Page 1

i i /WEmóm02jàLfim

Divendres, 13 de novembre de 1998

QUE PREVEU FER LA GENERALITAT A SANT CUGAT L'ANY v/NENT'Èm? L'AJUNTAMENT

HS4CANTO]>e El "diari" de Sant Cugat

^

Núm. 262 Any VI

225

Una Festa de Tardor amb aires de reivindicació

SUMARI IC - VERDS també recorrerà a unes eleccions primàries per escollir el seu aïcdtíabfe Pàgina 1

CiU intentarà llimar les diferències respecte l'eix vertebrador en el ple de dimarts vinent Pàgina ÍS

Els madrilenys són el principal col·lectiu immigrant de Sant Cugat Pàgina IS

El pavelló municipal es vesteix de gala per acollir el campionat de patinatge artístic Pàgina 33

La mostra d'entitats que va fer-se durant tot diumenge als Jardins del Monestir, va ser l'acte més concorregut de la Festa de Tardor d'enguany. FOTO: XAVl LARROSA

Pàgines 3 a 6 i editorial Adrià Puntí: "En fes meves cançons guanya la part emotiva i cerebral, no la dels malucs''

Homenatge a Marilyn Monroe al Sant Cugat Centre Comercial

Pàgina 41

en to

VAL

compra de per

S'exposen fotos i objectes personals de la rossa més sexy

LLENYA CARBÓ a la benzinera

L'exposició acull36 imat&s de Factriu. FOTO: XAVl LARROSA

GrifulOil, » L

Pàgina 42

jffonipniípiff

£ ^ L ASSESSORAMENT D'IMATGE PERSONAL

§ ^ L NO TANQUEM AL MIGDIA

HEREDIA

LA MÀGIA DE L'ESTIL C/. Elias Rogent, 18A Tel. 93 675 40 06

DIMONI acaba de llançar al mercat la Sèrie 99 en Windows, de Gestió Econòmica, Comptable, Industrial i de Punt de Veni se segons les seves necessitats, absolutament innovador, i modular i preparat per adaptar-se als canvis tecnològics reinstal·lar dades. I naturalment AMB LA SOLUCIÓ PER A L* ENTRADA DE L'EURO. Només pel fet de ser-ne client, DIMONI esdevé el Seu Soc: dir, algú en qui confiar per aprofitar, ara i en el futur, tecnologies.

COiMONTHMUT

ESTILISTA

K *L_j

"$'

OBERT DE DILLUNS A DISSABTE

El Seu Soci Tecnològic, li dóna la solució.

PELUQUERIA

PILAR

LA MÉS GRAN EXPOSICIÓ

DIMONI:

| j ^ EXCEL·LENT RELACIÓ QUALITAT PREU

FORMAS

vism

sigui més rendible?

~w / i

nuioDmromiuwo

§&m9

Truqui ns ara o visiti la nostra web per demanar inforoac?

#

Grup

dtí

Serveis

Jntegi·als

SUIEST. S . L . K . FOSALBA t A»oci«do«

Smt «tort, 32 Entkl 06190 Sant Cugat M VaNs • Tel. 93 589 2313 - Fa* 93 5W U 31 • M i * 4gsMMhicotn.as

Gra. Sant Cugaf a Cerdanyola, Km 3. Tet. 93 580 15 00

• • • •

Ceràmica Sanitaris Aixetes Mobles de bany

• Accessoris

• Banyeres d'hidromassatge • Materials per a la construcció


ELSHCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR I.

Griful OU, Servei Estació

HO

^smm dis ison

Especialitzats només en IDIOMES I TRADUCCIONS

ÍA

Rius I Taulat 2, Pral. 1" -Tel. (93) 674 82 15 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

GRIFUL OIL, S.L.: Atractius descomptes en benzina

DISON Estilistes i Perruquers :

Cursos d'idiomes gratuïts Amb la targeta del Club del Subscriptor podeu gaudir de descomptes de fins a 2 pessetes per litre de benzina, a la Benzinera Griful de la carretera de Cerdanyola. A l'hora de pagar recordeu ensenyar la targeta del club juntament amb el vostre DNI.

Aviu en dia és gairebé imprescindible saber parlar més d'un idioma. L' acadèmia d'idiomes WAY-IN ofereix a tots els subscriptors (o familiars) un curs d'un mes. El subscriptor pot escollir entre anglès, francès o alemany. Cal passar a buscar el val a la redacció-

Descomptes del 10 % i el 15 % en serveis de perruqueria i estètica Tots els dimarts i els dijous els subscriptors tenen un 10% de descompte en qualsevol servei de perruqueria i estètica. Els dimecres un 15% de descompte en els mateixos serveis. Ara és el millor moment per fer-te un canvi d'imatge!

..£.•.* M

LES COVES DEL SALN1TRE A COLLBATÓ, km 576-A N-li, DINS EL MONTSERRAT

veteniHK HORARI Dissabtes a les 22.30 h i diumenges a les 19 h. al Casal de Cultura de Valldoreix. El grup de Teatre Espiral organitza la 5a. Mostra de Teatre a Valldoreix. El proper dissabte dia 14 i diumenge 15 la companyia Grup de Teatre Espiral representarà "El verí del teatre" de Rodolf Sirena . Els primers subscriptors del setmanari tenen l'entrada gratuïta. Cal passar a recollir les entrades a la redacció.

MODA

INFANTIL

NENS: 15% en tots els articles i de regal una bonica gorra (per una compra superior a 3.000 pies.)

Tots els subscriptors tenen un 15% de descompte en roba infantil i juvenil, des de la talla 0 fins a la 16. Recolliu el val a la redacció per gaudir d'aquesta oferta.

•tí* k.

PELUQUEROS

PERRUQUERIA TABOADA: Sauna, solàrium i manicura Tots els subscriptors podeu recollir un val per rebre de franc una sessió de solàrium. o bé fer-vos la manicura. Només cal trucar per fer la vostra reserva.

® <5S5H=

JOIA TURÍSTICA DE CATALUNYA Ara, presentant el carnet de subscriptor a l'entrada de les coves, podeu visitar amb un acompanyant, totalment de franc aquesta meravella de la natura. Estalagmites, estalactites, estanys i rat-penats, us permetran passar una intensa i emocionant hora de recorregut. HORARI: Caps de setmana i festius de 10:45 a 1:15 i de 4:30 a 6:15

HÍPICA

SEVERINO HÍPICA SEVERINO: Passejades de cap de setmana Recolliu els vals per a una esplèndida passejada a cavall, cada dissabte i diumenge, amb què podreu gaudir del paisatge de Collserola.

VETERINOS: 1 Sessió gratuïta de desparasitació interna Tots els subscriptors que tingueu animals a casa, podeu gaudir d'un 10% de descompte en el servei de perruqueria canina i d'una sessió gratuïta de desparasitació per al vostres animals. Ara és el moment de fer-ho.

CINESA: Sessions golfes de franc Podeu reservar les vostres entrades per telèfon, trucant a la redacció del diari, o bé passar-les a recollir directament a la nostra redacció. Podreu assistir de manera gratuïta a qualsevol sessió de les 4 sales de Cinemes Sant Cugat.

Texidoo-ptica ÒPTICA TEXIDÓ Examen visual gratuït Amb el val que us facilitarem a Els 4 Cantons podeu fer-vos un examen visual gratuït i gaudir d'un 15% de descompte en ulleres de sol. Aprofiteu aquesta oportunitat immillorable per revisar la vostra vista.

LA CARPA: Consumicions gratuïtes Podeu passar per la redacció i recollir el vostre VIP exclusiu i personalitzat de la Carpa, per poder obtenir consumicions de franc, en aquest local de moda de la nostra ciutat.


Viure CASA

Divendres, /.! de novembre de 1998

PREPARAR LA LLAR PER A L'ARRIBADA DEL FRED Aquest mes és el millor moment per fer una revisió del sistema de calefacció per poder fer front sense problemes a l'arribada del fred de l'hivern. En aquest sentit, és molt aconsellable avisar un especialista per revisar les instal·lacions de calefacció de la llar. Per a la propera arribada del fred, ens hem de preparar. 1, és clar, també hem d'adequar la llar per superar l'hivern sense problemes. Per no trobar-nos amb cap sorpresa quan posem en marxa la calefacció després d'haver-la tingut tots els mesos d'estiu sense funcionar, els especialistes aconsellen fer una bona revisió del sistema de calefacció de la casa. Avaries

És important preparar la llar per a l'arribada delfred. FOTO: ARXIU

Les avaries més habituals del sistema de calefacció que funciona a partir de calderes són les que es registren a les membranes que ajusten l'aigua sanitària i les que es provoquen a partir de la brutícia acumulada en forma de pols. Per aquest motiu, abans de començar l'hivern cal netejar la pols de les calderes. A més, també és aconsellable ajustar de nou la vàlvula del gas al consum adequat. Per aconseguir evitar la majoria dels problemes que podem

tenir amb el sistema de calefacció, és molt aconsellable avisar un tècnic especialista en sistemes de calefacció perquè revisi a fons les instal·lacions abans de posar-les en marxa. Segons Isidre Girbau, tècnic especialitzat en la

distribució i el manteniment de calderes al Vallès, només una petita part dels usuaris acostuma a fer revisions periòdiques del sistema de calefacció i aconsella a tothom a prevenir els possibles problemes. / R. B.

ELS4CANTONS El "Diari" de Sant Cugat Sant Amoni, 15. baixos - Tol. 93 589 62 82 VIURE CASÀ Coordinació i r e d a c c i ó : r ms r t u t c t I n Ruth Bollinger Prems» Local Redacció: de Sant Cugat, SA. Núria Vidal Direcció: Comercial: Aura Costa Carmen Kyaralar Consell d'Administració: Laura Monter Ramon Grau (President) Anna M" Ribas Josep M. Cabrerizo, Disseny i m a q u e t a c i ó : Pere Esquerda, Gemma J u r a d o Xavier Fornells Carlos David Rodríguez Distribució: Correcció: Carlos Rodríguez Àlvar Masllorens CARBEN Fotografia: D.L.: B-49.968-97 Xavi Larrosa i Arxiu

*y

FALGUERA

H. _

Telas . muebles .confección . complementos

•UB

C/Xerric, 4 - 08950 Sant Cugat del Vallès - Telf. 93 675 24 62 Cl Laurea Miró, 261 - 08950 Esplugues de Llobregat - Telf. 93 473 77 83 MADRID • BARCELONA • LONDRES • PARIS

* "

• DECORACIÓ

• CONFECCIÓ DE SOFÀS • COMPLEMENTS PER A LA LLAR C/ Villa, 1. Local 2 • Tel. 93 675 24 01


Setmana Eí

ELS4 CANTONS Divendres, 13 de novembre de 1998

d e b a t

Els veïns es queixen a la taula rodona de la poca veu que tenen c. F. - Sant Cugat -

Fls convidats a la taula rodona que obria la festa de tardor d'aquest any van convèncer cl reduït auditori que va presenciar i participar en el d e b a t . Una trentena de persones van escoltar i conversar a m b Jordi Gasull, secretari de la Confederació de Veïns de Catalunya, a m b el s o t s p r e s i d e n t d e l'associació de veïns Sant Cugat Casc, Monestir i plaça del Coll, Coll Fava i t a m b é a m b Juan Manuel Cayuelas, president de l'Associació de Veïns de les Planes. El lema de la festa de tardor

'"Parlem de barris, districtes, poble, ciutat" va ser t a m b é cl tema de la taula rodona, on va destacar-se l'important paper q u e haurien de tenir, però no tenen, les associacions de veïns per tal de solucionar molts dels problemes que afecten el nucli de la ciutat i cada un dels districtes. Juan Manuel Cayuelas, de les Planes, es queixava en aquest sentit del fet que qualsevol negociació a m b l'ajuntament suposa "una baralla constant, un e n f r o n t a m e n t e n t r e les d u e s parts". En termes paral·lels va expressar-se el s o t s p r e s i d e n t d e l'associació d e v e ï n s del centre de la ciutat, Jordi Ga-

La

Carme Talleda va ser iencairegada de donar la paraula als convidats i assistents a la taula rodona que obria la festa. E: X.L

sull: " E l procés de preparació i gestió per solucionar els problemes dels veïns hauria de ser cosa nostra. Com a ciutadans t e n i m el dret a participar en les decisions q u e ens incumbeixen, i en canvi sempre ens q u e d e m en un segon pla".

Tots tres convidats van destacar la necessitat del compromís j u v e n i l en el t e m a i van mostrar-se optimistes davant l'augment del poder de l'associacionisme pel qual estan passant les agrupacions de veïns en comparació amb la precària

M a r x a

R e i v i n d i c a

La il·lusió dels participants arrodoneix el lliurament de premis de la competició El grup de petits va rebre més premis, en ser majoria

G.F. - Sant Cagat -

El nombre de premis repartits per la 40a edició de la Marxa va fer-se proporcionalment al

C E N T R E DE LA IMATGE NOU SERVEI ZOOM. COPIES DES DE 7x10, FINS A 30x45 EN NOMÉS

1 HORA

c i o n s

Es el primer any que dins els actes de la Festa de Tardor es llegeix un manifest

G. F. En el marc de la Festa de Tardor la nova junta de la Marxa de Regularitat Infantil va lliurar amb puntualitat els premis de la cursa celebrada fa dues setmanes. Carolina Herroder i Cristina Mallol, amb el dorsal 186, van ser la parella guanyadora. Totes dues es mostraven molt contentes perquè no imaginaven quedar primeres: "Durant la Marxa va passar-nos forca gent i la veritat és que no sabíem si érem regulars o no" explicava la Carolina. Totes dues asseguraven que aquest premi ha estat una bona recompensa. Ara ja tenen exposada a la seva habitació una copa, i aviat els armaris de casa els ompliran de coses comprades a Sant Cugat, ja que la segona part del premi és un val per anar de compres per la ciutat.

situació de d e u anys e n r e r e . En el torn de precs i preguntes va exposar-se la necessitat q u e a S a n t C u g a t hi h a g u é s d e mocràcia participativa, una participació ciutadana integrada per promotors, administracions i ciutadans.

La plataforma contra les E T T d e Sant C u g a t intregada pel col·lectiu antimilitarista de Sant Cugat, el grup independentista dels Maulets i Esquerra Unida i Alternativa va llegir per primera vegada a la història de la Festa de Tardor un manifest contra les empreses de treball temporal ( E T T ) de la ciutat. Durant tot el matí les parades de cada una d'aquestes entitats de Sant Cugat oferien als seus visitants la possibilitat

manifest, "substitueix els llocs de treball fixos i estables per altres de precaris i mal pagats". Segons expliquen des de la plataforma "aquest tipus d'empreses provoquen dins el món laboral la precarietat, l'explotació, la desigualtat, la desprotecció i la injustícia ". Aquests no són els únics actes organitzats per la plataforma contra les E T T . El proper dia 17 està prevista una concentració a la plaça Barcelona. A continuació els organitzadors volen entrar al ple, on instaran l'Ajun-

La plataforma contra les ETT va denunciar la

precarietat laboral

Un (0ta(de340 nens van ser premiats perserrtgufars en aquesta Marxa. E: X. L.

conjunt d'inscrits de cada grup. D'un total de 1.916 participants van classificar-se 65 parelles dels grans i 105 dels petits. L'escola Avenç va ser la més premiada perquè era el centre q u e tenia més inscrits a la cursa d'enguany. Sandra Aragó i Faixi Sukumo, els nens que van

****>•

dibuixar el cartell i la il·lustració de la samarreta, respectivament, també van rebre el seu premi. Per la seva banda, Ràdio Sant Cugat, molt present durant tota la jornada, va premiar t a m b é Leo i Olivia Larginer i Paula Vives i Bruna Pons amb un walkman per a cada un.

OFERTA:

Per cada revelatge i còpies, et regalarem una ampliació de 30x45, en rodets de 135mm (el rodet tradicional) o un vïimiH en APS.

d e solidaritzar-se amb aquesta plataforma, recollint signatures. A partir de dos quarts d'una del migdia la plataforma contra les empreses de treball temporal va començar la seva cercavila entre les paradetes, i una hora més tard un important grup de santeugatencs va escoltar les paraules contra la llei de 1994 que, segons s'assegura des del

'•ÏW$^?*è .•>'

t a m e n t a pronunciar-se: "Tenint en compte que les eleccions locals s'acosten, veurem quins partits polítics defensen i protegeixen els drets de la classe treballadora, i quins no". El dia 19 d'aquest mateix mes es farà també a l'Ateneu santeugatenc una xerrada col·loqui sobre les E T T i els seus efectes.

A ZOOM pensem en tu. Ara disposem del millor laboratori fotogràfic del món per poder oferir-te la millor qualitat en el revelatge de lestevesfotos i, a més, el més nou en tecnologia fotogràfica: L'ADVANCED PHOTO SYSTEM. (APS)

*t

^ NOU E-MAIL: zoomcentre@anit.es. PI. Dr. Galtes, 9. Tel. 675 56 74 - C. Santa Maria, 14. Tel. 675 57 24 SANT CUGAT DEL VALLÈS


Viure CASA

Divendres, 13 de novembre de 1998

LA LLAR DE FOC OMPLE LA CASA AMB LLUM I CALOR Passar una agradable vetllada d'hivern amb la persona estimada davant d'una llar de foc és un dels somnis més desitjats per una àmplia majoria de la població. Potser per aquest motiu, o per algun altre, actualment molts santcugatencs opten per instal·lar una llar de foc a casa seva. Tenir una llar de foc a casa està de moda. La llum de colors amb què impregna la cambra d'un aire acollidor i la calor que hi desprèn són potser dues de les seves característiques que la converteixen en un dels centres , més atractius per passar una feliç vetllada a l'hivern. El mercat ofereix una àmplia varietat de models de llars de foc. No totes encaixen en tots els ambients. A més, si es desitja que la llar de foc, a banda de donar caliu, sigui també un element decoratiu, és important seleccionar un model que concordi amb la resta del mobiliari i l'estança. L'estil nòrdic Les llars de foc d'estil nòrdic són les que actualment tenen més èxit a Sant Cugat. Es considera que són les més ecològiques, ja que regulen la sortida dels fums i contaminen poc. També p e r m e t e n un escalfa-

ment ràpid de la llar perquè disposen d'un sofisticat sistema de turbines elèctriques que funcionen amb un termòstat. Les llars de foc encaixades l'n altre dels models que també té molt d'èxit a Sant Cugat són les llars de foc de xapa negra, per foc d'obra encaixen perfectament en estances d'estil modern perquè es poden decorar segons com siguin les parets i els mobles que les envolten. En aquest sentit, les llars de foc es poden pintar amb estuc o recobrir amb altres materials, com per exemple el marbre. Per als ambients rústics, és aconsellable instal·lar llars de foc folrades de fusta envernissada amb un forat de marbre o de metall daurat. En canvi, les llars

de foc de pedra natural, amb un tronc de fusta rústic i el frontal emblanquinat, se solen reservar per a masies o cases de muntanya. l T n altre factor que s'ha de tenir en compte a l'hora d'instal·lar una llar de foc a casa són les seves dimensions. La seva profunditat és bastant gran i necessita un conducte per a la sortida del fum de, com a mínim, 20 per 20 centímetres d'obertura en la part inferior, que es va eixamplant cap a la boca. Per aquest motiu, és difícil instal·lar una llar de foc en un pis si no ha estat programada abans de la construcció de l'habitatge. Aquest conducte també ha de ser tan vertical com sigui possible, perquè el fum no trobi obstacles per sortir amb facilitat per la xemeneia. / R. B.

La llar de foc d'una casa ha d'estar en sintonia amb els mobles del seu voltant

Les llars de foc vesteixen amb llum i color els menjadors. FOTO: ARXIU

,ooo ^ i % TAPISSERIA DECORACIÓ TÈXTIL

BOHEMA

lla Mal

è 'è w

PARER^PINTATS™\ T I TALLER PROPl"" ' | CONFÉcífè A'MIDA ~ *. *TOT ENlpECÉRAlfÓ TÈWÏIL

CRISTALL DE BOHÈMIA TALLAT A MÀ IA MÀQUINA CRISTALLERIES GERRES CENTRES DE TAULA FIGURETES DE CRISTALL A PARTIR DE 1.000 PTES.

Valldoreix, 49 • 081 90 Sant Cugat del Vallès Telèfon 93 589 72 02

Botiga: G i r o n a , 1 5 (cant. Rbla. Can M o r a ) Tel. 5 8 9 3 0 0 8 . Sant Cugat Taller: Dr. Murillo, 6 7 Tel. 6 9 9 10 0 5 . Rubi

-o-


Viure CASA

Divendres, 1A de novembre de 1998

TRACTAR ELS RESIDUS A CASA PER MILLORAR L'ENTORN Convertir l'oli en sabó, la matèria orgànica en adob o reutilitzar les ampolles de cava són alguns dels possibles tractaments dels residus que podem fer des de casa. Són processos fàcils de fer que se sumen a les recollides selectives de residus que cada yegada practica més gent. Què podem fer des de casa per posar a l'abast de la població la millorar el nostre entorn? Ens informació necessària per poder plantegem alguna vegada la quan- col·laborar en aquest procés. titat de residus que produïm? La La recollida selectiva d'oli brossa que generem va a parar a vegetal és, sens dubte, una de les les depuradores i desprenen gasos més innovadores i a la vegada més que contaminen I aire que respi- ignorades per la societat. Què pasrem. La societat s'està sensibilit- sa amb l'oli que hem fet servir per zant cada vegada més i s'adquirei- fregir i que tirem a l'aigüera? En xen hàbits, com ara participar en barrejar-se amb les aigües resila recollida selectiva d'escombra- duals forma una capa superficial ries i separar el plàstic, el cartró, cl que és impermeable i esdevé un vidre i el metall. Però també és obstacle per al procés de depuració natural. cert que cada dia hi La societat està Per això a ha més possibilitats Catalunya hi de col·laborar de cada vegada ha diverses manera activa des més sensibilitzada empreses que de casa en el tractaes dediquen a ment selectiu dels i col-labora en la r e c u p e r a r residus. A més d'aquesta recollida selectiva aquest oli i, mitjançant un selecció de les de residus tractament de escombraries que depuració i d'aquí a poc coneiÍJ,S : : 'Ï :M>«JW H$' d e s t i l · l a c i ó , xerem com a clàssil'oli obtingut ca, hi ha moltes es torna a utilitzar com a matèria possibilitats de euidar l'eeosiste ma des de casa: convertir l'oli de primera per fabricar sabó. L;na cuina en sabó, la matèria orgànica possibilitat és desar-lo en un pot i en adob o reutilitzar les ampolles portar-lo als contenidors de recode cava són solucions que reque- llida d'oli de cuina que es poden reixen una mica d'esforç però que trobar a diferents punts del munipoden ajudar a millorar l'entorn. cipi. De fet, des de fa uns mesos Sant Cugat fa anys que partici- diversos establiments relacionats pa de manera activa en la recolli- amb el sector alimentari col·laboda de residus i la seva reutilitza- ren en aquesta recollida. Ara bé, ció amb diverses iniciatives que també és possible fer sabó a casa demostren l'interès dels habi- mateix a partir de l'oli usat; amb tants del nostre municipi en l'e- només tres litres d'oli, mig quilo cologia. L'organització Residu de sosa càustica i tres litres d'aiMínim es dedica a difondre i gua podem fabricar un sabó total-

Si no es z oi convertir Foli en sabó acasa, es pot dipositar als contenidors de mollida d'oli. FOTO: À/1 VILARROSA ment ecològic que va molt bé per meres. del vidre és adequat i la forma rentar la roba. El vidre s'ha de tirar sempre al estandarditzada fa que una mateicontenidor xa ampolla sigui El compostatge casolà verd, però, per AlgUUeS VegüdeS lü vàlida per a qualsequè es proposa •;; , ., , vol empresa. El millor SOÍUCIO eS Lna altra proposta és el com- no portar les procés consisteix a rentar a fons les post casolà, que ens permet des- am polies de reutilitzar, més que no composar i estabilitzar la matèria cava a l'iglú . ampolles, activitat orgànica per obtenir adob des de verd? Reutiiit- reciclar. Es el cas de que duen a terme casa. Aquest procés, tot i ser una zar les ampo- fa amp0//es unes empreses fa ^ mica lent, no és difícil de fer i és lles es la millor * especialitzades. A una forma d'autogestionar el trac- solució semSant Cugat hi ha 23 tament dels nostres residus orgà- pre que sigui establiments als nics. Per fer el compost cal sepa- possible, i en quals ens podem rar les restes orgàniques de les el cas del cava compleixen tots adreçar per lliurar les ampolles de altres, per exeple amb una galle- els requisits necessaris per poder cava buides perquè siguin tractada exclusiva per a aquestes pri- rebre aquest tractament: el gruix des. / N. V.

COM FER - SitJplMÍr l a Ír«*fta òrgàni4m a d i r , d e i x a l l e s provenen i, restes d e l jardí, restat d e l menjar. L ffer*ho p o d e m agafar IggBeda exclusiva per a *: >*spus 4 * $srid«A.

°m fc^t t * f * i de la :

fer | £

humits d e descoi ràpida, a m b «d» descomposició més l a - S e l e c c i o n e m el m a P e r fer la barreja agafar o n a part d e orgànica d e la e n i n * o n a o d u e s parts d e rial m é s s e c pravbtetltt

feompostat

s h e n t Andbé «Ha

força* vna paja o ona altra eïàit'^pftr réwènre. Per apít((!a1p4l> - haBrein d'utilit| t ó un carretó i ona tela

El compost casolà és millor fer-lo en un jardí. FOTO: ARXIU

/pal1 separar les parts gue siguin ^gruixudea* d'aptiintegar el inàterial hein- Jl'anaUtzar els residus de'íaw disposem per equilibrar é& materials

d'un v o l u m a p r o x i m a t 30© litres, que es cialitza. També éa consti>uir-(Me | # "< d o r " a casa. É n t d'aconseguir u n a pila o e u p i u n mínim d'un cúbic, - U n c o p tenim la pila Hem d'ajudar . l'activitat microbiana vorlr la presència d^Mre


EIS4CANT0NS

Política Divendres, 13 de lurcemhrt de 1998

P a r t i t s

IC convocarà unes primàries 6 sui generis 9 el mes de gener Les votacions decidiran Vordre de la llista municipal L'assemblea local d'Iniciativa p e r C a t a l u n y a ha anunciat la convocatòria d'eleccions primàries el mes d e gener per designar el c a p d e llista i e l s s e u s a c o m p a n y a n t s als c o m i c i s municipals d e l 1 3 d e juny. N o serà un mètode d'elecció c o m l'emprat pel P S C entre dues c a n d i d a t u r e s ("un sistema molt pervers", segons el c o o r d i n a d o r Francesc G o d à s ) , sinó q u e seguirà l'experiència pròpia de la coalició progressista l'any 9 1 , q u a n va s o t m e t r e ALBERT BALANZÀ - Saat Cugat -

Pel que fa al programa municipal, una comissió específica hi està treballant des del mes de març en base a set punts bastits a partir d'un balanç de la gestió de l'actual equip de govern i d'un llistat d'alternatives concretes. En l'apartat d'urbanisme, IC ja ha advertit que l'anomenat Eix vertebrador serà "cabdal" en la preparació del programa i en l'actuació de la formació durant la pròxima legislatura. Per als temes de fiscalitat i pressupost, es reiterarà la crítica per l'excessiva dependència de les finances municipals del

e l s c a n d i d a t s i e l p r o g r a m a a l'opinió d e militants, simpatitzants, entitats i associacions. El n o m b r e d e vots obtinguts per c a d a candid a t va decidir aleshores l'ordre en la llista. A priori, IC és una d e les formacions que menys c a n v i s r e g i s t r a r a n e n t r e els seus dirigents actuals i e n l'ordre d'aquests en la nova llista municipal. G o d à s , q u e va ser c a p d e cartell p e r p r i m e r a v e g a d a el 1 9 9 5 , c o n s i d e r a q u e t é "molts n ú m e r o s " p e r repetir.

creixement urbanístic. La política cultural, el manteniment de ciutat i la qualitat de vida, la pacificació del centre de la ciutat, la participació ciutadana i la mobilitat completen l'esquelet del programa. Francesc Godàs ha constatat que el Congrés de la Ciutat està servint per recollir algunes idees que posteriorment podran trobar-se entre les propostes d'IC. "El centre de la ciutat com a generador de relacions demana una revisió del seu disseny urbanístic, tenint també en compte la mobilitat", assegura. Però la coalició pensa sobretot en una enquesta a l'estil de la que s'està fent per a les eleccions al Par-

P u b l i c a c

l a m e n t de Catalunya q u e , adaptada localment, serveixi com a eix d'unes primàries programàtiques. El procés electoral d'Iniciativa per Catalunya també preveu la confrontació dels resultats del debat intern amb la resta de partits d'esquerra per tal d'interrelacionar els programes "abans de la campanya", pensant en "una nova majoria de govern". Aquesta entesa obtindrà els primers fruits a Valldoreix, on sembla que enguany reneixerà el Pacte de Progrés de 1991. IC està a l'espera que el PSC tanqui el c o n t r o v e r t i t procés de primàries per arribar a un acord extensible a ERC, que podria

E i e c c i o n s

i o n s

EUiA treu un butlletí que s'afegeix a P oferta dels partits d'esquerra Crítiques a la política d'urbanisme de VAjuntament A. B. - Sant Cagat -

La publicació nova d'Esquerra Unida i A l t e r n a t i v a (EUiA), la quarta etapa d'Acció d'ERC i un nou número de Temps d'Iniciativa d'IC han aparegut aquesta setmana coincidint amb la Festa de Tardor i posant èmfasi en l'actuació urbanística al municipi. Cinc mesos després de la seva constitució, el referent d'IU a Sant Cugat, Esquerra Unida i Alternativa, ha editat TAlternatiu denunciant la política d'habitatge de l'Ajuntament amb Promusa i amb la pròxima actuació en l'anomenat Eix Vertebrador. El porta-

Les primàries d'Iniciativa no preveuen canvis substancials. FOTO: X. L. designar Montserrat Tur com a t a m b é ve c o n d i c i o n a d a candidata de consens. aquests dies per la proximitat de la cinquena assemblea naMoció contra el nazisme cional, que s'ha de celebrar del 27 al 29 de novembre, i que D'altra banda, el grup muni- ha de renovar el 30% de la Cocipal d'IC presentarà aquest missió Política Nacional, desdimarts al ple corresponent al prés de l'escissió d'Esquerra mes de novembre una moció Unida i Alternativa. IC aposde rebuig al nazisme amb re- tarà per un ideari "d'esquerres lació al judici recent al pro- ecosocialista" per definir el pietari de la llibreria neonazi seu espai polític en el trànsit al Europa, del barri de Gràcia de segle XXI, segons el docuBarcelona, i amb la proposta ment congressual. Iniciativa que dos carrers de la ciutat re- apel·la, a més, al "radicalisme bin "tan aviat com sigui possi- democràtic" amb mesures com ble" els noms d'Anna Frank i el dret a vot als 16 anys, el resde l'associació Amical de Mat- pecte als drets cívics dels imhausen. migrants i el dret a l'avortaL'actualitat de la formació ment, entre altres.

veu municipal d'EUiA, José Fernando Mota, critica el model de ciutat elitista que ha provocat, al seu parer, la marxa de 5.500 joves cap a Cerdanyola i Rubí a la recerca de lloguers assequibles. EUiA també destaca en aquest primer número la pròxima moció que defensarà contra les ETT, el suport de l'escriptor José Saramago a IU en les eleccions basques i el text íntegre de la Declaració de Lizarra. ERC i els districtes ERC ha refundat de nou Acció amb el tema central de buscar l'equilibri amb més inversions als districtes i elimi-

nar així els greuges qu< que pateixen en infraestructures i serveis. Els independentistes repassen també l'actualitat del partit dels darrers mesos amb els actes de l'li de setembre o la moció pel canvi del carrer Alfons Sala per Lluís Companys. Finalment, IC arriba al número 21 de Temps d'Iniciativa amb el rerefons de la celebració del Congrés de la Ciutat i amb el canvi demogràfic de Sant Cugat com a fet a estudiar des del punt de vista demogràfic, identitari i de mobilitat. Les taxes del rebut de l'aigua i la nova imatge dels ara Iniciativa-Verds són altres motius de reflexió.

El resultat de les primàries al PSC podria ajornar-se fins al m e s d e desembre A. B. - Saatcaaat-

Si tot depèn finalment del veredicte del Consell Nacional, la decisió sobre el guanyador de les eleccions primàries del PSC a Sant Cugat no es coneixerà fins al mes de desembre, quan hi ha prevista la reunió ordinària. L'organ haurà de dirimir el valor del vot dels simpatitzants per atorgar la candidatura d'alcaldable a Jordi Menéndez o a Joan Gaya. Els resultats del 24 d'octubre van escollir Menéndez a l'urna de simpatitzants (210/122) i a Gaya en la de militants (78/66). Algunes fonts consultades han assegurat que els resultats to-

tals (276/200 per Menéndez) poden ser decisius i inqüestionables per al Consell Nacional. Una altra hipòtesi a la qual s'hi han referit els dos candidats aquesta setmana és un pacte d'unitat pel qual un dels dos aspirants retiraria la candidatura per integrar-se en una llista única com a número dos. Menéndez ha expressat la voluntat que "tinguem travat un bon acord" abans que el Consell decideixi, m e n t r e q u e Gaya ha considerat que l'acord previ "seria desitjable i és perfectament viable". Menéndez ha anunciat una compareixença pública davant els mitjans de comunicació la setmana que ve.


Viure CASA

Divendres, 13 de novembre de 1998

CASES ADAPTADES PER A CADIRES DE RODES El principal objectiu de les cases adaptades per a persones que pateixen alguna minusvalidesa, ja sigui física o psíquica, és oferir el màxim d e confort i de comoditat per als seus habitants. Els avenços tecnològics j a ho p e r m e t e n , però encareixen el doble o el triple el cost total de l'habitatge.

