. Faisans, francolins i perdius només podien ser perseguits i morts de Carnestoltes a setembre. Ara la caça en general és prohibida a la muntanya de Collserola que pertany a Montcada, Esplugues i Barcelona. En tres municipis no s'hi caça i en sis, sí.

P e r què es caça a Sant Cugat?

"Amb els pardals que hi fan estada ..." (J.S. Pons)

Ks el dissabte 29 de gener, a les o n / e . Xerrada informativa entorn del tema de la caça, al centre d'informació del Patronat de ('ollserola. De seguida s'evidencia que el tema és polèmic i les coses estan forca embolicades : \ o hi ha una llei que ho reguli, sinó tres, de protecció d'espais, d'animals... Zones urbanes, forestals, naturals i senti naturals. Indefinició.

busos... Finalment no va arrelar. Fins al 1993 es caçava al 50% del parc.

I li intervenen persones del públic. Fs comenta que van armats. Que no es pot parlar amb ells, si se'ls troba caçant en zones prohibides. Un senyor comenta que li van disparar quan anava en bicicleta. Lna senyora surt cada dia a Valldoreix a passejar el gos, i els troba caçant pels camins i prop de les cases.

Ha intentat, inútilment, dialogar-hi.

- La competència és de la Generalitat, nosaltres només pollem fer recomanacions i ens pod e n fer cas o n o . P e r ò els ajuntaments poden declarar el seu terme /ona de seguretat i aleshores no s'hi pot caçar, és el que han fet Barcelona, Montcada i Ksplugues.

Lluís Caballero amplia la informació del tema amb el projecció de transparències de vedats i /.ones privades. A Sant Cugat n'hi ha dues. cap a la banda de Cerdanyola i de la Salut.

Kl nombre de caçadors no para de créixer i els espais forestals, no.

- Són un col·lectiu molt cohesionat i fan força. F è i e m una proposta perquè no es cacés a les /ones naturals, es debatia i ells van venir aquí en tres auto-

- Vaig anar a l'Ajuntament i em van dir que tenien les mans lligades, no hi podien fer res. Ara resulta que això no es així! Que posés una denúncia, però és que els has de fotografiar mentre fan la infracció i això és impossible.

- Pels c a m i n s és prohibit de caçar. Per on van els caçadors?

Pels camins. Nosaltres només tenim dos guardes i no es dóna l'abast. Avui hi ha dues batudes, doncs només podran anarhi a una. La Generalitat no hi envia mai cap vigilant. Kl que fem és agafar mostres, s'analitzen i se'n fa un seguiment.

Perill per la gent que camina.

Sense controls. No es respecten c a m i n s ni els 100 m e t r e s de distància a les cases. Cacen tres diumenges d'agost (mitja veda) guatlles, tórtores, coloms, gar-

M A R I A N C K I . A ROVIRV

- Sant Cugat -

C r í t i c a

de

Jocs

c

f ti

ses i estornells. Del 12 d'octubre a mig febrer, caça menor i major.

Dijous, d i u m e n g e s i festius, però se'ls veu alrres dies. I n senglar se'l poden menjar, però què en fan, d'una guineu?

- Res, la maten i la deixen allà, és matar per matar. Absurd... Hi ha m o l t s a b s u r d s , en a q u e s t tema. Com que es pugui caçar pels volts de la Torre Negra.

Van demanar 37 batudes i la Generalitat només en va retallar dues. Mana el diner? Del 91 al 99 foren morts 56 senglars per... 772 caçadors i 614 gossos.

Hi ha molt de furtivisme. Fotos de trampes, milers de llaços, gàbies. Kls enganyen de mil maneres, amb menjar, fent tolls, etc.

- El Parc volia fer una zona de protecció per a la fauna salvatge, on no s'hi cacés mai. La Generalitat no ho va acceptar i encara estem encallats.

La caça hauria de ser prohibida, es diu. Sant Cugat té 1.800 hectàrees a Collserola que l'Ajuntament podria fer zona de seguretat. L'any passat, dins el bosc, hi va haver un ferit q u e per sort va ser lleu. Ks comenta que quan hi ha un mort és quan les coses es mouen.

La caça era una activitat bàsica, des que els humans eren homínids i encara al Paleolític. Fa

0

m

B

bruts

ISABEL SÀK.Z

Pel·lícula: Kl dilema Director: Michael Mann Actors: Russell Crowe, Al Pacino, Christopher Plummer Durada: 160 minuts Arriba una pel·lícula de les que fa temps que no vèiem, una tornada al cinema-denúncia, socialment compromès, en la línia de Tots els homes del president, q u e prenia com a tema la investigació dels dos periodistes que van destapar el cas Watergate. Com ha declarat Al Pacino, "dues dècades enrere el material [guions] sempre tenia més energia sociopolítica que el que es llegeix actualment". Aquest no és el cas a Ei dilema.

Cas, fets i personatges reals. El dilema ("The Insider") tracta de la denúncia que l'antic cap científic d'investigació de la taba-

quera Brown & Williamson va fer de les pràctiques lesives contra la salut pública en la producció del tabac per part d'aquest totpoderós sector industrial, que només té per davant seu el d'armament i el de la indústria farmacèutica. Un testimoniatge que fa feredat i dóna una altra dimensió a la lluita contra ei tabac.

Jeffrey Wigand (Russell Cro\ve) és conscient q u e un cop que digui el que sap la seva vida estarà c o m p r o m e s a . L o w e l l Bergman (Al Patino), productor del programa televisiu 60 minuts, emès per la CBS, grava la famosa entrevista, i es compromet personalment a protegir la font d'informació.

Dos poders enfrontats. D'una banda, una indústria que mou mils de milions de dòlars; de

Paltra, l'anomenat quart poder als Estats Units, els mitjans de comunicació. Per primer cop Bergman troba que la seva autonomia és discutida, que ell no té l'última paraula a l'hora de decidir què és el que s'emet i cl que no.

El dilema és un treball soberbí, amb línia ascendent, que es caracteritza per una primera meitat més pausada, que mostra el conflicte de Wigand, amb una interpretació antològica per part d e Russell Crowe. La segona meitat està marcada pels girs de l'acció, la persecució a la qual és sotmès el científic, la lluita de Bergman. El ritme s'accelera a mesura que creixen les complicacions i les pressions es fan més i més fortes.

Tema, guió, direcció i actors, tot el fa un film de primera línia.

('fi ser preciós i perfecte que i -oi volar FOTO: CEDIDA

9.000 anys, al Neolític, la ramaderia i l'agricultura s'hi afegien com a font d'alimentació. Aquella gent, que eren molt pocs, posaven trampes i feien armes. Ara algunes tribus primitives cacen amb els mètodes de sempre, per menjar. Ris pigmeus fan sots, d'altres es disfressen o usen reclams. Tot això lligat amb cultes a les divinitats.

Una cançó tradicional del segle XIV, que sembla venir del Cap d'Estopes, deia " Don Joan y Don Ramon ne vénen de la cassada : Don Ramon cau de cavall..." Kl segle anterior Llull havia escrit: "Los auçeyls qui van volant per l'àer, volen per occasió con pusquen percaçar lur vianda", i les Cròniques de

J a u m e I: " Q u e s'eren èxits a percaçar: los uns per lenya; los altres que haguessen què menjar... que'l rey de Granada de lonc temps havia percaçats los moros d'elén-mar."

La muntanya, que ja era aquí abans que nosaltres, és plena de vida, encara una mica lliure i salvatge. Moltes persones la r e s p e c t e n i els agrada fer-ne coneixença. Anar-hi a passejar; veure, potser, algun esquirol enfilar-se per una soca; escoltar els ocells o seguir les petjades d'un senglar, sense perills innecessaris. Descobrir la màgia del bosc, en els rajos de sol que s'obren pas o la boira que ho omple tot a m b un tel de misteri.

25 anys de l'escola pública

de Valldoreix Amb motiu dels 25 anys de lescola pública de Valldoreix. CEIP Jaume Ferran i Clua. s'està preparant una exposició de materials històrics de l'escola que s'ha previst que estigui oberta al mateix centre des de l'I fins al 16 de juny.

La comissió organitzadora dels actes del 25è aniversari fa una crida a totes aquelles persones que puguin tenir material relacionat amb l'escola des de la inauguració l'any 1974 (o bé abans. "quan el centre estava als locals de l'actual Casal de Cultura de Valldoreix).

Si en teniu fotos, diapositives, vídeos, pel·lícules, objectes (bates. quaderns, manualitats...) o bé si en guardeu algun record o anècdota divertida, poseu-vos en contacte amb la Secretaria del centre o amb l'Imma Seuva (tel. 93 589 42 22). o la Teresa Balanyà (tel. 93 675 50 64) abans del U d'abril.

Col·laborem-hi tots!

Lescola és part de la nostra història.

Publicitat

ELS4CANION5 Divendres, 18defebrerdel2000

EL UDER fN INFORMÀTICA...

MES A PROP TEU! VOBIS Microcomputer, la primera cadena o o o

europea d'informàtica, inaugura a Sant

i Cugat el divendres 18 de febrer, un nou punt de venda d'ordinadors amb la més avançada tecnologia.

SORTEIG 2 5 DE FEBREI f '^Mfï,I."

&$%&••*•#£

'S*

1 8 DE FEBRER

-INAUGURACIÓVine el dia 25 de febrer a les 18 hores a VOBIS, la 1 a CADENA EUROPEA D'INFORMÀTICA, al carrer Santiago Rusinol núm. 50 de Sant Cugat del Vallès. Sortegem una Impressora HP Deskjet 720 C*.

NO FALTIS A LA INAUGURACIÓ! c. Santiago Rusinol, 50 de Sant Cugat del Vallès

s-

d'una impressora HP Deskjet 720 C

43

OS 4 CANTONS

Immobiliària

44

Divendres, IS de febrer del Ï000

ALQUILER • Gran cartera Pisos desde 90.000 hasta 250.000 ptas.

Casas desde 110.000 hasta 1.000.000 ptas.

P. EJEMPLO: Mira-sol, unifamiliar, 3 hab., calefacción, trastero, buena zona, jardín

ALQUILER • Despacho z. Can Gatxet Sup.: 62 m2. Diàfano, totalmente exterior, muy luminoso, plaza de pàrking.

Alquilen 75.000 ptas.

• Piso nuevo z. Monasteno Sup.: 80 m2, 2 hab. dobles, bano completo, amplio y luminoso salón-comedor, cocina equipada, lavadero, totalmente exterior, calefacción, gas natural, suministros contratados.

Alquilen 70.000 ptas.

110.000

VENTA • Pisos desde 17 hasta 91 M. Obra nueva desde 19,8 M. P. EJEMPLO: Monasteno, sobreàtico (c/ascensor), 3 habitaciones, terraza 30 m2, totalmente reformado, magnífícas vistas y trastero Solo 25 M. • Sant Cugat Valldoreix, Mira-sol y la Floresta a Gran cartera d'e torres adosadas y um'familiares en proyecto, obra nueva y 2 mano, desde 28.5 hasta 195 M. ijCONSÚLTENOSü

'Endavallada. 21 bx • Tet. d 3 5(89 4 5 6 6

P I S O S EN V E N T A • Z.Torreblanca. Sup. 95 m2, 4 dorm., 2 banos, calefacción a gas, ascensor, 4 m2 de balcón, pàrking opcional 19 M • Z. Centro. Sup.109 m2, 4 dorm., 2 banos, ascensor, pàrking + trastero, terraza 9 m2, 1 pi. pàrking.

Estado impecable 26.5 M • Z. Coll Fava. Sup. 144 m2, 4 dorm., 2 b., calefacción a gas, ascensor, sal.-comedor 27 m2, terraza 4 m2, estudio 20 m2. Estado impecable 43.5 M

TORRES ADOSADAS EN VENTA • Z. Can Gatxet Sup. 200 m2, 3 dorm., 2 b., aseo, calefacción a gas, pàrking + trastero, estudio 20 m2, con terraza solàrium 12 m2 48 M • Z. El Colomer. Sup. 136 m2, 3 dorm., bano, aseo, calefacción a gas, estudio 20 m2, cocina-office, sal.comedor 26 m2 y jardín privado 48 M

JMIM V J ^ M

mim»

ALQUILER • A estrenar, j u n t o FGC. 3 dorm., com.-sal., coc.-off., bano comp., aseo c/ducha y calefacción. Mucna luz y sol 123.000 + gastos • A estrenar, junto FGC. 3 dorm., com.-sal., coc.-off., b. comp., aseo c/ducha y calef. Mucno sol y luz. Perfecto estado 103.000 + gastos • J u n t o FGC. 4 d o r m . , c o m . - s a l . , 2 b. c o m p . , amp. t r z a . , z. c o m . c / p i s c . Perf. estado 1 0 0 . 0 0 0 + gastos VENTA • Zona Edèn. A estrenar.. 3 dorm. c/ arm. emp., amplio sal.-com., coc.-off., 2 b. comp., vestidor, lavad. y t r a s t . Acabados de calidad: parquet, màrmol, z. com. c/piscina28.350.000 • Ctra. Cerdanyola (cerca Monasterio). 3 dorm. (2 dobles), com.-sal., c o c , lav., bano comp. reform., terraza, calef. y aire acond. Mucha luz. Buen estació 23.000.000 • Mira-sol. Torre. 140 m2, terreno 440 m2, 4 dorm., com.-sal., coc, bano, aseo. Mucho sol. . . .

37.750.000

ji^jljil |ÏÏH T illiiii iiillll llBi s^5P9L?3SS§£*&«-,!?' ip^S.** 1*]

F I N j; • Can Trabal. Casa individual, 2 habitaciones, comedor con chimenea, cocina y bano. Trastero y bodega.

