Diari de Sant Cugat 276

TETRATEATRE PRESENTA AQUESTA NIT E L COMUNICAT DE VÀCLAVHAVEL AL TEATRE-AUDITORI

Divendres 26 de febrer de 1999

PÀGINA 46

£35 4 CANTONS

Núm. 276 Any Vil

2 2 5 ptes.

El "diari" de Sant Cugat SUMARI PSC, ERC i IC-Verds busquen punts coincidents amb vista a una entesa, d'esquerres Pàgina 7

L'ajuntament presenta un projecte per dignificar l'entorn del Monestir Els tècnics preveuen que la remodelació estarà enllestida al juny

Antics escolans del Monestir cantaran enguany durant la missa de Sant Medir Pàgina 17

Els informàtics santcugatencs treuen ferro a l'efecte 20tf0 per als usuaris Pàgina 28

La direcció de la U E S C retira la fitxa als germans García per no pagar la quota Pàgina 3S

La productora Lola Films compra els drets de l'últim llibre del florestà Xavier Moret Pàgina 41

EONT: AJUNTAMENT DE SANT CUGAT

Tem (i do la

setmana

n Darrera edició de Sant Cugat Actiu. F: X.L.

Sant Cugat Actiu arriba enguany a la cinquena edició Pàgina 28

CATALONIA CERÀMIC

VISITI LA MÉS GRAN EXPOSICIÓ • • • • • •

Ceràmica Sanitaris Aixetes Mobles de bany Accessoris Banyeres d'hidromassatge • Materials per a la construcció

OBERT DE DILLUNS A DISSABTE

Gra. Sant Cugat a Cerdanyola, Km 3. Tel 93 580 15 00

ELSHCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR y&L·bxxírtïVS&·

GrifulOiLsc

m

4

Q S/tNT CUGAT

Servei Estació

SESSIONS GOLFES DE FRANC

HÍPICA SEVERINO

Descomptes en benzina

Descomptes de fins a 2 pessetes per litre de benzina, a la Benzinera Gríful de la carretera de Cerdanyola. A l'hora de pagar recordeu ensenyar la targeta del club juntament amb el DNI.

Els 4 Cantons i Cinesa us conviden a veure una de les 4 pel·lícules que es projecten a les sales Cinesa de la nostra ciutat. Recordeu que les entrades només són vàlides en sessió golfa o versió original. Recolliu les entrades a la redacció.

Passejades de cap de setmana Recolliu els vals per a una esplèndida passejada a cavall, cada dissabte i diumenge, amb la qual podreu gaudir del paisatge de Collserola.

MUSEU NACIONAL D ART MODERN Parc de la Ciutadella. Barcelona

McDonald s Menús amb descompte ensenyant el carnet.

Dimarts a dissabte: de 10a19h. Diumenges i festius: de 10 a 14:30 h. Tel.:93 319 57 28

LUFA

10% De descompte en aquest parc de jocs infantil Centre Comercial Sant Cugat

Ue*2SLKÍA - PAPEUJUJZiA

10% de descomptes tots els articles de papereria

en

Les col·leccions del Museu d'Art Modern del MNAC són un testimoniatge de tot un seguit de corrents artístics del nostre país durant el segle XIX i XX: el neoclassicisme, el realisme, el modernisme, el noucentisme, la generació de

1917 i l'avantguarda.

MUSICAL SANT CUGAT (Rosselló, 13) 15% de descompte en tots els instruments de percussió

Per a tots els subscriptors 2 entrades al preu d'1!

Vine a Barcelona a veure un dels més prestigiosos museus d'art del món. Obres d'interpretació permanent: Van Gogh, Pissarro, Manet, Renoir, Degas, Monet, Cézanne, Rafael.Rembrandt.Caravaggio.

(del 26 al 8 de març)

•fe Obsequiem amb aquesta làmina. 52x70 cm.. reproduint una obra de Lluís Ribas. ala 25 primers subscriptors que visitin l'Espai. HorftriMí FeÍMar* de 18 li 21 h.

<ni.so • l a . i a · u t t i L

Descomptes del 10 i el 15% en tots els serveis de perruqeria i estètica.

LES COVES DEL SALMTRE A COU-BATÓ, km 576-A N-tl, DINS EL MONTSERRAT

Entrades gratuïtes Una hora de recorregut amb guia on podreu observar una gran quantitat d'estalagmites i estalactites. Presentant el carnet de subscriptor a les taquilles tindreu l'entrada gratuïta Només els caps de setmana

F.»U«»<ni.!H>« Uh. O Gonna, 13 • Tel. 93 589 57 76

I I MASIA

iiit

c 1111

Un deliciós cafè El Restaurant La Masia de Sant Cugat, que es troba a l'Av. de les Corts Catalanes, us convida a cafè després del vostre àpat.

s

SCOOTY LÚDIC 1/2 hora de jocs gratis Consumicions Vols que els teus fills petits es divertexin de forma lúdica? Doncs si passes pel carrer Xerric entra a Scooty Lúdic, la ludoteca més complerta de la nostra ciutat.

ATENC 10 A L SPEÍS^CRIPTOR

gratuïtes

Podeu passar per la redacció i recollir el vostre VIP de La Carpa, per poder obtenir consumicions de franc, en aquest local de moda de la nostra ciutat.

93 589 62 82

EIS4CANT0NS ^^^*

M

El tema de la

Setmana Divendres, 26 de febrer de IV99

A d e q u a c i ó

de

l ' e n t o r n

del

M o n e s t

i r

Rentar la cara al passat històric Una vella reivindicació que desemboca en un projecte verd i atractiu L'entorn del Monestir viurà aquest any una primavera més florida. Un esclat d'arbres, arbustos i gespa naixerà al cantó nord del recinte col·laborant a incrementar l'atractiu d'un monument que ja es compta entre els més importants de Catalunya. I tot gràcies al projecte d'adequació de l'entorn del Monestir que aquesta setmana ha presentat l'alcalde, Joan Aymerich. Ai RA C O S T A

- Sant Cugat Una de les p r i m e r e s c o s e s que va fer Joan Aymerich quan al 1987 va assumir l'alcaldia de la ciutat va ser posar-se en contacte amb l'aleshores conseller de cultura de la G e n e r a l i t a t , Joaquim Ferrer, per indicar-li que "el Monestir de Sant Cugat necessitava un arranjament immediat i urgent". Arrel d'aquest primer contacte es van succeir tota una sèrie de reunions amb el propi conseller i a m b diversos directors g e n e rals q u e van culminar en tot un s e g u i t d'aportacions e c o n ò m i q u e s per part d e la Generalitat i de l'empresa Catalana O c c i d e n t e q u e van fer possible l'arranjament dels claustres del Monestir.

D e s d ' a l e s h o r e s e n ç à s'han produir moltes altres actuacions dins el Monestir, algunes més aplaudides i d'altres no tant. P e r ò m e n t r e es feia especial incidència en restaurar els interiors del t e m p l e i les seves d e p e n d è n c i e s , l'entorn del mateix va anar q u e dant al marge. Q u a n als anys 60 es va construir la Casa de Cultura, tampoc no es va parar especial atenció a les immediacions del t e m p l e i, així va ser com els anys van anar passant en perjudici d'aquesta zona. Al d e t e r i o r a m e n t propi del pas del t e m p s , s'ha sumat alguns actes vandàlics que s'han produit al voltant del Monestir. Per bé q u e han estat fets puntuals, el cas és q u e s'han incendiat algunes papereres i

Elprojecte ajardinarà /'entoni del Monestir i hi romtrmtà pn^tte* de justa i lamtns de pedrii pei passejat-hi.. I::X. /..

en més d'una ocasió han aparegut p i n t a d e s amb spray als terrenys del Monestir. En els darrers anys, la societat civil i especialment les entitats vinculades al patrimoni de la ciutat - P a t r o n a t del Monestir, Grup d'Estudis Locals, historiadors santeugatencs...-

han anat d e n u n c i a n t l ' e s t a t d'abandó en el q u e començava a caure a q u e s t a zona, una visió q u e l ' A j u n t a m e n t compartia i a la q u e ara ha d o n a t una resposta. Aquesta setmana, l'alcade Joan Aymerich, ha presentat un projecte per "dignificar els voltants del M o n e s -

i2599ts329

Preciós vàlidos hasta el 10 de marzo

tir, un conjunt del q u e tots els santeugatencs en sentim molt orgullosos". A m b un pressupost de gairebé 50 milions de pessetes, assumit íntegrament per l'Administració local, es preveu rentar la cara a un entorn que aviat atreurà moltes més mirades.

1395

SANT CUGAT

Setmana

BS4CANT0NS

El

Dwendns, 26 defebrtrde 1999

p r o j e c t e

FONT: AJUNTAMENT DE SANT CUGAT

Enjardinar el patrimoni històric

El projecte es basa en la conservació històrica de les tracesJormes i vegetació existents Ai RA COSTA - Sant Cu§at -

Kl p r o j e c t e d ' a d e q u a c i ó d e l'entorn del Monestir comprèn una àrea de més de 8.000 m-' de territori al voltant del m o n u m e n t , però se centra bàsicament en els cerrenys anceriorment ocupats pel cementiri i el camp de futbol. Dins d'aquest àmbit els arquitectes adjudicataris del projecte han dissenyat una gran zona enjardinada que inclourà gespa i diferents espècies d'arbres -castanyers, pins, lledoners i o m s - . Per accedir des de la Casa de Cultura al Monestir i des del carrer Castellví als darreres del t e m p l e , es construiran quatre passeres de fusta (número 1 del mapa) q u e es depositaran damunt la gespa per no alterar els traçats històrics de l'àrea. L'adequació de l'entorn del Monestir es c o m p l e t a r à a m b un camí d e pedra (número 2 del mapa) q u e unirà la plaça d'Oc-

tavià a m b l'avinguda Francesc Macià, travessant els Jardins del Monestir, just per davant de la Casa d e Cultura. Finalment hi haurà un camí d'asfaU (número 3 del mapa) que anirà des de l'avinguda Francesc Macià fins a la Casa de Cultura. El disseny d'aquest espai s'ha

Les obres de remodelació de rentorn del Monestir començaran el mes vinent i podrien estar enllestides en dos mesos

fet " a m b la idea d e conservar les traces, formes i q u a l i t a t existents a priori quant a materials v e g e t a l s i a r q u i t e c t ò nics", ha assenyalat Joan Roig, un dels arquitectes responsables del projecte. Per això es plantaran més castanyers d'índies, pins i lledoners, uns tipus

d'arbres q u e envolten el M o n e s t i r d e s d e fa m o l t s a n y s . Com a única novetat vegetativa, l'estudi contempla la creació d'un espai que s'anomenarà la plaça de l'om, i en el qual es farà una plantada d'aquest tipus d'arbres en tant que ara no n'existeix cap en aquest indret. Un altre aspecte a considerar és el de la il·luminació. Kls arquitectes han pensat en un tipus de llum baixa " q u e il·lum i n i la /.ona p e r ò s e n s e destorbar la vista superior del M o n e s t i r " , ha dic Joan Roig. L'única objecció que pot presentar-se a aquesta proposta és l'àmbit que cobreix, perquè de fet l'actuació se centra bàsicam e n t en el sector nord del Monestir. L'arquitecte encarregat d e l ' o b r a , p e r ò , ha a f i r m a t : " T a m b é és important q u e es conservi l'àmbit més immediat del t e m p l e , p e r ò ara per ara vam creure q u e s'havia d'actuar en la part que havia quedat més desconnectada de la ciu-

Tecnicismes del projecte - Àiuirit cPactnadó: dJSQÇüF* - Pressupost del proj«*t*i 4^&2.480 pessetes - Espècies vegetals emprades* a) parterres àï»b gespa i w®à0 b> 9 lledoners c) i 4 castanyers d'índies* d) 9 oms v „ ; .% e) 13 pins y-S "!i- Configuració dels «amin»? r, a) Eï camí principal esjfcià fet amb pedra natural de Sant Vicenç, buixard|id# -, • b) Els camins ^s^m^^^é^^^b fusta de boloado

tat". Es preveu q u e les obres d ' a d e q u a c i ó d e l ' e n t o r n comencin el mes pròxim i segons

ha indicat Palcade podrien e s tar enllestides "en un parell de mesos".

Setmana

ELS4 CANTONS Divendres, >6 de febrer de 1999

P r o m o c i ó

P r o t e c c i ó

Els arquitectes estudien reforçar la seguretat del recinte A. C.

Els voltants del Monestir han estat en nombroses ocasions víctimes de diversos actes vandàlics. Malgrat que aquests no han tingut més importància que la crema d'algunes papereres o algunes guixades a les parets del temple amb esprai, hi ha alguns ciutadans que confessen sentirse insegurs o insatisfets amb la seguretat d'aquesta àrea. Com a resposta a aquestes queixes, els arquitectes encarregats d'elaborar el projecte d'adequació de l'entorn del Monestir van tenir en c o m p t e el factor seguretat. Després d'intercanviar algunes impressions amb representants de l'ajuntament, l'equip tècnic estudia la possibilitat d'adoptar mesures serioses per millorar la sensació de seguretat dels veïns. L'arquitecte Joan Roig ha apuntat que estan estudiant la possibilitat de cobrir amb reixes les portes d'accés al recinte monacal i

fins i tot encerclar l'àrea amb una barana "que podria estar oculta amb xiprers". Com a última mesura també s'està considerant la possibilitat de contractar un vigilant d e seguretat que durant tota la nit cobriria la zona per protegir-la d'int r u s s i o n s o a c t e s fora d e la legalitat. L'alcalde, Joan Aymerich, va considerar que totes tres mesures de protecció serien oportunes tot i que va matisar que la vigilància professional de l'entorn no és competència de l'Ajuntam e n t . Això sí, va oferir-se a col·laborar amb l'entitat competent en cas que fos necessari. En tot cas, aquest aspecte ha donat peu que l'acalde reflexionés sobre l'absurditat que "el Monestir no es pugui visitar a determinades hores del dia, mentre que durant la nit tot el recinte resta obert i sense vigilància". Una situació totalment a la inversa de la que es produeix amb la major part dels monuments d'arreu d'Espanya i Europa.

Un dels monuments que rep menys visites turístiques Aymerich creu que la Generalitat no Pha promocionatprou A.C. -Sa*t Cagat L'adequació de l'entorn del Monestir suposarà, sens dubte, una dignificació de la zona, que hauria de contribuir a incrementar l'atractiu d'un dels quatre monuments reials de Catalunya. Tot i així, les autoritats no deixaran la promoció d'aquest espai a l'atzar. Segons ha anunciat l'alcalde, "es podria estudiar la possibilitat de fer tanques publicitàries a Barcelona per promocionar el Monestir, com p r o m o c i o n e m el C e n t r e Cultural". Amb aquesta iniciativa -encara per confirmar- i l'arranjament ara projectat, Joan Aymerich creu que el Monestir "aconseguirà la difusió que es mereix" i que de moment no té, en tant que el nivell de visitants està molt per sota de la mitjana d'aquest tipus de monuments. A l'hora d e buscar el c u l p a b l e d'això l'acalde considera que potser no s'ha fet tot el que es

Aymerich considera que el Monestir hauria de rebre més visites. FOTO: X. L. podria, però que, en qualsevol cas, "la Generalitat tampoc no ha fet gaire esforç per promocionar el Monestir". Les perspectives ho són tan dolentes, però, ja que segons l'alcalde, quant a visites fetes per escolars, el temple santcugatenc és el més fotografiat pels alumnes de Catalunya.

En qualsevol cas, i al marge de les visites que pugui generar l'adequació de l'entorn del temple, l'alcalde creu que els ciutadans agrairan a q u e s t canvi "perquè el Monestir és un símbol emblemàtic de la ciutat, molt estimat per tots els santcugatencs".

R e a c c i o n s

Historiadors i entitats properes al Monestir reben amb satisfacció el projecte

Les frases Blai Blanquer:

"Es una ocasió La seguretat i la delimitació de Vantic recinte, principals preocupacions

d'or per recuperar

A. C. -Sant Cugat El món de la cultura, la història i el patrimoni ha rebut amb els braços oberts el projecte presentat aquesta setmana. Tot i coincidir en què aquesta adequació feia molts anys que s'hauria d'haver dut a terme, tots els consultats han aplaudit la iniciativa. Una de les persones que ha mostrat més simpaties envers la remodelació plantejada ha estat el rector de la Parròquia de Sant Pere Octavià, mossèn Blai Blanquer, qui ha aprofitat per demanar que l'actuació tingui un doble vessant: la de l'envelliment de l'entorn i una d'educativa. "Aquesta és una ocasió d'or per recuperar la memòria arqueològica i afavorir que el visitant redescobreixi o imagini el que va ser l'entorn del Monestir en el m o m e n t de màxima esplendor". En aquest sentit el rector ha proposta q u e "es deixi constància plàstica de les antigues edificacions del Monestir". El m e m b r e del Patronat del

ció de les cases de darrere el Monestir i el futur d e la plaça del Rei". L'historiador local Joan Tortosa i el dibuixant del claustre, Pep Blanes, han donat una visió més romàntica de l'embelliment dels voltants del t e m p l e . Tots dos s'han mostrat molt satisfets per les actuacions projectades i han coincidit en què la millora de l'entorn incrementarà l'atractiu del monument. Blanes, després de precisar que el major encant del Monestir per ell es troba a l'interior, ha assegurat que "tot el que suposi donar més rellevància i bellesa al Monestir" li semFls consultats coincideixen en la urgència d'adequar aquesta zona. FOTO: X. /..bla perfecte. Tortosa, per la seva banda, s'ha sentit especialment content davant la possibilitat que Monestir, Domènech Miquel, ha més global", una opinió compares tanqui el recinte i s'estableixi anat encara més enllà i considetida t a m b é pel p r e s i d e n t del vigilància durant la nit. "Aquest ra que el que seria ideal és que Grup d'Estudis Locals (GEL), espai no hauria d'haver estat mai "se senyalitzessin clarament els líJordi Casas, qui considera que obert al públic permanentment mits del cos monàstic perquè la "és un projecte parcial, tot i que perquè amb el pas de la gent i els gent que el visiti entengui l'àml'agençament de l'entorn era molt actes vandàlics s'han anat morint bit que abastava el temple".Tot necessari". Per al president del els arbres, la gespa ja no hi creix. i fer una valoració positiva de l'acG E L , després d'aquesta actuaSi ara s'adopten mesures per evituació, Miquel ha lamentat "que ció encara quedarà "repensar el tar això, em semblarà fantàstic". no s'hagi pensat en un projecte futur de la fàbrica Vela, l'execu-

la memòria arqueològica''' Domènech Miquel: "S'haurien de senyalitzar clarament els límits del cos monàstic Jordi Casas: ' 'Uagençament de rentorn era molt necessari però és un projecte parcial"

Setmana

n S I C A N T O N S Divendres, 26 dt febrer de 1999

L ' e n q u e s t

Què li sembla la iniciativa d'adequar l'entorn del Monestir? Per mes gran, important, bonic i històricament destacabte que sigui un monument, poc lluirà si no es conserva i se n'adequa l'entom. Així, moltes vegades, l'atractiu d'aquest dependrà en gran mesura de com estigui il·luminat, com se'n faci la conservació i la neteja, l'ambient que l'envolti i fins i tot la promoció que se'n faci. En una societat com l'actual, on la imatge sembla predominar per da-

&ti&Stt$«*!ÓA4M**ftWKW«,

munt de totes les coses, cada vegada és més important cuidar l'aparença. I això és precisament el que faran amb l'entorn del Monestir: l'embelliran amb gespa, llargues passarel·les de fusta i algun caminet de pedra per passejar-s'hi melenconiosament. És una adequació que arriba després de molt temps d'haver estat reclamada. I en conèixer la noticia, els santcugatencs sembla que s'han quedat satisfactòriament sorpresos. Objeccions? La veritat, poques. / Aura Costa.

ENRIC RODRÍGUEZ 62 ANYS DECORADOR

DIODORO HKRRKRO 46 ANYS BOTIGUER

SÍLVIA ANDRÉS 31 ANYS

"Tot el que sigui fer millores en aquest entorn em sembla bé, sempre que no es llencin els diners. Ara, si s'ha de fer una cosa ben feta i que serveixi per revaloritzar el Monestir, endavant!"

"Em sembla que ja era hora que s'arreglessin tots els voltants del Monestir perquè aquesta era una assignatura pendent que tenia el poble. Diuen que potser arriba una mica tard, però la qüestió és que es faci. Era necessari."

DOMI COCA 44 ANYS ADMINISTRATIVA

"L'espai que hi ha entre la Casa de Cultura i el Monestir ara es troba en pèssimes condicions, amb tota aquella terra que no permet passejar a gust ni als nens ni a la gent gran. Ja era hora que es dignifiqués aquesta zona."

GERICULTORA

JOAQUIM PRATS 76 ANYS JUBILAT

ÀNGELA TOMÀS 69 ANYS MESTRESSA DE CASA

"Crec que serà perfecte, i de fet és una remodelació que ja haurien d'haver fet fa temps. En principi em sembla molt bé, ara, quan estigui fet veurem si queda bé. Només amb el projecte no es pot dir gaire cosa."

"En part em sembla bé, però d'altra banda no, perquè crec que serà llençar diners. A Sant Cugat només es dediquen diners al Monestir i tota la resta de serveis i equipaments, què? S'haurien d'arreglar altres coses."

"Tot el que sigui enjardinar una zona i fer passejos per a les criatures em sembla meravellós. Jo sóc filla d'aquí i m'estimo molt el Monestir, per tant, com més maco el deixin, millor. Crec que és un monument a respectar."

MERCÈ RIBA 57 ANYS MESTRESA DE CASA

JAUME VILA 30 ANYS COMERCIANT

ANDREU BALDI 63 ANYS QUÍMIC

MANUEL ARBESÚ 49 ANYS ENGINYER TÈCNIC

"Jo visc molt a la vora del Monestir, m'hi passejo sovint i per això em sembla molt bé que encara el deixin més bonic, així serà més agradable de passejar-hi, com anys enrere. L'únic que demano és que hi hagi més protecció."

"Em sembla molt bé que es faci el que sigui per tot allò que està relacionat amb el Monestir. Per al poble és un monument molt important i als qui som d'aquí de tota la vida ens ha semblat molt bé. Feia falta una inversió així."

"Si no s'altera gaire l'entom històric del Monestir ni es provoca cap ruptura amb l'arquitectura de la zona, la restauració em semblarà bé. I si és una cosa que ha de quedar bonica i ha de revertir en el poble, encara millor."

"Ja era hora, feia molts anys que aquest entorn estava fet una veritable pena. Si els propietaris dels gossos no permeten que s'embruti tota la gespa, em semblarà bé que s'enjardini; si no, no val la pena."

Encara no li han parlat dels nostres viatges?... ... Doncs des del març fins al desembre prepari's a escoltar. Plana de l'Hospital, 10

V\A\M TOURS USSIA

(a 30 metres de PI.Octavià-Monestir)

Tel. 93 589 61 50 Fax 93 589 59 65

PROPER s o r a r a : ! ^

Basc i Nav*r« '.jf*

'•-'

EIS 4 CANTONS

Política

7

Divendres, IS de gener de 199V

C u r s a

e l e c t o r a l

Les seccions locals del PSC, IC-Verds i ERC veurien amb bons ulls una olivera santcugatenca

ri abans de prendre una decisió". Cas d'arribar a un acord, però, aquest seria també vàlid per a Valldoreix, on les formacions d'esquerra creuen que seria encara més fàcil presentar un model conjunt, segons ha dit Francesc Godàs.

EUiA es desmarca en considerar que alguns partits tiren massa cap al centre Les forces d'esquerra santcugatenques mantenen l'esperança que les pròximes eleccions locals serveixin per donar un tomb a la política municipal vigent durant els darrers anys. Amb el desig d'un canvi a tots nivells, PSC, ERC i IC-V han intensificat les seves trobades en busca de punts de vista comuns que en un futur els permetessin unir-se en un hipotètic govern d'esquerres. A.C.

"En les pròximes eleccions cap partit treurà majoria absoluta i per tant hem d'arribar a uns acords que millor que adoptem abans dels comicis". La visió premonitòria del portaveu d'IC-Yerds, Francesc Godàs, ha empès la seva formació a intensificar les trobades amb el grup municipal socia-

lista amb vista a establir uns lligams dels quals en un futur podrien treure suc. I és que a manca de tres mesos i mig per als comicis, a ningú se li escapa -i menys als polítics- que aquesta serà una batalla bàsicament entre CiU i el PSC. Per això le altres forces d'esquerra veuen aquest moment com al més oportú per buscar l'entesa amb vista a construir un front comú que pugui presen-

tar-se com a model alternatiu. El pare del projecte és sens dubte el grup socialista, liderat pel candidat Jordi Menéndez. Tot i que ell s'escarrassa a dir que "durant tota la legislatura hem mantingut una estreta relació amb E R C i ICVerds", també confessa que "ara al PSC tenim una posició de molt fàcil col·laboració amb gairebé tothom i farem el que sigui per afavorir aquesta circumstància". Tot i que la legislació electoral no deixa gaire lloc a una llista conjunta, les tres formacions mostren una clara voluntat de treballar plegats per un mateix model de ciutat i de govern, i garanteixen que en aquests moments "cl nivell de

coincidència personal i política entre tots tres partits és molt elevat", segons paraules de Menéndez. Godàs, d'IC-Verds, ha parlat fins i tot "d'assumir el compromís de governar junts, si arriba aquest moment". Només E R C es mostra una mica reticent al respecte. Després de l'experiència fallida de governar amb Cil 1 , els republicans volen pensar-se bé la possibilitat de tornar a coaligar-se amb altres formacions. El seu president, Eduard Pomar, ha indicat: "Anara les eleccions en una llista conjunta ho descartem totalment i, pel que fa a la possibilitat de governar plegats, hauríem de veure com queda configurat el consisto-

Massa centristes

Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) és l'única formació que s'ha desmarcat d'aquesta possible olivera santcugatenca. Segons ha declarat a aquest diari el seu cap de llista, José Fernando Mota, "hauríem pogut acostar posicions amb IC-Verds, però ens hem adonat que estan més interessats a pactar amb els socialistes". Amb aquests darrers, Mota assegura no tenir-hi massa coincidències "perquè cada vegada tiren més cap al centre, mentre que nosaltres ens volem decantar clarament cap a l'esquerra". Amb tot, Mota ha assegurat que el partit que representa està obert al diàleg.

Pere Marín. Candidat a Valcaldia per Unió d'Independents de Sant Cugat (UNÍS)

"Si fos alcalde atendria personalment a tots els ciutadans que m'ho demanessin" A r i u COSTA

-Sant CugatVa néixer a Sant Cugat ara fa 67 anys i després d"associar-se a una dotzena d'entitats locals, ser regidor de CDC (1979-1983) i temptejar durant mesos el pols de la ciutadania, ha decidit agafar el brau per les banyes. Ara opta a l'alcaldia de la ciutat en representació de la Unió d'Independents de Sant Cugat (UNÍS), un partit amb el qual simpatitza des de fa 10 anys. - Com ha estat designat cap de llista d'UNIS? - J o ja havia col·laborat amb aquest partit en altres tres campanyes electorals. Enguany em van proposar encapçalar la llista, i com que ara ja estic jubilat i tinc moltes hores lliures, vaig acceptar. Després vam fer una reunió per consensuar la decisió i vaig ser nomenat oficialment. - Amb quina ideologia es llançarà a I*arena política? -Mirant sempre pel poble. UNÍS és un partit molt tradicionalista, en el sentit que es proposa potenciar totes les coses originàries i representatives del poble. D'altra banda, som catalanistes per davant de tot i també volem vetllar pels antics

propietaris del municipi, que sovint són els ejui es troben més allunyats dels partits grans. Nosaltres representa que estem més a prop d'ells. Vull dir que a mi poden venir a trobar-me a casa i, de tu a tu, em poden consultar sobre qualsevol aspecte. La nostra política serà la d'acostar el govern al poble. - Els grans partits no ho fan? - No tinc res en contra de les grans formacions polítiques, però crec que la gent del poble se'n veu allunyada perquè no pot tenir un intercanvi d'impressions amb els regidors que els representen. Alguns sembla que siguin ministres amb qui no es pot parlar mai! A més, tinc la sensació que, per als grans partits, com que ja tenen fet el nom, el que menys compta són els candidats o els integrants de les llistes electorals. En canvi jo sóc del parer que les persones són el més important. - I això com es traduirà en la seva campanya electoral? - La nostra serà una campanya diferent. Jo aniré a trobar totes les meves amistats i coneguts del poble per exposar-los perquè vull accedir a l'Ajuntament. Els explicaré que hi vull entrar per vetllar pels

interessos de tots plegats i això vol dir vetllar no tan sols per la cultura o l'esport, sinó també i, especialment, per la part econòmica. - A què es refereix exactament? - A l'hora de pagar un impost, per exemple, si s'explica com Déu mana a la gent perquè són necessaris aquells diners i com s'utilitzaran, segurament el pagaran de gust. Però si no saben de què va la cosa, protestaran i potser no els semblarà bé haver de pagar. Si sortís escollit com a alcalde, dedicaria dos o tres hores a la setmana a atendre personalment tots els ciutadans que m'ho demanessin. Els assessoraria sobre els drets, les lleis, l'economia i tot el que em demanessin. - Quin és el perfil del votant d'UNIS? - Bàsicament, ens adrecem a la gent del poble de tota la vida. Aprecio a tots els que han vingut, i que en vinguin més, però jo em dirigiré especialment a la base del poble, als que ja ens coneixem. - Quina visió té el seu partit de l'actual model de ciutat? - S ' h a evolucionat molt i bé, tot i que els que hem jugat a pilota a les places ara ho trobem tot massa gran, ja no és com abans. Hem d'adme-

Maiin creu que els UNISaairisegftium representació a l'Ajuntament. FOTQ-.X. /.. tre, però, que el món evoluciona i disposat a pactar amb els socialistes l'únic que podem retreure és que o amb el PR En ser del poble, tinc potser s'han fet massa coses amb amics en tots els partits i, de fet, el conseqüent dèficit que s'ha oriquan vaig treballar com a regidor ginat a l'Ajuntament. A partir d'asota l'alcaldia d'Àngel Casas em ra hauríem de mirar d'on podríem vaig trobar molt bé. retallar. — La Uei electoral afavoreix els - Què me'n diu de la Dista elecpartits majoritaris. Quines perstoral? pectives electorals tenen vostès? - M'han deixat les mans lliures - En les dues últimes ocasions ens per confeccionar-la i per pactar amb vam quedar a 20 i 60 vots de treuels partits. I en això estic ara. re un regidor, per tant tampoc no ho - Pensa en alguna formació en tenim tan malament Però si tinconcret? guéssim la fatal desgràcia de no - Estaria obert a pactar amb CiU aconseguit representació, mala sort perquè no els tinc cap rancor, ja que Almenys podré dir que he intenvaig deixar aquell partit per motius tat fer alguna cosa pel poble, per professionals. Però també estaria vetllar pels seus interessos.

8

ELS4CANION5 Divendres, 26 de febrer de 1999

V GRAN TROFEU CIUTAT DE SANT CUGAT

DE BALLS DE SAL Organitzat per l'Escola de Balls de Saló Sant Cugat Direcció del Trofeu: Pepe Asensio i Jesús Curto DIUMENGE 28 DE FEBRER al Pavelló Municipal Inici: 11 h • Horari recomanat: de 16 a 21.30 h Amb l'exhibició de la parella professional internacional russa d'Olga i Alexander Zenkevich (finalistes mundials) VENDA D'ENTRADES: Escola de Balls de Saló, Anselm Clavé, 14, o el mateix dia al Pavelló.

Escola de Balls de Saló 7 ·>*.-·.*f*f'.«

*,/. Anselm Clavé, 14,$aM Cmgüt deíV^èi

FI STIVAL DK B A L L Xè A N I V E R S A R I Escola de Balls de Saló Sant Cugat HISSA BI L 27 1)1 1 I BRI k, AL PAVELLÓ MUNICIPAL Horari: de 1().M):\

ll.M)\\

i Ual ttCeUul ' rv d e I1 I XHIIÏK IOXS DL liALL ivi |\nvllcs a lm de

i hi parella proicNsioiuil ru>^i. < M /1-.XK1-A H 1

ISICN

(

OSCOll

- \ i \I .l·XAXDl·.R

IIIUIKI

ENTRADA: 500 ptes. per persona Venda el mateix dia al Pavelló

Col·labora: <&

Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

3§«faiG*

JPY'G

ÍPgYCÀl ciatai

oaiaci·i

ELSHCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR

El Club del Subscriptor amà l'Espectacle

GEMA 4

S US wGSItO

H

i/n xou cantat a capella amb molt de so i tota l'escalfor de Cuba. GEMA 4 és l'únic quartet de veus femenines que canta música cubana a capella. GEMA 4, com qui no vol la cosa, així, suavesito, suavesito, ha afegit al repertori un cinquè instrument anomenat enginy. El resultat: un espectacle fresc i càlid, divertit i emocionant que, sens dubte, us seduirà. Gràcia amb talent Encant no dissimulat Música per instint A dins, harmonia 4 veus privilegiades que us ofereixen "suavesito" Dies:

diumenge 7 de març dijous 11 de març divendres 12 de març

Per anar a veure El Comunicat veniu a buscar les entrades aquest divendres 26 de febrer a la nostra redacció. Entrades limitades. Companyia

T e t r a t e a t r e de Vdclav Havel

Traducció: Mònika Zgustovà Adaptació i lletra de les cançons: Miquel Desclot Música: Toni Xuclà Amb: Joan Berlanga, Itziar Fenollar, Blai Llopis, Joan Raja, Clara del Ruste. Direcció: M. Dolors Vilarasau; Aquest divendres 26 de febrer a les 22h. CENTRE CULTURAL

Coproducció

c %» t

tt *

8 A S T gXJH&A* TCATíSfi At;DSTOKl

OS 4 CANTONS

Opinió

10

J ^ ^

Dneiiíirts, >6 de febrer de 1999

E d i t o r i a l

Í L S CArYTCHNS Sccmandri independent de S^nt CugJt del Vallès

* !

Premsa Local de Sant Cugat, S L

Carrer Sjnr. A n t o n i . 15. baiv>s - 0H1MI) Sant Cugat d e l Vallès T e l . 5x<i h2 *Z - l j \ =>H'> : 0 ' > 1 K d u ni eleerrímiv J http:/'\. i l a w c n i_r.nl/sjntcUKat K - i i u i l : •.jnHUL;.)t(i l \ila\vct) f i i m

C O I I M I I d'Administració KjtiHni (iran ipresidenil Josep M ( I j h f e n / o . l'e re l\M|tierd.i i Xavier !•'• irnells (editi* delegat t Directora •Viu Cosrj Redacció T f i i i a d r la -tt'tmaiia: ( i l n r u l-rarmili; Pi>h'tira/Knlf>rii/0[Miiió: Aura Costa; Sm-iftal/ l·iiiiiiiiiia: A m u riuran: C u l t u r a : Ruth < iasals; K"iM>rt-: M e \ López: Solid;irit;it: Mònica licrnabé:

Comercial Vinu M ' linncompte Consell Editorial R j n m n d u u i president I Jusep M . Cabreu/o i,\icenre%ident) \'kun Alexandre. I-raniese Cjrl>«>. Jordi Casas. Narcís Castanver, Alherr [ )e ï ' j l · l o . Porc Ksi|uerdj. Xa\ ler Fornells. Kristian iierhnl/.lieimef. R ^ c l i I V d r u . Ramon l'ros, l.Uns Puig. K m i l i René. Marta S i i h i r i . I V u Soler. Josep A. i e i x i d » . Joan 'lornis.i. Josep M Sans Travé. Joan T r o \ j n o , Jaume liihau. H a m r V i l l . N tina /ahala Aura < iosta Iseereràna) Subscripcions Laura Monter

Fotografia Xavi l.arrosa i Oscar Benito

Una actuació molt esperada

F

inalment tindrem els Jardins del Monestir que tant esperàvem. Aquetsa setmana l'Ajuntament ha presentat un projecte d'adequació de l'entorn del monument que preveu l'ajardinament d'aquesta /.ona, així com la construcció de diverses passeres i camins de pedra que permetran recuperar els passejos agradables per un dels punts més estimats de la geografia santeugatenca. És cert que aquesta intervenció urbanística feia molt temps que era demanada per la

societat i reconeguda per les autoritats. Però ara que finalment tenim un projecte i que se'ns promet que es farà realitat en un màxim de tres mesos, ens podem permetre el luxe d'oblidar-nos de la tardança. El que realment importa ara és la possibilitat de dignificar aquest àrea, de posar-la al mateix nivell que el temple perquè tots els santcugatencs en puguin gaudir i se'n sentin tant orgullosos com del propi temple. Segurament el projecte podria haver estat més ambi-

ciós, comprendre una extensió més àmplia de territori o incloure més actuacions, però aquest és un primer pas que sens dubte donarà una visió molt més atractiva a aquest conjunt arquitectònic. Moltes són les actuacions que ja s'hi han fet en els darrers anys i per tant, és d'esperar que en un futur podran continuar restaurant-se o arreglant-se altres zones relacionades amb aquest entorn. De moment, la primavera serà enguany més florida al nostre Monestir gràcies a la

nombrosa vegetació que es plantarà al seu voltant. Esperem que aquesta nova imatge del conjunt patrimonial del monestir contribueixi a atreure un major nombre de visitants i a promoure altres actuacions d'aquest tipus que no fan sinó que sumar virtuts a una zona mereixedora del reconeixement de tot el país. Davant d'aquestes millores que ara es projecten, no podem més que aplaudir la iniciativa que les ha fet possibles i confiar que en un futur n'hi haurà de noves.

Disseny 1 maquetadó Gemma Jurado

Correcció Aivar Masllorens

Arriba Sant Cugat Actiu

Impressió Rotimprcs .972) 40.05.95

Distribució M a i l i n g Vallès S L . T e l . 589.23.71 Dipòsit legal: 01-405-93 RK 4 ( jniiiot CXIIIC«J unu irritin IJ X\J «ptntó en eh cdllomli, Ell tmck* wgiuti expre^wn lnpintA Jclt wuuuimi, i|ue Kli 4 Canton» no fa »ev* nccculiiamcnt PuWK.iK.rf adherida*:

(l)ACPC AsiocilCiú Ctiilim de La Pretnu Comircal

U»mitdnk,l\*dl U.faH»»7l

A

questa setmana s'ha iniciat la informació i la contractació d'expositors per al Sant Cugat Actiu, la fira multisectorial de la ciutat que ja compta amb cinc edicions i deu anys des que es va posar en marxa, i que se celebrarà els propers 16, 17 i 18 d'abril. El que va ser una iniciativa plena d'expectatives incertes al

seu primer m o m e n t , ha aconseguit, edició rere edició, fer realitat el que s'anomena com a gran aparador de la ciutat. La iniciativa promoguda per l'ajuntament a través de la Fundació per al Comerç, Indústria i Serveis, i amb el suport i la implicació de l'associació de comerciants, està avui plenament consolidada i amb un

ritme imparable, en vista de les expectatives de contractació que ja s'entreveuen. I és que aquesta és una gran oportunitat per al món econòmic local, especialment per al comercial, ja queamb una mitjana de 80.000 visitants esdevé una eina de primer ordre pel que fa a la promoció i al foment de les relacions, tant en l'àmbit intern del col·lectiu

professional com el dels clients i futurs clients. Sant Cugat Actiu ha demostrat al llarg d'aquests deu anys que la nostra ciutat té un gran potencial com a lloc estratègic per a la celebració de certàmens especialitzats de petit i mitjà format, i la construcció d'un recinte firal estable no seria una proposta gens desgavellada.

Distribució d'ELS 4 CANTONS als subscriptors

El

l e c t o r

e s c r i u

Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

Senyor alcalde, què ens heu deixat?

Sembla que deixeu el càrrec, és el moment per reflexionar i preguntar-se: Senyor alcalde, què ens heu deixat? Probablement hi ha coses bones en la gestió urbanística. El que no es va aconseguir amb el franquisme, gràcies a un alcalde amb visió de futur, que Sant Cugat fos una ciutat tipus Cerdanyola, Rubí o l'Hospitalet, s'ha aconseguit amb la democràcia i amb vostè. La gent ve a viure per trobar-hi qualitat de vida. Fa temps, en aquest mateix mitjà, vaig escriure que Sant Cugat seria una població de més de 100.000 habitants, i molts van esquinçar-se les vestidures! Com deia la Trinca "n'ari anant, n'ari anant", tot és qüestió de temps, vostè ja ha fet els possibles perquè sigui així.