Els armaris han d'estar a una alçada que permeti arribar-hi des d'una cadira de rodes. FOTO: A'.l 17 I.ARROSA

Estar assegut en una cadira de rodes, dependre d'algú per moure's, no veure o sentir, patir alguna altra disminució física o psíquica és una condició que determina totalment la forma de viure de les persones. En aquests casos, més que mai, cal poder estar en un espai adequat per a les necessitats dels habitants. Estem parlant dels habitatges adaptats que preveuen els entrebancs amb què poden topar les persones que es mouen amb cadira de rodes o Ics dificultats de situació que un cec o un sord pot tenir a l'hora de moure's per casa seva o en visitar-nos. A més, també hem de tenir en compte que les persones de la tercera edat també es troben amb moltes dificultats d'accés i de moviment davant dels entrebancs interiors de les llars. I és que no hem d'oblidar que tots, tard o d'hora, ens farem grans. Actualment, la legislació catalana contempla, en el Decret de

la Generalitat de Catalunya número 135 de 24 de març de 1995, publicat al Diari Oficial de la Generalitat (DOG) número 2.043 de 18 d'abril de 1995, l'anomenat Codi d'Accessibilitat. Aquest decret regula les normes d'accés als edificis públics o als habitatges plurifamiliars. Les primeres mesures en aquest àmbit es van començar a prendre el 1981, i deu anys més tard es va desenvolupar la llei que finalment es va aprovar el 1995. Codi d'Accessibilitat Ara tots els projectes que es construeixin després de la promulgació d'aquesta llei han de complir els seus requisits i els ja existents tenen un període d'adaptació. Però el decret no regula els habitatges unifamiliars privats. En el camp de l'habitatge de promoció social, la legislació actual estipula que, de cada vint habitatges, un ha d'estar total-


Viure CASA

Divendres, 13 de novembre de 1998

ment adaptat. En els cas d'una promoció de més de vint habitatges, se n'adaptarà un 3% per a persones que pateixen algun tipus de minusvalidesa.

requereix una segona persona per empènyer o maniobrar. Per aquest motiu, cal evitar els passadissos estrets o les habitacions amb molts objectes decoratius a terra, ja que poden entorpir el Requisits mínims pas d'una cadira de rodes o obligar a efectuar molts moviments Actualment, la majoria d'edifi- per passar. cis només compleixen els requiPel que fa al mobiliari de l'hasits mínims d'accés, com són una bitatge, és aconsellable instal·lar rampa, ascensor, portes d'entrada els mobles a una alçada a la qual amples i bany públic adaptat. s'hi arribi des de la posició d'asPerò els problemes comencen segut. Això vol dir que els armaquan creuem la ris o els prestatporta de casa i troges no han de bem tot tipus ser ni molt alts d'obstacles. ni molt baixos. Kn primer En el cas delloc, cal tenir en ies cuines, cal compte que l'hadeixar un forat bitatge ha d'estar a sota dels totalment a peu fogons per pla, no ha de ';,:J:ÍÍ)!|;S;ÍÍ»Í íliiNijrï :;Ï:: poder introduir tenir ni esglaons .'•-NS'IS %;. * : : !: les cames, asseni escales integuts en la cadiriors. En aquest sentit, és aconse- ra de rodes, i poder cuinar des llable tenir el pis en una planta d'una posició correcta i no de baixa o un principal per facilitar costat. El mateix succeeix amb la l'accés amb la cadira. El segon piques de rentar les mans de la punt principal és l'amplada de cambra de bany, que han d'estar Ics portes perquè l'estàndard, lliures d'armariets o peus. També que fa 70 centímetres, no permet és aconsellable fer el lavabo més el pas d'una cadira. Per aquest ample de l'habitual per poder motiu, és aconsellable instal·lar maniobrar millor amb la cadira de portes de 80 o 90 centímetres. rodes i instal·lar barres per ajudar Un altre aspecte a tenir en comp- a mantenir l'equilibri. En aquest te és que una cadira de rodes sentit, també és millor tenir una necessita, com a mínim, un radi dutxa que una banyera, perquè d'1,5 metres per maniobrar. L'es- és més fàcil d'entrar-hi. pai necessari augmentarà quan es L'alçada dels endolls, inte-

La majoria d'edificis només compleixen els requisits mínims que estipula el Codi d'Accessibilitat.

Els lavabos adaptats disposen d'espai suficient per maniobrar la cadira de rodes sense problemes. FOTO: X. L

CARPINTERIA DE ALUMINIO

J . C R U Z , S.L.

§

• Gestión fiscal • Laboral • Contable • Seguros generales

INSTALADOR

TECHNAL^

• Tramites y gestiones administrativas

N.190116

SOMOS FABRICANTES Passeig Torreblanca, 16 baixos Tel./Fax 93 675 25 89 08190 St. Cugat del Vallès (Barcelona)

C / Montserrat, 37, bajos. Tel. 93 589 83 66 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS


Vaire CASA

Divendres. i'.? de novembre de IWS

irs tasts adaptades no tenen esglaons ni escales interiors. FOTO: X. /.. rruptors de llum i mànecs de les portes és un altre punt a tenir en compte a l'hora de construir una casa adaptada, ja que les distàncies varien des d'una posició d'assegut en una cadira de rodes. 1 és que l'objectiu de les cases adaptades és "donar confort als seus habitants i aconseguir que a casa seva oblidin la seva discapacitat". assegura Martí Finet. arquitecte de Sant (lugat del Vallès que ha dissenyat al municipi dues cases totalment adaptades. Kl grau d'adaptació d'un habitatge està en funció de les necessitats dels seus habitants. De fet. els avenços tecnològics actuals ja permeten solucionar gairebé totes les necessitats. ja sigui a partir d'aparells hospitalaris o fent adaptacions dels mecanismes disponibles al mercat. "Hi ha molts mecanismes, però a la pràctica has de fer invents perquè funcionin", explica Finet. Per exemple, en construir una casa adaptada per a una persona tetraplègica, l'arquitecte va haver d'adaptar els marcs de les portes per instal·lar un rail per transportar mecànicament el noi des del

tes facultats de moviment. Per aquest motiu, demanen pisos de fàcil accés i que no tinguin esglaons o escales interiors per evitar futurs problemes i poder acollir ara sense entrebancs els avis, per exemple. Habitatges per a cecs o sords En cl cas de patit una disminució física, com ara no veure-hi o sentir, es pot adaptar l'habitatge a les seves necessitats amb sistemes auditius, que funcionen amb sorolls, o visuals, que funcionen amb llums.

FJ grau d'adaptació

d un habitatge esta en per alertar dels canvis que es profunció de les dueixen a la llar. necessitats dels seus Per tant. s'encén un llum quan truhabitants per tenir el quen per telèfon o sona un timbre màxim de confort.

seu llit fins a la banyera. Cascs per a gent gran La idea que tard o d'hora tots envellim ja està cada cop més present entre la població jove. De fet, moltes parelles ja busquen el seu primer habitatge tenint en compte que continuï essent còmode i confortable quan es facin grans i perdin cer-

quan el forn està molt calent, per exemple. Preus molt alts "Patir una minusvalidesa és molt car", assegura Maria del Mar Ejarque, arquitecta de Sant Cugat del Vallès que ha treballat amb Martí Finet en la construcció de cases adaptades. "K1 s preus dels habitatges adaptats es dupliquen o tripliquen", afegeix. La majoria dels canvis per adaptar una casa s'han de fer a mida, ja que el mercat només ofereix els productes amb una mida estandarditzada. Sense anar més lluny, totes Ics portes que es fabriquen en sèrie tenen :s, una amplada de 70 centímetre^ mentre que una cadira de rodes necessita com a mínim 80 centímetres. El fet d'haver d'adaptarho tot a les necessitats de l'usua-

ASDI va començar a l'octubre les seves activitats de manualitats, música i cuina al nou edifici. FOTO: X. L.

Nou edifici d'ASDI ciació Pro Disminuïts Psíquics (ASDI) de gat té una nova seu al stre Casesnoves de i per acollir les seves i e lleure i les oficines dWTentitat. Aquest octubre va entrar en funcionament la prifttera fase de l'edifici. Lanova seu d'ASDI, ideada pels arquitectes santeugatencs Martí Finet i Maria del Mar Ejarque, està totalment adaptada a les necessitats dels disminuïts físics o psíquics que són membres de l'associació. En arribar a la seu, una ampla rampa permet a les cadiïfjjísíe rodes accedir a l'interi<gfí§e l'edifici sense prob l é r # | : Un cop dins, no hi ha passadissos ni portes estretes que (ÉScultin el pas. La planta bMSÈtïi està dividida amb p a f t p ^ m ò b i l s , en quatre esntÉfefgjr desenvolupar les actiViByique organitza,, setri fa pujar el pressupost desmesuradament. A més. cal tenir en compte que els habitatges que es construeixen actualment són cada cop més petits perquè el seu cost està condicionat pel preu del sòl, que acostuma a ser un 50% del total. Aquesta és potser una explicació del fet que no tots els habitatges es construeixin directament per poder acollir una cadira de rodes que necessita més espai, ja que encareix considerablement el cost final de la casa. "Hi ha una certa normativa, estudi i sensibilització sobre el tema, però poca consciència social", assegura Martí Finet. "Altres països europeus estan

manalment ASDI. Però quan l'entitat requereixi un e"spai més gran per fer espectacles o festes, les parets mòbils es podran aixecar.

segona persona. A més, cada lavabo té un sistema de portes diferent (porta oberta' de dins cap a fora o porta corredissa) per adaptar-se a les necessitats

Cuines i banys adaptats

nos còmodes i no trobar barreres de mobilitat dins l'edita", assegura Enriqueta Guarch, directora d'ASDI. De moment, ja han començat ies activitats de cuina, lleure, musicoteràpia i manualitats a la nova seu d'ASDI de Valldoreix. . A més a més, al pruner pis de l'edifici s'han habilitat les oficines d'ASDI'1 les de la Unió Esportiva Sant Cugat (UÉSC), que temporalment comparteix l'espai fins a trobar

La cuina i els banys també es troben a la planta baixa de l'edifici. Aquests dos espais també han estat adaptats totalment a les necessitats dels disminuïts per facilitar-ne el .seu ús. Exemples d'aquesta adaptació són els armaris de la cuina, disposats més bàixós de l'habitual, el buit de sota dels fogons per introduir les cames amb facilitat, o les cantonades arrodonides per evitar lesions innecessàries, entre altres. D'altra -banda, el bany està ït amb dos lavabos i una que disposen d'espai Sttïtçtent per maniobrar sense dificultats i amb l'ajut d'una

molt més sensibilitzats que aquí", afegeix Maria del Mar Ejarque. Cases adaptades a Sant Cugat Sant Cugat té diferents cases adaptades per a persones minusvàlides. Un exemple és l'habitatge de l'actriu Glòria Rognoni, guardonat amb un Premi FA D d'Arquitectura. La casa, que és a Mira-sol, va ser construïda especialment per a Rognoni. A més de no tenir gairebé parets que divideixin l'espai interior, destaca la cuina de la casa, que és totalment allargada per facilitar la mobilitat en cadira de rodes de Glòria Rognoni. Un altre exemple és una altra

una seu pròpia. EI projecte de l'edifici d'ASDI ^esjtjt conformat per dues fases niés de construcció, les quals inclouran un ascensor per accedir al ptf&ef pjis é t li te%J8t altre

casa adaptada de Mira-sol per a una noia que és minusvàlida física i psíquica i que també es mou amb cadira de rodes. En aquest cas, la noia té una banyera amb hidromassatge especial, que no s'aguanta sobre el terra. L'espai disponible serveix per posar les potes d'una grua que l'aixeca per entrar amb més facilitat a la banyera. Tot i'així, a un primer cop d'ull, una casa adaptada no és diferent de qualsevol altra. De fet, els elements s'adeqüen a Ics necessitats dels habitants, adaptant, per exemple, les alçades dels mobles o eliminant els obstacles del terra, els passadissos o les portes estretes. / R. B.


Viure CASA

Divendres, 13 de novembre de 1998

PUBLIREPORTATGE

Residència Sant Salvador, serveis per a la tercera edat mobilitat. A més, inclou també els serveis de bugaderia i perruqueria, i disposa de cuina pròpia, la qual cosa permet controlar amb seguretat les dietes dels estadants. Una de les preocupacions principals de l'equip director del centre és l'estimulació de l'activitat dels residents. Per això, la Residència Sant Salvador organitza diàriament activitats físiques i de lleure adreçades a grups específics. Gimnàstica Equip de professionals suau de coordinació i de manteniUn gran equip de professionals ment, audicions musicals, dansa, treballa a la Residència Sant Salva- lectura col·lectiva de llibres, jocs de dor de Sant Cugat des de 1990. A taula, sessions cinematogràfiques més de l'àmplia experiència tant en vídeo com en pantalla gran, adquirida en tots aquests anys, els manualitats, pintura, jardineria: treballadors amplien cada any la aquests són alguns exemples de tot seva formació amb nous cursos per el que els residents poden practicar actualitzar els seus coneixements i en les seves estades. A la Residència se celebren per millorar l'assistència oferida als també les festes més assenyalaresidents. El centre té un servei perma- des, amb la participació de faminent d'infermeria i d'atenció liars i amics que vulguin assistirmèdica per atendre qualsevol hi: la festa de Nadal, la revetlla de demanda dels residents, així com Sant Joan, la castanyada, són ocaun servei de fisioteràpia i rehabili- sions per a la convivència entre els tació per tractar els problemes de residents i els familiars.

ambient familiar que garanteix el benestar dels residents. Les estades poden ser permanents o bé temporals, per acollir aquelles persones grans que durant les vacances o els caps de setmana es queden soles a casa quan la família marxa de la ciutat. L'horari de visites és lliure per facilitar el contacte amb els familiars.

La Residència Sant Salvador de Sant Cugat ofereix tots els serveis necessaris per acollir persones majors de 65 anys, tant si es valen per elles mateixes com si pateixen alguna incapacitat que requereix un tractament preventiu o rehabilitador. El centre, que té una capacitat per a 24 persones, permet una atenció individualitzada i un

Un entorn magnífic La Residència Sant Salvador es troba en un entorn natural privilegiat, al costat de la Serra de Collserola, però molt a prop de tots els serveis que ofereix el municipi de Sant Cugat. L'edifici, ubicat al carrer Sant Salvador número 47, és una torre de quatre plantes envoltada d'un jardí acollidor, en un terreny pla, sense desnivells i amb zones de descans. Per aquest motiu, i gràcies al clima tan benigne del Vallès, els residents poden disfrutar d'uns amplis espais verds gairebé durant tot l'any. Els jardins de la residència són un indret idoni per sortir a passejar i gaudir de l'aire pur i del sol. L'interior de la torre és totalment adaptat a les necessitats de la gent gran. No hi ha cap tipus de barreres arquitectòniques que impedeixin el pas de les persones amb dificultats de mobilitat. Un ascensor interior permet accedir a les diferents plantes de la Residència. Totes les normes de seguretat són respectades escrupolosament. Les instal·lacions i les atencions del personal del centre permeten acollir persones amb la malaltia d'Alzheimer amb la garantia d'un tracte familiar i d'integració.

\~-*Y~ 'y%J^T%f*C"

La residència té un jardí molt gran per gaudir de la natura

grfpmMHMIWWWiB

n*„»A'lià» i..iü-í*!«»«**

j||

*•*»

' SRÍ1- 'J f* \

Hï '•'-• ^; ££ | £ ^ £* -•"

1'.

liti

ÜH La Residència Sant Salvador es troba al carrer Sant Salvador número 47

El nou Centre de Dia serà inaugurat a finals d'any Les obres per ampliar els serveis de la Residència Sant Salvador de Sant Cugat són en marxa. El nou projecte de la directora de la residència, Emília Costa, és incloure en la seva residència un Centre de Dia. Aquest centre acollirà persones de la tercera edat que necessiten una atenció permanent, però que el seu estat, o les seves circumstàncies familiars, no els obliguen a ingressar permanentment en el Centre i els permeten continuar vivint a casa seva. Aquestes persones podran gaudir de tots els serveis que ofereix la Residència durant el dia i tornar a casa amb la família per dormir. També podran participar en les activitats que organitza el Centre per als seus residents, gaudir de tots els serveis i les

instal·lacions i fer els seus àpats al menjador de la Residència, sense tenir la necessitat de cuinar a casa seva. "Tot canvia", assegura Emília Costa, "i el concepte actual de Residència de la Tercera Edat és molt diferent del de fa vint anys. La Residència Sant Salvador és un centre dinàmic, amb un equip de professionals preparats que analitza les necessitats de cada resident i el tracta de forma individualitzada. L'objectiu és que la persona tingui una vida al més plena i més activa possible, malgrat els condicionants propis de l'edat". El nou Centre de Dia tindrà una capacitat per a deu persones i obrirà tots els dies de l'any. Segons les previsions, el Centre serà inaugurat a finals d'any.

nt L'espai verd envolta la residència que està a prop de Collserola

alvador

d Sant Salvador, 47 • Sant Cugat del Vallès Tel. 93 674 42 23


Viure CASA

Divendres. / í de novembre de 1998

GLÒRIA ROGNONI: "CAL INTENTAR ARRIBAR A ASSOLIR LA UTOPIA" Glòria Rognoni és una persona molt segura de si mateixa que afronta amb valor els grans reptes i les grans utopies de la vida, sense donar-hi, a més, importància. Mare i esposa a casa, actriu i directora a l'escenari, Rognoni explica que està preparant una obra que estrenarà properament.

Glòria Rognoni va venir a viure a Sant Cugat després de patir l'aaident. FOTO: X. /.. — Què està fent tira Glòria Rognoni? - Estic donant classes i dirigeixo una petita obra de teatre que fa una sola actriu, Teresa Calafell, i que pràcticament només actua amb les mans. L'obra s'estrenarà aquest mes dins del marc del Festival de Titelles, i està coproduïda pel Teatre Auditori de Sant Cugat. — En què consisteL·i l'obra? - Ks molt maca. Teresa Calafell té una habilitat amb les mans bestial, i aconsegueix simular un tango o crear una mena de personatges amb assassinats. Les llums es concentren a les seves mans però ella també hi intervé amb la seva magnificència. Fs per a adults perquè també hi ha molta sensualitat. S'ha de veure. — L'has creada tu? - No, les idees parteixen essencialment de Tcrcsa Calafell, però l'tut i* m

que es creen diàlegs, però jo no m'he assegut mai a la taula per escriure. A F.l deliri, amb Teresa Calafell, que també era un monòleg, vam anar improvisant i provant per extreure el text final. Així és com m'agrada treballar. - T'agrada ensenyar eh teus coneixements ah altres? - Sí, m'agrada molt. A més, a partir de l'accident crec que l'experiència dels altres és vàlida per a un mateix. Crec que puc transmetre la meva experiència als meus alumnes i a la inversa, perquè ells també cm poden ensenyar moltes coses. - A qui dones classes? - Ara mateix estic donant classes de teatre a disminuïts psíquics. Veure com aquestes persones treballen, tot i tenir una gran discapacitat, és una experiència impressionant perquè allò que tu pensaves que semblava intuït /icrrt c ] U e n ( ) podien t c h<> onsc

to dia a dia amb els alumnes que jo tinc ara. - On és el teu üistó? - Fs molt difícil de dir. - On l'agradaria arribar? - M'agradaria ser una persona honrada, decent; sàvia, en cl profund sentit de la paraula. - Tu ja has passat molts llistons al Uarg de la teva vida... - Sí, això em fa pensar que sí que es pot, des de les coses més petites fins a les més grans. Jo sóc d'Una manera de ser que quan ja aconsegueixo un objectiu, li trec importància. La gran visió de l'art és construir utopies perquè tots les assolim. Tots fem creativitat perquè estem formant la vida amb la construcció d'utopies i l'intent d'aconseguir-les. - De quina utopia et sents

Actualment dirigeix una obra interpretada per Tensa Calafell. FOTO.X. L. més orgullosa d'haver-la assolit? - Sempre que comences una cosa tens una utopia. Quan vam començar amb els Joglars, que no érem ni professionals ni res, assajàvem primer en un local llogat i després en un de propi. Recordo que ens reuníem en un pis de Barcelona i li vam posar parquet per tenir una sala gran. Però nosaltres volíem un lloc gran, nostre i enmig de la muntanya. Aleshores vam començar a viatjar i a tenir èxits absoluts. Ho vam aconseguir i vam trobar un espai preciós enmig del camp. Segurament ho vam aconseguir perquè ho desitjàvem tant i amb tanta força... El mateix em va passar amb la meva filla. En el moment que vam voler fer una adopció, tot van ser problemes. Una neboda

molt joveneta que havia estudiat dret ens va ajudar a portar un nen des del Brasil i ens va solucionar tota la burocràcia que això comportava aleshores. — No teníeu por? - Nosaltres volíem que tot fos legal. No volíem entrar en màfies ni alimentar-les. Suposo que en aquests moments ja no seria possible fer-ho de la mateixa manera. Tot va ser molt lent perquè havíem de presentar molta paperassa. Al Brasil hi ha milions de criatures que estan al carrer. Un capellà italià, que feia adopcions per al seu país, ens va ajudar. — La cadira va ser un impediment? - El fet d'anar amb cadira va ser controlat. Jo entenc perfectament

"Mai a la vida hem

també hi ha apor- de pensar que hi ha un

\

f

-

. . gueixen. Tan una tacions i anota límit a leS COSeS, Sinó gran quantitat de cions meves. Jo he coses. Això et fa donat forma i he que sempre podem veure que mai a posat els detalls a la vida hem de les seves idees. anar més enllà." pensar que hi ha - L·i potlrem un límit a les veure properacoses, sinó que ment al municisempre podem anar més enllà i és pi? - De moment no està previst, bo, oir Penso que s'ha d'intentar arribar a assolir la utopia. Sempre es però suposo que sí. - Què t'agrada més. dirigir o diu: "que bonic, però no!" Però, per què no? Fins a cert punt hi ha coses interpretar? a la vida que tu mateix, encara que - No ho sé, totes dues coses. siguin petites utopies, les has d'arri- / escriure: - Home. no he escrit gaire. He bar a aconseguir. Penso que sempre treballat les obres a partir dels hem de posar el llistó ben alt, perassaigs i les improvisacions dels què moltes vegades sí que s'hi pot actors i les actrius a l'escenari. Allà sí arribar. Això és una cosa que consta-

/./' agrada molt llegir i recorda amb molta estima les entrevistes que feia a escriptors per a la telrcisió. FOTO: X. L.


Opinió 13

ELS /GMYTONS Divendres. 13 de novembrr de 199H

A

grans

t r e t s

Juan Sànchez Un home d'idees fermes El dibuixant Frederic Cabanas i la grafòloga Eugènia Barrachina retraten la personalitat de Juan Sànchez. L'estudi que ve a continuació ens revela els trets més ocults de la seva personalitat.

*c$0íu4&e,/&.

o. #*'&¥»* *- yfat~tà e#*«<&*• >

a<& 4is>^tu*a £ até siaM/.

J

uan Sànchez té un caràcter fort, amb un notable esperit d'independència. tén, d'alguna manera, imposar als altres les seves idees i sistemes. A Juan Sànchez no se'l convenç fàcilment d'allò que va en contra de les seves idees preestablertes o dels seus interessos; la tendència d'aquest home a resistir està determinada per una tenacitat que en alguns casos sobrepassa la tossuderia, i es mostra bastant inflexible. L'estudi grafològic del seu traç ens mostra que és una persona d'hàbits i mètodes. S'estableix prèviament un ordre de prioritats i s'hi sotmet perquè li proporciona seguretat. Se'ns mostra com una persona responsable quan sap que

R e t r a t

del

C e n t r e

han dipositat la confiança en ell, i es pot mostrar fidel fins a límits que poden sobrepassar les seves responsabilitats. L'estudi de la seva lletra ens el qualifica com un home treballador, que amb molta probabilitat compleix els horaris amb precisió i s'involucra de manera personal en la seva feina quotidiana. Juan Sànchez és una persona molt imaginativa que es deixa endur per aquesta imaginació fins que cl seu sentit pràctic el fa aterrar en aquest món. Amh t:l Lul·l.ibor.ició:

CRJPT SELECCIÓ - FORMACIÓ Aragó, 208, 3r 3a - 08011 Barcelona Tel. 93 451 04 39" • Fax 93 451 73 96

C u l t u r a l s

A A

ngel Alonso ha dirigit al Teatre-Auditori La extrana pare ja i Bodas de plata.

N ascut a Carena, Saragossa.

L·i luís Soler, Roger Pera i Olalla Moreno són, respectivament, Salieri, Mozart i Constanze, i encapçalen un repartiment de 18 actors-cantants. o

G

enerdel942.

lli n teatre destaca com a autor (quinze textos propis estrenats), traductor, adaptador i director.

Li es seves posades en escena superen la trentena, entre les que destaquen Carne de Canón, Mort accidental d'un anarquista, Historias de la puta mili,...

madeus de Peter Shaffer és la seva nova proposta. Un teatre musical diferent dels musicals convencionals.

pina que Amadeus és un dels grans textos del segle X X , comparable a Shakespeare.

JL\ arració d'uns records, d'una selecció de la història, que complementa la crònica de l'època de la pel·lícula de Milos Forman. O

alieri rememora els anys passats a la cort, marcats per la relació antagònica amb l'altre compositor favorit al palau de Viena: Wolfgang Amadeus Mozart

o

bra que transcorre entre 1770 i 1823. Escoltarem, entre altres, Les noces de Figaró, Cost fan tutte, La flauta màgica, el Rèquiem...

so


VnireCASA

Divendres. /.? de novembre de 1998

Ru»noni va conèixer personalment.l'nan Miró. FOTO: X. I.. Claca i Pactin Teresa Calafell volien fer una obra de teatre amb ninots a partir de dibuixos i pintures de Joan Miró. La seva idea era donar volum a la pintura fent escultura i que Miró, en cas d'estar-hi d'acord. Ics pintes per fer l'espectacle. Quan el director va venir a veure'm a l'hospital, aquesta idea semblava una utopia perquè Min') ja era molt gran i perquè Ics persones famoses acostumen a ser molt complicades. - Com va respondre Joan Miró a la vostra proposta? - Finalment es va aconseguir, i vam construir-les nosaltres mateixos, donant tocs i forma. Quan vam tenir tots els ninots fets vam anar a Menorca per estar amb Miró mentre els pintava. Vam estar allà durant una setmana i mitja i després vam anar a Sant Kstcve de Palautordera. Va ser una experiència molt bonica perquè vam estar vivint amb ell quan no volia que ningú el veiés pintar, ni la seva dona. perquè deia que era un acte molt íntim. - Com era Joan Miró? - F.ra una d'aquelles persones que sempre deia alguna cosa que et

feia reflexionar, tot i que era molt senzill i molt agradable. Sempre m'agrada aquesta gent gran. més encara si ha envellit bé perquè és un gran què. Joan Miró era un home que d'una banda era com un nen. però de l'altra tenia una saviesa molt profunda i molt ampla. Després d'això vaig tornar als Joglars. però des del punt de vista de la direcció, per ajudar l'Albert Boadella. Però tot va canviar i la creativitat va ser cada cop menor. Per això vaig decidir deixar-ho i em vaig dedicar a fer coses pel meu compte. Vaig dirigir algunes obres, com també l'obertura i clausura dels Jocs Paralímpics de Barcelona 1992.

/. 'actriu tenia un avi italià que va venir a Barcelona per treballar amb un marbrista. VOTO: X. /,.

quan vam néixer nosaltres, el meu pare va dir que amb Franco era millor ser estranger. - Quan vas venir a viure a Sant Cugat? - Vaig venir a Sant Cugat quan vaig tenir l'accident. lín aquella època vivíem en un pis compartit amb amics a la plaça Lesseps, i amb la cadira de rodes no entrava ni a la cuina ni a la cambra de bany. l'n amic nostre, l'arquitecte Fluís Clotet, que ja vivia a Sant (Àigat, ens va ajudar perquè jo encara estava a la residència. A Barcelona, tot és molt complicat i si una - On vas néi- agafàvem planta baixa era xer? molt cara i fosca. - A Barcelona. Per això vam pener s sar en Sant Cugat. ascendència - Venir a Sant italiana... Cugat va ser una tranquil·litat? - Sí, el meu avi Per a mi, sí. Perquè quan vaig era italià, però el sortir de la residència jo no podia meu pare ja va tornar a casa meva. Vaig anar a casa néixer aquí. VA r •?. ',•'' meu avi va venir dels meus pares, com a emergència. a treballar com a Però la meva mare -el meu pare ja marbrista a Catalunya amb la inten- era mort- vivia en un principal molt ció de tornar. Però aquí es va ena- gran i sense ascensor del barri antic. - La casa santeugatenca va morar d'una noia que també era italiana. Kl meu avi sempre pensava a ser dissenyada per a tu? - Sí, aquesta casa ja està pensada tornar a Itàlia i per això va nacionalitzar com a italians els seus tills. I i té un Premi FAD d'Arquitectura.

"Miní sempre deia

alguna cosa que etfeia - p ò te,, reflexionar, tot i que era molt senzill i molt agradable."

- Què vau tenir en compte a Vhora de construir-la? - L'arquitecte va ser molt sensible en aquest aspecte. Volien que fos fàcil de viure-hi. Jo encara estava a l'hospital i encara no sabia què necessitava. Kll es va espavilar. F.m deia que estava segur que jo em devia sentir còmoda en un supermercat. Per això va dir de seguida que la casa no havia de tenir envans ni passadissos. A la planta baixa tenim una habitació petita, la nostra habitació, una cambra de bany, i a dalt. de forma independent, un espai per als amics i familiars. La idea d'ell de la cuina va ser fer-la allargada, amagada per una porta corredissa. Sota els fogons hi ha un espai per posar les cames asseguda a la cadira, i també arribo a la taula sense moure'm per no cremar-me amb les

"L'important és que les barreres que et fan recordar la anormalitat no hi siguin."

coses calentes del foc. VA menjador no és tan gran, però dóna la sensació que ho és perquè està obert. — ha comoditat és el més important? - Sí, perquè quan tu tens un problema d'aquesta mena, d'entrada dius: auxili!, i a mida que passa el temps, bastant temps, t'hi acostumes, per a bé o per a mal. l'n cop acostumada, ja està. Si tens una casa còmoda ni te'n art recordes, que vas en cadira. Per tant. és molt important, perquè si no xoques a tot arreu, has de cuinar de costat o netejar-te les dents amb l'armariet a sota... L'important és que aquestes barreres que et fan recordar la anormalitat no hi siguin. - / Sant Cugat té moltes barreres arquitectòniques? - Fot són problemes, fins i tot si

només has d'anar amb un cotxet de nen pel carrer. Quan teníem la nena petita, entre el cotxet, la cadira i jo, a Sant Cugat era impossible. VA meu home agafava un mal humor... A més, aquests carrers que s'han arreglat nous, són molt bonics però al mig hi ha llambordes i només lloses llises als costats. Si tu t'hi fixes, la gent gran, els que van en cadira de rodes, els cotxets... tothom camina pels costats perquè les llambordes fan mal als peus de la gent gran i per la cadira és un horror. — La comoditat també és Important al carrer? - Sí, perquè, per exemple, si hi ha un gual i tot va bè, pim pam, però si no, ja hi som: ara no puc pujar, si vas sol t'han d'ajudar,... és un desastre. Jo entenc que hi ha coses que són molt difícils d'arreglar. Però en fer construccions noves, penso que el fet que hi hagi una rampa o un gual ben fet no és ni lleig ni fa mal a ningú. Una de les coses perquè em queixo és, per exemple, que a l'Auditori puc anar al lavabo però no puc prendre una copa perquè al bar no hi ha accés. No em cap al cap per què es fan les coses mal fetes. Nosaltres sempre suggerim que la gent comprovi, que pensi i surti amb una cadira de rodes. Però aquest no és el principal problema perquè encara hi ha gent que no pot sortir de casa. - Com veus Sant Cugat? - Penso que a Sant Cugat li falta o una rambla o un lloc

Penso que a Sant Cugat li falta una

rambla un lloc per anar ao passejar

Actualment, Clima Rogrwni també dóna classes de teatre a disminuïts psíquics. FOTO: X. L.

^ anar a passejar J° no P U C anar al tot el Santa dia perquè carrer Maria arriba un moment que te'n canses, i la

del M° n e s r -i r tampoc està massa habilitada. Sant Cugat és un tipus de ciutat que està creixent massa, però que encara és molt agradable. En deu minuts arribes a tot aneu i això és molt còmode. Penso que s'estan fent coses, però encara se'n podrien fer més. / R. B.

fc«a«K ~%?Wm

zona


Entorn

ELS /CANTOP6 Divendres, 13 de novembre de 1998

15

U r b a n i s m e

El ple de dimarts tornarà a debatre el projecte de PEix Vertebrador IC-Verds carrega contra la iniciativa després d'estudiar-la L'equip de govern tornarà a dur al ple de dimarts vinent el projecte d'ordenació urbanística del territori que s'escampa entre l'Arxiu Nacional de Catalunya i l'empresa Catalana Occidente. A la darrera sessió plenària es va acordar deixar so-

A. C. - Sant Casat -

El futur dels sectors de la Guinardera-Can Canyameres-Can Vailet, Can Vullpalleres Oest i del Turó de Can Mates es decidirà probablement en la sessió plenària de dimarts vinent. I és que l'equip de govern ja va anunciar que recuperaria aquest projecte de l'acta de l'anterior ple per tornarlo a debatre. Fa un mes, els grups de l'oposició

bre la taula una part del projecte perquè l'oposició tingués més temps d'estudiarlo detingudament. Un mes després, la iniciativa tornarà a discutir-se, tot i que alguns grups, com ara IC-Verds, ja s'hi han posiciònat en contra.

van fer que la iniciativa es deixés sobre la taula al·legant que no havien disposat de temps suficient per estudiar la proposta i se suposa que, amb el marge que se'ls va concedir,estan ja en condicions d'emetre un veredicte. La negociació es preveu difícil ja que, tant el PSC com IC-Verds han adoptat postures contràries al projecte. En una roda de premsa celebrada aquesta setmana, el regidor d'IC-Verds, Joan Martí Balada, va anunciar la seva oposició al pro-

C o l l

jecte: "hi ha suficients elements per valorar negativament aquesta iniciativa. La informació s'ha donat de forma precipitada i hi ha hagut una manca de voluntat de consensuar el model í les etapes de creixement de la ciutat". Aquests arguments, que ja es van sentir en el darrer ple -absència d'estudis de mobilitat, creixement accelerat de la població...- s'han tornat a repetir des de les files d'IC-Verds. El responsable de la cartera d'Urbanisme, Joan Aymerich, també ha

Fava

El nou butlletí de Passociació de veïns posa en perill el diàleg amb PAjuntament S'han repartit 1.300 exemplars de la nova publicació

/• A polítics hauran de decidir el futur de gran espai urbanitzable. F:X. L. rúltim hagut de recórrer a explicacions an- merich ha reivindicat el seu signitigues. L'alcalde ha repetit que el ficat. "I tant que vertebrarà la ciutat. No només perquè donarà tres projecte està més que estudiat noves entrades, sinó perquè per"perquè fa més de dos anys que hi treballem". Especialment dur ha metrà als habitants dels districtes estat davant les acusacions de man- poder sortir del municipi sense haca de temps perquè l'oposició es- ver de passar pel centre de la ciutudiés el projecte. Aymerich ha tat". Pel que fa al creixement posentenciat: "si un grup té clar què blacional que suposarà la vol votar, el temps que li donis no materialització del projecte, Ayserveix de res. La qüestió és que merich ha indicat: "estem parlant IC-Verds ja ha pres la decisió d'o- d'uns 20.000 habitants, però en un posar-se al projecte i per tant, que període de 15 o 20 anys; per tant, ara no s'excusin que no van tenir que ningú no s'espanti". Des de temps d'estudiar-lo. Han disposat l'oposició progressista, però, aquest creixement es planteja com el prinde més d'un mes." El nom inicial i conceptual del cipal problema del projecte, damateix projecte -Eix Vertebrador- vant el temor que "el creixement també ha suscitat un important de- accelerat provoqui problemes de bat. Tot i que s'estudia la possibi- cohesió, integració i desvirtuï la litat de canviar aquest nom, Ay- personalitat de Sant Cugat".

A.C. - Sant Cugat -

El naixement del nou butlletí de l'Associació de Veïns de Coll Fava ha posat el col·lectiu veïnal en una situació "difícil" davant les autoritats locals. Un seguit de queixes i denúncies formulades des de les pàgines d'aquesta nova publicació han enrarit les converses que l'associació va iniciar al juliol amb l'alcalde, Joan Aymerich. Els primers es queixen que "Coll Fava és una zona descuidada per les autoritats", mentre que des de l'Ajuntament s'ha advertit que aquesta reacció veïnal "pot trencar el diàleg que s'havia establert". Tot va començar quan dissabte de la setmana pasada l'associació veïnal va distribuir 1.300 exemplars d'un butlletí on es denunciaven diverses problemàtiques que pateix Coll Fava: manca de vigilància policial, aparcament il·legal de camions de gran tonatge, servei de neteja insuficient, indiscíplinia viària... El president de l'associació veïnal, Ivo Güell, assenyalava: "L'únic que busquem és donar a conèixer als veïns els greus problemes que pateix Coll Fava". El que han trobat, però, ha estat la sorpresa de l'alcalde: "Sembla que vulguin trencar el diàleg que els vaig oferir. L'única explicació que hi trobo és que s'acos-

& **»«*•«"

SUBSCRIVIU-VOS A

de ïassociació veïna! FOTO: CEDIDA Portada del primer número del butlletí ta època electoral i sembla que vaig fer de resoldre'ls". Ivo tot es vol polititzar", ha dit Ay- Güell, però, considera que l'alcalde no pot escudar-se en merich. A finals de juliol representants aquestes dues consecucions "i del col·lectiu ciutadà van reu- oblidar-se ja de Coll F'avà. Des nir-se amb l'acalde per expo- que vam fer la reunió ara fa 4 sar-li les problemàtiques que mesos no hem tingut cap altre patia el barri. Les queixes més contacte amb l'alcalde. Ho troimportants van trobar de se- bo una falta de respecte cap al guida la resposta consistorial: nostre barri". L'alcalde respon es va construir una rotonda a que els veïns "han fet demagògia" i els ha advertit que l'encreuament entre l'avinguda Francesc Macià i el carrer Sal- no utilitzin aquesta publicació "com a arma de pressió". vador Espriu i es van aturar La desavinença està servida. temporalment unes obres d'urbanització. Segons Aymerich, Mentre, el president de l'Asaquests dos punts "eren els sociació de Veïns de Coll Fava més importants que em van ja ha anunciat que abans de plantejar els veïns i per això març de l'any vinent editaran vaig complir la promesa que els el segon número del butlletí.