Solar 238 m2. Fabulosas vistas y mucho sol. Todos los servicios de alta 14 M • Jto. Estación. Piso alto 70 m2, 3 hab., sal.-com., coc. y b. completo ref., trza., sol t/dia 17 M • Mira-sol. Torre individual 100 m2, 4 hab., sal.-com., coc. reformada, bano completo reform. y aseo, garaje cubierto. Solar 340 m2 32 M • Junto al Pinar. Parcela 975 m2. Calificación 20 a/10. Es edificable en el acto 30 M • Junto al Pinar. Casa indiv. 4 hab., com., coc. y b. completo. Solar 685 m2. Z. Alta y soleada 40 M • Sant Domènech. Atico dúplex seminuevo, 132 m2, 3 hab., + estudio, sal.-com., coc-offïce, bano completo, trza., sol y vistas, piscina, parket calef., pàrking 125.000 ptas./mes • Sant Domènech. Bajos de 100 m2, 3 hab., sal-com. 30 m2, coc.-off., bano completo y aseo., calef., jardín priv. 100 m2, pàrking, servicios de alta 130.000 ptas./mes • Vinyet-CoL Europa. Piso nuevo a estrenar, 4 hab. c/armarios, sal.-com., coc.-off. tot. equip., b. comp. y aseo c/ducha, trza., jard. y piscina comunitària, pàrking + trastero 150.000 ptas./mes

ALQUILERES • C/ Joan Oliver: 70 m2 - Com. Sal. - Coc. - 2 Dorm. Calef. - Ase. - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc. comunitària 110.000 • Coll Fava: Bajos con terraza. Nuevo a estrenar. 85 m2 - Com. - Sal. - Coc. - 3 Dorm. - Bano.

- As. con ducha - Ase. - Calef. - Jard. y Pisc. comunitària 120.000 • C/ LI. Companys: Apto. amueblado - 45 m2 - Com.-Sal. - Coc.am. - 1 Dorm. - Bano . . . .65.000 • C/ Monasterio: 100 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 4 Dorm. - 2 Ban. - Calef. - Ascensor 65.000 • C/ Oriente: 60 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Bano - Trast. - Pk. 1 Coche 65.000 • P. del Hospital: Amueblado - 65 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Bano - Ase. - Calef. . .75.000 • Coll Fava: 85 m2 - Com.-Sal.- Coc. Off. - 3 Dorm. - Ban. - Aseo con ducha - Calef. - Ase. - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc. comunitària 110.000 • C/ Joan Oliver: 70 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Calef. - Ase - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc. comunitària 100.000

mm

93 589 03 07 / F. Macià.

69 - 93 6 7 4 24 69

• Junto Mercado. Centro, atico dúplex nuevo, magnífica terraza, vistas, m. sol, estado y situación inmejorable, 3 hab. + est., 2 b. + aseo, sala indp., acab. l a edad.43.950.000 (264.144,81 euros) • Ctra. Cerdanyola. Para entrar a vivir, gran terraza. 80 m2, parquet, carp. aluminio, cocina y banos nuevos. En perfecto estado 27.450.000. (166.977,82 euros) • Atico dúplex. 200 m2, 5 hab., 2 b. comp., aseo, amp. sal.-com., coc-of. Perf. orient, y sit., z. com. c/piscina, acab. lujo, trza.60 m2, solàrium 100 m2 67.000.000 (402.678,10 euros) • Pla del Vinyet. Gran piso, 4 hab., aseo, coc-of., todo exterior.46.990.000 (euros 282.415,58) • La Floresta. PI. Centro. Magnífica casa 2 plantas, 180 m2 + 700 m2 parcela, 4/5 hab., 3 banos, cocina-office, calefacción, gran piscina. Vèalo 57.750.000 (347.084,49 euros) • Parc Central. Obra nueva, dúplex, 4 hab., acabados calidad, jardín, pi. pk desde . . 39.150.000 • Av. Lluís Companys. 3r piso, 70 m2, 3 hab., b., salón, cocina, ascensor 21.750.000 • Detràs FGC. Piso de 4 habitaciones a reformar 17.500.000

• 362 - Monasterio. Piso 90 m2, 4 dormitorios, bano y aseo, cocina-office, lavadero, todo exterior, balcón 5 m2, todo reformado, alto, con ascensor 20,5 M • Torreblanca. Piso 65 m2, 3 dormitorios, ascensor. A reformar 14,7 M • Vinyet. Planta baja 130 m2, 3 dormitorios, 2 barios, 2 amptias terrazas, pàrking y trastero, zona comunitària. Todo reformado e impecable 44,2 M • 3 6 1 - Coll Fava. Atico 120 m2, 4 dormitorios, 2 banos, cocina-office, suelos de parquet, terraza 15 m2, 2 plazas de pàrking y trastero, zona comunitària y piscina. A estrenar 38,8 M • 319 - Vinyet. Piso 150 m2, 4 dormitorios, cocina-office, terraza 10 m2, pàrking y trastero, zona comunitària con piscina, posibilidad de buhardilla 43 M • 367 - Rius i Taulet. Piso 110 m2, 4 dormitorios (3 dobles), 2 banos, salón 25 m2, cocina 15 m2, terraza 10 m2, suelos de gres y parquet. Para entrar a vivir . .29,4 M • 373 - Estación. Piso 100 m2, 4 dormitorios, bano y aseo, terraza 10 m2, suelos parquet, calefacción, pàrking 2 vehículos 30 M

ïMrmms i Tautet. 33: ••#^mmm9m:MB®m% 71

Rbta. de* Celler. 2 • Tel. 9 3 5 8 9 OO 6 6

£1 PISOS • C/ Orient. 3 dormitoris, 2 ascensors • Pla del Vinyet. 84 m2, 2 dormitoris, pàrquing (2 c ) , piscina • Sant Eduard (Eixample). Àtic dúplex, 175 m2, pàrquing • Can Picanyol. 130 m2, 4 dorm., 2 banys, pàrquing (2 c.)

• Can Picanyol. 200 m2, 2-4 dorm., 3 banys, pàrquing (2 c )

19.000.000 35.000.000 60.000.000 44.000.000 75.000.000

UNIFAMILIARS • La Floresta. Solar 1.200 m2, casa 90 m2 • Valldoreix (Montmany). 227 m2, 3 dormitoris dobles

35.000.000 55.000.000

• Valldoreix (Mas Fuster). 235 m2, 4 dormitoris + estudi + garatge • Valldoreix (Montmany). Solar 750 m2, casa 255 m2 + terrasses • Mira-sol (Can Rosas). 500 m2, solar 1.400 m2, garatge (4 c.)

65.000.000 89.250.000 160.000.000

..€/ Satftíàtto :Múàmm^mMc*::t<ibL·\\9B.,.et^.Sí:..iQ, WIÜ

37 M 44.20 M 46 M 78 M

V E N T A DE P I S O S • Rubí. Casco antiguo. 56 m2 + trza. pk

16.8 M

ALQUILERES • Ctra. Cerdanyola. 70 m2, 3 hab. Reformado • Z. St. Francesc. Reformado, 4 hab • Estación. 90 m2, 3 hab. Reformado • Colomer. Adosada alto standing con ascensor, 4 h + estudio + pk 5 pi., jardín

65.000 80.000 90.000 300.000

Rius i Taulet. 4 • Tel, 9 3 6 7 4 1 2 4 1 - 9 3 6 7 4 1 3 6 6

VENTA • Casa adosada en El Colomer Planta sótano: 2 plazas pàrking, lavadero y plancha.

Planta baja: salón-comedor con chimenea, aseo y cocina-office.

Planta l a : 1 suite, 2 habitaciones, y bano.

Planta 2 a : estudio, solàrium y excelentes vistas.

Decoración y muebles a medida

V E N T A DE T O R R E S • Z. Estación. 240 m2 solar, 50 m2 edificados • Z. Privilegiada. Adosada 190 m2, zona com., piscina • Z. Col. Maragall. Adosada esquinera, 170 m2, 93 m2 jardín • Mira-sol. Finca senorial, 280 m2, 800 m2 solar

• Pis z. Estació. 70 m2, 2 dorm., calefacció i terrassa. A reformar

21.5 M

• Pis al Golf. 70 m2, 2 dorm. (1 suite), 2 banys, calefac, terrassa, pàrquing i traster

36.5 M

• "Àtic z. Estació. Reformat, 110 m2, terrassa 18 m2, 3 dorm., estar. Bona orientació . . .38,5 M 57 M

A L Q U I L E R (gastos comunidad incluidos) • Piso en Coll Fava. Nuevo, 3 hab., 2 b., parquet, pàrking, trastero y piscina 110.000 • Atico en Parc Central. 3 hab., 2 banos, parquet calefacción y aire acondicionado, gran terraza solàrium, 2 pi pàrking, trastero, comunidad con gimnasio y piscina 185.000 • Piso c/ Vallès. 3 habitaciones y bano 65.000 • Piso c/ Xerric. 4 habitaciones, 2 banos y calefacción 95.000

• Pis Pla del Vinyet. 125 m2. terrassa 18 m2, 4 dorm. (1 suite), 2 pàrquing, z. con piscina 44 M • Bellaterra En construcció, solar 800 m2, vivenda 300 m2, 5 dorm., 2 pi. pàrquing

70 M

• Turó del Golf. En construcció, solar 615 m2, vivenda 400 m2, 5 dorm., 3 pi. pàrquing . . .96 M • Adossada El Colomer. En lloguer, 180 m2, 100 m2 jardi, gran estudi, pàrquing

240.000

^ HER

_

I M D E S A

F I N JQ U E S

PISOS • Rubi-Lomas. Ref. 1051. Piso 88 m2, 3 hab., bafio y cocina muy bien, terraza 14 m2, ascensor, calef., puertas embero, ventanas de aluminio. Impecable 16.000.000 • Rubí-25 Setembre. Ref. 1907. Piso 80 m2, 3 hab., bafio, a. y coc. origen. Ideal parejas. .10.000.000 • Rubí-Can Fatjó. Piso 80 m2, 3 hab., bafio y cocina imp. , terraza 70 m2, ascensor, calefacción.

Impecable 21.000.000 • Rubi-Nueva promoción Z. Mercado. Pisos 90 m2, 3 hab., pàrking opcional y trastero, muy soleado.

Acabados de primera calidad. Últimos pisos a la venta desde 17.520.000 CASAS Y TORRES c T j • Rubí-Ca n'Oriol. Ref. 3369. Casa 280 m2, 4 hab., 2 bafios, cocina, 2 terrazas, calefac. Todo nuevo.

Impecable 33.500.000 • Rubí-Nueva promoción Can Roses. Casas unifamiliares de 220 m2 + 90 m2 jardín, 4 hab. dobles, 3 a bahos comp., aseo, ascensor, garaje 2 plazas. Acabados l calidad. Ultimas casas desde. . . .33. 500.000

VENTAS • El Colomer. Casa adosada 200 m2, 3 hab. (1 suite con banera hidromasaje), bafio con ducha, aseo, sal.com. 30 m2 con chimenea, coc.-office, buhardilla 30 m2 con chimenea, terraza, garaje 2 coches, bodega, trastero, jardín privado 40 m2, semiamueblada 56.650 M • C/ Manné. Piso 150 m2, 4 hab., (1 suite), 2 banos, aseo, sal.-com. 40 m2, coc.-off. 25 m2, 2 trzas., 2 pi. pk, trast, z. comun. Comp. reformado, alarma, pers. eléct., parquet, aire acond. en saL-com. . . .60 M • C/ Bergara. Piso 150 m2, 3-4 hab., 3 b., saL-com. 40 m2, coc.-off., trza. 20 m2, 2 pL pk, trast., z. com. c/ piscina. Comp. reformado, parquet, aire acond. en salón-comedor 67 M • Valldoreix. Torre 400 m2., 5 hab., 3 banos, aseo, sal.-com. 40 + 20 m2, buh. 40 m2, garaje, sala juegos, trastero, jardin muy cuidado c/piscina. Solar 900 m2. Perf. estado. Acabados 1 ' calidad. . .105 M • Bellaterra. Casa singular, 315 m2, vivienda 1 sola planta, 4 hab. (1 suite con vestidor) + hab. servicio con bafio, 3 bafios, sal.-com. 45 m2, coc.-office, terraza, garaje, bodega, jardín con piscina. Magnificas vistas. Solar 1.700 m2 no M

maça Octaviè, « - Tet. 9 3 6 7 S 4 3 0 2 - 9 3 6 7 4 5 7 0 4

Cerva«vt«s. 5 2 . Rubf • Tel. 9 3 6S>7j4_5_62

N D PISOS • 888- Ctra. Cerdanyola. 78~m2, com., coc. ref., 3 h. (antes 4), 1 b., calef. radiad., ascensor, gas natural.

