Divendres >9 d'octubre de 1999
US 4 CANTONS
225 ptos.
El "diari" de Sant Cugat Sumari EI cost del tractament dels residus es triplicarà amb l'obertura de la planta de compostatge
L'advocat de Núfiez representarà l'empresari immobiliari en la comissió de Torre Negra
Núm. 308 Any Vil
Sant Cugat dobla el nombre de vehicles en dos anys
UAjuntament adopta mesures per resoldre el caos circulatori i fomentar Fus de mitjans de transport alternatius com la bicicleta
Pàgina 15
El mestre d'armes del Club Esgrima Sant Cugat guanya el V Màster Català Pàgina 34
El cantautor Paco Ibàflez omple el claustre de velles belles cançons Pàgina 41
La comissió pels Santcugatencs de l'Any només entregarà enguany 5 guardons Pàgina 24 L·s vies d'entrada i sortida de la ciutat són les que presenten més problemes de trànsit, encara que hi ha nombrosos punts negres. FOTO: XA VI LARROSA.
Tema de la setmana i editorial
COMPONENTS ELECTRONICS PER A LA MOTOCICLETA
Gila 2°
«MIM»?» *.»» .
r—o
•ZTST^ZZ ZSSSpSm* M^riÈagl·
ENS HEM TRASLLADAT A SANT CUGAT Aquest número inclou la novena fitxa del col·leccionable: "El teixó de Sant Cugat"
Av. Graells, 35 Tel. 93 590 66 66 Fax 93 590 66 67 e-mail: leonelli@leonelli.com web: wwwleonelli.com A g r a ï m a la ciutat les facilitats donades
^^I^^^K
lis*"
Suma y Sigue
?s ^^^K
T(
f [i^Club Capítol „,'
i
i
Lü o -4c i T i c£
UJ
ELSHCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR
HÍPICA SbVfcKINO
CINESn
GrifulOil
g/hwnomt/W1ERSfii.
Servei Estació
COMPANY •
£935004655 Cada dissabte i diumenge a les 17 h podeu gaudir d'una magnífica passejada a cavall per la rodalia de Collserola. Poden anar-hi dues persones. Veniu a la redacció a buscar els vals.
Regalem entrades gratuïtes per anar al cinema en sessió golfa. Els dos primers subscriptors tindran dues entrades per anar-hi un dia de cada dia. Afanyeu-vos!
A la benzinera Griful de la ctra. de Cerdanyola obtindreu un descompte de 2 pessetes per cada litre de benzina. Cal que a l'hora de pagar ensenyeu el carnet de subscriptor.
BAR RESTAURANT
UAJ M M <£ft7W
Cada mes regalem 5 V1PS exclusius de La Carpa amb els quals podreu gaudir de cinc consumicions gratuïtes. Veniu a buscar-los! (reservat el dret d'admissió)
Cada mes el restaurant-pizzeria Bacco regala dos menús completament gratuïts a un subscriptor escollit a l'atzar. Bona sort!
Cada mes un sopar per a 2 persones entre els nostres subscriptors PI Pere San 8 (Mercat Vell)
Secció de teatre De F. Lorenzo €L ,yé
• Díuroerioe 7~<tm, Troca. De Cristina 3 AlCasafCM&treJdtl Cof.Ete4Cmtom,&0%ei
Í-ET A T E N C I Ó AL S U B S e R l P T O R l
ll;llif62'82
EIS4C4NTONB _^_^*
M
El tema de la
hetmana Divendres, 29 d'octubre de IW9
El
parc
a u t o m o b i l í s t i c
de
la
c i u t a t
El nombre de cotxes s'ha doblat Els agents de trànsit no donen Vabast per controlar el flux de vehicles El ràpid creixement de la ciutat, el fet que Sant Cugat sigui un municipi molt dispers en el territori i el gran nombre de ciutadans que treballen
fora del nucli urbà fan que cada vegada els carrers de Sant Cugat estiguin més plens de vehicles. En determinats moments del dia, hi ha
zones de la ciutat on es fa impossible circular, on el caos, malgrat la presència dels agents municipals, es fa insuportable. Aquesta
situació podria està baixant la qualitat del nivell de vida de la ciutat. Tothom n'és conscient, però sembla que ningú vol renunciar al cotxe.
SI'SANNA ROMERO
No és cap secret que Sant Cugat ha patit un boom demogràfic en els darrers anys i, de retruc, la ciutat està creixent constantment. Molts ciutadans marxen a treballar fora, però són també molts els que vénen a treballar a Sant Cugat. Això fa que sigui una ciutat amb un gran moviment diari de persones i de vehicles durant les hores laborables diürnes, que ha desbordat les actuals infraestructures de la ciutat. Si a tot plegat hi afegim que en els darrers anys la venda de cotxes s'ha disparat, el problema s'agreuja. En els darrers dos anys, el parc automobilístic s'ha multiplicat per dos, tot i que estadísticament no n'hi hagi constància, perquè molts es compren el cotxe fora de Sant Cugat i són molts també els que no han canviat la domicialició dels rebuts quan han vingut a viure a la ciutat. Segons dades facilitades per l'Àrea de Serveis Urbans i Descentralització, entre 1995 i 1999 el nombre de rebuts generats per
Les marques
Els punts d'entrada i sortida d' la pnbl·ii io són veritables caos circulatoris FOTO:
l'ús de l'automòbil ha passat de 24.614 a 29.965 i, pel que fa als turismes, el padró de 1999 en comptabilitzava 22.682. Els concessionaris de Sant Cugat, actualment setze, han cons-
de vehicles
acumulat any 99 gener - agost
Volkswagen
Renault Peugeot r
i
Citroen Total
tatat un augment de vendes respecte a anys anteriors, però no llancen les campanes al vol perquè són conscients que aquesta línia de creixement està arribant als seu sostre. Molts, fins i tot, as-
més
venudes
XAVILARROSA.
seguren que a partir de l'any 2000 aquesta fase expansiva s'estancarà. Aquest sector s'ha mostrat unànime a l'hora d'afirmar que les vendes dels cotxes depenen de la seva capacitat i de la marca del vehicle, però sobretot pensen que aquest augment que s'ha donat en els darrers cinc anys ha estat possible per l'existència d'unes
determinades condicions macroeconòmiques, com són la baixa dels tipus d'interès dels crèdits bancaris, les bones expectatives de l'economia del país en general, l'augment dels beneficis de les empreses i la seguretat laboral, unes condicions que no sempre es mantindran i que, de fet, algunes ja estan començant a canviar, malgrat que, de moment, això encara no es nota. Tot i la bonança del sector, els venedors han posat de manifest que les vendes són estacionals, és a dir, que se solen concentrar en els mesos que van d'abril a juny/juliol. El cert, però, és que Sant Cugat s'ha convertit en un focus important de problemes circulatoris, sobretot en determinades hores del dia i en determinats punts de la ciutat, com són la carretera de Cerdanyola, la plaça Octavià, el carrer Santiago Rusinol, l'avinguda Rius i Taulet, l'avinguda Lluís Companys, la rambla Ribatallada i el carrer Francesc de Moragas, per citar alguns exemples. Els grans embussaments continuen produint-se a les entrades i sortides de Sant Cugat, o el que és el mateix, la carretera de Rubí i la carretera de Cerdanyola.
quantitat
208
13.28
196 195 120
12.52 12.45 7.66
116 99 98 1566
7.41
Tant si v(»tè és a casa com si no hi és... AÜXJVYD continua vetllant per Ja seva Uar
6.32 6.26 100 17 W-frmt Cwyrt d*l Voi»»
Setmana
Q S / CAIVTONS Divendres. 29 d'octubre de 1999
T r a n s p o r t
p ú b l i c
El govern v e u la solució al caos del trànsit en el transport públic El consistori està gestionant la creació d'un bitllet únic
Les autoescoles sostenen que falten llocs per poder aparcar S.R. -Sant Cugat -
S.R Sant Cugat del Vallès té uns usuaris molt especials dels seus carrers i de les seves vies de comunicació en general. Són les autoescoles, que viuen in situ i cada dia els problemes de circulació
- Saat Cugat -
Incentivar l'ús del transport públic municipal ha d e ser una de les vies per solucionar els problemes q u e genera l'ús privat d e l'automòbil, segons ha p o s a t d e m a n i f e s t el t i n e n t d'alcalde d e Serveis U r b a n s , Joan Recasens. Actualment, i a banda dels serveis q u e ofereixen Ics línies dels Ferrocarrils de !;i Generalitat, hi ha tres línies d'autobusos. La primera cobreix Mira-sol i una part d e Valldoreix i funciona n o m é s amb un vehicle, la qual cosa fa (pic la freqüència de pas sigui limitada. La segona cobreix el nucli urbà tlel centre de la ciutat i és la q u e més utilitzen els santeugatencs, tal com ho d e mostra el fet q u e se n'hagi doblat el servei, és a dir, s'ha passat d ' u n a dos autobusos nous i adaptats. F i n a l m e n t hi ha la línia tres, q u e cobreix la Floresta i les Planes i només disposa d ' u n vehicle.
que pateix la ciutat. E L S 4 CAN-
Moltes vegueíes ta gent utilitza el cotxe per la poca freqüència de pas dels autobusos FOTO: XA VILARROSA.
Joan Recasens reconeix q u e en la línia 1 i en la 3 el creixem e n t del nombre d e viatgers està congelat, no així e n la línea 2, en q u è hi ha hagut un increment sostingut d ' u n 30% en els darrers mesos si es compara a m b l'any anterior. El tin e n t d'alcalde, però, ha matisat q u e la t e n d è n c i a general
L a
V I S I Ó
de reducció en l'ús del transport públic no és n o m é s privatiu d e S a n t C u g a t , ja q u e aquesta situació es dóna en altres grans ciutats, "a més, e n s ha influït molt el tema del M e tro del Vallès, perquè en el mom e n t q u e n ' h a a u g m e n t a t la freqüència, els ciutadans han
optat pel ferrocarril". En a q u e s t sentit, l ' e q u i p d e gov e r n ha f e t u n a a p o s t a p e l transport públic perquè està a punt d e tancar un acord per integrar tots els sistemes d e transport q u e operen a Sant C u g a t m i t j a n ç a n t la c r e a c i ó d ' u n bitllet únic q u e permeti
als ciutadans utilitzar més d'un servei públic d e transport hav e n t adquirit u n únic títol d e viatge. Segons dades oficials, entre el 1995 i el 1999 u n total d'l.855.381 persones h a n utilitzat el servei d'autobusos municipal, però unes 827.936 ho han fet d e manera gratuïta.
TONS ha volgut copsar l'opinió d'aquest sector i, en general, de les dotze autoescoles que té Sant Cugat actualment. Totes estan d'acord en un punt: la circulació és un caos, sobretot en determinades hores del dia, les anomenades "hores punta". Aquest sector també ha volgut posar de manifest la manca d'aparcaments a la ciutat, ja que asseguren que els que ja existeixen sempre estan plens, siguin o no de pagament. A més, recorden que ells no són els responsables de l'augment de conductors i, per tant, de vehicles que es troben a la ciutat, ja que el nombre de carnets anuals, un centenar aproximadament per cada autoescola, no és superior al d'altres anys, tot i que reconeixen que ells depenen de la natalitat i sí que han notat el boom demogràfic que es va produir en la segona meitat dels anys setanta. També hi ha unanimitat a l'hora d'afirmar que els tres punts negres bàsics són la rotonda que hi ha davant de la discoteca Chic, l'avinguda Lluís Companys i la plaça Lluís Millet.
e c o l o g i s t a
Els verds creuen que el model de ciutat fa molt difícil la reducció de vehicles Si s \ \ \ \ R O M K K O - Sant Cugat -
"Pensa globalment i actua loc a l m e n t . " Aquesta és la p r e missa que segueixen els ecologistes, i el Grup de Natura del Club Muntanyenc Sant Cugat no n'és una excepció. Lluís Llerena, membre d'aquest col·lectiu, assegura que hi ha un compromís mundial per reduir el nombre de vehicles. E n el cas de Sant C u g a t , p e r ò , a q u e s t acord es fa difícil de complir pel disseny urbanístic de la ciutat, ja que, en paraules del mateix Llerena, "Sant Cugat és una ciutat difusa, on per anar a qualsevol lloc has d'utilitzar el cotxe". Un exemple d'això és, segons LLe-
rena, la construcció d'un supermercat molt conegut o de les empreses que estan situades al voltant de l'autopista, "perquè per anar-hi necessites el cotxe". L'ecologista local assegura que el transport públic és insuficient, tant pel volum com pel servei q u e presta i, pel q u e fa als projectes d e vianalització d'alguns carrers de Sant Cugat, intueix que podrien donar lloc a un procés de segregació social, on el centre històric de Sant Cugat es convertiria en una galeria comercial a l'aire lliure, on només la gent amb mitjans econòmics es podria instal·lar. D'altra banda, i pel q u e fa al conveni q u e l'Ajuntament ha signat amb el RACC, el Grup
l)n\ eiolw'l·ir·, t)i un (ide ^imbhlu fer jurant la telebiatto del "Dia sense cotxes". FOTO:XAVI de Natura de Sant Cugat creu que és poc participatiu i incohetent, ja q u e consideren q u e el RACC és una fundació q u e promou l'ús d e l'automòbil i sembla conttadictori q u e una entitat d'aquestes característiques s'hagi d'ocupar d'estudiar i donar solucions als problemes de mobilitat que la ciutat plan-
teja. Segons ha afirmat Llerena, aquests estudis es contradiuen amb les característiques d'aquesta fundació, si els plans del consistori van en la línia d e reduir el nombre de vehicles i de fer una ciutat p e r als vianants. Per aquest motiu, aquesta agrupació està treballant en el projecte d e l'Agenda Local
LARROSA.
2 1 , una iniciativa c o n c e b u d a com un espai o àmbit obert de participació c i u t a d a n a , e n el qual tothom tingui la capacitat d'expressar les seves opinions i on t a m b é tinguin la capacitat real d e vot; és a dir, que tothom pugui decidir sobre qüestions q u e a f e c t e n d i r e c t a m e n t el medi ambient.
Setmana
ELS4C4IYTONS Divendres, 29 d'octubre de 1999
S o l u c i o n s
La fluïdesa del trànsit implica un canvi d'actitud ciutadana SISANNA ROMERO - Sant Cugat -
L'Ajuntament de Sant Cugat és c o n s c i e n t q u e la ciutat té greus problemes de trànsit i, a banda d'haver signat un conveni amb el RACC per buscar solucions, vol que Sant Cugat sigui una ciutat per passejar, per als vianants. En aquest sentit, ja es pensa a tancar al trànsit rodat alguns carrers de manera experimental, com el Santiago Rusinol, d u r a n t els caps de setmana. En aquesta mateixa línia, fa poques setmanes es va inaugurar un nou tram per a vianants al carrer Sant Esteve, que uneix la plaça Pep Ventura amb Francesc Macià. Aquestes iniciatives formen part del pla de vianalització del centre urbà que l'equip de govern de CiU va incloure en el seu programa electoral i que pretén, entre altres coses, consolidar el centre històric, fent que la zona des del monestir a l'estació dels ferrocarrils sigui per a vianants. Per tal d'assolir aquest objectiu, l ' A j u n t a m e n t ha p r e v i s t c o mençar a tancar carrers al trànsit de forma experimental alg u n s dies d e la s e t m a n a . El tancament es faria amb jardineres i seria un pas previ a les obres de vianalització, que s'aniran fent segons es disposi de recursos. Els punts conflictius P e l q u e fa als a n o m e n a t s "punts negres", l'Ajuntament ha acordat amb la policia local una operació específica per tal de millorar la circulació, almenys en les hores més problemàtiques, que coincideixen amb Ics hores d'entrada i sortida de les escoles. Aquesta operació suposa un a u g m e n t del número d'agents de la policia local en Ics zones que s'han determinat com a més problemàtiques, com poden ser la rotonda de la carretera de Rubí- Ronda Nord o el semàfor de la carretera de Vallvidrera amb la carretera de Rubí. Fonts municipals han posat de manifest que hi ha molts carrers que no s'utilitzen perquè la gent s'ha acostumat a fer uns itineraris fixos que els porten sempre a passar per Rius i Tauler., Canovas del Castillo, Lluís Companys o l'estació. En aquesta línia. J o a n R e c a s e n s , t i n e n t d'alcalde de Serveis l'rbans. ha posat en relleu que hi ha molts
carrers oberts al trànsit que la gent no utilitza i q u e podrien desbloquejar els embussos dins la ciutat. Per això afirma que cal conscienciar la gent que, a banda de no utilitzar el cotxe de manera innecessària, sigui capaç de buscar rutes alternatives. Recasens ha assegurat que cal donar a conèixer als ciutadans noves rutes de circulació dins la ciutat, perquè malgrat que tots treballen per aconseguir fer de Sant Cugat una ciutat per passejar, és feina de tots que això sigui possible. Segons el polític, "si tothom hi posa el seu gra de sorra, el problema del trànsit i el de la seva fluïdesa, millorarà s e n s i b l e m e n t , encara q u e és molt difícil que mai s'arribi a resoldre". Recasens ha explicat que a moltes ciutats es tallen carrers, posant senyals d'obres per fer que la gent s'acostumi a buscar itineraris alternatius, però que aquesta solució és impensable per a Sant Cugat, "perquè aquesta no és la manera de fer de l'equip de govern". Per con-
La vianalització d'alguns, carrersés un objediu del govern t una promesa ele< total l·OTO.XAX I l.ARROSA. tra, l'Ajuntament aposta perquè es pugui aconseguir una millor qualitat en els carrers de la ciutat mitjançant tres vies: aconseguint que la gent utilitzi itineraris alternatius, promocionant l'ús del transport públic i afavorint l'ús d'altres mitjans de transport, com poden ser les bicicletes o s i m p l e m e n t anar a p e u . El t i n e n t d'alcalde creu
El conveni • L'Ajuntament i la F u n d a ció RACC van signar el mes passat un conveni de col·laboració, vigent per un períod e d e cinc anys, a m b l ' o b jectiu de fer diversos estudis per descobrir com es poden millorar la funcionalitat i el servei de la xarxa viària. L'objectiu d ' a q u e s t conveni és fomentar una cultura de la m o b i l i t a t r a c i o n a l , p e r ò aquest conveni té tres aspectes fonamentals. D ' u n a banda, cl tema del transport públic. ja q u e s'ha d e fomentar i donar i n c e n t i u s als ciutadans perquè s'acostumin a deixar el cotxe a casa si pod e n utilitzar el transport públic. D'altra banda, l'ús d'altres mitjans de transport alternatius, com pot ser la bicicleta o anar a peu. Aquest p u n t lliga a m b el tema de la vianalització, en q u è l'Ajunt a m e n t ja està treballant. El tercer aspecte de treball d'aq u e s t c o n v e n i són els prob l e m e s de circulació puntuals, és a dir, esbrinar per q u è passa cl q u e passa a la zona de l'"hipòdrom", davant de la Chic, i a la carretera de Cerdanyola; en definitiva, els p u n t s d'entrada i sortida de la c i u t a t . P e r tot p l e g a t , ja
que, tot i que els carrils bici són de m o m e n t insuficients, ja q u e no p e r m e t e n circular pel centre, sí que són una bona alternativa i "et permeten moure per força llocs". La millora de la circulació és un dels reptes principals q u e s'ha plantejat l'equip de govern de cara als pròxims quatre a n \ s de mandat.
amb el RACC
UOpemeió des de 3a poÜcia local pretén fer de Saat Qüpx «na ciutat sostenible peí que ft a bt circulació de vehicles i de per» sones i a ta seguretat de tothom- PaooGiarrkío, caporal de la polida, na assegurat que de fa &prtmm&4amçm tm mesimtgt esconerelaejïPassdirnera de-roít objectius per que es produeixen a les- entrades i sortides de Sant Cugat, és a dk, a la carretera de Rubí, a Falcada de la Ronda Nord, i a keamstera de Cerdan^la, a falcada de te carretera de Roquetes. El pla també pretén evítar eís embussos a les eruïUes amb més circulació del nucli urbàtfiom són favinguda de Rius i lau»
FI RACCja ha instal·lat ivmptatge«s en alguns carrers FOTO: X.I.. s'ha creat una comissió tècla ciutat. nica de m o b i l i t a t , formada També s'han començat ja a per m e m b r e s del RACC, per fer e n q u e s t e s per copsar l'om e m b r e s del consistori, per pinió dels ciutadans. L'Ajuntècnics de Serveis l ' r b a n s i t a m e n t assegura que aquest un m e m b r e de la policia loprojecte afecta tothom i, per cal, q u e es reuneix un cop a tant, tothom hi ha de tenir alla setmana. Els m e m b r e s del guna cosa a dir. A més, han RACC ja han començat a treassegurat q u e la voluntat de ballar f e n t c o m p t a t g e s d e l'equip de govern és q u e mobilitat en diferents carrers, aquest tipus d'estudis i solucom Santiago Rusinol i tamcions siguin el màxim de conbé a les entrades i sortides de sensuats possible./ S. R.
i Jover, ei carrer Santiago Rusinol amb ei carrer Francesc de Moragas i la plaça Oc&tvtà amb el carrer de Sant Medtr i d carrer de la Torre. Els agents també volen posar fre a le$ parades d^autobusos escolars en els carrers de més trànsit, i en aquest senti t ja hi ha hagut reunions amb els responsables d e í transport escolar i dels diferents col·legis per planificar e b itineraris i ies parades. L'operació també impltca reduir d ninsit dels camions de gra» tonatge pel centre, corregir les infraccions, com els estaciónanaents en doble filera, evitar també les aturades ert mnes destinades als vianants.
Enquesta
ELS-/CANTONS Divendres, 39 d'octubre de 1999
L
'enquesta
Creu que a Sant Cugat es fa un ús e x c e s s i u del cotxe? Sant Cugat del Vallès ha crescut notablement en els últims anys i continua fentho. Els seus ciutadans són cada cop més nombrosos i, en conseqüència, molta gent ve a treballar aquí, encara que també és cert que molts marxen a treballar fora. Si a aquesta situació hi afegim el fet que Sant Cugat té un alt nivell de qualitat de vida, ens trobem amb una ciutat on el moviment diari de persones i vehicles ultrapassa el d'una ciutat residencial. Sant Cugat del Vallès, com han po-
sat de manifest moltes persones, s'ha convertit en gairebé un barri més de Barcelona, en el centre geogràfic de la zona metropolitana de Barcelona, disposant per aquest motiu de molt bones comunicacions, que han fet que moltes empreses hagin triat la ciutat per instal·lar-s'hi. El resultat, però, és que ens trobem amb una massificació de persones i vehicles durant tot el dia, que ha desbordat les actuals infraestructures./ SUSANNA ROMERO.
EDUARD MIRA
TERESA CEFERINO
ÀNGELA GÓMEZ
40 ANYS
37 ANYS
3 6 ANYS
6 9 ANYS
POLICIA LOCAL
COMERCIAL
MESTRESSA DE CASA
JUBILAT
"Hi ha m o m e n t s en q u è toth o m utilitza el c o t x e , e s p e cialment en les hores punta. L'ideal seria q u e t o t h o m caminés una mica més o que fes servir més el transport públic."
"La g e n t és molt mandrosa i s'ha acostumat a agafar el cotxe, p e r ò si hi anés c a m i n a n t s e g u r a m e n t tardaria m e n y s . C r e c q u e tots hauríem de fer un p e n s a m e n t . "
"Carrers com el de Valldoreix, on les voreres són estretes, són horribles per als vianants, que no podem passejar-hi perquè els cotxes gairebé se't tiren al damunt. És horrible."
" T o t h o m agafa el c o t x e , ja ningú no camina. Penso q u e tancar els carrers al trànsit està molt bé, però caldria fer-ho a molts més carrers, sobretot del centre antic de Sant Cugat."
N'l RIA N'OGI KR
RAFAEL MARTI'N
\ l . \ R i \ Li i s \ D O M Í N G I E Z
51 ANYS
30 ANYS
4 8 ANYS
31 ANYS
MESTRESSA DE CASA
ENGINYER
FARMACÈUTICA
CAMBRER
"La circulació és molt problemàtica. La guàrdia urbana hauria d ' i n t e r v e n i r - h i m é s , perquè hi ha cotxes aparcats en doble filera i sembla q u e tothom fa el el q u e vol."
" P e l q u e e m costa s e m p r e aparcar, penso q u e potser no hauríem d'agafar tant el cotxe, però també penso que els transports públics haurien de millorar i tenir mes serveis."
!ÍPPSÍP^pllÍ|iÍillF ; s
" E l c o t x e s'utilitza massa, però potser perquè no tenim més remei. Per comprar, per anar a treballar, necessites el cotxe. La ciutat és molt gran i necessites cl cotxe."
M.ARIANO CLEMENTE
A N T O N io SUJAR
"Hi ha molts cotxes, però el problema més greu que jo veig és la m a n c a d ' a p a r c a m e n t . Sant Cugat és molt gran i tenir cotxe és i m p r e s c i n d i b l e , sobretot si tens nens petits."
Tu r isme acti u <? *? ... MILLOR AMB USSIA TOURS (foto Grup 1 ANGLATERRA-ESCÒCIA 1999. Illa de Skye, 7 d'Aqost). K
^v.
Propera sortida: ÍNDIA i NEPAL, 28 novembre al 8 de desembre
USSIA
M
TOURS
Plana de l'Hospital, 10. Tel 93 589 61 50
EIS 4 CANTONS
Política Dhendres, 2V d'octubre tle 19W
La casa de la vila Joan Recasens. Tinent d'alcalde de Serveis Urbans i Descentralització
"Es molt lògic que als districtes hi hagi actituds reivindicatives potents ArRA COSTA
És una de les cares més veteranes de l'executiu local, i actualment és el màxim responsable del manteniment de la ciutat i dels seus serveis. Aquesta legislatura, a més, ha assumit la responsabilitat de vetllar pels districtes. - Anem a pams. Quines són les seves responsabilitats com a tinent d'alcalde de Serveis Urbans? - Dins de Serveis Urbans hi ha dos grans subàrees: la de parcs i jardins i la de manteniment d'obres. La primera és obvi del que s'encarrega, i dins de la segona hi ha la brigada d'obres, q u e e n aquesta legislatura haurà de tapar més forats i fer menys obra gran, el servei de recollida d'escombraries, el de neteja viària, el manteniment de l'enllumenat públic, el transport urbà, la circulació i senyalització viàries, el cementiri municipal i la gestió dels residus. - En quins grans objectius treballaran durant aquests quatre any»? - És molt difícil dir quin és el servei que cal prioritzar perquè molts d'ells estan interrelacionats, però potser un dels aspectes en què volem treballar amb més intensitat és el de la mobilitat. Ja s'ha creat una comissió tècnica per analitzar els problemes de trànsit i buscar les solucions més adeq u a d e s i, a m é s , volem obrir aquest debat a les associacions de veïns i als ciutadans. La nostra voluntat és fer participatiu aquest tema perquè sovint les qüestions relacionades amb el trànsit no són pacífiques i hem de buscar el màxim de complicitat. - Algun indici de per on passa la solució? - Segurament la vianalització del centre - d e s del monestir fins a l'estació- sigui una de les mesures més adients i, en tot cas, és una iniciativa que la gent veu amb bons ulls, tot i saber que es podran crear inconvenients a l'hora de circular amb cotxe. Però bé, haurem de provar que les molèsties siguin les mínimes possibles. Problemes de trànsit n'hi ha a tot
Les àrees que dirigeix Recasens s'han plantejat la mobilitat i la urbanització dels districtes com a reptes. F: X. L. arreu i difícilment es tornarà a circular com es circulava ara fa 15 anys. - Una de les qüestions més lligades al tema de la mobilitat és la dels aparcaments i les zones blaves d'estacionament. Continuaran implantant-se a la ciutat? - La petició d'implantació de zones blaves no neix per voluntat municipal, sinó per la necessitat que hi ha de rotació dels vehicles a la via pública. L'espai d'aparcacament és patrimoni de tots i com que hem de facilitar la mobilitat per la ciutat no podem permetre que aquest espai estigui ocupat per uns mateixos vehicles sempre. Les zones blaves beneficien el comerç i en faciliten l'ús per part de tots els ciutadans. El preu és molt baix perquè mai no hem volgut que fossin dissuasoris per fer que la gent no aparqués al carrer, sinó perquè es produís aquesta rotació que la gent agraeix. El problema és que algunes persones veuen en la zona blava l'afany recaptatori de l'Administració i això no és així: l'Ajuntament no fa negoci amb la zona blava. - Una altra qüestió molt lligada a la mobilitat és el transport públic. Quan es farà l'ampliació de la xarxa i de què depèn encara? - Volem fer les coses ben fetes i
iUli\ MitiÉmn M(M tiuil<!n «*fqif»dev
mtamm ^ **ittttitt eet&rat «n l'Àrea, de les darrere» munidl·· pals van voler que Cilí veiés retallat «1 seu nombre de representants, dhÜgant 1 alcalde a con&u* mé» àrees He tre&&tt a àtoms regidor». Aqwst ha estat el cas de Reeasen», que en el» pròxim* ouatre rea de De^ettlfaliizaCÏÓ Territorial, Obome «eostfimftt * Itttattar dels dfetxitate», Tot 0» en aquest àmbit hi ha molts elements en joc, però diríem que la resolució d ' a q u e s t p r o b l e m a depèn de la unitat tarifària de tots
els sistemes de transport públic de Sant Cugat. A partir d'aquí és quan ens hem de plantejar què fem amb la línia de la Floresta, per a la qual, de moment, hi ha la proposta que enllaci amb l'estació del ferrocarril, amb freqüències de mitja hora. Probablement, amb això aconseguiríem atreure un passatge més jove, però perjudicaríem els més grans, q u e veuen com una pega haver de fer transbordaments. D e totes maneres, tot això està encara en fase d'estudi i esperant que la comissió tècnica emeti un informe. — Parlar de residus també és inevitable. Amb la pròxima obertura de la deixalleria i posteriorment de la planta de compostatge s'assoleixen eb objectius marcats? - El principal repte que se'ns planteja ara és el del cost de la gestió dels residus, que s'encareix inevitablement. Quan haguem obert la planta de compostatge, cada tona de residus que hi entrem costarà a l'Ajuntament 3.500 pessetes, que és gairebé el triple del que paguem ara. Tot i així, encara estem en la banda baixa en comparació a m b la resta d'Europa, cosa que vol dir que a la llarga, i aquí hi ha d'haver un gran acord metropolità, s'haurà de demanar al ciutadà un major
esforç fiscal. - En aquesta nova legislatura vostè assumeix també l'Arca de Descentralització Territorial. Quines línies de treball pensa encetar? - És absolutament lògic que a Mira-sol, a la Floresta i a les Planes hi hagi actituds reivindicatives potents. Jo sóc de la Floresta i veig clarament què és el que hi fa falta, igual que a la resta de districtes, però aquí el que hi ha hagut és un problema de recursos i mitjans. Estic conveçut que el que vol bàsicament la gent dels districtes és la urbanització, i aquest ha de ser el nostre objectiu primer. La sensibilitat de l'equip de govern amb els problemes dels districtes és màxima i sabem que allà hi ha una problemàtica afegida. Per a això haurem d'estructurar els mitjans necessaris, incrementar el diàleg i destinar-hi els recursos que calguin. - Quin és el districte que es troba en pitjor situació? - Probablement per la situació urbanística que té i perquè està pendent d'un P E R I , les Planes seria el districte amb més mancances, seguit de la Floresta i després Mira-sol. —La recerca de l'equilibri entre aquestes necessitats i les del centre deu ser una de les parts més difícils de la seva feina... - Certament, és molt complicat perquè els districtes porten un endarreriment important respecte al centre. Quan al centre es tira endavant un pla parcial i es fan obres és difícil que la gent entengui que aquestes obres les fa un promotor privat i que, per tant, no suposen cap cost per a l'Administració. La resposta més normal és que la gent ens retregui que invertim al centre en lloc de fer-ho als districtes quan això no és del tot cert perquè l'únic que fem és treure un benefici que no ens suposa cap cost. - No es podrien atreure el mateix tipus d'inversions per als districtes? - En algunes zones de la ciutat és molt difícil que es produeixin, per això hem d'anar a buscar recursos on calgui, apretar la Generalitat, la Diputació i totes les administracions perquè inverteixin a Sant Cugat Aquesta és una de les grans funcions que té l'Àrea de Descentralització i de Serveis Urbans.
8
Publicitat
U S í CANTONS
Divendres, >9 d'octubre de 1999
Griful (Ml. S.L Servei Estació CENTRE DE DISTRIBUCIÓ PER A EMPRESES I PARTICULARS - Gasolis A, B i C de primera qualitat - Ports gratuïts a partir de 400 litres - Descomptes a partir de 500 litres - Comptador volumètric homologat, exactitud en el subministrament - Servei personalitzat, fins a 60 m de mànega - Grans ofertes en funció del consum
A,B i C
- Telèfon D'URGÈNCIES 610 45 55 01
E.S. CENTRE Estacions
d e Servei
al Centre de Sant Cugat (4 Cantons)
(93) 674 06 07
E.S. CAN SOLÀ a la Crtra. de Cerdanyola
(93) 589 45 55
DISTRIBUCIÓ DE GASOLIS A DOMICILI 93 589 45 55
MITE iLLE ENDES §ANT CUGAT El nou col·leccionable d'ELS4CANTONS 17 fitxes i 1 CD enregistrat per conegudes veus santcugatenques Faci's subscriptor i el rebrà gratuïtament i en una sola entrega.
n Gra.
CATALONIA CERÀMIC
Sant Cugat a Cerdanyola, Km 3. Tel. 9 3 5 8 0 15 0 0
OBERT DE DILLUNS A DISSABTE
• • • • • • •
Ceràmica Sanitaris Aixetes Mobles de bany Banyeres d'hidromassatge Accessoris Materials per a la construcció
Publicitat
Ï L S /CAIYTOtNS Divendres, 29 d'octubre de 1999
Si aquesta és la i n a t g e nés propera <^ue tens de la n a t u r a , val nés que t'acostis a ..," ^ i D ^ l < % 0 , . alPalauRobert. La natura es diversió però. sobretot, és un bé que cal respectar, conservar i millorar per gaudir-ne així en tota la seva intensitat Del 6 d'octubre al 30 de ,uny, al Palau Robert de Barcelona, podràs descobrir el passat, el present i el f u t u r dels nostres espais naturals protegits Una exposició que et donarà la imatge d'una natura que va més enllà de tot el que coneixes T'hi esperem
^
(fUíj Generalitat smK de Catalunya
#»
f
fJ" of
>?v| W'
'$*"
'Sí,
<,/" IV.
\ * M * \ 0 *A ** £ í
• •"iwwí««n.tg4- i
, *"*>**
elPeriódico
9
ELS 4 CANTON
nuo
10
Divendres, 29 d'octubre de 1999
E d i t o r i a l
R S CAIYFONS Setmanari independent de Sant Cugat del Vallès
*>
Prwnfta Local d * Sant Cugat, S.L
Controlar els vehicles
Carrer Sant A n t o n i , 15, baixos • 08190 Sant Cugat del Vallès Tel- 589 62 82 - Fax 589 20 91 K d i c i ó electrònica: http://vilaweb.com/santcugat K-mail: els4cantons@totsantcugat.com
Conavll d'Administració Ramon (Jrau (president) Josep M. CUbreri/x), Pere Ksqucrtia i Xavier Fornells (editor delcgac)
Directora Aura Costa rtedacclò T r n t a de la t e t m a n a : Susanna Romero; Polític a / E n t o r n / O p i n i ó : Aura Costa; Societat/ E c o n o m i a : Anna Borau; C u l t u r a : Ruth Casals; Esports: Alcx Lópc/.;
Comarclal Carmcn F.yaralar
Consell Editorial Ramon (írau I president) Josep M . Cabrerizo (vicepresident) Víctor Alexandre.Francesc Carbó, Jordi Casas, Narcís Castanyer. Albert l ) c Pablo, Pere Fsqucrda. Xavier Fornells, Rogcli Pedró, Ramon Pros, Lluís Puig. E m i l i Kenc, Montserrat Rumbau, Paco Soler. Josep A. Teixidó. Joan Tortosa, Josep M. Sans Travé, Joan Troyano, Núria Zabala Aura C O M J i secretària)
Subscripcions Sinda ( i ó m t v .
Fotografia Xavi Larmsa i Eduard Fannves
Disseny I maquatactó Joan Fuertes i Marta Cabrol
Correcció
S
egons dades facilitades per l'Àrea de Serveis Urbans de TAjuntament i per diversos concessionaris de la ciutat, el parc automobilístic de Sant Cugat ha crescut tant que en els darrers dos anys el nombre de vehicles s'ha multiplicat per dos. Això que en principi sembla una bona notícia per a la indústria del motor pot tenir, i de fet ja està tenint, serioses repercussions per a la ciutat. D'una banda hi ha la saturació i els col·lapses de trànsit a les entrades i sortides de la ciutat, que, a banda d'entorpir enormement la mobilitat dels vehi-
eles, provoca tensions, més risc d'accidents i una major contaminació, tant atmosfèrica com acústica. És aquesta darrera vessant la que més ens hauria de preocupar. El fet que el nombre de cotxes creixi sense parar no suposa només més dificultats per circular sinó també més perjudicis mediambientals. El fum dels tubs d'escapament, el soroll dels clàxons i dels motors multiplicat fins a la infinitat afecten greument l'ambient i, alhora, la imatge de la ciutat. És absurd que ens preocupem per la protecció de les rieres i els espais naturals
de Collserola si al mateix temps fem la vista grossa quan es tracta de reduir l'ús del vehicle. Però, és clar, prescindir d'aquest mitjà de transport suposa perdre unes comoditats, un preu que molts santeugatencs encara no estan disposats a pagar. També és cert, però, que l'administració hauria de fer molt més. El deficitari transport públic, la manca de recorreguts i d'aparcaments per a bicicletes i l'eterna vianalització de carrers que encara va per llarg, perquè és un procés complicat que cal estudiar amb deteniment, no han ajudat tampoc gaire a fer
que la ciutadania es motivés sobre la importància de vetllar pel medi ambient quan de desplaçar-se es tracta. Cal canviar el xip. I sobretot els nous ciutadans han d'entendre que, a l'igual que la ciutat que han deixat enrere per traslladar-se a Sant Cugat, és impossible desplaçar-se per tot arreu en cotxe i aparcar a la mateixa porta del lloc on es va. Caldrà que entre tots fem un esforç important si no volem que la ciutat es comenci a tenyir d'un gris calitja que ens faci difícil respirar l'aire que encara ens envia Collserola.
Montserrat Soto
Impressió Rotimpres (972) 40.05-95
Pagar per reciclar
Distribució M a i l i n g Vallès S.L. Tel. 589.23.71 Dipòsit legal: GI-405-93 E U 4 Canton» e tpreua únicament b seva opinió en cb editorials. EU iroclea titllat) expretten l'opi nuí del» *eu* juton, que EU 4 Cantons no fa i PuW.c*cnJ adherida *-
(DACPC Aiiociació Catalana de la Premsa C o m i r cal
E
l pròxim 21 de novembre s'inaugurarà la deixalleria municipal i l'any vinent entrarà en funcionament la planta de compostatge per tractar els residus orgànics. Totes dues instal·lacions ens permetran donar un pas endavant en el tractament responsable dels residus que genera la ciutat, El
però els avenços tenen sempre una doble cara i en aquest cas és la vessant econòmica. L'Ajuntament ja ha advertit que per cada tona de deixalles que es dugui a la planta de compostatge haurà d'abonar 3.300 pessetes enfront de les 1.118 que paga ara a l'abocador de Vacarisses. Això suposa gairebé triplicar el cost
l e c t o r
de la gestió dels residus, un pes econòmic que ni el nostre ni gaires ajuntaments catalans podrien suportar. El tinent d'alcalde de Serveis Urbans, Joan Recasens, ja ha apuntat que en un futur segurament s'haurà d'imposar nous impostos que permetin costejar el tractament responsable dels residus i aquesta és una me-
sura a la qual potser cal que ens comencem a fer a la idea. Pràcticament tots volem ser respectuosos amb el medi ambient i poder lluir la bandera de la sostenibilitat, però això té un preu que, per més alt que sigui, sempre serà inferior al que suposaria continuar permetent la degradació del nostre entorn.
e s c r i u
Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.
Paco Ibànez no era digne per a l'Auditori? Paco Ibànez ens va fer gaudir amb la seva actuació la nit del 21 d'octubre al claustre del monestir. Magnífic escenari per a les nits d'estiu, però potser no era el més adequat per a aquesta actuació. L'entarimat es va muntar en un angle del claustre, per tal de poder abraçar dos passadissos. Les cadires eren de fusta plegables, molt incòmodes. A Paco Ibàfiez gairebé no el vèiem, però el sentíem. L'actuació va ser estupenda, tot i que el refredat i la humitat de la nit es van deixar sentir en la veu de l'artista. Una pregunta es va posar en boca de tots, i l'Auditori? Tancat. No han autoritzat l'actuació? Potser Paco Ibànez, que ha actuat a l'Olympia i al Liceu no és prou important per a l'Auditori de Sant Cugat? Potser algú va tenir por de
no omplir les 800 butaques de l'Auditori ? Potser l'Auditori està pensat per a un altre tipus d'espectacles de "caràcter més selecte"? O potser simplement "qui" decideix no té present que l'Auditori és de Sant Cugat, i que Sant Cugat és una ciutat culturalment viva, capaç d'exhaurir les entrades i de vibrar amb la "bona cultura", no amb la que arriba de Barcelona amb cotxes oficials. Desitgem per al be de tots que fets com aquest no es tornin a reproduir i que l'Auditori obri les portes a tothom. / YOLANDA MONGAY (Sant Cugat)
MW*,,, ii(WtiMrjiiajii___ J .r|·^**TL^*
BELL & J ^ X | A T S »D|pl>",*
B Jutjat de Sant Cugat He llegit la carta publicada al «TOT» del dia 22 d'octubre, en què la senyora Berta Rodríguez s'adjudica els mèrits de demanar un jutjat per a Sant Cugat. I ,a senyora Rodríguez fa poc que viu a Sant Cugat i, pel que es veu, no ha mirat el llarg expedient que hi ha a la seu del PP sobre aquest tema: - S'havia demanat moltes vegades a l'alacalde que hi intervingués, però ell no hi estava interessat. (...) - El vam demanar a la consellera de Justícia, que es va excusar
al·legant que no li pertocava, malgrat que en realitat li corresponia fer la proposta formal. - El vam demanar a la ministra de Justícia, que ens va contestar el 22 de març passat per mitjà del seu cap de gabinet, informant que ja complíem alguns dels requisits i que ho tindrien en compte. - Es va tornar a insistir davant del ministeri, aportant un informe extens de l'advocat i regidor senyor Gaspar de Valenzuela, de data 1 d'abril, matisant la informació rebuda del propi ministeri, ja que les dades amb què ells comptaven eren referides a una
Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral Serveis Jurídics
Plaça Barcelona, 11 • Tel. 93 674 1784>Fax93
674 1615-
08190 SANT CUGAT
població de 47.210 habitants i, en els tres anys transcorreguts, la situació havia canviat de forma molt important Ja sé que en aquells dies la senyora Rodríguez es dedicava a tasques sindicals dels empleats de serveis funeraris, però això no és obstacle per informar-se del que s'havia fet. I no resulta gaire elegant penjar-se medalles per la tasca que han fet altres persones./ PANTALEÓN DE MIGUEL (Valldoreix) Fe d'errades En el darrer número indicàvem que CiU va perdre un 6% dels vots quan enrealitat ha baixat en 6 punts el seu nombre de votants. A més, afirmàvem que el PSC "gairebé" va doblar els resultats quan certament va obtenir més del doble de vots que en les passades eleccions.
Opinió 11
ELS /CANTONS Divendres, 29 d'octubre de 1999
La
l l o t j a
Els 1 0 0 dies i més de Lluís Recoder TAUME BUSQUETS
P
oc després d'assolir l'alcaldia de Sant Cugat gràcies als vots dels regidors de CiU, però també a la treballada abstenció del PP, Lluís Recoder va demanar als adversaris polítics 100 dies de coll per avaluar el seu tarannà com a alcalde i la seva tasca política al capdavant de l'Aj u n t a m e n t . Han passat 100 dies i més, i un cop transcorregut l'estiu i coneguts els resultats de les proppassades eleccions autonòmiques, sembla que és un bon moment per fer balanç de l'actual govern municipal amb coneixement de causa. I el resultat, des del nostre punt de vista, és poc engrescador. D'una banda, hi ha el fet positiu respecte a l'etapa anterior, apreciat per totes les forces polítiques, d'un canvi de formes en la figura de l'alcalde. Efectivament, el tarannà respectuós de Recoder ha introduït una atmosfera menys tensa en la vida política municipal i en la del mateix consistori, circumstància sempre positiva, perquè en política les formes també són importants. D'altra banda, hi ha alguns fets en la incipient obra de go-
El
Sever
vern que motiven la preocupació de la ciutadania envers el futur de la ciutat. El primer motiu d'inquietud és el propi caràcter interí de l'actual equip de govern. Aparentment, CiU governa la ciutat en minoria. Tanmateix, la dinàmica política real evidencia un acord tàcit entre la coalició i el PP, acord que simbòlicament es va visualitzar amb el retorn de la bandera espanyola al balcó de l'Ajuntament la diada de l'Onze de Setembre. L'existència d'aquest o d'un altre tipus d'acord és totalment legítim, però no eximeix Recoder del compromís d'explicitar amb qui pensa governar al llarg de la present legislatura. El segon motiu d ' i n t r a n quil·litat són algunes de les decisions i iniciatives adoptades per l'actual equip de govern. Especialment alarmants resulten les actuacions en ple període vacacional en el camp del patrimoni històric, com ara l'enderroc de diversos edificis singulars del nucli històric i, particularment, de la Pelleria. La destrucció d'aquesta fita urbana i peça única dins el patrimoni arqueològic industrial de Sant Cugat resulta espe-
i
en
cialment greu en trobar-se ubicada en l'àmbit d'actuació dels rodals de la Torre Negra. Aquestes actuacions de CiU en el camp del patrimoni històric ens deixen encara més perplexos si tenim en compte que Recoder va fer un discurs d'investidura curull de referències a la història i a la cultura de Sant Cugat. En un altre àmbit, el medi
Els resultats de les eleccions municipals permeten més d'una possibilitat ambient, l'acció de govern tampoc ha estat precisament brillant. Així, mentre per un costat els promotors immobiliaris amb interessos al sector de laTorre Negra han començat a mobilitzar-se per defensar el seu punt de vista, l'equip de govern ha trigat molt a reaccionar. Ha passat per alt un aspecte tan essencial com l'acord que es va establir al si
T i t o :í
de la comissió de seguiment de no urbanitzar els sectors adjacents a la Torre Negra fins a la realització dels corresponents estudis complementaris. Així mateix, ha comès l'error d'identificar propietaris amb promotors, oblidant l'existència de petits propietaris i residents als rodals de la Torre Negra que, lògicament, hi tenen molt a dir. Més passos en fals en aquest tema o un hipotètic fracàs de l'equip de Recoder en el procés de protecció integral dels rodals de la Torre Negra convertirien el discurs de la sostenibilitat en simple fum i l'Àrea de Ciutat Sostenible en una lamentable paròdia. Inexorablement, la sostenibilitat és un concepte indissociable de l'equilibri territorial i la ciutat no es pot permetre perdre més espais lliures sense trencar aquest equilibri, cada cop més precari a Sant Cugat. En síntesi, l'obra de govern de CiU amb Recoder al capdavant és més aviat decebedora en les qüestions import a n t s . Els r e s u l t a t s de les eleccions municipals permeten més d'una possibilitat, tot i que Recoder s'esforça a pre-
El
sentar la idea que es veu abocat als braços del PP. Lluís Recoder pot optar per acceptar la proposta formulada per ERC i configurar un govern estable, amb presència de les forces d'esquerra i catalanistes. Un govern d'aquestes característiques permetria integrar un ventall ampli de sensibilitats, superar definitivament una etapa de dotze anys caracteritzada per una visió maniquea de la ciutat (nosaltres els bons versus ells els dolents) i encarar amb optimisme i garanties els grans reptes que té plantejats el nostre municipi. Les proppassades eleccions catalanes han confirmat el creixement del PSC i han situat ERC com la tercera força política de la ciutat, castigant CiU i el PP. La davallada constant que ha experimentat CiU a les darreres conteses electorals a la nostra ciutat es podria rubricar amb uns resultats escandalosos de la coalició d'aquí a quatre anys. Recoder ha disposat de 100 dies i més. El temps, ara, comença a ser decisiu. Jaume Busquets és membre de /'executiva local d'ERC
p o r x o
>
Miracle encara, per acabar
m%m
•-;-f;-'ï
MARTÍ OLAYA
A
"••;•}>
mb una breu notícia de la seva obra literària, en el darrer article transcrivia un paràgraf de les memòries de Josep Miracle on es referia a la presència, en el seu bateig, del padrí "vingut expressament" de Sant Cugat. I aprofitava per explicar com era de llarg i pesat un viatge fins o des de Sants. El paràgraf, que no cabia en l'esmentat article, i que ara vaga de transcriure sense mutilacions, diu així: "Tot i que dec a Narcís Ollers la campanada de la meva vocació, tot i que dec a Àngel Guimerà el primer veritable engrescament, el punt inicial de la meva literatura no s'emparenta ni amb l'un ni amb l'altre. La fórmula me la van donar les novel·letes d'£«
Patufet, el tema va ser les vacances d'aquell any a Sant Cugat del Vallès. Em vaig proposar narrar-les començant per l'anada a peu a Sant Cugat, seguint per la vida camperola
Vaig encetar una sincera admiració envers Miracle que avui he ratificat que allà duia i acabant pel viatge de retorn en la fosca de la nit." El que són les coses. Miracle tenia, si fa no fa, l'edat dels meus pares. Havia n a s c u t l'any 1904 al mateix carrer de
Sants on jo vaig néixer, i per relació familiar (era amic dels meus sogres) i d'activitat compartida llarg temps en una publicació del barri, es va encetar una bona amistat. I una sincera admiració per part meva. Una admiració q u e m ' h a complagut ratificar ara, de Sant Cugat estant, i enviar-la a Sants pel camí dreturer del record: "Travessant la serralada del Tibidabo... naturalment, a peu." Arribarà, en la fosca de la nit o en claror esmorteïda de la tardor, just en celebrar-se a Sants un homenatge pòstum a l'escriptor que, a Sant Cugat, es va sentir cridat per les muses. Martí Olaya és escriptor
12
LO
FLS4CANTON3 Divendres, 29 d'octubre de 1999
Ei
t e r r a t
Q u e l c o m ha canviat e n l'esport IAUME ESPINA
E
l mes de gener passat, i amb motiu de la celebració del I Congrés de la ciutat, vaig publicar un article en aquest mateix diari lamentant la manca d'interès per part de les forces polítiques pel món de l'esport a la nostra ciutat i reclamant un debat entre tots els implicats per tal de marcar polítiques, objectius, en definitiva, per prendre el compromís de millorar d'una vegada per totes el tractament que rebíem els esportistes santcugatencs. Han passat deu mesos i l'esperança d ' a c o n s e g u i r - h o ha començat a tenir una raó de ser. Des de fa uns dies existeix una nova entitat esportiva, malgrat ser una entitat diferent, perquè no practica cap esport. És la Coordinadora d ' E n t i t a t s Esportives de Sant Cugat. Per primer cop, els esportistes de la ciutat, sigui quin sigui l'esport q u e practiquem, ens hem unit amb un objectiu
comú. Han quedat enrere els dies en q u è ens miràvem entre nosaltres amb recel, amb enveja i fins i tot amb enfrontaments per temes puntuals. Per primer cop ens hem assegut al voltant d'una taula per posar en comú els nostres problemes, les nostres inquietuds i les nostres aspiracions. Des del mes de maig, en què vàrem tenir la primera reunió, ens h e m vist i h e m parlat més que ens els últims deu anys. Ens hem conegut millor i h e m après que junts podem tenir la força suficient per canviar el que no ens agrada. H e m après a ser conscients de la nostra força, de la nostra importància, de la tasca social que entre tots fem a la ciutat. Podem i hem de ser la veu de l'esport, que ja està tipa de cridar al desert. El mes de juny, amb motiu de les eleccions municipals, tots els partits polítics ens van exposar els seus programes i els seus ob-
jectius i nosaltres els vàrem fer saber el que eren les nostres necessitats i les nostres prioritats. Han passat les eleccions i ja hem mantingut una reunió explicativa amb el senyor alcalde i el seu equip per presentar-li oficialment les nostres reivindicacions. La
També necessitem la presència dels ciutadans als pavellons resta de partits també han estat informats i esperem les seves respostes. Però aquest cop les coses han canviat de manera radical. Ja no som petits o grans clubs de manera individual els que demanem coses o implorem solucions. En
El
aquest m o m e n t som tots junts els que hem dit prou, i ja no demanem o implorem, sinó que exigim una solució definitiva. Volem q u e tots els membres del consistori santeugatenc, aquells que entre tots h e m elegit, s'involucrin de manera definitiva en la solució de la greu crisi que pateix l'esport santeugatenc. Però no es tracta solament de demanar, d'exigir solucions. Fa falta que les entitats ens en sentim responsables i partícips directes. H e m de saber mantenir la nostra unitat, sense defallir, hem d'aprendre a veure que els problemes dels altres són tan importants com els nostres i que la solució per a un és bona per a tots. Q u e cal avançar a poc a poc però amb fermesa, que la nostra força és la unitat. Que no hem de permetre tenir fissures entre nosaltres, que hem d'evitar les picabaralles i treballar conjuntament sempre i per tot.
I és per això que ens agradaria que la resta d'entitats que encara no s'han unit a la Coordinadora ho facin ràpidament, que pensin q u e els n e c e s s i t e m d e la mateixa manera que ells ens necessiten a nosaltres si volem entre tots millorar l'esport de la nostra ciutat. Aquest és un projecte de tothom i, per tant, també de tots aquells que no practiquen l'esport de manera directa però que els agrada. A vosaltres també us necessitem. Necessitem la vostra presència als camps i als pavellons, necessitem el vostre alè per seguir lluitant i treballant. La Coordinadora pretén aglutinar tot això i més i convertir-ho en realitat. Gràcies a ella, quelcom està canviant en l'esport santeugatenc. Jaume A. Espina és vicepresident de la Coordinadora d Entitats Esportives
s o t e r r a n i
La justícia i el que és just FONTCUBERTA
U
s recomano que aneu al cinema a veure una pel·lícula t i t u l a d a El raso Winslow. Parla d'una manera magistral sobre una aparent contradicció: la justícia i el que és just. Encara q u e sembli el mateix, en la realitat no ten e n res a v e u r e , c o m es p o t demostrar a la pel·lícula i com es pot veure en la nostra vida diària. Impartir justícia no significa n e c e s s à r i a m e n t q u e la justícia sigui justa. El tema de la pel·lícula és de tremenda actualitat. Hi ha lleis que han quedat completament obsoletes i que necessiten ur-
gents revisions. Hi ha jutges q u e les apliquen perquè consideren que la justícia és cega i q u e la lletra de la llei té més importància q u e el seu esperit. Sembla com si visquessin en una altra galàxia i q u e la realitat fos només una entelèquia. I aleshores no només són monumentals sinó dramàtics. N o m é s cal recordar els alliberaments de presos c o n d e m n a t s per violació o per assassinat q u e tornen a delinquir de seguida q u e surten de la presó. O la sentència d ' a q u e s t j u t g e d e Lleida, que obliga uns pares separats a passar una pensió als seus fills
k *wfc*TroHATAIEM. u «Ami* n a « * P ot !1
(dos d'ells majors d'edat) perq u è segons ells no poden valer-se per ells mateixos. Fa pocs mesos, un altre jutge de Lleida
Es pot pagar el mateix per matar una persona que per mtar-ne deu va dictar u n a s e n t è n c i a molt semblant q u a n uns pares van ser obligats a passar una pensió a un fill que va abandonar la
Sí, MAMA Ftfrcoül JMAWACAHAL6 ïtTUEVIttóí!
?orrü4itotm4t!í
llar per discrepàncies. Q u è passa a m b els j u t g e s d e Lleida? Un altre problema de la justícia són els greuges comparatius. Acabo de llegir q u e el Tribunal Superior ha ratificat una sentència de l'Audiència de Logrono q u e va condemnar un noi a tres anys i mig de presó per un robatori de 25 pessetes i un rellotge a un menor. Aquesta sentència contrasta a m b les penes q u e s'imposen als totpoderosos financers q u e fan grans estafes, penes de les quals n o m é s es compleixen parts ridícules i en condicions q u e a molta gent els agradaria
IEUaÜEFME*H.~CIHCMmAiTtftÓKa«K*Tt*.
toiít A Hi* n u «Jnt*ratA, u TMrr*. EHcmP OM€S
wmwmm
PEiruíen
ï* ESCALF*! EL UlH! 90*C&, JA EM 9ttU, COHXOHÏJXIH ?KftÜ CATALAN&TS
J>
^
...&UÏ AMIft A A VU«E ALS «AUTAmSfttfeFEM .. t MItA «ÏE EK FEM. W P
"patir" en lloc de les seves vides habituals. I si parlem de les actuals disminucions d e condemnes per redempció veurem q u e a la pràctica e s pot pagar el mateix per matar una persona q u e p e r m a t a r - n e d e u . O q u e la g e n t a m b diners, a m b molts diners, es pot escapar molt més fàcilment q u e aquells q u e no e n t e n e n . La p r e m s a diària és plena d'aquests contrasentits i injustícies. Per això, El caso Winslow d e n u n c i a u n problema m é s actual q u e mai: aquells q u e apliquen la justícia no sempre l'apliquen de forma justa.
i jol!
...SIMÓ
EM VE» ALT1E CO? A l' ATtft ff
TOWE KEWA...
^B?™L·l 3
ELS í CANTONS Divendres, 29 d'octubre de 1999
g r a n s
t r e t s
Josep Maria Llauradó Un home amb carisma El dibuixant Frederic Cabanas i la grafòloga Eugènia Barrachina retraten la personalitat d'aquest santcugatenc que va voler ser alcalde. L'estudi que segueix a continuació ens revela els trets més ocults de la seva personalitat.
S
i una cosa no se li pot negar a J o s e p Maria Llauradó és que posseeix cert carisma. El traç de la seva lletra evidencia que la seva intel·ligència el situa per sobre de la mitjana, cosa que queda demostrada per la seva agudesa i capacitat de resposta. També destaca de la seva personalitat el fet que assimila amb rapidesa els conceptes i té una gran capacitat de deducció i síntesi, que demostra un comunicació verbal que acostuma a ser àgil, dinàmica, brillant, àcida, suspicaç i, sobretot, mai avorrida. La seva manera de comunicar-se té molt a veure amb un temperament fort, una personalitat
Des
d e l
t u r ó
de
Can
força insatisfeta i un humor irregular. El seu estat d'ànim és el resultat de la barreja entre una actitud flexible i la rigidesa que defensa en els seus criteris, com si es trobés en una lluita constant entre els impulsos i el control, entre la rauxa i el seny. Per tot això, Llauradó és una d'aquelles persones que es fa notar, un referent dins els cercles en els quals es mou. Amb la col·laboració:
CRJPT SELECCIÓ - FORMACIÓ Aragó, 208,3r 3a-08011 Barcelona U 93451 0439* - Fax93451 7396
M a t a s
Un nou cicle polític a Sant Cugat ÍORDi MENÉNDEZ
L
es darreres eleccions autonòmiques han estat un revulsiu del mapa polític de Sant Cugat, i han confirmat el canvi de tendència que les municipals van deixar damunt de la taula: les esquerres guanyen espai polític a Sant Cugat. De ben segur són molts els factors, amb major o menor influència i tant de política local com general, que poden explicar els resultats: creixement de la ciutat i incorporació de nous votants, lideratge, mobilització, una abstenció que afecta de forma diferent els partits, missatges, campanyes... Però sigui com sigui, la realitat és que la nostra ciutat ha trencat un cicle polític per obrir-ne un de nou. Sant Cugat és ara per ara la vintena ciutat de Catalunya en nombre oficial d'habitants, ün indicador que suggereix la importància del creixement demogràfic en fer balanç del comportament polític. I és que la hipòtesi, que haurà de
ser contrastada en propers comicis, és que l'espai d'esquerra creix i, afegim, ho fa molt ràpidament, tant com ho fa la ciutat.
I SALVADOR GAUSA
pecte al 1995. Per contra, CiU ha experimentat una davallada de 5,44 punts. Una dada que adquireix major magnitud en ser Sant
Evolució dels espais ideològics 1995 - 1999 (en percentatge
a Sant sobre
Cugat vot)
53.0 47.1
45,4
M-95 • Esquerra
Per al Partit dels Socialistes de Catalunya - Ciutadans pel Canvi, el 17-0 ha significat més que doblar el nombre absolut de sufragis i un avenç de 13,16 punts res-
49.2
M-95 Esquerra
Cugat la població de més de 50.000 habitants de tot Catalunya on la coalició nacionalista retrocedeix més en els seus resultats. L'anàlisi dels resultats de les da-
rreres eleccions autonòmiques i municipals mostren que el Partit dels Socialistes ha experimentat un fort creixement en totes i cadascuna de les seccions de Sant Cugat, en tots i cadascun dels districtes. Per contra, CiU perd vot en totes i cadascuna de les zones en què es divideix la ciutat, amb pèrdues que oscil·len del -2% al 13% en el cas de ladarrera elecció autonòmica. S'ha parlat molt de la població que fa poc temps que viu a la ciutat i la seva possible influència sobre el mapa polític. Els resultats dels darrers comicis deixen entreveure que a les zones de major creixement el Partit dels Socialistes obté resultats que se situen sobre la mitjana del conjunt del municipi, mentre que CiU, en zones com Coll Fava o Mira-sol, registra percentatges inferiors als que obté" en altres zones. Si anys enrere el creixement va fer canviar la composició sociològica de la
ciutat i, de retruc, el mapa polític, avui podem començar a pensar que aquesta nova onada de creixement pot haver influït en sentit invers. Aquest canvi de cicle comporta, per als socialistes santeugatencs, noves oportunitats de creixement, però sobretot noves i grans responsabilitats. El PSC assumeix la seva condició d'alternativa real de govern municipal i, per això, adquireix noves obligacions: actuar d'interlocutor amb amplis sectors de la ciutat que aspira a representar, produir i explicar propostes per resoldre els problemes de Sant Cugat i treballar, en definitiva, per aconseguir directament o indirectament que la política municipal respongui a les expectatives dels santeugatencs. Enfront de la continuïtat, el canvi s'obre camí a la nostra ciutat. Salvador Gausa i Jordi Menéndez (Grup delPSC)
14
ELS4CAIVIONS Divendres, 29 d'octubre de 1999
Les
YIOCQS
de la setmana
Olga Montoliu i Marc Molina
F.speranza Martínez i Manuel Jiménez
Súria Jové i (Carles Sabido
Núria Hernàndez i Francesc Garcia
Adela i Marce C/ Endevallada, 16 08190 Sant Cugat del Vallès
Núvia, cerimònia i prèt-à-porter Tel. 93 675 65 65
OS 4 CANTONS
Entorn
15
Divendres, 29 d'octubre de 1999
Torre
Negra
Núnez a la comissió de seguiment Els propietaris trien els seus representants malgrat el rebuig de la plataforma El portaveu de la immobiliària Núnez y Navarro, Rafael Jiménez Mera, ha estat una de les dues persones designades per representar els interessos dels propietaris de terrenys de Torre Negra dins la comissió de seguiment del procés de protecció de la zona. L'altre representant ós l'historiador local i també propietari de terrenys Domènec Miquel. Els portaveus de la plataforma ciutadana que també treballen dins la comissió de seguiment ja han expressat el seu rebuig a aquests nomenaments, en especial al de Jiménez. A I R A COSTA
- Sant Cugat -
Els propietaris dels terrenys a la zona de Torre Negra es van donar cita dimarts passat a la seu de l'Associació de Propietaris de Sant Cugat, on van escollir Miquel i Jiménez com a portaveus del col·lectiu dins la comissió de seguiment de la protecció d'aquest espai. Els reunits també van nomenar Josep Espanol i Mercè Bell com a suplents i van constituir una comissió assessora integrada pels quatre anteriors més Ramon Rovira, Gonzalo Rodés, Ferran de Cots, Marc Antoni Garcia i Francesc Soler, que s'encarregarà de dissenyar les estratègies dels propietaris abans i després de les diverses reunions de la comissió de seguiment de Torre Negra.
Miquel ha explicat que el seu objectiu dins la comissió serà vetllar per la defensa de la propietat, "que amb el projecte presentat a la comissió d'urbanisme de Barcelona rep una forta agressió". "El que no es pot pretendre és que Torre Negra expiri tots els pecats urbanístics que hi ha hagut i hi haurà al municipi, perquè això no solucionaria res." L'historiador local ha avançat que la seva intenció és trobar una fórmula que benficiï totes dues parts i que segurament implicaria la compensació econòmica o territorial. Així mateix, Miquel ha advertit que seria millor arribar a una acord "per consens" perquè "permetre que el cas arribi als tribunals només comportaria allargar les coses". I és que els propietaris estan convençuts
Domènec Miquel
FOTO.X.L.
que la llei els acabaria donant la raó, perquè algunes de les objeccions que ha fet la comissió d'urbanisme de Barcelona en retornar el projecte a l'Ajuntament de Sant Cugat coincideixen amb al·legacions dels propietaris. Fins el moment de tancar aquesta edició, E L S 4 C A N TONS no ha pogut parlar amb
l'advocat de Núnez y Navarro, Rafael Jiménez.
Rafael Jiménez
FOTO.X.L.
P a l s a les rodes Es l'únic que posaran els propietaris dels terrenys en el procés de protecció de Torre Negra. Almenys així ho creu Lluís Llerena, un dels dos representants de la Plataforma Cívica en Defensa de Torre Negra i Rodals dins la comissió de seguiment. Llerena ha declarat: "No té cap sentit ni cap utilitat que aquestes per-
sones assisteixin a les reunions de seguiment, si no és que ho facin per posar pals a les rodes o per fer-nos d'espia." I ha afegit: "Ha estat un error estratègic de l'alcalde i confiem que ells mateixos s'adonin que moltes de les coses de què parlem a la comissió -la proteció electiva de la Queixalada, per exemple- no els interessen." Domènec Miquel, en canvi, creu que la seva presència és indispensable per fer que el projecte avanci. "Si hi hagués hagut un diàleg amb els propietaris des del principi ara no estaríem així, però l'Ajuntament mai no ens ha volgut escoltar." L'Associació de Propietaris de Sant Cugat va comunicar a l'equip de govern la designació dels dos representants dimecres passat. Dijous, però, es va fer una reunió de la comissió de seguiment a la qual els dos vocals dels propietaris encara no van ser convocats, "segurament per la urgència de la convocatòria", ha reconegut Miquel, qui espera que en la pròxima cita ja podran participar en el debat.
T r a n s p o r t s
Un autobús gratuït unirà el centre de la ciutat amb el cementiri El vehicle funcionarà tots els dimarts de Pany al matí A. C. - Sant Cugat -
L'autobús durà els ciutadansfinsal cementiri tots els dimarts. FOTO: X. L.
El pròxim 9 de novembre entrarà en funcionament una nova línia d'autobús a la ciutat. Es tracta d'un comboi que farà el trajecte centre de Sant Cugat-cementiri municipal i que funcionarà tots els dimarts de l'any, ja siguin laborables o festius, de forma gratuïta. L'origen del recorregut es tro-
barà a la plaça Sant Francesc, des d'on l'autobús sortirà a dos quarts d'onze del matí. Des d'allà, seguirà fins a la plaça Octavià i la dels Quatre Cantons, des d'on s'enfilarà per l'avinguda Rius i Taulet per dirigir-se cap a la plaça Lluís Millet. Un cop allà, l'autobús continuarà camí de la rambla Ribatallada, seguirà per Francesc Moragas, tornarà a l'a vinguda Rius i Taulet i enllaçarà
ja amb l'avinguda Graells per arribar al cementiri. La tornada es farà a les 12 del migdia fent un recorregut similar al de l'anada. Coincidint amb la posada en marxa d'aquest nou servei, l'Oficina de Gestió del Cementiri s'ha traslladat des d'avui mateix al recinte municipal, on estarà oberta de dilluns a divendres de les 9 h del matí a les 14 h del migdia.
16
Entoni
Í L S /CAIVTONS Divendres, 29 d'octubre de 1999
R e s i d u s
1 4 6 persones demanen compostadors a l9 Ajuntament
Sant Cugat impulsarà xarxes d'amics del compostatge
A. C. - Sant Cugat -
A. C. - Sant Cugat -
La Xarxa d'Amics del Compostatge Casolà de Sant Cugat vol promoure la creació de diverses xarxes o clubs del mateix tipus arreu de Catalunya. L'objectiu últim seria aconseguir q u e totes les comarques c a t a l a n e s t i n g u e s s i n el seu propi col·lectiu de p e r s o n e s aficionades a fer compostatge a casa, i afavorir així l'intercanvi d'experiències, problemes, compostadors i fins i tot l'organització de cursos o la recerca de nous practicants d'aquest sistema de recuperació de residus. La xarxa q u e ja funciona a Sant C u g a t compta a m b una c i n q u a n t e n a de famílies de la
ciutat i espera continuar creixent i poder consolidar-se. El cap de setmana passat, una t r e n t e n a dels seus m e m b r e s van realitzar la seva primera trobada, en q u è van poder intercanviar experiències i alhora d e b a t r e sobre el futur del col·lectiu. "Tots han mostrat la seva voluntat de continuar en contacte, i un cop estiguem p l e n a m e n t consolidats, exportarem la iniciativa a altres indrets de Catalunya", ha explicat I m m a Casajoana, una d e les m e m b r e s i impulsores de la xarxa santeugatenca.
La iniciativa ha estat tot un èxit. Tant és així que l'Ajuntament ha decidit adquirir una nova partida de compostadors - u n s aparells per tractar de forma casolana els r e s i d u s o r g à n i c s i convertir-los en adob-, vist que en dues setmanes ja ha rebut més sol·licituds de les que podia satisfer.
Ara per ara, el q u e els cal és trobar un mitjà de comunicació q u e els permeti estar en contacte i mantenir viva l'associació, i encara q u e no han defin i t q u i n a s e r i a la via m é s
El compostatge casolà és una tècnica molt senzilla a l'abast de tothom. EOTO:X. L.
a d e q u a d a , segons Casajoana s'està p e n s a n t a obrir una m e n a d e chat d i n s la pàgina w e b del C e n t r e d'Ecologia i
Casal dels Infants del Raval Entitat: 2 1 0 0 - l a Caixa" Oficina: 3001 Núm. compte: 62-2500027078
Intermón Entitat: 2100 - "la Caixa" Oficina: 0765 Núm. compte: 81-0200111128
Amnistia Internacional
Justícia i Pau
Entitat: 2013Caixa de Catalunya Oficina: 0618 Núm. compte:
Entitat: 2100-"la Caixa" Oficina: 3200 Núm. compte: 91-2500001851
Projectes Alternatius (CEPA). Una altra opció seria la publicació Clarinet, editada per l'Aj u n t a m e n t i el CEPA.
Metges Sense Fronteres
70-0200417948
Entitat: 0182 Banco Bilbao Vizcaya Oficina: 5734 Núm. compte: 37-000748701
Unicef Entitat: 0081 Banc de Sabadell Oficina: 0025 Núm. compte: 22-0001382541
Grup Cristià d'Ajuda (Caputxins de Sarrià) Entitat: 2013Caixa de Catalunya Oficina: 0100 Núm. compte:
Mans Unides Sant Cugat Entitat: 2013Caixa de Catalunya Oficina: 0492 Núm. compte: 09-0200046502
57-0200662441
Col.labora-hi!
Encara no fa un mes, el consistori va fer una crida a particulars i escoles oferint-los la possibilitat d'adquirir un compostador a un 30% del preu del mercat. La campanya preveia subministrar un centenar d'aquests aparells. Amb dues setmanes, però, 130 particulars ja n'han sol·licitat un i s'han superat les existències de què disposava el consistori. El tinent d'alcalde de Ciutat Sostenible, Joan Carbó, ha declarat: "Aquesta gran resposta ha estat una sorpresa per a nosaltres, però la nostra voluntat és que ningú no es quedi sense compostador." Els centres d'ensenyament de la ciutat també han rebut aquesta iniciativa de manera molt favorable. En concret han estat 16 els centres que han volgut adherir-se a la campanya institucional Fem compostatge a les escoles. Gràcies a aquest programa, els escolars santeugatencs podran a p r e n d r e com es p o d e n aprofitar les restes orgàniques de la cuina i el jardí per obtenir adob orgànic i quines són les seves aplicacions. A banda del compostador, l'Ajuntament també posa a disposició de particulars i escoles dues especialistes en el procés de compostatge casolà per assesorar els interessats. Les campanyes Fem compostatge casolà i Fem compostatge a les escoles han nascut amb la voluntat de conscienciar la població sobre la importància de seguir aquests processos per "contribuir a simplificar la recollida i el tractament de les esombraries en l'àmbit municipal". L'any vinent entrarà en marxa la planta de compostatge de can Calopa, on també es compostarà brossa a una major escala.
Ofertes recomanades CENTRE DE LA IMATGE Plaça del Dr. Galtes, 9 • Tel. 93 675 56 74 - Sant Cugat
|digital El teu distribuïdor de cameres pou"' i material digital Kodak a Sant Cugat
A l'hora de revelar els teus rodets no ho dubtis, a ZOOM et donem la màxima qualitat i el millor servei!
Una n e t e j a a n u a l g r a t u ï t a d u r a n t t r e s a n y s v a l o r a d e s en 1 5 . 0 0 0 p t e s . al c o m p r a r a q u e s t e s c a m e r e s
Nikon Zoom 210 1 6 . 9 5 0 ptes. (iva inclòs)
Canon Prima Supcr Zoom 13S 4 1 . 1 0 0 ptts. (Iva Inclòs)
Entorn
ELS f CANTONS Divendres, 29 d'octubre de 1999
R e c o l l i d a
17
s e l e c t i v a
Les xifres del 1 9 9 9 confirmen la conscienciació de Sant Cugat La recollida d'ampolles de cava es dispara b l i c a t a la r e v i s t a Clarinet d e l mes d'oct u b r e . Les dades t o r n e n a f e r palesa la sup r e m a c i a de S a n t C u g a t s o b r e la resta d e m u n i c i p i s de l'àrea m e t r o p o l i t a n a de Barc e l o n a pel que fa a r e c o l l i d a i t r a c t a m e n t dels r e s i d u s .
S a n t C u g a t m a n t é , i en alguns c a s o s f i n s i t o t i n c r e m e n t a , el v o l u m de r e c o l l i d a selectiva de t o t s els productes, amb una sola e x c e p c i ó : les p i l e s . A i x f h o ha p o s a t d e m a n i f e s t l ' ú l t i m e s t u d i fet pel C e n t r e d'Ecologia i Projectes A l t e r n a t i u s (CEPA), puAURA COSTA
-Sant Cugat -
L'estudi publicat per CEPA a Clarinet recull les quantitats -en quilos, litres i unitats- de paper i cartró, vidre, roba i calçat, piles, ampolles de cava, esporga, oli de cuina i medicaments recollides des de l'any 1994finsa l'agost de paper i cartró
vidre
1997
1.345 tones
1998 1999
1999, i posa de manifest la progressió que s'ha detectat en la majoria d'aquests materials. Si es comparen els resultats dels darrers dos anys amb els obtinguts des de gener fins a l'agost d'enguany (vegeu el quadre), s'observa un clar increment en la recollida d'ampolles de cava, ja que al mes d'agost d'enroba i calcat
piles
577 tones
16.399 kg.
1.128 tones
635 tones
1.038 tones
430 tones
guany ja s'havia superat la xifra recollida durant tot l'any passat. També es poden preveure forts increments pel que fa a la recollida de paper i cartró, de medicaments i de roba i calçat, molt propers ja a les xifres obtingudes durant el 1998, tot i que encara falten dos mesos per acabar aquest any i fer el recompte fi-
ampolles de cava
esporga
oli de cuina medecines
4.781 kg.
8.714 ampolles
235.970 kg.
33.156 litres
1.393 kg.
33.237 kg.
5.055 kg.
10.480 ampolles
287.820 kg-
41.240 litres
1.457 kg.
29.954 kg-
2.115 kg.
11.315 ampolles
225.760 kg.
24.810 litres
1.000 litres
*Les xifres de 1999 corresponen al període gener-agost. FONT: CENTRE D'ECOLOGIA I PROJECTES ALTERNATIUS
DADES
DEL
Telèfon
amb l'arribada del Nadal -època en què es dispara el consum de productes alimentaris- la recollida de vidre despunti una mica. Pel que fa a l'èxit obtingut en la recuperació d'ampolles de cava, la portaveu del CEPA ha declarat: "És una dada molt positiva, perquè significa que la població ha entès que hi ha materials que es poden reutilitzar, i aquesta opció és encara més saludable que el reciclatge." Casajoana ha volgut aprofitar l'ocasió per fer una crida als comerciants "perquè continuïn col·laborant en la recollida de paper i cartró, però que deixin les caixes plegades per evitar col·lapsar les voreres".
Fax
DE
Data d'alta Adreça d'enfrj DADES
nal. Aquesta tendència positiva es reforça amb l'estabilitat en la recollida del vidre i només s'altera en el cas de la recollida de piles, que ha fet un fort pas enrere, ja que a mitjan any encara no s'havien recuperat ni la meitat de la quantitat de piles recollides el 1998. Imma Casajoana, del CEPA, ha assenyalat, però, que aquesta dada no es pot donar encara per definitiva, ja que segurament "hi ha hagut algun problema en la recollida o potser no s'han comptabilitzat tots els punts de recollida. Pel que fa a l'estabilització en la recuperació d'envasos de vidre, Casajoana troba l'explicació en el fet que cada vegada es fan menys envasos d'aquest tipus i espera que
SUBSCRIPTOR
Nom Cognoms Ciutat Carrer Codi postal. . NIF o DNI DADES
La recollida de vidre és la que es manté més estable FOTO: XAVILARROSA
FULL DE SUBSCRIPCIÓ
DE IA
SUBSCRIPCIÓ
Banc/Caixa Adreça oficina EntitatDDCDoficinaarXDcIcDD núm compterrTTTTTTTT Titular • Comptat • Rebut domiciliat
L EJ}y2al~\*
E?.L.f±?-*L?2..È7.*.
19-?.t-
<
Sant Cugat del Vallès,
L.PJ? r i a £: / £ *! Ç.Jant
de
de 1999 SIGNATURA
Antoni,
42 - 44
18 Entorn
ELS /CANTONS Divendres, 29 d'octubre de 1999
AVINGUDA LLUÍS COMPANYS: /
c a r mm
r s e S fi
f
lli11 I Jltí.< ( O
l.litii
Millet (tiuh rtrj'ui··itdti
i\ni> i l'i
<bw$rx<m% immm&m!*'****'**»
L
'avinguda yuí$Gorriparty$es una de les artèries d'entrada & la ciutat. Coneguda fins ara com a avinguda Alfons Sala, aquesta via enllaça f entrada a la ciutat per Rius i 'lkulet (dcsde RuM) ijMotoifefiMtft l'estació dels Ferroea8ií&Jte % Generalitat (plaça Lluís Millet) estxetint-se per unir-se alcaner Àn-
gel Guimerà {que portarà els vehicles fins a la rarnbfa Rifcataíkdà). Lluís Companys és una de les vies amb més creuamerus de la ciutat: carrer Colom, Ibrreatde la Bomba, Esperanto, Manel Fames* Martorell Valldoreix, Rosselló» Pous... si tots ds camins portessin a Roma, ía major part po- dorek i Míra-soi «et* drien passair per Lluís Cumpanys. Des d'aquí es d'una avinguda que
v
VIDRES SANT CUGAT mS/f
SANT CUGAT DE VIDRES, S.L.
CASAS i G. S.L
i
ESPEJOS VIDRIÓS EN GENERAL CARPINTERIA DE ALUMINIO
Uuís Companys, 29 Tel. i Fax 93 674 13 98 08190 Sant Cugat del Vallès
• • • • • • •
Administració i gestió empresarial Fiscal Laboral Renda i tributació en general Assegurances Vehicles Autoescola
Av. Lluis Companys, 22 Tels. 93 674 14 91 • 674 14 97 • Fax 93 589 40 09 Ap. Correus 337 • 08190 Sant Cugat del Vallès
Entorn 19
EL34CANTON5 Divendres, 29 d'octubre de 1999
E I s
CANVIS CONSTANTS
En boea de tothom
C a r r e
T
ot i que no és una de les vies més antigues del poble, l'avinguda Lluís Companys s'ha convertit sovint en una de les més esmentades. La seva situació estratègica l'ha fet ser centre d'atenció per diferents motius... I és que l'avinguda Lluís Companys -fins fa molt poc, i encara ara, coneguda com a Alfons Sala, comte d'Egara- va ser urbanitzada a poc a poc, primer unes cases i ara les altres, començant per la cantonada que enllaça amb Rius i Taulet i aprofitant les ru-
s
L'avinguda Lluís Companys encara el 2000 amb nou nom i nova fesomia
nes de les construccions per omplir el terraplè dels camps que l'envoltaven. No va ser fins a finals dels anys 60 que es va obrir el carrer Martorell, a mig traçat de l'avinguda. Però de seguida es va fer conèixer, acollint l'ambulatori sanitari durant molt temps i tenint a tocar la Policia Local i l'administració d'Hisenda (que encara hi és). L'avinguda Lluís Companys, artèria del trànsit des dels orígens, com a entrada i sortida de la ciu-
9
tat, tothom la va tenir algun temps en ment quan l'Ajuntament va decidir convertir-la en via d'un únic sentit Assumit aquest fet, els veïns de l'avinguda han desitjat sempre que fos renovada. I després de sentir parlar
d'algun projecte durant molt temps, el que només era una idea s'ha convertit en realitat: l'avinguda té cara nova, unes voreres molt amples, més arbres als costats, nova il·luminació i fanals, un paviment asfaltat i... cada dia més activitat comercial.
Des de fa uns mesos, a més, no només estrena nova cara, sinó que a més ha canviat el nom, entre uns que han estat a favor del canvi i altres que advocaven més per mantenir el nom de sempre, Lluís Companys ha tomat a estar en boca de tothom.
Cansaladeries i Xarcuteries
CíASA VILA
Lluís Companys, 6 Tel. i Fax 93 674 88 73 08190 Sant Cugat del Vallès
COCINAS Y BANOS INSTALACIONES COMPLETAS Muebles de fabricación pròpia a su medida Exposición y ventas: Av. Lluís Companys, 7 • Tel. 93 674 04 58 08190 Sant Cugat del Valès
S·E%y'Ll ·P'E%,SO'H.ALlTZSir A
-DOMICILI
Lluís Companys, 9 • Tel. 93 674 51 44
II
t
c 9
20
Publicitat
Faci's subscriptor ara nomĂŠs per:
ELS /CANTONS Divendres, 29 d'octubre de 1999
Club Capitol Sala 19 Ramblas 138
Tel. 93 589 62 82
OS 4 CANTONS
Societat
~7\
Divendres, 29 d'octubre de 1999
R e i v i n d i c a c i o n s
Mobilitzar-se pel desarmament Diferents organitzacions demanen més atenció i reivindicació per afavorir la pau Aquesta setmana ha tingut lloc la Setmana Internacional pel Desarmament, decretada per l'ONU per a celebració mundial. Membres de diferents organitzacions santcugatenques, però, han remarcat que caldria fer un seguiment més acurat del tema i durant tot l'any per reivindicar de manera continuada una major atenció a la cultura de la pau en detriment de la de les armes. ANNA BORAI
-Sant CugatNomés la Setmana de les Dones per la Pau ha recordat a Sant Cugat que aquests dies tenia lloc la Setmana Internacional pel Desarman. nt. Però això no és un cas anor. íl, segons ha declarat a Ei..s 4 (:N\TONS el titular de la Càtedra l ;nesco sobre Pau i Drets Humans, el santeugatenc Vicenç Fisas, qui ha reconegut que "falta molta consciència sobre el tema, i no només de
tant en tant. I en la mateixa línia s'ha manifestat José F. Mota, m e m b r e del Col·lectiu Antimilitarista de Sant Cugat (CASC), qui ha reconegut que des d'alguns grups locals es prova sempre d'implicar més la societat en aquest tipus de reivindicacions. Demandes que, segons afirmen, moltes vegades es veuen llunyanes, però que cal apuntar de manera constant per aconseguir que prevalgui la cultura de la pau per sobre del negoci de les armes.
El desarmament mundial i la pau són reivindicacions de moltes organitzacions no governamentals F: X. L.
Fhas denuncia que VEstat ven armes a països africans pobres en conflicte En vuit anys (entre 1992 i 1999), l'Estat espanyol ha venut armes lleugeres i munició a països de l'Àfrica per valor de més de 4.000 milions de pessetes. Aquesta és només una de les moltes xifres que es poden veure a l'informe que recentment ha fet públic la Càtedra Unesco sobre Pau i Drets Humans que titula el santeugatenc Vicenç Fisas. L'informe, realitzat per Raül Romeva -col·laborador d e la Càtedra-, posa de manifest que tot i que aquests països africans no són els primers clients en les exportacions armamentístiques de l'Estat, és preocupant q u e siguin tan nombroses perquè es tracta en molts casos de països amb conflictes interns bèl·lics. "És qualitativament important", explica Romeva a Eus 4 CANTONS, "en-
cara q u e no siguin les exportacions més nombroses." I és que, segons explica l'investigador, aquestes actituds són molt negatives per als països africans. Per les seves fronteres circulen d'un lloc a l'altre armes, sobretot lleugeres, i les seves municions, q u e promouen q u e hi hagi més conflictes, accions bèl·liques que al mateix temps promouen que
Exportacions espanyoles d'armes lleugeres i munició a l'Àfrica
R. CENTOEAOUCANA
FONT: Càtedra Unesco sobre Pau hi hagi encara més pobresa als països. Per exemple, la venda a Burkina Faso es va fer, segons Romeva, en un moment en què el govern donava suport a les tropes rebels de Sierra Leona. O també s'han venut armes a Nigèria, denunciat per moltes O N G de drets humans com un règim militar./ A. B. M.
El pressupost armamentístic duplica el que VEstat dedica a les beques"
Segons la Càtedra Unesco sobre Pau i Drets Humans de la Universitat Autònoma de Barcelona, l'Estat espanyol es gastarà més d e 200.000 milions de pessetes en investigació armamentística durant el proper any. Per al santeugatenc Vicenç Fisas, titular de la càtedra, es tracta d'un p r e s s u p o s t exorbitat si es té e n compte q u e significa el 41,2% de tota la despesa que es realitza per a Investigació i D e s e n v o l u p a m e n t , que e n total serà de 508.120 m i lions de pessetes. En un informe publicat recentment, la quantitat assignada a la despesa militar significa 291 vegades el pressupost d'avaluació i investigació educativa, o onze vegad e s s u p e r i o r al p r o g r a m a d'investigació sanitària. P e r a Fisas. aquest tipus de comparacions no són gens positives i es lamenta que en l'Any Internacional de Cultura de Pau s'assigni tant pressupost al d e s e n v o l u p a m e n t " d ' e n ginys destructius", "tant", diu el santeugatenc, " q u e és cent vegades més gran que el pressupost per al programa mundial d e Cultura de
PRESSUPOSTOS
en milions de ptes.
TECNOLOGIA CIVÜ
168.307
BEQUES 1 AJUDES A ESTUDIANTS
102.860
MUSICA DANSA, TEATRE I ONEMATOGRARA U
23.184 #•
OPERACIONS DE MANTENIMENT DE IA PAU
3.793 4-i
FONT: Càtedra Unesco sobre Pau Pau d e la Unesco". Segons ha reconegut Fisas a EL.S 4 C A N TONS, aquest informe s'ha
fer arribar a tots els mitjans d e comunicació, a més d'entregar una còpia al president del govern i als grups parlamentaris "per sol·licitar que s'aturi aquest malbaratam e n t " ,/A. B. M .
Societat
22
ELS /G4MOVS Divendres. J9 d'octubre de 19W
S o I i d a r i t a t
Jordi Baró: "A Sant Cugat la veritat és que n o responen*.99
Drets humans • "Fa cinquanta tres anys que està aprovada la carta ínter-
naeional dels Drets Humans", explica Jordi Baró -membre d'Amnistia Internacional»-* 'i encara no es respecten en molt* llocs del planeta: fins i tot so ets respecten molts països <|i*& els han signat,'" I ferlos respectaré» una de les motivacions d'Amnistia
Amnistia Internacional busca que la societat santcugatenca s'impliqui més ANNA
BORAC
- Sant Cugat -
Només dues persones van assistir dimecres a la presentació oficial d'Amnistia Internacional a Sant Cugat. Però per a l'encarregat de coordinar aquest acte, Jordi Baró, no va ser una resposta molt estranya: "Sant C u g a t " , explicava, " é s el lloc d ' a q u e s t a zona on Amnistia té m é s socis, però q u a n convoques algun acte la veritat és q u e no r e s p o n e n . " Baró, q u e és veí de Sant C u gat, fa algun temps q u e col·labora a m b el grup q u e Amnistia t é a C e r d a n y o l a . I d e s d ' a q u e s t a secció h a n v o l g u t estendre el seu camp d'acció a m u n i c i p i s d e la r o d a l i a p e r provar si sorgeixen més grups q u e s'apuntin a Amnistia, així com p e r fer arribar les c a m panyes que desenvolupen i s e n s i b i l i t z a r l ' o p i n i ó social. Després d'haver organitzat alg u n a x e r r a d a al m u n i c i p i , aquesta setmana es presenta-
i, AI se centra sobretot en la defensa dels drets civils í polítics: ía llíper als presos de cons(nomes empresonats que pensen), judicis por i tàpkb per als presos, h#M com l'Abolició de \ la pena de mort si planeta i fatzàkimó de les tarcute» i Estre les campanyes de senmbMkzmià <pe desenvolu«aaabé alneiow Tintenc llibertat p e r a algun pres Jordi Baró va presentar A mnistia Internacional a Sant Cugat explicant què à i quèfa aquesta organitzada R: X. L. va aquest grup d e manera oficial, p e r explicar e n q u è consisteix i c o m actua. " N o m é s q u e aquestes dues persones hi p a r t i c i p i n " , reconeixia Baró, "ja e s t e m c o n t e n t s . " Malgrat el poc èxit de públic, Baró va r e c o n è i x e r q u e A m -
nistia d e Cerdanyola continuarà organitzant actes a Sant C u g a t cada c o p q u e e n programin algun al municipi veí; així com també es facilitarà informació d e l'organització i les campanyes q u e desenvolupen a t o t h o m q u i hi estigui inte-
ressat. L'Ateneu Santcugatenc serà el lloc on es deixarà tota la informació i on, e n principi, es faran els actes q u e es puguin desenvolupar. El proper acte que està previst és una exposició fotogràfica.
çs&ttfet Aeeiottscfije es repafteixea. errtre cada secció Àetyairsent, Is secció àrab um de canadenc» i altra de belga* porten el de Haacy Ruiz, «oa pefeta
Ltiminoso.
C e r t a m e n
ESFERA D'ART ACADÈMIA TALLER DIBUIX I PINTURA
L'organització vol repetir i ampliar en actes la Setmana de la Dona per la Pau al Món A. B. M.
Maria Barberà - m e m b r e d e l Grup de Dones Baha'i, del qual va sorgir la iniciativa-, "però les persones q u e hi han participat han sortit molt contentes i asseguren que ha estat molt interessant."
"No volem haver-ho de preparar tot tan ràpid com ho hem fet aquesta primera vegada", explica Barberà, "i la nostra idea és ampliar les activitats i p o d e r aconseguir fer-hi participar algunes escoles del municipi." En la mateixa línia s'expressa Amparo Inglés -presidenta del Grup de Dones de la Creu d'en Blau-, qui reconeix que aquesta primera experiència ha estat "molt divertida i enriquidora" i afirma que "amb vista a l'any vinent volem q u e moltes altres entitats del municipi s'hi vegin implicades per poder donar-li més ressò i que hi hagi més participació".
FM col·lectiu organitzador (a més de les dones Baha'i hi han col·laborat el G r u p d e D o n e s d e la Creu d ' e n Blau, Vallès Sense Fronteres i deu pintores santeugatenques) ha valorat de manera molt positiva la resposta social, i és per aquest motiu que ja han començat a plantejar-se com estructuraran les activitats d e la propera Setmana que volen organitzar l'any vinent.
El grup de pintores que hi han participat també estan, segons una d'elles - L a u r a S à n c h e z - , molt contentes del resultat de la S e t m a n a I n t e r n a c i o n a l d e la Dona per la Pau al Món. I és que la Setmana ha tingut ingredients d'allò més variats. Des d e manifestacions més populars, com les festes de diumenge, l'aperitiu realitzat a les Planes, fins a la festa especta-
- Sant Cugat -
CLASSES PER A NENS I ADULTS
ADULTS Aprenentatge de totes les tècniques Iniciació al dibuix i a la composició Preparació proves accés a Belles Arts
NENS Classes de plàstica per a fomentar l'educació visual i la creativitat del nen a partir dels 5 anys Tallers de dibuix, pintura, modelat i cartopedra HORARIS Matins: dimarts i dijous de 10 a 12 h T a r d * * : de dilluns a dijous de 17 a 21 h Divandraa tancat (dapanent ds cursos aspaclflcs)
C/ Sant Ramon, 21 08190 Sant Cugat del Vallòs
Tel. 93 675 91 44
Potser han estat poques, però molt ben avingudes. Aquesta és la impressió general que ha ((nedat en la ment de les organitzadores de la primera Setmana deia Dona per la Pau al Món. "Potser no hi ha vingut molta gent", explica a Ki.s 4 C A N T O N S Anna
l'any vinent es tornarà afer unes jornades similars. FOTO: XAVILARROSA cle del vespre al monestir, durant la qual es van llegir diferents escrits sobre pau i també hi va haver múscia i dansa. Les dones santeugatenques que han volgut, també han tingut oportunitat de decidir q u è volien fer: d u r a n t la s e t m a n a passada hi ha hagut conferències de tot tipus, des de què pot fer en favor de la pau fins als va-
lors per a la família del segle XXI, passant per la contribució de l'home e n el desenvolupament social d e la dona. Tot un seguit d e t e m e s q u e han seguit les directrius marcades com a objectius: "Sensibilitzar l'opinió pública d e la n e cessitat que no hi hagi diferència de sexes perquè el món funcioni millor."
Societat
ELS /GVJVTON5 Divendres, 23 d'octubre de 1999
C e r t à m e n s
23
La pluja fa ajornar la Marxa fins al 7 de novembre
El veguer del Vallès, Josep Barberà, presenta l'Aplec Excursionista dels Països Catalans Sant Cugat acull aquest cap de setmana excursionistes de tot elpaís
A.B.M.
A. B. M. - Sant Cugat -
Fa 17 anys que és veguer del Vallès i és un dels socis més antics del Club Muntanyenc Sant Cugat. Josep Barberà es va manifestar molt content de poder presentar a Sant Cugat el vinti-tresè Aplec Excursionista dels Països Catalans. La presentació de l'Aplec es va emmarcar dins el cicle Aula Cultural que orgnitza el club s a n t c u g a t e n c . I t a m b é hi va h a v e r u n a c o n ferència de benvinguda, L'excursionisme avui, a càrrec d e Quim Solbes, membre del centre excursionista Terrassa i segurament el successor de Barberà a la vegueria. Davant d'una trentena de persones, Solbes va provar de definir el que per a ell significa actualment l'excursionisme i va encetar el debat sobre si cal o no permetre que cada cop s'apropi més a l'esport i es professionalitzin les sortides. Per a Solb e s , l ' e x c u r s i o n i s m e és una
La pluja no va permetre diumenge passat donar el tret de sortida de la Marxa de Regularitat Infantil, així és que les prop de nou-centes parelles de nenes i nens que hi estan inscrites no van poder iniciar el camí de la prova. Les inclemències meteorològiques, doncs, han provocat que la Marxa es vegi ajornada fins al proper dia 7 de novembre. Aquest endarreriment, però, no ha estat del tot negatiu. Perm e t r à q u e tots aquells joves santcugatencs que no hi podien participar diumenge passat, ara formalitzin la seva inscripció per al proper cap de setmana. El Club Muntanyenc reobrirà el període d'inscripcions des de dimarts fins a dijous vinent. Durant aquesta setmana, els orEl veguer del Vallès, Josep Barberà, va ser l'encarregat de presentar l'Aplec, acompanyat per Nanú Castanyer i Quim Solbes E: X. L. ganitzadors tornaran a deixarho tot enllestit per tal q u e els de setmana centenars d'excuractivitat que engloba el coneifins al Montsenty, a banda de milers de nens i nenes puguin sinistes de tot el país, que es xement de la natura a m b el de presentar també nombroses acparticipar, un any més, en una r e u n i r a n a Sant C u g a t , p u n t la cultura i la història, mitjançant tivitats culturals i folklòriques de les cites més destacades de neuràlgic de les diferents sortil'activitat física q u e representa típiques de la localitat. Tot està l'agenda anual santcugatenca./ des que els aproparan a la serra sortir a la natura. preparat, doncs, perquè comenci A.B.M. de Collserola i els duran també Com el que faran aquest cap el XXIII Aplec Excursionista.
Campanyes
D e f u n c i o n s
Els santcugatencs degusten productes de comerç solidari
Darrer comiat a Joaquim Bell i a Francisco Gómez
Es vol sensibilitzar la població sobre el consum responsable
Dos santcugatencs vinculats al món social han rebut el seu últim adéu durant el mes d'octubre: Francisco Gómez Molera i Joaquim Bell. L'església d e S a n t J o a n d e Mira-sol es va omplir per retre homenatge a Gómez, conegut com al fundador del forn que
A. B. M. - Sant Cugat -
El grup Baula vol que els santcugatencs coneguin, i emprin, tot un seguit de productes que es comercialitzen fora dels circuits habituals. S'anomenen productes de comerç just, i tenen com a alguna de les seves característiques que les persones que els realitzen cobren allò que es mereixen pel treball realitzat. així com la seguretat que, malgrat que provenen d'algun país del Tercer Món, no s'ha fet servir mà infantil per a la seva elaboració. Ara fa un any q u e a q u e s t col·lectiu local va decidir engegar una campanya de sensibilització ciutadana, incorporant tot un seguit d'aquests productes a diferents centres del municipi. Per fer-ne més extensiva la utilització, el col·lectiu està portant a terme aquesta setmana unes jornades de degustació, "amb l'objectiu de sensibilitzar un xic
REDACCIÓ
• Sant Cagat -
hi ha a la plaça de l'estació del districte. Gómez, un dels socis antics de la Societat Coral de La Unió Santcugatenca, va morir a l'edat de 89 anys. I el monestir va ser qui va acollir tots aquells que van donar l'últim adéu a J o a q u i m Bell, que va morir a 63 anys d'edat. Bell va ser durant 12 anys un dels components de la comissió de la Festa de Sant Antoni.
E n s e n y a m e n t
L'Escola d'Arquitectura inaugura el curs de manera oficial en el seu 2 5 è aniversari Els productes de comerç just cada dia fi ni i nu i presència a la ciutat. E: X. I..
més la ciutadania", explica Clara Serra - m e m b r e del col·lectiu. Una campanya que acaba avui a la botiga Gerd i q u e ja s'ha fet en altres tres comerços del municipi especialitzats en productes n a t u r a l s ( S ú p e r N a t u r a l , Gira-sol i l'Herbolari). "L'experiència ha estat positi-
va", afirma Josep Arnau - d e Súper Natural-, "però caldria fer més accions com aquesta perq u è tothom se solidaritzés encara més." Una idea que també defensen tant els membres del g r u p B a u l a c o m la r e s t a d e membres de les botigues que hi col·laboren.
A. B. M. - Saat Cugat -
Divendres passat es va inaugurar de manera oficial el curs de l'Escola T è c n i c a d'Arquitectura del Vallès. Un curs marcat pel 25è aniversari de l'Escola, que des d'ara fa vuit anys està ubicada a Sant Cugat.
Tot un seguit d'activitats es realitzaran en els propers m e sos per continuar a m b la celebració de l'aniversari q u e ja va començar abans d e l'estiu. A l'acte inaugural van ser pres e n t s , a p a r t del director d e l'Escola i l'alcalde d e Sant Cugat, diferents personalitats del m ó n universitari i polític.
24
Societat
ELS /CANTONS Divendres, 29 d'octubre de 1999
G u a r d o n s
Alliberada la noia detinguda als aldarulls del 12 d'octubre
Aquesta edició seran cinc els premiats c o m a Santcugatencs de PAny
REDACCIÓ - Sant Cugat -
A. B. M.
Els Santcugatencs de l'Any arriben a la tretzena edició mantenint la mateixa línia de sempre i presentant al mateix temps algunes novetats: a banda del premi a tota una trajectòria, enguany seran només cinc els guardons que s'entregaran. "Hem decidit", explica el president de la comissió organitzadora, Ramon Grau, "que és millor tornar als inicis i reduir el nombre de premiats, per donar un to més epecial als guardons." L'altra novetat és que la Fundació Amics de la Ràdio, fins ara encarregada dels premis, passarà a dir-se ('omissió Santcugatencs de l'Any, "atès que", segons afirma Grau "aquesta és una de les seves principals activitats." Tot comença a perfilar-se, doncs, per a la gala dels santcugatencs, que enguany se celebrarà també al Teatre-Auditori del (xntre Cultural, el proper dia 21 de novembre. Com sempre. Ics candidatures seran escollides pels seus conciutadans, a traves de les votacions que
D e u dies després de la seva detenció durant els aldarulls succeïts a Sants el 12 d'octubre passat - d i a de la Hispanit a t - , la s a n t e u g a t e n c a Núria B. C. ha estat posada en llibertat. Uassociació Amics de la Ràdio ara és la Comissió Santcugatencs de l'A ny E: X.L.
• votacions pops-JDc moment, la llista qwt topat» I* <màm$ & U se-
'"mjàà ^tbtsdï<«s0St Arnau eaeu, Y$Ékt Cagat, t'ï ilémsn Mitlec íM*&&éto& es poden fer ai
es podran realitzar trucant a Ràdio Sant Cugat, i seran escollits pel jurat format pels anteriors premiats i els organitzadors. De moment, la comissió ja ha realitzat algunes propostes, destacant les seves activitats durant el 1998. "Cal tenir molt clar", explica Maribel Cayuelas -directora de Ràdio Sant Cugat-, "que els premis sempre s'entreguen en relació amb l'any anterior, així també podem fer una mica de memòria de tot el que va passar." El premi a la trajectòria continuarà sent escollit per la comissió. Pel que fa a la gala d'entrega, tornen a ser els membres de Ràdio Sant Cugat els encarregats de ferne el guió i presentar-la. "Tindrà una mica de tot, com sempre", explica Cayuelas, qui afirma que les novetats seran la direcció escèni-
ca de l'actor santeugatenc Òskar Borràs i que Jordi Barceló enguany posarà la música amb un quartet i no amb la Big Band. Tot està acabant-se de preparar, doncs, perquè els personatges més destacats de l'any a la ciutat pugin a l'escenari a recollir el seu gall. Fins ara hi han pujat persones de tots els àmbits i moltes disciplines com Eugeni Canas, Josep Maria Gavín, Emma Vilarasau, Pep Blanes o també entitats com Vallès Sense Fronteres, el Grup de Dones de la Creu d'en Blau o el Cor Infantil i Juvenil Sant Cugat. Una vuitantena de premis repartits fins ara que, com els que s'entregaran, són atorgats pels santcugatencs com a reconeixement de la feina ben feta dels seus conciutadans.
Ella i altres tretze d e t i n g u t s el dia dels fets han sortit de la presó. Però se'ls m a n t e n e n els càrrecs: associació il·lícita, danys, desordres, a t e m p t a t i lesions. Se'ls deixa en llibertat d e s p r é s q u e la jutge considerés q u e "havia disminuït l'alarma social". T a m b é s'ha rebaixat la p e n a q u e podria caure als joves en cas de cond e m n a , q u e d a n t en d ' u n a tres anys. Els càrrecs que s ' i m p u t e n a la s a n t e u g a t e n c a són els de participació en la construcció d e les barricades q u e els manifestants van cremar al carrer de Sants. D e m o m e n t , però, t a n t la noia s a n t e u g a t e n c a com la resta de nois inculpats c o n t i n u e n a l'espera del judici / A.B.M.
C o n f e r è n c i e s
La ginecòloga M* Pilar Núnez diu a Sant Cugat que es poden clonar homes però que no és ètic fer-ho La doctora va encetar dimarts el cicle de conferències 'Cultura i societat' "La donació humana és possible però suposa una manipulació d'embrions i posa en perill la individualitat de l'home, per això la r e b u t g e m . " Aquesta va ser una de les principals asseveracions que la doctora màster en bioètica M" Pilar Núnez va fer en la conferencia "La clonació. Aspectes biològics i ètics", que va obrir el c i d e de conferències Cultura i societat, al centre Borja, dimarts passat. ArRA COSTA - Sant Casat -
Per determinar si és ètic o no clonar un ésser humà cal tenir molt en compte l'ús q u e es faria d'aquest avenç, en quins riscos es podria incórrer i si sup o s a r i a la d i s c r i m i n a c i ó d ' a l g u n s s u b j e c t e s . P e r a la doctora N ú n e z , el balanç d'aquests tres aspectes seria negatiu i, per tant, segons ella, "no és ètic q u e es clonin é s sers h u m a n s " . La màster en bioètica i col·la-
Una quinzena de persones van assistirà la conferència inaugural del cicle del Centre Borja
boradora de l'Institut Borja va fer una exposició brillant dels aspectes biològics de la clonació, però t a m b é una atac dur i c o n t u n d e n t a a q u e s t procés, que, segons el seu punt de vis-
ca, "atempta contra la dignitat i els drets humans de les persones". En la seva argumentació ètica, N ú n e z va explicar q u e "posar l'espècie humana al servei de la
FOTO: XAVI
L\RROSA
ciència n o m é s pel gust d'investigar, sense saber del cert si seran més grans els beneficis que els riscos, és una violació del principi de la coherència". A més, la ginecòloga va apun-
tar q u e la clonació podria prom o u r e el c o m e r ç a m b e m brions, facilitar la discriminació d e l s i n d i v i d u s m e n y s afavorits físicament i intel·lectual, i lesionar el dret a la identitat genètica única de l'home. Per a M a Pilar Núnez, la qüestió encara va més enllà perquè no n o m é s e s t à en d e s a c o r d a m b la clonació humana, sinó que tampoc aprova la clonació de cèl·lules i teixits, "ni que sigui per crear òrgans destinats a la donació". La metgessa va afirmar q u e per obtenir òrgans e n un laboratori cal e x t r e u r e les cèl·lules d'un embrió creat també artificialment i que això t a m b é suposaria manipular un futur ésser humà i seria "igualm e n t c o n d e m n a b l e i, a més, està prohibit per la legislació espanyola". Tot i així, N ú n e z va afirmar q u e alguns científics no fan gaire cas de les normes i "disfressen el nom dels procediments perquè no se'ls pugui prohibir experimentar". La c o n f e r è n c i a d e M a Pilar Núfíez va i n a u g u r a r el cicle Cultura i societat, la pròxima sessió del qual tindrà lloc dimarts v i n e n t a les 8 del vespre. La conferència anirà a càrrec del físic M a n u e l Garcia Doncel i versarà sobre l'origen de l'univers i la seva base e x p e r i mental.
HS4CANTONS
L ATENEU
25
Divendres, 29 d'octubre de 1999
Butlletí de l'Ateneu Santcugatenc - Plaça de Pep Ventura, 1 - Sant Cugat del Vallès - Tel.: 93.674 51 95 - Web: http://www.ateneu.org - e-mail: santcugat@ateneu.org
Un punt de trobada veïnal
Un raconet per L'Ateneu ofereix les seves sales per a assaigs de joves músics. Amb aquesta iniciativa es vol aconseguir la cohesió del jovent i a la vegada facilitar-los un lloc de trobada. L'Ateneu disposa de diverses sales per tal que els músics puguin compartir les seves experiències, participar en grup de la música i realitzar assaigs i actuacions. Més informació a la secretaria de l'Ateneu.
Les associacions de veïns de Sant Cugat es reuneixen a l'Ateneu per realitzar un treball col·lectiu per a tots els santcugatencs, tot organitzant-se i creant la Federació d'AA.VV. de Sant Cugat. D'altra banda, l'Associació de Veïns de la Plaça d'en Coll-Monestir-Sant Francesc ha preparat una excursió per a tots els seus associats i amics: Dia 16 d'octubre -dissabte- a la costa de Tarragona - Cambrils -amb dinar familiar i trobada per fer l'inici del curs. Les inscripcions poden fer-se a l'Ateneu i a la mateixa Associació. El preu: 2.550 pessetes.
Una sala per a tots els que se L'Ateneu ofereix la Sala d'Exposicions per a mostres artístiques. Es disposa d'una sala gran i dues de petites. És obert el calendari d'activitats i la reserva d'espai per exposar. Els que hi esteu interessats adreceu-vos a la secretaria de l'Ateneu.
La vessant Amb el col·lectiu d'A.I. de Cerdanyola, s'han impulsat en el si de l'Ateneu i durant aquest curs diverses activitats d'informació, actes i exposicions a càrrec d'Amnistia Internacional. L'Ateneu vol i desitja ser un punt d'informació per a tots els santcugatencs en la preservació i defensa dels drets humans. Per participar en les campanyes d'Amnistia Internacional, pots adreçar-te a la secretaria de l'Ateneu.
UAteneu convida els ciutadans a participar en el teixit associatiu Grup de dones a l'Ateneu
Una invitació per a tothom
Aquest mes d'octubre s'ha fet la presentació oficial d'ATENA.Dones de Sant Cugat, que neix amb un nou nom i renovades ganes de treballar. Per al pròxim 17 de novembre ja han organitzat una conferència que durà per títol "Per què s'associen les dones?". Serà a les 21:30 a l'Ateneu.
L'Ateneu Santcugatenc us invita a participar a les activitats organitzades, a trobar-se i reunir-se i donar suport a l'Ateneu. Durant aquest estiu s'han realitzat importants obres de condicionament i rehabilitació de la seu social de la plaça de Pep Ventura, 1 (plaça del Molí), de manera que estem en disposició de poder oferir a tots els santcugatencs un ampli espai per a tot tipus d'actes i activitats. És el nostre propòsit fer de l'Ateneu un punt de trobada dels santcugatencs, de col·lectius i entitats, de veïns i d'aquells que per una raó o altra tinguin la necessitat d'un espai obert i plural de participació comunitària. Us hi esperem a tots.
Una miqueta d'ajut... L'Ateneu porta a terme una campanya que amb el nom de Suport a l'Ateneu s'adreça als santcugatencs amb la finalitat d'obtenir els recursos necessaris per realitzar la rehabilitació de la seu social de la plaça de Pep Ventura.
Exposicions col·lectives La sala d'art de l'Ateneu acollirà el mes vinent dues exposicions. Del 4 al 18 de novembre, Carme Vila i Marta Moltó presentaran una mostra de ceràmica i fotografia. A partir del 18 i fins al 3 de desembre serà el torn deMaria del Mar Cuixart, que exposarà diverses obres pcitòriques. La sala d'art de l'Ateneu és oberta totes les tardes.
26 Societat
ELS-ÍCAIVIÜNS Divendres, 29 d'octubre dr 1999
L A S E T M A N A EN IMATGES
EDUCACIÓ MEDIAMBIENTAL Un remolc molt especial ha clavat àncores aquesta setmana al parc del Pla del Vinyet. Es tracta d'una mena de caravana, amb monitors inclosos, que s'encarrega de mostrar ah ciutadans les possibilitats de les energies renovables i elgran estalvi que suposa el seu ús. Lespai d'educació mediambiental serà al Pla el Vinyetfinsal pròxim 31 d'octubre i atendrà bàsicament a grups d'estudiants de la ciutat. Pàgina: 16. FOTO: XA VIIARROSA
UNA SETMANA DE POQUES DONES Aquesta ha estat la primera vegada que s'organitzava a Sant Cugat la Setmana de la Dona per la Pau al Món " i els resultats no han estat gaire bons. Tot i que les organitzadores dels actes s'han mostrat molt contentes per la iniciativa, el cert és que l'assistència a algunes de les activitats programades va ser molt minsa. Tot i així, els participants van reconèixer que les xerrades havien estat molt interessants i les organitzadores s'han mostrat amb ganes de convocar l'any vinent una nova edició d'aquesta setmana monogràfica. Això sí, preparant-la amb més temps. Pàgina: 22. FOTO: EDUARD FARÍNYES
HEWLETT PACKARD TRIA UN NOU DIRECTOR GENERAL Ignacio Fonts s'ha convertit en el primer espanyol que és nomenat director general de la companyia Hewlett Packard, situada a Sant Cugat. El nomenament s'ha produït aquest mes d'octubre i ha provocat una forta expectació per la novetat del nomenament. Amb tot, Fonts és un veterà de la companyia d'impressores, on treballa des de fa 17 anys i on ja havia ocupat diversos llocs de responsabilitat. Pàgina: 29. FOTO: CEDIDA.
JORNADES CONTRA LA HISPANITAT L'Assemblea Local de Maulets hafet, un any més, unesjornades contra els actes de celebració de la Hispanitat. Per bé que amb una mica de retard, elsjoves santcugatencs van organitzar aquesta setmana tot un seguit d'actes que incloïen laja tradicional botifarrada popular, una videoconferència i un concert d'un intèrpret nicaragüenc. Va ser la seva particular manera d'expressar el seu rebuig a la diada del 12 d'octubre. Pàgina: 28. FOTO: EDUARD FARJNYES.
Societat
ELS4CANIONS Divendres, 29 d'octubre de 1999
L A S E T M A N A EN IMATGES
EL PACO DE SEMPRE Paco Ibdnez va tornar a triomfar dijous passat al'claustre el monestir davant a"unes 500 persones. Gent de totes les edats, però especialment eh que passaven dels 40, van retrobar-se amb el gran artista de negre que, com sempre, va saber establir aquell feeling que només els més grans aconsegueixen amb el seu públic. A l'hora de marxar, a tothom lifeia un no sé què girar requena al cantautor sense saber quan tornarà a trepitjar la nostra ciutat. Pàgina: 41. FOTO: EDUARD FARINYES
TORNA EL TEATRE DE CASA Espiral Teatre ha engegat una tardor més la queja és la VI Mostra de Teatre de Valldoreix. Dissabte i diumenge passat van ser sobre Tescenari del Casal de Cultura de Valldoreix les peces curtes Dos, La Flora i la fauna /' La mort truca. Unes vuitanta persones per sessió van pensar, riure i aplaudir els muntatges de Teatre Breu. Pàgina: 42 FOTO: EDUARD FARINYES.
JA NO SÓN ESTRANYS A NINGÚ Paco Morón i Joan Pera són potser la parella més coneguda d'arreu del país. Després de 5 anys sobre els escenaris del Teatre Borràs, ara continuen omplint els escenaris de teatres i teatrets d'arreu de Catalunya i Espanya. El cap de setmana passat van serà Sant Cugat amb tot el seu humor i, malgrat queja era la segona vegada que presentaven ha extrana pareja a la ciutat, van tornarà omplir el Teatre-Auditori tant divendres com dissabte. Pàgina: 43. FOTO: XA VILARROSA
TJ^els
mobles
corre
mobles
Francesc Moragas, 33 SANT CUGAT DEL VALLÈS
27
28
Societat
HS /CANTONS Dimitires. 2V tf octubre de 1WÇ
A c t i v i t a t s
6
La cosa nostra' tindrà públic santcugatenc el proper dijous
Maulets posa d'exemple Nicaragua en la seva lluita contra la hispanitat Xerrada, vídeo, botifarrada i concert centren les activitats de protesta
A. B. M
Kn total seran disset les persones que podran viatjar fins a TV3 per assistir de públic a un dels programes d'Andreu Buenafuente i companyia. Concretament al de dijous vinent, dia 4 de novembre. L'anunci que l'Kspai Jove de la (lasa de ( 'ultura va posar oferint places per assistir com a públic a un programa de Televisió de Catalunya va obtenir resposta immediata, i les places ofertes s'han omplert sense cap dificultat, fins i tot hi ha hagut més demanda de gent que no podrà assistir a un dels programes amb més audiència a Catalunya del moment. Així, el grup santcugatenc (tots entre 20 i 35 anys) pujarà a l'autobús que els durà fins als platós, formant part d'una expedició en què també participen altres pobles de la comarca, com Rubí, Cerdanyola, Santa Perpètua, Badia del Vallès, Montcada, Palau de Plegamans, Sant Quirze i Polinyà. Segons han confirmat des de l'Espai Jove, s'estan fent contactes per poder fletar un altre autobús de públic a un segon programa de Televisió de Catalunya: Malalts de Tele. Però encara no s'ha pogut acabar de definir si finalment es podrà tirar endavant.
ANNA BORAU
"Quan un poble vol conquerir la seva sobirania acaba aconseguint-ho, no el para ningú." Aquest és el missatge que segons Sebas Parra ha deixat la revolució sandinista, ara que arriba al seu vintè aniversari. El professor universitari, vinculat a la brigada internacionalista, va fer una aferrissada defensa de la revolució a Nicaragua, durant la xerrada que el col·lectiu local Maulets ha organitzat com a protesta a la celebració del dia de la Hispanitat (12 d'octubre). I aquest any els Maulets de Sant Cugat ho han "anticelebrat" com un monogràfic sobre Nicaragua: una conferència sobre la revolució -inclosos un vídeo i l'explicació d'un projecte solidari que s'està realitzant des de Girona-, la típica botifarrada i el concert d'un cantautor nicaragüenc. Per què Nicaragua? Aquesta pregunta va quedar més que contestada durant la conferència -debat que Sebas Parra va fer dijous passat a l'Ateneu Santcugatenc. Per a Parra, "la revolució sandinista, que ara fa vint anys, ens ha deixat dues coses molt clares: l'exemple que cal seguir i l'esperança que es pot
La botifarrada continua sent un dels actes de protesta contra el dia de la Hispanitat FOTO: EDUARD FARINYES. aconseguir". Una teoria, però, aposta per fer-los creure que tot que el mateix Parra va reconèi- va bé, i que ha permès perdre, per tant, les ganes xer que seria de lluitar pel que de molt difíMaulets agafa seria més desitjable. cil aplicació a A banda d'aCatalunya, Nicaragua com a nalitzar la situació "perquè aquí actual, el ponent va tenim la panexemple a seguirper fer una repassada xa massa plehistòrica al que ha na". Segons Nicaragua i ei ponent, ía aconseguir la sobirania estat tot el que l'ha enmajoria dels í*v***#s' "/í voltada en aquests catalans ' ""' "e' darrers anys: des de la revolus'han deixat convèncer per la ció d'un poble que volia el repsicologia dels dirigents que
partiment de la terra, el diàleg obert i l'educació màxima entre tots els seus membres, fins al decliu promogut per la contrarevolució i impulsat pels Estats Units. Pel que fa a la celebració de dissabte a la nit, la botifarrada i el concert van tenir la resposta esperada pels organitzadors. "En fem una valoració positiva", explica un dels organitzadors, Bernat Pros, "perquè tot i els ajornaments, al final ha quedat una celebració digna."
T r a d i c i o n s
Castanyes, panellets i xerinola per la festa que c o m m e m o r a els difunts Una línia d'autobús enllaçarà el centre amb el cementiri AB.M.
La vella castanyera toma a la ciutat Fruits i dolços compartiran també aquest any la festa de commemoració dels difunts la nit abans del dia de Tots Sants, entre festes als districtes i visites al cementiri. Pel que fa alstípicsllocs de venda L'olor de les castanyes anuncia l'arribada delfred FOTO: XAVILARROSA. al carrer de castanyes i moniatos, enguany són tres les sol·licituds que s'han presentat a l'Ajuntament: un a la plaça Lluís Millet, un altre a la plaça Octavià i un tercer a la plaça de Barcelona. Aquestes paradetes castanyeres hi seranfinsa diumenge al vespre, just el moment en què c/ Sant Domènec, 7-1r 1a coincideix amb l'entrada a la festa TU. 93 589 78 86 dels panellets,típicsdolços catalans SANT CUGAT DEL VALLÈS per celebrar la Castanyada. Canti» Col·laborador Dapt. Treball / Sarval Català da Col·locació
^Disseny Ordinador
DISSENY
DISSENY
ASSISTIT
Segons han confirmat els pastissers locals, el preu dels panellets oscil·la aquesta vegada entre les 3.900 i les 4.000 pessetes el quilo. I les varietats es mantenen com sempre: els pinyons, les ametlles i el codonyat són els grans ingredients dels més demanats, que conviuen amb els panellets innovadors, que comencen també a ser tradicionals: els de xocolata, els de coco, els de cafè o els de marron glacé també tenen els seus degustadors. La gastronomia també conviurà aquest any amb les celebracions en companyia: diferents festes s'organitzen aquests dies al municipi. Entre elles, aquesta tarda a partir de les sis en comença una a la Floresta amb jocs per a infants, castanyes i un grup de rock de cloenda. I a
dos quarts de set hi ha una altra Castanyada infantil a la plaça Octavià. Diumenge seran dues les Castanyades organitzades: a les cinc de la tarda, la dd col·lectiu de la gent gran de Mira-sol i, a partir de les deu del vespre, la que s'inscriu dins els actes del XXIII Aplec Excursionista deb Països Catalans. D'altra banda, totes aquelles persones que tenen per costum pujar al cementiri a retre homenatge als difunts podran fer servir el transport públic que, un any més, es fleta de manera especial per a aquest cap de setmana: un vehicle per al dia 30 i dos per als dies 31 i 1. El bidlet serà d'anada i tomada i el recorregut (tot el centre fins al cementiri) es farà cada hora el primer dia, i cada mitja els altres dos.
EIS4CAINT0ï>S
Economia
29
Divendres, 29 d'octubre de 1999
L a b o r a l
Discrepàncies en la presentació del calendari per al 2 0 0 0 dins el comitè d'empresa de Sharp
La vaga al sector d'aigües no afecta Sant Cugat A.B.M.
La proposta del COP de demanar les 35 hores no obté el suport dels representants
La ciutat no es veurà afectada per la vaga indefinida q u e recentment han començat a la comarca els treballadors de diferents empreses d'aigües (de captació, elevació, conducció, tractamanet, depuració i distribució). Aquestes parades estan convocades pels sindicats C C . O O . , U G T , i C G T i preveuen no treballar tots els diumenges i festius per demanar que no es desreguli el conveni i aconseguir alguna millora per als operaris.
El calendari per al 2000 que presentarà el comitè d'empresa a la direcció de Sharp Sant Cugat seguirà la línia actual, malgrat que el COP va presentar la proposta de preparar-ne un que preveies la jornada de 35 hores setmanals, "per ser coherents amb tot el que els sindicats demanem". La resta de representants dels treballadors, però, no van veure "realista" aquesta possibilitat, i han decidit per majoria presentar-ne un en la línia actual, per continuar demanant la reducció de jornada com a un punt mes del pacte intern que s'està acabant de negociar amb els responsables de la planta.
ANNA BORAI:
Tot i que en els darrers mesos diferents qüestions laborals els han mantingut molt més que units, els membres del comitè d'empresa de Sharp han tingut aquests dies petites discrepàncies. El motiu: l'elaboració del calendari per a l'any vinent que els representants dels treballadors presenten per aquestes dates a la direcció de l'empresa. I és que el COP va plantejar la possibilitat d'optar per un que preveiés la jornada de 35 hores setmanals, però la resta de representants sindicals no van donar suport a la
proposta, aprovant-ne una altra de continuista que manté les 1.772 hores anuals de què es compon el calendari anual per llei. "Tohom s'omple la boca demanant les 35 hores", explica Juan Villena (delegat sindical del COP) "i a l'hora de la veritat, quan s'ha de presentar el calendari ningú no les demana." Per a Villena, no és gaire coherent presentar-ne un com sempre quan al mateix temps s'està demanant en les negociacions del pacte intern que l'empresa reconegui aquesta reducció. Però els seus companys de comitè no ho veuen de la mateixa manera. Tant Eduard Pomar (delegat d'UGT) com Joaquim
Però, segons ha explicat a E L S 4 C A N T O N S Ramon Albareda
- c a p d e la zona Sant Cugat Rubí de SOREA, la companyia que distribueix les aigües a Sant Els membres de Sharp acaben de perfilar aquests dies el nou calendari E: X. L. Cugat-, aquesta vaga ni tan sols es coneixia al m u n i c i p i . I és Aso (de CC.OO.) i Joan Mani (rellor opció és tenir un calendari aproque, segons ha confirmat el genpresentant d'USOC i president del vat que pugui entrar en vigor al gerent, els treballadors santeugacomitè d'empresa) han coincidit a ner, que no pas perdre's en negotencs no s'acullen al conveni assenyalar que dins de la responsaciacions que repercutirien en els provincial de Barcelona (que és bilitat que comporta ser representreballadors. el que està en negociació), sinó tants dels treballadors no poden preMalgrat això tots els sindicats han que tots els membres de SOsentar un calendari q u e no és reconegut que continuaran demaREA de la província tenen el reconegut encara legalment. "No nant les 35 hores com a un dels seu propi pacte intern q u e reseria tocar de peus a terra", afirmen. punts del pacte intern que s'està gula les condicions laborals. Segons aquests sindicalistes, la miacabant de negociar amb la direcció.
C à r r e c s
Ignasi Fonts ocupa la direcció de Hewlett-Packard a la ciutat El barceloní és el primer director de l'Estat que té la planta A. B. M.
litat del planeta sobre totes les impressores de mig i gran format.
Aquest mes d'octubre ha portat canvis a la planta santeugatenca de Hewlett-Packard Inkjet Commercial Division: s'estrena nova direcció general. El barceloní Ignasi Fonts ha substituït en el càrrec el qui l'ocupava des de feia quatre anys, Bernard Meric, que ara és sènior vicepresident mundial. Fonts, de quaranca anys, es converteix, doncs, en el primer director de l'Estat amb què compta la companyia multinacional a la seva planta santeugatenca des que el 1993 aquest centre de producció va assumir la responsabi-
Objectiu, el gran format Ignasi Fonts (MBA per Esade) es va incorporar a l'empresa el 1982. Des d'aleshores ha ocupat diferents càrrecs de responsabilitat, tant pel que fa a l'àmbit comercial com al financer: director administratiu financer, director de desenvolupament de mercats i, des de fa dos anys fins ara, era director de màrqueting d'aquesta divisió de la multinacional. Segons ha declarat Fonts a ELS 4 CANTONS és per a ell "un honor"
accedir al càrrec, "perquè suposa entrar en la primera divisió dels llocs
executius de l'empresa privada a l'Estat", però treu importància al fet que sigui el primer del país que ocupa aquest càrrec, "perquè sigui quin sigui el resultat de la meva gestió, no millorarà ni empitjorarà el bon concepte que la companyia té del management d'aquest país." En aquesta etapa com a nou director general, Fonts advoca per un objectiu a llarg termini com "continuar contribuint al creixement de la companyia desenvolupant nous negocis entorn de la impressió en gran format". Pel que fa a les actuacions immediates, el nou director ha reconegut que el més important "és complir els nostres compromisos de facturació i quota de mercat".
Amb 40 anys, Ignasi Fonts és el nou dinctord'H.P.
FOTO: CEDIDA.
30 Economia LES EMPRESES:
ELS í CANTONS Divendres, >9 d'octubre de 1999
KAYLA
CENTER
Kayla Center va obrir les seves portes l'abril passat i en només mig any ja ha aconseguit tenir una clientela estable i satisfeta. L'èxit segurament es troba en l'eficàcia dels tractaments, encara que la simpatia de la M* José i la brillant idea d'incloure dins el centre d'estètica un espai lúdic per als nens i una barra de bar també hi deuen haver jugat un paper important. Aquest és un centre d'estètica on professionals joves i amb molta empenta poden fer gairebé qualsevol cosa per aconseguir que hom tingui una aparença més propera a la desitjable Venus.
M a José Fernàndez-Conde.
Propietària
"L'home es cuitia més que la dona, especialment pel que fa a la cara •>•>
que certes coses nosaltres ni les volem ni ens agradria haver de tractar-les, però també hi ha tractaments que ells estan fent i que no els pertoca. Considero q u e abans d'arribar a un quiròfan s'han de provar altres vies. Per exemple, en el cas de la cel·lulitis, abans de fer-se una liposucció es poden provar molts tractaments estètics que gairebé són eficaços en un 100% dels casos.
AURA COSTA
- Com definiria l'establiment que dirigeix? - Kayla C e n t e r és un centre d'estètica que ofereix tot tipus de tractaments: corporals, facials, per solucionar els problemes de pes, per muscular... També tenim un servei de dietista, de prevenció de varius. tatuem. fem micropigmentació, tot el que et puguis imaginar que es pot fer en un centre d'estètica. - Fa mig any que van obrir les portes. Desenganys? Sorpreses? Quin balanç en fan? - Ara com ara un balanç molt positiu, fins i tot millor del que jo m'esperava. Kl q u e més m ' h a sorprès, però, és que la gent és cuida més el cos que no pas la cara, fins a l'extrem que a vegades em fa l'efecte que això és més una clínica per tractar problemes de pes que un centre d'estètica. I és que de cada 20 persones que demanen un servei, 19 el volen de tipus corporal i només 1 facial. La cara ha passat a un segon pla. - En el seu centre atenen tant homes c o m dones. Quines diferències hi ha entre uns i altres clients? - L'home es cuida més q u e la dona, especialment pel que fa a la cara. S'assessora més, compra cremes, s'interessa pels tractaments que pot seguir per millorar el seu aspecte... La dona prefereix anar a la farmàcia i comprar els productes que veu a la televisió; en canvi, l'home ens demana consell, cl segueix i, a més, és més constant a l'hora de seguir els tractaments. - M'està parlant d ' u n perfil molt concret d'home? - No, aquí vénen homes de tot tipus. Des dels que després de treballar al taller vénen vestits amb la granota i tot per fer-se un quiromassatge a l'esquena perquè estan destrossats fins als homes de 40 anys que es fan neteges de cutis o tractaments facials. 1 també hi
- La gent busca quelcom més en el centre d'estètica? - I tant! Amb alguns clients de vegades fem més de psicòlogues que d'esteticistes. Hi ha molta gent que es té en poca consideració, que té una autoestima molt baixa i que fins i tot no es cuiden perquè creuen que no tenen solució. Aleshores nosaltres els animem, els fem veure que no estan tan malament i els expliquem tot el que poden fer per millorar el seu aspecte. De vegades hem vist alguns canvis! Segons la. M" José tothom pot millorar el seu aspecte FO TO: X. I.A RROSA
vénen molts nois de vint-i-tants anys a fer-se massatges circulatoris o antiestrès. I això m'ha sorprès també molt. — Es q u e els joves d'avui dia diuen q u e segueixen un ritme d e vida trepidant. - I és cert. Qualsevol noi de 25 anys e s t u d i a , treballa, surt de nit, està per la xicota. A més,
els joves d'ara
la perruqueria o a l'esteticista sempre ho has de supeditar al fet que puguis deixar els nens a algú que te'ls cuidi. En canvi aquí, les clientes poden venir amb els seus fills i deixar-los a la zona d'esbarjo, on podran jugar, fer els deures, veure una pel·lícula de dibuixos animats i fins i tot be-
"Amb alguns clients, de vegades fem meS de psicòlogues Qlie d'esteticistes"
fumen, beuen, descansen poc... i a q u e s t s nois són els que després dos cops a la setmana vénen a fer-se massatges, suposo que per compensar cl ritme de vida tan dolent que duen. - Una de les característiques més original* d e Kayla Center és que inclou un espai lúdic per als menuts. Com és això? - Doncs perquè jo tinc un fill i sé de sobres que quan has d'anar a
renar! - Cada vega-
da hi ha més traclaments q u e permeten solucionar alguns problemes físics sense haver d e r e c ó r r e r a la medicina. Es pot parlar d'intrusisme laboral? - Hi ha més intrusisme de metges dins el camp de l'estètica que no pas a l'inrevés. Per exemple. hi ha tractaments facials per eliminar taques de la pell que fins ara els fèiem les esteticistes i que ara s'han posat a fer-los els metges amb tecnologia làser. És clar
- I no hi ha el perill de caure en l'addicció? - Home, hi ha persones que s'agafen al centre com si fos una taula de salvament i això no és Lourdes. Alguns tractaments només es poden aplicar dues o tres vegades a la setmana, però a vegades ens costa fer entendre a la gent q u e no perquè facin sessions cada dia tindran millors resultats, al contrari, estaran llençant els diners. Jo no venc la perfecció a ningú, el que sí que garanteixo són resultats, però sempre que se segueixin les normes que marca l'estètica. - Hi ha qui busca impossibles? - El que hi ha són moltes dones que si estiguessin soles es veurien més guapes perquè tenen problemes d'autoacceptació per culpa de les seves parelles o de la influència de certes amistats. Potser enlloc de tants centres d'estètica hi hauria d'haver més gabinets psicològics o més marits que diguessin a les seves dones més sovint q u e les troben guapíssimes.
La Casa de Múrcia, present a la fira Expo Vallès A. B. M . - Sart Cugat/ Terrassa -
La desena edició de la multifira sectorial Expo Vallès ha tingur participació santeugatenca. La Casa Regional de Múrcia de Sant Cugat va ser-hi present, com un més dels 87 expositors que enguany hi participaven, però oferint a la mostra una de les seves novetats. I és que l'aparador per a les empreses de la comarca, amb 4.500 metres quadrats de superfície, va tenir per primera vegada la presència d'una casa regional, oferint els seus productes tradicionals als visitants. "Ha estat una experiència molt positiva", confirma a ELS 4 CANTONS el coordinador de l'enti-
tat santeugatenca, Josep Arribes, "perquè tot i que no és una fira de venda directa, nosaltres hem portat allà els nostres productes i la gent ha respost molt i molt bé."
Empreses locals participen en la Fira d'Artesania A. B. M.
Martutis i Modern House són les dues empreses d e Sant Cugat que participen de manera activa en la dotzena Mostra de Producte Artesanal. Una fira q u e des d'aquest mes d'octubre i fins a finals de gener presenta la varietat d e productes manufacturats d'una vintena d'empreses. Organitzada pel Centre d'Informació i D e s e n v o l u p a m e n t Empresarial, la mostra té l'objectiu de transmetre que el producte català artesanal és de molt bona qualitat, a part de posar en contacte les empreses artesanes amb altres empreses compradores. "És la primera vegada que hi assisteixo", explica Marta Dansa-de Martutis-, "i, en principi. estic aconseguint molts contactes interessants. Martutis presenta una col·lecció de mocadors de seda decorats a mà, mentre que Modern House exposa rellotges de paret fets en vidre per T h e Catman.
Practica el millor exercici per al teu cor: la solidaritat. A Ajuda en Acció necessitem que l'exercitis per poder impulsar els nostres projectes de desenvolupament integral al Tercer Món. Corre. Contribueix a portar l'esperança a qui més ho necessita.
Apadrina un nen. Tel.: 9 0 2 4 0 2 4 0 4
D.,
J,
1981
i®
K&S6
EIS4CANT0N5
Guia Comercial Anselm Clavé, 14
guia pràctica ADVOCATS • TORTOSA PUIG St. Bonaventura, 13 93 675 34 54 • GARCIA JUUÀ Av. Catalunya, 22, 1 r 2a 93 674 41 64 • EULÀLIA PINYOL C/Manel Farrés, 15 a. Local D
93 674 44 69
AGENCIES DE VIATGES • USSIATOURS Plana Hospital 93 589 61 50
• ALUMINIS GARRIGA Orient, 65, baixos 93 6 7 5 2 9 02
ANTENES PARABÒLIQUES • ANTENEX Àngel Guimerà, 2
935892247
ARQUITECTURA • FUSTER I FREIXA, ARQUITECTES, SCP. C/LaMina,17, L B 93 675 f 8 3 6
93 675 4 9 3 7
• L'ILLA DELS CONGELATS Mercat Pere San, Parada 125 9 3 5 8 9 3 8 06
• BAR PICCOLO Valldoreix, 29 93 5 8 9 * * 9 8 • BAR STOP Rius i Taulet, 56 93 5 8 9 1 2 99 • CUE SANT CUGAT Bar Musical Sant Marti, 10 93589 4790 • CABALLU PETIT Cerveseria 93 5 8 9 * 4 56
BELLES ARTS • CABANAS Santiago Rusinol, 54 936740649 • CUGART Torrent de la Bomba, 14 936744390
BICICLETES • CARDONA Valldoreix, 41 93 6 7 4 1 5 09 _ • SUN BIKE Can Matas, 2 93589*757
CARNISSERIES
ss • CLÀSSIC Av. Torreblanca, 2 93674*903 • EL PUNT Copes i sopars 670 5940 01
COPISTERIES • ARPALI Valldoreix ,45 93 674 9602 •COPISTERIATHER Sant Antoni, 24 93589 7442 • COPY-GRAFIC Can Matas, 8 93 675 36 53
• JORDI MERCADÉ Creu, 6-8, 2n 3a 93 589 65 61 608 4 9 4 5 í 9
•TUBAU Mercat Torreblanca Parada 1-6 i 1-7 93675 3065
• GALVANY Alfons Sala, 29 93674*398
• DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada, 31 B3 4 r 1 a 936751803
•TUBAU Mercat Pere San Parada 104 93 589 14 18
• JORDI CUFÍ BORRELL Av.Vall d ' or, 2 9367426<M_ • JORDI FRONTONS Av. RiusiTaulet, 13 93 589 4 * 4 7 • MARTÍ FINET MIRA Sta. Maria, 38 3' 2" 935893065 • M. DEL MAR EJARQUE Sta Maria, 38,3r 2a 93 589 30 65 • BIU ARQUITECTURA Pj. Bonfill. 3 93 674 1 7 2 9
• ARXIU GAVIN 93 674 25 70 • ARXIU MUNICIPAL Rbla. Can Mora, s/n 93 589 07 12
• ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA Jaume l, 33 93 589 77 88
ASSEGURANCES • J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9-B 93 675 3 0 * 2
•TUBAU Passeig Rubi, 108 Valldoreix 93 674 S7 47 •SAGARRA Endavallada, 22 93674 0160
•PRYCA Carretera deIRubí Sant Cugat km 4 935654900
CENTRES DIS. PSÍQUICS • TALLER GERONI MORAGAS Av. Viladelprat. 79 93 674 5 0 4 8
CERÀMIQUES
• TOBELLA MILLAR Santiago Rusinol, 49 936740657 • VILAR ELECTROLLAR Maria, 20 93 589 0 2 7 1
GUIO CINEMATOGRÀFIC • TALLERS D'INTRODUCCIÓ AL GUIÓ I ESCRIPTURA CREATIVA Av. Portal de l'Àngel, 1, 3r pis (Barcelona)
934*2*939
GIMNASOS ESPORTS
• COAP Villa, 22
• SPRINT IDIOMES Francesc Moragas, 8 935892264
• RODÓ Rius i Taulet, 6 93 689 82 80
• ESCOLA THAU Vial Interpolar 935898*08
• CATALONIA CERÀMIC Sant Cugat- Cerdanyola, km 3 93 5 8 0 1 5 0 0
• CAIXA DE CATALUNYA Rius i Taulet, 33 93675*904
•FOAP Rius i Taulet, 27 93 674 05 03 935893121
• CAIXA DE SABADELL Barcelona, 8 93 58? 7 5 * 2
ENTITATS BANCÀRIES
• HIDROFLOR Av. Joan Borràs, 54 Valldoreix 93 674 7 5 9 8
• SANT CUGAT ESPORTS S.L. PI. Quatre Cantons 93674308*
•CLUB MUNTANYENC Barcelona, 5 9 3 6 7 4 53 96
• HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12 93674**40 _
•UESC Cànovas del Castillo, 9 936752390
ENQUADERNACIONS • M'TERESA GREGORY PLANDOUT Tota classe de llibres, tesis, fascicles... etc. 93674 2624 B C N 93 4 * 7 07 59
enquadernacions
m. mestres Pàdua,73,tda 08006 Barcelona Tel. 4 1 7 07 59
• CAL CRISPIN Santiago Rusinol, 23 93 674 03 08
FERRETERIES • E L PONT Girona, 3 93675 0 * 7 5
FLORISTERIES • FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 93674*38*
• CLUB NATACIÓ DE SANT CUGAT Camí Crist Treballador, s/n
CONGELATS
• FLORISTERIA SANT JORDI Sant Jordi, 39
93 674*053
• CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS Ribatallada, 20
935893852
GALERIA D'ART • GALERIA LLUÍS RIBAS
• MIRA-SOL-MARI FLECA ARTESANA PI. Joan Borràs, 1 93674*546
FOTOGRAFIA.VIDEO • • F O T O VÍDEO F.R. Rbla. del Celler, 93 93674 7968 • J . LLAMAS
JARDINERIES •GARDEN ROCAMORA Llaceres, 12 93 6 7 4 3 6 94
IMMOBILIÀRIES • Joan Fisas Rovira Agent de la Propietat Immobiliària. Aparellador. C/Villà, 7, 4t6a. 93 6 7 4 8 2 8 5 • FINQUES SANT CUGAT Doctor Murillo, 14 93674 0 8 9 7 _ •ARENASAN Endavallada, 2 1 , bxs. 93 5 8 9 ^ 6 6 • FINQUES BACHS Hospital, 41 93 5 8 9 0 3 0 7 Fax93 589 1104 •FINQUES GIRONELLA Plana de l'Hospital, 10 93 674 7 2 5 4 •ÒRGAN Plaça Octavià, 7 93674 3 2 0 0 •SASI Plaça Octavià, 7 93 674 32 08 • 101 PISOS Valldoreix, 58 93 589 73 74
INFORMÀTICA
• JOGUINES MARGA Sta Maria, 44 93 6 7 4 * 5 32 • JOGUINES NINS Villa, 9 93 674 13 96
• MIREIA'S Valldoreix, 33
93 674 9 9 4 0 _ •ANFUSJCMES Santiago Rusinol, 45 9 3 5 8 9 50 72 • SANBER-5 Anselm Clavé, 20 93 67445 7*
• ADMINISTRACIÓ NÚM. 1 Valldoreix, 67 A
93 5 8 9 4 7 4 2 •ADMINISTRACIÓ NÚM. 2 Major, 33 93 674 0 * 7 4
LUDOTEOUES •SCOOTY LÚDIC
LLARS D'AVIS •MIRA-SOL Victòria, 48 93 5 8 9 2 0 * 8 • L A FLORESTA Pearson, 36 93589 7 8 0 0 _ _ • L E S PLANES 93 675 51 05
• MÀRMOLES SANT CUGAT Can Fatjó deb Aurons C£mpoamor,12 - Nau 3 93 675 5* 08.
• ATEUER BLAU Av. Torreblanca, 2 93589*93* • MES MARCS Enric Granados, 15
93 589*4 29
MATALASSERIES • SOLSONA Alfons Sala, 10 935893289
MAT, CONSTRUCCIÓ • SUMINISTROS VALLDOREIX Mossèn Jacint Verdaguer. 107
•MRW Ildefons Cerdà, 4
• MSTALACIONESA ZAMORA, SJMossèn Cinto Verdaguer, 18 935892638
93 58902 66
• INDUBRUC Av. Ragu»,9-19 93 589 0 0 2 3
MODA CONFECCIÓ •ARWENBOUTIQUE Elies Rogent, 52 93589 6 * 6 3 • BENETTON Santa Maria, 21 93674 8 5 0 2 • BLUEMOON Major, 16. Horari: 9.30-13.30 h 16.30-20,30 h 9 3 6 7 5 0 2 67
• PEPA MARTIN TALLES GRANS Valldoreix, 28 93 589 72 32 •TOTPUNT Sant Antoni, 19
93 67400 97 •VORAVIU Sant Antoni, 25-27 935898855
MISSATGERS
93 590 26 80
MERCERIES • L A PERLA Major, 3 936740138
MOBLES DECORACIÓ •CARRÉ MOBLES Francesc Moragas, 33 9 3 6 7 4 0 9 95 9 3 6 7 4 * 5 50 •CASAJUANA Galeries Sant Jordi Santiago Rusinol, 37 Major, 6
•MUSCAL SANT CUGAT. Rosselló, 13 9 3 6 7 5 4 7 57
• RANGO10 Pous, 13 - local 1 936755755 •VALLÈS NET Sant Ramon, 4 9367489*8
REGAL FESTA • FKJTTO Sant Jordi, 32 9 3 5 8 9 0 6 0S •LA FESTA Santiago Rusinol. 8 9 3 6 7 S 3 3 04 •ONA Mapr, 18
93675 59 2* •MAVI Objectes de regal Alfons Sala, 12 .Botiga 3
93 675 04 54
OBRES CONSTRUCCIONS • CONSTRUALPA Sta. Maria, 9,1r 1a 93 5 8 9 0 * 51 • DE CONSTRUCCIONS Valdcreix. 10 9 3 6 7 4 65 98 •PROMUSA Av. Torreblanca, 2-8 93589*732 •SERRAULERIATIERRAICOMASCB. Mozart9. (Barcelona) 932*8*996
ÒPTIQUES •TExnó ÒPTICA Sant Jordi, 30 9 3 5 8 9 44 95
PASTISSERIES • SÀBAT Santiago Rusinol, 46 93675*299 • LA LIONESA
93 67524 0*
SABATERIES PAPELERIES •PAPELEKALUFA C. Valldoreix, 23
PARAMENT DE LA LLAR •GENEVtEVELETHU Villa, 6 93 674 03 16
PERRUQUERIES •CARNÉIBOSCH Francesc Moragas, 29 93 589 6 0 8 8 •JUANI
Xerric, 28 93 674 66 99 •JEANLOUIS DAVID Doctor Galtes, 593W56170 • DISON ESTILISTES Martorell, 12 93589 5657_ • FORMA'S Elies Rogent, 18 A 9 3 675 4 0 0 6
PESCA SALADA I LLEGUMS •SALUMS Sant Antoni, 50 93 6 7 4 5 7 5 2
935906*89
•PROGRAM ACCÉS Rambla Can Mora, 18 93 6 7 5 * 5 5 6
INSTAL·LACIONS
•MAJIK Sant Jordi, 29
• CAMPMANY Valldoreix, 16
93 674 14 90
• VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 93 589 3 3 0 0
•EGA MOBLES Cànovas del Castilo. 2 93 5 8 9 0 0 * 4
Valldoreix, 79 93 674 07 71
93 590 61 19
• APPLE CENTER Plaça Unió, 3 935893300
• 4G SERVEIS INTEGRALS Sant Martí, 32, entl. 9358923*3
93 5 8 9 2 2 3 2
MOBLES JARDÍ
Xerric, 8
93 6 7 5 * 8 2 0
• CAIXA DE TERRASSA Valldoreix, 32 9 3 675 3 * 0 0
HAMBURGUESERIES • M C DONALD'S Centre Comercial Sant Cugat 93 6 7 4 4 6 5 4
HIDROCULTIUS
93 5892* *5 • PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22 9 3 6 7 4 * 2 39
• LA JklONENCA C/ Major, 29 936752586
• SUPER-NATURAL Anselm Clavé, 1 Obert dissabte tarda 9 3 6 7 5 5 9 53
• GIMNÀS SANT CUGAT Anselm Clavè, 20, baixos 93 5 9 0 8 2 79
• MANTSERV, S A Av. Catalunya, 18 93 674 60 58
GELATS ARTESANS
HERBOLARIS DIETÈTICA
• GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11 9Z674SL71
•SQUASH SANT CUGAT Sant Jordi, 33-35 33674 9862
FRUITERIES • ANTONI CAMPOS Francesc Moragas, 21 93674 0 8 8 2
• GERD DIETÈTICA Plaça Pere San, 9 93 674 0 0 6 0
ENSENYAMENT
• TRINITY Rbla. Can Mora, 18 93675220»
ESPORT
BALLS OE SALO
ELECTRODOMÈSTICS • PASQUAL GARCIA GUILLÉN Valldoreix, 44-46 936747164
• VICAT 3 Torreblanca, 28 93 589 54 43
• DIGEST. Assessors Manel Fanés, 15 D 936744469
• PEPE ASENCIO
936741398
CENTRE C O M E R C I A L »
CLUBS DE MUNTANYA I
• LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/n 935892000
• CRISTALLERIA SANT CUGAT Alfons Sala, 29
• PAPIOL Venda i neteja Cànovas del Castilb, 4 936746500
ASSESSORIES
AUTOMÒBILS
CRISTALLERIES
FUSTERIES • FUSTERIA EBENISTERIA 93 699 6 7 4 8 93 674 7 0 6 8
• POU D'ART Balmes ,35 935906086
93 6 7 4 * 4 5 3
93 674*286
• GALERIA ARQUITECTURA Rbla. del Celler, 87 9 3 K » 44111
93 6 7 5 4 9 0 2
93 675 23 73
• FOAP Rius i Taulet, 27 9 3 6 7 4 05 03
• TUBAU La Torre, 14
• GALERIA CANALS De la Creu, 16
• CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Camí Crist Treballador, s/n
• BELSCONXXLSA. Ptge. Font de Sant Rafael, 18-20, baixos Tel. 93 675 32 67 Fax. 93 675 32 09 belsconxxj@nexo.as
•ZOOM Centre de la imatge Sta. Maria, 14 93 675 56 74
• SALA RUSINOL Santiago Rusinol 936J547J1
• OFINOVA Alfons Sala, 18
CONSTRUCCIONS
Valldoreix, 14 93 674 03 93
Estapé, 57 93 589 57 76
•REPARACIONS DE CALCAT I COPES DE CLAUS 93 674 0014 •REPARACIÓ DEL CALÇAT SABATA Francesc Moragas, 6 93 6 7 5 3 2 74 • REPARACIONS DE CALÇAT i CÒPIES DE CLAUS Sol, 16
93 6749097
•TATERS Sant Antoni, 62 936755506
SEGURETAT •AUX-VYD Alfons Sab, 50 93 5 8 9 1 7 9 9
TALLERS MECÀNICS •TALLER ELECTROSOL C/Sol, 19
93 674 3688 • TALLER MECÀNCP. CANALS Sant Llorenç, 27 93674ja62 •TALLERS TORNER Plana de l'Hospital, 35 93 674 6 9 5 0 •TALLERESMENA Passeig Tcrrebterca.13
93 674 530* • FERRON Rius i Taulet, 20 93 6 7 4 6 8 4 7 • PISCINES SANT CUGAT Enric Granados, 10
93 5 8 9 2 5 2 9
POLLERIES •POLLERIA SANT CUGAT Mercat Torreblanca, pda. 1-5 93 675 13 89
REPARACIÓ D'AUTOMÒBILS • RENAULT-ACERSA Ctra. Cerdanyola, 55 935892649 • T.M.G. Tallers Borrell, 6 Tel iFax 93M7A34JZ5 • T.M.G. Exposició i vendes Alfons Sala, 36
•AIR TELECOM Telefonia i ccrnuncaricns Carretera de Cerdanyola. 49
935898702
TINTORERIES •TMTORERIASANT CUGAT Sant Antoni, 1 93 6 7 4 * * 8 2 •TMTORERIASANT CUGAT Santiago Rusirtol, 35 93 6 7 4 1 * 8 J •TMTORERIASANT CUGAT Rbla Rbatafeda. 34 93 6 7 5 2 2 2 8 •TMTORERIASANT CUGAT Alfons Sala,2
93 6744*67
TRANSPORTS • ASSOCIACIÓ RÀDIO TAXI 93 5 8 9 4 4 2 2
93 675 5* 5»
9 3 6 7 5 56 53
VETERINARIS REPARTIDORS • MAILING VALLÈS, S.L Mercè Rodcreda, 8 93589 23 71
RESIDÈNCIES • RESIDÈNCIA 3a EDAT SANT SALVADOR Sant Salvador, 47 936744223
ROBA INFANTIL •CUCARRÒ Santiago Rusinol, 30 9 3 6 7 4 55 80 •NENS Endavalada,12
93589 6 4 * 6
ROBA PER ALA LLAR •FALGUERA VSà.1
• DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS, S.L. Urgències 24 h Sabadell, 23 Obert nit i festius 93 6 7 4 6 9 4 5 Tel. urgències 908 89 8 * 3 6 93 674 69 45 • LA FAUNA Rbla. del Celler, 35-37 936741Í05 • VETERINOS Rius i Taulet, 31 93589 7*40
XARCUTERIES • CANSALADERIA JULIANA Francesc Moragas, 26 93674 0 8 * *
EIS 4 CANTONS
Immobiliària Divendres, 29 d'octubre de 1999
32
A R E N A • Torre adosada amueblada Zona El Colomer. Sup.: 300 m2, 3 hab. dobles (1 suite), 2 banos completes (banera hidromasaje), 1 aseo, sal.-com. con chimenea-hogar, coc.-off. con terraza (vitroceràmka, lavavajillas, nevera), lavadero (lavadora), gran sala de juegos con billar, buhardilla con terraza-solarium, garaje 3 coches, ascensor, aire acondicionado, calef. gas, suministros contratados, zona tranquüa, excelentes vistas a Collserola. Alquiler: 285.000. • C/ Villa. Piso Nuevo. Sup.: 100 m2, 3 hab. (1 «suite» con vestidor), 2 banos, sal.-com., codna equip. (lavadora, lavavajillas, secadora), arm. empot, calef., trza., pk., trast., videoportero., z. comunitària. Alquiler: 130.000.
üGRAN OFERTA EN ALQUILERES !! -
Sant Cugat pisos de 3 hab. desde 70.000. Mira-sol-Estarión: unifam., nueva a estrenar, 250 m2 const, garaje 4 coches: 170.000. Pisos, Adosadas y Unifamiliares de alto standing de venta y alquiler. Pla del Vinyet: pisos obra nueva desde 28 mill. Z. Com., piscina, tza. jardín... Coll Fava: solo 3 arios, magnífïcas vistas y buenísima orientación. 25,9 mill. El Colomer: preciosa adosada, obra vista, 350 m2+30 y 45 m2, jard. privado, 4 hab.+ golfa 50 m2, buenos acabados, sot t / d , garaje 3 coches. Solo 67 millones.
• Piso con terraza 100 m2. Z. Monasterio. Sup.: 90 m2, 3 hab. dobles, 2 banos completes, amplio sal.com., cocina-office, galeria, todo exterior, calefac. gas, suministros contratados, pk. Alquiler: 97.500.
Sant Cugat Valldoreix, Mira-sol, la Floresta y Bellaterra, gran CARTERA de Unif., Ados. y pisos en venta y alquiler (variedad de tamanos y preciós)... CONSÚLTENOS !! SRES. PROPIETARIOS NOS URGEN VIVIEN DAS EN ALQUILER POR GRAN CARTERA DE CLIENTES
t/E«T£ÍavaUada. 2 XJb^:MtSÍWaa:«SÈft.jSf.S-rrf6.6i
C/ Valldoreix. 5 8 • Tel. 9 3 5 8 9 7 3 7 4 - 9 3 5 8 » 8 1 6 1
PISOS EN VENTA
ALQUILER
• Z. Centro. Reformado. Sup.: 91 m2, 3 dorm., 1 bano, calefac. a gas, ascensor, sal.-com. de 24 m2. Precio.: 23.9 Mill. • Z. Estación. Sup. 105 m2, 4 dorm., 2 banos, calef. a gas, ascensor, 1 pk. Magníficos acabados. Precio: 36.1 Mill. • Z. Arrabasada. Dúplex en construcción. Sup. vivienda 108 m2 + 50 m2 solàrium, 3 dorm., 2 banos, calef. a gas, ascens., 1 pk. + trastero. Acabados calidad. Precio: 39.5 Mill.
• Junto Monasterio.3 dorm., com-sal., c o c , lav., bano compl., balsc. Recien pintado. Todo exterior. Mucho sol. Precio: 65.000 ptas./mes. • Junto mercado. 3-4 dorm., com-sal, con parquet, coc, lav, bano compl., aseo, calefacc, park. Exterior. Sol Precio: 85.000 ptas./mes. • P. Central a estrenar. Pisos 3-4 dorm, ampl. com-sal 30 m2, c.-off, 2 b. compl. trza., pk y trast. Exterior. Mucho sol. Acabados calidad. Z. com. c/piscina. A partir de 140.000 ptas./mes. • Apartamentos con o sin muebles. Varias zonas,. 1 Dorm. doble con arm. empotr., com-sal con coc. incorp., bano compl. Terraza. A partir de 45.000 ptas./mes. • Junto FGC 3 dorm, com-sal., coc-off reform, bano compl reform., aseo, terr., calefacc.Buen estado. Precio: 75.000 ptas./mes. • Junto FGC 3 dorm, com-sal., coc-off reform. bano compl reform., aseo, terr., calefacc. Buen estado. Precio: 75.000 ptas/mes.
TORRES EN VENTA • Z. Golf. Adosada de lujo. Sup.: 350 m2 vivienda + 70 m2 de jard. priv., 5 dorm., 3 banos, 2 aseos. sit. privilegiada y mag. panoràmica al golf Sant Cugat. Precio: 74 Mill. • Mira-sol. Unif. Z. Centro. Sup.: 263 m2 vivienda + 48 m2 trzas. + 33 m2 sótano. Solar: 568 m2, 4 dorm., 3 banos, 1 aseo, piscina, zona tranquila y residencial. Precio: 75 Mill.
mata Octavi», 7. *:.TéL·mmmmmmBí
Pla na Hosm t a l . * 0:mTmU• 9 3 6 7 A 7 Zmm,
F I N VENTAS • Centro. Piso 3 hab., sal.-com., coc. y bano completo, lavadero., trza. Perfecte estado. Precio: 21.5 Mill. • Junto Estación. Piso alto de 70 m2, 3 hab., sal.-com., coc. y bano completo (reformado), trza., sol todo el dia. Precio: 17 Mill. • Mirasol. Torre individual de 100 m2, 4 hab., sal.-com„ coc. reformada, bano completo reform. y aseo, garage cubierto. Solar de 340 m2. Precio: 32 MilL • Parcela. Junto al Pinar. Superfície 975 m2. Califkación 20 a/10. Es edificable en el acto. Precio: 30 Mill. • Junto al Pinar. Casa indiv. 4 hab., com., coc. y b. completo. Solar 685 m2. Z. Alta y soleada. Precio: 40 Mill.
ALQUILERES • Sant Domènech. Atico dúplex seminuevo, 132 m2, 3 hab., + estudio, sal.-com., coc.-office, bano completo, trza.. sol y vistas, piscina, parket, calef., pàrking. Precio: 125.000 ptas./mes. • Sant Domènech. Bajos de 100 m2, 3 hab., saL-com. 30 m2, coc-off., bano completo y aseo., calef., jardín priv. 100 m2, pàrking, servicios de alta. Precio: 130.000 ptas./mes. .
C / Doctor M u r i l l o , 14»..Tel*.;8.3Jftf.408 9 7
ALQUILERES • C/ Joan Oliver: 70 m2 - Com. Sal. - Coc. - 2 Dorm. Calef. - Ase - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc. comun. - 110.000 • Coll Fava: Bajos con terraza. Nuevo a estrenar. 85 m2 - Com. - Sal. - Coc. - 3 Dorm. - Bano. - As. con ducha - Ase. - Calef. - Jard. y Pisc. comun. - 120.000 • C/ LI. Companys: Apto. amueblado - 45 m2 - Com.-Sal. - Cocam. - 1 Dorm. - Bano -65.000 • C/ Monasterio: 100 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 4 Dorm. - 2 Ban. - Calef. - Ase - 65.000 • C/ Oriente: 60 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Bano - Trast. - Pk. 1 Coch. - 65.000 • P. del Hospital: Amueblado - 65 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Bano - Ase. - Calef. - 75.000 • Coll Fava: 85 m2 - Com.-Sal.- Coc. Off. - 3 Dorm. - Ban. - Aseo con ducha - Calef. - Ase. - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc. comun. - 110.000 • C/ Joan Oliver: 70 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Calef. - Ase. - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc. comun. - 100.000
H0sBitat. *1 * Tel. 93 589 03 Q7 / F. Macià, 69 * 93 67A24Í 6
LT I • Gran piso 170 m2 Z. Monasterio, 3 hab. dobles, despacho, sal.-com. 30 m2, 2 banos, totalmente exterior, pàrking, muy luminoso. 48.700.000 (292.692,89 euros). • Coll Fava. Piso 2 hab. con amplio sal.-com. c/salida balcón, exterior, acabados de calidad, z. comunitària con piscina. 26.350.000 (158.366,68 euros) • Centro. Piso totalmente refor. 150 m2, 4 hab., 2 b., aseo, salón amplio 31 m2, coc.-of., b/orientación. 40.250.000 (241.907,37 euros) • Casco antiguo. Estudio 60 m2, 1° altura, exterior, finca 5 anos. Acabados de calidad. 18.000.000 (108.182,17 euros). • Z. Monasterio. Apartamento 52 m2 + 8 m2 balcón, finca 1 ano, pi. pk y trastero. 20.150.000 (121.103,93 euros). • Gran casa unifamiliar. 400 m2, parcela 800 m2, 4 hab., 3 b., 1 aseo, estudio, acabados de calidad, z. comunitària con piscina. Impresionante. 106.000.00 (637.072,83 euros). • Z. Centro. Triplex, 3 hab., trza., mucho sol, mejor que nuevo, trza. 40.250.000. (241.907, 37 euros).
AV. RÍUS
i Tauiet, sx^mmmmmm
71 71
I A T I
• 362 - Monasterio. Piso 90 m2, 4 dormitorios, bano y aseo, cocina-office, lavadero, todo exterior, balcón 5 m2, todo reformado, alto, con ascensor. PVP: 20,5 M. • Torreblanca. Piso 65 m2, 3 dormitorios, ascensor. A reformar. PVP 14,7 M. • Vinyet. Planta baja 130 m2, 3 dormitorios, 2 banos, 2 amplias terrazas, pàrking y trastero, zona comunitària. Todo reformado e impecable. PVP: 44,2 M. • 3 6 1 - Coll Fava. Atico 120 m2, 4 dormitorios, 2 banos, cocina-office, suelos de parquet, terraza 15 m2, 2 plazas de pàrking y trastero, zona comunitària y piscina. A estrenar. PVP: 38,8 M. • 319 - Vinyet. Piso 150 m2, 4 dormitorios, cocina-office, terraza 10 m2, pàrking y trastero, zona comunitària con piscina, posibilidad de buhardilla. PVP: 43 M. • 367 - Rius i Tauiet. Piso 110 m2, 4 dormitorios (3 dobles), 2 bafios, salón 25 m2, cocina 15 m2, terraza 10 m2, suelos de gres y parquet. Para entrar a vivir. PVP: 29,4 M. • 373 - Estación. Piso 100 m2, 4 dormitorios, bano y aseo, terraza 10 m2, suelos parquet, calefacción, pàrking 2 vehícutos PVP: 30 M.
Rbla. d e l Celler. 2 • Tet- 9 3 5 8 9 OO 6 6
T E L L V I
PISOS • Rbla. del Celler. Àtic, 3 dormitoris. 17.000.000. • Estudi. Pg. Domers, 1 dormitori, cuina americana, 17.000.000. • Orient 3 dormitoris, 2 ascensors. 19.000.000. • Pla del Vinyet. 84 m2, 2 dormitoris, 2 pàrquings, piscina. 35.000.000
VENTA TORRES • Z. Estación. 240 m2 solar, 50 m2 edificados. 37 M. • Z. Privilegiada. Adosada 190 m2, zona com., piscina. 44.20 M. • Z. Col. Maragall. Adosada esquinera, 170 m2, 93 m2 jardín. 46 M. • Mira-sol. Finca sehorial, 280 m2, 800 m2 solar. 78 M.
ADOSSADA • Santa Rosa, 14.170 m2, jardí.garatge (2 c ) , 3 dormitoris. 45.000.000.
VENTA PISOS • Rubí. Casco antiguo. 56 m2 + trza. pk. 16.8 M.
UNIFAMILIARS • La Floresta. Solar 1.200 m2, casa 90 m2. 35.000.000. • C/ Arbúcies, 38. 735 m2, solar, casa a reformar. 55.000.000. • Valldoreix (Prop Mas Fuster). 235 m2, 4 dormitoris, garatge,alarma. 65.000.000. • Valldoreix (Montmany). Solar 750m2, casa 255 m2 + terrasses, 89.250.000.
ALQUILERES • Ctra. Cerdanyola. 70 m2, 3 hab. Reform. 65.000. • Z. St. Francesc. Reformado, 4 hab. 80.000. • Estación. 90 m2, 3 hab. Reformado. 90.000. • Colomer. Adosada alto standing con ascensor, 4 h + estudio + pk 5 pi., jardín. 300.000.
C/ S a n t i a a o Rusinol. 3 2 * Tel. 9 3 ©75 Í O 1 0
C / M u s i Tisul«t, 4 * T«U 9 3 6 7 4 12 4 1 - 9 3 6 7 4 1 3 6 6
Publicitat 33
ELS -/CANTONS Divendres, 29 d'octubre de 1999
Fer-se subscriptor surt a compte
EIS4CANTONS
Cada setmana a casa seva
rebrà el utfiarf a casa seva o on vostè desitgi Gratuïtament H del "Club del SubsoriíXsor" amb tm món d'avantatges Podrà insertsr-hí, gnjtuïtantent, anunci»
Serveis gratòíta
El "diari" de Sant Cugat
Benvingut
al CLUB Avantatges amb el "diari" 2 treballs que parlen de Sant Cugat Un regal únic i limitat
a establiments de Sant Cugat
•o
Gratuïtament ]>er als nostres subscriptors
tMunt» fttt 4 t i i O a «neg^
^
Passeigs a cavall
Per saber què passa a Sant Cugat
;.*•*«
\
-"2***^"*^^^ ^HR::|H
Solàrium
Sessions de gimnàs AAH^MÍM»
PérruqUeria
*m&
iY? Rutes per fer a peu o en bicicleta des de Sant Cugat per descobrir la nostra serra
.J moltes c&ses més}
16 Fitxes amb els mites i les històries més santeugatenques. Inclou un CD enregistrat amb les veus del teatre i la ràdio de la ciutat
CINEMA
INFORMI-SE'N :
l>6«IRR:ftNC
93 589 62 82
93 674 20 24
A m b el carnet del C L U B , benzina m é s barata 2 ptes. de regal per litre
Entrada* per a session* del» cinemes
lIliÉ^^B^^iliiÉilpHiBllB
EISÍCANTONS
34
Divendres, 29 d'octubre de 1999
E s g r i m a
Futbol
Grant Anderton guanya al pavelló el V Màster Català El vencedor és el mestre d'armes del Club Esgrima Sant Cugat B Club Esgrima Sant Cugat va organitzar diumenge passat el V Màster Catalunya d'Esgrima, modalitat espasa mascuuna, on el seu mestre d'armes, Grant Anderton,
Al . i x
va proclamar-se brillant campió en superar en la final el tirador Francis López, del Pentatló Club Barcelona (PCB). Aquesta ha estat la quarta vegada consecutiva
que el club munta aquesta activitat. L'alcalde, Lluís Recoder, que va presidir Pacte, va confirmar que treballarà per buscar a l'entitat una instal·lació pròpia.
LOPKZ
- Sant Cugat -
Kl mestre d'armes del Club Esgrima Sant Cugat, (irant Anderton, és el tirador que diumenge al pavelló municipal de la nostra ciutat va imposar-se en la cinquena edició del Màster d'Esgrima de Catalunya, modalitat espasa masculina. Anderton, de 35 anys. va vèncer Francis López en la final, tirador del Pentatló (:iub Barcelona (PCB), per 15 tocats a 11. Anderton és, a més, l'actual campió de Catalunya d'esgrima en la modalitat d'espasa masculina, i també és membre de l'equip britànic. ¥A vencedor va explicar després del campionat que "malgrat la lesió que pateixo al genoll, que m'impedeix entrenar, estic molt content d'haver guanyat. Sé que aquest és un títol important per al nostre club". El vencedor de l'any passat, Cèsar Llorens, del PCB, no hi va participar, ja que està lesionat. La competició es va allargar més de dues hores. El combat per definir la tercera posició final, el van disputar Miquel Ojeda, del Sala d'Armes Montjuïc (SANÍ), i Carles Sorolla, del PCB. Finalment, Ojeda va vèncer per 15 tocats a 11. La resta d'esgrimidors que hi van participar van ser Juan Manel Araujo, Tomàs Téstor, Albert Sala i Xavi Palau. l'n cop acabat el Màster, es van lliurar els trofeus als tres primers classificats. L'entrega de trofeus va ser presidida per l'alcalde de
El comitè de competició no dóna la raó al Sant Cugat AL. - Sant Cugat Finalment, el comitè de competició de la Federació Catalana de Futbol, en una reunió que va tenir lloc dimecres, va decidir desestimar el recurs d'impugnació que va presentar el Sant (Jugat Esport per alineació indeguda del jugador Bonell del Granollers, en el partit que aquest equip va jugar contra els vermell-i-negre fa dos diumenges al Camp Municipal d'Esports. D'aquesta manera, els de Hans Schonhófer continuen ocupant. amb cinc punts, la tercera i última plaça de descens directe.
V o l e i b o l
El CV Sant Cugat perd a Castelló taèjrtM fflftaUUIHUNNYB
Sant Cugat, Lluís Recoder; pel regidor d'Esports de l'Ajuntament, Jaume Tubau, i pel president en funcions del CE Sant Cugat, Oskar Borràs. També va ser present a l'acte Miquel Roca, president de la Federació Catalana d'Esgrima. Recoder, present a Tacte L'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, va fer balanç del Màster "La valoració que en faig és molt positiva, sobretot perquè ha tingut lloc a casa." Pel que fa a la situació del Club Esgrima Sant Cugat, que no té instal·lació pròpia per a la pràctica d'aquest es-
port, Recoder va dir que "espero que aviat puguem trobar una solució perquè es vegi millorada la seva actual situació". L'organització d'aquest certamen, que per primera vegada va realitzar-se al pavelló municipal, va anar a càrrec del Club Esgrima Sant Cugat, que va comptar amb el suport de la Federació Catalana d'Esgrima i també amb el suport de diversos comerços locals. Aquest, però, ha estat el quart any consecutiu que l'entitat santeugatenca organitza el Màster Catalunya d'Esgrima. Per la seva banda, el president en funcions del club santcugatenc, Oskar Borràs, es va mostrar molt
satisfet per com s'havia desenvolupat el certamen: "Estic molt satisfet perquè avui ha estat un dia molt important per al nostre club." Respecte al títol assolit per Grant Anderton, mestre d'armes del Club, Borràs va explicar que "és un títol que ens omple d'orgull". Tal com va explicar Oskar Borràs, "el que preteníem amb aquest Màster era acostar-lo a Sant Cugat i que la gent ens conegués". El president en funcions del Club Esgrima Sant Cugat va afirmar també que espera que "des del consistori se'ns doni suport. Lluís Recoder s'ha compromès a buscar una solució al nostre problema d'instal·lació".
El sènior femení del Club Voleibol Sant Cugat va patir dissabte la segona derrota consecutiva a la lliga en perdre a la pista del líder, l'Illa Jordi de Castelló, per un ajustat 3 sets a 2. Les jugadores de Zoran Nikolovski van forçar el cinquè set, però aquest el van perdre per 15 punts a 7. Les santcugatenques, que van evidenciar una millora en el joc, són en aquests moments sisenes a la taula, amb 4 punts i un balanç d'una victòria i dues derrotes. Dissabte, el CV Rubí, que encara no ha guanyat cap partit a la lliga i és últim, visita l'equip vermell-i-negre. /A.L.
Excursions - Escoles - Empreses - Equips esportius ... Ens adeqüem al seu pressupost. Vehicles amb les últimes innovacions i el màxim confort
LLOGUER
D'AUTOCARS
SarbuS Anys i quilòmetres
d'experiència
Tel 93 580 67 00
Esports
ELS4CANIWB Divendres, 29 d'octubre de 1999
H a n d b o l
35
B à s q u e t
Primera victòria de la UE Sant Cugat en la present temporada
La UE Sant Cugat pateix la segona derrota
Els de Joan Sancho visiten el Gavà de Fexsantcugatenc Oscar Palència
À.L. La primera victòria d e l'equip d'handbol d e la U n i ó Esportiva S a n t C u g a t a la lliga s'ha f e t esperar. D e s p r é s d e les quat r e p r i m e r e s j o r n a d e s , els d e J o a n S a n -
c h o v a n v è n c e r e l C a r d e d e u al pavelló municipal per només un gol de diferència. D e s p r é s d e p e r d r e les tres prim e r e s j o r n a d e s , la UE S a n t C u g a t va
sumar els dos primers punts al c a m pionat q u e el col·loquen e n el desè lloc, lluny d e la c a t o r z e n a i ú l t i m a p o s i c i ó del grup " C " de Primera Nacional.
vada. Segons l'entrenador, el Gavà no és un rival directe dels santcugatencs, ja que és un d'aquells conjunts que haurien d'estar més amunt del què està ara. El Gavà té, de moment, els mateixos punts. Però, curiosament. els dos punts que ha aconseguit fins ara són fruit de dos empats. Els jugadors de la UE Sant Cugat toparan amb un excompany d'equip. Oscar Palència, ara a les files del Gavà. "Provarem de tornar a m b un bon resultat", ha avançat el tècnic local.
Al.F.X LÓI'KZ - Sant Cugat -
L'equip d'handbol de la Unió Esportiva Sant Cugat va aconseguir diumenge al pavelló municipal la primera victòria a Primera Nacional d'aquesta temporada en superar el Cardedeu per un ajustat 28 a 27. Després de les quatre primeres jornades, finalment el conjunt s a n t e u g a t e n c va a s s o l i r un triomf, que l'ha dut a ocupar la desena posició a la taula, amb 2 punts, abandonant així l'última i catorzena posició. Joan Sancho. entrenador de la UE Sant Cugat, ha remarcat que aquest resultat " p s i c o l ò g i c a m e n t és molt important". Sancho ha assegurat també que, "com deia Clemente, el més important és treure els punts i no pas jugar bé. Al final de la temporada hem de salvar la categoria". Amb la derrota, el Cardedeu, q u e només ha sumat un punt al campionat de lliga, passa a ocupar la darrera posició. En les tres primeres jornades de lliga, l'equip vermell-i-negre va acabar perdent amb el Manyanet i el 3 de Mavo de Teneri-
Sancho, sense p o r
UIIESmt Captin*
ealpavehel
fe a casa i va ensopegar a la pista del Sant Esteve Sesrovires. En el segon xoc al pavelló municipal de Sant Cugat d'aquesta campanya, els santcugatencs van superar un rival directe, que segons Sancho ha de finalitzar el campionat de lliga per sota dels vermell-i-negre.
F u t b o l
parat de la t n a p M d t FOTO: HWARO HUUNYES
Volen la revenja
A la pretemporada, el Cavà. el rival demà de la l ' E Sant Cugat. va apallissar els de Joan Sancho en el seu torneig. Els santcugatencs provaran d'aconseguir el que seria el primer triomf fora de casa i treure's una espina cla-
El tècnic santeugatenc, Joan Sancho, ha volgut remarcar una vegada més que ell confia de totes totes en els seus jugadors: "Jo no he tingut mai por. Haurem de treballar de valent, però hi ha equips inferiors al nostre." L'entrenador s'ha mostrat satisfet pel treball i el rendiment dels seus homes i ha insistit que "en cap dels quatre partits que hem jugat fins ara m'he queixat de la seva actitud". És més, ha destacat la reacció dels jugadors en determinades accions dels enfrontaments.
El sènior "A" masculí de la Unió Esportiva Sant Cugat va patir diumenge passat a la pista del líder del grup segon de Primera Catalana, el Sant Pere de Terrassa, la segona derrota consecutiva al campionat de lliga. El resultat final d'aquest partit corresponent a la quarta jornada de lliga va ser de 74 punts a 67. Amb aquest resultat. l'equip que dirigeix David Barbens passa a ocupar la desena posició a la classificació, d'un total de setze equips, amb un balanç de tres desfetes i dues victòries. Dissabte a la Sala Escolar, el conjunt vermell-i-negre rep cl Sant Medir, que actualment és el tercer classificat, amb quatre partits guanyats i només una desfeta. Pel que fa al sènior femení, la UE Sant Cugat va perdre a casa davant el Sant Martí Esport per 33 punts a 53. Després de la quarta jornada, les santeugatenques són penúltimes, amb un balanç d'una victòria i tres derrotes.
E s q M a I x
L'esquaix, segon al català de Segona
s a l a - Barcel·iia / Sant Cugat -
Winterthur i Olimpyc figuren a la part alta de la taula després de les primeres jornades
L'esquaix Sant Cugat es va proclamar, el cap de setmana passat a l'Esquaix Rocafort de Barcelona, sotseampió de Catalunya per equips de Segona Divisió. L'equip santeugatenc va estar integrat pels següents jugadors: Paco Rueda, Joan Casas, Raül Artigas, Dani Guerrero, Xavi Diego i Jorge Martín. L'Esquaix Sant Cugat va perdre en la final davant el C l u b Natació Sabadell, per 4 punts a 1. En la darrera edició, l'Esquaix Sant Cugat també va acabar ocupant la segona posició i contra el mateix rival.
Vilassar de Mara casa i íHospitalet a fora són els propers rivals a la lliga ALEX L Ó P E Z
Winterthur Sant Cugat i Olimpyc la Floresta es mantenen a la part alta de la taula classifícatòria en els seus respectius gnips de Primera Nacional "A" després que ja s'hagin fet les primeres quatre jornades del campionat de lligaEl Winterthur Sant Cugat, per exemple, encara no coneix la derrota lluny del pavelló municipal. En la segona jornada va desfer-se del FS Montsant i dissabte passat va arrencar un punt de la pista del FS Babar-Català, en empa-
tar a tres gols. Aleshores, l'adversari dels santcugatencs era el líder del grup. Jaume Estrada, jugador-entrenador dels vermell-i-negre, ha explicat que empatar en aquest xoc és important, ja que "molts de nosaltres hauríem signat a q u e s t e m p a t abans de començar. Aquest és un dels equips que, apriori, han d'estar a la part alta de la taula". Si bé és ben cert que el FS Sant Cugat va desaprofitar una bona ocasió per vèncer aquest partit, Estrada es mostra satisfet amb els seus homes perquè "juguen amb molta intensitat i amb moltes ganes. Es deixen la pell a la pista fins a l'úl-
tim segon". Amb la baixa de Javi Ramírez i amb el dubte de Josep Gonzàlez, el Winterthur rep demà el Vilassar de Mar, equip que té els mateixos punts a la taula que els santcugatencs. Els de Jaume Estrada són sisens a la classificació. L'OKmpye no falla L'Olimpyc la Floresta encara no sap què és perdre a la competició. A més a més dels equips que ja han descansat, és el conjunt que més punts ha aconseguit. Dels tres partits que ha disputat en les quatre jornades, ha sumat un empat contra el FS La Almúnia a casa
i dues victòries, a la pista de l'Indústries García i a casa dissabte passat davant el Corbera per 4 gols a 3. Ara, els florestans són sisens a la classificació, amb 7 punts. Dissabte a la tarda, l'Olimpyc visita la pista de l'Hospitalet, avantpenúltim sense cap p u n t al seu compte. Per a aquest xoc, el tècnic Àngel Ruiz no podrà comptar a m b Manolo Ferrete i Carlos Rueda. Per la seva banda, Jordi Aranda serà dubte fins a última hora. El proper 21 de novembre, l'Olimpyc té previst realitzar assemblea. El club també treballa en un torneig de caràcter benèfic.
En quarts de final, el conjunt santeugatenc va superar l'Esquaix Rocafort, l'equip amfitrió, per 2 punts a 3. En semifinals, l'Esquaix també va vèncer l'Esquaix 2000 per 2 punts a 3. Aquest cap de setmana, a les instal·lacions de l'Esquaix Sant Cugat, tindrà lloc el Campionat de Catalunya en categories sub-17 i sub-21./À.L.
36
Esports
ElS4CAlVrfflNS Divendres, 29 d'octubre de 1999
Hoquei
Hoquei
patins
El P H Sant Cugat suma el primer triomf a Primera Catalana en vèncer a domicili Els de Lluís Sànchez superen el Casal l'Espluga i se situen onzens El Patí Hoquei C l u b Sant Cugat va aconseguir dissabte passat a la pista del Casal l'Espluga la primera victòria d'aquesta temporada. Així, els vermell-i-negre con-
tinuen sense saber què és perdre fora de casa, i aquest diumenge b u s c a r a n , davant l'avantpenúHim classificat e i C P V i lanova, puntuar per primera vegada c o m
Important victòria del Júnior femení a domicili
a equip local a la lliga. Sembla q u e , de mica e n mica, els d e Uufs Sànchez perd e n la por a la categoria. A r a mateix són onzens.
A.L. Sant Cugat •
L'equip femení del Júnior va aconseguir, el cap de setmana passat, la segona victòria a la lliga de Divisió d'Honor. L'equip blau-inegre va vèncer al camp de la Universidad de Sevilla per 1 gol a 2, fet que el col·loca en la cinquena posició, amb 4 punts, a només 2 del líder, el Club Deportiu Terrassa. Dos gols de la juvenil Maria Romagosa i Luci López van servir per guanyar un partit en què les santeugatenques no van jugar bé. Una jornada més, les jugadores juvenils que darrerament acompanyen l'equip van tenir els seus minuts. En partit corresponent a la quarta jornada de lliga, el Júnior femení rep un adversari complicat el San Pablo Valdeluz de Madrid, que ara mateix ocupa la tercera posició, amb els mateixos punts que el líder.
Àl.KX LÓPEZ - Sant Cagat -
El sènior masculí del Patí Hoquei Club Sant Cugat va aconseguir dissabte passat a la pista del Casal l'Espluga la primera victòria de la present temporada a Primera (]atalana en imposar-se a domicili per 4 gols a 6. Amb aquest magnífic resultat, el conjunt que dirigeix Lluís Sànchez passa a ocupar l'onzena posició a la taula, amb 3 punts, d'un total de setze equips. Antoni Pérez, president de l'entitat, ha afirmat que "aquesta victòria era molt necessària, sobretot des del punt de vista psicològic. Aquets dos punts donaran molta moral a l'equip". Pérez creu que el que més necessitava l'equip era assolir un triomf: "Era fonamental guanyar un partit i, a més, fer-ho d'una manera rotunda i fora de casa." Per a Pérez, el més important és que el primer equip masculí de l'entitat, que enguany estrena categoria, perdi la por a la Primera Catalana. Aquesta és l'actitud que el president del club va observar en el partit de dissabte: "L'equip va jugar creient que podia guanyar." Aquest triomfés molt important, d'altra banda, perquè el Casal l'Espluga és un rival directe a la taula.
herba
Et I Í I N Y M M I I Í U\ PN Sant Capt iiKirà A M M * ) pMtMr ptr primra wi·ib al imllé •Mlcip·l FITI: EWMM HUHNYES
Després que s'hagi disputat la quarta jornada de lliga, el Casal l'Espluga és l'últim a la classificació, sense punts. Vèncer a casa, l'assignatura El conjunt vermell-i-negre espera trencar diumenge amb l'estadística i puntuar al pavelló mu-
nicipal, ja que en les dues jornades que ha jugat a casa -Vilafranca i Cornellà- encara no ha puntuat. Fora de casa, en canvi, va empatar a la pista del Vendrell i va sumar dos punts a la pista del Casal l'Espluga dissabte. "Esperem trencar amb l'estadística", ha explicat Antoni Pérez. El rival de diumenge al pavelló
municipal serà el Vilanova, equip que ara mateix és avantpenúltim, amb 2 punts. Per a Pérez, aquest és un partit important per a tot el club: "Al Vilanova, últimament els donem molta guerra amb la resta d'equips del club. Seria bo psicològicament derrotar-los perquè nosaltres el tenim conceptuat com un club important."
D'altra banda, l'equip masculí del Júnior va empatar a 1 gol a casa davant el Línia 22 de Terrassa, tot i merèixer millor resultat Després que s'hagi disputat la quarta jornada de Primera Divisió, els santeugatencs, amb un balanç d'una victòria, dos empats i una derrota, són setens a la taula, amb quatre punts, d'un total de dotze equips. El Júnior tornarà a jugar a casa aquest cap de setmana, però ho farà contra l'AD Rimas, que és segon, amb un punt més.
K à r t i n g
M u s h i n g
Jordi Monserrat, Oliver Campos i Marc Cebriàn, líders del Fórmula
Pujol i Bascunyana acaben en el desè i tretzè lloc en la segona Nit del Mushing
El 14 de novembre es realitza l'última prova del campionat ALEX LÓPEZ I
Tres pilots santeugatencs han passat a liderar, després de la penúltima prova realitzada al circuit d'Aragó a Saragossa, el Campionat Fórmula Catalunya de Karts. D'aquesta manera, de les cinc categories que estableix aquest campionat, figuren al capdavant de la classificació general tres pilots de Sant Cugat. Aquests són Jordi Monserrat, en categoria sènior, Oliver Campos, en cadet, i Marc Cebriàn, en aleví. Val a dir que aquesta cursa ha estat clau, ja que puntuava un cinquanta per cent més del normal. Monserrat, tot i acabar tercer a
la cursa de diumenge, ha pogut recuperar el liderat, ja que el fins llavors líder Josep Sobre, de Badalona, va finalitzar en sisena posició. El santeugatenc va aconseguir la primera posició en la primera mànega, però a la segona va patir una sortida de pista que el va obligar a abandonar. Tot i la mala sort en aquesta segona tanda, Monserrat va acabar finalment tercer a la prova. Ara, quan falta només una cursa perquè acabi una edició més del Fórmula, el santeugatenc lidera la seva categoria. El segon classificat és Xavier Boné, de Torroella de Montgrí, a tan sols mig punt, mentre que el tercer és Josep Sobre.
Pel que fa a la categoria cadet, Oliver Campos va imposar-se, fet que li ha facilitat col-locar-se líder en solitari a la general, per davant del seu rival més directe, Alfredo Saldón, de Vallromanes, que diumenge va acabar en cinquè lloc. En aquests moments, la diferència de punts entre els dos pilots és de set i mig. El seu germà Daniel va ser quart, fet que el situa cinquè a la classificació general. Finalment, en categoria aleví, Marc Cebriàn també va vèncer en aquesta prova. Amb aquest primer lloc també recupera el liderat. El seu germà David va ser novè i ara és sisè. La darrera prova serà el 14 de novembre.
Ulça d'i
Els mushers de la secció de Mushing del Club Muntanyenc Sant Cugat Albert Pujol i Josep Bascunyana van acabar en la desena i tretzena posició dels divuit participants en la categoria de màxim quatre gosses en la II Nit del Mushing. Aquesta prova, que és la més multitudinària que mai s'ha organitzat a l'Estat, va tenir lloc el cap de setmana passat a la Pineda de la Riera de Lliçà d'Amunt sota l'organització de l'Associació Esportiva Mushing Internet. Aquesta prova està inspirada en les curses de trineus de gossos que fan als paï-
sos nòrdics. En aquest cas, el trineu és substituït per karts, quads o una simple bicicleta. En total, la segona Nit del Mushing va aplegar 106 equips participants i uns 500 gossos de tir. Paral·lelament a la competició del Mushing, també va tenir lloc la segona edició de la Fira Nòrdica, on els aficionats a aquesta modalitat esportiva van poder informar-se en els diferents estands muntats o aconseguir material. Tant la Nit del Mushing com la Fira Nòrdica es van clausurar diumenge al matí després de la celebració al llarg de tot el cap de setmana de diverses proves segons la categoria. /À.L.
Esports
ELS /CANTONS Divendres, 29 d'octubre de 1999
37
E n t i t a t s
La Coordinadora ultima els preparatius de la seva participació en la Festa de Tardor La plataforma espera que la reunió amb l'alcalde es produeixi aviat
Lhus Recoder ho veu amh bomuOs Recoder, ha conl&aHHt a E L S 4 C\NTC*í$ i p e h <XH1WM6
de tècnics <fcs fÀfartcaraem La Coordinadora d'Entitats Esportives de Sant Cugat va reunir-se déluns a la seu de la P B S a n t C u g a t per acabar d e perfilar els detalls a m b vista a la seva participa-
ció el 14 d e novembre a la Festa de Tardor. La plataforma, però, va treballar en altres aspectes. La Coordinadora espera que els partits polítics a m b representació
a l'Ajuntament es posin e n contacte a m b la plataforma per tal de reunir-se, tal c o m e n el seu dia es van c o m p r o m e t r e a fer. La propera reunió serà dimecres.
treballa en í'elak^iCJóíicJ.pía
d'cquipameats esportius i que "ben a « ©1 padtaa» peaçsrttar a la que encara exacte pe* arofoaf-ae amt> la. plataforma. "Serèfkvt:>rsq«aii
ÀLEX LÓPEZ - Sant Cugat -
ens trobaierjflíaKrÉilaC0ORÍK
La Coordinadora d'Entitats Esportives de Sant Cugat va reunirse dilluns passat a la seu de la Penya Blaugrana Sant C u g a t per acabar de preparar la seva aparició en públic a la Festa de Tardor, que se celebrarà el diumenge 14 de novembre al municipi. Amb l'objectiu d'explicar als santcugatencs qui són i també els objectius que persegueixen, la plataforma prendrà part en la festa de les entitats. El mateix president de la plataforma, Antoni Pérez, detalla que "la Festa de Tardor serà un acte on ens volem donar a conèixer a la gent de Sant Cugat". Les entitats presents dilluns van ser un total de nou: PB Sant Cugat, FS Mas Janer, FS Olimpyc la Floresta, CV Sant Cugat, FS Winterthur Sant Cugat, U D Mira-solAdesa Bacó, U E Sant Cugat i Fundació UE Sant Cugat. Tot i que dimecres vinent la Coordinadora es tomarà a reunir a la PB Sant Cugat per acabar d'enllestir la seva participació a la Festa de Tardor, la plataforma espera ara que l'Ajuntament de Sant Cugat es posi en contacte amb la Coordinadora per tal de fixar una nova data per trobar-se per segona vegada. Antoni Pérez espera
nadora per fer»»in*e*eaí*vi d'impressionsi^8ïiqaia<jBeja coneixem qufoaés ía seva púsició respecte a ^ « e s t alfe/*, ha avançat Rccçrjeï; L'alcalde del COOsíStOrí hft volgut remares» q«*s «1 mé& difícil d'aquejt fjfoeés serà "buscar els rccüíSOà pGt f>0~ der tirar endavatttím|>ïíf <|8e volem que sigui anéàeió&pesà també realista, en à t o d ó t f à í è que podem disposat «0*»a Ajuntament de la &$&?,
l i taanKaatlara va preparar íïIMms a la PI Sant Capat al V* tari la m i participacié a la Fasta da M a r FITO: XAVï U U M U
que l'alcalde Lluís Recoder respecti el període en què es va comprometre a reunir-se. En aquest sentit, el president de la plataforma ha manifestat que "des de la Coordinadora e s p e r e m q u e es compleixi el termini que vam fixar en la darrera reunió. Esperem reunir-nos al voltant del 20 de novembre".
G i m n à s t i c a
Resposta dels partits La plataforma també espera que ben aviat les forces polítiques amb representació al consistori es posin en contacte amb la plataforma, tal com en el seu dia es van comprometre a donar suport a la Coordinadora. Aquesta té constància que els partits ja han rebut els dossiers
que se'ls va fer enviar. La plataforma també va treballar en el que dimecres vinent podria representar el nou logotip de la plataforma. Després de la Festa de Tardor, la plataforma enviarà un dossier a tots els socis dels clubs que integren la Coordinadora per informar-los de l'actual situació.
Lluís Recoder també baatnab* litzat la participacióéïh€&~ ordinadora en la Fes&ídb'ISsrdor i la t r o b a d a 'ét la plataforma amb partïfft ftoll· tics amb representaciódiconsistori: "La Festa de Tw$$t és una bona ocasió per <kitiM<> se a conèixer a la ciutat. 0 » # facin una aparició en púfelic ho trobo molt lògic i molt ^éíV mal." Pel que fa als contacíiaf amb la resta de partits polítics, Lluís Recoder afirma qlj$ï "em sembla molt bé. L'opti sició, malgrat ser oposició i no governar, també forma part^ del consistori i ha de ser coresponsable de la marxa de la ciutat. /A.L.
r í t m i c a
El C M Sant Cugat acull el doble de gimnastes que el curs passat >> Torrent: "La fita és oferir un alt nivell d'aprenentatge ÀLEX LÓPEZ - Sart Cugat Només l'excel·lent treball del cos tècnic i directiu de la secció de gimnàstica rítmica del Club Muntanyenc Sant Cugat ha provocat que aquesta temporada, que va iniciar-se el 5 d'octubre, el número de gimnastes a l'escola s'hagi doblat respecte a la temporada passada. Un total de 116 gimnastes són les que integren l'escola, mentre que la temporada anterior n'hi havia 54. Totes aquestes nenes, d'edats compreses entre 4 i 15 anys, es distribueixen en cinc nivells. Gemma T o r r e n t , q u e a q u e s t a
temporada és la segona com a coordinadora de l'escola del C M Sant Cugat, ha explicat que "d'aquesta manera ens dóna una àmplia possibilitat de treball". La secció treballarà també aquesta nova campanya en més escoles. Serà en un total de cinc, on de dilluns a divendres les gimnastes podran formar-se. Aquestes escoles de treball són el pavelló municipal (60), el Pla Farreres (18), l'Escola T h a u (18), el Ferran Clua (10) i el Catalunya (10). Així, la gimnàstica rítmica podrà arribar a tots els districtes, tal com explica Torrent: "Ara, tothom que no vivia a Sant Cugat i que estava interessat en aquest es-
port podrà practicar-lo." Els resultats i, sobretot, la metodologia que imparteixen les tècniques de la secció, fan que hi hagi nenes que venen a preparar-se des de Terrassa i Sant Quirze. Gemma Torrent s'ha fixat els següents objectius: "El que pretenem és que després de cada sessió les n e n e s m a r x i n m o l t contentes, que aprenguin cada dia una cosa nova i que al final puguem arribar als nivells que ens estem marcant El curs passat ja vam aconseguir apujar el nivell. Enguany, però, ens hem proposat superar-lo veient les ganes que hi posen." La coordinadora de l'escola afirma que es treballa
aa$ pMMMstBs lacaJa aa vaa
«mate al CM per «tàrtar al català m t E M » FMMYB
amb la fita d'"intentar oferir un alt nivell d'aprenentatge" i que s'aconsegueix perquè "és una escola que té una infraestructura i un nivell molt important". Primeres al provincial L'AGR Sensilis-Catalunya, integrada per tres gimnastes del
C M Sant Cugat, Andrea Rubifio, Tània Santolària i Marina Romero, van guanyar dissabte al CAR de Sant Cugat el Campionat Provincial de Conjunts en categoria júnior i, així, s'han classificat per disputar, el dissabte 6 de novembre, el Campionat de Catalunya de Conjunts, classifícatori p e r a l'estatal.
Esports
38
ELS<f CANTONS Divendres. 29 d'octubre de 1999
E S P O R T
F S 0 E R AT
A G E N D A
FUTBOL wí W ^la^^ni nflBBBianraw^nB
Í«,WS*3^ÍÍ-St.0B«K *B><#
ia^»0íM^«^te«c^» tt s' í *<§*>
Cadet 09.1S Sw«€ugit*Safe*JeB(<ig}
'
17A$ PB St C«í5«t-E S*b*icMÍ(b)
TAULA 3a Nacional
1 6 . 0 0 PB SantCugat-Can F « j 3 ( * ) 15.00 S«í>«íe)Í-SaftïCuj? («te)
nm mmmvttenk m
1 2 . 3 0 Can F«jó-Miia-sol (d»)
l a Categoria 11.15 P8 St Cugat-&ntCa^t<ífe>
m
la Catalana E S P O R T
F E D E R AT
R E S U L T A T S
FWFBOT ntwimmwm»m*m
1a
iiwiwwiwiMpww
V&iafcfrïiESC . . . "
€ * t » t t a Catalana
9 W4l· ^ • H · M H · e W W W · W ^ · ·
Pta1 oenjatttf
2a Regional RipaScf·LtFaí»»
$mGa&t-)aixc
SaftLamnaHfóai» SaftLoajwíO*J&tt»
.„ .„..„..*$&\
M&a·xMfeteibiatMt
U-i2
••ÍM&
«*A»» .^.4-*
^f"5^'**"
WÈJfàftffFT
.79*6?
Mut J&ftMH3lÍWKv}tlMt>(l>0hi
. . . -}•»
4 N t
m«««OB^SB«ttta<M«t
3-1
1a Nacional femení
Í4 .M
.4-7 .44
JÜINI
......24-
r ^ g f i M É " t f % r -ifr"
-2-5
C SattacteMes 18-W. S t Cv«at... .3-0 OSmpyc FlotesM-K Pu Caíites . .(•*
.......>#&> .
P9S«.CB6w^F.5»bwte8
<2*?k«Ci8tCsrç««A» ..
Cftdet 2a Divisió
JÜÜnrfsmatif Sa»LorcnK>«aiitC^t
7-4
femení
* x *• + * « W
CMsRuB^SaiaCuea
JdnforCa»|».Cat. &,angp"Se-C(«íBS*-B»
1 * Catalana maseiÉ» mO*g*
•A».St.MwnK.
2-1
«una M. Car.. 4 4
»-<g*^
CS#K*B»
<MF»»»atttC«sïK
InlOAlS femení
AÍOVÍ
• UESC^antaKulalia
.464*
OtoíJyc Pluriuu-Lluwtt
26-i
Cadet
#MWWAW*MlWMMHWM¥<
Divisió d'Honor fem*
UESC .A»-Ri[X)ilçt
Pl'hiMM'M Divisió t#t^*V^t^'
Va,.*
MJHPIfl
lMÍMpvNHW$,
l a Nacional «À» Sínt-Cupí-N-Terrats* ÇfcoRwMawCüglB:
, . . M * Oiuapyc ta Kloresta-Coibera . . . . .4-3 ...74» BafcwCaaO-WSt.riijíaí 3 3
«^^JÍ « «...u
DE
Selecciona comercials Tel. 9 0 2 4 0 4 0 1 0
-8-27
JMKMaWm I B ISMCmMla ÜESCt-R Utowanet 2144
ENTITAT ASSEGURADORA Per a la venda de productes asseguradors (vida, salut, estalvi). S'ofereix contracte laboral i alta a la Seguretat Social
Ü»«r4Jm·2v
1 * Nacional UESC-B. Cardedeu
Se necesita PROFESOR AUTOESCUELA
Media jornada o completa. Z. Vallès. Incorporación inmediata. 1.400 ptasThora. Tel. 6 1 7 2 7 2 9 4 5 6 0 7 8 8 0 2 13
mwm
J-l-,
PATMS
h:
1» (#ataiana CEsf^tifia-PH StC:u«at
.44
flors
Myth'
ipla
'amaz~
Flor artificial per Tots Important font d'huminltatt Títols curiosos Culdada soeeló Infantil PI. de Barcelona, 9 Tel. 93 589 86 17 Fax 93 67415 73 e-mail: mythosOmyttioslllbreria.com http^/www.mythosllibreriacom
Flor tallada FI _ s naturals i artificials \enges Dr. Murillo n° 8 Tel. 93 590 60 71 Sant Cugat
HS4CANTONS
Esports
Dwendns, 29 d'octubre de 1999
Stetm'
dsr (Sabadell; Badía-Oerdanyolas
^
mm i S a n t A«di»li»Vaaj»fe8r » t . J8»i
te
T w f f l » Regïo»al
4- * *> \ +W + 4 * * \ * * +*
Santboià-Oèrdanyota M » . <3«! „4«8
P.Ntüévrj-T^Rufeí. P» MaiT3jmet-Sa»t C u g a t .,1*0 ••
24
j í t e r * . . . J5-1 A n d o r r a - P r a t « . . , « . . , , . .1-1 Pi
.JK. * Antjteu fiífufer
8 8
K.,2*2
»<>
7
OH
ÇO W D »
i
5Í
<?
M>
19
í»
Vïtts
*
t*
, 9
16
VilaSísr
*
19
U
15
í^erttajyvnïa ít
16
8
13
Caailead»
ó
»
Peralada
7
12
U
13
RiriX
6
20
Tí Mafumet x
t?
21
13
ftepttnKtwes 7
Saiubata
14
í!
U
!9
li
5
*s
Paíift·Ufü·SI K Vilafranta
12
Prat
te
G&tmcnc:
?
fr
Snnt>ore»3» 7
to
i:
9
10
Les Fonts
12
JO
Montserrat í>
7
AndoCT»
i«
9
*
í>BR,ti.aa»6
5
Maarç\J
8
2
h
9
«
CarofWt
5
0
SsniCjtgttl
ft
1
«
14
5
C^i<il&Mflbat 6
0
Ripollet
fi
1
4
i*
i
P \ii«fa
0
4
29
i
St. P Lumttt ?
9
9
13
J5
JuwXXSU
<6
t5
11
M«wtn»fi.
13
13
II
t#
Tfcadaho Mil-ÍBtar!
5?
11
ts
13
15
S
n
10
Í4
Uunt»
M
Í3
# Castell» Batberi
»
55
5* IS
2
*
9
18
2
U - lt
(I
4
5*
I*
11
lt
li
52
L a propera (31 d*odbbre):
'' 4
0
nova; 2« HOQUEI HERBA
L a prorjera (30 d'octubre): CN S & 0 e M p i c ; liMtagahSioar^
6
5$
Primera
At» .T«rra«sa-Ca« SaXas ^5.J
L a propera (31 d'octubre): Set 96 Olesa-Ríbes C. Ergpn: J\l St. Gervasi-JosepToa*; 1 ltKpitalet-\larim;U;\'iltdecans-BeHspot,t;xSaiu MMtf·.Vilasíova; CESMJBSC; St. Gabriel V-Sant Nicolau; APB-Santpedor.
5« 7
ttat T.-San LoíííMto; Oaoït %11-Les Fonts; Sr. And«e»6pa®»gC; St Qmt*
HANDBOL
PB SamCagat-Míia-sd Adcsa-
Andorra-Ripollet «A» . C N Sabadell-U. Gerd. . Caldes «A»-G. B a r n a . . Lleida B.-B. Rubí «A» . W. Les Corts-Sedis . . . S t P e r e - S t C u g a t «A» Proa-CN T e r r a s s a . . . . Sant Jordi-S. T e r r a s s a .
A B Rimas-At. 1952 , . ..0-1 PjÉanera NaotoisB^t A GRITP$
.81-64 .61-60 ,63-61 .73-67 .61-65 .74-67 .63-55 ,44-64
Sarrià Ter-Manyanet . .28-33 GEiEG-Bordtls 28-23 Laminados-València . . .2l)--27 L a Roca-Gavà 30-30 U B S t Cugat-Cardedeu 28-27 K. Castelló-St. Esteve S. 20-2t> St. Quirze-Tres de Mayo 2*>-31 .Pf._JSi.J8F M.ttïYançr
4
0
4
114
4
Z
9
IH5
S« K^tpve íf. 4
3
1
lli
t-i R O L J
Sumit ïfs
4
1
3
0
2
OC P^t, S'i
«tu»
M *G P«
sx
3
!l
0
14 - 3
l>
I
1*
rijicítòfta
3
II
13
14
9
4
2
(i
20
15
^ lU-ütar M.
4
1«
15
Wmtcnhttr
4
15
53
l.'tf C l S i t 3
19
55
íitïftt.
H
lt
i.l·.1iart-3
55
14
Mtjiscian
15
5*
i i í'^t Ufp
53
5?
10
2?
«I
14
5
\nAis
f \iftliii.
Prat
3Í9
S . TóíjaiSf»
334
as?
32S
334
ïlfl
353
Cïniwvab 3
r.ai<fcs *>i»
4
AbiSófta
&
GïíffteM
5
ÍJoda
5
Riïbf.A.
3
i
3
107 ras
Í
0
II
4
3
I
0
J6
4
*
2
í
I
8
4
EHC
4
2
1 »
6
4
4
1
I
»
4
4
2
í
t '
8
4
t
í
i
4
4
1
2
4
4
2
0
4
At!9S2 fofa
9
17
12
&
liiiaï^
9
99
90
2
li» KM
15E«C
0-
3 101
StQ«im!
tt
i
!&1 113
Gsswïfci
2
l
94 10?
Vaisnci»
*
3
8Í
105
1
3
$1
lli
<3so)eíew 371
33Í
* sa*
*»
ï
33*
. 36?
1
1
t
1!
0
1
1
3 4
9 il
4
14
4
1
1
2 2
4
0
II
4
L a propera (31 d'octubre): Jímior-AD Rimas; At. 1952-Polo-C. Egara-Htsnig\'<^?l; Pçdialbçs-EHC; Baïceloni-A'r 'lenrassa; Línia 22-Gan Salas. / Josalcta-At Ibítassa; At S. SebasúàivFC Bafoeloíia; Ap.Gwnsc-Sardiiteto; Vy delua-Ega» 1935; C Egara-Polo; V. Dep«ttvo-GD Terrassa.
Divisió d'Honor Femenina
4
0
lli
L a p j ^ p e r a (30 d'octubre); Elcc. CIEM-Llopan-3; Maj«»i·Mo« sant; La Onion-Barcclona; l í ^ d o p i3aharCí^ntcrtf5tii;-Mas^rM^ S t Andrea-íjljlpa; Ciilde$-Maaa©«;íVle-
C . Caiïïpo-R. Sociedad . . .0-1 U . Se\ilia-Juaior . . . . . . . . 1 - 2 C . Egara-Pok. . . « , 1-1 A t T e r r a s s a - S a r d i r í e r o . . .11-3 S P V 51-CD Terrassa . . . . W - W .J^B !W..M.a...lt 3 * * 5) ; 14
33? 3
4 4
•J9
J14
4
346 3»
W-íjiíítwí»
4
3
is. m r» .ÍT ,...«P ...«? .«*!»....
ADffimn
12
Hjtur C
99
W
«ta»
4
Mitttttt
1»J PG
«WC
Manacor
MttaíAftlt
Ull
**
i.aUnnte
Si
<m
Honiiívoiíel-PedraJbes . ..2-1
Manaco^Mettünox , , , , » > . , 6 - 1 Lfop«*à»Masco» » , , , * t . t . $ * % M t H W j ^ L a U n i o n ..»*' k ;»3-4 Barc«Íaï«Si-L*Esdbp , , , • , * * ,5-4 Babar p.-Wjnteruiur . . „ < t 3 ^ VÜBSOftf M . - S t AntineiíV .12-4
PtÍRtera Nacional GRUPC
Primera C a t a l a n a GRUP 2
mém
5; TallíMs C-La AlmuBÍa; íbtibí-Iswi PHC-Barceionf *'#...« »3^ s GartíEa; ^tospkalct-Olitetpic.
8
La propera Vaíèacia
Í; C. E»caatadadeTer;
3
0 fl , 50
5
3
t
« '\''
i
4
í
à
*
*
* ' iLS'4?
í
ï
9 .*.<
HOQUSïfKlINS •Heiat
«
'i \ 'f
i
3
m
4
3|í
aEim
3
0
I
>*
*
2»
At-^SSiMH* '3
0
5 '#f
5
<Ï.S«sW«
«
o
Í95
L a propera <31 d'octubre): Gni|»Bamsu-^ntJordi; Cerdausofa-Caldes; Ripolfet-ON Saija4cB;a^ Tetiassa-Andofía; Sant Cugat-Ptoa; Sedfe·SatitPcte; Rabl-W. LesCorts;
•*
)><)fa
i. 5
*B.fWtt». 2
S.Socwd«<t 3
CNSrtíJBlcíl 4
FUTSOtSftUt
La propera (31 d'octubre): La Pàrga.joan XXIlIí Mil·lenariRípollet; St. P. Lunwn-TibidAbai La Roroà»ica-25 Septíestnbre; Sabadell FC-La Planada; BarbersVLl
0
10
11
370
IÓ
1©
P
14
i»
5>*mcfladt)i
Sabadcfl
M
2
0
2»
Tft:& tic M i > f ^ 4
59
l f
0
0
Segona Regional GRUPS
SS
1
i*
4
*
s
7
«
«
<
ta
51
ï
Santpax
4
UPtmy»
9
Ccftianyola
i
U
í
10
oviSaa>»*f3
50
SontQwííc 7
56
2
59
10
ZS Seprbre. 7
lmf.O«í(^3
4
itS
15
» 52
Onfbee
6
9
í 0
13
5*
K>
3
ik 2
t*
lt
7
3
S^éft»^? *
23
14»
i ^Planada
A!*U)*P^ 4
OKmpfo
Jj»
$
3
'HojçialWF, 4
i
16
||'''í
3
Rubf
#
11
4Í
*
15
2
I«
0
4 Sí* « ^
14
PeSsoíCtt»»? 3
7
4
J
<-».C»nFJtj&7
Ln Far£K
4
H
10
P«>
-
Taltftís<Í
10
L a Planada-La Romànica .5-1 25 Sept.-St. P . L u m e n 2-1 Tibidabo-Mü-tenari 2-1 Ripollet-La Farga 1-2 Castellar-Caldes .2-1 Maurina K.-Badia 2-2 Cerdaivyola-Barberà 3-8 Llano-Sabadell . . . . . . . . . . 3 - 2 J u a n X X I H - C a n Rull . . . .5-2
•¥•¥ ^-+ • t ^ ' Y
l«
9
La propera (31 d'octubre): Granollers-P. yafíimet; Sant GtigarCastelklefeis; Patóhigeli-Píirelada; V^Ite-ÍJiaatóaesç Ji^iteat-ABdasa; PratSant Andreu; Vilassar-Igualads; ,Vikftanca-Mantcsa; RÍpot1ec*Saiítboià; Masnou-Cetdanyola M
«•
«
(.jcrtrUticfcK K
Rí Mi «
* Hospitalet «B» - A F » * B » 5 ^ 4 8 Maito*e&?M S t Gervas54i-45 J,Tau*»Set96-OÍe«a . . . 3 9 - 5 2 B . R i b e s - S t G a b r i e l V . .73-54 S ^ i t N f c e t o í C Ï ^ B ...65-75 U B S C » S t ÍM*rtí» 33-53 Vilanovft-BF Viladecftns 55-59 . . .28-44
aç*m*
-3»
0
13
8 Igualada
S L At&ditti
_... ¥ ¥» + +7*0
HfK*HÍM4 • •• ^T**
22
1!
U
P . S t P e d r o ^ t Andreu . , , 4 * 4 Ol.OariFa^ó-StQMirae ^ . 7 4 M à « ^ - A d e » ^ a a e 0 M s b 9 l ,9-2 Deptíradores-PB S t C u g a t , .6-2
39
4
4
í
Primera Ndsàonal A
Epi-La Murga
..>...3^2
Veiíd^eíl-GeriJolP.... ,*«;« OsrrMSà-MoSerusa . „ « i « - i i « 4 | L'E«pbiga-Sant C u g a t . . . . ^ ÍD. $m*i C D TcïïséBsi-At Tcnea$^
Primera Nacional Femení GRUPB LllbS.Jordi-St. Cugat ....Z-Z Q.PoHet-Terot 3-0 Dolores-A|gar....... .0-$ Gutadeia-ll. Alacant .0-3 Hortons E.-D. Sta. G d b m a . . 0 3 Aigaida-Rub? ajornat ««d» M I.IHuStJantt \
«i \
re 0
*r 1
Prknera Nacional MaeeuK
O.Sm.Cotemj i
vquasoi
se *«*. 2 6
(JAlaont
Ctutadelta HïWEnfts Q.l'obfct
InefclK^N-SfcPere
t I
34)
La propera (36 ^octubre): Saat Cugat-Rutó; Sia. Coloma«AJgaida; Iferot-Dolores; U. AlacantHonons E.; Algar-CiutadeMa; Lllla St.jfordi-Q.de Poblet.
Aleví 09.00 Foiró «B»-CanPareUada (ds) 10,00 St. Lorens>-F«ird «A» (ds> 13.00 AdesaMira-soi-M. EgarMds) 09.00 Avenç-La Farga (ds)
#Nt«*»* j|t**,
3 3
3 3
o (t
Af.$fept
3
2
1 8
* »
K«h*txft»-4desi Mira-soJ
FUTBOL M-T •«-«»»«——«—»*—
Infantil femení Torre dei Patatí-Escol» Avenç . . . .£349 CEÀ^r*€oi.Tbc«* 3»^6' (íE Se <;ngat-IES Sta. Euküa ... .33^54
Aleví femení CoLVedrura-EscefeAvenç ......31-24
Aíttws Níontfttt
fi 0
3 i
Falcorts-UE Sant Cugat .1-4
M,MaiBadot*-EEFait<>«B» Vlírieeavalb-Avcnç £ £ FottiJ«A»-CfaibC3BMl \ «A»-La Farga
e «
5
5
La propeia <3Í 4*octabfe): St. Pere-Mo&gat; Martorell-Li. Marutet; Sara Caga-AitesaceSes; D. Sta. Cofoisa-A*. Segye; Areoys«AxxoïiíïaefcBcn-Prat.
Ateiteu Hort» St 4ndreu NiHi Jtaf n*
i í 1 I
<
0
t
s
s
i
f>
1 O 1}
e t i t i
i i 4 4 4 4
»
FUTBOL A-11 infantil 0^.00 O d e Stó»<N«a*Àgwa i 1.30 Foitó-Coí. £1 Om (ds)
WW^Weeíavalls-Aneeteta Fcner (ds)
Cadet femení
HAMOBOL •wn» ft
1-2 .4-4 43 %-Z A-Z
Escola Pis *C»-Aveac «C* . . . . . . . J&& Cwi Jofresa-Thau «B» . >. <'i.,., . 2 ^ La Far» <B-Can F*t|d «C» . . ,a|oro*f
EnÉBfitií femení 09.00 CV Rubt 5A».A*ertç ((fe) 10.00 Angekta Ferret^CN Sabarieü (ds) (».00 UKE Les Ptaues-Àffaa (ds)
2^
0-2 S-2
ge, Loí^tíS»«Tti«.tt *A» 0-2 Rabí «&MSLa F«ü? «A* ajornat C a í t ^ j ^ t í «B»-Av«nv «B» 6-2 C*s«a»>ÍslS»t *A»-Avenç «A» , . . . ,2-0
í».fcïO«rtassa
mai
12.06 LcímardtectaV. GoL Martí «A» ( U.00 ÍES Blanxart-AwínçW IGM Amaa CaofeU-AfefistiíS (ds) 13.00 C St Cugat Pm.-C Sfort *B» { 11.00 Cot. ^«nVRíftJtm i C3|»l F«»,
URELesPtoe* ,<
.,.(descansa)
..ajornat
MMmm»—**
Atewf
CO Sant Cugat-Cot Carme *B» . .44-43
« J
Ï$$6CB ai. C»gat «B» -Àgora *C» <d*} ï 1.68à$p» «B» - S*g)*r Cot (ds) ltt30aPÍ&íisr-eN Terrassa * Í3.00C1 à ; €ujg« «A»-Agw« «A*
10.00 Avenç *C» -Can Mresa (ds)
BÀSQUET infantil masculí
1 8
Infanta
Alevífemenf 13.00 Aveny-Co). Carme (ds)
**....** jgg-wsL^s «s»_
I0.O& JafcaeC Jofre» *A»- Foiró(ds) 10.90 m»«A»»UE Rubí «A> (ds) 10J0LaF««a*A*-C:aiviclH)isbaí «B»(ds) t&.0ft ÀH5H$ «B»-Sagrat Ow (ds) 09.8^ÜHítt8Ç,*A»·St- Crístobal «A» (ds)
ï J .30 Avenç-Sc Jordi (<fc)
10.15 Avenç-Col. f iarrrie «A» (ds) 10.15 Sta. Eulaüa-Àgora (ds) 09.0» Dosa Srieswns-UESC (ds)
mm.
ÏL061&ÍH *ft»-.Ramo« Pont (ds) tt3^U»F*9g» «B» -St Pere Lumen (ds.) l3Ü9At)cs3 Minwol·TeníMS* «B» (ds)
Infantil masculí Infantil feníem
UMitmk i D.S».Cotoml i
TBBiSTAUlA Tercera Nacional Orupl N«u Barris-Horta . „ „ . , , ,2-4 Ateneu-Sant A i a l r e » . . , . ,4-2 ElGiervo-Ripolkst A-0
>»* • * «**J" L·
12,00 Àgofa-Rubf (ds) 09.00 Escola Pía-CF Jóruofíds}
09.00 F.seola Pia-CO St CURS» (ds)
...OkS
CVPrat
Axw»iA«D«iverStGot ...3-2' í 2
Femení
BÀSQUET
40
Esports
ELS 4 C A N T O N S Divendres. 29 d~octubre de 1999
..2-0
P«Bép6ews-CE Àgora «C» —ajornat (descansa) lC?-CFJÚ»»r , . . . 2-0 :*À»~jabac Cj .0^
VOLEiBOL
HANDBOL
Juvena femení
liifantft tnascttlf
Angelets Ftóíe-RegtoaCaaaeti.. ,.Jt# WQCMPE weiMeiw
Eseofet Ataanç-Leortardo da V. 2-6 íi, R«W«A*-Ar»a«Cadieíl........6-51 8pie€wi(t!><X>SI(BttCag«Fm. .,22-S . 3?i-9 &~Z* Ctàmm Píacéa^útà, Viafú
ewH'^H^v·JH •^ffewWBWHHi
• ••l-Z
Mans Unides DONATIUS: "Caixa de C a t a l u n y a " c t e . n° 0 9 0 2 0 0 0 4 6 5 0 2 o per i n t e r n e t : w w w . l a c a i x a . e s Rambla de Catalunya 32,1er 1a. 08007 Barcelona. Tel. (93) 487 78 78. Internet: www.seker.es/munidas
Directe al Tercer Món
OS4CANT0ï\S £
^^
^B
Espectacles
Cultura
41
Divendres, 29 d'octubre de 1999
Música
Ibanez: "El camí de la incultura que ha escollit la societat és menyspreable
•>•>
Xuclà va actuar a Sabadell sense danses
Més de cinc-centes persones gaudeixen del recital del cantautor valencià Amb un homenatge al desaparegut poeta Goytisolo, Paco IbéAez va començar el seu recital al claustre de Sant Cugat. Feia 31 anys del seu segon recital a l'Estat, que va ser a la nostra ciutat, quan encara Ibanez era més conegut a França
que a Catalunya. Bon conductor del públic, sensible i sempre reivindicatiu, IbéAez va guanyar el combat de les hores a les campanes del monestir, que tot i marcar l'arribada del futur, no van aconseguir que el públic abandonés ei viatge de
nostàlgia proposat pel cantautor. La cançó del Lobito buono va obrir el foc, corejada amb emoció per tots els presents. Camisa i pantaló negres, i peu sobre la cadira, IbéAez va tornar a entusiasmar els santcugatencs.
R U T H CASALS - Sant Caçat -
Afable i amb humor, però sol dalt l'escenari, Paco Ibanez va demostrar q u e encara té molt a dir. I sobretot, a cantar, que és com millor transmet el seu pens a m e n t s e n s i b l e , anticonformista, reivindicatiu i poètic. El de dijous passat va ser un concert llarg, molt viscut pel públic i que va anar pujant de t e m p e ratura a mesura q u e la temperatura exterior s'anava acostant als zero graus. La humitat, la pedra freda, la falta de seients, res no va aturar les més de cinc-centes p e r s o n e s q u e van anar al claustre del monestir de demanar-li al cantautor basc m é s i més. "Quan la gent t'aplaudeix i veus que viu les teves cançons, sents q u e tot el q u e has somiat es fa realitat", va dir Ibanez en acabar el concert. "Quan faig una cançó, quan la canto és perquè arribi a tothom i a cadascú dels m e m b r e s del públic, sobretot més a cadascú que a tothom. Jo visc per a això, per fer realitat aquesta transmissió, per sembrar aquesta emoció en la gent." A la primera part del concert, el cantautor, nascut a València l'any 1934, va entonar temes de Quevedo, García Lorca, Neruda, una nadala de Glòria Fuertes i diversos poemes del seu amic Goytisolo, com l'estimat A ti te ocurre algo, que el poeta barceloní va escriure per a Gil de Biedma. Tam-
R.C.Z.
Després d'uns quants dies de tensió i aparicions a la premsa, el desacord entre la companyia teatral santcugatenca Tetrateatre i el cantautor Toni Xuclà per la posada en escena de l'espectacle Te mandaré mi corazón caliente s'ha refredat. El cap de setmana passat, el darrer que s'havia programat aquest títol al Teatre del Sol de Sabadell, Toni Xuclà va realitzar un recital de cant i música. L'anunciada, i segons les lleis d'autor il·legal, actuació d'una ballarina en el recital no es va produir. Fent memòria
Ibdnez va tocar les cançons de sempre i alguns temes del seu darrer CD, Oroitzen FOTO: EDUARD FARINYES bé va tocar un parell de temes del seu darrer disc, Oroitzen, que ha gravat conjuntament amb el cantautor basc Imanol. "Vaig fer aquest C D perquè són vivències que jo duia a dins meu i he volgut treure perquè tothom pugui recordar allò que ha viscut, com jo. Fins als 14 anys jo vaig viure a Euskadi, i en aquella edat és quan la persona es fa, són anys molt importants p e r q u è és q u a n neix aquell cabal d'emocions que per sempre més portes amb tu", va explicar Ibanez. Al concert no hi van faltar temes tan recordats com Me gustos cuando callas, Tus qjos me rtcuerdan, Canción deljinete, A galopar, Palabras
para Julià i Andaluces de Jaén, que el cantautor no va voler cantar en solitari sinó acompanyat del públic. Paraules de raó Sempre amb bon humor, Ibanez va ironitzar sobre la religió, va criticar la televisió, "tantes escombraries no es poden digerir", va dir, i va fer un crit de rebel·lió ala joventut. "Jo no predico, no m'agrada dir com s'han de fer les coses, també he estat jove i em distreien moltes coses, però s'ha de tenir esperit de rebel·lia, que cadascú amb la seva energia esculli els colors que vulgui, però que a
partir de la rebel·lia el camí el facin ells. Les cançons són eines, jo els ofereixo aquestes eines desitjant que les puguin fer servir", demanava el cantautor. No va faltar, tampoc, una àcida visió de la societat i les seves preferències: "La societat ha apostat només per allò material, l'aparença, la falsedat Això crea éssers pobres, menyspreables, perquè el camí que ha escollit la societat és menyspreable, és el camí de la incultura, de la mentida, de l'especulació, de tenir en compte només els diners. Tot això és mortal per a una societat." Va ser una vetllada, una més, per al record.
Te mandaré mi corazón caliente és el nom, d'una banda, de l'espectacle de música, cant, recitat, dansa i escenografia realitzat per Tetrateatre, dirigit per la santcugatenca Dolors Vilarasau; i de l'altra, el nom del darrer C D del cantautor Toni Xuclà, amb textos de García Lorca. Tot i que, inicialment, l'espectacle i la presentació del C D han anat junts en diverses ocasions, cap dels dos pot dur a terme l'espectacle de l'altre sense els pertinents permisos legals. I fa dues setmanes, Tetrateatre va demamar ajut a la Societat General d'Autors (SGAE) per controlar que Xuclà no representés al Teatre del Sol de Sabadell l'espectacle de música, dansa i recitat que el mateix teatre havia anunciat sota el títol de Te mandarémi corazón caliente, però que no estava interpretat per la companyia de Vilarasau, ja que el cantautor no en tenia els drets corresponents. El primer cap de setmana, la presència d ' u n inspector d e l'SGAE al teatre va aturar la controvèrsia i la ballarina no va ballar. El cap de setmana passat, tampoc.
Des de sempre donant suport a la vida cultural de la nostra ciutat
Lucas
^5SRITV
Lucas Diesel Systems S.L
Treballant des de Sant Cugat per a tot el món C t r a . d e C e r d a n y o l a , s / n - 0 8 1 9 0 Sant C u g a t d e l Vallès - (Barcelona)
42
Cultura
ELS ÍCANTOPS Divendres, 29 d'octubre 1999
D i s t r i c t e s
Comença la Mostra de Teatre de Valldoreix amb èxit de públic
Balaguer situa 6 Els tres óssos' en una caseta de Valldoreix
La Flora i lafauna\ 'Dos' i 'La mort truca' han encetat el certamen tratges Ferran Trullols. A la segona peça de la nit, Maria Rosa Martínez fa el monòleg de La Flora i la fauna, on interpreta una actriu que es prepara per a un paper que li han proposat fer en una pel·lícula. Amb unes molt bones dots interpretatives, bona veu, cantar p o t e n t i d o m i n i del francès, Maria Rosa Martínez manté el p ú b l i c p e n d e n t d e les seves històries cada minut de l'obra.
R.C.Z. - Valldoreix -
Com va comentar la directora del CJrup de Teatre Espiral, Trilli Escrihuela, organtizadora del Teatre Breu, "ens ha anat molt bé, tot i tenir el Paco Moràn aquí al costadet". Perquè, així com la directora dels tres m u n t a t g e s q u e han inaugurat la Mostra de Teatre de Valldoreix, el certamen ha començat enguany a m b força humor. D i s s a b t e i d i u m e n g e passat van ser sobre l'escenari del Casal d e Cultura d e Valldoreix Ics peces curtes Dos, La Flora i la fauna i La mort truca. Unes vuitanta persones per sessió van pensar, riure i aplaudir els muntatges de Teatre Breu. " S e m p r e i n t e n t o q u e hi hagi varietat, que hi hagi peces que expliquin alguna cosa, que hi hagi una temàtica seriosa i també alguna de divertida", va explicar Trini Escrihuela a E L S 4
Un monòleg amb cant i idiomes vaser La Flora i la fauna FOTO: E.F. d u e s taules del mateix restauCANTONS. rant. " P o d r í e m fer canviar el A la primera obra, Dos, els acdestí d e dos joves enamorats, tors Anna Pou, Frederic Oriol, si poguessin veure en q u è es Alex Chiva i Laia Cerdà interconvertiran les seves vides en preten una peça teatral seriosa els propers 20 anys?", diu el q u e convida al públic a reflexionar. D u e s parelles, una d e text d e presentació d e l'obra, madura i una de jove, seuen en q u e és del director d e c u r t m e -
A La mort truca, Encarna Adelantado i Guadalupe Sales interpreten la més còmica de les peces d'aquest primer cap de s e t m a n a teatral. Basat e n u n text de Woody Alien, la mort, un personatge patós, innocent i a qui agrada molt jugar al remigio, arriba a casa d'una d e les seves víctimes, que li demana u n dia m é s d e t e m p s , si d e s prés d'una partida del remigio, guanya. La Mostra de Teatre de Valldoreix arriba enguany a la seva sisena edició.
P a t r i m o n i
L'historiador Flocel Sabaté desvetlla a TANC el
Marta Balaguer FOTO: X.L. R.C.Z. - Sant Cugat -
La il·lustradora santeugatenca Marta Balaguer s'ha inspirat en l'entorn local per dibuixar una nova versió del clàssic Els tres óssos. Balaguer ha fet les il·lustracions d'aquesta història i M o n t s e Ginesta l'adaptació del text, en què la família dels tres óssos viuen en una caseta envoltada d e pins que està als afores d'una ciutat. Per dibuixar la casa i els e n t o r n s , la il·lustradora ha passat moltes hores voltant per Sant Cugat i Valldoreix, buscant l'essència de la caseta antiga d'estiueig. " E n molts dels m e u s llibres m'inspiro en imatges d e Sant Cugat, com ja vaig fer als contes Quan plou de nit i Quina nit de Reis. La casa dels tres óssos està envoltada de pins, però no és un bosc bosc, sinó la rodalia d'un poble o ciutat", ha dit Balaguer a ELS 4 CANTONS.
possible significat del mot Catalunya: terra de castells Lexpert explica Forigen i primera evolució dels actuals termes municipals R.C.Z. Després d'una breu introducció de l'estudiós dels escuts Armand de Fluvià, dijous passat va començar la segona de les conferències del cicle Castells i Noblesa catalana, organitzat per Amics de la Unesco ValldoreixSant Cugat, l'Institut d'Estudis Nobiliaris de Catalunya i l'Arxiu N a c i o n a l d e C a t a l u n y a (ANC). Dijous, el tema central era Els castells en la conquesta i l'organització territorial de la Catalunya nova (S, XI-XIII) i el ponent conSabaté va il·lustrar la xerrada amb transparències i diapositives FOTO: X.L. vidat, Flocel Sabaté, professor de la Universitat de Lleida. «Etimològicament, Catalunya pot voler dir 'terra de castells'», va dir Sabaté durant la xerrada. I, de fet, tota la seva exposició va girar entorn de la proliferació de castells a la zona fronterera entre la Catalunya catòlica i les terres 7.1//lT ocupades pels sarraïns, coneguFaiiic.icio prop i.i . \ \ I < 1 (, \ l Dl I \ \ l da posteriorment com la Cata-
GARRIGA
lunya nova. En aquesta àrea, que fins al segle X estava considerada com una terra de ningú, van construir-se durant els segles XI, XII i XIII 193 castells. Aquests són els castells que van donar origen a la majoria de pobles i ciutats del Penedès, l'Anoia, part del Solsonès, l'Alt Urgell i el Pallars. "En aquells segles, els castells són una mostra de l'evolució social, política i econòmica de l'època", va dir Sabaté. L'ocupació de les terres despoblades la fan, bàsicament, les famílies vicarials o dels veguers, els vescomtes i la jerarquia eclesiàstica. Allà on aixecaven un castell, delimitaven el territori que quedava sota el seu control i, per tant, anaren dibuixant el contorn del que és conegut com a castell termenat, que avui podríem traduir per terme municipal. Amb aquesta aprisia (ocupació) dels territoris, els catalans van garantir la defensa dels sarraïns i, alhora, van crear els lligams de control del que seria la nova societat de la Catalunya medieval.
Llegir, jugar, cuinar E/s tres óssos serà el primer llibre d'una nova col·lecció q u e l'editorial Acanto inaugurarà t a m b é a m b el clàssic El gat amb botes. La nova col·lecció, Malabar, inclou a cada conte un joc i algunes receptes de cuina q u e apareixen al conte. A E/s tres óssos, Marta Balaguer ha dibuixat u n joc a m b el mateix nom que es desplega al final del llibre i és com un joc de l'oca, però amb noves icon e s , c o m c a d i r e s , guitarres, cactus, gronxadors i cordes de saltar. L e s r e c e p t e s per a aquesta història corresponen als pastissos q u e Rínxols d'Or es menja quan entra a la casa dels óssos: un pastís de xocolata, un de crema i un de maduixes, receptes que estan explicades perquè les puguin fer o ajudar a fer els lectors del conte.
Cultura
ELS-ÍCAIVIONS Divendres, 29 d'octubre de 1999
43
T e a t r e
Lluís H o m a r p o r t a al C e n t r e Cultural el ' H a m l e t ' m é s p o p u l a r
que es tendeix a atribuir al personatge, perquè assegura que tot i que l'obra té una dimensió que aprofundeix sobre l'existència humana, no és ni una obra de tesi ni de reflexió. Homar ha concebut aquesta obra d'una manera activa, perquè "Hamlet té un conflicte real, perquè lluita, pateix i no tira la tovallola". El muntatge ha estat conscientment desposseït de tota càrrega ideològica perquè sigui el públic qui tregui les seves pròpies conclusions. Hamlet ha estat l'espectacle més vist del Grec 99 i a hores d'ara ja l'han vist més de 16.000 espectadors. Després de deixar Sant Cugat, Homar portarà, a partir del tres de novembre i fins al quinze de juny, el seu Hamlet arreu d'Espanya en la versió castellana, que aquests dies estan preparant en el mateix Teatre Auditori, gràcies a la bona connexió que existeix entre l'actor i el director del centre cultural, Tom Seix. El muntatge d'avui és la darrera funció a Catalunya, tot i que Lluís Homar no descarta L'actriu Mònica Marcos (Oftlia) i Lluís Homar (Hamlet) esperen que l'obra arribi a tothom FOTO: X. LARROSAacabar la gira a Barcelona, on li agradaria fer arribar aquest tot l'equip d'actors, ajudants, dos adjectius que segons l'ac- Joan Sellent, ja que parteix de la espectacle al públic escolar, base que Shakespeare, quan estècnics... i també en tantes i tan- tor han estat la base d'aquest "però no fent una funció espetes persones i institucions que m u n t a g e . Homar creu que crivia les seves obres, ho feia cífica o especial per a aquest púens fan sentir el seu suport". El aquestes característiques on pri- pensant en les persones, en el blic, sinó que m'agradaria doHamlet que es podrà veure mer es van intentar portar a ter- públic. nar-li un caràcter seriós, fent una Lluís Homar ha volgut fugir aquesta nit és, en paraules d'- me i on primer es van treballar barreja de públics". Homar, "popular i itinerant", va ser en la traducció, obra de de la imatge seriosa i reflexiva
La gira de Fobra per Catalunya acaba aquesta nit a Sant Cugat SUSANNA ROMERO
- Sant Cugat El Centre Cultural de Sant Cugat presenta aquesta nit, a les deu, l'obra de teatre Hamlet, de William Shakespeare. Hamlet està dirigida, en aquesta ocasió, pel reconegut actor català Lluís Homar, que ha qualificat aquest projecte d'aventura, ja que aquesta és una producció independent, ideada pel propi actor, però reconeix que aquest ha estat un projecte nascut de la il·lusió compartida entre la direcció del Festival GREC 99 i ell mateix. En aquest sentit, l'antic director del Teatre Lliure de Barcelona ha volgut posar en relleu que Hamlet ha estat possible "gràcies a un gran equip de professionals que tenim en comú la capacitat, afortunadament infantil, d'entusiasmar-nos amb allò que fem. I penso en cadascuna de les persones que formen part de l'aventura, Joan Sellent, Jon Berrondo, Míriam Compte, Carles Santos, l'equip de producció,
Comèdia
Crítica
Paco Moràn i Joan Pera, amics i residents al Teatre-Auditori 'La extrana pareja' omple els dos dies a Sant Cugat RUTH CASALS
Una nit més, en dues de les funcions que ja els acosten a la número dos mil, Joan Pera i Paco Moràn, La extrana pareja, van triomfar entre el pati de butaques. En aquesta ocasió era al TeatreAuditori de Sant Cugat, on van omplir la nit de divendres i la de dissabte. "El públic ha estat extraordinari. És una comèdia que creua l'espai i la gent entra dins l'obra, dins el joc escènic que fem el Paco i jo", va dir Joan Pera dissabte. "És un joc escènic a tres bandes: el Paco, el Pera i el públic. Ens ho passem molt bé." Amb personatges hilarants, amb paraules de "catellà", amb situacions còmiques, pèro sobretot amb l'experiència de molts anys de teatre a l'esquena, Pera i Moràn van demostrar, un cop més, a Sant Cugat, perquè han estat cinc anys en cartell al Teatre Bonàs. "A la vida real jo sóc un home molt endreçat, tinc molta cura de
enòmèm p&mtemmjk •i'
,Ï
I» tmvfap&t^
que 4$
*.
ntactj^hmm&fo
que «implementi fer riure, Aioasa v* embastar l'ofere BoÍxaémtx&*rk adaptant d tetna & les pecuCastetií, frsélttit liars c&acteif$tíff»e« del lloc •dtiaTmtiMénH on es representa; Catalunya i «l seu biïkigEiiSine. Qui, de vcitTt4tre-à#&m.Z> tas» «s &fiobm* mida es Moràn, iéttfKés» Pera, com « personatge eontr&st, tga« permet i voi ser am<$íïk& recrear ei» reiteratiu» espais de Fot ei que caga 4k comieitat dels opo$*ts. Aixi> &Q és nou. Sn ia Gom: aspece està fet a la >ontc>6 pabliçada media àelf'ktu, els personatrdc 199.1 en oca- ges/protoòpus actuaven a sogftrior visita de k pro- geto, és a dir, a partir d'un :us. Cal anar una lleuger fil argumenta! que, dia mica fàé» lluny per parlat d'un a dia, modificaven d'acord amb fenoiïMWft^ue supera el fet te- l'estat d'ànim, el lloc on trebaatral es&kxb, o sigui, un fet pa- llaven, etcètera. Queda, finalment» el póbíic ratcatra/éBomenat -Lsextrar»a píífk* i que té com a Qxit fa que una considerable subiw$|f$$8tudi l'autarNeil proporció de compatriotes, Fa més de cinc anys que Pera i Moràn comparteixen escenaris. FOTO.X. L. 848,797 ena dio «que»t diari la meva roba, sóc molt net", co- nitivament les representacions de {recorden» que som els $ mimentava Paco Moràn, que a l'obra l'obra el proper 27 de novembre al Ti 'Joan Pes» ^s». tioai Èu$09oa% vag* a veure i interpreta el personatge d'Oscar, Palau Sant Jordi en una gran festa brax&iÉ^eyecrhi magmàeic reveéré'l'espectaclet amb S* un separat de vida alegre i de- de teatre, treballen ja en el proper difícil t§* ps^mnizt que en sendreçada. "Aquesta és la màgia muntatge d'Angel Alonso, que taml'eor*? N&haséy francament del teatre, poder interpretar per- bé els ha dirigit a La extrana pareja, a<|tífelijreí sonatges que en la realitat no s'assemblen a tu ni per casualitat." Els dos actors, que tancaran defi-
Lajaula de las locas, on interpretaran una parella d'homosexuals que també viuen junts.
Ç|K*e3£pÍ$^^9#r*
44
Cultura
ELS /CANTONS Divendres. 29 d'octubre 1999
C o n c e r t s
Los Rancios 'la lien' amb poc públic al teatre de La Unió
Titelles de totes les famílies del m ó n visiten la Casa de Cultura
K/grup de ska presenta a Sant Cugat el seu darrer CD, Ya Vhemo liao' R.( :.z. -Sant Cugat R.(:./,. - Sant Cugat-
Lis santcugatcncs Black Coff'ce \ an ser els encarregats d'escalt'ar l'ambient di\'endrcs passat al teatre de La Lnió. abans que I ,os Rancios sortissin a l'escenari. Amb cl seu estil de rock, reggac i mi'isica de testa, els Black (lotïce \ an anar animant cl centenar de persones que es van reunir per veure el concert. Durant una mica més de mitja lima. van tuc.ir temes de Bob Marlcy i de Stcve Wondcr. entre altres, a part d'alguns dels seu-, tenies pmpis eom "( aema" i "'l'iru-tiru". I i i van lh liur
l.us Rancios ja preparen el seu segon CD per a l'any vinent. FOTO: EDUARD
A q u a r t s de d o t / c , els vuit m e m b r e s de Los Rancios van ocupar l'escenari i van omplir el teatre de la seva música radical, que combina estils com l'ska, el hardeore, cl punk i també el reggae. Lis de l'I lospitalet van tocar alguns ilcis temes del seu
primer C D , Yii Vhemo liao. com el q u e d ó n a n o m al d i s c , i " F u n k y T x a n e l a " . "Bateria Ska" o "Ara sí que vaig cego". També van introduir al repertori un parell de temes de la seva primera maqueta: "Tapas gratis" i "Maria". Com a novetat,
Los Rancios van obsequiar el públic santeugatenc a m b Bolinga Style, un tema del seu proper C D , encara en preparació. Yti Vhemo liao va sortir a la venda el mes de març, editat per la discogràfica AZ Records. Des d'aleshores han fet concerts de
FARINYES
presentació a Galícia, Santander, G u i p ú s c o a i M a d r i d , on també tocaven aquest diumenge, després de fer un concert a Caceres. El proper 26 de novembre, Los Rancios faran la presentació del disc a Barcelona, a la sala Zeleste II.
I -actriu i titellaire 'l'eia Moner es va posar dissabte el públic a la butxaca amb el seu espectacle Contes tel·lúrics. tot un recorregut per les diferents cultures, races i ètnies del món. amb diferents estils de titelles. I ns 150 nens i nenes, i els seus pares i mares, van veure i escoltar l'espectacle, que es va fera la (lasa de ( ailtura, amb molta expectació. Moner va realitzar una petita introducció abans de cada història per situar el públic. Va haver-hi un c o n t e d e l s massai (Àfrica) amb la tècnica de papiroflèxia, un conte indi amb el llenguatge dels signes, un conte tibetà amb titelles de taula i un conte gitano amb titelles de taula i teatre d'objectes, cadascun acompanyat de la música original de la seva cultura. "S'ha d'ensenyar que tots som iguals, però diferents. Ens hem de respectar encara que no estiguem d'acord i, malgrat que ens enganyem, encara hi ha molts prejudicis", va dir l'eia Moner.
I n a u g u r a c i o n s
La incomunicació omple d'art comunicatiu les parets de l'Espai Gorina R.C.Z. - Sant Cugat La incomunicació és el tema central de l'exposició q u e divendres es va inaugurar a l'Espai Gorina. Marta Majó i Josepa Alvaro han plasmat sobre tela Ics seves visions d e la incomunicació humana en els nostres dies. Visions molt diferents, però prou expressives del que a m b d u e s artistes senten. Les obres de Marta Majó, de la ,, sèrie cariàtides, exposen amb tons càlids, ambients tancats i personatges nus els s e n t i m e n t s de solitud. "El tema de les cariàtides em serveix per poder representar el pes que tots tenim a sobre, però del qual no ens n ' a d o n e m , la incomunicació en q u è tots vivim", explica Majó, q u e e n els d a r r e r s
tres anys ha estudiat a l'Escola M u n i c i p a l d ' A r t d e S a n t Cugat, on ara estudia la figura a m b model. "El q u e intento expressar a través de la figura h u m a n a és el s e n t i m e n t , també a través de la cara", diu l'artista. A l'altre costat de la sala, les teles de Josepa Alvaro ens
Josepa A Ivaro assegura que ara la pintura s'ha convertit en una necessitat per a ella FOTO: XAV1 LA RROSA
Lexposició serà fins p l a n t e g e n u n a revisió dels exal3 de novembre ü pressionistes. "Aquestes /'Espai Gorina de obres són el resultat de la mira-
Sant Cugat
da interior cap a un mateix. N e gativa o no, es una m a n e r a de mostrar la societat, una denúncia de la incomunicació que hi ha, malgrat q u e vivim en un món on els mitjans de comunicació se'ns estan menjant. El que pretenc és que la gent reaccioni", diu Alvaro de la seva pintura impressionant, fosca i de figures estilitzades.
>
Marta Majó estudia a l'Escola Municipal d'Art de Sant Cugat des de fa tres anys FOTO: XA VILARROSA
Cultura 45
ELS /CANTONS Divendres, 29 d'octubre de 1999
P a t r i m o n i
Comencen les obres de rehabilitació de la Casa Aymat LAjuntament i la Unió Europeafinancienaquesta part delprojecte R.C.Z. - Sant Cugat -
Aquesta s e t m a n a han començat les obres de rehabilitació de la Casa Aymat, futura seu del Centre d'Art Tèxtil-Fundació Grau Garriga de Sant Cugat. Després d'anys de burocràcia i discussions per decidir la funció i la gestió d'aquest històric edifici santeugatenc, les obres garanteixen la continuïtat de la investigació i la difusió de l'art del tapís. La fundació, que un cop acabades les obres gestionarà el centre, posarà en marxa un gran estudi per a la investigació de les possibilitats creatives del tapís, tallers de gravat i paper, i una sala d'exposició perm a n e n t de l'obra d e l'artista santeugatenc Josep Grau Garriga, impulsor del projecte i de l'Escola Catalana de Tapís. L'edifici d e la Casa Aymat, construït especialment per a les necessitats de l'industrial-artista Tomàs Aymat, l'any 1926, té
Us obres de la Casa Aymat comencen amb l'endenocamnit di la paret poslei un de l'edifici FO'IO \ I quatre plantes i, inicialment, va donar cabuda a vuit telers per a catifes i dos per a tapís d'alt lliç. Durant la guerra i la postguerra, el negoci va p e r d r e força i la mort d'Aymat l'any 1944 va deixar l'empresa en un estat força dolent. L'any 1955 l'industrial
Miquel Samaranch Amat va posar-se al capdavant del projecte, donant així l'impuls definitiu que permetria, només uns anys més tard, la creació de l'Escola Catalana de Tapís, on van formar-se artistes com Miró, T à pies, Tharrats, Guinovart i Grau
Garriga, qui coordinarà personalment el nou complex artístic. Les obres estan finançades per l'Ajuntament de Sant Cugat, la Generalitat i la Unió Europea a través del fons Feder, a parts iguals.
Tomàs Aymat, elprímer • Tomàs Aymat, d pare aSant Cugat de Part tèxtil, va començar la seva carrera pictòrica en cl teatre. Essent a Pans amb una beca, va conèixer l'any 1913 Prat de la Riba i Paig i Cadafalch. Ells l'aní» marea a introduir l'art dei tapís a Catalunya. Atecapital francesa va entrar en contacte amb eís tapissos a la Manufecture Natíoaale des Gobelins. Posteriorment aprengué *fercatifes ea Sa Real Fàbrica de Tapices y Alfhrnbras de Madrid Pocs anys després, kcreàseat dernaada de les seves peces va fer que obrís un eaSer a Gràcia» <jue Pany í 9,20 es traslladà a Sant Qum- A m% camí emre les capitals del tèjttti, terrassa i Sabadell,! Bareekwia, bencomtaúeat pel tren, k Casa A$roat va ad<pl«V &iaa internacianaL L'any t9UAytim$aart
iGraaOa»
trip es e&n.ve*ï£ en et d»ec-
atf«u
Només per a subscriptors de
el "diari" de Sant Cugat
Cultura
46
ElS^CAIYroN·i Divendres, 29 d'octubre de 1999
Des de la història
La natura reflectida en tapissos a Pou d'Art
Un espai de Pere Vifrró i Gili
Frares, senyors i monjos al monestir I . i ,
Tornem-hi i acabem! En història, mai ningú no ho sap tot, encara que mat no falti qui sembla que s'ho cregui. Amb bona sort i esforç -i entre tots-, al més a què arribem és a unes dignes aproximació i interpretació, perquè la història no és cap ciència exacta... I ara a què ve això? Doncs ve de voler matisar, altre cop, la crítica que, en el darrer ndfl&ero de la revista d'estudis locals -i tornem-ho a din publicació positiva en tants aspectes-, es fa al fascicle publicat per la parròquia: «Els darrers dies del monestir, viscuts i explicats per un monjo, fra Felip d'Alemany». Un primer aclariment: Em consta -per la via mes dÈreetaque l'autor de la majoria d'aquests fascicles, en fer-los arribar també al crític, no ha pretès mai ser prou digne perquè se li faci cap crítica, sinó que simplement ho fa perquè té el costum d'enviar-los a tots aquells -amics i coneguts- que els sap interessats en aquests «emes, entre els qualsfigura-amb in-
discutibles mèrits, perquè una cosa no treu l'atea-el dit crític. Amb tot, igualment com el crític és be» lliure de fer les crítiques que vulgui també són lliures els ««foetat»» per les seves crítiques de fer«ne ei cas que els semblí. Amb dret, fins i tot, de fer crítica detecrítica del crític (Amb perdé). Doncs bé, per aquí va la cosa: se-com tots no temis crític OMtftgt&tifettta* del fascicle per b»v^ anomenat f'esmonjo Fe%#M?«*8ny com a «fra* i so com a «dom*. Diu, eo*regtnt*íoi fént-se excessivament fctffièvi «ïext escrit pe? Dom Felip d'Alemany-dl «acatament de fra el conversete eà frare conventual, no en monjo del monestk.» Benvolgut: És com a «dos i fra» o simplement com a «fot* eom moltes vegades signaven els monjos de Sant Cugat, com queda palès en algunes signatures reproduïdes en el mateix fascicle criticat per vostè. Miri-sel una altra vegada» si us pku, i hi trobarà signatures
R.C.Z.
simplement encapçalades per «fra*f Per© l'argument més iroponasl's* el següent: a Sant Cugat, 4e$ de l'abat fins al darfertïioaj% tots eren «fra», això de *<ÍQi^'4*iis;em-ho per a Mont^tfft í altres monestirs dependents, des de segles, d*altres congregacions i tradicions, r*»í>pp» de & nostra:feCkusurali'|a*i»coaeBse. A lef.aeces capitulars, al col rjecadaan^ hi apaiklfistadetota tora de Gayo% : amb noms, cog- Cugat, P«rta»£ .T^chn.n^kls Uncapçalat^obé ^«DomiraisetFfa£e©rjia«0o»
també, ,St vol, una infinitud d'al« tres docarï^nfó, com per exem1» eï* « é * solemnes, els dels abat*. Fíecisament, d'aquests, araenlteè un a les marts. És de l-pero podria ser de:.<|í^|etol altre-, el qual, com i dtesptés d'erteapçattfètfb tots el» títol*, «ha»
I n a u g u r a c i o n s
4
Substrats i silencis 9 , les darreres creacions de Corbella a La Galeria Obres amb palmeres, paviments i racons de sentiments
- Sant Cugat -
signlSea el maécíx) devia ser també ben corrent, Én fi, ja sé que aquesta relliscada i correcció pertanyen a la histèria «raenuda», sense gaire transcendència. Però és qnc t en segons qui í en segor» <pè -seguint l'exemple -*cal filar ben prim t no deixar-ne passar nt una... «per bé i en defensa de totalabumanitat»!
C r í t i c a
Classicisme Lloc: Sala Rusinol Autor: Col·lectiva de 12 artistes Tècnica: Oli d/tela Dates: fins al27 d'octubre
És una llàstima que no hagueu pogut gaudir de l'exposició que la Sala Rusinol ens ha presentat aquests últims 20 dies. Firmes de primeríssima línia en el món de la més pura figuD o m è n e c Corbella a La Galeria, ració han volgut compartir amb divendres passat. "Des de l'any tots nosaltres algunes de les se1975 conec en Corbella; del temps ves peces exposades durant tota que tots dos érem professors a l'última temporada a la sempre l'Escola Superior de Belles Arts fidel Sala Rusinol. de Sant Jordi", indica Xarrié en És fantàstic observar amb tota el catàleg de l'exposició Substrats calma una peça ben tocada, ben i silencis, de Corbella. Com tamcomposta, equilibrada, actualitbé indica, "en ell predomina més zada tot i ser una temàtica més el com pintar les sensacions i les que explotada. figures que no pas el motiu en si". Pintura paisatgista de Vilanova, La calidesa mediterrània és moltpresenta Pobra de Corbella FO'/'O.X.L. figures sempre reconegudes en entorns sempre familiars de I així és, perquè en les places nec Corbella, que exposarà a Carme Pruna, espais quasi irrei patis, flors i paviments, pal- La Galeria fins al 20 de noals, silenciosos i plens de mismeres i ombres dels olis sobre vembre. "La pintura ha de reteri pictòric, de Sunyer, típiques tela de Corbella hi ha un no- flectir, a la força, aquests canvis escenes urbanes de Vives Fiei aquesta evolució. Quan tenia sé-què de missatge invisible, rro, en què el seu collage sevint anys feia un tipus de pind'emocions capturades. "Pas' Ti tmm«wH tormontm gueix present sense molestar a sen els anys i ve l'experimen- tura molt violenta; en canvi, ara la vista, quasi passant desaperfaig una pintura molt relaxant i tació i la recerca, vas trobant el cebut. intimista, perquè en aquests camí o el llenguatge amb què MIM - SANT CUGwr moments penso i sento així." et trobes bé", explica DomèRes no té pèrdua, entrar en Tftm.ttMeW«l
I
d ' a r t
contemporani
TATIANA BLANOUÉ
R.C.Z.
Josep Maria Xarrié, responsable del Servei de Restauració que hi ha al claustre de Sant Cugat, va ser com el mestre de cerimònies de la inauguració de
La galeria Pou d'Art inaugura aquest dissabte l'exposició Natura, un recull del treball en tapís, pintura i collage de l'artista Marie-France Veyrat. Nascuda a Lyon, Veyrat viu al Baix Camp des de l'any 1976, on ha conegut i après la tècnica dels tints naturals i els tapissos. Segons l'autora, en la seva obra s'hi troben inserides "petites coses de la vida diària, coses que sembla que no tenen cap importància, però que per a mi representen símbols efímers o duradors de la vida quotidiana". Els tapissos de Veyrat estan treballats bàsicament amb la tècnica del Uiç alt, i tant en els tapissos com en les escultures, collages i pintures utilitza textures molt variades (cotó, llana, jute, paper, lli, corda), colors sovint realitzats amb tints naturals i també elements com escorça d'eucaliptus, branques, fulles. sorra, plomes i fibra de palmera. entre altres. La inauguració serà a partir de les set de la tarda.
aquesta exposició es entrar en un espai en què la qualitat pictòrica irradia comunicació, en què l'espectador pot aprendre no només a mirar sinó també a observar, a observar com està feta cadascuna de les pinzellades que han lliscat damunt les teles; pinzellades de vegades invisibles, altres tan visibles que demanen ser tocades per així poder notar el gruix i la força amb què s'han aconseguit; pinzellades sempre valentes, soltes, fàcils. Tot ben resolt dins una temàtica tradicionalista, familiar, còmoda per a un públic que li agrada sentir-se veritablement acompanyat, identificat amb allò que té al davant. Tots aquests artistes ens han donat, i segueixen fent-ho, una lliçó d'integritat, fidelitat i qualitat pictòrica que no té preu. Si no heu tingut l'oportunitat de visitar aquesta exposició, no dubteu d'anar igualment a visitar la Sala Rusinol, ja que de ben segur que encara tindreu l'oportunitat de veure quelcom, val la pena poder passar-s'ho be gaudint un cop més de la bona pintura que cada cop més trobem en aquesta nostra ciutat.
Cultura 47
E L S ^ C A N I W S Divendres, 29 d'octubre de 1999
Ei
r e p o r t a t g e
Cap al sud-oest de la població, Valldoreix s'escampa enllà, entremig de la Floresta i Mirasol, fins a enfilar-se a la falda de la muntanya que s'alça cap als 3 4 2 metres. Puig Madrona que atalaia cases i carrers, boscos i jardins que es van diluint a la ciutat sorollosa.
Valldoreix: la barriada calma que volia ser poble "El lent record dels dies que són passats..." (S. Espriu) MARIANGKLA ROVIRA
- Sant Cugat És la primera vegada que posa els peus aquí, a Valldoreix, i això que hi passa cada dia quan va a l'Autònoma. Sempre es mirava encuriosida el petit campanar que no sap si és antic o una imitació. Li han explicat que és Sant Cugat i no és Sant Cugat, és un poble però ja no l'és, és un barri que no vol ser n o m é s això. Quina complicació! Volia fer una consulta a l'associació de veïns però es veu que n'hi ha quatre, una bona proporció pels habitants, q u e s e m b l a q u e no arriben a 2.000. La Deia entra al petit bar a trucar però no hi ha telèfon, li assenyalen la cabina del davant i se n'hi va mentre espera el bus que surt cada mitja hora. Avui vol prendre la decisió, ja fa massa dies que hi dóna voltes. S'ha de decidir, i aquesta tarda Valldoreix parlarà per ella. Baixarà al final d'aquest recorregut que fa amb dos passatgers, va mirant la plaça i la botiga amb parades de fruita, el centre on anuncien activitats, i recorda el que li ha dit la Montse, una amiga historiadora, d'aquells dies de principis de segle quan es parla-
va de fer un mercat que no va tirar endavant, perdent-se potser l'oportunitat de ser un poble. L'arribada del tren en aquella data tan revolucionària de 1917 va marcar la història, però el tren passava i no parava... Al cap d'uns quants anys, la primera associació de veïns, que era també de propietaris, es veu que va aconseguir que en aquest punt, equid i s t a n t d e S a n t C u g a t i la Floresta, s'aturés el ferrocarril, cosa que facilitava el viatge des de la capital. Els barcelonins que buscaven un lloc ben tranquil per viure s'hi aturaren i les cases creixien com bolets. "Confirmàndose... la supresión del municipio de la Cuadra de Canals ha tenido a bien mandar que desde el 1 de enero quede agregado a la Villa de Sant Cugat", llegeix al paper que li ha passat la Montse, d'aquella ordre reial del 1845. Li ha explicat que és important un llibre del 1856, de Gil i Escayola, que reclamen la recuperació de la seva identitat i que al 1956 200 veïns demanen que es formi una entitat local menor, que és la que tenen ara. Són una mica independents, vaja. El xofer li diu que aquí ja gira i que tornarà a passar al cap de mitja hora. És una placeta petita que
C r í t i c a
De fades,
de
follets
i
es diu de les Oliveres, d'on surt un camí que s'enfila bosc endins, pujada amunt, prop de l'altra senda vorejada de grans plàtans que va a una casa molt gran. Hi ha una gran tranquil·litat, no veu ningú, comença a caminar per seguir una mica amunt i contemplar la vista. Ha de saber com és aquest racó de món i veure si li agrada. El Joan, un altre amic historiador, li explicava, apassionat, coses del seu poble, que sembla que s'estima molt. Aquest poble que no és poble... Es veu que hi ha un lloc q u e es diu Mas F u s t e r , aquest va ser l'únic nucli agrupat, que després s'ha anat diluint. Comentava les trifulgues de fa uns anys, veïns agrupats, coses estranyes amb els vots, associacions i interessos polítics. Mare meva, la política, ho fan tan malament! És més bonic, molt més interessant, això d'una ermita perduda, per allà baix al pla, enrunada i desapareguda, ara ningú no sap on podia ser, fan conj e c t u r e s , formar un g r u p d e recerca podria omplir unes vacances de la facultat. La llum es va fent somorta al passeig d'arbres tardorals de fulles a mig caure, estores vegetals que adoben la terra però no po-
c i n e
enamorats
ISABEL SÀEZ
Pel·lícula: El sueno de una noche n'è en els boscos, prop d'una ciutat inventada de la Toscana del segle verano. XIX, de nom Athenas. Director: Michael Hoffmann Situar l'acció a finals del nouActors: Ket in Kline, Rupert Everett, Calista F/ockhart, Michelle Pfeiffer. cents és una de les poques llicències que el director d'Idaho, MiDurada: 126 minuts chael Hoffmann, es pren, a part d'introduir unes bicicletes dins l ' n cop més, i no serà per dael romàntic decorat, una presènrrera vegada, tornem a veure una cia no sempre justificada. obra de Shakespeare, de qui el cinema de fi de segle està traient Si es pot salvar la barrera de l'itant de suc. Aquest no és només dioma, la versió original resulta el Shakespeare més alegre, sinó totalment imprescindible, tant també el més imaginatiu, aquell per la riquesa i musicalitat dels capaç de fer un conte poblat de diàlegs com per les interpretatots els éssers màgics, tant procions d'uns actors que han estat cedents de la mitologia cèltica els primers a gaudir del seu trecom d'una versió especial del ball. classicisme grecorromà. Per a la Si el Michael Keaton. el típic imaginació de l'escriptor anglès graciós una mica ruc, de Molt sotot era possible. Fades i sàtirs, roll pera no res no va saber trobar nimfes i follets, amb un rei d'ael punt adequat per al seu perquests últims, Oberon (Rupert sonatge, sobreactuant-lo, Kevin E v e r e t t ) , q u e s e m b l a el d e u Kline, dins la mateixa línia, en el Apol·lo; tots junts troben espai paper de Bottom (Fondón, en
Una di /r1-1 *g/ésie·, de Y/iíldor m FOTO. XAYIIARROSA den fer res al ciment, inútils i mortes. Fa estona que camina i llegeix cadernera, garsa, verdum, rata-pinyada, colibrí, àguila, tord, pigot, faisà, esparver, perdius, colomar, merla, oriol, voltor... Cap bisó ni visó. N o m s de carrers, noms d'aus que canten, algunes volen ara sud enllà en una migració a la recerca de la calor africana, d'aquest continent desgraciat i bellíssim, oblidat pels que el van esprémer com una pobra taronja. Ha descobert la placidesa, s'ha decidit: aquest és el lloc que tria per viure-hi... Mai no s'ho hauria pensat, que podria comprarse una casa, amb divuit anys. L'àvia Candela! Com l'havia odiat, de petita, per posar-li un nom horrorós que, convertit en Deia, se li feia suportable. N o l'havia arribat a conèixer pas. Fa poc la truca la tieta, l'advocat, el testament, i l'herència per a ella. D ' u n s
quants dies ençà ha intentat acabar amb el trasbals i prendre una determinació. La colla li deia que quina sort, tants quilos, poder marxar de casa, llibertat i tot això, i ja ens convidaràs. Ostres, si et compres una casa a Sant Cugat, que diuen que està molt bé. Retorna lentament mirant els turons suaus, els colors verds que van mudant a marrons i vermells, la va amarant la melangia de la tardor encetada, es mira les fulles que abans de morir emmagatzemen les últimes reserves de carboni. L'entretemps proper ja viurà aquí, a les nits clares podrà veure els estels més nítidament, en aquest cel explorat per naus a la recerca de misteris, volcans fora de la Terra a la lluna lo del llunyà Júpiter. Galilea el sobrevolarà, aviat, si ha pogut sobreviure a totes les tempestes. Focs i gels damunt la suavitat de Valldoreix.
M. CAPDEVILA íí(
LLn segíe de Cerdanya" a partir del 4 de novembre
versió castellana), ens ofereix tot un recital que arriba al seu moment culminant durant la representació de l'obra de teatre de L·i breu però tediosa comèdia molt tràgica de Píramo i Tisbe, títol que ja dóna idea de la ironia amb què està feta aquesta comèdia d'embolics. Aquest és el present de noces que Bottom i els seus amics fan al duc Teseo (David Straithairn). El sueno de una noche de verano té un toc màgic i també barroc. Pel·lícula de les més corals que es poden trobar, en certa manera saturada per les nombroses trames i quantitat de personatges, el protagonista real són els afers del cor. incloent-hi l'enfrontament entre Titania (una màgica Michelle Pfeiffer), la reina de les fades, amb Oberon. Parafrasejant el títol d'una altra obra de Shakespeare, "tot està bé si acaba bé".
"Festa a muntanya" O.S.T. 73 x 92 cm.
Santiago Rusinol, 52 - Sant Cugat Horari ininterromput de dilluns a diumenge
sinol
Tel. 93 675 47 51
Gastronomia
48
Sant Cugat Centre comercial
2
•.
!••'•
2
•:•,-.
C0 1
J n*'es0 x500ptas.
x500ptas. r x500ptas.
2'.' x500ptas. x500ptas.
Sant Martí, 10 0 8 1 9 0 -Sant Cugat del Vallès
ELS/CANTONS Divendres, 29 d'octubre de 1999
On MENJAR? BAR REST. ARNAU BAR BOKATA BACCO BAR MELMELADA BAR PICCOLO CABASSA CASTANO CAN EDO CAN BARATA CAN CASOLETA CABALLU PETIT CUESANT CUGAT EL CASINET EL JORDI'S EL MESÓN EL PUNT ENTROIDO FRANKFURT LA PALTA GRANJA AUGUSTA ITALIANS LA CANTONADA LA GRANJA LAJIJONENCA LA JUONENCA LA JUONENCA LA MASIA LA PASTA BOIXA MASROIG NAKHALA PAIPA SQUASH TORRADA GRILL
Passeig Francesc Macià, 71, local 4 Plana Hospital, 35-3 Manel Farrés, 97 Valldoreix, 56 Valldoreix, 29 Puigmal, s/n Lleó XIII Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200 Sant Bonaventura, 39, baixos Sant Jordi, 33 Sant Marti, 10 Camí de Can Ganxet,47 Sant Jordi, 39 Plaça Octavià, 6 Sabadell, 41 Plana de l'Hospital, 7 Rambla Can Mora, 24 Plaça Augusta, 4 Sant Bonaventura, 6 Plaça Monestir, 1 St. Antoni - plaça Barcelona Major, 29 Xerric, 30 Villa. 1, cant. Murillo, local 4 Av. les Corts Catalanes, s/n Alfons Sala, 24 Plaça Mas Roig, 4 Sabadell, 9 Sant Jordi Sant Jordi, 33-34 Plaça Pere San, 6-8
93 589 03 76 93 589 19 72 93 674 30 69 93 589 11 85 93 589 11 98 93 674 02 67 93 692 24 24 93 697 06 52 93 675 10 33 93 589 14 56 93 589 47 90 93 589 50 83 93 674 11 18 93 674 10 47 670 59 40 01 93 674 58 60 93 589 50 11 93 589 88 90 93 674 64 33 93 584 23 32 93 675 52 46 93 675 25 86 93 674 13 48 93 675 34 02 93 589 34 45 93 675 15 03 93 675 00 86 93 674 58 71 93 589 49 45 93 589 14 96 93 589 72 74
Cafeteria i restaurant Cafeteria i entrepans Menú diari i pizzes Cafeteria i menjars casolans Cafeteria, pizzes i entrepans Cuina de mercat Carn a la brasa i calçots Cargol llauna/ i arròs negre Peix i marisc fresc Cerveseria Bar musical Menú diari i entrepans Amanides i entrepans Braseria i cuina de mercat Copes i sopars Braseria Frankfurts Cafeteria Menú diari Creps, amanides, menús Cuina casolana Gelats artesans i cafeteria Gelats artesans Gelats artesans i cafeteria Cuina catalana casolana Pizzeria, creperia Xai, entrecot a la brasa Cuina marroquí i pizzes Menú diari. Baguets calentes Cafeteria, pizzes, menú Especialitat en brasa
U1AK FRANCÉS (CAJtAMBOLA) «NIAR AMERICÀ - K X X 5 1
Com sí fos de tota la vida
la xocolata... ^fvffv els entrepans... -ffvff-i el cafè... 'fK'ffv les pastes... -ff^ffv el suís... * f v * H Si encara no ens coneixes, La granja mereix una visita PI. Barcelona 93 675 52 46
I I Jtantt Bar Restaurant
Tota una tradició Pi. Octavià, 6 Tel. 93 6 7 4 10 4 7
.....uHllit'll'H/i,,,
t^m\mim).',''//A.
LLUÇ DELS PESCADORS
VALLÈS PA
amb la col·laboració de M. Àngels Quadras
El pa de cada dia
El pa de Carrer de b lòrre, 14 Tel. 93 674 12 85
Sant Cugat Ingredients: 600 g de lluç, 100 g de tomàquets madurs, 1 copeta de xerès sec, 1 dent d'all, 1 fulla de llorer i oli d'oliva.
•
Mercat Municipal Torreblanca Taub 1.6 Tel. 93 675 30 65 $
Mercat Pere San Parada 1.04 Tel. 93 589 1418 •
Passeig de Rubí, 108 Tel. 93 674 57 A7
Elaboració: Un cop net el lluç, talleu-lo a rodanxes i assaoneu-lo amb sal. Poseu oli en una cassola i, quan estigui fumejant, tireu-hi el xerès i el llorer. Tapeu-ho i deixeu-ho bullir 2 minuts. Mentrestant, piqueu en el morter els tomàquets, sense pell ni llavors, i l'all. Afegiu-hi l'aigua d'haver bullit el cap del peix, escolada. Quan tot comenci a bullir, afegiu-hi el lluç cru; deixeu-ho bullir un temps a foc fort i traieu-ho de la cassola.
Consell: Aquesta recepta la fan els pescadors amb el peix acabat de treure de la platja. El peix ha de ser del dia. Si no, convé fregir el lluç enfarinat abans de posar-lo en la salsa.
• FORN "LA CARRETERA" Ctra. Cerdanyola, 6 • FORN DE "COLL FAVA" Pg. Francesc Macià, 57 • FORN "L'AVINGUDA" Av. Alfons Sala, 32 • FLECA LA RIERA Pg. La Riera, 15 • FORN DEL MERCAT Mercat Torreblanca, (exterior) • FLECA ROSSELLÓ Rosselló, 22 •FLECA TORREBLANCA Pg. Torreblanca, 14 • FORN MERCAT VELL Mercat Pere San (interior) • FLECA JOAN XXIII Joan XXIII, 27 • ELS FORNETS "DISTOP" Colom, 30, i Girona, 23 • FORN GABRIEL Plaça del Centre - (la Floresta) • FLECA EUNICE Diputació, 3 1 - (la Floresta)
BAR RESTJUJ«AMT
t
Plaça Augusta, 4 PI. Pere San, 6
'.». v,
(Mereal Vefl)
ENTREPANS
T.I. '>:t.-»8«):2 7 i
ESPECIALS l'I.VI'S
ESPECIALITAT EN BRASA Carns i verdures brasa ( I M | I I O xapata ( l a r s o l s a la llauna
COM MINATS
Granja-Bar
PLATS l>EI. MA Tel. <>.'! S8>> K!i 'Ml
BAR RESTAURANT CAFÈ
ARNAU
m
MASIA
CAFETERIA
RESTAURANT
MENÚ DIARI DE DILLUNS A DISSABTE P. Francesc Macià, 7 1 • L4 Tel. 93 589 03 76 Sant Cugat del Vallès
Cuina
catalana
i
casolana
Menú diari: 1.100 ptes. Tel. 93 589 34 45
C. Sant Jordi, 33 - Tel. 93 589 14 96
Cultura 49
ELS /CATVrCK>e Divendres, 29 d'octubre de 1999
Guia lVleaic a •st*et«*A Ntóoumi tr 93 «74?-» 37
Cirurgia
Mútues
Geriatria
Centre de Rehabilitació
Sí* «Fecctóíettts d» **&»» «éw. 271. Alaritié a paawna* gtar* en et seu <*»- ftae*tegbat*,3. SantCugat tnlsítl. AaaesaoramwH «. riwr» ( « M I - . » 8 8 * 7 S 1 O 0 2 4a«s>Qaa$6<to rasiaèrtóas. i mm wa#* •4%*»36?$10<>2 aoe, li*wai*t«i Ffrwaefc.0/ AngattikàV íl jnera.^WttSarfDjfM*.
**36?4 3$í» 93 418 48 4« SANT
«oi, 2,eote la. Sant Cugat. «938741828
Saryflí tfojada a.las persones grans, me? W» cAnte* o cwivatttóeWs, S quàfsevti lx#a detdte o la nit Sfetema aarffltl, rajXd, segur i «te pon «OM. ÍM. Totte Btow», 2-Si 3rA. 08190 Sant Cugat. ««5893967
• ORA, M. DOMINGO QALtABT Mediana general, dietètica. LABORATORIS EWkms, dirrwti«ldfi/a«dre»,rJOtBSç(>Byli** gud» Ptaça Doctor GaUé», 5, tr 3a. • LABORATORI « 9 8 67463 29*83 SB984 83 DR.SCHEVARNE OfSantiago ítosifief, tr.oafows. «935698058. • CENTRE D'OBESJTAT ! MEDICINA ESTÈTICA Ora. Anna R Cerdà ' Cta. Rosario SamarMetge capçalera ra • Ora. Uum úareta ConsuttotiB Edifici ïortatolawa. Ast Tem» •JJft. E8QUWOL CAU8SA Saoca, 2-8,2a ptsnta, daap 8-ft,08180 <3«i*frtB. Av Tom BMncs; Z-8 Sant Cugat, Ass, s w * j*er. Mútua, Sàottas, M Fiate, tr 93 589 43 5? Prav.,Mv(.t*3C. 93 58943 68 W93S6939». « 8 6 » 331088
• "Cangurs" d'avis i nens
«ions, aHsohaÉrmav , toma tfansietat, mt*i. ïorr» Wanaa, ííft, 8 r ^ Sant Cegat « 8 3 589 3? « ?
M. CORO«IMAS Çft»
#Tí9.*ASaStE«<aAfN««)^
•Teleassistència, seivei 24 hores
ï,<ÍX
•aisrnfííT
Pediatria
•aaawsoar
ASSISTÈNCIA A DOMICILI
• DRA. PALERM Patcotogla. Ansietat tsts de «tac», «astor»»* tís, psícaieràp)». Hom» Fíancaac Mwaga», SMWWís
• B800NA WftAltOMQ* .^'' Pettagogia. logopèdia. »a>fa|ÉgM!Ían. guatga i apraosnfalg*. C f V « | « , T r ía.Sa«Cugat. ?i'f ««3S891215
a)afe *fetir, aastams espadafe. Salut I ser* w e è * * * * * *to.TOT atooa,í-6, &,<!«*>. ttra«Mlfiapt »f --
m*m, msaamm. ce
Dietètica-Nutricio
« & ts%^ n ^^^ SSr
Pedagogia-Logopèdia
Odontologia oetm {«$$&**
mmm&s&
Consult. Centre Mèdic *<afrM*M&#«*BA?
•WLfERRANfSWANVRA Wl»m*ftur - Previaaa - As*ü6»*oçte ««• nftànfl MaOttlac. G/ Frjncaso Móràga*, 48. «t*. 2a. Sant Cugat. « « 3 8 7 5 4 8 83
* « J R V A L , QERtATRJA $ &
INPROSS
• CENTRE PSJOOTCRAPtA P £ t VALLÈS Psicotogía, psífjuiatftl,.togpp&fl*.Ptaça
Otorinolaringòleg
•Atenció i companyia a persones grans
«Al Padítrtria, asma intantil. rtaac «KW^jtt. • MARIA BENNASAR d«s. I&(a. RbataBatta. 20, tr 3a. Centre Medte SW>afc Sant Cugat . * , « * , ta. < ' WÍ38747216 PBNTNL SertCugat ' " * ÍX « 9 S 8 Í « 1 * J » «BANDT • P t U R CANOSA ÚB£0A Or»*r^lt>ckintok^9iarflr»í.C/ P«fiatr« - Mediana adotescem. tmT&im «938740147 $an$aMaria,S, Ir2a. 3antC«gíí, Blaoca, 2-8,3r pis Sant Cugat » 83 874 57 98 « 9 5 588 7 » 40 Tocoginecologia-Obstetrícia 93888 35 48 •CLÍNICA ORTODÒNCIA 1 DIS• DR JESÚSfERRANOEZ BAtZAN • ORA. ANNA PUJIBET 1 C A t rtUNCiÓ TfMPOflO-MANOlBU- D£S Tocogioecfíogm. Hores eonvínguctes tíft ^echatna, Vttsttcto Satud Mapfipa. {&&> Ay. Catalut*y«. ï t , *t 1«. Sant Cugat. « 9 3 588488JS Au "R»» Banca, Z-& 2rt A. ctespatxS. vaBatía.21 !r pis Sant Cugat. " ParticuíBT $3 874 74 09 « 9 3 5 8 9 29 95 S»M Cugat 93 «T4 20 79 « S 8 S 0396-8752212 • D R A . MtLACrRGS MARTÍNEZ MEDINA I J . 4. GÓMEZ CABEZA •CLÍNICA DENTAt. MA^OR C/ Francesc Maragas, 125,1r 2a. Podologia Pl. ünf*, 3.2» 1a, (Ltufe Companys can* 93 58913 07 tonacte Gotort), • •JOSEP M. FRE1XEDE8 «93*7472400 Matalties de> peu ortcsis, ptanttfaf^arTraumatologia top&diques, papiomes arutgia 4& $au Hores convingudes • ORA, M.JAUm SAURA • JOSEP DOMNaOPECH « 9 3 589 83 13 C » * 8 «tents* Wftdv 9-13 h Ms-20 ft, Traumatolijgja, orto^etíía. Aííistèneia « 629 16 95 36 Pg. Sant Magí, 2£ baixos. Sa« C«9at, sanitària. Prevtóaa, Met^ftac Po«c*fnlc 1» 93 874 23 35 TorreWancs, Z^t. Ï*M 6.8ant Coga»; « 9 3 6691888 Psicologia-Psiquiatria
A*1í**!B»lHà»,*$,33, tfvSBHtOUBBt
Oftalmologií
Fisioteràpia
• Controls a malalts: medicació, cures, sondes... • Ajuda a la llar: neteja, bugaderia, compres, menjars... • Transports especials: individuals i en grup
SALUT I SERVEIS A DOMICILI
6
• CENTRE OE PSICÒLOGA • DR.
Cirurgia ortope#ítÍ^ntatafagK<a. Trastorns fl'aprerteptaiga ) (ta ja P$&- Hores «drn*lgtiílé». £y«raíta, ï l , ir •SOFIAROMAÍEflflÉ Nens, adolescents > adults. Av. <MÜ1> 3a. Sant Cugat «98674^*34» Fisioteràpia. Assistència eaaítèfia Ffctté Metge 4* capçalera, irHftss * * « « a M é · O I M M ^ O O ^ Conv«ol »mb fe* prfrwí- ya.21.3r1a. ~'/ peKmAw·t* (V Sants Mart», l à Sant 93 589 OS 34 Sant Cugat. I A&sa. C/ VMft. 44. Sant Cugat » 93 1uas. C/Maj*; 36,2rLSar*Cu0at ^u»ac « 9 3 «74002a «938743673 874 « 7 8
mpmmmsAUíí OCWUR
C I N E M E S
Av. Torre Blanca, 2-8,3r A, desp. 11-12 •SANT CUGAT DEL VALLÈS
s A:;N;Í::!C'''U G 1A T
C I N E S A S A N T CUGAT 1&30- 1&0O/
•aaaaaaaa·lkMi·aea·al
.mniHliíSliiítonrí
: iMtM&is-maQ'
"Vfefcno? Nttttiío«| - ^
^jqr^pfofufxk>^océ8i>o Unijadeloeneraí 17.0G-1S.35-22.15/ tooeseriAfaibttiaa 00.50 Yelmo4
16.00-18.15-20.3Q-221Í
ytàm$
lil
;
II8I lllllllllillfilflilWlh
Xi.uSA.L·
. 0 8 - 1 8 . 1 5 ^ 2 0 . 3 0 - 2 2 ^ YelmoS
ttM»ïm~mM4Zi$ mttòs
^IIIS/TNT M ESTRENA
CUGAT
StarWars.Laaaitttazafaflt»aana
Tots els divendres i dissabtes http://www.cinesa.es
ESTRENA TTTBTT—S•.* i f H t H
ym&-*soizna 1
\ pfv»
^.*í
'si\iii\ i.,*
SALA 4: 16.00-18.00-20.00-22.15 GOLFA: 00JO
CINESR
Pàrking 2ti. gram
Dia de l'espectador
16.45-19.30-22,45
Htjr^k
-
• !
r
' - ^ . - !> "
'*
OÍSJL
sALA 2:16.45 -19.25 - 22.05
SALA 3 : 0 0 . 5 0
GOLFA: 00.45
^J 2J rï2
Carnet tfestudant Venda universitari anticipada
Carnet de 65
W"
S3 S2 "«sr ïrassi- .SSSB.
isssja
S A L A 1 : 19.50-22.20 GOLFA: 00.50
Sessions numerades
v
saor
•03-333231
50 Cultura
ELS^CANIONS Divendres, 29 d'octubre de 1999
^è^
X -KeX&b
LA
R A D I O
DedWunsa • Oc 7.00 h a 8.(X) h El despertador, amb Salva Vallvé • D e 8.00 h a H).(K) h Primera Plana, amb Geni Lozano • D e 10.00 h a 13.00 h Gambiwta, el magazín, amb Clara Borrell • D e 13.00 a 13.30 h Sant Cugat Avui: l'informatiu, amb Josep M. Miró • D e 13.30 h a 13.50 h l'.entnvista (repetició), amb Geni Lozano • D e 13.50 h a 14.00 h Amb molt de gust, l'espai de gastronomia, amb l'ep Blanes • D e 14.00 h a 17.00 h Vol de tarda, amb Esteve Llop • D e 17.00 h a 19.00 h l'andana, el magazín amb Iolanda Casas • D e 19.00 h a 20.00 h Al lloro, el musical, amb Salva Vallvé • De 20.00 h a 20.35 h L'esportiu, amb Gemma Montero • D e 20.35 h a 21.00 h El millor del magazín • D e 21.00 h a 22.00 h Sona clàssica (dilluns), Rock World (dimarts), Dance Legend {cYonccxei), ChillOut (dijous), Jazz Cava (divendres). • De 22.00 h a 24.00 h El que queda del dia, amb Joan Vallvé • A partir de les 24 h Música al teu costat • De 7 a 24 h, Cada hora informació local als Bulletins Informatius.
Dissabte • De8.(K)ha 10.00 h Es cap de setmana, amb Joan Vallvé • D e 10.00 h a 13.00 h
9 1 , 5 . F M
La
p r o p o s t a
Poc fet. El magazín d'humor. Amb Jesús Torné i Xavi Rodríguez • D e 13.00 h a 14.00 h Avant-matx. L'informatiu d'esports • D e 14.00 h a 15.00 h Vallès sense Etvnteres (repetició) • D e 15.00 h a 17.00 h Àlbum, amb David Villena • D e 17.00 h a 18.30 h L'estrena. El'programa de cinema. Amb Xavi Torras, Jordina Reinon i Toni Garcia • De 18.30 h a 19.00 h Ràdio Play, amb Sònia Carmona • D e 19.00 h a 21.00 h Buc d'assaig, amb Carles Roca • D e 21.00 h a 22.00 h Pel davant i pel darrere. Programa de teatre • A partir de les 11 Música al teu costat
• De 8.00 h a 9.00 h La missa del Monestir • De 9.00 h a 9.30 h Mites i llegendes de Sant Cugat • D e 9.30 h a 10.00 h Esport en marxa la edició • D e 10.00 h a 13.30 h Nostra dansaI La sarsuela/ Roda d'amics amb J. Fàbregas i P. Pahissa • D e 13.30 h a 14.00 h Esport en marxa 2a edició • D e 14.00 h a 16.00 h Tal com érem, amb J. M. Alvira • De 16.00 h a 19.00 h Bon rotllo, presentat per Raquel Iniesta • D e 19.00 h a 21.00 h Buc d'assaig, amb Carles Roca • D e 21.00 h a 22.00 h Esport en marxa 3a edició • A partir de les 22 Música al teu costat
La Castanyadai
una testa
per a menuts
I
grans
Aquest cap de setmana són nombrosos els col·lectius que organitzen festes de la Castanyada per als veïns de Sant Cugat. La primera festa serà segurament a les escoles, però avui divendres, a partir de dos quarts de set del vespre, ja tindrà lloc la primera gran festa popular dedicada als més menuts de la casa. L'acte infantil es farà a la plaça d'Octavià i comptarà amb un grup d'animació infantil, que permetrà als petits divertir-se mentre mengen els fruits calents. Una mica més tard, a les vuit, les castanyes arribaran al Centre Cívic de la Floresta en un intent de fer una gran festa per a tots els veïns. La gent gran del municipi també s'ha volgut apuntar a la celebració i diumenge a les 22 h de la nit faran una gran festa al Casal Cultural de Mira-sol. Són només algunes de les oportunitats que es brindaran als santcugatencs que vulguin gaudir de castanyes calentes i ambient festiu.
Exposicions SALES MUNICIPALS DIVENDRES
30 DISSABTE
31
CASTAHVÀO& Q » &kF!w«M». AE ïa • A les Í8 b ser * itm&k * A les 20 h per a «&&$ • A les 18.36 h. Infantil amb Lluís PbjttJNMfe XXïïí %le< Exeorífoaista del Països * Afetffe. Eeeepeid i insoripeioas. • Ales !§a« Ixcuísions, • A les 10.45 a »Ai«»i?^|uyé^«»l«ifí*idfM5i^sfHwr: „ * Afe*ÍBML· hm0W&$M*l de l'Aplec. * • AtesÍ^.3Qí^ 1%8ÍÍr<><fe3m «Identitats-,
joatamci*. Al € . C l&i^pfs&i» (Iwt C/Llobet, Vn). kCor»certifesKacal>i "' ij»cfel. A la p i 0CWÏ8H
• "Catalunya a l'era dels dinosaures". Fins al 7 de novembre. A la Casa de Cultura. •IV Concurs Fotogràfic de la Viatgeteca del SIJ. Fins al 13 de novembre. A la Casa de Cultura.
* Alesl^k&KesrstoteaeGopdi tacíó: AccidTCaltatat d«l ?«& Valejwàà a Barcekrsa.
&
*
SALES PRIVADES
•
Col. Aj.-AA Nfedeac. AlC Cahtíraf de Mi
•Aleafm-'
DIUMENGE
• Afesí^^.ï^yNttadeTeauedeValldoïeàe osk)o&Oïg,t3tUjf*íle:*lfeaÉfe EsptraLEMD
"Casal Cultural de VMàotxL·ifL éd €kmfy.ié&-
llXtUllÉliiKlJiOlil'IDII^ 11 XXnïA^le«E»e»<!«baii«a4efeMsosCa«L, „ „ ... . , w, 4 • Ales 7h.Exiairsióa Montserrat - AleïSh. AS^Adp»>«, - Ale^h. Alascrradcfd^i^eéaOoli • Ak^íOh."^^««lïUfatT«i«*wíMíiia«witaï.-Alí»Í7J0h. Itineraris pe* S«ttïGug«E. - • AfesíSh. Prestació dels ISbres ífa \fygmé$$mt Cugat de/ VaBs aíCufíSaMffL· g memmi$Màpk6&* wm&S^&^dtfValfatt&eHMdefafomes.Aht^tei „,. : •' À Ifc* 1&45 h. ;A«dk>KisUaí.'^ea£^^Wf^·|flterit»fS Aplecs», amb Àngels Sagrera i Antoni Moreno* A k Ü dé-Cufeí""' • A Ics $9.30 h. FolítioiecaBlàa SsatCugat. Cantada de la Coral Sa,» Cugat M €MS€. Al'Auditori. * A httà&Jto Mpttttwfetfl6*«B*«M^«J&Kse de la Societat Coral La Lira. * Ate»WM L· Ballada de Í*B*b«*t $ « * € % « . • A les t\M h. Castellers de Sant Cugat, A k plaça Barcclóaafc < •','[ * A les ZZ h Ctoíanyada t anémaeíó amb «I frttp Lou Dajffo. A la plaça Barcelona. ~ ' ; _* 'tptsm Cataïam. Org. CMSC •A le* B.M h. EIEÜ^KÍ^ a "lïlfft^íif^p^lb» 13 h. Cfoesda Aplee i audició de sardanes, A la pi Barcelona. * A les 14 h. D m » # j ^ l Í l N ^ ^ ^ W ^ A La Utüd Santcuj^teoca. -
DiMAirrs
4 DIJOUS
•*;-
. "'*'
*
-*r
X
.
• Cartells XXIII Aplec Excursionista dels Països Catalans. Fins a l'I d e n o v e m b r e . A la Casa de Cultura.
-"-" •
%
retorn • i i r Èir^arft 1 WBWÈnWWSKSS^ • A les 20 b. Cicle Culíera ï Societat Conferència «Origen del uníverso y su base experimental, amb M. M. Doncel, catedràtic de Pístca Teòrica dç la UAB». Al Centre Borja (Llacercs, 30). Preu: 3.000 (tot el cície), 500 (1 conferència).
I XERRADES * A iesJO h Castells i Noblesa Catalana, *Els processos: de formació dels dominis de la casa dueal de Medinaeelí aCa* tarünyà», amb A. Sànchez, historiador i director Fundaísdde la casa ducal de Medinaceli. Org. Amics Unesco Valido* reix-Saut Cugat» Arx. N. Catalunya, Institut d'Estudis Nobiliaris. Col. Aj. A TArx. Nac. de Catalunya (Jaume 1,33-51).
• Puigmartí i Enric Giralt, pintures. Fins al 30 d'octubre. Marisa Aldeguer i J. José Ponce, pintura i tapissos respect. Del 2 al 30 de novembre. A Canals Galeria d'Art (C/ de la Creu, 16) • Daniel Merino, olis. Fins al 2 de novembre. A l'Espai Lluís Ribas (Gorina, 6). • Eulàlia Auladell, olis. Fins al 4 de novembre. A Catre il Piccolo Veneto (Valldoreix, 29) • Daniel Merino, olis. Fins al 2 de novembre. A l'Espai Lluís Ribas (Gorina, 6). • Marie-France Veyrat, tapissos, pintura i collage «Natura». Del 30 d'octubre al 25 de novembre. A Pou d'Art (Balmes, 35). TEATRE-AUDITORI • TEATRE "Hamlet", de W. Shakespeare Div. 29 d'octubre. A l e s 1 0 d e la nit. • ÒPERA "Maria Stuarda", de G. Donizetti Dissabte 6 de novembre. A les 10 de la nit.
Cultura 51
ELS íGVNTOiNS Divendres, 19 d'ortuhe de 1999
M:W:H
TELÈFONS D'INTERÈS
Bombers Baftaterra
935892268
Wtildoiwxtearadt)
93 674 « tt
836928880
Cfc*
93674 3 3 7 1
AfÇitesfeHórMtg
93674 $ 8 9
AAPPiWMww»!
93674 2618
&ottibat$&íf4$falfttti
CAP
935891122
MWfcrgeCanwMira-soí 93 «74 «103
CAP tagfcneias
935894455
AAW Sant Joan Míta-sot
93«74 7103
CasadeCuKdra
9358613S2
AAPPiWVaBdorróí
936742197
Centra Social !Sar&» UF
835807800
MPPiWC.M«aserfat&«.93
936745049
98 87*460»
AAPPWCanMajoVafi.
CatalanB*Sa*
937252944
AAPmp.i Vetos la floreste 93 674 20 89
CenteGívictaFtofgsta
9388988.47
AA W Aguatonga la flor.
93 674 5128
CenfteCfaicfcíPtSXS
936755105
Ass. Coosamidof»
932684567
Casat CuKafamSra-gaí
835882016
IJNI P a prèvia)
935893088
CinerrraSt Cugat (rasar.)
985888641
936741234 9S 67424 59
Dispensari la Rwsste EmMufsc^DeswnteSt ENHER fttbf FECSA m*%> al
W&747615 938742719
Dia 31 Sts. A l f o n s R o d r í g u e z , j e s . S t a . L u c i l - l a , v g . m r . Dia 1 Festa d e Tots Sants. Sts. Vigor i Licini, bisbes. Dia 2 C o m m e m o r a c i ó Fidels D i f u n t s i S t . Victorí, bis. mr. Dia 3 St. Ermengol, bis.; M a r t í d e Porres, d m . S t a . Sílvia, mare.
900737373 908 747474
kifermaefóPCiÇ Funerària
«2051515 33 589 55 52 33 5891155
93 m 75 03 B3 67405 89
PJScmaiMBr>itip«1ValtdPiaB 9367540 55
Hosp.VaJo"Hat>roft
93427 2800
Heep. Sant Joan de Oéu
932084900
feldefEsperança
934144848
tBftSOTacÜCsrMtoes
932042247
SSotmacidAemport
934745000
mmtubmm.
93490020a
IríormaíiéPort.
93318ÍÍS0
OMSC
93 589 $1 80
IMtShtelíwNariea
935891888
PfiOMUSA
935891782
ASDï
93 «75 $5 05
D i u m e n g e 3 1 octubre VI MOSTRA DE TEATRE. Barlin, plaça Altar, núm. 2, amb Grup de Teatre Foment Excursionista. Col.: EMD de Valldoreix. A les 19 h, al Casal de Cultura de Valldoreix.
1; :|NÍT|rsl:. ' l - l , :
Diumenge 7 novembre
Casa) d'Avis SC
93 S891638
081
üar d'Avís ParrocfiM
035890598
092
Ctob Muntanyenc
936745396
Coral * la Un»
988741006
93 674 7Ç12
Esbart Sara Cugat
936752652 |«rnecres3 33^52652,
936740997
lot Sant Cugat
936748661
88 588 44 22
SrupSupJmrao/ants
936749314
938741680
fiaote Sant Cugat
93675S959
Sant Cu9« Comerç
«J 674 03 22
Els 4 Cartons
^5896282 |PSws4 038896282
SOREA
335*90621
W.Mwicïpri(VatoBx) ComtssartadePíítcia
Ràdio Ta»
908795125
D I B U I X I PINTURA Adults. Dilluns de 19 a 21 h. ORFEBRERIA Nivell 1. Dijous de 17.30 a 19 30 h, IOGA
GYM-AEROBIC Nou curs. Dimarts i dijous, de 9.30 a 10.30 h. V I T R A L L S DECORATIUS Dimecres de 12 a 13.30 h. T E A T R E PER A NENS Dijous de 17.30 a 19 h.
936742570
P08cÍ8»)un(gpa1iPMtCiv8
PATCHWORK Nou curs. Dimarts de 10.30 a 12 h.
Dimecres de 20.30 a 22 h. JAZZ INFANTIL Dimecres de 17.30 a 18.45 h. PLÀSTICA De 4 a 7 anys. Dimarts de 17.30 a 18.45 h.
ftosp.Qenwaf de Catalunya 93 5891212
Arxiu Gavtn
Cuerpo Nacional de Poteia 93674 78S8
TeUfa*93STOS2W
ULTIMES PLACES PER ALS TALLER?
93 589 57 98
P*rfiquíaa.PBr«Qc(ïS« 938741163
Parròquia VaWare*
- Dedimarts adivertdres O » t a t 3 Í 0 » 178191)
Dia 5 Sts. Z a c a r i e s i Elisabet, p a r e s d e S t . J o a n B p t a .
938746696
Parròquia (es Ptaiws
irtorm·etdtfrt·crípoíor»*
Dia 4 Sts. C a r l e s B o r r o m e u , c a r d . a r q . S t a . M o d e s t a , v g .
836991892 fluntt,
H CASAL DE «I CULTURA DE VALLDOREIX
Centre AlzheifnerSt Cugat 936742388 Germanor Cavis
CwufeiaSantCogat
D i a 3Q Sts. M a r c e l , c e n t . S t a . E u t r ò p i a , mr.
6742105
Creat vaJWoíeix
Corfeus
EMD Valldoreix
TW'M-WX
VI MOSTRA DE TEATRE. Chao,
Rodríguez,
de C. Solano,
J. Manrique. Amb La Troca. Col.: EMD de Valldoreix. A les 19 h, al Casal de Cultura de Valldoreix.
Diumenge 14 novembre VI MOSTRA DE TEATRE. Arsanlc
Moral
FornÓs
i punta»
da coixí,
de
J. Kessebring. Amb el amb Grup de Teatre Sabadell Epi Daure. Org. Grup de Teatre Espiral. Col EMD de Valldoreix. A les 19 h, al Casal de Cultura de Valldoreix.
Santa Teresa, 40
M, Farrés, »(P. Cent)
93 «74 OS
ESPECTACLE INFANTIL, Hi ha saurau, amb R Roma. Org. EMD Valldoreix, A les 12 h, al Casal de Cultura de Valldoreix.
HORARI AUTOBUSOS • IÍNJA I SANT ÇiGA^WIRAIpOL^MiS
mm
• M i l 31 SANT CUGAT-LA FLORESTft*IS PLANES Sortides des de & Colom -Dies feiners. 1a sortida; 05.45 h de) mati i cada hora i rr&ia fins ates22,15 h -Dissabtes i festius, ^a sortida: 07.15 h del mati i cada hora i mitja fins ates22.15 h Sortides des de f estació -Dies feiners. 1 a sortida: 06.35 h del matí i cada hora i rre^afinsa fes 21.35 h -Dissabtes i festius. 1a sortida: 08.05 fi del matí i cada hora i mitja fins a les 21.35 h Recorregut F. Cordin, la Ffctresta, plaça Centre, Mercat, CAP, Uuís Companys, estació, plaça Centre, la Flomtè, R Colom
Sortides des de Mas Janer -©tes feiners. 1a sortida: 06.00 h-07.00 h-08.00 h i ateshores en punt fins ates22,00 h L'úitim serveifinalitzaef seu recorregut a festació de FGC de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.00 h-08.00 h«O9.0D h i a les hores en punt fins ates22.00h L'úitim serveifinalitzael seu recorregut a J'estació de FGC de Sant Cugat. Sortides des de l'avinguda Alfons Sala -Dies feiners. 1 a sortida: 06.40 h-07.40 h i als 40 minuts de cada hora fins a les 21.40 h L'últim serveifinalitzael seu recorregut a l'estació de FGC de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.40 h-08.40 h i als 40 minuts de cada hora fins a les 21.40 h L'últim serva finalitza ei seu recorregut a l'estació de FGC de Sant Cugat.
. mwmmMWBÉfflfflwtmMfflym
V LÍNIA 2. NUCLI URBÀ DE SANT CUGAT
:;p|A'MilSPÍiltíGAT*BiWKELONÀl
Sortides des de Sant Domènec -Diesfeiners. 1a sortida: 06.16h-0B.46h i als 16 i 46 minuts dècada hora finsaSes 22.16b -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.l6h-09.46 h i ais 16 i 46 minuts dècada hora fins a les 22.16
-Dfes feiners. 1 a sortida: 05.15-05.40 i als 40 minuts de cada hora fins a les 22.10 h -Dissabtes. 1asortida:O5.15-Q4M0i06.10h i als 10mimjtsdecauahora*«aiB$22.10h -Diumenges i festius. 1a sortio&St.lQ h i als 10 minuts de cada horafins ates 22.10 h -SortMesaddiciorwfe »Cewl8»v^2^40ht23.fX)h^ners).23X50hpssaptesi
-Dies feiners. 1a sortida: 05.40 M3&25 h i als 25 minuts de cada hora fins ates22.25 h Recorregut Mas Janer, estació Mfra-sot, plaça Can Cadena, estació St. Cugat, Mercat Torre -Dissabtes i festius. 1a sortida: 06J5 h i als 25 minuts de cada hora ffns ales 22.25 h Blanca, CAfí Uuís Companys, Can Cadena, estació Mka-sol, Mas Janer -Sortides addicionals a Terra»»» 06.55 h, 07.55 h i 11.55 h (feiners)
h
Sortides des de Sant Francesc -Dies feiners. 1a sortida: 06,23 h-08.53 h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins ates22J23h -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.23 h-09.53 h i ais 23 i 53 minuts dècada hora fins a fes 22JZ3h Sortides d<» de l'estació FOC -Diesfemers, ta sortida: 06,05 h-OS.35 h i ais 05 i 36 rrÉiutsder^rioraflteale«2fc&n -0isisaÍjtesites4B».1asQJtkÍa:^ «e«WTit^$aofOoa)è^C^
i^çckmz$$&0<wbm.... ,,
\ „.
, ;... ;
-.•.:>
"W :UM ÍÍ8ÇELONA-SANT CUGAT -Dies feiners. 1a sortida: 05.451 als 15 i 45 r «Dissabtes. lasci^05.45;iafs45taisBt$ HDiumengesf feettitfasotida; fj&45n iate4í
-Sortides »tm^miat *Ç0nlm^eitm 22.1IH ( Ü i i
M«rt*·MHriMiNMI«HtWBWMàMtJfc MmhmmmmhmlmWmmMimèmt
hora fins ales 21.45 h aies 21.45 li irisates21.45h,
Divendres, >9 d'octubre de 1999
52
S e t m a n a r i d e SANT CUGAT DEL VALLÈS
Enric Marlés. Director d'un hotel a Suïssa
Paco IORDI CASAS
"No m'agrada tenir empleats, sinó col·laboradors" el q u e he anat a fer-hi. I quan estic de vacances, tampoc e m vull quedar una hora esperant per inscriure'm i per cada tràmit. - Quina és la seva "marca de la casa" a l'hora de dirigir l'hotel? - Primer, que no m'agrada dir empleats; per a mi, la gent q u e treballa a l'hotel són col·laboradors que ofereixen un servei. M'agrada veure l'alegria dels treballadors a l'hora de fer la seva feina, vull q u e siguin simpàtics i somriguin. N o suporto que el recepcionista estigui darrere el mostrador i hi hagi un client esperant i ni tan sols aixequi el cap. O veure els clients al restaurant buscant una taula per seure i q u e cap cambrer els atengui. N o m é s a m b un somriure i una paraula agradable, el client ja se sent atès.
Re i n CASALS - Sant Cugat -
Des de fa anys només treballa en hotels de cinc estrelles, entre Ginebra, St. Moritz, Davos i ara Basilea. Hi ha tingut allotjats Hillary Clinton, el Dalai Lama. la senyora Miterrand, el príncep de Hannover i diversos caps d'Estat i ministres de tot cl món. Va començar a la cuina i ara es prepara per dirigir, per segona vegada, un hotel de cinc estrelles. Els darrers tres anys ha estat el responsable de l'Hotel Flüela, a Davos. A partir del 10 de març dirigirà el nou Hotel Victòria de Basilea, on assegura q u e tots els santcugatencs podran gaudir d'un petit descompte i un aperitiu. - Quina és la seva aposta per donar un servei digne de la categoria de l'hotel? - Jo sempre dic que el client tornarà si se s e n t a casa, i el c l i e n t se s e n t a casa si, p e r exemple, no pren sucre al cafè i el cambrer ja li porta sense; o si al client li agrada el vi negre i ja no se li ofereix la tria entre vi blanc i negre, sinó que se li porta negre directament. Fins i tot amb més detall, ja a cada pis. I,a responsable de cada pis té un fitxer on anota qui vol una fusta sota cl m a t a l à s , q u i té al·lèrgies i no vol coixins de ploma sinó sintètics... Aquest és el servei de cinc estrelles que s'ha de donar. I és més fàcil donarlo en un hotel de vacances, on es coneix el client, que en un hotel de negocis, on els clients entren i surten sense parar. - Recorda especialment alguna petició curiosa que algú li ha fet en aquests anys? - Quan Hillary Clinton va venir a D a v o s a m b m o t i u d e l World Econòmic Fòrum, em va trucar una tarda el seu secretari personal i e m va dir que vindrien a sopar després de la conferència de la primera dama a la sessió del fòrum, però q u e no
Marlés distribueix la seva vicia entre Suïssa i Sant Cugat FOIX): X.
ho sabien ni els serveis de seguretat suïssos, ni cl seu servei de seguretat, ni cl director del fòrum, q u e havia previst q u e sopés en algun altre lloc. Fins i tot Clinton tenia organitzat un sopar a l'altre costat de la ciutat, però en pujar al cotxe va decidir venir a l'hotel i només vam tenir una hora
pressionant. - Els rics són tots iguals? - La majoria dels clients que vénen a aquests hotels no ressalten entre els altres. Sí que tenen molts diners, perquè són industrials o el que siguin, però es conformen a m b el mateix que qualsevol altre client. No són a r r o g a n t s , ni acostumen a donar p r o b l e m e s . Dóna gust treballar amb ells, perquè saben el que volen. - Q u è és el q u e m é s valora quan va a un hotel q u e no és el seu? - El més important, per a mi, és que el servei sigui ràpid, des q u e e n t r e s fins q u e surts. Jo viatjo molt per feina, i el que vull és poder pujar ràpid a l'habitació per poder sortir al carrer i fer, com més aviat millor,
"El més important per a mi d'un hotel és que el servei sigui ràpid"
per prepararho t o t , q u e , per a un banq u e t , és molt poc. A m é s , els seus guardaespatlles van arribar només uns minuts abans que ella, quan acostumen a arribar hores abans per revisar tots els racons i mirar sota les taules. Va ser la primera vegada que Clinton va entrar a l'hotel sense que abans s'hagués escorcollat tot. Va ser im-
IARROSA
- Dins el món hoteler, quines són les noves tendències per al canvi de segle? - S'està perdent el fet d e portar corbata i, en certs sopars, portar frac; no crec q u e aguanti gaire més. El que també ha canviat és que tot s'automatitza, hi ha claus de plàstic i es pot fer el check-out des de l'habitació; tot va molt ràpid, però això fa que l'hotel perdi la seva gràcia, es perd el contacte amb el client. - Expliqui'ns aquella espifiada que mai no oblidarà. - Jo e s t a v a f e n t les m e v e s pràctiques a l'Hostal d e la Gavina, a s'Agaró, però no coneixia el món polític català, perq u è vivia a Suïssa. Va venir en Jordi Pujol, i jo no sabia qui era, així q u e li vaig d e m a n a r q u e per registrar-se em donés el carn e t d ' i d e n t i t a t . C o m q u e ho vaig fer e n català, se'm va q u e dar mirant molt astorat de veure q u e un català no sabia q u i era el nou president, perquè l'acabaven d'elegir. Va ser força violent, va venir corrents el director i es va haver d'excusar.
Sens dubte, l'assistència va desbordar les previsions. No debades foren molts els confiats en la venda de darrera hora que hagueren d'esperar la possibilitat d'adquirir una entrada que donés dret a restar de peu o assegut a les pedres claustrals. Ens reunírem més de cinc-centes persones, per la qual cosa més d'una persona suggeria que l'acte podia haver-se fet al nostre flamant auditori. La proposta no anava errada, ja que ben segur que s'hauria pogut omplir. Només hi trobo l'impediment del preu. al Centre Cultural l'entrada esdevindria manifestament més cara. És el que passa quan el continent condiciona tan fortament l'oferta dels continguts. Ja se sap, en això de la cultura l'embolcall també compta. Sigui com sigui, al meu voltant desfilaren cares conegudes, situades totes per sobre de la quarantena i algunes d'elles ja emmagatzemades, em pensava que per sempre més, en alguns racons de la memòria. Sorprenentment. també hi vaig veure un bon grapat de joves situats en la vintena i fins i tot alguns de més joves. Sembla. doncs, que no tot està perdut. D'antuvi, el marc era immillorable: pedres meravellosament centenàries acomboiant un acte que tenia quelcom de místic (i també de teràpia de grup, tot cal dir-ho). El contingut no defraudà: ell, de negre rigorós, com sempre, sobre un sobri escenari i amb l'acompanyament exclusiu d'una guitarra. Ràpidament i inevitable, es creà una simbiosi entre cantant i públic: el primer no regatejà cap esforç i ens oferí més de dues dotzenes de cançons, el segon pregava als monjos d'antany que aquella veu ronca i creativa no s'apagués d'un moment a l'altre. Fins i tot les campanes van respectar-la: les onze i dotze campanades coincidiren entre cançó i cançó. Només el quarts feren una mica la guitza: ara a José Agustín Goytisolo, més tard a Celaya, després a Neruda, una miqueta també a Góngora i així successivament. En acabar, maleírem unes cadires que ens tractaren sense misericòrdia, però vam sortir satisfets. Foren dues hores humides i intenses. Sí, Paco Ibàfïez ha passat per Sant Cugat. Per tercera i potser última vegada.
PI. de la Unió, 3 - Tel. 93 590 80 60 Sant Cugat del Vallès www.valles.com
Hardware, Software &Webs