Page 1

JOSÉ LUIS QUINOÀ DIMITEIX DEL CÀRREC D'ENTRENADOR DEL WINTERTHUR I DEIXA EL SEU LLOC A ALBERT LÓPEZ

Divendres 5 de febrer de 1999

PÀGINA 36

US 4 CANTONS El "diari" de Sant Cugat

SUMARI

Núm. 214 Any Vil

2 2 5 ptos.

Nacho Duato torna a triar

El PSG tria Maria Sansa com a nova primera secretària de la secció local del partit

Sant Cugat per presentar

Pàgina S

espectacle al públic català

L'Administració local nega, malgrat els rumors, que a Sant Cugat hi hagi baralles de gossos

La Companta Nacional de Danza interpreta

Pàgina 16

Els ciutadans continuen utilitzant les bosses de plàstic malgrat les advertències ecologistes

avui i demà quatre noves coreografies El coreògraf Nacho Duato. FOTO: X. LARROSA

Pàgina 41

Pàgina 28

El grup nord-americà TRW compra Lucas Varity per 971.000 milions de pessetes

8 0 0 atletes competeixen en la Mitja Marató

Pàgina 29

Benito Ojeda, El ple del mes de març adjudicarà les obres de remodelació de la Gasa Aymat

en categoria masculina, i Montserrat Berguedà,

Pàgina 43

en la femenina, es proclamen campions #mb un céüà&nar

de la prova L'edició de diumenge va aplegar esportistes de totes les categories i condicions. FOTO: OSCAR BENITO

Pàgina 35

n

CATALONIA CERÀMIC

VISITI LA MÉS GRAN EXPOSICIÓ OBERT DE DILLUNS A DISSABTE Ctra. Sant Cugat a Cerdanyola, Km 3.

Tel. 93 580 15 00 • • • • •

Ceràmica Sanitaris Aixetes Mobles de bany Accessoris

• Banyeres d'hidromassatge • Materials per a la construcció

sigui m é s rendible?

DIMONI: El Seu Soci Tecnològic, li dóna la solució. DIMONI acaba de llançar al me'cat 13 Sèrie 99 en Windows, el seu nou software de Gestió Econòmica, Comptab'e Industrial 1 de Punt de Venda, que pot adeQuar-se segons ies seves n e c e s s i t i s íiV^o\u\amenr innovador, escalable, flexible modular 1 preparat per adaptar-se als canvis tecnològics sense necessital de «instal·lar dades I naturalment AMB LA SOLUCIÓ PER A L'ANY 2000 I L' ENTRADA DE L'EURO Només pe' fet de ser-ne client, DIMONI esdevé el Seu Soci Tecnològic, és a dir, algú en qui confiar per ap'ofita', a'a 1 en el futur els beneficis de les noves tecnologies

Truqu' ns ara o vis'l la noslra web per d e n a i ^ r r

ifi

C^rup de Serveis

Jniefffnls

IS-99 SAJEST. SL.M FOSALBA* A·ocladoa.SL·

Carre:era Se Barcelona 150-154 08025 SaDaíe'l Tel T: ;W 09 54 Fa> 93 710 05 71 e-mail 4gsNSiritercom.es


ELS HCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR GrifulOil, SL

4

Servei Estació

Consumicions gratuïtes Podeu passar per la redacció i recollir el vostre VIP exclusiu i personalitzat de La Carpa, per poder obtenir consumicions de franc, en aquest local de moda de la nostra ciutat.

CíVwtaaiki»,)^ is: OBise-Sattetigat&tViSiM mà> T.« 9-5 590 6- ' S

100 % de descompte en tots els articles de publicitat Presentant el carnet de subscriptor a l'hora de pagar les vostres compres, li faran un 10% de descompte en el preu total.

SQUASH CLUB SANT CUGAT (

s.ini lorili.

CLASSES DE NATACIÓ PER A BEBÈS (0-2 anys) nens • 2 a n y s

Si-fi

I Í L . <M f>74 ' ) 8 h 2 S A N I ( IK.AT DEL VALLÈS

POSA'T A PUNT Amb la targeta del Club podeu assistir a classes d'aeròbic i gaudir d'una sessió de sauna o d'hidromassatge en horaris concertats. Per obtenir als vals cal trucar al telèfon del subscriptor.

dlison

Descomptes en benzina Descomptes de fins a 2 pessetes per litre de benzina, a la Benzinera Gríful de la carretera de Cerdanyola. A l'hora de pagar recordeu ensenyar la targeta del club juntament amb el vostre DNI.

SANT CUGTT ESPORTS .la. delCeller,23·Tel. 936747215 Descomptes per als subscriptors Presentant el carnet de subscriptor a l'hora de pagar les seves compres li faran un interessant descompte.

LES COVES DEL SALN1TRE A COLLBATÓ, km 576-A N-ll, DINS EL MONTSERRAT

JOIA TURÍSTICA DE CATALUNYA Presentant el carnet de subscriptor a l'entrada de les coves, podeu visitar amb un acompanyant, totalment de franc aquesta meravella de la natura HORARI

Caps de setmana i festius de 10:45 a 1:15 i de 4:30 a 6:15

Descomptin del 10 '( i el 15 '( in serveis de perruqueria i estètica

HÍPICA SEVERINO

Tots els dimarts i els dijous els subscriptors tenen un 10% de descompte en qualsevol servei de perruqueria i estètica. Els dimecres un 15% de descompte en els mateixos servei Canvia la teva imatge !!

Passejades de cap de setmana Recolliu els vals per a una esplèndida passejada a cavall, cada dissabte i diumenge, amb la qual podreu gaudir del paisatge de Collserola.

'?%.•&-^$Èm*é

mmnsm j&,

Menús amb descomptes Ara, presentant el carnet de subscriptor a McDonal's del Centre Comercial us faran el 10% de descomptes del preu total. Corre-hi!

MODA

INFANTIL

15% en tots els articles i de regal una bonica gorra (per una compra superior a 3.000 ptes.) 15% de descompte en roba infantil i juvenil, des de la talla 0 fins a la 16. Recolliu el val a la redacció per gaudir d'aquesta oferta.

Hi

DERIVA EDITORIAL 15% de descompte en llibres Tots els subscriptors podeu consultar el catàleg de títols de Deriva Editorial, i recollir vals per obtenir descomptes del 15% en adquirirne qualsevol d'ells.

Examen visual gratuït Amb el val que us facilitarem a Els 4 Cantons podeu fer-vos un examen visual gratuït i gaudir d'un 15% de descompte en ulleres de sol. Ara és el moment per a revisar la vostra vista!


EIS 4 CANTONS ^^^^

M

El tema de la

Setmana Divendres, 5 defebrer de 1999

E s g l é s i e s

i

e r m i t e s

Parròquies i capelles històriques El Monestir és el centre i origen de tots els espais catòlics de la ciutat Segons l'historiador Josep Maria Gavín, a Sant Cugat hi ha hagut 101 espais de culte, entre els quals poden contar-s'hi parròquies, capelles i ermites. Seixanta d'aquests encara estan en peu i de la resta només se'n té constància documental perquè ja han desaparegut B seu estat de conservació és mott divers, però molts d'els continuen atraent l'atenció de ciutadans i estudiosos.

GLÒRIA FRANCOLÍ - Sant Cugat -

"El Monestir de Sant Cugat va fundar-se el selge IX. De mica en mica va anar establint el seu territori més proper dividint-lo en parròquies: hi havia una església en un radi d'una hora de camí com a màxim". D'aquesta manera tan senzilla és com Climent Rivera, arxiver del Monestir, raona la nombrosa presència d'esglésies no tan sols "a tota la demarcació territorial del Monestir, sinó també a tot Europa". Segons paraules de Rivera, les parròquies eren una administració eclesiàstica i civil. D'aquesta manera, doncs, es pot assegurar que les parròquies van ser la llavor dels municipis: "Fins al segle divuit o dinou que es van establir a l'Es-

tat espanyol les bases civils dels municipis, la parròquia, des del punt de vista civil, feia tota la funció de registres de patrimoni, de testaments i de fets notarials. Era una administració que registrava tota l'entitat civil de la seva demarcació", assegura l'arxivèr del Monestir. Capelles A cada parròquia hi havia unes capelles determinades que no eren parroquials, que eren de culte i on es veneraven uns certs sants. La parròquia de Sant Pere d'Octavià, per exemple, tenia i de fet té encara dues capelles més, una que era de Sant Crist de Llaceres i l'altra la de Sant D o m è n e c . Aquestes últimes esglésies eren fruit de la devoció parti-

ElMonestir de Sant i.ugat abans tema ei nom de Capella . l·ÜlOGRAUA: XÀ\ I LARROSA cular. Segons l'estima que es tingués pel sant que en tenia el "títol" la capella era més o menys visitada. Aquest tipus de centres de culte solien construir-los famílies acabalades de la zona per a tota la parròquia, i amb el temps acabaven cedint les capelles a l'entitat

eclesiàstica. Aquest és precisament el cas de l'església del Sant Crist de Llaceres, que va anar passant a mans de famílies diferents i la família que la va recuperar, després de la Guerra Civil, va cedir-la en propietat a la parròquia. Hi havia, però, dues me-

nes de capelles de titularitat privada. El segon cas es troba entre nissagues de gent de cases pairals els quals es feien devots d'un sant i acabaven construint una capella per a ells, d'ús únic i exclusiu. Sant Cugat és ciutat rica també en esglésies, ermites i parròquies.

yuij'^u de preciós Wítm-

289

WT7% íyiiNfe·»^^

Çmqyetas con carrje para perros

Cacao solubie COLACAO 3 kg. +regalochocoteíe a a iaza PALADÍN 350 gr.

Detergente WtPP maíeta 45 cacitos + deterlejia ESTRELLA ïimort 1,5 I. gratis


Setmana

Ï1S/CANTONS Divendres, 5 de febrer de 1999

Valldoreix

Les esglésies del districte es porten 9 segles de diferència Lermi ta de la Salut forma part de la parròquia del Papiol c;. F. - Valldoralg -

A Valldoreix hi ha tres esglésies. La primera van cedir-la els monjos de la /.ona ara fa uns nou segles perquè es convertís en parròquia dedicada a Sant Cebrià. Pertany també a aquesta parròquia l'església del Carme, tot i que aquest centre religiós es porta des de Mira-sol. L'església de l'Assumpció va ser l'última que va construir-se: " E n diuen la catedral de Valldoreix —comenta el pare Conrad-, és una construcció moderna d'estil monumental". Molts dels lectors trobaran a faltar un altre centre dins de Valldoreix. Es tracta de l'església de la Salut. Segons paraules del pare Conrad, "aquest centre religiós pertany a la parròquia del Papiol. És un cas curiós perquè l'església està e n t r e els dos t e r m e s , però com que la porta es troba encarada al Papiol, el rector d'aquesta comunitat és qui en té la clau". Malgrat tot i tenint en

La

compte que l'absis sí que està dins el territori de Valldoreix, "cada any hi fem una concentració el dia del Pilar", comenta el frare. L'esperit emprenedor de qui des de fa set anys és el capellà de Valldoreix va fer que a principis dels 90 es dediqués a investigar sobre l'origen real de l'església: "Hi havia qui deia que era visigòtica, però després d'excavar la zona del presbiteri i la capella lateral vam descobrir la b a s e d e la p r i m e r a església, l'absis, demostrant així el veritable origen del centre religiós". Es tracta, doncs, d'una església romànica amb campanar d'espadanya. Formant part del mateix edifici religiós, a l'esquerra de la nau central s'hi troba t a m b é u n c o m u n i d o r : "Aquest espaiTutilitzava el capellà de la parròquia quan hi havia amenaces de pluges o ped r e g a d e s i n o c o n v e n i a . El capellà hi feia unes pregàries per allunyar el perill". I és que uria bona collita era l'única esperança de la gent de Valldoreix

F l o r e s t a

Una parròquia, una capella pública i una ermita particular són els temples d'aquest barri G. F. - La Floresta -

Nostra senyora d e Montserrat de la Floresta és la parròquia d'aquest districte de Sant Cugat. Al capdavant de la rectoria d'aquest barri s'hi troba Mossèn Toni, rector t a m b é de l'església de la Santa Creu de Hellaterra. A mesura que la Floresta va anar-se engrandint va construirse l'església de Nostra Senyora de Montserrat, feta de maons. La parròquia de la Floresta va quedar inacabada però "ara, -explica mossèn T o n i - li hem pogut posar vitralls d e colors i pintar un mural sobre el Virolai". Tal com ja va sortir en antigues edicions d'Eh 4 Cantons ara fa d o s a n y s r e f e r i d e s a a q u e s t e s p i n t u r e s , "es tracta d'un mural de 120 metres quad r a t s e n q u è pot v e u r e ' s u n pantocràtor envoltat de querubins, els e s c r i p t o r s Ramon Llull i M o s s è n Cinto Verdaguer i també molta gent del poble, així com cl president de

l'altar de la mare de D é u d e Montserrat, Carles Soler i Perdigó". L'autor d'aquest mural "estil naïf" q u e presideix l'absis i envolta la mare de D é u de Montserrat de la Floresta, una talla t a m b é negra, va ser Kladi Duch. Es tracta d'un pintor terrassenc que durant 4 mesos va dedicar-se unes 6 hores diàries a pintar el mural. En nombroses aparicions a la premsa local, Duch es mostrava molt sat i s f e t d e la s e v a o b r a , caracteritzada sobretot per un important esclat de colors. "La idea principal - a s s e g u r a v a Duch en una d'aquestes interv e n c i o n s m e d i à t i q u e s - era molt mes fosca, amb colors més p a s s i o n a l s " , p e r ò al final va guanyar la baixa intensitat de la pintura. Nostra senyora d e Montserrat és de les esglésies més joves del municipi, encara que un xic més vella que la d e Mira-sol. Abans de la c o n s t r u c c i ó d'aquest edifici dedicat al culte religiós, Mossèn Toni explica que els habitants del territori

per poder viure amb tranquil·litat: "Els antics valldoreixencs eren gent que tenien tot el seu patrimoni en terres. Els anys de bona collita tot anava bé". Durant tot aquest temps, l'església de Sant Cebrià s'ha anat modificant i l'última renovació l'està vivint en aquesta darrera etapa. "Quan vaig entrar com a capellà de Valldoreix vam començar a fer una rehabilitació de l'església: Netejar-la, condicionar-la, il·luminar-la..." És en

Pare Conrad: "Com més temps estic a Valldoreix, millor m'hi trobo" aquesta mateixa fase quan Conrad J. Martí descobreix el vestíbul d'abans de l'església i tamb é el sostre de rajola catalana d'aquest mateix cancell.

S.ini (l'i-tri d. Ulliiuretx es mnKti •nn.tantment. FOTO:XAVILARROSA Però sembla que aquest esperit imparable de renovació no tingui fi. Actualment, des de Sant Cebrià s'està d e m a n a n t pressupost per condicionar la parròquia amb calefacció i, de passada, canviar el terra. En aquest espai de culte hi caben 160 persones assegudes. Segons explica mossèn Conrad, "la gent de Valldoreix té un bon nivell cultural, amb ells és fàcil compartir converses, cultura i això facilita també la bona relació de l'església amb tot el veïnat. La veritat és que des que he arribat, com més m'hi estic millor m'hi trobo". L'únic inconvenient q u e el frare troba en

aquest districte és el fet que en ser un territori residencial "la gent es tanca a casa per viure en família i entre ells gairebé no es coneixen". Sigui com sigui, l'activitat de la parròquia d e Sant Cugat és diària, ja q u e en qualsevol mom e n t q u e s'hi vagi hi ha g e n t reunida. U n s fent c a t e q u e s i , els altres tocant la guitarra... i això és potser t a m b é gràcies a la inestimable ajuda q u e rep a q u e s t a parròquia p r o c e d e n t de les monges del Sagrat Cor instal·lades ben bé al costat de l'església de Sant Cebrià: "Són u n e s bones v e ï n e s " , assegura el pare Conrad. I somriu.

F r a n c e s c , p a r t i c u l a r de C a n Busquets, una de les cases de pagès més antigues de la Floresta. A la llinda de la porta d'aq u e s t santuari s'hi pot veure esculpit l'any 1690, fet que pot indicar q u e aquest va ser precisament l'any en què va construir-se la capella. Segons es pot llegir al llibre de Miquel Ballbé Les nostres ermites, "en aquesta època la capella no tenia cap tipus de campanar, però ara en té un d'espadanya amb una sola campana". Aquesta ermita comunicava a m b la casa pairal d e C a n B u s q u e t s . D e s de les autoritats eclesiàstiques no es veia amb bons ulls aquesta relació e n t r e ermita i casa privada, i així va ser com en el termini d'un mes can Busquets va haver d e tapiar la porta que feia d e pas e n t r e tots dos edificis. D u r a n t la guerra aquesta capella va ser respectada pels milicians, però tot i a m b això els seus c o n t i n g u t s van treure's a l'exterior i van ser cremats. •Tot i ser una capella de proEladi Duch va pintar els murals de fesglésia de nostra senyora de Montserrat. K:pietat X. L. privada, els habitants de la Floresta han tingut sempre les portes obertes a aquest ediqualonga o a Santa Maria d e de la Floresta havien de desfici i, segons es pot llegir a l'aC a m p a n y a p e r tal d e p o d e r plaçar-se als barris veïns per tal partat del llibre de Ballbé deanar a missa". A principis d e de poder anar a missa: "El fet dicat a aquesta ermita, "Sant segle, però, va construir-se la que la Floresta, com a nucli poFrancesc d'Assís ha estat semcapella de Sant Pere, prop de la blacional, tingui tan poca històpre oberta a tota la població de junta d'aigües del barri. ria implicava q u e els veïns hala Floresta i sempre s'hi ha poT a m b é forma part d'aquest guessin de traslladar-se a gut dir missa. districte l ' e s g l é s i a d e Sant Vallvidrera, a l'església d'A-


Setmana

ELS^CANTONS Divendres, 5 defebrer de 1999

N u c l i

i

r o d a l i e s

Sant Cugat conserva i arregla la majoria de les seves ermites Sant Adjutori i Sant Domènec són les més abandonades Els espais sagrats suposaven en moltes ocasions la resposta a les preguntes dels habitants d'altres èpoques i també el millor punt de trobada per a ells. Les necessitats han anat canviant i ara sembla que el que per als santcugatencs d'uns

G. F. - Sant Cagat -

Una de les ermites més antigues del municipi és la de Sant Medir. Situada a l'antiga vall de Gausach, des del 986 q u e se'n t e n e n referències. La capella era propietat dels monjos del M o n e s t i r de Sant C u g a t del Vallès i, tot i q u e va ser declarada capella pública, act u a l m e n t n o m é s c e l e b r a la seva festa cada 3 de març, una tradició d e molta a n t i g u i t a t . É s però l'any 1830 q u a n apareixen les colles d e Gràcia i Barcelona fundades per Josep Vidal. Una església coetània a a q u e s t a és Santa Maria d e C a m p a n y a . Tal com explica Miquel Rufé al seu llibret dedicat a a q u e s t espai religiós, "de la primera construcció del

quants segles enrere era primordial, per a la majoria dels actuals no són més que espais bonics per visitar i en ocasions molt especials per continuar celebrant la festa del lloc. La voluntat és conservaries i de moment ós el que s'està fent.

segle X en q u e d a la base dels m u r s " , i així c o n t i n u a explicant una vida plena d e vicissit u d s q u e van portar a q u e s t a ermita, també coneguda com a Sant M a m e t , a ser una de les més c o n e g u d e s del territori. Cap d ' a q u e s t e s d u e s ermites té absis. T o t e s d u e s són rectangulars però la de Campanya és sis m e t r e s m é s llarga. T a m b é és de mides reduïdes la Mare d e D é u del Bosc, altrament c o n e g u d a com a Sant Adjutori, igual d'antiga però a m b una c a r a c t e r í s t i c a molt particular. És una d e les poq u e s esglésies d e planta circular q u e q u e d e n a Catalunya. Cal citar a continuació el llibre de Ballbé Les nostres ermites, per explicar a q u e s t doble nom d e l'església: Si bé en un principi l'ermita de la Mare de

D é u del Bosc "fou presidida per l'altar de la Mare de D é u del Bosc, dos-cents anys d e s prés Sant Adjutori va convertir-se, p a t r o n í m i c a m e n t parlant, en el titular de l'ermita". S e g o n s s'explica des de l'APAC " Sant Adjutori va q u e dar a b a n d o n a d a l ' a n y 1835 quan els monjos del monestir van haver d e marxar i des d'aleshores per una de les lleis de M e n d i z a b a l la van d e s a m o r titzar i la van adquirir una família santcugatenca". Va ser durant el mes de j u n y d'ara fa dos anys, tal com pot llegir-se a Els 4 Cantons, q u e uns "desconeguts" van atemptar "contra l'ermita d e S a n t Adjutori". En a q u e s t article s'explica el mal estat en q u è va quedar la capella, que ja estava a b a n d o n a d a des d e feia t e m p s . Poden llegir-s'hi també valoracions de l'Associació per a la Preservació del Patrimoni Cultural de Sant Cugat (APAC) en què s'assegura que "la paret enfonsada era un suport essencial per a la resta de la construcció". En molt millors condicions es troba actualment una altra de les e r m i t e s d e la c i u t a t . Gràcies a la important actuació de la Comissió per a la restauració de l'ermita del Sant Crist de Llaceres, aquesta església construïda fa mes d e dos segles s'està arreglant. Ecs obres van començar quan els m e m bres de la Penya Regalèssia, juntament amb els de l'APAC, van descobrir el mal estat en què es trobava el teulat de la capella, una part del qual s'havia ensorrat. Ea coberta va ser r e p a r a d a p e l s m a t e i x o s m e m b r e s a m b materials imp e r m e a b l e s per frenar la filtració de les pluges. Construalpa va ser l'empresa encarregada de reparar els desperfectes, e n t r e els quals calia sumar-hi la fusta del t e u -

Detall d'una finestra de Sant Adjutoti FOTO V i l / /

\RROSA.

Sant Medi/1 onserva enrara la festa del tres de març des de 1830. FOTO: X. L. lat, afectada p e r t è r m i t s . La pluja t a m b é va afectar a als frescos d e J o s e p Grau-Garriga, important pintor local i conegut t a m b é en l'àmbit internacional. L'església del S a n t C r i s t d e Llaceres està encara en procés d e restauració i des de la C o missió encarregada d e la seva restauració es demana la col·laboració c i u t a d a n a per tal d e poder c o n t i n u a r ajuntant els diners necessaris per arreglar aquesta e r m i t a construïda al segle XVIII. Es troba t a m b é en perfectes condicions l'ermita de Can Ametller. Aquesta capella romànica van restaurar-la l'anv

D o m è n e c . L'any 1786 els seus propietaris, la família M a t e s , van sol·licitar a l'església un permís per ampliar-la. L'antiga devoció del p o b l e a S a n t D o m è n e c s'incrementà a principis del segle passat a causa d e les febres pal·lúdiques originades pel cultiu i elaboració del c à n e m . En aquell t e m p s va estar molt ben cuidada. Malauradament, l'estat actual d'aq u e s t a església és del tot lamentable. D e la capella de Sant Vicenç del Bosc "en q u e d e n n o m é s les parets perimetrals, i restes de la portada i d e l'absis" explica un m e m b r e d e l'Associació pel Patrimoni C u l t u r a l .

Les obres </l Sant Crist de Llaceres fan començar fa dos anys. FOTO: X. 1.. 1976, m o m e n t en q u è descoPer la seva banda el llibre d e breixen els antics fonaments Ballbé assegura que "aquesta d'un absis en forma de ferracapella, durant alguns segles, dura. Aquesta capella va agafar fou també parròquia", fet q u e el nom de la casa de pagès que ens porta de nou al principi. tenia el costat, can Ametller. Sant Vicenç era una altra d e D'altra b a n d a , una església les mes a n t i g u e s e r m i t e s de d e la q u a l p r à c t i c a m e n t no Sant Cugat que encara es res e ' n c o n s e r v a res és S a n t corden.

Excursions - Escoles - Empreses - Equips esportius ..• Ens adeqüem al seu pressupost. Vehicles amb les últimes innovacions i el màxim confort.

LLOGUER

D'AUTOCARS

SarbuS Anys

i quilòmetres

d'experiència

Tel 93 580 67 00


Setmana

ELS4CANIÜPS Divendres, 5 defebrer de 1999

M i r a • s o I

Les esglésies de menys edat del municipi es concentren a Mira-sol

Ciutadans i estudiosos es preocupen pel patrimoni

La parròquia de Sant Joan té la intenció de renovar Fesglésia del Carme G. F. - Sant Cugat -

carrer P o n t e v e d r a fins a l'Avinguda d e Bilbao q u e reculli les aigües q u e sobren". Però per a això faltaven diners i malgrat q u e hi havia la idea d e prendre la parcel·la del davant de Santa Maria del Carme, les negociacions van acabar tancant-se. Potser també va clausurar l'ermita perquè Mira-sol ja feia 13 anys q u e disposava d'una gran i flamant nova església, la de Sant Joan.

G. F. - Mira Sol -

L'església més nova de tot el municipi es troba al districte de Mira-sol. Ks tracta de la rectoria de S a n t Joan B a p t i s t a , construïda l'any 1975. És un espai ampli, lluminós i acabat amb vidres d e colors q u e expliquen la \ i d a de Sant Joan. La s e g o n a e s g l é s i a a m b menys edat pertany t a m b é a aquest barri i rep el nom d'església del C a r m e . Fa n o m é s mig segle, el q u e ara és part del municipi de Sant Cugat era un espai al qual només anaven barcelonins q u e hi t e n i e n la seva segona residència. El dia 9 de juliol de 1950 va celebrars'hi la primera missa: " L ' e s glésia del C a r m e va construirse l'any 1954, p e r ò a b a n s ja feien culte a l'aire lliure", explica mossèn Joan M e l e n d o , rector de l'església de Sant Joan Baptista des de fa 6 anys, i continua: "La gent que venia a e s t i u e j a r a Mira-sol va fer

Mi)a-sollelehrarà el nu J ï JÜU tivin lei/i) J000.1 UÍÜ:XAVfI.ARROSA Font de can Gatxet. L'aigua va aquesta església del Carme per provocar "el mal estat de la coajuntar-s'hi, fer pregària i a m b berta d e l'església, les filtrael temps va agafar molta força". cions al paviment, les esquerPerò l'any 1988 van haver de des a les parets i la caiguda dels tancar-la. Segons pot llegir-se a pilars". Era en aquest mateix l'últim butlletí publicat per la butlletí on virtualment es recomissió d'aquesta església, el solia el problema: "La solució principal p r o b l e m a d ' a q u e s t és construir un col·lector pel espai de culte es trobava en la

Les

Passat el t e m p s i d a v a n t el c o n t i n u a t a u g m e n t de la població, ara sembla q u e s'obri una escletxa d'esperança per ressuscitar l'antiga església del C a r m e : " L ' i n c r e m e n t d e població ha suposat també increm e n t d e p a r r o q u i a n s . Volem arreglar l'església del C a r m e perquè la part de l'estació està creixent moltíssim", comenta el rector de Mira-sol, tot i q u e assegura que "primer de tot cal q u e ens facin el pressupost i a continuació aconseguir els diners per tirar endavant el projecte".

Planes

L'ermita de ca Pavi va suposar Pacostament del temple als veïns que vivien lluny de la Salut El districte compta amb tres esglésies dins el seu territori G. F. - Las PlanM-

El santuari més conegut de les Planes rep el nom de Mare de Déu de la -Salut. Aquest districte compta també amb l'església de les tres torres i la de ca l'avi, aquesta última construïda en consideració de la gent de la tercera edat, als quals els és més còmode arribar a aquest nou centre de culte que no pas al més antic de tots. La història d'aquesta antiga església es remunta a principis de segle, quan una família acabalada de Barcelona es trasllada a viure entre els pins perquè el seu fill, que pateix tuberculosi, recuperi la seva salut. El destí no vol que el noi se'n surti i així és com al cap de poc temps acaba morint. Les misses pel difunt se celebraven a Vallvidrera, ja que en aquells moments les Planes encara no tenia santuari. Però amb el temps i davant el fet que altres persones també s'instal·laven als límits entre Vallvidrera i el que ara seria terme municipal de Sant

La petita ermita de ca l'avi és l'última església de les Planes que va edificar-se. FOTOGRAFIA.: X. l.ARROSA. Cugat, decideixen construir un centre de culte a prop de casa seva. La construcció d'aquest santuari de pedra es porta a terme a partir de la campanya que fan 3 o 4 famílies amb gent de Barcelona. Deu anys més tard s'inaugura l'església, cada cop més freqüentada. Però arriba la guerra i el que

fins llavors havia estat un molt útil centre religiós acaba destrossat. "En aquell temps també van profanar la mare de Déu", explica el mossèn Pere de les Planes, i continua: "Després de la guerra els residents continuen al santuari". I com el districte no parava de créixer, decideixen l'any 67

avisar mossèn Pere Grau per fer la parròquia i convertir el centre de culte en l'església principal de la parròquia, oberta a tot el poble. Durant aquest temps l'han anat conservant, arreglant... Actualment, el santuari està tancat per raons de seguretat i s'obre només al públic els dies de culte.

Tot i que és molt difícil parlar només en una columna de les persones que han dedicat part de la seva vida a l'estudi, conservació i restauració del patrimoni de Sant Cugat, intentarem fer-ne un p e t i t r e p à s t e n i n t s e m p e en compte que, de fet, aquest paper l'han fet molts santeugatencs. Kn primer lloc, cal destacar la feinada que han fet els membres de l'APAC, una associació constituïda l'any 1995 per intentar recuperar l'església de Sant Adjutori i el forn i b è r i c . A q u e s t col·lectiu té els seus orígens en la Penya Regalèssia "un grup de joves amb ganes de jugar a futbol i fer equips amb molta gresca" explica un dels seus membres fundadors. Això passava l'any 1939. Aquest mateix grup de joves, durant els anys 70 eren els encarregats de l'aplec de Sant Medir i van adonar-se que el teulat d'aquesta ermita estava apunt de caure. Són precisament ells els artífexs de l'actual bon estat d'aquest santuari. L'Associació per la protecció del patrimoni cultural de la ciutat també s'ha encarregat de la recuperació d'alg u n e s d e les m o l t e s fonts repartides per tota la muntanya de Collserola. Actualment, també forma part de la Comissió per a la Restauració del Sant Crist de Llaceres. En l'àmbit particular podríem destacar la feina de Joan Auladell Serrabagonyà, un dels historiadors més dedicats a la vida de Sant Cugat i el seu monestir. Aquesta és precisament una de les moltes raons que va tenir l'Associació d'Amics de la Ràdio per nomenar-lo santeugatenc de l'any 19%. També calen paraules per Josep Maria Gavín, un dels santeugatencs que més ha investigat en termes de patrimoni cultural. És el director del l'arxiu més gran d'Europa dedicat a les esglésies, en total uns 26.000 centres de culte fotografiats. Gavín ha rebut la creu de Sant Jorid i té el rècord G u i n n e s en tant q u e arqueòleg aficionat. El Monestir ha estat la principal fal·lera de l'historiador Domènec Miquel, una persona que ha dedicat gran part de la seva vida a saber els orígens d'aquest espai religiós tan important per a Sant C u g a t I ja per acabar, és necessari destacar de nou tots els santeugatencs i santeugatenques que, ja sigui a partir d'aportacions econòmiques o de suport, han suposat una important ajuda a totes les iniciatives que s'han anat desenvolupant a la ciutat al llarg dels temps.


Setmana

ELS/CANTONS Divendres, 5 de febrer de 1999

L

' e n q u e s t a

Es fa prou per preservar les ermites de Sant Cugat? - Sant Cugat Durant molt de temps les ermites han estat un espai molt important: en altres moments de la història, els únics llocs de reunió que tenia la gent. De vegades, però, el que queda d'aquestes ermites és un sostre ensorrat, alguna paret esquerdada o una pila de runa que entrebanca el pas i que pot esdevenir un perill per a les persones que decideixen anar a passar un dia

a fora, tot fent una excursió. Aquest patrimoni dedicat al culte religiós ara ja no té la importància d'altres èpoques, però forma part de la nostra tradició i d'un ara i avui encara ple de persones que creuen en la importància de la preservació de tot aquest bé de Déu d'edificis i construccions. Altres, però, no ho creuen. Què en pensa, la ciutat? / Glòria Francolí.

MESTRESSA DE CASA

PEDRÓ PÉREZ 68 ANYS JlBII.AT

MARIA COMPANY 19 ANYS ESTUDIANT DE CINEMA

SERGIO YAFDELYIRA 23 ANYS ESTUDIANT D'INFORMÀTICA

53 ANYS MESTRESSA DE CASA

"Jo crec que hi ha coses molt més importants que les ermites; per exemple els ambulatoris, els col·legis per als nens... no sé, jo crec que les inversions econòmiques són molt més necessàries en aquest altre tipus d'edificis."

"Considero que no hi ha prou cèntims per arreglar això, o bé que no els hi volen emprar. Penso que l'ajuntament i potser el poble mateix, és a dir, tothom, és important que hi dediquin una part de la seva economia."

"Em sembla que no hi ha prou diners destinats a la restauració dels espais de culte. Només cal que t'hi fixis, passejant pels afores de la ciutat, i t'adonaràs que hi ha molts espais que no estan prou cuidats. La gent del poble som els qui ens n'hauríem de fer càrrec."

"No hi ha prou diners per restaurar les ermites. Però segur que en fan falta molts més dels que s'hi destinen ara. Calen molts més cèntims per conservar espais com ara les esglésies que es troben a la nostra ciutat i als districtes."

"A mi em sembla que no es destinen prou diners per restaurar el patrimoni. Del Monestir, per exemple, sí que se n'han cuidat, però el que és el seu entorn, no. Jo crec que l'ajuntament, la Generalitat i la gent del poble haurien de ser-ne els encarregats."

Ll.l IS Ll.ERINA 25 ANYS BIÒLEG I MONITOR

MARIA VERGÉS 30 ANYS ADVOCADA

ANA MARIA S \ V I WIARIA 49 ANYS INFERMERA

ANDREU ROMANÍ 44 ANYS ADVOCAT

NLRIA I ORI RES 31 ANYS COMPRADORA

"Doncs... no ho sé, em sembla que ja estan fent alguna cosa,han arreglat Sant Medir i també Sant Crist de Llaceres. Els diners haurien de sortir de les administracions dedicades a patrimoni cultural i dels impostos, però no crec que calgui anar casa per casa..."

"Jo crec que ja se n'hi inverteixen prou, però no sé si cal que se n'inverteixin més. Pel que fa a les esglésies que hi ha als districtes, doncs... la veritat és que no les he visitat. En qualsevol cas, això és cosa de l'ajuntament."

"Només sé que Sant Cugat paga el 0'7%, això sí que es paga dels impostos, però per a les esglésies i les ermites de la ciutat no sé què es paga. Cal conservar-ho i restaurar-ho tot perquè és patrimoni de la humanitat i de tots."

"No, per descomptat que no. Que en falten, és evident. Del que estic segur és que això pot fer-se. La penya regalèssia, per exemple, ha restaurat Sant Medir. I un altre grup de gent estan restaurant el Sant Crist de Llaceres."

"És un tema que desconec del tot. Només conec l'ermita del Sant Crist de Llaceres, que l'estan restaurant, i la que tenen a Valldoreix, però no sé res més. No sé quants diners hi dediquen. En qualsevol cas, l'ajuntament hauria d'encarregar-se'n."

CONCFPCIÓ CARRACEDO

68 ANYS

ISABEI, A N S O L E A G A

Encara no li han parlat dels nostres viatges?... .. Doncs des del març fins al desembre prepari's a escoltar. Plana de l'Hospital, 10

ï>

USSIA

(a 30 metres de PI.Octavià-Monestir) Tel. 93 589 61 50 Fax 93 589 59 65

TOURS

PROPER SORTIDES; Pafe Basc i Navarra

RocamackHiríVatideJa Anglaterra i Escòcia (iS*i2$ d'agost)

t,l0Í5d'at>rit) r, 24 ai 27 de juny)


EIS4CANT0NS

Política

8

Divendres, 5 de febrer de 1999

P a r t i t s

Maria Sansa torna a assumir la secretaria del PSC local El partit crea una comissió perpreparar la campanya electoral AURA COSTA

Maria Sansa és des de dilluns la nova primera secretària del PSC de Sant Cugat, després que el partit hagi decidit dotar-la amb aquesta responsabilitat. A banda d'ella, altres 15 persones integren la nova cúpula directiva de la formació, repartides en deu àrees: organització (Joan Carrasco), administració i finances (Pere Soler), premsa (Trino Martínez), política municipal (Jordi Menéndez), programa (Tomàs Peire), comunicació interna (Carme Talleda), anàlisi electoral (Salvador Gausa), formació (Glòria Canalda), Actes (Laura Sànchez) i sis vocals. La nova comissió executiva local va ser referendada dilluns passat amb un 74% dels vots a favor, davant d'un 9% de negatius i un 17% en blanc. La seva presiden-

ta, Maria Sansa, encetava aquesta nova etapa amb sastisfacció: "La incorporació de militants nous i el creixement continu de Sant Cugat ens ha obligat a fer el canvi d'executiva per tal que tota 1a població -joves i dones, tambése senti plenament representada". En ser preguntada per l'absència de Joan Gaya en el nou comitè, Sansa va indicar. "Una executiva còmoda ha de tenir un màxim d'li membres, i la nostra ja en té 16. No tothom pot estar a l'executiva". Gaya, però, no quedarà fora de joc, i és que el candidat a l'alcaldia i adversari durant les primàries, Jordi Menéndez, li ha confiat l'elaboració del programa electoral. "Si esteu qüestionant la seva continuïtat, haig de dir-vos que radicalment vull comptar amb ell (en Joan Gaya) perquè és una persona molt vàlida, que ha treballat molt

pel partit i que, per tant, continuarà amb nosaltres". L'arribada d'un nou equip sempre suposa la renúncia de l'anterior, que en aquest cas estava presidit per Menéndez. El candidat socialista va passar pàgina a la seva etapa com a primer secretari de la formació, indicant: "Estem molt satisfets pel vot favorable que l'assemblea ha donat a l'informe de gestió que hem presentat". Un informe que ha obtingut el suport del 85% de l'Assemblea socialista. La campanya electoral L'aire de canvi que ha passat pel PSC respon, sens dubte, a l'adveniment dels comicis municipals, unes eleccions per a les quals el partit ja ha començat a treballar. Dimarts d'aquesta setmana la formació va constituir la comissió coordinadora de la campanya

Jordi Menéndez va presentar Sansa mm a nova secretària delpartit. FOTO: X. L.

electoral. Pel que fa a les llistes electorals, Menéndez ha confessat que "aquesta és una carpeta que encara no he obert", tot i que ha assegurat que els que la integrin "seran persones molt arrelades a la ciutat". En referència al programa que presentarà a l'electorat, el polític s'ha aventurat a fixar l'abril com a possible data per fer-ne l'aprovació definitiva. Les línies generals de la campanya sembla que també estan ja esbossades: "Volem fer una

campanya amb bon estil, educada, constructiva i de confrontació democràtica amb el nostre principal adversari, que serà CiU". De moment, però, el candidat s'ho pren amb calma permetentse el luxe d'ironitzar. "A aquest pas seré l'alcalde perquè ningú més es presentarà". Amb aquesta provocació Menéndez vol empènyer la resta de partits a presentar les seves candidatures "per tal d'iniciar un procés de transparència".

J U d i c i

L'acusació de calúmnies contra Castaneda queda vista per a sentència La fiscal no veu indicis defalta en els fets denunciats A. C. - Sant Cugat -

Eduard Castaneda és regidor del PP FOTO: XAV11.ARROSA

»Ega mobles Cànovas del Castillo, 2, local 2 Tel./Fax 93 589 00 14 - 08190 Sant Cugat del Vallès (Barcelona)

El regidor de! PP Eduard Castaneda espera guanyar el cas que aquesta setmana l'ha dut al jutjat d'instrucció número 3 de Rubí. Els fets es remunten a l'abril de 1997, quan Castaneda va denunciar possibles irregularitats en el procés de designació d'Àngel Pastor com a sotsdirector de la Policia Local de Sant Cugat. En aquella ocasió (vegeu E4C núm. 190), el regidor va assenyalar que l'alcalde, Joan Aymerich, havia actuat amb prevaricació perquè "segons la llei de 1991 sobre policies locals de la Generalitat, el nomenament de Pastor no és legal". Aquesta acusació del regidor popular va suscitar que

l'alcalde, Joan Aymerich, interposés a la vegada una causa per calúmnies contra Castaneda. I és que segons va assenyalar l'alcalde aleshores "hi ha un informe dels serveis jurídics de l'Aj u n t a m e n t que avala el nomenament de Pastor" Durant la vista oral del judici que s'ha fet aquesta setmana, però, la fiscal del cas ha demanat l'absolució de l'acusat, per la qual cosa es preveu que la jutge decretarà la manca de falta, donant la raó a Castaneda. "Si la fiscal, que exerceix el paper d'acusadora, no ha trobat cap delicte, he d'esperar que es farà justícia i que la jutge em declararà innocent", ha assenyalat Castaneda a aquest setmanari. Tot i la voluntat de l'imputat, però, caldrà esperar encara dues setmanes per sentir la decisió

de la jutge encarregada del cas. El regidor popular ha volgut treure ferro a l'assumpte, tot i que s'ha mantingut en la línia de la seva innocència: "Jo no vaig calumniar ningú. Simplement vaig fer ús del meu dret com a regidor de l'oposició en assenyalar un acte que no em semblava ben fet". Pel que fa a l'actitud d'Aymerich, Castaneda ha indicat: "Si fas alguna cosa que no s'ajusta ben bé al que marca la normativa, en aquest cas designar un nou sotsinspector de policia sense convocar un concurs públic, ja pots esperar-te que l'oposició ho advertirà i ho denunciarà". Per això, el regidor considera que la decisió de l'alcalde de dur el cas als tribunals "potser va respondre a una estratègia política".


Política

ELS4CANI10NS Divendres, 5 defebrer 1999

Narcís Clavell estarà a la llista d'ERC per al Parlament A. C.

C o n f e r è n c i e s

La tertúlia de CDC de dilluns vinent debatrà la importància de la política mediambiental El director d'educació ambiental de la Generalitat, Pere Torres, la dirigirà

- Sant Cugat -

A. C.

El santcugatenc Narcís Clavell formarà part de les llistes d'Esquerra Republicana (ERC) per a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya. Així s'ha decidit al Congrés Extraordinari de la Federació Comarcal del Vallès Occidental que es va celebrar divendres passat a Montcada i Reixach. En un acte en què van participar vora un centenar de militants. Clavell va ser escollit com un dels representants de la comarca a les llistes.

El director general de Programació i E d u c a c i ó A m b i e n t a l del departament de Medi Ambient de la Generalitat, Pere Torres, serà el ponent de la pròxima conferència-tertúlia organitzada per la secció local de C D C . L'acte tindrà lloc dilluns vinent a les 10 del vespre al rest a u r a n t el M e s ó n , a m b una temàtica p l e n a m e n t d'actualitat: el medi ambient.

El santcugatenc forma part del Comitè Polític Local d ' E R C des de l'any 1992. La seva vida política a la ciutat ha estat força activa, fins al punt que al 1995 va encapçalar la candidatura d ' E R C a les eleccions municipals a l'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix. Les seves esperances, ara, passen per aconseguir aquest lloc al Parlament català, des d'on podria mirar pels interessos de la comarca des de l'òptica de l'opció política que ell representa.

Torres ha avançat a aquest setmanari que la seva intervenció se centrarà en l'impacte dels canvis climàtics en la societat actual. Q u è són, com es produeixen, quins efectes t e n e n i quines mesures poden pendrc's per mitigar-ne les conseqüències q u e se'n p u g u i n derivar. Tot un seguit de qüestions que el director d e p r o g r a m a c i ó i educació ambiental intentarà anar desvelant "per contribuir a la difusió d'una de les principals p r e o c u p a c i o n s d e l s go-

- Sant Cugat -

l.es tertúlies de CDC es fan un cop al ma, al Mesón. FOTO: XAV1LARR0SA

verns d'avui dia". El p o n e n t s'ha mostrat molt agraït pel fet que se l'hagi convidat a parlar sobre aquest tema a Sant Cugat. I és que, segons diu, "qualsevol esforç que es faci per difondre problemàtiques que condicionen el nostre futur és un pas molt encertat". Torres ha indicat q u e la

manca de coneixement de les qüestions mediambientals i la incapacitat de concretar els prob l e m e s globals en polítiques pràctiques són "el pitjor q u e e n s pot passar q u a n ens e n frontem a problemàtiques referents al medi ambient". Per això, considera l'expert, tertúlies d ' a q u e s t tipus són e s p e -

cialment importants. El ponent ha assenyalat que les qüestions mediambientals han assolit la categoria de "qüestions econòmiques i fins i tot de benestar", a les que cada vegada se'ls dóna més importància. " E s t e m parlant d e temes que fa més d e 15 anys q u e ens p r e o c u p e n " , ha conclòs Torres.