CAVALL Una revista en català per a nois i noies Plaça de Lesseps 33, entresol 2a. 08023 - Barcelona Telèfon: (93) 218 65 66 i 218 62 20 Fax:(93)217 61 00

Subscripcions les 24 hores

ServiCaixa TK la Caixa


Carretera de Sant Cugat a Rubí (Rotonda Centre Comercial)

Sant Cugat del Vallés Tel. 93 589 13 47

Horari Dies feiners, de 10 a 14 i de 16 a 19 h. Dissabtes, de 10 a ! 4 h .

Tot l'any exposició permanent de mobles per al jardí


ELS 4 CANTONS

Societat Dtv i ii 11ns. /.i//i

17

niK-iinl·iY (li- 1<><>S

E n t i t a t

El sopar d'ASDI compleix 18 anys Mònica Huguet i Elsa Anka, dues presentadores d'excepció del sopar benèfic El 1 9 8 1 , gràcies a la iniciativa d'un grup de pares de família amb fills discapacitats, va néixer A S D I (Associació d e Disminuïts físics i psíquics de S a n t C u g a t ) . A m b pocs mitjans, l'organització va començar a créixer en nombre i activitats gràcies a l'ajuda del voluntariat i d e les donacions que es recaptaven e n un sopar benèfic anual. U n sopar que enguany arriba a la seva majoria d'edat i a partir del qual es vol construir la segona fase de la nova seu que l'entitat t é a Valldoreix. A L Í C I A . D.

Bvj

- Sant Cugat -

Prop de d u c s - c e n t e s persones van assistir dissabte a la nit al tradicional sopar benèfic que l'Associació de disminuïts físics i psíquics de Sant Cugat (ASDI) celebra anualment i q u e aquest any ha arribat a la seva 18a edició. L ' o b j e c t i u del s o p a r d ' e n guany era el de recaptar fons per finançar els projectes d e l'entitat, "en especial per acabar les o b r e s de la nova seu d'ASDI a Valldoreix, q u e està en la p r i m e r a fase d e c o n s trucció", va explicar E n r i q u e ta Guarch, presidenta de l'Ass o c i a c i ó . G u a r c h t a m b é va voler destacar q u e la principal novetat del sopar d'aquest any ha estat q u e "ha vingut molta gent nova, moltes cares noves

i això és i m p o r t a n t per a ASDI". D u e s s a n t c u g a t c n q u e s d'adopció, la periodista Mònica H u g u e t i la model Elsa Anka, van ser les encarregades d'amenitzar la nit p r e s e n t a n t la tómbola, la subhasta i la desfilada de modes. Tres activitats ja clàssiques en un sopar que per festejar la seva majoria d'edat va triar els salons de l'Hotel C a m p u s de Bellaterra. Tant Elsa Anka com Mònica H u g u e t , q u e a m b la s e v a presència van voler aportar el seu gra de sorra a aquest sopar benèfic, van coincidir a afirmar que si com a persones públiques podien donar una emp e n t a i fer q u e la g e n t col·labori, a més de donar una mica d'espectacularitat a Tacte, "és el m í n i m q u e p o d e m

dres de Mercè Diogéne, un de Ferran Martí, una obra de Galceran i una litografia de Joan Martí, a més de les joies de la casa Linz i una agulla de pit del claustre del Monestir d'Anna Fusset. L'esport tampoc va voler estar lluny d'un acte benèfic com aquest, i els més culés van poder licitar per una semarreta i una pilota del club blaugrana signada pel tots els seus jugadors. La desfilada de modes, presentada per la mateixa Elsa Anka, va anar a càrrec de la botiga del Carrer Major, Blue Moon.

El sopar es va celebrar als salons de PHoul Campus de Bellaterra. F: 0. B fer, i ho f e m a m b m o l t d e gust", van assegurar totes dues. En representació de l'Ajunt a m e n t la regidora de serveis socials, Sílvia Flury, va declarar que "aquest sopar d'ASDI és mereixedor d'admiració per la feina que fa en pro dels seus fills i de les seves famílies, i

S e r v e i s

^^i£iL

La temporada cPesquí comença al CMSC amb nous cursos De PI al 13 de desembre es farà la fira de material IOLANDA P À M I E S

- Saat Cagat -

T o t i q u e e n c a r a falta m é s d'un mes per entrar de ple a l'hivern, els bons esquiadors ja somnien a m b la neu i c o m e n cen a pensar en preparar la temporada q u e s'acosta. Entre aquestes persones hi ha els c o m p o n e n t s d e la Secció d'Esquí del Club Muntanyenc Sant Cugat (CMSC), q u e l'encaren a m b novetats. I és q u e enguany monitors professionals seran els encarregats d'impartir els cursos, que es faran a la Molina. Serà durant sis caps de setmana seguits, que començaran el p r o p e r 16 d e g e n e r , q u a n

alumnes de totes les edats podran assistir als cursos d'esquí i Snowboard. Aquest és un dels canvis més importants d'aquesta temporada, ja q u e l'any passat els cursos els impartien professors del Club, estaven dirigits tan sols a la canalla i eren p e r a nivells baixos. D'aquesta manera, a m b el canvi que es fa enguany es podran oferir cursos a persones de totes les edats i rots els nivells. D'altra banda, els responsab l e s d e la s e c c i ó ja h a n començat a preparar la Fira d'Esquí. De moment, ja són segures les dates en les quals es durà a terme i el lloc escollit per emplaçar-la: serà entre l'I i el 13 de

crec q u e l'administració i les entitats han de portar aquests projectes endavant, i ajudar tot el que es pugui". D ' e n t r e els objectes s u b h a s tats en el sopar d'enguany, gràcies a la col·laboració d e diversos comerços i artistes de la ciutat, van destacar tres qua-

L'Associació de disminuits físics i psíquics de Sant Cugat es va crear el 1981 gràcies a la iniciativa de pares de nens discapacitats. Des d'aleshores l'Associació ha crescut i s'ha ampliat amb tallers, l'espai dels dissabtes, la piscina o les a c t i v i t a t s p e r als p a r e s . R e centment, ASDI ha estat guardonada per la Fundació Caixa de Sabadell per la seva tasca d ' i n t e g r a c i ó d e les p e r s o n e s a m b d i s m i n u c i o n s físiques i psíquiques.

desembre i es farà a la Casa de Cultura. Anna Dinares, m e m b r e de la secció d'esquí del club, explica q u e e n t r e l'I i el 5 de desembre es farà la recollida de material, e n t r e el 6 i el 10 la venda i de l'I 1 al 13 la tornada del material que no s'ha venut. Com cada any, l'objectiu de la Fira és vendre material de segona mà que els santeugatencs duen aJ Club els dics de recollida, entre les sis i les nou del vespre. A més d'aquestes activitats, ja han preparat una sortida per anar a esquiar pel pont de la Puríssima a dos Alps, als Alps francesos.

SANT CUOIT ESPORTS Rbla.delCeller,23·Tel.936747215 PI. QuatreCantons,s/n·Tel. 936743081

i

DERIVA EDITORIAL Carles Riba, 1-5 - Tel. 93 589 04 77 - 08190 Sant Cugat del Vallès

Sant Jordi, 30 • 93 589 08190 Sant Cugat del ^


El millor entorn natural. El millor tracte, familiar i personalitzat. Les millors instal·lacions, amb assistència mèdica permanent. La millor cuina casolana i saludable. Per a la seva tranquil·litat i benestar, confiï en la nostra experiència. H O T E L RESIDÈNCIA 3 A EDAT


JWeCASA

Divendres, 13 de novembre de 1998

UN CELLER NECESSITA FOSCOR I TEMPERATURA CONSTANT Per tenir un celler propi a casa cal tenir una mica de temps, afició i afany de col·leccionisme. Però els diners no són el més important. Per unes 5 0 . 0 0 0 pessetes, un santcugatenc j a pot disposar d'un rebost " a m b cara i ulls" per poder satisfer qualsevol ocasió imprevista. "El pitjor lloc per tenir un celler a casa és la cuina, tot i que és molt habitual", assegura Olegucr Martí, gerent de Vins Noè de Sant Cugat. Per conservar bé els vins a la llar és aconsellable guardar-los en un espai fosc i amb temperatura i humitat constant. Precisament, la cuina és la cambra de la casa on es produeixen més canvis de temperatura al dia. Per això, és preferible situar el celler sota terra o en una habitació interior de la casa. "No sóc partidari de tenir un rebost en un pis", afegeix Martí. Actualment. les cascs noves no tenen un espai específic per ubicar el rebost, i molts santeugatencs opten per guardar les ampolles al pàrquíng.

l'n celler costa, com a mínim, unes 50.000 pessetes. FOTO: X. L.

"Tenir un celler és una inversió de diners i de temps", assegura Oleguer Martí. Es calcula que per unes 50.000 pessetes ja es pot tenir un rebost "amb cara i ulls". Ks aconsellable tenir una combinació de tot tipus de vins -negres, blancs i rosats- i de diferentes procedències per poder atendre qualsevol ocasió imprevista. Però el vi negre

haurà de tenir un major protagonisme en un celler "perquè és cl que permet de ser guardat més bé", segons informa Martí. En canvi, pel que fa als vins blancs i rosats, és aconsellable comprar-los en funció de les necessitats. Finalment, l'elecció dels vins estarà subjecta a les preferències personals del propie-

La cuina és el pitjor lloc de la casa per tenir-hi el celler, perquè els canvis de temperatura malmeten el vi. tari del celler. "Els santeugatencs són cada cop més bons bevedors", assegura Martí, que ja porta molts anys dedicant-se a aquest sector al municipi. "Es nota que tenen ganes de tastar de tot". La varietat de vins que ofereix

el mercat és mort àmplia. Podem escollir entre un vi selecte, com ara un Vega Sicília de Rivera de Duero o un Priorat. Però els santeugatencs també poden comprar ampolles "més econòmiques que també surten molt bé", segons Martí. "El vi d'Espanya s'està posant cada cop més de moda arreu perquè s'han adonat que, preu per preu, els d'aquí tenen una qualitat molt bona". Per aquest motiu, cada vegada es prenen menys vins estrangers "ja que són molt més cars". La millor collita espanyola, entre Ics darreres, ha estat la d'enguany "perquè va ser curta i escassa" i sortirà a la venda a partir de l'any 2000. També és important tenir sempre disponibles algunes ampolles de cava. Però no és aconsellable guardar-les gaire temps a casa. El mateix passa amb els licors que, un cop embotellats, ja no poden madurar més i es poden guardar a qualsevol lloc de la casa, com ara és costum al menjador. Es aconsellable tenir alguna ampolla de cada tipus de licor. / R. B.

Última Hora Z C I S C U i e · l O P T I C A S

MÍlr& yac * Hasta í 4 esf. i 2 cil

* Orgànicas y Minerales (incoloras)

Lentes progresivas* de alta calidad y con todas las garantías de adaptación.

17.900 pts. .SEGURODEROTURA . PAGO ENTRES CÓMODOS PLAZOS SIN RECARGO (VISA. LA CAIXA) www.zasvision.es PROMOCIÓN VÀLIDA HASTA FIN DE EXISTENCIAS

&


20

Societat

E I S 4 C A N T W 6 Divendres, /.? de novembre 1998

S o l i d a

r i t a t

Creu Roja Valldoreix dóna 1,5 milions pels damnificats del Mitch Diumenge hi haurà una cursa de monedes de 100 i 500 ptes. 1.1> - Sant Cugat -

El superàvit obtingut durant el 1997 ha permès a Creu Roja de "Valldoreix fer una donació d ' u n milió i mig de p e s s e t e s en benefici dels damnificats de l'huracà Mitch. Aquesta notícia arriba la mateixa setmana que l'Assemblea de Sant C u gat-Rubí d'aquesta entitat anuncia que diumenge farà una cursa entre m o n e d e s de 100 i 500 pessetes al carrer Major, i que aquests diners es destinaran a la mateixa causa. Josep Segura, secretari de Creu Roja Valldoreix, es mostra satisfet per l'increment de

socis que ha viscut enguany la seva a s s e m b l e a , q u e proporcionalment és la que més en té de tot Catalunya, en aglutinar 500 p e r s o n e s d ' u n a població de 3.000, segons explica. Aquest increment de socis els ha aportat un superàvit superior a l'habitual, i això els ha p e r m è s donar un milió i mig de pessetes als damnificats per l'huracà Mitch, q u e se s u m e n a 1*1,7% anual q u e destinen a cooperació internacional.

deu del matí al carrer Major. Els diners q u e es recullin també es destinaran a la campanya per ajudar els damnificats per l'huracà Mitch, i per això els responsables e s p e r e n q u e es recorri el màxim trajecte possible. D e m o m e n t , ja han calculat q u e amb 300 metres de cursa, en monedes de 100 pessetes s'obtindrien 1,2 milions de pessetes, i a m b les de 500 més de 5,5 milions. Aquesta singular manera de ser solidari s'afegeix a la recaptació que es fa a través del compte corrent q u e Creu Roja té obert a La Caixa, el 21000600-85-0201960066. D'alra banda, Creu Roja Sant

D'altra banda, l'Assemblea de Sant C u g a t - R u b í convoca tots els ciutadans d i u m e n g e a un acte força particular: una cursa entre m o n e d e s de 100 i 500 pessetes q u e començarà a les

Els nens també poden col·laborar segons les seves possibilitats. F.: F.4C C u g a t - R u b í recorda que continua oberta la c a m p a n y a d e material higiènic per a la República D o m i n i c a n a i H a i t í , afectats per l'huracà Georges. I per això insten els ciutadans a aportar material higiènic, que inclou, entre altres, pastilles de sabó i pasta de d e n t s . P e r

I n t e r n e t

c o l · l a b o r a r en a q u e s t a c a m panya hi ha de t e m p s fins al proper dia 20. Un cop tancada, els m e m b r e s de l'Assemblea local faran paquets individuals, els posaran en caixes i després es duran a Barcelona, des d'on s'enviaran a la República Dominicana i Haití.

E n t i t a t s

Vilaweb Sant Cugat ha rebut visites de tot el món en el primer mes Més de 500 persones han visitat la pàgina central •4

i. p.

fe»

*

$)

«!

*»rt* * M

*

tw*

«w»

Aw

»*M

J> <t *«c

tnar»)

1 9m

- Sant Cugat -

Vilaweb Sant Cugat ha registrat un m o v i m e n t força important en el seu primer mes de vida renovada. I és q u e si bé un total d e 510 p e r s o n e s han visitat la pàgina, aquestes han efectuat gairebé 8.000 mov i m e n t s interns (hits). Albert Balanzà, director de la publicació electrònica, valora positivament aquestes primeres dades i manifesta q u e el diari virtual d'Els 4 Cantons ha de començar ara a consolidar-se a la xarxa. La majoria de moviments que s'han produït a l'interior de Vilaweb Sant Cugat han tingut com a objectiu l'enquesta - a m b 4.502 h i t s - , per bé q u e el fòrum també ha causat força expectació i ha provocat 1.600 hits entre les 17 persones diàries, de mitjana, q u e han visitat Vilaweb Sant Cugat. La dada m é s curiosa, però, s ' o b t é e n d e s t r i a r la p r o -

A L U M I N I

*im*tU Tftijilii IÏ t^nt9*t*1mt»f

i

HS*C*VR.*NS

....

l«M«n·M·ft*»M<

IM primera trobada va tenir molt bona acollida. FOTO.XAVI LARROSA

l inir.ttiM.ikm fwmÀíi H m lijúmt wt

x«*t*4aaimiVftemt*timtii*ií

La sociòloga Maria Jesús Izquierdo, segona convidada del Grup de Dones de l'Ateneu

*c www MiinlUH«w rmvmm*m*mVm*t(*»>i"* l^*MMMcM»i3«*)i»saMe«>tofc«N*éMMfi£«·: feuòtofe l A m A * » * " ' V*·t*'H;Vaï**#<*Í4 (4 .«<•*» * i**»I )*^5**

•»——-»-^ P-

~-

——

8Xm

tfthitmmi

14'iflMHfr* * * * < » • * . I »¥*<**

I.P. rgawiwwiwinMMnw^^

El diari virtual renova constantmentles informacions. FOTO: CEDIDA cedència de l'audiència virtual. nes tan allunyades com els EsI és que si bé un 7 1 % dels lectats Units, Argentina o el Japó, tors p r o v e n e n d e l ' E s t a t eso d e procedències tan sorprepanyol, el 29% restant es renents com Malàisia, Corea del parteix e n t r e p e r s o n e s de Sud o Z i m b a b w e , entre altres procedències ben diverses; punts. I és que l'audiència de d'aquesta manera, m e n t r e alVilaweb nacional - i per conguns han arribat des d'altres següent de les edicions localszones d'Europa, n'hi ha de zoés molt àmplia i variada.

i

V I D R E

EXPOSICIÓ i VENDA: PI. Ajuntament O Xerric, 2 Tel. 93 675 2 9 02 Fax 93 675 28 61

—-1,

.wwfcfcur

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

• Reparacions • Persianes • Canvi vidres C/Valldoreix, 53 Tel. 93 590 0 0 25

Després de la bona acollida que va tenir la primera xerrada organitzada pel recent creat Grup de Dones de l'Ateneu, per al dimarts vinent se n'ha preparat una altra. La protagonista serà, en aquesta ocasió, la sociòloga Maria Jesús Izquierdo, professora a la Universitat Autònoma.

^Disseny Ordinador DISSENY

ASSISTIT

•vTERNL . „ . _ . . ,

....

-JICIACIO PERA NENS

IMCPCklX/ c/Sant Domènec, 7-1 r 1a D l o O t l N / Tel. 93 589 78 86 £ -— SANT CUGAT DEL VALLÈS

Centre Col·laborador Dept. Treball / Servei Català de Col·locació

En aquesta xerrada, que es farà a partir de dos quarts de deu del vespre a l'Ateneu, Izquierdo presentarà el seu llibre El malestar en la desigualdad i incidirà especialment en les desigualtats que es produeixen tant en l'àmbit laboral com en el quotidià entre homes i dones. Com en el primer cas, el Grup de Dones obre aquesta xerrada a totes les ciutadanes i ciutadans.

Compra - venta de anbgüedades y tratamiento Mata carcoma con gas Desalojo pisos enteros

Uf

Estación La Floresta

i del Diari..

\ . Miguel

Tel. 93 590 61 22 La nores ta

:

c/Margarit,6 TORRE


VHireCASA

Divendres. 13 de novembre de 1098

AUX VYD aposta per la màxima seguretat de les llars

PUBLIREPORTATGE

L'empresa Aux Vyd, que es troba a l'avinguda Alfons Sala de Sant Cugat del Vallès, ofereix un servei complet d'assessorament i instal·lació de sistemes de seguretat Donar confort i seguretat a la llar són els principals objectius que l'empresa Aux Vyd de Sant Cugat espera poder oferir amb els seus serveis. Els seus propòsits són reduir l'estrès, eliminar la por a possibles intrusos i fer un estalvi econòmic, en tant que no es pateixen robatoris. "Aportar confort facilita la seguretat", assegura Jordi Simó, gerent d'Aux Vyd de Sant Cugat.

Aquesta em-

objectes de valor, com també les joies o els diners. Noves alarmes

Una altra proposta d'Aux Vyd és instal·lar una alarma de seguretat diferent a Ics habituals. Els nous models que han sortit al mercat permeten connectar per sectors les diferents parts de la casa. D'aquesta manera, el client pot conpaciiitar la seguretat nectar l'alarma en _ una part de la casa d partir del COnfort mentre està dorpermet reduir l'estrès mint en un pis

presa aposta sempre per la màxima seguretat a la llar amb la instal·lació de mecanismes l eliminar la pOr a superior, o quan ha . . . . de marxar per uns tecnològics que evolucionen molt possibles intrusos. moments i no vol ràpidament. Per tancar totes les exemple, avui dia portes i finestres ja és possible de la casa. tenir una fotografia d'un instrús a Els pàrquings l'instant i enviar-la per internet a qualsevol indret del món. Un altre aspecte molt important a tenir en compte són els Caixes fortes accessos als pàrquings, sobretot de Pel que fa a la seguretat a la llar, cases particulars. Quan anem a Aux Vyd recomana instal·lar una obrir o tancar la porta del pàrcaixa forta en un lloc de la casa de quing, sortim del cotxe engegat i fàcil accés, per a la seva utilització deixem al seu interior les claus diària. Aux Vyd aposta per guardar posades. Aquest és un bon dins de la caixa cada dia tots els moment perquè un intrús hi entri

i, sense que nosaltres tinguem temps de reaccionar, ens robi el vehicle. Per evitar aquest perill, Aux Vyd aposta instal·lar portes automàtiques que s'activen amb comandaments a distància, per estalviar-nos la necessitat de baixar del cotxe. La clau electrònica La clau electrònica acaba amb els problemes que tenim quan perdem les claus de casa. Amb aquesta clau ja no és necessari canviar tots els panys de les portes de casa, ja que podem canviar el seu número electrònic i la clau que havíem perdut ja no obrirà cap porta de casa nostra. A més, Aux Vyd també aposta per eliminar de la butxaca o la bossa totes les claus que obren les portes de casa nostra i quedar-nos amb una sola clau per a tots els accessos. D'altra banda, Aux Vyd també disposa d'altres sistemes de seguretat per instal·lat en funció de les necessitats del client particular o d'una empresa. Una de les novetats és la cortina de boira que bloqueja i desorienta l'intrús. També instal·la controls d'accessos amb cameres o videoporters, entre d'altres.

: caixes fortes es perfeccionen dia a dia per evitar robatoris seguretat és antònim de llar, amb materials i elements risç*J|gsegura Jordi Simó, gerent protectors, i després cal adoptar d'JaljjrVyd. Però a la llar hi ha mesures adequades per protegirmoh|íperills que atempten con- la amb la instal·lació de sistemes tra lajéostra seguretat. Tot i així, de seguretat 'També hem de exrati|ken molts mecanismes cobrir eis perills gratuïts, que són dífercftrs per prevenir-los. aquells que hem ignorat perquè Ettvbrills a ] a casa es poden consideràvem poc importants o ducs categories: els per no haver-hi pensat", afirma siectricitat, vidres, foc, Simó. "És molt important que íf entre altre»- i els les persones reflexionin sobre els le es produeixen a par- seus riscos i que en siguin consitromissions o robato- cients". A més, els perills s'aguris. Els actuals mecanismes tec-,,, dittejTi quan hi ha un nen petit nològies permeten prevenir jh;^ Epie està més exposat als riscos M majoria d'aquests riscs i redukfíar, i cal cuidar els endolls, los al màxim. En primer Uoc, «ai de la cuina o les escales, cuidar la protecció passiva de altres perills.


EIS4GWIO>S

Oberta

IBI '39MP

NÚm. g • Nov·nAr· d* Ï W *

El Congrés reflexiona sobre la societat santcugatenca El Teatre de La Unió acollirà aquesta nit la tercera sessió Redacció - Sant Cugat -

Després del debat sobre ciutat i territori, el Congrés de la ciutat dedicarà avui la seva tercera sessió a la societat santcugatenca. que diumenge passat va mostrar un any més la seva vitalitat en la Festa de Tardor. La mostra d'entitats va aplegar prop d'una cinquantena d'associacions de tots els àmbits en una de les manifestacions imprescindibles del calendari tradicional de Sant Cugat. La trobada va tornar a ser un èxit de convocatòria i els Jardins del Monestir es van omplir de gom a gom per acostar-se a les parades de les diferents associacions, gaudint d'un matí assolellat. El món de l'associacionisme serà un dels punts d'interès de la taula rodona d'aquesta nit, on també s'analitzarà el paper del comerç, la integració dels veïns arribats els darrers anys al municipi, la contribució de la gent gran en les iniciatives socials i la funció dels mitjans de comunicació. La sessió arrancarà amb una conferència a càrrec del psiquiatre santcugatenc Adolf Tobena. sota el títol "Gremis, esbarts i ateneus: biologia afiliativa en teixits urbans". Tobena. que és catedràtic de la UAB, aportarà la seva visió sobre la importància de les relacions socials en la construcció de la societat urbana. Els organitzadors de la tercera ponència.

coordinada per Àlvar Roda. van convidar Tobena amb la idea d'introduir nous elements i plantejaments sobre el tema, amb una sana intenció provocadora. Per exemple. és una qüestió genètica la tendència humana al gregalisme o es tracta només d'un fenomen cultural adquirit7 La taula rodona posterior estarà formada per Frederic Roda, director de la Universitat de la Pau de Sant Cugat i exdirector general d'Associacions de la Generalitat; Xavier Fornells, director de la Fundació de la Ràdio i Televisió Locals de Catalunya i exdirector de Ràdio Sant Cugat; Jaume Tubau, president de Sant Cugat Comerç; Xavier Laborda, professor de lingüística de la Universitat de Barcelona, i Montserrat Caminal, psicòloga experta en programes per a la gent gran. La taula rodona serà moderada per l'historiador santcugatenc José Fernando Mota. Encara que a primer cop d'ull algú pot trobar a faltar representants de les associacions locals entre els ponents, es tracta d'una absència totalment premeditada, segons explica Àlvar Roda. "La nostra intenció és oferir des de la taula un marc de reflexió global que porti elements d'anàlisi per al debat posterior, que aquest sí que pertoca a les entitats locals. Si fèiem una taula rodona amb les associacions hi havia el risc d'acabar mirantnos massa el melic". Així. a la primera part

Els castellet s de Sant Cugat, una entitat amb un ràpid creixement. tOTO- X LARROSA de la sessió es faran una sèrie de plantejaments teòrics i després en el debat els participants podran plantejar els problemes locals de Sant Cugat i interpel·lar la taula. Àlvar Roda creu que les entitats tenen un paper cabdal en l'estructuració de la comunitat. "De la mateixa manera que si a Sant Cugat li traiem el Monestir ens quedem sense el seu element distintiu, si no hi haguessin associacions ens convertiríem en una ciutatdormitori". Segons Roda, "el que dóna personalitat a una comunitat són les seves entitats, amb el seu esperit i la seva activitat. De fet, les entitats són el que fan el poble". Àlvar Roda té una llarga vinculació amb el món associatiu de Sant Cugat. Va ser president d'Amics de Sant Cugat, des d'on va publicar la revista El crit, i actualment presideix el Moto Club Sant Cugat. És un dels impulsors de la Festa de Tardor, soci de l'Ateneu Santcugatenc i subscriptor de Gausac

i d'Els 4 Cantons. Diu que els mitjans de comunicació són un altre factor imprescindible per fer aquesta tasca de preservar la identitat local. Per això van convidar a parlar-ne al qui va ser durant deu anys director de Ràdio Sant Cugat. Xavier Fornells afirma que "un col·lectiu, una ciutat, si no té capacitat de crear mitjans de comunicació propis, deixarà de ser-ho. Sense comunicació no existirien els vincles perquè una comunitat es definís com a tal". Per al director de la Fundació de la Ràdio i Televisió Locals de Catalunya, els mitjans són elements de cohesió que fan créixer i millorar la interrelació. La propera sessió del Congrés de la Ciutat, prevista per al pròxim 27 de novembre, estarà dedicada a "Les expressions de la cultura" i comptarà amb la participació de l'escriptor Oriol Pi de Cabanyes, en substitució de Vicenç Villatoro, que no podrà assistir per motius de feina.

Associacions: reconversió i màrqueting social

"La força del grup és allò essencial, i

Reconversió és una paraula que té mala fe. La seva aplicació al món industrial va ser equivalent a problemes laborals, reduccions de plantilla, col·lisió d'interessos... Quan utilitzem'aquest terme en el món de l'associacionisme cultural, és tota una altra cosa. Volem dir: considerar objectiu de la nostra associació una tècnica per adaptar-nos a noves sol·licituds i interessos dels nostres socis i per respondre a l'entorn i als "signes del temps". La pura i simple permanència continuïtat, tot i ser un valor estimable, no és pas el més important. La mateixa "fidelitat" a un antic objectiu, quan aquest objectiu ha perdut tot o una bona part del seu sentit, pot ser només una posició "reaccionària", o sigui, contrària a l'acció. La força del grup és allò essencial. i no pas en quantitat, sinó en qualitat. És simptomàtic que la cohesió d'un petit nombre de persones sigui capaç de grans coses. D'aquí la importància de les minories dissidents. Un petit nombre de persones i, per què no?, una junta que sigui capaç d'una política imaginativa (que no fantasiosa) de futur: això vol dir tenir capacitat de reconversió. Que la història "serveixi", però que no pesi! Qui té por del màrqueting social? No n'hem de tenir por. De tota manera, si volem, busquem una altra expressió sempre que, respecte a l'acció promocional de les associacions, comprengui els elements següents: a) Definició clara i restrictiva del servei cultural que oferim

b) Anàlisi objectiva de l'estat de la nostra realitat c) Objectius que ens proposem d) Detall dels mitjans per aconseguir-los e) Pressupostos d'elements humans i materials que ens calen. f) Tàctiques i estratègia a mig i llarg termini. g) Pla d'execució i repartiment de feines. h) Control periòdic de resultats. Si no fem això, no és que no fem màrqueting (i no és que la parauleta ens enamori), el que farem és un nyap. Un altre suggeriment pràctic. Es tracta de fer arribar a tots els socis la relació de tots ells, amb la seva adreça i altres informacions que, opcionalment, poden afegirs'hi. Aquest fet ens proporcionarà els següents avantatges: a) Serà un servei important que s'oferirà b) De forma legible i tangible el soci tindrà consciència que pertany a un col·lectiu amb noms propis. c) Facilitarà extraordinàriament la intercomunicació directa, la col·laboració i els serveis mutus. d) N'assegurarà la fidelitat: no és el mateix donar-se de baixa anònimament que desaparèixer físicament d'una llista. Existeixen sistemes d'impressió i edició que poden abaratir els costos. Pot ser suport publicitari, etc. Així mateix, cal tenir en compte la periodicitat. Frederic Roda, director de la Universitat de la Pau

no pas en quantitat, sinó èn qualitat"

"La fidelitat a un antic objectiu pot ser una posició reaccionària " ;** *•$&£

"Reconversió vol dir adaptar la nostra associació als signes del temps"


HS4CAINTQL>6

Oberta L'entrevista

/. antena

La cosa promet Segons el tríptic que han editat aquests de la Fundació, avui toca parlar de la Societat santcugatenca. Ni més ni menys!. Després del que es digué a l'anterior sessió, la d'avui pot convertir-se en una mirada de melic d'aquelles que fan mal a la vista. Perquè, si se'ns ha dit que podem ser el centre de la gran (que no grandiosa) Barcelona, i se'ns han aportat dades que posen en evidència una especificitat local de difícil homologació, què dir de la nostra societat com a tal? Esperem que la humilitat i el sentit comú s'imposin. La qual cosa, per cert. no serà fàcil, ja que la conferència la dóna un senyor que fa poc reivindicava la necessitat de definir l'ètnia catalana. Seguint el mateix fil argumentat avui ens pot plantejar la necessitat de definir-ne una de nova: Vhomo santcugatensis. Que Déu ens aculli confessats! Oleguer Bardissa

Programa 3a sessió (13 de wnemhre ales 20.00 h.) Conferència:

Gremis, esbarts i ateneus: biologia afiliativa en teixits urbans ADOLF TOBENA, Psiquiatre. Catedràtic de la UAB. Taula rodona: L'associacionisme FREDERIC RODA. Director de la Universitat de la Pau. • La comunicació XAVIER FORNELLS. Exdirector de Ràdio Sant Cugat. El comerç JAUME TUBAU. Comerciant. President de Sant Cugat Comerç. • Fantàstics nouvinguts! XAVIER LABORDA. Professor de lingüística de la UB. • La gent gran MONTSERRAT CAMINAL. Psicòloga experta en gent gran. Moderador: J. F. MOTA, Historiador Sessió patrocinada per:

INDUBRUC, S. A.

Nüm. 6 • Nuíàrt» • d. twé

Adolf Tobena. Catedràtic de psiquiatria de la U. A. B.