Ocupación inmediata 18.200.000 • 897 -Av. Lliris Companys. 75 m2, com., coc, 3 hab. (2 ext), 1 b., ascensor, soleado 19.500.000

• 923 - Pta del Vinyet 80 m2, trza. 25 m2, cm., coc, lavadero, 2 h., 1 b., parquet, calef., 1 pk, trast., pisc. com. Solo estrenado 33.600.000 • 785. Z. Golf. Sal.-comed. 30 m2, coc, 3 hab., 2 b., tza. 10 m2,1 pk, trast, jardín com. . .34.500.000 TORRES ADOSADAS • 919 - Z. Resid. 250 m2, garaje 2 c , saL-comedor, codna, 3 hab., 3 bafios, aseo, estudio c/bano y terraza, calefacción, etc 53.000.000 • 921 - Z. P. Central Esquinera, 240 m2, jard. privado 200 m2 c/pisc, garaje 2 c , trast, sal.-com. 40 m2, coc.-off., 4 hab., 2 b., aseo, estudio c/trza. Impecable 63.000.000

VENDES

• Centre. Obra nova. 2, 3, 4 hab. i àtics

Des de 34.400.000

• Can Gatxet Pis seminou amb terrassa. 4 hab., 2 b., saló-menjador. P-2921

31.400.000

• Coll Fava. Pis 3 hab., 2 banys, saló-menjador, cuina-ofRce. P-2884

29.700.000

• Ctra. Cerdanyola. Pis 3 hab., 2 banys, saló-menjador, cuina. Com nou. P-2834

24.000.000

• Valldoreix. Casa amb solar 432 m2, 2 hab., saló, trsa., pk i piscina privada. C-970

45.000.000

• Valldoreix. Unifam. 4 hab. + 1 suite, saló 40 m2, cuina 20 m2, trsa. 25 m2, i pk. C-971 . .54.000.000 • Pinar. Unifam. en construcció, jardí 600 m2, 5 hab. + estudi, saló, cuina i pk 2 pl.C-943 . .60.000.000

Av. L l u ï s C o m p a n y s . 8 - Tel. 9 3 6 7 5 3 3 5 5 - 9 3 5 8 9 2 6 4 3

-: &os.nmmi^»&*imímmma& &*mm I N M A R B A

F I N LLOGUERS • Pis nou a estrenar. Coll Fava, zona comunitària, 1 hab. + despatx, 1 pL de pàrquing + traster • Pis moblat Ctra. Cerdanyola, 3 hab., bany reformat (comunitat inclosa) • Pis a prop estació. 4 hab., bany, aseo, tot exterior, calefacció

75.000 90.000

VENDES • Casa a El Colomer. Adossada, 3 hab. grans, bany, aseo, calefacció, pàrquing, jardí particular . . . . 45 M • Àtic A prop estació. 3 hab., bany, terrassa, calefacció, reformat 23 M • Pis nou a estrenar. A prop estació, 4 hab., 2 banys, parquet, pàrquing, traster, calef., exterior, llar de foc . . . 37 M

SENDES 1 Pis cèntric 4 dorm., bany, lavabo, ascensor, vistes Tibidabo, reformat 23 M 1 Pis cèntric. 140 m2, 4 dorm., 2 banys, saló 32 m2, gran terrassa, ascensor, pàrq. Impecable . . . 41 M • Pis. z. Pla del Vinyet. 230 m2, saló 40 m2, 4 dorm., 2 b., terr. Mançarda, pk, traster, piscina... 75 M 1 Adossada z. Sant Domènec 4 dorm., 2 banys, lavabo, terrassa, jardí 60 m2, pàrquing (2 c.) . . 39.9 M 1 Adossada cèntrica. 3 dorm., bany, lavabo, Mançarda, z. rentat pàrquing, traster i terrassa . . . 41,5 M ' Adossada c/ Alvarez. Costat estació, 4 dorm., 2 banys, lavabo, ascensor, pàrquing i t r a s t e r . . . . 65 M > Torre ctat Montserrat Solar 900 m2, 5 dorm., 2 banys, celler, calefacció i vistes 31,5 M ' Torre Valldoreix. Z. estació, solar 1.000 m2, 7 dorm., 3 banys, calefacció gas. Bon estat 64 M 1 Torre alt standing. Solar 950 m2, casa 575 m2, 7 dorm. (3 suittes), 4 b, lavabo i piscina 155 M • Despatx cèntric Z. Creu Roja, 100 m2 amb 5 divisions i molta llum 24 M • Local c/ Vallès. 250 m2, dúplex, lavabo. Bon estat 25 M • PLACES DE PÀRQUING en diverses zones. VENDA o LLOGUER.

Valldoreix. 6 0 4 Tel. 9 3 6 7 4 6 7 * S - 9 3 S 8 9 3 3 6 8

I D E N T E

F I N N U EVA

• • • •

R

I

V

E

R

I M M O B .

&

• Casa adosada. Esquinera seminueva. Sup. const. 170 m2 jardín, 100 m2, 2 pk, salón, coc.-office, aseo, lavad., 3 dormit, 2 bafios, estudio, terraza 46.000.000 • Casa adosada. Esquinera junto FGC. Sup. const. 250 m2, jardín 110 m2, salón, coc.-office, lavadero, aseo, 4 dorm., 2 bafios, 3 pàrking, trastero 56.000.000 • Casa adosada. Zona Colomer. Sup. const. 250 m2, jardín 35 m2, salón 35 m2 c/chimenea, aseo, coc.office, 2 pk, trast, lavad., 4 dorm., 3 bafios, estudio, terraza, z. comunitària c/piscina 57.800.000 • Casa individual. Cerca FGC Valldoreix. Sup. const. 300 m2, jardín 800 m2, 2 pàrking, trast., lavad., 2 bafios, 4 dorm., estudio, salón, coc.-office, z. com. c/piscina, frontón, columpios 72.000.000 • Piso frente Kampió. Sup. const. 110 m2, trza. 10 m2, salón, coc.-off., 4 dorm., 2 b 28.500.000 • Piso Rius i Taulet Sup. const 150 m2, trza. 15 m2, salón, coc.-office, lavad., 4 dorm., bafio, aseo, reformado, parquet, pàrking 40.950.000 • Àtico tríplex. Zona estación. Sup. const. 280 m2, 4 terrazas, salón c/chimenea, comedor, coc.-office, lavad., 5 dorm., 3 bafios, aseo, estudio, 2 pàrkings, trast., z. comunitària c/piscina 84.900.000

PROMOCIÓN

Junto F6C Pisos y Iticos 2 y 3 hab. + estudio Acabados de l a calidad

DESDE 20.720.000 ptas.

C/ C a s t i l l e i o s , 3 1 - Tel. 9 3 6 7 5 I S 4 8

mmam„0'tiavimm.m <m w&rnt-mmsímpwm i7»84;o3

A S A

_

_ jc

VENTA

LLOGUERS • Av. Lluís Companys. 90 m2, 3 habitacions, 2 terrasses amb sol, cuina i bany complets, galeria, calefacció, a prop de l'estació 69.000 • C/ Gorina. 60 m2, 3 habitacions, cuina i bany complets

55.000

• Baixada de l'Alba. 110 m2, 4 habitacions, cuina i bany complets, terrassa

65.000

• LocaL C/ Adrià Gual (Roquetes-Can Magí). 76 m2

60.000

• Z. Centro-Estación. 120 m2, ext., soleado, total, reformado, impecable, 4 hab dob., bafio + aseo, salón-comedor, cocina + freg., trza, calefac. Para entrar a vivir 25 M • Z. Centro-Estadón. Av. Enlace. A reformar. Exterior. Bajos 76 m2, 3 hab., salón-comedor, bafio, cocina + fregadero. Apto vivienda o despacho 14 M ALQUILER • C/ Solsona-Graells. A estrenar 93.000 ptas. Pk. opcional (+12.000 ptas) ESTABLECIMIENTOS

• Bar-Restaurante en traspaso. Ocasión. Z. centro Sant Cugat, con todas las instalaciones, gran terraza, aire acond 240.000 alquiler.(Traspaso a convenir) SOLAR I N D U S T R I A L EN V E N T A • Sup. 1.900 m2. Fachada Ronda, jto.túnel Vallvidrera/Chic. Edif. 3 plantas, 3.702 m2 de techo.

P À R K I N G S EN V E N T A Y A L Q U I L E R

•*£lua,sia. * l o c a l 8 (erttradA oèr Or. ««irttto^ 2*V * Tet. 9 3 6 7 4 8 8 O I

F I N

A L L

VENTAS

LLOGUERS

• Mas Janer. Torre con 3 habitaciones, bafio + aseo, codna espaciosa, garaje y jardín en perfecto estado.

Para entrar a vivir 38.5 M

PISOS • Rbla. del Celler. 41. 3 hab., bany, lavabo, saló-menjador, cuina, safareig, terrassa i plaça d'aparcament • Nous per estrenar a Coll Fava. 3 hab., 2 banys comp., saló-menjador, cuina moblada, safareig, terrassa, pi. d'aparcament amb traster, piscina i jardí comunitari Des de 87.000 • Rbla. Ribatallada. 100 m2, 4 hab., armaris encastats, bany comp., lavabo, sató-menj., cuina moblada,

• Sant Cugat Casa de pueblo completamente reformada, 4 habitaciones + estudio, 3 bafios, patio interior 65 M • Valldoreix. Torre nueva construcción, 276 m2 y parcela 1000 m2. Acabados de calidad, 4 hab., 3 bafios, garaje amplio. Buena zona 68 M

« I r ^ b í l M. Cíttto V e r d a à u e r , 1 9 . V a l l d o r e i x * T e l . 9 3 5 8 9 3 5 %7

terrassa i plaça d'aparcament (opcional)

125.000

CASES • Can Rabella (Mira-sol). 3 hab., 2 banys complets, cuina moblada, saló-menjador, estudi, plaça d'aparcament i jardí privat 150.000 LOCALS • Av. Francesc Macià. 55 m2, ideal per a negoci.

: P a s s a t g e d^mmMw,^/n\.*mamSBi9.

49::44:

M A S - Empresa germano espanota de Senricios Inmobiliarios -

VENDES • • • • •

Ref. Ref. Ref. Ref. Ref.

135. Àtic dúplex, 5 hab., 2 banys, menjador 45 m2, 2 places de pàrquing, terrasses 139. Àtic dúplex, 1 hab., bany, aseo, menjador 30 m2, estudi amb solàrium, terrassa 141. Pis 4 hab., bany d'origen, terrasa. Molt a prop de l'estació 143. Àtic, z. comunitària, 4 hab., bany, aseo, terrassa 80 m2, pàrquing 155. Torre amb piscina, 3 hab., 2 banys, menjador 29 m2, pàrking, 3 terrases

73 M 30 M 17,5 M 45 M 42 M

LLOGUERS • Ref. 133. Casa amb 3 hab., 2 banys, aseo, menjador 30 m2, pàrquing, trsa. 30 m2. .250.000 ptes./mes • Ref. 154. Pis a prop estació, 4 hab., b., aseo, menjador 32 m2, pàrking, terrassa.. .120.000 ptes./mes

Dr. Murillo. 6 . S a n t Cimat * Tel. 9 3

TENEMOS LA VIVIENDA A SU MEDIDA tQué hacemos?

Ofrecemos un servicio de alquiler y venta de pisos y casas de alto standing.

Nuestra selección cuida especialmente el buen estado de cocinas y banos. tCómo trabajamos?

Nuestra filosofia de servicio se basa en cuatro pilares bàsicos: • Calidad • Rapidez • Eficàcia • Trato y seguimiento personauzado (.Dónde operamos?

En Barcelona, Pedralbes, Sarrià, Tres Torres, Eixample, Ciudad-Diagonal Sant Just SANT CUGAT, Castelldefels, Sitges y en el Maresme. íNuestros dientes?

Multinacionales, Entidades fínancieras y Consulados. tldtomas?

Alemàn, inglés, francès, holandès, ftaliano, catalín y castellano.

HEMOS ALOJADO A MAS DE 100 FAMÍLIAS EXnUNJBUS A SAHT CU6AT

B e l t r a n i R ò z o i d e . 8 . B a r c e l o n a * Tet. 9 3 20<4 5 5 2 0

Sahrt

46

ELS /CANTONS Divendres. 18 de febrer del 2000

Medicina i Salut GUIA

MEDICA Fisioteràpia

Centre de Rehabilitació SUSANA N I C O L E T T I

Sant Antoni, 74.

•B 93 674 74 37

Laborator

SOFIA R O M A FERRÉ Fisioteràpia. Ass. Sanitària, Fiatc, Asisa. a vaià, 49.

w 93 674 48 72

LABORATORI DR. ECHEVARNE

Geriatria

Metge capçalera J.R. ESQUIROL CAUSSA Geriatria. Av. Torre Blanca. 2-8 Assistència Sanitària, Agrupació Mútua, Sànitas, M. Fiatc. Previasa., Mútua HGC. Urg. 24 h, domiçíti.

Consult. Centre Mèdic INPROSS Atenció i companyia a persones grans, "CANGURS" avis i nens. control de malalts, ajuda a la Bar, trastorns especials. Sa* kit i reserves a domicili.

Av. Torre 8lanca. 2-8.3r. desp. 11 i 12. « 9 3 5893967

•a 9 3 589 39 26 « 6 0 9 331080 Dra. MONTSERRAT GARRIGA Metge de capçalera. Visites adomtàfi-mutues.

Major, 36,2n. « 9 3 674 0 0 25

Odontologia DRA. M . D O M I N G O GALLART Medicina general, dietèrjca.

Diffiïra, rjrnecres l divendres, hores convingudes.

Plaça Doctor Galtes, 5, 1 r 3a.

TELE ASSIS. I N P R O S S 2 4 h Servei d'ajuda a les persones grans. mafafts crònics o convalescents, a qualsevol hora del dia o la nit. Sistema senzill, ràpid, segur i de poc cost Av. Torre Banca, 2-8.3r A. « 9 3 589 3 9 6 7

CLÍNICA DENTAL DR. BRANDT Ortodòncia i odontologia ganerat.

Santa Maria, 9,1r 2a. « 9 3 589 7 0 4 0

tr 93 67463 29 Tf 93 589 64 83

Homeopatia C E N T R E D'OBESITAT I M E D I C I N A ESTÈTICA Dra. Anna R. Cerdà • Dra. Rosario Sagarna • Dra. Llum Garcia Consultoris Edifici Torreblanca.