SÉÉÍ!%M$!!# &9 telèf^ril fií |rf| p j | | l | fe|pp|!aM

La resposta Un nou servei. Un nou telèfon* que pot resoldre alguns tràmits sense haver-se de desplaçar, que dóna resposta i orientació, principalment, sobre temes relacionats amb l'Administració de la Generalitat i també sobre d'altres serveis El 012 posa, a l'abast de tothom, infinitat de dades d'interès. Només cal telefonar.

012^

atenció ciutadana $

InfoCaf

Generalitat de Catalunya '91,2 ptes. els 3 minuts o fracció.


OS4CANT0NS

Opinió

10

J B L

Divendres, 5 de febrer de 1999

E d i t o r i a l

U3 CANTONS Setmanari independent de Sant Cugat del Vallès

^

Premsa Local d * Sani Cuoat, 3 1 .

Carrer Sant Antoni, 15, baixos - 08190 Sant Cugat del Vallès Tel. 589 62 82 - Fax 589 20 91 K d i d ó electrònica: http://vilaweb.com/santcugat K-mail: santcugat@vilawcb.com

Consell d'AdmintetradA Ramon Grau (president) Josep M. Cabrcri/o, Pere Ksquerda i Xavier Fornells (editor delegat)

Aura Costa lUdacciò Tema de la «etmana: Glòria Francolí; Potílka/Enlorn/Opinió: Aura Costa; Societat/ Economia: Anna Borau; Cultura: Ruth Casals; EsporU: Alcx López; Solidaritat: Mònica Berna bé;

Con Anna M* Boncomptc Con««4l Editorial Ramon Crau (president) Josep M . Cabrerizo (vicepresidenc) Víctor Alexandre,Francesc Carbó, Jordi Casas, Narcís Castanyer, Albert I ) e Pablo, Pere Ksqucrda, Xavier Fornells. Krístian Herbolzheimer, Rngeli Pedró, Ramon Pros, Lluís Puig, Emili Rcrté, Mana Subirà, Paco Soler, Josep A. Teixidó, Joan Tortosa, Josep M . Sans Traví, Joan Troyano, Jaume Tubau, Hector Vall, Núria Zabala

Aura Costa (secretaria) Subscripcions Laura Monter

Tenir un gos és una gran responsabilitat Els fets ocorreguts darrerament han provocat alarma social entre els ciutadans. La proliferació dels gossos anomenats "perillosos" en el paisatge urbà preocupa arreu del món, només cal mirar la legislació que han aprovat països com França o Anglaterra, on la cria d'aquestes espècies està totalment prohibida. En el cas del nostre país veí, fins i tot s'ha fixat l'objectiu d'eli-

minar algunes races en un termini no superior als 10 anys. Massa sovint membres de col·lectius skinheads passegen pels nostres carrers en companyia de les races més agressives i en actitut desafiant, i és que ara la moda és tenir un Pitbull o un Rotweiler, com més agressiu i més efecte faci, millor. I aquí és on radica el problema.

Als voltants d ' a q u e s t e s espècies ha crescut en pocs anys un seguit d'activitats il·legals com les baralles de gossos, en les q u a l s es mouen molts diners i on la violència cap a aquests animals és el que preval. A Sant Cugat ningú no reconeix cap cas, però les veus que alerten que s'han trobat gossos morts amb evidents senyals de violència llançats a les vies del ferro-

carril o a les cunetes de les carreteres, alerten d'una activitat que s'ha estès per arreu. El problema és més causa d'un mal propietari o d'un mal ús de l'animal, que no pas de la genètica del gos. Cal, per tant, augmentar el control sobre el cens caní que s'ha instaurat al nostre municipi i començar a legislar sobre un tema que està provocant alarma social.

Xavi Larrosa i Oscar Benito

Dlss·ny I

Una marató que fa ciutat

Cïcmma Jurado

Àlvar Masllorens

Rmimpres (972) 40.0595

Mailing Vallès S.L. Tel. 589.23.71 Dipòsit legal: (ï I-405-93 meni !J *c\4 « p i n c e n el» cdituruli. E l l írbcle»úftnaa > j n t m v que Kls 4 (^ntiwis no fa icv» neccMlnimem Piiblii*-M'Í idhctKÍJ J :

(l)ACPC Associació Catalana de \A Premsa Comarcal

MFéiSWB71

L

'èxit de participació que ha obtingut la Mitja Marató que s'ha fet aquest cap de setmana a Sant Cugat l'ha ratifica, un any més, com una de les proves més importants dins la seva categoria, i això és un motiu d'orgull per a la ciutat. El nostre és un municipi amb una àmplia tradició esportiva, que es demostra pel gran nombre de clubs exis-

Distribució d'ELS 4 CANTONS als subscriptors

El

tents. Tots ells col·laboren a que la ciutat sigui considerada com un enclau important en el món de l'esport, però una prova com la Mitja Marató la situa, a més, entre les cites més prestigioses. Diferents atletes corren un any rere l'altre en aquesta prova que consideren "una de les més dures però també de les millors de Catalunya". I potser aquest, és un dels

l e c t o r

pocs retrets —sí és que pot considerar-se així- que es pot fer a l'organització: la dificultat del recorregut. Alguns corredors han indicat que els 21.097 quilòmetres de la Mitja Marató santeugatenca són especialment complicats. Però, no col·labora això a donar cert renom a aquesta competició alhora que pot atraure a atletes de més categoria? I si és així, no ens

hem de sentir orgullosos que els corredors tinguin en compte una competició de casa nostra com a mitjà important per a entrenar-se? Esperem que no només la dificultat de la prova sinó també l'acurada organització i el càlid ambient que s'hi respira continuin atraient tanta gent com en els darrers setze anys. La ciutat s'ho mereix i l'esport local també.

e s c r i u

Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

Jo també vaig ser a la Casa Aymat 'Iot llegint els articles que heu

dedicat a la Casa Aymat i l'escola de tapís de Sant Cugat del vostre periòdic, he sentit l'agradable sensació de rememorar uns temps i unes activitats que tant van significar per a mi durant una etapa de la meva vida. Jo també vaig tenir l'honor de treballar a l'Escola Catalana del Tapís Aymat, i d'haver format equip amb en Joan Aymerich i en Josep Royo, en la realització de tapissos, amb en Vicente Pascual com a mestre tapisser i la direcció artística d'en Josep Grau-Garriga. I em sento molt orgullós d'haver participat en els primers passos, la transició per anar de les tècniques clàssiques de sempre a les noves tècniques que porten a la nova

concepció del tapís actual. Vaig treballar en moltes obres, entre les quals es poden comptar algunes del mateix director Josep Grau-Garriga, o d'altres artistes com en Jean Loursat, Rafel Benet, Josep Tharrats, Fornells Pla, Ràfols Casamada, Rodríguez Gruells, Muxart, Guinovart, Josep M. Subirachs, etètera. Ha estat sempre per a mi un gran orgull haver passat uns anys de la meva vida a la Casa Aymat, un lloc molt estimat per tots els santcugatencs que la van conèixer. Crec que és important que la

nostra ciutat no perdi amb el temps el record d'entitats que, com la nostra Escola Catalana de Tapís Aymat, han representat tant en l'evolució de les tècniques artístiques./ ANTONI BUSQUETS (Sant Cugat).

Indignat Senyora Adela Farré: Jo també estic indignat. No pas per l'anunci al que vostè fa referència. No crec que el que vostè qualifica com un anunci X pugui ser qualificat així. No sé que hi troba d'ofensiu i obscè en mostrar una dona

JUVE, GAVARA, BECH i ROVIRA ASSOCIATS, S.A.

BELL&jíéspc|ATS •*!»)>«

semi-nua. Jo en canvi trobo més obscè, pornogràfic, violent i ofensiu un anunci que apareix a les mateixes tanques publicitàries. Hi diu: "5.800 plazas. El Ejército te espera. Hàzte soldado profesional. Empresa: Espana". Es tracta d'un anunci que forma part d'una ferotge campanya publicitària i que s'ha vist completada per l'emissió d'anuncis per televisió i per ràdio. I aquest anunci, senyora Farré, a diferència del de la noia bonica, l'hem pagat tots. Vostè, jo, el meu. veí, i la resta de contribuents que malgrat oposar-nos a les guerres i a

Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral Serveis Jurídics

Rambla del Celler, 17- Tel. 93 674 17 84-Fax

93 674 16 15 • 08190 SANT CUGAT

qualsevol expressió de violència continuem finançant l'Exèrcit espanyol, les seves armes (que només serveixen per destruir) i per si això fos poc nous sistemes de captació de joves, ara que havíem aconseguit abolir el servei militar obligatori. Per aquest tipus d'anuncis si que en demano la retirada i més del lloc on està ubicat, a la sortida d'una discoteca al que hi van joves als que se'ls presenta anar a l'Exèrcit com una solució. Crec, apreciada Adela, que hauríem de dedicar més esforços entre tots plegats a eliminar definitivament les mostres que denotin violència i educar els nens i nenes en un món de pau. I si no li agrada el cartell de la noia, miri el de "5.800 plazas", i analitzi l'ofèn més . JORDI LLADÓ. (Sant Cugat).


Opinió 11

ELS /CANTONS Divendres, 5 de febrerde 1999

La

l l o t j a

L'home i la dona, paradoxa d'una relació MONTSKKRAT RUMBAU

F

a poc, a l'escola d e la meva filla els van fer un test de personalitat per ajudar-los a saber cap a on pod e n orientar-se professionalment el dia de demà. Són adolescents i l'any q u e ve han de triar ja unes assignatures encaminades al q u e voldran fer més tard. El psicòleg responsable e n s va parlar als pares del q u e r e p r e s e n t a v a a q u e s t test. E n t r e les seves explicacions va destacar la gran diferència e n t r e els resultats dels nois i el de les noies. El de les noies és molt m é s alt en tot, de molt, al dels nois. C o m p o t ser? D o n c s resulta q u e a les noies s e m p r e els agrada fer les coses b e n fetes. S'hi fixen i i n t e n t e n aplicars'hi al màxim. La raó última d e tot això és q u e p e r a les noies és molt important q u e dar bé, agradar, estan p e n d e n t sempre del q u e els altres pensen o opinen d'elles. Als nois, aquest aspecte no els importa i en passen molt més. Ells no t e n e n aquesta necessitat d'agradar i de q u e d a r bé. Són molt més i n d e p e n d e n t s i pod r í e m dir t a m b é a u t o s u f i -

El

Sever

cients. Això; agradar, d o n c s , simplement, no ho necessiten per a res. A q u e s t fet explica la raó del p e r q u è són pràctic a m e n t s e m p r e les n e n e s i Ics noies les q u e t e n e n els problemes d'anorèxia. Aquesta

Per què la dona continua tenint aquesta necessitat d'agradar i de quedar bé? p r e o c u p a c i ó d e q u e d a r bé i d v agradar les pot portar a extrems límit a m b el seu propi físic, q u e no acaben d ' a c c e p tar. Aquesta d e p e n d è n c i a de les n o i e s a d o l e s c e n t s e n v e r s el propi físic c o n t i n u a e x i s t i n t quan es fan grans. Q u i n és el tema de conversa comú i constant en les dones? Q u e si m ' h e engreixat, q u e si haig d e fer règim, q u e si m ' h e a p u n t a t a un gimnàs, q u e si he comprat

i

en

unes herbes que ajuden a aprimar... H e m de reconèixer q u e a q u e s t a p r e o c u p a c i ó hi es i, fins i tot, en alguns casos, esdevé obsessiva. Per què, doncs, a q u e s t a preocupació? Per q u è la dona continua tenint, fins i tot quan ja és una persona adulta, aquesta necessitat d'agradar i de q u e d a r bé? Vol agradar, p e r ò a qui? E v i d e n t m e n t t o t s s a b e m la resposta: vol agradar a l'home. M e n t r e s t a n t , llibres tan actuals i alhora lluny de poder ser considerats misògins, com el d'Almudena Grandes La geografia humana, ens reflecteix t a m b é aquesta constant. L e s protagonistes són q u a t r e d o n e s , alliberades i m o d e r n e s , q u e t r e b a l l e n i v i u e n a Madrid. L e s quatre estan a p u n t d e fer quaranta anys i e n t r e n en crisi p e r d i f e r e n t s raons. Però hi ha una constant en totes elles; per molt alliberades q u e estiguin, viuen totalment d e p e n e n t de l'home, i fins en algunes aquesta d e p e n d è n c i a arriba a convertir-se en obsessió. Francesc Eiximenis va escriure, al segle XIV, diversos llibres sobre les dones. Era un

T i t o

franciscà, d e l s s e u s e s c r i t s n'obtenim la visió de la dona a l'Edat Mitjana, una visió cerriblement misògina i que fins i tot esgarrifa; bàsicament es basa en la d e p e n d è n c i a total de la dona respecte l'home. Eiximenis es queixa sempre q u e la dona del seu t e m p s n o m é s està p e n d e n t d'agradar als homes i q u e tot el q u e a q u e s t a fa n o m é s gira al voltant d'aquest fet. Tot plegat, et porta a p e n s a r fins a q u i n p u n t a q u e s t a d e pendència envers l ' h o m e per part de la dona actual és tan

Potser no hi ha tanta diferència entre la dona actual i la dona del segle XIV real com pot semblar a primer cop d'ull (estic parlant, e v i d e n t m e n t , en un à m b i t molt g e n e r a l , i no e n t r o e n casos

El

concrets). Si és així, d e q u è han servit tots aquests anys d e lluita per aconseguir l'alliber a m e n t d e la d o n a ? Valia la pena un camí tan llarg per arribar on h e m a r r i b a t ? P o t s e r , malgrat el q u e pugui semblar d ' e n t r a d a , no hi ha tanta diferència entre la d o n a actual i la dona del segle XIV. Potser Eiximenis no era tan misogin com ara ens sembla, sinó q u e coneixia p e r f e c t a m e n t la naturalesa de la dona. Aleshores, q u è passa? R e s p o n a q u e s t a manera de ser d e la dona a instints primaris per garantir la supervivència q u a n t a l'espècie? Estem lligats per uns vincles ancestrals q u e e n s u n e i xen i ens c o n d i c i o n e n i e n s m a r q u e n les p a u t e s a seguir, malgrat que a p a r e n t m e n t ens p u g u i semblar q u e som lliures? És segur q u e per a q u e s t article e m criticaran les dones; no us penseu, a mi m ' h a d e s concertat molt arribar a aquestes conclusions. El tema, però, és suggerent i segur q u e dóna per a molt. Montserrat Rumbau és presidenta de CDC

p o r x o

El maquiavel·lisme del senyor Pujals FONTCOBERTA

G

l·í·

***

ytf..

*

* i

ràcies al conseller de cultura estem a punt d'assolir tres fites importants mai no somniades. L'enduriment de la postura de la Generalitat sobre la Llei de les quotes de doblatge de les pel·lícules més taquilleres pot portar a una situació històrica inimaginable, només comparable a la produïda per aquell boicot del cinema nordamericà dels anys 50 que va servir perquè descobrissin el cinema italià: a Catalunya només podrem veure pel·lícules de Hollywood en versió original amb subtítols en català o castellà (o no en veurem cap ni una). Es a dir, que sembla probable que, com les multinacionals no volen doblar les seves pel·lícules, les subtitularan. Formidable! Hollywood pensava que la Generalitat volia pel·lícules doblades quan en realitat els seus objectiues eren molt més que lingüístics; eren culturals i de preservació de la nostra identitat. Quina jugada!

Gràcies a aquestes intel·ligents negociacions tindrem: 1) cinema en versió original i així podrem gaudir de les veus autèntiques dels actors, Z) ens acostumarem a llegir en català i 3) potenciarem la indústria del cinema català perquè qui no vulgui o sàpiga llegirlo anirà a veure pel·lícules en llengua catalana que serveixen més que les nord-americanes per parlar de les nostres coses, problemes, societat i, sobretot, en la nostra llengua. I si hi ha més demanda de cinema en català, millorarà indubtablement el seu nivell. El mateix Franco deu sentir enveja des d'El Valle de los Caídos recordant el seu greu error en implantar el doblatge obligatori els anys 40, donant-li una estocada de mort al cinema espanyol de la qual encara no s'ha recuperat. A més d'aquestes tres fites, si les pel·lícules nord-americanes només es subtitulen i no es doblen, fomentarem la indústria tu-

rística de les Autonomies veïnes, València i Aragó, i potser es recuperaran el famosos caps de setmana cinematogràfics a Perpinyà. Tothom que vulgui veure aquests grans monuments de la cultura catalana, com algun polític volia que fossin Titànic o Parc Juràssic doblades al castellà, podrà anar a alguna de les nostres ciutats frontereres. Abans anàvem a Perpinyà a veure cine eròtic o polític, prohibit, i ara molta gent es muntarà caps de setmana aragonesos o valencians per menjar de conya i veure Arma Letal X o Demolition Man XXI en unes multisales. L'única cosa que no m'ha agradat d'aquestes negociacions és l'ajut que la Generalitat ha demanat al govern de Madrid. Penso que la normalització és cosa a b s o l u t a m e n t nostra i, a més, s'haurien estalviat el moc que els ha donat el ministre d'Educación y Cultura, Mariano Rajoy, demanant-los "sentido común".


12 Opinió

ELS/CANTONS Divendres, 5 de febrer de 1999

El

t e r r a t

L ' e s p i t I I e r a

Xerrades

Què va ser l'Escola Catalana del Tapís? ROSER AMILLS

L

'Escola Catalana de Tapís nasqué entre els anys 5060, fruit del procés d'innovació que es va produir en les tècniques tèxtils de la Fàbrica de Tapissos de Sant Cugat. Va representar un element fonamental en el desenvolupament plàstic de molts artistes catalans avui dia reconeguts internacionalment; com ara Josep Grau-Garriga, que torna a ser notícia aquest mes de febrer a Sant Cugat amb motiu del seu 70è aniversari i una exposició retrospectiva a Canals Galeria D'art La Casa Aymat fou fundada a Sant Cugat l'any 1920, i era aleshores una empresa familiar dedicada exclusivament a la fabricació de tapissos d'alt lliç i catifes nuades a mà. Moltes famílies santcugatcnqucs enviaven els seus fills i filles a treballar-hi, i cl primer alumne va ser precisament cl nostre alcalde, Joan Aymerich. Durant la segona República els tallers van viure un període de gran prestigi i engrandiment de la seva producció. Però l'any 1944 i amb motiu d'un desencertat canvi d'orientació empresarial, l'empresa es va arruïnar. Els propie-

taris van veure clarament que necessitaven idees renovades i aportacions creatives per recuperarse, i es va concebre la possibilitat d'adoptar un concepte del tapís més modern i artístic. Fou en aquestes condicions que Miquel Samaranch es va fer càrrec de la fàbrica. Alguns dels treballadors que va contractar provenien de la Real Fàbrica de Tapices de Madrid i coneixien molt bé la tècnica tradicional del tapís, fet que va resultar clau per a l'inici d'una nova etapa. Aquest important canvi de plantejaments, l'any 1957, va portar Grau-Garriga a treballar al taller. A partir d'aquest moment es van afegir a més a més un seguit de tècniques innovadores que s'utilitzaven aleshores només a França. D'aquesta manera el tapís evolucionà vertiginosament; perquè com deia Josep Tharrats l'any 1989: "El senyor Samaranch va comprendre que a Catalunya havíem de recuperar la nostra identitat com a creadors i artistes, i no tan sols com a artesans." Malgrat la crisi, els teixits van ser molt valorats pel públic en ge-

El

neral. Durant els anys 50-60 no deixa de sorprendre la importància que va assolir a Sant Cugat la Fàbrica de Tapissos, i més tard l'Escola Catalana de Tapís, essent com era en aquells anys una ciutat fonamentalment agrícola, encara que immersa en un context tèxtil molt determinat: les indústries de Sabadell, Terrassa i Rubí. Va sorgir una secció on es van començar a dissenyar tapissos i catifes, realitzats sempre d'una manera artesanal, i la nova empresa Aymat va cridar alguns dels artistes catalans de l'època per veure quines noves idees podien aportar a l'art del tapís. D'aquesta manera, surten els tapissos de Balenyà, Hernàndez Pijuan, Muxart, Tàpies... Les avantguardes passaren per la fàbrica Aymat, i s'incorporaren cordes, robes, filferro, plàstics, que afegirien una nova dimensió al tapís. La importància assolida per aquestes innovacions va afavorir que una sèrie d'artistes joves s'involucressin en tècniques més artesanals (la ceràmica, els gravats...), fet que va produir una important evolució de les arts plàstiques i

s o t e r r a n i

Ètica i civisme IORDI GARRIGA

M

cia de la situació. Aquesta ona de manca d'educació -urbanitat en dèiem fa ara mig segle- ve de lluny. Va començar fa uns anys amb el relax burgès progre. Avui la maror és general i només se m'acut una sola manera d'aturar-la; que aquells que creguin en un futur millor, més civilitzat, serveixin d'exemple. Però, sobretot, crec que aquestes actituds s'haurien de denunciar. Una d'aquestes onades de vulgaritat es repeteix fins i tot en el camp de la vestimenta dels

iguel Delibes, al diari ElCorreo de Bilbao ha deixat escrit aquest toc d'alarma: "Ètica i civisme és una assignatura que la realitat reclama. Els bons models i el sentit moral és quelcom que està desapareixent". Fa poc temps, en un autobús urbà, vaig veure un grup d'est u d i a n t s esclofats als seus seients, mentre els professors que els acompanyaven estaven drets. Ningú els va oferir un seient. Però el pitjor és que ni van reparar en la improcedèn-

presentadors dels programes de televisió. El més greu de tot és que, contràriament al que diu la coneguda dita, l'hàbit sí que fa el monjo. D'ençà que l'home, un dia, mirant la seva imatge reflectida en un estany, va comprendre que el més antiestètic del seu cos era el coll -i aquest no és el cas de la dona- es va inventar diferents maneres de taparlo. Va ser aleshores que va començar a utilitzar mocadors, fulards, corbates o jerseis de coll alt. El que passa, però, és

ÀLVAR MASLLORENS

una consciència més social de l'art. Així, no únicament a Catalunya, sinó a tot el món, el teixit sobrepassava l'àmbit artesanal per assumir plantejaments plàstics més vinculats a la investigació i a l'experimentació tèxtil. L'any 1962, gràcies a 1' interès suscitat per aquest moviment, naixia a Lausana, Suïssa, la Biennal Internacional de Tapisseria, fet que, alhora, serviria per convertir les tècniques de tapisseria en un art major. La Fàbrica de Tapís hi va participar d'una manera molt intensa. Tot aquest moviment va portar a Joan Miró a encarregar un tapís a l'Escola: volia que s'allunyés de l'encarcarat academicisme. Miró volia experimentar, atret pel descobriment d'aquesta nova tècnica tèxtil, i va crear el tapís "Tarragona", amb la col·laboració d'un valuós ajudant, Josep Royo, que coneixia tan bé la feina de l'Escola Catalana de Tapís, i amb el qual Miró continuaria treballant, fins a la seva mort, l'any 1983.

Pel que vaig poder llegir a Els Quatre Cantons de la setmana passada, els joves i els seus pares han respost amb una alta participació en la primera xerrada del programa d'orientació acadèmica. I penso que aquest és un fet remarcable. Molts joves, amoïnats per la loteria dels estudis que hauran de fer en un futur, així com tots aquells a qui els costa de determinar-se, tenen en aquestes xerrades un altre possible punt de suport Però... Un cop d'ull ràpid a la seva programació ens fa veure de seguida que, com sempre, el que és la branca de les humanitats, tant si hi ha pel mig una ministra o exministra com si no, acaba sent la parenta pobre, la ventafocs dels estudis. Les xerrades es vertebren generalment en dues parts, en cada una de les quals s'orienta sobre un tipus d'estudis, procurant, amb lògica, que totes dues siguin al més semblant possible (Física i Química, Dret i Ciències polítiques. Empresarials i Econòmiques...). Així, i aquí la queixa, Ciències de la comunicació s'emparella amb... tot Roser Amills és critica (Fart un reguitzell, totes les carreres humanístiques: Filologies-totes-. Fii escriptora losofia, Humanitats, Geografia i Història (en la qual Facultat, a la Central, hi ha vuit departaments i unes quantes llicenciatures: geografia, història -amb les seves especialitzacions-, història de l'art, antropologia...). Per quins set sous se suposa que algú interessat, posem per cas, en l'antropologia cultural ha de compartir la xerrada amb el qui vol estudiar filologia germàque a la televisió li agrada esnica, clàssiques,filosofia,humanipaterrat -per obra o omissiótats i, en canvi, en una altra xerral'audiència captiva present a da es permeten el luxe de comparar l'estudi. Informàtica amb Informàtica tècDel descordament de la canica? Es pot parlar de programes misa a la vulgaritat i l'enfangaapretats, o que les carreres tècniment de la paraula hi va només ques cada cop tenen més demanda, un pas, un pas que corre el peo les dificultats per als qui volen rill de donar en qualsevol moeufsar estudis tècnics d'assolir la ment. nota de tall tan coneguda de tots. Jo, malgrat dir una mentida als Però, en definitiva, els qui queden meus néts, si quan els sento relegats són els de sempre, entre parlar els escolto dir alguna paaltres coses perquè la societat no raulota, els aconsello que vagin valora aquestes disciplines, vistes a rentar-se la boca. Les dents sovint com a pur entreteniment. en sortiran beneficiades, segur.

EnïT7lennumcipn!éTantt HE ARRIBAT A LK CONCLUSIÓ QUE 61 SOty ÜN MUNICIfl RIC^ f s ?ERO,Ut ENCARA TENIM SOL ON CONSTRUIR

...QUANT 3 * HO ENS EN QÜET» NOM* S SEREM UNA CIUTAT CARA ...KHl MOLTS SERVEIS ftft ATENME I GENS 9E f ATRIMONI PER VENME...H

NO T'HI AMOÏNIS HOME H ... ÏOTSER TIRAREM 9 E VETA RECLWMFICANT VALL90REIX I MlRA-SOL FER FER-HI f i S OS ... J A VEURÀS COM ELS ESPECULADORS TORN N COM LES MOSQUES | f

\

%

•L

*

*

&

'

M M

" ·


Opinió 13

ELS4CAIYIÜNS Divendres, 5 de febrer de 1999

A

grans

t r e t s

Lluís Fàbregas Sensibilitat i emotivitat camuflades El dibuixant Frederic Cabanas i la grafòloga Eugènia Barrachina retraten la personalitat de Lluís Fàbregas, un dels ballarins de l'Esbart Sant Cugat. L'estudi que ve a continuació ens revela els trets més ocults de la seva personalitat.

>^**teí

E

n Lluís Fàbregas prova de camuflar una gran sensibilitat i emotivitat darrere una imatge a primer cop d'ull una mica contundent. En el seu tracte quotidià, però, es nota de seguida que això és en realitat un temor que descobreixin la seva vulnerabilitat, produïda per aquesta capacitat interna seva de vibrar davant d'allò que és bell, o en l'àmbit dels sentiments i afectes. S'imposa a ell mateix unes normes estrictes, amb el desig de demostrar-se i demostrar també als altres que és capaç de fer tot allò que es proposi. Lluís Fàbregas és endreçat, organitzat, i té un sentit molt elevat del deure, així com també dels compromisos que adquireix. Sembla mantenir un comportament tranquil, però només és una imatge, perquè oculta una

<5J

5

fí e t r a t

del

%jf

e

n t r e

activitat tant intel·lectual com afectiva que en alguna ocasió el manté una mica tens i insatisfet. És idealista, i el fet d'encararse a les circumstàncies del seu entorn de vegades li produeix certa desconfiança i li baixa l'ànim, coses que el porten a tancar-se en si mateix, sentint solitud i incomprensió. T é projectes i és ambiciós, però sap que aconseguirà les fites que es marqui en la seva projecció professional, sent conscient i mantenint una actitud de regularitat i ordre. Amh la col·laboració:

6QCRJPT SELECCIÓ - FORMACIÓ Aragó, 208, 3r 3a - 08011 Barcelona Tel. 93 451 04 39' - Fax 93 451 73 96

C u l t u r a l

s I? N

A C H O Dl J ATO torna a Sant Cugat amb quatre coreografies inèdites a Catalunya.

^QNB^B^B^H

|HPi^

\jr m^^im

A . més, Romeo yJulieta, creat per Nacho Duato, ja va tenir l'estrena catalana al Teatre-Au-

a respectat molt Shakespeare i Prokòfiev, que són clàssics, i ara es troben expressats en moviment contemporani.

U

di i amor. Romeo y Julieta és una història de l'amor contra l'odi.

k i

ü s

1

•^•HE

H

'^flK^^^^H ^f^^H %É» IB '^m ifK

ditori. V4 arles Pujol i P a u Rueda van dissenyar l'escenografia construïda als Tallers del Centre Cultural Sant Cugat.

À LM^B^B^B^H

urant dos caps de setmana podem gaudir de dos espectacles de dansa contemporània amb N a c h o D u a t o i la Compartia Nacional de D a n z a .

JK+

•^•K'^B'ïI ^^^^^^r

AtJH^I

;<

^H

^B^HI

-^^H l^H f^H ^^H

U ltimes coreografies de la C N D : Forgotten Land, Remanso, Aitifact II i la reposició de Without words (Sense parules).

m ' Wk ^ B 1 í r HH Ik W ^ H ^p^JÉlJ^H • H | ^ H

A . ssaig amb públic. ambé: Romeo v Julieta de Shakespeare, amb coreografia de Nacho Duato i música de Sergei Prokòfiev. portunitat única.

•^•W^*jff

J^B^B^BI

• » ' *«••••••

•^HLÍH

tf


ELS H CANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR Vine a Barcelona a veure un dels més prestigiosos museus d'art del món. Les obres posseeixen un certificato di falso d'autore que garanteix i certifica oficialment que es tracta d'una obra original, única i inèdita que respecta fidelment la manera i la tècnica de l'original genuí. Obres d'interpretació permanent: les "interpretacions d'autor" de les obres més impactants dels genis de la pintura universal com: Van Gogh, Gauguin, Pissarro, Manet, Renoir, Degas, Monet, Cézanne, Leonardo da Vinci, Raffaello, Rembrandt, Caravaggio....

VINEA BUSCAR LES TEVES ENTRADES A LA REDACCIÓ !

LE MUSEE IMAGINAIRÈ

ViTict-nt -^ss

ndi/'woi-j· Rambla Catalunya, 2-4

SIIIS/TNT ®\

08007 Barcelona (Espaíía)

CUGAT

SESSIONS GOLFES DE FRANC Voleu veure una de les últimes novetats de Hollywood? Doncs passeu a recollir a la nostra redacció una entrada gratuïta per anar a veure la nova pel·lícula de Javier Bardem, Victoria Abril i Carmelo Gómez Entre las piernas. Aquesta entrada, per a dues persones, només és vàlida els divendres i els dissabtes en sessió golfa. No us la perdeu!

i

5 % DE DESCOMPTE EN TOTS ELS ÀPATS El restaurant NAKHLA està especialitzat en plats marroquins. Aneu-hi a tastar el famós Tagin, el Bastelcba i el Cuscús. Si ensenyeu la targeta de subscriptor us faran un 5% de descompte del preu total. També fan unes pizzes boníssimes!

X

Voldria fer-me Subscriptor d ELS 0 CANTONS i rebre gratuïtament el carnet d E L C L U B D E L S U B S C R I P T O R . Nom Tel. Adreça Ciutat Data de naixement Professió Banc/Caixa Cte. corrent Fes-nos arribar la butlleta per correu al C/ Sant Antoni, 15, baixos o al fax 589 20 91

Informació 93 589 62 82 i X i,~

llliillil


US 4 CANTONS

Entorn

15

Divendres, 5 de febrer de 1999

Urbanisme

Valldoreix rebrà 1 4 9 milions pels terrenys de Can Calopa Cartobol s'adjudica la construcció d'habitatges socials A L B E R T BALAXZÀ - Valldoreix -

L'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix disposarà en el pròxim pressupost de 149 milions de p e s s e t e s , gràcies a l'acord de la Junta de Veïns, per a l'alineació de bé patrimonial del districte en el sector industrial de Can Galopa. L'adjudicació dels terrenys a l'empresa Cartobol, a m b els vots de C i l l i del P S C , tanca una reivindicació històrica de Valldoreix, q u e va aconseguir la gestió dels terrenys en d e t r i m e n t d e Sant C u g a t i q u e ha a c a b a t c e d i n t l ' e s p a i in-

dustrial per a la c o n s t r u c c i ó d'habitatges de protecció oficial o " p e r a a l t r e s u s o s d e caràcter social d'acord a m b el planejament p ú b l i c " , tal com especifica l'acord. El procés recent d e la venda dels terrenys s'ha resolt a la baixa, després q u e l'adjudicació per subhasta pública q u e dés desert pel valor inicial de 174 milions d e p e s s e t e s . N o va passar el mateix, però, després de l'informe tècnic q u e va rebaixar el cost a 149 milions. F i n s a c i n c e m p r e s e s van presentar oferta, tot i q u e n o m é s una, C a r t o b o l , va cobrir el p r e u d e s o r t i d a , q u e

s'amplia a m b els costos posteriors d'urbanització de l'entorn. El president de l ' E M D , Jaume Sanmartí, va valorar positivament la venda de Can Calopa per b é que "servirà per resoldre moltes mancances q u e els veïns d e m a n e n " . Des de les files de l'oposició, la vocal del P S C , Carme Pérez, va assegurar q u e la injecció de diners suposa per a Valldoreix un " m o m e n t dolç", tot i q u e va lamentar que el procés s'hagi tancat a aquestes alçades de la legislatura. La discrepància va provenir de les files del PP, per boca del seu vocal Panta-

Eltema va aprovar-se en elple de l'EMD, dijous passat. FOTO: X. 1ARR0SA. león d e M i g u e l , q u e e n una c r í t i c a f u r i b u n d a va a c u s a r Sanmartí d ' " a m i g u i s m e " en l'adjudicació a C a r t o b o l i va rebutjar la venda "barata" d e C a n Calopa. El p r e s i d e n t d e l ' E M D va aprofitar aquesta úl-

tima acusació per recordar a D e Miguel q u e en el ple de maig, quan es va acordar l'inici del procés, el vocal conservador va dir j u s t a m e n t el cont r a r i : q u e el t e r r e n y e r a invendible.

Fauna

El Patronat de Collserola contabilitza fins a 2 3 5 espècies animals al Parc Esquirols, porcs senglars i petits ocells, els més significatius Sant Cugat viu als peus de la serra de Collserola però moltes vegades oblida tota la riquesa vegetal i animal que s'hi amaga. És per això que el Patronat de Collserola du a terme des de fa uns anys tot un seguit de programes de difusió dels valors naturals del Parc. Entre ells, la fauna té un imporAURA COSTA

El Patronat de Collserola basa la seva política a m b i e n t a l e n matèria de fauna en tres línies d'actuació: la investigació, la gestió directa per espècies concretes o per hàbitats i les campanyes de divulgació. Segons explica Francesc Llimona,un dels biòlegs del Parc, a través d'aquests tres aspectes "es fa un seguiment de totes les espècies, així com de les problemàtiques que els puguin afectar. D'aquesta manera -continua Llimona- podem mirar pel seu benestar i manteniment". Gràcies al seguiment que es fa dels animals, el Parc ha pogut constatar l'existència de 235 espècies diferents. Així mateix, els experts han pogut observar com 16 d'aquestes famílies eren intro-

tant paper i ós que en el Parc de Collserola hi viuen 2 3 5 espècies d'animals, entre les que destaquen els porcs senglars, els esquirols, els petits ocells de bosc i les genetes. Tot un món d'animalons que els tècnics del parc segueixen i estudien amb deteniment.

duïdes des d'altres hàbitats aconseguint adaptar-se a l'entorn natural de Collserola. Un dels casos típics és la tortuga de Florida, que des de fa uns anys viu al Parc "segurament després q u e algú hi abandonés un espècimen", indica Llimona. Sortosament, la situació inversa no es dóna. És a dir, que en els últims 10 anys el Parc no ha tingut constància de l'extinció de cap espècie. D e totes maneres, des del Patronat de Collserola es lluita perquè es faci una normativa sobre la caça d'animals, i és que, sorprenentment, encara no hi ha una legislació clara al respecte. Els caçadors tenen via lliure per actuar a Collserola i l'únic que es pot fer des del Patronat és "controlar els animals que es maten, especialment els porcs senglars". Pel que fa aTactitut de la po-

blació, el portaveu del Parc assegura que "la fauna és un aspecte que interessa a la població tot i que encara falta una major sensibilització". Tòpics sobre el porc senglar Un dels animals a m b major presència a la serra veïna és el porc senglar. Contràriament al que es creu, però, aquest no és un animal perillós "excepte quan està ferit o quan es tracta d'una femella amb cries", diu Llimona, "que aleshores sí que es posa més' a la defensiva". Per tant, és convenient abandonar els temors infundats que es tenen sobre aquest espècimen. El biòleg del parc assegura que "no es té constància que cap animal d'aquest tipus hagi atacat mai una persona a Collserola".

Els esquirols tenen una important presència al Part de Collserola. FOTO: CEDIDA

Les espècies . 7 espècies de peixos (cinc d'elles introduïdes) . 10 espècies d'amfibis (dues d'introduïdes) . 17 espècies de rèptils (tres d'introduïdes)

del Parc . 176 espècies d'ocells, 87 de les quals crien al Parc (cinc d'introduïdes) " . 24 espècies de mamífers (una d'introduïda)


EIS4CANT0NS

Societat

16

Divendres, 5 de febrer de 1999

S e g u r e t a t

c i u t a d a n a

"No hi ha gos dolent, sinó mal amo" Les autoritats locals neguen Fexistència de baralles de gossos, tot i els rumors El desafortunat accident a Palma de Mallorca en el que va perdre la vida un nen de quatre anys ha aixecat la polèmica: els gossos de grans dimensions tornen a estar en el punt de mira d'un sector molt ampli de la població. Mentrestant, però, hi ha

organitzacions que continuen defensant la necessitat d'una regulació més específica que protegeixi més els animals enfront activitats delictives com les baralles de gossos, competicions que tornen els animals realment perillosos. Tot i reconèixer

que a Sant Cugat aquest problema no és gaire pronunciat, molts sectors de la societat es manifesten en contra de la repulsa a aquest tipus d'animals. "Els gossos grans no sempre han de ser els més agressius" confirmen fonts especialitzades,

però malgrat això, a partir d'una certa dimensió se'ls cataloga com a espècie perillosa i se'ls associa a una sèrie concreta d'activitats. Alguns es pregunten, però, qui s'encarrega de catalogar i controlar també els seus amos.

ANNA BORAI - Sant Cugat -

"Fa dos anys i mig que tinc un Dogo argentí i mai he tingut cap problema, ni amb la reacció davant persones ni tan sols amb baralles amb altres gossos... és més em sembla que aquesta la reacció sobre el tema cm sona una mica fascista". Amb aquestes declaracions expressava un veí de Sant Cugat, Ivan Tort, la seva indignació davant les manifestacions de sacrifici d'aquests tipus d'animals que s'han produït en els darrers dies respecte al desgraciat accident ocorregut a Palma de Mallorca, on un gos va cusar la mort s'un nen de quatre anys. Com les de Tort,qui sosté amb contundència que "no hi ha un mal gos dolent, sinó mal amo", nombroses han estat les reaccions que es posicionen a favor dels animals i de la defensa dels seus drets. "Es completament equivocat", afirma Daniel Roig, veí de la ciutat i ensinistrador de gossos, "pensar que és l'animal per naturalesa l'agressiu en comptes de plantejar-se com l'han estant educant, o de quina manera se l'ha sociabilitzat: aquest tipus de gossos no són genèticament dolents". Per a Roig, qui també té gossos de raça Dogo argentí, "resulta curiosa la volada que se li està donant tant a nivell polític com pels mitjans de comunicació d'un fet que potser no és més que un desgraciat accident, que per cert lamento profundament, perquè la campanya ara va contra les races més grans en aspecte, com si això signifiqués de manera directa que són les més agressives, quan moltes vegades és al

Pitbull, Dogo i Rothuetller són les races catalogades com a més perilloses. FOTO: F.IS 4 CANTONS

La societat demana una legislació més estricta • • L'aparició de notícies d'agressivitat per part d'animals ha despertat una reacció social general que demana una legislació més pimmirada. La sol·licitut de noves normes és comuna, el que difereix és l'objectiu que es pretén aconseguir. D'una banda els qui reclamen més seguretat ciutadana, de l'altra (això no vol dir que sigui oposada) els que criden per una protecció més acurada dels animals. El cert és que així com alcontrari . I en la mateixa línia s'ha manifestat Dina Leopold, presidenta de l'associació L'altre ciutadà, entitat en defensa dels drets dels animals que porta tres mesos manifestant-se sense interrupció tots els dijous davant de la Generalitat. "El problema més fort", afirma Le-

tres països de la Unió Europea, com ara França, Itàlia o Gran Bretanya, sí que tenen lleis al respecte, l'Estat espanyol no té una normativa específica que cubreixi aspectes com la tinença, la cria o la comercialització dels gossos. Segons publiquen alguns mitjans, des del Departament d'Agricultura,Ramaderia i Pesca de la Generalitat, seguint l'article sis d'un decret sobre la tinença d'animals de companyia en doopold, "no és només que existeixin poques lleis en la seva defensa, sinó que les que hi ha no es compleixen, ni es respecten." Per a la presidenta, el problema de l'agressivitat no prové de l'animal, sinó "del negoci de les baralles de gossos". Leopold explica que són nom-

micilis particulars, s'ha proposat al Govern que obligui al Ajuntaments a tenir un registre específic per a aquests animals, i als propietaris a que portin els seus gossos amb corretja i murrió. A Sant Cugat aquesta normativa ja està vigent des de fa temps. El cens de gossos de la localitat supera ja els dos mil animals inscrits, dels quals, segons fonts municipals setanta-vuit estan catalogatss com a gossos d'espècies perilloses./ A. B. M. broses i promocionen que aquests animals, i els seus desc e n d e n t s , siguin molt més agressius, "perquè no hi ha una alteració genètica però sí una memòria de supervivència". A Sant Cugat, però, des de l'administració local es nega qualsevol tipus de conflicte amb aquests animals. "No

acostumem a tenir cap problema", afirma Sílvia Flury, regidora de Servei Socials, "i si algú té alguna queixa d'algun gos en particular, parlem amb l'amo per a veure què passa". Tant des de la regidoria, com des dels cossos de seguretat (policia estatal i local) han negat l'existència a la població de les perilloses baralles de gossos, si bé és cert molta gent de la localitat n'ha sentit a parlar. Fins i tot, alguns dels veterinaris dels centres sancugatencs han reconegut que se sospita que sí que se n'organitzen, però les proves que des dels centres sanitaris es puguin tenir no passen de ser simples mossegades que "podrien ser perfectament de gossos que van sols pel carrer". No s'ha confirmat cap denúncia al respecte, però alguns veïns de la ciutat han fet saber la sustracCió de gossos de grans dimensions del seu propi domicili, i, des d'entitats santeugatenques protectores com el Cau Amic, s'ha reconegut que alguna vegada s'han trobat un grup de gossos morts a la carretera de Vallvidrera. Ningú, però, posaria la mà al foc respecte a les baralles de gossos a la localitat, molta gent reconeix que no hi ha gaires problemes de seguretat, i la gran majoria afirmen que, en tot cas "l'animal mai és el culpable". "Si no cau en bones mans", afirma Ivan Tort, "els gossos poden ser molt perillosos, però això no vol dir que ho siguin ells", opinió amb la que coincideix completament la veterinària Maria José Blabia, qui afegeix però, "que és la pistola la que dispara,i potser mata, però la mà que la porta qui la fa servir".


