Skip to main content

Diari de Sant Cugat 170

Page 1

SIS ANYS DE PRESÓ PER A TRES TRAFICANTS DE LES PLANES. Plana 17

Dijous, 5 de desembre de 1996

US 4 CANTONS , 225

S e t m a n a r i i n d e p e n d e n t d e S A N T CUGAT DEL VALLÈS

TEMA DE LA SETMANA:

El retorn de la Mare de Déu

La Generalitat no vol una facultat de medicina a PHospital General El conseller Trias diu que "Elproblema de Vhospital ÍHGC no està preparat per no és la ubicació de la ULC al projecte de la Lliure sinó la situació econòmica " -SantCugat-

Fan sortir eh colors a la Mare de Déu "El tema ha sortit de mare", diu Jordi Casas, president del Grup d'Estudis Locals (GEL); "continuarem treballant pel seu retorn", replica Montserrat Rumbau, presidenta d'Amics de la UNESCO; el mossèn argumenta que ha estat set segles al monestir i només seixanta anys a Terrassa; als impulsors de la idea del retorn de la imatge no els agrada la campanya de recollida de signatures que acaba demà. La polèmica està servida. Planes 3,4 i 5

Gerra d'aigua freda la que va deixar caure el conseller de la Presidència, Xavier Trias, sobre el projecte de la Universitat Lliure de Catalunya d'instal·lar una facultat de medicina a l'Hospital General. Trias va dir que " l ' H G C no reuneix els requisits necessaris per ser una facultat" i, a més, que "la Generalitat no veu amb bons ulls el naixement d'una nova facultat de medicina al país". Trias i el doctor Josep Maria Sala, president de les Gimbernat, durant íacie de presentació. Foto: BADIA Aquestes declaracions les va fer durant la inauguració oficial del centre de biomecànica aplicada de les Escoles Universitàries Gimbernat de la nostra ciutat. Plana 16

El conseller de la Presidència inaugura un centre de biomecànica a les Escoles Universitàries Gimbernat

RHW^as

Un dirigent del P P compara Valldoreix amb Ruanda

Sant Cugat esgota els telèfons

mòbils

El vocal popular a l'EMD de Valldoreix, Pantaleón de Miguel, rep el rebuig de les ONG locals, que ho consideren "insultant". Plana 7

Plana 2 6

Mossèn Pere Vivó deixa la parròquia per motius de salut Oficiarà la darrera missa al monestir el dia 22 de desembre Plana 2 0

5- -

Can Gatxet f

^ PROMUSA Av. Torre Btanca,»* TSÍ.M91TS2 SMüCustKMVMM·

i c


H-SJCAIYFONS l)i/<m.<. Í , / Í , Í S W « Í / I /CM

Sumari

El P S C presenta 4 al·legacions contra la situació econòmica. Plana 6

Creen a Rubí una plataforma contra els accessos al

Setmana

Entorn

3

P r y c a . Plana 10

8

Kl tema de la setmana recull les diferents opinions respecte al retorn a Sant Cugat de la talla d e la Mare d e D é u q u e està a Terrassa. Planes 3. 4 i 5.

El Govern central diu q u e els ajuntaments de la comarca volen allargar els laterals de la B30 i els veïns de Mira-sol pres e n t e n al·legacions. Plana 8.

Política

La remodelació de la placa de l'estació i de l'aparcament dels Ferrocarrilsde la G e n e ralitat podria ser una realitat d ' a q u í a dos anys, segons les previsions dels r e s p o n s a b l e s del projecte. Plana i>

6

Pantaleón de Miguel compara Valldoreix a m b Ruandai es crea l'animadversió dels ciutadans i les O N G . Plana 6.

L'escola bressol de Valdoreix celebra u n quart de segle. Plana 18

L'handbol d e la UE c a u e n una crisi a m b una nova d e r r o t a . Plana 28

Punt i final exitós a la M o s t r a d e Cultura Popular d e l a U n i ó . P / a n a 36

Societat 16 Economia 26 Esporis

30

Xavier Trias diu q u e l'Hospital General hauria d'arreglar la seva s i t u a c i ó e c o n ò m i c a abans de pensar a posar la facultat de medicina de la Universitat Lliure de Catalunya. Plana 16.

Hls s a n t e u g a t e n c s h a n s u c u m b i t a la febre dels t e l è fons m ò b i l s i ja se n ' h a n r e partit 250 e n n o m é s un m e s Les promocions da'parells han causat furor e n t r e la p o blació. Plana 26.

El Club Voleibol Sant Cugat es es juga la categoria si continua el mal joc, però l'entrenador és optimista. Plana 31.

A Sant Cugat hi ha 62 persones infectades amb el virus de la Sida, segons dades dels hospitals d e I Vallès Occidental. Plana 19.

La r e s p o n s a b l e d e la botiga d'il·luminació Gonu, Carme R o m e r o , diu q u e a S a n t C u gat es pot comprar d e tot a la secció Les empreses. Plana 26.

N o u artistes formats a l'Escola M u n i c i p a l d'Art e x p o s e n per segona vegada a la Casa de Cultura de Sant Cugat. Plana 36.

Cultura 3 6

PORTES OBERTES

Com treballa l'Administració de justícia a Catalunya?

EIS4(MOP8CLÜBDELSUBSCRIFfOR Subscriu-t'hi i demana la targeta d'EL CLUB d'Els 4 Cantons i tindràs un descompte de 4 ptes. per litre de benzina. A la benzinera Gríful,

Vine a veure-ho. Divendres, 6 d e d e s e m b r e Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Audiència Provincial de Barcelona Palau de Justícia de Barcelona. Passeig Lluís Companys, s/n. Barcelona, (de 9n a i8h) Audiència Provincial de Girona Plaça de la Catedral, s/n. Girona, (de 9h a I5h) Audiència Provincial de Lleida Rambla Ferran, 13. Lleida, (de 9h a I8h) Audiència Provincial de Tarragona Av. Uuís Companys, 10. Tarragona, (de ioh a I5h)

Telèfon obert: (93) 3 1 5 13 13 T'informarem de tot.

Ç) CL

Generalitat de Catalunya Departament de Justfcia


HS4C4NTC»>S £

i

^

El tema de la

hetmana Dijous, 5 de desembre de 1996

Mare

de

Déu

de

S a n t

C u g a t Joan

La Mare de Déu!

Auladell,

historiador

"No existeix cap llei

La recollida de signatures per demanar el retorn de la verge acaba demà

que dictamini el retorn de les imatges

La campanya de recollida de signatures per reclamar el retorn de la Mare de Déu de Sant Cugat al municipi, engegada per l'associació Amics de la UNESCO Sant Cugat-Valldoreix, acaba demà després de gairabé un mes. De moment, ja s'han replegat 400 firmes. Malgrat

això, no existeix un consens sobre si la talla romànica ha de tornar o no a Sant Cugat. Prova d'això són les opinions discrepants al si de la comissió pel patrimoni cultural, on algunes de les entitats que la integren consideren que el m u n i c i p i t é altres p r i o r i t a t s patrimo-

nials. A més, encara queden interrogants oberts: si la imatge torna, on es col·locaria? Per què no es reclamen altres patrimonis mobles santeugatencs, escampats arreu de Catalunya? O per què hi ha peces d'interès cultural al municipi que no es poden veure?

repartides arreu "

Pere Vivó, rector de St Pere

Octavià

"La verge ha estat religiosa que hi ha al centre de Terrassa. Així mateix, l'historiador de Valldoreix Joan Auladell Serrabogunyà ha afirmat q u e "no existeix cap llei q u e dictamini q u e totes les imatges que es troben repartides arreu hagin de tornar al seu lloc d'origen".

MÒNICA BERNABÉ

-Sant CugatLa recollida de signatures per d e m a n a r el retorn d e la Mare de Déu d e Sant Cugat, q u e està al Museu d'Art Municipal de Terrassa des de principis de segle, va començar a la Festa de Tardor, després q u e es fes públic l'existència d'un movim e n t que reclamava la imatge. La impulsora d e la campanva, però, va ser l'associació d'Amics per la U N E S C O Valldoreix-Sant Cugat. "Vam considerar factible el retorn d e la verge, perquè Sant Cugat i Terrassa són localitats veïnes", ha explicat Montserrat R u m b a u , presidenta d e l'entitat.

i només 60 anys a Terrassa"

Jordi On p o s a r la v e r g e ? "La talla q u e es reclama està en un museu a la vista del públic", ha afegit D o m è n e c Miquel, "en canvi, a Sant Cugat hi ha béns patrimonials que no es poden veure". En concret, l ' i n t e g r a n t d e l G E L fa r e f e r è n c i a a Ics p e c e s q u e mossèn Pere Vivó guarda a la rectoria de la parròquia de Sant Pere Octavià, on hi ha des de retaules barrocs fins a un fragment del frontal original de la capella de Sant Benet.

Èxit d e la c a m p a n y a No obstant això, Rumbau ha r e c o n e g u t q u e no e s p e r a v e n que la campanya tingués tan bona resposta, ja q u e es van aconseguir 400 firmes a la Festa d e Tardor. A m é s , des d e principis de novembre, l'associació ha distribuit folis per recollir signatures a les diferents entitats del municipi, i d e m à els recollirà. D ' a q u e s t a m a n e ra, "donarem la campanya per acabada", ha dit R u m b a u , tot i q u e Amics per la U N E S C O "continuarà treballant per a c o n s e g u i r el r e t o r n d e la M a r e d e D é u " . Així, l'associació va presentar la setmana passada u n informe sobre la campanya realitzada a la tinent d'alcalde d e Serveis Personals

set segles al monestir

Les peces estan a la rectoria, perquè no hi ha un lloc on poder-les exhibir. Precisament, una altra d e les incògnites é s on es col·locaria la imatge q u e Fotografia de la Mare de Déu que hi ha a Sant Pere Octavià. Foto: X. I ARRÒSA es reclama. Mossèn Vivó, q u e considera que cal tenir present d e treball t é altres prioritats. de l'Ajuntament d e Sant Cuq u e la verge ha estat set segles Per la seva banda, D o m è n e c gat, Àngels Ponsa. al monestir i n o m é s 60 anys a Miquel, membre del Grup En canvi, diferents represenTerrassa, ho té clar: "S'ha d e d'Estudis Locals (GEL), ha retants del món social i cultural posar a l'esglèsia, on és actualcordat que existeixen dues de Sant C u g a t divergeixen a m e n t la fotografia d e la Mare Mares d e D é u d e Sant Cugat l'hora d e valorar la iniciativa de Déu d e Sant Cugat". E n més al Museu Diocesà de Bard'Amics de la U N E S C O Vallcanvi, Miquel considera que el celona, i un Crist romànic santdoreix-San Cugat. "El tema de lloc proposat é s perillós, perc u g a t e n c al M u s e u d ' A r t la M a r e d e D é u ha sortit d e què està molt aprop de la porRomànic de Catalunya. "Tammare", ha declarat Jordi Casas, ta de la parròquia i "encara robé es podrien reclamar aquesportaveu de la comissió de pabarien la talla". "Això no é s tes peces", ha dit Miquel, q u e trimoni cultural del municipi, seriós", ha replicat. no e n t é n l'interès per la talla qui ha afegit q u e aquest equip

Casas,

president

del GEL

"El tema de la Mare de Déu ha sortit de mare"

Domènec membre

Miquel,

del

Patronat

"Col.locar la talla a la parrròquia de Sant Pere Octavià no és seriós "

Montserrat d'Amics

Rumbau,

de la

UNESCO

"Continuarem treballant pel retorn de la Mare de Déu "

WWW—W^E—w-^

•^•H^M^HBIBBI^BV

S B m w W Ï W ' HHPIPw"ffw*^^^fcir ^^^F i^^^HpWT'w·l··'·*

* *

SISTEMES I EQUIPS D'ALTA SEGURETAT

&

CONTROLS VIA RADIO PORTES A U T O M À T I Q U E S

# S a l a ,

SO

T e l .

5 8 9

17

9 9

S a n t

c

" * «Tn-Jb

fc'.

%

mi

l

li


Setmana Mare

ELS/CANTONS Dijous, 5 de desembre de 1996

de

Déu

de

S a n t

C u g a t

Plantegen dubtes sobre l'eficàcia del sistema de recollida de firmes

Volem que la Niaré de Deu de Sant Cugat retorni al Monestir de la nostra ciutat, Des del 1218finsel 1917 ha eswt en el Monestir són scl segles. L'expoliació i la deixadesa ha provocat ta pèrdua de pràcticament tot el patrimoni del monestir. U Mare de Déu es troba ara molt a prop, en un museu a Terrassa, és un Hoc fred, impersonal, hauria de tornar a Sant Cugat, al Monestir, on ha estat sempre, i on tindria cl caliu i el reconeixement dels santeugatencs.

Domènec Ferran se sent "sorprès i molest" M e n t r e q u e l ' A s s o c i a c i ó d ' A m i c s d e la U n e s c o V a l l d o r e i x - S a n t C u g a t ha c o n s i d e r a t q u e la m i l l o r f ó r m u l a per r e c u p e r a r la M a r e de Déu de S a n t Cugat c o n s i s t e i x a e n g e g a r una c a m p a n y a p o p u l a r de rec o l · l e c t a de s i g n a t u r e s , no tots els inte-

r e s s a t s en la m a t e i x a causa c o m p a r t e i xen a q u e s t a o p i n i ó . A i x í , el d i r e c t o r d e l M u s e u d ' A r t d e T e r r a s s a , D o m è n e c Fer r a , ha expressat la seva s o r p r e s a d a v a n t el p r o c e d i m e n t s e g u i t p e r a q u e s t a e n t i t a t i l'ha q u a l i f i c a t de " p o c l ò g i c " .

- Sant Cagat -

Ni els pioners en la iniciativa d e d e m a n a r cl r e t o r n d e la Mare de D é u al seu lloc d'origen ni tampoc el M u s e u M u nicipal d'Art de Terrassa, on es troba actualment la imatge, troben q u e aquesta sortida sigui la més encertada. El director del M u s e u M u n i cipal d'Art de Terrassa, D o m è nec Ferran, s'ha mostrat molt sorprès q u e l'associació q u e p r e s i d e i x la s a n t c u g a t e n c a Montserrat Rumbau hagi optat per aquesta via ja q u e , segons ell, "no és el procediment més lògic per d e m a n a r les coses". Per a Ferran, el camí més ràpid hagués estat el d'iniciar un diàleg d i r e c t a m e n t a m b el M u seu de Terrassa sense impulsar c a p m o v i m e n t c i u t a d à , almenys, en principi. El director del M u s e u on es troba act u a l m e n t la imatge considera q u e "quan es vol d e m a n a r alguna cosa a algú el primer pas és dirigir-s'hi d i r e c t a m e n t " i

ha assegurat q u e "el M u s e u no té cap p r o b l e m a a parlar d'aquest tema si se'ns fa la petició". Ferran ha recordat que són més de vint mil els objectes q u e posseeis el M u s e u i q u e "ja s'ha negociat moltes vegades a m b diversos municipis q u e han d e m a n a t el retorn d e figures per a exposicions temporals". Tot i així, D o m è n e c Ferran ha explicat q u e "de m o m e n t no h e m rebut cap proposta per part de ningú " i q u e els con e i x e m e n t s q u e té de la iniciativa d'Amics de la Unesco "han arribat al M u s e u a través dels mitjans de comunicació", una circumstància q u e , d'altra b a n d a , ha qualificat de "sorprenent". Possibles respostes En aquest sentit, Ferran fins i tot ha declarat sentir-se molest perquè "és de les vegades q u e he fet m é s declaracions sobre un tema del qual encara no en sé r e s " i ha qüestionat,

quasi irònicament, q u e com pot ser q u e se'm d e m a n i una r e s p o s t a q u a n e n c a r a no sé quina és la p r e g u n t a " . Això no obstant no ha impedit q u e Ferran expressés, tot i q u e implícitament, les dificultats d e retornar la talla a Sant Cugat. " É s com si es p r e t e n g u é s tornar un cotxe a la casa d'origen d e s p r é s de molts anys d ' h a ver-se adquirit" perquè "aquesta imatge és propietat legítima del Museu de T e rrassa", ha assegurat el director del m u s e u . A m é s d e tot això, D o m è n e c Ferran ha confessat, malgrat tot, q u e no e n t é n " q u i n s e n t i t té reclamar aquesta Mare d e D é u q u a n fa 84 anys q u e és aquí". Per la seva banda, un dels impulsors de la futura Associació d'Amics d e la Mare d e D é u , q u e p r e t é n d e m a n a r a Terrassa la imatge de forma directa i quan s'hagin constituït com a tal, c r e u q u e l'estratègia s e guida per l'associació Amics d e la U n e s c o Valldoreix-Sant Cugat és "populista i poc ade-

.l't

_üft>:..'&'.a.tt...

ó e s u s GBÜÍCL·L GENI LOZANO

MlMMW0-

S£mefc(spell

W^-..^^ «HM.... L·uOL·

IPtllalsLj

VaA

ÒU S ? . ^ ^

l£0U^ÏL.X$£l fí-

àJUKÍtt ! ?r> > Z Í -

fi

Amics de la Unesco finalitza demà la campanya de recollida de signatures. quada". Aquests promotors d e la futura associació asseguren q u e la idea de recollir signatures p e r d e m a n a t el r e t o r n d e la imatge no té "res a v e u r e " a m b les seves intencions inicials, q u e partien d e l'estratègia de "negociar d i r e c t a m e n t a m b el M u s e u d'Art M u n i c i pal d e Terrassa i no a través dels mitjans d e comunicació", s e g o n s a s s e g u r a u n d e l s re-

"Yvolver, volver,

presentants d'aquest projecte. U n d e l s r e p r e s e n t a n t s d'aquesta iniciativa, q u e ha preferit mantenir el seu anonimat "precisament per no caure en l'error d'Amics d e la Unesco", ha assegurat q u e aquest grup d'amants del Monestir "es troba a les últimes s e t m a n e s de gestació" i fins i tot s'ha aventurat a predir q u e "ens podríe m donar a c o n è i x e r a finals d'any".

volver..."

TOSÉ MARÍA PERCEVAL

SAUR, Sociedad de Abastecimientos Urbanos y Rurales, S.A., concessionària del Servei Municipal d'Aigües de Sant Cugat del Vallès, us comunica el nou número de telèfon 544 16 10, destinat a donar un millor servei als seus abonats i a tots els usuaris en general. Us recordem que el número d'avaries segueix sent el mateix, 589 00 21. Preguem disculpes per les molèsties ocasionades

E

xplica una història de l'inefable don Camilo de Giovanni Guareschi com el clergue es trobava fart d ' u n a estàtua de la verge desm a n y o t a d a i de mala factura q u e havia de passejar cada any en processó. Desitjosa d'alliberar-se de l'escultura, va idear una estratagema: va col·locar la talla en tan mala postura q u e , d u r a n t la p r o c e s s ó , va caure al terra t r e n c a n t - s e en mil trossos. La sorpresa va ser q u e , sota la lletja figura, va sorgir una nova verge de plata que havia estat amagada durant anys protegida per la lletg e s a d e la d i s f r e s s a . D o n Camilo va reflexionar i es va reconciliar a m b la lletga imatge, protectora de la bella, res-

taurant-la. La Marede D e u d e Sant C u gat està en un m u s e u de T e rrassa. Horror! Espoli, robatori d ' u n senyal d ' i d e n t i t a t , t r a p e l l e r i a d e la gran ciutat respecte al poble. P e r ò , si no e s t è s allà, potser no estaria enlloc. Els m u s e u s són fruit moltes vegades del saqueig però protegeixen evid e n t m e n t les peces que tenen i les allunyen de terribles rapinyes i robatoris. El m o n e s tirde Sant C u g a t els va patir el 1835 i el 1936. E s va d e s truir la major part del seu t r e sor artístic. Una d e les peces ha acabat en un museu de T e rrassa i una b e n i n t e n c i o n a d a a g r u p a c i ó d a r r e r a les sigles d ' u n a no m e n y s p r e s t i g i o s a

organització, pretén la seva devolució. Enhorabona a la idea si no p r e t é n c o n v e r t i r - s e en afirmació f o n a m e n t a l i s t a d e principis sacrosantos. Parlem de recuperació i p a c t e m a m b pragmatisme. E s torna allò robat, es r e c u p e r a allò p e r d u t . En últim cas, tant per al museu com per a la parròquia, on ja llueix una magnífica foto de l'ausent, es podria a r g u m e n tar q u e , d e g u t a q u e les ciències avancen q u e és una barbaritat... una còpia no és despreciable. Si és bona, seria una interessant m o n e d a d e canvi. El m u s e u d e Terrassa no són els arxius d e Salamanca. José Marta Perceval Historiador


Setmana

H S /CANTONS Dijous, 5 de desembre de 1996

Mare

de

Déu

de

Sant

Cugat

Qualificar d'agitada la vida de la Mare de Oéu de Sant Cugat no és un judici, segurament, gens exagerat. Una imatge mariana romànica que data del 1 2 1 8 i que ha aconseguit sobreviure a nombrosos saquejos, innumerables trasllats i milers d'ulls de curiosos, experts o seguidors, que l'han observat, restaurat, admirat o venerat. Una imatge de prop de vuit cents anys de vida que n'ha viscut quasi set cents al Monestir de Sant Cugat, convertint-se aixi en testimoni d'excepció dels canvis més espectaculars que ha expermentat la ciutat al llarg dels anys. Malgrat això, aquesta talla no és l'única M a r e de Déu de S a n t Cugat. El cert és que són cinc les imatges que es coneixen esculpides a la nostra ciutat.

Una imatge amb una llarga història Saquejos, subhastes i reclams han protagonitzat els seus 778 anys de vida G.L./M.B. - Sart Casat -

La Mare de Déu de l'Altar de Santa Maria del Reial Monestir de Sant Cugat és una escultura mariana romànica en fusta del segle XIII de noranta-dos centímetres d'alçada que ha estat durant set segles emplaçada a l'edifici més emblemàtic del nostre municipi. En tot aquest temps, i malgrat els possibles saquejos que va patir l'Esglèsia, la imatge va romandre a l'altar esquerre del Monestir, anomenat precisament per això "de la Mare de Déu". Tot així al llarg dels primers anys del segle XX la imat ge deixa de tenir contacte amb la ciutat se'n perd la pista fins ben entrada la dècada dels deu, quan el jurista terrassenc Josep Soler i Palet l'adquireix en una subhasta pública. A par tir d'aquí, la resta de la història de la Mare de Déu de Sant Cugat és ben coneguda, sobretot en els darrers dies. En morir Soler i Palet, la talla passa legítiment a mans de l'Ajuntament de Terrassa, que actualment n'és l'indiscutible propietari. Ara per ara la imatge es troba exposada a la mostra permanent del Museu Municipal d'Art de Terrassa, juntament amb moltes d'altres obres d'art. Relíquies i pergamins Malgrat això, l'excepcionalitat d'aquest exemplar és compartida per tots els interessats en el retorn de la imatge . EI mateix director del Museu de Terrassa ha reconegut que aquesta és una de les talles més antigues de què disposen documentació exhaustiva. I és que, de fet, dues són les característiques que han despertat l'atenció històrica i cultural de la verge: en primer lloc, la rica decoració original amb policromia de l'època i, en segon lloc, la Mare de Déu de Sant Cugat ha recobrat un interès especial gràcies a la tasca efectuada pel Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat, emplaçat precisament als claustres del M o n e s t i r de Sant C u g a t . Aquest centre va descobrir, durant el període de restauració de la imatge (1984-86), tota una sèrie de pergamins i relíquies amagades al cap de la talla que van servir per poder determinar l'any i el nom del seu constructor. D'aquesta manera es va esbrinar que la Mare de Déu de Sant Cugat va ser un encàrrec fet l'any 1218 per l'abat de Sant Cugat, Ra

mon de Banyeres, que va manar fer la imatge en honor de Déu i de Santa Maria. Les r e l í q u i e s que es van localitzar a l'interior de la verge són del Pessebre del S e p u l c r e del Senyor, dels apòstols Simó i Judes, de Sant Cugat i de Sant Neapolità màrtirs, de la sang de Sant Joan Baptista i de les S a n t e s Nosses, entre moltes d'altres. Aquesta pequliaritat ha convertit la tala en una peça molt valorada entre els exp e r t s . De fet, la Mare de Déu de Sant C u gat ha estat traslladada 'exposada temporal-

ment a diverses mostres al llarg dels anys, com ara P'Exposició d'Obres de Museus Locals', l'any 1955 al Palau de la Virreina de Barcelona o a 'Catalunya Restaura', organitzat l'any 1986 al Centre d'Art de Santa Mònica. Ms

de De

Aquesta imatge, malgrat tot, no és l'única Mare de Déu de què pot presumir el nostre municipi. Són un total de cinc les talles que es coneixen en honor a la Verge Maria i que són de Sant Cugat. Concretament, ha estat l'historiador valldoreixenc Joan Auladell Serrabunyà qui, a través dels estudis que va començar l'any 1954 sobre aquest tema, va arribar a identificar fins a cinc imatges romàniques de la ciutat. A més de la Mare de Déu de Santa Maria del Monestir, que ara està a Terrassa, existeix també la Mare de Déu del Bosc, molt popular a Sant Cugat perquè es troba a l'Esglèsia del Monestir, la Mare de Déu de Sant Vicenç del Bosc, que està emplaçada al Museu Diocesà de Barcelona, la Mare de Déu de Can Villalonga, que va ser destruïda l'any 1936 en plena Guerra Civil i la Mare de Déu de Sant Medir, d'un estil més proper al gòtic que al romànic, que es pot localitzar també al Museu Diocesà de Barcelona tot i que se'n va fer una rèplica que es pot veure a l'Ermita de Sant Medir.

Amics de la Mare de Déu • Contràriament a la recollida de signatures, els tres impulsors de la futura Associació d'Amics de la Mare de Déu de Sant Cugat tenen la intenció de "seguir una estratègia que va molt més enllà del simple desig de retornar la imatge a Sant Cugat" i han manifestat que el seu objectiu principal és "crear la primera associació representativa dels ciutadans que vol treballar íntegrament per promocionar i conservar el Reial Monestir i tot el que gira al seu entorn" incloent-t'hi, per descomptat, la talla romànica. Una vegada constituïda aquesta associació, que constarà d'uns 100 socis "tots ells amb una clara vinculació amb Sant Cugat", es preveu fer pública l'existència de l'agrupació" que vol tenir una "personalitat jurídica pròpia". Els principals objectius de la nova associació passen per demanar el retorn de la talla, obtenir-ne una còpia si es fes difícil la recuperació de la imatge original. La destí de la imatge és, segons els mateixos impulsors, retornar-la al culte i no mantenir-la en un Museu. Un dels promotors del projecte ha explicat que els socis de la futura associació han estat seleccionats en funció d'"el seu vincle amb Sant Cugat" /G.L.


HS4C4NTOVS

Política Dijous. 5 tle desembre de 1996

S i t u a c i ó

e c o n ò m i c a

El PSC insta l'alcalde a exigir responsabilitats pel "fracàs" econòmic Els socialistes proposen que l'IB I s'apugi un 8,45 per cent L'agrupació local del PSC no es dóna per vençuda. Tres dtos abans que s'i el termini per presentar al·legat l'augment de l'IBI aprovat al ple del mes d'octubre, un termini que acaba avui, els JOFRK Ll.OMBART - Sant Cagat -

Les q u a t r e al·legacions pres e n t a d e s dilluns pel P S C t e nen cl mateix fil conductor: la crítica constant al q u e defineixen com "una mala g e s t i ó econòmica dels successius governs de Joan Aymerich". Pel p r i m e r secretari del partit a Sant Cugat, Jordi M e n é n d e z , la culminació d'aquesta "mala gestió" és el "rotund fracàs del pla econòmic financer, del qual ningú ha assumit les responsabilitats". M e n é n d e z va exigir a l'alcalde "que demani aquestes responsabilitats" sense aprofundir quines han de ser ni a q u i ha d ' a f e c t a r . El "fracàs" d'aquest pla i "el consegüent dèficit" es tradueixen, pel PSC, en les mesures econòmiques d'augmentar l'impost de béns immobles i la implantació de la taxa de sanejament de residus. "Eixugar el dèficit a m b l ' I B r El portaveu del grup municipal Àngel Casas va acusar dir e c t a m e n t l ' e q u i p de govern municipal de voler "eixugar el dèficit de l'Ajuntament a m b un impost", quan un impost,

socialistes han demanat a l'Ajuntament que revisi l'acord de l'increment a més de proposar l'anul·lació de l'ecotaxa i que se sotmetí a l'aprovació del ple els criteris per calcular els preus públics dels ser-

tal com diu literalment el text d e les al·legacions, "serveix per finançar la despesa corrent del municipi". Pel P S C , la manera com s'ha de "tapar aquest forat" és apli-

treballa a m b l'impost d e circulació i els socialistes aposten per una ampliació a d'altres impostos e n t r e ells l'IBI. D e fet, segons dades esgrimides pel mateix Casas, a m b el

Jordi Menéndez i Àngel Casas a la roda de premsa. Foto: XAVIER

car mesures més c o n t u n d e n t s contra els q u e no paguen els i m p o s t o s . " E s podria p o t e n ciar l ' e q u i p Angora", va proposar À n g e l C a s a s . L ' e q u i p Àngora és un grup de persones q u e es dirigeixen als morosos de manera personalitzada a fi i efecte que retornin les quantitats impagades. De mom e n t . però. l'Angora n o m é s

veis relacionats amb l'ensenyament. Amb tot, els socialistes s'han mostrat a favor d'un augment "moderat" de l'IBI que situen en un 8,45% i no en el 22%, que consideren "exagerat".

LARROSA

d e u t e dels c o n t r i b u e n t s q u e no paguen, l'Ajuntament havia deixat de rebre a finals del 95 un total de 1.300 milions de pessetes acumulats. D'aquests, recorda Casas, en aquest exercici n o m é s se n ' h a n recaptat 73. El dirigent socialista va afegir q u e "si es cobrés una tercera part del que es deu al consistori - u n s 400 milons de

pessetes-, s'eixugaria una bona p a r t del dèficit m u n i c i p a l " . Recaptada aquesta quantitat, es queixa M e n é n d e z , "no caldria augmentar l'IBI més d'un 20 per cent q u e és massa exagerat". La proposta socialista t a m b é inclou l'eliminació de la taxa de sanejament i tractament de residus, a m b la qual cosa els costos d'aquest servei haurien de tornar a l'IBI. Això suposaria, segons les al·legac i o n s d e l P S C , un a u g m e n t màxim del 5,7 per c e n t q u e , sumat al valor cadastral previst per l ' E s t a t , arribaria al 8,45. A aquestes d e m a n d e s de l'agrupació local dels socialistes n'afegeixen dues de caire també econòmic. L'una advoca per la creació d'una taxa de llicències urbanístiques q u e tingui en c o m p t e la superfície edificada e n lloc d'aplicar una tarifa única per a tot tipus d'habitatge. A b a n d a , el Partit dels Socialistes d e Catalunya proposa q u e sigui el ple d e l'Ajuntament el q u e estableixi els criteris per fixar els preus públics d e l s s e r v e i s d e l ' e n s e n y a m e n t públic. " S a b e m q u e no és obligat per llei, però hi hauria d'haver un consens e n p u n t s com a q u e s t " , assegura Àngel Casas.

P a r t i t s

Jordi Menéndez surt reelegit primer secretari del PSC de Sant Cugat amb un 6 4 per cent dels vots Ualtra candidata, Maria Sansa, rep el suport del 35 per cent dels militants JOFRE LLOMBART

Amb un 64 per cent dels vots favorables a la seva candidatura, un 35 per cent partidari de l'opció de la regidora Maria Sansa i un 1 per cent d'abstencions, Jordi Menéndez va ser reelegit com a primer secretari d e l'agrupació

local del partit dels socialistes. En una assemblea de molta concurrència q u e es va celebrar dimarts a la nit, els socialistes santcugatencs van elegir una junta que és molt semblant a la que hi havia abans. P e r sota de Menéndez hi ha deu secretaries que acaben de conformar la cúpula directiva del PSC de Sant Cugat El

secretari de política municipal és l'actual portaveu del grup socialista a l'Ajuntament, Àngel Casas. Un altre regidor, Joan Gaya, té la secretaria de programa, mentre que la representant socialista a l ' E M D de Valldoreix, Carme Pérez, ocupa una altra secretaria important, la d'organització. La resta de càrrecs són aquests: se-

cretari de coordinació territorial, Jaume Gaya; secretari de coordinació sectorial, Juan Carrasco; secretari de moviments associatius, Juan Pablo Jaroslavsky, secretària de comunicació interna, Carme Talleda; secretària d e formació, Dolors Renau, secretària d'actes Assumpta Bailac i responsable de premsa Maria Pila.

Aymerich valora la dimissió de Maragall AURA COSTA - Sant Cagat -

L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, ha insinuat que la decisió de Pasqual Maragall d'abandonar l'alcaldia de Barcelona l'any vinent podria formar part d'una estratègia que culminaria amb la seva candidatura a la presidència de la Generalitat. E n aquest sentit Aymerich opinava: "Pot ser que Maragall hagi jugat una carta política anunciant un any abans que deixa l'alcaldia, per deixar-se estimar i després, un cop guanyades les simpaties de l'opinió pública, presentar-se com el candidat socialista a les eleccions autonòmiques del 1999". Tot i així, Aymerich ha matisat que la veracitat d'aquesta hipòtesi "és una cosa que només sap ell" i que per tant "respecto l'opció que ha triat perquè sóc conscient que es una decisió molt difícil de prendre i suposo que la deu haver madurat molt". A banda d'aquesta possible estratègia electoral, l'alcalde de Sant Cugat ha apuntat altres explicacions a la renúncia de Maragall: "Podria ser que hagi renunciat al càrrec perquè n'està cansat, ja que el seu és un càrrec al qual s'ha de dedicar molt de temps i lògicament protagonitzar durant tants anys aquesta tasca deu cansar molt." Malgrat tot, Joan Aymerich ha valorat la tasca de Pasqual Maragall davant el consistori barceloní i ha afirmat "Maragall ha estat un bon alcalde, no cal descobrir que Barcelona ha viscut uns lx>ns canvis, sobretot des dels Jocs Olímpics del 1992."

Un nou càrrec • El primer secretari del PSC a Sant Cugat, Jordi Menéndez, ha estat nomenat tècnic responsable del nou gabinet que s'encarregarà de coordinar a partir d'ara els parlamentaris del PSC a Madrid. L'objectiu de la nova oficina és "aconseguir un funcionament més organitzat a l'interior del partit" que faciliti l'entesa tant al Congrés dels Diputats com al Senat El nou càrrec no l'obligarà a abandonar la política local: el primer s e c r e t a r i va a s s e g u r a r q u e aquest gabinet enriquiria la seva tasca a Sant Cugat. / G.L.


Política 7

ELS ./CANTONS Dijous. 5 tle desembre t/e 19V6

De Miguel: "Valldoreix és com un hotel de Ruanda" Pel vocal del PP, "Aymerich és Fúnic problema de FEMD El vocal del Partit Popular a la l'Entitat Muni-

nidors d'escombraries a Valldoreix, va dema-

cipal Descentralitzada ( E M D ) de Valldoreix,

nar la paraula en el punt de precs i preguntes

Pantaleón de M i g u e l , va intervenir dijous pas-

de l'ordre dia. La seva intervenció va ser molt

sat - p e r primera vegada des que va ser elegit

crítica a m b l'alcalde, J o a n Aymerich, i l'Ajun-

en les eleccions municipals del maig del 9 5 - en

t a m e n t d e S a n t C u g a t . M a l g r a t això, el més

una sessió ordinària de la Junta de Veïns. De

greu que va dir va arribar quan va comparar

M i g u e l , ofès per la decisió d'instal·lar conte-

Valldoreix a m b el país africà de Ruanda.

RAMON L I O I K

- Sant Cugat "A Valldoreix paguem impostos de cinc estrelles, però tenim un hotel de Ruanda ple de mosques i porqueries." D'aquesta manera, Pataleón de Miguel, vocal del Partit Popular a P E M D de Valldoreix, responia a la ja popular frase esmentada pel tinent d'alcalde d'Economia de l'Ajuntament de Sant Cugat, Pasqual d'Ossó, durant el debat plenari de la modificació d'impostos, taxes i preus públics municipals per a l'any 97. En aquella ocasió, D'Ossó va dir que els ciutadans no podien viure en un municipi que és com un hotel de cinc estrelles, però pagar-ne per un de tres. La frase de Pasqual d'Ossó ha portat cua i molts polítics santcugatencs s'hi han referit. Dijous passat va arribar el torn de Pataleón de Miguel. Des que D e Miguel va ser elegit -al maig del 95, en les darreres eleccions municipals, amb els vots de 213 valldoreixencs-, mai havia pres possessió de la paraula en una sessió de la Junta de Veïns. Fins i tot, semblava que el representant popular era un membre més de l'equip de govern perquè sempre ha votat a favor de tots els punts portats a votació de la Junta, inclosos tots els de l'ordre del dia de dijous passat. La sorpresa va arribar en el torn de precs i preguntes de la darrera sessió. Pantaleón de Miguel va aixecar el dit i va prendre, democràticament, possessió de la paraula. La seva

primera frase no va ser l'esmentada. Pantaleón tle Miguel va iniciar el seu discurs dient: "Valldoreix té només un problema, que és l'alcalde de Sant Cugat." Tot seguit va dir que l'augment de l'IBI, aprovat pel ple municipal, del 22 per cent "és desproporcionat i abusiu". Finalment, es va referir al tema de la instal·lació de contenidors d'escombraries a Valldoreix-cavall de batalla darrerament del PP santeugatenc-, i va preguntar com va començar la negociació del tema entre Ajuntament i E M D , en quin estat es troba actualment i que pensa fer l'equip de govern valldoreixenc. Respecte al tema de Joan Aymerich, el president de l ' E M D , J a u m e Sanmartí, va respondre que no era una qüestió per tractar a la Junta de Veïns sinó davant del mateix alcalde "per donar-li l'oportunitat de defensar-se de l'acusació". El tema de l'IBI també el va eludir Sanmartí ja que Valldoreix no té competències sobre la fixació del preu dels impostos generals del municipi. A la qüestió dels contenidors va respondre Miquel Paraira, vocal d'Urbanisme, Obres i Serveis de l'EMD. Paraira va afirmar que "hi ha moltes peticions de ciutadans que volen els contenidors" i que "s'està realitzant un estudi, que es discutirà amb els veïns, per veure'n el millor emplaçament". Tot seguit, De Miguel va tornar a demanar la paraula. En aquesta ocasió va afirmar que "jo ja he dit moltes vegades a Aymerich que ell és el

problema de Valldoreix, però allò que no l'interessa no ho contesta i opta per no dir res.i fer-se el savi". De l'IBI va afirmar que "jo no vull estar tan administrat per Sant (lligat i no vull veure tanta gent de l'Ajuntament voltant per les dependències de l'EMD". Va continuar amb un discurs, difícil de desxifrar, en què va barrejar diverses qüestions: l'IBI. les escombraries, el coveni econòmic i el pacte biennal entre les dues administracions locals. Va ser en aquest poti-poti d'idees quan va pronunciar la lluïda frase en la qual comparava Ruanda - u n país en què milers de persones viuen un dels pitjors drames humans de la història- amb Valldoreix -un punt més d'un petit país de 6 milions d'habitants ficat de ple en el món desenvolupat-. La frase va passar desapercebuda en la barreja d'idees i no va ser contestada per ningú; ni pels membres de l'equip de govern ni per la vocal del PSC a l'EMD, Carme Pérez, que per motius professionals, i excusada per Sanmartí, no va poder assistir a la Junta de Veïns. Per acabar, en una exposició més raonada. D e Miguel va demanar a l'equip de govern que faci una inversió per construir una nova seu de l ' E M D i "fer patrimoni pagant un crèdit hipotecari que segurament sortiria més barat que cl que paguem de lloguer per estar on estem ara". "Els recordo -va afegir- que jo no vull treballar per Sant Cugat sinó per Valldoreix."