Av. Torre Blanca, 2 8, 2a planta. desp. 8-9. » 9 3 5 8 9 4 3 57 « 93 589 43 58

Ecomedicina AYUR PI. Ajuntament Naturopatia y masaje terapéulico « 9 3 675 63 39

CLÍNICA DENTAL AUTRAN Odontologia general, imptantatogia, pròtesis. odontopedtatna, ortodòncta, mútues. Av. Torre Blanca, 2-8,2a. 11. « 9 3 6 7 5 0803

H O M E O P A T I A D E LA I N F À N CIA I L'ADOLESCÈNCIA Dra. Margarita Rabasa Hostench.

Col: 15.097 Hbta. Rihatallada. 20,1r3a « 93 674 7 2 16

Infermeria C E N T R E SANITARI C A N M O R A Servei d'infermeria a domicili tots els dies de l'any. « 9 3 589 4 3 44 « 6 0 9 34 33 44

CLÍNICA ORTODÒNCIA I D B F U N C I Ó T E M P O R O MANtHBULAR Av. Torre Blanca. 2-8,2n A, despatx 6.

«5890396 « 6752212

DRA. PALERM Psicologia, Ansietat, depressió, dificultats de relació, trastorns a l'adolescència, psicoteràpia. Hores convingudes.

Francesc Moragas, 25-27, 2n 1a. « 93 674 36 53 « 93 418 48 48

CENTRE DE SALUT OCULAR Oftalmologia. Conveni amb tes principals mútues.

Doctor Murillo, 21. « 9 3 589 51 0 6

Dra. Pilar Canosa. Col. 7.201

Hi col·laboren:

pr. JESÚS CARNICER: Pediatre, Gastroenteròleg

Otorinolaringòleg INSTITUT P S I C O M È D I C SANT CUGAT Psicologia clínica, psiquiatria, depressions, alcoholisme, toxicomania, trastorns d'ansietat, estrès, tabaquisme.

Av. Torre Blanca, 2-8,3r A, desp. 11112 « 9 3 569 3 7 8 7

DR FERRAN FERRAN VttÀ Winterthur - Previasa - Assistència sanitària Medrfiac.

Francesc Moragas, 48, ent. 2a. » 93 675 48 53

EVA M" de LA PE&A: Logopeda infantil

SÍLVIA LLUMÀ: Psicòloga infantojuvenil

M . 0 . C A R R E R E S BENNASAR Centre Mèdic Sàbat.

Santiago Rusifiol, 2, ent. 1a. « 9 3 6 7 4 1 5 26 « 9 3 6 7 4 0147

Pediatria J.M. COROMINAS CASARAMONA Pediatria, asma infantil.

Hores convingudes.

RWa. RibataSada, 20,1r 3a. « 9 3 674 7 2 16 AÍNA-PILAR C A N O S A ÚBEDA Pediatria - Medicina adolescent.

Av. Torre Banca, 2-8, ;3r pfs.

•a 9 3 5 8 9 3 5 4 8 « 649 93 59 37

Av. Torre Blanca, 2-8, 3a planta, despatx 6

Tel. 93 589 35 48

Tocoginecologia-Obstetricia

Si vol

DR. JESÚS FERNANDEZ BAIZAN Tocoginecologia. Hores convingudes. Av. Catalunya, 21, 4t 1 a. « 9 3 589 48 08 * 9 3 6 7 4 7 4 0 9 Particular

DRA. ANNA P U J I B E T I A L D E S Pediatria. Vitalicio Salud Mapfre.

Endavallada. 21, 1r . « 9 3 589 29 9 5 « 9 3 6 7 4 20 7 9

anunciar-se

DRA. MILAGRQS MARTÍNEZ MEDINA I J . J . G Ó M E Z C A S E Z A Francesc Moragas, 125,1r 2a. « 93 589 1? 07

Podologia

en aquesta secció,

Traumatologia

C L Í N I C A DENTAL M A J O R PI. Unió. 3, 2n1a.

(LI, Companys/Cotc-m) « 9 3 674 7 2 4 0

J O S E P M . FREIXEDES Malalties del peu, ortesis, plantilles ortopèdiques, papílomes. cirurgia del peu. Hores convingudes. « 9 3 5 8 9 6 3 13 « 6 2 9 16 9 5 3 6

JOSEP D O M I N G O PECH Traumatologia, ortopèdia. Assistència Sanitària,Previasa, Medyfec.

Policlínlc Torreblanca, 2-8, 2a-10. « 9 3 5 8 9 18 8 8

DRA. M. J A U M E SAURA Clínica dental. Dt a dv 9-13 h i 16-20 h.

Pg. Sant Magí. 22, baixos « 93 674 23 35

CENTRE SANITARI C A N M O R A Servei d'infermeria a domicili tots els dies de l'any. « 9 3 589 43 44 « 609 34 33 44

DR. FERMÍN ARAMBURO Cirurgia ortopèdica traumatoiògica.

Hores convingudes.

Girona, 21, 1r 3a. « 93 674 4 3 46 « 9 3 5 8 9 0 5 34

truquin's al telèfon

» « e « 9 « « f t « « f t « f t « f t * A * « * « * * «

Consell de la setmana:

Promoció de la salut i tertúlies pediàtriques

La definició de salut segons TOMS és "el benestar físic, mental i social de l'individu", que ens porta a fer unes reflexions.

Malgrat ser conscients de l'existència d'una desigualtat sociocultural i econòmica en les diverses societats, ací i ara les condicions hlgienicosanitàries en què creixen els nostres filis permet dedicar la nostra atenció a aspectes de la salut als quals fins ara no podfem accedir.

La disminució de ia natalitat, paral·lela a la mortaldat i morbiditat perinatal, la pràctica desaparició de les malalties pròpies de la infància (xarampió, etc.) gràcies a les vacunacions: la disminució de la patologia infecciosa (excepte ia sida) gràcies als antibiòtics, han fet que en la consulta pediàtrica es pugui dedicar més temps a fa promoció de la salut, enfocat des d'un punt de vista biopsicosociaj, desmedicalitzant aspectes de la pràctica mèdica tradicional.

Procurar que el nen adquireixi un estat de benestar físic, psíquic i social, comporta per a nosaltres, els professionals de la salut, adoptar una mentalitat d'anticipació: "prevenir per evitar" i una forma de fer-ho és assessorant les famílies.

Ens posen difícil educar els nostres fills. La família està en una fase de canvi social important i és difícil d'assimilar: ets rols paterns i materns estan canviant. La gran família (primer patriarcal, després troncal) ha passat

a la família nuclear o urbana que consta de pare + mare + 1 1/4 de fills en 80 m2 d'habitatge, t o t això com a mitjana.

D'una banda, tenim encara els mites i tradicions dels nostres gratis í de l'altra, comptem amb molts de coneixements, de vegades trets dels mitjans de comunicació, els models i solucions dels quals poden ser suggestius però freqüentment poc fiables, altres vegades de revistes de dubtosa qualitat científica, o de llibres que no acabem d'entendre: i d'aquesta manera estem pressionats a ser autosuficients i a educar nens excepcionals.

I davant aquesta amalgama de circumstàncies ens crea confusió i inseguretat, la primera víctima de la qual pot ser l'equilibri pstcofísic del nen.

D'això va aparèixer el nostre interès per organitzar les anomenades tertúlies pediàtriques, adreçades a pares amb nens de diferents edats amb aquesta finalitat: 1. Crear un espai de reunió que serveixi per a l'intercanvi d'experiències i on s'apreciï que els propis problemes no són únics.

2. Posar al vostre abast el coneixement del desenvolupament infantil per arribar a saber què podeu esperar del vostre fill i quan podeu esperar-ho.

No pretenem nens superdotats, sinó persones sanes i crítiques.

Ai'na Dra. Pilar Canosa

INTEGRAL

N E N I ADOLESCENT

Aiíía

Oftalmologia

GERVAL, GERIATRIA DEL VALLÈS SL Atenció a persones grans en et seu domiciíi. Assessorament a llurs familiars. Gestió de residències i altres recursos Infermeria. Formació: C' Àngel Guimerà. 3. « 9 3 67406 04

Dietètica-Nutrició

AL

CT. PSICOTERÀPIA DEL VALLÈS Psicologia, psiquiatria, logopèdia.

Plaça Or. Gaites, S. 2n 3a. « 9 3 589 4 0 51

» 9 3 589 6 0 55.

Cirurgia

C E N T R E M È D I C SÀBAT Certificats de conduir i armes.

Medicina interna, especialitats.

Santiago Rusihot, 2. entr. 1a. « 9 3 6 7 4 1 5 26

CENTRE D'ATENCIÓ

Psicologia-Psiquiatria

Santiago Rusinol, 17. baixos.

DR. FERNANDEZ LAYOS Cirurgia general, aparell digestiu. ASCPreviasa-Sanítas Av. Torre Blanca. 2 B, 2n, A1.

w 93 589 47 00

CLÍNICA DENTAL VALLS - B U L D Ú Major, 2 3 - 2 5 . 1 r 3 a « 9 3 6 7 5 64 77

B

SERVEI D'INFERMERIA ; M TOTS ELS DES DE L'ANY

Tel. 93 589 43 44 609 34 33 44

C L Í N I C A DENTAL V

*

I

I

s

.

B

i

I

cl

ú

SERVEI A D O M I C I L I D ' I N F E R M E R I A

Major, 23-25, l e r 3a

CENTRO DE ECOMEDICINA

Tel. 9 3 6 7 5 6 4 7 7

PRODUCTOS NATURALES PARA LA BELLEZA Y EL BIENESTAR

Sant Cugat

I

NATUROPATlA

MASAJE

TERAPÉUTICO

REFLEXOLOGÍA KINESIOLOGÍA

I

IRIDOLOGÍA

L

DRA. A. M A T H E U

Ayw

imiento Tel. 93 675 63 39

CENTRO DSALUD OCULAR DR. J. ARMENTIA OFTALMOLOGIA C/

•

DOCTOR MURILLO.

SANT CUGAT DEL

TEL.

21

VALLÈS

935 895 1 06

Estètica

E1S /CANTONS Divendres, 18 de febrer del 2000

Estètica i Bellesa

ToT CAbEll

NOVETAT: EXTENSIONS Melena extrallarga en unes hores 100% cabells natvrals

Tot pel teu cabell Tot pel teu cos Tot per maquillatge lot en perfumeria

Tel. 93 589 46 51

l'article: La natura ens posa a l'abast flors, fruites, llavors, arrels, plantes, arbres, arbustos, fustes, etc.., no només per admirar-ne la bellesa, sinó per beneficiar-nos de la multitud de propietats que contenen.

Fins ara s'ha fet convertint-ne els extractes en forma de medicaments, cataplasmes, infusions, etc.

Però existeix un altre procediment menys conegut que consisteix a assimilar els seus principis a través de la pell o inhalant-ne l'essència en forma d'olis, que proporciona un resultat immediat i un seguit de sensacions que s'apoderen del cos H a ment per harmonitzar-los.

Ja en temps remots es coneixien i s'empraven els olis per aconseguir captivar la persona estimada o atraure, en el cas dels homes, una peça de caça. També es deia dels antics alquimistes que eren "l'ànima de la planta".

Actualment aquesta pràctica es coneix com a aromateràpia, i es troba a mig cami entre la bellesa i la salut. En tot cas, sempre se n'ha de fer un ús controlat, ja que els olis passen ràpidament la barrera cutània i arriben al torrent sanguini, des d'on s'expandeixen a totes les cèl·lules. També entren en contacte amb el cervell a través del nas, per això és molt important no usar els olis essencials aleatòriament sinó seguint sempre els consells d'un professional.

Els olis es poden aplicar a través de massatges, diluïts en ei banyo a través d'un mocador o cremador amb aigua. La peli els absorbeixen ràpidament i més que quedar brillant, queda lluminosa.

N'existeixen alguns que després de manipular-los proporcionen una sensació d'oli sec, però no sempre s'ha aconseguit.

Tant les qualitats dels olis com la seva ràpida expansió proporcionen un ritme cel·lular constant, fet que permet drenar l'epidermis i reequilibrar les funcions primordials de la pell: la secreció sebàcia, la renovació cel·lular i la protecció contra les agressions externes i internes. Acció que es veurà reforçada si es combina amb cremes elaborades a base d'extractes vegetals.

En cosmètica s'usa bàsicament en moltes línies de bany corporal per tonificar, purificar la pell i esborrar el traç de cansament corporal.

Quan s'apliquen en tractaments facials, la seva essència s'inclou en la fórmula per combatre la flaccidesa, bàsicament de cara i coli. També es pot aplicar en forma de cataplasmes calents per eliminar tot rastre de cansament, o fredes per estimular i tonificar. També s'empra en cures capil·lars.

Existeix una àmplia varietat d'olis amb diferents propietats, que s'adapten a cada persona i moment. Aquests poden escollir-se en funció del resultat desitjat. Us detallem tot seguit les plantes a partir de les quals s'obtenen.

ESTIMULADORS Angèlica, canyella, cardamom, clau, eucaliptus, gingebre, llima, menta, taronja, pebre negre, pi, aranja, romaní.etc.

AFRODISÍACS Angèlica, sàlvia romana, canyella, clavell, cilantre, clau, gàlban, gessamí, ylang-ylang, etc.

ESTIMULADORS DE LA MENT Alfàbrega, cardamom, cilantre, eucaliptus, menta, pi i romaní.