Societat

ELS í CANTONS Dtvendrrs, 5 defebrer 1999

Bene

17

Social

s t a r

Sant Cugat n o té problemes amb la immigració il·legal A. B. M . - Sant Cugat -

Tot just fa un mes que es va celebrar el c i n q u a n t è aniversari d e la Declaració Universal dels Drets Humans. Però, com molta g e n t va fer c o n s t a r ja aleshores, "encara falta molt per fer". Això t a m b é és-el que sostenen des de l'entitat santcugatenca Vallès Sense Fronteres, i més a m b el seguit de notícies q u e surten a la premsa referents a la manca d ' a t e n c i ó sanitària q u e reben molts immigrants a diferents zones de l'Estat espanyol. " N o és tan e x a g e r a t com sembla", afirma lones Amtia, portaven de l'entitat, " p e r q u è potser a C a t a l u n y a no passa

tant, però és una problemàtica habitual". A Sant Cugat, però, sembla que aquest p r o b l e m a no existeix a c t u a l m e n t . C o m a mínim, així ho han confirmat des d e les d i f e r e n t s i n s t i t u c i o n s sanitàries i s'ha reconegut des del propi Vallès S e n s e Fronteres. Iot i q u e , el q u e no s'ha negat r o t u n d a m e n t , és q u e en alguna ocasió hagi pogut passar. En aquest sentit la regidora de Serveis Socials, Silvia Flury, explica q u e "si e n alguna ocasió hem tingut algun problema, hem provat de solucionar-ho el millor possible, sempre considerant a aquestes persones com un ciutadà més de Sant C u g a t " . E n les seves declaracions, Amtia a m -

Tots els immigrant que viuen avui dia a la ciutat tenen tots els papers en regla. FOTO: ELS 4 CANTONS pliava les expliacions de la regidora tot afegint que "des de la nostra entitat vam provar de solucionar de seguida tots a q u e s t s i n c o n v e n i e n t s legals q u e t e n í e m als c o m e n ç a m e n t s , sobretot pel que fa als temes jurídics i sanitaris, i

s e m p r e vam trobar el s u p o r t de l ' a j u n t a m e n t " . E n tot cas, segons aclareix Amtia, "actualment tampoc no hi ha p r o b l e m e s a la ciutat en aquest sentit perquè el n o m bre d'immigrants que hi vivim ha d i s m i n u ï t molt i tots els

q u e residim a Sant C u g a t est e m aquí de manera c o m p l e t a m e n t legal". A n i v e l l g e neral, però, l'entitat s a n t e u g a t e n c a c o n t i n u a lluitant per unes millors c o n d i cions d'acollida d ' a q u e s t e s persones.

Les tertúlies de Can Majó fan quatre anys

Santcugatencs al segon Dictat en Occità

A. B. M.

A. B. M.

S o l i d a r i t a t

La Creu Roja enceta una campanya per recollir fons per a Colòmbia El pla especial d'emergència contempla disetprojectes

- Sant Cugat -

A. B. M. - Sant Cugat -

Un cop més, l'Assemblea de la Creu Roja Rubí -Sant Cugat s'ha sumat a la inicitaiva de recollir fons per una de les zones mundials més afectades en els darreres setmanes: Colòmbia. Després de les campanyes engegades amb motiu de les destrosses produïdes per l'huracà Mitch, la Creu Roja alerta la població de la necessitat de reaccionar davant el terratrèmol q u e ha afectat profundament la zona cafetera colombiana. El primer enviament amb 200 farmacioles, 50 equips de salvament, 60 t e n d e s familiars i e q u i p a m e n t s d e socors i primers auxilis ja es va fer a finals de gener, però l'entitat d'ajuda humanitària internacional alerta la població que encara queda molt per fer. La Creu Roja ha p r e p a r a t un pla e s p e c i a l d'actuació a la /.ona que con-

Imatge del terratrèmol de Colòmbia publicada a La Vanguardia templa 17 projectes d'acció huta reacció immediata, la Creu manitària. Aquests projectes Roja fa també una crida per a se centren principalment en el incentivar la participació cius u b m i n i s t r a m e n t de material tadana, mitjançant donatius de rescat i socors, així com dels econòmics. Amb aquest objecimprescindibles equips sanitatiu, hi ha d i f e r e n t s c o m p t e s ris i d'higiene, tendes i mòduls o b e r t s per a la col·laboració d'havitatge provisionals, flasamb Colòmbia (per exemple a sades, dipòsits d'aigua, etc. La C a i x a : 2 1 0 0 - 0 8 0 8 - 1 6 Però paral·lelament a aques0200625033).

fl

C E N T R E D E LA I M A T G E NOU SERVEI ZOOM. COPIES DES DE 7x10, FINS A 30x45 EN NOMÉS

1 HORA

' e«w£gra

OFERTA:

Per cada revelatge i còpies, et regalarem una ampliació de C J H H i en rodets de 135mm (el rodet tradicional) • o unVÜZ&Hl en APS.

Els membres de l'Associació de Veïns de Can Majó van celebrar dijous passat el quart aniversari dels seus ja tradicionals sopars tertúlies. Aquestes trobades van néixer del costum d'alguns dels membres fundadors de l'entitat, de reunir-se alguns cops al mes per xerrar sobre temes d'actualitat o d'interès general. Ben aviat es va instituir dins l'associació el costum de trobar-se per sopar tots junts i acte seguit fer una tertúlia sobre un tema prèviament pactat, amb un convidat per a desenvolupar, a mode d'introducció, els ítems més destacats. Des d'aleshores són m'es d'una trentena els personatges que, com cl darrer convidat Ernest Maragall, del món polític, cultural, associatiu i social que han format part, com a mínim una v e g a d a d e les t e r t ú l i e s mensuals de l'Associació d e Veïns de Clan Majó.

Catorze santcugatencs (onze alumnes de l'Angeleta Ferrer i tres membres de l'associació local Amics d'Occitània) es van apropar dissabte fins a Castres (Catalunya Nord) per participar en el Dictat Occità que organitza anualment el Centre Occitan del País Castrés amb la col·laboració de l'Institut d'Estudis Occitans.. En aquesta segona edició van prendre part més de 200 persones, escrivint els mots dictats en occità per l'autor de Lo Baracon, Sergi Gairal. Es va donar el primer premi, un viatge al Marroc, a l'escriptora Mirelha Braç. La propera edició, que es desenvoluparà al mateix poble a finals de gener de l'any vinent, està previst que es realitzi, tot coincidint amb el Congrés de la Cultura Occitano-Catalana, mitjançant una videoconferència entre l'Institut Universitari Tecnològic de C a s t r e s i una universitat dels Països Catalans.

A ZOOM pensem en tu. Ara disposem del millor laboratori fotogràfic del món per poder oferir-te la millor qualitat en el revelatge de les teves fotos i, a més, el més nou en tecnologia fotogràfica: L'ADVANCED PHOTO SYSTEM. (APS)

t

NOU E-MAIL: zoomcentre@anit.es <*% PI. Dr. Galtes, 9. Tel. 675 56 74 - C. Santa Maria, 14. Tel. 675 57.24 SANT CUGAT DEL VALLÈS V


18

Societat

ELS/CAIVIÜNS Divendres, 5 defebrer 1999

M o n o g r à f i c s

L'Aula Cultural passeja en el proper cicle per Pislam català El CMSC convoca també un curs de meteorologia A N N A BORAI

Una sortida, una conferència i una visita guiada seran les tres activitats que centraran el nou cicle monogràfic organitzat per la Comissió de Cultura del Club Muntanyenc Sant Cugat. Totes tres cites amb un denominador comú, la presència de la cultura islàmica als Països Catalans. "Ks tracta d'un monogràfic". afirma cl responsable de la secció del C M S C organitzadora, Joan Troyano, "que segueix la línia dels anteriors que acostumem a programar des de l'entitat". Ks a dir, la mateixa estructura q u e la r e s t a d e c i c l e s periòdics celebrats fins ara, com van ser el dedicat als Templers, o el que es va centrar en els (làtars, i que complementa les xerrades puntuals sobre temes d'actualitat que aquesta secció organit/.a durant cot cl curs. L'objectin, segons els programadors, "és donar a conèixer d'una manera integrada la història de la presència islàmica al nostre país. així com també els \ estigis que encara avui es conserven". I per fer-ho comptaran amb la col·laboració del grup l'as a l'as —de la secció de muntanya de la mateixa entitat santeugatenca i que, segons Troyano, "estan ja a c o s t u m a t s a orgnitzat moltes sortides accessibles a tothom "-. Aquesta cooperació es

farà sobretot en la primera trobada, que serà el dia 14 de febrer, amb una visita guiada protagonitzant el programa. Aquesta excursió tindrà com a destí el Congost del Mont-rebel. Però inclourà també un recorregut complet a una de les ciutats amb vestigis islàmics més importants als Països Catalans: Balaguer. Aquesta població lleidatana és Túnica que té un museu dedicat a Tislamisme. Kl segon p u n t d'aquest cicle dedicat a l'islamisme català serà una conferència. Tindrà lloc el proper dia 16, a partir de les vuit del vespre, a la seu del C l u b Muntanyenc. Amb el títol "Kl passat islàmic a Catalunya" es farà una repassada històrica a

T e m p r e m t a q u e ha q u e d a t al país. L'encarregat de desenvolupar-la serà Tislamista i filòleg Pere Balenyà i Abadia. El conferenciant és un reconegut estudiós del món islàmic a Catalunya, i ha publicat obres entre les quals es podria destacar L'is/am a Catalunya editat per Rafael Dalmau el 1997. Aquesta xerrada pretén dotar els assitents de les pautes necessàries per poder ampliar el propi disseny de sortides a m b vista a visitar el llegat islàmic. Com a cloenda d'aquest cicle monogràfic, la Comissió de Cultura té prevista una visita guiada al Museu Nacional d'Història de Catalunya, l'n especialista guiarà els participants per l'ex-

posició "L'islam a Catalunya". Aquesta visita serà gratuïta, i les inscripcions ja es poden formalitzar a la secretaria de l'entitat.

CoIL·eroL· es posa de moda • Després de la publicació del coMecekmabïe '"Goílserola pels quatre cantons" que regalava ara fa un any aquest masetmanari, son moltes fes guies d'itineraris per a anar a (laminar per aquesta serra q u e s'han editat en els darrers mesos. L'Aula Cultura! ha aprofitat aquesta circumstància per a Fer una presentació col·lectiva i, aprofitar la rrobada amb convidats i autors (entre ells Francesc Carbó, Jordi Roca i Josep Rodríguez Ignasi Forcada i Víctor Gay; Isabel Raventós; Miquel Sànchez i Josep Barberà),

per parlar sobre el tema. La idea central és feruna re* flçpó sobre íes formes <le fer-la cetièbceí; 5 els perills d e tota meu» q u e poden acompanyar a aquesta acció. La trobada serà dimarts dia 9 de febrer a partir de les vuit del vespre. Et programa previst per a aquest acte una exposició pe*

El temps a l'abast d e tothom D'altra banda, el C l u b Muntanyenc també convoca un curs de meteorologia per a tots aquells que hi estiguin interessats. Després de l'èxit del concurs de meteorologia organitzat recentment, el C M S C ha decidit oferir la possibilitat d'assolir els coneixements necessaris sobre aquesta temàtica, sobretot a l'excursionista, perquè pugui assolir unes bases mínimes que li per-

paayle Narcís Castanyer (prjeaak dejrdeï CMSC), una altra de Marià Martí (membre del Patronat de Cotlserola) hi després htjbaurà un torn obert de pamu* ies,/À.B. M. '

"m- * * <?fe''^Ms^'\Mf~r'

/- n ttes <essions es repassarà l'empiemta islàmua a (atalmna

FOTO: X. /..

metin fer una petita previsió del temps, tant si el mira a la televisió com si ja es troba a la muntanya. En aquest sentit, el curs està orientat en un sentit molt pràctic, amb la pretensió d'explicar els conceptes més fonamentals amb un llenguatge molt planer. i l'encarregat de desenvolupar-lo serà el m e t e o r ò l e g F r a n c e s c Mauri, qui s'acompanyarà de material il·lustratiu per facilitar l'aprenentatge. El curs tindrà lloc els dilluns. dies 8, 22 i 29 de març a partir deies vuit del vespre. La inscripció (les places són limitades) també és oberta ja a la secretaria del Club, fins al dia 25 de febrer.

C o n v o c a t ò r i e s

El Pipa Club fa un concurs paral·lel a les fumades lentes d'enguany Lentitat organitza un concurs de fotografia per als socis ANNA BORAI I

/•./ Pipa (lub provatà un nou mètode al \eu < om ui * /• O'l O /*. 4C

T.illct Ftifricució piòpi.i

El fum competitiu de les pipes tornarà a enlairar-se aquest vespre al local social del Sant Cugat Pipa Club. Els membres de Tentitat-celebren avui el sopar mensual corresponent a febrer i també, en acabar, la primera fumada lenta del Concurs d'enguany. En aquesta prova podran participar -com sempre- tots aquells que ho desitgin, tant si són socis de Tentitat com si no. El concurs de 1999 es desenvoluparà com és habitual: els primers divendres de cada mes, amb una pipa amb capacitat mínima de tres grams de

tabac. De la mateixa manera, també es convocaran els dos premis ja tradicionals, que no podran coincidir en la mateixa persona: el guanyador al temps més alt en una sola fumada, i el del temps màxim de mitjana (per optar al qual s'haurà de participar com a mínim en tres fumades convocades). Enguany, però, hi ha alguna novetat: un dels membres de Tentitat santeugatenca ha proposat de fer un concurs paral·lel aplicant una nova manera de puntuar que no faci prevaler tant el temps de la fumada per sobre d'altres factors. "Es, senzillament", afirma el promotor d'aquesta idea, Paco Duque, "que la posició respecte

als altres classificats també s'hauria de tenir en compte". Així, Duque controlarà els resultats de cada fumada atorgant punts depenent del lloc assolit i sumant-los al llarg de les fumades. "Així tenim més en compte la gent que hi participa habitualment i potenciem que més persones s'hi apuntin amb regularitat". D'altra banda, es convoca també per primera vegada un concurs de fotografia. "Hi ha molt poques imatges que se centrin en aquest món", afirma.el president del Club, Josep Balmanya, " i hem pensat que entre els socis seria divertit organitzar-ho". Les fotos es podran entregar fins al 31 de maig i el guanyador s'endurà una pipa.


Societat

ELS4CANIWS Divendns, 5 defebrer 1999

Festes

P u b t i c i t a

19

t

El Carnestoltes santcugatenc recupera la figura de la Quaresma El Centro Gastellano Manchego enterrarà la sardina Arriba l'època més permissiva i festiva de l'any: el carnestoltes. Celebració ancestral, sempre lligada a grans disbauxes, molts afirmen que es va originar, d'una base pagana, com a resposta als dejunis i penitències religioses marcades per l'arribada de la Quaresma. Rei adorat i ben plantat l'un, vella garrepa i poc agradable l'altra, enguany tots

dos seran els protagonistes de la cercavila que marcarà el final del Carnestoles a Sant Cugat. Üna festa que enguany aplega moltes novetats a més d'aquesta: ball de gitanes, botifarrades i celebració nocturna, tot està a punt perquè els santcugatencs puguin fer durant tres dies tot allò que s'han reprimit durant un any sencer.

Moltagent delsector reconeix que lapubliàtatté molts buits de legislació. F:X. S. ANNA BORAU

- Sant Cagat -

Cercaviles, disfresses, la crema del Carnestoltes, la presència per primera vegada de la vella Quaresma o els balls de dissabte a la nit, són alguns dels principals actes que tots els santcugatencs podran gaudir el cap de setmana vinent. I és que, un any més, passada la pujada del gener, és l'hora de la festa i la disbauxa: el carnestoltes torna a presidir la ciutat. Totes les escoles del municipi ja estan preparades per donar-li la benvinguda amb activitats e s p e c i a l s , però en l'àmbit municipal també s'estan preparant nombroses acti-

La Vella Quaresma acompanyarà el Rei Carnestoltes a la rua de final de festa vitats per tot Sant Cugat perq u è els c o n c i u t a d a n s en puguin gaudir. Pel que fa al centre, es continua mantenint el tradicional ball de gitanes que es va recuperar ara fa un parell d'anys, i s'incorporen com a novetats el sopar popular amb ball de dissabte a la nit i la presència de la vella quaresma durant la crema del carnestoltes, diumenge. Però el programa d'activitats és molt més extens. Dissabte, dia 13 de febrer, al matí, comença la festa amb la cercavila prèvia i el ball de gitanes a partir de les 12.30 hores. Després de la tradicional actuació de l'Esbart Sant Cugat, s'haurà d'esperar fins al vespre per continuar amb la festa: serà a la plaça Pep Ventura i està programada una botifarrada popular, una tabalada i ball de diables, i el tradicional ball de festa amb el grup Els Cosins del sac. Diumenge la celebració començarà amb una xocolatada, tot just abans de la cercavila.

Una veïna de Sant Cugat denuncia la immoralitat d'una tanca publicitària A.B. M..

sones que no tenim ganes de veure pel carrer aquestes coses i que fins i tot ens incomoda". "És impensable que els nens Per totes aquestes raons, Ferrer petits hagin de veure coses com ha decidit denunciar aquesta tanaquestes i els adults que hi es- ca publicitària i per a fer-ho, a part tem en contra no hi pugem fer de posar-se en contacte amb l'ares per a evitar-ho". Amb aques- juntament, des d'on han negat tes paraules defiqualsevol tipus neix Adela Fede responsabilirrer la seva LeS lleis que reglkn la tat, de la mateixa manera que els El carnestoltes és la festa de la diversió i l'originalitat. FOTO: X. L. indignació sobre amos de la tanca expositora , ha citari ubicat a diferents tanques decidit posar el de la ciutat. seu cas en coaSam dfefiesml*fbmdeSan.tVaCom s'aprecia a neixement d'u% irnipet^^mteng^ 14a ta tarla imatge supena entitat estatal 4s>*%$$M tothom s'hi pot rior, la tanca preque vigila pels senta la imatge d'una dóna semi- drets dels consumidors davant nua, amb una llegenda que certs tipus de publicitat. A htXM&iteKto, prepíímw el ^v JííC^«p^k3Pí¥?orsdk;disexplica les meravelles de la línia Fonts jurídiques consultades per eròtica a la qual s'hi pot accedir aquesta redacció, no han pogut mitjançant una adreça d'internet, confirmar la il·legalitat d'aquesta * • &éktàmt?m'1&> al vespre, Per a Ferrer, però, no és només tanca, aludint a les grans llacunes negatiu el fet que surti la noia legals que encara existeixen en t>, un aay mé» despullada, sinó que es difongui el món de la publicitat. Profes•l^gíi^WBESítactwíStdèamíes "d'aquesta manera una via sionals d'aquest sector, però, han ' ni d'accès a activitats anomenades X confirmat que no existeix una líque els adults tampoc podem nia molt clara per on denunciar controlar, i el que és més greu, aquest tipus d'anuncis, encara que s'obviin d'una manera tan que a molts els fereixi la sensibidescarada els drets de moltes per- litat.

un anunci pubii- publicitat no són molt

"' Moltes entitats també el celebren

Rua en què participaran el Rei Carnestoltes, la vella Quaresma i les .bandes de música i grups d'animació, a més de la participació dels Amics dels Automòbils Antics de Rubí. La rua arribarà a la plaça del Pla del Vinyet on es procedirà, tot seguint la tradició, a la crema del ninot que simbolitza el carnestoltes, donant per acabada la seva commemoració. Pel que fa a les activitats previstes als districtes, divendres a la tarda ja es començarà a la Floresta amb un espectacle infantil al Centre Cívic (a partir de dos quarts de set de la tarda) i amb el tradicional Ball de Carnestoltes que organitza anualment la unió Recreativa

i d'Esports a la nit. La festa de les disfresses començarà ben d'hora a les Planes dissabte, prop del migdia, amb la rua en la qual formaran part les comparses, la banda del barri i l'animació infantil de Ramon Roma. Ja a la tarda, hi haurà cercavila i xocolatada a la Floresta i titelles a Mira-sol Per acabar^ diumenge hi ha Festa de Carnestoltes, la festa del Cartró, a Valldoreix (a les dotze del migdia). A la tarda, i a Mira-sol, el Casal Cultural acollirà la festa de carnestoltes del Col·lectiu de la Gent Gran: el rei del món a l'inrevés torna a protagonitzar la vida social de la ciutat.

específiques per a casos com aquests

si vostè&a casa cofi si soldés.. AUXJWÏI llconím»* calant

S I S T E M E S DE SEGURETAT

iSorvéi — •"•

J

-

'

' M...::

"<-V^5t m | | | [

*x*...ri


20

Societat

ELS •/•CANTONS Divendres, 5 de febrer 1999

E n s e n y a m e n t

Una encesa d'espelmes per a dues escoles a Togo

Les conferències sobre la branca biosanitària són les més seguides Primera valoració positiva, passat l'equador del cicle de xerrades

A B. M. ANNABOR-U - Sant Cugat -

La llum de la solidaritat tornarà a brillar a Sant Cugat un any més. Mans Unides ha tornat a convocar la ja tradicional encesa d'espelmes, una de Ics activitats habituals de l'entitat a l'hora de recaptar fons per a desenvolupar els projectes que es marquen cada curs. "Aquestes enceses d'espelmes", explica la delegada a Sant Cugat de Mans Unides, Francesca Ribera, "tenen dos objectius prioritaris: un és l'innegable de recollir fons. i el segon és donar a conèixer públicament el projecte que desenvolupem cada any". El d'enguany és la construcció de dues escoles a Togo (Àfrica) pel qual necessiten més de vuit milions de pessetes (a aconseguir fins al setembre). L'encesa d'espelmes tindrà lloc el 20 de febrer, de les sis a les vuit de la tarda, a la plaça dels Quatre Cantons. Les espelmes ja es poden anar comprant durant els caps de setmana als estands col·laboradors que hi haurà pèr la ciutat

Ciències Ambientals, Biologia i Veterinària, són les carreres que van protagonitzar la conferència a m b més assistència de les que s'han desenvolupat fins ara dins del cicle de xerrades d'orientació acadèmica i professional. En aquesta edició, que s'està desenvolupant a la (lasa de Cultura de Sant Cugat des del passat dia 25 de g e n e r , ha augm e n t a t un xic l ' a s s i s t è n c i a respecte al programa de xerrades que es va dur a terme l'any passat. Segons membres de l'organització, l'àrea d ' E n s e n y a m e n t i J o v e n t u t del departam e n t d e Serveis Personals de l'Ajuntament santcugatenc, aquesta vegada s'està desenvolupant amb tota correcció, el que ha provocat una primera valoració positiva "Totes les xerrades han captat a molts e s t u d i a n t s santeugatencs", afirma Manel Turon -

IJIS xerrades del programa d'orientació que organitza anualment l'ajuntament,cop < tenen mà seguidors. FOTO: X. /... tècnic del departament organitzador-"i no només és bona la resposta, sinó també la participació, però encara és d'hora per poder parlar de resultats". Encara q u e d e n per desenvolupar-se les xerrades corresponents a la setmana vinent, (de dilluns a dijous a partir de les

vuit del vespre) sobre Dret i Relacions laborals, ciències Polítiques i Sociologia, Filologies, Filosofia, Humanitats, Geografia i Història, Ciències d e la C o municació, Física, Q u í m i c a i Enginyeria Química, i sobre els Cicles Formatius d e Grau Superior.

C o n f e r è n c i e s

A part de les xerraded'orientació, per segon any consecutiu el programa d'Orientació t a m b é inclou un mini-saló de l'ensenyament i la possibilitat de mantenir entrevistes personals amb una orientadora especialitzada, ambdues activitats es realitzaran al mes d'abril.

Estudiants de Sant Cugat visiten Grècia

L'arquitectura innovadora del segle p a s s a t c e n t r a la x e r r a d a al C e n t r e B o r j a

A. B. M. - S a a t Cugat -

ANNABORAI'

"Es un dels moments més esplendorosos de l'arquitectura catalana". Amb aquestes paraules definia Antoni Borràs (historiador, director de la biblioteca del Centre Borja) el període d'arquitectura catalana comprès en els darrers anys del segle XIX, que va centrar la tercera trobada del cicle de conferències Cultura i Societat que s'organitza anualment al Centre Borja. Borràs va abordar, doncs, el tema de l'arquitectura explicant als assistents els principals corrents d'aquella època, així com els dife-

rents autors, els més importants, ajudat d'una sèrie de diapositives que il·lustraven la seva explicació. "L'art arquitectònic d'aquesta època", afirma Borràs, "es podria definir com un recull d e tots aquells motius que els agradava del passat, però sense ser una imitació". Per a l'historiador, l'arquitectura catalana de finals de segle passat, la "protomodernista", seria "un art nou i innovador, fruit del fet de recollir ara un element del gòtic, adés un motiu del musulmà, i repensar-los per aplicar-los en un de nou". Per a Antoni Borràs va ser trascendental la celebració de l'Ex-

Impartid* per <*t*tó* chínft, con 30 «<W* *> «mpetSenel* én la »<«<««** tf**ü**»l«W(«t, • ftttihste por «c«)«Sí« wwcuiaf cerebral • P*ràlntt por rtaworrag»» cerebral * • PjràlWï per fr*wm*6«!w> cerebral • Ettados vegetatta» pon trawna&ma certbííJ • Cefata», tfonefemteÇU, dotares de te «ti*«iM<fe&» • AparaJódíge^vD»AíWaWUrológic«·0e«>(»çí4ieriit »Aparalores<rfratpdo^ A | w * t o c ^ i o ¥ » e < ^ • Sistema nwrrtiftotógtóo yentkicíïnotSíic» • S&títm M m o » * Apwato locomotor • AfwafeiqwMfcmtor . «*« Sort Ca*** 4c! vattt« furt

aborda elsegle XIX FOTO:X.L.. El cicle Cultura i Sot tetat d'enguany posició Universal de 1888, "pertarà Art i moda al segle XIX. En què va donar sortida als arquitectes aquesta conferència la.llicenciai l'oportunitat de fer uns edificis da en art Montserrat Martí i la hisque fossin vistos per gent de fora, toriadora de l'art Maribel Bandrés la qual cosa esperonava també els explicaran als assistents les estremateixos artistes, perquè veien tes relacions que guarda el món reconeguda la seva obra". de l'art, en concret la pintura, amb el món de la moda i els vestits de Segons Borràs, encara es tenen cada època. molts exemples d'aquest art. Mo"Serà més o menys una repasnuments com l'Arc del Triomf, o sada a les t e n d è n c i e s d e la el de Colom, o l'Hospital de Sant moda", afirma Montserrat MarPau, que per a ell és un monutí, "a través de la pintura, perment que "no es troba enlloc". què és molt important aquesta La propera xerrada del cicle serà relació". I ho centraran en els l'encarregada de tancar el modarrers anys del segle, època que, nogràfic dedicat al segle XIX, segons Martí, està marcada per la abans de passar als tres temes punsuperposició dels "ismes" i l'entuals que tancaran l'edició d'atrada del color i la llum a les darquest curs. reries de la centúria. Dimarts dia 9 de febrer es trac-

El districte Nea Ionia d'Atenes serà el lloc d'acollida d'una trentena de santeugatencs durant aquesta segona setmana de febrer. Concretament, seran 26 els estudiants de grec de primer de batxillerat i COLI dels instituts Angeleta Ferrer i Arnau Cadell q u e faran u n intercanvi cultural amb un institut d e la capital de Grècia. " P o r t e m un any p r e p a r a n t h o " , afirma Anna F i g u e r a s -professora d e grec de l'Angeleta- "i al final ho h e m pogut arreglar, sense cap subvenció, per cert, per arribar-nos'hi". "Els santeugatencs conviuran a m b les famílies gregues", afirma J a u m e Almirall, professor de l'Arnau, "convidats per elles, i faran una sèrie de sortides a diferents punts d e la zona (Corint, Micenes, Epidaure...) així com a museus i runes d'interès històric i cultural". Els seus companys grecs vindran t a m b é una s e t m a n a , el mes d'abril.


EISICANTONS

EuUIHtt Mm

Núm. 1 6 Febrer de 1999

Fundació Sant Cugat Diari del Congrés - Fundació Sant Cugat Plaça Pep Ventura, 1 Telèfon 93 674 51 95 08190 Sant Cugal del Vallès e-mail: secretaria Fundació: secretariaSstcugat.org organització Congrés: congres@stcugat.org web: http://stcugat.org/

Ramon Folch, Àngel Pedrós i Felip Massot, durant el cara a cara que va encetar la sessió de divendres. FOTO: OSCAR BENITO.

Replantejar la ciutat Redacció Després de més de quatre hores de debat, una idea va quedar ben clara divendres passat a la nit al Teatre de La Unió: cal fer un replantejament de la nostra ciutat, tenint en compte la relació centre-districtes, les zones verdes, el trànsit i la imatge del municipi. Un darrere l'altre, els set ponents convidats a la penúltima sessió del Congrés de la Ciutat van anar exposant les seves idees que van presentar com a element comú la voluntat de canvi. La sessió va començar amb un interessant cara a cara entre l'ecòleg Ramon Folch i l'empresari immobiliari Felip Massot, que van contraposar idees sobre el creixement urbà i la sostenibilitat de les ciutats. Després que Massot trenqués el mite del crei-

xement de Sant Cugat indicant que "la ciutat no sobrepassarà mai els 95.000 habitants perquè no hi ha més territori on construir-hi", Folch va dibuixar el model que

Els ponents van coincidir en la necessitat de redissenyar el centre urbà i els seus usos considera òptim per a Sant Cugat. "La situació desitjable seria una ciutat mixta, contínua i intermèdia", va indicar l'ecòleg, apuntant que el futur passava per nuclis urbans de mides mitjanes on hi hagi un

equilibri entre els serveis, els habitatges i les zones verdes. Una idea a la qual l'agent immobiliari va sumar-se assenyalant que per assolir aquesta ciutat ideal cal definir un projecte "que en aquests moments Sant Cugat no té. S'estan executant els projectes elaborats als anys 60, però no ens hem plantejat el model que hem de construir per al Sant Cugat de l'any 2020". El Sant Cugat del futur, però, per ser una ciutat exemplar ha de tenir en compte l'ordenació del territori. En aquest sentit, l'arquitecte urbanista Antoni Fierro va advocar pel redisseny del centre del municipi "que hauria d'estar més connectat amb els barris per evitar que aquests quedin aïllats respecte el nucli urbà". L'especialista en mobilitat, Ole Thorson, va apostar, en canvi, per un nucli urbà diferenciat de la resta de la ciutat per la inexistència de vehi-

cles. Per a Thorson "no és necessari que els cotxes entrin al centre de la ciutat, ja que ni hi podran aparcar -per la manca d'espai lliure- ni podran desplaçar-s'hi amb fluïdesa -a causa del col·lapse que normalment hi ha". Per això va proposar la creació d'una ronda externa a la ciutat que l'envoltés tota i que permetés desplaçar-se a totes les àrees del municipi, inclosos els districtes, sense haver de passar mai per Tinterior del nucli. Deixant de banda els conceptes d'ordenació urbanística, l'historiador local Domènech Miquel i l'arquitecte Dani Freixes van centrar-se en la imatge de Sant Cugat. L'historiador santcugatenc va fer una de les exposicions més agosarades amb afirmacions de l'estil de "Sant Cugat no compta amb un patrimoni tan important com de vegades hem volgut fer veure", o "tan important que és el Monestir, i les visites guiades que hi fem els caps de setmana amb prou feines reuneixen vuit persones". Domènech Miquel va assenyalar la necessitat imperiosa de replantejar l'ús del centre de Sant Cugat i, sobretot, de gestionar adequadament el patrimoni municipal pe conservar-lo i sobretot aconseguir "que reflecteixi la identitat de la ciutat". Si Miquel va aprofitar l'ocasió per criticar la deixadesa d'algunes zones del municipi, especialment dels voltants del Monestir, Freixes va optar per fer algunes consideracions personals, amb un encertat to humorístic, sobre el disseny del municipi. "Sant Cugat és encara com un adolescent: vol créixer, vol agradar, vol ser independent i encara no funciona massa bé a les nits". Així mateix, l'arquitecte va deixar constància de la dificultat de dissenyar un municipi -Sant Cugat- "que és un poble que vol ser ciutat i que està habitat per ciutadans que volen viure en un poble". Amb tot, Freixes va apostar pels tres elements, "desig, paciència i solidaritat", que calen per aconseguir un bon disseny de ciutat, deixant la porta oberta perquè els governants del nostre municipi els apliquin per aconseguir un bon resultat.

Aquest mitjà col·labora amb el Primer Congrés de la Ciutat

El "diari" de Sant Cugat


EIS 4 CANTONS

Oüerta

Núm. 1 6

FabrardatlM

El disseny de la ciutat des de diferents òptiques Les dificultats per dissenyar la ciutat -és a dir per atrevir-se a concretar l'anatomia d'aquesta a partir de l'estudi de la seva fisiologia en un moment d'augment de la complexitat, i en el qual els aconteixements esdevenen a gran velocitat- va ser el punt en comú de les intervencions que van fer els diferents ponents que divendres passat van participar en la setena sessió del Congrés de la Ciutat sota el títol /:/ disseny de la ciuIÍII.

HI primer bloc de la sessió va tractar del disseny de la ciutat de forma genèrica. encara que amb referències clares al cas de Sant Cugat. El debat es va iniciar amb el cara a cara protagonitzat per l'ecòleg Ramon Folch i el president del grup Vèrtix. Felip Massot. Per al primer, fer ciutat és imaginar sistemes eficients i còmodes per l'home. Així, "la ciutat ideal és un carrer on passen coses", "nuclis de ciutat com Sant Cugat s'acosten al model de ciutat del futur, que ha de ser mixta en la mesura que combina diferents usos. contínua -sense trencaments- i intermèdia, ja que a partir d'una determinada dimensió, les seves inversions es perden en el manteniment de la gran estructura", "no podem admetre que a partir d'una mida de ciutat, per resoldre els problemes s'ampliï la mobilitat i aquesta esdevingui la peça clau, ja que en aquest moment l'únic que aconseguim és dissimular les disfuncions que estem creant". Felip Massot -des d'una òptica de promotor- considera molt important l'a-

L arquitecte

Dani

Freixes va afirmar que el disseny d'una ciutat no és cosmètica, sinó un plantejament

seriós dels

problemes del municipi

provació del Pla General l'any 76 com a instrument bàsic que va servir per posar ordre davant la disbauxa urbanística que hi havia aleshores. El fenomen urbanístic que s'ha generat aquests últims anys a Sant Cugat -per a Massot- és comparable al que es produí a Sarrià els anys 60. L'atractiu que en l'actualitat presenta Sant Cugat per a futurs compradors tan sols es pot trobar en determinades zones del Maresme. Els factors determinants per a un comprador a l'hora d'escollir Sant Cugat -a més de disposar de bones comunicacions- es basa en la diversitat d'oferta residencial -de baixa densitat, una quarta part del teòric Pla Cerdà- i en el fet de poder gaudir d'àmplies zones verdes -que, d'altra banda, considera que resulten cares de

Els ponents de la taula rodona van mantenir un debat animat sobre el disseny de la ciutat. FOTO: OSCAR BENITO manteniment. Interessant també la re- les oportunitats -immenses- i riscos flexió que va fer sobre el preu de l'ha- -com determinats fenòmens de trencabitatge que, segons explicà, no pot con- ment de la cohesió social- a què estan tinuar pujant al ritme que ho ha fet fins sotmesos els ciutadans amb la liberalitara. zació de les telecomunicacions. ConsiJa en el segon bloc, Toni Fierro va afir- dera molt positiva la proposta dels mumar que s'haurien de potenciar més els nicipis de Catalunya -entre ells Sant barris i els districtes, perquè el centre Cugat- que van optar per fer arribar les no està preparat per assumir les neces- infraestructures de banda ampla a la llar sitats de tots els ciutadans. Fierro va atri- de tots els ciutadans. Afegeix que les buir l'actual configuració urbanística de ciutats no s'han organitzat per rebre el Sant Cugat al fenomen que es va pro- cable i que la implantació d'aquest a les duir a la dècada dels anys 70, consistent ciutats pot ser un procés traumàtic. Seen la transformació en primeres re- gons García Bragado tampoc s'ha gesidències del que fins aleshores havien nerat un moviment de base per estar preestat barris de segona residència. Per ell, sent a la xarxa internet. Així mateix, aquests canvis han d'anar acompanyats afirma que Sant Cugat -per la seva siprogressivament del desenvolupament tuació- pot fer arribar el cable fàcilment de noves centralitats en els barris. per mitjà de l'eix ferroviari. Ole Thorson va anaDomènec Militzar la problemàtiquel va desenvolupar ca que suposa per a Segons MaSSOt, l'atractiu el concepte d'imatge la ciutat la utilització de la ciutat des de massiva de l'au- que presenta Sant Cugat per r òptica patrimonial tomòbil. En aquest i humana de Sant sentit va fer una cria futurs Compradors només Cugat. Afirma que da per canviar aques"el Monestir constita tendència tot reies pot trobar en algunes tueix l'element més vindicant un ús emblemàtic i simbòadequat, racional i zones del Maresme lic de la ciutat, i alsolidari de la ciutat, hora, paradoxalment, "cal no utilitzar el amb un dels entorns vehicle propi en els desplaçaments inmenys cuidats de la ciutat". Insisteix en terns de la ciutat", "es insolidari ocupar que "difícilment es podrà vendre una amb el vehicle propi el centre de la ciuimatge de la ciutat mentre aquesta sitat". Així mateix, per millorar la mobituació continuï així"'. Així mateix, va relitat al centre de la ciutat, Thorson va clamar "revisar i ampliar la protecció assenyalar que caldria "remodelar tota la patrimonial a certes ermites i masies i xarxa viària, aprofitant més els vials exsobretot plantejar una gestió racional terns, que permetrien poder tenir un cend'aquest patrimoni que continua essent tre sense tant de trànsit". de titularitat privada i de gaudi públic". Ramon García Bragado va descriure Dani Freixes va concloure el torn d'ex-

posicions insistint en que "el disseny no és cosmètica, és un plantejament seriós dels problemes de la ciutat"; "cal ana-

Antoni Fierro es va mostrar partidari de potenciar més els districtes perquè el centre no pot assumir les necessitats de tots els ciutadans litzar com respira la ciutat". Va destacar que Sant Cugat té una imatge contradictòria de si mateixa, ja que és "un poble que vol ser ciutat, habitat per uns ciutadans que volen continuar vivint en un poble". Segons ell, la implantació de Sant Cugat en el territori fa pensar que no és quelcom unitari, "Sant Cugat no és un Sant, és un santoral", afirmant que per dissenyar es necessita un desig fort -ganes de fer-ho-, paciència -que vol dir esperança en el futur- i solidaritat -la imatge de la ciutat cal repartir-la, ja que així les coses seran menys úniques i menys jeràrquiques. Durant el debat va sorgir amb força la idea que per dissenyar la ciutat cal una actitud revolucionària capaç de proposar nous models a partir dels nous inputs que genera la ciutat. Es va establir que planificar sense un programa de gestió que no consideri els recursos de què poden disposar les diferents administracions, no porta enlloc. Àngel Pedrós, coordinador de la sessió El disseny de la ciutat


EIS4CANT0NS

OEerta L ' e n t r e vista

L antena

Chapeau Cal reconèixer que aquests nois que organitzen el Congrés de la Ciutat, el darrer divendres la van encertar. M'han explicat que la conferència es va dividir en dues parts, cosa inèdita. El conferenciant previst va explicar, no de forma novedosa però sí magistral, els constrenyiments ecològics a l'hora de fer ciutat (la nostra, per exemple). Mentre que el conferenciant no anunciat va explicar, de forma simpàtica però contundent, com es fa la ciutat des del sector de la construcció. Naturalment, cap dels dos van atribuir-se la capacitat de definir el que cal fer: això és una competència de l'Administració (l'Ajuntament, vaja). Però el primer va deixar anar una perla que jo proposo que sigui declarada la frase del Congrés: "Qui ha de garantir l'oferta (de construcció de ciutat, s'entén) i qui ha de gestionar-ne la demanda? Si l'Administració, com la iniciativa privada, es dedica a garantir l'oferta en lloc de gestionar la demanda, qui mana realment?" Chapeau, sí senyor. Oleguer Bardissa

Programa les 20.00 h.

Acte de Cloenda "El Congrés de la Ciutat: balanç i perspectives" JOAN GAYA. Coordinador del primer Congrés ALBERT DE PABLO. President de la Fundació Sant Cugat.

Sopar espectacle Sopar ofert per Buscallà Espectacle: Chaise Longue amb MONT PLANS * Inscripcions fins al dimecres dia 10 de febrer a VATENEU (18 - 21 h.) A efectes organitzatius, les places seran limitades

Núm. 16 M m d i m

Ramon García-Bragado. Director general de Localret

"La manca d'infraestructures és una barrera per al desenvolupament econòmic i el progrés?? AURA COSTA

Ha canviat tantes vegades de feina i responsabilitats com innovacions tecnològiques es produeixen al mercat. I és que, la seva, és una trajectòria lligada a l'evolució constant, pendent del que passarà al segon següent. Ramon GarcíaBragado és d'aquelles persones que es poden definir aritmede nova tecnologia: ràpid, efectiu i en canvi permanent. - Conceptes com cable o fibra òptica estan a l'ordre del dia. Però, què signifiquen exactament i quines possibilitats tenen? - El cable ofereix bàsicament tres serveis: el de veu, és a dir, suposa una infraestructura alternativa a Telefònica; el de visió, això és, la possibilitat de rebre imatges de televisió digital d'altíssima qualitat; i finalment internet a alta velocitat, o el que és el mateix, poder navegar per la xarxa i utilitzar els seus serveis unes 200 vegades més ràpid del que estem habituats. En aquests moments lafibraòptica permet transportar quantitats enormes d'informació, tant en sentit ascendent com descendent, i això vol dir unes possibilitats d'interactivitat extraordinàries. - Tot un univers nou. Com ens hi adaptarem? - D'una banda, s'està fent una operació importantíssima per liberalitzar el mercat de les telecomunicacions -és a dir, per trencar el monopoli de Telefònica- i d'altra banda la tecnologia introdueix elements novedosos contínuament. A partir d'aquí, les administracions i, en conjunt, els operadors, s'han proposat aconseguir que les infraestructures de gran capacitat arribin al màxim de gent possible perquè els ciutadans puguin gaudir de tot el que la tecnologia ofereix. Per això el que s'està fent ara a Catalunya és construir aquestes infraestructures, i especialment la del cable, que és la que té major penetració. No ens podem permetre prescindir-ne ja que, en aquests moments, la manca d'infraestructures és una barrera per al desenvolupament tecnològic,econòmic i per al progrés. - Algun handicap a destacar? - Sí, la implantació del cable és lenta i caríssima, especialment en ciutats com Sant Cugat, que són molt disperses. En municipis compactes és mas fàcil establir aquestes xarxes i, a més, amb menys inversió arribes a més gent. Tot i així, quant a prestacions és molt més efectiu que no altres opcions, com ara el satèl·lit. - Si la tecnologia avança aritmetrepidant i la seva implantació resulta tan cara, no es corre el perill que a mig establir-la ens quedi obsoleta? - Aquest és elrisc.Però això als ajuntaments no ens preocupa excessivament, més aviat és cosa dels inversors. El principal problema de les telecomunicacions és l'accés al domicili, però quan aquestes ja hi arriben, aleshores són rendibles des del punt de vista dels altres operadors que també les poden utilitzar. En aquests moments, per exemple, les persones que són clients dels nous operadors reben el servei a través de la infraestructura de Telefònica. Quan hi ha hagi una altra xarxa nova, per exemple una de cable, aleshores podran escollir la que els surti més econòmica. Des d'aquest punt de vista, és molt im-

Ramon García-Bragado. FOTOGRAFIA: XAVI LARROSA. portant que a les llars hi arribi més d'una infraes- punta a les noves tecnologies, n'hi ha altra que, tructura. ja sigui per edat, per manca d'interès o de possi- Vaja, que a Telefònica se i està morint la ga- bilitats, no hi connecta Aleshores es pot donar una llina dels ous d'or. societat en què es parlin dos idiomes diferents: el - Home, Telefònica també té dret a posar cable dels qui estan habituats a les noves tecnologies i i, de fet, hauria d'assumir el compromís de fer- el dels qui se n'han quedat al marge. Aquestes ho. El que passa és que ara està dedicant molts dues qüestions em preocupen molt més que no recursos a optimitzar la infraestructura que ja té. pas la modificació de les conductes personals. Per exemple,ara està negociant amb el ministe- Som un país mediterrani, passem gran part del ri de Foment la tarifa plana d'intemet. Encara té temps en l'espai públic relacionant-nos entre nopossibilitats,toti que és cert que ha de superar el saltres, i això veig difícil que canv'ü. problema de la capacitat. - En el darrer Congrés de la Ciutat vostè va lamentar-se de la manca d'un moviment ciutadà a Sant Cugat interessat en internet - Sant Cugat és una ciutat plena de potencialitats per a aquesta qüestió i crec que l'Ajuntament Ciarcíj-Ur s'està bellugant força amb el projecte de Sant e\cl'eil lillCugat Ciutat Oberta que està preparant. Al marge d'això, però, no s'han aprofitat totes les obres que s'han fet a la ciutat per preparar l'arribada de teleeomiimcaeionv 1 )in nbit de l'cles infraestructures de telecomunicacions. I, d'alru tessor de tra banda, tampoc no s'ha aprofundit en el que podret administratiu de la \ n; -Tsiratl'omdríem dir un projecte ciutadà,un projecte en què I xai Fabra. 1 amb relació a! ión de la pos'impliquessin les escoles, les associacions, els eslírica, ha treballat wm a ^ quemes corporatius i participatius de Sant Cugat. um.>n.lerK\ll,)ck.·Valki· L'Ajuntament està preparant un projecte per fer la a ics urnes tecnologies. I més accessible la institució als ciutadans, però Muiic h( .omissió de'I ele>.< no es planteja encara posar la pròpia ciutat a la de r.Vftintamentclc Baive-'· • 11 membre xarxa, com han fet altres municipis. Diuen que de la, < iumisión l )ireai\a di \sociaeión en el futur es farà, però ara per ara en aquesta (•NpafHil de Dereeho \ Ic qüestió no som punters ni de bon tros. 'ièlecHinunk·acioncs. Ací: director ueitcral de Loiabi. - Sigui sincer. Actualment internet és un luxe o una necessitat? - Una necessitat imperiosa, sense cap mena de tat de la informació. dubte. Hi ha una frase feta que ho defineix molt - Més capacitat, més rapidesa, possibilitat bé: Internet ahir era optatiu, avui és necessari i de fer totes les gestions des de casa...Tanta fa- demà imprescindible. No hi ha opció, no podem cilitat tecnològica no repercutirà negativa- decidir, ens hi hem d'apuntar tots, ja. ment en les relacions socials de l'home? - Des d'un punt de vista tecnològic, com de- Actualment ens trobem amb dos grans pro- finiria la ciutat del futur i a quin nivell resblemes. D'una banda, el de la dualitat territorial, pecte aquest model es troba Sant Cugat? és a dir, que hi hagi territoris que tinguin aques- La ciutat del futur ha de donar oportunitats i tes noves infraestructures i altres que no. Això és possibilitats als seus ciutadans i per a això calen molt greu perquè tots els esforços que s'han fet unes infraestructures. Sant Cugat té perspectives per intentar equilibrar les zones urbanes amb les de sobra, quant a qualitat, de formació de la gent, rurals se'n poden anar en orris en 5 anys. L'altre de grau d'utilització de les tecnologies. Ara nogran problema que ens atabala és la dualitat so- més ha de fer un esforç extraordinari en el tema cial dins dels mateixos nuclis urbans. Això és, de les infraestructures; fins i tot valdria la pena que mentre hi ha certa gent que de seguida s'a- fer un pla específic per cobrir aquest dèficit.

