Diari de Sant Cugat 250

EL CLUB MUNTANYENC ES PLANTEJA DEMANAR TORRE BLANCA PER A LA NOVA SEU

Divendres, 24 de juliol de 1MH

PAGINA Is

ÜS4CANTQNS El "diari" de Sant Cugat

SVMAHI El Ple desestima comprar els terrenys de Can Quitèria per fer-hi un nou Ajuntament Pàgina IS

Les havaneres de la Garota clouran aquest cap de setmana la Festa Major de la Floresta Pàgina 11

Sant Cugat guanya ocupació a mig termini tot i l'evolució negativa del primer semestre Pàgina 26

Mm. 250 Any VI

225 ptM.

Aymerich critica CDC pel procés d'elecció del candidat a P alcaldia Pàgina 7

El Centre de Béns Mobles restaurarà les pintures del Sant Crist de Llaceres S'està buscant esponsorització per a la restauració integral de Fermita

La Junta directiva del Club Voleibol Sant Cugat no accepta la dimissió de Castro

Pàgines 3 a 6

Els murals de l'interior de l'ermita són obra de Josep Grau-Garriga. FOTO: E4C

Es ttóna un * nouimpul* «ds fkntseU» de Districte

Pàgina 31

"SPS

Ràdio Barcelona fitxa quatre locutors de RSC per emetre el programa Pasta FuUada Pàgina 37

VAL

en,a

g*§-

EU partit» •fe 1*

compra de per

LLENYA CARBÓ a la benzinera GrifulOÜ,s.L.

I.'ermita e's una de les poques que queden de planta anular. FOTO: E4C

L'Ajuntament demana que Sant Àdjutori i el Forn Ibèric siguin bens d'interès nacional

ScndE·t·dí

Pàgina 38

INAUGUREM UNA NOVA OFICINA A SANT CUGAT

Serveis

Immobiliaris

COMPRA - VENDA i LLOGUERS DE PISOS - TORRES - LOCALS i NAUS INDUSTRIALS Cl. Santiago Rusinol, 32 Tel..93 675 10 10 08190 Sant Cugat del Vallès Fax. 93 589 27 74 e-mail: inicugat@cecot.es C/ Elies Rogent, local, 19 - Tel.: 93 590 28 00 - 08190 Sant Cugot Barcelona

O M U S A

ESPECIALITZADA EN LOCALS COMERCIALS

N ° 1 EN TRASPASSOS

ÚLTIM LOCAL, DE 106 M2 AL COSTAT DE CORREUS (+78 M2 ALTELL)

ELSHCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR SQUASH CANALS GALERIA D'ART 20.000 Ptes. de descompte en la compra d'un quadre (per una compra superior a 100.000ptes.)

Recolliu a la redacció un val per un descompte de 20.000 ptes. en la compra d'un quadre a Canals Galeria d'Art. Ara és el millor moment per invertit en pintura!.

CLUB SANT CUGAT LA CARPA: Consumicions gratuïtes

HÍPICA SEVERINO: Passejades de cap de setmana

SQUASH SANT CUGAT: Sessions de sauna i hidromassatge

Podeu passar per la redacció i recollir el vostre VIP exclusiu i personalitzat de la Carpa, per poder obtenir consumicions de franc, en aquest local de moda de la nostra ciutat.

Recolliu els vals per a una esplèndida passejada a cavall, cada dissabte i diumenge, amb qué podreu gaudir del paisatge de Collserola.

Els membres del "Club del subscriptor" podeu gaudir dels següents avantatges: una sessió de sauna o d'hidromassatge gratuïta, o jugar mitja hora d'esquash, o fer una classe d'aeròbic en horaris concertats.

Informeu-vos-en al 589.62.82

> * * *

Df

l·l·Eqa.mnHB £Griful CHI, s. L.

Texid-©òptica

Servei Estació

EGA MOBLES: 25 % descomptes

GRIFUL OIL, S.L.: Atractius descomptes en-benzina

ÒPTICA TEXIDÓ Examen visual gratuït

Recolliu els vals a la redacció per obtenir un 25% de descompte en adquirir els últims mobles artesans.

Aprofiteu aquesta magnífica oportunitat per decorar la vostra llar!

Amb la targeta del Club del Subscriptor podeu gaudir de descomptes de fins a 2 pessetes per litre de benzina, a la Benzinera Griful de la carretera de Cerdanyola. A l'hora de pagar recordeu ensenyar la targeta del club juntament amb el vostre DNI.

Amb el val que us facilitarem a Els 4 Cantons podeu fer-vos un examen visual gratuït i gaudir d'un 15% de descompte en ulleres de sol.

Aprofiteu aquesta oportunitat immillorable per revisar la vostra vista.

~ x—'

:

cru

Tots els subcriptors poden aconseguir aquesta esplèndida gorra gratis, només ha de retallar el cupó i presentar-lo quan entri a GALAXI PARC. Oferta vàlida nomésfinsal 12 de juliol 1998.

ELS / <LW'TOftS regala als primer* 6 0 subscriptors dues rir f" A A I T A O I A entrade» per gaudir (1*1111 dia a UUi FANTASIA, el parc aquàlllUm l\V% I # \ w l A 4 tic uié* ürau d'Europa. Aprofiteu aquesta grau oportunitat i A q u à t i c Park ivcolliu a la redacció les vostres entrades gratuïtes.

EÍÜWMN:CI:ERTGI MARIA 1 AGOSTO - 1 O NOCHE

PIMPINELA LOS PECOS

PARQUE A C U À T K O , 4 DISCOTECA*, CONCIERTOS A L A I R E UBRE*

Salida #J

Mataró. Vilassar §§ Dalt (Barcelona).

751 45 53

US 4 CANTONS £

1

El tema de la

—

Setmana Divendres, >4 de juliol de 1998

R e s t a u r a c i ó

Cirurgians de l'art El centre de restauració de béns mobles ha recuperat més de 10.000 peces Moltes vegades se'ls ha comparat amb metges, perquè la seva tasca és la de curar i a l'hora allargar la vida de l'art. El Centre de restauració de béns mobles de la Generalitat, ubicat a les dependències del Monestir de Sant Cugat, treballa des de l'any 1982 en la restauració d'algunes de les peces més importants del país. Des de la seva creació i fins a l'actualitat han passat pel servei de restaurció més de 10.000 peces. El treball de documentalistes i restauradors ha servit perquè els principals monuments i museus de Catalunya puguin mostrar l'empremta de l'home en la història.

JOSEP MARIA M I R Ó

del seu futur".

- Sant Cugat Sant Cugat restaura El C e n t r e de restauració de béns mobles de la Generalitat de Catalunya treballa des del 1982 sota la direcció de Josep Maria Xarrié, a les dependències del Monestir de Sant Cugat. Durant aquests anys hi han passat algunes de les millors peces de Catalunya, de tots els estils i les tendències. La principal tasca del Servei de restaruació és recuperar l'estructura original de les peces que hi passen, perquè d'aquesta forma puguin mostrar-se al seu lloc d'origen o en museus.

Josep Maria Xarrié considera que és una forma de tenir present el passat i recorda una frase lapidària: "Els pobles que obliden el seu passat seran esclaus

El director del servei de restauració considera que el centre està, des dels seus inicis, en deute amb Sant Cugat, que acull les seves dependències. Per això s'ha aconseguit materialitzar una "antiga promesa" anomenada Sant Cugat restaura. Es tracta d'una exposició que s'organitza de forma periòdica, a través de la qual la sala capitular del Monestir es converteix temporalment en un museu que mostra algunes de les peces que han passat pel centre.

Petites sorpreses Els restauradors que treballen al centre afirmen que aquest és

El Centre de restauració ha restaurat algunes de les peces més importants del país. FOTO: XAVI LARROSA un treball molt agraït. En el procés de restauració, alguns d'ells han tingut petites sorpreses com descobrir una obra completament diferent després de netejar-la i fer la intervenció o, fins i tot, que tinguessin un tresor amagat en el seu interior. És el cas d'Anna Maria Claverol, que porta més de 14 anys treballant al centre i consi-

dera que va viure "un dels moments més emocionants" de la professió. Claverol i l'historiador Joan Ainaud de Lasarte van encarregar-se de la restauració de la Verge del Monestir de Sant Cugat, que actualment es troba al Museu de Terrassa. Durant les tasques de restauració es va descobrir que contenia alguna cosa al

seu interior. Després de confirmar-ho, fent una radiografia a la talla romànica, es va extreure del seu interior un sac que contenia les relíquies de diversos sants.

Tot i que aquest tipus de casos no són els més freqüents, la majoria de restauradors coincideixen en "l'emoció" del dia a dia del seu treball.

Setmana

ELS /CANTONS Divendres, 24 rie juliol de 1998

Josep Maria Xarrié. Director del centre

"El passat cal conservar-lo per garantir la memòria històrica" J. M. M. - Sant Cugat -

Josep Maria Xarrié és des del seu inici cl director i del centre de restauració de béns mobles de la Generalitat. Durant 16 anys ha estat testimoni de les restauracions més importants del país.

—Quina és la tasca que es fa al Centre de restauració de béns mobles?

- L a feina de cada dia és de conservació i restauració de patrimoni. Toquem materials arqueològics, pintures sobre fusta i tela, murals, escultures... Són béns mobles de la Generalitat i l'església, principal client perquè té el 70% del patrimoni moble. Sovint se'ns ha comparat amb metges perquè el que fem és allargar la vida.

- I també refer les anteriors operacions.

-Sí, en la restauració hi ha modes, i això és el pitjor que pot passar.

Llavors el restaurador també ha d'arreglar la feina que ha fet en el passat un mal restaurador.

-Sovint la tasca del restaurad o r n o és del gust d e tothom.

- L a meva teoria és que, des del punt de vista estètic, com menys es toca una peça, millor. L'impor-

E l

tant és conservar l'estructura original. Des d'un punt de vista d'intervenir en la seva consolidació estructural o de fixació s'ha de fer al més ben fet possible, perquè aguanti el màxim d'anys. La resta ja és tot opinable.

-Quins són els criteris per escollir quines peces cal restaurar?

- L e s peces s'escullen en funció de tres aspectes: la importància (si és un bé d'interès nacional), l'es-

"Ara, des de la classe política, caldrà demostrar que hi ha diners per restaurar" tat de conservació, i factors d'exposició.

-Catalunya té un llegat historicoarustic important. La classe política és sensible a l'hora d e destinar-hi diners?

- E n els últims anys s'han donat diners, i molts, sobretot per crear i muntar el Centre de restauració de béns mobles. Ara, des de la

classe política, caldrà demostrar que hi ha diners per restaurar. De moment, això no s'ha demostrat massa, ja que han passat dos anys amb partides molt baixes.

- I un cop acabada la restauració, es valora prou la tasca que s'ha fet?

- L a gent és conscient del treball de les tasques de restauració, tot i que encara no s'ha arribat a un estadi normal. Tot i així, encara sol passar que un rector et demani que vol que un retaule brilli perquè té un casament. No hauria de ser així. Els retaules no s'intervenen perquè hi hagi casaments, sinó per la seva conservació. Sovint només es vol un bon escenari.

—Potser e n c a r a n o s'és conscient del que significa la paraula patrimoni cultural.

-Cada cop se n'és més conscient perquè s'assimila al món de l'ecologisme. En la mesura que s'entén que hi ha un món per preservar perquè els nostres fills puguin respirar, també s'entén que cal fer el mateix amb l'art. El passat cal conservar-lo per garantir la memòria històrica i conèixer l'evolució del país.

-Si l'art és patrimoni d e tots, cal pagar per visitar un museu?

Josep Maria Xarrié ü director del Centre de restauració de bens mobles. FOTO.X. L.

- N o està de més. En teoria potser no, però a la pràctica, i tal com diuen els castellans, quien algo quiere, algole cuesta. Potser fins i tot és pedagògic que es pagui alguna cosa. Un museu costa una fortuna a l'Estat.

—Després de passar pel centre, quan les peces retornen als museus estan en les condicions més idònies?

-Això és un problema. Molts museus no reuneixen les condicions necessàries per la conservació de les seves peces. Hi ha molts

elements que poden malmetre l'obra com les visites en grup.

—Durant aquests anys d e funcionament del c e n t r e , hi h a n passat algunes d e les millors obres del país.

Sí, s'hi han fet treballs molt importants, com la restauració del retaule central de la catedral de Tortosa, el Greco d'Olot, obres de Dalí, Miró, Picasso... En el seu moment no es va poaer explicar per motius de prudència. Podríem dir q u e el c e n t r e ha e s t a t un autèntic museu de Catalunya.

p r o c é s

El treball lent, acurat i minuciós d e documentalistes i restauradors J. M. M. -Sant Cugat -

Kl treball del Centre de restauració de béns mobles combina dues tasques: la documentació prèvia i de seguiment, i els procediments de restauració, pròpiament. La documentació és un dels treballs més importants a l'hora d'intervenir una peça. Aquesta es una pràctica cada vegada mes freqüent i que consisteix a fer un reconeixement preliminar i una proposta de restauració.

Al mateix temps, també es fa una anàlisi fisicoquímica de l'obra en qüestió, de la qual s'anirà fent un rigorós seguiment fotogràfic a mesura que es faci la intervenció necessària. L'anàlisi és un dels passos més importants perquè pot servir perquè el restaurador detecti l'ini-

ci del deteriorament, els motius i les possibles solucions.

La restauració Els restauradors coincideixen que el seu treball és "lent i sobretot minuciós". Un cop es disposa de la informació imprescindible de la peça a la qual s'ha de fer la intervenció, comença el procés de restauració. Els principals processos són els de consolidació del suport, desinfecció, fixació de Ics capes, neteja i finalment reintegració. La neteja és un dels moments més delicats, ja que es tracta d'una actuació irreversible. La reintegració és un dels processos històricament més polèmics ja que hi ha un gran ventall de possibilitats per fer-ho, en funció del destí de cada peça i

CATALONIA CERÀMIC Ora.

Sant Cugat a Cerdanyola, Km 3.

Tel. 9 3 5 8 0 1 5 0 0

El temps necessari per restaurar una peça és indeterminat, tot i que oscil·la entre els dos i tres mesos de treball. FOTO: X.

les tendències del moment. Per aquest motiu, en moltes ocasions els restauradors han de refer anteriors intervencions. En la reintegració de l'obra se solen utilitzar pigments naturals, reversibles (en

35JL

OBERT DE DILLUNS A DISSABTE

cas d'haver-se de modificar). El principal objectiu és mantenir la policromia natural. Les tasques de restauració i conservació van acompanyades d'un treball de documentació basat en la descripció dels

• • • • • • •

processos que es van fent, així com de les tècniques, procediments i materials que s'utilitzen. El temps per restaurar les obres és indeterminat, tot i que oscil·la entre els dos i tres mesos.

Ceràmica Sanitaris Aixetes Mobles de bany Banyeres d'hidromassatge Accessoris Materials per a la construcció

Setmana

ELS /CANTONS Divendres. 24 de juliol de 1998

A c t u a c i o n s

i m m e d i a t e s

El servei de restauració fa aquest estiu vint campanyes 'in situ'

Conservar el passat o mirar endavant?

• En el món "modern" en què vivim, un món de presses, hipcfactn» i de carn is ràpids, no ens queda pràcticament temps de pensar en el passat, ja que el mateix present se t e$capa de ics mans- Fa molt poc, en usa reunió de gent vinculada a temes de Pau, hi havia qui rebutjava «Is referents del passat, per buscar U8&.Bigams universals tjae ens unissbïnés a tots plegats. Ens agradi o no, totsso*§lwreus d'un passat, taot en l'àmbit p e f ^ a l com de poble, i ftft podem íeraNÉ6iar*hi, perquè és renunciar »l* teva pròpia identitat.

Cada poble, Cada ciutat, cada [rais, té restes d'atjacsr. passat. No tothom cuida de la ppateàxa manera aquestes festes. I n asiic que ha estat fa poc a Grècia em va comentar la seva gran decepció en vewe $a deixadesa gcftçral que envolta les ruïnes del m/m Hel·lènic. Altres patsos, contrària* ,pent, cuide»i néwienfa més mínim» -festa del seu passat A casa nostra, la %tacià ha canviat realment moJdssim de que el nostee país compta amè propis per euidar-se del paa. S'han fet moltes restauraí moltes d'ellesen aquests al* anys, però eoeaia hi ha molt a K)10 b 4( up»; el patrimoni del nostre país gran. A ia nostra.ciutat tenim lumentemíjiem^k, d nostre resti r. Però també tenim altres tèjtes que han format part del passat $4eïaseva història. Quines conservat, I »|u»nes no? Ks evident que no podem conservar-ho tot. Ets diners tam-

La particularitat és que les actuacions es fan sobre el terreny J. M. M. - Sant Cugat -

El Centre de restauració de béns mobles ha programat per a aquest estiu un total de vint campanyes in situ arreu de Catalunya. La particularitat d'aquest tipus d'actuacions és que es fan al mateix lloc on hi ha les peces que han de ser restaurades. Les intervencions sobre el terreny es fan per la dificultat de traslladar les peces al centre.

Enguany, i després de diversos anys de ptxiues actuacions per motius pressupostaris, el servei de restauració ha retornat al ritme i a la intensitat en les campanyes d'intervenció in situ. Aquest tipus d'actuacions es fan durant el període d'estiu i hi treballen un cap d'equip, un ajudant i un meritori, i en moltes ocasions es dóna l'oportunitat que hi puguin treballar estudiants de belles arts o de restauració, en règim de pràctiques.

Les campanyes, distribuïdes arreu de la geografia catalana, contemplen restauracions tan diverses com la del retaule barroc de la Verge del Claustre a Guissona, els retaules laterals de la parròquia de Sant Boi de Lluçanès, a Osona, la

l'església de Gissona serà una dels llocs on els temies del centre treballat an ticament finalitzat la restauració dels retaules barrocs de les catedrals catalanes.

Un altre dels objectius immediats del servei de restauració són les intervencions de les obres dels museus de Vic i Lleida, en un termini aproximat d'uns tres ,in\s

capella rococó de Sant Isidre a l'església d'Altafulla, al Tarragonès, o el seguiment durant aquest mes de la parròquia de Salardú.

El C e n t r e de restauració d e béns mobles de la Generalitat té previst que en un termini màxim de cinc o sis anys haurà pràc-

poc arriben a tot arreu, i sempre hi haur* qui trobarà millor invertir es usa empresa que generi llocs de treball que arreglar alguna resta del passat que es troba roig enrunada, Deixem morir alpnes restes q«ç, de fet, ja estan-rnortes. ï dediquera-aos a conservar el q»c ens sembli més ira» penant On cop es dírideix què conservar, hi hauríem d'estar tots implicats, les ins* fitucions j també Sa societat «vij. Ü3 passat de ia nostíatàutat «as imputa a tots i entre tots fhem d'assumir.

Mirar endavant?, evidentment, sempre. Conservar el passat?, també. El passat és sempre un pum de re* fereacia, i som el qaesoro pel nostre passat Gràcies a ia iniciativa de la UNESCO es vart poder salvarfesrestes arqueològiques de Mrubia, quan es va fer la reclosa d'Aswan als anys 60.1 també intenta la UNESCO pre* servat el pateBRcmi de la humanitat catalogant alguns dels monuments Treballar per conservar et nostre patrimoni és una de íes activitats de la nostra associació. En una ciutat com la nostra, on cada vegada arriben més persones «fe procedència diversa i on cada vegada és i r ^ petit el nucli originari, calen punts de referència on poder-se «teW i on tots hi convergeixin. Estem fent una nova ciutat entre tots; no rettander» però al seu passat ni al seu patrimoni, Assmacm d'Amics deia UNESCV

r o j e c i e s

El Centre restaurarà les pintures murals de Sant Crist de Llaceres J. M. M. - Sant Cugat -

La intervenció per salvar les pintures murals de Sant Crist d e L l a c e r e s de S a n t C u g a t , obra d e J o s e p G r a u - G a r r i g a . s'inclou dins de les campanyes /// situ, que el ("entre de rest a u r a c i ó d e b é n s m o b l e s fa aquest estiu arreu de Catalunya. Les tasques de restauració començaran un cop passat r e s tin. al setembre. Abans, però, ei C e n t r e de restauració assegurarà l'estat de les parts dels murals que corren més risc, per evitar que es desprenguin quan comencin les obres. L'operació més immediata és cobrir les e s q u e r d e s q u e hi ha i t a m b é omplir el buit existent entre la

paret i les pintures murals, per evitar la seva p è r d u a . La comissió de l'ermita de Sant Crist de L l a c e r e s iniciarà en breu una campanya per recollir diners amb l'objectin de sufragar els costos per tirar e n d a vant la recuperació de l'ermita.

D e fet, i durant aquest any, ja s'han organitzat algunes jornades de portes obertes perquè els s a n t e u g a t e n c s p u g u i n conèixer l'estat actual de l'edifici. l'n dels m e m b r e s de la comissió, Tomàs Grau Garriga, explica q u e "molts santeugatencs no coneixien l'ermita i s'han q u e d a t sorpresos per la seva bellesa quan l'han vista".

La humitat ha estat un dels principals responsables del deteriorament de les pintures de

EI director del centre, Josep Maria Xarrié, i dues de les estudiants que participaran en la restauració. FOTO: X. i..

Sant Crist de Llaceres. La teulada de l'ermita va caure al febrer de l'any passat i va ser aleshores quan va començar el deteriorament més important de les pintures murals. HI director del centre de restauració considera que a m b aquesta i n t e r v e n c i ó t a m b é es demostra que "no tan sols ens

limitem a ocupar un espai de S a n t C u g a t , sinó q u e t a m b é vetllem pel seu patrimoni".

L'artista santeugatene J o s e p Grau-Garriga, q u e actualment viu a F r a n ç a , va fer a q u e s t s murals el 1956, quan tot just acabava de finalitzar els estudis de belles arts i el servei militar.

Grau-Garriga s'ha mostrat en

diverses ocasions molt satisfet per aquesta restauració, ja q u e aquesta va ser la primera obra i m p o r t a n t q u e se li va encarregar. L'obra de Grau-Garriga a Sant Crist és d'estil figuratiu i s'allunya de l'estil i les tècniques actuals que defineixen el treball més definitori d'aquest artista.

Excursions - Escoles - Empreses - Equips esportius ...

Ens adeqüem al seu pressupost.

Vehicles amb les últimes innovacions i el màxim confort.

r

LLOGUER

D'AUTOCARS

SarbuS Anys

i quilòmetres

1 Tel 93 580 67 00

d'experièncio

Setmana

ELS .íCANTOiNS Divendres, >4 dejuliol de 1998

L ' e n q u e s t a

Què aporta a Sant Cugat el Centre de Restauració?

La meitat superior del claustre i la majoria de les seves sales acullen, des de fa anys, el Centre de Restauració de béns mobles de la Generalitat. Obres d'art de tot el pa/s arriben a aquest centre per ser netejades i restaurades dels estralls que produeix el temps. El Centre de Restauració, tot i estar instal·lat al cor del nostre municipi, i a l'interior d'un símbol cabdal del poble, per a la majoria és un gran desconegut, un hoste misteriós que ningú sap del cert què ens aporta.

La majoria de santcugatencs desconeixen totalment què s'hi fa, dins el centre, i si realment aporta alguna cosa al poble. Alguns pensen vagament que pot aportar una certa notorietat al nom de Sant Cugat lligat a valors culturals o artístics; altres pensen que no aporta res positiu i sí, en canvi, un cert tancament del monument a l'accés del públic; altres el miren amb un cert recel, ja que pensen que es poden fer servir materials perillosos per al monument. / M. S.

DAVID HERNÀNDEZ 23 ANYS ESTUDIANT

MARINA IBÀNEZ 18 ANYS ESTUDIANT

RODOLFO RIPA 52 ANYS TREBALLADOR D'EDITORIAL

PACO SALA 54 ANYS PROFESSIONAL DE L'ART

TERESA HERNANDO 51 ANYS COMERCIAL

"Res. El Centre està en un edifici patrimonial del qual els santcugatencs en són exclosos, gairebé. El regeix la Generalitat i no l'ajuntament, i l'ús de materials perillosos no és l'idoni per fer en un monument."

"Jo només sé que una vegada vaig voler visitar una sala i em van negar l'accés perquè estaven restaurant alguna peça i no s'hi podia entrar."

"No sé què pot aportar el Centre a Sant Cugat. No conec el que s'hi fa, ni com funciona el Centre de Restauració de la Generalitat."

"És un Centre de Restauració i per això és interessant. Tot el que impliqui protegir la nostra "pinacoteca" i la història és bo.

Tot el que sigui cultura és oxigen per al poble."

"Sant Cugat és un poble molt abocat a la pintura i el Centre aporta més cultura, però faria falta que hi treballés més personal de Sant Cugat, al Centre."

JOSEP LLUÍS GARCIA 52 ANYS DIRECTIU D'EMPRESA

PAQUITA FÀBREGAS 60 ANYS

CHARO 39 ANYS PROFESSORA

ISIDRE MARIAS 42 ANYS PROFESSOR

JOAQUÍN RODRÍGUEZ

"És interessant tenir un Centre de Restauració, però no sé concretament què pot aportar directament al poble de Sant Cugat. No se sap gaire què fan ni com funciona."

"Crec que l'únic que aporta al poble és que se'n senti parlar associat a l'art antic i patrimonial, però no veig que aporti res més."

"Jo crec que el benefici que aporu és que com més coses es facin aquí, més "ambient" tindrem a Sant Cugat."

"Protegir l'art i la pintura està bé, però el Centre hauria de deixar més al poble, bé en llocs de treball, bé amb una compensació econòmica."

MESTRESSA DE CASA

"És clar que ens aporta una major cultura, però crec que hauria de ser molt més obert al poble de Sant Cugat."

64 ANYS JUBILAT

El nou establiment ple de solucions per moblar la seva llar

S A N T

_P ens trobarà a l'Avinguda Qraells 23-25 I al costat de Mobil Center.

HS4C4NT0ÏNS

Política Divendres. .'4 de juliolr/e 1998

7

Polèmica

Aymerich tiba la corda amb CDC L'Executiva es desentén de l'acusació d'"inexperiència política" en la tria del candidat L'alcalde de Sant Cugat va carregar divendres les tintes contra l'Executiva local del partit per la manera com han transcendit noms de possibles alcaldables de Cill, com el del diputat Uuís Recoder, amb vista a les properes eleccions municipals del 13 de juny. Aymerich creu que la "inexperiència política total" ha conduït els responsables de CDC, amb la coresponsabilitat de la direcció de Barcelona, al "gran error" d'avançar un nom sense conèixer el parer de l'implicat. L'Executiva ha rebutjat que hi hagi "cap procés iniciat" en la designació del successor d'Aymerich.

ALBERT BAI.ANZÀ

- Sant Cugat Tres setmanes després de criticar la direcció del partit a Barcelona per la manca de reconeixement de la tasca feta a Sant Cugat, Aymerich ha arremès ara contra la presidència i el comitè local de C D C per "l'embolic que s'han fet a Sant Cugat i fins i tot a Barcelona per deixar en mans d'inexperts una decisió tan delicada". La resposta de l'alcalde s'ha derivat d'unes declaracions del portaveu de la comissió de primàries del PSC, Trino Martínez, que ara fa quinze dies va referir-se a Lluís Recoder com el "candidat desconegut". En certa manera, Aymerich ha donat la raó a M a r t í n e z , ja q u e "avui aquesta persona (Lluís Recoder) encara no m'ha dit que ell serà el

candidat".

La presidenta local, Montserrat Rumbau, assegura que el procés per trobar un candidat que rellevi amb èxit el govern d'Aymerich "no ha començat", però una enquesta atribuïda a C D C ha fet sonar els darrers mesos el nom del diputat com a futurible relleu. L'alcalde ha interpretat aquests temptejos com un "gran error" polític i ha afegit que "ningú no obligava a fer declaracions ni entrevistes, quan la decisió s'ha de decidir en assemblea".

En aquest sentit, l'alcalde ha advertit el problema de projecció que suposaria per al partit: "si el candidat que sona al final no es presenta, qui ho faci al seu lloc semblarà un suplent".

L'Executiva local no va voler pronunciar-se oficialment fins dilluns, després d'una assemblea

C o n s e l l s

de

ha coincidit a m b les tesis de Rumbau, tot i admetre que "algú ha deixat anar" el nom de Lluís Recoder.

Les discrepàncies entre l'alcalde Joan Aymerich i l'actual Executiva local no són noves, tot i que mai no havien arribat al to d'aquesta setmana. Ara fa vuit mesos, Montserrat Rumbau va prendre possessió del càrrec de presidenta de C D C a Sant Cugat per una ajustada majoria i sense el vot d'Aymerich, que va criticar en el seu moment que la candidatura "no tingués en compte l'antiga Executiva". L'alcalde va renunciar el 4 de juliol de l'any passat a presentar-se a la reelecció i va dimitir alhora com a president local de C D C per tal de no Aymerich ha qüestionat durament les maneres de l'Executiva local. FOTO: X.I..interferir en el procés de designació del seu successor. El viceconvocada per avaluar les crítim e t r e q u e s'han barrejat uns president Jordi Franquesa va asques d'Aymerich. Rumbau va noms i que la talla de Recoder sumir la presidència accidental evitar entrar en qualsevol tipus fa "lògic" el seu esment com a del partit fins al relleu de Rumde polèmica amb el cap de l'epossible candidat. Rumbau va bau. Des d'aleshores i tot i que quip de Govern i va limitar-se a recordar que, tot i que fins a tres forma part de l'Executiva en expressar la seva "sorpresa" per partits han de donar un nou cap qualitat de conseller nacional del les acusacions. Amb un punt d'ide llista amb vista a les pròximes partit, Aymerich ha exercit més ronia, la presidenta local va deeleccions (CiU, PSC i E R C ) , a d'alcalde que de militant: "no fensar-se de la inexperiència atrihores d'ara "cap partit no ha dointervinc absolutament en res buïda per l'alcalde afirmant que nat cap nom oficialment, i nodel que fa el partit, a banda que "ningú en té, d'experiència; això saltres tampoc". Des de la-preveig que està bastant inoperant". s'aprèn". No obstant això, va adsidència d ' U D C , Joan Recasens

d i s t r i c t e

La reforma del títol Vè del ROM rep la unanimitat del ple municipal

CLASSES DE NATACIÓ PER A BEBÈS C L U B S A N T C U G A T (0-2 anys) nens + 2 anys

SQUASH

Veïns del centre de Sant Cugat Centre demanen un consellpropi A. B. - Sant Cugat -

D e u anys d e s p r é s de ser aprovats, els consells de districte van rebre ahir el suport de tots els partits polítics per modificar el títol Vè del Reglament Orgànic Municipal ( R O M ) i incrementar la participació ciutadana. Finalment, la periodicitat de reunió s'ha establert en tres mesos, m e n tre q u e els grups de treball es reuniran segons la pròpia activitat i estaran oberts als veïns i t a m b é a coneixedors del districte. Els nous consells s'estructuraran sota la presidència del regidor d e descentralització, u n v i c e p r e s i d e n t d e l'oposició, un regidor de cada for-

mació i almenys un representant de cada associació de veïns. Així, Xavier C o r t è s tindrà com a vicepresidents al socialista E d u a r d Serra ( L e s P l a n e s ) , al progressista Joan Martí Balada (La Floresta) i al conservador Eduard C a s t a n e da (Mira-sol). El portaveu municipal d ' E R C , David S e m p e re, va considerar un " g r e u g e " q u e el seu partit es quedi sense vicepresidència e n ser quarta força política d e l'oposició i va criticar t a m b é el fet q u e cap altra persona q u e un regidor assumeixi la representació de cada partit.

Les sessions informatives als districtes i la reunió de la comissió de descentralització han marcat els últims dies la discus-

sió de l'esborrany pactat entre C i l l , PSC, IC, PP i E R C . Ara s'estableix un període de trenta dies d'exposició pública i el document serà ratificat en el ple municipal del mes de setembre.

Consells al c e n t r e L'Associació d e Veïns d e la Plaça d'en Coll-Monestir-Sant F r a n c e s c va e x h i b i r fulls d e protesta a m b la missiva "Prou marginació! Participació!" durant la discussió d'aquest p u n t d e l'ordre del dia. Els veïns d e Sant C u g a t C e n t r e d e m a n e n t a m b é la creació de districtes, m e n t r e q u e des de l'Ajuntam e n t s'argumenta q u e el consistori ja actua com al seu fòrum de participació.

C. Sant Jordi, 33-35 TEL. 93 674 98 62 SANT CUGAT DEL VALLÈS

adults

Tant si vostè és a casa com si mfciés AUXVYD t

continua vetllant per la seva Mar

IServeS

8 Política

ELS·íQUVTMVB Divendres, 24 dejuliolde 1998

P l e

Ridao (ERC)

m u n i c i p a l

CiU perd dues votacions per primera vegada en la legislatura

pregunta per la rebaixa del peatge a l'A-7

Un 'vot tàctic d'ERCfa rebutjar vendes de patrimoni a Can Rabella A. B. - Sant Cugat -

El portaveu d'Esquerra Republicana a l'Ajuntament, David Sempere, va adduir dimarts un "vot tàctic" del seu partit per votar en contra de dos expedients de venda de patrimoni, sumar-se a la resta de l'oposició i deixar així en minoria per primera vegada en aquesta legislatura l'equip de Govern de Cil T . Els punts en discòrdia discutien, d'una banda, la proposta d'adjudicació per concert directe de dues parcel·les de propietat municipal al sector de les Casetes de Can Rabella i, de l'altra, la proposta d'aprovació d'un conveni de compromís

de venda d'una tercera par- convidar els membres de l'ocel·la. L'únic precedent simi- posició a explicar als veïns el lar en aquest sentit va donar- seu vot. "Quan portem prose al ple del febrer passat, postes per finançar inversions, quan la manca de documents l'oposició ens les nega", va als expeacusar, alhora dients va LIÚniC precedent que va denunciar obligar l'ela falta de coquip de Go- similar va donar-se herència d'ERC vern a deixar a l febrer amb dueS P e r " b u t j a r dos - - ' — ' la - — 'punts inclosos en sobre taula de patrimoni els pressupostos una ve nda de Vendes patrimoni ala q u e n o eS V a n V O t a r consensuats pels Guinardera i * dos partí partits. Sema u n e s parpere va justificar j}cel·les soel vot c o n t r a r i brants. dels i n d e p e n La majoria simple de PSC, dentistes per evidenciar la IC, PP i ERC(11 vots) sobre "manca de diàleg" de CiU i CiU (10 vots) va provocar una perquè l'equip de Govern "es dura resposta per part de l'al- vagi acostumant a estar en micalde Joan Aymerich, que va noria". El portaveu d'Inicia-

tiva per Catalunya, Francesc Godàs, va expressar l'oposició habitual del seu grup a les alienacions de patrimoni i va demanar a Aymerich un "tarannà més negociador". El PP no va explicar el seu vot. L'endemà, en roda de premsa, el portaveu d ' u r b a n i s m e del PSC, Joan Gaya, va coincidir amb la resta de forces a considerar una "llàstima que l'aritmètica els obligui al diàleg". Gaya va lamentar que en tres anys de legislatura l'acord de totes les forces polítiques del municipi només hagi cristal·litzat amb el Pla de Reforma Interior (PERI) de les Planes, amb la defensa de la Torre Negra i ara amb la modificació del ROM.

