Diari de Sant Cugat 303

Divendres 24 de setembre de 1999

EIS 4 CANTONS

Núm. 303 Any VII

2 2 5 pte».

El "diari" de Sant Cugat SUMARI Els grups polítics acorden establir contactes per integrar la ciutat a la mancomunitat

Sant Cugat disposarà d'un n o u centre obert per a joves Educadors socials faran un seguiment individualitzat de l'evolució dels infants Pàgina 18

Pàgina $

Les associacions de veïns del municipi volen crear la seva pròpia federació Pàgina 20

Els comerciants de la localitat podran regalar tiquets d'aparcament a tots els seus clients

Maragaü reitera la seva aposta pel canvi davant 3 5 0 santcugatencs

Pàgina 28

L'Ajuntament dóna suport a la iniciativa de proposar el poeta Martí i Pol per al premi Nobel Pàgina 37

Sant Cugat aposta per més espècies autòctones per als seus espais verds Pàgines de 3 a 6

K! Grup de Natura va aprofitar la visita a Sant Cugat del candidat socialista per manifestar-se i reivindicar-li un major compromís ecologista F: XAVl

Pàgines 9 i 15

^Üm>^ •

Fundada fa més de 25 anys.

* Thau Sant Cugat, des dels 3 anys fins als 16 anys. * Pedagogia rigorosa i oberta als coneixements. * Escoles esportives, servei de menjador i transport.

Aquest número inclou la quarta fitxa del col·leccionable: "Bruixes santcugatenques"

AV

ESCOLA THAU-SANT CUGAT

Fundació Institució CuJtura] del CIC Vial Interpolar (Al costat TVE) Tel. 589 81 08

I.ARROSA,

ELSHCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR

i Carles Riba. 1-5DERIVA - Tel. 93 589 04EDITORIAL 77 - 08190 Sant Cugat del Vallès

Por Bosnia L'editorial catalana Deriva ofereix als nostres subscriptors un descompte del 15% en tots aquests títols publicats. Si us interessa algun llibre podeu venir a comprar-lo a la nostra redacció.

Recull de reflexions sobre el conflicte bosnià.

Aquesta obra ha comptat amb l'ajuda de Periodistes per la Pau.

Un amor fora ciutat

Els morts i altres contes

Escrita el 1959 per Manuel de Pedrolo i publicada per primer cop el 1970 (li costà un processament pel delicte d'escàndol públic), és un acostament en profunditat a l'homosexualitat viscuda als anys del franquisme.

<>,>

Narració de James Joyce que tanca el volum dels Dublinesos.

Amb una introducció i unes notes que permeten una lectura més enriquidora.

El levantamiento de las cenizas

Secrets de nit, contes de lluny per a petits i grans

Recull de poemes en francès i en castellà del poeta marroquí Tahar Ben Jelloun.

Recull de contes per a tota la família.

SQUASH CLUB SANT CUGAT

CLASSES DE NATACIÓ PER A BEBÈS

0 2 anys) in ns + 2 anys

C. Sant Jordi, 33-33 TEL 93 674 98 62 SANT CUGAT D€L VALLÈS

Matrícula a meitat de preu.

Només cal que vingueu a buscar el val que us farem i podreu gaudir d'un descompte del 50% en el preu de la matrícula.

Cada mes regalem 5 VIPS exclusius de La Carpa amb els quals podreu gaudir de cinc consumicions gratuïtes.

Veniu a buscar-los! (reservat el dret d'admissió)

9

A

M«0

GrifulOil Servei Estació

HÍPICA

SEVERINO Cada dissabte i diumenge a les 17 h podeu gaudir d'una magnífica passejada a cavall per la rodalia de Collserola.

Veniu a la redacció a buscar els vals.

.ES COVES DEL SALNITRE A COLLBATÓ, km 576-A N-ll. DINS EL MONTSERRAT

Z93569 45 55

A la benzinera Griful de la carretera Cerdanyola obtindreu un descompte de 2 pessetes per cada litre de benzina.

Cal que a l'hora de pagar ensenyeu el carnet de subscriptor.

Cada mes el restaurant-pizzeria Bacco regala dos menús completament gratuïts a un subscriptor escollit a l'atzar.

Bona sort!

i ^ à j ^ im·nmrt mi-s

i*iiïïi]|ji;i o :::gm IOT ÍJUSn

%Vi

Visiteu una de les joies turístiques més antigues de Catalunya.

Ensenyeu el carnet del Club a les taquilles i tindreu dues entrades de franc.

EIS 4 CANTONS ^^^*

^

El tema de la

hetmana Divendres, 24 de setembre de 1999

P a r c s

i

j a r d i n s

El 5% del pressupost municipal es destina a les zones verdes Des del consistori s'aposta per la La superfície total d'espais verds que té Sant Cugat actualment es de 730.768 metres quadrats. Fa quatre anys, el poble en disposava de gairebé la meitat: 301.004. L'any 1998 es van plantar 23.391 arbres a les voreres dels carrers o als parcs i jardins de la SUSANNA ROMERO

Acabada d'estrenar la tardor, el paisatge que ofereix aquests dies Sant Cugat és el d'una ciutat verda. I és que Sant Cugat no deixa de ser una ciutat dins un bosc. La situació geogràfica del municipi, situat dins la plana del Vallès, al peu de Collserola. el dota d'unes particularitats microclimàtiques que incideixen directament en el tipus de vegetació, que en aquest cas és eurosibe-

Els

xerojardineria

ciutat. En percentatges, això vol dir que la ciutat té un arbre per cada 2,2 habitants, mentre que Barcelona o Terrassa en tenen un per cada 12 habitants. El Servei de Parcs i Jardins és el responsable dels 140 espais enjardinats, públics i viaris, del municipi.

riana, és a dir, oms, arbrers, freixes i avellaners, entre altres espècies. A més, la humitat del poble fa possible el creixement d'arbres i arbusts caducifolis.

Aquestes característiques són les que s'intenten reproduir des de l'equip del Servei de Parcs i Jardins, dirigit per Jordi Torrijos. "Millorar el que tenim i incidir en allò que fan els promotors, fent que adoptin les condicions que tècnicament són més adequades i més vàlides per a Sant Cugat" són els objectius que

Torrijos es planteja. Si fins ara s'ha parlat de la gran superfície d'espai verd que es dedicava a la gespa, molt costosa de mantenir pel seu elevat consum hidràulic, el Servei de Parcs i Jardins es proposa ara plantar vegetació més autòctona, transformant progressivament alguns espais verds per tal de facilitar la implantació de la flora pròpia del clima del municipi. Jordi Torrijos creu que tenim la imatge de les grans superfícies de gespa anglesa i que cal matisar que el poble també

p r o f e s s i o n a l s

disposa d'herba autòctona, o el que és el mateix, d'herba mediterrània, que es caracteritza pel fet de tenir un reg més espaiat en el temps i, per tant, el seu manteniment resulta més econòmic, tot i que té la contrapartida que, a diferència de la primera, la seva implantació és molt més cara. Si en els darrers quatre anys els espais verds locals s'han doblat -ara parlem

ha dividit les zones verdes en sis sectors i ha fet concessions a tres empreses diferents perquè en facin un tractament integral. El Servei de Parcs i Jardins els exigeix que tinguin cura de la neteja i el manteniment, a banda, és clar, de plantar vegetació autòctona, com l'alzina, el marfull o l'heura. Els parcs, però, no tan sols són bonics per la seva flora. Els seus

Sant Cugat és elprimer

Els treballadors locals del sector aproven la gestió municipal Creuen que l'Ajuntament podria evitar l'excés de consum d'aigua SUSANNA ROMERO

La majoria de professionals del sector de la planta i la jardineria de Sant Cugat es mostren d'acord amb el tipus de plantes i arbres que tenen els nostres parcs i jardins, a banda de considerar positiva i correcta l'actuació que des de l'àrea del Servei de Parcs i Jardins s'està realitzant.

Per contra, alguns asseguren que moltes vegades es planta a destemps i amb poc personal, ocasionant d'aquesta manera moltes baixes. Critiquen també que moltes plantes i arbres es compren fora de Sant Cugat. Alguns fins i tot afirmen que la bellesa dels parcs i jardins queda minvada per la monotonia, ja que només s'utilitzen, segons ells, deu espècies.

Pel que fa a la implantació de la gespa anglesa, consideren que no es fa prou per evitar la despesa en aigua. I en aquest sentit apunten que actuacions en la línia de barrejar diferents tipus de gespa, que tinguin poca alçada, podrien aju-

Molts pari f de la ciutat eh \posen de tot ttpu r ef equipaments F • XA 17IA RROSA

d'un total de 140 zones verdes , de fa m a t m m k i p i q m 295 jardineres via-* •* ries-, actualment Utia COUtraCta específica s'introdueix l'her• •, • ba mediterrània per llc COnseTVatlO l

bancs, la majoria de fusta tractada, així comles29àrees de joc, distribuides per

tot d munici taidosd'tipus equiíibrar tots manteniment de l'arbrat de gespa, pi, ajuden a la pròpia i la forània.

Sant Cugat és un dels municipis catalans que més zones verdes té en relació amb la superfície total de zona urbanitzable. El municipi, que compta amb una població censada de 54.623 habitants, té uns 25.(XK) arbres viaris, quan el normal és tenir-ne ÍO.OW. Això suposa una tasca contínua de manteniment, i és per aquest motiu que l'Ajuntament

m-m^m'míí

augmentar la qualitat de vida. La possibilitat de gaudir de gronxadors o tobogans complementen el concepte de "Sant Cugat, un lloc per viure" que s'impulsa des del consistori. I és per això que el consistori està ampliant aquestes instal·lacions. En concret, parlem de Coll Fava, el nou parc del Casal Cultural Mira-Sol, l'avinguda Gaudí i el carrer Mestres.

illiiiii

ül

continua vetllant per la seva llar

F.ls clients s'estimen més la florpetit/t

dar a alleugerir el cost econòmic que l'excés de reg suposa.

La moda de posar gespa anglesa en els jardins d'ús particular, així com la voluntat de plantar arbres grans en jardins petits, està causant molts problemes perquè no es té p r e s e n t , segons han declarat aquests professionals, que el mi-

i econòmica KYK)

\ W'l I

\RROS\

croclima canvia cada cinc metres quadrats.

La totalitat dels professionals consultats s'ha mostrat unànime a l'hora d'afirmar que existeix un gran intrusisme professional en el sector, ja que "tothom es veu capaç de podar, plantar i malaconsellar".

: -*É:'«

4 Setmana

ELSí CANTONS Divendres, 24 de setembre de 1999

Urbanisme

E n t i t a t s

De Pablo creu que s'ha afavorit el disseny d'un paisatge ràpid S. R.

I-.'arquitecte santcugatenc Albert de P a b l o - t a m b é president de la Fundació Sant (lligat- considera que l'espai reservat en els nous barris és molt generós, en detriment de l'aparcament que podia haver-se reservat a tocar del nucli urbà i hauria facilitat la descongestió viària.

D'altra banda, de Pablo creu que cal una bona dosi d'justcritat si es vol evitar la degradació del nucli urbà i alhora es vol interveniren la /.ona antiga i en els barris que estan reclamant l'ordenació i el manteniment dels seus escassos espais lliures. L'arquitecte santeugatenc ha assegurat a aquest diari que la futura despesa en manteniment de les /.ones \ erdes pot arribar a fer inviable el seu actual disseny, ja que s'ha apostat, "St/flt Cltgüt d'una banda, per plantacions ràpides. és a dir, pollancres i gespes, t e t e s en sòls en pendent, sense drenar-ne l'aigua; i, de l'altra. per un mobiliari i una il·luminació que primen la modernitat del disseny per sobre de tot.

Per a de Pablo, "tot plegat ha afavorit la formació d'un paisatge ràpid, a mida de les noves promo-

cions d'habitatges".

FI model municipal, segons afirma l'arquitecte, necessita molta aigua, sòls profunds - d e ribera- i un manteniment costós a causa de l'erosió del sòl. dels paviments, del mobiliari i de les àrees de joc.

FI nucli antic, segons l'arquitecte, té pendent l'assignatura dels espais lliures perquè no hi ha una idea de conjunt de la xarxa d'aquests espais.

Pel que fa als parcs que envolten el nucli urbà -com són el (Central, Torre Blanca, de la Pollancreda, de Coll Fava-, assegura que cal connectar-los entre si amb la xarxa d'espais lliures del nucli més antic, i amb aquells llocs que tinguin una més alta densitat d'ús ciutadà.

1 De Pablo afegeix que, vista l'extensió que ocupa el nou nucli urbà. cal dotar la nova ciutat d'una autèntica xarnCCCSSitC/ xa verda que si_ gui c o n t í n u a ,

una autèntica xarxa intel·ligent, de qualitat i austeverda si es vol ra pel que fa al seu m a n t e n i afrontar el futur ment. a banda q u e sigui susceptible de relligar entre si els parcs, els monuments, les escoles, les estacions, els llocs comercials i de lleure, i on la prioritat de les mobilitats estigui invertida a favor dels vianants i les bicicletes.

amb seguretat"

DADES DEL

e c o l o g i s t e s

El Grup de Natura defensa la jardineria a u t ò c t o n a El col·lectiu treballa en la campanya Via Verda SUSANNA ROMKRO

-Sant Cugat Lluís Llerena, membre del Grup de Natura del Club Muntanyenc Sant Cugat, ha assegurat (pic malgrat que no ha fet un seguiment sistemàtic de l'evolució de parcs i jardins del municipi, la seva agrupació ha constatat que l'augment no s'ha fet de la manera més correcta, ja que "parlem de jardineria no autòctona, de molta gespa i de plantació de grans fileres de pollancres, que són arbres de riera, en /ones que no ho són". Segons Llerena, això suposa un gran consum d'aigua, així com un elevat consum d'herbicides i pesticides. Fls pollancres, en concret, necessiten molta humitat i això fa que a l'estiu el seu índex de mortalitat augmenti.

Es per tot això que el Grup de Natura del Club M u n t a n y e n c està lluitant perquè l'Ajuntament comenci a fer una política de jardineria autòctona. L'agrupació valora positivament l'augment d'espais verds, però critica la utilització de plantes i herbes alienes al clima del poble. Pensen que si es tingués més present la vegetació riberenca, problemes com el d e les rierades serien menys importants. D'altra banda, l'ecologista afirma que aquest tipus de vegetació manté la biodiversitat i la qualitat de les aigües.

l'.iiiírupiitui ÍOJ'm/WMguir l\quilibn dil medi FOTO:XAVÍ I.ARROSA Malgrat tot, Llerena creu que "algunes àrees del Parc Central són una petita excepció, ja que s'hi ha mantigut alguna cosa de la flora i la fauna originals". Lluís Llerena assegura que cal potenciar les zones agrícoles i forestals, i en aquest sentit destaca el parc agrícola i urbà de Collserola.

mostra expectant per l'entrada del nou alcalde, Lluís Recoder. que "sembla que té una especial sensibilitat, ja que ha assegurat que es plantaran

'Calpotenciar les

arbusts originaris de la zona en lloc de gespa". D'altra b a n d a , el Grup de Natura ja ha iniciat diferents campanyes, com la de Collserola o la c a m p a n y a Via "" ^' ! ~" Verda, que és la zona situada entre Sant Cugat i Cerdanyola, per tal d'evitar que Incasol, empresa propietat de la Generalitat, hi faci un centre direccional.

zones agrícoles i forestals, ja que

són més barates i ecològiques"

L'agrupació santeugatenca aposta per un projecte de futur que implica que cada poble tingui un cinturó verd connectat amb cinturons d'altres pobles. Ara per ara, Llerena es

SUBSCRIPTOR

Nom . ..

Cognoms Ciutat Carrer Codi postal NIF o DNI

Telèfon .

DADES DE LA

^ r(.

Nombr§ g» Sçèseripcions

Data d'alta „. .

Adreça d'entrega

FULL DE SUBSCRIPCIÓ

SUBSCRIPCIÓ Sant Cugat del Vallès,

Banc/Caixa....

Adreça oficina Entitat [ l i oficinaC Titular......... ....

• Comptat

El diari de casa.

$UB$CRIP€

*#. w ^ x ^ y - ^ v ^ ^ ,

DADES DE LA

Fax

de

dcDO núm compte[

•

Rebut domiciliat

Enviar-la oer fax al 93 589 20 91 o oortar-la al C. Sant Antoni. 15

de 1999 SIGNATURA

Setmana

ELS1C/UVIÜNS Divendres, 24desetembrtde 1999

Xavier Amador. Cap de Pàrea de Serveis Urbans

"El futur de Sant Cugat passa per ser una ciutat sostenible"

Els veïns aposten per la continuïtat en parcs i jardins S. R. - S a a t Cagat -

Entitats com l'Associació de veïns del Parc Central, que actualment presideix Joan Segura, valoren molt positivament la tasca que des de fa quatre anys està portant a terme el govern municipal pel que fa a l'àrea de Parcs i Jardins.

En concret, Segura afirma que en la zona on l'associació q u e ell presideix té l'àmbit d'actuació així ho confirmen tant les sis palmeres que s'han replantat al jardí Marià Vayreda, situat dins el Parc Central, com el nou roure, considerat tradicionalment com el símbol d'identitat de la zona.

SUSANNA ROMERO - Sant Cugat •

Xavier Amador és l'home de confiança de Joan Recasens, tinent d'alcalde de Serveis Urbans i Descentralització. Fa anys que treballa des de l'Ajuntament per aconseguir que l'àrea de Serveis funcioni correctament.

- E n els d a r r e r s q u a t r e anys, l ' a u g m e n t d e zones v e r d e s a Sant Cugat h a estat d ' u n 4 6 % r e s p e c t e a la legislatura a n t e r i o r . Es preveuen grans increments p e r als p r o p e r s anys?

- Hi ha hagut increments en les àrees de parcs i jardins pel que fa a, per exemple, l'adquisició per recepcions provisio-

"E/ Parc Central va ser finit d'una compensació urbanística. Ara tothom el dóna perfet" Xavier Amador calcula que d'aquía nals i definitives de les àrees q u e urbanísticament s'havien creat. Això implicava, per compensacions urbanístiques, un tant per c e n t d e m e t r e s quadrats de zona verda. Actualm e n t , p e r ò , no es p r e v e u e n grans àrees verdes, perquè des q u e ha entrat el nou e q u i p de govern, s'està anant cap a una conducta de ciutat sostenible, és a dir, que siguin els mateixos ingressos els que puguin gestionar i cobrir les despeses pròpies de l'Ajuntament. Això vol dir donar una nova globalitat, no tan sols en l'àrea de Serveis U r b a n s , sinó a tot l ' A j u n t a ment.

— I com es concreta aquest concepte de globalitat?

- Des de l'àrea d'Urbanisme, juntament amb Medi Ambient, s'ha cregut oportú gestionar-ho conjuntament, unint les dues àrees en una de sola que ara ha passat a ser la de Ciutat Sostenible.

-Què implicarà aquesta unió d'àrees?

-Lògicament, implica una direcció global i unificada en què t a m b é hi e n t r a r i a l ' à r e a d e parcs i jardins perquè digués la seva pel q u e fa a p o s s i b l e s manteniments més acurats i un estalvi econòmic per al ciutadà, que és cl que li interessa.

- E s per aquest motiu el trasllat dels p o l l a n c r e s d e Coll

- E l canvi dels pollancres de Coll Fava està previst, perquè ha estat una rectificació en el projecte urbanístic q u e ja establia aquest tipus d e vegetació. Deixant de banda els efectes secundaris que hagin pogut tenir els pollancres sobre les voreres, s'ha de reconèixer que un tant per c e n t molt elevat d'aquests arbres no han sobre-

D'altra banda, també destaca que abans la plaça del Parc Central era de terra i que des de fa dos d'anys el parc posseeix una mitja lluna de gespa que, juntament amb aquestes sis palmeres, li donen un "altre aire".

Respecte a la jardineria, confirma la gran varietat de vegetació que posseeix el parc i que creu que no suposa una despesa important, ja que el parc té dos anys es veuran resul...,., • „ ., .v feines de la seva àrea FOTO: XAYl l.ARRÒSA un pou que el subministra directament. cions urbanístiques, tot i que el F E D E R i també altres tipus Joan Segura, però, ha matisat el creixement actual s'està atude subvencions. q u e no sempre s'aprofita l'airant. A més, nosaltres hem d'a- En què s'ha notat l'entragua q u e tenim, perquè el fet nar cap a l'assumpció de deda del nou equip d e g o v e r n ? d'estar situats en una vall, la vall terminats parcs q u e fins ara no - E n la voluntat d'incidir molt d e Collserola, fa que Sant Cuestem mantenint i q u e a curt més en les compensacions urgat tingui una important font termini s'hauran de mantenir. b a n í s t i q u e s i en tot allò q u e d'aigües subterrànies q u e no Es el cas de can Ganxet. envolta l'edificació, cap a una s'acaben d'aprofitar.

— Com s'està actuant per evi- visió a mig termini q u e aquest L'Associació de Veïns del Parc tar l ' e x c é s d e cost q u e supom a n t e n i m e n t l'haurà d'acabar Central es va crear l'abril del sa l'aigua? a s s u m i n t l'Ajuntament i, per 1997 i des de llavors, cada any tant, això repercutirà en el ciuha convocat una trobada per tal tadà. Suposa assumir que medi d e fer conèixer als més petits a m b i e n t i parcs i jardins inciles possibilitats que ofereix un deixen directament sobre l'urparc d'aquestes dimensions en banisme. un municipi com Sant Cugat.

"Estem en la segona etapa respecte al que es va feren la legislatura anterior en l'àrea de Parcs i Jardins. Ara és el moment de pensar en tot el - P o d e m dir que a i x ò és a que tenim i racionalitzar-ho " causa de la sensibilitat e c o l ò -

viscut a causa de la poca atenció que van tenir des dels viv e r s o r i g i n a l s fins a la seva col·locació. P e r t a n t , el seu m a n t e n i m e n t ha estat gairebé impossible, ja q u e tenien desperfectes inicials. Ara hem obligat l ' e m p r e s a r e s p o n s a b l e a canviar-los.

- El c o n c e p t e d e ciutat sost e n i b l e s u p o s a un gir e n la política mediambiental de Sant Cugat?

- Sí que s'està fent un canvi d'orientació perquè hi ha la vol u n t a t d e l ' e q u i p d e govern d'enfocar-ho més cap a la ciutat sostenible. Però no podem oblidar que hi ha uns projectes d'urbanització a m b compensa-

- Actualment, l'Ajuntament disposa de programadors que quan plou es desconnecten, tot i q u e el t e m a de l'estalvi de l'aigua és difícil però s'hi està treballant. És complicat preveure-ho tècnicament, però ho creiem factible. La possibilitat de trobar aigua subterrània hi és; per tant, creiem factible l'aprofitament d'aquest tipus d ' a i g u e s per a c o n s e g u i r q u e a q u e s t a c o n s e r v i s e n s e cost econòmic la totalitat de vegetació del municipi. Aquest projecte no s'ha acabat, s'enllestirà el primer quadrimestre de l'any que ve i, a més, hi ha la possibilitat d'apuntar-ho a ajuts europeus mitjançant plans com

g i c a q u e té el n o u a l c a l d e , Lluís Recoder?

- Sí. El nou alcalde i el nou e q u i p de govern han tingut i t e n e n la voluntat de centralitzar les diferents àrees, per tal d'optimitzar els recursos i ferlos més eficaços. Afortunadam e n t , a Sant Cugat ens volem avançar als problemes i ho estem fent.

El passat dissabte 18 de setembre va tenir lloc la tercera edició d ' a q u e s t e s trobades i més de tres mil persones en van poder gaudir. L'Associació de Veïns del Parc Central considera que promoure aquest tipus d'activitats entre la població de Sant Cugat és una de les millors maneres de fomentar les relacions h u m a n e s entre tots els sectors de la població en la zona verda pública més gran de Sant Cugat.

GARRIGA Taller Fafricació pròpia >\\I

( l'( , \ l IM | V \ l

Enquesta

Q S /CANTONS Divendres, 24 de setembre de 1999

L

'enquesta

Com v a l o r e n els santcugatencs els parcs i jardins de la ciutat?

- Sant Cugat L'augment d e zones verdes a S a n t C u g a t ha estat espectacular des del 1 9 9 5 .

A c t u a l m e n t , s'està a r r i b a n t al límit d e les possibilitats d e c r e i x e m e n t

d'a-

d e f i n i t i v a , d e la f l o r a i la f a u n a d e la n o s t r a c i u t a t . E n c a r a , p e r ò , hi ha molt e s c o s e s a fer. S ' h a n d e r e d u i r d e s p e s e s d e m a n t e n i m e n t , s ' h a d e p l a n t a r

q u e s t s e s p a i s . A i x ò no vol dir q u e no hi h a u r à m é s zones v e r d e s , n'hi h a u r à

més v e g e t a c i ó a u t ò c t o n a i, s o b r e t o t , c a l e v i t a r la d e g r a d a c i ó d e l s e s p a i s j a

e n la m e s u r a q u e hi hagi n o v e s à r e e s d ' u r b a n i t z a c i ó . A r a p e r a r a . S a n t C u -

c o n s o l i d a t s . A c o n s e g u i r l ' e q u i l i b r i e c o l ò g i c e n t r e e l nucli u r b à i els p u n t s

g a t d i s p o s a d e 1 4 0 e s p a i s v e r d s al s e r v e i d e tots els c i u t a d a n s , q u e t a m -

v e r d s d e la c i u t a t és una d e les d e m a n d e s d e t o t s els s e c t o r s s o c i a l s . L'ob-

bé p o d e n g a u d i r d e les 2 9 à r e e s d e j o c , d e l s d i f e r e n t s t i p u s d e b a n c s i, e n

j e c t i u és q u e t o t s t i n g u e m una millor q u a l i t a t d e v i d a . / S . R.

EMÍLIA SOLÀ

C A R L E S SOBREGRAU

ENCARNACIÓN P É R E Z

63 ANYS

18 ANYS

68 ANYS

61 ANYS

ESTUDIANT

M E S T R E S S A DE CASA

ADMINISTRATIU

" C r e c q u e els parcs estan força b é , p e r ò la g e s p a està u n a m i c a d e s c u i d a d a , tot i q u e s'han arreglat moltes zones, en concret penso en Coll Fava."

"Hi ha moltes zones verdes, però n'hi hauria d'haver més.

I crec q u e caldria vigilar més q u e hi passegin els gossos, ja q u e fan m a l b é la g e s p a tan fantàstica q u e tenim."

"Visc a la zona del Parc Central i crec que està molt bé, tot i que està molt brut per culpa dels gossos. A més, no sé si aquest ritme de creixement es podrà mantenir."

MARINA F U S T E R

JOSÉ LUIS FRÍAS

C A R M E N JARILLO

P E D R Ó ALEXANDRE

70 ANYS

26 ANYS

41 ANYS

26 ANYS

M E S T R E S S A DE CASA

CARTER

JARDINERA

REPARTIDOR

"Els parcs serien molt bonics si estiguessin nets i si no hi anessin els gossos a fer les seves n e c e s s i t a t s . A m b tot el q u e p a g u e m h a u r í e m de tenir millor les instal·lacions."

" Penso que hi ha moltes zones verdes, i cjue sempre coincideix una zona verda amb una nova promoció immobiliària. Un cop s'han venut els pisos, tot plegat queda molt descuidat."

"Jo opino que tot està força bé, però crec que Sant Cugat necessita més verd. Les zones de gespa, tot i que necessiten aigua, donen un encant especial a la ciutat, i això es paga."

"JO estic molt satisfet amb els parcs i jardins que tenim. Estan molt nets, però crec que ja són suficients. L'ajuntament ho està fent molt bé; jo els veig, dia rere dia, com hi treballen."

JUBILADA

" E n general, en els parcs i jardins d e Sant C u g a t no hi ha prou fonts. A m é s , jo p e n s o que necessitem més zones v e r d e s p e r q u è la c i u t a t ha crescut molt."

JESÚS R O M E R O

'"^"i'&tOMR..

' 4 •W te"

HI \

,

h

i

^^fl

"VCT

; 1l\1

"<*-

•PV

,,?tW,,

WA*

r

Tu isme actiu"* **— ... MILLOR AMB USSIA TOURS

i-V

( f o t o G r u p 1 ANGLATERRA-ESCÒCIA

Propera sortida: ÍNDIA i NEPAL, 28 novembre al 8 de desembre

1 9 9 9 . Illa d e Skye, 7 d ' A q o s t ) .

í>

USSIA M TOURS Plana de l'Hospital, 10. Tel. 93 589 61 50

OS4CAINT0P6

Política Divendres, 24 de setembre de 1999

E l e c c i o n s

a u t o n ò m i q u e s

CiU c o m e n ç a la precampanya U estratègia electoral es basarà en el porta a porta La s e c c i ó l o c a l d e C i U v a i n i c i a r d i m a r t s d ' a q u e s t a setm a n a la s e v a p r e c a m p a n y a e l e c t o r a l p r e s e n t a n t e l c a l e n d a r i d ' a c t e s q u e e s d u r a n a t e r m e e n les p r ò x i m e s s e t m a n e s , així c o m les línies g e n e r a l s i l'estratègia pol í t i c a q u e s e g u i r à la f o r m a c i ó . D u r a n t la r o d a d e p r e m s a , l ' a l c a l d e . Lluís R e c o d e r , va i n d i c a r q u e e l s c o m i c i s d e l 17 d'octubre signifiquen "el repte més important per a C i U des del 1 9 8 0 " .

Al "RA COSTA

-Sant Cugat -

La coalició n a c i o n a l i s t a va aprendre de Ics darreres eleccions municipals que el seu handicap principal és la motivació de l'electorat i. per tant, la superació de l'alt abstencionisme que es va produir en la darrera contesa a les urnes. És per això que en aquesta ocasió, la secció local de C i l ' ha decidit posar tots els seus esforços per tal que la ciutadania percebi les ganes de treballar dels polítics i conegui tots els seus projectes.

Tal com ha explicat el president local de C D C , Ramon Bonastre, es fixarà un dia durant el qual els militants i simpatit-

zants de la coalició sortiran al carrer per explicar els eixos del programa electoral als ciutadans.

Amb la mateixa finalitat, el ".> d'octubre s'instal·laran diverses parades fixes al centre de la ciutat i als districtes. " H e m volgut fer prevaler els continguts més que no pas les grans estratègies de màrqueting - h a dit Bonastre-, per això la nostra campanya electoral es basarà e n el porta a p o r t a i e n l ' e x p l i c a c i ó personalitzada dels eixos concrets sobre els quals pilota el nostre projecte polític."

El president d e C D C també ha anunciat que el partit prepara un gran acte comarcal i un míting q u e p o s s i b l e m e n t estarà presidit per Jordi Pujol, tot i que

D'esquerra ei dreta, Ramon fíotiastre, Lluís Recoder i Joan Recasens FOTO: XAYI LARROSA encara està pendent de confirmació.

U n e s eleccions clau L'alcalde, Lluís Recoder, ha indicat que aquestes seran unes eleccions importantíssimes, "atès que ens hi juguem que Catalunya si-

gui governada per una força que tingui el país i els catalans com a centre de la seva política i no a 6IX) quilòmetres d'aquí, com passaria en el cas que el candidat del PSCPSOE sortís escollit". En referència als socialistes, Recoder també ha dit que "encara és hora que ens expliquin quina és la seva alterna-

tiva per al futur de Catalunya". I ha afegit: "Només són fum i imatge."

L'alcalde i número 23 de les llistes de Cil* per al Parlament de Catalunya ha afirmat que les seves expectatives de vot per a aquests comicis són obtenir com a mínim els mateixos resultats que ara fa quatre anys.

Josep Lluís Carod Rovira (ERC) també farà campanya a Sant Cugat Un valldoreixenc és a les llistes per Barcelona dels republicans A. C. - Sant Cugat -

El p r e s i d e n t d ' E R C . J o s e p Lluís Carod Rovira, vindrà a fer campanya electoral a Sant Cugat el pròxim 10 d'octubre. Així ho ha anunciat el president deia secció local d'ERC", Eduard Pomar, qui ha confirmat q u e aquesta visita serà l'únic gran acte de la formació republicana a la ciutat. Tot i així. Pomar ha explicat que durant la campanya faran diverses rodes de premsa per explicar parcialment el programa electoral d'ERC], però ha descartat l'organització de grans mítings, ja que la direcció general del partit ha fixat un

uruc acte massiu per comarca, que en el cas del Vallès Occidental es farà a Rubí el mateix dia 10.

A m b tot, d i m a r t s d ' a q u e s t a setmana la formació ja va convocar la primera roda de premsa per presentar oficialment dos dels m e m b r e s d e la comarca que estan inclosos a les llistes d'ERC" per Barcelona. Es tracta del valldoreixenc Narcís Clavell, membre del comitè de política local d'ERC" d e s de fa molts anys i excap de llista del partit per Valldoreix, i del diputat i p r e s i d e n t del Consell Nacional d ' E R C , Joan Ridao.

Els dos candidats concorren a les eleccions com a número 11

i 5 r e s p e c t i v a m e n t i, s e g o n s E d u a r d P o m a r , són un clar exemple que " E R C ha volgut fer una aposta clara pel Vallès Occidental".

L a força decisiva Per al diputat Joan Ridao, en les eleccions autonòmiques el dilema no serà amb qui pacta ERC] sinó "per fer q u è " . I en aquest sentit, els republicans tenen molt clares Ics seves línies g e n e r a l s : la reforma de l'Estatut de Catalunya, la revisió del sistema de finançament, l'establiment d'un marc de relacions laborals autònom, el suport a la família i el camí cap a

D'esquerra a dreta. Clavell. Ridao. Pomar i Fans FOTO.X. I.ARROSA. una d e m o c r à c i a m é s p a r t i cipativa - a m b més referèndums i la limitació a dos mandats consecutius per al president de la Cieneralitat. Ridao ha assegurat q u e ERC" m a n t i n d r à la seva e q u i d i s t à n c i a : " N o e n s vend r e m a ningú per un plat d e llenties", però s'ha mostrat se-

gur que el seu partit serà "decisiu" a l'hora de formar govern.

"Ni C i l ' ni el PSC assoliran ni tan sols els 60 diputats i aleshores només tindran dues alternatives: pactar amb la dreta rància espanyola que representa el P P o a m b l'esquerra nacional q u e representa E R C . "

8

Política

ELS'<C4IVnï>B Divendres, 24 de setembre de 1999

N o m e n c l à t o r

H e r à l d i c a

Es crea una comissió per discutir els noms dels carrers Cdnovas del Castillo continuarà amb el mateix nom AURA COSTA

Una comissió integrada pels membres que la junta de portaveus decideixi s'encarregarà d'assignar un nom a aquells carrers, places o vials de la ciutat que encara no han estat batejats. Aquesta comissió neix com a primer pas Smit ('iijini és l'úiiicii ciutat del Vallès fjiie no ha artualitzut l'escut l·ÏJÍO.X. I.. per a l'elaboració d'un pla global de nomenclàtor que haurà de posar ordre a l'actual situació, jaqué

L'Ajuntament

encarrega modificar

Qui pot tenir un carrer?

l'escut de la ciutat

L'assignació de nom al» carrers nous es farà tenint en compte els següents criteris; • Noms de saiuctiga&mcs

A.C.

L'Ajuntament encarregarà un estudi de revisió de l'escut heràldic de la ciutat p e r q u è pugui modificar-se i adaptar-se a la normativa vigent. Tots els partits polítics van donar dimarts el vistiplau a aquesta proposta a través d'una moció institucional que posava de manifest la necessitat de modificar el disseny de l'escut, ja que aquest es troba fora de la normativa fixada per la Generalitat, i investigacions històriques recents han evidenciat que potser els símbols q u e hi apareixen no es corresponen amb la realitat històrica de la ciutat.

La secció local d ' E R C havia demanat aquesta revisió e n reiterades ocasions i, de fet, va ser per iniciativa seva que la qüestió es va dur al ple. El que va començar com una proposta individual d'un partit aviat va trobar el consens de la resta de formacions, de manera q u e es va

poder consensuar un text comú a favor d'aquest estudi. Al debat polític que el va seguir, es van fer dues observacions: d'una banda, IC-V i el P P van demanar que a l'hora de redissenyar l'escut es tingui en compte els historiadors i experts locals, com els m e m b r e s del G r u p d ' E s t u d i s Locals (GEL), proposta que l'equip de govern va acceptar de seguida; d'altra banda, el PSC i E R C van lamentar que la moció no fixi un termini temporal per fer el canvi, ja que això pot suposar un allargament de la qüestió que cap partit no desitja.

D'altra banda, el PSC va aprofitar el debat sobre l'escut de la ciutat per reflexionar sobre la necessitat de renovar i modernitzar també la imatge corporativa de l'Ajuntament. En aquest sentit, el portaveu del grup, Jordi Menéndez, va apuntar que la imatge de l'Ajuntament no ha d e ser forçosament un e s c u t heràldic, sinó q u e "es podria pensar en fórmules m e n y s monàrquiques".

treball en hvot de beíta«. *Nc*ït$ de do**$ quasi»**

" ; pet ïst ée* fe»** 4» les ÍHfeèit*tr4e» AiTWVIfrlll V H M W H H F

GESTIÓ IMMOBILIÀRIA

Francesc Moragas, 31 - Local 2 Tel. 93 675 43 61 / Fax 93 675 52 02 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

el creixement continu de la ciutat ha deixat moltes noves vies sense nom.