"Coneixem bé el cervell i el fem servir gairebé al cent per cent" AMANDA SANS

El catedràtic de psiquiatria de la UAB Adolf Tobena participarà en la pròxima sessió del Congrés (La societat santcugatenca) amb la conferència titulada Gremis, esbarts i ateneus: biologia afiliativa en teixits urbans. Tobena no ha volgut dir res sobre el contingut de la seva xerrada, però ha avançat que meditarà sobre el per què hi ha gent que té més tendència a associar-se i a participar en agrupacions col·lectives de la ciutat i per què hi ha gent que no ho fa. -Per què hi ha gent que tendeix més a associar-se? - Això no ho desvetllaré fins al dia de la conferència.Tractaré d'explicar si hi ha algun tipus de mecanisme al cervell, per petit que sigui. que faci que la gent tendeixi més a associar-se o no. - Quines són les malalties de la nostra societat? Estem anant cap a una societat neuròtica? - No, estem en una societat molt més sana. La gent arriba a unes edats més avançades que en èpoques anteriors. Tenim una societat més sana, higiènica i feliç que la d'altres èpoques. - Psicològicament també? - També. Físicament és indiscutible: la qualitat de vida és molt millor. I psíquicament també: ara la gent té vacances, caps de setmana, assegurances de vida, jubilacions garantides... Evidentment parlo del món ric, que és precisament el que diuen que és el que està més neuròtic. Això és una coqueteria. Abans la gent treballava set dies a la setmana, amb uns horaris infernals, sense proteccions mínimes, amb accidents laborals, amb nens petits treballant... La societat neuròtica és un autoinvent coqueta que ha fet la societat occidental per queixar-se. Però en realitat' s'ho passa molt bé. Sí que és una societat més atabalada. En comparació amb altres societats el que tenim és un ritme més accelerat, però això és a causa de la presència de la tecnologia. Aquest és l'únic punt de neguit. - Quina influència estan exercint els mitjans de comunicació i les noves tecnologies sobre l'individu? L'estan aïllant, s'estan abandonant les relacions humanes? - Els mitjans de comunicació són una cosa vital d'aquesta societat. De fet, la modulen. No estic convençut que contribueixin a fenòmens d'aïllament o de pèrdua de contacte. El seu paper és un altre: els mitjans de comunicació fabriquen uns motllos, a través dels quals la gent veu la realitat. - Però són capaços de crear moltes de les anomenades alarmes socials i molt desconcert quant a la diferència entre informacions. -Aquesta funció que tenen ara els mitjans de comunicació abans l'havien fet altres institucions. Quan no hi havia ni tele ni ràdio ni premsa, la gent s'escoltava els predicadors, que tenien un èxit multitudinari. Explicaven històries. moltes de falses, i modulaven les reaccions de la gent. "El que han afegit els mitjans és la ins-

AdolJ Tobena. FOTOGRAFIA: XAVILARROSA. tantaneïtat, la potència tècnica, la imatge, que té una capacitat de captació extraordinària. Però la capacitat de modular el pensament i el cervell de la gent ve de molt antic. El que passa és que ara està molt potenciada. - I el paper que han tingut els mitjans de comunicació i la publicitat en malalties mentals com l'anorèxia i la bulímia, que gairebé han arribat a convertir-se en epidèmies? - Segur que hi tenen un paper, però més que els mitjans ha estat la publicitat la que, amb anuncis i tanques, ha modulat l'actitud de la gent. Però aquestes malalties no són noves: les dones que volien estar a l'última moda a les societats romanes, gregues o egípcies feien no-

Perfil • Adolf Tobena i Pallarès va néixera la localifat de Graus (OM. «i i.'1el1950. 1950.tolloli ique queeses va crim' a 1 deida. Viu a Sant Cugat del Vallès des de fa vint anys. Reconeix que va triar aquesta ciutat com a lloc de residència per motius professional-: i és qu té la càtedra de Psicologia Mèdica i Psiquiatria a la facultat de Medicina de la L niversitat Autònoma de Barcelona. No ha exèrcit mai com a metge psiquiatre, sinó que sempre s'ha dedicat a la docència t. so;ió. Ha publicat infi-

tables sacrificis. El que hi ha ara és una potenciació, però cap d'aquestes malalties és nova. - Quina és l'assignatura pendent de la psiquiatria? - Hi ha moltes fronteres de recerca.La majoria dels trastorns en psiquiatria són crònics, no són malalties que comencen i acaben en forma de crisis. Són disregulacions, de vegades metabòliques, de vegades químiques, que s'han de corregir d'una manera molt fina. Sovint el que podem feres atenuar-les, modificar-les...Però el malalt s'ha de medicar tota la vida. Per això les fronteres són totes obertes. - I quin ha estat l'últim gran avenç de la psiquiatria? - La recerca en aquest camp va molt ràpid i constantment hi ha avenços. Fa un parell de setmanes es va publicar que uns neuròlegs nord-americans havien aconseguit que dues persones que havien quedat incapacitades per un traumatisme molt sever poguessin comunicar-se. Es sensacional, perquè no podien comunicar-se ni amb els braços, ni amb les cames, ni amb la veu, ni amb el ulls. Havien perdut la capacitat de comunicació motora. Els metges els van posar uns implants al cervell motor i havien pogut captar el que s'anomena les intencions motores (el pensament que fa que hom bellugui un dit, un braç...). Les intencions motores van ser passades a un cursor d'un ordinador. D'aquesta manera es podia llegiren un ordinador el pensament, les intencions dels malalts. És com una pròtesi mental, i obre un camp que podríem qualificar de ciència ficció.

pecialít/.ades d'aneu del nión, i diversos Hjbfces.l-.es seves ultimes obres, que estan adreçades a un públic no expeit, són: Intimitats del <vnv// humà (1994). El <rnvll eròtic (1995). /:/ < >,•;•• * dan'mo< 1997 j, Neu- - Es cert que només fem servir una part rotufàiwries t !9l>7 í i /•„"/ naçkmalisnk- diví del nostre cervell? {1998). obra aquesta ultima que intenta "fer - En aquest tema hi ha un gran tòpic: es diu un retrat psicològic de is catalans". L'àrea que coneixem poc del cervell, que només en d'investigació d'Adolf Tobena és la farfem servir una part... No és cert. El coneixem macologia del cervell, és a dir. l'estudi de molt bé i la gent el fa servir quasi al 100%. La l'acció que tenen els medicaments en la gent està obligada a fer servir les seves habilicura de les malalties mentals, hndelinitiva tats al màxim. La vida ha exigit sempre a totés. segons el catedràtic, estudiar com funhom que exploti al màxim el seu cervell. Evicionà el cervell. dentment, se li'n pot treure més. Però la gent apura les possibilitats.


Viure CASA

Divendres, 13 de novembre de 1998

LA LLUITA HIGIÈNICA CONTRA ELS ÀCARS A LES CASES Els àcars viuen a casa nostra sense que nosaltres els v e i e m . Són uns paràsits microscòpics que, precisament p e r q u è són invisibles, poden amagar-se a molts indrets sense ser molestats per ning ú . A més, són responsables de moltes al·lèrgies respiratòries.

Consells per defensar-se dels àcars a la llar Els àcars- a la llar és un papers perquè acumulen problema que hem de tenir molta p&ls. present i al qual li hem de Un altre aspecte a tenir en buscar solucions. Segons els compte per combatre els especialistes, lg millor si&*# àcars a casa és la temperatura per combatre la proliferació ambient. Aquests paràsits dels àcars a casa és l'adopció prefereixen els ambients de mesures higièniques. Per càlids i, per tant, és aconseaquest motiu, ets especialis- llable controlar la temperatutes aconsellen tenir sempre ra de ta calefacció. També cal la casa net*. Els principals controlar fa humitat, ja que punts d'aquesta neteja ^Sn els àc*& es multipliquen passar cada dia l'aspirador $mb nfelta més facilitat en per totes les tmbitacions i::;^mtíïeft|^»ds i humits. En rentar, almenys un cup |^*iu|tíe*jt^ttit, els especialissetmana, r ^ e i ^ moquetes, ;tes ac^iillett regular la temcatifes, manté» i col»ellit8^Ç|it<stó^ii tít humitat mitlacasa. Amés,elsespecialis- jançart? on equip d'aire contes aconsellen tapar ets. mata-' dfctoa*^ lassos i coixins amb uaes , Petaren qualsevol cas, és fundes de.eotó, que es * aerjtueÍ*hleotar cada dia totes puguin ren^-JfflMiit ï ficSl-* :Je* S&ggfaèi d© bar. a bat per

K/s àcars fan com a màxim unes 200 micres, una cinquena part d'un mil·límetre. FOTO: ARXIU Els àcars són uns paràsits que viuen a les nostres llars, sobretot en catifes i matalassos, i que es poden convertir en un veritable problema perquè provoquen greus al·lèrgies a una gran part de la població. A més, és molt difícil eliminar-los perquè s'alimenten de les escames de la nostra pell. Ara que ja ha arribat el fred i comencem a posar en marxa les calefaccions, el problema de les al·lèrgies a la pols. provocades pels àcars, s'agreuja. Es calcula que un 15% de la població de l'Estat espanyol té al·lèrgia als àcars de la pols. Els més afectats per aquests paràsits són els nens petits, perquè

molt sovint juguen a terra, caminen a quatre grapes i es fiquen a la boca tot el que troben pel camí. Hs àcars L'àcar és un animal petit de vuit potes (un aràcnid) que arriba a créixer un màxim d'unes 2(X) micres, el que equival a una cinquena part d'un mil·límetre. Es nodreix de les petites partícules que la pell perd cada dia amb la regeneració natural de les cèl·lules de la seva superfície cutània. Científicament rep el nom de "dermatophagoides pteronissinus", el que signifa "menjador de la pell".

El procés de creació dels àcars a les llars és molt senzill i habitual. Tots els dies, petites escames microscòpiques, molt semblants a la caspa, se separen de la nostra pell i cauen directament a terra. Allà són retingudes per les fibres de les moquetes o de les catifes. D'aquesta manera. Ics escames de la pell es transformen en aliment per als àcars. Un cop que aquests paràsits les han ingerit, formen unes boletes molt lleugeres que es mantenen flotant en l'airc amb les escòries del seu menjar. 1 són precisament aquestes boles les que provoquen les al·lèrgics respiratòries. La respiració d'aquestes boletes

tenk eottiï^l^p^fflrgOï·'F' xudes. T a n w é » preferible • de r'asHfj; tant ah mesos d'estiu tancar en vitrines els llibres i com aís d'hivern. produeix, sobretot a les persones amb predisposició al·lèrgica, inflamacions de les vies respiratòries que moltes vegades són atribuïdes als canvis de temperatura o als corrents d'aire. Les al·lèrgies Les al·lèrgies provocades pels àcars no són estacionals sinó constants, perquè sempre hi ha pols, a casa. Fer saber si els esternuts, els ulls vermells, la pruïja a les orelles i la tos (al principi seca i després més productiva) d'un nen o un adult són conseqüència d'una al·lèrgia a la pols domèstica, cal consultar un

metge o un especialista. Per determinar la causa de la inflamació, el metge efectuarà una investigació que tindrà en compte l'ambient, l'estil de vida i les circumstàncies en què es produeixen els símptomes descrits. Si es determina que la infecció no és causada > per un virus o bacteris, el metge aconsella fer una dràstica intervenció higienicosanitària a la llar, que consisteix a eliminar de casa tot allò que pot afavorir el desenvolupament dels àcars, com ara les moquetes, catifes, mantes, cortines i altres elements, a més de mantenir una bona neteja dels matalassos i coixins. / R. B.

SANITARIS j.DÍAZ Electricitat .7

Fontaneria

08190 Sant Cugat del Vallès. Tel. 93 674 04 19

Fax 93 590 01 68


Societat 25

ELS /-CANTONS Divendres, 13 de novembre de 1998

L A S E T M A N A EN I M A T G E S

LA MÀGIA D'UNS PROFESSIONALS

NOVELLS

L'experta batuta de Catherine Allard, deixeble de Nacho Duato, va dirigir un espectacle que va fer volar moltes imaginacions amb la dansa dels estudiants de VInstitut del Teatre, uns ballarins en camí de professionalització. Pàgina:40. Foto: XAVl LARROSA

LA MARILYN DE CABANAS El dia que va morir Marilyn va néixer el mite d'una sex symbol. Un mite que ha fascinat un santcugatenc, Frederic Cabanas, que a partir d'aquesta setmana comparteix amb el públic i els compradors algunes de les seves millors joies. I és que el Sant Cugat Centre Comercial ofereix ara alguna cosa més del que és habitual. Pàgina: 42. Foto: XAVI LARROSA

TRES CREUS DE SANT JORDI PER A SANT CUGAT La Creu de Sant Jordi és un dels reconeixements més importants que actualment es donen a Catalunya. I enguany la ciutat de Sant Cugat se n 'ha endut tres gràcies a Mercè Diogène, Gerard Claret i Joan Echevarría, que han rebut el guardó de mans del president de la Generalitat. Pàgina: 41. Foto: MANÉ ESPINOSA

MÚSICA PER A TOTS ELS PÚBLICS L'Aula Magna de l'Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels va acollir dimarts moltes persones interessades en la música de Txaikovski. I és que dins del cicle 11 na hora de música, la pianista Anna M. Cabrera i la narradora Oksasa Norko van interpretar Les estacions d'aquest compositor. Foto: XAVI LARROSA


Viure CASA

Divendres, 13 de iirrcembre de /W<Y

CUINES GRANS I SOFISTICADES PER MENJAR MILLOR I MES SA El disseny de les cuines i les dimensions que ocupen són cada vegada més importants, j a que han adquirit més rellevància respecte d'altres espais de la casa. A la gent li agrada fer-se la cuina espaiosa i c ò m o d a perquè s'hi passa moltes hores. Les innovacions tecnològiques apunten que es valora el que es menja i que a g r a d a que l'alimentació sigui sana. un dels sistemes més antics de La gent desitja cuines grans i preparar aliments, amb aquesta acollidores perquè hi passa gran innovació a les nostres cuines part del temps que està a casa, i s'aconsegueix més perfecció, cada vegada cuida més l'alimés economia i més comoditat mentació. Aquesta és la conclucuinant amb un sistema tradisió que es deriva de parlar amb cional però amb una tècnica alguns instal·ladors de cuines moderna, l'n dels grans avande Sant Cugat. Kl disseny és un tatges del forn o cuina al vapor factor que es té molt en compte és que gràcies que està tancat en les cuines modernes, i a més hermèticament no es desprede valorar que els materials nen ni olors ni vapors, i s'aconsiguin senzills i fàcils de netesegueix una alimentació més jar, també es vol que aquest sana perquè els aliments no es espai de la casa tingui una estèrica al més acurada i moderna couen amb aigua i estan protepossible. Per glts contra Una de les novetats que p c n t r a d a d>0. això, materials t r a d i c i o n a l s més es demana és el forn o x i s e n J com la rajola Kls grills estan deixant cuina al vapor, una nova elèctrics tamd'instal·lar-se hè en benefici de manera deferia cocció al ^ M c n J la fusta llisa i cada vegada l'acer inoxida- vapor més sana, que no més a ics nosble. Grans cui• • tres cuines. v ; nes amb disdesprèn olors ni vapors F u n c , „ n c n senys acurats i amb pedres colors clars, HBTüWHVt volcàniques fins i tot cuique fan. la nes que a la ve» ada són menjafunció de brador. és el que trobem al mercat sa i van molt bé per mantenir el actual. calor. Les plaques de gas Després de la revolució del semiindustrials continuen agramicroones, que ja forma part de dant molt a la gent, sobretot per qualsevol cuina, apareixen nous la potència que tenen; però les electrodomèstics que a poc a plaques elèctriques compten poc es van imposant en aquest amb el gran avantatge que són sector comercial, ( n a de les molt fàcils de netejar. novetats que més es demana és Novetats d'aquesta naturalecl forn o cuina al vapor, que sa contribueixen a augmentar també contribueix a sanejar les les difetents possibilitas de cuidietes i a estalviar energia, lis nar els aliments i són una prova tracta d'aparells encastats a la més que a la gent li agrada paret per cuinar al vapor i subsentrar a la cuina per preparar tituir així l'olla a pressió, que saborosos àpats. Manipular els tan perfumada deixa la cuina. aliments amb comoditat i espai 'lot i que la cocció al vapor és és un altre factor a tenir en compte, per això

Una illa enmig di la ruïna, com es feia antigament, torna a ser moda perquè es més còmode. FOTO. ARXIU illes dintre les cuines. Aquests espais centrals que tots hem vist al cinema dins les cuines antigues tornen a ser moda. Els «•lc··trodomí'stics tradicionals lamlx- r a m ien Els forns, els frigorífics i els rentaplats tradicionals també varien amb els anys. Al final del mil·lenni es necessiten frigorífics amb molta capacitat i grans congeladors, i el més innovador d'aquests electrodomèstics és el seu disseny. Fins ara no ens hi miràvem massa en el color o el material del rebost per

excel·lència, però avui en dia és important que el frigorífic estigui integrat a la resta de la cuina, com un armari més. Per això els experts en cuines expliquen que actualment hi ha casos en què és impossible diferenciar aquest electrodomèstic de la resta de mobles. Kl mateix passa amb el rentaplats. Kls forns, en canvi, varien sobretot pel seu material -l'acer inoxidable és l'última m o d a - i per les dimensions; cl més recent és el forn de 70 centímetres, que fins ara no existia en el mercat. Kls materials i paviments de les cuines han de ser cada vega-

da més resistents, més antiporosos, que es taquin poc i que siguin fàcils de netejar. Kvidentment, això no és gratuït; la perfecció es paga, però la gent ho fa de gust. Un dels materials més sol·licitats pels santeugantencs és el Klinkcr, que gairebé no es taca i és semblant a la ceràmica. amb molta duresa i antiporositat. Kl gres de breda, que també s'utilitza molt, té la qualitat que tant s'utilitza per fer cuines modernes com rústiques i també és molt resistent. Per pintar les cuines dominen els colors clars. / N . V.

s'instal·len

F/s grills elèctrics s'instal·len molt a les cuines actuals, alrostat de les plaques de gas tradicionals. FOTO: ARXIU

FI forn o cuina al vapor ajuda a menjar aliments sans. FOTO: ARXIU


Societat 27

EIS4CA1VIONS Divendres, 13 de novembre de 1998

La

r a d i o g r a f i a

GRUP D'ESTUDIS LOCALS

a I., s e c i t u i r i a del GEL. Foto: Els 4

Gausac és el nom quasi desconegut de la vall de Sant Medir, i és el símbol de la tasca didàctica del grup

Gausac, molt més que un nom M. S. - Sant Cugat -

La vall de Gausac és el nom de la vall que acull l'ermita de sant Medir. Fa pocs anys la major part de gent de Sant Cugat ni sabia que existia un nom per a aquesta vall. És per això que el Grup d'Estudis Locals va fer del nom de Gausac el seu senyal d'identitat, i tant la revista com el p r e m i d e r e c e r c a p o r t e n aquest nom. Es una declaració d'intencions molt clara del grup. La revista, que avui dia gaudeix d'un merescut prestigi, és coneguda tant a Sant Cugat com a fora, i és rebuda en règim d'intercanvi en molts dels organis-

mes culturals importants de l'Estat, com ara diferents universitats i centres d'estudis de ciències socials. Es pot trobar a la Biblioteca Nacional de Madrid o a l'ISOC, l ' " í n d i c e Internacional de Cièncias Sociales". La revista està formada per diferents articles, un llarg escudi central, més diferents seccions on es pot trobar informació sobre el nostre patrimoni històric i arqueològic, documentació i diverses ressenyes de contingut informatiu sobre exposicions, llibres d'autors del poble o sobre el poble, i notícies sobre l'Arxiu o els àmbits culturals i socioculturals del poble. La portada sempre és la reproducció d'una

obra d'algun artista local. El premi de recerca que porta el mateix nom que la revista es convoca anualment, i tanca la seva convocatòria el mes de febrer. Hi poden participar tots els treballs inèdits que desenvolupin un tema d'investigació o recerca relacionat amb Sant C u g a t o el seu e n t o r n , i q u e s'englobi dins el camp de les cièncias socials. L'extensió mínima dels treballs és de cinquanta folis, i està dotat amb 200.000 pessetes. El G E L t a m b é és m e m b r e fundador i integrant de la Comissió Municipal del Patrimoni, comissió creada per estudiar i assessorar l'ajuntament sobre

els temes referents al patrimoni. Assessorament que no en tots els casos és tingut en compte pel govern municipal, però que s'intenta que sigui al més complet i respectuós possible amb la ciutat. La comissió de patrimoni municipal i el G E L han presentat diverses propostes i al·legacions, com la del pla parcial de can Cabassa, en el qual van remarcar la importància de fer prospeccions arqueològiques en l'indret, pel seu interès intrínsec per al municipi. També ha fet al·legacions sobre la casa Aimat, la seva recuperació i les obres necessàries per a la restauració i conversió en

museu municipal. Últimament, ha estat encarregat per la municipalitat en la confecció d'una carta arqueològica del poble, amb un recull de les troballes que ja s'han fet i la situació dels llocs on encara no s'hi ha explorat però on se sap, per raons d'història o de tradició popular, q u e poden existir-hi restes arqueològiques, com pot ser a la plaça Pere San o en altres indrets del poble. Restes que poden tenir una notable importància per als estudis històrics de la nostra vila i el seu creixement. El G E L , tot i els pocs m e m bres, és un grup actiu i de gran importància per a la vida cultural de la nostra vila.


1354 CANTONS

Economia

28

Divendres, Li de novembre de 1998

P r e s s u p o s t o s

Les partides de la Generalitat per a Sant Cugat no complauen l'Ajuntament

Aymerich veu be que l'Estat pagui l'IBI de les autopistes

Aymerich creu que els 472 milions d'inversió "no són per estar content" AI.BKR'I BALANZÀ

Els pressupostos de la Generalitat per a 1998 destinaran a Sant ('-ugn 472 milions de pessetes del total de S.816 que rebrà en conjunt el Vallès Occidental, dos mil més que l'any passat. La inversió a Sant Cugat es distribueix enguany en quatre partides que beneficien l'Escola Collserola, l'Inst i t u t L e o n a r d o Da Vinci, el polígon Can Sant Joan i l'entorn del Monestir, però els partits amb representació a l'Ajuntament, amb l'alcalde Joan Aymerich al capdavant, ja han manifestat el seu enuig per la quantitat invertida. La partida més reclamada i finalment assolida es refereix al nou paquet d'obres que inclouen la construcció del nou edifici i l'ampliació de l'Escola infantil i de primària Collserola. El centrerebrà una partida de 149 milions de pessetes, quan en principi se n'havien anunciat 271..També en educació, l'institut de secundària Leonardo Da Vinci té adjudicats

O F E R T A

2.935.890 pessetes per escometre diferents reformes d'adaptació del centre. Les quantitats majoritàries incloses en els pressupostos, però, corresponen a actuacions directes de la Generalitat: d'una banda, la construcció d'un viaducte que connectarà Can Sant Joan amb l'autopista A-7 i d'un. col·lector d'aigües residuals que posa punt i final a la quarta fase d'urbanització del polígon, que s'endurà una partida de 270 milions de pessetes. L'altra inversió, de 50 milions de pessetes, correspon a una previsió de fons per a les cases afectades per zona verda del costat del Monestir. Des de l'Ajuntament, però, s'ha aclarit que aquesta actuació està descartada. L'alcalde Joan Aymerich ha afirmat que el conjunt d'inversions "no són per estar content", perquè la ciutat només aprofitarà les referides a Ensenyament. "La resta són coses institucionals", ha afegit. Aymerich ha recordat, a més, que la execució de l'Escola Collserola "ja es pretenia que estigués feta ara". A l'espera de no-

D E

BEQUES. AJUTS. PREMIS I SUBVENCIONS Convocatòria de la Fundació Cirem, de Beques d'investigació 1999. Sol·licituds: fins al 20 de novembre de 1998, a Travessera de les Corts, núm. 39-43, lateral 2.a planta, 08028, Barcelona. Telèfon: 93.440.10.00. Fax: 93.440.45.60.

CojTvocatòrJader/

Scjenee Vw&Stitékcj offfce, Unhfcfisityofi premi 00 marketing per ÉJoí»mlofthe S^i^ys&SraaHíteateMJW&rede 1998, a POBox 34012. CnraJ Gàbies. Telèfon:+1.3052846673. Fax:+1.3052843762. < Convocatòria del Ministeri d'Economia i Hisenda, ICEX, de Beques per fer pràctiques de comerç exterior a associacions espanyoles d'exportadors. Sol·licituds: fins al 15 de novembre de 1998, al Passeig de la Castellana, núm. 162, 4.a planta despatx, núm. 11, Ajudes

L'alcalde Joan Aymerich ha donat la benvinguda a l'aprovació al Congrés d'una esmena transaccional als Pressupostos de l'Estat per la qual Madrid abonarà als ajuntaments l'Impost de Béns Immobles (IBI) de les autopistes. La mesura arriba en u n m o m e n t q u e les c o n c e s sionàries gaudeixen d'una exempció del 95% de l'impost i que segueixen estant qüestionades pels beneficis que obtenen dels peatges. Aymerich ha destacat la importància de l'acord entre CiU i el P P i ha assegurat q u e des d e l'Ajuntament "no deixarem perdre aquesta ocasió". Aymerirh ha valorat negativament ta immersió. FOTO: X. L. ves partides, Aymerich ha anunciat que el consistori treballa per establir convenis que avancin la instal·lació del quart institut a l'Escola Pla i Farreres i la construcció d'una escola nova a l'avinguda Gaudí. L'anunci dels pressupostos ha rebut també valoracions negati-

a les Associacions d'Exportadors, 28046 Madrid. Telèfon: 91.349.38.70/71 i 93.349.38.73. Convocatòria de! Co&B&t** Cl the Regions. Direc1<>illiefs^|À*ïiinlstration, Personnel F f f S » ^ ^ í ^ ï ^ : Service and the r ^ i s t r y / - : ^ Í M É t f i e s , A R D 6 t 9 , del Premi C c ^ f i l p I p · f í é Q í w i S per a tesis doctorals. - ^ " J r -' Sol·licituds; < ^ ï | | i ; # ^ ' g e n e r de 1999( a rue BelHar4: : ?||ilÍ"1040 Srusssfe.

ves per part del primer secretari del PSC, Jordi Menéndez, que ha demanat un calendari amb "garanties d'execució" a la Generalitat i que l'Ajuntament "apreti" per demanar un nou Centre d'Assistència Primària. En termes similars s'ha pronunciat el president d'ERC, Eduard Pomar.

Convocatòria de la Fundació Mapfre Medicina, d'Ajuts d'investigació en àrees mèdiques 1998-99. Sol·licituds: fins al 30 de novembre de 1998, a la Carretera de Pozuelo a Majadahonda, km 3.500, 28220, Madrid. Telèfon: 91.626.57.04. Fax: 91.626 58.25.

1998, & la Travessem Fax: +32. Convocatòria de la Fundació Mapfre, de Beques de formació Larramendi 1998. Sol·licituds: fins al 19 de novembre de 1998, a la Carretera de Pozuelo a Majadahonda, km 3.500, 28220, Madrid. Telèfon: 91.626.55.07. Fax:91.581.21.42- ' • " - - -

to

Meo^cina,c^BiK|tí^^ímçesiigactóenel camp de fes c^erK&sJPift salut a centres d*iwe«%^ifpasRyofs o estrangers. Scl-içi^lsllis al 30 de novembre de 1998,, à|fcÇa#etóra de

T«ièíbn:S1,628,57X^. lEase 91.626.88.25. ; ,

A.B.

El municipi de Gelida cobra 200.000 pessetes anuals a ACESA per l'IBI i ara cobrarà la resta (3.800.000 milions) de l'Estat. Aymerich ha advertit que Sant Cugat pot rebre "bastants més milions" des del mom e n t q u e tres a u t o p i s t e s d e tres concessionàries diferents (Acesa, Autema i Tabasa) travessen el municipi.

Sant Cugat: Constitució de l'empresa Dorak Trade, SL. Objecte social: promoció, adquirir, administrar, transmetre, etc, parcel·lar immobles, terrenys i finques rústiques, etc. (BORME núm. 211/4-11-98)

39-43. lateral 2 j t ptartta, Barcelona. telèfon: 93.440.10.00. fm 93.440.4&6& CONSTITUCIONS I CONVOC A T Ò R I A DE J U N T E S Rubí: Constitució de l'empresa Contratas y Manipulado del Hormigon, SL. Objecte social: treballs de tot tipus de formigó, manteniment en general d'aquest producte i els seus accessoris, etc. (BORME núm. 209/30-10-98) Cerdanseo&deiValiès:

5

**,-

i p n ^ U T..., $ÒRME núm. 2t&30-íO-98} Rubí: Constitució de l'empresa Eco Tin, SL. Objecte social: el comerç i intermediació, a l'engròs i al detall, incloent exportació i importació de materials, components, etc. (BORME núm. 211/4-11-98)


CENTRE DE FLORISTES RIERA Com cada any, s'apropen les festes de Nadal i, com sempre, tindrem els avets i començarem la campanya de fruiters, rosers i terres preparades per les floristes, amb flors que ens acompanyen en els dies més curts de poca llum solar.

Tapisseria • Matalasseria 1 Cortines • Complements per a la decoració

Els hons consells de centre de floristes Riera RIERA

PGE. SANT ANTONI, 13

93 675 1 8 20

SANT CUGAT DEL VALLÈS

d Valldoreix. 45-47 - Tel.: 93 674 53 35 - Fax 93 674 51 04 08190 SANT CUGAT D€L VALLÈS

La seva reforma i obra nova de principi a final

PROFESSIONALS DE CONFIANÇA CONSTRUALPAJUJ. construccions

PI. Doctor Galtes 8, lr - 3a

Tel. 93 589 01 51


Viure CASA

Divendres. Li de mrcemhre de 1998

LA MAGNÒLIA ES DELS ARBRES MÉS DEMANATS AL MUNICIPI L'aspecte dels jardins de Sant Cugat varia a m b el temps; en aquest sector t a m b é hi ha modes, tot i que estan sempre en funció del clima de cada lloc. A Sant Cugat, la magnòlia és l'arbre q u e més es d e m a n a , i altres com l'olivera estan especialment de moda. Alguns dels factors determinants a l'hora de decidir-se per un o altre a r b r e són les malalties, per això no es recomana el xiprer. Kls jardins de Sant Cugat van canviant d'aspecte; aquí també hi ha modes. Kn funció de l'estació de l'any i el clima del municipi varia el decorat dels nostres jardins. L'olivera és actualment un dels arbres més demanats pels ciutadans de Sant Cugat. és l'arbre que està de moda. però hi ha clàssics com la magnòlia o l'arbre de les tulipes que encara són els que més predominen. lot i el recent augment de la demanda d'oliveres, la magnòlia és sens dubte un dels arbres que més es poden veure als jardins santeugatencs. HI fet que necessiti poc rec i que no pateixi gaires malalties és determinant perquè aquest sigui l'arbre que més es demana. Es tracta d'un arbre de fulla caduca o p e r e n n e que creix bé exposat a la llum del sol. Arhres fàcils de cuidar A la gent li agrada tenir arbres i arbustos que aguantin bé sense haver de dedicar-los molta atenció. \ més de la magnòlia, l'arbre de les tulipes, com es coneix col·loquialment, també respon a aquests requisits, sobretot perquè no agafa malalties de cap tipus. També és usual veure pruneres o pru-

nus pisardi, com es coneix científicament. lli ha arbres coneguts per tothom, com els xiprers, que cada vegada es planten menys a causa de la gran facilitat amb què agafen malalties. El xiprer és una opció poc recomanada pels jardiners perquè any rere any és atacat per les mateixes

Es va/ora que els arbres i els arbustos visquin molt temps sense haver-los de dedicar massa atenció. També és important que no agafin malalties

malalties, la secada del xiprer i l'aranya vermella. Per tapar les tanques altes s'utilitza molt el leylandi perquè agrada molt, però té cl problema que agafa malalties amb una certa facilitat. Per a les baixes es planta l'evonimus, aquest arbust d'un groc llampant, i el liquidambar que també funciona molt bé perquè es planta d i r e c t a m e n t sobre la gespa i té poques necessitats.

Els arbres i arbustos d'exterior han d'adobar-se dos cops a l'any amb adob químic granulat i s'ha de fer una poda a l'any, al gener si no fan flor a la primavera i, si no, a l'abril, després de la floració. Es recomana fer podes no agressives, només neteja i esclariment de les branques seques, de formaa que en cpiedin poques. Una altra planta q u e es demana molt. ja sigui per a exteriors o interiors, és el ficus benjamina, però si es planta a l'exterior té el problema que no aguanta el fred i durant l'hivern es pot morir amb facilitat. La glaonema és una planta d'interior que requereix menys aigua que el ficus i que també té molt bona rebuda pels santeugatencs. És important tenir en compte una sèrie de consells perquè les plantes d'interior aguantin bé i visquin el major temps possible. Per exemple, la llum és un factor que sempre haurem de tenir en compte per allargar la vida de les plantes; mai els pot tocar el sol directament i sempre s'ha d'intentar que els toqui més o menys llum en funció de les necessitats de cada planta.

Els arbres s'han de podar un cop l'any. FOTO: ARXIU

Un altre factor que sempre haurem de tenir en compte és la quantitat d'aigua que necessita la planta; no és bo ni que en falti ni que en sobri. Si no sabem exactament quants cops hem de regar cada planta ens hem de fixar en la terra, l'hem de deixar assecar i aleshores regar-la de nou. La magnòlia e's un ari/re que agrada molt per aljardí. FOTO: ARXIU Tipus de gespa per al jardí Quan hom decideix fer-se un jardí, o bé canviar l'aspecte d'aquest, ha de prendre moltes decisions, entre elles el tipus de gespa que es pot instal·lar. Pel que fa a l'herba dels jardins de Sant Cugat, la que s'utilic/.a més és la que es coneix amb el nom de "multiclas", perquè està especialment recomanada per a zones relativament seques on no hi plou excessivament, i el seu manteniment requereix poc esforç. Aquesta no és, però, l'única opció; hi ha la "sport", (pic és especialment resistent i va bé en cas que hi hagi nens, i la "mediterrani", que s'utilitza en zones d'altes temperatures on hi fa molta calor. / N. V.

F.l xiprer es planta menys que abans, per les malalties. FOTO: ARXIU

La flor de la magnòlia és un dels seus atractius. FOTO: ARXIU


Nunca h a b r a conocido tal sensacion d e bienestar.

El Sistema Pius: La ïnimitsble exclusiva de Stressless. lOanosde garantia

Le presentam^s Stressless, el autentico sillón noruego que se adapta perfecta mente a cada uno de sus movimientos, con toda suavidad, sin ninguna manipulación, asegurandole la posición correcta y la inclinación deseada. Solo el Sistema Plus, exclusivo de Stressless y con 10 aüos de garantia, permite proporcionar este confort óptimo. Stressless tiene una movilidad de giro de 360 grados y esta disponible en varios modclos, revesiimientos y colores; asi se adapta tanco a su cucrpo como a sus gusto» o necesidades. Leet, ver la tclevisión, escucnar música o sencülamente descansar. Disfrute de verdad de sus momcntos preferidos. Pruebe un Stressless y por fin sabrà lo que es sentirse cómodo, muy cómodo. Encontraxa cl autentico Stressless en su concesionario exclusivo Stressless.

Cualquier

É118142 —Y d—cwbra «

también

cama

sirve

sirve para dormir

descansar. Por la compra de un Futon te regalamos un nórdico con el 90% de plumo de oca

lAESWOONDeLOSSU&fOS

Esto y mucho mas N lo encontrarà en

a

c/ Rosselló,2 (cant. c/ Valldoreix) Tel. 93 674 88 68. Sant Cugat


Generalitat de Catalunya Departament de Treball

FONS

Servei Català de Col·locació

En aquest apartat publiquem ofertes de treball del Servei Català de Col·locació que, per la seva complexitat, per l'especialització dels seus requeriments o per la seva localització geogràfica, exigeixen un tractament especial. Si està interessat en alguna d'aquestes ofertes, ha d'adreçar-se a un terminal de ServiCaixa, o bé ha de telefonar al telèfon 902 22 11 11 o al 902 22 10 44. En cas que ja sigui usuari del Servei Català de Col·locació només s'haurà d'identificar facilitant el seu NIF i la referència de l'oferta. Si no és usuari del Servei, sol·liciti la seva introducció urgent i doni també el número de referència de l'oferta per la qual s'interessa.

