Issuu on Google+

Divendres, 7 de juny de 1996

EIS4CANT01NS S e t m a n a r i independent de Sant Cugat del Vallès

Núm. 148 Any IV

225 ptes

Boehringer aposta per Sant Cugat i promet invertir-hi 12 mil milions El president de l'EMD. Jaume Sanmartí

UEMD acomiada un treballador per presumpta falsificiació de la baixa -ValMorelx-

L' E M D , Entitat Municipal Descentralitzada, ha acomiadat l'enginyer municipal perquè va incomplir "greu i culpablement les seves obligacions contractuals" amb l'entitat. En concret, l'equip de govern que encapçala el convergent Jaume Sanmartí assegura que el treballador va utilitzar "de forma fraudulenta" una baixa mèdica, ja que, segons el comunicat que ha fet públic l'entitat, va aprofitar els dies que suposadament estava malalt per "disfrutar d'unes vacances d'oci". L'equip de govern, que va recórrer a una agència de detectius per investigar les activitats de l'enginyer, al·lega que seria una "irresponsabilitat" deixar passar "una falta d'aquestes característiques". Preguntat per aquesc setmanari, el treballador ha preferit no fer declaracions, mentre que el sindicat U G T ha anunciat que denunciarà l'acomiadament perquè no s'ha respectat la legalitat. Plana 7

Tema de la

Jordi Pujol en un moment de l'arte de col·locació de la primera pedra de la multinacional alemanya a Sant Cugat. Foto: XAVIER

La multinacionalfarmacèutica reani- La nova factoria fabricarà anualment ma un projecte que es va gestar fa cinc 12 milions d'unitats de fàrmacs, però anys i que culminarà al 98 no crearà nous llocs de treball - Sant Cugat -

La multinacional Boehringer Ingelheim ha desencallat finalment el projecte de construir una nova factoria de producció a Sant Cugat, en uns terrenys al turó de Can Mates al costat de la carretera Sant Cugat-Rubí. A més, m a n t é la inversió promesa. 12 mil milions de pessetes, una inversió que situa a

Boehringer en el primer lloc del rànquing a la comarca del Vallès Occidental. El president de la Generalitat, Jordi Pujol, acompanyat de tres consellers, diversos directius de la multinacional alemanya i l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, van col·locar dilluns la primera pedra d'un edifici que s'acabarà l'any 98. Aymerich va reclamar que la nova seu "no

sigui només una empresa instal.lada a Sant Cugat, sinó també de Sant Cugat". A la nova factoria es produiran anualment 12 milions d'unitats de medicaments tan coneguts com Ics ampolles Nolotil i el xarop Bisolvón. L'empresa, però, no crearà de m o m e n t nous llocs de treball, ja que a Sant Cugat es traslladarà la plantilla de Sant Joan Despí. Plana 22 i Editorial Pla tia 10

Can Gatxet

setmana

• Consells de districte

o f i c i n e s

L'Ajuntament i els membres dels consells coincideixen que, set anys després de la seva creació, aquests òrgans no h a n

aconseguit encara ser del tot operatius. L'equip de govern reclama més implicació dels veïns i aquests IwJeaméscapa^de : decisió. Ptam 3,4i$ v

LARROSA

° U DE \ Les televisions

es disputen

la retransmissió

de Sant Cugat

de balh de saló. Plana

17

del Trofeu

Ciutat


2

ELSíCANIONS Divendres, 31 de maig de 1996

Sumari

Joan Ridao defensa l'eliminació dels peatges catalans. Plana 9

Setmana

3

La restauració del Monestir de Sant Cugat ha obert espais que fins aleshores havien tingut les portes tancades als ulls dels visitants. Planes 3, 4, 5 i 6.

Política

8

Un any després que Joan Aymerich renovés el càrrec com a alcalde, l'oposició demana diàleg. Plana 8 i Editorial, plana 16

Entorn

11

L'Ajuntament ha canviat l'empresa concessionària de la gerència de zones blaves. Amb el canvi d'empresa explotadora canviaran les característiques del servei. Plana 11

Un obelisc de 3 4 metres marca la centralHat de Coll Fava. Plana 12

180 parelles participaran al II Trofeu Balls de Saló. Plana 2 0

El servei d'informació 010 de l'Ajuntament de Sant Cugat costarà una mica més de 800 mil pessetes mensuals i es convertirà en el centre de la base de dades del consistori. Plana 12

El Policlínic inicia una campanya de prevenció del càncer de mama, adreçada a dones de més de quaranta anys. Plana 22

Els santcugatencs opinen sobre les possibles millores que es podrien fer en el servei de Correus a L'enquesta. Plana 14

Societat

18^

El grup 0,7% d'acord amb l'Ajuntament destinarà 3 milions de pessetes un projecte de formació professional per als refugiats de Guatemala. Plana 19 La Generalitat podria donar un crèdit de 1.600 milions a l'Hospital General. Plana 19

El Club Muntanyenc Sant Cugat recupera els campaments en les activitats que les entitats organitzen per a l'estiu. Plana 23 La radiografia recull aquesta setmana la història de l'Òpera de Cambra Sant Cugat. Planes 24 i 25

Economia 2 8

El nou secretari d'Estat per a l'Esport visita el CAR. Plana 3 0

3 2 artistes participaran a la 10ena Mostra d ' A r t . Plana 3 3

kard creix d'un 58% en el primer semestre de l'any. Plana 28

Sant Cugat ha definit ja els objectius de la temporada que ve, sense Cornet i amb la continuïtat de Jordi Tomàs. Plana 32

Jordi Berenguer, propietari d'Eurropa assegura a Les empreses que vol que "la gent de Sant Cugat vagi a buscar a fora el que ja té aquí". Plana 29

Esports

30

L'equip de gimnàstica rítmica de la UE Sant Cugat aconsegueix la tercera posició a la Copa Catalana. Plana 30

El Centre Comercial Sant Cugat tindrà disset firmes de la ciutat instal·lades a les galeries comercials. Plana 28

El camp de golf Sant Joan va acollir el cap de setmana passat la primera prova puntuable pel torneig Expogolf que organitza el Poble Espanyol. Plana 31

L'exportació de Hewllet-Pac-

La secció d'handbol de la UE

Cultura

Jaume Aragall actuarà aquesta nit al Teatre-Auditori, que ja va exhaurir les entrades fa dos mesos. Plana 33 Ignasi Roda s'estrena com a autor de contes infantils, tot i que continua definint-se com un "autor de teatre". Plana 35

LanovelJa39 Continua la novel·la per capítols Misteris de Sant Cugat, d'Eduard Jener. Plana 39

ELSHCANIÜNS CLUB DEL SUBSCRIPTOR Sutscriu-t'hi i demana la targeta d'EL CLUB d'Els 4 Cantons i tindràs un descompte de 4 ptes. per litre de benzina. AlaBenzineraGriful, de la Carretera de Cerdanyola.

• *

f t* *

4··t*

33

,o«t* • • • « • »


HS4CAINTONS £

1

El tema de la

Setmana Divendres, 7 dejuny de 1996

L e s

m a n c a n c e s

d e l s

c o n s e l l s

Descentralització a mitges Ajuntament i veïns no han trobat encara els canals idonis per agilitar els consells de districte Fa set anys que funcionen. Tenen com a objectiu principal aconooguir la "desconcentració" administrativa i l'acostament de la gestió municipal als veïns dels barris. Però voluntat i realitat no sempre coincideixen. Tothom coinci-

deix que els consells de districte són eines necessàries, i tothom, també, reconeix que la seva efectivitat no és òptima. Les raons són diverses. Per part de l'Ajuntament, el regidor de descentralització territorial, Xavier Cortès,

assegura que s'ha aconseguit "un alt nivell de resolució'' de les peticions dels veïns, però reconeix que algunes queden pendents -cas de la piscina de Mira-sol- perquè s'ha de "prioritzar". A més, denuncia l'us polític que dels

consells en fan alguns dels seus membres. La majoria d'ells, per la seva banda, es queixen de la manca d'informació per part de l'equip de govern, de la poca capacitat de decisió dels consells i dels pressupostos restrictius.

CÈLIA CERNADAS

-Sant Cugat-

EL QUE PODRIEN FER ELS CONSELLS DE DISTRICTE

"Els consells de districte no tenen capacitat resolutiva dels problemes, sinó que han de servir per fer arribar les suggerències dels veïns a l'equip de govern". El regidor de descentralització territorial, Xavier Cortès, deixa aquest aspecte ben clar abans d"entrar a valorar les mancances que en aquests m o m e n t s , set anys després de la seva creació, t e n e n encara els consells. La seva mateixa existència ja és un pas important; en aquest punt coincideixen Ajuntament i membres del consell. Aclarit això, Cortès recorda que cada barri té "característiques particulars" que condicionen les solucions als problemes. I posa un exemple: "a Mira-sol, els promotors es donen bofetades per construir". A la Floresta, en canvi, a causa de la seva situació a la serra de Collserola, encara està pendent com enfocar la seva ordenació urbanística. En tot cas, el que sí és comú a tots els consells és la necessitat de solventar les deficiències de funcionament. El regidor de descentralització afirma que actualment hi ha un "alt nivell de resolució" de les demandes que plantegen els veïns, especialm e n t en t e m e s concrets, com cultura.

• Resoldre expedients de sol·licitud de llicències d'obres menors I d'ocupacions temporals de la via publica * llicències d'obertura d'establiments * Intervenció en la gestió d'activitats i instal·lacions culturals i esportives * Intervenció en la gestió de Pateneíó primària de la saiut • Intervenció ert la gestió dels serveis públics de suinistraent d'aigua, enllumenat, neteja viària, recollida de residu» i evaquació i tractament d'aigües residuals • Participació en els serveis d'ordenació circulatòria de vehicles, protecció civil i • Informació i col·laboració en la instrucció i traitació d'expedients de planejament, gestió i disciplina urbanística, promoció d'habitatges, creació i gestió de parcs i jardins i urbanització de vies públiques • informació I col·laboració en te traitació de) padró municipal d'habitants, cobrament de contribucions, impostos i taxes • Participació en f elaboració de l'avantprojecte de! pressupost genet»! municipal » Supervisió i coordinació de la brigada municipal d'obres ai districte * (segons el Reglament Orgànic Municipal}

Xoiier Cortés va //.(sumir la regidoria de descentralitzat ió. depenent d'alcaldia. ciutadana després de les e/en ions municipals de l'any passat. Foto i gràfic: F.I.S 4 C1.V7UV.S'

Prioritats Però la sensació que algunes peticions surten reiteradament als consells i no es resolen, és quasi unànime entre els veïns. "Els consells estan anquilosats", afirma Lluís Mestre, representant de l'associació de veïns de Can Borrull de les Planes, "les peti-

cions sempre són les mateixes i la resposta també: que s'estudiarà". "Això passa", reconeix Cortès, "perquè és necessari establir prioritats". I In altre exemple: "els veïns es cansaran de re-

clamar una piscina per a Mirasol, però per a mi és més urgent poder instal·lar clavegueram a la zona del Bell Indret". Al mateix temps, assegura que l'eficàcia milloraria "si tots els membres se'n sentissin més partícips de la tasca que es fa al consell". () sigui, si els veïns alguns representants de les entitats no defenssessin, a més. els interessos d"altres colectius" i que busquen "muntar l'espectacle". Cortes denuncia, per tant, una certa politit/.ació dels consells. I no és l'únic que en parla. Josep Francesc Pérez, president de la comissió sectorial d'urbanisme de la Floresta, també en fa referència. mentre que Joaquim Garcia,

SISTEMES I EQUIPS D'ALTA SEGURETAT

v

i 4 * n

S a l a .

5 «

representant del Grup d'Autoprotecció de la Floresta i un als qui va dirigida aquesta acusació, recorda q u e "és justament als consells on 's'ha de fer política en favor dels veïns". En tot cas, recorda "per ideologia, jo estic proper a E R C . q u e forma part de l'equip de govern, i en canvi sóc crític". Queda una altra queixa, també pràcticament unànim, per part dels membres del consell: la poca informació q u e reben per part de l'equip de govern quan es convoquen les reunions, cada dos mesos. "Obtenim la informació amb comptegotes", d e nuncia Xavier Martí, representant de l'Associació de veïns de Mas Janer, a Mira-sol. Cortès es defensa recordant que "mai els veïns havien tingut tanta informació a través de les comissions sectorials", a les que assisteixen els tècnics de l'Ajuntament.

CONTROLS VIA RADIO PORTES A U T O M À T I Q U E S

II ..

558899

1 I 77

99 99

SSaanntt

cCuugga

Petits ajuntaments? c.c -Sant Cuoat-

• Quan es van constituir els nous consells de districte després de les eleccions municipals del mes de maig, l'alcald e d e Sant C u g a t , J o a n Aymerich, es va comprometre a desenvolupar en aquest mandat totes les competències que preveu el capítol cinquè del ROM. marc legal en q u è es mouen els consells. Fins i tot, va deixar entreveure la possibilitat d'ampliarlo . iíl cert és, però. que les competències que exerceixen ara estan per sota del prev ist. Per exemple, la majoria dels membres consultats reclamen més poder de decisió per als consells, que el ROM defineix com a "òrgans de gestió sense personalitat jurídica". I recorden un punt del reglam e n t on es diu q u e " e l s acords del consell de districte seran adoptats per majoria i en cas d'empat la presidència tinilrà vot de qualitat diriment". El mecanisme de votació. però. no es fa servir mai. De fet. en Ics atribucions que t e n e n els consells es parla sempre d'"informar". "supervisar". "coordinar" o "participar" en diversos aspectes de la gestió municipal, però mai de "decidir". En tot cas, el debat gira entorn la capacitat resolutiva dels consells. Els veïns ho tenen clar; amb l'alcalde ha estat impossible posar-se en contacte.


4 Setmana

I l S 4 G \ ] Y r o N S Divendres, 7 de juny de 1996

Les

m a n c a n c e s

d e l s

c o n s e l l s

Mira-sol S.R.

Dues entitats representen els dos extrems del consell de districte del barri de l'Hospital General: la pacífica associació de Propietrais i Veïns -el regidor Enric Renau n'ha estat representant- i la incisiva associació de veïns Sant Joan, presidida per l'exregidor d'Iniciativa Josep Maria Àngel. Enmig, i amb diferents graus de beliegerància, hi ha Mas Janer, Mira-sol Teatre i Verge del Carme. Francesc Llahí, representant d'aquesta última entitat, està buscant un substitut perquè té "molta feina al taller", però també per "desmotivació".

Xavier Martí Associació de Veïns de M a s Janer • Vol que els polítics es "mullin més en els consells de districte" perquè aquests òrgans siguin més efectius. Troba que no són prou resolutius perquè els seus membres estan poc informats. "Per discutir una decisió, s'han de conèixer els plans de l'Ajuntament amb antel.lació, no que t'ho portin fet". Martí insisteix que als consells de districte s'hi hauria de portar també la informació municipal que afecta el municipi en la seva globalitat "per valorar, per exemple, si les retallades pressupostàries per al barri proporcionades ".

Marta Munoz

Josep M. Àngel

M i r a - s o l Teatre

A s s o c i a c i ó de Propietaris i Veïns

Associació de Veïns Sant Joan

• Creu que els consells de districte "han evolucionat bastant" en els últims dos anys, des que els regidors assisteixen a les sessions plenàries. "Abans -recorda- era tot molt més fred, et trobaves amb una paret. Ara, en canvi, sents la proximitat de l'administració". Amb tot, Sicart es queixa que l'Ajuntament "continua actuant d'esquenes als consells, i trenca compromisos polítics que havia pres davant dels veïns". Per això demana més transparència i que se'ls tinguin en compte "de veritat". HI fet de poder votar "seria el de menys".

• La substituta d'Enric Renau -que ha tornat a TAjuntamentaporta una de les visions més positives dels consells de districte. Reconeix que "encara no s'ha assolit el màxim", però entén que "hi ha bona voluntat". "Els problemes triguen una mica massa a resoldre's, però és per culpa de la burocràcia". També creu que els consells haurien de ser més decisius, però adverteix d'un perill: els seus membres "no són elegits pel poble ni estan preparats per a la gestió pública". Diu que és "trist" que "algú hi faci política partidista".

• Considera que s'ha traït "l'esperit de descentralització amb què es van crear al 1987" i que "s'ha incomplert absolutament" el Reglament Orgànicc Municipal que els regula. "Així no es pot continuar", sentencia. Espera que hi hagi un debat polític sobre el futur d'aquests òrgans i reclama que siguin decisius, que s'hi voti i que els seus membres siguin escollits en unes eleccions al barri, "perquè estiguin legitimats". Sosté que és inevitable fer-hi política, i que "tant la fa el que parla -com ell- com el que calla davant alguns temes".

Rosa

Sicart

La Floresta

*.**$*

c.c En general, la queixa a la Floresta és unànim: no hi ha prou comunicació entre l'Ajuntament i els membres del consell. El més beligerant, el representant del GALF, l'associació que en aquesta nova etapa ha plantejat mes problemes a l'equip de govern. El més contemporitzador, el de l'Associació de Veïns, que és l'únic que qüestiona la representativitat dels propis membres del consell. Enmig, un representant especialment preocupat pel futur urbanístic de la Floresta i un altre que vetlla pels interessos de la gent gran del districte.

Joaquim Garcia Grup d'Autoprotecció d e la Floresta

Emili René

Josep F. Pérez

C o l · l e c t i u d e la Gent Gran

Associació de Propietaris i Veïns

• "Benvinguts els consells, però si no tenen competències, malament". Garcia considera que el ROM és "obsolet, inoperatiu, ineficaç" perquè no s'han desenvolupat les competències previstes. "Si les tenim, les tenim, i sinó, que les esborrin". Denuncia, a més, que als consells no es fan votacions "per estricta prohibició de Talcalde", reclama que el consell participi en l'avantprojecte dels pressupostos i creu que el més prioritari per a la Floresta és el "replantejament urbanístic global" del districte.

• René creu que hi ha "bona voluntat" per part de l'equip de govern, però creu que "encara no s'ha trobat el punt". Per aconseguir-ho, és necessari, segons René, que tant l'administració com els propis veïns li donin la importància que requereix. Reclama més "seriositat" i una informació més "clara i concisa" per part de l'Ajuntament que permeti "rumiar i calcular millor els temes que s'hi tracten". Prioritari: construir l'accés entre l'anomenada plaça dels quatre camins i el Centre Social.

• La seva és una valoració a mitges tintes. "S'ha avançat, però no hem assolit el nivell". Falta, segons Pérez, "més comunicació" entre l'Ajuntament i els membres del consell i es queixa de la manca de pressupost. "Així no es pot fer res". Els resultats aconseguits fins ara, creu, han provocat una certa "desmotivació", però defensa que "no s'ha de llençar la tovallola". Com a president de la comissió sectorial d'urbanisme, demana l'estudi del PGM del districte.

Josep M. Mas Associació de Veïns • Aporta una visió optimista dels consells. "Tenim la garantia que a través dels consells arriben a l'Ajuntament les peticions que fem". Però afegeix una reflexió novedosa: "la representativitat dels membres dels consells és dubtosa, perquè hi són només en nom de les associacions". Una possibilitat seria que els mateixos partits proposessin candidats. I creu que s'hauria d'aconseguir donar la imatge que "la Floresta es tracta igual que el centre de Sant Cugat".


Setmana

ELS4CAIVroNS Divendres, 31 e/e maig de 1996

El

m o n e s t i r

d e s p r é s

de

la

r e s t a u r a c i ó

Passejar entre dues èpoques i les seves arquitectures ,a passera habilitada per l'arquitecte 1 .luís Vidal damunt de les capelles barroques de la façana sud del monestir il·lustren amb claredat el costum històric de superposar construccions. I."espai buit que queda entre els sostre de Ics capelles barroques i les \oltes romànico-gòtiques fa uns dos metres d'alçada. Mirant cap amunt, es poden obser\ar de prop i tocar les voltes i les claus de \olt.i. que s'acostaven ja a l'estètica gòtica, l-'.n canvi, el funcionament mecànic de la construcció és encara romànic, l'cr això, malgrat que els nervis de les voltes estaven trencats i despresos en molts punts, la construcció s'aguantava dreta quan \a començar la intervenció. La primera actuació va ser estintolar les \ oltes. i les bigues uri/it/ades han servit ara per confeccionar la barana de la passera. :i paisatge que es descobreix mirant cap avall és molt iferent: a través de l'estructura reixada que hi ha col·locat Vidal, el \ isitant pot veure a sota mateix dels seus peus la part externa del sostre de les capelles barroques i els enllaços construïts per unir-les a l'edifici iniciall. A l'esquerra de la passera, el finestral gòtic de la façana sud, sense vidre, deixar passar la llum i ofereix una vista insòlita de l'entorn del monestir.

L'ornamentació inèdita de Sant Escolàstica Aquest ha estat una altra de les troballes casuals fetes durant Ics obres de restauració. Kl frontal que dóna pas a la capella de Sant Hscolàstica sempre s'havia \ ist blanc. Però durant la reparació de les voltes de la nau lateral sud es va descobrir que el blanc nv.irxav a amb molta facilitat i deixava altres colors a la \ista. La intervenció del Ser\ ei de Restauració va retornar a la pintura, del segle XVII. el seu aspecte original. No se sap per què va ser coberta amb guix.

Ti-.x'r: SÍLVIA BARROSO F O I O S : XAVII.R LAKROSA


6 Setmana

ELS4CAIVrONS Dtvmdns,3ldemaigde

El

m o n e s t i r

de s p r e s

d e

I

1996

r e s t a u r a c i ó

Kls arquitectes Antonio Castro, Lluís Vidal Arderiu i Alfred Pastor són els tres arquitectes que han treballat en la restauració del monestir en l'última etapa completada, sempre sota la suI'l \ l : S n \

l\ I U K K O M i I •

YI../S.H.

pervisió del catedràtic Fructuós Manà. Ara. Lluís Cuspinera i Andreu Bosc estan acabant

la consolidació de l'ala nord-oest del mon u m e n t , on t a m b é s ' h a b i l i t e n les dependències definitives del Servei de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat. I abans de la intervenció del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat —

que va començar al claustre, el 1993—, Isidre Ambrós havia recuperat les teulades del claustre, i Blanco i Casadevall havien adequat la galeria superior entre el 1990 i el 1992 per convertir-la en l'espai públic que és ara.

"He estat agosarat només a Vinterior del monument, però respectant Vexterior" Va acceptar la consolidació del claustre, la primera intervenció encarregada pel Servei de Patrimoni, "perquè era urgent". Però assegura que mai no va estar d'acord amb la manca d'un pla director, fet que va esgrimir com a argument per a la seva dimissió. Tot i que el cap del Servei de Patrimoni, Antoni Navarro, sosté que "si no existia un estudi escrit, n'hi havia un de viscut, pels coneixements acumulats", Castro insisteix, com a símil, que "no es pot encarregar la restauració d'un fragment de Las Meritnas a una persona i la resta a una altra". Però abans de

l'esclat de la polèmica. Castro va tenir temps de drenar el pati del claustre, dissenyar l'escala de pedra "magnífica" que puja fins a la galeria superior, i canviar la fesomia del pati traient-ne quasi tota la vegetació. Va ser una decisió estètica que ha originat certes enyorances però que ell reivindica: "Ara es poden percebre els capitells magnífics d'Arnau Cadell, que són la veritable riquesa del recinte". En canvi, explica obertament que la decisió de deixar les restes de la basílica paleocristina a la vista va ser "una imposició".

Autor de la restauració de la façana sud, el campanar i les capelles barroques, Vidal va aparèixer en escena després de la dimissió de Castro. Una de les primeres decisions va ser alleugerir la solució que el seu antecessor havia proposat per al drenatge del subsòl, "unes voreres molt contundents visualment que hipotecaven la futura urbanització de l'entorn". La imperbeabilització de Vidal és soterrada i tapada amb sauló, perquè sent "massa respecte pels monuments per a aplicar-hi solucions radicals a l'esterior". En canvi, reconeix una actuació "agosa-

rada" a l'interior, sobretot en les bigues contundents i pesades que ha reutilitzat com a barana per a la passera entre el sostre de les capelles barroques i les romàniques (de transició cap al gòtic), a l'interior de les quals estan construïdes. "El contrast entre l'antic i el modern dóna un resultat molt interessant en aquests racons, que són els que permeten llegir la història a través de la superposició de solucions arquitectòniques". Per la mateixa raó, Vidal ha completat l'escala d'accés amb un tram metàl·lic que es diferencia amb claredat.

Alfred Pastor

tralitat" ha estat reforçat també

" ILUÒ ^ « r hnurin nauria /ivrnsínt agraaat

óddsu t era P ° s i c i Amb P ° r robjecP tot,

la nominació.

tiu s'ha complert a mitges, ja que l'arquitecte hauria volgut "reproduir els mobles originals de la sala". La necessitat de crear un espai utilitzable per a exposicions ho va impedir. Tot el treball en aquesta àrea del monument es va fer, segons Pastor, des de la "interdisciplinarietat", sobretot en col·laboració amb els arqueòlegs. Tanmateix, Castro es queixa de la manca de coordinació, que hauria provocat la col·locació de paviments i llums diferents al claustre —on treballava ell— i en aquest espai annexe. Per a Pastor, "no té cap sentit que dependències diferents s'hagin de solucionar de la mateixa manera".

reproduir els mobles originals de la sala capitular" L'equip d'Alfred Pastor, la secció de Restauració de la Generalitat va recuperar "simbòlicament" l'originalitat de la sala capitular. Mitjançant un paviment de dos colors que marca un requadre central a la zona on havien estat les cadires dels monjos, Pastor ha volgut recordar aquest ús de l'espai, que al segle XVI havia estat reconvertit en capella. L'efecte de "cen-

ambladis


ELS HCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR

Cinema de franc. Amb la targeta del Club podeu trucar per demanar una de les entrades de què disposem per a les sessions golfes que es fan a la Sala 3 dels Cines Sant Cugat. Aquesta setmana podeu demanar les entrades per anar a veure la pel·lícula Seven, que es projecta en versió original el dissabte 1 de juny, a 3/4 d-1 de la nit.

PELÜQUEROS Amb la targeta del club del subscriptor podràs gaudir de sessions de sauna, solàrium i manicura. Totalment de franc. Per obtenir els vals cal trucar al Tel. del subscriptor matins de 9 a 1 h. 589 62 82. Preguntar per Srta. Anna.

Demana la targeta Aquesta campanya va començar el 15 d'abril i és restringida a tots els subscriptors que tinguin la targeta. Cal portar-la a la benzinera Gríful de la Ctra. de Cerdanyola, la targeta és gratuïta, la podeu demanar al 589 62 82 i, una vegada codificada, ja la podeu utilitzar. Presentant la targeta tindreu un important descompte sobre el litre de benzina, descompte que inicialment serà de 4 ptes. Amb la targeta d'El Club tindràs molts avantatges, informa-te'n al 589 62 82.

Hípica Severino

Posa't a punt Amb la targeta del Club podeu assistir durant aquest mes a classes d'aeròbic, taekwondo esquaix. hidromassatge Sauna i Piscina Al Squash Sant Cugat (c/ Sant ade franc. L'horari per als sub.'· tors és els migdies de dilluns a divendres de 2/4 de 4 a 2/4 de 5. les tardes de dillu a dijous de 17 a 22 h i els sabtes al matí de 10 a 12 h obtenir els vals cal trucar telèfon del subscriptor.

Sortides a cavall cada diumenge on podrà gaudir del paisatge de Sant Cugat a cavall. Demani el seu val gratuït al telèfon del subscriptor

^m IDIOMES -TRADUCCIONS

Cursos Way-In

Amb la targeta del Club podeu assistir durant aquest mes a classes d'anglès, francès, alemany a l'acadèmia WAY-IN, al carrer Rius i Taulet, 2 Pral. la. Totalment de franc. Per obtenir els vals, cal trucar al telèfon del subscriptor: 589 62 82

589 62 82

Informació matins: 9 a 10 h. (Srta. Anna)


ELS4GWION3

Política Divendres. .11 tir maig de 1996

wmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmm Un

any

Fa un any, el 28 de maig de 1995, Joan Aymerich i la coalició nacionalista que encapçalava, CiU, aconseguien renovar per tercera vegada la majoria al consistori de Sant Cugat. Era una victòria, però, amb matisos: Aymerich es quedava sense una còmoda majoria absoluta i es veia obligat a pactar, dos

d e s p r é s

mesos després, amb l'únic regidor - e l primer des de feia vuit anysque va aconseguir ERC. Les eleccions municipals van donar poques sorpreses més: el PP avançava lleugerament i PSC i IC-EV es mantenien. Un any després, l'oposició es queixa de la impossibilitat d'incidir en l'acció de govern.

de

les

e l e c c i o n s

m u n i c i p a l s

L?any del pacte Loposició L oposició es queixa de la falta de diàleg derivada de Fentesa CiU-ERC CKI.IACKRWDAS

-Sant Cugat-

1I lili ha ha partits partits que que preferirien preferirien esesperar cl el mes de juny -mes en què es va formar el consistori actual- per valorar el primer a ny de govern (o de desgovern. depèn de l'òptica política des de la que s'analit/i) del m a n d a t 95-99. Aquest és el cas del grup socialista, que anuncia que d'aquí a uns dies farà públic un a anàlisi exhaustiva dels propòsits i despropòsits d'aquests dot/.e mesos. Les declaracions "provisionals" -i molt g e n e r a l s dcl portaveu socialista, Àngel Casas, ja deixen entreveure, però. (pic l'equip que encapçala l'alcalde, Joan A\ merii.li no sortirà massa ben parat. "Aquest ha estat un anv any de consolidació del tancament absolut a totes les propostes i actuacions". "S'ha c o n t i n u a t accentuant", afegeix Casas, "les fornies absolutistes i rígides", fornies que demostren, segons el portaveu socialista, que l'equip de govern està "mancat de projectes engrescadors". En aquest tarannà ha influit l'"ajut f'ajut numèric" que ha facilitat ERC, de qui Casas qüestiona la capacitat d'incidir en el govern de CiU, representada per nou regidors i l'alcalde. En uns o altres termes, tota l'oposició ess queixa del mateix: la impossibilitat d'incidir amb les seves propostes en l'actuació de govern. Jaume Tarragó, portaveu del grup municipal del Partit Popular, és el més benevolent. Denuncia que CiU i ERC practiquen una política de "fets consumats" i qüestiona únicament la dificultat de la situació econòmica de l'Ajun-

tament. En la resta, assegura, "estem majoritàriament d'acord" perquè "el model de societat que propugnen és similar al que volem nosaltres". El portaveu d'IC-EV. 1-Francesc rancesc Godàs, dirigeix les Ics seves crítiques a tres aspectes principals: una s i t u a c i ó e c o n ò m i c a q u e "condiciona" la capacitat de donar serveis per part de l'Ajuntament, unaa oposició amb limitacions per accedir a part de la informació i una intenció escassa per part de l'equip de govern de descentralitzar eni favor d e l s districtes.