P r o t e s t a

Maulets apel·la a la llibertat d'expressió per defensar el diari Egin A. B.

L'assemblea local de Maulets va convocar dimarts una trentena de persones en defensa de la reobertura del diari basc Egin i de l'emissora Egin Irratia, suspesos cautelarment pel jutge Baltasar Gaxzón per presumpta pertinença ETA. En un comunicat, el Maulets va oferir exemplars impresos d'Eusk'adi Información. FOTO.X.a L.

OFERT/V D E T R E B A L L

à&mtí®È&4fà&&m&>\

CcHwocasíòrkk del IrtiabJari Cultura, d» Beques i peral<ajr«açadèf»íç Sol-Batudes «Js cpéfàNí sol·licitant vagi afjr «í» sues

Convocatòria de la Fundació Alfonso Martin Escudero de Beques d'estudi per a cursos d'especialització d'informàtica Sol·licituds: fins al 24 de juliol de 1998, a l'Avda. del Brasil, núm. 30,28020 Madrid.

Telèfon: 91.556.90.56-Fax: 91.555.40.19.

c<3m0c^tmmtafm^miM<^>B9· «*

El diputat rubinenc d'ERC, Joan Ridao, ha presentat dues preguntes al Govern sobre el bloqueig de l'acord per rebaixar els peatges de les autopistes, entre les quals s'hi compta l'A-7 al seu pas per Sant Cugat Ridao ha demanat els motius i les "diferències mínimes" que separen la concessionària ACESA, d'una banda, i el Ministeri de Foment i el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, de l'altra. Aquesta indefinició, segons el diputat independentista, "impossibilita" la rebaixa a Sant Cugat (A-7), la Llagosta (A-17) i Martorell (A-2) i "desautoritza les veus del Govern de CiU que han donat expectatives des de fa mesos de la imminència d'aquest acord".

El conseller de Política Territorial, Pere Macias, va anunciar el passat 18 de febrer una rebaixa superior al 40% als peatges de Sant Cugat i la Llagosta, segons un principi d'acord assolit entre la concessionària i l'administració. Després d'aquest anunci, la demanda de rebaixa o de supressió ha estat insistentment demanada per l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, i per les cambres de comerç de Terrassa, Sabadell i Manresa.

Ara fa vint dies, el Govern va enviar al Parlament una llista d'inversions en infraestructures i serveis proposats al projecte del Pla Territorial Metropolità on s'inclou un cost per a l'administració de 50.000 milions en l'eliminació dels peatges.

litar el contacte amb professionals o empreses de serveis.

(BORME núm. 127/7-7-98)

Sol·licituds: fins a! 31

BEQUES. AJUTS. PREMIS i SUBVENCIONS Convocatòria de la University College London (UCL). Graduate School Research Scholarships. Admissions General Enquiries Office, de Beques i Ajuts generals per realitzar estudis de postgrau i doctorats a la University College London (UCL).

Sol·licituds: fins al 31 d'agost de 1998, a Grower Street. London, WC1E6BT. Gran Bretanya. - Telèfon: +44,171.3807708.

Fax: +44.171.3807380

col·lectiu independentista assegura que darrere d'aquestes acusacions "no s'amaga res més que la intenció de no deixar que una part molt important del poble basc expressi les seves idees lliurement". Maulets denuncia que, mentre es tanca Egin, "diaris ultradretans com Las Provincias o ABC expressen sense temor les seves ànsies d'espanyolització".

A. B.

Telèfon: 91 767.03.70-Fax: 91.3É&.0Ü.68.

©I 31/7/98 > dl 31/3/99. R*f 80E2/7/98.

Convocatòria de la Universitat Islàmica Internacional Averroes de Al-Andalus, de 50 Beques d'estudi per cursar Filologia Àrab i Ciències de l'Islam.

Sol·licituds: fins al 10 de setembre de 1998, a Calleja de la Hoguera, núm. 3, 14003 Córdoba.

Telèfon: 95.747.99.83.

Convocatdna del MtofoW d'Educació I Cuttura. OtraoQfellMttelLHbre, Arxius i SlbSicÉeques, d'Ajuts per a la promoc& i pr<^ecci6 d * la cultura espanyola escrita correspomjrft a H»8.

Soí-Scituds^nsaf^dejulolcteisga.a Pza. del Rey, mim. f. 380041 Convocatòria del Research Program Division. American Foundation for Urologic Disease, INC., de Beques i Ajuts per a la recerca en el camp de la urologia.

Sol·licituds: fins al 1 de setembre de 1998, al 300 West Pratt Street, suite 401. Baltimore, MD 21202-2463 EUA.

Convocatòria d'Arthritis Foundation, de Beques - premi d'investigació de l'artritis.

Sol·licituds: fins al 1 de setembre de 1998, al 1330 West Peachtree Street.

Atlanta, GA 30309 EUA. Telèfon: +140.48727100.

Fax: +14048773170.

CONSTITUCIONS I CONVOCATÒRIA DE JUNTES

Sant Cugat: Constitució de l'empresa Promotres 9% SL

gas, S L Q$j*ct* »«siafc ifc producció i comerctalttaüefc d * &Ü&-classe d» produc(BORMg rtém. 127/7-7-99) Sant Cugat: Constitució de l'empresa Apoyo Tecnico en Comunicaciones, SL. Objecte social: serveis tècnics en comunicació, serveis per a usos especials telefònics, etc.

(BORME núm. 127/7-7-98)

f-ieidiquatm,

PQftM€ núj«. }27/7«7~9$)

(BOBM€n«m, 127/7-7-96)

Rubf: Constitucio.de l'empresa Vital Asistencia Europa, SL. Objecte social: prestació de serveis telefònics a persones, amb el fi de faci-

DEP Selecció d'Informncio Oficial Quatre Ciintons

ÍH7UB ^W ¥ ^JÍÜLJBL

CENTRE D'ESTUDIS MUSICALS I HUMANS

MIDA™ VENDA DTNSTRUMENTS MUSICALS Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue, flauta travessera, violoncel, saxofon, guitarra, harmonia, etc.

Roba interior, roba còmoda, bany

PER A TOTA LA FAMÍLIA a Major, 3 - Tel. 93 674 01 39 - 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Ingrés a conservatoris estrangers classes magistrals C/Balmes, 11 - Tel. 93 674 58 62 - Sant Cugat

RT

•> TINTORERIES SANT CUGAT Guardem roba de temporada > Recollida i entrega Gratuïta • Servei Urgent

• Llistes de naixement • "Carrastilles" • Vestits de bateig •De0a7 anys • Especialitat en "Smok"

Sant Cugat del Vallès

34 anys al seu servei

Santiago Rusinol, 35 - Tel. 93 674 1 1 Alfons Sala, 21 - Tel. 93 674 41 Rbla. Ribatallada, 34 - Tel. 93 675 22 Sant Antoni, 1 - Tel. 93 674 1 1 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

83 67 28 82

Manel Farrés, 45 - Tel. 93 675 29 06 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

CENTRE NATUROSALUT

ÀNGELS SAYOL VACANCES DEL 15 FINS AL 24 D'AGOST • Depilació higiènica * Tractaments corporals per a la cel·lulitis, flacciditat...

• Hidratació corporal i facial

Eficàcia i serietat

COMPRA-VENDA I LLOGUERS DE: • PISOS • TORRES • APARTAMENTS •LOCALS • NAUS INDUSTRIALS • TERRENYS ADMINISTRACIÓ DE: LLOGUERS I COMUNITATS

Per a més informació: Dos de Maig, 9 - Tel. 93 589 44 80 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Co

^o

C/ Hospital, 41 (Pi. Monestir) - Tel. 93 589 03 07 C/ Francesc Macià, 69-71 {Coll Fava) - Tel. 93 674 24 69

HS4CANT0NS

Opinió

10

^ ^ L

Divendres, 24 dejuliol de 1998

E d i t o r i a l

ELS/C4IVIÜNS Setmanari independent de Sant Cugat d e l Vallès

Orrcr Sani Amoni, 15. baixos - OH 190 Sani CugM del VaMét Tel. SW 62 82 - Fa* S89 2091

CDimW •"AsTMlnlstrscIrt Ramon Grau (president) Josep M . Cabfcrizo, Pere Ksqucrda i Xavier Fornells (editor delegat)

Política/ E e o a o « i a : Albert Balanza; E n t o r n / O p i n i ó : Aura Costa; S o e i r U l : Iolanda Pàmies; Cuharat Josep Maria M i r o ; Esporte: Àlex l^ópez; Radiografia i enqaeala: Montse Sant; Solidarilai: Mònica Berna be; D U t r i r t * a : R u i h Bollinger

Vacances per

E

CoHwrcl·l Anna Juanola

Consol Editorial Ramon í ï i a u (presidencl Josep M. <;jhreri/o i viccprcsidcnt) \ íctor A l e x a n t l r c l r i n c c s c C;irl«í. Jordi Casas, [LÍS (JjManycr. Albert De P j b l o , Pere Ksqucrda, XJV ier Fornells. Knstian Herbolzhcimer, ncli Peuni. Ramon Pros. Lluís Puig. K m i l i Rcfié.

Marta Sul·irà, Paco Soler, Josep A. Teixidó, j n Tortosa. Josep M. Sans Travc, Joan Troyano, J j u m u T u h j u . Hcctor Vall, Núria Zabala Aura Costj (secrctàrial

Subscripcions Laura Monter

Fotografia \ a \ ! Larrosa. -W- Beltran Disseny I maquatacíó J.mli Pascual

Correcció •\KarMasllorcns

Imprassiò

Rotimprcs) ( J7J!l 4ü.0>.l»S

Distribució M a i l i n n \alles S I . l'el. S.S*í 2.V71 Dipòsit ICKJI: (íl-MI.S-'í.l

se 11 neccislnarncnl

(l)ACPC

C/tohh**Nhta U ta» 13/1

Distribució d'ELS 4 CANTONS **!** •Is subscriptors \

ls representants dels grups polítics municipals, com la resta de mortals, necessiten fer vacances. No hi ha res millor que uns dies de repòs, aire lliure i esport per oxigenar els plantejaments que tots plegats hem de fer amb vista a un curs polític -el del 199899- de caire electoral que s'aventura força complicat.

De moment, a l'hora de fer balanç d'aquest final de curs polític, hem de fixar-nos primer en les coses positives.

Sens dubte que ha estat molt gratificant la unanimitat de totes les forces polítiques a l'hora d'aprovar cl títol cinquè del Reglament Orgànic Municipal (ROM) que articula el funcionament dels Consells de Districte. Uns consells que CIU va fer néixer el 1989 i que havien d'actuar com a instruments de discriminació positiva vers els ciutadans de la Floresta, les Planes i Mira-sol. El seu objectiu era fer plans -urbanís-

El

I

tics, socioculturals- per tal d'eliminar, de mica en mica, els desajustaments entre els ciutadans de la perifèria i el s del centre. És una obvietat que en aquest sentit s'ha millorat, però que queda molt per fer. L'acord de tots els grups pot donar, això ho esperem tots, una nova embranzida als consells.

En el capítol de positivitats d'aquest juliol, també hi hem de posar la sol·licitud a la generalitat, per unanimitat, de reconeixement de Sant Adjutori i el Forn Ibèric com a béns culturals d'interès nacional. Millor tard que mai.

Ara, però, haurem de veure què hi diu el Departament de Cultura del Govern de Catalunya.

Per a reflexió de les vacances podríem demanar als nostres polítics que s'emportessin el tema de les inversions.

El pressupost de 1998 el van consensuar CIU i ERC. La formació republicana va trencar el pacte poc temps des-

0etor

reflexionar prés i el seu regidor -Jaume Busquets- va dimitir. Ara, quan el govern en minoria de CIU presenta alineacions de patrimoni destinades a inversió, el regidor d'ERC -David Sempere- diu que no es recorda de què va votar el seu partit.

Salta a la vista que governar en minoria com ho fa ara CIU implica tenir molta capacitat de diàleg, però l'actitud d'ERC no beneficia gens ni mica al conjunt de la ciutadania, que espera que el govern tiri endavant els projectes pendents.

Mal curs aquest que començarem al setembre per negociar acords, ja que cada cop es farà més difícil a mesura que ens acostem a les eleccions. I parlant d'eleccions, Déu n'hi do de la moguda que s'està produint a Convergència i Unió. Primer va ser l'enquesta encarregada des de Barcelona que va sorprendre al mateix executiu local de CDC i al mateix

alcalde. Després va venir la petició d'UDC de tenir el candidat. Ara arriben les crítiques d'Aymerich a l'executiu presidit per Montserrat Rumbau i, de rebot, al carrer València.

Aymerich, que ja ha anunciat la seva retirada al final d'aquesta legislatura, a qui afavoreix amb les seves crítiques? Ha volgut fer un toc d'atenció a CDC de Barcelona? Li agrada o no li agrada el nom que sona? Realment vol deixar la política?

El que està clar, és que la coalició que ha governat la ciutat en els últims onze anys ha de fer un esforç per reconduir la situació. I l'esforç ha de venir de l'executiu local, però sobretot de qui ha de donar el relleu al nou candidat i, especialment, dels responsables de la seu convergent a Barcelona, que han de demostrar més sensibilitat per un dels capitals polítics municipals de CiU. Per sort, arriben les vacances.

e s c r i u

Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de D N I o passaport del seu autor. ELS 4 C A N T O N S es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

Emtíc amb l'APAC Després de llegir atentament l'article que el seu diari publicava sobre el Forn Ibèric la setmana passada, van venir-me al cap tot un seguit de preguntes: com és que cap de les grans empreses immobiliàries que fan lucratius negocis venent promocions milionàries sobre plànol a Sant Cugat, no ha vist l'oportunitat de patrocinar la restauració del nostre patrimoni?, no seria aquesta una ocasió d'or per revertir part dels quantiosos guanys q u e en t r e u e n , de Sant Cugat?

Si alguna d'elles s'hi arrisqués, de ben segur que li representaria una bona campanya de relacions públiques que li donaria molt de fruit.

Els santeugatencs li ho agrairíem i l'empresari patrocinador contribuiria a mantenir els

ingredients que formen part de la proposta de marca santcugatenca, així com també contribuiria a mantenir el negoci amb vista al futur.

R e f l e x i o n i n , els g u a n y s —econòmics i de tot tipus— no només es fan amb apostes urbanístiques de resultat més que segur. De vegades, una bona jugada dins d'un altre camp, com bé pot ser el mecenatge, pot donar uns resultats tan bons o millors q u e d'altres activitats. I a ningú se li escapa que tota empresa que s'implica en activitats socioculturals d ' a q u e s t tipus guanya en prestigi, amb els

consegüents beneficis q u e se'n poden derivar.

Si hi haguési algú que es decidís a fer aquest pas, ja que sembla que amb fons públics no serà possible fer-lo, li demanaria que la primera quantitat la donés a la reconstrucció de l ' e r m i t a de Sant Adjutori i a la protecció del Forn I b è r i c . A m b d ó s són grans tresors del patrimoni, no només santeugatenc sinó també nacional. Encara que no ho sembli, avui en dia som molts els que encara pensem en les pedres d'altres èpoques. Perquè el que som, ho devem en part al que vam ser.

/ JOSEP BLAI (Sant Cugat)

ser en fer només 26 anys que viu a la Floresta, encara no té Prmgó úm Famta Major prou confiança per explicaries...

Després d'anys, la figura del El discurs que va fer es va pregoner s'ha rehabilitat. En centrar en els canvis de la Piti Espanol ha estat el pre- Floresta. En Piti encara congoner d'aquest any, però les serva aquella cara de nen inenquestes florestanes diuen genu, però ha perdut el somque el pregó que el guionista riure e s p o n t a n i q u e t e n i a ha pronunciat, no els ha aca- quan trobava la gent pel carbat de fer el pes. rer.

Senyor Piti, un guionista A mi m'agradaria que es cancom vostè no va poder prepa- viés el tarannà dels comporar un discurs amb essència i nents actuals de la comissió consistència?, perquè si volia de festes i que l'any vinent, recordar el passat - c o m va final de mil·lenni, reconedir- hi ha anècdotes per poder guessin! els nostres errors i fer la millor telenovel·la. Pot- fóssim capaços de "baixar del burro" i compaginéssim el treball amb altres persones, JUVE, GAVARA, BECH i ROVIRA ASSOCIATS, S.A Assessorament Fiscal i Comptable tant si són del nostre gust com Planificació Fiscal «"«•o, si no.

Serveis d'Assessorament Financer Amb tot, la Floresta, per sort, Assessorament i Planificació Laboral BELL& no ha perdut la seva personaServeis Jurídics litat./ M. ÀNGELS QUADRAS Rambla del Celler, 17'Tel. 93 674 17 84 • Fax93 674 16 15 • 08190 SANTCUGAT •j,pV (la Floresta)

Opinió

ELS /CANTONS Divendres, 24.de juliol de 1998

La

11

l l o t j a

Torre Negra: llum i ombres d'un procés inacabat (I) lAVMK Bl SPIKTS

N

o hi ha cap dubte que cl procés de protecció dels rodals de la Torre Negra ha estat i continuarà essent el principal cavall de batalla de la present legislatura a la nostra ciutat. I no pas perquè la resta de temes municipals no siguin importants, sinó perquè existeix la consciència compartida per la ciutadania q u e Sant Cugat es juga el seu esdevenidor, com a municipi sostenible, en l'assoliment definitiu de la protecció dels rodals i que aquest constitueix una de les millors inversions de futur que pot fer la ciutat.

Certament, la importància política i la significació ciutadana que ha assolit la protecció dels rodals de la Torre Negra estan a bastament justificades. N o en va, als darrers lustres, Sant Cugat del Vallès ha estat un dels municipis metropolitans que ha enregistrat un major creixement immigratori i aquest creixement, que encara continua, s'ha traduït en un important consum de sòl i la pràctica urbanització de la totalitat d'espais lliures del municipi. Si, a més, hom contempla les previsions de desenvolupament urbà terciari i residencial, ens adonem que els rodals d e la Torre Negra han esdevingut la darrera reserva d'espai lliure - o

El

S e v e r

sigui, no urbanitzat- existent al municipi.

L'Estudi per a la protecció i la gestió dels rodals de la Torre Negra, que l'Ajuntament de Sant Cugat va encarregar en el seu moment a un equip d'experts, ha servit per determinar, a m b una base científica, la importància dels valors intrínsecs dels rodals d e la Torre Negra, valors que es poden resumir en els següents aspectes essencials:

Els rodals d e la Torre Negra presenten un alt valor d'ús social i educatiu en un municipi que compta amb una nombrosa població escolar.

Els rodals de la Torre Negra tenen un gran potencial d'atracció d'usos -entre les activitats emergents compatibles amb els valors ambientals- que pot esdev e n i r una i m p o r t a n t font d'ingressos econòmics i un valor afegit per a la ciutat.

Els rodals de la Torre Negra tenen u n paper determinant en el manteniment de la biodiversitat al municipi, perquè són un reducte per a nombroses espècies q u e n o m é s es p o d e n desenvolupar e n a q u e s t hàbitat obert format per conreus, erms i bardisses.

Els rodals de la Torre Negra d e s e n v o l u p e n una i m p o r t a n t funció atenuadora de l'impacte humà sobre el Parc de Collserola i sobre el seu hàbitat forestal, contribuint a la preservació d'aquest espai d'interès natural que és part integrant del nostre patrimoni natural.

La protecció dels rodals de la Torre Negra transcendeix el municipi per assolir una important funció en el m a n t e n i m e n t del sistema d'espais lliures metropolitans i de l'equilibri territorial del Vallès Occidental. E n aquest sentit, els rodals de la Torre Negra conformen la continuïtat natural de la franja de conreus que s'estén, des de Cerdanyola, al llarg de la falda d e Collserola i que prefigura l'arrencada de l'anomenada Via Verda del Vallès.

Els rodals de la Torre Negra configuren una unitat paisatgística, de característiques diferents al paisatge forestal, amb un ric patrimoni ecològic i històric de gran valor d'identitat per a Sant Cugat.

i

en

L'esmentat estudi de Protecció ha servit, també, per determinar el cost de la preservació dels rodals de la Torre Negra, per establir les bases jurídiques i les estratègies de protecció i per constatar q u e el manteniment d'aquest espai natural per a Sant Cugat és compatible amb el respecte als drets de propietat. Des

del punt de vista econòmic es fa palès ciuc el cost que suposa per a Sant Cugat la conservació i la gestió del futur Parc rural és interior al cost econòmic i social derivat de la hipotètica destrucció d ' u n p a t r i m o n i n a t u r a l col·lectiu insubstituïble i de gran valor per al municipi.

Actualment, després de l'aprovació de l'Avenç de Pla i, posteriorment, de l'Aprovació Inicial de la Modificació del Pla G e n e ral Metropolità, el procés de protecció dels rodals de la Torre Negra es troba en un punt crític: la fase de contestació de les al·legacions presentades a l'esmentada Aprovació Inicial. En aquest sentit, es produeixen dues circumstàncies cabdals.

D ' u n a banda, el q u e ja es pot considerar un èxit rotund del procés: e n el període legal d'exposició i participació pública per a la formulació de suggeriments i alternatives de planejament, els escrits favorables a la preservació integral dels rodals d e la Torre Negra sumaven 2.283 signatures (el 98,37% del total de les signatures presentades) i, en canvi, els signants d'escrits desfavorables a la preservació tan sols s u m a v e n 38 s i g n a t u r e s (l'l,63%). E n aquest context resulten molt significatives les al·legacions positives - d e suport

El

T i t o

al projecte de protecció i de gestió- que han estat presentades pels veïns residents, pel Patronat de Collserola, per la S C O T (Societat Catalana d'Ordenació del Territori) per la Plataforma Cívica i pels g r u p s m u n i c i p a l s d'ERC, IC i PSC. D'altra b a n d a , l a m e n t a b l e ment, hem de constatar l'existència de circumstàncies anòmales que han caracteritzat el procés de protecció, com ara l'omissió per part de l'Ajuntament de les notificacions preceptives a les institucions implicades, l'incompliment dels acords establerts per consens a la Comissió de seguiment (tema Costa del Golf) i, en especial, la forma com s'han executat determinats tràmits municipals. Aquests fets - c o m expressava fa unes setmanes en aquest mateix mitjà el diputat d'Esquerra Republicana de Catalunya Joan R i d a o - poden condicionar l'assoliment d e la protecció de la Torre Negra, tal volta hipotecant el seu futur com a espai natural. En el proper escrit desvetllarem algunes d'aquestes circumstàncies i la seva significació, perquè cada lector tregui les seves pròpies conclusions sobre quin ha estat el grau de compromís i el paper dels diversos agents implicats en el procés de protecció.

t e r r a t

El cinquè cel a la carretera de Cerdanyola lORPl MOLGÓ

P

e r m e t e u - m e utilitzar com a títol d'aquest escrit el lema g u a n y a d o r del Concurs d ' e n g a l a n a m e n t d e b a l c o n s a la c a r r e t e r a d e Cerdanyola, durant la recentm e n t celebrada Festa Major.

La meva i n t e n c i ó és parlar d'una vegada per totes de l'estat en què es troben la carretera de Cerdanyola i el carrer de la Creu.

A q u e s t e s d u e s vies a c t u a l ment són intransitables per les obres de construcció de l'aparc a m e n t q u e estarà situat just al Vial de Connexió de la Rambla del Celler i Coll Fava, però els tres dies de Festa Major es van tallar al trànsit, i ve't aquí el miracle!, la gent ocupa literalment el carrer, i cl gaudeix com mai. (Per cert, aprofito per felicitar els autors d ' a q u e s t a iniciativa) Sense massa imaginació pod e m arribar a pensar, per què aquest Cinquè Cel només dura tres dies? Doncs bé, aquesta és la gran pregunta a la qual h e m

de buscar resposta e n t r e tots.

Una de les solucions possibles seria convertir-los e n carrers p e r a v i a n a n t s , si t e n i m e n c o m p t e la construcció d e l'aparcament del vial d'unió a m b la Rambla del Celler.

Una altra podria ser la construcció d'una avinguda, a m b voreres amples, aparcament en bateria q u e fes més c ò m o de el passeig i les c o m p r e s , al mateix t e m p s que es pacificaria el trànsit i la pressió dels cotxes, q u e actualment i davant la passivitat de l'Ajuntament aparquen en doble i triple fila, tot i que és zona blava d'aparcament.

Amb això guanyaríem cl carrer per als veïns i al m a t e i x temps la potenciació del centre del barri de la Plaça d'en CollMonestir-Sant Francesc, com un lloc de lleure i de serveis.

Igualment p e n s e m q u e també es potenciaria el comerç q u e hi ha establert, i tot sigui dit, q u e prou falta l'hi fa! Sigui la solució q u e sigui, el q u e sí q u e

resulta evident és q u e cal trobar una solució sense dilatarla en el t e m p s , d o n c s massa t e m p s fa ja q u e els mateixos veïns i, e n general, els d e tot el barri, h e m de suportar l'actual degradació d ' a q u e s t s dos carrers i, sigui dit d e passada, això no tan sols és culpa d e les obres, sinó t a m b é d e la falta de millora d e tot el barri.

Sense anar més lluny, p e n s e m en la plaça d ' e n Coll, la zona del carrer Borrell davant de la Nèlia, etc.

Demanaríem al nostre Ajuntament que ho tingui en compte i que posés tota la voluntat per solucionar a q u e s t problema q u e en els últims t e m p s s'està convertint en greu per la degradació que comporta. Moltes vegades no es tracta d ' u n problema de diners, sinó de les ganes q u e s'hi posa per solucionar les coses.

Jordi Molgó e's sotspresident de l'Associació de Veïns plaça d'en Coll-Monestir-Sant Francesc

12 Opinió

n S í C A N T O N S Divendres, >4 de juliol de 1998

Et

C a m p a n a

L

La seu del Club Muntanyenc

Afecció

NARCÍS CASTANYER

E

l Club Muntanyenc Sant Cugat busca ubicació per a una nova seu des de fa més d'un any. La raó principal per desitjar aquest canvi és la necessitat de disposar d'espai suficient per al desenvolupament de tota l'activitat social, que ha crescut molt en els darrers anys. Creiem que el CMSC necessita, almenys, el triple de l'espai que actualment ocupem (poc més de 250 nr). A més, cal comptar amb un espai a l'aire lliure.

Quan semblava, després de múltiples gestions, que havíem trobat el solar idoni, al barri del Colomer, ens vam posar a la feina de fer els números, de connectar amb la institució propietària del solar (l'Institut Català del Sòl) i amb l'Ajuntament, i de preveure el finançament de l'operació. Com que el Club és una institució amb més de 2.000 socis, en què les competències fonamentals les té l'Assemblea general, la po-

Les

coses

sada en marxa de l'operació (una inversió de prop de cent milions de pessetes) havia de ser necessàriament pública, amb transparència i, com dèiem en una carta adreçada als socis, necessitava un suport molt ampli dels socis.

A hores d'ara, la majoria dels socis (i » ,

l'opinió públi- La relativa ca de Sant

Cugat) ja co-

que ha representat

ia p^dua

de la

neixen el re, , 7 sultatdeles subhasta, ha gestions, que Significat Una allau passava per de mostreS una subhasta , .

P CORTIJOS

da perquè, com ja ens podíem esperar, qualsevol ciutadà o institució podia fer una oferta superior a la que el Club podia fer en una subhasta pública. De fet. si la subhasta es va convocar és perquè, amb anterioritat, el Club havia descartat l'adquisició directa pel valor in, ventariat, sem-

derrota

blant

a|

que

finalment un

§ruP d e

veïns

del mateix bar r i del Colomer han pagat, evi-

de SUport t a n t a i x í q u e e I , . CMSC s'hi po-

convocada per al projecte de canvi

gués instaMar.

l'INCASOL: de seu Social Sense entrar l'operació ha , «Élp<* 'i|É| a discutir la leresultat frusgitimitat de l'otrada, malgrat la majoria acla- ferta guanyadora, el Club paradora de la votació en As- Muntanyenc vol sortir al pas semblea General (un sol vot d'alguns arguments que en contra de la decisió de s'han divulgat i que són del comprar el solar) i l'aparent tot tergiversadors. No es pot suport que les institucions dir que el Muntanyenc sigui consultades han mostrat per un veí molest, que devaluala iniciativa del Club. ria l'éntorn en el qual està L'operació ha resultat falli- instal·lat, o que pot convertir

d'en

'eixida

Sot

un barri tranquil i residencial en un enrenou insuportable quasi cada dia. Això, a més de fals, és tendenciós i difamatori. El projecte del Club era fer un edifici amb característiques de servei o d'equipament públic, obert al barri i a la societat a què el Club vol servir.

Aquesta segueix sent la il·lusió de la Junta Directiva i de la immensa majoria dels socis. Paradoxalment, la relativa derrota que ha representat la pèrdua de la subhasta, ha significat una allau de mostres de suport al projecte de canvi de seu social, fins i tot amb alternatives ben diferents a la del barri del Colomer. Entrem ara en una fase de redefinició del projecte, de captació d'altres propostes, però amb el benentès que la majoria del Club i de l'opinió pública ens donarà el suport a una decisió que representarà una consolidació important per al Club Muntanyenc i pel patrimoni social que significa per a la ciutat.

Ei

La Policia Municipal té, com qualsevol cos que es preï, diversos membres per mantenir ben alt el llistó de l'altruisme. Tot i que corren uns temps de disbauxa on quasi bé tot sembla estar permès a la ciutadania, l'abnegació d'alguns policies per no defallir en llur dèbit social és d'allò més encomiable. En un món que gaudeix d'un ampli marge de llibertats resultaria objectable el fet que un policia no pogués disposar de la més elemental llibertat d'expressió. Recentment ens han arribat notícies d'un fet força singular.

L'agent 51 va ser sorprès infraganti pel senyor Navarro mentre practicava una molt afectiva relació epistolar amb una exòtica turista anomenada Geochelone Sulcata. El senyor Navarro, que es declarava amo i senyor de la dedicatària no estava disposat a suportar el que considerà un excés de llibertinatge. I va voler veure en aquell acte una inoportuna ocasió per anar carregat de front. D'ací estant estimem un xic egoista l'actuació del senyor Navarro. I encara que afirmés que només es tractava d'una tortuga, no veiem quin mal hi ha si l'agent 51 va voler mostrar amor i protecció per un ésser tan atractiu. Si l'amor és pur, és inútil criticar.

porxo

No oblidem

el foc

M. DOLORS RHIS

F HUMORISTES DE GUARDIA MÉS PRÒXIMS: Teixi Màximo Fcrreres Forges

Els 4 Cantons El País El Peródico El País

$*«

a dies que la Catalunya central torna a cremar, com l'estiu del 94. I com aquell estiu, centenars de persones entre professionals i voluntaris hi lluiten sense descans, com vam fer els qui lluitàrem contra el foc de Collserola l'estiu de fa quatre anys.

Un cop passen els anys, sembla que un ampli sector de la societat i, malauradament, de l'Administració, s'obliden dels propòsits que després d'aquells terribles moments es van fer, perquè, gràcies a Déu i a la benevolença del clima, hem tingut una "treva" de tres anys...

Encara no ha arribat el pitjor: ens queda l'agost, tradicionalment el mes més calorós i sec.

No puc oblidar que aquest agost, el dia 11 per ser exactes, farà quatre anys que en un intent desesperat de salvar la

gent, les cases i la serra de Collserola, el meu marit i jo vam unir-nos a la resta de companys voluntaris, bombers, policia local, protecció civil... com tantes altres vegades hem fet.

La badada d'un conductor en ignorar un senyal de stop al nostre pas, va evitar que la dotació de l'ambulància amb què ens dirigíem a subministrar equips d'oxigen i a evacuar una de les residències d'ancians de la Floresta, arribés al seu destí, a més d'inutilitzar el vehicle i provocar lesions a tots els seus ocupants, entre ells jo mateixa. I no ho puc oblidar, perquè vaig perdre la feina per les lesions que m'han dut a no poder treballar i a seguir un tractament encara avui, després del quiròfan i de dos anys de rehabilitació.

Això seria el de menys, si les

persones amb qui ens vam posar en contacte després de l'accident i a qui pertoca "suavitzar" aquestes conseqüències, que ja les patim prou, haguessin complert les promeses que amb tan bones paraules i copets a l'espatlla van saber fer... la realitat és una altra i, senyor Joan, encara esperem per part de l'entitat que tan bé presideix, alguna cosa més que les paraules perquè, com pot veure, aquestes se les emporta el vent... però les instàncies sense resposta i les paraules del seu advocat, es veu que també!

Malgrat tot, encara puc ocupar-me de les transmissions i d'utilitzar els meus coneixements com a infermera, i els responsables d'aquests serveis d'emergència saben positivament que, sempre que calgui, poden comptar amb nosaltres.

Opinió 13

HS4CANTONS Divendrts, 24 dejuliolde 1998

A

grans

trets

Lluís Puig El savoirfaire El dibuixant Frederic Cabanas i la grafòloga Eugènia Barrachina retraten la personalitat d'aquest santcugatenc, que disposa d'un arxiu amb més de 3 0 . 0 0 0 fotografies de Sant Cugat. L'estudi que ve a continuació ens revela els trets més ocults de la seva personalitat.

E

n el grafisme del senyor Lluís Puig s'observa una educació i un "saber comportar-se", així com una escala de valors que tenen una clara influència dels anys en els quals va rebre unes estructures que ha anat mantenint a través dels anys de la seva vida.

Això, però, no vol dir que es tracti d'una persona que encara en l'actualitat no sigui capaç de mantenir un interès, curiositat i disposició cap als altres.

Les seves idees i els seus punts de vista són precisament els que mantenen aquest home intel·lectualment jove i actiu.

El tracte que manté amb la gent que l'envolta és molt cordial. Es una persona que sempre es mostra respectuosa envers els altres, tot i q u e li agrada, a poc a poc, anar impo-

sant els seus criteris i punts de vista. En aquest sentit és tan perseverant, que quan no aconsegueix fer arribar les seves impressions pot arribar a mostrar cert mal geni.

Posseeix una força de voluntat i constància en els objectius que es proposa; característiques que probablement siguin la base de la gran capacitat que té per ordenar coses. La seva afició a col·leccionar fotografies és un clar exemple de la gran paciència q u e a q u e s t home té quan persegueix alguna cosa que realment li interessa.

Amb la col·laboració:

SELECCIÓ-FORMACIÓ 206,3r3ero- 08011 Barcelona

TiJ. (93) 451 04 39* - Fax (93) 451 7396 *U93J

Generalitat de Catalunya

A la natura, qualsevol foc és molt

perillós.

Aquest estiu, una simple burilla pot tenir la potència devastadora d'una bomba incendiària; només serà necessari que un inconscient la llenci per lafinestradel cotxe, no l'apagui trepitjant-la o faci servir el bosc com un immens cendrer.

Aquest any, aquest estiu, el perill d'incendi és màxim.

Qualsevol flama o espurna, per insignificant que pugui semblar, pot tenir conseqüències desastroses; per això, si us plau, aquest estiu no encengueu foc, enlloc.