Senyor alcalde, què ens heu dei- municipal no és propi de la democràcia. xat? Un pla urbanístic que dins de Senyor alcalde, què ens heu deipocs anys superafà els 100.000 habitants? Un deute municipal im- xat? La dimensió urbanística que portant? Estic en contacte habi- s'ha fet no correspon a les estructualment amb moltes persones, tures viàries que tenim. Tots els senyor alcalde, i no hi a ningú que conductors ho podem constatar em digui que el que vol és que cada dia. Si vas a buscar l'hipòSant Cugat sigui una macropo- drom donant la volta pel cinturó, blació. Sé que la meva mostra no t'has d'esperar 10, IS o 20 minuts és representativa, però seria bo per entrar; si vas a Barcelona pels que abans de tirar endavant quel- túnels, que Déu t'agafi confessat, de vegades trigues més a sortir de com que ho afecti tot, es fes una enquesta on quedi reflectit el que Sant Cugat que a arribar a l'oficivolen. Els habitants de Sant Cugat na. La majoria dels conductors volen qualitat de vida, i massifi- pensem, què passarà quan s'acabin car la ciutat sense haver-ho pro- * tots els habitatges? Ja es veu que posat en el programa de govern si ara són molt limitades les infra-

estructures viàries, per no dir insuficients, quan hi siguem tots això no es podrà suportar. Senyor alcalde, què ens podria haver deixat? Sembla que fer lleis urbanístiques té molta complicació perquè no són mai a gust de tothom. En puc proposar una que segurament seria acceptada per la majoria, i al mateix temps acabaria amb l'especulació i evitaria les sospites de si això ho ha fet l'alcalde perquè li han donat diners, cosa que em sembla molt difícil de creure. Unes normes molt simples, per exemple, i és només un exemple: Per cada metre construït, quatre metres de jardí; l'altura no

més que la mitjana de l'alçada dels arbres que hi ha a 500 metres al voltant. Suposo que una bona majoria estaria d'acord amb quelcom semblant, que es fa una vegada i ja no cal tornar-ho a fer més. I si no, fer un referèndum sobre quina és la ciutat que tots els santcugatencs volem tenir en el proper mil·lenni. Tot és vàlid per tal de tenir la ciutat que tots volem. Senyor alcalde, què ens podria haver deixat? En primer lloc, un consens polític autèntic, un nou canvi de normes, de totes les forces, sobre com ha de ser el Sant Cugat dels propers anys o, encara millor, cercaf l'opinió de tots els santcugatencs sobre com voJUVÉ, GAVARA, BECH i ROVIRA ASSOCIATS, S.A, Assessorament Fiscal i Comptable len que sigui el Sant Cugat de Planificació Fiscal l'any 2010; i amb aquesta visió »***««•, creada amb la participació de tots, Serveis d'Assessorament Financer ATS fer el que la voluntat popular deAssessorament i Planificació Laboral BELLÍ&^Sp4 sitja./ RAMON MONTANER Serveis Jurídics (Sant Cugat). Rambla del Celler, 17»Tel. 93 674 1784' Fax 93 674 16 15 • 08190 SANTCUGAT »*«»*

Opinió n

ELS /CANTONS Dwendrts, 26 defetmrde 1999

La

l l o t j a

Europa i el sud mediterrani (I) L L U Í S RECOOKR

L

a Mediterrània, bressol de cultures, civilitzacions i religions, ha estat i és una cruïlla d'intercanvis culturals, humans i econòmics, un pont de civilitzacions que s'han influenciat i enriquit mútuament, però també ha estat i és escenari de conflictes i de tensions econòmiques, socials i culturals, conseqüència dels greus desequilibris que conviuen a la regió, sobretot a la seva ribera sud. L'atur, la pobresa i la manca de perspectives de futur estan en l'origen de l'integrisme religiós que sovint es manifesta violentament representant la realitat sòlida a la qual joves sense perspectiva de futur s'agafen com a taula de salvament. Els desequilibris polítics són visibles a la zona de l'Adriàtic, on la caiguda del comunisme va evidenciar conflictes nacionals no resolts que han acabat en agres hostilitats -Bòsnia-F lercegovina. Kosovo- o situacions d'extrema pobresa i desestructura social com a Albània. Aquests desequilibris són evidents a l'àrea del Pròxim Orient, un dels principals punts de tensió del planeta, on el conflicte és permanent, o a l'illa de Xipre, escenari de tensions cícliques conseqüència d'un antic conflicte tampoc no resolt.

S e v e r

El creixement demogràfic galopant és una a m e n a ç a per a la construcció i consolidació d'un desenvolupament econòmic sostenible en els països que el pateixen i anuncia la pressió migratòria d'una població en busca d'una vida millor en altres llocs. L'any 1950, a la riba nord, d'Espanya a Grècia, vivien les dues terceres parts de la població mediterrània, i una tercera part habitava a les costes orientals o meridionals, del Marroc a Turquia. L'evolució de la població ha fet que, avui dia, les dues proporcions siguin més o menys iguals i farà que l'any 2025 la proporció sigui exactament a la inversa: una tercera part de la població viurà a l'Europa Mediterrània, i dues terceres parts a l'Àfrica i l'Àsia mediterrània. Pel que fa als recursos humans, al pes del nombre de persones cal sumar-hi la frontera de l'edat, que es duplicarà l'any 2025: un 45% de joves menors de 15 anys al sud, mentre que el nord només Comptarà amb un 24%. Fins al 2000 els quatre països del Magrib aportaran 602.500 nous treballadors anuals, m e n t r e q u e l'Europa llatina patirà a començament del segle XXI una reducció del contingent laboral. La Me-

$

en

diterrània és per tant, i de lluny, la frontera europea amb un creixement demogràfic més gran i explosiu. I la Meditterrània és, amb el Carib, la regió del món on els fluxos i moviments migratoris són actualment més intensos. Els països del nord de la Mediterrània han estat fins als 70 països amb un fort corrent migratori. A partir d'aquests anys es produeix al sud europeu un fort descens de l'e-

L'atur, la pobresa i la manca de perspectives estan en Vorigen de Fintegrisme religiós migració i un augment de la immigració, tant per causes polítiq u e s com d e m o g r à f i q u e s i econòmiques. Itàlia, per exemple, acull un total de mes d'un milió d'emigrants i Espanya prop de 800.000, per no parlar de França. Com recorda Tahar Ben Jelloun, el problema crític que Europa haurà de solucionar al llarg del proper decenni és cl de la nova generació sortida de l'e-

T i t o

migració. Aquests joves no són immigrants, sinó que han nascut a Europa o hi van arribar de petits, però al mateix temps experimenten un profund desarrelament respecte de la seva cultura d'origen i una marginació respecte a la nova cultura. Els fills dels immigrants corren el perill de quedar atrapats en una situació socioprofessional inferior a la dels seus pares. A França, gairebé dos terços d'aquests nens deixen l'escola amb un baix nivell d'instrucció. La Mediterrània també és una gran àrea amb grans desequilibris econòmics. L'any 1990, els quatre estats mediterranis de la l nió Europea -Espanya, França, Itàlia i Grècia- amb menys del 45% deia població, van produir cl 87% del PIB d e la Mediterrània, i mentre que la renda per càpita dels països europeus arriba aproximadament als 10.000 dòlars de mitjana, a la ribera Sud difícilment arriba als 1.200 dòlars per càpita, fet que posa de manifest que aquesta també és la frontera amb el subdesenvolupament. Tot aquest conjunt d'clements polítics, econòmics i demogràfics, als que cal afegir-ne altres de tipus mediambiental o de seguretat, han provocat que la ribera

Eí

nord es tanqui de tal manera que des del sud es veu Europa, i especialment l'Europa Occidental, com una fortalesa que es resisteix a compartir la seva prosperitat, com un conjunt de societats ocupades en la preservació del seu envejable nivell de benestar, capaces de desenvolupar actituds racistes i xenòfobes en contra dels emigrants. S'intueix una Europa abocada a l'Est, que dedica tot l'esforç a recollir al seu si la seva part més oriental i que oblida que té al sud una frontera carregada de conflictes, separada per un braç de mar de 14 quilòmetres a Gibraltar. La Mediterrània és una àrea diversa, una àrea poc homogènia en tots els sentits -cultural, religiós, polític, econòmic- i per tant una àrea per construir des del respecte a la diversitat. Els problemes, dificultats i fractures que hi conviuen poden fer pensar en l'irremeiable d'una inestabilitat estructural, però també poden i han de servir d'estímul per intentar construir una regió que sigui un espai de prosperitat, de cooperació i de bona convivència, i també de tolerància. Lluís Recuderés diputat i candidat a talcaldia local per Cl U

porxo

Perversions quotidianes N I ' R I A CAROD ATIENZA

S

abem que tota societat està formada per relacions socials que li donen una determinada existència. També sabem que a la nostra societat contemporània les relacions entre individus es realitzen a través d'institucions, dins d e les quals s'interioritzen unes pautes o normes de conducta i uns modes de pensament donats per descomptat entre els que en formen part i que són imprescindibles per al seu funcionament. Moltes vegades, però, ens trobem en situacions de violació d'aquestes construccions de sentit comú, de manera que es produeixen malestars dins la institució, els quals poden portar, finalment, a la seva desaparició. És el cas dels actes de corrupció sexual que es donen en l'àmbit d'algunes famílies, les quals acaben desmuntantse, ja que les relacions entre els seus membres han deixat de seguir les regles de comportament necessàries per al manteniment de la institució. Lògicament, quan sentim que un pare o una mare

IÍ„'V-5

han arribat a aprofitar-se o a pervertir els seus fills, ens indignem perquè aquestes situacions sobresurten radicalment dels nostres esquemes de com és i com ha d'ésser la realitat. A Sant Cugat també han arribat aquests casos de capgirament de la realitat quotidiana: una dona donava la seva filla de nou anys als seus amics perquè es prostituís a canvi de diners. En sentir una explicació semblant ens preguntem com un ésser humà genèricament conscient ha estat capaç de dur a terme una acció d'aquestes característiques. La perversitat d'aquests fets ens fa quedar perplexos perquè topen directament amb les edificacions mentals de moralitat i d'ètica que tots tenim. Així doncs, ens indignem alhora que ens plantegem l'evolució que està experimentant la nostra societat cap al desordre més incomprensible en molts àmbits. Sembla com si moltes vegades les relacions socials i el comportament de les persones s'estiguessin podrint, ja que apareixen virulentament

descol·locats d'allò que és la nostra normalitat. Ens podem espantar si pensem que això que ara se'ns mostra com a perversitat acabi formant part de la nostra normalitat, ja que per totes bandes ens envaeixen notícies de filles i de dones violades, de fills maltractats, de prostitució de menors i de pedofília en general. En el present, aquests successos ens desesperen, però la seva freqüència podria acabar convertintlos en fets quotidians, de manera que acabin convivint al nostre costat sense produir-nos tanta indignació com ara, sinó que es converteixin en una altra realitat donada per descomptat. Si la depravació va adoptant un paper protagonista en la realitat social haurem de començar a considerar el paper definitori de l'entorn social en la formació de la nostra personalitat i, tot seguit, intentar trobar una solució social al problema, ja que comença a adoptar mesures desproporcionadament preocupants. Núria Carod és sociòloga

12 Opinió

ELS4CAIVroi>S Divendres, 26 de febrer de 1999

El

L 'e s p i t l Ie r a

t e r r a t

Dates

Es hora de triar escola

ÀLVAR M A S L L O R E N S RAMON PALACIO I À N G E L DE V I C E N T E

Ara que el dia comença a allargar, i que sembla que la primavera ja està a prop, per a moltes famílies ha arribat l'hora de prendre la molt seriosa decisió de triar escola per als seus fills mitjançant el tràmit de preinscripció. De fet, aquests dies s'estan portant a terme les jornades de portes obertes de les escoles, perquè les famílies puguin veure-les per dintre. Per a l'ensenyament obligatori les preinscripcions es podran fer des de l'I fins al 12 de març, i la doc u m e n t a c i ó i informació n e cessàries es poden trobar als centres d'ensenyament i a diverses disposicions normatives publicades a diferents D O G C . El que dóna publicitat a aquest període, corresponent al curs 1999-2000, és el núm. 2831, del 19 de febrer d'enguany. A Sant Cugat tenim un variat ventall d'escoles per triar. Tenim escoles privades d'influència religiosa, escoles privades laiques, escoles concertades, tant religioses com laiques, i tenim escoles públiques. 'Iot això tant pel que fa a l'ensenyament primari com al secundari. Algunes famílies tenen la seva opció molt definida, i trien una escola religiosa o bé una escola laica en la qual l'ensenyament es faci en un tercer idioma (anglès, japonès,..). Altres famílies tenen també una opció definida i trien l'escola pública. Per a moltes altres famílies, el més important és la proximitat física de l'escola al domicili, o si més no que hi hagi un servei de transport apropiat. Tots són criteris respectables. D'entre les escoles primàries, és a dir, alumnes d'entre 3 i 12 anys, el curs passat hi havia a Sant Cugat 2.537 alumnes d'escoles públiques (98% dels quals són residents a Sant Cugat); 1.759 alumnes d'escoles concertades (57% residents a Sant Cugat i 43% residents fora del municipi) i 1.767 alumnes d'escoles privades (38% residents a Sant Cugat i 62% residents fora del munici-

iti^l·l

ll.-l.USTRACIÓ: LÍDIA IZAOLA litzar les preinscripcions, i pospi). teriorment les matriculacions, Es pot apreciar que les escoles a m b els mateixos criteris i bapúbliques es nodreixen d'alumrems que l'escola pública, i no nes de Sant Cugat i que les escobrar quotes en concepte d'escoles concertades i privades recolaritat, és a dir que l'ensenyaben una part important del seu ment sigui gratuït, com a les esalumnat de fora del municipi. A coles públiques. Això es fa per Sant Cugat, l'opció de l'escola tal de garantir una equilibrada pública és aquella de què en pot distribució d'alumnes en les esgaudir prop d'un 60% de la pocoles que reben finançament públació. Es positiu per a Sant Cublic, i que no hi hagi criteris esgat que tinguem una quota alta, un bon inarket shure de l'escola pú- b i a i x a t s e n la s e l e c c i ó d e l s alumnes. Per a aquests motius, blica, perquè aquesta és la maneés il·legal que una escola conra d'assegurar que l'escola públicertada "reservi" places o que dica mai no serà una escola residual. gui, durant el període de preinsUna escola concertada és una cripcions, q u e ja no té places escola que ha estat de titularitat disponibles. La comissió d'escoprivada i que voluntàriament s'alarització, en la qual hi ha repreculi al "concert amb l'Adminissentants de l'Administració, dels tració", en virtut del qual l'Adpares i directius dels centres de tiministració Pública (la tularitat pública i privada conGeneralitat) cobreix el 100% de certada, té l'obligació de vetllar les seves despeses operatives, per l'aplicació de la normativa com a qualsevol escola pública, a que.regula aquest procés. canvi de complir unes condicions L'escola concertada pot cobrar que són bàsicament les de rea-

per les activitats extraescolars permanents al llarg del curs (esports, piscina,...), o per activitats extraescolars puntuals (excursions, assistència a teatres, colònies,...), com l'escola pública. Pot cobrar també per una sisena hora d'activitat a l'escola, que no ha d'ésser lectiva (és a dir, pot ser per repassar, biblioteca, e t c , però no pot ser de temari acadèmic). L'escola concertada no pot cobrar res per reserva de plaça, ni per assistència a classe, ni pot fer que siguin obligatòries unes suposades aportacions voluntàries a Fundacions. En tot això sols hi ha l'exigència de compliment de les regles que elles mateixes han acceptat. El motiu és ben senzill, no podem permetre que entre les escoles que reben el seu finançament de fons públics (pagats per tots) hi hagi escoles de "primera" i escoles de "segona", no podem permetre que unes escoles triïn els alumnes més "guapos", més "rics" o més "llestos", i les altres no. Volem i exigim que, a igualtat de drets, igualtat de deures. A Sant Cugat, el 60% dels nostres fills van a l'escola pública, i això és la garantia que aquesta escola pública és plural, que els claustres de mestres són estables i que són escoles de qualitat. Us recordo que avui mateix, divendres 26 de febrer, es fa la presentació del llibre de la la Mostra d ' E n s e n y a m e n t Públic de Sant Cugat, mostra que es va fer ara fa un any, al febrer del 98. La Mostra va ser un reconeixement a la tasca feta per les escoles públiques i una exigència a les Administracions, per tal de mantenir la qualitat e d u c a t i v a i fer créixer la xarxa pública d'acord amb el creixement de Sant Cugat. Aquest llibre estarà a disposició de tothom. Ramon Palacio i Àngel de Vicente, expresident i president de la Coordinadora d'AAíPA de les escoles públiques de Sant Cugat

S'acosten dates significatives. Entre aquestes, les dels dies del Sant Cugat Actiu q u e , a més d'altres coses, serveix a l'ajuntament -especialment l'any d'eleccions- per demostrar com de bé ho fa tot, que és una meravella molt guai viure en una ciutat tan b e n portada, tan b e n c r e s c u d a , tan b e n v e n d i b l e , malgrat q u e alguns dels seus desagraïts fills (ep!, adoptius) ens estestem a no saber-ho veure. Amb l'afegitó que enguany, suposo i com ja va sent corrent darrerament, l'alcalde -dirà allò de "és el meu darrer Sant Cugat Actiu com a a l c a l d e " ? - anirà acompanyat del seu escolanet, l ' a l c a l d a b l e d e la f o r m a c i ó , autèntica ombra del principala tots els actes que es fan i es desfan. Per sort, però, s'acosten altres dates. D e signe diferent. Per exemple, el vuit de març i el vint-i-tres d'abril. I no les poso de costat perquè sí, a la impensada. Perquè potser caldria que ambdues dates i, sobretot, els seus significats, anessin més sovint de bracet. En una societat que s'està construint, que vol reflexionar sobre tots aquells canvis que l'atenyen; en una societat on les veus noves que sorgeixen malden per assolir com més aviat millor una igualtat q u e r a c i o n a l m e n t e n t é n una majoria però que encara queda molt lluny, per raons de voluntat i de dificultat de desempallegar-se, en alguns àmbits de la ment humana, dels fermalls que la lliguen a altres concepcions i impulsos pretèrits; en aquesta societat, deia, cal que el diàleg que es genera des de l ' ò p t i c a f e m e n i n a - i no n e cessàriament només de d o n e s adopti més sovint la lletra impresa, no per dotar-la d'un mal entès intel·lectualisme, sinó per fer-lo més assequible i, doncs, més ric i alliberador. Hi ha molts àmbits d'actuació des de la perspectiva de la dona que ens poden ajudar a ser a tots.

^S^^iïgiïan^tMnsTMeeoMEm^ SAW QUÈ ET PIC, QUE 61 m MANCA VE 7LUGES HI HA RESTRICCIONS D' AIGUA, I NO ES FOT OMfUR LA ?I6CINA, NI REGAR EL TARDf... MAURÉ DE ÍLANTEJAR-ME TORNAR A &ARCELONA 1!

HOME, TAMÏOC ÉS AIXÒ !! 51 HAS ESCOLLIT VENIR A VIURE A SANT CUGAT DEU SER TAMBÉ ?ERQU& ENTRE ALTRES COSES, ET DEU AGRADAR, N o P

&U?ERÒ...S1 AQUEST ESTIU NO ?ODEM ÏRESUMIR DEfISCINANI DE TARDÍ, AMB EL QUE ENS HA COSTAT LA CASA... COM VOLS QUE ELS NOSTRES AMICS ES CREGUIN EL ?REU P

M'. Ctí&iSb··Zc

Opinió 13

E L S I C A N T O N S Divendres. 26 de febrer de 1999

g r a n s

t r e t s

Ramon Segalés Un esperit jove El dibuixant Frederic Cabanas i la grafòloga Eugènia Barrachina retraten la personalitat del propietari d'un dels estancs més antics de la ciutat. L'estudi que ve a continuació ens revela els trets més ocults de la seva personalitat.

^U— ^ u , . Ju^

E

OA

oiKt

R e t r a t

d e l

C e n t r e

ns trobem davant una personalitat jove d'esperit, amb una curiositat i interès per tot allò que l'envolta, confirmant que la joventut i l'edat es troben més en l'interior i en l'actitud personal i intel·lectiva que no en l'aspecte extern de la persona o en la seva edat cronològica. El traç de la lletra de Ramon Segalés ens demostra que és un home de caràcter optimista, que afronta les situacions amb força i il·lusió. Els mateixos traços ens permeten deduir que deu posseir una personalitat amb prou recursos com per ni avorrir-se, ni avorrir a tots aquells que l'envolten. Posseeix molta imaginació i, a més, sap aplicar-la en la seva vida quotidiana.

•ï^vA^.f^

En general, és un home de tracte agradable però, quan cal, també sap i és capaç de donar respostes contundents, que poden arribar a sorprende per la seva rotunditat. Pel que es pot deduir de la seva cal·ligrafia, diríem que és una persona a la qual no li agrada passar desapercebut, cosa que va aconseguint amb esforç, o p t i m i s m e , força i aquella capacitat innata que té per aconseguir que allò quotidià adquireixi cada dia un interès especial. Amb la col·laboració:

SELECCIÓ - FORMACIÓ Aragó, 208, 3r 3a • 08011 Barcelona fel. 93451 04 39' - Fax 93 451 73 96

C u l t u r a l

I ±

erra Baixa d'Àngel Guimerà és un drama amb un llenguatge popular, essencial i despullat d'artificis.

1 5 ase: Disseny d'escenografia: Carles Pujol. Disseny de vestuari: Enric Majó. Disseny d'il·luminació: David Pujol. Construcció d'escenografia: Tallers del Centre Cultural Sant Cugat. C5

JQJ sbart Sant Cugat ens el presenten amb el llenguatge de la dansa.

A.

ssaig comentat el dissabte 6 de març a les 18 hores. A les 22 hores, E S T R E N A .

JA espectant la tradició, per poder donar-li la volta a una estructura establerta.

1

nterpreta la música d'Albert Guinovart, en directe, l'Orquestra Nacional de Cambra d'Andorra ( O N C A ) , dirigida per Gerard Claret.

1 \ espectant la tradició, ens ofereix una visió nova del que és un clàssic. J\

daptació, direcció i coreografia: Joan Serra i Quim Serra.

\ . ifra: L'Esbart Sant Cugat és la quarta vegada que representa un espectacle al TeatreAuditori. j \

quest espectacle és una coproducció de l'Esbart Sant Cugat i el Centre Cultural Sant Cugat.

ELS /CANTONS Divendres, 16 rle febrer de 1999

14

AU r^iftnn^irfrfti^Tïv^ft^w^·^^uiJi·Mji*

«4HM ^fij&M£gAH|feí

INFORMACIÓ I CONTRACTACIÓ D'ESTANDS

mmmm

^"^ yí*^ ^W|

#•»£#&%<*.%» f | •NWÍHtMMWMIHiMiWHi

mm

Seu de !a Fundació: Plaça de Barcelona, 17 Tel.: 93 674 62 91 i 93 589 22 88 Sra. Mercè Abadia

O <=C3

Ajuntament de Sant Cugat dei Vallès

V Mostra

de

Comerç»

Indústria

í

Serveis

FUNDACIÓ PER AL COMERÇ, INDÚSTRIA! SERVEIS DE SANT CUGAT DEL VALLÈS

ELS4CANT0NS

Entoni

15

Divendres, 15 de gener de 1999

R e p o r t a t g e

Una empresa local idea un sistema per reutilitzar l'aigua d'ús domèstic La Generalitat reconeix la qualitat ambiental dels aparells L'empresa Ecoaigua, instal·lada a Sant Cugat des de fa quatre anys, ha ideat un sistema qbe permet reutilitzar l'aigua de la rentadora, la dutxa o la banyera de manera que s'aconsegueix un estalvi d'entre el 3 0 i el 50% d'aquesta matèria primera. L'invent acaba de rebre el segell de Garantia de Qualitat Ambiental que atorga la Generalitat als productes que promouen l'estalvi energètic. AURA COSTA

En Carles Fernàndez i la Palmira Alcàzar són un tècnic en Conservació del Medi Ambient i una geògrafa que ara fa quatre anys van instal·lar la seva empresa a Sant Cugat. Pels camps dels que procedien eren especialment sensibles a les qüestions ecològiques i això els va dur a idear el que van acabar anomenant Sistemes de reutilit/.ació d'aigües grises -aigua utilitzada a la dutxa, la banyera o la rentadora. La filosofia del mecanisme consisteix a "desviar les aigües grises cap a un dipòsit acu-

mulador, on són filtrades i desinfectades, per després alimentar les cisternes dels inodors", explica Palmira Alcàzar. Del que •es tracta, èn definitiva, és de tornar a utilitzar l'aigua de la dutxa o la que hem fet servir per rentar la roba per omplir la cisterna del vàter, "ja que és un absurd - s e g o n s afegeix Alcàzar- q u e cada vegada que tirem de la cadena malbaratem 8 litres d'aigua neta i potable". La instal·lació d'aquest sistema s'ha de fer en el moment de construir els habitatges i es pot preveure per a cases unifamiliars, plurifamiliars o fins i tot per a grans instal·lacions com ara hotels

neixement institucional. L'Àrea de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya acaba d'atorgar a l'empresa el segell de Garantia de Qualitat Ambiental, un distintiu a m b molt prestigi en el camp de l'ecologisme i especialment ben valorat pel sectors de l'arquitectura i la construcció. Carles Fernàndez confia que el certificat els "obrirà mercat en un moment en què els criteris de respecte al medi ambient es tenen cada vegada més en compte". La societat, però, encara no està gaire motivada amb aquest tipus d'estalvi. El temps dirà si és qüestió d e d e s c o n e i x e m e n t o in-

enuruiUar

Moderar el consum d'aigua és imprescindible. FOTO: XAVI1 \RROS I o càmpings. Gràcies a aquest sistema l'usuari podrà reduir cl consum d'aigua entre un ,i() i un 50%, estalvi que repercutirà positivament en la seva economia i en el manteniment de les rcser-

L ' o p i n i ó

de

ves d'aigua de la ciutat o el país. EI reconeixement oficial La iniciativa ecològica empresa per Ecoaigua ha obtingut el reco-

- Una persona gasta diàriament «atre 200 i 300 litres d'aigua, — ' Cada vegada que engeguem la rentadora consu' mini; entre 90 i 150 litres. ' - L i datxa deuria suposa un consum d'uns 75 a 120 litre», i'd'catre 1S0 a 250 si ens banyem. - Cada eop <|ue es tira de ïa cadena del vàser se'n van pel forat de 6 a 10 Ikres d'aigua..

l ' e x p e r t

Caries Fernàndez. Projectista i tècnic en conservació del Medi Ambient

"En no haver-hi restriccions d'aigua, la gent no s'implica en polítiques d'estalvi" A. C. -Sant Cugat — Ecològicament parlant, quina anàlisi fa tle l'actualitat ? - No gaire bona. Tot i que en els darrers anys s'està adquirint una major consciència, hem d'anar molt més endavant i no tan sols pel que fa a l'estalvi d'aigua, sinó de l'energia en general. Per exemple, a l'hora de construir habitatges sovint no es té en compte la temperatura a què estarà sotmesa la casa. Si s'edifiqués més utilitzant aïllants i aixecant les parets amb els gruixos adequats, els pisos es preservarien més del fred o de la calor i l'ús d'estufes o aires condicionats seria menys necessari. — Si és possible estalviar, per què s'ignoren criteris com aquests? - Perquè fins ara no s'ha tingut

una cultura d'estalvi. En el cas de l'aigua, per exemple, si estem acostumats a tenir a l'abast de la mà unes aixetes que sempre que les obrim en raja aigua i, a sobre, no patim restriccions, no ens plantejarem estalviar-ne. A més, l'aigua neta s'identifica amb qualitat de vida i la gent no es planteja en cap moment que pot usar diferents qualitats d'aigua per fer tasques diferents. Els sembla que això és rebaixar el nivell de vida. - La societat santeugatenca també viu d'esquenes a aquesta realitat? - La veritat és que encara no hem treballat mai per a cap constructor de Sant Cugat. Ho hem fet a Lloret, a Mallorca, a Granada, a Barcelona..., però aquí no hem tingut cap oferta. Fa tres anys vam presentar un projecte a l'àrea de medi

ambient de l'ajuntament. Ens van dir que els semblava molt interessant però que era un projecte de futur. Després ens hem posat en contacte amb diversos constructors, però cap s'ha volgut mullar. - l a què ho atribueix? - Al fet que aquí, a Sant Cugat, l'aigua no és un problema, és mort barata i de moment no hi ha restriccions. Comparat amb la resta d'Europa l'aigua al nostre país és molt barata, i això es tradueix en un consum que supera la mitjana europea. Com que no hi ha restriccions, la gent va tirant amb el que té i no s'implica en polítiques estalviadores d'aquest tipus. - Es fan campanyes... - Sí, però per exemple quan es parla de reutilització, s'anomena el vidre, el cartró... però s'oblida l'aigua. No es plantegen fer una va-

Fernàndez di\uii\a sistemes per estakitit aigua a les llars. F.:X. I ARRÒSA loració de les despeses dels habitatges per veure per on s'ha de començar a fomentar l'estalvi. Si ho fessin veurien que l'aigua i la llum també s'han d'estalviar. — Pot proposar-nos alguna solució casolana?

- Una possibilitat és col·locar una ampolla d'aigua dins la cisterna del vàter per estalviar aigua quan es tira de la cadena. També es poden instal·lar reductors d'aigua a les aixetes. I després, el més típic: no deixar les aixetes obertes...

16

Entorn

& S /CANTONS Divendres, 26dtftbrer 1999

C o n f l i c t e

Les declaracions d'un arquitecte barceloní exasperen l'alcalde

La policia local farà cursos sobre medi ambient

Aymerich es pregunta quins interessos s'amaguen darrera dels atacs RKHACCIÓ - S a n t Cagat/

LI model de ciutat de Sant Cugat i sobretot la forma en què el municipi està creixent ha protagonitzat en els darrers dies un autèntic terrabastall de declaracions/Pot va iniciar-se arrel d'una entrevista a l'arquitecte barceloní Ignasi De Solà-Morales, publicada a L·i Vangnardia la setmana passada. Ln l'article l'autor de la reforma del Liceu va arremetre amb contundència contra la ciutat de Sant Cugat: "l.s un suhnrl·io hortera camino de la cntri-z y la de"rtuliiaóii. Sani Citrat. cnnio o/ras arnis "privilegia/las" del entomo. se esta uri/anizarido conto si f/iera mi banio obrem delManelnster nuís miserable de la primera rezolución industrial. Da pena. " \ o content amb aquestes dures declaracions, quan el periodista li va preguntar per la classe mitjaalta que suposadament impera a la nostra ciutat, I )e Solà va continuar atacant: "(Jnienes vk.ru ast' pierden

calidad de vida, dependen del coche para todo y ademàs tienen que suportar la carència de servicios". Les dures afirmacions de l'arquitecte barceloní han provocat la reacció automàtica de l'alcalde, que ha assegurat sentir-se "profundament decepcionat pels desafortunats comentaris de Solà". En una carta resposta publicada al mateix diari, Aymerich indica que l'arquitecte barceloní "sembla oblidar que en els últims anys molts ciutadans, fins i tot barcelonins, han triat Sant Cugat per establir-hi la seva residència atrets per la seva qualitat de vida, bones comunicacions i entorn". L'alcalde, en un to clarament decepcionat, es qüestiona sobre els motius que han dut a De Sola-Morales a desqualificar "un model de ciutat elogiat des de tots els àmbits" i acaba la seva carta indicant: "Espero que hagi confeccionant el projecte del Liceu amb més coneixement urbanístic del que ha demostrat respecte la nostra ciutat".

Els agents de la policia local de Sant Cugat seguiran en els pròxims mesos un seminari de formació mediambiental adreçat a optimitzar les tècniques de vigilància, detecció d'impactes i protecció del medi ambient municipal en general. Els seminaris, que s'han impartit ja en altres 50 a j u n t a m e n t s de Catalunya, estan formats per un cos teòric comú a totes les poblacions i un altre d'específic per a cada zona determinada. Així els agents s'especialitzen en vigilància del medi rural, natural. industrial o urbà, segons quin sigui el seu àmbit més proper. Durant la seva formació, els agents santeugatencs aprendran com afrontar la vigilància de l'entorn i, sobretot, com actuar immediat a m e n t davant la detecció de qualsevol agressió mediambiental.

Foto de Ignasi De Solà-Morales publicada a La Yanguardia

R e s t a u r a c i ó

GARRIGA Tjller Fcitriccició

A.C.

Des d'octubre de l'any passat fins ara, 460 policies locals d'una cinquantena de ciutats catalanes han seguit aquests cursos.

m e d i a m b i e n t a l

L'alcalde s'oposa a la construcció d'un abocador a la Pedrera Berta

pròpia

Assegura que FÀrea Metropolitana no li ha presentat cap projecte A. C. - Sant Cugat -

LA VIUDA ALEGRE de Franz Lehar Opereta en Versió Concert

ORQUESTRA SIMFÒNICA SANT CUGAT Patrocinada per: « i CATALANA

« ocaoBvrr

Direcció: JOSEP FERRÉ Dissabte 27 de febrer de 1999 a les 10 de la nit TEATRE-AUD1TORI del CENTRE CULTURAL SANT CUGAT C

E

N

T

R

E

C U L T U R A L

Muntament de S»nt Cugat M Vallès

SANT

L'alcalde de la ciutat, Joan Aymerich, no donarà suport a la creació d'un abocador de residus urbans dins la Pedrera Berta de Sant Cugat. La iniciativa va sorgir de l'empresa explotadora de la pedrera després que es veiés obligada, per llei, a restaurar la part de l'explotació que ja estava esgotada. D e les diferents possibilitats que se li presentaven, l'empresa s'havia d e c a n t a t per la creació d ' u n abocador de residus sòlids urbans - r u n a i rebuig dels ecoparcs t r a c t a t s - q u e permetria cobrir l'erosió p r o d u ï d a a la muntanya. La proposta es va presentar a l'ajuntament i a l ' E n t i t a t M e t r o p o l i t a n a del Medi Ambient, i actualment es troba en fase d'estudi.

CUGAT

Tot i que el projecte, per tant, no és ni molt menys definitiu. ja ha aixecat algunes crítiques, primer dels grups ecologistes

locals, l'estiu de l'any passat, i ara del mateix alcalde. El q u e sorprèn és que a uns 400 metres d'aquest possible abocador és previst q u e el m e s v i n e n t s'hi col·loqui la primera pedra de la planta d e compostatge de Sant Cugat, unes instal·lacions

Els promotors de la iniciativa consideren que el dipòsit de residus urbans no perjudicaria el medi ambient per al tractament responsable dels residus. I aquest fet és precisament l'argument a què Aymerich ha recorregut a l'hora de justificar la seva oposició a l'abocador: "La construcció de la planta de compostatge s'adequa a uns criteris totalment contraris al que suposa un abo-

cador, per això no hi puc estar d'acord". Aymerich ha recordat que quan uns anys enrere es va voler tancar la Pedrera Berta, l'Ajuntament va signar un conveni amb l'empresa que l'explota - J a i m e Franquesa S.A.per tal de mantenir-la oberta a canvi que la companyia es comprometés a testaurat-la. "Vull dir que farem servir aquest conveni per aconseguir q u e l'empresa compleixi la seva promesa", ha dit Aymerich. Davant tot aquest assumpte, l'alcalde s'ha sentit especialment molest per unes declaracions a p a r e g u d e s al diari La Vanguardia la setmana passada. E n un article s o b r e a q u e s t a qüestió s'afirmava que l'Area M e t r o p o l i t a n a havia d o n a t a conèixer la proposta a les autoritats locals. Aymerich, però, ha especificat que cap organisme supramunicipal s'ha posat en contacte amb ell ni li ha presentat cap projecte sobre la Pedrera Berta.

EIS 4 CANTONS

Societat

17

Divendres, 26 de febrer de 1999

T r a d i c i o n s

Les faves tornaran a florir Els santcugatencs es preparen perpujar de nou a Fermita a celebrarSantMedir AXNABORAI

Hom d'm, en una llegenda explicada aneu, que fa molts, però molts i molts anys, un pagès de Sant Cugat va ajudar a escapar un liisbe barceloní que fugia dels romans... Dimecres vinent l'esplanada de l'ermita de Sant Medir tornarà a aplegar milers de persones que festejaran la seva diada seguint la tradició. ...El seu nom era Medir i al poble el coneixien per un home pacífic i molt tranquil... Enguany el programa d'actes que convoca edició rere edició l'Ajuntament continua en la mateixa línia que en anys anteriors: xocolatades, cercaviles, misses, sardanes i castells, amenitzats per la cobla local que, per segon any, tocarà durant la tarda per als seus conciutadans.

...Era Sever, el bisbe de Barcelona, qui fugia cap a les muntanyes seguit molt de prop pels romans... Serà al migdia quan s'oficiarà la missa solemne. Enguany hi haurà, però, una novetat: els Antics Escolans del Monestir (reunits de nou ara fa nou anys) cantaran una missa gregoriana (Cum jubilo) i alguna cançó típica catalana, possiblement, segons ha confirmat el mestre Joan Auladell, de Millet, abans dels goigs finals. A l'interior d'una ermita que enguany ha estat reformat pels membres de la Penya Regalèssia.

... Els romans van passarpoc després amb cara de pomes agres, i elpagès, tot responent les seves demandes, va dir a la fi -perquè era home de poques paraules i sempre sinceres-que el bisbe haLa celebrada de Sant Medir continua essent una de les més populars del calendari doctes lúdics a la ciutat. F: X. L. via creuat la vall quan ellplantava les faves... Medir de Sarrià celebra enguany el seu 25è aniversari de la segona etaA tres quarts d'una les sardanes de pa (perquè aviat en farà 75). la cobla Ciutat de Sant Cugat so... Tant Sever com Medir van passar naran fins al moment que actuïn els amb els anys a tenir el títol de sants i en... Un dia, mentreplantavafaves a un Castellers, en la que serà la seva pricara avui dia, s'L· de dir que amb cerdels seus camps, en Medir va veure pas- mera exhibició de la temporada, ta alegria, recorden el d'ta de la seva que començarà de manera oficial 9:00 h.- X o c o l a t a d a a la plaça O c t a v i à sar un seguici eclesiàstic... desgràcia... diumenge dia 7 al Monestir. De bon matí, la xocolatada oferta 9:30 h.- Cercavila dels b a n d e r e r s (sortida: plaça Octavià) Tot està apunt, doncs, perquè els ...Però en aquell precís moment, la per les pastisseries de la ciutat es10:00 h. - R e b u d a a l ' A j u n t a m e n t p e r l'Alcalde calfaran els ànims, minuts abans planta ja floria! Així que els romans santcugatencs celebrin en com12:00 h. - M i s s a s o l e m n e a l ' E r m i t a d e S a n t M e d i r , no li van veure enlloc lagràcia i van sa- panyia aquest dia tan especial, una que comenci la cercavila. E b bancrificar elL·nhome rural minuts abans de les commemoracions més poderers un any més aniran de la plaça c a n t a d a p e l s Antics E s c o l a n s d e l M o n e s t i r de capturar l'eclesiàstic i passar-li un pulars a Sant Cugat, després de les Octavià a la de Barcelona. Susan Vi12:45 h. S a r d a n e s a m b la cobla C i u t a t d e S a n t C u g a t clau duna banda a l'altra del cap... Festes Majors, la cavalcada de Reis cenç, Núria Parera i Lluís Vicenç, o el Carnaval: un any més, l'espla13:00 h -Missa s o l e m n e p e r les C o l l e s d e Barcelona els tres portadors de les ensenyes Serà a la una quan la trentena de nada de l'ermita de Sant Medir toren la celebració d'enguany, arribacolles barcelonines que vénen fins 13:30 h. -Actuació d e l s C a s t e l l e r s d e S a n t C u g a t narà a veure, abans de l'època per ran a l'ajuntament, on seran rebuts a l'ermita a honorar el sant vallesà 14:00 h. D i n a r natura assenyalada, les seves faves per Joan Aymerich, alcalde de Sant celebraran la seva missa solemne. florir. 16:00 h. S a r d a n e s a m b la cobla C i u t a t d e S a n t C u g a t Cugat. Entre elles, la Colla Nova de Sant

Programa

C e l e b r a c i o n s

El CPA presentarà el seu 6 Coro Rociero' durant el Dia d'Andalusia Serà la primera diada com a membre de la nova Federació A. B. M.

Amb recepció institucional, parlaments de les autoritats convidades i vi d'honor començarà, com és ja tradicional, la celebració de la diada del Centro Popular A n d a l u z d e S a n t C u g a t (CPA):. Un Dia d'Andalusia que

enguany presentarà algunes novetats: presentacions de grups de cant í de ball i d'obres de teatre ocuparan el programa d'actes de la tarda de demà dissabte. Abans, però, durant el protocol del matí -al qual acostumen a assistir representants de la majoria d e grups polítics del consistori santeugatenc- s'haurà recordat

amb molta tristor i gran afecte l'absència de Rafael Sànchez i de Tomàs Ceferino García, dos membres vinculats a l'entitat. La festa continuarà, després del dinar de germanor, amb la representació de l'obra de teatre Historiaspasadas. Es tracta de la tercera peça escrita pel president de l'entitat, Gabriel Ruiz. Per a

l'autor, aquest tercer treball teatral -Elprogreso i Andalucía libre són els dos anteriors- "reflecteix la vida quotidiana d'un poble andalús als anys cinquanta". El muntatge serà escenificat per la pròpia agrupació de teatre del CPA, el grup Alvarez Quintem. Un cop finalitzada la representació, el G r u p Triana - c o s d e dansa del centre santeugatencestrenarà nova coreografia, de la mateixa manera q u e el G r u p Axatiana -secció de ball infantil-, per donar pas a la presentació oficial del Coro Rociero Recuerdo de Andalucía, que oferirà als assistents una selecció de temes típics d'aquesta comunitat autònoma.

La commemoració santeugatenca de la creació del primer parlament democràtic andalús continuarà diumenge a Barcelona, com ja és tradicional. Els membres del CPA es desplaçaran fins àl Parc de la Guineueta on, juntament amb la resta de cases regionals andaluses de la província, realitzaran l'ofrena floral al monument de Blas Infante. Serà la primera vegada que el Centro Popular Andaluz commemora aquesta festivitat tradicional com a membre de la nova Federació Andalusa de Comunitats de la qual és impulsor i actual relacions públiques d e la presidència.

Societat

18

F1S /0AIMONS Divendres, 26 de febrer 19W

S o l i d a r i t a t

Mans Unides e n c é n mil espelmes solidàries p e r la població d e Togo ALÍCIA. l).Bi-j - S a n t Cugat -

Merci. Amb a(|ucstcs cinc lletres. dibuxades amb la llum de mil espelmes vermelles, centenars de santeugatencs van encendre l'esperança d'una ( ) \ ( i , Mans l'nides, per fer realitat un projecte ambiciós: la construcció de dues escoles a Togo, a la regió dels llacs al sud-est del continent africà. La placa dels quatre cantons es va convertir dissabte a la tarda en l'escenari d'aquest acte solidari en què. gràcies a la participació ciutadana en l'encesa d'espelmes.

la venda de semarretes i donatius, es van recaptar 325.410 pessetes. I'ns diners que se sumaran als prop de 3.500.000 pessetes recaptades en el compte corrent, núm. 465-02 Mans l'nides, que aquesta entitat té a la (laixa d'Kstalvis de Catalunya de Rius i Tauler, 33, i que vol aconseguir arribar als 8.006.232 pessetes de pressupost per poder fer realitat el projecte d'enguany: constniir i equipar dues escoles en pobles diferents de Togo en què es formaran més de 470 alumnes anualment. "L'encesa d'espelmes d'enguany ha estat força animada. Hi ha hagut moments en què ha estat molt bonic, perquè a tothom li fa il·lu-

La Floresta Escoltes debat sobre florestans van al Senegal el feixisme A. B. M.

A. B. M.

- La Ftoresta-

- La Floresta -

Kl grup de Pioners de l'Agrupament Kscolta la Floresta viatjaran aquest estiu fins al Senegal per desenvolupar un projecte de cooperació internacional. l-'.K jo\es (d'entre 15 i 17 anys) aniran acompanyats d'un altre grup de Reus. i ambdós col·laboraran durant rot el mes d'agost en la construcció de locals d'associació per a entitats de la localitat de Niakhar. a més tic relacionar-se amb els seus habitants. Kncara falta per confirmar quants santeugatencs hi assistiran, perquè els pares no han donat cl \istiplau definitiu. Mentrestant, continuen els preparatius.

Amb poca assistència de públic van començar dilluns les Jornades de debat i reflexió sobre el feixisme que s'estan desenvolupant aquesta setmana al (lentre Cívic de la Floresta. Però la poca audiència no ha estat un impediment per deixar de debatre l'ahir, l'avui i el demà d'un tema, amb membres d'organitzacions del tarannà de S.O.S. Racisme o Amical Mathaussen. Aquest fòrum s'acabarà avui divendres, amb un taller de jos cooperatius contra la intolerància orientats a nens i nenes, i un vídeo fòrum amb la projecció del film La mtirrha sol/re Roma, de l'italià NinoRissi (1962).

/.

. . / ni'''

</' ' ' e\ i ( í 1011,

sió encendre la seva llumeta', explica satisfeta la presidenta de Mans Unides a Sant Cugat, Francesca Rivera. De fet, després de cinc anys, aquestes un acte solidari amb tradició a la ciutat en el qual s'acostuma a donar les gràcies en l'idioma del país on va assignat el

>Un iii l'iMi·imn d'aquí\r tradicional atsolidari te l-'OTO OSCAR BENITO projecte. "Aquesta vegada hem Bàsicament agrícola, destaca per dubtat molt en què posar-ho, si un alt i alarmant índex d'analfaen català o en una llengua nadiua betització, sobretot entre el col·lecd'allà, però en són tantes que al tiu femení. Davant d'aquesta sifinal hem optat per l'idioma oficial tuació, Mans l'nides va engegar de Togo, el francès: Merci", exaquesta campanya solidària al Naplica Rivera. dal a m b la idea d e s o l v e n t a r Togo és un país africà situat enaquest problema educatiu entre tre els estats de Benín i Ghana. la població del país africà.

T r o b a d e s V

Èxit de participació i recaptació en el sopar de la lluita contra el càncer Enguany s'han aconseguit 2.500.000pessetes

Més de quatir-t cutis persones van assistir al sopar Ik-néfu que després de vint anys és tota una tradició a la ciutat FOTO: O. B.

Tant si vostè és a casa com si no hi és... AÜXW0 continua vetllant per la seva llar

7©>-

mssasssmt i Servei Av. Al·lot» S*k>, «MW. W « I t 17

SISTEMES DE SEGURETAT COWUtKNrS DOMÒKilDErKnKnO

mm

A. D. B La nit de dissabte la carpa de la Vil·la Sàbat es va convertir per segon any consecutiu en l'escenari del tradicional sopar benèfic en favor de la lluita contra el càncer. Més de quatre -centes persones van assistir a un acte que després de vint anys s'ha convertit en una vetllada especial i cita obligada per a un gran nombre de ciutadans. "Valoro d'una manera molt especial ('entusiasme que hi ha per assistir i col·laborar amb aquest sopar. És increïble i estic molt emocionada. Fins i tot aquesta nit, una cinquantena de persones s'ha quedat sense poder venir per fal-

ta d'espai", comenta la presidenta de la Junta local de Sant Cugat, Marta Martí de Ferrers. El principal objectiu d'aquesta trobada anual és el de recaptar fons per ajudar els malalts de càncer i les seves famílies a viure amb aquesta malaltia. Cada edició la recaptació augmenta i enguany s'han aconseguit els 2.500.000 pessetes. Segons va explicar la presidenta de la Junta, l'any 1998 un total de 78 casos dels municipis de Valldoreix, Rubí, i Sant Cugat van rebre ajut econòmic, tractament psicològic i assistència sanitària a domicili. "S'ha de felicitar a aquestes associacions que fan aquesta tasca

tan important per ajudar persones que pateixen aquesta malaltia", afirma la regidora de serveis socials d e l'Ajuntament, Sílvia Flury. Dissabte la vetllada va començar tocades les nou . Després de les postres, centenars de regals cedits per un gTan nombre de comerços, entitats, empreses públiques i individuals, van ser sortejats en la clàssica tómbola. La subhasta, amb peces de joieria de dissenyadors com Anna Fusset, i quadres de firmes com Grau-Garriga, va pujar la recaptació de la nit. La música del cantant Jaume Oró i el ball a càrrec de Joan Cuscó van posar la nota final al sopar benèfic d'enguany.

&S4CANTONS

Societat

Dwendrts,26defebrrrl999

Taxa

E n t i t a t s

de

19

s a n e j a m e n t

El Consell funcionarà L'alcade es reunirà amb els veïns mitjançant diferents que protesten per Pecotaxa comissions de treball De moment no s'embargarà cap compte bancari ANNA BORAU

El Consell de Veïns i Comerciants del Monestir-carretera de Cerdanyola ja és una realitat. Dilluns passat es van reunir per confirmar de manera definitiva el nom assignat i per començar a delimitar quines seran les actuacions prioritàries. Una quarantena de persones, tant veïns com comerciants, van participar en aquesta segona reunió de la nova entitat. "Ha estat una resposta molt bona", afirma Jordi Molgó -vicepresident de l'Associació de Veïns de la plaça del Coll-Sant Francesc- "perquè la gent s'ha mobilitzat amb la intenció de fer alguna cosa positiva per al barri, i això és bo". I, en aquest sentit, la primera actuació decidida ha estat la creació de comissions de treball específiques per encarar cadascun dels temes a tractar. En principi s'han concretat tres àmbits, principals preocupacions dels assistents a la reunió: l'ordenació ur-

banística del barri, la seva dinamització comercial i també la potenciació d'aquesta zona en l'àmbit social. Per a Molgó, "la gent està preocupada per com quedarà la zona després de les obres", afirmació que comparteixen altres assistents de la darrera trobada d'aquest nou Consell de Veïns i Comerciants, posant aquest àmbit com un dels camps importants. "Però també és molt important", afirma Ramon Pros -president de l'Ateneu Santcugatenc- "que la gent es preocupi per dinamitzar el seu comerç, de la mateixa manera que mira, a part d'organitzar trobades i festes socials, per ajudar a qui ho necessiti, si es pot". Tant per a Pros com per a Molgó és significatiu que la gent es reuneixi per provar d'encarar possibles problemes futurs. Aquest serà el segon Consell que es crea després de la iniciativa de l'Ateneu que vol, mitjançant el Pla Estratègic, provar q u e la gent de Sant Cugat s'interrelacioni molt més.

AURA COSTA - Sant Cugat -

L'alcalde, Joan Aymerich, mantindrà una reunió el pròxim 2 de març amb els representants de les associacions veïnals q u e e n els darrers dies s'han manifestat en contra del pagament de la taxa de sanejament. La setmana passada 14 col·lectius de veïns de Sant Cugat van adreçar una carta a l'alcalde en la q u e li demanaven que aturés els embargaments de comptes corrents als veïns que no havien pagat la taxa fins q u e el j u t g e d i c t a m i n é s si aquest impost és legal o no. Com a resposta a la missiva, l'acalde ha accedit a tornar a parlar a m b els veïns tot i q u e ja ha advertit que ell "no fa les lleis" i que quan l'executiva ordena embargar un compte corrent no és només per q u è no s'ha pagat aquest pol·lèmic impost, "sinó perquè el ciutadà en qüestió té diverses factures impagades amb un valor supe-

Uajuntament justifica l'ecotaxa per la gestió del servei de recollida de residus. F: X. L.

riora les 25.000 pessetes". T o t i així i mentre el jutge no resolgui sobre la legalitat de l'impost, l'alcalde s'ha avingut a deixar p e n d e n t els rebuts "només de taxa de s a n e j a m e n t " impagats. A m b tot, Aymerich

ha assegurat q u e "confia en q u è la justícia del país reconeixerà que l'ecotaxa és legal". Serà aleshores quan es tornarà a passar comptes a m b els veïns q u e s'hagin negat a pagar aquest impost.

C e r t a m e n modalitats (en total són cinc, de l'A a la D d e p e n e n t del nivell de coneixements q u e tinguin els participants) mostraran les seves habilitats als vint jutges internacionals (francesos, russos, anglesos i espanyols) que controlaran i puntuaran l'evolució dels ballarins. "Normalment es nomenen dotze jutg e s " , explica el d i r e c t o r d e l Trofeu, "però h e m volgut posar-ne vint per fer-ho de màxima qualitat".

El Ciutat de Sant Cugat de Balls de Saló trepitjarà amb força aquest cap de setmana ANNA BORAU

- Sant Cugat -

El proper diumenge, dia 28 de febrer, el pavelló municipal d e la rambla del Celler acollirà el Gran Trofeu Ciutat de Sant Cugat de Balls d e Saló. Organitzat per l'Escola de Balls d e Saló de Sant Cugat (titulada dins la Federació Internacional Professional d'aquesta m o d a l i t a t ) , i i n s c r i t a l'Associació Espanyola Amateur, aquesta serà la cinquena edició d'un campionat que, segons afirma P e p e Asensio - d i rector de l'Escola i responsable del T r o f e u - , "està molt m é s que consolidat". M é s de cinc-centes parelles

s'han inscrit per participar diumenge en el concurs, molt per sobre d e les 357 q u e van assistir en la passada edició. "Cada cop està més clar", afirma Asensio, " q u e els ballarins d e tot l'Estat s'apunten les nostres dates com una cita important en el seu calendari, entre els 23 campionats estatals que se celebren a l'any", a l m e n y s , així és reflecteix en el fet q u e moltes de les parelles que competiran han arribat d e tots els punts d e la geografia de l'Estat - d e s de Les Palmes fins a Pontevedra-, per participar-hi. Un G r a n T r o f e u C i u t a t d e Sant C u g a t q u e - p e r a molts entesos en la matèria- serveix de termòmetre pel q u e serà la

Més de cinc-centes parelles participaran enguany en el Ciutat de Sant Cugat F: X. I..

màxima prova del circuit: el c a m p i o n a t q u e se c e l e b r a al mes d'abril a Barcelona. I és que, segons explica Asensio, és la província d e Barcelona el bressol de l'evolució dels Balls

d e Saló a l'Estat i la zona on més seguidors i m e m b r e s federats hi ha. Des de les onze del matí fins a les vuit del vespre, les 506 parelles inscrites a les diferents

A part de la cinquena edició d ' a q u e s t ja tradicional trofeu santcugatenc, dissabte al vespre hi haurà una altra cita: l'Escola de Balls d e Saló celebra el seu desè aniversari. Una quarantena de parelles d e l'entitat faran una exhibició demostrativa, espectacle q u e comptarà amb la participació d e la parella formada per Olga i Alexander Zenkevich, campions russos de diferents catregories q u e també ballaran diumenge.

Ofertes recomanades CENTRE DE LA IMATGE Plaça del Or. Galtes, 9 - Tel. 93 675 56 74 - Sant Cugat

A l'hora de revelar els teus rodets no ho dubtis, a Z00M et donem la màxima qualitat i el millor servei!

|digital fí teu distribuïdor de cameres point" j material digital Kodak a Sant Cugat

U n a n e t ^ a a n u a l çB^türtacijaiTt b e s arç/s veloi3clese^ 15dOOOpte&.

Nikon Pronea 600i 1 objectiu 24-70 mm 7 9 . 5 0 0 p t e s . (iva inclòs)

Nikon F50 1 objectiu 3S-80 mm 6 0 . 6 0 0 p t e s . (iva inclòs)

20

Societat

Tot a punt pel campionat de botifarra d'enguany

HS4CANTONS

P r o g r a m e s

de

g a r a n t i a

Divendres, 26 defebrer 1999

s o c i a l

El programa europeu Youth Star comença aquesta setmana un nou curs Una quinzena dejoves podran acollir-se a aquesta iniciativa municipal

REDACXIÓ ANNA BORAU

Sant Cugat tornarà a tenir representació al C a m p i o n a t Nacional de Botifarra q u e s'organitza a n u a l m e n t d e s d e la Generalitat. Segons han confirmat des de l ' E s p a i J o v e , s e g u r a m e n t la participació a u g m e n t a r à una mica respecte a l'enregistrada en el campionat celebrat l'any p a s s a t , i ja e s t à tot q u a s i a punt perquè comenci aquesta segona edició del c o n e g u t joc de cartes. Encara falten alguns detalls per aebar de polir, però sembla q u e el c a m p i o n a t seguirà la mateixa línia q u e la primera trobada: una primera fase entre els inscrits en cada pob l a c i ó , p r i m e r c o n t a c t e del q u e en sortiran les p a r e l l e s q u e c o m p e t i r a n a la fase comarcal, i q u e d ' a q u í , si t e n e n traça i bones cartes arribaran a la gran final, q u e l'any passat es va celebrar a les instal·lacions del Futbol C l u b Barcelona.

- S u r t Cugat -

Auxiliar tècnic e n m a n t e n i m e n t i serveis c o m p l e m e n t a ris d ' e q u i p a m e n t s e s p o r t i u s és el títol al q u e dóna dret la participació e n el nou curs del programa d e reinserció laboral europeuYouth Star q u e comença aquesta setmana. "Aquest programa europeu té la gràcia de ser una iniciativa q u e s'aplica a nivell comarcal i q u e permetrà que joves amb mancances formatives puguin accedir al món laboral", afirma Jordi Farrés, tinent d'alcalde d e Serveis Interns d e l ' A j u n t a m e n t de Sant Cugat, el qual convoca aquests cursos des de 1994, i per segona vegada, en col·laboració a m b Main, una associació sabadellenca sense ànim de lucre q u e atén joves e n t r e 16 i 20 a n y s a m b risc d'exclusió social. E n a q u e s t sentit, el programa d ' e n g u a n y seguirà la línia

E n s e n y a m e n t

del d e la passada edició, un curs teòrico-pràctic: a m b 850 hores de classes i la possibilitat de fer pràctiques en e m preses. Una iniciativa de grantia social q u e serveix de p o n t e n t r e la formació reglada i el món professional i q u e per segon any fixa la seva atenció en el m a n t e n i m e n t d ' e q u i p a m e n t s esportius: com el Golf d e C a n Sant Joan. on hi van practicar al 1998. " E s tracta d'una bona e x p e riència per a t o t h o m " , explica Ignacio Magro -director d e l'entitat esportiva- "perquè tot i q u e al pincipi se'ns feia difícil es pot valorar el resultat d ' u n a manera molt positiva". Valoració final q u e comparteix Farrés qui afirma q u e des del d e p a r t a m e n t d e S e r v e i s I n t e r n s i del Servei d ' O c u p a ció M u n i c i p a l d e l ' A j u n t a m e n t es.continuen promocionant aquestes iniciatives perquè "el seu resultat és molt satisfactori i dóna sortides a a q u e s t s joves, per tant, és

V

«Í

Diferents entitas de la ciutat participenaquest en programa europeu. FOTO: X. /.. a aquells q u e tinguin més necessitat d'una transició al món l a b o r a l . El p r o g r a m a Youth Star, a part dels cursos ( a m b hores lectives i de pràctiques) s'acompanyen t a m b é d'altres activitats no formatives com ara sessions d'orientació laboral.

prioritari poder-ho mantenir". A q u e s t s cursos, s u b v e n c i o nats al cinquanta per cent pels fons de la Unió E u r o p e a tenen ja experiència a la ciutat. Al ser a nivell comarcal s ó n a p l i c a b l e s a j o v e s d e tot el Vallès Occidental, a m b prioritat per als santeugatencs i per

Trobada

U n c e n t e n a r d e professors La Coordinadora d'AMPA insisteix en la necessitat d 9 història es r e u n e i x e n a Sant Cugat immediata del quart institut LAssociació Conèixer Catalunya impulsa la trobada A. B. M. -SantCugat-

Al gener van començar Ics obres tic l'edifici del (lentrc d'Educació Infantil i Primària (CEIP)Collserola. ral com estava previst. Però la (Coordinadora de Marcs i Pares dels centres d'ensenyament públic santeugatenc no abaixen la guàrdiardes d'aquest col·lectiu continua recordant-se la necessitat de complir al mil·límetre els plaços de les diferents actuacions que es van acordar al darrer Consell Escolar Municipal. Aquest calendari preveu la construcció del nou CEIP a l'avinguda Gaudí (amb les fases d'encàrrec del projecte, licitació de les obres i construcció definitiva pertinents), i sobretot l'adequació de l'escola en obres per acollir, al setembre del 2000, les classes del que seria cl quart Institut d'Ensenyament Secundari (IES), que s'ubicaria d e manera definitiva (al curs 2002-2003) a les instal·lacions del Pla i Farreres quan aquest es traslladés al nou C E I P construït

Per a Àngel de Vicente, president de la Coordinadora, "la necessitat del quart institut es primordial", i assumir-ho passa per "la concreció de les actuacions que ha de garantir el Departament d'Ensenyament de la Generalitat". És per això que aquesta plataforma santeugatenca ha sol·licitat una trobada amb J'alcalde, i ha començat la recollida de totes les signatures possibles a tots els centres d'ensenyament públic per donar suport a la demanda, que presentaran (icrsonalment al Conseller quan el llistat estigui preparat. Segons ha manifestat D e Vicente a Els 4 Cantons, "la desmassificació dels IES santeugatencs és el nostre objectiu mésimmediat". Massificació que han constatat tant el director de I'Angeleta Ferrer, Josep Lluís Domeyó, com el de l'Arnau Cadell, Jordi Beltran; on hi ha instal·lats barracons provisionals que fan de classe p e r p r o p d e tres-cents alumnes.

La Campanya Conèixer la Història va reunir a la ciutat un centenar de professionals. FOTO: CEDIDA REDACCIÓ

Intercanviar experiències, debatre suggeriments i aprofundir en el contingut i motivació dels cursos que s'imparteixen arreu d e tot Cataunya han estat els objectius de la trobada que es

va desenvolupar dissabte pasAquest acte s'jpclauidins del sat. dia 20 de febrer, al Çonser--' programa d e ; k iniciativa 6e»«vatori Municipal Victòria dels xérlaflistòrià qi$b coordina l'enÀngels del Centre Cultural d e titat Ò m n í u m C u l t u r a l i q u e Sant Cugat. l ' A C G A T i m p a r t e i x a m b la U n c e n t e n a r d e professors i col·laboració d e 170 llicenciats. professores d'història hi van asEs tracta d e cursos breus, grasistir convidats per l'Associació tuïts, q u e s'organitzen a tots Conèixer Catalunya cXcfeÀT)." "aquells indrets on ho sol·liciten.

Societat

Ü 5 4 0 W I W B Divendres, 26 defebrer 1999

21

Fàrmacs

Alguns santcugatencs s'interessen per les 'pastilles miraculoses' ANNA BORAI:

Encara no han sortit al mercat, però ja tenen més espectació que l'entrega dels Grammy de la matinada passada. Són els nous fàrmacs que sortiran d'aquí a poc al mercat estatal: un contra la calvície i Paltre, el més sol·licitat, amb Pobjectiu d'aprimar la persona que el prengui. Es aquest darrer el que més curiositat ha despertat entre els habitants de Sant Cugat, malgrat no haver tingut una resposta massiva i, depenent de les zones, alguns farmacèutics de la localitat confirmen que són nombrosos els santcugatencs que ja han demanat informa-

ció. o el mateix producte, a les farmàcies de la ciutat. "La gent està molt interessada i pregunta sobretot pels efectes secundaris", explica Montse Moral, delegada de zona dels farmacèutics de la ciutat, qui afegeix que, en aquest sentit, "es nota que la gent ha evolucionat una mica, perquè al menys ara es preocupen per si té contraindicacions". "Encara no ens ha arribat cap informe oficial",afirma Núria Casmitjana -responsable del Centre d'Informació del Medicament del Col·legi de Farmacèutics "però es coneixen moltes dades perquè ja fa temps que es consumeixen a d'altres països". El principi actiu del

l i t e r a t u r a

Els nous productes contra l'obesitat i la calvície comencen a tenir resposta abans de sortir al mercat. FOTO: X. L. nou medicament, que no es podrà consumir sense prenscripció mèdica , conté un principi actiu anomenat orlistat que evita que el cos absorbeixi el 30% dels greixos consumits. "En principi la seva qualitat està més que provada, perquè tots els medicaments han de pas-

sar controls molt estrictes abans de sortir al mercat", afirma Moral,"el problema serà l'ús que s'en faci". I és que, segons la delegada, molta gent no pensa que com cots els productes, si no s'administra correctament pot provocar transtoms que poden anar des de les descomposi-

j u v e n i l

cions més agudes fins a malalties derivades de la mancança de vitamines (concretament A i D). Segons les especialistes serà molt útil per a gent amb problemes d'obesitat, però sempre amb control mèdic. De moment, però, ja hi ha gent que pensa comprar-les a Andorra.

C i c l e s

Gemma Lienas presentarà dimarts El sentiment de culpa no és només natural, sinó que el seu últim llibre a Sant Cugat es necessita per madurar El problema de ranorèxia protagonitza l'obra A. B. M.. A. B. M.

El seu nom és Marta. És una jove com podria ser-ho qualsevol altra, però la vida se li complica en veure que no pot controlar el que li passa: la protagonista de l'última novel·la de Gemma Lienas pateix una de les malalties de les que més es parla darrerament, l'anorèxia. "Es l'anorèxia la malaltia de l'opulència? És fruit de la pèrdua de valors del món occidental? Culpa de la imatge de la dona que projecten la publicitat, els mitjans de comunicació i la societat en general?" Aquestes són algunes de les qüestions que es planteja molta gent avui dia, però que la coneguda autora barcelonina no pretén discernir. Bitllet tf anada i tornada "no és una novel·la de tesi i no pretén fer una teoria psiquiàtrica", és la història fictícia d'una jove que podria ser perfectament real, de la seva evolució emocional i física, paral·lela a la de la seva ma-

n

"El sentiment de culpa, com tot sentiment, ha de patir una evolució per no convertir-se en un de molt destructiu i passar a ser un de reparador, és un sentiment necessari, com el conflicte, o la frustració, o l'angoixa, són sentiments imprescindibles per al nostre creixement emocional i maduratiu". Així ho sentenciava Jaume Patuel, psicopedagog i psicoanalista que va oferir la penúltima xerrada del cicle Cultura i Societat que es desenvolupa des de mitjan gener al Centre Borja. Per al conferenciant, "és la frustració la que ens fa evolucionar, perquè si no la tinguéssim no ens mouBidlet d'anada i tomada is Púltima novella de Gemma Lienas. F: CEDIDA ríem". Per a Patuel, tal com va laltia i als trastorns que aquesta seva darrera obra, Premi Odisexplicar ala quarantena de persones (i també la bulímia) comporta, sea 1998. L'acte serà a la llibreque van assistir dimarts a l'acte, el no tan sols físics, sinó també ria l'Amic Imaginari, dimarts, dia risc d'equivocar-se, combinat amb emocionals i, per què no, socials: 2 de març, a partir de les set de la capacitat de saber restituir l'errade com el món de la Marta es la tarda, acompanyada pel psicòda, és el joc de la maduresa que no transforma tant en el seu inte- leg santeugatenc Ferran Salmurha de començar als divuit anys, sinó rior com en les seves relacions ri, membre del Centre Galton, des del naixement especialitzat en aquest tipus de amb familiars i amics Segons el psicopedagog, la socieGemma Lienas presentarà la trastorns. tat actual està acostumant el jovent

CATALONIA CERÀMIC

Ctra. Sant Cugat a Cerdanyola, Km 3 .

Tel.

9 3 5 8 0 15 0 0

OBERT DE DILLUNS A DISSABTE

• Ceràmica • Sanitaris • Aixetes • Mobles de bany • Banyeres d'hidromassatge • Accessoris • Materials per a la construcció!

a tenir-ho tot, a no haver-se d'encarar amb els problemes, tendència que s'hauria de canviar per passar a aprendre a posar límits, a contenir, provant de buscar l'equilibració per assolir "la intel·ligència emocional que necessita tota persona madura, perquè el quoficient intel·lectual aïllat de la resta no serveix per a res". Aquest i altres termes psicològics van ser presents durant tota la conferència, orientada per Patuel cap a aquest àmbit, tot i que "el sentiment de culpa, sota diferents noms, ha estat analitzat per moltes branques socials, però és com la teoria de la margarida: proven de definir-la partint de la descripció dels seus pètals". Segons Jaume Patuel, doncs, encara queda molt per fer. El cicle de Cultura i Societat acabarà dimarts vinent, amb la conferència que Vicenç Trius dedicarà a El problema de la pobresa a Catalunya. El santeugatenc centrarà la seva exposició a comparar aquesta problemàtica amb l'existent en altres comunitats autòmes, així com a definir els diferents sistemes que s'empren arreu per classificar-la.

Societat

22

ELS /CAIYIUNS Divendres, 26 de febrer 1999

T r a d i c i o n s

El Centro Castellano Manchego celebra la diada de sant Blai Més de dues-centes persones participen en la celebració A. D. B

-ui Les pistes poliesportives de la Floresta es van convertir un any més en l'escenari de la celebració castellana de la diada de Sant Blai. l ' n a festa q u e el

Centro Castellano Manchego, després de més de deu anys, ha convertit en tota una tradició a la ciutat. Cada 11 de febrer els membres del col·lectiu manxec celebren l'aniversari del seu sant, una data que per circumstàncies del

Sant fi/ai va tomar a estar present a Sant Cugat. E: X. L.

carnaval enguany s'ha traslladat al diumenge 21. Tocats dos quarts d'onze del matí, vora d u e s - c e n t e s persones van obrir boca esmorzant les clàssiques i famoses migas de pa, a m b cansalada i xoriço, s u a v i t z a d e s a m b raim i " r e mullades a m b vi de la nostra terra", afegeix Juan Carrasco, president del C e n t r o . F a m o ses p e r q u è les migas d ' a q u e s t c e n t r e ja s ' h a n g u a n y a t un nom en la festa major i de tardor s a n t e u g a t e n q u e s , quan es cuinen més de mil racions Aquesta és la primera vegada q u e per la diada de Sant Blai el C e n t r o Castellano enceta el dia a m b a q u e s t e s migas, en substitució de les típiques gachas fetes amb farina. Després, per fer lloc a l'arròs de m u n t a n y a q u e es coïa per dinar, tots els assistents van participar en jocs de taula i petanca A l'hora de dinar, costelles de porc, conill i xampinyons van guarnir els prop de setze quilos

E n t i t a t s

Els membres del Centro Castellano Manchego es van trunira l/i Floresta. E: X. L. d'arròs que van vestir aquest moure's al ritme capritxós de plat típic de les muntanyes casla música . Com explica l'extellanes. Amb les postres i el perta guanyadora d'aquest cafè altizón manxec, el grup barball, M. C a r m e n Alvaro, "el celoní Clàxon va animar la fessecret per estar ballant quasi ta amb música popular de tan20 m i n u t s és subjectar bé la gos, pas doble i txa-txa-txà. patata a m b el front e n t r e tots I a dos quarts de cinc va arridos, anar c o m p e n e t r a t s i estar bar un dels m o m e n t s més esben organitzats". perats de la diada, el ja clàsLa música dels Clàxon va posic c o n c u r s d e l b a l l d e la sar la nota final a aquesta fespatata. Una dansa q u e en pata de germanor, en què va desrelles posa a prova l'habilitat tacar sobretot la gran dels trenta participants per participació.

v i s i t e s

Els Castellers volen una solució ràpida per a poder assajar

Can Gordi: les meravelles locals, explicades als forasters

La colla ha de deixar el 2 de març la sala del pavelló MARIANGELA ROVIRA ANNA BORAI:

- Sant Cagat -

"Kstem a punt de començar la t e m p o r a d a i n e c e s s i t e m urg e n t m e n t un lloc on assajar". Així definia Josep Maria Tanco, p r e s i d e n t dels Castellers de Sant Cugat la situació actual de l'entitat. Des que l'estudi de l'estat de la construcció del Celler Cooperatiu els va obligar a deixar aquest emplaçament, els Castellers havien estat assajant a la sala del Pavelló Municipal, on habitualment entrenen alguns dels clubs esportius de la ciutat. Segons afirmen els Castellers, ara se'ls acaba el període d e d i s p o n i b i l i t a t d e l'eq u i p a m e n t i l'Ajuntament els ofereix la possibilitat d'accedir a d'altres pavellons esportius d e la ciutat, situats als districtes Segons un comunicat de l'entitat s a n t e u g a t e n c a , " é s una sortida que nosaltres no podem

D i u m e n g e al matí el Patronat de Collserola oferia tres rutes guiades i i n t e r p r e t a d e s pels voluntaris del parc, una a can Gordi. Uns vint-i-cinc excursionistes, alguns habituals i fidels, fugien del cim e n t i els cotxes per respirar bon aire. La Maria deia, cofoia, q u e ella era la més gran i la Mariona ho comentava tot a m b l'amic.

Els Castellers aimenren la temporada el proper dia 7 de març. E: X. L. acceptar, perquè no són viables per les característiques i composició de la nostra colla, no és possible desplaçar en aquests horaris un volum de gent com el q u e es troba a l'hora d'as-

saig, sobretot per la canalla". Els C a s t e l l e r s a f i r m e n q u e e s p e r e n una resposta ràpida per a torbar una solució a la seva situació fins que el Celler torni a estar en condicions.

A la plaça Barcelona es féu la presentació de la sortida i del p o b l e i, d e s p r é s , c a p a veure dues cases modernistes, can Armet i "el Generalife". En menys d ' u n a hora d e caminada arribaven a les runes de sant Vicenç del Bosc, dalt d ' u n turó amagat. S'aprofità l'aturada per llegir l'explicació d ' u n monjo q u e fugia, el segle passat, del M o n e s t i r a punt de ser cremat i havia passat per la mateixa riera. T a m b é un t e x t del s e g l e X q u e

parla d ' a q u e l l a e r m i t a i d e "domos, ortos, prata i vineas" q u e l ' e n v o l t a v e n . El p e d r í s original era el seient de tots plegats. E n t r e camins amagats i preservats s'arribava a aquells racons de bosc h u m i t quan tot és sec, espai d e verds imagin a t s o n n o e s v e u la t e r r a , amagada sota una catifa de fulles d e roure i parets d ' h e u r a i falgueres. Petits miracles d'aquesta m u n t a n y a dita Collserola, d e la qual Sant C u g a t té u n e s 2.000 h e c t à r e e s , una quarta part. El parc urbà més important d'Europa, diuen, q u e cada any allibera 60.000 tones d'oxigen. Vistes les parets de la masia, s'arriba al poble d e s p r é s d e la magnífica vista d e d a l t cl t u r ó d e can Bell. És d'hora i, de regal, una volta pel Monestir q u e molts no c o n e i x i e n . L a Maria i la M a r i o n a i els altres m a r x e n somrients i c o n t e n t s d'haver c o n e g u t una mica la ciutat.

HS4CAINTC»>6

L ATENEU

23

Divendres, 26 de febrer de 1999

Butlletí de l'Ateneu Santcugatenc - Plaça de Pep Ventura, 1 - Sant Cugat del Vallès - Tel.: 93.674 51 95 - Web: http://www.ateneu.org - e-mail: santcugat@ateneu.org

i n i c i a

Activitats literàries per la diada de Sant Jordi

t i v e s

V Ateneu impulsa un Pla Estratègic per al centre històric de Sant Cugat ficació, com la plaça de Barcelona, la rambla del Celler, el Nucli Antic, a l'entorn del Monestir i la plaça de Pere San i la plaça d'en Coll i Torre Blanca com a més significatives. Tots hem de participar en trobar les solucions més adients per al reconeixement, adequació i millora del Centre Històric de Sant Cugat. Veïns, comerciants, associacions i entitats, col·lectius, institucions. L'Ateneu ha proposat la creació dels Consells de Veïns i Comerciants a zones naturals i d'especial significació com són el Consell de Veïns i Comerciants del Nucli Antic de Sant Cugat i el Consell de Veïns i Comerciants del Monestir-Carretera de Cerdanyola. Ambdós, a hores d'ara, constituïts i en funcionament. És d'esperar, doncs, que al Centre Vila i l'Estació puguin sorgir nous Consells La participació en els Consells de Veïns i Comerciants és ober-

L'Ateneu ha decidit impulsar, segons un acord pres per la Junta Directiva de l'Entitat el mes de febrer, un Pla Estratègic per al reconeixement, adequació i millora del Centre Històric de Sant Cugat. Impulsar aquest pla esdevé de vital importància per a tots els santcugatencs, donada la situació actual de manca d'identitat pel que fa a la configuració, usos, serveis i determinació del patrimoni històric com a senya d'identitat local. A Sant Cugat i els seus veïns els calen les senyes que caracteritzen la seva població, amb el Monestir com a monument més rellevant. Cal tenir-lo com a punt de referència, així com el que és anomenat Centre Històric de la població i que podem situar en l'eix que va des de l'estació del tren dels Ferrocarrils de la Generalitat i fins al final de la Carretera de Cerdanyola i tot el seu entorn, a vegades de gran signi-

Un col·lectiu de socis ha preparat un seguit d'activitats literàries per Sant Jordi, consistents en una Mostra de Poesia i altres treballs literaris. Volem animar els santcugatencs amants de la poesia i la literatura que s'adrecin a l'Ateneu per preparar aquestes diades.

La Gent Gran fa trobades a l'Ateneu El Monestir és un dels punts bàsics del nucli antic de la ciutat. FOTO: X. L En un ambient obert i participatiu ta, plural i sense cap dubte esPensem que és necessari un l'Ateneu ha impulsat activitats per devenen un espai de trobada, re- plantejament global de la situaa la gent gran. És pensat de portar a flexió, i la plasmació de noves ció. L'aportació de propostes i terme activitats culturals, conferènpropostes i la coordinació de les solucions a les carències de tot cies i debats, visites a museus o l'asactivitats de tot tipus, siguin so- tipus i la perspectiva de desensistència a espectacles, excursions, cials, urbanístiques, de promoció volupament vers el futur, creant trobades i celebracions. Tinvitem, o de convivència. És en aquest les condicions prèvies per pordoncs, a participar. Pots adreçar-te marc i en la perspectiva de re- tar-ho a terme- i aquí tornem a a la secretaria de l'Ateneu. flexionar sobre la situació del coincidir que amb la participació Centre Històric de Sant Cugat i dels Consell de Veïns i Comerla seva funció com a aglutina- ciants i el suport de les Institudor i punt de referència ciuta- cions locals-, farà possible inidana, que l'Ateneu promou un ciar el camí que ens hem Pla Estratègic. proposat.

E s t u d i s

Les dones de l'Ateneu es presenten el dia de la Dona

L'entitat fa una enquesta entre veïns i comerciants del nucli antic

El pròxim 8 der març, a dos quarts de deu del vespre, el grup de dones de l'Ateneu es presentarà oficialment en societat coincidint amb el Dia de la Dona Treballadora. Hi esteu tots convidats.

i n t e r n e t

Continua la recollida de dades per a la guia internàutica del nucli antic La informació amb els logotips i marques estarà a partir de primers de març a l'abast de tothom a través de la web de l'Ateneu. Amb això obrim una porta a futures actuacions i plantejaments de la informació ciutadana, estant en el nostre objectiu el fet de poder oferir tot un conjunt de serveis i que mitjançant la transmissió electrònica esdevinguin beneficioses per a tots els santcugatencs.

L'Ateneu ha anat prenent les dades de veïns i comerciants, Entitats i col·lectius, institucions, escoles, etc, del Nucli Antic de Sant Cugat, per confeccionar una guia virtual a través d'Internet d'aquest sector de Sant Cugat. En aquest moments podem manifestar, tot i que la feina encara no s'ha acabat, que l'acceptació ha estat molt important i que és vista com una eina de divulgació important en l'àmbit ciutadà.

''la sumi^

OFERTA

PER

arran d'aquesta enquesta, podem afirmar que l'ordenació d'aquest espai ciutadà és l'actuació prioritària per als veïns. La millora de l'enllumenat, el tractament dels carrers per a vianants i l'establiment d'aparcaments per als vehicles, que en possibilitin l'accés, són algunes de les actuacions més sol·licitades. Una vegada recollides totes les dades, en farem divulgació.

ESTUDIANTS

INTERNET SENSE LÍMITS CONNECTA'T A INTERNET PER

" l a Si sumií®

ES

L'Ateneu, a través del Consell de Veïns i Comerciants del Nucli Antic de Sant Cugat, ha presentat una enquesta que tracta diferents punts sobre els quals els ciutadans han de manifestar la seva preferència. L'estudi fa referència al Nucli Antic de Sant Cugat i en són dipositaris els nombrosos comerços de la zona que li donen suport amb la seva divulgació. De les primeres dades rebudes

SABADELL Avgda. Barberà, 53 i 54 Tet 93 71238 22 fta. 93 7«> JS 4 '

790 PTES. A l MES, SENSE LÍMIT D'HORES. INCLOU 2 BÚSTIES DE CORREU I AlLOTIAMENT DE PLANA WEB PERS

TERRASSA Major, 9 Tel- 93 733 33 66 f « - 93 733 3' 65

BARBERA-BARICENTRO Portes Lacai 162-163 Tel./Fax. 93 729 48 68

SANT CUCAT C. C. Sant Cugat Td. 93 589 75 9 0 ***• 93 675 5* 55

Adhereix-te a l'Ateneu! L'Ateneu continua amb la campanya de socis amb el lema "Adhereix-te a l'Ateneu". Han estat col·locats als establiments col·laboradors un pòster amb la invitació a associar-se. Us invitem des d'aquí a tots vosaltres a fer-vos partícips de l'Ateneu. T'hi esperem.

24 Societat

U S /CANTONS Divendres, 26 de febrer de 1999

La

r a d i o g r a f i a

FILA ZERO

Ells fan els decorats, munten les escenografies i preparen el vestuari de les seves obres Audiència

\ Ve

íya

Foto: Fila Ze

Fer teatre, una gran afició MONTSE SANT

-Sant Cagat -

Entitat: Fila Zero, companyia estable de La Unió. Any de fundació: / 988. Integrants: J5. Seu: La Unió. C. Anselm Clavé.

L'any 1988 es va presentar al poble una nova agrupació teatral. La primera actuació es va fer al teatre de La Unió i encara es recorden la qualitat de la interpretació així com la sorpresa de molts en reconèixer alguns dels integrants de la nova companyia, ja que tots eren gent molt coneguda al poble, però no pel seu vessant artístic. Alguns eren antics integrants del desaparegut grup de teatre Maragall i uns altres eren nous en el món del teatre. D'aquella primera presentació fa deu anys, i Fila Zero ha assolit una ben meres-

cuda fama al poble per la qualitat dels seus muntatges i la seva trajectòria artística. Sempre emparats per La Unió, han fet durant aquests anys de funcionament una tasca memorable i valuosa, i ara com ara s'han constituït en companyia estable de teatre, la companyia estable de La Unió. Han fet i representat obres clàssiques i modernes algunes de les quals han estat estrenes de gran èxit, com algunes de les obres de Hàvel o altres de tan conegudes i reconegudes com el drama Terra Baixa d'Àngel Guimerà, un autèntic "plat fort" del teatre clàssic català. I no tan sols han estat repre-

sentacions diguem-ne formals, a l'escenari i amb format teatral: Fila Zero com a entitat, integrada totalment al poble, també ha sortit moltes vegades al carrer col·laborant en festes i reivindicacions, donant suport a accions del poble o contribuint amb les seves paròdies i representacions a fer més festa. Qui no recorda els diferents i divertits muntatges de les Festes de Tardor, de la Festa Major? I, com una pàgina a banda, el pes de fer rutllar una macrocompanyia de totes les entitats de Sant Cugat en la inauguració del Teatre-Auditori amb Històries de Sant Cugat, un muntatge en què totes les entitats

del poble van representar, en tres grans blocs, la història del poble des de l'òptica de tres autors diferents: Ayesa, Tortosa i Roda. La companyia Fila Zero és una companyia activa i, sobretot, viva, que es renova contínuament, donant entrada a nous integrants i preparant noves produccions i nous projectes teatrals cada vegada més importants. Les produccions de la companyia són obres adaptades per ells mateixos o bé escrites pels seus integrants. Han representat obres d'Òskar Borràs, Guillermo Ayesa i Eduard de Riquer, dirigides per ells, que van assolir un bon èxit.

Societat 25

HLS4CAIVro{>S Divendres, 26 defebrer de 1999

La

r a d i o g r a f i a

FILA ZERO

Són la companyia estable de La Unió i volen oferir una programació continuada

Una companyia estable M.S.

Fila Zero no para de treballar per poder tirar endavant la seva tasca: que el teatre de La Unió munti representacions de teatre d'una manera normalitzada. I fa tot allò necessari perquè els seus muntatges siguin de qualitat i es representin amb una certa regularitat. Els integrants de la companyia no són només actors; es transformen en tramoistes, en escenògrafs o publicistes, segons les necessitats del moment. Fila Zero dóna l'oportunitat a tots els seus integrants de treballar en diferents muntatges.

Tots són necessaris i importants. A més de fer d'actor o de director, segons les seves preferències, la gent de Fila Zero integren comissions per fer les diferents feines necessàries per dur a terme una obra de teatre, i en general tots fan de tot. La companyia està dividida, per al seu millor funcionament, en diferents comissions i tots els integrants han d'escollir-ne una a la qual pertànyer. La comissió de Publicitat s'encarrega de fer els cartells i distribuir-los, fer els dossiers, etcètera; Secretaria porta els afers burocràtics; Producció, que escull quina obra i com es farà; la comissió de Direcció i,finalment, la comissió d'Afers

Tècnics, que engloba la feina de decorats, escenografia i altres. Però, a més, si cal, tots sense excepció agafen el martell i els claus i claven, pinten i munten el que faci falta perquè tot estigui a punt en el moment precís. Aconseguir uns muntatges cada cop millors i més ambiciosos és la meta de la companyia, i voldrien poder tocar qualsevol gènere teatral. Per a l'any 99 tenen projectes nous, entre els quals el de preparar dues obres noves: una que estrenaran per la Festa Major, i l'altra amb motiu de les festes que es volen organitzar per celebrar el centenari d'una entitat tan carismàtica com La Unió,

que és, a més, la seva seu. Un projecte que fa que la companyia treballi de valent per poder tenir les dues obres a punt i per intentar que siguin un èxit encara més gran que els seus anteriors muntatges, cosa prou difícil tenint en compte la qualitat a què ens tenen acostumats. I tots els projectes sense abandonar la seva participació en les Festes del poble, en les quals la companyia s'integra des de sempre amb exposicions i amb petites representacions pel carrer, o amb muntatges divertits. Alguns tan recordats i esperats com les "bromes" de la Festa de Tardor: des del suposat casament en què els convidats, el

nuvi, la núvia i altres personatges es van perdre entre la gent que omplia la fira d'entitats i la van revolucionar amb els seus crits, plors, preguntes j gemecs; o un altre muntatge molt recordat pel seu èxit, quan van fer creure a un corresponsal despistat del diari "el Periódico" que allò era de debò: es representava la venda pública del Monestir a una companyia americana amb tots els seus efectius -i amb les autoritats locals presents-, que rebien solemnement la primera pedra de l'edifici abans de traslladar-lo a Amèrica, mentre una delegació del poble protestava iradament pel disbarat que es feia.

26 Societat

ELS4CAIVIÏMVS Divendres, 26 de febrer de 1999

L A S E T M A N A EN I M A T G E S

UNA RESTAURACIÓ

UNA LLUM PELS NECESSITATS La plaça dels Quatre Cantons ha tornat a il·luminar-se per la solidaritat i els països més necessitats. En l'acte que va fer dissabte Mans Unides a la ciutat es van recaptar 325.410 pessetes que es destinaran a la construcció de dues escoles i a la formació de quasi mig milió d'alumnes anuals a dues poblacions de Togo. La col·laboració dels santcugatencs ha permès enguany encendre mil espelmes per la causa africana. Pàgina: 18. Foto: OSCAR BENITO.

BENVINGUDA

L entorn del Monestir serà, a partir del mes de juny, molt més verd, tranquil i agradable per passejar-hi. L'ajuntament ha presentat aquesta setmana un projecte per restaurar l'entorn del temple, una iniciativa que la societat santcugatenca ha rebut amb els braços oberts. L'enjardinament de l'àrea i la creació de camins de fusta i pedra per passejar-hi dignificaran una zona que darrerament es veia força abandonada. Pàgines:3 a 6. Foto: XAVILARROSA

LLUITANT CONTRA EL CÀNCER LM lluita contra el càncer ja compta amb 2 milions i mig més de pessetes perfacilitar la vida als malalts vallesans i les seves famílies. Més de quatre-centes persones van sopar dissabte a la carpa de la ViLla Sàbat, on diverses empreses i comerços santcugatencs van enriquir amb regals la tradicional tómbola per a la Junta local. Pàgina: 18. Foto: OSCAR BENITO.

UN INICI ORIGINAL A ritme de rumba, bolero, pop,funky i salsa, quasi quatre-centes persones ballaren la música dels sis barcelonins d'Azucari/lo Kings al teatre de La Unió Santcugatenca i estrenaren, així, la programació de la Casa de Cultura, organitzadora de la vetllada, per a aquest últim semestre del curs. L'actuaciçó, molt animada, va permetre als assietnts recordar alguns temes que els Azucarillo van versiónar amb el seu particular estil. Pàgina: 42. Foto: OSCAR BENITO.

Societat 27

HLSí CANTONS Divendres, 26 de febrer de 1999

L A S E T M A N A EN IMATGES

UNA IL·LUSIÓ INFANTIL PER A GRANS Diumenge acaba l'Exposició Itinerant de Titellaires Catalans que des de la setmana passada és a la Casa de Cultura. Quasi vuit-cents escolars santcugatencs han passat per aquest gran guinyol, d'on pengen una cinquantena de personatges. La mostra dóna l'ocasió de recordar antigues històries de putxinel·lis que tots hem viscut de petits. Una bona ocasió per a la nostàlgia. Foto: XAVILARROSA.

NEIX

UNA NOVA

ASSOCIACIÓ

S'ha conformat definitivament el Consell de Veïns i Comerciants del MonestirCarretera de Cerdanyola, una entitat que treballarà en comissions puntuals per al benestar i la millora del barri. L'interès i l'alegria dels comerciants i veïns va quedar palesa en la trobada de dilluns passat, que va comptar amb una gran participació. Pàgina: 19. Foto: XAVI LARROSA

LES PLANES

S'ENAMORA

Una quarantena de veihs de les Planes van celebrar dissabte el dia dels enamorats. l'agrupació cultural i musical de les Planes va voler organitzar una vetllada romàntica perquè tots els enamorats poguessin celebraré! dia de Sant Valentí. Després d'un sopar col·lectiu d'ambientfamiliar es va fer un ball romàntic amb llum baixa i melodies romàntiques i es va posar el colofó a la diada amb un gran pastís en forma de cor. Foto: OSCAR BENITO

íels

mobles

corre ^

mobles

Francesc Moragas, 3 3 SANT CJTGAT DFI VÀï ï Ffi

EIS4CANTO>6

Economia Divendres. 26 defebrer de 1999

28

Els informàtics santcugatencs actuen contra l'efecte 2 0 0 0

C o n v o c a t ò r i e s

Sant Cugat Actiu comença a escalfar motors per a la seva cinquena edició

A. B. M. - Sant Cugat No només l'entrada de l'curo canviarà la manera de fer de la gent i els negocis de Snt Cugat. L'arribada de la fi del segle i, sobretot, el canvi dels primers dígits en la n u m e r a c i ó dels anys sembla que ha creat un estat d'alerta incipient entre Ics empreses i usuaris informàtics santeugatencs. l'erò, segons han confirmat diferents serveis tècnics de la ciutat, no es tracta d'un problema tan greu. "HI cert és que els mitjans tic c o m u n i c a c i ó han creat un estat de preocupació que no és tan greu", afirma Xavier Sitja -de Vallès Tecnològic- " p e r q u è n o m é s afecta a empreses que tinguessin sistemes informàtics fets a mida des de fa molts anys, o a algun usuari que es trobés en la mateixa situació, que no acostuma a ser el cas". Hn la mateixa línia es manifesta David Ribera -de Program Access- qui confirma que amb els programes estàndard actuals no hi ha problema. Pel que fa a aquests sistemes de gestió fets expressament i que ja tenen anys, tant Sitja i Ribera sostenen que els canvis a realitzar són molt senzills, però q u e tractant-se generalment de programes amb llenguatges molt antics, sovint "val més la pena canviar-los". D e tota manera, sí que hi ha empreses santeugatenques que han començat ja a fer aquestes operacions amb vistes al futur. És el cas, per exemple de l'asseguradora Catalana Occident, la qual ha fet una inversió que supera els dos-cents milions de pessetes per evitar que el seu sistema informàtic cregui que el proper dia 1 de gener s'entra a l'any 1900 en comptes de ferho al 2000.

La Mostra de Comerç, Indústria i Serveis serà el 16,17 i 18 d'abril Ja han passat dos anys des de la darrera edició de la mostra coneguda popularment com a L'aparador més gran de la ciutat, i deu des de la primera vegada que el camp de futbol va acollir la representació de la major part delsector comercial, industrial i de serveis de la ciu-

sòpal

COMFífBtr

vjtnce. wtpwftmfPm nwmmvmysm Stfl

AR ROC CM

dicats a donar a conèixer el bo i millor de la ciutat: 187 stands ja són a disposició de qui els vulgui contractar, acompanyats pels institucionals i l'escenari que comerços i empreses podran aprofitar: els motors de la cinquena edició del Sant Cugat Actiu comencen a sonar.

A N N A BORAU

- Sant Cugat Comerciants, empresaris i veïns de la ciutat c o m e n c e n a preparar-se per al q u e serà un dels e s d e v e n i m e n t s del mes d'abril al municipi: la Mostra de Comerç, Indústria i Serveis Sant Cugat Actiu. D e s p r é s de deu anys d ' e xistència, el desenvolupament d ' a q u e s t a existosa fira (l'any passat hi van participar 147 comerços i s'hi van comptabilitzar 82.420 e n t r a d e s al recinte) continuarà en la mateixa línia. Segons han confirmat els organitzadors,la Fundació per al Comerç composada per l'Aj u n t a m e n t de Sant Cugat, C a m b r a de C o m e r ç Indústria i Serveis de Terrassa i l'associació de botiguers locals Sant Cugat Comerç, els dies per a celebrar la Mostra seran a finals de l'abril: concretament el cap de setmana del 16, 17 i 18. Divendres a la tarda, l'Alcalde presidirà la inauguració oficial, i durant dissabte i diumenge es podrà visitar la fira, de manera gratuïta, des de les 10 de matí fins a les nou del vespre. I, també com és habitual, en aquesta c i n q u e n a e d i c i ó de l'Aparador més gran de la ciutat estaran representats la gran majoria de comerciants i e m presaris de la ciutat. Comerç a l'abast de la ciutat

Selecció de Personal Orientació Professional Recursos Humans

tat. Després que en l'edició anterior s'assolís l'objectiu de superar la barrera de les 82.000 entrades al recinte, enguany, la fira més gran de la localitat comença amb temps a escalfar motors per a aconseguir fer-ne d'ella, un altre cop, tot un èxit Prop de cinc mil metres quadrats de-

La ubicació, malgrat que després de cloure la darrera edició s'apuntava la possibilitat de canviar l'emplaçament, tornarà a ser al camp municipal de futbol de la rambla del Celler Una superfície que enguany comptarà amb 4.750 metres

Elcamp de futbolmunicipaltornarà

quadrats coberts, i aquesta és una de les novetats d'enguany, per u n a ú n i c e n v e l a t , de 50 per 95 metres. En principi, tots aquells que ho desitgin poden contractar un dels 187 stands que es distribuiran per tot. el recinte. Petits aparadors individuals, de dotze metres quadrats que comporten una sèrie de serveis generals (informació, publicacions internes i externes, campanyes de promoció, regals, o d'altres m é s t è c n i c s com assegurança, neteja del recinte o la instal·lació completa). L'Ajuntament de Sant Cugat i els diferents ens municipals tindran el seu estand. A més enguany també estarà a l'abast dels c o m e r c i a n t s l'escenari q u e servirà de p r o m o c i ó a molts dels productes dels participants. Tot està, d o n c s , perquè la ciutat torni a gaudir d e l la Mostra de Sant Cugat.

a acollirelSant(agut

\itiu in^uany

I-OIO

XWII

\RROS\

La Mostra de Vuny 10

Economia

ELS/CANTONS Úivtndns,26tkfebrtrl999

B a l a n ç

Supermercats Mercadona tanca l'any amb un creixement del 2 9 %

29

La reducció a TVE no afecta el seu centre a Sant Cugat

La companyia realitza durant el 1998 una inversió d' 11.000 milions

A. B. M. - Sant Cugat -

Ri·.nAc.ció - Sant Cugat La primera cadena de supermercats de l'Kstat, Mercadona, va augmentar en un 25 per cent les vendes de 1W8 resp e c t e les d e l'any a n t e r i o r . Mercadona, instal·lada al C e ller C e n t r e de Sant Cugat des del mes de s e t e m b r e de l'any passat quan va adquirir els fins aleshores S u p e r m e r c a t s Vilaró, ha aconseguit uns beneficis n e t s de 5200 milions de pessetes durant el 1998. el que significa un creixement econòmic del 29 per cent respecte l'any anterior. Pel que fa als beneficis bruts han estat de 7.400 mil.lions de p e s s e t e s . En a q u e s t any el grup valencià ha facturat més de 361 000 milions de pessetes, havent fet una inversió de quasi 12 milions de pessetes. Mercadona, que ha arribat als 15 mil treballadors, gestiona a c t u a l m e n t 358 e s t a b l i m e n t s arreu de l'estat, pels quals ha

integrat 12(1 nies. El C r u p Paq u e t i cl S u p e r m e r c a t Vilaró (Sant Cugat), formen part d'aquesta renovació a la comunitat de Catulunv.i. Gr

inversions

A q u e s t a c a d e n a de s u p e r mercats va realit/.ar durant l'exercici de l'an\ passat unes inversions de prop de d o t / e mil milions de pessetes. Concretament van ser 1 1.900 milions de pessetes, el q u e significa q u e M e r c a d o n a ha e f e c t u a t una inversió total en cinc anvs de 50.000 milions de pessetes. Segons el balanç fet públic p e r la c a d e n a a l i m e n t à r i a , del Celler Centre al setembre. /*. X. /.. aquestes despeses s'han autoMenadona za adqumr els supennenats signat quasi q u a t r e mil condel 1998 confirmen la polítifinançat a través del cash-flow tractes fixes d e treball durant ca de gestió basada en la quagenerat per la pròpia e m p r e el 1998. A Sant Cugat, Mercalitat total i en l'estratègia cosa (que durant el 1998 va arridona té un e q u i p de treball d e mercial SPB ( S e m p r e P r e u s bar a la xifra de 13.000 milions 29 persones que han signat un Baixos). de pessetes). contracte de treball fixe amb D ' a q u e s t s establiments gesA Catalunya, Mercadona pola companyia. Segons els restionats per Mercadona. durant seeix 32 botigues (23 a Barceponsables de la cadena de suel 1998 la companyia ha obert lona, 2 a Lleida i 7 a Tarragopermercats, els bons resultats 29 supermercats propis i n'ha na).

1 .'anunci del l.V'í de reducció als pressupostos d'enguany per a Televisió Espanyola ha estat rebut al centre de Sant Cugat amb certa indiferència. I )es de la direcció, segons ha confirmat el gabinet de premsa del centre santeugatenc, encara no es pot afirmar amb concreció si aquesta mesura restrictiva es notarà gaire en el quefer diari de la producció. De moment, afirmen que es tracta més aviat d'una regulació i readaptació de despeses en l'àmbit general de tots els centres de l'Estat. Pel que fa al vessant sindical, des d'l 'GT s'afirma no tenir gaire con e i x e m e n t del que implicarà aquesta mesura, "però la situació", afirma José Manuel Hidalgo -membre d'UGT- "continua com mesos enrere". Per Hidalgo s'està passant "una èpexa transitòria": ara fa quatre mesos que hi ha direcció en funcions, i ni des del mateix departament es veu clar tins quan continuarà la situació. De moment, l'únic segur és que dilluns hi haurà eleccions per elegir el nou comitè d'empresa.

A s s o c i a c i o n s

Es crea un nou gremi per a totes les professions del món de l'estètica A. B. M. - Sant Cugat -

Aquesta setmana la patronal C E C O T ha creat oficialment el nou Gremi de Professionals de la Imatge. Aquest nou grmi, segons els seus promotors, neix de la reflexió de l'Antiga Associació Professional d'Empreses de Perruqueria del Vallès Occidental, entitat que va avaluar que "el treball de perruqueria no es pot considerar ailladament del de l'estètica i de les altres professions afins que tenen per objectiu la cura de la imatge personal". Per a M o n t s e r r a t M u n t a d a , m e m b r e d e la C E C O T , "ens vam donar compte que aquests establiments cada vegada oferei-

Gel Premsa Gelats

Gasoil calefacció Carbó

xen serveis més integrals en aquest món de la imtage i això, des del punt de vista dl mateix professional, també crea unes noves necessitats". Així, el nou Gremi podrà associar perruqueries, salons de bellesa, gimnasos, esteticistes, massatgistes, medicina esteticista, perfumistes... i tot un llarg etcètera de professions que exerceixen els seus c o n e i x m e n t s e n aquest àmbit Des de Sant Cugat la mesura s'ha rebut amb cert optimisme: "no en tenia coneixement", afirma Pilar Heredia, de la perruqueria Formas, "però suposoo que serà molt positiu, tot i que al Gremi ja estàvem molt b é " . Més o menys en la mateixa línia

kls professionals de la irnatgeja i omplen amb un nou Cremi que els unifica a tots.. FOTO: XAVILARROSA. s'ha manifestat Lucas Pérez, del hi havia en els diferents gremis ja tal i com han demanat les e m Gimnàs SantCugat, qui afirma existents d'aquest sector. preses a m b franquícia, perquè que sempre és positiu per a detots els establiments tinguin una El nou Gremi de professionals senvolupar activitats conjuntes. cobertura assessorativa homogède la Imatge, a part "d'oferir De moment, segons reconeix nia. molts avantatges per a mots proM u n t a d a , el nou g r e m i cofessionals que tampoc tenien una Aquest nou gremi té com a premençarà ara una etapa de reuniextensa tradició associativa", amsident a Julià Gijón, i a Carme ficació de tots els membres que pliarà l'àmbit deia seva actuació, Alarcón com a vicepresidenta.

I

Llenya Butà

S935W4655

Griful Oil, s i Servei Estació EL PAGAMENT DEL GASOIL "C" SERVIT A DOMICILI ES POT FER EN EFECTIU O

Botiga 24 h Pa les 24 h

Gel

Premsa Entrepans Congelats

Gelats Accessoris

30

Economia

QS4CAIYIUNS Divendres, 26 de febrer de 1999

LES EMPRESES: USSíA TOURS Jules Verm voHa anar al fons d * la terra i en Tintin va passejar-se per la lluna; Wllly Foggs va fer la volta al món en 80 dies i GuMver va visitar Lil-Kput i el pafs dels gegants. Simbad el mariner, Robbtson Crusoe i la gossa laica, tots han format part de l'escola de viatgers que forma part del patrimoni de la humanitat. A Sant Cugat també es viatja i Ussfa Tours fa de vehicle. Tot un descobriment.

Ramon Ussía, Propietari

"La pràctica inexistència d'hotels a Sant Cugat és un gran interrogant" GLÒRIA FRANCOLÍ

- Sant Cugat 37 anys de vida, 21 dels quals viatjant pels altres, com a professional. 1 des de sempre viatger per plaer. Ramon l ssía és un florestà amic de la seva terra i amant de la diversitat, fill del món, parc d'una de les agències santeugatenques més ben considerades a la ciutat. I na persona que té records en forma de q u i l ò m e t r e s . —Hi ha moll* gegants al m ó n del viatger? -Podríem parlar d'un greu problema. Així com el que més preocupava abans era el preu, ara és tenir places. A l'alçada q u e estem moltes destinacions ja no es troben. Per Setmana Santa, per exemple, està pràcticament tot venut. I si parlem de programació d'estiu, a finals d'abril ja no tindràs plaça per anar-te'n de viatge al mes d'agost. -Si u n producte té molta d e m a n d a , p e r q u è no se n'ofereix més? - E l problema és que arriba un moment de saturació. La saturació més gran que tenim aquí és la de l'aeroport de Barcelona. \Js/ot, l'espai aeri que contractes a aviació civil per permetre que l'avió aterri i s'enlairi, està saturat les 24 hores del dia. - S e g o n s d i u e n , sembla que

s'està posant fil a Vagulla... -Sí, la tercera pista. Però d e senganya't, diuen que abans que estigui acabada el trànsit estarà altre cop saturat. —I els a e r o p o r t s d e G i r o n a i Reus? -Ja es comencen a utilitzar força. La pujada que han tingut tots dos aeroports han estat causades per les companyies xàrters estrangeres. Un 90% de les instal·lacions gironines, per exemple, les utilitzen els països de l'Est: Rússia, Polònia, la República Txeca i Hongria. —Sembla, p e r ò , q u e d e places hoteleres n'hi ha moltes... - D o n c s no ho creguis. Quant a receptius sé que ara a Barcelona ja no es pot generar més negoci. Ara estan construint 3.000 nous llits per d'aquí a dos anys, però tot i amb això... -Ell tema d'allotjament també s'hauria d e solucionar a la nostra ciutat, n o et sembla? La pràctica inexistència d'hotels a Sant Cugat és un gran interrogant, fins i tot jo em vaig plantejar d'obrir-ne un. Però la inversió és molt més bèstia i això va ser determinant Es una cosa que la ciutat necessita i ara sembla que se solucionarà el tema, que Sant Cugat tindrà un hotel. Per les informacions que tinc estarà per la zona de l'Augusta. No estarà dins la ciutat, però com a mínim estarà més

TOURS

El propietari d'Ussia ha viatjat tota a la vora. Ara sembla que les empreses que hi ha al voltant fan que calguin més habitacions. _Com descriuries la teva p r o fessió? -Mira, durant 17 anys he estat e n a q u e s t negoci i hi ha u n a imatge que se m'ha quedat gravada, que és la d'expenedor de tríptics. Molts centres fan d'ag e n t d e viatges p e r q u è estan dins una agència, però la seva activitat se centra a donar fullets als seus clients perquè ells triïn el q u e els interessa-. Reparteixen papers amb viatges a dins. Per a mi això no és digne, llavors el que aquí intentem és dignificar la nostra feina. Treballar

la teva vida FOTO. X. LARROSA com a agent de viatge és aquesta tasca de consultoria. Aquí parlem de les possibilitats i dels pros i contres de les diferents destinacions, i els nostres clients acaben q u e d a n t - s e u n viatge ajustat a les pròpies prioritats. -Si treballeu fent viatges a mida c o m els sastres, quines cintes mètriques teniu? -Primer de tot fem un estudi de les ofertes que hi ha a cada moment al mercat. Ofertes de paquets i pel que fa a preus de vols, d'hotels i de tots els components del que és el viatge. Bàsicament, aquesta és la nostra línia. Servei personalitzat buscant el millor viatge. Penso que aquí tenim el

compromís amb el client de manera q u e ens posem a la seva pell, com si fóssim nosaltres els que viatgem oferint-li el que entenem que és el millor. Darrere d'això t a m b é hi ha una experiència de molts anys. Nosaltres hem viscut els viatges que venem. Jo ara acabo de venir de viatge de Tailàndia, i la gent que ara marxin cap a allà, els podré orientar molt millor. —Quin és el país dels somnis dels santeugatencs? - E l que és per nombre de persones, hauríem de dir que el percentatge més alt és a curta i mitja distància. Les illes i Europa. Quant a quantitat, a facturat, s'ha de dir que un 50% i un 50%. Tenim una classe de client que té poder adquisitiu bo i a qui agrada viatjar bé. Ens demana viatges q u e p u g e n molts diners. Se'n van a Austràlia, o a Nova Zelanda o als Estats Units. Fan les dues costes, o fan un creuer de luxe... i això fa q u e encara que no siguin molts clients, la producció fa que en milions de pessetes siguin força. - I els s a n t e u g a t e n c s , es guien per les e s t r e l l e s , per m a p e s antics o bé j a són viatgers fets? - E l client santeugatenc és una persona q u e ha viatjat molt i q u e sap el q u e vol. Quan parla amb nosaltres, doncs, veu la desimboltura q u e tenim a l'hora de proposar destinacions, i això li agrada i li dóna seguretat. Llavors pensa: Aquesta persona coneix el producte, és qui e m pot donar les solucions. Després pot ser q u e li interessi o no, però el p r i m e r c o n t a c t e ja l ' h a u r e m pres. Treballem força en l'àmbit d'assessoria cobrint les expectatives d ' u n client q u e és expert en el viatge, q u e sap viatjar i a qui li agrada viatjar bé.

Empreses

Cinquanta parlamentaris valoren molt positivament el patrimoni de l'ANC G.F. - Sant Cugat La visita d'una c i n q u a n t e n a de parlamentaris i europarlamentaris dels diversos partits polítics de l'Estat a l'Arxiu Nacional de Catalunya va servir per inaugurar una mostra documental sobre la història de les empreses catalanes Maquinista Terrestre i Marítima S. A i Macosa. El director de l'Arxiu Nacional de Catalunya Josep Maria Sants i Travé valora molt positivament la inauguració ja q u e , segons explica, "els presents van t e n i r c o n c i è n c i a d e la i m portància de l'actuació q u e la

Generalitat fa en el camp del patrimoni documental" i a cont i n u a c i ó r e s s a l t a el fet q u e molts dels diputats assistents a la inauguració fins i tot "van mostrar-se interessats en tenir un espai arxivístic s e m b l a n t dins la seva comunitat". La mostra està formada per plànols, fotografies i documents originals conservats a l'ANC i consta d ' u n apartat històric i d'un altre on pot observar-se la situació actual de l'empresa. Cal recordar que l'any passat Almston Transportc, titular dels fons de Maquinista i Macosta, va renovar el contracte de dipòsit a m b l'ANC i q u e col·laborarà econòmicament en la rea-

'ipus de documents, des de paperfi/h u ob/ette^ testimoni d'aquest passat empresarial. FOTO:X. I ARRÒSA

lització dels catàlegs informatitzats d ' a q u e s t a d o c u m e n t a ció. El programa d'activació arxivística sobre a q u e s t s fons finalitzarà l'any 2000. L'objectiu d'aquesta mostra és fer palesa la gran importància que aquestes empreses van

tenir en la fabricació d e màquines i vagons per a les companyies ferroviàries espanyoles. Aquest acte forma part de les activitats culturals q u e s'han fet en motiu del 150 aniversari del primer ferrocarril Barce-

lona-Mataró. La mostra documental es pot visitar a l'ANCfins l'estiu. P a r a l · l e l a m e n t a aquesta exposició s'està preparant un cicle de conferències sobre la trajectòria de les e m preses i del Ferrocarril en general.

U S I CANTONS

Classificats guia pràctica ADVOCATS • JOSEPA TORTOSA PUIG St. Bonaventura, 13 93 675 34 54 • GARCIA JULIÀ Av. Catalunya. 22 1er 2a. 93 674 4164

AGENCIES DE VIATGES • USSIA TOURS Plana Hospital 93 589 61 50

• ALUMINIS GARRIGA Orient, 65 baixos 93 675 29 02

ANTENES PARABÒLIQUES • ANTENEX Àngel Guimerà, 2 93 589 2 2 4 7

ARQUITECTURA • FUSTER I FREIXA, ARQUITECTES, SCP. C/LaMina,17LB 9 3 6 7 5 18 35

• BAR PICCOLO Valldoreix, 29 931 589 11 98 • BAR STOP Taulet, 56 589 72 99

Rius I 93

BELLES ARTS •CABANAS Santiago Rusinol, 54 93674 0649 •CUGART Torrant de la Bomba, 14 93 6 7 4 4 3 90

BICICLETES • CARDONA Valldoreix, 41 93 674 15 09 • SUN BIKE Can Matas, 2 93 5 8 9 1 7 5 7

CARNISSERIES •TUBAU La Torre, 14 93 674 1285 •TUBAU Mercat Torreblanca Parada 1-6 i 1-7 93 675 30 65 •TUBAU Mercat Pere San Parada 104 9 3 5 8 9 1 4 18

• JORDI MERCADÉ

Creu, 6-8, 2n 3a 93 589 6561 60849 4519

•TUBAU Passeig Rubí, 108 Valldoreix

• ARPALI Valldoreix .45 93 674 96 02 • COPISTERIA THER Sant Antoni, 24. 93589 7442 • COPY-GRAFIC Can Matas. 8. 93 675 36 53

• GALERIA ARQUITECTURA Rbla. del Celler, 87 935894^11 • JORDI CUFÍ BORRELL Av.Vall d ' or, 2 93 6 7 4 2 6 0 1 • JORDI FRONTONS Av. Rius i Taulet, 13 93 589 4 1 4 7 • MARTÍ FINET MIRA Sta. Maria, 38 3' 2935893065 • M ' DEL MAR EJARQUE Sta Maria, 38,3r. 2a. 935893065 • RAMON SASTRE Escola d'Arquitectura Pere Serra s/n 934017880 • BIU ARQUITECTURA Pj. Bonfill, 3 93674 1729

• ARXIU GAVIN 93 674 25 70 • ARXIU MUNICIPAL Rbla. Can Mora, s/n 93^5890712 • ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA Jaume I, 33 93589 7788

ASSEGURANCES • J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9-B 9 3 6 7 5 30 12

ASSESSORIES • J. PINYOL ASSESSORS Manel Farrés. 15 D 93 6 7 4 4 4 69

AUTOMÒBILS • LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/n 935892000

•SAGARRA Endavallada, 22 93674 0160

• PAPIOL Venda i neteja Cànovas del CasMo, 4 9 3 6 7 4 65 00

CENTRE COMERCIAL •PRYCA Carretera de Rubí Sant Cugat Km 4 935654900

CENTRES DIS. PSÍQUICS • TALLER GERONI MORAGAS Av. Viladelprat, 79 93 674 50 48

CERÀMIQUES • VICAT 3 Torreblanca, 28 9 3 5 8 9 5 4 43 •RODÓ Rius i Taulet, 6 93 689 8 2 8 0 • CATALONIA CERÀMIC Sant Cugat- Cerdanyola, Km 3 S»580 15 00 •FOAP Rius i Taulet, 27 93 674 05 03 93 589 3 1 2 1

CLUBS DE MUNTANYA I _.

ESPORT

• CLUB MUNTANYENC Barcelona, 5 93_674 53 96 • CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Camí Crist Treballador, s/n

CONGELATS • L'ILLA DELS CONGELATS Mercat Pere Sant, Parada 125 93 589 38 06

• CLÀSSIC Av. Torreblanca, 2 93 67419 03

COPISTERIES

• TALLERS D'INTRODUCCIÓ AL GUIÓ I ESCRIPTURA CREATIVA Av Portal de l'Àngel, 1, 3er pis (Barcelon 934121939 936749435

GIMNASOS ESPORTS • OFINOVA Alfons Sala, 18 93 675 23 73

CONSTRUCCIONS • BELSCON XXI, SA. Ptge. Font de Sant Rafael. 18-20, baixos Tel. 93 675 3 2 6 7 Fax. 93 675 32 09 Email: behconxxi@nexo.es •FOAP Rius i Taulet. 27 9 3 6 7 4 05 03

CRISTALLERIES •GALVANY Alfons Sala, 29 9 3 674 13 98 • CRISTALLERIA SANT CUGAT Alfons Sala, 29 93 674 13 98

ELECTRODOMÈSTICS •PASQUAL GARCIA GUILLÉN Valldoreix, 44-46 9 3 674 7164

986W5747_ • DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada 31 B3 4 r 1 a 936751803

CJJkO aNe/ATOGRARC

• TOBELLA MILLAR Santiago Rusinol, 49 9 3 6 7 4 06 57 •VILAR ELECTROLLAR Maria, 20 9 3 5 8 9 02 71

ENSENYAMENT •COAP Villa, 22 93 5 8 9 2 1 1 5 . PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22 93 674 1239 • SPRINT IDIOMES Francesc Moragas,8 33 5 8 9 2 2 « • TRINITY Rbla. Can Mora, 18 9 3 675 22 0 1 • ESCOLA THAU Vial Interpolar 93 589 81 08 • COL·LEGI EUROPA Plà del Vinyet,s/n 9 3 5 8 9 84 20

ENTITAS BANCÀRIES • CAIXA DE CATALUNYA Rius i Taulet, 33 93 675 19 04 •CAIXA DE SABADELL Barcelona,8 93 589 75 v12 •CAIXA DE TERRASSA Valldoreix,32 93 675 31 00 • CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS Ribatellada, 20

93 589 3 8 5 2

GALERIA D'ART

93 674 75 98

HÍPIQUES • HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12 93 674 1 1 4 0

IMMOBILIÀRIES •ARENASAN Endavallada 21 bxs. 93 589 45 66

• CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Camí Crist Treballador, s/n 93 674 14 53

• FINQUES BACHS Hospital, 41 93 589 03 07 F a x 9 3 589 11 04

• GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11 93£74 61 72

• FINQUES GIRONELLA Plana de l'Hospital. 10 93 674 72 54

• GIMNÀS SANT CUGAT Anselm Clavè, 20 Baixos 93675 0351

• ÒRGAN Plaça Octavià, 7 93 674 32 0

• SANT CUGAT ESPORTS S.L. Pça. Quatre Cantons 93 674 3 0 8 1 • SQUASH SANT CUGAT Sant Jordi, 33-35 93^6749862 •UESC Cànovas del Castillo, 9 936752390

•SASI Plaça Octavià, 7 93 6 7 4 3 2 08 •101 PISOS Valldoreix, 58 93 589 73 74 ^*fc*

• SCOOTY LÚDIC Xerric, 8

Sant Antoni, 25-27 93 589 8 8 55

93 590 6 1 8 9 •MUSICAL SANT CUGAT. Rosselló. 13 93 675 4 7 57

LLARS D'AVIS •CASAL D'AVIS DE MIRA-SOL Victòria. 48 93 58920 18

•RANGO10 Pous, 13 - local 1 93 675 5 7 5 5

• CASAL D'AVIS DE LA FLORESTA Pearson. 36 93 589 78 00 • CASAL D'AVIS DE LES PLANES

93 675 51 05

MARBRES • MÀRMOLES SANT CUGAT Can Fatjo dels Aurons Campoamor, 12 - Nau 3 93 675 51 08

COMPRAS VENtAS AKX*ER£S VAIORACIONES ASESOSAMIENTO

• CAL CRISPIN Santiago Rusinol, 23 936740308

FERRETERIES • E L PONT Qirona,3 93 6 7 5 0 1 7 5

FLORISTERIES

INFORMÀTICA • APPLE CENTER Plaça Unió. 3 935893300 •PROGRAM ACCÉS Rambla Can Mora, 18 9 3 675 15 5 6

• FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 93 6 7 4 1 3 8 1 93 6 7 5 1 8 2 0

• 4G SERVEIS INTEGRALS Sant Martí, 32, errtsol. 9 3 5 8 9 2 3 13

• FLORISTERIA SANT JORDI Sant Jordi, 39 9 3 6 7 4 1 0 53

•VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 93 589 33 00

INSTAL·LACIONS • MIRA-SOL-MARI FLECA ARTESANA Pça. Joan Borràs, 1 9 3 6 7 4 1 5 46

•INSTALACIONESA. ZAMORA, S.L Mossèn Cintor Verdaguer. 18. 93 589 26 38

FOTOGRAFIA.VIDEO • FOTO VÍDEO F.R. Rbla. del Celler, 93 93 674179 68

•MANTSERV.SA Av. Catalunya 18 93 6 7 4 6 0 5 8

JARDINERIES • J. LLAMAS Valldoreix, 14 93 674 03 93_ • ZOOM Centre de la Imatge Sta. Maria, 14 93 675 56 74

FUSTERIES • FUSTERIA EBENISTERIA 93 699 6 7 4 8 9 3 674 7 0 6 8

FRUITERIES • ANTONI CAMPOS Francesc Moragas, 21 936740882

HAMBURGUESERIES • M C DONALD'S Centre Comercial Sant Cugat 93 6 7 4 4 6 54

•GARDEN ROCAMORA Llaceres, 12 93 674 3 6 9 4

• JOGUINES MARGA Sta. Maria, 44 93 674 15 3 2 • JOGUINES NINS Villa, 9

93 674 13 96

i • MIREIA'S

Valldoreix, 33 93 67499 40 •ANFUS JOIES Santiago Rusinol, '45 93 58? 50 72 • SANBER-5 Anselm Clavé, 20 93 674 45 71

• ATEUER BLAU Av. Torreblanca, 2 93 589 19 31

• SALA RUSINOL Santiago Rusinol 93 675 47 51

• SUPER-NATURAL Anselm Clavé, 1. Obert dissabte tarda 9 3 675 5 9 5 3

HIDROCULTIUS • HIDROFLOR

•ADMINISTRACIÓ NÚM.1 Valldoreix, 67 A 93 589 47 42

93 589 14 29

Alfons Sala, 12 Botiga 3 93 675 04 54

OBRES CONSTRUCCIONS

•SOLSONA Alfons Sala, 10

•CONSTRUALPA Sta Maria, 9 - 1 r 1a « 1 5 8 9 0151

93 589 32 89

MAT. CONSTRUCCIÓ • SUMINISTROS VALLDOREIX Mossèn Jacint Verdaguer, 107

LUDOTEOUES

• D 4 CONSTRUCCIONS

Valldoreix, 10 93 674 6598 •PROMUSA Av. Torreblanca, 2-8 93 5 8 9 1 7 3 2

93 674 14 9 0

MISSATGERS •MRW Ildefons Cerdà, 4

•SERRALLERIAT1ERRAICOMASC.B. Mozart, 9. (Barcelona) 932181996

93 675 1 0 1 1

MERCERIES

ÒPTIQUES

• L A PERLA Major, 3 93 674 01 38

• TEXIDÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30

PASTISSERIES

• CARRE MOBLES Francesc Moragas, 33 93 6 7 4 0 9 95 93674 1550

•SÀBAT Santiago Rusinyol, 46 9 3 6 7 5 12 99 • L A LIONESA Valldoreix, 79 93 674 07 71

•CASAJUANA. Galeries Sant Jordi. Santiago Rusinol, 37 Major, 6

PAPELERIES

93 589 2 2 3 2

•PAPELERIALUFA.

qVaWoreix.23 • E G A MOBLES Cànovas del Castillo, 2 93 589 00 14

93.590.61.19

PARAMENT DE LA LLAR

•MAJIK Sant Jordi. 29

• GENEVIEVE LETHU Vila 6

93 589 02 66

93 674 03 16

• INDUBRUC Av. Ragull, 9-19 93 589 00 23

MODA CONFECCIÓ • ARWEN BOUTIQUE Elies Rogent, 52 93 589 61 63

H

PERRUQUERIES •CARNÉIBOSCH Francesc Moragas, 29 93 589 60 88 •FORMAS Elies Rogent. 18 A 93 675 4 0 0 6 •JUANI

•BENETTON Santa Maria, 21 93 674 85 02 • BLUE MOON Maior, 16. Horari: 9.30-13.30 h 16.30-20.30 h 93 675 02 67

• PEPA MARTIN TALLES GRANS Valldoreix, 28

•TOT PUNT Sant Antoni, 19 93 674 0 0 9 7 •VORAVIU

•POLLERIA SANT CUGAT Mercat Torrebtanca, pda. 1 -5 93 675 13 8 9

REPARACIÓ D'AUTOMÒVILS RENAULT-ACERSA Qra. Cerdanyola, 5593 5892649

•TALLER ELECTROSOL C/Sol, 19 93.674.36.88

•TALLER MECÀNIC P. CANALS Sant Llorenç, 27

93 674 63 62 •TALLERS TORNER Plana de l'Hospital, 35

•T.M.G. Tallers Borrell 6 Tel i Fax 93 674 34 75

93 674 69 50 •TALLERESMENA Passeig Torreblanca, 13

•T.M.G. Exposició i vendes Alfons Sala 36 93 675 56 53

REPARTIDORS MAILING VALLÈS, S.L. Mercè Rodoreda.8 93 589 2 3 71

93 674 53 01

TELEFONIA •AIR TELECOM Telefona i comunicacions

RESIDÈNCIES • RESIDÈNCIA 3a. EDAT .SANT SALVADOR. Sant Sarvador, 47 93 6744223

RESTAURANTS • NAKHALA C Sabadell, 9 93 674 58 71

Cerdanyola, 49 935898702

TINTORERIES •TINTORERIA SANT CUGAT Sant Antoni, 1 93 6741182

• CAN CASOLETA C/Sant Bonaventura. 39 baixos 936751033 • CAN EDO Beüaterra

93 692 24 2*

•TWTOREPJASANT CUGAT Santiago Rusincl, 35 9367411a

• LA CANTONADA C/Santiago Rusinol, 60 935892332

•TMTORERIASANT CUGAT

• LA PASTA BOIXA C/ Francesc Macià, 24 936751503^

93 6752228

Rbla Rtetalada, 34

9358944 95

MOBLES DECORACIÓ

MOBLESJARDI

POLLERIES

Carretera de •MAVI Objectes de regal i bijuteria

93 589 7232 • ADMINISTRACIÓ NÚM.2 Major, 33 93 674 0 1 7 4

• L A FESTA Santiago Rusinol, 8 93 675 33 04

• MES MARCS Ennc Granados, 15

• CAMPMANY Valldoreix, 16

HERBOLARIS DIETÈTICA • G E R D DIETÈTICA Plaça Pere San, 9 93 674 00 60

•FIOTTO Sant Jordi. 32 93 589 06 05

•IONA Major, 18 93 675 59 2 1

MATALASSERIES Fincas Sant Cugat

•VALLÈS NET Sant Ramon, 4 93 674 89 18

OBJ. REGAL FESTA

t,i 93674 08 97

• GALERIA LLUÍS RIBAS Estapé, 57 93 589 57 76

•GALERIA CANALS De la Creu, 16 936754902

Av. Joan Borràs. 54. Valldoreix

Xerric, 28 936746699 •DISON ESTILISTES Martorell, 12 935895657

PESCA SALADA I LLEGUMS •SALUMS Sant Antoni, 50 93 674 5 7 5 2

•FERRON Rius i Taulet, 20 93 674 6 8 4 7 •PISCINES SANT CUGAT Enric Granados, 10 935892529

• EL JORDI'S C/ Sant Jordi 93 674 11 18

•TINTORERIA SANT CUGAT Alfons Sala,2

• EL MESÓN Plaça Octavià, 6 9 3 6 7 4 JO 47 • LA GRANJA Plaça Barcelona 93 675 5 2 4 6

ROBA INFANTIL •CUCARRÓ Santiago Rusinol, 30 93 674 55 80 •NENS Endevallada12 93 589 64 16

ROBA PER ALA LLAR • FALGUERA Vlla,1 93 67524 01

936744167

TRANSPORTS •ASSOCIACIÓ RADIO TAXI 93 5 8 9 4 4 2 2 93 675 51 51

VETERINARIS • DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS. S.L. Urgències 24 h. Sabadell, 23. Obert nit i festius

SABATERIES

93 674 69 45

•REPARACIONS DE CALÇAT I CÒPIES DE CLAUS

Tel. urgències

93 674 00 14

93 674 69 45

•REPARACIÓ DEL CALÇAT SABATA Francesc Moragas, 6 93 675 32 74 • REPARACIONS DE CALÇAT i COPIES DE CLAUS Sol, 16 93 674 90 97 •TATERS Sant Antoni, 62 93 675 5 5 0 6

SEGURETAT •AUX-VYD Alfons Sala, 50 93 5 8 9 1 7 9 9

TALLERS MECÀNICS

908 89 8 1 3 6

• LA FAUNA

Rbla. del Celler, 35-37 93 674 13 05

• VETERINOS Rius i Taulet,31 33589 7141

XARCUTERIES • CANSALADERIA JULIANA Francesc Moragas, 26 93 674 08 81

Classificats

EIS4CANT0NS

nu A

R

E

I

M

A

PISOS EN

S

A

I

o

M

F

ALQUILER

I

N

Q

U

E

S

G

• TORRE JUNTO ESTACIÓN MIRASOL

*Zona Golf. Sup.: 450 m2. jardin comunit. con piscina,: 1.500 m2. 4 hab. (1 suite con vestidor}, 2 banos, 1 aseo. amplia coc off., gran sal-com., buhard. 70 m2., armarios ernpot., terrazas todas hab., garage 3 coches. sala maquinas, calef.gas, suministros contrat. Alquiler: 325.000 ptas

" C / Rosselló (Z. Estación) Sup. 60 m2. Hab. doble con armario empoirado, baiïo completo, cocina americana,

O

N

E

L

L

• PARC C E N T R A L . A ESTRENAR. BAJOS CON JARDIN PARTICULAR DE 40 M2 • drormitorios, e — * ~ - : — çomédor- salón 40 m2, CQcina-offjce, — ' " Metos, calefacción, pàrking. r S C

"^ E^pffi8 3 2°gl"

• ZONA RESIDENCIAL

• C . VALLÈS. C E R C A NUEVO M E R C A D O

3 dor.mitor 2 avaiderg emi

4 d o r m i t o r i o s , c o m e d o r - s a l ó n , ncpçiQa.banp completo c;alefacción, balcon. BlifcN E S Y A D Ó . tas.

comedor-salón 30 m2, cocina banos, c o m p l e f o s , àrmaricts

• C O L L FAVA. N U E V O 3 d o r m i t o r i o s , comedor-sa • A ESTRENAR, Z O N A RESIDENCIAL

O I

2 amplios dormitorios con saTqrT çocjna-oTftce.. 2 caTeraccipfl^tçrraza, F —

P I S O S

il GRAN OFERTA EN ALOUILERES !! Adosadas desde 140.000 ptas/mes -Golf umf època. 209 m2., sol T/D , ideal Centro Rehabilitación: 220.000 ptas/ mes. Pisos. Ados.. y Unit. de Alto Standing. II PISOS OBRA NUEVA ZONA KAMPIÓ II con zona comunitària y piscina, pàrking incluido, buenos acabados: 35 Mill. II OBRA NUEVA EN ZONA ARXIVO II ULTIMAS 8 VIVIENDAS A LA VENTA Zona residencial y tranquila Pisos con buenos acabados. Preciosa zona comunitana con piscina. Trastero incluido:

Precio: 16.1

E

- 1° 2 : 113 m2, 4 hab., 2 banos + aseo. cocina off.. 10 m2. salón 28 m2, tza. 11 m2 : 32' 550 M - 1° 3 " : 108 m2, 3 hab.. 2 banos, cocina off., salón 35 m2, tza10m2. 31'3M - 2° 1 * : 125 m2, 4 hab., 2 banos + aseo, cocina off. 12 m2., salón 30 m2, tza., lavadero: 36' 3 M - 3° r : 125 m2., 4 hab., 2 banos + aseo, cocina off. 12 m2, salón 30 m2. tza., lavadero: 36*8M

S

B A C Banos - Pk. 2 Coch - Terraza - Calef - Ase. Precio:

^do^o^REFB^MAS^"S0£3,,: HStóÀfte

Free1o?36.000.000 - Asc.ParaEoT.'. PRECIO:

• C / PAUSA:BAJOS CON JARDlN -110 rn2-Com.-Sal. con cNm.hpg. - Coc. 4 Dorm. - 2 Baflos - JaraPriv. Jard. y pisc.

•C/ VI11A: BAJOS CON TERRAZA. - 70 m2. -Com. - Sal. Coc. Off - 2 Dorm- Bafto - Aseo - Calef. - Traet. - Ase. Parapol, Prec1oT28.OOO.OOO •COLL FAVA: 95 m2_- Com. Sal,. - Coc. Off. -Lavadero - 3 Dorm. - 2 parios. - Pk.. 1 Coch. - JarrJ. y PSe. comun. Precio: 28. 500 000 •COU. FAVA: ÀTICO DUPLEX 160 m2. Com. Sal. - Coc. 3 F

I

I

M

C

A

S

• JUNTO ESTACIÓN. , _ _, Piso àtlco dúplex de 100 m2. t n planU baja coneta de salon-comedor, cocina (nuava), una hab. doble y un bano. En la planta p i t ó consta de un salón-estar o estudio y una "suite" (bano reformado). Terraza .alefacclon a gas Pàrking opcional. Cal efa.

m'tm

• ZONA BORRELL Piso nuevo de 70 m2. ConaU de 2 habttactonee dobles, salon-comedor, cocina americana, 1 bano completo.

• PASSEIG TORREBLANCA Consta de 4 habitaclones. salon-comedor. cocina reformada, 2 banoa completo» reformado*. terraza. Impecable. PricioTl8.000.00t). 93 674 08 97 •AVDA.PLA DEL V1NYET-SANTA TERESA j Torre adosada de 280 m2. Consta de 4 hab. dobles (dos de ella» con "suite") mas otra hab. de servjçio, salón-comedor de 35 m2 con çhimenea, codna-omce. 3 banos completo».

Ò

R

G

PISOS EN V E N T A

I VILLA: AT1CO. - 7 5 m2 - Corn,SaL - C o t - 2 Dorm. - 2 Itoe^Pk. 1 Codi. - TrastAac. A Parïbol. -Terraza. ™ 45.000.000. C

U

C

A

•PARCELA EN CAN CORTES D w « unasÚDerficie de 1.245 m2. Vista* atodo el Vallès.

N

•SL Quirze Jardi. Umf. Sup. 162 m2, 4 dor., 2 banos, 1 aseo, calefacción, jard. prtv., 30 m2 de trza-porche, i pk. Preçjo:3? L 5MMIII93 674'3208^ Z. Arrabassada. Ados. Sup. 301 m2. jardin de 52 m2. 4 dor., 4 baftos, 1 aseo, calefacción, g. coc-office exterior, com-salón de 40 m2, z. comunitària piscina Excetente ubicación. Precio: 93 674 32 08 • Z . Vinyet Ados. Sup. 211 m2,iard(n 25m24dor„ nos, 1 aseo, calefacción, g. coc-office exterior, com-satón de 40 m2, z. comunitària piscina. Excelente ubicación. Precio:: 63 MW 9 3 8 7 4 3 2 0 8

• Z. Centro. Piso alto. Sup: 106 m2., 3 dorm., 1 bafto, 1 aseo, calef., ascensor, 1 pk., amplio sal-comedor de 31 m2. Precio: 21 Mill 93 674 32 08 * Z comunitària con 2 pisdnas y pista poiideportjva. Soleado. Precio: 43 Mill 93 674 32 08

O

A

T O R R E S EN V E N T A

• Z. Plaza del Coll. Piso tot. Reformado. Estado impecable. Sup. 90 m2, 3 dor., 1 b., calef., ascensor, disponen de pk. de alquiler. Precio: 16.700 Mill 93 674 32 08

F

E

R

T

E

S

I

E N O R C A : Vacaciones en casa de "&£?m'%£*t!£::9&:MTURISMO RURAL(6 plazas màximo), quince-

S A I M T

VENIAS

:IN?

as.

•Z. Vinyet. Àtico duplex nvo. a estrenar. Sup. tot. 164 m2, 3 dorm., 3 banos., calef., coc-off., sal-com 275 m2, trzas., 1 pk., z. com,., piscina. Precio: 38.600 MttWJ «74 32 08

oòo I: 80 m2- Com.-Sal. con çhimenea hogar, Lavadero - Pk. 1 coche.

i^anos ^ W ï l c o c h e 24r0O0.O0O

rrrjarios, comedoranos c o m p l e f o s .

- 1- 1* : 125 m2 . 4 hab., 2 baiïos + aseo, cocina off. 12 m2, salon 30 m3, tza., lavadero: 35'8M

"Recuerdo.... Hay 1 0 1 viviendas m à s . i Posiblemente tengamos lo que necesita ! 93-589-73-74 / 93-589-81-61 U

A

4 dormitorios, amplio comedor-salón, coclna-affice, 2 banos compïetos, terraza 40 m2. SOL TODO EL D)A. 21.000.000 Ptas,

* Av. Pla d e l Vinyet (Delante Colegto Europa). Sup : 115 m2. 4 hab.(1 suite), 2 banos. coc-off.. gran salón comedor, armanos y focos empotrados . tza.. parquet, calef.. Gas, antena parab., pàrking, trastero, zona comunitària con piscina, suministrar. Alquiler. 135.000 ptas

• Coll Fava 3 y 4 habiiacione, 2 banos, calefación. gas, parquet, armanos empotrados. Plaza pàrking. Zona comunitana y piscina. Alquiler desde 100.000 ptas/mes. 935894566

R

• C . VALLÈS. ATICO

sal-com.. summistros contratados. Alquiler: 55.000 ptas. 935894566

• C / Orient Sup. 105 -n2. 4 hab. (1 suite), 2 barïos, amplio salon-comedor. cocina office, tot. exterior, armanos y 'ocos empotrados, calef.. gas natural, balcón, pàrking, solo 6 vecinos. Alquiler: 90.000 ptas 935894566

I

nas Julio 4 0 0 mil ptas, agosto 5 0 0 mil ptas. Información y reservas 93 675 12 78 ( 1 3 - 1 5 horas).

S'OFEREIX PROFESSOR DE MATEMÀTIQUES AMB MOLTA EXPERIÈNCIA. Genis. 93 674 91 92

Piso nuevo aeatrenar de 90 m2, 3 hab., 2 .bafto» compjetge. CaWacctoi.>jaza de P f l d ^ S % » t n * r w o ' J " * 1 comunitano.

• Z. Can Ganxet. Ados. Sup. 210 m2, jardin 50 m2, 3 dor., 2 baftos, 1 aseo, calefacción, 2 pk + trastero, tras. Z. comunitària con piscina. Precio: 56 MW 936743208 D

E

M

A

N

D

E

S

FALTAN C A M I O N E S de 3.500 a 8.000 Kg. PrvIAparareparto. Trabajofijo todo el afio 93 674 88 38

• PERRUQUERIA CHSON. necessita oficials / les. Interessats truqueu al 93.589.5637. o passeu pel carrer Martorell, 12

ES BUSCA TECUSTA PER QRUP AMATEUR DE ROCK. Cartes 93 674 63 17

• ZONAQOLF Torre adosada de 4 habitaclones, salón-comedor con cNmanea. ccKàna-offtce. estudto, 2 Data*y.una·eo. .Garage QaràdkMCod^^Bodimu terraza. M C . Jardin pnvaOO. •ESTACIÓN Local de 100 m2 útüee, dMdido en 5 deepachos mas 1 aseo. Aire acondicionado. Precio:12,5 Mil • en alquiler 76.000 pU/mea, _ _

• JUNTO ESTACIÓN. Piso en alquiler sftuado en c/ Alfonso Salà. de 120 m2, 4 hab.. 2 bafto» completo». Servicio de alta. MPECABLE. Precio: 80.000 p W r o o a , cornunldad incluida. • JUNTO ESTACIÓN Local en alquiler en c/Gerone de 132 m2 útJea. Precio: 150.000 ptas/mee • Plaza 4 Cantons. Piso amuebiado de do* habitaclones, bano, cocina y terrazita. 50000 ptaa/mea

PATATES A M B P O P S M. Àngels Quadras Ingredients: 1 Kg de patates 1 ceba grossa 1/2 Kg de pops petits 1 gra d'all, julivert, sal i oli.

•M1

Elaboració: Netegem els pops i els trèiem les tripes, els ulls i els becs. Els escorrem. Posem oli en una cassola i hi tirem la ceba ratllada. La deixem daurar una mica i després hi tirem els pops, si són grossos a trossos i si son petits, sencers. Tapem la cassola i a foc lent la deixem coure 1/2 hora. Si veiem que es cremen, hi tirem aigua. Quan els pops estan curts, s'hi afegeixen les patates tallades a quadres grossos. Després ho cobrim amb aigua calenta. Ho salem i ho deixem coure 20 minuts. Un moment abans de servir-ho hi tirem pel damunt l'all i julivert (picats). Es barreja amb oli d'oliva.

Consell: Fins que el peix no estigui cuit, no hi tirem la sal. La picada es posa al plat un minut abans de serW/vto.

33

ELS /CANTONS Divendres, 16 de febrer de 1999

Generalilal de Catalunya Departament d» Treball

Servei Català de Col·locació

FON* ;

socm '

En aquest apartat publiquem ofertes de treball del Servai Català de Col·locació que, per la seva complexitat, per l'especialització dols seus requeriments o per la seva localització geogràfica, exigeixen un tractament especial. Si està interessat en alguna d'aquestes ofertes, ha d'ad recar-se a un terminal de ServiCaixa, o bé ha de telefonar al telèfon 902 2211 11 o al 902 2210 44. En cas que ja sigui usuari del Servei Català de Col·locació només s'haurà d'identificar facilitant el seu NIF i la referència de l'oferta. Si no és usuari del Servei, sol·liciti la seva introducció urgent i doni també el número de referència de l'oferta per la qual s'interessa.

Les empreses poden passar ofertes de treball a l'adreça d'Internet

http://www.gencat.es/scc i també als telèfons &02 2211 11 i 902 22 10 44 o a qualsevol centre col·laborador del Servei Els demandants perdonar-se d'alta al Servei as poden adreçar 9 qualsevol punt d'informació o ServiCaixa

TÈCNIC/A EN MANTENlMENTl^USTIRIAl Edat de 20 a 25 anys. Formació: FP2. Carnet Bl. Residència al municipi. Sou brut anual aproximat: 2.000.000 Municipi: Pdiinyà(VallèsOccidental) Ref: 226912 , 20PERADOK&flESDE MÀQUINA EINA (TORNERS/ES) Edat: de 25 a 40 anys. Formació: rXJBoKSO. 3 anys d'experiència en el sector. Carnet Bl. Residència a la comarca. Sou bru! anual aproximat 2.030.000 Municipi: PalafrugeüfBaix Empordà). INSTAl·LADOR/A ELÈCTRIC/A Formació: FM. 3 anys d'experiència en ei sector. Residència a 3a comarca. Contracte de foment per a la contractació indefinida de treballadors minusvàlids. Sou brut anual aproximat: 1.648.000 Municipi: ei Vendrell (Baix Penedès). Rei: 226720 TÈCNIC/A ELECTRÒNIÇ/A D'EUECTRCX:OMUNlCACrONS Edat de 20 a 45 anys. Formació; enginyeria tècnica, FP2 o similar. 1 anv d'experiència ei» el sector. Carnet Bl. Sou brut anual aproximat: 3.000.000 Municipi: Barcelona, Ref: 226812 TÈCNIC/A ELECTRÒNIC/A DE TV Edat de 19 a 50 anys. Formació: FP2. 2 anys d'experiència en el sector. Carnet Bl. Residència almunicipi Sou brut anual aproximat: 2.300.000 Municipi: Sabadell (Vallès Occidental). Ref: 226528 10 OFICIALS/ES D'ELECTRÒNICA Edat mínima: 18 anys. FP2 (electrònica o similar) o diplomarura. 1 anys d'experiència en el sector. Coneixements d'Orcad, Tango i Cad. Residència a la comarca, Sou brut anual aproximat: 2.647.000 Municipi: Barcelona. Ref* 227899 Sesvei'x.'i ics emprí.'* XOFER/A 17.1.* •. A~ "Vï ., 1 C ..*,...-

ÈGB o BSÒ t í any "d'experiència en el sector. Carnet Cl. Residència al municipi. Sou brut anual aproximat: 2.500.000 Municipi: Terrassa (VallèsOccidental). Rei: 226552 20 M O S S O S ^ DE MAG ATZEM Ednt: de 19 a 35 anys. Formació: EGB o ESO. 1 any d'experiència en el sector. Residència a la comarca. Sou brut anual aproximat: 2.000.000 Municipi: Martorell (Baix Llobregat). Ref: 227701 Parc d'atraccions internacional de París (França) cerca , ' 20 OPERARIS/ÀRIES DE NETEJA Edat: de 18 a 27 anys. Bon nivell de francès; I entrevista de selecció es farà en aquest idioma. jornada de 39 hores setmanals, en 5 dies, amb possibilitat de treballar en cap de setmana. Contracte de marc. a octubre de 1999. Sou brut anual aproximat: 2.040.000 v Ref: 213299 Oficina tècnica de Sabadell (V. Occidental) cerca 2DHUINEANTS PROJECTISTES D'UTILLATGESDESOLDADURA Edat: de 25 a 55 anys. Formació: FP2. 2 anys d'experiència en el sector de l'automòbil. Sou brut anual aproximat 2.800.000 Ref: 225695

ENGINYER/A INDÚSTRIA! Edat de 23 a 39 anys. Formació: enginyeria industrial (mecànica), Carnet Bl. Residència a la comarca. Sou brut anual aproximat: 4.500.000 Municipi: Esparreguera (Baix Llobregat). Ref: 226277 ENGINYER/A TÈCNIC/A D'OBRES PUBLIQUES I CONSTRUCCIONS O V I i S Edat: de 24 a 40 any*. 1 any d'experiència en el sector. Carnet Bl i vehicle propi Residència a ta comarca. Sou brut anual aproximat: 2.500.000 Municipi: Carme (Anoia). Ref: 227225 ENGINYER/A TECN1C/A Edat: de 23 a 30 anys. Formació: enginyeria tècnica mecànica, 1 any d'experiència en d sector. Residènciaalmunicipt. Sou brut anual aproximat: 2.000.000 Municipi: Rubí {ValK» Occidental) Ref: 226774 LUCENClAT/ADABí PSICOLOGIA Edat de 25 • 60 anys. Formació: llicenciatura. 2 anys d'experiència en treball amb adolescents o joves. Coneixements de català i ofimàrica, valorables. Carnet Bl i vehicle propi. Sou brut anual aproximat 3.000.000 MuròcipíGranoflers (Vallès Oriental). r Ref: 225957 ENGINYER/A TÈCNIC/A Edat de 25 a 35 anys. Formació: enginyeria tècnica mecànica. 5 anys d'experiència en el sector. Carnet Bl. Residència almurdcipi. Sou brut anual aproximat 4.000.000 Municipi: LUcàdé Vall (Vallès Oriental). Ref: 226916 OPERADOR/A DEDtfAfPER Edat de 25 a 45 anys. Formació: EGB o ESO. Carnet Cl. Sou brut anual aproximat 2.500.000 Municipi: Alfés (Segrià). * Ref: 227902 lOPALfrjES Edat de 25 a 40 anys. •-,' ., Oficial de la. formació: cerancat a estuuis prunans. 2 anys d'experiència en el sector. Carnet Bl i vehicle propi. Sou brut anua! aproximat; 2.500.000 Municipi: Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat) Ref: 226190 PALETA Edat: de 23 a 40 any*. EGB o ESO i 1 any d'experiència en el sector. Carnet Bl. Residència a! municipi. Contracte de 6 mesos, prorrogable SOM. brut anual aproximat: 2.500.000 Municipi: MartoreltíBaix Llobregat). Ref: 227787 3JARDINTÉRS/ES Edat de 19 a 40 anys. 2 anys d'experiència, en el sector. Sou brot anttal aproximat: 2.093.000 Municipi: el Prat de Llobregat (Baix Llobregat) Ref: 227879 ENCAÏWEGAiyADAlYEXPlOTACIÓ DEVACU1M Edat de 25a 45 anys. Formació: EGB o ESO. 2 anys d'experiència en el sector. Carnet Bl i vehicle propi. Allotjament a càrrec de l'empresa. Son brwt anual aproximat 3.250.000 Municipi: Albesa (Nogu< '

4 ADMINISTRATIUS/IVES Edat; de 18 a 30 anys. Formació: FP2 (administrativa). Sou brut anual aproximat 2.500.000 Municipi: Santa Oliva (Baix Penedès). Ref: 227962 CKONOMETRADOR/A Edat: de 25 a 45 anys Formació: FM. 1 any d'experiència en el sector. Residència al municipi Sou brut anual aproximat 2,500.000 Municipi: Rubí (Vallès Occidental). Refc226784 PROGRAMADOR/ADESISTEMES Edat: de 20 a 40 anys. Formació: FP2 (informàtica de gestió) Domini de Visual Basic i Oippet. Sou brut anual aproximat: 2.000.000 Municipi: Mollerussa (PI*d'Urgell). ;V„,. Ref: 223954 . •-., IT*OGRAMAIX>R/ÀDESISTEMES

Edat: de 20a 40 anys. Formació: FP2 (informàtica de gestió) Carnet Bl. Sou brut anual aproximalí 2.000.000 Municipi: Cervera (Segarra). Ref: 226474

VF.NEDOR/A per a empresa de tractament d'aigües Edat de 25 «35 anys. Formació: EGB o ESO. Sou brut anual aproximat 2.500.000 Municipi: Almacelles (Segrià). Ref: 226510 TÈCNIC/A DE COMERÇ EXTERIOR per a empresa de productes d'enllumenat Edat de 23 a 40 anys. Formació: diplomarura universitària. 1 any d'experiència en el sector. Sou brut anual aproximat 2.457,000 Municipi: Badalona (Barcelonès). Ref: 227941 VENEDOR/A per a empresa de telefonia Edat: de 18 a 45 any» FM i 1 any d'experiència en el sector. Carnet Bl Residència al municipi. Sou brut anual aproximat 3.500.000 Municipi: Terrassa { ÀCEWcdMmclAt '"per a empresa de telefonia fixa Edat; de 22 a 55 anys. Formació: EGB o ESO. Experiència en el sector de les PIME valorable Contracte mercantil, Sou brut anual aproximat 3.900.000 Comarques de Barcelona, Tarragona i Girona, província de Saragossa i Palma de Mallorca (ciutat) Ref: 226121

Parc d atraccions mten»aonalde Paris (Branca)cerca 20 CUINERS/ES Edat: de 18 a 27 anys. Bon nivell de francès; 1 entrevista de selecció es farà en aquest idioma. Possibilitat de treballar en cap de setmana Contracte de març a octubre de 1999. Sou brut anual aproximat 2.040.000

Forn de pa de Terrassa (Vallès Occidental) cerca DEPENDENT/A Edat de 20 a 35 anys. Formació: EGB o ESO. 1 any d'experiència en el sector. Residència almunicipi. Sou brut anual aproximat; 2.000 000 Ref: 226533 Parc d'atraccions internacional de París (França) 20 RECEFCIONISTBS D'HOTEL per a parc d'atraccions internacional de Paris (Franca] cerca 20 DEPENDENTS/ES Edat: de 18 a 27 anys. de 18 a 27 anys. Bon nivell de francès; l'entrevista de selecció es farà Edat: Bon nivell de francès; l'entrevista de selecció es en aquest idioma. farà en aquest idioma. Jornada de 39 hores setmanals en 5 dies, amb Jornada de 39 hores setmanals, 5 dies, amb possibilitat de treballar en cap de setmana. possibilitat de treballar en cap de setmana. Contracte de març a octubre de 1999. Contracte de març a octubre de 1999. Sou brut anual aproximat 2.040.000 Sou brut anual aproximat 2.040.000 Ref: 213311 Ref: 213288 2QCAMBRERS/ES , per a pare d? atraccionsfrternaeiMwJde Paris (Franca! SOLDADOR/A Edat: de 18 a 27 anys. _ en aquest idioma. Jornada dfe 39 hores setmanals, en 5 dies, amb possibilitat de treballar en cap de setmana Contracte de marc; a octubre de 1999 Sou brut anual aproximat: 2.040.000 Ref: 213335 •;.!, 20AUXIHARS/HOSTESSES pera parc d'atraccions internacional de Patis (Franca] Edat: 8e 18 a 27 anys. Bon nivell de francès; l'entrevista de selecció es farà en aquest idioma, Jornada de 39 hores setmana}»en 5 dies, amb;;, possibilitat de treballar en cap de setmana. Contracte de març a octubre de 1999. Sou brut anual aproximat: 2.040.000 Ref: 213343

EGB o ESO i 2 anys d'experiència en ei sector. Carnet Bl, Residència al mu nicipí. Sou brut anual aproximat: 2.5O0.O0O Municipi: Terrassa (VallèsOccidental). Ref: 225345 2 XAPISTES INDUSTRIALS Edat; de 20 a 50 anys. Formació: certificat d'esiudís primaris, 1 any d'experiència en el sector Contracte de 3 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat: 4.000.000 Municipi: Sant Fost de Campsentelles (V. Oriental), Ref:

ELECTRICISTA D'Al Edat de 27 a 38 anys. FP2 i 3 anys d'experiència en d sector. Carnet Bl Restdénctaal municipi Sou brut anual aproximat Z5OQ.0OO Municipi: Esparreguera (Baix Llobregat).

AJUDANT/A DE LABORATORI DE , , FOTOGRAFIA I CINEMA Edat: de 20 a 40 anys. EGB o ESO i 1 any d'experiència en el sector. Carnet Bl. ^ Residència al municipi. Sou brut anual aproximat 2.300.000 Municipi: Rubí (VaUesOccidental). Ref: 226512

PROF^SORTAI Edat de 25 a 40 anys. FP2 i 1 any d'experiència en el sector. Contracte de 4 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat 4.500.000 Municipi: Barcelona Ref: 227103

tpresa de confecció de roba exterior de senyora de Mataró (Maresme) cerca MODELISTAPATRONISl A ESCALADOR/A Edat de25a30anys. EGB o ESO i 4 anys d'experiència en el sector. Coneixements de disseny de moda. Sou brut anua! aproximat 2.200.000 Ref:22S782

ELS 4 CANTON

34

Divendres, 26 de febrer de 1999

Futbol

Handbol

V è n c e r a Sagunt valdria la permanència, segons Sancho El tècnic també afirma que es mantindrien amb quatre punts més L'equip sònior d'handbol d e la UE Sant Cugat va fer un pas d e gegant diumenge al pavelló a m b vista a mantenir-se a Primera Nacional. El conjunt vermeH-i-negre

va imposar-se a m b claredat al Sant Quirze, avançant-lo així t a m b é en la classificació. A falta de sis jornades perquè acabi la competició, els vermell-i-negre s'han

distanciat de la part baixa d e la taula. S e t són els punts que hi ha entre les dues posicions d e zona d e descens i la UE Sant Cugat, que és desè a m b 1 6 punts.

Al.KX Loi'KZ - Sant Cugat -

Ja ho afirmava el tècnic Joan Sancho en l'edició d'aquest setmanari de divendres passat: "Es tracta de continuar en la mateixa línia". I és que l'equip sònior d'handbol de la UE Sant Cugat va aconseguir diumenge un fet ,ue encara no havia assolit aquesa temporada: vèncer tres partits Je forma consecutiva -Bordils, Sant Esteve Sesrovires i Sant Quirze. El conjunt santeugatenc va imposar-se al Sant Quirze, en derbi comarcal, per un clar 25 gols a 20. Així, l'equip vermell-i-negre els avança en la classificació i de pas també els supera en el goala\ era ge particular d'ambdós conjunts. Quant a la classificació, la l E Sant (-ugat passa a ocupar la desena posició a la taula amb 16 punts de catorze equips, cada cop més lluny dels dos últims llocs que provoquen el descens directe de categoria. Aquestes posicions les encapçalen el Pardinyes i el Puerto Sagunto, tots dos conjunts amb 9 punts. El conjunt vermell-i-negre, que compta amb un balanç de vuit victòries i dotze derrotes, és d'aquesta manera a set punts del descens directe de categoria.

U UE Sant Cugat s'aHunya detasert kaiu ge la classificació del gnip C de Primera Nacional. Feta: ÓSCAR IENITO

Només sis j o r n a d e s A falta de sis jornades perquè acabi la lliga, l'equip santeugatenc ha de visitar les pistes del G E i E G , novè, Puerto Sagunto, últim, i Sarrià de Fer, setè, en l'última jornada, i ha de rebre el

Manyanet, segon, el Teide, tercer, i el Pardinyes, p e n ú l t i m . L'entrenador, però, ha fet aquesta vegada una anàlisi més concreta que mai sobre els punts que li resten a la UE Sant Cugat per assolir finalment la permanència: " H e m de sumar quatre punts

Hoquei

més o bé vèncer a la pista del Puerto Sagunto", q u e és cuer. Aquesta jornada, la U E Sant Cugat visita la pista del G E i E G de Girona, novè classificat amb 18 punts, dos més que l'equip vermell-i-negre. Els homes de Joan Sancho van vèncer a l'anada.

Deu punts més salvarien el Sant Cugat, segons Hans A.L. • Sant Cugat -

El Sant Cugat Esport va encaixar diumenge al camp municipal d'Esports la cinquena derrota d'aquesta temporada com a equip local. El conjunt santeugatenc compta amb un balanç a casa de quatre victòries, quatre empats i cinc derrotes. EI Júpiter, un dels equips canditats a l'ascens a Tercera Divisió, va imposar-se als vermell-i-negre per 0 gols a 1, tot i que el jugador santeugatenc Gómez va errar un penal en temps de descompte. En les últimes jornades, el Sant Cugat ha disposat d'oportunitats per ocupar posicions capdavanteres a la classificació. Així ho ha declarat l'entrenador-jugador del primer equip, Hans Schonhofer, que ha reconegut que "ens havíem trobat en una situació que no ens esperàvem i això ens havia fet crear unes expectatives i una il·lusió". Després de dues derrotes consecutives a la lliga, l'equip visita l'Hospitalet Atlètic, penúltim en zona de descens directe amb 18 punts. Tot i que el Sant Cugat Esport és a 18 punts de la zona de descens directe, el tècnic assegura que "com més aviat aconseguim la permanència, molt millor". Segons Schonhofer, el seu conjunt, que és vuitè a la classificació amb 37 punts, necessita deu punts més per assegurar-se la permanència.

herba

El Júnior masculí fa un altre pas enrere per mantenir-se Els de Barrientos són en zona de promoció de descens A.L. Ceaat-

L'equip masculí del Júnior va ensopegar a les seves instal·lacions davant el San Pablo Valdeluz de Madrid per 0 gols a 3. D'aquesta manera, l'equip que dirigeix Andrés Barrientos continua ocupant

la penúltima posició a la taula amb només cinc dels 24 punts disputats, en zona de promoció de descens a Primera Divisió. En partit corresponent a la segona jornada de la segona volta, el Júnior té un difícil compromís al camp del tercer, el Jolaseta. En canvi, l'equip femení conti-

nua quallant una excel·lent temporada. En la passada jornada va derrotar el Sardinero per 3 gols a 0 i d'aquesta manera manté la quarta posició, a tres punts del tercer, que és el Club Deportiu Terrassa. Aquest serà, precisament, el proper adversari a la lliga de les de Núria Olivé.

l'equip mascali del J M e r eantr* la cafeteria t i ne mfflera els multats.

Esports

FLS-ÍCANTONS Divendres, >6 de febrer de 1999

35

B à s q u e t

'Marxem per orgull i dignitat

1

La junta retira la fitxa ah germans García per no pagar la quota de soci La j u n t a directiva d e la U n i ó Esportiva S a n t C u g a t v a d e c i d i r d i m a r t s r e t i r a r la fitxa als g e r m a n s G a r c í a , Juan Blas i Frank, després que a q u e s t s e s n e g u e s s i n a c o s t e j a r la Al.KX LÓVKZ - Sant Cugat-

Als germans García, Juan Blas i Frank, jugadors fins ara del sènior masculí de bàsquet de la UE Sant Cugat, els ha estat retirada la fitxa per part de la junta directiva per no pagar la quota d'abonat que ha de fer efectiva qualsevol soci del club. Els germans García han exposat cl motiu pel qual no han volgut costejar la quota de soci. El fet en qüestió es remunta a finals d'any, quan Frank García va assabentar-se que Ruben Sànchez, jugador la temporada passada de la l ' E Sant Cugat, cobrava diners per jugar a l'entitat. Frank García ha criticat durament aquesta acció al cos directiu de l'entitat, que en cap moment va finançar aquesta operació però sí que va acceptar que el pare del jugador del primer equip Edgard Mauri, Josep Mauri, es fes càrrec econòmicament d'aquesta incorporació. Aleshores, l'entrenador de l'equip era Lluís Folch. Des de llavors, segons els germans García, van comunicar a Ignasi Munera, responsable de la secció de bàsquet del club, que no abonarien la quota de soci. P>l temps va transcórrer fins que, a finals de la setmana passada, la

q u o t a d e s o c i . Els j a exjugadors d e l s è n i o r m a s c u l í d e b à s q u e t h a n exp l i c a t p e r q u è s ' h a n n e g a t a pagar. Quant al terreny purament esportiu, després de moltes jornades integrant

junta va recordar a tots aquells jugadors que encara no havien pagat l'abonament de cada any que ho havien de fer com a últim dia dimarts passat. Dilluns a la nit, ambdós jugadors van anar a entrenar però abans de fer-ho van parlar amb Enric Tomàs. Després d'aquesta xerrada amb el president, els jugadors, fidels a les seves idees, van dur a la pràctica el que ja havien fet públic des d'un principi. Els García, molestos García ha manifestat que se sent "molt dolgut" pel tracte rebut per la junta directiva, que segons el jugador ha actuat "de mala fe, ocultant aquest fet i enganyant" a la plantilla del primer e q u i p . Frank García ha matisat que "deixar que algú suportés les despeses d'un jugador és el mateix que ferho directament", i que l'únic que han fet els màxims responsables de l'entitat santeugatenca és "trencar amb la filosofia del club, que cap jugador cobri diners per jugar a la l ' E Sant Cugat i que els que defensin la samarreta vermell-inegra siguin jugadors del planter". L'exjugador santeugatenc, que també ha volgut representar el seu germà Juan Blas, especifica que

una d e les vuit p r i m e r e s p o s i c i o n s q u e d o n e n l'accés a pujar a P r i m e r a C a t a l a n a , la d e r r o t a d e d i s s a b t e davant el M a r a g a l l a la S a l a Escolar ha p r o v o c a t q u e passin a o c u p a r la no-

vena posició a la classificació. Aquest cap d e setmana el sènior masculí q u e dirigeix X a v i e r C a m p o s visita la pist a d e l S a n t J o r d i . L'objectiu, situarse n o v a m e n t en' zona d ' a s c e n s .

aquesta és "una marxa forçosa i obligada", però que el seu "orgull i dignitat" els prohibeix continuar al club. Frank García també ha reconegut que "serà difícil que algun dia tornem a la UE Sant Cugat", i ha desitjat tota la sort als seus companys d'equip: "Els desitgem tot el millor perquè és gent que s'ho mereix. Ens sap molt de greu deixar l'equip ara, amb la situació que travessa". L'exjugador de la U E Sant Cugat no s'amaga de les diferències que manté amb l'actual tècnic Xavier Campos que, segons ell, "menysprea l'equip". Tomàs i la quota de soci Enric Tomàs, president de la UE Sant Cugat, ha volgut deixar clar que la política de treball del club és de "coherència" i que persegueix una "línia de treball i uns objectius" molt concrets. Tomàs ha matisat que els germans García no continuaran vinculats a l'entitat perquè "no volen: ningú els ha obligat a marxar, tan sols a pagar la quota de soci com qualsevol altre". Segons Tomàs, "els jugadors no han dit mai que no pagarien la quota, només ho han fet públic els darrers dies". Amb tot. però, Tomàs es "responsabilitza"

JH·MK^^rimerar·saMn^iFmktareíaileaMlaKSMrtGagtt FOTO: OSCMIBIITI

d'aquesta acció perquè en el seu moment "el club ho va acceptar". Tomàs ha demanat que es respecti la persona de Josep Mauri, ja que "l'entitat mai no s'ha qüestionat la seva actuació", perquè l'únic que va intentar era ajudar llavors l'equip sènior masculí. Campos ha confirmat que Roger Nicolau i Albert Navarro, jugadors del sub-20, pujaran al pri-

mer equip. A partir d'aquesta setmana Campos comptarà amb el suport d'Albert Gorv/ilez, que farà les tasques de segon entrenador. Campos i Gonzàlez ja han treballat plegats. La UE Sant Cugat, que dissabte va perdre a casa amb el Maragall, visita la pista del Sant Jordi. Segons Campos, l'equip "ha perdut un 60% de l'ascens".

¥ o I e I h

El Sant Cugat ha de vèncer el Sant Martí si vol el quart lloc Una derrota seria dir adéu a F objectiu inicial A. L. - Sant Cugat-

El sènior femení del Club Voleibol Sant Cugat continua la seva lluita particular per acabar la competició al grup B de Primera Nacional entre els quatre primers a la classificació, objectiu que es va fixar l'equip santeugatenc abans d'iniciar la lliga. El tècnic santeugatenc, Zoran Nikolovski, ja ha advertit en les últimes setmanes que per assolir aquesta fita no es pot perdre cap dels cinc enfrontaments que els resten per jugar. El sènior femení continua ocupant la cinquena plaça a la taula amb 27 punts, un menys que el quart classificat, el CV Quart de

València. El CV Sant Cugat va imposar-se amb molta claredat dissabte a casa a l'Illa Jordi de Castelló per 3 sets a 0, amb parcials de 25-20, 25-11 i 25-23. Aquest ha estat precisament el primer xoc de la temporada que les vermelli-negre aconsegueixen vèncer per aquest resultat. Nikolovski, però, ha matisat també que "aquest ha estat el millor partit que hem jugat aquesta temporada". Obligatori guanyar El Sant Martí, segon classificat a la lliga, és el proper adversari a la competició. El conjunt santeugatenc jugarà, així, el segon partit consecutiu a casa. Segons ha ma-

nifestat el tècnic, "el Sant Martí és l'equip més difícil de la lliga i haurem de jugar al 100% de.concentració si volem vèncer aquest xoc". Zoran Nikolovski ha qualificat els partits amb el Sant Martí i l'Esplugues de "partits decisius per assolir definitivament el nostre objectiu de principis de temporada". El calendari que li resta per cobrir al CV Sant Cugat és el següent: a casa ha de rebre el Sant Martí, segon, l'Olot, últim, i l'Algar Surmenor, penúltim, mentre que a fora ha de jugar amb el Ciutadella, vuitè, i l'Esplugues, tercer. P e r a aquest enfrontament contra el Sant Martí són baixa dues jugadores: Ainoa de Mena i Montse Carvajal.

vHMMirfes·ta·liriMrSilfclitiav·nfe. FOTO:OSCM0BUT0

36

Esports

ELS^CANIONS Divendres. 26 de febrer 1999

Hoquei

patins

E s q u a i x

El sènior " B " es distancia del segon fins a quatre punts El sènior " 5 " té un calendari força assequible per pujar a Ben aviat podríem parlar d'un ascens de categoria. Aquest es el cas dels dos sèniors del Pati Hoquei Club Sant Cugat, que a falta de cinc jornades perquè aca-

bi la competició, son Kders dels seus respectius grups de Segona Catalana. • primer equip rep dMuns ala nk al paveló municipal el Cerdanyola, mentre que el segon

Bieto i Grau guanyen amb la selecció Segona catalana

conjunt sènior masculí del club visita la pista d'un mal classificat Sant Llorenç. En l'última jornada el sènior " B " ha eixamplat la seva distància.

ALEX LÓPEZ

Els dos equips sènior masculins del Patí Hoquei Club Sant Cugat van superar una nova jornada a Segona Catalana amb dues victòries més. que els acosta a l'ascens de categoria. El sènior "A" va patir seriosos problemes per superar un fluix 1 .aietà, per 7 gols a 5, mentre que el sènior "B" va endur-se un ajustat triomf de la pista del (Castelldefels per 4 gols a 5. Ambdós equips continuen liderant la classificació dels seus respectius grups, malgrat que el segon equip té una diferència de quatre punts respecte el segon classificat, i el primer equip en té dos. El sènior "A" va assegurar-se la victòria a només 37 segons del final, quan Jordi Montserrat, amb una falta directa, va avançar al seu equip. Finalment, però, el conjunt santeugatenc encara marcaria un altre gol. Lluís Sànchez, l'entrenador de tots dos equips vermell-i-negre, apunta que si el dilluns el seu equip vol vèncer el Cerdanyola caldrà jugar "molt més concentrat" que no pas com ho va fer amb el Laietà diumenge. Ja fa moltes setmanes que Sànchez adverteix de la dificultat del Cerdanyola, un equip amb juga-

dors júnior de bon nivell. Amb tot, el tècnic creu que els seus jugadors "quan j u g u e n contra equips bons acostumen a jugar bons partits. L'equip és conscient del potencial del Cerdanyola i saben que ens va costar guanyar a l'anada". Aquest partit es disputarà dilluns a la nit al pavelló.

El " B " ho té millor Si a falta de cinc jornades perquè finalitzi el campionat algun dels dos equips sènior té un calendari més assequible, és el sènior "B". Aquest cap de setmana visiten la pista del Sant Llorenç. Dissabte, però, el segon equip sè-

nior del P H Sant Cugat va fer-se amb la victòria amb un gol des de mitja pista de Gonzalo Munoz. Sànchez recorda que el sènior "B" podria pujar "a falta de dues jornades perquè acabi la competició". Guanyant el Sant Llorenç i el Sants s'assegurarien pràcticament l'ascens.

A. L. / Sant Casat

La selecció catalana d'esquaix va vèncer dissabte a Portugal en el primer partit internacional del c o m b i n a t català. A q u e s t e n frontament entre ambdues seleccions va celebrar-se a l'Esquaix Esport 2000 de Barcelona, amb el suport de la Plataforma Pro Seleccions Esportives (Catalanes, que lidera Jaume Llauradó. Catalunya va ser repres e n t a d a per dos jugadors de l'Esquaix Sant Cugat, Marc Bieto, com a cap de sèrie número 3. i Santi Grau, com a 4t. La selecció que dirigeix Carles Plaza va imposar-se en categoria sènior masculí a la de Portugal per un contundent 4 punts a 0. Marc Bieto va imposar-se en el seu partit a M. Martins per 3 sets a 1, mentre que Santi Grau va derrotar a I. Rocha per 3 sets a 0. Tot i que encara no ha estat confirmat, la selecció catalana podria tornar-li la visita a Portugal al juny. En categoria júnior, Catalunya va imposar-se al combinat portuguès per 3 punts a 0, m e n t r e q u e en v e t e r a n s t a m b é van guanyar per 2 a 0. El passat cap d e setmana, a Sant Andreu, Joan Casas, d e l'Esquaix Sant Cugat, va acabar en segona posició de la primera prova del circuit català d'esquaix, en perdre la final amb Santi Bos, de l'Anyós Park, per 3 sets a 1.

A t l e t i s m e

Oriol Cascalló, del C M Sant Cugat, campió de Catalunya de cros escolar A.L

Dos joves atletes del Club Muntanyenc Sant Cugat han aconseguit exitosos resultats a la final de (Catalunya de Cros dels Jocs Esportius Escolars que va celebrarse a (Castelló d'Empúries (Girona) diumenge passat Aquests són Oriol (Cascalló, que s'ha proclamat sotseampió català en categoria cadet masculí, i Àngela Fio, que ha estat quarta en categoria aleví femení de l'any 1987. D'aquesta manera, Cascalló ha assolit el passi per disputar el proper 20 de març a Cantàbria el Campionat d'Espanya de cros escolar. La secció d'atletisme del C M Sant Cugat també ha assolit darrerament fites prou significatives.