Els olis essencials

47

p e r r u q u e r s PERRUQUERIA ESTÈTICA SOLÀRIUM Al servei de Sant Cugat des de 1955

TOTPERATU # ALS MILLOR PREUS

93 589 60 88 C/ Francesc Moragas, 23 bis l e r 08190 Sant Cugat del Vallès

Cl Valldoreix, 61 - Tel. 9 3 6 7 5 0 6 0 3 SANT CUGAT DEL VALLÈS

m

Tractaments corporals Mkropigmentacio Tatuatges C/ DEL SOL, 22 08190 SANT CUGAT Tfno. 93 590 05 41

C/ Francesc Moragas, 25 • Te] 93 675 58 55 08190 Sant Cugat del Vallès

centre Massatge biosmòtic

ANTÏDEPRESSIUS Alfàbrega, sàlvia romana, bergamota, clavell, gerani, incerts, gessamí, espígol, llima, llimona, camarnílla, taroja, patxuli, aranja, rosa, gerani, sàndai, etc.

Qujromassatge Aromateràpia Hidroteràpia Tractament natural pels peus Tractaments facials Tractament anti-estrès Peeling corporal amb productes naturals

Centre SPA

Sant Cugat del Vallès

d'estètica

Tractament de fangoteràpla I algoterèpla pen ciàtica i lumbàlgia contractures i tendinitis acne psoriasis artrosis artritis cel·lulitis i aprimament

Cl Les domat, 11 (cant pi. Pere San) Tel. 656890 «49

EQUIU8RADORS Alfàbrega, gerani, incens, espígol, gergamota, etc

et-L·ontrol

R&AXANTS Sàndal, rosa, mirra, marduix, camamilla, clavell, xiprer, mandarina, ylang-ylang, violeta, sàlvia, tarongina, etc.

Gimnàs especial per modelar la silueta femenina

ANOFRODtSÍACS Càmfora, marduix, etc.

Estètica hores convingudes

C/ Esperanto, 12 int. D. Tel 93 589 23 43

Però, com heu vist, hi ha plantes que compleixen diverses funcions. Aquest és el cas de: Espígol. S'utilitza per tractar problemes de pell, cremades, pèrdues de cabells; també per repel·lir insectes. Proporciona equilibri a la ment, relaxa el cos i ajuda a combatre l'insomni.

Menta. Ajuda a combatre refredats i alleugereix la tensió premenstrual. Prevé de marejos quan es viatja, aporta claredat a la ment, per això és molt recomanable per als estudiants, mentre que proporciona estímul al cos, vitalitat i frescor, com l'eucaliptus, ei romaní i l'arbre del te.

Sàndal. Proporciona a la ment satisfacció, lucidesa í benestar, i al cos, sensualitat, erotisme i relaxació. El preu elevat de l'oli de sàndal es deu al fet que és un arbre de creixement lent.

Gessamí. Actua contra els estats depressius o de baixa autoestima. També contribueixen a ser més sociable i optimista. En el cos funcionen com a tonificants i afrodisíacs. L'alt preu del gessamí es comprèn si es té en compte que per aconseguir-ne 1 kg es necessiten 8 milions de flors.

Romaní. Les pells fatigades troben descans en l'extracte de romaní. Les seves propietats esborren qualsevol rastre de cansament i alhora aporten lluminositat.

si vols anunciar-te, truca'ns al telèfon

93 589 62 82 el consell:

Teniu en compte que..

• Mai no s'han d'úsar internament.

• No els empreu pel vostre compte sense seguir les indicacions d'un especialista.

• N'ht ha que estan prohibits per a les dones embarassades.

• No s'han d'aplicar en la pell purs sense diluir, sinó mesclats amb altres olis (d'ametlles, gira-sol, sèsam, etc).

• Poden perfumar la casa alhora que es rep l'efecte desitjat, per això s'impregna l'ambient amb 10 gotetes posades dins d'un difusor.

• Es poden prendre bafs abocant 5 gotes per litre d'aigua bullint.

• Per prendre'ls en el bany s'omple la banyera amb aigua a 37 o 38° i s'hi tiren entre 10 i 15 gotes de l'oli escollit.

• N'hi ha alguns que són cancerígens, com l'oli de càmfora, dè càlam, d'estragó, de cerfull, de sassafràs, etc.

• Uns altres són tòxics, com el de poliol.de farigola, d'anís, el de te del Canadà, etc.

Gastronomia

48

ELS ÍCAIVITONS Dk-mtlns,

La cuina de casa

IXd.-UIm, ,/,•/_><

Sant Martí, 10 08190 -Sant Cugat del Vallès Com si fos de tota la vida BILLAR FRANCÈS (CARAMBOLA) BILIAR AMERICA - POCH. 5 1

BAR. REST. ARNAU

EL CASINET

LA JIJONENCA

Passeig Francesc Macià, 71, local 4 93 589 03 76 Cafeteria i restaurant

Cami de Can Ganxet, 47 93 589 50 83 Menú diari i entrepans

Xerric, 30 93 67413 48 Gelats artesans

BAR BOKATA

EL JORDI'S

LA JUONENCA

Plana Hospital, 35-3 93 58919 72 Cafeteria i entrepans

Sant Jordi, 39 93 67411 18 Amanides i entrepans

Villa, 1, cant. Murillo, local 4 93 675 3402 Gelats artesans i cafeteria

BACCO

EL MESÓN

LA MASIA

Manel Farrés, 97 93 674 30 69 Menú diari i piz2es

Placa Octavià, 6 93 674 1047 Braseria i cuina de mercat

Av. les Corts Catalanes, s/n 93 589 3445 Cuina catalana casolana

BAR MELMELADA

EL PUNT

LA PASTA BOIXA

Valldoreix, 56 93 5891185 Cafeteria i menjars casolans

Sabadell, 41 670 594001 Copes i sopars

Alfons Sala, 24 93 6751503 Pizzeria, creperia

BAR PICCOLO

FRANKFURT LA PALTA

MAS ROIG

Valldoreix, 29 93 589 11 98 Cafeteria, pizzes i entrepans

Rambla Can Mora, 24 93 589 5011 Frankfurts

Plaça Mas Roig, 4 93 675 0086 Xai, entrecot a la brasa

CABASSA CASTANO

GRANJA AUGUSTA

NAKHALA

Puigmal, s/n 93 674 02 67 Cuina de mercat

Plaça Augusta, 4 93 5898890 Cafeteria

Sabadell, 9 93 67458 71 Cuina marroquí i pizzes

CAN EDO

ITALIANS

PA I PA

Lleó XIII 93 692 24 24 Carn a la brasa i calçots

Sant Bonaventura, 6 93 67464 33 Menú diari

Sant Jordi 93 5894945 Menú diari. Baguets calentes

CAN BARATA

LA CANTONADA

TORRADA GRILL

Ctra. Rubi a Sabadell, km 15.200 93 697 06 52 Cargol llauna i arròs negre

Placa Monestir, 1 93 584 23 32 Creps, amanides, menús

Plaça Pere San, 6-8 93 589 72 74 Especialitat en brasa

CAN CASOLETA

LA GRANJA

Sant Bonaventura, 39, baixos 93 675 10 33 Peix i marisc fresc

St. Antoni - plaça Barcelona 93 675 52 46 Cuina casolana

CABALLU PETIT

LA JUONENCA

Sant Jordi, 33 93 589 14 56 Cerveseria

Major, 29 93 675 25 86 Gelats artesans i cafeteria

ROSTIDORA LLENYA

OLIVER PLATS PREPARATS PER ENDUR

la xocolata... < f H * H els entrepans... •ffwffv el cafè... ^ v f f v les pastes... ff^hel suis... f f v f K

iltM Sant Martí, 9 \est>mMCAr,titEVRou, Tel. 93 589 82 75

Si encara no ens coneixes, La granja mereix una visita

PI. Barcelona 93 675 52 46

per carn de la bona iiutiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii

Carner de blòrre, 14 Tel. 93 674 12 85 Mercat Municipal lorreblanca Taula 1.6 Tel. 93 675 30 65

Tasta la nova carta Sopars d'empresa

Ànec amb figues

la r e c e p t a d e M. Àngels Quadras

Mercat Pere San dauren i es reserven per més tard.

En el greix que ha quedat es couen les cebes, els atls, les pastanagues, el llorer i la farigola.

Quan ja estigui quasi fet, s'hi afegeixen els tomàquets a trossos, i després de 10 minuts es ruixa tot amb el xerès i es deixa reduir. Després s'afegeix la farina a les verdures, una mica d'aigua i es cou una bona estona amb els ànecs, perquè penseu que la seva carn és més dura que la d'altres aus.

Es col·loquen els ànecs tallats a trossos en una cassola de terrissa, s'hi aboca la salsa colada per damunt i s'hi incorporen les figues (que abans s'hauran passat dos minuts per una paella amb oli), perquè coguí tot junt cinc minuts més.

Ingredients: -

1,5 kg d'ànecs 200 g de llard 2 cebes 2 pastanagues 1 cabeça d'alls 1/2 kg de figues fresques 3 fulles de llorer 1 ramet de farigola

- 3 dl d'oli d'oliva

-

7 tomàquets madurs 150 g de farina 1 /4 I xerès sec pebre sal

Consell: Cal procurar que les figues siguin fresques i mirar que no es desfacin.

La farigola es posa amb prudència i, en canvi, el llorer és el millor per a l'ànec.

Elaboració: Es netegen bé els ànecs, es lliguen amb cordill i se salpebren. A continuació s'unten ambllard i es posen en una plata fonda de forn. Es BAR RESTAURANT PI. Pere San. 6

yfiJ. '«* V,

LA

|·la V a A l l e t a , t

MASIA

(Mercat Vell I

KNTKKI'ANS

Tel. mi .">«<) 72 71

KSI'F.( :i\I,S PLATÍ*

ESPECIALITAT EN BRASA Oirns i verdures lirasa Coque* xapata (aríínls a la llauna

COMBINATS sin

t

( i i i t

Cuina catalana

i

casolana

Menú diari: 1.100 ptes.

Tel. 93 589 34 45

Granja-Bar

Parada 1.04 Tel. 93 589 14 18 Passeig de Rubí, 108 Tel. 93 674 57 47

i. •>:« Ï I I V K K <><>

esort

Bar Restaurant

Tota u n a t r a d i c i ó Pi. O c t a v i à , 6 Tel. 9 3 6 Z 4 Í O 4 7

CAFETERIA RESTAURANT

C Sant Jordi, 33-Tel 93 589 14 96

BAR RESTAURANT CAFÈ

ARNAU MENÚ DIARI DE DILLUNS A DISSABTE

l·I.AIS DKL DIA

Augusta iv

»JÍ

R Francesc Macià, 71 - L4 Tel. 93 589 03 76 Sant Cugat del Vallès

=500, Dues llesques du pa düargai i cruixent, gustosa carn de porc. ceba fresca i la ïpva deliciosa salsa barbacoa

EIS 4 CANTONS

Guia Comercial guia pràctica ADVOCATS TORTOSA PUIG St. Bonaventura, 13 93 675 34 54 GARCIA JULIÀ Av. Catalunya, 22,1r 2a 93 674 4164 EULÀLIA PINYOL Manel Farrés, 15 A - loc. D 9 3 6 7 4 44 69 U. GRIERA CABELLO Fces. Moragas, 5 3r 3a 93 674 44 94

BAR STOP Rius i Taulet, 56 935891299 CUE SANT CUGAT Bar Musical Sant Martí, 10

AMENES PARABÒLIQUES ANTENEX Àngel Guimerà, 2 93 589 22 4 7

ARQUITECTURA FUSTER I FREIXA, ARQUITECTES, SCP. La Mina, 17, L B 93675*835 JORDI MERCADÉ Creu, 6-8, 2n 3a 93 589 65 61 606494519 DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada, 31 B3 4 r 1 a 9 3 6 7 5 * 8 03 JORDI CUFÍ BORRELL Av. Vall d'Or, 2 93 674 26 0» JORDI FRONTONS Av. RiusiTaulet, 13 9 3 589 4 * 4 7 MARTÍ FINET MIRA Santa Maria, 38 3' 2 1 9 3 5 8 9 30 65 M. MAR EJAROUE Santa Maria, 38, 3r 2a 93 589 3 0 6 5

CABALLU PETIT Cerveseria 9 3 5 8 9 1 4 56

BELLES ARTS CABANAS Santiago Rusinol, 54 93 6 7 4 0 6 4 9

J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9 B 93 675 30 12

CUGART Torrent Bomba, 14 93674 4 3 9 0

DIGEST ASSESSORS Manel Farrés, 15 D 93 674 44 69 BELL & ASSOCIATS Plaça Barcelona, 11 93 674 «784

BICICLETES CARDONA Valldoreix, 41 93 6 7 4 * 5 0 8 SUN BIKE Can Matas, 2 93589*757

CARNISSERIES TUBAU La Torre, 14 93 6 7 4 * 2 8 5 TUBAU Mercat Torreblanca Parada 1-6 i 1-7 9 3 6 7 5 3 0 65 TUBAU Mercat Pere San Parada 104 9 3 5 8 9 14 18 TUBAU Passeig Rubí, 108 Valldoreix 93 674 5 7 4 7 SAGARRA Endavallada, 22 93 6 7 4 0 * 6 0

PAPIOL Venda i neteja Cànovas del Castillo, 4 93 674 65 0 0

PRYCA Rubí-St. Cugat km 4 93 5 6 5 4 9 0 0

TALLER JERONI MORAGAS Av. Viladelprat, 79 93 6 7 4 5 0 4 8

CERÀMIQUES VICAT2 Camí Can Calders, 8 A 9 3 5 8 9 54 43

AUTOMÒBILS LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/n 93 589 20 00 T.M.G. TALLERS Borrell, 6 Tel i Fax 93 674 34 75 T.M.G. Exp. i vendes Av. LI. Companys, 36 93 675 56 53

BALLS DE SALO PEPE ASENSIO Anselm Clavé, 14 93 675 49 37

BAR PICCOLO Valldoreix, 29 93589**98

M.TERESA GREGORY PLANDOLIT Tota classe de llibres, tesis, fascicles, etc.