Pantaleón /le Miguel

Callar o marxar, aquesta és la qüestió • Segurament qualsevol habitant de Ruanda o del Zaire signaria, sense pensar-ho un mom e n t , traslladar-se a viure a Valldoreix en les condicions del més pobre dels valldoreixencs, encara que hagués de compartir el seu hàbitat natural amb mosques. Si a un habitant de la zona dels Grans Llacs africans li proposessin viure a casa de Pataleón de Miguel, pensaria que ha estat tocat per una mà divina i que ha enttat a formar part d'un conte de fades. Es evident que a Valldoreix queda molta feina per fer i és evident que hi ha, entre altres qüestions, molts carrers sense asfaltar. Fins i tot, és acceptable que es discuteixi si la millor opció per a la recollida d'escombraries a Valldoreix és posar o no contenidors. El que sembla inadmissible és que una persona s'atreveixi a comparar Ruanda amb Valldoreix. Més encara, quan aquesta persona és un polític que representa, com a mínim, els 213 valldoreixencs que democràticament el van votar en unes eleccions. Potser aquestes per-

sones reflexionaran sobre la greu frase pronunciada pel seu representant i la propera vegada es pensaran dos cops si li tornen a oferir la confiança. No és admissible que s'utilitzi el drama que pateixen milers de persones per atacar políticament a ningú. És del tot correcte que D e Miguel faci política - p e r primera vegada des que és vocal de l ' E M D - i defensi la seva postura, més o menys encertada, de no instal·lar contenidors a Valldoreix. Feta aquesta consideració, el representant del PP hauria de reflexionar i meditar més el que diu públicam e n t en un òrgan de representació política com és la Junta de Veïns de Valldoreix. Si De Miguel no és capaç, en el futur, de pensar el que diu abans de dir-ho, només li quedaran dues opcions: callar, tal com havia fet fins a ara, o dimitir i deixar pas a algun polític del seu grup que sigui capaç de defensar una causa sense dir que Valldoreix "és com un hotel de Ruanda ple de mosques i porqueries". / R.L.

Rebuig unànime des de les ONG a la comparació del popular Arnau Montserrat qualifica la frase d"'insultant" JOFRK Ll.OMBART - Sant Cugat Les paraules del vocal del PP a la Junta de Veïns de l'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix han provocat una reacció u n à n i m e de rebuig, i els grups i entitats més vinculats amb la solidaritat han estat els més crítics amb Pantaleón de Miguel. Un dels representants del col·lectiu Sant Cugat pel Zaire, Arnau Mont-

serrat, ha qualificat el missatge de De Miguel com " d e s proporcionat, injust i insultiu", però ha estès la crítica a la resta d e la societat, " q u e fomenta c o m e n t a r i s com a q u e s t " . M o n t s e r r a t ha d e n u n c i a t el q u e c o n s i d e r a una "falta de sensibilitat per falta d'informació que provoca ignorància sobre el tercer m ó n " . El representant de diverses O N ( J ha afegit que "no cal satanitzar ara aquest senyor" p e r q u è és

"el reflex de la sensació de la nostra societat q u e no para de mirar-se el melic". D'altra banda, el m e m b r e de la Plataforma 0,7% i m é s de Sant C u g a t Josep Iglesias ha criticat la "falta d e sensibilitat q u e no hauria de tenir una persona q u e ocupa un càrrec públic". Iglesias s'ha lamentat que la comparació de Valldoreix s'hagi fet amb Ruanda " a m b tot el q u e està passant al país africà".

EIS I CANTONS horari d'atenció al públic m a t i n s : ,L-<>\,» i H, t i r «lilliin» a <li\ c m l i e s

t a r d e s : <i«- n, «2011. c l - d i n i a r l s i «lijou*


8

Política

ELS /G4IVTOÍNS Dijous, 5 (te desembre de 1996

C o n g r e s s o s

Reelecció de Pérez Moreno

Unió Democràtica de Sant Cugat dóna suport a una Olivera nacionalista

• La secció local d'Unió aporta al vintè congrés del partit que es farà a Sitges (Garraf) demà i demà passat un total de 22 delegats, dels quals disset han estat elegits en assemblea i cinc hi assisteixen per posseir càrrecs en diferents òrgans del partit. Un d'ells és l'actual portaveu del comitè de govern, Eugeni Pérez-Moreno, q u e opta a la reelecció dins la única llista de quinze membres que encapçala Duran i Lleida i que dirigirà el partit els quatre anys vinents. Altres santeugatencs tenen una responsabilitat de certa importància dins UDC]: Jordi Ferrés és president d'Unió al Vallès i Joan Recasens és conseller nacional. La delegació santeugatenca ha presentat 54 esmenes a les quatre ponències sobre les quals es fonamentarà el debat intern de la formació democristiana./J.L.

La secció localparticipa a partir de demà en el congrés delpartit Unió Democràtica d e Catalunya C U D O t a n c a a q u e s t c a p d e s e t m a n a la intensa t a r d o r d e c o n g r e s s o s q u e h a suscitat m é s o m e n y s d e b a t dins d e t o t e s les forces polítiques catalanes. A m b quatre p o n è n c i e s d a m u n t la t a u l a , U D C e n c a J()l RK LLOMBART - Sant Cagat -

"No volem fer el joc a partits estatals i espanyolistes." A m b a q u e s t e s paraules el dirigent d'I "nió a Sant ( 'ugat i president de la formació al Vallès, Jordi Ferrés, ha descrit els objectius del p a r t i t d e m o c r i s t i à en la ponència d'estratègia política. Ferres ha coordinat el grup de treball de la p o n è n c i a d ' e s tratègia en q u è la secció local no ha modificat gairebé res del text original. Així, des de Sant Cugat es dóna ple suport a les tesis de D u r a n en la recerca d'un consens entre tots els sectors nacionalistes catalans per fer un front comú. "Som conscients q u e al PSC i a IC hi ha corrents nacionalistes q u e podrien apuntar-se al projecte",

ra el seu congrés a m b el d e b a t suscitat pel líder d e la f o r m a c i ó J o s e p A n t o n i D u r a n i Lleida s o b r e la c r e a c i ó d ' u n a g r a n O l i v e r a nacionalista q u e aglutini t o t s els p a r t i t s d e C a t a l u n y a a m b l'obj e c t i u d e g a r a n t i r unes c o t e s d'influèn-

assegura Ferrés, que es nega a "afavorir les delegacions a Catalunya de partits com el PSOE o el P P " . A m b tot, Ferrés reitera q u e el partit democristià "no renuncia a l'autodeterminació". Pel q u e fa a les relacions a m b el soci de la coalició, C D C , l nió expressa la seva voluntat més ferma "de no trencar amb Convergència" malgrat les r e t i c è n c i e s del p r e s i d e n t Jordi Pujol a formar a q u e s t a Olivera nacionalista, q u e d e s de Sant Cugat s'atribueixen a "diferències estratègiques". Ferrés va plantejar que cal "una unitat d'acció d e s de Catalunya" perquè, tot i q u e l'actual situació de negociació "és útil", aquesta utilitat es podria perdre si s'acaba la necessitat dels partits grans d e comptar a m b CiU. "Amb la conjunció de les

cia a M a d r i d e n cas d e no ser necessària la presència d e C i U p e r f o r m a r una m a joria estable al Congrés dels Diputats. A la s e u d e S a n t C u g a t s ' h a a p o s t a t també per aquesta estratègia, q u e j a ha p r o v o c a t e l s recels d e C D C .

forces", subratlla l ' D C , "aquesta influència des de Catalunya es garantirà". D e les t r e s p o n è n c i e s r e s tants, la titulada Territori, organització política i principi de subsidiarietat és la q u e té uns efectes directes pel q u e fa a l'àmbit polític. La principal demanda dins d'aquest p u n t és la d ' a c o n s e g u i r p e r p a r t d e l'Estat espanyol q u e es destini un 25 per cent dels pressupostos generals a les administracions locals. Per Joan Recasens, president de la secció local i responsable del grup de treball d'aquesta ponència, "és absurd que hi hagi una llei q u e obligui a pagar l'IVA als ajuntaments una xifra a vegades superior al q u e reben del Fons de Cooperació Local d e

Madrid".

Jordi Ferrés i Joan Recasens

ALUMINI

I

VIDRE

EXPOSICIÓ I VENDA C/ Valldoreix,53 SANT CUGAT

Tel. 675 29 02 Fax 675 28 61

I N F O R M A C I Ó MEDIAMBIENTAL I Q A MITJÀ Q

tso*

ALTRES INFORMACIONS: Realització del Mapa Sònic de Sant

Cugat del Vallès • Si l'IQA supera el valor de 50 es representa per (*****) o (****) i la qualitat de l'aire es considera «bona» • Si l'IQA està comprès entre els valors 0 i 50 es representa per (***) o (**) i la qualitat de l'aire es considera «millorable» • Si l'IQA està per sota de 0 es representa per (*) i la qualitat de l'aire es considera «pobra» Valoració de les dades: El període analitzat s'ha caracteritzat per una bona ventilació atmosfèrica gràcies al fet que s'ha enregistrat durant el període un vent de força mitjana o moderada. Aquestes condicions han afavorit una bona qualitat de l'aire, amb un IQA sempre superior a 70. Si les condicions meteorològiques no varien substancialment, la tendència és que l'IQA es mantingui durant les pròximes setmanes en nivells òptims.

Í N D E X DE Q U A L I T A T DE L'AIRE ( I Q A ) A S A N T C U G A T DEL VALLÈS Gràfic d'evolució d e la qualitat de l'aire a Sant C u g a t del Vallès

Amb la finalitat de diagnosticar el nivell de soroll ambiental que s'enregistra a les diverses àrees del municipi de Sant Cugat del Vallès, l'Ajuntament ha posat en marxa la realització d'un Mapa Sònic. Aquesta tasca s'executarà mitjançant un Conveni de col·laboració de l'Ajuntament amb la Facultat de Ciències Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona. Mitjançant un equipament sonomètric de precisió es realitzaran els mesuraments pertinents a t o t el municipi p e r tal de determinar els nivells de soroll, cartografiar les dades, establir la seva variabilitat horària i diària, i determinar el seu grau d'incidència. Posteriorment a aquesta etapa de diagnosi, l'Ajuntament adaptarà l'ordenança tipus realitzada pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya (Resolució de 30 d'octubre de 1995) i s'adoptaran les mesures adients, a través de la coordinació de les diverses àrees municipals implicades i de la sensibilització ciutadana, per tal de minimitzar aquest tipus d'impacte.

4fe

i Ajuntament de Sant Cugat del Vallès Àrea de Medi Ambient


LA

QUALITAT

GRAS QUflUTflT I PREUS A PARTIR DE: 850 ptes. arbre de nadal 500 pte% ponsefia

t*JLmè**t i»Íi¥rliitftíili- A\ ^v&';j3

,

* l'ï

ENE FESTES T #t$ prbres adquirits pefgrostè per l$£lartlar-bs

*:*f*7>

ELS DIES FESTIUS 6 , 8 , 15 i 2 2 DE DESEMBRE

RIJVI SERVEI D'INFORMACIÓ

HORARI Un ampli horari al vostre servei, de DE DILLUNS A DISSABTE dilluns a dissabte de DE nG A 2 l » HORES 9'30a21'30hores. IJMP.ilPWIIl.l.l No tanquem al migdia. 1 2 hores ininterrompudes per a la vostra millor comoditat.

En el nostre servei Mentrestant realitzeu d'informació atenles vostres compres, drem amablement, podreu gaudir d'una tots els v o t r e s temperatura ideal, d u b t e s i sugged'acord amb l'època de riments. l'any, amb els sistemes de climatització més avançats del mercat.

HORARI

GARANTIA

gM^i

LOCAL CLIMATITZAT

TELÈFON PUBLIC

Kampio us garanteix la qualitat de tots els seus productes. Si no quedeu satisfets us retorna-

VALS

Disposem de cabines públiques al vostre servei.

En el nostre establiment tenim a la vostra disposició 125 consignes, en les quals podeu dipositar els vostres objectes personals mentre realitzeu la compra.

PARQUING

El nostre centre comercial està dissenyat per a fer una compra fàcil sense barreres arquitectòniques.

Aparcament de fàcil accés al vostre servei.

CARROS I CISTELLS Podreu fer la vostra compra amb vals de banca

rem els diners.

CONSIGNA

LOCAL SENSE BARRERES

En totes les nostres places de pàrquing i en el supermercat trobareu zones equipades amb carros adaptats a les vostres compres i necessitats, amb departaments per a productes frescos i cadireta per als nens. Tenim també a la vostra disposició cistells de mà, per a les vostres petites compres de cada dia

TARGETES DE CRÈDIT El més avançat sistema informàtic àgil i ràpid. PODEU PAGAR AMB:

REPARTIMENT A DOMICILI Per à la vostra millor comoditat, disposem d» servei de repartiment a domicili. Per la compra superior a 15.000 ptes. us la portem gratis a casa. SI la vostra compra és inferior a 1S.000 ptes, portar-vos-la tan sols us costarà 400 ptes.

CAFETERIA En el nostre o i r podràs gau<*r d'esmorzars, menjars preparats, menús, plats i una gran varietat d'entrepans.

TICKET RESTAURANT


EIS 4 CANTONS

Entoni Dijous, 5 de desembre de 1996

10

I n f r a e s t r u c t u r e s

Rubí crea una plataforma cívica pels problemes de la B P - 1 5 0 3 Joan Aymerich creu que amaga interessos comercials Una vintena d'associacions de veïns, junt amb entitats socioculturals de Rubí han creat una plataforma de pressió per tal d'aconseguir una solució definitiva als problemes de la carretera B P - 1 5 0 3 entre Ai'RA C O S T A - Rubí/Sant Cugat -

Són els únics q u e encara no s'hi havien pronunciat i quan s'han decidit, ho han fet per la via directa: creant una plataforma de protesta i redactant un manifest r e c l a m a n t solucions immediates. Es tracta d e la Federació d'Associacions d e Veïns de Rubí, q u e n'engloba una vintena, i q u e ha decidit prendre part en l'assumpte en vista q u e el t e m a dels accessos al C e n t r e Comercial Sant C u g a t no es resol. S e g o n s el seu portaveu, F e l i p e García, 'Tobjectiu de la plataforma és a c o n s e g u i r q u e s'agilitin e l s tràmits per millorar l'accés al centre comercial". E n concret, els veïns a d h e r i t s a la plataforma d e m a n e n q u e se solucionin els p r o b l e m e s d'accés

S a n t C u g a t i R u b í . L'alcalde d e R u b í , Eduard Pallejà, ha donat suport a la iniciativa, una iniciativa que el batlle de Sant Cugat, Joan Aymerich, considera que amaga interessos comercials.

al c e n t r e instal·lant e n l l u m e nat, construint voreres per als ciutadans de Rubí q u e hi van c a m i n a n t i ampliant la carretera a dos carrils. Segons Felipe García: " N o més volem q u e aquell a qui li correspongui es prengui aquest tema seriosament i el solucioni, abans q u e es produeixi cap accident q u e tots hàgim d e lamentar." Els impulsors de la plataforma han recollit totes aquestes protestes en un manifest q u e enviaran a la direcció del c e tre comercial i a l'Ajuntament d e Sant C u g a t . P r e c i s a m e n t , ahir es va presentar l'escrit als mitjans de comunicació en una roda d e premsa a la qual també hi va assistir l'alcalde d e Rubí, Eduard Pallejà. El batlle ha donat suport a la inciativa i ha assenvalat q u e s e c u n d a r à

totes les actuacions q u e e m prenguin les entitats ciutadanes e n aquest sentit. Aymerich n o h o veu clar L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, no aprova la creació d e la plataforma perquè creu q u e , al marge del tema viari, "al darrere s'amaga alguna cosa més, segurament interessos comercials". Aquesta hipòtesi ha estat totalment descartada per F e l i p e García, q u e ha afirmat que " e m molestaria molt saber q u e els comerciants de Rubí utilitzen la nostra plataforma per altres interessos q u e els estrictament cívics". A y m e r i c h ha i n s i s t i t q u e aquest és un tema del qual ja s'ha parlat molt i ha matisat q u e "en el seu m o m e n t ja e n s vam reunir a m b els c o m e r -

La BP-1503 centra la polèmica des de l'obertura del centre comerciat. Foto: XI..

ciants d e Sant Cugat, q u e són els q u e a mi em preocupen, i fins i tot alguns van apostar per instal·lar-se dins d e les galeries del Sant Cugat Centre Comercial". Pel q u e fa a les reivindicacions d e la Plataforma d e R u b í , Aymerich ha a s s e nyalat: "El q u e reclami la gent de Rubí lògicament e m preocupa, en tant q u e som veïns, però repeteixo q u e qui ha d e

solucionar els problemes dels rubinencs és l'Ajuntament de R u b í , no el d e Sant C u g a t " . El portaveu d e la Federació d ' A s s o c i a c i o n s d e Veïns d e R u b í , F e l i p e García, ha advertit: " E n s agradaria p o d e r comptar amb tots els implicats per intentar trobar una solució per la via del diàleg, però si no hi ha més remei, haurem d'utilitzar altres mitjans."

I n f r a e s t r u c t u r e s

El Govern central assegura que la comarca vol allargar la B - 3 0 Els grups municipals estudien les al·legacions presentades MONKA

BKKNABK

- Sant Cugat -

"Els ajuntaments de la comarca defensen allargar els laterals de la B-.>0". Així de categòric s'ha mostrat Àngel Sangrós, cap d e demarcació de les carreteres de l'Estat a Catalunya, que ha assegurat que el projecte de prolongar la B-30 des de l'Hospital General de Catalunya fins al Papiol i des del sector Baricentro a Mollet del Vallès, resoldrà els problemes de trànsit de la zona. Per la seva banda, els partits polítics a m b representació a l'Ajuntament de Sant Cugat s'han compromès a estudiar les al·legacions al projecte q u e van presentar la

setmana passada l'associació de veïns i propietaris de Mas Janer, l'associació de veïns de Sant Joan de Mira-sol i el Grup Natura del Club Muntanyenc Sant Cugat. Sangrós afirma que el projecte beneficiarà les localitats vallesanes, perquè no només s'allargaran els laterals, sinó que també es millorarà el tram ja existent. "S'eliminaran els semàfors i els passos a nivell", ha explicat Sangrós, que ha afegit que és "lògic" que ara els veïns al·leguin, perquè "veuen les seves propietats afectades". Malgrat això, el cap de les carreteres de l'Estat espanyol a Catalunya ha recordat que els terrenys estan dins els plans d'ordenació de la zona.

D ' a l t r a banda, el consistori santeugatenc està estudiant el projecte, així com les al·legacions presentades, on se sol·licita suprimir cl peatge de l'autopista A-7 i ampliar-ne la calçada en lloc d'allargar-ne els laterals. "Compartim la preocupació dels veïns de Mira-sol", ha declarat Jaume Busquets, tinent d'alcalde de Medi Ambient, que ha assegurat q u e l'Ajuntament avaluarà l'impacte ambiental d e l'obra. Així mateix, Busquets ha explicat que l'equip de govern municipal no va al·legar el projecte a m b anterioritat, perquè l'informe inicial, presentat pel ministeri socialista d'Obres Públiques, era "poc detallat".

Veïns de Sant Joan de Mira-sol expliquen les al legacions Foto X I. \RR()\

Així mateix, el regidor d'IC a Sant Cugat, Joan Balada, ha destacat la falta d'informació facilitada pel Govern central, i ha exp r e s s a t la v o l u n t a t d e l g r u p municipal d'afegir-se a les al·legacions presentades. E n canvi, Jaume Tarragó, portaveu del P P a l'Ajuntament, considera im-

\

possible l'eliminació del peatge. "L'empresa concessionària de l'A-7 té uns drets que no es pod e n suprimir a la valenta per fer contents uns veïns", ha dit. Per la seva banda, Joan Gaya, regidor del PSC, no s'ha pronunciat, ja q u e desconeix les al·legacions presentades.


Entorn

ELS /CANTONS Dijous, 5 de desembre de 1996

S e r v e i s

u r b a n s

L'aparcament de'l'estació es podria ampliar el 1 9 9 8 Ferrocarrils vol construir un pàrquing de diverses plantes La remodelació de la placa de Uuís Millet d'anomenada placa de l'estació) i de l'aparcament dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya podria estar enllestida en el termini de dos anys. Així ho va anunciar la setmana passada l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, que va

reconèixer que cal un aparcament més gran al costat de l'estació. De la mateixa manera, l'empresa de transport públic ha fet un estudi per ampliar el pàrquing, que es el més petit de tots els que hi ha a les estacions de la línia Barcelona-Sabadell-Terrassa.

E x p o s i c i o n s

8 0 0 escolars visiten amb monitors "el medi natural del Vallès" Eexposició reivindicativa era didàctica RUTH BOLI.INGKR - Saat Cagat L'exposició El medi natural del Vallès va finalitzar cl 2<S de n o v e m b r e a m b un gran èxit. I ' n s 800 alumnes de 24 escoles de primària i secundària de S a n t C u g a t i 2.000 v i s i t a n t s van acudir a la Casa tic C u l tura per descobrir la vegetació i orografia de la comarca de forma didàctica.

Aquesta exposició amb caràcter reivindicatiu es va inaugurar el d i u m e n g e 10 de nov e m b r e . a m b m o t i u d e la F e s t a d e Tardor. La m o s t r a oferia objectes i fotografies del Vallès per conèixer el medi natural de la comarca. El G r u p Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya han millorat les infraestructures en els darrers mesos. Foto: X. l.ARROSAde N a t u r a del C l u b M u n t a nyenc va proposar aquesta ext a m e n t un estudi de viabilitat abonaments mensuals o anuals. M Ò N I C A BERNABÉ posició itinerant, q u e ja ha viLa posada en marxa d e l'anoper construir un pàrquing de dis i t a t a l t r e s m u n i c i p i s d e la menat metro del Vallès el mes verses plantes al costat de l'escomarca, i a Sant Cugat ha tinde juny passat i l'augment d'un tació. "La política de l'empresa L'aparcament de l'estació dels gut la col·laboració de les àre8,8% dels usuaris a l'estació d e é s facilitar l ' a p a r c a m e n t als Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya ( F G C ) a Sant Cugat es va inaugurar el setembre de 1991 amb capacitat per a només cinquanta vehicles, ja que imperatius urbanístics feien impossible habilitar un espai més gran com a pàrquing. L'increment progressiu dels usuaris de la línia fèrria va fer que l'aparcament es quedés petit, i que es restringís l'ús als viatgers amb

Sant Cugat des de llavors ha fet encara més necessària l'ampliació del pàrquing. Precisament, Joan Aymerich va expressar la setmana passada la voluntat del consistori santcugatenc de remodelar l'aparcament i la plaça de Lluís Millet. "Tot plegat pot estar solucionat e n dos anys", va declarar l'alcalde. F G C ja ha fet arribar a l'Ajun-

usuaris", ha declarat Montserrat Gassol, cap de premsa de FGC. Com a exemples, Gassol ha explicat que set estacions de la línia Barcelona-Sabadell-Terrassa d i s p o s e n d e p à r q u i n g s . Malgrat això, encara no s'ha redactat cap projecte per a l'ampliació de l'aparcament de Sant Cugat, ni s'ha estudiat qui finançarà l'obra.

n

es de Medi Ambient i Serveis Personals de l'Ajuntament, la D i p u t a c i ó de B a r c e l o n a , la F u n d a c i ó Caixa de Sabadell i el g r u p ecologista A D E N C , e n t r e altres. El tinent d'alcalde de Medi A m b i e n t i geògraf, J a u m e B u s q u e t s , assegura q u e l'exposició "ha respost a les expectatives que hi havia", perq u è e n a l t r e s m u n i c i p i s ja s'havia assolit un gran èxit. l'n grup de monitors del G r u p de N a t u r a va oferir v i s i t e s c o m e n t a d e s als escolars q u e han visitat l'exposició, fet q u e ha suscitat "molt i n t e r è s " . Busq u e t s atribueix l'èxit al "bon contingut", la "gran tasca dels monitors" i "la cooperació entre les àrees de Serveis Personals i M e d i A m b i e n t d e l'Aj u n t a m e n t " . Aquesta experiència "obre les portes a futurs projectes" relacionats a m b el medi a m b i e n t .

CENTRE DE REHABILITACIÓ

Marquesina nova al carrer Alfons Sala

SUSANA NICOLETTÍ L'àrea de Serveis Urbans de l'Ajuntament de Sant Cugat va trasplantar divendres passat un platancr del carrer Alfons Sala, a l'alçada del número 40, per instal·lar una marquesina d'autobús. Això va indignar alguns veïns de la zona. que van pensar que els operaris simplement arrancaven l'arbre. El plataner, però, s'ha plantat davant de l'estany del Parc Central. D'altra banda, al carrer Alfons Sala, es col·locarà una nova marquesina d'autobús que substituirà la que hi ha a uns q u i n z e m e t r e s i q u e provoca molèsties a alguns botiguers. A més, la nova marquesina és més gran que la que hi ha actualment, ja que porta un pannell de publicitat estàtica, i no cap on es troba la d'ara. / M.B.

Gimnàstica

en la menopausa

Reeducació

incontinència

i

osteoporosi urinària

Escoliosi i altres desviacions de columna vertebral, mètode KSCHROTH (Alemanya. Tractaments a domicili

Lloc on es trobava el plataner trasplantat. Foto: XAVIER LARROSA

Sant Antoni, 74 - baixos Tel. 674 74 37 08190 Sant Cugat del Vallès


HS4C4NTa>B

O.H 12

i^L.

iy

nuo

'j"ous, 5 de desembre de 1996

E d i t o r i a l

FUS CANTONS

Zaire. Ruanda,..

Setmanari n u l c p c n i l c n t ilc S j n t Cugat del Vallès

1S>

Valldoreix

d* S*nt CwflM. t.L·

Consell d'Administració R j m o i i d u u iprcsukrnil J..scpM C i h i L · i i ^ . . \ . i u a L T U C I I S , l'crc K « t i i f f d a C o o r d i n a d o r Editorial I r,iucsL í..irho Coordinador Redacció l-.tn.- IJ..mh;iri Redacció \ I I ^ L - K ( : . I M I C M , M m i i c j Hcrnabc. K n ' l . H . . l l · i i ^ i . \ i . t . n f M j . Kk-iuCaNtcIlurnau. (ïeni Lo/.. K.ir.i \ | . . I . - I « . . . \ k \ I M [ K V . IVrc I V I i . Kduurd Jencr Coordinadora serveis-comarcial

Equip comercial \

1 ( JlUf.

l·.S.ll,.i/.í

Consell Editorial K j i i i i . n d u u liHCNidenrl J..SCP M C.ihn.·n/iMMccprt·Mdcnt) Mi-nt·.crr.it l í i i i i i l u t i t\ KcprcsidcntJl

D

ijous passat, a la Junta de Veïns de l'Kncitat Municipal de Valldoreix, el vocal en representació del Partit Popular. Pancaleón de Miguel Fajardo. va comparar la situació de Valldoreix amb Ruanda. I na comparació realment desafortunada, impertinent i que denota una baixa categoria moral. Resulta que De Miguel feia escarni de "l'hotel de cine estrelles" de Pasqual d'Ossó. No el criticarem pas per això, però sí per l'escarni fet sobre una situació dramàtica, amb milers de morts -gairebé un milió—, més d'un milió de persones desplaçades vivint en condicions infrahumanes i amb

cinc o sis grups (militars, paramilitars, rebels, etc), armats fins a les dents pels governs del primer món que utilitzen els refugiats com a estratègia de guerra. Això, evidentment, no és Valldoreix, ni el conjunt del municipi, ni Catalunya, ni Europa. Valldoreix no és "com un hotel ruandès, ple de mosques i brutícia", com va dir el representant del Partit Popular. Kl que denota tot això és que hi ha gent que no mereix la representació del poble. no té prou categoria ètica per fer-ho. Estem convençuts que els mateixos votants del Partit Popular a Valldoreix i a la resta del municipi estan avergonyits del

que ha dit el seu representant. Ells, abans que ningú, han d'exigir-li una rectificació pública i. si aquesta no es produeix, la dimissió. Sant Cugat és una ciutat de contrastos. Aquesta setmana es feia pública la notícia d'una parella de santeugatencs que es troba a la capital de Ruanda, Kigali, coordinant set hospitals de campanva de Medicus Mundi. Una parella que ha decidit convertir la seva existència en una vida dedicada a la solidaritat. Sentiríem vergonya aliena si a en Xavier i la Montse els arribessin les declaracions de De Miguel. Senyor Pantaleón. prou humor... Prou humor càustic.

l'i.nkf^ í ..irl·i*. Jordi ( ÍJSJ-., Narcís Castanyer, IVk- I.M|iicrd.i. \ . i \ u ' i l·itrnclK. K r i s t ü n Hcrbolzlieimer. R . w d i Pc-dn». R j i m . n l'ros. I.luís Puig. K m i l i Rcné. Jaume Sjhat. I'JCI> Soler. Josep A. Teixidó,

Mossèn Pere se 9n va

Joan Tortosa. Joan Troyano Jofre l . l o i n h j r i (set r e u n í Subscripcions i Club del Subscriptor Anna fíjrnedj

Fotografia \ j \ icr l.arrosa

Responsable de disseny I w ajusta c lo Kduard Marín, Romà Auge

Impressió Rotimpres (472)40.05.95

Mailing Vallès S.L. Tel. 589.23.71 DipòsK legal: 01-405-93

Els 4 Cjniixu cxpmu úriKamrni la *cvi npuuòci eipfrucn l'opina Jeb ien» íiitorv que Kh 4 CJMIWIM no fil

S

ense fer soroll, sense q u e se n'adonés ningú, hauria volgut plegar. Mossèn Pere Vivó, el rector de la parròquia d e Sant Pere Octavià, deixarà el càrrec oficialment el dia 22 d'aquest mes. El seu delicat estat de salut l'obliga a fer-ho. Ha fet més del que podia. Els metges li han dit prou. Però el poble de Sant Cugat no pot restar indiferent a una feina feta durant set anys en una parròquia molt im-

El

p o r t a n t i per on p a s s e n i t r e b a l l e n molts cristians. Obert, catalanista, aglutinador de molts sectors, mossèn Pere s'ha rodejat d e gent entusiasta i ha sabut delegar funcions als fidels i altres m o s s e n s q u e han conviscut a m b ell aquests anys. El dinàmic Consell Pastoral i una parròquia q u e a qualsevol hora manté una viva activitat tant de nens, joves, adults o gent gran en són una mostra.

l e c t o r

Ara cal que el bisbat esculli bé el seu successor e n una persona q u e sàpiga seguir el treball fet per mossèn Pere en un cristianisme obert, arrelat al país, integrador, gens clàssic i molt lluny de dogmatismes i de formes i maneres ancorades e n el passat. L'Església, els cristians q u e fan vida parroquial a Sant Cugat, són molts i seguiran necessitant un rector que no faci marxa enrere sinó q u e segueixi mirant endavant.

e s c r i u

Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

Els contenidors I oi sonyor Casas No és el primer cop que he d'agafar la màquina d'escriure per fer referència a un escrit del Sr. C a s a s . E n el d a r r e r n ú m e r o d'Els 4 Cantons, el Sr. Casas ataca un cop més Valldoreix i la seva descentralitzada diferenciació. En aquest cop es refereix a la polèmica dels contenidors, fent de tots els valldoreixencs les opinions d e dos polítics, que pel q u e a mi e m sembla intenten més contradir l'opinió de l'equip governant, q u e no pas barrar la instal·lació dels contenidors. Pel que jo crec, aquesta seria una mesura encertada, que evitaria que gossos i gats destrossessin les bosses de deixalles, i sé que com jo pensen molts valldoreixencs. P e r ò el Sr. Casas aprofita la polèmica per desbarrar un cop més contra l'autonomia de Vall-

doreix, i en el més pur estil de VABC, o dels tertulians d e la Cope, proposa tancar les oficines de la rambla Verdaguer. El fet diferencial de Valldoreix és real, Sr. Casas, i no perquè se li hagi atorgat en un acord municipal d e 1956, sinó p e r q u è Valldoreix va constituir un ajuntament històric, i malgrat el pas del temps aquest sentiment encara és viu. Això no vol dir que també ens sentim santeugatencs, però, això sí, a m b alguna diferència q u e ni és política, i encara menys econòmica, com vostè tan insidiosament insinua. El mínim en democràcia és un respecte per la llibertat i el pens a m e n t dels altres. / ADOLF PRIANTE I ABOLLADO

(Valldoreix) Prudència

fiscal

D e s p r é s d ' u n s anys d'eufòria econòmica, política i fins i tot social, h e m entrat en una època en q u è tots tenim la necessitat de reduir despeses per aconseguir l'equilibri d'una economia estable. Quan dic tots, incloent-m'hi jo mateix, també em refereixo als polítics i, en aquest cas, als locals, perquè crec que estan arribant a una cota demencial i ant a g o n i s t a , r e s p e c t e a la q u e impera per diverses necessitats com ja sabem, a Europa. Així doncs, també els impostos haurien de ser aplicats amb molta prudència, i en aquest cas em

Uti itzeu el diari de casa.

refereixo a l'IBI (impost d e béns immobles), l'increment del qual per a l'exercici de l'any 1997 en aquest municipi serà d'un 25%, proposat per l'actual e q u i p d e govern de CiU a l'Ajuntament. Considero que tot habitant d'una nació democràtica i, per tant, de qualsevol municipi d'aquesta, té les seves obligacions fiscals, però també té els seus drets democràtics emparatper la Constitució, per fer qualsevol objecció fiscal quan, arribat el cas com és aquest, es tracta d'una r e g r e s sió) fiscal. La prudència en les despeses que impera actualment a Europa, i que també és aplicada pel govern estatal, hauria de reflectir-se també als ajuntaments. Si

Feu-nos a r r i b a r les vostres propostes,

preí juntes , queixes de tot allò que us i n t e r e s s i i afecti

589 62 82

FJS4CANTOINS

tenim la capacitat de donar els nostres vots als polítics cada quatre anys, també tenim la capacitat d'exigir-los una prudència fiscal quan la situació ho requereixi. Per mi, no és presentable que un tinent d'alcalde d'Economia d e l'Ajuntament de Sant Cugat digui que no es pot viure en un hotel de cinc estrelles pel preu d'un de tres estrelles. Posats així, jo no he demanat un Sant Cugat de cinc estrelles. A més, he pogut intercanviar opinions amb diferent veïns del municipi, els quals no estan gens satisfets amb els serveis que reben. D e s del m e u p u n t d e vista, i crec q u e des del de molts veïns del municipi, seria raonable un increment com el de l ' I P C . En cas d e no haver-hi una reflexió per part dels polítics, entraríem en una dinàmica q u e no d e s i t g e m ningú, i n d i s t i n t a m e n t a tenir-lo present en futures eleccions mun i c i p a l s . / E. R O D R Í G U E Z


Opinió

ELS /CANTONS Dijous, 5 de desembre de 1996

La

13

l l o t j a

El centre sí que té futur ÍOSEP M.

A

q u e s t cap de setmana deia a un amic: "Estic enfarfollat, ple, tip, fart, empachao q u e diria un castís." A m b cara d e b a d o c , i s e n s e pensar-s'ho dos cops, em respon tot segur: "Això és q u e ja t'has menjat els turrons d'aq u e s t Nadal. Ets un golafre. N o has pogut esperar ni a posar el pessebre, ni l'arbre... ni a sentir les primeres nadales. Ni tan sols a veure per la televisió l'espot de publicitat del cava que Anthony Q u e e n va gravar al Teatre-auditori... Falten la tira de dics per Nadal i tu ja has buidat mitja cistella." " N o , h o m e . no. Q u e no són pas els torrons els que em podueixen aquest malestar... estic trasbalsat per altres m o tius." " D o n c s explica't. Q u è és això que t'ha deixat aquest estat d ' à n i m tan d e c a i g u t ? " "Mira, no t'ho prenguis malament -li vaig dir-. Ja sé que tu també hi has anat. I que et s e m b l a f a n t à s t i c . T a m b é sé que, com tu, quasi tothom en surt amb la boca oberta, i a m b els ulls q u e els fan pampallugues." " D i g u e ' m ja d'una vegada, q u è és això q u e t'enfarfega tant?", em reclama a m b

El

CABRERI/.O

insistència. " E t semblarà una més. He estat tota una tarda, el bajanada - l i d i c - . El cert és 25% del meu cap de setmana, q u e estic ple d e Pryca... Pryper fer una compra q u e norca!! H e anat a fer la compra m a l m e n t faig en una hora al de la setmana i pots estar ben M e r c a t N o u , per e x e m p l e . segur que l'experiència em L'oferta del centre comercial s u r t fins i tot per les orelles. He arribat a somniar que / W i l i MirVk AMIftA Que SL cüAlto I totes seus Mftffs &**. hés ÓAAAJ em p e r d i a pels p a s s a dissos tot [tMcaKA -metí 1 &#.it>rcvL corrent darrere la targeta de crèdit... li havien crescut mans i cames. Tenia vida, saltava de caixa en caixa... i jo, al seu darrera,

&>}&> £

tot suós, signan comprovants de compra un darrere l'altre." " N o n'hi ha per tant!!" "Ja ho deia, que t'ho prendries a chunga. I p u c e n t e n d r e - h o . Perquè és ben cert que el centre és impressionant. I m p r e s s i o n a n t m e n t gran. T a n t , q u e és això el q u e m ' h a empatxat

Sever

el

és tanta, q u e he hagut d'inv e r t i r - h i massa del m e u t e m p s , massa... i, per si fos poc, a sobre, m'ha sortit més cara p e r q u è he acabat c o m prant força m é s . " M e n t r e el m e u amic posava la mà a la butxaca de l'americana i es palpava la cartera,

T i t o

vaig afegir: "Si el mercat d e P e r e Sant tingués la consideració de motor del comerç del centre de Sant Cugat, així com el Pryca ho és per a l'Augusta a la Guinardera, riu-te'n, d'anar a passar tràngols com el q u e vaig passar." "Això és més fàcil dir-ho que veure-ho", em va precisar. T é raó. Ser fill d'actuals assenta d or s al mercat vell li fa v e u r e molt magre el futur del seu negoci. Tant per la f/ittmutdesídia q u e ell diu que veu en la majoria dels qui regenten parades en el centenari mercat municipal, com pel minso interès que diu que hi posa el mateix Ajuntament. Creu que són masses els qui, estant dins el mercat, donen l'esquena a la problemàtica actual. Que la majoria pen-

Les

Felicitats,

s e n m e s a anar t i r a n t i anar f e n t , q u i dia passa any e m peny, fins a arribar a cobrar la jubilació, q u e no pas a decidir-se a buscar solucions, q u e és massa lent millorar, potenciar i rentar la cara al centre... e n t e n c el seu desànim." El m e u amic, però, continua c r e i e n t q u e aquesta situació pot canviar aviat. O b e r t e s les p o r t e s de Pryca, o el c e n t r e c o m e r c i a l , t a n t fa, cal q u e a q u e s t a majoria s'adoni q u e el futur del centre no és tan n e g r e com semblava de bon p r i n c i p i . Cal aprofitar, j u n t a m b la resta de c o m e r c i a n t s de l'entorn del mercat, les diferències q u e tenen al seu favor en comparació a m b l'oferta aclaparadora i excessivament temptadora q u e o f e r e i x e n les grans superfícies. Passada l'experiència, p r e f e r e i x o seguir p a s s e j a n t pels carrers del centre de Sant C u g a t q u e no pas p e l s d e l c e n t r e comercial. C o m jo, segur que la majoria creu o creuria el mateix, si des d e l'adm i n i s t r a c i ó m u n i c i p a l i fins els comerciants t a m b é ho creg u e s s i n i, s o b r e t o t , h o d e mostressin.

v o l t e s

ca l'Anton ESTEVE RODÓ

A

Mi

C6NTRfe 3 * «STOWftClO

DONCS SettBLfk LéS 0BR6S D6 Lfi SftGRAOR F»mfHA -PtfS GWfe NO S'KftBfeM «\M.