Perfil


24 Societat

ELS /CANTONS Divendres. 5 de febrer de 1999

La

r a d i o g r a f i a

PALOMOS DEPORTIVOS SANT CUGAT

\gPÉfc

^V,

Els coloms han fascinat els homes, de sempre, per les misterioses facultats d'orientació

Una afició molt antiga MONTSE SANT

Entitat: Palomos Deportivos de Sant Cugat. Any de fundació: 1951. Socis: 50. Seu: BarCompostela, C. Camí de la Creu.

Des de fa molts anys, l'home ha admirat i criat coloms tant per la seva carn com per les seves estranyes i desconegudes facultats d'orientació i fidelitat al seu colomar que, de sempre, han despertat l'admiració dels humans. Aquesta admiració ha fet sorgir diferents aficions i modalitats de criar coloms. Algunes són tan conegudes i practicades com la cria de coloms missatgers, afició que està molt reglamentada i controlada per normes estrictes i que en determinades èpoques ha estat supervisada per l'exèrcit, quan era classificada com a

activitat pertanyent a la seguretat nacional. Altres activitats són molt més senzilles i es practiquen només com a hobby, com la cria de diferents races de coloms amb les seves estranyes característiques de plomatge. Una de les activitats que avui dia compta amb més aficionats és la modalitat de cria i manteniment de coloms esportius. Un esport que en certs llocs de l'Estat espanyol compta amb un gran nombre de participants i amb una federació nacional, així com amb unes regles molt estrictes i específiques. Segons sembla, aquest esport sorgeix com a tal en terres de Múrcia, i s'estén després, so-

bretot pel sud d'Espanya. Avui dia es troben federacions arreu de les províncies i comarques espanyoles i mou una gran afició i també molts diners: s'han arribat a pagar més de dos i tres milions de pessetes per un sol exemplar de colom. La competició es fa al llarg d'una o dues setmanes. La suelta dels exemplars competidors es fa en dies alterns, i normalment es deixen anar des d'un mateix lloc. Els competidors es reuneixen i els jurats deixen anar una femella de colom amb les plomes de la cua retallades i una llarga ploma blanca enganxada, que sobresurt de manera molt cridanera de la cua. Els mascles

que estan entrenats a seguir les femelles marcades d'aquesta manera la persegueixen, i aquell que en baixar ella a terra o posar-se en una branca estigui més estona parat al seu costat, és el qui té més punts. Els coloms van marcats sota les ajes amb uns colors o una combinació de colors determinada per a cada propietari, que permet identificar l'animal des de lluny. Cada mascle va acumulant punts a cada suelta i després de les sis o set es sumen i determinen el campió. En concursos d'abast nacional es poden seguir els coloms fins i tot en avioneta, per portar un major control dels animals.


Societat 25

ELS ÍCAIVTONS Divendres, 5 de febrer de 1999

l a

r a d i o g r a f i a

PALOMOS DEPORTIVOS SANT CUGAT

L'aventura de fer volar coloms sobre els cels urbans: una afició i un esport

Quaranta anys d'afició M. S. - Sant Cugat L'any cinquanta-set, un treballador d'origen murcià d'una bòbila de Sant C u g a t va pensar que aquí es podria fundar una societat d'aficionats al colom esportiu, i va cercar amics que volguessin aficionar-se a aquest esport. Va reunir sis persones que, tot i que no en sabien gaire, d'aquest esport, van trobar la idea força i n t e r e s s a n t i van posar mans a l'obra. El primer pas era, naturalment, fer-se amb uns coloms i algú els va dir que a Sarrià, a la part alta de Barcelona, hi havia un home q u e es d e d i c a v a a criar tota

mena de coloms de races diferents. El grup va visitar el criador i van comprar sis mascles i una femella de la raça dels coloms esportius. Eren e x e m p l a r s prou bons i van costar la gens menyspreable suma, per a aquell temps, de 1.500 p e s s e t e s l'exemplar mascle. Allò va ser la gènesi de l'associació. Els coloms els tenien a la mateixa bòbila, i moltes vegades la competició començava als seus terrenys i el seu enton. Al cap d'un any el petit grup d'aficionats havia duplicat els seus socis, i van decidir que necessitaven una seu i federar-se com a club. El bar Compostela, situat al barri de

S a n t F r a n c e s c , era molt freqüentat pel grup, i va ser natural que en fos la seva seu social. Els començaments del grup, modestos però plens d'il·lusió, es van veure de seguida recompensats amb l'increment de nous socis. Amb la pràctica que donen els anys. aviat van sortir aficionats capaços d'entrenar i criar nous exemplars de qualitat; alguns d'ells s'han fet mítics dintre el record del club per la seva agilitat i la seva astúcia a l'hora de despistar els seus rivals i conquerir la femella amb molta "ala esquerra". El club va passar uns anys de força feina i anomenada; tanta, que van poder organitzar algunes

competicions en l'àmbit regional en què participaven exemplars de molt alt preu. Alguns d'aquests concursos no eren exempts d'incidències: en un d'ells, de molt trista memòria per als participants, durant una de \cs sue/ras una guineu va fer estralls entre els coloms, mutilant i donant mort a diversos exemplars, alguns dels quals de preu molt elevat. El club, però, ara es troba en certes dificultats, si bé no en nombre de socis ni en entusiasme, sí en la possibilitat d'organitzar concursos, sobretot d e gran nivell, ja que la urbanització i el creixement de Sant Cugat, ara com ara, no permet q u e avui p u g u i n fer-se a q u e s t e s

competicions al nostre poble i obliga els socis a desplaçar-se a altres llocs per practicar l'esport de fer volar els coloms, ja que és prou difícil controlar on es pot posar la femella i, sobretot, recuperar els animals un cop acabat el concurs. L'esport de vol de coloms esportius també ha ensopegat amb les noves lleis de protecció animal de la Generalitat, en entendre que moltes vegades la femella queda malferida pel gran nombre de mascles que lluiten per ella. I és restringit severament, exigint que la femella porti proteccions especials. Tot i els entrebancs, el club pensa tirar endavant en l'afició als coloms.


26 Societat

ELS ÍCAIYTONS Divendres, 5 de febrer de 1999

L A S E T M A N A EN I M A T G E S

COM A CASA La Comissió Atlètica de Curses fCAC) ha organitzat un any més la ja consolidada Mitja Marató de Sant Cugat, que cada any compta amb més adeptes. Els carrers del nostre municipi es van guarnir diumenge d'esportistes d'arreu de Catalunya que coneixen de totes totes una de les mitges maratons més valorades. Pàgina: 35. Foto: ÓSCAR BENITO

TORNAR La santcugatenca Maria Sansa ha assumit aquesta setmana la primera secretaria del PSC local, un càrrec que ja va detentar abans que Jordi Menéndez i que ara torna a assumir. Amb aquest nomenament la cúpula socialista inicia una nova etapa, de cara a la prepararia dels comicis municipals, en la qual Joan (laya• s'arlíparà d'elaborar el programa electoral. Pàgina: 8. Foto: XAVILARROSA

QUINZE ANYS DE BONA MÚSICA Ho van celebrar fent el que millor saben: tocar la guitarra. El Quartet de músics de Barcelona, dos dels quals són de Sant Cugat, van commemorar dimarts els seus quinze anys de vida musical davant d'un auditori eminentment jove. Els intèrprets van arrencar de les cordes música de totes les èpoques i Forganització del concert els va tornar el favor amb la sintonia d'aniversari feliç, que es va entonar mentre se'ls lliurava als guitarristes un gran past/s. Una festa a l'alçada de les circumstàncies. Pàgina: Foto: XAVI LARROSA

LÍDERS MUNDIALS DEL SECTOR La compra per TR W de la matriu de Lucas Diesel ha posat en boca de tothom Fempresa amb planta productiva a Sant Cugat. Xifres milionàries de l'adquisició en efectiu, dades generals de la gran competitivitat que tindrà el nou tàndem al sector dels recanvis d'automoció no han alterat, en principi, el quefer diari dels treballadors santcugatencs. Pàgina: 29. Foto: CEDIDA


Societat 27

ELS4 CANTONS Divendres, 5 de febrer de 1999

L A S E T M A N A EN I M A T G E S

ARRIBA LA DISBAUXA Les associacions, escoles i entitats de la ciutat comencen a preparar ja les seves disfresses per a la festa més esbojarrada de Pany. Dissabte vinent és carnestoltes i ningú no vol passar per avorrit o massa seriós. Entre les múltiples festes i balls de disfresses destaca enguany la recuperació de la quaresma, un ninot que la colla de diables local treurà enguany al carrer. Pàgina: 19. Foto: XAVI l.ARRÒSA.

I L'ENCANT

IRLANDÈS

ES VA APODERAR DEL PÚBLIC

Aires de camps verds, cervesa negra i bon humor van respirar-se dissabte passat al Teatre-Auditori gràcies a l'actuació de The Dubliners, cinc velles glòries que van entusiasmar el públic santcugatenc. Al més pur estil irlandès, els cantants van fer vibrar l'auditori enmig d'acudits, bona música i algun comentari jocós, d'aquells que els irlandesos saben deixar anar fent-te l'ullet. Dissabte a la nit, al Teatre-Auditori es va sentir bona música, d'aquella que et marca per a uns quants mesos, com la terra d'on venien els músics. Pàgina: 42. Foto: XAVI LARROSA

ESCOMBRAR

CAP A CASA

Es el que li agrada fer a tothom, però quan el qui ho fa és un dels artistes més reconeguts del panorama artístic internacional, els que en surten directament beneficiats són els del seu entorn. I això és el que precisament li ha passat a Sant Cugat, que aquests dies té l'honor de comptar amb una mostra retrospectiva de Josep Grau-Garriga. L'artista exposa a Canals Galeria d'Art amb motiu del seu setantè aniversari, una ocasió més per poder gaudir del treball d'un artista de cap a peus. Pàgina: 43. Foto: XAVI LARROSA.

TjLels

mobles

corre

mobles

Francesc Moragas, 3 3 SANT CUGAT DFJ, VAÏJF.S


28

Societat tódàúc*

ELS4CA1YITJNS Divendres, 5 de febrer 1999

C o n t a m i n a c i ó

Sabia que**J

Els santcugatencs fan cas omís del perill ambiental d'usar bosses de plàstic

• A baada do les bosses é&

Es generalitza la utilització d'aquests articles per anar afer la compra mmfa.&xki&e!-, i el seu asmaterials no biodegradables, que necessiten centenars d'anys per desaparèixer. P e r tant, l'única solució per d e s truir-les, un cop utilitzades, és la incineració, amb tots els inconvenients q u e aquesta comporta. "La crema de bosses de plàstic genera gasos tòxics com el CO?, que és el causant del canvi climàtic", diu Pablo Mascarenas, responsable d e la campanya de tòxics de Greenpeace. "La gent pensarà q u e exagerem, però els milers d e bosses de plàstic que s'utilitzen de forma generalitzada estan creant un v e r i t a b l e p r o b l e m a m e diambienal", ha afegit.

M Ò N I C A BERNABÉ - Sant Cugat -

Lluny d e les recomanacions del C e n t r e d'Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA), q u e aconsella portar el cistell d e casa a l'hora d e comprar, els s a n t c u g a t e n c s fan servir cada c o p niés les b o s s e s d e plàstic per fer la compra. L e s sis c a d e n e s d e s u p e r m e r c a t que t e n e n botiga a Sant C u gat (Kampió. l'ryca, Caprabo, Mercadona, Condis i Dia) afirmen q u e gairebé el 1009? dels seus clients utilitzen les bosses de plàstic per carregar la compra, malgrat les a d v e r t è n cies dels ecologistes q u e asseguren q u e a q u e s t s articles són molt c o n t a m i n a n t s . Especialment significatives són les dades proporcionades pel supermercat Dia. Aquesta botiga, a diferència de la resta d'establiments d'alimentació q u e hi ha a Sant Cugat, no dóna bosses de plàstic als seus clients de forma gratuïta. Malgrat això, un 80% de la seva clientela paga el duro que costa la bossa, en lloc de portar-ne una de casa. "Els compradors que vénen amb cistell solen ser gent gran", explica Maruja Leirós, empleada de l'hipermercat Dia. "Al c a p d e l m e s d e v e m r e partir u n e s 10.000 bosses d e plàstic, aproximadament", declara la Cristina, encarregada

La

Accions a Sant Cugat

En un mes un supermercat pot repartir més de 10.000 bosses. FOTO: X. L. deL s u p e r m e r c a t C o n d i s d e l carrer Valldoreix, q u e reconeix q u e a la botiga no es porta un càlcul fefaent d e la quantitat de bosses q u e es d o n e n . Aquest descontrol - q u e és característic d e tots els s u p e r mercats de Sant Cugat, segons ha p o g u t c o m p r o v a r a q u e s t

s e t m a n a r i - s'explica, e n part, p e r q u è el preu d e les bosses és molt reduït. P e r contra, el seu cost mediambiental és elevadíssim. Els col·lectius ecologistes adverteixen q u e les bosses de plàstic són molt difícil d'eliminar, perquè són fetes d e

• L a fabricacïd d'envasos de bric comporta ona gran despesa energètica. A l'Estat espanyol hi ha una única factoria q u e p r o d u e i x a q u e s t material, Tetra-Pak, a Arganda del Rey {Madrid). La pasta d e cel·lulosa que es fa servir per a la seva producció, però, prové d e la Península Escandinava; l'alumini, de països corn el Brasil, Rússia i la Xina; el polierilè es fa amb peQDH de l'Orient Mitjà; i el gas que s'utilitza per a la seva fabricació ve del nord d'Àfrica. - E l cartró que s'usa als en> • vmm de: bric e s blanqueja a m b dtoxtd d e clot, q s e pot passar als aliments i eonta-

Fa cinc anys el G r u p N a t u r a del C l u b M u n t a n y e n c Sant Cugat va fer una campanya al municipi - b a t e j a d a a m b el nom Plàstic, quin fàstic-, a m b l'objectiu de conscienciar els s a n t c u g a t e n c s sobre les cons e q ü è n c i e s n e g a t i v e s d e fer servir bosses d e plàstic. E n t r e altres accions, la campanya va incloure l'edició d ' u n tríptic sobre a q u e s t t e m a i una protesta q u e va consistir a engalanar a m b bosses de plàstic els carrers c è n t r i c s d e S a n t C u gat. Ara, el G r u p N a t u r a ha passat el relleu al CEPA, q u e lluita contra l ' ú s d e l plàstic.

*S*ha deïíKtstiaf q u e el PVC

v i n y e t a

Plàstic,

quin

fàstic!

M I Q U E L VALLMITIANA

La vigília de Nadal d'ara fa cinc anys. i amb motiu de la campanya Plàstic, quinfàstic, vam engalanar els carrers cèntrics de Sant Cugat amb ornaments fets de bosses de plàstic que havíem recollit per les cases. El circuit de bosses acabava a la plaça Octavià, amb una escultura que representava un cistell de la compra engabiat a causa i per culpa de les bosses de plàstic, que demanava que l'alliberessin del seu oblit. I és que darrerament hem variat els nostres hàbits de compra. a causa sobretot del mal costum dels súpers de regalar les bosses de plàstic. Ò b v i a m e n t , la nostra proposta és reduir el consum de bosses de plàstic, fent servir cistells, carretons, i bosses de roba, que es poden rentar, o reutilitzant una mateixa bosIl·lustració publicada al tríptic Plàstic, quin fàstic, editat pel Grup Natura

sa de plàstic moltes vegades. Fins i tot, a les grans botigues és possible comprar sense agafar cap bossa i portant la compra fins al cotxe amb un carrer.Però, per què des del moviment ecologista es demana tornar enrere en els costums, si al cap i a lafiel plàstic pesa molt poc i, per tant, és una fracció petita del total de la nostra brossa? Els plàstics en general són materials problemàtics ja que c o n t a m i n e n d u r a n t el s e u procés de producció, durant el seu ús, i també un cop els aboquem o els incinerem (valoritzant-los energèticament, com diu l'Admnistració); a més, per fabricar-los cal un consum insostenible de petroli. D'altra banda, les bosses de plàstic són el principal conta-

minant a les plantes de compostatge per a la bona qualitat del tractament de la brossa orgànica; això caldrà tenir-ho e n compte aviat, aquí, a Sant Cugat, quan comencem la separació a casa d'aquesta brossa. Així, per la senzillesa de les alternatives existents i per la seva importància en l'impacte ambiental, ara fa cinc anys vam triar la bossa de plàstic dels súpers com a símbol de la cultura del plàstic (quin fàstic). Ara encara podem participar en la campanya tot pagant un duro als comerciants quan ens donin una bossa. El nostre lema és : "Et pago la bossa, perquè ens la cobris". Miquel Vallmitjana és membre del Grup Natura del Club Muntanyenc Sant Cugat


EIS4C4NTONS

Economia Divendres, 5 defebrer de 1999

29

E m p r e s e s

La compra de Lucas Varity no altera el ritme santcugatenc Les inversions previstes anteriorment es duran a terme ANNA BORAI

- Sant Cugat L'empresa Lucas Diesel de Sant Cugat seguirà amb la seva activitat quotidiana sense cap alteració. malgrat l'adquisició de la seva matriu, Lucas Varity, per part del grup nord-amcricà TRW. Així ho han manifestat tant fonts de la direcció de l'empresa com representants del Comitè de Treballadors. "En principi", afirma Miquel Bonet, responsable de Comunicació de Lucas Diesel, "tot es continuarà de la mateixa manera que estava previst". Fet que implica que les inversions marcades a priori, amb un total, segons la direcció de la planta santeugatenca, de 30.000 milions de pessetes, es faran igualment. En la mateixa línia s'ha manifestat el portaveu del Comitè dels Treballadors, Luís Prieto. Per al representant dels treballadors "encara és molt d'hora per fer cap tipus de valoració, perquè tampoc no tenim prou dades com

per emetre cap tipus de judici". Pet a Prieto es tracta d'una operació molt normal. El membre del COP (sindicat majoritari a la planta santeugatenca) afirma que "són moviments que marquen les mateixes directrius de l'economia, es tendeix a crear grups

Lanomjuma Hdera el sector * Amb t'adquisró def Grup Lucas Varity per part de TRW, el tàndem es convertirà en ei líder de fabricació ert el sector d*alguns " dels producte* d'auwmo* ció. En aquest serítit, com è empresa combinada esdevindrà, segons afirmen els seus directius, $r* «na de les millor situades per facilitar als principals Fabricants de vehicles peces de direcció, suspeasio, 5 frens» entre altres, /L· fl. M.

E n t i t a t s

mes grans que puguin tenir mes competitivitat, i això, a priori, es pot qualificar com a positiu, tot i que haurem d'esperar, però no crec que a nosaltres ens afecti molt". Així, aquesta "transacció històrica", com la qualifica el C a p Executiu de Lucas Varity, Victor Rice, el primer que tarà serà convertir els membres de la plantilla santeugatenca d'aquesta firma de components automobilístics i aeroespacials (tot i que a Sant Cugat e$ fabriquen només bombes d'injecció), en treballadors d'un dels grups del sector amb més presència internacional. Transacció milionària L'anunci de T R W de la seva intenció d'adquirir Lucas Varity ha estat una de les notícies destacables en l'àmbit econòmic d'aquesta setmana. Segons anuncien les empreses implicades, la transacció es farà via oferta de licitació en efectiu, aprovada pels dos Consells

, amb TRW, estendrà la seva presència mundial FOTO: CEDIDA d'Administració. Operació que representa "la major adquisició en efectiu de la història de subministraments d ' a u t o m o c i ó " , amb unes xifres que es barallen que volten els mil milions de pessetes al canvi actual. Les dades segures són q u e la nova companyia serà líder en la

f i n a n c e r e s

Caixa de Galícia tindrà la seva primera sucursal operativa a Sant Cugat a finals del mes d'abril La nova entitat bancària syubicarà a Pavinguda Catalunya

fabricació d'alguns recanvis, així com en l'adquisició d'importants avantatges estratègics. Amb transacció es crea una corporació d ' à m b i t global a m b 130.000 treballadors i uns ingressos anuals que superen amb escreix els dos bilions i mig de pessetes.

Empreses i Seguretat Social tindran una línia directa A. B. M. - Saat Cugat -

A. B. M. - Sant Cugat Els santeugatencs tindran a partir del mes d'abril una opció més per escollir on ingressen els seus estalvis: Caixa Galícia obrirà les portes d'una nova sucursal. Joan Molins, Director Regional de l'entitat bancària gallega, ha confirmat la notícia. Segons el cap català d e Caixa Galícia, aquesta seu santeugatenca estarà ubicada a l'avinguda Catalunya, tindrà aproximadament uns 140 mz i una plantilla conformada per una directora i al voltant de tres operaris (encara està per definir). "Obrirem a m b vista a la pri-

mavera", explica Molins, qui assegura que van escollir Sant Cugat "perquè és una ciutat que té un mercat potencial molt gran, en contínua expansió, i nosaltres volem participar al costat de la població en aquest creixement". Caixa Galícia és el fruit de la fusió (el 1978 i el 1980) de les q u a t r e s caixes d'estalvi c e n tenàries de les respectives províncies gallegues. L'entitat compta a m b sucursals a Catalunya des de 1985, i des d'aleshores n'ha implantat 23, repartides per les grans ciutats catalanes ( a més de Barcelona, Lleida, Girona i Tarragona, també Sabadell, l'Hospitalet, Granollers o Vic, entre altres).

Les empreses podran realitzar els tràmits que necessitin amb la Seguretat Social sense haver de sortir del despatx. La Tresoreria General d'aquest organisme estatal i la patronal C E C O T van signar un conveni la setmana passada que permetrà arranja?mitjançant l'ordinador les operacions de cotització, recaptació, afiliació, inscripció d'empreses, altes i baixes de treballadors, així c o m variacions d e dades. Aquestes operacions es podran realitzar sense intermediació i amb total confídencialitat mitjançant la línia Cecotnet, q u e Sant Cugat tindrà molt ai u/t una sucursal de la Caixa de Galícia. FOTO: X. L. opera des de fa tres anys.


30

Economia

ELS4CANTONS Divendres, 5 de febrer 1999

I n f r a e s t r u c t u r e s

V a l o r a c i ó

L?empresa Catalana Occident augmenta els seus beneficis nets en un 9 9 3 % A. B. M. El Grup Catalana Occident ha tancat el seu exercici de 1998 amb un resultat consolidat q u e supera els sis mil milions d e p e s s e t e s . C o n c r e t a m e n t són 6.604 els milions de pessetes després d'impostos, que rep r e s e n t e n un i n c r e m e n t del 9'3% respecte a l'exercici anterior. La companyia a m b seu a Sant Cugat va recaptar durant l'any 1998 un total de 105.590 milions de pessetes. Aquests ingressos consolidats suposen un a u g m e n t del 4% r e s p e c t e al 1997. D'aquesta xifra total, 81.963 milions formen part del grup de primes de negoci directe, q u e van suposar un a u g m e n t

d e l 5 ' 3 % . P e l q u e fa als ingressos restants, 23.627 milions, es van obtenir per rendiments financers. La branca estrella d u r a n t el 98 ha estat, però, la de Vida, amb un creixement del 13'1%, a m b un volum de p r i m e s d e 33.573 milions de pessetes, xifra q u e suposa el 4 1 % de primes del Grup. Pel que fa al Fons de Pensions Universal, la companyia va registrar una rendibilitat de l'I 1'58% Aquestes són algunes de les primeres xifres que el grup assegurador presenta a m b el seu informe a la Comissió Nacional del M e r c a t de Valors. La memòria definitiva es presentarà a la Junta general d'accionistes, el mes d'abril.

C o m i s s i ó

Pasqual d'Ossó al Consell de Regidors de promoció econòmica de Barcelona A. B. M. El tinent d'alcalde d ' E c o n o mia, Pasqual d'Ossó, va ser el representant santeugatenc a la primera reunió del Consell de Regidors d e Promoció Econòmica de la Província de Barcelona, q u e convoca la Diputació i que es va celebrar la setmana passada. Aquest Consell pretén

esdevenir un òrgan consultiu, d ' a s s e s s o r a m e n t i d e participació dels ajuntaments, per tal de desenvolupar i fer un seguiment de les actuacions en matèria de promoció econòmica de l'entitat pública, en el marc del conveni subscrit e n t r e la corporació provincial i les centrals sindicals U G T i C C O O pel foment de l'ocupació.

O F E R T A D E T R E B A L L BEQUES, AJUTS. PREMIS I SUBVENCIONS Convocatòria <Je nnsíftut J Comerç Exterior, tCfèX, c & l formació en comare <

Reclamen prioritat d'actuació en la supressió del peatge de la B-30 LADENC vol que es millorin les connexions existents ANNA BORAI

Aquesta setmana ha aportat noves directrius al llarg tema pendent de la supressió del peatge de la B-30 al seu pas per Sant Cugat. Després de l'anunci del conseller de Política Territorial, Obres Públiques i Urbanisme, Pere Macias, de comprometre's a "rescatar la seva concessió" (així com també el d'altres vies com l'A-17 a Mollet i l'E)-9, que enllaça els túnels de Vallvidrera i l'autopista de Manresa), són algunes les manifestacions des de diferents sectors q u e s'han fet al respecte. D e s d e l ' à m b i t polític, per exemple, l'alcalde de la ciutat, Joan Aymerich, ha reiterat que "aquest és un tema que venim reclamant des de Sant Cugat ja fa molt temps, perquè es tracta d'un peatge innecessari". Per la seva banda, el diputat d ' E R C , Joan Ridao, ha anat una mica més enllà i ha instat el Conseller a "definir clarament quin és el calendari i la modalitat en q u è es desenvoluparà aquest rescat". Pel que fa als sotasignats de la Declaració de Gelida -entre els quals es troba l'ajuntament de Sant Cugat-, la intenció d'aplicació més propera és ampliar la pressió perquè des de la Generalitat es facin els tràmits pertinents per aconseguir també rebaixes substancials (a més de

rue de la loi, 200, B-1049 Brusseles. Telèfon: 07.32.2.2953990. Fax: 07.32.0.2969824 CSonvocatòria de rAmerican Society, ACS, de Beques tfi SoJJtdtuds: Uns ai 15 de FO 8GX 2061 Oakfand, CA telèfon: +510.8937000

USA.

SoMidtuete: Uns «ï $$ de febrer de 3.a planta» 28040 M f t & & Telèfon: 91.349.18.43. Convocatòria del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, de 7 Beques de formació de personal de recolzament a la investigació a l'Institut Espanyol d'Oceanografia. Sol·licituds: fins al 9 de febrer de 1999, a l'Avda. Brasil, 31, 28020, Madrid.

Convocatòria de l'Institut Municipal d'Acció Cultural de Reus, de II Beques d'arts visuals per a menors de 26 anys. Sol·licituds: fins a N març de 1999, a Casa Rull, Can Sant Joan, 27, 43201 Rues. Telèfon: 977.33.80.47. CONSTITUCIONS I C O N V O C A T Ò R I A DE J U N T E S

Encara no se sap quan es 'rescatarà'el peatge santeugatenc FOTO: X. L. l'estatal situat a l'A-7/ B-30) a la resta de peatges catalans, encara q u e no estiguin gestionats per l'empresa ACESA. D'altra banda, i amb vistes a la i m m i n e n t resolució d ' a q u e s t primer punt, l'Associació per la Defensa i l'Estudi d e la Natura ( A D E N C ) reclama q u e es millorin també les interconnexions q u e permeten enllaçar el Vallès amb el Baix Llobregat. El grup ecologista afirma q u e " a c t u a l m e n t hi ha greus problemes de disfuncions" entre la connexió d e la xarxa q u e travessa el Vallès amb la del Baix Llobregat, i que és per això q u e s'han adreçat tant al Parlament de Catalunya i a la Generalitat,

Sant Cugat Constttuètó d© i S L Objecto socwfcj consistents esposar en «É*radée*npmdï>e i vendor, etc. (BORMEnúm. 17&7-1-99) Cerdanyola: Constitució de l'empresa Instalaciones Continentes, SL. Objecte social: construcció d'obra civil, etc. (BORMEnúm. 17/27-1-99)

com al Ministeri de Foment, per tal q u e aquests millorin aquest sistema i n t e r c o n n e c t a n t , per e x e m p l e , l'A-7 a m b la N - I I i també amb l'A-2. Defensant en tot cas "la necessitat d'optimitzar i fer eficient la xarxa actual d'autopistes d e què es disposa per evitar q u e es construeixin noves vies innecessàries, insostenibles i injustificables". Mentre aquests temes se solucionen, però, només hi haurà un petit canvi referent a la seguretat d'aquestes vies: ACESA ha anunciat q u e vigilarà les autopistes q u e gestiona a m b agents privats, així c o m a m b la instal·lació de cameres de vídeo en les àrees de descans.

Í7&1-99) Cerdanyola: Constitució de l'empresa Patrimonios Bol San, SL. Objecte social: compra venda d'accions, etc. (BORME núm. 17/27-1-99)

Cerdanyola: SL Objecte social: <sornpr*, vencia, m., os tot tipus <fïB»m0bi0s> * (S08MEnúm.t7/27«t·«9) Sant Quirze: Constitució de l'empresa Montrave 99, SL. Objecte social: la execució de tota classe d'operacions immobiliàries, etc. (BORMEnúm. 17/27-1-99)

Barberà del Vallès: Constitució de l'empresa Uniferro, SL. Objecte social: muntatge i instal·lacions d'estructures metàl·liques, etc. (BORME núm. 17/27-1-99)

Convocatòria del Constttueiotfe SL Objecte soctaf: ei

CoostitueÈ&ífe fernprasa ^mus^sàP^mk Sant Cugat, S L Objecto social:©!

af'Avda. Brasil, 3 1 ,

PÒRMEflúm. 17/27-1-99)

(BORME rsúm, 17/27-1*90)

Convocatòria de la Comissió de les Comunitats Europees, d'Ajuts per enginyers europeus per treballar en companyies japoneses. Sol·licituds: fins a l'1 de març de 1999, a

Sant Cugat: Constitució de l'empresa Ligin Catalunya, SL. Objecte social: la prestació de serveis d'una agència de transport. (BORMEnúm. 17/27-1-99)

Sant Quirze: Constitució de l'empresa Enmavica, SL. Objecte social: la execució de tota classe d'operacions immobiliàries, etc. (BORME núm. 17/27-1-99)

17/237-1-99) Cerdanyola: Constitució de l'empresa Caldereira Fina Integral, SL. Objecte social: la construcció d'estructures metàl·liques. (BORME núm. 17/27-1-99) DEP Selecció d'Informació Oficial


Economia

ELS /CANTONS Divendres, 5 de febrer de 1999

LES EMPRESES: MOBILIARI

SANT

CUGAT

D u e s g r a n s s u p e r f í c i e s p l e n e s d e c a d i r e s , a r m a r i s p e r a l m e n j a d o r i p e r a l ' e n t r a d a . A l c o s t a t , uns q u a n t s llits d e m a t r i m o n i i h a b i t a c i o n s j u v e n i l s . A la s e g o n a p l a n t a , s o f à s . El p a r a d í s p e r a les p e r s o n e s e n a m o r a d e s d e c a s a s e v a i d e t o t e l que suposi comoditat i benestar. Aquesta botiga de l'avinguda Graells compta a m b molt espai més per omplir-lo d e gent q u e a d m i r i i c o m p r i t o t el q u e o f e r e i x e n . A l s a f o r e s d e la c i u t a t , p e r ò a m b t r a n q u i l · l i t a t . I a m b molta a t e n c i ó .

Anna Rosell. Propietària.

"L? atractiu que tenim és la varietat i oferir mobles per a qualsevol butxaca G L Ò R I A FRANCOLÍ

- Sant Cugat -

- C o m presentaria la seva botiga d e mobles? - Nosaltres com a mobiliari Sant Cugat som molt joves, perquè estem aquí des de l'abril. El que passa és que ja havíem estat al davant d'un establiment bastant emblemàtic a Sant Cugat, que és mobles Solé, fundat pràcticament des de fa 30 anys. La botiga estava a Rius i Tauler., gairebé al centre del poble, però vam decidir traslladar tot el material aquí al carrer Graells per trencar una mica amb el que era mobles Solé. Vam veure q u e aquí podíem oferir una superfície més gran on es podien incloure tots els estils. Els clients tenien moltes facilitats per venir, també aparcament, i per als fabricants també era més fàcil per descarregar. La veritat és que teníem por de veure com aniria, però finalment estem molt contents. El resultat ha estat molt bo, no ho hem notat gens. - A Sant Cugat, què és el q u e més es ven? - La veritat és que quant a mobles venem de tot. Però el que es ven més són juvenils, habitacions senceres per a la canalla i el jovent i també molts armaris de paret. Aquí ve tant la parella jove que es casa i que es mobla el pis com els avis que decideixen canviar el seu habitatge parcialment o del tot. - Com h a evolucionat el m ó n dels mobles? - El que més destacaria és que abans venia un client, tu li ensenyaves el que tenies i sempre s'acabava quedant alguna de les peces que li mostraves. Ara hi ha un client molt exigent, com a tots els sectors; sol ser una persona molt informada, pel que ha vist a les revistes o a la televisió. La gent s'assessora molt per moblar-se la casa, ens arriba amb el catàleg, amb les revistes... ho vol tot molt concret. Els agrada el q u e tenim a l'exposició, però sempre amb lleugeres diferències q u e poden semblar poca cosa, però que per al client són molt importants. Pràcticament s'està treballant a mida. Aquesta seria l'evolució més important. També hi ha hagut un canvi pel que fa a materials, entre els quals trobem la melamina, que és un producte força ecològic. - Com expliques aquest canvi d e material? - Avui dia el moble massís es

Anna Rosell creu que el bon servei passa per t'atendó contínua al client. /'VA'. /..

treballa poc. Ara per ara s'utilitza el moble de pi i en molt poques ocasions mobles de molt alta qualitat. El que més ens demanen és moble xapat. La xapa pot ser de fusta o de melamina, materials sintètics amb l'aspecte exterior de fusta, envernissat o sense envernissar. D e p e n e n t de les qualitats. Són mobles que donen un resultat increïble, sobretot les habitacions juvenils. Són molt resistents, es poden netejar bé i són més econòmics que el moble massís.

tenen molt clar els acabats finals del moble, però sí la distribució, on volen que vagin les coses i les mides que han de tenir. F e m pressupost, un esbós de com quedarà el moble en qüestió i, si els agrada, l'encarreguem a una de les empreses amb què treballem i nosaltres fem els acabats. - Hi ha una m o d a de mobles? - El que més es ven són línies molt rectes però no extremadament modernes. Els colors varien molt. Depèn del gust de la persona. Però es fa molt el color de faig amb clarets, que donen - Q u è pot a r r i b a r a costar un més llum... hi ha moltes variemoble? - D e p è n molt t a t s . El q u e sí del q u e es busAra ni na un que diria és que qui. Nosaltres en moble juvepodem moblar nil la g e n t vol t o t u n pis p e r — ___ r__ r __ aprofitar al mà-

client molt exigent,

200.000 pessetes sol ser una persona o per molts mi. lions i aquesta és molt informada precisament una de les nostres característiques: oferim un tipus de moble molt variat, des de moble molt senzill fins a peces de molta qualitat. Potser per a alguns altres això seria no centrarse, però per a nosaltres és molt important perquè arribem a un ventall de clients molt ampli. —Feu mobles a mida? - Nosaltres tenim un petit taller, el que passa és que treballem amb uns fabricants que fan el moble a mida. D e fet, hi ha molts clients que vénen que no

xim l'espai amb llits niu, llits tip u s t r e n , llits que no es veuen ' p e r ò q u e hi són... això és el que més es demana.

—Mobles d e disseny i chic o mobles d e disseny i còmodes? - Q u a n es parla de comoditat pensem sempre en el matalàs o el sofà, però cal també buscar la comoditat en uns altres mobles. Per tenir-hi les coses, per recolliries... q u e et sigui còmode per viure-hi. I per això es treballa tant el moble a mida. - Q u è és el més imprescindible p e r moblar una casa?

-Pel que fa al client, el que és imprescindible és l'habitació i evidentment una sala d'estarmenjador amb una taula, unes cadires i un sofà. Tota la resta et pots permetre cl luxe de prescindir-ne inicialment i anar-ho afegint amb el temps. - Què oferiu perquè la gent continuï comprant moble* quan ja té la casa moblada? - Sempre hi ha gent q u e es casa, però mai posen mobles a tot l'habitatge. Amb el temps es fa l'habitació dels nens, més tard renovaran el sota... l'atractiu que tenim és la varietat, i tenir mobles de tots els estils i per a qualsevol butxaca. Nosaltres, per exemple, hem moblat cases per a avis, parcs i nets. Això vol dir que els ha agradat i que han tornat. Les segones residències també cal tenir-lcs present. Per a la muntanya es ven sobretot un moble més rústic i per a la platja es ven un moble molt més funcional. Cal destacar que en una casa on s'hi viu sempre l'armari és molt important, i en canvi en una segona no s'hi dóna tanta importància. Simplement s'hi posa la barra, els quatre calaixos i prou. És un mercat que no és el més fort, però que també es va notant. - A quin tipus d e públic us dirigiu? - A més d'oferir mobles a tots els santeugatencs també venem al major. Així, de tant en tant fem alguna operació amb hotels, amb residències o clubs de tennis... Venem també a botigues petites de tot Catalunya. - Com c o n t r a r r e s t e u la competència q u e hi h a al m e r c a t del moble? - T e n i m molt clar que és importantíssim oferir un servei al client molt continuat, mirar després de la venda com ha quedat, i assessorar el client també quant a teixits, a vestir la casa... això normalment el client ho valora i en segons quins llocs tries el moble i te'n vas. - E s difícil vendre mobles? - É s més difícil que algun altre tipus de venda pel fet que és més costós per al client, li suposa una inversió més elevada. Normalment no és una compra impulsiva, sinó una compra que ja està molt pensada, i la gent s'ho rumia molt... El client entra, mira, parles a m b ell dos o tres cops i acaba comprant o no. El nostre avantatge és que oferim molts tipus d e productes i, per sobre de tot, qualitat.

31

Deutsche Bank tindrà sucursals a les oficines de Correus A. B.M

El Consell d'Administració de Correus i Telègrafs ha escollit Deutsche Bank com a soci per a l'explotació conjunta de les futures sucursals bancàries a les oficines postals de tot l'Estat. L'acord es fonamenta, segons els comunicat oficial de l'operació, en una fórmula d'associació per a l'explotació de la xarxa bancària de Correus. Per desenvolupar la pròpia xarxa, l'entitat pública comptarà amb la tecnologia, els productes i l'experiència de la multinacional amb seu central a Sant Cugat. Deutsche Bank es compromet a una inversió d'l 1.596 milions de pessetes, que inclouen tota una sèrie d'equips necessaris així com campanyes de màrqueting i publicitat. A canvi, els ingressos .obtinguts de les operacions efectuades en oficines de Correus es repartiran al 50% entre ambdues entitats (tant dels clients de l'entitat postal com els que siguin només del grup bancari), oferint també els serveis de banca telefònica i per Internet. El Grup Deutsche Bank és la primera entitat bancària en l'àmbit europeu i també la que figura en primer lloc en el mundial per volum d'actius, amb presència a 55 països i més de nou milions de clients. A l'Estat espanyol és la s e t e n a b a n c a p e r volum d'actius i té més de 300 oficines. Pel que fa a les noves sucursals a Correus, en total seran 227 les oficines catalanes que aniran oferint progressivament aquests serveis: 31 a la província de Tarragona, 22 a Lleida i 32 a Girona, i 142 a la província de Barcelona. En el moment de tancar la redacció, però, la Direcció Territorial de Correus no havia confirmat encara q u e la d e Sant Cugat fos una d'elles.

w

Tel. 93.589 57 55 Fax 93.589 58 15 E-mail:

sèpal

SELECCIONEM:

Do««BÍ|irt^|miwCOR£L,


US 4 CANTONS

Classificats Santiago Rusifiol, 5 4

guia pràctica

93 674 0 6 4 9

• JOSEPA

SANT CUGAT

Hospital, 41

9 3 5 8 9 78 00

Martorell, 12

• TALLER ELECTRO-

Rius i Taulet, 27

Elisenda, 11 93 674 6 1 7 2

9 3 5 8 9 0 3 07

9 3 5 8 9 78 60

935895657

SOL

93 6 7 4 0 5 03 • CUGART Torrent d e la Bomba, 14 93 674 43 9 0

ADVOCATS

• FOAP

BICICLETES

TORTOSA PUIG

• CARDONA

St. B o n a v e n t u r a , 13

Valldoreix, 41

93 675 34 54

93 674 f 5 09

• GIMNÀS

CRISTALLERIES • GALVANY A l f o n s Sala. 2 9

• SUN BIKE

• Gerd Dietètica

Can Matas. 2

Pere San, 9

2a.

93 589 1 7 5 7

93674 00 60

ALUMINIS

•TUBAU

• ALUMINIS GARRI-

La T o r r e , 1 4

GA

93 674 12 85

Orient. 65 baixos 93 675 29 02

ANTENES PARABÒLIQUES • ANTENEX Àngel Guimerà, 2 93 589 22 4 7

ARQUITECTURA

•TUBAU Mercat Torreblanca Parada 1 -6 i 1 -7 93 675 3 0 65

SANT CUGAT

Plana d e l'Hospital, 10

20 Baixos

9 3 6 7 4 72 5 4

93 675 03 51

• PASQUAL GAR-

Plaça Octavià. 7

SANT CUGAT

93 674 32 0

C a n Fatjó dels A u r o n s Carnpoarnor,12 - Nau 3

s/n

•SASI Plaça Octavià, 7 9 3 6 7 4 32 08

SANT CUGAT Sant Jordi, 33-35 93 674 98 62

• TOBELLA MILLAR Santiago Rusinoi, 49

Valldoreix. 58

93 589 19 3 1

93 589 73 74

•UESC Cànovas del

93 589 14 2 9

Castillo, 9

Mercat Pere San Parada 104 93 589 14 18

• VILAR

• CAL CRISPIN

ELECTROLLAR,

Santiago Rusinoi, 23

SA

93 674 03 08

FERRETERIES

93 589 0 2 7*

•TUBAU

SCP.

Passeig Rubi, 108

C La Mina. 17L. B

Valldoreix

93 675 18 3 5

93 674 5 7 4 7

•COAP

• JORDI MERCADÉ

93 589 2 1 15

Creu. 6-8. 2n 3a

•SAGARRA Endavallada. 2 2

93 589 65 6»

93 674 01 60

ENSENYAMENT

Dutf.irMMnllj 14

• E L PONT

w.93 67J 08 97

Girona, 3

19

FLORISTERIES • FLORS RIERA

• APPLE CENTER Plaça Unió. 3

Ptge. Sant Antoni, 1 3

935893300

93 675 1820^ CALATAYUD Rbla. Ribatallada 31 B 3 4r 1 a

V e n d a i neteja

ÀGORA

Cànovas d e l C a s t * ) , 4 93 674 6 6 0 0

9 3 6 7 5 18 03

, CENTRE COMERCIAL

TIL93M900 01 MlMSutQtf*

•PRYCA

• PATUFET

Rbla. d e l Celler, 87

Carretera de Rubí

PARTICULAR

MERCERIES

MORAGAS 9 3 674 5 0 4 8

• TRINITY Rbla. Can Mora. 18

•RODÓ Rius i Taulet, 6 9 3 689 8 2 8 0

• WAY-IN Rius i Taulet 2 , pral Sant Cugat

• CATALONIA

936748215

• M* DEL MAR

Sant Cugat- Cerdan-

EJARQUE

yola, K m 3

Sta Maria, 38,3r. 2a.

9 3 580 15 00

93 5 8 9 3 0 65 •FOAP Rius i Taulet, 27

• RAMON SASTRE Escola d'Arquitectu-

93 674 0 6 0 3

ra P e r e S e r r a s / n

93 589 3121

CONGELATS • L ' I L L A DELS C O N -

• ARXIU GAVlN

GELATS

93 674 25 70

Mercat Pere Sant,

ESCOLA THAU SANT CUGAT ESCOLA THAI SAWTCUCAT. DES DELS 3 ASYS FIUS ALS I6AMS. ESCOLA CONCERTADA ESCOLES ESPORTIVES. SERVEIDETRUiSPORI IMESJADOR Vu nierpi.ïjr .>r

Parada 125 935893806

Rbla. C a n M o r a , s / n

JJj

93 589 0 7 12

INSTRUMENTS

• F O T O V Í D E O F.R.

• INSTRUMENTAL

Rbla. d e l Celler, 9 3

SANT CUGAT

93 674 79 68_

Alfonso Sala, 18-20 9 3 6 7 5 4 7 57

• J . LLAMAS Valldoreix, 14

93 674 03 93 •ZOOM Centre de la imatge

JARDINERIES

9 3 674 7 0 6 8

MOBLES DECORACIÓ

93674 0995 93674 1550 •CASAJUANA. Galeries Sant Jordi. S a n t i a g o Rusinoi, 3 7 Major, 6

93 589 22 32

•MAJrK Sant Jordi, 29

93 589 02 66

MOBLES JARDÍ

MODA CONFECCIÓ

93 674 99 40

Elies R o g e n t , 52

• BENETTON S a n t a Maria. 21

Sant Cugat

Gorina. 6

93 674 46 54

• ANFUS JOIES Santiago Rusinoi. 45

• BLUE M O O N

HERBOLARIS DIETÈTIC

93 589 5 0 72

M a j o r , 16. Horari:

Valldoreix ,45 93 6 7 4 J W 0 2

Santiago Rusinoi

Plaça Pere San, 9 93 674 00 60

ASSESSORIES • J. PINYOL

• COPISTERIA THER Sant Antoni, 2 4 . 9 3 589 74 4 2

• GALERIA CANALS D e i a C r e u , 16 9 3 6 7 5 49

02

WCnEMATOGRAfX

• SUPER-NATURAL Anselm Clavé, 1.

M a n e l Farrés, 15 D

• COPY-GRAFIC

93 674 44 6 9

C a n Matas, 8.

• HIDROFLOR

936753653

AL GUIÓ I

Av. J o a n B o r r à s , 5 4 .

ESCRIPTURA

Valldoreix

• OFINOVA Alfons S a l a , 1 8

AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/n

• M O T O RALLY PEUGEOT Ctra. Cerdanyola.6771 93 7 8 6 9 3 0 0

BELLES ARTS >CABANAS

HIDROCULTIUS

• TALLERS D'INTRODUCCIÓ

AUTOMÒBILS

935892000

fi] • ADMINISTRACIÓ

9 3 6 7 5 2 3 73

CONSTRUCCIONS •BELSCONXXLSX

CREATIVA Av Portal d e l'Angel.

93674 75 98

HÍPIQUES

1, 3 e r p i s ( B a r c e l o n a ) 934121939 936749435

GIMNASOS ESPORTS

Pg.

C a l a d o , 12

93 6 7 4 1 1 4 0

IMMOBILIÀRIES

• CLUB NATACIÓ

Rafael, 18-20, baixos

SANT CUGAT

7*1936753267

CamiCrist

•ARENASAN

Fax. 9 3 675 3 2 0 9

Treballador, s/n

Endavallada 21 bxs.

Ema*

936741453

93 5 8 9 4 5 66

UthiAMvuMnmaxm • FINQUES BACHS

93 6752228

RESIDÈNCIES

Alfons Sala 2

Sant Salvador, 47 936744167

RESTAURANTS

TRANSPORTS

•NAKHALA

•ASSOCIACIÓ

C/Sabadel,9 •SERRALLERIA T E -

RADIO TAXI

93 674 58 71

9 3 5 8 9 4 4 22

RRA I COMAS C.B. M o z a r t 9 . (Barcelona) 932181996

ÒPTIQUES

ROBA INFANTIL

93 6 7 5 5 1 5 1

•CUCARRÓ

VETERINARIS

Santiago Rusinoi, 3 0

• DISPENSARI

93 674 5 5 8 0

VETERINARI DEL

9 3 675 02 67

U r g è n c i e s 2 4 h. Sabadell, 23. Obert nit i festius

PASTISSERIES ROBA PER ALA LLAR

•SÀBAT

•FALGUERA VaM

93 674 6 9 45

93 6 7 5 2 4 0 1

PAPELERIES •PAPELERIALUFA.

SABATERIES

• LA FAUNA

•REPARACIONS DE

93.590.61.19

93 674 13 05

CLAUS 93 674 0 0 1 4

• VETERINOS Rius i Taulet,31

•REPARACIÓ DEL 93589 7141

CALÇAT SABATA

PARAMENT DE LA LLAR

Francesc Moragas, 6

•GENEVIEVELETHU Villa, 6

93 675 3 2 74

93 674 03 16

•REPARACIONS DE

Plana Hospital. 10

CALÇAT i COPIES

93 589 6 1 5 0

DE CLAUS

Fax 93 589 5 9 65

PERRUQUERIES

• USSIA TOURS

Sol. 16 • CARNEI BOSCH

VIDEOCLUB

93 674 90 97

Francesc M o r a g a s , 2 9

93 589 47 42

• FORMAS

• ADMINISTRACIÓ

• PEPA MARTIN

93 675 4 0 06

NÚM.

TALLES GRANS

• F O T O VÍDEO FR.

•TATERS Sant Antoni, 6 2

Del Celler. 93

936755506

93674 79 68

Elies Rogent, 18 A

9 3 6 7 4 01 74

LUDOTEOUES

Valldoreix, 2 8 9 3 589 7 2 3 2

Xerric. 8

93 674 00 97

935906189

LLARS D'AVIS

•JUANI Xerric, 2 8 936746699

Sant Antoni, 1 9

SEGURETAT

XARCUTERIES

•AUX-VYD

• T O T PUNT

• SCOOTY LÚDIC

R b l a d e l Celler, 3 5 - 3 7

CALCAT I COPES DE

C( Valldoreix. 2 3

• CAMPMANY

Major, 3 3

urgències

908 8 9 8 1 3 6

• L A LIONESA

Valldoreix, 1 6

2

93674 6945 Tel.

Santiago Rusinyol, 4 6 93 6 7 5 1 2 9 9

9 3 5 8 9 6 0 88

1

V A L L È S . S.L.

• NENS Endeva«ada,12 935896416

Valldoreix, 6 7 A

• HÍPICA SEVERINO

Ptge. Font de Sant

• GIMNÀS ESCOLA

16.30-20.30 h

Obert dissabte tarda 93 6 7 5 5 9 5 3

ASSESSORS

• LUCAS

9.30-13.30 h

NÚM.

PI. B a r c e l o n a . 9 - B 93 675 30 12

93 674 85 02

DIETÈTICA

93 675 4 7 51

935891732

VaJdoreix.79

RIBAS

• J.G. ASSOCIATS

Av. Torreblanca, 2 - 8

9 3 6 7 4 0 7 71

93 6 7 4 0 8 8 2

•GERD

• PROMUSA

• INDUBRUC

93 674 19 03

• SALA RUSINOL

936746598

93 589 0 0 2 3

DE CATALUNYA

• ARPALI

93589 0151

• TEXIDÓ ÒPTICA

• ARXIU NACIONAL

ASSEGURANCES

R b l a R i b a t a l a d a 34

Sta Maria, 9 - 1 r 1a

93 6 7 4 4 2 2 3

•ARWENBOUTIQUE

93 589 57 76

CUGAT

9 3 5 8 9 2 3 71

•TINTORERIA SANT

Centre Comercial

COPISTERIES

• TINTORERIA SANT

Mercè Rodoreda, 8 •CONSTRUALPA

CUGAT

• GALERIA LLUÍS

9 3 5 8 9 77 8 8

9 3 674 1183

• MAILING

Av. Ragull, 9 - 1 9

•SANBER-5 A n s e l m Clavé. 2 0 9 3 6 7 4 4 5 71

Santiago R u a n d , 35

REPARTIDORS

EDAT .SANT SAL-

•CLÀSSIC Av. Torreblanca, 2

J a u m e I. 3 3

AJfons Sala, 12 B o t i g a 3

93 67504 54

VADOR.

• MIREIA'S Valldoreix, 33

HAMBURGUESERIES

CUGAT

VaJdoreix, 10

Moragas, 21

• M C DONALD'S

•TINTORERIA SANT

93674 6058

• RESIDÈNCIA 3a.

93 589 61 63

GALERIA D'ART

Sant Antoni, 1 93 6741182

bijuteria

Villa, 9

1

CUGAT

•MANTSERV.SA

93 674 13 96

FRUITERIES

• TINTORERIA SANT

Av. Catalunya, 18

9 3 5 8 9 00 14

• JOGUINES NINS

TINTORERIES

•INSTALACIONESA.

Objectes de regal I

936743694

Maria, 44

02

•MAVI

93 58944 95

Sta.

Cerdanyola, 4 9

9 3 675 1 3 8 9

M o s s è n Cintor Verda-

C à n o v a s d e l Castillo, 2

9 3 674 15 32

1-5

ZAMORA, S L

Uaceres, 12

• ANTONI CAMPOS Francesc

936753304

Sant Jordi, 3 0

JOGUINES

Carretera d e

pda.

93 58987

• E G A MOBLES

• JOGUINES MARGA

comunicacions

Mercat Torreblanca,

INSTAL·LACIONS

• L A FESTA

ROCAMORA

EBENISTERIA 936996748

935890605

SANT CUGAT

• D 4 CONSTRUC-

•GARDEN

93 67556 74

FUSTERIES

Sant Jordi, 3 2

Telefonia i

CIONS

Sta. Maria, 14

• FUSTERIA

•FKJTTO

• AIR T E L E C O M

•POLLERIA

Major, 3

Moragas, 33

9367522 0)

OBJ, REGAL FESTA

TELEFONIA

POLLERIES

93674 0138

9 3 5 8 9 3 3 00

FOTOGRAFIA V I D E O M

935892529

93 674 8 9 1 8

• L A PERLA

Francesc

CERÀMIC

• ARXIU MUNICIPAL

93 6 7 5 1 0 1 1

• CARRÉ MOBLES

1936741546

Sant R a m o n , 4

VALLÈS, S.L.

Plaça Unió, 3

M a r i a , 3 8 3' 2 1

93401 7880

MISSATGERS

Pça. Joan Borràs,

93 589 4 * 4 7

93 589 3 0 65

93*674 14 90

• VALLÈS

Av. RiusiTaulet, 13

MIRA

INTEGRALS

Passeig Torreblanca. 13 93 674 5 3 01

Enric G r a n a d o s , 1 0

93 675 5 9 2 1

TECNOLÒGIC

Av. Viladelprat, 79

Sta.

• 4 G SERVEIS

•TALLERESMENA • PISCINES SANT CUGAT

guer, 107

FLECA ARTESANA

• SPRINT IDIOMES

Pous, 1 3 - l o c a l 1 93 675 5 7 5 5

guer. 18.

• MIRA-SOL-MARI

Francesc Moragas,8

• MARTÍ FINET

Sant Jordi, 3 9

9 3 674 6 9 5 0

935892638

L11

9 3 6 7 5 1 5 56

Plana d e l'Hospital, 3 5

Rius i Taulet, 2 0

Mapr,18

Ildefons Cerdà, 4

SANT JORDI

Jardins i Piscines

•IONA

•PROGRAM R a m b l a C a n M o r a , 18

• TALLERS TORNER

•FERRON

• SUMINISTROS

Sant Jordi, 22

• TALLER GERONt

93675 4757

VALLDOREIX

9 3 6 7 4 12 3 9

BORRELL

• JORDI FRONTONS

MAT. CONSTRUCCIÓ

ACCÉS • FLORISTERIA

936741053

Alfons Safcrl 8-20

Santiago Rusrioi. 8

Sant Cugat Km 4

A v . V a l l d ' or, 2 93 674 26 0 )

93 589 32 89

9 3 566 4 9 00

CTlBElíHüBB

• JORDI CUFÍ

•SOLSONA

•MRW

S a n t Martí. 3 2 . e n t s o l . 93589 2313

• GALERIA ARQUITECTURA 935894411

INFORMÀTICA

936741381

• PAPIOL

MATALASSERIES

M o s s è n Jacint Verda-

93 675 01 75

Villa, 2 2

• DANIEL

COMPRAS VEMAS ALQUllRES VAIORACIONES ASESORAMIENTO

93 674 6 3 6 2

CUGAT.

A l f o n s Sala. 1 0

Maria, 20

ARQUITECTES,

' ' I. i v

Sant Llorenç. 2 7

•MUSICAL SANT

•VALLÈS NET • MES MARCS Enric G r a n a d o s , 15

93 674 06 57

•TALLER MECÀNIC P. C A N A L S

•RANGO10

Av. T o r r e b l a n c a , 2

Fincas Sani Cugat

93.67436.88

93 674 6 8 4 7

• 101 P I S O S

93 675 23 90

C / S o l , 19

PESCA SALADA I LLEGUM •SALUMS Sant Antoni, 5 0 93 674 5 7 5 2

93 675 51 08

• ATELIER BLAU

Valldoreix. 4 4 - 4 6 93 674 7 * 6 4

93 6 7 5 5 6 5 3

ESPORTS S.L.

•SQUASH

CIA GUILLÉN

93 675 5105

• SANT CUGAT

93 674 30 81

ELECTRODOMÈSTICS

Alfons Sala 36

•MARMOLES

Pça. Quatre Cantons

Exposició i vendes

LES PLANES

• ÒRGAN

,1.N i r-".

•TUBAU

• FUSTER I FREIXA,

6084945

• FINQUES GIRONELLA

Anselm Clavè,

93 674 13 98

• GARCIA JULIÀ

CARNISSERIES

•T.M.G. • CASAL D'AVIS DE

935893121

A v . C a t a l u n y a . 2 2 1er 93 674 41 64

Fax 93 5 8 9 1 1 0 4

• D t S O N ESTILISTES

Alfons Sala, 50

• CANSALADERIA

935891799

JULIANA

TALLERS MECÀNICS

Francesc Moragas, 2 6

•VORAVIU Sant Antoni, 2 5 - 2 7 935898855

• C A S A L D'AVIS D E MtRA-SOL

• RENAULT-ACERSA

Vctòria.48

C t r a Cerdanyola, 55

935892018

935892649

• CASAL D'AVIS DE LA FLORESTA

• T . M . G . Tallers Borrell 6

Pearson,36

Tel i Fax

ELECTRICITAT

DE

L'AUTOMÒBIL

MANEL ANGLÈS I HOMS ACCESSORIS • ALARMES • AUTO-RADIOS • ARRANQUES ALTERNADORS • BATERIES • MANTENIMENT- REVISIONS C/ Sol, 19 Tel 674 36 88 • 06190 Sant Cugat del Vallès.


Classificats

HS4CAMON5 M A

R

E

N

A

PISOS A ESTRENAR • C/ Orient. Sup.: 105 m2. 4 hab. (1 suite), 2 banos, amplio salón-comedor, cocina office, tot. exterior, armarios y focos e m p o t r a d o s , calef., gas n a t u r a l , b a l c ó n , p à r k i n g , solo 6 v e c i n o s . Alquiler: 9 5 . 0 0 0 ptas 935894566 • C o l l Fava 3 y 4 h a b i t a c i o n e , 2 b a n o s , calefación, gas, parquet, armarios empotrados. Plaza pàrking. Zona comunitària y piscina.

S

A

EN

O

A

N

U E S

ALQUILER

•Cl Rosselló (Z. Estación) Sup. 60 m 2 . Hab. doble con armario empotrado, bano completo, cocina americana, sal-com., suministros contratados. Alquiler: 55.000 ptas.

I

S

O

- 3° 1" : 125 m2., 4 hab., 2 banos + aseo. cocina off. 12 m2, Salón 30 m2, tza., lavadero: 36'8M

S

A

C

H

S

•COLL FAVA: 95 m2 ._ -- Com. Sal. - Coc. Off. - Lavadero - 3 __ Dorm. - _ 2 Banos Bar - Pk.. 1 Coch. - Jard. y Pisc. comun. Precio: 28. 500.000

•Cl SANTA TERESA: 140_ M2 .._ Com.Sal con chim. hog. Coc. Off. - 4 4 Dorm. r-* Dorm. -- 22 Barios. - Aseo - Pk. 2 Coch. - Trast. Pisc. Precio; 42.000.000 •Cl VILLA: ÀTIC - 7,5 m2 Corn.Sal. - Coc. - 2 Dorm. Banos - Pk. 1 Coc... -Tr.rast. Ase. A Parabol. - Ter Precio: 45.000.000.

TEL. 93.674 24 69 I

M

C

A

S

S

VENTAS • JUNTO ESTACIÓN. Piso àtico dúplex de 100 m2. En planta baja consta de salón-comedor, cocina (nueva), una hab. doble y un barío. En la planta piso consta de un salón-estar o e s t u d i o y una " s u i t e " (bafio r e f o r m a d o ) . Terraza Calefaccion a gas. Pàrking opcional. Precio: 23 Mill.

A

N

T

C

U

G

A

T

• PARCELA EN CAN CORTES Tiene una superfície de 1.245 m2.vïstas a todo el Vallès. Precio: 20 Min.

93 674 08 97 > COLL FAVA Piso nuevo a estrenar de 90 m2, 3 hab., 2 bahos completos. Calefaccion. Plaza de pàrking con trastero. Jardin comunitario. Precio: 24 MHI.936740897

•ZONA GOLF Torre adosada de 4 habitaciones, salón-comedor con chimenea, cocina-office, estudio, 2 barios y un aseo. Garage • ZONA BORRELL Piso nuevo de 70 m2. Consta de 2 habitaciones dobles, para dos coches. Bodega, terraza, etc. Jardin privado. Precio: 48.680.000 ptas. salón-comedor, cocina americana, 1 bano completo. Precio: 15,5 Mill. ESTACIÓN 93 67408 97 • AVINGUDA PLA DEL VINYET Local de 100 m2 útiles. dividido en 5 despachos mas 1 aseo. Torre adosada de 180 m2. Consta de 3 hab.(2 dobles), Aire acondicionado. Precio:12,5 Mil o en alquiler 75.000 salón-comedor de 25 m2 con chimenea-hogar, cocina- pts/mes. office, 2 bahos completos. Estudio. Terraza. Jardin privado de 40 m2. Garage para dos coches, trastero y ALQUIUEBES lavadero. • JUNTO ESTACIÓN. Piso en alquiler situado en c/ Alfonso Precio: 37 Mill. Sala, de 120 m2, 4 hab., 2 bahos completos. Servicio de alta. IMPECABLE. Precio: 80.000 ptas/mes, comunidad induïda. W6M08_97_ •AVDA.PLÀ DEL VINYET-SANTA TERESA • JUNTO ESTACIÓN Local en alquiler en c/Gerona de 132 m2 Torre adosada de 280 m2. Consta de 4 hab. dobles útiles. Precio: 150.000 ptas/mes (dos de ellas con "suite") mas otra hab. de Servicio. salón-comedor de 35 m2 con chimenea, cocina-office, • Plaza 4 Cantons. Piso amueblado de dos habitaciones, 3 banos c o m p l e t o s . Estudio de 30 m2. Terraza bario, cocina y ten-azita. 50.000 ptas/mes solàrium. Trastero. Garage para dos coches. Jardín privado y comunitario con piscina.MUY SOLEADA Y BIEN ACONDICIONADA. Precio: 53 Mill. 93 674 08 97

93 674 0897

L

A

• P A R C C E N T R A L . A ESTRENAR. BAJOS CQN JARDIN PARTICULAR DE 40 M2 3 dormítorios, comedor-salon 40 ni2, cocina-office, gfflfòffljfiï SWSSl « E S c d ó n ' ParCin9' • C. V A L L È S . C E R C A NUEVO M E R C A D O 4 d omitorios, r m . i » o r i come o5,-Corn.dor-^ón^nc^i^^o l e j c calefacció SSBrWííSr.

• A ESTRENAR, Z O N A RESIDENCIAL 2 amplios dormito/jos con armarios comedorsaTòrT .çocina-offiçe,. 2 Banos n s r" P l e t o s ,

M mà $l &?^ O

- 2° 1 a : 125 m2, 4 hab., 2 banos + aseo, cocina off. 12 m2., salón 30 m2, tza., lavadero: 36' 3 M

•C/ VILLA: BAJOS CON TERRAZA. - 70 m2. - Com. - Sal . Coc. Off. - 2 Dorm.- Bano - Aseo - Calef. - Trast. - Ase. Parabol. Precio: 28.000.000

F

L

- 1° 3a : 108 m2, 3 hab., 2 banos, cocina off., salón 35 m2, t z a 1 0 m 2 : 3 V 3 M

•Cl VILLA: BAJOS CON TERRAZA - 90 m2 - Com.-Sal - Coc. Off. - 3 Dorm. - 2 Banos. - Calef. - Pk. 1 Coch. - Trast. - A. Parabol. Precio: 36.000.000 •Cl PAHISA: BAJOS CON JARDÍN -110 m2 - Com.- Sal. con chim.hog. - Coc. 4 Dorm. - 2 Barios - Jard. Priv. Jard. y pisc. comunitario. Precio: 37.000.000

'AULET: 120 m2 - Com.-Sal. - Coc.Off. 4 Dorm. •RIUS I TAUI PrBanos. CaieT. - Ascen. Pk. 1 Coch. - Terraza. ecio: 30.000.000

E

DS, comedor-sa.lón, çocina-Qffice.

"Recuerde.... Hay 101 viviendas mas. Posiblemente tengamos lo que necesita ! 93-589-73-74 / 93-589-81 -61 E

N

„„».»„«.• ZONA GOLF . ^ ., „ ,. 4jJormitorips cg/riecjor-salon con parquet, cocina^ l ^ f i l c ^ p ^ P n T M f e m W 3 2 3 -

- 1° 2 : 113 m2, 4 hab., 2 banos + aseo, cocina off., 10 m2, salón 28 m2, tza. 11m2 : 32' 550 M

iÚLTIMAS 8 VIVIENDAS A LA VENTA! Zona residencial y tranquila. Pisos con buenos acabados. Preciosa zona comunitària con piscina. Trastero incluido:

U

O

• C. V A L L È S . A T I C O

S

- 1° 1" : 125 m2 4 hab., 2 banos + aseo. cocina off. 12 m2, salón 30 m3, tza., lavadero: 35'8M

OBRA NUEVA EN ZONA ARXIVO

IM O

R

• COLLTTAVArNUEVtr P

- Kampió, casa a 3 vientos con 100 m2 de jardín privado, 3 hab. grandes, cocina y bano reformados: 85.000 ptas / mes. - Adosadas desde 140.000 ptas/mes -Golf unif. època, 209 m2., sol T/D , ideal Centro Rehabilitación: 220.000 ptas/ mes. -Pisos, Ados., y Unif. de Alto Standing.

I

I

• TORRE J U N T O ESTACIÓN MIRASOL

• Z O N A RESIDENCIAL 3 dormitorias, comedor-salón r30 m2,i cocina, ravaderg, b a " " - .compleibs, '~ -~ —---'•-•> vaderp ?2 ' Banos, armar os

93 589 45 66

-GRAN OFERTA EN ALQUILERES :

F

G

Alquiler desde 110.000 ptas/mes. 93 5 8 9 4 5 6 6

O I

•C/ VALLÈS: TOTALMENTE REFORMADO- 85 m2- ComSa). -Coc.Off. - 3 dormítorios. - Bano - Calef. A. Acond. Precio: 18.350.000

R

R

G

A

IM

PISOS EN VENTA •Z.Parc P o l l a n c r e d a . Àtico, Sup. 100 m2, 4 dor., 2 banos, ascensor, sal-comedor 23 m2, amplia cocina 14 m2, terraza amplia y soleada de 44 m2, soleado y panoràmico. Precio: 18.950 Mill 93 674 32 08 •Z. Parc P o l l a n c r e d a . Apto. IMPECABLE. Sup. útil 60 m2, 1 dor.do., 1 bano, calef., coc. americana, zona tranquila.Precio: 16 Mill

93 674 32 08 • Z . C e n t r o . Sup. 1 0 1 m 2 , 4 dor., 1 b., ascensor, panoràmico y alto. Precio: 23. 700 Mill 93 674 32 08 •Z. C e n t r o . Sup. 101m2, 4 dor., 1 b., ascensor, panoràmico y alto. Precio: 23. 700 Mill 93 674 32 08 • Z . M c d o . N v o . Planta baja con jardín priv. De 85 m2, Sup. 95 m 2 , dor., 2 banos, calef., ascensor, 1 pk., Prac.nvo a estrenar. IMPECABLE. • Z . Pseo. T o r r e b l a n c a . Dúplex. Sup. 125 m2, 3 dor., 2 barios, buhardilla, 1 pk., salc o m 25 m 2 . Precio: 2 7 MW

O

F

m

R

T

E

S

• LICENCIADA EN INQENIERIA ELECTRÒNICA, da clases de Matemàticas, Física y Electrònica a todos los niveles. Mucha experiència. Gisela Espinosa : 93 590 62 5f / 919722021 • PERRUQUERIA DISON, necessita oficials / les. Interessats truqueu al 93. 589.56.57. o passeu pel carrer Martorell, 12

T O R R E S EN VENTA • S t . Q u i r z e J a r d i . Unif. Sup. 162 m2, 4 dor., 2 banos, 1 aseo, calefaccion, jard. priv., 30 m2 de trzaporche, i pk. Precio: 39.500 Mill 93 674 32 08 • Z. Vinyet. Ados. Sup. 211 m2, jardín 25 m2. 4 dor., 2 banos, 1 aseo, calefaccion, amplio pk. (2 coches), estudio de 30 m2, 2 trzas ( 1 solàrium), muy tranquilo.Precio: 47 Mill

93 674 3208 • Z. A r r a b a s s a d a . Ados. Sup. 301 m 2 , jardín de 52 m 2 , 4 dor., 4 banos, 1 aseo, calefaccion, g. coc-office exterior, com-salón de 40 m2, z. comunitària piscina. Excelente ubicación. Precio;: 63 Mill 93 674 3208 • Z. C a n G a n x e t . Ados. Sup. 210 m 2 , jardín 50 m 2 , 3 dor., 2 banos, 1 aseo, calefaccion, 2 pk + trastero, tras. Z. comunitària con piscina. Precio: 55 M i l l

93 6743208

o

E

m

A

iu o

E

s

ES BUSCA TECLISTA PER GRUP AMATEUR DE ROCK. Carles 93 674 63 17

S'OFEREIX PROFESSOR DE MATEMÀTIQUES AMB MOLTA EXPERIÈNCIA. Genis. 93 674 91 92

PLATILLO DE LES SIS DELÍCIES M. Àngels Quadras, amb la col·laboració de "Los Gabytos" Ingredients: Les sis delícies són la carn de vedella, el porc, el xai, el pollastre i els bolets.

Elaboració: La carn ha d'estar tallada a trossos i s'ha de sofregir. A part hem de fer les mandonguilles amb porc, vedella, ous, molla de pa, all i julivert. Un cop enfarinades, les fregim. El platillo dels sis "Gabytos" està en un vol de farina al qual s'hi afegeix el tomàquet, la ceba, el pebre negre i el vermell i la canyella. Es va cuinant sense presses, sense deixar de remenar. Un cop cuit s'hi tira la carn sofregida i els bolets. Hi afegim aigua de brou i acabem la cocció molt lentament. És un platillo molt bo, de bon gust i de molt bon paladar. No ens hem de descuidar la sal. Consell: Hem de procurar que les mandonguilles quedin olioses.


Generalitat de Catalunya Departament dt Treball

Servei Català de Col·locació

SOCIAL '

En aquest apartat publiquem ofertes de treball del Servai Català de Col·locació que, per la seva complexitat, per l'especialització dels seus requeriments o per la seva localització geogràfica, exigeixen un tractament especial. Si està interessat en alguna d'aquestes ofertes, ha d'adreçar-se a un terminal de ServICaixa, o bé ha de telefonar al telèfon 902 221111 o al 902 2210 44, En cas que js aigui usuari del Servei Català de Col·locació només s'haurà d'identificar facilitant el seu NIF i la referència de l'oferta, Si no és usuari oel Servei, sol·liciti la seva introducció urgent i doni també el número de referència de l'oferta per la qual s'interessa. L e s e m p r e s e s poden passar ofertes de treball a l'adreça d'Internet

http://www.gencat.es/scc i també ats telèfons 902 2211 11 i 902 22 1044 oa qualsevol centre col·laborador dsl Servei Els demandants perdot\ar~se d'alta al Servei as poden adreçar a qualsevol punt d'informacfó o ServiCaixa MECÀNIC/A AJUSTADORA per a empresa de construccions metàl·liques Edat. de 20 a 30 anys. Formació; FP2 (mecànica), Carnet 81 Sou brut anual aproximat. 2.000000 Municipi: Granja d'Escarp (Segrià). Ref: 218*75 DELINEANT INDUSTRIAL per a empresa de construcció de maquinaria Edat: de 30 a 40 anvs. Formació: FP2. 3 anvs d'experiència en el sector. Carnet Bl. Residència al munkipi. Sou brut anual aproximat-. 4.000.000 Municipi: Rubí (Vallès Occidental). R«f:2?757» INSTAL·LADOR/A ELÈCTRIC/A D'EDIFICIS per a empresa el instal lacions Edat: de 22 a 46 anys. EGB o ESO i 2 anys d'experiència en el sector. Carnet Bl. Residència al municipi. Son brut anual aproximat: 2.000 (100 Municipi: Sant Cugat del Vallès (V Occidental). Ref: 219020 INSTAL I ADOR/A RFPAR ADOR/A D'ELECTRODOMÈSTICS Edat: de 21 a 55 anvs. Formació: EGB o ESO. 1 any d'experiència en el sector. Carnet Bl. Sou brut anual aproximat. 3.000.000 Municipi: Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat) Ref: 217710 Taller mecànic de Rubi (Vallès Occidental) cerca MECÀNIC/A DE MOTORS DE GASOLINA Edat: de 25 a 55 anys. Formació: EGB o ESO. 3 anys d'experiència en el sector Carnet Bl Residència al municipi. Sou brut anual aproximat: 2.500.000 Ref: 218326 Empresa de mecanitzat de peces de Rubí <illès Occidental) cerca FERADOR/A DE MÀQUINA EINA (torn, fresa, rectificadora, etc.) Edat: de 25 a 50 anvs. Formació: EGB o ESO 2 anys d'experiència en el sector. Carnet Bl Residència al municipi. Sou brut anual aproximat: 2.600.000 r Ref: 218533 PROVADOR/A DE PRODUCTES ACABATS Edat: de 25 a 55 anys. Formació: diplomatura universitària. 1 any d'experiència en el sector. Carnet Bl. Sou brut anual aproximat: 3.000.000 Municipi: l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès). Ref: 2184S6 impresa d'instal·lacions elèctriques«fc terrassa (Vallès Occidental) cerca 3PERARVÀR1A D'INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA ïdat de 25a 35 anys. 'ormació: EGB o ESO. i any d'experiència en el sector. :ametBl. Residència almunicipi. % ^ «aproximat; » » * « » « ^ s * «2.500.000 » r » «*»- J»***. >ou brut anual per a empresa de fabricació Ref: 218478 de maquinaria •dat: d* 25 a 30 anvs. 'ormadó: FP2. . any d'experiència en el sector. Carnet Bl. tendència al municipi. Sou brut anual aproximat: 3 000.000 Munkipi: Rubí (Vallès Occidental). Ref: 217575 TÈCNIC/A ELECTRÒNIC/A LVELECTROCOMUNICACIONS Ïdatde21a27anys. : ormacíó: FP2 (electrònica). . any d'experiència en ei sector. ornada completa. Sou brut anual aproximat: 2.000.000 vlunkripi: Lleida. Ref: 218821

8

SMJM Servei d'Ocupació Municipal [__] Ajuntament de lq||f Sant Cugat del Vallès

Empresa metal·lúrgica de Terrassa (VaUèsOccidental) cerca OPERAI>OR/A DE MÀQUINA EINA (torn, fresa, rectifkadora, etc.) Edat de 25 a 50 anvs. Formació: EGB o ESO. 1 any d'experiència en el sector. Residència almunicipi. Sou brut anual aproximat: 2.500.000 Ref: 21853» OPERA1U/ARIA EN CADENA DE MUNTATGE per a comerç, a Pengros Edat de 20 a 40 anvs Formació: FP1 ' Carnet Bl. Residència al municipi. Sou brut anual aproximat: 2.300.000 Munkipi: Santa Perpètua de Mogoda (VaUèsOccidental) Ref: 218481 Empresa metal·lúrgica de Terrassa (V. Occidental) OPERADOR/A DE MÀQUINA EINA (tom. fresa, recbfkadora, etc) Edat. de 25 a 50 anvs. EGB o ESO 15 anvs" d'experiència en el sector. Carnet Bt. Residència al municipi. Sou brut anual aproximat 2.500.000 Ref: 219017 TÈCNIC/A D'INSTAL·LACIÓ D'EQUIPS INFORMÀTICS Edat de 20 a 45 anys. Formació: FP1 Carnet Bl. Residència al munic ípi Sou brut anual aproximat: 2200.000 Municipi: Polinvà (Vallès Occidental). Ref: 218534 Empresa de reparació de maquinaria industrial de Sant Adrià de Besòs (Barcelonès) cerca TÈCNIC/A EN MANTENIMENT INDUSTRIAL Edat de 25 a 35 anys. FP2 i 5 anys d'experiència en el sector. Carnet Bl. Residència al municipi. Sou brut anual aproximat 2.500.000

Empresa d'arts i (Vaües Occidental) cerca CAP D'EXPEDICIONS Edat de 25 a 40 anys. FP2 i 2 anys d'experiència en el sector. Carnet BT Residència al municipi. Sou brut anual aproximat 2.800.000 Ret-218679 Parc d'atraccions de Paris (França) cerca 20 OPERARIS/ÀRIES DE NETEJA Edat de 18 a 27 anys; bon nivell de francès (l'entrevista de selecció es farà en aquest idioma). Possibilitat de treballar en cap de setmana. Contracte de març a octubre de 1999. Sou brut anual aproximat 2.040.000 Ref: 213299 de material de construcció de Terrassa (VaUèsOccidental) cerca MOSSO DE MAGATZEM Edat de 18 a 27 anvs. Formació: EGB o ESO. 1 any d'experiència en el sector. Carnet 61. Residència al municipi Sou brut anual aproximat 2.000.000 Ref: 219012

Empresa de restauració deeRuWfyuScdHSir I AUXILIARH1DE CUINA Edat: de 20 a 40 anys. Formació: certificat d'estudis primaris. 2 anys d'experiència en el sector. Carnet Bl. Residència al municipi Sou brut anual aproximat 2.500.000 Ref: 219035

20ftEcfpqòNBffl» Pflòf Et raTai^d·oteKrt3rsinlern»cic«iddcftirís(l:ranç^) Bon nivell de franc*»; l'entrevista de selecció es farà en aquest idioma. Jornada de 39 hores^setmanals en 5 dies, amb possibilitat de treball en cap de setmana. Contracte de març a octubre de 1999. Sou brut anual aproximat: 2.040.000

££L232___

CNIC/A EN SISTEMES INFORMÀTICS pera empresa de producció de pel·lícules Edat: de 22 a 30 anys Formació: FP2. Residència al municipi. Sou brut anual aproximat: 2.200.000 Municipi: Terrassa (VaUèsOccidental). Ref: 218889 ADMINISTRATIU/IVA per al departament comptable Edat: de 25 a 55 anys. Formació universitària de grau superior. 5 anys d'experiència. Contracte de 6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat 5 500000 Municipi: l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès).

Empresa d'oci, joc i espectacle de Barcelona cerca 200CRUP1ERS Edat de 18 a 25 anys. Formació: graduat escotar, BUP, COU o FP. Feina en toms rotatius i caps de setmana. Contracte indefinit un cop superat un curs de formació ocupacional dV30Q h aproximadament a càrrec de l'empresa. Sou brut anual aproximat 2.000.000 Ref: 158743 20ÀÜXIUARS7HÓSTESSEJ rxírapaR·d'atraaTcmsinternaci()r«UdePans(r,rarM) Edat: de 18 a 27 anys. Bon nivell de francès; S'entrevista de selecció es farà en aquest idioma. Jornada de 39 hores setmanals, en 5 dies, amb possibilitat de treballar en cap de setmana. Contracte de març a octubre de 1999. Sou brut anual aproximat: 2.040.000 Ref: 213343 20 CUINERS/ES pera parcd'attacciceisinteTiaoonalde Pan^ (França) Edat: de 18 a 27 anys. ' Bon nivell de francès; 1 entrevista de selecció es farà en aquest idioma. Jornada de 39 hores setmanals, en 5 dies, amb Dssíbílitat de treballaren cap de setmana. ontracte de març a octubre de 1999. Sou brut anual aproximat 2.040 000 Ref; 213340 20CAMBRERS/ES raaparcd'alracciorttmtemacmv^ Edat de 18 «27 anys. Bon nivell de francès; l'entrevista de selecció es farà en aquest idioma. Jomada de 3» hores setmanals, en 5 dies, amb possibilitat de treballar en cap de setmana. Contracte de març a octubre de 1999, Sou brut anual aproximat 2.040.000 Ref: 213335 Empresa de restauració de Rubí (Vallès Occidental) cerca CUINER/A Edat. de 30 a 50 anys. Formació: certificat d'estudis primaris. Carnet Bl. Residència almunicipi. Sou brut anual aproximat 2.500.000 Ref: 219033

2TÈCNIÇ_VIQUBS DE SERVEIS ^ ESTADÍSTICS I FINANCERS Diplomaturao llicenciatura universitàries. 1 any d'experiència en el sector. Qxwixernénts del sector de la construcció, d'estudis de mercat i jurfdks. Residència al Segrià. Sou brut anual aproximat: 3.000.000 Municipi: Lleida. Ref: 218147 INFORMÀTIC/A per a empresa del sector industrial Edat; de 23 a 40 anys. Formació: llicenciatura en informàtica o similar. Experiència en disseny de programes i ^licack*wirdormàhuues. Residència al municipi o rodalies Sou brut anual aproximat: 3.000.000 Municipi: Barcelona. Ref:217S30 2TÈCNIÇMQUES DE SERVEIS ESTADÍSTICS I FINANCERS Diplomatura o llicenciatura universitàries. 1 any d'experiència en el sector. Coneixements del sector de la construcció, d'estudis de mercat i jurídics. Residència al Gironès. Sou brut anual aproximat 3.000.000 Municipi: Girona Ref: 218109 Empresa de fabricació de maquinària i equipament mecànic cerca CONTROLADOR/A (CON1ROLLER) Edat: de 25 «55 anys. Formació: titulació universitària de tercer cicle. 5 anys d'experiència en el sector. Sou brut anual aproximat 5.500.000 Municipi: l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès). Ref: 218439 DIRECTOR/A GENERAL per a associació humanitària Edat: de 30a 50 anys. FP2 i 3 anys d'experiència en el sector. Carnet Bl. Residència al municipi Sou brut anual aproximat: 3.000.000 Municipi: Terrassa (VallèsOccidental).

ENGINYER/AkTÏCrflC TECNIC/A INDUSTRIAL Edat: de 23 a 40 anys. Enginyeria tècnica industrial (tèxtil o electrònica). 1 any d'experiència en d sector tèxtil o en d de l'adoberia. Sou brut anual aproximat: 3.000.000 Municipi: Vic (Osona).

VENEDOR/A per a empres» de producció de pel·lícules Edat de 22 a 30 anys. Formació: FF1. Residència almunicipi. Sou brut anual aproximat 2.200.000 Munkipi: Terrassa (VaUèsOccidental). Ref: 218891

e

8SÉ3Ü2S

(Valies Occidental)cerca _ ARQUrrCCTE/A TtCNIC/A Edat de 25 a 35 anys. Formació: dhslomatura en arquitectura tècnica. 1 any d'experiència en el sector. Carnet W. Resídènciaalmunicirrt. Sou brut anual aproximat 2.800.000 Ref: 218166 DIPLOMAT/ADA EN RELACIONS LABORALS per a assessoria d'empreses Centra deformació eW Girona cerca Edat: de 25 a 30 anys. rVOFeSSOR/AD·AERONÀUTrCAl METEOROLOGIA Formació: diplomatura universitària. Edat de 25 a 45 anys. 2 anys d'experiència en el sector. Residència al municipi. Formació: BUP, COU. Sou brut anual aproximat 2300.000 1 any d'experiència en e) sector. Municipi: Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) Sou brut anual aproximat 2.000.000 ^ t e f ; 218515 Ref; 218715

_pCTaparcd'atoaiju«wgiwinacjMiaiq EiUfc <fe 18 a 27 anys; bon nrveSde L (l'entrevista de selecció es farà en aguest í , ionuKJade39rwr«setaiaruú»>en5diea,amb r^Urilitatde treballar en cap de setmana* Contracte de març a octubre de 1WSou brut anual aproximat Z040.000

Si estàs aturat/da i el teu perfil professional concideix amb el descrit en alguna de les ofertes del C l u b d ' O c u p a c i ó , truca'ns. Et podem presentar com a candidat/ta Telèfon 93 674 40 60 Srta. Mireia

pera immobiliària Edat:de25a5ffarrys. Formació; FFT, 3 anys d'experiència en el sector. Carnet Bl. Residència al municipi. Sou brut anual aproximat: 3t.000.000 Municipi: T«nrassa {VaUèsOccidental). ^ Ref: 218683 2 VENEDOR/ES per a empresa d'articles d'oficina Edat: de 23 a 35 anys. Formació: FP2. Carnet Bl i vehicle propi. 1 any d'experiència en xarxes informàtiques. Sou brut anual aproximat: 2.500.000 Municipi: Lleida Ref; 218829

SOM (Servei d'Ocupació Municipal) Rambla Can Mora, 11, 3r 08190 Sant Cugat del Vallès Tel.: 93 589 18 17 i també el 010


EIS ÍCANTWS

35

Divendres, 5 de febrer de 1999

A t l e t i s m e

Una mitja marató sencera Benito Ojeda, que repeteixtítol,i Montserrat Berguedà, vencedors de la XVI edició Per setzena vegada consecutiva, la Comissió Atlètica de Curses, integrada per membres del Club Muntanyenc Sant Cugat i del Club Na-

tació Sant Cugat, va organitzar amb moh d'èxit una nova edició de la Mitja Marató de Sant Cugat. Els guanyadors de la prova d'enguany van

ser Benito Ojeda, del club Domingo Catalàn i Montserrat Berguedà, del Club Atlètic Castellà. Així, Ojeda repetia el títol aconseguit en la pas-

Benüt Ojeda, Miguel ÀLEX LÓPEZ - Sant Cugat -

Benito Ojeda, del club Domingo Catalàn, amb un temps d ' l hora 7 minuts i 25 segons, i Montserrat Berguedà, del Club Atlètic Castellà, amb una marca d'l hora i 22 minuts, han estat enguany els vencedors de la XVI edició de la Mitja Marató de Sant Cugat, que va celebrar-se diumenge pels carrers del nostre municipi. Benito Ojeda va repetir el triomf assolit en la passada edició, tot i que no va poder batre el rècord d'aquesta cursa, que deté Emiliano García amb un registre d'l hora i 6 minuts, des de la setena edició d'aquesta prova, que és puntuable per a la Copa Catalana de curses de fons. Aquesta Mitja Marató de Sant Cugat està organitzada per la Comissió Atlètica de Curses, (CAC) integrada per membres del Club Muntanyenc Sant Cugat i del Club Natació Sant Cugat, responsables de la prova'. L'atleta del Domingo Catalàn, que ja va imposar-se el 1992, ha

sada edició. Uns 800. atletes van reunir-se a la nostra ciutat per participar en una de les mitges maratons més importants de Catalunya.

•Min Ijeda vi repetir la vicaria ne ja va actaseiiír M l'últi» edidé. Fate:

vençut en tres de les cinc edicions en què ha participat en la Mitja Marató. Ojeda ha volgut destacar que "l'organització sempre s'ha portat molt bé amb mi i els he volgut donar les gràcies amb una victòria. Venir a córrer a Sant Cugat és un plaer". El guanyador d'aquesta cursa t a m b é ha volgut constatar que aquesta és, "sens dubte, una de les millors mitges maratons de Catalunya. Tot atleta que ve un any, al següent repeteix". Respecte al recorregut de la cursa -21,097 quilòmetres-, Ojeda apunta que és "dur" i que influeix en la dificultat a l'hora de superar el rècord. Amb tot, però, el corredor del club Domingo Catalàn assegura que "m'atrau el circuit i l'ambient que s'hi respira. També haig de dir que el nivell dels participants és alt". Quant a la categoria femenina, la vencedora va ser Montserrat Berguedà, del Club Atlètic Castellà, que va creuar la línia d'arribada abans que Montserrat Castelló, del Domingo Catalàn, que va vèncer en l'última edició de l'any passat.

Molt bon caliu Uns 800 participants van prendre part en aquesta nova edició de la Mitja Marató de Sant Cugat que mai s'ha deixat de celebrar des de 1984. La principal novetat d'aquesta prova va ser la implantació als corredors d'un xip identifícatiu a les vambes que va facilitar, un cop acabada la cursa, la classificació final a l'instant. Carme Sagalés, presidenta de la Comissió Atlètica de Curses, l'organització de la prova, ha expressat la seva satisfacció per com havia evolucionat aquest acte esportiu i reconeixia al mateix temps que "fa setze anys que se celebra aquesta Mitja Marató de Sant Cugat i ja podem dir que està consolidada, perquè n'hi ha molt poq u e s q u e hagin fet t a n t e s edicions". La Mitja Marató, que va iniciar-se amb un coet per donar el senyal de sortida, va guardar un minut de silenci per la mort d'Arturo Estrada, que havia estat president de la Comissió Atlètica de Curses de la Mitja Marató.

CUBtifkatiéfimú de U XVI Mitja Marató de Sant Cugat HOMES 1. B e n i t o O j e d a ( D o m i n g o C a t a l à n ) l h 7 min. 25 seg.

% Miguel Àngel Arjona <FC Barcelona) lh. 7 min. 35 seg. 3. A b d e l D a h a m n i ( I n d e p e n d e n t ) l h 8 min. 33 seg.

$ONES • í

1. M o n t s e r r a t B e r g u e d à ( C A Castellà) l h 22 min.

2. Montserrat Castelló <D. Gatatin) 1 h 23 min. 3! se§ 3. Teresa F o r n ( D . C a t a l à n ) l h 23 m i n . 35 seg.

La matinal atlètica, amb molt de sol però també amb molt d e fred, va finalitzar amb el tradicional lliurament de trofeus i premis als vencedors. L'organització, tal com va implantar l'any passat, va repartir un total de 275.000 pessetes en metàl·lic. Els dos primers classificats lo-

cals a arribar van ser Albert García, d e Lucas Diesel, amb una marca d'l hora 14 minuts 57 segons i Alba Caballé, del C l u b M u n t a n y e n c Sant Cugat, q u e repetia la victòria aconseguida en l'edició de l'any passat, amb un registre d ' l hora 38 minuts 40 segons.


36

Esports

aS4CAiyrOP6

F u t b o l

Dwe*dns,Sdtfebnrl999

Rítmica

s a l a

Quinoa deixa el Winterthur en vista de la situació crítica Albert López,finsara segon entrenador, dirigirà a partir d'ara

Rubino, Marfil i Miralles guanyen a la Copa Catalana /'equip

José Luis Quinoa ha deixat de ser l'en-

A m b aquesta decisió, el fins a r a tècnic

el fins ara segon tècnic del club, és a par-

À.L.

trenador del Winterthur S a n t C u g a t des-

del primer equip espera que la situació del

tir d ' a r a el nou e n t r e n a d o r d e l'equip.

- Riudoms / Sant Cugat -

pres de presentar la dimissió al president

Winterthur es recondueixi i pugui final-

A m b la victòria davant el La M u r g a , el F S

del F S S a n t Cugat, Josep M a r i a Zapater.

ment mantenir la categoria. Albert López*

S a n t C u g a t s'allunya del descens.

Jtsé Luis f aiftaa, qiM va irritar al jilM, ha •r·taatat la «absté. Fiti: XAVI URBOSA ALKX L Ó P E Z

-Sant Cagat -

El fins ara entrenador del Winterthur Sant Cugat, José Luis Quinoa, va presentar la dimissió al president del club santeugatenc, Josep Maria Zapater, dos dies abans del partit que va enfrontar dissabte el conjunt vermell-i-negre al pavelló municipal davant el Pena La Murga. En vista dels últims mals resultats que havia encaixat el conjunt santeugatenc, Quinoa va comunicar a Zapater que deixava l'entitat. El ja extècnic del FS Sant Cugat ha explicat que "quan vaig arribar, ja vaig dir que si les coses no anaven bé

el primer en marxar seria jo mateix. I així ho he fet". "Aquesta és una decisió m e d i t a d a " , ha avançat l'entrenador, que ja feia algunes jornades que es mostrava preocupat per la situació que travessa l'equip. José Luis Quinoa ha reconegut que darrerament "no ens ha acompanyat ni el joc ni els resultats". L'actual seleccionador català femení ha matisat que el Winterthur "mantindrà la categoria" i que "si marxo, potser milloraran els resultats. Les coses no han anat com m'hauria agradat". Quinoa va fer-se càrrec de l'equip al juliol, després de la destitució de Carles Navarro i Javier García com a responsables del conjunt.

Mart Léatz, » • • antreaaaa·

flnnall

Albert López, nou tècnic Josep Maria Zapater, president del FS Winterthur Sant Cugat, s'ha mostrat agraït pel gest de José Luis Quinoa. Zapater ha afirmat que "la junta directiva estava molt contenta amb el seu treball i si hagués volgut, ja sabia que comptava amb la meva confiança per continuar dirigint l'equip. El que ha fet és un gest que l'honora molt". El fins ara segon entrenador del primer equip, Albert López, és el nou tècnic del Winterthur, però ho farà amb el suport tècnic de Josep Gonzàlez i també amb l'estreta col·laboració dels jugadors Jaume Estrada i Pep Pinell, dos

t «tal rau tècnic Ftta: X/VI UUMSA

dels homes més experimentats de l'equip. Vista la situació que el FS Sant Cugat ocupa a la classificació, López s'ha fixat l'únic objectiu de "salvar la categoria al més aviat possible". Albert López ha calculat que amb tres o quatre victòries més s'aconseguirà aquesta fita. De fet, el conjunt vermell-i-negre suma ara 21 punts i és en la novena posició, a set punts de la permanència. El Winterthur, en partit corresponent a la segona jornada de la segona volta, va imposar-se dissabte, amb Albert López com a màxim responsable, al Pena La Murga per 6 gols a 5. El F S Sant Cugat rep demà el Polideportivo Andorra.

Les vuit gimnastes del Club M u n t a n y e n c Sant Cugat que van participar diumenge a Riudoms (Tarragona) en la primera fase de la Copa Catalana individual de gimnàstica rítmica esportiva van quallar una actuació excel·lent. Andrea Rubino, en categoria júnior, (ieorgina Miralles, en juvenil, i Griselda Marfil, en la primera categoria, van vèncer en les seves respectives categories en l'exercici de pilota. En el nivell IV van obtenir els següents resultats: Andrea Rubino, 15,750; Georgina Miralles, 16,250; i Griselda Marfil, 18,050. Cal recordar que Rubino ha estat convocada, una vegada més, amb la selecció estatal j ú n i o r p e r fer una concentració al CAR de Sant Cugat del 10 al 21 de febrer. La resta de gimnastes també van aconseguir classificar-se en posicions capdavanteres. En categoria infantil (nivell IV) i en l'exercici de corda. Gemma Peris va ser tercera amb una puntuació de 13,550, mentre que Georgina Chiappero, també en corda, va obtenir 12,400 punts. En júnior (nivell IV) i en pilota, T à n i a Santolària va ocupar el setè lloc amb un resultat final de 14,000. Finalment, en categoria juvenil (nivell IV) i en pilota, Ivette Climent va col·locarse en segona posició amb 16,150 punts, mentre que en cinquena plaça va acabar Noelia Presedo amb 13,700 punts. La segona fase de la Copa Catalana tindrà lloc a l'Hospitalet el proper 27 de febrer, mentre que la final d'aquesta competició se celebrarà al pavelló de voleibol de Sant Cugat a Valldoreix el dissabte 20 de març.

Futbol

El Sant Cugat Esport torna a ser el millor equip visitant Els de Schónhófer reben diumenge el tercer, l'Igualada A.L. - Sant CugatLa victòria de d i u m e n g e al camp del Granollers per 0 gols a 2 ha suposat que el Sant Cugat Esport torni a ser el millor e q u i p visitant de Primera Catalana, en aconseguir un balanç de set victòries, o el q u e

és el m a t e i x , 21 p u n t s . Dos gols de Joan i 1 hins van signar un dels partits mes complets del c o n j u n t v e r m e l l - i - n e g r e jugats aquesta temporada. En a q u e s t partit va r e a p a r è i x e r Jordi Pujol, després d'una llarga lesió que l'ha allunyat una bona temporada dels terrenys d e joc. A m b a q u e s t a d e s e n a

victòria a la lliga, el p r i m e r equip ocupa la novena posició a la taula a m b 34 punts, a set punts de la zona d'ascens, posició que ocupa l'Igualada, tercer amb 41 punts, i proper adv e r s a r i a la lliga d e l S a n t Cugat. A la primera volta, l'equip de Hans Schónhófer va imposar-se per 0 gols a 1.

B Sant Cugat és navaneat l'aajip aja snaa aés pana fan «J


Esports

ELS f CANTONS Divendres, 5 de febrer de 1999

Hoquei

herba

37

Voleibol

El Júnior abandona l'última posició en vèncer el Vallès Els d'Andrés Barrientos són, però, en zona La segona victòria del Júnior masculí al campionat de lliga davant el Vallès Deportiu per 2 gols a 4 ha facilitat que els jugadors que dirigeix Andrés Barrientos

abandonin l'última posició a la taula i conseqüentment abandonin la zona de descens directe, que ara mateix ocupa el FC Barcelona. Els santcugatencs tenen aquest

El CV Sant Cugat, més lluny dels de promoció de descensprimers llocs cap de setmana un partit molt complicat al camp del RC Polo de Barcelona. El Júnior femení reprèn la competició amb la visita del líder, la Reial Societat.

Al,EX LÓPEZ

L'equip masculí del Júnior ha retornat al campionat de lliga amb una important victòria al camp del Vallès Deportiu per 2 gols a 4, que ha provocat que el conjunt santcugatenc abandoni l'última posició, zona de descens directe, i ara passi a ocupar la penúltima posició a la taula en zona de promoció de descens. L'entrenador del Júnior, Andrés Barrientos, ha comentat que "sí que és cert que ara potser sóc més optimista amb vista al desenllaç final de la lliga, però al Júnior encara li falta molt perquè sigui francament optimista. Vull fer coses importants amb aquest equip, no pensar sempre en la permanència". El Vallès Deportiu, que ara mateix ocupa la novena posició a la taula amb 7 punts, és un dels adversaris directes per evitar el descens de categoria. A falta de dotze jornades per cloure el campionat, la situació a la part baixa de la taula classificatòria és la següent: amb vuit punts hi ha tres equips, Apòstol Orense, RC Polo i Valdeluz, amb set el Vallès Deporiu, amb sis el Sardinero, amb cinc el Júnior i amb 4 el FC Barcelona, que tanca la classificació. Abans d'acabar

l'ewip anellifelJéntor h* •c·M·gwt M triowf iaponwt amb vista a la MWKÍÓ a livmó d'H«it7TÍT·nS»WKMTB

la primera volta, el Júnior masculí visita diumenge el RC Polo i rebrà després el Club Egara, líder de la Divisió d'Honor. Ara, falten 10 punts Segons Barrientos, amb 12 punts, el seu equip podria mantenir-se.

Handbol

Amb la derrota de l'equip d'handbol de la UE Sant Cugat a la pista del Kemac Castelló, tercer classificat, per només un gol de diferència, 25 gols a 24, el conjunt que dirigeix Joan Sancho continua a només un punt de la zona de descens, gràcies també a la derrota del Puerto Sagunto a la pista del Sant Esteve Sesrovires per 30 gols a 24. D'aquesta manera, l'equip vermell-i-negre és avantpenúltim a la taula, però també a només un punt del Sant Quirze i el Gavà. L'entrenador santeugatenc, Joan Sancho, ha destacat la bona actuació del seu equip dissabte a Castelló i també ha lamentat que hagin en-

lliga, després de superar al CD Terrassa i al Vallès Deportiu. L'equip femení del Júnior retorna aquesta setmana a la competició i ho farà rebent el líder, la Reial Societat, que suma cinc punts més que les santeugatenques, que són quartes. A l'anada, les de Núria Olivé van superar aquest equip.

Bàsquet

La UE Sant Cugat necessita vèncer el Bordils al pavelló per allunyar-se del descens - Sant C a | M -

De moment, ja n'ha assolit dos en el seu camí cap a la permanència. El tècnic destaca que "el nostre és un equip acostumat a superar situacions crítiques" i també explica que "encadenar dues victòries consecutives" seria vital. Davant el RC Polo, el Júnior provarà d'aconseguir la tercera victòria a la

caixat un total de cinc desfetes per la mínima. Fins i tot, Sancho ha detallat que "el resultat és injust, vam merèixer com a mínim l'empat". A manca de nou jornades perquè acabi la lliga, la UE Sant Cugat rep diumenge al matí el Bordils, vuitè amb 18 punts. Tot i que aquest no és un rival directe, Joan Sancho ha explicat que "necessitem els dos punts". De fet, el tècnic ha manifestat que dels sis punts següents, el seu conjunt n'ha de sumar un mínim de quatre. Per a aquest enfrontament són baixa segura Armand Mora i Juanjo Gonzàlez, ambdós lesionats. Una victòria donaria un sospir important a la UE Sant Cugat. /À.L.

La UE S a n t C u g a t r e p e l líder, d e s p r é s d e d u e s derrotes consecutives A L'equip sènior de bàsquet de la UE Sant Cugat va rebre dissabte a Sant Pere de Ribes (Garraf) la segona derrota consecutiva al campionat de lliga de Segona Catalana. El conjunt vermell-i-negre va fer un mal partit i va caure davant el Bàsquet Ribes, equip que ocupa la quarta posició per la cüa, per 93 punts a 81. D'aquesta manera, dels set xocs que ha vençut el Ribes fins al moment, dos han estat davant la UE Sant Cugat. Xavier Campos, entrenador del sènior masculí, ha tornat a criticar l'actitud dels seus jugadors i la manca de treball d'aquests. L'equip santeugatenc havia sumat tres victòries consecutives

a domicili i no perdia des del 8 de novembre. Amb aquesta desfeta, la Unió Esportiva Sant Cugat ha baixat fins a la sisena posició a la taula, amb un balanç de nou victòries i 8 derrotes. Malgrat els últims dos resultats, els de Campos continuen en zona d'ascens. Demà a la tarda, a la Sala Escolar, el sènior masculí rep el líder de la categoria, el Reus Deportiu, que només ha perdut tres partits. En aquest enfrontament, Campos no podrà comptar amb els lesionats Toni Ballart i Joan Garcia ni tampoc amb el sancionat Frank Garcia. El sènior femení, amb dos partits menys, ocupa la vuitena posició en imposar-se a la pista de l'imma per 52 a 66. / À. L.

À.L. -Saat Cagat -

El sènior femení del CV Sant Cugat va encaixar la sisena derrota de la temporada a la pista del CV Quart de València per 3 sets a 1. Amb aquesta desfeta, les jugadores de Zoran Nikolovski passen a ocupar la sisena posició a la taula amb un balanç de vuit victòries i sis derrotes. El sènior femení va patir les baixes de jugadores tan importants com Bibi Millan, Meritxell Jiménez i Ainoa Mena. Millan podrà reaparèixer dissabte, mentre que Jiménez i Mena seran dubte fins a última hora. Amb aquest resultat negatiu, el CV Sant Cugat s'allunya de l'objectiu prioritari de la temporada: acabar entre els quatre primers classificats. Demà a la tarda, l'equip de Nikolovski rep l'Hortons, avantpenúltim a la taula. Després d'aquest enfrontament, el conjunt santeugatenc, a falta de vuit jornades perquè acabi la lliga, té un calendari força difícil, ja que ha de visitar el líder, el Winterthur Barcelona i ha de rebre l'Illa Jordi i el Sant Martí.

Tennis

Corretja rep avui el Trofeu Fair Play Àlex Corretja rebrà aquesta nit a l'Hotel Fira Palace de Barcelona el trofeu Adid&s al Fair Play, en la celebració de la Gran Gala de l'Esport que organitza cada any el diari esportiu El Mundo Deportivo. El tennista santeugatenc és l'actual número dos mundial, a tan sols 214 punts del nord-americà Pete Sampras, que per sisena temporada consecutiva encapçala aquesta posició. Amb aquest segon lloc, Corretja iguala la millor classificació que havia aconseguit mai un jugador estatal: va ser Manolo Orantes el 23 d'agost de 1973. Àlex Corretja debuta dilluns a l'ATP de Dubai, torneig que ja va vèncer en l'última, edició, mentre que Pete Sampras ho farà a San José. Després de Dubai, Corretja prendrà part a Indian Wells i a Key Biscayne, per després participar en la Copa Davis amb la selecció estatal i al Comte de Godó a Barcelona. /À.L.


38

Esports

ELS /CANTONS Divendres, 5 de febrer 1999

Tennis

de

Hoquei

t a u l a

La UE Sant Cugat es classifica per jugar la promoció d'ascens

patins

sènior ••i "B és a un pas de pujar a Primera

•i

El conjunt santcugatenc podria assolir el tercer ascens consecutiu

À.L. L'equip sènior de tennis de taula de la Unió Esportiva Sant Cugat disputarà la promoció d'ascens a preferent després d'una gran temporada en què tan

sols ha encaixat dues derrotes a Rubí i Badalona. El conjunt santcugatenc, que entrena Benito Moreno i que és líder en solitari a la lliga, rep diumenge

l'Agrupació Congrés en el darrer enfrontament de la fase regular. Aquest equip santcugatenc podria assolir el tercer ascens consecutiu.

Al.KX LOI'KZ - Sant CugatDesprés de dos ascensos consecutius, l'equip sènior de tennis de taula de la l'nió Esportiva Sant Cugat ha aconseguit la classificació matemàtica per disputar la fase d'ascens a la categoria de preferent. L'equip santcugatenc, que ocupa ara mateix la primera posició a la classificació, ha assolit una de les dues primeres posicions que donen accés a disputar aquest playuff d'ascens, dues jornades abans que acabi la competició a la primera categoria territorial. Aquesta promoció d'ascens es jugarà els dies 21 i 28 de febrer. 7.14 i 28 de març i 11 d'abril i comptarà amb un grup de quatre equips. Kn aquesta fase final pujaran de categoria un mínim de dos equips. Si finalment la UE Sant Cugat aconseguís l'ascens a Preferent, militaria en la categoria més alta que hagi aconseguit mai en els seus deu anys d ' e xistència. En tot el campionat, l'equip que dirigeix Benito Moreno tan sols ha perdut dos partits: a la pistes del Rubí Bodas i el Badalona, aquest últim en la darrera jornada, després de la classificació matemàtica. El conjunt sènior masculí està format per Josep Antón, Enric Bosch, Miquel Penafiel, Albert

Mmti ét la ftnweié M sMtrfatomi*twla *e la K Saat Cagat, aaa aviat ha fatiwrtar la fasa d'ascan*. FOTI: Xlffl UM8SA Alarcón i Xavi Rodríguez. L'entrenador del conjunt santcugatenc, Benito Moreno, ha explicat que amb els resultats que s'han fet fins al moment l'equip que ell dirigeix "ja ha cobert la temporada, que ha estat fantàstica", i ha avançat que el seu equip "té opcions" d'assolir finalment

l'ascens". Enric Bosch, jugador del sènior, reconeix que tot i que a principis de temporada l'objectiu no era altre que el de mantenir la categoria, ara només pensa en "l'ascens". Segons Bosch, aquesta situació "és fruit del treball dels últims anys". L'últim partit de lliga enfrontarà diumenge a les onze

$ S • I J - f l l t í é •* C ' l

0 H mWMW

del matí al pavelló municipal la UE Sant Cugat i l'Agrupació Congrés. D'altra banda, l'infantil de la UE Sant Cugat ha acabat primer en l'únic grup infantil que existeix. Ahir va començar la d e s e n a edició del C a m p i o n a t I n t e r n que organitza la U E Sant C u gat, amb força participació.

A T E C 0 R 1 A

- Saat Cugat La contundent victòria del sènior " B " del Patí Hoquei Sant Cugat a la pista del fins llavors quart classificat a la taula, el C T Barcino, per 2 gols a 13, ha significat per al conjunt santcugatenc fer un pas de gegant cap a l'ascens de categoria. D'aquesta manera, una jornada més, el sènior "B" lidera en solitari la classificació al grup cinquè de Segona Catalana, a tres punts del segon, el Chasis Mataró. Respecte el partit de diumenge a Barcelona. el tècnic Lluís Sànchez ha explicat que el seu equip el va jugar "al 100% durant els 50 minuts de partit". Amb tot, però, Sànchez no vol precipitar-se i a falta de set jornades perquè acabi la lliga explica que "el que no podem fer ara és creure'ns que ja hem pujat". El sènior "B", que aquesta jornada havia de jugar a la pista del Ribes, ha ajornat aquest xoc que finalment es disputarà el 13 de febrer. El sènior "A", que diumenge passat havia de rebre el Sant Feliu de Codines, jugarà amb aquest equip dilluns al pavelló municipal a partir de les deu de la nit. Abans, però, dissabte a la tarda visitarà el Sant Joan. Tot i que després d'aquesta jornada el sènior "A" ha perdut el liderat en benefici del Masquefa, podria tornar-lo a recuperar si venç aquests dos enfrontaments.

MA X

Pr< emis Esport en Marxa 1 9 9 9

Ràdio Sant Cugat i Autocugat Opel Carta Saríol Marta Rosa Tstmburiai

BBBÈOL

't ""

SANT CUGAT ESPORT

Javi Gonatàlez Lluc Vidal JoanGoíeli

22 14 12-'. » - * . • <

'*'

PB SANT CUGAT >• .

Laura Gallego Laura Martín -Mònica Martínez

17 14 12

. %x

BHBBH-IMOMÍI

nMHmmmà -,, liMmtmsmu

;$M#úmyi<m' Joan Salins MaxSolleveld JfjfcííGR FEMENÍ Etï Matagalí KateryMaragall Carol Abad

PATÍ HOQUEI

Daoi Antón ToniZapiai·M Sara J»t

*

PATI HOQUEI

Fm

Nerea López

J8 14

^QKÈmK&mmwtà&í--*t ^ 4 . e

OI.ÍMPYC FLORESTA

Jordi Reixach José Luis Sénehea Sergio García

' ~M

15 IS $4

Maite Gomes Cristina Garcia Paqoí Sànchez

HMUÉBÜL 15 12 < •' ÜJB Bmr CUGAT lf Igrtasí Solà Javi Montilla Armand Mora

19 12 10

WINTERTHUR SANT CUGAT

VOLEIBOL

18

Jaume Estrada Pep Pinell Oriol Serra

Samanta Santamaría

23 13 11

; '?

»Í .

., .*

/X-^?v'Í „"" -- -

- <&1Stà&4hfflm0N$T

!

.•

Martlrta "*>>*'* Í4 • -toafrUmA: ^S**?. -13 ••> ïshiàam' " , -: yI, • • 9

MAS JANER FEMENÍ

17 11 11

BibiMiaín '

18 15 - *»H: f "'W '* úy.; * < ' .Jl·ït·p*--14 i l É É l l r <">"v^ ' ' UE$AisrrQ&*3ap?t''^ !ToaiB«^Kr .- í* ->Í : - 33 Nacbo^tóreiB·*^'"" -i 14 15 Braíííié.à^érito ' 13 15 13 tïE SAisrrCtiGAT r m •^

Ni'iriaOHver M«rgaÀlmagro EBsabetri Baldrícfe

CV SANT CUGAT FEM.

13

20 13 6


ELS /GVIYIDNS D,ven fires,

Esports

5 fle febrer de I VW

felsj \yfe'Mara^U; Horta-Saat Medir.

sens»; San Pedíç» Egasa; Ous Gri#;Lji Planada; Los Primera Catalana Igualada-Olot. , Júniter-Cornetlà.

|-Q

bo; Ikdia-Sabadelt

l-Tremp,... ;..&£ Masnou-Man resa.,.. ..,,......,..2-2 Vails-Gíibcols: „ 1-1 Gramenet-RipoBet .... 1-3 RubjML'Hospitalet..,.............0-l Girona-Prat...,.—.„..„„,„„„4-l Granollers-Sant Cugat, 8-2 n

Cornellà

M

n

22

14

22

li

I*

ep

í

48

4

41

21

44

6.

ce pmt»

7

35

24

41

22 I»

4

U

3H

22

9

S

34

W

35

22 II)

7

28

26

35

MasrtiHJ

')

6

24

17

3*

Put

9

6

32

34

SanlCug»! » Iremp

22

9

l'ctçtad»

22 22

7

e

* 6

ürsrmttcjs

22

5

7

31

32 18

5

«3

»

L'HOÍ(**I«22

3

$

tO

22

01<*

M

21

2

í

14

O

16

19

2» 28

j$ 30

27

5

ii

35 3,?

10

35

28

22

Bawkxicu

21

31

H Ji

*

32

24

40

22

42

m

45

Divisió d^Honor masculina

G R U P 14 Can Boada-Matadeperenc.,3-0 La FargM^wklo-Neevo.. 4-0 Espr<meeda·JoanXXIiI..,....aU3 E.Cerd<mydla4*B StC«gat.l-2 Caa Fa$M3aàl*ïlar..,-,.;,.«J&4 Mo«tfsfarrat».L>é Fonts..„„„„4-3 San Pedr©-Mír»»so("Ad«3aJ-2

Castell»

S? ï 5

i

I

76

12

4$

)vmXmi

17 U

2"

2

?s

»

í*

2*

34

17 H ,

*

4

I-

4

M<S9tsoo« Í 6 i í CanBfMdi f}

Ï4

ÍS

8

7

22

Gramtmçt

A 7

Manre»

49

V>

7

7

2*

8

8

22

Huhí

8

5

21

Kiiwiie*

Vslls.

4

9

2

6

4M

8

2

5

42(1

w

HOQUEI SOBRE «ERBA

Tercera Regional

*it**>i

Pdtal'rogcH 22 22

17 1ft

^»«*

erdbda...„...^.2-2

Equip

Ot&Orià» *»*

t

4

32-

31

ECottMyoÍKtT

9

2

6

36

29

Sa»p«<t(o

7

5

#

i*

UsFeats

n

*6

17

7

3

,7

Esçxamsd» JS

6

4

5

P8&C«B«(7

*

1

10

CtaR^il

17

«

í

t#

J**w

1*

*

ï

*

35

31

19

36-43

MxoHÍep.

ii

4

2

tl

20

tt

ÜNSue»»

ff

i

*.

ji

41

» \

U

i»»»»»

»

4

i, J Ï

84

ÍMeneB

Vf,

í

9

7*

i

Í4

9

La propera (? de febrer): Sam-C«gM-fei)«íada;Otot>j{if«ser;Cor' sella-BarcdDneta; Pejetada-Palafr»-: gel!;. Treaip-Masno»; Msaiesa-Vallx GuÍ3«jÍs<JraRK:act; RipeltetrRíibfeLV Hospitakí-Girosa; Prat-Granollers.

PC

»K

OP

9 ^ 0

0

5!

II

1

2*

10 14

t

í

21

21

4 »

.5

If

19 10

A^Stíc

9

5

Jritaseu

9

3

CD-fismn» 9 i?

2

3

i 4 »

-M

M

3

2

lh

17

9

I

6

21

.'7

9

3

I

1!<

i

4

13

Ji

»

a

i

11

23

9

ft

4

12

27

s

.,..K4» Rubí-Giides MontÍHi5ü,...t.,.,i(M San Loçenzo-Juv. 25 Sept,,..&.2 Maurkta Egara-Barbera....„2~l

418

46

38

»

*

«

éï

4(3

tt

459

J*

I?

4

i

W

413

44»

H

«fctO^AM Jï

*

1

11

3i7J

40!»

11

WStíi^l?

$

»

12 * S 9

454

IB

^Ssgaiao

17

4

1

12

375

454

4

ÍSKlíiiye»

1?

3

0

14

374

4*5

«

»

J.

8

i

9

s? w w m m n

Ottvii

4

9-

74

J3

3

Ift

49

&.

tZ

Camfcaís

&

2

0

14

41

«

La propsra (é de febrer): L a propera {7 de febrer): -Manyanet Les Corts-OEíEG; Puerto Sagmwt^mr Quirze; Telde-Sant Esteve Sesrovií^; IJE Sant Cugat-Bor#fs;Sairià de TeK^stelló; La Roca^BVà; OAR Gïkia-PaRliTiyes.

Crèm-Prasptsrita« t'riospitaiet-Llapaït; CKalà-Bater^N Sabadell; RjV polfet-M3fflicsa;CN CaJdes<2alvJi;arosa^Jaíiïíjrils; Playas de CasícUó»

VOLfiiBOL

íftífBOlSilil •:

l a Nacional femenina GRUPB

BílberaNacfenalA 4 GRUP 5

9

Indús*ri«fcutas Martórt„„^S8 Montw»iSk2 Barcelona.„^2 Vüaasí^i^JL'Ameíaau™.,.»^ AifaS-TaÉíes Gomda. 3-| Majpan^^itellie8í..«,..^ «««&$ ÈpicC^o-Rubi. 7-2 W. SaaÉ^gat-La Murga..„„6-5

W,Bareelo«a-Sa«t Marti.,. JlS i** *K+M «X4UM. t ( U

Algar Siirn*enor-Esplugues.0-3

OC pum»

<S>^!M«»jt 9

6

2

f

«

9

t6

»

4lt

15

}4

VjJéeJa»

9

5

2

i

21

«Hi»'

9

$

t

»

21

j

í

V-Se^B»

8ASQVET

K í<n Ifl

6

3

ESvisàó d*Híaior F e m e n i n a

itòC

GRUPS Sabadell-La Farga,...,,....,,••wT^úw

fl

t!

L a propera <7 de febrer): SaniPaliio Wdelyjí-Apósroi Oreiwe; ^Ü^Depwtíu-Safdjjiero; RC Poloíàsian $C Barcelana-Club Egaia; Meatel^fassa-jolaseta; CD Terta»sarA^étiajSbi Sebastiàn.

XXIiS-üt V*tm P&Smtz C u ^ - E s ^

<l

1

5 M

IX

19

9

FG&mtíeia

9

2fl,

GC Punta

9

9

«

46

BJ..«S

ClabE^ira

24 '

35 ' ' * *»

JÍ^ús*oi€)r«íisse-Club Egara.,„3>? V«8è»DeportiuKÍúnior. 2-4 V*ÍdéÍuz-CÏ> Terrassa. „4-l SawBmro-Atiètie Terrassa (Kí Joiaseta-FC Baroefona 2$ A t í i í c o S a n Sebastían-Poto...l-2

17 %1

39

9

4

9

i

i

i

IB

12

31

11

14

1}

13

II

9

i

í

S

l?

ABÍtí*

9

2

j

6

2A

SRCft4ft

9

0

ï

*

30

AS««

9

6

2

7

29

«U^*^**^

^m

>W**W*«»*»»WM*»

LJano-Oan Oriol.

evtlJa-Valdeluz; Aiam-CB 1fef tmm; RC Polo-Sardinefttí C a a b é ï Campo-Atlètiç IferrasS85-JfàÉ»i^Rcftl Sociedad.

...SW) Badia-Can Rull..***.4*4.*K4>4-*«¥4-+ M+^14 •M*

fcf« jrt

ce »»•*> ' * » 42

8(SB)»le

19 )3

3

CííteM.

19 12

3

* *

«0

Batbíaà

t^ 1/

t

tt

W

26

3?

TibnU»

W 1«

SabaVIl

C » M

14

Meícl>g«í £7 l·iinvra

5*

* * « t« 3 s SI « 5 s 63 «) 2 s 35

t» KS

24

34

34

33

31

32

»

32

<XVMtoe* t ?

' CC«?*!

- 1*

%

•.

m..m w #**m.. u

$ tw

th» &

ft

S

» #

Í252

27

4J

32

Í8

3?

ï»

42

31

28

39

17

»

mm

27

39

2*

SkotJMi

Jlft;2SÍ«5»L t»

9

2

Lis»

1$

?

1

M*WÍft!t

t#

$

í

a s »

MlUtftan

j#

7

ï

8

i^PÍMUl)» 19

6

t

19

35

40

21

G«u«

»

j *ç im

mt »-

S«J»

19

4

7

33

RÍ6w

»7

7

3336

24

La Farg*

19

$

8

* » 8 ar

4?

f*

Hffftn

17

$ u im

tm

u

ï7

Airawfe

Í6

*

11 « 8 9

Í256-

21

0*6*

17

4

JU í t ^ t

Í47?

5

2

S2

23

2

2

t5

16

$8

«

CiuiOnnl

IS

1

li

SO

S

i

La propera (7 de febrer): MiUenuri-La Fatga; Oaides. Montbuï-Kómulo Tronchoni; Jm cntud 25 Septiembre-Rubf; Barberà-San Lo-

*** «wjni*

Nacional ORUFC junto..,. 30-24

:

/*; >

li 'v

'» '

T

7^1»

-««

«75

im

im &

lf»,

«73

126Ï

»

OAROfà^t4<<k3RGea...„.33-a3 Gavà-Sarrià éttksr ^7-2t CasteUó-ÜB Sa«tCtJ«at.„2S.24 BordUs-Telde .32-36

R) w

MaojsUwt

17 13

Pt I

T > 5» 1 46?

Ciíaïl·ílab» 16

9

W7

i7

OíSübjdelM*

7

It

(1

1

I

4(>>

4i>2

26

17

9

4

4

44'-

415

n

.Saw Rítevc Í7

10

!

ï

4S"

4ío

22

17 16

2

S

461

444

>>

iat|ç

2

m

ï

«

59 ' 24

1 # «

3

S

74

«

0 1»

98

«

S»a»}s)ií«í 15 4

2

9

l4*a*

i

tO

IS

4

«iwpï·t

«

12

U

min »

ii

Ml

8j fflï^ )« 64 5*

74

9

n

7

139

4

' » 10

py^

J^R«3

*

: JM ï 1< *

tílBiwBíaw 14 ,2:,

QC

Ci»(tlís

í

«•*!** »'- 4u « H «

...,26-27

fa»»

»

it » 3 J m

*s>W*í>« IS

OfQMw

La propera (7 és Mxçrh Gaudí-Sató Jordi; Ctetótii«Centre Catòlic L'Hospiíaiet; Gelida-Rípoüei; Casal Vílaftanca-Ribes; UE Sant Cufiat-Reus DeporàB;jyiïieda-Castelïde-

íi

«

ietN...M&1^2S

2S

i^fcJft—R™J|t—JÍÉ—^^«fe,,

49

<»*»'

<

V*M&kím.'%7

WXKÍTY

HANDBOL

r

46

t Nacional A OKUP6

ft ». í mi »»' é CeAWroÏ7 ia' ->( a » « » g u t ; * ^ * tr , 9 -« 15»6» Í 3 N » 3 * 'm* Í 7 ' » ' , * » S « 1H9fe, 24 Kïp>Mwt ' » , , * f im ÍSS4 25

7

Rahí

aí>;

-,

SíttíWBdíf

2

Sftftf^}t&Rͻ19

€^é«^wWÏIíav>(M^t««.,«.ï2^-

"ï ' ~ \

Rcmtfepíwtel? -

rde Mas CenteJfeít-Alliaí ; La^í^Hiïa-lVíe ,

IS

T

t:iïosf»ntkt 16

7

Sa««ta Isabeí-ij»íversitari; Sa»ía Caldes; Saat Feliu Codines-Fol· gaerotes; Sait|oa».PH Sant C o p s Laletà-Cejtlattyola.


Esports

40

ELS JCA1YTON5 Divendres, 5 de febrer de 1999

Juvenil 2a Catalana Primera Catalana 12M Sant CBgat-ïgíKÚaíta (D»u.>

2030 ÜEéaatCsgst-Salient (Dis.)

Benjamí preferent

Cadet 1a Catalana

ïZSS EFBfc«g«wa-SaBt Cugat (Dis) í3J01fe«assa-PB SarttCugat (Dis.)

Segona Regional

Segona Divisió "B" i7.0®^È*s|arter-Otiatre Carai»» ( D k . )

12.06MíLtenari-La Farga (Diu.)

2a Divisió benjamí

Tercera Regional 12.00 Juan XXIU-La Farga (Diu.) 12.00 PB SantCugat-Bspronceda (Diu.) 1130 Les Fonts-Júnior (Diu.) 12.00 Mirsa-sGÍ-Aífcsa-Moniscfrat (Diu.)

ÀRífcrr».PH Sara Cugat (ES*,)

ty»J»**fcfti*SwM Cugat (Dw.)- -

12.00 Ríp^lw-ÀgOfíKDisJ 1030SaHtCa^at-Mottet (Dis.) . 1230 PB Sam Cugat-Can Rull (Dis.)

Primera Divisió fem.

11.00 U I Sant Cagat-Barb«a(DÍM>) '

Cagat {Descansa)

Cadet 2a Catalana 19.00 UE Sant Cugat-Àdrianenc (Dis.)

1836$ Asdorta-PH Sant Cugat (Dis.)

Cadet 2a Gat* femení Aleví "A"

1130 yasJsaet-La Llagosta (Dra.)

Segona Div. "B" fem»

12.1SStjoanDespf-0EStCugattDia.>

17.00 Ai«foim4»H Sara Cugat pis.)

16.í»yïÍt-MCS(B»C«gat(Dk.)

Aleví "B"

Prebenjamf preferent

11,00 Pff &Cügat-Sa)teBoaaiK«ía (Dis.)

Veterans is.)

16.00 Sant Cus^t-CastcIldefelsíDis.)

Juvenil 2a Divisió ki.)

l a Divisió Juvenil

la

1 8 . 0 0 Sant Ctigat-Gironeüa (Dis.)

123ÓMotI«-PBSaíttCUgat{D.s.> 12.00 $a« C^WE-AnsteSMCia <Di$.)

2a Divisió Juvenil

Cadet l a Divisió

1a Divisió cadet

2a Camp» Cat»

m

mUOMdileï-PH SantCugatíDk)

FC Bafceiosa-j&ttor Jónior 1917-Sartt Andreu

,.V

3a Camp. Cat.

Í2.06 MxumfC&xn&fc Floresta (Dis.) Jíínfar !917-Línía-23

Segona Cat. fem.

:

12.00 tJB^Sa»tC^K^a<at Martí (Di«.)

12J 0 EF Sabadetl-Sam Cagat (Dk> 11.40 Barberi-Jüniot (Dis.) 1830 Mercanttt-CEF Sant Cugat <Div.)

11.00 júrèor-Rcial Soeferat<DÍBÍ

1036W.iSsra:€uf5«:-SaJBt Bri (Db.) StCasp-íteus Depomu (D&)

*AW

Divisió d*Honor fem.

Cadet 2a Divisió WMm

13.4$ CEF Sant Cugat-Rótnwto (Dis.)

I6JttMfJw««PH SantCugat (DÍS.)

Í230 RC Polo-Juniot (Dia,)

L)

11.00 Júniof·SoM Qvitze (Diu.) l&OOjuas XmhSas* Cugat (Dis.) 16.00 C*n.F»|6-PB Sant Cagat (D'ts.) 10.00 Mim·**·A<fes*J3bac (Diw.)

Sa Divisió Juvenil

Divisió d'Honor

t

»wffjrtÍWW^H>iMiiW

M'M'"

l a Camp Cat. femení

Aievi

Cat.

PerJtalbcs-Juniof

10,00 <»SB^y«>.E$flwc^W Aiqpt (Dis)

Tercera Cat. W .

Juvenil fomonf

20.00 Bfcçuftt St C^M-VaaíKJv» (Dis.)

Janiof.RC Polo

Sub20 .

2a Divisió cadet 10.00 Sant Cugat-Us Fonts (Diu.) 16.00 Ripoliet-CEF Sant Cugat (Dis.) 17.4S PB Sam Cugat-Castetlat (Dis.)

Cadet masculí

«WNWMWMJWIMMft

M ex w^B^wwÉ··^·^a^jçç

infantil masculí

ïéMUESantCastt-Casttitardais.)

l a Divisió infantil

3a Divisió

júnior (Descansa)

Atlètic I9524úwm

13.45CBF St Cugat·WStCugitvDis.) 17.00 EF Bonak>Sant Cugat (Dis.) 12.00 Júniof-U Hamàa (Ds.)

Jtú&ÈàtÈl· tétititUÈHtti Í&30HIB Sàst Cagat-Saat |ust (Diu.)

2a Divisió Infantil

tèj0Stíg.&fttCu«at-<5rafioHeís (Úotj

12.00 F<m«ta$.Mifa<«*^<te*«(lï«s,) 16.00 PB SantCugat-PB RüortaçOSs.) 09.10 Sant (^at-ComereíoCfetMDk)

t a Divisió alevf

2130SantCMsat-Scaditím (Div:)

íanbr-RC Polo

fSfcdat

213»SawCu|!at-CanÍyÍèÍ«htD!«)

Alevf masculí juníor-RC Poto

CüMÉet |73©W%*Cügat-CSC Bàsr$uet<Dís.) 19.00 ü £ Sani CugM-Panss (Dis.)

TMHMiS BE TAULA

St Paute Schooí-íífliot Meditcrra»i-|iíniot

fc§a»rr>CV

wrlmera Categoria .- '*

16.00 Sant Cagat-B*rberà (Dis.) 15.00 Satesiarts-PB Sant Cugat <Dt*.) 11.30 Mira^sol-Natació Tferrassa <Dk.)

mauTHÉffli stmULM cul J rWfimfwfL· m iwwwfraiwwiiiiiií i '

2a Divisió aleví

1a Nacional A

1L1S PB SantCugat-Can RaH (Dis.} 1630 Bad«-Sam Cugat (Dis.) ABdaíacta-JúiBor<Dís.) 10.00 La Romàrüca-CBFStCujsitíDis.}

17.151». Sant Cugat-P. Andorra (Dis.) ta30Bw«*rkíO«mp\t Floresta <Dii}

iirniiitirtr

l a Nacional

fMmera Divisió

IMII<III

IQMSantïum-PmC *A" íDw.) 22^0 PHSC "A"-Sam F«to {BHt>

3a Catalana

Fèmines

Í&00 BarbdMEJE Sani Cugat (Dis.)

11.45 PH Sant Cugat-Caldcs (Dis.}

lS30*R*(«r« D'en Melís-Cbcss <I>tv>

l l i i l l f :ilWi'ií t ::::: 1 # ^ i N H K » M Í

m'm::: i. Mi&m- *

t2^00ollse(ola-J<BnM.>fí.ft*.

FUTBOL

SALA

10.00 Ji«n MarajpH "B*-C^talunya 13.00 Aveoç-Joan Morag»» -A". 0 9 . 0 0 Santa

fcsibei-EíHopa

0 9 . 0 0 Kefranta««-C$uh ÍYfuan...-

(Dk.) ..„..(»•>)

0 9 . 0 0 AveȒ'"A"-Fcfra.> C(ua "A"

(Dis.)

10.00-CaíBlunjfa-Avenç "B"....

(Ois.)

„..<Dii) lOis.)

,(Dís.)

Alevf 10.00 Marijttis-Cacahttrya.

iDis.)

13.0© Avenç*"A *-!· errat» < lua

(f»s.)

,

_

¥ G l £ I B OL

l2jOO*WS«HSw»I«rK.·l

-<L).s.>

lO.0©íaí«w|o«fi -C™-Pms Vallès...

.(Dii.)

Aleví

11.00 Ajgpa.R<55Ína Caniicli

-fDís.)

09.00 [•eirarttauarLa Rotta

4DH.)

{&».)

1 0 . 0 0 Ft««W><3us-Pt3 i-'arrems

i liti )

10.00 Jiwn Mantgalt-Tcrcsa Altet

(Dfc.),

12.00 JL»FJ«e«a-Vcri)aguí.-r

(Dtó)

11.00 Pla Karferas-ZSSetwrtbw.,

(Dw.)

11.002SdcSütemÍHe-Jt)an MarapalL . .(fXs.)

12.00 KII·irur-CRK \sxPlanes. «•*++,«\lflí«?

Infantil femení 0 9 . 0 0 Cultura Prat tica-( ;V Sant < <uj3tt„(Dis.)

™-....(D|S.) <D».)

ll.OOl.BKJjptPbnes·ï^oriarttoVmci ..UXs.)

12.00 Vwrú-'rercM AltL-t

<CS«.)

12.00 I «Jfiar*> Vínci-AV, Rtibr l28..„.iDii.>

BÀSQUET

Juvenil

Benjamí

0 9 . 0 0 AV Can Oríol-Angclrra Fetrcr..(OH )

12.00 .V-cnç^atahinya "A~

.(Pis.)

„..<£»<*

10.00 Avens- "&--P.m fasab

L1.00Verdaguer rfcnn:ni S.tnu Isabel

11.00 FncntetiviBna-Duc M<»níblarR'..(Dis i

O9.00aw«tla«s6''A"-S a r«J...d i ··fr. <Dis.)

10^i^i«aaM»tt4-J«a>5ÍXíH "A"

Aleví

U.OOCotUerola "A"-<Mlscmla "8" (t»S.>

Infantil Cadet

(Di- >

12.00 Avenç-Penr tï-itei (Uís,)

11.00 F*mrtai»"B"-Sarttat«bel

Alevf

-09.00 Àg«a-»»sVa»&*·B"

HA N OB O $

m *: mnm m *.

f &r B & L : Prebenjamí I Sstnt Cugjt-San ('nstiíbal.. .. .(Oív) (Dis.) 1 0 3 0 Rubí-Àgwa

Cadet femení 0 9 . 4 5 \tlade4.1v.1lIs-Angelct.1 Ferrcr....<l)is.) 0 9 . 0 0 C\ Sant Cujíat-U-.S "l'crrasNI

(Dis )

Juvenil femení

AND

BOL

12l©CS«u!»í)be«t<MumPra«^"A"..<Dk) "^".yartf"»"

©».)

í l ^ A « « w < 4 r f e a ^"-€JPtktfcauB"„.(ISfo.)

0 9 . 0 0 AitRt.-k·la Ferrer-RcginaCWnwfòCDfe.) li)») >

ll.0OFctte)aua-A"-PiroVaBÈs- A·'™.itt'..i lO^JOCentrcObert-Samlorfi-A".

(13ts.i

0 9 . 0 0 La Fiareste<iidtimya "B"~—4Db, J 11.00 Pcrran t:hia "B-^ani JonS "B".^Oix.)

Benjamí

10.00 (KSSentraenat-Pureü Maria.„,(13is.)

10.00 Thait-Maurina Kgant (Dis.) 13.00 Avenç"A"^;S '1 «FasM'·B'·... ,(D«.5 0 9 3 0 Avenç "B'-Pere Viver "B" (Oi».)

„(Dis.)

Aleví femení


EIS4CANT0NS Espectacles

Divendres, 5 dt febrer de 1999

41

Dansa

I amb Duato arriba la dansa La Compartia Nacional de Danza actuarà a Sant Cugat dos caps de setmana R U T H CASALS - Sant Cagat -

La C o m p a n í a N a c i o n a l d e Danza ( C N D ) interpretarà aquest cap de setmana a Sant Cugat quatre coreografies encara inèdites a Catalunya, dues d'elles creades pel director d e la c o m p a n y i a , N a c h o D u a t o . Amb Forgotten Land, Remanso, Arrifact II i Without Words, la C N D obrirà aquest vespre el foc dels dos caps de setmana en què estarà al Teatre-Auditori de Sant Cugat, per fer les delícies d e tota la ciutat. Avui i demà, la C N D oferirà a q u e s t e s quatre coreografies. Dimarts, 9 de febrer, la companyia s'obrirà al públic amb un assaig comentat i, finalment, dijous 11 i divendres 12, remataran la traca amb Romeo y Julieta, coreografiada per D u a t o i estrenada per primera vegada a Catalunya al Teatre-Auditori de Sant Cugat fa aproximadament un any. Forgotten Land, la primera de

les quatre peces que es podran veure aquest cap de setmana, és una coreografia d e Jirí Kyliàn, conductor del reconegut Nederland Dans T h e a t e r , qui juntament amb William Forsythe, director del Ballet d e Frankfurt i coreògraf de l'altra peça, ArtifactII, és un dels noms més representatius de la dansa contemporània arreu del món. Les altres d u e s coreografies, Remanso (versió revisada) i Without Words, de Nacho Duato, han estat estrenades per la companyia American Ballet Theater a Nova York els anys 1997 i 1998, respectivament. Seguint el programa, Forgotten Land està muntada sobre el Requiem de Benjamin Britten i els seus tres moviments representen els tres estats d e la ment: tristesa, ira i resignació. Remanso, ballada sobre música d e piano d'Enric Granados i inspirada en el món d e Lorca, és una coreografia g e o m è t r i c a i e x pressiva. ArtifactII ha estat descrita com una peça novedosa

La Componia Nacional de Danza seguirà la gira internacional de Romeo y Julieta després d'actuar aquí. F: CEDIDA. q u e busca noves propostes visuals tot desfent l'estètica tradicional del ballet, sobre una música d e J. S. Bach. I Without Words, a m b música d e F r a n z Schubert, balla l'amor i la mort com a temes centrals. Dijous 11 i divendres 12 de febrer la C N D ballarà el clàssic

Romeo y Julieta, en una versió del seu director Nacho Duato, d e la famosa obra d e S e r g e i Prokòfíev, amb escenografia realitzada al C e n t r e Cultural d e Sant Cugat. Dijous, Julieta C a p u l e t serà Mar Baudesson i Romeu Montesc, Kim McCarthy. Divendres,

Emmanuelle Broncin interpretarà Julieta i Ivano Rossetti serà Romeu. La tràgica història d'amor dels amants de Verona ha estat de gira internacional des de la seva estrena al gener d e 1998 i, després de les peticions del públic, ara torna a Sant Cugat.

T r a d i c i o n s

Ek jardins del Monestir acolliran el cap de setmana una ballada de sardanes

**»» -** !„,

La Cobla Jovenívola de Sabadell posarà música a Pacte R.C.Z.

Els amants de la sardana tenen una cita aquest diumenge a les dotze del migdia, a la plaça del Monestir. La Cobla Jovenívola de Sabadell tocarà un repertori de sis danses "molt balladores i molt boniques", en paraules del

tècnic de cultura de l'Ajuntament, Rogeli Padró, organitzador de l'activitat. El programa començarà a m b Pou de Glaç d'Enric Ortí, i seguirà amb El petit Arnau de Carles Rovira, Pardals al niu d e Francesc Camps, Santa Pau d e Josep Saderra, Jovent de Riudellots de Francesc Mas Ros, per

acabar amb L'Aplec de Sant Cugat d e Ramon Vila. Aquesta és una de les cites sardanistes que es fan a Sant Cugat, a banda de les ja típiques dels dies d e Sant Medir, Sant Jordi, per la Festa Major, l ' U de Setembre i l'Aplec, que se c e l e b r a cada any t a m b é pels volts del mes de setembre.

La propera ballada de sardanes serà per Sant Medtr. FOTO: XAYILARROSA

Des de sempre donant suport a la vida cultural de la nostra ciutat

Lucas

r

Lucas Diesel Systems S.L «ARHV Treballant des de Sant Cugat per a tot el món Ora.

d e C e r d a n y o l a , s/n

- 0 8 1 9 0 Sant Cugat del Vallès - (Barcelona)


42

Cultura

ELS /CANTONS Divendres, 5 de febrer de 1999

C o n c e r t s

The Dubliners convenç amb un concert amb sabor a "Guinnes" hem rebut flors", comentava Cannon. fent referència als clavells que van rebre després de la interpretació de Cluvelitos. El concert, "improvisació del principi al final", segons Cannon, va ser una mescla molt variada de cançons, música instrumental i solos de diversos dels components, destacant les v i r t u o s e s i n t e r p r e t a c i o n s al banjo, l'acordió i la mandolina de Barney McKenna, "la vuitena meravella del m ó n " , en paraules del mateix C a n n o n . Modelats per

Ri'TH C A S A L S

- Sant Cugat -

"Aquesta nit la gent ha sabut escoltar millor q u e en altres lloes" va dirSean Cannon. guitarra i-veu de The Dubliners, d e s p r é s del c o n c e r t q u e van oferir aquest dissabte al Teatre-Auditori. El quintet irlandès va regalar un excel·lent concert de dues hores i mitja, en el qual no va faltar que fessin l'ullet a un públic q u e , per diferència d'idioma, no sempre va entendre el que se'ls d e i a . P e r ò la S. CannOtll música va satis, .

Lü .

gSTlt » j -

l'edat, canosos i v °lurmnosos>

ha d'eliminar l'odi The Dubliners

fer i els centènars de p e u s colpejant el sòl del al'uníson parlaven per ells mateixos. "La música irlandesa és

SeU COTperpoder . VÍUre plegatS

' *"'*' rítmica, la pots seguir a m b el peu. I és que la majoria de les tonades són alegres, hi ha poques cançons en claus baixes", deia Cannon p.er exlicar la popularitat de la seva música arreu del món. Dissabte, les quasi tres-centes persones que omplien la totalitat del pati de b u t a q u e s , amb una molt destacada representació anglòfona, van veure satisfetes les seves expectatives de música celta i aroma de cervesa negra. "Ha estat meravellós. Estem molt contents per la rebuda del públic. Eins i tot

J?

c o n t i n u e n fid e l s a la p r e missa de beure's q u e lanvida, o t e "ja la

pots e n d u r " , com van introduir al principi del recital. I després de 36 anys, "més q u e molts matrimonis, a m b la sort que no anem junts al llit", deia amb ironia Cannon, s'han convertit en mestres de fer-la beure també a l'audiència q u e els escolta. Els mesos d'abril i maig els gaudiran els anglesos en la gira que faran per Gran Bretanya. Posteriorment, seran els austríacs, alemanys, holandesos i e s c a n d i n a u s els q u i p o d r a n gaudir d'aquest espectacle musical irlandès.

C o n c e r t s

El Q u a r t e t d e G u i t a r r e s d e B a r c e l o n a c e l e b r a el s e u 1 5 è a n i v e r s a r i a S a n t Cugat R. C. Z. - Sant Cugat-

Sorpresos amb un pastís amb espelmes i un ram de flors, els membres del Quartet de Guitarres de Barcelona van celebrar el seus 15 anys sobre els escenaris a l'Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels de Sant Cugat. La sorpresa va tancar el concert ofert per aquesta formació dins el cicle Una hora de música 1999, organitzat per la mateixa escola i el Centre Cultural. El Q u a r t e t d e G u i t a r r e s d e Barcelona (M. Teresa Folqué, J a u m e Abad, Jordi P a r e d e s i

Francesc Pareja) ha participat en concerts i festivals a Turquia, Àustria, Alemanya, Portugal, França, Holanda, Eslovènia i Irlanda, entre altres destins a l'Estat espanyol i Catalunya. Dos dels seus m e m b r e s , Francesc Pareja i Jordi Paredes, són santcugatencs. I tant Pareja com l'altre component masculí del grup, Jaume Abad, són professors d e l'Escola Municipal de Música d e Sant C u g a t . Tot i això, el grup no havia tocat aquí des de feia cinc o sis anys. "A vegades no vols fer-te pesat tocant a casa i això et fa passar a l'altre extrem", explicava Francesc Pareja. Davant un auditori eminent-

The Dubliners van oferir un excel·lent concert de més de dues hores. FOTO: XAVILARROSA.

M*.

^^L^.

Hi ha, sempre que escolto linftjpnt»; Sedn Cannon, veu iThe Dubiinera, cl reetmea»§&&&.fiadefrReilly, veu ig*i- n&md'ur^ arrels qu£ ens pot- Kenna, així com exhibicions rea des <ie la balada fïrt* ai instrumentals de/jgr i mis, fetw*tryandwM&%temtktfS&- tes amb banjo (McKenna) i dofà* ïaptdté i Mn Sktíàmt sarst pel ragdrne i,foiaitot, el guitarra (Campbeit) o l'extraï el blueçrass, iTota la vioi que va passat des de la K Í la flauta irlandesa que, tamUhcïmm Tmt-tediítiri. 39ét pobre Irlanda fins a ta nova «Er- bé acompanyat per l'incansable ra promesa, l'enorme continent guitarra Campbell, amb der alguna cosa nova nord-americà, que va jferseves mostracions continues d'tina í ^ « ^ d'una troba- unes melodies, uns instru- maduresa plena, van fer les deíletwrans "nois* de ments, uns continguts que, per Sciea del pdbïk per regalar-nos |cinc compooe&s « molts, ara semblen essen- amb un insòlit i diferent Ctetgritpft més antics i eiaïment mode in ÜSL· vetftos. Es simptomàtic que usa cetttxtqümts de i» mSstea i?» El concert, en dues pana <pe# gent compromesa amb et seu iandçsft o cefu, com vulgueu poder prendre un mt «om v* país I la seva independència 9&«$&0£i$Ma, tomen * deiao$~ dir sorneguerament en Cfcn- nom& cantes ona cançó en t^tr $M6va bonhomia eom. * nóa) va cobrir totes les acotes:.> gftèSe,^t fent-nos l'ullet* que g$gró&tt,} la seva categoria balades amb la ve» d» l'es- eiïs també fenent una afcta llen^ftp&teom * artistes compto» mentat Cannes i la sorpre-t gua* Quatre bísoa» final rodó 'ateses «a una faceta cada cop nentmenr jove del fabulo? amb la cendra MMfy Mafone, més coneguda i reconeguda Paddy ReiOy. Cançons folklò- que tanca una nit passada amb «neu del món. riques i un romanç trist de pes- els etern* camarades.

Comencen els tallers de cant a La Unió R.C.Z.

Oriol Camps, antic escolà de Montserrat i director del Cor de Cambra del Monestir de Sant Cugat, serà l'encarregat dels tallers de cant que començaran aquest mes a La Unió Santcugatenca. De moment, hi ha prou gent matriculada per donar inici als tallers de soprano, contralt i tenor, però encara no hi ha prou interessats El quartet tocarà al maiga Roma i aljuliol a Eslovènia. FOTO: X.LARROSA. per al de baixos. Els participants rebran una hora setmanal de classantcugatenc Jordi Paredes, en ment infantil, el quartet va rease i el cant anirà alternat amb l'ala que fou la seva primera inlitzar un concert dinàmic esprenentatge de solfeig. El presitervenció completa amb el quarquitxat d'introduccions a les ped e n t d e l'entitat, Josep Puig, tet, des d e la seva e n t r a d a al ces a m b molt bon humor. ha animat els santeugatencs a grup, fa pocs mesos. "Teníem tantes ganes de tocar trucar a La Unió per informarEl quartet va tocar obres d'Iga Sant Cugat que hem preparat se de les diferents activitats que nacio Cervantes, L e o Brouwer, 237 peces per a aquest concert", actualment s'hi realitzen o estan Ferran Sors, Igor Stravinsky, digué amb sorna Jaume Abad. en projecte. Isaac Albéniz i Manuel de Falla. El concert va estar dedicat al


Cuham

ELS4CANTONS Dhxndm, 5 Afebrtrde 1999

P r o j e c t e s

Ja s'ha fixat el calendari per a l'inici de les obres a la Casa Aymat

La Coral Bella Harmonia canta a la Floresta

Josep Grau-Garriga es mostra satisfet per com avança el projecte R. C. Z.

El mes de març es podria fixar la data per a l'inici de les obres de remodelació de la Casa Aymat, futur Centre d'Art Tèxtil de Sant Cugat. Aquesta és una de les conclusions sorgides de la reunió mantinguda el divendres passat pel pare del projecte, l'artista Josep Grau-Garriga, l'alcalde Joan Aymerich i els directors generals de patrimoni i promoció cultural de la Generalitat, Josep M Huguet i Vicenç Villatoro. Al Ple Municipal del mes de març s'adjudicaran les obres de l'edifici a l'empresa guanyadora del concurs d'ofenes, que finalitza aquest mes de febrer. A la reunió de divendres es va decidir la donació de 50 milions de pessetes per part de la Generalitat, que juntament amb els 98 milions assegurats per la Unió Europea permetran la rehabilitació de la Casa Aymat. El consistori treballa ara en la creació d'una fundació que permeti el

La Casa Aymat tindrà un arxiu molt complet. FOTO: XAVILARROSA. funcionament estable del Cen- cava l'alcalde després de la reunió. tre d'Art Tèxtil. "S'avança. Es parla de coses "L'interès dels dos directors generals ens garanteix el manteni- que ja són dates per posar la priment futur d'aquesta fundació mera pedra, per començar les i, per tant, no vol dir que només obres. Jo ja estic parlant amb donin 50 milions i prou, sinó que gent per planificar les exposiel que fan és vincular-se molt cions i les activitats que hi ha d'més en aquest projecte", expli- haver al centre, o sigui que es-

tem en un estadi molt més avançat", va dir Grau-Garriga, qui va assegurar que la fundació d'art contemporani que costa menys diners a Barcelona, costa sis vegades més del que costarà el Centre d'Art Tèxtil. "M'interessa que sigui petit, amb 1.400 metres quadrats n'hi ha prou, perquè parteixo de la base que no és un gran espai, ni les pretensions són el més important. Serà un lloc de treball, un laboratori de difusió i de donar prestigi a una sèrie d'artistes que estan marginats i que no mereixen estar-ho", afirmava l'artista santcugatenc. Grau-Garriga expressava el seu desig que el Centre fos una plataforma de llançament d'artistes, i comptés amb un departament de gravat, i un arxiu sobre l'art tèxtil. "Jo estic en contacte amb moltes institucions que treballen en museus, en aquesta especialitat, i penso que trobaré col·laboració perquè tots, fins ara, semblen disposat a fer coses en comú", digué l'artista.

43

R. C. Z.

La coral infantil Bella Harmonia, de l'Escola Artísticomusical Montserrat Calduch, cantarà aquest divendres al Centre Social i Sanitari de la Floresta, a les deu de la nit. El concert forma part del cicle Música, cant i dansa arreu de Sant Cugat organitzat per l'Ajuntament, que ja va començar el divendres 22 de gener amb un concert del grup de Música de Cambra i l'Orquestra Juvenil de l'escola Fusió. El programa del concert està format per una vintena de peces de diversos autors, entre les quals Lliçó de cant de L. Cherubini, Sents els ocells? de J. Brahms, populars catalanes com Les bèsties del naixement, La filadora o El cant dels ocells, així com Les avellanes de Manel Camp, professor de l'escola i La calma de la mar "que ja va ser al nostre repertori de fa 4 o 5 anys, però ens venia de gust tornar-la a cantar", en paraules de Montserrat Calduch.

C o n f e r è n c i e s

la creació de castells, palaus, monestirs i esglésies. "Cal preguntar-se qui construeix realment Catalunya: el fet nacional (autonòmic) o el fet polític (estatal)", qüestionava Salrach a l'audiència. Josep M. Salrach és autor de diversos llibres sobre el període miques, socials i polítiques que romànic i la construcció de Cavan facilitar el desenvolupament talunya, com El procés deformade l'art romànic a Catalunya en ció nacional de Catalunya, (Edila conferència El món del romànic cions 62). Darrerament, està i el seu context històric. "Un fenotreballant sobre la història de la men artístic tan extens sempre pagesia, tema sobre el qual l'any obeeix a un conjunt de factors 1997 l'editorial Síntesis, de Ma"explicà Salrach a Els 4Cantons. drid, li va publicar Laformación El cas santcugatenc mereix una del campesinado en eloccidente anmenció diferenciada respecte a la tiguo y medieval. resta de creadors de l'època, deEl cicle de conferències sobre el gut al reconeixement, com a tal, Salrach ha col·laborat en diverses ocasions amb l'ANC. FOTO: CEDIDA romànic continuarà fins al mes de l'artista creador del claustre per tant els seus artistes, van re- centrà la seva conferència. Ini- de març a l'ANC, i després sedel Monestir, Arnau Cadell. "La presentar un cas especial d'o- cialment, però, Salrach va parlar guirà amb La commemoració dels varietat de temes iconogràfics en bertura cap a l'exterior. "Fou una de l'impuls econòmic de l'època, 700 anys de la construcció de la Caels capitells, per exemple, res- societat queno visqué reclosa so- que féu possible l'expressió de la tedral de Barcelona, dues xerrades pon a dos factors: l'originalitat bre ella mateixa i donà alè als capacitat creativa d'una forma a l'abril sobre Ciència i ètica: repròpia i la recepció o influències seus creadors", prosseguí Sal- bastant majoritària. I en segon producció, donació... i els mesos dels països de l'entorn", afirma- rach. terme, una construcció interior de maig i juny seguiran les xeva el conferenciant. En aquest rrades amb Visions de la dona al Aquesta obertura fou un dels de la societat que permeté la sentit, la societat del romànic, i tres temes en què l'historiador constitució d'una elit patrona de llarg de la història.

El claustre de Sant Cugat és un cas insòlit d'identificació creativa R. C. Z. - Saat Cagat-

"El claustre de Sant Cugat podria servir d'exemple en la idea de capacitat creativa pròpia d'un artista", va afirmar l'historiador Josep Maria Salrach en el cicle de conferències que va començar ahir a l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC). Salrach va obrir el cicle de xerrades que cada any organitza l'Associació d'Amics de la UNESCO Valldoreix-Sant Cugat i l'ANC, un cicle que enguany estarà format per sis xerrades que versaran sobre El Romànic a Catalunya. L'historiador, professor de la Universitat Pompeu Fabra, va parlar sobre les condicions econò-

Gel Premsa Gelats

Gasoil calefacció Carbó

Llenya * í Butà i

^a935W4655

É

Grifui Oil, s. L. Servei Estació EL PAGAMENT DEL GASOIL "C" SERVIT A DOMICILI ES POT FER EN EFECTIU O

Botiga 24 h Pa les 24 h Gel

Premsa Entrepans Congelats

Gelats Accessoris


44

Cultura

ELS-/CANIWS Divendres, 5 defebrer de 1999

E s t r e n a

Fila Zero estrena 4 Viure de lloguer' al teatre de La Unió Lobra és una adaptació del musical de Jonathan Larson Ai.iciv I). Br.i

de cinc llargs mesos de gestació, i arriscada, que ha omplert de satisfacció el seu director. Eduard de Riquer, per a qui aquest munLa companyia de teatre amateur tatge ha suposat tot un repte. "EsFila Zero va estrenar diumenge a tic contentíssim de l'estrena, perla tarda cl seu darrer muntatge, Viure de lloguer, a l'escenari del te- què és una obra potser una mica heavy per a un públic que no està atre de La Unió Santcugatenca. acostumat a aquest tipus de munl'na actuació anhelada, després - Sant Cugat-

tatge. Però bé, penso que a vegades es tracta de tallar", assegura el director. Viure de lloguer és l'adaptació d'un musical de Jonathan Larson, Rent, q u e la companyia de La Unió Santcugatenca ha volgut escenificar sense música per exprèmer al màxim la riquesa del text . Un guió dramàtic i amb un alt contingut social que al llarg de més de dues hores de funció posa sobre l'escenari temes tan actuals com la sida, l'atur, l'homosexualitat, la bulímia o les drogues. Tot al voltant d'uns personatges trets d'un dels col·lectius socials mé.s marginats i pobres de la ciutat deBarcelona, el dels sense sostre. Eduard de Riquer va explicar que va triar l'obra de Larson perquè li agradava molt el text. "Crec que treient-li la música l'obra adquireix una altra dimensió. Són els diàlegs de les cançons que, tot i que poden sonar una mica estranys, queden molt poètics quan els que parlen són personatges de carrer", afirma de Riquer.

l.ei història fa desfilar tota classe de personatges pinto/cu os. l·O/'O.O.B.

Segons afirma el director de l'o-

Prop de dues-centes cinquanta persones van assistir a l'estrena. F: (). li. bra, la seva intenció no és altra que la de buscar el trencament. "El que pretenia és que el públic mai no arribés a ficar-se dintre de la història, perquè si no penso que l'obra no tindria la força que té", afegeix de Riquer. Viure de lloguer és una obra de contingut social que a través del personatge d'un malalt de sida vol fer arribar un missatge clar i directe: aprofita el temps ara "i no un altre dia, avui!", clamen les veus dels tretze actors que intervenen en aquesta obra. L'escenografia del muntatge és també "tot un repte", segons afirma de Riquer. Un escenari gairebé buit, presidit per la fredor que

desprèn un gran mur de pedra i una petita pantalla on es projecten diapositives que serveixen per il·lustrar cadascuna de les escenes, "volen respectar la idea original de Jonathan Larson que neix com a contestació a aquestes 'megaproduccions' teatrals que a vegades fa que es perdi la imaginació", assegura el director. Prop de dues-centes persones van assistir diumenge a la tarda a la primera representació de Viure de lloguer, l'últim muntatge de la companyia Fila Zero, que es podrà tornar a veure avui divendres, a dos quarts d'onze de la nit, al Teatre de la Unió Santcugatenca.

T e a t r e

La convivència de cinc joves obre el cicle de teatre de Valldoreix La cita és la tarda del primer diumenge de cada mes R.C.Z. - Sant Cugat •

kràmpack es l'obra que reiniciarà aquest d i u m e n g e el cicle de teatre al Casal Cultural de Valldoreix. L'obra, de Jordi Sànchez, interpretada pel grup de teatre Sogtulakk de Granollers, és una comèdia sobre les anècd o t e s de convivència d e cinc joves. "Sogtulakk ja ha vingut altres vegades a Valldoreix. Fan comèdies molt divertides i treballen de forma molt àgil", explica Trini Escrihuela, del grup d e teatre l'Espiral, organitzador de la mostra. Des de demà passat i fins al mes de juny, cada primer diu-

disseny Ordinador

menge de mes a les set del vespre, l'Espiral programarà, i en alguns casos interpretarà, una obra teatral. El cicle seguirà el dia 7 de març a m b dues peces: La més forta de J. A. Strindberg i La mtíjer sola d e Dario F o . " A q u e s t e s d u e s obres ja van ser a la mostra del mes d'octubre, però la gent ens les ha tornat a demanar", comenta Escrihuela. Strindberg i Dario Fo t a m b é són al cicle al mes següent, abril, amb Amor matern, d e l'escriptor suec, i El despertar, del d r a m a t u r g italià. Al maig tornarà F.l món a ferpunyetes, d ' A s s u m p t a G o n z à l e z , que Valldoreix ja va poder veure per la Festa Major, una obra T. Escrihuela. d'Espiral. FOTOO.R. sobre la convivència de persones de diferents classes socials. Per tancar el cicle, el mes d e juny, hi haurà teatre dins del teatre amb l'obra de Rodolf Cirera El verí del teatre, q u e també va ser present a la mostra l'any 1998. c/ Sant Domènec, 7-1 r 1a

D O O L N X DISSENY

ASSISTIT

i^ivv

Tel. 93 589 78 86

•— SANT CUGAT DEL VALLÈS

Centre Col·laborador Dept. Treball / Servei Català de Col·locació

"La g e n t va r e s p o n e n t molt bé aquí a Valldoreix", assegura Escrihuela sobre la iniciativa.

L'Agrupació Teatral La Floresta estrena a La Unió Santcugatenca R.C.Z.

q u e explica la seva vida des q u e és petit i Ics coses puntuals q u e li van passant i cl marquen". Dicílogos de un hombre solo, de Carlos L l o p i s , és l'obra q u e Don Ernesto, el protagonisl'Agrupació Teatral de la Flota, viu a principis de segle i resta representarà aquest diuva explicant, en clau de mem e n g e a La Unió Santcugalodrama, aspectes com el destenca. c o b r i m e n t soPedró José Martín: b r e la r e a l i t a t " T o t h o m està els Reis molt c o n t e n t i "En aquesta obra dMags, té moltes ganes l'anada a d e fer l'obra a hi ha una mica de tot. la mili, les priLa U n i ó " , ha Però és un melodrama mrese r es es x ua avlesn, t uele x p l i c a t el director del grup, suau que al final m a t r i m o n i , els Pedró José f i l l s i, f i n a l sempre deixa la gent m e n t , la m o r t M a r t í n . Didlogos de un hombre emocionada" dels éssers proturt/y® solo ja es va espers. r jj^ií trenar a la Unió "Aquesta Recreativa i d ' E s p o r t s d e la obra la teníem en ment des de Floresta per la Festa Major d e la nostra primera etapa, però la ciutat aconseguint un gran és complicada de posar en esèxit. A q u e s t c o p , a una s e t cena i per això ha estat un repmana d e la representació ja s't e " , apuntava el director. L'ahavien v e n u t quasi la meitat p a r i c i ó d e d o s n e n s , la d e les e n t r a d e s d i s p o n i b l e s s e n z i l l e s a d e la història i la per al d i u m e n g e . complicada posada e n escena són, segons Martín, les claus "Aquesta és la història d ' u n de l'èxit d ' a q u e s t a obra. h o m e , més o m e n y s normal, - Sant Cugat -


Cultura

ELS í CANTONS Divendres, 5 defebrer de 1999

45

Exposició

Josep Grau-Garriga celebra els seus 70 anys a Canals Galeria d'Art Lexposició estarà oberta al públic fins al 28 de febrer R t T H CASALS -Sant Cugat -

"És la més petita retrospectiva que he fet en la meva vida, però me n'alegro d'haver-la fet perquè és a Sant Cugat". Així es manifestava l'artista santcugatenc Josep Grau-Garriga aquest dimarts en la inauguració d e l'exposició per celebrar el seu 70 aniversari a la Galeria Canals. A c o m p a n y a t de familiars i amics, amb la presència de personatges com Josep M. Cadena (reconegut crític d'art) i després de la felicitació de la Casa Reial Espanyola i del president de la G e n e r a l i t a t , Grau-Garriga va

inaugurar aquesta retrospectiva formada per una trentena de peces, d'entre el més d'un miler de la seva creació en seixanta anys de treball: des d'una pintura de quan tenia 12 anys, fins a les darreres obres de l'any passat. "Es pot veure l'evolució. Hi ha de tot, només hi falta l'escultura, els environaments i el gravat. Però hi ha pintura, dibuix i tapís, q u e són els elements més habituals en la meva obra", va comentar Grau-Garriga, que també va lamentar la falta d'obres del període d'estil expressionista, a causa q u e són, generalment, peces de gran format.

Exposició

Llum mediterrània en les aquarel·les de L. Martí a PEspai Lluís Ribas

D e s de la seva primera obra, en la qual es veu una cortina blava ( u n color q u e i n t e r e s s a a Grau-Garriga), transparent, en un entorn rústic, l'artista reconeix les preocupacions constants en la seva evolució. " E n tota l'obra es va veient aquesta constant: la llum, el color, l'espai, la naturalesa i el tèxtil", explicava. I afegia: "hi ha hagut períodes en q u è aquests elements han e s t a t els p r o t a g o n i s t e s de la meva obra. Són ingredients del llenguatge. Però sempre he ting u t la t e n d è n c i a a u t i l i t z a r aquest llenguatge per dir una sèries de coses, per a mi l'art no és únicament un problema estètic, és filosòfic i també una arma de combat. En totes les obres hi ha aquests ingredients barrejats. A vegades dominen uns i a vegades altres, depèn de l'estat d'ànim o de l'època". Grau-Garriga assegurava que, tot i ser aquesta la seva 150 i escaig exposició individual, encara se sent tímid a l'hora de mostrar el seu treball. "Hi ha una

Grau-Garriga celebra els quasi seixanta anys de creació. FOTO: X.LARROSA seguretat amb el codi i el llenaixò davant de la gent. I com guatge, però en canvi la preomés gran em faig, més". cupació i les angoixes per si ho Després de Sant Cugat, l'ardius bé o podries dir-ho millor, tista ha inaugurat dues exposii per la frustració quan acabes cions a Madrid, a B e n e s s a r i una obra, perquè no quedes mai Blanquerna, i ara prepara una convençut, hi són. N o obstant exposició d e gravats per celeestari acostumat, sempre et fa brar el seu aniversari aquest estiu a França, on resideix. una mica de vergonya posar tot

wltl Servei cfOcupació Municipal

L. Afartí'és de l'Associació d'Aquarel·listes deCatalunya. FOTO.X. LARROSA

R.C.Z. ' Sant Cugat •

Fins al 28 de febrer es podran observar les aquarel·les de Laurentino Martí a l'Espai Lluís Ribas. Inaugurada el passat dimarts, aquesta exposició mostra un total de 18 obres d'aquest artista d e C a s t e l l ó a m b u n a temàtica variada. Paisatges urbans, bodegons i natures mortes, alguna marina i una figura són els t e m e s de les pintures exposades d'aquest artista que es declara majorment preocupat per la llum. "Jo vaig néixer a Castelló i el color de la llum d'aquella terra el portes sempre

gravat a d i n s " , va dir Martí. L'artista defineix la seva obra com una mirada objectiva, mescla d'impressionisme i expressionisme, un treball q u e en els darrers deu anys ha visitat galeries tant d e Barcelona, Tarragona i Castelló, com de Màlaga i Madrid, per e x e m p l e . Martí, d e professió m e t g e i artista autodidacte, ha participat en salons i n t e r n a cionals com els d e Bezières o Carcassone, on ha obtingut algun p r e m i pel seu treball. "La pintura va començar essent per a mi un passatemps, i ara m ' h a absorbit", assegurava l'artista, L a u r e n t i n o Martí.

No et quedis a VAÏUR. Un equip de professionals al teu abast. Endavant! T'ajudarem. Rambla Can Mora, 11,3r. pis (edifici Jutjat de Pau) Tel. 93 589. 18.17 <

»

Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

é Es un servei gratuit per a tots


46

Cultura

QS/CANTONS Divendres, 5 defebrer de 1999

E s p e c t a c l e s

La campanya 'Salvem el Molino' s'acomiada a la UREF La fotografia, el teatre i la música participen en Pacte A. D. B -LaHorasta -

"Hem salvat El Molino!" Aquestes tres paraules resumeixen l'èxit del projecte que la florestana Maria Àngels Quadras va engegar el 12 de novembre de 1997 al teatre de la l'nió Esportiva i Recreativa de la Floresta (UREF) amb motiu del tancament de l'emblemàtic local del Paral·lel barceloní. Una campanya que sota el lema "Salvem F.l Molino" ha portat aquest espectacle de cabaret permès de quaranta pobles de la geografia catalana fins a acabar dissabte a l'escenari de la Floresta, d'on va partir. HI motiu: l'inici de

les obres de reconstrucció del teatre d'El Molino al Paral·lel. La festa de comiat de la campanya "Salvem el Molino" va començar dissabte a la tarda amb la inauguració d'una exposició de fotografies signades per M. A. Quadras que volien ser un petit recull del que han estat aquests dotze mesos de "gira" d'El Molino per les ciutats catalanes. La mostra va ser amenitzada per la música i les imatges de dos audiovisuals que, del blanc i negre al color, van fer un breu repàs de la història del mític local de Barcelona. Després l'Agrupació Teatral de la Floresta va ser l'encarregada de

fer els honors a l'amfitrió de la festa amb la representació de dues peces de l'obra Entremeses dels germans Quintero. Acte seguit les cançons i els lluentons de la vedet d T l Molino, Lydia Moreno, van posar la nota final a aquesta celebració. "Ara comença una nova etapa: del Molino a...", assegura Moreno, qui va aprofitar per donar les gràcies a "la fada d'El Molino", la Maria Àngels Quadras. Al local també es va presentar una petita mostra de fotografia del jove santeugatenc Toni Vcntura,que sota el títol "2000" es presentarà pròximament al local de laUREF.

La1 erfit Lydia Mi/mm va interpretar les cançons d'El Molina EO'l'O: O.B

E s c u l t u r a

Les peces de Marta Ferré s'exposen a la sala 6La Terra' de Mercantic Lajove artista de Sabadellpresenta cinc grups escultòrics A. I). B - Sant Cugat -

La sala "La Terra" de Mercantic acull des de dissabte una nova exposició d'escultura signada per la jove sabadellenca Marta Ferré. l'n total de cinc obres treballades amb fusta, ferro, pedra.

resina, poliester i fibra de vidre construeixen cinc grups escultòrics: formigues, abelles, bans, ocells, un eriçó i una truja. " E l s a n i m a l s són el m e u tema per les seves formes, que són molt orgàniques, molt arrodonides i se'ls pot treure molt partit pel seu volum", assegura Ferré.

Marta Ferré és llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, en l'especialitat d'escultura, però també dedica part del seu temps a la pintura. La mostra de la jove de Sabadell es podrà veure a "La T e r r a " d e M e r c a n t i c fins al proper 17 de febrer.

E x p o s i c i ó

La santeugatenca Marta Ballvé exposa al Pati Llimona de Barcelona R.C.Z. - Sant Cugat -

A l'exposició, titulada Entre dos munt/os. Marta Ballvé compartirà l'espai a m b l'artista veneçolà Luis Alberto H e r n à n d e z , en un p r o j e c t e q u e presentarà dues cultures a través de l'obra dels pintors. Ballvé aporta El ayery hoy de la cultura mediterranea. L'artista s a n t e u g a t e n c a , llicenciada en pintura per la Facultat de Belles Arts de Barcelona (amb matrícula d'honor en dos dels cursos), a m b el títol oficial de la Llotja d e Barcelona i alumna de l'Estudi A. (iaeta, mostrarà catorze obres fetes a m b acrílic i collage.

Ballvé ha realitzat exposicions tant individuals com col·lectives a Madrid, València i Barcelona i, e n t r e altres exposicions, a Sant Cugat a la Galeria Canals i al Claustre del M o nestir, i p r o p e r a m e n t inaugurarà una nova exhibició a la galeria santeugatenca Pou d'Art. L'exposició serà oberta al públic a la Sala Montserrat Roig del Pati Llimona, a Ciutat Vella (Barcelona) e n t r e el 10 i el 28 de febrer. El v e n e ç o l à L u i s A l b e r t o H e r n à n d e z p r e s e n t a r à obres d e tècnica mixta i fulla d'or. reunides sota el títol Arcanos, en r e p r e s e n t a c i ó d e la seva cultura a l'altre costat de l'Atlàntic.

L·i mostra es podrà veurefins alproper 17 defeiner. EOTO: OSCAR BESI l'O

C r í t i c a

d ' a r t

Avui necessito

filosofar

TATIANA BLANOUÉ

N o s e m p r e és necessari parlar d'algunà exposició en concret per parlar d'art; crec q u e d e t a n t e n t a n t és bo parlar per parlar, s e m p r e q u e es faci a m b l'ús d e la raó. És e n a q u e s t a ocasió q u e he decidit de fer un petit parèntesi a tota una tongada de crítiques de diferents exposicions, per poder deixar-me anar i gaudir a m b tots vosaltres del plaer q u e suposa l'art dels p e n s a m e n t s . C a l q u e e n s f e m a la i d e a q u e a q u e s t a serà una reflexió personal més, cal q u e tots vosaltres m ' a c o m p a n y e u en a q u e s t c a m í tan c o m p l e x i m e r a v e l l ó s c o m és n a v e g a r pel m ó n dels s e n t i m e n t s , al qual no deixaré mai de referir-me. Bé, doncs, c o m e n c e m a gau-

dir d e totes les possibilitats q u e ens dóna el m ó n d e l'art, d'allò fantàstic q u e és, n o m é s mirant una obra d'art, el q u e a q u e s t ens pot oferir. Sempre que he parlat de l'art m ' h e referit a aquest com a un vici fàcil al qual afiliar-se i difícil d e deixar. N o hi ha res millor q u e poder entrar en un món d e ficció des d e qualsevol lloc on hi hagi una peça penjada, una escultura e x p o sada. Un món q u e ens pot oferir un ventall d e situacions d i f e r e n t s e n q u è la n o s t r a imaginació jugarà s e m p r e un paper molt important i es convertirà en única i especial per a cada e s p e c t a d o r , ja q u e la interpretació no té límits. C a d a p e ç a és u n a h i s t ò r i a , cada història és un detall d'una vida i cada vida és una ex-

periència, perquè sempre, des d ' u n segon t e r m e , qui la miri t i n g u i la sort d e p o d e r gaudir-la. Així d o n c s , t e n i r u n a peça d ' a r t a casa és t e n i r història, és t e n i r m i s t e r i , és tenir emocions, sensacions, imaginació, és tenir un tresor sense de vegades saber-ho. L'art és una c o n t í n u a aventura q u e es pot gaudir en silenci o no, a c o m p a n y a t o no, p e r ò s e m p r e d o n a n t u n res u l t a t g r a t i f i c a n t q u e e t fa pensar, q u e fa q u e això q u e tots t e n i m sobre el cap rutlli i ens dugui a interessar-nos s e m p r e per q u e l c o m m é s . L'art és una roda q u e no té fi i q u e jo us aconsello q u e no us p e r d e u . Gràcies p e r llegir i espero que hagueu gaudit d ' u n p e n s a m e n t senzill q u e tenia ganes de compartir.


Cultura

HS4CANIOÍNS Divendm,$tUfebnrtU1999

El

47

r e p o r t a t g e

Fa més de tres-cents anys que hi ha aquell mas allà, al mig del bosc, a uns tres quilòmetres de Sant Cugat. Encerclat per muntanyes, té dues hores menys de sol que les terres de la plana. S'hi treballa una agricultura testimonial, perquè no acabem de perdre els orígens.

Can Borrell, una masia que voldria ser pagesa "Ja no m'assec al pedrís..." (T. Garcés) M A R I A N G E L A ROVIRA - Sant Cugat -

L'any 1670 sembla una data fiable com a origen de la masia de can Borrell. D ' a q u e l l a època, més o menys, perduren unes parets dels estables; quinze o vint argolles servien per lligar-hi els animals quan es feia de nit a la posada. El camí ha estat un pas crucial, ja des de l'època romana. La família Rovira fa quaranta anys que hi viu i treballa. - La riera era el camí, quan anava al col·legi caminant, de petit, amb la meva germana. Aleshores Sant Cugat eren quatre cases al voltant de l'església, i això era un desert - c o m e n t a Josep Rovira. Parlem de com és el bosc i com era, ara brut de matolls amb el perill dels incendis a l'estiu. Dels costos de m a n t e n i m e n t de les masies i de les dificultats dels propietaris i com se senten abandonats per les institucions, q u e no a r r e g l e n c a m i n s ni p o n t s quen se'ls enduu la riuada. Es un matí de clarobscurs que amenaça pluja o nevades, com per recordar que la naturalesa és forta i imprevisible. - J o no faria el restaurant si pogués fer de pagès. Vaig invertir comprant màquines i em vaig arruinar. No, la terra no és bona;

a Europa una hectàrea dóna cinc o sis tonelades de cereal i aquí només 1.800 quilos. Com que hi ha menys sol, si vols collir has de plantar dos mesos abans, és una finca de raïm, però ara... Plantem 14 hectàrees de cereal i vuit o nou de regadiu. Josep Rovira diu que abans la guàrdia civil hi anava una vegada a la setmana i ara els municipals no s'hi acosten. Q u e a Sant Cugat no es pot tallar el bosc... N o hi ha volgut posar mai un vedat de caça, - p e l qual li oferien molts diners- però els furtius van de nit amb focus i fan de les seves. - És matar per matar. A l'estiu hi havia tres conills, t'agradava veure'ls, i ja no hi són. Els senglars, que n'hi ha molts, a la nit en pots veure setze d e j u n t s ; doncs, una vegada, van matar la mare i els petits van morir, tots menys un q u e vam arreplegar malferit Li vam donar biberó i ara l'engegaria, voltaria per aquí i tornaria, perquè és d e la casa, però sé que el matarien. L'anem a veure, la "Cati", que és com d e la família i s'acosta perquè la rasquin. Mirem un vell armari i el rellotge de sol i la façana de la masia reformada. Cruïlla plena d'història, vivències de la gent que hi ha viscut i passat, com palimpsestos que es van so-

breposant l'un a l'atre per confegir la realitat actual, que a vegades no agrada. - Avui, només cotxes i luxe, no hi ha mentalitat per viure i conservar la vida... Quan era petit, el bosc era com una patena, els boscaters l'hi mantenien. Tres carros de can Borrell anaven amunt i avall traient la fusta. Que maques que estaven abans les muntanyes! Si una hectàrea costa 10.000 pessetes de netejar, quan es podia tallar i vendre la fusta potser ja només en valia 3.000, cl manteniment per evitar les cremades. - Els incendis, controlats pel Patronat? Jo n'he apagat molts, i quan n'hi hagi un altre, el que s'hagi de cremar es cremarà, i ho diu el de can Borrell, perquè segons com va el vent, en cinc minuts pot arribar lluny. El bosc està brut, no hi ha prou camins... critico el que no es fa. Falta diàleg, mira, posen rètols i ni demanen permís ni informen. Amb un bon diàleg es farien coses bones. Un exercici d'anamnesi, de tornada a la memòria de coses perdudes, reviu el bosc primigeni, quan es veien perdigots, i a vegades un de ferit es criava amb les gallines. Quan s'anava a buscar o a caçar bolets, rovellons que

El rellotge de sol segueix mimant les hores. FOTO: MARIANGELA ROVIRA ara ja no es fan, potser per la por dels pesticides. Cap allà al pantà, cosntruït fa un segle per regar les terres d'aquesta masia. - El vell Rodó, que li deien "el cura", m'explicava com duien les pedres amb el carro per fer el pantà, per la font de la Rata. Quedarà enterrat, el pantà... ja només té un metre i mig i en tenia sis. Al fer el "Sol i Aire", molta terra va anar endins i ara quan baixi la rierada, q u e ja toca, perquè ve cada 12 o 15 anys, se n'hi posarà més. 288 hectàrees d e bosc i una mica de cultius, una de les finques més grans de Collserola, amb uns propietaris llunyans i absents i uns arrendataris q u e viuen a la terra amb afanys i prob l e m e s . Josep Rovira explica com agafava el tractor per llaurar

a la matinada, acabada la feina al restaurant. Es pregunta perquè a una masia del Pirineu li posen llum i a ell la Generalitat no li subvenciona; cap ajuda ni del Patronat ni de l'Ajuntament. C r e u q u e el m ó n va per mal camí i que aquestes coses es paguen, l'abandó de la terra i els boscos. El temps treballa el temps, i aquest d'ara és massa variable i desorientat, futur incert de lluïssor i espectacle, d e valors essencials perduts q u e potser s'intenten recuperar mentre es busca el cant d'alguna fredeluga, passerell, sit, galerida, piula, grasset, gavinot, gafarró, cuereta, gamarús, alosa, bosquetà, durbec, ballester, calàbria, cogullada, cotoliu, repicatalons, o rossinyol >encofurnat al mig de la boscana.

E x p o s i c i ó

JOSEFINA RIPOLL

La Sala Rusinol mostra les flors i les natures mortes de Josefina Ripoll

Fins al 23 de febrer

Són obres fetes amb la llum del Maresme, on resideix Vartista R.C.Z. - Sant Cugat -

Entre els dics 4 i 23 de febrer, la Sala Rusinol exposa els olis de Josefina Ripoll, dona d'artista que conrea amb el pinzell teles de flors i bodegons. Les 33 peces d'aquesta barcelonina resident a Teià, són part de la recent creació de Ripoll, q u e compta a m b obra a galeries de Brusel·les, Madrid, Palma de Mallorca, Girona, Igualada o València, entre d'altres. "Jo vaig c o m e n ç a r a pintar, per a m i " , va explicar Ripoll ahir al vespre en la inauguració d e l'exposició. "Però uns

galeristes van venir a veure l'obra del meu marit i quan van veure la meva, van oferir-me una exposició a Art Sarrià de Barcelona. Allà vaig conèixer el responsable de la galeria Jaume III de Mallorca, el qual em va convidar a l'illa per mostrar la m e v a obra", declarava Ripoll. I així ha seguit en aquests nou darrers anys, e x p o s a n t a València, Castelló i ara a Sant Cugat. Josefina Ripoll va estudiar a La Llotja i a l'Escola Superior d e Belles Arts d e Barcelona, a m é s d e l ' I n s t i t u t del T e a t r e , on d i s s e n y a v a figurins d e la història del vestit del teatre. T a m b é ha realitzat estudis d e

perspectiva i de la tècnica del fresc, així com de la figura al natural. "Estic molt contenta perquè m'he trobat immersa en aquest món de l'art sense pensarm ' h o " ha assenyalat Ripoll a Els 4 Cantons. L'artista va rep e n d r e el seu vell amor per la pintura en la maduresa, després'de formar i fer créixer una família. Hortènsies i bujacs, Taula i fruitera, Geranis, Bodegó raïms o Bodega Hortènsies són alguns dels olis sobre fusta d'estil realista que aquesta artista ha anat realitzant "del natural" les tardes dels darrers mesos, en el seu estudi d e Teià.

Socis fons d'Art Servei de taxació obres d'art

Sal^Husinol

Horari: matins de 9 a 2 tardes de 5 a 9

Santiago Uüüfioi, 52 - Sant Cugat deTVfellès

Tel. 93 675 47 51


48

IilS4CAIVroN§ Divendres, 5 de febrer de 1999

Mercat Pere San

t

Cafeteria, pizzes i entrepans Tapes casolanes

BARBOKATA

Plana Hospital, 35-37

93 589 19 72

Cafeteria i entrepans

BOI BÉ

Rbla. Celler, Ï 3 T

93 589 84 22

Marisqueria

CA L'EUGENI

Alfons Sala, 9

93 589 19 01

Marisc, menú, cuina merc.

CAN CABASSA CASTANO

Puigmal, s/n

93 674 02 67

Cuina de mercat

CAN EDO

Ueo.Xlii

~~

93 692 24 24

Carn a la brasa i calçots

CAN BARATA

Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200

93 697 06 52

Cargol llauna/ i arròs negre

CAFE-BARSOL

Rbla. Mn. Jacint Verdaguer, 113

9 J 6 7 Ï 6 7 2Ï

Jazz Live

CELLER STA MARIA

Santa Maria, 17

93 675 28 97

Embotits i 320 vins i caves

CASINET

Camí Can Ganxet, 47

93 589 50 83

Menú diari i entrepans

CANCASOLETA

Sant Bonaventura, 39 Baixos

93 675 10 33

Peix i marisc fresc

CHEZ PHHJPPE

Raça Pep Ventura, 5

93 674 94 84

Cuina francesa i menú diari

ELJOROTS

Sant Jordi, 39

93 674 11 18

Amanides i entrepans

ELPEROLET

Av. Francesc Macià. 67

93 67553 03

Tapes i menú diari

ELMESON

Plaça Octavià, 5

93 674 10 47

Braseria i cuina de mercat

ENTROIOO

Plana de l'Hospital, 7

93 674 58 60

Braseria

FRANKFURT LA PALTA

Rambla Can Mora, 24

93 58950 11

Frankfurts

~ ITALIANS 3

Sant Bonaventura, 6

93674 64 33

Menú diari

KROXAN

Avda. Catalunya. 15

93589 81 97

Cafeteria i pastes

LA CANTONADA

Plaça Monestir, 1

93 584 23 32

Creps, amanides, menús

LA LUNA

Soí, 25

93 674 08 10

Tapes i plats combinats

L'ALBA

Ctra. Cerdanyola, 13

93 675^ 3580

Cafeteria, croissanteria

LA GRANJA

St. Antoni-piaça Barcelona

93 675 52 46

Cuina casolana

LA PASTA BOIXA

Alfons Sala, 24

93 675 15 03

Pizzeria, creperia

LAMUSCLERA

Sant Bonaventura, 14

93 675 09 05

Entrepans variats

MASIA MAS ROIG

Plaça Mas Roig, 4

93 675 00 86

Xai, entrecot a la brasa

MESOMENYS

Elies Rogent, 14

93 589 38 23

Mexicà-menú català

PARADA 1 FONDA

Rbla. Can Mora, s/n

93 589 26 97

Cuina catalana

SQUASH

Sant Jordi, 33-35

935891496

Cafeteria, pizzes, menú

•1

Passeig de Rubí, 108

Tel. 674 57 47

9

El pa de cada dia

93 589 11 98

™'x

Tel. 589 14 18

VALLÈS PA

93 589 54 92

i*

Parada 1.04

Cafeteria i menjars casolans

Plaça Augusta. 2

Mercat Municipal

*v &d

Cuina cassolana

93 589 11 85

Valldoreix, 29

93 674 36 36

Valldoreix, 56

BARPICCOLO

Tel. 674 12 85

Tel. 675 30 65

Rosselló. 2

BAR MERMELADA BAR EL MONESTIR

Carrer de lalòrre, 14

Torreblanca Taula 1.6

BAR GLOPS

El pa de Sant Cugat •FORN "LA CARRETERA" Ctra. Cerdanyola, 6 • FORN DE "COLL FAVA" Psg. Fcesc Macià, 57 • FORN "L'AVINGUDA" Avda. Alfons Sala, 32 • FLECA LA RIERA Psg. La Riera, 15 • FORN DEL MERCAT Mercat Torreblanca, (exterior) • FLECA ROSSELLÓ Rosselló, 22 •FLECA TORREBLANCA Psg. Torreblanca, 14 • FORN MERCAT VELL Mercat Pere San (interior) • F L E C A JOAN XXIII Joan XXIII, 27 • ELS FORNETS "DIST0P" Colon, 30 i Girona, 23 • FORN GABRIEL Plaça del Centre - (u Floresta) • FLECA EUNICE D i p u t a c i ó , 3 1 - (La Floresta)

í*v- i

Centre M è d i c Sàbat MEDICINA GENERAL Dr. I. Sàbat Bonich Dr. /. Sàbat Santandreu Dr,). ,V1. Sàbat Santandreu

Centre de Rehabilitació • SUSANAtflCOUETTI Sant Araoro, 74 « 9 3 6 7 4 7 4 37

RADIOLOGIA

Cirurgia

PSICOLOGIA

• OA. FERNÀNDEZ LAYOS i generat, apareti digestiu. ítivtasa-Santtas Av. Torre blanca, 2-B, 2a A1. Sant Cugat «935894*00

INFERMERIA Conveni amb fes principals companyies d'assegurances mèdiques. PEDIATRIA Dr. I. Barraran Milàn

Consult. Centre Mèdic • C E N T R E M È D I C SÀBAT Certificats de conduir i armes Mediana interna, especialitats o/ Santiago Rusinoi, 2, entoi

grans. 'CANGURS" ama i nena, control de marts, ajuda a talar, Canstorns especials. Saint i servei» a domtcift. Av. Tooebtanca^J-S. OrtodïftcJs t Odontologia ge3er.dep 11112 Sant Cugat « 9 3 n·taí.C/SímtaManag, ler.23

5883967 • TELE A S l p ü p S ^ t t * 3 S » 7 0 4 0 INPROSS 24 HORES. Servei d'ajuda a ies persones •CMNtèA ORTODÒNCIA « 93 674 57 98 grans, malalts crònics o conva- t 0ÍÍOTJNCI0 TEMPORO- 93 589 35 48 lescents, a qualsevol hora d e u * HAtHHBULAR o la mt Sistema senzill. í*pt<J. segur i de poc cost Av. ibfteblarca. 2-8 3er. A 06190 Sent Cugat. bit..: « 9 3 5 8 a 3 8 BZ-.

M Torreblanca, 2-8,2nA despatx «.Sant Cugat «5880396-6752212

• ORA. A N N A P U J I B E T I CALDES Pediatria. Vitalicio Salut Mapfre Endavatiada 21. 1e r prs Sant

LABORATORIS

• CLÍNICA DENTAL M A JOR PI. Unto. 3 2oo 1" {Alfons Sala cantonada Colón) « 9 3 6 7 4 72 400

Cugat. « 9 3 589 29 95 93 674 20 79

• DRA. M . JAUME SAURA Chuca dental Di a dv. 9-13 h i 16-20 h Pg Sant Magí, 22. baixos. Sam Cugat « 9 3 9 7 4 2 3 3$

• JOSEP M.FREtXEDES

• LABORATORI D R E C H E VARNE Santiago Ruslftol, 17 « 9 3 589 6 0 56.

Metge capçalera • J.R. E S Q U I R O L C A O S -

NEUROLOGIA i ELECTROMIOGRAFIA Dr. I. Serra Catafau DERMATOLOGIA Dr. O. Servitje Bedate TRAUMATOLOGIA CIRURGIA ORTOPÈDICA Dr. j. Casahas Sintes Dr. I. C. Valdés Casas OTOR1NOLARINGOLOGIA Dra. M. Colomer Calafi GINECOLOGIA Dr. RM. Soriano Camps PSIQUIATRIA

Dietètica-Nutncio

&Ltfcr

M

°°™«°°

Medicina generat, dietètica DiSurra, dimecres i dijous, hores «onvingudi». cl Endavaiiada, ÏJ.ierpi».

29 • C S N T R E D'OBESITAT I MEDJCiNA ESTÈTICA Om. Arm» R. Cerdà • Dra Rosario Sagaroa * Dra Llum Garcia Consistoris Edita Torreblanca. Av. Torreblanca, 2-8. 2a planta. deep. «•«. 08190 Sant Cugat « $ 3 « 9 8 43 57 9 3 98» 43 58

Fisioteràpia »8<*ttA ROM* FERRÉ ?fefelw·ftfeAwt·*eneasapità-

Revisions pera armes Carnets (fe conduir i esportius Certificats especials Santiago Rusmol, 2. pntsol 1a

TELS.

93 6 7 4 1 5 2 6 93 6 7 4 01 47

Genatna, Av. Torreblanca, 2*8 Ass. sanit. Agr. Mútua, Sànaas, M. Ratc, Prev., Mut HGC « 9 3 589 3 0 2 6 . « 9 0 9 3 3 1 0 80 Urg. 24 h. darnlcfli.

DM£ÉSÍLÉWATR,A Atenció a persones grans en ei seu domis» Assessorament a llurs tamibars Gestió de R«sfdènctes i d'aftra* «ecursps.ln> fermena. Formació, o/ Àngel Gutroerà, 3 06190 Sent Cugat « 8 3 «74 0 9 0 * Atenció i companyia a persones

Oftalmologia

• CENTRE D E SALUT OCULAR Conveni amb •r^MOírrsERR««A«àQA Oftalmologia. ies principals mútues C/ SanMetge de capçalera. VfsSesadowí- ta. Mana, 10 Sant Cugat ciíi-mútues. Major, 36, 2*1. SaM «93589 5106 Cugat 11-93674 0 0 2 5

Mútues

•iywm msm* V t C O Mútua d ' j e ç & t t t * d e treball núm. 271^ 3. Sant < -FW93

Odonlologia

Otorinolaringòleg •DR. FERRAN FERRAN WlA WiOMrtfwr - Pfevlas* - AssWeocia sanitària Mediftsc. Francesc Moragas, 48, entf, 2a Sant Cugat «936754853

• CLfWCAPATOGBflfïAL Dr. Truerry Masegat, O p A > fistomatolosí». & f « . Natftlíe vergnee-Bao^.QttodMwte. C / Joan Miro, í 6. Sant Cugat

• BESORA « S À U - O N G A

• CENTRE DENTAL I CKJIRURGtC

Pedagogia. logopScRa. Probtemes llenguatge i aprenentatge d'Villa, &-7, ir 2a, SantCugst. «935991215

« 9 3 589 5*4* ^ ^

Geriatria

« 8 3 «74 7 2 1 * • PILAR CANOSA ÚBEDA Pecbatna - Medicina adolescent. Av. Torreblanca, i - 8, 3r pis Sant Cugat

Pedagogia-Logopèdia

Av Catatnya 21, bancs. Sant Cugat

«935090000 BnJB 589.0313,,

Podologia Matatttes de] peu, ortesis. plantilles ortopèdiques, papilomes, cirurgia del peu. Hores a convenir. « 9 3 589 6 3 1 3 9 2 9 16 9 5 36

• C E N T R E DE P 9 J C 0 L O GIACUNICA trastorns d'aprenentatge i de la parla. Nens. adolescents i adults. Av. Catalunya 21. 3r 1a, Sant Cugat « 9 3 67436 73 « C E N T R E PSICOTERÀPIA D E L VALLÈS Psicologia, psiquiama, logopèdia. Plaça Dr. Galtes, 5, 2ft. 3a, Sent Cugat. « 9 3 589 4 0 5 1 • DRA. PALERM Psicologia. Ansietat, deprestó, dificultats de relació, trastorns a l'adolescència, psicoteràpia. Hores convingudes, cl Francesc Moragas, 25-27. 2n 1a. Sant Cugat. « 93 674 36 53 93 418 48 48

estrès, tatjaquisfne, Av. Torreblanca,2-a 3er. A dsep. 111 n Sant Cugat « 9 3 S » 37 87 • MARIA DOLORS CAR R E R E S B E N N A S A f l Contra M4diç Sàfeat. SanSago Rtisifiot^, entaot. la. Sant Cugat « 9 3 67415 26 «936740147

ASSISTÈNCIA A DOMICILI •Teleassistència. servei 24 hores

Tòcogrrecologki-Obstetrida • D R JESÚS FERNÀNDEZ 8MZAN Tdoogtneeotogia. Hore* eortvftigudee Av. Cetatonya, 2 1 , W1* Sant Cugat « 9 3 5894808 Particular SÓ 6 7 4 7 4 0 9 •ORAMLAGROSMARTlCZ IMEONA «933861307

• JOSEP OOKIttQO P«CH Traumatotogia, artgpèda. Assistència sanitària. Pnsstasa, Medytec. F e » * * WoeclaBea, 2-9,29-10. Sant Cugat

• DR. FERMIN A R A M BURÓ Cirurgia ortopèdica fraumatotógiaa. Hores convtnauue*. C / Girona, 21,1r3a.8gr*0

« 9 3 674 43 93 5890534

• "Cangurs" d'avis i nens •Atenció i companyia a persones grans • Controls a malalts:

medicació, cures, sondes.. , •Ajuda ala llar: neteja, bugaderia, compres, menjars,,. •Transports especials: individuals i en grup

SALUT I SERVEIS A DOMICILI

Pediatria

• CLÍNICA DENTAL A U • INSTITUT PSICOTRAM MÈDIC COROMI- S A N T CUGAT Odontologia general, smptantotcgia. pròtesis. odontopediatria. or- N A S C A S A R A M O N A Psicologia çitnlca. psiquiatria. todoncía, mútues. At>. Torreblan- Pediatria, asfr* 'mNtntil. Mares depressions, alcdïwlisme, toxicomtmgudee Rbla. ftbatailada. comania trastorna d'ansietat, ca, 2-8,2a, i 1. Sant Cugat. « 9 3 6 7 9 OS 0 3 20, i f 3a. SantCugst

• josep m.

Av.Torre Blanca 2-8,3rA, desp, 11-12 Sant Cugat del Vailes


Cultura 49

E L S / C A N T O N S Divendres, 5 de febrer de 1999

II MtBtm Bar Restaurant

Tota una tradició

;

Menú diari, però de diumenge!!

CINESA

YELIWO

Sant Cugat 1

Yelmol

Entre las pjernas

16,45-19,30-22,15

Bichos

SantCugat2 16,45 -1*20-22,16

Bichos

^M

-

16,00-19,05-22,15

T& 33 «745» 7*

Yefmo4

.

1630 -1$,30-20,30-22,30

Sessions golfes

Quedat* a mi tado

17,15.20,00 - 22,45

YeimoS Pleasantvüte

-

17,1&-20,00-22,45

00,45 Entretospiernas Yelmo?

17.0Q -19,45 - 22,45

Ye$mo€

Sant Cugat 1 Efiíraiaspierm» $8ntCugaí2

00,45 Mulati/54 Yefmo 8

Estada d * sttia SaniGugatS Ouédateamilad©

la xocolata... - f K f H ois entrepans... <ffvfK oi cafè... * f * * H les pastos... <f*vfK el suís... fp%4f\.

16,00 -18,15 - 20,30 - 22,50

16,30-19,18-22,00 iConoceaaJoeBfectc?

•ioaaoaia·aaa·aaaaaal * I ~aW * 1 • V · ~ V ' Y ' • * 1 t ^-MioaaalBBHIaBaaaal

Com si fos de tota la vida

Estado de aitio Yelmo 3

QuédateamifeKïe SamCugat4

1

16,15 -18,30 - 20,30 - 22,50

Yelmo2

Estadodesitio Sant Cugat 3

Pl. Octavià, 6 Tel. 93 674 10 47

RESTAURANT MARROQUÍ

00,35

16,15/18,15 -20,30 -22,50

I DEMANA

Enemigo PúbBco

17,00 -19,45 - 22,45

UART

Sant Cugat 4

Y*Jmo9

Bfcho* -00,30 O i « E C « E S DIU D € t ESPECfAOOR

La Màscara del Zorro

1<Bf« liïfíftl'IIIiSHJlifiíS

002 333 231

MORMH

16,45 -19,30 - 22,45

Els aissjswtíBs & l attifcv a r i a l%«rarf IML i n f ormacïéï

2>S00

9 3 589 6 0 38

Si encara no ens coneixes, La granja mereix una visita McDonald's

|| Pl. Barcelona "fel. 93 675 52 46

M e Donald's Sant Cugat Centre Comercial

m\

I S r N T CUGAT

http://www.cinesa.es

Tots els Divendres i Dissabtes SESSIONS "GOLFES"

essifí W**«IX«SB« s>*#tu> «USÍKB

ESTADO Df SITIO SALA 1:16,45-19,30-22,15 18 ANYS

Q *— l i ^ ^ ^ n Cfawv.HlHMBW.

pàrking » • • *

D(a de 'espectador

SALA 2:16,45-19,20-22,15 GOLFA: 00,45 13 ANYS

SALA 3:16,30-19,15-22,00 GOLFA:00,35 APTA

S 51 S 5B S Carnet Jove

^^msatm

Cameltfestudiant universitari

Venda anticipada

nwjWwwwK

^ssssssmm

Carnet més grans de 65 anys

mmmmm&

e

S2£Per telèfon

• IHWWMMHJHSÍ

SALA 4:16,30-18,30-20,30-22,30 GOLFA:00,30 APTA

Y£,£Jfe2^n· als ServiCaixa

SALA 1:00,30 13 ANYS

- 3 '=! &3 accessos minusvàlids

Pagament amb targeta d» crèdit

Sessions numerades

v

w

ven SDJtB fltPe —Jï???,.. 9 0 2 4 3 32 31


50 Cultura

ELS4CA!VroN§ Divendres, 5 de febrer de 1999

LA

R A D I O

De I I W I M I I a divendr • De 7.00 h a 8.(X) h El despertador, amb Salva Vallvé • De 8.00 h a 10.30 h Primera Plana, amb Geni Lozano i l'entrevista • De 10.30 h a 13.00 h L·J revista, el magazine de Vanessa Raja • De 13.00 a 13.30 h Sant Cugat Avui: /'informatiu, editat per Josep M. Miró • De 13.30 h a 13.50h l'entrevista (repetició) • De 13.50 h a H.OOh Amb molt de gust, amb Pep Blanes • D e 14.00 ha 18.00 h Vol de tarda, amb I. Casas i Ksteve Llop • D e 18.00 ha 20.00 h Al llom, el musical de Salva Vallvé • De 20.00 h a 20.35 h l'esportiu • D e 20.35 ha 21.(K)h El millor del magazine • D e 21.00 ha 22.00 h l'estivna (dilluns). Interiors (dimarts). Bon rotllo (dimecres). Bue d'assaig (dijous), Jazz Cava (divendres). • De 22.00 h a 24.00 h (divendres no) El f/ue queda del dia, amb Joan Vallvé • De 22.00 h a 23.00 h (divendres) Madtime, amb Núria Bonvehí. • De 23.(X) h a 24.(X) h divendres) Vallès sense fnmteres. • De 24.00 h a 24.35 h l'esportiu (repetició) • De 24.35 h a 7.00 h Música al teu costat • D e 8.00 ha 11.00 h Es cap de setmana, amb Joan Vallvé • De 10.00 ha 12.00 h

La

p r o p o s t a

Ttramilks, el concurs • De 12.00 ha 13.00 h Interiors amb Miquel Àngel Rodríguez • De 13.00 h a 14.00 h Avant-matx • D e 14.00 ha 15.00 h Vallès sensefronteres (repetició) • De 15.00 ha 17.00 h Cotton Club, amb David Villena • D e 17.00 ha 18.30 h L'estrena • D e 18.30 ha 19.00 h Elxip, amb Xavi Montero • D e 19.00 ha 21.00 h Buc d'assaig, amb Carles Roca • De 21.00 ha 22.00 h Top 91.5, amb David Villena • De 8.00 h a 9.(K) h El dia del senyor • De 9.00 h a 9.30 h El racó de la poesia • De 9.30 ha 10 h. Esport en marxa l" edició • De 10.00 ha 11.00 h Nostra dansa • D e 11.00 ha 12.00 h La sarsuela, amb J. Fàbregas i R Pahissa • De 12.00 ha 13.30 h Roda d'amics • D e 13.30 ha H.OOh Esport en marxa -'edició • De 14.00 ha 16.00 h Tal com e'rrm, amb J.M. Alvira • D e 16.00 ha 19.00 h Bon rotllo, presentat per Raquel Iniesta • D e 19.00 ha 21.00 h Buc d'assaig, amb Carles Roca • De 21.00 ha 22.0 h Esport en marxa Ja. edició

Sant Cugaíi diumenge a ballar sardanes

!

Aquest diumenge vindran expressament de Sabadell perquè els santeugatencs puguem ballar sardanes. La Cobla Jovenívola de Sabadell ha preparat un suculent programa de sis danses d'alló més balladores, perquè homes i dones, petits i grans, s'apleguin formant un cercle i es donin les mans dansant. Per a tots aquells que considereu que no hi ha prou ballades de sardanes, no oblideu que aquest diumenge el flaviol sonarà per a vosaltres. I, com no podia ser d'altra manera, la trobada acabarà amb la sardana L'aplec de Sant Cugat. La cita és aquest diumenge a les 12.00 del migdia, a la plaça Octavià.

Exposicions SALES MUNICIPALS

MÚSICA •Coral Belk Harmonia dç Sant Cugat del DIVENDRES

•Katerïna Alavedra Duchoslav: Praga i altres coses. A la Casa de Cultura. Del 14 de gener al 7 de febrer.

A Ics 2Zm h. Q ï ^ & m t a r i i Social de la Flor«8W, ^ANIVERSARIS

DIUMENGE

• (>fcb«ació<íeJbsttàveisarÍs dels socis i De les Í<U6* k» 28JE> l>. Centre Sanitari i

durant el mes de Gener, Amb coca i rm3sèca en viu.

Org.: Col·lectí» & la Gent Gran de la ACTIOTATS DE MUNTANYA I

• Passe^perCtófeeüe&e Entorns de la Hora í lloc de trobada: 3 Ics 9 h. davant ei Org,:CMSa

«ares.

?** *fe >

•Balladade Sardanesamb la Cobla JovenfvoJ#éí88b8àeIÍ. Hora: 12 h. a la Plaça del Monestir. Org.: Ajuntament de Sartt C ugar del Vallès.

8 DH.U'NS

•Pilar Valls, exposició de pintures. Escola Municipal d'Art. Fins al 12 de febrer.

CONFERÈNCIES i XERRADES • Programa d'Orientació Acadèmica i Professào*^ Dnjc i Relacions 1 .aborals. A les 20.00 h. Casa de-Cultura (Jardins del Monestir, s/n).

I •Mai's "Larves", escultura. f Claustre del Monestir. Fins I al 6 de Març. f 'ONES. Exposició tèxtil, iti:: nerant per Catalunya i Balears. i Casa de Cultura. Fins al 5 ', de Març. '; SALES PRIVADES

• Sala Rusinol: Susagna Ur\ geli. Fins al 15 de febrer.

9 DIMARTS

10 niMKCRKS

CONFERÈNCIES I XERRADES • "La Moda i les formes de vestir en el seglçXlX*. A càrrec de Montserrat í Maribel Bandrés. A les 29 h al Centre Bona. Org.: Centre Borja. • Programa d'Orientació Acadèmica i Professional: Filologies, Filosofia, Humanitats, (kografui i Història, i Ciències de la Comunicació. A les 2&Q0 h. Gasa de Cultura (Jardins del Monestir, s/n). «-"Collserola". Parlaran Maria Marti i Naecfe Castanyer, president del CMSC A les 20h. al CMSC. TALLERS DE RECICLATGE • Taller de reciclatge de paper. A les 15.30 h. Centre Cívic de les Planes (Molí, 2). Org.: Grup de Dones de la Creu d'en Blau.

CONFERÈNCIES i XERRADES • Programa d'Orientació Acadèmica i Professional: Física, Química i Enginyeria Química. A les 20,00 h. Casa de Cultura (Jardins del Monestir, .s/n>.

TERTÚLIES • Tertúlies al voltant del món de les dones, amb una psicòloga. A les 15.30 h. Centre Cí\ ic de les Planes. Org.: Grup de dones de ia Creu d'en Blau.

•;Í«sitÉe GíMttUïM

•Companía Nacional de Danza.

D i r e c t o r artístic: N a c h o Duato. D i v e n d r e s 5 de febrer i dissabte 6 de febrer, a les 22 h. •Romeo v Jti/ietct. Companía Nacional de Danza. Coreografia de Nacho Duato. Dijous 11 de febrer a les 11 h., i divendres 12 de febrer a Ics 11 h.


l·l>

M A N T O N S l)nriir//rs.

Cidturu

ï tir khWrlr I<><)>/

mWiiBHHHHP Ajuntament

93S89228B

Valldoreix parada)

Bombers BeUatwa

93 682 «580

Grua

936741111 '93674 33 71

085

Aigües u Floresta

93674 20 89

Bombers Rubí-Sant Cugat 936998080

AAPPiWMéa-SOl

93 674 »

Bombers Generalitat

935891122

CAP

358644 55

CAP urgències

»

AAWVergeCarmeMira-soi 936741003 AAW Sant Joan Mfra-sol

93674 7103 93674 2197

935891382

AAPPtWVaSrtWK

Centre Social í Sanitari LF

935897800

AAPP i W C. Montserrat Vall.» 674 2 Í 05

Casat Valldoreix

936744599

A«*>WCanWajóVa!l.

Catalana de Cas

937252944

Casa rje Cultura

Centre Cwcta

floresta

GafteCMc tes Planes

935890847 83 675 5105

Casal CatturatMtra-SOl

935898018

Cinemes St. Cugat ffteser.) 935890941 Correus

936747096

Creu Roja Sant Cugat

9367412 34

CreuFtoja Valldoreix

9367424 59

Dispensari La Floresta

93S74 7615

Ent Municipal OescenfraBt 93874 2719 BHHfflRubí

936991892

FECSA (atendú al cíenl)

90073 7373

FECSA (avaries)

936745049

AAPTOTA i VeSnslaRores** 936742089' MWMguallongaL·aFtor.

936745129

Ass Consumidors

93 268 45 67

DNI {Cita prèvia)

935893080

WBwipÇaOS

Divendres 5 • Santa Àgata Dissabte 6 • Sant Pau Miki Diumenge 7 • Sant Ricard Pil·luns 8 • Sant Jeroni i Santa Elisenda Dimarts 9 • Santa Apol-lònia Dimecres I Ó • Santa Escolàstica Dijous 1 1 • Mare de Déu de Lourdes •Divendres 12 • Santa Eulàlia

9320S1515

Funerària

93 5895552

Hisercja

935891155

Jutjat

9367466 96

llij

V^/\0*f\l-. tal El

AU

CULTURA DE VALLDOREIX

»Informació * inscripcions: De dimarts a divendres, cTOat3h.ídBl7a18h

T « l . í f a x ! » 5 8 » 8 2 69 (Casat de Cultura <íe Valldoreix).

Durant els mesos de febrer i març... A les 20 h.lr.CURS D'HISTÒRIA DE CATALUNYA. Informació i inscripcions: al Museu de Valldoreix (diumenges de 10 a 13 h.)

(91)5434704

H. Generat de Catalunya

935891212

rtVaüd'Hebron

93427 2000

DIUMENGE 7, a les 19 h, Teatre al Casal de Cultura de Valldoreix. "Kràmpak" de Jordi Sànchez.

H. Sant Joan de Déu

932034000

Unitat Coronaria

932481040

Tel. de l'Esperança

934144848

Informació Carreteres

93204 2247

DIUMENGE 14 a t e s 12 h.. Gran Festa de

Informació Aeroport

9347850 00

CARNESTOLTES.

Informació RENFE

9349002 02

Informació Port.

9331887 50

OMIC

935893188

Poftdirac Torreblanca

93 5891888

PROMUSA

935891732

ASDI

936753503

900747474

informació FGC .

EMD Valldoreix

51

A la plaça del Casal de Cultura de Valldoreix. Us hi esperem tots disfressats !

Parròquia St. Pere Octavià 93 674 11 63 Parròquia Les Planes

93204 7503

Parròquia Valldoreix

93674 0569

È1tl:MnS<l;tÍ Arxiu Gavln

93674 25 70

Casal d'Avís SC

93 58918 38

Llar d'Avis Parròquia

93589 0598

Oub Muntanyenc

93674 5396

Coral de la Unió

936741006

Esbart Sant Cugat

936752652

1531 Sant Cugat

936748661

Grup Sup. Immigratts

936749314

Flàdio Sant Cugat

936755959

Bs 4 cantons

93 589 «2 82

Piscina Municipal Valldoreix 936754055 Cuerpo Nacional de Policia 93674 78 58 Urgències

091

PoScia Municpal i Prot. Civit

092

Pol. Municipal (Valldoreix)

908 79 51 25

ComssanadePodcia

93674 7612

Taxis (parada)

936740997

Ràdio Taxi

935894422

Repsol-Sutà

936741580

Sant Cugat Comerç

936740322

SOREA

935890021

If l i H B l ï l W = : l i '^IStHKMHK; •JAZZ INFANTIL 1 PERDUDA JUVENIL •GIMJAZZPERA ADULTS DIBUIX 1 PINTURA JOVES 1 ADULTS • PUNT-TALLER DE PLÀSTICA •JOIERIAALACERA

•VITRALLS DECORATIUS • ORFEBRERIA •TEATRE • ESTAMPACIO SOBRE ROBA •IOGA •CANT CORAL

HORARI AUTOBUSOS

:vmmiwmmQm*mmmrw& .IANER

Sortides des de lla» Janer. -Dies feiners. 1 a sortida; QJ5.O0h-O7.Ofjh*O$.O0h i ateshores m peatfosate$22.00h. Uúltim servei finalitza si seu rwomagut a l'estacio d * F.<3.a de Sant Cugat -Dissabtes í festius. 1a sortida: 07.ODh-08.00h~09.0O i a les homs en punt f n$ a fes 22.Q0h, L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.Q.C. de Sant Cugat Sortides des de l'Avinguda Alfons Sala. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.40h-07.40h i ats 40 minuts de cada hora fm&a fes 21.40h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 07.40h-08.40h t ais 40 minuts de cada hora fins a les 21.40h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat Recorregut. Mas Janer, estació Mira-sot, Ptaça Can Cadena, Estació St Cugat. iWercaf Torreblanca, CAP, Alfons Sa/a, Can Cadena, Estam Mira-sol, Mas Janer,

mwmmmmmmmmmm miom

Sortides des de Sant Domènec. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.t6h-O6.46h i als 16 i 46 minuts de cada horafinsa les 22.16h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.16h-09.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fms a les 22.16h. Sortides des de Sant Francesc. -Dies femers. 1 a sortida: 06.23h-O6.53h / als 23 i 53 minuts de cada horafinsa les 22.23h. -Dissabtes i festius, la sortida: 09.23h-09.53ri i als 23 i 53 minuts de cada hora fms a les 22.23N.

t i Ü l i 3. SANT C U W I I A ftGRSSTAtES f»LANES Sortides des de E Cota*. «Dies feiners. 1a $orBrM>5'45h del matí i cada hora i mitja fins a tes 22.l5h. •-Dissabtes i festius, 1asortida: 07.i5h dei matí i cada hora i mitjafinsa les 22.15h. Sortides des de fSstacfe -Dies feiners. 1a sortida: 06.35h del matí i cada hora i m^a fins a les 21.35h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 08.05H del matí i cada hora i mitja fins ates21.35h. Recorregut. F. Colom, ta Floresta, Plaça Centre, Mercat, CAP, Alfons Sala, Estació, Plaça Centre, La Fioresía» F. Colom. • A 3. SANT CUGAT-RUBI-TERRÀSSA -Diesfemers.1a sortida: 0&40h-06.25h i ais 25 minuts de cada hora fins ates22.25h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 06.25h i ah 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h. -Sortides addicionals a Terrassa: 06.55h, 07.55h i 11.55h .(feiners)

mmmmmïmwmfflRmík':

-Dies feiners. 1a sortida: 05.15-05.40 i ais 40 minuts de cada hora fins a les 22.10h. -Dissabtes. 1a sortida; 05.15-05.40 i 06.10h i ais 10 minuts de cada hora t i s a les 22,10h. -Diumenges í festius, lasortjda: 07.10h i als 10 minuts de cada hora Snsa les 22.10h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.40h i 23.00rt (feiners). 23.0Qh (dissabtes i festius).

.CELONA-SANT CUGAT Sortides des de l'Estació FGC. -Dies feiners. 1a sortida: 06.05h-06.35h i als 05 i 35 minuts de cada horafins9 les 22.35N. -Dies feiners. 1a sortida: 05.45 i als 15145 minuts de cada hora fins ates21.45h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.05h-09.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fris a les 22.35h. -Dissabtes. 1 a sortida: 05.45 i als 45 minuts de cada hora fins ates21 45h. . -Diumenges i festius.1 a sortida: 06.45h i als 45 minuts de cada hora íns ates 21.45h. Recorregut. Sant Domènec, CAP, Sant Francesc, Plaça Col), Mercat Torreblanca, Monestir, Estació -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15h (femers^ FGC, Colomer, Sant Domènec. ' _


E1S4CANIOINS

52

Setmanari de

Diirndri .<, 5 de febrer de 1V/V

SANT CUGAT DEL VALLÈS

Pedró J o s é Martín. Director de teatre.

Valcaldable

(2)

IORDI CASAS

"Per viure hem de tenir les coses molt clares" ANNA BORAI -

Sempre m'ha agradat, però la vida diària és una altra cosa: tot i que per molt que tots tinguem molta llibertat, sempre hi ha d'haver una línia a seguir que nosaltres mateixos ens hem de marcar; per viure hem de tenir les coses molt clares. -Tots aquests anys, al teatre han canviat molt les coses?

-Lal

Fa més de quaranta anys que viu a la Floresta, i més de la meitat d'aquest temps se l'ha passat dedicat al món del teatre. Pedró José Martín és director per naturalesa i amic dels seus amics. Sempre implicat en la vida social del seu entorn, ara fa dos anys que torna a encapçalar l'Agrupació Teatral de La Floresta, grup que aquest diumenge presenta Diaiogos de un hombre solo al Teatre de La Unió. - Com neix la seva vinculació amb el teatre? - Jo, de jovenet, volia ser artista, com la Conxa Velasco. Anava a estudiar cant a Barcelona i fins i tot vaig començar a fer algun /m/o, però no em va acabar d'agradar l'ambient i vaig acabar pensant que potser és que no tenia prou vocació. Aquí començaven a fer teatre al Casal, i m'hi vaig acostar. Després va marxar el director i jo vaig agafar el càrrec. Això era l'any 59, i vam estar fent teatre vint anys. - Quins r e c o r d s té d'aquella primera època? - Molt bons. Tinc la sort que tots els records q u e tinc de la meva vida són molt bons. Dels dolents mai no me n'he enrecordat, no sé per què, però és així. Sóc un xic optimista. - D'aquelles obres en recorda alguna especialment? - Sí, n'hi va haver una que la vam fer moltes, moltes vegades. Llama un inspector, de Priestley, i també obres d'Arthur Miller o Miura. Fren peces que marcaven una mica la nostra línia. - Alguna també la representen ara. En què es basa per escollir les peces? - Bàsicament, busquem l'èxit del moment, èxit que ja havien tingut aquestes obres. Nosaltres, potser és una mica de presumpció, però realment estàvem preparats per fer-les i a més a la gent que teníem al voltant també els agradaven molt. Com ara, perquè

§9W

0$è

- Jo pensava que havia canviat molt la mentalitat dels espectadors, però m'adono que no ha canviat gaire. Sant Cugat sí que ha canviat molt, la Floresta potser no tant tot i que ara som molts més, però a la gent li agraden les mateixes coses: peces senzilles, que entenguin i res més, perquè de problemes, tothom çn té molts a casa. - Com es conjuga la passió pel teatre a m b el futbol sala? - FI futbol és un altre tema. El L'optimisme és una de les característiques de P. J. Martín. R: XAVl l.ARROSA vaig agafar perquè l'equip del sempre hem estat bastant poli- Q u a n pugen aquí adalt, el pare meu fill es va quedar sense enfacètics: igual fem una obra molt i el fill no són pare ni fill, el patrenador, i a mi, que no m'ha agracòmica que representem un d'arentiu es deixa a casa. El jo aquí dat mai, al final em va tocar diriquells drames tan forts. es perd, i deprés a fora tothom fa gir-los. Com a mínim tenia les coses clares,que per guanyar s'ha — Com reprenen l'activitat des- el que vol. Però tenim la sort que hem trobat gent jove molt ferms de córrer més que el contrari i fer prés d ' u n parèntesi tan llarg? i seriosos, disposats a treballar, i a més gols, i sohretot no encongir- Ara fa quatre anys va morir una més de tenir molt bona voluntat se: vam aconseguir estar 87 partits noia que treballava amb nosaltres i ser molt bona gent, ho fan de sense perdre, als dos anys teníi ens vam trobar uns quants per meravella. em tres equips, i als tres anys ja en retre-li un homenatge. Al princiteníem set. pi per a nosaltres mateixos i per - Quines característiques h a a uns quants amics. Però el dia d e tenir una p e r s o n a p e r q u è - I ara l'Olímpyc de la Floresque el vam fer sempre l'escuta fa 2 0 anys. vam omplir la - Sí, imagina't, tant de temps UREF de fent una cosa que np t'agrada.,. , ,,. • rector? gent i a més el - El que no pot negar és que b s ha de tenir públic va soragrada dirigir grups humans, n tir molt con- Sí, gaudeixo estant a m b la 2 tent... i a mi gent, fent-hi coses. Penso que ciplina perquè si per a aquestes una persona sola no va enlloc, j no el d i r e c t o r coses se'm amb la senzilla idea que és mipot ser bo o doconvenç ràpillor donar, ajudar els altres, que lent, però és el dament. demanar. qui ha de tenir - Veig que la senzillesa és molt - I la gent jove s'hi va apuntar les c o s e s m é s important per a vostè... de seguida? clares, i si no és així, val més que - Sí, per a una vida feliç no s'han - Sí, al principi els fills d'alguns no ho sigui. Després sempre et de tenir enveges, sí fites factibles dels que participàvem, però a poc pots equivocar, però sempre tei ajudar els altres en tot el que es a poc s'hi ha anar afegint gent, i nint una visió àmplia del que són pugui. No s'ha d'aparentar el que ara tenim un grupet molt ferm les coses; i això, si al voltant no no s'és, l'essència d'una persona de nois i noies. tens gent que també fas que siés el propi interior, i aquest ha de - Dirigir pares i fills damunt guin disciplinats, no va bé. ser senzill si vols viure en pau l'escenari, és com la vida ma- Aquesta disciplina fèrria l'aamb tu mateix i amb els altres. teixa? plica també a la vida privada? - No, a la vida diària no tant.

"Uessència d'una

n»n com a di-

persona es l interior, i _ > aquest ha de ser senzill » amicadedisper amb un estar i ambenelspau altres'

Hom sap que les eleccions municipals s'apropen a passes agegantades (senzillament perquè el temps va molt de pressa, no pas per raons inexplicables de la política). Això fa que tots plegats, començant per mi mateix, afinem l'orella i la vista i, per què no dirho, el nivell de susceptibilitat. Dels candidats ja coneguts, un ens ha anunciat que es dedicarà fulltime a la campanya (avantatge, algun n'ha de tenir, de dedicarse a la política com a professió, que no cal confondre amb ser-ne un professional). Dóna la casualitat que es tracta del candidat de l'actual coalició en el govern municipal. Fins aquí res a dir, òbviament. Però resulta que hom està una mica escaldat (per dir-ho de forma generosa) de la reiteració periodística de certes imatges, i m'estalvio dir a qui em refereixo, perquè em sembla que ja en vaig fer referència en una columna (amb el número d'aparicions setmanals inclòs, si no vaig errat). Hom pot arribar a suportar el personatge quan es tracta de la màxima autoritat local, que aquí i arreu exerceix de virrei local, però la cosa és molt diferent quan encara s'ha de guanyar la plaça. Això ve a tomb perquè em dóna la impressió que l'esmentat alcaldable està a punt de depassar el seu predecessor pel que fa a presència mediàtica. Puc acceptar que la premsa local el trobi jove i guapo, de fet és quelcom objectivable, però si la seva presència acaba essent abassegadora, hi haurà motius per posar en dubte un altre tipus d'objectivitat. Ho dic perquè al darrer número d'aquest setmanari (del projecte del qual em sento una mica copartícip, en la mesura que hi escric periòdicament), em dóna la impressió que la ploma (és un dir) i la camera es van passar una mica. Atorgar quasi tota una pàgina perquè se'ns digui, bàsicament, que es vol una ciutat de qualitat i d'identitat santeugatenca, em sembla una mica exagerat. Sobretot quan al titular se'ns ha promès quelcom sobre el programa electoral. Potser tot plegat siguin manies meves. Però, per si de cas, ja he començat a numerar les columnes dedicades a l'alcaldable (o alcaldables).

v a J- 1 è

PI. de la Unió, 3 - Tel. 93 590 80 60 Sant Cugat del Vallès www.valles.com

Teeftò

Hardware, Software &Webs


Diari de Sant Cugat 274  

Diari de Sant Cugat nº274, 5 de febrer de 1999

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you