Divendres, 13 de setembre de 1996
US 4 CANTONS S O t m a n a r i independent de Sant Cugat del Vallès
EIPSC acusa de favoritisme Vequip de govern
1a
- Sant Cugat -
tema de la setmana
arrenca amb normalitat ÍHufïs
vinent Planes 3r 4f 5 i 6.
225 ptos
Sant Cugat viu amb força
Àngel Casas
El projecte de construcció d'un vial de connexió que unirà l'avinguda Francesc Macià -actualment en construcció- amb la rambla del Celler ha tornat a provocar les crítiques insistents del grup municipal socialista. A més de considerar que cl projecte és "legalment incorrecte", el PSC acusa l'equip de govern que encapçala l'alcalde, Joan Aymerich, de "favoritisme" i "clientelisme" per haver encarregat l'estudi previ del projecte a un arquitecte del despatx de l'extincnt d'alcalde d'Urbanisme Àngel Llaseras. La resposta d'Aymerich ha estat contundent: "Que deixin de fer demagògia. Si hem fet alguna cosa malament, que vagin al jutjat". Plana 10
Núm. 158 Any IV
Diada - Sant Cugat -
Els castellii-. uih d/l\ j,iaii' piotnymisfes de la Diada, van retre el seu partit nia/ luainnat^i al monument de Rafael (,asantfí.a aixecant un pilar de qutitre per sola. Foto \ I \RRt)\\
Alta participació a la festa major de les Planes i avui pregó a Valldoreix
Es multiplica per quatre la construcció de nous habitatges
- Sant Cagat -
Les festes majors de les Planes i de Valldoreix acabaran de tancar l'estiu de festes als districtes. Mentre les Planes acomiadava dimecres les celebracions, l'EMD concentra la majoria d'actes aquest cap de setmana. Avui la historiadora Montserrat Rumbau llegeix el pregó. Planes 16 i 17
Durant el primer semestre de l'any, s'han iniciat a Sant Cugat 677 habitatges nous, xifra que representa un 21 per cent més que el nombre de cases que es van edificar en el mateix període de 1995. Per a l'alcalde, Joan Aymerich, aquest augment era "previsible". Plana 28
Els actes institucionals a la plaça de Barcelona, amb motiu de l'Onze de Setembre, van ser seguits per gairebé dos mil santeugatencs. La jornada de dimecres va ser una de les diades amb més participació a Sant Cugat en els darrers anys. A banda de l'actc organit/.at per l'Ajuntament, CDC va omplir la llotgeta del claustre amb la tradicional cantada d'havaneres. ERC i els castellers van retre homenatge al monument de Rafael Casanova, que l'any que ve serà arranjat per l'Ajuntament. Plana 8 i editorial, plana 12
Ja ha sortit el número 8 de la revista
GAUSAC Estudis: - Sant Cugat del Vallès: una opció per a la mobilitat - La historiografia entorn del castrum octavianum - Reflexions entorn de l'art i entrevista amb Josep Grau Garriga - La educació sanitària: una eina bàsica de prevenció a les escoles - Arqueologia i història local
2
ELS /CANTONS Divendres, 6 de setembrt de 1996
Sumari
Q P S C local prepara el congrés del partit amb "tranquil·litat". Plana 7
Setmana
3
El retorn a les aules escolars que comença aquest dilluns es fa enguany amb l'aplicació del primer curs de l'ESO. A Sant Cugat està tot a punt perquè els estudiants de dotze anys el comencin. Planes 3, 4,5 / 6
Política
7
El Partit Popular de Sant Cugat ja ha escollit els vuit compromissaris que representaran la secció local en el proper congrés del partit. Plana 7 Acord institucional perquè el proper Onze de Setembre se celebri al voltant del monument a Rafael Casanova. Plana 8 i editorial
Acord entre Ajuntament i Farga sobre el
T o t Sant Cugat* i una puntaire són els manxecs de
Entrevista a Kiril Metodiev, el nou entrenador del CV
Valldoreix recorda el 60è aniversari de l'inici de la Guerra
C a r r i l b i c i Plana 10
l ' a n y . Plana 21
S a n t C u g a t . Plana 36
C h n l . Plana 37
Entorn
una barreja dels espais de sempre i novetats. Plana 17
Economia
amb un ambient més festiu que competitiu. Plana 34
10
El vial de connexió de l'avinguda del Monestir amb la rambla del Celler suscita les crítiques del PSC. Plana 10 Sant Cugat tindrà la primera planta que tractarà integralment els residus amb una inversió de més de mil milions de pessetes. Plana 11
Societat
16
Les festes majors als districtes són notícia: balanç molt positiu de la de les Planes i continua la de Valldoreix. Plana 16 Ràdio Sant Cugat estrena dilluns nova programació amb
El sector crític del Club Muntanyenc presentarà una candidatura per a les eleccions d'octubre m e n t r e Ramon Pros encara no es decideix. Planes 18 i 19 Dos santugatencs han tornat de Bòsnia, on han anat amb una expedició humanitària. Ara escriuen les seves experiències a ELS 4 CANTONS. Plana 22
30
La construcció d'habitatges nous es quadriplica a Sant Cugat en un any. Plana 28
Presentació de l'equip de futbol sala del Winthertur Sant Cugat. Plana 35
El director del Centre Diagnòstic Mèdic, Pere Feliu, és el protagonista de l'entrevista de Les empreses de Sant Cugat. Plana 31
Cultura
Esports
33^
La policia de barri es posarà en servei a finals de mes amb la vigilància diària a Valldoreix i els districtes. Plana 22
L'Ajuntament de Sant Cugat ha decidit retirar el transport escolar a la Unió Esportiva Sant Cugat. Plana 33
La radiografia recull la història dels Amics del Museu de Valldoreix. Planes 24 i 25
Els esports també han estat protagonistes en les festes majors de Valldoreix i les Planes
CURS SUBVENCIONAT
35
Els artistes santeugatencs que han participat en la fira de teatre de Tàrrega han triomfat en les seves actuacions. Plana 38 Canals Galeria d'Art celebra deu anys d'existència amb una exposició col·lectiva. Plana 38
La novel·la
43
Continua la novel·la per capítols Misteris de Sant Cugat, d'Eduard Jener. Plana 43
Ü S 4 ( M I W S CLUBDELSUBSCRIPTOR
SANT CUGAT DEL VALLÉS TÈCNIC EN GERONTOLOGIA REQUISITS: • Graduat escolar o FP 1 er. grau o equivalent • Curs dirigit a treballadors en situació d'atur • Persones majors de 25 anys DATA D'INICI: 30 de setembre 1996
A la benanera Gríful,
Interessats psr concertar entrevista de selecció:
Telèfon 589 37 87
mu if«iM
mina.
de la carretera de Cerdanyola.
V
Avinguda Torreblanca, 2-8 3er. A, núm. 12 08190 Sant Cugat del Vallés
f INPROSS INTERVENCIÓ I PROIECTES SOCIO-SANITARIS S.L.
^ w
«
& Cal presentar el D.N.I. i realitzar el pagament en metàl·lic
RllTTTFTÏ
Aula Cultural i Activitats Culturals Curs 1996-1997 INSCRIPCIONS A LA SECRETARIA DEL CLUB MUNTANYENC Del dia 16 al 30 de setembre. C M S C - Es prepara un nou curs que vol ser la continuació del de l'any passat i que us porta novetats que de bon grat seran de la vostra consideració i esperem que també comptin amb la vostra participació. AULA CULTURAL. Conferències dels dimarts. Començarà el dia 24 de setembre i durarà tot el curs. Es mantenen els quatre àmbits temàtics: EXCURSIONISME. LITERATURA. ACTUALITAT I SANT CUGAT. La finalitat de TAULA CULTURAL és crear un espai cultural i d'hàbits participatius en el món cultural entre els socis i per a tota la població de Sant Cugat. COL·LOQUIS I ACTIVITATS CULTURALS. S o b r e la porta a la participació activa en el debat, la reflexió i el replantejament de la funció cultural actual. És el seu objectiu estimular la participació en les activitats culturals
pròpies de l'entitat i del poble de Sant Cugat. També tindrà com a missió impulsar la participació en activitats significatives i de rellevància que s'organitzin a Catalunya. La finalitat és poder comptar amb tots aquells que tenen un interès per la cultura, en totes les seves manifestacions. CONEIXEMENT DE SANT CUGAT Activitats obertes mitjançant visites, sessions explicatives i publicacions a l'ENTORN DE SANT CUGAT. Finalitat: Programar periòdicament una activitat que comporti un major coneixement de Sant Cugat. Les visites seran guiades per persones especialitzades i que coneixen el nostre poble. VISITES CULTURALS PROGRAMADES. Activitats obertes i guiades a Exposicions, Museus, Activitats Culturals. Museu d'Història de Catalunya, Arxiu Nacional, etc.
Tots els interessats a participar en alguna de les activitats i que voleu tenir una informació individualitzada, cal que us apunteu durant el període d'inscripcions. Així farem possible l'obtenció d'una llista de tots aquells que hi esteu interessats. Atenció i informació: Demaneu per Jordi Guerrero i per Ramon Pros o Joan Troyano. GAUSAC Es continua donant suport a les activitats de l'AULA CULTURAL, del GEL (GRUP D'ESTUDIS LOCALS), amb noves propostes i conferències. El Club Muntanyenc Sant Cugat ha decidit participar amb una aportació de 150.000 pessetes en l'edició de la revista Gausac. El proper número que sortirà a finals d'any inclourà una detallada ressenya de les conferències dutes a terme durant el curs passat a l'Aula Cultural, sobre la Història de Sant Cugat.
Grup Mini de muntanya: Ruta Mont Perdut Vignemale C M S C - El Grup Mini del Club Muntanyenc vam marxar de ruta el mes de juliol passat. Inicialment érem onze persones i a partir del tercer dia s'hi van incorporar uns excursionistes més. Els noms dels excursionistes eren: Xesco. Oriol, Sara, Pere. Jana. Maia. Mireia, Núria, Marc S.. Marc T., Roeer i Marco. Vam marxar
una setmana, del 25 de juliol a l'I d'agost, començant la ruta a Torla vam fer el Mont Perdut, travessant la Brecha de Rolando fins al Vignemale. De baixada, vam passar pel Paso de los Mulos i vam arribar fins a Bujaruelo. La travessa s'emmarcava dins del programa de subvencions engegat per l'Es-
cola d'Excursionisme. Això ens va permetre aprofitar tant el dia d'anada com el de tornada per caminar, ja que vam poder llogar un microbús fins a Torta, que ens va recollir en concloure la ruta i ens va retornar a Sant Cugat. El primer dia vam arribar al refugi de Goriz. No hi havia lloc i el "bo" del guarda no ens va deixar dormir ni al menjador. Així vam passar la primera nit en unes petites coves que vam trobar a prop del refugi. Per més desgràcies aquella nit va ploure i vamn acabar tots ben remullats. encara que ara que ens ho mirem des de la distància va ser una nit divertida que sempre recordarem. L'endemà havíem de fer el Mont Perdut, però a causa de les pluges no ens vam decidir i ens vam quedar per allà buscant una cova més confortable. Vam trobar una cova d'un pastor on cabíem 12 persones. L'endemà deu dels excursionistes van poder per fi assolir el cim. encara que amb un temps poc favorable, llamps i trons, tot al contrari que el dia que vam pujar tots al Vignemale. en què cl sol i el bon dia va permetre gaudir d'una vista i una excursió magnífica. Agraïm a la Junta del CMSC i l'Escola d'Excursionisme el seu suport econòmic que potencia l'excursionisme entre els joves i que a nosaltres ens ha permet fer aquesta ruta. (iiup Mini al < im del Vi^ncinali'
Atletisme iformació esportiva Inscripcions i inici de curs CMSC- Després de passar un venturós estiu ja estem a punt per començar a donar-nos canya aquesta nova temporada. A principi d'octubre us comunicarem exactament la data d'inici del curs. RECORDEU passar per la Secretaria del Club per fer la inscripció, així podrem organitzar els grups. Aquest any es pagaran dues quotes de 7.000 ptes. amb venciment a I d'octubre i 1 de febrer + 1.000ptes. d'inscripció que es passaran per ordre bancari. Aquesta temporada la secció us ofereix: — Fer les inscripcions i recollir dorsals des del Club Muntanyenc Sant Cugat. — Federar-se — Participació en el campionat social —Actes socials (participar conjuntament en curses, etc) — Fer-se proves mèdiques. — Entrenaments al Centre d'Alt Rendiment — Grups per a escolars
Coral Sant Cugat CMSC.' L'I de setembre i amb motiu de la Festa MajúT de Granollers vam donar un concert al magn^ an^ M^spi0 de Sant Domènec (s. 11» setmana seg^n^v^aaafa París per fer dos «stoerts, fe ifomaiw la visita que la magnífica Carat l'Esé^tfgrisenç «Jem Coctèau» ens va fer a la primavera. P&a aquesta ocasió hem preparat un programa de cançó catalana, amb un especial homenatge a Eduard Toldrà, i de cançó flamenca «Nocturnos de la Ventana», de Federico García Lorca. I si us agrada cantar és el millor moment per provar-ho, ja que tot seguit comencem amb palla nova, amb vista als concerts de Nadal i la Festa Major de l'any vinent.'!
Castellers de Sant Cugat CMSC- Després d'haver descarregat els primers castells de sis (3 de 6 i4 de 6) a la Festa Major de la Floresta i de l'actuació a la Diada de l'Il de setembre, els Castellers de Sant Cugat tornem a actuar el dia 15 de setembre, al matí, a la Festa Major de Valldoreix, junt amb els Castellers de Cornellà.
Classes d'anglès per a socis CMSC' El proper mes d'octubre començaran les classes d'anglès. Aquest curs volem ampliar les places. Per a més informació, adreceu-vos a la Secretaria del Club.
Ja arriba la Marxa Infantil
CALENDARI AULA CULTURAL Sessió inaugural de l'Airta Cultural - Curs 1 9 9 6 - 9 7
Dia: 24 de setembre de 1996 Hora: 20,00 hores Lloc. Sala d'actes del Club Muntanyenc Sant Cugat
TAULA RODONA S O N » L'ÀMBIT CULTURAL A SANT CUGAT Ponents: Associacions, Entitats i personalitats del món cultural de Sant Cugat. Presenta: Club Muntanyenc Sant Cugat
CMSC- EL DIA 20 D'OCTUBRE tindrà lloc la celebració de la MARXA INFANTIL Tots eh nens i nenes esteu invitats a participar-hi. Com sempre, l'equip organitzador ja té les coses pensades. Aquest any hi haurà força novetats per passar-nos-ho encara més bé. Des d'aquí només volem recordar-vos la data de celebració. Cal preveure-ho amb temps, així com els dies d'inscripcions, que seran a partir de l'I d'octubre al Club Muntanyenc.
RllTT ,T ETt
Activitats excursionistes Curs 1996-1997 Presentació i antecedents CMSC- Durant el curs passat van tenir lloc connexes amb l'Escola d'Excursionisme i durant els mesos de maig i juny els treballs preliminars i de plantejament del que haurien de ser les Activitats Excursionistes, amb la finalitat de trobar el marc de desenvolupament adient i els destinataris d'aquestes activitats. Entenem que la Formació esdevé imprescindible si es vol aconseguir un nou rellançament de la tradició excursionista, així com també la vinculació de nous practicants a les modalitats actualment més en voga — esports anomenats d'aventura— i que conformen una ràpida evolució de l'excursionisme. Certament, tenim molts més practicants, però a la vegada, generalment no tan ben preparats. Avui tothom creu que pot afrontar una activitat excursionista, però existeixen greus mancances de coneixements, de les previsions del factor de risc i fins i tot dels usos de materials a emprar o itineraris a fer. Paradoxalment hi ha molta més informació i molt més baix nivell. El Club Muntanyenc Sant Cugat va començar el curs passat amb la creació de l'Escola d'Excursionisme, adreçada a escolars. La dirigeixen monitors especialitzats i té com a missió la formació dels joves excursionistes. Més de 160 nens i nenes han participat d'una activitat continuada al llarg de l'any i en aquest nou curs esperem donar-li continuïtat. És el futur. Si més no, hi ha una franja d'edats a partir de 14 anys que creiem que cal implementar amb una aportació important: l'especialització i formació més avançada per a tots aquells que vulguin atendre la pràctica de les activitats excursionistes. S'ha plantejat un programa on la Formació esdevé bàsica i un conjunt d'activitats que englobaran tant els qui vulguin iniciar-s'hi com aquells que ja tinguin una formació i vulguin seguir nivells superiors.
ACTIVITATS D'ALTA MUNTANYA — Activitats de Formació a l'Alta Muntanya, amb xerrades teòriques, preparació de sortides i diversitat de llocs per atendre el perfeccionament en les tècniques de practicar l'Alpinisme. Activitats adequades a les èpoques estacionals i al nivell dels assistents. CURSOS D'ESPECIALITZACIÓ ESCALADA, GEL, ALTRES Si gaudim d'un bon nivell de participants i de qualificació adequada, un cop avançat el curs, es podràan plantejar la realització d'activitats específiques com: Nivell Superior d'Escalada, Tècniques de Gel o Formació Esportiva i preparació per assolir objectius alpinístics més importants. ASSESSORAMENT I SEGUIMENT DE GRUPS — El treball de Formació es considera permanent per la qual cosa hi haurà un Servei d'Assessorament i de seguiment de Grups que practiquin aquestes activitats. Informació sobre rutes, travesses, escalades. Bibliografia. Intercanvi d'experiències, etc. Tots els cursos estan realitzats amb el suport d' ESPLAI ALPÍ. Els monitors són titulats i
Rocòdrom de Sant Cugat
especialistes en activitats esportives, llicenciats en Educació Física i membres d'ECAM, Escola Catalana d'Alta Muntanya (Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya). Una bona garantia per al teu aprenentatge. Si estàs interessat en alguna d'aquestes activitats, recorda:
PREDSSCRIPCIONS EN EL CLUB MUNTANYENC Del dia 16 al 30 de setembre.
Atenció i informació: Demana per Ignasi Escamilla o Ramon Pros En Gabriel Porti, d'Esplai Alpí, t'atendrà els dimecres 18 i 25 de setembre. Horari: de 7 a 9 del vespre.
CMSC- El Club Muntanyenc Sant Cugat va elaborar un informe tècnic i el va presentar a l'Ajuntament de Sant Cugat, tot demanant la instal·lació d'un Rocòdrom a les instal·lacions esportives de la Casa Mònaco. A hores d'ara encara no tenim resposta de l'Administració, tot i que les converses mantingudes amb l'Àrea d'Esports municipal traslluïenfeien notar una gran satisfacció per la nostra proposta. Tot indica que haurem d'esperar. Per part nostra, reclamarem i demanarem de nou que sigui considerada com més aviat millor. Mentrestant, s'haurà d'habilitar per a les pràctiques un rocòdrom de la comarca o de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Activitats excursionistes a Vestranger - Expedicions i tresc
CMSC- Un grup de socL·, tot comentant la notícia que feia referència a aquest tema en el ButNOTA: Els que estigueu interessats en alguna lletí de Juliol, ha manifestat l'interès que el Club de les activitats, veniu a informar-vos-en i Muntanyenc Sant Cugat reprengui les activitats apunteu-vos-hi. Segons el tipus d'activitat, socials a l'estranger, sigui muntant Expedicions caldrà que hi hagi un nombre mínim de Alpinístiques o rutes de Tresc-Trekking. persones interessades, mentre que per a altres S'ha pensat que, dins de les ACTIVITATS amb poques —2 mínim— serà suficient. El EXCURSIONISTES, es podia promoure la ritme de les activitats dependrà en gran mesura trobada d'aquells que estiguin interessats a de les vostres aportacions i necessitats. Podem portar a terme activitats a l'estranger. dir que serà Formació a la Carta. L'objectiu és organitzar sortides socials a muntanyes llunyanes, sigui en format d'expedició de petit format o una gran expedició. Amb això volem reprendre les activitats alpinistes d'envergadura. Sabem que exigeix temps, afició, molta preparació i diners. Si volem fer alguna cosa, cal posar-hi fil a l'agulla Algunes de les propostes sorgides són MUNTANYES DE L'ATIES —TOUBKAL— a la primavera. TRESC al NEPAL, primavera o estiu. Els ANDES del PERÚ o BOLÍVIA, KILIMANJARO a VÀFRICA i ACONCAGUA a VAMÈRICA DEL SUD. I segur que tu en tens una altra. Digué 'ns-ho. TROBADA: DIMECRES, dia 27 de setembre, a les 8 de la tarda. Al CLUB MUNTANYENC.
FORMACIÓ. ACTIVITATS PREVISTES PERA AQUEST CURS
Grup de Natura
JORNADES D'ALPINISME I ESCALADA Curs/cursos d'aprenentatge des d'iniciació fins a perfeccionament en la pràctica de l'Alpinisme i l'Escalada. Hi haurà xerrades teòriques i sortides a l'Alta Muntanya i freqüents pràctiques d'Escalada. Seran molt importants les informacions sobre materials necessaris. equipaments personal, alimentació i avaluació de risc.
CMSC- "En quedarà res, del Vallès?" Aquest serà el lema de la propera Festa de Tardor. El Grup de Natura va proposar-lho per tal de promoure la consciència, la reflexió i el debat sobre les conseqüències per a Sant Cugat i per a tot el Vallès de Venorme desenvolupament urbanístic planificat per al futur proper a la nostra comarca. El Quart Cinturó, el TGV, l'ocupació de tots els espais oberts de la plana amb cases, centres comercials i camps de golf formen part del considerat "progrés" que se'ns presenta com un camí cap a la prosperitat i la qualitat de vida. Nosaltres volem reivindicar un progrés que no sigui sinònim d'expansió urbanística i desaparició dels camps dels rodals. I la veritat és que els plans urbanístics per als propers anys espanten. Cal informar a tothom i crear una consciència col·lectiva crítica i que proposi un model més humà i ecològic per a la nostra amenaçada comarca.
ROCÒDROM - PRÀCTIQUES D'ESCALADA I FORMACIÓ ESPORTIVA — Pràctiques continuades d'entrenament i perfeccionament en un Rocòdrom. Mentre no es disposi d'equipament de Rocòdrom a Sant Cugat, es farà ús d'un dels existents a la zona del Vallès —UAB i Rocòdrom Públic de Sabadell—.
Voldria fer-me Subscriptor d' ELSBCANTONS i rebre gratuïtament el carnet d'EL CLUB DEL SUBSCRIPTOR.
ELSPICAIVrONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR Suiscriu-i'hi i demana la largeta d'El. Cl I B d'Els 4 Cantons i tindràs un descompte de 4 pies.
NOM ADRHÇA CIUTAT
TEL Data do iiuixcmunl
BANC/CAIXA l'.'u-ni» ,inib;u l.i bullk'I.i jV! vjnvu ,1! i
.
per litre de henzina. \ In Ben/i riera (ïríful. de la Carretera de Cerdanyola.
*
Professió
Cte. C V Ï T I . \ 5 - 1 : ;> :il la\ >s» ;<)•>!
M <»«!€.£
. « « « *
» ' * * " *
EIS4CANTOiNS L·
i
£ / tema de la
M
hetmana Divendres, 13 de setembre de IM6
Comença
ei
c u r s
e s c o l a
Anar a l'institut als dotze anys La implantació de f'ESO obliga a trobar solucions per al transport i el menjador dels nens El nou curs escolar comença dilluns amb una novetat importantíssima: l'ensenyament secundari obligatori (ESO) s'aplicarà obligatòriament a totes els centres de secundària. A Sant Cugat, la comunitat educativa i l'administració local han treballat durant tot el curs anterior per in-
tentar que el canvi per als nens de dotze anys fos al menys problemàtic possible. A banda de la novetat estrictament pedagògica, el fet que els nens de dotze anys hagin d'anar a l'institut i tinguin classe matí i tarda significa que s'han de solucionar dos problemes logístics: on
menjar i com arribar a classe. Al maig aquestes qüestions semblaven només embastades, però en l'últim consell escolar es van aclarir tots els punts en discussió. Sant Cugat és la ciutat del Vallès on els problemes logístics s'han resolt més satisfactòriament, tot i que els pa-
res han expressat durant tot el procés de discussió una incomoditat patent pel fet que es consideraven al marge de les decisions que ha pres l'administració. Dilluns començarà el curs amb tota normalitat: les places als centres públics estan garantides.
ÀNGELS CASTUERA - Sant Cagat -
I n cop garantides les més de mil p l a c e s q u e hi ha p e r a a l u m n e s d e primer d ' K S O als centres públics i privats de Sant Cugat, Ics qüestions dels menjadors i el transport també han quedat resoltes pel que fa als centres d ' e n s e n v a m e n t públic. Pel que fa als menjadors, els tres instituts han cond i c i o n a t un espai p e r q u è hi puguin menjar els nens. L'Arnau Cadell i el nou institut tenen una cuina. En cl cas del L e o n a r d o da Vinci, una e m presa de càtering servirà el dinar. S e g o n s d a d e s d e l s t r e s instituts recollides cl mes de juny, una tercera part dels alumnes que començaran ESO el s e t e m b r e es q u e d a r a n a dinar al c e n t r e . A q u e s t e s solucions són provisionals, i estan condicionades al funcionament d'aquest curs. Q u a n els r e s p o n s a b l e s dels centres comprovin quants alumnes es q u e d e n a dinar, la Cieneralitat invertirà o no per fer obres. Es el cas de l'institut Arnau Cadell, on s'edificarà un menjador nou l'any 1998. Fins ara. els nens de les escoles havien tingut cl transport als centres gratuït i amb un monitor que els acompanyava durant el viatge. El transport gratuït no funciona als instituts, i, a Sant Cugat, n o m é s s'ha fet una excepció amb l'institut Leonardo da Vinci. A la resta dels centres, els nens hauran d'a-
El menjador i els transports són problemes qe s'han solucionat. Al maia semblaven solucions provisionals, però a hores d'tira són decisions aplicables durant el curs. Els abonaments es revisaran per veure de quina manera es poden millorar. Els menjadors són una altra necessitat que s'ha hagut de resoldre. Foto: X. I ARRÒSA nar-hi caminant o utilitzant el transport públic.
mitjans és de 18.545 pessetes. Aquest títol de transport serveix per a tot el curs escolar. Les sol·licituds de l'abonament s'estan fent als instituts, i és aquí on s'han de tornar un cop e m p l e n a d e s . Tots els alumnes matriculats als centres públics de secundària sense excepció podran beneficiar-se d'aquests a b o n a m e n t s . Això passa per primera vegada. Aquests títols van ser l'únic tema de discussió al consell municipal d'ensenyament que es va fer dijous de la setmana passada. I n g r u p d e p a r e s , e n capçalat pel nou president de la coordinadora d'APA, Joan Barba,
Viatges més econòmics La comissió d e transports del consell municipal d'Ensenyament va discutir durant el curs p a s s a t les p o s s i b i l i t a t s p e r a c o n s e g u i r un a b o n a m e n t e c o n ò m i c per als e s t u d i a n t s que hagin d'utilitzar cl transport públic per anar a classe. Finalment, i després d'algunes propostes discutides, s'ha establert un a b o n a m e n t per als usuaris dels ferrocarrils i un altre per als autobusos. El preu de l'abonament per a tots dos
va protestar perquè creien q u e el títol de transport servia tant per a l'autobús com per al tren. El fet q u e aquest sigui l'únic motiu de discussió al n o s t r e municipi ara q u e està a p u n t de començar el curs "és un motiu de satisfacció per a l'Ajuntament, per als pares i per als
/idttf* 5~tf e <&>«.
EXPOSICIÓN Y OFICINA:
TALLER:
Ctra. de terrassa, 97 bis 08191 RUBÍ(BCN) Tel./Fax 699 78 02
C/Polit. 15 - Pol.lnd. La Llana 08191 RUBÍ(BCN) Tel. 699 94 56
Extintors
S a l a
5 0
T e I
&
5 8 9
CONTROLS VIA RADIO PORTES A U T O M À T I Q U E S
I
7
9 9
RUBÍ MÀRMOLES Y GRAPflTOS S.L.
SUMINISTRO Y COLOCACIÓN DE MÀRMOL, GRANITO Y SILESTONE
Sistemes fJectrótHo de Seguretat
SISTEMES I EQUIPS D'ALTA SEGURETAT
professors", segons la t i n e n t d'alcalde de Serveis Personals, Àngels Ponsa. "La feina q u e s'ha fet al llarg del curs per salvar uns esculls q u e semblaven difícils ha donat els fruits d e sitjats", segons Ponsa, "i el curs pot c o m e n ç a r a m b a b s o l u t a normalitat a tots els c e n t r e s " .
S a n t
RllTT.T.FTÍ
aGENDa setembre - octubre 96 Setembre Dia 4: Reunió preparatòria Marxa Veterans. Hora: A 2/4 de nou del vespre. Lloc: CMSC. Dies 7 i 8: Travessa Collbató-Reus.
gem el llac per l'esquerra i enllacem amb el
Hora: 8 del vespre.
Itinerari: km 18,200 de la Ctra. de Talamanca -
GR-10 fins o la punta. Comencem a pujar i arri-
Tots els interessats a plantejar Activitats Excur-
Mas de la Vall - L'Ocell de pedra - Cau dels
bem al llac inferior de Bastan i, tot seguit, als
sionistes a l'estranger esteu convidats a una
Emboscats - Collet de Llor - Cova dels Llimacs -
llacs de Mediano, de gran bellesa natural. Al
trobada. L'objectiu és sumar esforços i mirar
Roques de la Coca - Ctra. de Talamanca.
cap de poc s'arriba al refugi de Bastan a 2.250
què podem fer per reprendre, en forma d'ex-
Durada: 4 hores.
m d'altitud. Seguint el sender es travessa el llac
pedició o d'activitat col·lectiva, la realització de
Dificultat: Cap.
superior disposant-nos a pujar el coll de Bastan
la pràctica de l'Alpinisme. Us esperem al Club
Hora i lloc de sortida: A les 8 h del mati, a la plaça del Monestir (en vehicles propis).
Dificultat: 100 km.
a 2.507 m i seguidament el cim (a 45 minuts)
Muntanyenc. També podeu donar avís a la
Organitza: Secció Excursionista del C.F. Reddis
de 2.715 m. Meravellosa visió dels llacs i pics
Secretaria del Club i deixar nom i telèfon.
Reus.
(Neouvelle, Cap de Long - Midi de Bigorre).
Dies 14 i 15: Matagalls-Montserrat. Organitza: Club Excursionista de Gràcia. El Club Muntanyenc posarà un autocar i avituallaments especials.
Descendim el coll, tot seguit baixem i en 90 minuts aproximadament s'arriba al refugi Campana Cloutou (2.200 m), al costat del llac del mateix nom. Dia 22: Sortim del refugi i, en ple descens, pas-
Dia 1 5 : Actuació dels Castellers de Sant Cugat.
sem pel gran llac de Gréziolles, les Laguets; anem baixant gaudint d'una visió magnífica
Lloc: Festa Major de Valldoreix. Hora: Al mati. Lloc: Casal de Cultura de Valldoreix.
del paisatge (cascada de Garet) fins a arribar al poble d'Artigues. En total, el descens és de 1.000 m, en un temps de 3 hores. Farem cap a
Del 16 al 3 0 de setembre: INSCRIPCIONS A
Sta. Maria de Campan, on prendrem el vehicle
LES ACTIVITATS DEL CURS 1 9 9 6 - 1 9 9 7 :
que ens portarà a l'aparcament inicial. El retorn
— ESCOLA D'EXCURSIONISME
es pot fer per Luchon i la Vall d'Aran.
— AaiVITATS EXCURSIONISTES
Reunió preparatòria obligatòria: 18 de setem-
— ESPLAI SARAU
bre, a les 20.30 h, al Club.
(Dies 16,17 i 18: antics membres; Dies 19
Dia 2 4 : Sessió inaugural de l'Aula Cultural -
i 20: nNous membres)
curs 1 9 9 6 - 9 7 Activitat: Taula rodona sobre àmbit cultural a
— AULA CULTURAL I ACTIVITATS CULTURALS
Sant Cugat
del Vallés Tel. 674.53.96 i 6 7 5 . 0 5 . M - F m 675.05.68 Horari Secretaria: De 6 a 9 del vespre Horari Inscripcions: De 7 o 9 del vespre
Hora: 20,00 hores Lloc: Sala d'actes del Club Muntanyenc Sant Cugat
Esplai Sarau: 675.31.04
del món cultural de Sant Cugat
francès). Itinerari: Dia 2 1 : direcció Lleida - Balaguer - Alfarràs Besabarri - Graus - Ainsa - Bielsa - túnel d'Aragnouet - Bielsa - França. Quan arribem al poble de Fabian, trenquem a l'esquerra seguint
Presenta: Club Muntanyenc Sant Cugat
Lloc: Camprodon i Comanegra. Itinerari:
ral del Montnegre - S. Martí - S. Celoni - Cam-
Dissabte: Camprodon (1.020 m), l'Ascensió
pins.
(1.350 m.). Fàcil. Nit al gïte del Santuari del
Distància: 29 km (B h de caminada real, més
Coral (segle XIII).
temps de descans).
Diumenge: La Menera (777 m), Coll de Malrem
Dificultat: El màxim desnivell és de 600 m.
(1.181 m), Bordellat (1.349 m), Comanegra
Hora i lloc de trobada: 7 h del matí a la plaça
(1.553 m), punt tricomarcal (1.370 m), dava-
del Monestir (en autocar).
llada ràpida (pendent 50%) al coll de les Fal-
Informació i inscripcions: Secretaria del Club,
gueres, torrent de Pontarrós - la Menera. Total:
abans del dia 25.
6 hores de marxa amb alguns punts difícils. Duresa mitjana. Hi haurà opcions de recorre-
Dia 2 9 : Pas a Pas. Sortida o la zona de Taroscó (França). Farem una matinal entorn del poble anomenat dels hora de la tarda visitarem l'espectacular cova recorregut dura una hora i mitja. En acabat, molt a prop ja de la carretera general, tornaPreu: 3.000 ptes. (inclou l'autocar i l'entrada a les Lombrives). Hora i lloc de sortida: 7.30 h del matí a la plaça del Monestir.
de Muntanya).
Aprofiteu ara que el dia encara és llarg i bo per
Pressupost: 180 francs (mitja pensió) + 500 ptes. d'inscripció. Lloc i hora de sortida: 7 h del matí, a la plaça de Barcelona (en cotxes particulars). Reunió preparatòria: Dimecres 9 d'octubre, a Inscripcions: Abans del dia 4 doctubre. Informació: Andreu Baldi, tel. 674.42.84. Dies 12 i 13: Marxa Veterans. Lloc: Vitòria.
Projecció de diapositives de la temporada,
veure llocs on la resta de l'any no podrem
sopar i preparació calendari de la propera tem-
anar!
MARXA DE VETERANS A L'OCTUBRE La Marxa de Veterans d'enguany serà a Vitòria-Gasteiz els dies 12 i 13 d'octubre. Es farà
porada. fons de contacte habituals).
guts fàcils a prop de la Menera (ermita de Santa Cristina, Terre Roig, etc).
les 21 hores, al Club.
Dia 2 6 : Grup d'Esquí de Muntanya (Secció
Lloc i hora: Per determinar (utilitzeu els telè-
tanya.
Itinerari: Canet - S. Iscle de Vallalta - Parc Natu-
rem a casa.
Ponents: Associacions, Entitats i personalitats
Lloc: Parc Nacional Néouvielle (Pirineu central
la etapa: Canet de Mar - Campins del Montseny
Dies 12 i 1 3 : Sortida de la Secció de Mun-
IGR-5).
de les Lombrives (la "plus" gran d'Europa). El
Línia Direrlo tel. Escolo d'Excursionisme Activitats Excursionistes i
Dia 21 i 2 2 : Sortida del Grup de Muntanya.
la Mediterrània a les comarques de Ponent".
Tres Senyors, suau i de bell paisatge. A primera
— ATLETISME I FORMACIÓ ESPORTIVA lloc Club Muntanyenc Soni Cugal Pi. de Barcelona, 5 - Sani Cugat
Dia 2 8 : Senderisme. Temporada 9 6 / 9 7 "De
Informació: Secretaria del Club o Antoni Casals, tel. 589.10.33. (de 9 a l l del vespre).
una reunió preparatòria el dimecres dia 4 de
Octubre
setembre, a 2/4 de nou del vespre, al Club. Si necessiteu informació, demoneu-la a Secre-
la carretera uns 10 km fins a l'aparcament (1.593 m). 45 minuts després d'haver
Dia 2 7 : Trobada per a Activitats Excursio-
Dia 6: Excursió matinal. Temporada 9 6 / 9 7 :
començat la caminada, trobem el llac de l'Oule
nistes a l'estranger - Expedicions i Tresc -
Sant Llorenç del Munt (zona nord).
(1.819 m). Deixem el refugi a la dreta, vore-
Trekking.
taria.
l a excursió: Al nord del Montcau.
Convocatòria d'eleccions a la Junta Directiva del Club Muntanyenc Sant Cugat C M S C - En lu sessió de la Junta Directiva del passat dia 4 de setembre de 1996. es van convocarquen eleccions a la Junta Directiva del Club Muntanyenc Sant Cugat, les quals tindran lloc el dia 26 d'octubre de 1996. També es va establir el programa del procés electoral, que consisteix en la creació del Cens Electoral el 30 d'agost de 1996, l'eleccióa creació de la Junta Electoral. que s'escollirà del Cens Electoral i que constarà de
tres socis titulars i tres suplents. Comptarà amb l'assistència de la Junta Directiva en funcions i dels serveis de l'entitat, per tal de garantir el procés electoral. La data de termini de presentació de candidatures serà el dia 30 de setembre de 1996 i sis dies després seran proclamades per la Junta Electoral. Els càrrecs a elecció són els dimanants de l'Art. 9.2, que són els de president, vicepresident. secretari i tresorer.
La Junta Directiva està formada per un nombre de membres no inferior a 5 i no superior a 21. S'hi poden presentar tots aquells que gaudeixin de la condició de soci —Cens Electoral— i que siguintinguin la condició de majors d'edat. A la Secretaria del Club hi ha, a disposició de tots els socis, la documentació del Cens Electoral, els Estatuts de l'eEntitat i les normes de desenvolupament de les eleccions.
r E R R E T E J U f l SUBMINISTRAMENTS INDUSTRIALS - MAQUINÀRIA N T ELECTRICITAT - BRICOLATGE - JARDINERIA C/ Francesc Moragas, 44 - C/ Girona, 3 - Tel. 675 01 75. Sant Cugat
4 Setmana
Q S ÍCANTONS Divendres, 13 de setembre de 1996
Comença
el
curs
e s c o t a r
A la ptirt del darrere de l'escola Collserola es construirà l'edifici nou. Foto. \ lARRÒS \
Com un nen amb escoles noves Alguns centres s'estan adequant per al nou curs Els aproximadament mil nens que faran l'ensenyament secundari obligatori a partir del mes de setembre s'hauran de repartir entre els vuit centres d'ensenyament privat i els tres de públics que hi ha a Sant Cugat. Són 650 places als centres privats i 330 als públics. El creixement de la població infantil a Sant Cugat va preveure que al
ÀNÍ.F.l.S CASTUERA
• Sant Cagat L escola Collserola estrenarà un nou edifici, si tot va bé, el 1998. En el ple municipal del setembre o de l'octubre, s'ha de discutir el projecte que ha presentat la Generalitat per al nou edifici. L'escola Collserola es construirà a la part del darrere d'on és ara, on hi ha una mena de parc infantil. L'Ajuntament i la comunitat escolar ja han donat el vistiplau al projecte. Ara falta que el ple ho aprovi per poder tirar endavant les obres. La nova escola Collserola era una vella reivindicació de la comunitat escolar, perquè ja quan es va instal·lar allà, fa deu anys, les condicions de l'escola eren deplorables, i no han canviat gaire. L'escola Collserola havia estat l'antic institut: els espais són reduïts i sobreutilitzats. L'alcalde va agilitar els tràmits perquè com a mínim la part administrativa estigui acabada abans d'acabar l'any, i la Generalitat, si ho vol,
municipi faran falta dues escoles més d'educac i ó i n f a n t i l i p r i m à r i a i un c e n t r e més de secundària. L'aleshores conseller d'ensenyament, J o a n Maria Pujals, va anunciar al gener de 1995 que el mapa escolar de Sant Cugat quedava definit així. Alguns d'aquests projectes estan molt a prop. D'altres hauran d'esperar més.
pugui publicar cl concurs per construir un nou edifici. L'Ajuntament ja ha fet servir aquest sistema en altres ocasions. El col·legi Joan Maragall, per exemple, està enllestint l'edifici del gimnàs i el
El ple municipal ha d'aprovar també en una de les pròximes sessions plenàries la cessió dels terrenys que lyAjuntament farà a la Generalitat per construir una nova escola a Vavinguda Gaudí.
menjador perquè el consistori va avançar cinquanta milions de pessetes que després cobrarà a la Generalitat. L'edifici no s'estrenarà fins al gener del 1997.
El ple municipal ha d'aprovar també en una de les pròximes sessions plenàries la cessió dels terrenys que l'Ajuntament farà a la Generalitat per construir una nova escola. El centre educatiu d'infantil i primària es construirà a la part posterior de la biblioteca municipal, a l'avinguda de Gaudí. El centre d'ensenyament secundari Leonardo da Vinci també està en obres, que s'acabaran definitivament al gener. L'Ajuntament s'ha encarregat de condicionar l'entorn del centre, perquè els pares i els professors havien advertit moltes vegades del perill que suposava la carretera de Rubí, que passa just al costat. Els altres dos centres d'ensenyament no han necessitat obres. El nou institut, situat al Parc Central, és el que ha d'acollir més nens a l'ESO, 150, i el març ja es preveia que els alumnes estarien justos a la classe. L'Ajuntament de Sant Cugat, per a aquest primer any d'ESO, ja té previst omplir tots els espais disponibles al centre.
l'escola Europa es va inaugurar el mes de juny. Foto: ESCOLA EUROPA
Catalans i europeus Dues escoles s'estrenen el setembre L'oferta de centres d'ensenyament privat a Sant Cugat és àmplia i força variada. La majoria dels col·legis en què els pares han de pagar mensualitats perquè els seus fills hi estudiïn són religiosos, per a nens i nenes per separat. Enguany, a les possibilitats de rebre una educació d'elit s'hi afegeixen dos nous centres: l'Europa, a la zona de Torre Blanca, i l'escola Thau, al costat de l'autopista A-7. ÀNGELS CASTUERA
L'escola Europa és un projecte molt personal d'Eladio Herranz, un home que fa més de vint anys que ensenya i que va tenir ja una experiència poc agradable a Sant Cugat. Tot i així, ha insistit a quedar-se i ha aconseguit aixecar un edifici immens amb unes instal·lacions esportives envejables. Herranz pensa construir més endavant una residència d'estudiants perquè hi puguin viure els estudiants que vinguin de l'estranger. A l'escola Europa s'entra coneixent la llengua materna i se surt poliglot. Els nens aprenen l'anglès des que tenen tretze anys, i, a mesura que van creixent, aprenen francès i alemany. Aquest és el gran aspecte que defensa el director del centre, que considera que els pares es gasten massa diners perquè els seus fills aprenguin idiomes, i, al mateix temps, considera que la formació de les persones en els idiomes és fonamental per a al seva preparació personal i pro-
fessional. Un nou concepte pedagògic, segons el qual el nen no estudia, sinó que aprèn. L'escola Europa es va inaugurar al juny amb un acte de presentació al qual van assistir, entre d'altres, exjugadors del Barca que dirigiran l'escola esportiva. L'escola Thau és un altre concepte de centre educatiu. Inspirat pel gran pedagog Joan Triadú, és una còpia del centre laic però català que hi ha a Barcelona. Segons Triadú, un grup de pares de Sant Cugat li van demanar un dia que hi hagués una escola Thau a Sant Cugat. Els mateixos pares santeugatencs van crear una fundació, van comprar un terreny per construir l'edifici i es van encarregar de tot. L'escola Thau és laica però catòlica per principi. L'edifici es va construir en un temps rècord en terrenys de l'autopista A-7, davant de Televisió Espanyola a Catalunya. El centre està inspirat a defensar la cultura i la identitat catalanes gairebé com afilosofiade vida. L'actitud i els coneixements del pedagog Joan Triadú li han valgut un gran reconeixement.
Setmana 5
ELS-/CANTONS Divendres, 13 de setembre de 1996
Comença
el
c u r s
e s c o l a r
Un sistema educatiu completament nou Guia ràpida per saber què és la reforma Dels canvis més importants i nous de la reforma del sistema educatiu, un dels que més destaca és el que n'afecta la mateixa estructura, perquè se n'altera la durada i es modifica l'orientació i la finalitat de totes les etapes escolars. Quan tota la reforma estigui implantada, paraules tan arrelades al nostre vocabulari habitual com EGB o BUP quedaran condemnades a ser simples referents d'una part de la història de l'educació de l'Estat. JOFRE LLOMBART
El nou sistema educatiu es divideix en tres grans blocs: educació infantil, educació primària i educació secundària. Educació infantil: comprèn fins als sis anys d'edat i s'estructura en dos cicles, el que es coneix de 0 a 3 i de 3 a 6 anys. L'aspecte més a tenir en compte és que no és obligatori per llei que tothom cursi aquest tram educatiu, és a dir, té caràcter voluntari. El principal objectiu didàctic és contribuir al desenvolupament físic, intel·lectual, afectiu, social i moral dels nens i les nenes. Educació primària: primera etapa amb caràcter obligatori i que va dels sis als dotze anys. Es divideix en tres cicles (inicial, mitjà i superior) que duren dos cursos cadascun, i representa el fonament bàsic i comú del procés educatiu. En aquest tram és quan l'alumne ha d'adquirir els coneixements culturals mínims, els fonaments d'expressió, escriptura i càlcul, així com els de coneixement de l'entorn i d'arrelament al país. Esquema del nou sistema educatiu. Font: departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya
Educació secundària: aquest nivell comprèn l'educació secun-
dària obligatòria, el batxillerat i la formació professional de grau mitjà. -Educació secundària obligatòria: la famosa ESO. L'etapa que forma els alumnes dels dotze als setze anys i que allarga l'obligatorietat d'anar a l'escola fins a dos anys més del que per llei s'havia demanat fins ara. En aquesta fase continua predominant l'educació bàsica i comuna, tot i q u e progressivament es va donant pes, en la mesura que és possible, a les assignatures optatives tenint en compte les preferències dels alumnes. En acabar els estudis, els estudiants reben el títol de Graduat en Educació Secundària, que els permet seguir, si volen, estudiant a batxillerat o a la formació de grau mitjà. -Batxillerat: etapa dissenyada perquè els alumnes puguin accedir a estudis universitaris o a la formació professional superior. Consta de dos únics cursos i garanteix l'especialització escollida per l'estudiant -Formació professional de grau mitjà: dos anys d'estudis amb estreta vinculació al món laboral que haurien de permetre una adaptació millor a les demandes socials.
I ESO, què és? Lensenyament secundari obligatori es comença a aplicar a Sant Cugat En la nova ordenació del sistema educatiu, l'etapa d'ensenyament secundari obligatori s'estructura en d o s cicles JOFRE LLOMBART
- Sant Cagat Amb aquestes premisses, una de les paraules q u e més sonaran entre els estudiants serà la de currículum. S'entén per currículum el conjunt d'assignatures que els estudiants han de cursar al llarg de tot el procés. El nou sistema educatiu neix a m b la voluntat de no fer currículums homogenis i preestab l e r t s , sinó q u e al llarg d'aquests anys els nois i les noies han de poder configurar el seu currículum personal en funció dels propis interessos i capacitats. cursant tantes matèries comunes com matèries optatives.
d e d o s c u r s o s a c a d è m i c s i comprèn d e s dels 12 fins als 16 anys. A l'hora d'elaborar ei disseny de l'ESO, s'han
Així doncs, es pretén garantir als e s t u d i a n t s q u e dilluns com e n c e n l ' e n s e n y a m e n t secundari obligatori a Sant Cugat i arreu de Catalunya q u e tinguin les m a t e i x e s oportunitats de formació, i a la vegada respectar-ne la diversitat. Aquest fet aniria seguit d'un objectiu molt clar: proporcionar-los totes a q u e l l e s habilitats i c o n e i x e m e n t s q u e els p e r m e t i n poder seguir les diferents sortides q u e se'ls ofer e i x e n en a c a b a r l ' e n s e n y a m e n t obligatori. A l'etapa d ' e n s e n y a m e n t secundari obligatori els alumnes tindran un horari escolar de 27 hores per s e t m a n a , de mitja-
considerat dos aspectes fonamentals: aMargar l'ensenyament obligatori fins a arribar a l'edat laboral mínima i fer de
na, durant el primer cicle i d e 29 hores per setmana al segon. En tots dos casos està inclòs el t e m p s dedicat a la tutoria. El setanta per c e n t d e l'horari dels alumnes està configurat pel currículum comú, aquell q u e és igual per a tots els est u d i a n t s , i el trenta per c e n t restant és currículum diversificat. Currículum El c u r r í c u l u m c o m ú e s t à constituït per totes les àrees q u e , a m b caràcter obligatori, ha de cursar l ' a l u m n e , i q u e c o m p r e n e n tots els c o n e i x e m e n t s i habilitats q u e t o t h o m
l'escola un ens integrador de la diversitat dels alumnes i de la seva capacitat diferent d'aprenentatge.
ha d'haver adquirit a l'hora d e finalitzar l ' e t a p a d ' e n s a n y a m e n t secundari obligatori. En canvi, el currículum diversificat el constitueix el conjunt d'assignatures relatives a les diverses àrees del currículum comú, i respon a la diversitat d'interessos, capacitats i ritmes d ' a p r e n e n t a t g e dels a l u m n e s , alhora q u e c o n t r i bueix a l'orientació personal, acadèmica i professional d'aquests. El currículum està organitzat en crèdits, és a dir, en unitats de programació q u e d u r e n un t r i m e s t r e , g e n e r a l m e n t de trenta hores lectives d e durada, q u e d e s e n v o l u p e n a cada
c e n t r e una part del primer nivell del disseny curricular d'una àrea o àrees del saber. En cada crèdit s'especifiquen els c o n t i n g u t s , els objectius, les orientacions didàctiques i les activitats d'ensenyamenta p r e n e n t a t g e i d'avaluació. L'oferta diversificada està pensada perquè es realitzi de forma progressiva al llarg d e l'etapa i l'alumne elegirà els c r è d i t s variables t r i m e s t r a l ment. E n t r e a q u e s t s hi haurà crèd i t s d e religió per a a q u e l l s alumnes que voluntàriament hi optin, crèdits de la segona llengua estrangera i crèdits d e cultura clàssica.
6 setmana
ELS4CANT0N5 Divendres, 13 de setembre de 1996
O p i n i o
Eh reptes de la reforma i la seva aplicació
educativa
a Sant Cugat
RAMON CASALS
Partint de la basa que el sistema educatiu d'un país ha de canviar d'acord amb la mateixa dinàmica de la societat a la qual serveix, el director de l'institut d'ensenyament secundari Leonardo da Vinci, Ramon Casals, explica les característiques essencials de la reforma educativa. A Sant Cugat, la comunitat educativa ha treballat de valent durant tot el curs perquè la reforma s'apliqui de la millor manera possible. Casals aposta per aquesta línia, i destaca que, tot i els problemes, la feina entre l'administració i la comunitat escolar ha de continuar perquè el resultat s'ho val.
E
l sistema educatiu d'un país no pot ser estàtic. La societat canvia i, per tant, canvien també les necessitats que aquesta societat manifesta. Kl sistema educatiu, i l'educació, en un sentit més ampli, han d'adaptar-se a aquestes necessitats canviants. Per aquests motiu ens trobem i. sense dubte, ens seguirem trobant a m b una reforma educativa - o digueu-li com més us agradi- cada vint o trenta anys. No és la meva intenció entrar a valorar si la reforma del sistema educatiu que ara s'està aplicant és la millor possible que es podia haver fet, o si els diferents governs estan fent tot el possible p e r q u è la seva aplicació sigui prou satisfactòria. Però sí q u e m'agradaria destacar quins són els objectius clau, o reptes, d'aquesta reforma, el grau d'assoliment dels quals ens dirà si s'han satisfet, o no, les noves necessitats q u e la societat ha generat. També cal recordar que l'actual reforma s'ha aplicat ja a l'ensenyament infantil i primari de forma gradua], però és ara, en la seva aplicació a l'ensenyament secundari, quan se n'ha parlat més, atesa la dimensió dels canvis que planteja. Així, partint del fet conegut per tothom que s'allarga en dos anys l'ensenyament obligatori i que es cursa aquest e n s e n y a m e n t fins als 12 anys als centres d'educació infantil i primària i dels 12 als 16 als instituts d'educació secundària, els reptes principals són: 1- Passar d'un sistema que es bifurcava als 14 anys amb una disjuntiva Bl'P-FP, a un tronc únic. Aquest tronc únic ha de ser prou flexible i variable per aconseguir que sigui vàlid per al 100% de la població fins als 16 anys. 2- Cal garantir que les diferents e t a p e s obligatòries q u e s'estudien en centres diferents (esc o l a - i n s t i t u t ) e s t i g u i n satisfactòriament enllaçades; tant pedagògicament (coordinació d'equips docents) com en els aspectes organitzatius (itineraris, adscripció de centres, e t c ) . 3- La formació professional es
renova de cap a peus, passarà a ser més flexible, més especialitzada, més curta i més relacionada amb el món de l'empresa. La flexibilitat Si l'aplicació de la reforma educ a t i v a a c o n s e g u e i x assolir aquests tres objectius de forma satisfactòria, haurà respost a les causes principals que la van motivar. P e r q u è no oblidem q u e aquesta reforma es va plantejar perquè la societat manifestava l'exigència q u e els nois i noies e s t u d i e s s i n fins als 16 a n y s . Quan es va implantar el sistema que ara està en vies d'extinció,
La flexibilitat de crèdits i currículums i la potenciació de la formació professional són dos dels aspectes destacats de la reforma educativa cap als anys 70, el percentatge de nois i noies que estudiaven més enllà dels 14 anys era d'entre el 60 i 70%. Abans, l'alumne amb menys predisposició per l'estudi no es plantejava de seguir estudiant més enllà de l'edat obligatòria. Amb el nou E S O , cal donar acolliment al 100% de la població i per tant l'ESO és concebut amb un ampli grau de flexibilitat per poder-ho aconseguir. Aquesta flexibilitat està referida als plans d'estudi (crèdits comuns, variables, de reforç, d'ampliació, agrupacions flexibles...), però t a m b é cal recordar q u e aquesta flexibilitat està referida als diferents centres educatius. Cada centre, en funció de la seva realitat particular i específica i
del seu entorn, dissenya el seu projecte curricular. Per als professionals de l'ensenyament en particular i per als centres d'ensenyament (professors, alumnes, pares...), aconseguir un perfil de centre que s'adapti a tots els alumnes és el primer i principal gran repte de la reforma. Aquest primer repte es pot assumir en cada centre amb un alt grau d'il·lusió, de confiança en les possibilitats de tots, de participació i d'organització dinàmica i eficient. L'enllaç primària-secundària Crec q u e és bo que tot l'ensenyament obligatori no es cursi al mateix centre. Dividir els centres públics en C E I P S (3-12) i IES (12-18) permet que els dos tipus de centre es puguin adaptar millor a les característiques dels alumnes de les diferents edats. Ara bé, l'enllaç, el canvi de centre, la coordinació dels professors, les adscripcions, etc. presenten un seguit de dificultats. Alguns aspectes d e p e n e n exclusivament de la voluntat dels equips docents i equips d'assessorament pedagògic de cercar vies de coordinació, i en d'altres intervenen tots els estaments i totes les administracions: associació de pares, alumnes, administració municipal, departament d'Ensenyament, etc. Tothom sap que al llarg del curs passat (1995-1996) les principals inquietuds dels alumnes de 6è de primària era saber a quin institut anirien i els pares compartien aquesta inquietud a més de preguntar-se com quedarien els menjadors dels instituts, el transport escolar, la preparació dels equips de professors... Actualment. Sant Cugat del Vallès té set centres públics d'educació primària i tres instituts de secundària, l ' n cop es van concretar les adscripcions de les diferents escoles als diferents instituts, i es van establir unes zones geogràfiques d'influència (que no és la meva intenció valorar), crec que a Sant Cugat es
va aconseguir un èxit molt important: dels 340 alumnes actualment matriculats per primer d ' E S O als tres instituts, només quinze no estan al centre que van escollir en primera instància, i cap dels alumnes que van passar d'un centre públic a l'institut q u e els corresponia es va haver de desplaçar. Això fa que sigui a la nostra ciutat on aquest procés ha estat més satisfactori de tot el Vallès. Així doncs, malgrat totes les dificultats, preocupacions i discussions q u e el procés ha generat, estem en el bon camí. Cal seguir treballant per fer més sòlids els lligams entre centres de
A Sant Cugat, la feina que ha fet la comunitat escolar amb Vadministració per aconseguir el millor per als alumnes ha donat resultats prou satisfactoris -
;
ÍÏÍ'^^-#
%
:j$m
primària i de secundària i cal planificar bé el futur. El pas de tres a quatre instituts de secundària, estudiar la macrozona compartida entre l'IES Angeleta Ferrer i l'IES Leonardo da Vinci, seguir treballant per facilitat el transport als instituts, etc. Insisteixo: crec que malgrat que el procés no s'ha dut com a molts els agradaria i que les APA han sentit q u e l'administració les marginava del procés, hem de seguir treballant perquè en alguns aspectes s'han aconseguit èxits importants, i en d'altres cal aconseguir-los.
planta és la de la ESO, faré un brevíssim e s m e n t dels canvis que la reforma comportarà per a la Formació Professional: - S'estructra en cicles formatius d'un o dos anys molt especialitzats. - N o c o n s t i t u e i x una via paral·lela, sinó un complement als troncs principals ESO-Batxillerat. - Les pràctiques a l'empresa són obligades, i els cicles formatius s'han d'adaptar a les exigències canviants del teixit industrial de serveis de l'entorn. - Tots (o la majoria) dels instituts participaran en els cicles formatius. Tot això ens anirà venint, caldrà parlar-ne a escala local i serà el debat dels anys vinents. Finalment, voldria afegir q u e des del p u n t d e vista pressupostari la reforma no ens ve en el millor m o m e n t i q u e l'ampliació dels pressupostos d'ensenyament no'és la que caldria per a una aplicació de la reforma. Però vull destacar q u e en educació els diners són importants, d'acord, són molt importants, però no són l'única cosa important. Crec que la coordinació, la voluntat de participació, la capacitat d'adaptació dels centres educatius, la professionalitat dels d o c e n t s , la gestió i organització escolars són tan importants com el pressupost. I si b é p o d e m reclamar més diners per a ensenyament d i n s d e l s p r e s s u p o s t o s de la Generalitat, t a m b é podem treballar en l'àmbit de la nostra ciutat per tal que entre els diferents estaments q u e intervenen en l'ensenyament: professors, alumnes, pares d'alumnes, administració educativa, e t c , hi hagi una bona entesa i un esperit de col·laboració i de participació d e tothom. Si aconseguim aquesta entesa farem molt per garantir que l'ensenyament públic a Sant C u g a t c o n t i n u ï gaudint del grau de qualitat que sempre ha tingut.
La formació professional Si bé no és el tema estrella perq u è la reforma q u e ara s'im-
Ramon Casa/s Director de l'IES Leonardo da Vinci
OS í CANTONS
Política
7
Divendres, 1.1 de setembre tle l')a6
mmmmmmM C r i s i s
i n t e r n e s
de
p a r t i t s
El PSC de Sant Cugat afronta el congrés amb "tranquil·litat i il·lusiór>r>
UDC prepara P assemblea local de renovació ÀMGKLS C A S I V E R A
Els delegats locals presentaran tres esmenes al debat general
- Sant Cugat -
El congrés que el Partit dels Socialistes de Ca-
signatura pendent de tancar les ferides obertes
que han de decidir diversos punts sobre el futur
talunya ha de celebrar el mes d'octubre vinent
al congrés de Sitges de 1994 si es vol presentar
del partit, ja han començat els treballs precon-
marcarà un abans i un després en la formació; "un
com l'eix vertebrador de l'alternativa a CiU de
gressuals amb la presentació de tres esmenes
congrés històric", apunta Àngel Casas, porta-
cara a les eleccions del 99. Precisament, la for-
que ha pogut conèixer aquest setmanari. L'a-
veu del PSC a l'Ajuntament. Canvis importants
ma que aquesta alternativa ha de prendre també
grupació local no és cap excepció pel que fa a l'e-
a banda, com és el de substituir Raimon Obiols
serà damunt la taula i es debatrà sobre la viabi-
xistència de tendències diferents, però tothom
per Narcís Serra a la primera secretaria, el que
litat o no de la versió catalana de L'ulivo italià. A
coincideix a utilitzar paraules com "renovació i
sí que és clar és que a Castelldefels el PSC té l'as-
Sant Cugat, d'on sortiran tres delegats dels mil
il·lusió" per definir l'estat actual de la qüestió.
JOl·'RK Ll.OMBART
- Sant Cugat La situació a m b què el P S C afronta el congrés de l'I 1. 12 i 13 d'octubre és "d'una tranquil·litat extraordinària perquè la polèmica està molt delimitada gràcies al debat que hi ha hagut i perquè la renúncia de Raimon Obiols a presentar-se a la reelecció ha ajudat molt", segons afirma el primer secretari del PSC a Sant Cugat, Jordi Menéndez. A aquesta desdramatitzaàó del congrés, Menéndez afegeix, però, que s'han d'afrontar punts que "no es poden pasar per alt, com l'obertura del partit a sectors més amplis de la societat i la definició de l'estratègia per fer del PSC una alternativa madura al pujolisme". Amb tot, el màxim dirigent dels socialistes santeugatencs opina que
"l'enfrontament entre capitans i obiolistes, tot i ser una realitat, no es produeix a la majoria d'agrupacions locals", i la de Sant Cugat n'és un exemple. Esmenes i ampli consens Pel que fa al debat que precedeix el congrés i que s'està fent des de les esferes més altes del PSC fins a la militància de base, a Sant Cugat s'ha traduït en l'elaboració de tres esmenes i, sobretot, en la inexistència d'una postura concreta pel que fa a les tendències internes de la formació. Si bé hi ha dirigents que es consideren més partidaris d'un discurs que un altre, com Francesc Serra amb el cas d'Obiols, la presa d'una opció determinada no és habitual entre els mandataris santeugatencs. Així, Àngel
Jordi Menéndez Casas assegura que ell és "neutral" i Menéndez explica que "la majoria de l'agrupació pren part per uns en unes coses i és partidària d'altres coses dels altres". Aquesta mateixa àmplia majoria és la que ha aprovat la presentació de tres esmenes al congrés de Castelldefels. Són tres esmenes
que tenen molt a veure amb els errors q u e van provocar un descrèdit en el PSOE: promoure la limitació de dos mandats tant al partit com a Ics institucions, crear una comissió d'ètica per evitar casos de corrupció i estendre la llei d'incompatibilitats per limitar l'aglutinament de massa poder pera una sola persona. El 26 de setembre serà el dia en què l'assemblea de l'agrupació local escollirà amb vot secret els tres delegats que representaran el PSC de Sant Cugat. Els candidats a formar part de la delegació santeugatenca són molts, "perquè a tothom ens fa molta il·lusió participar en un congrés que serà tan renovador", afirma Serra. De totes maneres, avança Jordi Menéndez, "sortiran elegits aquells que sintonitzin amb les directrius generals del partit".
La secció local d ' U n i ó D e mocràtica de Catalunya ha convocat per al dia 11 de setembre una assemblea de tots els militants. La reunió servirà, bàsicament. per renovar els càrrecs executius de la formació i per discutir les qüestions q u e es consideri que s'han d'aportar al Congrés d'Unió Democràtica de Catalunya que es farà a finals d'any. Kn el període d'octubre a desembre, s'han de renovar els càrrecs a Ics assemblees locals, les comarcals i les intercomarcals. K] període per presentar la candidatura a president de la secció local s'obrirà el dia 16 tic setembre, i durarà fins al dia 25. LI president de la secció local, Joan Recasens, no ha anunciat encara si es presentarà a les eleccions per sortir una altra vegada com a president de l'assemblea local. Per la seva banda, el tinent d'alcalde de Serveis Interns, Jordi F e r r é s , podria ser un dels candidats a l'elecció com a president de la secció local d'Unió Democràtica de Catalunya el dia 11 de setembre.
Escollits els vuit delegats que representaran el PP de Sant Cugat al congrés Tarragó "agraeix" a Vidal-Quadras que no es presenti a la reelecció JOFRK Ll.OMBART
Francesc Llatjós. president de la secció local del PP; Eduardo Castaneda, regidor a l'Ajuntament; Jaume Tarragó, portaveu del grup popular al consistoti; Pantaleón de Miguel, representant del partit a l ' E M D de Valldoreix, i els militants de base Berta Rodríguez i Luis Romero, a més de dos representants de les Noves Generacions. Per aquest ordre, de més votats a menys votats, van sortir elegits dilluns passat els vuit compromissaris del Partit Popular a Sant Cugat que el dia 28 d'aquest mes hauran de decidir, entre altres punts, el nom
del nou president de la formació a Catalunya. L'elecció dels representants es va fer el mateix dia en què es va conèixer la renúncia de l'actual president, Aleix Vidal-Quadras, a presentar-se a la reelecció a instàncies de la direcció estatal del partit. Amb la decisió de Vidal-Quadras, aparentment definitiva, el partit afronta el congrés amb la descàrrega de no haver de decidir per ell mateix sobre el futur de l'encara màxim mandatari. En aquest sentit, el portaveu del grup popular a l'Ajuntament de Sant Cugat, Jaume Tarragó "agraeix, a títol personal", l'opció final de Vidal-Quadras "perquè amb això s'eviten molts problemes i perquè facilita molt les coses". Tar-
ragó, que tampoc es mostra gaire partidari d'opinaren profunditat sobre Vidal-Quadras, conclou assegurant que fins al dia 28 continuarà tenint el suport de la militància santeugatenca i que "la seva vàlua intel·lectual ha fet molt servei al PP, peròatothom li arriba l'hora del relleu". Sobre una informació que diumenge publicava FI Periódiro de Catalunya en què s'assegurava que Julio Ariza, diputat del PP resident a Sant Cugat i home de confiança de Vidal-Quadras. podria influir a l'hora d'aconseguir el suport de la secció local, aquesta ha estat totalment desmentida per fonts del partit, que recorden que "Ariza, malgrat viure al municipi, és militant a Barcelona".
Jaume Tarragó, portaveu del PP a íAjuntament. Foto: h'.Í.S 4 CANTONS
issiiiirm ALUMINI
I
VIDRE
EXPOSICIÓ I VENDA C/ Valldoreix,53 SANT CUGAT
Tel. 675 29 02 Fax 675 28 61
8
Poatica La
Diada
a
Sant
Cugat
La Diada de Pany que ve se celebrarà a Rafael Casanova El monument es reconstrui?~à gràcies a un acord institucional La jornada de l'Onze de Setembre a Sant Cugat ha
La secció local d'Esquerra Republicana de Cata-
estat marcada aquest any per l'èxit de participació
lunya va fer allà una ofrena floral. La plaça de Bar-
en els actes que l'Ajuntament organitza cada any
celona va centrar l'atenció dels santcugatencs, que
per commemorar aquesta data i per la novetat que
s'hi van reunir per celebrar la Diada Nacional de
l'any que ve, la celebració de la Diada tindrà un es-
Catalunya. L'alcalde, per primera vegada, va fer un
cenari nou i reformat: la plaça de Rafael Casanova
discurs encoratjant els santcugatencs a "fer ciutat
i el monument que li dóna nom, que es reformarà.
per fer país".
A V . K I . S C v s n I;H\
- Sant Cugat Centenars de persones van assistir al concert d'havaneres que va oferir el grup Veus de l'Escala per obrir el programa d'activitats de celebració de la Diada. La cantada d'havaneres que organir/a la secció local de Convergència Democràtica de Catalunya s'ha convertit en un dels actes clàssics de la I )iada a Sant Cu^at. Enguany arribava ja a la divuitena edició, i el president de la secció i alcalde de Sant Cugat. Joan Avmerich. en va destacar la participació. "Per a mi i per a tota la gent de Convergència. és una satisfacció veure la resposta dels santcugatencs. Ks un acte q u e gairebé no s'anuncia, i en canvi tothom l'espera com un acte més de la Diada". Després de la cantada, es va repartir un cremat entre el i Mic. 1 ,a celebració de la Diada ha coincidit a Sant ( aigat amb l'anunci d'un acord institucional: l'ajuntament restaurarà el monument a Rafael Casanova que hi ha a la plaça. I.a secció local d'K RC ja hi va fer una ofrena floral l'any passat, i aleshores va anunciar la intenció de restaurar el m o n u m e n t . "L'any que ve hauríem de convocar tot el poble. Alguns problemes tècnics no ens han permès tenir a punt
la placa que havíem pensat", segons Jaume Busquets, "però ja hem arribat a un acord amb l'altre soci a l'equip de govern i aviat la tindrem", va dir el tin e n t d'alcalde de Medi Ambient i portaveu d ' K R C a l'Ajuntament, Jaume Busquets. La
La plaça Rafael Casanova serà un nou escenari per als actes institucionals quan estigui restaurat el monument. J E R C va col·locar una t irtolina que reprodueix el text que, probablement, serà definitiu, i que recorda la figura "de Rafael Casanova i les persones que van morir pels drets socials i nacionals de C a t a l u n y a " . La plaça Rafael Casanova es convertirà en un dels escenaris on es faran els actes institucionals per commemorar la Diada. Els Castellers, uns dels grans protagonistes del dia, van fer la seva ofrena particular al monument, aixecant un pilar de qua-
tre per sota, i van desplegar una senyera al llarg del castell. Parlament de l'alcalde La participació dels santcugatencs i les entitats en els actes de celebració de la Diada va ser un èxit. Els Bastoners, l'Esbart Sant Cugat, els Castellers i els Gegants van obrir les actuacions a la plaça de Barcelona. Totes les forces polítiques representades al consistori van ser presents en aquesta jornada. Per primera vegada, l'alcalde de Sant Cugat va fer un parlament institucional. Aymerich va recordar que enguany es commemoren els vint anys després de la històrica Diada que es va fer a Sant Boi el 1976, i va insistir que la Diada "continua sent per als catalans una jornada significativa en tant que ens recorda qui som i d'on venim". L'alcalde va convidar els santcugatencs a renovar "el compromís de servei a la comunitat" des de qualsevol àmbit, "perquè treballar per Sant Cugat és treballar per Catalunya". L e s corals s a n t c u g a t e n q i i e s van tancar els actes del migdia amb una actuació, i al final tota la plaça va entonar b.Is segadors. La cobla La Principal del Llobregat va cloure les activitats amb una ballada de sardanes a la plaça d'Octavià.
Tota una Diada per als castellers • I -a plaça Barcelona va ser testimoni dimecres d'una nova fita dels Castellers de Sant Cugat. La colla local va aconseguir carregar i descarregar tres castells de sis (entre ells, el primer cinc de sis de la seva història), així com tres pilars simult a n i s d e q u a t r e , un d ' e l l s aixecats per sota. Lluny queda ja la que fins fa poc es considerava data maleïda dels castellers, el .V) de juny en plena festa major, en què oficialment es van presentar i no van poder carregar més que una torre de cinc. Els dos primers castells amb els quals van obrir plaça, el tres i el quatre de sis, són
dos castells que van intentar aleshores i que malauradament van acabar en llenya. Ho van tornar a provar a la festa major de la Floresta i el 27 de juliol finalment ho aconseguien. La seguretat amb què els van pujar i baixar dimecres va demostrar als santcugatencs que les dues construccions ja les tenen molt ben treballades i q u e ja es p o d e n considerar clàssics. Però el que realment encuriosia els entesos en castells i la resta d'aplegats a la plaça era saber si els castellers eren capaços de fer en públic el c i n c d e sis q u e h a v i e n promès en cas que cl tres i el
quatre fossin reeixits. Es una construcció complexa, en la qual hi participa una bona part dels efectius castellers i que pel fet de tenir cinc persones per pis requereix una coordinació de moviments superior, si és que això és possible, a la d'altres castells on hi ha menys gent. I malgrat que el castell va trontollar més que els dos que el van precedir, el van treballar i el van aconseguir portar fins al punt més alt d e la plaça. La propina: tres pilars de quatre simultanis i un d'ells aixecat per sota. Aquest darrer no el van poder descarregar. Serà per poc temps.
CENTRE D'ESTUDIS EMPRESARIALS CAIXA DE TERRASSA
Programes Empresarials 96 / 97 La Gerència de Negocis OBJECTIUS: Aquest programa està dissenyat per a donar resposta a les qüestions següents: • Com hem d'actuar per mantenir una estratègia empresarial que ens permeti afrontar futures situacions recessives amb una estructura de costos que faciliti la supervivència de l'empresa? • Què podem fer per a trobar noves fonts de negoci i noves oportunitats? • Quina estratègia hem de dissenyar per aconseguir un creixement efectiu? Com podem consolidar-lo i encarar els reptes de futur amb possibilitats d'èxit? • Com simplificar i agilitzar el nostre sistema organitzatiu actual?
Curs Superior de Tècniques Financeres OBJECTIUS: Els aspectes que tractarà aquest Programa pretenen resoldre les qüestions següents: • Com definir les relacions entre la funció financera i les altres àrees funcionals de l'empresa des d'una òptica de control i gestió? • Quines són les diferències entre un problema financer i un problema econòmic i com s'estableixen les causes i els efectes que produeixen en l'empresa? • Quines són les tècniques d'anàlisi economicofinancer, enfocades a donar informació per al control i la gestió de cada àrea funcional de l'empresa?
• Com dissenyar una política comercial competitiva i amb projecció internacional?
• Quines són les tècniques de gestió de l'actiu circulant i com es calcula el capital de treball necessari per a poder mantenir l'empresa en equilibri financer?
• Considerant els costos i la importància dels RR.HH., com podem optimitzar el seu rendiment i alhora dissenyar una política retributiva impulsora de qualitat de treball?
• Quins són els mètodes de planificació econòmica i financera integrats en la planificació general de l'empresa?
Durada:
120 hores.
• Com dissenyar i posar en pràctica una estratègia financera a curt termini que tingui en compte la rendibilitat, el risc i la liquiditat de l'empresa? Durada:
100 hores.
15 sessions quinzenals de 8 hores i 2 sessions amb panell d'empreses.
25 sessions setmanals de 4 hores.
Curs de Direcció de Recursos Humans i RR.LL.
Curs Superior de Màrqueting i Vendes
(Desenvolupament en col·laboració amb la Fundació Politècnica de Catalunya) OBJECTIUS:
OBJECTIUS: Programa enfocat a resoldre els aspectes següents:
El Programa pretén resoldre les següents qüestions: • Com mantenir una adequada posició competitiva en productes? • Quines són les perspectives de la legislació laboral cara al futur? Com ens hi hem de preparar?
• Quins són els nostres punts forts i febles en la gestió comercial? Què hem de millorar? Com fer-ho?
• Quins són els elements d'anàlisi per a determinar la plantilla òptima que ens permeti afrontar les variacions de demanda del mercat i les situacions recessives?
• Quina és la metodologia més adequada de previsió de la demanda?
• Com es poden establir unes relacions de treball basades en l'eficàcia i la qualitat de treball? • Quins són els recursos de gestió i administració de personal per a aconseguir el màxim rendiment de l'equip humà?
• Com fer un seguiment econòmic dels costos i la rendibilitat de les accions comercials? • Com hem d'administrar els recursos de publicitat, promocions i RR.PR per potenciar la nostra presència en el mercat? • Com definir una estratègia de captació i optimització de clients?
• Com hem de prevenir i resoldre els conflictes laborals? Durada: Durada:
120 hores.
124 hores.
31 sessions setmanals de 4 hores.
10 sessions quinzenals de 8 hores a més de les sessions de supervisió del projecte.
INFORMACIÓ i INSCRIPCIONS: Centre d'Estudis Empresarials (Tels. 733 19 20 - 780 41 44) i a totes les oficines de la Caixa de Terrassa.
EIS4CAINTO]>S
Entorn
10
Divendres. 1 .i ile setembre e/e 1996
U r b a n i s m e
El PSC acusa el govern municipal de 'favoritisme" pel vial de connexió
El projecte de la gasolinera de Can Borrall, al ple municipal
Aymerich: "No és cap delicte demanarprojectes a exregidors " "Es tracta d'una operació de cor, al cor de Sant Cugat, i per tant cal mirar-s'hi amb el que es fa". Aquesta és la visió del PSC respecte al projecte del
vial de connexió que en el futur ha d'unir l'avinguda del Monestir i la rambla del Celler. Després de les conegudes i insistents crítiques del PSC en-
vers el pla urbanístic, i de la proposta de fer un túnel en lloc d'un pas elevat, l'agrupació local ha acusat l'equip de govern municipal de "tenir favoritis-
Jol·lU. l.I.OMBAKT - Sant Cugat HI Partit dels Socialistes ha presentat un total de catorze al·legacions sobre el projecte del vial de connexió de l'avinguda del Monestir amb la rambla del (leller, entre les quals destaquen les referides a l'elaboració del projecte, que consideren "incorrecte legalment i una mostra de favoritisme als seus autors", i als aspectes tccnicourbanístics, ja que el PS('. proposa una altra alternativa, ja coneguda, consistent a fer cl vial mitjançant un túnel. Les nombroses queixes que tenen els socialistes respecte al pla conclouen amb la demanda d'aturar el que s'ha fet fins ara, redactar un nou pla global sobre el monestir (que consideren inexistent i un dels principals dèficits del projecte) i reiniciar els tràmits legals, així com informar la població de l'estudi i les possibles alternatives. Les greus acusacions parteixen ja del format jurídic del projecte, ja q u e . segons el portaveu del
Els regidor \ del l'S('
1 //»<•/ (.nstis iFranresr Serra. Foto.X.
PSC a l'Ajuntament, Àngel Casas, "primer s'havia de fer una modificació del Pla General Metropolità, elaborar un Pla Especial i després fer el projecte d'urb a n i t z a c i ó , q u e és el q u e l'Ajuntament ha fet primer". A aquesta remarca, el PSC afegeix que per fer un projecte d'aquestes característiques "calia fer un concurs públic i no assignar-lo directament a un arquitecte del despatx d'Angcl Llascras (exti-
IARROSA
n e n t d'alcalde de l'Ajuntament)", perquè això suposa una mostra de c l i e n t e l i s m e , connivència i sotmetiment a interessos personals". A aquestes afirmacions, l'alcalde, Joan Aymerich, responia dimarts a la nit assegurant que "no és cap delicte que a una persona que s'ha dedicat a la política se li demani posteriorment la confecció d'un projecte, perquè aleshores ningú es dedicaria a la po-
mes" amb Àngel Llaseras, extinent d'alcalde del consistori entre el 87 i el 9 1 , ja que un arquitecte del seu despatx és l'autor de l'estudi previ. lítica". Aymerich va afegir-hi un aclariment dient que "del projecte no calia fer-ne un concurs perquè l'Ajuntament no l'ha adjudicat sinó que només l'ha aprovat". A l'últim, l'alcalde va invitar el PSC a "portar el cas als jutjats si creuen que és il·legal". A més dels aspectes jurídics, el PSC insisteix a defensar la proposta del túnel en lloc del pas elevat, perquè "si es fa un pàrquing amb dues sortides", explica Casas, "el que s'està fent és un túnel a sota del pont". El partit socialista continua creient, a més, que el túnel és l'única manera de "no dividir dos barris i separar la zona de la carretera de Cerdanyola del centre històric". Les queixes urbanístiques neixen, per al PSC, "d'una falta de projecte global per a l'entorn del monestir i de la poca previsió sobre el futur del parc de Torre Blanca". Per als socialistes, el projecte desaprofitaria, a causa de la modificació del recorregut de la rambla del Celler, "una tercera part del pare", en el qual es podrien fer instal·lacions com "una piscina coberta".
R I : T H BOLI.INGKR
- La Floresta •
El projecte de la benzinera d e la zona de Can Borull a la Floresta ja està a punt per presentar-lo a aprovació en el pròxim ple municipal del mes de setembre, q u e es farà dimarts vinent. Així ho va anunciar el cap tècnic de l'àrea d ' U r b a nisme de l ' A j u n t a m e n t de Sant Cugat, Francesc Borràs, en el consell d e districte de la Floresta q u e es va celebrar dilluns passat. Per part de les entitats q u e s'oposen al proj e c t e , el m e m b r e del G r u p d'Autoprotecció de la Floresta, Q u i m García, va contestar q u e "no ens mantindrem a m b els braços plegats i continuarem lluitant per preservar el Parc N a t u r a l d e la Serra d e Collserola". T a m b é han e s t a t p r e s e n t a des dinou al·legacions en contra del projecte d e la b e n z i nera, de les quals la majoria i n c i d e i x e n en els a s p e c t e s ecològics, d e p r o t e c c i ó m e d i a m b i e n t a l així com t a m b é d e preservació d e la zona. El cap tècnic d'Urbanisme, francesc Borràs va d e c l a r a r q u e "els tècnics del P a t r o n a t d e Collserola van e m e t r e un informe favorable per a a q u e s t p r o j e c t e p e r s o b r e del r e s p e c t e q u e s'ha d e tenir de les opinions personals".
L'Ajuntament i La Farga arriben a un acord sobre el carril bici de Mira-sol Les obres del nou mur duraran tres setmanes més CKI.IA CKRNADAS
Finalment, l'Ajuntament i l'escola La Farga han arribat a un acord que permet solucionar un problema que ha estat present des de la construcció del vial perifèric de Mira-sol: el camp de futbol de l'escola obstruïa un tram del carril bici que corre paral·lel al vial, fet que havia provocat l'alarma de les associacions de veïns del districte. Segons el conveni signat entre les dues institucions, l'Ajuntament cedeix a
l'escola un terreny municipal equivalent al que es perd per la part del camp de futbol. A canvi, La Farga aporta una part del q u e costen les obres de construcció del nou mur. La resta l'aporta l'empresa constructora Vèrtix a compte de futures llicències urbanístiques. Amb aquesta operació, s'evita. en primer lloc, el tràmit de l'expropiació forçosa, tràmit q u e comportava, recorda l'alcalde i responsable d'Urbanisme, Joan Aymerich, "un problema econòmic", ja que l'Ajuntament es veia
obligat a indemnitzar l'escola. D'altra banda, es tanca un conflicte que ha estat present des de la posada en funcionament del vial i que havia provocat, fins i tot, una campanya de les associacions de veïns de Mira-sol per por dels accidents que s'hi poguessin produir. Aymerich, però, insisteix que aquestes pressions no han influït "en absolut" en la solució del conflicte. "Els tràmits s'estan fent des de fa anys", recorda c o n t u n d e n t . L e s obres, que costaran uns trenta milions de pessetes, no s'acabaran fins
Quan
/
I
!t>„ç„tdel\„rrilbici delvialserà continu. Foto:X.L.
d'aquí a tres setmanes i, per tant, no es podrà començar el curs
amb el carril bici enllestit, tal com estava previst en un principi.
Entorn n
Q S / C A N T O N S Divendres, 13destembrede 1996
R e s i d u s
Sant Cugat serà pionera en el tractament integral de residus El projecte de la planta de Can Calopa costa LI 00 milions Un cop superada la primera etapa de la recollida selectiva d'escombraries, els santcugatencs s'hauran d'acostumar a separar la brossa orgànica de la que no ho és a casa. Si aquesta tria no esdevé habitual, la inversió de 1.100 milions de pessetes que farà la Generalitat per construir la planta À N G E L S CASTUERA - Valldoreix -
La planta de compostatge de Can Calopa, a Valldoreix, ocuparà unes cinc hectàrees entre l'autopista i la carretera de Rubí. El projecte es presentarà a aprovació al ple de dimarts, i, a partir d'aquí. la Junta de Residus de la Generalitat de Catalunya iniciarà els tràmits per construir l'equipament, que hauria de començar a funcionar la primavera del 1997. "Una apreciació important que s'ha de fer abans de tot és que aquesta no és només una planta de compostatge: és una planta integral de tractament del 100% de les deixalles de Sant Cugat", explica Mercè Girona, una de les responsables del Centre d'Ecologia i P r o j e c t e s A l t e r n a t i u s (CEPA), que s'encarrega de materialitzar el projecte de recollida selectiva d'escombraries que l'equip de govern va engegar el 1993. Perquè el tractament de residus sigui realment integral, la planta tindrà tres parts diferenciades, segons l'origen de les deixalles, l'n dels espais d'aquesta instal·lació es dedicarà a tractar els residus orgànics, que arribaran a la plan-
Medi
de tractament de residus que està prevista a Can Calopa, no obtindrà els resultats que s'esperen: reciclar un 80% dels residus que es generen a Sant Cugat i fer arribar als abocadors només un 20% de les deixalles. El projecte es discutirà a la sessió plenària de dimarts.
ta separats dels altres. La primera tria es farà des de casa. "A les cuines de les cases hi haurà un cubell de color marró per a les deixalles orgàniques, bàsicament, Ics restes de menjar de la cuina. També s'hi afegiran les restes de poda i flors". Els fluorescents i les restes de pintura o de detergents també tindran una destinació especial, i es demanarà als veïns que ho reservin. Hi haurà una tercera part d e material inorgànic que també s'haurà de separar, "l'na paella, una planxa que se'ns ha fet malbé i que no es pot recuperar... Això es portarà a la deixalleria", explica Girona. A més, es mantindrà i reforçarà el sistema de recollida de cartró, paper i vidre que ja està funcionant des de l'any 1994. Separació de materials Al carrer s'instal·laran també dos contenidors, un de marró i el blau que ja hi ha ara, per col·locar, per separat, la fracció orgànica i la inorgànica del material. "Es essencial que els veïns separin bé la matèria orgànica de la inorgànica, que no hi hagi barreges perquè el compost sigui perfecte", assenyala la responsable del CEPA.
D e la matèria orgànica se'n farà adob. Per això, la planta té unes instal·lacions on es barrejaran dos terços de la brossa orgànica i un terç de l'esporga que reculli la brigada d'obres. Aquesta mescla quedarà dues setmanes en grans cubes, on es farà un control dels paràmetres. D'aquí sortirà el compost fresc, que després continuarà fermentant durant un període de vuit a deu setmanes emmagatzemat en grans piles. Així, ja es podrà comercialitzar. La part inorgànica de la brossa anirà a la planta de triatge, on treballaran operadors per separar cadascun dels materials: plàstic, alumini, coure... Els treballadors estaran en unes cabines de protecció, "perquè manipular les escombraries és molt desagradable, i la feina s'ha de fer en les millors condicions sanitàries i higièniques". I na altra part de la planta serà la deixalleria, on els veïns podran portar tots aquells residus especials que hauran guardat a casa: pintures, dissolvents, olis i d'altres que estan relacionats sobretot amb el bricolatge, tot i que també s'hi pot portar roba, mobles o qualsevol deixalla que es pugui recuperar.
nstruirà la planta són a Can Calopa, a Valldoreix. Foto: CEPA
La conscienciació, imprescindible • La feina que van fer els membres del CEPA per explicar i conscienciar els veïns sobre la necessitat de separar els materials per poder tractar-los quan es va presentar el projecte Residu Mínim s'haurà de "triplicar" ara, segons Mercè Girona. "Aleshores hi havia 1 H.000 famílies a qui havíem d'informar; ara el nombre ha crescut una mica i hem d'anar casa per casa, entrar a les cuines i explicar molt detalladament per què cal tenir dos cubells diferents". Per fer aquesta feina, tot l'equip CEPA posarà fil a l'agulla. Caldrà ampliar el nombre de gent que hi treba-
lla; "per això fem una crida a totes aquelles persones que estiguin interessades a col·laborar amb nosaltres", afirma Girona. L'equip de govern es posarà en contacte amb tots els veïns a través també de les associacions. "Volem que els ciutadans participin al màxim en aquest procés de separació, que ho entenguin gairebé com una opció personal". Els impulsors d'aquest projecte confien en la sensibilitat que ja han adoptat els santcugatencs en els dosi anys d e funcionament de la primera fase de la recollida selectiva d'escombraries./A.C.
a m b i e n t
\]estany dels Alous, a punt per rebre visites S'inicia la segona fase de les obres GENI LOZANO - Sant Cugat -
Les primeres visites al remod e l a t parc d e l ' E s t a n y d e l s Alous es podran començar a fer a partir de dilluns. Ara que ja han acabat les obres de neteja i revegetació de la zona, l'Ajunt a m e n t preveu engegar la segona fase, que preveu la construcció d'un centre d'acollida per als visitants. [^ primera fase de les obres, que ha suposat una inversió de vuit milions de pessetes, ha servit per recuperar les dues hectàrees de superfície original d'aigua q u e t e n i a l ' e s t a n y i per restablir la vegetació malmesa d'algunes zones del parc. Així,
aquest espai natural de dotze hectàrees podrà començar a rebre les visites de les escoles a partir de dilluns i les de la resta de públic, segons Ics estimacions de l ' A j u n t a m e n t , a començaments de tardor. De la mateixa manera, el tin e n t d'alcalde de M e d i Ambient, Jaume Busquets, ha assegurat q u e la segona fase de les o b r e s c o m e n ç a r à " i m m e diatament" i que, amb un pressupost de cinc milions de pessetes, es construirà un edifici que farà les funcions d'un centre d'informació i acollida per als visitants. L'aspecte del parc és molt diferent del de fa uns mesos. Ara, a l'estany ja s'hi poden veure
l'// grup de nens en una visita alpan de l'Estany dels Alous, h oto: 1:1 .S 4 CAS l'OSS
algunes espècies animals, com ànecs, polles d'aigua o una parella de xoriguers. que proven d'instal·lar-hi el niu. Per a Jaume Busquets, el parc es un espai humit molt "valuós" i que "cal mantenir, perquè no només beneficiarà la nostra ciutat,
sinó que farà un servei a la comarca i, per extensió, a tot Catalunya". El tinent d'alcalde de Medi Ambient, ha a n u n c i a t t a m b é q u e l ' A j u n t a m e n t e s t u d i a la possibilitat d'arribar a un conveni amb la Universitat Autò-
noma que consistiria a crear un centre d'investigació perquè els estudiants de Ciències Biològiques i Ambientals hi poguessin fer p r à c t i q u e s . Sobre a q u e s t punt, Busquets ha dit que "es podria tancar l'acord aquest hivern o a principis d'any".
EIS 4 CANTONS
nuo
12
Dkrndres, i3 de setembre de 1996
E d i t o r i a l
H £ CANTONS Setmanari independent de Sant Cugat del Valle
^
esperançador
d* Sant Cugat, «X.
Consoli d'Administració Ramon (írau (president) Josep M Cahrcri/o, Xavier Fornells. Pere Esquerda Coordinador Editorial Francesc Carbó Coordinador Redacció Jofre Llombart Radacciò Àngels Cjsrncr.1, Cèlia Cernadas, Mònica Bernabé. Ruth Bollrngcr. Aura ( \*\\.i. Klcna Castcllarnau, Geni Lozano, Rata Moreno, , \ l e \ Lopcz. Pere Pich, Eduard Jcner Coordinadora serveis-conierclal \ i u u Bamcda
\
Onze de Setembre
Equip comorcial i\c. K v j Po/.o
Consall Editorial Rai ni in (irati l president I Josep M (:abren«» (vicepresident) Miiniserrjt Rvinibau (viixpresidentat L u n i c s i l i.irtn >. Jordi Casas, Narcís Castanyer. Pere Ksqucrda. X J M C I 1 ornclls. Knstian Herbolzhcimer, ROKCII Pedró. Ramon Pn.s. Lluís Puig. K m i l i René, Jaume Sjl·.n. PJCO Soler. Josep V Teixidó, Jnati Ixrt'·sJ. Joan Trovano Jotre Llombart (secretariI
V
int anys de l'I 1 de setembre de Sant Boi. Molt camí recorregut, l'Estatut recuperat i les nostres institucions al capdavant del país. Una normalitat democràtica que és un fet i un procés normalitzador que cal revisar per donar-hi una nova empenta. No podem quedar-nos en el fet que el català és a les escoles i en molts altres àmbits. Cal preguntar-nos per què no té un ús social més ampli i per què molta gent no té necessitat d'emprar-lo tot i conèixer-lo. La pretesa revisió de la llei de normalització ha de ser un fet que també servirà per anar més lluny. Knguany, i ho celebrem, la cohesió de la majoria de
forces polítiques per commemorar una Diada clau en el procés de recuperació del país és un procés esperançador. Cal treballar units per marcar noves fites i ser conscients que, si bé s'ha fet molt, encara resta camí per recórrer. En aquest sentit, celebrem que l'Ajuntament hagi pres el compromís i la iniciativa d'arranjar el monument a Rafael Casanova situat a la plaça que pren el nom del conseller en cap de Barcelona que el 1714 va defensar la ciutat de les tropes invasores. La història cal que la sapiguem explicar a fills i néts i que hi hagi símbols i monuments que ens hi ajudin. Bona fal-
ta li feia, a un monument que ha estat oblidat els darrers anys i que cal que sigui un lloc de trobada a partir del proper Onze de Setembre. No hem de passar per alt la celebració de la Diada a Sant Cugat. Certament, ha fet un gir en positiu. Els actes institucionals de diumenge a la plaça de l'Ajuntament van captar l'essència de l'efemèride. La gran participació ciutadana ha estat la resposta al nou plantejament. El missatge de l'alcaldia afirmant que "fer ciutat, és fer país" dóna suport a tots aquells que, com aquest mitjà, treballem per la ciutat sense perdre mai de vista la reconstrucció nacional.
Obrir el debat
Subscripcions i Club dal Subscriptor \nna Barncda Fotografia Xavier Larrosa Responsable de dlssany I maqustació Rnm.i Auge. Ktluard Marín Impressió Rotmipres (9721 40.05.95
Distribució Mailing Vallès S L . Tel. 589.23.71 Dipòsit legal: Ci l-405-93
A
principi d'estiu, l'alcalde de la població demanava que entitaats i santeugatencs opinessin i obrissin debat sobre el futur museu de Sant Cugat. Vam creure que la iniciativa era interessant. En aquest sentit, després de les vacances, Els 4 Caantons ha obert les planes d'opinió a persones i entitats que hi diguin la seva amb respecte i cordialitat. Es tracta que el setmanari local sigui un dels llocs de con-
El
l e c t o r
trast d'opinions i de propostes per al Moltes vegades arriben missatges sobre que ha de ser el museu. la força de la societat civil catalana i, en Un debat que volem que no quedi en particular, de la nostra. En bona part és el museu, sinó que s'estengui a altres cert, però hi ha aspectes de la realitat i àmbits. Creiem i volem que el setmana- de la problemàtica ciutadana en què fa ri sigui en molts temes un punt de re- la sensació que els ciutadans dimitim flexió per als santeugatencs. Volem que de les nostres responsabilitats i espeen molts temes es creï un estat d'opinió rem que sigui l'administració pública la que ajudi a la reflexió i que permeti que hagi de resoldre-ho tot. Democràavançar en aportar idees i donar solu- cia no només vol dir anar a votar cada vecions. Esperem, entre tots, aconseguir-ho. gada que se'ns convoca.
e s c r i u
deració. Durant tres dècades, menesters que la finca neces- mentades no s'ajusten a la rela masia va patir el mal del sités. alitat absoluta, sense pretenir, Un cop acabada la construc- per això, més que una petita vandalisme." Això es va puSóc un lector assidu d'Els 4 blicar en els setmanaris Els 4 ció del Centre Borja, va aug- aportació a la història de la Cantons per motius ben di- Cantons, Tot Sant Cugat \ Gran mentar la dotació d'empleats nostra c i u t a t . / M A R C O S residents a la masia; cuiners, MARTÍNEZ. Sant Cugat. versos, des de la informació Sant Cugat. Haig de dir que no és així. personal per al manteniment necessària i interessant fins on em toca el cor. Però la p e r q u è la masia no va ser de les granges... Quan la co- Sobre el tall de trànsit munitat de j e s u ï t e s va co- als carrers afectats història ha de ser fidel a les abandonada ni hi va haver tals mençar a disminuir, també ho per les obres del nou destrosses, sinó que, en canseves circumstàncies i, per va fer la d'empleats, és clar, vial tant, mai ha d'estar subjecta viar de propietaris, el que va en funció de les necessitats. I succeir és que s'hi van fer rea hipòtesis sinó a la memòria formes importants a l'interior no va ser fins ben entrada la Excel·lentíssim Senyor Batviva. i que l'edifici va ser utilitzat d è c a d a dels v u i t a n t a q u e lle, em dirigeixo a vostè com Per c i r c u m s t à n c i e s de la meva feina i durant diversos com a residència d'una comu- aquesta masia va quedar to- a president de la comunitat nitat de jesuïtes, si bé reduï- talment abandonada. de veïns de la finca del carrer anys als quals es fa referència da, juntament amb el persoAmb això només p r e t e n c Castellví 27-29, per fer-li aren l'article publicat sobre el nal q u e cuidava la finca, ribar la nostra discrepància aclarir als lectors que estiguin llibre Masies i ermites de Sant l'hort, e t c : fusters, entre els respecte a la solució presa als interessats en algun concepCugat, els autors del qual són quals em compto, cuiners i alcarrers Castellví, Abat Arte que, per haver-ho viscut diJoan Tortosa i Gemma Foj, tres empleats per als diferents mengol, de Sant Esteve i pasrectament, les dades abans eshaig d'especificar que aquest no s'ajusta a la realitat en la seva totalitat. U t i l i t zeu el diari de casa. F e u - n o s a r r i t)ar l e s El paràgraf en q u è es diu: "Els últims masovers van v o s t r e s prei p o s t e s , p r e g u n t e s , q u e i x e s de t o t allò abandonar la masia el 1946 i des de llavors (la masia) noque us i n t e r e s s i i afecti més ha estat habitada ocasionalment per alguns indigents. 5 8 9 62 82 Els treballadors q u e construïen el Centre Borja la van ocupar provisionalment i hi van fer destrosses de consiAclariment sobre la masia Torre Blanca
HS4CANTONS
satge de la Creu, per dur a terme la construcció de la nova carretera en direcció a la rambla del Celler. Fet que, sense el correcte avís per part de l'ajuntament, ens ha deixat sense l'accés directe als nostres domicilis i institucions situats en aquesta zona durant el temps que durin les obres. C o n s i d e r e m q u e s ' h a de prendre una solució pel que fa al cas, abans del mes de setembre, ja que hi haurà greus problemes de trànsit. Nosaltres proposem les solucions següents: 1) fer el carrer pàrquing per a l'ús exclusiu dels veïns; 2) obrir part del pàrquing del carrer Castellví-Sant Esteve; 3) resituar les barreres que tanquen el pas donant més espai per estacionar els vehicles; 4) millorar la senyalització de les obres. Esperem q u e sabran comprendre i acceptar les nostres demandes, i esperem conèixer la seva decisió pel que fa al cas. / WILLIAN COX, president de la C o m u n i t a t de Veïns. Sant Cugat.
Opinió 13
ELS/CANTONS Divendres, 13 de setembre de 1996
La
I í o tj a
Aprenguem Algunes reflexions
dels errors
entorn del futur museu de Sant
Cugat
Tl'ANIO CoRIT.S
E
n els darrers temps, un dels temes estel·lars del món cultural santeugatenc és la creació del futur museu de Sant Cugat. \ Rubí, des de principis de segle existeix un museu creat sota la tutela de la parròquia de Sant Pere i el suport de l'Ajuntament. Després de molts anys de funcionament, per qüestions polítiques i amb els canvis de color en el govern municipal, el museu de Rubí va tancar les portes i va ser arraconat a un magatzem. Amb la remodelació del castell de Rubí, tot apuntava que el museu de Rubí tornaria a obrir les portes i tindria un lloc adequat per instal·lar-hi les col·leccions i continuar de manera estable la seva labor pedagògica i de difusió. Els rectors polítics de Rubí van considerar que el que calia instal·lar al castell era un centre cultural i no un museu, sense tenir en compte el treball realitzat durant anys pel Grup de Col·laboradors _del M u s e u de Rubí. Avui dia, Rubí disposa d'un museu q u e no té emplaç a m e n t i a m b un grup de voluntaris vinculats al museu que treballen en un petit local municipal; les exposicions es fan en locals prestats. La major part dels museus lo-
L
producció dels artistes santeugatencs, o tants altres temes que defineixen la història de Sant Cugat. Si el que es pretén és recollir la diversitat historicocultural de Sant Cugat, cl suposat emplaçament de la masia Torre Blanca com a m u s e u de Sant Cugat no és el més adequat. La solució potser seria la de situar el museu en diversos edificis, entre els quals es podrien comptar la mateixa Torre Blanca i la casa Aymat.
'L+^f^£·&^ jjfc
•**&m*. cals funcionen a m b la dedicació de voluntaris que moltes vegades fan el que bonament poden, atesa la seva formació en molts casos autodidacta, i amb la falta d'ingressos per a un bon funcionament. Durant anys s'ha sentit parlar a Sant Cugat que es volia fer un museu, primer per iniciativa privada recollint les col·leccions particulars i el
fruit de l'expoliació d'altres; després, cada quatre anys algun partit local incloïa en cl programa electoral la creació del museu de Sant Cugat. Sembla que ara és la bona i que després de tants anys d'anhels museístics, l'equip de govern municipal està decidit a crear el museu. Però no tot és bufar i fer ampolles; cal definir quin ha de ser el mu-
'Acudit
seu per a Sant Cugat, sobretot quin n'ha de ser el contingut. No hem d'oblidar q u e a Sant Cugat hi va haver l'excepcional fàbrica de tapissos Aymat, de la qual van sortir magnífics tapissos clàssics i moderns, com els que decoren l'escala de la Casa Gran de Barcelona; tampoc cal oblidar el passat agrícola i rural d e Sant Cugat, ni la important
La
Eer un museu municipal significa dotar-lo del personal adequat, a més a més de destinarhi una p a r t d e l p r e s s u p o s t anual per poder desenvolupar les activitats. P2I futur museu ha de ser el compromís de tots els grups municipals, i no ha d'estar supeditat a cap canvi polític. A Sant Cugat, des de diverses entitats, es treballa pel patrimoni santeugatenc, i potser l'Ajuntament hauria de tenir en compte el treball realitzat per les persones d'aquestes entitats. El cas de Rubí ens hauria de servir d'exemple per no caure en els mateixos errors q u e els nostres veïns. Juanjo Cortés és historiador i director del museu de Valldoreix
f i n e s t r a
Correus FRANCESC: CARBÓ I SKRINANA
J
-TeÀ^' RL a m i T>e sum FW^CÍSC MIK EN T*M6N EL iftfeE*>»T és CLKO.. « w * is sifSÜT .-*<•
•^nrT^TFW^F -4.
í, V
I"a tenim excusa per arribar I tard a les reunions: no reI b r e la c o n v o c a t ò r i a a mps. Molts a l u m n e s ja poden dir que ells sí que van enviar la postal a la senyoreta o professor però q u e no saben q u è ha passat. Són dos exemples q u e anoten la problemàtica q u e pot haver-hi davant d'un caos com el que s'està vivint a Correus. Es comenta que S a n t C u g a t és l ' e x e m p l e de com no ha de funcionar un servei; i no pels treballadors que hi ha, sinó pels que fan falta. Gairebé ningú ja no es fia del servei q u e d o n e n , i avui les e m p r e s e s creades per repartir correu proliferen a la nostra població i arreu. Butlletins d'entitats, el diari que teniu a les mans, correu institucional, prop a g a n d a d e grans e m p r e s e s , cursos que s'ofereixen... moltes
coses es reparteixen per e m preses especialitzades i que fan la c o m p e t è n c i a al s e r v e i d e Correus. Potser t a m b é és per això que ja no els interessa millorar-lo. Les situacions q u e el diari explicava la setmana passada són e s p e r p è n t i q u e s , i, com el cas de la Colònia Montserrat, s e m b l a q u e t o r n e m a molts anys enrere, quan la correspondència es deixava en un lloc i les veïnes o veïns l'anaven a buscar. Com sempre, els treballadors són els q u e estan patint el ritme de treball si la plantilla no s'amplia o se substitueix, i els usuaris ja no saben quin dia ni de quan és el correu que reben. Ja fa anys, l ' A j u n t a m e n t va aprovar una mesura sol·licitant una millora del servei. Potser caldrà tornar-ho a fer. D'altra banda, com a santeugatencs cal
q u e protestem per aquest mal servei que pot afectar la dinàmica familiar, laboral o d'aficions. Sense anar m é s lluny, del consell editorial d ' E l s 4 Cantons del dia 2 de s e t e m b r e només una persona e n t r e dotze havia rebut la convocatòria. Les cartes havien sortit el 30 de juliol. Sort q u e ens havien avisat per telèfon i havien q u e dat abans. I és que obrir la bústia tornant de vacances per rebre postals o cartes d'amics o a m i g u e s s e m p r e és d'agrair. N'hi ha encara q u e no les tinc. Això sí, quan vaig tornar, tota la correspondència d'entitats bancàries ja estava al dia i a la bústia. És clar, tenen un correu particular diari. Francesc Carbó i Serinana és coordinador editorial del diari Els 4 Cantons
14 Opinió
ELS-ÍCANTONS Divendres, 13 de setembre de 1996
La
l l o t j a
La reforma educativa a l'escola pública DOMÈNEC REVERTER
L
a c o n t r o v e r t i d a reforma educativa ja ha arribat, o almenys ja n'ha arribat la implantació definitiva encara que sigui de forma progressiva; a la nostra població es c o m e n ç a r à ú n i c a m e n t pel primer curs de l'ensenyament secundari obligatori (KSO). Fa una pila d'anys que es parla de la nova reforma educativa. S ' h a n gastat ja molts din e r s i s'ha fet v e s s a r m o l t a t i n t a p e r part d e m ú l t i p l e s mitjans de comunicació especialitzada e n el t e m a . Hi ha moltes opinions i de tots els gustos. Per part de parcs, de l'administració i dels professionals implicats. Fins i tot ha sorgit una nova generació de professionals: els reformistes. Cíent que s'ha dedicat a prep a r a r la r e f o r m a i a f e r - l a c o n è i x e r , a la p r e m s a i mitjançant cursets de reciclatge
de professors. Jo no sóc ni sociòleg, ni pedagog ni psicòleg, sóc simplement un observador d e la vida q uc dic i p e n s o el q u e veig i el que sento. Per tant, des d'aquest punt de vista m ' a gradaria comentar q u a t r e coses sobre a q u e s t fet tan transcendental i tan important perquè afecta la nostra joventut i, per tant, el nostre fut u r , i el d e l p a í s . m é s immediat.
Els pares estan molt espantats; els n e n s , m é s o m e n y s , perquè ho senten dels grans, i un gran sector dels professionals de l'ensenyament ho està encara molt més perq u è no h o veu gens clar. L'únic estament q u e ho té tot absolutament controlat és, com sempre, aquest
Fins i tot ha sorgit una nova generació de
professionals: els reformistes. Gent que s'ha
dedicat a preparar la
reforma i a fer-la conèixer a la premsa i mitjançant cursets de reciclatges de professors
monstre sagrat i intocable que és l'administració. T o t e s les. r e s e r v e s q u e puguin tenir els pares es poden
A c u d i t
considerar a b s o l u t a m e n t normals pel que r e p r e s e n t e n els fets poc c o n e g u t s o no e x p e rimentats. Pel q u e fa als nens, les seves preocupacions no tenen gaire fonament j a q u é , realment, els és igual romandre sota la protecció d'una senyo a les escoles d ' E G B com fins ara q u e d ' u n a senyo o d ' u n senyo als nous I ES (instituts d'ensen y a m e n t secundari) de reforma. Els q u e sí q u e r e a l m e n t t e n e n raó de les seves preocupacions són els professors, l ' e s t a m e n t professional directe, el q u e està quotidianament a primera línia de foc lluitant a m b la canalla. I en a q u e s t a lluita no valen ni els Consells i indicacions de les grans pat u m s q u e dirigeixen l'enseny a m e n t des de magnífics desp a t x o s . ni les m e r a v e l l o s e s bibliografies d'extraordinaris i s u p e r b s p e d a g o g s , ni e l s grans m è t o d e s q u e s e m b l e n
La
haver descobert m o d e r n a m e n t aquesta nova espècie h u m a n a q u e són els e x p e r t s psicòlegs. N o vull criticar de cap manera un sistema e d u c a t i u q u e encara no s'ha posat en marxa. Hi haurà molt d e t e m p s per exposar-ne els avantatges o problemes. Ara b é , m a l g r a t t o t e s l e s desgràcies q u e es v e u e n venir, i si pot servir de consol, puc garantir, afirmar rotundam e n t i defensar aferrissadam e n t la professionalitat d'un c o l · l e c t i u q u e ha e s t a t maltractat d e s d e t o t e s b a n d e s . q u e ha hagut de suportar les crítiques dels pares, la incomprensió dels fills i l'abandó per part de l'administració. Aquest col·lectiu està treballant com sempre per cobrir, reparar i solucionar u n e s m a n c a n c e s socials q u e dia a dia, malauradam e n t , es van agreujant cada vegada més.
f i n e s t r a
A.V.Q. ESTEVE R O D Ó
L Perdoni... Que vaig bé per anar a Sant Boi ?
11 de setembre
INDEPENDENCE DAY
a setmana passada vaig aprofitar a q u e s t a col u m n a per parlar-vos del personatge q u e ha escalfat les planes d ' a q u e s t estiu donant canya al morbo canicular d e l s mass medta a mig gas, i vaig prometre que en parlaríem aquesta, tot i q u e la meva motivació d'escriure rau més en aquelles coses quotidianes que ens afecten o no, però q u e s e ' n s fan més properes; dels grans stars ja en parlen sovint els papers també stars. No obstant, p e r m e t e u - m e fer una ref e r è n c i a al n o s t r e b o n a m i c A.V.Q., i dic bon amic, encara q u e no el c o n e g u i , p e r q u è a tots se'ns ha fet familiar, fins i tot simpàtic. Aquella figura extravagant, a m b llengua incòmoda i ulls transilvans. Aquell q u e d e tant e n tant ens record a u n d i s c u r s q u e fa m a s s a anys que sentim, aquell a qui fins fa poc la gran majoria de c o m p a n y s d e l s seu p a r t i t li reien les gràcies i els seus caps de la central sentien a m b ell que la zona nordeste estava sota control, i d e o l ò g i c a m e n t parlant, és clar.
Aquell destinat a ser cl "salvador de las esencias pa trias en tierra extrana". Aquell imposat pel gran cap d e la tribu a tots els grills d ' u n a olla que ja feia massa t e m p s q u e bullia (llegeixi's partit a Catalunya). Aquell indiscutit i indiscutible amb qui mai vam poder els E e r n à n d c z i F"ernàndez, els Lacalle i altres tinents insurrectes. Aquell a n o m e n a t El Caballero delsexo masculino en un llibre e s c r i t pel s e u e x c a p d e p r e m s a , avui director d'El Triangle i un antic editor de la r e v i s t a l o c a l Vallès global. Aquell q u e ara farà un any escalfava la D i a d a a m b la bestiesa q u e l'Onze d e S e t e m b r e era una festa espanyola on els màrtirs del 1714 b a l l a v e n la macarena. I, és clar, tots al seu voltant li tornaven a riure les gràcies, però, ai las! La casa central necessita fer negocis a m b a q u e l l s a q u i el n o s t r e amic tenia tanta traça a llançarse a la jugular, i, ves per on, ara fa nosa, ja no fa gràcia, uix... q u è diu aquest boig contra els nacionalistes.
I d e cop tots giraven el cap simulant que no el coneixien (vegeu com a exemple el patètic paper del secretari general i d'altres caps de d e p a r t a m e n t de la delegació), però es veu q u e si et vols col·locar en política, d'això es tracta. I la majoria? "No saben, no rontestan", i aquí podríem posar els de la gran majoria de sucursals, entre elles la de casa n o s t r a . " A . V . Q . , q u i és aquest?", semblava q u e deien q u a n els preguntaves q u è en pensaven. Aquesta setmana, però, en sabrem, si no el s a b e m ja, el desenllaç. Si A.V.Q. calla per sempre a m b l'arsènic d'un càrrec fora de tierra extrana o bé si, animat pels quatre rebels q u e l ' e s p e r o n e n , forma una nova marca, q u e mercat no li'n faltarà. Veurem, si no, q u a n t s p o b l e s el c r i d e n per fer tournées d e p r e g o n e r s en festes grans. Ja ho sentirem a dir, però el que jo penso és q u e la delegació sense A.V.Q. no serà la mateixa, fins i tot per a les seves víctimes.
LA
QUALITAT
Xampú 300 ml VIDAL SASSOON
OFERTA VALIDA DEL 12 AL 23 DE SETEMBRE DE 1996
EIS 4 CANTONS
Societat
16
Divendres, 1.1 de <etembrr de /Wi)
F e s t e s
majors
I/i f/otifairada, l'tieli mà popular, amb una assistència de quasi .hk> persones. Foto: XAVIER IARROSA
Rècord d'assistència a la festa major de les Planes Els dos barris del districte Porganitzen plegats perprimer cop La festa major de les Planes va acabar dim e c r e s d e s p r é s de sis dies d ' a c t i v i t a t frenètica. Engunay els dos barris del districte van organitzar la festa conjuntament per priemera vegada, i això va fer multiplicar els actes respecte a edicions anteriors. Malgrat això, un any més, la botifarMÒNICA BERNABÉ
El programa d'enguany de la festa major d e les Planes estava farcit d'activitats. Per primera vegada, les associacions d e veïns i propietaris dels dos barris del districte van unir esforços per organitzar una única festa major, cosa que va fer que la celebració batés un rècord d'activitats i d'assistència. Segons l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, fins i tot veïns de la Floresta i Mira-sol han anat enguany a la festa, mentre q u e cl vocal de C u l t u r a del consell del districte, Lluís Soriano, ha destacat q u e els joves de les Planes han participat per primer cop en la comissió
rada popular va tornar a ser Tacte més multitudinari amb l'assistència de gairebé 3 0 0 persones. La resta d'actes també van comptar amb una alta participació, especialment, la dels joves, que enguany s'han implicat directament en l'organització de la festa major.
organitzadora. L ' a c t e q u e va a p l e g a r m é s gent va ser la tradicional botifarrada popular, que es va fer d i s s a b t e a la plaça de Maria A n t ò n i a . E n total, u n e s 300 persones van assistir-hi. però, a diferència d'edicions anteriors, no van poder cuinar les botifarres a la plaça davant la prohibició dels Bombers d'encendre foc. El president de l'associació de veïns de les Planes, J u a n Manuel Calluela, va elogiar la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Cugat en aquest dinar popular, ja q u e camions de la brigada municipal van traslladar cadires i taules, i van remullar el terra de la plaça per evitar que s'aixequés pols. Malgrat això, hi ha hagut defi-
ciències en altres actes, segons Calluela, que va criticar que no es col·loquessin cadires per a la gent gran en l'actuació d'Els Nois de la Mare, q u e es va fer divendres passat i que va aplegar força gent. La participació t a m b é va ser molt alta en la inauguració de la mostra d'articles que alguns veïns de les Planes han realitzat als tallers de manualitats i costura del centre cívic. L'alcalde de Sant Cugat va assistir a la inaguració, on es podien veure relleus de cartró pintat o figures i gerros de porcellana. Joan Aymerich també \a visitar una altra exposició de fotografia, pintura lliure i cartells de la festa fajor al Lokal dels Joves.
Joves i nens s'han implicat engpany en lafesta major. Foto: X.I..
Societat 17
E1S/CATÍfONS Dkendres, 13 de setembre de 1996
S a n ï t a t
IM Cameidtn dl Phonay
•t tunr dimecres a l'església de Sant Cebrià. .4 la dreta, el president de l'EMD, Jaume Sanmarti, degustant unes ametlles. Fotos: XA VIER l.ARROSA
La festa de Valldoreix comença oficialment avui amb el pregó
rar ENTITAT MUNICIPAL DESCENTRALITZADA DE VALLDOREIX
Montserrat Rumbau evitarà la polèmica en el parlament que farà aquesta nit La historiadora i escriptora Montserrat Rumbau farà avui a la plaça de l'Estació el pregé d'obertura de la festa major de VaNdereix, que va començar dissabte passat amb diferent» actes previs. Una mostra d'artistes, u n a t n MÒNICA BERNABÉ
"No em ficaré en polèmica." Això é s l'únic que la historiadora i escriptora Montserrat Rumbau ha volgut avançar del contingut del pregó que farà avui a les deu del vespre a la plaça de l'Estació per obrir la festa major de Valldoreix. Mal-
una fira d'artesania i d'art, una sobre la Guerra Civil, un curs d'història han servit mana perquè et» veïns d mancin a fer boca. Ja que fins
grat això, els actes de la celebració van començar dissabte passat ja que, s e g o n s ha declarat la vocal de Serveis Personals de l ' E M D , Mercè Calafell, volien aprofitar el boa t e m p s q u e n o r m a l m e n t fa a començameRfs d e setembre. Calafell ha afiegi£qne, e n canvi, han esperat a fer el pregó fins avui, perquè Sant Cebrià,
i un setcopo-
calearer la festa major. Malgrat això, la vocal de Sarweii Personals de l'EMD, Mercè CalafeM, ha declarat que et pressupoet per a l a festa major no ha crescut aquest any Ique, fins i tat, l'EMD vol reduir-lo en les pròximes <
patró de .Valldoreix, és dilluns. Entre els actes que s'han c e lebrat, hi ha una trobada de patins ert q ü è l'atleta més veterana tenia 66 anys i va recórrer cinc i quilòmetres i mig en 49 minuts. També hi ha hagut algunes aovfftàts r e s p e c t e « edicioasr anteriors, com u n » mostra d'artistes, una fira d'art e s a n i a o u n c u r s s o b r e la
història de Valldoreix, mentre que diumenge vinent e s farà una trobada de castellers. Malgrat tots aquests actes, Mercè Calafell ha assegurat que n o s'ha incrementat el pressupost per a la festa major <jfenguany i q u è , fins i to't, ei reduirà f'aay aqu v e , malgrat que è s maatiftdrà "la qualitat" dels actes:
Us desitja bona festa Major
Rbta. Mossèn jQcmtVenJoeVér. 185
08190 VbHdoreix . fels. 674 2719-674 2812 Fax58918 23
Comunicació
Ràdio Sant Cugat estrena programació a partir de diumenge EI.KNACASTKU.ARNAU
- Sant Cugat La programació de la temporada %-°7 de Ràdio Sant Cugat comença diumenge. D e dilluns a divendres continuen encetant el matí la revista d'actualitat El gall del monestir, dirigida i presentada pel director de l'emissora, Xavier Fornells, i el magazine Dies de ràdio, amb Maribel Cavuelas.
El concurs Una de tres inclòs al magazine s'allargarà fins a una hora per donar encara més premis als oients. A les tardes s'estrenen Entrem i jo, amb novetats musicals, Hem d'anar més lluny, sobre música catalana, i Al? m'agrada la tele, l'alternativa a la pantalla a m b música variada. L'esportiu diari també guanya terreny: començarà a les vuit i durarà mitja hora. Les nits dels dilluns s'i-
ronitzarà amb Tttanita nit i els dijous a la mateixa hora s'obrirà El cafè de les temptacions dedicat al món de l'art i de l'espectacle. Kls caps d e setmana es mantenen Roda d'amics, Vallès sensefronteres i cl Súper DJ de les tardes. A les set, però, s'estrenarà Book d'assaig per donar una oportunitat als grups santeugatencs i a les nou començarà Etiqueta negra, a m b jazz i blues.
antoiii HORARI D ATENCIÓ AL PÚBLIC *
:1^
de dittos a d'r 9 h a 14h *•*
a
Ü»rf7h-·.2Dh
18 Societat
ELS /CAIYIOV") Divendres. 1.1 de setembre de 1W6
E n s e n y a m e n t
Un esborrany per al Club
de programa Muntanyenc
NARCÍS CASTANYER. IOAN TROYANO I XAVIKR C A S T E L L S
E
n cl darrer procés electoral del C l u b M u n t a n y e n c Sant Cugat (CMSC), a finals del 94, cap candidatura es va presentar, i l'assemblea es va veure abocada a nomenar una comissió gestora. Al cap de sis mesos, va ser proclamada sense eleccions l'única candidatura que va sortir de la mateixa gestora. D e s del punt de vista democràtic, la legitimitat de la junta sortint d'aquest procés era total. Tanmateix, s'havia posat de manifest en aquells sis mesos les dificultats per a l'aparició de dirigents, per al recanvi generacional i per a la creació d'equips de persones que volguessin implicar-se en la direcció del club. Durant aquest darrer any, (ajunta directiva no ha sabut (no hem sabut) resoldre el conflicte que va plantejar un grup de socis com a conseqüència de la creació d'una cooperativa de consum en el si del CMSC. Aquest problema, que es podia haver resolt en quinze dies, va ser també el detonant d'un progressiu deteriorament intern de
I. Recollir el mandat de l'assemblea general del mes de juliol passat, en el qual es demanava un procés de debat sobre "el model organitzariu del Club". Aquest debat s'ha de fer dins de les mateixes seccions i en les assemblees, i haurà de concloure en un termini de sis mesos, probablement adequant els Estatuts al model consensuat.
la junta directiva, a causa no pas de qüestions programàtiques o d'objectius, sinó de formes d'actuació i diferències de tarannà personal difícilment superables. Conclusió: noves eleccions per al mes d'octubre. Per als qui creiem que el club ha estat i ha de ser un lloc de confluència d'iniciatives i d'aportacions per a l'organització d'activitats, el procés de confrontació interna en el club i en la mateixa junta ha suposat una mala experiència, i fins i tot ha portat a l'abandó d'alguns de nosaltres. I, no obstant, el fet d'estar convençuts que la línia que ens vam marcar i la feina feta han estat positives (i així es valora majoritàriament tant a dins com a fora del Club), ens porta a oferir-nos a donar un nou impuls al CMSC, fins i tot comptant que haurem de renunciar a fer algunes coses amb la celeritat que voldríem.
No ens ha de fer por el debat obert, ni la celebració de les assemblees generals que facin falta. II. La consolidació i sincronització de les seccions. El Club té sis seccions, que canalitzen l'activitat bàsica dels socis: Muntanya, Esquí, Coral, Esplai Sarau, G r u p de N a t u r a i Atletisme. Aquestes seccions han de continuar essent les que aglutinen i canalitzen la major part de les activitats del club, sense oblidar-ne altres de més generals i importants, com són la Mitja Marató o la Marxa Infantil, per citar-ne algunes.
Proposem quatre eixos per a un programa d'actuació de la junta directiva en el proper mandat:
Però el Club no s'hauria de con-
vertir en una empresa de serveis que ofereix la junta directiva al marge de les seccions. Més concretament, tota iniciativa de la junta s'ha d'enquadrar en l'activitat d'una secció, si això és possible. III. La professionalització i rigor en la gestió dels serveis del club. El club ha crescut, i seguirà creixent si la gestió es fa ben feta. D'altra banda, una entitat com la nostra, encara que no sigui una empresa, té l'obligació de respectar el règim jurídic i fiscal vigent, i de tenir una atenció al soci i al públic seriosa i professional. Més de 2.00() socis i unes activitats que suposen un pressupost de quasi seixanta milions d e pessetes a l'any exigeixen una estructura organitzativa professionalitzada. IV. La presència del club en la societat santeugatenca. El CMSC" ha tingut històricament un paper important en el context social i cultural de la ciutat, impulsant iniciatives i sent present en el teixit associatiu de Sant Cugat. L'Aula Cultural n'és
un bon exemple, i la continuïtat d'aquesta presència no pot ser menystinguda per cap equip directiu del club. I això, qui ho fa? Encara no ho sabem, i aquest és el problema. Tenim dues setmanes per confeccionar un equip, però si trobem les persones adequades, no especularem fins al darrer moment sobre si ens presentem o no, ni sobre les conseqüències de guanyar o perdre les eleccions. Pel bé del club, creiem que en el procés electoral hi hauria d'haver la participació de més d'una candidatura. Tenim el deure moral de dir el que convé al club, de no mirarnos-ho des de la barrera i de defensar-ho amb transparència. I aquest deure moral el tenim tant els qui hem estat a la junta anterior com els qui han estat crítics amb nosaltres.
Narris Castanyer, Joan Troyano i Xavier Castells són socis del Club Muntanyenc
CENTRE DE REHABILITACIÓ FUNCIONAL
Crina •JJÏ-ESQUmOLCAUSSA
Cirurgia
* cm. wmmm-\Mm Cirurgia generat. apsreü (Saestfu. A8CPfatrlasw·S·ntas. Av. Totretitanoa, 2>& afi,Al.SantC09»tw5»47«
Consult. Centre Mèdic • CSNTRCMèOíCSAflAT Certilfeats daeondufr t«n<w«.ModMna interna, (««rtíi^Éï. SanSaçs Ru»«ot í.ertt* ta.!
Dietètica-Nutricio • MAMAMMSSOMW Acupuntura, n«#ic**, dto»*». Wows sonvingudes Francesc Motagait, £5-27, 1f 2&. Saat
Cagat » < « M S f l r
Bjaoopi t tljttUh, tlfjntp CtWWlfMUflWl. ffrt1 4*v«$Mte» SW. $ » » ^ " 8 ^ & M * k
Qspcstera.oeríaírta. ASC, A Q R U P . M U T ,
MRACT.Bteto.Tbm3bianca2-S.3f tOa.
C l * * » a w & ï l * ^ B<du*ta nens i wto#neí* Francesc M a t a t s * » » * » * . SamCu-
*$tit§536.
&9<mum
• O r . M O * « $ e * J * * T GARRIGA MMgeífc àpgafe* VMte a*mwrt-mútui*
ClWcedanW. O t à i r ; * ï W 1$.*>»í
t***, set i». Sfew Cwg*.
Mútues # « * » N MUSESAKESVICO. Mu^tf·oOW·ntadatr·bel n*n. 271. Maça
,3,3a«Cog*. 1<MSFw6?$10<B
Odontologia » j U J * V l A a J N Í C A DENTAL i » . P C O R O VJLLALVA A D E S A Maftwftanl·*. (VPwncesc Moragas, 23, t H ^ . ^ Ç u p i t . t r 67*0146^
«»74*>SS
Oftalmologia
Pr«t4aas.A«<ttM^a»i«*ftaMR8)aE.
• CAR«EtACA»T»iO
FSatotmM*. A**fe*»neíe *««*«*(» fïate
•<aJ»CA06Knu. twwPoqÉwóü DotíoffiaiTOreraf^Ottodímcte·wí»-
Ataa C/VHtt, 49. S a r t C ^ « t . » Í 7 · < « 7 2 '
FUNCKWAt. FisaoterOpia, rahabfttwfc. auricutopuntura, massatgsterapèutic,podotogfe Oaive-
16t)a20h.hteÉs.23-ffi.tf,3a.SantC»-
f i IIIII Ulli ttlllifÉll tfl'llllll t " l l l l f l l
• CtÍNJCA ORTOOÒMCtA 0 D I S fWCWTB«K>RQ4*ANDtBULAR OrMwlto.ei Samcugat
« 5 8 9 4 5 86-675 22 12 PolcMnic TorraWanea. Sant Cugat w 580 01 5 0
Metge capçalera
#JOdB>«. COROMINAS CASA-
g<* « 8 7 4 7 3 4 0
sàvamant nens íadudaCÍSanla Maria 9, 3araCugat.tr 3 8 9 7 0 4 0
• D a C A R L O S ROSSETT1 Odontotoga nens * adufts Fibla Rfcalallada 20 1r 3a. Sant Cugat « 6 7 4 7 2 1 6
C/Sant Antoni, 74 Tel. 674 74 37
ClJjK^TfaatotnfidïpfanenlsHl»** I a i a * Nens.a**a«*»ftota<MI«.A>: Catalunya 21,3r ta. Sant Cugat « 6 7 4 $81$
Pediatria 0«dlkraadivenrJr«i>deíQhat3fifd»
ngniiiiiit^w»
Psicologia
*m#m
SartCüjtttttíSWttlS
Fisioteràpia •soBARottAeetwÉ
iflimfljiiiiïtïtftii,iiitiiniiiiiiiiiij
Mataitie» dat pao, ortwi&, ptafliifl·aorW()è«ques. uapaantí*, ctefgta dat f * u . t*»«acon*f*. «3264175-90» « « 1 1 »
« ÇENTRS D E PSfCOLOQift
iVÍteU-ONGA P+dafr^teQOpédM. Pt»btsm« Iten&m)&,l»fmm*tt»> CJWBÈ.5-7, lr Sa.
Manca, 2-8,2* ( « • * * , * • ( > . * * . « « » San»C»aat «m4*9t*m****
SUSANA NICOLETTI
Podologia
«n&leaf pafs mútua* c Santo. Mwta, m JSw«!a««
Pedagogia-Logopèdia
D u . Anna R, C a n * • 0 » 8p**4» 8 * 9aafe»j%fc£fcffi*Oireíii
Tocogiiiecologia-Obstelrida 2A
«s. Sao» «ast, m****- $w çam
•cemra0e<TAifQM«ú«Gtt
ctNAswinncA
Pedatra.Vwh^SateMapfra.Enlíate· Bada21,tarpií.SamCuB0L
«Kli^*í«a»t»anft,H«n»cowin8ucías f ^ RibtísBads. 20.1r 3a. Sant Cugat « DRA. E U G É W A R5EZ.-GOULA PFAFF. Peetatrla Sannas. Caja Sefed, Agfup MUT MEDIFtAT Av Catalunya, 22 1r la. Sant Cugat • » 5 8 9 31 1 3 « P l t A R C A N O S A ÚBEDA Pediatria • Medicina adofescent Av "R>[reb)anca,2-e, 3fpie Sant Cugat tt 874 57 98 - 5 8 9 36 4 8
«»»:|·4,3t.5!<t. j h m t ^ H t P>aio<*>Bt«, pr<)W»in»s tffiprenentatgs: vaa, S-7. i f as. gortCugat
x y . f y **>'»„..*„„„ , •tfciroffiPSícxyrEftAmrm
«AMÉS Patootogía, píiquBtfia, toeapiKfe PJaça Ot Gattós, 5,2n. 3a SantCujat « 5 8 9 40 51 • M . ANTÒNIA H J U A R D O CARD O N A Peidotosia cifmca «bla. Can Mofa, 1 SantCugtó « 8 8 9 43 4 4 - 4 3 0 9 8 2 5
_
• DRA.PAl.ERM Psicologia Anale$eí,ctepr«a&<»ieulW8de rataci& t r a u m a » Padoteacèrasa, pacowàpia, W)t« ootwingudaa FremcesuMoraga», 25-27,2n 1 a. Sant Cugat.
«674 36 53-4184*48
Pulmó i cor • Dr. JOAN VAU.DEPBRAS COttBAS Pujmdieor Ma|ot.36,2n SmCagat
«674002$
Institut Psicomèdic Sant Cugat
Traumatologia TraumaítSoïla, ©«ipidia. AS0. Pmd»»»,
fat Ttwatíafica, 24, 2a-io Sant Cua» »589t>8« ^_
Servei de Psicologia Clínica i Psiquiàtrica Servei d'orientació i Tractament de les addiccions Unitat de Tabaquisme
««LGía»DeUT<H«fWVO Tis<3tw«cíc^feC<airnnate»qti8»a A»cT««*t90l»,8>|i Pt*üft*iS»(«<5(«»t «8755758 • JOSEP DOMINGO PECH Traumatdogia, onXipèdla Assè^tcsasr retàrta Pnsvtaaa. Medytec. Pofclínfc Totrebtanca,2-B. 2a-10 Sant C u g a t « 5 8 0 1888 • O R . FERMIN ARAMBURO Clnirgta ortopèdica traurtiatotSeíca. Hores convingudes C Ciirona, 21, l r 3a, Sant Cugat « 6 7 4 4 3 4 6 • 5 8 9 0 5 34
Edifici TORRE BLANCA Av. Torre Blanca, 2 - 8, 3r B 08190 Sant Cugat del Vallès (Barcelona)
Tel. 589 37 87 Fax589 35 18
Societat 19
I L S / C y U Y r o N S Divendres, 13 de setembre de 1996
E l e c c i o n s
al
Club
M u n t a n y e n c
La Marxa Infantil del CMSC serà el 2 0 d'octubre Ja són dues les candidatures pendents del quefaci Pros, que prefereix "engegar el curs"
El sector crític del CMSC també es presentarà a les eleccions
ELENA CASTELLAKNAU
Nou episodi en el culebrón electoral del Club Muntanyenc. Mentre el president en funcions de l'entitat, Ramon Pros, continua ferm én la seva postura d'esgotar al màxim el termini de presentació de candidatures per fer pública la seva decisió d'optar o no a la reelecció, el denominat JüKRK LUXMBART -Sant Cugat-
Es tracta d'un grup d'unes dotze persones que "estem treballant en temes i projectes pel club i sobre una candidatura ", afirma Joan Carles Alayo, responsable de la secció de muntanya del club i un dels caps visibles del sertor crític. Ell. de fet, podria ser-ne el presidenciable, però aquest extrem ningú l'ha confirmat. Amb Alayo treballen Manel Monteys - q u e , tot i liderar el sector durant els mesos que va durar la crisi provocada per l'afer de la Cooperativa Pi de'n Xandri, des de sempre ha refusat encapçalar cap candidatura-, Ramon Costa i Eulàlia Carrasco, entre altres socis. Així doncs, ja hi ha dues candidatures oficioses que es disputa-
sector crroc-tot i que ells rebutgen aquest epítet- ha reconegut que està treballant per ser una llista més el dia de les eleccions, el 2 6 d'octubre. Si es confirma la presentació d'aquest col·lectiu, que ha plantejat una forta oposició a la tasca de Pros, ja serien dues les opcions que tin-
ran la presidència del Club Muntanyenc a finals d'octubre. "I tant de bo n'hi haguessin quatre", assegura Ramon Pros, que subratlla que "si hi ha posicions diferents, hi ha més debat i per tant un enriquiment major del club perquè aleshores es confronten les idees". Ell, però, encara no s'ha decidit a fer el pas endavant. "No descarto cap possibilitat, però ara el CMSC necessita donar la confiança que l'entitat està governada" i per tant demana al soci que se solidaritzi amb les moltes activitats que estan organitzades. Sobre les dues propostes electorals que es coneixen, Pros es limita a apuntar que "al club hi ha moltíssima gent capacitada per governar-lo", però han de saber que no només governen el CMSC sinó "un ampli moviment social".
SQUASH
dria el soci a l'hora d'anar a votar: aquesta que s'ha conegut aquesta mateixa setmana i la que ja van fer pública fa uns dies els dos membres de la junta de Ramon Pros, Narcís Castanyer i Joan Troyano, que, d'altra banda, continuen treballant en la confecció d'una candidatura.
1:1 president en funcions del CMSC, Ramon Pros
La 38a edició de la Marxa de Regularitat Infantil ja està programada per al diumenge 20 d'octubre. TOLS els nens d'entre 7 i 14 anys que s'hi vulguin apuntar poden fer-ho al Club Muntanyenc Sant Cugat del 7 al 17 d'octubre, de sis a nou del vespre. El dorsal de participació decidit per sorteig es podrà recollir al mateix club el dia abans de la Marxa. L'any passat, unes 1.3(X) parelles van recórrer amb les motxilles els catorze quilòmetres de bosc que porten de nou a la plaça de l'Ajuntament Per a un dels directors de la Marxa, Josep Pros, l'objectiu d'aquesta sortida és, "com cada any, acostar els nens a la natura". Enguany el cartell que representa la 38a Marxa Infantil ha estat dissenyat per la professora de plàstica de Sant Cugat Viviana P e d e monte. El cartell simbolitza un peculiar joc de l'oca on uns peus van marcant tot el recorregut, sense oblidar el punt de trobada a l'ermita de Sant Medir a l'hora de dinar.
ON MENJAREM?
Cafeteria Restaurant
Agraeix l'exit d'acollida que ha tingut el nostre menú
LAFLORESTA MIRASOL
RESTAURANT CAN EDO RESTAURANT CAN OLIVÉ BEST. EL VIEJO ROBLE REST. RANCHO EL PASO MASJANER
RUBÍ
LA PON DE ROSA BAR ENRIC LA NANSA
BELLATERRA CERDANYOLA DEL VALLÈS
diari de: SANT CUGAT DEL VALLÈS
950 Pts. Club Sant Cugat C/Sant Jordi Tel. 674 98 62
la xocolata...
ff^ffs.
e l i antnpans... •leaf*...
LA GRANJA SMPPER'S GRANJA BAR EL MONESTIR RESTAURANT CA L'ÀVIA MES0MENYS BAR REST. EL MOLÍ CAN BARATA LACARBONERM LA CANTONADA EL TAST REST, PANXA CONTENTA PARADA I FONDA BRASEHIALABOLERA BAR RESTAURANT EL MESON BRASEWA DEL MERCAT VELL LA PASTA BC.XA
la v i d a
C o m si
-ffvff*.
*K**>.
les pastes... * f v * H el suis...
|| li
**vffv
PI. Barcelona Tel. 675 52 46 VALLDOREIX
Vine a gaudir de la terrassa d'estiu
EL PORTALET HOSTAL DEL BALL LAPALTA CAN AMETLLER CHEZ PHH.IPPE CANTINA EL MEXICANO
TV-BIHAN MIMOOLFBABMGSC CAPITANCOOK SQUASH CASI NET BARALCAZAR BISTROCAFE ITALIANS 3 ELS DESMAIS LA MUSCLERA CELLER STA: MARIA TERRA MAR RESTAURANT VALL D'OR RESTAURANT MAS ROtG CAFÈ-BARSOL
O Lleo. XIII _Av Flor de maig 122 C/Altamira. 36 C/ Pas Estació, 15 C/Guadalajara. 14 .O.yjctóna, 18-20 Pa. Baixador.. 8 J-tra.JSabadell, 47 . PJ.deLQr. Guardiet, 14
692 24 24 580 68.39 691 73 55 674 38 03.
674 23J5 589 25J1 674 1020 699 11 52 588 54 68 588 42 81 589 5011 674 9)51 674 94 84 58918_25_
Rambla Can Mora. 24 Camí can Ametller, s/n Placa Pep Ventura^ C/Endavajlada, 10. _C/ StjAntoni:plaça Barcelona 675 5JL46_ C/ Enric Granados. 7 6753X41 Raça Augusta, 2 589 54 92 C/Sant Antoni. 13 674 05J5 C/ Elies Rogent, 14_ 58? 38 23_ Placa Peo Ventura. 3 58917 40 Ctra. Rubí a Sabadell, km 697 06 52 C/Vila. 8 675 14 51 Placa Monestir, 1 . 584 23 32 C Alfons Sala. 9 589 1502 Po. Otebama. 69 589 06 07 Rbla. Can Mora, s/n 589 26 91. a Baixada de l'Alba, 20 674 16 75 Plaça Octavià. 5 6741047 Placa Pere San, 6 589 52J0 C/Alfons Sala. 24 . 675 15 03 a Indústria. 27 675 14 02 Cl Santa Engràcia, 15 589 29 71 PI. Lluís Millet. 1 589 6161 C/ Sant Jordi. 33-35 589 14 96 Camí Can Ganxet. 47 589 5083 Poe. Musellas. 3 58910 26 Rbla. del Celler, 87 675 55 66 Sant Bonaventura, 6_ 674 64 33 Pica. Dr. Galtes 674 10 27 Sant Bonaventura, 14 675 09 05 Santa Maria. 17 6752897 Vic. 28 589 77 23 Rambte M. Jacint Verdaguer, 185 674 11 41 Placa Mas Roig. 4 675 00 86 Rbla. M. Jacint Verdaguer, 113 674 67 21
Carn aja brasa calçots Cuina de mercat Peix i marisc Cuina catalana, banquets Cuina variada
DIJOUS tancat excepte festius Obert tota la setmana Tancat dium. nrt i dill. no festius Tancat dimecres tarda
Entrepans i menús Paelles, marisc, fregid. Piaeria. cuina catalana Menú, carta i degustació Frankfurt, Cuina mercat Cuina francesa/menú diari Cuina i música autèntica
Tancat diumenqe Tancat dimarts nit i dimecres Tancat diumenge-dilluns tarda-nit. Tancat dissabtes excegte reserves Obert tots els dies Especialitzat en bacallà Tancatdiss. migdia i dium. mexicana. Tancat dilluns
Vingui a provar els nostres menús PRIMER, SEGON PLAT i POSTRES 950 +CAFÈ 990 PTA Rambla Can Mora, s/n 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS
Tel. 589 26 97
Cuina casolana Brasena Esmorzars/tapes casolanes Obert de 8 a 10 nit Cuina catalan/intemac Servei de bar Me»icà-menu català Obert al migdia Menú diari i orod ibèric Cargol Hauria/arròs neg____ Tapes casolanes, torrades Creps. amanides, menús Obert cada dia Marisc menú, cuina merc. Repartirà partir de les 12 h Cuina de mercat Obert tot el dia Cuina catalana Dilluns vespre tancat La nostra esp és qualit. Tanca|dKimenges nit Brasena i cuina de merc. Calçotada Pizzeria. creperia Creperia bretona Carn a la brasa, tapes Cuina colonial Cafeteria, ctoes. menú Menú diari i entrepans Menjars casolans Àmpia oama r/entrepans Menú diari Tapes variades i convinats Entrpans variats Embotits i 320 vins i caves Menjars econòmics Dies festius bufet lliure Xai. entrecot a la brasa JaizUve
r PARADA/ FONDAïf
Obert tol el dia Tancat dilluns Menú de dilluns a divendres Obert tots ets rues Pasta fresca Obert tota la setmana Diumenge tancat Diumenge tancat Diumenqe matí tancat Tancat diumenge Tancat diumenge Tancat dimecres Caps de setmana fins a les tres
ES IB Jltetón
/ PI. Octavià, 5. Tel. 6741047)5892702 SANT CUGAT DEL VALLÈS
V
«Restaurant DEL GALL»
C U I N À DE MERCAT E5PEC. EN BACALLÀ
Tancat diumenge nit Obert tots els dies
0*141 tUlf<ta«|QM)
ELSHCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR
Cinema de franc. Amb la targeta del Club podeu trucar per demanar una de les entrades de què disposem per a les sessions i·iilfes que es fan a la Sala 3 dels Cines Sant Cugat. Aquesta setmana podeu demanar les entrades per anar a veure la pel·lícula C'osas que mima te dije que es projecta en versió original el dissabte 15 de juny. a la 1 de la nit.
Vols passar un dia fantàstic? Dons; Vine a la Muntanya Màgica de franc. Cada subscriptor, te dret a 1 entrada mensual per anar gratuïtament al Tibidabo. Només cal Trucar al 589 62 82 i demanar-la.
Hípica Severino Sortides a cavall cada dissabte i diumenge on podrà gaudir del paisatge de Collserola a ca\all. Demani el seu \ul gratuït al telèfon del subscriptor
\ào<3^
PELUQUEROS
A m b lu targeta del club del subscriptor podràs gaudir de sessions de sauna, solàrium i manicura. Totalment de franc. Por obtenir els vals cal trucar al Tel. del subscriptor matins de M a 1 h. 5 8 9 62 82. Preguntar per Srta. Anna.
SOUASH %
%
%
Club Sant Cugat Posa't a punt Amb la targeta del Club podeu assistir durant aquest mes a classes d'aeròbic, taekwondo esquaix, hidromassatge Sauna i Piscina. Al Squash Sant Cugat (c/ Sant Jordi, 33-35), ade franc. L'horari per als subscriptors és els migdies de dilluns a divendres de 2/4 de 4 a 2/4 de 5, les tardes de dilluns a dijous de 17 a 22 h i els dissabtes al matí de 10 a 12 h. Per obtenir els vals cal trucar al telèfon del subscriptor.
sm m 82
^m IDIOMES • TRADUCCIONS
Cursos Way-In
Amb la targeta del Club podeu assistir durant aquest mes a classes d'anglès, francès, alemany a l'acadèmia WAY-IN, al carrer Rius i Taulet, 2 Pral. la. Totalment de franc. Per obtenir els vals, cal trucar al telèfon del subscriptor: 589 62 82
IpiaiNsí f l( IIÉ* (Srta. Anna)
Societat 21
ELS/CANTONS Divendres, 13 desetembre de 1996
E n t i t a t
s
'Tot Sant Cugat' i una professora de puntes de coixí, manxecs de Pany
Asak fa avui una partida de rol de vampirs RlJTH BOLLINGER
Ualcalde rep representants del poble manxec de Moral de Calatrava a rAjuntament "Tot Sant Cugat i Maria Vega treballen pel municipi des de fa ara deu anys". Amb aquestes paraules, el president del Centro Castellano-Manchego de Sant Cugat, Juan Carrasco, ha justificat el nomenament de la revista Tot Sant CuM Ò N I C A BERNABK
- Sant Cugat Ramon (iran, editor de Tot Sant Cugat, i Maria Vega, professora de puntes de coixí del Centro Castellano-Manchego van ser guardonats amb la panxa plena. El nomenament dels manxecs de l'any es va fer dissabte en un dinar de germanor al local de l'entitat, al qual van assistir representants de les institucions municipals i dels mitjans de comunicació. En total, unes cinquanta persones van tastar plats típics de la gastronomia manxega. com el vista (salsa de pebrots i tomàquets), les m/gas amb all, el conill picant o Yalijú (unes postres fetes de mel i ametlla). Segons el president del Centro Castellano-Manchego, Juan Carrasco, l'entitat reconeix la tasca d'aquells que treballen per Sant Cugat amb cl títol de manxec de l'any. Així, Carrasco va declarar que la revista Tot Sant Cugat es mereix el guardó perquè és "un mitjà plural" que informa el municipi des de fa deu anys. De la mateixa manera, el president del centre va destacar que la manxega de l'any, Maria
gat i de la professora de puntes de coixí de l'entitat, Maria Vega, com a manxecs de l'any, dins el marc de les IX Jornades Culturals del centre que van començar divendres passat. D'altra banda, l'alcalde de Sant Cugat, Joan Ay-
merich, que va ser manxec de l'any el 1995, va rebre diumenge a l'Ajuntament l'agrupament musical La Lira, de la localitat manxega de Moral de Calatrava, que ha participat en les jornades culturals per segon any consecutiu.
Vega, ha treballat per l'entitat des del seu inici. Una entitat arrelada al municipi El Centro Castellano-Manchego va néixer a Sant Cugat deu anys enrere i, en aquest sentit, el regidor d'Economia i Finances, Pasqual d'Ossó - q u e va assistir al dinar de n o m e n a m e n t dels manxecs de l'any-, va remarcar que és "una entitat viva i a r r e l a d a al m u n i c i p i " . P e r aquesta raó, segons D'Ossó, l'Ajuntament intenta promoure centres com aquest. En canvi, Juan Carrasco, va criticar que les administracions donen poques ajudes a l'entitat, tot i que va afirmar que enguany el centre ha rebut una subvenció de 300.000 pessetes del consistori per organitzar les novenes jornades culturals, que van començar divendres passat a m b el pregó del primer secretari del PSC, Jordi Menéndez, i que acabaran demà. l'n dels actes destacats de les jornades ha estat una recepció a l'Ajuntament que l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, va oferir diumenge a representants de l'entitat i de la localitat man-
Time Lords aquest juliol al Pallars Sobirà. "La sensació de jugar a rol és molt especial: et poses tant en la pell del personatge que arribes a creure que ets aquella persona", comenta Joan Llata, membre d'Asak. Amb aquestes jornades, el col·lectiu demostra que el rol ha l'.l pn\ident dil (• i iit/o ('asti-llaim-.Manrhegp (tirrt), envoltat pels manxecs de7V///v, estat creat ja per fer tot allò que en lian/„n („a/i i Maria Vega. Foto.XAÏ/ER IARROSA realitat no pots fer. xega de Moral de Calatrava, poal tinent d'alcalde de Moral de ble natal de Juan Carrasco. A la Calatrava. José Maria Molina, un recepció, l'alcalde, que va ser llibre sobre les ermites i masies nomenat manxec de l'anv a fidel terme municipal de Sant Cunals de setembre de l''95, es va gat. Aquest, per la seva banda, va queixar perquè ha tingut el tíobsequiar l'alcalde amb una platol durant menys d'un any, ja ca i ampolles de vi, i l'agrupaq u e enguany cl n o m e n a m e n t ment musical La Lira de Moral s'ha fet abans. "M'han robat dies de la Calatrava va tocar un pascom a manxec de l'any", va brodoble a la sala de plens de l'Amejar Aymerich, que va donar juntament. - Llinars/Sant Cugat -
Els trabucaires volen organitzar u n aplec el 9 7
I n s c r i p c i o n s
Dilluns comença el període de matriculació per a les activitats d'aquest curs Torna l'Aula Cultural i VEscola d'Excursionisme al CMSC RlITH BOLLINGER
Junt amb les escoles, les diferents entitats i casals de Sant Cugat ja estan preparant el nou curs 96-97 i dilluns s'obrirà el període d'inscripcions pera quasi totes les activitats. Sortides a la muntanya, conferències, activitats lúdiques, catequesi, tallers, casals i manualitats, entre d'altres, són les propostes que els santeugatencs tenen al seu abast. El Club Muntanyenc Sant Cugat començarà el nou curs amb les activitats que proposa l'Escola d'Excursionisme adreçades a escolars i portades per monitors especialitzats amb l'objectiu de formar els joves excursionistes.
Els cursos són per a tots els nois i noies que vulguin iniciar-se en l'alpinisme i l'escalada fins a perfeccionar la pràctica d'aquests esports. També s'ofereix la possibilitat d'escalar en un rocòdrorri, i els més experts podran participar en cursos d'especialització, com ara Nivell Superior d'Escalada, Tècniques de Gel i Formació Esportiva. Enguany, el Club Muntanyenc t a m b é tornarà a organitzar la segona temporada de l'Aula Cultural mantenint els quatre àmbits temàtics inicials: excursionisme, literatura, actualitat i Sant Cugat. A partir del 24 de setembre, cada dimarts s'organitzarà una conferència amb la finalitat de crear un espai cultural al municipi i fo-
Ser un superguerrer de l'espai, lluitar amb espases contra monstres ferotges o ser un alienígena verd són alguns dels personatges de les partides que s'han jugat a les vuitenes Jornades de Jocs de Rol que organitza el col·lectiu Asak de Sant Cugat. Aquestes jornades van començar dilluns a la Casa de Cultura i continuen aquesta nit amb una partida de rol en viu pels carrers de Sant Cugat. A partir de les deu de la nit, uns trenta participants disfressats viuran històries de vampirs. Demà s'espera la màxima participació a les jornades, que es clouran amb una exposició fotogràfica amb les imatges del joc medieval que va fer el col·lectiu
mentar la participació de la població. Seguint els mateixos objectius, l'entitat també oferirà col·loquis i activitats culturals. Tots els interessats a inscriure's a les activitats que organitza el Club Muntanyenc ho podran fer del 16 al 30 de setembre a la secretaria de l'entitat. Per als adolescents de Sant Cugat, l'Espai Jove obrirà les portes dimarts, 17 de setembre, mantenint la línia dels anys anteriors. Totes les tardes, l'Espai Obert a la Casa de Cultura continuarà oferint la possibilitat de reunir-se en els seus recintes per escoltar música, veure pel·lícules o fer miniconcerts. A més, també s'organitzaran tallers que tractaran la música moderna, teatre, còmic i fotogra-
fia. La llista definitiva dels tallers es farà pública divendres vinent, 20 de setembre. Els centres cívics de la Floresta, les Planes i al casal cultural de Mira-sol també estan preparant moltes activitats per a petits i grans. S'organitzaran tallers de ceràmica, costura, manualitats, teatre, música i altres activitats joves. Les inscripcions s'obriran a partir del 16 de setembre. Cal recordar també que les parròquies de Sant Cugat faran les classes de catequesi per preparar la primera comunió. Finalment, totes les escoles especialitzades en un àmbit concret, com ara la música, la dansa o manualitats, també han començat ja el període d'inscripcions per aquest curs.
El cap de Trabucaires de Sant Cugat, Josep Lluís Puiggarí, proposarà a l'Ajuntament q u e el municipi sigui la propera seu de la trobada anual de trabucaires. Per fer l'aplec necessiten subvenció del consistori per finançar un dinar i oferir un recordatori a tots els trabucaires que hi participen. Puiggarí va fer a q u e s t anunci després d'assistir a la trobada que enguany s'ha fet a Llinars del Vallès (Vallès Oriental) i a la qual hi han assistit quinze colles d'arreu de Catalunya, entre elles la de Sant Cugat, amb un total de 150 trabucaires. A la trobada de Llinars, les quinze colles van sortir del castell del poble, però cadascuna va fer un recorregut diferent durant una hora pels carrers de la vila i més tard es van tornar a trobar darrere de l'església. El tradicional dinar es va fer després al poliesportiu d e la localitat, on cada trabucaire va ser obsequiat amb un càntir català antic. La colla de trabucaires de Sant Cugat la formen dotze persones, de les quals quatre són dones.
Societat
ELS /CANTONS l)k,w/rr<. /.? c/c sclcml·icclc 19')',
S o l i d a r i t a t El 2 d'agost dos joves de Sant Cugat, la Marta Visa i en Bernat AviAoa, van sortir de Barcelona amb rumb a la ciutat de Tuzia, a la República de Bòsnia. Tot i que era en ple estiu i que van visitar molts racons del país balcànic, alguns molt malmesos després de quatre anys de guerra civil, l'objectiu principal de passar-hi deu dies no era ni de bon tros fer turisme sinó aportar un granet de sorra en la reconstrucció de Bòsnia. Els dos santcugatencs, juntament amb un centenar de companys provinents de
la resta de l'Estat, van anar a la ciutat bosniana per reconstruir un casal de joves; un autèntic punt neuràlgic de Tuzia que les bombes es van encarregar de destruir. A més de ser partícips d'aquesta col·laboració i comprovar quines destrosses arquitectòniques pot tenir una conflicte civil, Visa i Avinoa van ser testimonis de les seqüeles psicològiques que pot provocar en els habitants. Aquestes són les impressions en forma de diari que la Marta Visa ha escrit per a Els 4 Cantons.
De les pedres fer-ne pans Crònica d'una santcugatenca que aquest estiu ha participat a Tuzia en la reconstrucció de Bòsnia \\ \KI \ V l s \ - Tuzla/Sant Cugat -
lla arribat cl divendres 1 d'agost. I ,'hora de trobada. Ics \ nit del matí. Lnrere queden els dies de preparació del eanip organitzat per Ajuda Obrera a Bòsnia. ( omenea el \ i.itgc a m b dues hores de retard perquè l'autocar dels de Madrid no es \olia engegar. l'assem per diroua a buscar mes gent i definitivament marxem. l'.l \ iatge es ta entretingut. Passem per l'ranca, cl Principat de Mònaco, parem a dormir a Itàlia tot fent \ i\ ac i l e m d e m à continuem cap a hslo\cma i ( iroàcia. on tem nit. I.'entrada a Bòsnia la t'em a rrav és del ri II Sa va, c o n t r o l a d a aquesta frontera per croats abans i després de creuar-la. I n cop travessat el nu, ja som LI Bòsnia i trobem el primer poble que \ a patir la guerra: Orasjc. Tenim temps i anem a fer una \olta. 1 )c cop, tots ens adonem clarament i|iic hem arribar, tal com ens ho demostren les cases plenes tic forats de bala, enderrocades o a mig reconstruir, els plàstics a les finestres trencades o les mirades de la gent q u e t'obscrv a.
l'.l camí fins a Tu/.la és ple de sorpreses, tot i <|tie després es converteixen en fets h a b i tuals del país. Destacaments m i l i t a r s d e la Ifor que controlen c o r r e d o r s abans o c u p a t s pels (t'tntk (com el de Posavina o el d ' O l o v o > amb tancs, metralletes. barric a d e s i filats. com si fos una pel·lícula americana. No pots p a r a r allà on
em anat allà a giats i a orfenats, organització fer unes feines de les visites a les mines de sal en concret. i carbó de Tuzia. donació de maD'una banda, terial a la Universitat de la ciucanviar la instat. contacte amb les dones de tal·lació elèctriSrebrenica i de \ ive Zenc (cenca i arreglar un tre d'acollida per a dones traucasal de joves. matitzades per la guerra) i l'orlaDomMladih. ganització d'un corre foc dins el D'una altra. festival. participar en el Durant tots els dies hi v a haprimer Festival ver molt bon ambient, una gran de les Arts i la animació a m b les actuacions L l i b e r t a t , ordels britànics i sobretot molta ganitzat per c o m u n i c a c i ó a m b la gent de Ajuda Obrera a Tuzia. Tant grans com petits B ò s n i a d' A n (sobretot) s'apropaven per xerglaterra. i finalrar i demanar-te el nom i d'on m e n t , organiteres. Fins i tot l'últim dia d'eszar una sèrie de tada a alguns participants els ponències amb van convidar a casa seva per temes d'actuacompartir el poc que tenien per v uiLÍn is o n e litat a Bòsnia, sopar amb ells. c e s s i t i s d e la entre bosnians, Així i tot, visitant Mostar i Sac a r r e t e r a peranglesos, esrajevo. viatjant pel país i escolquè els costats // />i,siu,iritudiu tïiiini hiinini<l<i c/c Siin/inn. linlut [u r mi tunilií panyols i cataI t a n t les m o l t e s i i n c r e ï b l e s estan minats o ïtni pt/.'w/i c/i atiiitnt<!titc>ic.<. I·iitn: M.\R'I'.\ I/.VI lans. h i s t ò r i e s q u e han p a t i t t o t s perquè en qualsevol moment et vella, e v i d e n t m e n t . I na reA la Dom Mladih només es va aquests anys. veient les cases i poden demanar els passaports. pobles arrasats, els cementiris sidència d'estudiants, habitada poder canviar la instal·lació elècpertot arreu, t'adones de l'abmajoritàriament per famílies retrica. ja que per problemes buI n cop a Tu/la. la ciutat esdcsurditat de la guerra i que tot \ é un lloc animat, amb carrefugiades. D'aigua n'hi havia una rocràtics no es va poder fer res això no s'ha acabat sinó que és rons empedrats molt acollidors hora al dia, es patien restriccions més. Per tant, les cent persones ara més que mai que Bòsnia nei la gent oberta, comunieativ a... a tot el país, i la companv ia d'esrestants ens vam distribuir ràpicessita la nostra ajuda tant hui generosa, tal com ens van decarabats i algun ratolí a les hadament en les moltes tasques mana com moral, i que encara mostrar els dies següents. bitaeions era normal. que van sorgir: tallers en un cahi ha molt a fer. Però els 103 participants havísal. animació en camps de refuHI lloc on dormíem, cap niera-
S e g u r e t a t
c i u t a d a n a
Finals de setembre, data definitiva per a la posada en marxa de la policia de barri
Un lladre es fa passar per soci del CMSC ( i K M LOZANO
- Sant Cugat -
Vuit agents patrullaran diàriament per Valldoreix i els districtes ( T I J A (TRNAUAS
- Districtes Kl torn de vacances d'un dels agents ha retardat uns dies la posada en marxa de la policia de barri. Finals de setembre és la data definitiva per començar a experimentar un vell projecte que ja es va començar a gestar fa set anys, coincidint amb la creació dels consells de districte. P r e n e n t com a model la funció que compleixen els bobines anglesos, la policia de barri neix amb un objectiu principal: a c o n s e g u i r q u e un g r u p d'agents de la policia local co-
negui perfectament el terreny i els veïns de la zona per solucionar els més petits problemes que puguin anar sorgint. Kn total, vuit agents - j o v e s es repartiran aquesta tasca. En el cas de Mira-sol, seran un en el torn del matí i un en el de tarda q u e recorreran el districte en moto. La Floresta i les P l a n e s r e b e n un t r a c t a m e n t conjunt: seran dos policies al matí i dos a la tarda q u e , en a q u e s t cas, es mouran en un cotxe tot terreny. Valldoreix ja té d o s a g e n t s a u x i l i a r s q u e compleixen aquestes funcions. La posada en marxa de la poli-
cia de barri ha anat precedida de sessions informatives als consells de districte, on. especialment a Mira-sol, s'ha criticat la insuficiència dels efectius humans que s' hi destinen. Paciència
FI regidor de descentralització territorial. Xavier C o r t è s . considera q u e un a g e n t serà suficient, sobretot, a llarg termini. " F s dedicaran exclusivament a un territori molt del i m i t a t i, per t a n t , a c a b a r a n c o n e i x e n t p e r f e c t a m e n t les complicacions i els punts ne-
gres del districte". A més, Cortés considera que cal tenir en compte q u e els índexs de d e linqüència i conflictivitat a Mira-sol "són molt b a i x o s " . De totes m a n e r e s , el regidor demana un marge de confiança mentre el projecte es posa en marxa. " D e s p r é s , ja v e u r e m q u è passa". I, finalment, recorda que per part dels m e m bres del consell de d i s t r i c t e "s'han fet molt poques aportacions" al projecte que van presentar el cap de la policia local en funcions, Àngel Pastor, i el regidor de seguretat ciutadana, Fnric Renau.
El Club Muntanyenc Sant Cugat ha desmentit que hagi enviat mai un dels seus socis per recollir fons per Bòsnia, tal com han estat afirmant alguns veïns. En les últimes setmanes, diversos santcugatencs han rebut la visita d'un noi, d'entre tretze i quinze anys, que es feia passar per soci del club. Segons han explicat els veïns, el noi els oferia articles o els demanava diners amb l'argument que recollia fons per Bòsnia. Així mateix, el president del CMSC, Ramon Pros, ha volgut deixar molt clar que el club mai ha fet campanyes solidàries visitant les cases porta per porta, sinó que sempre ha fet la recollida de material a la mateixa seu del club.
T'ajudem a aprovar
24 Societat
H S ÍCANF0N5 Divendres, 13 de setembre de 1996
La
r a d i o g r a f i a
AMICS DEL M U S E U DE V A L L D O R E I X
La creació i consolidació del museu instal lata la parròquia de Valldoreix ha estat una de les prioritats de l'entitat, que ha rebut diverses donacions i ha disposat d'un valuós arxiu parroquial Exposicions temporals per la festa major, cursets d'història de Valldoreix, treballs arqueològics i sortides culturals aglutinen els socis d'una entitat interessada per la recuperació i conservació del patrimoni
Deu anys de treball per descobrir i fer conèixer la història de Valldoreix FRANCKSC CARBÓ
Entitat: Amics del Museu de Valldoreix Any de fundació: el 6 de setembre de 1986 Local: parròquia de Sant Cebrià de Valldoreix Socis: 80 Quota: 1.500 pessetes
A principis del setembre de 1986, ara fa deu anys, un grup de veïns deValldoreix i Sant Cugat va inaugurar el museu de Valldoreix. Mesos abans s'havia fet un treball de consolidació dels locals, que es van situar a la parròquia de Sant Cebrià. Un espai infrautilitzat i que, com recorda Juanjo Cortés, director del museu, "havia allotjat fins a sis famílies al segle XVIII". Va ser el rector d'aleshores, Jordi Sales, qui va cedir els locals per crear un museu impulsat des dels inicis per l'empenta de Joaquim Lloveras,
Francesc Cardoner i el desaparegut fa poc Josep Altet. Actualment el rector de la parròquia, el president de l'EMD i socis d'AMV formen una junta que marca les directrius de treball per al museu. Amb el material que van donar diverses masies de l'entorn, amb donacions de particulars, com els minerals i fòssils que ha aportat Josep Aritzeta, i sobretot amb el tresor de l'església de Sant Cebrià, que s'ha conservat intacte ja que durant la Guerra Civil va ser guardat en una masia local, s'ha creat un museu que amb molt voluntarisme s'ha anat adequant i estructurant per temes. La creu processional de
l'església de Sant Cebrià, talles policromades dels segles XVII i XVTII, restes arqueològiques de la zona o un escrit del 1843 en què es demana a la reina que Canals sigui independent són mostres d'un museu que té un veritable valor històric. Des dels inicis s'exposa una tomba d'una necròpoli que es va excavar a Valldoreix. Aquesta va ser una de les primeres tasques dels membres de l'entitat, que van localitzar quaranta tombes i en van excavar sis. Un treball arqueològic que també van fer el 1993 a l'absis de l'església de Sant Cebrià, on van trobar algunes restes romàniques, ja que la majoria es van fer servir
per allargar la nau de l'església. Es tracta d'un museu que exposa el vuitanta per cent del que té i que no té una entrada fixa, ja que, com ha dit Cortés, "acceptem la voluntat dels visitants perquè creiem que la cultura ha de ser popular". La visita es pot fer cada primer diumenge de mes i, en cas que s'hi celebri una exposició temporal, tots els d i u m e n g e s q u e s'hagin previst També per grups es poden concretar visites al telèfon 674 41 42. Unes col·laboracions que, junt amb la quota dels associats i aportacions de l'EMD i la Caixa de Terrassa, ajuden a finançar el museu.
Societat 25
ELS / G W T O N S Divendres, l.i/ifseti-mlm-tít 1W6
La
r a d i o a r a t # a
A M I C S DEL M U S E U DE V A L L D O R E I X Cursos de paleografia, arxivística i genealogia complementaran un programa anual que ha començat aquest setembre amb una exposició sobre la Guerra Civil i xerrades sobre temes relacionats amb la història local Un conveni amb la Universitat Autònoma ha possibilitat que durant aquest any, 150 alumnes hagin fet pràctiques a l'entitat coordinats per l'historiador i director del museu, Juanjo Cortés
L'actualització i acabament de l'inventari del museu marcarà el desè aniversari de l'entitat FRANCESC CARBÓ
Volen celebrar els deu anys de funcionament amb un seguit d'actes diferents i a la vegada complementaris de la dinàmica que han dut fins avui. Una fita destacable a la qual volen dedicar hores i que volen tenir acabada d'aquí a un any és la creació i consolidació de l'inventari del museu. A banda del temps que hi dedicaran els vuitanta socis de l'entitat, es compta amb les pràctiques que estudiants de
la UAB fan coordinats pel professor universitari i a la vegada director del museu, Juanjo Cortés. Paral·lelament a aquesta feina, un curset de paleografia i arxivística i un altre de genealogia volen oferir una proposta complementària als cursets sobre temes d'història local que ja fa tres anys que es fan. La demografia del segle XVIII, el castell de Canals, els camins i masies de Valldoreix o les pintures del museu són alguns dels temes tractats en xerrades celebrades els mesos de setembre.
Una entitat que, a més del museu, ha treballat en altres àmbits la cohesió entre els socis. Sortides culturals a Poblet i Santes Creus o Sant Joan de les Abadesses permeten conèixer, amb experts en el tema, el país. D'altra banda, en el marc de la festa major cada any s'han organitzat en el mateix museu exposicions temporals. Els goigs a Catalunya, les eines del passat, el món de la ceràmica, trens en miniatura, el maquetisme, una mostra arqueològica local, barrets del món o l'actual sobre la
Guerra Civil són activitats que es fan amb la col·laboració de socis o d'amics d'altres entitats, com la gent del museu de Rubí, que ha aportat material en la d'enguany. Fins i tot conjuntament s'han plantejat acabar-la d'estructurar i fer-la itinerant. També s'han dut a terme treballs d'investigació, entre els quals Cortés vol destacar el que va fer Josep Altet entorn dels vasos apol·linars. Va ser una recerca sobre el terreny que, parlant amb gent de la terra, va permetre descobrir el veritable
traçat de la via Augusta des de la frontera francesa fins a la Manxa. Un treball d'elaboració de mapes que inclou indrets i zones de pas. Un exemplar està exposat al mateix museu i l'altre es va lliurar a l'Arxiu Nacional de Catalunya. "Va ser un treball molt laboriós i en què, a banda de la gent dels pobles, Altet va comptar i va tenir a casa seva veritables especialistes en el tema", ha comentat Juanjo Cortés, que vol recordar la tasca que ha deixat el desaparegut Altet al capdavant de l'entitat.
U S i CANTONS
Classificats
26
Divendres, 13 de setembre de 1996
• FLECA MARÍ
Servei
guia
SANT CUGAT
pràctica
GESTIÓ, S.A. | d'assessorament administratiu.
•CELLER CALCABALLU Nova ubicació: O Plana Hospital, 3-5
589 26 49
•T.M.G. Tallers Q Borrell 6
• LA LIONESA C/ Valldoreix, 79 BIHIDING SANT CUGAT. S.L.
crrer i Guàrida, s/n Tel 5S91K10I Fa\ 674 24 Mi
generals i
5892329
de (inques.
5893535
•INSTAL·LACIONS TETE Ptge. Torreblanca, 9
• SUPERMERCAT VILARÓ
5890073
589 35 82
C/SonfogofcKsnyoUJ. Tel 58917 02 Fra 589 27 74
nmmmm • DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS. S.L Urgències 24 h. C/ Sabadell, 23. Sant Cugat Tel urgències 9088981 36
674 9120
• LA FAUNA. Rambla del Celler. 3537.
AUTOESCOLA CASTELLVÍ Rius i Taulet,4 2a. planta Sant Cugat
674 13 05
6746803 . _
AUTOESCOLA CASAS a Martorell. 47
• ANTENEX C/ Àngel Guimerà. 2
• F I LACAR Ctra. Cerdanyola, 8 5890991
•TUBAU C/Latorre, 14 514 1285
Mercat Torreblanca. pdes. 1.6-1.7 6753355
Mercat Torreblanca. pda. 104 53914 18
..
•POLLERIA SANT CUGAT Mercat Torreblanca pda.1-5 675.1239
• LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/h
675 36 53
•COPISTERIATHER C/ Sant Antoni, 24.
5392000
• MOTO RALLY PEUGEOT C*a Cerdanyola, 67-71
589 74 42
7859300
' JORDI MERCADÉ O Creu 6-8 2n 3a
675 44 56
• MÚSICA. Classes de guitarra (elèctrica i clàssica), piano i teclats electrònics. Harmonia i composició.
Rbla, Ribatallada 6-5 589 49 12
67465 00
• DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada 31 B3 4r1a
ALUMINI I VIDRE
675 1803
• SANTIAGO CASANOVA NAVARRO Pg. Habana, 41 Mirasol
EXPOSO) I VtNOA:
•PATUFET C/ Sant Jordi, 22
TALLER: ORIENT, M
6753297
TEL 675 29 02 FAX675 28M
5893065
• GALERIA ARQUITECTURA Rbla. del Celler. 87
SwlCupI del tolts
,F\N
58944 11
• JOSEP M. CASAS MEDINA Av. Torreblanca, 2-8 despatx. 1F _
•PÀRQUING TORREBLANCA Av Torreblanca, 2-8 - local garatge
JORDI FRONTONS Av. Rius i Taulet, 13 . . ..
JORDI CUFÍ BORRELL Av. Va» r/or 2
fi7saa«4
•MEDIRACT Rambla del Celler, 25. VtQ'UfO
•MERMELADA EXPRÉS C/VaMoreix, 56
6754203
. _
•J.CL ASSOCIATS PI. Barcelona, 9-baixos
• WAY-IN C' Rius i Taulet 2, pral Sant Cugat 674 62 15
•NOVAULA C, Valldoreix 22 Sant Cugat
.
• TALLER GERONI MORAGAS Av. Viladelprat. 79 674 5/146
•CABANAS OSaníagoRusiW,54 •CUGART C/Torrent de la Bomba, 14 «74 4.190
675 30 12
6 9 9 6 7 4 6 - 6 7 4 7066
C/ Camí de la Creu. 14- baixos 1a
675 1299
• TRINÏTY Rbla. Can Mora 18
fi74f«flP
5891931
•MARCS VALLÈS C/ Vallès, 23
•CONSTRUALPA C/Santa Maria, 9-1r1a
675 4 9 4 3
•CONSTRUCOONES
Mercat de Torreblan-
• GERD Plaça Pere San. 9 fvtmfín
_
•SUPER-NATURAL
6746306
•D4 CONSTRUCCIONS C/Valldoreix. 10
•SOLSONA C/ Rosselló, 2
•MATERIALS DE LA CONSTRUCCIÓ, FOAP C/ Rius i Taulet, 27
l l P u f TtÉ I •TALLEDARICOMÀ C/ Balmes, 11
• SUMINISTROS VALLDOREIX C/ Mossèn Jacint Verdaguer, 107
Masia Can Caldes, s/n
6743694
•CASAJUANA. Galeries Sant Jordi. C/ Santiago Rusinol, 37-C/Major, 6
w>x>.v
5890045
•EGA MOBLES C/ Cànovas del Castillo, 2 - local 2
•HÍPICA SANT CUGAT
•SUBMINISTRAMENTS PER A L A CONSTRUCCIÓ Del Rio c/1 núm. 61 Can Barata
•EUR ÀSIA TOYS Plaça Coll, 9
5890Q14
._
Pg.Calado, 12
• JOGUINES MARGA O Santa Maria, 44
674)140
674 15 32
674.0995-674 1550
• C A L CRISPIN C/ Santiago Rusinol, 23
• FINQUES BACHS
fí7dmnfi
•ANNA FUSET JOIES C/Santiago Rusinol,45
a Hospital, 41
•INDUBRUC Av. Ragull, 9-19
5895fl_72j5SS50J2_
54811107: fiu 589 11 04
• JOIERIA AUGUET C/Santiago Rusinol,40
6744704
• HÍPICA SEVERINO
•FMQUES GIRONELLA RaradMHGS*(10
C/Valldoreix, 60
6755260
674 67 15-lWq.T?flfi
5895549
• E L PONT C/ Girona, 3
• RIVER IMMOBILIÀ-
• SANBER-5 C/ Anselm Clavé, 20
6750175
PI. Octavià
•FINQUES SAKA
RIA* SERVICE
_. _
.__
. ..
5fl95454__...
CUGAT C/Or. Murillo, 14
674 1881 -_675_ia20
67*08.97
•FLORISTERIA SANT JORDI C/Sant Jordi, 39 62*11143.
• ROSA M. SEGURA C/ Santa Maria, 8
O Santa Maria, 20
• RNQUES SERIN Plaça Augusta, 4-baixos 674J204
Fax.674.1181
674 768)
2161996
guers. Endavallada 21 bxs. T*l . w > 4 i / y
•LABRASEF4A PI. Pere San, 6
•ARWENBOUDOUE C/ Elies Rogent, 52
saastm •BLUEMOON C/Major, 16. Horari: 9.30-13.30 h 16.30-20.30 h •CAMPMANY C/ Valldoreix, 16 C/Martorell, 15
• ADMINISTRACIÓ NÚM.1 C/ Valldoreix, 67 A
•ESTELA
,569474?
•PAPARAZZI PI. Dr. Gallés, 2
•ADMINISTRACIÓ NÚM. 2 C/Major, 33 (Junt Monestir)
O Santa Maria, 18
•AOUIUNO De9a19h. NOcerramos por vacaciones. St Jordi, 18
•CUCARRÓ C/Santiago Rusinol, 30
6750852
! .-
•TOT PUNT O Sant Antoni, 19 630097
5696655
•PERYBEN C/Vaktoreix,4&47 K7d·ax.«r4xint
5ftq/aifl4
C/Francesc Moragas, 29 539J0.aS
DURDAN a Santiago Rusinol, 2 enO.2
•TATERS C/ Sant Antoni, 62 tasKKfíü
•REPARACIÓ DEL CAtCATSABATA C/Francesc Moragas, 6 6753274
•REPARACIONS DE CALÇAT icApta·d·dau· a sot, 16
C/ Martorel, 20 «H4H11
•PERRUQUERIA PATRÍCIA MARM C/Sta. Joaquima, 18 •PERRUQUER» ANNA C/Mator,14
CANSALADERIA JULIANA C/Francesc Moragas, 26
•ORNALLAR C/ Martorell, 59 - cant C/ Alfons Sala
C/Rosselló, 15
• PELUQUERIA ANA Camí de la Creu 14 Baixos. H. oonvenidas
5893211
ÍBSJSM
kncs •ÀTIC DUPLEX. Zona Mercat Nou. 120 m2 + 2 0 m2 terrassa, 4 hab., saló menjador amb xemeneia, cuina «cffice», 1 bany, 1 lavabo, calefacció, marbre, parquet, PVC i cümalit, pàrquing i traster opcional preciós. 22.000.000 (KSA Gestió Immobh Hària). •PIS ÀTIC. C/Alfons Sala, 4 hab., 1 bany, 1 lavabo amb dutxa, 40 m2 de terrassa, 1 plaça de pàrquing. 22.000.000 KIATT1K
(imatba, SA.) •PROP MONESTIR 2 hab., menjador saló, cuina, bany, dues terrasses. PossfciHat de pàrquing. 11.000.000 BTàUSt (Freas Gnonete/
• TALLER ELECTROSOL
ÀTICS NOUS • ÀTKDÚPLEXNOU. Zona Cl Solsona. Superí. consL 158,50 m2, 3 hab., 2 banys, saló 30 m2, preinstal.lació aire condtetonat, parquet, armaris de paret terrassa, efc. Piscina comunitària. 31.000.000
asoi,i9
BUSOSL
674J686
(Fincas San» Cugat; •ÀTIC DUPLEX NOU. Zona Parc Central. Sth pert.const 215m2,3 hab.,estud100m2,2 banys, saló ampli, luxe. Preinstal.lació aire
•AUX-VYD a Alons Sala, 50
6Z40L63
•PERRUQUERIA NUEVAMAGENANA Y ENCARNA Decoradones, Limpieza, aromoterapia StUorenç,7 6745268
•CASTELLVÍ HONDA
DONATETOTPER LA LLAR OMARTORELL49
•FORMAS PERRU•REPARACIONS DE QUERIA CALÇAT I còpies de O Efes Rogent, 18 A (a tocar mercat TorreblanC/Sd, ca) Mancat dB Torreblanca ivnnnR BZ4JXU4 •TABOADA. PERRUQUERIA MAS- •SABATERIA BOLONU CUUNA OSantJont.24 Rbla Can Mora, 10
674A655
•VORAVIU Sant Antoni, 25-27 • RESIDÈNCIA SANT SALVADOR 3a Edat C/ Sant Salvador, 47 - torre
5691025
674066J_ _
674Ü023
•PERRUQUERIA CARNÉIBOSCH
674 14 K>
•ÒRGAN Plaça Octavià, 7 •ARENASAN Especialitats en llo-
•USSIATOURS C/Plana de l'Hospital, 10
5691732
•SERRALLERIA T E RRA I COMAS C.B. C/Mozart9. Barcelona
569JZS5.
vtomr*
6743206
•FLECA LAGARRIGA Obert tot l'any Rambla del Celler, 15
_
6750257 6744571...
•FINQUES SANT • FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13
- ...
«74·a.<4
•JOIERIA MIREIA'S C/ VaUoreix, 33 674 aaja • JOIERIA SPADA Cl Balmes, 3 9 - Irdta.
•EUROPA O Alfons Sala, 24
•MAILING VALLÈS, S.L C/Sant Domènec, 10-baixos
6754A96
•CARRÉ MOBLES C/Francesc Moragas, 33
• FOAP S.A. BANYS C/ Rius i Taulet, 27
_
•TEIXIDÓ ÒPTICA C/Sant Jordi. 30
•HÍPICA CAN CALDES
589 44 22 875 51 51
• VIATJES EUROCLOT Mercat Torreblanca
674 14 90
674 75 98
•GARDEN ROCAMORA C/Llaceres, 12
•ASSOCIACIÓ RADIO TAXI
6746058
•MARCO VE C/ Sant Esteve, 29
6740SH1
Av. Corts Catalanes -
6744167
•INSTALACIONESA. ZAMORA, S. L. C/ Mossèn Chtor Verdaguer, 18. Valldoreix
«Mgfiívi - Fs» sag sq fis
674U5Ú7
5893300
•TUTORERIASANT CUGAT Rambla RíjataUada, 34 6752228 .. •TINTORERIA SANT CUGAT C/Alfons Sala, 2
fi74fX9R
•PROMUSA Av. Torreblanca, 2-8
6755953
• HIDROFLOR Av. Joan Borràs. 54. Valldoreix
6752653-907230401MUM
. _
675 1556
tarrbédssaUeBrda
TaL6Z430Bl
5692115
5690151.
• PROGRAM ACCÉS C/ Santiago Rusinol, 14
aAreehiaavé,1.Cbart
674 74 49
•COAP C/Vila, 22
.
Reformes torres noves
carnal
•CICLES CARDONA C/VahJoreix,41
.
6755353
Finca La Pelleria
• VILAR ELECTROLLAR.SA.
F I R O M E
ca, parada 1 -42
674 14 53
• ESTANC MONESTR Plaça Octavià, 3
_
• J . MIRET
• ESPORTS TERRANEU C; Sant Antoni, 15
GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT C/Elisenda. 11
*W? 71-13»
•LA FESTA C/Santiago Rusirioi. 8
674JL62.
•TINTORERIA SANT CUGAT a Saníago Ruariol, 35 674(183
•PNEUMÀTICS SANT CUGAT C/ Anselm Clavé, 16-18
5892638
•VALLÈSTECNOLÒGIC Plaça Unió, 3
•GIMNÀS SANT CUGAT C/ Anselm Clavè, 20 Baixos ezsmsi •UESC C/Cànovas del Castillo. 9
5690505- .
•THECARTÒON CENTER C/Martorel, 1-cant. C/ Santa Maria
•TINTORERIA SANT CUGAT Cl Sant Antoni, 1
•MANTSERV.SJV Av Catalunya 16
•ATEUERBLAU Av. Torreblanca, 2
5893300
•SQUASH SANT CUGAT C/ Sant Jordi, 33-35
.
6753204
• APPLE CENTER Plaça Unió 3
674 6 2 0 2
..
•FIOTTO C/Sant Jordi, 32
675S1Q8
I Plaça Barcelona) Tel. 675 17 01
Moragas, 21
SANT CUGAT ESPORTS S.L PçaQuate Cantons SN
67UJ657
5660501
675 0 4 5 4 ,
• MARMOLES SANT CUGAT C/ Can Fatjó dels Aurons - C/ Campoamqr, 12-Nau 3
C/St. Antoni, 10
674 6172
•TOBELLA O Santiago Rusnd, 49
COMUNITATS DE PROPIETARIS
569.4753
C/Francesc
swir> 7r _ •ASESORIA JURÍDICA GÓMEZ C/Montserrat, 37
EBENISTERIA.
EBENISTERIA LS
•MAVI objectes de regallbljuterta C/Alfons Sala, 12 BolH ga3
•MARMOLES I GRANTTOSGUIMAR C/ Stravinski, 8. Pol. Can Jardí. Rubi
• FUSTERIA
•ANTONI CAMPOS
FRANCÈS PER A NENS i Jocs i cançons) Conversació per adults.
Ctra, de Terrassq, 97 0819! RUBÍ
Ü
674J8.77
674 7164
6748916
67466.47
•CUINES JAUME DÍAZ Rbla. del Celler, 17
•TIEN21 a Valldoreix, 44
•FERRON Jardins i Piscines C/ Rius i Taulet, 20
FQX 588 24 53
675 56 74
5892264
6752390 ..
• NOVA ELÈCTRICA SANT CUGAT Rbla. del Celler, 91
Tel. 699 38 98
Centre de la imatge C/ Santa Maria, 14
6*40381
• C L DENTAL BANARES C/Francesc Moragas, 8 - 2n
6740503 675 58 54
6746239 908996381
•VALLÈS NET C/ Sant Ramon, 4
.
• FUSTERIA
•UNEA DIRECTA O Ennque Granados, 15-tocal8
6755755
•ZOOM.
•SPRINT IDIOMES C/Francesc Moragas,8
675 25 02
• D G . D'ASSEU RANCES Rambla del Ceter, 95. • DOMÈNEC AVALA C/ Carme. 31
58928 19
902 49
•BAR GRANJA CAN DM C/La Mina, 19 •GRANJA LA SORT C de la Sort, 3
6742601
•MUSICA I DANSA FUSIÓ C Cànovas del Castillo. 20
674 98 62
VALLDOtBX,53
• MARTÍ FINET MIRA Rbla. del Celler, 89 3r3a
saasiM
6740393
•RANGO10 C/Pous. 13- local 1
Administración de fincas
• J. LLAMAS a Valldoreix, 14
•COPERSE O Sant Esteve, 11
675216!
• CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Cl Camí Crist Treballador, s/n •PAPIOL Venda i neteja C/Cànovasdel Casüo.4
• BONAVENTURA ARAN CORBELLA
._.
674 7966
•ARMAN'S Plaça Augusta, 2
._
5696561-908 494519
674 71 42
SAGARRA C/ Endavallada, 22
674 14 97
• COPY-GRARC Cí Can Matas, 8
_
Rambla del Celler, 93
C/ Balmes, 39
674 1232_-..
674 59 45
5894147
• JJ». PARRA Cl Enric Granados, 15 tocal7 5890642
AUTOESCOLA MONESTIR C/Vallès17 1r. 2a. St. Cugat
675116L
_
• L'ACADÈMIA
674 6950
•TALLERESMENA Passeig Torreblanca, 13
5893362
Asesoria inmobiliaria
•FOTO VÍDEO F.R.
, administració
-
Tal 675 56 53
Assegurances • MENJARS PREPARATS TASTA'M
-
l'Hospital, 35
• VIRGINAPAIS SI Jordi 19
•T.M.G. Exposició i vendes AJ1onsSala36
MARMOLES RUBÍ sJ.
'PELUQUERIA LOURDES O Monestir 33, entresoH 674.4026 .
Ta iFax 674 34 75
674 07 71
K7émm
•VMSNOÉ,S.A. i Sant Sever 4
•RENAULT-ACERSA Ctra. Cerdanyola, 55
Plaça Borràs, 1 Mira-sol
•TALLERMECAMC P. CANALS C/Sant Llorenç, 27
BZàmez •TALLERS TORNER Plana de
Classificats 27
U S /CANTONS Divendres, 13 de setembre de 1996 condicionat, parquet, PVC, armaris de paret, terrassa. Sol. Piscines comunitàries. 31000.000
dl particular de 150 m2. Pàrking i trastar. Tol exterior. Acabats de qualitat. 29.000.000
(Finques Saka) •FIROME Venta pisos ZJS7S 1701
6740&M
(Fincas Sant Cugat) •ZONA PARC CENTRAL Nou, 4 hab., amb armaris de paret, cuina «office», ampli menjador saló, 2 banys, lavabo, terrassa, dues places de pàrqung, pis amb excel·lents acabats, tot exterior, sol tot el dia. Zona comunitària. 46.000.000 wr?** ÀTICS OCASIÓ A L A VORA PLAÇA MONESTIR. Àtic de 2 hab., menjador saló, cuina, bany nou i terrassa. 11.000.000 67ÍJ2J4
..
.. .
(Fincas Gironella) • ÀTtCDÚPLEXde luxe. Zona C/Àlvarez, 190 m2, consta de 4 hab., hab. planxa, saló menjador amb xemeneia, 40 m2. Estudi en dúplex de 60 m2, terrassa. Barbacoa, tres places de pàrquing. Jardí i piscina comunitaris. 49.000.000 6740637
10.000.000 674671S
..
(Fincas Sant Cugat) • ZONA CENTRE. Àtic de 4 hab., menjador saló, cuina, bany, lavabo, terrassa de 30 m2. 23.000.000 6747254
. _
-
(Fincas Gironella) • ÀTIC Z. ALTA, 150 m2+ 18 m2 terrassa, 4 hab, 2 banys, calefac., llar de foc, 1 pi. pàrquing, molt bon estat. 29.000.000 B74S7.15. - -_(Finques Saka)
• CASA EN VENDA Z.Can Cortés, 100 m2 + pàrquing, molt bon estat, terreny 500 m2.
• C A S A A L A FLORESTA. 90 m2.4 hab, + 1 hab. separada, jardí particular 200 m2,17.000.000 6745715
-
-
(Finques Saka) • FIROME Comunitats de propietaris L67SJ7Ü1
• CONJUNT RESIDENCIAL Set-Vall Valldoreix. A cinc minuts estació. Torre 235 m2,4-5 Dormitoris, Menjador-Estar 38 m2, Cuina-Office equipada, 3 Banys, Estudi 30 m2, Garatge, Calefacció, Jardí privat 600 m2, Acabats i distribució al seu gust.42500.000 PtBS.
VICOMÇA-FIROME. ZS751201 - • FIROME Comunitats de propietaris Z67SJZÜI •RROME COMPREM SOLARS T.675Í2Q1.
--
• CASA ADOSSADA 240 m2, a prop estació, 2 pàrquing, tot en perfecte estat. 43.000.000 6754324 (Finques Roca) •SANT CUGAT. Casa 3 hab., 16.000.000 ptas., totalmente reformada, financiable, sin entrada. jAprovechala! Trato directo. 5d3S7flI _ TORRE unrfamlliar 90m218 mill. def 0012 Buikjing St. Cugat 6742523. •TORRE adosada 200012 28 miü. def 0040 Buikfing St. Cugat
• LOCAL 170 m 2 , C / Camí Colomer, 2 portes al carrer, en venda o lloguer. 25.000.000 o 160.000 ptes./mes. 6754224
(Finques Roca) • ES VEN LOCAL de 500 m2. 5701255
•EMPRESA NECESSITA LLOGAR MAGATZEM, de 200 a 500 m2. Zona entrades a Sant Cugat, fàcil accés, càrrega i descàrrega. 674Q839
(Sria. Maribel)
PLACES DE PÀRKING C/Abad d'Avinyó ns14 (Z Monestir), C/Domenech n ^ y C/Abella n 8 41.A partir de 7.500 ptas. ZONA TORREBLANCA Places de garatge des de 1.700.000 674 77 76 InmaibaSA-
.
• PARC CENTRAL Pisos de 120 m2,4 hab., piscina comunitària i places de pàrquing. Preu a convenir. 6740697
(Fincas Sant Cugat) • PIS 80 rri2, nou a estrenar, 3 hab., 2 banys, tot exterior, pàrquing opcional.14.S00.000 625.4124 (Finques Roca) • P S DE NOVA CONSTRUCCIÓ. 60 m2, acabats de 1a qualitat 2 dormitoris. 13.500.000 (Serin) • PIS PER ESTRENAR de 3 hab, cuina equipada, menjador saló, bany, lavabo, jar-
674Z2S4
(•fincas GimneUa) • PIS RESIDENCIAL planta baixa 100 m2 80 m2 jardí, 3 dorm., 2 banys, 2 pàrkings i traster. Nou a estrenar. 26.800.000.
26.500.000 (FabRsoCadanyoB) •SANT CUGAT P. Cànovas, pis de 4 hab. (3 dobles), 120 rrí, 2 banys, cuina «office», balcó, entresolats, ascensor, calefacció, exterior, pàrquing, assolellat 21.500.000 (FotoReoCetànycla)
3 Dormitoris (2 suite), 2 Banys complerts, Cuina equipada, Safareig, Terrassa, 2 Places d'aparcament (1 doble), Traster, Armaris encastats, Calefacció, Fusteria exterior d'alumini, Jardí comunitari amb piscina. 33.000.000 Ptes. VICOMÇA-FIROME 6751101
K75 4.11V
(Finques RccaJ • PISOS NOUS PER ESTRENAR. En diverses zones de SL Cugat. Pisos de 2 a 5 hab., 2 banys complets, menjador saló, cuina «office», terrassa, calefacció... 67AJ254 (Fmcas Gironella) • SANT CUGAT pis de 3 hab., banys, cuina, saló menjador, balcó, ascensor, exterior i 12.700.000 •Mnafim-mnanst
(FctjflBoCardanyo^l • SANT CUGAT pis maco de 90 m2 i 3 hab., 2 banys complets, saló menjador, cuina «office», 2 balcons, ascen. catetacció, tot exterior, pàrquing op. assolellat 14.800.000 an»i«.<in«H (FotíPtvCstírfCb) • SANT CUGAT preciós pis al cl Alfons Sala, amb 3 hab., 110 m2, bany complet reformat lavabo, saló merqadorde35m2, cuina equipada, terrassa de 25 m2, ascensor, calefacció, exterior, finestres cfalumini i portes dam-
ber. 19.000.000 «y«M.OIl«M (Fot>PsoCadsny*) • SANT CUGAT preciós pis de 120 rrV 14 hab. Al'av. Alfons Sala, 2 banys, saló menjador. cuina equipada, ascensor, calefacció, pàrquing, assolellat, finestres d'alumini.
COMPREM SOLARS SK1ZC1
• PARTICULAR, planta baixa tot exterior, 70m2, zona Sant Francesc, cuina i bany reformats, 3 habitacions, saló menjador, pati exterior, 2 trasters. Per entregar el 6/97. 12.300.000 (de14a15'30h) Ini 674 51 70
•APROP Cl Cànovas del Casblo. Té 160 rrí, consta de 4 hab., saló menjador de 45 m ! , cuina «office», 2 banys complets, terrassa. Pàrquing. 32.000.000 67Í0697
(Fincas Sant Cugat) •APROPDEP.DE LACREU. Pis de 150 m2, compost de 4 hab. dobles, cuina «office», dos banys i un lavabo, saló menjador de 45 rrí. Jardí de 120 rrí. 37.000.000
numsi . (fincas Saní Cugat) • RROME Comunitats de propie-
• RROME Venta pisos •PIS085m2 9,5mll. del 0020 B u i t t n g S t Cugat S L .
. gasti4.1
(KSA Gestió /rmob*aria) •PLANTA BAIXA amb jardí a zona residencial, 4 dormitoris, 2 banys, cuina, totalment renovat, piscina, pàrquing. 38.000.000
•Ma T m
•SANT CUGAT. Sm gtos. de contrato, piso 4 hab., baJcon. exterior y soteado. jOportuniaad! Uamar al
75 rrí, 3 hab., moR do sol. 7.250.000
K7í-Xn4..K!*.iZa>
5664017-5015491
(Finques VaKioniat) • RUBÍ. O Casp. Per estrenar. Dúptex de 118 i 135 rrí. D e 4 a 5 hab,2i3barrys,2terrasses. Calefacció, gas, pocs veïns. Acabats de quaftat Pàrquing opcional. RFA. Nous 14200.000
6241X37
...
(RTcas Sanf Cupaí) •OPORTUNITAT. Tracte directe. Pis 4 hab., asscfelat, en casa amb jardí. • P6110ní,4hab.,2 banys, parquet, armaris, rjàrquing, ak, exterior, cèntric, finca nova: 3 anys. 25.000.000 (Finques Roca) •PtSDE120ní,4dor mitorfe, 2 banys, molt bona veta, pàrquing 22.000.000 fí74 1Pn4-fí7411M
• SANT CUGAT. Piso, part apart, cerca estadón. pportunidad! Diversas posttldacles de ínanciación, muy interesantes. Uamar al
(Serin) • RUBÍ. Av. L'Estatut
(Imdesa) • O SANTIAGO RUSMOL110nf,4hab., 1 bany, 1 lavabo, salómenjador, cuina «office» nova, terrassa, plaça de pàrquhg. 24.150.000 (Imdesa) •C/VILLA. Oportunitat. Apartament estudi estil americà, bany complet i terrassa. 6.500.000
catefac, pk opcional. 14JJ00.000. BHS7JÍ _.. (Fhques Saka) • lOCAStÓN! Directe pro|jlntni1n, 6.000.000 ptas. PisoS hab. Fnanaaaon: 45.000 ptas jmes,sh entrada.Al4min.de Barcelona.
674.1
(Incusa) • RUBÍ. Av. L'Estatut edrf. nou, 85 m2, 3 hab, bany i lavabo. Calefacció. Elec. Entrada 3.000.000. Resta hlpoteca
B5J32t
.plSO210nV70m«. def 0022 BuHingSt. Cugat S.L «!iv,m . •C/.Mariné130m2. Menjador-Estar 35m2
KKXfx
(ímdesa) • C/HUSITAULET 160 irr*, 4 hab., 2 banys, saló-menjador, cuina «office», terrassa, placa de pàrquing. 27.500.000
«•> « m
I, 675 17171
67475Í3
• C/DOCTOR MURIL L 0 1 3 0 m2,4 hab, 2 banys, saló menjador, 35 rrí, cuina «office», 2 places de pàrquing, Zona comunitària amb jardí i piscina. Exterior 28.500.000
(Serin) • PISOS OCASIÓ. Zona Monestir, 75 rrí, menjador 20 rrí, cuina, 3 hab., 1 bany, safareig, terrassa 4 rrf, ascensor, sol, tardes, vistes a Montserrat perfecte estat. 11.600.000
_
• SANT CUGAT. Por 90.000 ptas. Piso 3 hab., trato directo. jOcasión! SB9JBZD1
•StJFEREKVrVENDA, nova.fctetnenteqjpada, pera compartí entre dues persones, a CasteterdelValès(a7kmde Sabadelia27kmde Barcelona). Trucar ales nits fwnTHQ
•BUSCO apartament de foguera St Cugat Mà*n45IXX]Ptes
doctes, bano completo, codnaarner, sakxm., terrazamuysoteada.Al· quter 75.000PÇA DE PÀRKING C/Abad d'Avinyó, 14 Z. Monastir CDomenech, 3 C/Avella, 41 A partir de 7500ptes. •COLL FAVA CASA UNIFAMNUAR 160m2, assolellaria, calef.,jardí120m2,3 hab. dobles, calef., estudi, celler, porxo, terrassa...mobles o no.parbcular Lloguer 125.000(Q73I 141.106
PISO NUEVO A ESTRENAR. C/Villà (Z. Golf). Sup. 120m2,3 hab. (1 suite con vestidor), 2 banos, cocina con clectrod., salóncomedor, aim. empot, terraza, calef. radial, trastero, pk., videoportero, jard. com. Alquiler: 120.000ptas. ALQU1LO DESPACHO110m2 Junto estación. Valor muebles «7<; i t V AVWMS
(Finques Valtxsniat) • RUBÍ. CV Duran i Bas, 90 rrí, 4 hab., cambra bany completa, so) de matins, menjador 24 rrí, places de pàrquing opcionals. 10.500.000 eaassja _ (Incusa; • P B Z. ESTACIÓ, 80 m2,3 hab., 1 bany, tot exterior. 11.500.000. S746715 (Finques Saka) • PIS Z. CORREUS, 87 rrí, 3 hab., 1 bany, calefac, exterior, 2 pï pàrquing. 18.000.000. 67467JS
(Finques Sate/ • PIS Z. CORREUS, 90 rrí, 3 hab., 1 bany,
ARENASAN TORRE UNFAMLIAR ADOSADA. Z g d f Sup. constr. 450 rrr2, jarrjfn priv. 200m 2 y com. rxnpisriria1500m 2 4 hab. tpa surte (1 con veaHor), 2 aseos, cco oH'Bfansatoxncon dtTtburardTOrn 2 , irm.emp.ytza.entodBshab.garage3c+ tmtero, calef. gas, alarma, aumiístr. contr. Alqukr330.000ptas. A — M n 5894585
•PGOZona quatre cantons, Sup: 65 m2,2 hab.
4lfítlfiai
Terreno 1.409012 Valldoreix 28 mül. def 0033 BuikJing St. Cugat S.L S212ÍZL
•Estudiant s'ofereix per a donar classes d'EGB i cangurs • VENC MOTO kawasaki KLX 650cc Matricula B-PK 11.000 km. 750.000 ^74 «126
- VENC YAMAHA Jet-Ski 650 . Ramon fill
E K 4 C 4 N T 0 N 3 CLUB DEL SUBSCRIPTOR Subscriu-t'hi i demana la targeta d'EL CLUB d'Els 4 Cantons i tindràs un descompte de 4 ptes. per litre de benzina, A la benzinera Gríf'uL de la carretera de Cerdanyola.
•
m
Economia
28
Divendres, I.i dt wtemtire de JVVfi
R e a c t i u a c i ó
e c o n ò m i c a
La construcció de nous habitatges a Sant Cugat es quadriplica en un any Durant elprimer semestre del 96, s'han iniciat quasi 700 pisos La construcció d'habitatges a Sant Cugat ha crescut considerablement durant el primer semestre d'aquest any, segons indica una estadística facilitada per la di-
recció general d'Arquitectura i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. Entre el gener i el juny del 1996 s'han iniciat 677 nous habitatges al municipi, mentre que
en el mateix període de l'any passat se'n van construir 146, és a dir, 531 menys. L'alcalde, Joan Aymerich, considera que aquest augment era "previsible".
EI.K\AC.YSTKI.I.\K\AI: - Sant Cugat -
"No m'ha sorprès sens", assegura l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, amb relació a les xifres que confirmen la reactivació del sector de la construcció. El nombre de pisos que s'han començat a construir durant aquest semestre ha augmentat d'un 2 1 % respecte al mateix període de l'any passat. "La recuperació econòmica ens va arribar en un moment delicat", recorda Aymerich, quan estaven en marxa els plans parcials de Coll Fava, Can Gatxet i Sant Domènec-el Colomer. Però, precisament per això, "Sant Cugat havia de ser un dels primers llocs on s'havia de notar la recuperació". Aymerich interpreta, doncs, que els promotors han aprofitat la planificació urbanística ja existent per reprendre la construcció de nous pisos. Tot i aquest augment, la cap de secció d'estudis de la direcció general d'Arquitectura i Habitatge,
« « • S ü ï
Seminari sobre joves a m b dificultats - Sabadell -
Aquesta setmana començarà al Consell Comarcal un seminari, inclòs en el p r o g r a m a Youthstart, adreçat a professionals de la promoció econòmica en l'àmbit social i a formadors del sistema educatiu que hagin de tractar amb joves en dificultats. El seminari porta per títol Transició dels joves en risc d'exclusió al Vallès Occidental: cap a un model integrat d'iritercemió. / C.C.
Horari d'hivern al mercat Torre Blanca
*».•«(> ***
Acabat l'estiu, el mercat municipal Torre Blanca tornarà a Sant Cugat continua ocupant el tercer lloc en el rànquing d'habitatges en construcció de la comarca. Foto: ELS 4 obrir seguint l'horari d'hivern. Les instal·lacions obriran de diment espectacular, Sant Cugat bitatges a Sant Cugat és ara de Lluïsa Casals, ha assegurat a lluns a dissabte, durant els mamanté el tercer lloc en el rànquing 165.000 ptes. per m 2 , xifra que aquest setmanari que no es potins, d e vuit a dues i a la tarda de ciutats de la comarca del Vallès marca un descens de gairebé 4.000 den fer previsions de futur sobre de cinc a vuit. L e s úniques exOccidental, darrera de Sabadell i pessetes respecte al mateix períla construcció a Sant Cugat, ja que cepcions seran els dilluns, que Terrassa. ode de l'any 95. Les estadístiques "el mercat és molt inestable i es tancarà a la tarda, i els difacilitades pel departament de Podepèn de la tònica general del secD'altra banda, l'augment del vendres, quan el mercat no tanlítica Territorial també indiquen tor".En tot cas, les dades demosnombre de pisos construïts ha carà al migdia. D i u m e n g e , no que aquest descens dels preus ha tren que la recuperació ha estat comportat un descens important obrirà en tot d dia. estat progressiu. general, ja que, tot i aquest incredels preus. El cost mitjà dels ha-
Comerç
Creixen les vendes durant les rebaixes d'estiu El sector de la confecció i el calçat, el més beneficiat M Ò N I C A BERNABÉ
La venda durant les rebaixes d'aquest estiu ha augmentat a Sant Cugat respecte a anys anteriors, segons l'associació Sant Cugat Comerç. Els sectors més afavorits han estat els dels articles de temporada, com la confecció, el calçat i els esports, mentre que altres sectors, com el de la llar, no han incrementat les vendes durant les rebaixes. Antònia, de la botiga de roba N i n o Alvarez, a s s e g u r a q u e aquest estiu ha venut un 10% més que la temporada passada. De la mateixa manera, Lídia, l'encarregada de la botiga Enri-
q » e Muda, declara que les vend e s han crescut i q u e , principalment durant la primera quinzena de juliol, va tenir una allau de clients. En canvi, altres comerciants afirmen que la facturació durant Ics rebaixes d'enguany ha estat semblant a la de l'estiu passat. Tots els botiguers, en canvi, coincideixen que el comerç encara no ha sortit de la crisi. Això els ha fet ajustar les compres a la demanda per evitar q u e els sobri gènere a final de temporada, i aplicar un percentatge de d e s c o m p t e més alt o més baix en els preus, segons els articles que els han quedat sense vendre. Així, aquest estiu, la majoria de comerços de Sant
Cugat van fer descomptes d'entre Hn 15 o un 2 5 % , tot i q u e aquest mes es podien trobar rebaixes fins a un 50% . La Llei del Comerç, aprovada l'any passat, estableix q u e les rebaixes d'estiu es poden fer des d e l ' l de juliol fins al 31 d'agost. En canvi, aquesta setmana encara algunes botigues anunciaven descomptes per als articles d'estiu als aparadors. Segons el p r e s i d e n t de Sant C u g a t Comerç, per ara aquestes infraccions són tolerades. Els comerciants santeugatencs que encara fan rebaixes aquesta setmana diuen que la vinent ja posaran a la venda els articles de tardor i hivern.
Algunes l'otigues encara feien rebaixes aquesta setmana, tot i que la Llei de Comerç marca com a límit el 31 d'agost. Foto: XAVIER LARROSA
y|r^irii(co
ïiÉ^^ftSS-PP. DISSABTE
DE D I L L U N S A D I V E N D R E S
DIUMENGE
ESPAIS DE N I T
EL GALL de 7 a 10 h L'actualitat de Sant Cugat al món
AMICS DEL DISSABTE de 8 a 11 h Música de participació
EL DIA DEL SENYOR de 8 a 9 h Espai religiós
DIES DE RÀDIO de 10 a 12.45 h El magazine
NOSTRA DANSA d'U a 12 h Espai sardanístic
ESPORTS EN MARXA de 9 a 9.30 h la Edició
AMB MOLT DE GUST de 12.45 a 13 h Espai gastronòmic
EL MAGATZEM de 12 a 13 h Revista juvenil
RACÓ DE LA POESIA de 9.30 a 10 h
SANT CUGAT AVUI L'informatiu de 13 a 13.30 h
AVANT-MATX de 13 a 14 h Previsió esportiva del cap de setmana
ARRELS de 10 a II h Repetició
ENTITATS de 13.30 a 14 h La vida associativa de la ciutat
VALLÈS SENSE FRONTERES de 14 a 15 h Repetició
ENTRE TU/JO de 14a 17 h Un diàleg musical
AQUELLS MERAVELLOSOS ANYS de 15 a 16 h La música dels 60 i 70
de Dilluns a Divendres De 23 a 24 h Dll. T I T A N I T A NIT. Ironies sobre l'actualitat Dm. L'ESTRENA. Espai de cinema Dx ARRELS. El coneixement de les nostres tradicions Dj EL C A F È DE LES T E M P T A C I O N S . Espai d'art
NOSTRA DANSA d'H a 12 h
Dv V A L L È S SENSE FRONTERES Un cant a la integració
LA SARSUELA de 12 a 13 h
MÚSICA AL TEU COSTAT De 24 a 7 h
HEM D'ANAR MÉS LLUNY de 17 a 18 h La història de la cançó
SÚPER D/ de 16 a 19 h Màquina total
RODA D'AMICS de 13 a 14.30 h La gran família de la ràdio
AL LLORO de 18 a 20 h L'actualitat musical
BUC D'ASSAIG de 19 a 20 h Rock de casa
ESPORTS EN MARXA de 14.30 a 15 h 2a Edició
L'ESPORTIU de 20 a 20.30 h Mitja hora d'esport local
BONES VIBRACIONS de 20 a 21 h Suavitat musical
AQUELLS MERAVELLOSOS ANYS de 15a 16 h
NO M'AGRADA LA TELE de 20.30 a 23 h Musical
ETIQUETA NEGRA de 21 a22h Música negra
SÚPER Dl de 16 a 19 h
MÚSICA AL TEU COSTAT de 22 a 8 h
BUC D'ASSAIG de 19 a 20 h
RSC
BONES VIBRACIONS de 20 a 21 h
RÀDIO SANI CUGAT
ESPORTS EN MARXA de 21 a22h 3a Edició
<&t»M^Í#tiM>fi"SmtQq^M^Íit
MÚSICA AL TEU COSTAT de 22 a 7 h
DISTRIBUÏDOR OFICIAL
Line MovíStar TELÈFONS GSM.
<?>
1
-
MOTOR MOTOR MOTOR
5
F
AA
TMG
especialitzats en BM\A Dirigit pel Sr. Manich
Exposició i vendes : Alfons Sala, 36 Tel. 675 56 53
Tallers : Borrell,'6 Ap. Correus 21 Tel. 674 34 75 Fax 674 34 75 08190 Sant Cugat Barcelona
Punt de Venda T M G AUTORÀDIOS
ROVIRA AUTORÀDIOS • TELEFONIA MÒBIL-ALARMES
Accessoris de l'automòbil CITROEN FORD PEUGEOT OPEL VOLKSWAGEN RENAULT W^Wfc
®
c/Alfons Sala, 36, baixos - Tel I93I 6"5 56 53 Ivendesj Camí de Can Calders, 1 Tel (931 674 34 75 ttallerl 08190 Sani Cugal del Vallés (Barcelona!
SUZUKI Tallers Guix:
Vendes:
Francesc Moragues, 42 Tel. 674 09 10 675 59 14 Fax 589 12 45 St. Cugat
Francesc Moragues, 13 Tel. 589 13 10 674 09 10 Fax 589 12 45 St. Cugat
30 Economia
E l S / C A N T O N S /Yrjrmln,-, l.í iU-íetembn th l'W,
L ' e n q u e s t a
Cobraria als pensionistes cent pessetes per recepta? Després de la retallada pressupostària, el ministeri de Sanitat estudia, entre altres mesures, la creació d'una taxa de cent pessetes per cada recepta de pensionista. La mesura pretén controlar que amb la cartilla de l'avi es nodreixi tota la família. En general, els santcugatencs que hem consul-
tat aquesta setmana opinen que la proposta evitaria els abusos que molta gent fa de les receptes de la Seguretat Social. Però també creuen que, com sempre, "pagaran justos per pecadors", perquè hi ha molts jubilats que en fan un bon ús, tenen un alt consum de medicaments i ja cobren pensions "vergonyoses" perquè a més se'ls cobri per les receptes. / L.G.
MARIA SOTO 17 ANYS ESTUDIANT
FRANCESC GARCÍA 51 ANYS EN ATUR
JOSEP CARRKRA 62 ANYS VENEDOR
TERESA NARANJO 37 ANYS ADMINISTRATIVA
JUANA ARMERO 71 ANYS MESTRESSA DE CASA
"Km sembla bé per evitar els abusos que hi ha sovint, però d'altra banda penso que ja paguem prou impostos perquè hagin de cobrar cent pessetes per fer una recepta."
"No, no em sembla gens bé, perquè estem cotitzant per poder subsistir el dia de demà. Penso que aquestes coses et minven la possibilitat de poder gaudir del que realment desit-
"La mesura em sembla bé perquè hi ha molta gent que n'abusa i cada vegada fa quatre o cinc receptes d'altres persones."
"Kn part em sembla bé, perquè hi ha molts abusos. Però, d'altra banda, em sembla malament perquè els jubilats tenen unes pensions molt petites. Però sempre paguen justos per pecadors..."
"Jo sóc pensionista i cobro 53.000 pessetes, però si convé perquè la cosa està malament doncs em sembla bé."
li
ges.
ENRIQUETA PUIG 53 ANYS MES PRESSA DE CASA
NICOLÀS RODRÍGUEZ 69 ANYS JUBILAT
CARMEN RAMOS 21 ANYS CANGUR
EVA PINERO 25 ANYS PUERICULTORA
MONTSE CODINA 26 ANYS MESTRA
"No, em sembla molt malament, perquè les persones grans cobren unes pensions vergonyoses. A més, fa molts anys que haurien hagut d'estalviar i no s'hauria arribat a aquest extrem."
"Sí i no. Km sembla bé perquè hi ha molta gent que se n'aprofita, però ho trobo malament perquè amb això paguen justos per pecadors."
"Sí, perquè hi ha gent gran que se n'aprofita molt i fa receptes per al nebot, el nét..."
"Sí, més que res per la gent que n'abusa, encara que hi ha gent que no en té la culpa."
"Em sembla una mica fort per als jubilats, perquè han de fer moltes receptes. Potser s'hauria d'aplicar a altres persones més solvents."
Economia 31
ELS4CANTONS Divendres, 13 de setembre de 1996
Les
empreses.
Centre
Diagnòstic
Mèdic
El Centre Diagnòstic Mèdic està obert només des del mes de juliol, però ja funcionen totes les especialitats de què diposa i està en contacte amb les mútues asseguradores i sanitàries més importants per ampliar el nombre de clients. L'atenció integral del pacient, fer-lo sentir còmode i donar-li el millor servei de la manera més ràpida possible són, segons Pere Feliu, director mèdic d'aquest centre, els trets diferencials de l'empresa, instal·lada a la plaça de la Unió.
PERE FELIU. Director mèdic del centre
"El nostre centre ofereix una atenció integral i ràpida al client" totes les ambulatòries, i serveis assistencials com el de l'ATS o el de raigs X. Si el pacient n e cessita atenció hospitalària, aleshores pot anar allà on més li conv i n g u i . L a nostra a t e n c i ó é s ambulatòria, tot i que, segons la patologia, es pot derivar el pacient cap a l'hospital que es cregui més convenient." - E s t e u en contacte amb m ú tues assistencials? - " A q u í pot venir tothom q u e pensi que està malalt o que ho estigui. Aquest pacient pot pertànyer o no a una mútua d'assegurances sanitàries. D e moment, les mútues amb les quals tenim un conveni són sis, i n'estem negociant tretze més. totes de gran importància a Catalunya, per poder adherir-nos-hi. D e mica en mica, anem tenint més possibilitats."
À N G E L S CASTUERA
- Q u è us va impulsar a crear aquest centre a Sant Cugat, on l'oferta assistencial està prou coberta? - " A q u e s t centre ha començat a funcionar perquè pensem que el poble creix. Evidentment, hi ha altres serveis mèdics immillorables, però ve molta gent de Barcelona q u e estava acostumada a anar al metge a Barcelona, i això no cal. És com anar a comprar: no cal buscar les botigues a Barcelona, p e r q u è a Sant Cugat n'hi ha. Nosaltres fem el mateix." - T o t s e l s professionals són santcugatencs? - " H i ha gent de tot arreu. Jo, per exemple, sóc d e Sant Cugat, però hi ha altres metges que no ho són. Però la idea està produïda i pensada per gent q u e coneix molt el poble d e Sant Cugat i les seves necessitats." - E l s santcugatencs t e n e n un tarannà especial? Busquen un servei especial? - " L a gent de Sant Cugat busca, com tothom, un servei ràpid, eficient, eficaç i q u e funcioni. Nosaltres, dins de les possibilitats tècniques que ofereix la medicina, ho procurem. Hi ha altres c e n t r e s professionals al poble capaços d e resoldre perfectament qualsevol problema mèdic. Nosaltres som una oferta més, i respectem profundament totes les altres. És el client qui ha de triar." - Q u è pot trobar un usuari al Centre Diagnòstic Mèdic?
- T e n i n t en compte q u e Sant Cugat té les necessitats força cobertes, pel que fa a centres sanitaris, consideren que un n e goci així és un risc? - " N o , e n absolut. La c o m petència és sana, i nosaltres pretenem oferir la mateixa qualiPere Feliu, director mèdic del Centre Diagnòstic Mèdic, en un dels flamants tat que els altres professionals, despatxos de les instal·lacions, que es van obrir aljuliol. Foto: X. I'.. 1 RR(JSA als quals, insisteixo, respectem molt. L'atenció integral i ràpi- " E l que pretenem nosaltres, malalta o que pensi que ho està, da e n s diferencia, potser, dels segons la filosofia del centre, és pot venir a visitar-se. A més. inaltres. Estem oberts a les perdonar un servei ràpid i eficient. t e n t e m proporcionar l'atenció sones. Si un malaltes pensa que Aquest és l'esperit que inspira al més ràpida, i donar al pacient té u n a patologia d e cor, i un C e n t r e Diagnòstic M è d i c d e s un d i a g n ò s t i c e n el m í n i m gran especialista el tranquil·litdel primer dia, i que volem dot e m p s possible. Així, p o d e m nar a conèixer als primers clients aplicar-li un tractament imme- za i li diu que al cor no té res, però no li explica per què té doque ens visiten. El q u e pretediatament." lor, no ha solucionat res. Nosnem és l'atenció integral del pa- Q u a n t s professionals hi trealtres volem explicar què li pascient, i entendre'n la situació en ballen? sa a la gent, i no només què no general, no només la malaltia. - " E l C e n t r e Diagnòstic M è li passa." Qualsevol persona q u e estigui dic té 21 especialitats mèdiques,
A favor d'una gestió mixta • El doctor Pere Feliu ha treballat fins fa molt poc temps en una empresa pública. És, per tant, un bon coneixedor dels problemes que comporta la sanitat, i dels diners que costa. Una gestió acurada és fonamental perquè es pugui millorar la situació actual del sistema sanitari. Per a ell, la fórmula mixta dels centres sanitaris públics gestionats per empreses privades és "la solució de futur". Pera Feliu, s'ha d e mirar q u e la gestió d'un centre així es faci com si es gestionessin els diners que un t é a casa. " N o s ' h a d e pensar que es reparteixen els diners d'una escala de veïns, en què sabem que un ens superior ens donarà diners", explica Feliu p e r posar u n exemple de com és la gestió ideal d ' u n sistema sanitari q u e é s , per definició, car. "Cada cosa ha de tenir una despesa concreta perquè la sanitat sigui al menys costosa possible. No es pot pensar q u e la sanitat sigui rend i b l e . " La sanitat, s e g o n s Feliu, ha de ser excel·lent a un bon preu. " E n cas contrari, és convertirà e n u n a bola que ens ofegarà". Feliu creu, a més, que el nivell de benestar que ha assolit la soeietat la fa més vulnerable i exigent. / A.C.
ESCOLA DE TEMIMIS INFANTIL I ADULTS Temporada 96-97
CURSOS TRIMESTRALS D'INICIACIÓ I PERFECCIONAMENT INICI lerCURS: 23 SETEMBRE 1996
Ctra.Cerdanyola
a Sant
Cugat
k m . -4,6
fvQue^
^Ét íl»
A d'ARO TE PREMI Aquest estiu Platja
Barcelona Platja d'Aro Puigcerdà la millor pell al millor preu
d'Aro està de moda.
WAGARÓ HOTEL I per celebrar-ho tenim molts regals
Columtntó Hotel
per a tu.
^r ^P ^r ^P
Vine a la platja i
Passeig del Mar, 100 E-17250 Platja d'Aro (Girona Espafla) COSTA BRAVA TeL (9-72) 81 71 66 / 82 60 00 FAX: (9-72) 81 75 03
troba el teu. Si vols
Platja de Sant Pol 17248 S'Agaró (Glrona-Espafta) COSTA BRAVA TeL (9-72) 32 52 00 FAX. (9-72) 32 45 33
HOTIL BILL MPOS
més informació
*
*
d'aquesta campanya, GUITART
reculí les bases als
PLATJA D'ARO
establiments
Avda. d'Estrasburg, 10 • E-17250 Platja d'Aro COSTA BRAVA (Glrona-Espaíia) P. O. BOX 201 TeL (9-72) 81 72 20 FAX: (9-72) 81 61 68 GUITART
coUéboradors
obéal
HOTELS
Foment ée TWIsme <%•
"X
C/ Verge del Carme, 2 Platja d'Aro COSTA BRAVA TeL (972) 81 71 00
* *
y*. <
/r-
«V
««SE
l A MARINA
"la Caixa7 CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS DE BARCELONA
F O M E N Í T AAUMKTtPAL D E TURISAAE
CflSTÍU-PLflTJflD'flDO
C/ Ciutat de Palol, 1 17.250 PUtja d'Aro COSTA BRAVA TeL (9-72) 81 71 82
EIS4CANTONS
33 G i m n à s t i c a
r í t m i c a
Bàsquet
L'Ajuntament retira el transport a les gimnastes de la UESC La federació també podria retirar les beques a
La PB Sant Cugat celebra la 1a Diada les entrenadoresde bàsquet RAFA MORENO
La secció de gimnàstica rítmica de la UE Sant Cugat passa per seriosos problemes econòmics. El fet que l'Ajuntament de Sant Cugat hagi retirat la subvenció que donava a la Unió Esportiva Sant Cugat pel transport escolar de les gimnastes va
provocar que la coordinadora de la secció, Paqui Leplat, convoqués una reunió dilluns passat per informar els pares de l'actual situació. Ferran Domínguez, cap de sorvois d'esports de l'Ajuntament de Sant Cugat, ha manifestat que aquest fet
ha estat provocat per la retallada pressupostària que s'ha hagut de fer amb tots els esports. A més, la federació catalana de gimnàstica rítmica podria retirar també les beques a les dues entrenadores de la UE Sant Cugat.
ÀLEX LÓPEZ - Sant Cugat -
L'Ajuntament de Sant Cugat deixarà de facilitar el transport escolar a les gimnastes de la Unió Esportiva Sant Cugat. Així ho va confirmar Ferran Domínguez, cap de serveis d'esports de l'Ajuntament, a Enric Tomàs, president de la UE Sant Cugat. Segons Ferran Domínguez, el consistori i el club santcugatenc van comprometre's verbalment que la subvenció de 600.000 pessetes que va donar l'Ajuntament al la UE Sant Cugat finalitzaria el juny de 1997. La coordinadora de gimnàstica rítmica de la UE Sant Cugat, Paqui Leplat, afirma que desconeix aquest pacte verbal entre l'Ajuntament i el club santcugatenc. Domínguez ha explicat que la subvenció s'ha retirat perquè el consistori ha hagut de fer una retallada pressupostària que oscil·la entre el cinc i el deu per cent de les subvencions esportives. Malgrat aquest fet, Ferran Domínguez ha assegurat que el que es pot fer és ajudar d'alguna manera la secció de gimnàstica rítmica de l'entitat santcugatenca. Leplat ho veu complicat Davant d'aquesta situació, Paqui Leplat va convocar una reu-
H o q u e i
he* u a *
fcste^èi|li«iiBciiWiiailig^CieitiU»Wde\fe^XilMUUMM
nió dilluns passat a la nit amb els pares de les gimnastes per explicar-los els darrers esdeveniments. Leplat, a banda d'informar els pares del fet de la retirada del transport escolar per part de l'Ajuntament, també va comunicar als assistents que la Federació Catalana de Gimnàstica Rítmica podria retirar les beques a les dues entrenadores que té actualment la secció, Isabel Tàpies i Glòria Fernàndez. Paqui Leplat va comentar que "aquest fet encara agreuja molt
s o b r e
p a t i n s
més el nostre problema". Els pares no van rebre amb bons ulls la notícia, però van deixar ben clar que la seva intenció -malgrat que hauran de pagar més diners- és la de continuar col·laborant perquè les seves filles es puguin entrenar i competir. Els pròxims dies, la federació catalana ha de confirmar o desmentir la retirada d'aquestes beques. En la reunió, en la qual van participar unes vint persones, entre pares, entrenadores i la
coordinadora, Paqui Leplat, es va aprovar un pressupost no deficitari per a aquesta nova temporada. També es van tractar altres temes importants. Tothom va estar d'acord en el fet que calia espavilar-se per tobar un patrocinador que pogués solucionar tots aquests problemes econòmics pels quals passa la secció. Paqui Leplat va arribar a comentar que "si no es resolen els problemes econòmics, la secció de gimnàstica rítmica podria desaparèixer".
H a n d b o l
El PH Sant Cugat fitxa entrenador de porters i preparador
La UE Sant Cugat venç per 2 3 gols a 17 el Pardinyes lleidatà La competició comença el 5 d'octubre Antic i Pizarro debuten amb Fequip RAFA MORENO - Sant Cugat -
El PH Sant Cugat estrena aquesta temporada un entrenador específic de porters, Santi Roca —exjugador de primera divisió-, i un preparador físic, Antoni Tortosa -entrenador d ' h a n d b o l - . El club ha començat els entrenaments el 3 de setembre, tot i que la pre-
sentació oficial dels equips no es farà fins a finals de mes. L'entrenador del sènior, Toni Sariol, continua a l'equip, i a partir d'aquest any coordinarà l'escola d'iniciació. D'altra banda, l'equip juvenil B del club ha estat sol·licitat com a rival de la selecció espanyola d'hoquei femení per complementar l'entrenament que fa aquests dies al CAR.
RAFA MORENO - Sant Cugat -
L'entrenador santcugatenc, Joan Sancho, va qualificar el joc dels vermell-i-negre de "fluix, però no del tot dolent", tenint en compte que l'equip encara no ha agafat prou forma després de només dues setmanes d'entrenament. El tècnic sí que està content de l'esperit de lluita
dels seus homes, que, segons ell, "els ha permès treure l'avantatge final de sis gols". De fet, tot i que el Sant Cugat sempre va anar al davant en el marcador, l'avantatge mai no havia passat de tres gols. Aquest diumenge, a partir d'un quart d'una, es disputarà la tornada de l'eliminatòria, que decidirà definitivament qui s'enfronta al Barca en les semifinals.
La PB Sant Cugat presentarà els equips de la nova secció de bàsquet demà dissabte, en el marc del que el club ha anomenat la Diada de Bàsquet de la Penya Blaugrana. Els equips de cada categoria es presentaran a la seva afició amb un partit de bàsquet. Els equips infantils masculins i femenins ho faran a la sala municipal esportiva, a partir de dos quarts d'onze del matí. Les categories superiors jugaran al pavelló. L'equip cadet jugarà a les nou, el júnior a dos quarts d'onze i el sub-22 a les dotze del migdia, tots tres contra els respectius equips del CCR Collblanc de Terrassa. La diada continuarà a la tarda: a les cinc el sènior B s'enfrontarà al Ripollet B; a dos quarts de set el sènior A rebrà el degà del bàsquet català -el CE Laietà-, i la diada es tancarà amb el partit dels veterans que enfrontarà la Penya amb el FC Barcelona.
E sq ua i x
Els Annandale juguen l'Open Spanish
Els jugadors de l'Esquaix Sant Cugat Philippe i Àlex Annandale, d'onze anys, disputen des d'avui i fins diumenge l'Spanish Júnior Open en categories sub-12 i sub-14 a les instal·lacions de Can Mèlich (Sant Just Desvern). Aquest campionat s'emmarca dins el circuit de la Federació Europea d'Esquaix. En aquest torneig hi haurà jugadors anglesos, francesos, holandesos, suïssos i suecs. Tots dos jugadors santeugatencs van estar a Anglaterra l'última setmana d'agost per participar en un curs internacional d'esquaix. De fet, els germans Annandale han aprofitat l'estiu per continuar jugant a esquaix. Des de fa dues setmanes, Philippe i Àlex Annandale s'han estat preparant amb el seu entrenador, Santi Grau, per preparar amb intensitat aquest Spanish Júnior Open d'esquaix. /À.L.
34 Esports
O S / C A N T O N S Divendres, U de setembre de 1996
Festa
major
El regidor d'Esports de l'Ajuntament de Sant Cugat, Xavier Figueres, es va mostrar dimecres passat molt satisfet per la resposta dels ciutadans de les Planes als actes esportius de la festa major. Segons ell, "reunir gent als districtes és molt més difícil que a Sant Cugat, perquè els habitants són molt més dispersos". La festa major de les Planes va finalitzar dimecres passat, però la de Valldoreix encara continua aquest cap de setmana.
Esports i festa s'uneixen als districtes santcugatencs Acaba la festa major de les Planes i continua la de Valldoreix RAFAMORKNO
-SantCugat-
I .a celebració del final de la festa major de les Planes va incloure el lliurament dels premis als guanyadors de les diferentes competicions esportives que s'han desenvolupat des del o de setembre passat. Kl guanyador del campionat de futbol sala va ser l'Admitrex. l'el que fa a la petanca, la tripleta formada per Pedró Ventura, Miguel Aparicio i Manuel Lemàndez es va emportar el primer premi. D'altra banda. Jesús Sànchez va ser el guanyador del torneig de ping-pong. Kl torneig d'escacs no es va disputar finalment.
herba
El J ú n i o r c o m e n ç a la temporada amb derrota RAFA M O R K N O
- Sant Cugat -
L'equip masculí d'hoquei herba del Júnior va perdre dimecres passat contra l'Egara 1935 per 1 gol a 3 en el primer partit del Campionat de Catalunya. L'entrenador santugatenc, Andrés Barrientos, estava insatisfet amb el joc del seu equip, del qual va dir q u e "va c o m e t r e errors infantils que no han de tornarà passar". El Júnior rebrà demà dissabte, a partir de les quatre de la tarda, l'invencible Atlètic de Terrassa, en un partit que, segons Barrientos. "ha de servir d'aprenentatge". D'altra banda, les jugadores de l'equip femení van caure apallisades davant el Deportiu Terrassa per 8 gols a 0, degut a la manca d'efectius del Júnior.
Hoquei
patins
El C H Sant Cugat, amb un únic sènior
La festa continua Pel que fa al districte de Valldoreix. els guanyadors absoluts de la prova infantil de la Cursa Popular que va organitzar l'Associació de Veïns de (lan Majó van ser [Daniel Martínez (11) i Andrea Frontons (10). Pel que fa als grans, (iuillcm rigueres (17) i Ester Casanovas (13) van arribar en primer lloc. La .corredora més veterana va ser Teresa Segurana, que amb 66 anys va córrer la cursa en menys de SO minuts. El repartiment dels premis es farà aquest diumenge a partir del migdia. A més, demà dissabte a partir de les quatre de la tarda començaràJ'Open de tennis taula al Club Esportiu Valldoreix, i a partir de les cinc el trofeu de natació a la piscina municipal del districte. Dilluns començarà el campionat infantil i juvenil d'escacs.
Hoquei
A dalt, un moment dels 5.500 metrt* de la curta aoaidar de Valldereil. A baix, la carta de bicicletes de naataaya de les Planes, que va amarar Serato larcía. Fetes: X. IARRBSA
GRIFUL Ara, el pa i la bolleria que compris al "súper" de la benzinera GRIFULté descompte de
50 ptes.
Retalla la butlleta! Compili superior a 5(X) ptes
El C H Sant Cugat va encetar la pretemporada dijous passat amb moltes novetats. Dels dos sèniors que hi havia l'any passat, aquesta temporada només se'n mantindrà un. El conjunt que en la darrera temporada va militar a kt segona catalana s'ha desfet i el que la temporada passada va jugar a la primera catalana, aquest any després de perdre la categoria la temporada passada, ha baixat a la segona catalana. L'equip santeugatenc ha tingut les baixes del porter Javi i les dels jugadors Climent, Tato, Joan Marc i Hernàn. Raga ha estat l'únic fitxatge del conjunt santeugatenc. / A.L.
Esports 35
ÏLS4CAIYIÜNS Divendres, 13 de setembre de 1996
F u t b o l
s a l a
Winterthur: sis cares noves Lequip de Carles Navarro perd davant el Barca en la seva presentació Un Winterthur Sant Cugat amb sis noves incorporacions es va presentar dimecres passat a la tarda davant l'afició. I ho va fer per segon any consecutiu davant el FC Barcelona de divisió d'honor. El
resultat final, 1 gol a 5, va ser el menys important. El que realment interessava l'afició era poder veure aquest nou equip tan renovat. Es un equip menys tècnic que el de les últimes temporades, però
és un conjunt amb il·lusió i això és precisament el que faltava al Winterthur Sant Cugat. Carlos Navarro així ho creu: "L'equip està motivat i això és bo. És un equip amb il·lusió i això és el que val".
L'equip santcugatenc ha tingut sis baixes importants i significatives, però el cos tècnic i directiu està segur d'haver fet aquest pas, un pas que ha de situar l'equip en un lloc tranquil de la taula.
"El Sant Cugat s'havia de renovar"
ÀLEX LÓPEZ
El Winterthur Sant Cugat es va presentar dimecres passat a la tarda davant el FC Barcelona de divisió d'honor per segon any consecutiu. Però si la temporada passada el conjunt santcugatenc va perdre per 1 gol a 12, aquest cop, també va tomar a perdre però per 1 gol a 5. El conjunt santcugatenc, que aquest és el tercer any consecutiu que milita a la divisió de plata, va presentaf-se amb sis cares noves. Els germans Ignacio i Carlos Garcia i Pablo Màrquez (FS Sant Jordi), Xavier Portell (FS Manresa), Àlex Costals (FS Gavà) i José Luis López (FS L'Esclop) són els nous fitxatges de l'equip vermell-i-negre. Cal recordar que al final de la temporada passada, els jugadors del primer equip Sergi Pla, Rafa Garcia i Antonio Méndez, per motius personals, ja van ser baixa. Quan tothom ja s'havia fet a la idea que el planter ja era definitiu, el club santcugatenc va donar la baixa al porter José Luis i els jugadors Mauri i Javi López. La directiva, que està formada per Josep Maria Zapater (president), Josep Batet (vicepresident), Simó Franch (se-
Futbol
M Mfoterthar Sa* Capt, tl du de la Bf·seitaci· «fidel, mta els sis M H fitnrtstt. fen: XAVIER URMJSA
cretari) i Lluís Sitges (vocal), havia pres aquesta decisió perquè estaven descontents amb l'entrega d'aquests jugadors. Un planter renovat D'aquesta manera, el planter d'aquesta nova temporada estarà format pels porters Nino i José Luis López (L'Esclop), Jaume Es-
trada, Josep Gonzàlez, Josep Pinell, David Pinol, Sergi Martínez, Xavier Batet, Ignacio García, Carlos García, Pablo Màrquez, Xavier Portell i Àlex Costals. L'entrenador seguirà sent per quart any consecutiu Carles Navarro, tot i que aquest any només farà tasques d'entrenador. El tècnic Carles Navarro assegura que "el primer objectiu és no baixar, però crec que
tenim un bon planter per assolir bons resultats". Pel que fa al patrocinador, ja s'ha confirmat que la casa d'assegurances Winterthur continuarà patrocinant el FS Sant Cugat un any més, malgrat que el pressupost de l'equip aquest any és inferior al de la temporada passada, segons fonts del club. Els equips inferiors del FS Sant Cugat també es van presentar.
• Aquí hi ha hagut un canvi de mentalitat. Aquest és el tercer any consecutiu a la divisió de plata. La primera temporada va ser positiva. La temporada passada, la segona, va ser molt negativa i l'equip va estar a un pas de perdre la categoria. Una cosa és molt clara, i és que millorar els resultats de l'any passat no ha de ser gens difícil, perquè, si no, això voldrà dir que el Sant Cugat perdrà la categoria. Per a aquesta nova temporada, l'equip té sis baixes, totes significatives, però s'han fitxat cinc jugadors, que ja han demostrat que de ganes no els en falten. El primer dia de la pretemporada, Carles Navarro va voler parlar amb claredat sobre el passat i el futur i per això va afirmar amb convicció: "És llei de vida renovar i el Winterthur Sant Cugat s'havia de renovar; esperem que la il·lusió sigui la nota predominant". /A.L.
sala
L'Olímpyc vol pujar de categoria Amb un equip molt reforçat RAFA M O R F . N O -Lal
L'equip sènior de l'Olímpyc s'ha reforçat aquest any amb les incorporacions dels exjugadors del Winterthur Sant Cugat Sànchez, Giner i López. Segons l'entrenador de l'Olímpyc, Àngel Ruiz, els tres fitxatges, units als de Jordi Aranda i Jordi Raqué, faran que l'equip "ho tingui més fàcil" per pujar de categoria que l'any passat, quan els florestans van estarà punt d'aconseguir l'ascens, "tot i no fer un bon final de temporada per culpa de les lesions i les sancions". La plantilla de la temporada que comença és prou nombrosa -més encara si es compta amb el segon equip- perquè mal-
grat les lesions i baixes, "no hi hagi problemes". A més, la diversitat de jugadors farà possible que "els partits es puguin encarar amb més precisió tàctica". Memorial Lluís Pujol La presentació dels equips de l'Olímpyc de la Floresta té des d'aquest any nom propi: memorial Lluís Pujol, en honor a qui va ser els últims vuit anys motor dels equips base i escolars del club. Pujol va morir aquest estiu víctima d'un càncer. "Un amic molt estimat que trobarem a faltar i un treballador desinteressat que ha fet molt per la base del club", ha declarat el president del club, Pedró José Martín.
Bpriaereq^derWaiycifeUFI·rtstMimemtp*^ del Psfeta Neu, de prawra dMsü 1 Fen: XWIB U U M H
V N tastar e des srietak el llepat
36 Esports
Ï L S / C A N T O N S Divendres, /i de setembre de 1996
V o l e i b o l
P o í i e s p o r t i u
El nou entrenador del C V Sant Cugat, Kiril Metodiev, és búlgar, però parla fluidament l'espanyol, p e r q u è ha estat director tècnic d'equips d e Tenerife, B a r c e l o n a i Lleida d e s d e l'any 8 6 . V a a r r i b a r d i v e n d r e s passat a S a n t C u g a t a c o m p a n y a t d e les seves c o m p a t r i o t e s Ekaterina Atanasova - q u e ja va j u g a r l'any p a s s a t - i la seva c o m p a n y a d'equip Irena L i o b o m o r o v a .
KIRIL METODIEV. Entrenador del CV Sant Cugat ii
L'equip és jove, però es mantindrà"
L'esport escolar englobarà jocs i escoles ALKX L Ó P K Z
- Sant Cagat RAKA MORF.NO
-Quina és la teva trajectòria professional? -"Vaig començar a jugar a voleibol l'any 60, a divisió d'honor des del 66 fins al 77, any que vaig debutar com a entrenador, amb un equip femení de Bulgària. Poc després vaig passar a ser directiu d'un club i després a entrenar un equip masculí. Vaig trepitjar Espanya per primer cop l'any 87, a Tenerife, i després vaig venir a Catalunya, on vaig passar algunes temporades amb equips de Barcelona i Lleida. L'any passat vaig tornar a Bulgària amb un equip masculí de cadets, i ara s(')c aquí un altre cop." -Com vas venir a parar a Sant (iugat? - " l a temps que conec Víctor I lugo Rupil. Ell em va trucar la temporada passada, tot buscant jugadores. Llavors va ser quan Ekaterina Atanasova va venir a Sant ( lugat. Aquest any ha passat una cosa semblant. Em van trucar per buscar una altra jugadora, en aquest cas Irena Liobomorova. i finalment em van demanar que vingués jo també." -(Juines condicions contractuals tens amb el CV Sant Cugat? -"l'refereixo no fer comentaris s< ibre el que cobraré, però sí que puc dir que tinc un contracte per una temporada i que el que trauré en termes econòmics no em
Kl Sant Cugat estrena la temporada a C a s s à amb un punt molt important
Allò que costa diners es valora més
KM MetMÜtv il pavelló de ValMmú. Ftto: XWIER URMSA
farà milionari ni de lluny." -Si no són els diners, què t'atreu d'Espanya? - " M ' h e acostumat a aquest país, i com a entrenador trobo moltes coses que m'importen, tot i les dificultats que comporta el fet que el voleibol espanyol no és professional en termes d'entrenaments i solvència econòmica dels clubs." -Coneixes els problemes econòmics que ha tingut el club l'any passat? - " N o . de fet no conec gairebé
Canovelles
1-0
Torelló
Equip
PJ PC
PE
pp
GF
GC
Ruscs
1
II
II
.'
0
3
Farners
i
II
II
J
0
3
l Vila 70'I. Kstevc. Borrell, (kjmbau.
Ripollet
i
0
'1
t
2
3
I Jac. Kmilín (Genis 77'), Negre. Boades i
Lloret
i
0
II
_•
1
3
Martí.
St. O u i r / c
i
II
"
i
1
I
Sanl Cugat: Llorente, Jansa, Jonquer.
Canmellcs
i
0
(1
1
Israel, Miguel, Juan Carlos, Jatoho
Blanes
li
1
II
((iuardia 85'), Hcrvas, Méndez (Francis
Abades'·ene
li
1
(1
66'). Barri» (Joan 87') i Nando.
St. Cugat
0
l
St. Julià
II
(!assj St Celoni
Cols: 1-0 Boades (17'). 1-1 Barrios <57"1.
i l·an Serra-St. Ignasi
2-4
Polvoritene-Pajaril Urue-Oacks
4-1 Suspès
Mediter.M.-Meridiana
2
2-4
Sporting Mira-sol: Javi, Alex. José PJ
PG
pp
GF
Antonio, Pcpe l'í'ini fifV), Luis (Folguem
L.I l·li.rkl.,
1
1
(1
II
5
1
3
KfV), Rafa (Franciscu 7h"). Miquel i Prie-
l'.iliontent
1
1
II
1)
4
1
.!
.1
Sumi
1
1
(1
II
5
3
3
II
3
Meruiuna
1
1
1)
1)
4
2
3
.' .'
2
1
DÍnàmico Batlló: Joan, Lluís, Car-
St. Ignasi
1
1
II
1)
4
Z
3
2
1
mona, Albert, José, Manolo (Santi 6.V).
l'oblc-scc
1
1
0
0
3
2
3
0
1
1
1
Pedró, Roura (Ruiz 68'), Pema. Raúl i
Mira-sol
1
1
0
0
2
1
3
]
II
1
1
1
Dani.
Mtintbuu
1
II
1
0
1
1
1
II
1
II
1
1
1
llnspitalcne
1
II
1
(l
1
1
1
1)
1
II
1
1
1
Gols: 1-0 Miquel (44'). 1-1 Dani <4V), 2-
Cratks
II
II
1)
(l
(i
1)
0
1 Tini (65').
Àrbitre: Morera Brcs. Va expulsar amh
Sinfjuerlin
1)
(1
1
1
3
u
vermella directa Llac i Juan Carlov Va mos-
Sils
1
0
(1
1
1
7
0
trar targeta groga a Ciurana, Negre, Jansà.
St, Cristòhal 1
0
(1
1
1
z
0
Israel, Méndez, Miguel i Nando.
Torelló
1
0
II
1
1)
1
1)
Arbtíeies
1
II
0
1
0
2
1)
Roda Ter
1
<l
II
1
0
2
0
Regional Preferent
L'Sporting Mira-sol deb u t a a la s e g o n a divisió regional amb una victòria
Punts
C u s s à : Ruhert, Ciurana, Planeharl
I
res del club, ni tan sols les jugadores. Vaig arribar divendres i només he vist les noies dues hores, en l'entrenament de divendres." -Quin és l'objectin per a aquesta temporada? - " C r e c que podem mantenirnos a la divisió d'honor, sempre segons el que m'han explicat. De tota manera, sé que tenim un equip més jove que el de la temporada passada. Es d'hora per dir res amb coneixement suficient." -Encara et queden tres setmanes per al 28 de setembre. Sort.
• El president del CV Sant Cugat, Carles Castro, creu que el públic respondrà bé al fet d'haver de pagar 500 pessetes per veure jugar l'equip sènior femení. "Al cap i a la fi, és un conjunt de divisió d'honor, i tots els club de la màxima categoria cobren entrada". "A més", afegeix, "la g e n t no valora el que és gratuït". Castro confia que els aficionats vindran més al pavelló de Valldoreix, sobretot pel fet que aquesta temporada els partits es jugaran diumenge al migdia. Per trobar fons, el president té previst posar publicitat als cartells. A més, Castro creu que les jugadores portaran a la samarreta "dos o tres patrocinadors", els noms dels quals no ha volgut fer públic encara. Pel que fa a Dumez Copisa, el patrocinador principal del club, ja ha fet efectius els primers dos milions de pessetes, i més endavant farà més aportacions al club. / R.M.
GRUP1
I
Carkis, Julian (Mami K.V). Naranjo,
Equip
PE
GC Punt»
Brue
l>
II
0
(1
li
0
0
Trinitjt
1
1)
0
1
2
3
0
Àrbitre: Isaac (Jarcía Toro. Va mostrar tar-
Batlló
1
0
(1
1
1
z
0
geta groga a Julian. Joan. Luis, Tini, Javi
Veterans (1
1
1)
II
1
.'.
5
0
i Santi.
Meiliíer. M.
1
0
fl
1
?
4
0
í !jn Serrj
1
0
(1
1
2
4
0
l'Jianl
1
u
II
1
1
4
0
Hordelj
1
0
II
1
1
5
ft
Segona Regional
Roda T e r - F a m e r s
0-2
L a propera (15 setembre): Fjrners-Ca-
Ripollet-Singuerlin
3-2
nn\ elles, Singuerfin-RiKin Ter, Blanes-Ri-
Mira-sol-D. Batlló
Ahadessenc-Blanes
2-2
pollet. St. Julià-AbadesseiK, St. ( ristòbal-
Sarrià-Veterans C
5-3
H.itlló-Medi
St. Cclimi-St. Julià
1-1
St. Celoni. Sils-St. Qiiir/e. Ruscs-] .loret,
2-1
St < iiLi-it-Arbuiics. Torci ln-( lassj
5-1 1 -1
S|sorrino
St.Ouir/.L·-St. Cristòhal
L a Florida-l·lordeta Hospitalenc-Monlhau
l.loret-Sils
2-1
Poble-sec-Trinitiit
3-2
St
Arbúcies-Roses
0-2
GRUP 8 2-1
I.u
propera
(15
setemh re): Dinàmico
e r r . í K'(l M i n i. V e t e r a n s
M i r ,1-st, . B i r d e t i - S a r r i à ,
l > . i l l - I . . l l-'lnr
1.1.1.
I l i l K l s i - l 1 .ble-
c-
Mont-
1 r i n i d a d' l ï o s p i t a l e n s e . SCL
.
l'aj irií-Can Serra.
C n u - k s - l ' o l w ritensc. M e r diana-Bruc
Els jocs esportius escolars i les e s c o l e s e s p o r t i v e s , q u e a b a n s e r e n c o n s i d e r a t s dos blocs diferents, a partir d'ara passen a emparellar-se i s'an o m e n a r a n esport escolar. D'aquesta manera, l'esport escolar estarà integrat pels jocs esportius escolars, les escoles esportives, l'esquí escolar, etc. Els calendaris de l'esport escolar no es faran públics fins a finals d ' o c t u b r e i la c o m p e t i ció està previst que comenci a principis de novembre. De totes maneres, els entrenaments s'iniciaran la primera setmana d ' o c t u b r e . Els esports seran els d e s e m p r e , és a dir, futbol, bàsquet, voleibol, h a n d b o l , futbol sala, atletisme, tennis taula, escacs, etc. La novetat més destacada d'aq u e s t nou curs és l ' a e r ò b i c , q u e es vol donar a conèixer a les escoles. L e s inscripcions per p o d e r gaudir de l'esport escolar s'obriran a partir d e la s e g o n a q u i n z e n a d e s e t e m b r e . Els alumnes de primer d ' E S O , de dotze i tretze anys, també podran participar-hi.
P o l i e s p o r t i u
Diumenge s'acaba la setmana del C N Sant Cugat ÀLKX LÓl'KZ - Sant Cugat La setmana del Club Natació Sant Cugat, que ja va començar divendres passat, continuarà el seu programa d'actes fins diumenge. Les activitats que s'han fet fins ara han estat molt diverses. Un partit de futbol sala entre solters i casats del club, les XXIV Hores de Tennis, les VI Hores de Tennis infantil, un pentatló i un campionat de futbol sala infantil han estat algunes de les activitats esportives que han centrat aquesta festa. D e s d'avui i fins diumenge, els socis del club podran gaudir d'un quadrangular de futbol sab per i adulis, d'un cros infantil i juvenil, d'un cfos popular, untis olimpíades de jocs populars i d'un partit de futbol sala entre solteres i casades. Diumenge a les vuit de la tarda es farà el lliurament de trofeus i premis de la setmana del club.
m4CANTONS Espectacles
37
Divendres, 13 de setembre de 1996
H i s t ò r i a
Una exposició commemora el 6 0 è aniversari de l'inici de la Guerra Civil El museu de Valldoreix ha aplegat retalls de premsa, armament i fulls volants El museu de Valldoreix compleix deu anys i aquest juliol en va fer seixanta de l'inici de la Guerra Civil espanyola. Dos aniversaris que es commemoren fins al mes d'octubre amb una exposició que, en pa-
raules del director del museu, Juanjo Cortés, "ós la millor que hem fet mai". Sota el títol Guerra CMI, mai més, la mostra és un recull d'objectes que donen una imatge global - i no exhaustiva- del que va su-
posar el conflicte tant en l'àmbit global com al municipi de Sant Cugat, anomenat llavors Pins del Valies. La inauguració de l'exposició coincideix amb la tercera edició del curs d'història de Valldoreix.
CÈUACKRNADAS
- Valldoreix El director del museu, Juanjo Cortés, assegura que és la primera vegada que s'atreveixen amb una exposició que inclogui un aspecte històric tan ampli i tan complex com és el conflicte que fa seixanta anys va enfrontar dos amplis sectors de la soc i e t a t e s p a n y o l a . La m o s t r a Guerra Civil, mai més, reuneix objectes molt diversos procedents, la majoria, d'un col·leccionista particular de Rubí, i pretén donar una visió "general i particular" de la guerra. En un recorregut distribuït en les dues plantes de què diposa el museu, s'hi poden veure retalls de premsa, segells, insígnies, fulls volants i fins i tot armament - s ' h a muntat un canó antiaeri- que recorden els fets i les a n è c d o t e s d ' a q u e l l s tres anys. Segurament, el racó més curiós és aquell on s'exposen objectes relacionats amb el pas de la guerra per Sant Cugat, anomenada llavors Pins del Vallès, acompanyats d'una cronologia local dels fets elaborada pel mateix director del museu. S'hi pot veure la moneda d'ús corrent de l'època amb el nom del municipi inscrit, els llibres del registre parroquial de Valldoreix i la part del tresor de Sant Cebrià
El CMSC subvenciona la revista 'Gausae' - Saat Cugat -
La revista Causar, q u e s e mestralment publica el G r u p d'Estudis Locals de Sant Cugat, ha creat un c o n v e n i d e col·laboració amb el Club Munt a n y e n c . A q u e s t a e n t i t a t ha aportat 150.000 p e s s e t e s per rendibilitzar l'edició de la revista que, el desembre, inclourà un monogràfic sobre les set conferències organitzades a l'Aula Cultural del Club M u n tanyenc Sant Cugat. El n ú m e ro nou de Causar tindrà un major gruix de pàgines per poder fer un ampli repàs al món romà, al medieval, a la Segona República i a la transició que va viure Sant Cugat. / E.C.
Valldoreix repassa la seva història - Sant Cagat -
l,n majoria dels objectes que s'exhibeixen procedeixen d'una <ni /<<< m pur tuuluí de Rubí. Foto..MOS lSI.
que es van salvar del conflicte, un fullet explicatiu per inscriure's al c a m p d'instrucció instal·lat aquí durant la guerra o cartes de particulars censurades pels militars dels dos bàndols, el nacional i el republicà. Tot plegat, un intent, segons Cortés, de "mostrar en un sentit pedagògic el que va suposar el conflicte". L'exposició estarà oberta tots els diumenges de setembre i octubre de deu a una. L'exposició coincideix amb la tercera edició del curs d'història
de Valldoreix, que es tancarà oficialment aquest divendres amb una conferència sobre la Guerra Civil a càrrec de Francesc Margenat, representant del museu de Rubí. Expoliació Dissabte, però, encara hi haurà una sortida per visitar un petit jaciment arqueològic de l'època romana, situat en el camí entre Can Domènec i Can Monmany, el qual, segons Cortés, ha estat
S.\Sl
gradualment "expoliat" per veïns de Mira-sol. Els responsables del m u s e u van detectar l'existència d'aquest jaciment, del qual es conserven restes de parets, teules i ceràmiques, fa uns mesos. Ara n'estaven elaborant un informe per adreçar-lo a la Generalitat fins que van detectar la suposada e x p o l i a c i ó . " O r g a n i t z e m aquesta sortida per ensenyar als participants del curs el que no s'ha de fer mai amb les restes arqueològiques".
Durant aquesta setmana, el casal de cultura de Valldoreix ha acollit la tercera edició del curs sobre la història de l ' E n t i t a t Municipal D e s c e n t r a l i t z a d a . L'abat Odó i Valldoreix, Les pintures murals del museu de Valldoreix, El llinatge valldoreixenc dels s. XII-XI11 i La Cuetra Civil espanyola seixanta anys després han estat els títols que s'han abordat en les conferències celebrades des de dilluns i fins avui. Els inscrits en el curs completaran l'aprenentatge demà amb una visita a l'ermita de la Salut i a l'Alzinar, guiada per Francesc Marqués. / A.C.
A r t
Valldoreix acollirà una fira d'artesania una vegada al mes M Ò N I C A BKRNABÉ
El casal de cultura de Valldoreix acollirà el primer dissabte de cada mes una fira d'artesania i d'art on es vendran productes gastronòmics i articles de decoració. Diumenge es va fer el primer assaig dins el marc de la festa major de
Valldoreix, amb una gran afluència de públic. La plaça del casal es va omplir de setze parades amb articles tan variats com pintures xineses, collarets, roba pintada o ceràmica. La fira, organitzada pel grup Prunusalba amb la col·laboració de l'EMD, es podria ampliar en les properes edicions, segons la vocal de serveis personals, Mercè
Calafell. Malgrat això, "es mantindrà la qualitat de les parades, perquè no volem un mercadillo", assegura Calafell, que afegeix que l ' E M D intenta així "dinamitzar les activitats del casal". La majoria de les parades són d'artesans en atur i d'estudiants de Belles Arts de Valldoreix que volen promocionar la seva feina i fer alguns c è n t i m s .
I*s parades són d'estudiants en atur o de Belles Arts. Foto: X.L.
38
Cultura
ELS /CANTtKVS />*;•„,/„ /.;,/,
T e a f r
Els artistes santcugatencs triomfen a la Fira de Teatre al Carrer a Tàrrega
Balls i cançons de Romania avui a Sant Cugat
Lèxit de públic i les bones condicions de treball marquen Festada de les companyies Les companyies Teatre A r c a , de la Floresta, i Marcelline i Sylvestre, de Valldoreix, han obtingut una molt bona acollida de públic en la setzena edició de
la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega, que es va celebrar el cap de setmana passat. Les dues companyies, veteranes quant a presència en aquest cer-
t a m e n l l e i d a t à , c o i n c i d e i x e n a assenyalar la fira c o m un i m p o r t a n t punt de trobada amb els programadors, les altres companyies i el públic.
Ai k \ ( : o s i \ - Sant Cugat -
Kls m e m b r e s dels dos grups teatrals han coincidit a destacar. com a \ irtuts principals de la tira d'enguany, l'excel·lent resposta del públic, una organització més acurada i un equip tècnic molt professional. Fn aquest sentit, un dels actors de Marceline i S v K c s t r e . J o s e p \entura. ha destacat que "la tira està evolucionant p e r q u è ara s'entoca més cap a la difusió comercial dels espectacles, no es tan testi\a com abans . Per a aquesta c o m p a m la. I.i tira de I àrrega ha estat la fi d'una gira internacional a m b la qual ha mostrat l'espectacle Rapsòdia in i/i/u ii en els principals festivals e s t r a n g e r s , com el d ' F dimburg o el de Canadà. Per la s e \ a banda, el 'l'catre Arca ha apostat a dues bandes a l'hora de presentar-se a la tira targarina del teatre. Trepitjant sense arriscar-se, ha presentat l'obra Marco Polo y viceversa, un espectacle molt rodat que es va estrenar ja fa deu anys al teatre Regina de Barcelona i que s'ha representat unes 500 ve-
Marceline i Sykrstie van triomfar amb el muntatge Rapsòdia in clown. Foto: SOSIA BALCELLS gades. Amb el segon muntatge, una versió musical de l'illa del tresor, la companyia ja s'hi jugava més en mostrar-la per primer cop al públic com a preestrena. I és q u e el muntatge es va estrenar a Barcelona di-
marts passat al curiós Teatre de l'Aire, un espai obert situat al mig del parc de la C i u t a d e lla. Segons el director del T e atre Arca, Jesús Roche. la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega va ser el p r i m e r c o n t a c t e de
l'illa del tresor a m b el públic, però ara "cal donar moviment a a q u e s t n a d ó q u e acaba d e n é i x e r . Se l ' h a d e p a s s e j a r a m u n t i avall a m b el furgó i lluitar per m a n t e n i r - l o en el món del t e a t r e " .
'•w/v. il, l't'i'i
R l I H Boi.UNGER
- Sant Cugat -
Les IX Jornades Internacionals Folklòriques de Catalunya arriben avui a Sant Cugat amb l'actuació del grup romanès Doina Bucarcstiultii. l ' n a parella de TFsbart Sant Cugat donarà la benvinguda al grup folklòric amb la dansa üespunyolet i el grup de Romania oferirà després un ampli repertori de cançons i balls populars del seu país. L'espectacle començarà a les deu del vespre a la plaça Barcelona. FI director de l'Ksbart Sant (àigat. Joan Rovira, afirma q u e "aquestes jornades folklòriques són interessants perquè permeten conèixer diferentes formes de ballar i cantar dels altres païssos europeus i. a més. és possible a vegades organit/.ar després un intercanvi amb els grups visitants". Uns 200 ballarins de Filipines, Mèxic, Perú, Romania, Baixkíria i Catalunya participen enguany en les IX Jornades Internacionals Folklòriques de Catalunya, que organitza Adifolk. Les jornades es van inaugurar el 5 de setembre a l'Hospitalet de Llobregat i els grups participants actuaran per mostrar els seus balls i cançons populars durant deu dies a trenta localitats de Catalunya, incloent-hi el municipi de Sant (Jugat del Vallès. La clausura de les Jornades Internacionals Folklòriques es farà aquest diumenge a Tarragona amb la intervenció de tots els participants.
Verderol, guanyador de la II Marató Fotogràfica FI primer premi de la segona Marató Fotogràfica de la festa major, organitzada per l'Ateneu Santcugatcnc, ha estat per a Jordi Verderol, que va presentar un rodet de fotos centrat en el tema de la recuperació de les cases del carrer Major i plaça Pep Ventura. FI premi especial a la fotografia més original es va atorgar a la titulada Les dues torres, que superposa la del campanar del monestir amb una dels castellers. Aquesta modalitat de concurs fotogràfic té la peculiaritat que els concursants no saben el tema del concurs fins a l'últim moment, i tenen un temps límit de tres o quatte hores per fer les deu fotografies. / M.S.
hi plaça Pep 1 h/fum es el tema de la foto guanyadora
! 'na imatge dels castellers s'ha endut el guardó a l'originalitat
Cultura 39
ELS4CA!VrOí>B Divendres, 13 de setembre de 1996
i
A r t
La galeria Canals celebra deu anys de matrimoni amb Part La festa va obrir la primera exposició de la temporada Tota una dècada. Ni més ni menys ha invertit la galeria Canals a fomentar l'art i tirar endavant les iniciatives més innovadores. Per commemorar aquest aniversari, la sala
de mostres va inaugurar l'exposició Artistes per un nou segle, número 5, la cinquena d'un cicle de deu exposicions que culminarà amb l'arribada del nou mil·lenni.
tistes per a un nou segle, número 5, la primera d'aquesta t e m p o rada.
G E N I LOZANO - Sant Cagat -
Unes 200 persones van assistir a la festa d'aniversari, que commemorava d e u anys d e lluita continuada apostant per les propostes artístiques més arriscades. La festa va tenir, en aquest sentit, un caire més aviat reivindicatiu: el director de la galeria, J o s e p C a n a l s , va voler aprofitar l'avinentesa per d e manar una major implicació del santugatenc amb el món artístic, ja que, segons el galerista, "Sant C u g a t és molt insensible pel q u e fa a l'art; tenim molts artistes, tenim creativitat, però no hi ha n i n g ú q u e a d q u i r e i x i obres d'art". Josep Canals es va lamentar q u e "aquí no s'hagi creat un col·leccionisme", i va assegurar q u e Pobjectiu essencial per als deu anys vinents seria precisament el d"'aconseguir que tant particulars com e m p r e s e s d e Sant Cugat adquireixin obres d'art", fomentant així "una tradició artística com passa en ciutats com C a d a q u é s , Olot o Reus". L'aniversari va coincidir a m b la inauguració de la mostra Ar-
M o s t r a col·lectiva L ' e x p o s i c i ó és u n recull d e quaranta obres, entre pintura, escultura i ceràmica, de deu joves artistes catalans a m b dues característiques comunes: l'eclecticisme i un estil q u e e n llaça a m b les t e n d è n c i e s més actuals e n el panorama internacional. Amb aquesta, la galeria Canals arriba a la cinquena mostra d ' u n cicle de deu exposicions q u e té previst allargarse fins a l'any 2000, a m b l'objectiu, segons Canals, de "donar a conèixer noves promeses, donant-los una primera oportunitat". N o m é s un dels d e u artistes q u e exposen a la galeria és del Vallès O c c i d e n t a l . E s tracta d'Oriol Clapés, un jove pintor de Sabadell que es presenta per primera vegada en una sala d'art a m b l'oportunitat d e v e n d r e . Per a aquest artista sabadellenc, "és molt difícil aconseguir engegar quan ets un pintor jove i d e s c o n e g u t " , i per això troba molt positives les inciatives de
C a n a l s , p e r q u è " d o n e n una bona oportunitat". La pintura de Clapés respon a l'estil figuratiu, amb la presència constant de paisatges relacionats amb les postes de sol i els crepuscles, contrastant el groc amb les tonalitats més fosques. Propostes arriscades J o s e p Canals va inaugurar la galeria que porta el seu nom el 10 d e setembre d e 1986, després d'haver impulsat sense èxit la sala Galeria d'Art del Vallès. Des de llavors, aquest addicte a l'olor de pintura i d'aiguarràs r e c o n e i x q u e "les coses han canviat molt" i que, "els petits estímuls que hi ha actualment, llavors no existien". Durant aquesta dècada, la galeria d e Sant Cugat ha exposat obres d'artistes tan internacionals com Tàpies, Miró, Tharrats o Josep Grau-Garriga, q u e precisament ha dedicat una de les seves obres al cartell promocional d'aquest desè aniversari. Així mateix, la sala també ha servit com a plataforma de llançament d'artistes santcugatencs com ara Barnils, Carod. Briega o Gaixet.
La galeria vafer deu anys en companyia de 200 persones. Foto: X. LARROSA
La X Mostra, cap a Barcelona • La d e s e n a Mostra d'Art C o n t e m p o r a n i Català, q u e organitza Canals Galeria d'Art, es va inaugurar dilluns a Barcelona en un acte presidit pel director general d e Promoció Cultural d e la G e neralitat, R o m à C u y à s . Al voltant d e 200 persones es van aplegar a la sala de mostres del Banc Bilbao Biscaia per gaudir d e les obres d e 32 artistes catalans, entre els q u a l s n ' h i ha dos d e S a n t Cugat: José L u i s Alvarez i Michel Godav. El director
d e la mostra, Josep Canals, considera que aquesta exposició és el resultat de "vint anys d e lluita des d e S a n t C u g a t per l'art j o v e " . I és q u e la galeria Canals organ i t z a d e s d e fa v i n t a n y s aquesta mostra bianual q u e , a m b un recorregut itinerant, es podrà veure a gran part del territori català i del Principat d'Andorra. Amb aquesta e x p o s i c i ó , a m é s , s ' h a i n a u g u r a t t a m b é la t e m porada artística a la ciutat comtal.
A r t
Multicol· lectiva Nom de l'art ista: col lectiva Lloc: local de l'Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix Dates: durant la festa major de la població PERE PICH
- Sant Cugat C o i n c i d i n t a m b l'inici d e la festa major, els artistes de Valldoreix s'han agrupat per mostrar els últims treballs. Com en altres ocasions, el local de l'Associació de Propietaris i Veïns ha estat un bon lloc per recollir tot l'ampli ventall d e t e n d è n cies i fins i tot d'objectius q u e trobem en l'exposició col·lectiva de Valldoreix. Com succeeix a m b el districte veí d e la Floresta, a Valldoreix hi ha un nombre important d'artistes, afavorit, possiblement, per l'existència d ' h a b i t a t g e s unifa-
miliars que p e r m e t e n la construcció d'estudis i d'espais destinats a la creació artística. El primer q u e cal destacar en la mostra és la convivència d e pintors professionals a m b pintors de dedicació parcial. Aquesta situació, q u e en una exposició normal podria semblar incoherent, en una mostra e m m a r c a d a d i n s d ' u n a festa major resulta interessant i aporta una col·laboració important als actes d e la festa d e Valldoreix. Del conjunt, destaq u e n a l g u n e s obres, e n e s p e cial e l q u a d r e d e F r e d e r i c Cabanas, que com ens té acost u m a t s , p r e s e n t a una pintura s i m p l e i b e n cosntruïda. Cabanas, com fan els b o n s pintors, explica tot el q u e cal a m b p o q u e s lletres, p e r ò a m b una càrrega de sentiment. Un altre pintor del districte d e Valldo-
Alguns dels artistes valldoreixencs que han participat en la mostra d'art. Foto: ELS 4 CANTONS reix és Adolf, q u e p r e s e n t a una selecció d e dibuixos. Cal destacar aquestes petites obres e n q u è Adolf evoluciona cap a un realisme poètic. C o m p a g i n a r un interès quasi
fotogràfic d e la realitat a m b una aportació personal é s molt difícil, i Adolf aposta per a q u e s t correcta via pictòrica. Una altra pintora c o n e g u d a , q u e p r e s e n t a obres e n a q u e s -
ta exposició, és Begoria Valcarcel, q u e mostra les s e v e s melangioses natures mortes. T a m b é hi trobem una àmplia s e l e c c i ó d ' e s c u l t u r e s i ceràmiques.
40
Cultura
R A D I O S W I ( j CÍ.VI'
(A i'\kni< D U . l o DlSKTKMliKK, \ ( ) \ \ I ' R O ( ; R \ \ I \ C IÓ)
De dMuns a divendres
• H e 24:00 a 7:00 h.,Música al teu costat. Música nonstop tota la nit. •De 7:(X)a 1():(>0 h., HI Call del Monestir. Revista d'actualitat. Aquest programa repassa les principals notícies d'àmbit general i totes les notícies d'àmbit local de la ciutat. El programa el dirigeix i presenta Xavier Fornells. • D e 10:00 a 12:45 h.. Dies de Ràdio. El magazine. Entrevistes, reportatges, cinema, teatre...i el concurs Una de Tres, dirigit i presentat per Maribel Cayuelas. • D e 12:45 a 13:00h., Amb molt de gust. Tots els secrets gastronòmics de la ma d'en Pep Blanes. . • D e 13:00 a O:30h, Sant Cugat avui, l'informatiu. Espai dels serveis informatius per a conèixer tota l'actualitat del dia. • D e 13:30 a 14:00h.,Entitats. Xavier Miralles dirigeix i presenta aquest espai per a les entitats de Sant Cugat. • D e 14:00 a 17:00h., Entre tu i jo. Música d'actualitat amb les novetats internacionals i els grans èxits de sempre, amb Sandra Barneda. • D e 17:00 a 18:00 h., Hem d'anar més lluny. Programa dedicat a la música i als grups catalans, presentat per Joan Vallvé. • D e 18:00 a20:00h., Al lloro. Espai musical amb totes les novetats, concerts i grups, presentat per Salva Vallvé. • D e 20:00 a 20:30h., L'Esportiu. Carme Reverte dirigeix i presenta aquest espai que recull l'informació esportiva local i comarcal. • D e 20:30 a 23:00h., No m'agrada la tele. La bona música, pels que no tenen ganes de veure la televisió, amb Josep M. Noguera. • D e 23:00 a 24:00h.,programes de nit: dilluns, Titanita nit; dimarts, L'estrena; dimecres, Arrels; dijous, Cafè de les temptacions; d i v e n d r e s , Vallès sense fronteres. • D e dilluns a divendres, a les hores en punt, informació de Catalunya i el món en connexió amb Catalunya Informació. La informació local i comarcal a càrrec dels Serveis Informatius de Ràdio Sant (aigat.
&S/CANTONS Divendres, 13 de setembre de 1996
• D e 24:00 a8:00h.. Música al teu costar, tota la nit. • D e 8:00 a 11:00 h.. Amics del dissabte. Programa que ofereix música i la participació dels oients. Amb Pere Pahissa. •De 11:00 a 12:00h., Nostra Dansa. Sardanes, amb Joan Fàbregas i Pere Pahissa. • De 12:00 a l 3:00h., El Maga t/cm. Informació destinada a la gent jove, especialment als universitaris. •De 13:00 a 14:00h.,Avantmatx. Previsions esportives del cap de setmana amb Carme Reverte. • D e 14:00 a 15:00h., Vallès sense fronteres. Repetició del programa emès el divendres a la nit. • D e 15:00 a 16:00 h., Aquells meravellosos anys. Josep M. Alvira presenta els grups i estrelles que han esdevingut clàssics. • D e 16:00 a 19:00 h., Súper DJ. Tota la música dance del moment, amb la participació dels oients. • D e 19:00 a 20:00 h.,Book d'assaig. Rock de casa amb grups santeugatencs, a càrrec de Carles Roca. • D e 20:00 a 21:00 h.. Bones Vibracions. M u s i c a suau per als vespres, amb David Villena. • D e 21:00 a 22:00 h., Etiqueta Negra. La millor música del moment amb Salva Vallvé. •De 22:00 a 8:00., Música al teu costat. La millor música per escoltar tota la nit.
• D e 8.00 a 9:00 h.. El Dia del Senyor. Emissió de la missa del dissabte celebrada al Monestir de Sant Cugat, i informació religiosa d e l'esglèsia evangèlica Eben Ezer de Sant Cugat. • D e 9:00 a 9:30 h., Esport
en marxa, l'edició. Primeres informacions locals i comarcals de la jornada esportiva del diumenge, amb Carme Reverte. • D e 9:30 u 10:00 h.,EI Racó de la poesia. Poesia catalana recitada amb Joana Francesca Carcia. • D e 10:00 a 11:00 h., Arrels.Recordant les nostres tradicions, amb Rogeli Pedró. • D e 11:00 a l 2:00 h.( Nostra Dansa, Sardanes amb Joan Fàbregas i Pere Pahissa. • D e 12:00 a 13:00 h., La Sarsuela, un programa obert a la participació dels oients, amb Joan Fàbregas i Pere Pahissa. • D e 13:00 a 14:30 h., Esports en marxa, 2 a edició. Actualitat esportiva local i comarcal, amb els resultats de la jornada. • D e 15:00 a 16:00 h., Aquells meravellosos anys. Fils grups i estrelles que han esdevingut clàssics. •Del6:00a 19:00 h., Súper DJ. La música dance més actual i la llista dels principals èxits. • De 19:00 a 20:00 h.,A la descoberta del més nou i millor de la comarca en matèria de rock, amb Carles Roca. • D e 20:00 a 21:00h., Bones Vibracions. Música suau amb David Villena. • D e 21:00 a 22:00 h., Etiqueta negra. La millor música negra del m o m e n t , amb Salva Vallvé. • D e 22:00 a 7:00 h., Música al teu costat. Música non-stop per gaudir tota la nit. •Els caps de setmana, a les hores en punt connexions amb Catalunya Informació i butlletins amb informació local i comarcal, a càrrec del Serveis Informatius de Rà-
L a
p r o p o s t a
• Activitats per a tots els gustos a la festa major de Valldoreix. Un any més, la festa major de Valldoreix ofereix un seguit d'actes i activitats perquè grans i petits gaudeixin d'aquesta celebració. Per als menuts hi haurà, entre altres coses, una festa infantil amb el popular Tortell Poltrona, titelles gegants i la tradicional cercavila i ballada de gegants. Per als grans, la festa s'inicia a la plaça de l'Estació, amb el pregó i les clàssiques havaneres, acompanyades del gran cremat. Tampoc podien faltar a la festa els grans balls de nit, enguany protagonitzats pels grups Color de Cuba, Ebano i Cràters.
dio Sant Cugat.
IX Jornades culturals del Centro Castellano-Manchego
13 DIVENDRES
SANTS
Festa major de Valldoreix • Joan Crisòstom Dissabte 14 • Crescenci Dl—isnpa 18 • M. de Déu dels Dolors
•A les 10.30 h. Visita comentada a l'Arxiu Gavin. •A les 18.00 h. Festa infantil amb Tortell Poltrona a la plaça del Casal. •A les 22.00 h. Pregó de festa major a la plaça de l'Estació. •A les 22.30 h. Havaneras amb Peix Fregit a la plaça de l'Estació. •A les 23.15 h. Gran cremat a la plaça de l'Estació. •A les 24:30 h. Ball a m b l'orquestra Color de Cuba a la pista esportiva.
• Cebrià i Corneli
f a r t » 17 • Robert Bel.larmino is ' Josep de Cupertino • Maria de Cervelló to • Eustaqui i Felipa. afeta 21
• M a t e u i Jonàs.
•A les 19:00 h. Conferència Com ser una dona moderna, a càrrec de la psicòloga Marisol Riquelme d'Hornor. •A partir de les 22:00 h., joc de rol en viu per Sant Cugat. El punt de sortida és la casa de cultura.
14
DISSABTE
Festa major de Valldoreix • A les 9.00 h. Pujada amb helicòpter. Inscripcions a l'Associació. •A les 9.15 h. Concurs in-
HORARI AUTOBUSOS T LÍNIA 1. SANT CO6AT-M««I^OL-MAS JANER
• tífBA 3. SANT CUGAT-LA ÉLOftESTA-tES PLANES
SnrlMos dat de Has *SB0f,· -4»e·«w»*ia$«*la,O6i0h^.i0híais10nwiut*& L'últim serveifinalitzaei seu recorregut a l'estació de fcG.Cde Sar*Cagat -Dissabtes i festius, 1a sortida: 07.l0rt.08.10ht ais 10 mta&deeade hom fins a tes22N)h. L'últim servei finalitza ei seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat
Sortides des de fi Colom. - » . * - ' -«esfel*ws.1asortaa:06.30h(Wir«tftca^r«D«imi^*wa^ia4^ -Dissabtes I festius. 1a sorSda- OS.OOh del mati íeadarwraimSt£Í»«1»*2t&)fc
Sortides des de rAvinguda Alton» Sala. -Oes feiners, la sortida: 06.50h-07.50h i als 50 minuta * cada ftow ans a les 21.50h. L'últim servei finalitza et seu recorregut a l'estació dè F.O.C daS«# Cugat -OfaMblas Hestfu«. 1a sortida: 07.$0&Q&50tti ate 50 wnB&#«ada hora ta a les 21 .$Qh. L'últim serveifinalitzael seu recorregut a l'estació de F.G.C. d» Sant Cugat «•corregut Mas Janer, Estació Mira-sot, Plaça Can Cadena, fsstaóó St. Cugat, Mercat Torreblanca, CAP, Alfons Sala, Can Cadena, Estació Mímsot, Mas Janer, T LÍNIA JU mCU
URBÀ BE S A H Í CUGAT:
Sortida* de* de Sant Domènec. -Mes feiners. 1a sortida: 06.i6h-06 46h i als 16146 nwtuttde cada tram fins a tes 22.i6h. -Dissabtes i festiu», lasortjda: 09.16ti-09.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora finsales 22 I6h Sortides des de Sant Francesc. -Dies feiners. 1a sortida: 06.23h-06.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.23h-O9.53h i als 23153 minuts de cada horafinsa les 22.23h.
Sortides das de PEstacto. *"" '*" -Oteafeüiers. 1a sortida: 07.20h del matü cadafcotti m8jafttsal«2230h. -Dissabtes i festius, la sortida: OB.Wh dat mas" i caj»norai mifja Sn* a les 22.20b.
facotreguL F. Colom, la Floresta, Placa Cant», Uereat. C&,0sm$ata, Centre, La Floresta. F. Colom. ' ' — i
.....MI.III
niu
«»I.I..,H
i
i
Mmmmmmmv
Estació. li
¥ A 3. SANT CUGAT-RUBI-TERR ASSA -Diesfeiners, la sortida: 05.40h-06.25h i ais -Dissabtes i festius. 1a sortida- 06.25h i afs 25 minuts -Sortides addicionals a Terrassa: 06.55tv07.55h í
^n^Msniíwio^
-Dies feiners. 1 a sortida: 05.1505.40 i als 40 lï*tUtS decadStK&a 8r»a tes 22.10b. -Dissabtes, ta sortida: 05.154)5.40 i 06.1 Oh i at$ t0rrífto4Sdecadaf»ra&isaíes22.10h. -Diumenges i festius. 1a sortida: 07.10h i als 10 mfnutsdéfiàdahonitinçalas Z2-1(Si. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.40h i ^ . O f l h ^ s l r ^ . 2 3 ^ f*sflbfé*i fastos).
!*Í!;::»U«a&0NA-SANT CUGAT Sortides des de l'Estadó FOC. -Dies feiners. 1a sortida: 06.0Slv06.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a tes 22.35h. -Dies feiners. 1a sortida: 05.45 i ats 15 i 45 minuta de<*dah0rafmsa tes 21.45h. -Dissabtes I festius. 1a sortida: 09.05h-09.35h i ate 05135 minuts de cada horafinsa les 22.35h. -Dissabtes. 1asortkia:(K.45íals45mtrajtscfecaclahotafg»aíes21.45h. -Diumenges Recorregut. Sant Domènec, CAP, Sant Francesc, Plaça Coit. Mercat Torreblanca, Monestir. Estació i festius.1a sortida: 06.45h i als. 45 minuts <íe cada hora fins ates21.45h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22t5h (feiners) FGC, Colomer, Sant Domènec.
Cultura 41
íLS4CAIVra>S Divendres, 13 de setembre de 1996
?">«
fantil d e pintura ràpida i jocs de taula a la plaça d e l'Estació. •A les 10.00 h . E x h i b i ció d e volada d'estels al pati d e l F e r r a n i C l u a . • A l e s 10.30 h. Visita comentada a l'Arxiu Gavin. •A les 10.30 h. Activitats infantils a la plaça del casal d e cultura. • A l e s 1Z.00 h . F e s t a d'escuma i remullada a m b Xip Xap, a la plaça del Casal. •A les 14.00 h. Concurs d e p a e l l e s al F e r r a n i Clua. Inscripcions al casal d'avis. • A l e s 16.00 h. O p e n d e Tennis Taula al Club Esportiu Valldoreix. •A les 18.00 h. Balls d e saló amb Quintet Lisboa al Ferran i Clua. •A les 18.00 h . T i t e l l e s g e g a n t s N a i p a la pista esportiva. • A l e s 19.30 h.Play-òack per a n e n s i n e n e s fins als 12 anys a la pista esportiva. •A les 22.30 h. T e a t r e a m b el g r u p E s p i r a l al casal. Informació al telèfon: 674 45 99 •A les 23.00 h. Ball d e festa major a m b l'orquestra E b a n o a la plaça Major. • A las 0 0 . 3 0 h. F e s t a a m b m ú s i c a d i s c o a la pista esportiva.
IXJornades culturals del Centro Castellano-Manchego • A l e s 11.00 h. Concurs d e Trivial. • A l e s 2 1 . 0 0 h. S o p a r h o m e n a t g e als Manxecs de l'any.
DIUMENGE
Festa major de Valldoreix •A les 9.00 h. IV Trobada d e bicicleta d e m u n tanya a l'estació. • A l e s 10.00 h. Cercavila a m b els G e g a n t s i els G r a l l e r s d e Valldoreix. •A les 10.30 h. Trobada dels Castellers d e Cornellà i els Castellers d e Sant Cugat a la plaça del Casal. •A les 12.00 h. Ballada de Gegants d e Valldoreix
V«J
FARMÀCIES DE TORN
TELÈFONS D'INTERÈS
SERVEIS Ambulatori tes Planes
Í765t05
BomSets BeíaJerra
6928080
Bombers Generalitat
Aigües La Floresta
6742049
AAPPiVVkfea-soí
6742018
AAW Verge Caníe Mira-sol •6741003
085
AAW S a * Joan Itfra-sol
6747103 6742197
Bombers Rubí
6998080
AAPPtWVaMoreix
CAP
5891122
AAPPiWC. Montserrat VaB. 6742105
CAP urgències
m 44 55
Casa de Cultura
5891382
Casa) VaSdorea
6744599
Catalana de Gas
13 Llorens
6745049
AA Prop, i Veïns La Floresta
67420 89
725 Ü9 44
AAWAiguattongaLaflor
674 SI 29
Centre Cívic La Floresta
5890847
Ase. CORSURWJOPS
2684667
Centre Cívic Lee Planes
6755105 DM (Cita prèvia)
5893080
Centi» Cultural Míra-sol
5892018
Cinemes % Cugat (Reser.)
5890941
Correus
6747096
Creu flop Sant Cugat
5741234
CwuflojaValWowx
6742459
Santa Iteria. 27
CuiteH
Diumenge 15
16
Fleca OoctorMuMM
Grsenpeaoa
f » ) 543 4704 6740430
HdeneraltteCtfalunya
5891212
H.VsKfHeBwn
4272000
H. Sant Joan de Déu
2034000
Salaverí
UriDst Coronaria
2481040
Santiago Rusinyol, 38
6991892
M de t'Esperança
4144846
«740645
tnfwmací& Carreteres
204224?
FFCC
6741934
tetewaciíAerofWrt
4785000
Funerària
6740525
tf)fofmacl6 RENFE
4900202
G.CMI (Mira-sol)
6742379
WormaciÒPort.
318 87 SO
Hisenda
5891155 OMIC
5893188
Diu.UNS
»
DBunste
6747615
906232323
• A l e s 17.00 h. Ball p e r a a la gent gran al casal d e Mira-sol.
674 0364
67*2719
FECSA (avanes)
Ball
Ptge Diputació. 6
Ent. Municipal descentreu!.
908313131
• A l e s 11.00 h. Esmorzar p o p u l a r al casal d e l Pi (Can Borrull), a les Planes.
6741531
Dispensari La Floresta
FECSA (atenció al cteü)
Esmorzar popular
Dissabte 14
AAPPW Can Majó Vall.
ENHER Rubí
d'havaneres i cremat, a la pista esportiva.
Festa major de Valldoreix
~
Dimarts 17 Texirjó fibla, dei Celler. 97 8747749
- ,'
Jutjat
6746696
Oficina Mtfmetpai La Floresta
5890847
Pofciifltc Torrawanca
589W.89
Dimecres 18
Parròquia St. Pere Ociavrà
8741163
PR0MUSA
«891732
fierinpes
Parròquia Les Planes
2047503
ParròtpaValdoreix
6740569
Piscina Mtmclpgt VaSdorea
6754055
Cwaipo Naofonat de Policia
6747858
Urgències
mMw*ipaSiT«tttaW(x)
SÏ4Q4B3
ENTITATS
-
675 3503 Anduíiatfa
092
Casafd'AvisSC
w&n 588-1638
906795125
0|0us18 Moral
6747612
UartfAvisPan·dquia
5890598
liwis&arsdai
6740997
Cfub»fcnt*ny*ne
6745395
fiadtoTejj
5894422
Coral s)e la y « è
674»06
DwenÉes20
Esbart Sant Cugat
675 2« 52
fonies
;
«741580
Sant Cugat Coserç
£740322
SAURtAlgaes)
$890021
El Tot Sant Cugat
6748661
Grupaf-lBWígtartó
6749514
ftà& Sant Cegat
6755959
lètevteié Sant Cugat
5885366
e « 4 Cantons -
5898282
'\
Santa Teresa, 40
GormosanartePafeta
Sepsof-Butà
«753344
\. -•
'•
Manel barrés. 95 «740512
1
SERVEIS
V a * * » * (pararia)
Grua
ÈlTOSICIONS •Exposició a la Galeria Canals Artistes per a un nou segle, 5, fins el 30 d e setembre. •X Mostra d'Art C o n temporani Català ala sala BBY de Barcelona. Organitza la Galeria C a n a l s . •Estudi Ferran Martí, exposició permanent. •Espai d'Art Lluís Ribas, exposició permanent. •Mercantic. Fira permanent d'antiquaris i d'art. O b e r t tot el cap d e setmana. •Mostra d'Artistes de Valldoreix, fins el 16 de setembre al local d e l'Associació de Propietaris i Veïns. •Exposició de fotografia, treballs manuals i forja al Centro Castellano Manchego, fins el 21 d e s e tembre.
ALTRES ACTIVITATS
BIBLIOTEQUES
• F i n s el 15 d e s e t e m b r e , "Setmana del C l u b " , amb festes, esport, jocs i altres activitats
•Universitària. Oberta tots els dies d e nou a dos quarts de dues i de quatre a vuit. Telèfon: 674 11 50.
ABonsSala,46
091
Pot«&)*ï*l93tiProtCNfJ
.r
•A les 10.00 h. C a m p i o nat infantil i juvenil d'escacs. • A les 12.00 h. Missa a l'església de Sant Cebrià. •A Ics 13.00 h. Vermut popular a la plaça de l ' E ra. •A Ics 16.00 h. Simultània d'escacs amb el mestre Toni Fierro.
20 57 i 909409573.
! •Mtttl
6743371
i Sant Cugat a m b La Quadrilla a la plaça del Casal. •A les 13.00 h. Lliuram e n t d e premis dels actes d e festa major i d e l c o n c u r s d e cartells a la plaça del Casal. •A les 18.00 h. E s p e c t a cle infantil a m b Pa S u cat, La Gran Gotellada, a la plaça Major. • A les 19.00 h . T e a t r e a m b el grup Espiral, Pitonissa no m'enredis, al casal. •A les 22.00 h. Sardinada popular ecològica a la
zona esportiva m u n i c i pal. •A les 22.30 h. Gran ball d e festa major a m b els Cràters a la pista esportiva.
Diir .inr cl nies di setembre. Li farmàti.i <|iic L'M u.i uben i .lis dlsrnues 1 II \ . i l k l n r e i \ els diumenges i festius de 9 del in.irí .1 l> de l.i m i es l.i A. Isern, al pjssciRi1cl.il lurcsta.s) Tel (17418 63
rals del Centro Castellano Manchego • A les 17.00 h. Festival d e balls r e g i o n a l s a la plaça del Coll, amb la participació de diversos grups de ball.
Festival infantil •A partir d e les 18.00 h. Pallassos, titelles, il·lusionisme, entrepans i beg u d e s e n el marc d e la festa Fi d e Vacances q u e organitza l'Associació d e Propietaris i Veïns, a la plaça Aiguallonga d e la Floresta. IX J o r n a d e s C u l t u -
Festa de la Tardor a Mas Janer • A l e s 15.00 h. Paella d e germanor a m b animació musical a càrrec del conjunt Mini-Grup, a la pista esportiva. •A les 18.00 h. Pallassos a la pista esportiva. • A les 21.00 h. Concert
Corj
•Per a nens i nenes a partir d e 4 anys, les activitats del cor inclouen concerts, sortides de cap d e setmana i tallers complementaris. Informació i inscripcions a la Casa de Cultura. Telèfon: 589 13 82.
• Centre cultural. Oberta tots els matins de dimarts a divendres d'onze a dues i les tardes de dilluns a divendres de quatre a dos quarts de nou. Dissabtes de deu a dues del matí. Telèfon 589 27 49.
Casa de Cultura
•A la s e u U e r ü ï ï b M u n tanyenc Sant Cugat, a la Plaça Barcelona. Oberta de cinc a nou del vespre. Telèfon: 674 53 96.
•Taller de Plàstica per a n e n s i n e n e s d e 6 a 15 anys. Telèfon: 589 13 82. •Cursos d e Català per a adults. Informació al telèfon 010. •Tallers d e ceràmica, costura, manualitats, teatre, música i altres activitats als C e n t r e s cívics d e L a Floresta, L e s Planes i al Casal Cultural d e Mirasol. Informació als telèfons: 589 08 47 (La Flor e s t a ) , 6 7 5 51 0 5 ( L e s Planes) i 589 20 18 (Mirasol). ta MM* 1twrag«laal·a
• Tallers de formació teatral per a totes les e d a t s . Informació i inscripcions als telèfons: 675
HS4CANTONS Si vol anunciar-se a Els 4 CANTONS, truqui'ns
589 62 82
•A l'Arxiu N a c i o n a l d e Catalunya. Telèfon: 674 69 93. • A la seu d e l'Ateneu, a la P l a ç a P e p V e n t u r a . Oberta dijous, divendres i dissabtes de quatre a vuit del vespre.
• Plaça d'Aiguallonga, 1. Oberta de dilluns a divendres de deu a una. Telèfon: 674 20 89.
42 Cultura
ELS/CAlYroNS Divendres, 13 de setembre de 1996
SANT
CUGAT
SA86DÏU
Sant Cugat 1
Independence Day
4 15.7.15,10.15
Sani Cugat 2
Intimo y personal
4 15.7.15,1015
Eraser
Sant Cugat 3
Striptease
4.35,7.10,10.20
La Roca
Sani Cugat 4
Twister
4.25,7.25,1030
Ses s t o n s
g o l f e s
MulticinèS etx Macià
Twister
d i s s a b t e
de
Horaris sense determinar
saal, Sant (lligat. I na dona descobreix accidentalment un pla per a suministrar una súper arma, el poder de la qual pot alterar l'equilibri mundial.
I n jove matrimoni d'Oklahoma que està a punt de divorciar-se, es veuen obligats a unir-se novament a causa d'un tornado.
LA ROCA
Director Brian de Palma. Intèrprets: Tom Cruise. Jon Voight, Emmanuelle Béart. Sales: Eix Macià, Kursaal. Relectura trepidant de tres capítols de la popular sèrie televisiva dels anys 6(), amb el segell de De Palma.
Independence day Sant Cugat 1
Cosas que nunca te dt}e(V.O.)
01.00
Sant Cugat 2
Twtster
01.00
Sant Cugat 3
Striptease
01.00
Sant Cugat 4
Independent» day
01.00
Striptease Intimo y Personal Owo<Íe matar |iSfo>Sn|»siÈle
RUBÍ Rubí Patace 1 Duro de matar
4.4$, &4&M5,10.30
Rubí Paiace 2 Intimo y Persona)
4.30,7.13, HM5
Rubí Paiace 3 independence day
4.15,7^1000
Rubí Paiace 4 Twister
4,15, S.20.&25,10.30
Rubí Paiace 5 La Roca
5.00,7.30,10.00
Ses s i n u s
g o l f e s
ÍaSaga<Íeíosporretas CERDANYOLA Kursaal
Rubí Paiace 1 Independence day Rubí Paiace 2 Intimo y personal
00.30
Rubí Paiace 3 Eraser
00.30
Rubí Paiace 4 Twister
00.30
Rubí Paiace 5 La Roca
00.30
4.25.6.40,835,11.10
ufiow
5-00,7.35,10.30
.Duro de matar
d i s s a b t e
«1 e
Twbfcr
5.04 7.00, &8G,11.00
|«S9f!#)#mceday
4.50,7,40,10'30
Lospeírefas
4.40.6.40, &30, 10.20
Miswfliwpoeaie
4.35, aS5,8.40,10.45
ttc#ep£H«ston
44fi k &3S,ft2tM&.a$
&ptepmpmse8
4^5^5,730,005,10^40.
ItfïBoy personal
4.58,7.20.10.40
Sttptosse
4.15,6,30,8.45,10.55
SABADELL Cineart
Intimo y Personal
4.00,6-00,8.15,10.30
La Roca
5.00,7.45,1030
4.10,6.25,8.40.10.55
Basar TERÜftSSA
Duro de Matar
4.00,6,00,ai5,10,45
Antònia
4.00,^00,8.15,10.30
Mujeres trtsttmtsas
4.00,0.00,8.15,10.30
Cineart-tres
Eraser
4.00,6.00,8.15.10.30
Eulerpe
Twister
4 00,6.00,8.15.10.30
Principal
Striptease
4 00,6.20.8.25.10.50
Rambla
Independence day
5.00,8H». 10*50
INTHWO Y PBISONAL
l )ircctur: Jou Avnet. Intèrprets: Robert Redt'ord. MichclIcPrcirrer. Sales: Rubí Paiace, Sant ( aigat. Kursaal. Principal, Kix Macià, (àneart. I ,a ili ma del temps d'un petir poble aconsegueix pre-
Principal
InSmoy personal
Horaris sense determinar
Director: Michael Bay. Intèrprets: Sean Connery, Nicolas (lage, Hd Harris. Sales:Rubí Paiace. Kursaal, Eix Macià, Principal (Terrassa), Cineart. Un alt càrrec militar, Francis Hummel, lidera un comando d'èlit per tal d'obligar al govern a reconèixer la seva heroieitat.
Director Stanley Tong. Intèrprets: Jackie Chan, Anita Mui, Bill Tung. Sales: Rubí Palaee, Kursaal, Eix-Macià, Cineart, Rambla (Terrassa). Un policia xinès viatja a Nova York per assistir a la boda del seu oncle, que s'acaba de retirar després de traspasarel seu supermercat a una bella jove.
La Roca Rambla
, ' Sftfotease
Horaris sense determinar
Director: Jan de Bont. Intèrprets: Helen Hunt, Bill Paxton, Clan.' Ekves. Sales: Sant ( aigat, Eix Macià, Euterpe.Rubí Paiace.
Eraser
day
sentar l'informatiu de més audiència als KKl ' l ' . gràcies a l'ajud d'un tàmó-. presentador.
Director: Andrcw Bcrgman. Intèrprets: Dem i \ l o o r c , Burt Reynolds, Armand As
sante. Sales: Sant Cugat. Kursaal. Rambla (Sabadell). Ranibla(Terrassa), Kix Macià. l na ex-funcionaria del IBI es veu obligada a treballar com a ballarina en un local d'actuacions top-less per tal de poder obtenir la custòdia
R Torreblanca
Director: Charles Russell. Intèrprets:Arnold Si iiwar/.cnegger, James Caan, Vancssa Williams. Sales: Rambla (Terrassa), Cineart tres, Eix-Macià. Kur-
Josep Puig i Cadafalch, s/n . T. 589 24 81
:>()
ESTRENA
2a SETMANA
4.15 - 7.15 - 10.15
4.35 - 7.10 - 10.20
4.15 - 7.15 - 10.15
DISSABTE -GOLFA»: 1.15-7 ANYS
DISSABTE «GOLFA»: 1.00-13 ANYS
APTA
ESTRENA
DIssabtB
dia 14 «golfa»: Coaas que nunca te dlje e n V.O. / Dissabte
Al larvti da l ' t i i t c c i d e r
Púrtit lkp*u
ét
rttptrtnJnt
umiversilarí
Canut mis grani 65 any*
Àeemuos mümsvàlids
Director: Marleen Corris. Intèrprets: Willeke Van Ammelrooy, Dora Van Crocn. Sales: Cineart. En una tranquila granja holandesa, la nonagenària Antònia comença l'últim dia de la seva vida.
de la seva filla.
pU*N
\
Tots els dissabtes SESSIONS «
*?U SÀTNT CUGAT
Director Roland Emmerich. Intèrprets: Will Smith, Jefï Goldblum, Bill Pullman. Sales:Sant Cugat, Rubí Palace,Kursaal,Eix Macià, Rambla Sabadell i Rambla Terrassa. El quatre de juliol, festivitat de la independència dels Estats Units, el planeta Terra és envair, per un exercit extraterrestre, amb l'objectiu d'aniquilar als seus habitants.
Carmel Jove
I
»
\
405 22 22
3a SETMANA
4 . 2 5 - 7.2T DISSABTE GOLF;-
10.30 I.QÜ -7 ANYS
dia 21 «golfa»: El factor sorproma e n V.O.
anticipada
IN I I
Kttarva Pop&UKk
urpucrUU
OS4CANT0NS
La Novel·la Cap
XX
- EniARD JKNKR -
L
a presència de Tonino Anselmi no semblava complaure gaire la noia de la Torre Negra, però, en apropar-se a la taula, va fer com si res i fou una amfitriona correctíssima. —I, digui'm, senyor Anselmi -va dir Odó-, què el porta a casa nostra, negocis o turisme? -Una mica de tot. Jo acostumo a aprofitar el temps i procuro fer coexistir ambdues coses. -Mirava als ulls d'Odó com si volgués endinsar-se en el seu pensament, i, després de fer un glop del seu llarg vas, va dir, insinuant-: A vegades els esdeveniments es compliquen i cal fer coses que un no voldria fer..., ja ho sap... -Doncs no, no entenc pas què vol dir... -Hòsties tu, quina serietat! -La perillosa funcionària funcionava a tota marxa i, recolzant la poderosa pitrera a la taula, va preguntar al sicilià-: Però, què passa, tio, que tu ets de la Màfia o de què va el rotllo? -Estherü -La pèl-roja Núria mostrava la seva incomoditat davant les característiques que anava prenent la conversa. -Simpàtica signorina, mipiacela questione. Sicília és una illa, però gairebé hi ha tants sicilians com catalans, i, a més a més, tenim records de la vostra presència. Hi ha una llegenda que diu que tres cavallers, Ossó, Mastrosso i Carcagnosso, van portar "dalle brotem, quelledelia Catalogna''al sud d'Itàlia, un tipus d'organització secreta d'on van sorgir la Camorra napolitana, la Màfia siciliana i la N'Dranghetta de la zona calabresa. Diuen que a Sicília hi ha un membre de la Cosa Nostra per cada mil habitants, i, alhora, una involtenza, cada membre actiu té de quatre a cinc col·laboradors, comprèn? O sigui que estimar en 25.000 persones el nombre de vinculats, més o menys, a l'Onorata Societi no és cap bestiesa... - O sigui que sí que ets de la Màfia! -va concloure Esther contundent. El sorrut meridional somrigué sense respondre i va acabar el contingut del seu vas. El silenci es va fer l'amo del grup durant uns llargs segons. -I sap una altra cosa, signorina? Si no existís la Màfia, hi hauria un moviment sicilianista molt fort: l'Esercito Volontario Independentista Siciliano, EVIS, que té una bandera que és igual que la catalana, quatre barres vermelles sobre fons groc. L'única diferència és un quadrat blau a la part superior esquerra amb la Tinacra, un conjunt de tres cames i un cap que és el símbol més vell de Sicília. Curiós, no? -Vale, tio! Més val que ho deixem córrer. -No, no ho deixem, a mi m'interessa molt el tema -digué Odó-. Crec entendre que el Sr. Anselmi comparteix la tesi que la societat siciliana mira la Màfia com si es mirés en un mirall i, d'alguna manera, n'assumeix
On el suposat mafiós Anselmi exposa amb claredat meridiana que veu amb certa complaença i estima les pràctiques i finalitats de POnorata Societó
els comportaments i en fa seva la filosofia. -Certo\ A Sicília pots trobar tota mena de formes d'allò que podríem dir-ne poders ocults: maçoneria, serveis secrets de formes desviades i tot el que vulguis! -Crec que tot això és una mica exagerat. Heu vist moltes pel·lis -afirmava la Montse, i va esclatar en una riallada histèrica. -No, signorina, no. A Sicília s'han donat casos de persones concretes que estaven inscrites a la maçoneria i a l'Opus Dei a la vegada, i cada cop hi ha més joves que veuen el seu treball amb la Cosa Nostra com una feina professional, asèpticament allunyada de qualsevol connotació moral o política, on
CTots els personatges que apareixen e n aquesta novel·la són ficticis)
només preval que sigui ben feta i, sobretot, ben pagada. I, no ho oblidem, sempre respectant la discreció i el secret d'actuació bàsic en el comportament mafiós. Els nens, a casa meva, quan juguen, consideren que el que fa àcpentito és el dolent i, per tant, dir a algú "penedit" és insultar-lo. Però, per sobre de tot, no oblidem que durant quaranta anys, la Màfia ha estat un component orgànic del poder. No tots els homes de poder hi estaven colusi, aliats, comprens? -aclarí davant la cara d'incomprensió dels altres-, però, a l'hora de determinar les coses importants, la decisió de la Màfia és definitiva. -Per sort, aquí les coses no van així -va
afirmar la M o n t s e .
-Vols dir? —respongué Anselmi, mantenint el rictus que volia ser un somriure-. Jo no n'estaria tan segur, cara... El vostre país no és pas una excepció del funcionament normal del món modern, on els elements que podríem anomenar subterranis cada cop són més presents a la superfície de les coses, sense que ningú faci cap mena d'escarafalls... -L'ambigüitat de la moral actual -ratificava Odó. -Sí, home, i el postmodernisme i l'hòstia en bicicleta!! Apa, anem-nos-en a ballar una mica als avions -va dir l'Esther amb un gest enfurismat, mentre s'aixecava i es refeia el pentinat amb un gest peculiar dels dits com si fossin pintes amb vida pròpia. Les dues amigues varen secundar el gest de la funcionària i Odó va considerar que li calia seguir amb la pèl-roja Núria per ampliar la informació que tot just havia començat a exposar i que era -sí?- l'única raó que estigués en companyia d'aquelles joves criatures. -Suposo que tindrem ocasió de seguir tractant el tema, amic Anselmi -va dir, mentre quasi trepitjava els talons de les dones. —Pot estar-ne segur, amico\ -I elrictuscontinuava immòbil en el rostre meridional, com si fos esculpit-. Penso estar alguns dies per aquí, hi ha negocis complexos i fets estranys que aconsellen prendre paciència i esperar... Per cert, em sembla que abans vostè preguntava a la signorina si el seu oncle havia tingut alguna mena de visita poc habitual o alguna comunicació inesperada... però no li ha respost. -També ets detectiu, tu? -va inquirir l'Esther amb malfiança. -No, jo no, però el senyor ho és? -Es mirava Odó amb un interès palès i, després de l'afirmació silenciosa, va continuar-: Molt interessant, molt! Jo tinc negocis amb el Sr. Castells, bé, vull dir que l'empresa que represento des de fa molts anys hi manté una bona i, sobretot, rendible col·laboració... si més no, fins ara. -No en tinc ni idea. -La Núria començava a mostrar-se irritada-. I sabeu què us dic... que per avui ja en tinc prou! -Però havíem quedat per parlar-ne... -començava Odó. -Que no te n'assabentes! -féu l'Esther mentre començava a anar cap a la sortida del local-. Si vols, et deixem que vinguis amb nosaltres a moure la carcassa, però per avui s'ha acabat la història de segrestos, jesuïtes i endimoniades. Es que no t'agrada la marxa? -Vagi, vagi, amic meu -digué Anselmi, sorneguer-. Ja tindrem temps d'anar nosaltres de marxa, en tindrem... i força!
ELS4CANTONS
44
l)krn//n:<. !.' r/ fittiiiln,
tli
l'fV'i
S e t m a n a r i de Sant Cugat del Val
JOAN FÀBREGAS.
Pla (?) personal
36 anys a Sant Cugat. Una vida dedicada a l'esbart, la radio i el teatre
"Mai m'ha agradat ser protagonista de res" Ai KA C O M A
- Sant Cugat Viu entre escenaris i ones radiofòniques, i es mira la vida com des de dalt d'un escenari: amb il·lusió i sempre a punt de cridar "Que comenci l'espectacle!"... - I n barceloní com tu pot arribar a sentir-se sancugatenc? -"Més que cap. Jo tinc el costum que allà on vaig, si m'acullen bé, me'n faig per tota la vida. Al principi enyorava molt el barri de Gràcia. però ara aquí m'hi sento molt bé. Ks més, si cm regalessin un pis a Barcelona no hi aniria." -I lom associa Joan Fàbregas amb teatre, balls. ràdi< >.. No et canses de fer tantes coses? -"A vegades acalin esgotat, però m'agrada. (Juan arribes a certa edat, si t'cmpoltrnnes en un sofà davant cl televisor i no et liellugues, la vida se t'escurça." -I"'.ts a tot arreu però no t'agrada ser protagonista. ( 'om s'explica? -"Mai m'ha agradat ser protagonista de res. però això no vol dir que no taci coses. (Juan ets cl protagonista d'una obra, alguns diuen que ets un fxnrm. i a mi això no m'agrada." -Molts et defineixen com una persona "molt tic la con\a,que sempre riu". Kl veritable Joan Fàbregas és així? -"[ )c ki coma potser sí, però no sempre. FI que passa es que quan hi ha mala maror, sé girar la truita i de seguida faig que la gent rigui. l'crò no tothom pensa així. Alguns diuen que sóc una mica bandarra, una mica envejós, cregut."
Jomil·'iil·rrgti.i.mi roiií/iiiiiire qm»t Ui tornar Foto X IAMO.SA aprendre'n o per anar a concursos, -Per als moments baixos què preperò jo prefereixo la sardana perquè fereixes: escoltar la ràdio, interés tle casa nostra. Alguns diuen que pretar un paper o ballar? és molt carrinclona, però és per- " C a p de les tres coses. Jo sóc què no la senten." molt explosiu, el que sento al cor ho -I què més fa vibraré! Fàbregas? haig de treure. Per això en els mo-"I ,a música d'abans: les sarsuements baixos.paliipiim', exploto i les. les rumbes, els boleros... I na ja està. quedo tranquil." tic les meves passions ocultes, [icrò, -Però la ràdio, l'esbart i cl teatre són els balls vuitcentistes. M'assec et xuclen l'ànima i cl temps. Amb al sofà. em poso un tlisc, tanco els quina et quedaries? ulls i em situo en aquella època. -"Kl que sento més és cl teatre, Només tanco els ulls i sento." és el que em mou." -Quina de les entitats que hi ha -I les sardanes també et mouen o a Sant Cugat es fa estimar més? prefereixes els balls de saló? -"L'esbart, pen |uè ta molt temps -"Kls balls de saló estan bé per
que hi sóc, prop de 25 anys. Me'n vaig fer soci quan feia un mes que s'havia fundat i poc després m'hi vaig vincular seriosament Vaig anar a una assemblea i em van enganxar com un babau." - I el teatre, com el vius? - " C o m si no fos jo. Quan interpreto no sóc el Fàbregas. Si em fa mal el genoll o el cap, pujo a l'escenari i em passa tot perquè aleshores sóc un personatge. Això sí, quan s'acaba la funció, fora comèdia. No es pot sortir al carrer sent encara un personatge." -Així doncs, la vida no és un espectacle? - " L a vida... és una tómbola." -Una de les teves habilitats secretes és la reposteria. D'on et ve aquesta afició? - " D e jove vaig treballar en una pastisseria que en deien Hls domingueros i allà vaig aprendre moltes receptes. Ara fer lioneses s'ha convertit en un hoM/y." -També diuen que ets un manetes... -"Sí, encara que té els seus inconvenients: home de molts oficis pobre segur... Vaig començar d'aprenent de manyà, després vaig fer tic vidrier, de pastisser i finalment de banquer. També he fet tic fuster, de paleta, d'electricista... Per això, quan s'ha d'arreglar alguna cosa em criden." -I tic Sant Cugat què arreglaries? -"FI civisme dels habitants. De civisme en falta molt, moltíssim, de fet no n'hi ha. Diuen que la llibertat és molt maca, preciosa, però hi ha molta gent que la confon amb el llibertinatge."
petita gran rà IB setembre, inici & .v
va progrqpmacio il fl™ li
.5 FM
RÀDIO SANT CUGAT O
1
-
S
F
AA
I O R D I CASAS
Es coneguda, o si més no perc e b u d a , la precarietat de les f i n a n c e s del n o s t r e a j u n t a m e n t . D i t en l l e n g u a t g e d e botiguer (el nostre, en definitiva): no n'hi ha ni cinc al calaix. T a m b é és sabut, encara que menys, que una bona part d e la falta de liquiditat de l'edifici de la plaça Barcelona és motivada pel baix nivell de recaptació. Ras i curt: una part no menyspreable de ciutadans i, t a m b é , c o n t r i b u e n t s (si us plau, per força), no paguen, o a l m e n y s no ho fan q u a n ho han de fer. Davant a q u e s t fet, rebutjable de totes totes, l'àrea d'economia ha tramès - t i n c dades fiables per poder parlar-ne- una proposta de pla personal de p a g a m e n t del d e u t e als c i u t a d a n s / c o n t r i b u e n t s q u e no es caracteritzen per la seva cura comptab l e o p u n t u a l i t a t . Kl p l a , segons s'indica, pretén que el ciutadà no pagui més del q u e deu, la qual cosa és més que lloable. Al Cèsar el que és del Cèsar i a l'Ajuntament... Ara bé, aquest objectiu, necessari i de justícia, s'enlletgeix quan actua la mà invisible de l'administració, és a dir, quan la inèrcia burocràtica deixa veure les dents. L ' e x e m p l e , d'acord a m b les fonts ben informades que segueixo, és c o n t u n d e n t . A un ciutadà li han tramès un pla q u e inclou el p a g a m e n t de dues contribucions de les quals estava esperant des de feia tres anys q u e fossin e s m e n a d e s . com ho reconeix un document del mateix Ajuntament. A banda de no arranjar-li l'error, el pla pretenia cobrar-li el recàrrec corresponent. Sortosament, tot ha q u e d a t e n un n o - r e s , perquè un diligent funcionari hi ha posat ordre en cosa de minuts, la qual cosa no deixa de sorprendre tenint en compte q u e e n tres anys no havia estat possible. Sens dubte, plans com aquest no incentiven el contribuent, ja q u e a més d e produir d u b tes sobre la seva bondat, fan la impressió q u e l'administració municipal és una disbauxa. H o dic sense mala fe i a m b l'autoritat moral q u e m'atorga el fet d'haver deixat sorpresa l ' e m p l e a d a del d e p a r t a m e n t d e T r e s o r e r i a q u a n va c o m provar q u e pagava sense dir ni piu el rebut de la taxa de sanejament.