\ ^ i * ^ ^ í > ï ^ h

través d ' a q u e s t e s planes, m'he assabentat q u e u n a botiga d e la nostra c i u t a t ha c e l e b r a t un aniversari d i g n e de destacar, el q u e fa 75. Aquest és el millor regal q u e p o d e m oferir al nostre r e m o g u t comerç, o sigui, el d e s e m p r e , el familiar, el de casa. D a v a n t d'això, d e la història, i q u a n t e s n ' h a n hagut d e v e u r e d ' h i s t ò r i e s els d e ca l'Anton, a q u e s t c o m e r ç és a prova de tot, de crisi, de grans superfícies, de noves t e n d è n c i e s . . . N o cal q u e els en parlem, d'especialització. si fa 75 a n y s q u e n ' e s t a n . d'especialitzats, i segueixen a m b la m a t e i x a il·lusió del primer dia. A m b tanta història p o t s e r n o han t i n g u t el fantasma d e les grans àrees tan a p r o p c o m ara, p e r ò si n ' h a n passat, d e coses. Si no e m falla la m e m ò r i a , d u e s dictadures i una de molt llar-

ga, una g u e r r a a casa i d u e s de mundials, l'arribada del cotxe, del c i n e m a sonor i d e l'electricitat, d e la televisió i de 40.000 nous santeugat e n c s . F i x e u - v o s com d e u e n

Una botiga amb aquesta història té la saviesa dels avis. Que faci 75 anys, al mateix lloc i amb la mateixa família, forma part del nostre patrimoni col·lectiu

h a v c i canv rai c i s n a m i s u c ia

clientela, quantes generacions p a s s a n t la porta d e la botiga, quants bons dies o bones tardes i passi-ho bé. Q u a n t s dies m u l l a t s i q u a n t s

calaixos e i x u t s , q u a n t s d i e s de festa i de poc d e s c a n s . Alegries i tristeses q u e es d e u e n barrejar e n el record familiar. Una botiga amb aquesta història té la saviesa dels avis, i no parlem d e l ' e x p e r i è n c i a si les han vist de tots colors. U n a celebració així és m o tiu d ' u n a gran celebració d e tot el col·lectiu comercial d e la ciutat i de tota la nostra soc i e t a t civil. Q u e una botiga faci 75 anys, al m a t e i x lloc i a m b la mateixa família, forma part del nostre p a t r i m o n i col·lectiu. És un e x e m p l e per a tots i especialment per a un c o m e r ç q u e té massa t e n d è n cia a v e u r e el got mig b u i t . A q u e s t a c e l e b r a c i ó és u n a mica d e tots, u n càntir d'aigua fresca de la font. F e l i c i tats, Anton Juliana, Maria T e resa, C o n x i t a , d e p e n d è n c i a i tots els qui ho h e u fet possib l e . T o t s us ho agraïm.


14 Opinió

ELS /CANTONS úijous,5 de desembre de 1996

El

Selecció

campanar

El

catalana: un dret nal de Catalunya

nacio-

b u s c a i r e

Deixalles RlCKROT

V Í C T O R ALEXANDRE

L

a cada cop més ferma reivindicació catalana de tenir seleccions nacionals pròpies, ha obert a Espanya un debat sobre els límits de l'autogovern. El text constitucional, però, és tan explícit en aquest sentit que no hauria de preocupar Catalunya: "I ,a (lonstituciú es fonamenta en la indissoluble unitat de la nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols." Kn altres paraules, en parlar només de "nació espanyola", mai de "nació catalana", els drets d'aquesta última romanen intactes. I és lògic. Per quina raó la proclamació d'indissolubilitat d'una nació. Espanya en aquest cas, ha de tenir caràcter v iculant per a les nacions veïnes? Quina veritat metafísica diu que l'existència de la nació catalana no és compatible amb l'espanyola i que mentre aquesta és la pàtria comuna dels espanyols, com Portugal ho és dels portuguesos, Catalunya no pot ser-ho dels catalans? Que Catalunya no hagi fet encara una petició formal de reconeixement internacional és tan sols qüestió de temps, el que li calgui fins a culminar un procés secular de maduració i autoconfiança. En aquest sentit, la voluntat de tenir veu esportiva pròpia és una mostra de progrés que, això

Coses

no obstant, corre el perill de quedar en foc d'encenalls si l'artilleria dels organismes espanyols és prou bel·ligerant per abatre el fràgil globus aerostàtic de les il·lusions catalanes. Referint-se a la reivindicació dels drets nacionals de Catalunya, en Josep Tarradellas deia que "no n'hi ha prou de tenir raó, cal explicarla", i tenia raó. Però també la té Virgili a VEneidaquan diu: "Poden perquè creuen que poden". Noruega el 1903, Islàndia cl 1918, Irlanda el 1937 o Malta el 1964 no van esdevenir

sobiranes per

nyoles que, quan de Catalunya es tracta, per mitjà d'un esperpèntic malabarisme de fira, intercanvien amicalment la seva indumentària fins a esdevenir una única entitat. Les seleccions nacionals, ho sap Catalunya i ho sap Espanya, són vehicles de reafirmació col·lectiva propulsats per una forta càrrega emocional, cobejats objectes de desig de nostàlgiques passions imperials i de frustrats anhels de llibertat. Es per això que els que en disposen a costa d'altri, cas d'Espa-

Catalunya té drets que //' són negats, però mai

nya, i es passegen pel m ó n falsejant la realitat fan ús de totes les armes al seu abast, des de la criminalització

g e n t i l e s a de Suècia, Dinamarca i la (iran Bretanya, sinó no li seran reconeguts per la fermesa d e les s e v e s si li falta convicció i conviccions i la voluntat insu- coratge per defensar-los fins a l'escarbornable de ni, per tal de conduir amb destruir les les pròpies mans les regnes del seu posicions insubmises. Ks clar que, destí. Tota una injecció de força ben pensat, no té sentit demanar moral per a pe ibles c< mveneuts que joc net a un antagonista la vida del l'emancipació, sense tutories ni qual es fonamenta precisament en protectorats, és un dret irrenunel joc brut; d'ell només es pot esciable dels majors d'edat. Es en perar la ràbia dels mediocres, la ells que s'haurien d'emmirallar els mateixa ràbia que s'apodera de nostres drets davant el jacobinisme l'esportista inepte davant el talent d'una dreta i tina esquerra espade l'adversari i que el mena a l'ús

d'en

Sot

de la violència com a únic recurs per aturar-lo. O no és la violència, verbal o física, la màxima expressió de la impotència? No és casual que l'argument adduït sigui que no hi poden haver disset seleccions. Tampoc no ho és que, encara que només ho demani Catalunya, arribat el cas haurien de tenir seleccions fins i tot aquells que no en volen. Així va néixer l'Estat de les autonomies amb disset himnes i disset banderes. I és que una de les coses que el colonitzador no pot suportar és la humiliació d'enfrontar-se d'igual a igual amb el colonitzat a la vista de tothom. Catalunya té drets que li són negats, és cert, però mai no li seran reconeguts si li manca convicció i coratge per defensar-los. Mai la seva llengua, himne i bandera es guanyaran el respecte que amb justícia demana si no se'n fa mereixedora. Mai Catalunya podrà fer sentir la seva veu en el concert de les nacions ni veurà reconegut el seu Comitè Olímpic, fundat el 1920, si abans no té el reconeixement i l'impuls dels mateixos catalans. Catalunya serà el que ella vulgui, però potser encara no ho sap. Víctor Alexandre, periodhta

El

A LES BOTIGUES DE SANT CU6AT 'HAN EXHAURIT ELS TELÈFONS MÒBILS

... i per d mi un tallat. /

Així serà una tònica i un tallat, no?

^|k**

porxo

Així també governo

: ^ ^,-t"

%

E

l s e n y o r T a r r a g ó ha c o n s t a t a t , s e g o n s diu ell, en els seus passejos per Valldoreix, q u e els veïns no volen contenidors. Vejam si aquí no s'hi cala una bravada d ' e n q u e s t a a l'endeví. Per quins indrets es passeja cl senyor Tarragó? Com palesa aquella voluntat veïnal? l'sa contenidor el senyor Tarragó? Amb aquestes cabòries ens va s o r p r e n d r e el b u s c a i r c q u e , sempre disposat afer carrer, en un p e n s a m e n t es va atansar al tocom en qüestió. Consciències com és, va explorar la zona, va tornar a m b barba de cinc dies i amb l'esguard perbocat. Aviat s o r t i r í e m d e d u b t e s . Efectivament, per fi havia trobat algú que deia reconèixer el Sr. Tarragó, i tot referint el passatge de la constatació no parava d'escoliar: "És una pèrdua de la qualitat de vida el fet que s'acumuli la p u d o r en p u n t s concrets..." El buscairc no va gosar p r e g u n t a r a l ' h o m e si considerava més adient disseminar-la arreu en punts indeterminats tal com s'ha anat fent sempre i va cessar, decebut, el q u e s t . N o e n s va voler dir. però, què en fa, de les deixalles, el Sr. Tarragó.

jo!

FONTCUBERTA

Q

uan jo era petit, aquí no t e n í e m polítics elegits d e m o c r à t i c a m e n t sinó només prepotents, segurs, amb bigotet, baixets i grassonets que es feien ràpidament populars gràcies al NO-DO. Ningú no sabia si ho feien bé perquè el totalitarisme es manté per la falta d'informació. Ara, els polítics són realment homes públics, molt més guapets perquè han de sortir per la tele, i encara que de tant en tant ens sorprenguin amb imprevistes històries de corrupció o favoritismes, ho tenen cru per amagar els seus fets a l'opinió pública. Il·lustres firmes de totes les èpoques ens han posat en guàrdia davant els polítics: "No sap res de res i pensa que ho sap tot. Es un polític", diu un personatge de Bemard Shaw en Major Bàrbara. O, "Un polític farà qualsevol cosa per conservar el seu lloc de treball, fins i tot es transformarà en patriota" (William R. Hearst, el magnat de

la premsa). O també, "La política és l'art d'evitar que la gent intervingui en assumptes que de fet els pertoquen" (Paul Valéry). No vull ser derrotista. Crec que la democràcia és el millor de tots els sistemes polítics possibles. Però

Als polítics se'ls ha de controlar perquè fu ncio nin i no caiguin en

temptacions

també que als polítics, com a tot ser humà que arribi al poder, se'ls ha de controlar perquè funcionin i no caiguin en temptacions. Tenim aquest dret perquè són els nostres representants i els paguem amb els nostres impostos. Qui paga mana, no? Aquest és un debat molt llarg, però només vull referir-me

a fets que darrerament m'han sobtat sobre actituds d'alguns polítics en aspectes financers. A tots, i aquí és difícil trobar excepcions, quan parlen de reduir els dèficits, no se'ls ocorre res més que apujar les recaptacions, o sigui, els impostos. La Seguretat Social no funciona, doncs abaixem les prestacions per jubilacions o fem pagar cent pessetes per recepta. Espanya necessita més diners, doncs exportem des de Catalunya la taxa sobre l'aigua quan seria més just eliminarla. Volen apujar la benzina, posar un cànon sobre els televisors o apujar l'IBI. I què em dieu de la famosa taxa de residus? Ara resulta que, després de fer-nos treballar per treure el vidre i el paper de les nostres escombraries, això és més car que abans, i hem de pagar més. Cóoomor? Amb aquesta manera de fer, quants polítics podrien treballar com a directius en una empresa privada? Els fotrien al carrer en quatre dies.


ELS 1 CANTONS

*ó

Dijous, 5 de desembre de 1996

£ I

15

b a l c ó

Algunes orientacions sobre el futur museu de Sant Cugat lORDI AOUELO

E

l 10 de novembre passat, dins el marc de la Festa de Tardor i aprofitant la parada del Grup d'Estudis Locals, vam fer una petita enquesta que no tenia altra finalitat que la de recollir algunes tendències sobre l'interès que podia despertar la creació d'un museu a Sant Cugat i, en funció d'aquest interès, quin tipus de museu, amb quin tipus d'exposicions, amb quines funcions a complir, i amb quines temàtiques a tractar. La finalitat d'aquest recull de tendències és la d'establir un seguit d'orientacions sobre el futur museu de Sant Cugat per tal que aquest intenti respondre a les necessitats i desitjós de la comunitat que principalment en farà ús i a la qual principalment està destinat. És evident que seria bo disposar de dades d'una mostra força més àmplia de la població que no pas la que vam recollir el dia 10 -ja que aquesta es va limitar a 34 enquestes-, per tal que els resultats permetessin donar arguments d'una certa solidesa a l'hora de defensar una opció o una altra. Però, tanmateix, som del parer que pot ser d'un cert interès constatar quins són els resultats d'aquesta enquesta per tal d'assenyalar en q u i n e s d i r e c c i o n s sembla apuntar el parer de la ciutadania, tot esperant la realització de sondejos d'opinió d'una major amplitud. En la primera pregunta de la nostra enquesta plantejàvem: "Quin(s) museu(s) voldria per a Sant Cugat?", i esmentàvem les quatre principals opcions que han sonat aquests darrers anys (el d'història de la ciutat; el del tapís; el de la vida rural, i el del monestir), a més de donar opció a plantejar d'al-

tres propostes. Dels 34 enquestats, 29 van ser partidaris de la creació d'un museu d'història de la ciutat; 20 del museu de la vida rural. A més, hi van haver diferents propostes aïllades: museu de la ciència (1); xarxa de museus específics a m b nucli-guia (1); museu etnològic (1); museu al carrer (1), i un museu multicultural (1) que tractés d'ètnies, ecologia... Cal destacar q u e cap dels enquestats va respondre que no voldria cap museu per a Sant Cugat, opció que era recollida a l'enquesta.

general i es donava opció a ampliar aquesta llista. Cal assenyalar que no hi va haver cap temàtica afegida pels enquestats, cosa que ens fa plantejar que les proposades a l'enq u e s t a recollien prou bé l'interès d'aquests. El resultat sobre les temàtiques a tractar, limitant-nos a aquelles que van obtenir més de la meitat dels vots dels ciu-

indústria a Sant Cugat (18). D'altres temàtiques, amb el suport de més d'un terç dels enquestats són les següents: 7- Sant Cugat abans de la creació del monestir (15); 8- Casa Aymat-Escola Catalana del Tapís (1.3); 9 i 10- El món associatiu a Sant Cugat (12), i el monestir de Sant Cugat i les quadres de Canals, Vilanova i la Bastida (12). La resta de t e m e s proposats no semblen suscitar un interès especial: 11 i 12- El fons d'art municipal (10) i més enllà de Sant Cugat: la projecció del nostre municipi (10); La segona qüestió que 13- Personatges santplantejàvem era sobre cugatencs (9); 14- El quin(s) tipus d'exposimodernisme (8); 15 i cions hi hauria d'haver: 16- Sant C u g a t i la permanents i/o tempoUniversitat (6) i els rals. El resultat va ser que mitjans de comunica30 dels 34 enquestats es ció a Sant Cugat (6). van manifestar favorables a la realització d'exposiTot això ens fa concions temporals. Ara bé, cloure que el futur muen 23 casos, els enquesseu de Sant Cugat hautats es van mostrar favoria de ser un museu rables a l'existència d'exd'història de Sant Cuposicions permanents. gat, amb alguna exposició permanent, però, La tercera qüestió tracsobretot, amb la protada va ser la referida a gramació de diferents les funcions del futur muexposicions temporals. seu. Aquí, entre les proQuant a l'exposició permaposades i per ordre de vots, el tadans enquestats, i per ordre resultat va ser el següent: 1- de preferència, va ser el se- nent, seria preferible que se c e n t r é s en un Investigar (31); discurs explica2- C o n s e r v a r (26); 3- Educar Les funcions a complir pel futur museu tiu sobre el patrimoni cultural, (24); 4 i 5- Insi si bé s'hauria truir (23) i do- haurien de ser les de documentar, investigar, de plantejar amb cumentar (23). un c a r à c t e r de A més de proinstruir, educar i conservar permanència, no posar-se, entre Ihem d'oblidar que amb les funcions, les de deel pas del temps les exlectar (1) i de distreuposicions permanents acaben güent: 1Patrimoni Cultural re (1). desfasant-se. Per aquesta raó, Per últim, es demanava so- (29); 2- Història social de la crec que seria preferible de bre quines temàtiques s'hau- vila de Sant Cugat (25); 3- Paplantejar, més que una exporien de tractar en el futur mu- trimoni natural (23); 4 i 5- sició permanent, una temàtica Història del monestir (22) i urseu de Sant C u g a t . S e ' n expositiva permanent que s'aproposaven setze de caràcter banisme històric (22), i 6- La

nés renovant, per tal d'evitar que acabés perdent tot interès per als visitants del museu. Pel que fa a les exposicions temporals, aquestes haurien de versar especialment sobre la vida social a la vila de Sant Cugat, el patrimoni natural, la història del monestir, l'urbanisme històric i la indústria a Sant Cugat. I, menys, sobre Sant Cugat abans de la creació del monestir, la casa Aymat i l'Escola Catalana del Tapís, el món associatiu a Sant Cugat i sobre la relació entre el monestir i les circumscripcions menors com les quadres de Canals, Vilanova i la Bastida. Sobre les funcions a complir pel futur museu, a q u e s t e s haurien de ser les de documentar, investigar, instruir, educar i conservar. Documentar per disposar del fonament necessari per investigar. Investigar per poder conèixer i poder transmetre uns coneixements, és a dir, per poder instruir. Instruir perquè només el coneixement permet valorar allò que es té, i per tant transmetre uns valors de respecte envers als altres i envers allò que ens ha estat llegat, és a dir, per educar. Educar perquè només així arribarem a conservar el nostre patrimoni. I conservar perquè tenim la responsabilitat de llegar a les generacions futures, en les millors condicions possibles, el patrimoni de les societats passades que ens ha estat confiat, així com aquell que ha generat i genera la nostra societat.

Jordi Aguelo, membre del Grup d'Estudis Locals (GEL)

CAMPANYA «UN NEN, UNA JOGUINA» Recollida de joguines NOVES als locals de la parròquia de Sant Cugat. Del 20 de desembre al 4 de gener» de 18 a 20 hores. Botigues col·laboradores: Nins - Dida - Marga - Antoni - Amic Imaginari Llar de l'Esport - Tres Reis - Paideia - Jordi - Arpali


EIS i CANTONS

Societat

16

Di/im.·.. 5 t/t f/rsrm/iiï-t/t iwo

E n s e n y a m e n t

Marxa enrere en el projecte de la facultat de medicina a PHospital General de Catalunya Xavier Trias presenta reticències al projecte El projecte de situar la facultat de medicina de la Universitat Lliure de Catalunya (ULC) a l'Hospital General (HGC) va rebre dilluns passat una gerra d'aigua freda. El conseller de la Presidència de la R I T U BOI,LIN(;KR

-Sant Cugat Des tic la constitució dels òrgans de goxern de la Universitat Lliure, cl 12 tic novembre de l'Wh. es van iniciar converses entre el president del Patronat de la ULC, Ramon Guardans. cl president de l'I IG(', Pere Narbona, i l'alcalde de Sant Cugat. Joan Axmcrich. per situar la facultat de medicina a l'Hospital General. Però dilluns passat, el conseller de la Presidència va plantejar els "dubtes", per part de la Genera-

Generalitat de Catalunya, Xavier Trias, va assegurar que "tothom té reticències al fet que hi hagi mós facultats de medicina", i va demanar "prudència, calma i tranquil·litat" a l'hora d'adjudicar-ne l'em-

litat de Catalunya, per realitzar aquest projecte. Trias creu que l'Hospital Cicneral no té els requisits per ubicar-hi una facultat tic medicina perquè "no podem dir que avui en dia sigui un hospital universitari". "lla de complir un conjunt de garanties que en el moment actual in i es donen i. per tant. hem d'esperar que es produeixin", va afirmar. Kn aquest sentit, el conseller es va referir que a l'Hospital Cicneral només "hi funcionen ZOO llits" i, per tant, "un no es pot creure que hi pugui haver totes les es-

plaçament al complex hospitalari. El conseller va afegir que té "els seus dubtes" respecte a la viabilitat del projecte, però va donar llum verda per situar el campus universitari al voltant de l'hospital.

pecialitats amb serveis jerarquitzats". Segons Trias, una facultat de medicina no és una acadèmia. "El problema de l'Hospital General no és que hi vagi la l Iniversitat Lliute sinó que li quadrin els números i que sigui un projecte viable", va afirmar el conseller. Finalment, és la universitat la que "ha de donar Ics garanties que les coses funcionaran", va afegir Trias. Segons ha publicat El Periòdica de Catalunya, fonts de la l'I X! han afirmat que l'HGC reuneix les condicions fixades per reial decret. Però les mateixes fonts van

afegir que la universitat està pendent encara de si "el Consell Interuniversitari de Catalunya valora si realment les compleix". I n altre dels projectes de la l JLC

Xavier Trias, conseller de la Presidint ui

per a Sant Cugat és situar el campus universitari al voltant de l'Hospital General. El conseller Trias no hi troba cap problema i considera la iniciativa "positiva"

/•./ conseller va dubtar del projecte de la facultat a l'HGC. Foto: X. IA RROSA

I n v e s t i g a c i ó

Les Escoles Gimbernat inauguren un Centre de Biomecànica Aplicada Permetrà controlar les recuperacions de les lesions Ri 'i'n BOI.I.INOKR - Sant Cagat -

Avaluar l ' e f i c à c i a d e l s d i f e r e n t s t r a c t a m e n t s fisiot era pe u rics és la p r i n c i p a l finalitat del nou C e n t r e d'investigació de Biomecànica Aplicada en Fisioteràpia de les Escoles 1'niversitàrics G i m bernat, q u e va ser inaugurat dilluns. I-'equip del doctor Morgenst c i n d e ! nou c e n t r e d e b i o mecànica va fer una d e m o s tració dels m è t o d e s aplicats. A Tacte hi van assistir el pres i d e n t d e les E s c o l e s G i m b e r n a t . J o s e p Maria Sala, el c o n s e l l e r de la P r e s i d è n c i a . Xavier Trias, i el president del Comissionat d ' U n i v e r s i t a t s i Recerca, Joan Albaigés. "La b i o m e c à n i c a és una e i n a de treball q u e pot donar grans resultats per controlar els tract a m e n t s fisioterapèutics", assegura el doctor Morgenstein. F.l conseller de la Presidència, q u e va felicitar la iniciativa

privada, va fer referència a "la v o l u n t a t i n n o v a d o r a " d e les escoles universitàries, ja q u e aquest nou centre de recerca p r e s e n t a " c o m p c t i \ itat a m b qualitat". Trias va afirmar que per continuar a m b la tasca de la sanitat pública "fa falta aplicar m e s u r e s de control com a q u e s t e s " , p e r q u è considera que és "un tema molt important per donar peu a gastar millor els diners i de forma més equitativa". A més. t a m b é hi van ser presents el secretari general de la conselleria de la Sanitat, Josep Art]nós, i el s u b d i r e c t o r general del Servei Català de la Salut. Sah ador Doy. l'rufjrania d'investigació

"El pròxim segle és de la biomecànica", assegura Josep Maria Sala, i afegeix q u e té una gran confiança en el doctor Morgenstein. El nou centre de biomecànica de les Escoles G i m b e r n a t s'ha realitzat

amb la col·laboració del laboratori Basis B a r c e l o n a , q u e pertany a l'empresa alemanya Tüv. L'objectiu és realitzar un ampli programa d'investigació aplicada i docència en l'àmbit de la fisioteràpia. La valoració funcional del pacient serà de forma comparada i controlada amb uns elect r o n s a d h e r i t s a la pell q u e registren a l'ordinador cl moviment del cos per seguir l'ev o I u c i ó d cl p a c i e n t . A m b a q u e s t sistema innovador es podrà verificar l'eficàcia del disseny de p r o d u c t e s i n d u s trials i valorar els tractaments en lesions d e l'aparell locomotor. Aquest seguiment serà molt apropiat per a les persones que pateixen malalties cròniques que provoquen una disfunció de l'aparell locomotor, com, per exemple, la paràlisi cerebral, l'esclerosi múltiple o la diabetis. Les Escoles G i m b e r n a t han habilitat unes d e p e n d è n i c e s del seu edifici per instal·lar el

Xavier l'rifis va inauguraré! nou centre de biomecànica. Foto: MARC' BADIA

nou c e n t r e de b i o m e c à n i c a . Tot i q u e el projecte és de recerca, les t è c n i q u e s t a m b é es d e s t i n a r a n a la docència per actualitzar els c o n e i x e m e n t s

tecnològics dels alumnes i proporcionar mitjans per controlar els m è t o d e s fisioterapèutics a p l i c a t s a p a c i e n t s a m b lesions d e Taparell locomotor.


Societat 17

FLS /CANTONS Dijous. 5 de desem/'re de IM6

Ensenyament

J u d i c i s

Els consells escolars s'elegeixen amb pocs candidats El nombre de candidatures no sobrepassa les places a cobrir Els centres d'ensenyament públic de Sant Cugat han celebrat aquesta setmana les eleccions per elegir els membres que constituiran els respectius consells escolars. La nota predominant ha estat la falta de candidats entre els pares d'alumnes, de manera que, en la maMÒNICA BERNABÉ - Sant Cugat -

Els membres dels consells escolars que s'han elegit són els representants del professorat, alumnes i pares. La data de les eleccions, però, ha variat segons els centres. Així, des de dilluns les escoles i instituts públics del municipi han organitzat comicis, a excepció de l'institut Leonardo da Vinci, que va constituir el consell escolar el mes d'octubre perquè tots els representants de l'alumnat havien acabat els estudis el curs passat. En el moment de tancar aquesta edició, encara no es disposava de dades sobre el nivell de participació a les eleccions, tot i que es preveia un percentatge baix entre els pares d'alumnes. Per aquesta raó, les escoles han realitzat a les últimes setmanes

joria dels centres, les candidatures presentades corresponien a representants de les associacions de pares d'alumnes, i en general no superaven el nombre de places a ocupar en els consells. Els òrgans escolars es constituiran de manera definitiva el 20 de desembre.

una campanya d'informació a través de cartes o butlletins setmanals. Segons Mercè Alejo, directora de l'escola Collserola, "les mares participen més que els pares en els centres de primària, perquè són les que porten els nens al col·legi". Per la seva banda, el director de l'institut Arnau Cadell, Jordi Beltran, considera que el nivell de votació és baix, perquè el consell escolar "es veu com una cosa llunyana". "No s'acaben de conèixer les competències que tenen aquests òrgans", ha explicat. De la mateixa manera, la participació és baixa a l'hora de la presentació de candidatures, tant entre els estudiants com els pares d'alumnes. Així, el nombre de candidats que es presenten a les eleccions difícil-

ment sobrepassa la quantitat de places a cobrir. En el cas dels pares d'alumnes, els que opten a l'elecció solen ser membres de l'associació de pares del centre (APA). Fins i tot, a l'escola Joan Maragall, la junta de TAPA s'encarrega de designar els candidats, tot i que "també es poden presentar candidatures lliures", segons Ismael Lecina, director de l'escola. Pel que fa als estudiants, en general el nombre de candidatures presentades tampoc ha estat elevat. No obstant això, en alguns centres ha destacat l'alta participació dels alumnes d'educació secundària obligatòria (ESO), que enguany podien optar a l'elecció per primer cop. Així, a l'institut Angeleta Ferrer, quatre de les nou candidatures presentades eren d'alumnes de primer d'ESO.

Sis anys de presó per a tres santcugatencs traficant* d'heroïna Una noia va moriren injectar-se la droga GENI LOZANO - Sant Cagat -

La secció cinquena de l'Audiència Provincial de Barcelona ha condemnat a dos anys i quatre mesos de presó i a una multa de dos milions de pessetes tres santcugatencs acusats de traficar i vendre drogues a les Planes. La història es remunta a la tarda del 4 de març de l'any passat, quan Juan Redondo Núnez, Mercedes Carulla Catalàn i José Maria Castillo Conesa, segons assenyala l'informe fiscal, van vendre de comú acord i per un valor de 5.000 pessetes una paperina que contenia morfina i heroïna a Fernando G.D i Sandra Y.A., de 23 i 20 anys respectivament. Posteriorment, els dos joves es van dirigir a una drecera propera a l'estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de les Planes per injectar-se la droga. Com a con-

seqüència d'això, Sandra Y.A., que va tenir una reacció adversa a la substància i als altres estupefaents que abans havia ingerit, va patir un edema agut de pulmó que li va causar la mort de manera instantània. Després de l'autòpsia es van trobar restes d'estupefaent a les xeringues usades i als ronyons. L'endemà mateix la policia va detenir els tres inculpats, un dels quals duia a sobre 93.000 pessetes en metàl·lic povinents, presumptament, de la venda de drogues. El ministeri fiscal tenia previst demanar en un principi un total de sis anys de presó per a cadascun dels acusats i també una multa de vint milions de pessetes. Finalment, però, el fiscal i la defensa van arribar dimarts, durant la vista oral, a un acord de conformitat per rebaixar les penes fins a dos anys i dos milions de pessetes de multa.

S a n i t a t

Frau

O c i

Els hospitals d e la c o m a r c a han atès 6 2 santcugatencs afectats p e r la sida

Detingut per pagar amb bitllets falsos

El primer circuit permanent de Scalextric a la Floresta celebra un campionat

El CAP reparteix condons i fullets ÀNGELS CASTIKRA

• Sant Cugat El Centre d'Atenció Primària de Sant Cugat es va afegir a la celebració del Dia Mundial contra la Sida i va repartir preservatius, adhesius i fulls informatius a la parada que va instal·lar a la porta del CAP. També es van penjar pancartes amb textos divulgatius sobre la sida i les formes de prevenir-la. A Sant Cugat hi ha, ara com ara, 62 afectats pel VIH, que han estat atesos en algun dels centres hospitalaris de la comarca. Són una part dels 757 que hi ha a tot el Vallès Occidental i dels més de 9.000 que pateixen la malaltia a Catalunya. La sida és la primera causa de mortalitat dels joves entre 25 i 35 anys. Aquesta és una dada que preocupa molt els especialistes, així com el fet que el 60% de les persones que contrauen la malaltia són heterosexuals. Aquestes última dada demostra de manera

evident que s'ha de descartar del tot la idea que hi ha grups de risc. De fet, el que sí que hi ha són pràctiques de risc. Si es miren les estadístiques, es podria considerar que alguna cosa falla en les campanyes d'informació i prevenció de la sida. Eulàlia Sancho, infermera de l'àrea de Serveis Socials de l'Ajuntament, considera que la feina que s'està fent amb els joves és important per evitar nous contagis. "Les xerrades que organitza habitualment l'àrea són útils per als joves, tot i que no sempre n'hi ha prou amb la informació verbal i s'ha d'incidir per altres vies. Però estem satisfets de la nostra feina." Ràdio Sant Cugat es va afegir a la celebració de la jornada emetent quatre vegades el comunicat de les Nacions Unides que s'ha fet públic aquests dies. El text fa una crida a l'esperança i al treball en comú per lluitar contra la malaltia, que cada cop afecta més població al món.

JOFRE LLOMBART

RUTH BOLLINGER

La policia estatal va detenir divendres passat a la matinada Jorge Alfonso R.G., de 32 anys, després que intentés pagar una consumició al bar de la Unió amb un bitllet de 10.000 fals i quatre de mil. Els agents, a qui el detingut va reconèixer la falsedat dels bitllets, van ser requerits pel mateix cambrer del bar que va notar de seguida la mala qualitat del paper. De fet, es tractava de "males fotocòpies en color", segons han explicat fonts de la policia, raó per la qual la investigació posterior descarta l'existència d'una xarxa. "Es tracta d'una acció personal i no cal alarmar la població", han indicat les mateixes fonts. Amb els bitllets falsos, el detingut també portava dues targetes de crèdit (una American Express i una d'El Corte Inglés) que no eren seves amb què s'havia comprat un reproductor de disc compacte portàtil a més d'una arma blanca de petites dimensions. Tots els objectes van ser requisats.

Des del cap de setmana passat, el primer circuit de Scalextric de sis pistes amb vint metres de llargada està instal·lat indefinidament a la Unió Recreativa i Esportiva de la Floresta (UREF). L'Scalextric, que es pot llogar per minuts, va ser inaugurat divendres passat, i tot

seguit es va celebrar el primer campionat de velocitat amb quaranta jugadors. El principal promotor de la iniciativa, Josep Lluís Bidón, assegura que el circuit pretén "desenvolupar PScalextric a Sant Cugat" i aconseguir que "els participants vagin a la Floresta". A més, es vol que els nens competeixin de manera sana" i també s'ensenyarà maquetisme.

MM D£

mctite. COPES i SOPARS S a b a d e 11, 4 1 Sant Cugat del Vallès


Societat

18

& S 4 C A N T O N 3 Dijous, 5 de desembre de 1996

E n s e n y a m e n t

C escola bressol de Valldoreix celebra 2 5 anys ensenyant els petits

Per Nadal, tot tipus de casals ELKNA CASTELLARNAU

Pares, alumnes i mestres es van trobar en una festa al casal de cultura La paret de la classe està plena de fotos de nens amb pantalons de campana, jerseis de ratlles pop i melenes del tipus príncep valent. Els 25 anys de funcionament del centre han quedat

resumits en aquesta exposició de fotografies que recull la trajectòria de l'escola bressol de Valldoreix any rere any. El pati del casal de cultura va reunir molts alumnes que havien après les

primeres lletres en aquesta escola, que hi van anar acompanyats dels seus pares. L'aniversari es va celebrar amb xocolata, una cercavila i un concert de música en directe.

ÀNCKLS CASTUERA

"Abans m'havia d'ajupir per fer un petó a la majoria d'aquests nens. Ara ells em poden agafar a coll, perquè són altíssims". Rosa Marsal, la directora de l'escola bressol de Valldoreix, no podia amagar l'emoció en veure com multitud d'alumnes que havien passat per l'escola quan eren petits l'acompanyaven en la festa d'aniversari. Els pares i els fills feien cua, molt disciplinats, per poder veure les fotografies. "Un grup de mares es va engrescar a preparar l'exposició. Teníem moltes fotografies i la feina de triaries va ser difícil", segons Marsal. Aquesta mostra es podrà veure fins demà.

Els »tti\ e\ tan dtvertirambeigrupmusical. FotoXAVll- R 1ARR0SA van estar jugant a futbol o amb els gronxadors que hi ha al pati de l'escola. Després, es va fer una cercavila amb els gegants de Valldoreix i amb la Cinteta, la geganta de la mateixa escola. Després, va haver-hi animació musical i grans i petits es van divertir amb els cançons d'un grup que tocava música en directe. L'equip de govern de l ' E M D tam-

A banda de la col·lecció de fotos, la festa va tenir xocolata a dojo que es va repartir a primera hora. Durant el matí, els nens

bé va assistir a la trobada. L'Andrea té sis anys i ara estudia primer al col·legi Ferran i Clua. Va aprendre les primeres lletres a l'escola bressol, on "jugava amb dos amics que sempre em fan la guitza i també treballava. Al migdia dinàvem a la classe i m'agradava molt" "Hem educat generacions de valldoreixencs, i això és important. Ara, per exemple,

tenim a classe un nen que és nebot d'una de les primeres alumnes", explica Rosa Marsal. La trajectòria de l'escola no ha estat fàcil. Va començar, per iniciativa d ' u n grup de pares, en uns locals que de l'església de Sant Cebrià, que després van cedir a l'Entitat Municipal Descentralitzada. Els primers anys van ser de lluita per millorar les instal·lacions i les condicions laborals de les professores. Una auca, que s'ha fet per a aquest aniversari i que es va repartir el dia de la festa, ho explica. Després de l'església de Sant Cebrià, l'escola va passar per la de l'Assumpció, i ara està instal·lada al costat del casal de cultura. L'escola bressol va néixer en un principi per cobrir una necessitat, la d'escolaritzar els nens de menys de sis anys quan encara no era obligatori. En els últims anys han incorporat també els nadons.

Les associacions i casals culturals han programat, de cara al Nadal, tota mena d'activitats per als nens i nenes de la ciutat La parròquia de Sant Cugat ja està assajant el pessebre vivent que es farà el 24 de desembre al monestir, on hi haurà coca i xocolata per a tothom. Així, es convida tots els nois i noies de 7 a 11 anys a assajar cada dissabte a la parròquia. D'altra banda, a partir del dia 20 i fins al 4 de gener, es posarà en marxa la tradicional campanya Un nen, unajogitina, que cada any engega gent de la parròquia, perquè per Reis tots els nens i nenes de la ciutat puguin tenir la seva joguina. Pel que fa a activitats més concretes, durant les vacances escolars l'escola pública Pla i Farreras organitza, un any més, casals de Nadal al seu centre. L'associació de monitors Komtú muntarà jocs, activitats esportives, cuina i excursions per a tots els nens i nenes de 3 a 12 anys. Al casal cultural de Valldoreix també es viurà el Nadal. L'associació de monitors La Cua organitza, del 23 de desembre al 3 de gener, tallers de manualitats, teatre, cinema, cursos d'anglès i sortides.

TPARADA/

SQUASH

Vingui a provar els nostres menús PRIMER, SEGON PLAT i POSTRES 950 +CAFÈ 990 PTA Cafeteria Restaurant

Agraeix l'exit d'acollida que ha tingut el nostre menú

LA FLORESTA MIRASOL

RUBÍ

diari de: SANT CUGAT DEL VALLÈS

950 Pts. Club Sant Cugat C/Sant Jordi Tel. 674 98 62

Com si

la vida

la x o c o l a t a . . .

.ffvffi

els e n t r e p a n s . . .

• I cafè...

4K4K

**w*H

las pastes... ,«f v *»v al suis...

II I!

Rambla Can Mora, s/n 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS Tel. 589 26 97

BELLATERRA CERDANYOLA DEL VALLÈS

H%,fi\.