Les empreses poden passar ofertes de treball a l'adreça d'Internet

http://www.gencat.es/scc i també als telèfons 902 22 11 11 i 902 22 10 44 oa qualsevol centre col·laborador del Servei Els demandants per donar-se d'alta al Servei es poden adreçar a qualsevol punt d'informació o ServiCaixa •iii'iiinntTiiihiriiiirni'umiifMHBBaBaa

masasmamsami

TÈCNIC/A DE MANTENIMENT INDUSTRIAL p e r a fàbrica «folls Edat: d e 2 0 » 3 0 anys. 1 anyd'expenéncia e n ei sector Jornada completa Sou brut anual aproximat: 2 . 0 0 0 . 0 0 0 Murnap» Juneda (UrgeS). Raf: 1 8 1 6 » Empresa d e transformació d » metall d e Sabadell cerca 4 0 P E R A R I S / À R I E S DE C A D E N A D € M U N T A T G E E d a t d e 18 a 4 0 anys. CarmrtBl. Residència al Vallès Ocodenta) Contracte de 8 m e s o s , prorrogable. Sou brut anual aproximat: 2 . 0 0 0 . 0 0 0

Empresa de consultaria tf informàtica de Barcelona cerca P R O G R A M A O O R / A D'AS/400 Experiència e n et sector. Disponibilitat a viatjar. Soubfutanuaiaproximat:4.000 000 18 E m p t e s a d e c o m p o nRef: ertsd ' a0u2l8o0m o c i ó d e

AJUSTAOOWAMUNTADOWA derna<juin*natfaKroeri»»cio Edat: d e 2 3 a 5 5 anys. 1 any d'experiència ertet sector. Residència al Vallès Occidental Contracte de 6 m e s o s , prorrogable. Sou brut anuat aproximat 2 . 0 0 0 . 0 0 0 Municipi Terrassa R»t:188W1 Empresa metal turgtca de S a n i Andreu de la Barca cerca ELECTRICISTA Edat de 3 0 a 5 0 anys Formació: F P 2 (electricitat) 3 anys d'experiència e n e l sector Carnet B V Residència al Baix Llobregat Sou brut anual aproximat: 2 6 6 0 0 0 0 R»j:t904«< Empresa d'aire condicionat d e Terrassa cerca INSTAL·LADOR/A OE CALEFACCIÓ Edat: d e 2 8 a 5 0 a n y s 1 any d'experiència e n el sector CarnetBl. Residència al Vallès Occidental. Contracte d e 6 m e s o s , prorrogable. Sou brut anual aproximat: 2 5 0 0 0 0 0 Ref: 1 8 8 * 8 0 Empresa d e fabricació d e karts d e Terrassa cerca FRESAOOR/A Edat: de 2 2 a 5 0 anys. 1 any d'experiència e n el sector. Carnet B i Residència at Vaflès Occidental. Jornada completa. C ontractè d e 6 m e s o s , prorroga**». Sou brut anual aproximat 2 . 0 0 0 . 0 0 0 _____í_r 188687 Empresa d e s e g u r e l a t des L' tHoapIfleto Uqbreget{Baroalortès) cerca T Ï C N l C / A E L E C T R d N I C / A XX, M A N T E M M E t f r DE SISTEMES DE S E O U R E T A T l A L A f f l W » Edat: d e 1 9 a 4 0 anys. Formació FP(ir«ul·teaód's»amteso*írriftar). 1 any d'experiència e n el sector, Sou brut anual aproximat: 1.800.000 Ref: 1 8 4 1 7 7

AOMKflSmATMffVA Edat: d e 2 5 a 3 5 any». 3 any» d'expe riencia e n exportació i e n tascjuesgenerals. Coneixements superiors de francès Contracte indefinit. Sou brut anuai aproximat 2.100.000 Municipi L'Hospitalet de Líobregat (Barcelonès)

E m p r e s a o e seguretat de L'Hospitaè·t d e Ltobregat (Barcatortò*) cerca irOTAL4ADOfVADeS»TB«·s%0'AÜkMlM Edat: d e 1 9 « 4 0 a n y s Formació: F P 2 ( m s t a l · l · c i 6 d ' a J · r m e s o s i m a a r ) . 1 any d'experiència e n a ! aoctor. Contracte de 6 m e s o s , prorrogabla. Sou brut anual aproximat 1.000.000 *»h\ OPeRAtti/AmAOEMAOATZBW per a fabrica d ' o i s E d a t de 2 0 a 4 0 anys. 1 any d'experiència e n el sector. Jornada completa. Sou brut anual aproximat- 2 . 0 0 0 . 0 0 0 Municipi: Les Borges B i a m u e e J Q · r n g u e s ) OPERARUÀrWOefABRICA perafabrtc·d'o»» Edal:de20»40anys 1 any d"expertènc*a e n e l sector. Coneixements d e soldadura. Sou brut anual aproximat 2 . 0 0 0 . 0 0 0 Municipi: La» Borges BtanqueetGerrigues). R*n*1«T3

* f f 3 S S a " S Ü E C I - O R / A DE FABRICA Edat: d e 3 0 a 4 5 anys Enginyeria tècnic» mecànica 3 anyscTexperiència e n el sector. CarnetBl. Residència «i Vallès Ocodentaf. Sou brut anual aproximat: 6.000.000 R>(:1888M

RESPONSABLE D'ADMWBTRAOÓOETALl.ERS per a empresa tfautomocíód'Andorra Edat: d e 3 0 a 4 0 anys. F P 2 (administrativa); experiènchiertcostos, compres, facturació i productivitat i e n e l sector d e rautomocàó. Francès parlat i escrit, i coneixement» de Word i Excet Contracte indeSnü. Sou brut anual aproximat: 2 4 0 0 . 0 0 0 Ref: 1 8 8 8 8 »

PtNTOR/AD'AUTOMÓBILS Edat: de 2 0 a 5 5 anys 3 anys d'experiència ert el sector. CarnetBl.

Jornada completa. Contracte d e 6 mesos, prorrogable. Sou brut anuai aproximat 2 2 4 0 . 0 0 0 Municipi: L'Hospitalet d e Uobregat(Barceionès). Ref: 1 8 0 0 1 8 PLANX18TA D ' A U T O M Ò B I L S Edat: d » 2 0 a 5 5 anys 3 anys d'experiència e n el sector CarnetBl Jornada completa. Contracte d e 6 m » » o * . prorrogable. Sou brutanual aproximat: 2 . 2 4 0 . 0 0 0 Municipi: L'Hospitalet d e Uobregat (Barcelonès). Ref: 188818

CONDUCTOR/A OE MERCADERIES a m b furgoneta Edat: d e 2 5 a 4 5 anys. Carnet BMfo C l . Experiència e n e l sector, vatorable, Sou brut anual aproximat: 2 . 5 0 0 . 0 0 0 Municipi: Barcelona. R e * 188872 E m p r e s a d e venda i muntatge d e cuines d e Terrassa cerca DtSENYADOR/A D W T E R I O R S Edat: d e 24 a 2 8 a n y » FcfmacióendeiíneaciòoecitiivBlent 1 any d'experiència e n el sector. Residència a i Vallès Occidental Sou brut anual aproximat: 2 . 4 0 0 0 0 0 Ref: 1 8 0 8 8 8 Empresa de transports d e Rubí cerca XOFER/A E d a t d e 2 5 a 3 5 anys 1 any d'experiència e n e l sector Carnet C 1 Í C 2 Residència at VaBèsOccidema! Contracte d e 6 m e s o s , prorrogable Sou brut snual aproximat 2 . 5 0 0 . 0 0 0 Ref: 180844 Empresa química d*Igualada cerca COMOUCTOR/A DE TORO Expertència e n conducció de toros de 15 tones CarnetBl. Residència arAnoia Jornada c o m p M a . Contracte d e e m e a o s . prorrogabte. Sou brut anual aproximat 1.800.000 Ref: 188013

AOM·BSTRATIIMVA Edat: de 2 0 a 5 0 anys. Formació: F P ( a d m í n i s t r a * « > . Alemany superior. Carnet 8 1 i vehicle propi. Residència atmunidpi o a lesrodaees. S o u brut anual aptoximat2.100.000 Municipi: T s r o a r í t d · l a t · r a f Q s c * ) . R>f: 183887 TtCNfCfAINl'OmilATlC/A Edat: d e 2 2 a 3 0 anys. Formació e n informàtic*. Contracte p e r obra o servei. Sou brut anual aproximat: 1.790.000 Munk^:Orar«rflers(Va«èsOri·n«a«). Ref: 1 8 1 8 8 4 Empresa d'inrormè«ca,d»P»»celona cerca SKRETAmíARfAe^fJECUTfUnVA Edat: de 3 0 a 4 5 any». Formació: F P 2 (secretariat). ConwxemeoUtfanglésíata'nany. 3anysd'expert*ricia CorttstKte indefinit ________ S o u brut anual aproximat: 5.000.000 RaftH COèSPAONADOfUA Edat: de 2 0 • 2 5 anys. Coneixemertts superiors d » M a c i l t o s h . CarnetBl. ReaioèraàaalVaSèsOcarJent·J. Sou brut anual aproximat 2.000.000 Municipi: Terrassa.

MUNTADOR/A OE MOBLES Edat: d e 2 0 a 3 0 anys Oficial d e 2 a . 1 any d'experiència e n e l sector. C a r n e t B l i vehicle propi. Sou brut anual aproximat 1 5 0 0 . 0 0 0 Municipi: BefHtocd'Urgee (Pla r/Urgeü) Ref: 1 8 8 2 8 3

COWÏÈRCtAL E s f a r * càrrec d e la v e n d a d e maquinària ífnoetel·rta a b a r s i restaurants. CarnetBl. C o n t a d a índaliníl. Soubrut anual aproximat 3 0 0 0 . 0 0 0 Municipi: Barcelona. Ref: 1 8 8 2 0 3 COMERCIAL p « a l a v e r K l » l d l » t r * u c i ó de materiat elèctric E d a t d e 2 0 a 3 5 anys F P 1 0 F P 2 ( e t e c t r i c « a t ) , vatorable Coneixement» d'electricitat Contracte irxlefinrt, a m b període d e prova. So4ibrutariualaproximat2Ci00000 Municipi: vaafranca del Penedès (AH Penedès). Ref: 178874 COMERCIAL p e r a e r r ç x e s e d e 3«rveis d'Internet E d a t d * 2 5 a 4 0 anys. Expertèncta e n et sector. Carnet B1 i diaponibiStata viatjar. S o u brut anual aproximat 2 . 5 0 0 . 0 0 0 Mtn tkJpT Baroatona. Raf: 1 8 0 1 8 0

MUNTADOR/A DE CORTINES Edat: 2 0 a 5 0 anys C a r n e t B l i vehicle propi. Residència al Segrià Jornada completa. Cc^itractornercantil Sou brut anuat aproximat 2 . 5 0 0 . 0 0 0 Municipi: Lleida Ref; 1 8 4 4 8 8 MUNTADOR/A DE M O B L E » Edat: 2 0 a 5 0 anys Carnet 8 1 i voNcte propi

R w n

~ * ________? n *

Contracte merc*ntii. Sou brut anual aproximat: 2 . 5 0 0 . 0 0 0 MurtJdpKUeidB. Ref: 1 8 4 2 0 1 CAMBRER/AOEPrSOS p e r » hostal d e GranoBers Edat: d e 2 0 a 3 0 anys. 6 mesos d'experiència e n Boc similar. Contracte d e 3 masos, prorrogable. R e s i d e n t al VaSèsOrientat Sou brut anual aproximat: 1.860.000

AOENTD*ASSEGURAHCES Edat mínima; 2 8 anys. Jornada completa, oparctal (tardes). Soubrutanurtaprox*nat:2 4 0 O 0 0 0 Munietol: L M d a . Ref: 18888»

E r r a r e s * metal turgica d e Polinyà (V, i ceròa PtNTOR/AAPrSTOLA Pintar* plataformes fwlriulKtues Edat de 2 5 a 50any». 2 a n y s d'expenenciaeri Boc similar. Sou brut anuaiaproximat 2 . 0 0 0 . 0 0 0 Ref: 189614

Emr__aMr_ec»matjtt»ctóde Terrassa cerca KM0^f4Y6WATÍCNrC/AELECTRÒNrC/A Edat: d * 2 3 a 3 0 anys.

TALLISTA DE M A R B R E S a b e r toBar a m b «fisc. Expertencíaeneisector Cmitairt·ífií 1 5 m « i K smbnoMüblHt·tda conversió e n indeanit Soubrut anuat aproximat 2 . 1 5 0 . 0 0 0 Municipi: SamuorençrJ-Horlons(A8Pianeda«t. Ref: 1 7 8 8 8 2

P R O F E S S O R / A D*ANOLI p a r a centre d e f o r m a d ó d e R ú i l Lttoanciaiuraartllotogia anglesa. f «nvrrexoertènei» e n et sector CarnetBl. Jornada pardal Soubrut amjalaproximat 2 . 5 0 0 . 0 0 0 Ref; 1 8 0 6 8 0

ItffcteMM OPEfMIWARtAOCTAMPOriRAnA Irryrímiràdibuixosiaetrwaoaritaielai.boiiorafs. er»enedoraiarticle» d e r e d e m e n general Experiència e n Boc similar, p e r é n o e n serigrafia C^3ne«en«ntsni^arisrJepirth«»s,erK}uadramerfts, motBes.etc Soubrut artuat aproximat 1.738.000 Municipi R g ò l C V · i · · · C " " "

ENCMTOVAl Edat:de21a30any». Exoeriència e n laboratort d e tintures valorabf* jornaoa entornnoctuntM·Xzn·ert). Sou brut anuat aproximat 2 . 1 0 0 . 0 0 0 Municipi: El MasrcutManaamav

**"• — **«MI___fc[**----—•* -

c·rn·ttn:

m Oi

••*"• Ajuntament de l l f | S . i n l Cugat del Valle

15 MANIPULADORES

CAIXERA DE RESTAURANT

ASSISTENTA

Per a ETT amb contracte a Barbeta del Vallès Sense formació específica per a tasques vàries com a operaries Dones, sense edat específica Es valorarà ta tenença de vehicle per transport individual fins eJ Hoc òe treball. Possfcital de dfterents toms intensius Contracte de 6 mesos. Retribució: 90.000 netes mensuals. Ref: 500

Per a Empresa <f HOSTELERIA a la Zona del Vallès. Entre 20 i 40 anys AMB EXPERIÈNCIA AMB EL TRACTE AMB L USUARI. Contracte de 9 mesos AMB JORNADA DE 35 HORES SETMANALS. Retribució de 100.000 netes al mes. Ret: 511

Per a Particular amb vivenda a Sant Cugal del VaHes Caldrà tenir cura de dues nenes de 2 i 6 anys. Horari: de 7,15 a 12 del migdia Retribució : 60.000 ptes netes.

INTERINA Per a particular amb casa situada a Barcelona. Amb bona presència, responsable, tindrà cura de dos nens i un nadó. Edat max: 50 anys. Es valorarà experiència. Contracte indefinit Retribució: 95.000 netes. Ref. 518

ORCIAL DE PERRUQUERIA Pera perruqueria empresa a Sant Cugat. Horari: de 10 a 1930 h. Contracte de tres mesos i jornada de dilluns a dissabte. Ambdós sexes. Contacte de 6 mesosrenovable.Retribució: 112 000 netes al mes. Rar: 523

Ret: 532

DESOSSADOR DE PERMLS Per a ETT amb contracte a Sant Quirze del Valès. Amb vehicle propi i experiència al loc de tiebal. Caldrà ter-se autònom. Contracte d'un mes renovable. Jornada de vuit nores amb 130.000 ptes netes al mes. Ret: 529

Si estàs aturat/da i el teu perfil professional concideix amb el descrit en alguna de les ofertes del C l u b d ' O c u p a c i ó , truca'ns. Servei d'Ocupació Municipal

*^

RwMdèricài·tVallèsC^cid·ntal. S o u b r U a n o a l aproximat 2 . 0 0 0 . 0 0 0 Ref: 188027

SANT CUGAT

|S,JM

Ajuntament de Sant Cugat d d VWlè,

JSBSBEMSSmSSSa

MECANIC/A E d a t d e 2 5 a 5 0 anys. Formació: F P t o F P 2 . Experiència) nocions d e tot tipus d'avaries d e motor», vatorable Sou brut anual aproximat 2 . 5 0 0 0 0 0 Municipi: L'Escata (Alt Empordà) Ref: 1 8 9 8 8 0 PtANJGSTA per a telíer mecànic de Girona E d a t 2 0 « 4 0 anys. 1 any dexperiència e n e l sector Residència al Gironès. Jornada completa. ContrBCtede3mesos, prorrogable Sou brut anual aproximat 1 5 0 0 0 0 0 Ref: 1 8 2 7 8 4

Et podem presentar com a candidat/ta Telèfon 93 674 40 60 Srta. Mireia

SOM (Servei d'Ocupació Municipal) Rambla Can Mora, 11, 3r 08190 Sant Cugat del Vallès Tel.: 93 589 18 17 i també el 010


EIS4CANTONS

33

Divendres, 13 de iiovem/m de l''9<S

P a t i n a t g e

A r t í s t i c

La festa del patinatge Tretze clubs, 200 participants i un nombrós públic, les grans atraccions Unes 5 0 0 persones van omplir de gom a g o m diumenge el pavelló municipal per seguir en directe la primera edició d e l C a m p i o n a t d e C o n j u n t s d e pati-

Al.l-'.X I/MM./. - Sant Cugat -

Kl grup d'expatinadors de l'Escola de Patinatge Artístic (EPA) de Sant Cugat amb El Ball de la Mitjanit al nivell A, i el GP Santa Eulàlia de Ronçana amb el ball Thunder al nivell B, han estat els vencedors del I (Campionat de (Conjunts de patinatge artístic q u e va organitzar l'EPA diumenge al pavelló municipal juntament amb la Federació Territorial de Barcelona. En aquesta competició de conjunts de coreografies. que va ser presenciat per unes 500 persones, hi havia dues categories: el nivell A estava integrat per equips de cinc a deu patinadors, mentre que el B estava format per equips d'onze a vint patinadors. Gristina Munoz, responsable tècnica de l'EPA Sant (Cugat, ha destacat "el bon nivell dels equips participants i la presència dels catorze clubs que hi han pres part". El jurat del certamen, compost per persones vinculades al món de l'espectacle, la comunicació i el patinatge, havia de valorar per sobre de tot l'originalitat, l'execució, la coreografia i el vestuari dels clubs participants, sense te-

natge artístic, que va organitzar l'Escola de Patinatge Artístic QzPA) de Sant Cugat. El certamen, distribuït e n dues categories, va c o m p t a r a m b la victòria

d'un dels dos equips locals. El g r u p d'expatinadors de l'EPA va proclamarse campió e n la categoria de conjunts d e cinc a d e u patinadors. Tretze clubs

d'arreu d e Catalunya van participar en una competició que està previst que es consolidi c o m una prova que se celebri c a d a t e m p o r a d a a Sant C u g a t .

nir en compte la dificultat tècnica dels números. Aquests van ser l'actriu Marta Angelat, Gesc Franquesa, membre de la junta directiva de dansa de l'Esbart, Gristina Barcons, jutge internacional de patinatge artístic, Maribel Gayuelas, directora de Ràdio Sant (Cugat, i Montserrat Noguera, monitora d'aeròbic del gimnàs Block. Molta participació Aquesta competició de conjunts de coreografies de patinatge artístic va acollir clubs d'arreu de (Catalunya. Al grup A, hi van participar el GPA Tordera, el Samà Vilanova, el PA Vilafranca, el Sant Josep de Badalona i el grup d'expatinadors de l'EPA de Sant (Cugat, i al B van prendre-hi part el GP Sant (Celoni, el GN Terrassa, l'EPA Sant Gugat, el C P Santa Eulàlia de Ronçana, l'AP Aiguafreda, el PA Mataró, el GPA Canet, el C P Gramenet, el CP Santa Perpètua i el CP Vilanova i la Geltrú. Així, dels quinze conjunts participants hi van prendre part uns 200 patinadors. Després de més de dues hores de competició, es van lliurar els trofeus als tres primers classificats. Al grup A, el primer con-

H o q u e i

L'bcola de Patinatge Místic [EM] de Sant b>|at ha estat l'oraaataadora del I Camiwiut de Cantants de Patinatge Artístic. Feta: ÉSCAR BENITO

j u n t classificat va ser el grup d'expatinadors de l'EPA Sant Cugat, seguit del (CPA Tordera, amb el ball Volaré, i del Sant Josep de Badalona, amb Sixteen Tones, mentre que al B el vencedor va ser el CP Santa Eulàlia de Ronçana, acompanyat en se-

gona posició pel GP Gramenet, amb el ball Batucada i el CP Sant Celoni, amb De nou a Cinc. Les personalitats que van lliurar els trofeus als vencedors van ser Xavier Figueras, regidor d'Esports de l'Ajuntament, Sílvia Flury, regidora de Serveis Socials del con-

sistori, i Francesc Lladó, president de la Federació Territorial de Barcelona de patinatge artístic. Xavier Figueras ha apuntat q u e " d a r r e r a m e n t , l'EPA ha a p o s t a t fort per la q u a l i t a t i aquest fet s'ha traduït en un espectacle de primera categoria".

p a t i n s

Els dos equips del Patí Hoquei lideren la Segona Catalana Apallissen el Sant Joan i el Ribes respectivament - Sant Cugat -

Els dos equips sèniors masculins del Patí Hoquei Sant Cugat lideren els grups 3 i 5 de Segona (Catalana. El primer equip va desfer-se clarament del Sant Joan al pavelló municipal per 9 gols a 2, mentre que el segon va vèncer a la pista del Ribes per 3

a c). Així, el sènior "A" continua com a líder del seu grup a Segona (Catalana i el filial passa a ocupar la primera plaça. En el partit que va enfrontar el P H Sant (Cugat "A" i el Sant Joan, Ricard Benito, que entrava per primer cop en una convocatòria aquesta temporada, va anotar els dos d a r r e r s gols del seu

equip. Amb aquests excel·lents resultats, Sanchez ha afirmat que "tampoc no descarto un ascens del filial". Aquest cap de setmana, el sènior "A" visita una pista assequible, la del Laietà de Barcelona, mentre que el sènior " B " . que t a m b é dirigeix Lluís Sanchez, rep el (Castelldefels. / A. L.

El primer equip dei PK Sani Cugai va apallissar awnwage ei San Jean. Fete: ÓSCAR BENITO


34

Esports

HS-ÍCANTONS Divendres, 13 de novembre de 1998

I n s t a l · l a c i o n s

L'Ajuntament condicionarà les dependències del municipal Es millorarà, entre altres> Vestat de les oficines i els vestidors Després de la recent trobada entre la junta directiva del Sant Cugat Esport, encapçalada pel seu president José Ramon Alacid, i l'alcalde Joan Ayme-

rich, conjuntament amb Àngels Ponsa, tinent d'alcalde de serveis personals, i Xavier Figueras, regidor d'Esports, finalment el camp municipal d'Esports

de la Rambla del Celler serà condicionat després que les seves instal·lacions mantenen, des de fa molt de temps, desperfectes.

(hus podria signar pel Simi Cugat • Ei Sant Cugat Esport podria incorporar a les seves files Chus, on jove jugador de 13 anys qtie ocupa h demarcació de mtg esquerrà. En fequip ven»ell-i-ne^e a respon? que ei Cerdanyola, que jftíiÉea a Pràneta Regionai H Mítite baixa, factor que s'ha

AU-.X LÓI'KZ

Joan Aymerich, alcalde de Sant ( 'ugat, Àngels Ponsa, tinent d'alcalde de serveis personals i Xavier Figueras, regidor d'Esports de l'Ajuntament, han visitat recentment les instal·lacions del camp municipal d'Esports de futbol -situat a la Rambla del Celler- per inspeccionar quin és el seu estat actual. José Ramon Alacid, president del Sant Cugat Esport, ja va instar en una primera reunió celebrada amb l'alcalde al juliol una trobada a les instal·lacions municipals per tal de passar revisió a unes infraestructures que necessiten ser reformades. En concret, es tracta de desperfectes als vestidors, a les oficines, a les banquetes, a la sala de material, i també hi ha focus del camp que s'han fos. D'altra banda, el màxim responsable del Sant Cugat Esport ha confirmat que també es buscarà una solució per poder regar el camp d'Esports amb total normalitat. Postures diferent» Mentre Alacid és conscient que "les autoritats s'han adonat que les instal·lacions estan en males

De f«% aquest jugador ja va bk«Mrlè|aH5terniXMfadíi amb el Sant Cugat El conjunt que entrena Ham SçbtSnihefef ha tomarà donar una altra bona alegria als seus aficionats en vèncer diumenge st camp del Palafrugell per 1 gol a 2, fins al moment tercer classificat i equip que encara no havia encaixat cap derrota al seu camp. D'aquesta manera, el Sant Qïgac Esport s'ha coí-Jocat en yna tranquil·la desena peskàf^ainbíS punts, de vint C&&& Esport, José Ramon t explicat que "esuna posició ala taula ínolt ratlíot de la que en an principi ens pensàvem. Sabí:em <jue seria difícil i no ï t f «i Xuriw rifwii, •» úm il tmf •••fclpil f wpwti txtma

condicions", Xavier Figueras, regidor d'Esports del consistori, n'ha tret les seves conclusions: "Per part de tots podem fer alguna cosa més, i això es va voler deixar ben clar. A vegades, les entitats es recolzen molt en l'Ajuntament. Fs cert que les instal·lacions són nostres, com el cas del camp munici-

T e n n i s

de

pal de la Rambla del Celler, però és el Sant Cugat Esport l'únic usuari d'aquesta instal·lació i crec que també ha d'assumir una certa responsabilitat pel seu estat i manteniment". Xavier Figueras ha explicat que "la brigada municipal ja ha començat a actuar i abans d'un mes

nrtuMUMKft estarà tot resolt". Quant al pressupost d'aquestes obres, el regidor ha confirmat que "dins la partida d'esports teníem una inversió prevista de dos milions de pessetes per actuar al camp municipal d'Esports", malgrat que ha reconegut que aquesta xifra podria patir algunes modificacions.

fer to aumat quatre vktòurt :, el Oufxois, i punt més que •negíç, visita ei /À.L.

t a u l a

La UE Sant Cugat és líder després de les set primeres jornades de Primera

Els dos primers classificats jugaran el play-off d'ascens - Sart Cugat -

L'equip de Primera Provincial de la secció de tennis taula de la Unió Esportiva Sant Cugat encapçala la primera posició a la taula després de la disputa de les primeres set jornades de competició de Primera Categoria. L'e-

quip santeugatenc ha vençut fins al moment al Santa Coloma de Gramenet, el Prat, el Club 7 a 9, el Montornès, La Garriga i el Gavà, i tan sols ha cedit una derrota davant el Rubí, com a equip visitant. Diumenge a les onze del matí al pavelló municipal, la UE Sant Cugat rep el Badalona, un dels equips forts del grup. Vist el

bon inici a la competició, ara la fita d'aquest conjunt és disputar la fase d'ascens, on hi prendran part els dos primers dels deu equips que formen el grup. Els components d'aquest conjunt són Josep Antón, nou jugador aquesta campanya, Enric Bosch, Miquel Penafiel, Albert Alarcón i Xavier Rodríguez. /À.L.

UKSMtCMitfp·M·

FflfcEtt

Excursions - Escoles - Empreses - Equips esportius •.. Ens adeqüem al seu pressupost. Vehicles amb les últimes innovacions i el màxim confort.

LLOGUER

D'AUTOCARS

SarbuS Anys

i quilòmetres

d'experiència

Tel 93 580 67 00


Esports

ELS / CANTONS Divendres, 13 de novembre de 1998

H o q u e i

35

Voleibol

h e r b a

El Júnior debuta a la lliga a Madrid amb un equip rejovenit Segons Barrientos, "el nivell de compromís dels jugadors " és L'equip masculí d'hoquei herba del Júnior comença aquest cap d e setmana una nova edició del campionat d e lliga d e

Divisió d'Honor a l terreny d e joc del San Pablo Valdeluz, que la temporada passada va acabar en tercer lloc, per dar-

r e r e dels dos grans d e l'hoquei estatal: Club Egara i Atlètic d e Terrassa. El tècnic Andrés Barrientos ha confirmat

Morabito diu que el Sant Cugat no serà vitalal play-off

q u e el principal objectiu é s la p e r m a n è n c i a . El c o n j u n t f e mení ha passat a ocupar la cinquena plaça d e la taula.

ÀLKX LÓI'KZ - Sant CugatKl nivell de compromís dels jugadors que integren l'equip masculí del Júnior és, segons l'entrenador Andrés Barrientos, el factor decisiu que, un cop acabi cl campionat de lliga a la Divisió d'Honor, situarà el Júnior en una posició o una altra a la taula. Després que la passada campanya el conjunt blau-i-negre acabés classificat en la novena posició amb 21 punts, l'obj e c t i u d ' e n g u a n y és el d e "mantenir la categoria i també mantenir una línia de regularitat". Aquest cap de setmana, el Júnior masculí es desplaça a Madrid per enfrontar-se al San Pablo Valdeluz, un dels equips més potents d'aquesta categoria, que la temporada anterior va acabar en tercer lloc amb 39 punts, per darrere del Club Egara i l'Atlètic de Terrassa. Per Barrientos, "aquest xoc serà molt difícil perquè és un equip de molta qualitat. Com a equip visitant, aquests és un dels desplaçaments més complicats que tindrem". Joan Vidal, lesionat, és baixa per a aquest partit. Una temporada més, el tècnic argentí compta amb la incorporació de joves jugadors del plan-

G i m n à s t i c a

nascuh' deUMer ka pretèrit el priner partit deIHII.

ter, rejovenint així el p r i m e r equip. "Ens troben en un moment en què estem canviant el nostre joc: hem canviat alguns aspectes substancials del nostre sistema". Malgrat que al Campionat de Catalunya el Júnior no ha quallat una bona actuació, l'entrenador santcugatenc considera que l'equip "no ho està

fent malament, tot i que els resultats no ens han acompanyat". Preparació a Roma Darrerament, el conjunt blaui-negre ha participat a Roma en un torneig que s'anomena Eurohoquei, on l'únic equip no italià ha estat precisament el Jú-

FntxiviuuamsA

nior. Finalment, s'ha classificat en tercera posició en vèncer a la Roma, empatar amb el Lazio i perdre amb el Cernusco i l'Amsicora. Les noies de Núria Olivé van encaixar la segona derrota consecutiva a la lliga en perdre amb el San Pablo Valdeluz per 4 gols a 2, i ara són cinquenes.

R í t m i c a

À.L.

El sènior femení del CV Sant Cugat va encaixar dissabte al pavelló de voleibol de Sant Cugat a Valldoreix la segona derrota de la present temporada. El conjunt santcugatenc va perdre davant l'actual líder de Primera Nacional, el Winterthur Barcelona, per 1 set a 3, amb parcials de 5-15, 1715, 9-15 i 12-15. L'equip barceloní és entrenat Per Pasquale Morabito, extècnic santcugatenc que va dirigir cl sènior femení del desembre del 96 a l'abril del 97, quan va ser destituït. Zoran Nikolovski, tècnic santcugatenc, va declarar al final del xoc que les seves jugadores havien jugat "un gran partit". Aquest cap de setmana, el CV Sant Cugat, sense baixes, visita la pista de l'Illa Jordi, un dels equips més forts. Al final del partit, l'extècnic santcugatenc, Pasquale Morabito, va declarar que "tot i jugar malament el CV7 Sant Cugat, fent-ho al màxim de les seves possibilitats, tan sols ens ha pogut guanyar un set, i això evidencia les diferències entre un equip i l'altre. El Winterthur té millor plantilla que el Sant Cugat Els objectius d'una campanya sempre es marquen en base a la plantilla i aquesta temporada no hi ha comparació". Morabito va afirmar q u e "l'equip santcugatenc tan sols té un 5% de possibilitats de jugar el play-off & 'ascens".

Futbol

El júnior del C M S a n t Cugat és sotseampió al català i accedeix a l'estatal

sala

Winterthur i Olímpyc empaten - Sant Cugat -

- Girona / Sant Cugat-

L'equip júnior del Club Muntanyenc Sant Cugat va proclamar-se dissabte a les instal·lacions esportives del G E i E G de Girona sotseampió de Catalunya de conjunts de gimnàstica rítmica esportiva. El campió absolut va ser el Club Nàstic Fruit Off T h e L o o m de Tarragona, qua va sumar una puntuació de 29'54, mentre que el CM Muntanyenc va totalitzar 28'33 punts. El tercer i últim participant va ser el C l u b Patrícia de Lleida, que va fer 27'44 punts. La cinta va ser l'exercici practicat en aquest català amb tan sols tres clubs participants. Tots tres conjunts han accedit directament al

Campionat d'Espanya que tindrà lloc a Saragossa- del 6 al 8 d e d e s e m b r e . Les g i m n a s t e s santeugatenques que han participat en aquestes dues fases prèvies - e l Campionat Comarcal al Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat el passat 31 d'octubre, i el Campionat de Catalunya aquest cap de setmana passat- són les següents: Eriça Garcia, Andrea Rubino, Marina Romero, Georgina Miralles, Tània Santolària, Griselda Marfil i Noèlia Presedo. L'Escola del Club Muntanyenc Sant Cugat continua aportant cada cop més gimnastes de base i ara compta amb un total de 62; 48 es preparen al pavelló municipal de-Sant Cugat i 12 al Pla Farreres. /À.L.

6iraMvinrl'ncturítelcatiliMelCMS»tCvg(tva$erseiNi. FOTO: E4C

Els dos equips de futbol sala de la ciutat que militen a Primera Nacional A, el Winterthur Sant Cugat i l'Olímpyc de la Floresta, van acabar empatant els seus respectius partits. El Winterthur va empatar a 2 gols a la pista del Vilassar de Mar i l'Olímpyc, tot i vèncer al descans per 3 a 0, va acabar empatant a tres gols amb el Ripollet al pavelló municipal. Dissabte, els de José Luis Quinoà reben la P B M o n t s e r r a t i els d'Àngel Ruiz visiten el Caldes. La PB Monserrat és un adversari assequible per als santeugatencs, que haurien de sumar una victòria, mentre que els florestans visiten el líder del seu grup. /À.L.


36

Esports

U S /CAIYTONS Divairlres, IJ de novembre de I9VH

H a n d b o l

B à s q u e t

La UE Sant Cugat vol recuperar-se davant el GEiEG

k s q u a t x

Nova desfeta de la UE Sant Cugat lluny del pavelló

Grau és tercer a l'estatal de Segona À.L. - Barcelona / Sant Cugat -

- Sant Cugat-

L'cquip d'handbol de la l K Sant Cugat ha caigut derrotat en les últimes quatre jornades de Primera Nacional i ara ha fixat totes les seves esperances en superar el compromís de diumenge davant el GEiKG, que ocupa la vuitena posició amb 8 punts, quatre més que l'equip santeugatenc, que és onzè. Després de les set primeres jornades de competició, l'entrenador Joan Sancho, vist els resultats obtinguts, ha apuntat que "el que necessitem és guanyar dos partits seguits". Sancho també ha reconegut que a partir d'ara "només ens val la victòria" si finalment vol acomplir els objec-

tius que s'ha fixat el primer equip d'handbol de la l ' E Sant Cugat: ocupar els primers cinc llocs de la classificació. El tècnic ha explicat que amb la situació actual de l'equip "és difícil treballar l'aspecte psicològic dels jugadors". Diumenge, el conjunt vermell-i-negre va perdre a Sant Quirze en derbi vallesà per 20 gols a 18. En aquest xoc, va reaparèixer Armand Mora després de sis mesos de recuperació. Mora va disputar tot el xoc convertint-se, amb sis gols, en el màxim anotador del seu conjunt. Amb les baixes de Xavi Sayós i Xavi Rovira, la UE Sant Cugat rep diumenge el GEiEG, equip que la temporada anterior militava a Divisió d'Honor B. /À.L.

- Sant Cugat-

L'equip sènior masculí de bàsquet de la UE Sant Cugat continua sense sumar dues victòries consecutives a Segona Catalana després de perdre diumenge a la pista del Centre Catòlic l'Hospitalet, un dels equips millors classificats del grup. Un llançament de tres punts a manca de tan sols dos segons per la finalització de l'enfrontament va donar finalment la victòria a l'equip local, q u e sempre va anar per darrere en el lluminós. El resultat va ser de 62 punts a 59 en el quart desplaçament del conjunt vermell-i-negre fora del municipi. Després d'aquesta jornada, la UE Sant Cugat

compta amb un balanç desfavorable de dues victòries -les dues a la Sala Escolar- i cinc derrotes. L'entrenador vermell-i-negre, Joan Rama, ha assegurat sentir-se "orgullós" del joc que desplega el seu equip. Mentre l'assignatura pendent d'aquest equip és el triomf fora de casa, el conjunt que dirigeix aquesta temporada Joan Rama s'enfonsa a la taula classificatòria, lluny de les vuit primeres posicions que donen accés a l'ascens de categoria. Rama, que ha reconegut que aquest "era un partit important per a nosaltres", ha aclarit que "el xoc de dissabte amb el Cornellà torna a ser un partit de pressió. Hem de guanyar per no quedar-nos despenjats a la taula. / A L .

El jugador de l'Esquaix Sant (lligat, Santi (iran. es va classificar en tercera posició del Campionat d'Espanya de Segona Categoria d'individuals celebrat a L'Esquaix 2000 de Barcelona el passat cap de setmana. Grau, que recentment ha assolit el Campionat de Catalunya també en individuals de Segona Categoria, va caure en semifinals davant Enric Falcón (Esquaix Lleida) per 3 sets a 0, però va imposar-se en el partit pel tercer i quart lloc a Ramon Lafuente (Nick Sports de Barcelona) per 3a0.