CiU, IC-V i el PP van acordar en el darrer ple constituir aquesta comissió, adduint, però, un prec: que es perjudiqui en la menor mesura possible els veïns. Berta Rodríguez, del PP, va indicar: "Hi ha moltes persones que es mereixen un carrer, però el que no podem fer és estar canviant contínuament els noms de les vies perquè això perjudicaria els ciutadans."

nnMH|rW|iqr

s%q0towmcmz%t per U

íwStSïliilo-

C à n o v a s del Castillo, igual E R C ha estat la formació q u e s'ha mostrat més en desacord amb aquesta iniciativa, i és que el ple ha refusat una moció presentada pels republicans en què demana-

P o l í t i c a

ven el canvi de nom del carrer Cànovas del Castillo pel de Salvador Allende. Aquesta d e m a n d a va propiciar que l'equip de govern presentés una moció alternativa proposant la creació del Pla global de nomenclàtor, que finalment va ser aprovada i va fer abandonar la demanda republicana. El portaveu d'ERC, Eduard Pomar, ha declarat: "L'equip de govern no vol discutir aquest canvi de nom perquè això li duria problemes amb els seus aliats del PP." El tinent d'alcalde de Serveis Urbans, Joan Recasens, però, ha adduït que només "intentem fer les coses com cal", tot ratificant que Salvador Allende es mereix tenir un carrer a Sant Cugat i que la proposta serà estudiada per la comissió creada recentment

c o m a r c a l

Sant Cugat vol integrar-se a la mancomunitat de municipis barcelonins Les converses i la recollida d'informació s'iniciaran ben aviat A.C. - Sant Cugat -

AVGVSTA SERVEIS

El possible canvi de nuïn eh ( im^a ,/,, Castillo va propiciarcldebat h \ l

L'equip de govern iniciarà contactes institucionals amb la Presidència de la Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona per tal de determinar la conveniència que Sant Cugat s'adhereixi a aquest organisme supramunicipal. Així ho han acordat tots els grups polítics representats a l'Ajuntament i després que les tres forces d'esquerres - E R C , P S C i IC-V- ho haguessin proposat en reiterades ocasions. L'acord ha arribat finalment de la mà del nou equip de govern, liderat per Lluís Recoder, q u e s'ha avin-

gut a estudiar els beneficis que la ciutat podria treure d'aquesta adhesió. El pas endavant fet per l'alcalde ha e s t a t valorat molt satisfactòriament per l'oposició, q u e considera q u e si aquesta iniciativa no s'ha fet fins ara "era m é s pels i n t e r e s s o s d'un partit - C i U - q u e no pas per preservar els de Sant Cugat", segons paraules del portaveu socialista, Jordi Menéndez.

El seu homòleg a IC-V, Francesc Godàs, ha indicat: "La realitat metropolitana és tossuda, però Recoder ha demostrat que és un bon negociador polític i, per tant, esperem que arribem a adherir-nos a la macomunitat perquè segur que ens afavorirà."

La inclusió d e Sant Cugat a aquest organisme suposaria gaudir d e tot un seguit d'inversions econòmiques i poder planificar i gestionar d e forma comuna polítiques en matèria d e transport, ocupació, habitatge o tractament de residus, e n t r e altres. D e moment, oposició i equip de govern han deixat constància del seu posicionament favorable a la integració a aquest organisme. Ara hauran d e començar les converses amb els seus representants per a la recollida d'informació i l'elaboració d'informes q u e permetin a l'Ajuntament local valorar la c o n v e n i è n c i a d e fer aquest pas.

Política

ELS/CANTONS Dtvendres, 24 de setembre de 1999

Campanya

Maragall defensa a Sant Cugat el seu canvi davant 3 5 0 persones El candidat afirma que apostarà per Peducació i la participació - Sant Cugat Les eleccions autonòmiques ja són a tocar. I Sant Cugat no queda al marge de l'esperit clectoralista que es respira al país des de fa dics. Aquesta setmana ha estat cl candidat socialista Pasqua! Maragall qui ha volgut presentar-se en persona a l'electorat de la ciutat.

Ciutadans amb il·lusió El galerista Josep Canals i el físic Joan Casadellà van ser els primers a deixar entreveure la seva il·lusió. El primer, des de la perspectiva de l'art i la cultura, referint-se al candidat com "el millor president per al nou segle", i el segon, des de la vessant més reivindicativa d'un tema que preocupa a molts: el nacionalisme.

I és que Casadellà va defensar les directrius del candidat tot re-

A. B. M. - Sant Cagat El p o r t a v e u socialista, Jordi M e n é n d e z , ha m a n i f e s t a t als mitjans d e c o m u n i c a c i ó local la seva satisfacció pel "clima de col·laboració bo i positiu" q u e es viu en el cercle polític consistorial actual. " L ' e n t e s a e n t r e tots els g r u p s és bona i no seria j u s t esmentar-ho", confirmava M e n é n d e z . i afegia q u e " n o té res a veure a m b la situació q u e es vivia a b a n s : n o m é s s'ha d e v e u r e q u e la major p a r t d e l s p u n t s ja s u r t e n a c o r d a t s d e la j u n t a d e portaveus."

ANNA BOR.U

I ho va fer dimarts, en cl decurs d'un sopar organitzat per la plataforma Ciutadans pel Canvi local i amb l'acompanyament de prop de 350 santeugatencs.

Bromes i comentaris a Ics més de trenta taules i discursos entre plat i plat. Però els més polítics es van deixar per al final, malgrat que les cinc persones que van pujar al púlpit van reclamar, des de diferents perspectives, el mateix: la necessitat de canvi al govern de la Generalitat.

Menéndez, content amb el diàleg al consistori

\ltK \ loneguts militants socialistes, com Narcís Serra o Victòria Camps també van ser presents al sopar FOTO: X. /.. costa 700 milions de pessetes si coneixent que, per als catalans, el va argumentar Maragall, "l'imnomés en tens 600". Maragall va "federalisme és la millor solució portant és educació, educació i lligar el tema sanitari amb el de possible". més educació." Seguint aquesta l'estructura familiar, per acabar línia, Maragall es va solidaritzar Una qüestió que Pasqual Maanalitzant la situació social cataamb les demandes de més infraragall va reprendre en el seu parestructures per lana general i reclamant un canlament, centranta l'ensenyase m o l t m é s , vi "que passa per l'educació, el ment santeugap e r ò , en t e m e s coneixement del territori i les notenc, generalitcom l'educació, la ves oportunitats", i on la dona té zant després per sanitat i la particiun paper important en una parafirmar de mapació. ticipació ciutadana que ha de ser nera r o t u n d a molt més gran.

"Ha de ser posque el problema Generalització i proximitat, desible una C a t a rau en "carregar tectar inconvenients locals per lunya diferent", a l'escola un plantejava minuts | | | | | i | | | | | i : |||||1|||(||*|:; poder solucionar problemes naproblema que abans el portaveu cionals, aquesta és la teoria d'un és de la ciutat". del PSC local, Jordi Menéndez, Pasqual Maragall que ha volgut

Maragall es va qualificar com Vúnica opció de plantejar una renovació a fons

i el candidat a la presidència de la Generalitat va explicar com.

"Us diré el que dic a tothom",

La sanitat tampoc es va deixar a banda, analitzant el "com es pot fer funcionar un sistema que

presentar-se a les eleccions autonòmiques envoltat de ciutadans, alguns de Sant Cugat.

Malgrat el diàleg i l ' e n t e s a , p e r ò , M e n é n d e z va e x p l i c a r t a m b é a l g u n s p u n t s e n els q u a l s d i f e r e i x a m b les d i rectrius q u e s e g u e i x l ' e q u i p d e govern. " M e n t r e no aconseguim constituir un e q u i p estable de govern, contin u a r e m fent una oposició c o n t u n d e n t " , va r e c o n è i x e r .

I e n a q u e s t s e n t i t , p e r al p o r t a v e u socialista han e s t a t molt significatius p u n t s c o m l'aprovació d e la m o c i ó q u e e s t r e n y els l l i g a m s a m b la mancomunitat de municipis ( u n s c o n t a c t e s q u e el Partit d e l s Socialistes local ja d e m a n a v a d u r a n t la legislatura a n t e r i o r ) o l'acord r e s p e c t e a la c o m p o s i c i ó d e la n o v a comissió de s e g u i m e n t per al p r o c é s d e la T o r r e N e g r a q u e s'ha tornar a c o n s t i t u i r .

MITE: ENDES iLLE §ANT CUGAT El nou col·leccionable d'ELSlCANTONS 17 fitxes i 1 CD enregistrat per conegudes veus santeugatenques Faci's subscriptor i el rebrà gratuïtament i en una sola entrega.

J^ÇjEfSt}

EIS4GUNTWS

nuo

10

Divendres, i4 de setembre de í 999

E d i t o r i a l

L·LS CAINTOINS Se!

m.iri m i k - i v i n l i - n i i l i s. Én , ( :, lí; .n d d \'a

^ :

^ Premsa Local de Sant Cugat, S.L.

•• ^ u , r \ „ r . . i i i . IS l.jixos DS|<í(i S,im Cim.it ilcl Valle lei. SS'Í i,_> ,s; - (-•.,>, .SNM J O -)\ I J K M ck-> ; I . . I I K . I h n p • , \ i L i w e l · L i.-n.'viii!. .i^at K'-in.nl v i n u l i - ^ . i t i n \ L l j » f l · A . . r n

Verds sense gespa, sí Cívics i nets també

Consell d'Administració Kiiíion d i i M i p r e s i d e n t l .-. . IV -c ! - ...eida • \ - M C : ! ..rr.e K ifdititf delegat!

Directora \ur.i I.HMJ Redacció l'olítií ^ K i i l o r i i / 0 | » i i H i : \ura Costa; SiM'it-laL/ K c m i o i i i i a : A m u Borju; <:ullura: R u l l i C . i ^ K ; E*|M»rl*: A l e \ l.ope/; Solidaritat: M o m u I t c r i u h í :

E

Comercial < lamicn l'A.iralar

Consell Editorial Ram i ni < iran «president I Josep M. í Idhreri/ti i.vkepresidcnt) \ u tor \ l e \ a n i l re. Francesc ( '.JI\WI, Jordi (ijsas, Narcís Castanyer, Mticrt De l'al·lo. Pere hsqnerda. \ a \ ler Fornells, Kristtan rk-rb..l/heiim.T. KUI;L·II l'edro. Ramon Pros, Lluís Puig, K m i l i Kcne. Marta Snl·irJ. I V n Soler. Josep A. Teixidó, Jo.in liirtusa. Josep M Sans ï r a v e . Joan Trovano, Jaume I n l u t i . (lector Vall. N t í r t j Z j b a l a \iira (]osr.i I secretària i

Fotografia \ a \ i I .airosa i F.du.ird l'annses

Disseny i maquetacló

voreix p r e c i s a m e n t el creix e m e n t i m a n t e n i m e n t natural d'espècies més nòrdiques que mediterrànies.

Això vol dir no tan sols dissenyar futurs parcs a m b un altre tipus de vegetació, sinó t a m b é estudiar sense ador-

g a t e n q u e s siguem autèntics ciutadans. I això vol dir cuidar el mobiliari urbà com si fos el d e c a s a n o s t r a , no l l e n ç a r els p a p e r s - b o s s e s llaunes a terra, no estacionar vehicles en zones enjardinades, recollir les deixalles dels gossos... Si us plau, siguem cívics! El fet que la qualitat de vida de Sant Cugat augmenti no tan sols depèn de l'administració.

Ens atrevim a proposar un pacte e n t r e A j u n t a m e n t i ciutadania. El primer, que busqui solucions per mantenir, millorar i fer més sostenibles les zones d'esbarj o a c t u a l s i f u t u r e s , i la segona, q u e s'ho pensi dues vegades com a mínim abans de llençar el paper al costat de la paperera i recollir sempre les deixalles del «millor amic de l'home (i dona)». Hi guanyarem tots i, probablement, estalviarem més d'un duro.

les zones d'esbarjo actuals ifutures i la ciutadania

hauria de cuidarel mobiliari urbà i recollir les deixalles

Jojn I n e n e s \|jru(.jlu..l

Correcció Impressió i m p r è s I i7_!l -|ii ( l

aquest motiu. I, pel q u e fa a les fonts, no ragen al gust de t o t h o m ; n'hi ha q u e ragen massa i n'hi ha q u e són d e temporada.

Anem a pams. Existeixen queixes perquè tenim parcs, zones d'esbarjo, jocs infan-

i L'Administració hauria de millorar ifer més sostenibles

Subscripcions Laura M.-nter

l

l creixement del centre de Sant Cugat és h a r m ò n i c . Hi ha grans espais e n t r e edificacions i a q u e s t e s t e n e n poques plantes. Les zones d'esbarjo c r e i x e n i les v e r d e s també. Els infants tenen jocs infantils per jugar, els ciclistes alguns carrils bic (en p r o m e t e n de nous) i la g e n t gran té /.ones de passeig, bancs de disseny i d'altres més d'abans per s e u r e . Hi ha p o l l a n c r e s per a tots, i per a alguns, magnòlies, tot i q u e encara no han florit. Tenim papereres distribuïdes a partir de criteris desconeguts. I tenim llaunes i papers al costat de papereres perquè tenim ciutadans que potser en d e s c o n e i x e n el f u n c i o n a m e n t (els objectes es llencen a l'interior). De gespa en podríem cedir més del 0,7%.

Hi ha g e s p a a r r e u ; ja c o m e n c e m a ser coneguts per

;

Distribució \ | j i ! i n i i \ j l l e s S . L . l'el. s Dip..Mt le-.il (;i-K)s

(i)ACPC

C/Menili)dmda,S. ÜKOI7 W.Fox5M2371

Oist. ibució d'ELS 4 CANTONS als subscriptors

del "millor amic de l'home (i dona) "

tils... Si la ciutadania no ting u é s res d ' a i x ò p r o b a b l e m e n t ho reivindicaria. Però ho tenim i, per tant, s'ha de mantenir. Si el seu cost és excessiu, cal buscar solucions imaginatives i barates; la gespa necessita aigua plogui o no. Malauradament, no plou prou i el nostre clima no afa-

^ ^

El

l e c t o r

mir-nos de q u i n a manera canviar zones actuals on hi ha un munt de gespa per floretes autòctones. Les de t e m p o r a d a són b o n i q u e s , però cares.

La segona queixa ciutadana no és menys important que la primera. Cal q u e tots els santeugatencs i les santeu-

e s c r i u

Kls textos tramesos a aquesta seeció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CAN TONS es reserva cl dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

Un

aclariment

En referència a la carta publicada per Maulets. com a manifest de 1*11 de setembre, les Joventuts d'Esquerra Republicana de ('atalunya de Sant Cugat volem manifestar el nostre desacord amb aquesta carta, ('rèiem que són desafortunades les acusacions de botiflers, pseudoindependentisr.es reformistes, que ens venem a canvi d'uns interessos de classe burguesa i política i que som l'objectiu a abatre, p e r q u è c r e i e m q u e són expressions plenes d'odi, intolerància i que per la poca credibilitat cauen pel seu propi pes.

Es carreguen l'estat del benestar, conquesta històrica de les esquerres i amb clars símptomes de d e s m a n t e l l a m e n t . D e s d ' E R C es treballa per la justícia social, les classes populars, l'economia productiva, el desen-

volupament sostenible... i, en definitiva, per fer créixer l'estat del benestar donant igualtat d'oportunitats a les persones, sense tenir en compte l'edat, el sexe, el lloc de procedència, la llengua habitual, el color de la pell o l'opció sexual...

D e m a n e m més respecte per l'opció democràtica que repres e n t e m , q u e en les passades eleccions va rebre el suport d'una part molt important de la societat catalana, com així ho demostren els nostres 671 regidors (entre ells la Sara i l'Eduard), les

45 alcaldies, el diputat europeu, els 80 consellers comarcals, la presència a les quatre diputacions i al govern progressista de les Balears.

Avui, E R C demostra un treball creïble, honest, influent en l'àmbit de les esquerres i que representa l'independentisme seriós.

Des de les J E R C treballem per construir un futur socialment just i nacionalment lliure, de forma democràtica, pacífica, respectuosa i oberta a tothom, passant del sectarisme, la prepotència i la intolerància de certs grups. Vis-

ca la T e r r a ! / J O V R N T l ' T S D'ERC (Sant Cugat) La plataforma de les contradiccions He llegit en aquest setmanari que fa uns dies es va constituir a Sant Cugat de forma oficial la plataforma pro Maragall Ciutadans pel Canvi. Entre les prioritats que van anunciar per al nostre municipi no hi ha res nou que no diguin tots els partits polítics. Però en l'àmbit general m'agradaria que m'expliquin quin programa aplicaran si guanyen les eleccions: el

JUVÉ, GAVARA, BECH i ROVIRA ASSOCIATS, S.A. Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal »'"«»*.„ Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral BELL^Aésp-dATS Serveis Jurídics •w

Rambla del Celler, 17' Tel. 93 674 1784' Fax 93 674 16 15 • 08190 SANT CUGAT

seu (és a dir, el del PSC sector Maragall), el del PSOE (PSC sector "aparato") o el d'IC-V. Sincerament, no entenc aquest potipoti. Pel que sembla, l'únic que els uneix és l'antipujolisme (d'això el Sr. Ribó n'és un fanàtic) i vostès ens han organitzat un plebiscit.

Per exemple, al nostre poble circularà el TAV, fins i tot hi està prevista una estació. Què en pensen vostès? En un ple municipal, ICV s'hi va mostrar totalment en contra, sembla que vostès hi estan a favor, i el PSOE també, però ho veu diferent. Les declaracions d'uns i altres estan plenes de contradiccions, com ja ens tenen acostumats els socialistes segons si estan a Madrid o a Catalunya. Per cert, que el Sr. Calsamiglia, president de la plataforma, no ens vulgui enganyar amb això que no militen a cap partit, que Sant Cugat encara és un poble i ja ens coneixem./JORDI RIBERA (Sant Cu-

Opinió

ÜS/CAKVOPB Dhem/ns, 24 de setembre de 1999

La

11

l l o t j a

Eleccions catalanes i seleccions catalanes MARC M O N E L L S

A

bans de l'estiu es va disputar un partit del mundial de korfball (modalitat esportiva mixta propera al bàsquet) en q u è si la selecció catalana hagués guanyat s'hauria classificat per als Jocs Olímpics de Sidney 2000 (on aquesta m o d a l i t a t s e r à e s p o r t d'exhibició). La selecció catalana va perdre, però us imagineu la delegació de Catalunya a la desfilada inaugural de les olimpíades? I els c o m e n t a r i s dels locutors de TVK? D e fet, s'hauria produït una situació complexa, ja q u e Catalunya no té un comitè olímpic nacional propi reconegut pel C O L Poc abans, quasi 500.000 catalans havien aportat la seva signatura a la iniciativa legislativa popular a favor de les seleccions esportives catalanes en una campanya q u e va començar oficiosament a m b el partit Catalunya-Nigèria. Des de Sant C u gat també es va participar en la recollida de signatures. La iniciativa popular es va traduir e n

El

S e v e r

la Llei d e suport a les seleccions catalanes (9/1999).

Els darrers estudis sociològics publicats a la p r e m s a a q u e s t mes posen de manifest q u e la majoria de la població del país està a favor d e les seleccions esportives catalanes. D e fet, a la majoria dels e n q u e s t a t s els s e m b l a b é un e n f r o n t a m e n t (esportivament parlant) Catalunya-Espanya.

Aviat hi ha eleccions al Parlam e n t de Catalunya i, per decidir el vot, convindria aclarir quines han estat les d i f e r e n t s postures dels partits polítics respecte a les seleccions esportives catalanes. L'esmentada iniciativa legislativa va ser p r o m o guda per Convergència i L n i ó i per E R C . 1C va donar suport a la llei i el P S C - P S O E s'hi va agefir a darrera hora sense gaire convicció. El PP, com sempre, està en contra de tot el q u e signifiqui m é s sobirania per a Catalunya.

Tammateix, aquesta llei de seleccions catalanes no é s l'únic

i

en

o r d e n a m e n t legal q u e determina la possibilitat o no q u e C a t a l u n y a estigui esportivam e n t present en l'àmbit internacional. Vegem q u è diuen la legislació i el p o s i c i o n a m e n t dels partits polítics.

L'Estatut i la Constitució atorguen competències exclusives a Catalunya en matèria d'esports. A l'Estat, la Lev 10/1990 del Deporte. q u e va ser aprovada pel P S O E , té un caràcter força intervencionista i centralista i, a més d'obligar tots els esportistes de l'Estat a acudir a "la selección" (de la mateixa m a n e r a q u e era obligatori el servei militar), també fixa q u e només les seleccions " d e àmbito nacional" (espanyol) poden participar en competicions oficials d e c a r à c t e r i n t e r n a cional. D e fet, cau en l'error de considerar l'esport com una forma d e representativ itat equivalent a la diplomàtica o a la d'un ministeri d'afers exteriors, quan l'esport és una manifestació de l'àmbit d e l'asso-

Tito

ciacionisme privat (com podria ser-ho un campionat mundial de cuina si una associació internacional - p r i v a d a - decidís organitzar-lo). Cal afegir q u e d e s p r é s encara es va tramitar l'anomenada "loapilla esportiva" per assegurar q u e les nacions esportives no poguessin sortir del pati. Per tant, veiem com els socialistes s'han oposat reiteradament al fet que Catalunya tingui seleccions e s portives pròpies.

Pel q u e fa al Partit Popular, la seva posició és igualment anticatalanista, tot i q u e , se'ls ha d e reconèixer, s e m p r e ho han fet d e manera més transparent.

El q u e no ha transcendit és que el P P va redactar una proposta de " N u e v a L e v del D e p o r t e " , però q u e a causa d e l'oposició frontal de Convergència i Unió (donat q u e reiterava el plantejament jacobí en contra d e les seleccions catalanes) van decidir retirar la seva tramitació.

La darrera llei aprovada pel Parlament d e Catalunya, jun-

El

t a m e n t a m b la Llei d e seleccions, ha estat la Llei 8/1999 de jurisdicció esportiva i q u e reforma la Llei de l'esport de Catalunya del 88. El redactat d'aq u e s t a llei t a m b é a c c e p t a la participació de les seleccions catalanes en competicions oficials d'àmbit "supraautonòmic" (eufemisme emprat per tal d'evitar un recurs d'inconstitucionalitat dels partits espanyolistes) i apunta la possibilitat de reconeixement del C o m i t è Olímpic de Catalunya.

A l'hora de decidir el vot. cal t e n i r p r e s e n t q u e m é s enllà d ' u n enfrontament Pujol-Maragall hi ha plantejaments força diferents pel q u e fa a l'acceptació de Catalunya com a país e s p o r t i u , c o m ha q u e d a t d e mostrat al llarg de les tramitacions legislatives anteriors. Davant les eleccions cal recordar les seleccions.

Marc Monells e's membre de la Plataforma Pro Seleccions Catalanes

porxo

Em sap greu PASOI AL n ' O s s ó

L

a crítica, s e n s e fonam e n t a r . o la distorsió d e les accions d e C o v e m o de personatges públics s'ha convertit en un tema de conversa habitual.

En a q u e s t s casos és m é s int e l · l i g e n t el s i l e n c i q u e la controvèrsia, tot e s p e r a n t q u e els fets d e m o s t r i n la realitat. Cal, doncs, tenir paciència.

Però quan r e a l m e n t sap molt greu és q u a n la persona q u e distorsiona està b e n informada i, a consciència, diu veritats a m i t g e s .

El Sr. Àngel Casas, q u e ha e s t a t alcalde d e S a n t C u g a t , c a p d e l'oposició i, p e r tant, p e r s o n a i n f o r m a d a a m b la dosi de filantropia i lideratge q u e cal p e r o c u p a r a q u e s t s càrrecs, hauria d e tenir m é s responsabilitat i no intoxicar l'opinió pública a m b articles com " E l fur i l'or" p u b l i c a t a E L S 4 CANTONS

<r ; r

desinfor-

m a n t sobre la taxa d e s a n e j a m e n t i e l i m i n a c i ó d e residus.

N o és cert, per e x e m p l e , q u e hi hagi d o b l e i m p o s i c i ó , és a dir, q u e cl servei d e san e j a m e n t del c l a v e g u e r a m i e l i m i n a c i ó d e r e s i d u s es pagui p e r dos c a n t o n s : mitj a n ç a n t l'IBI i. a m é s a m é s . mitjançant la taxa.

Els càlculs de costos m é s e l e m e n t a l s d e m o s t r e n q u e la taxa cobreix n o m é s u n a part del cost d e l s e r v e i i q u e la resta es financia a m b la resta d ' i n g r e s s o s . El Sr. C a s a s ho sap i, en canvi, afirma el contrari al s e u escrit.

D e i x a n t d e b a n d a el t e m a d e la d o b l e i m p o s i c i ó , q u e està p e n d e n t de sentència, hi ha un t e m a m é s g r e u : la d e f e n s a dels morosos.

Es c o m e n t a a l'article q u e " e l s v e ï n s van r e b r e e s c r i t s municipals comminant-los a pagar a m b amenaça d ' e m bargament". Naturalment q u e sí! El Sr. Casas s a p , m é s q u e ningú, q u e l ' A j u n t a m e n t té l'obligació d e cobrar la totalitat d e l s r e b u t s q u e e m e t , i d ' u t i l i t z a r t o t e s les m e s u r e s l e g a l s al s e u a b a s t p e r

fer-ho.

Hi ha un p r o c e d i m e n t legal q u e finalitza e n l ' e m b a r g a m e n t p e r p o d e r c o b r a r als morosos a m b els recàrrecs i interessos que s'hagin generat.

C a l t e n i r en c o m p t e q u e , per recórrer qualsevol tribut, el p r i m e r q u e cal fer és pagar (només així s'atura el procés d e recàrrecs i i n t e r e s s o s ) i d e s p r é s l'Administració retorna cl diners, si s'escau.

L n a persona responsable no pot titllar d ' a m e n a ç a la provisió de constrenyiment o l'avís d ' e m b a r g a m e n t .

S'han c a n v i a t els p a p e r s ? Q u i n o paga és el bo i qui vol cobrar el d o l e n t ?

E m sap molt greu q u e u n a persona del seu nivell p u g u i publicar aquest escrit q u e ofèn els ciutadans c o m p l i dors i en el qual no e s busca la veritat, sinó q u e es tracta d ' u n a fugida e n d a v a n t .

Pasqual d'Ossó i Matheu és tinent d'alcalde de Promoció Econòmica i Hisenda

12 Opinió

ELS /CAIVPONS Divendres, 24 de setembre de 1999

El

t e r r a t

Al pare Llimona MONTSERRAT RUMBAU

E

l passat 11 de setembre va morir el pare Llimona, no podia haver escollit millor dia, tots el teníem per un defensor aferrissat del seu país i de la seva llengua. En Jordi Llimona - p e r cert, no es deia Jordi, aquest va ser el nom que va agafar en entrar de caputxí i després ja no se'l va tornar a canviar, ja que els primers llibres els havia escrit amb el nom de Jordi- ha estat un referent per a molts de nosaltres, catalanista, liberal i, per damunt de tot, un provocador. Semblava que gaudís sortint per la tele fent el paper d'enfant terrible i tractant de despertar les consciències adormides de la gent. No fa gaire que el vam tenir a Sant Cugat.

Ens va venir a presentar el seu llibre sobre la tolerància. Dins el petit espai de la Paideia es va crear un ambient càlid, íntim i acollidor, i ens va parlar a m b aquelles afabilitat, senzillesa i proximitat que tant el caracteritzaven. A mi, el que més em cridava l'atenció d'ell eren la curiositat i la perplexitat davant la vida. Es veia que estimava com ningú la vida i tenia la capacitat de transmetre aquest entusiasme. En el seu llibre Viure hi podem llegir: "Quanta vida perd e m p e r no ser s e n s i b l e s !

N o m é s q u e obrim els ulls ens podem enriquir de tantes coses que ens envolten, que no en donarem a l'abast. Obrim-los a les coses grans i a les petites, als si-

lencis i als brogits, a la lentitud dels camps, a la pau de la nevada i a la benedicció de la pluja."

Ell tenia aquesta sensibilitat extrema amb la qual podia captar la bellesa de la vida, la be-

Era un enamorat de la vida i, per damunt de tot, poeta

llesa de la natura, la bellesa de les persones. T é un llibre que per a mi és excepcional, es titula R/s nostres àngels. A través d'aquest llibre pots mirar tot el que

Ei

t'envolta a m b uns altres ulls, és un cant a la vida.

Un enamorat de la vida i, per d a m u n t d e tot, un p o e t a . El meu germà el va tenir de professor ja fa molts anys i explicava que de cop interrompia la classe, obria les finestres i deia que tots escoltessin el cant d'un ocell. Un dia vaig anar al convent dels caputxins de Sarrià, on vivia, i em va ensenyar un gran (juadre, on hi havia pintada una Mare de Déu que portava el seu fill a la falda. Era una pintura que transmetia pau i serenitat, em va assenyalar el nen i em va dir que era ell quan era petit, que el seu pare, el pintor Rafael Llimona, l'havia pintat.

Ell s'ho mirava amb tendresa i

també amb una certa perplexitat, com si li fos difícil reconèixer en aquell dibuix l'infant que ell havia estat. Ja estava aleshores malalt i potser volia tornar, tot mirant el quadre, a aquells anys, ja tan llunyans, en què podia estar a la falda de la seva mare i en què encara no existien ni la malaltia, ni el dolor, ni el desconsol, ni la soledat. Potser havien passat molts anys, p e r ò a q u e l l s ulls tan b l a u s i aquella mirada transparent, afable i encuriosida d'aquell nen era ben bé la mateixa que la de l'home, ja gran i malalt, q u e tenia al meu costat.

Montse/Tat Rumbau és historiadora

s o t e r r a n i

Molt més que simples lladrucs FONTCUBKRTA

D

' E I . S 4 C \ N T O N S ( 1 7 se-

tembre 1W>: "L'Ajunt a m e n t imposa la primera sanció pels lladrucs d'un gos. LI veí denunciat haurà de pagar l.S.()()() pessetes."

Ln principi, la notícia és positiva. Per fi. l'Ajuntament mou fitxa. que diria aquell, i pren cartes en un a s s u m p t e m é s q u e preocupant i de difícil però no impossible resolució. I, a més, sanciona el responsable real de "l'incivisme" del gos, el seu propietari. Els que patim dia rere dia, nit rere nit els lladrucs dels gossos, primer voldríem assasinar els gossos, però després, amb més serenor, voldríem acabar amb els seus propietaris, responsables totals que els gossos bordin

i que no facin res per evitar-ho.

Ks increïble que tinguis un gos a casa.el teu gos, i que el deixis bordar i bordar sense pensar que pot molestar a tots el veïns. Si no ho penses, malament, i si ho saps i no fas res per evitar-ho, demostra una absoluta falta de civisme que atempta contra la convivència pacífica. Lis gossos només han de bordar quan algú aliè entri a casa seva, el territori que teòricament defensen. Es inconcebible que no puguis passejar pel carrer sense que rebis un ensurt o que "facin converses" amb els seus gossos amics o veïns, a vegades a uns quants quilòmetres de distància. Jo invito els responsables de l'Ajuntament que passegin de dia per

•

"TU VIHP1IE6 Si JO FES UH SOtMt KMB tOl.ítlC&, kU QUE ESTA TAH t>EMOt*P

\

HOME... vzt fc« H

X*fÈHlt ~*E QUÈ W i K P

tou mítics o «EL som P

l'avinguda de Mas Fuster, entre altres, de Valldoreix o per alguns carrers de la Floresta o Mira-sol.

Si no van previnguis, poden patir algun sobtat infart. De cop i volta, un gos els pot atacar amb

(Juan cm queixo em contesten que els gossos són així. Si no saben que els gossos es poden educar. és millor que no en tinguin.

Darrere l'esperança de la notícia. i s e m p r e partint d'Ll.s 4 C A V I < >NS, hi ha dos aspectes que

Es increïble que deixis bordar el gos sense pensar que pot molestar

els seus lladrucs sense previ avís.

Jo pateixo normalment aquesta experiència i alguna vegada en p r e s è n c i a del seu propietari.

toHH m.

em preocupen per quedar tranquil sobre la seva efectivitat real.

Perquè actuï la policia municipal cal que algú faci la denúncia.

Jo em pregunto: si hi ha una llei, per què la policia no pren la iniciativa i actua sense cap denúncia? Com es pot explicar la seva passivitat? Suposo que la seva obligació és conèixer les lleis i, si veu que no es compleixen, actuar immediatament, com fa, per exemple, amb les infraccions d'aparcament (encara que no totes,

petque segueix sent vergonyós i perillós la manera d'aparcar a l'estació de Valldoreix). No es necessita cap denúncia perquè et posin la multa. El segon punt és que la intenció de l'equip de govern és "educar i sensibilitzar la població més que no pas sancionar". És que pensen fer cursets per educar els propietaris de gossos? Malament. Si un adult no sap encara q u e el seu gos molesta els seus veïns amb els seus lladrucs no hi ha cap màster sobre gossos que els faci canviar el xip. C o m e n altres casos, en aquest n o m é s funciona la mà dura i que la policia municipal compleixi amb la seva obligació com a funcionaris al servei dels contribuents.

«MIE FESSIS

fAGA« ?Et ASSISTÍ* Ai. SOtA* «.©*, NOOO {(

No FMI* *ASA* IES.

... EH EI MEU som, «OMÈS tA€A*IEH EU mÍTICS fi

Stlll (! ... QÜE f OTSEt ET HH6ES ttlfc MMEtE n TKKTES ttCABMUUAES HOMES KFEHSEH EU HÒSTIES (HTEtESSOS P ... WHKS M. HEHVS &UE

ttQtitx

EI som, HOOO P

Opinió 13

ElS4CAXrONS Divendres, 24 de setembre de 1999

grans

trets

D omènec Miquel Una persona eficaç El dibuixant Frederic Cabanas i la grafòloga Eugènia Barrachina retraten la personalitat d'aquest historiador santcugatenc, membre del Grup d'Estudis Locals. L'estudi que ve a continuació ens revela els trets més ocults de la seva personalitat.

TV k«~ ei*U, dM*. «V**. tí. <js^v.f ?tw.t~-+ dJL è t U^liàr-cí.

o

{7*w\^£v

E

l seu caràcter més aviat tranquil i afable li dóna equilibri emocional, coneixement i acceptació de si mateix. Segons la seva grafia, aquest són els trets més destacats del caràcter de Domènec Miquel, que sap en cada moment fins on arriben les seves capacitats i coneix el límit de les seves facultats.

Del seu parlar i el seu tracte continuat, se'n desprenen sensibilitat, prudència, equilibri i una notable intuició, que li permet tractar sempre de manera adequada a l'interlocutor, tenint en compte les seves particularitats.

i*.

Domènec Miquel arriba a la via del convenciment, per la pràctica del raonament, la lògica i el diàleg, mai per la imposició o l'agressivitat. Si és

Des

del

Turó

de

Ca

veritat, però, que de tant en tant deixa anar un esbufec, un cop de geni, quan s'adona que el que ha funcionat són altres estratègies. Però, fins i tot, el cop d'efecte, anirà probablement carregat d'ironia o sarcasme.

La seva lletra indica que és una persona creativa, aspecte que es projecta en qualsevol àmbit de la seva vida, fins als petits detalls.

La claredat dels seus objectius, i la continuitat de les accions per a aconseguir-los, el converteix en una persona eficaç.

Amb la col·laboració:

IPT SELECCIÓ-FORMACIÓ Aragó, 208, 3r 3c, - 06011 Barcelona Tel.93451 0439* - Fax934517396

Matas

Un sopar amb Maragaü ÀNGEL CASAS

U

n sopar pot servir per moltes coses: per celebrar quelcom, per trobar-se i xerrar, per conèixer-se, per menjar i per altres coses, segons la imaginació i les v o l u n t a t s d e l s assistents.

El s o p a r q u e es va fer aquest dimarts amb en Maragall a Can Cabassa no ha estat per celebrar res, això es deixa per a més endavant, tampoc per menjar, malgrat la varietat i la qualitat d'allò servit. El sopar ha t i n g u t unes característiques molt peculiars, que són per a mi, precisament, les que donen sentit i contingut al projecte de canvi.

En primer lloc, la convocatòria l'ha feta Santcuga-

tencs pel Canvi, una formació sorgida des de la diversitat. Per això no hi hava sigles partidistes, malgrat q u e hi havia també gent de partits. És j u s t a m e n t la diversitat

"Esprecisament la diversitat que hi havia el que dóna sentit al canvi que es vol fer" que hi havia el que dóna sentit i contingut al canvi que es vol fer.

Hi havia empresaris petits, mitjans i grans, botiguers, sindicalistes de diverses cen-

trals, treballadors de moltes branques i dels més diversos camps, estudiants, joves que encara no han trobat feina, algun aturat i també jubilats.

Dins l'espectre polític hi havia socialistes, ecosocialistes, republicans, demòcratacristians, liberals i apolítics. Hi havia gent d'esquerres, de centre, de dretes i indefinits.

Hi havia nacionalistes, catalanistes, catalanopensants, algun centreeuropeu i també algun magribí.

El canvi que aquests ciutadans plantegen no és simplement canviar d'Honorab l e , sinó q u e es tracta de passar d'un estat actual de Catalunya, que a partir d'una definició identitària que ha fet Convergència i Unió

(CiU) intenta que els seus ciutadans l'assumeixin, a un projecte per Catalunya on siguin la identitat i la cultura dels seus ciutadans allò que configuri una identitat nova

"La identitat catalana actual és excloent, la que es proposa és participativa" i progressista. L'actual és excloent i empobridora; la que es proposa és participativa i enriquidora.

Per això, tot i que van ser molt importants la presència

i les reflexions del presidenciable Pasqual Maragall, per a mi ho va ser molt el q u e palesava la diversitat de les presències al sopar.