PI. Barcelona Tel. 675 52 46

VALLDOREIX

Peix l mansc Obert tota la setmana C y|na catalana, banquets Tancat diunv nit i dH. no (estius Cu|na variada Tancat dimecree tarda Braseria Entrepans i menús Tancat diumenge Paelles, marisc, fregid. Tancat dimarts nit i dimecnw Pizzeria. cuina catalana _ Tancat diumenoe-dlkins tarda-niL Menú, carta i degustació Tancat dissabtes excepte reserves :? Franidurts Rambla Can Mora, 24 Obert tots els dies Camí can Ametller, s/n 674 91 51 Cuina mercat Especialitzat en bacallà Plaça Pep Ventura, 5 674 94 84 Cuina francesa/menú diari Tancat diss. mipjrM i dlurn. C/EndavaHada, 10 .5891815. Cuina i música autèntica mexicana. Tancat düuns C/ St. Antoni-plaoa Barcelona 675 52 46 Cuina casolana 675 31 41 C/ Enric Granados, 7 Braseria 589 54 92 Placa Augusta, 2 EsmorzarsAapes casolanes Obert de 6 a 10 nit 674 05_85_ Cuina catalan/intemac, Q Sant Antoni, 13 Servei de bar 58938 23 C/ Elies Rogent, 14 Mexicà-menú català Obert al migdia MESOMBffS 5891740 Menú diari i prod. ibèric Placa Pep Ventura, 3__ BAR REST. EL MOLÍ Dra, Rubí a Sabadell, Km 15.200 697 06 52 Cargol Hauna/anòs negre CAN BARATA LACARBOMBeA a Vila. 8 675 14 51 _ Tapes casolanes, torrades 584 23 32 LA CANTONADA Creps, amanides, menús Obert cada dia Plaça Monestir, 1 58915 02 EL TAST Marisc, menú, cuina merc. Repartir a partir detes12 h C/AHonsSala,9 589 06 07 Pq. Olabama, 69 Obert lot el dia REST. PANXA CONTENTA Cuina de mercat 589 26 97 Rbla. Can Mora, s/n PARADA I FONDA Dilluns vespre tancat Cuina catalana 674 16 75 La nostra esp. és qualit. Tancat diumenges nH BRASERIA LA BOLERA _ÇV;Baixada de l'Alba, 20 . 674 10 47 Braseria i cuina de merc, BAR RESTAURANT EL MESON Plaça Oda via, 5 589 52 40 Calçotada Obert tot el dia BRASERIA DEL MERCAT VELL Placa Pere San, 6 67515 03 Pizzeria, creperia LA PASTA BOtXA CV Alfons Sala, 24_. Tancat diuns 67514 02 Creperia bretona Menú de dilluns a divendres TY-8IHAN O Indústna, 27 58929 71 CJ Santa Engraqa, 15 Carn a la brasa, tapes .. MWIQOLF BARMOSC 589 61 61 Cuina colonial PI. Uuis.MiJIetJ Obert tots els dies CAPIT AM COOK 58914 96 C/ Sant Jordi, 33-35 Cafeteria, pizzes, menú Pasta fresca SQUASH 589.50 83 Camí Can Ganxet, 47 Menú diari i entrepans Obert tota la setmana.. CASMET 589 10 26 Pge Musellas, 3 Diumenge tancat BARALCAZAR Menjars casolans 675 55 66 Rbla. del Celler, 87 Àmplia gama d'entrepans Diumenge tancat BISTROCAFE Sant Bonaventura, 6 674 64 33 Menú dian ITALIANS 3 Diumenge mati tancat .67110 27 Pica. Dr, Galtes Tapes^Emedes i convinats Tancat diumenge ELS DESMAIS Sant Bonaventura, 14 _ 67509_05__ Entrpans variats Tancat diumenge LA MU SOLERA 675 28 97 Embotits i 320 vins i caves Tancat dimecres Santa Maria. 17 CELLER STA: MARIA 589.77 23 Menjars econòmic^ Vic. 28 Caps de setmana fins a les tres TERRAMAR Rambla M. Jacint Verdaguer, 185. 674 11 41 Dies festius bufet lliure RESTAURANT VALL D'OR 6750086_ Xai, entrecot a la brasa Placa Mas Boig, 4 Tancat diumenge nit RESTAURANT MAS ROIG 674 67 21 JazzLive CAFÉ-BARSOL Rbta M. Jacint Verdaguer, 113 Obert tots els dies

REST. EL VIEJO ROBLE REST. RANCHOELPASO MASJANER LAPONDEROSA BAR ENRIC LA NANSA ELPORTALET HOSTAL DEL GALL LA PALTA CAN AMETLLER ÇHEZ PHHJPPE CANTINA ELMBUCANO LA GRANJA SNIPPER'S GRANJA BAR EL MONESTIR RESTAURANT CALÀ VTA

a Altamira. 36 CV Pas Estació, 15 D Guadalajara, 14 C/Victòria, 18-20 Pg. Baixador, 8 Ctra. Sabadell, 47 PI. delOr. Guardiet, 14

691 73 55

674 38.03 674 23 15 589 25 71 6741020 69911 52 588 54 68 ÍJ8842J1 569 50 11

UnUliip <!»»«"•!

T*

10 MtSÜtl

rjota

tlí»^

troí***

PI. Octavià, 5 Tel. 67410 47/589 27 02 SANT CUGAT DEL VALLÈS

"Restaurant DFX GALL»

*4

CUINA DE MERCAT ESPEC. EN BACALLÀ

C/ Xercavins, 8 Tel. 699 05 60 • 588 42 81 08191 RUBÍ (Barcelona)


Societat

I3S4CANI-0N5 Dijous, 5 de desembre de 1996

Tercera

edat

El setzè aniversari de la llar d'avis es tanca amb èxit

Autocrítica a les jornades de comunicació i Església

Les activitats es van fer tota la setmana passada Els socis de la llar d'avis, uns 6O0, han celebrat aquests O M S el setzè aniversari de l'entitat. No hi ha hagut gaires novetats en les activitats que s'han preparat, però els avis s'ho han passat

d'allò més bé amb tots els actes que s'inclolen en el programa. Com cada any, hi ha hagut dos nous padrins, que han presidit la setmana de celebració. El grup de socis que organitza espec-

MÒNICA BERNABÉ

tades no ha fallat tampoc en aquesta edició, i també ha cantat la coral. Totes les activitats han estat un èxit de públic, i els avis de la llar continuen la seva tasca cap al dissetè aniversari.

ÀNGELS CASTUERA

Les activitats centrals de la celebració es van concentrar divendres. A primera hora del matí es va celebrar una missa al monestir, com és habitual en els aniversaris del socis de la llar d'avis. A la tarda, la coral Rosa d'Abril va oferir també el ja clàssic recital de cant coral que va agradar molt al públic. Les activitats, que havien començat dilluns, es van tancar dissabte amb el repartiment dels premis per a tots els guanyadors dels tornejos que s'havien fet durant la temporada. Va haver-hi premis per als millors jugadors de dòmino, escacs o petanca. El grup de teatre Espiral, de Valldoreix, ha volgut participar també en aquesta edició de l'aniversari i va oferir una actuació dissabte a la tarda.

19

E/s padrins d'aquest any, Francesc Uocàdia. i Foto:XAIVER IARROSA No va ser, però, l'únic especta- díssima dimarts a la tarda. Els cle que es va presentar a l'esce- amants del ball en parella, que nari de la llar. El grup d'espon- no són pocs a la llar, van tenir tanis de l'entitat, que aprofita música en directe per ballar amb qualsevol avinentesa per dis- una orquestra que va actuar difressar-se, actuar, cantar i ballar, mecres a la tarda. tampoc no va voler faltar en Les jornades de celebració haaquest setzè aniversari, i va ofe- vien començat dilluns, dia 25, amb rir una barreja d'estils diverti- un nomenament que ja s'ha con-

vertit en tradició a la llar. els padrins d'aquesta edició de l'aniversari van ser Leocàdia Portals i el seu marit, Francesc Huertas, que van reconèixer que els havia fet molta il·lusió rebre la distinció. La regidora de Serveis Socials de l'Ajuntament, Sílvia Flury, va participar en aquest primer acte que inaugurava la festa d'aniversari. Flury i Andreu Casals, president de la llar, van destacar que aquesta entitat ha fet un esforç molt gran per impulsar activitats que engresquin els socis. La Llar d'Avis de la Parròquia va néixer l'any 1980, com a punt de trobada de la gent gran que sovintejava l'església. En dues ocasions a l'any, celebren una mostra amb els treballs que fan els socis al llarg del curs. Amb els diners que recapten venent els articles, els avis poden tirar endavant les activitats.

L'autocrítica i el compromís de diàleg van caracteritzar les primeres jornades de comunicació i església a Catalunya, que el Secretariat Interdiocesà de Mitjans de Comunicació Social (SIMCOS) va organitzar la setmana passada al centre Borja. Una seixantena d'agents pastorals i professionals dels mitjans de comunicació van assistir a les sessions, que l'arquebisbe de Barcelona, Ricard Maria Carles, va tancar. Els assistents, que es van mostrar molt crítics amb la falta de transparència informativa de l'Església, van demanar que es treballés més en aquest sentit. Precisament, les jornades s'emmarquen dins d'una nova etapa del SIMCOS per promoure fòrums d'opinió, segons va explicar el mateix director de l'organisme, Carles Sànchez. "Quan l'Església aprengui a comunicar per dins, podrà comunicar cap a la societat", va dir Sanchez com a conclusió dels debats. Carles va donar suport a l'organització d'unes segones jornades l'any vinent.

CENTRE OE REHABILITACIÓ FUNCIONAL

SUSANA NICOLETTI

Cirurgia cteï$* çnowat, ttttü d&essa. *seíWJ^&m^Av.Tarrrtterw,*-». »>, A l . SMH&9& fe SS847S»

Consult. Centre Mèdic

«SW»**. «s»»»»^»^ià»&Miii MatoU&£ft.SttttSrç«>L

CarB«e»t6d90«ií**>«6«8tMedseir* 2,*frtDt. t í t S * i « C t t 9 9 t « t f 7 4 < « »

Ommto^.G<mmmtít\m$*m-

Dietètica-Nutrició •ttAflJAttt&SOUP ' Aeutwntò», wftfcfc «sfttfc». Han» « * FrtnceM Mdrtgaí, 25-27, tr 2& S*M Cugat, tt S8fl 13C? • D f t A . H. OOttiNGO « A L t A R T (AWWna ytrtixM, «e»1te> Offlw», <JíGMcre» f <«jou8, hores coíw<ngu*s>. &*• íStòalta£isT2l, t « * pte. Saftt Cag»t P67»633»/SB»288S . • C E H T f t E D'OBESITAT 1 H B M CflíAESTènCA £>r«,Ar8wfií<C*«»ft*0f*. towpte&tyttte·Dtti.tíamQtam ConSaftorjS Eififci Twrettótxa Ast. TMwbtanca, 2-», S* ptejiMa, <tesp>. «4.06S» Sam<?u ff B.ff8W43g7^S89«3Sa

Fisioteràpia R«nttH4^.A«*««ttóaSBítftào«Ra(f! Aíha CÍVBS.4» SarsCup» * 8*4 4 8 »

C/Sant A n t o n i , 74

i 3 . SMltCtMtdL

«AraEVàXCtfeBCAOSKTAt Dft. PEBRO V J f c W i V A A O I S * Maft» i ü«*B. <y « * « * * ! Me»oa*i 23, h»w»Sp<i>ieiti»*^wjs .

*m$mf&mmt* A». ttmutitont», 8»ft 2», 11 8flf*eag«* tt»}|<Biiiiiiiiiin iinnilm

Otorinolaringoleg MvWotM. Ftarteestí Mo«swi&-3r2«. Santcwsat Madlflat Francesc Mo*ag«s,«,*ttte 2. 8«i* Cagat

Pedagogia-Logopèdia

Sat*Ca8A«$«í2«

f«h*2eh.Mt»3f.2*-sait<i*(.§antdi-

Pediatria «aosap«-cofio«f^<}A3A-

Doctor * * * * * » * * * . QtumtusUk «wSst-

A&MQ8A Pedariit«»m iitoM. Honrtl asrrtftOtaii»* Bbfet HJ»*H1tirtn, £6, tr 3». S*»Òuaat

•CAfi«ELACA3T)aO íyfe<*>9(«, prowemes «f«)ïf#ots<ií«ga, «là,S-l,1ï2a.SantCuflj«t

WAWJÈS fw*a*»#». p«(qu<atoa, « « « « « t . #sça

•ff«»*B5í •itAiir·ÍH'BAaïuABrjo^».

trS»4344^43e962Sj ^^

Pulmó i cor f i I I . * IÉÉI

- -

" •"• • •

«*ete»ci»t2.4af{jte.&irti

#«jllt. ABTOM PESARBOFXM4* fib*tò*>8f*4 ofcstetrícfa ASC.»««»«!

Traumatologia • » R ^ M M CASANOVA SA» UAft&t l)»»m«p)cw^ «ttwMi». A3C, Ptevtwa, 2 * , Sa-m sant euga

»«»»,«5h27l2«1a.SBn(Ct««; . .

fWNCIQflA**. FWoterépfe, «íwbüSsetó.

Metge capçalera

Tel. 6 7 4 7 4 3 7

CUI·CAl5a(9t<}msí

Odontologia

Institut Psicomèdic Sant Cugat Servei de Psicologia Clínica i Psiquiàtrica Servei d'orientació i Tractament de les addiccions Unitat de Tabaquisme

f H y e O Z Z t D E LATOUfl ROYO

% i « ^ ^ | ^ t ^

...

Edifici TORRE BLANCA Av. Torre Blanca, 2 - 8, 3r B 08190 Sant Cugat del Valies (Barcelona)

fel. 589 37 87 Fax589 35 18


20 Societat

ELS / CAfYTONS Dijous, 5 de desembre de 1996

R e l i g i ó

Mossèn Pere Vivó deixa la rectoria de la parròquia Ha servit al monestir durant set anys El mossòn Pere Vivó deixarà la seva responsabilitat pastoral al capdavant de la parròquia del monestir, a causa del seu delicat estat de salut. Una afecció als pulmons Ai'RA C O S T A

- Sant Cugat -

Des de feia dos anys, els metges havien aconsellat al rector q u e s'alliberés dels c o m p r o misos que li comportava el càrrec, ja q u e la seva salut se'n ressentia c o n s i d e r a b l e m e n t . Ara, però, l'avís mèdic s'ha tec obligació i per decisió del bisbe C a r l e s S o l e r P e r d i g ó , mossèn Pere Vivó deixarà la parròquia san t e u g a t e n c a aquest Nadal. La data escollida p e r q u è cl clergue es despedeixi dels feligresos santc u g a t e n c s s ' h a fixat en el diumenge 11 de d e s e m b r e , en el decurs de la missa de les 12 ilel migdia. Kl rector Pere Vivó ha cond u ï t la vida r e l i g i o s a d e la parròquia del monestir en els d a r r e r s set a n y s , d u r a n t els quals, assegura, " m ' h e dedi-

li impedeix continuar amb les tasques religioses que, en una ciutat com Sant Cugat, "exigeixen un gran ritme de treball i una dedicació total", ha afirmat el clergue.

cat í n t e g r a m e n t als dos grans amors d e la meva vida: l'Església i la pàtria C a t a l u n y a " . Per ell, "servir a Sant C u g a t ha estat un fet molt gratificant en tots els sentits", és per això q u e P e r e Vivó ha l a m e n t a t "moltíssim q u e , per raons inv o l u n t à r i e s , hagi d e d e i x a r aquest servei". Kls capellans q u e han estat al capdavant de la parròquia del monestir tradicionalment són molt apreciats entre la població de Sant Cugat, que n'ac o s t u m a a g u a r d a r molt bon record. Un dels exemples més destacats de record popular és el cas de m o s s è n Juli. a n t e cessor de Pere Vivó en la tasca pastoral a Sant Cugat. En referència a la memòria i l'apreci del p o b l e , mossèn Vivó ha assenyalat: " N o sé si jo seré recordat i estimat pels santeugatencs, però durant

aquests set anys jo sí q u e he après a estimar-me el monestir, la parròquia i, sobretot, la població de Sant Cugat, a qui he i n t e n t a t servir religiosam e n t tan bé com he pogut i sabut". La m a l a t i a d e l m o s s è n el mantindrà allunyat de la seva dedicació d u r a n t un període de t e m p s de m o m e n t indeterm i n a t i q u e d e d i c a r à a fer repòs. D e s p r é s , serà encomanat a un nou servei pastoral q u e n o li e x i g e i x i t a n t d e t e m p s ni r e s p o n s a b i l i t a t s . Pere Vivó ha descartat totalment que torni a ocupar-se de la parròquia del monestir: "Segurament m'encarregaré d'alguna parròquia tranquil·la", ha apuntat. M e n t r e el bisbat no nomeni un nou rector, mossèn P e r e Vivó serà s u b s t i t u ï t en les seves tasques religioses pel vicari actual, Gabriel Bayés.

S o l i d a r i t a t

E n s e n y a m e n t

Emotivitat a la concentració pel Zaire - Sant Cugat -

La c o n c e n t r a c i ó s i l e n c i o s a convocada dimarts passat a la plaça de Barcelona per la plataforma Sant Cugat pel Zaire va ser e s p e c i a l m e n t emotiva, amb la intervenció espontània de Maria Àngels Soler, mare de Montse F e r n à n d e z , una

jove q u e treballa com a m e m bre de Medicus M u n d i èn un centre hospitalari de Gihara, a Ruanda. Maria Àngels Soler va recordar que la gent que s'està morint a l'Àfrica són persones humanes "amb noms, cognoms i històries personals". D'altra banda, a Tacte reivindicatiu, t a m b é van parlar cinc oradors

Mossèn Pere Vivó

més, a diferència d'edicions anteriors en q u è només interven i e n un parell d e p e r s o n e s . Això va fer q u e la concentració, q u e va a p l e g a r uns 250 santeugatencs, s'allargués durant mitja hora. A més, els assistents van fer un petit mural al terra a m b missatges reivindicatius. / M.B.

Arbres per a l'escola Thau - Sant Cugat -

L'entorn de l'escola T h a u ja té l'aspecte que es mereix un centre de les seves característiques: els alumnes de l'escola han fet una plantada de 125 d'arbres al pati de l'escola, que ara disposa d'una àmplia zona enjardinada. Els nens del col·legi T h a u , si-

tuat en terrenys paral·lels a l'autopista A-7, molt a prop dels estudis d e T V E a Sant Cugat, van plantar un per un els arbres. L'escola T h a u funciona a Sant Cugat des del mes de setembre, després q u e un grup d e pares demanés a la direcció de l'escola que construís un centre d'ensenyament a Sant Cugat. /À.C.


US

Societat

í CAIVH KNS Dij'iiig, 5 de desembre de IW6

R e p o r t a "Si hagués nascut home i hagués pogut disposar de la meva vida, de jove hauria escapat de casa per anar a explorar les selves africanes; el seu misteri, la fauna, la vegetació, la vida dels homes que hi

v i u e n s e m p r e em van a t r a u r e . " Aquesta santcugatenca, inclosa en el Who is Who? d'Anglaterra i el iQuién es Quién? de l'Asociación de Artistas y Escritores Espanoles, va néixer el 18 de gener de

21

t g e

1 9 1 1 ; de la seva infància recorda les lectures, d'amagat dels seus pares, de totes les novelles i revistes que arribaven a les seves mans i, especialment, la biblioteca d'autors clàssics que, per la seva

fortuna, va heretar de l'àvia materna; i la seva ment retenia anècd o t e s , p e r i l l s , c u r i o s i t a t s , successos, t o t el que algun amic o conegut explicava, per exemple, de la Guinea espanyola.

Liberata Masoliver, novel·lista Història de la vida de l'escriptora santcugatenca autora de més de cent títols ROSER AMILLS BIBILOM - Sant Cagat -

Als cinc anys va entrar al col·legi de monges franceses Saint Joseph de Cluny, per deixar-lo als setze, contra la seva voluntat, i va començar a treballar en el negoci del seu pare, inventor i industrial. "Quan tenia onze anys, una nit, vaig cremar un llençol per haver tingut una bombeta elèctrica engegada, d'amagat de ma mare, per poder llegir una obra clàssica anglesa, herència de la biblioteca de la meva àvia Inès." Cinc anys més tard, Liberata es va casar amb Josep Marlet Barrera, fill d'industrial i també inventor. Liberata Masoliver parla amb tristor del seu desencertat casament: "Les grans coses, el matrimoni i l'ofici a seguir, sempre ens vénen en una època en què no estem preparats." En esclatar la Guerra Civil, l'any 1936, ja feia dos mesos que s'havien instal·lat a Sant Cugat i la solitud va decidir-la: havia d'escriure, necessitava evadir-se d'una realitat adversa, els problemes personals i les dificultats de la postguerra. Les primeres novel·les i recopilacions de versos no les va deixar llegir a ningú: va estripar-les per protegir els seus íntims pensaments: "Vaig escriure uns quants relats autobiogràfics, que vaig destruir en havent complert la seva funció, desfogar-me." Però Liberata ja no podia deixar d'escriure i quan, l'any 1954, el negoci del seu marit va entrar en una nova crisi, ella es va trobar amb la necessitat i l'oportunitat de presentar una de les seves novel·les a un premi literari... i va guanyar-lo. El Premi Elisenda de Montcada va ser el primer de la seva intensa trajectòria com a novel·lista; ja tenia més de vint obres escrites i va decidir-se a presentar Efún, títol que designa un imaginari poblat de la Guinea colonial espanyola on es desenvolupa la trama de la novel·la: "Abans d'escriure Efún, havia escrit 24 novel·les d'amor, de guerra; d'amor i revolució a la vegada, exclusivament per al meu ús, per corregir el meu castellà après de les monges franceses, sense pensar tan sols que podrien ser publicades." Va redactar Efún l'any que la seva filla, de setze anys, va estar malalta. "Ambdues vam passar tres llargs mesos a Moià, la meva filla al llit en repòs absolut, jo a la seva vora en un balancí. Vaig escriure Efún per distreure la meva filla, que m'agafava els fulls a mesura

que els anava acabant d'escriure." Quan va arribar el dia de l'entrega de premis encara no se sabia qui era el guanyador els organitzadors van convidar tots els finalistes a un sopar de gala al Gran Hotel, durant el qual es concediria el premi. "Recordo que, després de la darrera votació, em vaig quedar amb el nas inclinat vers la meva tassa de cafè, de por... Federico Gallo (fill), pel micròfon, preguntava si l'autora d'Efún es trobava dins la sala." Va continuar escrivint, i va començar Los Galiano, obra p e r la qual passen Ovidi, Terenci, Homer, Eliògabal i una sèrie d e clàssics grecs posats en boca d'un personatge que s'assembla molt a Eugeni d'Ors. El 1957 l'editorial Janés va publicar la novel·la, finalista juntament a m b Carmen Kurtz i Manolo Arce, del Premi Planeta; la crítica va reconèixer Liberata Masoliver com una gran escriptora, i va anar publicant un llibre cada any: el 1958 l'editorial Barna li publicà Selva Verde, Se/va Negra, també d'ambient africà, però aquest cop entre caníbals de l'Abissínia, i l'any següent Elrebelde, novel·la acuradament documentada sobre la revolució espanyola. Resumir una vida tan intensa és una tasca complicada, per això accentuarem alguns títols representatius com a mostra de la producció de Liberata Masoliver l'any 1960 Barcelona en llamas va quedar finalista en el Premi Seix Barrat: "Com que quan vaig escriure Barcelona en llamas no pensava editar-la, la vaig ambientar explicant de manera senzilla, honestament, el que havia vist, sentit... perquè tinc un picar subconscient observador que em dicta el que he captat, mentre escric, i vaig recordar els centenars de religiosos, o gent de dretes, sacrificats"; "també vaig deixar patent el soroll de les bombes que els avions franquistes deixaven caure sobre Barcelona, una altra manera d'assassinar". El que va passar amb aquest llibre va ser que el lector de les obres que publicava l'editorial Seix Barral, el poeta catedràtic José Maria Val-

verde, amic de l'escriptora, li va demanar que enviés unes quantes novel·les al premi de l'editorial, que aquell any s'atorgava per primer cop. El premi va ser concedit a una obra mediocre, cl valor de la qual consistia en els atacs a la burgesia, segons l'opinió de l'escriptora. Però Barcelona en llamas va quedar finalista i el senyor Petit, director de l'editorial, comentava que es tractava d'un llibre excepcional a la seva companya de taula ("armen de Villalobos, directora de ràdio Miramar, el dia de l'entrega de premis, que es va " celebrar a Mallorca. El 1961 e s radiava La mujer de El Colonial'a Radio Nacional de Espana de Barcelona. "Com que l'Àfrica e m continuava atraient, amb les seves intricades i perilloses selves, vaig decidir aprofitar els apunts que m' havien sobrat d'Efún i vaig tornar a construir una obra d'ambient africà." El protagonista, Ramon Narvàez, El Colonial, està dotat d'un cos robust i una intel·ligència i força hipnòtiques que Liberata reconeix inspirades en el seu pare: "L'home més valent que va conèixer la seva època, oriünd de Roda de Ter, on anys abans del seu naixement un tiet seu havia escrit Lo BachdeRoda, biografia d'un capitost català, molt valent i popular, durant la Guerra Carlista." Les aventures que creuen les pàgines d'aquest llibre inclouen una gran cacera d'elefants i l'autora en parla comentant que "pel tema, La mujer de El Colonial té més valor que Efún, l'obra que a causa del Premi Elisenda de Montcada em va introduir en aquest món literari tan complicat". Dos anys més tard, Liberata va decidir innovar el seu estil. "L'escriptor realista i imaginatiu busca noves formes de crear les seves novel·les; per exemple: es cansa de novel·lar en passat, en present, en primera persona..." I va escriure la novel·la Elalbanil, que plasma la "picaresca espanola", fent servir ú n i c a m e n t verbs en futur: "Poso els personatges a caminar utilitzant el futur." Poc després escriuria La vida de Crist, on ex-

plicava els fets bíblics d'una manera més amena i moderna, al seu gust, tot emprant la informació que un amic teòleg li va anar proporcionant al llarg dels quatre anys que va durar la preparació del llibre i on ens explica costums i tradicions q u e és imprescindible conèixer per poder comprendre els textos bíblics, massa allunyats de la nostra societat actual; aquest llibre actualment és al Vaticà tot esperant de ser editat. Un graciós comentari que Liberata Masoliver no oblidarà mai va ser el d'un jove periodista de Madrid, que, segons sembla, no havia llegit les seves anteriors publicacions, que va escriure a la Revista Il·lustrada, en una època en què l'escriptora ja era àvia d'una noieta dè quinze o setze anys: "Proclamo y declaro, sin temor a equrvocarme, que Liberata Masoliver, la joven autora de Casino veraniego, llegarà a alcanzar un puesto muy relevante en la historia de la literatura de nuestros tiempos." Altres premis que li van atorgar van ser el premi Ateneo de Valladolid i diversos premis del diari La Prensa, i va quedar finalista a concursos com el Premio Càceres, el Cafè Gijón de Madrid, Hucha de Oro de la Caja de Ahorros de Valladolid... i mentrestant, algunes de les seves obres es van anar publicant en fascicles a La Prensa de Barcelona, on van assolir un gran èxit. En aquells dies, Liberata i el seu marit organitzaven multitudinà-

"E/s crítics del moment la van comparar amb Kafka i Faulkner" ries festes a la seva torre de Sant Cugat, on se sentia jazz en directe, música nova a Espanya en aquella època, i aprenien a ballar els nous ritmes. "Jo ballava bé i el meu marit no, segons deien", comenta en un somrís encara jovenívol als seus vuitanta i tants, "i va ser allà on Josep Marlet va començar a promocionar Tete Montoliu, que llavors només tenia disset anys i era el jove pianista que animava el quartet q u e tocava a les festes a casa". L i b e r a t a explica q u e va c o mençar d'escriure en castellà perquè en aquella època li resultava més fàcil accentuar correctament, però també té obres redactades en català, i s'estima especialment una llarga història-conte infantil

en vers que va dedicar als seus néts de tres i cinc anys, il·lustrat amb magistrals dibuixos en color per la seva amiga Glòria Serra, que va morir de càncer sense veure'l editat, a pesar dels esforços i les presses de Liberata per enllestirlo a temps. Tothom se sorprenia i interrogava sobre l'excepcional capacita}: creativa de la novel·lista i la seva difícil senzillesa, i per contestar a tantes preguntes Liberata va escriure Telón, obra autobiogràfica i esclaridora on explica al seu públic el procés de creació de les seves novel·les i que els crítics del moment van comparar amb Kafka i Faulkner per la seva qualitat i comprensió. Liberata conreava èxits i enveges professionals a parts iguals i participar en la vida literària li resultava massa cansat i decebedor. "No sé demanar. N o en sabré mai. Ni intrigar." Després de disset anys d'editar contínuament, va avorrir les embolicades maquinacions i trampes que imperaven entre els editors i la crítica; sobre aquest tema Liberata recorda la seva sorpresa quan una amiga, Walda Pla de Bofill, li va comentar el llibre Mrs. Calwel habla con su hijo, de Camilo José Cela, editat aquells dies, i tota somrient va afegir: "Cela, escriptor que jo admirava, ha copiat l'originalíssim tema d'aquest llibre d'una novel·la anglesa que jo vaig llegir fa molts anys a Anglaterra." I el més curiós és que en aquella època també un periodista madrileny, al Ritz, explicava a Liberata Masoliver que Lafamília de Pascual Duarte "és la còpia exacta d'un llibre escrit per Vives". Un món ben complicat, el dels homes de lletres. La nostra novel·lista va deixar de publicar per decisió pròpia, però avui, amb 85 anys i esperant un editor que vulgui recopilar la seva extensa i variada obra, confessa: "De vegades penso que, a causa d'haver-me traçat una línia recta en la vida... per causa de l'orgull que ens produeix la pròpia manera de ser, de vegades un s'equivoca." Cal dir que totes les edicions de les obres de Liberata Masoliver es troben actualment esgotades: "Amb el temps tots els llibres es v e n e n " , comenta fent broma. Continua escrivint i ja té, entre novel·les, contes curts per a petits i grans, i novel·les policíaques, més d'un centenar de títols. "La meva activitat preferida és crear, ja es tracti de novel·les, contes, vestits, randes..."


22 Societat

ELS ÍCAIVTONS Dijous, 5 de desembre de IV96

La

r a d i o g r a f i a

CORAL BELLA HARMONIA

La coral, que té els orígens en els petits cantaires del monestir, si bé està oberta a tot el poble a partir del 1984, ha estat estretament lligada a l'escola de música Montserrat Calduch

Són una trentena de nens i joves dels 4 als 15 anys que assagen periòdicament cada dimecres i que quan hi ha concerts es troben amb més assiduïtat

Adapten el mètode Irineu Segarra a la música coral per a infants i joves que dies i dies s'assajava. Inicialment, fins al 1986 van assajar a la casa particular de la directora, que ja a partir d'aquell any l'n nom força original i ben muva veure la necessitat de buscar sical que van triar per votació a parun local exclusiu per a la coral i tir de la proposta que van fer els diferents infants q u e el 1984 l'escola de música. Calduch, sempre amant dels mèpertanyien a la Coral Bella Hartodes del monjo de Montserrat i a monia. El seus orígens cal buscarla vegada director de l'escolania, los, però, al monestir de Sant Cufundava una coral d'infants i joves gat, on es van crear i van funcionar que ben aviat es va adherir al Sedurant dos anys els petits cantaires cretariat de Corals Infantils de Cadel monestir. Motius de projecció talunya (SCIC). i d'ambició en els projectes concertístics de Calduch van portar De sempre han tingut dos grups que a partir del 1984, arran d'una de 4 a 7 anys i de 8 a 15 i han esproposta d'actuar al País Valencià, tat en total en una mitjana de 30 es decidís a portar a l'escenari el cantaires que els agradaria que augFRANCKSC CARBÓ

CORAL

B

BELLA HARMONIA S A N T C U G, A / T

\

Entitat: ('oral Bella Harmonia Any de fundació: 1984 Local: Cànovas del Castillo, 14 Socis: M) cantaires Directora: Montserrat Calduch

mentessin. El segon grup el dirigeix la mateixa Calduch i el de més petits, Mireia Giménez. Els assajos els fan per separat cada dimecres, i repassen obres i comencen a preparar-ne de noves. Es a partir de les mateixes lletres que afinen la veu. I na coral oberta al poble, ja que, com diu la seva directora, "no volem seleccionar ningú per raó de la veu; des de la mateixa coral cal que donem experiència, ajustem l'afinació i eduquem els nens i nenes musicalm e n t " . E l s e u r e p e r t o r i neix bàsicament de les propostes ja elaborades que els fa arribar el SCIC que aglutina més de 120 corals in-

fantils. Aquest fet, que agraeixen, fa que les obres, si bé majoritàriament són tradicionals catalanes, com Uhereu Riera o El noi de la mare, també n'incloguin d'altres d'adaptades per Montserrat Martorell, germana del mestre Oriol, de països propers com les illes Britàniques o més llunyans com l'índia o el Japó. A vegades, però, els creen obres per a ells, com és la que mossèn Daniel Codina els prepara per fer una missa que properament cantaran a la televisió. Un projecte entusiasta que ja té gairebé quinze anys d'història i que amb el temps ha anat adquirint nivell i qualitat.


Societat 23

ELS /CANTONS Dijous, 5 de desembre de 1996

La

CORAL

BELLA

r a d i o g r a f i a

HARMONIA

j*mEi

Cada quatre anys preparen i participen en un macrofestival de més de 120 corals i 5.400 cantaires que inicialment es feia al Palau dels Esports de Barcelona i darrerament al Sant Jordi

Trimestralment ofereixen un concert a Sant Cugat i molt sovint participen en intercanvis amb moltes corals que pertanyen al SCIC

UIT'U*

Concert el 1995 ,-.\ Miracle prop de S o l s o n a . Foto: ARXIU CBH Concert el 1994 a l'Expocultura al Moll de la Fusta de Barcelona. Foto: ARXIU CBH

Els intercanvis entre corals han esdevingut un motiu per cantar i fer amistats FRANCESC C A R B Ó

- Sant Cugat La directora de la coral, Montserrat Calduch, reconeix "que inicialment als pares els va costar e n t e n d r e l'experiència dels intercanvis, però en l'actualitat ja l'esperen i els troben força enriquidors i positius". Aquest s i s t e m a d ' i n t e r c a n v i s els ha permès d'anar al Pont de Suert, Tortosa, Ulldecona, Caldes de Montbui, Ripollet, Sant Feliu de Guíxols o Solsona per oferir concerts amb corals infantils d'aquestes poblacions. Després elles tornen la visita. Els can-

taires s'allotgen en famílies i d ' a q u e s t a m a n e r a s'integren més i coneixen nens i joves que viuen una mateixa experiència musical. Sempre hi van amb autocar i alguna vegada, com quan s'han desplaçat al País Basc, els acompanyen familiars. Per terres b a s q u e s ja hi han estat el 1991 i el 1994, i guarden molt bon record d'un país que té força tradició musical i coral. La primera sortida, però, la van fer el 1984 a Vinaròs convidats a participar en el II Certamen de Nadales que va organitzar la conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana i l'Ajunta-

m e n t de la població. A partir d'aleshores, amb unb repertori ampli no han deixat de fer concerts i trepitjar escenaris. A la nostra vila tradicionalment fan un concert trimestral q u e varia de lloc. Han estat al casal de Mira-Sol, al monestir, el conservatori d e música, al Casal Borja o a la Casa de Cultura. A vegades tenen actuacions més puntuals com les que han fet al Sant Cugat Actiu, alguna vegada per l'Onze de S e t m b r e , o una parteipació que van fer amb la Coral Sant Cugat del C M S C quan la dirigia Josep Ferré en un c o n c e r t q u e es va fer al

col·legi Santa Isabel. Són moltes sortides q u e generalment fan sols, però en què en alguna ocasió són acompanyats per músics d e l'escola Montserrat Calduch i exepcionalment, una vegada el 1987, per la Junge Muncher Simphpniker de Munic. Pel que fa a les trobades corals, han estat a les q u e cada quatre anys es feien primer al Palau dels Esports i després al Sant Jordi a la crida del SCIC i q u e els fa preparar obres q u e dirigeixen mestres de la talla de Mompou, Ribó, Ros Marbà o Pons. De cara al mes de maig

vinent ja preparen El timbaler del Bruc, que dirigirà M a n u e l Oltra. "Es una trobada-concert que impressiona i fa goig", comenta satisfeta Montserrat Calduch. També han fet trobades a la Unió Santcugatenca i altres d'àmbit comarcal organitzades pel departament de Cultura de la Generalitat. Han estat fins i tot a Ràdio 4 i a la televisió, on els van fer canviar la camisa blanca per un jersei vermell. D e s d'aleshores, les faldilles o pantalons foscos constitueixen el vestit de la Coral Bella Harmonia, q u e té un bon nivell a Sant Cugat.


EIS -I CANTONS

Classificats

24

Dilatis. 5 de destmhre de IW6

guia pràctica

j SANT C U G A T '

G E S T I Ó , S.A. d'assessorament adminisiroliu. Assegurances

PREPARATS

de finques.

C/ Sontago Russnyol. 32.

•DISPENSARI VETE-

Obert tot l'any

C/Borrel6

N o v a ubicació:

Rambla del Celler, 15 674 7 6 J 1

Ial[fiii6743475 •TJM.G Exposició i

•VIRGINAPAIS

C / Plana Hospital, 3-5 6740169 •VMSNOÉ.S.A.

Alfons Sala 3 6

5693362

Plaça Borràs, 1.

Banada Sant Sever, 4

Mira-sol

589.1923

Juvjnl J e T V j l

« O " " »

• L ACADÈMIA Cl Balmes. 3 9

C/Enric Granados, 15

675 44 5 8

Fat 589 27 7<

-local 7

•MÚSICA.

•J.

Classes d e guitarra

C / V a l d o r e i x , 14

(elèctrica i clàssica),

674 0 1 9 2

piano i teclats electrò-

•ZOOM.

nics. Harmonia i com-

C e n t r a d e la i m a t g e

posició.

C / S a n t a Maria, 14

5890642

C/ Sabadell, 23.

SAGARRA

Sant Cugat

•AUTOESCOLA MO-

Obert nit i festius 6745945

NESTIR C/Valès171r.2aSt

C/Endavallada.22 samm •TUBAU

Tel. urgències

Cugat

Cl Latorre, 1 4

908898136

674

6/46945

• L A FAUNA.

9120

AUTOESCOLA CAS-

Rambla òel Celler 3 5 37

TELLVÍ C/Sta Maria. 3 8 1 r 1 a Sant Cugat 674 66 03 AUTOESCOLA CA-

674 13 OS

C / Martorell, 4 7

Cl Àngel Guimerà. 2

674)497

Qra. Cerdanyola, 8

C/ Can Matas, 8 /J7S.1fí<i1 •COPtSTERIATHER C / Sant Antoni, 2 4 . 589-74.42

•PATUFET

fí7fi.Vi74

FUSIÓ

•FUSTERIA

pdes. 1.6-1.7 K7^mtK

C / Cànovas del

EBENISTERIA.

Castillo. 2 0

« » « 7 . « - 6 7 4 71)/»

5 6 9 2 8 19

•FUSTERIA

Mercat Torreblanca, pda.104

• WAY-IN C / Rius i Taulet 2, pral Sant Cugat 674 8 2 15

^

pda.1-5

Ora. Cerdanyola, s/n 5892003.

Mercat d e Torreblanca, parada 1-42

675 1 2 ^ 9 -

•TRINiTY

6755353-

Rbla Can Mora 18 67AZ201

•JORDI MERCADÉ C/ Creu, 6-8.2n 3a

•GERD

5 8 9 6 5 f i l - 9 0 8 49 4 5 l i

Plaça Pere S a n , 9

•BONAVENTURA ARAN CORBELLA Rbta. Ribata«ada 6 - 5 5894912 • DANIEL CALATAYUD

Pg.Habana.41 Mirasoi 6753297 • MARTÍ FINET MIRA

VA11D0IBX,S3

Rbla. del Celler, 89 3r3a

• CLUB NATACIÓ SANT CUGAT

•SUPER-NATURAL

Cl C a m í Crisi

CATS3rnCaé,1.Cb3t

K74ÍTtifíO

BANARES

SANT CUGAT C / Anselm Clavè, 2 0 Baixos 6750351 •UESC

GIMNÀS ESCOLA

8747448

R ^ Q u a t e Cartons S N

Av. Rius i Tautet, 1 3

2-8 - local garatge

rat6743oai

5894147

• CAL CRISPIN

St.a Maria 38,3r. 2a.