93674 2624 934170759

CLÀSSIC

Av. Torreblanca, 2 93 674*9 03 EL PUNT Copes i sopars 670 5 9 4 0 0 *

•;f:V,|:ll|;InilWÍ;iHl MC DONALD'S Ct Comercial St. Cugat 93 674 46 54

CAL CRISPIN Santiago Rusinol. 23 93674 0308

GERD DIETÈTICA Plaça Pere San, 9 9 3 6 7 4 00 60 SUPER-NATURAL Anselm Clavé, 1 Obert dissabte tarda 93 675 5 9 5 3

COPISTERIES ARPAU Valldoreix ,45

RODÓ Rius i Taulet, 6 93 6 8 9 8 2 8 0 CATALONIA CERÀMIC Sant Cugat- Cerdanyola, km 3 9 3 5 8 0 * 5 00 FOAP Rius i Taulet, 27 93 674 05 03 93589 3 * 2 *

CLUBS OE MUNTANYA f ESPORT CLUB MUNTANYENC Plaça Barcelona, 5 93674 5396 CLUB NATACIÓ DE SANT CUGAT Cm Crist Treballador, s/n

COPISTERIA THER Sant Antoni, 24 9 3 5 8 9 74 4 2 COPY-GRAFIC Can Matas, 8

93675 3 6 5 3

FLORISTERIES FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 93 6 7 4 * 3 8 * 93 6 7 5 * 8 2 0 FLORISTERIA L'AMAZÒNIA Dr. Murillo, 8 9 3 5 9 0 6 0 7*

OFINOVA Lluís Companys, 18 936752373

CONSTRUCCIONS BELSCON XXI, SA. Ptge. Font de Sant Rafael, 18-20, baixos Tel. 93 6 7 5 3 2 6 7 /je/scon«»8nej«xes

CRISTALLERIES CRISTALLERIA SANT CUGAT Av. Lluís Companys, 29 93 6 7 4 * 3 9 8

MIRA-SOL-MARI FLECA ARTESANA Paca Joan Borràs, 1 93674*546

FOTOGRAFIA.VIDEO FOTO VÍDEO F.R. Rbla. del Celler, 93 93674 7968 ZOOM Centre de la imatge Santa Maria, 14 9 3 6 7 5 5 6 74

ADMINISTRACIÓ N. 1 Valldoreix, 67 A

EGA MOBLES Cànovas del Castillo, 2 93 589 00 *4 MAJIK Sant Jordi, 29 93 589 02 66

93 589 4742 ADMINISTRACIÓ N. 2.

Major, 33 93 674 01 74

MOBLES JARDÍ INDUBRUC Av. Ragull. 9-19 935890023

LUDOTEOUES

HIDROCULTIUS HIDROFLOR Av. Joan Bonàs, 54 Valldoreix 93 674 75 98

HÍPIQUES HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12 93 6 7 4 * * 4 0

Xerric, 8 93 590 6*89

LLARS D'AVIS MIRA-SOL Victòria, 48 93 589 2 0 * 8 LA FLORESTA Pearson, 36 93 5 W ^ 7 8 j D 0 _ LES PLANES 936755105

SPRINT IDIOMES Francesc Moragas, 8 93 589 22 64 TRINtTY Rbla. Can Mora, 18 93675 22 01 WALL STREET INST. Av. Lluis Companys, 15 9 3 5 8 9 6 0 72

IMMOBILIÀRIES Veure pàgines 44-45

LLIBRERIES PAPERERIES LLIBRERIA MYTHOS Plaça Barcelona, 9 93 589 8 6 * 7

MARBRES MÀRMOLES SANT CUGAT Can Fatjó deb AuronsCampoamor,12 - Nau 3 93 675 5 * 0 8

MODA CONFECCIÓ BENETTON Santa Maria, 21 93 674 85 02 BLUE MOON Major, 16.

Horari: 9.30-13.30 h 16.30-20.30 h 9 3 6 7 5 02 67 CAMPMANY Valldoreix, 16 93 6 7 4 * 4 8 2 LA MODISTA Plana de l'Hospital 3-5 local 6

93 589 86 69 PEPA MARTIN Talles grans Valldoreix, 28 935897232 TOT PUNT Sant Antoni, 19 93 674 00 97 VORAVIU Sant Antoni, 25-27 9 3 5 8 9 88 55

INFORMÀTICA FUSTERIES ELECTRODOMÈSTICS PASQUAL GARCIA GUILLÉN Valldoreix, 44-46 93674 7*64 MILAR TOBELLA Santiago Rusiftol, 49 93 5 9 0 6 9 8 0 VILAR ELECTROLLAR Santa Maria, 20 93 5 8 9 0 2 7*

ENSENYAMENT ESFERA D'ART Arts Plàstiques i Acadèmia.

Sant Ramon, 21 936759*44 PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22 93674*239 ESCOLA THAU Vial Interpolar 93589 8 * 0 8 CARME TALLEDA MÚSICA Martorell, 41 935892833

ENTITATS BANCÀRIES CAIXA DE CATALUNYA Rius i Taulet, 33 93675*904 CAIXA DE SABADELL Plaça Barcelona, 8 9 3 5 8 9 75 * 2 CAIXA DE TERRASSA Valldoreix, 32

93675 3*00 CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS Rbla. Ribatallada, 20 935893852

FUSTERIA EBENISTERIA 93 6 9 9 6 7 4 8 93674 7068

GALERIES D'ART ESPAI LLUÍS RIBAS Plaça Gorina, 13 9 3 5 8 9 5 7 76

APPLE CENTER Plaça Unió, 3 933)080 60 PROGRAM ACCÉS Rbla Can Mora. 18 93 6 7 5 * 5 5 6 VALLÈS , TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 935908060

INSTAL·LACIONS A. ZAMORA, S.L Ms.Cinto Verdaguer, 18 935892638

CANALS GALERIA D'ART

MANTSERV.SA Av. Catalunya, 18 93 674 60 58

POU D'ART

Balmes ,35 935906086 ADOLF Taller d'art Pere Mas, 17. Valldoreix 93674 6028

GELATS ARTESANS LA JUONENCA Major, 29 93 6 7 5 2 5 8 6

INSTITUTS BELLESA ESTÈTICA P, RAMÍREZ Del Carme, 38 93 674 85 63 KALA CENTER Del Sol, 22 93590 0 5 4 * SILUET CONTROL Esperanto, 12 interior baixos 935892343

JARDINERIES GIMNASOS ESPORTS CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Cm. Crist Treballador, s/n 93 6 7 4 * 4 5 3 GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11 93 6 7 4 6 * 7 2 GIMNÀS ST. CUGAT Anselm Clavé, 20 93 5 9 0 8 2 79 SANT CUGAT ESPORTS S.L. PI. Quatre Cantons 93674 3081

ATEUER BLAU Av. Torreblanca, 2 93 5 8 9 * 9 3 * MES MARCS Enric Granados, 15 9 3 5 8 9 * 4 29

MASSATGES ESTET.

SALA RUSINOL Santiago Rusinol 93675475*

De la Creu, 16 936754902

PERRUQUERIES

•

CARNEIBOSCH Francesc Moragas. 29 93 589 6 0 8 8

GARDEN ROCAMORA Llaceres, 12 93 674 36 94

SALUT NATURAL AMB LES MANS (SPA) Les Domes, 11 656890149

JOGUINES NINS Villa, 9

VALLÈS NET Sant Ramon, 4 93674 8 9 * 8

MAT, CONSTRUCCIÓ FOAP Rius i Taulet, 27 93 674 0 5 0 3 SUMINISTROS VALLDOREIX MssJ. Verdaguer, 107 93 6 7 4 * 4 90

MENJARS PREPARATS ROSTIDORALA LLENYA OLIVÉ Sant Martí, 9 93 5 8 9 8 2 75

Av. Graells, 35 93 590 66 66

ESTHJSTA P. RAMÍREZ Del Carme. 38 936748563

TALLER ELECTROSOL Sol, 19

FORMA'S Elies Rogent, 18 A 936754006

BOHEMACRYSTALL Valldoreix, 49 935897202

OBRES CONSTRUCCIONS CONSTRUALPA Santa Maria 9 , 1 r 1 a 935890*5* STANZA Valldoreix, 10 936746598 PROMUSA Av. Torreblanca, 2-8 589*732

UESC Cànovas del Castillo, 9 9 3 6 7 5 2 3 90

ANFUS JOIERS Santiago Rusinol, 45 9 3 5 8 9 5 0 72

JEANLOUISDAVe) Plaça Dr. Galtes, 5 93 675 6* 70 PERRUQUERIA VERDI Castillejos, 11

93 589 5 3 5 4 TOT CABELL Av. Primavera, 7 - ent. 4a Cerdanyola

93 692 79 04

PESCA SALADA I

TALLER MECÀNIC C P .

CANALS Sant Llorenç, 27 93674 6 3 6 2 TALLERS TORNER Plana de l'Hospital, 35 93 674 6 9 5 0 TALLERESMENA Pg. Torreblanca, 13 93674 5 3 0 *

TELEFONIA AIR TELECOM Telefonia i comunicacions Ctra. de Cerdanyola 49 93 589 8 7 0 2

LLEGUMS SALUMS Sant Antoni, 50 93674 5 7 5 2

TINTORERIES TINTORERIA ST. CUGAT Sant Antoni, 1

93 674**82

PISCINES FERRON Rius i Taulet, 20 936746847

TINTORERIA ST. CUGAT Santiago Rusinol, 35 93674**83

PISCINES SANT CUGAT Enric Granados, 10 935892529

TINTORERIA ST. CUGAT Rbla Rbatallada, 34 93 6 7 5 2 2 2 8

POLLERIES POLLERIA SANT CUGAT Mc.Torreblanca.Pda 1-5 93 6 7 5 * 3 8

REPARTIDORS

TINTORERIA ST.CUGAT Av. Lkís Companys, 2 93 6 7 4 4 * 6 7

TRANSPORTS ASS. RADIO TAXI 9 3 5 8 9 4 4 22 936755*5*

VETERINARIS RESIDÈNCIES RESIDÈNCIA 3a EDAT SANT SALVADOR Sant Salvador, 47 93 674 4 2 2 3

ROBA INFANTIL CUCARRÓ Santiago Rusinol, 30 93 6 7 4 5 5 8 0

MERCERIES ÒPTIQUES

Major, 3

TEDODÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30 9 3 5 8 9 4 4 95

DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS, S.L Urgències 24. h Sabadell, 23 Obert nit i festius 93 674 6 9 4 5 Tel. urgències 908896*36 93674 6 9 4 5 VETERINOS Rius i Taulet, 31 93 589 7 * 4 0

ROBA PER ALA LLAR FALGUERA Vllà, 1 93 675 24 01 SÚPER HOGAR Plaça Octavià, s/n 93 5 8 9 8 9 9 9

AIRTOUR viatges per Catalunya amb avioneta Ptge. St. Salvador, 3.

La Floresta

666 4 2 8 * 4 2

MISSATGERS MRW Ildefons Cerdà, 4 93 5 9 0 2 6 80

SABATERIES PARAMENT DE LA LLAR GENEVtEVELETHU

Vüà,6 93674 03 * 6

MOBLES DECORACIÓ

MIREIA'S Valldoreix, 33 93 674 9 9 4 0

JUANI Xerric, 28 93 674 66 99

93 67436 88

MAILING VALLÈS, S.L. Mercè Rodcreda, 8 93 5 8 9 2 3 7*

LA PERLA

93 674 13 96

SQUASH SANT CUGAT Sant Jordi, 33-35 93 6 7 4 9 8 62

LEONELU, S A COMPONENTS ELECTRÒMCS PER A MOTOCICLETES

OBJ, REGAL

93 674 01 38

JOCUMESMARGA Santa Maria, 44 93 674 15 32

MUSICAL ST.CUGAT Rosseló, 13 93 6 7 5 4 7 5 7

TALLERS MECÀNICS I COMPONENTS

DISON ESTILISTES Martorell, 12 93 589 5 6 57

SCOOTY LÚDIC

FERRETERIES Girona, 3 93675 0*75

SANBER-5 Anselm Clavé, 20 93 674 45 71

SI HERBOLARIS DIETÈTICA

Si

93674 96 02

CENTRES PSÍQUICS ASSESSORIES

L'ILLA CONGELATS M. Pere San. Pda. 125 93 5 8 9 3 8 06

ENQUADERNACIONS

EL PONT

CENTRE COMERCIAL! ASSEGURANCES

•

93 5894790

ALUMINIS ALUMINIS GARRIGA Orient, 65, baixos 93 675 29 02

CONGELATS

CARRÉ MOBLES Fces. Moragas, 33 93 674 09 95 93 6 7 4 * 5 50 CASAJUANA Galeries Sant Jordi Santiago Rusinol, 37 Major, 6

93 589 2 2 3 2

REPARACIÓ DEL CALÇAT SABATA Francesc Moragas, 6 9 3 675 3 2 74 TATER'S Sant Antoni, 62 93 6 7 5 5 5 06

IBERPLAN VIATGES Valldoreix. 59 9 3 5 8 9 * 6 78 USStATOURS Plana Hospital 93589 6 * 5 0

PASTISSERIES SÀBAT Santiago Rusinol, 46 93 6 7 5 * 2 99 LA LIONESA Valldoreix, 79 93 674 0 7 7*

XARCUTERIES SEGURETAT AUX-VYD Av. LUs Companys, 50 93589*799

CANSALADERIA JULIANA Francesc Moragas, 26 93674 0 8 * *

Cultura

50

De dilluns a divendres •|)c7.(H)ha.S.(Mlh El' despcitadoc, amb Salva Vallvé • 1)L-8.(HI1I.I 10.00 h

Primera Plana, amb Geni Lozano • De l().(X)ha 13.00 h Cambi/vta, el maga/ín, amb Clara Borrell • D e 13.00 a 13.30 h Sant Cugat Avui: l'infonnatiu, amb Josep

M. Miri) • D e 13.30 h a 13.50 h l'.entrevista(repetició), amb (ieni 1 .o/ano • De 13.50 h a 14.00 h Amb molt <k gust, L't-spai de gastronomia, amb Pep Blanes • D e 14.00 h a 17.00 h Vol de tarda, amb Ksteve Llop • D e 17.(H)ha 19.00 h l'andana, el magazin amb Iolanda Casas • D e 19.00 h a 20.00 h Al lloro, cl musical, amb Salva Vallvé • De 20.00 h a 20.55 h l'.espo/tiu. amb (iemma Montero • D e 20.55 li a 21.00 h /•./ millor del mat^a;•/'// • D e 21.00 h a 22.00 h Sona clàssica (dilluns), Rock World (dimarts), Danee/V.yw/klimecres), C/iillOut (ilijous). Jan Cava (divendres).