També el passat cap de setmana, però a Vilafranca del Penedès, va celebrar-se el Campionat de Catalunya en pista coberta i el club santeugatenc va tornar a repetir èxit Els atletes locals, en categoria cadet masculí. Pau Gaspart i Miquel Gistau, van finalitzar en cinquena i vuitena posició, respectivament. La prova que van afrontar va ser els seixanta metres llisos. En juvenil masculí, en triple salt, Raül Milià ha estat quart El 14 de febrer, també a Vilafranca del Penedès, en infantil femení i en la prova dels seixanta metres llisos, Anna Bernadó, va proclamarse tercera al Campionat de Catalunya, aconseguint així medalla de bronze. En aquest Campionat de Catalunya tots els santeugatencs han fet marca personal.

Btiitnnitsd·UsMXMrttletisaevannHistrarelstnfMS·r·ieal·). FITfcCUM UUMM

Recepció de l'alcalde L'alcalde de Sant Cugat Joan Aymerich, va oferir divendres una recepció institucional a la secció d'atletisme del CM Sant Cugat. A la recepció hi van ser presents unes quaranta persones. A l'acte hi van ser Joan Aymerich, Àngels

Ponsa, tinent d'alcalde de Serveis Personals, Xavier Figueras, regidor d'Esports, Narcís Castanyer, president del Club Muntanyenc Sant Cugat, Josep Quintana, cap de la secció d'adetisme del club i Montse Gómez i Israel Luque, entrenadors de la secció. L'entitat va brindar a la ciutat els trofeus més

importants que va aconseguir la temporada passada. Entre aquests, cal destacar el sotseampionat de Catalunya de cros escolar que va obtenir Àngela Fio i la classificació d'Oriol Cascalló per participar en l'estatal. Com a secció pròpia, fa tres anys que funciona i la integren uns noranta atletes.

Esports

ELS/CANTONS Divendres, 26 de febrerde 1999

R í t m i c a

K àr t i ng

Monserrat i els germans Campos debuten al Fórmula Jordi Monserrat s'estrena a sènior i Oliver vol revalidar títol Tres pilots santcugatencs participen a partir de diumenge en la VIII edició del Fórmula Catalunya de Karts. Jordi Monserrat estrenarà categoria sènior, men-

tre que Oliver Campos és el principal favorit per assolir novament la primera posició en categoria cadet. Un total de vuit seran les proves que hauran de pi-

lotar els tres representants del municipi, que per a aquesta temporada s'han fixat objectius importants. Enguany, Xavier Illa i Sandra Bel no hi participaran.

ALEX LÓPEZ

- Sant Caaat-

D i u m e n g e arrenca la primera de les vuit proves q u e configuren la VIII edició del Fórmula Catalunya de Karts, q u e organitza el Kart Club Vallès al circuit Kartòdrom de Catalunya de Lliçà de Vall. Aquesta temporada són tres els pilots santcugatencs que representaran la nostra c i u t a t . A q u e s t s són Jordi Monserrat, en categoria sènior, i els germans Campos, Oliver i Daniel, que competiran en cadet. Jordi Monserrat, que combina la pràctica d'aquest esport amb l'hoquei patins com a integrant de l'equip júnior i del sènior " B " del P H Sant Cugat, estrenarà aquesta temporada categoria. Després de tres temporades com a pilot júnior, militarà e n g u a n y en s è n i o r . Monserrat és conscient q u e l'ad a p t a c i ó a la nova c a t e g o r i a "serà difícil", però e s mostra "molt il·lusionat", en aquest inici de campanya. Aquest pilot de 17 anys reconeix que el nivell en sènior é s "força alt", però convençut de les seves possibilitats assegura que espera fer-ho "el millor possible". Monserrat, que la passada edició va acabar

•Hver Cmpes, Jertf Mwnemt i Daniel Campes són els representants santcugatencs al Fénrrnla. FOTO: XXVIUUMSA

quart en júnior, apunta que amb vista a aquesta temporada no es vol fixar "cap meta", tot i que afirma que sortirà a fer-se "amb el títol". El pilot santeugatenc, conscient q u e en les darreres temporades no ha disputat totes les proves del Fórmula, espera poder córrer totes les proves.

Els C a m p o s , favorits

En categoria cadet, els germans Campos, Oliver, d'l 1 anys, i Daniel, de 9, són els principals candidats al títol. En el que serà el seu segon any de competició, l'objectiu que s'han fixat és acabar tots dos "entre els tres pri-

mers". Malgrat tot, Oliver espera "revalidar el títol". En Daniel va ser novè. Ambdós pilots t a m b é han confirmat la seva presència en les dues proves d e l'estatal cadet. També prendran part a l'Open Ford a Madrid a l'abril i en dues curses a Sant Sebastià.

Gimnastes del CM Sant Cugat, a la Copa Catalana À. L. - Sant Cagat -

Set gimnastes del Club Muntanyenc Sant Cugat participen aquest cap de setmana a l'Hospitalet en la segona fase de la Copa Catalana de gimnàstica rítmica esportiva. Aquestes seran Griselda Marfil, en primera categoria, Tània Santolària, en júnior, Georgina Miralles, Ivette Climent i Noelia Presedo, en juvenil, Gemma Peris i Georgina Chiappero en infantil. Els millors resultats obtinguts per les gimnastes santeugatenques en la primera fase disputada a Riudoms (Taragona) van ser els següents: Andrea Rubino, en categoria júnior, Georgina Miralles i Griselda Marfil, van vèncer en les seves respectives categories en l'exercici de pilota al nivell IV. La fase final d'aquesta Copa Catalana tindrà lloc el 20 de març a Valldoreix, concretament al pavelló de Voleibol de Sant Cugat a Valldoreix. La gran absent a la Copa Catalana a l'Hospitalet serà la gimnasta local Andrea Rubino, que està concentrada amb la selecció estatal júnior de gimnàstica rítmica. Després d'onze dies de concentració a m b el combinat estatal al CAR de Sant Cugat, Rubino participarà en un munt de concentracions abans de prendre part al preeuropeu, del 23 al 27 d'abril, i l'europeu, del 23 de maig'a l'I de juny, a Budapest.

l l i l l l l l i í ; mMMmM

mm'wmm

Premis Esport en Marxa 1 9 9 8 Ràdio Sant Cugat i Autocugat Opel 18 14

Caria Sariol Maria RosaTamburini

FUTBOL SANT CUGAT ESPORT

Javi Gonzàlez Lluc Vidal Joan ColeH

30 20 12

PB SANT CUGAT

Laura Martín Laura Gallego Mònica Martínez

21 19 17

HOQUEI HERBA JÚNIOR MASCULÍ

Christiart Wein • Max Solleveld Joan Sallés

HOQUEI PATINS

20 16 13

18 15 13

PATÍ HOÜUEI

Dani Antón Toni Zaplana Jordi Montserrat

Sergio García Jordi Reixach José Liiis Slnchez

FUTBQL SALA

Maite Gómçz Irene Sànchez Cristina Garcia

19 15 15

Toni Ballart Pau Riera Braulio Argento

VOLEIBOL CV SANT CUGAT FEM.

18

Jaume Estrada Oriol Serra Pep Pinell

Samanta Santamaría

18 15 13

33 16 16

UE SANT CUGAT FEM.

Nória Oliver Marga Almagro EJisabeth Baldrich 24

19 15 9

BÀSQUET

UE SANT CUGAT

Javi Montilla Ignasi Solà Armand Mora

22 10

CV SANT CUGAT MASG.

Sergio Martín Martí rià Jordi Picas

l ' E SANT CUGAT

WINTERTHUR SANT C I K ÏAT

29 15 14

21 17 16

Carlota Santamaría Montse Carvajal

HANDBOL

24 14 13

PATÍ HOQUEI FEM.

Nerea López

Ol.ÍMPYO FLORESTA

MASJANER l-EMENÍ

JÚNIOR FEMENÍ

Eli Maragall Katery Maragall Carol Aba'd

37

23 22 16

Esports

38

ELS^CANTON"»

Divendres,

FUTBOL

Itmti; Juven•La Farga; Bar& San Pedró

Primera Catalana - SootCugat·Jópíter. „&1 Igttalada-Barceloneta—.»„..&4 Otet'PalíBfrtííjeEU.».——....·»»..l-í Corn»llà-Masrtou...........«...«O^Í

aEgara; Badia-LïaoOi

JH..M -

Í.-Í

HOQUEI SOBRE HER6A

í-0

DHnSHÍd'

...,.J-i

25 » •

íixocl»

zs s*

4

3

li

5

8

14

3

28

#$

25 l í

*

2»,

44

2$ I I

10

34.

26

•»

«uttofc

25 12

6

36

39

42

Pntr

25

M M W

U

Saattae* Í5

8

11

6

4

S 24

9

*

25

» 21

40

* ¥

K

7 26

7

? 6

Vitfs Ruttf

9

7

9

25

7

5

40

33

4

34

11

25

7

Gnaotsn

25

6

OlMMfiM

25

fc

6

1J

Ikrorfmustt 25

5

4

Ií>

B

37

3*

(9 17

M«M«f

II

45 30 14 25

73

19

50

33-

41

W li

t

36

40

16

U

37

I* » '

2

37

32

*

*

35

30

«

«" 1

& 28

44

24

65

t<>

i

9

n

23

47*

18

2

5

17

2»

4?

H

~6-

35

27

20

E#«À^V ? * 8

42

44

25

<*»&$

35

47

22

S w l'tanc i©

-ü*? 5

IS

7

1

11

«"•^"'ft ^ f * -**

La propera (28'de febrer): Baiceloneta-Júpiter, PalafugelUgualada; yasnou·OSoçV.üfcríIomelSjGratuenet-Perdada; Rubí-Tiemp;GtH»Uh Manresa; Granollers-Guíxols; Prar-IUpoflet; LHosprtaJetrSartt Cuga Espon.

37

7«

20

i***}; ; ^ , «f > " «

36

74

18

« ! * * % - • kt

«

27

58

15 13

*'- i

Lcï*&

3tt> - * ; • 1

i*

31

6t

tl&saé

25 "1- *t

24

18

H»

ÍA$p$«ra (28 de febrer): jtmi^üIÏ·Psaebio Neeve; PB Sant Òig»eAífflad^»e«ei3c;Gíste&r·J>a Far' g»;tj»FfH«»·E.Cctdaftyok; Mira-sol&stes*€m $*t& PefkSai Pedro-Jt»itk^ M<»tsctía T«r«ssa«í3aTi Boada:

Segona Regional GRUP 5

Sakadeu-MiUertart......... La Farga-Caldes M<mtbu3L.2-d - í ^ ^ r è v Rómulo-Juveotud 25 Sept,„4-f4 Efc^ Rufeí-Barberà. San Lorenxo-Lumen.. .«1-2 Maurina Egara-Can OrioL,.l«2 La Planada-MerenguesW" Liano-Can Rull 23. TibtdaboBadía , >.„.3*Í :

Me »4

33

*r~

ftímulo

l\

3-í

43

CMofttbuí 21 13

45

42

Z

13

39

40

Sitadell

12

35

3»

Tibidabo

tt

26

38

Baibci»

21

ÏZ

Uwmen

jtn.2SSept 21 Um> Mil.teíífi Mauri»

42 Sí»

4

47.

M

3*

»'

21

8

Zt

21

8

t*l%ma& 21

7

4fr

11

39"

í

*

*34>

J * •'*#

S

40

4 4 «Cl

Sun U«r>M) 21

6

13

n

Rubí

2(

3

f«

CwOàat

21

2

17

2$

$5

4721

89

17

56

72

15

18

2

0

16

44

1»

6

29

*»

2*

*'$»

5*9

»

7 » !

3

S43

23

St««

?

4 * 4 »

442

2í

9

1

4%

Ï9

. 1»

ÏS

462

»

S

11

<*& 49»

»

8=

9

1 * 3SÍ6 3 » !

16

7

I

t*

4%

•*&

»

4

•

12

#S

S2Í

tï

20

4

1

15 4!%

532

*

2»

4

1

15

43í 3 »

feí-QSíropyc de I» fieresta; CatsS-

meiBot la Naewnaí femenina GRUPS . •**W**fc***+**+*4:*-+*'·

'9

Gí«iíadeJilarW.Barcelofta......0-3 CíV Íf'Ca^*4->»[<itJosrdi„..3-0 Okji·ïi©rtot5i».»...,.,.i....,.,.„.<.,.0*3

Çu»t

fUTBOtSAtA

• CtfumGm*

Sanà Coloma

GRUPS .fet »C >6

Apds^él Or«nse-Atlèríc Teímasà? NSi^í)e|)cxtiiHC:0 Tena»*; Sm fi*bfeMadNàKt'RC Poto; Sardinero-FC Bí«cdÉi)ia;|oksetíi-jiíntor; Atlético San Seba*tMa-Cïub E^ara. Dtvt«d d'Hoaor Femenina

20

rr «

CDtte««12

13

I)

1

39

11

22

-8

3

1

50

18

1»

,.„.65-58 87 AS 51-63

8

2

i

34

10

16

J6.ÍW. s 4)l

í

i

4

ït>

22

ts

Cíiwnç^ -*í

5

^

5

21

»

12

66-78

Srt^K.^12

4

3

5

1»

15

U

Reu» DeporrJtt S8-79 a-Ca8telkk;fels.89*82 Maragaií.74-83 67-69

^ff«|#>vtt

4

3

4

14

19

11

jwt««:'

u

z

1

9

U

35

5

'íttSÜW- «

D

3

9

14

4$

3

0

?

9

9

39

2

21)

14

4

I4'»3

1369

3*

(>

171)7

I57i

34

7

1529

I4í>l

33

2B

M

7

\4Ti

14(«

33

2«

12

X

lívid

I4')5

M

20

11

9

1472

1414

31

20

it

9

m »a *& »

15W, U2X

l>iM

0

71

$t_

i

104

S»

44

72

,46

41

iï

5

i

Albí

19

li

3

s

IndJittHas

19

9

4

P.Anàsym

19

S

4

Tategi

14

6

7

T Copatfa, • 19

2

to

7 76

«4

36

73

31'

71

28

73

24

»

23 23

YtbttttMar 19

5

?2

83

M«ase««

2

10

it

911

«3

»

1»

62

7ft

S(

19

19

í

7*

5»

«0

19

65

J»

29

$4

93

16-

»

H6

í»

Ru*f

1»

z \

l.àMulS»

19

3

l.'AiiWta»

19

«5

1?

16

1

50

8

33

tï

15

2

47

15

32

S,

30

13

4

43

17

tí^ !J

6

37

28

28

ÍÏ

7

S7

38

27

*»

17

8

17

»

32

29

25

9

29

35

23

Çiwmtette

17

7

ÏP

25

35

24

TkfsA

1?

6

11

24

3?

23

MwtdiH

21

17

4

13

1»

41

AÍBirSBiraimw 17

2

15

15

4S

19

Otot

2

15

15

47

IK

17

GV Sant Cu.g««Saiit ^fenSi Wintcrt; Hortens-EsïJuj (tiart-Al-

t CkjíerRa-Teroí.

HOQUB W H N S

9* ' t*

!5S2

ValdWtt*.

Afan.

li

JO

La propera (éde roarç)f FC Barcelona-Frocas M*«ln; UA-

Montserrat; Rubf-Vdassȕ Pena La Murga-Aifa 5; San t Cwgat-Maxon; lideportjvo Andorra.

Primera Naekaial A GRUP 6 Ijftjpi^pera <28 de febrer):

&&|$à&a&-&afó; WríéíSdwí de $o^ïtuarl(i

t» 10

Ufo

J»

í.» Ï 5 W } 4 6 7

30 30

»

1389

ViM

«

1502

15M

l·l

*

S

H32

14M

28

**,

S

«

12«6

1337

ÍH

Hon»

20

$

tt

!t3«>

IW

25

A9B6nt

t»

6

»

139»

1485

2=;

20

2

1*

14S4

1715

22

HANDBOL

Brimera Nacional GRUPC S m i à de Ter-Saní Esteve. JÍ»Í20 La Roca-Bordüg..... ...34»22 OAH Grècía-CíBstelló·.—M<2&

16 13 16 13

errassa-J ètic "Icrrassa.

11

26

í'0«t*

«0-5

3

fepfcCtóao 19

HC Pd<xVaJdeíiK —*&3 C.Owni»-CD Terrassa „....„.,3«0

«t W

FCK»cdwial4 14

W.S«ÉU«M1«

aSoeieïa H

8

24

4

fedíí

80

«

.rn.m..m. m se..***.

J3JÈSLJS. . J f . „ «T..... « . T l W t e -

fi.VS«li»ixa

m & 44

72

3

BtóQUST

P*....fV

36

44 12

5

4

<sa

Sociedad»

,36-

7

Zt

4

18

...3-1

x

21!

10

t *n Rull

w

M

Mcrengwi 21 21

32

4S»

8**fr8***o2ft. »

£j*djft$M

iiner«,

"•>

W

«4 26

L'Hospitatet 25

•«4*

54»

52

2

tt

45

13

»

2©

32

Olot

14

1

W »

JMOXXIH

33

30 38

35

6 liV

-*$7

IfeJde; OEÍEC-UE ^iw Cdtgac .Sant C«reH«

34

25

II»

»

«at

SuotOafem « í

ÍT

36

O B B M »

25

1 5

Foto.

íéníor-jM^a-sol-Àésswu^-.,. 1-6 Moat^rrat-Saa Pedró..™... i«0

33 Tremp

t» J4

"Wlfc.

41

36

»

25 9 9 25

stdo Nuew.íJM) tuanXXÜI^I ;P& Sant Ct««t.„ J - | .„..„!-2

«,..,1» <t . *»

l*(tty»o<f« 29 t4

«tó&M»*

R%oBet-Granollersr...„.....«.»4-ï.

Oíntetoi

Caabri)»

9

1999

SarítCugas iCssteKdí^ •Hoïta; Bibes-írJ^fet

sí&jí&Sfcn borert-

.„,.„....„í-l

G^ÉKofa-GJrona,.,....

P^a^«f#-Manyan«fc. Telde-GEiEG.

ÏT-

26 de febrer de

ÏUl»«IHn S„lop4n Mottaani JtlèítíKa

»

(0

1*

9

«

8

L.^4-1 rJÍi^aatetl8abel...7-13

..ai-4

§l·Jff,'·l4k*iuTJ6

Esports

ELS ÍC4JVTCMNS Divendres, 26 de febrer de 1999

FUTBOL

11.15 PH .SantCugac-Rinoiiet (Ois.) 11.30 Can R»a-W!íflM*Adeí» (Div.)

Primera Catalana 12.00 i;H(Kpitíílct-Sani Cugat (Diu.)

Segona Regional 12.00Jiiv. 2SSeptiemhrc>-l,aFarga(í>iii.)

Tercera Regional 12.00 PB St (Jugat-Maradcperene (Dítt.) 19.00 0 < « I U r - U FírgaíDis) 12.00 \1ira-sol~\desa-On FatjóÜ)iu.) 17.00 l'ena San Pçdro-júnjor (Dís.)

2a Divisió alevf 11.15 PB Sant Cugat-\fedruna (Dk) 14.45 Lumen-Sant Cugat (Dis.) 1230 Can Fatjó-Júnior<Dis.) 10.00 Rourcda-CEF Sant Cugat (Dís.)

2a Divisió femení

16.00 UE Sant OuftK-Granotler·. <ÍV)

'L0°l

Cadet femení

Cadet 2a Cat. femení

Infantil

17.30 UE Sant Cuptt-Ksfolajmut.l^s) 19.06 l'EvSant CuftK-Sant (Jtur/c (I >is)

12.15 M.msto-í K Sant Cugat (Diví

14.00 PH Sa m (.ngat-Cerdanyola (Dis.)

nngng# MERBM

Aleví "A"

fwmm SMLM — " • •

S e g o n a Divisió "A" 17.00 Hamann-Í ílímp>c FlorcM 1 (1 h->)

S e g o n a Divisió "B" 17.00 OlíiapicStAdiii-M.i·.J meni),» 1

13.00 San juïíàn-SantCttgat{Dís.> PB Sant Cugat (l>c«.-útisa)

Juvenil 2a Divisió

16.(50 Sant Ougst-SajU just (Dis.)

2a Divisió benjamí

l a Divisió Juvenil .

1730 Sant FQSC-W. Sant l'ttjyr 11)i\) 11.45 Olïmpyc Florc-u-AruMil il )iu I

10.30 Sant Cugat-Terrassa <Di*.> 12.30 PB SantCugat-Àgera<D»s.)

Veterans

18.00 Sant Cugat-Lumen (Dís,)

Cadet 2a Divisió 09.00 EscoïaPía-W. Sant (Jugat IDÍU.I

2a Divisió juvenil 11.00 Juràor-EF Sabadell (Dm.) 12.00 Rubí-Sant Cugat {Diu.) 10.00PB R Uwenç-PBStCugsitíDitt.)'

3a Divisió juvenil 13,45 CEF Sant C«gat-Tibidat» <Dis.)

2a Divisió cadet 10.00 Sant Cu^t-Saiesisns {Diu.) OKF Sant Cugat (Descansa) 17.45 PB Sant Ct»gaí-P*jar8 (Dís.)

La Farga-PB

Júnior 1957-lluro

15.00 Sicges-PU Sant Cugat {Dis.}

l a Camp Cat» femení

nmilS

Infantil masculí

CVSantCagít-Valte Hcbmn

Júnior-Matadepcra 88

Juvenil fem. C, Cat.

Infantil femení

Segona Cat. fem. H

.Tercera Cat. *&

Alevf masculí

20.00 CV$»tKCtigar-Sant Martí <l)i>.)

Atlètic Terrassa-JúniíM* Júnior-Matadcpera í<8

mm&m&i

l a Cat. fase d'ascens 11,00 UEStCagat-Are»ysM«m(Dto.)

Comarcal f. d'ascens 11.00 UE Sant Cugat-La PassuS (Diu.}

Copa 1a Categoria 11.00 ÜE Sant Cagat-El Ciervo (Diu.)

Copa Infantil ÍÍM

VE Sant CuRat-La Passió <Diu.)

Femení 2 1 3 0 SancCugat-Can Mèttcíi (Dnr.) ..

«nu

rmms

1a Ijtaciònal 1&45 tï&JECWE Sant Cugat t DLs.)

Sub20 10^0Saia:QiàRisfr.UESamÇus,«t(Dni)

Júnior femení

BE TMÍILA

J il mot-CP Terrassa

Cadet fem. C. Cat.

Juvenil 2 a Catalana 1 2 3 0 l?ESant C»gat-ígua)ada < Diu.)

Cadet Ta Catalana

OSesa-UESaroCug» Plí Sant Cugat (Descansa)

Copa 1a Cat*

Cadet 2a Catalana

Juvenil

Infantil

7 ^ HAkBBOl

sz 7ï

'

S^Cw&-™~"~~-<<£~$

17.00 Satw.\wte>4JESí««iCupí;|rJfe.)

Fase ascens comarcal

PHSararCugatUíeseansa)

Segona Ca*, fem. mm^w**^ si-65 Tercera Cat. «*»« m*mamtomc****..j*4&

DE TAULA

Fase ascens l a 2ZMVWSC ^"-OenJaftyotelDafc·) 19.30 Sant LIotenç-PHSC "8? <Dk)

16.15 EsptHgu«s-OE Sant Cugat (I >>-0

•kmsmàmrtimaaL S-l JÍ4*J*I+M**X*&A*>M&

Prebenjamí **BW

Segona Divisió masc.

16.00 Sant J«di-UE Sant Cugat (Dís.)

Sant Cugat-jupkcr,U++>,4+*

3a Camp. Cat.

11.00 PI i Sant Cugat-Totdm (Dis.)

mOO Fonietas-PB S a n t C « ^ ï < O k ) 12.00 S'aatCugat-RïpofktíDi*.)

09.30 Los MewngueíMMtfiHSftl (Dís,) 1S.O0 Sa» LorcnsBo-PB S«K<3ug»t{£>is.> 09.10 Sant Cufcat-VSladecavatls (Dïs.}

Primera. Catalana

Prebenjamí"A"

ArJèt«nfefras>ia-jt'miof

15M» i&ntjordi-UE SauCapt (Dis.)

Benjamí

\.itlèí> Depurtiu-jimíor Júnior 1417-Terravsa 19J0

l&09CVS*CtJ|>at-OVSant Maní (Uis i

(IKi

18.00 Sant R.imtm-PH .Sant (Jugat (tts.)

12.00 Pi 1 Sant Ciigat-CCTiUrvvoia (Dn)

2a Camp. Cat.

t a Divisió prebenjamí

Júnior

16.00 $a»tCa^a£-Sa»CríscÓbaiíS3Js.>

CD'fenavia-jiíninr

Juvenil femení

2a Divisió infantil

l a Divisió atevi

Divisió d'Honor fem.

1a Nacional femenina

f a Divisió infantil 16.00 PB $amCtqga&EF&tb«leB{Dk) 09.00 Batberà-SaatCo^íDw.) 12.00 Jtjnbf-SafltQaaïie (Dís.)

Aleví "B"

Línía-22-Janiof

tóMCV&mCttfcat-Blunic

15.38 Pli SantCugat-CJerdanvoMDk)

1.1.00 PH Sani rugaf-CerdJtrvola (DK.)

12.30 JOIJSCI.)-JÚI->H>HUNO

wmmBüL

12.00 .%ci-Me!tet ( D k )

l a Divisió cadet 11.40 Birberà-Sam Cugat (Dk) 10.00 Macadepeta-JóoioriDta.) 10.00 R.Ce(Ü4nyola-CEFaC%»tíDís.)

-^«Cugat-Vagcn-SalndU><"•>

Divisió d'Honor

'

12.15 Aisda!ucia-PB Sant Cugat {Dis.}

Benjamí preferent

K

39

\

Alevf

ii

gr

fineio,!^ ms^Casit^mQaimk^j^ ^ |Lfcla«a ' • l üis^^-Mo«r«d6__2^8

Aleví-B" o»*-rfH*»<apt--*« Benjamí . ' =

vite*i^&i^cm^^-.&ti>

P**hmia&Èmi •W"

1 a

Cadet l a Catalana

Veterans

*

n

UE ^fOi(pt-1ffcrrassa_

Caom 2a Cat. femení

1a Divisió

""'

Odeoa-Sant C«gat->...

»m

UB$a«È<3ugat-juventu^3VÍ»s«!l_^I-3i

Catfét

Sadafan^ftSa«C(í§B'·Jíà«)(f.._...<>-31

2a Divisió juvenil

P.Ple^mans-UESantCugat.^.„..22-í(.5

Sant Cugat-Ssn Lareajo..,...». .....> «»..7>0

W0JL£tB0L * —" • f» ItfaeiiinalfcMMAniW.

Segona Catalafia nisc/^JUicA ^^..7-s

Fase ascens 1» Cat.

Segona Divisió masc.

ffSSJ

^ÏTT*

1a Divisió cadet SantCugat-Sanjutan.,,,.....

.....,„l^

2a Divisió cadet jàbae Can Joffess-Sarat CiJ©tt..„..„ .7-Z 1^ J>lanarfa-PB SSjat Ojgat, ^..Z-i PB Ssnt Cupt-San Julan.. ..34

_ ^

„._

_

, ,

fa«MM«tttfa»r* •***,*

1a Divisió infantil

! ! ^ T T ^ r ^ ,

PB Sant Cugat-Tístrassa^.,^.,.,^.»!*! Sant Ca«at-E.G»daiisolaw^.~..._^^Í

C^dettafti. C f:»*

TWBMiS BB TMffLM

,

i alafrugalW^&mtCHgak.... w .,„ m #4

Juvenil Infantil

J 0

„

r

PHSatttCuBat-Laíetà.

|VL

2a Divisió infantil

§§&&&£$ PMTBlfS

PHS««Ctííat-I.aiea

Ctea-UESamCugít.

coman

^ï

^,.,„,.,™„4^

CofMi l a Ont. '

> M < %í*^«WiW^^·MK

' ^MlF^NP^ j , ^J^p!> «»SweCWg^^bab*

®M€H&&M>

'*" .«.^.^-l

Esports

40

Divendres, 16 de febrer de WW

I

; M &?»&AL ffi&g*

o ^m. T^: n r m ^ S M . M.M B mm<m:m:mwmm L O

1 2 . 6 6 Escola Avenç "W'-ememEm"^,

C

„..(Dis.>'

WWTWOÍ. ~ SWi

Aleví

Aleví

1 0 . 0 0 Collsewla ''B"-C*»ta»?a....>.,. ~>. <Dís.) 1 0 . 0 0 Ferran t:i«« •*A".Ve*<fagH*r„. ...4D«.) M

11.00Cíitsliinya-j<un MíwagyJl A"™™

.

nan Maragall "fV-Gaücgi Ftimpa^.. 1 3 . 0 0 g*«*>Avei»v-CM>d*A»n

11.00 Adesa-Mtia-seRTE RBW "A"..».„ 0 9 . 0 0 CaMetifeisnal ''^-Adc^gia-sol.., 10.00 Castetlnebal "A"Mftiik.._.„.„..-_„.

<,

1 2 . 0 0 Víaró-FerrSn Ciu* ^B ™„.<^. l l J G f r A v « r ç 'A"-C«)Hs«icila * f t *

„, „{Cfe.)

0 9 . 0 0 CoUcj^Bjrfmes-Ferra» Ciua

Aleví 13.00 Caalunya.eol.legi í

lami

1 6 . 0 0 Maristes Rt»bí-A¥*ftÇ **"„,<

mú

W-JÉ.* 0 0 0 1

,01 m- m ^n^-mmi FUTBOL .(Efe.r ...<D».>

1 1 , 0 0 Pa« Casah-Tercsa Ateet»,.....

~«fcJ

0 9 . 0 0 San Cfbtófeai "B".£seOt» Avenç "A". 0 9 . 0 0 San CmaSnat "t rMíwOta AyeHç "ÉT„.

Aleví

13.00 Escola Ave$?&KJk*rfí "A"|

13u00Oaai«nya -A".FomwCfe."A*-

12.00 Duc Montbianc-Laonaido Vinet-

—CBW'

Juvenil

,

<Ois.)

_

1 2 . 0 0 Duc MoníWsat-Angelm Fener-

Aleví

HANDBOL

U U » Sant lúRtí n r 4 ^ w L « # 3 Í « w _ A « 4 D J f c > **«w À£or«~V£Kta£trcr*»».»"—"•<« iiiifftjuwv^w^ft^Oífit) PI» faircías-ju*» MittagalL,.....,.^.' ,„„„ ,<D»fc>

0 9 . 0 0 Catalunya-Culfeetüla

i firjjKÍÍ-25 de SeJEmbre... mm ^.„.^Oiï.)

13.00 .tinta Issbel-JiMn Vfera&ilt

1&9Q £e»»n C!tis-ta Floresta «..«.«^««^...«.....«aPàJ

RES: —.

' v

•——-—

f j r r » o L sià\JL A Aleví

Escola Avtnç

V »

FUTBOL

11

Tom L* Uebre-Cataiwnva ..„,. .„„ .-„

m-.É:& O U 9 Tr r ~

AV La Tanei-Ferfan Clu»

,

AV Ptnar-I.eortardn da Vtuci...

FUTBOL

SALA

-

0 9 . 0 0 Liceo Egstt-FS Sant Cagat.

„„

Ere^s T«4te-J<sa«XJan„ EM.-»** Avenç "A*-^L«sa*aíav„.-. Escala Av*nç "B*^»n Í«*etta*™_.

I À S Q

.

C»»l«t)ya "A"-Ssw JOKIÍ * A ^ . , ™ ^ ^ » s i < . ^ » l 4 - 3 1

FUTBOL

e»t»f»B)!»-Sant jnedi "W

.2S-3Í

U ET -

....t-2

B E Santes*»» nr-CoUijg|€%«fc„„-.

+>* l «+«5-2 :

Escola Av<^'R^pàMC«Ba«*:vv„,v™,w„ ...43-20 .._33.J1

Aleví St*rfa>F««»s Gn»

FueiHelíviaua-RubJ No«í.„, ,„. ,„,..„,.,.

À#»a-Pla Fartera&„»,«

Col.í*gi Kf PmarCuítom ftàítito......

H A N D BOL Benjamí CoBscíOb-FcronCtoa " C

™SMS

Fertan C(»a "&"-F«ftan Clua "A**„..»

Àjjjara.p u f ç » Mflròf, 2,

„.t*-2« ~.„2<ft

URE t « s Pl««s-Pla ?«««»»,.,„,.„,.

A N B9 0 l

Infantil femení JES BlanxsOT-CV^ntCaj^f,.»,,..™,,. IES Santa Eidàtía-ÍSaí.!^ jEíímat...

c © ts

13.00CTSawCtiíSStOiSíbadeS....

Cataliinya-Jijin MjtragalL Santa Isabel-Í£sci)k Avenç "BT..............

-,«-«

„!,.„.^...™„.

Fetran Ctua-joan Marag^B. l^t!^àf£4tft"25 d^SeveMt)fe.MM»^MM>,

...JKf-l»

CnLfa g .Tecm»-A*4íg;&*t<^pt «A*

EíCflt» Av«aiç^antJoràí '<r,.„„,^í Regina Catm«ti·VcFrfajjo«f„ ^vi»-

2-0

i f

Juvenil >

:::::a

Alevf femanf

CJol legí EtCSnvJÈscoJ» A*énç^.

tfi-SJ

ÏESÍtaoxan-Pwwmítíari*., „ „ , AngeJeta F««ici»Vifadecavsi&„„

jGa»M«ag».tt-l<a (loda»,..^.,,,^,,,,,^,

Ctubd A»n·Angelcta F«rre£„i

..„e-z ...JJ-2

VOLEIBOL JVI

„-..££&.)

4Dk)

^BBSCfe»"íl"-Agofa»,-.™.«».-„.,.„,

,„

(OLs.)

««{Dís.)

!«»»

Sant Jurdí "A"-Piu»cV3Mfe„„.™-.

,

^DÍS.)

Cadet femení

Ek^Av«nç·Hi»Val»s"A".™«^»^w_.:_.w«l-2Ü

Cadet femení FS Sant Cupu-Cultura Prtetica

„

"

tsKtFíeíiWtt-Sstn Jotdj "ff'„.^.„.„„,.„A„..w>,<«»>.27-í!2 Cat«faa^i."8"-P>n9 Valíís "£*„..„ ^JM™J*J6

Castellnou-Lcü Planei.

114)0 CufeuraPiietica-Estt.kAweaç».

f&JMmSmC^WJÓàie&Cwi** (Dk) 03J90 EscoíiPk ^"sJSseeteAwOTç,. „ _„st>js.)

"A"-C^íb«^tt,.M„,...,m,L·^>Mm..,.„^-2

f«a»nCbM "*A"Ont« CftBrí»»-^

Infantil

tf>ís.>

B_À S Ç U E T

Aleví

„ . .„, .„, „

.tD»,)

'.

,.(ÏS*.>

SantOms»t-M«8BnaE8«» ,, 8 ff .,-,„...„, ~ Can Pareflad*-Mi«-&ol-Ad«Hí..„,„„.. „, .,„. Viladecavta^Àgftfa»,.,», • • * • * • • » « + • > • . < * • • .<+*•><

$M*fa Avenç "(T-C°li«ar«l* "8"».í»rh«^»w«.-?-v*

Joan MaragaU "B"-Juan MatagsH "A**.. Escola Avcnç^oLlegl Europa

A·,-C<^B^CSftnea8"

13JD0 Centre Oteft-JES Wanjaft-^..

M^msT^Mü f $

Aleví

,>*<^&'Z

ta

llSOArtíauCaUtíl ...íüi*.} -4D&.>

-i:;- -

1 0 , 0 0 SanOnriï "A*·'EaaBteA<eaff'^^,„„^^gfej

11.00 tsüch Avenç "A"-Fenan Ous "C",

Sat»t»l»abel-ClMbd*Ar»n

Infantil

1 0 4 0 Escola f ü . l r · - í W S U . .

Benjamí

(Dis.J

1 2 d 0 £ * Ftowfsts-P»* V « B Í * ^ w , , r « ^ w ^ < , , . 4 ' J D » . ) l&OOC·taJuBva "B^Pctmií tawrí"™,

1 0 . 0 0 Fue ntdtvLiWt.R.B

„.<£&.>

-4Dís.)

,; " I

0 9 , 0 0 JS*çflJa AïeBç-MonssíwJjaí^a.^... 0 9 . 0 0 Eswla Aveftç-MtmtwailtJtfals

0 9 . 0 0 Km Vjjftj «A"-Guà*Gi>m

Cadet

{£&.(

_

10.00 Santa i«be)-<Mte^3t<«we»». -^.-.«>ts.> 11.00 Ramon i Cajaí IfeíBtflí-gseofe Vistt6.„„ (D»s.>

.™

1 0 . 0 0 Duc MíwtWnijc-LeaaaKlo Vtnci

(Ois,

H.0OCuilseroia"ft''-AeBstt8am»

10.00 ftamtin i G a p -ft*.jgs<!<*iA¥Bnç "B"

ijftjf-IL·LJLIL

11.00 8uWNord-UR£U*PI»ne*

„^„„,(D»,)

,12.00 Co&erola " A N ^ a s * f e » w »

1 0 . 0 0 Sa»ta lsabet-1 F-S t*» Torres

Infantil

lO-OOManst^FerranCílua™.,..., 0 9 . 0 0 Raiwcm iCajat-Es«ila Avenç "A"

i" U r B O L 7

Cadet femení

Prebenjamí

CV Sai« Ckgst-C&MeçS Mwrtí,, . „ . . „ Cr>Ucgi ^ t * t Cte-Aftjgeteta Fenet,,

..2-4

27-7

DONATIUS: "Caixa d e Catalunya" cte. n° 09-0200046502 o per internet: www.lacaixa.es R a m b l a d e C a t a l u n y a 3 2 , 1er 1a. 0 8 0 0 7 B a r c e l o n a . Tel. (93) 4 8 7 7 8 7 8 . Internet: w w w . s e k e r . e s / m u n i d a s

Mans Unides D i r e c t e a l T e r c e r M ó n

GAS OIt Ports gratuïts

«i

I

Tel. 93 5801162 <z? ^\ s

^\

C o n t e s t a d o r les 24 h

ESP«|

Distribuïdor oficial

ELS4CANTO>íS Espectacles

Dhendrrs, 29 de gener de 1999

41

Cinema

L'escriptor Xavier Moret emprèn l'aventura cinematogràfica

Apareix el libre 4E1 Quart Món' • novetat de Deriva ALBA MARTÍ

Lola Films té els drets de 'Qui paga, mana', de l'autor de la Floresta "D'entrada, vaig pensar que era una presa de pel", explica Moret que va pensar quan un productor li va oferir fer el guió de Qui paga, mana, la història d'un personatge a qui se li complica la vida quan comença a fer un guió per a una telenovel·la.

La productora Lola Films, responsable darrerament de Torrente, ei braxo Conto de la foy i La nina de tus o/os, ha comprat els drets de Qui paga, mana, de Xavier Moret (periodista, escriptor i ara guionista), una paròdia dels culebrons televisius i els yuppies, amb

dosis d'ironia i clau de gènere negre. Mentre Moret acaba el guió ó'EI ultimo hippy, títol en castellà de la novel·la i títol de la pel·lícula, ja es comença a perfilar l'equip artístic d'aquesta: un director jove i bons actors espanyols de primera fila.

RI;TH CASALS - Sant Cuffat -

Des de la Floresta Xavier Moret escriu el guió per a una pel·lícula basada en una novel·la en la qual un personatge que escriu un guió per a una telenovel·la veu la seva vida convertida en un veritable culebrón. Un cercle viciós en què Moret assegura trobar-se molt a gust. "M'agrada molt que em passin al cine. Estic encantat". Max Riera és el protagonista de tot aquest embolic, un exhippy que des del seu pis a la plaça Reial de Barcelona veu passar la vida sense participar-hi gaire activament. "És un personatge passiu, a qui comença a caure-li el món a sobre i es veu obligat a reaccionar. Tot al'seu voltant sembla fer una conxorxa perquè les coses es revoltin i la seva vida pacífica es transformi en una mena de culebrón", explica el periodista. Sobre la novel·la "Hi ha dues coses que donen tema a la novel·la", comenta Moret, "el boom de les telenovel·les i la renovació de Ciutac Vella. Vaig decidir fer paròdia de tot això, embolicar-ho una mica i posar-hi un fil negre". Confiant en l'eficàcia del gènere negre, "perquè consegueix tirar del lector fins al final", l'escriptor va retratar el contrast entre una Ciutat

Xavier Moret ja havia escrit un guió per al director Francesc Bellmunt. FOTO: XAVI LARROSA Vella q u e s'anava degradant i l'eufòria oficial de l'època postolímpica. I el fil conductor és Max Riera, "que podria ser amic meu, som companys de generació, hem viscut el mateix i encara tenim residus hippies", confessa Moret. L'escenari per a tot això és la plaça Reial de Barcelona. "Jo faig paròdia dels culebrons, i com que aquests sempre passen en un estudi, amb la mateixa gent i els mateixos decorats, necessitava un espai tancat. 1 les places responen a aquesta necessitat. La plaça Reial és la que té més vida de Barcelona i Nazario, que ha dibuixat la porta-

da del llibre, la defineix com la sala d ' e s t a r de B a r c e l o n a " , apunta l'escriptor. Sobre la pel·lícula "Vaig voler que hi hagués molt fum, molt alcohol i que plogués quan anessin pel carrer", il·lustra Moret sobre Qui paga, mana, que, amb tots aquests ingredients, és una novel·la molt cinematogràfica. En l'adaptació, s'han hagut de reduir tant converses telefòniques com fer créixer un personatge femení de poc pes a la novel·la. "Accepto molt bé que una cosa és fer una novel·la on manes tu, i que el cine és una feina d'equip

on ets un més", reconeix l'autor. Lola Films, la productora de la pel·lícula, vol que el director sigui jove, per contrast generacional. "Com que és una novel·la de quarantons, prefereixen una mirada diferent, que no sigui còmplice perquè hi ha el perill amb tanta complicitat de perdre l'espectador de vista", afirma Moret. Quan a l'abril s'acabi el guió, es podrà parlar de noms i cognoms per als actors i director. Mentre no sapiguem qui posarà la cara a Max Riera, el personatge reneix en la ment de Moret, que ja pensa en una segona novel·la amb nous embolics, en una altra zona de Barcelona.

L'editorial santcugatenca D e riva Editorial acaba de publicar el llibre El Quart Món, d'Àlex M a s l l o r e n s , p e r i o d i s t a expert en temes de solidaritat i cooperació, i actualment vicepresident de Justícia i Pau, president de l'Associació Futur i col·laborador de diverses entitats de caire social. Arran de la seva època de director de migració a Càritas va elaborar 17»forme sobre la Immigració, a la mateixa editorial santcugatenca. I com a periodista, entre altres coses, va ser fundador d e Periodistes per la Pau i director del "Diari de la Pau", que va sorgir a partir d e l c o n f l i c t e bèl·lic del Golf Pèrsic. El Quart Món és una anàlisi sobre la formació i sobre la realitat d'una bona part de les persones que viuen en països teòricament desenvolupats, en els quals es crea riquesa ja no tan sols a costa d'altres països, sinó d'oblidar i bandejar una part cada cop m é s gran d e la seva població. En el llibre es fa una radiografia de les causes i els efectes d'aquest fenomen, alhora que detecta sense e m buts aquells sectors de la població que en són més proclius o de major risc, i en descriu les seves realitats que, tot sovint, "no volem v e u r e " . L'autor es manifesta "satisfet per aquesta edició que amplia i actualitza l'anterior, a m b noves dades i aportacions, p e r q u è així pot continuar sent text recomanat". A m é s , el llibre i n a u g u r a la col·lecció d'assaig de l'editorial - a m b el nom d'Els 7 mars-, gènere que aquesta venia cuidant des dels seus o r í g e n s , l'any 1991, donant una importància especial als temes de caire social, de solidaritat i de relacions nord-sud.

Des de sempre donant suport a la vida cultural de la nostra ciutat

Lucas

WRIiy

Lucas Diesel Systems S.L.

Treballant des de Sant Cugat per a tot el món Ctra. de Cerdanyola, s/n

- 0 8 1 9 0 Sant C u g a t del Vallès - (Barcelona)

Cultura

42

FLS /CANTONS Divendres, 26 de febrer de 1999

C o n c e r t s

Els Azucarillo Kings obren la temporada de la Casa de Cultura Aquest semestre s'inaugura un cicle de música tradicional Aquest ha estat un cap de setmana d'estrenes musicals a Sant Cugat, amb la inauguració de la nova programació de la Casa de CulALÍCIA. I).

Brj

- Sant Cugat -

La primera novetat del programa d'enguany és la tria del Teatre de La Unió santcugatenca com a seu d'alguns dels c o n c e r t s d e P o p - r o c k d e la t e m p o r a d a . I n nou escenari que el grup barceloní, A/.ucarilloKings va trepitjar divendres a la nit. La s e g o n a , la i n a u g u r a c i ó d'un nou cicle de música popular i tradicional que la nit de dissabte van obrir els tortosins "Quico el Cèlio, el noi i el mut

tura per a aquest semestre. Un nou cicle que l'Ajuntament presenta amb algunes novetats respecte al programa de l'any passat.

de Ferreries". Prop de tres-centes seixanta p e r s o n e s van ballar a m b les cançons de pop-cabaret que els sis b a r c e l o n i n s d'A/.ucarillo Kings van oferir al Teatre de La Unió. T e m e s nous i del seu darrer disc q u e , a ritme de rumba, bolero, pop, funky, o salsa, v e r s i o n e n , a d a p t e n i reinventen els millors ///fs d'autors i grups com els Bec Gees, Michael Jackson, Blur, las Grecas o Rod Stevvardt, amb la particular i n t e r p r e t a c i ó del q u e serà el seu últim single {Por quésoy tan sexy?, i que es dei-

xarà sentir a la banda sonora de l'última pel·lícula d'Àlex de la Iglesia, Muertos de risa. El vocalista del grup, Galactical J u n g l e , va explicar q u e versionar cançons no és tan fàcil com sembla, " p e r q u è per canviar les lletres necessites un [Tennis especial, i en el nostre cas vam.estar un any enviant cartes per obtenir els permisos, així q u e el nostre primer disc va ser complicat". La tinent d'alcalde de serveis personals. Àngels Ponsa, va fer una valoració molt positiva d'aq u e s t c o n c e r t : "ha e s t a t un F.l grup tortosí va inaugurar el nou•icle de música popular FOTO: OH gran èxit, perquè els joves han gaudir d ' u n espectacle, " q u e pogut gaudir d'un concert senes creix si la gent s'ho passa bé se agafar el cotxe i sense mouperquè és bastant participatiu, re's de Sant Cugat". i si el públic està a gust, nosal-

D'altra banda, dissabte a la nit les cançons tradicionals i populars de les terres de l'Ebre van arribar a la Casa d e Cultura de la mà de quatre personatges: Quico el Cèlio, el noi, el mut de Ferreries i en Jaume Matamoros. Es cantava i es canta es el títol de l'espectacle d'aquest grup tortosí q u e "vol donar a conèixer que la música popular es cantava i es canta, i prova d'això és q u e nosaltres estem aquí", afirma Artur Gaya, un dels c o m p o n e n t s . l'rop c/e ttrs-centes seixanta persones van ballar alritmede cançons vers/onades com "Fiebrt delsdbado noehe". FOTO:Vora O.B vuitanta p e r s o n e s van

Música del Renaixement i del barroc a Pescenari de la UREF Al concert s'interpreten peces de J. Dowland i Hàndel - La Floresta L e s cordes de la guitarra del músic Fugenio Murial i la veu d e la s o p r a n o C h a r o P i c a z o van i n t e r p r e t a r d i s s a b t e a la nit música antiga dels segles XVI i X V I I al t e a t r e d e la U R E F . P e c e s del R e n a i x e -

m e n t i d e l b a r r o c d e la mà d ' a u t o r s c o m el c o m p o s i t o r anglès del sis-cents, John Dowland, c o n e g u t per les seves cançons (ayres) amb acomp a n y a m e n t d e llaüt, o d e d e l'alemany del set-cents, G. F. Handel. Tot un seguit d'àries italià-

s

HDisseny Ordinador r \ i r r r k l\/

DS5ENX

c/ Sant Domènec, 7-1 r 1 a c/oamuomenec

Tel. 93 589 78 86

i ^ i w i - i « — SANT CUGAT DEL VALLÈS

DISSENY

ASSISTIT

Centre Col·laborador Dept. Treball / Servei Català de Col·locació

La pròxima cita amb la tradició serà el proper dissabte 20 de març amb l'actuació de Vox Populi a la Casa de Cultura.

E s p e c t a c l e s

C o n c e r t s

A L Í C I A . D. Bi j

tres m é s " , assegura Cava. Un muntatge que amb música i part d e t e a t r e r e c u p e r a joies musicals del folklore català. Cançons que parlen de coses de les terres del sud, "però q u e dites d'una altra manera són les ma'teixes que estan succeint a tot arreu. FI cpie ara es diu, en el més local està el més universal", afirma cl cantant tortosí.

nes del segle X I X i peces del compositor espanyol Luís Milà van posar la nota final a prop de dues hores de concert. Aquest espectacle és una iniciativa del músic florestà Carles Delgado que, a m b la col·lab o r a c i ó d e la U R E F , vol acostar la música clàssica al districte de la Floresta. " E s t e m i n t e n t a n t aconseguir q u e la g e n t vagi a veure a q u e s t tipus d ' e s p e c t a c l e s " , assegura Delgado. Segons va explicar el músic florestà, la idea és fer un cicle de concerts, amb un mínim de dues actuacions al mes i obert a tots el amants d e la música clàssica d'arreu de Catalunya.

Teatre Obert estrena 'DueP al Casal de Cultura de Valldoreix A. D. B

El casal de cultura de Valldoreix es va convertir diumenge a la tarda en l'escenari de l'estrena de Duel, Túltim muntatge de la companyia Teatre Obert. Un espectacle on la poesia del poeta hindú Rabindranath Tagore, en boca de l'actor Eduard Araujo, i els lieders d'autors com F. Schubert o J.Brahms, amb la veu de la soprano Joana Vilaplana i la música al piano de Carles V. Xirinacs, van desafiar-se en Duel per oferir un "recital diferent". Prop d'una trentena de persones van assistir a la primera representació d'un muntatge que

a través de la poesia i el cant "vol explicar una història, la vida, unes sensacions de parella, un apropament, un amor ple, un desamor, un joc de contradiccions i, finalment, la mort", afirma Eduard Araujo. "Una Història que potser no és actual perquè a q u e s t romanticisme tan pur avui no és viu", assegura la soprano. Davant la dificultat de comprendre la lletra dels diferents lieders, escrits en alemany, tots els assistent van ser obsequiats amb la traducció al català dels diferents poemes qué, amb una temàtica paral·lela als de Tagore, fan de Duel un "espectacle diferent", carregat de sentiments.

Cultura

& S 4 CAIYTONS Divendres, 26 de febrer de 1999

H i s t ò r i a

L'ANC desvetlla els secrets de la Genealogia i l'Heràldica

43

Les Uegendes del camí de Sant Jaume al romànic català

L'objectiu del curs és augmentar-ne el coneixement i el bon ús popular R. C. Z. - Sant Cugat R I T H CASALS - Sant Cugat -

Una quinzena d'alumnes van començar dijous passat el curs de G e n e a l o g i a a l'Arxiu N a cional de Catalunya (ANC). Valerià C. Labara, professor del curs i m e m b r e d e la Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia i Vexil·lologia, organitzadora del curs, va explicar als alumnes el programa per a les dotze sessions. En aquest temps, els assistents faran un arbre d e costats fins a la generació dels besavis i un arbre de genealogia descendent, mentre creen el seu propi fitxer i coneixen les bases i fonts d'estudi de la genealogia. "La genealogia no és l'engany a què ens tenen acostumats determinats negocis de les grans superfícies. Es una feina que es fa amb paciència, bon humor, de manera bàsicament no lucrativa i com a entreteniment", deia Labara, professor de l'institut Duc de Montblanc de Rubí.

El docent també va fer esment de la polèmica sobre l'escut triat per l'Ajuntament de Barcelona i al mal ús que molts particulars fan de l'heràldica, cosa q u e dificulta la comprensió històrica dels escuts. " L e s famílies nobles són les que en fan més ús. Potser queda massa reduït a aquestes famílies, però això no vol dir que sigui exclusiu d'elles", afegia Marí. La Societat Catalana de Genealogia, Heràldica. Sigil·lografia i Vexil·lologia permet que tothom qui vulgui pugui tenir un escut d'armes, però sobretot aconsella assessorar-se i ferne una correcta utilització. "Toth o m té c a p a c i t a t h e r à l d i c a " , Estudiar genealogia respon a la curiositat de saber d'on venim. E: X. IARROSAassegurava Marí. toriador Gerard Marí. "És un La desena d'alumnes del curs La genealogia, segons Labara, seguiran, fins al 13 de maig, un aspecte més de la història, la és mostra de cultura:"és conèiprograma exhaustiu com l'evod'una emblemàtica concreta, i xer els nostres avantpassats que lució, els oficials d'armes, les són teòricament infinits i que, m a l g r a t q u e va c o m e n ç a r al normes i els elements externs només q u e n'hagués fallat un, s.XII té una vigència i una acdel blasó, les característiques no seríem ara mateix aquí". tualitat molt important, encara dels escuts, les brisures, els esque està molt incompresa i mal U n a h o r a m é s t a r d ya c o malts i les fonts de l'Heràldica, entesa, així com mal utilitzada", mençar l'altre curs paral·lel, soentre altres. bre Heràldica, a càrrec de l'hisva explicar Marí als alumnes.

"Hi va haver una m ú t u a influència entre Europa i la península a través de la ruta dels peregrins", digué Pladevall. A Catalunya, pel conegut Camí Ral d'Aragó, i a la resta de l'Estat per Roncesvalles o per Sonport, els peregrins entraven i sortien a través dels Pirineus, important i exportant influències arquitectòniques i artístiques. Qüestió de llegendes

H i s t ò r i a

Els jaciments arqueològics centren la primera sessió del Curs d'Història de Catalunya a Valldaurex Lhomo erectusfou el primer poblador humà de Catalunya R. C. Z. - Valldoreix/Sant Cugat -

"Durant els períodes d e q u è jo parlaré avui, evidentment no p o d e m parlar d e C a t a l u n y a pròpiament dita, sí de les arrels arqueològiques i d e la civilització q u e habitava aquest territori". Així va començar Marc Orriols la seva intervenció a la primera sessió del Curs d'Història de Catalunya organitzat pel C e n t r e d ' E s t u d i s de Valldoreix, que va començar aquest dimarts. Orriols, veí de Valldoreix i estudiant de l'ultim curs d'història a la Universitat d e B a r c e l o n a , va iniciar el c u r s amb De la prehistòria a la romanització, una etapa q u e inclou els períodes del Paleolític, el Neolític, l'edat del Ferro, els pobles colonitzadors, els ibers i la romanització.O el q u e és el mateix, l'evolució de la civilització al territori català, entre els anys 700.000 AC i el 218 AC, quan Escipió arriba a la Península.

Dins el cicle de conferències sobre l'art romànic q u e organitza els dijous a l'Arxiu Nacional de C a t a l u n y a ( A N C ) , conjuntament a m b els Amics de la U N E S C O Valldoreix-Sant Cugat, ahir es va examinar la força del camí de Sant J a u m e com a vehicle de transmissió d'art i cultura. El director de la col·lecció Catalunya Romànica, Antoni Pladevall, va fer un repàs a l'origen, l'evolució i les marques que la peregrinació a Santiago de Compostel·la va deixar tant a Catalunya com a la resta de l'Estat.

Prova de tot això és, per exemple, el retaule de Sant J a u m e d e Frontanyà que hi ha al museu d e Solsona, on es p o d e n veure pintures a m b els miracles que els succeïen als peregrins al camí d e Sant Jaume. A Catalunya, però, degut a l'aïllament de la resta de la península d u r a n t el d o m i n i à r a b , aquesta influència no fou evid e n t fins al romànic més tardà (s.XIII). "Els orígens de la peregrinació a Sant Jaume són discutibles i discutits, tenen més de llegenda que d'història", assegurava Pladevall. Els historiadors atribueixen el naixement d'aquesta tradició al s.X, quan es féu popular que s'havien trobat unes relíquies prop del mític punt de Finisterre, que corresponien a l'apòstol J a u m e . La gent s'encarregà de convertirho en la llegenda d e l'única tomba d'un apòstol a les terres d ' O c c i d e n t , a més d e les d e Pere i Pau, a Roma.

Història i també art i cultura ompliran les deu sessions del < ui \ de \alldaurex. FO'IOX. LARROSA Es calcula q u e el Paleolític començà a l'Àfrica dos milions i mig d'anys AC. A Catalunya, les primeres troballes d'aquest p e r í o d e es descobriren al riu Ter. Es tracta d e còdols d e riu treballats per una cara q u e foren utilitzats com a eines per descarnar la caça.

A aquesta primera classe hi assistiren unes 25 persones, tant de Sant Cugat i Valldoreix com de Barcelona. Orriols, q u e ha participat en diverses excavacions arqueològiques a Catalunya, els va il·lustrar l'explicació a m b diapositives de les restes q u e es p o d e n trobar a

Catalunya sobre aquest període, com per e x e m p l e E m p ú ries i altres punts de l'Empordà. "Catalunya és un lloc on hi ha moltíssims jaciments, però potser n o s e ' l s d ó n a t a n t a i m portància com caldria", comentava Orriols sobre la falta de consciència ciutadana.

Antoni Pladevall, Creu de Sant Jordi, i durant molts anys director de la col·lecció Catalunya Romànica d'Enciclopèdia Catalana, ha publicat més de trenta obres sobre el període del romànic. Actualment, treballa en dos o tres llibres més i d'aquí a un mes celebrarà la publicació de la versió en guies de butxaca de la Catalunya Romànica, per comarques.

44

Cultura

E L S Í C W I D I N S Diven/lres. 26 (te febrer de / W

C o n v e n i s

Renovat Pacord entre Catalana O c c i d e n t i el Centre Cultural

E x p o s i c i o n s

Cescultori santeugatenc P e p Codó inaugura dimarts a Canals La pintura d'Arantxa Campos serà a la sala núm. 2

R.C.Z.

HI Centre Cultural de Sant Cugat comptarà un any més amb el patrocini de C Catalana Occident per a la seva programació cultural. L'alcalde Joan Aymerich i el president de la companyia asseguradora, Jesús Serra, van signar aquest dimecres la renovació del conveni de cul·lalioració. que va començar l'any 9K. Amb aquest acord. (Catalana (Xcident vol donar suport a la programació de dansa, teatre, òpera. concerts tic música tic cambra i ac-

tuacions de grans orquestres, al ('entre Cultural. Aquest conveni ha fet possible que companyies de renom com Dagoll Dagom o la Compartia Nacional de Danza amb Nacho Duato al capdavant, signessin al Teatre-Auditori. (Catalana manté activitats d'integració amb la vida cultural i social de la ciutat, com la restauració arquitectònica i l'excavació arqueològica del claustre i la sala capitular del Monestir, el finançament de la biblioteca del Centre Cultural i part del pressupost de l'Orquestra Simfònica Sant Cugat.

T e r t ú

t e s

Històries i anècdotes sobre el Monestir a la pròxima tertúlia de CDC Ri.DVcio - Sant Cugat-

L'historiador local, Joan Tortosa, serà el comidat de la pròxima tertúli a organitzada per la secció local

de CDC per a dilluns vinent al vespre. En aquesta ocasió la conferència de Tortosa versarà sobre "Històries a l'entorn del Monestir". Serà. com sempre, a les 10 de la nit al restaurant El Mesón.

R. C. Z.

L'ànima de les coses recollirà les darreres escultures del santeugatenc Pep Codó, 18 obres treballades en pedra, que s'inaugurarà aquest dimarts a la Galeria Canals. Codó treballa darrerament en un treball de síntesi. A partir de caps o altres parts del cos d'homes i animals, l'escultor pretén donar entendre el caràcter del tot. La personalitat d'aquella persona o animal. "Cada escultura és una idea abstracta. No és ningú en concret, és la suma, el resum de tota la humanitat", va explicar Codó a Els 4 Cantons. Codó treballa en pedra, "un material molt atractiu perquè permet un treball constant, mental, fins que no acabes l'escultura. No és com el ferro o altres materials, que després dels plànols, l'execució és molt més freda", comentava cl santeugatenc. "Quan treballo traspasso els meus sentiments a la pedra perquè els capti l'espec-

E x p o s i c i o n s

Marta Baflvé pinta la música i la cultura grega a Pou d'Art A. D. B

La músicai la percepció de la cultura grega segons el pinzell de la pintora santeugatenca Marta Ballvé es poden veure exposades des de dissabte en les sales de la (ialeria Pou d'art. l'na trentena de quadres que, realitzats en tècnica mixta, acrílics, pigments, collage i paper, volen destacar l'antagonisme. entès com a la confrontació dels elements formals que composen l'obra. "Kls meus quadres busquen la tranquil·litat i el moviment, un fons de força, la contraposició o l'antagonisme de les

dues sensacions", assegura l'artista. Per plasmar aquesta idea sobre la tela. la pintora santeugatenca va triar el tema de la Mediterrània per la gran quantitat de civilitzacions que l'envolten, i "totes antagòniques", i, a partir d'aquí, el món de la Grècia Clàssica com a bressol de la cultura occidental. S e g o n s va e x p l i c a r B a l l v é , aquesta mostra és el resultat de dues èpoques que neixen l'any 1994, "una més caòtica en expressió, quant a color i a gest. L'altra, més tranquil·la, intentant combinar, d'una banda, els colors i les textures i, de l'altra, la força de la taca o de la línia".

AU Impartida por doctor chtno, con ïGaftos de experiència en tan , «gvwndo mftcxto* v pràctic* ancesrate», sin mwfecaawnw», vuilíaarxkj »apia* na(iifat«. • Paràltsti por acctdente vasciriar cerebral » Paràlisis por heirtorrsg»a cerebral • Parafiàs por traufrtalttmo cerebral • Esudos vegtíatiyos por (jwtmatiímotefebral • Cefateas, dorsoiumbaigi», sWeres de las exttemtóatfe* • Apatato digsstlvo * Ajwatoutolfjgtco « Demència seml • Aparato nspintorte * AparatocardíOvascutar y sangutneQ • Sirt&ro* trmwnetógic» y «ndacrinr^ko

Codó realitza un trehall de síntesi cada-egfida •; més acurat. K)K) tador", afegí. A la sala 2 de la Galeria Canals exposarà simultàniament la jove pintora barcelonina Arantxa Campos. Els 12 acrílics sobre tela de Campos mostren, bàsicament, flors i fruites de petit format, fetes realitat per a aquesta exposició. "Trobo que és interessant com-

(I 1)11) 1

partir l'espai amb un escultor, perquè la gent no compararà els dos estils. Es tracta de dos arts diferents., que els espectadors podran descobrir simultàniament", digué. Campos va descobrir Sant Cugat després de participar en el concurs de pintura ràpida local. "El lloc em va agradar", assegura.

E x p o s i c i o n s

Quatre propostes femenines i vallesanes a VEspai Gorina Exposen artistes de Sant Cugat, Rubí i Cerdanyola R.C.Z. - S a n t Cugat -

L'Espai Gorina va inaugurar ahir l'exposició col·lectiva de Mercè Grano, Pilar Valls, Elisabeth i Margarida Oliver, quatre artistes vallesanes de trajectòria ben diversa.La mostra té un marcat component figuratiu, però tractat des de tècniq u e s i perspectives originals. Pilar Valls, de Cerdanyola, presenta unes pintures a l'oli amb un Cadaqués colorista, versió del record de cada estiu passat en aquella localitat costanera. "Un figuratiu molt lliure, amb la pinzellada molt grossa", definia l'artista. Elisabeth, nom artístic d'Adelina Martínez, ens mostra bodegons, marines i paisatges amb la càlida t è c n i c a del p a s t e l . "M'agrada molt ressaltar el color i la llum, l'alegria de les coses", va explicar l'artista de Gràcia resident a Rubí. La santeugatenca Margarida Oliver introdueix a l'exposició el collage de roba, sorra i pintura so-

Margarída Olivé Sant Cugat podrà veure l'exposiciódurant quinze dies. FOTO: CEDIDA bre fusta, una fusió de caràcter rústic i nostàlgic, que ja es va poder veure a l'Ateneu fa un temps. "Ara treballo en un tema nou, sobre Egipte, per a una exposició que faré aquest any a Encamp (Andorra)", va declarar Oliver. Mercè Grano qualifica l'obra

que presenta a l'Espai Gorina de "barrejà", "mentre busco per on continuo". Hi mostra natures mortes i altres temàtiques, treballades a l'oli i dues d'elles fetes amb espàtula, tot i que ha treballat l'aquarel·la, la tinta i es va formar a m b els esmalts.

Cultura

ELS/CANTONS Divendrts, 26 de febnr de 1999

45

E s p e c t a c l e s

L'Aula de Cant realitza demà la tercera classe magistral

4

L'opereta La viuda alegre' s'estrena demà amb narrador

Es l'obra més vegades representada de la història de la música R. C. Z.

R U T H CASALS

L ' O r q u e s t r a Simfònica Sant Cugat estrenarà d e m à la seva darrera gran producció, l'opereta La viuda alegre, amb música de Franz Lehàr. Aquesta composició, que equivaldria a una sarsuela espanyola p e r q u è és, bàsicament, una obra de teatre musical a m b un contingut més frívol que no pas les òperes, és molt popular i "d'èxit assegurat", en paraules de Josep Ferré, director de l'orquestra. E n la versió q u e l'Orquestra Simfònica de Sant Cugat presenta demà al Teatre-Auditori del Centre Cultural, s'hi ha afegit un narrador, el santcugatenc Joan Berlanga, que va explicant els actes en català. La viuda alegre serà cantada en castellà, però Ferré ha explicat a Els 4 Cantons que el catedràtic de literatura Gustau Erill n'està preparant la versió en català. D e m à cantaran aquesta com-

viuda alegre per poder-la p r e sentar al festival musical de Porto Cristo, que es fa cada any a Mallorca al mes d'agost. El programa de demà serà l'estrena de l'obra, que fins ara només han vist escolars santcugatencs. Aquesta opereta passa a l'ambaixada de Pontenegro a París, durant la festa que l'ambaixador ofereix per celebrar l'aniversari del rei d ' a q u e l l país. Anna de Glavary és la vídua alegre, una jove d e P o n t e n e g r o , que després de menysprear el C o m t e Danilo es casa a m b un ric banquer, que mor aviat deixant-la immensament rica. Anna anirà a la festa de l'ambaixada i es retrobarà a m b Danilo, q u e La viuda alegre ja s'ha presentat als escolars santcugatencs. F.:X. LARROSA. per despit s'ha convertit en un vividor molt cotitzat e n t r e les més difícil, perquè hi ha canposició Mireia Casas (soprano), dones de la cort. tants, el cor i l'orquestra, que ho Rosa Cristo (mezzo), Vicenç Esfa més complex. A més hi ha el teve (tenor), Joan Ramos (baríDesprés d'aquest espectacle, narrador. Però és un concert diton) i Manel Esteve. Els acomla Simfònica de Sant Cugat prevertit", assegurava Ferré, des de panyarà el Cor Aulos, dirigit pel para el concert de Sant Jordi setembre Director Assistent del santcugatenc Jordi Picorelli. I d'enguany, una composició que Cor del Liceu. a m b l'orquestra la concertino el santcugatenc Josep Carbonell Anna Calvo, sota la batuta de ha escrit especialment per a l'orL'Orquestra Simfònica Sant Josep Ferré. "És una producció questra local. C u g a t va decidir preparar La

C o n c e r t s

La coral del CMSC cantarà un concert bàsicament en català per Sant Medir Lagrupació celebrarà el 25è aniversari l'any 2000 R. C. Z.

Per segon any consecutiu, després d'un parèntesi de més de deu anys, la Coral del Club Muntanyenc Sant Cugat prepara el concert de Sant Medir. El concert serà

OFERTA i

el dissabte 6 de març al Conservatori Victòria dels Àngels i comptarà amb la col·laboració de la Coral Polifònica de Tremp. L'expresident de la Coral, Joan Casajuana, va explicar a Eh 4 Cantons que el programa del concert està format per obres poc conegudes, que s'han cantat poc a cair-

C>e

R B B A I — 1 —

BEQUES, AJUTS, PREMIS I SUBVENCIONS Convocatòria del Departament de Benestar Social, per a la concessió de subvencions a entitats per a programes de serveis socials i benestar social. Sol·licituds: fins al fins 9 de març de 1999, i les podeu adreçar a les dependències del Departament de Benestar Social. Seu del Departament de Benestar Social: plaça Pau Vila, núm. 1, Palau de Mar, 06039 Barcelona.

8enera8at (te Catalunya $ * * * ! »

sa de la seva dificultat. La majoria dels temes cantats seran en català. La Coral del CMSC està assajant temes com Jovenívola de Nèstor Millet (fundador de l'Orfeó Català), Eulàlia volgonella, del valencià Mateo Fletxa (s.XVI) i lui tramontana de l'Esra/a, de l'autora santeugatenca F. Mascarenys.

març de t$99v ateDirecció General de Itetecions Bcterters, trameses per correuG I del Convocatòria del Departament de Cultura, per a la concessió de subvencions per a activitats esportives. Sol·licituds: fins al 30 d'abril de 1999, seran per al programa B2, ajuts a entitats i clubs esportius. Els altres subprogrames, B-1, C-1 I C-2, seran fins al 12 de març de 1999. Es poden presentar al Registre general de la Direcció General de l'Esport, av. Països Catalans, núm. 12, 08950 Esplugues de Llobregat, i a les representacions territorials de la Secretaria General de l'Esport, a les adreces següents. Carrer Calàbria, núm. 147,08015, Barcelona. Carrer Juli Garreta, 14, entl., 17002, Girona. Av. Segre, 7, edifici Terraferma, 25007, Lleida. Carrer Major, 14,43003, Tarragona.

Seguint les recomanacions de la UNESCO, que enguany anima a celebrar el 125è aniversari de la mort i el 175è del naixement de J. A. Clavé, el cor cantarà El cant del poble, un himne de Catalunya, amb música adaptada d'Amadeu Vives i lletra de J. M. de Sagarra "molt inflamat de patriotisme, però no venjatiu com Eksegadors\ en paraules de Casajuana. \lAve Verum d e Mozart i la c i n e m a togràfica Moontrveren català, seran entonades conjuntament per les dues corals. La coral del CMSC, que l'any vinent celebrarà el 25è aniversari, anima a tots els santcugatencs a unir-se a l'agrupació per cantar.

Els alumnes de l'Aula de Cant de l'Òpera de Cambra de Sant Cugat, participen demà en una classe magistral de cant, a càrrec de la soprano i professora de cant al Conservatori Superior de Música del Liceu, Carme Bustamante. Aquesta és la tercera edició d'aquesta sessió, q u e està oberta als santcugatencs que hi vulguin anar com a oients. "El cant és una cosa etèria, no es toca, ja que són sensacions. Aquesta classe magistral perm e t q u e els a l u m n e s puguin veure les coses a través d'un altre p u n t de vista q u e , a més, valoren més", afirmava la directora de l'Aula de Cant, Mariona Benet. Qüestió d e r e s p i r a c i ó Benet explica que el problema m é s f r e q ü e n t e n t r e els alumnes és la mala respiració a l'hora de cantar. " Q u a n algú està cantant, no s'adona dels errors tècnics que comet", afegia Benet. Una vuitena d'alumnes participaran en aquesta sessió magistral, interpretant cadascú una o dues peces vocals que Carme B u s t a m a n t e corregirà d u r a n t una mitja hora a p r o x i m a d a m e n t . Les p r à c t i q u e s aniran acompanyades pel pianista Eloi Jové, l'expert d e l'agrupació d'òpera santeugatenca. L'audició començarà demà dissabte, a les 4 de la tarda, a l'Aula Magna de l'Escola Municipal d e Música Victòria d e l s Àngels. "Els alumnes es posen molt nerviosos, com si fos un c o n c e r t . Però n o m é s és una classe més, amb públic", explicava Benet.

Convocatòria de flnstltut Intemaeianai, II, Comissió Fuilbright, de Beca Ruth Lee Kennedy. Sol·licituds: fins ai 3<de març de 1999, al carrer Miquel Àngel, núm. 8, Passeig Martínez Campos, nyrn. 24, 23010, Madrid. Telèfon: 91.319.82.75. Pax: 91.308.57.04.

Informàtica, SL. Objecte social: disseny, la instal·lació i muntatge de tot tipus de xarxes informàtiques i de software.

Convocatòria de la Fundació Catalana per a la Recerca, Fundació Congrés de Cultura Catalana, d'Ajuts a la publicació de tesis doctorals sobre Ciències Humanes i Socials. Sol·licituds: fins al 30 de juny de 1999, al Passeig Lluís Companys, núm. 23, 08010 Barcelona. Telèfon: 93.315.23.23.

Cerïlanyota det Vaüès; Constitució de

Sant Cugat: Constitució de l'empresa Pérez Cererols, SL. Objecte social: operacions típiques de tràfic immobiliari, etc.

social: el comerç al detall decoració. Rubí: Constitució de l'empresa Servicios Integrales Rubí, SL. Objecte socval-. assessorament, mediació, etc., de qualsevol tipus d'assegurances, etc.

CONSTITUCIONS I CONVOC A T Ò R I A DE J U N T E S

uniu Oupat Çónafflmtfl rtp'

4».~i»>~

S L CK$Kft$ftMj|fe fttcgMati' «ÏMníSMMMfeÈ)AttMÍtiÍÉi*h* DEP Sdccr

,.,i..

nfor mncio Cliruii

Cultura

46

ELS /CAIVIONS Divendres, >6 de febrer de 1999

T e a i re

El peditipet, un nou idioma, s'estrena aquesta nit a l'Auditori Rrm

CASALS

Quan Mònika Zgustova va parlar amb Vaclav Havel per fer la traducció al català d'KI Comunicat, el primer que el president txec li va preguntar va ser com s'ho faria per traduir el ptydepe (o peditipet en català). Aquest idioma, que Sant Cugat podrà descobrir aquesta nit en exclusiva, és el que els treballadors d'una empresa inventen per agilitzar el llenguatge administratiu i de pas per establir un control sobre la resta de treballadors. 1 també és més que això, és la manera com la plantilla acaba

burlant el Director General de l'empresa. Aquest és l'argument ú'El Comunicat, una de les primeres creacions teatrals de l'actual president de la República Txeca, Vaclac Havel, que Mònika Zgustova ha traduït al català i que la companyia Tetrateatre representa aquesta nit al Teatre-Auditori. Sota la direcció de M. Dolors Vilarasau, Blai Llopis, Joan Berlanga, Joan Raja, Clara del Ruste i Itziar Fenollar interpreten en clau d'humor aquesta "revolució" dins l'empresa. El muntatge, comèdia musical a ritme de vodevil, ha estat tres setmanes al Nou Teatre Tantarantana de Barcelona.

l'equip i^'EI Comunicat està preparant la gira perCatalunya que serà alsetembre. FOTO: XAVI I.ARROSA. Havel va acabar aquesta obra, la d'aquest autor que ha estat traduïda a més llengües, l'any 1965. Actualment té un missatge molt vigent sota la consigna de "viure la veritat", que descriu la trajectòria de Havel. EI Comunicat is una de les primeres obres de l'autor i ja

reflecteix aquesta preocupació", explica Mònika Zgustova. Clara del Ruste és l'actriu que interpreta l'enèrgica presidenta del Centre de Traducció, la presumida secretària del director i l'ingènua estudiant de peditipet. "És una llengua difícil perquè no té

connexió amb cap llengua ni llatina ni anglosaxona. És totalment inventat", confirma del Ruste, que actualment és a la petita pantalla a Laf/erint d'ombres. L'actriu treballa també en Utopista de Monty Cia, que s'estrenarà als tallers del T N C el 20 d'abril.

M ú s i c

Concert d'aplaudiments per V Orquestra Simfònica del Vallès

R.C. Z. - Sant Cugat -

i c o n e g u t , conformat per Els mestres cantaires de Sumnbcrg de R.Wagner, Coneierto de Aranjuez amb guitarra solista i la simfonia del Son Món d'A. I )\ oràk. "Que sigui popular no \ol dir que sigui més fàcil, perquè amb un D v o r a k o el Coneierto de Aranjuez, la gent diu: oh, aquesta obra no ha quedat tan be'eo/n el disc que tenim a casa. En canvi, si toquem una simfonia de Si beli us, que no es coneix gaire, pot agradar més perquè la gent és menys crítica", afirmava Brotons.

L ' O r q u e s t r a Simfònica del Vallès t()SV) va escoltar també un eimccrt després de la seva pròpia actuació. La dels aplaudiments ilel públic que mig omplia el Teatre-Auditori del Centre Cultural i que no van parar de sonar durant molts minuts. Salvador Brotons va sortir fins a cinc \ e g a d e s a saludar l'encantada audiència santeugatenca que, malgrat ser dkendres, va "saber estar" fins al final i ^Sempre, allà OH a m b energia al darrer concert anem, el públic acaba delaOSV.

Salvador Brotons:

hls programes més populars també garanteixen a l'OSV la

possibilitat de

c o n t i n u a r sent única orquestra privada estable de C a t a l u nya. " H e m fet molts esforços. I cada any que passem, ho celebrem. Però l'orquestra necessita molt més suport del q u e t é . T e n i m ajuts, però bàsicament ens autosubvencionem, i això costa de tirar endavant", va explicar Brotons als camerinos del Teatre-Auditori. L'OSV, que l'any passat va enregistrar el seu primer C D amb composicions del mateix Brotons, prepara ara el concert que farà per la inauguració del nou Auditori de Barcelona, el pro-

dret o entusiasmat". r

Però no va haver-hi bisos. Tot i això, Brotons es va m o s t r a r entusiasmat per la recepció dels assistents. "A Sant Cugat sempre som molt ben rebuts, és un públic molt culte que gaudeix la música i que aprecia l'esforç que fa l'orquestra del Vallès. La sala és molt bona i fa que les versions surtin més lluïdes", assegurava el director de l'OSV després del concert.

No hi ha dubte que el concert va ser interpretat amb passió: es va trencar un focus, va caure més d'un arquet i es van trencar cerres dels arquets.Això va ser gràcies a un programa popular

per mes de març

l·'.lpnmií ( /) di l()S\.pid>lttutper Xadal. es va an/zwah ettudh delTeatre- AuditorideSani'Cugat l-OÍOO RI-'NITO

C r í t i c ®

Clàssics MÜSICAÍ Orquestra Simfònica del Vallès. Director: Salvador Brotons. Gtàtarra solista: Alex Gamtàé. Oèfts de Rtchard Wag>ur, J&aqahi Rodrigo i Anton Bwràk. ühci dittt T&tttt-At«iitori. 19

Afamanera de suite, l'OSV va començar ei concert amb tres fragments è'Els mestres cantúà' m ée Nitnmóerg d e R. Wagner,

popular,

Concterto de \ranjusz, estrenat a Barcelona l'any 1940, equilibrí perfecte entre el subtil so de h guitarra solista t la riquesa d e color de forqtsestra. A i'a/hgf* wn $pirit&, desajusrament d e ternpos entre ei grup inscru» mental t el solista. Al*dtó^rtf,«r* ' canvi, dominat per l'aspecte • » rk i melòdic dei popular tema principat semblava que Garrobé havia trobat el punt tot i que» al final, la força del mscendo n& va aparèixer per enlloc. Al tercer moviment, atiegrv stntth% ven tema únic alternant d e forma cíclica entre la guitarra í diver* '

magistral treball de polifonia* on tota Parqsiestra va mostrar capacitat d*escaifarnent amb usa direcció cercant sensibles $0$ instruments de l'orquestra, : per passar després k conjuació va ser totalfinsall rsepítlítàt rotunda, on el pivmmti de les cordes SSttflK registre gre^t» fe; ítM^'l^ppcGarrobé, el conegut

A ta segona part, h

nóm.9, op.95 Sou Món de Dvorak, amb una introducció lenta, atíagfo, com el desvetllament de ta natura i els instruments de 'ttMf&Mi a protagonistes. La cocrJÉ !<«{ mpanï donen pas a t*4^B»**aé», e n els quals els

.el largo, que Brotons va brodar "subjectant" et tempo,

on recobrem el cüma nostàlgic amb u& conegut i beli episodi é&^«ng?egii*a«t;dei'es~ teamb contundent que potents, tina de TQSV que * la manera madeinüSA.

Cultura

Q S / C A N T O N S Divendres, 26 de febrerde 1999

El

47

r e p o r t a t g e

Al límit nord-oest de Sant Cugat, tocant ja a Rubí, l'armlta de sant Llorenç de Fontcalçada fa companyia a la masia de can Ametller. Plantades al mig d'una plana, el tràfec i el soroll de l'autopista els han pres la tranquil·litat i el silenci de segles. El puig més alt de la contrada ho contempla cada dia.

L'ermita de Sant Llorenç i la Masia de Can Ametller, variables "Res no ens pertany..." (Oscar Bruel) M A R I A N G E L A ROVIRA - Sant Cugat -

A l'extrem de Mira-sol hi corre, si cl deixen, el torrent de can Cabussa o de la Guinardera vorejant l'ermita i la masia. Una escriptura de l'any 986 dóna fe que dos homes de nom Baró i Major van vendre cases i terres a l'abat Odú del Monestir, propietats de in loctini que dicunt Fonte Calcifita. El nom de Fontcalçada ha derivat del lloc per on discorria el camí romà dit Via Calciata. Ara el devessall de cotxes de l'autopista voreja el lloc i acosta a qui vulgui anar a restaurar-se. Els caminants de la ruta de Cadis a Roma també devien parar per aquests topants a menjar i reposar. La zona sembla que era més bucòlica que ara, amb aigua i vegetació abundants. Queda algun camp potser pristi, originari, amb l'entorn molt modificat. Les poques plantes malden per reIlucar cada primavera. Al segle X el poble de Sant Cugat ni existia. A finals de la centúria els dominis del cenobi arribaven a Gavà, Olèrdola, Subirats, Palautordera... L'atac d'al-Mansurel 985 ocasionàdestrosses i la mort de l'abat Joan i dotze monjos. Feia anys i anys que un tema important per a aquella gent era

la identificació de la tomba d e sant Cugat. Els pagesos de les masies s'acostaven al Monestir per practicar la fe que els inculcaven els poderosos senyors. L'ermita de sant Llorenç era romànica i consta documentada cap el segle XII. Refeta i restaurada ja el 1781, i el 1976 (quan es descobrí l'àbsida) s'alça prop de la masia que duu el nom d'un masover Ametller des del segle XVII. l'na olivera antiquíssima, soca de potser quatre-cents anys, observa la façana del mas i el pas de la gent que s'hi acosta, prop de l'ametller ja florit, en aquestes feries fredes de febrer. Quan s'erigí l'ermita als segles XI i XII, el monestir proper, amo i senyor, poderós, tenia molta vida social, protegit pels comtes de Barcelona que hi venien sovint a descansar i a fer-hi assemblees. La relació a m b l'ermita perdurà temps. La masia veïna, al segle XVIII, fou donada als carmelites de la capital quan l'amo es va fer frare. Ermita i masia unides i separades, perdurades mil o més anys, modificades per la història, cases de pedres al mig d'un paisatge de camp i bosc que ha est a t x e m i c a t i xafat p e r la necessitat de cada moment, panorama potser preexcels que es

C r í t i c a

de

Caramel dins

torna autopista, camp que quasi ja no és camp, al-lònim de si mateix que revela fets i tal vegada rebela algú. Habitar la casa per evitar que envelleixi, parets ben restaurades, grans sales i algun moble vell. El nom del masover que nòmina la masia podia venir pels ametllers plantats i el nom ametlla ve del llatí amyiítlala que ve del grec i deriva a amí/idula. Joan Coromines cita la primera docum e n t a c i ó d ' a m e n l a al 1249. Amenles, ametlcs, etmetles, aumetlles, almenles. ameles, amel·les, amendolers. ametllerar, mel·leral o armel·leral... El meravellós diccionari etimològic diu que hi degué haver l'adjectiu ametlina i arriba a explicar una recepta de la salsa blanca valenciana del segle XIV (salsa d'ametles o camilina ). M e n t r e l'ermita de sant Llorenç i la masia que també portà el mateix nom anaven fent, més enllà, prop del Monestir, es començava a parlar del poble de Sant Cugat al segle XII. Dalt el t u r ó , on ara hi ha el m e r c a t vell,sembla que ja hi existia una església al segle X. Els pagesos hi anaven de tant en tant i en situacions de perill alguns buscaven refugi al Monestir. El poblet primitiu s'anà formant al voltant

c i n e

Ve-mail

l na i /

tir l'ermita de Sant Llorenç. FOTO:MARIANGF.IA ROVIRA.

d'aquella església del turó i d'allà fins el cenobi hi havia un descampaton hi campaven els llops. Llops que al segle passat encara anaven al carrer Major atrets per la sang de Ics carnisseries. "Regalada primavera, floriran los ametllers, los. que fan la flor vermella", va dir Llull. Ara, algun ametller perdut floreix com cada hivernada flors blanques o rosades, color blanquí, albicant, albí, nivi, moradenc, violeta, orxella... A l'estiu, les ametlles jauran oblidades e n t r e l ' h e r b e i , sense plegar, agricultura perduda. Vora l'ermita i la masia, el llindar s'allarga, jaló, montjoia, confí, boga sense boga. Enllà del puig Madrona, gira a l'oest el

Montserrat i enllà la Mola i encara més enllà el Montseny. Mesades sense pluja, les campanyes resseques al sol es van omplint de pols, corquim, borró que enyoren l'aigua per desaparèixer. Fer-se no res. Paratge àrid, girientorn de panorama mediterrani que va perd e n t riquesa botànica quan domina el valor del diner. Aquelles rieres i camins que ja no són record de res, remembrança d'atmosferes de cristall. En l'eixorquia caldrà cercar una flor, petita vida que comença, homenatge a les coses humils mig oblidades, prodigis preservats per al demà, probable miracle de colors per fer una simfonia com d'orgue de vidre.