•GRANJA LA SORT C/de la Sort, 3 fí7SS*Rd -_ __..

O Santiago Rusïxx, 2 3 • ESTANC H O N E S T »

Rambla del Celer, 25.

• D O M È N E C AVALA

<?

•CICLES CARDONA • ASESORMJUR»CAOOMEZ C/ Montserrat, 37 ssaanjn

aVakJoreix.41

PlfílOlfi

•CUCARRÓ C/SanUago Rusinol, 3 0

674 6 7 1 5 - 5 8 9 3 3 8 6

CMARTORELL49

•ORNALLAR

62X0023

C / M a r t o r e l , 5 9 -cant.

6743694

37 - a Major, 6 efíavo-v

•PERYBEN

C/Alfons Sala

•AOUUNO

QUERW

Cl Francesc

O Efes Rogent, 18 A ( a

6740SL95 • 6 2 4 1 5 . 5 0 -

5745940

• JOIERIA SPADA O Balmes, 3 9 - 1 r d t a .

ca)

PERRUQUERIA MASCUUNA

•ARWENBOUTIOUE

Rbta. C a n Mora, 1 0 539 5 7 5 5 •PERRUQUERIA CARNÉIBOSCH O Francesc Moragas, 2 9

a Elies Rogent, 52

*wo *n «w

•BLUEMOON

DURDAN C/Santiago Rusinol, 2 -

6754496

•REPARACIONS DE

ÀTJCS_ • ÀTIC DUPLEX N O U

CALÇAT I còpies d»

Z. S t Domench S u perf.oonst 1 5 8 , 5 0 ^ 3

C/Sci

hab.

Mercat ds Toneotanca

tudi. Preinstal labó aire

«74 "i 14

cond. Parquet armaris

•SABATERIA

C/Major, 16. Horari:

•SANBER-5 a

16.30-20.30 h

enl.2 R7ÜPH Si

RIA» SERVICE

• CAMPMANY

PI. Octavià

C/VaUoreix.16

C/Martorel, 20

C/Martorel, 15

Piscina comunitària 2 7 . 0 0 0 . 0 0 0 pta 674 0 8 9 7 F n c a s S l Cugal

•TATERS a Sant Antoni, 6 2 575550Í

•REPARACIÓ DEL CALCAT SABATA Moragas, 6 6Z5327Ï •REPARACIONS DE CALCAT

SANT CUGAT Rota. del C e l e r , 9 1

Cl G i r o n a 3

a sot, 16

67AJL4B2

5SSMS1 • PERRUQUERIA PA-

•ESTELA

TROAMARM

CUGAT

•ADMINISTRACIÓ NÚM. 1

Cl Santa Maria. 18

aStaJoaqurna.18

C/Dr. Murillo, 14

O Valldoreix, 67 A

tJTSfnoo

674-0655

K74HHQ7

589.4/42

•PAPARAZZI

•ADMWtSTRACtÓ NÚM. 2

R.Dr.Gaké6,2

•PERRUQUER» ANNA

6Z50B-52

a Major, 14

d e paret, terrassa etc.

C/SantJord,24

leòplssdsc

Cl Alfons Sala, 2 4 6755260 • E L PONT

2 banys saló, e s -

BOLOMA

C/Francesc

9.30-13.30 h

Anselm Cfcavé, 2 0

aVaWoreix,4547

mtmtu

•FORMASPERRU-

•EUROPA

•RNOUESSANT

DONATETOTPER

C/Santiago Rusinol,

• RIVER IMMOBILIÀ-

K7SXO0

6740851

Galeries Sant Jordi.

O Valldoreix, 3 3

Rsradr>l-bspH,10

CANSALADERIA JUUANA

ROCAMORA

GIRONELLA

I I «

Fai5S95965

C/Uaceres, 12

•FMQUES

C/Torrent de la Bom-

M

5896150

LA LLAR

5890023

•j.a

im

OMozart.9. Barcelona

C/Sant Jordi, 30

C/Santiago Rusifiol,40 6745554 •JOIERIA MIREIA'S

Placa A u g u s t a

6ZU19Q

l'Hospital, 10

•CASAJUANA.

• JOIERIA A U G U E T

•CUGART

9-baixos

C / P l a n a de

w > 17,-g

•GARDEN

C/Hospital, 41

•FINQUES SERM

ba, 14

R . P e r e San, 6

-

Moragas, 26

•FMQUESBACHS fií583

-

•USSIATOURS

C/ Francesc

Av. Ragull, 9 - 1 9

5740548

ASSOCIATS

589J025

•LABRASERIA

•SERRALLERIA T E R R A I C O M A S CJ3.

C / R i u s i Tautet, 2 7 674-0503 •SUMMtSTROS

C/Santiago Rusinol,45

C/Carme, 31 BZA2U2 PI. Barcelona,

10-

Av. Torreblanca, 2-8

•TABOADA.

Cl Valldoreix, 60

Rambla del Ceter, 95. •CABANAS aSar·agoRus»w,54

AP

•INDUBRUC

C/ Rius i Taulel, 27

• N O V A ELÈCTRICA

K7X4ítn

CONSTRUCCIÓ, FO-

•ANNA FUSET JOIES

•FINQUES SA KA

C/VaHdorea.56

D'ASSEC

• MATERIALS D E LA

£754006

• F O A P S J L BANYS

EXPRÉS

RANCES

Plaça Unió, 3

Moragas, 3 3

Plaça Octavià, 3

67405O36755854

•MEOFIACT

NOLÒGIC

•PROMUSA

Cl Santa Maria, 4 4

5890107

22-6765151 _

Cl Sant Domènec,

Mercat Torreblanca

674fKrt7

•CARRÉ MOBLES

_

Del Rio c/1 núm. 61 Can Barata

DIO TAXI S.L

O Sant Esteve, 2 9

eajua

•SUBMMrSTRACONSTRUCCIÓ

• A S S O C I A C I Ó RA• M A U N G VALLÈS,

EUROCLOT

tocar mercat Torreblan-

. JORDI CUFÍ BOMENTSPERALA

ezimsa

•MARCOVE

StJorrJ,18

Finca La Peleria

674 4167

Rusinol, 14 675(556 •VALLÈSTEC-

5890014

Pg-CaJado, 1 2

ESPORTS S . L

O Alfons Sala, 2

Cl Santiago

llo, 2 - local 2

• HÍPICA S E V E R M O

Rbla. del Celler, 1 7

CUGAT

5892638

•VIATJES

Plaça Coll, 9 674 4704 -._ • JOGUINES MARGA

fí7d fit 7?

Av. Torreblanca,

Valldoreix

6Zt65-9a

•EURASIATOYS

C/Elisenda, 11

TORREBLANCA

•TrNTORERIASANT

•PROGRAM ACCÉS

Cl C à n o v a s del Casti-

SANT CUGAT

JORDI FRONTONS

67S-22-2S

daguer, 18.

C/Vaktoreix, 10

Masia Can Caldes, s/n

Av. Corts Catalanes -

6 7 5 11 61

O Mossèn dntor Ver-

• D 4 CONSTRUCCIONS

• HÍPICA C A N CALDES

675219<!

SANT CUGAT

674 1 1 8 3

•TINTORERIA SANT CUGAT Rambla RbataKada. 34

C / Rosselló, 2

De9a19h.NOcerrarriospwvacaciones.

• H t o C A SANT CUGAT

...

•SOLSONA

•EGA MOBLES

Castillo, 9

674.1162

•TINTORERIA SANT CUGAT Q Santiago Rusrol. 35

•TEDfJOÓ ÒPTICA

674-7558

•GIMNÀS

DÍAZ

6752952.-^07-210401 UÚW

674 14 a n

C / C à n o v a s del DENTAL

C / S a n t Antoni, 1

16-18

'Mfl'nnn

VALLDOREIX

674 9 6 6 2

Pg. Torreblanca, 29 'MOS* Al

CUGAT

CAnsehiClavé,

Plaça Unió, 3

Valldoreix

•PAROUNG

g La Mina, 19

• APPLE CENTER

Av. J o a n Borràs, 5 4 .

despatx. 1 F

QUE

9-1r1a 589-0151 •CONSTRUCCDNES

C / Vallès, 2 3

C/ Sant JorcS, 33-35 • VKAT-3ST.

•TINTORERIA SANT

CUGAT

Av Catalunya 18 •CONSTRUALPA a Santa Maria,

5890374

•PNEUMÀTICS SANT

•MANTSERV.SJL

SANT CUGAT

•CUMES JAUME

•M·DELMARESAR-

ZAMORA, S J -

•rflDROFLOR

Moragas, 8 - 2 n

• B A R GRANJA CAN

589-3128

C / Sant Antoni, 15 62*4202 •SQUASH

Av. Vladelprat, 79

MEDINA

_ _

•INSTALACIONESA.

MORAGAS

• JOSEP M. CASAS

__

Santa Maria

daguer, 1 0 7

Cl Francesc

RRELL Av. VaH d'or 2

rons - Cl Campoamor,

C/Batmes,11

*MQ4J 11 _

Av. Torreblanca, 2 - 8

OMartorel, 1-carHC/

TERRANEU

FAX 675 28(1 SirrtC«p1<Hvalè«

Cl C a n Fatjó dels Au-

• TALLER GEROM

•CL.

Rbla. del Celler, 8 7

CENTER

C / M o s s è n Jacint Ver-

T£L. 675 M 02

TECTURA

•THECARTOON

SANT CUGAT

•TALLEDARICOMÀ

589JQ65

•GALERIA ARQUI-

•MÀRMOLES

Treballador, s/n 674 ( 4 5 3 •ESPORTS

CUGAT S . L TAUER: ORIENT, M

5890605

fí74fínflR

•J.MrRET

versació per adults.

Ora Cerdanyola, 67-71

EXPOSIOÓlVENDfc

589 0 5 0 1

Reformes torres noves

(Jocs i cançons) C o n -

15-local 8

Can Jardí. Rubí

• M A R C S VALLÈS

F IROM E

Cl Enrique Granados.

O Rius i Taulet, 2 0

•FtOTTO C/SantJorrJ,32

C'Sar·agoRusifioLB

Cerdanyola, 4 9 58987-02

• L Í N E A DIRECTA

Cl Stravinski, 8. Pol.

6755108

Carretera de

Jardins i Piscines

**<*•*

• L A FESTA

comunicacions

•FERRON

GRAMTOSGUIMAR

Moragas, 2 1

NENS

AUTOMOTIVE

Cl Francesc

mm

C/AJtons Sala, 12 Botiga 3

589-1201

674 0 3 6 1 • A N T O N CAMPOS

Tetetoniai

67.4 6 2 3 9 - 9 0 8 9 9 6 3 4 1

•MARMOLESI

Av. Torreblanca, 2

Sant Cugat • S P R I N T IDIOMES

•AIR TELECOM

Cl Sant Esteve, 11

•MAVIobteclesaeregaUbküarla

• ATEUER BLAU

FRANCÈS P E R A

GEOT

•SANTIAGO CASANOVA NAVARRO

C / C a m í d e la Creu,

Cl Valldoreix 2 2

C/Francesc Moragas,8

•LUCAS

ALUMINI I VIDRE

C/St. Antoni, 10 (Plaça Barcelona) Tel. 675 17 01

6Z4 51Ü1

•COPERSE

!0ra. deTerrassq, 97 í 0819I RUBÍ

12-Nau 3

EBEMSTERIA LS 14-baixos l a

.

mnm

• M O T O RAU.Y PEU-

Rbia Ribatallada 31 B3 4r1a 6751803

COMUNITATS DE PROPIETARIS

_

6746847

•NOVAULA

Mercat Torreblanca, •COPY-GRAHC

675-2181

Mercat Torreblanca,

SANT CUGAT •RLACAR

LLAMAS

Torreblanca, 13 .

6755755

Tel. 699 38 98 Fax 588 24 53

7am

«74 1285

•POLLERIA

5892247

fí74

4026

St. Jordi 19

•VALLÈS NET C / S a n t Ramon, 4

Rambla del Celler, 9 3 ..

Cl Sant Jordi, 2 2 674 1233 • MÚSICA I DANSA

SAS •ANTENEX

.

674

74.6255653

Cl Pous, 13 - r e c a l i

• F O T O V Í D E O F.R.

• J P . PARRA

entresol 4

•RANGO10

Administración de fincas

•INSTAL·LACIONS

Urgències 24 h.

•D.G.

mmàí

Asesoria inmobiliaria

•LAUONESA Cl Valldoreix, 79

VALLÈS. S L

K74PRC11

BIULBING SANT C U G A T S J _

•FLECA MARÍ

W. 5891702

RINARI DEL

rHospital, 3 5 6ZA&950 •TALLERESMENA

CALCABALLU

Ptge. Torreblanca, 9

VILARÓ 5893582

Plana de

C Monestir 3 3 , •TJÜGTafcrs

TETE

•SUPERMERCAT

•TALLERS TORNER

LOURDES

•FLECA LA GARRIGA.

administració

TASTA'M 5BS292S - 5 8 9 3 5 3 5

• PELUQUERIA

Ctra. Cerdanyola, 5 5 •CELLER

aenerals i

•MENJARS

• RENAULT-ACERSA

•ÀTIC DUPLEX DE LUXEZC/Alvarez 190 m* consta de 4 hab dobles més estud en el duptex de 70 m2, 2 banys i un aseo Jardí i piscina comunitària 49.000.000 pta 6740697Ftxaia

Cua*

•ÀTIC DUPLEX. Zona M i l i Nou. 120 m2 + 20 m2 terrassa, 4 hab., saló menjador amb xemeneia cuina-ofSce», 1 bany, 1 lavabo, cale-

•AUX-VYD

facció, marbre, par-

O Alfons Seta, 50

quet, PVC i cfmaR, pàrquing i traster opcional preciós.

enmm

•TIEN21

• F L O R S RIERA

C/Valdoreix.44

Ptge. Sant Antoni, 1 3

674Z1-64

K?d niti-fí7fii*?n

•TOBELLA

•FLORISTERIA

OS«ntieaoRus«V)l,49 6740657 •VLARELECTRO-

SANT JORDI

Plaça Octavià, 7

Cl Sant JorrJ, 3 9

674-3208

R74 in

•ARENASAN

•TALLER MECANC

1 bany, 1 lavabo a m b

LLAR.SJL C/Santa Maria, 20

•RESIOÈNCIASANT

S t Llorenç, 7

• R O S A M. S E G U R A

Espectalrtats e n no-

SALVADOR 3a Edat

8218288

P. C A N A L S

dutxa, 4 0 m 2 d e te-

guers.

O Sant Salvador,

E n d a v a l a d a 2 1 bxs.

47-torre

fa

Cl Santa Maria, 8

4-baixos K74 12ÍU

FMA7411A1

C/Major.33 (Junt Monestir)

22.000000 <m.·«M.MBa8«

CSantArton, 19 6740037

•ÒRGAN

I*.

•TOT PUNT -

.

-

•VORAVIU Sant Antoni, 2 5 - 2 7

NUEVAMAGENANA

•TAULER ELECTRO-

(KSMGes«*7nmof>

YENCARNA

SOL

lària).

Deplaaones, ümpieza

C/Sd, 19

• PIS ÀTIC.

6740688

C/Alfons S a l a 4 hab.,

• PELUQUERIA ANA

& Sant Llorenç, 2 7

rrassa, 1 plaça d e pàr-

• CASTELLVÍ H O M J A

C a m í d e la C r e u 14

674-6362

quing. 2 2 . 0 0 0 . 0 0 0

G-Rosselo,15 5893211

BarxcaH.converidBs

saTZiE

SOBJSX

(kmaitie, SA.)


Classificats

Ü L S - Í C A N T O N S Dijous, 5 de desembre de 1996 •PROP MONESTIR 2 hab., menjador saló, cuina, bany, dues terrasses. Possibilitat de pàrquing. 11.000.000 674JZ54.

(Fmcas Gironella) •ZONA PARC CENTRAL Nou, 4 hab., amb armaris de paret, cuina «orlice», ampli menjador saló, 2 banys, lavabo, terrassa, dues places de pàrquing, pis amb excel·lents acabats, tot exterior, sol tot el dia. Zona comunitària. 46.000.000 674125a

ÀTICS OCASIÓ A LA VORA PLAÇA MONESTIR. Àtic de 2 hab., menjador saló. cuina, bany nou i terrassa. 11.000.000 674 2 2 »

._

(Fmcas Gironella) •ZONA CENTRE. Àtic de 4 hab, menjador saló. cuina, bany, lavabo, terrassa de 30 m2. 23.000.000 S7472S4

.

_.

(Fmcas Gironella)

•CASA ADOSSADA Z. St. Domènech. 3 hab. més estudi, bastar. Garatge per a 4 cotxes. Jardí privat. Només 30.000.000 pta Finques St Cugal 674 06 97

• RROME Venta pisos T675

na, saló menjador, batcó, ascensor, exterior i

•CASA ALA FLORESTA Pje. Fumet. De 2 hab., més annex de 2 hab. més, saló amb xemaneia, terrassa, 800m2 de jardf Pou Només té 21 anys. 15.000.000pta 674 0697 Fincas St Cugat

•CASA ADOSSADA 240 m2, a prop estació, 2 pàrquing, tot en perfecte estat 43.000.000 675 4324

(Finques Roca) •SANT CUGAT. Casa 3 hab.. 16.000.000 ptas., totalmente reformada, financiable, sin entrada. jAprovéchalai Trato directe smazjii•TORRE untfamiliar 90m2 18mill. def0012 BuNding St. Cugat 67Í252Z

-

•TORRE adosada 200m 2 28 mill. def 0040 Building, St. Cugat

• LOCAL Carrer Girona-Dos de Maig 132 m ! 32.000.000pta Fmcas Sant Cugat 674 06 97

1701

• RROME Comunitats de propietaris T.675 17 01

•CONJUNT RESIDENCIAL Set-Vall Valldoreix. A cinc minuts estació. Torre 235 m2, 4-5 Dormitoris, Menjador-Estar 38 m2, Cuina-Office equipada, 3 Banys, Estudi 30 m2, Garatge. Calefacció, Jardí privat 600 m2, Acabats i distribució al seu gust.42.500.000 Ptes. VICOMÇA-RROME.

•LOCAL 170 m2, C/ Camí Colomer, 2 portes al carrer, en venda o lloguer. 25.000.000 o 160.000 ptes./mes. 675*324

(Finques Roca) • E S VEN LOCAL de 500 m2. 570 1255

• EMPRESA NECESSITA LLOGAR MAGATZEM, de 200 a 500 m2. Zona entrades a Sant Cugat, fàcil accés, càrrega i descàrrega. 6140639

(Srta. Maribefl COMPREM SOLARS

ZONA TORREBLANCA Places de garatge des de 1.700.000 «74 77 7/SlnnarhaSA

•PARC CENTRAL 90 riï 3 hab. saló de 23rrí, 2 banys. Jardí i piscina comunitària. 22.000.000 pta.

^700.000 «n».«.O.OM<l»C4

(FòbF&iCaoanjCb) •SANTCUGAT pis maco de 90 m2 i 3 hab., 2 banys complets, saló menjador, cuina «office», 2 balcons, ascen. calefacció, tot exterior, pàrquing op. assolellat 14.800.000

674 OS 97

(Fmcas Sant Cugat) •SANT DOMÈNECH 7 pisos nous, baixos amb jardí i àtics duplex, amb jardí comunitari i piscina, des de 22.000.000pta 6210697

(Fmcas Sant Cugat}* PtS 80 m2, nou a estrenar, 3 hab., 2 banys, tot exterior, pàrquing opdonal.14.500.000 675 4324

(Finques Roca) •PIS DE NOVA CONSTRUCCIÓ. 60 m2, acabats de 1a qualitat, 2 dormitoris. 13.500.000 67A1204-67A.il

81^

.

(Serin) • PIS PER ESTRENAR de 3 hab., cuina equipada, menjador saló, bany, lavabo, jardí particular de 150 m2. Pàrking i traster. Tot exterior. Acabats de qualitat. 29.000.000 674 72 54

(Fincas Gironella) • PIS RESIDENCIAL planta baixa 100 m2 80 m2 jardí, 3 dorm., 2 banys, 2 pàrkings i traster. Nou a estrenar. 26.800.000.

(FabfísoCeKÈnyda) •SANT CUGAT preciós pis al c/ Alfons Sala, amb 3 hab, 110 m2, bany complet reformat, lavabo, saló menjador de 35 m2, cuina equipada, terrassa de 25 m2, ascensor, calefacció, exterior, finestres d'alumini i portes d'ember. 19,000.000 rsi (RtoPBoCetíarycla) •SANT CUGAT preciós pis de 120 m'í 4 hab. A Tav. Alfons Sala, 2 banys, saló menjador, cuina equipada, ascensor, calefacció, pàrquing, assolellat, finestres d'alumini. 26.500.000

5aS-Oí6Z

(Imdesa) • C/SANTIAGO RUSNOL 110m*,4 hab., 1 bany, 1 lavabo, salómenjador, cuina «office» nova, terrassa, plaça de pàrquing. 24.150.000

•PARTICULAR, planta baixa tot exterior, 70m2, zona Sant Francesc, cuina i bany reformats, 3 habitacions, saló menjador, pati exterior, 2 trasters Per entregar el 6/97. 12.300.000 (de14a15'30h) 67451 70

•ACTRA. CERDANYOLA 4 hab. bany, terrassa. 10.500.000.-pta. 674JM97

(Fincas Sant Cugat) •RROME Comunitats de propietaris TK7S17m

•RROME Venta pisos •PISO 85m2 9,5 mul. def 0020 Building St. Cugat S L 6742523

.

•PISO 21 Om» 70 mill. def 0022 Building St. Cugat S.L 6742523

(FobPboCeitÉnyda) •SANT CUGAT P. Cànovas, pis de 4 hab. (3 dobles), 120 m?. 2 banys, cuina «office», balcó, entresolats, ascensor, calefacció, exterior, pàrquing, assolellat. 21.500.000

•C/.Marinà130m2. Menjador-Estar 35m2 3 Dormitoris (2 suite). 2 Banys complerts, Cuina equipada, Safareig. Terrassa, 2 Places d'aparcament (1 doble), Traster, Armaris encastats, Calefacció, Fusteria exterior d'alumini, Jardi comunitari amb piscina. 33.000.000 Res. VICOMÇA-FIROME

5808669-580.9854

(FotoP^oCeKÈnyda)

674 7254

(Fincas Gironella) •SANT CUGAT pis de 3 hab., banys, cui-

• PARTICULAR A PARTICULAR. Pla

(Finques Roca) • PISOS NOUS PER ESTRENAR. En diverses zones de St Cugat. Pisos de 2 a 5 hab., 2 banys complets, menjador saló, cuina «office". terrassa, calefacció...

•C/RtUSITAULET 160 rrr",4 hab., 2 banys, sató-menjador, aJna «office», terrassa, plaça de pàrquing. 27500.000

5803659^5809854

• PARTICULAR Vende Duplex, C/St. Rafael, cerca estación y acceso túneles, z. resid. 17ím', terrazas 30nf, 4hab. dobles 1 indiv., 3barïoscompl.,chimenea, parquet, jardín comunitario, 2 parkings.trasteros. iVealo! 49.000.000 pta

6754324

del Vinyet, piso de 140nf.4hab.2bafloe, 2 terrazas, jardín privado, piscina y jardín comunitanos, 2 plazas pàrking. 38.500.000 pta

_

6751101

SliSim-

6754302

(Imdesa) •OPORTUNrrAT. Tracte directe. Pis 4 hab., assolellat, en casa amb jardí. 5B9 74 10

• PIS 110m 2 ,4hab, 2 banys, parquet, armaris, pàrquing, alt exterior, cèntric,fincanova: 3 anys. 25.000.000 6754324

(Finques Roca) •PIS DE 120 m 1 ,4 dormitoris, 2 banys, mori bona vista, pàrquing. 22.000.000 674 1204-674 1181

(Serin) •PISOS OCASIÓ. Zona Monestir, 75 nf, menjador 20 m\ cuina, 3 hab., 1 bany, safareig, terrassa 4 m-, ascensor, sol. tardes, vistes a Montserrat, perfecte estat. 11.600.000 6753355

-5892643

(KSA Gestió Inmobiliaria) •PLANTA BAIXA amb jardí a zona residencial, 4 dormitoris. 2 banys, cuina, totalment renovat piscina, pàrquing. 38.000.000 674 1204-674 (Serin)

• RUBÍ. Av. L'Estatut, set.

675)701

58S4G 17 - S8a5439_

(Finques Va/honrat) • RUBÍ. C/Duran i Bas, 90 rrf, 4 hab., cambra bany completa, sol de matins, menjador 24 nf, places de pàrquing opcionals. 10.500.000

7.250.000 639554a

• C/DOCTOR MURILLO 130 m2,4 hab. 2 banys, saló menjador, 35 mz, cuina «office", 2 places de pàrquing. Zona comunitària amb jardí i piscina. Exterior. 28.500.000

(Incusa) • RUBÍ. Av L'Estatut. edif. nou, 85 m2. 3 hab., bany i lavabo. Calefacció. Elec Entrada 3.000.000. Resta hipoteca.

(Imdesa)

• RUBÍ. C / C a s p Per

533 40 17 -568 54 99 (Finques Vallhonrat)

(iFhqussSacaJ •|OCA9ÓN!Ohacto 6.000.000 ptas. Piso 3 hab. rrtandacion: 45.000 ptas Anés. sri entrada.A14mh.de Barcelona SBBMSL.

(Incusa) •PtSZMARAGALL 75rrf,3hab„ 1 bany, i cuina reformats, parket 10.500.000. pta

•SANTCUGAT. Piso. part a part, cerca estación. jOportunidad! Diveisas rxsbiídades de finandadón, muy interesantes. Uamar al sasam •SANTCUGAT. Sin gtos. de contrato, piso 4 hab., balcón, exterior y soteado. jCportunidad! Uamar al

67467J5

5B974I0

6996548.

.

(Finques Saca) • PIS Z. CORREUS, 95nf, 3 hab., bany i a i na reformats, pàrqurig opcional. 14.500.000. pta (Finques Saca) •ÀTCZ.MARAGALL 160 nf, 4 hab.. armaris encastats, 2 banys, calefac, parket lar de foc, terrassa 18nr tot exterior, pàrking i traster. 27.000.000. 6746715

(Finques Saca) •CASA PROP ESTACIÓ MIRASOL 20unf amb 2 plantes, 4 hab. 2 banys, jardí de 250nf, garatge 6746715

(Finques Saca) •CASA EN VENDA A LA FLORESTA 700rrr de parcel·la, casa de 90 nr en bon estat. 19.000.000.pta 67467 15

1181

7 5 r r í , 3 hab., molt de

COMPREM SOLARS

estrenar. Duplex de 118i135rrf.De4a5 hab.,2i3banys,2terrasses. Calefacció, gas, pocs veïns. Acabats de quaitat Pàrquing rjpcional. RFA. Nous 14200.000

. . ._

(Finques Saca) •CASAABELLATERRA Preciosa 500nf construits, 1000de jardi, 9 hab. menjador 50 nf parket calef., banys, garatge 6Z46715

("finques Sacaj •CASA ADOSSADA Z.ALTA.150m2,3hab. + estudi, 2 banys jardí particular. Garatge calefacció, parket lar de foc, aseos, terrasses. 30.000.000 pta.

•SANTCUGAT. Por 90.000 ptas. Piso 3 hab., trato directa j Ocasioni

•PISO SOBREAT1CO Ctra Cerdanyola amueblado opcional, sup. 80 rrí, 3hab., 1 bafio sal-com, cocina, lav. calef gas, 2 terrazas:^ y 35 m2 muy soteado, suministr. centrat, ascensor. Alquiler 75.000.• S A N T CUGAT Tenim tota mena de pisos i torres de lloguer Finca* St Cugal 674 fW 37

ALOUILO DESPACHO110m2 Junto estación. Valor muebles

25

festes infantils. regal nobídabte 6 7 4 3 0 9 1 - 3 1 9 5 9 78

• VENC Opel Tigra 1.4 16V Tots els extres, alarma. B-PF 1.500.000.-ptes 908 99 87 43 Jordi

•Estudiant s'ofereix per a donar classes d'EGB i cangurs 675O0JÜ

• V E N C MOTO kawasaki KLX 650cc Matrícula B-PK 11.000km 750ooo67A&12S

• VENC YAMAHA Jet-Ski 650 . Ramon fill 7X1 fi* fM (H/ifítrí nfícina) _

PIS PER A LLOGAR A La Floresta 70m ! 3 hab. Finques Calvet 53.000 pta. 23ZS5Z2

JI1524 7A

5033701

«OFEREIX VIVENDA, ncvatotalment equpada, para compartir entre dues persones, a CastefardelValès(a7kmde Sabade»ia27kmde Barcelona). Trucar ales nits satuojn «BUSCO apartament de toguer aSt Cugat Màxhi45rj00Ptes SBa£102-906 94 99 54

Terreno 1.409 m 2 Valldoreix 28 mill. def 0033 Building St. Cugat S.L. 6742523

•ST.CUGATZ GolfB Pinar C/Enrique Lanfranoo Superfície «Mm2 19.000.000pta 67406 97 Fincas St. Cugat

•VALLDOREIX C/ Esparver 1 OOOm2 13.500.00 pta. 674 08 97 Fincas St Cugat

""

|

ARENASAN TORRE UNFAMUAR ADOSADA Z golf Sup. constr. 450 m 2 . jardín priv. 200012 y com. con psdna 1 SOOm2 4 hab. tpo suite (1 con vestidor). 2 aseos. cocotl, gran sal-com con 2

chim. buhard. 70m . arm. emp. y tza. en todashab. garage3c.-t trastero, calef. gas, alarma, suminstr. contr.Atto Standhg Alquter 330.000 ptas. Awiasan 539 45 66

•PISO Ctra Cerdanyola Sup. 80 m' 4hab. 1 baho, sal-com, cocina nueva, lav., balcón, retien pintado, ascensor. Alquiler: 55.000-

Se necesita

CAMARERO con experiència

7184565 "EL TITELLA TRAPELLA" Organitza les millors

ASSOCIACIÓ ORQUESTRA SANT CUGAT CICLE DE CONCERTS A SANT CUGAT DEL VALLÈS — 96/97

1 Diumenge 15 de desembre a les 7 de la tarda Teatre de la Unió Santcugatenca 2 Diumenge 23 de febrer a les 7 de la tarda Teatre-Auditori del Abonaments pels socis del L'AOSC: 1.800 ptes. els quatre concerts

Centre Cultural Sant Cugat 3 Dimecres 23 d'abril a les 10 de la nit Teatre-Auditori del Centre Cultural Sant Cugat 4 Dissabte, 21 de juny a les 7 de la

dfe<iaj^a<%ws4e5a€-<te

tarda Centre d'Alt Rendiment Patrocinen:

Z4

CATALANA OCCIDENT

"Concert de Nadal" Jove Orquestra Sant Cugat Dances simfòniques i populars (sardana, havanera, vals, polka.. ) Concertino: Anna Calvo. Director: Josep Ferré

"Carnestoltes Musical" Orquestra de Cambra i Jove Orquestra Sant Cugat Obres de Saint-Saèns, Piazzola, Warlock Philippe Vailet (oboè). Lluís Pérez i Lourdes Pérez (piano), Enrique Telleria (bandoneón). Concertino: Anna Calvo i Pere Bardagí. Director: Josep Ferré

"Concert de Sant Jordi" Jove Orquestra Sant Cugat Obres de Schubert, Brahms, Borodin, Carbonell. Cor Infantil i Juvenil Sant Cugat i Coral Càrmina de Barcelona. Eloi Jové (piano) Concertino: Anna Calvo. Director: Pere Bardagí

"Concert de Música Barroca" Orquestra de Cambra Sant Cugat Obres de Purcell i Haendel Olga Serra (soprano), Philippe Vailet (oboè) Concertino i director: Pere Bardagí Col·laboren:

«>

[S] Ajuntament de S a n t C u g a t d e l Vallès

**»*::«&#**:•

£& m

• O C C W CORAL I A UMIO lANTCIMAnNCA


US 4 CANTONS

Economia

26

Dijous, 5 de desembre de 1996

Consum

Febre de telèfons mòbils a Sant Cugat Els aparells s'esgoten arran d'una campanya de promoció Els santcugatencs no s'han pogut resistir a la campanya d e promoció d e les xarxes d e telefonia M o v i U n e i M o v i S t a r , q u e regalen telèfons mòbils, i la f e b r e d'aquests aparells ha arribat al municipi. En menys d'un mes, s'han repartit gairabé 2 5 0 telèfons m ò M s aJs diverMÒNICA BKRNABK

"Abans de regalar un telèfon mòbil, sempre expliquem el que comporta tenir un d'aquests aparells", assegura Pere Corcho, responsable de la cadena Tobella Milar a Sant Cugat Així, tot i que el telèfon mòbil resulta gratuït amb la campanya de MoviLine i MoviStar, els usuaris han de pagar la quota de connexió o alta, que oscil·la entre les 3.500 i les 4.500 pessetes, i el cost de manteniment de l'aparell (unes 2.300 pessetes al

sos punts de venda de Sant Cugat, que, e n alguns casos, s'han quedat sense existències. L'oferta de MoviLine i M o v i S t a r no é s , p e r ò , tan atractiva: els usuaris han de pagar la quota d e connexió a la xarxa, a més d'una tarifa mensual i el preu d e les trucades.

mes), amb l'agravant que la xarxa de telefonia desconnecta el telèfon si no es paga alguna factura a temps. D'altra banda, a les mateixes distribuïdores de telefonia mòbil no els interessa regalar els aparells de forma indiscriminidada, perquè, són penalitzades si el client es dóna de baixa de la xarxa abans que passi mig any. Malgrat això, l'adquisició de telèfons mòbils s'ha disparat aquest mes a Sant Cugat. "Rebem existències tres cops per setmana, i tan sols ens duren un parell de dies", ha explicat Pere Corcho,

que ha afegit que la facturació d'aquests aparells s'ha triplicat el novembre. Per la seva banda, Jaume Rovira, d'Auto Ràdio Rovira, assegura que ha repartit un centenar de telèfons mòbils en tan sols 25 dies. No obstant, la venda d'aquests aparells a Sant Cugat ja era important abans de la campanya de MoviLine i MoviStar, ja que, per exemple, aquest any s'han fet una mitjana de 50 connexions a la botiga d'electrodomèstics Tobella Milar, i tan sols un 3% dels clients s'han donat de baixa.

Els santcugatencs consideren que el mòbil is moltpràctic. Foto: X. IARR0SA

Usos diversos dels mòbils • La majoria dels santcugatencs que han adquirit telèfons mòbils de forma gratuïta el darrer mes ho fan per raons de feina. O, almenys, això és el que diuen. No obstant, altres reconeixen que volen l'aparell per un ús particular. Així, hi ha des de dones embarassades

que porten el mòbil allà on van per demanar ajuda en cas que de sobte es trobin malament, fins a mestresses de casa que el consideren útil per localitzar el marit quan l'envien a fer la compra al supermercat i se n'obliden d'encomanar-li alguna cosa. / M.B.

M o b i l i t z a c i o n s

Els sindicats preveuen que el 5 0 % del sector públic de Sant Cugat farà vaga GKNI LOZANO - Sant Cugat -

"Cal potenciar l'autonomia dels Ajuntaments ja que, al cap i a la fi, és un dret recollit a la Constitució". Amb aquestes paraules, cl representant de CCOO a l'Ajuntament de Sant Cugat, Francesc Garcia, ha fet referència a un dels motius principals que mouran el sector públic de la nostra ciu-

tat a afegir-se a la vaga prevista per dimecres vinent. Garcia ha assegurat que defensar aquesta independència municipal significa també "lluitar pel dret a la negociació col·lectiva" que, segons el membre sindical, "ara està totalment vulnerat pel govern del PP". Francesc Cíarcia creu la participació a nivell local serà "massiva" i ha previst que un 50% dels treballadors de la

funció pública s'afegiran a la vaga. Per una altra banda, el representant de CCOO a l'Ajuntament ha qualificat d'"èxit rotund" la mobilització de diumenge passat a Barcelona, on es van aplegar més de 75.000 treballadors del sector públic de tot Catalunya, desenes dels quals eren de Sant Cugat. A nivell municipal, Francesc Garcia s'ha mostrat preocupat

GRIFUL Ara, el pa i la bolleria que compris al "súper' de la benzinera GRIFUL té descompte de

50 ptes.

Retalla la butlleta! ;i M I | \ T I

Hisenda és un dels sectors que participen a la vaga. Foto: XAVIER LARROSA

pel fet que "l'equip de govern encara no s'ha posicionat sobre el tema del conveni" tot i que ha reconegut que les con-

verses matingudes fins ara amb l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, mai no han resultat improductives.


Economia

HS4CANIWB Dijous, 5 de desembre de 1996

l e s empreses.

Gonu

lluminación

Gonu Humiliació és una botiga de làmpares que hi ha a la rambla del Celler. Funciona des de fa quatre anys a Sant Cugat, es la germana del taller botiga que la família Romero té a Terrassa, ara, acaben d'obrir una filla petita al Centre Comercial Sant Cugat. Carme Romero porta la botiga de Sant Cugat amb una premisa fonamental: l'atenció al client és bàsica per mantenir el negoci. A mes de la botiga, a Terrassa tenen un taller on fabriquen les làmpares d'acord a les necessitats de cada client. L'empresa, que porten endavant els membres de la família Romero, treballa a més amb el sector de l'hosteleria.

CARME ROMERO. Responsable de la botiga.