• De 22.00 h a 24.00 h Elrpie ipieda dildia. amb Joan Vallvé • V partir de lc\ 24 h . \liisua id ten rostat • De7a24h. ( lada hora informació local als Bullctms Informatius.

Dissabte • DeS.OOha 10.00 h E.s iap de setmana, amb Joan Vallvé • De 10.00 h a 15.00 h

IlS-JCANTOiSS Dkriitlrrs, IN ,le frbnr /tel _ViV

Por fet. El magazin il'hiimor. Amb Jesús Torné i Xavi Rodríguez.

• De 13.00 h a 14.00 h Avant-matx. l'infonnatiu d'espons • D e 14.00 h a i 5.00 h Vallès sense Eronteres (repetició) • D e 15.00 h a 17.00 h Àlbum, amb David Villena • D e l 7.00 h a 18.30 h i'estrena. EJprograma de cinema. Amb Xavi Torras. Jordina Reinon i Toni Garcia • D e 18.30 h a 19.00 h Ràdio Pla\. amb Sònia (larmona • D e 19.00 h a 21.00 h Hued'assaig, amb Carles Roca • D e 21.00 h a 22.00 h Entre bambolines. Programa de teatre • A partir de les 22 h Música al teu costat

Diumenge • De 8.00 h a 9.00 h /.// missa del monestir • D e 9.00 h a 9.30 h Mites i llegendes de Sant Cugat • De 9.3011a 10.00 h Espoit en marxa la edició • D e 10.00 h a 15.50 h Xosrra dansa I La sarsuela/ Roda d'amics a m b ) . Fàbregas i P. Pahissa • De 15.50 h a 14.00 h Espo/t en marxa Ja edició • De 14.00 h a 16.00 li l'al com érem. amb J. M. Alvira • D e 16.00 h a 10.0(1 li lion rotllo, presentat per Raquel Iniesta • De 19.00 h a 21.00 h Wtted'assi/ig. amb Carles Roca • De 21.00 h a 22.00 h Espo/t en marxa, v/ edició • A partir de les 11 li Música al teu costat

ha transgressió pictòrica

emmarcada

en un clàssic

E/s santeugatencs podran gaudir durant aquests dics d'una mostra peculiar: cl claustre romànic del Monestir de la ciutat acull des d'ahir l'exposició d'una vintena dels collttges del pintor murcià Manolo Belzunce. l'nes obres carregades de significat, en e/uè els punts germinals que preocupen cl seu autor són //tirats des de diferents perspectives, analitzats i reanalitzats amb diferents formes i colors, dotant-los de continuïtat en una de les trajectòries artístiques que /tan tingut com a escenari, en un moment o altre de la seva trajectòria, la ciutat de Sant Cugat. Belzunce torna al municipi en cl qual va residir durant un temps per exposar-hi les seves obres abans de mostratel seu talent a la i api tal de /''Estat espanyol.

$*

18 I)lVKNl)RKS

19 DISSABTE

20 DIUMENGE

22 DIMARTS

DIMECRES

24 DIJOUS

cursos m

I

tallers

SALES MUNICIPALS (Casa de Cultura) • II Mostra d'Ensenyament Públic.

Fins al 20 de febrer. , • Biennal VO Mostra d'Art Jove del í Vallès Occidental. Fins al 2b de febrer.

MÚSICA. RECITALS I BALL • A les 21.30 h. Concert a càrrec de Mister Hyde, Mr. Baker, Pesaos del copón (hip-hop) i Skamarlans. Preu: 300 ptes. .. • Impressions de roc/t santeugatene.

Org. Unió Recreativa i d'Esports de la Floresta. Col. Ajuntament. A la Unió Recreativa i d'Esports de la Floresta. % De Daniel Codorniu. Fins al 26 • A les 22 h Festa per la llibertat dels Països Catalans. Concert acústic d*en Títot i en David, components del grup Brams. | de febrer.

Org. Maulets. A l'Ateneu Sancugatcnc.

1 • Exposició interactiva Els colors i del blau. Un viatge pel cicle de l'aiI gua. Fins al 27 de febrer, visites EXCURSIONS I SORTIDES I guiades els diumenges.

• A les 9 h. Passeig per Collserola: Serra i torrent4*cn Forja. Org. CMSC. Trobada: davant del CMSC. | • Ex-Libris. Alumnes de grau suI perior d'Il·lustració de l'Escola CONFERÈNCIES I XERRADES | Municipal d'Art de Sant Cugat.

• A les 20 h. Xina: art i història, a càrrec d'Antoni Borràs, professor d'Història. Org. Centre Borja. Al Centre Borja.

I Fins al 28 de febrer. A la bibliotc| ca del ('entre Cultural. | • Tècnica i efectes d'exposició. FoCONFERÈNCIES I XERRADES I tografies realitzades amb la tècnica • A les 21.00 h. Ei territori del Vallès: medi natural i mfraestructures de mobilitat, a càrrec de membres de l'ADENC. Org. I d'exposició a la llum. Fins al 28 de CMSC, A ia Casa de Cultura. | febrer. A l'Escola Municipal d'Art.

CONFERÈNCIES I XERRADES • A les 19.30 h. Situació actual de desigualtats al món. Origpn i causes de l'empobriment del Tercer Món, a càrrec de Xavier Cussó, professor d'Història econòmica de la UAB, membre de Món 3 i T R O I D E . Org. Ajuntament i Doble Via. Al Centre Cívic de les Planes.

CONFERÈNCIES I XERRADES • A les 20 h. Xerrada Adéu deute extern dintre de ht campanya del mateix nom, amb Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau. Org, Plataforma Adéu Deute Extetn Sant Cugat. Al Centre Social i Sanitari de la Floresta.

• A les 20 h. Sàhara, la vida als camps dels rtfagfats, amb Ferran Agulló, membre de Bicicletes Solidàries i Kheira Boulahi Bad, representant a Espanya de la Unión d e Mujeres Sahrauís. Prèviament, projecció del curtmetratge Laila, dirigit i presentat per Sílvia Munt.Org. Ajuntament i Madeac. Col. SCAPS. Al Casal Cultural de Mira-sol.

• Genealogia, Heràldica. Nobiliària. Paleografia i Diplomàtica Del 17 de febrer ai 9 de maig. Informació i classes a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Org. ANC. Tel. 93 589 77 88.

• Música tradicional Del 21 de febrer al 16 de juny. Preu: 15.000 ptes. instruments; 20.000 ptes. instrument i llenguatge. Últim dia matriculacions 18 de febrer, de 18 a 21 h, a la Casí de Cultura. Classes al CP Joan Maragall. Org. Coordinadora d'Entitats de Cultura Tradicional i P. Col. Ajuntament • M ú s i c a . Piano, guitarra i violí. Fins al 14 d'abril. Org. Ajuntament i Doble Via. Al Centre Cívic de la Floresta.

• P e r c u s s i ó . Fins al 30 de juny. F.K dilluns, d e 18.30 a 19.30 h. Org. Ajuntament i Madeac. A l'Espai Jove del Casal Cultural de Mira-sol.

• M a q u e t i s m e . Fins al 29 de març. Els dimecres, de 19 a 21 h. Org. Ajuntament i Doble Via. A l'Espai Jove del Centre Cívic de la Floresta.

I

SALES PRIVADES

| | I I g I i I | | I 1 I I I I I f

• Carcia Cros, El gest i el rostre.

Fins al 22 d e febrer. A la Sala Rusinol (Santiago Rusinol, 52).

• Ràfols Casamada, fotografia, i Budesca, pintura. Fins al 27 de febrer. A Canals, Galeria d'Art (c/ d e la Creu, 16).

• Jordi Prat, olis. Fins al 27 de febrer. A l'Espai Lluís Ribas (Gorina, 13).

• Josep Moscardó, pintura i escultura. Fins al 28 de febrer. A La Galeria (c/ Sant Jordi, 14).

• Col·lectiva. Del 12 febrer al 9 de març. A Pou d'Art (Balmes, 35).

• Ferran Martí. Fins al 30 de juny. A l'Estudi Ferran Marrí (c/ Gorina, 8).

• C u r t r n e t r a t g e s Fins al 31 de març. Els divendres, de 19 a 21 h. Org. Ajuntament i Doble Via. A l'Espai Jove del 'Jt*A ^À V Centre Cívic de la Floresta.

OPERA • M o v i m e n t i e x p r e s s i ó . Fins al 14 d'abril. Org. Ajuntament i Doble Via, Al Centre Cívic de la Floresta.

I Obertures i àries d'òpera. Rosa I Mateu, soprano i l'OSV. • Escacs. Fins al 30 de juny. Els dimecres, de 18.30 a 19.30 h. Org. Aj. i Madeac. A l'Esp. J. del Casal Cultural de Mira-sol. I 19 de febrer, a les 22 h.

Cultura

ELS /CAISTOINS Divendres, IX de febrer M1000

51

EMD Valldoreix AJUNTAMENT

AAPPíWMira-sol

Ctre. CÍVIC les Planes

93674 2018

93 675 51 05

Municipal (Valldoreix)

908 79 51 25

Sant Cugat

93589 22 86

AAW V. Carme Mira-sot 93 67410 03

Cines Cinesa (reserves) 93 589 09 41

Comissaria St. Cugat

93 674 7612

Casa de Cultura

93 58913 82

AAW St. Joan Mira-sot 93 674 71 03

Cines Yelmo (reserves) 90212 4134

DNI (Cita prèvia)

93 589 30 80

EMD Valldoreix

93674 2719

Consumidors

Club Muntanyenc

93 674 53 96

Urgències

OMIC

93589 3188'

Corad de ía Ünïú

936741006

PROMUSA

9358917 32

93 268 45 67

"~JÉsbM'SÏÏ5cügat '"' l3"6752652

BOMBERS Beüaterra

ASSISTÈNCIA SANITÀRIA

~~ C A P '

Rubí- SariiiCugat

CAP - Urgències

9358944 55

Centre Soc. S a a t f

93589 78 00

BfflWS

Clre.AJzheimerStC.

9367423 83

ASDI

Creu Roja Sant Cugat

9367412 34

'fiscina Valldoreix

085

Generalitat "W589ÏÏ22"

0àfÏA^*Parràquía

936928080

CPÀ

9358916 74 %

Germanor Cavis

9358957 98

General de Catalunya

Grup Sup. Immigrants 936748314 93674 03 22 Sant Cugat Comerç

935891212:

Valld'Hebfon

93427 2000

SanUoan de Déu

932034000

Telèfon de l'Esperança 934144848

Informació i inscripcions

SERVEIS Aigües la Floresta

93674208T"

93675^0^"

Catalana de Gas

937252944

Correus

93674 7096

ENHER Rubí

936991892

BsíCantons '''&M6282 ' fiad'iciis^fiugat ''tó675:5959'' 'fl'SCpí 936748661' O^N^ÏKÍDSCÍALS' ™ ~n:ÍénSr~ "9358911 55 —jg|jj 93^4^96

FECSA (avaries)

900 74 74 74

Funerària

93 5895552

Repsol-Butà

93674 15 80

SOREA

93 58900 21

'iWRCÏQÜtt

Arxiu Gavin

93674 25 70

Arxiu Municipal

935890712

ASSOCIACIONS

Lesflanes '&'pere'Òctavià :

\aidoreix

Arxiu Nac. Catalunya

93' 204 75C3 9Í6MÏÏ63'

Grua

93674 0569"'

RENFE

AAPP i W Valldoreix

936742197

93589 7788 Casal Cutturat Mira-so 935892018

AAPP Montserrat Vall.

936742105

Casal d'Avis SC

935891638 s

AA Prop. i V. la Floresta 93 674 20 89

Casal Valldoreix

936744599

CuS^Nacional

AAW AiguaBonga Flor. 93674 5129

Ctre. CMc la Floresta

935890847

Monkapaí i Protecció Civil :

AAPPWCanMajóVal .93674 50 49

•

Valldoreix (parada)

Dimarts de 10.30 a 12 h

«

936743371

IOGA Dimecres de 20.30 a 22 h

PLÀSTICA

•

Dimarts de 17,30 a 18.45 h

DIBUIX I PINTURA Dilluns de 19 a 21 h

VITRALLS DECORATIUS

• Dimecres de 12 a 13.30 h

•

ESTAMPACIÓ s/roba-batik i seda Dimec-es de 10.15 a 11.45 h

93674 0645

D i s s a b t e 19 Sts. üonrad erm., üabi prev. mr., Auxibi bisbe i Bt. Àlvar de (JOrdova.