Per a més informació: Teletext TV3, plana 626 Internet http://www.gencat.es/darp Amb el suport de

Winterthur

Ara és demà

HS4CAlVIO>S

Entorn

15

Divendres, _-Vde juliol' líe W9X

E q u i p a m e n t

L?Ajuntament no adquirirà Can Quitèria, com demanava el PSC Llum verda als habitatges dels terrenys colindants L'ajuntament tirarà endavant el projecte de construir un edifici d'habitatges al costat de Can Quitèria, a la cantonada entre la rambla de Can Mora i el carrer Girona, desprès d'haver desestimat totes les al·legacions presentades pels veïns. El ple de dimarts, a més, va rebutjar una moció presentada pel AURA COSTA

Amb l'aprovació provisional del pla especial d'ordenació volumètrica de la zona de Can Quitèria, s'ha donat llum verda a la construcció d'un immoble de cinc plantes a la cruïlla de la rambla de Can Mora amb el carrer Girona, que ocuparà part dels terrenys de la finca de Can Quitèria. El projecte, aprovat amb els vots de CIU i PP, ha hagut de superar les al·legacions presentades pels veïns de la zona i una moció del grup dels socialistes, no sense haver obert un important debat en el si del consistori.

La proposta del PSC va fer dubtar els diversos grups polítics a l'hora de votar la moció. 1 és que la proposta socialista contemplava la substitució de l'edifici d'habitatges per unes oficines, de menys plantes i amb un disseny "menys agressiu estèticament",

PSC que proposava l'adquisició de la masia i de tots els seus terrenys per a la construcció d'un edifici d'oficines que acollís dependències municipals, preservant la casa pairal. Els socialistes han acusat l'equip de govern d'ignorar sistemàticament les alternatives que planteja l'oposició.

on s'hi podria instal·lar un nou Ajuntament. Alhora, presentava la possibilitat de construir un aparcament soterrat davant el mas "per alleugerir i pacificar el trànsit i poder eliminar els aparcaments de la plaça Barcelona, convertint aquest espai en una zona més atractiva i menys densa".

La coincidència de tots els partits polítics en la necessitat de trobar unes dependències més àmplies per al consistori van ocasionar un ampli debat Mentre que IC-EV considerava que l'adquisició de Can Quitèria i els seus terrenys tampoc podria donar resposta a totes les necessitats de l'Ajuntament, el PP al·ludia als drets dels propietaris del mas "que amb la cessió de la finca podrien resultar perjudicats", segons el portaveu popular, Jaume Tarragó. Emparant-se en la importància de preservar Can Quitèria com a edifici d'alt valor patrimonial, ERC va optar per donar suport a la

R e s i d u s

L? Ajuntament descarta, per ara, construir una deixalleria al centre de la ciutat A. C. - Sant Cagat .

Els vots contraris de CIU i PP han aconseguit desestimar la moció que IC-EV va presentar en cl darrer ple, demanant q u e l'equip de govern posés en func i o n a m e n t una deixalleria al centre de la ciutat, abans d'acabar l'actual legislatura. Així Ics coses, l'Ajuntament mantindrà l'actual projecte que preveu c o n s t r u i r una p l a n t a de compostatge a la zona de Can Calopa i, en una segona fase, la instal·lació d ' u n a deixalleria.

El C e n t r e d'Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA) havia apuntat q u e la construcció d'una segona deixalleria més pròxima a la ciutat animaria els ciu-

tadans a participar activament en la reducció i recollida selectiva dels residus, alhora que milloraria els resultats del tractam e n t d ' a q u e s t s . I, d e f e t , aquesta va ser la proposta que va impulsar la moció d'IC-EV. El tinent d'alcalde de. serveis urbans, Joan Recasens, però, va justificar la negativa de C I U a la moció al·legant q u e "no es pot exigir la construcció d'una segona deixalleria al centre de la ciutat quan encara no s'ha fet la primera". En referència als resultats obtinguts en la recollida selectiva, Recasens va recordar les prop de 1.300 tones de paper i cartró q u e es va recollir al 1997, una xifra que, segons ell, d e m o s t r a q u e en aquesta qüestió Sant Cugat està

moció socialista assenyalant que "projectes imaginatius com aquest són els que calen a aquesta ciutat".

L'equip de Govern, però, va deixar ben clar que no disposa dels recursos necessaris per fer front a l'adquisició proposada pel PSC i l'alcalde, Joan Aymerich, va aconsellar als socialistes que abans de fer propostes d'aquest tipus, "parlin amb els propietaris de Can Quitèria i veuran que no accepten la seva proposta". Pel que fa a la creació d'unes noves instal·lacions consistorials, Aymerich va assegurar durant el ple que ja fa anys que es contempla aquesta possibilitat i que fins i tot tenen en ment un projecte "que quan arribi el seu moment ja posarem damunt la taula".

La qüestió de l'aparcament també va ser desestimada pel batlle que, posant com a exemple els dos aparcament privats que actualment hi ha vora la plaça Barcelona, va constatar

EL· propietaris del masja han venut part de l'hort de davant la casa.FOTO: X. L. que aquests no són cap negoci.

Un cop mal encaixat El PSC ha vist amb sorpresa com una proposta que arrossegava des de fa tres mesos es veia tombada per la unió CIU-PP i l'abstenció d'IC-EV. Lluny d'entendre la decisió, els socialistes han envestit contra l'equip de Govern acusant-lo de "manca de diàleg" i de "no escoltar mai les alternatives que dóna l'oposició".

La resta de partits tampoc han sortit airosos de les crítiques socialistes.

El vocal d'urbanisme pel PSC, Joan Gaya, ha lamentat que cap grup presentés alternatives al seu projecte, però que en canvi posessin traves per-

què aquest s'aprovés, tot i haver reconegut que calia fer quelcom per incrementar les dependències consistorials.

El tràmit, però, ha servit com a mínim per posar de relleu un clam que des de fa anys se sent: cal solucionar el problema d'espai que pateix l'Ajuntament de la ciutat La situació s'agreuja si tenim en compte que a partir de les pròximes eleccions el nombre de regidors s'ampliarà a 25 -4 més que ara- i la situació, per tant, empitjorarà. Actualment les dependències de serveis urbans i serveis personals ja es troben en edificis separats del de la plaça Barcelona, amb els consegüents problemes de coordinació que això comporta.

Millores per a la Carretera de Cerdanyola A. C. - S a n t Cugat -

El tram de la Carretera de Cerdanyola entre l'avinguda Francesc Macià i el passatge Mussella canviarà aviat d'aspecte, després que en el darrer ple s'aprovés el projecte de pavimentació, enllumenat públic i arbrat per aquesta zona.

Els residus recollits als contenidors es tractaran només a Can Calopa. FOTO: K4C Les obres, que començaran en per davant de la majoria de lodel centre". breu, comportaran l'ampliació calitats catalanes.

Malgrat les precisions i els de les voreres i la plantada de vots a favor d ' E R C , I C - E V i El P P es va sumar a les crítimés arbres i gespa amb abdós PSC, però, la segona deixalleques envers la moció. El seu costats de la calçada, que a banria ha q u e d a t t o t a l m e n t d e s p o r t a v e u , J a u m e Tarragó, va da de millorar l'estètica de la cartada per ara. Un fet que el apuntar que la ubicació d'una via, impedirà que els cotxes puregidor d'IC-EV, Francesc deixalleria al nucli urbà "proguin aparcar damunt les voreres, Godàs, ha censurat: "la planta vocaria molèsties als veïns pel com passa actualment. de compostatge serà del tot incontinu trànsit de camions que Aquestes modificacions no susuficient i provocarà que el nossuposaria". El PSC, tot i veure posaran cap cost extra pels veïns tre municipi aboqui o incineri a m b bons ulls la proposta, va ni per l'Ajuntament ja que se part dels residus que podrien demanar que la deixalleria simsufragaran amb fons comunitaser recuperats". plement fos de "fàcil accés des ris de la Generalitat.

ÜS4C4LNTONS

Societat

16

Divendres, 24 de juliol de 1998

Festes

Majors

Mira-sol repeteix èxit en la Festa Major Els organitzadors destaquen Falta participació dels veïns del districte Teatre, festes d'aigua i escuma, activitats esportives, muntatges infantils i els tradicionals balls amb orquestra. Tot junt i ben coordinat han donat un resultat excel·lent: una Festa Major de Mira-sol que, un any més, ha resultat un èxit. El handicap de la dispersió dels veïns d'aquest districte s'ha sabut salvar sense problemes i la Comissió de Festes ha aconseguit fer sortir la gent de casa per omplir tots els espectacles.

JOSKI' M. M I R O - Mira-sol -

l ' n dels actes m é s e s p e r a t s de la festa major de Mira-Sol va ser la tradicional c a n t a d a d ' h a v a n e r e s q u e e n g u a n y va anar a càrrec del grup Peix Fregit. Més de 300 persones es van aplegar al Casal cultural per escoltar un repertori de cançons tradicionals com La bella I.o/a o El meu avi. E n t r e els assistents hi havia l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, q u e va destacar q u e és import a n t q u e M i r a - S o l t i n g u i la seva pròpia festa major. "MiraSol fa anys q u e té la seva pròpia festa major i això és imp o r t a n t , p e r q u è tot i formar part d e Sant Cugat, no renuncia a la seva pròpia identitat", va dir. Aymerich t a m b é va felicitar pel programa de festa

major al districte i l'elevat nivell d e participació per part dels veïns. ¥.n termes similars es va expressar el regidor de descentralització de l'Ajuntam e n t , Xavier C o r t é s , q u e va mostrar-se satisfet per la bona resposta d e públic en les activitats programades.

Al finalitzar la cantada d'havaneres, l'últim acte del programa, el m e m b r e d e la c o missió d e festes Xavier Martí R a m o n va a s s e g u r a r q u e u n any més s'havia repetit l'èxit de públic q u e ha caracteritzat la festa major de Mira-Sol en passades edicions. "L'afluència varia en cada acte, però en general e s t e m molt satisfets", va explicar. Tot i q u e l'organització ha estat similar a d'altres anys, Xavier Martí Ramon va dir q u e e n g u a n y van anar "una mica a corre-cuita tot i

Els vet'ns de Mira-Sol tan tomar a sortir al carrer per celebrar la festa major del districte. FOTO: AVE BELTRAN q u e no s'ha notat en el resultat". La comissió de festes va optar per les activitats tradicionals i q u e més bona acollida t e n e n e n t r e els veïns del districte, com són les havaneres, el ball i la nit de rock. "El q u e passa és q u e és un barri q u e abarca un territori molt

gran i això fa q u e la g e n t es reparteixi els actes, per q ü e s tions de mobilitat. Hi ha activitats, però, que sempre atrauen a molta g e n t " , va dir.

Els veïns de Mira-sol han passat tres dies molt intensos, d o n c s , per c e l e b r a r , u n any més, una Festa Major q u e , tot

i l'ajustat p r e s s u p o s t , els ha dut al carrer per banyar-se amb escuma, gaudir a m b El castell dels tres dragons interpretat per Mira-sol T e a t r e o ballar al ritme de l'Orquestra Aquarel·la.

I és q u e els organitzadors s'han ben preocupat de fer activitats per a totes les e d a t s .

Piti Espanol elogia en el pregó que la Floresta mantingui les seves arrels El teatre de la UREF va ser un dels actes amb més acceptació Ai IRA C O S T A -Lal

El guionista Piti Espanol va encetar divendres passat la Festa Major de la Floresta amb un pregó curt, original i de contingut popular. Feia 10 anys que el districte celebrava la seva festa gran sense incloure un pregó, però enguany la comissió organitzadora l'ha volgut recuperar "perquè així sembla que tires el tret de sortida i animes la gent a participar", segons ha explicat Maria Jesús Costa, membre de la comissió de festes.

En un quart d'hora escàs, el guionista -que viu a la Floresta des de fa 26 anys- va repassar la situació del barri, atorgant-li un vot positiu: "El que m'agrada més

de la Floresta és que s'hagi mantingut durant tants anys igual.

Aquí encara hi ha boscos, la gent ens coneixem i ens saludem pel carrer, a més hem aconseguit un CAP, uns FGC eficaços, un casal que funciona a ple rendiment..."

Un "Visca la Floresta!" entonat per tots els presents va tancar el discurs d'Espanol per donar pas a la multitud d'actes que s'han fet durant tot el cap de setmana. Si divendres hi va haver temps per a una exhibició de balls de saló a la Unió Esportiva i Recreativa del districte (UREF), l'acte central de dissabte va ser l'obra de teatre Did/ogos de un hombrt solo, un espectacle interpretat per l'Agrupació Teatral de la Floresta sota la direcció de Pedró J. Martín. Al marge del fil conductor, l'obra va

aplegar moltíssim públic perquè s'estrenava en el nou teatre que la companyia ha construït pels s e u s p r o p i s m i t j a n s d i n s la UREF. Diumenge el teatre va donar el relleu a la música i l'església de Nostra Senyora de Montserrat va acollir l'actuació de les corals Tardor i Clau de sol, que després de cantar van endolcir els assistents obsequiantlos amb coca i moscatell.

"La participació d'enguany està sent excepcional". Així ho ha afirmat Maria Jesús Costa, qui no podia amagar la seva alegria en comprovar l'èxit que han tingut fins ara tots els actes celebrats.

El plat fon de la Festa Major de la Floresta, però, arribarà aquest cap de setmana, en què s'han planificat un munt d'activitats. Demà

Una cinquantena de persones van escoltar el pregó d Espanol. FOTO: A. B. al migdia es farà una trobada de paellers i un dinar de germanor que anirà seguit de l'actuació del grup Dos-is. A la nit, a partir de les 23.00 començarà la Nit de màgia i fantasia amb l'actuació d'il·lusionistes i ballarins, i cap a dos quarts de dues començarà a funcionar la discoteca mòbil. Diumenge es dedicarà als actes de

caràcter més tradicional: sardanes a les 20.00 i havaneres amb rom cremat ales 22.30, acte que tancarà la Festa Major.

La comissió de festes espera que la participació obtinguda el cap de setmana passat es repeteixi a partir de demà, "perquè en una escala de l'I al 10, aquesta Festa Major té un 10", ha dit Costa.

Societat

E1S4 CANTONS Divendres. 24 de juliol de 1998

i?

Pacifisme

La Universitat de la Pau es clou afavorint l'intercanvi entre entitats La Diputació subvencionarà Fedició de les ponències A. B A I . A N Z A / 1 . PÀMIKS

- Sant Cugat La XV Universitat Internacional de la Pau de Sant Cugat va tancar portes diumenge després de quatre dies d'intercanvi d'experiències entre una vintena d'entitats i estudiosos. Els assistents al Centre Borja van evidenciar en aquesta ocasió la diversitat de tipologies dels participants: des de l'activisme d'Utopia Contagiosa de Madrid a la línia més informativa de l'Instituto de Estudiós Transnacionales de Còrdova, passant per l'academicisme de la European Peace University de Castelló.

Acompanyada d'una satisfacció general, aquesta última edició ha rebut l'empenta de la Diputació de Barcelona, que dijous mateix va anunciar una subvenció que permetrà editar les ponències d'enguany. El president de la comissió de Cultura de la Diputació, Joan Francesc Marco, va fer pública la decisió durant la inauguració de la Universitat i va apostar perquè "la Diputació ajudi en la mesura de les seves possibilitats que aquesta iniciativa tingui futur".

El director de la Universitat de la Pau, Frederic Roda, ha valorat la consolidació d'aquesta etapa iniciada l'any passat, en què prima el contacte personal per promoure la col·laboració entre els participants. Roda ha destacat la "utilitat" d e la U n i v e r s i t a t per constatar la "revisió constant"dels objectius del moviment pacifista, i ha apuntat la mediació de conflictes com a pràctica en auge.

Aquesta revisió de conceptes va

Frederic Roda valora la revisió constant dels objectius del moviment pacifista ,

.4 „„,'%„

remarcar-se diumenge en la conferència de cloenda del general Alberto Pins, que va analitzar el canvi d'objectius que s'han produït en el moviment des de l'any 1983.

Les jornades, però, van iniciarse dijous i divendres amb una primera part que va dedicar-se a presentar els projectes de les entitats,

d'entre les quals va destacar l'acollida que va rebre la campanya Soy constructor de Paz- de l'organització Redepaz de Colòmbia. La iniciativa se sustenta cl Mandat Ciutadà per la Pau, la Vida i la Llibertat, que ha rebut el suport de 13 milions de colombians i que dilluns va embolicar totes les estàtues de Bolívar del país amb un llençol i un llaç verd. Per a pròximes mobilitzacions, com l'aturada silenciosa sense sortir al carrer del pròxim 26 d'octubre, Redepaz ja ha arribat a un acord amb la Fundació per la Pau, que secundarà la campanya a Catalunya. El seu president, Jordi Armadans, ha valorat aquest tipus de contactes entre les entitats i ha anunciat la publicació conjunta de documents als butlletins de Redepaz i de la Fundació per la Pau.

Sant Cugat ha tornat a ser centre de discussió de les alternatives de pau. FOTÜ.X. L.

D'altra banda, en el ple municipal de dimarts passat, el Grup Socialista al consistori va presentar una moció sobre la Universitat Internacional de la Pau, en la qual demanaven que s'agraís a l'organització la tasca feta i que s'estudiés la col·laboració de l'Ajuntament en les jornades. La moció va ser rebutjada per 13 vots en

contra i 8 a favor. Mentre PSC, E R C i IC manifestaven la necessitat d'aquesta col·laboració, el PP considerava que "som una administració fortament endeutada i sempre pendents d'equilibris financers, no som els més adequats, doncs, per aportar fons a càrrec del nostre pressupost", tot i així, reconeixia la tasca dels organitza-

dors i proposava que el consistori ajudés la Universitat a trobar espònsors. CiU, per la seva banda, expressava el seu rebuig enèrgic manifestant q u e acceptar fer aquest agraïment representaria un greuge comparatiu envers altres entitats i que no podien ajudar la Universitat si aquesta no els ho havia demanat.

I N F O R

í-<

DAVANT ELS INCENDIS FORESTALS, LA INFORMACIÓ ÉS PROTECCIÓ Si habites en una zona propera al bosc; • Informa't del senyal d'alerta del teu municipi.

• Memoritza els números de telèfon dels equips de socors.

• Localitza l'interruptor general del corrent elèctric i les claus generals de l'aigua i el gas de casa teva.

• Tingues a mà un petit equipatge de seguretat amb els elements més necessaris: un transistor de piles i una llanterna, els medicaments indispensables i la documentació personal.

• En cas d'emergència, escolta la ràdio per rebre informació.

• I, en qualsevol cas, segueix les consignes de les autoritats.

CAL PRENDRE PRECAUCIONS: • Tingues a punt reserves d'aigua. En primer lloc, aprofita l'aigua de la teva piscina o altres dipòsits, si en tens.

• Tingues a punt les eines bàsiques contra incendis (destrals, serres, etc). Equipa't de mànegues de prou lon gitud per accedir a tots els punts de la teva propietat i d'una bomba amb motor tèrmic.

• Desbrossa i neteja els voltants de casa teva, sobretot les herbes i els matolls propers als dipòsits de gas, fuel, etc. Un jardí cuidat i ben regat és menys perillós.

• Compte amb la xemeneia! Posa-hi una tela metàl·lica per evitar que saltin espurnes o brases.

Si seguiu aquests consells elementals, tots plegats podrem lluitar de manera efectiva contra els incendis forestals.

ATUREM ELS INCENDIS FORESTALS F K U i l i l S I I Í M f U L OlL·Lt 15 OE MAMV AL· 15 D i

,.

18

Societat

ELS /CAIYITMNS Ditriidres, 24 de juliolde 1998

S o l i d a r i t a t

E q u i p a m e n t s

Els diners del 0 , 7 % aniran a Torre Blanca es perfila Guatemala, Chiapas i l'índia com a possible seu del Club Muntanyenc Aquest cop, VAjuntament ha fet dues propostes I.P. En la reunió d'aquesta setmana de la Comissió de Seguiment per al 0,7% s'ha decidit el destí dels diners municipals. Els 18 milions es repartiran entre quatre projectes. Guatemala, Chiapas, l'índia i el finançament d'un 4x4 pel Sàhara. A més, s'ha reservat una part de la partida per a la construcció de l'oficina Sant Cugat Solidari.

Per a Josep Iglésies, membre de la Coordinadora pel 0,7% i més, un punt remarcable de la reunió d'aquesta setmana és "el canvi de dinàmica en la manera com s'han fet les coses". I és que la Comissió de Seguiment està formada en un 50% per membres d'ONG locals i en l'altre 50% per representants de l'A-

juntament. Si fins ara el funcionament habitual era que les ONG proposessin uns projectes que la Comissió acceptava, segons Iglésies, aquest cop l'Ajuntament també ha fet les seves propostes. D'una banda, la de destinar uns diners per crear aquesta oficina des de la qual s'haurien de portar els temes de solidaritat; i de l'altra, la proposta d'un projecte a l'índia de Mans Unides. Es tracta de la creació d'una escola de secundària per a 300 nois i noies al qual s'aportaria prop del 50% de l'import demanat. Per Aymerich, aquest projecte "és una obra física que quedarà, com a mostra d'allò que la col·laboració ciutadana de Sant Cugat ha fet possible".

En aquest sentit, Iglésies comenta que els projectes de Baula a Guatemala i del Grup de Natura a Chia-

pas s'havien proposat ja en una reunió anterior, però van quedar ajornats a proposta de l'alcalde, que volia incidir en projectes de construcció i no només en formació, com es feia des de la Coordinadora.

Per la seva banda, Karin Herbolzeimer, del grup Baula, es mostrava satisfeta pels 3.350.000 pessetes que es destinaran al projecte que tenen a Guatemala. D'aquesta manera, es finanen en un 40% de l'import que s'havia demanat vuit tallers destinats a la formació de 50 promotors que representen diversos col·lectius.

Quant al projecte de Chiapas -que també se subvencionarà en un 40%-, consisteix en formar 20 promotors agrícoles perquè siguin autosuficients. Es tracta de camperols de les comunitats indígenes que van haver de fugir de les seves terres.

REDACCIÓ - Sant Cagat -

E n la r e u n i ó q u e a h i r van m a n t e n i r r e s p o n s a b l e s del C l u b Muntanyenc Sant Cugat i l'alcalde Joan Aymerich, el director de l'entitat va reiterar el seu desig de poder instal·lar la nova seu del C l u b a l'espai de Torre Blanca. Narcís C a s t a n y e r , p r e s i d e n t d e l C M S C , m a n i f e s t a v a la i d o neïtat d'aquest emplaçament, no tan sols per la seva ubicació c è n t r i c a , sinó t a m b é pel terreny q u e té al seu voltant, q u e c o n s i d e r a molt a d e q u a t p e r q u è , per e x e m p l e , hi puguin fer activitats els m e m bres d e l ' E s p l a i Sarau. C a s t a n y e r va e x p l i c a r q u e

Moda

C e l e b r a c i o n s

"estaríem disposats a fer un tracte a m b l ' A j u n t a m e n t a m b la cessió, q u e sembla q u e és per a 30 anys, i de fer una inversió nosaltres; i d ' a q u í a 30 anys l'Ajuntament en pot disposar, o ens renova o s'ho queda". A més de Torre Blanca, els responsables del C l u b també pensen en la possibilitat de Can Magí.

D ' a l t r a b a n d a , la j u n t a d e l C M S C ha a p r o v a t el c o b r a m e n t d'una quota d'inscripció als n o u s socis, q u e seria d e 2.000 pessetes, per bé q u e en o p i n i ó del p r e s i d e n t , " c r e c q u e pujaran f o r t a m e n t en el futur". A c t u a l m e n t , el C l u b M u n t a n y e n c té 2.300 socis i en un termini de dos anys espera arribar als 3.000.

Nou triomf dels castellers de Sant Cugat REDACCIÓ

- Sant Cugat -

La desfilada va comptar amb unes models atípiques. FOTO: A.

Els membres, del Club volen cotKertir aquesta festa en una tradició. FOTO: CEDIDA

BELTRAN

El Chic mostra les últimes El Club Gastronòmic D o m Cugat festeja la diada de tendències de llenceria en talles grans en una desfilada atípica la ciutat amb un sopar I.P. Dimarts vinents és .Sant Cugat i els membres del Club Gastronòmic Dom Cugat volen celebrar-ho, per segon any consecutiu, amb un sopar obert a tothom. La carta serà sorpresa i, com l'any passat, es presentarà en forma de relat novel·lat, amb un pròleg, sis capítols i un epíleg. "S'anunciarà cada capítol i entraran els cambrers", explica Pep Blanes, un dels membres del Club.

CENTRE DE LA IMATGE NQU SERVEI ZOOM. COPIES DES DE 7xW. FINS A 30x45 EN NOMÉS

1 HORA

A més, durant la vetllada també hi haurà la música en directe d'un organista que acceptarà peticions musicals de tot tipus. I un mag anirà passant per totes les taules, divertint els presents amb els seus acudits i els seus trucs.

Pels volts del migdia, els membres del Club Gastronòmic aniran a fer una ofrena floral a la imatge de Sant Cugat al Monestir. Però tret d'aquest moment, la resta del dia es tancaran per preparar el sopar de la nit.

A*«*ÍÍO.

I.P. - Sant Cugat -

A c o s t u m a t s com e s t e m a v e u r e cossos prims i perfect e s , no deixa d e s o r p r e n d r e una desfilada c o m la que diss a b t e passat es va veure a la discoteca C h i c . A partir de la una d e la matinada, els assistents van descobrir quines són les d a r r e r e s t e n d è n c i e s d e llenceria íntima en talles grans, les q u e van de la 50 a la

OFERTÍAr

Per cada revelatge i còpies, et regalarem una ampliació de 30x45, | en rodets de 135mm (el rodet tradicional) o » n w » ™ i l en APS.

60. I és q u e no totes les d o n e s t e n e n un cos d e m o d e l .

E n a q u e s t a desfilada es van mostrar alguns models exclusius per tal d e ser d ' u t i l i t a t tant als professionals com al p ú b l i c e n g e n e r a l q u e es va aplegar al Chic.

L e s models q u e van desfilar eren dones q u e representaven aquella c o n c e p c i ó llatina segons la qual " m é s val q u e e n sobri q u e n o q u e e n f a l t i " , com pertoca per a l'ocasió.

La colla castcllera d e Sant C u g a t està d e nou d ' e n h o r a bona. D e s p r é s d ' h a v e r aconseguit, el 5 d e 7 e n la F e s t a Major d e la ciutat d'enguany, han tornat a superar-se i, per p r i m e r a v e g a d a , ha a c o n s e guit descarregar un 4 de 7 a m b agulla. Aquesta construcció es composa d ' u n 4 de 7 a m b u n p i l a r d e c i n c al mig, a s p e c t e q u e la c o m p l i ca e n o r m e m e n t .

Amb aquesta consecució, els castellers d e m o s t r e n q u e e s t a n p l e n a m e n t consolidats c o m a colla d e set, u n s castells q u e p r à c t i c a m e n t ja d o m i n e n i q u e ara r e p e t e i x e n a m b assiduïtat a totes les e x hibicions que ofereixen.

L a c o l l a d e l s l o c a l s es va a p u n t a r a q u e s t nou èxit cast e l l e r e n l ' e x h i b i c i ó q u e va fer d i u m e n g e passat a la p o b l a c i ó d e C a l a f e l l , al Baix P e n e d è s . A la m a t e i x a a c tuació, els verds de Sant C u g a t van descarregar, t a m b é a m b è x i t , u n 3 d e 7, u n a t o r r e d e 6 i u n va no d e 5.

A ZOOM pensem en tu. Ara disposem del millor laboratori fotogràfic del món per poder oferir-te la millor qualitat en el revelatge de les teves fotos i, a més, el més nou en tecnologia fotogràfica: L'ADVANCED PHOTO SYSTEM. (APS) I NOU E-MAIL: zoomcentre@anit.es PI. Dr. Galtes, 9. Tel. 675 56 74 - C. Santa Maria, 14. TeL 675 57 24 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Societat

ELS4CANT0NS Divendres, 24 de juliol de 1998

19

S a n i t a t

Serveis

Vuit santcugatencs es tracten amb metadona al CAS de Rubí Les farmàcies dispensaran el substitutori de l'heroïna i.p.

Els ciutadans només poden treure els documents en casos excepcionals. E: X. L.

UArxiu Municipal tindrà u n reglament propi i.p.

En el ple ordinari de dimarts passat, el consistori va aprovar per unanimitat el projecte de reglament del servei de l'Arxiu Municipal. En destaca especialment la regulació del dret d'accés dels ciutadans a la documentació administrativa, i les garanties quant a la publicació de les dades que afecten a la intimitat personal o respecte a matèries objecte de regulació especial.

D'aquesta manera, "es normalitza el que ja es feia", comenta Gemma Foj, arxivera municipal, i, per tant, es facilita la feina. I és que Foj explica que "la llei et dóna màniga ampla per una banda i et retalla per l'altra" a l'hora de regular quan un ciutadà pot en-

Noves

dur-se un document; això significa que si d'una banda reconeix el dret de tots els ciutadans d'accedir als arxius i tenir una còpia dels documents, de l'altra estableix que no es pot accedir a algunes dades. Ara, amb el nou reglament, serà més fàcil explicar a tothom el perquè no pot treure aquell document concret, comenta Foj. I és que, habitualment, el ciutadà tan sols pot demanar en préstec els llibres de la biblioteca, perquè l'Arxiu "ha de garantir la integritat del fons documental".

En aquest reglament, també s'especifiquen quines són les excepcions que permeten treure documents i com s'ha de procedir en aquests casos. Es tracta d'un document basat en una proposta de l'Associació d'Arxivers que s'ha adaptat a les especificitats locals.

Dels 40 pacients santcugatencs que es tracten al CAS de Rubí -ubicat al Centre d'Orientació Sanitària d'aquesta ciutat- vuit ho fan amb metadona, una medecina que, a partir del setembre, podran dispensar les farmàcies que ho sol·licitin i siguin autoritzades pel departament de Sanitat. A Sant Cugat, però, la farmàcia Llorens ja ho fa.

La metadona és un substitutiu opiaci que s'usa per a pacients amb dependència de l'heroïna i que es pot donar en programes de manteniment i de desintoxicació.

Tots els sectors professionals valoren positivament que es pugui dispensar des d'algunes farmàcies. En aquest sentit, Isabel Riera, representant dels farmacèutics santcugatencs, remarca que aquesta iniciativa "és una manera de descongestionar el CAP". Per la seva banda, el director del Centre d'Assistència Primària de Sant Cugat, Carles Martí, en destaca que amb aquesta mesura "es dóna més comoditat a l'usuari, que ara ha d'anar a Rubí". I és que els pacients que volen tractar-se són atesos en un primer moment al CAP, però d'aquí se'ls envia al CAS de Rubí, on se'ls fa el seguiment i un tractament especialitzat. Pel coordinador del CAS, Víctor Martí, amb aquesta mesura "es diversifiquen els punts de subministrament i se n'amplia l'horari, de manera que el producte estarà

t e c n o l o g i e s

Sant Cugat es podria convertir en una ciutat virtual de Retevisión El municipi podria entraren una primera fase de cablejat IP. - Sanat Caga* -

"Retevisión vol convertir Sant Cugat en una ciutat virtual" . Aquesta afirmació la va fer Joan Aymerich després de la reunió que va mantenir amb representants de l'empresa en el marc del projecte Laspi. I és que Retevisión, juntament amb Siemens-Nixford i Deutsche Bank, són els socis del consistori en el projecte

des que signaran les parts.

D'aquesta manera, es pretén que a partir del mes de setembre es pugui començar a treballar i es compleixi el calendari establert, segons el qual els punts d'informació funcionarien pels volts de Nadal i s'inaugurarien definitivament durant la mostra Sant Cugat Actiu, després d'uns mesos de prova.

El cablejat

q u e lidera l'Ajuntament de

Sant Cugat per crear uns punts d'informació.

En aquesta trobada es va decidir que abans del 31 de juliol es tindria l'esborrany definitiu del conveni a quatre ban-

En aquesta reunió, Aymerich va quedar "gratament sorprès" amb Retevisión. A més,va afegir que la ciutat podria estar en la primera fase del projecte Localret. Es tracta d'una

iniciativa de Retevisión per cablejar algunes ciutats catalanes, entre elles Sabadell, Terrassa, Santa Coloma i Badalona.

D'aquesta manera, i gràcies al projecte Laspi, Joan Aymerich indicava que a Sant Cugat "tindrem el cablejat abans que altres". I és que no cal oblidar que es podrà accedir als punts d'informació, primer a través d'internet però més endavant es vol agilitzar el servei a través del cable, que "és molt més ràpid, i fms i tot hi ha unes diferències i uns estalvis de costos econòmics molt importants per a l'usuari", segons comentava l'alcalde de Sant Cugat.

més a prop de l'usuari i s'afavorirà la major normalització del tractament".

Avantatges A diferència dels tractaments lliures de droga -que tenen com a objectiu l'abstinència total- l'experiència ha demostrat que amb la metadona es dóna un grau de continuïtat més elevat i "hi ha menys desercions", segons comenta Víctor Martí, qui afegeix

Amb aquesta mesura, els santcugatencs ja no hauran d'anar a Rubí' a recollir la medecina que aquest substitutori opiaci té una gran capacitat d'interrompre el consum d'heroïna. En canvi, quan només hi havia els tractaments lliures de droga, "no tothom hi podia passar perquè molts es perdien pel camí i hi havia moltes recaigudes". Per aquest mo-

tiu, Víctor Martí remarca la importància de poder oferir els dos tractaments i d'aplicar l'un o l'altre en funció de la persona.

Per la seva banda, Riera remarca que la metadona no s'injecta, sinó que es pren per via oral, ja que "per a ells, el fet de parar de punxar-se ja és un canvi, és com deixar-ho". A més, hi afegeix que la metadona no té els riscos de l'heroïna, que pot ser adulterada o causar una sobredosi.

En relació al tractament dels heroïnòmans amb metadona, el coordinador del CAS comenta que la durada és diversa segons les característiques, la voluntat i la possibilitat de cadascú. En funció d'això, pot durar de sis mesos a cinc anys o més. Els pacients reben un seguiment mèdic, psicoterapèutic i social, així com controls d'orina per detectar si hi ha consum de droga. Van cada dia al centre, de dilluns a divendres, durant la primera temporada i a mesura que milloren, disminueixen aquestes visites. És en aquesta fase més avançada quan es podrà obtenir la metadona a les farmàcies, però sempre sota control mèdic.

Bl tractament tractamencamb metaa j<i fa. u*l& trentena ys que s%«tii*m«n Vlminternacional. & Testat esoí, ía prima** aotimtrvsi 1983, pcíò s^uests pro* s no es vm ^eaeralitm ai 1990, m& la nova

normativa. Ets avantatges d'aquest tract**nertt són, bàsica mentí , Mttíorajf k pautat de vida i »0fmaitf2ar~ï& tant ert l'àmbit «ocialeom laboral. . Djsmiatiir els comportaments

• PELUQUERIA - Especial Novias y Comuniones • ESTÈTICA - Limpieza de cutis - Depilaciones - Manicura - Pedicura - Tinte y Permanente de pestanas - Tratamientos corporales - Tratamientos faciales PELUQUEROS - Maquillaje Rambla Can Mora, 10 - Quiromasaje TM. 93 589 57 85 • SAUNA - Masaje - Aromaterapia Sant Cugat del Vallès • SOLÀRIUM Passeig de la Creu, 1-5 08190 Sant Cugat del Vallès TelVFax: 93-589 85 86

COMUNICAT PÚBLIC DE RESOLUCIÓ DEL CONCURS PÚBLIC PER A L'AJUNTAMENT DEL SERVEI DE MENJADOR ESCOLAR. CURS 1998-99 La Mesa de Contractació del CEIP Joan Maragall de Sant Cugat del Vallès, una vegada examinades les propostes presentades a concurs de mèrits en els terminis de la convocatòria de 4 de juliol de 1998 per a l'adjudicació del Servei de Menjadors Escolar, ha resolt adjudicar aquest servei a SERVEIS D'ESPLAI. Contra aquesta resolució de l'òrgan de contractació es podrà interposar recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en el termini de dos mesos complau a partir de l'endemà de la publicació i'aquesta resolució segons el que disposa l'apartat 3 de l'article 58 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció, prèvia comunicació al Dep·njmem d Ensenyament segons estableix l'article 110.3 de la Llei de Règim Jurídic deies Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.

Sant Cugat del Vallès. 20 de juliol de 1998 L'Òrgan de Contractació.

Societat

20

ELS /CANTONS Divendres. >4dejuliol'de 1998

Amnistia Internacional

la Declarac o Universal dels Drets Humans Telèfon Al: 209.35.36

Plana d'informació mensual del Grup d'Al al Valies (Espai cedit per Els 4 Cantons) Número 7 Juliol 1998

Ho orri b o t e l moment d e creor uno cort Penal Intcrnocionol

A

mnistia Internacional ha afirmat en diverses ocasions la reprovable actitud d ' u n a minoria de governs q u e a m e n a c e n la creació de la Cort Penal Internacional. Aquesta actitud nega el dret de les víctimes a reclamar la realització d ' u n judici i la imposició de les penes corresponents als autors de crims contra la h u m a n i t a t . Kn acabar la segona (iuerra Mundial els m e m b r e s de les Nacions Unides van adoptar la Declaració Universal dels Drets Humans, el 1948, p r o m e t e n t un món lliure d ' i n j u s t í c i e s i de crueltat, però 50 anys després persisteixen a m b total impunitat pràctiques com el genocidi. Un cop acabada la guerra freda es creia en la possibilitat de desemmascarar els autors tic crims contra la humanitat: els g o v e r n s havien d'informar sobre la localitza-

ció dels acusats i facilita la realització del judici corresponent. Aquesta esperança es va veure truncada per la manca de cooperació de governs. Act u a l m e n t . la Xina, Rússia i els Kstats U n i t s s ' o p o s e n a l'existència d'un fiscal i n d e p e n dent capaç d'iniciar investigacions criminals basant-se en la informació que facilitin les víctimes o els seus familiars, sense esperar cpie el Consell de Seguretat de les Nacions Unides li remeti els assumptes seleccionats amb criteris polítics, o q u e altres estats p r e s e n t i n denúncies.

Els constants crims contra la humanitat des de 1948 no són altra cosa, en part, q u e el resultat d e la impunitat dels qui la realitzen. Hs molt possible que aquells que han torturat, m a t a t i violat m a s s i v a m e n t quedin impunes. Bòsnia. (,'ambodja. Xile, Iraq. Rwanda...

són alguns exemples de països que han sofert els horrors dels abusos dels D r e t s H u m a n s i pràcticament ni els que els van ordenar ni els autors materials dels crims han estat posats a

disposició de la Justícia.

Amnistia Internacional està convençuda que la Cort Penal Internacional permanent tindrà un efecte dissuasori, servirà perquè els fiscals nacionals compleixin amb les seves obligacions. Aquesta Cort trans-

rnetrà un missatge clar: la Comunitat Internacional no tolerarà a q u e s t e s actituds criminals i els s e u s a u t o r s s e r a n jutjats i c o n d e m n a t s . Aquesta institució ajudarà a trencar el

cicle de la impunitat dels autors.

Amnistia Internacional creu que la Cort Internacional haurà de fonamentar-se sobre certs principis fonamentals q u e no es poden oblidar. Un dels 16 p u n t s o principis q u e ha d e

sostentar la Cort es la necessitat d ' u n a jurisdicció Automàtica i Universal sobre tres crims: genocidi, crims de guerra i crims de lesa h u m a n i t a t .

La Cort haurà d e ser i n d e p e n d e n t i lliure d e tota ingerència política com els organismes polítics del Consell d e S e g u r e t a t d e les N a c i o n s U n i d e s . Els governs dels països i n v o l u c r a t s e n un a c t e contra la humanitat no p o d e n retardar o d e t e n i r les investigacions o p r o c e s s a m e n t s de la Cort Penal.

E n opinió del secretari general d'Amnistia Internacional, Pierre S a n é , "mig segle d e s p r é s d e l ' a d o p c i ó de la Declaració Universal dels D r e t s H u m a n s , els E s t a t s M e m b r e s de l'ONU tenen ara l ' o p o r t u n i t a t d e r e u n i r i impulsar els drets de la D e claració perquè siguin una realitat per als pobles del món."

E n t i t a t s

El Congrés de la Ciutat de la Fundació Sant Cugat s'endarrereix un mes IOLANDA PAMII.S

- Sant Cugat El (iongrés de la Ciutat, organitzat per la Emulació Privada Sant (lugat, s'ha endarrerit un mes i començarà el 18 i 19 d'octubre. Probablement, la Unió serà l'escenari q u e acollirà les ponències que, durant tres mesos. d e b a t r a n diverses q ü e s tions sobre la ciutat, com la sol i d a r i t a t , el t e r r i t o r i , la dinamització o la cultura, entre altres.

D'altra banda, e n la darrera r e u n i ó , la F u n d a c i ó Privada Sant Cugat va escollir la junta definitiva. En la nova direcció, hi ha un canvi d e secretari i a q u e s t càrrec ja no l'ocuparà

Joan Barba, sinó Jordi Casas.

El p r e s i d e n t i s o t s p r e s i d e n t continuen essent Albert de Pablo i Montserrat Obiols, respectivament. A mes, els vocals d'aquesta junta seran N e u s Sotomayor i Àngel Padrós.

Montserrat Obiols, sotspresidenta de la Fundació Privada Sant Cugat, comenta q u e l'endarreriment del Congrés s'ha produït " p e r q u è és molt ambiciós i ni l'infraestructura estava prou a p u n t ni el pressupost tancat".

Diverses c o m i s s i o n s ja t r e b a l l e n e n aquest primet gran projecte de la Fundació, que editarà les seves conclusions un cop finalitzat, tot i que Obiols matisa que "no n'hi haurà de definitòries

En la darrera reunió, els membres de la Fundació van escollir la junta permanent. FOTO: CEDIDA del q u e s'hagi de fer, sinó que seran d ' a q u e l l e s p o n è n c i e s i prou". Actualment, encara es negocia p e r q u è les ponències - d e caràcter q u i n z e n a l - es puguin fer al local de la Unió, del qual la sotspresidenta remarca el fet que sigui un indret històric de la ciutat, la seva cabuda per a 250 o 300 persones i q u e

es trobi al centre de Sant C u gat. En aquest Congrés, els organitzadors pretenen que "surtin tots els tipus de problemàtiques que ens poden portar a una societat molt més tolerant, més oberta", c o m e n ta Obiols, al mateix temps que matisa q u e "la t e n d è n c i a és veure com és i com ha d e ser

aquesta societat .

I un cop acabat el Congrés, els m e m b r e s de la Fundació - q u e es mostren oberts a t o t h o m - j a pensen a tirar endavant les iniciatives q u e en surtin i els siguin possibles d e realitzar, així com t a m b é , per e x e m p l e , e n fer e s t u d i s d e t e r m i n a t s p e r aportar-los a les institucions.

Griful Oil, s. L. Servei Estació

E935004555

EL PAGAMENT DEL GASOIL "C" SERVIT A DOMICILI ES POT FER EN EFECTIU O

Botiga 24 h Pa les 24 h Gel

Premsa Entrepans Congelats

Gelats Accessoris

Societat

ELS 1CAIVTONS Divendres, >4 de juliol de 1998

El

21

R e p o r t a t g e

Més de 8 . 0 0 0 hectàrees ocupa la serra de Collserola, que forma part de la serralada Litoral, juntament amb el Garraf, el Montnegre i la serra de Marina. El massís va del Besòs al Llobregat, de nord a sud, i t é 17 quilòmetres d e llargada i 6 d'amplada.

Era un fons marí que s'aixecà fa 3 0 0 milions d'anys. Les temperatures elevadíssimes van transformar la textura i la química dels materials.

Sant Cugat és el municipi que té més bosc de Collserola "S'aixeca el cant de Paire entre les fulles..." (M. del Mar) MARIÀXCÍKI.A ROVIRA - Sant Cugat -

Kl forest de Collserola és vuit vegades més gran que el Bois de Boulogne parisenc. HI tenim aquí. a tocar de casa, però és poc conegut per molts santeugatencs.

Bagues amb vegetació exuberant -ara pansida per la calor- i fins i tot microclima atlàntic dins del mediterrani, tota una riquesa de natura més o menvs salvatge. amb una fauna i flora força riques.

Kl Patronat del Parc de Collserola (Mancomunitat de Municipis de l'Area Metropolitana) gestiona aquesta àrea tan valuosa per a tres milions de persones, que s'ha conservat per ser un terreny accidentat. La plana que l'envolta fa un cinturó ple d'activitats urbanes.

Parlo del parc amb Isabel Raventós, cap de promoció, divulgació i educació ambiental, i amb tres voluntaris del Consell. Carlota, Pere i Bartomeu, sota els plàtans de la plaça Barcelona, una tarda d'aquest juliol.

Insatisfacció a m b l'Ajuntament - D e l s nou ajuntaments que hi ha integrats al Parc, cl de Sant Cugat és l'únic que no col·labora econòmicament amb nosaltres, tot i que era una promesa electoral que van fer. Vénen a la reunió i prou, -comenta la Isabel.

Contrasta amb l'actuació en equip de l'ajuntament de Cerdanyola, que qualifica de modèlica. S'ha rehabilitat la riera de

Sant Cugat que passa pel seu terme. Fan un projecte conjunt per l'espai de transició de la ciutat i cl bosc, cl parc de Canalctcs. i ordenances municipals i estudis amb la universitat, per a la millor protecció de la /.ona. Hs demanà cooperació a les empreses santeugatenques i totes respongueren negativament. Sort que sí que és positiva la relació amb el Club Muntanyenc.

- Kls c o n s i d e r e m aliats del Parc i voldríem augmentar més la col·laboració-diu Isabel Raventós.

Els voluntaris comenten q u e l'Ajuntament hauria de col·laborar. El Parc inverteix diners en el manteniment i neteja, però no s'arriba a totes les necessitats.

La part santeugatenca de Collserola és la més deixada, diuen.

Projectes La Isabel explica que s'acaba d'aprovar el projecte de la Porta del Parc, que implicarà canvis a les entrades i carreteres. Es reduirà l'amplada d e la calçada -cosa que farà minvar la velocitat- i es deixarà espai per als vianants. La Diputació hi intervé directament. La fauna quedarà més protegida que ara, ja que sovintegen les morts de molts animals: esquirols, eriçons, amfibis, rèptils i ocells, i fins i tot grans mamífers, com senglars. Set toixons i sis genetes van ser víctimes de l'activitat humana. Els 50 quilòmetres de ruta asfaltada que creuen el Parc són una barrera i un perill per als seus habitants naturals.

Les quatre àrees de lleure de

Collserola són insuficients i a Sant Cugat no n'hi ha cap, sembla que s'estudia fer-ne una per la zona de can Bell. 15.000 persones es passegen cada cap de setmana per la serra, gaudint de les seves fonts (2(X) censades), o pujant algun dels vuit turons que ens vigilen: des del més alt. el Tibidabo, amb 512 metres, a la Penya del Moro, de 275, passant per Can Pascual, Puig d'Olorda, Valldaura, sant Pere Màrtir, turó d'en Cors i Puig Madrona.

Biomassa vegetal i aèria, els arbres de la serralada, que poden arribar a 1.000 per hectàrea, eliminen cada any 45.000.000 de metres cúbics de diòxid de carboni i produeixen 60.000 tones d'oxigen. Per preservar aquesta riquesa natural, que ens ha arribat, fins avui, quasi miraculosament semiverge, s'estudien ara les zones límits, els ecotons o transiciócntre dos espais difer e n t s , per m i n v a r l ' i m p a c t e agressiu de la urbanització; es volen eliminar les fronteres. A més de conservar i restaurar el medi, cal garantir l'evolució natural del bosc.

Dues exposicions expliquen les tasques que realitzen tant els tècnics del Patronat com els voluntaris, que són 150. Ara s'ha tancat ja la seva expansió, fins que no hi hagi més mitjans per a la formació. O sigui, més pressupost. Parlo amb usuaris, treballadors i voluntaris... Es queixen que falten rètols indicadors, que no es veu mai un guarda que aturi els ciclistes incívics o els brètols... De guardes n'hi ha només quatre, per les 8.073 hectàrees. I els ciclistes són ja una in-

La ruta arqueològica anava per Can Bovà. FOTO: Al.A. ROVIRA vasió perillosa, amb accidents freqüents, fins ara lleus, i lesions als vianants.

Isabel Raventós comenta q u e l'exposició va celebra-se a Sant Cugat impulsada però, des de l'àmbit privat i aquesta va tenir lloc al Sant Cugat C e n t r e Comercial amb un gran èxit de visitants.

Els escolars d e S a n t C u g a t van a can Coll a fer educació ambiental, com tantes escoles de l'àrea, que paguen 10.000 pessetes per un servei que en costa més de 30.000. Educació, neteges del bosc i conservació es m e n g e n part dels p r e s s u postos del parc. juntament amb la tasca decisiva de la prevenció d'incendis.

Darrerament, des del Patronat es fomenta el diàleg amb veïns i ciutadans, com passa a m b el projecte de reforma de la carretera de Ics Aigües. També volen acostar-se als voluntaris, que al cap i a la fi són els qui fan la major part del treball, de manera desinteressada. Pensen encarregar estudis de freqüentació, ja que no se n'han fet des del 91.

L'ús per part de tanta gent suposa una forta pressió sobre la natura. El parc d'Aigües Tortes rep pocs visitants i té 40.000 hectàrees, però aquí les 8.000 hectàrees són enmig de tres milions de persones.

Els voluntaris

Els caminants passen per la Torre Negra. FOTO: MARIÀNGELA

ROVIRA

Les tasques que fan els voluntaris, integrats en diversos grups, són de neteja del bosc, inventari forestal, seguiment de plagues, control d'aus migratòries i visites guiades als voltants del centre d'informació i per la serra. A les neteges s'ha calculat q u e cada voluntari, dels vint que solen ser, retira uns 100 quilos d e runa.

D'aquestes rutes a peu n'hi ha

de matí i algunes (GR o gran recorregut) de tot el dia. Es vol donar a conèixer Collserola i acostar-la als ciutadans. També es fan col·laboracions amb altres parcs catalans.

Els centres d'educació de can Coll i Mas Pins tenen tant d'èxit que al setembre ja es completa la inscripció per a escoles de tot cl curs. També es fa observació astronòmica, algunes nits. El fons documental de can Coll pot ser consultat per estudiosos. La fauna serà objecte d'un projecte d'investigació la tardor propera, centrat en el "meles melcs", vulgarment toixó.

Els perills Les amenaces que pengen damunt el parc són la via Cornisa. els túnels d'Horta - q u e provocarien una gran destrossa- i potser una estació del TGV. La caça hi és p r o h i b i d a (a p a r t d'alguna batuda autoritzada). però els furtius continuen amb les seves agressions i són un perill per als c a m i n a n t s . Falten més g u a r d e s per a la vigilància... Els caps d e setmana les bicicletes són ja una plaga i un perill, encara q u e menor.

El nostre parc, on es p o d e n veure, amb sort, esquirols empaitant-se dalt els pins, alguna s a l a m a n d r a als llocs h u m i t s (aquest urodel o amfibi cuat) i potser una serp de vidre, mentre els toixons s ' a m a g u e n d e la presència-humana i els porcs senglars esperen la nit per sortir a beure als bassals i rascar-se la pell a l'escorça dels arbres, és un tresor q u e cal conèixer per voler-lo preservar. Ara a l'estiu es veuen moltes papallones de les seixanta espècies diürnes que hi ha a la serralada, mentre els barbs cua-roja i les anguiles neden a la Rierada.

22 Societat

ELS t CANTONS Divendres, 24 de juliol de 1998

L A S E T M A N A EN I M A T G E S

MIRA-SOL

ES REMULLA FESTA MAJOR

PER LA

Les Festes Majors generalment es fan a Festiu, cosa que vol dir més calor afegida a la que ja de per sí provoquen les multituds que es congreguen als diversos actes. Es potser per això que, a Mira-sol, ho tenen molt clar, i any rere any repeteixen el gran bany d'escuma perquè els més petits es refresquin i gaudeixin d'un dels moments més divertits de les festes.

Pàgina: 16. Foto: AVE BELTRAN.

UN CANT AMATEUR AMB ÈXIT DE PROFESSIONALS I.es corals Tardor i Clau de Sol de la Floresta van aconseguir reunir un gran nombre de persones en l'actuació que van fer diumenge passat a l'església de Nostra Senyora de Montserrat. Aquesta està essent una de les Festes Majors de la Floresta amb més participació ciutadana, i els cantaires van poder demostrar que la música continua movent multituds, sobretot quan els que la interpreten hi posen tan bona voluntat i il·lusió com ells.

Pàgina: 16. Foto: AVE BELTRAN

LA UNIVERSITAT

DE LA

PAU

ACONSEGUEIX UNA SUBVENCIÓ Després de 15 edicions d'Universitat Internacional de la Pau, durant les quals s'ha debatut durant hores les polítiques que cal aplicar per evitar els conflictes, les jornades han aconseguit enguany una subvenció de la Diputació de Barcelona. Amb aquest ajut, l'organització podrà editar les ponències fetes enguany en un intent de traspassar les fronteres que sovint han mantingut aquest encontre allunyat dels ciutadans.

Pàgina: 17. Foto: XAVII ARRÒSA

Societat 23

ELS /C4NTONS Divendres, 24 de juliol de 1998

L A S E T M A N A EN I M A T G E S

LES GUITARRES LOPATEGUI

RESSONEN

ÍNTIMES AL

DE CLAUSTRE

Bona música, un marc incomparable i Vambient propi de les interpretacions dels grans mestres. Tot això i molt més es va poder respirar dissabte al vespre en el concert que el gran guitarrista José Luis Lopategui va oferir amb la professora de música Marta José Santos al Claustre del Monestir. Una cinquantena de persones, entre elles alguns dels alumnes que aquesta setmana han participat en el seu curs, van ser testimonis de la màgia que pot sortir d'unes cordes de guitarra.

Pàgina: 35. Foto: AVE BELTRAN

GENT SENSE COMPLEXES Tothom té dret a gaudir de la moda i a sentir-se atractiu. Aquest era el missatge que les particulars models van intentar transmetre en la desfilada que es va fer el cap de setmana passat a la discoteca Chic Sant Cugat. Des de la una de la matinada, les models van lluir les darreres tendències en llenceria de talles grans, amb la simpatia i el bon humor propi de tota desfilada que s'apreciï. De complexos ni un. Al contrari, Vorgull de demostrar que les dones del carrer, amb cossos ben diferents dels que marca Festètica actual, poden estar igual d'aractives que la model més preciada.

Pàgina: 18. Foto: AVE BELTRAN.

corre mobles Des de 1949 oferint sempre qualitat

LES IDEES MÉSERESOt ES

¥\\ WCKSC MOK\(;.\S. TJ> - \ I ' \ K T \ T DK COHRKI S. '\'\ TKL. m (574 Oi) 95 - í)'-í (>7-1 15 50 - FAX í)'i 674 08 98

08190 S \\'i' ( j <; vr DKL V \ u i : s DissMtn.soiuiti vi.s \ií<;i)ii.s

24 Societat

F3S /CANTONS Divendres, 24 de juliolde 1998

La

r a d i o g r a f i a

COR AULOS

La joventut, el goig de viure i la bona música són la filosofia del cor Aulos

L? aulos és el símbol del seu esperit MONT.SK S A N T - Sant Cugat •

Entitat: Cor Aulos Membres: 25 Any de fundació: 1993 Seu Sorial: Casa de Cultura i Musical Sant Cugat, C. Martorell, cantonada Alfons Sala Telèfon: 93 675 47 37.

El cor Aulos va néixer ara fa cinc anys, de la mà de Jordi Piccorelli. Es va presentar al públic de Sant Cugat en el concert a favor de Mans L'nidcs al març de 1994. L'èxit va ser immediat i la seva consolidació com a cor es va produir aquell mateix any, a m b diferents concerts, entre els q u e d e s t a q u e n els q u e es van celebrar a l'església de Sant Cebrià, a l'institut Arnau Cadell i a la Residència Ramon I Juli de Barcelona.

L'aulos és un instrument musical de vent, de la Grècia Clàssica. l'Aulos, semblant a dues

flautes enganxades, es feia sonar en festes, sobretot en les relacionades amb Bacus, el déu del vi i de les festes populars, en contraposició directa a la lira, instrument de corda que acompanyava la veu en recitals i que per això era l'instrument musical d'Apol·lo, protector de les arts i l'oratòria. El cor aulos va escollir aquest nom molt conscient del seu significat, perquè volia ser un cor de qualitat, seriós en els seus recitals i en la seva preparació, però sense perdre mai la idea que la música també és diversió i el cant és, per sobre de tot, una manera de fer festa i de celebrar la vida i la joventut.

EI cor està format per gent jove -gairebé cap dels seus integrants supera els 25 anys-, oberta i alegre i sobretot disposada a passar-ho bé fent allò que més els agrada, és a dir, cantar.

Tot això no vol dir que es prenguin poc seriosament els reptes de cantar cada cop amb una més gran qualitat vocal i afrontant els reptes, n o m é s vol dir que l'esforc de fer cada cop un grup coral de més alt nivell no s'oposa a la idea de gaudir del cant i de la companyia dels amics i de tot allò que fa divertit el cant.

Aviat les veus del jove cor van ser ben conegudes a Sant Cugat i també fora dels límits de la nostra població. L'any 95 va

afrontar un gran repte: conj u n t a m e n t a m b la coral d e l Club Muntanyenc, l'Òpera de Cambra d e S a n t C u g a t i la col·laboració d e dos grups de percussionistes van representar l'obra Catulli Carmina d e Carl Orff al C e n t r e Cultural, amb un gran èxit d e públic. El mateix any van fer el seu primer Palau presentant Welcome ode, d e Britten, juntament amb altres corals i l ' O r q u e s t r a AOSC de Sant Cugat. Després van assumir cada cop més reptes i el seu repertori engloba d e s d ' o b r e s d e Verdi fins a obres actuals, com les Verdaguerianes de Toni Xuclà, i obres més populars i c o n e g u d e s .

Societat 25

ELS ÍC4IYION3 Divendres, 24 de juliol de 1998

l a

r a d i o g r a f i a

COR AULOS

Concert del cor amb l'orquestra Joan Valls i les solistes Montse Torroella i Núria Dardinya. Foto: P A.

Celebrar el cinquè aniversari vol dir escalar nous cims musicals

Cinquè aniversari: una data significativa MONTSE SANT - Sant Cugat -

El cor Aulos, en la seva curta però intensa trajectòria musical, ha participat en gran quantitat de concerts i obres de tota mena. Des dels petits concerts que fan per inaugurar algunes exposicions de quadres, com la q u e es va fer a la seu de l'Ateneu per a l'exposició de Maria Faber o la presentació oficial de la Fundació Sant Cugat al claustre del Monestir, fins a col·laborar en la gravació del curtmetratge Estigmes, símptomes, seqüeles, de Carlos Vicente; curtmetratge q u e va ser guardonat a m b q u a t r e premis Al-

ternativa Barcelona 1998.

Per Nadal van estrenar l'obra Verdaguerianes deToni Xuclà, a partir de textos de Mossèn Cinto Verdaguer, j u n t a m e n t a m b els c o m p o n e n t s de Tetrateatre; l'obra va tenir tant d'èxit q u e això va obligar a prorrogar les representacions.

El c o r A u l o s , d e s d e b o n començament, ha afrontat rept e s difícils p e r a u n cor tan j o v e i ha m a r c a t la seva d i m e n s i ó d e q u a l i t a t i, encara q u e és un cor t o t a l m e n t amat e u r , ha fet l ' a s s a l t d ' o b r e s complexes i difícils.

Ha cantat obres clàssiques de difícil interpretació, com YStabatMateràc Schubert, El Mag-

nificat i el Glòria de Vivaldi, o fragments del conegut però molt complex Messies de Haèndel; i ha actuat amb solistes de la categoria de Montserrat Torruella, Núria Dardinya, Marisa Martin o Pau Bordas.

L'any 98 va marcar l'estrena del cor en el món complicat i difícil de l'òpera, amb la representació al C e n t r e Cultural de l'òpera de Donizetti IlCampanello, que va obrir la temporada del primer trimestre del l'any 98 al C e n t r e Cultural.

Però el cor no s'atura i ja està p e n s a n t en nous reptes i noves aventures dins el món de la música.

Enguany, l'octubre el cor Au-

los celebra el cinquè aniversari d e la s e v a c r e a c i ó . I a m b aquest motiu volen q u e l'any estigui m a r c a t per un s e g u i t d'activitats diverses: la continuació de les que fan normalm e n t cada any, com el cicle de c o n c e r t s d ' e s t i u a la C o n c a Dellà, al Pallars, q u e se celebrarà per tercer any durant els últims dies de juliol i els primers d'agost, o diversos concerts que estan preparant. Alt r e s són a c t i v i t a t s n o v e s , i d'entre aquestes n'hi ha algunes prou agosarades i de molta envergadura, com preparar un concert especial amb el director Jordi Codina sobre el Romancero gitano de Lprca, o l'aven-

tura de fer el seu primer enregistrament d'un C D . Una altra de les activitats del cor serà aprendre la música per cor alemanya sota la batuta d e Vasco Negreiros, per poder tenir un repertori que englobi els cinc idiomes de la música clàssica: català, castellà, italià, francès i alemany.

I una altra de les activitats per celebrar els cinc anys de vida serà la formació d'una nova secció del cor per a veus blanques - o b e r t a totes les persones que ho v u l g u i n - , i molt especialment de veus de noies molt joves (d'entre 15 a 22 anys, quan t e n e n un to d e veu més lleuger i tendre).

U S 4CANTONS

Economia

26

Dhnidirs. 24 d,-juliol de 1998

O c u p

c i o

L'atur remunta la corba negativa Un estudi contrasta, però, que Sant Cugat és la segona ciutat que guanya ocupació El nombre d'aturats registrats a l'oficina de l'Inem de Sant Cugat al mes de juny ha tancat el cercle iniciat al gener per tornar gairebé al mateix punt de partida. Els números absoluts canten i si la caiguda de l'atur de les 1 4 0 9 persones del gener fins a les 1 3 6 2 de l'abril presagiava bons auguris, els dos últims mesos han reorienALBERT BALANZÀ

Tot i que les dades que es barregen donen més crèdit a l'estancament que a l'increment, la distribució d'atur per sexes revela que les dones són les principals perjudicades en els darrers sis mesos a Sant Cugat: els 53 homes registrats que han trobat feina topen amb les 51 dones que han engruixit les llistes. La caiguda lenta però progressiva de l'atur en els homes ha anat contrarestada pel fort sotrac del mes de maig, en què 39 dones van ser les principals "responsables" de la tornada a la barrera dels 1400 aturats al municipi. Per franges d'edat, les dones de 30 a 34 anys segueixen patint l'hegemonia, mentre que els homes s'han repartit equitativament l'atur a raó d'una setantena de llocs a les

tat la corba fins als 1 4 0 5 aturats. Les dades, que frenen en certa manera la tendència general a Catalunya, contrasten amb la conclusió d'un estudi de la Universitat Politècnica, que situa Sant Cugat en segona posioió dels municipis catalans que han guanyat més llocs de treball en el període 1 0 0 1 - 1 9 9 6 .

llistes, des dels joves de 25 a 29 anys fins als adults de 55 a 59.

Finalment, per sectors professionals, tot i que la indústria manufacturera manté el lideratge amb el seu quart de la parcel·la total, és el sector d'immobiliàries i lloguer el que ha experimentat un major increment amb una trentena de nous aturats (de 170 al gener fins a 199 al juny) i per contra, és la construcció l'activitat econòmica que ha fet sort en aquest període (de 109 al gener a 86 al juny).

L'estudi "La distribució espacial de l'ocupació a Catalunya 1991-1996", elaborat pel professor Josep Roca, del Centre de Política del Sòl de la Universitat Politècnica, convida en qualsevol cas a l'optimisme.

Sant Cugat es revela com una de les principals beneficiades de l'èxode d'ocupació de Barcelona cap a les ciutats mitja-

nes. Mentre la capital de Catalunya perd més de cent mil llocs de treball i més de cent trenta mil persones, Sant Cugat en guanya 3.422 i 8.273, respectivament, fet que constata que els nouvinguts comporten nova ocupació.

*.

JhÚ^ÉJMJNB^-JMfÉ'iÉl JL

SANT CU&WWafWUXÈS 1990 1,400 1 irttóra» persona*

• > M

EU sindicals demanen més Amb aquestes dades a la mà, els sindicats han valorat que, si bé la implantació de noves superfícies industrials o comercials com Sharp, Hewlett Packard o Pryca han servit per crear bona part de l'ocupació i reduir atur, la seva presència no ha absorbit prou les llistes de l'Inem. El delegat d'UGT a l'Ajuntament i secretari general d'Administració local, Ferran Cabezuelo, ha assegurat que l'evolució de gener a juny revela que "encara hi ha mas-

if GENER

MARC

sa atur pel que és la població" i que l'administració i les grans empreses haurien de contribuir a generar més ocupació. Des de CC.OO., el delegat a l'Ajuntament, Francesc Garcia, admet que el creixement demogràfic incrementa els serveis i genera llocs de treball, però "com que cada dia arriba

Comerç

MAIG

més població, les taxes s'estanquen". Garcia ha recordat, però, la situació avantatjosa de Sant Cugat respecte als altres municipis de la comarca, com Sabadell i Terrassa. "La recessió industrial ha generat taxes dolentes i aquí, per sort o per desgràcia, tenim més sector serveis", conclou.

S e r v e i s

L?aplicació de l'estudi de redimensionament afecta ara Uacord rebaixa un 55% les comissions de les targetes de l'entitat la classificació a Correus

Sant Cugat Comerç tanca un conveni de col·laboració amb Caixa de Terrassa

A. B. A. B.

L'associació de comerciants Sant Cugat Comerç ha arribat a un acord amb Caixa de Terrassa que permetrà una rebaixa del 55% en les comissions de les targetes de l'entitat bancària. La :i<&ncreció d'aquest punt ate,'^iiarà notablement les pèrdues '^ifei sector, que ara fa un mes va ^Tjtncetar una campanya per in. ^ r a n t i v a r el pagament en trrjètàl·lic en els establiments de restauració. Els altres punts de í'acord, subscrit a tres bandes per Sant Cugat Comerç, la Federació d'Associacions de Comerciants de Rubí i Caixa de Terrassa, preveuen la creació d'una línia de finançament pre-

ferent destinada a finançar projectes d'inversió i una subvenció de 750.000 pessetes anuals per a campanyes de promoció.

El president de Sant Cugat Comerç, Jaume Tubau, ha considerat com a "molt positiu" l'acord de col·laboració, tot i que "en volem més" amb vista a la unitat d'actuació prevista d'aquí a tres anys amb els comerciants de Terrassa i Rubí. L'acord, segons Tubau, és important per als botiguers locals, sobretot a l'hora de fer reformes per modernitzar les estructures comercials. El primer acord d'aquest tipus, que va rebre l'impuls del mateix Ajuntament de Sant Cugat, va establirse el 1995 amb la creació d'una targeta de dèbit que, segons el

president de SCC "no s'ha potenciat prou".

L'alcalde lloa la botiga al carrer

En el marc d'una recepció institucional, l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, va felicitar dilluns els comerciants per la consolidació de la "Botiga al carrer" com un dels actes principals i més concorreguts de la Festa Major. L'alcalde, que va rebre la junta i els delegats dels carrers de l'activitat, va demanar la col·laboració de Sant Cugat Comerç per a la constitució al setembre del Consell Tecnològic d'empreses i per a la preparació de la mostra Sant Cugat Actiu, que enguany se celebrarà els dies 16,17 i 18 d'abril.

Els problemes a l'oficina de Correus de Sant Cugat sembla que no tinguin aturador. Si la setmana passada gairebé deu mil impresos pendents de repartiment van ser traslladats a Barcelona per manca d'espai, aquesta setmana són les cartes les que ja no s'arriben a classificar al dia. El nou agreujant a la situació de Correus és l'aplicació de l'estudi de redimensionament, que canvia el sistema de classificació i redistribueix zones del municipi. El portaveu de Relacions Exteriors de Correus, Vicenç Ibàfiez, ha adduït un període d'adaptació per raonar els nous problemes de classificació, però ha assegurat que

la situació a Correus "està dins d'una certa normalitat". La direcció ha decidit mantenir el reforç de set treballadors en els primers dies de redimensionament i ha anunciat que ja ha entregat la documentació per començar a fer les obres de la nova oficina de Salvador Espriu.

Fonts dels treballadors, però, han criticat que aquest canvi de classificació s'hagi fet "de la nit al dia" i l'absorció dels impresos a Barcelona no ha servit per descongestionar el servei. "La cosa va a pitjor", assegura un portaveu dels empleats. La vintena de treballadors de nova incorporació encara tenen dificultat per aprendre's els més de 1.200 carrers que conformen el municipi, i ara s'hi han afegit repartiments més llargs.

Economia

E L S 4 C A I V T O N S Divendres, 14 tiejuliol dt 199X

Les Empreses:

VEN-TRA

NEGOCIOS

La CECOT

Arribats de Cerdanyola i amb dotze anys d'experiència, Ven-tra Negocios ha aterrat aquesta setmana a Sant Cugat per dir, no pas amb la boca petita, que són el número 1 en traspassos de locals comercials. No en va el seu delegat, Ferran Voltà, adverteix la quantitat d'obra nova que hi ha al municipi i l'oferta de baixos comercials que això suposa per al negoci. Segueixen la màxima de gestionar locals des que el client els ofereix fins que en cobra l'import de venda, i s'enorgulleixen d'un volum de cartera de més de 2 0 0 locals. Amb l'entrada directa al mercat de Sant Cugat, Ven-tra s'adreça al comerç tradicional per reformar i al comerç de Barcelona perquè aposti pel Vallès.

Ferran Voltà. Delegat a SantCugat

ALBERT BALANZÀ

-Benvinguts a Sant Cugat. Què us ha fet decidir pel municipi?

-Darrerament hem vist que l'expansió de les parts noves de Sant Cugat, com Coll Fava i Torre Blanca, dóna moltes possibilitats d'ampliació de mercat. Hem tingut molts clients, sobretot de Sant Cugat, que volien que treballéssim per ells i hem optat per fer-ho des del mateix municipi. Oferim un punt mes proper de servei i des d'aquí treballarem Rubí com a possibilitat d'ampliació.

-Com veieu el sector a Sant Cugat? Hi ha lloc per a tothom?

-Com a empresa que es dediqui exclusivament als locals comercials, n'hi ha molt poca, per no dirte cap. I amb un volum de vendes i amb una antiguitat com la nostra, et diria que sí que no n'hi ha cap.

Ara, immobiliàries que disposin de locals comercials no et diré que no, però no disposen d'una bossa de 220 locals com nosaltres.

-I amb eb dotze anys d'experiència a Cerdanyola, què us demana més el client?

- L a branca de la restauració -pastisseries, bars- representa un 70% o un 80% de les nostres operacions. De clients habituals, en tenim de tot tipus: d'operacions de traspassos de 5 milions de pessetes fins a 30, tot i que les operacions generals estan al voltant dels 7 milions. Tenim una bossa de clients venedors i una bossa de clients compradors. La idea és posar en contacte totes dues parts.

Ferra// Voltà gestionant l'oferta i la demanda a Sant Cugat. FOTO: X. I..

—Preveieu una estratègia diferent per a Sant Cugat per si canvia la tipologia de client ?

-Sembla que hi ha una pauta d'actuació diferent. El client de Cerdanyola disposa d'uns mitjans econòmics no tan alts i el comerç va en consonància.

La decisió d'iristal·lar-nos a q u í permet oferir un r .. „..

ÒUSCaV

ASSISTIT

ÇUe

pro-

q u è es

l l i et lOCal

demanen

molts permisos i es fila molt prim.

En general, però, del local més petit al més gran, tots tenen història, perquè posar d'acord comprador i venedor és una tasca àrdua.

—Es regateja?

-Sí, bastant. Nosaltres fem una valoració del local i no treballem mai amb el preu que el client ens diu, perquè no sabem mai si és suficient. M'explico: el client vol

sigui vendible"

nes un estudi rev e l a v a q u e els preus de l'habitatge havien perdut força en relació amb altres poblacions. Passa el mateix amb els locals comercials?

-L'oferta actual és molt àmplia i està continguda a la baixa. Amb aquestes premisses, hem pensat que és un bon moment d'entrar amb uns preus assequibles. Tam-

P\ICCT"k l\/ U O O L l N / —

gestions

v

diners, però hem de biemàtiques per-

Disseny . per Ordinador DISSENY

bé és bona època econòmica per treballar en aquest sentit.

—Quin és el projecte més original que us han demanat?

- H e m tocat molt l'àmbit de les residències geriàtriques. És un mercat molt reduït, però que té molta sortida i està molt buscat.

Passa q u e són

'El client demana una quantitat de

servei d'acord a m b les preténsions del públic.

-Fa unes setma-

A L U M I N I c/ Sant Domènec Domènec, 7-1 r 1a c/&ant Tel. 93 589 7886 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Centre Col·laborador Dept. Treball / Servei Català de Col·locació

iniciarà un programa de recol·locació A. B Sant

"Gestionem locals des que el client els ofereix fins que en cobra l'import"

—I en aquest sentit, Sant Cugat és l a m p adobat.

-Sí, perquè s'està veient molta obra nova. Per llei. la part baixa dels edificis són locals comercials i més tard o més d'hora ens trobarem amb possibles clients. Entenem també que a Sant Cugat no teníem una implantació molt ferma perquè els clients venien fins a Cerdanyola, i ara volem tractar amb el comerç amb antiguitat del poble. Volem obrir-nos a tot tipus de comerç.

27

una quantitat de diners, però hem de buscar que el producte sigui vendible. Una valoració comporta extreure per a aquest local el màxim rendiment i hem de treballar amb un marge de preu assequible pel que fa al mercat.

-Diuen que per obrir un comerç calen 3 3 documents. Entra dins de la vostra competència facilitar aquestes gestions?

-Bona part d'aquesta documentació pertany a l'administració: contracte de lloguer, permisos, rebuts de lloguer, IBI... Aquesta és la constància documental que nosaltres necessitem.

- I creieu que aquest volum de paperam atura la demanda?

—Es probable. S'han de tocar moltes tecles per obrir un negoci i s'hauria de facilitar la tasca a la gent emprenedora. Cal més assessorament i reduiria burocràcia al mínim per complir la llei, però que la persona que vulgui obrir un negoci no ho vegi com una muntanya difícil d'arribar-hi.

-Un altre as|tecte important per als negocis a la comarca és la xarxa de comunicacions a m b Barcelona.

—El sector del comerç a Barcelona està molt massificat i ara trobem molta gent que vol obrir mercat en llocs nous com Sant Cugat.

Pensem que pot arribar molt com e r ç d e fora per fer la c o m petència al nucli històric.

—I què oferiu vosaltres al comerç tradicional perquè es defensi d'aquesta "invasió"?

-Millorar el servei, ampliar el negoci o implantar-se en punts que en un futur poden registrar una important activitat comercial. A Cerdanyola ens ha passat a la zona de Canaletes, on tots els baixos dels nous edificis són locals i apliquem cl lema: "qui dóna primer, dóna dues vegades". Aquesta serà també la nostra oferta per al client d'aquí: que tingui nous locals en oferta en llocs amb possibilitats d'èxit A Sant Cugat, volem q u e Ven-tra sigui p u n t de referència i exercir del que diem q u e som: el número 1 en traspassos.

i

V I D R E

EXPOSICIÓ i VENDA: PI. Ajuntament <7 Xerric, 2 Tel. 93 675 29 02 Fax 93 675 28 61

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

• Reparacions • Persianes • Canvi vidres C/Valldoreix, 53 Tel. 93 590 00 25

La p a t r o n a l v a l l e s a n a C E C O T promourà a partir del proper mes de s e t e m b r e i al llarg d'un any el projecte Activa 45 com una a l t e r n a t i v a complementària als processos de reinserció laboral. La iniciativa es planteja com una experiència pilot de recol·locació que, en la mesura del possible, ajudi les empreses i els treballadors a afrontar processos de reestructuració. L'Activa 45 és un servei voluntari destinat al treballador potencialment afectat perquè disposi d'assessorament, orientació i acompanyam e n t en la recerca d ' u n nou lloc de treball. Si aquesta experiència prospera, la Generalitat ha anunciat que la incorporarà com a servei complementari d e polítiques actives en la recerca de feina, de manera que es prioritzi la recerca activa per davant de la passivitat que comporta la prestació per atur.

Gestetner facturarà en euros i pessetes El Grup Ciestetner, amb seu a Sant Cugat, acaba d'implantar la doble comptabilitat en euros i pessetes, amb la qual cosa es converteix en una de les primeres empreses de l'Estat a posar en marxa una mesura que veurà la seva implantació total al juliol del 2002. L e s noves factures incorporen en un requadre blau al marge dret l'import i els preus unitaris en euros, completant la informació q u e apareix en pessetes. Gestetner Espafta distribueix des d e Sant Cugat les marques de material informàtic Gestetner, Nashuatec i Rex-Rotary./ A.B.

sepal Selecció de Personal Especialitzats en Empresa i Comerç Directius, comercials, encarregats, d e p e n d e n t s , administratius i tot tipus de persones amb qui vostè p o d r à confiar i la seva e m p r e s a créixer.

PI. Unió, IB. Sant Cugat del Vallès Tel. 9 3 5 8 9 5 7 5 5 Fax 9 3 5 8 9 58 15 E-mail sepal@sumi.es

EIS 4 CANTON

Classificats guia pràctica

ASSESSORIES • ASESORIA JURÍDICA GÓMEZ Montserrat, 37 935898366

ADVOCATS • EULÀLIA PINYOL RIBAS Manel Farrés, 15 D 93 674 44 69 • JOSEPA TORTOSA PUIG St. Bonaventura, 13 93 675 34 54

• J. PINYOL ASSESSORS Manel Farrés, 15 D 93 674 44 69

AUTOESCOLES • AUTOESCOLA PERELLÓ-FARRÉS Balmes. 32 935894171

ALIMENTACIÓ • MENJARS PREPARATS TASTA'M 93589 2929 9358935 35 • SUPERMERCAT VILARÓ Centre Celler 93 589 3 5 8 2

ANTENES PARABÒLIQUES •ANTENEX Àngel Guimerà, 2 935892247

ARQUITECTURA • JORDI MERCADÉ Creu, 6-8, 2n 3a

93 589 65 6» 90849 46 19

AUTOMÒBILS • LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/n 93 5 8 9 2 0 0 0 • MOTO RALLY PEUGEOT Ctra. Cerdanyola, 67-71 93 5785 9 3 0 0

BELLES ARTS •CABANAS Santiago Rusinol, 54 93674 0649 •CUGART Torrent detaBomba, 14 93 6 7 4 4 3 9 0

• CUINES J. DÍAZ Rbla. del Celler. 17 93 674 74 49

CONSTRUCCIONS • BELSCON XXI, SA. Ptge. Font de Sant Rafael, 18-20, baixos Sant Cugat.

Tel. 93675 32 67 Fax 93 675 32 09 E-me* betecoruon8nexo.es • F O A P S A . BANYS Rius i Taulet. 27 93 6 7 4 0 5 0 3 936755854 • SUBMINISTRAMENTS PER A LA CONSTRUCCIÓ Oel Rio c/ 1 núm. 61 Can Barata 935880249

CRISTALLERIES •GALVANY Alfons Sala, 29 9 3 6 7 4 * 3 98

DECORACIÓ • DECMIO DECORACIÓN, S . L Francesc Moragas, 4

936743892

• NOVA ELÈCTRICA SANT CUGAT Rbla. del Celler, 91

TALLERS DE RELAT I G^CINEMATOGRAFIC •TALLERS D'INTRODUCCIÓ AL GUIÓ I ESCRIPTURA CREATIVA Av Portal de l'Àngel, 1. 3er pis (Barcelona) 4121939

936749435

GIMNASOS ESP0RTS • CLUB NATACIÓ SANTCUGAT Camí Crist Treballador, s/n 93674*453 • GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11

93 674A172 • GIMNÀS SANT CUGAT Anselm Clavè, 20 Baixos 93675 0 3 5 * •SANTCUGAT ESPORTS S.L. Pça. Quatre Cantons s/n 93674308* • SQUASH SANTCUGAT Sant Jordi, 33-35 936749862 •UESC Cànovas del Castillo, 9 936752390

93 674 36 94

FRUITERIES • ANTONI CAMPOS Francesc Moragas, 21 93 674 0 8 8 2 • J. MIRET Mercat de Torreblanca, parada 1 -42 936755353

• DANIEL CALATAYUD RWa. Ribatallada 31 B3 4r1a 93 6 7 5 * 8 03 •GALERIA ARQUITECTURA Rbla. del Celler, 87 93 589 44 f f • JORDI CUFi BORRELL Av.Vall d'or, 2 936742801 • JORDI FRONTONS Av. Rius i Taulet, 13 93 589 41 4 7 • MARTÍ FINET MIRA Sta. Maria, 38 ï 2* 935893065 • M * DEL MAR EJARQUE Sta Maria, 38.3r. 2a.

935893066 • RAMON SASTRE Escola d'Arquitectura Pere Serra s/n 93401 7880

• ARXIU GAVfN 93 674 2S 70 • ARXIU MUNICIPAL RUa Can Mora, s/n 93 589 0 7 1 2 • ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA Jaume I, 33 9 3 589 77 8 8

• D.G. D'ASSEGU RANCES Rbla. del Celler, 95.

936754203 • J.Q. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9-B 93 675 30 12 •MEDIF1ATC Seguro de assistència mèdica Rbla. del Celler. 25.

9 3 5 8 9 3 4 62

•BICICLETES SANT CUGAT Xerric,9

93 674 05 63 •CARDONA Valldoreix, 41 93 674 «5 0 9 • SUN BIKE Can Matas, 2 93 5 8 9 * 7 5 7

ELECTRODOMÈSTICS • PASQUAL GARCIA GUILLEN Valldoreix, 44-46 93674 7*64 • TOBELIA MULLAR Santiago Rusinol, 49 936740657 •VILAR ELECTROLLAR, SA. Maria, 20

• GERD Plaça Pere San, 9 93 674 0 0 6 0 • SUPER-NATURÀL Anselm Clavé. 1.

Obert dissabte tarda 93 675 59 53

HIDROCULTIUS • HIDROFLOR Av. Joan Borràs, 54.

Valldoreix 93 674 75 98

HÍPIQUES • HÍPICA CAN CALDES Masia Can Caldes, s/n

9358900 45

_

• H Í P I C A SANT C U GAT Av. Corts Catalanes Finca La Pelleria

93589 02 7*

ENSENYAMENT • MERCAT TORREBLANCA Parades 1.6-1.7 93 675 3 0 6 5

•COAP

Villa. 22 935892**5

•MERCAT TORREBLANCA Parada 104 93 5 8 9 * 4 18 •SAGARRA Endavallada. 22 936740*60 •TUBAU Latorre, 14 93 6 7 4 * 2 8 5

•PAPIOL Venda I neteja Cànovas datCasUo, 4 936746600

ENTRES DIS ?SI( • TALLER GERONI MORAGAS Av. Vlladelprat 79 90 674 5Q 48

CERÀMIQUES •VICAT-3ST. CUGAT S J Pg. Torreblanca, 29 935895443

COPISTERIES •ARPAU Valldoreix ,45 93 674 9 6 0 2 • COPtSTERIA THER Sant Antoni, 24.

93 589 74 42 • COPY-GRAFIC Can Matas, 8.

936753653 • OFINOVA ' Alfons Sala, 18 936752373

Ht££50X-4R'U;a Fefrer i Gulnjia. Vn Tel 11 W I 1 I 0 1 F», 41 fi?-» 24 (W, WlWSinrCufit (davant cfcTVll

• L'ACADÈMIA Balmes, 39 «36754458 • MÚSICA I DANSA FUSIÓ Cànovas del Castillo, 20 9358928*9 • NOVAULA Valldoreix 22 Sant Cugat

93 674 03 8* •PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22 93674 12 39 • SPRINT IDIOMES Francesc Moragas,8 9 3 5 8 9 2 2 64• TRINITY Rbla. Can Mora, 18 936752201 • WAY-IN Rius i Taulet 2, pral Sant Cugat 93 6 7 4 8 2 * 5

ESCOLA THAU SANT CUGAT ESCOLA THAU SANTCUGAT. DES DEU i ASÏS RVSALSJMNiS ESCOLA CONCERTADA ESCOLES ESPORTIVES. SERVEI DE TRANSPORT I MEH1ADOR V14 inlerpoUr vn

FERRETERIES • E L PONT Girona, 3

936750*75 •EUROPA Alfons Sala. 24 93 675 52 f g

FLORISTERIES • FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 93674*38* 93675*820 • FLORISTER1A SANT JORDI Sant Jordi, 39 93674*053 • ROSA M. SEGURA Sta. Maria, 8 93 5 8 9 6 4 75

• MIRA-SOL-MARI FLECA ARTESANA Pça. Joan Borràs, 1 93 6 7 4 * 5 46

• HÍPICA SEVERINO Pg. Calado. 12 936741140

•ARENASAN Endavallada 21 bxs.

9 3 5 8 9 4 5 66 • FINQUES BACHS Hospital, 41 835890307 &»aiaM»iM • FINQUES GIRONELLA Plana de l'Hospital. 10 93 674 7 2 5 4 •ÒRGAN Plaça Octavià, 7 9 3 6 7 4 32 08 •101 PISOS Valldoreix, 58 9 3 5 8 9 73 74

Fincas Sant Cugat Administración de fincas API.

COMPRAS VENTAS ALQUIlfRES VAiORACIONES ASESORAMIENTO Doctor Murillo, M Tel. M «74 M 97

INFORMÀTICA • LA LIONESA Valldoreix, 79 93674077*

FOTOGRAFIA VÍDEO • F O T O VÍDEO F.R Rbla del Celler, 93 93674 7968 • J . LLAMAS Valldoreix, 14 836740393 •ZOOM Centre de la imatge Sta. Maria, 14 9 3 6 7 5 5 6 74

• APPLE CENTER Plaça Unió, 3 93 5 8 9 3 3 00 •PROGRAM ACCÉS Rambla Can Mora, 18 93675 * 5 5 6 _ _ • 4G SERVEIS INTEGRALS Sant Marti, 32, entsol.

935892313 •VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3

93 5893300

• FUSTERIA EBENISTERIA 93 699 6 7 4 8 93674jrp68 • FUSTERIA EBENISTERIALS Camí de la Creu, 14 baixos 1 a 935894753

_

•ADMINISTRACIÓ NÚM. 1 Valldoreix, 67 A 93589 4 7 4 2 •ADMMISTRACIÓ NÚM. 2 Major, 33 936740174

•CASAL D'AVIS DE MRA-SOL Victòria, 48 9358920*8 •CASAL D'AVIS DE LA FLORESTA Pearson,36 93589 7800 93589 7860 •CASAL D'AVIS DE LES PLANES MoH, 1 936755*05

•MARMOLES SANTCUGAT Can Fatjó dels Aurons Carnpoarnor,12 - Nau 3 936755108

•ATEUERBLAU Av. Torreblanca, 2 93589*93* • M E S MARCS Enric Granados, 15

93589*429

MATALASSERIES •SOLSONA Alfons Sala.10

935893289

MAT. CONSTRUCCIÓ •AP Rius i Taulet, 27 93674 0503 •SUMMSTROS VALLDOREIX Mossèn Jacint Verdaguer, 107

93 674*4 90

MISSATGERS •MRW Ildefons Cerdà, 4 local 11 93675*0**

MERCERIES • L A PERLA Major, 3

93 674 0*38

• TALLEDA RICOMÀ Balmes, 11 93 6 7 4 5 8 62

JARDINERIES • GARDEN ROCAMORA Uaceres, 12

•CARRÉ MOBLES Francesc Moragas, 33 93674 0995 93674*550 •CASAJUANA Gaterfes Sant Jordi.

Santiago Rusinol, 37 Major, 6 93589 2232 • E G A MOBLES

• SALVAT Santiago Rusinyol, 46 93 675 12 99

PARAMENT DE LA LLAR •GENEVIEVELETHU

Vila, 6

MOBLES JARDÍ

MODA CONFECCIÓ •ARWENBOUTIQUE Bies Rogent 52 935896*63 • BENETTON Santa Maria, 21 936748502 • BLUEMOON Major, 16. Horari: 9.30-13.30 h 16.30-20.30 h 936750267 •CAMPMANY Valldoreix, 16 Martorell, 15 93674*482 • PEPA MARTIN TALLES GRANS Valldoreix, 28 93S89 7 2 3 2 • T O T PUNT Sant Antoni, 19 836740097 •VORAVIU Sant Antoni, 25-27 935898855

93 674 0 3 * 6

•REPARACIÓ DEL CALÇAT SABATA Francesc Moragas. 6 93 675 32 74 • REPARACIONS DE CALCAT i COPIES DE CLAUS Sol, 16

93 674 90 97

PERRUQUERIES •ANA Camí de la Creu 14 Baixos. H. convenidas 935893589 •CARNÉIBOSCH Francesc Moragas, 29 9 3 5 8 9 6 0 88 •FORMAS Eles Rogent 18 A

•TATERS Sant Antoni. 62

93 675 55 06

SEGURETAT •AUX-VYD Alfons Sala, 50 93 5 8 9 * 7 9 9

93675 4 0 0 6 •LOURDES Mcnestr33,ar*B3d4

836744026 •NUEVAMAGEN ANA Y ENCARNA Dapiacicnes, ímpieza, StUorenç.7 936746288 •SPLASH INVESTIMENT Martorell, 20 9358947** •TABOADA Rbla Can Mora, 10 93599 5785

PESCA SALADA LLEGUM

TALLERS MECÀNICS • TALLER ELECTROSOL Soi,19 93_6743688 •TALLER MECÀNIC P. CANALS Sant Uorenç, 27 93 674 63 6 2 ^ •TALLERS TORNER Plana de l'Hospital, 35 93 6 7 4 6 9 50 •TALLERESMENA Passeig Torreblanca, 13 93674 5 3 0 *

TELEFONIA

•SALUMS

LARS D AVIS

MOBLES DECORACil INSTRUMENTS MUSICA

FUSTERIES

•AUGUET Santiago Rusifiol,40 93 674 5 8 5 4 •FUSET Santiago Rusinol, 45 9 3 5 8 9 5 0 72 • MIREIA'S Valldoreix, 33 93 674 99_40 •SPADA Balmes, 3 9 - 1rdta.

935895549 •SANBER-5 Anselm Clavé, 20 93 674 45 7*

S!i

935890266

• INDUBRUC Av. Ragull, 9-19 93 589 0 0 2 3

93674 83 85

IMMOBILIÀRIES •CALCRISPM Santiago Rusinol, 23 938740008 • ESTANC MONE8TR Plaça Octavià, 3 93674 0 * 7 4

93 674*396

HERBOLARIS DIETÈTICA

9367525 02 •BONAVENTURA ARAN CORBELLA PI. Octavià 4 9 3 6 7 5 11 15

JOGUINES • JOGUINES MARGA Sta. Maria, 44 93 674 15,32 • JOGUINES NINS Villa, 9

Cànovas del Castillo, 2 93589 0 0 * 4 • MAJIK Sant Jordi. 29

•MOTOS ÀLVAREZ Sant Domén·ch^B 936740636 • RENAULT-ACERSA Ctra Cerdanyola, 55 93 589 2849 •T.M.G. TaHers Borrell 6 TtllFmx

93 67434 75 •T.M.G. Exposició i vendes Alfons Sala 36 93 675 5 6 5 3

•RANQO10 Pous, 13-local 1 93 6 7 5 5 7 5 5 • VALLÈS N E T Sant Ramon, 4 93 6 7 4 8 9 * 8

OBJ, REGAL FESTA •PiOTTO Sant Jordi, 32 935890605 • L A FESTA Santiago Rusinol, 8 936753304 •ONA Major, 18 93675 5 9 2 * • MAVI Objecto» de regal i bijuteria Alfons Sala. 12 Botiga 3

936750454

Sant Antoni. 50 836745752

=ERSIANES Avg, Francesc Macià, 81 p o l Fava) 835898*29 80899838*

ÒPTIQUES

PASTISSERIES

comunicacions Carretera de Cerdanyola, 49 935898702

TINTORERIES CUGAT

•FERRON Jardhs i Piscines Rius i Taulet 20 936746847 •PtSCHES SANTCUGAT Enric Granados, 10

935892529

Sant Antoni, 1 936741182 • TOTOREFOASANT CUGAT Santiago FUarW, 35 93674**83 • TNTORENASANT CUGAT Rbia.Rfcatalada.34

936752228 •POLLERIA SANTCUGAT Mercat Torreblanca, pda.1-5

•TMTORERIASANT CUGAT AlonsSala.2 936744*67

99675*389

TRANSPORTS •MSTALACIONESA ZAMORA, SX. Mceesn Chtor Verdaguer, 18.

935892638 •MANTSERV.SA. Av. Catalunya, 18 938748058

•MAILWM VALLÈS, S X .

Sant Domènec, 10-baixos 9 3 5 8 9 2 3 7*

• ASSOCIACIÓ RADIO TAXI 9358944 22 936755*5*

VETERINARIS •DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS. S . L Urgències 24 h.

Sabadell, 23.

Obert nit i festius 93674 6945 Tel. urgències 908898*36 93674 6945 • LA FAUNA Rota. del Celler. 35-37

•CUCARRÓ Santiago Rusind, 30 9 3 674 5 5 80 EndBvaJada.12

93674*305 •MASKOTA

Vil·la, 5 938750*52

8358984*0

•FALGUERA Vsfel

• VETERINOS Rius i Taulet,31 93589 7*4»

93675340*

VaWoreix, 45-47 936745335 988748104

• TEIXIDÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30 93 5 8 9 4 4 95

Telefonia i

•TNTOREMASANT

ffLTrfHÍFsffHWB •CONSTRUALPA Sta. Maria, 9 - 1r 1a 93589 0 * 5 * • D4 CONSTRUCCIONS Valdoreix,10 93 674 65 98 •MARCÒVE Sent Esteve, 29 936740507 •PROMUSA Av. Torreblanca, 2-8 93589*732 •SERRALLERIA T E RRA I COMAS C A Mozart.9, Barcelona 932*8*996

• AtR TELECOM

•USSIATOURS Plana Hospital, 10 835896*50 Fax 93 589 59 65

XARCUTERIES •REPARACIONS DE CALÇAT I COPES DE CLAUS 936740014

• CANSALADERIA JULIANA Francesc Moragas, 26 936740881

Classificats

aSICANTONS

ilIlIIÉt

unint'^.Ü A R E N A S A N

K SA

• PISO EN CALLE SANTA MARIA • PISO NUEVO Zona monasterio. Sup. 80m2, 2 hab. dobles, bano Sup. 75 m2. 3 hab. dobles, bano completo, salón, comedor, completo, gran sal-com., tot. exterior, calefacción. gas, cocina nueva. Amplio y luminoso. Exterior. Subministros suministros contratados. A)q: 75.000 ptas. Pàrking opcional. contratados. Alquiler: 75.000 ptas./ mes.

93 589 45 £6 935894566 • PISO NUEVO CON GRAN TERRAZA Zona monasterio. Sup. 80 m2 + 40 m2 trza., 2 hab. dobles, bano completo, gran sal-com., tot. exterior, calefacción gas. • ATICO A ESTRENAR suministros contratados. Alq: 80.000 ptas. Pàrking opcional. Av. Pla del Vinyet. IDelante Colegio Europa). Sup.: 117 m2 + 42 93 589 45 66 m2. Terraza (toldo). Orientación Sur. 4 habitaciones, 2 banos, 1 aseo, armarios y focos empot., parquet, calef., gas, parabòlica, • PISOS A ESTRENA pàrking y trastero, zona comunit. con piscina. Alquiler : 150.000 Carrer Orient 4 hab., 2 banos, arm y focos emp., pl.bajas con jardin, 93 m2, pi. pk., calefac gas. Alq: Desde 95.000 ptas/mes.

9358945 66 _; ptas.

9358945 66 • PISOS A ESTRENAR • DUPLEX NUEVO Zona centro. Sup. 75 m2., 2 hab. dobles, 2 banos, amplio Collfavà. 3 y 4 hab., dos banos, calef., gas, parquet. Plaza sal-corn., cocina con encimera vitroceràmica, armarios y pàrking. Zona comunitària y piscina. Alquiler desde 115,000 focos empotrados, calef. elèctrica, trastero, suministros ptas. contratados. Alq: 90.000 ptas.

9358945 66 935894566

P I S O S • RBLA CELLER Piso 70m2,3 hab.,+bano,A/E, tza., cocina nueva, pàrking opcional, 3° con ascensor. Precio: 14.800.000 ptas.

93 589 73 74 - 93 589 81 61

• RBLA. RIBATALLADA Piso 110m2,4 hab.,+bano,+aseo, A/E, muchas vistas, muy soleado, tza. calefacción. Precio: 23.300.000 ptas.

• ESTACIÓN Piso 85m2, 3 hab.,+2 banos, pàrking opcional, salón a dos ambientes, parket, calefacción. Precio: 15.800.000 ptas.

93 589 73 74 - 93 589 81 61

• P. CENTRAL .

Atico 70m2, tza., 26m2, 2 hab.,+bano,+aseo, 3PK's, TR, Z. Comunitaria-Piscina, sol T/D, vistas. Precio: 27.000.000 ptas.

93589 73 74-935898164 • C. GANXET Bajos 112m2, 40m2.2 jardin priv..3 hab..2 banos. sol T/D, T/E.Z. Comunitària y piscina. Precio: 29.000.000 ptas.

93 589 73 74 - 93 589 81 61

93589 73 74 -9358981 61

• RBLA, CELLER Piso 105m2. 4 hab..+2 banos. A/E. parket. sol T/D, calefacción. 5" real con ascensor. Precio: 18.000.000 ptas.

93 589 73 74 - 93 589 81 61 • ESTACIÓN Piso 100m2, 3 hab ,-bano, +aseo. tza.. cocmaoffice. lavadero soleado, nuevo a estrenar. Precio: 20.000.000 ptas 93 589 73 74 - 93 589 81 61 • ESTACIÓN 2/3 hab,-bano. pisos totalmente reformado. cocina con electrodomésticos, A/A, pk. op.. Precio: 21.000.000 ptas.

93 589 73 74 - 93 589 81 61

• P. CENTRAL Bajos 120m2, 40m2. 2 jardin pnv.,3 hab.+2 banos, sol T/D. A/E, nuevo a estrenar calefacción. Precio: 32.800.000 ptas.

93 589 73 74 - 93 589 8 Í 61 • PLA DEL VINYET Àtico-Duplex 180m2., tzas.. 6 hab.+2 barïos-aseo. A/E.Z. Comunitària y Piscina, Calefacción. Precio: 40.000.000 ptas.

93 589 73 74 - 93 589 81 61

C U G A T

F I IM C A S

• MAS ROIG VALLDOREIX Torre individual, nueva. Planta y piso. Consta de 4 dormitonos, salón-comedor, cocina y dos banos. Piscina.

Jardin de 500 m2, barbacoa. Mucho sol. Vistas inmejorables.

Precio : 43.750.000 ptas.

93 674 08 97

PISOS EN ALQUILER EN VARIAS ZONAS • Calle Doctor Murillo. Junto estación.

Piso 3 hab. Precio: 55.000 ptas mes.

93 674 08 97 • Alfonso Sala Junto estación.

Piso amueblado, 4 hab,, en perfecto estado, calefacción.

Precio: 57,000 ptas mes. Comunidad incluida.

93 674 08 97

• PLA DEL VINYET Torre adosada de 180 m2. 3 hab., 2 banos y aseo. Estudio. terraza y jrdín privado. Garaje 2 automoviles, trastero. Precio : 36 Mill.

• Otro. 120 m2 4 hab.. sin muebles. Precio: 80.000 ptas mes.

93 674 08 97 _.

• Calle Rosellón. Junto estación.

Piso 3 hab.j de 75 m2, bano reformado, etc. Precio: 11 5 mill.

93 674 08 9>

93 674 08 97 • PLA VINYET-SAN JOSÉ Magnifica torre adosada esquinera de 260 m2, 4 hab., estudio, salón-comedor con chimenea, cocma-office, garaje, trastero, lavadero, jardin, mucho sol. Precio : 51 Mill.

93 674 06 97 _

• P° VALLDOREIX Casa individual, estilo provenzal, con 500 m2 de tardin, 6 hab., estudio, salón-comedor a 2 niveles, 4 banos, garaje, ardín. Precio: 65 Mill.

"67408 97 ÍS

• ZONA GOLF ESTACIÓN Piso de lujo, 160 m2, 4 hab. dobles, salón-comedor de 45 m2, 2 banos completos, cocina office. Perfecto estado.

Pàrqyiing grande. Dos piscinas y jardin comuntario. Precio : 37 Mil.

• ZONA GOLF Preciosa torre adosada, muy bien situada, soleada, con 2 pequenos jardines y una terraza. Consta de tres hab. dobles, estudio amplio, 2 banos y aseo. Amplio salón-comedor con chimenea. Garaje 3 automoviles. Precio : 57 Mill.

93 67408 97 • JUNTO ESTACIÓN Local de 100 m2 en alquiler de 65.000 ptas/ mes. En venta : 12,5 Mill. Otro local C/ Oós de mayo de 132 m2 :150.000 ptas /mes

936740897

93 674 06 97

F I N Q U E S • TORRE JUNTO ESTACIÓN MIRASOL 5 dormitonos, ampïio comedor-salop, cpctrn i S S . T O * LTJz^dS&L)?7d(iS0 •ZONAGQLF 4 dormitonos. comedor-salón con lavadero, 2 banos c o m p l f ' çbrrujnitejriacon piscina.

°&mm

G I R O N E L L A • C O U . FAVA. NUEVO 3 dormitorios, comedor-salón. cocina-office, lavadero, 2 banos, o a r k i n g doble. TODO EXTERIOR. ZONA COMUNITÀRIA CON PISCINA. 24.000.000 Ptas.

1,2.

l-qfflc . Zor

ÏSISV

• ZONA RESIDENCIAL „ „„ „ __ coi _ _,.

3 dormitonos, comedor-salón 30 m2, cocina, lavadero, 2 completos, armarios erripqtradqs,_terraía, n 0 cina cri6

ft^À?Ti 8SS.!i<S) 'pfal

™

**-

• A ESTRENAR. ZONA RESIDENCIAL 2 amplios dormitonos con armarios, cprnedor-salón. " ^ >banos dormitipompletqs, — terraza. I calefacción >irjLmitaria banoí cón piscina. ACABADOS 1 CAU

mm*

U

93674 7254' CERCA NUEVO MERCADO • C. VALLÈS.

4 dormitorios, comedor-salón, ncocina, bano completo, calefacción, balcón. BUEN ESTADO. 14.900.000 Ptas.

93674 7254 • C. VALLÈS. ATICO 4 dormitorios, amplio comedor-salón. cocina-office, 2 banos cornpletos. terraza 40 m2. SOL TODO EL DIA. 21.000.000 Ptas.

93674 7254

• PARC CENTRAL A ESTRENAR. BAJOS CON JARDIN PARTICULAR DE 40 M2 3 dormitorios, comedor-salón 40 m2, cocina-ofncej lavadero, 2 baftos completos, calefacción, pàrking. TODO EXTERIOR. 32.600.000 Ptas.

93674 7254

E

• ZONA TRANQUILA Sup. 110 m2+15 m2 de terraza, salón-comedor 35 m2, cocina, 3 H. Dob., 2 b., calefac, 2 p.p., piscina comunit., 3 anos, todo exterior. Precio: 30,5 Mill. 93 6753355^E^78 • APARTAMENTO 2 H., comedor, cocina, 1 B., parquet, calefac., ant. 2 anos, Precjo: 15.550.000 Mill. 936753355. E-58?

• RBLA. DEL CELLER 97 m2, reformado, comedor, cocina, 4 h. (dobles), 1b., A., vistas al Tibidabo, soleado, parquing inclutdo, Precio: 19 Mill. 93 675 3355. E-644 • SANT CUGAT-MIRA-SOL Cerca Estación, solar 520 m2, sup. Torre de 155 m2 en dos piantas, salón con ohimenea, cocina, 5 h.con armarios empotrados, 3 b„ calef., piscina, barbacoa, etc, perfecto estado.

Precio: 45 Mill. 936753355, E-S26

• VALLDOREIX TORRE DE DISENO, solar 500 m2. const. 145 m2, salón 42 m2, cocina, 4 h., 1 b., 1 a. con ducha, calecfac., piscina, barbacoa, etc, ant. 1 ano, Precio 43,5 Mill.

93 589 26 43. E-664

•ADOSADA El Colomer, sup., 230 m2, garaje 2 c , zona de lavado, salón con chim.. cocina office, 4 h. ,2b., 1 a., zona comunit. con piscina, Precio: 51,5 Mill. 936753355. £-598

• P* ST. MAGÍ 81 m2, comedor, cocina, 3 h. (1 Suitte), 2 b, ascensor, calefac. soleado, Precio: 14,3 Mill.

93 675 33 55. E- 519

• ZONA ESTACIÓN Torre de 250 m2, garaje 3 c.. Amplia zona de lavado y plancha. salón-comedor con chimenea, cocina-office, 4 h., estudio con terraza, 2 b., 1 a, estudio, parquet, calefac, perfectisimo estado. Precio: 55,5 Mill.

93 675 33 S5.E-564

• RBLA. RIBATALLADA 95 m2, salón con chimenea, cocina, 4 h. con arm. emp.. 1 b., 1 aseo, calefac , ascensor, todo exterior, perfecto estado.

Precio: 21 Mill. 93 589 2643. E-594

• SOLAR EN MIRASOL Sup. 608 m2, fachada 23 mts., calle asfaltada, luz, agua, gas y telf. a pie de parcela, Precio: 24,5 Mill.

93 675 3355. £-682

Ò R G A N • ZONA GOLF Atico 90 m2, 2 dor., 2 banos. amplio salón-comedor, gran terraza. Magnificas vistas. Acabados de alta calidad. 46, 4 Mill.

93 674 32 08 • RESID. ARRABASSADA Sup. 130 m2., salón-comedor con chimenea. hog 4 dormitonos cocina-office. 2 banos, 1 aseo. gran terraza, 132 m2, 2 pk . arm. empot 36.5 Mill.

93 674 32 08 • ZONA CENTRO Sup. 158 m2. 4 dormitorios, 2 banos, amplio al-comedor, cocina-office, lavadero. parket. Precio : 26 Mill.

93 674 32 08

• RIUS I TAULET Bien cuidado, 100 m2 sup. 3 dormitorios. do. 2 banos, amplio sal-comedor Magníficas vistas. Jardin comunitario, piscina.

21 Mill.

93 674 32 08 • PARC. POLLANCRADA Atico 100 m2, 4 dormitorios. amplia cocina-office, salcomedor. con chimenea hogar, gran terraza, 44 m2.. a refor.

20 Mill.

93 674 32 08 • TORREBLANCA Apartamento de 65 m2, 1 dormitorio doble, amplio salóncomedor, cocina americana, i bano, 1 pk. Trastero. Precio: 11 Mill 93 674 32 08

• COLL FAVA Pract. nuevo, sup, 86 m2, sal-comedor. cocina, 3 dormitorios, 2 banos, 1 pk. doble jard. comun. pisc. Precio : 24,2 Mill 93 674 32 08 J

• MIRASOL Torre umfamiliar, solar 754 m2 , sup. const. 150 m2, 4 dormitorios, cocina-office, sal-comedor con chim-hog. 2 bahos, piscina, rieg. aut., 2 pk. sala con barbacoa. Precio : 40 Mill.

936743208

• ZONA CENTRO Sup. 100 m2., 4 dormitorios, 1 bafto, 1 as. con ducha, salcomedor, cocina. Todo reformado. Precio 22 Mill.

93 6743208

• LA FLORESTA Unifam., parcela 1.019 m2, sup. cons. 130 m2, 3 dormitorios, 1 bano, 1 aseo con ducha, sal-comedor con chim.hog., cocina, terraza, 2 pk. Totalmente reformada. Precio : 29 Mill.

93 6743208

wiwmiM

r,M s

• Es busca cap d'administració (home/dona). Imprescindible anglès, Windows 95.

909 3643 06 •MASAJE

D E

M A M D E S

• CLASSES D'ANGLÈS, FRANCÈS i LLATÍ 929 38 7370 • ROSES Lloguer apartament nou 1 " línia de mar, 35.000 Res. P/Setmana.

939 7758 96 • VENC NISSAN ALMERA Diesel 2.0, 23.000 Km. Aire «XKÍcionat,tancament centralitzat.

908 9980 9* • PARTICULAR - BAIXOS 3 habitacions + traster + pati. 15 m. ?»? 43 73 35 • MONTSENY, 18 Uogo local de 50 m2 MOLTA LLUM, lloc tranquil, fàcil aparcament, ideal per a estudi. Preu: 60.000 ptes. mensuals Oficina 93 674 72 08 • CLASSES D'ANGLÈS, FRANCÈS i LLATÍ 9093410182

• AMPURIA BRAVA Lloguer casa canal nova, 3 habitacions, 85.000 Ptes.

P/Setmana.

939775896 • AMPURIA BRAVA l'línia mar, lloguer Apt. nou, 3 habitacions, 10.000 Ptes.

P/Setmana.

939 775896-972454267 • OPORTUNITAT SANT FELIU DE GUÍXOLS Cèntric, 2 hab., reformat, planta baixa. 6,5 milions (negociables)

93 6752456

T H E E 3 * 0 1 J A JSt

EL SECRET DE COURE CIGRONS COL·LABORA : Sra. Ana de Cano • La Floresta.

Posem els cigrons en remull en aigua calenta i un grapadet de sal.

Al matí següent ho colem i ho deixem escórrer. Seguidament hi posem sal i ho barregem tot molt bé. En acabat, posem una altra vegada els cigrons en aigua calenta i després ho tornem a colar.

Omplim una olla plena d'aigua i la posem a bullir; quan bulli hi tirem els cigrons. Quan torna a agafar el bull, abaixem el foc i ho deixem coure durant tres hores.

CONSELL: Quan apaguem el foc ens hem d'assegurar que els cigrons quedin ben cuits. Fins que s'acabi la cocció, els cigrons no poden mai parar de bullir. ">»T"'>mrM·'^'íui i^r '

T3

^^gl^Ki:^^^:^-;

TIU

TERRASSES

! • ASSORTIMENT DE CAFÈS • COMBINATS DE CAFÈ AMB GELAT • REFRESCANTS GRANITZATS • ORXATA

Çkesmàz ct&yéctuwc&né

• DELICIOSOS ENTREPANS AMB PÀ ACABAT DE COURE

Plaça del Monestir, 1 - tel; S & l ^ l ^ É É ; 08190 SANT CUGAT ÜEk WààmW I

OBERT CADA D(A!l:llllli:f

CELLER

CSoU^ BODEGA

C. Mana Hospital, 3-5 TM. 93 674 Ot «9 SANT CUGAT DEL VALLÈS

li

Aix-.1t

MASIA

^ ^ - V : * " - - . ..

Mm M^ JWk. JRlt Jt^tj^fck.

in ^SPBOÀLIOÀD

COONA MAKKOQüf

Carretera Roquetes $/n • T e l . 93 5 8 9 34 45 S a n t C u g a t ààl V a l l è s ( B C N )

"sr*

...

te'",

i ^.SkJF

*

I^M^I

BAR

•jjjjP·B j RESTAURANTE

t ^ is&P

ú>

s^^^mH

|ÏK|||

C. S a b a d e l l , 9 - 0 8 1 9 0 S A N T , C U , i Í | I Í l l Ï A i l , t $

BRASERIA

LA PONDEROSA BODAS - BAUTIZOS - COMUNIONES, ETC. C Victòria, 18-20-08191 MIRASOL (Sant Cugat) - Tels. 93 589 25 71-93 675 59 28

f É § l l i l # a n t e PízzéHà-

* llllll

OS4CANT0NS

Divendres, 24 dejuliol 1998

31

Voleibol

Hoquei

Castro presenta la dimissió, però la junta directiva no l'accepta El president està en desacord amb la retallada de la subvenció

herba

Els equips del Júnior debutaran fora a la lliga À.L.

Carles Castro, president del Club Voleibol Sant Cugat, va presentar la dimissió a la junta directiva de l'entitat pel fet que l'Ajuntament de Sant Cugat li hagi pogut retallar la subvenció de la

temporada 9 8 / 9 9 . La directiva, però, no ha acceptat la dimissió, i en un principi Castro continuarà en el càrrec. El mandatari santcugàtenc va fer la setmana passada unes declaracions que

Caries Castra, presideit del CV Sant CwjaL Feta: E4C

Àl.F.x LÓPEZ - Sant Cugat L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, ha criticat durament les declaracions que el president del Club Voleibol Sant Cugat, Carles Castro, va fer a Ràdio Sant Cugat la setmana passada. Castro, assabentat d'una possible retallada en la subvenció destinada al club per part de l'Ajuntament, va decidir presentar la dimissió, en un principi irrevocable, a la junta directiva. El màxim responsable de l'entitat santcugatenca va conèixer la notícia en tornar d'un viatge que l'havia allunyat de Sant Cugat durant un mes per motius professionals. La reacció del mandatari va ser i m m e d i a t a , ja q u e segons Castro, Xavier Figueres, regidor d'Esports de Sant Cugat, li havia promès que li faria arribar la subvenció abans de Festa Major. Aquesta subvenció encara no ha arribat al CV Sant Cugat. El que Figueres sí que va constatar també en declaracions a Ràdio Sant Cugat és que l'ajut econò-

mic no serà el mateix que el de la temporada anterior, assegurant q u e encara es desconeixia l'import que rebrà aquesta entitat. Finalment, en reunió de junta, el cos directiu del club no ha acceptat la dimissió del president i e n un principi Castro, que s'ha replantejat la situació, no té intenció en un principi de deixar el seu càrrec.

L'alcalde critica Castro L'alcalde d e Sant Cugat, Joan Aymerich, ha valorat les afirmacions de Carles Castro: "Presentar la dimissió per 400.000 pessetes, francament, no s'ho creu ningú.

N o m é s és una e x c u s a i és la menys oportuna que podia trobar.

El senyor Castro ja fa molt d e temps que té ganes de dimitir. Fa dinou mesos no li vaig permetre que ho fes". Aymerich ha assegurat que fa un any i set mesos que no s'ha entrevistat amb Castro perquè "tampoc se m'ha demanat".

L'alcalde ha volgut constatar que sí és cert que existeix una retalla-

han estat contestades per l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, de forma contundent. Aymerich ha dit, per exemple, que "el senyor Castro ja fa molt de temps que té ganes de dimitir".

Joan Aymerich, alcalde de Sant Cugat Foto: XMfl UWROSA

da en les subvencions, però que en qualsevol cas afectaran a totes les entitats que han demanat subvenció. També ha matisat que el consistoti entrega altres tipus de subvencions indirectes com és el cas de l'ús de les instal·lacions municipals i, en alguns casos, la recerca d'un patrocinador. "Les subvencions no es donen així com així. Se segueixen uns barems i un seguit de condicionants", ha afirmat Aymerich. Joan Aymerich ha constatat que al pregó de 1997 va fer saber a Castro que li havia aconseguit un sponsorde vuit milions de pessetes, i que després de perdre la categoria a Divisió d'Honor "per voluntat graciosa del mateix president" aquests diners no s'han retornat. "A mi m'ha fet quedar malament amb el patrocinador. Després de tenir vuit milions de pessetes decideixen abandonar la Divisió d'Honor. No crec que tingui cap raó per dimitir".

Carles Castro, conscient de les afirmacions de l'alcalde, no ha volgut entrar en p o l è m i q u e s

amb Joan Aymerich. Castro espera q u e aviat se s o l u c i o n i n aquestes diferències i ha assegurat que per la seva part hi ha una voluntat de reconduir la situació. El màxim responsable del CV Sant Cugat espera poder e n t r e v i s t a r - s e aviat a m b aquest.

El calendari de Nacional A q u e s t a s e t m a n a s ' h a fet públic el precalendari del grup B d e Primera Divisió Nacional on e s t à e n q u a d r a t el s è n i o r femení del CV Sant Cugat. El conjunt d e Zoran Nikolovski c o m e n ç a r i a la c o m p e t i c i ó el 10 d'octubre al pavelló olímpic de Sant Cugat a Valldoreix dav a n t el CV T e r u e l . Els c o n junts que integren el grup són: el CV Olot, l'Espluvacances, l'Algar S u r m e n o r , el CV T e ruel, el CV Santa Coloma, el CV Q u a r t , l ' H o r t o n s , el CV Barcelona, el CV l'Illa Jordi, el CV Ciutadella, el Sant Martí i el CV Sant Cugat.

- Sant Cugat -

Els equips masculí i femení del Júnior ja coneixen el calendari de competició de la temporada 98/99. El conjunt que dirigeix Andrés Barrientos haurà d'afrontar 11 jornades de lliga, mentre que el de Núria Olivé en disputarà 18. La Divisió d'Honor masculina començarà el 15 de novembre -cl Júnior jugarà al camp del San Pablo Valdcluz, a Madrid- i acabarà el 2 de maig-quan visitarà el Club Egara, actual campió de lliga. Aquesta temporada, cl campionat de lliga només presentarà una aturada: des del 20 de desembre fins al 31 de gener.

El que sí que hi haurà són dues dobles jornades, una en cada volta. La primera englobarà les jornades 2 i 3, que corresponen al 21 i 22 de novembre. A la segona afectarà Ics jornades 19 i 20, que equivalen al 17 i 18 d'abril.

I n dels aspectes que més ha sobtat pel que fa a l'equip masculí del Júnior ha estat el fet que ha de jugar com a equip visitant tres jornades consecutives -la 8, 9 i 10- davant L'Apóstol Orense, el Vallès Deportiu i el RC Polo.

L'últim classificat perdrà la categoria i el penúltim i Pavantpenúltim jugaran la promoció de descens. D'altra banda, la fase prèvia de la Copa del Rei tindrà lloc el 9 de maig, una setmana després que hagi acabat la lliga.

La fase final d'aquesta competició se celebrarà del 14 al 16 de maig.

La c o m p e t i c i ó a la D i v i s i ó d'Honor femenina començarà I'l 1 d'octubre i finalitzarà el 25 d'abril. El Júnior debutarà al camp de la Real Sociedad, l'actual campió de lliga, i posarà punt i final a la competició a casa amb el Club de Campo. Aquesta competició no tindrà cap doble jornada, però sí dues aturades. La primera serà el 13 de desembre, que correspondrà a l'última jornada de la primera volta. Llavors, el campionat no es reprendrà fins al 7 de febrer, amb el primer xoc de la segona volta. La segona i última aturada serà el 21 de març -jornada 16- i no es restablirà de nou el campionat fins al 18 d'abril.

32

Esports

ELS^CArVTOPB Divendres, 24 dtjuliol de 1998

F u t b o l

Alacid, nou president José Ramon Alacid substitueix Francesc Ruiz, després de cinc temporades El soci del Sant Cugat Esport ha decidit que José Ramon Alacid sigui el nou president del club santcugatenc després de l'assemblea extraordinària celebrada a la Casa de Cultura divendres passat. D'aquesta Al.F.X LÓPF.Z - Sant Cugat -

José Ramon Alacid és el nou president del Sant (lligat Ksport després que els socis presents divendres a la Casa de C u l t u r a en l'assemblea extraordinària l'escollissin com a màxim responsable a partir d'ara de l'entitat. La candidatura d'Alacid va ser finalment l'única, ja que l'expresident Francesc Ruiz va renunciar a presentarse. Quan Ruiz va anunciar el 16 de juny que es presentaria a les eleccions a la presidència va deixar clar que hi renunciaria en el cas que hi hagués un altre candidat, que portés a bon port el Sant Cugat Esport. Francesc Ruiz va complir la seva paraula i, a més, va votar José Ramon Alacid perquè sortís escollit. Alacid, secretari fins ara de la junta gestora, substitueix Ruiz, qui ha dirigit el club santcugatenc durant cinc temporades.

L'assemblea tan sols va durar 36 minuts i només va comptar amb dos punts a l'ordre del dia: aprovació de Tacte anterior i elecció de nou president del Sant Cugat La votació va ser a mà alçada i dels 45 socis presents 29 van votar que sí, hi va haver 15 abstencions i només un soci va votar no. La junta directiva del club estarà integrada per José Ramon Alacid com a president, Robert Herm com a vice-

manera, Alacid, que ha estat fins al moment secretari de la junta gestora, substitueix Ruiz en el càrrec, qui ha dirigit el club santcugatenc en les darreres cinc temporades. El mandatari s'ha marcat dos tipus d'ob-

president, José Calderón com a secretari i Miquel Garcia com a tresorer. Aquesta llista quedaria tancada amb una quantitat important de vocals.

Després de la renúncia a la presidència de Francesc Ruiz en la darrera assemblea ordinària cl passat 29 de maig, es va constituir una junta gestora. José Ramon Alacid, secretari llavors de la junta gestora, ha valorat "molt positivament" el treball que ha fet la gestora. Alacid recorda que "ha estat aquesta junta qui ha confeccionat l'equip base amb vista a la temporada vinent". El nou president del Sant Cugat Esport ha valorat "negativament" el paper que ha desenvolupat Pere Marín com a president de la junta gestora. "Ens ha deixat penjats", ha constatat. Alacid també ha afirmat que Marín segur que no integrarà la junta directiva de l'entitat. En el seu nou mandat, Alacid s'ha marcat dos tipus d'objectius: "fer planter, és a dir que el Sant Cugat jugui amb jugadors de la casa, i incorporar més socis al club". Alacid, que ja fa unes setmanes que ha confirmat el pressupost de la temporada que ve, que serà d'l 1.400.000 pessetes, té la intenció de reunir-se amb l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, per presentar-li la nova junta directiva i parlar de diversos temes com és el cas del patrocini.

C u r s e s

jectius: "Fer planter, és a dir, que el Sant Cugat jugui amb jugadors de la casa, i incorporar més socis al club". Hans Schonhofer, entrenadorjugador del primer equip, ja té alguns dels jugadors que configura-

Perfilar la plantilla

José Ramon Alacid ha fet públic de forma oficial que Hans Schonhofer serà el nou entrenador del Sant Cugat Esport, que substitueix Albert Vinas en el càrrec. Alacid, però, ja havia anunciat molt anteriorment que comptava amb Schonhofer perquè es fes càrrec del primer equip. El nou tècnic, q u e farà funcions de jugador-entrenador,

ran la plantilla del primer equip.

Aquests són els porters Madir i Tantes i els jugadors Hans, Jansà, Cotta, Juan Carlos, Javi Gonzalez, Christian, Lluch, Marc Llonch, Alberto, Bruno i Pujol (Sants).

ha confirmat aquesta setmana els jugadors que de m o m e n t configuren la plantilla del Sant Cugat Esport amb vista a la temporada vinent: els porters Madir i Tantos i els jugadors Hans, Jansà, Cotta, Juan Carlos, Javi Gonzalez, Christian, L l u c h , Marc Llonch, Alberto, Bruno i Pujol (Sants). Alacid ha valorat l'equip: "Es tracta d'un equip jove però competitiu". La mà dreta de Schonhofer serà Jordi

David, que la temporada passada ja formava part del cos tècnic. El conjunt vermell-i-negre començarà la pretemporada el 10 d'agost i farà la presentació oficial el 29. La directiva gestiona en aquests moments que el Rubí sigui l'adversari. El tècnic ha confirmat alguns partits amistosos: el 23 amb el Castelldefels, el 26 amb el Poble Sec i el 3 de setembre amb el Can Parellada.

o r i e n t a c i ó

Destacada actuació de Roger Casal al mundial júnior Aquesta temporada ha aconseguit diversos títols estatals A.L.

L'orientador del Club Muntanyenc Sant Cugat Roger Casal ha participat per segona vegada al Campionat del Món Júnior, que s'ha disputat a la ciutat francesa de Reims. Casal, amb només 17 anys, ha acabat classificat en la 83a posició d'un total de 167 participants. Aquesta nova edició va acabar dissabte passat després de sis dies de competició. El santcugatenc ha explicat que ara només pensa "en millorar aquesta posició l'any vinent".

Aquesta temporada ha estat "la millor que he fet des que als vuit anys vaig iniciar-me en aquest esport", ha confirmat Casal, l ' n exemple ben clar és el primer

lloc que ha aconseguit a la Lliga estatal en la categoria H-21, un campionat que consta de 24 proves on tan sols puntuen les dotze millors i que s'allarga des del s e t e m b r e fins al juny. A m b aquesta victòria, l'orientador santcugatenc ha estat el vencedor d'aquesta Lliga Estatal en les darreres quatre edicions. Al mes de maig també va prendre part en ducs proves de la Lliga estatal en la categoria d'elit H-E. En la primera, al Trofeu de Complutense de Toledo, va ser primer, mentre que en la segona, al Trofeu de Fardes a Sant Rafael, va finalitzar quart. Enguany, també ha pres part al Campionat d'Espanya a Sevilla en la categoria sènior H21 on ha aconseguit dues medalles, una d'or a la cursa de

distància clàssica i una de plata a la cursa de distància curta. En aquesta mateixa categoria H21 va imposar-se també al novembre al Campionat de Catalunya.

Roger (íasal entrena al CAR de Sant Cugat i s'hi prepara tant física com tècnicament. El seu entrenador, que també és santcugatenc, és Marek Petrivalsky. La propera cursa d'orientació en què prendrà part Casal serà al Campionat de França, que se celebrarà del 27 al 30 d'agost. D'altra banda, la Federació'Catalana ha concedit al Club Muntanyenc Sant Cugat l'organització del V Campionat de Catalunya, que coincidirà també amb el X Campionat d'Orientació de l'entitat santeugatenca. Aquest tindrà lloc el 3 i 4 d'octubre a Sant Cugat.

r Casal, «rt 17 anys, ctapb as* M fitar P M N M K Fata: HC

Esports

ELS4C4NIONS Divendres, 24 dejuliol de 1998

Tennis

Hoquei

Corretja assoleix el passi a semifinals de la Copa Davis

33 patins

El Patí Hoquei tindrà dos sèniors

Uequip estatal derrota Suïssa a La Corunya i s'enfrontarà a Suècia

- Sant Cagat -

Àlex Corretja ha tornat a fer història. Com a membre de l'equip estatal de Copa Davis, ha aconseguit la classificació per disputar a Suècia les semifinals del Grup Mundial del torneig per equips amb més prestigi, després de derrotar a La Corunya Suïssa per 4 punts a 1 . Amb dues participacions del santcugatenc en una eliminatòria de la Copa Davis, Corretja encara no coneix la derrota en individuals després de quatre enfrontaments. ÀLEX LÓPEZ - Sant Cugat -

El tennista santcugatenc Àlex Corretja, integrant de l'equip estatal de Copa Davis, ha aconseguit el passi per a les semifinals d'aquest campionat. El combinat estatal va superar còmodament Suïssa el cap de setmana passat per 4 a l a La Corunya, després de les victòries en individuals de Carles Moya i Àlex Corretja. La parella de dobles, en canvi, integrada per Javier Sànchez i Juliàn Alonso, va perdre. En el primer partit d'aquesta eliminatòria, el mallorquí Carles Moya va vèncer Ivo Heuberger per 6-1, 6-2 i 6-1. Àlex Corretja va disputar el segon enfrontament davant el número u suís, Marc Rosset, campió olímpic a Barcelona 92, per 6-1,6-2 i 62. De les sis vegades que s'han vist les cares, el santcugatenc tan sols ha cedit una derrota. Amb el 2 a 0, la parella de dobles va encaixar una derrota davant Lorenzo Manta i Marc Rosset en cinc sets per 3-6,6-3,6-4,5-7 i 6-2. Carles Moya, però, va decantar la balança a favor de la formació estatal en derrotar al quart partit a

El Patí Hoquei Sant Cugat ha creat un nou equip sènior amb vista a la temporada vinent. Aquest conjunt, que militarà a la Segona Catalana, estarà integrat per jugadors júniors, que també competiran en la seva categoria. D'aquesta manera, onze jugadors i tres porters es repartiran cada jornada en ambdues categories. Aquest serà el segon equip sènior de l'entitat. El primer, que comptarà amb els mateixos jugadors de la temporada passada a més de Ricard Benito, intentarà ferse amb l'ascens. La pretemporada l'encetaran el 31 d'agost, i la presentació de tots els equips de l'entitat està previst per al 3 d'octubre.

El 10 d'octubre començaran les competicions oficials. /À.L.

Rosset per 7-5,6-1 i 7-5. En el darrer partit d'aquesta ronda, Àlex Corretja, tot i que ja no es decidia res, va superar el suplent Georges Basti per 6-0 i 7-5. Aquesta és la segona participació de Corretja amb el combinat estatal, després de fer-ho a l'abril contra el Brasil. Des de llavors ha guanyat els quatre individuals que ha disputat i només ha perdut un partit en dobles: va ser al Brasil fent parella amb Javier Sànchez. Amb tot, el conjunt estatal, que capitaneja Manolo Santana, va superar en primer ronda el Brasil per 2 a 3.

Futbol

El Mira-sol guanya el Torneig

A semifinals amb Suècia Després de superar en quarts de final l'equip helvètic, l'equip estatal jugarà les semifinals de la Copa itaCMIltlllM Davis davant Suècia, vigent campió. Amb aquesta classificació, el superar Alemanya per 3 a 2. L'ecombinat que dirigeix Santana quip estatal haurà de visitar Suèiguala el millor resultat obtingut al cia del 25 al 27 de setembre, i ho Grup Mundial l'any 1987 a Bar- farà en una pista indoor i sobre celona, quan va enfrontar-se en moqueta, no sobre terra batuda semifinals precisament a Suècia. com ha jugat aquesta eliminatòria Els suecs van vèncer per 2 a 3. a La Corunya. L'equip suec ha Suècia ha aconseguit el passi a se- guanyat la Copa Davis sis cops: mifinals de la més prestigiosa com- els anys 75,84,85,87,94 i 97. Des petició per equips de tennis en de la creació del Grup Mundial el

ibC·Mfevis.FftrX.L

1981, Suècia i Espanya s'han enfrontat en onze ocasions, amb només tres triomfs estatals. Àlex Corretja, guanyador l'any passat de l'ATP Tour d'Stuttgart (Alemanya), va ser eliminat dimecres d'aquest torneig pel lleidatà Carles Costa per 7-6,6-7 i 75, en partit corresponent a la segona ronda.

M o t o c i c l i s m e

La C a r p a organitza la festa oficial d e les 2 4 hores d e M o t o c i c l i s m e hores Internacionals de Motociclisme de Montjuïc. A la festa hi La Carpa de Sant Cugat va ser l'es- van ser presents una vintena d'ecenari divendres passat d'un sopar quips que també van voler retre hohomenatge als pilots de les 24 ho- menatge al pilot català Carles Cheres de Motociclisme del Circuit de ca, que el 3 de juliol va patir una Catalunya, una cursa que es va ce- greu caiguda en la primera jornada lebrar els dies 11 i 12 de juliol. La d'entrenaments del Gran Premi Carpa va lliurar com a festa oficial d'Anglaterra. El pilot de 500 c.c. es d'aquest campionat tres plaques recupera a Sant Fruitós del Bages commemoratives als tres primers després d'estar ingressat dues setequips classificats. El Yamaha-Cep- manes en un hospital de Nottingsa 750, integrat per Eduard Ullas- ham. La Carpa també ha fet arribar tres, Marcelino Manzana i Eusta- a Checa una placa commemoratiquio Gavira, i el Yamaha-Maxon, va. Els pilots santcugatencs Quim format per Luis D'Anu'n, Albert Pla Escoda i Rubén Xaus van ser prei Manuel Luque van ser els dos pri- sents a la celebració. Escoda va vènmers classificats. Aquesta ha estat la cer aquest campionat el 1995, menprimera edició de les 24 hores de tre que Xaus va imposar-se en la Motociclisme del Circuit de Cata- passada edició. Cap dels dos pilots lunya, que enguany ha canviat de hi ha pres part enguany, tot i que nom després de celebrar-se el ju- Escoda ha prestat assistència mecàliol passat la XXXV7 edició de les 24 nica a un equip de Sabadell. /À.L.

La UD Mira-sol Adesa Bacó, el conjunt amfitrió, ha estat el vencedor del III Trofeu de Festa Major de Mira-sol que es va celebrar a partit únic dissabte passat al camp municipal de Mira-sol. Un combinat de jugadors alevins i infantils va derrotar el Vall Honrat de Rubí per 4 gols a 1 i d'aquesta manera aconseguia per segon any consecutiu fer-se amb el títol. Al final del partit, es van lliurar copes als dos equips participants, i es van repartir medalles a tots els jugadors./À.L.

Futbol

sala

El Mas Janer munta les 3 0 hores

friff temia aak ta mata MM » I vènear tl 1M51tas24 han*. Fata: A.I.

El FS Mas Janer organitza demà a partir de les dotze del migdia i fins diumenge a les set de la tarda la III edició de les 30 hores de futbol sala masculí. AI campionat hi participen dotze equips, repartits en dos grups de sis. Els quatre primers es classificaran per jugar quarts de final. Els equips santcugatencs que hi participen són els següents: Mas Janer, Los Otros del Mas Janer, Mas Janer Cua Cua, Miraka FS, Centro Popular Andaluz, UD Mira-sol i l'Adètic Montmany. /À.L.

Esports

34 Festa

ELS ÍCAIYTON5 Divendres, ?4 de juliol de 1998

M a j o r La

F I o r e st a

Beisbol

Te

Els Dolphins organitzen el primer clínic A.L. - Sant Cugat -

Bs camnfcla FtantU VM sar l'tsctairi f m m a ariUa MfcnaèafaFasta Majat M r kJ.

B falfeal <n tar m fe la* activitats M VM eaMnr-w « h» 12 hamfetaMfe. Ma: U .

La XI Cursa de L'equip verd guanya Festa Major aplega les 12 hores de uns 70 atletes tennis al Set Ball L'atleta de Cornellà Josué Gutiérrez, amb un temps de 14 minuts 14 segons, ha estat el vencedor de la XI edició de la Cursa de la Floresta, emmarcada dins el programa de la Festa Major.

En la resta de categories els vencedors han estat els següents: aleví: Alberto Salinas i Eva Maria Arranz; infantil: Oriol Cascalló i Esther Cànovas; juvenil masculí: Jordi Porta; sènior: Brígido Aranda i Bibiana Pedemonte; veterans: José Miguel Cànovas i Antònia Hernàndez.

Esther Cànovas, en infantil femení, va repetir la primera posició aconseguida en l'última edició. Josep Iglesias, organitzador de la prova, ha explicat que aquesta continua amb la

seva "línia continuista" i n'ha destacat el fet que "cada cop aquesta cursa és més coneguda". La cursa, que es va celebrar diumenge, va comptar amb un total de 68 participants que van haver de córrer un circuit de quatre quilòmetres i mig pels carrers de la Floresta. Els 68 corredors, repartits en diverses categories, van superar la xifra de participació de l'última edició, que va reunir 48 atletes. L'organització va lliurar trofeus al guanyador absolut, als tres primers classificats de cada categoria, al primer corredor local, Carles Gorgas, i als dos atletes més joves, Alex De Llanos i Laura Tudurí. Tots els participants van endur-se un diploma que acreditava la participació a la prova. /A.L.

L'equip verd es va proclamar diumenge passat vencedor de la II edició de les 12 hores de tennis organitzades pel Set Ball. Aquest conjunt es va imposar després de sumar tots els punts de les diverses activitats programades, com el tennis, el futbol, el dominó i el parxís.

L'equip verd va aconseguir 252 punts i va ser seguit del vermell, amb 234, el turquesa, amb 224 i, finalment, el marí amb 198. El conjunt guanyador el van integrar les següents parelles: Luis Flor-Ramon Fontanet; Francesc NoguerasLluís Parramon; Àngel Córcoles-Héctor Redón; Dani Mar í n - R o b e r t o Munoz; Ivàn Gotor-Carles Jiménez; Carmen

Sayós-Gerard Domenc; Nati Bernal-Montse Dalmau; Manuel Moreno-Ramon Carballido; Santi Costa-Xavier Nebot.

Quatre equips integrats per divuit jugadors van enfrontar-se entre ells en les quatre disciplines, des de les nou de la nit de dissabte fins a les nou del matí de diumenge. Un cop finalitzat el torneig, l'organització va lliurar el trofeu al conjunt verd, vencedor d'aquesta segona edició.

Les instal·lacions del Set Ball acolliran des de dilluns vinent fins al 2 d'agost una prova del Circuit Juvenil de tennis en categoria aleví i femení. Fins al moment, la inscripció per a aquesta prova és de 224 jugadors tant en categoria masculina com en femenina. /A.L.

Els Dolphins Sant Cugat han organitzat el primer clínic de beisbol, que tindrà lloc al Club Foiró del 7 al 10 de setembre.

Aquesta estada és dirigida a nens dels anys 87, 88 i 89 que vulguin iniciar-se en la pràctica d'aquest esport. Les classes s'impartiran des de les cinc de la tarda fins a dos quarts de vuit del vespre i combinaran la teoria amb la pràctica. L'organització, que ja ha obert la inscripció, també té prevista la disputa d'un campionat entre tots els participants.

L'equip aleví dels Dolphins Sant Cugat, que s'ha creat aquesta mateixa temporada, és l'actual campió de Catalunya. Aquest equip és el primer i únic conjunt santcugatenc de beisbol. El passat 13 de juny, en l'últim enfrontament de lliga, els Dolphins van proclamar-se campions després de superar l'Hèrcules de L'Hospitalet per 36 carreres a 10. D'aquesta manera van culminar una excel·lent campanya on només han perdut un partit: amb el Viladecans, sotscampió de la competició i principal candidat al títol.

Amb vista a la propera temporada, els Dolphins Sant Cugat tenen previst crear un nou equip amb jugadors de l'any 89, que militaran a la categoria de prebeisbol. El conjunt aleví lluitarà novament per repetir els èxits d'aquesta temporada i oferir un nou títol a la ciutat.

Vallès

«OOEltP S I G U I EL COIX/IRLEIN/IELMT LA F O R M A C I Ó DEL

IN

INFORMAT

eilRiípafiAMA ÉSCOUIR 'HI-EL NOSTREWjiijMM ORGANITZA: OMET [Oficina M u n i c i p a l d e l'Esport p e r a Tothom] DINAMITZA: Fundació Unió Esportiva S a n t Cugat AMB L'ESTRETA COL·LABORACIÓ DE TOTES LES ESCOLES DEL MUNICIPI PER A M É S I N F O R M A C I Ó I PER À P R E I N S C R I P C I O N S C U R S 1 9 9 8 / 9 9 : C A S A D E C U L T U R A (Jardins del Monestir) Tel:. 9 3 5 8 9 13 8 2 D e dilluns a divendres de 1 7 . 0 0 a 2 0 . 0 0 hores

EIS4CANT0NS Espectacles

35

Divendres, 24 dejuliol de 1998

Curs

I n t e r n a c i o n a l

de

G u i t a r r a

Lopategui homenatja el seu mestre Intimitat en el concert inaugural del XXVI Curs Internacional de Guitarra més representatius de cada una de les èpoques", va dir Lopategui, qui va al·ludir l'alt nivell i la gran sensibilitat dels autors interpretats.

El de dissabte no va ser un simple concert. Els intèrprets van fer tremolar tot el seu art en les cordes de les guitarres per mostrar als assistents "tot allò que humilment els podem ensenyar", segons paraules de Lopategui. I és que entre el públic hi havia alguns dels 24 alumnes que durant aquesta setmana han participat al Curs Internacional de Guitarra José Luis Lopategui o al Curs d'Iniciació i nivell elemental que els dos guitarristes han impartit al Centre Borja.

Aquest vespre, a les nou, els 24 estudiants que han seguit l'aprenentatge oferiran un concert de fi de curs al Centre Lopategui va tocar una guitarra de 10 cordes, ideada pel mestre Narciso Yepes. FOTO: AVE BELTRAN Borja, i demà a la nit el clausAcariciant una guitarra de 10 tent de posar en comú la bona història, Santos i Lopategui tre del Monestir acollirà el concordes -instrument creat pre- música que només pot inter- van repassar obres d'Esteban cert de cloenda, per acabar de cisament per Narciso Yepes- pretar-se amb molta estima i Daza, Beethoven, Mertz i Issac la mateixa manera que el curs Lopategui va encertar a con- treball".

Albéniz, entre altres coneguts va començar: amb el so de les juntar-se amb la guitarra de sis Amb el claustre del Mones- autors. "Tot i que no són els guitarres ressonant pel silenci cordes que va triar la seva com- tir a mitja llum, i un silenci compositors necessàriament harmònic de les parets del panya de repertori "en un in- propi d'altres moments de la més importants, sí que són els claustre.

AURA COSTA - Sant Cugat -

Intimitat i bona música van ser les dues notes que van marcar el concert inaugural del XXVI Curs Internacional de Guitarra José Luis Lopategui, que va fer-se dissabte al vespre al claustre del Monestir.

Una cinquantena de persones van poder gaudir de l'excel·lent interpretació del mestre Lopategui i de la professora de música Maria José Santos que, amb guitarres de deu i sis cordes respectivament, van oferir un repàs a les millors obres d'entre els segles XVI a XIX. El guitarrista de renom internacional havia concebut aquest concert com un homenatge al qui va ser el seu mestre, Narciso Yepes, "una gran figura com a professor, com a guitarrista i també a nivell humà". "Si fos per mi -va assegurar Lopategui- li dedicaria tot el meu treball, encara que sé que no cal, perquè la gent du el mestre al seu cor".

I ell el va fer arribar al públic.

A r t

L'artista Adolf pinta avui un quadre en públic a la Galeria Pou d'art Uexposició del pintor a Crescent Road d'Escòcia, triomfa J. M. M.

La galeria Pou d'art ha convidat aquesta tarda l'artista valldoreixenc Adolf a la sala, on pintarà un dels seus quadres a dins del centre perquè la gent pugui veure el procés i la tècnica d'elaboració d'una obra d'art. Aquesta experiència, oberta a tots els públics, està

especialment pensada per aquells joves que participen en els tallers de plàstica de la galeria.

Adolf pintarà a l'oli una de les seves típiques portes atrotinades amb el seu estil hiperrealista. Durant aquest mes a la galeria s'hi pot veure la mostra Col·lectiva de 7 amb obres d'Adolf, Cesc Sonera, Cèlia Serra, Sabrina Sampere, Cristina Pérez, Mireia Fava i Ma-

ria Fabre.

L'obra d'Adolf també està exposada en aquests moments a la galeria Crescent Road d'Escòcia, on ha obtingut una bona resposta per part del públic. L'exposició, organitzada per Renaissance 2001, una associació d'artistes que es comuniquen a través d'internet, és la primera organitzada fora de la xarxa, en el món real.

Elpintordedica la demostracióals participants del'tallerdeplàstica. FOTO: A.B.

Des de sempre donant suport a la vida cultural de la nostra ciutat

Lucas

_ V/4UTV

Lucas Diesel Systems S.L

Treballant des de Sant Cugat per a tot el món Ctra. d e Cerdanyola, s / n - 0 8 1 9 0 Sant Cugat del Vallés - (Barcelona)

36

Cultura

ELS ÍOÜVTOÍNS Divendres. 24 de juliol de

199Ü

Oci

Llibres: Palternativa de viatjar sense necessitat de sortir de casa IOLANDA PÀMIKS

Amb l'arribada de l'estiu i el temps lliure augmenten les ganes de viatjar. I per fer-ho, no cal anar gaire lluny, tan sols és necessari un bon llibre que ens transporti per les vicissituds deia lletra impresa. Alguns llibreters de Sant Cugat ens proposen una ruta literària que. sense moure'ns d'on som, ens transporta a països ben diversos, com l'índia, Anglaterra o Escòcia, entre altres indrets.

Els amants d'Escòcia que no tinguin l'oportunitat de desplaçar-se a aquest país, poden llegir una novel·la negra escrita per un autor d'allà, El compliré, d'Iain Banks (Mondadori); l'Àlex, de la llibreria Alexandria, comenta que l'autor és tot un fenomen al seu país, però que aquí no ha tingut la promoció adequada. Sense moure'ns de les Illes Rriràniques. poden optar per Memulo reparí», d e l'anglès Jonhatan (!ohe: es tracta d'una història de misteri i investigació editada per Anagrama i que descriu "l'Anglaterra tatcherista, extrapolable a l'Espanya az-

narista", comenta l'Àlex, qui afegeix que l'autor utilitza diversos gèneres per descriure els poders fàctics a través de la figura d'un periodista-escriptor.

Els que desitgin conèixer altres cultures tenen diverses oportunitats. Des de Paideia comenten que El Déu de les coses petites, d'Arundhati Roy, continua venentse molt des que va sortir al mercat, per Sant Jordi; Empúries ja ha fet set edicions d'aquesta història sobre tres g e n e r a c i o n s d e l'índia. L'Àlex, de l'Alexandria, ens recomana Un perfecto equilibrio, escrit per l'indi Rohipton Mistry,! editat per Mondatori, que descriu "quatre persones de vida no gaire afortunada".

I de l'Àsia ens en podem anar a l'Africà, on sembla que l'estrella és El vagabundo en Àfrica de Javier Rreverte, editat per País Aguilar.

Després que fa dos anys escrivís Elsueno de Àfrica per explicar la transformació d'aquest continent a través de la visió d'un viatger (el mateix autor), Reverte incideix en aquest tema en una època propícia per als llargs desplaçaments.

Els que es vulguin quedar a casa poden optar per El temps duna es-

Els més petits de la casa, habitualment, demanen els llibres que els recomanen al'euola. I-OIO. XAV/I.ARROSA pera, de Maria Mercè Roca, o els contes de Pe/1 d'armadillo, de Jordi Puntí, per exemple.

Ara bé, pels que prefereixen poesia en lloc de novel·la, la col·lec-

'El Déu de les coses petites', d'Arundhati Roy, es continua venent molt des que va sortirper Sant Jordi ció de Mondadori els acosta autors molt diversos per unes 300 pessetes. Però enguany, evidentment, Lorca és l'estrella de la poesia. I en assaig, La red, de Juan

Luis Cebriàn, és el més venut.

Efe joves Als més joves també els agrada viatjar per la lletra impresa, per bé que la Carme Serret, de l'Amic imaginari, comenta que normalment estan molt dirigits i guiats per les recomanacions de les escoles. Però quan la decisió és seva, no dubten a triar històries com les de La penya dels tigres o els diversos llibres de la Mimi, de Christine Nóstlinger (Cruïlla).

Ara bé, els que volen anar una mica més enllà, tant des de l'Amic imaginari com des de Paideia destaquen gQue hi ha algú? (Empúries), del mateix autor $ El món de Sofia, Jostein Gaarder, es trac-

ta d'una obra que "es presta a la reflexió", comenta la Carme, i en el qual també hi ha un pòsit filosòfic de fons, ja que el protagonista es planteja qüestions com el seu origen o els costums.

Si prefereixen viatjar a través dels clàssics, des de l'Amic imaginari també recomanen la col·lecció Clàssics universals juvenils (Cruïlla), que ha publicat des de La volta al món fins a Heidi o l'illa del tresor, entre altres.

I per als més petits, Jo t'estimo més, un desplegable amb relleus que gira al voltant d'aquella frase tan típica en la canalla de "jo t'estimo més que..."; es tracta d'un llibre força espectacular.

Com espectacular pot ser l'aventura de llegir.

M ú s i c a

Sant Cugat té gairebé un centenar de grups de joves músics L·s bandes es queixen de les poques oportunitats per tocar a la ciutat I.P. -SantCugat-

A7f To™ madera ja han gravat un DAT amb quatre temes. I'0'J'O:

E4C

, aNIRE D'ESIUDIS MUSICALS I HUMANS

m

Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue,flautatravessera, violoncel, guitarra, etc.

C/Balmes, 11 -Tel. 93 67458 62-Sant Cugat

Sant Cugat té 92 grups de música jove de molts diversos estils, segons un cens que l'Espai Jove elabora des de l'any 1994 i que actualitza permanentment. Si bé algunes de les bandes que apareixen en aquest llistat ja no estan en actiu, de ben segur que n'hi ha de noves. Les ganes de tocar i tirar endavant és el tret comú d'aquests grups que intenten professionalitzar-se o, si més no, surar en el món musical.

Però les oportunitats de tocaren directe a Sant Cugat són poques i alguns d'ells es queixen del minse suport que reben de la ciutat. Marc Solà, dels Paquita s Nipples, és ben clar, "el poble conté gent que fa música però no té mitjans per desenvolupar aquest potencial i s'ha de sortir de Sant Cugat per tocar".

Si bé alguns grups accepten que en els darrers anys el panorama ha millorat, la majoria es queixen tant de les poques oportunitats com de la mala qualitat.

Molts d'ells coincideixen amb en Marc Solà en què aquests concerts s'organitzen "perquè toca, perquè callin els xavals i no per potenciar

aquesta música ; és una opinió que comparteix en part cl Marc Rodríguez, dels Norwich, qui comenta que te "la sensació que ho fan per complir". I gairebé tots coincideixen en què quan s'organitzen concerts no es fa de la manera adequada. Kl Daniel Codorniu, dels Il·lusions, entén que quan comences tot és prou complicat, però demana poder "tocar amb unes mínimes condicions" i remarca que, per

Malgrat la dificultat de tirar endavant, alguns d'ells ja tenen maqueta i busquen discogràfica per gravar exemple, s'hauria de millorar la qüestió tècnica per tal que els concerts sonin mínimament bé. També el Francisco Jiménez, dels Toca madera, assegura que "toquem en concerts de poca qualitat; hi hauria d'haver més locals i millors equips, que sonin bé". El Xavi Grau, dels Telefunk, també remarca la manca de locals.

Tot i que aquesta situació es dóna en diverses ciutats, en general, demanen que s'organitzin els concerts amb més ganes.

Ara bé, tot i que el panorama a la ciutat no se'ls mostra massa a favor. els grups tiren endavant i no perden les ganes de fer-se un Hw. Per això, alguns d'ells ja han editat alguna maqueta i busquen discogràfica per poder treure al mercat el seu primer CD. Potser els que ho tenen més clar són els Paquita's Nipples, que volen gravar després de l'estiu per treure el CD al desembre; de moment, treballen per lligar tots els caps.

Els Toca madera ja tenen un DAT amb quatre temes i pensen a posarn'hi quatre més. Per la seva banda, els Norwich han fet un CD, "perquè té més bon so que una maqueta", que conté vuit temes propis i una versió. La carta de presentació dels Inèrcia, en format CD, és En un lugar. Per la seva banda, tant els Illusions com els Telefunk han tret una maqueta en cinta que volen distribuir.

Mentre les oportunitats de gravar no surten, els gnips santeugatencs preparen els concerts de l'estiu i de la propera temporada.

Cultura

ELS í CANTONS Divendres, Z4 dtjuliol de 1998

Pasta Fullada. Nou programa de Cadena

37

SER

"Al s e t e m b r e t o r n a r e m a Ràdio Sant Cugat" J. M. M.

Pasta Fullada, una de les principals apostes d e Ràdio S a n t Cugat e n la passada programació d ' h i v e r n , ha c o m e n ç a t a emetre aquest programa a la Cadena SER. Francesc Xavier Martí, Jofre Font, Marta Montagut, Àlex Ferré i Esteve Llop formen l'equip del Pasta Fullada, que durant els mesos d'estiu ocupa la franja horària on fins ara es podia escoltar El Terrat d'Andreu Buenafuente.

-El dissabte passat, en la vostra primera emissió a Ràdio Barcelona, simulàveu un part, en el qual cadena SER paria un nou programa: el Pasta Fullada. Els nou mesos d e Ràdio Sant Cugat han estat l'embaràs?

- J O F R E F O N T (J.F.): Sí, perquè el programa que fem ara no es podria entendre sense els nou mesos de gestació a Ràdio Sant Cugat. Tot i que són diferents, perquè l'un era diari i l'altre setmanal, no sabríem fer el que fem ara sense haver passat abans per Sant Cugat.

- H a estat difícil el canvi d e format?

-FRANCESC XAVIER M A R T Í (F.X.M.): Ningú escolta dues hores seguides un programa de ràdio, per això l'hem e s t r u c t u r a t en blocs separats perquè tothom es pugui incorporar o desincorporar sense tenir la sensació que s'ha perdut alguna cosa.

- E n franja horària, substi-

tuïu l'equip del Terrat.

- À L E X F E R R É (À.F.): Això és el q u e ens diu tothom, i nosaltres sempre diem que és accidental perquè estem a la seva franja i al seu estudi, però a part d'això...

-MARTA MONTAGUT (M.M.): Ens han arribat a preguntar si fem el Terrat d'estiu.

Però no, fem una cosa totalment diferent.

—Una de les particularitats del programa és que teniu una família e n pràctiques que fa un recorregut per la geografia catalana.

-FX.M.:Volíem tenir corresponsals repartits per Catalunya, però no teniem pressupost per fer-ho. Per això vam decidir agafar uns coneguts nostres q u e ens acostessin aquestes informacions.

El Pasta Fullada no vol riures de res. Es allò que els passa pel cap a quatre persones: Il·lusions i paranoies.

-A.F.: Són dos néts i un avi.

Els néts segueixen aquell lema de No l'abandonis, ell mai no ho faria. I és que els pares de l'avi són una mica brètols i l'han abandonat.

—No és una m i c a p e r i l l ó s , això de deixar-los anar sols?

- F . X . M . : P e n s a q u e això és una beca que ha donat el d e -

C r í t i c a

p a r t a m e n t de planificació familiar d e la SER. Però la resposta clara és que sí. Això és perillós.

—A banda de la família e n pràctiques, teniu altres col·laboradors una mica especials.

- M . M . : N o són ben bé col·laboradors però, per exemple, tenim cada setmana una secció fixa a m b benziners q u e ens expliquin l'estat del temps, de la circulació,... evitant la fórmula RACC. -La filosofia inicial del Pasta fullada era la de capgirar l'actualitat. A vegades, l'actualitat no us h o posa massa fàcil?

-J.F.: El programa juga a m b això, però ens ha tocat l'època de l'any més complicada perquè és quan hi ha menys notícies. El cas del tema de l'infantó e n el primer programa, per exemple, ha estat una qüestió d e sort. N o passa normalment.

—Per q u è cada c o p és m é s habitual aquesta fórmula del periodisme desenfadat?

- F . X . M . : É s u n a moda com qualsevol altra. Hi va haver una època en la qual Luís del Olmo va inventar-se allò del magazín ple de molts espais i va funcionar.

- D e què vol riure-se'n el Pasta Fullada?

-F.X.M.: El Pasta Fullada no vol riure's de res. És allò que els passa pel cap a quatre persones. Es basa en les nostres il·lusions i també paranoies.

—I hi ha temes que són tabú

—Ben bé, doncs, què busqueu a l'hora de fer una entrevista?

- M . M . : Normalment no busq u e s ni l'entrevista ni la prom o c i ó fàcil. E n s i n t e r e s s s a aquell tipus d e g e n t q u e pot

aportar coses noves. A vegades, i és inevitable, si portes una persona coneguda intentes treureli allò que no ha aconseguit ningú. Però això és el que fan molts programes. En aquest sentit, no ens inventarem la ràdio, ara.

- Q u è ens teniu preparat amb vista als propers programes?

-M.M.: Ho deixem amb un interrogant. D e m à , però, començarem amb les connexions internacionals, i ho farem a m b Nova York...

—I al setembre?

-F.X.M.: S'acaba l'estiu i les vacances del cole, no? El dia 29 d'agost fem l'últim programa a la SER... D e ben segur, al s e t e m b r e tornarem a Ràdio Sant Cugat.

ULTIMA EXPOSICIÓ Fins

TATIANNA BLANOUÉ

B

a l'hora de fer humor?

-J.F.: N'hi ha pocs. Molts cops la intenció no és fer riure sinó buscar coses tan evidents q u e la gent no s'hi fixa.

-F.X.M.: Ens agrada tractar temes que ens criden l'atenció. És s o r p r e n e n t , per e x e m p l e , q u e es faci una selecció d'ast r o n a u t e s a m b un a n u n c i al M u y interesante. A nosaltres, no ens atrau entrevistar g e n t famosa ni parlar de coses d e les q u e ja en parlen tots els mitjans.

d ' a r t

El comiat é, això dels comiats no li agrada a ningú, tot i que aquest no sigui per sempre.

Ja tenim el mes d'agost a sob r e , la calor s e m b l a q u e no minva i la nostra sensibilitat necessita d'un bon aire condic i o n a t p e r q u è no e s desfaci a m b els nostres p e n s a m e n t s , així que he pensat que un any més vull animar-vos a q u e visiteu tots aquells espais culturals, encara q u e només siguin els condicionats, per no deixar d'estar al dia en tot allò q u e passa al voltant de la cultura en general.

Un a n y m é s vull " o b l i g a r vos", bé, sempre amistosament, a no oblidar-vos de tots aquells espais culturals que tenim a la nostra ciutat, i que ajudeu que tots aquells que s'han obert camí aquest any, puguin

Jofre Font, klex Ferrí, Francesc Xavier Martí i Marta Montagut. FOTD.X. L.

continuar endavant molts anys més, i tot això n o m é s s'aconsegueix a m b el vostre suport, a m b la vostra presència, a m b el vostre gaudi, a m b les vostres compres i, p e r q u è negarho, a m b la vostra fe en l'art.

H e de dir que aquest any, des del meu punt de vista, totes les exposicions q u e s'han plantejat, ja siguin en els espais públics com en les galeries privades, han superat en qualitat les de l'any passat.

N o em negareu que això no és un clar e x e m p l e q u e vosaltres, el públic, ja comenceu a formar part d'aquesta contemporaneïtat en q u è viviu, q u e vosaltres, entitats culturals, c o m e n c e u a apostar per allò que és latent en la societat, com e n c e u a confiar en joves artistes que, cada cop més, connecten amb la manera de viure

d ' a v u l i dia, c o n n e c t e n a m b allò q u e v e r i t a b l e m e n t està passant al seu e n t o r n , saben q u è v o l e n c o m u n i c a r a l'espectador i de quina manera fer-ho. Jo, des d'aquí, n o m é s puc agrair-vos aquest ajut q u e heu prestat a la cultura, al món de la imaginació, de la creativitat, del saber evadir-se, en definitiva, d ' u n món tangible, real, fascinant i totalment innocent, inofensiu.

No us oblideu de mi ni del que sempre defenso, i del que tot això suposa per al vostre dia a dia i per a la gent que hi creu; bé, potser no molt, però sempre suposarà quelcom agradable.

Així doncs, us espero la t e m porada q u e ve, espero i desitjo v e u r e - u s s e m p r e en totes les inauguracions prenent part d'un m o m e n t sempre únic per a l'artista.

al 31 de

juliol

Aguilar Morè Estrada Vilarrasa Vives Fierro Capdevila Mundó Villadelprat A. Gracia Ricard Martí Andreu Fresquet Danès Jordi J. Solà Puig Amadeu Casals Socis fons d'Art Servei de taxació obres d'art

sírïól SartiagoRusinol, 52 -Sant Cugat del X&llès

Horari: matins de 9 a 2 tardes de 5 a 9 Tel. 9 3 6 7 5 4 7

51

38

Cultura

FLSÍCANKKSS

li/o v e t a f s

P a t r i m o n i

Divendres, 24 de juliol de 199H

t e a t r a l s

FOTO.X.L

De Sant Adjutori se'n tenen noticies des de finals del segle X. FOTO: CEDIDA

Sant Adjutori i el Forn La Unió Recreativa i Esportiva de Ibèric van camí de ser la Floresta acull un teatre estable béns d'interès nacional LAgrupació Teatral estrena una obra de Carlos Llopis i. p.

- Sant Cugat-

Dimarts passat es va aprovar al ple, per unanimitat, una proposta per sol·licitar a la G e n e ralitat que comenci els exped i e n t s per declarar béns culturals d'interès nacional l'Ermita de Sant Adjutori i el Forn Ibèric. Aquest tràmit es va accelerar a causa de la bretolada que va malmetre part de la protecció del Forn Ibèric perquè, d'aquesta manera, "si no s'actua com es va dir, ho farà l'Ajuntament subsidiàriament", com va manifestar la tinent d'alcalde de Serveis Personals, Àngels Ponsa.

Tots els grups amb representació a l'Ajuntament van donar suport a aquesta proposta i van destacar no tan sols el valor pa-

trimonial d'aquests dos béns, sinó també la importància de la seva protecció.

El Forn Ibèric ja està catalogat perquè es va incloure a la carta arqueològica realitzada pel Servei d'Arqueologia de la Generalitat l'any 1988, però Sant Adjutori encara no. Amb relació al primer, Àngels Ponsa va recordar q u e c o n s t i t u e i x "un dels forns de ceràmica més complets que existeixen a Catalunya", per bé que els historiadors no es posen d'acord en la seva datació, ja que alguns el situen a l'època ibèrica i altres a la romànica.

Quant a l'Ermita de Sant Adjutori, en va remarcar que "és una de les poques edificacions de planta circular romàniques que es conserven al nostre país, i de la qual es tenen notícies des de finals del segle X".

IOLANDA PÀMIES

La setmana passada, l'Agrupació Teatral de la Floresta inaugurava un t e a t r e estable a la U R E F perquè, segons explicava Maribel Martínez, membre del col·lectiu, no tenien escenari i sempre havien de demanar permís a l'Ajuntament. Del condicionament de la sala se n'ha encarregat Victòria Martínez, una jove e s t u d i a n t de primer d'Arquitectura i actriu de l'Agrupació Teatral, q u e explica q u e els criteris d'intervenció s'han basat en "pensar com aniria col·locat l'escenari i el muntatge d'armaris que hi ha darrer e " . El m e s d e m a i g van començar els treballs, per bé que ja feia temps que es treballava en la concepció de la idea.

I •

1

Els diners per tirar endavant aquesta renovació han sortit de l'Agrupació Teatral i la UREF, ja que l'Ajuntament no l'ha subvencionada. En aquest sentit, Xavier Cortés, regidor de descentralització, manifestava que "és important que les entitats tinguin clar que no tan sols depenen d'una subvenció, sinó que busquin recursos per altres vies" i hi afegeix que la U R E F "a partir d ' a r a h a u r à d e d e m a n a r menys infraestructura a l'ajuntament, i per tant altres entitats en podran gaudir".

L'obra Per fer més efectiva la inauguració, l'Agrupació Teatral va interpretar al nou escenari Didlogos de un hombre solo, de Carlos Llopis. Es tracta d ' u n a tragi-

comèdia que explica les decepcions d'una vida. Martínez en destaca que és una obra força coral, en la qual hi ha molts papers i curts, motiu pel qual remarca que no els ha costat massa preparar-la, "jo diria que ha estat més difícil per la part tècnica, que han volgut fer moltes coses de llums i so, i han tingut més complicacions que nosaltres".

A m b u n t e a t r e e s t a b l e , les dues components de l'Agrupació comenten que tenen el projecte "de fer cada mes o mes i mig una obra nostra o d'algú de fora". D e fet, d'intercanvis ja n'havien d u t a terme, "nosaltres h e m anat a Terrassa, a l'Agrupació de la Llanterna, i ells vindran al setembre", comenta.

Però l'activitat no s'acaba aquí, perquè ja t e n e n programades altres sortides.

Amb aquesta Guardiola faràs molt més que estalviar Campanya

"Ajudem a restaurar el cimbori del Monestir"

^ ^ ^ ^ H -m-3

Trobareu les Guardioles a més de 100 establiments de la ciutat. '

Organitza:

Amics de la UNESCO - VSC

E K 4 C A N T O N S Sant Cugat Comerç

Cultura

ELS4CAIYIWS Divendres, 24 dejuliol de 1998

39

Cinema

Yelmo celebra el primer aniversari amb una balanç moderat Les matinals i les VOS no han tingut Facollida esperada D e m à farà just un any q u e Cines Yelmo S a n t C u g a t v a obrir les seves p o r t e s al Sant C u g a t C e n t r e C o m e r c i a l . El seu naixement va suposar un a u g m e n t c o n s i d e r a b l e d e l'oferta cinematogràfica d e la ciutat, q u e va passar d e tenir 4 sales - l e s d e C i n e s a - a tenir-ne 1 3 .

L'empresa v a i r r o m p r e a la ciutat a m b la tecnologia punta i a m b unes expectatives q u e , passat un any, no s'han vist satisfactòriament AURA COSTA - Sant Cugat -

Prop de 424.000 espectadors, a raó de 8.000 per setmana, han passat pels cinemes Yelmo Sant C u g a t des q u e aquests es van inaugurar al juliol de l'any passat. Ha estat un any llarg en què l'equip dels Yelmo ha treballat per oferir cada vegada més prestacions, però el resultat no acaba de ser l'esperat, especialment pel que fa a l'acollida de les sessions golfes, les matinals i les pel·lícules en versió original subtitulada (VOS).

Totes tres opcions encara es troben lluny de les expectatives de públic que l'exhibidora s'havia marcat. El cas més

a c o m p l e r t e s . S i b é Yelmo ha anat increment a n t els seus serveis durant aquest 1 2 mesos, la resposta del públic no ha estat l'esperada.

A m b tot, l'exhibidora diu que continuarà apostant p e r la ciutat, p e r q u è "un cinema no s'am o r t i t z a e n dos d i e s " i p e r q u è " c o n t i n u e m c r e i e n t e n e l projecte q u e v a m presentar a r a fa un any", segons paraules d e Santiago Art a l , representant d e Yelmo a Catalunya.

clar és el de les VOS, que des que van entrar en funcionament el 12 de març d'aquest mateix any, han registrat una mitjana de 50 persones per passi. Les sessions matinals estan obtenint índexs de públic "molt inferiors als d'altres ciutats catalanes", i el cas de les sessions golfes sembla que "està remuntant, però molt a poc a poc", ha dit Santiago Artal, representant de Yelmo a Catalunya. Malgrat la moderació d'aquests resultats, Artal ha subratllat: "En el seu dia vam fer una aposta en aquesta ciutat que mantindrem perquè creiem en aquest projecte."

quantitat importantíssima que segons Artal "trigarà anys a amortitzar-se". I és que els empresaris del sector saben molt bé que el handicap de les sales són els dies feiners, que no atrauen ni una quarta part de les persones que van al cinema els caps de setmana.

Amb tot, l'empresa s'ha mostrat satisfeta d'haver-se establert a Sant Cugat i considera que, alhora, la ciutat també n'ha tret un benefici important. Des de la seva implantació, al nostre municipi s'estrenen cada setmana d'entre 4 a 10 pel·lícules, davant les tres o quatre que s'estrenaven fins a l'any anterior. Això ha suposat un augment important de l'oferta cinematogràfica,

Els 600 milions que Yelmo va invertir a Sant Cugat són una

C r í t i c a

de

cinema

La fi del món

Els cinemes Yelmo es van inaugurar el 25 dejuliol de l'any passat. FOTO: X.I.. encara que també ha dut la competència en aquest àmbit.

Les quatre sales de Cinesa i les nou de Yelmo es disputen cada setmana les estrenes més comercials, fet que ha provocat les queixes d'alguns ciutadans, que lamenten que en lloc d'oferir-se 13 pel·lícules diferents hi hagi films que es repeteixin en les dues sales.

El representant de Yelmo a Catalunya ha respost aquesta acusació amb un símil prou ex-

Escola Artístico-Musical £ MONTSERRAT CALDUCl·l" Í7

Pel·lícula: "Armageddon" Director: Mkhael Bay Actors: Eruce Willis, Ben Affleck, Liv Tyler Durada: 134 minuts

sa amb una pregària força breu.

A destacar el to d'humor de tota la pel·lícula, reforçat per personatges com els que interpreten Steve Buscemi o Peter Stormate, l'astronauta rus que acaba Ja ha arribat -per segona ve- ajudant els americans i que el gada- el foc del cel per destruir recordarem per la seva interla Terra. Sobre la taula Arma- pretació a Fargo, dels germans Coen. El director Michael Bay geddon era la germana bessona de Deep Impacr. la mateixa pre- ha incidit en aquest aspecte dimissa argumental i el mateix vertit per separar-se voluntàriaplantejament. EI dubte era fins ment del drama que represena on se semblarien. I posats a taria un fet tan esfereïdor com ser perversos, quina seria pitjor l'impacte d'un gran meteorit sode les dues, ja que Deep Impact bre la Terra. no havia deixat gaire espai per Armageddon és una pel·lícula a les esperances. De vegades és d'acció sense pal·liatius. La vedivertit mirar-s'ho de l'inrevés. lla història de l'heroi que salva Doncs deixem en pau Deep Im- el món, sense additius ni conpact i centrem-nos en Armaged- servants. Trepidant, els persodon. És la joguina més sorollo- natges salten d'una crisi a l'altra. sa, extravagant en la seva La tensió puja a mida que el domagnitud, plena d'efectes es- ble equip d'astronautes han de pecials que podrien merèixer realitzar la seva missió. Es resuna nominació als propers pira un cert aire d'Apo/o XIII tot Òscars i absent de qualsevol al llarg del film. Com en aqueambició transcendental que ens lla, els astronautes tenen ocasió podríem imaginar. Res de pre- de dir allò de "Houston, tenim sidents afectats metafïsicament un problema". No es tracta d'un i torturats per la situació. Ni de sol; els problemes creixen, tampoc res de suïcidis i sacrifi- es multipliquen, ens envaeixen cis familiars. Willis interpretant i semblen no tenir final. l'improvisat astronauta-perfoArmageddon compleix amb la rador de meteorits Harry Stam- quota mínima de pantalla per per, despatxa la qüestió religio- altres països tret dels Estats

plicatiu: "Això és com la Cocacola, que la venen a tots els bars. Si tu no la vens, l'únic que aconsegueixes és perdre clients i, d'altra banda, desenganyem-nos, la majoria del públic vol veure Coca-cola".

Les xifres justifiquen aquesta explicació. De totes les pel·lícules p r o j e c t a d e s d u r a n t aquest any, les més taquilleres han estat les més comercials: Air Force One o la ja mítica Titànic.

Units, i Michael Bay amb el seu equip aprofiten l'avinentesa per deixar París pitjor que Nova York, que ja és dir molt. Posats a carregar-se símbols, quin millor que la capital per definició de la vella Europa?

Analitzada, Armageddon té un argument lineal sense sorpreses. Els personatges vénen a ser com els de Dotze delpatíbul però sense desenvolupar. Com ells, són una trepa d'homes inadaptats, violents, que viuen segons les seves pròpies regles i només es respecten pels seus fets, i al seu líder, que és el millor de tots. El desenllaç és previsible. Quant als aspectes científics, millor passar-hi pel costat, de puntetes. Algun astrofísic deu estar portant-se les mans al cap després de veure el film. Però mentre es veu, Armageddon funciona, té bona química i els amants de l'acció, que són legió, no tindran cap raó per queixar-se. És la típica pel·lícula contra rellotge portada a l'extrem.

Ja saben el que van a veure.

Que s'ho passin bé. Armageddon aconsegueix l'aprovat en el seu gènere. Sense més ambicions que la de fer un exercici de pirotècnia.

M è t o d e

Ireneu

Segarra

Escola vinculada al Conservatori de música del Liceu Tel.93 589 43 20 • 08190 Sant Cugat del Vallès

SUBSCRIVIU-VOS A

CAVALL Una revista en català per a nois i noies Plaça de Lesseps 33, entresol 2a.

08023 - Barcelona Telèfon: (93) 218 65 66 i 218 62 20 Fax: (93) 217 61 00

Subscripcions les 24 hores

ServiCaixa lav aixa

,III<HIIIII!'|Í;,'%

Rosselló, 2

93 674 36 36

Cuina cassolana

~" BAP. MERMELADA

Valldoreix, 56

93 589 11 85

Cafeteria i menjars casolans

VALLÈS PA

BARPICCOLO

Valldoreix, 29

93 589 11 98

Cafeteria, pizzes i entrepans

El pa de cada dia

BAR EL MONESTIR

Placa Augusta, 2

93 589 54 92

Tapes casolanes

BARBOKATA

Plana Hospital, 35-37

93 589 19 72

Cafeteria i entrepans

BOI BÉ

Rbla. Celler, 131

"93589 84 22

Marisqueria

CA L'EUGENI.

Alfons Sala, 9

93589 1901

Marisc, menú, cuina mera

CAN CABASSA CASTANO

Puigmal, s/n

93 674 02 67

Cuina de mercat

CAN EDO

Lleó, XIII

93 692 24 24

Carn a la brasa i calçots

CAN BARATA

Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200

CAFÉ-BARSOL

Rbla. Mn. Jacint Verdaguer. 113

93 674 67 21

Jazz Live

~~ CELLER STA. MARIA

Santa Maria, 17

93 675 28 97

Embotits i 320 vins i caves

_

Menú diari i entrepans

BAR GLOPS

Garoer de la 10176,14 Tel. 93 674 12 85 •

' ~' 93~697 06 52

Cargol llauna/ i arròs negre

CASINET

Camí Can Ganxet, 47

93 589 50 83

CAN CASOLETA

Sant Bonaventura, 39 Baixos

93 675 10 33

Peix i marisc fresc

CHEZPHILIPPE

Plaça Pep Ventura, 5

93 674 94 84

Cuina francesa i menú diari

EL JORDI'S

Sant Jordi, 39

93 674 11 18

Amanides i entrepans

ELPEROLET

Av. Francesc Macià, 67

93 675 53 03

Tapes i menú diari

ELMESON

Plaça Octavià, 5

93 674 10 47

Braseria i cuina de mercat

ENTROIDO

Plana de l'Hospital, 7

93 674 58 60

Braseria

FRANKFURT LA PALTA

Rambla Can Mora, 24

93 589 50 11

Frankfurts

ITALIANS 3

Sant Bonaventura, 6

93 674 64 33

Menú diari

Mercat Pere San

KROXAN

Avda. Catalunya, 15

93 589 81 97

Cafeteria i pastes

LA CANTONADA

Plaça Monestir, 1

93 584 23 32

Creps, amanides, menús

Parada 1.04

LA LUNA

Sol, 25

93 674 08 10

Tapes i plats combinats

L'ALBA

Ctra. Cerdanyola, 13

93 675 35 80

Cafeteria, croissanteria

LA GRANJA

St. Antoni-plaça Barcelona

93 675 52 46

Cuina casolana

LA PASTA BOIXA

Alfons Sala, 24

93 675 15 03

Pizzena, creperia

LAMÜSCLERA

Sani Bonaventura, 14

93 675 09 05

Entrepans variats

MASIA MAS ROIG

Plaça Mas Roig, 4

93 675 00 86

Xai. entrecot a la brasa

Passeig de Rubí, 108

MESOMENYS

Elies Rogent, 14

93 569 38 23

Mexicà-menú català

PARADA 1 FONDA

Rbla. Can Mora, s/n

93 589 26 97

Cuina catalana

Tel. 93 674 57 47

SQUASH

Sant Jordi, 33-35

93 589 14 96

Cafeteria pizzes, menú

Mercat Municipal Torreblanca Taula 1.6 Tel. 93 675 30 65 •

Tel. 93 589 14 18 •

El pa de Sant Cugat • FORN "LA CARRETERA" Ctra. Cerdanyola, 6 • FORN DE "COLL FAVA" Psg. Fcesc Macià, 57 • FORN "L'AVINGUDA" Avda. Alfons Sala, 32 • FLECA LA RIERA Psg. La Riera, 15 • FORN DEL MERCAT Mercat Torreblanca, (exterior) • FLECA ROSSELLÓ Rosselló, 22 • FLECA TORREBLANCA Psg. Torreblanca, 14 • FORN MERCAT VELL Mercat Pere San (interior) • FLECA JOAN XXIII Joan XXIII, 27 • ELS FORNETS "DISTOP" Colon, 30 i Girona, 23 • FORN GABRIEL Plaça del Centre - (La Floresta) • FLECA EUNICE D i p u t a c i ó , 3 1 - (La Floresta)

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

©s

•

•

•

•

•

•

•

•

•

Centre de Rehabilitació • SUSANANICOLETI

wwmmsr

RADIOLOGIA Cirurgia PSICOLOGIA INFERMERIA Especialitats vinculades al Centre Mèdic Tekram {Barcelonai

• DR- FÉRNÀNDEZ LA¥08 CJttirgia general, aparell digestiu. ASC-Prevíasa-S«nítas Av TorreHanea. 2-B, Zrt. Al. Sant 58B47O0

Consult. Centre Mèdic PEDIATRIA Dr. \. Barragàn Milan NEUROLOGIA i ELECTROMIOCRAFIA Dr. ). Sprra Catafau DERMATOLOGIA Dr. O. Servilje Bedate

• CENTRE MÈDIC SÀBAT Certificats de conduir i armes.

Mer**» interna, laserteràpia. tí Svtmoo RuslrWt, 2. entot

Dietètica-Nutrició M.OOMMOOOA· dW*tiaiOl·

«ans, "CANGURS* avis i rtens. eont»Nf» ffftttGk ajug* a la Itar. tnara*ofns»Tpy,toifl SafoMaaweii a dormo». Ay. *twH*l*ncat2-ll ^ < t a . 11112 Saní Cugat» &3 • TELE ASStSTENCW IN~ PROSS 24 HORES. Servei, d'ajuda a les persones «pans, malalts cromes o convalescents. a qualsevol han de* de o la nit. Sistema senstl, ràpid, segur i de poc cost Av, Torreblanca, 2-8. 3er A. 08190 Satt Cugat W .. * 93 589 3967

Metge capçalera

OTORINOLARINGOLOGIA

,*»• Av %n*M*Bcsa, 2-8, 2* pJanta,

; MONTSERRAT SARRI*

ua d'accidente d * -"If&wiAi

•35864368

Revisions per a armes Carnets de conduir i esportius Certificats especials

Odontologia Fisioteràpia •SORA ROMA fERRE Hskjtwàola. Asststànda

Sdntiaqo Rusinoi, 1, entsol. id

9 3 6 7 4 01 47

• CLÍNICA PARC C E N TRAL Dr. Thterry Hascoet Qdanto«stomatologia Ora. NatfiHe Wrgnes-Baque Ortodòncia.. C/ Joan Miro, 16. Sant Cugat. « 9 3 989 59 42 «P9. «70 27 98 58 • CWSTRE DENTAL t OtMRBRQIC A* Catalunya, 21, hams. Sant Cu-

93 6 7 4 1 5 26 Assessorament »

« CLÍNICA DENTAL A U TRAN Pediatria Odortotogia genera), rnptantok>gia, pròtesis, odortcpeoTatria, or- • JOSEP M. C O R O M I todòncia, mútues. Av. ïorreUan- NAS CASARAMONA ca.z-8.2a, 11 santCusat Pediatria, asma infantil. Hores «936750803 convmguaei Rbía. ílibatailada, 20,1r 3a. Sant Cugat • CÜWCA DOCTOR BftAND. « 9 3 6747216 OrtwtóndalOdonWogjagsneral. Exdusívament nens i aduftï, CV Santa Maria 5t ler, • PILAR CANOSA ÚBEDA 2a. - Sant Cugat, Pediatria - Medicina adotesoent.

«935B97S40 Av T^rreWanea. 2 - 8, 3r pla.

Sant Cugat «CUNtCA ORTODÒNCIA « 9 3 674 57 98 I DtSFUNCJO TEMPORO- 93 589 3 5 4 8 MANEHBULAR Av. Tbnsblanea. 2-4 2nA, despatx • DRA. ANNAPOJIBETI 6. Sant Cugat CALDES «5890396-6752212 Pediatria Vaslçto SahA Mapfte.

• CLÍNICA DENTAL MA- Endavaiada 21,1er pe. Sant CuJOR gat O Major, 23-26.1«, 3" « 9 3 5892985 «991674 78 400 93e74í»79

• J.H. ESQUIROL CAUS• ORA. M. JAUME SAUSA RA Gen«tía.Av. ItoetiJBne&a·S A*s sanit. AOK Mfitu», SfrtKaa, C*«oa denta). 01.«d* 9-J3 h í 16-201» PflSantMSfji, a b a t W Fiatejj·wt.MtiLHQC is». Sent tSig* V 83 87423 35 Ur8.í4S,dbmioífc VWtwaddm!36^ 2n. Sant

TRAUMATOLOGIA CIRURGIA ORTOPÈDICA Dr. J. Casanas Sintes Dr.). C. Valdés Casas

PSIQUIATRIA

•

INPROSS

Centre Mèdic Sàbat MEDICINA GENERAL Dr. I. Sàbat Bonich Dr. /. Sàbat Santandreu Dra. /VI. Sàbat Santandri'u

•

689 00 00-Fax 93 "13

Oftalmologia • CENTRE DE SALUT OCULAR Oltalmologi*. Conveni amb {as pnncfpàts mútues C/ San* ta. Maria, 1«. Sant Cugat

Otorinolaringòleg

Sant Cugat «938743663 93 418 «8 46 • INSTITUT PStCO« MÈDIC SANT CUGAT Psicologia cSniea, pakmtaírla, daprassians, alóoftoliÉme, tcaicoínanja tnaaioB» tfenerertal, estfàü, tubtofitom. ft^yvnh Wane9.2-8 3«;Aiía»r»,i1t12 Sant Cugat. « 9 3 589 3787

Tòcrjginecologio-OWetrida

•DR. jEsú^mmmÉt BWZAN Tccogínecoto^ Hor*<con*gijdes '^C^taMíf*2t,*»1«u89rtCw-

«*93S»4ftOR ^_ .P*6totoc«3«7*7*il6 <,,.-

Podologia

Psicologia Psiquiatria •CENTRE M f^MCOLOOM CLÍNICA

•Teleassistència, servei 24 hores • "Cangurs" d'avis i nens •Atenció i companyia a persones grans • Controls a malalts: medicació, cures, sondes.,.

fOHT

• JOSEP M. FRESCEÓES astüH^al, #ifiiQfsati8& mv^jgcHl·^ Malalties del pau, orteeis, ptan- ftanc9eoMaag*1-3,3r2fc $ » t tines ortopècSquee, papBom»», cirurgia det peu, Han» a fidn4§ •• --' vflna;

« 9 3 58» 6313 92916 9636

ASSISTÈNCIA A DOMICILI

•Transports especials: individuals i en grup

Traumatologia

>u%

•Ajuda ala llar: neteja, tria, compres, menjars...

-*i

Trastorns d"aprenentaJBB < de t» parla. Nens. «d«t»s««nï« í * 8 3 < • O R . FERRA» FERRAN adults. AK CatBtarrya 21, 3r 1*.

WLA Sant Cugat « JOSEP WÍMérthur - Pttwiasa • As- « 9 3 6 7 4 3 6 7 3 PECH il$t*note sanitària Madffíac. ïratimatoloBH», *&&&&'. r francesc Moragaí, 49, entr. 2a. « CENTRE PSJCOTERÀ- sistèncía sanitari.Jp*tí»8 r SantCoeat Medytec.

PoScBn* Mabameat WA DEL VALLÉS «936794653 " Psicologia, («Oquiatría. logopè- 2-8.«a-l6,r dia. Plaça Dr. Galtes, S, 2n, 3a. « 9 3 6 » Sant Cugat.

• DR. Í=ERMW A f t A M n l « 9 3 589 4051 Pedagogia-Logopèdia RO , . Ç»urgfa fliíopadlce trasBmaftf.

• BEOON A VINALLONGA • DRA. PALERM lògica.

Pedagogia, iogopèdis. Proble- Psicòloga Ansietat, deprestó, Hora* conwngstdoí. et Girona, mes llenguatge í aprenentatge diticullats de relació, trastorns 2t, 1r 3a. 8sr3 Cugat, C/V»à,5-iMr 2a. Sant Cugat. a l'adolescència psicoteràpia. « 9 3 6 1 4 4 Í 4 T Hores convingudes o/ Fran- 93 5890534 «935891215 cesc Woragas, 25-27, 2n ta

SALUT I SERVEIS A DOMICILI

Av.Torre Btanca2-8.3r A, desp. 11-12 Sant Cugat del Vallès

Cultura 41

Q S / C A N T O N S Divendres, 24 dejuliol de 1998

Posa't^Guapo pesa't Guop°

B0iB£

PELUQUERIA

FORMAS

• • • •

C/. Elias Rogent, 18A (iunto mercado nuevo) Tel. 93 675 40 0 6 - 0 8 1 9 0 St. Cugat del Vallès

IIM mm

1N v

Bar Restaurant

Tota una tradició Menú diari, però de diumenge!!

"^^L·r ' A

•YELMO

•CINESA

*H»1

1 4$B*6,30-8,30 * 10,30

Mr.siago»

Atmaggedon

fc,

4,30-7^0^1^30

ftlmo2 4,30-7,15-10,15 Asesinos de mmptezo

j>«#fo»ttft»j»Sj»çÍi

3

iutúMí^aniiiiífii*^A»Mf

Pl. O c t a v i à , 6 Tel. 9 3 6 7 4 1 0 4 7

4,00 «6,15 - 8^0 -10,50

1 » § % l l h B < *

"MONTADITOS" TAPES MARISQUERIA BOUTIQUE D'ALIMENTACIÓ

OBERT TOTS ELS DIES Rbla. del Celler, 131 Tel.: 93 589 8 4 2 2 Sant Cugat del Vallès

^^^««NaHiL. Y«IRJQ4

4,00. 6,15 > 8,30-10,50 yfekitós

i'»

4,00-6,18.-8,30-10,50

Sessions golfes de dissabte

YeteioS Aie«»r«I«oi

^

#*

» 4,00-6,18-830-10,40

Yfelcno7 4,00-64$-8,30-10,50

*.<•-*..-

-,.i.J

Com si fos de tota la vida

Yelmo9 jStjBO

l^il

la xocolata... ^ f t f f w • l i entrepans... * H * f v

iliiM,iWlfiiiMJni

Tormentaui MucÉ»

niï»» iiiHViírtrt iWrt iritítii riu íi

^llL

• I cafè... fh»th* las pastos... f f v f K • I fills... * K * f i

YPARADA

Si encara no ens coneixes, La granja mereix una visita II

Pl. Barcelona

!!

Tel. 93 675 52

RAMBLA CAN MORA S/N - 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS T Tel. 93 589 26 97 U

M

2§ SETMANA

ESTRENA

http://www.cinesa.es

Tots els Divendres i Dissabtes SESSIONS "GOLFES"

39 SETMANA

4a- S E T M A N A L E S L I E

SALA 3:16,05-18,15-20,30-22,45 Golfa: 01,00 - APTA

i>

^^

,^

— ^__—

Qi ParWno

I C J n PaiWng — *.,. ___.." 2h. arafis

btfv&fnttt 6 7 0

tAir

• CUINA CATALANA • SERVEI DE CARTA I MENÚ • TANCAT DILLUNS NIT

S S/TNT C U G A T

CINESA

!ui«$toàM

Dia de

Dia de l'espectador

SALA 4: 16,05-19,00-22,00 Golfa: 00,50 - APTA

SALA 2:16,30-19,15-22,15 GOLFA: 00,50 - APTA

!1K

G O L F A EN V.O.S.E.

N I E L S E N

f h y 11 i d a La»

SALA 1:16,30-18,30-20,30-22,30 GOLFA: 00,30 • APTA

Emma Thompson

Divendres, 24 - SALA 1 GOLFA.-. oa,aa - ta MW©.

s @ mm s m, sa Q m Carnet Jove

Carnet, d'estudiant universitari

Venda, anticipada

Carnet mes grans de 65 anys

Reserva per telèfon

Venda les 24 h. als ServrCaixa

Accessos minusvàlids

Pagament amb targeta de crèdit

Sessions numerades

Venda per 902-33 32 31

42 Cultura

ELS-íCAIVrO!>S Divendres. 24 de juliol de 1998

LA

R À D I O

9 i % wmm M

jl

De dilluns a divendres

Dissabte

• De 8 h a 9.00 h Primera Plana, presentat per Jofre Llombart • De 9 . 0 0 h a 12 h Matins d'estiu, magazine presentat per A/ex Blàzquez • D e 12.00 a 13.00 h Tira milles. el concurs de Pere Pahissa • D e 13 h a 13.30 Sant Cugat avui: F informatiu • De 13.30 h a 14.0()h Viu l'estiu • De 14h a 19 h Tardes de música amb Salva XalIvé • De 19 h a 11 h Tardes de música amb Ales Hartual • De 22.00 h a 8h Música al teu costat

• D e 8 h a 13 h El parasol, presentat per Salva Vallvé i Raquel Iniesta • D e 13.00 h a 16.00 h Aquells meravellosos anys, amb Josep M. Alvira • D e 16.00 h a 19.30 h Jukebox, presentat per Xavi Montero • D e 19.30 h a 8 h Música al teu costat

La

p r o p o s t a

Diumenge • D e 8.00 h a 14.00 h Roda d'amics de l'estiu, presentada per Pere Pahissa i Joan Fàbre-

Els 24 alumnes de Lopategui demostraran demà el seu art

{&*•

Serà demà a les deu del vespre en un marc incomparable, el Claustre del Monestir, quan els 24 alumnes que han participat en el XXVI Curs Internacional de Guitarra José Luis Lopategui demostraran el que han après. I és que oferiran a tothom qui ho desitgi el concert de cloenda d'aquest curs, fent sonar les guitarres tal com els ha ensenyat el seu mestre, José Luis Lopategui -a la fotografia. El guitarrista va ser l'encarregat d'obrir aquest curs amb una mostra de temes d'autors com Beethoven o Isaac Albéniz. I ho va fer tocant la seva guitarra de deu cordes acompanyat de Maria José Santos. Demà, doncs, arriba el final al Claustre del Monestir.

• De 14.00 h a 16.00 h Aquells meravellosos anys, amb Josep M. Alvira • D e 16.00 h a 19.30 h Jukebox, amb Xavi Montero • D e 19.30 h a 8.00 h Música al teu costat

SALES MUNICIPALS

24

FESTA N U U O * 0 1 L A FLORESTA uestra

h

«ttes de Cas Llobet,

• Cesc Van Campen, còmic Casa de C u l t u r a (Jardins del Monestir, s/n). Fins al 29 de Juliol.

DIVENDRES

A< •Ocle

A VALLDOREIX b. Pati del Casal d«fCultura de Valldoreix.

A C T I V I T A T * A S A N T CUGAT Í Fresca". Projecció de i*; I Monestir. Gtg: Aj

.

DiSSABTh

•Rudolf Hàsler: l'obra ; P 7 Í - / ' P P 7 . C l a u s t r e del Monestir. Fins al 25 de juliol.

•7a. Mostra Fotogràfica d'alumnes. Espai Jove.

Casa de C u l t u r a . Fins al 29 de Juliol.

i tfc LA FLORESTA

•Arimacféíft&niil» per Oriol Bergalkk A íes 11:00 h •Jocs infantils i escuma. A les 12:00 h< •Trobada <Je paeílers. A les 13:00 h.

•Dinar «fe germanor. A les 14:00 h. Musica de sobretaula •Nk de JMsgyf&ntasia amb el Ballet Cotton Giris, •DÍ8CO «&!>£Afes01:30 h.

Totes aquestes activitats tindran lloc a les Pistes XXVII C U R S INTERNACIONAL DE G •Audició a càrrec dels alumnes participants del ei Org: Asla de Música. Col·l: Ajuntament de Sant

•XII Exposició d'obres participants al Concurs de Pintura Ràpida "Francesc Cabanas i A/ibau". Casa de C u l t u r a (Jardins del Monestir)Fins al 26 de Juliol.

SALES PRIVADES del grup Dos-is. A tes,16:30 h. 'd, Antoniu Linares I Melissa. t. Org: ComÍS8í64e Festes.

"JOSÉ LUIS LOPATEGUI" 22:00 h. Claustre del Monestir. del Vallès.

• Col·lectiva de 7.

Pou d ' A r t ( B a l m e s , 35).

Fins al 31 de Juliol • Trisomni. Pintures de Dominique 0., I. Mir i Núria Sol. Al Club Esportiu Valldoreix. F i n s al 31 de J u liol • " C o l o r s " . Pintures i litode Didier Lourenço f rafies ,a Galeria (Sant Jordi, 14) Fins al 30 de S e t e m b r e

26 DIl'MENUE

FESTA MAJOR DE LA FLORESTA •Pmveé 4'escakactrtc. A les 09:00 h.Ala URER ;';f •Jocs ift&atilsa l'Agrupament Escolta. A les Ititok.

•Cafè de les ans "Ocell Radiant" a la l'REF. A brfMMtt h.

•Ballada de sardanes amb la "Principal del Llobregat!". A les 20:00 K. Col·l: Aigües de la Floresta.

•Havaneres amb el grup la Garota. Tradicional cremat A tes 22:30 h. Col·l: Caixa de Terrassa.

SI N O S*ESfEC1FICA EN SENTIT CONTRARI» LES ACTIVITATS ES FARAN A LES PISTES.

•Runde,olis. APV de Valldoreix. F i n s al 24 de Juliol.

•Club d'art Lluís Ribas.

Mostra d ' a r t p e r m a n e n t .

Espai Lluís Ribas (C/ Gorina, 6) Fins al 30 de Juliol.

•Estudi posició Ferran 8) Fins

Ferran Martí. Expermanent. Estudi Martí (C/ Gorina, al 30 de Juliol.

U S ICXiVIXUVS Divenr/rr*. 24 r/r mimir/r

Cultura 43

l'm

t-í'N i*;;* A|untamerr

93 5892288

SOREA

93 58900 21

Bombers Beílaterra

93 6928080

VaSdorew (parada)

936741111

Grua

9367433 71

Aigües La Floresta

93 67420 «9 93674201«

Bombers Generalitat

085

Bombers Rubi-San! Cugat 93 899 80 SO

CAP

935891122

AAPP i W Mira-sol

CAP urgències

935894455

AAW Verge Carn» Hira-sol 936741003

CasadeCuttura

935891382

M W Satf Joan Mira-sol

936747103

Centre Social i Sanitari LF 93 5897800

AAPPiWW**»*

936742197

Casal Valdofeix

93 674 45 $9

AAPP(WC.MafitseB*m936742105

CítaiattdeG»

9372*2944

AAPPWCartM#5m

Centre CfcicteRomsta

935890847

MProo.íV«risUFi0reaa 836742089

Centre Cfoc tes ISanas

936755105

AAWAiguatoBgataFtor,

93 674 5 t 29

Casat Cultura M i r » « í

93689 2818

^CoftMrridOtt

93 2694587

Cinemes St.Cugatfíeser.) 93M&<»41

DttptBprevnt

Correus

93 874 7096

Greenpeace

Creu Roja Sant Cug«

936741234

Creufto)aVaBdoreix

936742459

Dispensar! La Roresta

93 674 76 IS

Ent Muridpa! D e » * * * » , 93 67* 2719 ENHER fiubf

93 «9918 92

FECSA (atenció al dient)

« » 73 73 73

FECSA (avaries)

900747474

FFCC

936741934

Funerària

93 5895552

G. Oví (Mira-sol)

93674 2379

Hisenda

93 5891155

Jutjat

936745049

• Santa Cristina Dissabte 2 5 • Sant Jaume Diumenge 26 • Santa Anna i sant Joaquim Dilluns 2 7 • Sant Aureli Dimarts 2 8 • Sant Gerard Dimecres 2 9 _ • Santa Marta Dijous 3 0 • Sant Abdó Divendres 3 1 • Sant Ignasi

93S893080 191)5434704

H. Generat de Catalunya

935891212

K.Vatfd·Hebron

934272009

K. Sant Joan de Oéu

832034000

Unitat Coronaris

932481049

Tel. tfe ^EsperançB

93414484»

rnfotïriació Carreteres

932042247

Infrjrrnació Aeroport

934795000

WorrnaaófïSFE

934990202

Informació Port

933188750

OMtC

936893188

PoSclir* rorreManca

935891888

PROMUSA

935891732

CASAL DE CULTURA DE VALLDOREIX • Informació i inscripcions: De dimarts a divendres, #11 a 13 h.

Te), i fax 93 589 82 6

(Casa! de Cultura de Valldoreix).

•CICLE DE CINEMA a l'aire lliure Divendres de juliol i agost.

Ales 22.30 h.

Entrada lliure Al pati del Casal de Cultura de Valldoreix.

24.7.98 Mogly y Baloo Tots els públics.

31.7.98 Siete anos en el Tibet Majors de 13 anys.

7.8.98 Todos dicen I love you Tots els públics.

14.8.98 Gràcies per la propina Majors de 18 anys.

93 674 6896

Parròqu'aSt Pere Octava 93 6741163 Parròquia U s Planes

93 204 7503

Parroqira Valldoreix

936740569

i;||:'ll::litrïif#;;l;; I n Asa

9367535 03

Amw Gavfri

9367425 70

Casal d'Avis SC

93 58916 38

Llar d'Avis Parròquia

935890598

Club Muntanyenc

936745396

Coral de <a Unió

936741006

www. scvirtual.org/cinema.htm

Piscina Municipal Valldoreix 93 675 40 55 Cuerpo Nacional de Policia 93 674 78 58 Urgències

091

Policia Municipal i PfOt Civil

092

Po Mumcícal (Valldoreix]

908 7S 51 25

Comissaria de Policia

93 674 7612

Taxis (parada) Radio Taxi Repsoi-Buld Sant Cugat Comerç

CASALS D'ESPLAI D'ESTIU Queden places per a:

AGOST (1a i 2a quinzena)

Esbart Sant Cugat

93675 26 52

Tot Sant Cugat

9367486 61

Grup Sup. Immigrants

93674 9314

Ràdio Sant Cugat

9367559 59

OBERTA LA INSCRIPCIÓ

Eis 4 Cantons

93 5896282

Al C. Cultura de Valldoreix

93 6740322

HORARI AUTOBUSOS IA1. SANT CUQAT-MIRA-SOL-MAS JANER Sortides des de Mas Janer.

-Dies feiners. 1a sortida: 06.O0h-Q7.00h-08.00h i a les hores en punt fins a les 22.00h.

L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

-Dissabtes i festkis. 1a sortida: O7.O0h-08.00h-09.0O i a les hores en punt fins a les 22.0Oh. L'últim servei finalitza et seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

Sortides des de l'Avinguda Alfons Sala.

-Oies feiners. 1a sortida: 06.40h-07.40h i als 40 minuts de cada hora fins a les 21.40h.

L'úitim serveifinalitzael seu recorregut a t'estacfó de F.G.C. de Sant Cugat.

-Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.40h-08.40h j als 40 minuts de cada hora fins a les 21,40h.

L'últim servei finalitza el seu recorregut a i'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

• UNIA 3, SANT CUG4T-LAFL0RESTA-LES PLANES Sortides des de F. Colom.

-Dies feiners. 1a sortída:05'45h del matí i cada hora i mitja fins ates22.15h.

-Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.15h del matí i cada hora i mitja fins a tes 22.15h.

Sortides des de l'Estació.

-Dies feiners. 1a sortida: 06.35rt del matí i cada hora i mitja fins afes21.35h.

-Dissabtes i festius. 1a sortida: 08.05h del matí i cada hora i mitja fins a les 21.35h.

Recorregut F. Colom, la Floresta, Plaça Centre, Mercat, CAP, Alfons Sala, Estació, Plaça Centre, La Floresta, F. Cohm.

: mmmmmmmmmmmmm:

Recorregut. Mas Janer, Estació Mira-sol, Plaça Can Cadena, Estació St. Cugat, Mercat -Oies femers. 1a sortida: 05.40h-G6.25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h.

Torreblanca, CAP, Alfons Sala, Can Cadena, Estació Mira-sol, Mas Janer.

-Dissabtes i festius, 1a sortida: 06.251» i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h.

-Sortides addicionals a Terrassa: 06.55h, 07.55h i 11.55h.(feiners) Míï*à2u$ IHÏIIÍIM1IIIÉÍ1ÏÍI(I1Í Mil&iinS Sortides des de Sant Domènec.

• A 3. SANT CUGAT-BARCELONÀ -Dies feiners. 1a sortida: 06.16h-06.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h.

-Oies feiners. 1a sortida: 05.15-05.40 i als 40 minuts de cada hora fins a les 22.1 Oh. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.16h-Q9.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h. -Dfcsabjtas. 1a sortida: O5.15-O5.40 i 06.10h i als 10 minuts de cada horafe»ates22.1 Oh. Sortides des de Sant Francesc.

-ffàtmm i festius, la sorfida: Ü7.10h i als 10 mira^oe cada hora fins ates22.10n.

-Dies feiners. 1a sortida: 06.23h-06.53h i als23 i 53 minuts de cada hora fins a tes 22.23h.

-Sortides ao)icior^aCer*»iï!ofa:22.40h i 23.00h (feiners). 23-fJOh (dissabtes i festius}.

-Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.23h-09.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h.

Sortides des de l'Estació FGC. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.05h-06.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h.

-Oies feiners. 1 a sortida 05,45 i als 15 i 45 mínute de cada horafinsa les 2T1.45h.

-Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.05h-09.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h. -Dissabtes. 1a sortida: 05.45 i als 45 minuts de cada hora ir» ates21.45h.

mtmÈfflcmmK·&mmmmK

Recorregut. Sant Domènec, CAP, Sant Francesc, Plaça CoB, Mercat Torreblanca, Monestir, Estació -Diumenges i festius.1a sortida: 06.45h i als 45 minuts decadatxwalin&ales21.45h.

FGC, Colomer, Sant Domènec.

-Sortides addiciortatea&Brdanyolffi 22.15h (feiners).

ELS4CALVIÜ1NS 44

Divendres.

Z4 de juliol de 1998

S e t m a n a r i d e SANT CUGAT DEL VALLÈS

Identitat

Teresa Cunillé. Actriu.

JORDI CASAS

"La pena del teatre català és que hi ha pocs autors" es podia fer. L'empresari et deia: "Això no és c o m e r c i a l " . E n s hauria agradat escenificar una trilogia de T x è k h o v i no vam poder. El meu marit va portar una obra que havíem vist en una funció als Lluïsos de Gràcia, i aquesta sí que li va agradar. Era La Pepa maca, i va tenir molt d'èxit.

À N G E L S CASTUERA - Sant Cagat-

L e s seves tres n é t e s p r e s u meixen d'àvia, especialment des de q u e Nissaga de poder es va convertir en el culebrot català per excel·lència. A ella, la televisió no li ha suposat més popularitat i manté el reconeixem e n t del p ú b l i c d e s q u e va començar a l'escenari, amb mitj o n s c u r t s , e n c a r a . La s e v a elegància i professionalitat l'han convertida en una de les senyores de l'escena catalana, i li han valgut, entre altres premis, la Creu de Sant Jordi.

—Els s a b a d e l l e n c s n o li r e t r e u e n q u e visqui a Sant Cugat?

- H a . ha, ha! Vaig deixar Sabadell l'any 1951, quan ens van contractar al meu marit i a mi al teatre Romea i vam anar a viure a Barcelona. D e s p r é s , com que la meva filla viu també aquí, a Sant Cugat, ens hem traslladat fa molt poc temps per estar junts.

- Q u a n vostè va d e c i d i r s e r a c t r i u n o e r a fàcil d i r - h o a casa. Com s'ho van p r e n d r e ?

-Jo no ho vaig haver de dir, això de "mamà, vull ser artista". Kl meu pare era tenor, però va haver de deixar-ho perquè estava malalt. La seva afició al teatre era tan gran que va formar una companyia de sarsuela a Sabadell, la ( Aínillé-Cabané. Jo aleshores tenia tretze o catorze anys i n o m é s li d e m a n a v a al m e u pare que em deixés sortir. Ell em deixava estar amb el cor, a les últimes files, i jo m'anava adelantant fins arribar al costat del tenor i la tiple.

- E l seu pare no s'ho pensava, que acabarien sent parella al teatre.

- U n dia, preparant La del manojo de rosas, es va posar malalta la noia que feia parella a m b el meu pare. Jo, com q u e e m sabia tots els papers, li vaig dir que volia fer-ho, tant sí com no. Ell es va mostrar reticent al princi-

- D e q u è d e p e n e n els aplaudiments, del personatge o d e l'actor?

-Això va a mitges, les condicions de l'actor s'adapten a les del personatge, i si el paper que et toca fer té caràcter, ja hi ha molt guanyat perquè agradi.

- L a seva imatge t r e n c a del tot a m b la d e l ' a c t o r bohemi.

-Sí, els actors tenim la fama de poc formals, però això depèn del caràcter. Nosaltres h e m sigut sempre una família molt normal, gairebé diria que no semblem actors. Les meves filles sempre diuen que som un cas excepcional dins el món del tel'.actriu, a un racó del jardí de la seia rasa a Sant Cugat. FOTO.X. IARROSA atre. Aviat farem els cinquanta anys de casats. Tinc un marit pi, però em va deixar. Des d'agarra o Puig i Ferrater. Ara tenim - e n Domènech Vilarrasa- que leshores hi sortia a totes. en Belbel, en Galceran, la Lluïes un sol. Sempre diu que es va - Q u i n e s possibilitats hi havia sa Cunillé... Però fan poques coenamorar de mi perquè jo e m ses, haurien de treballar més, d e fer teatre en català als anys sabia els papers quan havíem ha, ha, ha.

50? d'assajar. Al taller de costura, les -Al teatre Romea es feia sem- Q u e n o n'hi ha, a r a , d e temeves c o m p a n y e s e m deien: pre, però a m b moltes dificulatre comercial?

"Teresa, fes-nos la comèdia". I tats. No podíem fer traduccions, -Ara sembla que els empresajo els recitava el meu text i els havia de ser teatro lerndatlo. ris tornen a mirar el fet que el dels altres personatges. I ploraTant fèiem una obra de Josep públic vagi o no al teatre. Però ven...

Maria de Saés diferent.

Abans no es po- L a p r o p e r a temporada p u garra com una dien fer moltes jarà a l'escenari del Teatre Napeça còmica c o s e s , i si l e s cional. de Tomàs fèiem, era per a - E m fa molta il·lusió, malElias, però un o dos d i e s , grat tot el q u e ha passat. Jo t e eren sempre només. Eren nia moltes il·lusions posades obres escrites "Els dilluns del en en Josep Maria Flotats, i és originalment Romea", i podíuna llàstima q u e no pligui conen català o ex'' * "" e m presentar tinuar. Però el teatre sí q u e ha pressament d e seguir. P r e s e n t a r e m u n a obres més selectes i alguna traper a la companyia del Romea. obra de M e r c è Rodoreda, una ducció camuflada.

-Ara sí que se'n fa, de teatre de les p o q u e s q u e va deixar - C o m va s e r la seva e x p e en català. I sense problemes, escrites. riència c o m a empresària teaaparentment. tral?

—Fa poc temps que viu aquí, - P e r ò se n'hauria de fer molt -Nosaltres aleshores teníem la p e r ò . . . quan actuarà al Cenm é s ! Hi ha molt pocs autors. il·lusió de fer un tipus de teatre tre Cultural?

Aquesta és la pena del teatre camés semblant al q u e es fa ara, talà. N o m é s p o d í e m comptar - N o m é s cal q u e m ' h o propoperò això, en aquella època, no a m b els clàssics: Guimerà, Sasin, i ho faré e n c a n t a d a !

"Jo tenia moltes il·lusions posades en el Teatre Nacional d'en Josep Maria Flotats"

a UI è

Tecftò

Darrerament ha estat notícia el nostre patrimoni historicomonumental: agressió a l'anomenat Forn Ibèric; aprovació d'una moció municipal demanant la declaració de l'esmentat forn i l'ermita de Sant Adjutori com a béns culturals d'interès nacional, per tal de poder actuar-hi per preservar-los; inici d'obres de restauració de l'ermita del Sant Crist de Llaceres i recollida de diners per al cimbori del Monestir. Tot plegat ha portat l'editorialista quatrecantoneri ha referir-s'hi i a parlar del nostre patrimoni com un senyal d'identitat, com unes arrels que ajud e n a arrelar, i valgui la redundància, els nouvinguts al municipi. Realment la nostra identitat passa pel patrimoni històric? En altres paraules, allò que fa que un ciutadà - e s p e cialment aquell que s'hi ha instal·lat fa p o c - se senti d'un lloc, depèn en alguna mesura del coneixement dels seus monuments històrics? A més, quina identitat cal conservar i per què? La manera de viure la identitat santcugatenca és diversa i, sense cap mena de dubte, se li superposen - o se superposa a, que és el més probable- altres identitats: metropolitana, vallesana, catalana, espanyola, europea,... E n un món i municipi tan canviants com els que ens ha tocat viure (i perdoneu el paral·lelisme), la necessitat de sentir alguna cosa com a pròpia, és evident. El que no és tan evident és que siguem capaços de consensuar referents comuns a m b els qual tots ens puguem sentir còmodes. En una ciutat que no para de créixer (l'alcalde ens acaba d'anunciar més i més cases), no és fàcil trobar un punt d'encontre entre aquells que s'arrapen a la nostàlgia vilatana i els que vénen bàsicament (per no dir exclusivamente) a buscar qualitat de vida. Ens cal anar definint paràmetres de patriotisme ciutadà o cívic, on la implicació en la gestió de la cosa pública en constitueixi l'element central. Això vol dir que no cal una política sobre patrimoni? En absolut. Però mentre aquesta es pot reduir a una qüestió de prioritats d'actuació pública, el tema d e la identitat...

PI. de la Unió, 3 - Tel. 93 590 80 60 Sant Cugat del Vallès www.valles.com

Hardware, Software &Webs