K à r t i n g

Campos, molt a prop del Fórmula - Sant Cugat -

Rwd Hesp n Mstrar-M mtt bnwnta aak ah

rmumuRMSA

R u u d H e s p lliura els t r o f e u s d e les 7 h o r e s d e f u t b o l s a l a d e l C l u b Foiró - Sant Cuoat-

El porter titular del Futbol Club Barcelona, Ruud H e s p , va ser l'encarregat el passat dijous 5 de novembre de lliurar els trofeus al vencedors de la II edició de les 7 hores de futbol sala Foiró, organitzades pel Club Foiró el 4 d'octubre. Abans de fer entrega dels trofeus als campions, el porter holandès del Barca va respondre a una bateria de preguntes que li van formular els més de cinquanta nois que van assistir al certamen. Entre moltes coses, el blaugrana va afirmar que se sent molt feliç i arrelat a Catalunya, que Rivaldo i Giovanni són els millors jugadors del seu equip i també va dir que mai fitxaria pel Reial Madrid. El jugador, de 33 anys i d'un metre i no-

ranta-quatre centímetres, va mostrar-se molt obert i simpàtic amb els joves jugadors del Club Foiró. Hesp va explicar que al món del futbol va iniciar-s'hi ocupant la posició de davanter, però que més tard va començar a jugar de porter perquè el del seu equip es va lesionar. En acabar aquest acte, Hesp va reconèixer ser "un exemple per a molts d'ells i per això m'ha agradat poder estar en aquesta celebració. Estar amb els nens sempre m'agrada". El porter del FC Barcelona va explicar també que entre els seus ídols de jove s'hi trobava l'exporter del Barca i de la selecció estatal Andoni Zubizarreta. E n la categoria mini, el primer classificat va ser l'equip dels Rocky, mentre que a la maxi el guanyador va ser el conjunt dels Stars. / A L .

UBfcliFkrativi

fancmful FBTtll

L'Associació Esportiva i C u l t u r a l d e la Floresta inagura un escalèxtric - Sant dinatEls amants de les carreres d'escalèxtric tenen des de diumenge al matí un nou punt de trobada. L'Associació Esportiva i Cultural de la Floresta (AEC) ha inaugurat, en un local de la seva seu, un circuit d'esealèxtric de sis vies i 27 metres de recorregut. Un projecte d'un grup d'amics de l'Associació que es van fer càrrec del muntatge i del disseny d'una obra que diumenge va ser una realitat. Prop de 70 pilots de carreres de fórmula 1, G T I i infantil van poder cremar el motor dels seus cotxes en la primera competició d'un circuit que al gener es vol introduir en les carreres professionals. "Hi haurà curses programades en dies i dates concretes per com-

petir amb la resta de Catalunya", va explicar Jaume Sarassa, president de l'AEC. El regidor de descentralització de l'Ajuntament de Sant Cugat, Xavier Cortés, va ser l'encarregat de tallar la cinta que va donar el tret de sortida al nou escalèxtric. Cortés va destacar la iniciativa d'una entitat com l'AEC de la Floresta envers un col·lectiu com el dels joves, que ara amb aquest escalèxtric "es podran arrelar molt al districte gràcies a aquesta instal·lació i aquesta entitat", afirma el regidor. El pròxim projecte de l'AEC és fer un ús benèfic de l'escalèxtric amb una cursa per recaptar fons pels damnificats d'Amèrica Central el pròxim mes de desembre, en col·laboració amb la Creu Roja de Sant Cugat. /A.D:B.

Després de proclamar-se vencedor en les últimes quatre proves del Campionat Fórmula Cat a l u n y a d e Karts, cl pilot santeugatenc Oliver C a m p o s afronta la vuitena i darrera prova d'aquest campionat amb moltes opcions de fer-se amb el títol en categoria cadet. Campos, líder amb 94 punts, és perseguit per Alfredo Saldón, segon amb 85 punts. Si el pilot local acabés tercer o e n millor posició s'asseguraria el títol. Saldón només podria ser campió si Campos acabés com a mínim en la quarta posició o pitjor i ell guanyés la prova. Els santcugatencs Xavier Illa, en categoria de 125 c.c.Jordi Monserrat, en júnior, i Daniel Campos, en cadet, també hi prendran part, malgrat que no tenen opcions d'ocupar el liderat d e les seves respectives categories. /A.L.

Jocs

Escolars

Comarcal a Terrassa - Sant Cugat -

El Consell Esportiu del Vallès Occidental àmbit Terrassa organitza d e m à un Campionat de Cross Comarcal. A la prova hi prendran part les categories benjamí, aleví, infantil, cadet i juvenil, amb participació local. /À.L.


Esports

ELS I C A N T O N S Divendres. /.? de novembre de 1998

MíUenatí

Primera Catalana

8

t

t

*

6

tofc!

S

t

0

7

Jl

C5»tOri<a

7

ï

S

*

9

4

Castelldefels 7

.i

4V2

4<í2 11

30

3

fiotne!»

í

4

«4

MZ !B

ü

i

tïntnir

7

4

501

52fl

2

47»

4S1 Ki

2J

Hais ïhspotun 6

1-2 Masoow-BarcekHwtíu +4*4 »*•*¥ *W 1-3 Gramènet4gttalada...~.,.«.„.„i«3 tvr+F *i+-*w • • ••»*• • w • * •»»• * * •

RuDiy{jïot.........4*».*...*...4...·..**·t.2*v

L*HospitaJet-Maore«a..,....«...3-2 Ripottet-Guíxols...... „..„,. „J3-Ü or

Ht

Ml

**

tO

7

2

1

7

»

te

0

i

i

20

2t

l

i

ttt

* *>

i

2

ti

it

ÍS

2

i

tt

7

n

í

4

»

4

i

4

12

u

4

4

i

tt

íé

4

*

S

13

tt

tS.

t

» *

IS

1» I S

17

Ift

4

t*

«w*>

«

G*roti& Mamat* heretada

to

6

Contetl»

te

S

Pataftuge» 50 %ttí)«ll Otftsols

s 19 * to s

JtVpítt*

IS

i»«t

to

g«tttCo((«l 14

'*

«CMM»

i

i

3

»

t7

tt

is

2

4

4

:íl

l*

20

li

Í.ÍÍÍKÉlílitef$

IS

£

*

4

14

17

Üsfnp

te

2

3

*

se

14

'» *

t;Hosp±<ata 10

i

*

3

ti

IS

4

Sarcftortcu is

i

0

7

to

9

9

2

2

S

«

15

*

jttanïnd

Óiot

to

2

0

La propers (1$ de novembre): Paíafhigdl-Masnoa; Batceloneta- \yfeç Júpiter-Gramçnct; Igualada- Rubí; Oot-Girona; Corrte11à-Granolliçrs;Pe:rdada-Praç Trerap-L'Hospitalet; Manresa-Ripoilet; SantCugjtt EspGrMSufxois. Segons Regional GRUPS Juv. 2$ Sept-Sabadefl 3-3 Barberà-Caldes Montbuf..»....U-i San Pedi*<s-MiLknart,........„...2-© Can Orioï-La Farga4no acabat) Lo» Merttnguet^Rotri»lo....,,..0-2 Can RuH-Rubf„..,„...„.„«......^-0 Badia-Saa Lorenzo*K4M*A *.****+*%+* 3-G Tibídabo-Mawrina Egara..w*.,2-1 «**.

M

«•

W

8

7

0

1

19

C alon&uj 8

$ *

1

1

2*

tt

i9

í

2

1*

K

í*

S

t

2

17

12

Jft

Barbeta

<U i *

&M> Pedró

S

Arteréiigtaís

# # #

&b«kll Lísrro tlbïïiarjo

8

3

i

13

8

»

4

í

t

ÍS

fr

15

4

i

Romute

8

4

CífiRwït

7

4

Jtttxntud

8

3

t

l

t í D l4jríMsoí>ECíerdaaj<àa»...2«3 Aiara»RC Pofe»...,. „„„.„......, 2-2 U S«vilía-C.Campo 14 -^^nM«*^#^^^»^^ M „ 44E

Í4

9

j(».*» ti...ir JÏ.OtrtíHByííité 5 0 i

Wsaan

<r

it>

« s e t s # o i *

141

l'J»

2

FUTBOL SALA

- Primera Nacional A GRUPS FCMBarcelona-L'Asaotaa Bem» Martr».T<€wtatta.,...$-t 11à#(|ga-Centelíe*<ww. ,2-2 ïndlie^rías Garcta-Robí.(..,««4-3 PB IpimmTat-La $fy*$*.*&4 V l ^ a r Mar-W, 8 t C u g a t . ^ 2

tt

a

9

»

Vf

$

8

$2

«

n

7

SI

ÍS

IS

10

*

J

LfíFora»

£

3

!

Í0

$

8

£K{KoimH$i( S

3

0

S4

tl

$

FRSt&W* «

3- «

»

í»

Om Soní»

6

2

13

16

JMMF

*

2

*

21

*

2

18

6

1

1 4 HA

Mnatfep.

9 t»

*

«o»t»

«

M «t »

<r

«te INM.

Cl>Tw»s» H

<

D

ü

t

l>

R,StKi«»t

»

1

17

4

H

S 4

t9

5

t6

l» »

)

t

17

2

2

as

JI

2- a

tt

4

t

M

26

5

i

•»

n

S

i

2

0

15

5

»

5

J

1

1

7

7

7

7

Jói*»-

S

»

«

2

11

]3

6

7'

s % m ** o li 30 o 22 81

SwAie»

S 2

i

2

4

S

"i

7

j

w.sn^i»

RAn*ó»

7

2

RCPofe

5

D

2

3

6

lo

2

7

2

1

82

Atlílir

J

I

Q 4

5

IS

2

7

J

0

M

Jt

Oubfíaaj» S 0

1 "4

1

12

1

l,*Ajwt8«

7

t

<(

as

Aísra

(

7

20

1

Kttbf

7

0

0

17

li

5

0

4

^a-7s

Hdj,»c

m 0» et.

J, «

15

«í 2ï

aSevil),

2S

Reus D«$AHiuKR%H>&et—,87^49

<

Valdíte

20

2!

S

3-S

La propera (15 de novembre): RC Poío-geial Socictad; Club de La propera <1S de novembre): Carnpo*AÍara;|émor>·Uflivcrsidad de )oa» XXÏH-PR Sam Cugat; PueWo Sevilla; Atlètic de 'lèrtassa-San Pjblo Valdelujt; Sardínero-<3D Terrassa. raeü; La Fatga-Les Ponts; EsproneedaUD Mira-sol Adesa Bacó; E. CcrdanHAND60L yok-Pefia Saa Pedró; Olfeapíc Cau Fatjó-Moiiísaaat üsítassa; Can BoaPrimera Nacional da-lúníof. GRUPC Sant Es*e*e-Sarríà Ter....„3 L26 S£Quirase-yBStCugat...20-18 GEiEG-TeMe28-30 Manyanét-P.Sagnnto. ..30-23 . Grutp3 CasteüóOAR Gràda..,...„26-26 StíordiC;s»aiVaaÍranca,..70-5? 21-26 CCatòlic-U H Sant Cué«t,62-59 ......2849 S

LaB«a.

Jft S i

t»4

151

12

I

i<«

)(,7

i!

4

1

2

201* 1Ü2

H

OAftGtaeíà 7

4

1

2

200

6

3

2

1

168

La pwjpera (14 de novembre): CAtéísdla Merola^Polidcponivo Andí»r3;t«lkrcs Cortada-FC Barcelona; Gftftteiles-Frutas MartSa; RtibíTtoégie Pena La Mutga·ïi«}tS?tTtas GarciaiWinterthur Sant Cagat-PB Moas^rat; Èpic CasinoAflassar de MarjÜÈeion-AifaS.

t2

14

t*

9

«

4

20

Í0

9

t

2

14

£'

t

t

OttatViltfeB*--*?

i

«i

6

3

5

J

0

3

0

5

7

1

4

2

l.à l'iimada

8

2

ï

5

Sa» Lorenzo 7

1

0

RatJ«

t

2

7

~to to

u

20

28

5

2

i*

tt

4

*

1

«

5

12

33

3

7

0

1

6

17

39

1

yas de €asta^fín44oparí; Carabril$CN Sabadell; Caívïa-Manresa; L1HospitaJet (descansa), V0LEI801

'la ï^taeionaí Sémt Martí»Sant4ordt,«™..^34 I4»«4·C'»0M»*.4-«*M*3»«.^K4·)*4> «40M*»4> J

•^M^+rtr 1 ^

1S4 !51

fttÇatseloitií

•70 t

t-

$ & «s

iüania Vtí

7

3

í

2

1SS

17S

S

6

S

Z

1

150

144

«

s$o ta

Cifiítír»

7

4

0

3

166

162

S

4«3

.Sftt

SantQuiOfc 7

J

0

4

m

M)

I,

S75

Sïï 1£

Sflrdih

3

0

4

IS»

167

I,

$

Vti Sí tjqpt ï

2

«t

5 Ï7iï

179

4

S4S 4 » 11

CShtvil

í

1

I

5

Í64

IS7

3

48»

líaítlinye»

7

1

0

6

$44

190

2

i2 1}

48ü H

7

ÍS 14-

0 ^ ^

ta

*

*

4 '

i

6

t S

Olot

$ $

9

5

2

5

2

7

5

l

•«

l

S

13

0

1

J5

i

» «'

«

La propera (14 de Terol-SaiM Mant;

10 13

iCotoma-At VtB-

terthur Barcelona-CitHtadelfe; Lílk Hcwtons-Olot HOOÜB PATINS

Sesgona Catalana GRUP 3 LMversitari-Santa Isabel..,...6-7 Maequefa-Santa Pwpètw«u....l-7

P J i SantCn#at*Sant Joan,...°-2 .24) «BSC»W

S

4

«>

3?

»

<3»l*í

S

4

1

40

JS J2

i< 5

4

0

1

34

ySfgbadefl-P. Casteílon,*S^

S

4

1

311

25

i>Carabraí8«*M„M«...*12»d

5

2

21

15

5

i

23

21

5

2

21

10

5 1

22

35

S i t )

W

39

S I S

8

Itt

S&latet

K

Oastólló

5»i

& 4

13-4

|irtroera Nadonal A .3 GRUPé EïèeÉÉsï Ciem-L'Ho^talet^-S ..4-1 Ripollet, 3^ Mi í-CNOrfdbt 6«7

<nc P~a,

I

SiBtrKwtt* J

'litdc

2t

La Fur)»

3

4

w M t w ^ ^ i , . . " ï*Çt, yB^JER,.,,,.^. ..JBsufte^L-

7

Sfe»-$<í

?

54

i

«

La propera (l-f de novembre): C&«Jà-Bar^-Efectrtca €km; Ripo«et-BeRtcaiiío; CN CaJdes-OMmpyc

SMWJO*»

Mmuií»

6, 1 *

CV Sant Cujíat-Winterthur.1-3

<»<

4

z

5

d

• •«1** +*+K*X+X+.+**-tl+ll*Jt* 41

4

> !

8

« Ç 1 NtMt* ft

SW 10

1

Divisi6#Honor ítmenína

SlpoSo

i

S59

HOQUB SOBRE HERBA

Ctitatfcfte*

3

4

'•^••^l··^·f^í

3

\ai$

3

7

javeniüd 25 Steptíetabte-Safiserài OaFVstlU S 3 456 444 9 des Mofttbaí-Saa Pedró Lutaen; l'E Sant C u g S ? 5 5 1 8 51í> 9 Mü.leaarí<5an Orioi; La farga-Pefia AlnWífj 7 5 SÍ7 fM> 9 Los Merengues; Rdmufo'Ik)ndi<mí- Honj 7 S 456 1(17 'i GaB Rull; Rubí-Badia; San Loïectzo GcliiJ» 7 7 Í2h (.2? ?. Tibidabo; Mauritta Rgars-Lteno; Sa- La propera (15 de novembre): Ü-La Vatfs-Sant Medtr; Bàsket .\lntedaGaudfeUE Sant Citgat-Corneüà; Casa! Vtlaffitrtca-Centfe Catòlic L'Hospitalet? Gelida-Saat Jordi; HotGROF14 ta-NíatagaS; RtpolJct-Castelldefdí&; i«an XXïïi-Can Boada A-& :ÍÜ. FB SantCJug^PJNhKïvo^.....^^

7

L a propera ($4*» novembre): Puerto SagunttVpaïdiíiyes Telde' í*wtyaaet; {'K SantCa^t-GEiEG; Saaiàde 'ler-Sant Qiàrttt; IA RocaSaia Esteve Sesrovires; OAR Grada·#ordils; Palautcadeta-Casteiló.

10

* ;#

Ifaífe!

tíibes

tfl

RSügumo

37

5

1

0

14

34

5

1

*

»

43

L * propera {15 de novembre): Santa Jsabel-Cefdarjyoia; Santa P«fpèt«a»U«5veixÍtaïÍ; Sentmeaaç-í\las<|tteFa; Saat Feliu de Codínes-Catdes; Sant Joan Foigueroles-Laietà-PH Sant Cagar "A".

Griful Oil. s. L. Servei Estació Gel

Ga soil

Llenya

Premsa

calefacció

Butà

Gelats

Carbó

EL PAGAMENT DEL GASOIL "C" SERVIT A DOMICILI

E.935004S55

ES POT FER EN EFECTIU O

Botiga 24 h Pa les 24 h Gel

Premsa Entrepans Congelats

Gelats Accessoris


Esports

38

FUTBOL

Q S 4 C A I V r o ! \ S Divendres. /.! e/e novembre de 1998

13.45 CEF Sant Cugat-Muilet <DÈs>>

2a Divisió femení

Primera Catalana

Primera Divisió fem.

PB Sant Cug4t (Dticartsa)

12.00 Sant Cugat-Guíxols (Diu.)

11,30 Ma» Janer-Castelkicfefe fDiu.)

Benjamí Adefube 12.00 La Farga-Los Merengues (Diu.).

10.36 Sant Cugat "A"-San Juitan ( D M PB Sant Cagat "A" (Descansa)

Tercera Regional

1&O0 Àgora-RiaoÜet <DIÍ>.}

12.00 Juan XX1H-PB Sam Cugat (Dtu.) 10.00 La Farjçi-Lcs Fon» (Diu.) 1130 Esptt>nceda-Mira-sot-Adesa{Diu.} 16.00 Can Boada-Janior (Diu.)

Veterans 16.00 Sant Cugat-Sabadell (Ois..)

1 2 3 6 MoBet-Saat Cugat "IV (Dis.) t0.t$€%* Rrfl-PB SantOigat "B" <DW

Prebenjamí Adefube JOJOPBSant Cugat aÀ"-MuJtet (DJs,}' 12.06 Sant Cugat-Àgora (Dis.) 12,3© P»SaacCu£at "B'-\lotlet(DÍ*.ï Andaluda-Sant Cugat

1 a. Divisió juvenil 12.00 Manres»-S«ftt Cugat (Diu.)

2a Divisió juvenil . 99,45 Bobe&j&w» <Oiu.) 18.00 Sant Cagat-San Cròtóbal {Dis.} 12.00 Can RnU-Pfi S a n Cugat fDiu.} 16,00 Can Fatj^Mifasoí-Aítesa ( D i ^ 0 9 ^ 0 Tibk)ab<>€EF Ssnt Cugat ÍDw.>,

l a Divisió cadet .

Segona Catalana BM

Tfmmm mffiM'

Cadet 2a Catalana A^ttaseBC-UESantC!u^it(DKÍ.>.- *J»

Primera Categoria

Cadet Lliga Catalana

*

11.60 UB Saw Cugat-Baériosa (Diu.)

Tercera Categoria

Segona Div. "B" fem. 17.30 Les Planes-M« (Dis.) 16*00 MarmrdlevMCS*«Cugai(Dís.) 1 5 3 0 Sentmenat-Mas jasacrfJDis.)

; -Itíemw-tíE SantCugat (Diu.}

Cadet 2a Cat. fem* 19.00 W

StC^-8»HtJmitXÍ#fflè

Comarcal JkSvítgMJE Sant Cugat (Dia.)

Juvenil 2a Divisió 11.30 \V. Sant Cugat-Racíng-84ÍDiu.> 1 1 3 0 Ràpid Sta ColoH)a<W»^c{à»o.)

mèíhtí^tAm

Divisió d'Honor

Sant Cugat (Dk3

San Pabio Valdeluï-Jtf»»» (®wà

Cadet 1a Divisió "|ÉÍ0Cafmpyc-Saftta Çofama (Dis.)

Divisió d'

Cadet 2a Divisió

Júnior-Univereklad

ipM

1a Divisió

W. Sant Cugat'Le» Cutis (Diu.)

""r-MaJIbaÇDjiaH:.} «A'·-Viasjpoft CDiil.}

tíB StostCugat-Cornetü (Dis.)

Iiifantil

Segona Cat. fem.

[>i€ak! «£Sa«G

UM m SautCugat-Ribes {Di&>

lil $£>«,*

Sub20 t?JB U I S e * C«gtt-Laietà (Dis.}

12.06 Sant Cugat-Matadepera {Dia.}

Fèmïnes

11.00 JIS»ÍOF.C3»J R»«(Dti>.)

O9^)0CEFS{C«g«t*P&8. UotençíDk.)

2a Divisió cadet 08.30 Can Oriol-Sa« Cugat (Dis..) 16.00 CE K Sant Ougat-Can FatjóíDío.) 18.00 Terrassa-PB Saot Cugat (Dis.)

Ï6M

14.00 Ptí Sant Cugat-

t}&S«8:Çugat-Rípoiiet (D«.>

22.1S Vfc-PH Sant Cugat fjD&k , .

HUO p&SimrCugat-Ribes (Diu.)

Cadet

Divisió masc Juvenil

í&OftSMKÇttiffie-l'E Sant Cugat (Diü^

1a Divisió infantil 10.00 Badia-CEF Sant Cugat (Dis.) 16.15 Sabadell-PB Sant Cugat (Dis.} 09.00 Sant Cugat.jamof (Dis.>

Cadet femení Juvenil fem. C. Cat. liMstG&mmstCum -A" (DÍ*)Í5lí8^Es«)liir.CV'S*B(Cii^»(DiS.> l2J0StOíbiid-ÜEStCiigat "B* (Dis.)

2a Divisió infantil

FUTBOL SALA

lOi»Nltra-s^Pea»Adc«o!Ma<iHtJ(Dk) 16.00 PB Sant Cugat-Can Trias (Dis.) 10.45 Natació T«tta»*««w€MiWCPífc)

l a Nacional A

1a Divisió atevf 15.00 Sabadelt-Sam Cwgat (Dts.) 12.45 Fontetes-PB Sant Cugat tDw.) 11.30 Mira-sol-Saa Jeiiia (Dis.)

CV Sant Cugat-Costa Mar (Diu.)

1&30 Uieta-PH Sant €«£«#>»!*} atrax-1 wt^xw? ewKKWr

Infantil

íí^StFàaecscCP-Can Deu

17.30 L**et».Pfi S a o t C a ^ t s í O ^ ;

Cadet fem. Camp. Cat.

At.€an H'Angkiia-ytra-soi Cl*

Alevf "A"

À' !

15.00 Sant

Eulàiía-trv'Sant Cugat (Ok.)

Alevf "B**

i?J$W<Sw«C».gat-PB MonsenatíDte.) 174»CNC«(«te*OBmpyc FkxeseKDÍhí'

Primera Divisió l$mGíU|s-4-efcess < D i u - > 1 4 3 0 L*Mauià»*PB Sant Cugat (Dis.)

2a Divisió alevf

Segona Divisió "A"

1 LIS PB St Cugat-San CftwSbal <0BI.) 10.00 Sant Cugat-RípoOetíDiu.) 12.00 júnior-LlastoíDts.}

UM

Ssi

OBOL

l a Nacional Í Í 3 0 VB Sant C»giwM5gi8G (Diu.)

Segona Divisió B

:

INNfïsiÓ fem*

13.00 PH Sant CugatCtKbeta fjDK,is.) '

«a

1 6 ^ 0 Laietà-PHSaatCBgtt,^!^ -

-S»#t WÈàfptitíft^nt Cugat CP da-Atldtic Sant Cugat

Prebenjamf "Aw: Jpü Catalana

PHSaaK

Prebenjamf **B"

GKmpyc Ftaresta-Cometlà (Diu.}

u

•iÍtí&^àmC«g*M8u<» i jíib, Cu*nç

n

16.00 Geiída-PHS

enil 2a 1 Ò H

R

I

A

Premis Esport en Marxa 1 9 9 8 Ràdio Sant Cugat i Autocugat Opel SANT CUGAT ESPORT javi Gonzàtez Christian Albors

Javier Tanros

7 6

Cark Sartol Nerea López

FBTBBL 16 8 7-

Mònica Martínez Sara Montero Patrícia Badia

5 5 4

iffmum ^Kiiiiii Joan Sallés Christian Weto Joan Vidal

8 6 4

JÚNIOR FKMENÍ

Eli Maragail Katery Maragail Natàlia Maragalí

MMÜMM SS3FHÉS. PATI HOQUEI

Dant Ar«6n ToniZapíana Samjul

5 3 3

8

10 10 7

* 8 5 5

~* Marta Garcia

Jaume Estrada

12

-

àVÉtè$%^%tm&' • Jordi w^Ht'fc •. , i H \

BAjffiSSL

ÜVBÜI

UE SANT CUGAT

U S SAÍÍT CUGAT

Ignasi Solà

TcmiBallart Paa Riera Bradio Alr^entgi.

j uanjb Gonzalez Óscar Palència

12 5 4

FWTBOISIUA WINTERTHUR SANT CUGAT

9

s

3 '

.S 3 ~Z '

CV SANT CUGAT FEM. PATÍ HOQUEI FEM.

* 1Gtrtm'fkm&mm, ....'* . , -

3

OLlMPYC FLORESTA

José Luis Sanchez Jordi Aranda Dani Martf

JÚNIOR MASCUSLt PB SANT CUGAT

Oriof Sqgra Eduard Màyral

Bibi MilMn Jéssica Paz

7 4

J

14

":

ÜE s W ò ' í i o ^ t ^ l , NúriaÓByef . Marga Almagro*.

Eüsabeth Baidrich

7 é

11 7

3

*


EIS4CANTO1V3

Lulturu

39

Divendres, 13 de novembre de 1998

A c t i v i t a t s

Apostes segures a la Casa de Cultura La programació manté els cicles d'èxit com La nit del cantautor i els espectacles de butxaca La Casa de Cultura aposta en aquests dos últims mesos de l'any per una atractiva programació, que manté alguns dels cicles amb més bona acollida entre els santcugatencs com 'La nit del cantautor', els espectacles infantils de butxaca o els concerts de pop-rock. Entre les principals novetats hi haurà un recital de romanços i cançons a càrrec de Jaume Amèlia. Els dos primers espectacles arribaran aquest mateix dissabte amb el concert d'Adrià Punti, dins la nit dels cantautors, i els espectacles infantils de butxaca amb l'Estenedor titelles que presenta Les facècies de Coral·lina. JOSEP MARIA M I R Ó

- Sant Cugat La Casa de Cultura manté una línia continuista en la programació d'aquests dos últims mesos de l'any, a m b cicles a m b bona molt bona acollida com La nit dels cantautors o els espectacles infantils de butxaca. En aquest primer cicle, i segons la tinent d'alcalde d e serveis personals de l'ajuntament, Àngels Ponsa, s'ha volgut mantenir la "voluntat d'oferir concerts de qualitat". La tinent d'alcalde de serveis personals va dir que d'aquesta forma "s'acabarà l'any amb la mateixa bona línia d'esp e c t a c l e s a m b q u è es va començar". Els coneguts cantautors Adrià P u n t í , e x m e m b r e d'Umpah-pah, i el cantant flam e n c Miguel Poveda són els protagonistes d'aquest ja "consolidat" cicle. Poveda, conegut també per la seva intervenció a la pel·lícula La Teta i la lluna de Bigas Luna, presentarà a Sant Cugat els temes del seu treball Suena a Flamenco, que sortirà al mercat l'any vinent. Per a aquests concerts i espectacles, la Casa de Cultura adapta la seva sala d'actes segons cada una de les necessitats concretes. "Intentem fer espectacles propers, en els quals es busca la complicitat amb el públic", va explicar el tècnic de cultura, Rogeli Padró. També en l'apartat musical, la

Casa de Cultura continuarà amb els concerts de pop-rock destinats a un públic més jove. Els santcugatencs Pop Scene i la formació de Terrassa Kansatks, seleccionat en el Connexió V.O. 1998, obriran aquesta nit el cicle. La formació santcugatenca SilverString, que barreja estils com el blues, el pop, el country i el flamenc (tots instrumentals) i el grup de punk-rock, ElviraSpanska (també seleccionat al C o n n e x i ó V.O.) actuaran a la Casa de cultura l'I 1 de desembre. El tècnic de cultura, Manel Turón, va dir que aquest cicle " r e s p o n a u n a a c t i v i t a t continuada, que es fa des d e l'àrea de joventut". Espectacles infantil» Els més petits tornen a tenir una cita amb els espectacles infantils d e butxaca. El p r i m e r serà d e m à a m b la c o m p a n y i a L'Estenedor de titelles q u e representarà l'obra Les facècies de Coral·lina, una aventura medieval protagonitzada per una heroïna que utilitza l'enginy i no la força per resoldre les diferents situacions amb què es troba. Els altres dos espectacles que c o m p l e t e n el p r o g r a m a són Històries del senyor Nap, a càrrec de Teatre de Cordó i Contes de pèl de ploma de la Companyia Foc Follet. Els dos muntatges són de titelles i estan especialment recomanats per a nens a partir de

cinc anys. En la presentació de la programació, Àngels Ponsa va explicar q u e amb aquests espectacles es pretén completar la tasca que fa el cicle d'espectacles infantils la Xarxa al Teatre Auditori d e la ciutat. L'aforament de la sala és limitat i els espectacles tindran un preu simbòlic de 200 pessetes. Novetats i exposicions Entre les principals novetats de la nova programació hi ha el recital d e romanços i cançons que oferirà Jaume Arnella el pròxim 28 d'octubre. Aquest espectacle, que anirà precedit d'un col·loqui-xerrada sobre els romanços, en què Jordi Gonzdlez t Àngels Ponsa en la presentaria de la nova programació. FOTO:X. L intervindrà el mateix Arnella, l'organitza el Cor Aulos de Sant Cugat, amb motiu del cinq u è aniversari de la formació.

Actes de Santa IMeimi Nadal

' Els santscttgfttsencs seran, un cent naixement dei FedericoGbrcfe poeta «es de la Oisd» de Santa IMcm Lorca, ÍdÍT«Cdela<ÜPBqteçió anirà*; • Sota el tfcdtde Tardor musica!radel 4&€ktttsm% d pianista samteu- música *Toni Xuclà, i/iè* jgftcac Grirji Bspuny í la fcar-torjoan farà la ««&»•* cetaama Escatiftta Blanco ofe- rió, que a^^acompanyadà,de riran el «most de Santa LJtócia ' ancAdoJtfGwà. atOaustre d*f Monestir. Es» ies entraré* $ u * pttny, que |a na actuat anteaanridpadifa.là' ' jriastmpnta &»itç Cagat, centrarà raapajrctr&H4 «£«$8 refJcrtefl <ta peces de ,E| psssaésíy, i l'aniversari de la je»«aftvi, e&tàà pcees de Sdw:«t'erirel$ewïWBmm, Mostart, Chopin i Liszt Ferrettr. U*s~ Més tard, «&^ïes 25, 26 i 27 d* desemíbre el claustre del .Monestir tomor& » «collir, un r ™_^ poesia i „„TOW„ any més, el ja tradicional poc- Any rere aàgjjj Tetrateatre hs «ladeNadyfpeelgrapïoca) consolidat %^eva actuació atí Tcanteatre prepara per «aques- Claustre opuuna de Jes.efces habituals í ftpb millor acoflidg datét#rasífa, vet mvmtatge poè-entre la pofe^ció per les dates tic ï muMcaJ en homenatge al dcN T adai/JrHM.

Les exposicions continuen sent una altra de les principals apostes d e la Casa de Cultura. En aquests moments, el centre ofereix dues mostres Observar i mirar de Joaquim Conca i les fotografies Cuba amb uns altres ulls. Entre les pròximes exposicions destaca la de dibuixos que farà la santcugatenca Doris Leussler, coincidint amb les dates de Nadal. En l'apartat de mostres també es podrà veure La salut i les dents, de tipus divulgatiu i adreçada principalment als nens i nenes, i la Fira d'esquí, que organitza el C l u b M u n t a n y e n c Sant Cugat. El tècnic, Manel Turón, va recordar el servei de revelatge de fotografia que ofereix la Casa de Cultura i va posar l'exemple del bon resultat les fotografies que es poden veure fins al 18 a la mostra Cuba amb uns altres ulls. Per la qualitat d'aq u e s t a exposició s'ha decidit traslladar-la a l'Espai jove, un cop passada aquesta data.

Des de sempre donant suport a la vida cultural de la nostra ciutat T Lucas

<0\RITy

Lucas Diesel Systems S.L.

Treballant des de Sant Cugat per a tot el món O r a , de Cerdanyola, s / n

- Q 8 1 9 Q Sant Cugat del Vallès - (Barcelona)


Cultura

40

ELS /< AYIÏHN'S I)i:;/u/n*. LUlriiiK-imlm-dr IWS

e r a

6

Aïda' arriba a l'Auditori després de la polèmica estrena a Sabadell Les entrades fa dues setmanes que estan exhaurides JOSKI' \1\RL.\ M I R O - Sant Cugat -

Després de la polèmica estrena al 'l'catre de La l·'aràndula, els Amics de l'Opera de Sabadell representaran demà a la nit Aïda tic Ciiuseppe \ e n l i al l'catre-.\uditori, on les prop de IS00 localitats estan exhaurides des de fa més de dues setmanes. De moment, ja són més de 3.500 vallesans que han vist aquest espectacle que ha rebut a parts iguals aplaudiments i dures crítiques del públic i la crítica. Kn aquesta producció, amb direcció escènica d'Stefano Poda, hi participen Judith Borràs i Antonio Cotti en els papers protag o n i s t e s . el ("or d'Amics de l'Opera de Sabadell, l'Orquestra

Simfònica del Vallès i la Companyia de dansa color. Arriscada posada en escena Kn aquesta ocasió s'ha apostat per una arriscada posada en escena. Kn l'estrena de l'obra al Teatre de la Faràndula de Sabadell, la passada setmana, bona part de les crítiques se les va endur Stefano Poda, director d'escena, escenògraf i dissenyador del vestuari d'Aïda. "S'ha despertat una forta polèmica perquè és un espectacle que no respecta, per exemple, algunes de les imatges més sedimentades i prototípiques de l'espectador operísitc. Hi ha hagut divergències d'opinions i m'ha estimulat i fet pensar", explica

Poda. Tot i així, assegura que s'ha creat un entusiasme creixent i també ha generat curiositat. "Per a mi, aquesta obra representa una recerca estètica i sobretot dramàtica. És una forma de concebre l'òpera com a art total", explica Stefano Poda. Kl director escènic explica que en aquesta Aïda ha prescindit "d'elements convencionals com la piràmide o l'esfinx. No hi ha mòduls de la tradició vuitcentista, però tampoc es tracta de teatre d'avantguarda". Stefano Poda compara el seu treball amb el del cinema d'autor. "Aïda és extremadament complexa. És l'obra que més he odiat i que, alhora, més he estimat per contraposició", afegeix.

Giuseppe Verdi, autor de l'òpera Aïda. FOTO: CEDIDA El director escènic ha treballat amb les fórmules típiques de la tragèdia grega. Per això, ha utilitzat una dicotomia de colors amb la qual representa el desenvolupament sentimental, ètic i polític de la història: el negre, que representa el poder i la religió, el vermell, símbol del poder com a

T e a t r e

Atre T e a t r e e s t r e n a ' T o d a s hijas d e su m a d r e ' a la Mostra d e V a l l d o r e i x

glorificació, i el blanc, que representa la llum i la mort. Aïda, inclosa dins el cicle d'òpera a Catalunya, ja s'ha representat al Teatre Municipal La Faràndula de Sabadell i a Girona, i té previstes més funcions al Teatre Fortuny de Reus i al Villamarta de Jerez de la Frontera.