Dissabte 19

RWa. del Cefter, 97

93674 7749

Diumenge 20 Sts. Nemesi i Potami mrs., tieuteri, Nil i Peleó bisbes i Sta. Amada mja.

Diumenge 20 Beringues

Av. Lluís Companys, 46

9367404 83

Dilluns 21 Sts. Pere Damià ob. dr., uositeo mjo, Severia bisbe mr. i Sérvul mrs.

Dilluns 21

Moral

Santa Teresa, 40

93675 33 44

Dimarts 22 Sta. Elionor reina i Sts. Papies, Abili, Pascasi i Aristó bisbes.

Dimarts 22

Fornós

Manel Farrés, 95 (P. Central)

93 674 0512

D i m e c r e s 23 Sts. Policarp bisbe mr., Horenci ctr. i sta. Marta d'Astorga vg. mr.

Dimecres 23 Serret

Pg. Baixador, 78. Mira-sol

93 674 23 72

Dijous 24 _^^_^_ Dia ategit per ser bixest.

Dijous 24

Pg. la Floresta, 9. La Floresta 93674186 3

CINESA smr

Dimecres de 17.30 a 18.45 h

936741111

Santiago Rusínol, 38

Isern

JAZZ I n f a n t i l

932051515

Taxis (parada)

;, 092

•

PATCHWORK

Radio Taxí ""936747658^

GVM-AERÒBIC Dimarts i diious de 9.30 a 10.30 h

932042247

Divendres 18 Salavert Texídó

•

Port

roiiciÀ

ORFEBRERIA Nivell 1. Dijous de 17.30 a 19.30 h Nivell 2. Dimarts de 17.45 a 19.45 h

JOIERIA a la cera perduda Dimecres ae 16 a 18 h

i 934785000

Carreteres

:

TAI-TXÍ Nou curs.

Divendres de 9.30 a 10.30 h

TRANSPORTS Aeroport

LLEURE

Plaça del Casal, s/n.

Tel. i fax 93 589 8 2 6 9

De dimarts a divendres De9a13 i d e l 7 a 1 9 h

FECSA (atenció client) 900 73 73 73

; Creu Roja VaBdoreix Dispensari la Floresta

091

9¥56ÏCr596'

i

936753503 |

CASAL DE CULTURA DE «I* Ull VALLDOREIX

TEATRE per a nens Diiousde 17.30 a 19 h

Dissabte 19 de febrer • VISITA COMENTADA pel barri de Santa Maria del Mar, a càrrec de Francesc Orriols i Navarro. Informació al tel.: 93 674 41 42. Inscripcions: al Casal de Cultura de Valldoreix i al Museu de Valldoreix: divendres de 18 a 20 h. Preu: 500 ptes., socis: 300 ptes.

A les 10 h, a la plaça Sant Jaume-Palau de la Generalitat. Organitza: Valldaurex (Centre d'Estudis Valldoreix). Col. EMD de Valldoreix i l'Institut d'Estudis Medievals.

Diumenge 20 de febrer » "POESIA CAVA". Poemes de Josep Agustin Goytisolo. A les 19 h, al Casal de Cultura de Valldoreix. Organitza: Grup de Teatre Obert.

Hi col·labora: EMD de Valldoreix.

Divendres 25 Sts. Modest bisbe, Sergi mr., Edilbert rei i Sta. Primitiva mr.

YELMO SANT CUGAT

gygir

Yelmo 1 Sant Cugat 1

16.15-18.30-20.30-22.40 Yelmo 6

15.50-18.55-22.00

El dilema Sant Cugat 2

EltÉema LamÜteverde

American beauty

16.30 -19.15- 22,00

Sant Cugat 3

Mteròras meva... / Steepy hollow

Condenados a fugarse

El sexto serrtklo

SANT

CUGAT

Carretera y manta

http://www.cinesa.es

3§ SETMANA

2 9 SETMANA

17.30-20.00-22.35

16.00 -18.15 - 20.30 - 22.45 Yelmo 9

16.15-18.20-20.25-22.30 Yelmo 5

Toy Story 2

17.15-19.45/22,40

17.15-19.45-22.40 Yelmo 8

16.00-18.15-20.30-22.45 Yelmo4

Sant Cugat 4

16.00-19.15-22.20

17.30-22.00 Yelmo 7

Ye |mo3

El cotecdonista de huesos

El sexto sentido

B3

16.00-18.15-20.30-22.50

Toy Story 2

16.00-18.00-20.15-22.50

Tots els divendres i dissabtes SESSIONS "GOLFES"

39 SETMANA

5? SETMANA

6 § SETMANA

SALA 1: 15,50 - 18,55 - 22,00 APTA

. Ç/hmmaiHilVNN&SH.

ï 553 §3 SÈS ®

Pàrking 2h. gratis

Dia de l'espectador

Carnet Jove

Carnet d'estudiant universitari

Venda anticipada

®

Carnet més grans de 65 anys

a

Reserva per telèfon

ss

Venda les 24 h als ServiCaixa

s

Accessos minusvàlids

Pagament amb targeta de crèdit

Sessions numerades

s

^?ífi?nE e r onaSa sa 31

ELS4CANTOÏN5

52

Divendres. /<V de febrer del _W<>

S e t m a n a r i de SANT CUGAT DEL VALLÈS

Joaquim Triadú. Conseller de la Presidència de la Generalitat Coses (,(,

No demanem més escombriaires; tirem menys papers a terra" J()SK1' M . VAI.LKS - Sant Cagat -

- Què significa formar part del govern de Catalunya?

- I na gran il·lusió i una gran responsabilitat. Són dos tòpics, però per això no deixen de ser menys sincers. La realitat ha superat qualsevol somni que hagi pogut tenir mai. Kn aquest cas ni tan sols era un somni; sóc una persona prou sensata que no somia impossibles. Kstic una mica aclaparat per la responsabilitat, però molt il·lusionat per poder fer les coses al màxim de bé possible al servei del president en primer lloc i després de tots els ciutadans del país.

- Anys e n r e r e va renunciar a ser conseller. P e r q u è ara no?

- Jo vaig renunciar a ser conseller l'any 1992. El president em va demanar si jo volia ser conseller d ' E n s e n y a m e n t . N o hi vaig renunciar percpiè no e m veiés en cor de no ter de conseller d ' E n s e n y a m e n t , sinó perquè en aquella època d'una manera molt clara familiars meus es dedicaven a activitats docents i em va semblar que podia entrar en una situació d'incompatibilitat ètica.

- Continuarà la línia engegada p e r Xavier Trias?

- Jo crec que Xavier Trias ha implantat una línia de treball que és molt bona: aquesta conselleria és el motor i l'impulsor del govern, és el punt de trobada de polítiques que tenen punts de confluència. La Presidència serveix per sumar esforços. I això en Xavier Trias ho va saber fer molt bé com també va saber implantar una bona relació i una voluntat d'entesa i de consens amb l'oposició, amb altres partits de Catalunya i amb les institucions, amb els ajuntaments, diputacions, govern de l'Estat, etc.

Bona relació i consens, però, no vol dir no ser sòlid quant als principis o conviccions de cadascú.

- Mas serà menys amb Triadú com a conseller?

amenaça. Em poso a la disposició no només de l'Ajuntament sinó d'entitats que puguin tenir necessitat de comptar a m b el meu suport o consell a títol personal. Aquest és el fil conductor que ha de fer veure la gent de Sant Cugat que val la pena fer coses per al poble. No "què pot fer l'Ajuntament per m i " sinó "què puc fer jo per Sant Cugat".

Tothom pot fer coses, des del propietari del gos que no ha de deixar la porqueria a terra. El principal responsable del gos no és l'alcalde sinó el seu amo. Si l'Ajuntament ha de destinar cada vegada més diners a netejar el q u e n o s a l t r e s e m b r u t e m , hi haurà cada vegada menys diners per a altres coses com ara guarderies, impulsar polítiques de serveis socials, equipaments esï'riaeiú (fíarrelona. IV5V) in si r nomenat conseller el 7 de febrer passat F:X.L. portius...

- Quines són les mancances i de 70 m2 entre Sant Gervasi i - No. El conseller Mas té una reptes de Sant Cugat?

Gràcia. I tenia dues criatures i feina molt important per fer com - Sant Cugat té un problema diquan havia de venir la tercera. a conseller d'Economia que és fícilment resoluble, però q u e doncs era clar que allí no hi caobtenir un nou sistema de fis'ha de solucionar d'una manebíem. Cinc anys enrere per quanançament per a Catalunya. Si ra molt dràstica que és el tema litat-preu el que tinc a Sant Cus'aconsegueix, serà un èxit de del trànsit. I només té una solugat comparat amb el que tenia C i l ' , però també un de seu. Per ció, que el centre històric sigui a Barcelona no hi havia color.

No primera vegada d e s de l'any peatonal excepte per als veïns i renego de barceloní com tam1980 el govern nomena per decomerciants. Val més fer aparpoc em deixaré de sentir mai de cret un portaveu que és la cara c a m e n t s dissuasius p e r q u è la Sant Cugat. pública del gogent pugui anar a peu. O fem de Sempre faré tot vern. I la veu i el ' 'Les grans forces Sant Cugat una ciutat habitable el que pugui per rostre d'aquest o ens ofegarem en un e m b ú s . p o r t a v e u és la polítiques haurien de Sant Cugat. Però La sanitat, l'ensenyament pújo vaig venir aquí del conseller poder pactar quin és per accident per- blic i els equipaments esportius Mas. Presidèntambé són altres necessitats que cia li donarà el el procés de creixementquè si hagués posé que s'estan treballant per part gut c o n t i n u a r a suport personal, de Sant Cugat" de l'Ajuntament i la GeneraliB a r c e l o n a , ho tècnic i material tat. hauria fet i e m màxim perquè s e m bla q u e I el creixement? si Artur Mas té aquesta és la siL e s grans forces polítiques èxit en aquesta tuació de moltíssima de la gent haurien de poder pactar quin és tasca de portaveu tindrà èxit el que és a Sant Cugat. el procés de creixement de Sant govern i. per tant. Presidència.

- Anem a r a fins a Sant Cugat on també hi viuen el conseller Xavier P o m e s , l'alcalde Lluís Recoder... (Jaume Angerri, afegeix Triadú). Què té Sant Cugat q u e no tingui Barcelona?

- Miri, jo vaig marxar de Barcelona a contracor, no em fa res dirho. Jo amb Sant Cugat no tenia cap vinculació. Jo vivia en un pis

- Cal, p e r ò , un esforç d'integració ciutadana?

- Sí. El gran repte de Sant Cugat és que aquesta gent, sense haver de renegar del que som, barcelonins de cor, puguem ser santeugatencs de compromís. Jo el futur el tinc a Sant Cugat, però no seré un s a n t e u g a t e n c q u e vegi Barcelona com una gran

v a L· 1 è s 1 y^r^V } »# #

0$é

3

j&ifr

Cugat. Les decisions estratègiques importants no les pot prendre només un grup polític si no és que algú se'n margini per estratègia. El creixement de Sant Cugat dels propers vint-i-cinc anys necessita d ' u n acord; els canvis de govern municipal no haurien de comportar canvis de planificació a llarg termini.

£

nostres

IOKDI CASAS

Q u e els santeugatencs ens creiem el melic del món, n'hi ha pocs dubtes. Només cal veure la fruïció amb què els mitjans ens comuniquen que un conciutadà (nouvingut. ofrottrse) ha sumat dos dels quatre punts de l'equip espanyol de Copa Davis. O com s e ' n s anuncia q u e h e m d'incloure en la nòmina de VIP locals un altre conseller de la Generalitat (també nouvingut). N o debades som entre les ciutats més cares en matèria d'habitatge. I suposo q u e tot això té molt a veure amb el que indica un estudi recent, estem entre les ciutats espanyoles amb un nivell de renda més elevat. Compartim aquest privilegi amb ciutats com Sant Sebastià. Pamplona o Pozuelo de Alarcón. N o m é s ens avança l'opulenta Cïirona. Algú hauria de fer un estudi sociològic que ens aportés més dades. De moment se'ns promet l'aparició d'una guia local on "hi sortirà tothom" (també les AV com reivindica el recent president veïnal?). Jo avanço un particular petit estudi sobre el mercat laboral, basat en les ofertes i demanes aparegudes als mitjans.

El considero prou significatiu.

El tema està així (de major a menor i, entre parèntesi, el percentatge sobre el total). S'ofereixen setze persones (31%) per a treballs domèstics (neteja, congurs, tenir cura de nens i ancians, etc), se'n demanen set (17%). S'ofereixen onze professors d'idiomes i altres matèries (21%), se'n demanen dos (5%). S'ofereixen set pintors i/o estucadors (13%), no se'n demana cap. S'ofereixen cinc electricistes, lampistes i reparadors en general (10%). se'n demanen 3 (7%). Curiosament no hi ha demanda per a les ofertes de tarot, lectura de mans i grafologia. En canvi, manca oferta per a les demandes de professor d'aeròbic, models, recuperació de morosos, ocells per ser criats i treballador/a de ludoteca. El cas més significatiu és el de Thostaleria, es d e m a n e n nou cambres o similars (21%), en canvi, ningú no s'hi ofereix. Sens dubte, saben el pa que s'hi cou.

Aquest és un petit bocí del Sant Cugat dels nostres pecats, probablement el que no s'exporta.

PI. de la Unió, 3 - Tel. 93 590 80 60 — —Sant Cugat del Vallès ^% www.valles.com

> J J * * ^ Hardware, Software ** & Webs