"Per trobar les coses no cal anar a Barcelona" À N G E L S CASTUERA

- El fet de tenir tres botigues significa q u e les c o s e s van molt bé? - "S'intenta sobreviure, que ja és difícil. Hem d'estar moltes hores treballant. Els nostres fills són petits, i ho entenen, però cada vegada et van demanant més, i ens costa no estar al seu costat. Has de complir amb totes dues coses. Els diumenges són sagrats per a nosaltres". - A la botiga de Terrassa teniu un taller. Què hi feu? - "És una taller de muntatge de làmpares. El meu marit treballa també per a l'hosteleria i fabriquem làmpares especials. Un client demana una làmpara de tants metres i al taller li construim, a partir de la idea del client. Són coses que el fabricant no té, i nosaltres li fem especialment". - També feu dissenys? - "A vegades sí, depèn de les necessitats del client. Si el decorador que treballa per ell ja té una idea, ens hi acomodem". - A la botiga veneu làmpares creades per vosaltres i també d'altres de fabricants. - "Si, per exemple, un hotel necessita 200 aplics, mai no fem la quantitat exacta, sempre fem de més per si alguna peça es trenca o desapareix. Per això, les làmpares que sobren les guardem per reposar-les si el client ho necessita, i a vegades interessen als clients de la botiga. Tenim catàlegs que mostrem _

Carme Romero, a un racó de la seva botiga. Foto: XAVIER LARROSA. als restaurants, als hotels o a les comunitats de veïns". - Amb quins hotels treballeu? - "Sóm proveedors d'una cadena d'hotels que tenen edificis al llarg de tota la Mediterrània. A l ' h o t e l G o l f de Benalmàdena, per e x e m p l e , h e m construir una làmpara que és espectacular. Està instal·lada al vestíbul i ocupa uns seixanta metres. Està feta a peces que es van empalmant, com un trencaclosques. Tenen u n e s c a d e n e s q u e van fent baixar les peces, com si fossin estalactites. Tot això ho hem de calcular, perquè les casca-

27

des quedin equilibrades. Per m u n t a r una làmpara c o m aquesta intervenim tots els treballadors de les tres botigues". — Aquest és un n e g o c i gairebé familiar... — "Es important que sigui així, perquè nosaltres ho sentim molt nostre, ens léstimem. Però és que a la gent que treballa amb nosaltres li passa el mateix. Som com una pinya, hem estat junts quan les hem vistes més magres". — Anomeneu a l'establiment de Sant Cugat una boutique. Hi ha un nivell de vida més

alt aqui que a Terrassa, o n teniu l'altre botiga? - "El client vé aqui i sap que trobarà allò que busca, perquè, si no ho tenjm, li fabricarem al taller. Els preus d'aquesta botiga no són més cars que els de la botiga de Terrassa, per exemple. Però s'ha de pensar que una làmpara és un article de decoració, i que ha d'adequar-se a la resta del mobiliari. No és igual acompanyar una taula que val mig milió de pessetes que una que en val cinquanta mil. La majoria de la gent pensa que aquesta botiga és cara, i no ho és, tenim els mateixos preus que als altres establiments. A vegades penso que a la gent li agrada tenir una botiga maca al poble, però que se'n va a comprar a fora perquè pensa que és més econòmic. Fins que la gent no ha assimilat.. Jo crec que tenen un concepte de les botigues de Sant Cugat que noés el correcte. N o fa falta baixar a Barcelona, perquè aqui hi ha de tot Estem molt ben servits. Hem comprovat que has de ser especialista en una cosa. Ens agrada que quan la gent ha de pensar en làmpares a Sant Cugat pensi en Gonu". - L'atenció al client és clau per tirar endavant ei negoci? - "Al client se li ha de dir que no el mínim número de vegades possible. Intentem sempre que el client quedi content, i si vol alguna cosa, mirem d'aconseguir-li. Això forma part de la nostra feina. Si ens limitéssim a vendre làmpares, seria fàcil. El client s'ha de cuidar, i per això no hi ha res com el bon servei.".

Un negoci familiar •Al taller treballen sis persones, i a cadascuna de les botigues, tres dependents. Els establiments de la família Romero tiren e n d a vant el negoci amb il·lusió i molta feina. "Si és necessariq ue treballem un diumnge, o els dies de festa per enllestir una comanda d'algun director d ' h o t e l , e n s quedem", diu la Carme. I fan pinya tant els propietaris, el matrimoni Romero, c o m els treballadors, per això el negoci és familiar. Per a la Carme, és molt més fàcil treballar d'aquesta manera. "No som una multinacional.però probablement no podríem a t e n d r e els clients com ho fem si no fos perquè som una petita gran empresa". El creixement de població de Sant Cugat els dóna moltes possibilitats, però també són conscients que, en els darrers anys, els seus clients són parelles jov e s que "estan h i p o t e c a des" amb la compra dels pisos, i tenen un pressupost molt limitat per amoblar la casa. M o l t e s v e g a d e s , e s p o r t e n l e s l à m p a r e s per parts, segons van omplint les habitacions de la casa. "La crisis, de la que s e m bla que no sortim mai, e s nota molt més que quinze o deu anys enrera, just quan nosaltres vam començar el negoci". La Carme reconmeix aquesta mateixa realitat a la b o t i g a q u e han obert al Centre Comercial Sant Cugat. Hi ha m o l t a gent que passeja, però poca que compra, perquè els compradors potencials, abans d'emportar-se alguna cosa a casa, miren i remiren La Carme confia que quan entrin en funcionament els cines al Centre Comercial, les perspectives canviaran i l'activitat econòmica de les botigues creixerà. / À.C.

K

Voldria fer-me Subscriptor d ELS H CANTONS i rebre gratuïtament el carnet d'EL C L U B D E L S U B S C R I P T O R . Nom Tel. Adreça Professió Ciutat Data de naixement Banc/Caixa Cte. corrent- -•*-"-' Fes-nos arribar la butlleta per correu al C/Xerric, 5 lr. o al fax 589 20 91

Informació 589 62 82


"^^Mi&Mè

SANT CUGAT JBm^^^1

•• <&>•&' '

ira

CADA DIMARTS, A LES 8 DEL VESPRE, CONCENTRACIÓ SILENCIOSA A LA PL. BARCELONA COL.LECTIU D'ENTITATS «SANT C U G A T PEL ZAIRE»


L'Administració facilita, a l'abast de tothom, una informació sobre: • normes, competències, tràmits, permisos, preus, reclamacions • subvencions, beques, ajuts, préstecs • concursos, premis, cursos, activitats diverses • organigrama (titulars, organismes, funcions, adreces, telèfons, fax...)

i sobre qualsevol altra qüestió que sigui competència de la Generalitat de Catalunya Horari: de 9 a 19 h de dilluns a divendres Videotex: s'hi accedeix mitjançant qualsevol aparell connectat a la xarxa Ibertex (nivell 031), per mitjà del codi *CATALUNYA# Teleservei: TV3 Internet: http://www.gencat.es E.mail: sdginfo@correu.gencat.es

Generalitat de Catalunya


OS 4 CANTONS

30

Dijous, 5 de desembre de 1996

H a n d b o l

F u t b o l

La crisi de joc a les files de la UE Sant Cugat no millora

El Sant Cugat visita el Sant Cristòfol, un camp difícil

Lequip surt apallissat de Sant Quirze per 23 gols a 16

ÀLKX L Ó P E Z - Sant Casat -

Els resultats de l'equip d'handbol de la UE Sant Cugat, amb vuit victòries de deu possibles, el liderat en solitari i la classificació matemàtica per la fase d'ascens pràcticament aconseguida, serien, per a un RAI

lector de classificacions que no assistís als partits, indicador dar de bon estat de salut d"un equip. L'entrenador i els jugadors del conjunt veiinoM i negre, però, són conscients que l'equip no passa per un bon

moment de joc. Les baixes, la inseguretat a la pista, l'especial motivació dels rivals i la inevitable comparació amb la impressionant temporada 95-96 són algunes de les causes de la crisi.

\ MORKNO

L'equip sènior d'handbol de la UE Sant Cugat està en crisi. El mal joc que fan els jugadors vemell-i-negres des de principis de temporada persisteix, si exceptuem alguna jornada aïllada. Les causes de la crisi han variat al llarg de les setmanes. Kls primers partits els jugadors santeugatencs barrejaven excés de confiança, relaxació i falta de motivació, atesa la facilitat amb què l'equip va ser capaç d'accedir a la fase d'ascens la temporada passada. El cert és. però, que l'equip es troba aquest any amb rivals de molta més categoria que l'any passat. Equips com Manyanet, Sant Quirze i Cardedeu han demostrat ser candidats molt seriosos a prendre als santeugatencs la plaça de campions de (latalunya. A més, el Sant Cugat ja no agafa desprevinguts els equips rivals, que surten a la pista amb especials ganes de derrotar el líder i aconseguir, d'aquesta manera, dos punts d'or. Per exemple, el Manyanet va ser capaç de derrotar el Sant Cugat a domicili per un contundent 2533, mentre que el cap de setmana següent l'equip barceloní perdia amb el Sant Quirze, i el cap de setmana passat queia davant el Montcada. A més, el Sant Quirze va fer, sens dubte, el millor partit de la temporada davant el Sant Cugat diumenge passat, i així va vèncer per 23 gols a 16. Les dues derrotes i la falta de bon joc han donat inseguretat als jugadors santeugatencs, que cometen errors de principiant -pèrdua de pilotes,

Un llistó massa alt

CMlma*» fc la UE Sant Cvgit, JMM Smdm. NtK XJVB UWMSA

penals fallats-en moltes ocasions fruit del nerviosisme. I, a més. les lesions Potser la causa més greu de la crisi a les files de la UE Sant Cugat són les baixes. No tan sols les lesions, sinó els petits inconvenients a l'hora d'assistir als partits i entrenaments. L'entrenador Joan Sancho atribueix a la mala sort el fet que s'hagin produït tantes baixes en tan poc temps, i lamenta

que els compromisos dels jugadors l'obliguin, en ocasions, a haver de repetir entrenaments. "Són problemes que s'acaben notant, però són problemes temporals", ha dit Sancho, per qui l'eciuip passa per un mal moment. "Els mals moments passen, i, a més, no seria normal guanyar-ho tot, com l'any passat; s'ha de saber conviure amb la derrota". De fet, a molts equips els agradaria que els mals moments fossin com el del Sant Cugat.

• Quan Josep Ibànez va decidir deixar d'entrenar l'equip sènior d'handbol de la U E Sant Cugat, els seus jugadors acabaven d'aconseguir una discreta cinquena posició a la fase d'ascens. Era la temporada 94-95, i en aquell moment ningú no pensava en res diferent d'una etapa de transició per als vermell-i-negres. Els directius de la UE Sant Cugat, però, van buscar recanvi per a Ibanez, i el van trobar a la banqueta del Rubí. Joan Sancho va entrenar l'equip rubinenc després que els directius del Manyanet el van destituir malgrat haver portat l'equip barceloní a la fase de sector i haver estat a un sol gol de la primera divisió nacional. Joan Sancho va arribar a Sant Cugat amb ganes de repetir l'experiència, i ho va aconseguir aportant a les files santeugatenques uns quants exjugadors del Manyanet i fent tomar algunes figures veteranes del Sant Cugat La lliga passada, l'equip de Joan Sancho només va empatar un partit i en va perdre dos, un d'ells la semifinal de la fase de sector. La resta de partits els va guanyar, la majoria per una diferència de gols exageradament ampla. Un llistó massa alt per al millor equip de la categoria. / R.M.

Per només 6 . 6 7 0 ptes. al mes sense cap tipus de quota d'entrada

JUGA CADA DIA A PADDLE Ctra. de Cerdanyola a Sant Cugat Km. 4,6. Sant Cugat Telèfon 674 28 00 l/%yt c\M& fi in tCVn nüAn

aTENNIS (14 pistes), a FUTBOL SALA, a FRONTENNIS...

I gaudeix de 30.000 rrï d'instal·lacions amb servei de bar-restaurant, piscina, salons d'esbarjo, poliesportiu, gimnàs, parc infantil i uva.

El Sant Cugat Esport afronta aquest diumenge un dels partits més difícils de la temporada. El conjunt entrenat per Josep Alonso es desplaça al camp del Sant Cristòfol, tercer classificat amb 21 punts, cinc punts menys que el Sant Cugat, que continua una jornada més com a líder en solitari amb 26 punts. A més, és l'únic equip del grup I de la regional preferent que encara no ha perdut cap partit del campionat. El conjunt vermell-i-negre té en aquests moments dos equips que el persegueixen a la taula classificatòria: són el Roses, segon amb 22 punts, i el Sant Cristòfol, tercer amb 21 punts. L'última jornada de lliga, tant l'equip santeugatenc com el terrassenc van empatar els seus respectius partits. Mentre que el Sant Cugat va perdre una bona ocasió per distanciar-se dels perseguidors més immediats en empatar a 0 gols a casa amb un Sant Julià que és onzè de divuit equips, el conjunt de Terrassa va obtenir un bon resultat al camp del Roses, segon classificat, que va empatar a 1 gol. El balanç del Sant Cugat Esport fora de casa és de tres victòries, davant el Lloret, el Sant Celoni i el Farners, i tres empats, contra el Cassà de la Selva, el Ripollet i el Blanes. L'equip entrenat per Josep Alonso ja no és, amb 19 gols a favor, el que fa més gols a la lliga. Ara és el Cassà, amb 20 gols. Tot i això, els santeugatencs segueixen sent, a m b 5 gols e n contra, l'equip menys golejat del grup. Quant al balanç del Sant Cristòfol a casa, ha guanyat tres partits, davant el Blanes, el Canovelles i el Sils, n'ha empatat un amb amb el Farners i ha encaixat dues derrotes contra el Sant Celoni i el Ripollet. En les últimes tres jornades que els terrassencs han jugat a casa han aconseguit el triomf.


ELS/CANTONS

Esports 31

Dijous,Sdedtsembrtdel996

Tennis

Voleibol

El C V Sant Cugat passa per un dels moments més crítics Metodiev afirma: "No crec que perdem la categoria" Els mals resultats que ha obtingut el sènior femení del CV Sant Cugat a la primera volta de la lliga Acevoi han provocat que l'equip ocupi en aquests moments l'an-

tepenúmma posició a la classificació. L'en-

ten bé, i fins a r a , les coses no e s t a n sor-

t r e n a d o r búlgar, Kiril Metodiev, explica

tint b é . " El conjunt santcugatenc é s pe-

a m b detall l'actual situació del seu equip:

núltim a la classificació i aquest cap d e set-

"El pitjor d e tot és quan les coses no sur-

mana li toca descansar.

ÀI.EX LÓPKZ - Sant Cugat El Club Voleibol Sant Cugat va cloure la darrera jornada de la primera volta de la lliga Acevoi amb una nova derrota. El Caja Cantàbria es va endur cap a Torrelavega dos punts d'or que situen l'equip en vuitè lloc amb 13 punts, davant del conjunt santcugatenc. Cal assenyalar t a m b é q u e a q u e s t equip tan sols havia guanyat un partit fora de casa; va ser en la sisena jornada a la pista de l'últim classificat, l'equip madrileny de l'Alcorcón. El resultat final d'aquest encontre, que es va jugar al pavelló municipal de Sant Cugat a Valldoreix, va ser un clar 0 sets a 3 per les jugadores visitants, amb parcials de 9-15, 12-15 i 4-15. La veritat és que el resultat ja parla per si sol. Aquesta era, sens dubte, una immillorable oportunitat perquè les santcugatenques aconseguissin el que hauria estat per primera vegada una segona victòria consecutiva a la lliga. L'entrenador santcugatenc, Kiril Metodiev, és molt sensat a l'hora d e qualificar el partit de diumenge passat davant el conjunt cantàbric: "El resultat reflecteix el joc que va oferir l'equip." Metodiev parla també de les seves jugadores. "D'una banda, les noies sembla que vulguin, però de l'altra, sembla que no puguin; no sé com es pot canviar, això". El CV Sant Cugat, novè i antepenúltim a la classificació amb 13 punts, descansarà aquest cap de setmana, ja que l'e-

El tennista santcugatenc Àlex Corretja va estar a un pas de jugar dissabte passat la final de la tercera edició del Màster estatal Pàginas Amarillas. En la tercera jornada del torneig, Corretja va caure contra Albert Costa, el número 1 espanyol i tretzè del món, per un doble 6-3. En la primera jornada, el santcugatenc va derrotar Carles Moya per 7-5, 2-6 i 6-3, mentre que a la segona va guanyar a Sergi Bruguera per 2-6,64 i 6-4. Si en l'última jornada s'hagués imposat a Albert Costa, s'hauria enfrontat a la final a m b PatoClavet. Finalment, la final la van jugar Pato Clavet i Sergi Bruguera. Bruguera va revalidar el títol aconseguit l'any passat i va derrotar a la final Pato Clavet per 7-5 i 6-1.

Gonzalez, subcampió de Catalunya

Irem entenva i EkattrHM MMMSOVI. Ftto: XAVIER UMHBA

quip de POskarbi es va retirar de la competició justament la primera jornada del campionat. En principi, els equips que ocupen els últims llocs de la taula haurien de perdre els seus respectius compromisos. El Caja Cantàbria visita la pista del Playas de Benidorm, el Volei Múrcia la del Tenerife i l'Alcorcón la del Caja Àvila. Per als interessos del CV Sant Cugat, tant el Caja Cantàbria, com el Volei Múrcia com l'Alcorcón haurien de perdre els seus partits, malgrat

que tot indica que així serà. Les dues jugadores búlgares del CV Sant Cugat, Irena Iordanova i Ekaterina Atanassova, són, per Kiril Metodiev, "el 65% de l'equip". Metodiev està convençut que sense les dues búlgares, la situació seria molt més crítica. D'altra banda, el balanç del conjunt santcugatenc a la primera volta del campionat ha estat de tres victòries, amb el Granada i el Benidorm a casa i l'Alcorcón a fora, i set derrotes, davant el Tenerife, el Múr-

conjunt madrileny només tenia un punt, i va aconseguir dissabte la seva primera victòria. Als jugadors santeugatencs els va faltar astúcia al camp, i els dos gols encaixats van fer que l'equip jugués sota la pressió de qui va al darrere en el marcador, una situació poc còmoda per als homes de Barrientos. Tot i això, l'entrenador va declarar que els seus jugadors no havien jugat malament. El resultat de diumenge davant PAIdeasa Valdeluz, cinc gols a un, ho diu tot. El rival dels santeu-

cia i el Caja Cantàbria a casa i el Las Palmas, el Ribeira Sacra, el Caja Àvila i l'Albacete. Un desanimat Kiril Metodiev reconeix que "el pitjor de tot és quan les coses no surten bé, i fins ara, les coses no estan sortint bé. Aquesta temporada no serà gens fàcil." Metodiev és conscient d e la situació crítica de l'equip, però afirma que "malgrat tot, no crec que perdem la categoria. Això és una cosa que a mi al principi no m'agradava, i ara encara menys."

El karateka del Gimnàs Sant Cugat Àlex Gonzalez es va proclamar fa dues setmanes al Palau d'Esports de Barcelona subc a m p i ó d e C a t a l u n y a e n la modalitat de més de 80 quilos. D e la seva categoria, s'hi van presentar més de quaranta participants, mentre q u e el campionat va aplegar un total d e 300 inscrits. Amb aquesta segona posició, el karateka santcugatenc accedeix al Campionat d'Espanya, que es disputarà el pròxim mes d e març a Madrid. / À . L .

herba

El Júnior masculí torna de Madrid amb les mans buides -Saat CegatLa lliga se'ls fa costa amunt als jugadors de l'equip masculí d'hoquei herba del Júnior. El tècnic Andrés Barrientos s'havia plantejat aconseguir quatre dels sis punts en joc en la doble jornada del cap de setmana passat, però no en va obtenir cap. La primera derrota va ser dissabte per dos gols a un, davant l'equip que fins aquell moment era l'últim classificat, el Club de Campo. El

ÀLEX L Ó P E Z

Karate

Hoquei

RAFA M O R E N O

Corretja, a un pas de la final del Màster estatal

gatencs va mostrar molta més riquesa tècnica i més qualitat tàctica, i va superar sense gaire dificultat els jugadors del Júnior. Amb aquests resultats tan negatius, l'equip s'haurà de replantejar l'objectiu d'obtenir el quaranta per cent dels punts a la lliga al més aviat possible. La primera volta s'acaba la pròxima jornada -el 22 de desembre-, i el Júnior està obligat a vèncer el Jolaseta -segon classificat- a casa si no es vol veure immers en els últims llocs de la classificació.

L'equip femení del Júnior ja té el 50% de la lliga a la butxaca RAFA M O R E N O

La victòria de l'equip femení del Júnior davant el Club Kgara, segon classificat, per dos gols a cinc, va demostrar que les jugadores de N ú r i a Olivé f o r m e n un dels equips amb més opcions per pujar a la divisió d'honor. Les santcugatenques s'han posat líders en solitari, amb 21 punts, i han guanyat tots els partits que han dis-

putat. La mateixa entrenadora santeugatenca havia manifestat que el partit de dissabte suposava "el 50% de la lliga". "L'altre 50% serà quan el Club Egara visiti Sant Cugat", va dir. De fet, el Júnior ha guanyat tots els partits c ò m o d a m e n t . Si la s e g o n a volta

confirma la superioritat santeugatenca, les jugadores no tindran problemes per accedir al Campionat d'Espanya, en el qual es decideixen els equips que pugen.


32 Esports

ELS /CANTONS Dijous, 5 de desembre de 1996

P o l i e s p o r t ï u Des de fa un parell de setmanes, el Set Ball ofereix dos nous serveis: una pista pollesportiva il·luminada i una pista de paddlo, dues noves instal·lacions que han estat àmpliament aprovades per les 800 persones que ara mateix gaudeixen de les instal·lacions del club santcugatenc. De fet, diumenge passat va començar el primer torneig del Campionat Social de futbol sala, que s'anirà disputant tots els diumenges al matí. Francesc Domenc, director del Set Ball, ha engegat nous projectes. Per exemple, Domenc té previst que l'entitat tingui el seu propi equip de futbol sala, que més endavant s'inscriurà a la federació catalana d'aquest esport. Un altre projecte que actualment està en estudi és la creació d'una lliga que es disputaria al mateix Set Ball i en quò participarien els equips dels clubs de tennis del Vallès que volguessin i totes aquelles empreses que estiguessin representades per algun soci del Set Ball. Si aquesta iniciativa es portés a la pràctica, el campionat començaria a funcionar el mes de febrer vinent i acabaria el mes de juny, amb un sistema de lliga a doble partit.

El Set Ball estrena dos nous ambients Una pista pollesportiva i una de 'paddle' són les dues grans novetats

La pista ptUtsiwthr· iNniuria I la altta l'a pttíh ití Sat Ball. Fata: XJkVIH UMOM Al.KX LÓI'KZ - Sant Casat -

Una pista poliesportiva il·luminada i una pista de paddle són els dos nous serveis que ofereix des de fa un parell de setmanes el Set Ball. A partir d'ara, les 800 persones que gaudeixen de les diverses activitats que ofereix el club santcugatenc disposaran de dues noves alternatives que, de moment, han estat rebudes amb molta expectació. La superfície de la pista poliesportiva està feta d'un material sintètic. Aquesta instal·lació pot acollir tant partits de tennis (pista ràpida) com de futbol sala. Campionat Social De fet, diumenge passat va iniciar-se la primera edició del Campionat Social de futbol sala, que es disputarà tots els diumenges des de les deu del matí fins a la una del migdia. En aquest torneig s'hi han inscrit un total de sis equips, formats per deu jugadors cadascun, que jugaran una lligueta regular a doble volta. Amb aquesta nova alternativa esportiva, el Set Ball està estudiant alguns projectes força interessants. De moment, Jordi Munoz, entrenador de futbol sala, ha estat la persona encarregada perquè esculli i

constitueixi un o dos equips de futbol sala, segons la qualitat dels jugadors que han pres part en el Campionat Social. Els jugadors seleccionats defensaran els colors del propi equip del Set Ball i seran inscrits a la Federació Catalana d'aquest esport per tal que competeixin en alguna de les seves lligues. El director del Set Ball, Francesc Domenc, també ha ideat un projecte que actualment està en estudi però que podria començar a funcionar el mes de febrer vinent. Es tracta, ni més ni menys, d'un campionat de futbol sala que se celebraria exclusivament al Set Ball i en cl qual participarien tots els clubs de tennis del Vallès que ho volguessin i totes aquelles empreses que fossin representades per algun soci del Set Ball. Si finalment aquesta idea es d u g u é s a la pràctica, començaria a funcionar el mes de febrer \inent i acabaria al mes de juny. en sistema de lliga regular. Tant una activitat esportiva com l'altra han provocat que, sobretot els cups de setmana, l'afluència de públic en aquests dos nous serveis hagi estat massiva. D ' a q u e s t a manera, amb aquests dos nous serveis el Set Ball pretén millorar la qualitat del seus serveis.

CLUB D€ RUGBV SANT CUGAT Ruabv St. Cugat JA TENIM CAMP DE JOC!!! Si vols jugar amb nosaltres, vine a conèixer'ns! Al Club de Rugby Sant Cugat hi trobaràs: 1. L'ESCOLA DE RUGBY A l'Escola de Rugby fem trobades organitzades per la Federació Catalana de Rugby, pels mateixos clubs i participem en torneigs internacionals d'escoles de rugby. Etapes d'aprenentatge de Rugby: Benjamins: 8-9 anys Alevins: 10-11 anys Infantils: 12-13 anys 2. L'EQUIP CADET: 14-15 anys. Participen al Campionat de Catalunya. 3. L'EQUIP JUVENIL: 16-17 anys. 4. L'EQUIP SÈNIOR: A partir de 18 anys Participen a la 2a categoria.

Horaris d'entrenament: A les instal·lacions del Júnior F.C. L'Escola, els Cadets i els Juvenils entrenen els dimarts i dijous, de 7 a 8.30 de la tarda. L'equip Sènior entrena els dilluns, dimecres i divendres, de 8.30 a 10 de la nit. Carretera de Rubí, km. 17,4. 08190 Sant Cugat


Esports 33

ELS /CANTONS Dijous, 5 de desembre de 1996

Aeròbic

s q u a i x

La participació en la marató no compleix les expectatives Lorganitzador de la prova al CAR la qualifica "d'acceptable"

Mals resultats de l'Esquaix Sant Cugat al Campionat de Catalunya ÀLEX LÓPEZ - Sant Cagat -

Només un centenar de persones van assistir diumenge al matí al Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat per participar en la I Marató Internacional d'Aeròbic, organitzada pel club Gim Numància. El di-

rector esportiu del gimnàs barceloní, Francisco Barcía, havia pronosticat que unes mil persones es reunirien a les instal·lacions del CAR. Finalment, les expectatives no es van complir.

vm fm«ttfm t • Mim* m a t o * H tta ttw M M I H Í I te ÀLEX LÓPEZ

- Sant Casat El CAR (Centre d'Alt Rendiment) de Sant Cugat va acollir diumenge passat la I Marató Internacional d'Aeròbic organitzada pel club Gim Numància. Finalment, s'hi van inscriure poc més de cent persones, malgrat que Francisco Barcía, director esportiu del gimnàs barceloní, havia especulat al llarg de tota la setmana que s'hi podrien donar cita unes mil persones. De fet, sobre aquest assumpte el mateix Francisco Barcía assenyala que "podem qualificar la marató d'acceptable". La marató va tenir lloc en un dels tres pavellons del CAR, concretament

on està instal·lada la nova pista indoor. Barcía explica també que "ho hem volgut fer en un lloc emblemàtic com és el CAR i aprofitar per donar una mica d'importància a l'aeròbic". Des de les dotze del migdia i fins a les dues de la tarda, tots els participants van poder gaudir d'un matí en què l'aeròbic i el funk van ser, sens dubte, els dos grans protagonistes. Així doncs, l'objectiu de la marató no era competir sinó el fet de passar un matí practicant aquest esport. Cal assenyalar també que només un deu per cent dels participants eren homes. L'organització també va posar a disposició un autocar que va desplaçar tothom que no disposava de mitjà

MKXMRUWMBA

de transport al CAR. De 75 a cent persones van ser les que no van voler perdre's l'espectacle i van seguir de ben a prop la marató. La marató va ser dirigida per professionals reconeguts dins aquest àmbit. Els monitors van ser Fidel Buika, del Gimnàs Sant Cugat, Soraya Hernàndez i Maria José de la Cruz, totes dues del Gim Numància, i finalment Andrea Cruz. Un cop finalitzada la marató, els monitors van rebre uns diplomes acreditatius de la cita esportiva, mentre que els participants ja havien rebut com a obsequi una samarreta i una gorra. Francisco Barcía destaca que aquesta marató "tindrà una continuïtat".

Cap dels vuit representants de l'Esquaix Sant Cugat dels 33 jugadors que hi estaven inscrits es va poder classificar entre les tres primeres posicions en alguna de les dues categories, sub-16 i sub-19, de què constava el Campionat de Catalunya que es va celebrar dissabte passat al club santcugatenc. Malgrat els mals resultats, Ventura Coch, director de l'Esquaix Sant Cugat, explica que "ja sabíem que el nostre nivell és el sub12 i sub-14, però en sub-16 i sub-19 ja érem conscients que no teníem cap possibilitat de treure bons resultats". En sub-16 masculí, l'Esquaix Sant Cugat estava representat per tres jugadors de catorze inscrits: els germans Annandale, Àlex i Philip, i Pablo Artieda. Finalment, els germans Annandale es van enfrontar per jugar pel cinquè i sisè lloc. Àlex Annandale va derrotar Philip per un ajustat 3 sets a 2. Cal tenir en compte, però, que aquests bessons de només 12 anys, la ca-

Hoquei

RAFA MORENO

La derrota del PH Sant Cugat davant el Bigues i Riells per un gol a quatre s'emmarca dins d'una preocupant crisi de joc de l'equip de Toni Sariol. Els santeugatencs tenen dificultats en la posició en pista i el control de pilota. A més, segons ha explicat el president del club, Antonio Pé-

El jugador de bàsquet de la UE Sant Cugat Ignasi Munera -23 anys- ha decidit abandonar el club per incompatibilitat amb els horaris de la seva feina. Munera ha preferit deixar l'equip abans que continuar entrenant-se només un dia a la setmana. El jugador, que forma part de la UE Sant Cugat des que es va fundar el

rez, "l'equip sènior prové de la fusió dels dos equips que hi havia l'any passat, i és normal que els jugadors encara no hagin acoblat la seva forma de jugar". Després dels resultats negatius, l'equip s'ha replantejat l'objectiu de pujar de categoria, i, segons Pérez, els jugadors s'han de prendre la temporada com a etapa de consolidació, i no obsesionar-se amb l'ascens aquest any.

Rugbi

L'escolta Ignasi M u n e r a d e i x a la U E S a n t C u g a t club, fa onze anys, ha manifestat una gran tristesa per haver hagut de prendre la decisió, i no descarta tornar a jugar la temporada que ve, si l'entrenador vol comptar amb ell. D'altra banda, l'equip de Lluís Folch va tornar a guanyar el cap de setmana passat, a la pista del Barberà. El resultat, 65-76, podria haver estat més ampli si l'entrenador santcugatenc no hagués decidit aprofitar l'avantatge per fer

patins

La nova derrota del PH Sant Cugat confirma la crisi de j o c

Bàsquet

RAFA MORENO - Sant Cugat -

sobre

tegoria dels quals pertany a la sub-12 i sub-14, van haver de jugar amb nois de 16 i 17 anys. En sub-16 femení, de les sis jugadores inscrites, tres eren santeugatenques: Nina Annandale i les germanes Cardellach, Estela i Núria. La jugadora que va arribar més lluny de totes tres va ser Estela Cardellach, que va ser quarta, després de perdre amb Marta Gaya, del CN Sabadell, per 3 sets a 1. En sub-19 masculí, on no hi havia cap jugador de l'Esquaix Sant Cugat, s'hi van presentar un total de vuit jugadors. Finalment, en categoria sub19 femení, Jessica Barceló i Inés Callahan, totes dues com a jugadores també del club santcugatenc, es van acabar classificant en la quarta i cinquena posició final. En aquesta categoria, en ser només cinc jugadores, es va disputar en una lligueta regular. Ventura Coch també volia matisar que "la participació ha estat la màxima que hi podia haver pel que fa a nivell, no quant a la quantitat de jugadors que han vingut".

més rotació de jugadors, quan el seu equip guanyava per 22 punts de diferència. L'equip santcugatenc s'enfronta aquest cap de setmana al Gaudí. Els vermell-i-negres es veuran les cares novament amb un equip que pertany al grup dels tercers classificats, amb 17 punts, quatre menys que la UE Sant Cugat, líder indiscutible després de deu jornades de victòries i només una derrota.

El Sant Cugat Júnior cau sorprenentment davant el Castellet RAFA MORENO

L'equip sènior de rugbi del Sant Cugat Júnior va perdre per 18-17 davant l'equip més feble de la categoria, el Castellet. Al partit d'anada, els santeugatencs van guanyar per 36-12. El Sant Cugat va fer el cap de setmana passat el pitjor partit de la temporada, i la derrota l'ha situat en penúltim Hoc a

la taula, empatat a quatre punts amb el Sitges i el Castellet Segons els directius del club, tot i que les victòries inicials havien fet pensar en una plaça en el primer grup de \a segona fase, l'objectiu de l'equip és adquirir experiència per intentar l'ascens els propers anys. Demà divendres el Sant Cugat disputa el partit ajornat del 17 de novembre, contra els invencibles Crancs de Vic.


34 Esports

ELS / C A N T O N S Dijous, 5 de desembre de 1996

FUTBOL Regional Preferent 12.00 Sant Cristòbal-Sant Cugat (Diu.)

Segona Regional 12.00 SportiniíMira-vil-Poblc Sec (Diu.)

Tercera Regional 11.45 Sant ( aiiyt-t :an (:ios (Diu.) 12.00junior-l.es l'onts (Diu.) 18.00Ca/ail<ires-.\dcsa(Dis.) 18.00 PB Sant Cugat-Can l'atjó (Dis.)

16.00 C E F Sant Cugat- Adesa (Dis.) 16.15 Can Jofresa-PB Sant Cugat (Diu.)

Sub-22

Aleví

18.00 UV. Sant Cugat-Caudí(Dis.) 17.30 FPSA-PB Sant Cugat (Dis.)

12.00 Júnior-Can Boada (Dis.) 15.00 Sant Cristòbal-PB Sant (Cugat (1 )is.) 10.15 Dosa Tetrassa-Sant Cugat (Dis.) 10.15 Sant Cugat-Adesa 11 )is. I 11.15 PB Sant Cugat-Can Parellada (Div) 10.15 Les Fonts-Sp.Mira-sol (Dis.I 12.30 PB Sant Cugat-Can Boada l. Dis. I

16.15 I.'I lospir.aler-S.iiit('ugat(Dis.)

10.00 PB Sant Cugat-F.se. Blaugrana (Div) 10.15 Sant Cugat-Mollet I Dis. i Adesa-Mautina Fgara

Juvenil 2a Divisió

Pre-benjamí

18.00 Sant Cugat-.-V.es.il Diví 18.00 Jiinior-M.iiirin.i lígara (Diu.) 18.00 PB Sani ('.ugat-C.m l-'atjó (Diu. I 10.00 Sp.\lira-s.>l-Si Pere I .umen (Diu.l 12.00 PB Sant ( aigat Alonttlont I Diu.)

13.00 Àgora-Terrassa 11 )is. i 11.00 Kst.Blaugrjna-PB Sant Cugat (Dis.)

Juvenil Preferent

1>).45 l'K SantCugat-Caudí iDis.i

3a Preferent Femení

n < M S \ m Peie-Jun

l ' U O S.mt Joan-l'H Sant Cugat i D i v i

Infantil 16.00 PB Sant Ciigal-Can l a t j o I Div i ()'Í.(M) S.mt ( aigai-Nataeici Terrassa li lis.i

Benjamí

HOQUEI

1 5 3 0 Piera-PH St ( aigat A (Dis.) 12.00 P H Sant Cugat B-S.Sadurní (Dis.)

HERBA

Divisió d'honor masc.

CK Sant Cugat (deseansa)

Júnior (descansa)

Cadet Masculí

1a divisió femenina

2a catalana

Júnior (deseansa) Júnior 1917 (descansa)

Cadet Femení UK Sant Cugat (deseansa)

HOQUEI

Infantil Masculí

Prebenjamí P H Sant Cugat (descansa)

BUGBI 12.00 Sant (kigat-í Vanes \ ü (I )iv.)

PATINS

PETANCA

HE Sant Cugat (deseansa)

2a divisió catalana

5a divisió

Infantil Femení

20.15 Arenys Munt-PH Sant Cugat (Dis.) 21.00 C H Sant Cugat-Penya BB (Dis.)

Mira-sol-At. Sant (aigat A L'Eixample-Sant Francesc A

Júnior

6a divisió

16.45 Prat-PH Sant Cugat (Dis)

Sant Francesc B-Ccrdanyola At. Sant Cugat B-Can Sant Joan

Juvenil 18.45 Piera-PH St Cugat A (Dis.) 17.00 P\ilafranca-PH St Cugat B (Dis.)

Juvenil

TENNIS

TAULA

2a divisió provincial

1 T. Sant Ciigat-Batberà

3a B

Infantil

Cadet

16.30 PI I SantCugat-Andotra (Dis.)

19.30 Cardona-PB Sant Cugat i Dis. i 12.1M) PB Sant Cugat B-Cnll ( Diu.) 16.00 Poble See-Júniot (Dis. i

I T. Sant Cugat (descansa)

11.00 Bonaiie-PB Vim (amat iDiu.i l S . 0 0 S . i n t C u u . i l Si I V i e l . u i n e í - . ' D i u . .

Divisió d'honor fem.

Júnior Femení

12.30 l ' E Sant Cugat-Sútia (Di u.)

18.00 Vk-sa-San l.oren/.HDis.l 18.30C.in |-.i[|.i-Sani ( aigat (Dis.) Diu.I

16.30 l'K Sant Cugat-Bonanova (Dis.)

HANDBOL 1a catalana

3a Preferent

Cadet

Júnior Masculí

l ' E Sant Cugat (deseansa)

BÀSQUET

16.30 Picra-PH St Cugat B (Dis.)

CV Sant Cugat (deseansa)

PB Sant Cugat (deseansa)

Benjamí

VOLEIBOL

( K Sant Cugat-I .'Avenç

Juvenil

Aleví

l'K Sant (aigat (descansa)

15.30 l»l 1 St ( àigat A-Espluga (Dis.)

E.. s ni mmmmm. R È S ü l Aquest cap de setmana no hi ha jornada de jocs escolars. Les competicions es reanudaran el proper dissabte 15 de desembre.

Catülunya-Zona Nord.. Verdagucr-Pins Vallès..

trilli!

FUTBOL

SALA

Cadet Juvenil

.7-1 . ."-1

Purc/a Maria-Catalunva tàillserola-Avenç

MINIHANOBOL

3-.S 0-8

Avenç- Verdaguer Zona Nord-Thau

5-2 1-1

Pau Casals-Santa Isabel

l·l

Infantil Sth.illa-Avcn, Santa Isabel-I.. da Vinu Viaró-Casteltnou

S-s '-2 1-0

Avene-CO femení

26-10

CO masculí-Angeleta Ferrer

2.5-14

Aleví

Infantil

Liceu Politècnic-Joan Maracgall Àgora-Pins Vallès Purezu Maria-Montserrat Avent-Pins Vallès

Angeleta Ferrer-Pla Farreres Collserola-Avenc.

Aleví Vcrdaguer-Avenç Santa Isabel-Ferran Clua B Catalunya A-La Floresta Catalunya B-Joan Mara.g.ill

2-6 6-2 S-ll X-0

1.2-44

VOLEIBOL

K-3

Aleví

Infantil Catalunya fcmení-Avenç

Infantil

AA.VV. 128-Arnau Cadell

BÀSQUET

Benjamí

0-2 0-8

Aleví Ferran Clua A-Pínar Joan Mara^al 1-Catalunya Atcnç-I'crran Clua B

2-0 0-2 (1-2

s/c M-ZH 2-52 s/c

Benjamí Maristes-Cerme Obert Avenç-Pins Vallès Santa Isabel-Mnntserrat Aj-nra-Catalunya B Catalunya A-Sant Jordi

0-2 24-42 fih-4 1.^-1 II SS-12

CUSS«%Me«ÏNS Ksport; S a n t J u l i à - T o r e l l ó : Bla-

RJTBOl Regional

preferent

(iRUP 1 S i ls-( C a n o v e l l e s

1-1

Roses-S.Cristòfol

1-1

Sant Cugat-St..Iulià

0-0

Torelló-Blanes

1-0

La propera (8 desembre):

n e s - (Cassà; S i n g u c r l í n - A r b ú c i e s ;

lf;nasi-Pajaril;

Farners-I.loret; Roda

Montbau- Sporting

Ter-Sant

Trinitat-Cracks; Meridiana;

Regional

G R U P

Sarrià-Hospitalenc; Mediterrani-

8

Tercera

Regional

1-1

Gracks-Mont ban

5-0

Matedepera-25 setembre

0-0

Meridiana-Bordeta

2-0

(Can G o l a p i - G a n

Punt*

Viladecnvalls-.hïnior

5-0

Les

Poble See-Sarrià

5-2

Montserrat-< Cazadores

K.-M--

i:

.I

Veterans

S i I : i . i . .'i

12

i, PJ

Equip

Sp

l.a

2-4

Deseansa

12

''

l-:..ii.l.