N'hi havia que necessiten el canvi perquè viuen algunes de les exclusions, molts q u e volen el canvi p e r q u è volen que tots els ciutadans puguin progressar, altres que acceptaran el canvi perquè són conscients de les limitacions de l'actual realitat.

El menú del sopar era el de menys, l'important van ser els desitjós i les voluntats de la d i v e r s i t a t d ' a s s i s t e n t s .

Q u e , per cert, foren molts.

Àngel Casas is exregidor del PSC

Multiinversió

Extra

w i

WMW^^w-^^w^^^^^^MMm

tov&au

Ara podreu canviar les vostres inversions sempre que ho cregueu convenient per tal de mantenir-les en les millors condicions, des del primer dia i sense haver de pagar impostos.

La Multiinversió Extra us permet invertir els vostres estalvis en una selecció de fons de renda fixa, variable i mixta, tant dei mercat estatal com del de la zona euro i de l'internacional, per a adaptar-se a qualsevol perfil inversor.

Amb la Multiinversió Extra, i en funció dei termini en què l'hàgiu mantingut, podreu estalviar-vos la tributació fiscal de fins al 70% dels rendiments obtinguts.*

La Multiinversió Extra és una assegurança de vida de la nostra companyia d'assegurances Catalònia Vida, amb la intermediació de Catalònia Correduría de Seguros de Caixa de Terrassa, SA.

' Segons les condicions que a cada moment mwqui la Itai.

/'<T

Aportacions a partir d'un mihó de pessetes.

í

a nn

ftifimu.

i<>

900 33 11 11 f www.caixaterrassa.es i|H,w»rag &n?x4(i@

CATALÒNIA VIDA *

GRUP CAIXA DE TERRASSA

AMB

LES

PERSONES

EIS 4 CANTONS

Entorn Divendres, 24 de setembre de 1999

15

R e i v i n d i c a c i o n s

Els ecologistes retreuen a Maragall part de les agressions niediambientals Demanen als polítics que estableixin compromisos concrets A I R A COSTA

- Sant Cugat l na q u i n z e n a d'ecologistes locals i comarcals van mostrar al candidat socialista Pasqual Maragall la seva cara més reivindicativa dimarts a la nit. Els verds van aprofitar el m í t i n g que cl polític va venir a fer a un conegut restaurant de la ciutat per exposar-li les seves principals preocupacions i d e m o s trar-li q u e "gran part dels problemes mediambientals que pateix la comarca són responsabilitat de dirigents socialistes", segons va indicar Kristian H e r b o l z h e i m e r , m e m b r e del Grup de Natura del Club Muntanyenc.

E n t r e les q ü e s t i o n s d e n u n ciades, els ecologistes van destacar el projecte de creació d'un dipòsit de residus a la pedrera Berta, la manca de protecció de la serra de Collserola, els projectes urbanístics d'ampliació dels golfs de Sant Cugat i de

Terrassa - a T o r r e b o n i c a - i la protecció de Torre Negra i rodals. "Si realment Maragall vol fer un canvi haurà de modificar moltes coses perquè els antecedents socialistes en matèria m e d i a m b i e n t a l no són g e n s bons." En aquest sentit, Herb o l z h e i m e r ha indicat la d e fensa aferrissada q u e l'alcalde de Terrassa, M a n u e l Royes (PSC), fa del projecte urbanitzador al paratge natural deTorrebonica o del Quart Cinturó i també ha recordat que els ajunt a m e n t s socialistes d e l'àrea metropolitana són els més mandrosos a l'hora d'aplicar correct a m e n t la llei de residus. " D e s dels moviments ecologistes hem fet moltes propostes alternatives per evitar les agressions ambientals q u e suposaran aquests projectes i ara voldríem sentir alguns compromisos concrets per part de Maragall", ha afegit H e r bolzheimer. L'ecologista santcugatenc, però, ha indicat que

Compromís consistorial vers les clavegueres de la Floresta ANNABORAI

El problema de la manca de clavegueram en algunes zones de la Floresta serà solucionat en el decurs d'aquest trimestre que queda d'any, sense cap càrrec per als ciutadans excepte el de la connexió individual. Almenys, així ho va manifestar el tinent d'alcalde de Serveis Urbans i Descentralització, Joan Recasens, responent una pregunta formulada durant el ple per Pilar Escriche, -representant de l'associació de veïns del districte.

I aquesta mateixa setmana, els veïns n'han pogut parlar durant la primera reunió del curs entre els veïns i el nou responsable de l'àrea de Descentralització. Una qüestió que per a Escriche "és Els verds van repartir manifests ah assistents al sopar amb Maragall E: X. L. fonamental, perquè afecta molts ciutadans i fa temps que s'hauria d'haver resolt". a m b a q u e s t acte no d o n a v e n que de totes les formacions poper fet que Maragall guanyi les lítiques només IC-V i E R C fan Recasens ha ratificat, doncs, el eleccions, "simplement li hem alguna cosa pel medi ambient, compromís de l'equip de govern fet sentir les nostres preocupa" p e r q u è els dos grans partits i ha afirmat a ELS 4 CANTONS que cions i quan vingui en Pujol fa- P S C i C i U - encara no han as"començarem a estudiar-ho de rem el m a t e i x " . El m e m b r e sumit els criteris m e d i a m b i e n seguida, per començar a trebadel Grup de Natura ha afirmat tals correctes". llar-hi immediatament".

Debats

El n o u equip de govern recupera la comissió de seguiment de Torre Negra El nou grup també inclourà propietaris dels terrenys A. C. - Sant Cugat -

El nou e q u i p d e g o v e r n ha constituït de nou una comissió per fer el seguiment del procés de protecció de la zona de Torre Negra i rodals. La nova comissió, aprovada en el passat ple, però, incorpora algunes novetats respecte a la que estava vigent durant la legislatura passada. L a m é s i m p o r t a n t és la inclusió dins la comissió de dos representants dels propietaris de terrenys a Torre Negra.

Aquesta modificació ha estat obj e c t e d e p o l è m i c a e n t r e els grups polítics locals i els ecolo-

gistes, eistes, aque u e es debaten entre la conveniència o no que els qui tenen interessos econòmics a la zona puguin decidir-ne el futur.

Des d ' E R C , Eduard Pomar ha declarat: "No entenem que després de quatre anys lluitant per la protecció d'aquesta zona ara es permeti que els propietaris també puguin decidir." Una p o s t u r a similar ha e x p r e s s a t Kristian Herbolzheimer, representant de la societat civil a la comissió de seguiment: "És un acord q u e ens agafa totalment per sorpresa i creiem que no té sentit. Si la comissió s'ha constituït per defensar la protecció de Torre Negra, com pot ser que hi incloguem persones que es-

tan en contra d'aciuesta d'aquesta protecnrot ció?". Herbolzheimer ha indicat, a més, que els dos portaveus dels propietaris difícilment representaran la voluntat conjunta d'ells " p e r q u è hi ha molta gent que té terrenys en aquesta zona i l'opinió sobre la conveniència de protegir-la varia molt d'un cas a l'altre".

L ' a b a s t d e la comissió L'altre punt discordant pel que fa a la nova comissió de seguim e n t han estat les seves competències. Per al portaveu socialista, Jordi Menéndez, "s'ha rebaixat molt l'abast de la comissió", ja q u e l'actual es limi-

Els propietaris de la zona podran tenir representació a la nova Comissió. E: X. L. tarà a fer el seguiment dels instruments de planejament de la zona, m e n t r e q u e l ' a n t e r i o r s'havia creat amb l'objectiu de fer aquest seguiment i, a més, vetllar per la creació i definició del futur Parc Rural de la Torre Negra.

L'alcalde de la ciutat, Lluís Recoder, però, ha assegurat q u e "l'objectiu principal d ' a q u e s t govern és fer el màxim esforç per aconseguir la protecció de la zona i, per tant, la comissió estarà oberta a totes les possibilitats".

16 Entorn

ELS /CANTONS Dwendres., 24 de setembre de 1999

CARRER XERRIC

i s

c a r

/'./ i iirrer Xerric uneix e/os centris »n>lt iieiins e/e la euiliil: el earrer Stintti Mar/,/ / /,/ />/,/,,/ li

% IK11 SOTiro?:*

n t C u

9

E

l carrer Xerric és un dels pocs de Sant Cugat on encara es pot respirar història, i històries, a cada pas. El seu nom fa referència acai Xerric, com era coneguda popularment lacava $és Pila al segle passat, i or* la tradicjd orat <ftu que vivia un mosso que ai veure, xerricava,També, com il·lustra la literatura de Folch i Terres, xerric era el nom que rebien antigament els mossos d'hostal ChTicÍalment,pe^»aq«esta petita i íntima via era el carrer de Santa Maria de baix.

PAPERINSKI

Xerric corre plàcidament entre els poc mes de cent metres que separen el carrer de Santa Maria de la plaça de Barcelona, dos punts clau de la vida local en totes les èpoques. Antigament» quan pels torrents de la Bomba i ú'&n Xep ht passava l'aigua que desembocava al carrer de sant Bonaventura fins a la riera, el carrer Xerric estava dividit pel pont Xic. A principis de segle, aquest carrer que ara és tan recte es trobava amb el veí Santa Maria fent un colze. El carrer Xerric finalitzava

PEL • FAÇ

on hi ha el carrer de b Lluna» que seguia recte uns metres més ífinalmentgirava a la dreta per unir-se a Santa. Maria. Però en algun moment d*aquest «Ef^b» «Is- de cal Tano van edificar la seva üaren aa'0e«í'íequadre i van cedir espai lateral oer fer anar eíterer per on és ara. Avui eacaoMNi $»p*t vwm aï carrer Santa Maria, al costat d*art ÍSS^QJÇÍ de fotografia, una entrada abandonada i ben tancada que evidencia l'antic pa$ del carrer que avui tractem. /R»CZ.

r

©

© J

MICROLAN SiSTÜWilSS Í N t O V M A T K S , * ,

Tota m e n a de papers VENDA

impressió de targetes

DE

PRODUCTES

DE

PERRUQUERIA • BELLESA • ESTÈTICA AL MAJOR I AL DETALL

participacions

consumíbies Internet formació

recordatoris...

X E R R I C

Ordinadors

2 5

tel. 93 589 87 14

• programes * xarxes *

• manteniment •

reparacions cursos t

» projectes per a empreses.

XERRIC28 . TEL 93 589 6 8 49 . 08190 SANT CUGAT DEL VALLÉS

C/ Xerric, 27 T. 93 590 03 20 Sant Cugat

Entorn 17

ELS4CAIYroNS Divendres, >'4 de setembre de 1999

W/Kk

CARRER XERRIC

I s

El c a r r e r dels born v e ï n s Al carrer Xerric encara alguns veïns surten a prendre la fresca amb les seves cadires als capvespres d'estiu. Fan petar la xerrada, fan tertúlia i, segurament, preparen alguna de les variades activitats veïnals que durant tot l'any se succeeixen sense parar. P e r q u è , encara que amb els anys perd força, la relació entre els veïns del carrer s'ha m a n t i n g u t com quan Sant Cugat era un poble i només hi circulaven carros.

C r

Els nous veïns, els nous pares i els nous comerços reben un regal dels veïns del carrer

O

S Per exemple, als nous veïns, a les parelles que tenen un fill o quan s'obre un nou comerç, els veïns del carrer els presenten les seves felicitacions i els fan un regal. Un altre exemple: quan van acabar Ics obres per vianalitzar el carrer, els veïns estaven tan contents que van acordar fer una festa, amb banda de música i fins i tot una rifa, i avui, més de deu

anys més tard, encara se celebra la festa un cop l'any, cada primer dissabte de setembre.

"Plogui o no", asseguren.

De Pinici d'aquesta rifa, se n'explica una història ben còmica: a m b Pobjectiu d e recaptar prou diners per a totes les activitats veïnals de Pany, cl regidor convergent Gabriel Foix va vendre tots els números dient que es rifava "un xo-

&f-*&f

ASSBSSOIÜA IMMOBILIÀRIA VENDA I U.0GUER D'HWVK)Bt#S Trsct» p«r«onattoat

riço". Quan va sortir el número guanyador, la persona premiada va reclamar cl seu guardó, i Foix, sense por, li va espetar: "El xoriço sóc jo, perquè si vols m'agafes i em mantens." I des d'aleshores, la rifa s'ha c o n v e r t i t en un dels actes protagonistes de la festa anual. Aquesta nit de ball ja té el seu origen en un ball que a mitjan segle es feia

HORARI: De dilluns a divendres de 17.00 a 20.30 i dissabtes de 10.30 a 13.30 17.00 a 20.30

• Festes infantils

A KA I N T E R N A C I O N A L trobaràs en teles,mobles, entapissats, passamaneria, papers pintats i col·lecció infantil l'estil i al preu que busques

Xerric, 8 08190 - St Cugat del Vallès Tel. 93 590 61 89

C. Xerric,4 -Sant Cugat del Vallès Tel.93 675 24 62 - Fax 93 675 34 32

• Fer tallers

X e r r i c , 17 08190 SANT CUGAT T e l . / F a x 93 675 24 24

EL KILO AMERICANO"

Vine a Scooty i podràs: • Jugar i aprendre

Canvi íte nom

ÍÍ

amb motiu de la festa de Santa Maria.

Amagat del sorollós entorn, el carrer Xerric conserva encara força cases històriques i famílies santcugatenques de les "de tota la vida". A més, hi han t i n g u t estudi Pere Formiguera i Ferran Martí, el d'aq u e s t últim c o n v e r t i t en la primera escola de dansa i música de Pilar Roig. / R.C.Z.

n i

EIS4C4NT0NS

Societat

18

Divendres, 14 de setembre de I9<J9

B e n e s t a r

s o c i a l

Obert a la integració juvenil LAjuntament engega un servei per resoldre els problemes (Tadaptació dels infants ANNA BOKAI

- SantCvgatl e r un seguiment més proper a tots aquells infants que tenen algun problema greu que els fa no integrar-se en la vida social com ho fan la resta de nois i noies de la seva edat. i solucionar aquestes mancances per poder aconseguir que el jo\c creixi sense cap llast que no el permeti desenvolupar la seva personalitat de manera total.

Aquest és un dels objectius priorit.iris del nou (lentre Obert que, en breu. tindrà la ciutat. Així es va aprovar per unanimitat al ple que \a tenir lloc dilluns passat, després que la tinent d'alcalde de Presidència i Benestar Social, Mercè (ionesa. presentés el projecte.

"I ; eia temps que des de l'Ajuntament s'estudiava aquest projecte", va explicar Conesa, "i ara és el moment oportú per dur-lo endavant." 1. segons la tinent d'alcalde, és el moment idoni per diferents raons: perquè el creixement de la població ha fet que la detecció de casos de nens amb problemes sigui major, una detecció que s'ha avalat des de les diferentses-

l'tilul·ii^umutii f'itf·. //. wi< coles i centres d'ensenyament del municipi. La necessitat de facilitar una atenció més especialitzada ha estat també la precursora d'aquest projecte preventiu. l'na iniciativa que els grups de l'oposició van aplaudir, tot i expressar els recels pertinents en tractar-se d'un tema important.

"S'ha de filar molt prim a l'hora

assignaran 25 places per als casos de poca adaptació que més ho necessitin.

"La idea que ha de quedar molt clara", explica a F.i.s 4 CANTONS un dels tècnics de l'àrea que ha desenvolupat el projecte. Jordi \ïllalta, "és que es tracta d'un centre de pas, on només hi seran cl nen o la nena mentre ho necessitin." Així, els joves tindran a la seva disposició un educador social que provarà de seguir el pla que s'haurà fet a l'infant de manera individual i personalitzada, analitzant qualsevol tipus de problema que el nen pogués tenir (problemes familiars, mancances afectives, poca comunicació). Un cop les mancances hagin estat suprimides, el nen podrà seguir amb activitats ii'ii i / unit i devuiíau 11. en tir per integrar-se ai altres espiats de la ciutat F. :X. L. diàries en qualsevol altre esplai de la ciutat. de desenvolupar aquest projecte", els joves, en tenir un tracte espeva suggerir Joan Balada (d'Iniciacial i diferencial se sentissin marEn principi, el Centre Obert tiva per Catalunya-Verds) "i mai ginats. prioritzarà l'atenció a l'edat més no tendir a la generalització sinó Però segons el projecte que ha conflictiva, dels 12 als 16 anys, però incloure en el programa només desenvolupat l'àrea de Benestar l'objectiu definit per l'equip de aquells infants que ho necessitin Social, res està més lluny de les govern és anar baixant aquesta realment." Una preocupació que seves perspectives. El nou centre franja fins arribar a poder exercir un també va ser expressada per Berobert entrarà en funcionament tan programa de prevenció que perta Rodríguez, qui va matisar que bon punt s'hagi adjudicat la seva meti que el nen o la nena no arris'havia d'anar molt en compte que gestió. I, en principi, només s'hi bi a sentir-se mai desplaçat.

Casal dels Infants del Raval Entitat: 2100-"la Caixa" Oficina: 3001 Núm. compte: 62-2500027078

Intermón

Metges Sense Fronteres

Entitat: 2100-"la Caixa" Oficina: 0765 Núm. compte:

Entitat: 0182Banco Bilbao Vizcaya Oficina: 5734 Núm. compte: 37-000748701

Amnistia Internacional

Justícia i Pau

Entitat: 2013Caixa de Catalunya Oficina: 0618 Núm. compte:

Entitat: 2100-"la Caixa" Oficina: 3200 Núm. compte:

81-0200111128

91-2500001851

70-0200417948 Grup Cristià d'Ajuda (Caputxins de Sarrià) Entitat: 2013Caixa de Catalunya Oficina: 0100 Núm. compte:

Unicef Entitat: 0081 Banc de Sabadell Oficina: 0025 Núm. compte:

22-0001382541

Mans Unides Sant Cugat Entitat: 2013Caixa de Catalunya Oficina: 0492 Núm. compte:

09-0200046502

57-0200662441

Col.labora-hi!

,è* -*í

Ï*H

19

ELS4CANIÜNS Divendres, 24 de setembre de 1999

ANGLÈS • FRANCÉS ALEMANY • ITÀLIA

CURS 99/2000 amb la garantia:

SPRINT

'*

IDIOMES coap-espiral Curs 99/00

08190 SANT CUGAT DEL VALIES IBorcelo™)

'<§>! Selectivitat.

[ | 2 Cursos de lecto-escriptura.

Prova accés a la Universitat per majors de 25 anys.

m

L@/' Classes de repàs (tots els nivells).

Orientació i tractament psico-pedagògic.

OFERTES ESCOLARS TOT E t M É S DE SETEMBRE A\. Alfons Sala. 9 Av Francesc Macià, 61 Tel. 93 589 53 28 08190 St. Cugat del Vallès

Informació i preinscripció:

< ^

coap-espiral

Computer Educationfor \Children& Adults

C/ Villa 2 2 • Tel. 9 3 5 8 9 21 15 ' SANT CUGAT DEL VALLÈS

Informàtica per a nens Més de 130 centres a tot el món Curs 99/00

CURS 1999-2000 ANGLÈS • ALEMANY FRANCÈS • ESPANYOL CATALÀ TRADUCTORS i INTÈRPRETS

C/ Martorell, 26 Tel. 93 589 47 24 SANT CUGAT DEL VALLÈS

INSCRIPCIÓ OBERTA Rbb. Can Mora 118Moca) 1 Tel. i fax: 93 675 22 01 e-mail: mnesdale@mx2.redestb.es

VÏViK

LOCATCLIMATITZAT

Í5Ï5^SVTRADUCCIONS W Des de 1979

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS e-mail: way-in@abaforum.es.

A

ESTVI?fAl<

20

Societat

ELS /CAIVrONS Dkendrrs, 24 de setembre de 1999

I n i c i a t i v e s

Les associacions de veïns v o l e n crear la seva pròpia federació A N W BORAI

- Sant Cugat Poder tenir més torça a l'hora d'c\prcssar. amb moltes veus, una única idea. Aquesta és la moti\ ació priontària <|ue dóna vida a la iniciativa <|ue han tingut algunes associacions veïnals del municipi. I,'objectiu: la creació d'una federació d'Associacions que englobi totes les agrupacions de veïns (|ue existeixen LI la ciutat, i per a c o n s e g u i r - h o ja han començat a reunir-se per definir els estatuts.

"La primera experiència", explica Ivo Güell -president de l'Associació de Veïns de ("oli Fava— .

"va ser fa uns mesos, quan tots ens vam decidir a encarar el problema de la taxa de sanejament de manera comuna." Segons han confirmat altres presidents de diferents associacions locals, va ser aquí quan es \a manifestar de manera més clara "la necessitat d'unir-nos per fer més força amb temes que ens afecten a tots". " I o t e s les associacions", argumenta Joan Segura-president de l'Associació de Veïns del Parc (Central-, "tenen els seus propis problemes, corresponents a les diferents situacions que es viuen a cada zona de la ciutat, però hi ha alguns temes cjue ens són comuns." Aquests serien des dels

Els representants zri'i/i/ls [unsi u i/ur In millor manera e/e tractar els temes rom/tus és fent pi/na h'OTO: X. I.ARROSA punts que s inclouen en la seguretat ciutadana fins als serveis i infraestructures que els ciutadans necessiten en matèries com l'ensenyament o la sanitat.

"Serà difícil posar tothom d'acord", argumenta Pedró Armem

A c t i v i t a t s

- p r e s i d e n t de l'Associació de Veïns de la plaça d'en Coll-Sant Francesc-Monestir-, "però encara que vagi a poc a poc és una opció que s'ha de plantejar perquè és molt positiva perquè els ciutadans ens puguem fer escoltar."

De moment, ja s'han dut a terme les primeres trobades i s'han començat a definir les directrius de la nova Federació, que continuarà sent dissenyada en la reunió que les associacions tenen fixada per al mes d'octubre.

Comunicac

El Casal Social Okupat reprèn les activitats a la Masia Torre Blanca

i O

Neix una nova agència de notícies orientada als mitjans de comunicació locals

La comissió de la Festa de Tardor es tornarà a reunir al local A. B. M.

A. B. VI. - Sant Cugat "I ugonostàlgia als Balcans".

Aquest és el títol de la xerrada que es va fer ahir al vespre al Casal Social O k u p a t . Arnau Montserrat \a explicar com està la situació a la /ona després de la guerra, amb cl suport \ isual de la projecció d'un reportatge sobre Sarajcvo.

Amb aquesta conferència, els membres del (-asal han emprès cl que serà un cap de setmana ple d'activitats, després de les jornades mcdiambicntals celeb r a d e s la s e t m a n a p a s s a d a .

Aquesta tarda se celebra la Festa Mexicana, a m b tots els ingredients típics perquè la celebració tingui una bona ambientació. A partir de les nou del vespre es passarà també un vídeo sobre la lluita universitària al Districte Federal, tota una vetllada de solidaritat amb els e s t u d i a n t s de la l'niv ersidad Nacional de Mèxic ( l ' N A M ) que estan en vaga.

Dissabte, els components del Casal es repartiran les tasques: alguns participaran de manera activa en el correllengua; d'altres seran part de l'Assemblea d'Insubmisos de Catalunya que es reunirà a la masia santeugatenca a partir de les deu; i un altte grup s'afegirà als membres del projecte solidari Aba Guima, que dutant tot el dia restautaran

feina.

I es posa a disposició dels petits mitjans amb tot un ventall de recursos. "Som un país punter en les noves tecnologies" va afirmar Josep Pont -president de l'empresa cjue ha engegat el projecte Intra. S.A.- "i la nostra voluntat ha és preparar el camí del que ens ve, tenint en compte els riscos que comporta la globalització".

I és que el funcionament d'aquesta nova agència es basa fonamentalment en aquestes noves tecnologies:

"Avui és fa realitat un desig històric d'aquest país". Així va definir la nova Agència Catalana de Notícies, el tjui és el seu director, Carles Puigdemont, durant Tacte de presentació oficial del nou ens que es va celebrar divendres passat a la Casa de Cultura de Girona i que va moderar l'exdirector de Ràdio Sant Cugat, Xavier Fornells, un dels responsables de la posada en funcionament d'aquesta agència.

"Per què j. . {< aquest país si volia ser normal no disposava dels instruments bàda a tOt el món" sics per a desen-

Per a Pujol la nova agència de notícies és

I 1 ( a*,il l'li iji i! I,I un na ami' multes MthtraK

una de les sales del ( -asal Okupat.

I durant tot el diumenge, se celebrarà la cloenda del curs de clou n que s'ha estat desenvolupant fins ara.

Ketniiú | H T la rosta <!*• Tardor Dimecres es v a celebrar al Casal Social Okupat una de les reunions que celebren periòdicam e n t e l s m e m b r e s d e la Comissino Organitzadora.

"Ens ha agradat tant la visita i hem estat tan ben acollits", explicava a Eus 4 C A N IONS

una

de les membres, Carme lalleda, "que la propera reunió també la celebrarem aquí".

I-Olh

Vil//

\RRO\\

Serà el proper dia 7 d'octubre. quan es continuaran decidint alguns dels aspectes que encara falten per polir abans que comenci la festa.

Mentres, ja s'han fet públiques les bases del concurs de cartells que il·lustraran la festa d'enguany (que es poden recollir a la Casa de Cultura) i s'ha nomenat una subcomissió que decidirà, i negociarà amb l'ajuntam e n t , en ([llins espais podrà desenvolupar-se l'edició d'enguany per encabir totes les entitats participants (de moment ja en són 25), atès que la tradicional ubicació de la Festa de Tardor, els Jardins del Monestir, estan encara en obres.

.

via internet, tots

ds mit ans

J p°dcn

accedir a notícies

una cosa feia molt des de tot ei país) ai d'aquí, però projecta - (minut, a més d'a-

volupar-se, com " ' »" " ' *" és una agència pròpia de notícies?" La pregunta de Puigdemont ja té resposta, perquè la nova Agència Catalana de Notícies neix amb la vocació de nodrir-se de tot allò que passi a la qüotidianitat catalana i de oferir-ho als qui dia a dia també la reflecteixen: els mitjans de comunicació del país. Sobretot, l'Agència està oriebtada, segons van explicar els seus responsables, a afa\ orir la labor dels mitjans de comunicació local, es més propers a la realitat ciutadana però que a la vegada disposen de menys recursos per a dur a terme la seva

conseguir imatges per a Ics televisions o talls de ít^f „ veu per als informatius de ràdio.

L'actualitat al màxim i la gran cobertura de territori es deuen en gran mesura a que cada periodista que hi col·labora és, en si mateix, una redacció de l'Agència: ordinador portàtil i connexions per telefonia... tot d'avantatges per donar una v isió nova de la realitat catalana.

Tal i com la va definir el president de la Generalitat -Jordi Pujol- durant la seva presentació, la Nova Agència Catalana de Notícies "és alguna cosa feta molt des d'aquí, però projectada a tot el món".

ELS / C A N T O P S Divendres, 24 de setembre de 1999

Societat

21

C e l e b r a c i ó

La policia deté dues dones per robatori amb força

La bona resposta ciutadana consolida la trobada venial del Parc Central

REDACCIÓ

Les activitats infantils tornen a ser el centre d'aquesta tercera festa Membres de la comissaria santcugatenca de la Policia Estatal han detingut dues dones de nacionalitat iugoslava a les quals se'ls imputa el càrrec de robatori amb força en ser descobertes mentre intentaven accedir a un domicili valldoreixenc.

Segons estableix un comunicat policial, les dues detingudes -Badushe S., de 21 anys, i Ajsa D., de 11 anys i cosina de l'anteriorvan ser sorpreses pels propietaris de l'immoble quan aquests tornaven a casa. Les dues detingudes es van donar a la fuga i van ser detingudes poc després pels voltants.

Bons castells al Parc Central

Centenars de persones van apropar-se al llarg del dia a la festa F: E. F.

A. B. M.

teriors." Una participació que per a Segura rau en la gran difusió feta de l'esdeveniment i en què la celebració "ja està consolidada".

Fins i tot les noves activitats introduïdes enguany van ser d'allò més acceptades. De bon matí, la cursa de bicicletes va començar a ambientar la festa: una vintena de nens van prendre part en la categoria infantil, fent una volta a la meitat del parc, i també en la categoria aleví s'hi van inscriure força participants, els quals van haver de completar dues voltes a tota la zona.

El Parc Central va ser dissabte tota una festa. La tercera trobada organitzada per l'Associació de Veïns del barri va donar els seus fruits, centenars de persones s'hi van apropar al llarg del dia per participar en les activitats que hi havia programades.

"La valoració d'enguany és molt més que positiva", explica Joan Segura -president de l'Associació de Veïns del Parc Central-, "perquè la resposta ciutadana ha estat molt millor que en les dues trobades an-

Des del desenvolupament de la

PRODUCCIÓ

ASSOCIACIÓ ORQUESTRA SANT CUGAT

ASSOCIACIÓ ESPECTACLE DIFUSIÓ

LA VÍDUA ALEGRE

* Fersegpn any consecutiu, fa de í'actuacid, ei quatre de set festa major del Parc Central, amb l'agulla, tot i que cal reo^atritzada per Passocíacíóde marcar que la colla local no inveïns de! barri, va veure una tentava aquest castell des d'aexhibició castellera. Aquest bans de l'agost passat. El punt any, però, la novetat va ser que negre de Tactuació va ser Tinels Castellers de Sant Cugat tem de fer, per acabar, un vano van estar acompanyats per tina de cinc --dos pilars de quatre i àkracoBa, els Castellers de Cer- un de cinc simultanis- que no danyola, fet que va permetre es va poder assolir, Ja que va veure molt bons castells. caure el pilar d e cmc.

La colla toca! va poder supe- Eteüasteileïs d e Cerdanyola, rar l'actuació de l'any passat en el seu debut a Sant Cugat, assolint dos castells de set. De van descarregír d tres i ei quasortida, els verds van plantar tre de set i k torre de sís. an tresdeserque, tot i els canvis al tronc, es va coronar amb major de Vallmolta seguretat, demostrant que aquest és el castell que miílortenenaquesta temporada. al ojariambhlogfcadecqpcid A continuació, es va descarrede casteleís i de públic. Els gar un tapidíssim cinc de sis, Castellers de SantCugat, que q*se es va fer en previsió del círte de set qae la colla tenia previst internar l'endemà a tenien previst infestar el tres, \h$àwif& La rapidesa i Inse- el qwmmhfoguHa i el cine |tteserk«»a guretat amb què es va fer mq~ aquesta estructura reien presuaveure qtie la cotia assoliria el ebe de set a Valldoreix, però uftókwportuna pluja \-afersus- setmana a Artesa de Segre, on pendís l*actuació. Per finalk- els castellers faran una de les sortides més allunyades de s castell Sant Cagat, i per tant, amb descarregar amb certs proble-. granmotivacló. /ÀLEX CASmeseíasíell de mésditfcuJtat TBUARNMJ, cursa ciclista fins a la xocolatadaberenar i l'actuació castellera que va tancar la tercera trobada, animació infantil, castell inflable, llits elàstics... tot preparat per acollir els qui van ser els grans protagonistes del certamen, els infants.

La policia estableix que hi havia una tercera persona implicada conduint el vehicle i que, -n el moment dels fets, va provar d'atropellar un dels agents, sense causar-li cap mal.

L'informe oficial assegura també que les investigacions policials han demostrat que les dues iugoslaves, ambdues amb antecedents policials per delictes contra el patrimoni, havien participat en diferents robatoris amb força al municipi (sobretot a Valldoreix i Mira-sol), delictes que tenen el mateix modus operandi.

A les dues detingudes, que han passat a disposició judicial al Jutjat d'Instrucció de Guàrdia de Rubí, se'ls va intervenir un tornavís de grans dimensions, així com nombroses joies, diners en metàl·lic i altres efectes personals substrets dels domicilis particulars.

"Personalment estic molt satisfet", reconeixia Segura a E L S 4 CANTONS, "perquè no tan sols ha

gaudit tothom de la festa, sinó que a més ens hem donat a conèixer a més gent i hem motivat molts veïns perquè se'n facin socis."

Segons reconeixen fonts policials, aquesta detenció és fruit del dispositiu de prevenció que els cossos de seguretat del municipi han establert amb motiu de la sèrie de robatoris efectuats a domicilis locals.

Música de Franz Lehàr Traducció al català: G. ERILL /I.OLAORTUA COR AULOS Director: JORDI PICCORELLI

ORQUESTRA SIMFÒNICA SANT CUGAT

CEJPT

Patrocinada per: S«Í CATALANA MOCCIDENT O £

1

T

t

t

0

• Cwsos de Grafologia I, II y (H nível,

U H À

Direcció musical: JOSEP FERRÉ Direcció d'escena: MARTÍN CURLETTO TEATRE-AUDITORI DEL CENTRE CULTURAL SANT CUGAT Dissabte, 27 de novembre de 1999 a les 10 de la nit Preu: 4.000 ptes. / Socis de l'Orquestra: descompte habitual Infornwctó: A.O.S.C. Telí 93 5893194 Tardes de 6h a 8h excepte dilluns

• Grafologia InfanHl G r a f o l o g i a , P e r k ia Cafigrafica.

• Relaciones Humanas. Morfologia y Comunió**» no verbal • Venta* y Atención al Citem*.

• Tesis IVoyectívoix Àrbol, Casa, Família.

I N * * » necesitan conocimientos previ©*}

?

y Seminarios 1«órico-próctico$.

,

:

^

I N I C I O MES DE OCTUBRE - HORARIOS COMPATIBLES Inscripción: Muntaner, 4 5 - 4 7 , entio. 2=

22

Societat

ELS ICANTOÜSS

Divendres, 24 de setembre de 1999

T r o b a d e s

Els amants de la sardana s'apleguen diumenge a la ciutat V B/M. - Sant Cugat 1 liunicngc \ mont l'entorn vici monestir es ti imarà a c< un crtii en una gran rotllana. A Ics un/e del matí començaran a sonar als |aidins Ics notes de l'.aplu /o:;, de J. Molina, interpretada per la cobla Jo\eni\ola de Sabadell, una de les tres que enguanv posaran cl ritme LI l'Aplec de la Sardana santt. ug.itcnc.

I ,i'i altres d i ics agrupacions musicals (|ue instrumentaran les peces són la Principal del 1 Jnbrcgat i la ( osta I )aurada, novetat d'enguany "Ilem volgut apostar per una colila nm.i, per no donar sem-

pre l'oportunitat a Ics que ja estan consagrades", explica a Fl.s4 C \ \ l i\s Pepa Sala. ptesidenta de IT.sbart Sant Cugat, entitat que per segon any consecutiu s'ha cncar'egat de l'organització en col·laboració amb l'Ajuntament.

1-'Aplec arriba diumenge a la se\ a \ int-i-(|iiatrena edició i ho ta, segons Sala, "amb l'esperit de sempre, que és mantenir aquesta tradició". Kstà previst que sardanistes de tot el país s'apropin a la localitat per participar-hi, "perquè es tracta d'un certamen que sempre ha tingut molta acceptació", segons afirma la presidenta, qui reconeix, però, que "són els incondicionals els que mai tallen,

/ i.jnim snii iii^ IfiiibliMjiH [uiilii·iHii.n i» ii'jiiestii iinl-i-qiMtiemi uluui eit I' \ple< t/t lu Siiidtnuí IOIO I- 4( tot i que sempre ve gent nova .

I )urant tot el dia, les ttes cobles faran torns per fer ballar els assistents, incloent com sempre alguna peça tocada conjuntament. fins a culminar al vespre amb l'.tiplec de Sant Cugat. de R. Vila. l na trobada sardanista cpie

comptarà també amb refrigeri de coca i cava, per donar-li més caliu. I n ambient, però, que necessitarà, en paraules de Sala. "la participem de t o t h o m " . Per a Sala, l'ideal seria també que la participació ciutadana d'aquest dia s'estengués a una implicació

F o l k l o r e

més activa, per exemple en l'organització: perquè des de l'Ksbart se n'han tornat a ocupar, però reconeixen que el millor seria que sorgís algun col·lectiu que volgués organitzar també aquesta trobada ja tradicional de l'agenda local.

S o l i d a r i t a t

La pluja no desllueix la celebració de les Jornades Culturals castellanomanxegues

Correus engega una campanya de recollida de material escolar amb UNICEF

V.actuació de les corals al monestir desperta expectació R.C.Z.

\. IV \ l .

- Sant Cugat I .es J o r n a d e s ( 'iilturals del ( ientn> ( '.astcllanoAlanchego no han comptat enguanv amb l'e\hihició de balls regionals que ha tancat les o n / c edicions anteriors. Però malgrat la pluja que va obligar a suspendre Pacte, els organitzadors s'han mostrat molt satisfets d'aquesta dot/ena celebració.

"F.stem molt contents", explica Juan (Carrasco -president del ('entro (iastcllano-Manchego— "i no podem tei cap altra valoració que no sigui positiva." I és que després de quin/e dies d'activitats, aquest darrer cap de setmana també ha despertat expectació). Per a (Carrasco, el punt culminant d'aquestes Jornades va ser l'actuació que divendres va omplir de cant coral el monestir. "(".om s e m p r e " , en paraules del màxim responsable de l'entitat, "totes les corals van estar magnífiques".

Les Jornades, aquest cop sen-

- Sant Cugat -

Correus posa en marxa una iniciativa solidària d e promoció tic l'educació. D e s de 11 de s e t e m b r e i fins el 1 5 d'oct u b r e , les d i f e r e n t s oficines de correus de l'estat recolliran tot tipus de material escolar. q u e e s t i g u i n o u o e n condicions de ser usat. Tot el material anirà destinat a nens i n e n e s malalts en p r o g r a m e s d'atenció domiciliaria, residències d'orfes, fills de famílies desetructurades i també a molts menors d'Amèrica Llatina.

O N G com Save the Children.

Aldeas Infantils i FONAT. FI material, llapis, bolígrafs, estoigs, contes, llibretes, llibres... tot allò que contribueixi a la millora de l'educació infantil, serà recollir en qualsevol de les mil set-centes oficines de Correu arreu de l'estat. A totes les oficines hi haurà contenedors que recolliran les d o n a c i o n s . T o t el m a t e r i a l serà després traslladat als magatzems d'l NIC H F a Madrid i després es repartirà entre les diferents organitzacions beneficiaries.

El material es podrà donar a qualsevol oficina de correus entre VI de setembre i el 15 d'octubre

El cant rom/ hti tornat ti estar presentles a Jornades /• I-Dl \RI) I- \RI\) l:S se ball, dones, es van tancar dissabte amb el sopar en honor dels nomenats enguany com a manxegs de l'any. Una vetllada que els participants recordaran durant uns quants dies.

Petó els membres de l'entitat santeugatenca continuen amb les seves activitats, i molts d'ells

ja han començat a preparar les maletes per al viatge que cada anv els regala la seva comunitat autònoma d'origen. Aquesta vegada, els manxecs santeugatenes coneixeran els paratges costaners de Santander, on segurament la pluja tampoc impedirà que aprofitin les activitats.

L'activitat de recollida es realitza dins el projecte Educació per a tots els nens del món hispà q u e C o r r e u s organitza conjuntament amb UNICEF, i q u e col·labora amb diferents

A Llatinoamèrica, el material serà repartit pels diferents projectes de cooperació d'UNICEF arreu del continent, on l'escolarització de menors i l'absentisme a les aules està molt per sobre dels nivells europeus.

Ofertes recomanades

CENTREEElAMHaE PIJ,\Í cfci Or Galtes, 9 - Tet 93 675 56 74 - Sant Cugat

|digital El teu distribuïdor de cameres pomf j material digital Kodak a Sant Cugat

A l'hora de revelar els teus rodets no ho dubtis, a ZOOM et donem la màxima qualitat i el millor servei!

Una neteja a n u a l g r a t u ï t a d u r a n t t r e s a n y s v a l o r a d e s en 1 5 . 0 0 0 p t e s . al c o m p r a r a q u e s t e s c a m e r e s

Nikon Zoom 210 1 6 . 9 5 0 ptes. (iva inclòs)

Canon Prima Súper Zoom 135 4 1 . 1 0 0 ptes. (iva inclòs)

23

ELS /CANTONS Divendres, 24 de setembre de 1999

Si t'interessa saber qu猫 passa

a Sant Cugat

TRUCA AL

93 589 62 82 i et portarem tota la informaci贸 a casa

EIS 4 CANTONS El "diari" de Sant Cugat

24 Societat

ELS / C A I Y I W S Divendres, 24 de setembre de 1999

L A S E T M A N A EN I M A T G E S

LA PLATAFORMA COMENÇA A CAMINAR

'EN so DE SON*

Amb l'elecció d'Antoni Pérez com a president de la Coordinadora d'Entitats Esportives de Sant Cugat, queda oficialitzada la plataforma per a l'esport local. A Pérez, president del Patí Hoquei Club, l'acompanyaran en la seva cursa altres persones vinculades al món esportiu santcugatenc, com Jaume Espina, Enric Tomàs i Carles Castro.

Pàgina: 35. FOTO: XAVILARROSA

El Septeto Nacional d'Ignacio Pineiro va arribar al Teatre-Auditori del Centre Cultural de Sant Cugat "en so de son". Van venir a "gozar" i fer "gozar", a "guarachar" i a "rumbear", però sobretot afer que el públic santcugatenc ho fes amb ells. I, asseguts, però ho van fer.

Pàgina 38. FOTO: EDUARD FARINYES

EL PARC CENTRAL S'ENXOCOLATA Els veïns i les veïnes del Parc Central van celebrar dissabte la seva tercera trobada anual i van endolcir la jornada amb un bon got de xocolata. Castells, cursa de bicicletes, llits elàstics i animació per a grans i petits van atreure centenars de veïns de la zona.

Pàgina: 21. FOTO: EDUARD FARINYES

SOLIDARITAT PER CORREU Correos y Telègraf os ha posat en marxa, a nivell estatal, una campanya de solidaritat conjuntament amb UNICEF. Sota el títol "Educació per a tots", es recollirà material escolar per als nens i les nenes d'entorns empobrits i zones rurals de l'Estat espanyol i Amèrica Llatina. A Sant Cugat també s'hi pot co laborar.

Pàgina: 22. FOTO: XAVI LARROSA

25

Ï L S í CANTONS Divendres, 24de setembre de 1099

L A S E T M A N A EN I M A T G E S

MARAGALL ES CASA AMB SANT CUGAT El candidat socialista a la presidència de la Generalitat, Pasqual Maragall, va sopar dimarts amb els santcugatencs de la plataforma Ciutadans pel Canvi. Entre salmons acompanyats de patates i companys farcits d'il·lusió, l'exalcalde de Barcelona va mostrar la seva eloqüència més pragmàtica i va animar tothom a participar en l'elaboració i el repartiment d'un país que podria estar molt millor.

Pàgina: 9. FOTO: XAVI LARROSA.

PORTUGAL ENAMORA Igual que per barallar-se, que en fan falta dos, divendres vam saber que per enamorar-se també. Perquè Sant Cugat es va enamorar dels portuguesos Ala dos Namorados, de la seva música infinita, de la veu del seu cantant prodigiós, del seu fer proper. Ja ha començat la temporada del Teatre-Auditori!

Pàgina: 39. FOTO: XAVILARROSA.

A VALLDOREIX ASSABOREIXEN LA FESTA Per tercer cap de setmana consecutiu, els veïns i les veïnes de Valldoreix van estar de festa, de festa major. Diferents activitats van omplir ragenda d'un divendres i un dissabte amb sabor de gresca i il·lusió fins arribar a un diumenge durant el qual la pluja va avançar la fi del festeig amb grosses gotes de tardor.

Pàgina: 27. FOTO: EDUARD FARINYES

'A^TLels

mobles

carre

mobles

Francesc Moragas, 33 SANT CUGAT DEL VALLÈS

26

Societat

ELS4CA1VIWB Divendres, 24 de setembre de 1999

Urbanisme

La Llar d'Avis guanya un primer premi de Trànsit

Arquitectes danesos visiten el col·legi Joan Maragall

Els tècnics es preparen per construir mà de cent escoles en els propers anys A. B. M. R U T H CASALS

Una desena de tècnics (quatre arquitectes, dos enginyers i quatre tècnics municipals) de Copenhague van visitar la setmana passada el col·legi Joan Maragall de Sant Cugat per veure les obres d'ampliació del recinte q u e es van dur a t e r m e l'any 1996. Els tècnics danesos van visitar l'escola acompanyats de l'arquitecta E m m a Villanueva, que, juntament amb l'arquitecte P e p Garcia, es responsable del projecte de construcció del nou edifici del gimnàs i el menjador. que cl president de la Generalitat va inaugurar el gener de 1997.

El grup de tècnics danesos ha \ ingut a (Catalunya a través del (!opca de la Generalitat per estudiar diversos edificis de principis de segle i la se\ .1 com ersió en centres educatius. En concret. \an \isitar l'edifici de Ea 1 .launa a Badalona. l'Escola Jujol a Barcelona, l'Institut Hu-

El grup d e teatre d e la Llar d'Avis de la Parròquia ha tornat a guanyar un premi en el concurs que convoca anualment la Direcció General de Trànsit. En aquesta ocasió, els membres del Còmic-llar s'han endut el guardó m é s i m p o r t a n t d ' a q u e s t a convocatòria estatal que pretén vincular la gent gran a m b les normes de circulació viària.

,\/,Jillt,tt,.,,

/,r/ll.< I tllIllllU'i

l·l'l

// i 010. \\\l

.isitai ilsimnà.\ i fi mviijiiílni ihl Jorn,

gue a Caldes de Montbui, el Vapor Marcet a Terrassa i el Joan Maragall de Sant Cugat.

Els arquitectes visitants són membres de l'Arkiteckr Gruppen K o b e n h a v n ( G r u p d'Arquitectes de Copenhague), estudi privat que s'ha fet amb la concessió del projecte d'edifi-

eaeió de diverses escoles municipals per als propers anys i que actualment ja té quatre centres educatius en construcció. Els acompanyaven dos enginyers i quatre tècnics municipals de l'Ajuntament de la capital danesa. Segons va explicar el representant del grup, l'arquitec-

I.ARRÜSA

te Martin Trier Moreh, l'Ajuntament de Copenhaguen té previst invertir en els propers deu anys uns 500 milions de corones daneses per a la construcció d'entre cent i dos-cents centres e d u c a t i u s , a causa del creixement de la població infantil en edat escolar.

"El nostre treball d'aquesta edició", explica Pere Ribassés - p r e s i d e n t de la Llar-, "ha estat un àlbum de fotos que reflecteix com un grup de gent gran viatja per tot el món, con e i x e n t així les n o r m e s q u e existeixen a cada país."

Un primer premi que significa q u e la quinzena de m e m b r e s de la Llar d'Avis de Sant Cugat que hi van prendre part podran gaudir d'una setmana a l'illa de Lanzarote amb totes les despeses pagades. Un viatge que, segons Ribassés, segurament realitzaran al novembre.

Griful Oil. S. L Servei Estació CENTRE DE DISTRIBUCIÓ PER A EMPRESES I PARTICULARS - Gasolis A, B i C de primera qualitat - Ports gratuïts a partir de 400 litres - Descomptes a partir de 500 litres - Comptador volumètric homologat, exactitud en el subministrament - Servei personalitzat, fins a 60 m de mànega - Grans ofertes en funció del consum

A,B i C

- Telèfon D'URGÈNCIES 610 45 55 01

EstaCiOnS d e SerVei

DISTRIBUCIÓ

E.S. CENTRE

E.S. CAN SOLA

al Centre de Sant Cugat (4 Cantons)

a la Crtra. de Cerdanyola

(93) 674 06 07

(93) 589 45 55

DE G A S O L I S A D O M I C I L I

93 589 45

55

Societat

ELS<Í CATVTOINS Divendres, 24 de setembre de 1999

F e s t e s

li

majors

La festa sobreviu a la pluja Els organitzadors es mostren molt satisfets per Vedició d'enguany

Els veïns van participar en el concurs He paelles FOTO: E.

FARINYF.S

Miirin IUI·II^ i<i \t> /'/ura/ieaaHa Hefer e/pn^ó He la festa wa/or hO'10 /• /•

Després de tres caps de setmana intensos plens d'activitats, Valldoreix va tancar la seva festa major amb un balanç molt positiu. El president de l'Entitat Municipal Descentralitzada, Miquel Paraira, es va mostrar molt satisfet per l'alta participació dels veïns en totes les activitats que havien organitzat per a petits i grans. Tot i que la pluja va obligar a ajornar algunes activitats programades per la nit de divendres i al llarg de tot el dia de diumenge, la resta de les propostes es van poder realitzar segons les previsions dels organitzadors.

REDACCIÓ - Valldoreix La intensa pluja que aquest cap de setmana ha mullat Valldoreix, com la resta del territori català, no ha aconseguit deslluir la seva festa major. Tan sols van haver d e s u s p e n d r e algunes activitats a l'aire lliure o deixar-ne altres per un altre dia. En a q u e s t sentit, els m e m b r e s del g r u p illenc Ja t ' h o D i r é han a n u n c i a t q u e oferiran el dia 8 d ' o c t u b r e el seu concert, previst dins la programació de la festa major per divendres passat.

D a v a n t dels e x c e l · l e n t s resultats, el president de l'Entitat Muncipal Descentralitzada ( E M D ) d e V a l l d o r e i x , M i q u e l P a r a i r a , va v a l o r a r "molt positivament'" l'edició d ' e n g u a n y , q u e , per p r i m e r cop. havia durat tres caps de s e t m a n a s e g u i t s . T o t i així.

Paraira va anunciar q u e no es repetirà aquesta iniciativa, ja que considera més interessant

a g l u t i n a r les a c t i v i t a t s en menys temps "perquè no q u e din tant diluïdes".

La festa major de Valldoreix va animar tots els veïns el cap de setmana passat. Divendres, la valldoreixenca Maria Bajos, q u e ha dirigit durant molt de t e m p s el bar d e l ' e s t a c i ó d e Valldoreix, va animar tots els veïns a participar en la festa.

L'endemà, Josep Maria Gavín, q u e té l'arxiu particular m é s

La propera edició recuperarà de nou el fet de celebrar la festa major més concentrada gran d ' E u r o p a , va organitzar visites guiades e n t r e les seves troballes, com ja s'ha convertit en una tradició dins de la festa major de Vallodeix. Després va ser el torn dels més petits,

Al/ans r/e l/i pluja, els vallHoreixencs van poder ballar a l'aire lliure FOTO: F. F.

que es van poder remullar en la festa de l'escuma.

Al migdia, els veïns de Valldoreix es van reunir a l'escola Ferran Clua per dinar i degustar les millors paelles q u e havien participat en el concurs q u e cada any se celebra per la festa major. A continuació, es van organitzar balls d e saló. amb Xavier Criado.

A la tarda, els nens i les nenes van p o d e r riure a m b l'espectacle teatral La pera llimonera. a càrrec del grup Rucs. Després va ser el torn dels més grans, ja q u e van poder assistir a la r e p r e s e n t a c i ó teatral q u e va organitzar el C r u p de Teatre Espiral, dirigit per Tri-

ni Escriuela, al Casal de C u l tura. El Petit Príncep ha estat l'obra q u e a q u e s t a formació valldoreixenca ha preparat per p r e s e n t a r en la festa major d ' e n g u a n y i q u e va r e p e t i r l ' e n d e m à a la tarda, tot i q u e plovia i n t e n s a m e n t . A la nit, l'Orquestra Astoria va oferir el ball de festa major a la plaça del Casal.

M a l a u r a d a m e n t , la pluja va o b l i g a r a ajornar la m a j o r i a d'activitats de la programació de la festa major previstes per d i u m e n g e . Tot i així, tothom es va mostrar satisfet pels resultats obtinguts a m b l'edició d'enguany i l'alta participació dels veïns.

«4 o i

è^3

**0**u* ' TnKHmt·nts corporal* * Microfngmmtoció ' TatucrigM

W

tS vK.

^L _|H_

Cf DEL SOL, 22 08190-SANT CUGAT (Barcelona) Tfno.83 590 0641

Fincas Sant CugatK Adtninistractihi de fïmïis A.P.I. Doctor Murillo, 14 - Tel. 93 674 08 97

U S 4 CANTONS

Economia

28

Divendres, 24 de setembre de 1999

C a m p a n y e s

La dinamització comercial comença a materialitzar-se Els tiquets d'aparcament i la senyalitzaciója estan en marxa ANNA BORAI'

- Sani Cugat Després de molts mesos de feina, estudis i negociacions, el Pla de dinamització comercial de Sant Cugat comença a aplicar-se a la vida quotidiana, i per fer-lo extensiu a tots els botiguers de la ciutat i que aquests se'n sentin partícips directes, Sant Cugat Comerç ha encentat una ronda de converses que aniran, paulatinament, abastant tots els comerciants del municipi per zones.

I és que si al juliol es va signar el conveni q u e ratificava la seva existència (subscrit per l'Ajuntament de Sant Cugat, la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis de Terrassa, l'Associació de Botiguers de Catalunya, la Generalitat i l'associació local Sant Cugat Comerç) ara està a punt d'avalar-se'n un altre.

L'associació de botiguers santeugatenca vol establir un conveni per facilitar l'accés dels ciutadans i clients potencials fins al centre.

Aquesta setmana s'ha reunit la comissió de seguiment del l'la i tot apunta, segons han confirmat els seus membres, que la qüestió de l'aparcament s'ha convertit en una prioritat.

"En el decurs de les properes dues setmanes", explica Juanjo Villalobos -dinamitzador comercial de l'entitat santeugatenca"se signarà el conveni amb els gestors dels pàrquings Colom i Monestir i els de les zones blaves."

Els comerciants de la ciutat (independentment de si estan o no associats a l'entitat) podran aconseguir a un preu raonable tiquets d'aparcament que després regalaran als seus clients. " E s t e m molt il·lusionats tant amb les trobades amb tots els comerciants com amb el fet de poder engegar el Pla", explica a E L S 4 CANTONS Maria Eulàlia Egea -presidenta de Sant Cugat Comerç-, "perquè els resultats seran positius per a tothom, no tan sols per a l'entitat, des d'on ens n'hem ocupat perquè algú l'havia

d'articular."

I en la mateixa línia s'ha manifestat Jaume Tubau -regidor de Comerç, Indústria i Serveis-, qui afegeix que no tan sols el Pla és molt positiu sinó en especial aquest nou conveni "perquè podria resoldre un greu problema com és el de l'aparcament, perl'.ls comemants obsequiaran els clients amb apatramentgratuït /• V I ARRÒS \

imatge per M;.f^fs <ÍUes dècadte», i

preseatacíé tm- s&eíetat d V

vmst» deteixs» i, I ara, e n

tene

aaiveísari, I**we- al m&é&p&mwte&tiisfo les nea voldei- prim«re»ps|ç§4g I* posada en X marxa i famm&mztot del Pla tan actiu com

Un iogo que, segons han recoacgiut dçs de l'associació, ol>jec£nj, fentitat mostra p^emsmm<$#s*i ta£J*0«ï)t«S- rannà: ditte&t mpéefn perít , $$& tHrt$e. La juma amb maduresa, reflectint tot d»eçí|tèí'4e> &*st Cugat € o el caracteï d'ü&comçtç uaok metçl^-^mm feceatmeat d lo-gs qu« ets rcdWciíd«v«Bt. I * vinculat & ta ciatàt. /À. B. M.

què la gent està molt acostumada a arribar en cotxe fins a la mateixa porta i això cada dia és més difícil; amb aquest conveni també es potenciarà l'ús del pàrquing".

Però no són les úniques iniciatives que s'estan engegant: la senyalització dels carrers i les seves botigues també és ja quasi una realitat. Per dur-la a terme, l'associació compta amb un pressupost de dos milions i mig de pessetes. i es realitzarà mitjançant banderoles que indicaran la ubicació de tots els comerços.

Sant Cugat Comerç calcula que cl mes de novembre, quan també començaran a celebrar el 20è aniversari, tot estarà ja funcionant.

Comerços

S'aprova l'adjudicació de les concessions dels nous locals del Mercat Torre Blanca A. B. M. - Sant Cugat Sis són els nous locals creats amb la remodeiació del Mercat Torre Blanca q u e ja han estar adjudicats. Tots els partits polítics amb representació consistorial van donar el vistiplau de manera unànime a les assignacions realitzades per l'empresa que fa la reforma, Unió T e m poral d'Empreses S.L. - Zelcot S.L.A. Es tracta de l'aprovació dels drets concessionals de sis nous establiments al carrer Elies Rogent per un període de temps que arriba fins a l'any 2048. En principi, seran dos locals dedi-

cats a l'hostaleria. un videoclub, una botiga de roba a mida. una altra de roba per a la llar i una última especialitzada en dietètica.

Encara taka. però, que els adjudicataris sol·licitin a l'Ajuntament les llicencies per desenv o l u p a r la s e v a a c t i v i t a t econòmica.

Preocupació per les obres Els grups de l'oposició van expressar la seva preocupació pel desenvolupament de les obres de remodeiació del mercat. Inquietud que van atribuir als comerciants del recinte i q u e el regidor de Comerç, Jaume Tu-

I (urrrr

r.urs

Rogent s'ha contant en una íiiea pei avianant\ amb diferents sectors comeirtals FOTO X.W1 IARROS \

bau, va volar apaivagar tot afirmant que "el que més preocupa els assentadors és que amb vista a la campanya de Nadal, sens dubte el mes més fort en l'àmbit comercial, puguin desenvolupar la seva activitat sense complicacions addicionals: i aquesta preocupació no hi serà,

p e r q u è l ' e m p r e s a s'ha c o m promès a enllestir les cambres frigorífiques abans d'aquestes dates".

Segons el regidor de Comerç, l'Ajuntament vetllarà p e r q u è a q u e s t termini es compleixi.

"Però s'ha d'entendre", explica T u b a u a E L S 4 C A N T O N S ,

" q u e els períodes d'obres no agraden mai a ningú, però que un cop acabades tothom podrà gaudir-ne."

Pel que fa a la façana que dóna a l'avinguda Pla del Vinyet, les obres estan un xic més aturades, però "continuen també el seu curs".

Economia 29

ELS i CANTONS Divendres, 24 de setembre de 1999

P r e s s u p o s t o s

El ple aprova el compte general municipal de pressupostos del 1 9 9 8 El PSC s'absté dient que cal parar més atenció en molts punts ANNA BORAI - Sant C u g a t -

Disset vots a favor i vuit abstencions. Amb aquest resultat es va aprovar al ple de dilluns el compte general municipal i dels seus organismes autònoms referent a l'exercici de 1998.

Però si bé cap dels grups polítics de l'oposició va votaren contra (el grup socialista va ser lúnic que es va abstenir), no es pot dir que l'equip de govern rebés gaires felicitacions per la gestió econòmica que ha heretat de legislatures anteriors i que presentava a la resta del consistori per a la seva aprovació "abans del termini del període establert per llei que finalitza a principis d'octubre", tal com va remarcar el tinent d'alcalde de Promoció Econòmica i Hisenda, Pasqual d'Ossó.

Més aviat al contrari, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Iniciativa per Catalunya-Verds (IC-V), Partit Popular (PP) i Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) van aprofitar el punt per deixar palès que, al seu parer, la marxa econòmica del consistori no es tan favorable com hauria de ser. Tots, però, van esmentar la necessitat de complir el Pla economicofinancer establert per sanejar l'economia municipal.

En aquest sentit, el portaveu d'IC-

Els operaris de Sharp pacten amb l'empresa i no fan vaga A. B. M. - Sant Cugat El conflicte laboral a la planta santcugatenca de Sharp es va resoldre favorablement. Els representants sindicalistes dels treballadors i la direcció de l'empresa van arribar divendres passat a un acord, pacte que \ a ser ratificat per la major part dels operaris tic la factoria en les consegüents assemblees que el comitè va fer durant el mateix divendres i dilluns i que va anul·lar la convocatòria de vaga que estava fixada per dimarts.

U n acord positiu

Amb aquest punt del ple també es van V, Francesc Godàs, va evidenciar que aquest compte general "ens ha de servir per anar mesurant una realitat financera que és molt delicada, amb possibilitats futures que es desequilibri el pressupost i amb la necessitat encara de parar més atenció en la recaptació".

Per la seva banda, la portaveu del PP Berta Rodríguez, va argumentar el seu vot dient que "aprovem els comptes no perquè estig u e m d'acord a m b la g e s t i ó econòmica anterior, sinó perquè són uns comptes que no presenten cap error formal".

Una afirmació que no va ser compartida pel PSC, formació que va posar tots els nombres sobre la

Tal com apuntava el vïcepresident de la planta -Frederic Albinyanala setmana passada, la proposta presentada per l'empresa complia "en aprovar els comptes generals dels Organismes Autònoms de l'Ajuntament /• X I. gran mesura" les reivindicacions fetes pel comitè d'empresa en les taula, al mateix temps que va exreunions prèvies. Una valoració poals socialistes que "tan malament plicar la seva abstenció amb la sitiva que ha estat confirmada pel no deu estar el compte municipal mancança d'alguns informes nepresident del comitè dels treballaquan no el voten en contra", i va cessaris, com la memòria que tots dors, Joan Mani. explicar a IC-V que s'havia apuels municipis de més de 50.000 jat en tres punts la recaptació voAquest conveni, que estableix una habitants es veuen obligats a inluntària (situada en el 8 3 % sevalidesa il·limitada però deixa obercloure en aquest tipus d'expegons d'Ossó, quan per a Godàs, ta la possibilitat que qualsevol de dients, o també qüestionant la claqui va comparar les dades amb les dues parts plantegi una revisió, r e d a t d e l s c o m p t e s dels altres municipis, hauria d'estar obliga l'empresa a comunicar amb organismes autònoms (Promusa, per sobre del 90%). antel·lació als representants dels OAMCIC i OAMCC).

Com ja és habitual en els temes treballadors qualsevol possible acoeconòmics que es porten al ple, miadament que es produeixi a l'equip de govern va defensar la L a recaptació, a judici l'empresa. De la mateixa manera seva postura al·ludint al perfecte que vincula la necessitat ineludiajustament al Pla de sanejament, T a n t P S C com IC-V van reble del diàleg amb el comitè, així i l'oposició li va retreure que l'escom s'accepta l'estudi de les anàlitreure a l'equip de govern la poca tat financer de l'Ajuntament ensis, valoracions i propostes que atenció en la recaptació dels imcara es pot qualificar de preocuaquest pugui fer a la direcció. postos municipals. Per la seva pant. banda, Pasqual d'Ossó va retreure

i n f r a e s t r u c t u r e s

Pujol ratifica que la supressió del peatge de l'A-7 és una de les seves prioritats La Generalitat no preveu, de moment, una rebaixa a Valhidrera A. B. VI. - Sant Cugat/ Girona " E s tracta d ' u n c o m p r o m í s clar, encara que no sigui precís." Amb aquestes paraules, el president de la Generalitat, Jordi Pujol, va ratificar divendres a E L S 4 C A N T O N S el que ja

ha-

via anunciat la setmana passada: "La supressió del peatge de l'A-7 és una prioritat."

"Sóc molt conscient del problema de la B-30", va explicar Pujol a (iirona en la roda d e premsa que fa de manera anual amb els mitjans locals i comarcals, "per això volem aconseguir el rescat del p e a t g e " . El president va reconèixer, però,

q u e materialitzat aquesta supressió no d e p è n només de la Generalitat, atès q u e s'hauria de recuperar una concessió de la qual no és responsable "i és per això cpie e s t e m dialogant amb el Ministeri de F o m e n t a Madrid."

El màxim responsable del govern català va argumentar que la G e n e r a l i t a t és s e n s i b l e a aquesta problemàtica i que per això s'han fet les iniciatives dels darrers mesos, q u e han permès rebaixar les tarifes d e moltes de les barreres d e les vies ràpides del país, com el preu del peatge de l'A-16 ( T ú n e l s del Garraf), el dels Túnels del Cadí o el d e l'A-17 a la sortida de

Mollet (Vallès Oriental), per posar alguns exemples. Pujol, però, no va poder apuntar de manera concreta cap possible calendari de quan es faria realitat aquesta supressió, una demanda social de fa molt temps a la qual diferents grups polítics han donat suport d e manera continuada.

Pel que fa a les tatifes del peatge dels T ú n e l s de Vallvidrera, Jordi Pujol va ser taxatiu i va afirmar q u e la Generalitat no en preveu de m o m e n t cap possible rebaixa, tot i q u e va r e c o n è i x e r q u e la c o n c e s s i ó d'explotació d'aquesta barrera sí que depèn exclusivament del govern de la Generalitat.

Pujol va contestar divendres passat a les preguntes dels periodistes locals F:X. L.

Empresa

30

LES EMPRESES:

ELS4CAIYroi\S Onendres, >4 de setembre de 1999

SYLVAN

Estudiar fora de les aules no ha de ser un suplici, ans al contrari. A Sylvan han descobert que la clau de l'òxit rau en la motivació de l'alumne i per això han ideat un sistema de premis que fan que l'estudiant lluiti per uns objectius determinats. Amb la vista posada en un joc o un disc compacte, els joves aprenen tot allò que l'escola no els ensenya, alhora que s'habituen a les noves tecnologies i a seguir un programa de treball individualitzat. Heus ací l'educació del futur.

Dolors Taboada. Directora <.<.

Si els nens tenen seguretat en ells mateixos, aprenen" Ai'R\ C o s í \ - Sant Cugat -

- Què aportu de nou aquest centre educatiu?

- S y h a n és una empresa dedicada a l'ensenyament (.les de ta molts a n \ s i q u e es basa en un programa motivacional pioner en aquest país.

- Molivucional?

- \ol dir que es basa en el premi a l'esforç diari de l'alumne per aconseguir que agati autoestim.i i seguretat en ell mateix. Si els nens tenen seguretat en ells mateixos, aprenen.

Això és molt important. se'ls recompensa ,!l'í - I - (Juan \ e i e m que els n e n s s'esforcen m í n i m a m e n t -al principi no cal q u e facin un gran esforç-, quan veiem q u e estan posant interès en la feina, els d o n e m un pl·inet, que és una mena de m o n e d a que al final de la classe poden canviar per diversos regals: joguines, música, gorres... o. si ho p r e f e r e i x e n , p o d e n estalviar fins aconseguir-ne prou per obtenir un regal més valuós.

- I vol tlir que això és lícit?

- Tots f u n c i o n e m a m b els premis perquè el que volem és que valorin la nostra feina, que allò que fem estigui reconegut.

Als nens, evidentment, els passa el mateix, així que eh pla nets n o m é s són un i n c e n t i u p e r mitjà del qual aconseguim que el nen s'interessi molt per la seva feina.

- Aquest sistema està pensat per u tot tipus d'alumnes o n o m é s per als q u e t e n e n problemes escolars?

ta seguir un curs a Sylvan?

- Hi ha moltes combinacions possibles, però en principi rec o m a n e m un màxim de dues hores a la setmana, q u e per a una activitat extraescolar és el més adient.

- Hi ha alguns pares i mestres que creuen que els nens ja estan prou estressats pels amplis programes educatius de l'escola...

- I és cert, només faltaria que després haguessin d e fer 5 o 10 hores més de repàs! A més, en el cas de Sant Cugat, els nens fan moltíssimes coses: dos dies o tres fan esport, un altre dia música, d e s p r é s anglès... Es massa cosa. Nosaltres no aconsellem més de dues hores setmanals, que són els pacs que posem a la venda.

- Quina és l'oferta del centre per la qual aposten més?

- En principi l'anglès, perquè apliquem un sistema molt inn o v a d o r , p e r ò q u e ha d o n a t molt b o n s resultats i p e r q u è l'aprenentatge d'idiomes realment és una preocupació dels pares. A les escoles no hi ha un nivell gaire alt i. en canvi, els pares volen q u e els nanos comencin a parlar anglès ben d'hora.

Vi/; au iDiisideren r/in •tml> durs hores setmanals de irfot\escolar n'/ii liti prou FOTO X\\ - Per a tot tipus d'estudiant.

Tots els nens necessiten motivació, i a l'escola, per més q u e un mestre posi tota la seva vol u n t a t , t é c o m a m í n i m 22 alumnes, de manera que és impossible que faci un seguiment personalitzat dels estudiants.

Per això nosaltres c o m e n c e m allà on acaba l'escola: tota la motivació que no poden trobar allà, la trobaran aquí. Els nostres professors seguiran de prop la seva evolució, el seu aprenentatge, i el q u e és més important, ho faran al seu ritme.

- Un sistema que ha d'estar molt ben planificat.

- I tant! La central ens dóna tots els programes i el m a t e rial, a més d'encarregar-se de formar a tots els professors dels

c e n t r e s Sylvan. Els m e s t r e s han de passar per un cicle de formació molt e s t r i c t e , tant, que molts no el superen. I és que el que més es té en comp-

"El nostre sistema educatiu es basa en el premi a Vesforç diari de ralumne" te és q u e als p r o f e s s o r s els agradin molt els nens. Si no es detecta una autèntica vocació, Sylvan no permet que el mestre treballi als nostres centres.

— En aquesta acadèmia, els j o v e s podran estudiar idio-

11.ARRÒSA

mes i informàtica, però també divernètica. En què consisteix?

- La d i v e r n è t i c a és l ' a p r e n e n t a t g e mitjançant els jocs d'habilitat, d'estratègia, de reflexos... a t r a v é s d e l s q u a l s creiem que l'alumne també es pot motivar. Són jocs q u e passen el rigorós control del nostre gabinet de psicòlegs q u e els avaluen per donar-los o no el vistiplau. Aleshores l'alumn e p o t a p u n t a r - s e a fer d i vernètica a hores lliures o bé trobar-se-les incloses dins el programa educatiu. Per exemple. els nens de 12 a 17 anys q u e es matriculen als cursos d'anglès tenen incloses 20 hores de divernètica.

— Quina dedicació compor-

- La informàtica també és la n i n e t a del ulls de m o l t s adolescents...

- N o s a l t r e s no fem programació, sinó més aviat cursos d'usuari: introducció a l'ordinador, als programes de tractam e n t d e textos, les fulles de càlcul, I n t e r n e t . . . Són coses que els nens comencen a necessitar p e r q u è en moltes escoles ja els ho d e m a n e n .

- Cada v e g a d a a p a r e i x e n més centres de reforç escolar. On hi ha el p r o b l e m a ?

- Si mirem les estadístiques, hi ha un fracàs terrible, i si som conseqüents a m b això l'escola no és suficient i m e n y s a m b l'actual sistema educatiu. Si volem que els nostres fills arribin a la universitat els hem d'ajudar, i parlo per experiència pròpia. Jo em passo hores i hores ajudant els meus fills a fer feines que no saben, però els pares que no tenen hores per dedicar-los? Q u è han de fer?

L'anglès s'aprèn a Sylvan

SYLVAN

Sl'CCI

sS

\ u\ i n

EISÍ CANTONS

Classificats MMflfMa

Anselm Clavé, 14

guia

93 675 49 37

pràctica ADVOCATS • TORTOSA PUIG St. Bonaventura, 13 93 675 34 54 • GARCIA JULIÀ Av. Catalunya, 22.1 r 2a 93674 4164 • EULÀLIA PINYOL C/ Manel Farrés, 15 a.

Local D

93 674 44 69

AGENCIES DE VIATGES • USSIA TOURS Plana Hospital 93 589 6 * 5 0

ALUMINIS > ALUMINIS GARRIGA Orient, 65, baixos 93 675 29 02

ANTENES PARABÒLIQUES •ANTENEX Àngel Guimerà, 2 93 589 22 47

ARQUITECTURA • FUSTER I FREIXA, ARQUITECTES, SCP. C/ La Mina, 17. L. B 93 675 18 35 • JORDI MERCADÉ

Creu, 6-8. 2n 3a 93 589 65 6* 608 49 45 19 • DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada, 31 B3 4r1a 93675*803 • GALERIA ARQUITECTURA Rbla. del Celler. 87 93 589 44 11 • JORDI CUFÍ BORRELL Av.Vall d' or, 2 93 674 26 01 • JORDI FRONTONS Av. Rius i Taulet, 13 93 589 41 47 • MARTÍ FINET MIRA Sta. Mana. 38 3 2' 93 589 30 65 • M. DEL MAR EJARQUE Sta Maria, 38,3r 2a 93 589 30 65 • BIU ARQUITECTURA Pj. Bonfill, 3 93 674 17 29

• ARXIU GAVIN 9 3 6 7 4 25 70 • ARXIU MUNICIPAL Rbla Can Mora, s/n 93 589 07 12

• ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA Jaume I. 33 93 589 7 7 8 8

ASSEGURANCES • J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9-B 93 675 30 12

ASSESSORIES • DIGEST. Assessors Manel Farrés, 15 D 93 674 44 69

AUTOMÒBILS • LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/n 93 589 20 00

BALLS DE SALO • PEPE ASENCIO

• BAR PICCOLO Valldoreix, 29 935891198 • BARSTOP Rius i Taulet, 56 9 3 5 8 9 * 2 99 • CUE SANT CUGAT Bar Musical Sant Martí, 10 93 589 4 7 9 0 • CABALLU PETIT Cerveseria 9358914 56

BELLES ARTS • CABANAS Santiago Rusinol, 54 93 674 06 49 • CUGART Torrent de la Bomba, 14 93 674 43 90

BICICLETES • CARDONA Valldoreix, 41 93 674 f 5 09 • SUN BIKE Can Matas, 2 93589 1757

• L'ILLA DELS CONGELATS Mercat Pere San, Parada 125 93 589 38 06

• CLÀSSIC Av. Torreblanca, 2 93 6 7 4 * 9 03 • EL PUNT Copes i sopars 670594001

COPISTERIES • ARPALI Valldoreix ,45 93 674 96 02 •COPISTERIA THER Sant Antoni, 24 93 589 74 42 • COPY-GRAFIC Can Matas, 8 936753653 • OFINOVA Alfons Sala, 18

93 675 23 73

CONSTRUCCIONS • BELSCON XXI, S A Ptge. Font de Sant Rafael, 18-20, baixos Tel. 93 675 32 67 Fax. 93 675 32 09 belsconxxi@nexo.es

CARNISSERIES •TUBAU La Torre, 14 93 674 12 85 •TUBAU Mercat Torreblanca Parada 1-6 i 1-7 93 675 30 65 •TUBAU Mercat Pere San Parada 104 93 589 14 18 •TUBAU Passeig Rubí, 108 Valldoreix 93 674 5 7 4 7 • SAGARRA Endavallada, 22 93674 0 * 6 0

• FOAP Rius i Taulet, 27 93 674 05 03

CRISTALLERIES • GALVANY Alfons Sala, 29 93 674 13 98 • CRISTALLERIA SANT CUGAT Alfons Sala, 29 93 6 7 4 * 3 9 8

ELECTRODOMÈSTICS • PASQUAL GARCIA GUILLÉN Valldoreix. 44-46 93 674 71 64 • TOBELLA MILLAR Santiago Rusinol, 49 93 674 06 57^

•PAPIOL Venda i neteja Canovas del Castillo, 4 93 674 65 00

CENTRE COMERCIAL •PRYCA Carretera deIRubí Sant Cugat km 4 93 565 49 00

CENTRES DIS, PSÍQUICS • TALLER GERONI MORAGAS Av. Viladelprat, 79 9 3 674 50 48

CERÀMIQUES • VICAT 3 Torreblanca, 28 9 3 5 8 9 54 43

•VILAR ELECTROLLAR Maria. 20 93 5 8 9 0 2 7*

• PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22 93674*239

• TRINITY Rbla. Can Mora, 18 93 67522 01

• CATALONIA CERÀMIC Sant Cugat- Cerdanyola, km 3 93 5 8 0 * 5 0 0

• CAIXA DE CATALUNYA Rius i Taulet, 33 93 675 19 04

• FOAP Rius i Taulet, 27 9 3 6 7 4 05 03 93589 3 * 2 *

• CAIXA DE SABADELL Barcelona, 8 93 589 7 5 * 2

• CLUB NATACIÓ DE SANT CUGAT Cami Crist Treballador, s/n

CONGELATS

• GALERIA CANALS De la Creu, 16 936754902 • POU D'ART Balmes ,35 935906086

GUIO CINEMATOGRÀFIC • TALLERS D'INTRODUCCIÓ AL GUIÓ I ESCRIPTURA CREATIVA Av. Portal de l'Àngel, 1, 3r pis (Barcelona)

93 4*2*939 93 6 7 4 9 4 35

GIMNASOS ESPORTS • CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Camí Crist Treballador, s/n 93 674 14 53 • GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11 93 674 61 72 • GIMNÀS SANT CUGAT Anselm Clavè, 20, baixos 935908279 • SANT CUGAT ESPORTS S.L. PI. Quatre Cantons.

93 674 3081

ENTITATS BANCÀRIES

• CAIXA DE TERRASSA Valldoreix, 32 936753*00 • CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS Ribatallada, 20 9 3 5 8 9 38 52

GALERIA D'ART • GALERIA LLUÍS RIBAS

Valldoreix, 14 93 674 0 3 9 3 •ZOOM Centre de la imatge Sta. Maria, 14 93 675 56 74

FUSTERIES • FUSTERIA EBENISTERIA 93 6 9 9 6 7 4 8 93 674 7 0 6 8

FRUITERIES • ANTONI CAMPOS Francesc Moragas, 21 93 674 08 82

GELATS ARTESANS •LAJIJONENCA C/ Major, 29 93 675 25 86

HAMBURGUESERIES • MC DONALD'S Centre Comercial Sant Cugat 93 674 46 54

HERBOLARIS DIETÈTICA • G E R D DIETÈTICA Plaça Pere San, 9 93 674 00 60 • SUPER-NATURAL Anselm Clavé. 1 Obert dissabte tarda 93 675 59 53

HIDROCULTIUS • HIDROFLOR Av. Joan Borràs, 54 Valldoreix 93 674 75 98

HÍPIQUES

• SQUASH SANT CUGAT Sant Jordi, 33-35 93 674 98 62

• HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12 93 6 7 4 * * 4 0

•UESC Cànovas del Castillo, 9 93 6 7 5 2 3 90

• Joan Fisas Rovira Agent de la Propietat Immobiliària. Aparellador.

C/ Villa, 7, 4t 6a.

93 674 82 85

ENQUADERNACIONS • M* TERESA GREGORY PLANDOLIT Tota classe de llibres, tesis, fascicles... etc.

93 674 2 6 2 4 BCN 93 417 07 59

enquadernacions

m. mestres Pàdua,73,tda.

06006 Barcelona Tel. 417 0 7 59

• SPRINT IDIOMES Francesc Moragas, 8 93 5 8 9 2 2 64

• ESCOLA THAU Vial Interpolar 935898108

• CLUB MUNTANYENC Barcelona, 5 93 674 53 96

• SALA RUSINOL Santiago Rusinol 93 6 7 5 4 7 5 *

ENSENYAMENT • COAP Villa, 22 93 589 21 15

• RODÓ Rius i Taulet, 6 93 6 8 9 8 2 80

CLUBS DE MUNTANYA I ESPORT

Estapé, 57 93 589 5 7 76

• CAL CRISPIN Santiago Rusinol, 23 93 6 7 4 0 3 0 8

FERRETERIES • E L PONT Girona, 3 93675 0 * 7 5

FLORISTERIES • FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13

93 674*38* 93 675*820 • FLORISTERIA SANT JORDI Sant Jordi, 39 93 6 7 4 * 0 5 3

• MIRA-SOL-MARI FLECA ARTESANA PI. Joan Borràs, 1 93674*546

FOTOGRAFIA.VIDEO • • FOTO VÍDEO F.R. Rbla. del Celler, 93 9 3 6 7 4 79 68 • J. LLAMAS

IMMOBILIÀRIES

• FINQUES SANT CUGAT Doctor Murillo, 14 93 6 7 4 0 8 9 7 • ARENASAN Endavallada, 2 1 , bxs.

93 5 8 9 4 5 66 • FINQUES BACHS Hospital, 41 93 589 0 3 0 7 Fax 93 5 8 9 * * 04 • FINQUES GIRONELLA Plana de l'Hospital, 10 93 674 72 54 •ÒRGAN Plaça Octavià, 7 9 3 6 7 4 3 2 00 •SASI Plaça Octavià, 7 93 674 3 2 0 8 • 101 PISOS Valldoreix, 58 93 589 73 74

INFORMÀTICA

•MANTSERV.SA. Av. Catalunya, 18 93 674 60 58

JARDINERIES • GARDEN ROCAMORA Llaceres, 12 93 674 36 94

JOGUINES • JOGUINES MARGA Sta Maria, 44 93 6 7 4 * 5 32 • JOGUINES NINS Villa, 9

93 674*396

Ui] • MIREIA'S Valldoreix, 33 93 674 99 40 • ANFUS JOIES Santiago Rusinol. 45 93 589 50 72 • SANBER-5 Anselm Clavé. 20 93 674 45 71

• ADMINISTRACIÓ NÚM. 1 Valldoreix. 67 A 93 589 4 7 4 2 • ADMINISTRACIÓ NÚM. 2 Major, 33 93 674 01 74

LUDOTEOUES • SCOOTY LÚDIC Xeiric. 8

LLARS D'AVIS • MIRA-SOL Victòria, 48 93 589 2 0 * 8 • LA FLORESTA Pearson, 36 93 589 78 00 • LES PLANES 93 675 5* 05

MARBRES •MÀRMOLES SANT CUGAT Can Fatjó dels Aurons Campoamor, 12 - Nau 3 93 675 5* 08

• ATELIER BLAU Av. Torreblanca. 2 9 3 5 8 9 * 9 3* • MES MARCS Enric Granados, 15

93 589*4 29

MATALASSERIES •SOLSONA Alfons Sala, 10 93589 3289

MAT. CONSTRUCCIÓ ^ • SUMINISTROS VALLDOREIX Mossèn Jacint Verdaguer, 107

•PROGRAM ACCÉS Rambla Can Mora, 18 93 675 Í 5 5 6

•MRW Ildefons Cerdà, 4

INSTAL·LACIONS •INSTALACIONESA ZAMORA, S L Mossèn Cinto Verdaguer, 18 93 589 26 38

•EGA MOBLES Canovas del Castjlo, 2 93 5 8 9 0 0 1 4

•PAPELEFUALUFA C. Valldoreix, 23

93 589 02 66

93 590 61 19

MOBLES JARDÍ

•GENEVIEVELETHU VHIà,6

MODA CONFECCIÓ

9367403*6

•ARWENBOUTIQUE Bies Rogent, 52 9 3 5 8 9 6* 63 • BENETTON Santa Maria, 21 936748502

Francesc Moragas, 29 93 589 6 0 88 •JUANI

• BLUE MOON Major, 16.

Horari: 9.30-13.30 h 16.30-20.30 h 93 675 02 67

Xerric,28 93 67466 99 •JEANLOUIS DAVID Doctor Galtes. 5 93 675 6* 70 • DISON ESTILISTES Martorell. 12 9 3 5 8 9 56 57

• PEPA MARTIN TALLES GRANS Valldoreix. 28 93 589 72 3 2

PESCA SALADA I LLEGUMS

•TOT PUNT Sant Antoni. 19 93 674 00 97

• SALUMS Sant Antoni, 50 93 674 57 52

•VORAVIU Sant Antoni. 25-27 93 589 88 55

MOBLES DECORACIÓ • CARRÉ MOBLES Francesc Moragas, 33 9 3 6 7 4 09 95 93 674 Í 5 50 • CASAJUANA Galeries Sant Jordi Santiago Rusinol, 37 Major. 6

• REPARACIONS DE CALCAT i COPIES DE CLAUS Sol, 16

93 674 90 97

PERRUQUERIES •CARNÉIBOSCH

• TATERS Sant Antoni, 62 93 675 55 06

SEGURETAT •AUX-VYD Alfons Sala, 50

93 589*799

TALLERS MECÀNICS •TALLER ELECTROSOL C/ Sol, 19 93 674 36 88 • TALLER MECÀNIC P. CANALS Sant Llorenç, 27 93 674 63 62 •TALLERS TORNER Plana de l'Hospital, 35 93 674 69 50 • TALLERES MENA Passeig Torreblanca, 13

•MUSICAL SANT CUGAT. Rosselló, 13 93 675 4 7 57

• FERRON Rius i Taulet, 20 93 674 68 47

93 674 53 01

• PISCINES SANT CUGAT Enric Granados, 10

•AIR TELECOM Telefonia i ccirnunicacions Carretera de Cerdanyola, 49

93 589 25 29 •RANGO10 Pous, 13-local 1 9 3 6 7 5 57 55

POLLERIES

TELEFONIA

93 589 87 02

TINTORERIES •POLLERIA SANT CUGAT Mercat Torreblanca, pda.1-5

•VALLÈS NET Sant Ramon, 4 93674 8 9 * 8

93 6 7 5 * 3 89

OBJ, REGAL FESTA •FIOTTO Sant Jordi. 32 93 589 06 05

REPARACIÓ D'AUTOMÒBILS • RENAULT-ACERSA Ctra. Cerdanyola, 55 935892649

•LA FESTA Santiago Rusinol, B 93 675 33 04

•TINTORERIA SANT CUGAT SantAntoni, 1 93 6 7 4 * * 8 2 •TWTOREFHASANT CUGAT Santiago Rusinol, 35 93 6 7 4 * * 8 3 •TINTORERIA SANT CUGAT Rbla Ribatallada, 34 93 675 2 2 2 8

•lONA Major, 18 93 675 59 21

• T.M.G. Tallers Borrell, 6 Tel i Fax 93 674 34 75

•MAVI Objectes de regal Alfons Sala, 12,Botiga 3

• T.M.G. Exposició i vendes Alfons Sala, 36

93 674 4*67

93 675 04 54

93675 56 53

• ASSOCIACIÓ RÀDIO TAXI 935894422

0BRES C 0 N S T R U C C I 0 N

$•

•CONSTRUALPA Sta Maria, 9,1r 1a 93 5 8 9 0 * 5 * • D E CONSTRUCCIONS Valdoreix,10 9 3 6 7 4 65 98 •PROMUSA Av. Toneblanca, 2-8 935»»732

93590 2680

93 674 01 38

•REPARACIÓ DEL CALCAT SABATA Francesc Moragas, 6 93 675 32 74

PARAMENT DE LA LLAR

• INDUBRUC Av. Ragull, 9-19 9 3 5 8 9 00 2 3

MISSATGERS

• LA PERLA Major, 3

PAPELERIES

SABATERIES •REPARACIONS DE CALÇAT I COPES DE CLAUS

93 674 00*4

•MAJIK Sant Jordi, 29

93 5906*89

93 674 14 90

• VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 935893300

Valldoreix, 79 93 674 0 7 71

•CAMPMANY Valldoreix, 16

• APPLE CENTER Plaça Unió, 3 93589 3300

• 4 G SERVEIS INTEGRALS Sant Mart', 32, entí.

93 5 8 9 2 3 * 3

935892232

•SERRALLERIA T E RRA I COMAS CJ3.

Mozart.9. (Barcelona) 932*8*996

ÒPTIQUES •TEXIDÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30

93 58944 95

PASTISSERIES

REPARTIDORS • MAILING VALLÈS, S.L. Mercè Rodrjreda, 8 93 5 8 9 2 3 7*

RESIDÈNCIES • RESIDÈNCIA 3a EDAT SANT SALVADOR Sant Salvador, 47 9 3 674 4 2 23

ROBA INFANTIL •CUCARRÓ Santiago Rusinol. 30 93 674 55 80 •NENS Endavaíada,12 9 3 589 6 4 * 6

• TINTORERIA SANT CUGAT Alfons Sala, 2

TRANSPORTS

93 675 5 * 5 »

VETERINARIS • DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS, S.L. Urgències 24 h Sabadell, 23 Obert nit i festius 93 674 69 45 Tel. urgències 908 8 9 8 * 3 6 93 6 7 4 6 9 45 • LA FAUNA Rbla del Celler, 35-37 93 6 7 4 * 3 05 • VETERINOS Rius i Taulet, 31 93 589 7 * 4 0

XARCUTERIES

ROBA PER ALA LLAR •SÀBAT Santiago Rusinol, 46 93 6 7 5 * 2 99 • L A LIONESA

•FALGUERA Wlà,1

93 67524 0*

• CANSALADERIA JULIANA Francesc Moragas, 26 93 674 08 í í

Classificats

ELS 4 CANTONS

nn Estudiant de piano a m b experiència fa classes particulars per a nens i nenes.Molt econòmic!

Blanca. 9 3 674 11 2 8

CLASSES PARTICULARS LLATÍ I ITÀLIA TEL. 93 674 42 29

PINTURA EN GENERAL Presupuestos sin compromiso Seriedad, rapidez y limpieza.

Sr. Martin Tel. 616 57 89 48 / Tel. 93 675 61 61 PROF. D'ANGLÈS fa classes de conversa i lectura.

Tots els nivells.

Tel. 93 674 97 79

R

E

N

A

SERVEI DE PLANXA DE ROBA

Ceràmica artesanal EL ALJIBE • Escudos heràldicos por encargo •Artículos regionales

SE VENDE RENAULT MEGANE COUPE 1.9 DTI MATRÍCULA UH - AIRE ACONDICIONADO DIREC. ASISTIDA - CIERRE CENTRALZADO AIRBAG CONDUCTOR - RADIOCASETE CON MANDO BAJO EL VOLANTE P: 2 . 2 5 0 . 0 0 0 Tel. 6 2 9 0 5 0 0 5 7

RECOLLIDA I ENTREGA A DOMICILI

TEL. 93 674 85 63

Av. L'Estatut, 132 . Rubí Tel. 93 588 38 60

Senyor de 45 anys amb experiència s'ofereix per cuidar persones grans. Matí o tarda.

Tel. 93 674 85 63

CLASSES PARTICULARS DE MATEMÀTIQUES Professor amb molta experiència TEL. 93 674 42 29

NOU TERMOMIX.

nu A

ni

A

S

A

•Paisajes, textos, poemas, mapas ...

A

o

La revolució de la cuina Informació al tel. 93 674 2 1 1 1 .

R

N

P

I

S

O

S

j j G R A N O F E R T A E N A L Q U I L E R E S !! *• Torre e n Valldoreix. Esplèndido Jardin 1.018 m2., piscina con vestuarios + 1 dorm., garage 16 m2, casa 90 m2, 3 hab. dobles, 1 bano, coci. electrod, sa-com. con chimenea hogar. Precio: 48 M. Tel. 93 589 45 66 • Cl Villa. Piso Nuevo. Sup.: 100 m2., 3 hab.(1 "suite" con vestidor), 2 bahos. sal-comedor, cocina equip, (lavadora, lavavajillas, secadora) arm. empot., calef., tza., pk., trast., videoportero, z.comunitaria. Alquiler: 130.000.

Tel. 93 589 45 66 • Cl Santiago Russinyol. Piso nuevo a estrenar. Zona centro. Sup: 85 m2., 3 hab., 1 bano, sal-com, coc-office, patio interior, arm. y focos empotr., tot. exterior, calef., elèctrica, suministros contratados.

Alquiler: 95.000 ptas.

Tel. 93 589 45 66 • Z. Torreblanca. Piso nuevo. Sup: 90 m2. 3 hab.(1 suite), 2 bahos, coc-office (fri., lavapl., microond., vitroceràmica), sal'on-comedor con aire acond., arm., y focos empot., lava (lavad., y secadora) ,2 terrazas, calef., gas, parquet, pk., trastero, sumimstr., contrat., z. comun. con piscina. Alquiler: 125.000ptas.

Tel.935894566

- Estactón:3 hab. desde 70.000 - Valldoreix: unit. 2 hab., amueblada, parket, salón con hogar 90.000 - Estación: 4 hab., tza., sol t/d , calefacción: 100.000 - Valldoreix-Estación: unif. solar 600 m2, 4 hab., salón con hogar. 100.000 - Golf: Apartamentos y pisos nuevos z. com. y piscina, pàrking, alto stancSng, desde 120.000.

- Valldoreix: unif solar 600 m2, 5 hab., 2 banos, salón con hogar, sol, piscina: 275.000 - Pisos, Ados., y Unif. de alto standing.

VENTAS • S t Francesc - Monasterio: 4 hab., bano+aseo, totalmente reformado, vistas a Coll Fava. Precio: 20'5 M • La Floresta: unif. solar 620 m2 ,95 m2 útiles, 3 hab., bano + aseo, tza.. salón con hogar, sol todo el dia, totalmente reformada, puerta garage automàtica. Precio: 27 Mill.

Sant Cugat, Valldoreix, Mirasol, La Floresta y Bellaterra, gran CARTERA de Unif., y A d o s . en venta y alquiler (variedad de tamanos y preciós)... CONSÚLTENOS !!

SRES. PROPIETARIOS NOS URGEN VIVIENDAS EN ALQUILER POR GRAN CARTERA DE CLIENTES "Recuerde.... Hay 101 viviendas mas. i Posiblemente tengamos lo que necesita !

• Planta baja c o n jardin (delante colegio Europa) Sup.: 115 m2., 4 hab. (1 suite), 2 banos compl. coc-off., gran salón-com., arm. y focos empot.,

parquet, calef. gas., riego autòmat., antena parab., pk., trastero. suministr., contrat., jardin com. con piscina. Alquiler: 145.000 ptas.

Tel.93589 4566 Ò

R

G

A

Horario continuado de Lu. a Sàb. de 9 h. a 21 h.

F

N

PISOS EN VENTA

I

N

Q

U

E

S

G

I

R

O

N

E

L

L

A

ALQUILER

• Z. Centro. 78 m2, 3 dor., 1b., calef., ase, sal-com. 25 m2 panoràmico a Collserola.

Precio: 16.500 Mill.

Tel. 93 674 32 08 • Z. Centro. Sup. 115 m2., 4 dor., 2 b., calef., ase, 1pk., muy buen estado de conervación.

Precio: 26 Mill. Tel. 93 674 32 08 • Z. Golf. Estado impecable. No nec. Reformas. Sup. 105 m2, 3 dorm., 2., 2pzas. De pk+trastero. z. cominitaria sin piscina. Precio: 38 Mill.

Tel. 93 674 32 08 • Z. Arrabasada. Planta baja con un jardin privado de 69 m2, 4 dorm., 2 banos, ase, 2 pk + trastero, g. terraza, videoportero y z. comun. sin piscina. Precio: tert 40 - Mill. Tel. - ' 93 674 32 08 r-

T O R R E S EN VENTA

• JUNTO MONASTERIO.3 dorm., com-sal., c o c , lav., bano compl., balsc. Recien pintado. TODO EXTERIOR. MUCHO SOL. Precio: 65.000 ptas/mes Tel. 93 674 72 54 • JUNTO MERCADO. 3-4 dorm., com-sal, con parquet, coc, lav, bano compl., aseo, calefacc, park.

EXTER. SOL Precio: 85.000 ptas/mes Tel. 93 674 72 54 • PARC CENTRAL A ESTRENAR. Pisos 3-4 dorm, ampl. com-sal 30 m2, coc-off, 2 banos compl. terraza, pàrking y trastero. EXTERIOR, MUCHO SOL, ACABADOS DE CALIDAD Zona comunitària con piscina. A partir de 140.000 ptas Tel. 93 674 72 54 • APARTAMENTOS CON O SIN MUEBLES. Varias zonas,. 1 Dorm. doble con arm. empotr., comsal con coc incorp., bano compl. Terraza. A partir de 45.000 ptas Tel. 93 674 72 54 • JUNTO FFCC 3 dorm, com-sal., coc-off reform, barto compl reform., aseo, terr., calefacc, BUEN ESTADO. Precio: 75.000 ptas/mes Tel. 93 674 72 54 • JUNTO FFCC 3 dorm, com-sal., coc-off reform, bano compl reform., aseo, terr., calefacc, BUEN ESTADO. Precio: 75.000 ptas/mes Tel. 93 674 72 54 • ZONA RESIDENCIAL. P.BAJA 4 dorm con arm empotr., com-sal, coc-off, lav, 2 banos compl., terr, pàrking, jard part 40 mts. EXTERIOR. SOL. Precio: 110.000 Tel. 93 674 72 54 • LOCALES EN ALQUILER. Varias zonas y superfícies.Tel. 93 674 72 54

VENTA

• Aiguafreda. Finca rústica en pleno Parc del Montseny, lindante por su derecha e izquierda con dos sendos ríos de montana. Superfície de 200 m2, en una parcla e 30.000 m2, 7 dor., 3 b., 1 aseo. Precio: 35 Mill.Tel. 93 674 32 08 • Cerdanyola del Vallès. Ados. Sup. 280 m2, iard. de 50 m 2 y terraza de 30 m2, 4 dor., 2 b., 1 aseo, calef., amplia buhardiíla. Precio: 45 Mill.

Tel. 93 674 32 08 F I I M C A S

Tel. 93 589 73 74/ 93 589 81 61

S A N T

C U G A T

• ZONA COLOMER. 165 m2, 3 dorm., dobles con arm empot, ampl. estudio con tecjo madera, com-sal con chimenea, coc-off, 2 banos compl., terr., garaje., jardin part. 45 m2 MUY BUEN ESTADO. Tel. 93 674 72 54 • MONASTERIO. 4 dorm., con arm empotr., gran com-sal con parquet, coc-off, 2 bahos compl., terr., calefacc. TODO EXTERIOR. MUCHO SOL. A reformar. Precio: 32.000.000 •PLAZA COLL. A ESTRENAR

F

I

N

C

A

S

B A C H S

VENTAS • Jurrto Estación. Piso alto de 70 m2,3 hab., salón-comedor, cocina y un bano completo (reformaob), terraza.Sol todo el dia. Precio: 17 Mill. 93-674 08 97 • Sant Domènech. Piso bajos seminuevo de 91,5 m2, 3 hab., 2 banos completos. Tenaza 50 m2. Jardin y piscina comunitarios. Pàrking + trastero, calelacción, preinstalación aire accmdiaonado, parket, etc. Precio: 27,5 Mill. j OPORTUNIDAD! 9393 674 0697 • Mirasol. Torre individual de 100 m2, 4 hab., salón-comedor, cocina reformada, bano completo reformada y aseo.

Garage cutnerto. Solar de 340 m2. Precio: 32 Mill • Parcela. Junto al Pinar. Superfície de 975 m2. Calificación 20 a/10. Es edificable en el acto. Precio: 30 Mill.

• Zona Golt Adosada de 280 m2. 5 hab. (2"suites"), hab.de Servicio. 4 banos completes y aseo, cocina-office.

Salón-comedor dos nivetes. estudio. Garage 2 coches Jardin pnvado y comunitario con piscina. EXCELENTE UBICACIÓN. Precio: 57 Mill. 93 674 08 97 • La Floresta Masia para reformar, con 45.000 m2 de campos. Fabulosas vistas panoramicas. Precio: 37 Mill.

• Junto al Pinar Casa individual de 4 hab.. comedor, cocina y bano completo. Solar de 685 m2. ZONA ALTA Y SOLEADA. Precio: 40 Mill 93674 0897

ALQUILERES • Z. Sant Domènech. Piso amuebiado de 3 hab., salón-comedor de 35 m2, cocina-office y dos bahos completos. Calefacción. Terraza amplia Pàrking + trastero. Servivio de alta. P: 130.000 93 674 08 97 • Zona VinyeLÀticodúplexde4hab.dobles, sal-com. de40m2.coc-off, 2banos, 1 aseo. 2plazasde pk. Jardin y piscina comun.Precio: 235.000 ptas/mes. 93674 0897 • Sant Domènech. Torre de 300 m2, 4 hab., salon-comedor amplio, cocina-office, 2 banos completos y aseo. Sotano con habitación de juegos, bodega, etc. Estudio. Dos plazas de pàrking. Jardin privado con piscia. En perlecto estado. Precio: 250.000 ptas/ mes

VENTAS • M I Q U E L C O S T A : 51 m 2 - C o m . - Coc. - 1 D o r m . - Bano J a r d . y Pisc. c o m u n . Calef. -Ase. 17.100.000 • C/ V A L L È S : Sobre àtico totalmente reformado - 55 m 2 - Com-Sal - Cocina A m e n c a n a - 2 Dorm - Bano - Terraza - 75 m2 - Trastero. Precio: 18.500.000 ptas.

• Cl P A H I S A : B A J O S C O N J A R D Í N - 110 m 2 -Com-Sal. c o n c h i m . h o g . - C o c - 4 Dorm. - 2 Bahos - Jardin - priv. y piscina comunitaria.37 000.000 • R B A L . D E L C E L L E R : 120 m2 - C o m . Sal. - Coc-Off. - 3 D o r m . 2 Bahos - Pk. 1 Coch - Trast. - J a r d . y Piscina c o m . - Calef . A. A c o n d . : 32.800.000 ALQUILERES • C/ O R I E N T E : 60 m2 - C o m - S a l . - C o c . - 3 Dorm. Bano. Alquiler: 55.000 • C/ P L Z A . B A R C E L O N A : 60 m2 - C o m . - S a l . - 3 Dorm. - Bano. Alquiler: 65. 000 ptas • C/ P 9 G A U D Í : 60 m2 - C o m . Sal.- 2 Dorm.- Bafio - Calef. - Ase. - Jard y Pisc. c o m u n . - Alquiler: 85.000 ptas.

• C/ J O A N O L I V E R : 7 0 m2 - C o m . S a l . - C o c . - 2 D o r m . Calef. - Ase. - Pk. 1 C o c h . J a r d . y Pisc. c o m u n . Alquileler: 110.000 • C O L L F A V A : B A J O S C O N T E R R A Z A . N U E V O A E S T R E N A R . 85 m2 - C o m . - Sal. Coc. - 3 Dorm. - Bano. - Aseo con ducha - Ase. - Calef. - J a r d . y Pisc. c o m u n Alquiler: 120.000 ptads

TEL: 9 3 674 24 69

OS4CANTON5

33

Divendres, 24 de setembre de 1999

H o q u e i

p a t i n s

Un club de 'Primera' categoria Lassemblea constata el bon moment que travessa el Patí Hoquei esportivament i econòmica L'assemblea general ordinària que va tenir lloc divendres a la Casa de Cultura va constatar una vegada més el bon moment que viu el Patí Hoquei Club Sant Cugat, tant en el terreny esportiu com en l'econòmic.

Al.KX LÓI'KZ - Sant Cugat -

Kl l'atí Hoquei Club Sant Cugat va sobre rodes. Així podríem qualificar el resultat de l'assemblea general ordinària que va tenir lloc divendres a la Casa de Cultura. malgrat que només 11 socis hi van ser presents. Kl bon moment que travessa aquesta entitat - t a n t e s p o r t i v a m e n t com econòmica- va ser. un anv més, l'aspecte més comentat i valorat.

Al llarg d'una hora i quaranta minuts, els divuit directius que formen el l'atí Hoquei Club Sant Cugat \an fer balanç de la temporada lAS/99 i van analitzar el que ha de significar la campanya que tot just comença. Roger Sampere. director tècnic esportiu del club. va presentar l'informe esportiu de la temporada anterior i la planificació de la vinent. De les seves paraules va desprendre's una conclusió ben certa: des que el cos directiu que dirigeix Antoni Pérez va encarregar-se del club. "s'han assolit tots els objectius esportius que ens havíem marcat".

I una d'aquestes fites més importants era l'ascens del primer equip a Primera Catalana, objectiu que també s'ha aconseguit. Sampere va aportar una documentació que explica la millora substancial que ha sofert l'entitat en l'àmbit esportiu: la temporada passada, els conjunts que integren el Patí Hoquei van sumar el 60,2% dels punts en joc, mentre que la temporada abans que Antoni Pérez decidís encapçalar la presidència del PH Sant Cugat només s'ha-

L'assemblea va destacar l'ascens assolit pel sènior, que aquesta temporada jugarà a Primera Catalana, i va tornar a veure com el cos directiu del club ha tancat la temporada a m b superàvit. El pressupost de la

temporada 1 9 9 9 / 2 0 0 0 m a r q u e n els e s t a t u t s , panya d'aquesta junta, nar-se a presentar a la

serà de 9 . 5 5 2 . 0 0 0 . Tal c o m aquesta serà l'última c a m q u e , malgrat tot, podria torreelecció.

via puntuat en menys del 409?.

"I >a temporada ha estat tot un èxit i s'ha produït una evolució evident", ha apuntat el director tècnic esportiu del club. Quant al fet de què ha de suposar la campanya 1'W/2000, Sampere. que l'ha definit de "consolidació", fixa com a principal objectiu del sènior masculí "la permanència". Kl Patí í loquei apostarà, un any més, per l'Kscola d'Entrenadors i els clínics-demostració.

El futur, l'Escola En paraules d'Antoni Pérez, "d'aquí a molt poc temps veurem l'entrada de molts nens de l'Escola d'Iniciació, que ens donarà la garantia que aquest club tindrà molts jugadors. Quan ens vam ocupar del Patí Hoquei Club Sant Cugat, vam apostar per una entitat amb una evolució quantitativa important perquè a la llarga també sigui una evolució qualitativa".

Tal com manen els estatuts de l'entitat, aquesta és la darrera temporada que ara mateix presideix la junta que encapçala Antoni Pérez, tot i que aquesta podria tornarse a presentar per ocupar-se del club quatre campanyes més. L'actual president i la seva junta directiva encara no han pres cap decisió sobre això.

En el terreny econòmic, la junta directiva de l'entitat va presentar als socis un superàvit de 311.667 pessetes. Els socis assistents van aprovar el pressupost de la propera temporada, que serà de 9.552.000 pessetes, i també l'augment de quotes.

GASOIL Ports gratuïts

Els 105 jugulars de competició més l'Escala d'Iniciació del Patí Heqaei Club Sant Cugat van presentar-se dissabte FOTO: EDU FARINYES

Eh de lluís Sànchez apallissen en la presentació » El Patí Hoquei Club Sant (:ugat va presentar dissabte a la tarda al pavelló municipal en la quarta edició del Dia del Club ets dotze equips, més l'Escola d'Iniciació, que integren l'entitat.

La creació de dos nous equips prebeajamins i ía desaparició del sènior "B* són les ducs principals novetats. Així, et club compta amb ün tota! de 105 jugadors en compeàcid Quant al cos tècnic, I*actualcoordinador de l'hoquei base de l'entitat, Antoni Sarioí, se centrarà a partir d'ari e n l'Escola d*Inkiació» mentre que

Santi Roca, entrenador de porters, també s'ocuparà del sènior femení. Quim Solé, d'altra banda, és el nou preparador físic del Patí Hoquei. En el decurs de la presentació, el club \a lliurar dues plaques commcmorati\ es a dos jugadors que aquesta temporada ja ao seguiran a l'entitat.

Aquests són Sam Jut i Jordi Vi~ üalonga. També les rebran els exporters übni Zaplana i Jordi Martínez, tels exjugadors Jordi Montserraï, Jordi Rius i Àiex Costa. Ef primer equip del club, que enguany estrenarà categoria

a Primera Catalana. \a presentar-se davant unes 300 persones amb una contundent \ ictòria per S gols a 0 davant el ( !T Marcino, de Segona (Catalana. L'acte el va presitlir Jaume l'ubau, regidor d'Esports de l'Ajuntament de Sant Cugat, l'ubau \a declarar que "aquest acte l'he \ iscut amb molta il·lusió perquè és el meu primer acte oficial com a regidor d'Esports. Sempre ho recordaré com un dia molt especial".

Lluís Sanchez va declarar tamb é que "en dos anys espero tornar a pujar de categoria". /A.L.

Tel, 93 580 77 62 Cï

^A

.S

^A

V>«A

Contestador les 24 h

ESP«|

Distribuïdor oficial

34

Esports

FIS

(-CANTONS

B à s q u e t

Divendres, 24 de setembre de 1999

K à r t i n g

Barbens confia en la il·lusió del seu equip per guanyar el Rubí El tècnic assegura que "començar guanyant és molt important"

Destacada victòria de M a r c Cebriàn al Fórmula A.L.

El sènior "A" d e l'equip d e bàsquet d e la UE S a n t C u g a t debuta d e m à a P r i m e r a Catalana i ho fa a la pista d e l B à s q u e t Rubí en el que serà la primera jornada d e

sentació d e les categories inferiors, els cinc equips locals van imposar-se als seus adversaris. El sènior femenf començarà la lliga la setmana vinent.

P L A N T I L L A U E SANT CUGAT

Àl.KX Loi'l-.Z - Sant Cugat -

Kl sènior "A" de bàsquet de la l iiió Ksportiva Sant Cugat debuta demà a les set de la tarda al campionat de lliga del grup segon de Primera (Catalana a la pista del Bàsquet Rubí. Així, el conjunt santcugatenc s'estrena després d'assolir l'ascens la temporada passada. Kl tècnic del primer equip santcugatenc explica que l'equip "està allà on preteníem arribar a aquestes alçades de temporada". Malgrat tot, Barbens reconeix que "potser trigarem més temps a agafar la forma perquè no he volgut treballar l'aspecte físic. Hem entrenat tan sols en pista perquè vull agafar la fornia un mes després que la resta d'equips, perquè d'aquesta manera també vull que aquesta ens duri més. M'interessa que a la segona volta estiguem al 1(X)%". Barbens és conscient que el fet de no haver incidit en el físic "ho notarem al principi, però ho provaré de resoldre amb canvis constants de jugadors". L'entrenador vermell-i-negre a p u n t a q u e serà "d'aquí a un mes quan podrem començar a veure el nivell que tindrem".

lliga. El tècnic santcugatenc David Barbens confia e n el treball i e n la il·lusió dels seus jugadors p e r endur-se el primer triomf. Dissabte passat, e n la pre-

NOM

POSICIÓ

Visiten Rubí

EDAT TEMP. PROCED.

Nactio Argento

escolta

24

6

UESC

Braulio Argento

base

22

2

UESC

Pau Riera

alar

23

2

UESC

Xavi Fuertes

aler

22

2

UESC

mmmt?-r

: ;

Ípp ll

: t**s

:l!l

ílllislflllB

Gerard Moreno

aler-pivot

26

2

UESC

Ferran Quinto

pivot

2$

8

UESC

Jordi Claramonte

pivot

23

2

UESC

Dartf Salvat

aler

20

1

Abraham Carreras

base

27

1

UESC

*

* La temporada passat a no va jugar en cap :quip

Kl principal objectiu de la VE Sant Cugat és "la permanència", tot i que Barbens és partidari de fixar-se altres tipus de fites: "El primer objectiu que vull assolir és treballar en cada entrenament i cada partit al màxim." Per afrontar aquesta campanya, David Barbens, que s'estrena com a tècnic d'aquest conjunt, disposa de deu

jugadors, la majoria jugadors de la UE Sant Cugat la passada campanya. Barbens recorda que "són jugadors de casa, ens coneixem tots i això fa que l'ambient al vestidor sigui boníssim i que treballar sigui molt fàcil". A més, l'entrenador pensa comptar amb jugadors del sènior "B", que dirigeix Oscar Izquierdo.

Kl Bàsquet Rubí és el primer adversari a la lliga. Segons Barbens, "cl Rubí no estarà millor que nosaltres quant a la preparació, tot i que ara mateix pocs equips poden tenir la mateixa forma com la que tindrem tots a mitja temporada". Barbens creu q u e "començar guanyant és molt important. Rn els primers partits és molt important demostrar-nos a nosaltres mateixos que som capaços de guanyar qualsevol equip de la categoria". Fer a aquest partit, Barbens no podrà comptar amb Ferran Quinto.

Dissabte passat van presentar-se a la Sala Escolar els equips superiors de la UE Sant Cugat. Els resultats van ser els següents: en categoria júnior masculí: UE Sant Cugat 66 - IPSI 64; en júnior femení: l'H Sant Cugat 56 - CB Sant Jordi Rubí 54; en sènior "B" masculí: UE Sant Cugat 8 8 - Bon Pastor 53; en sènior "A" masculí: UE Sant Cugat 77 - Molins de Rei 66; en sènior femení: UE Sant Cugat 54 - Sant Jordi Rubí 38.

Pel que fa al sènior femení que dirigeix Enric Tomàs, no debutarà a la lliga fins al cap de setmana vinent.

V o l e i b o l

El C V Sant Cugat s'estrena amb triomf a la lliga

- Lliçà de Vall / Sant Cugat -

Marc Cebriàn va imposar-se. en categoria cadet, en la sisena i avantpenúltima prova del Campionat Fórmula Catalunya de Karts, que va tenir lloc al Kartòdrom Catalunya de Lliçà de Vall.

El santcugatenc, però, continua en la segona posició a la classificació general. A la cursa, la classificació de la resta de pilots locals va ser la s e g ü e n t : Jordi Monserrat en sènior, va ser tercer; Oliver Campos, en cadet, segon; el seu germà Daniel, també en la mateixa categoria, sisè, i David Cebriàn, en aleví, sisè. A la general, Monserrat és segon; Oliver Campos, també segon: Daniel Campos, quart, i David Cebriàn. sisè. La propera prova es farà a Saragossa el 24 d'octubre.