Tot i alguna "patinada" socialista, el portaveu d'IC creu que, a la dTC llarga, les dues formacions establiran una relació de "confiança"

Joan Aymerich la nit de les eleccions elecctons municipals, quan els resultats el van confirmar com a alcalde de Sant Cugat per tercera vegada, però amb la pèrdua de la majoria absoluta. Foto: XAVIER LARROSA

Patinada socialista

Godis. però, també fa autocrítica i reconeix que tant per a ell com perr al segon regidor d'IC, Joan Balada, a q u e s t ha e s t a t un any d'"aprenecntatge" que han pagat amb la impossibilitat d'"estar atents a la reivindicació ciutadana". En tot cas, augura que tot i "alguna patinada" del grup5 socialista -en referènca al comunicat sobre ensenyament en què el PSC acusava l'equip de govern d'"inhibició", comunicat t que es va interferir en la moció 3 conjunta que tenien intenció de e presentar els grups d'IC i el I PSC-, a la llarga les dues formacions establiran una relació dee "confiança" que permetrà , en les eleccions del 99, "un canvi• i en la correlació de forces al con-i sistori". Les opinions de l'oposició no s'han pogut contrastar amb l'equip de govern -CiU i ERC-, tot i els reiterats intents d'aquest setmanari.

El nou consistori va quedar constituït el 17 de juny de l'any passat. L'únic canvi ha estat la dimissió de Joan Franquesa (el sisè coiiicm contem ant per l'esquerra a la fila fila de darrera.), que ha estat substituït per Enric Renau. Foto: JOAN LLAMAS

Qui hi ha sortit guanyant? C.C. • Indubtablement, Convergència i Unió. Un any després de les eleccions municipals que van donar la victòria al grup nacionalista -relativitzada, això sí. per la pèrdua de la majoria absoluta que, fins llavors, havia permès a Aymerich evitar el tràngol que sempre suposa negociar-, el pacte de govern amb ERC s'ha demostrat com un negoci molt rendible. R e n d i b l e , b à s i c a m e n t , per a CiU, que, a canvi d'un suport inqüestionat, no ha hagut de cedir en cap aspecte fonamental. I falta per demostrar q u e ERC pugui recollir una part -ni

que siguin les engrunes- d'aquest hipotètic benefici que havia de suposar per a la formació r e p u b l i c a n a enarborar la bandera del medi ambient i l'ecologisme. D e moment, s'ha vist obligada a justificar algunes decisions -llegeixi's gasolineres- amb arguments poc convincents. En tot cas, la u n i ó e n t r e els dos grups nac i o n a l i s t e s ha creat un bloc c o m p a c t e i el P S C no deixa d'intentar trobar l'escletxa que li permeti esquitllar-s'hi. IC, amb només dos regidors, centra l ' a t e n c i ó en els d e b a t s m é s transcendentals per a la ciutat i

no pot arribar-hi a d'altres. Tenint en compte el seu limitat marge de maniobra, l'oposició ha desaprofitat oportunitats (la dimissió d'un tinent d'alcalde i tres càrrecs de confiança, per exemple) i, en altres ha desviat el tret (com l'intent del PSC d'incidir en la problemàtica sobre l'aplicació de l'ESO acusant l'equip de govern d'inhibició). I queda el PP, que es declara "majoritàriament" a fa vor de totes les iniciatives de l'equiip de govern. O sigui, que el grup dels populars garanteix tres vots positius e n un 90% dels punts que es proposen a


OFERTA

VALIDA

FINS

EL DIA

10 DE JUNY

DE

1996


ELS IGYNTONS

UllO

10

Dnit:,/,,.. ~,1, iunyde 1996

E d i t o r i a l

Una inversió marcada per la recessió

ELS CANTONS Setmanari independent de Saiu (lligat del Vallès

1 » ) Pr«m«a Local ^ • T <*• Stt* Cugat. SL.

ConssH d'Administració Ramon Grau (prcsidcm) Josep M (labrcmo. Xavier Fornells. Pere Ksgucrda Dir* < -c 1 ia Ccnudas Radaccló S Í I M J Barroso. Can Morell, Àngels Castuera, l - n i n i c v Carbó. Rafa Moreno, Àtcx I-ópcz. Montse Sant. IVre l·ich, Kduard jcner Equip coraarctal Niirta Olivé, K v j l'o/o Conaall Editorial Ramon Crau (president) Josep M. Cabren/o (vtecprcuident) Monrserrat R timba ti (vnepresidcnta) Ir-irucM. Carbó. Jordi Casas. Narcís Castanyer, ; l·.vpierda. Xavier Fornells. krisnan Hernol/heuncr, (nucli Pedró. Ramnn l'ros. | . ! m \ INiífc. Kmili Renc. Jiuinc Sah.it. I'.K o Soler. Josep .V Tcividò. Joan Tortosa. Juan Trovaiio (lélia Ceriudas ^ e r r c t à r u l Subscripcions 1 Club dal Subscriptor \nna Harncda Fotografia \ a \ i c r I ,arn>sa Responsable ds diassny i maquatadó i \ e m a Hnrriuvn Impressió Rotimpres I U 7 ^ I - I I I . I I Y ' Í S

Distribució Mailmn Vallès S.I.. l'el. SK'J.'.Ul lïipmit ICÍJI (iMOI-'M

F

eia cinc anys que s'havien iniciat Ics negociacions i, perfi,Boehringucr Ingelheim apostava per Sant Cugat. El setembre es prenia la decisióque, de manera simbòlica, es plasmava públicament aquesta setmana amb Tacte de col·locació- de la primera pedra del nou centre deproducció de la multinacional farmacèutica en uns terrenys del Turó- de Can Mates. La història del cop de cap final de Boehringer l'ha determinada la crisi econòmica mundial iniciada a finals dels anys 90. Crisi que, per cert,

Sorpreses

C

osta de creure que ningú s'adonés q u e màquines excavadores treballaven des de feia una setmana entorn de la finca de Mas del Bosc fins que la clariana va ser tan visible que membres de l'Associació per a la Protecció del Patrimoni Cultural (APAC) la van descobrir casualment mentre passejaven pel Parc Central. Ningú, s'entén, que formi part de les dues administracions que tenen interessos al l'arc de Collserola i mitjans per detectar una agressió al medi na-

El Què passa a l'Àfrica? Què passa a l'Àfrica? Quin futur té? Els experts del nostre sistema capitalista afirmen que aquest immens continent superpoblat no té solució i està condemnat a la pobresa per les lleis econòmiques "naturals" i "objectives". La manipulació informativa és total: se'ns mostren les c o n s e q ü è n c i e s (fam, guerres...) però no la causa de la tragèdia africana. Se'ns vol fer creure q u e les causes són disputes tribals i ètniques, el fanatisme religiós o la inferioritat cultural i tècnica dels africans. S e ' n s amaga q u e e l s grans problemes africans tenen una sola arrel: el colonialisme ferotge, desestructurador i e s poliador per part d e França, Anglaterra i Portugal -princip a l m e n t - fins a la S e g o n a Guerra Mundial, i el neocolonialisme igualment agressiu d e la UE i els EUA principalment en les darreres dècades. Àfrica continua sent, per a Occident, una reserva mineral i agrícola. Occident organitza l'economia africana segons els seus interessos (exportació de matèries primeres), i l'executa mit-

es va endur per endavant la inversió- prevista per Nissan també- al Turó- de Can Mates. Des d'Ingelheim es va voler reestructurar i concentrar la diversificacióde centres que l'empresa alemanya tenia repartits arreu del m-ó-n. La crisi apretava i calia ser competitius, calia modernitzar i, a l'hora, desempallegar-se de velles estructures. L'adaptació- als nous temps va incidir de ple en els centres de producció- de Boehringer a l'Estat Espanyol. De fet, el centre de Sant Cugat significa el tancament dels de Sant Joan

jançant les receptes de l'FMI i la coacció del d e u t e extern i les intervencions militars (sovint camuflades com a "ajuda humanitària"). Àfrica necessita crear una economia regional autocentrada. El primer pas és transformar l'agricultura d'extensiva a intensiva i dedicar-la al consum propi, i ftoa l'exportació. Però, per tal d'evitar una nova intromissió d'Occident en la seva economia a través d e Yagrobussines, h o ha d e fer a m b el suport d'indústria agrícola pròpia (fitosanitaris, maquinària, investigació). Les grans inversions n e cessàries per a tot això haurien de venir dels excedents d e la mineria, sempre que aquesta estigui controlada pels matei-

de casa.

l'entorn de la zona afectada. En menor mesura, també hi ha hagut certa negligència per part del Patronat de Collserola. Els seus tècnics s'hi van presentar quan l'APAC va donar l'avís, però les obres s'estaven fent des de feia u n a s e t m a n a i se suposa q u e aquest és l'organisme encarregat específicament de la conservació de la serra. I, finalment, es podria esperar, com a mínim, alguna reacció d e l'àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament. Si s'ha produit, no en tenim constància.

e s c r i u

xos africans, i sempre que Occident no rebenti el preu d e les matèries primeres, com ha fet des d e fa tant temps. Tan sols a partir de la transformació agrària, i a partir dels seus excedents, es podrà dur a terme una industrialització no dirigida pel N o r d . Amb els excedents d e l'agricultura i la indústria, es podrien crear mecanismes d e benestar social. Però tot sembla indicar q u e Occident no permetrà el dese n v o l u p a m e n t autocenttat a l'Àfrica. L'actual mundialització d e l'economia dirigida per multinacionals i l'increment de l'interdependència desigual asseguren la continuació d e l'espoliació, la fam i les guerres en aquest preciós i immens

U t i l i t z e u el diari

desagradables

tural d'aquestes característiques: l'Ajuntament de Sant Cugat i cl Patronat. En aquest sentit, la negligència prové, en graus diferents, de tres bandes. La primera, i la més important, dels propietaris de Mas del Bosc. Van tallar 25 arbres d'un parc natural, va remoure terres i van eixamplar un vial fins a tres metres sense molestar-se a demanar ni una sola llicència. Tot i que ara es mostren especialment col·laboradors, el mal ja està fet, i l'únic remei q u e té ara és intentar restaurar

l e c t o r

Despí-, Badajoz i Madrid. Hem de concloure, doncs, que la inversió- a Sant Cugat -é-s fruit d'una -època de recessió-. I •é-s precisament això- el que dóna més valor a què- Sant Cugat i, evidentment Catalunya, hagin guanyat la batalla. En moments de vaques flaques, també-, qui està- més preparat, guanya. -És un indubtable -èxit de la Generalitat de Catalunya i, en la part que li pertoca, de l'Ajuntament de Sant Cugat que s'ha endut la inversió- més gran feta a la comarca en molts anvs.

continent. / L L U Í S L L E R E NA. Sant Cugat.

Barris abandonats Sembla que alguns barris de Sant C u g a t no es m e r e i x e n pertànyer a aquesta selecta ciutat. És el cas de la Floresta, barri del qual només es recorden quan arriben unes eleccions o per cobrar els impostos. La majoria dels carrers encara estan sense asfaltar i molts encara no tenen clavegueres. Hi ha dies que més que un barri d e Sant Cugat sembla un poblat del tercer món. Som veïns del carrer de la Capella, de la Floresta. Aquest carrer fa quatre anys que està alçat, esperant que l'Ajuntament es decideixi a asfaltar-lo. Les tapes

Feu-nos arribar les

v o s t r e s p r o p o s t e s , p r e g u n t e s , q u e i x e s de t o t a l l ò que u s i n t e r e s s i i a f e c t i 589 62 82

Etó4CAlVrCMNS

del clavegueram s'aixequen, en alguns llocs, més de mig metre, amb el perill que això suposa per a la circulació. Les voreres que hi havia fetes, les va treure la brigada de l'Ajuntament l'estiu del 92, amb l'excusa d'asfaltar el carrer, i fa uns quatre anys que esperem. Aquest carrer té un pend e n t molt pronunciat. Q u a n plou, els cotxes no hi poden pujar, ja que es formen solcs a causa de la pluja. Els escombriaires no poden passar amb el camió per aquest carrer a causa de les condicions en què es troba. Vam estar tres anys amb una canonada de l'aigua provisional que passa per sobre de totes les portes i ens quedàvem sense aigua a la mínima que pujaven les temperatures o que baixaven molt i ens exposàvem a qualsevol tipus d'infecció. Fa cinc mesos, van canviar els pals del telèfon i en van deixar les restes a la vora del carrer. A aquestes restes s'hi van afegir el fang, la pols, el perill de les tapes de les clavegueres aixecades, els solcs... Tot plegat dóna un carrer que no compleix les ordenances municipals. Estem totalment abandonats i ningú no se'n preocupa. Fins quan? / D O L O R E S ARJONA. La Floresta.


EUS4CAIVK)]NS Correus frena inversions

Entorn

La direcció de Correus ha decidit aturar la inversió que tenia prevista en una nova oficia per a Sant Cugat, tot i que reconeix que a la ciutat li calen millores urgents. Plana II

Unió davant al cable L'Ajuntament proposa crear un consorci que agrupi les associacions municipalistes de Catalunya i els ajuntaments inclosos en la demarcació nord-est que ha marcat la Generalitat per a la implantació del cable. Plana II

11

Divendres, 31 de maig de 1996

Medi

Ambient

Una casa de colònies fa obres a Collserola sense permís Està vinculada a VOpus Dei Passejar mirant el bosc té a vega-

tat. Agents rurals van aturar les

des efectes profitosos. Membres

màquines excavadores que treba-

de l'Associació per a la protecció

llaven en l'ampliació d'una espla-

del patrimoni cultural (APAC) van

nada; unes obres promogudes, se-

detectar moviments de terres al

gons l'informe de la conselleria de

costat de la casa de colònies Mas

Medi Ambient, per la casa de colò-

del Bosc, en plena serra de Coll-

nies Xaloc. El resultat: 1500 me-

serola. Van avisar el Patronat de

tres cúbics de terra remoguis i 25

Collserola, qui al mateix temps va

arbres tallats, segons el Patronat,

alertar l'Ajuntament i la Generali-

sense cap tipus de permís

La clariana oberta enmig de la serra es pot veure des de qualsevol punt alt de la ciutat. Foto: X.L. CÈLIACERNADAS

Les màquines excavadores treballaven al costat de la casa d e colònies Mas del Bosc, situada enmig de la serra de Collserola en uns terrenys qualificats com a zona forestal i utilitzada habitualment per l'Opus Dei pertrobades de joves i exercicis espirituals. Abans de la intervenció dels agents rurals, avisats pel Patronat de Collserola, les màquines van tenir temps de remoure 1500

metres cúbics de terra, tallar 18 pins i 7 alzines, obrir un camí de 200 metres i eixamplar l'esplanada fins a arribar a una superfície de més de 2000 metres quadrats, visible des d e qualsevol punt una mica elevat de la ciutat. Segons el Patronat, la promotora d e les o b r e s no t e n i a llicència per dur a terme una activitat que, en casos com aquests, quan s'afecten zones forestals, està perfectament reglada. "A mi m'ha sobtat, perquè tothom coneix la situació legal de les fin-

ques que hi ha a la serra de Collserola", explica el gerent del Patronat, Marià Martí. "Aquest tipus d'actuacions, afortunadament, no es produeixen gaire sovint". La Llei d'Espais Naturals del 85 preveu sancions per a aquests casos q u e poden arribar a mig milió de pessetes, sancions que aplica la Generalitat. A més, l'administració a u t o n ò m i c a s'atorga la c o m petència d'obligar a qui ho hagi fet a prendre les mesures correc-

Serveis

tores necessàries per restaurar l'espai afectat. La propietat En Finforme dels agents rurals d e la Generalitat, figura com a promotora de les obres la casa de colònies Xaloc. L'edifici de Mas del Bosc, però, consta al registre de cases de colònies de la Direcció General de la Joventut com un c e n t r e privat propietat d e l'empresa Alimentos Escolares

S.A. (Alesa) . Aquesta e m p r e sa,per la seva banda, assegura que només se n'ocupa de la gestió del menjador i la neteja, i que la propietària és Establecimientos Culturales del Mediterràneo. El seu responsable, Isidor Ramos, assegura que les obres s'han fet per "prevenir els incendis". Amb tot, reconeix que "s'ha fet malament perquè ningú no va pensar a demanar els permisos, però després de la intervenció de la Generalitat, ara s'estan tramitant".

I n f r a e s t r u c t u r e s

Correus decideix frenar el projecte de renovació a l'oficina de Sant Cugat Havien anunciat un canvi d'edifici CM.

Parba gestionarà els nous parquímetres • L'Ajuntament de Sant Cugat ha decidit cedir la gestió dels nous parquímetres de les zones blaves a l'empresa barcelonina Parba SL per un període de cinc anys. El pressupost que ha presentat l'empresa és de vuit mi-

lions d e pessetes, segons ha explicat el tinent d'alcalde de Serveis U r b a n s , Joan R e c a s e n s . Amb la posada en funcionament de la nova empresa es renovaran les màquines que hi ha a Sant Cugat i que va instal·lar l'em-

presa que oferia el servei anteriorment. De fet, Parba ja ha instal·lat els nous parquímetres en algunes zones d e Sant Cugat, com a la zona blava que es va condicionar fa uns mesos al mercat de Torreblanca. / C M .

El director territorial de Correus a Barcelona, Antonio Càrdenas, va assegurar la setmana passada a Terrassa que Sant Cugat, juntament amb Rubí i Terrassa, és una de les ciutats de Catalunya on cl servei necessita actuacions urgents de millora. De fet, Càrdenas va anunciaria instal·lació de l'oficina de Correus de Sant Cugat en un nou edifici. Tot apuntava que el nou local seria un dels que pertanyen a l'empresa municipal Promusa. Però, de moment, el projecte ha q u e d a t paralitzat. E l s responsables de Promusa no han rebut notícies de Correus des que van presentar el seu projecte al concurs públic que va convocar l'òrgan postal. Però, Càrdenas insisteix en "la necessitat urgent

d'actuar a les ciutats vallesanes". Segons ell. "és prioritari treballar els canvis de Sant Cugat, Rubí i Terrassa", tot i que les queixes dels treballadors de Correus més intenses han estat les de l'oficina de Rubí. El responsable de Correus a Barcelona va assegurar que la direcció del servei postal és sensible a la petició dels treballadors i va explicar que els darrers mesos s'han fet diverses reunions entre la direcció i els sindicats en les quals s'ha tractat el tema. D e fet, les actuacions dels responsables de Correus a Barcelona han estat seguides en els darrers anys, de prop, per ía Cambra de Comerç i, a finals de la temporada passada, el balanç era força encoratjador. Correus havia presentat un projecte amb uns objectius i, segons Càrdenas, s'havia aconseguit bona part del que s'havia proposat


12 Entorn

US4CANTONS

Divendres, 31 de maig de 1996

L'obelisc de Coll Fava JOSEP MARIA CABRERIZO

Ben mirat, l'obelisc q u e han col·locat al bell mig de la rotonda de Coll Fava és, a més del punt de referència de la /.ona, també un punt d'atracció, j a q u é atrau les mirades de tots aquells conductors i vianants que passen per aquella /ona. i per tant alguna cosa hi hem guanyat. Mentre aquests miren l'obelisc, no veuen l'estació de Renfc q u e hi ha a l'altre costat, amb el fàstic q u e fa. Si filem prim, hi podem trobar altres aspectes, en aquest obelisc. Alguns poden ser, fins i tot, criticables. Per exemple, no és al·legòric de res. Dic això perquè a la /ona on s'ha instal·lat, d'entrada, fa la sensació com si s'hagués perdut, amb aquesta construcció, una oportunitat de fer-hi quelcom més que un punt de referència exclusivament immobiliari. L'emplaçament era l'idoni per haver anat més enllà... no d'altura, sinó més aviat de contingut. Podríem dir que les muses d e l'art aquesta vegada no s'han posat d'acord a fer conjugar el poliedritisme històric de Sant Cugat amb la modernitat al·legòrica que mereixia la zona. (No sé si han entès el que he dit, però els asseguro que he quedat ben descansat) Per exemple, fets socials, personatges de la cultura o polítics. Fins i tot, la desapareguda

masia pairal de can Vullpallereso la figura del pagès, personatge arrelat a aquests terrenys fins fa ben poc, podrien haver servit com a inspiració a l'autor. Oblidar o no tenir en compte certs aspectes santeugatencs és no saber que als santeugatencs ens agrada escriure, parlar i omplir-nos la boca de referències sobre les nostres arrels i el nostre passat. I en ocasions com aquesta, és quan sembla que més s'hauria de tenir en compte certes "petites coses" de la història de Sant (Uigat. Sobretot si es vol deixar, per a futures generacions, testimoniatge tant del nostre passat com del nostre pas... Però anem a pams. L'obelisc hi és, i com que hi és, potser el que hem de fer és mirar endavant i punt. També té coses positives, com també en té l'altre que hi ha tocant als jesuïtes, i que també ha construït Antoni Rosselló. Per cert, aquell sí que es va dedicar, i això que Gaudí ben poca relació va tenir amb Sant Cugat, com no fos una visita que va fer al monestir quan era estudiant d'arquitectura... Com que l'esforç q u e han fet l'Ajuntament i la iniciativa privada s'ho val, penso q u e aquestes d u e s obres mereixen ser considerades com a signes d'identitat cultural per a la ciutat.

Serveis

L'Ajuntament destinarà 1 1 milions de pessetes al servei d'informació 0 1 0 Ferrés diu que Vèxitjustifica la despesa CM. - Saat Cugat -

VA fet q u e el servei 010 hagi duplicat cl nombre de trucades des q u e es va instal·lar a l'Ajuntament de Sant Cugat és una prova del bon funcionament, segons ha explicat el tinent d'alcalde de Serveis Interns, Jordi Ferrés. Segons ell, a q u e s t és motiu suficient perquè l'Ajuntament destini més de 800.000 pessetes mensuals al manteniment del servei, a través de la companyia especialitzada Teleaction. D e fet, segons Ferrés, a q u e s t a e m p r e s a ha d e tenir personal disponible contínuament "perquè el servei no pot deixar de funcionar a causa d e les vacances o per la malaltia d'algun treballador". Teleaction assegura el funcionament del servei 010 i la formació d e treballadors. Les despeses del servei inclouen el manteniment de Ics bases de dades d'informació general i el seu manteniment. Kl tinent d'alcalde de Serveis Interns creu que "s'ha de tenir

en compte que el servei 010 ampliarà ara la franja horària i atendrà les trucades des d e les 9 del matí fins les 8 del vespre". A m b a q u e s t petit canvi, respecte a l'any passat, "el servei 010 vol donar les primeres passes per convertir-se en una xarxa informàtica q u e connecti la base de dades amb la resta d e d e p a r t a m e n t s i empreses q u e ofereixen o d e m a n d e n serveis a l'Ajuntament de Sant Cugat". A llarg termini, el servei 010 s'haurà d e convertir e n la base de diferents punts d'informació per als ciutadans, ja sigui a través d e la xarxa Internet, o en monitors a m b menús desplegables que se situaran en diferents punts de la ciutat. Jordi Ferrés assegura q u e una d e les passes més importants d'aquest procés "és aconseguir q u e tota la informació surti d ' u n a mateixa base de dades q u e permeti treballar amb |a seguretat que amb una sola actualització es corregeixen els possibles errors que es poden rebre des de l'Ajuntament".

' COLOHXS eA/ *-ECO*D A t A ?A&£ S/A <?U£ fi^Tia^MEhrr

<\veu _ vvàyi •ÍMV//A CONREAT Açu&rs irfi*ews .•WÍSMT

Ü

...l ARA 441 VOStul

t PB F U U A CAtü/cA PER * l * Ò

L'MANI

Aguegr PiRui7 fyrjsütr A M t r w ntr ^2gí£^ N í (?Eg. fOR QOe PEBROT/

-

J

9tV$\ —\ fst AUtfNVS

Il·lustració: J.M. CABRERIZO

Un obelisc de 34 m. marca el centre de Coll Fava ce. Dotze tones d'acer "cortén" (un tipus que resisteix indestructible el pas dels anys i les inclemències del temps) han servit per esculpir l'obelisc de 34 metres d'altura q u e d e s d e la s e t m a n a passada s'aixeca al mig del nou barri d e Coll Fava, darrera del Monestir. El pirulí és obra del florestà Antoni Rosselló-autor també del que es va instal·lar a l'extrem de l'avinguda Gaudí-, a qui li va encarregar l'ajuntament amb la col·laboració de l'empresa immobiliària Vèrtix. L'escultor ha invertit cinc mesos en una obra que vol ser, segons ell mateix, "un element de centralitat i d e referència" tant pels vianants com pels conductors que utilitzin la Ronda Nord per anar de Rubí a Cerdanyola. Per muntar i col·locar l'obelisc -un element que, segons recorda Rosselló, van inventar els egipcis "com un homenatge al sol"- van fer falta dues grues de grans dimensions. I és que un pirulí de 34 metres comporta "un gran nivell de complexitat".

Kl pirulí és i>bra de l'escultor Antoni Rosselló. Foto: X.Í..


Societat 13

ELS4CANTONS Divendres, 7 de juny de 1996

C r i s i

al

Club

Muntanyenc

Reflexió sobre una crisi MANUEL MONTEVS

L

es notícies referents al Club Muntanyenc Sant Cugat apareixen, sovint, amb uns efectes de caire propagandístic, com si els dirigents volguessin que la societat de Sant Cugat s'assabentés de tot allò que fan o projecten, però silenciant els inconvenients, tant de caràcter econòmic com organitzatiu, que puguin comportar. O sigui que, en conclusió, són notícies de color rosa. A q u e s t a m a n e r a de d o n a r a conèixer les activitats del club obeeix segurament a raons d'índole personal dels dirigents, en tractar-se de persones poc o gens receptives per assumir crítiques o petits fracassos. En altres paraules, el seu mal entès amor propi no els deixa veure més enllà d'uns centímetres. També podria ser que obeís a altres raons de projecció a mitjà termini, per altres finalitats, per a mi desconegudes, i que les notícies emanades del C M S C els servissin, en aquest cas, de palanca.

metre mai que s'arribi a la crispació. Aquests dirigents deuen pensar que uns socis o un nucli petit poden no tenir raó en les crítiques, però quan en una reunió a la qual només hem pogut convocar un sector de socis, els qui van assistir-hi van expressar de forma c o n t u n d e n t la seva disconformitat amb alguna de les actuacions dels dirigents, aquests, sense cap dubte, haurien d'haver fet un acte d'humilitat, deixar la supèrbia que implica aquest amor

Sigui el que sigui, és clar que aquestes persones no han trobat el lloc adequat en el si del CMSC, ja sigui pels seus interessos o per la seva personalitat, perquè el primer objectiu a assolir per una junta directiva com la del CMSC ha de ser l'equilibri i l'harmonia entre la seva massa social i no per-

taments.