11

16

llarbcra

1 1

1

0

s

15

Castellar

11)

2

0

X

II)

CasaMarujslO

II

II

II)

7

PE

PP

GF

GC

à

I)

28

I"

M.iu.leperj

I 1

8

i4

14

( ,(

12

K

7

12

liouleta

1 1

4

k.uilnas

12

6

l<ip..lkl

II

14

l'ol·le

1 1

-

I :.m

I 1

»

\ i ...letjullsll

HDJ.IJ

II

Sarrià

Kl

4

2s s c t e m h r e l 1

'-

St.

lKnas.

11

t

I.es ià.iits

12

i.

U . a . l e s s e n . I.'

Sp

M i r a n o l 11

:t

Sant <;ugul 11

1

( i ü n Serra (aaeks Moninji.

II) II 10

s

14

2

12

2

14

14

C.ill Cnlapi 111 l ll.isirt.-ll

12

\l.,!j<lcptciul2

Punt* 27

J....H XX1I1 11

.i

(Jaudí-Les Corts Fuster-Súria

57-79

Pirineu-Roureda

1-1

Ateneu-Vendrell

79-76

descansa

1

14

Miintst-irar

12

2

32

Roscs; Sant Cristòfol-Sant Cugat

\eterans

II

14

l'olik- N<u. 12

I

.i7

PJ

PG

PE

54-55

Gràcia-Horta Lima

74-67

Laietà-Escola Pia

32-46

Masia Bou-Epic

67-54

Ka.au-,

Barberà-UE

I .i I-:.

Viladecans-Vilaseca

l-.t

an,|„, l a . a l l

li

2

2

IS

11

i-

1

4

26

?s

Equip

PJ

PG

PP

PF

|1E Si

Cuga 11

10

1

839

718

11

7

4

793

718

18

11

7

4

XIK)

74N

18

l.esd.rts

11

6

5

SII4

7Hh

17

Viladeeans

II

6

s.

K12

7H7

17

(.JUlll

11

6

a

7114

699

17

(ïrjeia

10

6

4

696

661

16

Kpic

10

6

4

715

684

16

,

2

•s

2(1

1(1

17

l'ill-.eu

lli

s

.'

2>

14

H

17

M

I..i

l'I.ii .illa

( :.i(!i.i'»

Marina (

1(1 1(1

erilans c l e n e l l

kspron

eda

9

.-,

1

3

29

15

16

S

1

4

17

12

16

4

1

5

17

24

79-69

iy

In

l'li

St Cugat....65-76

20

Creii

(

Muspiijlcn i l l

1

1-0

(

4

preferent

G R U P

4-1

(.au

4

Tercera

l S Salut-ÍCerdanyolenc

Equip

s

BÀSQUET

(Can P u i g g e n e r - B a r b e r à .

(Can ( C a s a b l a n q u e s

L a p r o p e r a ( 8 d e s e m b r e ) : Sils-

11

G R U P

7

I.'

|s

Volenc-Barberà.

Regional

0-2

II

\

R o m a n i c a - ( Can P u i ^ R e n e r : (CerdanTercera

(Castellar-La R o m à n i c a

Stjuli.i

III

C a n Fatjó; Ksproneeda-(Castellar: l.a

4-2

II

Pa|jril

Rull-(Comerç (Creu; P B S a n t (Cn«;at-

Clos.

1-1

l>»

17

( C a / a d o r e s - . ' \ d e s a ; S a n t (Cu^at-(Can

1-1

24

Is

Macarenos; C a n C a s a b l a n q u e s - C a m -

(Can F a t j ó - l i s p r o n c e d a

PG

IS

poamor; \larina-I.a Planada; Can

G. (Creu-PB S a n t C u g a t

PJ

La propera (8 desembre):

Sabadell-Pirineu; Roureda-Sportinu

l'onts: Matadeperenc-Montserrat;

0-5

Pere

II)

d a - \ ' i I a d e c a v a 11 s; J ú n i o r - L e s

4-2

WlII-Sant

Equip

21)

Trias: P o b l e N o u - M a t a d e p e r a ; Z.S

l Ulastrell-Sant C u g a t

•-: IV re

II

11

Joan

•

I .

1

2-0

1 1

12

II

1-7

Metlilcir.ui

Blanes

12

1-0

A d e s a - G a n (Clos

M I M . . .

12

7

\,\.;u

4-2

II

kl

S

L a P l a n a d a - G a n Rull

l_>

KIKI.,

7

i

Gampoamor-Marina

I.I.au

l·itello

1

2

5-5

s,K

Siimuerlm

.1

Fonts-.\hitadeperenc...l-4

I,

Set

3-1

(Can T r i a s - P o b l e N o u

PG

•

\leiid:.i

l'rn-.it.ii i I

11

C.I'limpc-ncrKI

Boada....2-0

2-0

Hospitalcnc-I.a Florida

\ i l . i „ i.-s

13

Polvoritcne-Diniiniico

7

(

G R U P

G a n Serra-Sp Mirasol •..ml Ciiual 1 2

..-Me

(DSjhii

47

s e t e m b r e - ( C a n (Colapi; (Can B o a -

La Florida.

Í.lorct-Roda

GC

2"í

19

ting Mira-sol-Poble Sec; Escolapis Segona

0-1

PG

IS

10

trell-Joan XXIII; Sant P e r e - C a n

Pajaril-Trinitat

PJ

8

2

L a p r o p e r a ( 8 d e s e m b r e ) : l'llas-

S a n t I g n a s i - M e d i t c r r a n i....2-3

Equip

2

1)

tenc; D i n à m i c o - C a n Serra; Spor-

2-1

2-0

1

12

Bordeta-Bruc; Veterans-Pol\ori-

2-1

Sant ( Celoni-Abadesscnc

1 1

O/adorcs

n o v e l l e s - A b a d as s e n c .

Arbúcies-Farners Sant CUiirzc-Ripollet

Júnior

Q u i r z e ; R i p o l l e t - S a n t CCeloni; C a -

(Cnssà-Singucrlín Ter

Sant

Súria Ksenla

Pia

PCPunt» 21

kl

4

1

6

1<>

M

13

.1

2

4

21

21

II


Esports 35

ELS í CArYTONS Dijous, 5 de desembre de 1996

CLASSIFICACIONS Laietà

11

7(13

738

lf>

Barberà

11

749

767

16

Vilaseca

11

824

Kuster

11

794

Ateneu

11

SOI

H07

16

M a s i a Bou

11

716

750

15

Vendrell

11

821

851

14

Hurra L i m a

11

874

12

L a propera (8 desembre): EpicViladecans; Escola Pia-Masia Bou; Horta Lima-Laietà; Vendrell-Salle Gràcia; Súria-Ateneu; Les Corts-Fusten LE Sant Cugat-Gaudí; VilasecaBarberà. T e r c e r a catalana femenina GRUP 5

Sicília-Horitzontal Cosmos-Poble Sec Júnior-Azzurro Equip

PJ

Equip \rlalorrada Clor

PJ

PG

PP

PF

<1

S

1

567

PCPunts 398

17

s

M

0

419

28(1

lh

1(1

5

5

463

438

15

Caldes

7

7

0

442

319

14

SrJ P e r p è t u a

S

5

3

576

384

13

Mallorca

8

5

5

444

362

13

l'KSlCunal

7

5

2

346

261

12

Cnllblanc

9

3

6

4(18

464

12

l-rcestylc

Monrpedrós Wanur Pallejà Sant Joan

7

4

9

2

9

l

7

2

5 7 8 5

3116 .158 344 2K2

289 432 537 346

II 11 1(1

Montserrat

8

1

7

277

394

9

8

1

7

329

457

9

L a propera (8 desembre): Sant Joan-l E Sant Cugat; Mallorca Clot; Caldes-Voramar; Santa Perpètua-Freestyle; Sant Sadurní-Montpedrós; Pallejà-Montserrat. Vilatorrada (descansa); Collblanc (descansa).

L a Font-Goll 45-48 Bos Horta-Safa Horta..43-74 Gassó-Beeth Fons 66-84 C a r d a n y o l a - C B 96 74-42 Clot-Cardona 70-66 P B St Cugat-Martinenc.63-59 Montjuïc-Maristes 78-72 PJ

PC

P B Sr C u g a t l O

PP

PF

PC Punta

741

591

19

453

17

32

Vilassar

30

34

22

28

732

Alacanr

27

39

CB96

10

619

565

17

Sant Cugat

22

31

Franqueses

10

735

641

17

R.Burlada

26

36

Azzurro

10

685

627

Albelda

15

52.2

471

550

620 15

576

520

Coll Penya Culc

9 10

Beerh F o n s

9

Capellades

P B St C i v i l 1 0 P o b l e Sec

10

Sicília

10

Cosmos

Júnior

16

S89

609

14

620

611

14

547

590

13

498

557

12

14

443 486

577

11

9

495

697

9

Primera B GRUP 2

L a propera (8 desembre): Horitzontal- Cosmos; Capellades-Sicília; Vilorama-CB 96; Beeth FonsFranqueses; PB Sant Cugat-Coll; La Lira-Pardo Bazàn; Poble Sec-Júnior; Penva Culé-Azzurro. HANDBOL

Primera catalana GRUP 2 Montcada-Manyanet 25-24 St Quirze-UE St. Cugat.23-16 Súria-Martorelles 28-28 Montgrí-Cardedeu ......21-25 Equip

PJ

PG

PF

P P Ç F

GC Punta

l ' E S l CujratlO

8

0

2

238

225

16

Manyanet

10

7

0

3

283

235

14

Cardedeu

10

6

1

3

268

243

13

St Q u i r z e

10

5

2

3

254

248

12

Montcada

10

4

1

5

226

230

9

M a r t o r e l l e s 10

4

1

5

257

263

9

Montgrí

10

2

I

7

226

241

5

Súria

10

0

2

8

259

326

2

VOLEIBOL

Divisió d'honor femenina G r a n a d a - R i b e i r a Sacra...3-1 St Cugat-Cajacantabria 0-3 Benidorm-Alcorcón 3-0 Gaja Àvila-Murcia 3-0 Tenerife-Albacete 3-0 Gantur descansa

Equip

PJ

562

16

Equip

PJ

PG

PP

F

444

16

Tenerife

10

1(1

0

30

5

20

9

566

468

l'i

Caja Àvila

10

8

2

27

6

18

Cerdanyirla

7

445

374

12

Maristes

9

566

Cardona

N

Coll

9

C Punta

GF

5

1

0

53

13

16

4

1

1

29

23

13

La U n i ó n

7

4

(I

5

24

16

12

Camprodon

6

4

(1

2

29

24

12

Ripollet

7

4

0

3

25

2\

12

Kscodines

6

3

0

5

25

21

6

3

0

5

21

21

9

Olímpyr

6

3

0

3

19

20

9

Lloret

7

0

4

31

33

9

Platja O ' A r o 7

1)

4

19

28

9

L.Control

7

0

4

27

57

9

Mollet

6

1

1

4

25

27

4

Sani Cugal

7

0

1

6

17

36

1

L a p r o p e r a (15 d e s e m b r e ) : Olímpyc de la Floresta-Platja d'Aro; Prosperitat-Castellar, Escodines-Mollet; Palamós-Lloret; Camprcxlon-La Unión; Ripollet-Winterthur Sant Cugat B; Lògic Control (descansa). HOQUEI SOBRS PATINS Nota: A l'hora de tancament d'uquest setman a r i la F e d e r a c i ó C a t a l a n a de P a t i n a t g e e n c a r a n o h a v i a e n v i a t les c l a s s i f i c a c i o n s oficials. L e s taules q u e segueixen, doncs, n o són les oficials.

Segona catalana GRUP 1 JMJ-Caldes 3-8 Navarcles-Arenys Mar 2-2 Sant Feliu-Sant Celoni 2-5 Vic-Gelida 6-1 Universitari-Aiguafreda...5-7 P H St Cugat-Bigues 1-4 Sentmenat-Arenys Munt...5-3 PJ

PG

Arenys M u n t 9

6

30

St C e l o n i

9

8

54

Vic

9

6

19

9

8

1

24

5

17

Bigues

9

10

5

5

21

17

15

St l-cliu

9

R.Sacra

HI

5

5

16

23

15

Arenys Mar

9

9

5

4

19

15

14

Caldes

9

21)

14

P I I St < u | t a t 9

6

13

7

14

22

13

Celitla

9

S a u t Cujial 1 0

3

7

13

24

13

Navarcles

8

427

Múrcia

UI

3

7

12

23

13

J.M.J.

8

469

Alcorcón

1(1

0

10

1

30

10

Senrmcnar

9

44

Aiguafreda

9

34

1 niversirari

9

41

559

9

525

7116

Li ~

4(19

L a propera (8 desembre): Cardona-PB Sant Cugat; CB 96-Clot; Becth Fons-Can Parellada; Safa Horta-Gassó; La Font-Bosco Horta; Martinenc-Montjuïc; Coll-Maristes; Cerdanyola (descansa).

L a propera (8 desembre): Albacete-Ribeira Sacra; Benidorm-Cajacantabria; Tenerife-Murcia; Caja Àvila-Alcorcón; Cantur-Granada; Sant Cugat (descansa). FUTBOL SALA

Tercera B GRUP 4 La Lira-Penya Gulé 70-49 Pardo Bazàn-PB St Cugat52-58 GoU-Beeth Fons 56-61 Franqueses-Vilorama 106-63 Cb 96-CapeUades 59-53

Divisió de plata GRUPB Equip La Massana

P J PG 7

PE

PP

GF

GC Punta

6

1

0

35

21

19

Saragossa

7

6

0

1

44

28

18

D.Noticias

7

6

0

1

48

27

18

Martorell

7

5

0

2

43

26

15

GF

GÇ P u n t a

Vilanova

9

8

0

1

122

36

16

Tona

9

6

2

I

77

41

14

Masquefa

14

9

6

2

1

68

37

StaPerpèrua8

5

2

1

48

27

12

RPIegamans

4

1

2

40

26

11

8

CHSlCugat8

3

2

3

38

31

8

Monjos

8

4

0

4

40

44

8

Barcino

8

3

2

3

45

45

8

Volrrcgà

8

3

1

4

49

54

Ksplugues

8

3

1

4

32

37

7

l-'olgucrolcs

8

3

0

.5

36

111

6

CES

9

2

1

38

66

5

5

7

P e n y a BB

9

2

0

7

35

58

4

St Ignasi

o

o

(I

6

20

44

I)

La Garriga

7

0

(I

7

2>

56

0

L a propera (8 desembre): Barcino-La Garriga; CES-Folgueroles; Palau Plegamans-Santa Perpètua; Esphigues-Sant Ignasi; CU Sant Cugat-Penya BB; VoltregàMasquefa; Monjos-Vilanova; Tona (descansa).

Vallès-At Terrassa C l u b Egara-Júnior Línia 22-Pedralbes G a v à - C D Terrassa Júnior 1917-Iluro Equip

HOOUei SOBRE HER8A

Divisió d'honor 30 novembre: Egara 1935-At. Terrassa... 1-6 C D Terrassa-Barcelona...3-2 Sardinero-Vallès 1-0 Jolaseta-Polo 4-2 Aldeasa-Club Egara 0-4 Club Campo-Júnior 2-1 1 desembre: A t T e r r a s s a - G D Terrassa.5-1 E g a r a 1935-Barcelona 4-2 Sardinero-Polo 6-1 Jolaseta-Vallès 3-0 Aldeasa-Júnior 5-1 Club Campo-Glub Egara...0-2 Çquq>.

PJ PG

PE

PP

GF

Rgara

10

10

0

0

50

5

30

At.Terrassa 10

9

0

1

51

8

27

Jolaseta

10

8

0

2

27

13

24

Polo

10

(>

0

4

27

24

18

Sardinero

10

5

1

4

18

19

16

A.Valdcluz

10

4

2

4

23

31

14

C D Terrassa 10

3

3

4

17

26

12

Júnior

10

3

1

6

12

33

10

Kgara 1935 10

3

0

7

13

33

9

l-'C Barcelona 10

2

1

7

17

39

7

PI

PP

GF

Júnior

7

7

O

0

S6

14

GC Punta 2

21

Egara

7

6

0

1

52

6

18

Cavà

7

5

0

2

25

7

15

Línia 11

7

5

0

2

29

6

15

Vallés

7

4

0

3

18

11

12

Pcdralbes

7

3

1

3

12

12

10

C D Terrassa

7

2

0

5

3

40

6

lloro

7

0

3

4

3

38

3

Júnior 19177

0

1

6

3

41

1

Ari.

0

1

5

0

38

1

Terrassa 7

La propera (15 desembre): lluroGavà; At. Terrassa-Júnior 1917; Júnior-Vallès; Pedralbes-Club Egara; Línia 22-CD Terrassa.

Segona catalana GRUP A Gastellet-Sant Cugat Sitges-Universitari Crancs Equip

P J PG

18-17 25-24 descansa

PE

PP

PF

Vic

5

5

0

0

204

P C Punta 46

l niversirari

6

3

0

3

15(1

108

6

Sirgcs

5

2

0

3

108

147

4

Sant Cugat

6

2

0

4

101

90

4

Castellet

6

2

0

4

65

193

4

10

D e m à d i v e n d r e s 6 d e d e s e m b r e e s d i s p u r e n els partits ajornats de la jornada 6: Sant C u g a t - C r a n e s : Castellet-Sitges

L a propera (15 desembre): Universitari-Castellet; Crancs-Sitges; Sant Cugat (descansa).

GC Punta

ClunCampolil

I

1

S

15

28

4

Valies

D

3

7

13

26

3

10

PJ PG

3-0 2-5 2-1 7-0 2-2

L a p r o p e r a (22 d e s e m b r e ) : Vallès-Egara 1935; Polo-CD Terrassa; Club Egara-Sardinero; Júnior-Jolaseta; Aldeasa Valdeluz-FC Barcelona; Club (lampo-At. Terrassa.

5a D I V I S I Ó Mira-sol-Jordan Montcada-At Sant Cugat

8-8 11-5

La propera (8 desembre): Mira-sol; At. Sr_ Cugat A; L'Eixample-Sc Francesc A 6a D I V I S I Ó A t S t C u g a t B - A t Ribera.6-10 L a p r o p e r a (8 d e s e m b r e ) : St.Francesc B-(Cerdanyola; At.St.Cugat B-( Can St. Joan.

45

3

476

444

PP

GC Punta

4

461)

PE

Primera divisió femenina Campionat de C a t a l u n y a

9

Palamós

1(1

s. 9

Punts

6

( . . C a n t à b r i a 10

M.im.K-m CU 96

GC

6

Albacete

Canrur

PP

Prosperitat

Granada

Benidorm

PE

Castellar

Equip

5911

PC

PJI PG

44

torell-Winterth tir Sant Cu<. at.

512 11

8 10

Vilomara

ïqulj»

L a propera (15 desembre): Èpic Casino-Sícoris Portainé; Rubio Burlada-Centelles; Vilassar de Mar-Albelda; Saragossa-Andorra La Massana; Tenerife-Andorra de Terol; Alacant-E)ia noc e Xoticias Xota; Màr-

14

541

9

Masquefa-GH St Cugat 4-2 Vilanova-Voltregà 8-7 Monjos descansa

15

586

9

669

361

29

17

Andorra

9

~

27

Tenerife

18

Momims

Hoseo Horta

Centelles

18

649

Can Parella*

24

676

9

I.J I s » !

27

31)

509

Sala Horta

l i c e t h l-'ons

41)

630

0

L a propera (8 desembre): l!E Sant Cugat-Súria; MartorellesMontgrí; Cardedeu-Montcada; Manyanet-Sant Quirze.

Tercera B GRUP 2

4

S.Portainé

10

9

9

9

Si .Sadurní

Equip

..tu....

PC-.PP-.

K p i c Casino 7

Horitzonral

La Lira

Partió Ba/.an

Collblanc-Vilatorrada 45-69 Freestyle-Caldes 42-56 Voramar-Mallorca 34-61 Glot-St Joan....ajornat 19.01.97 St Cugat-St Sadurní 54-31 Montpedrós-Montserrat...44-28

66-62 56-72 51-54

L a propera (8 desembre): Caldes-Sentmenat; Arenys Mar-JMJ; Sant Celoni-Navarcles; Gelida-Sant Feliu; Aiguafreda-Vic; Bigues i Riellsl'niversitari; Arenys Munt-PH Sant Cugat. Segona catalana GRUP 4 La Garriga-Tona Folgueroles-Barcino Sta P e r p è t u a - C E S St Ignasi-P.Plegamans Esplugues-Penya BB

3-13 6-9 5-4 1-8 5-4

CANTONS horari d'atenció al públic m a t i n s : de % a 141., de dilluns a divendres

t a r d e s : de i7h a 20h, els dimarts i dijous


ELS4C4NT0NS Espectacles

36

DÍ/OÍ/S, 5 de desembre de t00ó IllIlIlllllllllilllIlllllllllHIIIII

Mostra

El teatre tanca amb èxit de públic la Mostra de Cultura de la Unió

Quart llibre de poesia de la professora Forcada

Els organitzadors esperen repetir rexperiència d'aquí a dos anys

M Ò N I C A BKRXAHK

- Sant Cugat La primera Mostra de Cultura Popular que ha organitzat la Unió Santcugatenca aquest mes de novembre ha seguit una paràbola ascendent pel que fa a la participació del públic. El primer cap d e setmana, els espectadors no es van animar a sortir d e casa perquè el temsp no acompanyava en absolut. L'augment de públic va ser evident els altres dos dies, i el teatre de la Unió es va omplir diumenge per veure la representació teatral que van fer sis grups de S a n t Cugat. AMH'.I.S ( : \ s i \\.\<\ - Sant Cugat -

Dos actors del taller de teatre de la l • ni<'> Santcugatenca, dirigits per Síl\ ia Ser\ant, el grup de teatre del C e n t r e Popular Andalús, Mira-sol T e a t r e , el grup Ni ho somiïs I catre de la Floresta. cl grup Kspiral de Valldoreix i lila Zero \an participaren la mostra organitzada per la l'nin. Els sis grups van passar per l'escenari de la l'nió interpretant fragments de peces teatrals. L'escenografia no va canviar, però sí el mobiliari i l'atretzo, que s'adequaven a les característiques de cada obra. L'experiència ha estat molt profitosa per a tots els grups. N o es perseguia la competitivitat entre els actors, sinó compartir una bona estona i oferir t e a t r e a un públic q u e habi-

tualment no participa en les activitats de la l ' n i ó Santcugatenca. La funció de la l 'nió com a centre de propostes culturals en què participin les entitats de Sant (lugat. Precisament amb aquesta intenció es va preparar aquesta mostra. Lis responsables de la l ' n i ó van iniciar la roda de contactes el mes d'abril, i van aconseguir que setze entitats s'engresquessin amb la iniciativa. Ernest N e t é , un dels organitzadors, va d e s t a c a r el nivell dels joves actors que van passar per la l'nió diumenge. "Tenint en compte que són aficionats, el nivell que han mostrat és a c c e p t a b l e , i és animador q u e hi hagi g e n t jove q u e es dediqui al teatre." La valoració global cpie ha fet N e t é , el gran impulsor d'aquesta mostra, és satisfactòria, fins al punt

F.lgmp Si ho somiïs Teatre va partit ipar a la mostra. Foto: .V. IARROSA q u e hi haurà una altra edició millorada. "La farem, i millor. Això ha estat una prova sense recursos econòmics. La Caixa de Terrassa ens ha ajudat força. L'any q u e ve, amb temps, ho farem millor." L'esbart Sant Cugat, el Coro Rociero del Centre Popular Andalús i el grup d'havaneres Tardor de la l'nió van oferir un re-

cital de folklore el primer diumenge de la mostra, encara que no hi havia gaire públic. La secció de metall d e la Jove Orquestra i la Camerata de Phonasci havien actuat al matí. El d i u m e n g e , dia 24, cinc corals santeugatenques van oferir un repertori variat de cant coral, q u e t a m b é va tenir una bona resposta de públic.

L i t e r a t u r a

- Sant Cugat l n grup de vint persones va participar amb interès en la lectura dramatitzada que es va fer dissabte a la biblioteca del Mil·lenari per c o m m e m o r a r el Dia Mundial de la Sida. Kls membres de la companyia Kaddish van interpretar per al públic el text de l'obra F. I vals de Baltimore, una peça que l'escriptora nord-americana Paula Vogel va escriure després que cl seu germà morís de la sida. L'obra reprodueix un viatge fictici que Vogel i el seu germà haurien d'haver fet. En el text, l'autora inventa un virus que afecta un grup molt de-

terminat de persones: les mestres d'educació primària entre els 24 i els 40 anys. Amb a q u e s t exemple, Paula Vogel insisteix en el fet que no hi ha grups de risc que puguin contraure la sida, sinó pràctiques de risc que afavoreixen el contagi. Segons el director de la companyia, Josep Costa, aquest és un bon símil que ha de ser\ ir per eliminar prejudicis i grups marginats. "Es una tàctica que utilitza l'autora per posar distància respecte a la sida. Encara avui he sentit un polític parlar dels grups de risc. Això no pot passar més. La sida no és una malaltia de grups, és una malaltia que afecta tothom." Costa va acusar a m b duresa les instiru-

Toc de Retruc presenta un disc en directe Cugat-

La companyia Kaddish fa una reflexió sobre la sida a la biblioteca municipal Es va dramatitzar 'Elvals de Baltimore' A N I Í K I . S C V S T I KKA

La professora de biologia de l ' i n s t i t u t Arnau C a d e l l . Assumpció Forcada, va presentar la setmana passada cl seu quart llibre de poemes. Hàbitat, en un acte al Pati Llimona de Barcelona, on van intervenir, entre altres, l'escriptora Carme Riera. A la presentació, l'autora i la poetessa i amiga seva Eina Palau van interpretar algunes dels poemes del volum amb acompanyament musical. Les poesies del darrer llibre de Forcada, escrit en català i castellà, són de temes ecològics i l'autora utilitza un vocabulari científic. "Això demostra que és possible unir ciència i literatura", ha afirmat la professora de biologia, que des de 1990 ha escrit tres llibres de pomes més, Immunitat, Flora sapiens i Caducifolium. El quart recull de poemes de Forcada ha estat il·lustrat pel pintor d'Islàndia G u d m u n d u r Karl Asbjornsson, i inclou un pròleg de l'escriptora Maria Àngels Anglada.

FIs actors de kaddis/i en un moment de la lectura. Foto: X. IARROSA cions d'inhibir-se en la recerca de solucions. "Jordi Pujol. Pasqual Maragall, Felipc (ïonzàïez o José Maria Aznar no han fet res per lluitar contra la sida. Han fet de la malaltia un problema mèdic i no polític. Algun dia hi haurà un judici per a aquests assassins", va afirmar amb rotunditat.

Costa creu també que els mitjans de comunicació no fan prou per di\ ulgar l'autèntica realitat de la sida al món. El director de la companyia va destacar iniciatives com la de la lectura dramatitzada, tot i la poca reperc u s s i ó q u e va t e n i r e n t r e la població.

El grup de la Floresta Toc de R e t r u c ha p u b l i c a t un disc compacte amb les cançons dels seus espectacles musicals per a nens, i va presentar-lo dissabte al públic en un concert que es va fer a la Casa de Cultura. Un grup d e pares i n e n s van cantar i ballar a m b al música de Les aventures dels Kei Kei, el disc que han publicat en veure que molta gent els havia dem a n a t on p o d i e n t r o b a r les cançons gravades en disc. La gravació inclou temes del seu espectacle Kei Kei i de 15 són 15, el muntatge que han estrenat a Barcelona. A q u e s t e s p e c t a c l e és u n r e s u m d e l s quinze anys de trajectòria del g r u p , tot i q u e t a m b é hi ha cançons populars catalanes. Toc d e Retruc utilitza e n els seus muntatges instruments antics i o b j e c t e s q u o t i d i a n s , com ara paelles q u e recicla en i n s t r u m e n t s musicals. / À.C.


Cultura 37

ELS4CANIÜÏNS Dijous, 5 de desembre de 1996

Exposició

El Col·lectiu 9 exposa per segona vegada a Sant Cugat

Se celebra el concert de Santa Cecília À N G E L S CASTUERA

Els nou artistes s'han format a l'Escola Municipal d'Art El grup de pintors santcugatencs que integren el Col·lectiu 9 exposa per segona vegada a Sant Cugat, des que al 1991 es va fundar com a grup arran d'una expoAURA COSTA

L'exposició mostra una variada selecció d'obres realitzades a partir de t è c n i q u e s tan diferents com l'oli, l'acrílic o l'aquarel·la sobre seda. I és que, justament, aquesta mostra pretén presentar l'evolució pictòrica que cada un d'aquests nou artistes ha experimentat en els darrers cinc anys. Malgrat les diferents tendències que marquen l'obra de cada un dels artistes, el grup manté certa unitat que, com explica Imma Pueyo, una de les pintores del Col·lectiu 9, està marcada per "la línia figurativa comuna a tots nosaltres i que es caracteritza per l'expressió de la realitat de l'entorn, per pinzellades gestuals i per l'ús de colors amb un simbolisme particular". El Col·lectiu 9 va néixer el juny de 1991, després de treballar ple-

U n e s c e n t p e r s o n e s es van reunir dissabte a la tarda al casal de cultura d e Valldoreix per assistir al tradicional concert que organitzen els veïns per Santa Cecília, la patrona d e l s músics. A q u e s t a era la d i s s e t e n a edició d e l recital, en q u è van participar aproximadament vint intèrprets. U n a jove violinista d e Valldoreix va ser una d e les artistes m é s a p l a u d i d e s . Al concert de Santa Cecília es van alternar els estudiants de música a m b els i n t è r p r e t s professionals. Així, el director de la C o t t o n C l u b Big Band va fer un concert de piano. També hi va haver fragments de música a m b trompa, c a n t coral i un recital de poesia a càrrec d ' u n a recitadora local. L'organitzadora de l'acte, Isab e l C a s t e l l s , ha d e s t a c a t la Part del col·ltí liu ilt pintor, ttut txpoieti n la Casa de Cultura. Foto: X. LARROSAbona resposta d e la g e n t d e Valldoreix, q u e ha c o n v e r t i t La tinent d'alcalde t a m b é va que "és una satisfacció veure que el concert de Santa Cecília en destacar q u e l'exposicó " d e els recursos que el consistori desuna tradició. J a u m e Sanmartí, mostra que a Sant Cugat hi ha tina a l'ensenyament artístic - e n p r e s i d e n t de l ' E M D , q u e ha gent amb inquietuds que contireferència a l'Escola Municipal col·laborat en el concert, tamnua fent feina i realitzant treballs d'Art-obtenen resultats tan bons b é va assistir-hi. importants". com aquesta mostra".

sició col·lectiva. El marc escollit per aquesta nova mostra és un cop més la Casa de Cultura, on fins al 17 de desembre es podran veure les obres de Beatriu Carde-

gats en una mostra col·lectiva que es va fer a la Casa d e Cultura. Aleshores el seu nexe d'unió era l'Escola Municipal d'Art de Sant Cugat, on tots nou artistes es van formar. Segons explica Imma Pueyo: "L'escola era l'espai on treballàvem la matèria per expressar infinitat de sensacions, pensaments i sentiments. Però també era el lloc on enfrontàvem els nostres criteris sobre l'art." Superada l'etapa de l'escola i després d'haver participat en diferents exposicions individuals i col·lectives, els pintors es retroben de nou en aquesta nova mostra, que es va inaugurar el 27 d'octubre passat, amb l'assistència d'unes 200 persones i de diferents representants institucionals. La t i n e n t d ' a l c a l d e d e Serveis Personals de l'Ajuntam e n t d e S a n t C u g a t , Àngels Ponsa, que també va ser present en la inauguració, va assenyalar

ner, Raimon de GaztaAondo, Pilar López, Rosa Cirilo, Imma Pueyo, Daniel Macarulla, Francesc Santjust, Fina Telesez i Begona Valcarcel.

fia

Foto defamília deh integrants de k companyia Tetrateatre. Foto: ELS 4 CANTONS

L'actuació de Teatreatre a Terrassa, deslluïda per falles tècniques La participació de la companyia Tetrateatre a la 23a edició del Premi Ciutat de Terrassa de Teatre el cap de setmana passat va quedar deslluïda a causa d'un problema en el pannell de llums. El grup va representarí/W nit qualsevol, en què, precisament, la il·luminació constitueix un dels atractius de l'obra amb la inclusió de clarobscurs. Malgrat això, la resposta del

públic, que va omplir tres quartes parts de ia sala, va ser entusiasta, tot i que Tetrateatre és totalment desconeguda a Terrassa. De fet, aquesta era la primera vegada que la companyia actuava a la localitat vallesana, tot i que no era així per a la directora del grup, Dolors Vilarasau. Aquesta va participar en el Premi Ciutat de Terrassa de Teatre quan tenia 19 anys, i va obtenir el guardó a la millor direcció amb Muntatgepoètic. "M'ha

fet molta il·lusió tomar a participarhi, tot i que moltes coses han canviat", ha afirmat Vilarasau. Enguany, 23 grups teatrals es van presentar al certamen, però només deu van ser escollits per actuar a Terrassa. Les companyies seleccionades reben una compensació econòmica per l'únic fet de participar, mentre que el premi és simplement honorífic. Els guardons es lliuraran el mes de març./M.B.

I na de les obres que es poden veure a la Sedeta. Foto: A. SANTOS

Anna Santos exposa 'piercings' a Barcelona fins al dia 2 0 La mostra inclou onze fotografies de perforacions corporals RlTH BOLLINGER

La valldoreixenca Anna Santos, de 19 anys, exposa al Centre Cívic la Sedeta, al barri de Gràcia de Barcelona, onze fotografies en blanc i negre de piercings, perforació corporal en diferents parts del cos on es col·loca una arracada. Les obres presenten piercings espirituals -al nas, cella, llavi i malic- i piercings al pit d'experimen-

tació sexual. L'exposició també inclou un collage de perforacions diferents del cos que formen una figura humana. Aquesta és la primera exposició d'Anna Santos, que ja fa més d'un any que treballa en el tema. Actualment, és estudiant de fotografia i s'ha especialitat en piercings perquè "la gent s'hi comenci a acostumar". L'exposició de fotografia al centre cívic finalitzarà el 20 de desembre.


Cultura

38

EUS /CANTONS l)„„iis, .ï d desànimd, 1W,

C i n e m

r

s o s i c i o n s

ERC de Sabadell ve a Sant Cugat a veure 4E1 geperut' en català Protesten pel poc cinema doblat en la nostra llengua l'J I \ \ ( \- . . i.l \U\ \l - Sant Cugat I ..i scivii'i Ini.il .IT.M|iicrra Republicana de ( i.iuluusa de Sabadell \a omplir diumenge passat un autocar sencer per desplaçar-se tins .i Sant ( aigat. 1.'objectiu era poder \ c u i c /•.'/operat de Si/tre Dameun català. E R ( ' va organitzar la sortida com a protesta pel fet que a Sabadell no ha arribat la versió en català de l'última producció tic Walt I )isney. Kl fet real és que en aquests moments Sant (Uigat és l'única població de la comarca on es pot veure la pel·lícula de dibuixos animats en llengua catalana. Aquesta singularitat enorgulleix l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, ja que considera que amb aquests desplaçaments "Sant Cugat queda com un municipi on les sales de cinema saben fer el cinema que correspon, en aquest cas en català". No obstant, la iniciativa de portar a les sales de cinema santeugatenques pel·lícules doblades al català no és nova. Segons Aymerich, quan es va estrenar a la nostra ciu-

I Iumilit.it Í'V una composició monolítica. Foto: F.I.S 4 CAXÏ'OXS

Realitats Nom de l'artista: Andreu Martró Llor: sala Kusinol Dates: fins al 17 de desembre Obres: pintures El geperut de Notre Dame atrau elsnaaonahstes. Foto: XAVIER LARROSA tat en castellà Pocahontas, anterior producció de Walt Disney, ell mateix va negociar amb la concessionària que gestiona els cinemes a Sant Cugat, Cinesa, per tal d'aconseguir versionar la pel·lícula en català. L'alcalde assegura que la petició formulada no era desgavellada, ja que "el públic santcugatenc mai en aquest cas ens

ha fallat". Per l'alcalde, la petició feta ha donat resultat, ja que s'ha aconseguit que a Sant Cugat es pugui veure Walt Disney en català. Mentre, unes 6.000 persones han passat pels Cinemes Sant Cugat des que es va estrenar l'adaptació del llibre de l'autor francès Victor Hugo El geperut de Notre Dame.

PERK P I C H

Andreu Martró és d'aquella mena d'artistes q u e g e n e r e n admiradors, p e r q u è sap combinar una m o d e r n i t a t e p i d è r mica a m b un sentit clàssic d e l'estètica. El pintor vol renovar la pintura figurativa. Una de les se-

de

somni

ves aportacions és la de recobrir, a m b atributs decoratius extres d'una iconografia personal, els h o m e s i les d o n e s representats. Aquests símbols serveixen per unir i t a m b é integrar els personatges a m b els paisatges, aconseguint una sola unitat expressiva. Gràcies a a q u e s t s recursos, les seves obres són c o h e r e n t s fins a la rotunditat. E n conjunt, Andreu Martró fa una obra per a tots el p ú blics, on l'espectador pot trobar el q u e vol buscar.

T e a t r e

CENIM D'ISTUMS MUSICALS I HUMANS

TALLEDA R1C0MÀ Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue, flauta travessera, violoncel, guitarra, etc.

VENDA D'INSTRUMENTS MUSICALS 17 Balmes, 11 - Tel. 674 58 62 - Sant Cugat

ANDREU MARTRÓ fins el 17 de desembre Un moment de la representada de Casa de nines. Foto: X. IARROSA

Un cant a la llibertat Teatre: 'Casa ili nines' Llor: Teatre-atiditori Dia: 2° de novembre ElUARU IKNKR "No, Torvald, per damunt de tot

Socis fons d'Art Servei de taxació obres d'art

isinol Siinli;

. Kusinol. 52 - Sani Cugat del Mülès

Horari: matins de 9 a 2 Tardes de 5 :i 9

Tel. 675 47 51

soc un c.sscr humà.—Les paraules que Ibscn posa en boca de la seva heroïna encara són malauradament vàlides en els moments actuals. El personatge de Nora és. des de l'estrena de l'obra fa més de cent anys, un dels més desitjats per les actrius del món de cultura occidental, i això és perfectament comprensible. Ho té tot: candor, coqueteria, ingenuïtat. misteri, amor exaltat, patiment per la felicitat en perill, lluita per

defensar el que considera seu, desencís davant la reacció del marit, la catàrtica assumpció de la realitat i la presa de consciència personal, abans de perdre la difícil decisió final, és a dir, començar, sense el suport del marit i deixant els seus fills, una nova vida. Mercè Managuerra ha treballat el seu personatge amb una evident dedicació, però, i potser la distància curta no l'ajuda, no és mai la jove esposa de l'advocat Helmer, igual que Pep Pla, amb la seva aparença juvenil, no aconsegueix assumir la presència del marit/pare que li caldria representar. Josep Minguell, en canvi, broda el seu I )r. Rank fent-lo autèntic des deia seva primera aparició, amb ma-

individual tisos precisos. Aurora Garcia, com la senyora Linde, és monòtona en la seva gestualitat i Albert Pérez, en el paper del procurador Krogstad, arriba a fer odiós el personatge amb una acurada feina de caràcter, un pèl traïda per la seva veu poc adient. Suposo que la intenció de June Dahr era deixar els actors despullats davant del públic, només amb el vestit del text prou important d'Ibsen, però resulta una mica patètic veure els actors abillats d'acord amb l'època, seient per terra a m b d u e s copes de xampany, l'ampolla i un canelobre. Dir que l'escenografia és pobra no seria correcte, però segur que és ineficaç en la seva escassetat.