E s p e c t a c l e s

'TT dansa9 demostra a Sant Cugat la professionalitat dels seus joves ballarins üespectacle rep una entusiasta acollida perpart delpúblic

ALÍCIA D. Bi i

- Valldoreix La cinquena Mostra de Teatre de Valldoreix va ser l'escenari triat per la companyia Atre 'l'catre de Gavà per estrenar dissabte a la nit. Todas hijas de su ///ad/r, d ' I s a b e l H i d a l g o . l'na obra q u e en paraules del seu director, Dídac López, no es pot emmarcar en un sol gènere, "perquè té canvis de ritme, ara humor, ara drama, i un final sorprenent". Todas hijas de su madre trasllada l'espectador a una nit qualsevol del temps de Nadal on cinc g e r m a n e s es r e u n e i x e n per sopar i passar-s'ho bé i acaben desfullant els seus personatges, descobrint els seus sentiments i secrets fins a deixar nua l'ànima. Aquest és l'argument que la directora de la 5a Mostra, l'rini Fscrihuela, va escollir per pujar a l'escenari del Casal de C u l t u r a de Valldoreix,"perquè ens agrada portar obres de petit format, intimistes, de text, que diguin alguna

cosa, que facin alguna mena de crítica social, i aquesta complia tots els requisits". Aquest és el segon cop que el grup Atre Teatre visita la Mostra, després d'impressionar el p ú b l i c v a l l d o r e i x e n c a m b la seva i n t e r p r e t a c i ó d e l'obra A/adam Sadc, la tardor de 1997. Prop de noranta persones van assistir aquest cap de setmana a les dues representacions que el Grup de Gavà va fer dissabte a dos quarts d'onze de la nit, i diumenge a dos quarts de vuit de la tarda, seguint a m b el calendari previst per la Mostra en el seu quart i penúltim cap d e setmana. Els amfitrions, cl grup de Teatre Espiral, sota la direcció de T'rini Fscrihuela, seran els encarregats de baixar el teló d'aquesta 5a edició de la Mostra de Teatre Amateur d e Valldoreix amb El verí del Teatre de Rodolf Sirera. "Una obra q u e a mi em fa molta il·lusió perq u è és teatre dins del teatre, i això és massa!", exclama Fscrihuela.

• Cfosjesíí'yçivitadò HÍPICA SANT W A T

T«t ¥3 * 7 4 93; 85*. Avinguda ét, Ws Corts Catafcnoi - finca ía M b n a I.IIKII.li

il,-..!<"

J.M.M. - Sant Cugat -

La jove companyia de l'Institut del Teatre de Barcelona va demostrar divendres passat la professionalitat del seus intèrprets en l'espectacle que va representar al Teatre-Auditori. Aquesta compa-

nyia, que va oferir coreografies de Nacho Duato, Ramon Oller, Ohad Naharin i Tony Fabre, intenta servir de pont entre la formació acadèmica i les primeres actuacions als escenaris. Un dels ballarins, Enrique Guerrero, va mostrar-se gratament sorprès per la bona acollida del públic santeugatenc i va desta-

car que I T dansa ha estat "l'oportunitat de començar a treballar, tal i com es fa en una companyia professional". La directora de la companyia, Catherine Allard, va mostrar-se satisfeta dels resultats i va explicar que des de la seva recent creació ja ha donat sortida professional a alguns joves.

Crít/ci.

El prevenir extasiat f)i.\SA. panyietàe

de/Teatre

dels rjaiyHfesvTfeteltdiari, daíïri-

BafatímM.

PUsr^ms,

gorós. Medfeamdxd veíew kè evolucions <TfT daBS*> m j p ^

JammCumpMa,

Céstkade

de joves quedenïosÉKiííÉÈB&éí de prepafacid Vi ittkm f««^eo

Guerrera, Josep Bumtt, Nora JSÉ^KF, Frmcim Edutfafo Vilklta. Uoc i dkt: Teatrt-Aw&tofi. $dt novembre. Totes Ics manifestacions artístiques precisen, per assolir els mínims nivells de qualitat, una preparació i dedicació determinades. En ei cas de la dansa, oa el cos constitueix l'eina primordial, la dedicació fonamental i, alhora, fugissera, perquè el temps es converteixin un valor escàs que no pot fïiaíbaratar-se, i una exigència per aconseguir en el mínim període el màxim de resultats, dona-

pressivamenf, la complicitat gestual alternativa, rítmica i lligada. A fa segona part, una mossa magsSfca de tecfcativiw coreogràfica

J&ftKtaneatmfo la suggerem música i c«racter|stka veu d e Maria BMHI Oller amb un caítegpélétíé' del Mar Bonet. Una recopilació siea popular jueva,, I m a t ^ & i $ t e $ de cants de treball i joiescom Fora amb moviments carai* sesjttendes sembrat, que tres parelles de ciats i oscil·lacions de k passió a ballarins van executar'amb una l'enyor, patserarabtinadttKldaoíperfecció notable, posant la ducecssiva. Desprès Pasjt$tw&&é'Qtilitat dels seus cossos joves i la had Naharin. utilitzant PaBànfea implicació interpretativa ai servei anglès Grmis/erves, una p<$ea.r#ig· d e k coherenti intel·íigía&t hectanffica, plena de subtil htwfci «ta- ta del sentit de les cançons de trenta en l'encadenat, imfjfam cast ball de k mallorquina. Duato i Maperò molt efectiu balladj3íà|i> conria del Mar Bonet, Mediterrani vicció * seguretat per M. ÏÏÈar Al» ~imd fet art t sensibilitat per a tin pànezí Francisco Eduardo ViSaípúblic entregat a la magnífica ta. Seguidament, Càtop8m.éto fcaHtat d'un grup de qualitat, Tony Fabre, ambrousk»<fe Vi- q u e només e s p e r e n espais i vaidi, J. SL-Bach ï Rita Mitsako, oportunitats periòdiques per deamb cinc balkànsque juguen exmostrar d e q u è són capaços.


Cultura

ELS í CANTONS Divendres. 13 de novembre de 199X

4i

Adrià Puntí. El cantant presenta demà a la nit el seu treball 'Pepalallarga ;'...' a la Casa de Cultura

"Em sento terriblement rebel i petit en moltes coses" JOSKI» MARIA MI'RÓ.

- Sant Cugat Adrià Puntí reprèn demà el cicle La nit dels cantautors a la Casa de Cultura amb un concert del seu nou disc Pepalallarga i... —Què ha suposat aquest disc? -Estic molt content d'haver-lo fet i que estigui al carrer. Amb aquest disc inicio una nova trajectòria, és una evolució i una culminació d'un passat amb altres grups i discos que havia fet. -Un disc, fruit del trencament dels Umpah-pah. Per què es va produir aquesta separació? - É s com la vida. Les coses comencen i acaben per un cúmul de circumstàncies. No va ser una divisió personal sinó de tots els membres. A mi em va saber molt greu la dissolució però va ser el més natural i coherent. Per la meva banda, m'hauria agradat mantenir les dues carreres paral·leles: la d'Umpahpah i la d'Adrià Puntí. - E n alguna ocasió has parlat de desavinences artístiques. Ara, després d'aquest nou treball, estàs artísticament satisfet? - E m sento molt a gust amb aquest disc i la seva proposta estètica. Hi

ha diferències amb la música d'I'mpah-pah. ("rec, però, que les diferències amb els membres del grup no eren únicament artístiques. A Pepalallarga i... també hi ha punts de connexió amb Umpah-pah. De fet la majoria de cançons eren meves i, per tant, és lògic que hi trobis coincidències. Tot i així, és diferent perquè he evolucionat i és més dur.

- N o m'agrada parlar de maduresa. Em sento terriblement rebel i petit en moltes coses. El que passa és que vas fent discos i van passant els anys i això fa que t'adonis que hi ha un aprenentatge. No sóc el mateix ara que quan estava a punt de gravar Raons de pes. A mi m'agrada dir que és un disc que he fet amb tota la honestedat del món, on no hi ha res de maquillatge.

- E n quin sentit? -Amb l'actitud dels músics, dels instruments... Per exemple, no ha calgut posar dues o tres guitarres, amb una ha estat suficient. El mateix amb la veu. Tot això endureix les cançons. - I les lletres? - H i ha una continuïtat. Tinc una forma de compondre que l'he fet servir sempre, i no he de canviar perquè ara treballi en solitari. No m'agrada donar les coses molt fàcils, m'agrada jugar amb les paraules, tot i que hi ha cançons molt planeres. Pel meu tarannà fa que siguin lletres una mica fortes, i no pels renecs. També sóc molt divertit, però; en les meves cançons em guanya la part emotiva i cerebral, no la dels malucs.

-En els concerts, però, hi poses molta teatralitat. -Si, i més en propostes com la de Sant Cugat, que serà acústica. En aquests casos intento no avorrir el públic. Les cançons tenen un rerefons que condiciona a l'hora d'interpretar. Darrere una lletra, per exemple, pot haver-hi un personatge amb unes característiques determinades. Són colors que m'agrada fer servir en directe.

—Dinen que has madurat.

-Paraules d'Adrià Puntí: "Sóc patètic parlant en castellà, perquè sóc més català que l'hòstia". Això, però, no t'ha impedit editar discos en castellà. -La frase, però, crec que es podria precisar Escrivint ho faig millor en castellà, per una qüestió escolar. Jo havia escrit sempre en castellà per collons. D'una banda, et toca els

L·l cantant Adrià Puntí serà demà ala nit a Sant Cugat. FOTO: CEDIDA nassos però també t'obre el cervell... grada la sonoritat del català. -...Cantant, t'hi sents còmode? -Utilitzar una o altra llengua, pot -Sí, perquè cantar és diferent que resultar més còmode per benefiparlar. No hi trobo diferència. A mi, ciar-se de certes polítiques cultum'agrada cantar en català perquè rals? em recorda l'anglès o el pseudo-Condiciona més quant a cobertuanglès, que cantem tots els que hem ra, que la teva proposta es quedi nascut en aquestes contrades. M'aaquí. Aquest és el problema bàsic.

Condecoracions

La Generalitat de Catalunya lliura la Creu de Sant Jordi a tres santeugatencs

Emili Brugalla i l'AOSC actuen a Barcelona J. M. M.

Mercè Diogène, Joan Echevarría i Gerard Claret són els guardonats J. M. M.

La pintora Mercè Diogène, el violinista Gerard Claret i l'empresari Joan Echevarría van rebre dijous de la setmana passada la Creu de Sant Jordi que atorga anualment la Generalitat de Catalunya a aquelles persones o entitats que han destacat pel seu treball per Catalunya i la seva identitat. L'acte, presidit per Jordi Pujol i el conseller de cultura, Joan Maria Pujals, es va celebrar a la sala oval del Palau de Montjuïc. "Normalment, els guardonats quan reben la Creu agraeixen que se'ls hagi concedit. Penso, però, que és Catalunya que ha d'agrair tenir gent com aquesta", va dir Jordi Pujol durant l'acte. El president de la Generalitat també va destacar la tasca dels guardonats

"per la construcció del país i per portar el nom de Catalunya arreu". La pintora Valldoreixenca Mercè Diogène va ser guardonada pel conjunt de la seva obra i també per la seva tasca en la moderna escola catalana del tapís. "Aquest guar-

dó m'ha fet molt feliç. Et dóna ganes i entusiasme per continuar treballant", va dir l'artista. El govern català va concedir la Creu al violinista i director de l'Orquestra Nacional de Cambra d'Andorra, Gerard Claret, per la seu treball de difusió artística i pedagògica de la música. Claret va dir sentir-se "molt agraït. És com si no toqués de peus a terra". El tercer guardonat va ser l'empresari Joan Echevarría, que va dir que estava molt "il·lusionat" per haver rebut aquesta condecoració "tot i que han estat molts els qui han contribuït al desenvolupament econòmic de Catalunya". Presència institucional A l'acte de lliurament de les condecoracions hi van assistir l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, i el president de l'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix, Jaume Sanmartí. "Que tres santeugatencs hagin rebut tres de les 42 Creus de Sant Jordi que es donen avui, crec que és tot un rècord per

- Sant Cagat -

L'Associació Orquestra Sant C u g a t ( A O S C ) i el p i a n i s t a E m i l i Brugalla han actuat a q u e s t s dies a Barcelona, o n han o b t i n g u t una molt bona resposta p e r part del p ú b l i c . L'Associació O r q u e s t r a d e C a m b r a va i n t e r p r e t a r d i u m e n g e passat la sarsuela La del manojo de rosas al C l u b H e l e n a . " H e m q u e d a t molt satisfets per la representació, p e r ò sobretot per la bona resposta per part del públic ass i s t e n t " , va explicar el director d e l'AOSC, J o s e p F e r r é . El p i a n i s t a s a n t e u g a t e n c E m i l i Brugalla va i n a u g u r a r aquesta setmana el cicle Clàssics al Jamboree a la c o n e g u da sala d e jazz b a r c e l o n i n a . Echevarría. Claret, Diogène i Aymerich al lliurament. FOTO: XAVILARROSA E n a q u e s t concert, el p i a n i s ta va i n t e r p e t a r p e c e s c o m a la ciutat", va dir Aymerich. L'alsun total de 42 personalitats i entiEscenes romàntiques d'ïinric calde va afegir que "Mercè Diogètats, entre les quals hi havia els peGranados o Four excursions d e ne, Gerard Claret i Joan Echevarría riodistes Inaki Gabilondo i Luís del S a m u e l Bartok, la m é s aplausón tres santeugatencs molts estiOlmo i el cantant Peret, entre aldida p e l p ú b l i c . A q u e s t cicle mats, entre moltes coses, per l'estres. El govern català va concedir m o s t r a el t r e b a ll de joves treta vinculació que mantenen amb enguany quatre condecoracions a intèrprets catalans a partir d e la vida cultural, artística i empresapersones del Vallès Occidental, tres programes d ' u n a hora de durial de la ciutat". d'ells de Sant Cugat i el quart, Chirada. Al lliurament van ser guardonatchi Creus, de Ripollet.


42

Cultura

ELS /G41YTÜNS Divendres, 1.1 de novembre de 199(1

Homenatge

E x p o s i c i ó de Marilyn M o n r o e al Sant Cugat Centre C o m e r c i a l

L'Arxiu històric municipal crea un 'fons d'entitats'

La gran superfície celebra el segon aniversari amb la mostra de Frederic Cabanas J. M. M. - Sant Cugat -

Marilyn eternament jove. El polifacètic artista santcugatenc Frederic Cabanas ha volgut titular d'aquesta forma la mostrade fotografies de gran format que des d ' a q u e s t a setmana i fins al 20 de novembre es pot veure al Sant Cugat Centre Comercial, amb motiu del segon aniversari de la seva obertura. Amb aquestes paraules ha volgut deixar constància de "la immortalitat d'una dona que va trencar esquemes", explica Frederica Cabanas. El col·leccionista diu que en aquesta exposició " ha volgut mostrar la Marilyn que m'agrada". A l'exposició s'hi poden veure un recull de 36 imatges, ordenades cronològicament, de Norma Jean Baker, més coneguda com a Marilyn Monroe. Cabanas ha escollit aquesta xifra perquè aquesta és l'edat en què va morir l'actriu i perquè enguany s'han complert 36 anys de la seva mort. Frederic Cabanas és dibuixant, pintor, escultor, músic, fotògraf i propietari de l'Arxiu Marilyn Monroe, un dels més important sobre l'artista, que va morir tràgicament la matinada del 5 d'agost de 1962 a Hollywood. Cabanas ha centrat la seva col·lecció en les

A l'exposició s'hi poden veure 36 imatges de Marilyn Monroe h XAVILARROSA OTO: ze del seu casament amb l'es- quet, que podran canviar per imatges de Marilyn, ja siguin postals, fotografies, pòsters, criptor Arthur Miller o el cen- uns sobres sorpíesa amb els quadres, com també discos o drer que tenia sobre la taule- quals podran obtenir premis revistes, entre altres objectes, ta de nit, el dia de la seva com postals, jocs d'habilitat, encenedors o rellotges de Mamolts d'ells sobre format de mort. rilyn. Altres actes paper. El Centre també El Centre CoFinalment, el 20 de novemCoincidint mercial també bre, dia de la cloenda de l'exmostra objectes amb l'exposiacull una mos. posició, la gran superfície farà i amb mo- una festa amb un gran pastís tra d'objectes personals de l actrtu i ció, tiu del segon d'aniversari, actuacions musipersonals de ha organitzat un aniversari, el cals i animació en directe. Marilyn, En la presentació d'aquesta col·lecció de concurs per als clients sant Cugat Mai te Mínnova campanya, el director de Centre Comerguez. En Pryca Sant Cugat, José Luís <s*í cial també ha aquesta mostra Nieto, va fer un balanç positiu organitzat el s'hi poden trobar curiositats concurs Descobreix les cames de d'aquest segon aniversari i va com algunes de les peces que Marilyn. Per cada compra su- dir que preveuen que a finals va utilitzar a la pel·lícula Cómo perior a 5.000 pessetes, els d'any uns 10 milions de persocasarse con un millonario, el cal- clients del centre rebran un ti- nes hauran visitat la superfície.

C r í t i c a

veure

MlCHEL GODAY

Quan entreu a Can Canals (Art Gallery - e n anglès sempre sona millor) cal passar el bosc i enfilar-se vers les escales que condueixen a l'espai del soterrani. Accedireu dins un univers en què no cal la llum natural, i entrareu dins un espai que deixa transparentar l'atmosfera d'una pintura entre dos móns: el real i el fictici, el referent i el seu entorn. Una espècie de bar, entelat, fumejat per un alè molt potent de colors omplint l'espai. M'agrada que l'artista vagi a

l'essencial, fins i tot si, per la seva joventut, comet alguns pecats originals; és necessari deixar-ho de banda i beure la seva pintura amb ella fins al pòsit. És fàcil la metàfora, Tatiana Blanqué sobre taules rodones, cobertes amb roba de colors i estovalles, ens ofereix, ens serveix les seves copes que intenten fugir cap al seu entorn. Per la meva banda, prefereixo les pintures que l'artista ha fet sobre paper, ja que és en elles on la Tatiana es deixa anar i oblida l'equilibri per fer sorgir una composició que no descansa sobre cap element complementari. Una imatge carregada d'una forta dosi d'emoció, directa, que escombra el dubte en el mateix instant de l'expressió.

L'Arxiu Històric Municipal, dipositat a l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), ha creat el fons d'entitats a partir del lliurament del fons que els va fer l'associació de veïns i propietaris de Mira-sol. El passat dilluns, l'alcalde Joan Aymerich va fer el lliurament del catàleg del fons documental a l'associació, que va cedir-lo a l'Arxiu Històric Municipal fa dos anys. L'Associació de veïns i propietaris de Mira-sol es va adreçar el 1995 a TANC, on hi ha el fons de l'Arxiu Històric Municipal de Sant Cugat, per parlar de la possibilitat de dipositar-hi la seva documentació. El maig de l'any següent, l'alcalde Joan Aymerich es va reunir amb el president de l'associació, Salvador Fenollar, per signar l'acord de cessió. El 1997, i un cop finalitzada l'exposició commemorativa del 50è aniversari de l'entitat, es va entregar el fons a l'Arxiu Històric Municipal. La documentació que s'ha lliurat a l'Arxiu Històric Municipal comprèn des de la fundació de l'associació de veïns i propietaris de Mira-sol, l'any 1945,finsal 19%. Les principals actuacions arxivístiques que s'han fet són la revisió del fons, l'ordenació dels documents que l'intregren, la creació d'un quadre de classificació i la realització d'un catàleg del fons documental, a través de sistemes informàtics.

P i n t u r a

d ' a r t

Colors a beure i copes per Lloc: Canals Galeria d'Art Autor: Tatiana Blanqué Tècnica: olis dl tela i obra paper Dates: fins el 30 de novembre Traducció: Imma Pueyo

J. M. M.

S ' e s t à bé dins d ' a q u e s t "bar" d'imatges furtives, algunes vegades emboirat, d'altres enllumenat amb simplicitat, amb precarietat. Poseu-vos al centre de la sala d'expocisions, oblideu els manuals d'aprenent d'Escola de Belles Arts, rebutgeu tota lectura clàssica i deixeuvos impregnar pels colors salvatges, sovint posats amb pudor com si es tractés d'un acte heroic. Estic segur que a la propera visita al bar de la cantonada, el notareu diferent, segurament menys gris. I si el veieu sempre en blanc i negre, torneu molt de pressa a can Canals (Art Gallery) a prendre alguns colors i un gran pot de plaer... Avui qui l'ofereix és la Tatiana.

La Sala Rusinol mostra Petapa madura de Josep Lluís Arimany J. M. M.

La Sala Rusinol presenta des de la setmana passada i fins al pròxim 20 de novembre l'obra de l'artista Josep Lluís Arimany. A la mostra s'hi poden veure un total de 28 obres en les quals el tema central és la dona i el nen, a causa de l'estreta vinculació del pintor amb el món de la pedagogia. Arimany treballa bàsicament amb la tècnica de l'oli sobre paper. L'exposició de la Sala Rusinol de Sant Cugat recull l'etapa més madura d'aquest artista i també Pobra més recent.

Josep Lluís Arimany va començar a pintar quan estudiava a la Universitat de Salamanca, però s'hi va començar a dedicar professionalment ara fa 20 anys. La majoria dels quadres de J o s e p L l u í s Arimany són d'inspiració religiosa i alguns d'ells formen part de col·leccions d'hospitals, esglésies i fins i tot del Vaticà. Del seu treball més recent destaca l'obra que es pot veure a la capella del Sant Crist de la Basílica de Montserrat. Entre els projectes immediats d'Arimany, hi ha uns encàrrecs del Museu d'Art Contemporani del Vaticà.


Cultura

fLS / CAIVIDNS Divendres. 13 de novembre de 1998

Ei

43

r e p o r t a t g e

La vil·la romana de can Cabassa és objecte aquests dies d'una excavació oficial. L'abundància i varietat de peces ceràmiques trobades els darrers anys sembla predir la importància del lloc, de l'època tardoantiga. Restes de mosaics i sòls diferents poden indicar unes edificacions de gran extensió.

Excavacions a Can Cabassa: un munt d'interrogants romans "Lànima és la capacitat humana defer-se preguntes" (Argullol) M A R I A N G E L A ROVIRA

- Sant Cugat Els terrenys de can Cabassa són solcats aquests dics per unes arades diferents a les habituals del tractor agrícola. Nombroses rases llarguíssimes creuen el lloc de banda a banda, a la recerca de parets de fa 2.000 anys. Potser finalment ha començat una excavació seriosa, que no se sap com acabarà. Si es confirmessin els pronòstics, s'hauria de preservar la zona i passar a ser arqueològica, ja que la construcció d'habitatges la destrossaria sense remei. Els materials r e c u p e r a t s són abundants i notables. R. Jàrrega publicà a Gausac un estudi del lloc :"No podem saber quan ni perquè s'abandonà la vil·la de can Cabassa... el jaciment era actiu al segle VI". Parla de les dòlies i tessel·les, sigil·lates i altres ceràmiques de la col·lecció del senyor Aritzeta. Fèlix Mestres, del Museu de Valldoreix, és un bon coneixedor de la zona i m'acompanya a la casa de Josep Aritzeta, que m'ensenya la col·lecció mentre transmet la seva afició i amor per les nombroses peces que guarda com un tresor. I que voldria ensenyar a tothom, però no és gaire comprès. - Una vegada els ho explicava

a uns que jugaven al dòmino, potser eren vint i no em va fer cas ni un, ni un! Li pregunto el perquè de la seva dèria, que l'ha dut a tenir una col·lecció important - q u e molts museus no t e n e n - i potser no el sap, el perquè, però sí que això, els fòssils i la ceràmica antiga, és el que més l'interessa, l'afecció que li omple la vida. - Quan tenia 10 anys vam anar amb la colla rere l'hospital de sant Pau, on deien que havien trobat restes antigues, i tots se'n van anar aviat, però jo m'hi vaig quedar. I a Montjuïc vaig començar a trobar fòssils. I la ceràmica; quan trobo això, és l'emoció que sento... I explica els seu primer sou de 12 pessetes i com es gastà el que li donà el seu pare per al cine, en menjar un plat d'arròs amb xorisso i un gotet de vi, i després va anar sota el castell de Montjuïc i allà va veure un cargol que era un fòssil i ja no va parar... Potser era com una anàbasi, la primera part d'una malaltia, positiva en aquest cas, i també atzarosa. Amb els anys s'ha fet una mica expert, trobant fragments petits, vidres fins a vegades, només amb un bastó o una canya. Un fragment vitri té creus que es veuen a contrallum, blau delicat

C r í t i c a

de

i pàl·lid. Trossos de ceràmica amb gravats, un mànec metàl·lic de punyal, un hyparion o dent de cavall fòssil, una roda de molí, marbre, mosaic i fragments ibers... Tot això Josep Aritzeta ho passa al paper en uns dibuixos bonics i exactes. La família li respecta, diu la dona que viuen a la seva cova. Em comenta que algunes peces les ha identificat Araceli Martín. d'Arqueologia de la Generalitat, en concret dos trossos ibers, com de 6.000 anys. Unes altres, cl museu de Paleontologia del Seminari, on se'l van escoltar. Li pregunto si estaria disposat a cedir la col·lecció si hi hagués un museu a Sant Cugat. - Vaig anar a l'Ajuntament i cm van enviar a la torre Mònaco, i un de Cultura em va dir que això no interessa perquè volen fer un museu contemporani. Abans havia vingut l'Aymerich i m'havia dit que com era que jo havia donat coses al museu de Valldoreix, que ho donés a Sant Cugat, i mira: la primera vegada ni s'ho van mirar, i la segona gairebé em treuen a empentes. De la caseta a la casa, l'home explica una peça, n'ensenya una altra, feliç de veure que s'aprecia el que ha anat recollint de terra. Si se li valoren els dibuixos et diu com recull les aquarel·les del con-

c i n e

La casà guanya

Un nou thriller signat per Brian de Palma, bastant més personal que Misión Imposible. Ell, juntament amb el guionista (i director <¥Elefecto dominó) David Koepp, en són els autors. Un exercici de realització brillant i un parell de seqüències de suspens que justifiquen les comparacions que s'han realitzat e n t r e Hitchcock i D e Palm a . P e r ò m e n t r e q u e per al mestre britànic el tema recurrent era "el fals culpable", D e Palma prefereix tractar la corrupció, parlar de conspiracions, lleialtats i decepcions. En resum, d e joc brut. En u n auditori gegantí, part

d'un complex que inclou un casino i un hotel d'Atlantic City, se celebra el combat de boxa de l'any. L'improvisat ring està ple de gom a gom i e n t r e els espectadors arriba el Secretari de Defensa, envoltat de les màximes mesures de seguretat..., la qual cosa no impedeix que sigui assassinat davant d e milers de persones, de nombroses cambres d e televisió i a m b el detectiu oficial de l'hotel, Rick Santoro (Nicolas Cage), assegut (és u n dir, p e r q u è l ' h o m e no para quiet) pràcticament al costat. Assassí aïllat, un terrorista o es tracta d'alguna cosa més? Això és el que han de posar en clar Santoro i el comandant Kevin D u n n e (Gary Sinise). Ben aviat es demostra que les aparences enganyen. D e Palma no inventa res; es

tenidor, que ni li ha calgut comprar-les. - Una vegada hi havia uns veïns parlant, d'aquestes cases noves de 25 milions, i jo els deia si volien veure les meves peces i no em feien cap cas. Saps de què parlaven? De la perruqueria i el cementiri on duien els gossos. Envoltats de fragments de ceràmica, de treballs i vidres d e fa 2.000 o 6.000 anys, els Aritzeta ofereixen una hospitalitat senzilla i acollidora, autèntica com tot el que és sincer. A prop de can Cabassa, on hi havia aquella vil·la romana que no sabem com es deia, ni quanta gent hi vivia treballant aquests camps que ara ja escassegen, empassats i desapareguts per una febre constructora que beneficia unes quantes butxaques.

tracta d'un tipus d'argument del que s'han fet versions per a tots el gustos. L'atractiu de la cinta rau en el tractament que el director li dóna. Més important q u e descobrir el misteri, q u e aviat deixa de ser-ho, el que val és l'evolució del p e r s o n a t g e central. Dins d'una situació límit, fins a on pot arribar? Nicolas Cage és pura dinamita; a l'altre costat de la balança, un gairebé impertorbable Gary Sinise li dóna la rèplica. Un com e n ç a m e n t ejectritzant i tècnicament impecable, amb uns 15 minuts de pla-seqüencia al bell mig d'una t e m p e s t a h u mana. M e n t r e , Atlantic City està sota els efectes d'un huracà. Una ciutat, un casino, el joc. El client pot tenir sort una vegada; però la casa sempre guanya.

Una vil·la romana que podia estar comunicada amb una altra de propera, i aquesta amb una altra fins a arribar a can Tintorer, allà al Papiol. D'aquells romans que ens van deixar tantes coses que no hem sabut superar, com les teules; els traçats viaris, ponts i preses i tantes altres coses. Si la riquesa del futur ha de passar pel coneixement, l'educació i la cultura, podem imaginar unes directrius locals que preservin els testimonis del passat que tenim a Sant Cugat, tan nombrosos i notables. I desconeguts: Rutes culturals, itineraris arqueològics... Somniar truites? Ens acostaríem a aquells avantpassats d'aquí, romans barrejats a m b els nadius ibers, tots contemplant les sortides i postes del mateix sol que nosaltres.

ARIMANY fins el 24 de

ISABEL SÀEZ

Pel·lícula: Ojos de serpiente Director: Erian de Palma Actors: Nkholas Cage, Gary Sinise, Stan S/ia-a; Durada: 100 minuts

l.largues rases de sondeig a In vil·la romana. FOTO: M.ROVIRA

novembre

J

Socis fons d'Art Servei de taxació obres d'art

sinol SantiagoRiwrè>l.52-SamCugatdel,\&llès

Horari: matins de 9 a 2 tardes de 5 a 9 TGI. 9 3 675 4 7

51


ON MENJAR? •••I •••!•••••••

BAR GLOPS

Rosselló, 2

93 674 36 36

Cuina cassolana

BAR MERMELADA

Valldoreix, 56

93 589 11 85

Cafetena i menjars casolans

VALLÈS PA

BAR P1CCOLO

Valldoreix, 29

93 589 11 98

Cafeteria, pizzes i entrepans

El pa de cada dia

BAR EL MONESTIR

Plaça Augusta, 2

93 589 54 92

Tapes casolanes

93589 19 72

Cafetena í entrepans

BOI BÉ

"planaHospital, 35-37 Rbla. Celler, 131

93 589 84 22

Marisqueria

CA L'EUGENI

Alfons Sala. 9

93 589 19 01

Mansa menú, cuina merc.

CAN CABASSA CASTANO

Puigmal, s/n

93 674 02 67

Cuina de mercat

CAN EDO

Lleó. XIII

93692 24 24

Carn a la brasa i calçots

CAN BARATA

Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200

93 697 06 52

Cargol llauna/ i arròs negre

CAFE-BAR SOL

Rbla. Mn. Jacint Verdaguer, 113

93 674 67 21

Jazz Live

CELLER STA. MARIA

Santa Maria, 17

93 675 28 97

Embotits i 320 vins i caves

CASINET

Camí Can Ganxet, 47

93 589 50 83

Menú diari i entrepans

CANCASOLETA

Sant Bonaventura, 39 Baixos

93 675 10 33

Peix i marisc fresc

CHEZ PHILIPPE

Plaça Pep Ventura, 5

93 674 94 84

Cuina francesa i menú diari

EL JORDI'S

Sant Jordi, 39

93 674 11 18

Amanides i entrepans

EL PEROLET

Av. Francesc Macià, 67

93 675 53 03

Tapes i menú diari

ELMESÓN

Plaça Octavià, 5

93 674 10 47

Brasena i cuina de mercat

ENTROIDO

Plana de l'Hospital, 7

93 674 58 60

Brasena

FRANKFURT LA PALTA

Rambla Can Mora, 24

93 589 50 11

Frankfurts

ITALIANS 3

Sant Bonaventura, 6

93 674 64 33

Menú diari

Mercat Pere San

KROXAN

Avda. Catalunya, 15

93 589 81 97

Cafeteria i pastes

LA CANTONADA

Plaça Monestir, 1

"93 58423 32

Creps, amanides, menús

Parada 1.04

LA LUNA

Sol. 25

53 674 08 10

Tapes i plats combinats

L'ALBA

Ctra. Cerdanyola, 13

93 675 35 80

Cafeteria, croissanteria

LA GRANJA

St. Antoni-plaça Barcelona

93 675 52 46

Cuina casolana

LA PASTA BOIXA

Alfons Sala, 24

93 675 15 03

Pizzeria, creperia

LA MUSCLERA

Sant Bonaventura, 14

93 675 09 05

Entrepans variats

MASIA MAS ROIG

Plaça Mas Roig, 4

93 675 00 86

Xai, entrecot a la brasa

Passeig de Rubí, 108

MESOMENYS

Elies Rogent, 14

93 589 38 23

Mexicà-menú català

PARADA 1 FONDA

Rbla. Can Mora, s/n

93 589 26 97

Cuina catalana

Tel. 93 674 57 47

SOUASH

Sant Jordi, 33-35

93589 14 96

Cafeteria, pizzes, menú

BAR BOKATA

Carrer de la lòrre, 14 Tel. 93 674 12 85 Mercat Municipal Torreblanca Taula 1.6 Tel. 93 675 30 65 •

Tel. 93 589 14 18 •

-

^ «

El pa de Saní Cugat • FORN "LA CARRETERA" Ctra. Cerdanyola, 6 • FORN DE "COLL FAVA" Psg. Fcesc Macià, 57 • FORN "L'AVINGUDA" Avda. Alfons Sala, 32 • FLECA LA RIERA Psg. La Riera, 15 • FORN DEL MERCAT Mercat Torreblanca, (exterior) • FLECA ROSSELLÓ Rosselló, 22 •FLECA TORREBLANCA Psg. Torreblanca, 14 • FORN MERCAT VELL Mercat Pere San (interior) •FLECA JOAN XXIII Joan XXIII, 27 • ELS FORNETS "DISTOP" Colon, 30 i Girona, 23 • FORN GABRIEL Plaça del Centre - (La Floresta) • FLECA EUNICE

"•""•*

D i p u t a c i ó , 3 1 - (U Floresta)

« •

Centre Mèdic Sàbat MEDICINA GENERAL Dr. /. Sàh.it Bnmch Dr. /. .Sïi/wf Santandreu Dra. Al. Salut Santandreu RADIOLOGIA PSICOLOGIA INFERMERIA

Conveni amb fes principals companyies d'assegurances mèdiques. PEDIATRIA Dr. I. Barraran Milan NEUROLOGIA i ELECTROMIOGRAFIA Dr. I. Serm Calalau DERMATOLOGIA Dr. (). Servitje Bedate TRAUMATOLOGIA CIRURGIA ORTOPÈDICA Dr. /. Casanas Sintes Dr. I. C. Valdés Casas OTORINOLARINGOLOGIA Dra. M. Colomer Calali GINECOLOGIA Dr. RM. Soriano Camps PSIQUIATRIA

Revisions p e r a armes Carnets d e conduir i esportius Certificats especials Santiago Rusinol Q, entsol 1c

TELS.

93 6 7 4 15 26 93 6 7 4 01 47 **.-ibi*w

Centre de Rehabilitació • SU8ANAMCOUETI Ssm Antoni. 74

• 93 674 74 3?