La

tra dels dirigents de qualsevol societat, i més en una com la del CMSC. .Allò que vostès, senyors dirigents, denominen sector crític i després qualifiquen de minoritari, al qual imputen que només es fixa en un defecte formal de la constitució de la societat cooperativa, es una manera grollera de contrarestar a q u e s t sector (que de minoritari no ho és gens), ja que aquest defecte només és el vehicle per fer una crítica força més global. 1) La constitució ^ / #/' de la cooperativa 7 és un acte d'irresponsabilitat i ultrapassa el qualificatiu de d e -

"(No espot) menysprear els criticants, que clarament estan

propi mal entès i gxgj^jjf reconduir la si-

tuació des de ía

m

atacar-losfrontal

seva plataforma,

tot i que aquesta reconducció signifiqués canviar o

ment deforma • /• • / indíVldUal,

/

• j a qUe

....^«v.u ^ ^ fecte formal q la junta li aplica. 'una banda, per no haver convoque poguessin ser f 0 r r 0 S a m e n t S'ha s cat una a s s e m motiu d enfron•' blea prèvia per e debatre aquest Lperdescomp. ^ tema, sotmetenttat, no menyspredelS dlílgentS lo a la seva aproar els criticants, vació, ja q u e és que clarament esl'òrgan suprem de l'entitat, la qual tan exercim un dret, ni atacar-los cosa significa una vulneració dels frontalment de forma individual, estatuts. I, d'altra banda, per haja que aquest tipus d'escalada ver utilitzat, per part de la junta, forçosament s'ha de {rirar en con-

íefks'acdvitats" aquesta escalada

£

d girar en contra

vida

soci

de forma il·legítima, les dades personals de 150 socis del Club Muntanyenc. A banda d'aquest acte d'irresponsabilitat, la junta no ha donat mai explicacions convincents ni objectives de les raons que l'han portada a la realització de la constitució de l'esmentada cooperativa. En conseqüència, la creació de la cooperativa és una incògnita que defuig qualsevol anàlisi objectiva. Com a exemple, es plantegen aquestes qüestions: a) El CMSC i la cooperativa són dues societats que es regeixen per uns estatuts i una legislació diferents. b) Quina solució i tractament tindrien els socis que ho fossin només del club o de la cooperativa? c) Les eleccions a les juntes rectores de qualsevol de les dues entitats no poden estar recíprocament supeditades l'una respecte a l'altra, ja que les normes vigents ho impedeixen. 2) No atendre des de fa mesos la petició de diàleg, reflectint amb això una actitud que per si sola mereix una desaprovació absoluta, pel que significa dç menyspreucap al soci. 3>Utilització del budfctí del chib com on òrgan de propaganda de la junta, quan el protagonista del butlletí hauria de ser ei soci amb

les seves activitats i opinions. 4) Organitzar activitats en el si de l'entitat paral·lelament amb d'altres que ja es fan, cometent una acció de menyspreu cap a la persona i personal o secció que les organitza. Això, per si sol, pot ser una barroeria, però quan s'hi persisteix comporta una voluntat dubtosa en les finalitats. Resumint, senyors dirigents: considerin que les crítiques no volen dir que tot està mal fet, sinó q u e volen dir això, crítiques. I vostès han de solucionar aquest contenciós donant mostres de tenir uaa voluntat inequívoca en aquest sentit, admetent les critiques i els dubtes que sigari donant totes te» explicacions que: se'ls demanin.

Ex p o s i c i o n s

a I

Els alumnes dels tallers d'adults e x p o s e n els treballs La mostra es podrà veure fins al dia 12 - Sant Cugat Aquesta setmana es pot veure a la Casa de Cultura una exposició amb els treballs que han fet els alumnes dels tallers de l'escola d'adults. Aquesta és la primera vegada que els professors dels tallers de manualitats s'han decidit a exposar les obres que han fet els alumnes al llarg del curs. La intenció d'aquesta mostra és donar a conèixer la feina que es fa a l'escola d'adults, i que no es redueix a l'educació primària dels alumnes. En la mostra, que es va inaugu-

rar dimecres, hi participen unes 75 persones, q u e són les q u e han assistit aquest curs als tallers de manualitats. L'exposició la integren peces diferents: hi ha mocadors pintats a mà, quadres amb gravats, esmalts, vidres esmerilats o escultures de guix pintades, entre d'altres. La majoria de les obres les han fet dones, que són majoria entre els participants al taller, tot i que també hi ha homes que s'interessen, segons les professores, per les manualitats. La mostra es podrà veure fins al dia 12 de juny. /A.C.

Pep Blanes va actuar com a mestre de cerimònies del sopar que es va fer al restaurant El Mesón. Foto: X. L.

El Mesón presenta la cuina del b o n temps Un menjador ple de gom a gom va d e g u s t a r dijous passat un tast a m b els deu plats extrets de la nova carta q u e el conegut restaurant ha preparat per

a q u e s t a temporada. Els plats van ser presentats per l'artista i gastrònom P e p Blanes, q u e va explicar el seu origen i elaboració. E n el mateix acte, es va fer la presentació en societat del

C l u b G a s t r o n ò m i c D o m Cugat, que ja té trenta membres i q u e organitzarà el proper mes d'octubre un sopar dedicat a la cuina monacal, a m b receptes r e c u p e r a d e s dels monjos del Monestir.

ÍUMAGM

RUBÍ MÀRMOLESY GRANITOS S.L.

SUMINISTRO Y COLOCACIÓN DE MÀRMOL, GRANITO Y SILESTONE EXPOSOÓNY OFICINA: Ctra. de terrassa, 97 bis 08191 RUBl(BCN) TeiyFax 699 78 02

TALLER C/Potit, 15 - Pol.lnd. La Llana 08191 RUBÍ(BCN) Tel. 699 94 56


14 Entorn

ELS4GUVTOÏV5 Divendres, 31 de maig de 1996

L ' e n q u e s t a

Com creu que es podria millorar el servei que ofereix Correus? - Sant Cugat El servei de Correus a Sant Cugat ha provocat queixes de clients i de treballadors. De fet, els responsables de Correus a Barcelona són conscients dels problemes que hi ha al servei. El director provincial de Barcelona, Antonio Càrdenas, ha destacat Sant Cugat, Rubí i Terrassa com a zones prioritàries del Vallès Occidental. Amb tot, la direcció ha decidit ajornar la data de l'inici dels canvis que s'han de dur a terme a Sant

LÍDIA RODRÍGUEZ 30 ANYS FUNCIONÀRIA

JOSÉ MARÍA GOM K/

"Jo crec ijue haurien de posar més personal. Els treballadors mateixos comenten que tenen molta feina i que no poden assumir tot el que els toca fer. "

"Per a mi ja està bé com està. No tinc queixes del servei que ofereix Correus actualment."

24 ANYS ADMINISTRATIU

Cugat. El canvi d'edifici de l'oficina central no es podrà fer efectiu fins que no es rebi l'ordre de Madrid. De moment, doncs, els treballadors de Correus hauran de seguir treballant en el mateix edifici i els clients que fan servir els serveis de l'òrgan autònom hauran d'esperar una temporada fins que no es comenci a treballar per aconseguir millores notables. Els santcugatencs, però, ja tenen clar què és el que volen de Correus. / C M .

DAVID HERMENS 26 ANYS COMERCIAL

FRANCISCÀ VIDAL 36 ANYS CORRESPONSAL VIATGES

LLUÍS CASADEVALL 7 0 ANYS JUBILAT

"Jo no faig servir gaire el servei de Correus. No tinc ni idea de com es podria millorar el servei que dóna ara."

"Possiblement, si els treballadors anessin a repartir tots els dies de la setmana es millorarien els resultats. No dic que la culpa sigui dels treballadors, sinó de la situació actual."

"Jo crec que s'hauria de crear un altre torn perquè hi pogués haver més treballadors repartint al llarg del dia. Amb això, ja n'hi hauria prou perquè es notés la diferència."

ISABEL MONTORO 34 ANYS MESTRESSA DE CASA

MARIA ASSUMPTA RULL 45 ANYS ADMINISTRATIVA

ANABEL GUTIÉRREZ 21 ANYS ESTUDIANT

XAVIER CARBONELL 27 ANYS ADMINISTRATIU

JOSEP CASALS 26 ANYS HOSTALERIA

"Jo no he tingut mai cap problema amb el servei de Correus. L'únic que quan envies alguna cosa des de Barcelona a Sant Cugat triga molt, però no sé si és un problema de Sant Cugat o de Barcelona."

"No el faig servir gaire. Però mai no he tingut problemes amb el servei de Correus. N'estic bastant satisfeta."

"No sé com funciona perquè a casa el correu l'agafa la meva família. Per tant, crec que no he d'opinar sobre aquest tema."

"He sentit dir que hi ha persones que els triga molt a arribar el correu, però no sé res del cert perquè de fet no sóc d'aquí, sóc de Barcelona."

"No sóc d'aquí, però no crec que hi hagi cap motiu per queixar-se del servei de Correus. Almenys, a Barcelona funciona bé."


Societat 15

FXS4CANTONS Divendres, 7 dejuny de 1996

L ' e n q u e s t a

Quin tipus d'actes troba a faltar en la festa major dels últims anys? Falten tres setmanes p e r q u è comenci la festa major i la comissió d e festes enllesteix el programa d'activitats d'aquest any. Tot i q u e encara no es coneix, no es preveuen canvis espectaculars respecte a les últimes edicions, q u e , c o m e n la majoria de municipis catalans, han tendit a ser més mesurades després de l'esclat dels ajuntaments democràtics els anys vuitanta. Això vol

dir que els grups, orquestres i cantants més populars van anar desapareixent del cartell, fet q u e ha provocat d e v e g a d e s les queixes dels més joves. Però a l'hora d e d'avaluar la festa major i d e m a n a r el q u e hi troben a faltar, els santcugatencs no van gaire més enllà d'aquest aspecte: són sobretot els més joves els que reivindiquen aquest retorn d e cares conegudes del rock i la prolongació dels actes nocturns, q u e t r o b e n que s'acaben massa d'hora. La resta de la programació, la consideren variada i prou completa. / S . B .

LAURA CLARA 48 ANYS

JOSEP MARIA OBIOLS

JORDI PASTOR

MARIA CARME MATEO

22 ANYS

30 ANYS

ESTUDIANT

30 ANYS

ESTUDIANT

20 ANYS

COMERCIANT

"Jo als balls d'orquestra no hi vaig gaire. O sigui que potser agrairia que hi hagués més espectacles de teatre, activitats més tranquil·les. Com aquell any que va venir Dagoll Dagom".

"Hi hauria d'haver més concerts i amb més marxa a la nit. No cal portar la Plateria. Poden venir grups senzills però que sàpiguen animar. I fins més tard, no com l'any passat, que a dos quarts de dues ja érem al llit."

ADMINISTRATIVA

"Jo crec que ja hi ha una mica de tot. Jo, per exemple, participo en el concurs de pintura ràpida, i crec que tothom pot trobar alguna cosa que li agradi en el programa."

ESTUDIANT

"Jo el que trobo és que la fira d'atraccions per als nens és una mica pobra. Crec que hauria de ser més gran, pels habitants que hi ha a Sant Cugat."

"A mi em sembla bé el programa que s'ha fet els últims anys. L'únic que potser demanaria és que els concerts duressin fins més tard, perquè després no saps on anar si vols continuar la festa."

JOSEP CASTRO

VALENTÍ IGLESIAS

ANNA LATORRE

ISABEL PASCUAL

21 ANYS

TONI PARrx)

36 ANYS

28 ANYS

ESTUDIANT

20 ANYS

MESTRA

LLICENCIADA EN DRET

43 ANYS

REPORTER TV SANT CUGAT

"S'ha de potenciar el tipus d'acte com, per exemple, l'arrossada de la plaça Barcelona, que serveix per reunir molta gent. Crec que s'hauria de fer una trobada de diferents col·lectius i entitats en un lloc gran. com cl camp de futbol."

PSICÒLOGA

"Falten més concerts com els que es feien abans. Actuacions de grups com Els Pets, Sopa de Cabra o la Dècada Prodigiosa, que portaven molta més gent al camp de futbol que els dels últims anys, fins i tot gent de fora que ara ja no ve."

"Crec que s'ha d'instal·lar cada any sense faha la fira d'atraccions per als nens, perquè tots hi volen anar i això atrau els pares. Jo, q u e visc a Valldoreix, vinc per això, i de passada vaig a algun concert o a les casetes del Centre Popular Andalús."

"Les festes majors d'ara no tenen res a veure amb les de quan jo tenia q u i n z e anys. Venien més grups i més bons. Ara és més tradicional. Jo voldria tornar a tenir una festa menys per als meus pares i més per a la meva generació."

"Jo trobo que està ben organitzada. Penso que tenen en compte tots els sectors i totes les edats, tant els nens, amb activitats infantils, com els joves, com tot. A mi em sembla bé."

C O N C E P C I Ó MOYA


16 Societat

ELS/CANTONS Divendres, 7 de juny de 1996

Consum

Casaments

Kl dissabte passat, dia 1 de juny, van contraure matrimoni a l'església de la parròquia de Sant Pere üctavià, al monestir de Sant Cugat, Susana López. Carrillo i Fernando Ruiz Romero.

Coses de casa és el que podreu trobar a la nova botiga que El Pont Llar va inaugurar dissabte passat al carrer Girona. Tot el que necessites per re-

novar la imatge de la llar o el regal que busques. ho trobaràs a El Pont Llar perquè Sant Cugat necessitava un altre Pont i, ara, ja el té.

Gabinet mèdic quirúrgic

XUNICADBVTAT Dr. Carlos R. Rosetti

PRÒTESIS FUA Y REMOVIBlf CIRUGÍA - ESTÈTICA BIANQUEAMIENTO

—m

MUTUALIDADES

Odontologia

Cirurgia

Consult. Centre Mèdic

Pediatria

• AOEVIfcLl„.i-a_„,..,=.....

• JOSEP « . « O ^ t J I W W » CASA»

^ítT· ^••^^C^*4Ï T ^ f f R ^ ^ f f f W ^ ^ W A

IMMVTIH

Tocoginecologia-Obstelrkia

• Cirurgia i medicina estètica

Me** i tant». CrJM«lM*;*to*jpa, 23.

»«!^^Ç^,»fÍtlM, •CENTRE os^AMtttttiriatc

9*747216 • DRA. «EWCMSVWA nREaviavULA

,.i>ni.i.iiw«T4«»iéw*«ww<

Av Catalunya, 2t.bfittt&£«*«$fft

PFAFF. RtdUM*.«W«ftft,Cttt«S«ltKl, fi+itffftfitl tUr tffBFWMH W'XN titolllfrit In Agmp. MUT ME&RAf Av Cttttttnya, 22. • CtÜMCAi {Rota* iria 8mGup«fcir689911» OdMMfegte .. .A* • WLAR CANOSAÉMO* Dietètica-Nutrició PaStaí» - MadamwtMMúm. Air Torre«9** tsatwa 2-ft.»^9iK*CtK)at «ttftfliARIUS SOLER «MtMMttttA^MtMtMttJhmpw »674gy99?|y ; a648 Awpjnlgm. nmncie *n*Sca HorasvxwlnOdortate9te«HiWli»wt OftxtfmcíB im • ORA, ANKA POmmti CALDES ftMKreMMKK*. 25-27 itüa SaotCWjst plantotOçpH De «Mun» a (tewntftat. d» t * h * tSttt de P*tairis VftaMtoSattitMapft·.&nclavafit· I6ha20h Major, J»<8Miv 3*. Sard Cu- ria2i lerph SMitGagtt. • O R A . M, OOWNQO GALLART «599299s.*75«?«« MaoK*» sanarà». (Setótfca. (Mtom, * a « j*t «6747240 t»wt<*joua.tCT»toamtegui)t« ttncfavate- • CÚNEA DENTAL tramcoòNOA Podologia d » . « . i * * * > 9 « t * C » a * «-«74 « 3 » Onctw Ranw Bnmlfc OaJaWnet». «*dutfvamBrtneneladttMmiMMMrtiSlt* • OR. JOSEP K. FREDISDBft Cuoaf «$997940} Maldites <M (Mta^ÇHaBia, pTaflfltfcaoA0B4r' c* • CLÍNICA drçuss prtptkim·tOfruraad·H^Ma)*»* 0W,í(St»R<5«OI«1>».R<Me()a$«a»ma« FUNCIÓ HI/aHJlllH»tJltllftll «3254179 >«MM»ttM Sot UamOania QHHMlim m*VblPMvm Atf Torobtan- «5094866 ^ • OR.í • OR. CARLOS; CttNa«A)9T^49MÉtilkfJB%tti Psicologia ^I*""«I mwifMi™w "-uf«-•— - Oda**)»*, «en* i 20. If 3a. Sart Cugat • CENTRE DE PSICOLOGIA Fisioteràpia CÚNJCA TradDfmd'apnnMIH^td» la « 6 W H parla Nana.adMMW«sta«kMK.AVCala• « $ m R 0 9 j t A FERRÉ ibiivaJí 3r1a StMK^tgaL ttatotMasi». AafeKncte sanftStia Rale A*«6743873 #a

«•»»«MM.

Rbla. Ribatallada, 20 - l r 3 a Tel. 674 72 16 Sant Cugat Turno por las tardes

OWWUW SantCogat « 9 7 4 4 6 7 2 • GRF-GABINET RECUPERACIÓ FUNCIONAL

Tel 589 53 48

•!S!J!!Jf!ji^*^

# 0 n t K M f f M E R R A f QAWW6W

«MiM^».awSMaia>t ******

Mútues

Dra.M. Neus Benito Bujosa

Av. Torreblanca 2-B • 3r A despatx 7

CENTRE DE REHABILITACIÓ FUNCIONAL

SUSANA NICOLETTI

C/Sant Antoni, 74 Tel. 674 74 37

Institut Psico-Mèdic Sant Cugat

S^MrSM.6«M0tK)at ««01215 • Cf*tTBE PStóOTERAI<lA OCL Av lon*MM^«aJ.«ftv%< VÀLUES fekwtogfa, pciquam*. logopfcíluï'teçatJit drt«s 5 2n.3a SaMCuçtf. «AturociiLAR « 6 9 9 40 SI CMHWmwft les prtorijwlb • M.Aat^BfAeB«AROO CARDO- TiwuwaWuga. Cefamwa < aaqa«n» MMt.Te8««Cu9a! NA *»*«**#* ««totflbta.Can Mon. t Jte « M M * . « * PBHoUne. « a e t ^ # l ~ ««7S-$tW . <»•)! ?. , 44-4309639 •i0«a»OO«BNQ0P«0» * " ' - , OrtodònciaOtorinolaringòleg •0RA.PAU^M ntMiatf«.Ai»lskCdapR»o dAcuKslkda TraunwWloaía orloe6<^ABt«!«s*^ « f B H a A N pewAN w A naana. Pravus». MadyM PofcWitf.'Itiw»'^ Pi«viac3 Aísp«ane<« swwate MMW*« MtttKVt tmsMtna « radetesrwio*. psteoFramce«c Moraga» 48, » • 2. SontCugrt tantaw. Hew»«oi»i<nGUdn Franesse Mo- tSüfic*. 2-». 2»-1(iSaW:(ït<Satflf | t § (*0Ba.2S^T.èr> í*. Sani »ugat «6764853 18 98 w«T« 96 93 -419 49 46 /> >•••»

IHiiillI Metge capçalera | «MtSGdtttlOtCMMM* '» * w,jaf»?W».ASC,A«**m·WÇ ', afc. A* T«maittt*£4\ 9t «fe

Dra. NI. Àngela Font Pons

• CARIWEUVC*SpüU>

miowiiiiciin, GIMNÀS BIOCK U Rosselló, 17 • ENTRADA PER ST. ANTONI. 71

• Cirurgia general sense ingrés

Oftalmologia

Pedagogia-Logopèdia

• SEGONA VlftAULONGA • UNION MUSEBA BSSWCO. Hu- f'od-igogatoqopWíaProMainMtIlangualtkwtfaooKtw»<* tratMll nürn. ZTf. Ph{» Au- fjBtapreneniai'p C Vi». 5-7 íí 2B Sant guBla.'5 SeruCt^ Cugat « 589 12 IS « 678 10 03 F»x 6791003

Pulmó i cor • O r . JOAN VALLDCPERAS COMBAS Putonóio* Major f> 2n SBII'CI^I «6740025

• OR. FERMIN A R A M B J a O Cmysíac^ptKlfcatraofTiíWtf^lc^HliB» cofMogiEh» C'Grona 21, tr 3ya SaítCu<*at « « 7 4 4 3 4 6 · S 9 9 0 5 3 4

Servei de Psicologia Clínica i Psiquiàtrica Servei d'orientació i Tractament de les addiccions Unitat de Tabaquisme

Edifici TORRE BIANCA Av. Torre Blanca, 2 - 8, 3r B 08190 Sant Cugat del Vallès (Barcelona)

Tel. 589 3 7 8 7 Fax 589 35 18


Societat 17

ELS /CANTONS Divendres.! dejuny de 1996

La

vida

s o c i a l

Alguns ballarins van repetir model entre volta i volta. La millor parella del món en ntmes llal·ln·· va fer una demostrat in l-otoy X I. \RR().S I Unes 180 parelles de tot l'Estat espanyol van omplir diumenge la pista del poliesportiu municipal en el concurs de balls de saló organitzat per l'escola de Pepe Asensio i Elvira Ayesa. En total, es van repartir 2 2 trofeus entre les dues categories: van premiar onze parelles en els ritmes estàndard i onze més en els llatins. En el concurs, que complia la segona edició, hi van participar ballarins de totes les edats. Els organitzadors estan satisfets amb els resultats, tot i que, com que va ploure, el públic de Sant Cugat no va participar tant de l'espectacle.

Dobles parelles... i 'fiílT Entre els ballarins, hi havia nou parelles santcugatenques, que van arribar a les finals ÀNGELS CASTUERA

- Sant Cugat Entre les parelles q u e hi van participar, només nou eren d e Sant Cugat, però els divuit ballarins van ser a la final en cadascuna de les modalitats. La resta dels concursants havien vingut de diferents ciutats de l'Estat espanyol. Un dels o b jectius dels organitzadors, Pepe Asensio i Elvira Ayesa, és acon-

seguir que en properes edicions hi prenguin part més ballarins santcugatencs. A la primera part del concurs, la q u e es va fer al matí, els ballarins van superar les proves eliminatòries. Després, a la tarda, va començar el veritable espectacle: les parelles q u e havien de disputar les semifinals van posar el millor d'ells mateixos per interpretar els diferents balls: txa-txa-txàs, tangos,

E x p o s i c i o n s

La casa de tots jVom del grup: Triangle Lloc: Casa de Cultura Dates: fins el passat 2 de juny

PERE PICH

Va ser una delícia obrir la porta de la casa q u e aquest any el Triangle ens oferia. L'aire fresc q u e hi corria e n s va mostrar, una vegada més, el plantejam e n t intel.liget dels exercicis q u e doten als a l u m n e s d'una disciplina en la recerca creativa, i d'un nivell d e rigor en l ' e x e c u c i ó d e llurs plantejaments. És una llàstima q u e l ' e x p e -

riències com aquestes, tant i n è d i t e s en el nostre pais i a l'alçada de l'efímara durada de "l'etelier a pours enfants" del Centre Georges Pompidou, no es recullin en alguna publicació, pels professionals d e d i cats a fer arribar el món fràgil d e les arts als infants. F e l i c i t e m l ' e q u i p pels o n z e anys d e cohorència i desenvol u p a m e n t del q u e podria ser l'ensenyament d e les arts plàst i q u e s als nostres dies. Tanq u e m la porta d ' a q u e s t a casa per sortir al carrer, esperançats en q u e es difondran les experiències del taller i t e n d r e m Triangle per molts anys.

rumbes, sambes, pas-dobles, o fox-trots, per e x e m p l e . Els membres del jurat eren cinc experts alemanys que van lloar la tècnica dels participants i l'actitud del públic. El r e c o n e i x e m e n t e n t r e els e n t e s o s és el q u e més valora Pepe Asensio. "Ha vingut la televisió per gravar alguns m o m e n t s del c o n c u r s , i el jurat està molt satisfet d'haver vingut des d'Alemanya", va assegurar.

" H a n dit q u e els ballarins han a c t u a t a m b molta força i expressió". Al final, es van repartir 22 copes entre els millors. L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, va donar els premis a les categories m é s altes. P e p e Asensio i Elvira Ayesa estan satisfets a m b la participació del públic. "Malgrat q u e d i u m e n g e va fer un dia molt dolent, i va ploure matí i tarda, es van arribar a r e u n i r 1.500

persones al pavelló". Els dos professors de ball volen ampliar aquesta xifra en la tercera edició del trofeu q u e porta el nom d e la ciutat. "El tornarem a fer en dos dies, com en la primera ocasió, i al m e s d e març. Així és més fàcil q u e la gent s'animi a venir", afirma Asensio. Després de l'èxit que es va registrar en la primera edició, la segona, c e l e b r a d a d i u m e n g e passat, va confirmar-lo.

Mercantic descobreix el Teatre Roca - Sant Cugat -

Francesc Roca tenia un conjunt d'atraccions de fira ambulant al 1860, a m b el qual treballava juntament amb els seus tres fills. Pel teatre Roca van passar artistes de circ d e renom mundial, tal i com queda reflectit en els cartells de finals del segle XIX. La col·lecció té un bon nombre de cartells a m b referències d'artistes q u e actuaven a l'espectacle. La presentació del Teatre Roca es farà demà dissabte a 2/4 d'l del migdia, inclosa en el Deballage d'estiu de Dibuixos fets per les nenes i els nens de Triangle. Foto: XAVIER I.ARROSA Mercantic./ ELS 4 C A N T O N S .


H£4CAiYIX)NS Un altre val par al HGC.

I. I lospital

Societat

(icneral de < '.atalunya rebrà, possiblement. un uval de H>(H) milions de pessetes per part ile hi (ieneralir.it. I'l departament de Sanitat \ol llogar al.tnns ser\eis d'aquest centre hospitalari, però de i ap manera el comptaria. Vlitiiíi /'V

18

Concurs de balls de saló Més de 350 ballarins hahilidosos mostraran tot cl que saben al Trofeu de Balls d e Saló Ciutat de Sant (innat <|uc es farà diumenge al p o l i e s p o m o . Abans. però, una parella d'experts en ritmes 11tins faran una exhibició, l'inint 20.

Divendres, 31 de imiiïí de 1996

A n t i m i l i t a r i s m e

L'escola Ferran i Clua fa teatre solidari A.(:. - Mira-sol -

MHRBIUTftCiÓ l'n; Sanjurjo.qm sosté l'angle esquerra de la pantalla qn, «m l'nat ah judicis a iiisubmisos, acompanyat dels membres del Cul.In riu antimilitarista de Sant Cugat en la concentració que van organitzar ahir davant dels jutjats de Barcelona. Foto: X. 11 //'. R I.. 1 AI ROSA

El jutjat de Barcelona ajorna el primer judici a un insubmís santeugatenc

Kls alumnes de l'escola Ferran i Clua de Valldoreix faran demà una obra de teatre al casal cultural de Mira-sol. Kls joves actors representaran una \crsió especial del conte l.a tc/pittxi fa vermella, titulat T/te agafat. Captttxeta. Kn el conte hi intervenen molts p r o t a g o n i s t e s d ' a l t r e s històries infantils. Kls diners que es recaptin amb la venda d'entrades es destinaran a la reconstrucció d'una escola a Deboj, a uns 45 quilòmetres de Tu/la. a Bòsnia. L'entrada costa 500 pessetes. L'actuació, cine començarà a les sis de la tarda, servirà també perquè els alumnes de sisè s'acomiadin abans d'incorporarse a l'KSO al setembre.

El cas de Pere Sanjurjo, que es nega a comparèixer davant de cap tribunal ha de passar a ManresaPremi El j u t j a t n ú m e r o 2 d ' a f e r s penals de Barcelona va inhibir a Manresa el cas de Pere S a n j u r j o , el p r i m e r insubmís santeugatenc c r i d a t a j u d i c i , ahir al matí. Tot i que v i u a Sant C u g a t perquè e s t u d i a a B a r c e l o n a , el d o m i c i l i

SÍLVIA BARROSO I/

Kl procés a Pere Sanjurjo, insubmís al servei militar, podria tornar a Barcelona, a l'Audiència Provincial, després del pas per Manresa, perquè la petició de pena és de 1 anys. 4 mesos i i un dia. Segons \a explicar l'ad\ ocat d'ofici (ïil Al\ arc/, aquesta és la situació de partida: la marca el codi penal antic i no-

o f i c i a l d e S a n j u r j o és a Torelló (Osona). Per això, el j u t j a t barceloní es va d e c l a r a r n a c o m p e t e n t . De tota man e r a , S a n j u r j o es va n e g a r a c o m parèixer a j u d i c i i pensa repetir l'act u a c i ó q u a n el c i t i el penal de

més es pot variar amb la compareixença de l'acusat per decidir amb quin codi penal vol ser jutjat, ja que el nou ha entrat en vigor i té dret a triar-lo. tot i que el cas es va instruir amb la legislació anterior. L'advocat va insistir que "la tria és molt important". perquè el codi antic marca una pena de presó més alta—que no es taria efectiva perquè l'inculpat no té antecedents— i el nou. en can-

Manresa: novament encapçalarà una c o n c e n t r a c i ó davant del j u t j a t i farà l l i u r a r un m a n i f e s t o n explica la seva postura de no reconeixement de c a p t r i b u n a l per a j u t j a r la i n s u b m i s s i ó , " q u e necessita una solució p o l í t i c a " .

vi, li pot comportar una inhabilitació de fins a 14 anys per a càrrecs públics, l'obtenció de beques o el treball a l'administració. Però els advertiments d'AI\ arc/, que va sortir a parlar amb Sanjurjo després del tràmit del jutjat, no van fer canviar d'idea l'inculpat. L'insubmís insisteix que no ha pres aquesta determinació "per interessos personals. sinó per un objectiu col·lectiu" amb el qual vol ser coherent.

Kn el manifest que el Col·lectiu Antimilitarista de Sant Cugat (CSAC) va lliurar al jutjat de guàrdia —ja que l'advocat no va voler-lo donar al jutge perquè considerava que les al·legacions ja estan recollides la sumari— Sanjurjo expressa el seu convenciment que "la solució a la insubmissió no és judicial sinó política", i denuncia "la disparitat de les sentències dictades pel mateix delicte".

literari per a una estudiant - Sant Cugat -

Carolina Deluca, una alumna de l'institut Arnau Cadell, ha quedat finalista del concurs literari Fdgust per la lectura, que organitza el departament d'Knsenyament. Deluca estudia segon de BUP i es va presentar al concurs amb l'obra So ho diguis a ningú. Aquest e's el nostre secret. Carolina Deluca rebrà el premi el 6 de juny vinent, en un acte presidit per les autoritats acadèmiques que es fatà a la basílica de Santa Maria del Mar, a Barcelona. / A.C.