A L M A Z A N MIQUEL Fins al 9 de març

ISABEL SAKZ

Pel·lícula: Tiei/es un e-mail Directora: Soreih F.phron Actors: Tom Hanks, Meg Ryan Durada: 126 minuts De nou reunits el grup que va fer possible l'èxit d'"Algo para recordar", la directora i guionista Norah E p h r o n , Tom Hanks i Meg Ryan. Tienes un e-mail és una comèdia romàntica clàssica a m b el toc d'actualitat que li subministra I n t e r n e t . Joe (Tom H a n k s ) i Kath (Meg Ryan), un parell de n o v a i o r q u e s o s d e d i c a t s a la venda de llibres, es coneixen a traves d'un "chat"; des d'aleshores continuen tenint Ics seves cites dins la xarxa, dins d'un anonimat absolut. En el terreny professional, una de les megallibreries de Joe amenaça a m b acabar amb el petit establiment

de la Kath. Més reposat que en altres comèdies, Tom H a n k s fa evid e n t q u e aquest és el seu gènere, mostrant un domini que, malgrat els esforços i uns resultats encomiables, no acaba d ' o b t e n i r e n el d r a m a , on H a n k s és com un tenor a qui no li sobra la veu. Els dos protagonistes es m o u e n com peix a l'aigua, amb una química perfecta. Tot sembla a p u n t per gaudir d'una comèdia lleugera, objectiu aconseguit només en part. Com en els seus treballs anteriors - a m b l'excepció del delirant Michael-, E p h r o n espurneja les situacions i els diàlegs amb observacions intel·ligents, aconseguint bons moments, entre els q u e cal citar la primera trobada e n t r e Joe i Kath. A la

contra juga la repetició de recursos ja emprats amb assiduïtat. Els bars són els escenaris per a declaracions i comiats; Ics situacions tenen moments culminants en les festes d'Acció de Gràcies i Nadal; referències al cinema dins del cinema, en aquest cas El Padrina. Ideologies a banda - e l romanticisme d ' E p h r o n no inclou el món dels negocis; a l'hora de la veritat la despersonalitzat'm és l'unic futur-, la pel·lícula té una davallada imparable durant el darrer terç, pla com un camp de blat. Els violins i melodies tendres cobreixen la falta d'id e e s . L ' a p o t e o s i arriba a m b Over the Rainbow, el tema d ' £ / AíagdOz, m o m e n t on un s'enfonsa enmig d'enganxifosos núvols de sucre filat, roses sense remei.

Socis fons d'Art Servei de taxació obres d'art

sínol Santiago Rusinol, 52 - Sant Cugat del Vallès

Horari: matins de 9 a 2 tardes de 5 a 9

Tel. 93 675 47 51

48

ELS /CAIYIONS Divendres. 26 de febrer de 1999

ON MENJA m

Rosselló. 2

93 674 36 36

Cuina cassotana

BAR MERMELADA

ValldoreixTs!

93 589 11 85

Cafeteria i menjars casolans

VALLÈS PA

BARP1CCOLO

Valldoreix, 29

93 589 11 98

Cafeteria, pizzes i entrepans

El pa de cada dia

BAR EL MONESTIR

Plaça Augusta, 2

93 589 54 92

Tapes casolanes

BARBOKATA

Plana Hospital, 35-37

93 589 19 72

Cafeteria i entrepans

BOI BÉ

Rbla. Celler, 131

93 589 84 22

Marisquena

CA LEUQÉNI

Alfons Sala. 9

93 589 19 01

Mansc, menú, cuina mera

CAN CABASSA CASTANO

Puigmal, s/n

93 674 02 67

Cuina de mercat

CAN EDO

Ueó,~XIII

93 692 24 24

Carn a la brasa i calçots

CAN BARATA

Ctra Rubí a Sabadell, km 15 200

93 697 06 52

Cargol llauna/ i arròs negre

CAFE-BARSOL

Rbla Mn. Jactnt Verdaguer 113

93 674 67 21

Jazz üve

CELLER STA. MARIA

Santa Mana, 17

93 675 28 97

Embotits i 320 vins i caves

CASI NET

Camí Can Ganxet, 47

93 589 50 83

Menú diari i entrepans

CANCASOLETA

Sant Bonaventura, 39 Baixos

93 675 10 33

Peix i mansc fresc

CHEZ PHHJPPE

Plaça Pep Ventura, 5

93 674 94 84

EL JORDI'S

Sant Jordi. 39

93 674 11 18

Cuina francesa i menú dian Amanides i entrepans

ELPEROLET

Av Francesc Macià, 67

93 675 53 03

Tapes i menú dian

ELMESÒN

Plaça Octavià, 5

93 674 10 47

Brasena i cuina de mercat

ENTRCNDO

Plana de l'Hospital. 7

93 674 58 60

Brasena

FRANKFURT LAPALTA

Rambla Can Mora, 24

93 589 50 11

Frankfurts

ITALIANS 3

Sant Bonaventura, 6

93 674 64 33

Menú diari

KROXAN

Avda Catalunya, 15

93 589 81 97

Cafeteria i pastes

LA CANTONADA

Plaça Monestir, 1

93 584 23 32

Creps amanides, menús

LA LUNA ~~

Sol, 25

93 674 08 10

Tapes i plats combinats

Psg. Torreblanca, 14

L'ALBA

Ctra Cerdanyola, 13

93 675 35 80

Cafeteria, croissantena

LA GRANJA

St Antoni-plaça Barcelona

9~3675~52~46

Cuina casolana

LA PASTA BOXA

Alfons Sala, 24

93 675 15 03

Pizzena, crepena

LAMUSCLERA

Sant Bonaventura, 14

93 675 09 05

Entrepans vanats

• FORN MERCAT VELL Mercat Pere San (interior) • FLECA JOAN XXIII Joan XXIII, 27

MASIA MAS ROIG

Plaça Mas Roig, 4

93 675 00 86

Xai. entrecot a la brasa

MESOMENYS

Elies Rogent, 14

93 589 38 23

Mexica-menu català

MRADATFÓNDA

Rbla Can Mora, s/n

93 589 26 97

Cuina catalana

SQUASH

Sant Jon*, 33-35

93 569 14 96

Cafetena, pizzes, menú

BAR GLOPS

Carrer de b Torre, 14 Tel. 674 12 85 •

Mercat Municipal Torreblanca Taula 1.6 Tel. 675 30 65 •

Mercat Pere San Parada 1.04 Tel. 589 14 18 • Passeig d e Rubí, 1 0 8

Tel. 674 57 47

M E D I C I N A GENERAL Dr. j. Sàbat Bonich Dr. J. Sàbat

Santandreu

Ora. M. Sàbat

m

Centre de Rehabilitació *su$Mt%Mpoi£rri

•INPROSS.

DÉRTAXA^

k

Santandreu

V^dwfai>edtao1a»<yssútue». Au. ïamabtant.tt.Sant Cugat

RADIOLOGIA

Cirurgia

PSICOLOGIA

p&tKAtt&ez LA-

INFERMERIA *t TòneM.&ttítCum. OI

Conveni amb les prifïe^afe

Consult. Centre Mèdic

NEUROLOGIA i ELECTROMIOGRAFIA Dr. / . Serra

Catafau

DERMATOLOGIA Dr. O. Servitje Bedate TRAUMATOLOGIA CIRURGIA ORTOPÈDICA Dr. j. Casahas Sintes Dr. I. C. Valdés Casas OTORINOLARINGOLOGIA Dra.

M. Colomer

Calafí

GINECOLOGIA Dr. RM. Soriano

Camps

* ota nrt, $ L ., „ segur i d * pec « p & btam». 2-8, 9*r. A. TE*ffORO~ LAR M %ntt«mca, 2-e, ^t A, dMtMk « 5 8 9 «3 9 6 - 6 7 5 2312

PEDIATRIA Dr. I. Barragàn Milàn

• C t i H t C A OEKTAL M A *

*&slSfóiL

wffimÍM

W. Un». 3 2on 1". (Alfons Sal» iantonacte Colón) # « 9 9 7 4 72400

Metge capçalera

Dietetica-Nutrició

•WfcimAtMe SAURA

• JJft S 8 « J t l l 0 t ï Í

« W c a d a r t a t r* a * . 9-13 h i : « M » h PjjSaot Magí, 22. bü-

f D R A , M . B O M I H G G 6ertaM».A«1 6AUJUK Ass. sarüt/ «adte)ra generat. (SatttSca Díttarm, «timacr*» t dijoos. hora» convtogttrf»*,«/ £nd*vaH3cte, jt,larjaa.

^9»87*!tll9ç

Oftalmologia

935BB29

«CENTRE

*u PrsL Anna R. Cardà • Ora. fio«arfcSaoarrta • Ora, UumQtraai Cwwuttorís Edifici Toitettane*. Av. Torreblanca, 2-8. 2a planta,

Otorinolaringòleg

93 589 43 58

**WÉI».**R«E

TELS

93 6 7 4 1 5 2 6 93 6 7 4 0 1 47

48. Sant

Geriatria ÈRIATRfA Manctóaperaen··aran*ar*«i 890 donacfi. tmmmimimi* * Sor» f · r f < a i « » , 6 f » t l * 4 · % * <*f«e«». Fonntïtó. t ; * « í * í mamà, 3 cetBQ sant Cugat *9B«MCK<H

Odontologia «cUNKiAR«tfïe»BcWtL Dr. Ttóerry Hasc«*t. OdaateastomatologM. Ora. Netlsw Vsrgws-Bacit^Qrtodow'·.Gr'

üí». 870 27 96 58 RE

DENTAL

I

• FLECA TORREBLANCA

• ELS F 0 R N E T S "DISTOP" Colon, 3 0 i Girona, 2 3

• FORN GABRIEL Plaça del Centre - (La Floresta) • FLECA EUNICE

Pa^hrtrí». «*m« iníantó. H w « eewtogwt»» «St. Rawtasa^L ""r1rï " ' " * 93*74 7Z18

l)»l»ii»^:Í»r.'Adé4jï,'t1f1g''

* f > I U t * CANO$A O B i DA MdUMa » Mdífeara adohBCBRL

•

M A M A DOLOR* CA-

R O É X H Í ; 4<*>ít 1 * .

•DRA. ANNA PLUIBET I CALDES PwSaírt·.VStaiicK) Saltí Mapli». Eiwlavaasste i l , lar pat. Sant Cugat. * 935682996 93874 2 0 7 9

* JOSEP M . FREtXEDES MalalS»» daf pau, ortMa, pten« e s «rtopèdlque», papsomes,

ASSISTÈNCIA A DOMICILI •Teleassistència, servei 24 hores • "Cangurs" d'avis i nens

Taciajr^ologin-Obstetnda H^jA^a Aon» vioçtw*» Av. C a t a l u » ï * , 2 t . 4 r t 1 * .

» 93 5*» 48 « 8 . PtBli«j)^«f«ï47*9»

tínHjjia del peu. Homs a con-J-LI ^ari& 125, tmSSk. «835888313 « 9 * 88» 13 07 « 8291695»

•Atenció i companyia a persones grans • Controls a malalts: medicació, cures, sondes.,, •Ajuda ala llar: neteja, bugaderia, compres, menjars...

SALUT

Óftalmofogía. Conveni amb m jjonqlpe* mútues C/ San» ' " ~ tQ.Sa<*Cugat

Fisioteràpia

Santiaqo Rusinoi 2 i-ntsol Ui

DE

octítAft

PSIQUIATRIA

Revisions p e r a armes Carnets oe conduir i esportius Certificats especials

« ^o»ii> «t cofiomt-

Àjf. tarrabJanca, 2 - 8. Sr pi». SantCuaai ' » «387487 98 93ÍW99S48

LABORATORIS

• FORN "LA CARRETERA" Ctra. Cerdanyola, 6 • FORN DE "COLL FAVA" Psg. Fcesc Macià, 57 • FORN "L'AVINGUDA" Avda. Alfons Sala, 32 • FLECA LA RIERA Psg. La Riera, 15 • FORN DEL MERCAT Mercat Torreblanca, (exterior) • FLECA ROSSELLÓ Rosselló, 22

D i p u t a c i ó , 3 1 - (La Floresta)

$m.'

Centre Mèdic Sàbat

El pa de Sant Cugat

• C E K T K 0£ r^COLOC8ACÜNICA TrastorriB d'apranantetge i de ta jwrla Nans, adoíascanta i adulta. Av. Catalunya 21,3r la.

« 8 3 «7438 73

•«.HaRAaHSRRANVSÀ Wlnt·rthí·r - praviaa» - As«íatéocla sanitària Madífiac. ftmcmc Moragàs, 48, antr. 2a. SamCuoat « 9 3 67S 48 53

• CfSNTB*: PSICOTERÀPt*. DEL VALLÈS Psicologia, psiquiatria, logopèdia. Plaça Dr. Saltés, 5,2n, 3a. Santflufjat.

Pedagogia-Logopèdia

• DRAPALB»* Psroologffil. Ansietat, depresid, (3Htetittat& de ratactó. trastorna a l'adolBïoífict», psicoteràpia. Horea convíngodea. o/ Fiancesc Moraaas, 25-27, Ssn 1a.

•«^«>ÍÍAV!SAUOMQA Pudagosla, logopèdia ProWaitét KanffjatsB i aprenentatge < y \ i W > > ? . *r 2», Sant Cugat.

w#a»tais Pediatria

«993894051

« 98 674 M 53 93418 48 48 • . WSTITÜT

P8ICO-

individuals i en grup TraumaKiógla, 4«t#B»<lB. * • * B»«t*rtóa. SÍBtltBrte. PtàHàUt, Mw^rtw. !><*tat^ Toríatítan-

frtíÀW0** • D R . r E U l i t ï * fc«ÍA«l> BU«W . , Círurgís ortçpa<ftaa SoswftaíO. IfigSea, - --«"',,, : Hora» cortvínotMÍe», 1& i^JAk» oa, 21. tr 3«. Sant Q)n&&\

SALUT I SERVEIS A DOMICILI

« 938744»4« 935896834

Av.Torre Blanca 2-8,3r A, desp. 11-12 Sant Cugat delVaJtès

Cultura 49

E L S / C A N T O N S Divendres, 26 de febrer de 1999

TPARADA FONDA»

• CUINA CATALANA

• SERVEI DE CARTA I M E N Ú • TANCAT DILLUNS NIT

RAMBLA C A N MORA S / N - 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

T Tel. 93 589 26 97 ft

II Jeeón Bar Restaurant

Tota una tradició Menú diari, però de diumenge!!

CINESA

YELMO

Sant Cugat t

Yeirnol

\àxm en los... fó* (a deigada... 16,20-22,06/18,30

Patch Adams

SàrrtCttgat2

Ye$mo2

-

17,00 -19,48 •-22,20

Sant Cugat 4

Í

En la delgada línea

roja

16,00 -19,05 - 22,20

YeImo4 18,45-19,20 -22,00

Uvidaesbefïa

Bichos

16,00-18,1$'-20,30-22,50

9-SfflrtCojísídeJVinèí

a

Yefmo5

S e s s i o n s çj a l f e s

1 Tlenes un e-mail

17,15*19,45-22,45

Yefmo6

SantCügaM

Equipo Mortal/ Quédate... 16,00-1%QO / 20,00-22,50

En la defgada Bnea raja SantCygat2

00,09

Bíchos

00,30 Cosas que importa» Yeimo8

Yelmo7

Sant Cugat 3 lianes un e-mai

Com sí fos de tota la vida

ITSMS-20,00- 22.46

Yelmo 3

lianes m +mA

^M

1^-18,15-20,30-22,50 .«,.

16,30-18,30-20,30 - 22,56 La vida es bella

Bíchos Sant Cugat 3

Pl. Octavià, 6 Tel. 93 674 10 4 7

-,

00,45

17,00-19,45-22,45

I DEMANA

Cetebrity

17^19,45-22,50 '

Ye!mo9

SantCugat4

tflOHtt-1?H

QUART

16,00-18,11-20,30-22,50 09,30 Estadodesitio UwdaesbeBa i l s d i s s a b t e s & l a isït v a r i a , t'taorstri DtNSECflES BEU BE l'£SPEC?ftH0Hi 9 3 5 8 9 8® 3 8 Utel. i n f o r m a c i ó * fHBfé 3 3 3 2 3 1 1*1» i i t i o r n * a c i é *

la xocolata... f f v f f i •Is entrepans... •fK·ffv • I cafè... ft^hlos pastes... -ffvfK • I suis... f f v í K

M LLIURA

2500

Si encara no ens coneixes, La granja mereix una visita

McDonald's

II Pl. Barcelona ..Tel. 93 675 52 46

~>?

,s-

Me Donald's Sant Cugat Centre Comercial

1 S r N T CUGAT

m\

http://www.cinesa.es

Tots els Divendres i Dissabtes SESSIONS "GOLFES"

•t'3Wj*·s!;t>:is&:

;;SÍÏ«*Í5

SALA 1:16,20-18,25-20,0-22,35 13 ANYS

SALA 2:16,30-18,30-20,30-22,30 GOLFA: 00,30 APTA

Q

CINESn ,,,^ ^ M m ü

*••«-

respeelador

Carnet Jove

••••••••• '• Í T i ^ ^ í í S ï í tífiyy.^: K í f t - i í ^ l í í ^ í f t ï í ï i ' ' ' ' " '

'&<<&

SALA 3:17,00-19,45-22,20 GOLFA:00,45 APTA

££2 S ® 8 Carnet d'estudiant universitari

Venda anticipada

Carnet més grans de 65 anys '

Reserva per telèfon

SALA 4:16,45-19,20-22,00 GOLFA:00,30 APTA

S Venda les 24 h. alsServiCaixa

S

SALA 1:18,30 GOLFA: 00,00 13 ANYS

Pagament amb targeta de crèdit

Sessions numerades

V t£SÍSl£er ooalaaaa ai

50 Cultura

H 5 /CANTONS Dwendrts, 26 defebrer de 1999 .* 'K

LA

R A D I O

9 1,5

La

FM

Tiramilles, el concurs • D e 12.00 ha 13.00 h^ • De 7.(X) h a 8.00 h Interiors amb Miquel Àngel Rodríguez El despertador, amb Salva Vallvé • De 13.00 h a 14.00 h • De K.00 h a 10.30 h Primera Plana, amb Geni Lozano i l'en- Avant-matx • De 14.00 ha 15.00 h trevista Vallès sense Fronteres (repetició) • D e 10.30 ha 13.(K)h La rivista, el magazine de Vanessa Raja • De 15.00 ha 17.00 h Coltoti Club. amb David Villena • D e 13.00 a 13.30 h Sant Cugat Avui: /'informatiu. editat per • De 17.00 ha 18.30h L'estrena Josep M. Miró • De 18.30 ha 19.00 h • De 13.30 ha l.VSOh Elxip, amb Xavi Montero Centra ista (repetició) • De 19.00 ha 21.00 h • De 13.50 ha 14.00h Buc d'assaig, amb Carles Roca Aml> molt de gust. amb l'ep Blanes • D e 21.00 ha 22.00 h • De 14.00 ha 18.00 h Vol de tarda, amb 1. Casas i Ksteve Llop Top 91.5. amb David Villena Diumenge • De 1K.00 ha 20.00 h • De 8.00 h a 9.00 h Al lloro, cl musical de Saba Vallvé El dia del seu xor • De 20.00 h a 20.35 h • De 9.00 h a 9.30 h Cesportiu El racó de la poesia • De 20.55 ha 21. OOh • De 9.30 ha 10 h. El millor del magazine Esport en marxa la edició • De 21.00 ha 22.00 h l'estrena (dilluns). Interiors (dimarts), Bon •De 10.00 ha 11.00 h rotllo (dimecres), llur d'assaig (dijous). Xostra dansa • De 11.00 ha 12.00 h .lat; (dia (divendres). /// sarsuela, amb J. Fàbregas i R Pahissa • De 22.00 h a 24.00 h (divendres no) • D e 12.00 ha 13.30 h El'que queda deldia, amb Joan Vallvé Roda d'amics • De 22.00 h a 23.(M) h (divendres) • De 13.30 ha 14.00 h Madtime. amb Núria Bonvehí. Esport en mana Ja edició • De 25.<X) h a 24.(H) h divendres) • D e 14.00 halo.OOh Vallès sense Fronteres. Tal com érem. amb J. M. Alvira • De 24.00 h a 24.55 h • De 16.00 ha 19.00 h Cesportiu (repetició) • De 24.55 h a 7.(K) h Miísiai al teu rostat Bon rotllo, presentat per Raquel Iniesta • De 19.00 ha 21.00 h Dissabte Bw d'assaig, amb Carles Roca • De 8.00 h a 11.00 h • De 21.00 ha 22.0 h Es rap de setmana, amb Joan Vallvé Esport en mana Ja edició • De 10.00 ha 12.00 h'

p r o p o s t a

DetMhmsa

Sant Cugat es converteix en ei gran escenari dels Balls de Saló El cruixit de la seda i el suau bellugar de les plomes inundaran aquest diumenge el Pavelló Municipal de Sant Cugat. Arriba la cinquena edició del Gran Trofeu Ciutat de Sant Cugat de Balls de Saló, amb quasi el doble de participants que l'any passat. Enguany, més de cinc-centes parelles de tota la Península es posaran l'esmòquing i els talons per ballar sense parar. Els russos Olga i Alexander Zenkevich, parella professional i finalista mundial, faran boca amb una exhibició inicial que promet els "Oh!" del públic. Dissabte, per anar escalfant els motors, se celebrarà, també ballant, el desè aniversari de l'Escola de Balls de Saló Sant Cugat, pionera al municipi i organitzadora d'aquest certamen nacional.

Exposicions $

SALKS MUNICIPALS

I XERRADES DIVENDRES

• XemdadfejL Galeria.

L&nona ambmoclü detepf

ltt seva obra litogràfica a k Galeria.. A k s 19 h.

D'OCCíTANlA, IWUlSKiiPi

Cultural de Mita-aeC,

27 DISSABTE

28 DISSVBI'K

VISmES GUIADÉS AL MONEST1IM» SANT CUGAT • la. viswa; l<X15h. 2a visita: 11.30b. 3a, viskfclJMpl... Org.. Patronat del Monestir. ' ; ; " - .'

TEATRE INFANTIL • Faules, amb la compans ia Xirnquiteula. A ÍCS12 h, al Tearre-Auditod del Centre ( Cultural. Prem 500 ptes.

CONFERÈNCIES 1 XERRADES DIMARTS

• El problema de la pobresa a Caraldaylí&fearrec de Vicenç 'l'rius. Enginyer Químic. De les 20.0()h .i les 21.00 h. ("entreBorja<Uaceres, 30). Ürg.: Casal Borja.

SANTMEDIR99 DIMARTS

4 DljOl'S

• 9.00 h.: Xocolatada a la Placa Octavià. • 9.30 h.: Cercavila dels Randercrs (Plaça Óetavià-Plaça Barcelona). • 10.00 h.: Rebuda a V Ajuntament per l'Alcalde. • 12.00 h.: Missa Solemne » l'Ermita deSt.fyfedir cantada pels Antics Escolans del Monestir. • 12.45 h.: Ba I lada de Sardanes amb la Cobïa Ciutat de Sant Cugat. • 13.00 h.: Actuació dels í Castellers de Sant Cugat. • 14.00 h.: Dinar. • líi.00 h.: Sardanes amb la Cabia Ciutat de Sanr'Cngat. ()rg.: Ajuntament de Sant Cugat. Coll: Penya Regalèssia, Castellers de Sant (Cugat, Pastisseries i Escolans de St. Cugat.

CONFERÈNCIES 1 XERRADES • El romànic a Catalunya, a càrrec de la dra. Montserrat Pagès, conservadora de l'Art Romànic del Museu Nacional d'Art de Catalunya. A les 20.00h. Arxiu Naeiooal de Catalunya. Qrg^ Arxiu Nacional de Catalunya, Amics de k Uneseo.

| * Exposició de projecte d'il·lusI (ració. Felip Soriano. Kscola M u n i c i p a l d ' A r t s Plàstiques i disseny. •Maïs. Larves, escultura. i Claustre del Monestir. Fins | al 6 de Març. ^ l t í I

'ONES. Exposició tèxtil, itinerant per (Catalunya i Balears. Casa de Cultura. Fins al S de Març.

f • FJ suïcidi d'una cafeteria „ Exposició en clau de còmic. ; Escola Municipal d'Art. Fins al 4 de Març. í SALKS PR1VM0KS ) • MiquelAlmazdti 9 ck Sala RusinoJ. Fins Març. 1 • Pep Codó, escultura. Canals Galeria d'Art. Centre Cultural •Elcomunicat. Obra de Vàclav Ilavcl. 1 Direcció: M. Dolors Yilarasau. Divendres 2b de febrer j les 22 h. • Terra Baixa d ' À n g e l Guimerà. Amb la participació de l'Esbart Sant Cugat. Dissabte 6 de març a les 22 h.

Cultura 51

ELS ÍQWVTMNS Divendres, 26 de febrer de 1999

SA N T O R A L

T Í L Í F C U Í S D'INTERÈS Ajuntsment

935892788

ftSrJorebt (pararia)

936741111

Bombers Seflatwra

93 692 808»

Grua

939743371

089

AijfuesUiFXxwtt*

936742089

Bornb*r$ Rubí-Sant Cugat 93«89«Q«0

AAPPiWMlrt-sot

939742018

CAP

935831122

MW*9»C&rmeMira-soJ 939741003

CAP urgències

93S894455

M W Sant Joan Mira-**

93974 7103

Casade Cuitarà

$35891882

Mmwvmm

93674 2197

Bombers GeneraStat

CenSs Sòcia) f Sanitari LF 935897800

AAPPiWC.MOn)seflaVal.936742}05

CasafVaüdoreíx

936744599

/WPWGaBMajoV5É,

Catalana <í* Gas

9372529*1

AAFTOB. i«B*>»U H&Wta 93 674 2989

Cmbv CívictaFloresta

93 589 08 47

AAW*9ua*3ftaeUFIor . 939745129

Centra CMctesPtanas

9367551 OS

A»,CeW>HfflírtW

932884597

OMpaprswa)

935893080

C«*fCuButtiMíra-soi

935892018

Cinemes St. Cugat fRwer.) 9 3 & 9 9 9 4 1 COBRIS

93 674 7996

Crw Roja Sant Cugat

936741234

Creo Roja VaHdoretü

936742459

Dispensari La floresta

93674 7615

Ert. Municipal Oescwtram. 936742719 BWERRuUÍ

936991892

FECSA (ateooó ai cient}

9007373 73

FECSA avaries)

90074 7474

Informació FOC

932051515

funerària

935895552

Hisenda

935891155

Jutjat

936746696

Parròquia St. Rere OctavlÉ 936741163 Parròquia Les Planes

93204 7503

Parròquia Vatóorelx

93 674 05 69

EMD Valldoreix

CASAL DE CULTURA DE

^

VÍAL.L·LJVIKCIX TeUfax»3S«882«9 (Casat rteCuftirade Valldoreix).

• frrformaeió i inscripcions: De dimarts a divendres,

<Tttal3itl(SBi7al8h

r. CURS D'HISTÒRIA DE CATALUNYA

93974 5049

2març - Època Medieval (I) 4 març-Època Medieval (II) 9 març- Art Medieval i del Renaixement Informació i inscripcions: dj.dv i ds de 17.00 a 20.00 h. Al

GmtttpGKa

(91)5434704

Museu de Valldoreix. Diumenges.de 10 a 13 h.Tel.: 93 674

r l General* Catalunya

935891212

rtVWtfHebrt*

934272000

a S a n t Joan de Deu

932034000

Unitat Coronària

932481040

.

41 42. Fins al 3 I de març.

DIUMENGE DIA 7

TetdePEsoerança

934144848

TEATRE BREU.

informada Carreteres

932842247

J. August Strindberg i Dario Fo amb el Grup de Teatre

InlbfmaGtò Afivopsft

934785000

Informació REWE

934900202

Informació Port

9331887 50

OMIC

93589 3188

Poltcltoic fareetanca

935891888

PROMUSA

935891732

ASÜt

93675 3503

Espiral. Horari: 19 h. Lloc: C. Cultura Valldoreix. C o l : EMD Valldoreix

D I U M E N G E 14 TITELLES. L'Ocell meravellós. A les 12 h. Org.: EMD de Valldoreix

l i ; J: * gNITIÉrS

^

S§

AmiuGavfr)

9367425 70

Ca$ald'AïísSC

9358916 38

Piscina Municipal Uaídoreix 93 675 4055

|r|||||ï|||s|||||j§js

Cuerpo Nacional de Policia 936747858 Urgències PtScia Municipal i PíOtCrtó PotMuniapaijVMòofeix) CasissartadePoíaa

93589 0598 93674 5396

092 Coral d e b u t *

936741006

Esbart Sant Cttgat

836752652

ftt Sant Cugat

936748681

908795125

GIMJAZZPERA ADULTS. Dia: dimartsi dijous. Horari: de 9.30 a 10.30 h •DIBUIXI PINTURA JOVES I ADULTS. Dia: dimecres. Horari: d'11 a

93674 7512

Taxi» (parada)

936740997

FécSoTaxí

935894422

flepsoHSutà

936741589

Sant Cugat Comerç

936740322

SOféA

935890021

«M*O0O04««»*«·>)WW»S«·»«WWÍ«WK«s

Uard'Aí&Pani&guia. Club Muntanyenc

091

...™.„

SrapSijp.iínrríaraias

9387493 M

Rar*oSanteu9«

936755959

E M Canton*

935896282

13.00h. •JOIERIA ALA CERA PERDUDA. Dia: dimecres. Horari: de 16.00 a 18.00 h. •ORFEBRERIA. Dia: dimarts de 18.00 a 20.00. i dijous de 17.30 a 19,30 h.

™,™~

HORARI AUTOBUSOS •'. JJtHü 11mm.:

QUGAT-&IRA-S0I^!A5 JANER

I P P m § m t CUGplLj* RORE8TA-llÍI»ÍANIS

Sortides des de Mas Janer.

Swtides des de F.Coiom,

-Dies feiners. 1a sortida: 06.00rt-07.00fi-OS.OOh {ate$hores en punt firis ates22.00h. L'últim serveifinalitzael seu recorregut & l'estaciò' de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.LX)h-08.00h-09.00 > a les hores en punt fins ates22JD0h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

^M^Ji$<^^45M^^Ícacfeh<>rai^^ateS2215h

Sotlkies des de PAvtagtida Alfons SaJa. -Dies feiners. 1a sortida: 06.40h-07.40h i als 40 minuts de cada hora tos ates21.40h. L'últim serveifinalitzaei seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat •«Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.40h-08.40h i ais 40 minuts de cada horafinsa les 21.40h. L'úttim serveifinalitzael seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat Recorregut, Mas Janer, Estació Mira-soi, Plaça Can Cadena, Estació St Cugat, Mercat Torreblanca, CAP, Alfons Sala, Can Cadena, Estació Mka-sot, Mas Janer,

mwmmm wMKmfflwmmssA -Dies feiners. 1a sortida: 05.40h-06.25h i ate25 minuts de cada hom fins ates22.25h. -Dissabtes i festius, te sortida: 0625h i ais 25 mimrtscte cada horafinsates22.25h. -Sortides addicionals a Terrassa: 06.55h, 07.55h i 11.55h.(feiners)

• LÍNIA 2. NUCLI URBÀ DE SANT CUGAT Sortides des de Sant Domènec. -Dies feiners, ta sortida: 06.16h-fja46h i als 16 i 46 minuts de cada hora tosa tes 22.16h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.18h-99.48h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h. Sortides des de Sant fraacesc. -Dies feiners, la sortida: 06.23h-06.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins ates22.23h. -Dissabtes i festius» 1a sortida: 0&23h-09.53ft i als 23 i 53 mirw»dècada hora finsa tes22£3h. Sortides des de l'Estació FOC. -Dies feiner 1a sortida: 86.05h-Q^^

m:mmmm WQM-Bmmmm -Dies feiners. 1 a sortia: 05.15-05.40 i ais 40 minuts de cada hora fins ates22.10h. -Dissabtes. 1asortida:S5.15-05.40i06.10hiate 10 minuts dècada r«rafinsates22.10h. -Diumenges ifestius,1fc sortida: 07.l0h i ate 10minuts dècada hora finsates 22.10h. -Sortides addkaooabatïerdanyote: 22.40h i 23.00h (fesiers). 23.00fi {dissabtes i festius^.

v A%w^cmxm-mm CUGAT

•Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.05M)9.$5n i afe 05 i 35 rrÉH*sdec8dahomtosales22,3Sh. ^«sabtes. ^ a : 0 5 . 4 5 i a t e 4 5 r n i r ^ d e c a d a f m f k « t a i e s 2 1 , 4 5 h Recorregut SantDomènec, CAP, Sant Francesc, PlaçaCó8, Mercat Torreblanca, Monestir, Estació ^^^1asortida;<».45híate45rr^ F^Cofomer, Sant Domènec,

E1S4CANIONS 52

Divendres. 16 de febrer de 1999

S e t m a n a r i de SANT CUGAT DEL VALLÈS

Burilles

Itziar Fenollar. Actriu

IORDI CASAS

"El missatge <¥El Comunicat és encara vigent"

gent, pel problema de promoció que sempre tenen els teatres pe- S a n t Cugat tits o alternatius. - Pel fet de viure a Sant CuElla es la Maria, la secretària gat, què sent d a v a n t la p e r s del Centre de Traducció d'FJCopectiva d'actuar al Teatre-Aumunicat, la primera obra de teaditori? tre de Vàclac Havel estrenada a - Estem contents.Ens agrada Barcelona. Però no a Sant Cula idea de poder-ho fer, a més, en gat, on els santeugatencs deTeun gran espai com el del Centre trateatre, responsables del proCultural, en un format més gran jecte, ja van representar Hàvela que el que hem fet al Tantaranescena anteriorment. Et Comunitana. cat, que serà aquesta nit al Tea- Q u è la va d u r a viure a la tre-Auditori de Sant Cugat, narra Floresta? en clau de comèdia musical i de - J o de petita estiuejava a Miravodevil el fracàs de Josep Casp, sol, i des d'aleshores s e m p r e el director d'una empresa que m'he mogut per aquí. Aquí vaig posa en marxa un nou idioma, el conèixer g e n t i, e n t r e ells, la peditipet, que agilitzarà el món meva parella. I aquí ens vam administratiu. quedar ja fa vuit anys. - Quin és el missatge de fons - Què en pensa d e l'evolució d'El Comunicat? de Sant Cugat en aquest temps? - Explica com una persona, in- Està creixent d'una manera tel·lectual i humanista, sucumbrutal i s'està posant molt elibeix davant les pressions del potista. Sincerament, penso que d e r i d e tot el s i s t e m a Fenollar ha treballat en musicals, curts i sèries de televiwi t X LARROSA els preus estan disparadíssims, empresarial, i no pot ser ell maespecialment en el tema de l'soferte, que ara no recordo q u è c o m la d'EÍ Comunicat a qualteix, sinó que acaba claudicant. habitatge. S'està inflant tot d'usevol empresa o institució d e vol dir, perquè la Maria encara És el viacrucis d'algú molt humà na manera massa exagerada. La Sant Cugat? no el parla, l'idioma. L'està esi la seva relació amb l'entorn. zona s'ha posat de moda, perrSí, per què no. No m'és gens tudiant. - Qui és Maria, el seu persoquè estem molt a prop i ben coil·lògic. — Hàvel va e s c r i u r e aquesta n a t g e , dins d ' a q u e s t a t r a m a ? municats amb Barcelona, i això — Com va entrar a l'equip d'El o b r a l'any 1 9 6 5 . Després d e - És un personatge que intervé fa que s'estigui especulant molComunicat'! tants anys, es manté e n c a r a el poc dins l'obra, però és el persotíssim. S'està convertint en una — Dolors Vilarasau, la directora, missatge? natge més pur, juntament amb el zona residencial molt elitista. em coneixia i havia vist treballs - J o penso que sí, que és totalprotagonista, en Josep Casp. Són anteriors meus. I va pensar que - Hi fa vida, al poble? ment vigent. Així com a l'època els personatges amb qui el pújo podria ser una bona Maria. - Quant a serveis. Anar a comen què es va escriure, i als països blic es pot identificar més, són — Li va agradar la idea quan li prar, als bancs. Però també faig de l'est, tenia una importància persones de carn i ossos, que te? molta vida a Barcelona, perquè van p r o p o s a r molt forta, ja nen ànima. La resta són persola meva feina és allà. Tant de bo - Sí, jo estava natges robòtics. A la Maria se li tingués la feina aquí i hi pogués e n c a n t a d a . Jo ties un error pot veure la forma de ser i la fer teatre, però no és el cas. sempre tinc gac o m el d e vida que duu paral·lela a l'emnes de fer teatre - Ara q u e t r e b a l l a r à a Sant l'obra dins presa. i en aquell moCugat per un dia, com conuna e m p r e - Es difícil el peditipet? m e n t no estava v e n c e r i a la gent p e r venir a sa, p o d i e s - Sí. No és un idioma fàcil. fent res. veure El Comunicat? anar a la pre- L'entén, el públic? H e u e s t a t Pel tema, que no et deixa insó. A c t u a l - No l'entén. Però s'entén la tres setmanes al diferent; és un tema interessant ment, un intenció, el perquè s'introdueix N o u T e a t r e i que fa reflexionar. A més, penerror d'aaquest nou idioma: per facilitar el so que tothom s'hi pot sentir T a n t a r a n t a n a d e B a r c e l o n a quest tipus, aquí, només pot tellenguatge administratiu, per identificat, perquè reflecteix un amb El Comunicat. Com us ha nir com a conseqüència que t'asimplicar el llenguatge intern. món que tothom coneix i el pot r e b u t el públic? comiadin. Però la por a cometre - Parli'ns en peditipet, si us entendre. I, a més, perquè està - La resposta del públic ha esalgun error dins l'empresa conplau. presentat com un divertimento. tat positiva. La gent que ha vintinua essent-hi, arreu. L'obra no- Gotroj. (És un insult). Està traL'obra, tot i ser intel·lectual, tal gut a veure-la, la veies que estamés s'ha adaptat al món empreduït del txec, encara que tamcom està tractada i proposada va dins l'obra i els aplaudiments sarial d'ara. poc en aquella llengua s'entén passa bé, és fresca. — Es pot imaginar una situació eren sincers. Potser va venir poca el peditipet. O, per exemple, onR I T U CASALS

quesicome- "El Comunicat proposa un tema interessant i que fa reflexionar. Penso que tothom s'hi pot sentir identificat"

v a-Ll è \**&

És sabut que en això de la neteja pública la responsabilitat sol repartir-se entre l'Administració i la ciutadania. La suma d'una Administració diligent i una ciutadania cívica sol donar molt bons resultats; per contra, si a una ciutadania incívica li sumen una Administració descurada, el resultat pot arribar a ser fastigós. Tot plegat ve a tomb per un exemple santeugatenc on, considero, s'està començant a aplicar la segona fórmula esmentada, amb un elevat percentatge de responsabilitat c i u t a d a n a , encara q u e no cal menystenir el que hi pot arribar a fer l'Administració (deixar-la exempta de responsabilitat no és bona cosa, s'adorm als llorers). Tothom pot haver observat els darrers mesos aquesta obra lenta però segura, no debades s'ha deixat en mans de la brigada municipal, de condicionament d'una de les entrades més abandonades del nostre municipi. No hi ha dubte que, un cop acabada, farà goig. El que ja és més dubtós és que faci la sensació d'estar per estrenar. El desvirgament ciutadà, si se'm permet l'expressió, ja ha començat I amb mal peu. És just que es faci ús d'un tros de ciutat nou de trinca, el que no és justificable és que se'n faci abús. Algú ha observat el que s'acumula entre les magnòlies (magnífiques, per cert)?. Ni més ni menys que centenars de burilles (de cigarreta, s'entén). El resultat d'una breu observació és llastimós. Entorn d'una magnòlia, on se solen acumular (no sé si per efecte del vent), n'he comptat cinquantas e t Uns metres més enllà, en un espai molt semblant (és a dir, un metre quadrat), se n'acumulen quaranta-sis. I són dades molt parcials. Sempre s'ha dit que el marro afavoreix les plantes (té un efecte d'abonament), el que no he senti dir mai, malgrat tractar-se també d'un producte d'origen colonial, és que el tabac també les beneficiï. En tot cas, l'efecte estètic és injustificable. Proposo, i aquí rau la responsabilitat administrativa, posar cendrers públics a la zona. Aleshores no hi haurà justificació. Podrem sotmetre els emburilladors públics a un correctiu ciutadà (llegiu-hi multa). O potser exagero?

PI. de la Unió, 3 - Tel. 93 590 80 60 Sant Cugat del Vallès www.valles.com

Hardware, Software &Webs