Cirurgia • D R . F E R N À N O E Z LAYOS Cfeurat generat aparefl digestiu. ASC-Prfiwasa-Saretas, Av. Torreblanca, 2-6,2a A1. Sant Cugat «835894*00 ^ ^

grans, "CANGURS" avtfttntttt. csntro! de maltfts, ajuda a tatjf, transtoms espaeaah. Saiu í a domicili Av. Tom 3er.dep 11112 Sant Capit"1 5683867 ^ ^

• CLlNrCA D E N T A L D O C T O R BRANDT. Ortodòncia i Odontologia general. C/ Santa Maria 9, i«r, 2a • Sant Cugat. « 9 3 589 7 0 4 0

NASCASARAMONA Pediatria, asma infantil Hores convingudes Rbla. Ribatallada, 20,1t 3a, Sant Cugat « 9 3 674 7 2 1 6

INPROSSZ4 Servei d'ajud» a les pm»» grans, mataJtewàr**^*™*"' lescents, a qualsevot rwè»i o la nit Sistoma ««Mil, segur1 de poc cost, blanca. 2-8.^«r.A "" Cugat. Int.::'

• C L Í N I C A ORTODÒNCIA I ÍNSFUNCIÒ TEMPOROMANOIBULAR fi. Torreblanca. 2-6,2n A. despat* ftSantCugal «5880396-6752212

• PILAR CANOSA Ú B E DA Pediatria - Medtcfrw adolescent Av Torreblanca, 2 - 8, 3r pis. Sant Cugat « 9 3 6 7 4 57 98 93 589 3 5 4 8

LABORATORIS

Consult. Centre Mèdic

• LABORATORI DRJ&Hfr VARNE

« C E N T R E M È D I C SÀBAT Certificats de conduir i arma*. Medtetrta interna, especialitats. cl SsnBago RuílrVjf, z. entol-

Santiago Ruslflof, 17

«V

«93Se9«055.

>

Metge capçalera

• CLÍNICA DENTAL MAJOR C/Major, Í3-25. t * , 3 ' « 9 3 6 7 4 72 400 • D R A M . J A U M E SAURA Cònica dental Dt a çlv §-13 ft I 18-20 h Pg Sant Magí, 22, baiK » . Sant Cugat « 9 3 6 7 4 23 3 5

• J.R. E«QtWKH.«M»·

Dietètica-Nutricio M.

Genatna. Av. Torre&lart<*,:í·# Ass. sanít. Agr. Múfattifinlt*.

DOMINGO

M*SeVt* general, dietètica. DButtS, türnecre* i dijous, hores . convingudes c/ Endavallada. Jtt.tarpb SantCugat. « 9 3 6 7 4 63 2 9 93 5 8 9 2 9 9 5 • C E N T R E D'OBESITAT I M E D I C I N A ESTÈTICA Ora. Anna R. Cerdà » Dra Rosario Sagama * Dra Uum Garcia Consultoris Ed fvci Torreblanca. Av Torreblanca. 2-8. 2a planta, desp 8-9 08190 Sani Cugat. « 93 589 43 57 9 3 589 43 58

«9893310» Urg. 2 * h, damtcllt

, '• -

Metge de capçs(era.Vl»l|*»íl«»#ctNnútuM. Maiot 365,3». 3 s « Cugat, WW874082» -

Mútues

Odontologia

Fisioteràpia • SOFIA R O M A F E R R É Fisioteràpia. Assistència sanitària Hatc Asisa cl Vffla, 49. San! Cugat. « 9 3 6 7 4 4 B 7 2

Geriatria • GERVAL, GERIATRIA DEL VALLÈS SL Atenció H persones grans ert el seu domicili Assessorament a flura famiüars Gestió d * ResMènaes f d'altres recttrsps.Htf«fnt««a. Formació, al Àngel Guimerà, 3 08t90 Sant Cugat « 9 3 «7*f*0* Atenció l companyia a persones

•ClJflCAPAftCCafflWL Dr. Thterry Hascoet. O d t o k x » tomatología. Ora. t&Mte Vergnes-Baque.Ortodootía, C/ ,toanMíró, 16. SftttCWp,

Oftalmologia • CENTRE DE SALUT OCULAR Oftalmologia. Conveni amb les principals mutus» C/ Ssrtta. Mana, 10. Sant Cugat « 9 3 5895106

• D R . FERRAN FERRAN VILA Winterthur - Previasa - Assistència sanitària Medifrac Francesc Moragas. 4S, entr. Sa. Sant Cugat « 9 3 6 7 5 4 8 83

•MAMCOÍOM^CALAFT Centre Mèdic Sàbal. Santiago RusmoJ,2, entsol. la. Sant Cugat «936741526 « 93 674 0 1 4 7

Pedagogia-Logopèdia • CENTRE DENTAL I QUIRÚRGIC Av Catalnya,21,tab*aa.S»|tCuaat « 9 3 589 0 0 00 Fax 9 3 5 8 8 . 0 3 ^ 3 ^ • C L Í N I C A D E N T A L AU» TRAN Odontologia generat, ítaptantotogfa, pròtesis. odomopadiaMa, ortodòncia. mútues. Av. TotfeWan. ç», 2A 2a. 11. $«r«OüS*t «936750803

• BEGONA VINAU.ONGA Pedagogia, logopèdia Prootemes Henguatge i aprenentatge C / M » , 5-7,1r 2a. Sant Cugat «935881215

Pediatria • ^OS«PM. COROttl-

• DRA. A N N A P U J I B E T I CALDES Pediatria Vitalicio Salut MapfrS. Endavailada 21, ler pis. Sant Cugat. « 9 3 5 8 9 2 8 SS

93674 2079

SAWCUOAT Psieotogl* eifrsca, psiquiatria, depfessíofls, ateofioifsma, toxicomania írastoma <fansíetat, estrès, tabaquisme. Àv. TorrebtanofU-S dar; A desp. 11 i 12 Sant Cugat. «939993747 • MARIA D O L O R S CAR R E R E S BENNASAR Centre Mèdic 5&at. Santiago RuEjnoti, entsol. ta. Sant Cuget «98*7*1626 «936740147

• JOSEP M.FREIXEDES MateKiee del peu, ortests, plantilles ortopèdiques, papfomes, eiruraia dat peu. Hores a convenir. « 9 3 589 6 3 1 9 9 2 9 16 9 5 3 6

• CENTRE DE PSICOLOGIA C L Í N I C A Trastorns ct'aprenentstge i d * la parla Nens. adolescents t adults Av Catalunya 21,3r la. Sant Cugat, « 9 3 6 7 4 3 6 73 • CENTRE PSICOTERÀPIA D E L VALLÈS Psicologia, psiquiatria, logopòtsa. Plaça Or. Galtes, 5, 2n, 3a. Sant Cugat. « 9 3 589 4 0 5 1 « D R A . PALERM Psicologia. Ansietat, depresid, dificultats de relació, trastorns a l'adolescència, psicoteràpia. Hores convingudes, c/ Francesc Moragas, 25-27, 2n l a . Sant Cugat « 93 674 36 5 3 93 418 48 48

« INSTITUT MÈDfC

PStCO-

•Teleassistencia. servei 24 hores • "Cangurs" d'avis i nens

Taogir^dcmObstetiicia

•mmtem&twez TocCgraootogiH. Hores oonvte.

Podologia

ASSISTÈNCIA A DOMICILI

11 companyia a persones grans

.v. Calatuftya, S I , 4rt 1a. Sant

«935894806 Pattteatar.líJflBW 74 09 • DR.raSfilOUECAYUELAFOliT <jir»col«f, «tb·t·trteltMKioarefei, «Étarilat, ai*ft6pau4a, revisions. Fnrtceac Moragas 1-3, 3r2a. SaW Cagat,

Traumatologia • M L . Q O Z Z I OE LA TOURROYO Tf«um*tofOBía. OoHirnfm i esquenar

Av. Torretjfaríca, ss-a,PoBel(níc. Sant Cugat «936ÏS57S6 • JOSEP DOMINGO «ECH " Traumatolqoia, ortopèdia. Aasntènaia sanitari*: Prevíasa, Madytse. PefeSrifc TúfnUaAca, 2-8,2a-m sant Cugat « 9 3 6 » 1 8 « r

• Controls a malalts: medicació, cures, sondes.,. •Ajuda ala llar: neteja, bugaderia, compres, menjars.,, •Transports especials: individuals i en grup

SALUT I SERVEIS A DOMICILI

• DR. F6RMÍH ARAMBURO Cifgrgl» ort<«>èdteft1í»umaio-

lógioa. H « « TOnvirigud*». C / Girona, 2Ti 1r3a. dMtCttD«£ « B 3 8 7 4 4 * « F

Av.Torre Blanca2-8,3rA, desp. 11-12 Sani Cegat del Vallès


Cultura 45

ELS /CANTONS Divendres, 13 de novembre de 1998

Posa't§f,aÇíl

gssg

PELUQUERIA

p0$0

FORMAS C / . Elias Rogent, 18A (junto mercado nuevo) Tel. 9 3 6 7 5 4 0 0 6 - 0 8 1 9 0 St. Cugat del Vallès

II Mtsan Bar Restaurant

Tota una tradició

•CiNESA

*¥E1W!0

San* Cugat 1

Yelmo 1

Algo pasa «ert May

Menú diari, però de diumenge!!

16,45 -19^0 - 22,15

Yelmo 2

.SaniCugata * B show He Truman

16,10 -16^0 - 20,30 • 22,40 SnakeEyes

El diari de casa.

16,00-18,15-20^0-22,50 . ..r 16,00-18,15-20^0-22,50

Yelmo 3

Saní 0 ^ a t 3 Eiatotwto

PI. Octavià, 6 Tel. 93 6 7 4 10 4 7

AJgo pasa con Mary

16,10-19,05-22,00

Ronin

SarftCypU

Carrer Sant Antoni, 15, baixos

17.00-19,45-22.45 •••••""—"

i

08190 Sant Cugat del Vallès

YeJmo4

UftfóHtft*»***

16^0-19,15-22,10

Sessions golfes de dissabte

Antz

16,15-18,00-20,00-22,50

Wmo5 17.15-19.45-22.45

El show 4e Truman

""

Wmo6

& rtGuaatl. Alg&fma&irtMery

08,45

Juegostttío

1

16.G0-18.15-20,30-22.50 •"•"—

'"

2 §IG MACTx 500

7

Ygmo7

SantCugatS

Et testigo del esposo 16.00-18.15-2fc30-22.50 -[

Yelmo 8

SarrtC^atS Elabuoío

Com si fos de tota la vida

I

Yelrao9

Sant Cugat 4 la xocolata... ffvffs. •Is entrepans... f f t f f i • I cafè... f f v f f i . les pastes... f f v f H • I suís... f f v f H

17.15-1*45-22.45

Unmadcttusojos

00,45

iftt&a&tweja*

06,4$

Uncrimen perfecte

17.30-2(k1fi-22.-45 7

* Ets diumenges i festius, sessfet^ matinals a les 12.00

TPARADA

Si encara no ens coneixes, La granja mereix una visita

All

• CUINA CATALANA |K| • SERVEI DE CARTA I MENÚ J L • TANCAT DILLUNS NIT ™

II Pi. Barcelona "Tel. 93 675 52 46

I Vinc i Mc DttMH* i cetebra unto nouHras JSSSS. ilManimaridelBigMaf

RAMBLA CAN MORA S / N - 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

i

T Tel. 9 3 5 8 9 2 6 9 7 f i

3 SANT ®l

CUGAT

http://www.cinesa.es

Tots els Divendres i Dissabtes SESSIONS "GOLFES"

2a SETMANA

ESTRENA

ESTRENA

SALA 2:16,10 -18,20 -20,30-22,40 GOLFA: 00,45 APTA

SALA 3:16,10-19,05- 22,00 GOLFA: 00,45 APTA

SALA 4:16,30-19,15-22,10 GOLFA:00,45

2a SETMANA

Sant Cugat Centre Comercial

í Planta afta. W. 93 674 46 54 • a t o t dtan·no·· I festiu»

GOLFA EN V.O.S.E.

BBtT^·lWÏWWf ï l w ^ r ' ^ " W P B B · Ï W I H ^ "

a«t «Mi

mma

ivrfRY

SALA 1:16,45-19,30-22,15 13 ANYS

Q ^W»*^/UliVEBS*L

2h9rat,s

Dia de ' Pectedor

l es

Carnet Jove

1

n m A t H AAfra u4ÏMa>tt Carnet d'estudiant universitari

W**»v*J#* Venda anticipada

f^A*>hA«v — « X H M » » , . » * . Carnet més grans de 65 anys

n _ _ ~. -^ Reserva per. telèfon

* * —^ _•_ • »* * •. Venda les 24 h. als ServiCaixa

» _. _ .

minusvàlids

SALA 2: 00,45

^

™ ^ " ^ ^ .

Pagament amb targeta de crèdit

«*

Sessions numerades

APTA

' UUJIUIUUUS \/i

Venda per telèfon 902-33 32 31


46 Cultura

ELS /CANTONS Divendres, 13 tíe novembre de 199

La

p r o p o s t a

De dilluns a divendres

Pasta Fullada • D e 13.00 h a 14.00 h • De'7.00 h LI 8.00 h Avant-matx El despertador, amb Salva Yallvé • De 14.00ha 15.00 h • ÍX-K.OOha 10.30 h Primera Plana, amb Geni Lozano i l'en- Vallès sense fronteres (repetició) • De 15.00 h a 17.00 h trevista. amb Jofre l.lombart Cotton Club. amb David Villena • De 10.30 ha 13.00 h l.a rrvista, el magazine de Yanessa Raja • D e 17.00 ha 18.30 h V.estrena • De 13.00 a 13.30 h San/ Cugat Avui: I informatiu. editar per • D e 18.30 ha 19.00 h El xip. amb Xavi Montero Josep M. Miró • De 19.00 ha 21.00 h • De 13.50 ha 14.00h Bue d'assaig, amb Carles Roca Amb molt de gust. amb l'ep Blanes • De 21.00 h a 22.00 h • De 14.00 ha 18.00h Vol de tarda, amb l. Casas i Kstevc Llop l'op 91.5. amb David Villena • De 1S.0O ha 20.00 h Diumenge Al lloro, el musical de Saba Yallvé • De 8.00 h a 9.00 h • De 20.00 h a 20.35 h El dia del senyor l'.esportiu • De 9.00 h a 9.30 h • De 21.00 ha 22.00 h l'estrena (dilluns). Pasta Fullada (di- El raeó de la poesia marts). Pon rotllo (dimecres). Buc d'assaig. • De 9.50 ha 10 h. Esport en marxa l" edició (dijous). Jazz Cava (divendres). • De 22.00 h a 24.00 h (divendres no) •De 10.00 ha ll.OOh Nostra dansa Eh/m //neda del dia. amb Joan Yallvé • D e 11.00 ha 12.0üh • De 22.00 h a 23.00 h (divendres) l.a sarsuela, amb J. Fàbregas i P. PallisMadtinie, amb Núria Bonvehí. sa • De 23.00 h a 24.00 h divendres) • De 12.00 ha l.UOh I al les sense fronti res. Roda d'amics • De 24.00 h a 24.55 h • De 13.30 ha 14.00 h l'esportiu (repetició) Esport en mai-xa 2" edició • De 24.55 ha 7.00 h • De 14.00 ha 16.00 h Música al ten costat Tal com érem, amb J.M. Alvira • De 16.00 ha 19.00 h Dissabte Bon rotllo, presentat per Raquel Iniesta • De 9.00 ha 10.00 h • De 19.00 ha 21.00 h Es rap eie setmana, amb Joan Yallvé Bue d'assaig, amb Carles Roca • D e 10.00 ha 11.00 h • De 21.00 h I.Oh liramilles. el eoneurs Esport en marxa Ja. edició • De 11.00 ha 15.00 h

Adrià Puntí porta el seu carisma a la Casa de Cultura Tant crítics com espectadors i altres professionals del món de l'espectacle coincideixen a dir que és un dels artistes més polifacètics i carismàtics de l'actual panorama musical. I els santeugatencs i santeugatenques que demà, a partir de dos quarts d'onze de la nit, facin cap a la Casa de Cultura ho podran comprovar. I és que Adrià Puntí hi durà un espectacle intimista i personal en el qual mostrarà diversos dels seus registres i s'hi sentiran des dels temes del seu darrer disc, Pepalallarga i... fins a versions d'altres músics passant per alguns records de la seva darrera interpretació teatral, Culpido, o alguns clàssics del seu anterior grup, Umpah-pah. Tota una aposta en la qual Puntí es mostra en solitari davant el públic, tan sols acompanyat del seu piano, la seva guitarra i els seus personatges. I és que l'artista saltenc es treu de la maleta un seguit de personatges segons l'estil musical que interpreta.

Exposicions

DIVENDRES

ST. CUGAT DEL V* CIUTAT C M M 1 M » 3a Sessïfk La SeÒBtaSantcugitetm. La \ Lloc: Sodetat Coral La Unió Santct^*ei*^i|j CuNOÍbn i ;IMi ROCIC • i \ ^ ^ R r ^ / t t » A Kansats i Ate&22.30 h. Casa de Cultura. Otg.:

ESPORT A LA FLORESTA

14 DISSABTE

SALES MUNICIPALS h&& a te* 20.00 M % Jjjxài Ro&W a fes 2L5G $ . ' aiftcttt de SamtJuipÈ. '•

•Francesc Marruecos IAcrílics). A la casa de Cultura. Fins al 29 de novembre.

'" v f t j

• Campionat de tcnnis-taula ( k F l t a s ^ ^ M t t í » ) . De 18.00 a 21.00 h. M Centre Cívic la Floresta {Babada de Can Llobet, s/n). Gr&: A.M. lJEwte^à0$$tim, TITELLES • CEstenedor titelles presenta "Us/Matxet <é p?Mt.Íh/í? Aforament limitat. A les 18.00 h. A la Casat de Culrmau Prea:200pts& ..--^ ' ; MÚSICA MODERNA • Adrià Puntí A tes 22.30 h. Casa de £#<Jg& $&& 1-000 pres 5 a MC>STRA DE TEATRE A VALLDOREIX • FJveri'del teatre, de Rodolf Strera. Cbiaagaayfa Grup de Teatre Espiral. A les 22.30 h. Casal deCuUura. XOU I TEATRE AL CASAL DE GENT GRAN • Tarda especial de xou i teatre al Casal #f*3«nr Gran de Sant Cugat Actuació del grup Els marxosos deí "VaUès -. del Casal detàiltura-Vaikloíeix. A tes tf&iaf Casal de f ient (iran. TEATRE A LA FLORESTA ürector Preeho J A les 22 h. a PURÉ F (Passeig la Floresta, 24* •Dialogo* de un kombresoh de EXCURSIONS

15 DIUMENGE

Lloc de trobada: <

CINEMA I • Proj&óéde > Org.: Club Muntanyeacíi

welL Jaume Magrí i Carles Giralt A les 19.00 h.. al Club Muotanyepi

MATINS AL AL MONTSENY ' •Lloc i hora de trobada: a les $& ala flaíç* del Monestir. Org.: Club Muntanyenc Sant Cugat.

•Espectres, de Josepa Alva- ro. Escola Municipal d'Art. ' Fins al 27 de novembre i SALES PRIVADES I • Tatiana Blanqué, pintures. % Canals Galeria d'Art. C. de I la Creu, 16. Fins al 30 de I novembre. I *Ch. De/aire, exposició depin: tures. Pou d'Art (Balmes,35). ~ Fins al 10 de desembre

Cièntre Cuita rar

•Ballada de sardanes amb la cobla "Rambías". A les 12.00 h. Lloc.: PI. Estació de la Floresta.

MÚSICA •Pòdium de Joves Intèrprets. Joventuts Musicals de Sunt Cugat del Vallès, A les 18 h. Sala d'actes de la Casa de Cultura.

DIVENDRES

• Exposició de Nadales (concurs). Casa de Cultura. Fins al 20 de novembre.

»;

BALLADA DE SARDANES

20

•Cuba amb altres ulls. Recull de fotografies sobre Cuba. A la Casa de Cultura. Fins al 18 de novembre.

XERRADA EXPOSICIÓ •"Vivència a Palavé (República DomintcanaF a càrrec de la Montse \yderra»w. Explicació de l'experieratí* viseuda durant 6 mesos a un batey proper a Santo Domingo. A les 21.00 al Club Muntanyenc

•Aïda, de Giuseppe Verdi. Cor dels Amics de l'Òpera de Sabadell i Orquestra Simfònica del Vallès. Dissabte 14 de novembre a les 10 del vespre. •Amadeus, de Peter Shaffer. Roger Pera en el paper de Mozart i Lluís Soler en el de Salieri. Divendres 20 de novembre a Ics 10 h. del vespre.


E L S / C A N T O N S Divendres. /.i e/e novembre de

Cultura

l'm

SA N T O R ÀE

TELÈFONS D'INTERÈS . AjiKíament

935892288

Bombers Sallaterra

936928080

vm3otis*timm

936741111

Grua '

936743371

ttS

WgSas ta Floresta

936742089

SombarsftAi-Sant Cugat «16998090

AWÍWMira-Stlt

936742918

CAP

93589112?

M W V B p C w w W K H o l 9367410O3

935894455

M W Sant Joan Mira-sol

936747HJ3

Casada Cultura

935891382

AAPPíWVS0dOf*í»

93S742197

CentreSodat i Sanitari LF

935897800

MPPïWC.M08feW«tm9$ «742105

Casal Vyidoreix

93 674 4S 96

AAPFWCaftMapm

CataüMdeSas

93 725 n 44

AAPríp.íVal«L6Floresta 936742089

Centre Cívic la Floresta

93SB90647

MWAtguatoBgaLaROr. 838745129

Cant» Cfinc tes Manes

936755105

te,C0Wuit»(tors

932684567

Casal Critur&IMira-sol

93 5892018

DNUOta prèvia}

935893080

Bombers Generalitat

936745049

CmemesSt Cugat (Resar) 93 5890941

Greenpaace

Correus

93 674 7098

H. Gensral de Catatoya

935891212

CreuflOja Sant Cugat

936741234

H.VaUd'Hebrofi

934272000

H. Sant Joan de Dau

932034000.

Creu Roja Valldoreix

93 6742469

Dispensar! La Floresta

93 674 7615

Ent. Munídpal Descentra». 93 674 2719 ENHER Rubí

93 6991892

FECSA (atenció al dient!

900 7373 73

FECSA (avaries)

900 74 74 74

Informació FGC

93 2051515

Funerària

9358955 52

Hisenda

935891155

Jutjat

93 674 6696

Divendres 13 • Sants Leandre i Estanislau de Kostka Dissabte 14 • Sants Josep Pignatelli i Serapi Diumenge 15 • Sant Albert Magne Dilluns 1 6 • Sants Edmond, Rufí i Marc Dimarts 17 • Sant Gregori i Santa Isabel d'Hongria. Dimecres 18 • Sants Aureli O t ó i Andreu Dijous 19 •Sants Faust, Crispí i Abdies Divendres 2 0 • Sants Octavi, Adventor i Benigne

#1) 543 47 04

Unitat Coronaria

932481040

Tel. de l'Esperança

93 414 48 48

Informació Carreteres

932042247

Informació Aeroport

93 478 5000

Informació RENFE

934900202

Informació Port

9331887 50

OMtC

935893188

PotetfMc Torreblanca

93 58918 88

PROMUSA

935891732

Asa

936753503

Parròquia St Pere Octavtà 93 674 1163 Parròquia Les Planes

93 2047503

Parròquia Valldoreix

93 6740569

m:-MM Wf&tm:ïï ïï. i Arxiu Gavin

9387425 70

Casal d'Avia SC

935691638

Piscina Municipal Valldoreix 93 675 40 55 Cuerpo Nacional de Policia 93 674 7858 Urgències PoWa Mtifiidpai i Prat. C M

Uard*Avt$ Parròquia

935890599

Club Muntanyenc

939745396

Coral de ta Umò

939741006

47

EMD Valldoreix

CASAL DE CULTURA DE *L VALLDOREIX • Informació i inscripcions: De dimarts a divendres, di1a13M<te17a18h

Tel. i fax 93 589 82 69 {CasaJ de Cultura * de Valldoreix).

Dissabte 14 i d i u m e n g e 15 de n o v e m b r e , a les 19 h. EL VERÍ DEL TEATRE, de Rodolf Sirera. Companyia Grup deTeatre Espiral (Valldoreix) Col·labora : EMD Valldoreix. Org.: Grup de Teatre Espiral

Dilluns 16 de novembre, a les 20 h. CICLE MÉS V A L PREVENIR " L ' A L M E N T A C I Ó EQUILIBRADA ÉS LA BASA D E L A S A L U T " a càrrec de la dietista Ma. Josep Sebastià. Org.: Creu Roja Valldoreix

Dimarts 24 de novembre, OBERTA LA INSCRIPCIÓ DELS C A S A L S D'ESPLAI D E N A D A L A L C A S A L D E C U L T U R A D E V A L L D O R E I X . Dies: 24,28,29,30,31 i 4. S, 7 i 8 de Gener 99'.

*

§tèamm

1. 'i de dlÉliPBiiliiiillis. .!f idril.iNHSlÍlÍML r| § 1eL:í Í I Í l l l i i l Í Í : : : l

091 092

Po(.MunicçaJ(Va8dorea)

906795125

Comissaria de Polida

»6747612

Ràdio Taxi

935894422

936740997

936741560

Sant Cugat Comerç

939740322

SOflEA

935890021

Esbart Sant Cugat

93 975 26-52

Tot Sant Cugat

939748981

Grup Sap. Htwfpn»

939749314

Rarjo Sant Cugat

939755959

Ets4CantojB

995699292

•GIMJAZZPERA ADULTS • DIBUIX I PINTURA PERA JOVES I ADULTS • PUNT-TALLER DE PLÀSTICA

•JOIERIA ALA CERAPERDUDA •VITRALLS DECORATIUS •CANTCORAL •IOGA •ESTAMPACIÓ

HORARI AUTOBUSOS • LÍNIA 1. SANT CUGAT-4/HRA-SOL-MAS JANER

W Wm i SANT CUGAT-tA aORESTA-í.6S PLANÉS

Sortides des de Mas Janer. -Dies femers. 1a sortida; O6.ffi»i-07.00h-08.00h rates notes m jwintfínsa tes S&QQh. l'útl·lm servei finalitza el seurecorreguta l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. •Dissabtes i festius. 1 a sortida: 07.OOh-O8.QOrVO9.O0 f a les Notes en punt fins a ies 22.0OH. UÚKBT) servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.S.C, de Sant Cugat.

Sortides des de F. -Siesfeiners. 1a $oi^)5 , 45h del matí i cada hora i n # i fins a tes 22.15h, -Dissabtes i festiu*, % sortida: 07.15h dat matí i cada hora i mitja fins a les 22.1$h. Sortides des de l'Estactó. -Dies feiners. 1a sortida: 06.35h del maü i cada hora i mi$i fins ales 21.35h. -Dissabtes i festius, ía. sortida: O8.05h del matí i cada hora i mitja fins a les 21.35h.

Sortides des de l'Avinguda Alfons Sala. -Dies feiners. 1a sortida: 06.40h-07.4Qh i als 40 minuts de cada nota fins a les 21.40H. L'úítim servei finalitza el seu recorregut a i'estacfó de F.&C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.4Oh-O8.40h i als 40 minuts de cada hora fins a ies 21.4üh. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

Recorregut F. Cdm&floresta, PtaçaCenm, Mercat, CAP, Aífons Sala, Estació, Raça Centre, La Floreài-F, Colom.

• A 3. SANT CUGAT-RUBÍ-TERRASSA Recorregut. Mas Janer, Estació Mim-sol, Plaça Can Cadena, Estació $t Cugat, Mercat 4 * » feiners. 1a sortid£{l5.40h-06.25h i ais 25 minuts de cada hora fins a fes 22.25h. Torreblanca, CAP, Alfons Sala, Can Cadena, Bstació Mira-sol, Mas Janer. -Dissabtes i festius, lasortida: 0625h i als 25 minuts de cada hora fins a ies 22J25h. -Sortides addicionals a Terrassa: 06.55h, 07.55h i 11.55h.(feíners) DE SANT CUGAT

Sortides des de Sant Domènec. -Dies feiners. 1a sortida: 06.16h-06.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a ies 22.16h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.16h-09.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h. Sortides des de Sant Francesc. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.23h-06.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.23h-09.53h í als 23 i 53 minuts dacada hora fins a les 22.23h. Sortides des de l'Estació FGC. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.05h-G6.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.G5ti-09.35h i als 05 i 35 minuts de cada hom fins a les 22.35h.

"""líiiliiiiiiiMii'-fliil ifnr iftn fi <iliiiiilM-f^fiMi-H··- t ^%irfJ

-Dies feiners. 1a sortida: 05.15-05.40 i als40 minuts de cada hora fins a les 22.10h. -Dissabtes. 1 a sortida: 05.15-05.40 i 06.10h i als 10 minuts de cada hora fins ales 22.1 Oh. -Dtamenges i festius. lasortida: 07.1 Oh ials 10 minuts de cada hora fins ales 22.1 Oli. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.40h i 23.00h (feiners). 23.00h {dissabtes i festius). • A 3. BARCELONA-SANT CUGAT

-Dies feiners. 1a sortida: 05.45 i als 15 i 45 minuts dècada hora fins a ies 21.45H. -Dissabtes. 1 a sortida: 05.45 i als 45 minuts de cada horatesa ies 21.45h. Recorregut. Sant Domènec, CAP, Sant Francesc, Plaça Coll, Mercat fcwrebfenca, Monestir, Estació i fes«us.1a sortida: 06.45h i ais 45 minuts dècada horafinsales 21.45h. -Diumenges FGC, Colomer, Sant Domènec. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15h {feiners).


HS4CANTONS

48

Divendres, 13 de novembre de 1998

S e t m a n a r i d e SANT CUGAT DEL VALLÉS

La Festa

Patrícia d e No. Flautista

IORDI CASAS

99

"El camí te'l fas tu MARTA FALGUERA - Sant Casat -

El seu nom és artístic, encara que no l'ha triat, perquè és l'original. Prové de l'Holandès Van Der Not, transformat en "De No" per un avantpassat català. Duu la professionalitat a la sang. És capaç de treure diners de sota les pedres i de recórrer els quilòmetres que calgui per anar encaixant a bocins la seva formació, conscient que algun dia en recollirà els fruits. Als seus 24 anys, té un llistat forca important de concerts i guardons. Recentment ha obtingut el tercer premi del concurs de música de cambra "Montserrat Alavedra", amb el Trio Magnus, amb el violinista Joan Espina i la pianista Nozomi Isobe, amb qui la Patrícia forma un duo estable des del 1996. - Satisfets? - Sí, molt contents, perquè és dels pocs concursos de música de cambra que es fan a Espanya que, a més, busca promocionar nous talents. - Es guanyen molts diners, amb els concursos? - No. I en aquest cas, a més, les 150.000 pessetes del premi les hem hagut de compartir amb un altre premi ex aequo. - Però per fer carrera heu d ' a n a r peregrinant constantment per aquests certàmens... -Desgraciadament sí, perquè ara com ara és un dels camins més clars a seguir. La fita són els concursos internacionals perquè et vénen a escoltar managers que després et poden proposar per n aJgun concert. Aquí a Espanya està tot molt malament i a través dels concursos pots aconseguir molt poca cosa. Jo els selecciono perquè són un desgast d'energia. No deixa de ser un examen. - Què t'has planificat a curt termini?

La Patrícia, de tarannà optimista, té molt camp a córrer. F.: X.

LARROSA

- Sí, i no tan sols això. Jo pen- Per a aquest any tinc previst anar dos cops al mes a Pa- so que he crescut paral·lelarís a rebre classes de flauta al ment al creixement de l'acticonservatori superior, i l'any vitat artística i musical de la que ve m'hi voldria quedar ciutat. He tingut sort d'haver permanentment. Actualment' enxampat aquests anys. Jo tinc encara estic estudiant i ho molts bons records de quan compagino amb alguns con- anava al conservatori, que era certs amb el quartet "Flautes on ara hi ha la casa de socors, d'Adri" i com a solista, que és perquè hi havia molt caliu i se'ns estimulava molt a anar a el que m'interessa. concerts, i això sé que no tot- El teu objectiu és a l'eshom ho pot tetranger? nir. - Es q u e , "AvUÍ diu, ÇUafl - I el suport encara q u e j j . • v familiar... sembli q u e r ' - Sí, moltíssempre diem tothom peUSÜ en UU sim. I a més a el mateix, la . „ mi em passava realitat és píütlO que podia anar q u e aquí a als concerts del Espanya hi Palau a m b el ha quatre meu pare i amb la meva mare, professionals consagrats i que a sentir jazz al Be-bop, al carrer els joves hem de sortir a l'estranger per fer carrera i crear Santiago Russinol. - Sovint vas al Claustre a el nostre propi currículum. - Penses que, malgrat tot, estudiar. Què hi trobes? - Buf!, moltes coses, però sohas tingut sort d'haver-te fet en una ciutat de tarannà ar- bretot una acústica quasi perfecta. Depèn de l'angle on et tístic?

posis tens un so fabulós, ni sec ni ressonant. A més, m'agrada anar-hi i trobar-me la gent del poble, que sempre som els mateixos; en Pep Blanes, en Joan Tortosa, en Pep Pujol, el Paco Salas... xerrem una estona i després cadascun torna a la seva feina. Es el lloc on millor em sento quan vull tocar la flauta. De vegades hi Vaig simplement a tocar i no m'enduc ni partitures. M'allibera molt de l'estrès. - Què ho fa que els músics sigueu molt centrats? - Suposo que la responsabilitat que tens. Per tirar endavant has de ser molt disciplinat i t'has de centrar molt perquè la carrera del músic no és com una carrera universitària en què hi ha un camí a seguir. Aquí el camí te'l fas tu i no et pots permetre fer un pas en fals. - I els mestres, no fan de guies? - A mi no me n'han fet. Jo em vaig iniciar amb en Josep Ferré i després em vaig posar en mans del mestre Claudi Arimany, que em va encaminar per ser solista, però m'ha faltat molt com a guia. Sovint he trobat a faltar que em diguin què em convé. Però, com tot, això té una part positiva i una altra negativa. La dolenta és que m'he desorientat en moltes ocasions, i la bona és que m'he hagut d'espavilar molt. - I triar l'instrument et va ser fàcil? - Sí, perquè ho vaig decidir després d'anar a un concert d'un trio de flautistes i em va agradar que es belluguessin tant a l'escenari. Però, com tothom, vaig començar fent piano, perquè avui dia quan parles de música es pensa en un piano. Amb això trobo que s'hauria de fer alguna cosa, perquè si aquí a Sant Cugat un nen vol estudiar arpa o percussió, no ho pot fer i, és clar, o se'n va o tria un altre instrument.

Som a la tardor de la Festa, que continua essent de tardor, òbviament. A mi no m'agraden els símils organicistes, però en aquest cas faré una excepció. Sens cap mena de dubte la primavera de la Festa foren els anys de la transició i consolidació democràtica. L'estiu, època de relaxament per excel·lència, vingué amb l'anomenat decensís, que no fou altra cosa que la crua constatació que la normalitat democràtica bàsicament és això. Ara, vista la recuperació participativa de fa uns anys, som -com ja he dit- a la tardor. Aquesta època, seguint el símil biològic anunciat, és la de la maduresa. Maduresa que es constata en un seguit de qüestions, la primera de les quals és que una bona part de santeugatencs, dels de sempre i dels d'abans d'ahir, té reservada a l'agenda el passeig per la Festa del segon diumenge de novembre. Però hi ha altres fets que ens parlen d'aquesta maduresa adquirida amb el pas dels anys, són aquelles coses sense les quals se'ns faria estranya: la xocolata amb coca, l'entrega dels premis de la Marxa, la pedalejada, les "migas", l'ocupació dels darreres "monestirians" pels nostres excursionistes més joves, les enganxines, les participacions de les rifes de tutti quanti i, no cal dir-ho, les parades i paradetes de tot allò que es belluga en la nostra vida ciutadana. Més enllà de tot això, que constitueix el que en podríem dir realitat objectivable, hi ha el rerefons de la valoració personal: major o menor presència de gent, absència o no d'aquella o altra entitat, assistència o no de les autoritats presents i futures, augment o disminució del gruix de butlletins publicats... Els cicles vitals són inapel·lables, després de la tardor ve l'hivern. I l'hivern, continuant el símil que vinc emprant, és signe de vellesa (i d'etapa Final). Afortunadament, però, els fenòmens socials no estan sotmesos a la tirania de la biologia. Per tant, que ens mantinguem -malgrat que sembli contradictori- en una tardor perenne, només depèn de nosaltres. A més, tot indica que el bon temps ens acompanyarà.

Diari de Sant Cugat 262  

Diari de Sant Cugat nº262, 13 de novembre de 1998

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you