E n t i t a t s

El 1 0 % dels beneficis d e la subhasta d'Asdi es destinaran a la n o v a seu ANGKI.SCASTITRA

- Sant Cugat Asdi va celebrar dissabte la segona subhasta amb objectes d'art que organitza per recollir diners que permetin tirar endavant els seus projectes. Kn concret, una desena part dels beneficis que se n'obtinguin es destinaran a la construcció de la nova seu que

l'entitat està fent a Valldoteix. La p r e s i d e n t a d'Asdi, Enriqueta Guarch, assegura que la subhasta "va anar molt bé", tot i que encara no s'han determinat els diners recaptats. Kntre les obres que es van subhastar, hi havia unes litografies de Xavier Cugat que van tenir molt èxit, q u a d r e s d e T h a r r a t s i un de Grau-Garriga.

A la subhasta es van licitar o/ires de Xavier Cugat i Grau-Garriga, entre d'altres. Foto: X. LARROSA


Societat

ELS íCAMOre Divendres, 31 de maig de 1996

S a n i t a t

Demanen més implicació per a les biblioteques

Els refugiats guatemalencs rebran l'ajut del 0,7%

La Generalitat podria donar un crèdit de 1 6 0 0 milions a PHGC Sanitat pensa llogar serveis però no comprar FHospital

À. c.

19

S.B.

-SantCugatANGKLS CASTUERA -Sant Cugat-

I ,a santcugatcnca Assumpta Bailac. directora de la Xarxa de Bibiliote(]ues de la Diputació de Barcelona. va insistir en el finançament de les biblioteques durant la xerrada del cicle Aula Cultural que organitza el Club Muntanyenc. Segons va assegurar Bailac, la Diputació de Barcelona ha fet un esforç important per contribuir a la consolidació de les biblioteques. Ara, fa falta a més que els Ajuntaments s'impliquin perquè aquestes inversions puguin ser efectives. La directora de les biblioteques de la Diputació va recordar que els Ajuntaments de més de cinc mil habitants tenen la obligació d'instal.lar biblioteques, i va dir que la tasca que fan els ajuntaments és fonamental El proper convidat al cicle Aula Cultural serà l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté, que parlarà sobre el Museu d'Història de Catalunya, del qual n'és el director. La xerrada serà dimarts a les vuit del vespre.

Kl director del Servei Català de la Salut, Ramon Massaguer, va confirmar aquesta informació i va assegurar que la possibilitat de concedir un segon aval per a l'Hospital General de Catalunya s'ha plantejat després que aquesta entitat sanitària ho hagués demanat a la Generalitat. Aquesta és la segona vegada que l'Hospital General de Catalunya demana un ajut econòmic al departament de Sanitat. Segons Massaguer, els tècnics han donat el vist-i-plau perquè es concedeixi aquesta subvenció, però ara d e p è n de q u é aquesta sol·licitud s'inclogui dins la llei de Pressupostos de 1996. El primer a avançar aquesta sol·licitud de l'Hospital va ser el mateix president de la Generalitat, qui va respondre la parlamentària d'IC-EV, Imma Mayol. Els responsables del departament de Sanitat asseguren que l'administració au-

tonòmica no té la intenció de comprar l'Hospital General de Catalunya, sinó llogar alguns dels seus serveis, els que siguin punters i completin la oferta dels hospitals públics. Segons Ramon Massaguer, "l'Hospital no s'afegirà a la Xarxa d'Hospitals d'Utilització Pública". Sí que podria convertir-se, però. en el cen-

Tractaments

tre d'alta tecnologia de referència a la regió sanitària centre, segons es va apuntar fa unes setmanes. En tot cas, la Generalitat pretén ajudar al centre hospitalari a trobar capital privat perquè pugui tirar endavant els seus projectes. De moment, estudia la possibilitat de concedir un aval de 1600 milions de pessetes.

amb

• L'Hospital General a és el primer centre hospitalari privat de tot l'Estat Espanyol que té un tractament amb metadona per a heroïnòmans. Fins ara, aquest tipus de tractament per als drogaddictes només es proporcionava en els hospitals públics. Aquest servei per a heroïnòmans va començar a funcionar fa poques setmanes. La iniciativa va néixer a partir de la feina que va fer el col·lectiu de Professionals Associats per a la Rehabilitació i la Salut (PARIS). Aquest col·lectiu l'integren, entre d'altres, un

Els tres milions i mig de pessetes dels ingressos municipals del 1995 assignats a cooperació es destinaran al poble guatemalenc. El grup del 0,7% i Més, d'acord amb l'Ajuntament, ha triat aquest any un projecte de formació professional per als refugiats de Guatemala que són al sud de Mèxic. Les organitzacions no governamentals Coperacció i Ardigua han dissenyat uns tallers de sastreria i fusteria que el Fons Català de Cooperació ha aprovat. L'objectiu dels tallers és capacitar professionalment els refugiats, que subsisteixen amb treballs temporals per falta de formació, i crear un mecanisme d'enllaç entre ells. El projecte es presentarà a Sant Cugat en una taula rodona amb participació de Cooperacció, l'associació Amics del Poble Guatemalenc i l'Ajuntament. Després de la xerrada, es projectarà un documental sobte la situació política de Guatemala. L'acte serà divendres de la setmana que ve, 7 de juny, a dos quarts de nou, a la Casa de Cultura.

metadona

grup d'experts en el tractament de la drogodependència. Els professionals que hi treballen tenen més de deu anys d'experiència en aquest àmbit. La capacitat que té aquest servei de tractament amb metadona és d'unes mil persones diàries. Un servei diari costa aproximadament mil pessetes. Els responsables d'aquest servei són conscients de que un dels problemes que dificulta la seva implantació general és la ubicació de l'Hospital General de Catalunya./À. C.

YPARADA/ FQNDAir

SQUASH $

$

Vingui a provar els nostres menús PRIMER, SEGON PLAT i POSTRES 950 +CAFÈ 990 PTA

$ \1-

cafeteria Restaurant

Agraeix l'exit d'acollida que ha tingut el

BELLATERRA

692 24 24

Tel. 589 26 97

Peix i marisc

LA FLORESTA

REST. RANCHO EL PASO

C/Pas Eslació, 15

674 38 03

Cuina catalana, banquets

Tancat dium. nit i dill. no festius

MIRASOL

MASJANER

C/ Guadalajara, 14

674 2315

Cuina variada

Tancat dimecres tarda

LA PONDEROSA

C/ Victòria, 18-20

589 25 71

Brasería

LA NANSA

Clra, Sabadell, 47

699 11 52

Paelles, marisc, fregid.

Tancat dimarts nit i dimecres

EL PORTALET

PI. del Dr, Guardiet. 14

588 54 68

Pizzeria, cuina catalana

Tancat diumenge-dilluns tarda-nit.

588 42 81

Menú, carta i degustació

Tancat dissabtes excepte reserves

IfaM**

*fv*K

les pastes... .ffv***. •ff·^ff^.

PI. Barcelona Tel. 675 52 46 VALLDOREIX

Vine a gaudir de la t e r r a s s a d ' e s t i u

Rambla Can Mora, s/n 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

DIJOUS tancat excepte festius

Cuina de mercat

ff^ffy.

els entrepans.--

Cam a la brasa i calçots

580 88 39

SANT CUGAT DEL VALLÈS

i

' *ï

691 7 3 5 5

HOSTAL DEL GALL

la xocolata...

|| li

C/Lleo XIII

0! Altamira. 36

Com si forwetota la vida

el suís...

RESTAURANT CAN EDO

Av Flor de maig 122

Club Sant Cugat C/ Sant Jordi Tel. 674 98 62

el cafè...

^

RESTAURANT CAN OUVE

RUBÍ

950 pts. _ .

!

REST. ELV1EJOROBLE

CERDANYOLA DEL VALLÈS

nostre menú diari de:

-

Obert tota la setmana

LA PALTA

Rambla Can Mora. 24

589 50 11

Frankfurts

Obert tots els dies

CAN AMETLLER

Camí can Amelller s-n

674 91 51

Cuina mercat

Especialitzat en bacallà

CHEZ PHILIPPE

Plaça Pep Ventura, 5

674 94 84

Cuina irancesa'menC diari Tancat diss. migdia i dium.

CANTINA EL MEXICANO

C/ Endavallada. 10

589 18 25

Cuina i música autentica

LA GRANJA

C/ St. Antoni-plaça Barcelona

675 52 46

Cuina casolara

SNIPPER'S

C7 Enric Granados, 7

675 31 41

Brasería

GRANJA BAR EL MONESTIR

Plaça Augusta, 2

589 54 92

Esmorzars/tapes casolanes Obert de 8 a 10 nit

RESTAURANT CA L'ÀVIA

C/ Sant Antoni, 13

674 05 85

Cuina catalan/intemac.

Servei de bar

MESOMENYS

C/Elies Rogent, 14

589 38 23

Mexicà-menú català

Obert al migdia

BAR REST. EL MOLÍ

Plaça Pep Ventura. 3

589 17 40

Menú diari i prod. ibèric

CAN BARATA

Clra. Rubí a Sabadell, km 15.200

697 06 52

Cargol llauna/arròs negre

LA CARBONERIA

C/ Vila, 8

675 14 51

Tapes casolanes, torrades

LA CANTONADA

Plaça Monestir 1

584 23 32

Creps, amanides, menús

Obert cada dia

EL TAST

C/AHonsSala,9

58916 02

Marisc, menú, cuina merc

Repartir a partir de les 12 h

REST. PANXACONTENTA

Pg. Olabarria, 69

589 06 07

Cuina de mercat

Obert tot el dia

PARADA 1 FONDA

Rbla. Can Mora. s/n

589 26 97

Cuina catalana

Dilluns vespre tancat

BRASERIALABOLERA

C/ Baixada de l'Alba. 20

674 16 75

La nostra esp. ós qualit.

Tancat diumenges nit

BAR RESTAURANT EL MESÓN

Plaça Octavià, 5

674 10 47

Brasería i cuina de merc

BRASERIA DEL MERCAT VELL

Plaça Pere San. 6

589 52 40

Calçotada

LA PASTA BOIXA

C/Alfons Sala 24

675 15 03

Pizzena, creperia

Tancat dilluns

TY-BIHAN

Cl Indústria, 27

675 14 02

Crepena bretona

Menú de dilluns a divendres

MINIGOLF BAR MGSC

C/Santa Engràcia. 15

589 29 71

Cam a la brasa, tapes

mexicana. Tancat dilluns

PI. Uuis Millet, 1

589 61 61

Cuina colonial

Obert tots els dies

589 14 96

Cafeteria, pizzes, menú

Pasta fresca

CASINET

Camí Can Ganxet, 47

589 50 83

Menú dian i entrepans

Obert tota la setmana

ITALIANS 3

Sant Bonaventura. 6

674 64 33

Menú dian

Diumenge matí tancat

RESTAURANT VALL D'OR

Rambla M. Jacint Verdaguer, 185

674 11 41

Dies festius bufet lliure

RESTAURANT MAS ROIG

Plaça Mas Roig, 4

675 00 86

Xai, entrecot a la brasa

' t

' -'

# PI. Octavià, 5. Tel. 67410 47/589 27 02 SANT CUGAT DEL VALLÈS

1

C/ Sant Jordi, 33-35

v

y

Obert tot el dia

SOUASH

.

IB üftesón

/

CAPIT ÀN COOK

- ,

ES

0

.

^

1

1 i

CUINA DE MERCAT ESPEC EN BACALLÀ leï. <><« OS m » 5m42

Tancat diumenge nit

*

^ j l DEL GALL»

%

í

»

tU


20 Societat

ELS/-CANTONS Divendres, 31 de maig de 1996

La

vida

s o c i a l

1 8 0 parelles participaran al Trofeu de Balls de Saló Ciutat de Sant Cugat El certamen Vorganitzen Pepe Asensio i Elvira Ayesa, professors de ball Tango, txa-txa-txà, vals angles o vienós, que no són la mateixa cosa, vuits i trenes de cames que s'entortolliguen al ritme de la música...Els balls de saló són una afició que es practica cada cop

més. No es fàcil aprendre'n, però quan una parella surt a ballar i demostra tot el que sap, la resta de públic mira, embadalit. Diumenge, a Sant Cugat, 180 parelles de totes les edats participaran

al Trofeu de Balls de Saló que porta el nom de la ciutat. Pepe Asensio i Elvira Ayesa, dos professors de ball que tenen escola a Sant Cugat, van organitzar-ho l'any passat per primera vegada.

ANC.EI.SCASTI'KRA

-Sant CugatLes parelles que hi participaran en aquest segon troteu venen d'arreu de (Catalunya i de l'Kstat Espanyol, i superen en 50 les que van venir l'any passat. Kls organitzadors estan molt satisfets de la resposta q u e hi ha h a g u t en aquesta edició, i reconeixen que, tot i la feina que comporta organitzar-ho, el resultat val la pena. Kls ballarins a la pista són tot un espectacle. Kl concurs, que es farà al Poliesportiu Municipal, s'ha di\ idit en dues parts. Primer hi haurà les eliminatòries estàndar i llatí deies categories amb menys nivell. Després, a aprtir de les cinc, es faran les semifinals i finals de totes les categories. Kn total, es repartiran 11 copes i es distingiran les tres primeres parelles i les tres finalistes. I .es dues grans moda-

Aqutst any partit ipa ran al Trofeu 50parelles més que l'ans passat. Foto: Els 4 Cantons litats de ball són l'estàndar i el llatí. Cadascuna d'aquestes modalitats inclou cinc variants, i les parelles n' hauran de mostrar les seves habilitats. Kl Trofeu Ciutat

de Sant Cugat és un dels pocs que es fa a Catalunya per a ballarins amateurs. Però abans de que ballin les parelles que entraran en concurs, ho

farà una que ha estat campiona del món en ritme llatí. Són els alemanys Ralf Muller i Olga MüllerOmeltchenko, que obriran l'espectacle amb una exhibició.

Viaró organitza el funeral d'un alumne mort en accident S.B.

El funeral per Alexandre Càrdenas, un alumne rubinenc del col·legi Viaró mort dilluns en un accident, es va oficiar ahir al centre escolar, a petició dels pares del noi. Alexandre Càrdenes, que tenia 12 anys, va morir a causa d'un traumatisme cràneo-encefàlic que es va fer en caure d'un alçada d'uns 20 metres des del camí que conduïa a una platja de Tossa de Mar (Baix Kmpordà). El noi participava en una excursió a la platja organitzada per l'esplai Racó de Sabadell, juntament amb cinc joves més i un monitor de l'entitat. Segons fonts de l'esplai, una embarcació particular va recollir el ferit, que va ser traslladat a l'ambulatori de Tossa i després a l'hospital de Blanes. Allà va patir una aturada cardíaca però va ser reanimat. Kls metges van decidir raslladar-lo amb helicòpter a l'Hospital de Sant Pau de Barcelona, però un cop iniciat el desplaçament es va tornar a complicar el quadre mèdic i Alexandre Càrdenas va morir.

Breu comentari sobre la crisi al CMSC EDUARD SOLER I RÍO

àmbit d 1 influencia, a través dal

del

seu

sau

objecte

concretes,

aocial i las savi, activitats i

manifestan

als Srs. comparei-

xants, als afectes que corresponguin «ajt « « M M W R . . U W M * * 1

ya»t nHHfKH.a'irWtN, turas i

cos las

jo,

,-e re.-,-elm- las = ,---

sevas pròpies, segons diuan,

«1 Mot.ori, «is deixo units a la pre-

sent escriptura, de la qual formen part

inte-

grant.—

I ATORGUEN:

=

A) COKSTITDCIO DE LA COOPERATIVA. 1.-Constitució.-Els

Srs. compareixents,

com a únics socis, funden i constitueixen per fundació simultanea una cooperativa de consum anomenada

"PI

D'EN XANDRI, S.COOP.C.L.",

da

L ' e s c r i p t u r a d e la c o o p e r a t i v a . Kl sector crític del Club Muntanyenc Sant Cugat va acusar la junta directiva d'utilitzar el nom de 150 socis sense el seu permís per donar suport a la sol·licitud de crear una cooperativa. La Junta va al.legarque aquest fet no comprometia en res a aquests socis. Kn l'escriptura de constitució de la cooperativa Pi de'n Xandri, signada pel notari Antonio Luis Ciarcía Bernat, es diu ben clar que "tenen també sol·licitat el seu ingrés com a socis de la cooperativa....totes les persones que consten en la relació que em lliuren estesa en tres folis de paper comú...". Tot seguit, apareixen el nom d'aquests 150 socis del club, que asseguren que en cap moment han demanat l'ingrés. També s'especifica a l'escriptura que els únics socis formals són els tretze membres de la Junta. /C.C.

L

'altre dia vaig assistir a la reunió a la Casa de Cultura. Em va entristir el clima d'enfrontament personal que hi havia. Crec que em sento proper a tots dos grups i que, en línies generals, entenc les posicions dialèctiques de cadascú, fins i tot amb el rerefons del que es vol que sigui el club. Me'n sentia allunyat, quan hi havia desqualificacions o atacs personals. l'n dels temes que han conduït cap a aquesta situació ha estat el de la Cooperativa Pi d'en Xandri, el rerefons del qual és fins a quin punt són compatibles les activitats remunerades, per als organitzadors que ho desitgin, amb una societat sense ànim de lucre com el club. Es tracta de mantenir un nivell de qualitat acceptable deforma continuada i que les activitats no estiguin sempre pendents del fil del voluntarisme. La professionalitzatió pot comportar el risc de la menenaiització i que els servidors es converteixin en senyors i amos. Aquí la junta té un paper important, com també l'assemblea de socis. La comunicació amb els socis; el butlletí és un instrument fonamental per impulsar la dinàmica

del club. Un butlletí obert a tothom. Això requereix un consell de redacció, en el qual crec que la junta ha de tenir la darrera paraula, prou àgil i obert per recollir i exposar de la manera més atractiva

"...que les activitats no depenguin sempre delfil del voluntarisme. La professiónalització pot comportar el risc de mercenarització"

possible les propostes socials. El diàleg, la capacitat d'enraonar. Enraonar per exposar les pròpies opinions i per entendre les dels altres (i acceptar-les si convé). de parlar per resoldre les desavinences o els punts de vista discrepants, quan calgui. (Per cert, del mot parlar en deriva Parla-

ment, institució cabdal i imprescindible en la governació de les societats democràtiques.) Crec que ningú no nega que el club ha de ser obert a tothom. Això no vol dir també, em sembla, que tots els socis i simpatitzants apreciem el club, en tenim un sentit de pertinença, de compartir un espai per al lleure, i no de ser-ne propietaris i garants de la puresa social, de la dels de sempre, que exclou els altres que no pensen exactament com nosaltres, que no són de la nostra corda. Aquestes reflexions sobre tolerància, respecte i compartir espais comuns i projectes diversos, vetllant que mai esdevinguin antagònics, és la millor lliçó de "democràcia casolana" que els socis menuts podran mamar dels adults que els servim de referència. Personalment, crec que un debat sobre la cooperativa ha d'anar precedit per una informació acurada dels seus avantatges i els inconvenients (una circular o un butlletí extraordinari en podrien ser els instruments). Per fi, una assemblea extraordinària n'hauria de ser el punt de decisió. Eduard Soler és expreside/tt del Club Muntamene Sant ('.nan


Classificats

ELSJCANTON5 Divendres, 7 de juny de 1996 •FIROME Comunitats de propietaris Tfí71 17C11

• FIROME Venta pisos T-675A7 01

• CONJUNT RESIDENCIAL Set-Vall Valldoreix. A cinc minuts estació. Torre 235 m2, 4-5 Dormitoris. Menjador-Estar 38 m2. Cuina-Ofíice equipada, 3 Banys. Estudi 30 m2. Garatge. Calefacció. Jardí privat 600 m2, Acabats i distribució al seu gust.42.500.000 Res VICOMÇA-FIROME. T675 17 01

LOCALS I NEGOCIS • LOCAL 170 m 2 , C / Camí Colomer, 2 portes al carrer, en venda o lloguer. 25.000.000 o 160.000 ptes./mes. «w 'i" (Finques Roca) • ES VEN LOCAL de 500 m2. 5ÜL1255

estrenar, 3 hab., 2 banys, tot exterior, pàrquing opcional.14.500.000 625A324

(Finques Roca) • PIS DE NOVA CONSTRUCCIÓ. 60 m2, acabats de 1 a qualitat, 2 dormitoris. 13.500.000 674 12 04-674 11 61

• EMPRESA NECESSITA LLOGAR MAGATZEM, de 200 a 500 m2. Zona entrades a Sant Cugat, fàcil accés, càrrega i descarrega. 674S839

(Srta. Maribel)

• PIS PER ESTRENAR de 3 hab , cuina equipada, menjador saló, bany, lavabo. jardí particular de 150 m2. Pàrquing i traster. Tot exterior. Acabats de qualitat 29.000.000 6 7 4 7 2 54

• ZONA TORREBLANCA. Places de garatge

T£75 1701

des de 1.700.000 •FIROME COMPREM SOLARS

6747776

(Inmarba, S.A.)

T.67517Q1

• CASA ADOSSADA 240 m2, a prop estació, 2 pàrquing. tot en perfecte estat. 43.000.000

%58Q 86 69 - 580 98 54

Tel. 674 51 70

(Foto Piso Cerdanyola)

675 43 24

• C/ ABAD D'AVINYÓ n g 14 (Z. Monasterio) Varias medidas. Desde 7.500 ptsymes

• PISOS NOUS PER ESTRENAR. En diverses zones de Sant Cugat. Pisos de 2 a 5 hab., 2 banys complets, menjador saló, cuina «office», terrassa, calefacció...

ARENASAN 589 « 6 6

(Finques Roca)

674 7 2 5 4

(Fincas

(Finques Roca)

Gironella)

• PARC CENTRAL. Pisos de 120 m 2 , 4 hab., piscina comunitària i places de pàrquing. Preu a convenir.

• SANT CUGAT pis de 3 hab., banys, cuina, saló menjador, balcó, ascensor, exterior i assolellat. 12.700.000

(Fincas Sant Cugat)

(Foto Piso Cerdanyola)

5R9R7ni

• APROP C/ Cànovas del Castillo. Té 160nv, consta de 4 hab., saló menjador de 45 m . cuina «office», 2 banys complets, terrassa. Pàrquing. 32.000.000

• SANT CUGAT preciós pis al cl Alfons Sala, amb 3 hab., 110 m2, bany complet reformat, lavabo. saló menjador de 35 m2, cuina equipada, terrassa de 25 m2. ascensor, calefacció, exterior, finestres d'alumini i portes d'ember. 19.000.000

lefacció, Fusteria exterior d'alumini, Jardí comunitari amb piscina. 33.000.000 Ptes. VICOMÇA-FIROME T. 675 17 01

(Fincas Sant Cugat) • A PROP DE P. DE LA CREU. Pis de 150 m ! , compost de 4 hab. dobles. cuina «office». dos banys i un lavabo. saló menjador de 45 m2. Jardí de 120 nr. 37.000.000

(Foío P/so Cerdanyola) • SANT CUGAT preciós pis de 120 nv i 4 hab. A l'av. Alfons Sala. 2 banys, saló menjador, cuina equipada, ascensor, calefacció, pàrquing, assolellat, finestres d'alumini. 26.500.000

(Finques Roca)

T.B75J7ÍB

• PIS DE 120 m ! , 4 dormitoris, 2 banys, molt bona vista, pàrquing. 22.000.000

• Cl DOCTOR MURILLO 130 m2, 4 hab.. 2 banys, saló menjador, 35 nr, cuina «office», 2 places de pàrquing. Zona comunitària amb jardí i piscina. Exterior 28.500.000 674 57 04 • 675 43 02

(Imdesa) • C/ RIUS I TAULET 160 m \ 4 hab.. 2 banys, saló-menjador, cuina «office», terrassa plaça de pàrquing 27,500.000

(Fincas Sant Cugat) • FIROME Comunitats de propietaris

(Foto Piso Cerdanyola) • SANT CUGAT P. Cànovas, pis de 4 hab. (3 dobles), 120 nr, 2 banys, cuina «office», balcó, entresolats, ascensor, calefacció, exterior, pàrquing, assolellat. 21.500.000 5fíg rifí m - nm <M 54 (Foto Piso Cerdanyola)

_ . _.

•FIROME COMPREM SOLARS

674 08 97

5BCL8669 -580 9854

• PIS 110 m', 4 hab., 2 banys, parquet, armaris, pàrquing, alt, exterior, cèntric, finca nova: 3 anys. 25.000.000 675 4324

674 08 97

560 86 69 - 580 98 54

• PIS RESIDENCIAL planta baixa 100 m2 + 80 m2 jardí. 3 dorm.. 2 banys, 2 pàrquings i traster. Nou a estrenar. 26.800.000.

• ZONA MONASTERIO

675 4324

• SANT CUGAT. Casa 3 hab., 16.000.000 ptas., totalmente reformada, financiable, sin entrada. jAprovéchala! Trato directo.

• PARTICULAR, planta baixa tot exterior, 70m2, zona Sant Francesc, cuina i bany reformats, 3 habitacions, saló menjador, pati exterior, 2 trasters. Per entregar el 6/97. 12.300.000 (de 14 a 15'30h)

(Serin)

(Fincas Gironella) • FIROME Comunitats de propietaris

• SANT CUGAT pis maco de 90 m2 i 3 hab., 2 banys complets. saló menjador, cuina «office». 2 balcons, ascensor, calefacció, tot exterior, pàrquing opcional, assolellat. 14.800.000

(Serin) • PISOS OCASIÓ. Zona Monestir, 75 m', menjador 20 m . cuina, 3 hab , 1 bany. safareig, terrassa 4 m2, ascensor, sol. tardes, vistes a Montserrat, perfecte estat. 11.600.000 (KSA Gestió Inmobiliaria)

• PLANTA BAIXA amb jardí a zona residencial, 4 dormitoris. 2 banys, cuina, totalment renovat, piscina, pàrquing. 38.000.000 674 12 04-674J1 81

(Serin)

7.675 17 0/

(Imdesa)

• FIROME Venta pisos

• C/ VILLA. Oportunitat. Apartament estudi estil americà, bany complet i terrassa. 6.500.000

• RUBÍ. Av. L'Estatut. edif. nou, 85 m2. 3 hab., bany i lavabo. Calefacció. Elec Entrada 3.000.000. Resta hipoteca.

674 06 37

56640 17-SMSA QO

(Fincas Sant Cugat)

(Finques Vallhonrat)

• OPORTUNITAT. Tracte directe. Pis 4 hab.. assolellat, en casa amb jardí,

• RUBÍ. Av. L'Estatut, 75 m', 3 hab., molt de sol. 7.250.000

T. 675 Z70I

•C/.Mariné130m2. Menjador-Estar 35m2 3 Dormitoris (2 suite), 2 Banys complerts, Cuina equipada, Safareig, Terrassa, 2 Places d'aparcament (1 doble), Traster, Armaris encastats, Ca-

(Finques Vallhonrat) • RUBÍ. Cl Duran i Bas, 90 nr, 4 hab., cambra bany completa, sol de matins, menjador 24 nr, places de pàrquing opcionals. 10.500.000 62965 46

(Incusa) • PIS Z. ESTACIÓ, 80 m2, 3 hab., 1 bany, tot exterior. 11.500.000. 674 6 7 / 5

(Finques Saka)

(Imdesa/

674 57 04 - 675 43 02

588 4 0 / 7 - 5 6 8 54 33

674 1204 :674 11 81

674 57 04 - 675 4.3 02

• Cl SANTIAGO RUSINOL 1 l 0 m . 4 hab.. 1 bany. 1 lavabo, saló-menjador, cuina «office" nova, terrassa, plaça de pàrquing. 24.150 000

• RUBÍ. C/ Casp. Per estrenar. Dúplex de 118 i 135 rrf. De 4 a 5 hab., 2 i 3 banys. 2 terrasses. Calefacció, gas, pocs veïns. Acabats de qualitat. Pàrquing opcional. RFA. Nous 14.200.000

fiflfl 65 4fi

(tncusa)

• PIS Z. CORREUS, 87 m', 3 hab., 1 bany, calefac, exterior, 2 pi. pàrquing. 18.000 000. 674 £ZJ5

(Finques Saka)

• SANT CUGAT. Piso, part. a part., cerca estación. jOportunidad! Diversas posibilidades de financiación, muy interesantes. Llamar al 569 74 10

• SANT CUGAT. Sin gtos. de contrato. piso 4 hab., balcón, exterior y soleado. [Oportunidad! Llamar al

(Finques Saka) • jOCASIÓN! Directo propietarlo. 6.000.000 ptas. Piso 3 hab. Financiación: 45.000 ptasVmes, sin entrada. A 14 min. de Barcelona. 5S9B4 60

• PIS 80 m2, nou a

4 Economia

pintado y reformado. Alquiler 115.000 ptas. • PISO C/ Estapé. Sup 70 m2. 3 hab,, bano. cocina. galeria, sal-com., trza , tot ext., calefac. gas, suministr. contr. Alq.65.000pts

• DÚPLEX A ESTRENAR, C Santiago Rosiriol. Sup. 80 • SANT CUGAT. Por 90.000 ptas Piso 3 m2, 2 hab. dobles, hab., trato directo bano, aseo. amplio jOcasión! sal-com , 589 67 01 calefac.,acab.. alto stand. Suministr. •S'OFEREIX VIVENDA, nova.totalment - contr. Alq. SO.OOOpts equipada, per a compartir entre dues per- • TORRE AISLADA sones, a Castellar CON JARDÍN Y PISdel Vallès (a 7 km de CINA. C/ Pere Mas Sabadell i a 27 km (z.EI Pinar) Sup. de Barcelona). const. 100 m2. 3 hab, Trucar a les nits banocomp., aseo. T 580 30 10 sal-com., con chimhogar. cocina, lavad., •BUSCO apartament garaje, trastero. barde lloguer a St. Cugat. Màxim45.000Ptes bacoa. suminist Telf.588 61 02-908 contr Alq.135.000pts 94 99 54 569 74 10

• PIS Z. CORREUS, 90 ma, 3 hab., 1 bany, calefac, pk opcional. 14.500.000. 674 67 15

21

AFtENASAN Piso en Barcelona (Zona Gracia) C; Montseny. 5 Sup. 90 m2, 4 hab, bano completo, cocina nueva, Sal. com. parquet, terraza 40 m2, trastero, garage privado, 2 coches suministros cotr. recien

• DESPACHO. C/ Sant Domènec (junto mercado Pere San). Sup. 100 m2, con divisiones, totalmente iluminado, aire acondicionado. calef a c , mobiliario, suminist. contrat., ideal para escuela. Alq. 95 000 pts

TEL. 589 45 66 C, ENDAVALLADA, 21 BAJOS

ELSíCAlVrCM>S Divendres, 10 de maig de 1996

La

b e n z i n a

LA BENZINA TORNA A APUJAR-SE

Nou record del preu de la súper S'apuja fins a 119,6 pessetes per litre El preu màxim de la benzina súper s'ha apujat deu cèntims i se situa en 119,6 pessetes, la q u a l cosa s u p o s a u n n o u record de preus en el mercat. L a b e n z i n a n o r m a l i la benzina sense plom es m a n t e n e n en el preu anterior — 1 1 6 , 1 i 113,3 p e s s e t e s respectivament—. Els gasolis s'abarateixen una pesseta. El gasoli tipus A q u e d a en 89,9 pessetes, el o-·--' 54,4 i e preus ; l'aU«> %

utilitzada pel consum diari de l'automòbil a l'Estat Espanyol. El mercat regula els preus de la benzina en funció de l'oferta i la d e m a n d a del producte. Precisament per

Igualment, les benzines sense plom i normal es m a n t ' ' perquè encyaconsct'""

això, aquesta notícia afecta

bona

part

automobilístic

del

I g u a l m e n t es pot c o m p '

*«•« ' '

parc

espan\o'

per

...MENYS PELS SUBSCRIPTORS DE ELS 4 CANTONS

_ _ _

.

ARA TENEN UN DESCOMPTE DE 4 PESSETES PER LITRE FACI'S SUBSCRIPTOR ARA I ACONSEGUIRÀ MOLTS AVANTATGES

Av****

ctca****

e&t*#"

5836282


EIS 4 CANTONS

Economia

22

Divendres, 7 de juny de 1W6

I n v e r s i o n s

Jordi Pujol tol-lorant la primera pedra de l'empresa alemanya. Foto: X. LARROSA

l.ii maqueta de la nota seu defíoehringera Sant Cugat. Foto: X. Í.ARROSA

Boehringer aposta per Sant Cugat Amb 12.000 milions de pessetes l'empresa sesiúa líder del rànquing dels últims anys Després d'haver aconseguit superar la crisi econòmica que va afectar la pesseta i la seva paritat amb el marc alemany el 1 9 9 2 , l'empresa Boehringer Ingeiheim ha decidit construir la nova seu central de l'Estat espanyol a Sant Cugat. La cerimònia de col·locació de la priCM. - Mlra-sol La fabricació de xarops i ampolles d'injectables requereix l'aigua com a principal matèria primera, segons va explicar el conseller delegat de Boehringer Ingeiheim a l'Kstut espanyol, Manuel García Garrido. Segons ell, el laboratori farmacològic que instal·larà la multinacional alemanya a Sant Cugat "no provocarà problemes mediambientals, ja q u e la fabricació de m e d i caments no crea residus i el tractament de l'aigua és un procés net". García Garrido creu que el projecte final que ha engegat Boehringer és més agosarat que l'inicial, ja que acull tecnologia de futur que, de moment, està en període experimental al Japó i que pot resultar revolucionària per garantir les millors condicions d'esterilització de les ampolles. Kl conseller delegat de la multinacional alemanya a l'Kstat es-

mera pedra del nou laboratori, presidida per Jordi Pujol, confirma les intencions del grup alemany, que actualment té 1.063 treballadors en centres instal·lats en tots els continents. Les previsions apunten que el nou centre de Sant Cugat començarà a funcionar el mes d'aringer a Sant Cugat seran bons veïns de la ciutat". Precisament, el terme "bons veïns" va portar el conseller delegat de la multinacional alemanya a parlar del respecte que l'empresa té pel medi ambient. I es va comprometre a tractar de ser un_i.iv. u umim u^. ,>.• ? L·€tnpf€$(l J20 racional en aquest tema.

panyol va arribar a qualificar el nou centre "d'òptim", perquè afavorirà el d e s e n v o l u p a m e n t del grup en el mercat del segle XXI. Els responsables de l'empresa alemanya van canviar el projecte inicial a causa tic la nova situació econòmic; situació econòmica

del mercat europeu. Així, el projecte que s'havia de començar a construir als terrenys que l'empresa havia c o m p r a t a i Mira-sol va q u e d a r freDüll, aparcat a l'espera de la millora de la situa- moment, ció econòmica. Els bons resultats que ha resgistrat Boehringer Ingeiheim durant l'exercici passat han afavorit les primeres passes de la instal·lació definitiva. García Garrido creu que Boehringer pot arribar a ser "una empresa vinculada a la ciutat de forma clara" i va repetir que "els treballadors de Boeh-

v

crearà nous llocs de

N o g e n e r a feina

La instal·lació del nou centre de Boehringer Ingeiheim a perO Sant Cugat no cre arà n o u s llocs d e treball, segons van explicar els responsables de la delegació espanyola, "però mantindrà el nivell d ' o c u p a c i ó q u e la multinacional té ara a m b la fàbrica de Sant Joan Despí". El centre que construeix Boehringer Ingeiheim (BKI i a Sant Cugat absorbirà els treballadors de la planta

n

j üC

mantindrà els actuals a Catalunya

bril del 1 9 9 8 . El laboratori de la nova seu fabricarà ampolles, liofilitzats, càpsules, solucions estòrils i xarops. La matèria primera més important serà l'aigua tractada amb la tecnologia que actualment Boehringer Ingeiheim té en període de proves al Japó.

que la multinacional té a Malgrat de Mar. El conseller delegat espanyol creu que aquest fet és força positiu, ja que Sant Cugat acollirà treballadors altament qualificats, mentre que a Alemanya la política empresarial condueix a la reducció de plantilla en els darrers anys. Per això, l'alcalde de Sant Cugat va insistir en la necessitat que l'empresa i els seus treballadors s'involucressin socialment en la vida de la ciutat. Aymerich vol que l'empresa alemanya no n o m é s estigui instal·lada a Sant Cugat, sinó que sigui una empresa "d'aquesta ciutat".

10% r e s p e c t e a l'exercici del 1994. Els responsables de Boehringer Ingeiheim preveuen que la tendència del creixement de vendes es mantingui al llarg del 1996 i volen potenciar les exportacions. De fet, el nou centre que s'instal·la a Sant Cugat produirà un total de 37 milions d'unitats a l'any, un 38% de la qual es dedicarà a l'exportació i la resta es destinarà a la venda a l'Estat espanyol. El fet que les vend e s a l ' E s t a t e s p a n y o l hagin Contribuït de forma clara a la millora del c r e i x e m e n t de. l'empresa en l'àmbit mundial és un dels factors que ha reconduït clarament el projecte. Segons els responsables d e Boehringer a l'Estat espanyol, "aquest és un El projecte e u r o p e u dels factors q u e ha contribuït que la multinacional es decidís a L'exercici passat ha estat el mipotenciar el projecte". D e mollor any de la companyia alement, Boehringer té un total de manya des que es va instal·lar a 1.063 treballadors repartits arreu l'Estat espanyol fa 44 anys. Les del món, però els directius coinvendes de la corporació van créicideixen a remarcar que "encaxer d'un ?•>')'( i els ingressos desra és una empresa familiar que es prés de pagar impostos han arriva fundar al segle passat". bat a registrar un increment del


Societat 23

ELS-íGUYTONS Divendres, 31 de maig de 1996

V

L l e u r e

I

U

E S T I U ' 9

DATES i EDATS

La campanya Viu FEstíu recupera els campaments de muntanya

C.M.S.C Ferran Clua

1-12/7 15-26/7 Julio1

vitat que feia molt temps que no es feia a Sant Cugat". l"Tn d'aquests campaments es farà a la Vall de Boi, a l'Alta RiLa oferta de les entitats santbagorça, i hi liaurà activitats de c u g a t e n q u e s p e r q u è els nens travessa. Aquest campament és gaudeixin del lleure no varia en per a nens entre els 10 i els 15 excés respecte les altres edicions anys, repartits en dos g r u p s . del viu l'estiu. Són propostes L'altre campament serà simpleque han tingut èxit d'altres anys. m e n t de munLes activitats es t a n y a es farà d i v i d e i x e n en Tota la informació aSaldes, al Berquatre grans blocs, q u e q u e sobre les activitats guedà, i es destina a nens enden explicats al d'estiu es recull en tre els deu i els gràfic. A aquestes dotze anys. Tupropostes, s'han un fulletó. Els ron a s s e n y a l a d'afegir les q u e campaments i les t a m b é com ha s'han preparat als d e s t a c a b l e un casals del districestades esportives camp de treball te durant l'estiu. S e g o n s M a n e l són novetats aquest que ha preparat l'esplai Sarau Turon, responsaany, dins les del Club Munble del Servei d'Informació JuprOpOSteS que han tanyenc al refuvenil, que ha co, gi del Cap del r ordinat tota la inf o r m a c i ó i s ' h a fet les entitats per a Rec a !a Cer_ danya Les ac posat en contacnens i joves ~ te a m b totes les tivitats es clasentitats per recollir-la, "entre les sifiquen e n t r e novetats més destacables faria els casals d'estiu, que consisteiesment de les activitats de les xen en activitats clàssiques dels estades esportives i les colònies esplais i q u e es fan a escoles, esportives de la UESC, i de les centres culturals i esplais en diactivitats que organitza el C l u b ferents períodes de l'estiu. Muntanyenc a través de l'EscoAquestes activitats tenen preus la d'Excursionisme, que recudiferents segons el temps que pera els campaments, una acti- • s'hi estiguin els nens: hi ha la possibilitat de quedar-se a dinar

i aprofitar tot el dia. Les colònies són una altra opció per ocupar una part del llarg període de vacances que tenen els nens durant l'estiu. F.ls esplais que hi ha al municipi, escoles de música o d'idiomes i entitats solidàries, han organitzat colònies específiques segons les activitats a Ics quals es dediquin. A aquestes sortides s'hi poden apuntar els nens que tinguin entre 5 i 16 anys. segons les activitats. A c t i v i t a t s als districtes Fls casals, tallers i cursos són una oferta q u e t a m b é es pot trobar als districtes aquests estiu. Hi ha opcions per a gairebé tots els gustos. A Mira-sol. per exemple, es poden trobar classes e s t i u e n q u e s de flauta de b e c , c e r à m i c a , guitarra o fantasia literària per a n e n s . T a m b é hi ha casals d'estiu per a nens durant el mes de juliol, en diferents torns. Pel que fa a les Planes, es faran t a m b é casals i hi haurà diferents cursets de balls, pinturs a l'oli o iniciació al teatre. Les Planes i La Floresta tenen en comú un curs per saber com buscar feina a l'estiu. Aquest curs s'ha repetit després de la primera experiència de l'any

La

ORGANITZA

6-12

80

11.000

C.M.S.C El Faristol

3-12

120

12.000

La Floresta

3-12

120

12.000 j El Faristol

El Faristol

2-13/9

3-12

Valldoreix

-Sant Cugat-

PREU

Setembre Juliol Setembre

Les estades esportives s'afegeixen a les novetats d'un programa que varia poc ANGKI.S CASTUERA

PLACES

e

3-12

Setembre

300

11.250

El Faristol

11.000 23.000

E.M.D-La Cua

t

Pica-Roca

1-19/7

Pla Farreras „ u " y a,

5-15

60

3-12

50

Setembre i .. ., Joan Maragall

1-12/7 , 5 _ 2 6/7

1 1.2SO

3-13

Mas Batllori Mas Colltort

20.000 27.000 10.500 23.000

APA Sarau

80

24.500

6-9

60

32.000

Ca n'Oliver

8-15

Cor de Maria

1-13/7

5-14

Xaloc

3-7/9

L'Aldric

Komtú

21 OOO

5-12

1-14/7 1-21/7

Pica-Roca

E. Excursionisme

78.000

o

1

i

TTZooo

opnnt

l

35

46.500

M. Calduch

8-14

70

18.500

Fusió

1-8/7

6-14

50

33.500

El Faristol

Flor de Neu

28-7/5-8

6-16

40

25.000

Creu Roja

La Cànova

21-28/7

5-15

65

22.500

Pica-Roca

Les Preses

25-28/6

5-12

35

12.000

Els Disbarats

Vall de Boi

13-23/7 j

! Saldes

10-15

50

2 7 . 0 0 0 i E. Excursionisme

10-12

60

27.000

1 13.23/7

!

E. Excursionisme

Cap del Rec

2-9/7

12-16

40

32.000

Cap del Rec

9-17/7

14-18

20

18.500 ; Sarau

passat. Ala Floresta s'inclouen també tallers de cuina, de dansa oriental, de restauració i conservació de mobles i de cant. Tota la informació s'ha recullit en u n fulletó e d i t a t per l'Aj u n t a m e n t , q u e , en opinió de Manel Turón, " p e r m e t tenir a l'abast totes les dades, amb les

v i d a

Sarau

a d r e c e s i dates per a les inscripcions. És informació general però vàlida, que les entitats amplien o actualitzen en el mom e n t en q u e es fan les i n s cripcions". Els detalls es pod e n c o m p l e t a r t r u c a n t al telèfon municipal d'informació 010.

s o c i a l

Aniversari de la Gent Gran de la Floresta

El dia 24 de maig es va cel.lebrar el casament d' Antonio López Pena amb Montserrat Castillo Girbau. Dissabte, 25 de maig,

Júlia Franquesa i Guivernau, filla de Jaume i Marta, i Ignasi Alvarez Guivernau, fill d' Agustí i de Sònia, van ser batejats./Fotos:M.S.

• El Col·lectiu de la Gent (iran de la Floresta va celebrar diumenge el primer anniversari de la seva fundació. Més de cent socis van assistir al Centre Social i Sanitari on van poder ballar música en viu, berenar i veure cava. La sòcia Faustina Pérez va llegir uns poemes escrits per ella ma-

teixa en motiu del primer anniversari. La regidora de Sanitat i Serveis Socials, Sílvia Flury, també va assistir a la festa. En el mateix centre estan exposats fins avui les manualitats i labors que els socis han realitzat al llarg d'aquest any. El Col.lectiu de la Gent Gran ja conta amb més de 180 socis i

ha realitzat moltes activitats aquest primer any. Festes, gimnàsia o cant coral al centre, sortides per Catalunya, són algunes de les activitats que els socis del col.lectiu poden realitzar. Enguany tenen previst fer un viatge per Andalusia i continuar amb les activitats previstes. / R. B. Foto: X.L.


24 Societat

Í I S /CANTONS Divendres, 31 de maig de 1996

La

r a d i o g r a f i a

Ò P E R A

DE

C A M B R A

S A N T

C U G A T

Amb més de 200 associats i gairebé dos anys de funcionament, de Cambra Sant Cugat busca un local propi per engegar noves que consolidin l'entitat

l'Òpera propostes

Volen donar a conèixer l'òpera de petit format al públic santcugatenc i a la resta del país Han fet ja més de cinc concerts actuant a Sant Cugat, a Lleida i a Torroella de Montgrí

FRANCESC CARBÓ

Data de fundació: novembre de 1994 Socis: _'1() (Juota: ,v5(K) individual 5.(100 familiar 1 ,ocal: Kugeni Canas, 14 Lax: 675 16 05 Presidenta: Mariona Benet

Van c o m e n ç a r a donar-se a conèixer el 1993. Pel desembre van connectar amb el Teatre-auditori per dur a terme el projecte d'escenificar i interpretar Rifa i IIMaestro di Capella. Ja eren un grup de santcugatencs que desitjaven difondre l'òpera de petit format a la nostra vila. Mariona Benet, la presidenta, ha explicat que "es tracta d'una peça de curta durada, d'un o dos actes, amb un argument més o menys divertit. Malgrat això, la posada en escena, l'orquestra, els músics corresponen moltes vegades al format de l'òpera de llar-

ga durada". A Catalunya no hi ha actualment cap entitat que difongui aquest tipus de gènere "que han compost Mozart per excel·lència i diversos autors italians com Cimarosa, Donizzeti i Rossini. Després del treball de finals del 1993, durant el 1994 diverses persones amants de la música i especialment de l'òpera es van començar a reunir. I.a mateixa Mariona Benet, Lluís Hosta. Maria Dolors Aldea, Montserrat Cairó, Kloi Jové i Montserrat Benet van aglutinar una entitat que ara ja sobrepassa els 200 associats. Lna quota més aviat de suport i que proporciona descomptes als associats no finança ni de bon

tros les activitats de l'entitat. L'OCSC té un nucli bastant familiar que periòdicament es troba a casa de la presidenta. N e cessiten, però, un local per fer-hi activitat de cant, tenir un lloc de referència per als associats i no hipotecar la vida privada de molta gent. La junta ha iniciat converses amb entitats del municipi i m p o r t a n t s q u e d i s p o s e n d'espais perquè els en puguin deixar algun de forma bastant fixa. Després del concert de presentació, per la festa major de 1995, les dues germanes Benet i Xavier Moreu van oferir àries i duets en l'incomparable marc del claustre. Ja el mes de setembre

van participar en el Festival de Música de Sant Cugat amb el muntatge Moments d'òpera, en què la soprano Mariona Benet, la mezzo-soprano Montserrat Benet, el tenor F. Xavier Vas i el baríton Xavier Comorera van interpretar i representar de forma acurada i acompanyats al piano per Eloi Jové peces de Mozart, Rossini, Donizzeti i Verdi. La mateixa obra la van portar el gener passat a un Auditori de Lleida completament ple. Aquest any també han estat al Festival d'Hivern de Torruella i ja estan preparant el concert de festa major, que oferirà Maria Dolors Aldea acompanyada al piano per

Eloi Jové.


Societat 25

ELS4CAMÜNS Divendres, 31 de maig de 1996

La

Ò P E R A

DE

C A M B R A

r a d i o g r a f i a

S A N T

C U G A T

Actualment un manager es dedica a buscar per Catalunya i arreu de l'Estat actuacions que permetin posar en marxa projectes que l'associació té entre mans. Paral·lelament, activitats com l'aula de cant dinamitzen una entitat que constantment es vol superar a si mateixa

La falta de subvencions i de patrocinadors dificulta els projectes de l'entitat Una òpera de cambra costa, amb un pressupost ajustat, dos milions de pessetes com a mínim

F.C. -SartCugatEls diners hipotequen en part moltes de les propostes que l'Associació d'Òpera de Cambra Sant Cugat vol tirar endavant. El muntatge d'una òpera com La Cambiale di Matrimonio, que ara estan treballant, té un pressupost de producció de dos milions de pessetes. La traducció al català, l'arranjament musical, la direcció d'escena, el ves-

tuari, el disseny i els materials d'escenografia, la il·luminació, l'utillatge, els assajos del pianista i dels músics i el regidor comporten aquest pressupost, que, segons Mariona Benet, "és molt ajustat, i cal considerar que darrera hi ha hagut moltes hores de formació i de treball." A part del que és el mateix muntatge, hi ha les despeses d'actuació, que inclouen el regidor, la perruqueria i el catxet dels sis cantants i d'una petita orquestra de

cinc músics que inclou el pianista i el quartet de vent. Mariona Benet, com la resta de la junta, es queixa que han trucat a moltes portes i que han fet moltes visites a patrocinadors. Fins ara tot són molt bones paraules. Són concients que el moment cultural és difícil, però han constatat com a associació que els nivells musicals d'Anglaterra, Alemanya o Itàlia, on cada població més petita que Sant Cugat té dues associacions d'ò-

pera, la de gran i la de petit format, són lluny i molt superiors dels que té el nostre Estat. Treballen, però, amb constància i volen mantenir viva l'entitat. Des del gener tenen un manager que està buscant possibles actuacions i patrocinadors. Constaten que tot el que està per sobre del mig milió és difícil que en l'àmbit musical tingui suport econòmic. Cal esperar cops de sort. L'associació, però, segueix treballant amb nous projectes,

com ara l'aula de cant. Eloi Jové fa les classes de repertori, Joan Antoni Sànchez les d'interpretació i Mariona Benet, el treball de totes les veus, des de sopranos fins a baixos. Els treballs individuals els fan en cases particulars i quan cal que hi hagi assajos conjunts es troben a la Casa de Cultura. Els alumnes periòdicament ofereixen concerts a la sala d'actes de la mateixa Casa de Cultura. El proper serà el 9 de juny.


26 Esports

ELSíCArYIÜNS Divendres, 7 de juny de 1996

Bàsquet

de

base

B à s q u e t

Els cadets de la UE Sant Cugat repeteixen la jugada Els quarts de final es resoldran aquest vespre

Folch avançarà l'ascens amb els nous fitxatges R.M. - Sant Cagat -

L'equip cadet de la UE Sant Cugat ha hagut de repetir els quarts de final de la Copa Promoció de la Federació, després que els partits del cap de setmana passat s'anul·lessin. De fet, el primer partit, que enfrontava els santcugaRAFA MOKKNO

- Sant Cugat La polèmica ha rodejat els quarts de final de la Copa Promoció de la Federació, que enfrontava els equips cadets del CB Manresa i la UE Sant Cugat. FAs àrbitres del partit d'anada, designats pel col·legi manresà, no es van presentar, i el CB Manresa pretenia ajornar el partit per després del segon enfrontament, a Sant Cugat. Aquesta maniobra provocava el canvi de l'ordre en l'eliminatòria, la qual cosa desafavoria clarament el Sant Cugat, ja que el guanyador es decidia en pista aliena. Això no obstant, els santcugatencs van jugar el partit a Sant Cugat, però els directius i l'entrenador de la UE Sant Cugat van redactar un escrit en què reiteraven les protestes i impugaven "el desenvolupament de l'eliminatòria, en la mesura que la incomparecència dels àrbitres —fortuïta?— inverteix l'ordre dels partits". Els santcugatencs demanven al comitè de competició que resolgués "en dret i equitat per tal de preser-

tencs i els manresans a la capital del Bages, no es va poder jugar a causa de la incompareixença dels àrbitres. El fet que el propi col·legi manresà fos l'encarregat de designar els col·legiats va fer sospitar els santcugatencs, ja

var l'esperit esportiu i no sentar un precedent de frau en la llei". L'escrit el van adjuntar a l'acta del partit, que va acabar amb empat a 80 punts sense pròrroga. La federació va comunicar dimarts que els partits s'havien de repetir, dimecres a

que l'anul·lació del partit suposava el canvi de l'ordre en l'eliminatòria, i afavoria clarament els manresans. La Federació va decidir que es repetissin els partits, però els santcugatencs es queixen d'haver jugat en dies laborables.

Manresa i divendres a Sant Cugat. Tot i que aquesta decisió tornava a posar les coses al seu lloc, ha suposat sens dubte un trasvals per l'equip, 2 jugadors del qual no han pogut viatjar a Manresa per haver de preparar exàmens finals. L'enfrontament

Les sospites són inevitables • El primer partit s'hauria d'haver jugat dissabte passat. El partit l'havien de dirigir dos col·legiats de la delegació manresana. Però els àrbitres no es van presentar, amb la qual cosa tot apuntava que el partit de tornada —jugat a Sant Cugat— es convertiria en el partit d'anada. La sort, però, per una vegada va afavorir l'equip de la UE Sant Cugat. Els responsables de l'equip vermell-i-negre van impugnar l'acte del partit que es va jugar diumenge (80-80, sense pròrroga) i el comitè de competició de la Federació Catalana de bàsquet va anul·lar el partit. Després d'aquesta decisió s'han incre-

mentat les molèsties, però, per una vegada, la UE Sant Cugat no s'ha conformat i ha fet valer la seva queixa. No és estrany que tot apunti cap a una maniobra del club manresà, tot i que els seus responsables asseguren que "aquest campionat no és rellevant". La delegació d'àbitres de Manresa diu que no va rebre notificació de cap tipus i la de Barcelona assegura que "ho haurien d'haver anat a arbitrar el partit". Amb tot, sembla que els problemes de comunicació de la federació continuen vigents, igual que continuen les sospites sobre les formes del CB Manresa./C.M.

de dimecres va acabar amb victòria dels manresans per 8575, en un partit anivellat en què, a banda de les baixes per exàmens, l'equip santcugatenc va afrontar sense Nacho Mayol i Biel Mauri, tots dos lesionats. Les baixes van obligar el tècnic santcugatenc a convocar 3 jugadors del cadet B. Segons l'entrenador de la UE Sant Cugat, Carlos Fortes, "amb l'equip complet els jugadors haurien aconseguit la victòria". Fortes estava, però, content del joc del seus jugadors tant del cadet A com del B, dels quals va dir que s'havien "deixat la pell a la pista". El tècnic santcugatenc es va queixar del mal estat de la pista manresana, fet que va destacar com a factor en contra decisiu a la segona meitat del partit, quan els va tocar la canasta que es trobava en el tros de pista en pitjor estat. La derrota de dimecres obliga els s a n t c u g a t e n c s a vèncer de més de 10 punts divendres que ve a la sala escolar. Per Fortes, el seu equip ara parteix "com a víctima", però faran tot el que podran per passar a les semifinals.

Futbol

Aymerich confia a solucionar la crisi econòmica del Sant Cugat Francesc Ruiz afirma que els deutes es pagaran aviat

Lluís Folch, entrenador del sènior A de la UE Sant Cugat, creu que els nous fitxatges faran possible arribar a la primera divisió catalana en dos anys, i no en tres com s'havia plantejat un cop acabada la lliga 9596. Folch comptarà per a això amb Pere Munné, fins ara jugador del Castellar. Per al tècnic santcugatenc, Munné pot aportar molta experiència a l'equip, "ja que serà el jugador més gran, amb 26 anys, i donarà al conjunt la consistència exterior que necessita". El nou membre de la UE Sant Cugat jugarà d'aler, i destaca per la seva velocitat en el tir. Un altre fitxatge de Folch és Miquel, que jugarà d'escolta. Segons Folch, "els punts forts de Miquel són l'agressivitat en defensa i l'efectivitat anotadora". A falta de confirmació definitiva la setmana que ve, els altres jugadors que reforçaran l'equip santcugatenc seran Juan i Fran Garcia i Miguel A. Munoz, ex-membres del CB Sant Cugat. La tornada d'aquests jugadors a Sant Cugat s'emmarca, segons Lluís Folch, "en la política d'intentar convèncer els jugadors de qualitat que havien pertangut al CB Sant Cugat que tornin a casa", després d'haver marxat a altres equips quan la UE Sant Cugat es va fusionar amb el CB Sant Cugat. Els germans Garcia han format part de les files de l'Sfèric aquesta temporada, mentre que Mufíoz ha jugat al Mollet. Tots tres jugadors acompanyaran la temporada que ve Oriol Gómez, que l'any vinent tornarà al parquet després d'un parèntesi d'un any com a entrenador. Segons Lluís Folch, "l'únic que el club ha ofert als nous fitxatges és un projecte il·lusionat i ambiciós".

Handbol ALEX LÓPEZ

Els problemes econòmics del Sant Cugat Esport podrien trobar una solució definitiva abans d'una setmana. La reunió que van mantenir l'alcalde i el president del club santcugatenc hauria de donar fruit abans que s'acabi la temporada, de manera que els jugadors i tècnics poguessin cobrar els deutes pendents des de fa quatre mesos. El president del Sant Cugat Esport, Francesc Ruiz, ha explicat que l'alcalde de Sant Cu-

gat, Joan Aymerich, es va comprometre la setmana passada a donar els quatre milions que el Sant Cugat deu als jugadors i a altres persones relacionades amb l'entitat santcugatenca. Per això, Francesc Ruiz ha qualificat la reunió que va mantenir amb l'alcalde de "molt satisfactòria". Segons Ruiz, Aymerich s'ha compromès a facilitar els d i n e r s d ' a q u í a quinze dies. De tota manera, a finals d'aquesta setmana o a principis de la vinent Joan Aymerich i Francesc Ruiz es tornaran a trobar per acabar

de concretar-ho tot. El president del Sant Cugat Esport convocarà una assemblea a principi del mes de juliol per decidir com es tanca la temporada, i els socis hauran de determinar si Francesc Ruiz es queda al capdavant del club o si marxa. Si finalment no hi ha cap candidat, Ruiz acabarà de presidir el seu mandat fins al 30 de juny de 1997. En la reunió que van mantenir els dos mandataris, l'alcalde Joan Aymerich va confirmar a Francesc Ruiz que pràcticament ja tenia lligat un possible patrocinador per al Sant Cugat per a

la temporada vinent. Aquesta firma es podria fer pública d'aquí a poc temps, si finalment es tanca la negociació. D'aquesta manera, en els pròxims dies es podrien resoldre definitivament els problemes que han enfrontat públicament el Sant Cugat Esport i l'Ajuntament de Sant Cugat. Amb tot, les declaracions de Francesc Ruiz no s'han pogut contrastar amb les paraules del consistori, tot i els intents que ha fet aquest setmanari per posarse en contacte amb l'alcalde, Joan Aymerich.

Els veterans garanteixen l'espectacle L'equip veterà d'handbol de la UE Sant Cugat s'enfronta avui a l'equip de veterans de Rubí i garanteix l'espectacle a partir de 2/4 de 10 al pavelló municipal de la ciutat. El bon estat físic de l'equip gairebé garanteix la victòria. / ELS 4 CANTONS.


EIS4CANTONS 'osep Maria Solé i Sabaté I direccor del Museu d'Història de Cailunya, Josep Maria Sulé i Sabaté, atlri3 q u e "qualsevol govern català potenarà" la institució tjnc dirigeix. Va ser a ant Cugat per participar en l'Aula Culiral del C l u b M u n t a n v c n c . Plana .?('

Escenografia de sarsuela Hls tècnics del taller del Centre Cultural ultimen el decorat per a hi ver/una dt la [u/Iowa, la sarsuela de Tomàs Bretón que s'ha d'estrenar dissabte de la setmana que ve. 15 de juny, sota la direcció de Calixto Bieito. Plana M

Espectacles

27

Divendres, 7 de juny de 1996

T e a t r e

Ur Teatro presenta a Sant Cugat el 'Romeo y Julieta' contemporani que portarà al Grec

Pintura mediterrània a la Rusinol

La companyia basca actualitza Shakespeare peracostar-se al públicjove Ina mitjana d'edat de 2 9 anys, vesuari contemporani i una escenografia ispirada en l'escultura basca. Són els lements que combina Ur Teatro per I Romeo y Julieta reactualitzat que el rup porta avui a l'escenari del Teatre-

auditori. Segons la directora de la companyia, Helena Pimenta, el que veuran els santeugatencs abans que l'obra arribi al festival d'estiu Grec 9 6 és un muntatge "amb un ritme molt àgil, en què els canvis d'escenari gairebé pas-

sen desapercebuts''. Això -més la reducció d'alguns passatges del text original- permet que la durada de l'espectacle, "que podria arribar a ser de fins a quatre hores, sigui només de dues".

SÍLVIA BARROSO

- Sant Cugat -

Ja ho van fer amb Elsueno de na noche de verano -l'últim dels ;us espectacles que es va veu; a Catalunya, també en el ïrec, el 1993- i hi tornen ara mb Romeo y Julieta: Ur Teatro ;actualitza formalment les obres e Shakespeare, amb un veslari contemporani i una esceografia sòbria de línies molt rec;s, basada en l'escultura basca. s un mecanisme que ha de falitar "la identificació del púlic amb l'espectacle", segons directora del grup, Helena Piíenta. Però aquest acostament a l'esectador jove - "majoritari" ene el seu públic- requereix tamé un esforç en la traducció, per rebaixar metàfores i girs linLíístics massa arcaics, que porien distanciar", i una actitud Ur Teatro reactualitza Shakespeare. Foto: Ur Teatro n la interpretació, que ha de jntenir "claus contemporà- mini "la poètica del llenguatge defuig Ur Teatro, en canvi, és ies". Això no vol dir que s'eli- de Shakespeare". El que sí que "la capa de cursileria amb què

ÀNGELS CASTUERA

L'Espai Jove de la Casa de lultura ha repetit un cicle moogràfic sobre cinema després e la bona acollida que va tenir 1 que es va fer a principis 'any amb cinema musical. En quest cas, Marcos Serra, que imbé ha estat l'organitzador 'aquest segon cicle, ha busu sis pel·lícules de joves cisastes d e l'Estat espanyol q u e

han fet en els últims anys. es projeccions es fan els dilecres, a dos quarts de deu del ;spre. Serra ha manifestat que la in;nció d'aquest cicle és posar fi

a la idea equivocada que es té sobre el cinema espanyol. "Pretenem eliminar els vells tòpics que hi ha al voltant del cinema que s'ha fet aquí, com per exemple el landisme", explica Serra. El cicle va començar amb la projecció de Justino, un asesino de la tercera edad, dirigida per La Cuadrilla. Dimecres es va passar Dfas contados, del director basc Imanol Uribc, que va aconseguir molts Goya en l'edició dels premis de l'any 1995. El cicle continuarà amb la projecció à'Eldt'a de la bèstia, Historias del Kronen, Vacas i Acción mutante. El cicle acabarà el dia 3 de juliol.

Paisatges a Valldoreix Albert H e r n a n d o i Jordà (Barcelona, 1933) presenta una col·lecció d'olis amb marines i paisatges a la sala d'exposicions de l'Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix. La llarga dedicació de l'artista a la fotografia influeix en la seva pintura, que mostra amb un estil realista la quotidianitat que l'envolta. Fins al dia 18. / S.B.

A r t

f n e m a

L'Espai Jove programa el segon cicle monogràfic dedicat al jove cine espanyol

s'ha deformat una història d'amor universal i molt maca", explica la directora. Amb aquests objectius, la companyia basca sempre ha tractat "amb molta llibertat" els textos de Shakespeare, però aquesta vegada Pimenta assegura que ha estat "molt més difícil", sobretot per "la pressió imposada pels èxits anterirors". "El sueno de una noche de verano -puntualitza- era molt més abstracte, i aquesta feina de releetura era més fàcil. Aquesta vegada, hem hagut de fer un esforç per ser lliures i concrets a la vegada, perquè la peça ho demanava". L'última peculiaritat d'aquest Shakespeare que es presenta avui és l'eliminació del personatge del pare de Julieta. "De la necessitat n'hem fet virtut -reconeix Pimenta-, i com que no teníem un actor prou gran per fer el personatge hem decidit treure'l i potenciar el paper de la mare de la protagonista. I estem satisfets amb el resultat."

Interiors intimistes i platges, fruites i flors coloristes, amb pinzellades que reprodueixen l'alegria i la llum del Mediterrani. Aquests són els elements que integren l'exposició de Maria Dolors Villadelprat a la sala Rusinol, que s'inaugura dijous que ve, 13 de juny. Nascuda a Sant Boi de Llobregat, Villadelprat va començar als quinze anys a estudiar Arts Aplicades, a l'escola Massana de Barcelona. Allà va tenir com a professor Ramon \ o é , i després va continuar la formació amb Ramon Sanvisens i Teresa Llàcer. El 1982 comença la seva carrera com a professional. La mostra es podrà veure a la Rusinol fins al 2 de juliol. / S.B.

La parròquia exposa obra de l'escultor i pintor religiós Paco Salas al palau abacial S.B.

La sala Santa Maria, al tecer pis del palau de l'abat del monestir, serà l'escenari d'una mostra d'obres de Paco Salas aquest cap de setmana i el vinent. Tot i que el rector de la parròquia, Pere Vivó, va reaccionar l'any passat contra les intencions de l'Ajuntament de revisar els usos d'aquest edifici dient que "l'espai està completament ocupat", ha assegurat ara que sí que s'hi poden fer "activitats temporals". Una de les propostes de l'equip de govern era instal·lar al palau abacial una sala d'exposicions, i la

negativa de Vivó va provocar certa polèmica. La mostra de Salas presenta una trentena de pintures de temàtica religiosa -on el monestir és una referència constant- i una escultura titulada La Majestat de Sant Cugat, un Crist de dos metres fet sobre una biga de la Pia Almoina.

^

^

Premis de dibuix infantil La Floresta Esportiva i Cultural va lliurar diumenge els premis de dibuix infantil que organitza l'entitat. El primer classificat va ser Oriol Serrano Gamarra, de cinc anys. Yuri Jiménez Sol i Juan Esteban Montes van quedar en segon i tercer lloc. En la modalitat de narrativa i poesia no hi va haver cap participant. / R.B.

CURSOS INTENSIUS DE DISSENY ASSISTIT PER ORDINADOR (nivell bàsic)

AUTOCAD DISSENY GRÀFIC FREE HAND-PAGE MAKER

Per informació:

AULA^DISSENY

a St. Cugat, 1 -2n / Tel. 697 25 58

RUBÍ


HS4CANION3 Complir els termini» previstos Kl Centre Comercial Sant Cugat vol complir amb els terminis previstos i ha anunciat l'ohertura per .il pròxim mes d'octulire. Segons cK responsables, el percentatge de comerços ile Sant Cugat podria augmentar. l'Imiii JS

28

Economia

Roba i complements Eurropa és una empresa que a més de comercialitzar roba especialitzada per a professionals també es preocupa de tenir prou oferta en complements que són primordials per als professionals d'alguns sectors determinats. Plana 29

Divendres, 31 de maifí de 1996

I n v e r s i o n s

Boehringer col·loca la IIKI a del nou centre primera

L'exportació de Hewllet Packard creix d'un 5 8 %

Va mantenir el projecte parat durant uns anys a causa de la crisi econòmica

Boehringer Ingeiheim comença a fer les primeres passes per convertir en realitat el projecte que suposa la inversió més i m p o r t a n t dels últims anys a la comarca. La multinacional farmacèutica té previst destinar

12.000 milions de pessetes a la const r u c c i ó de la seu de S a n t C u g a t . Però, la primera passa abans de començar la construcció és posar la primera pedra. La cerimònia se celebrarà dilluns vinent i l'encarregat

de posar la primera pedra serà e l president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol. A l'acte també hi serà present el president del comitò de socis de Boehringer, Erich von Baumbach.

ki

CM. - Sant Cugat La multinacional farmacèutica alemanya instal·larà un nou centre d'elaboració d'especialitats farmacèutiques i un centre de recerca i desenvolupament (R-t-D) en la que serà la seu central de Boehringer lngelheim a l'Kstat e s p a m o l . Kl centre es construirà en els terrerns que l'empresa alemanya va comprar a Mira-sol a principi ilcis noranta, l'.n aquell m o m e n t , B o e h r i n g e r volia comprar els terrenys per fer el p r o | c t t c que es \ol d e s e m o111 pur ara, però la crisi econòmica q u e va fer trontollar els indicadors macroeconomies entre el 1991 i el 1992 va parar els peus a la multinacional farmacèutica. F i n a l m e n t , al s e t e m b r e del 1995, l'empresa va anunciar la seva intenció de continuar amb el projecte i fer una inversió de 12.000 milions de pessetes per a la c o n s t r u c c i ó del nou edifici. Si. finalment, la xifra destinada a la creació del nou

.* '.* '"&!•" ; '^^^^^^^''"M^^^t^t-i i

^%

:

-'-- ••**•'

'^••'^i

<•

- v s : *••'''•'•

W-

.. %. ^.-...

-• r^ííis^g^.

í ÍU .,. *#3 .#i<

Els te/renys on es construirà la nova seu de Boehringer. Foto: XAVIER LARRO.SA centte de producció i recerca és l'anunciada, Boehringer Ingeiheim es convertirà en l'empresa que més diners ha invertit en la seva instal·lació a Sant Cugat. D e fet, seria una de les empreses que més han invertit a la comarca els darrers anys.

L'arribada de grans inversions empresarials a Sant Cugat es va iniciar amb la instal·lació de la m u l t i n a c i o n a l j a p o n e s a Sharp. I en els últims anys empreses com la nordamcricana Hewlett-Packard o la firma financera a l e m a n y a D e u t s c h e

Bank han destinat grans quantitats de capital a la construcció de seus al terme municipal d e Sant Cugat. La cerimònia de la col·locació de la primera pedra la presidirà el president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol.

El Centre Sant Cugat obrirà l'octubre vinent - Sant Cugat HI Centre Comercial Sant Ciliat té previst obrir les portes al públic el mes d'octubre vinent. I )e moment, ja hi ha disset contractes signats amb empreses comercials de Sant Cugat que s'instal·laran al nou centre comercial del Vallès. Segons els responsables, això suposa un percentatge elevat, ja q u e el Centre Comercial vol crear una oferta diversificada i hi ha molts comerços que no se senten interessats per l'oferta. / C M .

L'estat actual de les obres del Centre Comercial Sant Cugat. Foto: XAVIER ÍARROSA

CM. - Sant Cugat -

El centre de recerca i desenvolupament, màrqueting i producció q u e H e w l e t t - P a c kard té instal·lat a Sant Cugat ha registrat un creixement notable durant el primer semestre de l'any. El creixement situa la facturació de l'activitat e x p o t t a d o t a per s o b r e d e l s 55.000 milions de pessetes, la qual cosa representa un 58% més q u e en el mateix període de l'exercici anterior. Segons ha explicat el director general d ' H P Division, Bernard Meric, "per aconseguir aquest espectacular creixem e n t es necessita c o m b i n a r tres factors: innovació en el disseny dels productes, fabricar-los de manera efectiva i situar-los al mercat d'una forma creativa i agressiva arreu del món". Segons Meric, "això és el q u e han fet els treballadors d ' H P Barcelona D i v i s i o n " i "és el que continuaran fent en el futur". A escala mundial, H e w l e t t P a c k a r d C o m p a n y ha a u g mentat en l'últim semestre els seus beneficis nets d ' u n 28% i ha arribat als 1.500 milions de dòlars. Les vendes han arribat a facturar uns 19.000 milions d e dòlars, la qual cosa ha suposat un increment del 30% més que en l'exercici fiscal anterior. S e g o n s ha fet p ú b l i c L e w Platt, president i director general d'HP, "els result a t s són e x c e l · l e n t s p e r q u è s'ha aconseguit un important creixement de demandes i facturació en mercats molt competitius". S e g o n s P l a t t , H P " t é prod u c t e s excel·lents q u e sortiran a la venda pròximament i millorarà les d e s p e s e s d ' e s tructura, a l'hora q u e s'intentarà mantenir una posició pree m i n e n t en el mercat". Des q u e H e w l e t t - P a c k a r d es va instal·lar a Sant Cugat només ha registrat c r e i x e m e n t s del voltant del 50% any rera any. Per això, des de la central de la multinacional nordamericana es p e n s a e n el c e n t r e d e S a n t C u g a t com u n a d e les seus a tenir en compte de cara al futur i com a p u n t d e connexió a m b la resta d'Europa.


Economia 29

ELS4GUVTOÏNS Divendres, 31 de maig de 1996

L'Empresa.

E u r r op a

Jordi Berenguer és un jove empresari que es dedica a vendre roba professional, però la seva feina no consisteix només a importar i distribuir bates o uniformes. Eurropa, una nova botiga que tot just acaba d'obrir-se a la carretera de Cerdanyola, ós un establiment especialitzat en articles i complements de protecció: ulleres, viseres, guants i molts altres. Jordi Berenguer va heretar el negoci familiar, però les diferències amb els altres socis el van fer desentendre-se'n. Fins ara, Berenguer treballava des d'una petita oficina al seu propi domicili, a la Floresta. El fet d'haver-se instal·lat en una botiga li permet donar un millor servei als clients i atendre les seves demandes amb un altre tracte.

JORDI BERENGUER. Propietari de la botiga

"Vull que la gent de Sant Cugat no vagi a buscar a fora el que té aquf' ÀNGELS CASTUERA

-Què és Eurropa? -"És una botiga, a peu de carrer, on puc exposar al públic tot allò que abans només podia ensenyar per catàleg. L'empresa que tenia abans la dirigia des d'un petit despatx que tenia a casa. De fet, es podia fer igual amb un telèfon, un fax i un catàleg. Però ara podré estar més en contacte amb els clients, ensenyar-los molt millor els articles que tenim. Vam pensar en un nom una mica trencador i ens va sortir Eurropa. També hi ha col·laborat un amic que ens ha fet el logotip. Tothom m'ha ajudat

molt. En aquesta botiga es poden trobar els articles que necessiten molts professionals per fer bé la seva feina." -Més que bates i monos? -"Doncs sí, més que això, perquè s'ha de superar la idea que la roba de feina són coses que et poses per no embrutar els vestits que utilitzes diàriament A Eurropa venem també articles i productes que serveixen per protegir els treballadors mentre fan la seva feina: les línies de coll blanc i de coll blau són les típiques que vénen al cap quan es pensa en roba professional. O les bates del mestre o el metge. Però una bona visera, botes altes, monos d'amiant

o de plàstic protector també són roba per a professionals, i aquesta no es pot trobar en qualsevol lloc". -En aquest sentit, els països europeus ens porten un gran avantatge. -"A l'Estat espanyol no hi ha una normativa oportuna sobre roba professional en alguns aspectes. Per exemple, hi ha poca definició sobre el fet que les persones que manipulen aliments hagin de portar guants, o el cabell recollit. En temes de protecció, la cosa està més equilibrada. La roba que nosaltres venem prové majoritàriament d'Europa, per això vam jugar amb aquest nom

Jordi Berenguer, a la seva nova botiga Eurropa. Foto: X. l.ARROSA

quan vam pensar el nom de la botiga." -És fàcil combinar el disseny i la funcionalitat? La roba professional, i molt més ia de protecció, ha de reunir uns requisits. -"En el cas de la roba de protecció, no es persegueix tant el disseny com l'efectivitat. Tot i així, és cert que les línies han can-

ASESORIA JURÍDICA GÓMEZ

viat. Pel que fa a l'altra roba professional, hi ha diferents estils, no tota és igual. A mi m'agrada portar roba de cotó, per exemple, crec que és una influència heretada del temps que vaig passar a Eivissa. Però hem de pensar que la roba que es posa la gent per treballar serveix per a això, per treballar, i no per fer maco."

SANT CUGAT GESTIÓ, S A *.-GESTIÓ I

IMP. RENTA / PATRIMONIO 95

ASSESSORAMENT

GABjNETE JURIPICO

LABORAL

FISCAL CONTABLE

*.-GESTIÓ FISCAL COMPTABLE

IVA, IAE, IRPF MÓDULOS ESTIMACIÓN OBJETIVA SOCIEDADES, ESTUDIÓS FISCALES, ETC...

^.-GABINET JURÍDIC ^.-AGENTS D'ASSEGURANCES

LABORAL PENSIONES, DESPIDOS, FINIQUITOS, NÓMINAS, TC1, TC2, ALTAS/BAJAS

C/ MONSERRAT 37 bj. Telf. 589 83 66 08190 Sant Cugat del Vallès (BARCELONA)

*.-C0MUNIDADES OAF1INFT n'AWr·ï'lORAMrNr PHOl i '.',lONAi

* . - A D M . FINCAS

ASSESSORAMENT INTEGRAL A L'EMPRESA I AL PARTICULAR. ARA, CONFIEU-NOS LES VOSTRES RENDES

C/ SANTIAGO RUSINOL, 32

Avda. Alfons Sala 29 Tel. (93) 589 72 08 Fax. (93) 589 83 30 08190 Sant Cugat del Vallès Mallorca 274 3er. Tel. (93) 488 10 50 Fax (93) 215 62 37 08037 Barcelona

FAX. 589 27 74

TELFS. 589 17 02

589 64 94 675 17 02


30 Cultura

ELS í CANTONS Divendres, 7de juny de 1996

H i s t ò r i a És taxatiu a l'hora de reivindicar la necessitat del Museu d'Història de Catalunya, que dirigeix des de principi d'abril. Entén que la difusió és una de les seves obligacions, i per això va ser dimarts al

Club Muntanyenc, dins del cicle Aula CuKural, en el "primer acte" on explicava en públic la funció del museu. Amb la mateixa contundòncia afronta les crftiques que van envoltar la inauguració

d'aquest nou equipament cultural. Josep Maria Solé i Sabaté està convençut que tothom comparteix la idea que ei Museu d'Història era necessari per "reforçar la identitat de la nació".

Firart manté els càrrecs de la junta un any més

J O S E P M A R I A S O L É I S A B A T É . Director del Museu d'Història de Catalunya

"Qualsevol govern català mantindrà i potenciarà el Museu d'Història" SÍLVIA BARROSO

Assegura que "a qualsevol historiador ti agradaria dirigir el museu d'història del seu país". Un país que -segons va dir en la xerrada de dimarts al Club Muntanyenc- "encara no és normal, que ni tan sols controla els seus impostos, i que té una història que ha estat amagada i que cal retrobar per refermar la identitat nacional". - I Ina de les crítiques més dures que s'han fet al Museu d'Història de Catalunya és l'excés de nacionalisme, que l'oposició ha considerat partidisme. Però, es pot dirigir un museu d'història d'un país que "encara no és normal", com diu vostè, sense una dosi mínima de nacionalisme? -"Jo, és que aquesta crítica pel nacionalisme del museu no la vaig entendre. Primer que es va fer en

canvi de partit plena campanya JW&t e n e ' govern de electoral i després no se n'ha la Generalitat, parlat més. I seno canviarà l'ogon que no enr i e n t a c i ó del tenc què volien museu? dir. Perquè, ;als - N o crec que Estats Units fan hi hagi cap dinacionalisme terigent del PSC, nint un museu d'Iniciativa, del d'història, o al PP o d'ERC Quebec? I a q u e , si el seu Sant Cugat, si es partit arriba al fa un m u s e u , govern català, s'estarà fent vulgui canviar santeugatisme? la història del Josep Afarta Solé i Sabaté H o m e , és clar! país i que no creEstàs explicant la història del teu gui que Catalunya és una nació, país. Però no entenc per què ho perquè, si no, per què es presentroben un excés, un excés de què? ten a les eleccions per presidir la És que el que hi ha representat Generalitat? A més, el museu és allà no són els fets de la història? de titularitat pública, i qualsevol Tot això era fruit d'una campanya govern que hi hagi se'l trobarà i electoral." l'haurà de mantenir i potenciar." -Aleshores, el dia que hi hagi un - U n altre aspecte comentat és

l'espectacularitat del museu, que pot portar a confondre'l amb un parc d'atraccions. - " N o tothom ha acabat d'entendre aquesta voluntat d'exhibició i participació que han de tenir els museus moderns. I les crítiques que han sorgit dient que el M u s e u d ' H i s t ò r i a és u n Port Aventura són fruit d'aquesta ignorància. Si la gent es diverteix i repeteix, millor, perquè el nostre objectiu és arribar al màxim de gent. Criticar això és d'un elitisme preocupant" -Però vostè mateix diu que les exposicions temporals, més ambicioses, que s'han de fer al museu seran "la joia de la corona". - " É s que també hem d'oferir mostres monogràfiques al públic interessat especialment en algun tema, per aprofundir, amb més rigor encara, els que s'apunta en la col·lecció permanent."

ASESORIA JURÍDICA GÓMEZ

S.B. - Saat Cugat -

La junta de l'associació d'artistes Firart continuarà encapçalada un any més per Begona Valcàrcel, d e s p r é s de l'assemblea anual de dimarts. Els estatuts del grup assenyalen la possibilitat de renovar la meitat dels càrrecs en cada assemblea, però p e r m e t e n que una persona ocupi el mateix lloc durant tres anys. Per això, com q u e no s'ha presentat cap candidatura, Valcàrcel va proposar la continuïtat de la junta actual, "que funciona molt bé", durant un any més. Dels 24 assistents, vint van votar a favor d'aquesta possibilitat, dos en contra i dos en blanc. D'aquesta manera, a m b Valcàrcel c o n t i n u e n Maria Teresa Casas (secretària), Laura Sànchez (vicepresidenta), Avelina Dalmau (tresorera) i Adolf i Josep Anton Bas (vocals). L'objectiu de Firart el tercer any de la seva existència és "la consolidació del programa d'activitats i del lloc q u e l'entitat s'ha fet a Sant Cugat", segons Valcàrcel.

SANT CUGAT GESTIÓ, S.A. *.-GESTIÓ I

IMP. RENTA / PATRIMONIO 95

ASSESS0RAMFM

GABINETE JURIDICO

LABORAL

FISCAL CONTABLE

^.-GESTIÓ FISCAL COMPTABLE

IVA, IAE, IRPF MÓDULOS ESTIMACIÓN OBJETIVA SOCIEDADES, ESTUDIÓS FISCALES, ETC...

^.-GABINET JURÍDIC *.-AGENTS DASSEGURANCES

LABORAL PENSIONES, DESPIDOS, FINIQUITOS, NÓMINAS, TC1, TC2, ALTAS/BAJAS

C/ MONSERRAT 37 bj. Telf. 589 83 66 08190 Sant Cugat del Vallès (BARCELONA)

*.-C0MUNIDADES

<cElu GABlNrr D'ASKnVKJRAMrNT PfíOH'SÜIONfti

# . - A D M . FINCAS

ASSESSORAMENT INTEGRAL A L'EMPRESA I AL PARTICULAR. ARA, CONFIEU-NOS LES VOSTRES RENDES

C/ SANTIAGO RUSJNOL, 32

Avda. Alfons Sala 29 Tel. (93) 589 72 08 Fax. (93) 589 83 30 08190 Sant Cugat del Vallès Mallorca 274 3er. Tel. (93) 488 10 50 Fax (93) 215 62 37 08037 Barcelona

FAX. 589 27 74

TELFS.589 17 02 589 64 94 675 17 02


Cultura 31

Ï L S ÍCANIÜNS Divendres, 7dejuny de 1996

Músic

Aragallen un moment del recital al Teatre-auditori, divendres passat

Foto: XAVIER LARROSA

Jaume AragaU i Ui inseguretat genial Recital de JA UME ARAGALL

lida d'un públic totalment enIntèrprets: Jaume AragaU (tenor), acom- tregat abans de començar. panyat de Maria Carme Hernéndez (sopraInicia el concert una cançó de no) iAmparo Garcia Cruelk (piano) Bellini, sensible i tendra, on la Cançons de Bellini, Donizetti, Puccini i Ros- veu es va situant després del susini posat escalf previ. La segona, del Àries i duets de Verdi, Boito, Cilea i Puccini mateix autor, ja va començar a Lloc: Teatre-auditori augurar les possibilitats de la nit, Dia: 31 de maig si no passava res mentrestant. I no va passar, perquè amb Puccini la veu de tenor més bella del EDUARDJENER món, acompanyada per una corporeïtat que respon simètrica'anunci del recital del ment, va arribar a fer aixecar els n o s t r e J a u m e AragaU primers bravos de la nit, que van (quan actua fora d ' E s continuar amb Rossini. E n la sepanya l'anomenen habitualment gona part, el Lamento de Federico Giaccomo) va generar una resens porta una arravatada interposta fulminant dels amants belpretació q u e culmina e n una cantistes d'aquí i de la resta del esperada E lucevan lestelle, en què país (vam veure un autocar amb AragaU, que podria cantar mecàmatrícula de Girona), i quedarà nicament l'ària que ha fet cencom una vetllada memorable per tenars de vegades, sembla que a la història artística de Sant Cus'estrena en l'escenari, intranquil gat, assenyalada amb lletres d'or, per fer-ho bé. I, finalment, el amb un Teatre-auditori ple de duet de la Butterfly tanca un regom a gom que justifica plenacital on hem pogut gaudir d'una ment la seva existència i caracveu prodigiosament potent, amb terístiques i amb un ambient càun timbre de gran bellesa i la senlid on es respiraven les ganes de sibilitat a flor de pell, amb el suveure i sentir el divo. port d'una soprano lírica de veu Però li volem fer un retret: no va prou potent, de gran expressiviser gaire generós amb el seus adtat i una emissió tècnicament miradors, ja que el seu suposat perfecta, extraordinària aL'alfra recital en companyia de la magnofíe infondo al mare i a Vissia"arnífica Maria Carme Hernàndez te. La pianista Amparo García va ser finalment un recital a mitCruells va estar correcta en la, ges- . suposem, difícil tasca d'acomAragaU, fidel sempre a la seva panyar l'imprevisible. idiosincràsia, es va mostrar tímid En l'apartat dels bisos, una miti insegur, preocupat per la llum ja hora esplèndida: el duet La dels focus, pel faristol, per les Dolorosa, Falla, cançons napolipartitures que no trobava, per les tanes pertanyents a l'enregistraulleres i, fins i tot, per l'ordre de ment que aquest mes es farà al les intervencions. I, tot això, amb Teatre-auditori, i l'entusiasme una carrera llarga i triomfal com satisfet del públic. és la seva i amb una salutació cà-

L

S a r s u e l a

/•A / „ « / „ d, I (entte Cultural e.tan uwstrumtresie,u,K,aj,a de La verbena de la paloma Foto: XAVIER LARROSA

El Centre Cultural enllesteix el decorat de 'La verbena de la paloma9 Calixto Eieito vol que sigui sobri i metafòric Falten vuit dies per a l'estrena de La varbana da la paloma que dirigeix CaNxto Bieito, i els tècnics del Centre Cultural de Sant Cugat ultimen l'escenografia de l'espectacle. El decorat consisteix en tres parets de vuit metres SÍLVIA BARROSO

La verbena de la paloma és, segurament, la coproducció més ambiciosa del Teatre-auditori aquesta temporada, i el decorat ha estat construït de cap a peus pels tallers del C e n t r e Cultural. Pau Rueda i Carles Pujol han estat els dissenyadors de l'escenografia que, sobre la idea de Calixto Bieito, el director de l'espectacle, i juntament amb els altres tècnics Marc Urquizu, Joan Domingo, Carlos Rueda i Manel Alcàntara, s'està ultimant aquests dies. Són les tres parets de vuit metres d'alçada i el terra de fusta i pols de suro-de tretze metres per dotzeon es desenvoluparà l'acció de l'obra de Tomàs Bretón. La fidelitat al llibret original de Bretón és una de les obsessions de Bieito q u e es reflectirà en aquest decorat: hi ha clements realistes -com les parets eserostonades i els rails de tramvia- però només són símbols que remeten a la realitat social del barri de La Latina del Madrid de final de segle, "un indret pobre, on la gent vivia amuntegada". La imatge d'on parteix el director per transmetre-ho és la d'un solar, i només hi afegeix l'imprescindible. Amb aquesta sobrietat, Bieito vol despullar l'obra de Bretón de

d'alçada i un terra poteós, amb uns raus falsos que. encara que siguin inútils, remeten aJ barri de La Latina del Madrid de final de segle. Pocs elements més li calen a Bieito per aconseguir l'efecte "metafòric" que busca.

tot el folklorisme acumulat. I el mateix pensa fer amb el vestuari. Així busca l'essència de crítica social que conté La verbena de la paloma, i "serà un espectacle modern perquè l'obra ho és en el

contingut", puntualitza el director. Carles Canut, el baríton madrileny Pedró Moncloa i les cantants Carme Sànchez i Rosa Galindo interpretaran els papers principals d'aquesta Verbena de la paloma.

VILLADELPRAT del 13 de j u n y al 2 de juliol

Sala Rusrfïol Santiago Rusmol, 52 - Sant Cugat del Vallès

SOCIS FONS D'ART Servei taxació obres d'art Horari: matí, de 9 a 2h tarda, de 5 a 9h

Tel. 675 47 51


32 Esports

ELS4CAIVroï>S Divendres, 31 de maig de 1996 CLASSIFICACIONS

FUTBOL

El Sant Cugat perd l'últim partit per la mínima i en temps de descompte

Lloret

14

13

X

13

43

s<>

47

L. Blavï

30

19

7

4

140

72

46

Equip

PJ

PG

PE

PP

GF GC

Pt.

Palautordera-Salle Montcada

20-23

St Cugat

34

13

7

14

62

56

46

Reus P l o m s 3 0

20

3

7

171

106

43

Voli regà

30

21

4

5

171

46

Adrianen8e-OAR Gràcia

27-26

St Celoni

34

13

7

14

49

55

4d

Cornellà

Z1

19

1

9

145

97

39

lord era

30

20

5

5

163 106

45

Pardinyes-St Fost

Ai Valies

34

II

11

12

5b

45

44

Vilafranca

2t

19

3

7

138

94

41

íiKiKC

30

20

4

6

162 9 0

44

86

27-21

Farners

34

12

«

14

44

44

Molins Re 29

17

4

K

12fi

105

38

Girona

3(1

19

3

8

159 108

41

Tornada dels quarts de final de copa: la Roca-

Si (Juirze

34

12

7

15

53

h(l

45

Igualada

30

16

4

10

158

95

35

(Uldcs

29

is

2

9

133 107

38

St Cugat, Salle Montcada-Palautordera, OAR

kSant C u g a t : l'miie-. l p ) . Jansà. Ja\ï.

0;

Ruda Ter

34

12

7

15

50

45

43

l>. Sra Maria 311 14

7

9

105

99

35

Mollet

3(1

17

1

12

104 102

35

Gràcia-Adrianense. St Fost-Pardinves.

' M i i ii nu. Mi.micl, ( i ó m e / . Jaenhn i Torres

Amer

34

1(1

II

13

44

52

41

Sfcric

29

13

7

9

133

143

33

Sentmenat

29

14

ij

9

145 108

34

hK't. I\u|uitu. K M O I W . Rubcn IRIIULT S(í't i l>K'l.

Centelles

34

10

3

1')

4>i

71

35

l.'KsplLtua

3(1

13

3

14

162

177

29

Maçanet

5(i

15

Daru l \ a n d n M ' l .

fiançà

34

H

11

15

V.

72

\5

Vi la-seca

3(1

12

3

15

144

152

27

Vilassar

29

15

34

4

3

25

_'(-.

S5

17

Calafell

30

12

3

15

148

136

27

Roda

30

11

Reus

30

10

2

18

139

159

,,

Sant l-'cliu

3(1

St Cugat

30

10

3

17

145

187

21

ArcnvsMj

Flix

29

25

115

193

10

Horta

30

4

19

Andorra

3(1

0

1

29

f>5

115

1

Farners

5u

5

1

24

90 215

1 1

Sant í -atiat

ïü

1

1

28

76 ?2ï

5

D.iii

Ripollet: Mureim. . W n s i n . (.an.i. Rema.

i;

-Qui<)uc. Ramunct. Jurdi. Sani Im I Mino

H7"i. JONC, Rati ijn.upun f>Vi i Turrev ijuse I.lils^'l.

( Mils: (1-1 Ram.mct l ' T ) . Àrbitre: Rnmen. \lu\ano.

Vidreres

HOQUEI SOBRE M T M S

1 El C H Sant Cugat empata amb el Cornellà en l'últim partit de llig a -ycH Sant C u g a t : Pasquí. ÏUto. C a r c d e s ,

Sant Cugat

/

Mun oz, Llacer, Mía. R u c i Torra-;

Ci w\ omplir «,1c si-tmnlnr'. del Ripollet, i|uc

7

necessitava Lmanv.ir per avic^urar-se la t"I*i**-

Celma.

sitleauó per a la promoció d'ascens. Al final.

G o l s : 0-1 F e r n à n d e z {D, 0-2 C h i \ a (<>' i. ( M

però, l'empat del seu m à \ i m rival, el Roses,

C h i v a ( 1 0 ' ) , 0 - 4 P u n y c t ( i r ) , 1-4 M ú i W H2'),

feia <|iic el Ripollet es dassitï<|ués a m b un

1-5 Ferrús (16'), 2-5 M ú n o / ( I S ' l . À-S Mú-

Kl t a n i p m u n u ipal dYspnrts J c Sant ( ai^at

C o r n e l l à : Pastor, f ú m e r . F e r n a . Clhiva. Murillo, F e r n à n d e / , Ribas. Julian i

4

P H Sant Cugat: Menescs, Jul, Costa. Ccr-

32

123 i n

29

(.

1 5

149

10

4

lli

140 149

K

4

18

no

28

-' 22

114 i

18

;K

5 6

W i n t e r t h u r S a n t f - u g a t : José Luis, Plà. Pinol. Pinell i Antonio - c i n c inicial-, Ser-

gi, José. J a u m e , Rafa i N i n o .

HANDBOL

(Carmona. Labella i M a n i n h o - c i n c ini-

cial-, M o t h e . F s t e v e , Molins, D o m í n g u e z ,

El Sant Cugat empata i es complica el partit de tornada a la pista de la Roca

Jiménez i Coma. À r b i t r e s : ( í o / a l v e z i Veinat (Alziral. Públic: C n s 10X1 e s p e c t a d o r s al pavelló m u nicipal de C e n t e l l e s .

f \

O

l ] E S a n t C u g a t : Joan Pere (pï, Jo-

w O s e p

Maria (p), C i n t a (1), T o m à s (3),

G o l s : 1-0 Pinol (3'), 1-1 Labella (5'). 2-1 Plà

simple empat. KK rivals del Sant (aigat. però.

n o / (20'). 4-5 Mía (27'), 4-r, C h i \ a í . W h 4-7

no coneixien el resultat del Roses. Li uual

Chiva (35'). 5-7 Rue (41'). 6-7 l . U e r <4.V). 7-

Pineda i Prat.

Javi (7). L u e i o ( l ) . Xavi (5), Armand (5). Juan-

3 Molins (18'), 3-4 P r e g u i n h o ( 3 F ) . 4-4 Plà

cosa els va fer d e s e n v o l u p a r un joc nerviós i

7Llaecr(24'».

G o l s : 0-1 Vila (24"), 1-1 Costa (27'), 1-2 P o -

j o ( 2 ) , C a r l o s . F.du (3K Giralt.

(34'), 4-5 Esteve (38'), 4-6 Preguinho (38'). 5-

insegur, i el t^ol de la tranquil·litat n o m é s sa

Àrbitre: Fernànde/..

sas (35'), 2-2 Villalnnga (38*), 2-3 Vila (40*), 2-

^ Q L a

6 Sergi (39').

4 Posas (41'). 2-5 Pineda (45"). 3-5 Villalon-

£

arribar al m i n u t l)\. e n t e m p s de d e s c o m p t e . Kl Sant (lligat, q u e no s'hi jugava res, volia

Sant Cugat

demostrar q u e podia \ encer el segon classificat i impedir-li l'ascens, i va lluitar molt.

El C U Sant C u g a t va e m p a t a r a 7 gols da-

fins q u e un rebuig a l'àrea santeugatenca el

t a n t el Cornellà en l'últim partit d e la t e m -

\ a aprofitar K a m o n e t per anotar l'únic gol

porada. La primera meitat va estar u m i r o l a -

del partir. / K L S 4 C A N T O N S

da pels visitants, q u e van marxar al d e s t a n s

Regional preferent (JKl'P 1 Masnou- Vidreres

3-0

St C u j í n t - K i p i . l l e t

0-1

Roda Ter-Canovelles

1-0

St ( >eloni-Arbúeies

2-1

I- a r n e r s - L l a n ç à

5-0

Centelles-Amer

0-1

At Vallès-St Q u i r z e

U |...ik-r

u

\->

K-.M>

-

VIM, K,

vi

! '

' t

.

del final del partit, va establir l'empat a 7 tiols

(1 gols a 1. va ser torça igualada però l'equip

Vallès si es vot classificar per a les semifinals,

definitiu. Aquest \ a ser el darrer e m n i u r e

u s i t a n t va erear moltes ocasions de gol. Kl

q u e entVonranen els h o m e s de Joan Sancho

del C l 1 Sant Cugat e n la primera ^at-ilana ia

conjunt sanicugatciK \ a arribar a e m p a t a r el

al g u a m a d o r del Montcada-Palautordera. FI

q u e l'equip ha h a i \ a t a la setiona urtalana.

partit a dos gols a la segona part però el Sant

cap de --ctinana passat, els santeugatencs no-

1N-3 2-16

y>

Andorra-Igualada

t

;4

»,(.

(:\\ Sant Cugat-Cornellà

t.S

','-

••> S7

7-7

Llista Hlava-Flix

10-2

\ ilafranea-Keus lísp<irtiu

5-3

Calafell-V'ila-Seca

7-3

Sferie-Keus Ploms

10-S

CHS-Pla de Santa Maria Equip

PJ

PG PE

PP

més \.iii aconseguir e m p a t a r el partit, d e s prxS de dominar el joc la major part del temps. Fls jugadors \ermell-i-ncgres van aconseguir

Molins de Rei-Casal Flísplujía

4o

Feliu d e C o d i n e s , q u e \ .•. ser superior, e s va acabar imposant. ' I.S.

un avantatge de 4 gols 10 m i n u t s abans del

la catalana

1-4 GF

GC Pt»

final, però di:c-> pèrdues de pilota a mans del

(ilU'P 1 Vilassar-Fanu-rs

16-4

Voltregà-Tnrderu

2-2

( J i r o n a - < "aldes

4-1

IVcmià-ÍÍHil·C

0-5

ri\LÍI els \ a ter perdre l'avantatge quan faltaven 1 m i n u t s per acabar el partit. F l s dos equipa van ter un joc d e molta qualitat, i els entrenador^ \ .m considerar el resultat just. tot i •;iiL- una victorià local t a m b é hauria es-

P H S a n t ( a i g a l - S l F e l i u ( Codines..4-7 tat pist.i. -egons ells. / R . M . Mollet-Sentnienai

4-3

Maçanet-Roda

2-7

A r e n y s de M a r - H o r t a

4-3

nova derrota, aquesta vegada davant el Síco-

cugatenc va anar s e m p r e al davant en el marcador a la primera meitat, però a la segona

FI Sant ( argat necessita guanyar atpiest cap

; IS.

d e la lligueta p e r a la p e r m a n è n c i a a m b una

ris Portainé, per 5 gots a 6. El conjunt sant-

^ ^

de setman.i l'equip d'handbol de la Roca del

?4

i...

Sant Cugat ^

eatalana. La primera part, q u e \ a acabar a m b

s

p

JH-ÜS < final i.

partit del conjunt vuitcugatent a la primera

( i K l V2

::

(descans), 16-17. 19-19. 23-20, 25-22. 26-24,

Sant Cugat

Sant Cugat El W i n t e r t h u r Sant C u g a t es va acomiadar

P a r c i a l s : 4-4, 5-7. 8-9, 10-11, 12-12, 16-13

rior i va remuntar el partit. F! picador sant-

0-0

;-i

A r b i t r e s : Torras i Varas.

eu«»atenc LI acer. tan sols set m i n u t s abans

Sils-l·loret

\l.,>i'..u

Àrbitre: Pe rncs.

Feliu d e C o d i n e s per 4 g-nls a 7, en el darrer

la catalana

CC P U

rrer (11. 'Fimi ( l ) , Vilanova (3), Conill, Pérez (3K

el conjunt santeugateiK es \ a mostrar supe-

2-2

CF

ga(45*), 3-6 Pineda 126"). 3-7 Pineda (47'), 4-7

FI PI 1 Sant Cugat va perdre davant el Sant

2-1

Pa PG PE PP

R o c a : S o l e r ( p ) , M i k i (H),

<9'). 1-1 P r e g u i n h o (1 D . 3-2 J a u m e (17'). 3-

0 \ I o r a ( 7 ) . Cïalàn (2), N a c h o (2), F e -

Costa (49'i.

a m b un avantatge d e ^ «ois a 5. A la represa,

Ahadessene-Roses

Equip

Rovira, Vila, Castro, (ialet. Kehevarría,

El Winterthur Sant Cugat perd amb el Sícoris un altre partit de lliga

1 w

v a n t e s , Rius. antón, Kiky i \ i l l a l o n g a .

7 S a n t F e l i u d e C o d i n e s : R o t a . Posas,

FUTBOL DE SALA

S í c o r i s P o r t a i n é : Capell, Preguinho.

E l P H S a n t C ugat cau da- 1

vant el Sant Feliu de Codines

98 101

1 i

13 • '

l l i Sant Cugat-La Roca

l ' e q u i p lleidatà es \ a mostrar superior i \ a g u a n v a r e l partit. Tot i la derrota, el conjunt santeugatenc es manté a la categoria i l'anv \ inent seguirà jugant a la divisió d e plata del futbol sala estatal. / À . L .

Lligueta per \a permanència (ïrup A Centelles-Kpic C a s i n o (Java Equip

Només la ^rcu lesió que va patir (larlcs Romero dissabte passat ha enfosquit l'alegria amb què tothom al club ha rebut la decisió del capità de l'equip, Jordi Tomàs, de tornar a jugar la temporada que ve amb la l ' E Sant Cugat. El veterà santeugatenc, que acaba de fer M) anys i en porta més de 20 jugant a handbol, s'ha declarat addicte a aquest esport, sobretot per l'oportunitat que li dóna quant a relacions personals i d'amistat. De fet, una de les raons que li han fet prendre la decisió de continuar ha

Mig a n v d e recuperació El jugador Carlos Romero es va trencar dissabte els lligaments creuat i lateral del genoll dret, a més del menisc. La lesió, que es va produir fortuïtament, requereix operació quirúrgica, a més d'un període d'uns 6 mesos de

E

P GF G C

Pis

X

(>

1

0

4S

SA

Ju

KpiiCninn

^

4

2

2

4(1

>S

14

(.entelk^

*

>

1

2h

Z>

\\

Winterthur

S

]

2

s

jj

;,i

s

('•d'.j

S

1

1

h

24

ïS

4

recuperació molt dolorosa. Tot i això, després d'aquest temps el santeugatenc podrà tornar a jugar sense problemes. Organització de la secció La secció d'handbol de la U E Sant Cugat es tornarà a reunir la setmana que ve per acabar d'enllestir l'organització dels equips per a la temporada que ve. El que està clar és que no es pot crear un equip júnior, perquè la majoria dels juvenils són massa joves. Per aquesta raó es crearan dos juvenils, un dels quals s'intentarà entrar a la lliga catalana.

eSCOLAH

Es disputen els últims partits del campionat escolar - Sant Cugat -

El campionat d'esport escolar ha acabat amb els últims partits que van enfrontar les escoles el cap de setmana passat Les classificacions finals no es faran públiques fins la setmana que ve. Resultats B à s q u e t b e n j a m í : Àgora-Sta Isabel, 25-28; Àgora-Pins, 2341; Sta Isabel-Pins, 16-20. B à s quet aleví: Verdaguer A-Avenç, 12-33; Verdaguer B-St Jordi, 3233. F u t b o l s a l a aleví: ScholaAvenç, 0-10; Avenç-Verdaguer, 3-1; J. Maragall-Pins Vallès, 84. F u t b o l sala infantil: Sta Isabel B-Z. Nord, 2-3; Les TorresPins Vallès, 6-3; Z. Nord-Pins , 6-5; Sta Isabel B-Les Torres, 22. F u t b o l s a l a cadet-juvenil: Leonardo da Vinci-Associació de Veïns, 6-5. H a n d b o l aleví: Catalunya Avenç, 3-5.

Jordi Tomàs confirma la seva continuïtat com a capità de l'equip fa que el conjunt santeugatencs afronti la lluita per l'ascens la temporada que ve amb els mateixos efectius que aquest any, amb l'única excepció del porter Josep Maria Cornet, que la setmana passada va acceptar una oferta del Sant Esteve Sesrovires.

G

SiVorb V.

BSPOHT

La UE Sant Cugat defineix els objectius de la temporada que ve estat el bon ambient que regna a l'equip. L'entrenador vermell-inegre, Joan Sancho, ha remarcat que la vàlua del jugador no és només tècnica, sinó també de lideratge i de carisma. Per Sancho, l'edat no vol dir res en l'esport, i "hi ha molts jugadors amb menys edat als qui els agradaria tenir la mateixa forma física que Jordi". A més, l'entrenador creu que "encara és d'hora per parlar de canvi generacional, sobretot sabent que els juvenils que hi ha ara al club són, la majoria, de primer any". La resta de l'equip i la junta directiva estan molt contents amb la decisió del capità de l'equip, que

descansa PJ

28-28

H a n d b o l

R.M.

3-3

Winterthur Sant Gugat-S.Portainé...5-6


ELS4CAIVION3 Balanç del cicle "Petit cabaret" El director del Centre Cultural, Tomàs Seix, creu que el resultat del cicle Petit cabaret ha demostrat que a Sant Cugat cal una segona sala de teatre per a obres de petit format o temporades curtes dels espectacles d'èxit. Plana 34

Elm contes d'Ignasi Roda Edicions ING acaba de treure al mercat una nova col·lecció de contes infantils que estarà escrita íntegrament per Ignasi Roda. La seva companya, Ivette Noguera García, és l'editora i l'autora de la idea. Plana 35

Espectacles

33

Divendres, 31de maig de 1996

E x p o s i c i o n s

L'abstracció de la Mostra d'Art Contemporani torna avui al monestir 32 artistes participen en la 10a edició Ferros soldats, forjats i doblegats. Pintura abstracta, sobre tela i sobre fusta. Peces sense títol o amb títols com Encaragolat. Són algunes de les imatges que es poden veure a partir d'avui confrontades al romànic del monestir. Comença la desena edició de la biennal Mostra d'Art Contemporani Català: el que l'organitzador-el galerista Josep Canals- defineix com una oportunitat per al "ferro i la taca".

Sílvia Barroso - Sant Cagat El monestir ha estat aquesta setmana l'escenari dels últims p r e p a r a t i u s d e l'edició d e la Mostra d'Art Contemporani Català amb què la biennal arriba al vintè aniversari. Els 32 particip a n t s van c o m e n ç a r a arribar amb les seves obres dilluns, davant de la mirada encuriosida dels visitants d'un recinte romànic q u e trobaven escultures i pintures contemporànies a punt de col·locar repartides per la sala capitular i la galeria superior del claustre. Després dels nervis d'última hora, un sopar servit pel restaurant El Mesón serà, aquest vespre, la festa inaugural de l'exp o s i c i ó : l ' o r g a n i t z a d o r , el galerista Josep Canals, vol que

la plaça Octavià es converteixi així en una plataforma d'intercanvi de coneixences i opinions entre els artistes joves i els consolidats. L'objectiu és impulsar la vida cultural de la ciutat i revifar el mercat de l'art en un moment que Canals considera "un final de segle confús i preocupant en què es redueixen els pressupostos destinats a cultura". L'altra obsessió del galerista és l'activitat a les comarques, fora de la capitalitat centralitzadora de Barcelona. Per això l'obra dels 32 artistes que s'exposarà fins al 24 de juny a Sant Cugat recorrerà després Mollet, E n c a m p (Andorra), Sant Feliu de Llobregat i, també, Barcelona, on es podrà veure entre el 6 i el 29 de setembre. L'itinerari acabarà a Sant Feliu, el 6 de gener de l'any que ve.

La sala capitular és un dels dos espais del claustre ocupats per la mostra. Foto: XAVIER L ARRÒSA Així s'haurà tancat un cicle complet de la Mostra d'Art Contemporani Català: un període de vint anys en què la biennal ha passat per diferents etapes amb irregularitat. Després d'una primera edició al 1977, l'exposició no es va poder repetir fins al 1982, aprofitant l'avinentesa del Mundial Cultural, paral·lel al de futbol. Però no va ser fins al 1983 quan es va donar a la mostra l'orientació de-

finitiva, que la va convertir en una biennal itinerant per a artistes joves, deixant de banda la pràctica anterior i la temptació de convidar pintors i escultors reconeguts per obrir una convocatòria pública als debutants. G a i x e t . a la galeria I mentre avui s'obre la mostra, Canals continua demà la seva activitat habitual amb la inau-

L l i b r e s

guració de l'exposició del mes de juny. En aquesta ocasió serà el santeugatenc Víctor Herrero Gaixet l'artista que ocuparà Canals Galeria d'Art, fins al 26 de juny, amb les seves peces "líriques". El pintor va estar fa unes setmanes a la fira Artexpo de Barcelona —representat també per la sala del carrer de la Creu— i ara presenta l'obra dels últims tres anys en la seva primera mostra individual a Sant Cugat.

M ú s i c a

Jaume Aragaü actua aquesta nit en un Teatre-auditori ple de gom a gom S.B. - Sant Cugat -

Jordi Coca presenta"Dies meravellosos" a la Paideia • La llibreria Paideia es va convertir per unes hores en un centre de literatura a m b la presentació, dijous passat, de l'últim llibre de l'escriptor Jordi Coca, Dies meravellosos. La història recull les vivències d'un grup d'amics d'un petit poble des de pocs anys abans de la mort de Franco fins al cop d ' E s t a t del 23 d e febrer del 8 1 .

Tot i q u e temporalment coincideix a m b la transició democràtica, Coca va insistir q u e la seva intenció no ha estat "fer una radiografia històrica d'aquesta època". En el que ha volgut incidir l'autor és en el " m ó n dels sentits i les vivències". L'acte va anar a càrrec de l'escriptor i filòleg Sam Abrams. / C.C.

Jaume Aragall interpretarà avui peces del seu repertori italià en un Teatre-auditori que l'espera des de fa dos mesos amb les localitats exhaurides. El tenor actuarà a c o m p a n y a t d e la soprano Maria Carme Hernàndez i la p i a n i s t a A m p a r o G a r c í a Cruells. Bellini, Verdi, Donizetti

o Rossini són alguns dels compositors que Aragall ha reunit en un recital que comença amb cançons i, en la segona part, continua amb duets i àries d'òperes dels mateixos autors. El cantant ha avançat també que, en els bisos, oferirà algunes de les peces que pensa incloure en el disc de cançons napolitanes que enregistrarà, també al Teatreauditori, a partir del 17 de juny.

CENTRE D'ESTUDIS MUSICALS I HUMANS

TALLEDA RICOMA Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue, flauta travessera, violoncel, guitarra, etc.

VENDA D'INSTRUMENTS MUSICALS C/ Balmes, 11 - Tel. 674 58 62 - Sant Cugat


34 Cultura

E l S - f C A N T O N S Divendres, .11 tiemakde

C i c l e

P e t i t

0

«•?

b a r e t

al

T e a t r e - a u d i t o r s

La necessitat d'una segona sala per a Sant Cugat

"Non, je ne regrette rieri \l(il '.-l/í/>/·..\7. espectacle creat i interpretat per Marta ('arrasen Direcció teatral: Ariel (iarcia \ aldés i l'ep Huii Vestuari: Isidre l'runes i loni Latiíia l·.scemnirafia: Ariel (iarcia luldes, l'ep Him, David l'u]nl i Jaume Ventura l·lw: ieatre-auditfiri Dia: 2b de maií*

K d i u i r d Jener

E

x p e r i m e n t a r és f o n a m e n t a l per LI l"c\ olució tic q u a l s e v o l mena de fet h u m à . La vida. essencialm e n t . és LitiLir descobrint dia LI dia, fet a fet. l'essència de l'existència, i l'errada fornia part d'aquesta contínua t c m p t a t i \ a d'assumir la pròpia rcLilitat. l ) a \ a n t l'espectacle que ens proposa M a r t a ("arrasen - d a n sar, teatre?: això tant se v a l ! - , ens queda la sensació d ' u n i n t e n t d'expressió plena i sincera que no ha reeixit del tot, potser per no t e n i r prou clar q u e mai no és el m a t e i x la i n t e n c i ó i la subjectivitat de l'artista que la percepció q u e , de tot aquell m ó n i n t e r n , pot t e n i r l'espectador q u e , c o m u n voyeur, està m i r a n t la i n t e r i o r i t a t a través

de la quarta paret, i percep un buit important entre allò que probablement \ol transmetre l'actriu i ell mateix. La proposta de Marta Carrasco, García Valdés i Pep Bou té moments d'una qualitat estètica inqüestionable i efectes visuals de gran sensibilitat, però amb això no n'hi ha prou per omplir seixanta llargs minuts en que no poden deixar de passar coses, i l'intent d'expressar la interioritat pot donar, de vegades, l'efecte contrari, és a dir, la incomunicació més absoluta o, potser quelcom pitjor, la indiferència o l'avorriment. La troballa admirable de dansar asseguda a la cadira trasm u d a n t la taula en un partetiaire fidel amb Widagietto de la cinquena simfonia de (Justav Mahler, sembla un intent absurd quan sona l.ti -va/se a mille temps, de Jacques Brel. I insistir en les mil i una postures pot fer-se tan p e s a t c o m a q u e l l amic q u e s e m p r e t'explica el mateix acudit cpie, això sí, és molt bo, però te'l saps de memoria.

(EH

IWfi

S.B.

Un moment de l'tsptrtacle, al Teatre-auditori. Foto: XAVIER LARROSA E n definitiva, cal encoratjar els creadors perquè continuïn en l'intent d'això, de crear, però t a m b é recomanar q u e tinguin molt en compte l'inexo-

rable jutge q u e és el t e m p s i que la duració d'una manifestació també forma part de i'equilibri per aconseguir l'obra rodona.

• I >a conclusió és clara, segons cl director del (Icntre ( ailtural. Tomàs Seix: "Kl petit format funciona i el cicle de Petitaïliaret ha provat que Sant ('ugat necessita una segon:! sala". Seix es refereix al teatre de la l'nió, que seria "l'espai idoni per portar-hi espectacles que requereixin la proximitat del públic i per fer-hi petites temporades". Amb tot, no hi ha cap projecte per materialitzar aquesta idea. que "depèn de la voluntat dels responsables de la l'nió". De moment, el Centre Cultural continuarà programant petit fi >rmat. Les xifres de la prova que ha significat el cicle Petit eabairt no són espectaculars, però sí suficients, segons Seix. Los domingos matern mas hombres que las bombos va ser l'únic espectacle que va exhaurir les entrades, més de 200. L'Aiguarde/it de Marta Carrasco es va quedar diumenge en 109 espectadors, i les dues funcions de Tos depecho, en 100 cadascuna.

En el nostre Centre, Naturosalud, enbellim i tractem la salud amb productes naturals, per aportar els principis necessaris per el nostre organisme. També és molt important cuidar la nostra pell, tant a nivell corporal com a nivell facial. Durant tot l'any la pell està exposada a agresions, com el fred i el sol. Per això s'ha de cuidar i mimar una de les formes més relaxants i menys agresives, és fer-se un peeling abans de començar a pendre el sol. El peeling consisteix en eliminar les cèl·lules mortes que no permeten que les noves respirin bé, desprès s'hidrata la pell per relaxar-la. La pell queda neta suau i sedosa preparada per l'exposició al sol.

ÀNGELS SAYOL

Dos de Maig 9, Tel.589 44 80 Hores convingudes

Consells per a tenir una pell sana i suau: • La alimentació: ha de ser sana i equilibrada. • Fer l'exercici adequat acompanyat per un massatge per relaxar el teixit conectiu. • Les saunes són efectives per eliminar toxines (sempre amb precaució) • Beure aigua (sense ofegar-se) • Hidratar-se la pell sempre després de dutxar-se. i així veuràs com la teva pell i tu us sentireu millor. Gràcies Àngels Sayol


34 Cultura

ELS4CANTON5 Divendres, 7 de Juny de 1996

• f ' J P * * * •* SANT

^

<r* * .

golfes

de

Directors: Allison Andcrs, Alexandre Rockwell, Robert Rodríguez, Quentin Tarantino. Intèrprets: Antonio Banderas, Valerià Golino, Madonna, T i m Roth. Sales: Kursaal, Cineart-tres, Rambla (Terrassa). Quatre històries particulars.

d i s s a b t e

te<te<^fefe?^

:

SaatCagatS TBNtteteos SsatSagat4 PR$kH>etos(k)dBtO

,íí>

SABADELL

CUGAT

iiiïirií-fíïfeniri'niii i

Sessions

•>•-§

*•

MAMHkl·llMNktMMAAM·

RUBÍ GIRL6

Director: Spike Lee. Intèrprets: Theresa Randle, lsaiah Washington, Spike Lee, Jennifer Lewis. Sales: Eix Macià. Retrat d ' u n a obrera del telèfon eròtic.