Cultura 39

ELS^CANFONS Dijous, 5 de desembre de 1996

L ' e n q u e s t a

Li ha agradat la versió c atalana 6 d' El geperut de Notre Dame'? - Sant Cagat El geperut de Notre Dame, de la factoria Disney, és la pel·lícula estrella i l'estrena més esperada d'aquest mes d e desembre. Aquesta vegada Cinesa ha volgut que S a n t Cugat fos on s'estrenés la versió de la pel·lícula parlada en c a t a l à . Molts santcugatencs han anat a l'estrena de la versió en llengua catalana. La impressió general dels

que l'han vist és de plena satisfacció, i molts dels enquestats opinen que el treball que s'ha fet és molt a c u r a t i de gran qualitat. Alguns opinen que el català permet una ironia subtil i uns jocs d e paraules molt enginyosos que no permet la versió castellana, i tothom coincideix a demanar un major nombre d e pel·lícules en català als nostres cinemes. / M . S .

MARIA ANTÒNIA NAVARRO 33 ANYS BELLES ARTS

CRISTIAN GÓMEZ 12 ANYS ESTUDIANT

PACO GARCIA 36 ANYS

"M'ha agradat moltíssim. Trobo que han fet un treball de gran qualitat tant pels diàlegs com per les cançons. Crec que la versió catalana de la pel·lícula té un gran encant."

"M'agraden molt més les cançons en català perquè s'entén millor el que diuen. Haurien de fer moltes més pel·lícules en català, sobretot per a nosaltres els joves."

HELENA ALCÀCER 11 ANYS ESTUDIANT

"Em sembla molt bé. M'ha agradat molt la pel·lícula i encara més perquè és en català. Crec que haurien de fer moltes més pel·lícules en català, sobretot de dibuixos, com aquesta."

CONCHI GARCIA 31 ANYS MESTRESSA DE CASA

MARIO GARCIA 7 ANYS ESTUDIANT

"M'ha agradat molt. Confesso que d'entrada no volia veure-la en català, ja que jo sóc castellanoparlant, però crec que han fet una versió de gran qualitat i molt ben aconseguida."

"És una bona pel·lícula i m'ha agradat molt. La versió catalana està ben feta i val la pena. En general estic contenta i trobo que està molt bé."

"A mi m'agraden més les pel·lícules en castellà, però aquesta també m'ha agradat molt. I els dibuixos també i totes les cançons. M'ha agradat molt i he entès tota la pel·lícula molt bé."

ARTUS ALCACER 10 ANYS ESTUDIANT

SARA ROVIRA 8 ANYS ESTUDIANT

MONTSE ESCORCELL 25 ANYS UNIVERSITÀRIA

ALBERT CARRERAS 26 ANYS TÈXTIL

"M'ha agradat molt el geperut, i la gitana és molt maca i m'agrada que parlin i cantin en català perquè així entenc el que diuen, però hi ha massa cançons i a mi no m'agrada que cantin tant."

"M'ha agradat molt que sigui en català i les cançons també perquè així s'entén tot el que diuen. La pel·lícula és molt maca i la gitana Esmeralda és més maca que Pocahontas."

"És tot un encert! És una versió fantàstica i trobo que no han estalviat esforços per fer una versió acurada i de gran qualitat. Val la pena anar a veure-la en català."

"És una versió formidable. Val la pena anar a veure-la en català. El català permet uns jocs de paraules molt divertits i un sentit de l'humor molt més subtil que el castellà."

HOSTALERIA


ELSHCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR

Cinema de franc. Amb la targeta del Club podeu trucar per demanar una de les entrades de què disposem per a les sessions golfes que es fan a la Sala 3 dels Cines Sant Cugat. Aquesta setmana podeu demanar les entrades per anar a veure la pel·lícula fargo que es projecta en versió original el dissabte 7 de desmbre, a la una de la nit.

P S A N T

A

C U G A T

TOTS ELS SUBSCRIPTORS Podeu passar a recollir gratuïtament les vostres consumicions i aconseguir el vostre VIP de la carpa. Només cal trucar al tel. del subscriptor o passar directament a recollir-les

ANDY WARHOL (Fundació Joan Miró) Dijous 19:30h, dissabtes 12h.

Hípica Severino Sortides a cavall cada dissabte i diumenge on podrà gaudir del paisatge de Collserola a cavall. Demani el seu val gratuït al telèfon del subscriptor

^n IISOMK5 TRADUCCIONS

CURSOS WAY-IN SQÜASH %

%

Amb la targeta del Club podeu assistir durant aquest mes a classes d'anglès, francès, alemany a l'acadèmia WAY-IN, al carrer Rius i Taulet, 2 Pral. la. Totalment de franc. Per obtenir els vals, cal trucar al telèfon del subscriptor: 589 62 82

%

Club Sant Cugat Posa't a punt Amb la targeta del Club podeu assistir durant aquest mes a classes d'aeròbic, taekwondo esquaix, hidromassatge Sauna i Piscina. Al Squash Sant Cugat (c/ Sant Jordi. 33-35), ade franc. L'horari per als subscriptors és els migdies de dilluns a divendres de 2/4 de 4 a 2/4 de 5. les tardes de dilluns a dijous de 17 a 22 h i els dissabtes al matí de 10 a 12 h. Per obtenir els vals cal trucar al telèfon del subscriptor.

589 6282

PELUQUEROS Amb la targeta del club del subscriptor podràs gaudir de sessions de sauna, solàrium i manicura. Totalment de franc. Per obtenir els vals cal trucar al Tel. del subscriptor matins de 9 a 1 h. 589 62 82. Preguntar per Srta. Anna.

Iïiform|c|ó matins; 9 a 10 h. (Srta. Anna)


Cultura 41

E L S 4 C A N T O N 5 Dijous 5 de Desembre de 1996

SANT

Sessions

SABADELL.

CUCUT

Sales: Kursaal, Principal (Sabadell), Eix Macià, Rambla (Terrassa), Rubí Palace. Gil Renard viu obsessionat pel beisbol. Passa els dies seguint de prop les evolucions del seu jugador preferit, que passa per un mal moment de joc.

g o If c s d • d i s « » h t e

' DE NOTRE I

Director: Gary Trousdale i Kirk Wise. Dibuixos animats. Sales: Sant Cugat, Rubí Palace, Rambla (Terrassa), Eix Macià, Euterpe, Kursaal. Quasimodo, un misteriós ésser deforme, viu tancat al campanar de Notre Dame des de la seva infantesa. IYY8

Director: Harold Ramis. Intèrprets: Michael Keaton, Andie MacDowell. Sales: Cineart, Eix Macià, Kursaal. Doug és un espòs fidel, un bon pare i un executiu brillant, però la seva feina no li permet fer allò que vol. MAS)

Director M. Bardem, A.A1bacete i D. Menkes. Intèrprets: Nancho Novo, UM PADRE EM APUROS

Director:Brian Levant. Intèrprets:Arnold Schwarzenegger, Simbad, Rita Wilson. Sales: Sant Cugat, Rubí Palace, Rambla (Terrassa), Eix Macià, Rambla (Sabadell), Kursaal. Howard estima molt la

seva família, però no té prou temps per dedica'lshi. La solució pot ser comprar a temps el regal que el seu fill desitja. MEMÒRIA LETAL

Director: Renny Harlin. Intèrprets: Geena Davis, Samuel L. Jackson, Yvon-

ne Zima. Sales: Sant Cugat, Rubi Palace, Kursaal, Cineart, Eix Macià, Principal (Terrassa). La professora d'una escola comença a ser acosada per un misteriós passat que creu no haver viscut. Ajudada per un detectiu

EUAÉSÚMCA

Director Edward Burns. Intèrprets: Maxine Bahns, Edward Burns, Cameron Díaz, Mike McGlone. Sales: Eix Macià. La pel·lícula presenta els amors i desamors de dos germans molt diferents.

Director Jim Wilson. Intèrprets: Harvey Keitel, Cameron Díaz. Sales: Kursaal, Cineart, Eix Macià. Un famós jutge i la seva jove esposa passen les seves vacances en una idílicailla. Un convidat trastocarà els seus plans.

1 ? Torreblanca

FANATICO

Director: Tony Scott. I n t è r p r e t s : Robert de Niro, Wesley Snipes, E. Barkin.

Director: John Gray. Intèrprets: Steven Seagal, Keenen Ivory. Sales: Kursaal. The Glimmer man és el nom en clau d'un home que es dedica a solucionar assumptes en què la Casa Blanca no es vol involucrar.

Josep Puig i Cadafalch, s/n . T. 589 24 81

2;>()

ph

\ I

\

M

Tots els Dissabtes SESSIONS «GOLFES»

S£ SANT CUGAT ESTRENA

privat descobreix una conspiració que implica a la CIA i a un perillós traficant d'armes.

Cayetana Guillén, Ingrid Rubio. Sales: Cineart. Mònica, Yeye i Maria són tres joves que tenen una gran amistat amb Alberto, un homosexual.

ESTRENA

ESTRENA

4,20-7,15-10,20 GOLFA: 1 , 0 0 - 1 8 anys

4,00- 7,05 - 10,10 G O L F A : 1,00 - 18 a n y s

2a

SETMANA

IWARÍEAEÓG^

XPBROS ««(XMw4.-M.Mr.

4,30 - 6,30 - 8,30 - 10,30 APTA

Dissabte dia 7 a les 0,30 «golfa» en V.O.: FARGO

QCNESR 0 Ai t«rv«l 4t ('«ip·ct·rfor

ÍA, franr ik.

S

S

4,15 - 6,15 - 8,15 - 10,15 G O L F A : 0,30 - A P T A

/ Dissabte dia 14 «golfa» en V.O.: BROTHERS IN TROUBLE

S fm*45«0»

mmmvèHdr

Cmtm

rups—dt

ImftittrUU


42 Cultura

ELS4CANTONS Dijous, 5 de desembre de 1996

W\\\

LA RÀDIO RÀDIO.SANI C I (;AT

• D e 24:00 a 7:00 h.Alúsiea al ten costat. Música non-stop tota la nit. •De 7:00 a 10:00 h., El Call del Monestir. Revista d'actualitat. Aquest programa repassa les principals notícies d'àmbit general i totes les notícies d'àmbit local de la ciutat. Kl programa cl dirigeix i presenta Xavier Fornells. • D e 10:00 a 12:4S h„ Dies de Ràdio. 1.1 m a g a / i n e . Entrevistes, reportatges, cinema. teatre...i el concurs I na de Tres. dirigit i presentat per Maribcl ('a\ uelas. • D e 12:4.Sa l.vOOh., Amb molt de gust. Tots els secrets gastronòmics de la ma d'en l'ep Blanes. . • D e 1.V00 a l.v.Wh, Sant Cugat avui, l'inr'ormatiu. Kspai dels serveis informatius per a conèixer tota l'actualitat del dia. • D e 13:30 a 14:00h.,Entitats. Xavier Miralles dirigeix i presenta aquest espai per a les entitats de Sant Cugat. • D e 14:00a 17:00h.. Entre tu i jo. Música d'actualitat amb les novetats internacionals i els grans èxits de sempre, amb Sandra Barneda. • D e 17:00a lK:00h.. Hem d'anar més lluny. Programa dedicat a la música i als grups catalans, presentat per Joan Vallvé. • D e 18:00 a 20:00h., Al lloro. Espai musical amb totes les n o v e t a t s , c o n c e r t s i grups, presentat per Salva Vallvé. • D e 20:00 a20:.i0h„ I .'Esportiu. Carme Reverte dirigeix i presenta aquest espai que recull l'informació esportiva local i comarcal. • D e 20:30 a 23:(K)h., No m'agrada la tele. La bona música, pels que no tènen ganes de veure la televisió, amb Josep M. Noguera. • D e 23:00 a 24:00h.,programes de nit: dilluns, Titanita nit; dimarts, L'estrena; d i m e c r e s , A r r e l s ; dijous, Cafè de les temptacions; divendres, Vallès sense fronteres. • D e dilluns a divendres, a les hores en punt, informació d e Catalunya i el món en connexió amb Catalunya Informació. La informació local i comarcal a càrrec dels Serveis Informatius de Ràdio Sant Cugat. • D e 24:00 a 8:00h., Música al teu costat, tota la nit.

• D e 8:00 a l 1:00 h.. Amics del dissabte. Programa que ofereix música i la participació dels o i e n t s . A m b Pere Pahissa. • D e 11:00 a 12:00h., Nostra Dansa. Sardanes, amb Joan Fàbregas i Pere Pahissa. • De 12:00 a 13:00h.. Kl Magatzem. I nformació destinada a la gent jove, especialment als universitaris. •IX-13:00 a 14:00h., Avantmatx. Previsions esportives del cap tic setmana amb Carme Reverte. •De 14:00 a l.S:00h., Vallès sense fronteres. Repetició del programa emès el divendres a la nit. • D e 15:00 a 16:00 h., Aquells meravellosos anys. Josep M. Alvira presenta els grups i estrelles que han esdevingut clàssics. • D e 16:00 a 19:00 h., Súper DJ. Tota la música dance del moment, amb la participació dels oients. • D e 19:00 a 20:00 h.,Book d'assaig. Rock de casa amb grups santeugatencs, a càrrec de (larles Roca. • D e 20:00 a 21:00 h.. Bones Vibracions. Musica suau per als vespres, amb David Villena. • D e 21:00 a 22:00 h., Etiqueta Negra. La millor música del moment amb Salva Vallvé. • D e 22:00 a 8:00., Música al teu costat. La millor música per escoltar tota la nit.

• D e 8:00 a 9:00 h., El Dia del Senyor. Emissió de la missa del dissabte celebrada al Monestir de Sant Cugat, i informació religiosa de l'esglèsia evangèlica Eben E/.er de Sant ( aigat. • D e 9:00 a 9:30 h.. Esport en marxa, Tedició. Prime-

res informacions locals i comarcals de la jornada esportiva del diumenge, amb Carme Reverte. • D e 9:30 a 10:00 h.,El Racó de la poesia. Poesia catalana recitada amb Joana Francesca Garcia. • D e 10:00 a 11:00 h., Arrels.Recordant les nostres tradicions, amb Rogeli Pedró. • De 11:00 a 12:00 h., Nostra Dansa. Sardanes amb Joan Fàbregas i Pere Pahissa. • D e 12:00 a 13:00 h., La Sarsuela, un programa obert a la participació dels oients, amb Joan Fàbregas i Pere Pahissa. • D e 13:00 a 14:30 h., Esports en marxa, 2 J edició. Actualitat esportiva local i eomareal, amb els resultats de la jornada. • D e 15:00 a 16:00 h.. Aquells meravellosos anys. Els grups i estrelles que han esdevingut clàssics. • D e 16:00 a 19:00 h., Súper DJ. La música dance més actual i la llista dels principals èxits. • D e 19:00 a 20:00 h.,A la descoberta del més nou i millor de la comarca en matèria de rock, amb Carles Roca. • D e 20:00 a 21:00h., Bones Vibracions. Música suau amb David Villena. • De 21:00 a 22:00 h., Etiqueta negra. La millor música negra del moment, presentada per Salva Vallvé. • D e 22:00 a 7:00 h., Música al teu costat. Música non-stop per gaudir tota la nit. • Els caps de setmana, a les hores en punt connexions amb Catalunya Informació i butlletins amb informació local i comarcal, a càrrec del Serveis Informatius de Ràdio Sant Cugat.

La

p r o p o s t a

El T e a t r e - a u d i t o r i e s t r e n a l ' o b r a ' P o l í t i c a m e n t I n c o r r e c t e * . Paco Mir, component del grup humorístic El Tricicle, dirigeix aquest vodevil anglès que centra l'acció en la suite d'un famós hotel de Madrid, una tarda de setembre. Un ministre del govern té la intenció de passar la nit amb una diputada de l'oposició. Els altres personatges que contribueixen a l'equívoc són l'ajudant del ministre, el desesperat marit de la diputada, una infermera innocent, una excèntrica cambrera, la muller del ministre, el director de l'hotel i, evidentment, el cos del desconegut.

DÏMÀRTS"

mim Dijous 5

Conferències

• Dalmau, Sabas, Crispina

• A les 20.00 hores, a la sala d ' a c t e s d e l C l u b M u n t a n y e n c Sant Cugat. Francesc Sanahuja, p r e s i d e n t de la F e d e r a ció d ' E n t i t a t s E x c u r sionistes de C a t a l u n y a , parlarà sobre Les entitats excursionistes a Catalunya. La federació, una eina necessària.

Divendres 6

• N i c o l a u , F e s t a d e la Constitució Dissabte 7

• Ambrós Oiumenge 8 • Immaculada Concepció Dilluns 9 • Restitut, Leoeàdia Dimarts ÍO

Llacs. Organit/.a el collectiu d'entitats Sant Cugat pel Zaire.

DlSSAHTK

Conferència • A les 18.00 h o r e s , al casal de cultura de Valldoreix, xerrada sobre ioga.

10

• Ntra. Sra. L o r e t o

DIMARTS

Dimecres 11

Concentració

• Damas

• A les 20.00, a la plaça de Barcelona, c o n c e n tració silenciosa de protesta contra els conflictes a la zona dels Grans

Dijous 12 • M . de D é u G u a d a l u p e Divendres 13

• Llúcia

Conferència • A les 22.00 hores, a la Casa de Cultura, dins del cicle de conferències Anem de viatge, Josep M.

HORARI AUTOBUSOS T LÍNIA 1. SANT CÜGAT-MIRA-SOL-MAS JANER

• UNIA 3. SANT CUGAT-LA FLOfiESTA-LES PLANES

turtWn útm il« fllii l l i r « K É n la «ortMK m/OMTi Lott»««v»)lMKza<l«m -dtsabtM \ tMttu». ta sor L'últim servei Analitza «i wt-

tMtftoétoé** estan,'

t'mm awv»i <jnaatz»<t*x> rwHpprti rUnwVfài I Niiilliir ín fmDrU'OT,— ' L'úamswvwfinattw·t*»

IBH punt fins a les 22.00b. Lü» Sant Cugat i en punt fms a les ZUXfo. ^fcSftftt Cugat tot»flnsales 21.4». fent Cugat 0»c·dBrwafm3ates2t.40tf, S«nt Cugat '£te£to**m 6NK*» «t Cagat, ItoKW

'·k^í^^Í<».·>^í^·^^>^--y·

•iaMMi *ümm T LÍNIA 2. NUCLI URBÀ DE SANT CUGAT

-Oh» M M » M & s«8efc ttJ6ft^4& I * ^

ilf««tto*.1as«^0fc1*H».46hÍal»^ -4»*»·ta·r».1gS0flÍ(fcQ6.23Mfc^ -Ífc·itt··ÍfliBfe1*s«l«tgi4ah>oa^ SoriHMd·td·Fl·tacK'nK» ' ^ M t t t t w i * tasortkte 0 & & r & ^ Mt·rtw k 1«sw*tem06M»3*í«ta»JMnsriJte*e^ npttffuj^SanfPow*s^<^Sw*ftan<^

-m*&mi

m a&fife: OftfcMíí «*»tl

cm*i*&i*atitkfíCaim -JfetftiMrs. ta

tàmMMrOttmï

-Sumin i>lilfctui»h«'ttBi>tM: 06.9St,*£

üiWl·TíUTi^tiyaiiiiviiri -Ote» Wnw». íàasSda: 05.1545.«lai»«) -DlttaMM. ta SOrtda: G5.15-4S.40t06.fOh i als 10

-^Bomíi^wlfa»fiu8.1a8or&Ja:07.i0h(als10iiii«í»<j|» -Sortides «ddidomd» * Carftnyott: Wfr \ 2*9»

MilH'fiimiVliWTailllYl -Dies «nan. Is sortida: 05.45 ÍBJM$»45

-mmm». 1a mm-. mM \ «te 4$ «»«*<* -Kum·ng··f ieste«,1a safds: O M f t f l H » -Sòrttiwwidfcíana*» • Cm*Mf*KmtofrWkb


as

M:\I\TONS

iy>j<>m. $ fk (i,*tm/>i, ,/<

Gavin parlarà de De linri eloi/a n Sinit Jaume lli Ciii/íïiti u piii. Organitza l ' A j u n t a m e n t de Sant (amat.

Cultura

/WÍ

SERVEIS A|url:"ien:

589 22B8

Vnb.ij' • L e ^ m p .

6755105

11

699 80 80 CAF

13 DlVKN'DRKS

Teatre • A les 22.00 h o r e s , al Teatre-auditori del Centre Cultural, representació de l'obra teatral Políticament incorrecte, de Ray Cooney, dirigida per Paco Mir i interpretada per P e p Ferrer, Mont Plans i Xavier Ruano, d ' e n t r e un total de deu actors. Preu: 2.000 ptes.

14 DISSABTE

Animació infantil • A les 17.00 h o r e s , al Casal de Cultura de Valldoreix, animació infantil amb l'espectacle Nessum Dorm//, a c à r r e c d e la companyia Bufa Foc. Festa dels avis • A les 17.00 h o r e s , al restaurant de Mas Janer. Mira-sol, festa dels avis organitzada pel consell de districte. Recital de cant i poesia • A les 18.00 h o r e s , al Casal de Cultura, recital de cant i poesia a càrrec de la soprano Joana Vilaplana, acompanyada pel pianista Vicenç Xirinachs. Entrada lliure. Organitza l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.

AAVV Sant Joan Mira-sol

Riera

• Tallers tic formació teatral per a totes Ics edats. Informació i inscripcions als telèfons: r>75 20 5 7 i 909409573. Ateneu Santcugatenc •Cursos i tallers de dibuix, pintura i escriptura a partir del mes d'Octubre a l'Atenc Santcugatenc. Informació als telèfons 674 60 28.

Doctor Murillo, 1 674 04 30

A A P P i W C Montserrat Vall AAPP W Can Maio Vall

Divendres 6

5891122 AA Prop t Veïns La Floresta

Salavert Santiago Rusinol, 38

CAP „ çeTI-Ja

589 44 55

Casa de Ci.lli.ia

58913 82

AA W Ajguallonga La Floi

Casa ValldoretK

874 45 99

Ass. Consumidors

Catalana de Gas

7252944

Centre CÍVIC La Fiores'a

589 08 47

Centre CÍVIC Les Planes

6755105

Graanpeace

Centre Cultural Mira-sol

5892018

H Generat de Catalunya

5891212

Rambla del Cefler, 97

Cinemes St Cugat (Resar)

589094) 6747096

H VWdYMxw

4272000

67477 49

Correus Creu Roja Sant Cugat

6741294

R Sant Joan de Déu

203 40 00

Creu Roja VaWoreix

6742459

Unrfat Coranàna

2481040

Dispensari La Floresta

6747615

Em. Municipal descentraM

6742719

HBL de l'Esperança

4144848

Alfons Sala 46

ENHER Rubí

69918%

Womadó Carreteres

2042247

6740483

tfltomtacir) Aeroport

4785900

FECSA (atenció al cient)

9003*3131

FECSA {avaries)

9002323.23

674 06 45

DNI (Cita prèvia)

58030 80 Dissabte 7 (91)5434704

6741934

rtfontAcíé RENFE

4900202

Funerària

6740526

WomatóíPott.

3188750

G.Of{tfta-*>l)

6742379

OWC

$993188 $8916*8

Santa Teresa. 40

5891183

Jutjat

6746698

PoSsrWc Torreblanca

OSdna Municipal La Floresta

5890847

PROMUSA

Parròquia St Pere Octavià

674 « 6 3

Parròqtía U s Planes

20*7504

PanoqufaWdorefx

87*956*

Piscina Municipal VaMorew

6754055 6747858

091

Urgències

092

P o t a Municipal i Prot Crvtl

908795125

Comi£sana<tePotaa

6747612

Taxis (parada)

6740997

Radio Taxi

Ja Morat

Hisenda

Cuerpo Nacwnat de Policia

5891732

6753344

Coral S e u » d'Or

Dimarts! 0

Manel Farrés, 95 ENTITATS

67405Í2

ASfJ „.àt£à Arxiti<3a*i

S742S70

Dimecre&n

Casal d'Avis SC

5891638

Domènech

Uar (t'Avia Pasòquia

5830598

Pg Sant Magí, 5Q

UREF

6743353

_,£&

6745398

5894422

Carat de ta Unió

6741006

Repsol-Butà

6741580

Esbart Sani Cugat

6752652

Uorens

Sant Cugat Comerç

6740322 6748661

Santa Mana. 27

SAUR (Aigües)

5890021

Valldoreix (parada)

67411 11

IÉÉÉIÍS:

w >

Grua

6743371

Aigües La Floresta

6742089

wmmMmmWi •Del 20 al 24 de desembre al Carrer Major. Organitza: (Comerciants del Carrer Major de Sant Cugat. •Inscripció oberta per a nens de 2 a 16 anys al Casal de Mira-sol. Organitza el Consell de Districte d e Mira-sol. Espai Jove •Cursos i tallers d'Ex pressió, Música moderna, Fotografia i Còmic per a nois i noies de 13 a 25 anys, fins el 20 de desembre. In-

• Tothom qui ho desitgi pot formar part d'aquesta coral, que assaja dimecres o divendres de 21.30 a 23.00 hores, a la Casa de Cultura. Informació al telèfon: 674 24 20.

Fomós

Oub Muntanyenc

lllril

• 'Pallers d'expressió, balls de saló, teatre, estampació, ioga, dibuix, pintura, còmic i artesania al Casal de Cultura de Valldoreix, per al mes de Desembre. Informació i inscripcions al Casal, d'Il.OOaLlOOide 17.00a 19.00 hores. •Casals de Nadal els dies 23, 24, 27, 30 i 31 de desembre, i 2 i 3 de gener, al Casal de Cultura.Organitza l'Associació de Monitors la Cua. Informació al telèfon: 6742719.

Texídó

Diumenge 8

FFCC

Pol. MunicipaJ (Vaïdowx)

Fira d e S a n t a Llúcia • A la plaça Estació de La Floresta durant tot el dia.

Dijous 5

AAPP i W Valldoreix 085

La Unió Sancugatenca

AAVV Verge Carme Mira-sol

692 8080

DlMKCKKS

Diapositives • A Ics 22.00 hores, a la sala d ' a c t e s d e l Cl u b Muntanyenc Sant Cugat, projecció comentada de diapositives sobre Islàndia. a càrrec d e C a r l e s Martínez i Kulàlia Carrasco.

6742016

AAPPiW Mira-sol

B Tot Sant Cugat Grup$up. immigrants

"

0749314

Dijous 12

• Activitats a la Unió Recreativa i d'Esports de La Floresta, balls de Saló i classes de costura, piano i guitarra. Informació al telèfon : 674 78 33 i 674 20 70.

674 1531 I ' r\ *. tic a, v IIIIUL li t.inn.u u olicr

RàSo Sant Cugat

6755959

u iKilisliuLsi i \ ilMnrci\

Televisió Sant Cugat

S895366

ílt s i k v i i i · . d

*'

K

KSII

Et&4Cantons

5896282

formació a l'Espai Jove, de la Casa de Cultura,de dimarts a dissabte, de 18 a 22 hores. Telèfon: 589 13 82. •'Taller de Plàstica per a nens i nenes de 6 a 15 anys. Telèfon: 589 13 82. •Cursos de Català per a adults. Informació al 010. Cor M o l l i Jwvenfl • P e r a nens i nenes a partir de 4 anys. Les activitats del cor inclouen concerts, sortides de cap de setmana i tallers complementaris. Informació i inscripcions a la Casa d e Cultura o al telè-

rt' ,1v. I

II

diumcn-

21 lmri:v es la A .i] r.isscin de

l.a

I l·iitM i ') k k i c i i r,74 lKíiï

fon: 589 13 82. Centres cívics • Tallers tic ceràmica, costura. manualitats, teatre, música i altres activitats als Centres cívics de La Floresta, Les Planes i al Casal Cultural de Mirasol. P e r a més informació, podeu trucar als telèfons: 589 08 47 (La Floresta), 675 51 05 (Les Planes) i 589 20 18 (Mirasol). Centre cívic de Les I • Recollida tic joguines per a Institucions benèfiques i activitats infantils. Org.: Esplai Teklan i Grup de Dones de Les Planes.

TEATRE-AUDITORT

• Divendres 13 de desembre. a les 10 del vespre: Representació de l'obra Políticament incorrecte, de Ray Cooney, dirigida per Paco Mir, i interpretada per Pep ferrer. Mont Plans, Xavier Ruano i Joan Masotkleiner, entre d'altres. Preu: 2.000 pessetes. •Dissabte 21 de desembre, a les 22.00 hores, i diumenge ZZ, a les 19.00 hores: Ballet amb la Compania Nacional de Danza, amb la direcció artística de Nacho Duato. Preu: 3.000 pessetes. •I )ivendres 27 i dissabte 28 de desembre, a les 22.(X) hores: Concert de Nadal amb la Orquestra Simfònica del

ELS4QUYIONS Si vol anunciar-se a Els 4 CANTONS, truqui'ns

5 8 9 62

82

43

Vallès, dirigida per Salvador Brotons. Obres de Fran/. \im Suppé, Frederic Chopin, PI.Txaikovski i Johann Strauss jr. Preu: 2.500 pessetes.

•Exposició: Col.lertiti Xoti. Del 27 de novembre al 17 de desembre a la Casa de Cultura. Organitzada per l'Ajuntament. •Subhasta d'Art pro-Castellers de Sant Cugat. Del 7 al 16 de d e s e m b r e a la Casa de Cultura. Organitzada pels C a s t e l l e r s de Sant Cugat. •Canals Galeria d'Art: Exposició de pintures de Vives Fierro del 19 d e novembre al 11 de desembre. •Exposició de David Fernàndez Ruiz, a l'AA.PP i W de Valldoreix, del 22 de novembre al 15 de desembre. • Mercantic. Fira permanent d'antiquaris i d'art. •Firart. Exposició i venda d'obres d'art a la Plaça Octavià. Obert el primer dium e n g e d e cada m e s d e 10.00 a 14.00 hores. • Galeria C a n a l s d ' A r t aCentre Comercial Sant Cugat, fins el mes de gener Escultors definalde segle, amb obres de J.L.Àlvarez, Neus Colet, Pere Pich, Fili Plaza, Jordi Traperho i Javier Lozano. A l'espai de pintura, Artistes de l'Escola Catalana de Tapís de Sant C u g a t , a m b tapissos d e Miró, Grau Garriga, Royo, Tàpies i Guinovart, entre d'altres. •Estudi Ferran Martí. Exposició permanent d'obres de Ferran Martí. •Espai Lluís Ribas. Exposició Una ciutat, vuit artistes, amb obres de P.Blanes, Francesc C a b a n e s , D.Codorniu, J.Martí, F. Mas, Paco M i n u e s a , A. Traver i Lluís Rivas. Fins el 19 de desembre. Horari: feiners de 19 a 21 hores i festius d ' l 1.30 a 14.30 hores. •Sala Rusinol. P i n t u r e s d ' A n d r e u Matró fins el 17 de d e s e m b r e . •Exposició d'aquarel.les d ' O c t a v i G a l c e r a n , del 16 de d e s e m b r e al 12 d e gener a la Casa d e C u l tura.


EtS4CANTOïNS

44

Dijous, í de desembre de 1096

S e t m a n a r i d e S A N T CUGAT DEL VALLÈS

Qui paga?

ÓSCAR BORRÀS. Model publicitari. 26 anys a Sant Cugat

IORDI CASAS

"Sant Cugat és molt més que una zona d'alt estànding" canvi, el que sí que he vist és que som com una gran família." -Una gran què? -"Encara que sembli mentida, quan has treballat força acabes trobant-te s e m p r e la mateixa gent als càstings i tots ens acabem coneixent. No som autèntics amics però tampoc mantenim cap lluita per aconseguir una feina. Si l'aconsegueixes tu millor, però si no, mala sort."

A I R A COSTA

- Sant Cugat Ha fet de pescador i de marit abandonat, ha venut aspirines i píndoles pel mal de coll, i també se l'ha vist entre les preuades bombolles d'un cava famós. Un dia va haver de simular que era un gos intentant treure's una puça de darrera l'orella i a l'endemà inhalava quilos de ceba per aconseguir plorar. És ell, l'home de les mil cares, l'actor que des de la petita pantalla intenta guanyar-los el cor perquè comprin el q u e sigui, de tot... —Expliqui'm com va entrar en el món de la publicitat. - "l'na amiga que és model em va animarà apuntar-me a l'agència de publicitat per la qual ella treballava. Jo aleshores em dedicava a la informàtica i vaig pensar que ho podia provar, encara que fos per tenir uns ingressos extres. Km vaig apuntar a l'agència una mica per veure què passava i sense gaires esperances, però al cap d'un mes ja em van trucar per fer el meu primer càsting, que vaig passar. Això és el primer que vaig fer. A partir d'aquí et van trucant de mica en mica, i una vegada ets dins d'aquest món et comencen a conèixer els productors, els directors d e m a n e n per tu i comences a treballar." —Sense haver rebut una formació en aquesta professió, va notar gaire les diferències respecte a company* de feina que sí que estaven formats? -"Al principi sí, quan ho veus des de fora penses que per ser model has de tenir un cos o unes mides determinades, però una vegada ets a dins t'adones que no és així. A la televisió, cada vegada més es veu gent de tota mena: alts, prims, lletjos, grassos... tot depèn del personatge que busquin." -Creus que els models publicitaris són actors frustats? - " H o m e , tots t e n i m alguna

- I que els models i actors publicitaris viuen pendents del físic també és un tòpic? - " L a imatge és una cosa variable. Et pots engreixar per fer un anunci i després haver d'aprimar-te per fer-ne un altre, o deixar-te barba i després haver de rapar-te al zero. El que interessa sempre és el fons de la persona, indiscutiblement." —Desmentits els tòpics i amb tots els diners que es guanyen, em dirà que aquesta és una feina perfecta. - " É s una forma ràpida de fer diners i d'obrir-se portes. L'inBorràs prefereix presentar-se com a actor que no pas com a model, boto: XI,. convenient és que si hi treballes —Com aprèn a donar en vint cosa d ' a c t o r s , però cal difemassa et cremen la imatge." segons la imatge d'una persorenciar entre model i actor. Per —I aleshores arriba la fama i la nalitat o de tota una vida? mi, els m o d e l s n o m é s són gent l'aclapara pel carrer. aquells q u e fan desfilades. Jo, -"Actuar no és gaire difícil, tots -"Jo sempre dic que no sóc faen canvi, em considero un achem fet algun cop teatre, ni que mós, sinó conegut. Però és vetor de publicitat. D'altra bansigui Els pastorets quan anàvem ritat que de vegades m'aturen da, potser sí q u e en publicitat a escola. Els primers espots em pel carrer. Recordo q u e quan hi ha algun actor frustrat, però van costar una mica, sobretot anunciava aspirines molta gent t a m b é hi ha molts actors conperquè tens molta gent al volem parava per dir-me que els solidats q u e fan p u b l i c i t a t . " tant, però el que té de bo la tefeia mal el cap. AJ final vaig com—I periodistes de levisió és q u e si prar-me'n dos paquets i les oferia als que em venien amb la brod telenoticies i bat equivoques m e t a . D u r a n t la c a m p a n y a Uarins, i fins i tot pgj-prOmOCÍOtiar s e m p r e ho p o t s Hombres abandonados de Galerífutbolistes... . . . . repetir. No és dias Preciados hem deien: 'Mira, el -"Sí,peròaques- el mUtlicipi Sel·lai fícil, jo crec q u e que ha perdut la dona.'El que „ „ , t o t h o m ho pot ta g e n t n o e n s em molesta, però, és la gent que barra la nostra feifcl—Parlem de su- amb el pretext de l'anunci inna p e r q u è és el tenten conèixer-te." posats tòpics. director de l'espot : ; Es c e r t q u e el -S'atreveix a inventar un eslòqui decideix amb BBïíS m ó n de la publicitat és fred gan per a Sant Cugat? quin tipus de gent vol treballar, i superficial? " C r e c que l'error del govern per tant moltes vegades que et " N o t'ho negaré, però tampoc és pretendre donar la imatge de donin un treball no depèn de les t'ho afirmaré, de totes maneres Sant Cugat com a ciutat d'alt teves aptituds sinó del persono ho és tan dolent com ho pinestànding. Seria més correcte alnatge que busquen. A més, la ten. Hi ha molta fredor, sí, però guna cosa com: Sant Cugat té vida intrusió d'aquests altres profescom a tot arreu. Jo personalment pròpia, perquè això és molt més sionals en la publicitat normall'he vista però no l'he patit. En que un grup de famosos." ment és esporàdica."

,. .,

El gal dd Monestir deZOOhalO.OOh

"Ueslògan ideal ,

Sant Cugat te vida pròpia'

.»

Ixi informació de casa, abans que ningú

de dilluns a divendres

S*. Cugat avui. L'informcrtiu del3.00hal3.30h de dilluns a divendres

U

n altre cop hem de parlar de diners. I .es nostres autoritats s'han entestat a mantenir la discussió fiscal en uns nivells que, a mes de poc pedagògics (i força demagògics), estan mancats de la més mínima dosi de rigor exigible. El dirigent d'un grup municipal de l'oposició denuncia cl fet que "un ajuntament (el nostre) faci caure esp e c i a l m e n t s o b r e els seus habitants la càrrega de les seves decisions de despeses". Qui ha de pagar si no? A més, qui ha vist per part seva una oposició frontal als projectes que s'han anat aprovant durant els darrers anys? L'equip de govern, per la seva banda, diu que donarà "compte als ciutadans de les inversions fetes al municipi". Com si el que estigués en discussió fos si s'ha fet molt o poc i no el com s'ha fet o, si ho volen en altres paraules, com s'ha finançat Però anem a les xifres. Els números del període 19871994, que correspon als dos primers mandats de l'actual equip de govern i als anys de màxima obra municipal, són inqüestionables (calculats en pessetes constants i a partir de les liquidacions pressupostàries). Els ingressos per habitant han augmentat entre 1987 i 1994 en un 132%, mentre les despeses ho han fet en un 148%. Per tant, ja tenim dèficit. Però, cosa que és pitjor, mentre els ingressos ordinaris per habitant han augmentat en un 60%, les despeses ordinàries ho han fet en un 84%. Per tant, ja tenim una ciutat amb greus problemes de manteniment. N'hi ha més encara. Tot això s'ha fet augmentant només un 44% els ingressos en concepte d'impostos, taxes i preus públics. Com s'ha pagat, doncs, part de l'augment esmentat de la despesa ordinària i, especialment, l'augment del 416% de la despesa inversora? Molt senzill: recorrent a la venda de patrimoni (sòl), endeutant-nos i generant una morositat alarmant. La conclusió, malgrat que no agradi, és senzilla i lògica: hem estat construint un model de ciutat sobre unes bases fiscals molt febles i poc exigents envers els contribuents (el límit de les quals va començar a veure's a partir de 1991). Ara, corremhi tots. Això sí, tard, de forma desenfocada i de males maneres.

BUHKIIIIS Horaris

de 7.00h a 24.00h Cada dia »* .». .

Ràdio Sant Cugat, la petita gran radio

cmnais del3.30hal4.00h de dilluns a divendres


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook