Diari de Sant Cugat 281

SANT CUGAT COMERÇ PRESENTA EL PLA DE DINAMITUCIÓ COMERCIAL, AMB UN PRESSUPOST DE Í8MMJONS DEPÀGINA PESSETES &

Divendres 26 de març de 1999

EIS4C4NTONS El "diari" de Sant Cugat

SUMARI E R C nomena el seu president, Eduard Pomar, com a candidat a l'alcaldia

El sènior "B" del PH Sant Cugat puja a Prunera Catalana

Núm. 281 Any VII

2 2 5 ptos.

*i-

Ï , ÜS ! \ f

Pàgina 7

El Grup de Natura no vol que s'aprovi el dipòsit de residus de la Pedrera Berta

Lequip només ha perdut l dels 21 partits que ha disputat Pàgina 31

Pàgina 13

Sant Cugat reconeix la gran tasca feta per Lluís Puig i Joan Rovira a l'Esbart Pàgina 16

Els Reis d'Espanya inauguren la Boehringer Ingelheim de Sant Cugat

L'oposició no hauria aprovat els pressupostos, encara que hagués assistit al ple

L'empresa farmacèutica vol fixar a Sant Cugat la seva seu corporativa

Pàgina 22

El pintor local Shinichi Tsukumo participarà en la celebració del mil·lenari del Gíster Pàgina 38

Dos ecologistes seran jutjats per defensar la Costa del Golf

Durant la visita, els monarques van anunciar que la infanta Critina està embarassada A /'acte també van assistir el president de la Generalitat, Jordi Pujol i íalralde de Sant Cugat, Joan Aymerich. FOTO: XAVI LARROSA

Pàgina 26

El Grup de Natura els busca un advocat

ET TRANSFORMEM EL BANY

Et teu benestar Pàgina 15

>. A

C Rius i Taulet, 6 • Tel. 93 589 82 * (Costat benzinera centre)

ELSHCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR .I.l.t M

CLASSES DE NATACIÓ PER A BEBÈS

SQUASH

LES COVES DEL SALNITRE

CLUB SANT CUGAT

(0-2 anys) nens + 2 anys

A COLLBATÓ, km 576-A N-ll, DINS EL MONTSERRAT

Visites amb guia gratuïtes

C. Sani |ordi, 33-35 TEL. 93 674 98 62 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Cada subscriptor té dret a dues entrades gratuïtes per anar a visitar aquesta joia de la natura situada a pocs minuts de Montserrat.

A través d'un recorregut d'una hora de durada podreu contemplar les esplèndides estalagmites i estalagtites.

Només cal que presenteu el carnet a les taquilles!

r-- -~

Vine a Barcelona a veure un dels més presti giosos museus d'art del món.

POSA'T APUNT Amb la targeta del Club podeu assistir gratuïtament a classes d'aeròbic i gaudir d'una sessió de sauna o d'hidromassatge en horaris concertats. Per obtenir els vals cal trucar al telèfon del subscriptor.

espn

O.·JBO *=T

L A

C

A

R

P

Obsequiem amb aquesta làmina.

52x70 cm., reproduint una obra de Lluís Ribas, als 25 primers subscriptors que visitin l'Espai.

A

Consumicions gratuïtes Obres d'interpretació permanent: Les reproduccions dels millors pintors de tots els temps com Van Gogh, Pissarro, Manet, Renoir, Degas, Monet, Cézanne, Rafael, Rembrandt, Caravaggio

IA

Podeu passar per la redacció i recollir el vostre VIP de La Carpa, per poder obtenir consumicions de franc, en aquest local de moda de la nostra ciutat.

Horaris: Feinera df IS a 21 h.

Dissabtes d'l 1.30 l U k . i d« 18 a 21 h Festius d'U.30» 14 h.

MASIA

*A«0 sJRV mà\ JRft- JKft MLéJMík'

SI I t

( l | l t

Ensenya el teu carnet de subscriptor i et convidaran a un cafè I

Ensenya el teu carnet i et convidaran a tastar el Sambuca

Ensenya el teu carnet i et convidaran a un dettdós te amb menta!

W4 3&ÈE2ÍA - f p A C C H f c

Descomptes del 10 i el 15% en tots els serveis de perruqueria i estètica

10% de descompte en tots els articles de papereria

10% de descompte ensenyant el carnet

SCOOTY LÚDIC

MUSICAL SANT CUGAT 15% de descompte en la compra de qualsevol instrument de percussió

15% de descompte en tots e/s articles de roba infantil

McDonaias

Menús amb descompte ensenyant el carnet

•n A T E N C I Ó AL S U B S C R I P T O R

Ensenyant el carnet de subscriptor els teus fills podran gaudir 1/2 hora de jocs gratis. C/Xerric, 8.

93 589£282

EIS4CANT0NS ^^^*

M

El tema de la

Setmana Divendres, 26 de març de I99V

D i s m i n u ï t s

f í s i c s

i

p s í q u i c s

La marginació laboral i social és el principal problema amb què es topen les persones que pateixen algun tipus de disminució. FOTO: XAV/ LARROSA

El dur camí de la integració Sant Cugat té nombroses organitzacions que ajuden als discapacitats Segons les últimes dades facilitade pel Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya, a Sant Cugat hi ha 8 2 8 perso-

GERMAN GONZÀLEZ. - Sant Cugat -

La Mireia és una noia de gairebé 15 anys que viu a la Floresta.

Ha d'anar a m b cadira de rodes per una paràlisi cerebral que 1' afecta des que va néixer. Malgrat aquest problema, la Mireia participa en esplais de la ciutat, fa natació tres cops per setmana, i dissabte vinent muntarà a cavall per primer cop a la seva vida. La Mireia està aprenent a conviure amb el seu problema amb l'ajut de la seva família i de l'associació ASDI per a disminuïts físics i psíquics, que la va acollir amb els braços oberts quan va traslladarse a Sant Cugat.

Al principi va ser molt dur assumir aquesta discapacitació, però ara la família ho ha superat. La seva mare, Mercè Martínez, ha

nes amb disminucions físiques o psíquiques. Aquests discapacitats es divideixen en 132 sensorials auditius i visuals, 4 1 9 físics, 1 7 5 psí-

fet front al problema de la seva filla gràcies al suport q u e ha trobat en ASDI. "Vaig trobar un caliu tant fantàstic que vaig pensar que per a la Mireia seria molt positiu, com realment ha estat."

Tot i que han canviat molt les coses en els últims anys i 1' Administració pública ha dictat normes en aquest sentit, els discapacitats es troben que se'ls exclou del món laboral, sobretot als deficients psíquics, i a més han de patir les anomenades barreres arquitectòniques, que afecten els disminuïts físics i sensorials en el seu intent d'accés a edificis i en la circulació de carrers.

La Mercè Martínez es queixa del fet que un disminuït no pot circular pel centre de Sant Cugat. Sílvia Flury, regidora de Sanitat i Serveis Socials de l'Ajuntament, destaca el compliment

quics, tatge, estan saber

amb un retard en l'aprenen9 6 malalts mentals, i 6 que pendents de resolució per el grau de disminució que

de les normes urbanístiques dictades per la Generalitat en totes les construccions que es fan o es proposen a la ciutat, sobretot en les noves urbanitzacions construïdes arreu del terrme municipal. "En aquest sentit som pio-

Els familiars dels disminuïts destaquen l'esforç personal de la persona per a la seva integració social ners des de fa anys. El que passa és que la remodelació del centre de Sant Cugat requereix un tipus d'acondicionament més concret, i amb més cura."

Des de l'Ajuntament es busca la integració dels disminuïts a dos

pateixen. Benestar Social considera minusvalides aquelles persones que pateixen una discapacitatció a partir del 3 3 % .

nivells. D'una banda, es dóna suport a totes les propostes, amb subvencions o amb la cessió d' equipaments municipals, de les diverses associacions i entitats de disminuïts de Sant Cugat. Per exemple, s'han arribat a convenis amb el Taller Jeroni de Moragas per a la creació de grups de neteja de discapacitats del centre.

D'altra banda, es fan fortes campanyes d'educació en les escoles perconscienciarels alumnes per evitar que marginin discapacitats que també van a centres públics. "No fas un departament compacte per a disminuïts exclusivament, sinó que en totes les competències es fa un pla transversal per eradicar la marginació", comenta Sílvia Flury.

Sobre el t e m a de l'educació també incideix l'assistent social

del CAP de Sant Cugat, Olga Pérez. "S'ha aconseguit que les famílies de disminuïts estiguin més orientades, que els adolescents sàpiquen el que han de fer.

Ara falta conscienciar la resta de la població per acabar a m b les barreres. Per exemple, cal q u e els vehicles no aparquin a les voreres on destorben el pas de disminuïts."

Sant Cugat és la seu de diferents associacions que intenten solucionar aquesta marginació.

Centres com ASDI o el taller Jeroni de Moragas treballen per a la integració social i laboral dels discapacitats. Aquestes entitats, juntament amb la Coordinadora CAVIS, varen beneficiar-se d'un concert organitzat pels clubs Rotary i Rotaract al Teatre-Auditori, on van actuar L u c k y Guri i Núria Feliu.

Setmana

ElS'íCAIVrfflVS Divendres, 26 de març de 1999

A s s o c i a c i o n s

ASDI facilita ofertes d'oci per a les persones amb disminucions El centre fomenta les trobades amb els pares G. G. - Sant Cagat -

N o tots els 200 socis que ten e n formen part d e famílies afectades. Això pot donar una idea de la tasca integradora de l'Associació Prodisminuïts Físics i Psíquics, ASDI. Van començar fa 18 anys a Sant Cug a t . " T e n i m tot tipus de discapacitats, de moltes edats", c o m e n t a la p r e s i d e n t a , E n r i queta Guarch: "Segons el treball manual que fem no els partim, sinó q u e estan tots junts."

Aquesta associació es dedica principalment a omplir el temps d'oci de persones amb discapacitació. Per això, tenen un ampli ventall d'activitats, com ara tallers de manualitas, música i piscina, entre d'altres. A l'estiu també fan casals de colònies. El grup dels petits, nois d'entre 6 i 14 anys a m b disminució, estan molt normalitzats entre els esplais de la ciutat. "Durant la setmana vénen cada tarda i fan tallers aquí al centre. Els dis-

sabtes van als mateixos centres de lleure d'altres nois de Sant Cugat, i així s'integren." Tenen uns 40 voluntaris en el local de reunió, tot i que cada dia se'n poden trobar entre set i vuit, per cuidar uns 20 o 25 nois.

"Actualment és complicat trobar gent disposada a fer un treball voluntari." l : n a a c t i v i t a t i m p o r t a n t d' ASDI són els grups de suport als pares de nois discapacitats.

Des de fa quatre anys es reuneixen cada quinze dies o tres setmanes per xerrar i intercanviar experiències que els ajudin a solucionar els problemes o simplement desfogar-se.

A q u e s t a a t e n c i ó als pares es c o m p l e t a a m b una orientació en diferents temes. Per exemple, van portar una dietista per parlar sobre l'alimentació de persones a m b discapacitació.

T a m b é ofereixen els seus serveis a pares q u e vénen al municipi o que tenen un nadó amb un possible cas de disminució.

P e r a q u e s t a ajuda, c o n t a c t e n

amb el DAPSI, un centre d'atenció precoç d e Sant C u g a t que parla amb tots els hospitals i clíniques del sud de la comarca del Vallès, buscant casos on es diagnostica discapacitació entre nens de zero a sjs anys. A part del suport d'associacions de d i s m i n u ï t s com A S D I , a q u e s t c e n t r e facilita la integració d'aquests nois en escoles bressol de la ciutat.

ASDI rep el suport de l'Ajuntament, no tan sols econòmic, sinó q u e els faciliten equipaments municipals com la pisci-

ASDI té una furgoneta adaptada per als seus desplaçaments na p e r a les s e v e s activitats.

T a m b é , el consistori municipal va comprar una furgoneta adaptada per acompanyar els dismi-

Uassociació dóna suport a moltes famílies afectades. FOTO: XAVILARROSA nuïts d e l'associació i portar-los a casa. Aquest vehicle està gestionat des de la Creu Roja.

Per a Enriqueta Guarch, encara hi ha certa marginació social dels disminuïts. "És difícil trobar feina fora de l'ambient."

A m b tot, d u r a n t a q u e t s anys han aconseguit bastants avenços. "A Sant Cugat, anem pel carrer tota la colla sense que la gent es giri a mirar-te." ASDI prepara el pas següent buscant formes per a la integració social en tots els àmbits, no tan sols en el lleure.

L e s famílies q u e estan dintre de l'associació ASDI destaquen el caliu q u e han rebut per part d'altres persones. N o tan sols és important el benefici per a la gent a m b disminució q u e hi ha dintre del centre i q u e participen de les activitas de lleure q u e s'organitzen, sinó q u e t a m b é , per als familiars dels afectats, trobar el suport d'altres persones i compartir amb ells les experiències i les traves socials amb q u è es troben, els ajuda a fer front al problema de la disminució.

F o r m a c i o

El Jeroni de Moragas promou la integració laboral de deficients psíquics GKKMAN GONZÀI.KZ

Fa 17 anys que cl Taller Jeroni de Moragas es va instal·lar a Sant Cugat. Kl seu inici cal situar-lo cap a finals del 1973, a Barcelona, quan un grup de nois i noies de l'escola Jeroni de Moragas assoliren l'edat de treballar. Aleshores. els responsables pedagògics varen començar una tasca per orientar aquest grup cap a la vida professional. Actualment, el centre es dedica a la integració social i laboral de 90 persones de diverses edats.

"En aquests anys, hem fet una aproximació al món laboral perquè fa 25 anys enrere era difícil

creure que persones amb discapacitat psíquica podien treballar.

Ara s'ha demostrat que sí que és possible", comenta Salvador Strino, director gerent del Taller Jeroni de Moragas. Kls responsa• bles del centre faciliten una feina als treballadors segons el seu grau de disminució. "Nosaltres tenim un bon grup que fa manipulats en les nostres instal·lacions i brigades externes de neteja que treballen tant per a l'Ajuntament de Sant Cugat com per a l'entitat menor de Valldoreix."

Dins el taller, els treballadors fan muntatges de caixes de colors, aparadors de cosmètics, etiquetatge de diversos productes o automoció. Depèn de l'època de I' Fa poc que el centre va celebrar els 2^ anys d'e\i\tm, ni /• .Y I.ARROSA any realitzen una manualitat determinada. Per exemple, ara que arriba la temporada d e comunions fan molts estoigs. "Les empreses ens porten el material, fem el muntatge, l'assemblatge, la presentació de cara al públic que l'ha de comprar i els hi retornem. Sempre és producte per

a tercers.

Els treballadors del Taller també fan activitats a l'exterior aprofitant els convenis de cooperació a m b les entitats públiques locals. "Durant aquests anys intent e m demostrar q u e els dismin u ï t s no són p e r s o n e s p e r mantenir relegades a un segon

terme, nosaltres vern creure en el treball que podien fer i per això els hi vam buscar aquestes feines i fer-les nosaltres aquí dint r e . E n el m o m e n t q u e h e m aconseguit això, ens plantegem la possibilitat que hi hagi nois que surtin d'aquí i vagin a treballar fora, és el que hem intentat fer amb les brigades de neteja", comenta Salvador Strino.

No és habitual que les empreses contractin personal disminuït. El Taller està immers dins el projecte europeu SYRIUSHORIZONT, patrocinat per Benestar Social, per formar persones a m b disminució del mateix centre o que estiguin a l'atur, i amb un conveni laboral buscarlos una empresa de Sant Cugat o de fora perquè se'ls quedin fixes. "Les seves possibilitats de treball són prou importants perquè a aquella empresa li sigui interessant agafar aquell noi."

D e mica en mica s'aconsegueixen complir els objectius q u e s'ha marcat el centre per als seus treballadors, satisfer les necessitats socials respectant la seva diferència. Per a Salvador Strino hi ha un corrent on la gent comença a acceptar la varietat i aprenen a adaptar-s'hi. "Quan parlem d'un disminuït psíquic, físic o s e n s o r i a l h e m d e c o mençar acceptant aquesta diversitat."

Setmana

E L S 4 C \ I V r W 6 Drcendres, 26 de març de 1999

M a l a l t s

d ' a l z h e i m e r

CAVIS posa en m a r x a un centre p e r a malalts d'Alzheimer G. G. - Sant Cugat La coordinadora interinstitucional d'atenció a l'ancianitat, amb el nom abreujat de CAVIS, és una organització formada per diferents entitats. A dintre hi trobem Creu Roja Sant Cugat-Rubí i Valldoreix, Càritas Sant Cugat-Rubí i Valldoreix, i Llar d'Avis d e la Parròquia. La coordinadora es va crear el 1979. "Neix perquè la gent gran és molt llesta, van a demanar a diversos llocs i recullen de tot arreu. Si hi ha una coordinadora, amb un consell directiu i un consell tècnic, on es parlen de tots els casos i es fan reunions periòdiques, tenim a la gent una

mica més controlada. Perquè si no, cadascú feia el que volia", comenta Rosa Ribas, presidenta de CAVIS. "Ara les persones q u e cada vegada són més grans estan m é s bé. Deixant de banda casos de demència, hi ha g e n t d e 80 i 85 q u e v é n e n a la llar d'avis, però q u e viuen sols p e r q u è no necessiten a ningú". Rosa Ribas creu q u e la g e n t gran es cuida més i reben millor atenció mèdica. Això fa q u e baixin les visites a domicili, però q u e augmentin els casos en la residència, " p e r q u è moltes persones les necessiten". D e s d e fa dos anys, CAVIS ha constatat un a u g m e n t de les perso-

CAVIS compta amb 59 voluntaris que fan tot tipus de tasques. FOTO: XA VILARROSA. nes grans a m b demència. Això els ha portat a crear, a m b l'ajut del Consell Comarcal del Vallès O c c i d e n t a l , el C e n t r e d'Activitats Psicosocials per a Malalts d'Alzheimer a Sant Cugat, en funcionament des de l'octubre passat. El centre

està obert als matins, però hi ha intenció d' ampliar l'horari tot el dia, i incrementar els set pacients q u e hi van fins a 20 o 25, tot i q u e per a això necessiten un local més gran. Aquesta entitat té una doble funció.

C o m si fos una part de la m e -

dicació, s'estimula els malalts d'Alzheimer amb exercicis escrits, gimnàstica passiva i manualitats, evitant q u e s'estanquin. D'altra banda, descarrega als familiars durant unes hores p e r q u è el trastorn crea molta dependència.

Gala

Núria Feliu i Lucky Guri donen la nota en una gala solidària molt aplaudida Prop de 350persones van seguir Tactuació benèfica a FAuditori GKRMAN. GONZÀLK/..

- Sant Cugat "Ajudar els disminuïts és una cosa de tocs." Aquestes paraules de la cantant Núria Feliu resumeixen l'esperit del concert benèfic que es va celebrar dissabte al Teatre-Auditori. La recaptació anirà al fons del Taller Jeroni de Moragas, la cooperativa CAVIS i T associació de disminuïts ASDI. Els Clubs Rotary i Rotarct de Sant Cugat van promoure aquesta actuació de Núria Feliu, acompanyada al piano per Lucky Guri. "Sempre estem oberts a fer coses en bé dels altres, això està molt clar. I si, a més a més, l'excusa que es dóna és fer música, doncs encara millor que millor", comentava el popular pianista.

La gala va començar amb un recital de Lucky Guri tocant el piano de cua de l'Auditori, el mateix que ha utilitzat per gravar el seu últim disc, "Deixa't seduir".

A l'hora de tocar, el pianista es

deixa guiar per l'instint, "de vegades, prefereixo mirar la gent i segons com els veig tiro per aquí o per allà. Alguna idea ja porto, perquè amb el piano aquest m'agrada donar-li rendiment en segons quin tipus de música". Va interpretar temes d e jazz, d'altres més coneguts i dos petits homenatges a Frank Sinatra i als Beatles.

Després, les 350 persones que assistiren a l'acte van rebre la Núria Feliu. Des de l'escenari, un lloc que li és poc habitual, acostumada a començar al costat dels espectadors, la cantant va interpretar els seus temes més coneguts, així com cançons de comèdies musicals de Brodway i algun "bolero", tot en català. Els espectadors es van afegir a l'espectacle acompanyant l'artista catalana en els seus principals èxits.

"Tant el pianista com la cantant estaven encantats de tornar a Sant Cugat."L'Auditori és fantàstic, el seu so supera àmpliament

CATALONIA CERÀMIC Ora. Sant Cugat a Cerdanyola, Km 3.

Tel. 9 3 5 8 0 15 0 0

el del Palau perquè amb les obres va perdre molta acústica", comentava Núria Feliu. Per la seva banda, Lucky Guri, que va actuar a la Casa de (Cultura ta quinze dies, agraïa l'ampli ventall d'activitats impulsades des del Departament de Cultura de l'Ajuntament que el feien tornar a la ciutat. "Amb els Túnels de Vallvidrera ara només tardo cinc minuts en plantar-me aquí, sembla com si no et moguessis de casa."

Núria feliu ja havia col·laborat abans en concerts benèfics organitzats pels clubs Rotary i Rotarct d'Alacant. Ella considera que, malgrat els progressos en la integració, sempre falta "veure si un disminuït físic pot viure 24 hores sense que l'hagin d'ajudar.

Pugui sortir al carrer, pujar als autobusos, baixar al metro, només cal veure això per concloure que no s'integren". Ella dóna tot el suport a grups com els Rotary i Rotaract que acostumen a organitzar actes d'aquest tipus.

En termes semblants s'expres-

wllAri

ció OBERT DE DltlUNSA DISSABTE

• • • • • • •

Els músics van repassar alguns clàssics de la música catalana. F: X.L. sava el pianista Lucky Guri, que estava a favor de la feina dels clubs Rotary, amb què col·laborava per causes humanitàries. Ignasi Barrera, secretari de la Junta Directiva dels clubs Rotary i Rotaract de Sant Cugat, promotors de 1' espectacle, va agrair la col·laboració municipal i dels mitjans de comunicació locals en l'organització del concert. Els membres d'aquests clubs també estan immersos en d'altres projectes culturals que tenen la ciutat com a escenari. "Voldríem

Ceràmica Sanitaris Aixetes Mobles de bany Banyeres d'hidromassatge Accessoris Materials per a la construcció

muntar un altre concert al pavelló per a gent més jove, però s'ha de fer amb una miqueta més de cura perquè l'aforament és de 2.500 persones. La il·lusió i la idea hi són, i continuar fent coses per Sant Cugat, q u e és la nostra residència."

Els clubs Rotary i Rotaract són entitats internacionals a m b l'única finalitat del benestar de la població. L'organització té un milió de líders escampats en uns 100 països a tot el món. A Sant Cugat hi ha 15 socis.

Setmana L

ELS4CANTONS Divendres, 26 de març de 1999

' e n q u e s t a

La nostra societat, encara margina als discapacitats?

- Seat Cegat Durant els últims anys s'han fet molts progressos per a la integració dels disminuïts físics i psíquics dins de la nostra societat. A nivell laboral, les administracions públiques han recollit les fortes reivindicacions de moltes institucions privades per aconseguir l'entrada dels discapacitats al món del treball. Per això, s'acostumen a donar facilitats fiscals a les empreses que han decidit contractar treballadors disminuïts. La feina és un principi en la

plena acceptació social de les persones amb algun tipus de problema físic o mental. Moltes organitzacions treballen per aconseguir aquest reconeixement però, sense recursos econòmics, es troben amb moltes limitacions.

El pas següent és buscar el suport públic a tots els nivells. Fins i tot per acabar amb les barreres arquitectòniques que dificulten la circulació de molts disminuits pels nostres carrers. / German Gonzalez.

LLUÍS FERNÀNDEZ 31 ANYS BOTIGUER

SÍLVIA RAMIS 30 ANYS COMERCIAL

ORIOL SI I J \ 30 ANYS ENGINYER

JOSEFINA FERRANDO 40 ANYS OFICINISTA

JUAN ANTONIO FERRANDO 39 ANYS EXECUTIU

"En principi jo crec que no. Vénen a la botiga i cap problema.

Només hi ha algunes coses concretes on tenen dificultats, com per circular, però crec que no se'ls margina".

"No es margina als discapacitats.

Segons quines coses no les poden fer però no només els discapacitats, sinó a tothom. Depèn de les teves qualitats podràs fer una feina o una altra".

"No m ' h e trobat mai amb aquest problema. Sempre s'ha sentit a parlar de les barreres arquitectòniques, i suposo que també hi ha certa marginació laboral".

"Segons quin tipus de discapacitació afecti a la persona pot haver-hi més o menys marginació. Per exemple, un cec pot tenir-ho més complicat que un coix".

"Pel que veig diria que no. Hi ha normatives laborals que intenten afavorir la contractació de disminuïts. El camí és intentar reincorporar-los al món del treball".

SUSANNA TRENCHS 29 ANYS ADMINISTRATIVA

JORDI CAPDEVILA 36 ANYS INFORMÀTIC

TOBI CATALÀ 22 ANYS ACOMODADOR

SÍLVIA DURAN 23 ANYS TAQUILLERA

ANNA RAMOS 24 ANYS DISSENYADORA GRÀFICA

"Els discapacitats estan molt marginats. Tant pel que fa al treball com pel que respecta a la urbanització de la ciutat. S'està millorant la situació però no gaire .

"Els disminuïts estan força marginats. A nivell laboral ho desconec però encara hi han moltes barreres arquitectòniques que dificulten el seu accés a edificis i la seva circulació".

"En un gran percentatge sí que hi ha marginació dins de la nostra societat. No crec que hi hagi suficients e q u i p a ments urbanístics pels discapacitats".

"Penso que els disminuïts ja no es troben marginats dins de la nostra societat. Tenen les mateixes oportunitats laborals tal com la resta de població"

"Han aconseguit més garantia de contractes i, fins i tot, hi ha suport per a fer-ho. Però encara estan molt marginats socialment en d'altres aspectes."

Vostè què opina dels nostres viatges?

Viatjar amb USSIATOURS és parlar de Formalitat, Confort, Categoria i Gran experiència. En poques paraules, és passar unes vacances en un ambient familiar que difícilment es pot oblidar.

Pnop&^smrms:Ps^BBSCimmm0BtmmaSantat1al5d,atxit) Plana de l'Hospital, 10

(a 30 metres de PI.Octavià-Monestir)

Maria Bajos

USSÍA * ) % TOURS

Tel. 93 589 61 50 Fax 93 589 59 65

ftocainactowi

^^&«*^^

i í Escòcia (15af2Sd'agos1) índia i Nepal (PortídeteImmaculada, mmsmnbmat 8 desembre)

MS4CANTCW>S

Política Divendres, 26 de marc de 1999

E I e c c t o n s

ERC tria el seu president local com a candidat a l'alcaldia

Uoposició força la convocatòria d'un ple extraordinari

La formació republicana confia que en la pròxima legislatura tindrà tres regidors Eduard Pomar, president de la secció local d'ERC des de fa tres anys, lluitarà en els següents comicis per l'alcaldia de Sant Cugat. L'assemblea local del partit l'ha triat per unanimitat

per encapçalar la llista electoral, tasca que el polític santcugatenc ha assumit "amb molta il·lusió". El seguiran en la llista Sara Bertran, el regidor David Sampere i l'exregidor Jaume

Busquets. L'equip republicà s'ha mostrat molt optimista amb vista a les eleccions municipals, en quò espera obtenir l ' l i % dels vots santcugatencs, que li proporcionarien tres regidors.

AURA COSTA

El ja candidat per ERC, Eduard Pomar, centrarà la seva campanya en cinc eixos bàsics: la modificació de la política urbanística, l'increment dels serveis al ciutadà, el reclam de més espais per als joves, l'augment de les inversions als districtes i la potenciació de la cultura catalana a Sant Cugat. "Són unes línies realistes que pretenen fer avançar la ciutat, sobretot tenint en compte que el model de Cil* està acabat", ha afirmat Pomar. Tot i que el programa ja està molt avançat, el partit el manté obert tot esperant que entitats i societat civil hi facin les aportacions que creguin convenients. Segons les previsions de la formació, a finals d'abril quedarà confeccionat el document i es començarà a fer campanya.

ERC] afronta aquestes municipals amb moltes esperances. Els estudis que s'han elaborat fins ara asseguren els republicans, els donen una forquilla de tres regidors, fet que segons l'actual regidor a l'Ajuntament, David Sampere, els donarà la clau electoral del govern: " E R C tornarà a decidir el govern local." Això però, assegu-

Tots els grups d e l'oposició (PSC, PP, IC-V i E R C ) han demanat la convocatòria d'un ple extraordinari que s'haurà de celebrar entre avui i dilluns, segons estableix el R e g l a m e n t Orgànic Municipal. Els partits han d e m a n a t la convocatòria d'aquesta sessió per poder presentar tres mocions que han elaborat i signat c o n j u n t a m e n t .

Les dues primeres fan referència al procés de reparcel·lació del sector est del Turó de Can Matas, mentre que la tercera es refereix a l'edició i distribució, a m b fons municipals, d'obres escrites que tinguin com a destinatari els ciutadans s e m p r e que no responguin a la finalitat d'emetre un avís urgent a la població.

Les dues mocions urbanístiq u e s d e m a n e n q u e l'Ajuntament encarregui una auditoria sobre la reparcel·lació del Turó de Can Matas a una empresa exterior al consistori, q u e s'haurà de triar, e n t r e tres opcions, en un ple extraordinari Eduard Pomar (al centre) i Jofre Montoto (primerper la dreta) presenten els seus programes. FOTO: OSCAR RESTTO celebrat abans del 13 d'abril.

A més, es proposa q u e l'equip ra Sampere, no vol dir que el parmat Pomar. Amb tot, els polítics clar el tema de la sobirania cataescollit iniciï el seu treball en tit independentista accepti una s'han reservat el dret a parlar-ne lana." un termini màxim de set dies i coalició de govern. Preguntats per "perquè en política mai se sap".

El que fou regidor de l'equip de l'acabi tres setmanes després. la possibilitat de tornar a pactar Pel que fa a possibles pactes amb govern abans del trencament del Finalment, les mocions volen amb CIU, els republicans van pod'altres formacions, els represenpacte C i U - E R C , J a u m e Busque abans del 21 de maig es faci sar la seva pitjor cara: "L'expetants del partit d'esquerres s'han quets, considera q u e enguany un altre ple per debatre les conriència de govern que vam tenir mantingut molt cautes i alhora in" E R C serà l'opció més atractiva clusions a què hagi arribat l'eamb ells no va ser gaire agradaflexibles pel que fa a la seva ideper la ciutat perquè hem demosquip elaborador de l'auditoria. ble. Veuríem molt difícil accepologia: "Perquè un partit pacti trat que sabem governar i també "Ja s a b e m q u e a q u e s t e s d e tar-los una proposta", ha confiramb nosaltres ha de tenir molt fer oposició". mandes es podien plantejar en el sí de la Comissió Especial que s'ha creat a tal efecte, però només les decisions acordades cío, de manca de senyali*» • &rrl>,$$ anys, Eduard Pomar querres, de&d'on va saltar al Moal ple són vinculants.", ha jusfcació als carrers, ée httttí* és d'aqueUs polítics a qui no els viment de Etefensa de la 'ïerra tificat el portaveu d'IC-Verds, cta.„'\ El cap de llista reagradà destacar, una d'aquelles (MDT) t posteriorment a ta ja Francesc Godàs. publicà ha indicat» a més, peeesque, tot i ser clau en l'enniés formal Esquerra Republicaque durant h campakya ir*> teranyinat de k s formacions, rreEn referència a la tercera mona de Cateïstnya (ERC). Des de cidirà especialment e s la vU baíía en un segon pla allunyat de ció elaborada conjuntament per fa tres anys presideix la secció güàneia d e l barrí i e n faípte-ï les polèmiques i, sobretot, de les d'aquestpawsk a Sant Cugat, tasl'oposició, es vol prohibir d'ara servacio de ia natuea. a^clstsacàons conflictives. I „a seva ca que combba amb la seva peri fins a les pròximes eleccions, Segons ha dit i'açtujj;pqptasca pgljjtiea a Sant Cugat, on l'edició, impressió i distribució, dor d*EítC a VAjvitóm&ftti viu des tfeíà 28 anys, s'ha casac- Eduard Fe amb càrrec als fons municipals, un home amb David Sampere, h (omtmé teriq»t sempre per les bones ma* de qualsevol obra escrita o imUn8( imporrepublicana espera conver-r neresi kmoderació, tot i que de tanrj presa que s'adreci als ciutadans rir-se en. la terçeia íbrça rn.es veg*des fos abanderat dels penper donar-los compte de la tasl'àmbit local t cot&ssai ï'sofcíè* votada de Valldoreix, supesaments més extrems de Tesca feta pel govern de CiU. Els tot, sota el paraigua de 6tse«m^ rant el l*£ "%n atpesta zom qaerra racionalista catalana. partits a l'oposició consideren tatUntreiquedebenscguífa» hi temai un vot molt fidel*1, La seva militància política va judaràenurieseleCíiomf|ííees q u e això és una forma de puha pfecbat SamperW À.C, començar als nacionalistes d'esblicitat de CiU q u e hauria de preveuen molt rerrçkçsi/fa<X costejar la pròpia coalició.

Jofre Montoto, a Valldoreix • Jofre Montoto ha estat l'home triat per encapçalar h llista a Valldoreix, en substitució de Narcís Clavell.

Tot i la seva joventut Montoto coneix molt bé el terreny per on es mou ï ja ha elaborat tot un Iffecst de situacions del districte que caldria corregir. "L'Entitat Municipal Descentralitzada (EMI>) té bastant abandonat Valldoreix", ha dit Montoto, que considera <|ïie el districte pareix ugr$m problemes de pavimentació de les voreres, d'Mumúia-

A.C. Cugat -

Pomar: un líder moderat

ELS 1CANTOiVS

Onniio

8

^^^^m

Divendres, 26 de març de 1999 Dive

E d i t o r i a l

H S CANTONS Setmanari independent de Sant Cugat del Vallès

•.-«^ (larrer Sant A n t o n i , 15, baixos - 081**0 Sant Cugat del Vallès T e l . 589 62 82 • Kax 589 20 91 K d i c i ó electrònica: h n p : / / v i l a w e b . c o m / s a n i c u g a t K-mjil: sjntciigjt@vildwcb.com Consol d'AdmlnlatracM R a m o n ( i r j u {president) Josep M ('.abreri/o. Pere Ksqucrda i Xavier Fornells (editor delegat)

Dlrvctora Aurj C o s t a

R·daccló T r n i a ile la n f l u i a n a : C c r n u n ( i o n / í l c / ; Potftira/Enloni/OpiI I H I : A u r j Costa; Soeiclat/ E c o n o m i a : Anna Rorau: C u l t u r a l Ruth (Casals; Eaporto: Alex López; Solidaritat: Mònica Rcrnabc;

Comercial Anna M* Boncomptc Consell Editorial Ramon Crau (president) Josep M. Cabrcrizo (vicepresident) Víctor Alexandre,Francesc Carbó, Jordi Casas, Narcís Castanyer, Albert I V Pablo, Pere Ksquerda, Xavier Fornells, K r i s t n n Uerbolzhcimer, Rogcli Pedró, Ramon Pros, Lluís Puig, E m i l i Rcfté. Marta S u b i r l , Paco Soler, Josep A. Teixidó, Jiun Tortosa, Josep M . Sans Travé. Joan Troyano, Jaume Tubau, Hcctor Vall, Núria Zabala Aura Crosta (secretaria)

Subscripcions Laura M o n t e r

Fotografia Xavi Larrosa i Oscar Benito

Di··Miy I w q u t a c l o ( i c m m i Jurado

Montserrat Soto

Rotimpres (972) 40.05.95

M a i l i n g Vallès S L . T e l . 589.23.71 Dipòsit legal: GI-405-93 F.U-4 ( U m o m e i p « t M únicament b «era opinió co ebeditoriab. E l * a f t i c k * > i cKprciK-n l'opinrf i k b teu» j u i o r v « j i * E l * 4 Camoni i» PubltL jetó adherida 4

(•)ACPC Aisociacio CltlllR) de U Prems* Com·rc·l

C/hnibMUbri7

Ufnsnnn

L'ecologisme en tela de judici

A

questa setmana una acció del Grup de Natura del Club Muntanyenc Sant Cugat ha tornat a posar de manifest l'activitat ecologista a la nostra ciutat. Si bé és veritat que cal agrair l'esforç d'aquest grup testimonial, en la realització d'accions públiques i notòries per conscienciar socialment la població sobre els valors del nostre ecosistema, ens hem d'acostumar a mirar aquests temes des d'una òptica molt més global i, per què no dir-ho, solidària.

La saturació dels residus domèstic i industrials a l'àrea metropolitana és un greu problema i una inqüestionable realitat. No ens podem tapar els ulls i pensar que això no va amb nosaltres. Formem part d'un conjunt, d'una societat metropolitana i d'un país que té necessitats i tributs que cal pagar.

L'abocador del Garraf fa anys que està totalment saturat i la situació està en un forat sense sortida. Amb tot, les adminis-

tracions busquen sortides que encara que no ens satisfacin són aquí. El projecte de dipòsit controlat de residus urbans a la Pedrera Berta és una de les portes que sembla que té la garantia de la Junta de Residus de la Generalitat i de l'Entitat Metropolitana, entre d'altres, tot i que també compta amb l'oposiciórecentment manifestada per l'alcalde Aymerich.

Els responsables reiteren que això no té res a veure amb el Com és que que s entén per abocador i que la solució que passa per

sidus que tots generem.

Evidentment seria millor educar, seleccionar i generar el mínim de residus i en això el projecte Residu Mínim, que té el suport del nostre municipi i del grup ecologista, és el millor camí de futur. Però ara per ara, què en fem de la brossa que ens colga? En aquest, com en altres temes que afecten tota la ciutadania, cal un esforç per acostar i consesuar postures. defenSOTS Això sí, evitant tot tipus de demagògia.

Una altra cosa ja és

del patrimoni natural de tots els

santeugatencs nan de

incienerar les deixalles seria ^ ^ ^mpte düVOnt ? U C C,S CCOmolt pitjor.

El m n l r nirinr k l •* loglSteS, a que és evident la jUStída? vegades és que, d'una amb més raó banda, la resi d'altres tauració de la amb menys, pedrera a través del projecte hagin de donar comptes davant presentat garanteix la conti- el jutge de pau pel sol fet de nuïtat empresarial en l'extrac- demanar que es protegeixi una ció de granit i, de l'altra, obre zona de Sant Cugat. Per priuna porta al tractament de re- mer cop en l'ecologisme locals,

dos membres del Grup de Natura del CMSC, Miquel Vallmitajana i Montse Valderrama, seran jutjats per haver participat en un acte de protesta contra la urbanització de la Costa del Golf.Tot i que els denunciants, l'empresa COPCISA, van reconèixer que Tacte va ser del tot pacífic i sense incidents, els dos joves poden ser castigats amb multes de fins a 100.000 pessetes. Des d'aquestes pàgines ens volem preguntar Per què es du a judici persones amb l'únic desig de lluitar per la protecció dels pocs espais naturals que ens queden al voltant de la ciutat? És que no és gràcies a algunes accions d'aquest tipus que ja hem gairebé aconseguit preservar Torre Negra o el Pi d'en Xandri? No volen tots els ciutadans un Sant Cugat natural i amb qualitat de vida? Aleshores com és que ara s'ha de donar compte davant la justícia per lluitar per uns interessos que gran part de la població comparteix?

Distribució d'ELS 4 CANTONS als subscriptors

El

l e c t o r

e s c r i u

Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

El món del cant a la nostra ciutat Quan hom parla del món coral a Catalunya, inevitablement la referència és la tradició. Tradició que compta al nostre país amb 150 anys d'història i que de bell antuvi va arrelar fortament en la nostra cultura més popular.

Enguany celebrem tres efemèrides prou significatives. Per una banda, el 150 aniversari de la societat coral Euterpe, primera de tot l'Estat espanyol, i el 175è i 125è del naixement i mort respectivament de l'artífex que ho va fer possible: Anselm Clavé. La federació que porta el seu nom s'encarrega de fer un seguit d'actes durant tot el 1999 per recordar i celebrar aquestes dates i alhora reivindicar una personalitat històrica.Ha plogut molt des de llavors i la realitat social i cultural del nostre país ha variat molt.

És estrany no trobar una coral en qualsevol vila de la nostra geografia per humil que sigui, moltes amb l'única ambició de mantenir viva la flama d'una tradició. Però crec que ens pertoca a nosaltres, els directors i responsables de les corals, fer quelcom més en pro de la música vocal i és la dignificació del gènere, donar els elements tècnics i interpretatius que vehiculin una interpretació acurada de les obres treballades, sempre d'acord amb les possibilitats de l'instrument.

En una Europa cada cop més unida i més competitiva hauríem de deixar de mirar-nos el

melic, enterrar vells tòpics com Federació de Cors Clavé versus Federació Catalana d'Entitats Corals i unir-nos en una fita comú que és el servei a la música, des del rigor, l'honestedat i el treball./ENRIC AZUAGA (Sant Cugat) Tràgica mort de José Agustín Goytisolo La trista notícia m'ha impressionat. Ens vam conèixer en el programa de TV3 La vida en un xip, dirigit per Joaquim M. Puyal, que estava dedicat a les depressions. El tema era delicat.

Entre els convidats a la taula

Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral Serveis JurídicsSANTCUGAT 17 84'Fax 93 674 16 15 • 08190

JUVE, GAVARA, BECH i ROVIRA ASSOCIATS, S.A

BELL,k*S^XÏATS »»»»**v

Rambla del Celler, 17' Tel. 93 674

s'hi trobava Joan Corbella, que va explicar la malaltia coneguda amb el nom de "bipolar"; és a dir, canvis constants entre eufòria i depressió. En tocar el tema del suïcidi, vaig notar la mirada profunda i trista que tenia José Agustín Goytisolo, un home que no era simpàtic. Personalment, però, haig de dir que sempre m'he refiat més de la gent arisca.

Quan va acabar el polèmic programa, ens vam acomiadar fins al 2000...

La seva mort hauria de servir per reflexionar. La ment ha de cuidar-se més que el cos. Goytisolo, per sort, no està mort, ja

que la seva poesia amarga i dolça durarà per sempre. Si pogués parlar amb ell ara, li preguntaria: per què te'n vas anar sense despedir-te? Teníem una cita l'any 2000. / MARIÀNGELS QUADRAS (la Floresta).

Els ossos de la discòrdia Tinc la sensació que a la senyora Núria Ventosa l'han informat molt malament respecte la falsa polèmica dels ossos procedents de l'excavació de la Sala capitular del Monestir, en la que no vull entrar. Li puc assegurar que personalment no tinc cap autoritat ni poder de decisió sobre el destí final dels mencionats ossos. Lamento que l'hagin manipulat i de retruc m'hagi implicat en aquest afer.

Resto a la seva disposició per a qualsevol aclariment al respecte./ DOMÈNEC MIQUEL (Sant Cugat).

Opinió

ELS 1 CANTONS Divendres, 26 de març de 1999

a

l l o t j a

Carta oberta al club de golf KRISTIAN H E R B O L Z H E I M E R

J

Ara bé, això no és Suècia. Ni r a tenim el conflicte obert!

Escòcia ni, si apurem, la CerI M e n t r e es fan grans e s danya. Aquí fa mesos q u e no I forçós per protegir Torre plou, i si la cosa continua igual, egra i allò q u e en un futur potser tindrem restriccions proper haurà de ser el Parc Rud'aigua. I no ens enganyem: el ral, cl club de golf s'està converd del camp de g o l f e s molt vertint en cl principal agressor bonic, p e r ò és artificial. Per d'un espai que molts voldríem mantindré'l calen herbicides, p r o t e g i t . La v e n d a d e l s t e fungicides i adobs químics, que rrenys que han permès la urpoden contaminar la riera. I és banització de la Costa del Golf. un verd q u e es la tanca q u e es Per què HO mira però no es va c o l · l o c a r al bosc l'estiu past(,ca: na tanca sat, la pista que " i m p e d e i x I aces va o b r i r d e forma il·legal i. ara, els projectes na no jugadora. v de cobrir un La pro ifera tram de la riera i ció de c a m s de d'ampliar el c a m p d e golf 7 golf els darrers PaCtivitatf està dosón a c t u a c i o n s na annyts Mna ^11111111 molt que una part important de la s*&t,-mMfflm m a l a i m a t g e a població percep com a contràaquest esport. N o tan sols per ries a tot l'esperit de protecció l'impacte ambiental que genede Torre Negra. ren. Q u a n t s c a m p s es cons-

encarregueu una

"

auditoria ambiental ces a tota pemque potser permetrà reduir l'impacte de

Primer de tot haig de dir q u e m'agrada jugar a golf. Els meus oncles d e Suècia em van introduir en aquest esport quan era petit i vaig acabar d'aprendre'n al mateix club de golf de Sant Cugat (vaig quedar segon al petit campionat posterior al curset de promoció).

Ei

Sever

, P

.

trueixen avui dia sense una urbanització al costat? El golf no dóna diners. L'especulació, sí.

A Sant Cugat la situació era diferent fins fa poc. La llarga vida del club d e golf fins i tot ha convertit aquesta instal·lació en un tret identificatiu d e la nostra ciutat. Per això e m pregunto: és necessari q u e ara

i

en

el club d e golf enceti una línia q u e p o r t i a una s i t u a c i ó d e confrontació, per més legítima q u e s i g u i l ' a c t u a c i ó ?

C r e i e m q u e la llarga història de sintonia e n t r e la població d e Sant C u g a t i el seu c a m p de golf ens hauria d'impulsar a cercar fórmules que p e r m e tin m a n t e n i r a q u e s t a convivència.

En aquest sentit m'atreveixo a llançar una demanda i un suggeriment al club de golf. La demanda: si us plau, no espatlleu els esforços q u e fem per protegir Torre Negra. Us resulten realment imprescindibles aquests tres forats nous que voleu fer?

I el suggeriment: per q u è no encarregueu, per iniciativa pròpia, i com a mostra q u e no ac-

£ /

T i to

tueu a esquena de la ciutat, una auditoria ambiental, q u e potser permetrà no tan sols reduir l'impacte ambiental d e l'activitat, sinó estalviar diners de m a n t e n i m e n t al propi club?

Kristian Herbolzheimer és portaveu de la Platafoma Cívica per a la Defensa de Torre Negra i Rodalies

p o r x o

Joan Tortosa, sensibilitzador IOSKI' C A N A L S

E

n aquesta segona meitat del segle XX. Sant Cugat ha tingut la sort de comptar amb un personatge singular, q u e tot b e v e n t de Ics fonts de l'humanisme més arrelat daquesta terra, sha anat fent a si mateix i, alhora, als seus coetanis. M'estic referint al mestre Joan Tortosa. Kll ha estat per a molts ciutadans de Sant Cugat el mestre i l'amic que ha crescut i col·laborat en l'evolució de la ciutat. Ell es dedicà, com tots els seus avantpassats, a la pagesia fins als trenta anys, però fou a finals dels anys cinquanta que la seva inquietud el va portar a entrar en el món de l'intel·lecte. Historiador de la ciutat, periodista, artista, pedagog i sobretot humanista, es va implicar f e r m a m e n t en les r e n o v a d e s energies, que també a Sant Cugat vivíem als anys seixanta i setanta els joves adolescents daquells moments.

Molts santeugatencs recordem a q u e l l pagès, de qui Rudolf Hassler deia: Joan Tortosa és un pagès culturit/at, que es va implicar des dels moviments cristians d'aleshores, que ens va fer créixer a tot un jovent inquiet que volia canviar cl món. Ell era

Aquest santeugatenc ha deixat testimoni d'una ciutat a través del seu art

un p a r e d e família q u e tots vèiem com el germà gran, q u e ens motivava i sensibilitzava vers els nous t e m p s . Aquesta inquietud l'ha mantingut en diferents àmbits d e compromís social, al llarg d e tota la seva vida.

Aquest és el Joan Tortosa més punyent que recordo i amb què tants i tants joves ens vàrem curtir veient com ell anava evolucionant a través del seu art i el seu pensament en les arrels més nostres i més universals.

Aquest creador de sensibilitats, avui es torna a mostrar i ho fa exposant les seves obres, que volen acostar-nos als racons i indrets de la ciutat on va néixer, Sant Cugat. I és que no podia ser d'altra manera, ja que com a santeugatenc de soca-rel s'havia d'implicar també artísticam e n t en el fet de deixar testimoni d'una ciutat a través del seu art. Amb els anys ha conreat disciplines creatives diferents, que plàsticament han deixat testimoni daquesta ciutat q u e ell estima, vella per antiguitat i bella per la vivència de poble mediterrani.

Josep Canals ésgalerista

10

ELS4CANIONS Divendres, 26 de març de 1999

El

t e r r a t

Pinochet, un h o m e petit, molt petit (I) VÍCTOR ALEXANDRE

N

o és la meva intenció fer un seguiment cronològic dels fets de l'I 1 de setembre de 1973 a Xile ni de les seves terribles conseqüències.

Són tantes les dades, tan nombroses les víctimes, tan esfereïdores les acusacions que pesen sobre Augusto P i n o c h e t , q u e se'm fa difícil parlar-ne fredament. Per fer-ho, cal alguna cosa més que la immunitat diplomàtica que ell exigia, calen dues coses que jo no tinc: immunitat psicològica i voluntat de fer turisme a l'infern. Perquè Hitler, Mussolini, Franco, Mao, Stalin, Videla, Pol Pot, Milosevic, Pinochet... vius o morts, en què es diferencien? Kn cl nombre de les seves víctimes, potser? Quin és l'ADN dels monstres? Kl monstre neixo es fa? Qui l'alimenta? Quin és el seu punt feble? És humà? T é sentiments? No n'hi ha prou de saber que és mortal, hi ha mortals que viuen molts anys i monstres que moren al llit. Augusto Pinochet és un monstre? És un monstre un home que, desenvolupant una activitat criminal múltiple, i mitjançant diverses organitzacions específicament creades, és l'inductor i màxim responsable de la detenció il·legal, segrest, tortures seguides de mort i desaparició selectiva de 3.000 persones, així com del desplaçament forçós de milers de ciutadans?

Monstre, assassí, genocida... tant se val. El nom no fa la cosa. Nascut a Xile, Itàlia, Espanya, Cambodja o Sèrbia - é s a dir, independentment d e l lloc i circumstància-, el quadre clínic d'un individu d'aquesta naturalesa p r e s e n t a s e m p r e un tret identitari que és inherent a tots els Pinochets de la història: la convicció d'immortalitat. Tots pensen, parlen i actuen com si haguessin de viure eternament.

Disposen de la vida d'altri, es recreen amb els esgarips de les seves víctimes i, amarats d'un foll sentiment d'eternitat, es mostren fins i tot incapaços de practicar el perdó que Petroni, aristòcrata de

subtil intel·ligència, suggeria a Neró çam una manera de mostrar-se encara més poderós. Neró, però, era un home petit, molt petit. Massa petit per comprendre la radical honestedat de Petroni, capaç de llevar-se la vida avergonyit pel règim de terror del seu emperador.

Neró va morir a 30 anys, i en fer-ho va exclamar: "Quin gran artista que mor amb mi!"; Pinochet va aconseguir el poder a 58 anys, i en assaborir-lo va dir: "Si es repetís la història tornaria a fer el que he fet!". N o hi ha penediment, no n'hi pot haver quan hom es considera un elegit per una força del destí. El superb es corda l'uniforme davant del mirall, alça lleugerament els ulls com aquell qui dedica una mirada de connivència al destí, i assaja el posat solemne amb què els seus somnis li auguren que romandrà immortalitzat. Qui es veu amb cor de fer de sibil·la Eritrea i donar-li una altra versió del futur? Qui es veu amb cor de dir-li que el nom d'Augusto Pinochet no serà res més que una esfereïdora esgarrifança en el record de la història? No, no és fàcil posar el morrió al gos del general.

es trobava a Xile el 1973 fent un treball per als seus respectius doctorats en filosofia, explicava així a l'advocat T h o m a s Hausér la seva experiència: íHi havia dues

files, la fila de la vida i lafilade la mort. Una constava de persones a les quals se'ls havia tornat la documentació, l'altra estava formada per presoners fortament vigilats. Aquesta segonafilaera "Matant la gossa s'acaba amb conduïda a l'interior de l'estadi els cadells!", va proclamar triomfant el covard el 1973; "Amb les i, al cap de pocs minuts, s'escolcondemnes de les Nacions Unitava una ràfega d'armes automàdes tinc plena la n • J- • J tiques. Cap dels meva biblioteca", L·lS tndWtdUS p r e s o s d'aquesta es va delectar orflla va aparè xer d'aquesta naturalesa . ' gullós el covard z mai m e s . D e s genocida el 1986; tenetl Un tret d'última hora de "Sóc absolutament • j _• • / • • Az tarda de disi n n o c e n t de tots identttan: la convtccto sabte fins al m a d els c r i m s q u e se d e d'immortalitat dimarts, més de 400 persones m i m p u t e n ! , va van ser executabaladrejar vençut des d'aquesta el covard-genocimanera. da-insensible el 1998. Sempre, L'Estadio Nacional de Santiago però, la mateixa arrogància, la made Xile és el lloc on va ser tortuteixa saba comminatòria. És clar rat i assassinat Victor Jara. Desque, de què estan fets els dictaprés de fer-li cantar una de les sedors sinó d'arrogància i de saba ves cançons, li van destrossar les comminatòria, a banda d'un promans a cops de fusell i li van orfund complex d'inferioritat? denar que tornés a cantar. Una Adam i Patrícia (iarrett-Schesch, setmana més tard, la seva dona un matrimoni nord-americà que

va trobar-ne el cos en un dipòsit de cadàvers anònims: colpejat, ensangonat, mig nu i cosit a trets d e metralladora, amb dos raonyons en lloc de mans. Han ha-

gut de passar 25 anys per poder escoltar paraules com les que Madeleine Albright, secretària d'Estat nord-americana, va pronunciar el 4 de desembre de 1998 a la Universitat d'Emory, Atlanta, amb motiu del 50è aniversari de la proclamació dels drets humans: iQuan parlem d'aquella època, crec que molts de nosaltres tenim la sensació q u e es van cometre molts errors greusí. Alb r i g h t r e c o n e i x i a així la participació decisiva de la CIA en el cop d'Estat que va dur Pinochet al poder. Per a la història queda la reacció irada de Henry Kissinger, aleshores conseller presidencial dels Estats Units per als afers de la Seguretat Nacional, e n a s s a b e n t a r - s e del t r i o m f democràtic de Salvador Allende el 4 de setembre de 1970: iNo veig per què hem de quedar-nos quiets i observar, sense fer res, com un país es fa comunista per culpa de la irresponsabilitat de la seva gentí. I aquest va ser el resultat escrit d'una reunió cele-

brada onze dies després al Despatx Oval de la Casa Blanca entre el president Richard Nixon, el fiscal general John Mitchell, el director de la CIA Richard Helms i el mateix Kissinger: IPotser una possibilitat entre deu, però cal salvar Xile. La despesa mereix la pena, no importa el risc. L'ambaixada queda al marge. Deu milions de dòlars, més si cal. Treball i n t e n s i u a m b els millors homes disponibles. Pla d'acció: torpedinar l'economiaï. No és estrany que als anys 80, Nathaniel Davis i Fred Purdy, exambaixador i excònsol nord-americans a Santiago, respectivament. declaressin davant d'un tribunal de Virgínia que lles al·legacions formulades en el film de CostaGavras (Missing) són una cosa molt dolenta per als Estats Units, per al cos diplomàtic i per als militars. La confiança del poble en el nostre govern ha disminuït a conseqüència de la seva projecció a les pantallesï. Moltes confiances democràtiques van minvar també en conèixer-se la decisió dels Lords britànics de repetir el judici sobre la immunitat diplomàtica de Pinochet a Anglaterra per la relació d'un membre del tribunal amb Amnistia Internacional.

E n a q u e s t sentit, e m s e m b l a esplèndida la reflexió de Francesc-Marc Àlvaro a l'AVUI el 20 d e d e s e m b r e d e 1998: í L a sentència no val perquè hi ha un compromís personal amb una entitat que defensa els drets humans. La conclusió és que un compromís desvirtua la justícia. I el n o - c o m p r o m í s ? L a no-militància dels altres lords també hauria de comptar. Tant compromís és militar com no fer-ho, donar suport a una causa o deixar de prestar-hi atenció. (...) Si els primfilats Lords es volen escandalitzar perquè un dels seus té relació a m b Amnistia Internacional, nosaltres podem escandalitzar-nos per tots aquells que no en tenen".

Víctor Alexandre és periodista

Un esmorzar o una passejada de tot el consistori pel Turó de Can Matas, feta a temps, probablement hauria canviat /' ús ubanístic d'aquell indret. La panoràmica que es veu de tot el municipi és superior a la que es te des de el cimbori del Monestir.

LA INAUGURACIÓ DE LA BOEHRINGER, AMB TANTES PERSONALITATS, I TANT IMPORTANTS, M' HA SEMBLAT UNA DEMOSTRACIÓ DE COM ES POSA LA CIRERA AL PASTÍS

BEN MIRAT... EMPASTIFAT S Í QUE SEMBLA QUE « 0 DEIXARAN, RENOI. ERA ÜN PARATGE TANT BONIC F!

Í S EN AQUESTA MENA DE FETS QUAN T' ADONES QUE ELS CIUTADANS SOM UNS PINTA MONES ... I NO DE PASQUA PRECISAMENT!!

VOLS DIR QUE... NO PINTEM RES P MES QUE PINTAR, EL QUE ES DW PINTAR..

EL QUE FEM ÉS DE MOVEU PERQUÈ ALTRES PINTIN AL SEU GUSTfl j

&£ tm m^À

• f ÜS4CANT0NS Dhmtdm, 26 de març de 1999

A

grans

11

trets

Juan Carrasco Una personalitat amb força El dibuixant Frederic Cabanas i la grafòloga Eugènia Barrachina retraten la personalitat del president del Centro Castellano Manchego de Sant Cugat. L'estudi que ve a continuació ens revela els trets més ocults de la seva personalitat.

c-M

Y

S

i*.

XkúA- ^1

Retrat

del

C e n t r e

>*-» - V ~ - ° > - Col?,? o r £?»-tfcf

ense cap dubte, la seva forta personalitat o bé la forma de ser i actuar del senyor Juan Carrasco no passen desapercebudes als seus conciutadans.

Una fortalesa física i un caràcter una mica impositiu, poden conduïr-lo sovint a no estar d'acord amb les opinions dels altres.

Es mostra segur i assertiu, s'enfronta a les situacions amb una actitud de desafiament.

Es dirigeix cap als altres amb una tendència a imposar els seus criteris, més que amb indulgència i comprensió. És actiu, dinàmic, necessita moure's, estar present en tots els àmbits, gesticula i parla amb

energia. Li agrada manar, dirigir i no passar desapercebut.

Pot mostrar-se protector amb les persones que considera una mica dèbils, però és capaç d'un enfrontament bastant dur amb les que percep impositives o amb capacitat per manar.

Creix davant les dificultats i pot arribar a ser "molt tossut" quan es tracta d'aconseguir uns objectius.

Amb la col·laboració:

EQCRJPT SELECCIÓ-FORMACIÓ Aragó, 208,3r 3a • 08011 Barcelona Tel. 93451 0439" • Fax93451 7396

C u l t u r a l

D i v e n d r e s 9 d'abril a les 10 del vespre

D i u m e n g e 18 d'abril a les 7 de la t a r d a

ORQUESTRA I COR DE CAMBRA NACIONAL D'UCRAÏNA ( L y a t o s h i n s k y )

OBC ( O r q u e s t r a Simfònica de Barcelon a i N a c i o n a l de C a t a l u n y a )

Glòria Rèquiem

M ú s i c a de pel·lícules

A n t o n i o Vivaldi W. A m a d e u s M o z a r t Director: Víctor I k o n n i k

D i r e c t o r : L a l o Schifrin

D i v e n d r e s 23 d'abril a les 10 del vespre CONCERT DE SANT JORDI O r q u e s t r a Simfònica S a n t C u g a t O b r e s de H . P u r c e l l , G. Bizet i J . C a r b o n e l l Director: J o s e p F e r r é

Dissabte 1 de maig a les 10 del v e s p r e NIT DE MÚSICA I POEMES II Festival de Poesia Catalana a Sant Cugat Amb Jordi Pere Cerdà, Màrius Sampere, Marta Pessarodona, Antoni Marí, Francesc Parcerisas, David Jou i Alex Susanna entre un total de dotze poetes Col·laboració musical de Santi Arisa Director: Ariel G a r c i a Valdés

Dissabte 8 de maig a les 10 del vespre CABARET MONSTRE La Jacquerie (Expectacle en castellà)

D i r e c t o r : A l a i n Mollot

Vendes de localitats: De dimarts a divendres de 12 a 14 h i de 18,30 a 20,30 h. Dissabte de 12 a 14 h. A les oficines provisionals del Centre Cultural: C. de Francesc Moragas, 30. Sant Cugat del Vallès. Dues hores abans de la funció a les taquilles del Teatre-Auditori. Tel. 93 589 02 90.

INFORMACIÓ I VENDA AMB TARGETA DE CRÈDIT AL TEL. 93 589 12 68.

ELSHCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR Passejades de cap de setmana

HÍPICA SEVERINO

Recolliu els vals per a una esplèndida passejada a cavall, cada dissabte i diumenge, amb la qual podreu gaudir del paisatge de Collserola. El subscriptor pot anar-hi acompanyat!

APRÈN A MUNTAR A CAVALL GRATIS

SESSIONS GOLFES DE FRANC Els 4 Cantons i Cinesa us conviden a veure en sessió golfa la pel·lícula guanyadora de 7 Oscars, Shakespeare in love. Només cal que truqueu per reservar les vostres entrades gratuïtes.

GRUP DE TEATRE

ESPIRAL

REGALEM ENTRADES

AMOR MATERN de J. A. Strindberg Emília, una dona amb un passat enterbolit, s'enfronta ara amb un present en què la seva filla li demana explicacions i una llibertat que comença quan acaba l'estabilitat que, amb recel, ella ha construït.

EL DESPERTAR de Dario Fo Una dona que treballa tot el dia en una cadena de muntatge i que cuida del seu fill i que fa la compra i que cuina i que neteja la casa... per força li han de passar coses com les de la protagonista a "EL DESPERTAR"

AQUESTA

Giifui Oil, s. L. Servei Estació

TARGETA PORTA BENZINA

Descomptes de fins a 2 pessetes per litre de benzina, a la Benzinera Gríful de la carretera de Cerdanyola. A l'hora de pagar recordeu ensenyar la targeta del Club juntament amb el DNI.

Ü I I E N C I óiMli&ïfflgtiEfàiïMlfiiMiliJlWi·

EIS4CANT0JNS

Entorn Divendres, 26 de març de 1999

G e s t i ó

de

13

r e s i d u s

Els ecologistes s'oposen a la creació d'un dipòsit de residus a la ciutat La Pedrera Berta podria acollir un espai d'aquest tipus Diversos membres del Grup de Natura del Club Muntanyenc (CMSC) van desplagar dimarts al migdia dues grans pancartes damunt la Pedrera Berta de Sant Cugat com a protesta pel projecte de restauració que s'hi vol duu a terme. Jaime Franquesa S.A., l'empresa que gestiona la pedrera, ha presentat un projecte a la Junta de Residus de Barcelona A r RA COSTA - Sant Cugat -

La ciutat de Barcelona genera prop de l'3 milions de tones de residus cada any. Gran part d'aquestes deixalles, actualment, van a parar a l'abocador del Garraf però si la Junta de Residus ho autoritza, en breu podrien dur-se a Sant Cugat.I és q u e l'empresa explotadora de la Pedrera Berta, Jaime Franquesa S.A., ha presentat un projecte que contempla la creació d'un dipòsit controlat de residus en la part ja inexplotable de la pedrera. Tot i que els directius de l'empresa ja van advertir, ara fa un any, als grups ecologistes locals de la seva intenció de presentar aquesta proposta, el Grup d e N a t u r a ha r e a c c i o n a t ara "quan hem sabut q u e el projecte ja era a Barcelona", ha dit Kristian Herbolzheimer.

Els verds de Sant Cugat han fet una crida a la Generalitat i a

segons el qual la part de l'explotació de granit que ja està exhaurida es restauraria convertint-la en un dipòsit de residus. Els grup ecologista santcugatenc s'ha oposat a aquesta proposta perquè considera que mentre es proporcionin abocadors, les grans ciutat com Barcelona no faran res per reduir la gran quantitat de residus que generen.

l'Ajuntament de Sant Cugat perquè no autoritzin la creació d'aquest dipòsit controlat de residus p e r ò han p u n t u a l i t z a t : "Aquest no és un atac contra els propietaris de la Pedrera sinó contra el programa de gestió de residus de l'àrea metropolitana, que no s'aguanta per enlloc".

El portaveu ecologista ha reflexionat sobre la necessitat urgent d'el·laborar un pla a gran

escala que defineixi una política de residus a aplicar a tota l'àrea metropolitana de Barcelona. Pels ecologistes, aquest pla hauria d e tenir com a eix bàsic la reducció dels residus i en segon t e r m e el tractament d'aquests, cercant les alternatives m e n y s agressives m e d i o a m bientalment parlant. És per això que no veuen amb bons ulls la creació d'un dipòsit de deixaEls ecologia* lari ferferun //e/s seus actes de protesta.. FOT0:X.

Una llei favorable guin at compte. Muntcipk com Barcelona, actualment, només eecfcie» e!5% deb seus residus, tot iqàe el prspi programa metropolità preveu arribar a recitaran obligats afer k receílida sde&fc» ds la matèria orgàn*- clar prop d'tra 60%. Segons Kristian Besrboteheimer la divergència dfaqyesr.es xifres depostovameiït aquesta norïaaiï« va "pelscriïcffe pBe/VGttà»m& rnostra que *aï els propis políimpomms qw mptm" p&fo lamenten que, & íú pthctka, que elis mateixos han el·labo» * La Llei Catalana de Residns

6/93 estableix q a e a finals de

lles a Sant Cugat: "En aquests moments l'àrea metropolitana de Barcelona es troba en una situació d'infart pel que fa a les deixalles. Però si ara es crea un nou abocador -la Pedrera Bert a - aquesta olla a pressió trobarà una vàlvula d'escapament i per tant, els ajuntaments i les administracions mandroses d'aplicar polítiques p r e v e n t i v e s continuaran parlant sense actuar", ha sentenciat Herbolzheimer.

El representant dels grups pro-

IARR0SA

teccionistes locals, però, és conscient que la responsabilitat no és només de les autoritats, sinó també de la ciutadania: " É s el m o m e n t que l'Administració i la població es prenguin seriosament el fet d'endegar un pla de gestió de residus o no hi haurà sortida". Kristian Herbolzheimer sosté, però, que el reciclatge massiu de residus és un nou repte que suposa una transformació d'hàbits importantíssim i que si no es fa amb un consens ciutadà i polític no funcionarà.

R e a c c i o n

El gerent de Mas del Bosc assegura que han complert les sancions Diu que el camp defutbol fa més de 24 anys que existeix A. C. - Sant Cugat -

Isidor Ramos, gerent de Mas del Bosc. la casa de colònies ubicada a Collserola, ha ssegurat a aquest mitjà que la societat que dirigeix ha complert totes les sancions que les institucions li van imposar arran de la tala il·legal de 25 arbres dels voltants de

la casa. Contradint la denúncia que va fer la setmana passada l'Agrupació per a la Preservació del Patrimoni de Sant Cugat (APAC), Ramos ha indicat: "No hem construït cap equipament esportiu nou. El camp de futbol a què es refereixen aquests senyors existeix des de fa més de 24 anys." El que sí que ha confirmat Ramos és que hi han ai-

xecat una tanca nova "per separar el camp de futbol del camí d e circumval·lació q u e h e m construït al voltant per facilitar l'accés dels bombers a l'àrea". A més, Ramos ha destacat que tot i (jue se'ls va acusar d'haver talat 25 pins, ells han reforestat la zona plantant-hi 60 alzines, diversos pins petits i nombrosos arbustos.

Diuen que ja han reforestat tota la zona. FOTO: XAVI I.ARROSA

Entorn

14

ElS4CAlVroN§ Divendres, 26 de març 1999

S 0 r v e i s

P r o t e s t e s

La constructora Cobyser tanca Faccés a la Boehringer Ingelheim Els propietaris volen participar en la comissió a"investigació A. C. - Sant Cugat -

H/inc i paperes malmesos es remplaçaran per altres de nou * l·l)l 0 X I..

La Diputació dóna a Sant Cugat 7 5 peces de mobiliari urbà A. C .

L'Oficina Tècnica de Cooperació de la Diputació de Barcelona ha donat a Sant Cugat 50 papereres i 25 bancs nous que en els pròxims dies passaran a formar part del mobiliari urbà de la ciutat. El material es distribuirà per diferents zones de la població.

Les papereres subministrades són de forma circular i semicircular, mentre que els bancs corresponen a un model exclusiu dissenyat per l'Escola de Disseny Elisava. Confort, durabilitac i adaptabilitat són els factors que s'han tingut en compte a l'hora d e c r e a r a q u e s t s n o u s bancs, dedicant especial atenció a l'ecologia. I és q u e els seients han estat fabricats amb

material reciclables. D'altra banda, en apostar per nous dissenys, la Diputació "vol contribuir a la imatge de modernitat de les ciutats de la província".

Des de la Diputació de Barcelona se sosté que bancs i papereres són una part "molt significativa" del mobiliari urbà i que, en molts casos, "la seva millora influeix en la qualitat de vida dels ciutadans". Per això, l'ens supramunicipal col·labora en l'actualització d'aquestes peces.

La cessió d ' a q u e s t material s'emmarca en el Pla de cooperació i assistència local (PCAL), que comporta ajuts de diferents tipus a les administracions municials. En aquesta ocasió, a banda de Sant Cugat, altres vuit mun i c i p i s d e la c o m a r c a s ' h a n beneficiat de la cessió de mobiliari urbà.

Tant si vostè és a casa com si no hi és

SISTEIVIES

DE

SEGURETAT

-

'?!# i Servei

SISTEMES DE SEGUIETAT C0«N£«flfl!tO»O(iaitt*3K00

L'empresa constructora Cobysa ha tallat tots els accessos a la factoria Boehringer Ingelheim - i n a u g u r a d a aquesta mateixa setmana pels reis d ' E s p a n y a en protesta per Ics presumptes irregularitats que es van produir en el procés de reparcel·lació dels terrenys del Turó de Can Matas, on es troba la factoria de Sant Cugat. Dimarts al migdia, diversos operaris van col·locar unes grans tanques de ciment en tots els carrers asfaltats que arriben a l'empresa farmacèutica, tot i que van deixar obert un antic camí de serveis perquè els treballadors de la factoria puguin accedir-hi.

El p r o p i e t a r i e x e c u t i u d e Cobysa, Jesús Contreras, ha confirmat a aquest diari que mantindrà les tanques fins que l'Ajuntament els pagui els diners que els deu - segons Contreras, 290 milions d e pessetes, m é s d e s p e s e s - per la urbanització del Turó de Can Matas. En els pròxims dies està previst que diversos operaris de la companyia es presentin a les instal·lacions de la Boehringer per verificar

Cobysa ha passat a l'acció en vista que altres vies no li newltaien K/I'O \ L. q u e ningú retira les t a n q u e s obstruccionadores que Cobysa hi ha col·locat.

Pel que fa a una possible solució del conflicte, Jesús Contreras ha indicat: "Estem esperant q u e la Comissió Especial q u e ha creat l'Ajuntament per investigar el cas e m convoqui, perquè jo, més que ningú, puc aportar tota la documentació i explicar el desastre que ha es-

tat tot aquest procés." Tot i el seu desig, Contreras no s'ha posat en contacte amb ningú de l'Ajuntament en els darrers dies perquè assegura que ja hi ha fet arribar més de 200 queixes i que "des d'alcaldia es fan els sords".

L'empresa constructora està recorrent ara a les diferents forces polítiques "perquè ens facin costat en aquesta qüestió", ha dit l'empresari.

E x p o s i c i o n s

Tino Rubio mostra els detalls de Collserola amb 4 0 fotografies L'exposició és un clam a la natura i a la seva protecció A. C. - Sant Cugat Una fulla de menta, un grill minúscul damunt un dit humà, la pell d'una serp o la rosada damunt d'una poncella són petits miracles d e la naturalesa que, com en qualsevol altre bosc, poden trobar-se en qualsevol racó de la serra de Collserola. La cosa no tindria més transcendència si no fos perquè un fotògraf santcugatenc, Tino Rubio, ha dedicat un any i mig de la seva vida a fotografiar tots aquests petits detalls per exposar-los en una mostra que suposa un clam a la naturalesa. Sota el títol de Collserola, Rubio mostra a la Casa de Cultura un total de 43 i n s t a n t à n i e s en un i n t e n t d e "sensibilitzar la gent i dir-los que la natura és maquíssima i que tots l'hem d e respectar".

Per muntar aquesta mostra, el

La majoria de les fotografies s'han fet amb objectiu marro. FOTO: X.L. fotògraf ha h a g u t d e p a s s a r "moltíssims dies passejant per Collserola per intentar captar aquests petits detalls que la majoria de gent no aprecia". Tot i

que Rubio no va néixer a Sant Cugat, hi viu des de fa 29 anys i ha confessat: "M'identifico totalment amb aquesta ciutat. El meu paisatge és Collserola".

Entorn

ELSíCANTONS Divendres, 26 de matx 1999

P r e s e r v a c i ó

d ' e s p a i s

15

J u d i c i s

Dos membres del Grup de Natura seran jutjats Creuen que la Generalitat no autoritzarà la seva preservació per la Costa del Golf La Plataforma Cívica t e m per la protecció d e Torre Negra

Ja fa dos mesos que l'Ajuntament va transmetre la proposta de preservació de Torre Negra a la Comissió d'Urbanisme de la Generalitat, però aquesta encara no s'ha pronunciat sobre això. El silenci institucional preocupa en gran mesura els membres de la Plataforma Cívica en defensa d'aquest espai, que comencen a pensar que l'Administració

catalana denegarà el permís per preservar integralment Torre Negra. Creuen que si s'hagués d'aprovar la petició santcugatenca es faria ara, aprofitant que ens trobem en època preelectoral, perquè això comportaria molts punts per CiU. El projecte, però, està estancat i la Plataforma comença a idear noves estratègies per pressionar la Generalitat.

A.C.

El que va començar com una reivindicació ecologista pacífica acabarà als tribunals. Miquel Vallmitjana i Montse Valderrama, tots dos membres del Grup de Natura del Club Muntanyenc Sant Cugat (CMSC) han estat citats a judici sota l'acusació de coacció. Els dos joves ecologistes van participar en Tacte de protesta que es va fer l'octubre de l'any passat en contra de la urbanització de la Costa del Golf, uns terrenys verges al mig de Collserola. El 13 d'octubre de 1998 ells dos, junt amb una desena més de m e m bres del Grup de Natura, van presentar-se a la zona en obres i després de desplegar algunes pancartes en contra de la urbanització, van encadenar-se a les màquines excavadores per impedir que aquestes continuessin amb la seva feina. Tot i que es va tractar d'una manifestació pacífica i que va transcórrer sense cap mena d'inicident, l'empresa que realitzava les obres, COPCISA, ha posat una denúncia contra els Els membres de la Plataforma preparen una nova campanya per recordar que Torre Negra encara no s'ha protegit. F: X.joves L. acusant-los de coacció.

AURA C O S T A - Sart Cagat -

" E n s trobem en un m o m e n t en què tota la feina feta durant els darrers 5 anys se'n pot anar en orris." Kristian Herbolzheimer, de la Plataforma Cívica en defensa de Torre Negra i Rodals es mostrava dimecres molt preocupat davant la possibilitat q u e la Generalitat no doni el vistiplau a la protecció d e la T o r r e N e g r a , una fita per la qual els ecologistes han lluitat durant molts anys. A l'estancam e n t del procés de preservació s'afegeix la passivitat de la societat civil "que creu que Torre N e g r a ja està p r o t e g i d a i s e m b l e n h a v e r - s e ' n oblidat, quan encara no hi ha res lligat", ha afegit Herbolzheimer.

Per reactivar de nou aquest debat social i després d'intercanviar alguns p u n t s de vista a m b els assistents a l'assemblea q u e la Plataforma va fer dimecres al vespre, el col·lectiu ha decidit e n g e g a r una nova campanya de conscienciació social. En una primera etapa es convocarà totes les associacions i entitats de la ciutat per informar-los de la situció en què es troba a c t u a l m e n t a q u e s t procés. D e s p r é s , el d e b a t s'ampliarà al terreny polític i fins i tot s'ha previst "intentar q u e

els partits el tornin a incloure en el seus programes electorals", ha dit H e r b o l z h e i m e r .

D e totes maneres, l'aprovació de la protecció d e Torre Negra d e p è n ara exclusivament d e la G e n e r a l i t a t i, p e r t a n t , és a a q u e s t o r g a n i s m e al q u e s'hauria de pressionar. Seguint e n a q u e s t a l í n i a , el t a m b é membre de la Plataforma, Lluís Llerena, no ha descartat la possibilitat d'organitzar alguns ac-

Es convocarà una reunió amb partits i associacions per incentivar de nou el debat tes a la plaça Sant J a u m e d e Barcelona en senyal de protesta per la i m m o b i l i t z a c i ó d e l procés. "Podríem intentar comprometre les entitats de Sant C u g a t p e r q u è cada s e t m a n a fessin algun tipus d ' a c t e per pressionar el govern català." La tercera via prevista és l'elaboració de targetes postals que es distribuirien entre la població perquè fossin enviades al D e p a r t a m e n t d ' U r b a n i s m e de Barcelona reclamant la protec-

ció d e Torre Negra.

Els agents polítics i socials Només dos polítics van participar dimecres en l'assemblea convocada per la Plataforma Cívica: el candidat per ERC, Eduard Pomar, i el candidat per ElliA, José F e r n a n d o Mota. Tots dos van coincidir en la necessitat d'emprendre noves mesures per aconseguir el vistiplau de la Generalitat. José Fernando Mota es va mostrar partidari "d'organitzar un acte que tingui un gran ressò mediàtic a Barcelona" per tal que la premsa exerceixi la pressió buscada pels ecologistes. Pomar, per la seva banda, va apostar per la Comissió de Seguiment de Sant Cugat, la qual ha demanat que es convoqui una nova reunió per debatre amb l'alcalde i la resta de partits què cal fer per impulsar el procés.

Des de la banda civil, Montse Turu, en representació de l'associació de veïns de Can Majó de Valldoreix va confessar: "Torre Negra sempre m'ha fet molta por perquè hi ha interessos massa importants que s'hi barregen." La representant veïnal també va criticar l'Ajuntament perquè considera que està fent "una política educada, sense enfrontar-se amb ningú i limitant-se a passar la pilota a altres instàncies".

Els dos ecologistes han estat citats pel pròxim dia 26 de maig a les 11 del matí al jutjat de pau de Sant Cugat, on hauran de comparèixer en un judici per faltes que els pot suposar una multa de fins a 100.000 pessetes. En la denúncia presentada davant la comissaria de policia de Sant Cugat, el cap d'obres de COPCISA, Alberto Soler, afirma que "la paralització de les obres com a conseqüència dels fets -l'encadenament dels ecologistes- ha causat un greu perjudici a l'empresa".

Els que sí en sortiran perjudicats són els dos joves del CMSC, que hauran de comparèixer davant el jutge "per un dret legítim de volem defensar la natura". Miquel Vallmitjana, però, no s'ha mostrat excessivament preocupat per la citació: "Sabíem que ens podia passar alguna cosa així però un judici per faltes tampoc no és una cosa massa greu. A més, ja veurem si el jutge gosa multar-nos per aquesta causa".

Per la seva banda, el Grup de

Miquel Vallmitjana. FOTO: X.L.

Montse Valderrama. FOTO: X.L. Natura ha mostrat tot el seu suport als dos denunciats junt amb la preocupació que li produeix aquesta acció judicial: "Aquesta acusació és un antecedent francament preocupant. Vol dir que ara ja hi ha gent que va a judici per voler protegir Collserola", ha dit Kristian Herbolzheimer, erigit en portaveu del grup verd.

El col·lectiu busca ara un advocat que vulgui representar els dos acusats. "Fem una crida a aquells professionals, si és possible de Sant Cugat, que se sentin pròxims a l'ecologisme i vulguin ferse càrrec d'aquest cas", ha proclamat Herbolzheimer. I és que els ecologistes locals temen que les acusacions puguin créixer, ja que el dia de la protesta la policia va prendre les dades a més joves que en breu també podrien ser citats a judici.

^Disseny Ordinador DISSENY D l S S f N Y ASSISTIT

c/ Sant Domènec, 7-1 r 1a Tel. 93 589 78 86 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Canti» Col·laborador Oapt. Traball / Sarval Català cte Col·locació

EIS4C\NT0ï>8

Societat

16

Divendres. J6 de març de 1999

Homenatges

Dues vides dedicades a l'Esbart Lentitat dansaire i VAjuntament reten homenatge a Joan Puig i LLuís Rovira Tot va c o m e n ç a r un 2 9 d e juny del 1 9 7 6 quan e n dies de Festa M a j o r un grup d e joves santcugatencs van vestir-se de gala per ballar el tradicional Paga-li J o a n . Una dansa que mercès a l'empenta i l'entusiasme d e tot un poble va fer germinar la llavor d'una nova entitat, l'Esbart. U n gra que després de vint-itres anys i gràcies a la cura de persones com Joan Rovira i LLuís Puig, ha e s t è s les arrels d e la dansa i cultura c a t a l a n e s f i n s a l í m i t s i n s o s p i t a b l e s , d e s del J a p ó fins a Alemanya.

Ai.ic'.i.vD.Bl·j

I ]Esbart Sant (aigar va retre homenatge dissabte al matí a LLuís Puig i Joan Rovira, dos personatges importants i vitals en la història d'aquesta entitat cultural, l'n homenatge al qual va voler sumarse l'Ajuntament fent entrega de dues plaques commemoratives com a reconeixement de la tasca i l'esforç de dos socis que com a expresident i exdirectiu de l'Esbart, respectivament, van lluitar "per conservar les nostres tradicions i arrels com a poble", afirma l'alcalde, Joan Aymerich.

L'alcalde també va destacar la inquietud i la iniciativa característiques de la personalitat de Joan Rovira, que el van portar des de

la presidència de la pcnvi blaugrana, que com puntualitza Aymeric va deixar "perquè se li quedava petita", fins al cap de la mesa de la Junta de l'Esbart Santcugatene, l'any 1986.

De l'exdirectiu icofundadorde l'entitat dansaire, LLuís Puig. Aymerich va elogiar la seva tossuderia gràcies a la qual l'Esbart va portar la dansa i la cultura catalanes fins a terres nipones, fins al Japó.

Vora una trentena de persones van assistir a Tacte honorífic que en presència dels dos homenatjats es va celebrar, tocats dos quarts d'una del migdia, a la seu de l'Esbart santeugatenc.

L'actual presidenta de l'Esbart, Pepa Sala, va ressaltar el paper dels dos protagonistes com a motors de l'entitat i la saviesa de la

La ballada del tradicional Paga-li Joan va cloure l'acte d'homenatge a Joan Rovira i LLuís Puig FOTO: OR seva experiència "necessària per ta entitat per fer memòria de totes Per la seva banda, un emocionat mirar i encarar el futur que, tot i ser aquelles persones que amb el seu Joan Rovira, president de l'entitat molt prometedor és molt incert". "granet de sorra, han contribuït dansaire des de 1986 ifinsal 19%, En el seu parlament, l'actual que avui l'Esbart sigui una gran va parlar de projectes de futur amb santeugatenc de l'any en reco- roca. És per això que aquest és un la creació de dos nous grups danneixement a la seva trajectòria, homenatge que correspon a mol- saires, el de les gitanes i els capLLuís Puig, va voler fer un petit ta gent, perquè l'Esbart no l'han grossos, per commemorar el 25è repàs del que han estat els prop de fet dues persones, l'ha fet el po- aniversari de l'Esbart el proper 29 vint-i-cinc anys de vida d'aques- ble". de juny de l'any 2001.

Trobada

Ensenyament

Els alumnes d'ESO escenifiquen les narracions ideades durant el curs A.B.M.

Dotze són les narracions originals i inèdites que han pujat per primera vegada a l'escenari de La Unió Santcugatenca.

Es tracta de les creacions que els alumnes de segon curs d'Ensenyament Secundari Obligatori (ESO) dels centres santcugatencs han realitzat durant el curs i que dimarts passat van representar davant dels seus companys.

La idea d'aquesta iniciativa, promoguda des del departament d'Ensenyament de l'àrea de Seveis Personals de l'Ajuntament de Sant Cugat, és incentivar la creativitat dels alumnes, els quals

han estat els protagonistes de tot el procés.

El rondallaire Cesc Serrat ha col·laborat en aquest projecte, explicant algunes narracions, a mode d'exemple, als tres-cents joves que hi han participat. Un cop l'orientació feta, eren els alumnes els qui havien d'elaborar la seva història pròpia, relats que després eren posats a votació per escollir-ne un que pogués representar al grup i era desenvolupada, preparada i escenificada per tota la classe.

L'experiència ha estat valorada de manera positiva, però, de moment, no s'ha plantejat la possibilitat de fer-ho amb centres d'altres municipis.

Els tècnics municipals estudiaran Testat del Casal Social Okupat Lalcalde es reuneix amb Les Masoveres i en Missifú A. B. M.

La premissa continua sent la mateixa: el col·lectiu de joves santcugatencs de la Masia Torreblanca, ja coneguts com Les Masoveres i en Missifú, no seran desallotjats del Casal Social que van okupar fa dues setmanes, excepte si l'edifici o ells mateixos corressin algun perill.

Aquesta ha tornat a ser la conclusió de la segona trobada, conversa que okupes i alcalde van mantenir dijous de la setmana passada.

Una reunió que Joan Aymerich a valorat com a positiva, i de la qual ha sorgit la proposta que un

arquitecte de l'ajuntament faci un estudi sobre l'estat real actual d'aquesta masia tradicional santcugatenca.

Segons ha declarat l'alcalde, durant la trobada amb els joves, qualificada com a molt més cordial que l'anterior, va aprofitar per fer conèixer al col·lectiu quines són les seves responsabilitats respecte als equipaments municipals i amb el que pogués passar.

Aymerich, però, també ha manifestat que la trobada va ser interactiva, perquè va poder conèixer de més aprop la realitat que vuien aquests joves avui dia.

D'altra banda, Les Masoveres i en Missifú han reafirmat la seva postura de creure que el Casal So-

cial Okupat "ompli el buit que hi h a Sant Cugat". El col·lectiu de joves ha fet públic un comunicat "per respondre totes les cartes, editorials i altres comentaris que han sortit a diferents mitjans del poble contraris a la nostra manera d'actuar". Una línia d'actuació que els okupes defineixen com a "la millor sortida que nosaltres hem trobat". Respecte a les acusacions d'anàdemòcrates, els joves afirmen que per a ells "democràcia és permetre la participació del poble directament en la presa de decisions, i això és precisament el que fem aquí a Torreblanca", al sí d'un Casal "autogestionat i obert al poble" que ja porta dues setmanes d'activitat continuada..

Í L S tCANTONS

Societat

Divendres, 26 de març 1999

17

Produccions

Milcap Media participa en la creació d'un film de porno espaial Lempresa santcugatenca és la seu espanyola de Private A. B. M. -Sant Cugat -

Durant la Guerra Freda, americans i russos proven de fer un acostament de les seves posicions. Planegen conjuntament una missió a l'espai que culminarà amb un rendezvous que plantejarà una estada a l'espai com a símbol de coordialitat.

Aquesta, que podria ser la trama lògica d'una pel·lícula típica dels anys vuitanta, és la base de l'argument de la darrera creació de Private-Media Group S.L., una de les empreses líder en el sector de la pornografia que té la seva delegació espanyola ubicada a Sant Cugat I és que, un cop a l'espai, i després d'alguns minuts de metratge, l'espectador podrà observar com l'expedició russa tenia també altres missions: la investigació acurada del comportament sexual en les relacions sense gravetat. Els resultats tècnics d'aquesta investigació dependran de l'esforç de la científica russa Olga Wiborova, amb l'ajut de Jelena Sidarenko, i ambdues

aconsefguiran retransmetre a tot el món la seva fita mitjançant la connexió via satèl·lit. Emissió que crearà com una epidèmia per tot el planeta.

"The Uranus Experiment" és cl nom d'aquest primer muntatge d'una trilogia escrita i dirigida pel suec John Millerman, responsable

"The Uranus Experiment" és la primera d'una trilogia de pel·lícules dedicades al porno espaial

-segons la mateixa empresa productora- d'altres creacions del sector amb èxit (com El Diari d'Amandao Kamasutrd).

Però aquesta pel·lícula que sortirà al mercat a l'abril, presenta algunes novetats respecte a filmografies anteriors: gran producció, efectes especials i un argument sò-

lid són alguns dels trets destacables per a Xavier Escolar, del departament de premsa de la delegació santcugatenca, qui ha col·laborat activament en la producció d'aquesta trilogia.

"The Uranus Experiment", és, segons els seus creadors, "una de les pel·lícules que ha necessitat més esforç de producció". I és que les localitzacions comprenen escenes des de els centres espaials Kennedy i Johnson (a Florida i Houston respecyivament) fins a d'altres rodades a Barcelona i Lanzarote.

Però.potser l'esforç més gran va ser aconseguir la gravetat zero necessària per a enregistrar gran part de les escenes eròtiques. Per a ferho, aconseguint aquesta situació durant 25 segons, van utilitzar la caiguda en picat d'un avió des de 11.000 metres d'altura, la qual cosa va proporcionar a la ficció la primera ejaculació espaial.

La segona part d'aquesta pel·lícula, que ha comptat amb cinc professionals com a protagonistes i amb una vintena d'extres, surtirà editada al més de juny.

Watida Curtis iNict l Mig. dos dels protagonistes d'aquest noufdm. F: CEDIDA

S a n i t a t

Una campanya desmitificarà la idea q u e associa primavera amb al·lèrgia

El grup de dones de FAteneu posa elproblema sobre la taula - Sant Cugat -

Dimarts al vespre les dones de l'Ateneu van convidar el lingüista Xavier Laborda per parlar sobre els tòpics lingüístics que afecten diàriament la dona, tant des d'una simple conversa com també, segons paraules de Laborda, "des dels mateixos mitjans de comunicació".

La discussió de la nit va centrar-se en parlar dels diferents sistemes per solucionar el sexisme del llenguatge. En primer lloc, Laborda va destacar que era necessària "la revisió a fons dels diccionaris i de les altres qüestions de tractament" per, d'aquesta manera, començar a canviar alguns termes lèxics que afectin la dona i la seva condició.

Va assegurar a continuació que, per tal de portar a terme aquesta activitat, és important que els col·lectius de dones s'organitzin i denunciïn el problema. Un altre dels sistemes exposats pel

en forma d'hipersensibilitat, després d'haver estat sensibilitzat per un antígen. És a dir, que l'al·lèrgia no es deu realment a la substància que la desencadena, sinó a l'alteració del sistema immunitari de la persona que pateix la malaltia, dolència d'altra banda molt freqüent.

Perquè segons manifesten els especialistes, cada època de l'any té la seva al·lèrgia i els seus al-èrgics, ara ho és principalment el pol·len, d'aquí poc ho seran les gramínies, després les processonàries, a finals de l'estiu els àcars, etcètera.

I els símptomes que desencadenen també són diversos, depenent del tipus d'afecció. Per exemple la inflamació i la dermatitis de contacte pot surgir per una immunitat retardada, o com a conseqüència de l'al·lèrgia immediata o anafilàctica es pot produir la rinitis al·lèrgica, la urticària o l'asma bronquial, per posar alguns exemples.

Ja ha arribat la primavera, i amb ella les pluges, la pujada paulatina de les temperatures i, també, els dies en que la natura es regenera.

Un paisatge molt bucòlic per a molts que per a bastants d'altres no és pas tan encisador: la pol·linització de les plantes provoca en moltes persones reaccions al·lèrgiXerrades ques que, segons els especialistes mèdics moltes vegades acostumen a ser cròniques.

Malgrat això, recentment ha nascut una campanya que vol desmitificar l'associació directa que la població fa entre primavera i al·lèrgia.

"Hi ha molta gent al·lèrgica al pol·len, però això no vol dir que la primavera sigui l'època que provoca més al·lèrgies de tot l'any".

Aquesta seria la idea, en paraules de Baldo Montaner, l'especialista reponsable de comunicació d'aquesta iniciativa.

Per a evitar tots Es tracta de la aquests símptoLa campanya vol Campanya de Dimes els metges vulgació de divulgar les malalties recomanen manPAl·lèrgia que ha al·lèrgiques i informar tenir-sc allunyat encetat, amb una de l'element que conferència infor- sobre l'estat actual de produeix la reacmativa a Terrassa, la situació assistencial ció, així com, en la Societat Catalamolts casos, es rena d'Al·lèrgies i comana tenir Immunologia Clímolta cura amb la nica. higiene. En el Aquesta iniciativa pretén fer cinc que tothom coincideix, és en la cèntims als ciutadans de quin és necessitat de consultar un espeTotes aquestes l'estat actual de prevenció i as- cialista mèdic. sistència a Catalunya (segons afir- i altres són les recomenacions i les L'Ateneu va ser la seu de la xerrada FOTO: ROGER CALVENTl \S men sota mínims), així com de qui- informacions que la SCAIC està fanes són les tipologies i al·lèrgies cilitant en les seves xerrades. Conlingüista va ser la necessitat de conjunt de pautes verbals i cul ferències que de moment està imla coeducació: "Explicar a tot- turals -va explicar Laborda- i més comunes existents. partint en d'altres ciutats i que, fins aquest fet determina la incor hom que les dones formen part Perquè, com confirma Montaner, del món de l'economia, la polí- poració de l'experiència en els "no tot el que la gent es pensa co- al març de l'any vinent, no arribaran a Sant Cugat. tica i la literatura", que les do- mots que normalment utilitzem rrespon a una al·lèrgia".

Mentrestant, però, es poden connes no estan excloses en cap d'a- per parlar". Així doncs, podriem Perquè una al·lèrgia, seguint una dir que el llenguatge, de fet, és definició enciclopèdica, és una mo- sultar tots els dubtes al telèfon que quests àmbits.

El que potser cal tenir en comp- un reflex dels valors de la socie dificació de la capacitat reactiva dels acaben de crear (656 31 74 16) on te és que "el llenguatge és un tat, de com es viu. teixits d'un ésser viu, generalment un especialista els resoldrà.

El vocabulari més usual està impregnat de lèxic sexista

GLÒRIA FRANCOLÍ

A. B. M. -SantCugat -

Societat

18

ELS í CANTONS Divendres, 26 de març 1999

ONG

Caportació solidària de Baula ja ha format 2 5 educadors guatemalencs

Els castellers celebren F arribada de la primavera

Henry Morales explica a Sant Cugat com ha anat la primera fase À L E X CATSELLARNAU - L'Hospitalet -

fase q u e començarà al setembre i formarà vint-i-cin joves més.

"Perquè la idea", afirmava el cooperant sudamericà, " n o és formar persones a nivell individual, per això ja hi són les escoles, malgrat les seves limitacions, sinó poder conscienciar els que seran educadors de com s'han d'identificar els problemes socials, i ser capaç de plantejar-se una actuació immediata".

ANNA BORAU

"Fomentar l'organització és fon a m e n t a l , p e r q u è la g e n t es pensa que quan es parla de projecte solidari s'està parlant només de construir escoles o edificar hospitals, qual el problema real no és aquest, sinó les capacitats que hauria de tenir, i que haurien de sorgir, de la pròpia societat".

Així de contundent es va manifestar Henry Morales, educador de l'Organització N o G u vernamental ( O N G ) de Guatemala de la qual fa de contrapart el grup Baula de Sant Cugat.

Morales va visitar la ciutat dissabte a la tarda per protagonitzar una xerrada organitzada pel grup santcugatenc. L'objectiu era explicar a tothom com s'està desenvolupant el projecte de cooperació en el q u e ha participat Baula, tramitant l'aportació municipal provinent del 0'7% (dotació econòmica q u e , tot i

Per a Morales, però, els educadors de les diferents entitats que hi h al seu país, només poden establir les línies de comunicació a m b el govern per fer una exposició d'allò que la soUna trentena de santfti^itenrs van assistirà la xerrada de Baula. FOTO: (). li..cietat civil necessita realment. g u a t e m a l e n c a (el C e n t r o de haver-se sol·licitat set milions Una societat q u e després de Educación Integral i Rural de de pessetes, va resultar final36 anys de guerra ha deixat un Occidente, Ceiro) tot just s'ament de tres milions). Perquè. panorama força desolador. "Percaba de cloure la primera fase com va argumentar Karin Herquè Guatemala és un país q u e bolzheimer tot presentant al po- del projecte, havent format a 25 té riqueses" reconeixia Henry educadors que aplicaran, i transnent, "sovint es parla de les parMorales, "però el 80% d'aquesmetran, els seus coneixements tides dels projectes però ningú tes està repartit entre un 2% de a les seves organitzacions resse'n fa ressò del seu resultat". la població i la resta fa el q u e pectives i preparant la segona Segons el membre de la O N G pot per sobreviure".

S o l i d a r i t a t

cursionistes, etcètera). T a m b é han posat ja en marxa, la roda de trobades que convocaran d'aquí al mes de juliol, per poder informar a tots aquells que hi estiguin interessats de tot allò que necessiten saber.

"Perquè", reconeixia Agulló, "els nens quan arriben aquí ho troben tot molt diferent, fins i tot l'estructura familiar els resulta extranya, i al principi tot plegat és una mica complicat..", però, com van afirmar tant Mart í n e z c o m A g u l l ó , n o m é s és qüestió d'adaptació.

El programa d'acollida inclourà, a més de la revisió mèdica imprescindible, una sèrie de tallers, campaments i sortides per a desenvoluparies amb tot el col·lectiu. L'objectiu és poder aconseguir q u e els j o v e s s a h r a u i n s tinguin una experiència inoblidable: que per uns dies puguin viure sense restriccions tan elementals, que, per exemple, cada cop siguin menys els nens als qui no els han deixat mai veure el mar.

SCAPS c o m e n ç a a preparar P acollida d e n e n s sahrauins p e r a aquest estiu LONG santeugatenca organitzarà xerrades informatives A. B. M. - Sant Cugat "l na cosa és que t'expliquin el conflicte, i una altra molt diferent és v e u r e ' n les c o n s e qüències a m b els teus propis ulls: veure un nen de deu anys que s'espanta davant d'una escala se't clava al cor".

Amb aquestes paraules explicava Pep Martínez, membre de l'organització no guvernamental ( O N G ) Sant Cugat a m b el Poble Sahrauí (SCAPS) la seva experiència com pare acollidor en la primera col·laboració del col·lectiu s a n t c u g a t e n c e n la campanya que ja fa alguns anys organitza cada estiu l'Associació

Catalana Amb el Poble Sahrauí (ACAPS).

Martínez va exposar aquestes i altres idees en la primera trobada que el col·lectiu ha realitzat, amb vistes a repetir enguany l'acollida que es va fer a l'estiu de 1997, durant el qual sis nens del Sàhara Occidental van compartir un m e s de les seves vides a m b sis famílies santeugatenques.

I la trentena de persones que es van reunir dimecres al vespre a la Casa de ("altura van poder veure tot el q u e això significa mitjançant un vídeo que Ferran Agulló (membre del col·lectiu barceloní Bicicletes Solidàries) els hi va dur per il·lustrar tant les seves explicacions com les

Gel

Gasoil

Llenya

Premsa

calefacció

Butà

Gelats

Carbó

del grup santcugatenc organitzador.

"Realment és un esforç complementari", afirmava Martínez, "però tots els que l'hem realitzat us p o d e m assegurar q u e paga molt la pena, perquè ni analitz a n t - h o a m b el t e m p s t e n i m molt clar de qui hi va sortir guanyant més, si ells o nosaltres".

Aquest estiu, els membres d'SCAPS esperen duplicar -com a mínim- els nens sahrauins q u e visitaran Sant Cugat i, consegüentment, també les famílies acollidores i els santeugatencs que hi col·laboraran.

Es per aquest motiu que ja han començat a contactar amb totes les entitats del municipi que els poden ajudar (esplais, grups ex-

É

T •

^a935094655

El passat diumenge dia 21 al matí, els Castellers de Sant Cugat van tornar a fer una molt bona actuació a l'Hospitalet de Llobregat, on van descarregar el tres i el quatre de set, el dos de sis i el pilar de cinc. El motiu de l'exhibició era la Festa de la Primavera, on també van actuar els castellers de Sants i els Tirallongues de Manresa.

El primer castell q u e va intentar la colla de Sant Cugat va ser el tres de set, castell q u e els de verd van demostrar que cl tenen del tot assolit, malgrat que en aquesta oportunitat va patir una mica el tronc per problemes de canalla. Tot i així, es va poder descarregar amb seguretat i ja és el segon tres de set que aconsegueixen en les dues actuacions d'aquest any. A continuació, la colla va intentar el quatre de set, que també va descarregar sense cap mena de problema, tot i que la pinya no era gaire a b u n d a n t p e r la m a n c a d'assistència de castellers a l'Hospitalet En tercera ronda, els castellers van descarregar el castell teòricament més fàcil, la torre (o dos) de sis, que van aconseguir sense p r o b l e m e s . Per finalitzar aquesta exhibició, la colla va descarregar un pilar de cinc de comiat.

La comissió tècnica té previst intentar ja tres castells de set l ' l i d'abril a Salt (Girona).

RSC dedica un programa a la ràdio REDACCIÓ - Saat Cugat -

Ràdio Sant Cugat emet avui, a partir de les onze del matí, un programa especial dedicat al món de la ràdio. L'espai comptarà amb la periodista Sílvia Tarragona, conductora del programa La nit dels ignorants d e Catalunya Ràdio, a més de Antoni Bassas, Xavier Grasset o Andreu Buenafuente.

Griful Oil, s. L. Servei Estació EL PAGAMENT DEL GASOIL "C SERVIT A DOMICILI ES POT FER EN EFECTIU O

Botiga 24 h Pa les 24 h Gel

Premsa Entrepans Congelats

Gelats Accessoris

HS4CAIVra>6

L ATENEU

19

Divendres, 26 de març de 1999

Butlletí de l'Ateneu Santcugatenc - Plaça de Pep Ventura, 1 - Sant Cugat del Vallès - Tel.: 93.674 51 95 - Web: http://www.ateneu.org - e-mail: santcugat@ateneu.org

Suport

L'Ateneu obert: una proposta per un Sant Cugat actiu dis per adequar-se a la situació tot creant i esmenant les deficiències que comporta aquest creixement.

Un punt important, i aquesta és l'acció del nou Ateneu que avui tenim, és l'establiment d'un local social ampli i amb moltes possibilitats, que sigui el lloc de trobada i referència dels santcugatencs. Una acció decidida i costosa pera la qual sempre precisem el suport de tothom. Però si aquest és el punt de referència, també ho són les iniciatives que ens fan moure i que si no fos per elles tindríem la casa sense continguts.

De sempre hem realitzat propostes a instàncies i institucions santcugatenques per manifestar que el creixement en ordenació urbanística i de població no anava aparellat en la mateixa adequació i prestació de serveis a la societat civil i, per extensió, a l'establiment d'equipaments adequats, suport a les entitats socials, associacions, clubs i col·lectius que participen activament en la vertebració social de Sant Cugat.

De sempre l'Ateneu ha estat una entitat vinculada a Sant Cugat i als seus veïns. Ha portat a terme un gran nombre d'activitats socials que emmarcaven el tarannà de la població, sigui amb actes culturals, conferències i exposicions, així com també d'àmbit social i que mantenien el compromís amb el poble.

En els darrers mesos ha emprès accions que comporten una acció decidida pel Sant Cugat actual i que sense cap dubte arriben a copsar el pols de les il·lusions de molts ciutadans. Un exemple és la impulsió de llocs de trobada o fòrums on la participació esdevé molt important i necessària. Citem com a exemple l'establiment d'un pla estratègic per a la recuperació del centre històric de Sant Cugat, la creació de Consells de Veïns i Comerciants per al Nucli Antic i del Monestir-Carretera de Cerdanyola i la plasmació reiterada de la necessitat de vertebració social de la població de Sant Cugat, dotant la societat civil de me-

L'Ateneu ja està planificant els actes que es faran per celebrar la Diada de Sant Jordi. Enguany, ens volem centrar en la dinamització cultural i d'activitats al carrer, actes que aniran a càrrec de l'Esplai Pica-Roca i dels amics del Dossier de Poesia.

A més, es preveu fer una exposició sobre dracs, en una al·legoria del Drac de Sant Jordi i la seva mitologia. També hi haurà una mostra i exposició de poemes, la presentació La potenciació del nucli antic és un dels objectius de l'Ateneu. FOTO: X. L del llibre Poema per a la pau i la presentació i lectura de poeL'Ateneu va presentar en el da i lloc de convivència. mes a càrrec de Francesc Galí.

Consell de Cultura del mes de dePer últim, deixem constància sembre passat un document en què de les nostres possibilitats d'exTotes aquestes activitats, en manifestava aquesta preocupació pressió. L'Ateneu no vol esdevequè diverses persones treballen i deixava constància de les se- nir una entitat tancada en si mades de fa ja alguns dies, corioses dificultats que importants teixa i a una activitat concreta i mençaran el dia 20 d'abril i està entitats i associacions de Sant Cu- especialitzada, al contrari, en diem previst que acabin el dia el 30 gat patien per adequar-se a aques- L'Ateneu Obert, en el més ampli d'abril. ta nova realitat santcugatenca. No sentit i per a tots els santcugaens ha d'estranyar, doncs, que avui tencs. Fem activitats socials de tot hi hagi iniciatives il·lusionades i tipus i pensem donar i rebre tenint engrescadores de diversos col·lec- com a fita màxima a tots els santtius actius de Sant Cugat per bol- cugatencs. D'aquí les iniciatives car-se a la societat santcugatenca d'àmbit global per a Sant Cugat fent activitats de participació, tot que tenim plantejades. Santcugausant la Masia Torreblanca com a tenc, t'invitem a participar. Vine lloc de referència, punt de troba- a l'Ateneu.

Els veïns organitzen una botifarrada popular

A s s o c i a c i o n s

D r e t s

sense cap dubte, a larealitzaciód'unes bones festes. En l'àmbit de la dinamització econòmica es duen a terme accions de vinculació entre tots els comerciants, fent un cens i establint un conjunt de prioritats, les quals són manifestades mitjançant la divulgació d'una enquesta i la participació de comerciants, clients i veïns. En l'àmbit urbanístic es fan treballs de recerca de les informacions precises que comportin la plasmació de les prioritats i els plantejaments a curt, mitjà i llarg termini.Per

"la sumi"

@

OFERTA

Sota el títol Contra la impunitat i l'oblit: Xile i Argentina, l'Ateneu acollirà el pròxim 22 d'abril una conferència per donar a conèixer la situació creada per les dictadures a Xile i Argentina i per als que les van patir, i que ara són la part querellant d'aquells governants que, sense escrúpols i en la major de les barbaritats, van atemptar contra la dignitat humana. L'advocada de les Abuelas de la Plaza de Mayo, Alcira Ríos, i l'advocat Luis Córdoba -ambdós supervivents del camp de

E S P E C I A L

PER

A

La Cacha a l'Argentina- seran els ponents que intentaran donar una visió de primera mà del que van ser els anys negres d'aquests dos països llatinoamericans. En aquest dies que s'han debatut els càrrecs de culpabilitat dels governants sud-americans, així com de Pinochet, volem fer una crida a la ciutadaniaper no deixar amb impunitat aquestes conductes,així com tampoc d'altres, sigui a Kosovo o a qualsevol part del món. A més, volem impulsar un grup local pro Amnistia Internacional.

E S T U D I A N T S

INTERNET SENSE LÍMITS CONNECTA'T A I N T E R N E T PER 790

' 1 a sisumH®

humans

L'Ateneu acull una conferència sobre les dictadures de Xile i Argentina

Els consells de veïns i comerciants comencen a treballar en comissions Dins el pla estratègic per a la millora, identificació i dinamització de l'anomenat centre històric de Sant Cugat, l'Ateneu ha començat a preparar un seguit d'accions que es poden concretar en assumir, per part de les comissions creades, diverses iniciatives que fan possible l'agrupament i la participació dels veïns. Preparar les activitats de la Diada de Sant Jordi i de la Festa Major ha estat un primer punt de retrobament. L'acció coordinada de veïns, comerciants, associacions i entitats ens portarà,

Mostres de dracs, poemes i llibres per Sant Jordi

v e ï n a l

SA BADEU Arada. Barberà, 53 i 54 Tet 93 7125822 F». 93 7«> 35 41

PTES. AL MES. SE NSE LÍMIT D'HORES. INCLOU 2 BÚSTIES DE CORREU I A u

TERRASSA Major, 9 Tol-«733 3} 66 Ro. 93 733 31 65

BARBERÀ-BARICENTRO Porta 5 Local 162-163 Td./Fax. 93 729 48 68

SANT CUCAT C. C. Sant Cugat T«t. 93 5>9 7590 rax-93 675 S» 55

L'Associació de Veïns de la Plaça d'en Coll-Monestir-Sant Francesc, celebra el dia 25 d'abril, a partir del migdia, una botifarrada popular a la plaça de Pep Ventura. Una activitat de retrobada després de les accions que conjuntament han fet possible la moratòria de recaptació executiva de la taxa de sanejament i a la vinculació de molts associats a la campanya del rebut de l'aigua.

Serà a la mateixa plaça i a l'aire lliure, consistirà en una botifarrada amb xai, acompanyada de sangria, gelat i cafè.

El preu del tiquet és de 1.000 pessetes i es pot adquirir fins al dia 18 d'abril a l'Associació.

Ateneu Santcugatenc. Us hi esperem.

20 Societat

ELS/CANTONS Divendres. 26 de març de 1999

La

r a d i o g r a f i a

COORDINADORA D'ENTITATS DE CULTURA TRADICIONAL I POPULAR

Un món de dracs, gegants, diables i altres éssers populars que donen vida a les nostres festes

El món de la tradició MONTSE SANT

Entitat: Coordinadora d'Entitats de Cultura Tradicional i Popular de Sant cugatdb Vallès.

A^'^'fwaÀ^UmZ^.

Socis: 6 0 0 Seu: Casa de Cultura, 1 i3 dilluns de cada mes.

En la tradició dels pobles és fàcil reunir una sèrie d'activitats i, sobretot, de representacions fantàstiques d'éssers llegendaris que ens retornen, amb orígens moltes vegades tan antics que han perdut el seu veritable significat ritual per deixar només el ritus i la presència sense que entenguem el seu perquè. És el cas dels correfocs, les danses dels gegants i algunes representacions antigues i populars, com ara ta Patum de Berga.

Altres són més fàcils d'interpretar, com ara les representacions de moros i cavallets, els caste-

llers o els trabucaires i les danses populars. Totes aquestes activitats són part important de la cultura popular i un mitjà d'expressió dels pobles, que fa que la seva cultura prengui uns trets típics i especials davant la cultura d'altres pobles que tenen també els seus trets característics.

Aquesta cultura popular està moltes vegades tan arrelada en els nostres instints atàvics que, sense saber com o per què, el nostre cor fa un salt en sentir el toc d'una gralla i un timbal marcant la dansa joiosa dels gegants o l'enlairada d'un castell, i la sang ens bull i correm a veure passar el correfoc en sentir la for-

tor del fum de la pólvora i els forts espetecs dels coets acompanyats del toc broc del tabal.

Els joves instintivament se senten excitats per aquestes activitats i la gent reconeix la festa.

Aquest és el misteri de la cultura tradicional i el seu encant especial, que defuig la capa superficial de la civilizació moderna per cridar directament al nostre atavisme tribal.

La cultura popular és la cultura del poble i està poblada per una rica iconografia de símbols, imatges, representacions i danses. Una iconografia que, des de fa uns anys, el poble, cansat de la colonització cultural exterior, cerca potenciar i engrandir. És

per això que des de fa uns anys cercant els símbols més interns es funden de nou entitats dedicades a potenciar i recuperar aquests símbols.

Gegants, capgrossos, diables, esbarts, trabucaires, grallers, bastoners, castellers... tot són grups que, a poc a poc, van redescobrint aquesta cultura popular i nostra que en una dissortada època, no gaire llunyana, ens van voler prendre per tal d'esborrar la nostra identitat i la nostra especial cultura. Sortosament, i des de fi uns anys, aquestes manifestacions s'han recuperat per al poble cada cop amb més força i més entusiasme i un seguit de gent vetlla per fer-ho possible.

Societat 21

ELS4GUVI10PS Divendres, 26 de març de 1999

La

r a d i o g r a f i a

COORDINADORA D'ENTITATS DE CULTURA TRADICIONAL I POPULAR

Unir i ajudar a totes les entitats de cultura popular a potenciar la seva tasca

Sant Cugat tradicional i popular M. S. - Saat Casat -

Des de fa un temps, cada cop van sorgint a Sant Cugat una sèrie d'entitats i seccions d'entitats que posen un èmfasi molt evident en recrear i recuperar les activitats populars de carrer. Els primers van ser el geganters, després van arribar trabucaires, bastoners, diables i, per últim, els castellers, els grallers i el recentment format grup de caparrots o capgrossos.

Davant d' aquest augment de les activitats i la consolidació dels diferents grups ,es va veure de seguida un problema petit però evident: com coordinar les diferents activitats al

carrer per no solapar sortides i alhora col·laborar en actuacions festes i actes? L'any 98 un grup de gent pertanyent a diverses entitats de cultura popular, conscient que cada vegada el problema de coordinació seria major, malgrat la bona voluntat de tots, per la dificultat de poder posar-se en contacte per poder crear un calendari d'actuacions i actes, van començar a reunirse per tal de formar una coordinadora d'entitats que pontenciés la cultura popular amb cursos, actes i sortides, i alhora servís d'instrument per poder coordinar i crear un nexe d'unió entre les diferents seccions i entitats que a Sant Cu-

gat es mouen dintre d'aquest món de la cultura tradicional i popular, especialment amb activitats del carrer.

A principis d'aquest any, la nova entitat es va presentar en societat, englobant a les seves files nou seccions i entitats de Sant Cugat: dos grups de bastoners, l'esbart, diables, geganters, trabucaires, caparrots, grallers i castellers,, i vol acollir entre les seves entitats a totes aquelles que vulguin adherir-se sempre que es dediquin a potenciar la cultura popular icentrin la seva activitat en el carrer Els primers objectius que s'han proposat són la creació d' una ensenyança dels instru-

ments populars i tradicionals dia especial per viure al carrer la ,com la gralla o el timbal, cur- festa i potenciar al màxim aquest sos que ja s'estan portant a ter- tipus de cultura popular i tradime sota el nom g e n è r i c de cional", serà un dels actes més "Tudell"; o més endavant el importants de l'entitat i es posac de gemecs, el tabal i el dran veure les actuacions de flabiol entre altres. tots els grups i les entitats que L'organització d'una gran Fes- formen la coordinadora. La inta d'Entitats de Cultura Popu- tenció del grup és fer que la lar i Tradicional els dies 22 i festa es consolidi perquè sigui 23 de maig és un altre dels seus una festa esperada i remarcada en el calendari de festes del projectes propers La festa, que en paraules del poble grup "vestiran el poble de cultuPer a un futur més llunyà, vora popular i festa, perquè volen len assolir el repte de poder dedicar la festa al poble, prota- gaudir d'un local propi on totes gonista real d'aquestes manifes- aquestes entitats que fan cultacions i alhora potenciar al mà- tura popular i tradicional al caxim aquest tipus de cultura. És rrer es puguin trobar i aixoper això que volen fer del tercer plugar juntes per tal de poder diumenge de maig des d'ara, un organitzar-se millor.

EIS4C4MWS

Economia Divendres. -6 de març de 1999

22

P r e s s u p o s t

M u n i c i p a l

Uoposició critica P augment de la despesa en Serveis Urbans Les inversions als districtes, segon tema en la discòrdia ANNABORAC - Sant Cugat-

Una setmana després que CiU aprovés per unanimitat i en solitari els pressupostos municipals per al 1999, els quatre grups polítics que conformen l'oposició al consistori santeugatenc han fet públic que, encara que haguessin partiticipat en el Ple, tampoc els haurien votat favorablement.

En roda de premsa, ERC, IC-EV, PP i PSC es van posicionar sobre la valoració que cada grup polític feia de l'estudi d'aquests comptes. Una valoració que, per al regidor d'ERC, David Sempere, no podia ser del tot completa, atès que "avui (per dimecres) encara no m'han arribat les informacions que vaig sol·licitar al tinent d'alcalde d'Economia, Pasqual d'Ossó", informacions que, ja la setmana passada, l'alcalde va afirmar que es portaven preparades per a contestar-les durant el Ple en el que l'oposició no va participar..

Però, malgrat aquest fet, Sempere -el primer en intervenir, seguint l'ordre que també es marca al Ple-

va destacar que hi havia diferents punts amb els quals el seu grup no podia coincidir entre ells, l'augment de la despesa en el capítol de Serveis Urbans, punt amb què la resta de grups van estar d'acord.

Tant Sempere (ERC), com Francesc Godàs (IC-EV), Ramon Gaspar de Valenzuela (PP) i Àngel (:asas (PSC) van destacar que era exorbitat l'increment d'al voltant d'un 20% respecte a l'any anterior, quan, segons va matisar (lasas, "el creixement de la població ha estat només del 6%".

Per a Casas, aquest encariment no s'explica si no és que "ja hagin inclòs també en les despeses el que costarà mantenir l'Eix Vertebrador que encara no s'ha construït". Per a tots els grups, però, aquest encariment evidencia un model de ciutat que, en paraules de Sempere reflecteix "un plantejament que en el futur repercutirà en la butxaca dels santeugatencs i en l'economia del municipi", perquè, segons va afirmar el regidor republicà, "s'està creant un escenari amb costos molt grans, quan s'hauria de créixer d'u-

na manera més ordenada, més racionalment", fet que Godàs resumia amb la pregunta "és una ciutat de les coses o de les persones?" comparant l'increment del pressupost de Serveis Urbans, que ha estat més del doble que l'augment que ha tingut enguany l'àrea de Serveis Personals. Departament on segons l'oposició, "s'ha potenEls grup* no presentaran cap mocióconjunta permodificarelpressupost. F.:X.L. ciat més les infraestructures municipals ja existents que els ajuts a la resta d'entitats".

Local, la forma de tramitar ffcPerò aquests punts no van ser l'únic punt criticat per l'oposició: la taxa de sanejament i, en general, els càlculs de la recaptació també van ser discutits. Igual que la previsió de les inversions per aquest any: tots els grups de l'oposició van coincidir en assenyalar el que segons IC-EV es traduïa com "una política d'inversions que no fa front a les demandes dels districtes, que no concreta obres ni prioritats", resultat de que, segons el regidor del Partit Popular, "no sols es pressuposta malament sinó que també es fan els plantejaments al revés".

San$a explica L· seva absència • HDe$Míét& tres mesos de

rettrdmf*)Kmwi<Sd«ipreïs«po8t,nl^ftfioporei«eiidrc ia çti««$Í$S&fía p£f via d'ut|^a*iC-4mb 48 hores de tcrmM $éÉg»^ sense temps d'ett^JfeÉ^ftHftentació ni àtt ï&ÜÏHFlb» propostes al» temft^mFAíxt clou el comUjTMjs^^feMíartóSansa, re$témé&WO ha fet públic arraa^e Igs ^Èfeïems declara»celebrats ía

derAgrup*c&

D e b a t

Els partits polítics afirmen que cal augmentar l'activitat industrial Sant Cugat, amb 5000 empreses, pesa més en el sector serveis RUTH CASALS

Sant Cugat ha de seguir ampliant l'activitat industrial del municipi. Així ho van apuntar els diferents partits polítics locals dijous passat en un debat sobre política industrial organizat pel Col·legi i l'Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya i la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa.

El punt de partida fou la visió de Sant Cugat com a ciutat de serveis. "Sense activitat industrial, no hi ha serveis", assegurava el president dels enginyers, Pere Alavedra.

El reforç de les comunicacions

del municipi, tant físiques com tecnològiques, va ser un punt coincident en tots els participants que opinen que l'actual posició estratègica de Sant Cugat pot ser encara millorada. El futur pas del tren d'alta velocitat pel municipi i la necessitat d'impulsar la comunació per cable i xarxes internet i intranet, van ser qüestions valorades per tots els partits polítics.

La reducció de l'atur va ser la gran aposta dels partits de l'oposició, que van mostrar-se partidaris d'integrar l'ensenyament professional en la cadena d'oferta i demanda de les indústries locals. Així mateix, Eduard Pomar (ERC) i Francesc Godàs

(IU) van demanar al consistori un esforç per a la inserció de certs col·lectius (dones, immigrants, minusvàlids i joves). Berta Rodríguez (PP) va apostar per l'autosuficiència municipal en l'ocupació incentivant la petita i mitjana empresa i Jordi Menéndez (PSC) va demanar la protecció i el desenvolupament de l'activitat artesana local.

L'altre aspecte en què va coincidir l'oposició va ser la concepció massa residencial que s'ha gestat a Sant Cugat. Rodríguez va dir que s'ha d'evitar que Sant Cugat es converteixi en una ciutat dormitori, potser abaratint el preu del sòl industrial i els impostos corresponents. Me-

EI Partit per la Independència va excusar la seva absència. FOTO: X.I.. néndez va demanar més reserva de sòl per a l'activitat industrial i Godàs va reclamar la possibilitat de contemplar l'eix vertebrador com a espai per a la indústria. Sobre aquest tema, Pasqual d'Ossó, regidor de CiU, va afirmar que una ciutat no és completa si no té de tot i que el

consistori ja ha fet els seus estudis sobre quin tant per cent industrial hi ha d'haver a Sant Cugat.

La importància d'una indústria neta i de respecte amb el medi ambient va ser també en boca de D'Ossó, Godàs i Menéndez.

Economia

US/CANTONS Drenares, 26 de març de 1999

23

I n i c i a t i v e s

La vianalització dels carrers, primera fita dels comerciants Sant Cugat Comerç presenta el Pla de dinamització Potenciar el comerç del centra de la ciutat. Fer saber que existeix varietat i qualitat i aconseguir fidelhzar tots els clients que es puguin captar.

Aquesta es la idea principal del Pla de dinamüzactó que l'associació Sant Cugat Comerç vol

ANNABORAU

- Sant Cugat Aconseguir una marca comercial que identifiqui totes les botigues associades, una millor senyalització de les diferents àrees i el que en elles s'hi pot trobar, i la vianalització d'una sèrie de carrers per fer-los més agradables i transitables, són algunes de les fites marcades dins dels objectius del Pla de dinamització que l'associació Sant Cugat Comerç va presentar dimarts passat, en el decurs de l'assemblea anual celebrada a l'Arxiu Nacional de Catalunya.

engegar tan bon punt les administracions Implicades -Generalitat i Ajuntament- els diguin que poden continuar endavant. Un projecte que vol aconseguir que el centre de la ciutat sigui un gran aparador per on es pugui passejar.

cional on s'inscriurien vies com el carrer Major, Plana Hospital, o l'avinguda Catalunya: el nou eix de vianants que conforma la remodelació de la rambla del Celler i les vies adjacents al mercat Torreblanca, i per últim la zona de la carretera de Cerdanyola.

Un dels objectius del Pla eS

doni exemple de la qualitat i servei que en ells. segons els promotors del Pla. s'hi pot trobar.

Però, com més d'un assistent va deixar palès durant l'assemblea, aquestes accions no tindrien gaire sentit si primer no se soluciona el problema dels aparcaments.

Per a la junta de Sant Cugat Comerç és molt im-

Crear

portant la constucció dels pàrquings necessaris (a part

un espai destinat al passeig, dei s existents i del que ja edificant al costat del aparador continuat, facilitant s'està Monestir, ells aposten per altre a l'estació i un terl'accés a conductors i vianants un cer a la plaça dels Quatre

Un dels seus responsables, el dinamitzador Juanjo Villalobos -qui també va ser presentat als associats de manera oficial- va ser l'encarregat d'exposar als assistents totes les dades (moltes ja publicades a Els 4 Cantons, número 275 del 19 de febrer).

Aquest Pla té com a objectius d'actuació cinc àrees definides: l'eix de vianants que uniria la plaça de l'estació amb el Monestir; el recorregut de vehicles que seria la circumval·lació d'aquest eix de vianants; una zona tradi-

Anant per zones, i seguint una sèrie de fases fixades d'antuvi per a cada una d'elles, el Pla preveu una sèrie d'accions de dinamització que, després de la vianalització de la zona esmentada, fixaria la s e v a a t e n c i ó e n la senyalització. Aquesta es realitzarà en dos sentits: el d'orientació i el d'identificació -que indicaria quins tipus de comerç i serveis es poden trobar a cada sector.

L'acció senyalitzadora anirà lligada a la d'establir una marca comercial que identifiqui els botiguers adscrits a l'entitat, i que

O F E R T A D E T R E B A L L

Cantons) perquè la gent deixi de banda el cotxe i pugui passejar.

Malgrat els dubtes d'alguns dels presents, Jaume Tubau -president de l'associació de botiguers santcugatenca- va destacar que, si bé en principi podria semblar un tema complicat, des del punt de vista dels comerciants "passarà igual que amb la zona blava: al principi tots teníem les nostres reticències, però avui tots els botiguers de la ciutat en demanen davant del seu establiment, perquè així es potencia la mobilitat".

Aquest Pla de dinamizació s'emmarca dins d'un programa més

Sol·licituds: fins al 9 d'abril de 1999, i s'adreçaran a la directora general d'ordenació educativa i es presentaran al Departament d'Ensenyament, Via Augusta, núm. 202,08021 Barcelona.

BEQUES, AJUTS, PREMIS I SUBVENCIONS Convocatòria de la Presidència de la Generalitat, Comissionat per a universitats i recerca, del II Pla de recerca de Catalunya, la CIRIT, per a la concessió del Premis per fomentar l'esperit científic del jovent (PJ).

Sol·licituds: fins al 31 de maig de 1999, a la Direcció General de Recerca, Via Laietana, núm. 33,6è, 08003 Barcelona.

Telèfon: 93.306.54.00.

tfEraenyaroert, per araorgamer*de subvencions per affinançamentefactrvitats de federacions t confederacions d'associacions de pares d'alumnes de Sol&ituda:firesa! 9 «fabride 199& \< ^airtfeçars^a^dírectoíagerieraí

per« ifroanoBSskSde «Jfcveneiaris per a fa

_;:,

Convocatòria del Departament d'Ensenyament, per a l'atorgament d'ajuts destinats al finançament r/activitats d'associacions, federacions i confederacions d'associacions d'alumnes de centres d'ensenyament no universitari de Catalunya.

ampli que actualment s'està desenvolupant com a prova pilot a trenta ciutats catalanes -entre les quals es troba Sant Cugat-. Segons Tubau, no tindria viabilitat si darrere no hi

Convocatòria de la University of Toronto.

Department of Physics, de Beca postdoctroal en recerca física a la Universitat de Toronto. Sol·licituds: fins al 1 d'abril de 1999, al 60 St. George street.

Toronto. Ontario M5S 1 A.7, Canadà.

Telèfon: 416.946.3217. Fax: 416.978.8905.

Uie·MtS·qtM·per weerrtwar restudi i lamv«etiSftcídei*^<»mpdelabioètica.

SoMteStude: «r»atai de maig de 1999, al carrer Jesús i Maria, núm. 6,08022, Befcetona. "felèforu 91.671,04.10.

Fak 93.571.04.45.

Convocatòria de la Fundació Catalana per a la Recerca, Fundació Congrés de Cultura Catalana, d'Ajuts a la publicació de

setes (dels quals el govern català n'aporta sis i la Cambra de Comerç es fa càrrec del sou del dinamitzador durant aquest any).

El Pla, a desenvolupar durant els propers dos anys, es complementaria amb diferents campanyes promocionals, així com a m b la seva divulgació, perquè la gent el conegui. Tal com es va llllllllll manifestar a l'assemblea, tot està, doncs, acabat i decidit. Només falta que les administracions implicades donin el vistiplau corresponent.

Els botiguers tindran subvencions de les administracions per encarar les despeses

hagués el suport de la Generalitat de Catalunya, de la C a m b r a d e Comerç de Terrassa, de l'Associació de Botiguers de Catalunya i del llllfllllll mateix Ajuntament, estaments que hauran de fer-se càrrec de gran part de les despeses que, en aquest cas, ascendeixen a 17.900.000 de pes-

tesis doctorals sobre ciències humanes i ciències socials. Sol·licituds: fins al 30 de juny de 1999, al Passeig Lluís Companys, núm. 23, 08010 Barcelona.

Telèfon: 93.315.23.23.

CONSTITUCIONS I CONVOCATÒRIA DE JUNTES Sant Cugat: Constitució de l'empresa Rase Mova, SL. Objecte social: la comercialització i venda al detall de productes i material d'òptica, etc.

(BORME núm. 47/10-3-99)

ConttKMtÒfi» d» fe Fundació Víctor GrfïòJS

núrn.20^ 08021 Bareetóna.

Uobjectiu és enfortir el comerç local davant Foferta de les grans superfícies. E: 0. B.

Sant Cugat: Constitució de ft Acústica, SL. de tot tipus d' venda de {jBORMEnúm,* Sant Cugat: Constitució de l'empresa Coll Fava Serveis, SL. Objecte social: la prestació de tot tipus de serveis de manteniment, reparació, neteja, etc, d'edificis i immobles en general. (BORME núm. 47/10-3-99)

Sant Cugat: Constitució de

(BORM£ núm. 47/10-3^9) Sant Cugat: Constitució de l'empresa Colex Line, SL. Objecte social: comercialització dels serveis de telefonia per a empreses, etc.

(BORME núm. 47/10-3-99)

E^edals i4 SL Objecte soctai: les efimatge, etc. $ORM£ núm. 47/10-3-99) Sant Cugat: Constitució de l'empresa Adminstración de Inversiones Safoa, SL. Objecte social: comercialització, adquisició, etc, de béns immobles, etc. (BORME núm. 47/10-3-99)

Sant Cugat QuírnieoAlE compra, primeres, ejfc (BDBM6 «OrrV 47/|0>$$$<

DEP Selecció d'Informació Oficial

24 Societat

ELSíCANTONS Divendres, 26 de març de 1999

L A S E T M A N A EN IMATGES

LA MILLOR RÍTMICA CATALANA A VALLDOREIX El pavelló de voleibol de Sant Cugat a Valldoreix va reunir dissabte les millors gimnastes catalanes des de la categoria alevifins a la júnior. No cal dir que entre les millors van classificar-se les gimnastes del Club Muntanyenc, que va ser el club organitzador. Aquest espectacular certamen va reunir 42 clubs participants.

Pàgina:32. Foto: ÓSCAR BENITO

RODANT CAP A PRIMERA El sènior "B " del Patí Hoquei Sant Cugat, amb una plantilla que té una mitjana d'edat de 18 anys, ha assolit rascens de categoria i la temporada vinent militarà a Primera Catalana. Dissabte, els jugadors van celebrar-ho sobre el mateix parquet del pavelló municipal d'una forma ben curiosa i original. L'equip que dirigeix Lluís Sdnchez només ha perdut un partit en tot el campionat de lliga.

Pàgina: 31. Foto: ÓSCAR BENITO

ELS REIS INAUGUREN UNA EMPRESA A SANT CUGAT La visita al municipi dels monarques de l'Estat, Joan Carles i Sofia, pera la inauguració de la multinacional farmacèutica Boehringer Ingelheim, s'ha convertit en la notícia estrella de la setmana. Una desplegament mediàtic i polític com poques vegades es veu a la nostra ciutat va seguir durant gran part dels dia a Ses Majestats, especialment contentes després d'anunciar l'embaràs de la Infanta Cristina.

Pàgina: 26. Foto: XAVI LARROSA

HOMENATGE EN DANSA L'Esbart Sant Cugat es va vestir de gala dissabte per retre homenatge a un dels pares de l'entitat, Lluís Puig, i a un dels seus tutors, Joan Rovira. El primer, cofundador l'any 1976 i el segon, president entre 1986 i 1996. L'alcalde, Joan Aymerich, els va entregar sengles plaques commemoratives per la tasca desenvolupada com apromotors de "les nostres tradicions i arrels" Pàgina: 16. Foto: XAVILARROSA

Societat 25

HS4 CANTONS Divendres, 26 de març de 1999

L A S E T M A N A EN IMATGES

ERCJA TÉ CANDIDAT La secció local d'ERC ha designat Eduard Pomar com a cap de llista electoral, üactual president de la formació republicana santcugatenca intentarà aconseguir el màxim nombre de vots i ja ha anunciat que, segons els seus càlculs, els comicis proporcionaran a la seva formació tres regidors.

Pàgina: 7. Foto: OSCAR BENITO

L'ESPECTACLE

DEL RITUAL

SUFÍ

Així com el Gospel, els Sufís de Damasc van demostrar que la religió pot ser un bon espectacle, fins i tot per als no iniciats. La qualitat i l'espiritualitat de la flauta, la citarà, el llaüt i la percussió islàmica van ser una excel·lent platoforma per als girs hipnòtics dels dervissos conquistadors. L'espectacle del Teatre-Auditori va sorprendre a gran part dels espectadors.

Pàgina: 39. Foto: XAVILARROSA

EL PRIMER INCENDI DE L'ANY El divendres a dos quarts de dues del migdia es va declarar un incendiforestal a l'àrea de la riera de Sant Cugat davant del Club Natació. Els serveis d'extinció aeris van enviar un helicòpter que va apagar l'incendi a les tres de la tarda. L'incendi va cremar una hectàrea de matolls, canyars i alguns pins. El foc va ser de poca durada i en cap moment van córrerperill les cases pròximes.

També es van desplaçar a la zona quatre camions del Parc de Bombers de la Generalitat que van vigilar l'àrea durant unes hores per evitar la revifalla del foc.

Foto: XAVI LARROSA

Lels

mobles

corre

mobles

Francesc Moragas, 33 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Economia

26

0 5 í CANTONS Divendres. 26 de març de 1999

Empreses

Boehringer Ingelheim ubica a Sant Cugat la seva seu corporativa

De k$ miüors • L» planta samcagatencít inaugurada dilluns és reco-

. $g$gd& des de l'empfesa

Els Reis van inaugurar dilluns la planta santcugatenca de l'empresafarmacèutica ANNA BORAU

EIÏMJS Ccístrede producció

s'enoprep de tes solucions

La confirmació de la propera paternitat dels ducs de Mallorca no va ser l'única notícia que va generar la inauguració oficial de la planta de producció que la multinacional farmacèutica Boehringer Ingelheim té a Sant Cugat: l'alcalde de la ciutat, Joan Aymerich, va anunciar la intenció de l'empresa alemanya d'ubicar al municipi la seva seu corporativa.

Fonts de l'empresa han confirmat a Els 4 Cantons aquesta notícia.matisant, però, que tot i que l'objectiu del grup és construir a Sant Cugat la seu social central a l'Kstat espanyol, encara no s'ha parlat de quan es durà a terme.

Per a l'alcalde, però, es tracta d'una notícia destacable, "perquè significa acabar de lligar una d'aquelles històries de les que moltes vegades es parla, però q u e no sempre es duen a terme". Un proj e c t e q u e , segons Aymerich, "coincideix amb el model de ciutat que, des de l'equip de govern,

injectaries, a més de fer també xarops, üofiikzats, t càp, En total, 57 productes ínts dels que serà màxima responsable mundial.

La fabricació anual està estimada e n 37 milions d'unitats, de les quals ei 3 8 % serà destinat a l'exportació cap a d'altres 57 països d'arreu del mon. Pe* aconscguir-ho, a

rrr) ha comptat amb una inversió propera als L·i construcció de la planta (de 20.900 12.000 milions de pessetes. FOTO:X. L. va realitzar dilluns passat.L'acte sempre hem defensat, a m b la casas, del conseller de Sanitat, va comptar amb la presència dels presència d'indústries importants Eduard Rius, i d'alguns ministres Reis, així com amb la presència, a nivell internacional, i amb tecdel govern estatal, entre els que hi a més, del batlle de Sant Cugat i nologia punta". havia Romay Bacaria, Fernandez de la major part de membres de Díaz i Josep Piqué, així com del D'altra banda, la importància d'al'equip de govern municipal, del president del grup empresarial, questa multinacional va quedar president de la Generalitat, Jordi Erick von Baumbach, i del seu demostrada durant la inauguració Pujol, de la delegada del govern Conseller Delegat a l'Estat, Maoficial que, després cinc mesos a Catalunya, Julià García-Valdenuel García. de funcionament de la planta, es

part de tenir en compte les regulacioitseuTopeeN i americanes!, la Boehringer santcugatenca disposa -segons s'informa des de U mateixa em^es$h de tes tecnologies s, Mifatteuiftt p&tèltywm

que asom.

C a m p a n y e s

ERC realitza la segona acció de reivindicació contra els peatges La supressió de la barrera de ÍA-7, una de les fites A. B. M.

Per segona vegada, i segon mes consecutiu, els dirigents, militants i molts simpatitzants d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) es van concentrar dissabte passat als diferents peatges que tenen les autopistes arreu de la geografia catalana.

L'acció, desenvolupada en la mateixa línia q u e la primera, mantenia l'objectiu de donar a conèixer la campanya republicana "Catalunya lliure de peatges!" que es va encetar a mitjan febrer.

Així, els republicans van estar durant el matí (des de les onze

tir

PlUnióedÜB, lr la 08190-Sant Cugat Td.93 589 57 55

sòpal tmsmtMXMt domWprojpmsMJItXIAÏÏ^Ié. &5t9Stf5

fins a quarts d'una) repartint els tríptics informatius, conjuntment amb enganxincs amb eslògans de la campanya, i amb una petita conversa a m b els conductors que animava a no aturarse per pagar el peatge, consell q u e no tothom va seguir.

Aquests actes tenen com a fita, entre d'altres, la supressió de la

Els republicans asseguren que "és absurd pagar peatges per accedir a la ca pi ta r

b a r r e r a d e l ' a u t o p i s t a A-7 a l'alçada de Sant Cugat. " H e m tornat a escollir aquest peatge com a punt d'acció", afirmava Eduard Pomar -president de la secció local d ' E R C i cap de llista per a les properes municipals"perquè és un dels més absurds que existeixen".

Per a Pomar, opinió comparti-

da pels membres del partit, el peatge santeugatenc "no té sentit, i haver de pagar per entrar a Barcelona és absurd, i més quan provoca que l'autopista vagi mig buida i paral·lelament hi hagi uns laterals, els de la B-30, que pel fet d e ser gratuïts van sobresaturats".

Les accions de protesta continuaran ralit/.ant-sc cada mes, fins al maig, emmarcades en una campanya que afirma que "els catalans som discriminats en inversions p ú b l i q u e s " i t a m b é "farts de pagar", com afirma el secretari general d ' E R C , Josep Lluís Carod-Rovira, qui explica al tríptic repartit que "Catalunya disposa d ' u n e s infraestructures viàries impròpies d'un país modern i amb possibilitats de ser realment c o m p e t i t i u " , amb "autopistes de peatge col·lapsades, carreteres embussades, accessos turístics saturats i punts conflictius els mateixos dics, hores i llocs, any rere any".

"A Barcelona, si no és que hi arribes nedant, només pots entrar-hi pagant", i per a Carod-

En aquesta segona acció es va animar a no pagar fimport del peatge. E: X. L. Rovira "cal la força d e la gent d'aquest país", moure's "perquè del nostre esforç se'n beneficiï la majoria, no la minoria que ha fet de la nostra dependència un pròsper negoci particular".

I és que, segons manifesten els republicans, "l'espai abandonat per l'Estat a Catalunya ha estat

ocupat per una sèrie d'empreses privades que dominen l'àmbit de la sanitat, l'ensenyament i en les autopistes d e peatge i que controlen un mercat que no és lliure, sinó monopòlic". Un mercat, conclouen, controlat per empreses q u e són o han estat dirigides per diferents polítics.

Economia

ELS/GVJVTONS Divendres, 26 de març de 1999

LES EMPRESES;

27

MAVISA

Peugeot, la marca del lleó, ja existia fa un temps a Sant Cugat. La portava un particular que venia, a més, altres marques de cotxes. Fa aproximadament un mes, la ciutat ja disposa d'un concessionari Peugeot ple de cotxes lluents, ben posats i a punt de formar part d'alguna de les famílies que viuen al municipi. Per poder donar-se a conèixer han fabricat més de 3 0 0 0 puzzles amb la imatge del monestir. Tothom que s'hi presenti tindrà aquesta primícia tant històrica com publicitària.

J o s e p Maria Sala, gerent del concessionari

U

S o m Púnic país que paguem una taxa per V adquisició de v e h i c l e s " - A q u e s t pla és una iniciativa ara permanent per part del govern. En principi van ser unes c a m p a n y e s temporals q u e es deien Renovers i q u e duraven de 3 a 6 mesos. Des d'administració van veure que la idea era bona, q u e incentivava la retirada d'un vehicle en males condicions per un de nou i, a la vegada, el govern tenia una font positiva i important d'ingressos.

N o oblidem que el cotxe està fortament gravat a l'IVA i q u e per adquirir-lo cal pagar, com dèiem, l'impost de matriculació. El prever comença a partir d e 10 anys d'antiguitat del vehicle de la primera matriculació.

Quan va començar es van retirar de la circulació vehicles de 15, 16 anys... Ara això s'ha anat depurant.

G L Ò R I A FRANCOLÍ - Sant Cagat -

- C o m és q u e p e r donar-se a c o n è i x e r han fet aquest puzzle a m b una fotografia del monestir si, d e fet, vostès venen cotxes?

- L a idea va sortir d'una conversa amb Publicitat i Edicions.

Volíem fer una cosa q u e e n s identifiqués a m b la ciutat de Sant Cugat i que fos una cosa innovadora. Aquesta idea ens va semblar molt i n t e r e s s a n t .

Pensa q u e és el primer puzzle del monestir de Sant Cugat!

Aquesta s e t m a n a , a m b el Tot Sant Cugat i La Vanguardia del Vallès, sortirà un val per aconseguir el puzzle. Els santcugatencs poden venir a buscar-lo fins que s'acabin les existències.

El que pretenem és donar-nos a conèixer fent una mica de soroll, que la gent que vingui aquí vegi les nostres instal·lacions, que ens han quedat força maques, i al mateix temps sàpiga on estem ubicats.

—En què es basa la dinàmica comercial dins un concessionari?

-Bàsicament és intentar fer publicitat perquè la gent et vingui. La font del negoci final de la venta de cotxes o del taller és q u e la g e n t et passi per la porta. Si no és així, poques coses es poden fer. El q u e nosaltres farem és anar-nos a p r e sentar perquè no ens coneixen.

-Tenir taller també dóna més dinamisme...

- M é s aviat és obligat. És un s e r v e i i n d i s p e n s a b l e p e r al client. També hi ha tallers independents que assumeixen aquesta funció, però com a rep r e s e n t a n t d e P e u g e o t ni la gent ni la nostra pròpia e m p r e sa ho entendria. Has de donar aquest servei. I després, si hi ha persones que tenen el cotxe espatllat sempre podrà ser que, en veure aquesta exposició, s'animi i acabi comprant un cotxe nou.

- F a molt temps que porta concessionaris?

- J o abans era el gerent del gremi de concessionaris de Barcelona i província durant quatre anys. A través d ' a q u e s t t e m a vaig contactar amb MAVISA, un m e m b r e a g r e m i a t . A m b el t e m p s van venir a buscar-me perquè s'instal·laven a Sant Cugat i necessitaven q u e algú els portés el concesionari. Però jo, de fet amb una concessió, fa no-

- C o m e s t à el m ó n d e l'automòbil a Sant Cugat?

-Tant a la ciutat com arreu del Josep MariaSalafa un mes gueés gerent del concessionari Peugeot. F.X.1ARR0SA país, el consum és una variable més un meset q u e hi estic. bre de cotxes que ocupen la via q u e està pujant de forma im-Quin és el funcionament delpública, com, per e x e m p l e , a portant al país. Al sector de l'aug r e m i d e concessionaris? través de la direcció general de tomòbil això s'ha notat, forma trànsit. El govern ja té accés a part d'aquesta alegria general - El gremi ofereix assessoratots els cotxes que es matriculen que hi ha... es venen més pisos, m e n t de temes rendibles, fisgràcies a aquesta entitat. es fa més turisme i també es vecals, un barem de preus de cotAquest impost, per tant, no és nen més cotxes. Però també hi xes usats provinents d'una casa res m é s q u e la substitució de ha m é s m a r q u e s i m é s c o m suïssa q u e fa estadístiques a nil'antic impost de luxe. En petència. Quant a unitats no ens vell europeu... T a m b é des d'aaquells moments els diners que queixem, el q u e passa és q u e q u e s t mateix organisme s'ins'obtenien gràcies a aquest imtot i que abans es venien menys tenta q u e es redueixi l'impost post era d'un 30% més o menys cotxes, els beneficis per unitat de matriculació. Però, és clar, del valor del cotxe. En suprimir venuda també eren més elevats. això era molt difícil. Actualment això, el govern no estava dispoAra el tema ha canviat i això es les negociacions e s t a n malasat a perdre aquest ingrés i desd e u a la c o m p e t è n c i a . Hi ha ment. Sembla q u e , m e n t r e el prés es va inventar aquesta altra més marques, més models i més mercat vagi alegre com estem figura. En comptes de dir-l'hi a on triar. La gent t a m b é s'ha veient, el govern no es planteimpost de luxe, terme que ara ja informat molt. ja res d'això. N o m é s es modifïno té sentit,, obcaria si hi hagués —Una de les evolucions seria, per tant, la reducció del preu una reducció totenen pràctica ment els mateide l'automòbil? tal del consum o d e la v e n d a d e xos diners - E l s preus s'han mantingut i vehicles i potser ajuntat el 16% es donen més coses dins els coten aquest cas el d ' I V A m é s el xes. S'hi ha anat posant aire congovern es plan12 d'impost de dicionat, ABS, Airbag... ara el tejaria fer una rematriculació. q u e prima és el tema de la seducció fiscal del -La gent canguretat. I això s'està donant a producte i inten*- * < « \ via m o l t d e totes les marques com de sèrie. tar reduir tot això. Hi haurà un cotxe?

N o parlem d'abaixar el preu, moment q u e l'organització fissinó del fet q u e , pel m a t e i x - S o m un dels països on la gent cal europea obligarà el govern preu, hi ha més coses m a n t e allarga m é s el p e r í o d e d e tiper nassos a suprimir-lo. Som nint o incrementant la qualitat. nença del vehicle. La prova és l'únic país que paguem una taxa q u e el govern ha h a g u t d'in- E n s trobem, per tant, dins p e r l'adquisició d e v e h i c l e s . c e n t i v a r a m b el t e m a d e les una situació estàtica?

Quan al 2002 tot això ja estigui 80.000 pessetes i el Pla Prever.

- N o ben bé. Els fabricants, el funcionant d e ple com un sol Aquests diners són un factor que fan és millorar els seus proe s t a t no p o d r à q u e h a v e r - h i psicològic que ajuda a comprar d u c t e s s e n s e tocar massa els aquesta accepció. un cotxe nou. C o m a iniciativa, preus. Constantment estan in-L'impost de matriculació seral mateix temps, ha facilitat la t e n t a n t i n c o r p o r a r c o s e s als veix per controlar quants cotsortida de cotxes perillosos tant vehicles p e r q u è la c o m p e t è n xes es venen o té alguna altra per al conductor com per als al- cia obliga. Es més fàcil incorutilitat? tres. porar coses q u e tocar preus.

- E l govern ja disposa d'altres - E n què consisteix el Pla Presistemes per controlar el nomver?

"Som un dels països

Javier Grima comença a dirigir TVE a Sant Cugat REDACCIÓ

Després de quatre mesos amb una Junta Directiva en funcions, i a setmanes de la renovació del comitè de representants sindicals, el centre de producció de Televisió Espanyola en Catalunya amb seu a Sant Cugat ja compta amb un nou director.

El nou director, Javier Grima Guallart va assumir oficialment el càrrec el propassat dia 22 de març en un acte protocolari que va comptar amb la presència del director de Televisió Espanyola, José Ramon Díez i també amb el seu director del Servei d'Informatius, Javier Gonzàlez Ferrari, a més del que fins ara havia estat el responsable de la direcció en funcions, Enrioc Frigola, del director dels Programes Informatius del centre santeugatenc, Valentín Vilagrassa, així com d'altres responsables de diferents àrees.

Durant la seva intervenció, el director de l'ens públic va destacar que havien estat "uns mesos difícils" i va agrair als fins ara responsables la seva tasca en un moment "d'incertesa i precarietat legal i professional".

Per I seva banda, Grima va afirmar que la seva intenció és continuar provant q u e el c e n t r e santeugatenc sigui sent potenciat i que sigui el segell de la qualitat dins de la programació televisiva".

El nou director de TVE-Catalunya a Sant Cugat ha estat vinculat a RTVE des dels seus inicis professionals, i entre el seu currículum destaca l'haver estat responsable de la creació del Canal Olímpic. Ha estat dessignat per al càrrec -segons informa el comunicat oficial- pel director general de RTVE, Pío Cabanillas com a resultes de la proposta de José Ramon Díez.

on la gent allarga més elperíode de tinença del veniele"

Fincas Sant Cugat( Administración de fincas A.P.I.

COMPRAS VENTAS ALQUILERES VALORACIONES ASESORAMIENTO Doctor Murillo, 14

Tel. 93 674 08 97

EIS 4 CANTONS

Classificats wmmmmmmm guia pràctica ADVOCATS • JOSEPA TORTOSA PUIG St. Bonaventura. 13 93 675 34 54 • GARCIA JULIÀ Av. Catalunya. 22 1er2a.

93 674 41 64

AGENCIES DE VIATGES • USSIA TOURS Plana Hospital 93 589 61 50

ALUMINIS • ALUMINIS GARRIGA Orient, 65 baixos 93 675 29 02

ANTENES PARABÒLIQUES • ANTENEX Àngel Guimerà, 2 9 3 5 6 9 2 2 47

ARQUITECTURA • FUSTER I FREIXA, ARQUITECTES, SCP. C/La Mina. 17 L B 93 675 1835

• BAR PrCCOLO Valldoreix. 29 93 589 11 98 • BAR STOP Taulet. 56 589 12 99

Rius i 93

BELLES ARTS • CABANAS Santiago Rusinol. 54 93 674 0 6 4 9 • CUGART Torrent de la Bomba, 14 936744390

BICICLETES • CARDONA Valldoreix. 41 93 674 15 09 • SUN BIKE Can Matas, 2 93589 1757

CARNISSERIES • TUBAU La Torre, 14 93674 1285 •TUBAU Mercat Torreblanca Parada 1-6 i 1-7 936753065 •TUBAU Mercat Pere San Parada 104

93 58914 18^ • JORDI MERCADÉ

Creu. 6-8, 2n 3a 93 589 65 61 60849 45 Í9 • DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada 31 B3 4r 1a 93 675 18 03 • GALERIA ARQUITECTURA Rbla. del Celler, 87 93 589 44 11 • JORDI CUFÍ BORRELL Av.Vall d' or. 2 93 674 26 01 • JORDI FRONTONS Av. RiusiTaulet. 13 93 589 4 1 4 7 • MARTÍ FINET MIRA Sta. Mana, 38 3 2' 93 589 30 65

•TUBAU Passeig Rubí, 108 Valldoreix 93 674 5 7 4 7 •SAGARRA Endavallada, 22 93 674 0 1 6 0

• PAPIOL Venda i neteja Cànovas del Castllo, 4 93 674 65 00

CENTRE COMERCIAL •PRYCA Canetera de Rubi Sant Cugat Km 4 93 565 49 00

CENTRES DIS PSIOUK • TALLER GERONI MORAGAS Av. Viladelprat, 79 93674 5 0 4 8

CERÀMIQUES

a

• M DEL MAR EJARQUE Sta Maria. 38.3r. 2a.

93 589 30 65 • RAMON SASTRE Escola d'Arquitectura Pere Serra s/n 93 401 78 8 0 • BIU ARQUITECTURA Pj. Bonfill, 3 93 674 1 7 2 9

• ARXIU OAVfN 93 6 7 4 2 5 70 • ARXIU MUNJOPAL Rbla Can Mora, s/n 935890712 • ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA Jaume 1,33 93589 7788

ASSEGURANCES • J.Q. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9 - 8 936753012

ASSESSORES • J. PINYOL Manel Fan*», 15 D 93874 4489

AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, i/n 935893000

• V1CAT 3 Torreblanca, 28 9 3 5 8 9 5 4 43 •RODÓ

Rius i Taulet, 6 93689 8280 • CATALONIA CERÀMIC Sant Cugat- Cerdanyola, Km 3 93 5 8 0 1 5 0 0

• FOAP Rius i Taulet, 27 93674 0 5 0 3 93 689 3121

• ARPALI Valldoreix ,45 93674 9602 • COPISTERIA THER Sant Antoni, 24.

93589 7442

934121939 936749435

• OFINOVA Alfons Sala, 18

• CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Camí Crist Treballador, s/n 33 6 7 4 1 4 5 3

93 675 23 73

CONSTRUCCIONS • BELSCON XXI, SA. Ptge. Font de Sant Rafael. 18-20. baixos Tel. 93 675 32 67 Fax. 93 675 32 09 Emai: befeconxxr@nexo.es •FOAP Rius i Taulet, 27 93 674 05 03

CRISTALLERIES • QALVANY Alfons Sala, 29 93 674 13 98 • CRISTALLERIA SANT CUGAT Alfons Sala. 29 93 674 13 98

ELECTRODOMÈSTICS • PASQUAL GARCIA GUILLÉN Valldoreix, 44-46 93674 71 64 • TOBELLA MILLAR Santiago Rusinol, 49 936740657 •VILAR ELECTROLLAR Maria, 20 9 3 5 8 9 0 2 71

ENSENYAMENT •COAP Villa. 22 93 5 8 9 2 1 15 . PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22 93 674 12 39 • SPRINT IDIOMES Francesc Moragas,8 93 5 8 9 2 2 64 • TRINITY Rbla. Can Mora. 18 93675 2 2 0 1

•CAIXA DE SABADELL Barcetona.8 9 3 5 8 9 75 v12

• CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS Ribatellada, 20

• CLÀSSIC Av. Torreblanca, 2 93 6 7 4 1 » 08

9358938 52

• SANT CUGAT ESPORTS S.L. Pça. Quatre Cantons 93 674 30 81 •SQUASH SANT CUGAT Sant Jordi, 33-35 936749862 •UESC Cànovas del Castillo, 9 93 675 2 3 9 0

• CAL CRISPIN Santiago Rusütol, 23 93 674 03 08

FERRETERIES • E L PONT Girona. 3 93 675 0 1 7 5

•SASI Plaça Octavià, 7 93674 3208 •101 PISOS Valldoreix, 58 9 3 5 8 9 73 74

WORMATICA • APPLE CENTER Plaça Unió, 3 935893300 •PROGRAM ACCÉS Rambla Can Mora, 18 9 3 6 7 5 15 56 • 4G SERVEIS INTEGRALS Sant Martí, 32, entsol.

93 589 23 13 •VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 93 589 3 3 0 0

INSTAL·LACIONS • FLORISTERIA SANT JORDI Sant Jordi, 39 93 6 7 4 1 0 53 _

• MIRA-SOL-MARI FLECA ARTESANA Pça. Joan Borràs, 1 93 674 15 46

FOTOGRAFIA.VIDEO

•ZOOM Centre de la imatge Sta. Maria, 14 9 3 6 7 5 5 6 74

•INSTALACIONESA. ZAMORA, SJ_ Mossèn Cintor Verdaguer, 16.

935892638 •MANTSERV.SA. Av. Catalunya 18 93 674 60 5 8

JARDINERIES •GARDEN ROCAMORA Llaceres, 12 93 674 3 6 9 4

JOGUINES • JOGUINES MARGA S t a Maria, 44 9 3 6 7 4 1 5 32 • JOGUINES NINS Villa, 9 9 3 6 7 4 13 9 6

FUSTERIES • FUSTERIA EBENISTERIA 936996748 93674 7068

• ANTONI CAMPOS Francesc Moragas, 21 9 3 674 0 8 8 2

•MIREIA'S Vatdoreix, 33 936749940 •ANFUS JOIES Santiago Rusinol, 45 9 3 5 8 9 5 0 72 •SANBER-5 Anselm Clavé, 20 9 3 6 7 4 4 6 71

HAMB'JRGUESERiES • MCDONALD'S Centre Comercial Sant Cugat 9 3 6 7 4 4 6 64

• GALERIA LLUÍS RIBAS Estape, 57 9 3 59» 5 7 76

>GERD DIETÈTICA Plaça Pere San, 9 936740060

• SALA RUSINOL Santiago Rusinol 936754751

• SUPER-NATURAL Anselm Clavé. 1.

Obert dissabte tarda 936755953

De la Creu, 16 •36764901

•ÒRGAN Plaça Octavià, 7 93 674 32 0

FLORISTERIES • FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 93 6 7 4 1 3 8 1 93 6 7 5 1 8 2 0

HIDROCULTÍÜS HIDROFLOR

LLARS D'AVIS •CASAL D'AVIS DE MIRA-SOL Victóna,48 93 589 20 18 •CASAL D'AVIS DE LA FLORESTA Pearson. 36 93 589 78 00 • CASAL D'AVIS DE

• MUSICAL SANT CUGAT. Rosselló, 13 93 675 4 7 5 7

•RANGO10 Pous, 13 - local 1 93675 5755 •VALLÈS NET Sant Ramon, 4 93 674 8 9 1 8

LES PLANES

OBJ. REGAL FESTA

93 675 5 1 0 5 •ARENASAN Endavallada 21 bxs.

93 589 45 66

• FINQUES GIRONELLA Plana de l'Hospital, 10 9 3 6 7 4 72 54

GALERIA D'ART

• GALERIA CANALS

IMMOBILIÀRIES •FINQUES SANT CUGAT Doctor Murillo. 14 93 674 08 97

• GIMNÀS SANT CUGAT Anselm Clavè.

20 Baixos 9 3 5 9 0 8 2 79

• J . LLAMAS Valldoreix, 14 9 3 6 7 4 0 3 93

• CAIXA DE CATALUNYA Rius i Taulet. 33 9 3 6 7 5 1904

HÍPIQUES • HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12 93 674 1140

• FINQUES BACHS Hospital, 41 93 5 8 9 0 3 0 7 Fax 93 589 11 04

• COL·LEGI EUROPA Plà del Vinyet,s/n 935898420

ENTITAS BANCÀRIES

Av. Joan Borràs. 54.

Valldoreix 93674 7 5 9 8

• GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11 93 674 61 72

• FOTO VÍDEO F.R. Rbla. del Celler, 93 93 6 7 4 7 9 6 8

•CLUB NATACIÓ SANT CUGAT

aasu»oe

GIMNASOS ESPORTS

• ESCOLA THAU Vial Interpolar 935898108

•CAIXA DE TERRASSA Valldoreix,32 936753100

• L1LLA DELS C O N GELATS Marcat Pera Sant, Parada 125

•TALLERS D'INTRODUCCIÓ AL GUIÓ I ESCRIPTURA CREATIVA Av Portal de l'Angel.

1, 3er pis (Barcelon

• COPY-GRAFIC Can Matas, 8.

93 675 36 53

• CLUB MUNTANYENC Barcelona, 5 936745396

Camí Criat Treballador. s/n

CyOONEMATOGRAFIC

JS • ADMJMSTRACIÓ NÚM.1 Valldoreix, 67 A 935894742 •ADMINISTRACIÓ NÚM.2 Ma£r,33 936740174

L'JDOTEOUES •SCOOTY LÚDIC Xerric, 8 935906189

•FIOTTO Sant Jordi, 32 • MÀRMOLES SANT CUGAT Can Fatjó dels Aurons Campoamor, 12 - Nau 3 93 675 51 08

93 589 06 05 • LA FESTA Santogo Rusinol. 8 936753304 •IONA Major, 18 93675 5 9 2 1

• ATEUER BLAU Av. Torreblanca, 2 9 3 5 8 9 1 9 31

• MA VI Objectes de regal i bijuteria Alfons Sala, 12 Botiga 3

• M E S MARCS Enric Granados, 15 935891429

93 675 04 54

MATALASSERIES

OBRES CONSTRUCCIONS

•SOLSONA Alfons Sala, 10

• CONSTRUALPA Sia. Maria, 9 -1r 1a 93589 0151

93 5893289

MAT, CONSTRUCCIÓ

• D 4 CONSTRUCCIONS VaMoreixJO 936746598

•SUMIMSTROS VALLDOREIX Mossèn Jacint Verdaguer, 107

• PROMUSA Av. Torreblanca, 2-8 935891732

93674 14 90

MISSATGERS

93 675 1011

• SERRALLERIATIERRAICOMASCB. Mozart.9. (Barcelona) 93 218 19 96

• L A PERLA Major, 3

•TEXIDÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30

93 674 01 38

9358944 95

ÒPTIQUES

MOBLES DECORACIÓ

PASTISSERIES

• CARRE MOBLES Francesc Moragas, 33 93 674 09 95 93 674 15 50

•SÀBAT Santiago Rusinyol, 46 93 675 1 2 9 9 • L A LIONESA Va»doreix,79 93 674 0 7 71

• CASAJUANA. Galeries Sant Jordi.

Santiago Rusinol, 37 Major, 6 935892232

PAPELERIES •PAPELERIALUFA qValdoreix.23

• EGA MOBLES Cànovas del Castillo, 2 93 589 0 0 1 4

93.59a 61.19

• MAJIK Sant Jordi, 29

• GENEVEVE LETHU V*à,6

93 58902 66

93674 0 3 1 6

• INDUBRUC Av. RaguU, 9-19 93 589 0 0 2 3

MODA CONFECCIÓ •ARWENBOUTIQUE Bies Rogent, 52 935896163 •BENETTON Santa Maria, 21 936748502 •BLUEMOON Major, 16. Horari: 9.30-13.30 h 16.30-20.30 h

93 67502 67 • CAMPMANY Valldoreix, 16 • PEPA MARTIN TALLES GRANS Valldoreix, 28 93 589 7 2 3 2 • TOT PUNT Sant Antoni, 19 936740097 •VORAVIU Sant Antoni, 25-27 935998855

936751389

REPARACIÓ O'AUTOMOVILS RENAULT-ACERSA Ctra. Cerdanyola. 5593 589 26 4 9

PARAMENT DE LA LLAR

• •

PERRUQUERIES •CARNÉIBOSCH Francesc Moragas, 29 9 3 5 8 9 60 8 8 •FORMAS Efes Rogent, 18 A 936754006

•JUAM Xerric, 28 936746899

•T.M.G. Tallers Borrell 6 Tel i Fax 93 £ 7 4 34 75

PESCA SALADA! LLEGUMS • SALUMS Sant Antoni, 50 936745752

•T.M.G. Exposició i vendes Alfons Sala 36 93675 5653

REPARTIDORS MAILING VALLÈS, S.L. Mercè Rodoreda.8 93 589 23 71

RESIDÈNCIES • RESIDÈNCIA 3a.

EDAT .SANT SALVADOR. Sant Salvador. 47 93 6744223

•PISCINES SANT CUGAT Enric Granados, 10 93589282»

93.674.36.88

•TALLER MECÀNIC P. CANALS Sant Llorenç, 27

•TALLERS TORNER Plana de l'Hospital. 35

• TALLERES MENA Passeig Torreblanca 13 93 674 53 01

TELEFONIA •AIR TELECOM Telefonia i comunicacions Carretera de Cerdanyola 49 935898702

RESTAURANTS •NAKHALA C Sabadell, 9 93 674 58 71 • CAN CASOLETA C/Sant Bonaventura, 39 baixos 936751033

TINTORERIES •TINTORERIA SANT CUGAT Sant Antoni, 1 93 67411JE

• C A N EDO

• LA CANTONADA C/Santiago Rusinol, 60 935992332 • LA PASTA BOIXA C/ Francesc Macià, 24 936751503

• TMTORERIASANT CUGAT Santiago Rusfd, 35 93 6741183

• TINTORERIA SANT CUGAT Rbla Ribatallada, 34

• EL JORDI'S C/ Sant Jordi 93 674 11 18

936752228

• EL MESÓN Plaça Octavià, 6 93 674 1 0 4 7

• TINTORERIA SANT CUGAT Alfons Sala2

• LA GRANJA Plaça Barcelona 93 6 7 5 5 2 4 6 •BACCO Manel Farrés, 97 93674 3 0 6 9

ROBA INFANTIL •CUCARRÓ Santiago Ruanci 30 93674 5580 •NENS Endevahda,12

935896416

i

93 6744167

TRANSPORTS • ASSOCIACIÓ RADIO TAXI 9 3 5 8 9 44 22 936755151

VETERINARIS • DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS. S . L Urgències 24 h.

•FALGUERA Vaa.1

Sabadell, 23.

936752401

Obert nit i festius

936746945 CALCAT I COPES DE CLAUS

• REPARACIÓ DEL CALCAT SABATA Ftanosec Moragas, 6

9 3 6 7 5 3 2 74

Tel. urgències 908 6 9 8136 936746945

• LA FAUNA Rbta. del Celler, 35-37 9 3 6 7 4 1 3 05

•REPARACIONS DE CALCAT I COPIES DE CLAUS

Sol, 16 93674 9 0 9 7 •FERRON RiusiTaulet, 20 936746847

C/Sol, 19

93 674 69 50

9367400)4 • DBONESTUSTES Martorel,12 935895657

SOL

93 674 63 62

936922424

• MRW Ildefons Cerdà. 4

MOBLES JARDÍ

Mercat Torreblanca, pda.1-5

• TATERS Sant Antoni, 62 936785506

•VETERINOS Rius i Taulet,31 93589 7141

XARCUTERIES •AUX-VYD Aiora Sata, SO 93 5 8 9 1 7 9 0

•CANSALADERIA JULIANA

•TALLER ELECTRÓ-

8367408*1

Francesc Moragas, 26

Classificats

EIS 4 CANTONS

M

M

O

F I N Q U E S

A R E M A S A I M

B A C H S

PISOS EN ALQUILER Dorm. Barlo - Calef. - A. Acond.

18.500.000 ïÇ/JROSELLON: 80 M2 21.0O0.C

ÀscT -Jardín'y Piscina, comun. Pfecio:

Com. - Sal., Coc., 3 Dorm., Bano - A s e ,

i CON TERRAZA. 70 rn2. - Com. - Sal Coc. Off. - 2 - Calef. - Trast. Ase. Parabol.

• Coll Fava 3 y 4 habitacione, 2 bafios, calefación, gas, parquet, armarios empotrados. Plaza pàrking. Zona comunitària y piscina.

Alquiler desde 100.000 ptas/mes. 93 589 45 66 • Zona Golf. Sup.: 450 m2. jardín comunit. con piscina,: 1.500 m2. 4 hab. (1 suite con vestidor), 2 barïos, 1 aseo, amplia coc.off., gran salcom., buhard. 70 m2., armarios empot., terrazas todas hab., garage 3 coches, sala màquinas, calef.gas, summistros contrat. Alquiler: 325.000 ptas. 93 589 45 66

F I N C A S

S A N T

C U G A T

VENTAS

•Cl CARLES RIBA: APARTAMENTO - 55 m.2 .Com -Sal • • C / Orient. Sup.: 105 m2. 4 hab. (1 suite), 2 banos, ampfio salóncomedor, cocina office, tot. exterior, armarios y focos empotrados, calef., gas natural, balcón, pàrking, sóio 6 vecinos. Alquiler: 90.000 ptas. 9358946 66

R

A

B

• Junto Estación Piso àtico dúplex de 100m2. En planta baja consta de salón-comedor, cocina nueva, una hab.doble y un bano. En la planta piso const de un sakin estar o estudio y una "suite" (bano reformado). Terraza. Calefacción a gas. Pàrking opcional. Precio: 23 MiU. 93 674 06 97

•Cl RIUS I TAULET: NUEVO A ESTRENAR - 90 m2 - Com. Sal. - Coc - 3 Dorm - 2 Baftos . Pk. 2 Coch. Terrazas - Clef. -Ase. Precio: 31. 500.000

• Z o n a Borrell Piso nuevo de 70 m2. Consta de 2 habitaciones dobles, salón-comedor, cocina americana, 1 bano completo Precio: 15.5 Mill. 93 674 08 97

•Cl PAHjSA.- BAJQS CON JARDÍN. - 110 m2 - Com.- Sal. con chim.hog.

- Coc. 4 Dorm. - 2 Baftos - Jard. Pnv. Jard. y pisc. comunitano.

Precio: 37.000.000

• Passeig Torreblanca

•Cl SANTA TERESA: 140 M2 - Com.Sal con chim. hog. - Coc. Off. - 4 Dorm. - 2 Banos. - Aseo - Pk. 2 Coch. - Trast. - Pisc. Precio: 40.000.000

Consta de 4 habitaciones, salón-comedor, cocina reformada, 2 banos completos reformados, terraza. Impecable. 93 674 06 97

•COLL FAVA: 95 m2 - Com. Sal. - Coc. Off. - Lavadero - 3 Dorm. - 2 Banos - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc. comun. Precio: 28. 500 000

Tiene una superfície de 1.245 m2. Vistas a todo el Vallès.Precio: 20 Mill. 93 674 08 97

• Parcela e n C a n Cortés

• Avda, Pla del Vinyet

F I N Q U E S G I R O N E I- 1. A

O R C A

ALQUILER • CTRA. CERDANYOLA. 4 dorm., com.sal. coc. nueva. bano refor.. calefacc. balcón. Cont. instalados. MUY BUEN ESTADO"

Torre adosada de 280 m2. Consta de 4 hab. dobles (dos de ellas con "suite") mas otra hab. de servício, salon-comedor de 35 m2 con chimenea, cocina-odffice, 3 banos completos. Preu: 54 Mill. 93 674 08 97

N

PISOS EN VENTA

• Z o n a Golf

Precio: 70.000 ptas Tel. 93 674 72 54

• Z. Plaza del Coll. Piso tot. Reformado. Estado impecable. Sup. 90 m2, 3 dor., 1 b.. calef.. ascensor, disponen de pk. de alquiler.

Precio: 16.700 Mill 93 674 32 08

•AMUEBLADO.2 dorm., com-sal., coc equip, lav., bano compl, arm.empotr., trast. BUEN ESTADO. Tel. 93 674 72 5 1

• Z. Centro. Piso alto. Sup: 106 m2., 3 dorm.. 1 bano. 1 aseo, calef. ascensor. 1 pk., amplio sal-comedor de 31 m2. Precio: 21 Mill 93 674 3208

•APARTAMENTOS. VARIAS ZONAS CON O SIN MUEBLES. 1 dorm., com-sal. coc. bano compl.. terr. Park. op. A partir de 45.000 ptas.

Tel. 93 674 7254

• Z.comunitària con 2 piscinas y pista polideportiva. Soleado.

Precio: 43 Mill 93 674 32 08

•PÀRKINGS. Varias zonas. A partir de 45,000 ptas Tel. 93 674 72 54

• Z. Vinyet. Àtico duplex nvo. a estrenar. Sup. tot. 164 m2. 3 dorm.. 3 banos., calef., coc-off., sal-com 275 m2, trzas., 1 pk.. z. com, , piscina.

Precio: 38.600 Mill 93 674 32 08

S O S TORRES EN VENTA

•JUNTO MONASTERIO. ÀTICO DUPLEX. 3 dorm., amplio com-sal. coc-off, bano compl. calefacc terraza 25 m2, dúplex de 40 m2. EXCEL. VISTAS. Precio:26.500.000 Tel. 93 674 72 54

• Z. ArrabassadaAdos. Sup. 301 m2, jardín de 52 m2,4 dor, 4 baixis. 1 aseo, calefacción, g. coc-office exterior, com-satón de 40 m2. z. comunitària pjscina.ExceJeritAupicación.^ecJpjJ3 674 32 08

• ZONA RESIDENCIAL. 155 m2. Ampl com-sal de 45 m2 con chimenea, amplia coc-off. 2 banos, aseo, terr 27 m2, 2 park., trast.

TODO EXT. MUCHO SOL. ZONA COMUNITÀRIA CON PISCINA. PERFECT. ESTADO.Precio: 64.000.000 Tel. 93 674 72 54

• Z. Vinyet. Ados. Sup. 211 m2. jardín 25 m24 dor., nos, 1 aseo. calefacción, g. coc-office exterior, com-salón de 40 m2, i. comunitària piscina.

Exçelente ubicación.Precio;: 63 Mill 93 674 32 08

llp-il*ii : : .Mm

MENORCA : Vacaciones en casa de ÍRJRISMO RURAL (6 plazas màximo), quincehas Julio 400 mil ptas, agosto 500 mil ptas. Insformación y reservas 93 675 12 78 (13-15 h.).

SMMí.

• St. Quirze Jardí. Unif. Sup. 162 m2, 4 dor., 2 banos, 1 aseo, calefacción, jard. priv., 30 m2 de trza-porche, i pk. Precio: 39.500 Mill 93 674 32J»

• Z. Can Ganxet Ados. Sup. 210 m2, jardín 50 m2, 3 dor., 2 banos, 1 aseo, calefacción. 2 pk + trastero, tras. Z. comunitària con piscina.

Precio: 55 Mill 93 674 32 « L

illlft.ll]

Í.PROFESOR C A N A D I E N S E C O N EXPERIÈNCIA b e ofrece para clases particulares de inglés. PrefeIriblemente adultos con nociones bàsicas del idioima.

VENDO GOLF 1.6 100cv sèrie III, B-SC, a.a„ d.a., c . c , e.e., 5 puertas, blanco, garaje, 49.000 K m .

Precio: 1.570.000 ptas. Tel: 93.570.92.70

[ESTUDIANT DE P E N Ú L T I M C U R S DE PIANO «'OFEREIX PER A FER CLASSE DE MÚSICA A jNENS I NENES. Blanca. Tel 93 674 11 28

S'OFEREIX PROFESSOR D E M A T E M À T I Q U E S amb molta experiència.

Genis. 93 674 91 92

jnous. 2 anys de garantia AUDI.Tel.Mans lliures. ÍRadio a m b carregador de 10 cds. Preu: 3.2 Mill. íTel. 692 72 49 95

- Apartamentos desde 55.000 -Estación:pisos 3 hab. desde 80.000 - Nuevos 4 hab.. pk., desde 115.000 ptas.

- Adosadas piscina, 2 pk„ desde 135.000 - Pisos, Ados., y Unif. de Alto Standing.

- Estación: 4 hab.. bano+ aseo con ducha. tza., parket. piso alto, todo exterior. calefacción, pàrking, zona comunitària, perfecto: 95.000 ptas

DCASIÓ. Y A M A H A T Z R . 8 0 B - S M . 200.000 ptes.

Tel 93 588 46 94.

Ayuntamiento, 4 min. Estación. Sol todo el dia. Precio: 22 Mill. li OBRA NUEVA ZONA TORREBLANCA!!

13'7 Mill: piso de 60 m2, àtico dúplex, 65 m2 + tza, sol t/dia.

17'3 Mill: Bajo dúplex 103 m2 + 67 m2 tza., sol t/día, 2 banos + aseo 25'1 Mill: zona tranquila, calefacción,

carpinteria aluminio y roble, arm. emp.,

|| PISOS OBRA NUEVA ZONA JOAN MARAGALLÜ Pisos 3 hab.. 2 banos, pk., calef., zonz com. con piscina, tza. 17 m2 y bajos 55 m2, jardín, ouenos acabados. Precio: 35 Mill.

pàrking incluido. CONSULTENOSÜ Sant Cgat, Valldoreix, Mirasol, La Floresta, gran CARTERA de Unif., y Ados. en venta y alquiler fvaríedad de tamartos y preciós)

CENTRO: Zona peatonal, ideal vivienda o despacho profesional, 7 ventanas exteriores.

4 hab., bano+ aseo con ducha, calefacción, ascensor, pàrking incluido a 100 m del

Horario: de Lunes a Sàbado de 9 h. a 21 h,. continuado. Dom . Mananas.

... CONSÚLTENOS

"Recuerde.... Hay 101 viviendas més.

I P o s i b l e m e n t e t e n g a m o s lo q u e n e c e s i t a !

Tel. 93 589 73 74 / 93 589 81 61

1ÍI,11§; T-;NHBfilI ttÉïllII jFALTAN CAMIONES de 3.500 a 8.000 Kg PMA para reparto. Trabaio fijo todo el ano. |93 674 88 38

E M P R E S A EDITORIAL NECESSITA C O M E R C I A L S PER PUBLICITAT A: Tarragona- Ueida-Girona-Provincia de Barcelona.

ÍTel. 93 675 64 79

i LA CADIRA lEs restauren, pinten i decoren cadires i mobles ipetits. Si vols donar un aspecte actualitzat a les heves cadires velles, truca al 93 674 48 10 !M a Glòria.

IVTN'C ATTJBTÜRBÒ1\V^N"

• Junto Estación.

Piso en alquiler situado en c/Francesc Macià (antes Alfonsa Sala) de 120 m2, 4 habitaciones, 2 banos completos. SErvicio de alta. IMPECABLE 93 674 06 97

II GRAN OFERTA EN ALQUILERES I!

• TORRE VALLDOREIX. 200 m2. 5 dorm, ampl. com-sal., coc-off.. 2 banos compl., estudio, calef gas-oil, terr 480 m2 con pisc, barbacoa.

TODO REFORMADO, BUEN ESTADO'.Precio: 47,500.000 ptas Tel. 93 674 72 54

• ZONA GOLF. P. BAIXA. 2 dorm., com-sal.. 2 banos, terr 30 m2. Muy buen estado. Precio: 29 000.000 Tel. 93 674 72 54

• Estación Local de 100 m2útiles, dividido en 5 despachos mas 1 aseo. Aire Acondicionado. Precio: 12,5 Mill. 0 en alquiler: 75,000 ptas mes. 93 674 08 97

ALQUILERES

•CÉNTRICO.3 dor., com-saL, coc. bano. aseo, terr. calefacc, cont. instal. Precio: 60,000 ptas. Tel. 93 674 72 54

VENTA

Torre a d o s a d a de 4 habitaciones, s a l ó n - c o m e d o r con chimenea, c o c i n a - o f f i c e , estudio, 2 banos y un aseo. Garage para d o s coches. Bodega, terraza, etc. Jardín privado.Precio: 48.680.000 ptas 93 674 08 97

ESi B U !S C A T E C L I S T A PER GRUP A M A T E U R DE i

JROCK

:

Carles 93 674 63 17

!

EMPRESA HOLANDESA DEDICADA A LA A L I M E N T A C I Ó N BUSCA para su oficina en Sant C u igat una secretaria que hable inglés (francès o aleàn). Se valora conocimiento de holandès.

Horario: de 9 a 18 h. el: 93 589 60 66

Requerim: - Persones majors d e 25 anys - Cotxe propi - Preferiblement a m b alguna experiència en ventes

S'ofereix: -Contracte d'agència + comissions

Persones interessades trucar al telèfon 93.416.17.88

1 1 ^

••rtWiÉMiïr.n·i

jffifili

MAR I MUNTANYA Pollastre amb llagosta a la Costa Brava Ingredients: - 2 llagostes de 500 g - 1 pollastre - 8 dents d'all -julivert - 40 g d'ametlles torrades Preparació: En una cassola amb oli daurem 4 dents d'all i en acabat els traiem. Ofeguem el pollastre tallat a trossos en la mateixa cassola fins que es torni daurat.

Tallem a trossos les llagostes tot recollint el suc que deixen. Després, traiem l'intestí a les llagostes.

Retirem el pollastre de la cassola i hi posem les llagostes uns minuts, després hi posem el pollastre. En un morter aixafem les altres 4 dents d'all junt amb les altres 4 que hem fregit abans, el julivert, les ametlles i els tomàquets pelats. Després hi tirem els suc que hem tret l'instestí de les llagostes. Ho barregem tot i ho tirem a la cassola. Passats 30 minuts hi afegim la

sal i una mica d'aigua si ós necessari.

Consell: Per obtenir un bon suc de les llagostes els tallem el cap i deixem secar la polpa.

í"4

30

a S - í C A N T O N S Divendres, 26 de març de 1999

Generalitat de Catalunya Departaroerit d t Treball

Servei Català de Col·locació

FONS : SOCIAL : ElK«cr»=L/· i

En aquest apartat publiquem ofertes de treball del Servei Català de Col·locació que, per la seva complexitat, per respecialitzaciò dels seus requeriments o per la seva localització geogràfica, exigeixen un tractament especial. Si està interessat en alguna d'aquestes ofertes, ha d'ad recar-se a uun oibé ha ude telefonar al Itelèfon 2211 902 44. yHi'av a n iterminal v i i i i M K i r ude c ^ServkCaixa, vr vIWCIMBI, w n pia v W I C I V I I O I «" Q I V I V I I *902 T W * *«h i • 11 n uoaal i ? v & *2210 & iv « tt.

En cas que i ja sigui usuari del Servei Català de Col·locació només s'haurà d'identificar facilitant el seu NIF i lareferènciade l'oferta.

Si no és" s usuari de] Servei, sol·liciti la seva introducció urgent i doni també el número de referència de l'oferta per la qual s'interessa,

Les empreses poden passar ofertes de treball a l'adreça d'Internet

http://www.gencat.es/scc i també als telèfons 902 2211 11 i 902 22 1044 oa quafsevof centre col·laborador del Servei Els demandants perdonar-se

CAMBRER/A DE PISOS Edat: de 18 a 40 anys.

Allotjament a càrrec de l'empresa.

Sou brut anual aproximat 2.000.000 Munkipí: Tavascan (PallarsSobirà).

Ref: 239715 ENCARREGAT/ADA DE BAR CAFETERIA Edat: de 23 a 60 anys.

Formació: EGB o ESO. 2 anys d'experiència en el sector.

Residència a Ja comarca del lloc de treball Sou brut anual aproximat Z500.000 Municipi: Sant Cugat del Vallès (V. Occidental).

Ref: 230698 CIHNER/A per a hotel d'Espot (Pallars Sobirà) Edat de 25 a 45 anys.

Formació: EGB o ESO. 5 anys d'experiència en el sector.

Allotjament i manutenció a càrrec de l'empresa.

Contracte indefinit.

Sou brut anual aproximat: 3.500.000 Ref: 239982 CAMBRER/A per a restaurant Edat: de 20 a 45 anys.

1 any d'experiència en el sector.

Allotjament a càrrec de l'empresa.

Sou brut anual aproximat: 2.500.000 Municipi: Tavascan (PallarsSobirà).

Ref: 239725 RECEPCIONISTA DE NIT per a hotel de Rialp (Pallars Sobirà) Prepararà les cartes i menús, farà el check <ml i tindrà cura de les llums, les calderes 1 la calefacció Edat: d« 25 a 35 anys.

Oiplomatura en tècnic d'empreses i activitats turístiques i 2 anys d'experiència en el sector.

Allotjament i manutenció a càrrec de l'empresa.

Sou brut anual aproximat: 2000.000 r Ref: 239765 ANIMADOR/A DE GRUP per a hotel de Rialp (Pallars Sobirà) Edat de 23 a 30 anys.

2 anys d'experiència.

Formació en animació turística d'infants i joves.

Coneixements d'activitats esportives.

Contracte de 5 mesos (d'abril a agost).

Sou brut anual aproximat 2200.000 Ref: 240998 CUINER/A Crio». A*. ~K. . <tí\ »«..»

d'alta al Servei es poden adreçar a qualsevol punt d'informació o ServiCaixs

ARQUITECTE/A TÈCNIC/A Formació: diplotnatura universitària.

2 anys d'experiència en el sector.

Sou brut anual aproximat: 3.500.000 Municipi: Cervera {Segarra).

Ref: 240414 ENGINYER/A TECNIC/A Edat: de 20 a 40 anys.

Formació: enginyeria tècnica industrial en electricitat 1 any d'experiència en el sector.

CarnetBl. Residència al municipi deJ lloc de treball Sou brut anual aproximat: 3,000,000 Municipi: Rubi (Vallès Occidental).

Ref: 240096 U1CENCIAT/ADA EN ECONOMIA Edat de 23 a 35 anys.

Formació: llicenciatura en economia.

Residència al municipi del lloc de trebaJL Contracte de 6 mesos, prorrogable.

Tomada completa.

Sou brut anual aproximat 2000.000 Municipi: Terrassa (Vallès Occidental).

Ref: 240101 ENGINYER/A DE TELECOMUNICACIONS Formació: enginyeria superior en tàecomuzúoiciotts.

Sou brut anual aproximat 3.000.000 Municipi: Manresa (Bages).

Ref: 239800 10 DIFLOMATS/ADES EN INFERMERIA Formació: dipiomarura en infermeria.

Residència a les comarques del Baix Ebre, el Montsià i la Terra Alta.

Sou brut anual aproximat 3222000 Municipi: Tortosa (Baix Ebre).

Ref: 240235 20 ENCOFRADORS/ES Edat: de 20 a 50 anys.

EGB o ESO i 1 any d'experiència en el sector.

Residència al municipi del Hoc de treball Contracte de 6 mesos, prorrogable.

Sou brut anual aproximat: 2800.000 Municipi: Sant Cugat del Vallès (V. Occidental). ï e f : 240944 DELINEANT per a la construcció

Formació: EGB o ESO 3 anys d'experiència en ei sector.

Sou brut anual aproximat 2400.000 Municipi: Miami Platja (Baix Camp).

Ref: 239964 AUXILIAR DE CUINA Edat de 18 a 35 anys.

Formació: EGB o ESO. 4 anys d'experiència en dl sector.

Allotjament i manutenció a càrrec de l'empresa.

Contracte de 2 mesos (juliol i agost).

Sou brut anual aproximat: 2400.000 Municipi: Areu (Pallars Sobirà).

Ref: 2 4 0 0 »

Formw^FP2 (delineació industrial).

1 any d'experiència en el sector.

Carnet Bl. Residència al municipi del lloc detnsbafi.

Sou brut anual aproximat 3.000X00 Municipi: Rubix(VallèsOccidental). ¥ Ref: 241051» DELINEANT per ala construcció Edat: de 23 a 35 anys.

FP2 (delineació) i 2 anys d'experiència en el sector.

CarnetBl Coneixements mitjans d'Aut—__ , _ Residència al m u n ^ i del lk^d» treball.

Sou brut anual aproximat Municipi: T< »»-«•».-'

FUSTER/A Edat: de 25 a 50 anys.

Formació: certificat d'estudis primaris.

5 anys d'experiència en el sector.

Sou brut anual aproximat: 2200.000 Munkipí: Riudarenes (Selva).

Ref: 240385 PROTOTIPISTA DE MOBLES Edat: de 18 a 55 anys.

Oficial de la.

Contracte temporal amb possibilitat de conversió en indefinit Sou brut anual aproximat 2300.000 Municipi: Montcada i Reixac (Valle* Occidental)

8 AUXILIARS DE CUNÏCA Edat: major de 18 anys.

Formació: FP1.

Residència ales comarques del Baix Ebre, el Montsià o la Terra Alta.

Sou brut anual aproximat 2.124X00 Municipi: Tortosa (Baix Ebre). r Ref: 240250 2 IMPRESSORS/ES DE TIPOGRAFIA RlGIDAMULTICOLOR Edat de20a40anys.

FP2 i residència al municipi del lloc de treball.

Contracte de 6 mesos, rworrogable.

Sou brut anual aproximat 2500X100 Municipi: Terrassa fVaflèsOccidental).

DELINEANT INDUSTRIAL TÈCNIC/A EN PROGRAMACIÓ Formació: FP2.

Coneixements superiors de Visual Basic o Cobol.

2 anys d'experiència en el sector.

Sou brut anual aproximat: 3.500.000 Sou brut anual aproximat: 2500.000 Municipi: Manresa (Bages).

Municipi: Cervera (Segarra).

Ret: 240429 Ref: 239794 XOFER/A TÈCNIC/A EN SISTEMES 1NEORMÀTICS Edat de 20 a 30 anys.

Edat de 20 a 35 anys.

Formació: FP2 (informàtica o electrònica) o Formació: EGB o ESO. titulació universitària vinculada a la branca.

Carnet Bl i furgoneta pròpia.

Carnet Bl. Residència a ta comarca del lloc de treball Residència a la comarca del lloc de treball.

Sou brut anual aproximat 2400.000 Sou brut anual aproximat 3.000.000 Municipi: Terrassa (ValiesOccidental).

Municipi' Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) Ref: 239975 Ref:240627 RESPONSABLE D'EQUIP DE NETEJA TÈCNIC/A EN SISTEMES'INFORMÀTICS Edat major de 45 anys.

Formació: certificat d'estudis primaris.

Formació especifica en informàtica.

1 any d'experiència en el sector.

Sou brut anual aproximat 3.000.000 Carnet Bl i vehicle propi.

Sou brut anual aproximat: 2221.000 Municipi: Manresa (Bages).

Municipi: Montserrat (Bages).

Re Ref: 239790 OPERARI/ÀRIA DE NETEJA INDUSTRIAL DIRECTOR/A DE PRODUCCIÓ Edat de35a 45anys.

Edat: de 25 a 50 anys.

Diplomatura universitària.

Formació: EGB o ESO. 3 anys d'experiència en el sector.

1 any d'experiència en el sector.

CarnetBl. CarnetBl. Residència al municipi del lloc de treball.

Residència al municipi del lloc de treball.

Contracte de 6 mesos, prorrogable Sou brut anual aproximat: 5.000.000 Contracte de 6 mesos, prorrogable.

Municipi: Sant Cugat del VaDès (Vallès Occidental). Municipi: Rubí (Vallès Occidental).

Sou brut anual aproximat 2000.000 Ref: 240243 Ttef:240938 REPAXTTDOR/A També farà tasques d'atenció al client.

SOLDADOR/A Edat: major de 18 anys Edat: de 23 a 45 anys.

FP1 i 1 any d'experiència en el sector.

Formació: EGB o ESO. CaroetBÍ.

Contracte indefinit.

Residència al municipi del lloc de treball.

Sou brut anual aproximat 2.500.000 Sou brut anual aproximat 2800.000 Municipi: Aravell (Alt Urgell).

Municipi:Gistelfcisb·l(VaUèsOcàdental) Ref: 240360 Refe240247 CALDERER/A Treballarà amb acer inoxidable i aliatges lleugers.

DELINEANT INDUSTRIAL Edat: de 30 a 45 anys.

Edat de 30 a 45 anys.

Formació: FP2 (caldereria en xapes i estructures).

Formació: FP2 (delineació).

5 anys d'experiència en el sector.

3 anys d'experiència en el sector.

Residència a la comarca del lloc de treball.

Carnet Bl. Sou brut anual aproximat 2300X100 Sou brut anual aproximat 3.500.000 Municipi: Parets del Vallès (VallèsOrientaï).

Municipi: Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat) Ref: 240954 Ref: 239690 OFERAJU/ÀRIA CONDUCTOR/A DE CNC/ XAPISTA INDUSTRIAL Edat de 20 a 40 anys.

FRESADOR/A V W U M k»SW 4 * «Mir %* K^|S«»*av-· •*•••* v i l ^» rfx-v Edat úeZiaíX) anys.

CarnetBl. Formació: FP2.

Residència al municipi del lloc de treball.

1 any d'experiència en el sector.

Contracte de 6 mesos, prorrogable.

Sou brut anual aproximat 2500.000 Scmbrutamialaproxtaat28D0.000 Municipi: Barberà del Vallès (VallèsOccidental).

MuniciptTerrassmJValle·Oocidenta!).

Ref: 240451 TÈCNIC/A ELECTRÒNIC/A DE TV XÀRCUTBR/A Edat: de 25 a 55 anys. per a supermercat 3 anys d'experiència en el sector.

Edat de 20 a 45 anys.

Coneixements d'instal·lacions d'antenes.

2 artys d'experiència en ei sector.

Sou brut anual aproximat 2205.000 Sou brut anual aproximat 2500.000 Municipi: Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat). Muníc^í:SabadeU(VaDès Occidental).

Ref: 240128 Xef: 239737 CARNISSER/A per a supermercat VENEDOR/A per a empresa de fabricació d'articles de joieria Edat: de 20 a 45 any*.

2 anys d'experiència en el sector.

2 anys d'experiència en A sector.

Carnet Bl i vehicle propi.

Contracte mercantil.

Sou brut anual aproximat: 2500.000 Sou brut anual aproximat 2000.000 Murddpi: Sabadell (VallèsOccidental). Àrea de treball: Estat espanyol.

Ref.240369 Ref. 239730

I

AUXILIAR DE JARDINERIA Farà tasques de manteniment.

Edat major de 18 anys.

Sou brut anual aproximat 2000.000 Municipi: Aravell (Alt Urgell).

Ref-240355

PERRUQUER/A Edat de 20 «35 anys.

Formació: FP2 (perruqueria).

1 any d'experitneia en et sector.

Son orat anual aproxhnet 2000.000 MunidrAUeidapegrià).

Refc241120

ELS4CANTOVS

31

H o q u e i

p a t i a

Mereixen el que ja és seu El sènior "B " del Patí Hoquei puja a Primera Catalana cinc temporades després El sènior "B" del Patí Hoquei Club Sant Cugat militarà la propera temporada a Primera Catalana, després d'assegurar-se l'ascens en imposar-se dis-

Àl.KX LÓI'KZ - Sant Cugat Després de cinc temporades, el Patí Hoquei Club Sant Cugat tornarà a tenir un equip a Primera Catalana. E! sènior "B" de l'entitat, integrat per jugadors amb una mitjana d'edat de 18 anys, s'ha proclamat campió al grup cinquè de Segona, a falta que es disputi l'última jornada del campionat de lliga, que durà el conjunt vermelli-negre a la pista del Cubelles.

L'equip que dirigeix Lluís Sànchez va assolir l'ascens matemàtic dissabte al pavelló municipal, quan va derrotar l'immediat perseguidor a la classificació, el Chasis Mataró, que ara és a sis punts dels santeugatencs. Si a l'anada ambdós equips van empatar, dissabte el sènior "B" va deixar ben clara la seva superioritat i va imposar-se per 5 gols a 1.

Objectiu acomplert Quan Antoni Pérez, president del PH Sant Cugat, i la seva junta directiva van fer-se càrrec del club ara fa tres temporades van fixar-se com un dels objectius prioritaris l'ascens a Primera Catalana i enguany ho han assolit.

Lluís Sànchez, entrenador dels dos sèniors i del júnior, també va proposar-se com a fita pujar de categoria quan al juliol del 97 va ser presentat com a nou responsable del llavors únic sènior masculí.

Després de 21 jornades i sis mesos de competició, el segon equip sènior masculí del Patí Hoquei Sant Cugat ha demostrat ser el millor equip amb diferència del seu grup i probablement el millor dels quatre grups que configuren la Segona Catalana. Tan sols el Sant Ramon de Vilafranca ha pogut derrotar-los aquesta temporada, mentre que ha empatat amb el Club de Tennis Barcino a casa i a la pista del Chasis Mataró. Així, des de la setena jornada de competició, el sènior "B" ha ocupat la primera posició a la taula. Lluís Sànchez ha afirmat el se-

sabte al pavelló municipal davant el Chasis Mataró, segon classificat, per un contundent 5 gols a 1. Després d'una temporada molt dura, el conjunt

santcugatenc, que tan soto ha perdut un partit ha demostrat merèixer aquest ascens, amb un equip molt jove però amb molta ambició. Aquest mateix

equip, que també multa en categoria júnior, afrontarà les fases del Campionat de Catalunya com a segon classificat del seu grup per darrere del Vic.

güent: "Hem pujat bastant clarament de categoria i hem demostrat ser els millors."

Un ascens ben merescut L'entrenador i els jugadors del sènior " B " no amaguen la dificultat que els ha suposat militar en dues categories a la vegada: júnior i sènior "B". El tècnic Lluís Sànchez ho ha explicat així: "Els jugadors han treballat molt dur, s'han sacrificat i mereixen de totes totes aquest ascens. Aguantar la pressió gairebé tota la temporada d'anar líders amb jugadors tan joves és molt difícil i ells han sabut suportar magníficament aquesta pressió." El capità del sènior "B", el porter Pepón Meneses, explica, però, que "quan la recompensa és aquesta sempre val la pena". Sànchez ha volgut matisar una vegada més que "els jugadors mereixen aquest ascens" i s'ha mostrat "molt orgullós" dels seus homes. Els jugadors que han format part de la plantilla del júnior i el sènior "B" aquesta temporada són: els porters Albert Pla, Pepón Meneses i Guillem Pérez, i els jugadors Lluís Baró, Pol Carulla, Titín Castro, Juan Ramon Gallego, N a c h o García, Jordi Monserrat, Gonzalo Munoz, Rubén Munoz, Isaac Rodríguez, Marc Sampere i Pau Sans. Antoni Pérez i Lluís Sànchez s'hauran de reunir per tal de decidir quins seran els components del primer equip amb vista a la propera temporada. Malgrat tot, Pérez ha confirmat que "serà Sànchez qui fon a m e n t a l m e n t d e c i d e i x i la configuració d'aquest nou equip".

Kl club treballa en aquests moments en la preparació d'una celebració de l'ascens del sènior "B".

Quant al sènior "A", que inicialment era l'equip que havia d'assolir l'ascens, va caure apallissat dissabte a Masquefa per 13 gols a 3. Ara, és quart a la taula.

Diumenge al matí rep l'Universitari en l'última jornada del campionat de lliga.

Bs MnjnMs M Pal tapai Sant Cugatrancttefenr tm/mt» mmnfesaktcil pwciié nH^M^i

Eh jugadors i l\ dediquen V< * *E! títol i Tascons* Primera Catalana els vokmdedicar molt cspeckhne&t al nostre president, AntoniPerez>qüe és una persona que treballa moltíssim per aquest club." Akí de clar s'ha mostrat el tècaicdel sènior "B* Lluís Sànchez,que ha volgut donar íes "gÉcfes als jugadors ia teua (ajunta. directiva pel g*an treball que ban dat a terme", Ei màxim responsable del Patí Hoquei Qttb Sant Cugat, Antoni Pérez, ha qualificat la tasca de Lluís Sànchez de "bàsica" a f bora d'aconseguir l'ascens de categoria, i ha assenyalat a Sànchez com a "culpable* important" d'aquest ascens. Pérez ba volgut destacar també que "tenim «na bona cantera í és important que aquesta vegi que el primer equip de l'entitat j u p en unabona categoria".

mm

al president 5 » del sènior "B"

im|>otràneia d e Ja jggura d'An-

ér ígut ressaltar

rectiudel tècnic, ha que Lluís se com a ti passada hi respon; pions".

Sobte ei rectiva q u e

cai

han jugat en en

únpaisa&t h hm <te l^oqvret

tècnic i d i spectealseu tat q u e ''des va estrenar-

Un oop acabi» les fases del Campionat de Catalunya* os

ni: vinent í el ptímef^twíj««aa«<iefeíéíic<ai-

la Antoni a dir. que

Tet apunta, peto, que efe integrants d*aque*t conjunt seran jugadors que aquesta temporada han defensat el sènior **BM. SStodw» ha avançat q u e l'objeetfet J É $ fe permanència, però q u e n o descarta q u e el seu

Esports

32 Fase

ELS4CANTON3 Divendres, 26 de març 1999

f i n a l

de

la

Copa

C a t a l a n a

de

G i m n à s t i c a

R í t m i c a

Valldoreix es vesteix de gala

Aquest ha estat elprimer gran aconteixement que ha organitzat mai el CM Sant Cugat El pavelló de voleibol d e S a n t C u g a t a Valldoreix va ser l'escenari dissabte d e la fase final d e la C o p a Catalana d e Gimnàstica Rítmica esportiva d'In-

dhriduals, q u e va c o m p t a r a m b l'organització d e la secció d e gimnàstica rftmica del Club Muntanyenc Sant Cug a t . Q u a s i 3 0 0 gimnastes v a n repre-

>la fast faalfcliCipi

B|NMMfc « * * • ! < • Sa* I

RubOuHj éeser aVeuràtpmi amb la selecció

99

*La gimnasta Sant Gugat Ao&fl* que »o va alaCf^Csaàtaw^v* una placa juntamettt Nfoemí Vives -test # e * men part de ta wfcee» i tal júnior- en a ta seva trajectòria "Ha estat un acte tiun« va çgafesttf RubiSo, qutf Viiaútmb marxar mp a Madrid cada, «n» ve, el <m*&$^40&fa&$faifa del 23 de

sentar un total d e 4 2 clubs d'arreu d e Catalunya que van participar en aquest campionat. Paqui Leplat, responsable d e la secció, no descarta l'organitza-

en Coafío en possibilitats. f£t p m t fort és. que « V d e seguida e h «xef<f#íg4ica fa jove guií' ;

j|éérea lEttbino, que ^í|tÍÍiÍEr*y> Ventre na ai ($$»£»&*, creu que ha "alesme^ tres", la Glòria tia IsabelTsifHeé. té «a agraïment mok i al seu club de serrt§**: "Si m'hagués format e» . m alore club, segurament 1*0 tag^*l#at «» ho he fet." '&$, *& seran les giraf;!

•i*

yp«ta l*«ap>|>eu. Actualment^ les quatre feofisíll de rftmica &&& 4

|e**$ estudi» de £n (i'BSOi da Vinci./ À»L. -

ció d'alguna altra competició. Els resuHats q u e h a n a c o n s e g u i t les cinc gimnastes santcugatenques que hi han participat han estat exel·lents.

Andrcillubim-il'esqMrii-lNMMiVIvts-ab·vti-niirtkniM·bca. FMK fcUl BENITI

ALEX LÓPEZ

"No descarto la possibilitat d'organitzar un altre aconteixement d'aquest tipus." D'aquesta manera, Paqui Leplat, responsable de la secció de gimnàstica rítmica del Club Muntanyenc, feia balanç de l'extraordinària organització i desenvolupament de la fase final de la Copa Catalana de Gimnàstica Rítmica Esportiva d'Individuals, que al llarg de dissabte va celebrar-se al pavelló de voleibol de Sant Cugat a Valldoreix.

Aquest ha estat cl primer acte esportiu que organitza la secció de gimnàstica rítmica del CM Sant Cugat en la seva història.

Xavier Figueras, regidor d'Esports de l'Ajuntament de Sant Cugat, va voler destacar l'emplaçament, "que ha estat molt adequat i encertat per la quantitat de gent que ha vingut". Pel que fa a la competició en si, Figueras l'ha qualificat de tot un "espectacle", i entén que la gimnàstica rítmica "és un esport que requereix un compromís i una dedicació molt constant".

Paqui Leplat, en nom del Club Muntanyenc Sant Cugat, va lliurar a Xavier Figueras una placa en agraïment al consistori per la seva estreta col·laboració en aquest certamen. "Els agraeixo que hagin tingut aquest detall.

Des de l'Ajuntament es mereixen la nostra col·laboració perquè la secció de gimnàstica rítmica del CM Sant Cugat tenen una dedicació molt important", ha detallat Xavier Figueras. El regidor d'Esports ha explicat també que "Sant Cugat pugui albergar un campionat d'aquest tipus sempre és un honor". Èxit total de participació Quasi 300 gimnastes, que van representar un total de 42 clubs participants d'arreu de Catalunya -inclòs el Club Andorrà-, van participar en 355 exercicis de pista. Després de les dues primeres fases a Riudoms (Tarragona) i l'Hospitalet del Llobregat, la fase final de la Copa Catalana també va reunir quatre categories -aleví, infantil, juvenil i júnior- i quatre nivells tècnics -les gimnastes locals van participar en la més alta, el nivell IV-. Les tres primeres classificades van aconseguir medalla.

Al lliurament de trofeus hi van assistir les següents personalitats: Mercè Corull, directora de la Direcció General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya; Xavier Figueras, regidor d'Esports de l'Ajuntament de Sant Cugat; Mercè Calafell, regidora de Cultura de l'Entitat Descentralitzada de Valldoreix; Alfredo Arechavala, membre de la

junta directiva del CM Sant Cugat, i Lluís Abaurrea, president de la Federació Catalana de Gimnàstica Rítmica.

Els resultats esportius pel que fa a les cinc gimnastes locals han estat exel·lents: en categoria infantil, Gemma Peris va ocupar la primera posició, compartida amb Esther Escolar, del Club Patrícia de Lleida, amb una puntuació final de 27,10 punts. En aquesta mateixa categoria i nivell IV, la local Georgina Chiappero va assolir la tercera posició, amb 26,10 punts. En juvenil, Ivette Climent també va aconseguir el primer lloc amb 50, 65 punts. Finalment, en júnior per equips, Tània Santolària i Marina Romero van ser primeres amb 45, 70 punts. "Els nostres resultats han estat a l'alçada del que esperàvem", ha explicat Paqui Leplat.

La propera actuació del Club Muntanyenc Sant Cugat serà els dies 17 i 18 d'abril quan prendrà part al Campionat de Catalunya d'individuals encara en una seu per determinar. Si alguna gimnasta del club santcugatenc assoleix el passi per disputar el Campionat d'Espanya, l'afrontarà a finals de maig. El català per equips se celebrarà al Sícoris Club de Lleida el 24 i 25 d'abril, mentre que l'estatal també per equips es farà a principis de juny.

Esports

ELS /CANTONS Divendres, 26 de marc de 1999

H o q u e i

33

Kètrting

h e r b a

Recassens supleix Barrientos com a nou tècnic del Júnior Discrepàncies entre algunsjugadors i tècnicforcen lajunta Després de quatre temporades com a entrenador del Júnior masculí, la junta directiva del club ha decidit destituir Andrés Barrientos, tot i que aquest ja

havia posat el seu càrrec a disposició del cos directiu en diverses ocasions al llarg de la present temporada. Amb tot, Barrientos continuarà com a direc-

Albert Recassens es el RMI entrenader fel Júnior masculí. FOTO: Xfffl UUMSA

Al.KX LÓPKZ

Albert Recassens és el nou entrenador de l'equip masculí del Júnior després que la junta directiva de l'entitat hagi decidit cessar Andrés Barrientos que, malgrat tot, continuarà desenvolupant la funció de director tècnic d'hoquei herba del club santeugatenc. El ja extècnic del primer equip masculí de l'entitat ja havia anunciat que molt probablement deixaria aquest equip el 30 de juny, un cop acabada la temporada. Diferències entre alguns jugadors i Barrientos, que ja s'arrossegaven des de principis de temporada, ha es-

tat la causa principal que el tècnic no continuï com a màxim responsable del Júnior masculí. Segons Barrientos, ell mateix ha posat el seu càrrec a disposició de la junta diverses ocasions en la present temporada, però el cos directiu no ho va acceptar en el seu moment. Barrientos, que en les últimes setmanes havia declarat que "en cap dels casos el tècnic pot ser un problema", ha estat amb quatre temporades consecutives el tècnic que més temporades ha dirigit aquest conjunt.

Albert Recassens és un home de la casa, que té 35 anys, i que actualment juga amb l'equip del Júnior de Segona Divisió. Fa qua-

Es disputa la segona prova del Fórmula Catalunya a cessar-lo

tor tècnic de l'entitat. El nou responsable del primer equip masculí és Albert Recassens, que està convençut que el seu equip "mantindrà la categoria".

À.L.

Els sis pilots santeugatencs que participen enguany en la VIII edició del Campionat Fórmula Catalunya de Karts participen dium e n g e al circuit K a r t ò d r o m Catalunya de Lliçà de Vall en la segona de les vuit proves que configuren enguany el calendari d'aquesta competició. Aquesta prova compta amb la particularitat que se celebrarà en sentit invers a la direcció normal del circuit. Quant a les classificacions generals, en categoria sènior. Jordi Monscrrat és tercer, mentre que Marcos Pere/, ocupa cl vuitè lloc. En cadet, els germans Campos, Oliver i Daniel, són primer i tercer respectivament. Finalment, en alcví. Marc Cebrian lidera aquesta categoria, mentre que el seu germà, I )avid, és quart.

La cursa començarà a les deu del matí amb les pertinents voltes cronometrades i conclourà als volts de les dues de la tarda, un cop finalitzades Ics segones mànegues.

Aniré* Bamentas na deixat de ser el tècnic del primr apip Masculí. FOTO: XAVILARRDSA

tre temporades ja va fer-se càrrec del conjunt blau-i-negre a la Copa del Rei i aquella mateixa temporada era entrenador-jugador del conjunt de Segona Divisió. Recassens també ha treballat en categories inferiors. Recassens, que de moment es farà càrrec del Júnior fins al 30 de juny, ha explicat que ara per ara el més important és aconseguir que "els jugadors recuperin la il·lusió i fer un grup que estigui el més unit possible".

Quan falten sis jornades perquè acabi la lliga, el Júnior masculí és en zona de descens directe, a tres punts de la promoció. Recassens no ha dubtat ni un moment en què "el Júnior mantindrà la cate-

goria". El nou entrenador santeugatenc ha afirmat que "amb sis punts podrem jugar la promoció de descens però sense fer volar coloms en podem fer vuit". El calendari que ha d'afrontar el Júnior és el següent: a casa ha de rebre el C D Terrassa, l'Apóstol Orense, el Vallès Deportiu i el RC Polo, mentre que només ha de jugar dos partits a fora, als camps del F C Barcelona i del Club Egara.

"Tots els partits valen dos punts, però serà vital vèncer els dos rivals més directes: FC Barcelona i Vallès Deportiu." El Júnior, amb Recassens, va perdre dissabte amb l'Atlètic. Aquesta jornada rep el C D Terrassa.

B à s q u e t

La UE Sant Cugat torna a situar-se en plaça d'ascens directe a Primera Catalana

Atletisme

Cascalló és dissetè a l'estatal

L'atleta de la secció d'atletisme del Club Muntanyenc Sant Cugat, el cadet Oriol Cascalló, va classificar-se en una meritòria dissetena posició final del Campionat d'Espanya de cros, que va celebrar-se diumenge. Cascalló va ser el segon millor atleta català en creuar la línia d'arribada. A m b a q u e s t a prova, finalitza la temporada de cros i ara només queda la d e pista.

D'altra banda, dissabte va celebrar-se a Terrassa la segona jornada del Campionat Comarcal de pista. Els resultats que van obtenir els atletes santeugatencs han estat magnífics: en cadet masculí (1000 metres): Bernat Navarro, primer; cadet femení (1000 metres): Esther Cànovas, primera; cadet masculí (300 metres): Pau Gaspar, Ferran Prat, Bernat Navarro, Miquel Gistau i Albert Vilardell van ocupar les cinc primeres posicions; cadet femení (300 m e tres): Esther Cànovas, primera; infantil femení (150 metres): Mireia Cuesta, tercera.

Quan falten sisjornades, els santeugatencs han dejugar quatre xocsfora A.L.

L'equip sènior masculí torna a ocupar plaça d'ascens a Primera Catalana en imposar-se dissabte a la Sala Escolar davant la U E Gaudí de Barcelona per 85 punts a 73. Ara, l'equip vermell-i-negre

depèn d'ell mateix per assolir l'ascens. El calendari q u e ha d'afrontar el conjunt vermell-i-negre d'aquí fins a finals de temporada és el següent a casa han de jugar amb l'Almeda i el Gelida -dos últims classificats- i a fora davant el Valls, el Sant Medir, el Casal Vilafranca i l'Horta. Leo Soler reco-

neix que malgrat els pocs xocs que ha guanyat el seu equip fora de casa, "l'ascens l'haurem d'aconseguir lluny de Sant Cugat".

Després de cinc derrotes consecutives a la lliga, la UE Sant Cugat va imposar-se en el que va ser el primer triomf després de tres partits dels nous responsables tèc-

nics Ignasi Klunera i L e o Soler.

Aquest últim ha confirmat que "els jugadors estan animats i ara només cal guanyar partits. Per part d'ells, hi ha una col·laboració total". Aquesta jornada, el conjunt vermell-i-negre visita un rival molt directe a la taula, el Valls. Segons Soler, el xoc serà "complicat".

34

Esports

R S 4 C A N T O N S Divendres, 26 de març 1999

Tennis

V o l e i b o l

T e n n i s

Corretja cau a Key Biscayne i s'allunya del número u A.L. - Key Biscayne / Sant Cugat -

FtlidamLépez.cMvU.iJuiitatMi·S·tz,

FOTO: EU

López i Llagostera vencen al II Quadrangular Llorenç Marlet al CE Valldoreix Feliciano López, en categoria masculina, i Núria Llagostera, en fèmines, han estat els campions de la XI edició de l'Open Llorenç Marlet, que va celebrar-se el cap de setmana passat a les instal·lacions del Club Esportiu Valldoreix. Feliciano López va superar en la final a Juan Antonio Saiz per 7-6, 4-6 i 6-1, mentre que Núria Llagostera va derrotar Yolanda Clemot per 6-3 i 7-5, amdues jugadores sòcies de l'entitat. Enguany, s'ha celebrat la segona edició d'aquest quadrangular de tennis amb la participació de joves promeses d'àmbit estatal. Els resultats de les semifinals d'aquest torneig són els següents: en categoria mas-

culina, Juan Antonio Saiz va desfer-se de Mario Munoz per 6-3 i 6-2 i Feliciano López va guanyar a Marc Fornells per un doble 6-4, mentre que en la femenina, Yolanda Clemot va vèncer a Sònia Delgado, també sòcia del club, per 6-4 i 6-3, i Núria Llagostera va endenocar Rocío Gonzalez per 6-3 i 6-2.

L'equip sènior femení de més de 35 anys del CE Valldoreix, que milita en la categoria d'argent del Campionat de Catalunya, s'ha classificat per disputar les semifinals d'aquesta competició en derrotar el CT Balaguer per 0 punts a 4. El sènior masculí de més de 30 anys, que és a la categoria d'or, passa a segona ronda en vèncer el C T Andrés Gimeno per 1 punt a 4. /À.L.

i t'ht ctassifleat per Aspitar d piay-«ff #i

El sènior masculí del Sant Cugat jugarà la promoció d'ascens a Primera Divisió El sènior masculí del Club Voleibol Sant Cugat afrontarà a partir del proper 11 d'abril la promoció d'ascens a Primera Divisió després de classificarse en tercera posició final al campionat de lliga de Segona Divisió. Diumenge passat, l'equip que dirigeix Branko Draganic va imposar-se en l'última jornada a casa al CV Olot per 3 sets a 2. El primer i segon a la taula, Atlètic Segre i CV Martorell, pugen directament, mentre CV Sant Cugat i CV Santa Susanna, quart classificat, hauran de jugar el play-off d'ascens amb l'INEF de Barcelona i el Palafrugell, com a novè i desè classificat de Primera Divisió.

Aquests quatre equips s'enfrontaran tots contra tots a doble volta i els dos primers assoliran l'ascens de categoria. Les dates d'aquesta promoció són les següents: 11 i 25 d'abril, i 9, 16, 23 i 30 de maig. El primer enfrontament durà el sènior masculí a jugar a la pista del Santa Susanna. Cal recordar que els dos primers classificats aconseguiran l'ascens.

El sènior femení del Club Voleibol Sant Cugat, cinquè a la classificació, acaba aquest dissabte al pavelló de voleibol de Sant Cugat a Valldoreix davant l'Algar Surmenor, últim a la taula, l'últim partit del campionat de lliga. Diumenge passat va perdre a la pista de l'Esplugues per 3 sets a 0. /À.L.

Alex Corretja ha estat eliminat aquesta setmana de l'ATP Tour de Key Biscayne sobre ciment pel suec Thomas Enqvist, en tercera ronda, per 7-5 i 6-3. El tennista santeugatenc havia eliminat anteriorment al txec Daniel Vacek per un doble 6-2 i al paraguaià Ramon Delgado per 6-4,1-6 i 6-4. Aquest torneig, dotat amb més de 360 milions de pessetes en premis i amb la presència de dinou dels vint millors tennistes del món, era una molt bona oportunitat perquè Corretja provés d'apropar-se al número 1 de l'ATP. El capità de la Copa Davis, Manolo Santana, ha facilitat la llista ja oficial dels components de la selecció estatal que s'enfrontaran a Brasil en l'eliminatòria de primera ronda del Grup Mundial de la Copa Davis. Els convocats per jugar aquesta primera eliminatòria del 2 al 4 d'abril al C T Lleida són Albert Costa i Alex Corretja, que formaran parella de dobles, i també Carles Moya i Fèlix Mantilla. Corretja jugarà tant individuals com dobles. Si el combinat estatal passa ronda s'haurà d'enfrontar amb el vencedor de França i Holanda, eliminatòria que tindrà lloc del 16 al 18 de juliol. Corretja prendrà part també al Godó, que se celebrarà al C T Barcelona del 12 al 18 de juliol.

Premis Esport en Marxa 1 9 9 9 Ràdio Sant Cugat i Autocugat Opel ""-^T^T

Ncrca López - $Hr Maria Rosa Tamburfet ,:/J4-

ruMm "Tu niflíit1iir'? '

OLÍMPVC FLORESTA

Sergio García José Ltiis Santhez Jordi Reixach

27 15 15

Ifcnc Sanchez

2$

i '& <

CV SANT Cosa*

UncVm JoanCotel!

Max Solíeveid PBSANTCtKïAT

**

-. * n

27 21

*

JÚNIOR FEMENÍ

Eü Maragali Lutí López Katery Maragail

21 18 15

PATÍ HOQUEI

DarüAn$4tt

ÜE SANT CUGAT

Xsvi Pizarro Javí Montilla Arroand Mora

Toni Ballat • t Braulio Argeaso

'**

35 19

P a u lïittra

WiNTEKfrjHaJít SANT CUGAT

33 .

*s r:

' CV SANT CUGAT FEM, i -^H"

Esports

E L S / C A N T O N S Divendres, 26 de març de 1999

USota

24 j a

X

«82

Í9SI

40

Maiytótt

24 -:'1S'

ï

«33

564

35

i

m*

65$

33

Oítí*Ot*&íí

Sant Cugat-Paiafrugelí

Júpiter-Valls 1-3 Igualada-Grammet.....

3-i Ofot-RubC , „t4 GorneJBà«G>Vona....,,...„.„„..,3-i Pfflpeïada-Orandfetrs.„.„„ J&-1 Trennp-PrfifiL.^...^.„... .„.„0-l

ar Cometia

29 1»

Igualdda

Vm

6

4

Si

23

65

GMJFÍ4 CanBoada-PB SaatCt^at..^.!

Jaan XXtIÏ-Ca«6flfar,.,«to„.4-2

24

62

2» 14

27

51

29 16

45

35

Sí

Cw&sUaf

24 21

t

2

©

29 15

43

35

51

JwmXXIH 24 20

2

2

1«

2» 13

44

30

se

JSwwol

4

M

3ft

S4

29 1J

49

33

47

&fc»*icn*r 22 16

«4

3»

49

2 4 18 1

2«

n &

23

16

7

33

43

I*

16

5

5

40

42

16

Ct»T*<«as**i6

6

6

37

42

16

16

7

8

45

4?

15

5

6

11

3S

(5

$«4&tW#ttÍ6

S

7

53

i*

13

27

44

»

<i

25

54

I»

17

53

» 31

V)

4a

OnStmdií

24 15

ï

40

46

36

42

t * s Fonts

24 (J

5

S

S*

41

42

S»í»*<)

ti

S

7

3*

35

5»

Gnwxsnet

OM

28 10

1

2« 10

K

%

29

JO

H

42

2»

9

I*

39

I

%

»

«

}t

M

46

33

35

3»

9

13

38

5t

»

7

«

34

»

2*

T

16

37

2?

5

15

3i

5»

30

»

í?

E.Codimy<*t22

12

m

$

20

28

76

»

»

Z

20

22

5*

12

«3

56

m &

U

$

4

18

$4

55

31

Caofinj*

8

!

14

3»

57

25

í

i

»

2«

8*

ï*

)Ví««íep.

21

6

Itafer

2»

$

RISNKVB

2Í

•

t

2*

«4

EspKmcoi» 23 2»

2»

t

R

»

»

41

28

«Cü^Mr

1»

H te

VWfe

*2 63

1!

tl

cu

8

2»

42

tf

16 11

29 12

?S

«

16

Palafrugell

93

N « f3ote»g««» 16 15

64

2»

Mirorctà-

H

Vmtàó d'HfinoMtiaseuJina R C Poto-Apóstol Orense 6-1 F C Bare*lona-VoJU- s „A-4 Aàiffe Tterrossa-Júnior. ,,<M> €2DT«rra«sa-C!ub Egara....3-6 ta 4-2 istisíïu—J2-1 BareeSona-Atièdc Terraasa2-7

Can Fatjó-Júnior.•V*«*·Mi+*V+******k 4*1

ss sa

2 » 12

fiastfclki

j»

650

«09

30

8

6i<5

S74

28

7

611

382

28

12 6 4 9 64J»

j(S

11

«56

«61

23

13

55J

5*»

«1

14 «04

«II

1«

U

585

«4

I»

»

543

n

lESUi»»*!;-'»

F^pronceda-San P«dr».,„,..^-2

29 10

8

2-2 HOQUa SOBRE HERBA

Otfoft*

lí

-m i»

V«fe»

16

BnwtloMt

POTÍISS

M

tJKiEfí

24

Kirílutyej

JO

9

24

í(

)

17 55S

24

S

i

n

ï

98

96

«

7

SS

74

30

Mwtfew*

21

8

4

K

98

»

2«

Calni

20

6

5

?

82

82

»

6

3

11

,«

%

21

IsíícKki

»

S

3

10

«7

84

20

Uopan

21

3

11

37

88

20

Rtpoilct

21

1

I»

1

*S< *8

«

I*

48

«

de Cast«B<^ C N Sabadea'm-

25

•4BÍla;Gavà-BoHgk VOtSIBQL

l a Maebnal femmkm OltíPB" Quart-Saat Hnrtf—»„. w ,««24 Santa Coloma-Bortans.. 3-1 Terol-W. Barcelona.. t*>* 4K+»*.»«.**«

pITBOt SAIA ífc

Primera ^ « o o n a l A

ïBto*etBlfl-FG BaKjdona.....i-l

4

'ft+4·*«l·»lll·*+P'4+*-»llnh

tmaç): iu-SEG Pdo; Apóstoi Ba«3«S<«iae Club gpsr»Jaaksr-CD Tefjras%tóduz;

.**

W.BMtwtm»

2!

20

i

«2

2

S9

21

i6

5

Qaxt

M

(4

ï

1;Í8«.|BK1Í

21

U.

ít

1 * 13

41

1» 37

*

2t Honons

A^^1f«nrassa-U.Sevilla„,(MÏ ...0-2 *-R«alS«ciedad.l4 .„0-l

8ASQUET

13Í

ítseai-

?Tckfe-$3Ko-La Roca; OAR Gïkia;

ttíof-E.CeKktiyaÈaí J*)Í» JOaGS^ées»

Segona Regional

9^

fi C«a«B6ft 20

11

Dfeefeíà d'Honor Femenina t<^ia|K>-RCPolo .3-3

tmups

2

S

13

Casteiiaf^B Sm Óugat; Les F«its-

Ptsziséx L^fcepttatw-Trtaap; Ripoü

»

84

t#

m

S

CJíS,bn*M21

15 635

S29

UE trià de Ter, Manyanet

Mawa»

35

?

1-4

6

1$

44 47

26

*

tS

48

>

18

57

2

ÍS

141

1»

49

sa

«0

l«-

Sabadeü-Juv» 25 S e p t , — „ „ . l - 0 Caldes Montbuï-Bari*ei*à..„.S*2 16 14

L a Farga-Gan O r i o l R6mulo-Merengue8„.„..

0-3 Rubí-Can Ífcuil....-„<„„ ^..J$+3, San Loren!st)-Badía.^..,„.„,..6-7 Maurina Eg£ra-TíbMabo„„.M -Llana..... ......1-1

0

Gflu&CeiïÉi* Catóie. W ^ W ? 7 U E Saftt'C«gat^laBdÍ.„^S^3' >»M«4a+»*j·w«-K+y*)

Rifees*C«í!*^deÍBlSí—^«,^1^6 Ripolkt-Maragsil,•n *r*F»r·»»n»n4>«·72-68

C3iT«B)ií«16

12

$

1

Ktímulo

49

49

21 14

66

57

48

Merengues 25 13

55

38

48

Bjtbtrt

56

40

47

"ÏIIJÍKU-IJ

25 ÍS 25 14

66

43

45

Vlt>Hl.íbo

25 1!

48

ï2

4*

Lumen

ÍS 12

53

50

40

CjnRull

2í 16

75

44

18

25

'I

51

4(1

36

24

i II

+6

54

3.)

im 2>Seí« l^ MtUcnu

(

4>í

>

23 <J

10

La Pana

23

7

8

B-nJi.)

2S

6

18

32

»S JÜL™ÜE. Rc«iDd5)«íu24

f»

6

1Ï6*>

Sé 1«

2

4

4?

Ix

22

3*

2

5

35

28

20 IS

»

CíSm^o

1*

7

i

<,

30

21

VSeifítts

16

4

7

s

13

23

n

S»t<fi***>

»:

}

J

«

t2

2i

n :

ttCPbtij,

16

l

5

10

2<l

49

7

12

H

47

b

12

12

Su

4

n

17

7 !«&%

174ft

4}

ClubdeCampti-Real Sociedad; RC

24

JO

K 1774

1714

to

P^o-Mn'k»; Aíara-Attòtít Terrassa;

UVAtttama

24

16

H 1920

tmt

4S

l'rÓveiMdíidde Sc\ illa-Sardinero. \aí-

(5

9 1<W2

17»!

J»

Ci»ncH5

24

Ri|xillei

Z^

MRIÏQÇIR

24

13

H

VatK

8 37W! IttW

1604 38 IS82

57

i4

li

12 1755

16%

3*

t'axidltiHrlii 24

12

12

IS»

36

IIRÍHCi^t 2 4

11

19 1981 1 7 9 »

35

líi'M

»

14 (5S2

fm «

61

S»

29

Rilics

24

10

14 1790

í«4l

34

<> 44

42

28

24

9

IS 172t

SÍSIÍ

«

7

6

1)

44

49

27

4

!4

53

<>S

25

Hubí

^í

í

1

17

40

77

14

CanOnot

24

i

1

t'>

2h

!Q0

D

La propera (21 de març); Barberà-juveraud 25 Septietabte; San Pe<to Lütmi>Caide$ Montbui} Can Orioi-MiUenari; Pefta Los Merea-

2

C. VMólie

24

7

1

& m Mtxltf

Sant Jyrtii

San t^rcKxc 25

16

L a propera (18 d'abril):

31

T.J ÍMsnadd 24

27

1622 42

46

t«

34

SA

2»

20

VWtteter

Aí^rs 24 H

12

62

JAfer

fc»

Crido M

4X

[•••^•«•H*»*»*

H<wtit

CÏKÈKtft

^4

6

líf 1 6 »

Í96J

36

23

7

16 1632

Í787

30

24

4

m

2S3» 2H

1816

Lapropera (28 de taarç): S»m Medff>AlaKcla; Valts-ÜE SaatCi*. gnç Gauia-Oassl VSJataca; C«»ete.

GeJida; Gernre CK&ÍJC L'HospfealetHortaí San? Jordi-Rip»U et;

delya-CSP 'letrassa.

r»u[»i

' PHmera Nacional GRtfPC Saurtó^Puerto Sagunta 24-27 La Roca-Manyanet.........23-22 OAR Oàcia^JEíEO 26-25 Gavà-Sant Quïrase....

26-22 ÏS. UESantCugat-Telde.

.28-27 25-26 23-21

HOQUEI PATWS

• l f propera «27 de març); K#4FC Bareetona-Tídlçrcs Goitatia;

Fróm Mattín-CentcUes; Tàrrega^abí; Indóstoastiarcta-Pcfa IjaMur^ 6 P 8 Monrsetw-WmtOTbur Sant OBgat; Vilassar de Mar-Èpíc Casiíw, Slfe 5-Maxon.

GEUP3 Se«troeriat-Cerdanyola,.„...„4-8 Santa Perpèttta-Saat Feüu.7-4 Santa Isabel^Sant JÍOAit....,..6-S Urtiwrsitai>Laieta^ M6 Maííí|uefa-PHSC '*AM 13-3 „ll-5 «MP

'" Primera Nacional A GRUP 6 L!ftbspitalet-BIèctrica 5-5 Cafalà-Babar-Benicarló, 1-5 R^oi^OlHnpyc Floresla.......3-4 CN Caldes-Montsant...... 4-9 Girona-Llopart .6-1 PlayasCN Sabadell 5-5 Gambrüs-Manriísa, 4,6

Qimm

20 17

tte»fcwí*

20 16

1

2

U9

«1

52

2

2 2

83

37

50

M

4

6 *

75

58

37

CNQUdcs 21 H

2

8

«t

73

35

7 » -m n

CStaa-ButB! 21

21

9

5

30

9

S

M

ítoPcniíataSl

M

n

m

4»

17

1

3

133

70

35

M%quda

21 }6

2

3

130

95

34

Cakfes

21 15

3

177

«6

íi

5

131

114

30

Ctríl4n\<>}5 21 12

6

100

«9

27

FolïltctolCT 21 10

II

127

20

0

II

112

I*

2

12

m

2

13

98

0

)5

I4t

í^SC-'A" 21

Saailcíju

21

i*m» Isabel 21 Uietà

21

Sentmenat 21 Sant toan

21

tlmver.ridfi 21

U

«

i

16

140

0

18

2t0

L a propera (28 de marcí: Sant Felia Codines-Seatmenat; Sínt Joan-Saftta Pçrpètaa; Laietà^Hita Isabçl; PH Saat Ctigat-linii^rsitart; Fol^íeïeles-Maftjwefft;

Esports

36

ELS-Í-CANTONS Divendres, 26 de marc de 1999

MMIMMlMMÍMMIlIMMIMMMI·lMMMiTOTOWM^^

ISiMÏM.a-ioí-MaadcïKíciKCDiíu) 17490 Pefia San I>«dta>-1* Faig» (Ditfc)

2 « ^ ^ I ^ S T C N S * * * M*»oda U>iu.>

1a Nacional fóntealna Jwranil t&OOcvsam cum-m* &&<$.& cfümm Bm cupt~vic<Cfe.>

Benjamí iir^ferent

b

Veterans t&OO S»nt Copt-Petí* Fes*» (ES*.)

1 * Nacional 2a Divisió Juvenil t2.15CmeÍkw»jíi»«>r(D8*.>

~*

3 a

'"

PH&st Cagar-V* (Dis.)

HAMDBOl

fil (Dís.)

Sant Cugat (Dís.)

m

f'* ^ ^|y8n»HS9»tci«»t-v«<cfe,>

2036 3 a Catalana UESam Cugat (Oçsçsnssi)

. fftttt*M*&taH*IWS»ffi&ug«

Juvenil 2 a Catalana nmmhmt(A>t*-YK(í^.\ fc*IVISK>

JllV«fIl·

20.30 U E & C u ^ - $ t J « R Í > ^ p S ç à /

<jf|0ïlJ^<^itt«F<»te«3fDís.>

Cadet l a Catalana

,~

f*ret>enjamí "A" Cl*aiiwai·e<&i^v«<»w

12.00 Batberà-UE $ r o 0«pMJ&$»>) , HJÜOíúw<i»v.Aftíy«fSt»íPi».}

Cadet 2a Catalana

•

16.00 ^MdMttrUE Sans Gwg« < 8 k í

Catalana

Cadet 2a Cat, femení

.ÜÈBíí«Cagstf(D«ïJ.>

XiDití.)

19.00 VE SamCam>A»t6&m . -

2 a Divisió 1a Divisió infantil

cm.*»"

«

•W. Sant Ç*tg« <£»$.) pkiStaCidoma

at-Roda <Dis.)

Ï2.00 Jiaa«-E.<^daB5íí»b.iííÍ»|; Í6,Í5Lwncr*-S*ntCuisïí£»sIïk,'

Divisió :í-<5ifaft|yyc (Dis.)

2 a Divisió i&jfÉiÉlt 10J$ B£etd«$<l»4tffeMrt$te S"1

^

Divisió * B * ,„Í-9

ejüraa aa^aaFa^wi^i^ aavs*nemsHa

1a Divisió infantil

_ ~_„ ~ £ SaoonaCat. fem.

2 a Divisió InfantH

f ^ ^ ^ ^ c * * «B«

U i S«S Cttpt-Sam Nk»)liu

^««oi^&wfcï*^

^ , L j 4

o^soatsa^^^^èss.) ^„

;

„

;

~

,

1a D M s i ó alevf Ripoikt-samc«g»t..„..„.........~..„...i*j Badia-PBSa«Cugat„.„^-.«.„.«—.6-7

^fe*^I^t»tí»>uC»R.,c

Saxona Dlv. *Bm fam.

-fja^uma-Mc&uKCBgat 2-5 .67-78-,

7347

W.&mtCugat-^^íar......

78-54

W.SantCusar-V.ncic

Sub 2 0 - UES^Cupt.BwiPsmor

Jkünior

'

juvenil 2a Divisió U-Z

Cadet 2a Divisió

í.-g&mCíigat-VdtesarDalt.-,. ...58-r>:

12-3

Infantil W.SantGBgat-SanwColonM. ......„....2-'5

Segona Catalana

Esports

ELS / C A N T O N S Divendres. 26 de mare de 199»

37

"TO""

G "::£Z W- ® A

Aleví

m- m m-*rm FifTBOL

Benjamí -íDfcí.)

SAl

»A=..„„ A"

Alevf JomÀ<iangatUCoÜcgt Europa.

~~

. , (Dis)

Montsenst-Feiran Clua....

Vallhmuat.Saatahabei

„

„..

,. „„„.„„4DÍ&.)

10.00 25 4e Swentóbw^Fea·an O u * .„„»• 0 9 . 0 0 Joaft.Mats^aíl-RoíinaCíraielí.

1 2 , 0 0 Ve^a^aci-Pl* Fa*»»»»..,........, ,.»..„,..{Di«.)

„{D».>

. . „ _„ _,

...(Dïs.)

09.0© Escota Avenç-ColJegi Bafeu»,»..,

.(Ois.)

10.00 K«ol»Ths».P«litBf8*J _ 10.00 .San Pere UmXr%etA* Avenç " A " „ . , ^ { 0 » 3 10.00 CN Terrassa "8**&ÍCGIS Avenç **»".™.^fjfs.)

II-S0 jilí>tc>r-Foító.«J™„

„

•{Dis.)

.»>,..<,4Dw.)

BÀSQUET

Alevf

Aieví femení

0 9 . 0 0 EseoiaAve6ç^N6i^»^t!til)j<kwa.* ™..<t»S.> 1 2 . 0 0 M»ri-j»l-Atícs»4»è»*«!pe*> -....„.„tDfeJ 1 3 . 0 0 T-Wi-ViladosWiJBfcL^

„....„...

Viabogafe-lam Matagal! "8"„..„ 1 2 . 0 6 EscftfaAveBç-Sart&lafccU.,

ÍÍM

-íDte.)

Lwnswdo * VjacMJÍBS U s Pfere*...

4CM«.)

1 0 , 6 0 Sa*ta isiéd-FeiMH CU» "Cr,„,„„„.,„„(D».*

12.00 jíwaifeaigíS-EiiÈflbAmvfA^,».

„<Dís,)

# ; § ! >

FUTBOL

|414

Cadet femeiif 13.00 FS Sant Cwgat-G»» $$&!*>»»

Juvenil (Dés.)

WJ^

iisggir

mM m0 e oM

13.00 Cacaluaya "A"-&K»<a A«;nç 13.00 Pins Valfe ^"-Ferran Ctua "A* 10-0© Sant Jtwdí "A*-C«)*re Obeft.

12.00 <3a»lun>a "B"-La Ptotçsí*.. „...„.

11.06 SantJordi "&"-Ferran Chat "8" „ .

UM Pit*

...(Dis.) ..(0>V)

FUTBOL

B

W

M& WW

wht

J0i*3

li&M CViSa<*C«gat-aEST«fl*B»». ...»

11.0

Alevf

A

MF J K *

—m*.)

SammuC.yal "B*<!( Ramon t Csisl fémeoí-

...mi.) ...(Dts.> ...(£Ss.)

Infantil

V<m'W>to0L~~m~~m^

10.00 í -entre Obeí* HrtfchírófrijHjMrtmfnriftiifr

tt ••£•• $ m o c FUTBOL

t SMLA A

0-2

Alevf

m-'mmwmM Escola A \ e ^ " A " - G N T « Escola Avctiç *8"-Coí j F«aú-Riíb(Nctí(i..

Caswllbísbaí "A"-í*!nÍ<iíJ.

Aleví Ktamtes "À^-Adcs*

Jo*» M&agail *A*,-Cttt&<FA***>.,..> . „ , ,.>,.«., f*an Cassls-Fcn-an C l ua.„

.... .

.A.

VajJfeortralvEsíola Awrsç...,..,..-..........,.». .......

mv&ttist-S&m Utèxé.....

-SWI .~Z4

F

,.«,.......

faanMaEagall ^''-^tte&tfiaJnMts™......

...8-3

ii r s or f i

Infantil Sagrat Ckw-Fuitó.,............^-^,..,.

Les ?laaes-Due«te !ato(w&b(*<;„......„

...<JE-S :

H M m B BQ L

Cadet

«levi

Qiufed'ABtó-LeaoaiíiariaVwcí.„,«...„

^'

0»«li»nva-M*fiae» Sía)

Juvenil

Infantil femení ...^.11

^

8»eoj»Pia "«"-Agow..... ...—.

¥ Q L £t B OL Alevf 4, J*Z

Ftitaa C(«a-Esc<í* A*ra

QSittpiake*»Ft«íB«l»tiían*.

Angefeía ;Pero?r-ïUi..»..——,

T<tm*&tm~]am Um%&.

C&Hserota "B"-Cfitl:

femw OÍM * À " - 4 M M ^ W »

I.I.I~HJ. .l·l. j . -i il i I.I f IIJ.LÍ j l j . - . l . i y ^ t

Pa» C»isats-Es«íit» AV<S«SÍ

«... ..

&M

Santa. Isabel-Verdaguéí Tete*» Aket-Bsc^Ja Visi

C

si$

JE

r

F

Benjamí Escata AvflftÇ'Fcrrao Ctua **A*

O M

I^J^iHCcçèaAseVSaotCjiBafc^

A

Infantil

» r» * § r

„._JS.H 2$.íJ

hmo

.1-2

Ega« " A ° - O B I K Í O É ^ W .

Eswala Av>ci*ï-CSí>l.!*jgí

Wt^^.

«2^

hmsxt Cattól "ÍC-Licço "y^iiffWr^w*? '^"•.'•""!j"

GASOIII Ports gratuïts

—rr—

Tel. 93 58» 77 62 C 2 1 v-A . ^ >-í\

V^>A

Contestador les 24 h

ESPAI

Distribuïdor oficial

Ofertes recomanades CENTRE DE LA IMATGE Plaça del Dr. Galtes. 9 - Tel. 93 675 56 74 - Sant

{digital El teu distribuïdor de cameres po'nt* i material digital Kodak a Sant Cugat Una

A l'hora de revelar els teus rodets no ho dubtis, a ZOOM et donem la màxima qualitat i el millor servei!

neteja anual gratuïta durant tres anys valorades en 15.000 ptes. a lcomprar a q u e s t e s c a m e r e s

Minolta DVNAX SOS si • obj. 2 8 4 0 6 7 . 1 0 0 p t . . . | l v . inclò»)

Canon EOS SOOO + obj. 38-76 4 3 . 8 0 0 p t . . . (Iv. inclò.)

EIS4CANT0NS £

T

M

_

Espectacles

Lultwu

38

Divendres, 26 de març de 1999

E x p o s i c i o n s

Seminaris

Èxit de participació en el curs d'història de Catalunya de Valldoreix

Tsukumo participa en la celebració del mil·lenari del Císter Es Vúnic participant estranger d'una mostra itinerant Shinichi Tsukumo viu a Sant Cugat des de fa sis anys i ara serà l'únic estranger que participarà en l'exposició itinerant per commemorar el mil·lenari de l'orde del Císter que s'inaugurarà a l'abril. La mostra està organitzada per la Fundació Mil·lenari del Císter i està formada per l'obra sobre pa-

per de 1 6 0 artistes, tots catalans, a excepció de Tsukumo. Quan l'exposició acabi la gira per diverses ciutats catalanes, les obres quedaran distribuïdes dins la col·lecció permanent dels tres monestirs cistercencs catalans: Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges.

R U T H CASALS t Cagat-

Mé\ d'una i intenta de persones van participaren elcurs. F:X. I.ARROSA R.C.Z. - Valldoreix -

Ahir va finalitzar el curs d'història de Catalunya organitzat pel C e n t r e d ' E s t u d i s d e Valldoreix, Valldaurex. El president de l'entitat, Juanjo Cortés, va fer en acabar una valor a c i ó m o l t p o s i t i v a d e la iniciativa. "Ha vingut gent q u e fins ara no havia vingut a les activitats q u e organitzem.

Això vol dir q u e e s t e m arrib a n t a més g e n t " , declarava Cortés.

Els curs s'ha d e s e n v o l u p a t en deu sessions, des de finals de febrer, tots els dimarts i dijous a les vuit del vespre. La primera sessió va recórrer el període de la prehistòria a la romanització, i el curs va acabar ahir parlant de l'art dels segles XIX i XX. Els d o c e n t s han estat, b à s i c a m e n t , e s t u diants d'història i llicenciats universitaris residents a Valldoreix. "Al curs hi ha h a g u t molt d i à l e g e n t r e el c o n f e -

renciant i el públic. S'ha obert el debat. I així h e m sabut Ics i n q u i e t u d s dels participants", afegí C o r t é s . S e g o n s l'organitzador, els assistents han demostrat u n a c o n c e p c i ó d e la història molt d e t e r m i n a d a per l'enfocament nacionalista. " E n g e n e r a l t e n e n una idea molt c o n e b u d a per la historiografia del segle passat, quan la història estava al servei de la política. Però en aquest segle les coses han canviat molt.

Aquest intercanvi de visions ha afavorit el diàleg dels part i c i p a n t s " , explicava C o r t é s .

Més activitats Valldaurex prepara ara unes sessions en format de conferència o d e b a t que se centraran en la fi del mil·lenni i q u e començaran a finals d'abril. El president de l'entitat va dir q u e es podria fer una comparació e n t r e l'any 999, fi del p r i m e r m i l · l e n n i , i l'any 1999, fi del segon mil·lenni.

"Per a mi és molt important q u e m ' h a g i n seleccionat per aquesta mostra", explica Tsukumo a Els 4Cantons, "perquè a Catalunya és difícil ser artista.

N'hi ha molts. I les galeries només volen treballs de catalans, no d'estrangers. A l'organització, els va agradar l'obra que vaig exposar al claustre del Monestir i van pensar que era molt adient amb el claustre de Poblet."

L'exposició anirà acompanyada de la publicació d'un llibre on es recolliran les reproduccions de les 160 obres presentades sota el títol La ruta del Císter vista pels artistes catalans i serà editat pel promotor de la iniciativa, l'editor Martí March. Al de Shinichi Tsukumo cal sumar els noms d'artistes com Antoni Clavé, Antoni Tàpies, Albert Ràfols Casamada i Modest Cuixart, entre molts d'altres, que han donat contingut a la iniciativa. El rei Joan Carles i el president Jordi Pujol, a més de representants de l'orde cistercenc i la cultura catalanes, han preparat pròlegs de presentació per al llibre, que possiblement sortirà a la venda abans de Sant Jordi.

les constel·lacions. "Abans treballava amb cubs, quadrats. Però era massa concret. Ara, aquestes figures em donen espais plens de temps. És un traçat que creix i s'estén. Espai, espai, espai. Que hi passi l'aire", assegura Tsukumo. Aquest joc amb les dimensions, li possibilita l'evolució de la seva obra. La pintura col·labora per a l'escultura. I viceversa.

Tsukumo realitza obres sobre tela, escultures i també ceràmiques. El seu treball, segons les seves paraules, "és una representació micro del macro", és a dir, l'espai a petita escala. Sobre triangles i ovals, les peces de l'artista japonès juguen a obrir espais tot buscant la filosofia de

Abans d'arribar a Catalunya, Shinichi Tsukumo va viure sis anys a Milà (Itàlia) i després a Mèxic.

L'artista assegura que la seva pintura ha canviat des que va arribar al país. "A Milà feia molt gravat, perquè és molt humit i la pintura sempre té el problema que li costa assecar-se. I també molta

l'obra de Tsukumo juga amb les constel·lacions. F: XAVl LARROSA escultura. Des que vaig arribar a Barcelona, el color va canviar.

Abans, sempre barrejava, per exemple, el vermell amb blanc, blau amb blanc, groc amb blanc, tons clars. Aquí m'ha influenciat molt Miró i els seus vermells, vermells i grocs, grocs, tons forts."

Sant Cugat podrà tornar a veure l'obra de Tsukumo a partir de Sant Jordi, quan s'inauguri l'Exposició del Fons d'Art Municipal al Claustre i a la Casa de Cultura, q u e té una de les seves peces.

Mentrestant, Tsukumo s'haurà desplaçat a la ciutat japonesa de Simonoscki, on exposarà durant tres setmanes. I a l'estiu tornarà a l'illa nipona per inaugurar una altra mostra al Museu Nacional de Fukuoka.

Des de sempre donant suport a la vida cultural de la nostra ciutat

Lucas

_ V/IWÏV

Lucas Diesel Systems S.L.

Treballant des de Sant Cugat per a tot el món Ctra. d e Cerdanyola, s / n

- Q 8 1 9 Q Sant Cugat del Vallés - (Barcelona)

Cultura

ELSÍGWTONS Divendres, 26 demarj de 1999

Tea

39

tre

Aquesta nit hi haurà Rumors en blanc i negre a P Auditori Arriba al Teatre-Auditori rúltima comèdia de Sergi Belbel RUTH CASALS

Que tothom té alguna ooseta per amagar, és el que Rumors escenificarà en blanc i negre aquesta nit al Teatre-Auditori.

La darrera peça teatral dirigida pel vallesà Sergi Belbel és una adaptació de l'obra de Neil Simón, autor entre d'altres de YEstranya parella. Rumors explica, en clau d'humor, la reacció de quatre matrimonis de l'alta burgesia de Nova York, quan, en arribar al sopar al qual han estat convidats, troben l'amfitrió (el tinent d'alcalde de la ciutat) mort d'un tret, la seva dona desapareguda i el servei de la casa de viatge al Japó. "La gràcia de Rumors és que tota l'acció que ha de passar, ja ha succeït abans que comenci l'obra", diu Anna Güell, actriu d'aquesta comèdia.

Belbel ha apostat en aquesta obra pel blanc i negre, a l'estil de les antigues comèdies cinematogràfiques nord-americanes.

Rumors té un sol escenari: la sala d'estar d'una luxosa mansió als afores de Nova York, amb una escala que puja al segon pis i sis portes d'accés a les diferents habitacions, tot en blanc, negre, grisos i platejats. Igual que el vestuari i el maquillatge, que busca aquest efecte bicolor.

"L'obra de Simón pot tenir una bona aplicació a la societat ac-

Els rumors es disparen quan els convidats troben Vamfitrió abatut d'un tret tual catalana. EI públic pot traslladar les intrigues dels protagonistes per no veure's immersos en un escàndol, a coses que passen aquí", afirma Güell. Això, segons l'actriu, garanteix una estona molt divertida. "És una comèdia bastant fulminant, la

gent ha respost molt bé. Perquè una comèdia necessita molt del públic, és el seu referent per saber si l'obra va bé", explica Güell.

Rumors es va estrenar al gener a Palma de Mallorca i mentre fa la seva gira per Catalunya, es prepara per ser al Grec 99 al Teatre Condal. En aquests dos mesos, l'obra ha perdut vint minuts de llargada i ha guanyat en ritme.

Els protagonistes Dalt de l'escenari hi veurem a Marta Calvo i J. Anton Rechi, interpretant al matrimoni Gorman. A Pep Ferrer i Francesca Pinón, com a Lenny i Claire Ganz. Andrea Montero i Pau Durà donaran vida als Cooper, i Anna Güell i el Doctor Soler seran els Cusack. Ella és Cookie (en anglès 'galeta') Cusack, una famosa presentadora d'un programa culinari a la televisió, casada amb un reconegut psi-

Serg Belbel ja ha escrit quasi vint obres teatrals en català. FOTO: X.LARROSA

coanalista. "Quan arriben a la casa se sorprenen per la falta d'organització, no hi ha canapès, i Cookie es perd a la cuina per preparar-los el sopar a tots", il·lustra Güell.

L'obra està produïda per Vania, la responsable de Quico i Historias de la puta mili a televisió, de Busco al senyor Ferran i El retaule delflautista al teatre i també de Políticament incorrecte,

dirigida per Paco Mir en coproducció amb el Centre Cultural de Sant Cugat. I per a més casualitats televisives, Anna Güell, nascuda i resident a la veïna Bellaterra, donarà vida d'aquí a pocs dies a la Núria, un nou personatge de Laberint d'ombres del canal autonòmic de televisió, on ja hi ha els seus companys de Rumors, Marta Calvo i el Doctor Soler.

Espectacles

Les voltes dels Sufís de Damasc hipnotitzen els santeugatencs

wu

Uespectacle és també un concert religiós de dues hores cm^***mskmmmm -*•

\MJ3fMPttH

jdfefe acusin res.«eet*

Ai-KM^Ahda!L·

R.C.Z.

Girant, cantant i tocant, els Sufís de Damasc van "batejar" el públic santeugatenc en la religió islàmica. Malgrat que l'espectacle va perllongar-se durant dues hores sense interrupcions, l'audiència que quasi omplia el Teatre-Auditori divendres passat va disfrutar, potser amb algun sospir durant la darrera mitja hora del ritual-espectacle sirià. Els agraïts aplaudiments del final ho demostraren.

"Aquest concert és el número 300 que hem interpretat a Hong Kong, al Japó i a Europa", va explicar Julien Jalàl Eddine, el virtuós citarà de l'espectacle. "És un concert molt espiritual, com si escoltéssiu Gospel. La part musical és molt important, es necessita molta creativitat. Nosaltres, a part de mostrar què és l'Islam i el ritual dels Sufís, fem conèixer la música clàssica tradicional gràcies a la improvisació que heu pogut sentir de cada instrument."

peaca^aa*

*

í&ci

Vtm començar ami> u»a ÏCCÍtm-

•Auditori. W

Ajxbébm macar de descaipeió a partir éb sensacions contra» dictòrtes-|^erades per fexpe* rtèï*cia<8$> «spectócb inhabitua|. P r i e t o percebre una realitat peiquefaaia llengua iea, amb clares a h nostra proreaiti * cl flamenc Desximitar, sevsure, laviconsideraéat^esglaó mes elevat de Les danses dels dervissos no estan permeses a les mesquites. F: X.LARROSA h sevapdÉfea religiosa, que esLa música fou important, però es el fossar allunya massa el públic tableix eAtJ'especcador i ei podia sentir l'admiració del pú- dels intèrprets i no el pots sentir ballarí u m & J 6 hipftftrica, pròblic en la seva respiració quan els respirar. Però aquest escenari és pia de KKS elsritual»rc$g$ose«, dervissos, o dansaires, comença- tan vàlid com qualsevol altre. La çu» propicia pel se» n&m » • ven el seu gir equilibrat i elegant, en estat de trànsit durant períodes d'entre tres o cinc minuts llargs.

"El públic ha estat fred", va comentar Julien, "potser és perquè

majoria de la música que se sent sota l'etiqueta de tradicional, és música religiosa. I per què no la podem donar a conèixer?", va concloure.

fesvracssneaçaçagaarsrjbïeeJ

v i a r i s de traços <f«ev^ des <Se k posició de recotíttneat so-

tes, una flauta, una complexa citarà, darabukfeah, tambor de copa» i daiF, pas&gsca i, final» ma&t, d «fc, ttn fiaüt de fnàstil

bkm «I sentiment hoé^m, &* •™id~9é

40

Cultura

ÏLS4CAIVroNS Divendres, 26 de març de 1999

A c t u a c i o n s

Vox Populi ofereix en un concert la seva música sense fronteres Uacte s'emmarca dins el cicle de música popular i tradicional Ai.iciA.D.Bi j - Sant Cugat Kl quintet barceloní Vox Populi va oferir dissabte a la nit un viatge musical sense fronteres en un concert q u e s'emmarca dins el nou cicle de música tradicional i popular organitzat per l'Ajuntament a la Casa de Cultura.

I ! n acte on Ics notes d'un acordió. dos i m m i n e n t s de vent i dos de corda, van deixar sentir temes d'ací i d'allà, des de l'Europa ilels Balcans fins al món del Magreb, per creuar l'Atlàntic i respirar els ritmes del Brasil. "Kl nostre lema inicial era fer música de contraband, d'agafar-la d'aquí i dur-la cap allà, aquest és l'origen del grup", explica el flautista de Vox Populi, Joaquim Ollé.

A més de les versions de temes populars d'arreu del món, els cinc músics barcelonins també escriuen les seves pròpies composicions j u g a n t a m b la base dels i n s t r u m e n t s del grup de

cambra. "Una mica som com un doctor JeKyllandMister Hyde, i fa que puguem abastar sonoritats de cambra amb dos vents i dues cordes, i amb un acordió com a nexe que ho aglutina tot", assegura Ollé.

Vora d'una trentena de persones van gaudir dels temes tra-

La formació barcelonina proposa un viatge musical al folklore dels països de FEuropa de ÍEst, el Magreb o Brasil

dicionals dels seus dos primers treballs," Vox Populi". del 1992, i "Àgora", editat fa dos anys. en més d'una hora de concert.

Els barcelonins també van regalar algunes de les peces del seu pròxim projecte. Un espectacle que s'estrenarà aquest estiu a Sitges i que versa sobre la

gran novel·la de Julio Cortà/ar Rayuela, "on la música i la poesia i n t e n t e n fondre's i realimentar-se una a l'altra", afirma el músic.

Vox Populi va néixer la tardor de 1990 de la mà de tres músics barcelonins: Maurici Vilavecchia a m b l'acordió.l'Oriol Camprodon amb el clarinet i el Joaquim amb la flauta.

Després, i gràcies a la bona rebuda de la seva proposta, arribaren Rafael Sala amb el violoncel i l'argentí Jorge Serraute amb el contrabaix.

Actualment la formació es troba preparant el seu tercer treball del qual van presentar fragments en el concert de dissabte.

Una actuació q u e s'emmarca dins el nou cicle de música popular i tradicional inaugurat per l'Ajuntament el passsat 20 d e febrer amb l'actuació dels tortosí ns Quico el alio, el noi i el mut de ferreries, i que clouran els balls i cançons del Pirineu del grup El pont d'Arcalís, el proper 17 d'abril.

Kl concert es va celebrar a la sala d'actes de la Casa de Cultura. FOTO: ().R

T e a t r e

Teatre Obert celebra el centenari del naixement de Joan Oliver

T e a t r e

Els Marxosos del Vallès representen demà Set vídues i un solter a Sant Cugat Es la tercera escenificació d'aquesta comèdia satírica

Vora una trentena de persones vanassistir a l'espectacle. FOTO: O.B A.D.B

Aquest grupfa cinc anys que posa marxa a la vida de Valldoreix. F: CEDIDA R.C.Z.

Set vídues i un solteres el suggerent títol de l'obra de teatre que els Marxosos del Vallès, del Casal d'Avis de Valldoreix, p r e s e n t e n demà e n un d e l s seus homòlegs santeugatencs: el Casal de G e n t Gran de la

Generalitat de Catalunya. Es tracta d'una comèdia, a m b color de sàtira i picaresca i "amb una miqueta de marro innocent", en paraules del seu autor i director, Enric Cussó, que serà representada a les cinc de la tarda.

L'obra transcorre al saló d'una de les vídues protagonistes,

qui convida les seves amigues i el capellà a prendre el te i a resar el rosari. Aquella tarda les v í d u e s c o m p t e n amb la presència d'una baronessa de Madrid que acaba de perdre el marit. Tot transcorre normalment, fins que un inesperat truc a la porta canvia la direcció dels esdeveniments.

El grup valldoreixenc Teatre Obert va retre homenatge a la figura del poeta sabadellenc Joan Oliver en la celebració del centenari del seu naixement.

Diumenge a la tarda, l'escenari del Casal de Cultura de Valldoreix es va omplir de la poesia i el teatre d'Oliver en la veu de l'actor Eduard Araujo, acompanyada per la música al piano d'EriK Xirinachs.

Les pinzellades biogràfiques d'Oliver en Lesbós d un senyores "incòmode", van donar la nota de sortida al recital poètic d'en Pere Quartd'Oliver.

Després, el teatre en monòlegs del literat de Sabadell va cloure un espectacle amb el Teatre Obert ha volgut reconèixer la figura de Joan Oliver.

Joan Oliver és una figura del segle vint que va conrear molt la poesia satírica, per la qual és bastant reconegut Però com a autor dramàtic. Oliver es considerava un personatge frustrat "perquè el seu teatre no ha transcendit, i aquest centenari seria com una manera de fer una relectura del seu teatre", assegura Araujo.

I és que en paraules del director, Tobjectiu d'aquest espectacle és precisament gaudir amb els textos d'Oliver i donar-los a conèixer".

Cultura

ELS /CANTONS Divendres, 26 de març de 1999

C o n f e r è n c i e s

Es commemoren els 700 anys de la catedral de Barcelona a TANC La xerrada inaugura el nou cicle després del Romànic R.C.Z.

41

A r t

La Biennal VO convoca els artistes comarcals a la seva segona edició R.C.Z.

racterístiques de l'obra i un breu currículum amb les dades personals. Els artistes esEl proper 9 d'abril acaba el collits per a participar, poden termini per a la presentació presentar un màxim de dues dels dossiers dels artistes que obres no superiors a 110x130 vulguin participar en la Bien- centímetres o a un metre cúnal VO o Mostra d'art jove del bic, en el cas de les escultures.

Vallès Occidental 1999-2000. El La mostra començarà el mes certamen, que enguany arri- de juny d'enguany i acabarà, després d'haver passat pels 16 ba a la segona edició, està obert a tots els joves creadors municipis participants, aprod'arts plàstiques de la comar- ximadament un any després. ca en les disciplines de pin- Està previst que la Casa de tura, gravat i escultura. La Cultura exposi la biennal al mes febrer de l'any 2000.

Biennal VO és una iniciativa d e l ó ajuntaL'organitzaments comarLa mOStra ció de la moscals, cínic entre cus ells • • cais, - /> . • tra editarà un - Sant Cugat -

La vinculació entre la Catedral de Barcelona i el Monestir de Sant Cugat va ser un dels temes exposats pel canonge i director de l'Arxiu Diocesà de Barcelona, Josep Maria Martí, que va parlar deL·iseu de Barcelona i el seu abast en el país dijous passat a l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC).

La conferència forma part del cicle Commemoraciódels 7'00anysde la construcció de la Catedral de Barcelona, organitzat per l'Associació d'Amics de la UNESCO Valldoreix-Sant Cugat, juntament amb TANC. "La diòcesi de Barcelona s'ha ei de sant Cu- itinerant d artjove catàleg en color Martíva il·lustrar el viatge de 700 anys amb diapositives. FOTO: X.LARROSA hagut de recolzar moltes vegades amb ,es obres gat, que comp- s'exposarà a Sant seleccionades en Sant Cugat. Sobretot durant quan va ser construïda ja va in- va acollida a tota la societat", asta amb la col·la boració del Cugat ül febrer de q u e distribuirà els segles XIV i XV, el bisbe de la tentar reflectir en els seus murs segurava Martí.

Ciutat Comtal va haver de re- la realitat de la societat d'aquella Actualment, la catedral rep quaConsell CoF/MV 2000 a galeries, sales cloure's al monestir vallesà, fu- època. "Tot i ser gòtica, la catedral tre milions de visitants anuals i marcal d e l im ^ J ^,..., «^L™^™™™™.^^, d'exposicions, gint dels atacs a la ciutat", va ex- dóna sensació de xata, tenia es- això la converteix en el temple Vallès Occidenescoles d'art, plicar Martí als nombrosos pais per als gremis, estava oberta més visitat de la ciutat Tres-cents tal i la Secretamuseus i depaasistents. a tothom. No era com altres tem- voluntaris es posen a disposició ria General de Joventut del raments de cultura dels mugovern autonòmic.

El ponent va qualificar d'em- ples gòtics que se centraren en de la seu tots els divendres i disnicipis participants. "La mil'adoració a Déu, sinó que dona- sabtes per guiar els visitants.

El dossier es pot presentar llora de la qualitat del catàleg blemàtica la seu gòtica, perquè en qualsevol dels ajuntaments és una de les novetats d'enparticipants o al Consell Co- guany", explica el tècnic de M ú s i c a marcal. A Sant Cugat les pro- joventut municipal, Manel postes es poden deixar al Ser- Turón. vei d'Informació Juvenil de la En la primera edició de la Casa de Cultura, on també es mostra, ja fa dos anys, van parpoden aconseguir les bases de ticipar-hi una dotzena d'artisla mostra. Al dossier hi ha d'- tes comarcals, de més de trenhaver fotografia de l'obra on ta propostes p r e s e n t a d e s , es pugui veure la trama de co- quatre dels quals eren santlors, un dossier amb les ca- cugatencs.

El Cor Aulos cantarà al juny a la SGAE dins el cicle Nous repertoris

Lobjectiu és promocionar els autors catalans contemporanis R.C.Z.

A M A D E U CASALS

El santcugatenc Cor Aulos tancarà el cicle de concerts Nous repertoris, que la setmana passada va començar a l'auditori de la Societat General d'Autors i Editors (SGAE) per promocionar els autors contemporanis catalans. El cicle està organitzat per niíjf&jt-ty: Clivis Publicacions i Editorial de Música Boilcau, i compta amb el patrocini de la SGAE, la Fundació Autor i la Societat d'Artistes, Intèrprets o Executants.

"Falta curiositat. La música contemporània encara espanta el públic", explica la directora de Clivis, Elisenda Climent. "Les obres que no es coneixen no es programen", La coral santcugatenca estrenarà la única composició del cicle. F: X. LARROSA afegeix Iolanda Guasch, de Boileau, "sempre hem de sentir queixes per- Miquel Costa i Llobera o Salvador part, interpretaran Tres cancioncs què tot ens ve de fora".

Espriu, en un recorregut geogràfic de amor i Tres canciones andaluzas El Cor Aulos interpretarà el dia 15 per l'Alguer, el País Valencià, les de M. Oltra amb text de Federico Socis fons d'Art de juny tres peces de compositors Illes Balears, Catalunya i Catalun- García Lorca.

El cicle comptarà amb músics de contemporanis catalans. A la pri- ya Nord. 'Trobo encantadora la idea Servei de taxació obres d'art mera part cantaran l'única estrena de crear cinc sardanes amb uns ar- la talla d'Albert Guinovart i s'hi poHorari: matins de 9 a 2 del cicle, les Cinc Sardanes Vegetals,bres que són propis del Mediterra- dran escoltar peces de X. Montsaltardes de 5 a 9 de Matilde Salvador, composicions ni, amb una llum i una cultura co- vatge, S.Brotons, F. Fleta Polo o Sa<iagoRusinol,52-SamCugadel\Mlès Tel. 9 3 6 7 5 4 7 5 1 musicades a partir de poemes de munes", diu Piccorelli. A la segona Joan Guinjoan, entre d'altres.

Fins al 6 d'abril

sítïól

42

Cúfàtra

ELS4CATYION5 Divendres, >6 de març de 1999

E x p o s i c i o n s

La Terra acull el viatge pictòric al Iemen de Partista Gaudia Valsells Aquesta és la primera exposició de la veterana pintora A.D.B.

Els amants de l'art tenen des de dissabte a la tarda un racó dedicat a la sala La Terra del Mercantic amb la inauguració de la primera exposició de pintura en petit format de l'artista barcelonina Clàudia Val-

sells. Una mostra que, a través del color i la textura dels materials, proposa un viatge pictòric a l'arquitectura de l'Orient Mitjà, al Iemen.

En una vintena de dibuixos en tinta, l'artista descriu els perfils dels edificis de l'arquitectura iemení, i plasma els colors ocres i terrosos de l'adob, la palla i la pedra en un con-

junt de sis pintures aplicant el pigment amb la tècnica del silicat.

"D'aquesta manera aconsegueixes que el color et quedi tal com és, pur.

Vallcells fa anys que es dedica a la pintura mural d'interiors i avui participa en la reconstrucció del Liceu.

La mostra es podrà veurefinsal proper 12 d'abril al Mercantic. FOTO: O.B

E x p o s i c i o n s

Vernet pinta la Mesopotàmia Del Gilgames i Fragments a Pou d'Art L!artista santcugatenca presenta una quarantena d'obres A D . B.

La galeria Pou d'Art acull des de dissabte i fins al proper 15 d'abril, una exposició en dos capítols de la pintora santcugatenca Maria Rosa Vemet. Prop de quaranta obres que jugant amb materials com acrílics i Dissabte, desenes de persones l'an a •/</>' iiL·muwat·it ilt la mostra. FOTO: O.ll

Tetrateatre du l'espectacle sobre Lorca a Granollers RK.DACCIÓ

La companyia Tetrateatre durà aquest cap de setmana el seu espectacle l'e mandaré mi corazón caliente, en homenatge a Federico García Lorca, al Teatre de Ponent de Granollers. Després de l'èxit assolit el Nadal passat amb aquest muntatge, la companyia s'ha proposat representar-lo en d'altres localitats. "El dia que vam estrenarà la sala Capitular del Monestir, els promotors del Teatre de Ponent eren a la sala i es van interessar molt per l'espectacle perquè creien que connectava molt bé amb la seva línia de programació eclèctica", ha explicat la directora de la companyia, Dolors Vilarasau. Te mandaré mi corazón caliente es podrà veure avui (21.30 h), demà (21.30 h) i demà passat (19.00 h) a la sala de Granollers. Les entrades es poden adquirir una hora abans a les taquilles del teatre o bé a través del servei Tel-entrades de Caixa de Catalunya.

Tetrateatre també durà aquest espectacle al Teatre Adrià Gual de Barcelona.

C r í t i c a

de

c i n e

Un món enfrontat I.SAHKL SÀKZ

Pel·lícula: American History X. Director: Tony Kaye Actots.-.Eúwdrú Norton. Edward Furlong Durada: 120 minuts American History Xés la història de Danny (Edward Furlong). un adolescent que segueix els passos del seu germà gran, un líder neonazi, empresonat per l'assassinat a sang freda de dos afroamericans que li estaven robant el cotxe. El director de l'escola intervé abans d'expulsar Danny perquè creu que no està tot perdut. Per aquest motiu li encarrega que escrigui la història del germà, Derek (Edward Norton).

D a n n y t é 24 h o r e s . A q u e s t temps serà decisiu.

A part de destacar l'actuació d'Edward Norton, mereixedora amb més mèrits de l'Oscar que ha anat a parar a mans de Benigni (L·t vida es bella), la pel·lícula no té pèrdua. American History X és un retrat del neonazisme des de dins, de la manipulació que uns líders a Tombra fan de joves decebuts i vulnerables.

Tony Kaye (director) tracta d'analitzar els motius. El discurs explosiu de Derek no deixa de te-

nir la seva lògica dins d'una certa percepció. El pitjor dels monstres té les seves raons i el perill d'escoltar-los és que ens poden arrossegar dins del seu món distorsionat A la contra, un fet sospitós. Per definició, en la comunicació, les paraules o les imatges amb més pes són la primera i la darrera.

Per què en un final, inevitablement tràgic, Kaye ha escollit un desenllaç en concret quan podia triar altres alternatives? La lectura que s'extreu és la de la inevitabilitat; hom no pot escapar a les conseqüències dels seus actes. Però l'escena escollida fa pensar que poden haver dos missatges contradictoris al film. El més evident denuncia el neonazisme; un contramissatge acaba per justificar allò que està criticant..L'anàlisi escena a escena, paraula per paraula, confirma la legimitat de la denúncia. A la darrera escena s'oposa la més esgarrifosa de totes, d'una crueltat inaguantable, imatge clau de la barbàrie. American History X destacà com a pel·lícula testimoni, social i psicològic, de plena actualitat, amb una intenció i un argument dignes d'estudi.

olis, ofereixen en una primera instància Fragments, petits quadres de la vida de personatges mínims i estàtics, que com ninots es troben en escenes i situacions estranyes.

En la segona part, dins de la sala, Vernet plasma sobre la tela les suggerències dels temes i els protagonistes del poema èpic Del Gilgames,

C r i t i c a

Il·lustracions

obra cabdal de la literatura mesopotàmica del segle VII aC. Vernet va explicar que ha triat aquesta epopeia "perquè com origen de la literatura, ja recull uns temes que han preocupat i s'expliquen a la història de la literatura: la recerca de la immortalitat, l'amor, la por o la mort", assegura l'artista.

d ' a r t

pictòriques

TATIANA BLANQUÉ

Lloc: Pou d'Art Autor: Maria Rosa Vernet Obra: Acrílics i olis dl tela.

Dates: fins al 15 d'abril Crec que hem de tornar a carregar piles, ja que ens cal veure quelcom de nou per oxigenar-nos i llançar-nos un altra vegada al món de la creativitat per exel·lència.

Vols endinsar-te en una visió original, divertida, ingènua, però maduradament pictòrica, de la Maria Rosa Vernet? Vols entrar en els pensaments de la Vernet per desxifrar el significat en un m o m e n t secret, d'alguns dels fragments del Gilgames?

Vols saber quin es el seu argument, vols compartir la seva interpretació?, doncs vés al Pou d'Art i fica-t'hi de cap. No puc deixar de banda el fet que en aquesta Sala d'exposicions s'hagi recorregut a la nota informativa a manera quasi de mural. Crec que és una bona idea, és una guia per aquells espectadors que en un principi poguessin sentir-se desinformats.

F"n un primer moment ens trobem en una sala on l'obra podria descriure-la com un "neosu-

rrealisme", on el dibuix ens relata una història, un instant de pensament, una sensació, un estat d'ànim. Són com diferents passatges de la ment i l'estat emocional de l'artista.

A mesura que avancem, ens comencem a sentir acompanyats de pàgines plenes de pinzellades descriptives, on les paraules llegides per l'artista es converteixen en il·lustracions ; pictòriques de cada un dels seus fragments. És evident que en aquesta segona part de l'exposició, l'artista pren un referent real, s'aferra a una història que l'ha atret i ha sentit la necessitat d'expressar.

Finalment, els colors es tornen tètrics, les imatges tristes quasi transparents en el seu missatge. Tot adquireix un caire de serietat que no té res a veure amb el començament de T exposició.

Veritablement val la pena de veure-la, és com una successió d'imatges cinematogràfiques: cada una et descobreix una història única i en què pots sentir-te totalment identificat.No em falleu, visiteu-la i contrastarem opinions.

Cultura

ELS4CANIÜN5 Divendres, 26 de març de 1999

El

43

r e p o r t a t g e

Molts santcugatencs treballen a Barcelona i d'altres poblacions i van amunt i avall sovint. La mobilitat, la circulació i el transport segurament es podrien millorar i el Monestir com a centre hi tindria un paper a fer. H o continuem comentant a m b els arquitectes Albert de Pablo i P e p Garcia.

Sant Cugat i el Monestir: crear lligams (i II) "Quatre rocs en peu..." (J. Espunyes) MARIÀNGELA ROVIRA

- Sant Cugat Va caient el captard i seguim la volta a l'entorn del Monestir pensant i parlant les seves possibilitats. Continuar la muralla que hi havia marcaria la diferència, reconeixeria la força del monument i l'espai que envoltaria la muralla estaria ple de possibilitats, segons la màxima del gran arquitecte Mics van dcr Rohc de fer sempre el menys possible.

- P: Mireu el que ha passat a Ripoll, ara es perd la definició.

Aquí el Monestir hauria d'estructurar el centre o es desplaçarà a altres llocs.

- A: Som en una economia de nou-rics, amb coses tan inútils i cares de mantenir. Els recursos s'aboquen als barris nous, pensant poc en el centre antic que haurà de ser el referent dels nous creixements.

Comentem la gran millora que hi ha hagut a Sabadell, Girona, Tarragona i fins i tot una ciutat més petita com Valls.

- A : Allà es van haver d'espavilar, fer ciutat i no tan sols construir de nou. Es van dotar de serveis i activitats que aquí tenim a

Barcelona. Per què, sinó, som cl municipi de Catalunya amb més mobilitat externa i interna ?

- P: Aquí hauria de passar com a Barcelona amb el mar, arribes i et trobes de cara als peixos. Ha servit, ha creat una tensió, és un tresor que fa brillar.

- A: Si el Monestir no hi fos es podria fer el mateix. Imagineuvos que no hi és; aquest espai hauria de ser una anella d'enllaç entre les diverses parts de la ciutat: Coll Kavà, Torreblanca, el Coll. Sant Francesc, el nucli vell...

- Ordenar la població...

- P: Si un nucli perd densitat els electrons es dispersen, com un centre urbà que no manté les tensions, la ciutat es disgrega.

L'extensió de Sant Cugat vol un sobreesforç. Cal densitat d'usos, símbols, memòria, trajectes...

- A: El centre no seria només Santiago Rusinol, els Quatre Cantons o Santa Maria. S'escamparia fins a Coll Fava, la carretera de Cerdanyola i la rambla del Celler, i fins a l'estació. Caldria restringir molt l'ús del vehicle privat, afavorir la mobilitat dels vianants, persones de mobilitat reduïda, nens i gent gran. ...s l'àgora vinent.I fomenta l'economia, són

Torre i muralla, segles i segles. FOTO: M.ROVIRA.

els millors espais comercials. Hi ha plusvàlua a les botigues de Santa Maria, Major, i Alfons Sala.

A més d'obra pública, cal pedagogia, aplegar voluntats.

- P: Per darrere el Monestir caldria fer entrar en joc la plaça del Coll, que té molt de potencial, a m b l'eix T o r r e b l a n c a i Joan XXIII. Aquests dos eixos creuats tenen capacitat per difondre qualitat a l'entorn.

CAMINAR - A:La mobilitat a Sant ('ugat no està resolta, no descobreixo res. Caminaríem més, si hi hagués condicions millors. I els nens i avis trobarien espais més segurs i menys sorollosos, llocs per fer seus.

- P: El potencial del nucli antic és despertar el triangle de les places P e p Ventura, Octavià i Pere San. Jo penso en el rellotge del vell mercat eternament aturat, anys i panys de no poder marcar l'hora, marcant alguna desídia.

- A: L'entorn del mercat de Pere San s'està envellint, hi queda la gent gran. Amb una ordenació i aparcament adequats es revitalitzaria la població i l'activitat, com els carrers que pugen des de la rambla del Celler cap a Santiago Rusinol. Q u è ens estimem més, el comerç que fa ciutat, la manté, vigila i dota d'una fina estructura empresarial, l'anima i finança als moments dolents, o una gran superfície comercial que du els rèdits al mercat global? Haurem d'anar triant on i com volem el centre comercial a Sant Cugat.

- P: L'entramat econòmic i social del centre encara és el d'una economia familiar. S'han d'innovar els procediments i els hàbits o s'apoderen del centre les macroestructures econòmiques.

- A: I encara podries tenir altres centres, com les estacions, que en tenim set o vuit; pocs llocs les tenen. L'estació central ha de ser de vianants, ben còmoda, amb una bona vorera, aquí el 80 % deia gent hi va a peu.

- 1 aquests carrers amb voreres molt estretes on hi ha papereres,

L·i campana recorda sovint la seva presència. FOTO: MARIÀNGEIA ROVIRA fanals, pals d'electricitat i senyals de trànsit!

- A:Això és el que cal fer, aquesta és l'habilitat dels bons dissenyadors. que tot millorant els llocs, no es noti que hi han intervingut.

- Coses de sentit com...

- A: Ja és un bé escàs. Al centre tenim molts parcs i poc aparcament de superfície. Si els parcs no es poden mantenir bé, els cotxes els poden ocupar i degradar. Pequem de disseny mal entès. A París fan places senzilles : sauló ben posat, q u a t r e arbres b e n triats, dos bancs ben orientats, una font i dues papereres fortes. .. .s preciós... i senzill. Aquest clima sec i assolellat no permet malversar. Amb la mateixa tecnologia m i s s a t g e s , no som s a x o n s ni germànics, t e n i m poca aigua, molt sol, plantes pròpies, i una cultura de cinc-mil anys.... Som mediterranis.

Comentem el que va passar entre la Llar d'Avis i el Pla Farreras: Es van fer una zona d'esbarjo de disseny i una altra senzilla, amb participació de la gent i sense firmes. Aquesta és un èxit d'us i l'altra objecte del gamberrisme.

Cal informar, explicar bé les coses a la gent. Fer pedagogia, diu l'Albert, i el Pep explica com fa xerrades als barris si li demanen.

Dir que és possible millorar un poble desarticulat i terriblement sorollós.

- P: Hi ha coses que deixen de tenir un sentit i n'agafen un altre.

El secret està en mantenir la proporció entre el que un és i la capacitat de redefinir-se, en aquest sentit no ho té difícil, Sant Cugat - A: N o ho té gens difícil. Hi ha possibilitats de fer un conreu urbà de primeríssima qualitat; una po-

lítica d'arbrat compatible amb l'aparcament donaria bons resultats a mig termini. El temps, la pedagogia i la participació seran els millors aliats. T e n i m molt bons tècnics per a fer-ho.

Es dibuixa un urbanisme de qualitat, que s'adigui al canvi social superaccelerat. Coses ben fetes, i no imatge. Q u e aprofiti el pes del Monestir. L'Albert explica un estudi fet des de la universitat a gent de Sant Cugat que dibuixava el seu poble: el monument hi era omnipresent.

Ara es parla de i no llocs i, no viscuts per la gent, sense història.

El Monestir és el contrari, un lloc total, poderós, un Machu Pichu que no vol explicació, només serhi i callar i viure'l. Ara potser es pot capgirar l'amor i odi, el desinterès mutu entre el cenobi i el poble.

Caldria perdre la por al Monestir, utilitzar-lo, entrelligar-lo al fer diari. Vida ciutadana q u e canvia amb els nouvinguts i va diluint i enriquint la idiosincràsia original.

Sempre és bo obrir-se, conèixer altres móns per analitzar i comparar, per no creure's el melic de tot. Per poder anar assimilant l'èxit de Sant Cugat, massa contrastat potser amb la pobresa i aïllament antics. Lligar monestir i ciutat en un fil que uneixi el passat i el futur, fil de pedra que doni sentit a la història i els projectes.

Es pot pensar un futur d'interrelacions que beneficiï els ciutadans, sense dipòsits-b'nquers agressius i absurds, perquè altres magatzems bé hi deu haver. Un demà més amable... La guineu ja deia al Petit Príncep que cal crear lligams. Si creem lligams jo et necessitaré a tu i tu e m necessitaràs a mi, li deia, i aleshores t'esperaré cada dia.

PAN SIN FAONTERAS

EL MÓN DEL PA CONTRA LA FAM EN EL MÓN 93-726 €8 48 Polígon Industrial de Can Roqueta C. Can Camps s/ne 08202 - Sabadell Tel. 93 726 68 48 Fax 93 727 43 17

ftft t C U C t

EinilTEBEC

44

ELS4CAIYTOIV5 Divendres, .'6 de març de 1999

^ ^ k^ 5

ONJMENJAR? Carrer de blòrre, 14

BARQS

Rosse.io 1

93 674 36 36

Cafetena entrepans menjars

BAR MERMELADA

Va aoreix. 56

93 589 11 85

Cafeteria i menjars casolans

VALLÈS PA

BAR PICCOLO

Valldoreix. 29

93589 1T98~

Cafeteria, pizzes i entrepans

El pa de cada dia

" BAR EL MONESTIR

Plaça Augusta, 2

9 Ï 5 8 9 5492

Tapes casolanes

" ~~BARBOKATA

Plana Hospital, 35-37

93 589 19 72

Cafeteria i entrepans

BÒIBÉ

Rbla. Celler. 131

93 589 84 22

Mansqueria

CA L'EUGENI

Alfons Sala, 9

93 589 19 01

Marisc, menú, cuina mera

CAN CABASSA CASTANO

Puigmal, s/n

93 674 02 67

Cuina de mercat

JÍF

CAN EDO

Lleó, XIII

93 692 2424

Carn a ta brasa i calçots

&§&£

CAN BARATA

Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200

93 697 06 52

Cargol llauna/ i arròs negre

CAFE-BARSOL

Rbla. Mn. Jacint Verdaguer, 113

93~67467 2Ï

Jazz Live

CELLER STA. MARIA

Santa Maria, 17

93 675 28 97

Embotits i 320 vins i caves

CASMET

Cami Can Ganxet, 47

93 589 50 83

Menú diari i entrepans

CAHCASOLETA

Sant Bonaventura 39 Baixos

93 675 10 33

Peix i marisc fresc

CHEZ PHftJPPE

Plaça Pep Ventura, 5

93 674 94 84

Cuina francesa i menú diari

EL JORN'S

Sant Jordi. 39

93 674 11 18

Amanides i entrepans

ELPEROLET

Av. Francesc Macià, 67

93 675 53 03

Tapes i menú diari

ELMESON

Plaça Octavià, 5

93 674 10 47

Braseria i cuina de mercat

ENTROIOO

Plana de l'Hospital, 7

93 674 58 60

Braseria

FRANKFURT LA FALTA

Rambla Can Mora, 24

93 589 50 11

Frankfurts

ITALIANS 3

Sant Bonaventura, 6

93 674 6 4 3 3 "

Menú diari

KROXAN

Avda. Catalunya, 15

93 589 81 97

Cafeteria i pastes

LA CANTONADA

Plaça Monestir, 1

93 584 23 32

Creps, amanides, menús

i!'

LA LUNA

Sol, 25

93 674 08 10

Tapes i plats combinats

fi

L'ALBA

Ctra. Cerdanyola, 13

93 675 35 80

Cafeteria, croissanteria

LAQRANJA

St. Antoni-plaça Barcelona

93 675 52 46

Cuina casolana

LA PASTA BOXA

Alfons Sala, 24

93 675 15 03

Pizzeria, creperia

LAMUSCLERA

Sant Bonaventura, 14

93 675 09 05

Entrepans variats

MASIA MASROIG

Plaça Mas Roig, 4

93 675 00 86

Xai, entrecot a la brasa

MESOMENYS

Elles Rogent, 14

93 589 38 23

Mexicà-menú català

PARADA 1 FONDA

Rbla. Can Mora, s/n

93 589 26 97

Cuina catalana

SOUASH

Sant Jordi, 33-35

93 589 14 96

Cafeteria, pizzes, menú

Tel. 674 12 85 •

Mercat Municipal

^Jl» • " " "

TòneblciTca Taula 1.6

Tel. 675 30 65

.**-

•

Mercat Pere San Parada 1.04 Tel. 589 14 18 •

f« 4K

,""" vi

Passeig de Rubí, 1 0 8

* ;

Tel. 674 57 47

-»i~

^

#^ffí

"~~

El pa de Sant Cugat •FORN "LA CARRETERA" Ctra. Cerdanyola, 6 • FORN DE "COLL FAVA" Psg. Fcesc Macià, 57 • FORN "L'AVINGUDA" Avda. Alfons Sala, 32 • FLECA LA RIERA Psg. La Riera, 15 • FORN DEL MERCAT Mercat Torreblanca, (exterior) • FLECA ROSSELLÓ Rosselló, 22 •FLECA TORREBLANCA Psg. Torreblanca, 14 • FORN MERCAT VELL Mercat Pere San (interior) • FLECA JOAN XXIII Joan XXIII, 27 • ELS FORNETS "DISTOP" Colon, 30 i Girona, 23 • FORN GABRIEL Plaça del Centre - (La Floresta) • FLECA EUNICE D i p u t a c i ó , 3 1 - (La Floresta)

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

triiia Centre M è d i c Sàbat MEDICINA GENERAL Dr. /. Sàbat Bonich Dr. I. Sàbat Santandreu Dra. M. Sàbat Santandreu RADIOLOGIA PSICOLOGIA INFERMERIA

• fNPROSS.

Centre de Rehabilitació • aWW«M«MJríTTt Saítt Antoni. 74 « « « M ' M 37

• «3 6693967

Cirurgia •m.m\ntouL·L uctos Av Tor»A1-Sant Cugat

Convent ambtespHr*e%|aS5

Aiancti i companyia a pensem» njran*. "CANGURS" avis I ner*. consol de matats, ajuda a ta Hat, tancBxns especials. Satot i servis adomtól Av. Torrettanea 2-B, 3ac, ^11tl2SarrtCugat

• TSJE ASSISTÈNCIA R*-

PROSS 24 HOF«$.

BtWÍAL

I ' m«s llenguatge i aprenentatge U Vil j , S 7.1r ia. Sant Cugat

SartCuoat ' » 93 98912 15

Hora» conrvtsfiMd··. e/ frw** caaa MqeaOfta, 59*27, Sfl 1 * .

SaMÚWMfc

BENTAL AUOetotftslogja (pnerat. ttapianWo$ & prtttm, <)*>(&(*)&#&>, or-

Servei d'ajuda a té* JWsOtw» grana, mataria crànfcs o «or»*», ^ 8 * J & « g | j j * C o 0 a t teseents.»{^raFSe**!Mt***à* ofamt S«ttm»S9fW»,ti»<4,**r DENTAL gur i de poc cost to * x w t * i * - ' ;TOR BRANDT. ca, 2-9. 3er * , 081*0 $m*$*. Otfextònoa t Odontottgtes·fc natal. C/ Santa Mana % Vm 4 * '—3967

Pediatria • JOSEP ML COnOtMWA» CASARAMOM*'

»MLN*

«93874074* < 93 389 384$

•<•

»Ajuda i ta Hm i, menjars.,

en grup

SALUT I SERVEfS A DOMICILI

PSIQUIATRIA ffaAMAan|B|Qja i (taurí» N # n * . «íoflMte·m» t

Revisions p e r a armes Carnets d e conduir i

674

01

47

ASSISTÈNCIA A DOMICILI

• Controls a malalts: medicació, cures, sondes...

GINECOLOGIA Dr. RM. Soriano Camps

93

•

•Atenció i companyia a persones grans

OTORINOLARINGOLOGIA Dra. M. Colomer Calafí

26

•

•'Cangurs'd'avis i nens

ParJama - MKfttta* Av T r > r t a b i « n c · , 2 - < , Í r { A é .

Sani Cugat

TRAUMATOLOGIA CIRURGIA ORTOPÈDICA Dr. J. Casanas Sintes Dr. J. C. Valdés Casas

15

•

•Teleassistència, servei 24 hores

Pediatria « f t | DütorHI. Wot«* convinguda* 20,1r3a> '

DERMATOLOCIA Dr. O. Servitje Bedate

674

•

mmasfeotaràpf*, l*i«tofe*e««cta,

NEUROLOGIA i ELECTROMIOGRAFIA Dr. \. Serra Catafau

93

•

INPROSS

PEDIATRIA Dr. j. Barragàn Milàn

esportius Certificats especials

•

•mHSawWRSWANVttÀ .WtitmMMt - f>«tvawa Ï A*> : «tattae» «nitarfa Metfft**.

Odontologia

a*ia*.AvC«*iu<ty*ít,afia.

9 9 3 «7439 7$

rmxmt Mans**, *& •«*. as. • cetrrfte POÇOTERA-

Bfc Thtorry Hascoet. tMm fcstotnatoWa. Br*J§I#(* í^rm^a^.OrtwJoneSfcC/. % a » M ( * , 16. Sant OuflaS, . , « « a i » » 8 9 42 1*9.978279856

«ADELVALLEB

HO

PaicQlotfs, p»rquta»rta, togope. dta,Wl9v*a QaK»*, S, 2n, 3a.

SwitOggat.

MgtMt ; ^ ™ * HatMi

« 9 3 9 » 4» 51 •DRA.I'ftLSftM ttgeptOte. Pmbfe-

Piataotegla. AnjjaiBí, dapmató, «teiít«W**»taí^»aBlOfrísa

11-12

•

Cultura 45

ELS /CANTONS Divendres, 26 de marc de 1999

£A«0

TPARADA II Mimon

*A\</A*£ £ ££*£

NDA1I

• CUINA CATALANA • SERVEI DE CARTA I MENÚ • TANCAT DILLUNS NIT

RAMBLA CAN MORA S/N - 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS Y l e l . 93 589 26 97 ïï

Bar Restaurant

Tota una tradició Menú diari, però de diumenge!!

YELMQ

CINESA SANT CUGAT

1 Ç^mfa-JW&mM«Í$J&t&W®M·UM itinrlhrliírlrir.

!—"•-,——y-

• -JM·^·fJ·.ii^imi

•l.i

I M

imM^,

J t

MensajeenurraboteUa

^^Ad».A.JIM>ma

17J0(M9.45-22.45 i full Jlíiiiinrf l i in.... i

m

mi

Yelmo2 Babe,e*e«ditoeniadu<iad

17.00-t9,#~2l1S

18.00 -n»~

Muertosdensa

20.30 -22.50

Yeímo 3

PI. Octavià, 6 Tel. 93 6 7 4 10 4 7

Lawkía«sbefla

•22,08 Uvkte^twlfti*

Stokespeareio toro . . , . - . .

im§-2S,00-22.46

17.00-1&.40-22.15 ShakospeareenamoBüo

Sessions golfes de dissabte

17.15-20.00-22.45

-m$-mM~%m

UB gran amigo <toe

1

•'•'li I

mm

•W. ft 414 %0 4?

B^vidafateSkTionBiroi

v

17.00-1&.45-!

•1&1$/tflt-22&

00,4$ i».

Com si fos de tota la vida

^^Mp.mis-awr-ttit

. "00,30 Qloria

LavidaesifeBa ,

RESTAURANT

8afjtCi^at4 la xocolata... # H f H •Ix entrepans... ü**fhel cafè... ff^rhlas pastes... ff^fh• I suís... ffvffc

00,45 ' 1XMB

$tui$t6ft|ttttte£i)ò$Ni

B a b e e l c e f I i í t 0 CT

DIMECRES DIA DE i^tBHMÉCSABIIlI Tet» iiifÓflfIdMíSiO

M*aaaaa*«UM

802 333 231

Tel. informació

93 589 66 36 • • • • • • •

Si encara no ens coneixes,

La granja mereix una visita ||

Can Edo

* C^ÍÍÍe·15-18.30-20.40^45

Cuina casolana Obsequis per als nens Obsequis per als nuvis Zona d'aparcament Gronxadors Camp de bàsquet Local climatitzat

Dijous tancat, excepte dies

festius

Upe de Vtga.5 • Tel. 93 580 66 60 • Fax 93 692 24 24 BEL1.ATERRA

Pi. Barcelona

! ! Tel. 93 675 52 46

SI S/TNT @i

CUGAT

2^ SETMANA

ESTRENA

SALA 1:20,40-22,45 GOLFA: 00,50 APTA

SALA 2:16,00-18,15- 20,30-22,45 GOLFA: 00,50 APTA

CINESFI GhmmoHMlWHEfeH.

Pàrking 2h. gratis

Dfa de l'espectador

3

Carnet Jove

wWWBBMW

http://www.cinesa.es

Tots els Divendres i Dissabtes SESSIONS "GOLFES"

SALA 3:16,45-19,20- 22,00 GOLFA: 00,30 APTA

U S 1S

Carnet d'estudiant universitari WWWHWSwg

Venda anticipada «MggHMSl

Carnet més grans de 65 anys IIWMIlflflBBg

Reserva per telèfon ^

S A U 4:17,00-19,40-22,15 GOLFA:00,45 APTA

les 24 h.

as Accessos minusvaïds

SALA 1:16,00-18,20 APTA

crèdR

si

Sessions numerades

v

3

msr

902-33 32 31

46 Cultura

Ï I S /CANTONS Divendres, 26 de març de 1999

R A D I O

De dMuns a • De 7.00 h a 8.00 h El despertador, amb Salva Vallvé • De 8.00 h a 10.30 h Primera Plana, amb Geni Lozano i l'entrevista • De 10.30 h a 13.00 h La revista, el magazín de Vanessa Raja • De 13.00 a 13.30 h Sant Cugat Avui: íinformatiu, editat per Josep M. Miró • D e 13.30 h a 13.50h L'entrevista (repetició) • D e 13.50 h a 14.00h Amb molt de gust, amb Pep Blanes • D e 14.00 h a 18.00 h Vol de tarda, amb I. Casas i Esteve Llop • De 18.00 h a 20.00 h Al lloro, el musical de Salva Vallvé • De 20.00 h a 20.35 h l'.esportiu • D e 20.35 h a 21.OOh /'.'/ millor del magazín • D e 21.00 h a 22.00 h /.'«/«//(•/(dilluns). Interiors (dimarts). Bon rotllo (dimecres), liur d'assaig (dijous), Jazz Cerca (divendres).

• De 22.00 h a 24.00 h (divendres no) EI que queda del dia, amb Joan Vallvé • De 22.00 h a 23.00 h (divendres) Madfime, amb Núria Bonvehí.

• De 23.00 h a 24.00 h divendres) 1 alies sense Eronteres.

• De 24.00 h a 24.35 h l'.esportiu (repetició) • De 24.35 h a 7.00 h Música al teu costat • D e 8.00 h a ll.OOh E.s cap de setmana, amb Joan Vallvé • De 10.00 h a 12.00 h

9

La

1,5

p r o p o s t a

Ttramilles, el concurs • De 12.00 h a 13.00 h Interiors amb Miquel Àngel Rodríguez • De 13.00 h a 14.00 h Ava/it-matx • D e 14.00 h a 15.00 h Vallès sense Eronteres (repetició) • D e 15.00 h a 17.00 h Cotton Club, amb David Villena • De 17.00 h a 18.30 h L'estrena • De 18.30 h a 19.00 h Elxip, amb Xavi Montero • D e 19.00 h a 21.00 h Buc d'assaig, amb Carles Roca • D e 21.00 h a 22.00 h Top 91.5, amb David Villena • De 8.00 h a 9.00 h Et dia del senyor • De 9.00 h a 9.30 h El racó de ta poesia • l)c9.30hal()h.

Espot ten marxa la edició • De 10.00 h a ll.OOh Nostra dansa • De 11.00 h a 12.00 h L·i sarsuela. amb J. Fàbregas i R Pahissa • D e 12.00 h a 13.30 h Roda d'amics • D e 13.30 h a 14.00 h Esport en marxa 2a edició • D e 14.00 h a 16.00 h Tal com érem, a m b j . M. Alvira • De 16.00 h a 19.00 h Bon rotllo, presentat per Raquel Iniesta • De 19.00 h a 21.00 h Buc d'assaig, amb Carles Roca • De 21.00 h a 22.0 h Esport en ma/xa Ja edició

Arriba la Setmana Santa al Monestir

úe Sant Cugat

Aquesta nit, el monestir serà protagonista d'una excepció: un entarimat a l'altar major de l'església per a la representació de danses. El grup Mediterrània de La Unió ballarà dalt de l'entarimat, i a petició de Mossèn Blai Blanqué, la Muixiganga de Sitges i la Processó de Verges, dues danses tradicionals de la Setmana Santa catalana. La primera és una representació de la passió de Crist i la segona una coreografia inspirada en la dansa de la mort de Verges, a l'Empordà. La ballada, que anirà acompanyada d'un acte religiós, començarà a dos quarts d'onze de la nit.

Exposicions SALES MUNICIPALS •Instruments de so en el temps A u t o r : C a r l e s V e r g é s . Al C l a u s t r e del M o n e s t i r . F i n s a l ' 11 d'abril.

• Exposició de dibuixos "Servi/leta estudio". A l ' E s pai Jove d e la C a s a d e C u l tura. F i n s al 27 d e m a r ç • Tino Rubio, exposició fotogràfica.

C a s a d e Cultura d e Sant Cugat. F i n s al 18 d'abril.

SALES PRIVADES

• Amadeu Casals, aquarel·les Sala Rusinol.

• Pep Codó, escultura. Canals Galeria d'Art. Fins al 28 de març.

• Serra Llimona. La Galeria.

Fins al 30 de març • M.R. Vernet: fragments del gilgames. Pou d'Art Fins al 15 d'abril.

C e n t r e Cultural

• Thf$Aémm$de

18a 19.30h.Jocs de Rol AJLoksi4e joves de

•Rumors, dirigida per Sergi Belbel.

Divendres 26 de març a les 22h.

•Orquestra i Cor de Cambra Nacional d'Ucraïna Divendres 9 d'abril a les 22h.

Cultura 47

ELS /CAtVTONS lYtvendres. 26 de març de 1999

S A N T O l À

T E L È F O N S D'INTERÈS Ajuntament

935S92ÏS8

Bombers Betotefra

936928630

9367411«

D • D • D •

ivendres 26 S a n t Brauli issabte 27 Sant Rupert iumenge 28 Sant Castor. D i u m e n g e de R a m s

Grua

9367433 7*

385

AigüwU Floresta

93674 2089

Bombers Rut)í-Sant Cugat 938998080

MPPiWMÍra-íOl

93674 2018

CAP

935891122

AAWWwy CarmtMitt·stf 9367410 03

CAP urgències

93 539 44 55

AAWSafltJonMte*)!

93674 7103

Dilluns 29

CasttteCuttvra

935691382

JWJSPIWVaHwfo

93674219?

C * » s Social í S w S a í t F

935897800

A A W i W C . Montserrat V3S.93674 21 06

Casal Wtówsix

93 67443 99

JWfrWCaBMdj&Vaa.

CatDana«Je<Sas

93725 2SHS4

A A m p . i V e i n $ U H p r « t t » 674 2089

• D • D •

CsrtteCwcísFloratía

935»90»4?

MWAigBallonpUftor.

Dijous 1

Bombers GenaraStat

C«SreCMct«Ptafw

9367SM0&

miwWl

m

AW, CanswnidoB

936747096

Creu Roja SaiK Cugat

936741234

Creu Roja Vaüdoteix

936742459

Dispensat» La flansst»

33 674 7$ 1í

Eft).MuraC*SíOescentraft. «3574271?

BIHERRubí

936991892

FECSA (atenció al eBenl}

9DO 737373

FECSA (avaries}

900747474 93 2041515

tatomsaciSfGC Funeràna

935695552

Hisenda

936745129 932684567

Sant Armogast imarts 3 0 Sant Reinald imecres 31 Sant Amadeu

riQaneratdeCHatBBya

935891212

HS.M&itfHehR»

934272000

• ínforsfiactó i inscripcions: Os «marts a divendres. «rftft13iMdel7«t8h

Tel. i 13x935888269 (Casal de Cultura d * Valldoreix}.

TEATRE BREU " A m o r m a t e r n " de J. Stridberg.

•Dijous Sant •Divendres 2 Divendres Sant

"El despertar" de Dario Fo. Horari: 19 h. Lloc: Casal de Cultura de Valldoreix.

Org.: Teatre Espiral . Col.: EMD Valldoreix

DIMARTS 6 K. Sant Joan * D é t > CURS DE SARDANES Untot Coronaris

M de l'Esperança

Oberta la inscripció.

934144848

Lloc: Casal Cultural de Valldoreix.

932042247

934785000

Obert a tothom. Dissabtes mati.

Intormacid REWE

934900202

Informació i inscripcions: Casal de Cultura de Valldoreix.

Informació Port

9331887 50

O B E R T A L A I N S C R I P C I Ó PER A L S BALLS DE S A L Ó

OMIC

935893188

Informació i inscripcions: d'l I a 13 h , de dimarts a divendres al Casal

PatdWc Torreblanca

935891888

PROMUSA

935891732

ASOI

936753303

Informació Aeroport

de Cultura de Valldoreix. De 10 a 13 h. i de 17 a 20 h., al Casal

935891155

Jutjat

CASAL DE CULTURA DE VALLDOREIX DIUMENGE 4

$91} 543 47 84

CinemesStCugatfteset.) 939690941 Concus

936745049

9358930»

935Í92018

Ca$a*Cti&uralMiKKOl

igiw

L

Cultural de Sant Cugat.

936746696

Parròquia St. Pere Octavíà 936741163 Parròquia Les Planes

93 204 7503

Parròquia Valldoreix

93 674 05 69

ENTITATS Arxiu Cavin

93674 25 70

Casal d'Avis SC

93 58916 38

Uar d'Avis Parròquia

93 58905 98

Club Muntanyenc

93674 53 98

Coral de la Unto

936741006

Piscina Municipal Valldoreix 93 675 40 55 Cuerpo Nacional de Polien 93 674 7858

091

Urgències PoBCia Municipal i Prot. Ctvil Poi. Muracipai (Valldoreix)

092 908 79 51 25

•GIMJAZZPERA ADULTS. Dia: dimarts i dijous. Horari: de 9.30 a 10.30 h • DIBUIX 1 PINTURA JOVES 1 ADULTS. Dia: dimecres. Horari: d'11 a

Esbart Sant Cugat Comissaria de Policia

93 674 76 12

Taxis (paradal

936740997

Ràdio Taxi

9358944 22

ftepsot-Butà

93 6741580

Sant Cugat Comerç

936740322

SOREA

935890021

- - < -

Tot Sant Cugat Grup Sup. Immigrants

<-

—

u* V v , » .

93674 9314

R*So Sant Cugat

93675 59 59

0S4 Cartons

935896282

·»WVJM>VX·

13.00h •JOIERIA ALA CERA PERDUDA. Dia: dimecres.

Horari: de 16.00 a 18.00 h • ORFEBRERIA. Dia: dimarts de 18.00 a 20.00. i dijous de 17.30 a 19.30 h

v A « * ^ « * GO^O'WWweA

HORARI AUTOBUSOS • U M I m SANI OÜQAr-mURA-SOl-SIAS JANiR

, 1 B I

Sortides des de Ma* Janer, -Dies feiners. 1 a sortida: 06.O0h-O7.OOfvOS.OGii i ateshores en pont fins a tes 22.0Oh. L'últim servei finalitza el seu reconegut a restació de F,a.C, de Sant Cagat -Dissabtes i festius. 1a sortida: Q7.OOh~O8.OOM)9.0O i a tes horas en punt fins a ies 22.90b, L'últim servei finalitza el seu fecorregut a Festació de F.G.C. de Sant Cugat.

Sortides des de E Orfem, -Dies feiners, l a $eiaa.D5.45h del matí i cada hora i mitja fins ates22.i5h.

-Dissabtes i festius, l a sortida: 07.15b del mati i cada hom i mitja fira a les 22.l5h.

Sortides de* fefettaofo.

-Dies feiners. 1a sortida: 06.35h del matí i cada hora i mHja fins a ies 21.35h.

-Dissabtes i festius, l a sortida: 08.05h det matí i cada hora i mitjafinsates21.35h.

Recorregut. F. Cotom, fa Floresta, Plaça Centè, Mercat, CAP, Alfons Sala, Estació, Plaça Centre, la Floreja, F. Colom.

Sortides des de l'Avinguda Alfons SaJa. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.40h-07.40h i ais 40 minuts de cada hora fins a les 2140h.

L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de FG.C de Sant Cugat -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.40h-08.40fi i ais 40 minuts de cada hom fms a les 21.4%.

L'úitim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat Recorregut. Mas Janer, Estació Mira-sol, Plaça Can Cadena, Estació St Cugat, Torreblanca, CAP, Alfons Sala, Can Cadena, £stac«5 Mita-sot, Atos Janer.

3* SANT CUGAmA FÍ.ORESTA-UES PiANES

: wmmm WQM-mmmmmsA

-Dies femers. 1a sc#üftK,40h-06.25h i ais 25 minuts de cada hora fins ates22.25h.

-Dissabtes i festius, làsortida.· 06.25h i als 25 minuts dècada horafins ates22.25h.

-Sortides addicionals «Terrassa: 06.55h, 07.55h i 11.55h.(femers)

2. NUCLI URBÀ DE SANT CUGAT Sortides des de Sant Domènec.

-Dies feiners. 1 a sortida: 06.16h-06.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a fes 22.16h.

-Dissabtes I festius. 1a sortida: 09.16h-09.46h i als 16 i 46 minuts de cada hom fins a les 22.16h, Sortides des de Sant Francesc, -Dies feiners, la sortida: O6.23fV06.53fi i als 23 r 53 ntírarts de cada üora fins a les 22.23h, -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09,23tr-0&,53iT i als 23 i 53 mmutede cada hora fins a les 22.23h.

Sortides des de l'EstackíFGC. -Dies feiners. 1a sortida: Q6.95h-86.35h i als 05 i 35 minuts de catíaï)»fti$a*9s22,35hv -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.O5h-O9.35h i ais 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h.

Recorregut Sani Domènec, CAP, Saní Francesc, Plaça Go8fMer<MT<mòlanca, Monestir, Estació POC, Colomer, Sanf Domènec. .- ...- : .;,-,;,

mfflmmwQWBmBKiïm -Dies feiners. 1 a sortida; 05.15-05.40 i als 40 minuts de cada hora ftrts a les 22.10h.

-JKssabtes. 1a sotórja;fl&ï5-05.40 i 06.10hiate 10 minutsefecada horafSnsates22.10h.

-Ofamenges i festius. 1a|or6da: 07.1 Oh i ais 10 minuts dècada hora fins ates22.10h.

-«ortidesaddiciooateàCenlanyoia: 22.40bi23.00h (f«nef^.23.00h{dfesat*esifestóu4.

A MARCELD«A-SANT CUGAT -Dies feiners, l a sortida: 05.45 f ate 15 i 45 minuts -Dissabtes. 1 a sortida* 05.45 i als 45 minuts de -Sortides ad4JctooateaCerdteiiyclae22.15hpÉi6n^

a aíes21.45h. ates2l.45n.

ElS4CANrOI\S

48

Divendres, 26 de març de 1999

S e t m a n a r i d e SANT CUGAT DEL VALLÉS

-~*S*P*TÍ

Dissabte

Antoni Fierro. Arquitecte

IORDI CASAS

"Sant Cugat té un entorn per passejar i per disfrutar" Solà-Morales?

- Jo no diria tant. De totes maneres, em sembla bé que l'article plantegi una visió crítica de tot el que s'està fent. Perquè s'està venent la imatge de Sant Cugat d'una manera excessivament complaent satisfets del que s'està fent, i jo penso que satisfets no n'hem d'estar. Potser l'opinió de De SolàMorales és exagerada, però part de raó sí, que té.

RlTH CASALS

Forma part de la minoria de gent que ha nascut, viu i treballa a Sant Cugat. Durant 17 anys ha estat l'arquitecte municipal de Valldoreix. Urbanista i edificador, a Sant Cugat li coneixem, principalment, l'edifici del Celler Centre Comercial. El trobem "realment content", declara amb un somriure als llavis, perquè aquesta setmana li han donat llum verda per realitzar l'avantprojecte que re modelarà l'edifici de La Unió Santcugatenca.

- Quina és la filosofia d'aquest projecte que ara emprèn?

- La idea es poder remodelar tot l'edifici i actualitzar-lo. Fer un edifici nou i modern, que en algun aspecte conservi el caràcter històric que té, perquè tret d'actuacions més recents, té una certa personalitat i té cent anys. Es vol que l'edifici aculli tant les activitats existents, com d'altres complementàries.

- Podem parlar de dates?

- Es una mica prematur. Però la idea és tenir la proposta enllestida aquest any que l'entitat celebra el centenari, i després fer números amb els pressupostos i afrontar les fases de construcció de l'edifici. A partir d'aquell moment, es pot donar un termini de tres o quatre anys per acabar-ho.

- Fases d e construcció?

- Sí, es planteja fer-ho en dues fases, per no aturar les activitats que s'hi desenvolupen. En la primera, s'actuaria sobre tota la part que nò és el teatre. Es pretén incorporar un conjunt de sales i un petit auditori per a 200 o 300 persones, si dóna de si, on es pugui fer cinema o conferències. En la segona fase, es farà la remodelació del teatre, mantenint les seves característiques i proporcions, perquè té una mida amb menys capacitat que el Teatre-Auditori, però que a Sant Cugat li convé molt La Unió està en un solar de 1600 metres quadrats i penso que pot donar molt de si. Tot està en funció d e les

Fierro opina que Sant Cugat està creixent massa de pressa. E:

possibilitats que ens donin les ordenances.

- I el pati?

- Es un espai que m'agradaria conservar. Es un espai lliure i que té un caràcter especial, però que ha quedat ofegat per l'edifici del que en diuen la plaça de la Unió, que curiosament està negant La Unió.

- Els mantindrà el bar?

- Evidentment. HI bar és un dels temes més

XAVIIARROSA

- El que més recordo és la familiaritat. El poble era abastable i no es coneixia tothom, però gairebé.

Ara hi ha barris que se'm fan estranys, encara que amb el temps els acabaré coneixent. Quan jo era petit, els carrers no estaven pavimentats, no passaven vehicles i a les places no hi havia cotxes. Ara el cotxe ha envaït el centre del poble i tota la resta. I els carrers han perdut aquella funció social

que tenien de lloc de trobada, de redifícils que té L·ls carrers han lació, de contacte l'entitat, perentre els veïns. què s'ha anat - Com valora, degradant i la arqiritectònicaconservació ment, aquest no és gaire creixement de bona. Haurà Sant Cugat? de ser un bar De bastant pobre.

El mercat acollidor, que aculli a la gent. no valora un tipus d'arquitectura - Té records d'infància de La q u e respongui a e l e m e n t s d'iUnió? matge, o de funció o d'integració - Recordo que hi anàvem a fer amb l'entorn. El propi usuari, a els actes de final de curs de l'esvegades, no ho demanda suficola. N'hi havia que ballava, fèiem cientment. jocs, un noi recitava una poesia...

- Compartiria que Sant Cugat i anaven totes les famílies a veués "un suburbio hortera camino re-ho. de la cutrez y la degradación", - Com recorda el Sant Cugat com va afirmar l'arquitecte De d e la seva infància?

perdut aquella funció social que tenien de lloc de trobada "

- Com li agradaria, doncs, que fos l'ampliació arquitectònica de Sant Cugat?

- M'agradaria que els eixamplaments que es fan estiguessin més integrats al teixit de la ciutat. Són barris residencials i, en fer-se tots de cop, són dissenyats tots igual.

Potser la crítica de De Solà-Morales anava en aquest sentit. És com un Bellvitge, que es fa tot en bloc, creix en grans paquets i fins que allò agafi la riquesa i la complexitat, la vida d'una ciutat, passaran molts anys si és que s'aconsegueix.

- Per tant, les crítiques no van tant en el sentit de l'aparença o els materials sinó en la planificació i l'urbanisme.

- Evidentment.

- Q u è és el que més li agrada de viure a Sant Cugat?

- Jo sóc un enamorat de Sant Cugat. T é unes qualitats extraordinàries que no tenen poblacions de l'entorn. Es un poble privilegiat. En primer lloc, perquè està tocant a Barcelona i, en estar en una posició estratègica en el territori, pot gaudir del servei i de tot el que li pot donar aquest entorn metropolità. Sigui en tren o en cotxe, ets més a prop d'alguns barris i fins i tot de l'aeroport que alguns ciutadans de la ciutat. Després, té un entorn lliure. Sant Cugat no és una ciutat tancada en sí mateixa, atrapada en un entorn metropolità, sinó q u e respira cap a Collserola. I aquesta sensació és inconscient, però pesa. Sant Cugat té un entorn per passejar i per disfrutar, que és extraordinari. A més, és el meu poble i me l'estimo.

Mai més no tornaré a matinar en dissabte. Ho vaig fer el proppassat per retirar un parell de paquets de correus i me'n penedeixo. Després d'esperar una estona, m'assabento que en tota la casa no hi ha canvi. Immediatament decideixo anar a prendre un cafè per tal d'aconseguir bitllets petits. En un bar proper demano un descafeïnat de sobre i me'l serveixen de màquina. Odio el descafeïnat de màquina, però callo per no enredar la troca i m'endinso en les notícies locals. D'antuvi, topo amb els detalls de l'alcaldada del darrer ple. Resulta que el bon senyor no va deixar badar boca a l'oposició malgrat que està canegada de raons. Aprofitar l'absència d'un regidor de l'oposiciò per fer un ple a corre-cuita, al·legant no sé quines presses (presses pressupostàries a mitjan març?), és francament lleig.

No tan lleig, però, com afirmar sentir-se content per haver aprovat els pressupostos per unanimitat.

Si no és que es tracti d'una mostra de finíssim sentit de l'humor que a mi se m'escapa. Aquesta és una de les coses que, potser, no evitarà que l'actual alcalde passi a la història com un bon alcalde, però que ben segur farà impossible considerar-lo un bon polític. Una cosa no comporta forçosament l'altra, i viceversa. Passo pàgina i topo amb l'inefable exdirector de la ràdio santeugatenca repartint, urt>eetorbn, certificats d'intencions. Després de donar suport a l'alcaldable de l'actual coalició governant (cosa esperada, d'altra banda), li fot un coca dialèctica a un altre candidat: el senyor tal "eliminarà la programació local de RSC". No li nego el dret a dir-hi la seva, però quan s'ha estat vivint durant anys de l'erari municipal s'ha de ser més curós a l'hora d'expressar-se públicament. L'agraïment etern en política s'ha de saber dissimular. Prou! Pago i, mentre plego el periòdic, sento queixes perquè els he deixat sense canvi. Arribo a correus a retirar els meus paquets i aconsegueixo que l'empleat, que continua amb els seus problemes de canvi, me'ls doni. Estic desitjant arribar a casa. Ho faig aviat i per fi tinc la meva primera i única alegria del matí: els llibres que he rebut són, efectivament, els que he demanat

PI. de la Unió, 3 - Tel. 93 590 80 60 Sant Cugat del Vallès www.valles.com

Hardware, Software &Webs