Tennis

de

taula

La UE Sant Cugat venç a Esplugues / Sant Cugat -

Cinc integrants de la secció de tennis de taula de la UE Sant Cugat van aconseguir diumenge passat un paper molt destacat en un torneig organitzat pel Club Avenç d'Esplugues. En categoria infantil, Alex Larrea va ser el campió, mentre que el seu germà Assier va ser segon. En juvenils, Eric Suàrez també va ser primer.

En sèniors, Enric Bosch va ser el vencedor i Josep Anton, sotscampió. /A.L.

Handbol AL. - Sant Cugat -

Kl sènior femení del Club Voleibol Sant Cugat va d e b u t a r dissabte passat al pavelló de Voleibol de Sant Cugat a Valldoreix a m b victòria a la Lliga Catalana de Primera Divisió "A". El conjunt santcugatenc va imposar-se per 3 sets a 1 davant el Club Esportiu Hortons, a m b parcials de 25-20, 22-25, 25-20 i 25-14. Segons el tècnic, Zoran Nikolovski, les jugadores encara han de millorar en la rematada, mentre que està força satisfet del seu rendiment en la sacada i també en la recep-

ció. N i k o l o v s k i ha c o m e n t a t que "el nou sistema de joc que vull implantar aquesta temporada està p e r j u d i c a n t en aquests moments l'equip, perquè encara ens trobem de pretemporada".

Respecte a les moltes incorporacions q u e ha fet el c l u b aquesta campanya, l'entrenador croata assegura que "s'estan integrant molt bé. D e fet, l'ambient al vestidor encara és millor q u e el q u e hi havia les últimes t e m p o r a d e s " . El tècnic també ha confirmat que les dotze jugadores que ara mateix integren el primer e q u i p són les que defensaran la samarre-

Palència i Rodríguez ja són baixa L'R·rt·ns m va inquietar el CV Seat Cegat, que va vèncer per 3 aets a 1 FITI: EMMH FMBNYB

ta del CV Sant Cugat, i q u e ara per ara no pensa incorporar cap jugadora m é s . Nikolovski no vol entrar a valorar si la d'enguany és millor o pitjor q u e la de la passada t e m p o r a d a : "A mitja temporada podré parlar d' aquest fet, ara encara és massa aviat per fer una valoració."

-Saat Cugat -

Torneig de la Mercè El CV Sant C u g a t participa aquest cap de setmana al Torneig de la Mercè, competició en q u è hi participaran també el Winterthur Barcelona, el Club Natació Sabadell i el Sant Martí.

Els fins ara jugadors de l'equip d'handbol de la UE Sant Cugat Oscar Palència i Esteban Rodríguez han aconseguit finalment que el club els doni la baixa federativa. D'aquesta manera, ambdós jugadors fitxaran per altres equips. /À.L.

Esports

ELS4C4NIONS Divendres, 24 de setembre de 1999

E n t i t a t s

Antoni Pérez és escollit nou president de la Coordinadora

35

"Falten instal·L·cions esportives 99 • "Ningú no ens perdonaria q u e perdéssim aquests quatreanvs de govern i que l'esport local continués com fins ara." Aquestes són paraules d e Jaume Tubau, nou regid o r d'Esports de l'Ajuntam e n t d e Sant Cugat, en de-

Dilluns, tots els socisfundadors signaran els estatuts de la plataforma Els clubs q u e integren la Coordinadora

d a . A q u e s t e s mateixes entitats v a n apos-

t o r z e entitats presents v a n decidir q u e

d'Entitats Esportives signaran dilluns vi-

tar dilluns passat a la P B S a n t Cugat per

J a u m e Espina en sigui el vicepresident,

nent els estatuts i d'aquesta m a n e r a la

A n t o n i Pérez, q u e va ser escollit c o m a

q u e Enric Tomàs s'ocupi d e la secretaria

plataforma quedarà finalment oficialitra-

president d'aquesta plataforma. Les ca-

i que Carles C a s t r o e n sigui el tresorer.

Al.KX LÓPKZ - Sant Cugat La Coordinadora d'Entitats Esportives de Sant Cugat ja coneix els quatre presidents que a partir d'ara i fins d'aquí a un any seran els responsables de la junta directiva de la plataforma. Dilluns, en la reunió número dot/.e de la Coordinadora, els catorze clubs presents a la reunió que va tenir lloc una vegada més a la seu de la Penya Blaugrana de Sant Cugat, van votar els quatre representants que vetllaran pel seu bon funcionament. Antoni Pérez, president del Patí Hoquei Club Sant Cugat, va ser escollit per majoria absoluta com a president de la plataforma. Jaume Espina, president de la Fundació l'nió Esportiva Sant Cugat, en serà el vicepresident; Enric Tomàs, president de la Unió Esportiva Sant Cugat, farà les funcions de secretari, mentre que Carles Castro, president del Club Voleibol Sant Cugat, en serà el tresorer. La resta d'entitats que actuaran de vocals són el Club Esgrima Sant Cugat, el Club Petanca Mira-sol, la l'nión Deportiva Mira-sol - Adesa Bacó, la Penya Blaugrana Sant Cugat, la Unió Ciclista Sant Cugat, el FS Wintert-

J o c s

claracions a Ei.s 4 C YSTONS.

TUbau, però, es compromet a donar suport a la Coordinadora d'Entitats Esportives: "Des del consistori hem d'escoltar els p r o b l e m e s dels ctubs. Donarem suport a la Goordinadoia en tot el que p u g u e m . " Amb tot, Jaume Tubau afirma que "si la plataforma sap estar al seu lloc. si s e m p r e hi ha d i à l e g i aquest és cordial, penso que ! l'únic que pot succeir és que e n surti beneficiat l'esport santeugatenc". Tubau entén la principal queixa de la Coordinadora: "Segur que falten instal·lacions esportives al municipi." El regidor d e s perts insisteix a assegi i ra r q ue "una d e les cinc prioritats de l'equip d e govern és l'esport santeugatenc. Som conscients q u e Sant Cugat espera molt de nosaltres en aq uest sentit".

Antoni Pérez, primer a l'esguerra, és el president de la Coordinadora d'Entitats Esportives de Sant Cagat FOTO: XJtVI LARROSA

hur Sant Cugat, el FS Olimpyc de la Floresta, el FS Mas Janer, el Sant Cugat Esport i el Club Rugbi Sant Cugat. El nou president, Antoni Pérez, ha manifestat que "sóc a la coordinadora per il·lusió, per ganes de treballar per qualsevol aspecte que afecti qualsevol qüestió esportiva".

Una primera trobada El 5 d'octubre, l'alcalde. Lluís Recoder, rebrà a l'Ajuntament a tots els membres de la Coordinadora. Pérez n'espera que el consistori "sigui sensible i en un temps prudencial tinguem unes mínimes infraestmetures que avui

no tenim. Espero que hi hagi molt bona predisposició per part de l'alcalde i del regidor d'Esports. A partir d'aquí, esperem que a curt termini hi hagi un projecte i a mig termini hi hagi realitats, és a dir, noves instal·lacions, i que hi hagi una millora general de les instal·lacions que són velles".

"La ciutat esportiva segur q u e es farà, perquè Sant (-ugat la mereix. Ht ha diversos projectes presentats 5 volem que Sant Cugat en surti beneficiat", ha detallat Jaume Tubau, que, per contra, explica q u e aquesta ciutat esportiva n o es farà perquè la utilitzi una minoria. /À.L.

E s c o l a r s

L'OMET presenta força novetats per

al curs 99/2000 AL. -Sant Cugat La dinovena edició dels Jocs Esportius Escolars es va presentar en roda de premsa dimecres a la nit a la Casa de Cultura. L'acte va comptar amb l'assistència d'unes 30 persones, amb representació d'escoles i entitats esportives del municipi. L'acte va ser presentat per Jaume Tubau, regidor d'Esports de l'Ajuntamenq Ferran Domínguez, tècnic d'Esports del consistori; Xavi Requeno, coordinador de l ' O M E T (Oficina Municipal de l'Esport per a Tothom i president de l'STAF (Servei Tècnic d'Activitats Físiques), i

Jordi Tomàs, coordinador tècnic del programa de l'Esport Escolar.

El regidor d'Esports, Jaume Tubau, va incidir en la importància d'aquest programa esportiu: "El que busquem és que tots els nens i les nenes de Sant Cugat tinguin al seu abast la possibilitat de formar-se i educar-se fent esport."

Tubau va explicar també que espera que aquesta dinovena edició dels Jocs "representi un pas endavant tant en l'aspecte participatiu com en l'esportiu".

Un any més, des de l ' O M E T s'ha treballat amb l'únic objectiu de millorar i oferir un producte cada cop més ben elaborat. En aquesta línea, Jordi Tomàs va pre-

i Jordi amat n» presentar la Énowaa edició delsJocs Esportiu Escotes FITI: X/W sentar algunes novetats significatives. Tomàs va avançar "l'ampliació d'algunes competicions i esports". Enguany, l'OMET apostarà més que mai pel futbol sala.

Aquest esport comptarà amb la introducció en una segona fase d'àmbit comarcal, que potenciarà el nivell d'aquesta disciplina.

Estretes col·laboracions L ' O M E T ja ha establert col·laboracions amb diverses federacions -la Federació Catalana de Tennis, la de bàsquet i la d'handbol-, així com també enguany comptarà amb el suport de les seccions d'atletisme i de gimnàstica

LAIMSA

rítmica del Club Muntanyenc.

Quant als esports col·lectius i en l'àmbit comarcal, el futbol a 7 i futbol a 11 començaran la lliga el 16 d'octubre, mentre que la resta d'esports ho faran el 23. Les competicions locals començaran sobre a q u e s t e s dates, d e p e n e n t del nombre d'inscripcions d'equips.

Esports

36

ELS /CAIVrONS Divendres, 14 de setembre de 1999

Futbol

Tennis

El Sant Cugat només ha sumat un dels primers nou punts en joc

Corretja perd la final de l'ATP d e Schonhòfer ha avançat que diumenge presentarà canvis en l'onze inicial Mallorca

El Sant Cugat Esport encara no sap què ós guanyar a la lliga després d'haver-se jugat les primeres tres jornades d e Primera Catalana. A més, el seu equip é s avantpenúram, e n zona d e descens directe. La derrota amb el Júpiter per 3 gols a 0 na provocat que Schonhòfer hagi donat un toc d'atenció a l'equip.

Al.KX LOI'KZ - Sant Cugat Tres jornades de lliga a Primera Catalana i el Sant Cugat Esport encara n o coneix la victòria. O el que é s el mateix: dels nou punts en joc, el conjunt vermell-i-negre tan sols n'ha aconseguit un. El balanç é s de dues derrotes -Vilassar de Mar i Júpiter- i un empat - e l Prat. D e les tres jornades d e lliga q u e han tingut lloc fins al m o ment, els santeugatencs han e s tat e n dues ocasions e n zona d e descens directe. Ara mateix ocupen aquesta posició encapçalant el tercer lloc per la cua.

D i u m e n g e , e l Sant C u g a t E s port va caure al terreny d e joc del J ú p i t e r p e r 3 g o l s a 0. H a n s Schonhòfer ha reconegut q u e els seus jugadors "van cometre moltes errades" i que, lògicament, "si d o n e m facilitats als e q u i p s ,

A.L. / Sant Cugat A l e x C o r r e t j a n o va p o d e r aconseguir d i u m e n g e passat el q u e hauria estat el primer títol del tennista santeugatenc aquesta temporada. Corretja va perdre la final d e l'ATP d e Mallorca davant el valencià Juan Carlos Ferrero per 2-6, 7-5 i 63.

aquests ho aprofiten". L'entrenador explica q u e aquest fet "està marcant el nostre inici a la lliga".

La situació q u e travessa el Sant Cugat preocupa el tècnic: "Si vol e m mantenir la categoria, h e m de jugar molt m é s seriosos i no p o d e m continuar donant tantes facilitats. H e parlat amb els jugadors i els h e dit molt clarament q u e e n les situacions difícils é s quan s'ha d e treure la mala llet."

El tècnic prepara canvis B SMI Capt IMUri ftMMti ptr u w la "Jugaran aquells jugadors q u e demostrin q u e estan e n c o n d i cions d'afrontar aquesta situació, q u e demostrin q u e volen jugar i q u e estan concentrats. Schonhòfer ha fet públic q u e d i u m e n g e hi haurà canvis e n la formació inicial.

D e s p r é s d'aconseguir la darrera victòria e n partit oficial d e lliga el

passat 25 d'abril, el Sant C u g a t Esport provarà d e trencar a m b aquesta estadística contra el Valls, curiosament l'últim conjunt q u e ha aconseguit derrotar. Llavors, l'equip vermell-i-negre va guanyar per 2 gols a 1. Si alguna cosa té clara c l t è c n i c é s q u e "guanyar d i u m e n g e é s vital. H e m d e guanyar un partit al m é s aviat possi-

«MMtalill|iFnB:aiUi NUUNYB ble". Però Schonhòfer encara vol anar m é s lluny: "Juguem contra u n rival assequible i, a m é s , ho fem a casa. M é s facilitats ja n o pod e m tenir. H o h e m d'aprofitar."

El Valls é s onzè a la taula, a m b 3 punts. Per a aquest partit corresp o n e n t a la quarta jornada, l'entrenador local no compta amb cap baixa.

El tennista s a n t e u g a t e n c A l e x Corretja n o participarà a q u e s t cap d e setmana a N o v a Zolanda e n l'eliminatòria q u e ha d e jugar el combinat estatal per defensar la seva continuïtat e n la Copa Davis. Corretja havia participat a m b l ' e q u i p estatal a la C o p a D a v i s e l s últims anys.

E s q u a / x

L'Esquaix cau en semifinals al

C L A S S

lada-Manresa.

5a Divisió Primera Catalana

Segona Regional

3a jornada

2a jornada. Grup 5

Valls-Palafrugell (suspès) Júpiter-Sant C u g a t 3-0 Prat-Granollers (suspès) Vilassar Mar-P. Mafumet 5-1 Vilafranca-Castelldefels 1-1 Ripollet-Perelada.

0-3 Cerdanyola M . - G r a m e n e t — 4 - 0 Santboià- Andorra.

4-5 Manresa-Sant A n d r e u 0-1 Masnou-Igualada. , 2-0

Eq»lp

Juventud-Juan X X I I I 1-1 Tibidabo-La Planada 3-4 Ripollet-Llano 2-0 L a Farga-E. Cerdanyola...3-3 Mil·lenari-Maurina Bgara.0-0 S a n P e d r ó Lumen-Castellar.2-0 L a Romànica-Can Rull 2-2 Sabadell-Caldes Montbuí..5-l Barberà-Badia 1-2

3

0

0

10

3

9

UPhnada 2

2

Sant Andreu 3 Júpiter 3

3 3

0 0

0 0

6 8

0 3

9 9

JuanXXIH 2 Mil·lenari 2

Cerdanyola 3

2

1 0

9

2

7

Maurina

0

Sabadell

2

1 2

1

6

8

6

0

4

3

5

Vilafranca

3

1

1

1

7

6

4

Perelada

3

1

1

1

5

5

4

1

Manresa

3

1

1

(iramencl

3

1

1

Valls

2

1 0

1

Andorra

3

1 0

2

5

Masnou Igualada

3 3

1 0 1 0

2 2

Prat

2

0

2

0

Palafrugell 2

0

1 1

3

0

1 2

SanlCiagal 3

0

1 2

Santboià

2

1

Granollers 2

ü

0

2

Ripollet

0

0

3

3

2

4

6

4

3

3

6

3

2 1

4 4

3 3

3

3

2

3 3

0

5

3

1 1 0 1 1 0

3 2

2 4 1 4

2

1 1 0

1

0

I

I

!**•

! ! ' Ü í

3

? ,

Cal

2 !

l

5

E.Cerdanyola. 0 1 0 UF.rg« 2 0 1 1 IibKkbo 2 0 1 1 Juvcntud 2 ° ' '

3 3 3 '

3

2

1 '

l.lano Barberà

0

2 4

1 0

2

0

2

0

I

1 2

2

Romànica 1 0

0

1

3

1

Can Rull

0

1 0

6

8

1

Castellar

3

8

1

5

ü

6

Palafrugell-Masnou- Sant Cugat Esport-Valls; Granollers-Júpiter, Pobla Mafumet-Prat; Castelldefels-Vilassar de Mar, Perelada-Vilafranca; Gramenet-Ripollet; Andorra-Cerdanyola de Mataró; Sant Andreu-Santboià; Igua-

12.00 Can Fatjó-Júnior (dg) 12.80 Mira-sol-Adesa - Montserrat (dg) 12.00 PB Sant Cugat - Camí Vell (dg)

1 0 2

0

0

2

2

0 1

|f Q

£

g

f

g

Q

4

4

Tercera Regional

lO.OOSantMard^SantCugatW

1 4

1

0

T O T n e Í g <fo k l MOTCÒ 12.00 CN Sabadell-CV Sant Cugat (ds) 1730 CV Sant Cugat-W. Barcelona (ds) 10.00 Sant Mard-CV Sant Cugat (dg) s

*

Júnior 1 - U D Mira-sol-Adesa 3 Montserrat-PB Sant Cugat (suspès)

N.Badalona "A"10 - Sant Cugat "A" 6

PETANCA

_

J uventud 25 Septiembre-Tibidabo; La Planada-Ripollet; Llano-La Farga; Escola Cerdanyola-Mil·lenari; Maurina Egara-San Pedró Lumen; Castellar-La Romànica; Can Rull-Sabadell; Caldes Montbui;-Barberà; JuanXXlII-Badia.

c p

_ .

.

.,

Sant C"fi« "A" -Ribera-Triangulo "A"

5a Divisió Sant Cugat Atl. "A" 8- Casablanca "A" 8

_ . . ., ^** U W I S I O c p s *™ Francesc "A" - CP Artés _

_ .

• >, »

.

4a Divisió femení Miguelense - CP Mira-sol

Anderton, al Català

PETANCA 2a Divisió

L a propera (26 de setembre):

Esgrima

La Farga 3 -Escola Cerdanyola 3

g,

Uiga Cat. femenina

3

L'Esquaix Sant Cugat va caure eliminat e n semifinals el cap d e setmana passat a Andorra al Campionat d e Catalunya d e v e terans per e q u i p s . El seu botxí va ser l'Esquaix 2 0 0 0 "B", q u e va guanyar per 2 sets a 1. Al circuit català, el millor jugador local classificat va ser Santi Grau, q u e va caure e n semifinals davant Enric Falcón, d e l'Esquaix Lleida. /À.L.

FUTBOL Segona Regional

0

L a propera ( 2 6 de setembre):

12.00 Llano-La Faigs (dg)

4 1 3

0

0

1 0

1

CP Quatre Barres-CP Sant Cugat "B" CP Sant Cugat Atlètic "B"-Can Palet Sant Quirze-CP Sant Francesc "B"

j^.OO Sant Cugat-Valls (dg)

6

S

2 2

0

0

0 0

2

0a Divisió

f4..J9t...M....f. «•* op-fw*»..

2 2 0 0 4 0 6

Vilassar Mar 3

R Mafumet 3

FUTBOL Primera Catalana

EOMIO. *i M... rm rr.....or...oc.•"••*• Lumen

Castelldefels 3

CP Mira-set-CP Guadalhorce Camps Blancs-CP Sant Cugat Atlètic "A"

6a Divisió Ca n'Anglada "B" 12 - St Cugat Ad "B" 4

L'esgrimidor del Club Esgrima Sant Cugat Grant Anderton va classificar-se e n tercera posició al V Màster Català d'Esgrima, en la modalitat d e floret, q u e va tenir lloc a Sabadell. A n d e r t o n , mestre d e l C E Sant Cugat, é s l'actual campió d e Catalunya e n la modalitat d'espasa.

El club santeugatenc inicia les s e v e s classes el proper 5 d e nov e m b r e al gimnàs Level. /A.L.

EIS4CANTWS Espectacles

37

Divendres, 24 de setembre de 1999

L i t e r a t u r a

Moció de Nobel LAjuntament aprova una moció perquè Martí i Pol opti al premi Nobel En el ple ordinari que va tenir lloc a l'Ajuntament de Sant Cugat aquest dilluns es va aprovar unànimement una moció institucional de suport a la proclamació de M i quel Martí i Pol com a candidat al

p r e m i N o b e l d e l i t e r a t u r a . D'aquesta manera, l'equip de govern i els partits a l'oposició van posar el seu gra de sorra en la iniciativa que vol presentar el poeta d'Osona com a candidat de la literatura ca-

talana a l'acadèmia sueca. La proposta va arribar a la ciutat de la mà del Consell Comarcal del Vallès, on ja va ser aprovada a principis de juliol. Tots els grups polítics van estar d'acord a aprovar la moció,

en r e c o n e i x e m e n t a la t a s c a l i terària i al sentiment popular en l'obra del poeta, que enguany celebra el seu setantè aniversari i que ha estat objecte d'homenatge diverses vegades a Sant Cugat.

P e r q u è un dels grans valors que s'atribueixen a Miquel Martí i Pol és el d'haver actuat com a imant, convertint en lectors persones de tots els àmbits, estrats, edats i condicions. I en lectors de poesia, un fet força insòlit, si h e m d e fer cas d e les estadístiques, en la societat d'aquest país.

R I T H CASALS

- Sant Cugat La moció aprovada pel consistori santcugatenc diu, a tall d'introducció: "Aquest any 1999, les institucions i la ciutadania del nostre país celebra el 70è aniversari del naixement de Miquel Martí i Pol amb la finalitat de r e t r e h o m e n a t g e a la trajectòria cívica i humana i a la gran obra escrita del poeta d'Osona."

I és que durant tot l'any, Catalunya ha bullit en actes i homenatges a l'autor de l'àmbit de tots e/s àmhits i Sant Cugat no n'ha quedat al marge. Fa pocs mesos, Maulets el reivindicaven com a poeta del social, símbol de la catalanitat. En aquella ocasió, l'actor Jordi Bosch va llegirne alguns poemes, com ja havia fet en una ocasió anterior al Teatre-Auditori amb E m m a Vilarasau i Jordi Dauder, quan la ciutat va rebre p e r s o n a l m e n t el poeta.

Realitats universals "La seva experiència vital escrita s'ha transformat, gràcies a un rigorós treball de la llengua i a un procés creatiu racional, que el poeta domina a m b tota extensió, en una experiència veritable, l'experiència literària, que fa que els lectors hi reconeguin realitats universals", continua la moció en un dels seus punts, per explicar el perquè de la iniciativa.

Poesia biogràfica

Martí i Pol ha estat homenatjat a Sant Cugat diverses vegades per la seva tasca poètica FOTO: XAVILARROSA

La solitud multitudinària del poeta • L'obra de Miquel Martí i Pol reflecteix, amb tota la cruesa i la dolçor, la condició solitària de l'ésser humà. La poesia d'aquest poeta nascut a Roda de Ter (Osona) l'any 1929 és naturalment intimista, però alhora socialment popular.

E n els seus inicis, als anys quaranta, la poesia de Martí i Pol ha estat qualificada de vitalista a m b un realisme tacat de sentiment religiós. D'aquella època són Paraules al vent i Quinze poemes.

Oblidats els anys més ferris

d e la d i c t a d u r a , el p o e t a emprèn un acostament al públic dins l'anomenat corrent de realisme històric. Llibres com La fàbrica i El poble en són els testimonis més populars.

A la dècada dels setanta, Martí i Pol retorna a la creació intimista, introspectiva, que de seguida es va veure influenciada pel coneixement de la greu malaltia degenerativa que pateix.

Quadern de vacances i Estimada Marta són potser els llibres de poemes que més expressen el sentiment intern del poeta.

Uns anys més tard, acceptada la malaltia i recuperada la il·lusió, un moment d'intensa creativitat es frustra amb la sobtada mort de la dona de Martí i Pol, donant als lectors L'àmbit de tots els àmbits, primer, i el gran Llibre d'absències, després.

Sempre actiu, el poeta ha seguit creant, malgrat la marxa inclement de la malaltia. D e sempre, la seva soledat més secreta ha estat acompanyada de milers d e lectors q u e l ' h a n compartit s e n t i n t - s e t a m b é sols. / R.C.Z.

"El poeta és reconegut i estimat pel gran públic, de manera q u e avui una part import a n t del p o b l e català ha fet seus alguns poemes de la seva obra, i Ics experiències i la visió del món del poeta, explicades a m b paraules senzilles i amb un impecable treball ling ü í s t i c , han e s d e v i n g u t expressió i mirall de s e n t i m e n t s individuals i col·lectius", continua el text de la moció, fent al·lusió a un altre dels aspectes m é s característics d e l'obra del poeta de Roda d e Ter: la permeabilitat dels seus textos a la seva experiència vital.

La m o c i ó a p r o v a d a d i l l u n s acaba a m b una referència de Salvador Espriu a la poesia de Martí i Pol, potser la raó més c o n t u n d e n t per la qual molts ajuntaments catalans faran un castell molt alt per elevar l'osonenc al Nobel: "Martí i Pol ha aconseguit, des de fa anys, q u e la seva veu hagi estat, de primer sentida, després escoltada, més tard atesa i, a la fi, repetida i imitada."

Des de sempre donant suport a la vida cultural de la nostra ciutat

Lucas

WRIiy

Lucas Diesel Systems S.L.

Treballant des de Sant Cugat per a tot el món O r a . de Cerdanyola, s/n

- 0 8 1 9 0 Sant C u g a t del Vallès - (Barcelona)

Cultura

38

DiMCANlUNS Dtvtndrrs, >4 dt uttmbrt 1999

T e a t r e

Produccions i La Perla Lila presenten

w

La reina de bellesa de Leenane' arriba avui al Teatre-Auditori

~*..

teje

Mario Gas dirigeix un dels èxits de la darrera temporada 9k

R.C.Z. - Sant Cugat-

l n dels majors èxits de la darrera temporada teatral barcelonina arriba aquesta nit al leatre-Auditori de Sant ( àlgat: hi rrina tir bellrsti dr hrnunr. Aplaudida durant la temporada al Yillarrocl, aquesta versió de l'obra del jove dramaturg anglès Martin McDonagh està dirigida per Mario í!as i protagonitzada per Montserrat ('arulla, Vicky l'ena, Alex ('asanovas i Jacob Torres, amb una escenografia de Jou Berrondo. /.// rriiiti t/t bellesa tir hrnane descriu la situat ir> a casa de Mag i Maureen Folan, mare i filla, que viuen en una granja al camp d'un petit poble al comtat de Calvvay, Irlanda. A Maureen, la filla, que és soltera, se li presenta la darrera oportunitat de ser estimada amb l'arribada de Pato Pooley i l'atracció que senten l'un per l'altre.

Però Mag. la mare, malaltissa, gelosa i opressiva, farà tots els possibles perquè la relació no pros-

peri i no perdre la seva filla. 1 )urant tota l'obra la tensió va creixent i crispant la situació fins a convertir-la en insuportable.

A q u e s t a t r a g i c o m è d i a ja ha triomfat arreu del món i ha obtingut diversos premis literaris i escè-

Gas: "He volgut despullaré/conflicte i que tot allò que posés sortís atul? força "

nies, com ara quatre Tonys, guardó teatral que s'entrega anualment a la ciutat de Nova York. A (Catalunya, Montserrat Carulla i Vicky Pena, mare i filla en la vida real, i ara mare i filla sobre l'escenari, representen la difícil relació entre les dues dones Folan. que viuen en un ambient rural, molt con-

servador i amb una moral estricta.

"La Vicky va anar a Londres, va veure hi reina de bellesa de Leenaiir i li va agradar molt. Kn tornar la va traduir i va pensar que Mario Gas seria el director ideal per a l'obra i que ella i jo podríem fer de mare i filla", ha explicat Montserrat Carulla a Ei.s4( :.\\T<INS. Per a ella, present als escenaris i a la pantalla catalans des dels anys cinquanta, el paper de Mag Folan no va ser senzill d'entendre, inicialment. "Em va resultar difícil captar la seva personalitat", assegura Carulla. "Fs una dona molt obscura, manipuladora, cosa que, afortunadament, no es dóna en la meva relació amb la Vicky."

Mare ifillaja havien treballat juntes en El temps i els Conicay, on també van coincidir amb Alex Casanovas i el director Mario Gas. Recentment, totes dues van treballar també amb Gas a Guys & Dolls, al Teatre Nacional de Catalunya.

L'èxit d'aquesta peça, que ara està de gira per Catalunya fins a finals

Montserrat Carulla

^B&&»eé-^^

.vK$8Sí?Sp

V'ickv Pena

Alex (asanovas

LA R E I N A DE BELLESA DE L E E N A N E

l'adaptació de Mario Gas transcorrem utta sola habitació de la casa K: CEDIDA de març i que al novembre serà al Festival de Otono de Madrid, rau en "l'exposició de problemes universals, en la fidelitat amb el text original, en l'ambientació i en l'esperit d'aquesta casa solitària, el món obscur i la relació malaltissa entre mare ifilla,servida amb sinceritat", segons les paraules de Carulla. Per a Mario Gas, responsable del mun-

C o n c e r t s

tatge. és difícil cl que ha volgut transmetre, "els directors contestem a l'escenari", indica el director, "però he volgut despullar el conflicte i que tot allò que hi posés per fer-ho surti amb molta força. Volia crear un ambient aparentment naturalista, però que de fons és expressionista, simbolista, que reforci la sensació de soledat".

"il*-!

Sant Cugat rep amb sorprenent fredor els cubans de Pineiro Ritmes de 'son' / boleros tanquen el cicle Músiques del Món Custro Uóe i dktt Teatrr> Ri i li CASALS

pé&sém «tonades amb accents poderosos i "bicn mandadas" i els Mm de h guitarra d'Euge«^(ambir^rsiorts fins i tot en naSBíÜea espanyola popular) conssió rítmica !$ftdft,9ei»»e defalliments, l^es

-Sant Cugat -

La comunicació entre músics i públic no va arribarà l'estat de fusió la nit de dissabte al lèatre-Auditori. Sí que es va respirar màgia i calidesa, però no va saltar l'espunut per encendre cl toc íjue cremés els peus del públic i els oblig u é s a ballar. " P o t s e r a m b timidesa, potser sense saber-ne". com diria el cantautor, es pot aplicar al que devia pensar el públic dissabte a la nit mentre mirava amb ulls endolcits el moviment de cadercs d'uns quants.

LI Septero Nacional Ignacio Pineiro. un dels pares de l'internacionalment reconegut son cubà, va repartir a Sant Cugat la seva cadència rítmica,el seu parlar "W/ïsón i cl seu moure's stibrosón. Bromes. ritmes de son i boleros van transportar l'espai a una plaça colonial, plena d'arcs amb pintura desgastada, calor i molta humitat.

Ac]uesta és la màgia de l'exòtica macedònia d'instruments tropical, la de convidar-te a ffiarachar

Jacob Torres

El son és la musica cubana per V«u« seflíbien curades pel definició í probablement el sex- Ifcí^pSf preu envellides, però altet és la formació més adient feora potents, i quan arriba el per interpretar-la. AmblafelUfe- momentfinaldel son, el plat fort de k secciófinal,el montuno, el mundial pertot allò que titme creix i la gent sembla a de la perla defesAntílífes, puét ^c. saltar de les cadires... arriba aquest grup, conté» del fundat l'arty 1927 i que fi» tat com Ho van fer algunes perdera un cantant corn Eugènia del |wabJBc i, sobretot; l'aRodríguez "Raspa", un perfeo oTun convidat especial, te representant de l'alegre idï©r un amic del grup» el negre Rosincràsia cubana, exempta de àlïib el seu barret blanc cap mena de prejudicis i raa-, somriure ample en nies, que irromp a qualsevol Soc ' í sense embuts li preguntat al B^úr»feventivacoreogràfica pdblic on carai estan en aqwcíi q^jsaofes dels presents voldrímoment i> al cap de cine i»i- < # | p * » «faròpia. Èxit del con* nuts, ho torna a preguntar i diu SÉ^aies peces de bis i F.lseptet cubà va demostrar per què la \n a illa és amepida com 'la perla' FOTO: F..F. que com aquell personal lüwfr^l! Éees«»anaei0* a h direcció al món, óyeme, atteçt<imw els bisos ho anunciaven. Però fins estiguis on estiguis del món. Bé, quan vingui rasónf,.. ^f i tot Eugenio va veure que potpotser a excepció de Sant Cugat. íuunesEl cantant, Eugenio Rodríguez. va aplicar tot l'humor caribeny i la ironia cubana per animar la situació. D'entre el públic, Rolando va ressuscitar per sorprendre amb les millors dots de ball, sol i en parella. Al públic li va agradar,

ser era un públic més per escoltar boleros, i així els ho va fer entendre quan va dir que els dedicava una cançó tan especial com ells, i els va obsequiar amb el ritme que va popularitzar l'angelet negre de

Machín.

Guamchas, nmbaes, bolero*

&1$ que vul-

le &»*9eqtteels r/exigeisfítt sortir a moure

M ELS-tfCANTONS Divendres, 24 de setembre de 1999

Cultura 39

M ú s i c a

Ala dos Namorados o la febre del divendres a la nit R.C.Z. - Sant Cugat -

S o r p r e s a es la paraula q u e més encaixa a m b el c o n c e r t q u e els p o r t u g u e s o s Ala dos Namorados van fer divendres al T e a t r e - A u d i t o r i d e S a n t Cugat. Sorpresa positiva, perq u è la música, l'estil, però sobretot la veu de N u n o G u e rreiro, van m a n t e n i r el públic en un quasi estat de levitació i excitació constant. El fado, el jazz, el b l u e s , la música ètnica. la m ú s i ca m e d i e val, la guitarra e s p a n y o l a , la cançó m e d i terrània...

q u e et deixa sense paraules.

Es art i com a tal només es pot sentir interiorment, però difícilment descriure.

A cada nova cançó. Ala dos N a m o r a d o s deixava el públic indefens després d'haver adoptat un nou registre i haver superat l'examen auditiu amb honors. I per d a m u n t d e tot, la llengua portuguesa, llunyana i incrompensible, però amb remor llatina q u e s e d u e i x els sentits però d e i x a fora d e joc l'intel·lecte.

Fado, jazz, blues, música ètnica, medieA q u e s t fou val, espanyola, cançó u n g r a n c o n cert per comediterrània, tot això m e n ç a r la t e m p o r a d a . El diàleg entre va estar present

tot això i més va estar present en les notes d ' a q u e s t s e x t e t portuguès q u e va presentar a Sant Cugat el seu darrer C D Sol ta-se o Beijo.

Les cançons d'aquest grup respiren màgia a cada dècima de compàs, respiren energia i colors. I la veu d e N u n o G u e rreiro, veu d'eunuc barroc, veu de cantant negre de blues, veu de dona i veu d ' h o m e , veu rea l m e n t extraordinària, utilitzada a m b la millor coherència sonora, és una d'aquelles coses

els músics i el públic va fluir constant i també abundant, va haver-hi nostàlgia, alegria, reivindicació, història i sobretot amor, com el nom del grup indica. Perquè diuen que l'amor és quan el cor et batega fort, i potser aquest fou el protagonista invisible de la nit, el ritm e q u e sent intern es va exterioritzar e n d u t per la música dels portugesos.

T o t h o m ho c o m e n t a v a a la sortida, "boníssims, estic e n c a n t a t " . I la v e n d a del C D va ser un èxit.

Ala dos Namorados tambi ,«» ui al Mercat de Música Viva de Vic aquest cap de setmana FOTO: XAVf LARROSA

iaff r f t i c m

Llenguatge universal toj^ftp ïwm MÚSICA: Ala dos

Numora-

Pretetttaeió del disr "Softarte&Beifisr' VeutNwm Guerrehv Piaiwt Manuel Paulo GuimrratJi/ao Gil úótJotto Custodio Clarinet

i saxó: Ze Antònia

Lfoc i dia: Teatre-Auditori.

17 de setembre E n les entranyes dels tòpics hi h a la veritat, igual com d e les llegendes més inversemblants hi podem esbrinar retalls d e la història. L'essència d e l títol d'aquesta crítica es

va fer realitat en ei concert de divendres.

Uaí'$&p desconegut» uí$a pern per sobre de tots la veu mostra tan diversa com mco- de Nutie Guerreiro, de tessih£f6&t, almenys sobre el pa- tura aguda {recordava a vegaper-íkdo, marxa portuguesa, des en jfirnmy Sommerville jasa^cadencies rítmiques del delsComunards), controlada, Cap ^srd, música popular *nc~ potent, neta, amb una amplia~ arriba aeotttr tud, de registres extraordinària thaiptrta manifestació musi- i una facilitat sorprenent per cal Iplena de riques*, 4ft passar d'aquesta a una calent matpos, de contundèneia veu de baríton en alguna baescènica, que connecta amb lada amorosa. elptibUcque sense entendre Davant els llargs aplaudigaíre el contingut de les ments del püblic, el grup va cançons, cot i la suposada pro- sortir per fer un bis emocioximitat de ta llengua portu- nant, aquest cop en castellà, guesa (ai de les distàncies sal- de la cançó P&Sdamente^ del vatges entre països propers poeta Fbrdela Espanca, vescom els nostres!), assoleix un tits amb ía samarreta que els partidaris de la independència è x t t m e r e s c u t i, p r o b a b l e del Timor portaven abans de mçnï, n o esperat.

Tbtsefs instrumentistes van les eleccions d'aquella castiia terra. mostrar una gran qualitat,

F o t o g r a f i a

Kiin Manresa rep un premi de l'Associació de Dones Periodistes per la seva tasca R.C.Z. - Sant Cugat -

El fotògraf resident a Sant Cugat Kim M a n r e s a va r e b r e aquesta setmana el Lliri, un premi que entrega l'Associació de Dones Periodistes en reconeixement d'una tasca informativa sensible envers la situació de la dona al món. En una festa celebrada a la sala barcelonina La Paloma, Manresa es va e n d u r els aplaudiments del públic, en contraposició al periodista Xavier Sardà, que va rebre el premi contrari, el Card, que el reben totes aquelles persones vinculades als mitjans de comunicació q u e d e s t a q u e n pel seu missatge misogin.

De molt jove, Manresa va començar la seva carrera fotogràfica amb imatges de càrrega social, com m a n i f e s t a c i o n s i protestes de barri. Des d'aleshores, no ha parat de retratar la injustícia per tot el món, tasca que comparteix amb la fotografia d'actualitat i l'amor per les tradicions, molt sovint reflectides al rotatiu La Vanguardia, on treballa. " D a r r e r a m e n t he fet força treballs referits a les dones, però és coincidència, ja que no és l'únic tema en el qual treballo", ha dit Manresa al nostre setmanari, "però sí que és veritat que arreu del món, fins i tot al món occidental, la dona té les de perdre, perquè està privada de molts drets i sempre ha de dur la càrrega familiar. Aquí, per

Kim Manresa col·labora amb diverses institucions i mitjans arreu del món FOTO: XAXl exemple, sempre està ridiculitzada en els anuncis i surten dones despullades o quasi en tot tipus d'anuncis".

El fotògraf santeugatenc acaba de tomar de Bangiadesh i l'índia, on ha realitzat diversos reportatges fotogràfics, entre ells un sobre el retorn a Bangiadesh de les joves amb el rostre desfigurat a cau-

sa de l'atac amb àcid dels seus parcs i marits, i un altre sobre la successora de la mare Teresa de Calcuta. D e s de fa uns anys, Manresa és reconegut a la societat espanyola per la publicació del seu llibre sobre Kadi, una nena africana que ell i la seva camera van acompanyar el dia en què va patir l'ablació del clítoris

LARR0SA.

i que l'ha fet mereixedor de diversos premis en l'àmbit internacional.

Abans d'acabar l'any, Kim Manresa viatjarà a Brasil per fer un reportatge sobre la prostitució infantil i també a Egipte, per fotografiar la darrera troballa dels arqueòlegs en aquell país: una vall de mòmies.

40

Cultura

HS4CAJXTONS Divendres, 24 desetembre 1999

D o m è n e c Miquel. Director de la revista 'Gausac' <•(.

Ara, si volen, ens poden consultar des d'Austràlia" Ri i li C \ s \ i , s - Sant Cugat -

Causat. l.i revista del ( i r u p d'Estudis Locals de Sant Cugat ( G E L ) . arribarà al seu quinze número abans que acabi l'any.

Han estat quasi vuit anys de feina ininterrompuda, tot un èxit en una publicació que funciona gràcies al vnluntariat i Ics subvencions. I'.n el darrer número, que \ a sortir al juny. hi ha publicats estudis com La construcció del sòl patrimonial del monestir ilt Sant Cugat t'JSú-1010), de Joan Ruiz. treball guanyador del darrer premi Gausac; Salutacions de hi democràcia en testes, de Xavier I .aborda, i Mercè Diogeue: la sensació feta color, d'Imma Pueyo, a més d'altres ressenyes, noticies i articles. Amb gairebé 150 subscriptors. Causar té ara un tiratge de 500 exemplars.

- Causa molt d'insomni omplir c e n t p à g i n e s d o s c o p s Pany?

- H e m arribat a ser molt puntuals, i p o q u e s r e v i s t e s d'aq u e s t tipus han arribat al número 15 sense faltar mai a la cita. Quan surt una revista local com aquesta, s e m p r e hi ha gent que té treballs a casa q u e no ha pogut publicar i van portant-los, fins q u e arriba un moment que, si no segueixen treballant, s'esgoten les e x i s t è n c i e s i c o m e n c e n els p r o b l e m e s per trobar t e m e s

Homenet Mu/utl is tambt membre delPatronat del Monctit a m b q u è omplir Gausac.

- Sant Cugat és una font encara p o c e x p l o t a d a d'històries o d'història?

- I tant, però aquí hi ha una confusió. Som un g r u p d ' e s tudis locals i som una revista d'estudis, no d'història. Tenim u n c o n c e p t e m é s ampli, tant pot publicar un geòleg com un m e t g e . El q u e cal és q u e els estudis siguin sobre Sant Cugat i això ho fa molt inesgotable, s e m p r e q u e hi hagi g e n t q u e t r e b a l l i i i n v e s t i g u i , és clar.

- El n o u mil·lenni afectarà Gausac?

- Aviat t i n d r e m la pàgina a

I OM) A l l /

I n t e r n e t activa. D e m o m e n t , som p r e s e n t s a la xarxa en diferents índexs internacionals i e n t r a d e s en anglès, a través

"Hem aconseguit que artistes locals ens facin portades sense haver de repetir-ne cap "

del Ministeri d e Cultura, q u e s e l e c c i o n a les r e v i s t e s q u e c o n s i d e r a q u e són serioses i les introdueix. I t a m b é hi som

l.\RR()\\

presents gràcies al Consell Superior d'Investigacions C i e n tífiques. Així que, si volen, ens poden consultar des d'Austràlia.

— Hi ha cap a n è c d o t a per d e s t a c a r r e s p e c t e a aquest caràcter internacional de Gausac?

— Així q u e vam c o m e n ç a r a sortir a l ' í n d e x d e l C o n s e l l d ' I n v e s t i g a c i o n s , vam r e b r e una petició d'intercanvi d'informació des d'una revista d ' O r e n s e , Galícia. I així h e m anat fent intercanvis més enllà de C a t a l u n y a , a m b València, per e x e m p l e .

— Gausac ha canviat el seu

format des dels inicis?

- N o , el q u e passa és q u e h e m d'anar ajustant el format a l'hora d'imprimir-lo en funció del pressupost que tenim.

H e m hagut de densificar la revista, p e r q u è inicialment teníem força pàgines en blanc. més com un format llibre, per separar seccions. Aquesta condensació ens ha suposat en algunes seccions guanyar fins a deu pàgines.

- I n treball p u b l i c a b l e a Gausac, q u i n e s c a r a c t e r í s t i q u e s ha d e t e n i r ?

- Si surt en la secció dels estudis, han de ser treballs de recerca, no d'opinió, i han de tenir un mínim de deu folis i un màxim de trenta. T e m e s : el que rebem més són treballs d'història, però fins ara no hem tingut ni un sol treball de natura o ecologia, ni de geologia. ni d'economia. A les altres seccions, com p a t r i m o n i , documents inèdits, didàctica i medi local, r e s s e n y e s (llibres, publicacions i art) o opinió, varia la llargada però el tema s'ha d'ajustar al q u e indica la secció.

- I la portada?

- H e m aconseguit q u e diferents artistes locals ens vagin fent portades per a la revista sense repetir-ne cap. Al principi ens va costar molt. La primera la va fer Joan T o r t o s a , d e s p r é s va haver de ser g e n t menys coneguda, perquè aleshores ningú no volia regalar un d i b u i x p e r a la p o r t a d a . E n aquests m o m e n t s , tenim cua.

En l'àmbit local, haver fet una portada per a la Gausac és un p u n t del currículum i recentment ja es van exposar al claustre els dibuixos originals. És un fenomen curiós.

P a t r i m o n i

El Curs d'Història de Valldoreix es consolida entre el públic local R.C.Z. - Sant Cugat -

Mig centenar de persones van seguir durant la setmana passada cl Curs d'Història tic Valldoreix, en què es va parlar de la vida, les tradicions i la història de la ciutat i els seus barris des del segle IX. El curs va començar amb un repàs de Ics tradicions santeugatenques de la mà de Rogeli Pedró, tècnic municipal de Cultura, i va continuar dimarts, dimecres, dijous, divendres i dissabte amb temes molt diversos.

Juanjo Cortés, president del Centre d'Estudis de Valldoreix, explica que els assistents van estar molt interessats en qüestions com la presència dels àrabs a Sant

Cugat, entre els segles IX i XI, quan les incursions i alguns topònims musulmans, datats gràcies als documents històrics n'evidencien la presència. "Al segle X o XI, en una de les incursions de pillatge musulmanes, van destruir l'església de Sant Cebrià d'Aqualonga i també la de Sant Llorenç de Eont Calçada", indica Cortés.

Durant la sessió, també es va parlar de l'atac del cabdill Almansor al monestir de Sant Cugat, en què va morir la meitat de la comunitat de monjos.

D e s c o b r i m e n t s locals l ' n a altra de les p o n è n c i e s q u e va agradar més al públic va ser la de dijous, en q u è la

l'nes cinquanta persones ian participar en el Curs d'Història de Valldoreix FOTO: XAVIIARROSA Casa Aymat va ser el nucli de la lliçó. PTs a s s i s t e n s es van mostrar sorpresos per la importància d ' a q u e s t c e n t r e de tapissos, fundat per l ' e m p r e sari egarenc Tomàs Aymat, inicialment a Barcelona, però que després es va traslladar a Sant

Cugat. N o m é s la Real Fàbrica de T a p i c e s a M a d r i d podia competir a m b l'empresa santcugatenca, per on han passat artistes com Grau Garriga, Paco M i n u e s a , Royo i Joan Tortosa, a més de l'exalcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich.

D i s s a b t e , el primer curs de l'any d e Valldaurex va acabar a m b una visita comentada per Cortés a les runes del castell de Canals, a Valldoreix, única construcció de caràcter polític de l'edat mitjana q u e queda a Sant Cugat.

Cultura 41

ELS<< CANTONS Divendres, 24 de setembre de 1999

Inaugurada una nova galeria, Fausto, a la plaça Gorina

C e l e b r a c i o n s

La Unió comença els treballs de remodelació del teatre Els actes de celebració del centenari començaran elproper 6 de novembre

R.C.Z.

La petita plaça Gorina brillava dijous al vespre amb el llum de l'art.

Entre altres inauguracions, l'anterior galeria Martí va aixecar les seves persianes rebatejada i amb un nou impuls. Ara Fausto Celava, el seu propietari, li ha donat el seu nom a la sala i dijous la va inaugurar un jove artista terrassenc: Bartolomé Serrano Aranda.

Plena de gent, curiosos, alguns artistes i intel·lectuals, la nova galeria Fausto lluïa sobre les parets carabasses les peces d'aquest terrassenc, alumne de Joan Martí. Les peces d'aquest jove artista són reals de factura però idealistes de missatge. Sobretot pel que fa a les noies, lleugeres de roba, que assegudes aquí i allà es fan confidències i evoquen una idea ja molt repetida dins el món de l'art. L'altre meitat de l'exposició retrata un Sant Cugat canviant, d'avui però que potser demà no hi serà. Hi ha imatges de l'estació, la cantonada del carrer Valldoreix on hi ha la fleca, els Quatre Cantons o el final del passeig Olabarria, on hi ha els ponts dels fenocarrils.

R.C.Z.

El teatre de La Unió Santcugatenca ha començat aquesta setmana a rebre els retocs cosmètics que li permetran arribar als 101 anys de vida de l'entitat amb més bon aspecte. ¥A president de la junta directiva, Josep Puig, va explicar aquest dimecres a la premsa local alguns dels detalls d'aquesta remodelació de l'espai teatral, que s'emmarca dins la restauració general de tot l'edifici. Els germans Burgos, responsables dels treballs de pintura d e l Liceu, seran e l s encarregats d'aquesta tasca i "si arriba el pressupost", en paraules de Puig, també es canviaran les butaques.

Així mateix, P e p Blanes, responsable de la programació del centenari, va explicar alguns dels actes que l'entitat està preparant per celebrar el 100è aniversari de La Unió, que inicialment havia de començar el 16 d'octubre, però q u e a causa d e la jornada

IM Unió busca espònsors privats i públics que els ajudin a finançar els actes F: X. L . de reflexió de les eleccions autonòmiques, la junta ha preferit traslladar al 6 de novembre. En aquell dia, quan La Unió serà la primera entitat santcugatenca que celebrarà el seu centenari, es començarà la jornada amb una cercavila que anirà de La Unió a l'Ajuntament, i d'allà cap al mo-

nestir, on l'actriu E m m a Vilarasau farà el pregó commemoratiu. A continuació, la Banda Municipal d e Barcelona actuarà juntament amb algun dels cors de Clavé i amb la coral de l'entitat, celebrant també així l'Any Clavé, que commemora el 125è aniversari de la mort i el 175è del

naixement de Josep Anselm Clavé. "El centenari de La Unió havia de començar l'any 2(XX), però amb motiu de l'Any Clavé que acaba aquest 1999 hem iniciat els actes uns mesos abans", va explicar P e p Blanes.

A partir del mes de gener, l'entitat s'endinsarà de ple en les activitats de celebració i durant tot l'any cada secció tindrà el seu mes, durant el qual serà protagonista de diverses activitats. El g e n e r s'inaugurarà un m o n u ment a la plaça de La Unió, a l'abril es presentarà el llibre del centenari, una "història del poble vista a través de La Unió", en paraules de Blanes, i durant tot l'any es realitzaran tres concursos: un de fotografia, un de literatura i un d'art. També s'ha previst una marató al Teatre-Auditori, la representació a càrrec de Fila Zero de l'obra L'hostal de la Glòria i una exposició que il·lustrarà els cent anys de teatre de l'entitat, entre moltes altres activitats organitzades per cadascuna d e les seccions.

Exposicions

A r t

Els paisatges e m p o r d a n e s o s d'Alexandre Una col·lectiva a quatre mans obre la Matas p o r t e n la tardor a la Rusinol temporada a l'Espai Gorina R.C.Z.

Divendres va inaugurar la darrera de les sales d'art que quedaven per obrir oficialment la temporada l'Espai Gorina. Renovada i amb un nou color a les parets, aquesta galeria va obrir el curs escolar amb una exposició col·lectiva de tres santeugatencs i una pamplonesa. Un home i tres dones. Tres artistes amb paisatges i una amb bodegons. En definitiva, varietat, colors, textures i imatges per a tots els gustos.

anys que pinta, s'estrena en l'art de penjar i mostrar l'obra al públic, i a més, lluny de casa. "No s'acaba mai d'aprendre. Sempre pinto coses que m'impressionen i molt sovint ho faig mirant paisatges de la meva terra. M'agrada molt pintar els boscos a la tard o r " , va dir Carcar a E L S 4 CANTONS. D'ella es mostren obres variades, en què la persona és protagonista.

Pinzellada i llum impressionistes als quadres de la sala R.C.Z.

La Galeria Rusinol passarà la tardor a les comarques gironines aquest any. I serà gràcies a l'exposició d'Alexandre Matas, pintor de Sant Feliu de Guíxols, que amb la seva pinzellada experta ha vestit la sala d e paisatges del camp, la ciutat i el mar gironí.

M a g í Carrió Els boscos, arbres en flor, ermiexposa una mates, masies, llacs, passejos, les platcedònia d'obres i ges de Matas tenen la marca met e m e s : diverses d i t e r r à n i a i la d ' u n r e a l i s m e imatges d e golf, impressionista que l'artista recodos moments in- neix. "Al meu tipus de pintura A la primera paternacionals: un de s'hi nota una mica el pas per l'imret, e n t r a n t a la Rosa OlmO Venècia i un d e pressionisme, perquè a mi m'adreta, peces de , - •> • &J><S£ Londres, Montsegraden molt els impressionistes l'artista local Rosa -; > -; " "'" '-WT«'' ~ rrat, un castell, un francesos. És una pintura molt reOlmo. Pobles, llac molt temptaalista però amb tocs d'impressiomuntanyes, platja... diversos asdor i una font anònima amb un nisme. Però sobretot és un tema pectes de la natura tractats amb doll d'aigua ben personal. de llum, els impressionistes tamcolor i un punt de moviment per La darrera paret l'ocupen fruibé ho tenien, això, un tractament la pintora, que també reflecteix tes, verdures, càntirs, plantes, geespecial de la llum i també perquè la tardor i un detall d'una finesrros i recipients antics de farmàcia sempre pinto a l'aire lliure, in situ. tra. de l'artista santcugatenca M. CarA mi m'agrada trobar-me amb el Anem seguint i ens trobem les me Castellsegués, amb un estil tema q u e pinto davant i veure, peces de Mentxu Carcar, artista personal i t a m b é u n monestir durant el transcurs del dia, com de Pamplona que, tot i que fa 18 sempre benvingut.

A la sala: Mentxu

Carcar, Magí Carrió, Carme Castellsegués i

La llum gironina és protagonista

de les obres de Matas FOTO: X.

va canviant la llum", va dir Matas a E L S 4 CANTONS dijous passat, durant la inauguració de la seva exposició a Sant Cugat.

"Quan vas a un indret has de dur sempre diversos quadres començats perquè el temps sempre és diferent i si arribes i el dia està gris, doncs has d e tre-

LARROSA

ballar en algun tema q u e ja hagis començat un altre dia que també estava núvol", explicava l'artista sobre el seu procés pictòric. "En pintar a l'aire lliure només es pot pintar un màxim de dues hores i mitja o tres seguides e n el mateix lloc, perq u è el to d e la llum canvia."

42

Cultura Setè

ELS4CAIVrCKVB Dkendrrs, 24de setembrede 1999

T e a t r e

a r t

]VL Àngels Quadras, en un curt al costat de Margarida Minguiflón

El petit gran príncep 4 es q u e d a ' a m b el públic d e Valldoreix Èxit de públic en les dues representacions d'Espiral R.C.Z.

-Sant Cugat -

l.a santcugatenca M. Àngels Ouadras \;i assistir dissabte a la nit al cinema Club Doré tic Barcelona a la preestrena del curtmctratge Cot pres, en (]iiè ella interpreta un paper s e c u n d a r i .

Quadras, coneixedora del món de l'art escènic a través de les seves rasques com a representant de cantants, vedets i grups de \odevil, enceta amb aquesta producció la se\a trajectòria davant les cameres.

A Corprès, òpera prima de Josep \1. Farràs. Margarida Minguillón interpreta el paper d'una esposa que cada any. quan arriba l'ani\ ersari de noces, prepara una broma pesada al seu marit, interpretat per l'actor Francesc Pagès.

L'acció transcorre en un mas a (iollbató. on Ouadras és la masovera deconfianya. la majordoma i responsable de la casa. "Les bromes de la dona es tan més i més insuportables cada aniversari de noces i el marit comença a atipar-

C r í t i c a

1/ 1//:?/. Qiuiflnn IOI') ( I- DU) 1 se'n", ha explicat Quadras a El.S 4 ("ANIONS, "i no diré com. però

el curt acaba tràgicament". ('orpres participarà el proper 2 d'octubre en el festival de curtmetratges de (ïirona i posteriorment s'exhibirà en algunes sales a Barcelona, Granollers, la Garriga i potser Sant Cugat.

d

a r t

On hi ha qualitat, hi ha pintura per

sempre gaudir

T.VI 1ANA B L A N O U K

Llot: hi Galeria Autor: Collecfrca Tècnica: olis, escultura, litografia...

Dates: fins al 15 d'octubre I .a veritat és que no hi ha res millor que entrar a una galeria i que de les seves parets es desprengui qualitat, qualitat i més qualitat; és un plaer meravellós poder mirar a banda i banda de les parets que t'envolten i no saber per on començar. Tant és la temàtica, tant és si el que allí s'està presentant és o no una temàtica més o menys contemporània, la qualitat és el que sempte preval. És evident que tot és important en l'art actual, és evident que la contemporaneitat és el quid del que s'està presentant, però si no hi ha qualitat...

No hi ha res més contemporani

n

El que va prometre el Grup de Teatre Kspiral es va complir. El seu petit príncep va ser tan gran que va fer que l'auditori del Casal de Cultura de Valldoreix quedés petit. Dissabte a la nit, la representació d'El petit gran príncep, de Trini Escrihuela, va aplegar un centenar de persones. Diumenge a la tarda, fins i tot la pluja va parat per tal que la gent pogués assistit a l'última cita teatral de la festa major, on es van reunir prop de cent ttenta persones. Diumenge, a més, l'obra va comptar amb públic d'excepció: l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, i cl president de l'EMD, Miquel Paraira, el qual va presentar l'acte.

Els actors, el vestuari i sobretot els llums i els efectes visuals de l'obra d'Espiral van captivar fins i tot l'atenció dels més petits durant més d'una hora, ja que el viatge d'aquest especial membre d'una monarquia microplanetària, personatge de referència en la literatura del segle

que allò que veiem cada dia al nostre voltant, no hi ha res més relaxant (jue allò que no ens crea l'estrès de la nostra contemporaneitat, no hi ha res més evident que allò que podem gaudir durant unes poques hores al dia sense haver de patir, sense haver d'estar pendents del rellotge, perquè avui en dia no hi ha res millor que gaudir de les petites coses. És per tot això que val veritablement la pena anar a visitar aquesta exposició, ja que et transporta a un món ple al qual no estem ja acostumats, un món on no existeix la competitivitat, un món on allò que és quotidià, on el que és típic, on el més senzill de les coses és evidenciat sense embolics, sense rerefons, sense tortures interiors. On la qualitat del que s'està presentant se'ns menja de manera radical.

Tel.

9 3 5 8 0 15 0 0

tlpríncep dalt Fescentiii !•'.: /•'.. FARIMT.S Tiii<hp,ii!niit\ n olors znii atompanxai ccr el públic. que enguany acaba, va viatjar de Per a l'any que ve, centenari del planeta en planeta amb agilitat i mànaixement d'Antoine de Saint-Exugia. I Ina màgia que la directora del muntatge, Trini Escrihuela, va es- péry. el Grup de Teatre Espiral ja ha mantingut algunes converses amb cenificar amb la caiguda d'una tina Xarxa, temptejant la possibilitat que gasa entre cl públic i l'escenari, amb el seu petit gran príncep sigui al Fela projecció de diapositives, transatre-Auditori de Sant Cugat dins la parències i amb un dinàmic exerseva programació infantil. cici de llums i colors que va convèn-

i n a u g u r a c i o n s

En la varietat està el gust de VEspai Lluís Ribas Comença la temporada amb una col·lectiva delfons d'art R.C.Z. - Sant Cugat -

És una col·lectiva encara amb un regust e s t i u e n c , tot i q u e el seu títol ho desmenteixi. La Col·lectiva de tardor de l'Espai Lluís Ribas C l u b d'Art es presenta fresca i a m b peces sorprenents. A l'entrada de la sala capta l'atenció l'escultura-taula d e bronze i vidre de Lluís Ribas, verda i daurada. És una peça original, n u m e r a d a , d e les q u e es fan mirar. A les par e t s hi p e n g e n m o l t s n o m s destacats, dos dels quals són santeugatencs: Josep Grau Garriga, a m b una peça p e t i t a ,

CATALONIA CERÀMIC

G r a . Sant Cugat a Cerdanyola, Km 3 .

L_

OBERT DE DILLUNS A DISSABTE

amb tèxtil de color verd ampolla. i Ave Beltran, polifacètica artista q u e presenta quatre dels s e u s paisatges borrosos del record.

Una mica d e tot E n a q u e s t a col·lectiva, q u e estarà oberta al públic fins al 3 d ' o c t u b r e , hi ha dos dibuixos a color d e Vives Fierro, u n oli i una aquarel·la de Ramon Moseardó i un amable acrílic tic Josep Moseardó. T a m b é hi trobem Andreu Fresquet i Cruanas, amb dues aquarel·les de la seva primera època, molt més lleugeres q u e les actuals.

• • • • • • •

El quadre de Carbonell també destaca e n t r e la multitud pel seu caràcter informal, on u n s infants c o m p r e n e n una parada al carrer. L'artista d e la Sala Parés, Badia C a m p s , exposa un nu i una dona asseguda al llit. Rollàn, a m b una peça de primera època, t a m b é aporta un nu a la trobada. P e r acabar, d u e s marines d e Casaus i una terracota cubana b e n femenina.

Per anar fent boca, al mes de n o v e m b r e exposarà Lluís Ribas, en una mostra individual del treball q u e , s e g u i d a m e n t , d u r à a les sales d e l s E s t a t s Units.

Ceràmica Sanitaris Aixetes Mobles de bany Banyeres d'hidromassatge Accessoris Materials per a la construcció

^NB^KS*'^ mm2*F^

Cidtura

ELS^CANFONS Divendres, 24 de setembre de 1999

El

43

r e p o r t a t g e

El nom de Sant Cugat comença a aparèixer citat com a poble al segle XII. Abans encara era dit Octavianum, on hi havia el castrum, i sembla que un diminutiu d'aquest mot és castellum. De castell han derivat moltes paraules, i de castells, la majoria enrunats, en tenim uns quants pels voltants. Són la nostra història, que ajuda a explicar el que som.

Els castells medievals 9 tots a la mateixa distància "Què és aquesta ciutat, la nostra?" (L. Durrell) MARIANGI-XA ROVIRA

- Sant Cagat Dins el terme municipal hi ha, a més de l'esplèndida Torre Negra, dos o tres castells enrunats. El més notable és el de Canals, amb una gran paret dreta dalt el turó allà on la terra és ben roja. Valldoreix o Canals hi té l'origen a la llunyana edat mitjana que fou l'arrel de tantes coses que perduren avui dia.

Juanjo Cortés és professor de la l'AB especialista en genealogia medieval i bon coneixedor de la història local. Està fent un estudi dels castells medievals i descobrint-ne l'equidistància.

- Encara no el tinc publicat, hi comprovo que tots els castells són a la mateixa distància, buscant les zones defensives. Hi ha exemples clars: de Canals a Rubí, a la Torre Negra i al Papiol, tots són a la distància d e quatre quilòmetres. També és la que hi ha fins a Castellciuió.

- Per tenir una bona comunicació...

- Sí, ho feien pel sistema de focs.

A m b b a n d e r e s no està documentat. Eren a llocs elevats, per la defensa. De fet, eren cases fortes, més que castells, masies vestides de pedra. El més ben con-

servat és el de Rubí. Era un repartiment del territori.

- 1 aquesta equidistància gairebé exacta?

- Hi ha una intencionalitat, cal defensar la capital, Barcelona, on vivia el comte, encara que viatjava molt. El sistema era tot un entramat polític, ideològic i defensiu. La xarxa de petits castells, els fortitudine de Collserola, era bàsica.

A la darrera conferència del curs d'història de Valldoreix, acabat ara, també es parla del tema, que entra dins els segles X al XIII. L'altre castell del qual queden només unes pedres és el de Fumet, a la Floresta, també a la mateixa distància. No se sap si n'hi havia un altre a Aqualonga o era aquest mateix, que surt en algun document.

Es parla de la revolució del 1025, quan va canviar tot el sistema de vida. Fins llavors les famílies eren petites i aleshores comença a ferse la gran xarxa de castells... Què havia passat? Que comença el matrimoni entre cosins, l'hereu es casa amb la filla de l'oncle matern, s'uneixen grans cases, els Canals amb els de Rubí i els Claramunt.

Territori, cadastres i rendes que cobraven els milites. L'Església ha-

C r í t i c a

Història

de

d'una

via de respondre, ells també volien cobrar les rendes, la Bíblia, diuen, els ho autoritza. El bisbe Gislabert (1035-1062) forma els termes parroquials, seguint, com els castells, els límits naturals de carenes i rieres. Els pagesos que queden dins hauran de pagar i seran atesos pel rector. Seran els orantones de descansada vida. Els laboratorescompleten aquella societat de tres ordres, ells eren els propietaris de grans finques on treballaven els pagesos, que treballaven però no surten als documents.

El 1160 Bertran de Canals jura fidelitat no al seu senyor sinó directament al comte de Barcelona. La filla Adelaida, casada amb un Claramunt, va ser autoritzada a impartir justícia. Ara hom pot imaginar com era aquella vida, en un panorama diferent, des de Canals a Rubí ni pins ni cases no tapaven la visibilitat. L'aigua abund a n t feia anar els molins i els pagesos hi duien el gra a moldre i pagaven les tarifes que els imposaven.

Hi havia tot un sistema imbricat i organitzat que beneficiava sobretot els que tenien poder d e d e c i s i ó . S e n y o r s a cavall amunt i aval] vigilant rendes i fidelitats, i capellans fent el ma-

cine

repressió

Repressió la del Dr. William Hardford (Tom Cruise), que només veu allò que vol veure; probablement, la del mateix Kubrick.

D'Eyes Wide Shut s'ha dit que es tracta de l'obra no magistral d'un mestre. S'ha dit també que és conservadora, fins i tot reaccionària. Pot tenir, entre altres, una lectura de defensa de la institució del matrimoni i de la pràctica del sexe políticament correcte, pròpia de l'era Reagan. I si no, perquè el fantasma de la sida o els perills de mort que comporta un desenfrenament orgiàstic? Orgia, la famosa orgia, estèticament preciosista, com una successió de quadres plàstics, però bastant light, sense espai per a des-

viacions i perversions ben conegudes. Entre aquesta orgia i el retrat del doctor Hardford -que no és psiquiatre, com s'havia dit; si ho fos, el personatge esdevindria absolutament impossible-, Kubrick es revela com un home estranyament ignorant en matèria sexual. Més encara, el món de les emocions no eren un llibre obert per a ell.

El pes mon de l'obra que hauria pogut ser però no és recau en l'elecció d'un actor inadequat, interpretant un personatge inversemblant, en el marc d'un guió fluix, amb pujades i baixades.

Confessaré que en aquest cas s'hi interposa un problema personal.

Després de més de dotze anys lidiant amb estudis de psicologia i de psicoteràpia, quan el tema central d'una obra és un estudi humà que tracta d'endinsar-se en el món secret de la psique, em sento especialment

teix a les esglésies. La gent devia fer el que podia, passant-les molt magres quan venien epidèmies i sequeres.

- Intentem recuperar la documentació dispersa de Valldoreix i Sant Cugat, escampada pel món i fer un diplomatari. Retrobar les arrels.

Una tasca que comença a donar fruits. Primícia i sorpresa: sembla que han arribat uns microfilms de Londres amb documents d'aquí, q u e algú amb perseverança ha aconseguit. Altres són a Petersburg i pertot. El grup Valldaurex s'ha proposat recuperar-los, a més de fer una feina didàctica d'explicar i encomanar l'entusiasme per la història. El nom de Valldoreix, Valldaurex o vall daurada,

devia ser pel blat que omplia la plana a l'estiu i no pas per l'oreig.

Segles i segles, temps i memòries... L'investigador JoeTsien volia saber com es desen els records al cervell. Va crear un ratolí sense el gen NR1 i recordava pitjor perquè els receptors s'obrien menys temps. Diu que la intel·ligència rau en 150 mil·lisegons. Resulta, a més a més, que ratolins i persones tenim el mateix mecanisme bàsic de la memòria. No som res!

Imaginant castells, mirant paisatges, es pot cercar un moment de realitat que toqui el fons de les coses, quan el darrer raig de sol va a morir damunt una vella paret amorosida per rosades i serenes, enyors i oblits, prop d'un vell xiprer de Xipre.

EXPOSICIÓ INICIAL "TEMPORADA FI DE SEGLE" amb l'obra actual

d'en

ALEXANDRE MATAS

ISABEL SÀEZ

Pel·lícula: Eyes Wide Shut Director: Stanley Kubrick Actors: Tom Cruise i Nicole Kidman Durada: 158 minuts

l.a Torre Negra és el castell més ben onservat FOTO: MA. ROVIRA

atacada dels nervis quan el que em presenten no lliga. Em succeeix amb la psicoanàlisi de replà de Hitchcock -molt admirat, per contra, pel seu coneixement intuïtiu, la seva creativitat i el domini de la narrativa cinematogràfica-, amb aquella nimfa dels boscos anomenada Nell, amb l'antropòleg d'instinct (Anthony Hopkins), etc, etc.

Però per fer justícia, Eyes Wide Shut ofereix bastant més que aquestes errades o un discurs sota sospita, fent-se digna de tota una dissecció.

Els ulls del Dr. Hardford es van obrint dins un malson en cascada, amb situacions com somniades, de les quals ell només és espectador interessat.

El millor (TEyes Wide Shut: Nicole Kidman-Alice; actriu que aporta les úniques emocions autèntiques; personatge psicològicament consistent i físicament tangible.

MATI A SANT POL S'agaró/Sant Feliu. O.s.t. 65 *81 cm.

Socis fons d'Art Servei de taxació obres d'art

isinól Santiago Rusifio), 52 - Sant Cugat del Vallès

Horari: matins de 9 a 2 tardes de 5 a 9 Tel.

93

675

47

51

Gastronomia

44

ELS ICANTONS

AMB EL TEU SUPÏRMflC D'ESTIU RE6AL SEGUR.

Sant Cugat Centre Comercial

Hetados La Jijonenca (:. Major, IV • Tol. <I3 074 25 Xf> C. Xerrif. .W • Tel. 43 6?4 l í 48 C. Villh. total 4 •'Il·l. «.*f»75 .VHI2

Dnrndres, 24 de setembre de 1999

B Mman Bar Restaurant BAR REST. ARNAU BAR BOKATA BACCO BAR MELMELADA BAR PICCOLO CABASSA CASTANO CAN EDO CAN BARATA CAN CASOLETA CABALLU PETIT CUE SANT CUGAT EL CASINET EL JORDI'S EL MESÓN EL PUNT ENTROIDO FRANKFURT LA PALTA GRANJA AUGUSTA ITALIANS LA CANTONADA LA GRANJA LA JIJONENCA LA JIJONENCA LA JIJONENCA LA MASIA LA PASTA BOIXA MAS ROIG NAKHALA PA I PA SQUASH TORRADA GRILL

Passeig Francesc Macià, 71, local 4 Plana Hospital, 35-3 Manel Farrés, 97 Valldoreix, 56 Valldoreix, 29 Puigmal, s/n Lleó XÏÏÏ""_" ~ Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200 Sant Bonaventura, 39, baixos Sant Jordi, 33 Sant Martí, 10 Camí de Can Ganxet,47 Sant Jordi, 39 Plaça Octavià, 6 Sabadell, 41 Plana de l'Hospital, 7 Rambla Can Mora, 24 Plaça Augusta, 4 Sant Bonaventura, 6 Plaça Monestir, 1 St. Antoni - plaça Barcelona Major, 29 Xerric, 30 Villa, 1, cant. Murillo, local 4 Av. les Corts Catalanes, s/n Alfons Sala, 24 Plaça Mas Roig, 4 Sabadell, 9 Sant Jordi Sant Jordi, 33-34 Plaça Pere San, 6-8

93 589 03 76 93589 19 72 " 93 674 30 69 93 589 11 85 93 589 11 98 93 674 02 67 93 6922424" 93 697 06 52 93 675 10 33 93 589 14 56 93 589 47 90 93 589 50 83 93 674 11 18 93 674 10 47 670 59 40 01 93 674 58 60 93 589 50 11 93 589 88 90 93 674 64 33 93 584 23 32 93 675 52 46 93 675 25 86 93 674 13 48 93 675 34 02 93 589 34 45 93 675 15 03 93 675 00 86 93 674 58 71 93 589 49 45 93 589 14 96 93 589 72 74

Cafeteria i restaurant Cafeteria i entrepans Menú diari i pizzes Cafeteria i menjars casolans Cafeteria, pizzes i entrepans Cuina de mercat Carn a la brasa i calçots Cargol llauna/ i arròs negre Peix i marisc fresc Cerveseria Bar musical Menú diari i entrepans Amanides i entrepans Braseria i cuina de mercat Copes i sopars Braseria Frankfurts Cafeteria Menú diari Creps, amanides, menús Cuina casolana Gelats artesans i cafeteria Gelats artesans Gelats artesans i cafeteria Cuina catalana casolana Pizzeria. creperia Xai. entrecot a la brasa Cuina marroquí i pizzes Menú diari. Baguets calentes Cafeteria, pizzes, menú Especialitat en brasa

Tota Pi. Tel.

una

tradició

Octavià, 6 93 674 1 O 47

Com si fos de tota la vida PI. Barcelona 93 675 52 46

II. Pere San, 6 '««. l.

(Mercat Vell) T.-l. W ,>«9 72 74

ESPECIALITAT EN BRASA Carns i verdures brasa Coques xupala Cargols a la llauna

Pollastre rostit amb poma VALLÈS PA

per M. Àngels Quadras

El pa de cada dia

Ingredients

Carrer de h Torre, 14 Tel. 93 674 12 85 •

Mercat Municipal Torreblanca Taula 1.6 Tel. 93 675 30 65 •

Mercat Pere San Parada 1.04 Tel. 93 589 14 18 •

Passeig de Rubí, 108

-

un pollastre herbes del caldo, llorer, sal, oli d'oliva poma golden pastanagues, una ceba grossa mantega una copeta de conyac

El pa de Sant Cugat

Elaboració Es talla el pollastre en quatre quarts, se sala. Donem un cop a cada tall.

Es treu la carcanada, el coll i el pedrer, i es posa a bullir amb herbes del caldo en una olla petita.

En una cassola d'alumini gruixut o d'acer s'hi posen a fregir els quatre quarts de pollastre, poc oli i llorer. A mig fer, s'hi afegeix ceba tallada a Juliana, pastanaga a discos i una cullerada de mantega. Al cap de 10 minuts de coure a foc lent, hi afegim poma golden tallada a quatre trossos amb la pela.

Una mica deprés es pela una altra poma, es treuen les llavors i la pell i es talla a daus perquè es desfaci amb el suc del rostit. Tot a foc controlat.

Després hi posem una copeta de conyac, apugem el foc i abaixem el del caldo, traiem un cullerot ple i l'hi afegim. Esperem cinc minuts i tanquem el foc.

Consell Aquest plat és senzillíssim, però hem de vigilar que no s'enganxi a la cassola. És millor que escoltem la ràdio que no pas que mirem una pel·lícula, així podrem estar pel plat.

En el pròxim número explicarem com es fa una salsa maionesa.

Tel. 93 674 57 47 m^hklàmmmmmm

CAFETERIA RESTAURANT

Diputació, 3 1 -(laFloreta)

BAR RESTAURANT CAFÈ

ENTROIDO

ARNAU

RESTAURANT-BRASERERIA Especialitat: Vedella d'Àvila

^UH'lr C. Sant Jordi, 33 -TeH.93 589 14 96

Plana Hospital, 7 Tel. 93 674 58 60

•FORN "LA CARRETERA" Ctra. Cerdanyola, 6 • FORN DE "COLL FAVA" Pa. Francesc Macià, 57 • FORN "L'AVINGUDA" Av. Alfons Sala, 32 • FLECA LA RIERA Pg. La Riera, 15 • FORN DEL MERCAT Mercat Torreblanca, (exterior) • FLECA ROSSELLÓ Rosselló, 22 •FLECA TORREBLANCA Pg. Torreblanca, 14 • FORN MERCAT VELL Mercat Pere San (interior) •FLECA JOAN XXIII Joan XXIII, 27 •ELSFORNETS'·DISTOP'' Colom, 30, i Girona, 23 • FORN GABRIEL Plaça del Centre - (la noreoi) • FLECA EUNICE

M E N Ú DIARI DE DILLUNS A DISSABTE Sant Martí, 10 08190 - Sant Cugat del Vallès BILLAR FRANCÈS (CARAMBOLA) NUAR AMERICÀ - POCH 5 1

R Francesc Macià, 71 • L4 Tel. 93 589 03 76 Sant Cugat del Vallès

Cultura

ELS /CANTONS Divendres, 24 de setembre de 1999

es

Centre de Rehabilitació

MEDICINA GENERAL Dr. ]. Sàbat Bonich Dr. J. Sàbat Santandreu Dra. M. Sàbat Santandreu Centre Mèdic Sàbat RADIOLOGIA

• SOSANANfCOLETTi SarrlAr***./* « 9 3 6747437

•OR.PEHMANOEZLAVOS

Consult. Centre Mèdic •CBNTfliMSDiC SÀBAT Certificats oe conduir i armes.

MedKana interna, aspectaJftsts. c/ Santiaso Rusirto), 2, «ntr.ta.

Sant Cugat

« 9 3 «74 is ae

NEUROLOGIA i ELECTROMIOGRAFIA Dr. ]. Serra Catafau DERMATOLOGIA Dr. O. Servitje Bedate TRAUMATOLOGIA CIRURGIA ORTOPÈDICA Dr.). Casanas Sintes Dr. I. C. Valdés Casas OTORINOLARINGOLOGIA Dra. M. Colomer Calafi GINECOLOGIA Dr. RM. Soriano Camps

9 3

6 7 4

1 5

2 6

9 3

6 7 4

0 1

4 7

«935883967

LABORATORIS

• D R A . M . J A U M E SAURA Ct«*Si * n t a t t». a dv. 9-13 " i 16^0 h. Pg Sant Magí, 22, ta-

MMiSartCuaat «93^43335

Oftalmologia * CENTRE DE SALUT i OCULAR ) Oftalmologia Convent a*nb las principals mútues C/ Santa, Maria, 10. Sant Cugat «935895106

• U N I O N M U S E B A fflESV t C O Motu» o"a*c*Jè*«» üe trabaBnum, 27%. Raça Auguwa, «93679100% -Fax93*751O02

Otorinolaringòleg • D R f ï R R A N FERRAN VILÀ Wínttrtritjf - Prevíasa - Asststèitcfa sanitària Medtíiac Francesc Moragas, 48, entr Sa Sant Cugat * 9 3 * 7 6 * 8 S3

Pedagogia-Logopèdia

Geriatria

Odontologia

» CERVAL GERtATBtA OELVAlXfést

• CENTRE DWNTA1. 1 OtílftUROIC

Atenció s persones grans «rt al seu riomiciii. Assessorament a llurs farmtiars.Gestfò de ftastdèfKSes í d'altres recursos. Infermeria. Forrnaci6. C/ Angef Óyiiwa,. 5 08190 Sant Cugat «•93674«04

Fia 93 569 0313

• 8 E 0 O N A VINALLONOA Peri9009ía, togopèdia Problemas tt«nguatge t aprenentatge C / W à . s . 7 , 1 t 2a Sant Cugat «935891215

arCfcfrflCA DENTAL AU-

Pediatria

Odofttolrjgia general, ímptantoio-

• ••*••

• PiUm C A N O S A Ú B E D A Padiatria - M a d k * » «detascant.

Av. Torretjian<3a,2^(3r pis Sant

• C L Í N I C A ORTODÒNCIA I 0 ^ * W ( C I O T6MPOROMANDIBULAft Ay. TOJaofenca, 2-6.2rt A, deepabc 6.SantCuoat « 5 6 8 1 0 3 9 6 «675 2 2 1 2

Mútues

« SOFIA R G M A F I 8 R R E Fisioteràpia Assistència sanitària RafciAsi*a. c/ Villa, 49. Sant Cugat. « 9 3 6 7 4 4 6 78

• J O S E P M.COHOMINAS CASARAIilONA Pediatria, astrta iníantB. Hores cortvingaees. Rota, fflaatàlada, 20, t r i a . Sant Cugat « 9 3 674 7 8 1 «

• C L Í N I C A DENTAL M A JOR PI. Untí, 3, * n ta (Wons Saia catttonadaCoSón) « « 3 « 7 4 7 2 400

• LABORATORI D R . ECKEVAftWE S**aap_Busip0Li7. baixos

»•••••••«•£••

««•»«••*•«

«936750603

• CJJ«CAOENTAi DOCTOR BftANDT.

ttftSW7040

Servar tí'ajutía a tes persones grans, matalts crònic* o conva(ascants, a qualsevol hora dat dia o la n», Sistema sartz», rapw, segur t oe poc oosr, Av. ïom*iat>. ca. 2-*, 3r A. €8190 Sant Cugat.

•DRA.M.DQMRNGQ Metge capçalera GAUART Mt#ii*a genero), dtetèflca.

• j.FL€S<ÍttROLCAUSSA DMuns, dtrtwcrw < divendres, befes convingudes. Plaça Ooctof Geriatria Av. Toírebtanca 2-8 Ass. sarat Agr. Mútua, Sanitas, GaftéS, 5 tar 3 a « 9 3 6 7 4 6 3 2 9 i 9 3 589 6 4 M.FiStC,PHW.,«ut.t*SC «93SB939».

«609 331088 Urg. 24 h, domicili.

• C E N T R E D'OBESITAT I M E D I C I M A ESTÈTICA «Dr. MONTSERRAT GARflKA DtSt Anrwft Cerdà » Ora, Rosa- Metgettetapçateo». VtSftseBttomirio Sagama » Dra. Llum Garcia ciit-mútues Major, 36, 2n. Sant Cansuifofis EcfffKi Torretolanea Cugat Av. Torreblanca, 2-8. j a planta, « 9 3 674 08 25 oasg, 8-$. 06Ï90 Sant Cugat.

«9356S43S7 93 589 4 3 3 6

Fisioteràpia

Santiaso Rusinol, 2, entsol 1a TELS.

• TBUlAaaSTÈtlCJAW-

Dietetica-Nutricio

PSIQUIATRIA

Revisions p e r a armes Carnets de conduir i esportius Certificats especials

gjft,tirdfcssfe,&4ontepedi&Í7ia, ortodònctft, mótoas. Av IbKebianca, 2*8,2a, 11. Sant Cugat

Ortodòncia (Odontologia gerwraJ. Casant» Maria, 9,1r 2a.-

INFERMERIA

PEDIATRIA Dr. j. Barragàn Milàn

Atenció i egrnpaïiyie: * personas. grans, ' C A N K l r S * avis i nens, eoftlK» d» rBatate, ajuda * fe 8ar, tastem* aapacàafe. Saístt i temi» & domicili, Av. Toitebtatiea, 2-8, 3r,

Cirurgia

PSICOLOGIA

CoRwsm artà lesj«(H%d&

•JNPROSS,

Cugat » 93 674 57 9$ 93 589 36 4» • DRA. AWÍA*HJJJBET I CALDES Pediatria. VttaSctO Satut Mapfre Endavallaría. 2 1 , 1 r p l s Sant Cugat.

«935892996 93 674 207»

PSICO-

MÈDtC SANTCUQAT Psicologia clínica, psiquiatria, dçprssslons, ateohaliarne, tpj$icernwKaV trastorns d'ansietat, «ïtrir*. tatwqutsma. Av. Torr»tüanea, 2-«, 3r A <tasf> 11 i 12 Sant Çugst »«SrS893787 • MARIA DOLORS CARR E R E S B E N N A S A R Centre Mèdic Sàbat. Santiago Susinof, 2,*rttr. 1a.

Sant Cugat « 9 3 6 7 4 1 5 26 *IE»«3r40147

Podologia

lbcrairrecoroda^bstetrícia

• JOSEP M.f=«raXEDES Maialtt&s del peu.ort«3fò. plantiHes ortopèdiques, papitomaa, ururgta dol pau, HdrWta convenir. « 9 3 589 « 3 t 9 « 62916 95 38

• D a JESÚS FERNANDEZ BAtZAN Tocoglnecología, Hores convingudes Av. Catalunya, 2 1 , 4t l a . Sant Cugat « 93 £69 48 08 Psrtlwlar 9 3 6 7 4 7 4 0 9

Psicologia-Psiquiatria

•DRA. MILAGROS MARTÍNEZ MEDINA I J.J.OàÓMEZCABEZA 0 / Francesc Moragas 125,lf2a. « 9 3 5 8 9 1 3 07

• CENTRE D E MÏICOLOGIA C L Í N I C A T-astoms d'apWíftafaalge i de la parla Nens, «dçteseents i adults AV, catatarpt,2i, 3r 1a. àant Cugat.

«9367436?»

Traumatologia

• C E N T R I PSICOTERÀPIA D E L V A U Í S Psicotagta, psiauialrie, logopè. dia. Plaça Df. Qartés, & Zn 3a.

Sant Cugat. « 9 3 $89 4 0 5 i

• JjMEPDOrVBNGOPECH Tfaurnstoiogta, ortopèdia AsSistincta sanitària Prevíasa.

M«dyt«c, PoUcliruc Tormblarioa, 2-8,2S-10. Sant Cugat.

• 9358016 88

• DRA. PALERM Psicologia. Ansietat, rjepressiò, dificultats d» P9la<*>. trastorns a l'adotescència, psicoteràpia Hores cOnvíngudaa. Cl Francesc Moraga*. 4$-?7, 2n 1a.

Sant Cugat. « 9 3 674 3» 53 934164848

• DR. FERMIN ARAMBURO Cirurgia ortopèdica traumatològfca.

Hores convingudes C/ Girona, Z1.1r3«u Sant Cugat. « 936744346 9 3 589 0 5 34

ASSISTÈNCIA A DOMICILI • Teleassistèncía, servei 24 hores • "Cangurs" d'avis i nens •Atenció i companyia a persones grans • Controls a malalts: medicació, cures, sondes...

• Ajuda a la llar: neteja. bugaderia, compres, menjars...

•Transports especials: individuals i en grup

SALUT I SERVEIS A DOMICILI

Av. Torre Blanca, 2-8,3r A, desp. 11-12 SANT CUGAT DEL VALIES

• •«••••••»••««««•«••••»•»«•

YELMO

YelmoS

1

Sant Cuo^t 1 S secreto de Thoma$ Crom

16.00 -18.15 - 20.30 - 22.45

El secreto de fumuts Crovwt 18.00 -18.15 - 20.30 - 22.50

Eyeswjqeshut

16,00-19.10-22.15

YelfnoS

16.00 -18.15-20JO-22.60

Yelmo7

Y«lmo2

S^ntCugat2

Novios

16.00 -1&.05 -20.10 - 22.15

Loees m Atebama

16.00-iai5-20.30-22.45

UtwwnoEafantasma

Santaigat3

16.00-18.15-20.30-22.45

Parfe-ToïnbíKte

kocoseftAJabarfta

INPROSS

afiliï m. m^M P I i.;-s "mMWK:wM y c i i i f ;

CÏNE5A $&m cuaaT

Austm Powers: la espfe

« nmm#r

45

16.45-19.30-2245

16.00-18.15-20.30-22.45

YelmoS

Sani Cugat 4

17.15-20,00-22.45 17.00 - 20.30 Arifei PtumtK la espia.,.

Eyeswtdeshut

H-HI SIS/OMT C U G A T ESTRENA

16,15-18^0-20.30-22^

http://www.cinesa.es

Tots els divendres i dissabtes SESSIONS "GOLFES" yjj^m

3a SETMANA

2a SETMANA

5a SETMANA

ESTRENA

|f: iL; iNy : m ' -és pl^:;| l i l l ftl

cnyisi

ummAu KUBRfCK

MLMMMmM SALA 3:16.00-18.15-20.30-22.45 GOLFA: 01.00

CINE5H Ç/hronmi*ll\*HB6tL

13 A N Y S

Pàrking 2h. gratis

m ^f 131

EY1S W i D I SHÜI

SALA 2: 16.00-18.C15-20.10-22.15 GOLF;\: 00.30 13 ANYS

Carnet Jove

SALA 4:17.00-20.30 GOLFA: 00.00 18 ANYS

SO SJ ïM S

Carnet d'estudiant universitari

Venda anticipada

Carnet més grans de 65 anys

Reserva per telèfon

SALA 1:16.00-18.15-20.45 GOLFA: 01.00 APTA

ïsi SO

Venda les 24 h. als ServiCaixa

Accessos minusvàlids

Pagament amb targeta de crèdit

Sessions numerades

^íeiorT

46 Cultura L A

ÍLS/CANTONS Divendres. 24 de setembre de 1999

R À D 1O

• De 7.00 h a 8.00 h El despertador, amb Salva Vallvé • De 8.00 h a 10.30 h Primera Plana, amb Geni Lozano i l'entrevista • D e 10.30 h a 13.00 h L·i revista, el magazín de Yanessa Raja • D e 13.00 a 13.30 h Sant Cugat Avui: /'informatiu, editat per Josep M. Miró • D e 13.30 h a 13.50 h l'entrevista (repetició) • De 13.50 h a 14.00 h Amb molt de gust. amb l'ep Blanes • D e 14.00 h a 18.0()h Vol de tarda, amb I. Casas i Ksteve Llop • D e 18.00 h a 20.00 h A/llom. el musical de Salva Vallvé • De 20.00 h a 20.35 h /'.esportiu • D e 20.35 h a 21.00 h El millor del magazín • D e 21.00 h a 22.00 h /'.estrena(dilluns), Inteiiois(dimarts). Bon rotllo (dimecres), Buc d'assaig (dijous), Jazz Cerca (divendres).

• De 22.00 h a 24.00 h (divendres no) Elque queda del dia, amb Joan Vallvé • De 22.00 h a 23.00 h (divendres) Madtime, amb Núria Bonvehí.

• De 23.00 h a 24.(X) h divendres) Vallès sense Fronteres.

• De 24.00 h a 24.35 h /'esportiu (repetició) • D e 24.35 h a 7.00 h Música al teu costat

Dissabte

• D e 8.00 h a 11.00 h Fs cap de setmana, amb Joan Vallvé • De 10.00 h a 12.00 h

9 1 , 5

F M

I

L a

p r o p o s t a

Tiramilles, el concurs • D e 12.00 h a 13.00 h Interiors amb Miquel Àngel Rodríguez • D e 13.00 h a 14.00 h Avant-matx • D e 14.00 h a 15.00 h Vallès sense Fronteres (repetició) • D e 15.00 h a 17.00 h Cotton Club, amb David Villena • D e 17.00 h a 18.30 h L'estrena • De 18.30 h a 19.00 h Flxip, amb Xavi Montero • D e 19.00 h a 21.00 h Buc d'assaig, amb Carles Roca • D e 21.00 h a 22.00 h Top 9/5, amb David Villena

Plumongc

• De 8.00 h a 9.00 h El dia del senyor • De 9.00 h a 9.30 h El racó de la poesia • D e 9.30 h a 10.00 h Esport en marxa la edició • D e 10.00ha ll.OOh Nostra dansa • De 11.00 h a 12.00 h La sarsuela, amb J. Fàbregas i R Pahissa • D e 12.00 h a 13.30 h Roda d'amics • D e 13.30 h a 14.00 h Esport en marxa la edició • D e 14.00 h a 16.00 h Tal com érem, amb J. M. Alvira • D e 16.00 h a 19.00 h Bon rotllo, presentat per Raquel Iniesta • D e 19.00 h a 21.00 h Buc d'assaig, amb Carles Roca • D e 21.00 h a 22.0()h Esport en marx/t Ja edició

l'Aplec

de la Sardana

tornarà

a reunir

multituds

Aquest diumenge té lloc el XXIV Aplec de la Sardana, una trobada que els aficionats a aquesta dansa eminentment catalana poden gaudir des de fa prop d'un quart de segle. Des de les onze del matí fins a l'hora de dinar i a partir de les cinc de la tarda, tots aquells que ho desitgin podran dansar al ritme del tamborí i el flabiol que faran sonar alternativament les cobles Costa Daurada, Principal de Llobregat i Jovenívola de Sabadell. Entre les múltiples sardanes que interpretaran aquestes tres formacions musicals, hi haurà la de l'aplec de Sant Cugat, una melodia composta per R. Vila i que tancarà el XXIV aplec sardanístic. Els jardins del monestir es convertiran, doncs, en una gran estol de rotllanes nacionalistes.

Exposicions

24 DIVENDRES

25 DISSABTE

ACTIVITATS

SALES MUNICIPALS

• Festa Mexicana de seljdamat amb la lluí» deü «sstedbnts de la Universitat Nacional de Mexte. A parra de les 21 hores al Casa! Social Okupat de Torreblanca. Àmb projecció d'attdíovisuals.

CORRELLENGUA • Convocatòria ï manifest d* benvinguda a la pi, Barcelona, A Ics 11.30 h, • Cercavila i traca ïnieiaiamb jpatticipació dels Diables» Castellets, Bastoners de l'Esbart i de LaUnió, Gegantcrs iCaparrets* • Lectura de mantfestt)*, sant ú'E/s segadors, Mowteraaga, actuació del Grup Mediterrània., trabucat final i -, ptca-pica.

Totes aquestes activitats c* daran a terme a la píaça Barcelona.

Org.: Coordinadora <fAssociacions per la Uea^s»^

EXCURSIONS. SORTIDES I TROBADES • Seoderisme; de Canet a Canet. A les 7 h- PI. Mostestir.

Org.: Club Muntanyenc Sant Cugat.

•gat del Vallès, Informació al tel: 93 316 27 40

20 DIUMENGE

« Matí a les 11 H.la*é*a] Cobles: Costa Daurada» Prmet|ïal d u |^ÉÉe^t> Jovenívola de Sabadell Lloc. jardins det iïKP©*ík Or&i W b m ^ ^ x Cugat.

•Passeig per Coüserola: Valrvidreta- la BudeÜera (concert de la coral), visita % l'Observatori Fabra. A les 9 h. Lloc:

JORNADES EUROPEES DEL PATRIMONI A CATALUNYA «Cant corai. "Missa é& ÏUw»nberger t cançons tradicionals catalanes*» a càrrec del Cor Lieder Carnera de Llinars del Vallès. A les 18h. Monestir de Sant Cagat del Vallès.

ACTIVITATS • Cloenda fjfek tallers de elowrt. Diferents activitats durant tot el dia al Casal Social Okupat de lotreblanca.

• Escola d'Art: exposició de projectes d'il·lustració.

Dels alumnes de segon d'il·lustració de l'Escola d*Art. Fins al 30 de setembre.

SALES PRIVADES • "El bodegó, aturar el temps".

Exposició col·lectiva. La Galeria. Fins al 15 d'octubre.

• Mercè Carvajal, interiors.

Galeria Pou d'Art (Balmes, 35).

Del 4 al 29 de setembre.

• Alexandre Matas.

Sala Rusiiïol (Santiago Rusinol, 52). Del 16 de setembre al 5 d'octubre.

• Exposició dotze més un artistes de Sant Cugat.

Canals Galeria d'Art (C/ de la Creu, 16)Fins al 30 de setembre • Alegria Exposicions. Col·lectiva tardor. Espai Lluís Ribas (Gorina,13) Fins al 3 d'octubre.

TEAT8E-AUDITOI*!

• "La Reina de bellesa de Leenane", de Martin McDonagh.

Premi Ciutat de Barcelona 1998.

Amb Montserrat Carulla, Alex Casanovas, Vicky Pena i Jacob Torres. Direcció: Mario Gas. A les 22 h.

Preu: 3.000 ptes.

Cultura 47

ELS'/G\IVrCW>B Divendres, >4 de setembre e/e I9ÇÇ

S A N T'm RMIt

TELÈFONS D'INTERÈS 935892288 Bombers BeSatara

936928080

085

Bombers óBnaaBtst

BontarsRubi-SartCug* 93 69» 80 80

VaSetow (parada*

93 6741111

Grua

93674 3371

AíQües la Floresta

93674 2069

AAPPiWMira·sof

93674 2018

CAP

995891122

AAW Verge Carme Mirador 93 67410 03

CAP «genetes

935834455

NW Sant Joan Mira-sol

93674 7 t 0 3

Casa<JsCu8u«

935891382

WPíWVaMoreix

93 674 2t 97

CenteBocaliSanitatiLf

93S897806

AM>PiWaMont3enatVai.936742t0S

CawíVtfttwfx

$$«7445»

SAPPWCanMajoVall.

Catalana (te Gas

93 7 » 29 44

AAProp.iVeSislaFloreste 93674208»

CerfteCfvtelaftoresta

935890847

MWAígusItaigalaflor.

93 674 5> 29

Aes. Consumidors

932664567

DM p t a prèvia)

9358930 80

Centre Cfviete Planes

936755105

Casat Cultural Mira-sol

93 SÍS 2018

Cinemes St Cugat íreser.)

935890941

Correus

93674 7096

Crau Rota Sant Cugat

93 67412 34

Creu Soja Valldoreix

9367424 59

Dispensari la Floresta

93674 7615

93 89918 92

FECSA (atenció atcíentj

90073 7373

FECSA (avarieu

900747474

Informació FGC

932051515

Funerària

93 5895552

Hisenda

935891155

Jutjat

936746696

9320475 03

Parròquia VatkJoretx

9367405 69

Piscma Municipal Valldoreix 93 675 40 55

DttSmtttsadfcttfitSres.

OBERTA LA INSCRIPCIÓ

PATCHWORK

rf1tat3hide17a18h Te!, i lax 93 569 82 8»

PER A TOTS ELS

TALLERS

Nou curs. Dimarts de 10.30 a 12 h.

D I B U I X I P I N T U R A per a joves i adults (inici gener). Dilluns de 17.15a 1845 h

93589 57 98

Hosp. General de Catalunya 93 5891212

Dimarts de 17 45 a 19 45 h (nivell avançat II).

Hosp.V&HifHelxon

93427 2000

Dimarts de 10 a 12 h (nivell inicial).

Hosp. Sant Joan de Déu

932034000

IOGA. Dimecres de 20.30 a 22 h.

Tei.de l'Esperança

834144648

J A Z Z I N F A N T I L I J U V E N I L . De 5 a 7 anys: dimecres de

Informació Carreteres

932042247

Informació Aeroport

934785000

Informació RÈtffE

9349002 02

Informació Port

9331887 50

OMIC

935893188

G Y M - A E R O B I C . Nou cu^s Dimarts i di|Ous de 9 30 a 10 30 h

Pokcllnic Torrettanca

935891888

BALLS DE S A L Ó . Divendres de 20 30 a 22 h

PROMUSA

9358917 32

ESCOLA DE M Ú S I C A A N D A N T E

ASOI

9367535 03

17.30 a 18.45 h. De 8 a 13 anys: dimecres de 18.50 a 20 20 P U N T TALLER DE P L À S T I C A De 4 a 7 anys: dimarts de

mmmwm. ww:i ArxwGavïi

93674 2570

Casat d'Avis SC

935891638

CuerpoNaaofial de Policia 93674 7858 Urgències

* taftxmasíó i inscripcions:

ORFEBRERIA. Dijous de 17,30 a 19 30 h (nivell avançat).

Germanor Cavis

Parròquia Si Pare Octavi* 936741163 Parròquia les Planes

CASAL DE CULTURA DE VALLDOREIX

Centre AbheinwSt. Cuga 93 674 23 B3

E r t Mwcijwt Descentra». 936742719 ENHER fiubf

936745049

Divendres 2 4 • Mare de Déu de la Mercè Dissabte 2 5 •Santa Eulàlia Diumenge 2 6 • Sant Cos me Dilluns 2 7 • Sant Vicenç Paül Dimarts 2 8 • Sant Wenceslau Dimecres 2 9 • Sant Miquel A. D i j o u s 3Q • Sant Jeroni Divendres 1 • Teresita

tlar d'Avis Parròquia

935890598

Club Muntanyenc

9367453 96

17 30 a 18.45 h.

J O I E R I A A LA CERA P E R D U D A Dimecres de 16 a 18 h.

V I T R A L L S D E C O R A T I U S . Dimecres de 12 a 13.30 h.

TEATRE PER A N E N S I J O V E S De 6 a 10 anys: dijous de 17.30 a 19 h. D'11 a 15 anys: dijous de 18.30 a 20 h ESTAMPACIÓ SOBRE ROBA-BATIK I SEDA. Dimecres

091

Poícía Municipal i Prat Civil

092

Pol Municipal (Valldoreix)

908795125

ComtssaiadePotóa

93674 7612

Taxis (parada)

936740997

Ràdio Taxi

9358944 22

Repsol-8utà

9367415 80

Sant Cugat Comerç

936740322

SCflEA

935890021

Coral de la Unir)

9387410 06

Esbart Sant Cugat

936752652

Tot Sant Cugat

93674 86 61

GrupSup. Irnmígrartts

93674 9314

Ràdio Sant Cugat

93675 59 59

8 s 4 Cantons

93589 6282

de 10 15 a 11 45 n

Inici de classes: 4 d'octubre Informació inscripcions: de dimarts a divendres de 10 a 14 h al Casal de Cjltura de Valldoreix

KBÍH1HHPMHS 3. SANT CUGAT-LA FLORESTA-LES Sortides des de Mas Janer -Dies feiners. 1a sortida: 06.00 h-07.00 h-08.00 h i ateshores en punt fins a les 22.00 h L'últim servei finalitza el seu recorregut a f'estació de FGC de Sant Cugat.

-Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.00 h-08.00 h-09.00 h i a les hores en punt fins a les 22.00h L'últim servei finalitza el seu recorregut a f'estació de FGC de Sant Cugat.

Sortides des de l'avinguda Alfons Sala -Dies feiners. 1a sortida: 06.40 h-07.40 h i als 40 minuts de cada hora fins a les 21.40 h L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de FGC de Sant Cugat.

-Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.40 h-08.40 h i als 40 minuts de cada hora fins a les 21.40 h L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de FGC de Sant Cugat.

Recorregut Mas Janer, estació Mira-sol, plaça Can Cadena, estació St Cygaí, Mercat Torreblanca, CAP, Alfons Sala, Can Cadena, estació Mira-sol, Mas Janer

2. NUCLI URBÀ DE SANT CUGAT Sortides des de Sant Domènec -Dies feiners, 1a sortida: 06.16h-06.46 h i ats 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16 h -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.16h-09.46 h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16 h Sortides des de Sant Francesc -Dies feiners. 1a sortida: 06.23 h-06.53 h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23 h -Dissabtes i festius, l a sortida: 09.23 h-09.53 h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23 h Sortides des de l'estació FGC -Dies feiners. 1 a sortida: 06.05 h-06,35 h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35 h -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.05 h-09.35 h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a fes 22.35 h Recorregut Sant Domènec, CAP, Sant Francesc, plaça Coll, Mercat Torreblanca, monestir, estació FGC, Cdomer, Sant Domènec

Sortides des de F. Colom -Dies feiners. 1 a sortida: 05.45 h del matí i cada hora i mitja fins a fes 22.15 h -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.15 h del matí i cada hora i mitja fins a les 22.15 h Sortides des de f estaeft -Dies feiners. 1a sortida: 06.35 h del matí i cada hora i mitja fins ates21.35 h -Dissabtes i festius. 1a sortida: 08.05 h del matí i cada hora i mitja fins a les 21.35 h Recorregut. F. Colom, la Floresta, plaça Centre, Mercat, CAP, Alfons Sala, estació, plaça Centre, la Floresta, F. Colom • A 3. SAMT CUGAT-RUBf-TERRÀSSA ' -Dies feiners. 1a sorürJa: 05.40 h-06.25 h i als 25 minuts de cada hora fins ates22.25 h -Dissabtes i festius. 1a sor&la: 06.25 h i als 25 minuts de cada hora fins ates22.25 h -Sortides addicionals a Terrassa: 06.55 h, 07.55 h i 11.55 h (feiners) • A 3 . SANT CUGAT-SARCELONA -Dies feiners. 1a sortida:05.15-05.40 i afs 40 minuts de cada hora fins a les 22.10 h -Dissabtes. 1a sortida: 05.15-05.40 i 06.10 h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.10 h -Diumenges i festius. 1a sortida: 07.10 h i als 10 minuts de cada hora finsa Ies22.l0h -Sortides addicionals aCotfanyola: 22.40 h i 23.00 h (feiners). 23.00 h (dissabtes i

• A 3. BARCELONA-SANT CUGAT:: -Dies feiners. 1a sortida: 05.45 i als 15 i 45 minuts de cada hora fins a les 21.45 h -Dissabtes. 1a sortida: 05.45 i ais 45 minuts de cada hora fins a fes 21.45 h -Diumenges i festius.1a sortida: 06.45h i ats 45 minuts de cadahora finsa les 21.45 h -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15h (femers).

ELS4CANTONS 48

Divendres.

14 de setembre de 1999

S e t m a n a r i d e SANT CUGAT DEL VALLÈS

hi Caries Sala. Director del Mercat de Música Viva deJaVic

tornem

IORDI CASAS

"Fins a l'any 1 9 9 2 els músics vivien molt bé" sem que al Mercat hem d'oferir a l g u n a cosa m é s c o n s i s t e n t .

R e u n i m quinze mil persones que quan acaben els concerts a la una de la nit estan a Vic, i alguna cosa els hem d'oferir, si no tindríem un problema d'ordre públic. H e m de fer alguna cosa, perquè un mercat que ofereix qualitat en el panorama musical també ho ha de fer en l'aspecte lúdic.

Ri:TH CASALS

- Sant Cugat Ell i la seva família van venir a Valldoreix en aquell temps que "semblava que te n'anaves a la muntanya", assegura Carles Sala, director del Mercat de Música Viva de Vic i també de Ressons. Va començar la seva aventura m u s i c a l a m b el g r u p Kspessa Salsa, a Valldoreix, i remena les cireres al Mercat des del 1993. Kn l'onzena edició d'aquest certamen, que va acabar d i u m e n g e , s'han fet 120 concerts en 14 escenaris diferents, que han vist un miler de professionals i unes 125 mil persones de públic.

- (Juan es va e n c a r r e g a r del Mercat, quin e r a el seu principal objectiu?

- Kl Mercat va néixer l'any 1989 amb la idea de fer una cosa similar a la Fira de Tàrrega, però amb música. Quan ens en vam e n c a r r e g a r , a m b en R a m o n M u n t a n e r , vam proposar-nos consolidar-lo. Ara ja podem dir que això s'ha assolit. Kstem en una etapa en què el model està molt assumit i ja no parlem de consolidació, però sí d'un model que cal anar ajustant.

- P e r q u i n s e l e m e n t s vau apostar?

- I ,a idea ja hi era: un espai on artistes i programadors es trobessin i, a més, obrir-lo a l'àmbit internacional. I això que ja estava dins l'ideari del Mercat de Música vam voler fer-ho real.

Vam aconseguir que els artistes s'ho creguessin i q u e els programadors internacionals, fins i tot abans que els catalans, comencessin a venir. També ens va ajudar la crisi econòmica del 93, perquè fins al 1992 els músics vivien molt bé i això d'anar a mercat a vendre's no ho veien gaire clar. Però un any més tard, la mentalitat va canviar.

- Hi ha algun grup que ha tin-

Carles Salti viu a Sant Cugat des del 1970 FOTO: XA VI I.ARROSA gut u n abans i un d e s p r é s gràcies al Mercat?

— Molts, des d'un grup de rumba com els Ai, Ai, Ai, que tot el que ha fet internacionalment ha estat amb els contactes del Mercat, als Gossos, gent de flamenc, com la Maite Martín, l'any passat Hliadcs Ochoa, de qui se n'ha parlat molt durant tot l'any d e s p r é s de signar amb '7//' llü Mld Virgin a Vic.

bre d'actuacions.

- Sí, l'any passat van ser 170 i e n g u a n y e n s h e m q u e d a t en 120, i encara cal reduir-ho més.

Buscàvem més comoditat, sobretot dels artistes, a l'hora de provar els equips, per exemple.

Aquest any s'ha notat, però tampoc gaire, perquè quatre o cinc grups en un escenari durant una tarda és complicat de fer. Jo penCertü so q u e la xifra ideal acabarà sent al v o l t a n t d ' u n centenar d'artistes.

- La p r e m s a s ' h a fet r e s s ò , també, d'una polèmica respecte a la música de certs bars musicals...

- Ja fa tres anys que organitzem una rambla de bars, a m b un caràcter més lúdic, però això s'ha convertit en una mena de competició, a veure qui posa la música més alta, i és una olla de grills. No ens agrada gaire i pen-

obertura cap a pon ei terme Amèrica Llatina que — A què res-

música

viva?

- EI diferen-

, ,

,

voldríem anar aprofundint"

eia d ' a l t r e s mercats on el més important és la discografia, com ara el Midem. El nostre fa referència a un mercat on els músics estan tocant i on es busca, més que contractes multimilionaris amb discogràfiques, concerts, contactes, gires, idees... Viva és com dir "en viu".

— Vaig llegir q u e en aquesta edició havíeu reduït el n o m -

- Aquests 1 2 0 g r u p s es p o den considerar privilegiats, p e r q u è suposo q u e heu tingut molta més d e m a n d a .

- Home, sí, enguany hem rebut prop de 400 sol·licituds d'actuació. La tria es fa a mitges entre allò que nosaltres programem i allò que alguns espais que tenim concertats trien.

Intentem que el que presentem sigui nou per a algú, professionalment; no és com es pensa molta gent un mercat per presentar novetats. Volem que sigui un mercat per a la informació.

- Hi h a a l t r e s a s s i g n a t u r e s pendents?

- Els retards horaris, que ja intentem que siguin els mínims, però és q u e h u m a n a m e n t és quasi impossible q u e es pugui buidar un escenari i instal·lar un altre grup, que faci proves de so... encara que ho vegis factible sobre el paper, en la pràctica sempre sorgeixen problemes.

I li ha una certa obertura cap a Amèrica Llatina que hem començat aquest any i que voldríem anar aprofundint.

- Muntaríeu un Mercat de Música Viva a Sant Cugat?

- No seria un mal lloc. Tindríem un dèficit de places hoteleres, potser, però és molt proper a Barcelona. Com a ciutat, poder comptar a m b un espai com el Teatre-Auditori ja ens agradaria. I home, si a Vic ens vam inventar molts espais, aquí també podríem fer-ho.

Hom, en època electoral, està disposat a entendre moltes coses.

No obstant això, costa d'entendre que algú pugui concebre la gestió municipal a batzegades, encara que sigui en un tema aparentment tan banal com el del nom dels carrers: avui et canvio aquest nom, demà aquell altre, d'aquí uns mesos el de més enllà. Encara cueja l'afer Alfons Sala; de fet, un mitjà local fa pocs dies encara l'esmentava en lloc del nou nom, i ja li volen fotre mà a un altre personatge restauracionista.

Que Cànovas del Castillo, com s'indica en la moció revocacionista, no era catalanista, ni d'esquerres, ni republicà és cosa sabuda.

Més aviat era molt centralista, molt conservador i molt monàrquic, característiques que comparteix amb altres personatges que figuren en algunes plaques dels nostres carrers. Convido la ciutadania a espigolar el llarguíssim nomenclàtor local per comprovar-ho.

Els hem de canviar? Francament, considero que no.

En aquest tema tenim ducs opcions: acceptar que recórrer a la memòria històrica implica no conte ntar tothom o dedicar-nos a posar noms del tot inofensius: de flors, d'ocells, de ciutats, d'accidents geogràfics... I parlant de memòria històrica, cal recordar que els noms que demanaven un canvi urgent -canvi legal, ja que mai no van arrelar en l'imaginari santeugatenc-ja foren escombrats per la democràcia: pla/.a del Caudillo/Quatre Cantons. 18 de Julio/Endavallada i José A n t o nio/Xerric. Per tant, deixem en pau els que han arribat fins a l'actualitat. El que és lamentable no és que Cànovas tingui un carrer, el que és lamentable és que fins avui no s'hagi proposat el nom de Salvador Allende (i entono el mea atipa que em correspon). Afortunadament, de carrers o places no en faltaran per arreglar-ho, espero que així ho faci la comissió que el ple municipal va crear dilluns passat.

Si pel que fos se seguís pensant que don Antonio no mereix un carrer, sempre tenim el recurs de recuperar el que figurava en el nomenclàtor entregat a un amic meu dedicat a tasques del cens: C/ Antonio Casanuevas del Castillo. Posats a canviar!

PI. de la Unió, 3 - Tel. 93 590 80 60 Sant Cugat del Vallès www.valles.com

Hardware, Software &Webs