CERDANYOLA uf in M ^ W ^ m i S M i a B

RyfeíPaJswS

l&tos&mtelamm

iiftmiiiiriíini

fmm*t>* Pms» míPaims ímmaos Sessions

golfes

de

dissabte

fitem

— •*» HACKERS CPIRATAS INFORMATICOS1

ft*ÍPattce3

Las doscarasdela verd»!

Rt*iPa)acs4 PoKKter FtobíPalaceS Ttesdeseos SABADELL

'4m«5,t&.a& TERRASSA

Coacciona un jwatte AííSnyEva

LAS DOS CARAS DE LA...

Hacksrs qpfttm wkmmxBj Oneat-tres

Director: Iain Softley. Intèrprets: Jonny Lee Miller, Angelina Jolie. Sales: Sant Cugat, Kursaal, Cineart i Eix Macià. Un jove pirata informàtic es veu obligat a lluitar amb un altre hacker.

Director: Gregory Hoblit. Intèrprets: Riehard Gere, Laura Linney. Sales: Sant Cugat, Rubí Palace, Euterpe i Eix Macià, Kursaal. l'n advocat accepta un cas

436.&80>iMS» 10.30

Four rooms UsdoscarasfJeiaveríiad

4.m63S,M5MO.60

fcirarooeíferoaas

I V EHA

per la repercussió publicitària. Descobrirà q u e el client és innocent.

Director: Víctor Salva. I n t è r p r e t s : Mary S t e e n burgen, Sean Patrick. Sales: Rubí Palaee, Kursaal, Eix Macià, Principal (Terrassa). Un noi d'aspecte estrany s'integra en la comunitat després d'anys amagat. PRtStONEROS DEL CIELO

Director: Phil Joanou. Intèrprets: Alec Baldwin, Kelly Lynch. Sales: Sant Cugat, Kursaal, Cineart i Eix Macià. Rambla (Terrassa). Un detectiu retirat a M è xic investiga un accident, intrigat per la reacció de la FBI.

Director: Marta Coolidge. Intèrprets: Patrick Swayze. Eli/.abeth Mastrantonio. Sales: Sant Cugat, Rubí Palace, Kursaal, Rambla (Sabadell), Principal (Terrassa). Un accident posa en contacte una vídua a m b dos fills que busca un pare però dubte de tornar-se a casar i un rodamón.

COACCIOM A UM JURADO

Director: Joaquim Leitao. Intèrprets: Maria de Medeiros, Joaquim de Almeida, karra Elcjaldc. Sales: ( ancart. I na presentadora de tele\ isió a m b Lianes d e ser mare busca el pare ideal.

Director: Brian Gibson. Intèrprets: Demi Moure. Alec Baldwin. Sales: Kursaal. Cineart. Kix Macià i Rambla (Terrassa). l na mare soltera fa de jurat en un judici i rep pressions.

Director: Bruce Beresford. Intèrprets: Sharon Stone, Rob Morrow, Randy Quaid. Sales: Kursaal. Eix Macià . I n jove advocat ha de demanar clemència per a una c o n d e m n a d a a mort. Ks guanva la seva confiança.

2a SETMANA

ESTRENA

4.15 - 7.00 - 10.15 APTA dia 8 «golfa»:

0CINESR A! l e r v e i de l ' e s p e c t a d o r

Pàrking 2h gratis

4.00-

6.10-8.20-10.30

DISSABTE «GOLFA»: 00.45 -13 ANYS

Maldita

Generación

Carnet d'estudiant universitari

en V.O. /Dissabte

Josep Puig i Cadafalch. s/n . T. 589 24 8 1

2S()

\

I , / \ INIT

2a SETMANA

3a SETMANA

4.30- 7 . 1 5 - 10.05

4.15 - 7.00 - 10.00 DISSABTE "GOLFA-: 00.45 -18 ANYS

DISSABTE «GOLFA»: 00.45 -18 ANYS

dia 15 «golfa»:

ÍJB 23 S

Carnet més grans 65 anys

I ? Torreblanca

Tots e l s dissabtes «GOLFES»

S5 S A N T CUGAT

Dissabte

Director: Ted Kotcheff. Intèrprets: Dolph Lundgren, Maruschka Detmers. Assumpta Serna. Sales: Kursaal. l'n cap militar cubà pressiona l'FBI perquè trobi l'assassí de l'ambaixador.

Accessos minusvàlids

Carnet Jove

SS Venda anticipada

Nelly y el Sr. Arnauden

S

Reserva per telèfon 58909 41

3 Pop Snack

V.O.

Pagament amb targeta crèdit


HS4CANT0ÏNS

La Novel·la C a p

X I

35

- EDUARDJKNKK -

L

a suposada vinculació de Berenguer de Saltells amb Abbadon, Belial, Satanàs, Belcebú o Llucifer no acabava de fer el pes a Odó, tot i que Johannes SeeUndGlas ho tenia cada cop més clar. Van tornar a sortir al jardí salvatge per prendre's un cafè de Colòmbia i un te de Ceilan respectivament. El sol començava a perdre força i la llum jugava a fet i amagar en el terra que voltava la taula de marbre. El barbut era incansable:

On Odó escolta entre les boires d'una saludable digestió les epopeies entortolligades del graal vingudes de les boires de l'edat mitjana

- E I mite del graal té, com altres llegendes, una riquesa simbòlica que neix del necessari camí de perfecció en la recerca de l'objecte que conté la matèria síntesi de la saviesa i la veritat. Però, com sempre, allò que importa és el trajecte, trobar I taca és una justificació, fer el camí de Sant lago té un valor en si mateix; posseeix - e n definitiva- més valor la recerca que l'esperada revelació de la veritat, perquè és probable que la veritat absoluta no sigui més que una utopia inassolible per a l'home. El silenci va ser la resposta d'Odó. Aquell home, es preguntava el detectiu, creia totes aquelles coses de veritat? L'efecte necessàriament salutífer dels aliments ingents no podia, de cap de les maneres, crear obscurs i estranys pensaments en un cervell raonablement normal. - H i ha un llibre titulat Montserrat, ganga delgrial, d'un autor anomenat Ramon Ramonet Riu, que diu molt clar que la muntanya és l'urna que conté la gemma espiritual del graal. Per a ell, les coses són molt clares: el màgic Merlí és el comte Arnau, Lohengrin és l'àlies del guerrer d e Ramon Berenguer II i, òbviament, Amfortas el Rei Pescador és Guifré el Pilós, fundador del monestir de Montserrat, i això ens porta de cap a la llegenda de fra Garí, que imagino que coneix... - D o n c s no, no la conec... -va fer Odó amb un fil de veu-. Ho veu, estimat amic, això arriba a ser preocupant! - M é s del que vostè imagina. Si féssim una enquesta entre les persones menors de cinquanta anys, podríem comprovar fàcilment que molta gent té un coneixement acceptable de la Guerra de Secessió dels Estats L'nits i poca idea de la història del seu propi país... -Coses dels media... ja se sap: cine, televisió... - I així ens va...! Doncs sembla que fra Garí, un cavaller de Barcelona, va anar en pelegrinatge a Montserrat i es va quedar vivint com a eremita en una de les balmes que voregen el monestir actual. Els fets cal situar-los al voltant de l'any 881, precisament coincidint amb una altra llegenda que situa el trobament de la imatge de la Verge i la conquesta de la muntanya per Guifré el Pilós. La santedat de

Mònica J·n·r

l'ermità va suscitar la rancúnia del dimoni, sempre preocupat per les mostres excessives d e bondat. Per això, instal·lat en una cova veïna com si fos un altre eremita, es va guanyar a poc a poc la seva confiança i es va convertir en el seu confident, amb intents continus per fer caure en pecats fra Garí, sense poder-ho aconseguir mai. Tal era la gran virtut de l'anacoreta. Fins que, un dia, va ordir una estratègia fonamentada en el pecat de la carn: va prendre possessió de Riquilda, la filla del comte Guifré, de manera que davant de l'estat de l'endimoniada, el comte va determinar seguir les peticions de la noia i portar-la al frare, que va intentar bonament ajudar aquella pobra desgraciada que es retorçava enmig de crits es-

(Tots els personatges que apareixen en aquesta novella són ficticis)

garrifosos. Però després de pocs dies, el frare no va poder resistir el parany i, davant les insinuacions i postures lascives de la dona, va caure en un estat de luxúria desenfrenada per uns dies. Quan es va adonar de la seva dramàtica situació, ple de desesperació, va demanar el seu parer a l'eremita veí, que li va aconsellar que degollés la noia i l'enterrés al bell mig del bosc, i que digués que aquella nit passada, en el seu estat de follia incontrolable, s'havia escapat del seu costat. Així ho va fer, però els remordiments no el deixaven viure i, penedit, se'n va anar de pelegrinatge a Roma a demanar perdó al papa. La paraula del sant pare va fer que tornés a Montserrat com una bèstia; només retornaria al seu estat humà quan un nadó par-

lés manifestant el perdó de Déu. -Això recorda una mica el mite de la Bella i la Bèstia -va dir Odó, encisat per la narració de Johannes. - E l s mites són, per definició, patrimoni de tota la humanitat, que, des dels temps immemorials, els pobles més diversos han utilitzat per donar resposta a totes les incògnites de la vida i de la mort. Així doncs, trobem històries paral·leles angleses, germàniques i eslaves, i fins i tot en el món islàmic coincideixen fil per randa amb la llegenda del nostre fra Garí, que, seguint les ordres del papa, va tornar a Montserrat convertit en un ésser inhumà, sense parla, d'hàbits i actituds d'animal. Fins que un dia uns caçadors el van trobar i, sorpresos del seu aspecte contra natura, el van conduir en presència del comte Guifré. Quan va ser a palau, davant del pare de la víctima, un nen petit, el fill acabat de néixer del Pelós, es va posar a parlar. Era el senyal que el papa havia profetitzat! Aleshores, retornat al seu estat humà, van pujar tots a la muntanya fins al lloc on estava enterrada la noia, que va ressuscitar en presència de tots, que, plens d'alegria, van lloar Déu... - T a m b é em vénen a la memòria escenes iï El tnanantial de la donzella, del mai ben ponderat Ingmar Bergman -va assegurar Odó. - É s clar, l'imaginari d'aquest segle que s'acaba és bàsicament el cinema. No podem evitar que qualsevol situació viscuda, explicada o llegida tingui una o diverses referències cinematogràfiques, i no podem oblidar que la majoria de la gent no llegeix o ho fa poc, comparativament parlant... I, en canvi, veu contínuament imatges d e ficció, sigui al c i n e m a o a la televisió, que li donen tota mena d'informacions o que li exposen sentiments, idees i conductes humanes. Amb les llegend e s passa el m a t e i x , l i m i t a t a u n a transcripció oral amb un procés de decantació que es produeix amb el pas del temps i els llocs diversos... El fons de la trama és la de l'home religiós i bo que viu en santedat i cau, mitjançant l'específica voluntat del diable, que empra la seva auxiliar predilecta, que és la femella, en els tres pecats que el moment històric considera més abominables: la falsedat, la popularitat i l'afecte públics guanyats a través de la impudícia i la mostració de la sensualitat més desordenada, els honors oferts pels governs que en nom de la pau enalteixen els crims d'estat... - H e quedat esborronat... -només va poder afegir Odó. -^Sempre ha estat així -va continuar dient Johannes emfàtic- La lluita del bé i el mal, sempiterna fins al final dels temps...!


ELS4CANTONS

36

Divendres. 7 d,< jum de 1W6

S e t m a n a r i de Sant Cugat del Vallès

JOAN TRIADÚ I VI LA-ABAD AL. Secretari general de la Presidència

"Pujol és un personatge irrepetible

•>•>

Cl·'.l.l\Cl·'.RNAI).·VS -Sant Cugat-\ In avi seu va fundar l'escola Thau; l'altrc, l'nió Democràtica de ( Catalunya: un tiet seu va ser diputat al Parlament t a m b é per l'[)(:. i l'altrc, dirigent del Partit Socialista de Catalunya... -"I ,a política ha estat un plat diari a casa meva. Des de petit, era habitual veure al sofà de casa personatges com Pujol i Raventós (president del PSC), i he tingut la sort de conversar amb figures de la talla d'Espriu, J.V. Foix, Mercè Rodoreda i Martí i Pol. A casa era niés fàcil parlar de política i cultura que d'altres temes més comuns... excepte de futbol, és clar, perquè a casa som molt del Barca." - A m b aquests precedents i tenint en compte el càrrec que ocupa. se sent predestinat? -"Jo m'he trobat les coses una darrera l'altra, no les he buscat premeditadament. Km sento predestinat. això sí. a impulsar un projecte de pensament nacionalista com el que té CDC i a fer que el partit no sigui un episodi en la història de (Caralunva, sinó un fet permanent. (CD(C, d'altra banda, no ha de ser una finalitat en si mateixa, sinó que l'< ibjectiu, per a mi, és guanyar més cotes de sobirania per al país." - P e r ò alguns consideren que (Convergència no té projecte. -"Kl projecte més immediat que tenim és transformar el país. Fins i t< it la gent que no ens ha votat i no ens votarà mai per una posició política diferent, no ja des d'un punt de vista ideològic -perquè cada cop és més difícil veure la diferència entre dretes i esquerres-, sinó des d'un concepte de país, no poden negar que (Catalunya ha viscut una transformació profunda. Però per guanvar sobirania, no és suficient

Nét i nebot de noms il·lustres de la política i la cultura catalanes, Joan Triadú ocupa, als seus 36 anys, la secretaria general de la Presidència de la Generalitat. Milita a CDC des de fa deu anys, i abans ho havia fet a ERC, "fins que Heribert Barrera ho va deixar i vaig veure que no tenia sentit". Està casat, té tres fills i va estudiar per ser advocat. posar blanc sobre negre. També cal que la gent ho v ulgui; per això. s'ha d'intentar, sense coaccions. que la societat vagi prenent més consciència nacional. I nosaltres hem d'anar compassats amb el pas del país." -I què influeix més en aquesta conscienciació: la tasca que fa la societat civil des de la cultura i la intel·lectualitat, o les accions que es puguin imposar des de dalt, des de la política? -"'Iotes dues coses són bàsiques. lots estem de costat. Kl que és relament important, però, no és el que puguin dir els polítics, perquè la seva credibilitat passa etapes. Kl que convé és que el món de la cultura i l'associacionisme facin passos endavant. Kn definitiva: (Catalunya ha fet els grans salts, en tots els aspectes, quan hi ha h a g u t una e x p l o s i ó d e consciència nacional. Això va ser el modernisme, i la victòria de Solidaritat Catalana a principis de segle o la d'KRC a la República."

- N o és un inconvenient que un partit depengui tant del seu líder? - " D e moment, només ha suposat avantatges. Que nos quiten lo bailao, que dirien els castellans. Posem un símil futbolístic: si Pujol fos un polític professional i tingués una clàusula de rescissió de contracte, sempre hi hauria algú disposat a pagar-la, per més milions que costés. Amb les situacions que ell ha hagut de passar -dos anys duríssims de punyalades per l'esquena-, molts ja haurien llençat la tovallola."

Pols oposats —(Cl X C és moviment o partit? - " T é estructura de partit polític, però, seguint el tòpic, és més que un partit. Ks un moviment on s'agrupa molta gent que de forma espontània no milita en cap partit, però que s'hi senten pròxims, i que apareixen de sota les pedres quan s'acosta un procés electoral. A CD( C trobes gent de situació socioeconòmica molt diversa, gent del sector industrial i de l'agricul-

cut en un Kstat sobirà, en aquests moments estaria a l'altura d'un De Gaulle, un Adenauer o un (Churchill. Sovint ens preguntem què passarà amb CIX C el dia que Pujol decideixi no continuar al capdavant del liderat. L'únic relleu possible a un personatge així és una organització forta. S'equivocarà qui s'esforci a fabricar a cop de màrqueting un segon Pujol."

Fa nou mesos Joan Inadu es i a traslladin a viure a una casa del nou barri de Sant Dow, nu eKolomu l·o/o XWIF.R IARROSA tura, universitaris i gent sense estudis, confessionals i agnòstics. Si no fos així, no s'entendria que aconseguíssim el40% dels v<>ts en unes eleccions catalanes." -Tothom coneix el Pujol polític, però, i el Pujol persona? -"M'admira d'ell que tingui tan clar el que vol i cap a on vol anar.

Treballa en el dia a dia, però al mateix temps té el cap posat en el que passarà d'aquí a dos anys. La situació d'ara, amb CiU i el PP sense majoria absoluta, no li ha vingut de nou, perquè ja tenia previstes totes les hipòtesis de treball. Pujol no és una persona fàcilment repetible. Si el president hagués nas-

- H a dimitit C D C de la política municipal? - " H i ha partits, com ERC i ICC. que no tenen altre àmbit de poder que els municipis. Però nosaltres tenim també el govern de la Generalitat, i el que pretenen els socialistes és minar-ne el poder, mantenint el de l'Estat i llimant el de la Generalitat en favor dels municipis. El finançament municipal, però, serà un dels temes que portarem al congrés del partit." - I com se sent un barcelotieiuta trasplantat a Sant Cugat? - " E s una ciutat que ha sabut créixer de manera intel·ligent. Ara, per exemple, hi ha el projecte que he llegit a Els 4 Cantons de convertir el centre en zona per a vianants. Sant Cugat té tot allò que necessites per viure, i no té el que molesta per viure. És la distància més propera al paradís."


Cultura 37

H S /CANTONS Divendres, 31 de maig del 1996

FARMÀCIES OE TORN

TELÈFONS D INTERÈS >-. ••;:.

:

...

Diapositives • A les 11 hores, a la sala d ' a c t e s del C l u b M u n tanyenc, es farà una projecció de diapositives de m u n t a n y a . Serà una introducció al treking-A Nepal, amb explicacions del muntanyista Carlos Casanovas. La xerrada es titula Must/ing. iin »ió>i ii part de VHimàlaia. Cinema •A dos quarts de deu de la nit, a l'Kspai Jove, proj e c c i ó d e la p e l · l í c u l a D fas contados, d'I mano! l ' r i b e , i protagonitzada per Rut Gabriel, Candela Pena, Carmelo Gómez i Javier Bardem. S'inclou dins el cicle de filmes de directors espanyols que ha organitzat l'Espai Jove, i que durarà tot el mes de juny.

DIVKNDRES

Concert • A dos quarts d'onze de la nit, a l'Aula Magna del Conservatori, concert presentació d e la Camerata di Phonasci. Interpretaran o b r e s d e V i v a l d i , Haydn, Pachelbel i Janacek. Jordi Picorelli dirigirà el grup i Jaume Fàb r e g a s a c o m p a n y a r à al piano. Amb la col·laboració del cor Aulos.

ALTRES ACTIVITATS

ment.

SERVEIS "> AAPPíWMra·SOi

Ambulatori Les Panes

6755105

Bombers B e t ó r r a

692«380 685

Bombers Generaiiíat Bombers RUDI

69&80B&

CAP

S83tm

CAP urgències

66944 55

'

6742018

MygVerqBCsmwtfeHot

6741003

AAWSartt JoanMas-sol

6747103

AAPPfWVaftdwew

S742Í97

AAWHWaWrrtsarHrtVitf

6748105

AAPfVV<*aft«ajo\fell.

$7*5049

CasadaCiJiwa

5891382

Casal vaSdoraix

6744599

AAProji,i\fetflsLaFiofesta

6742089

Catalana* Gas

725 29 44

MWAJfjuartongataFtor.

«?45129

Centra Cívic La Floresla

669 08 47

Centre Civtc Les Planes

6755105

Centre Cultura! Mira-sa

5892818

Círieims St, Cugat {Rsssr,}

5890941

Correus

6747096

C m Roja Sani Cugat

6741! 34

CraHftojaVaHcloretx

6742459

Dispensari La floresta

6747615

Ert.Mwíapaldttííiftatt

6742719

MIRA-SOI,

Casal cultural

t

•Activitats d'estiu: casals d'estiu, tallers de dibuix i ceràmica per a infants i adults, còmic, flauta de bec i fantasia literària per a nens. Informació i inscripcions al casal cultural deMira-solde 16 a 20 hores. Telèfon d'informació: 589 20 78.

«7404!»

Fomós $74 §g •) £

• C o l ò n i e s d ' e s t i u a les Preses (la Garrotxa). Informació i inscripcions: de 16 a 20 hores. Telèfon d ' i n f o r m a c i ó 5 8 9 20 78.

DNI p a prèvia) ÍSt}$434704

fi

HMWÏJMMV

H212

Hva«rH*t»

•ÀiaitHx iirtiinfttòriíii

ti«»4J9»!<te0éu

ÍJ»400Q

TEATRE-AUDITORI

mit* ®mmk*$~

6981S9S

ENHER Ru&í FECSA (atenció al dent)

9003131 i t

FECSA (Svanesí

900232323

R=CC

6741M4

Fuwàn*

6?<ÍQ52$

&CMl(Mta«)l}

67423 79

Hisenda

5881155

JU$»

6746696

CrSònsWunteipaiLaFlorefla

589 08 4?

paa^uifcS.fwCWw»

«74 t m

PaBéqutfctjwPtatas

2047S03

PafàqufttVaSriofBte

6T40669

Pi«^MttÉ**tttt»K»>

8764Í65

Cwjp&NactoftafctsPíSaa

674?«S#

i*g*f»«*

091

PoiciítMwtiCipaíi PrOtCMt

«92

Pot,Muni#al{%«tieret!t} 908795126

hm lt

47Ç60Ú0

mmv&wttL t?-'?r*rw

ENTITATS mtMin

.• ..

C33ÍtPA#S<ï

tHH&IQ «KK638

cawsstrta* PtScia

874 76 «

Uw<rAsfe1^n*#&

599#96

Taes (jsra&J

874ÍS97

Üfcl£tMUtíHl)y&lG

6745396

Ceetbfe&Une

Í741006

£**&$»* Ctpt

675Í65Í

SfetSapt Caçat

Í74»S1

€n$ &$.tan&r*&

«j^4 ttttttt **«*«.

Diinnr totel mes di |IIN\ pi.isi.list

BaSoSattSÇBjp

67S9SS9

ics 1 \ ílldoreix obert i tl> immenses i

T«ta*t6S«Cu58t

8888366

BaiGsrtm

5698282

vm-m

Repast-Suíi

588442? 67*1580

w&n &m$i$m m&szi I^^SÍRVÍÍS : - 1 S»U3JS#€WWÇ

v&totikHtmü}

674 «11

Cor Infantil

674

i.

i..

—•,

•Divendres, 31 de maig, a les deu de la nit, concert de n a p o l i t a n e s , àries i duos d ' o p e r a del t e n o r Jaume Aragall, amb la soprano Mari Carmen Hernàndez. Venda de localitats: Oficines del Centre Cultural ( de dimarts a divendres de 12 a 14 i de 18: 30 a 20: 30. Dissabtes, de 12 a 14). Informació i venda amb targeta de crèdit al telèfon 589 12 68. •Divendres, 7 d e juny, a les d e la nit, Romeo y Julieta, de William Shakespeare, amb la companyia UR Teatro. Direcció, H e lena Pimenta. •Dissabte, 15 de juny, a les deu de la nit, Portes comunicades, d'Alan Ayckbourn. Amb la C o m p a n yia Histriònic. Direcció de J o s e p M e s t r e s . Actriu: Amparo Moreno

(estius de 9 del m m i " de Li nit U t.iim u 11 Isern del P.ISSUJ ÜC Li Un-

• L e s activitats del cor, adreçades a nois i noies a partir de 4 anys, inclouen concerts, sortides de cap de setmana i tallers complementaris. Informació i inscripcions a la Casa de Cultura. Telèfon: 589 13 82. Casa de Cuitarà •Balls de saló i tallers de manualitats i cuina. Informació al telèfon 589 13 82. Ateneu Santcugatenc

•Curs-taller de dibuix i pintura a càrrec del professor Adolf, curs-taller de manualitats a càrrec de Maria Antònia Navarro, curs de m o d e l a t g e i escultura a càrrec d ' E . Llo-

Om

674337t

resti •) uk'fnn 674 1K íi s

Exposicions part i filatèlia i numismàtica tots els dijous. Inscripcions al local de l'At e n e u o als telèfons 674 60 28, 675 43 88 i 674 72 08. VALLDORKIX

Casal de cultura •Cursos de balls de saló per a persones majors de 16 anys. Informació i inscripcions al telèfon 674 45 99. •Tallers de dibuix, pintura, artesania, teatre per a nens i joves, plàstica per a infants i ioga integral.

Informació al telèfon 674 27 19. L A FLORKSTA

Centro cwrtc •Tallers de ceràmica, expressió corporal, expressió plàstica dansa-jazz, guitarra, piano, solfeig i cant coral. Inscripcions de dilluns a divendres de 4 de la tarda a 8 del vespre. Telèfon 589 08 47. Organització a càrrec de A E E A L'Esplai i l'Ajuntament. UHEF

• C u r s de balls d e saló,

ioga, karaoke i cafè literari d e l'Ocell Radiant. Informació i inscripcions al telèfon 674 78 33. L E S PLANI-S

Centre chrtc • Tallers d e m ú s i c a d e banda, costura, manualitats, gimnàstica de manteniment i pintura. Casal per a joves ia dults, i altres activitats. Informació i inscripcions, eles de les sis de la tarda fins a les 9 del vespre. Telèfon: 675 51 05. Organitzen : AM l'Esclop i l'Ajunta-

L'AJUNTAMENT DE SANT CUGAT DEL VALLÈS SELECCIONA

i es poden veure fins el 18 de juny a I' Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix. •Primera Mostra de treballs de Manualitats de l'Escola d'Adults. S'inaugurarà el 5 de j u n y a la Casa de Cultura. Treballs de pintura i peces en relleu que han fet els alumnes durant l'últim curs. •Estudi Ferran Martí. Exposició permanent d'obres de Ferran Martí. •Espai d'Art Lluís Ribas. Exposició permanent d'obres de Lluís Ribas. •Mercantic. Fira permanent d'antiquaris i d'art. O b e r t tot el cap d e setmana. •Firart. Exposició i venda d'art el primer i tercer diumenge de cada mes, a la plaça Octavià, als matins. Biblioteques del Centre Borja Universitària. Oberta tots els dies de 9 a 2/4 de 2 i de 4 a 8. Telèfon 674 11 50. «et NW Jenarl C e n t r e Cultural. O b e r t a tots els matins del dimarts al divendres d'l 1 a 2. Tardes del dilluns al divendres de 4 a 2/4 de 9. Diss a b t e s d e 10 a 2. El telèfon d'informació és el 589 27 49. BlbUotoca del ÇMSC Plaça Barcelona. Oberta de 5 a 9.Podeu demanar informació al telèfon 674 53 96. Arxiu Municipal de Sant Cugat A l'Arxiu Nacional de Catalunya. El telèfon d'informació és el 674 69 93. Biblioteca de l'Ateneu Plaça Pep Ventura. La bilioteca és oberta dijous, divendres i dissabtes, de 4 a 8.

•Exposició dels treballs d'alumnes de la UPC.Fins avui a la Casa d e Cultura. •Mostra d'Art C o n t e m porani Català. Els artistes més joves participen a la mostra, q u e s ' i n a u g u r a avui al Claustre del Monestir. F'ins cl 2?> de juny. L A FLORKSTA • Mostra dels treballs del Biblioteca de l'Associació curs 95-96 del taller d e de Propietaris I Veïns plàsticaTriangle. Fins al 2 Plaça d'Aiguallonga, 1. La de juny a la Casa de Culbiblioteca és oberta de ditura. lluns a divendres de 10 a 1. Podeu demanar infor• Pintures d'Albert Hermació si truqueu al telènando i Jordi . La doble fon 674 20 89. exposició s'inaugura avui

Ket|iiisits: Llicenciatura en psicologia o pedagogia <> titulació superior adequada per al lloc de treball a desenvolupar.

Es valorarà l'experiència i/o formació específica en orientació laboral.

S'ofereix, contractació laboral temporal d'un any de durada.

ORIENTADOR/A - INSERTADOR/A LABORAL Sol·licituds: Cal presentar instància i currículum vitae fins al 8 de juny, al Negociat

per a programes d'intermediació, orientació i inserció laboral

d'Informació i Atenció al Públic de l'Ajuntament (Plaça de Barcelona, 17).


Cultura

38

ELS/-CANTONS Divendres,

31 de maig del * x -.s*^

h SANT

Condenada

4O6,6.K>,fcSMO.30

SartCugata

Las dos caras de )a vetdact

4mrj0o>«i.oo

Sant Cugat 3

HackefgfPifatasWorntííieos}

4ce,e.io,smmsï

Sam Cugat*

Prtefonerostteídelo

Ssrtt C a p t i

Sales: Kursaal (Cerdanyola), Cineart-tres i Eix Macià (Sabadell) i Rambla (Terrassa). I na mare soltera fa de jurat en un judici.

436,7.1$, WM

g o l f e s

de

d i s s a b t e

12.30

Serea (V.O.J

SamCugatí Las dos caras de la vereted

12.45

Sant Cugat 3 Hactefs (Ptfatas Worrnàíicas}

1145

Saní Cugat 4 Pnswneros del ctslo

12.45

DECISION CRÍTICA

Director: Stuart Baird. I n t è r p r e t s : Kurt Russel, Steven Segal, Halle Berry. Sales: Kursaal (Cerdanyola). ïhriller aeri amb terroristes islàmics.

fmí

R U B1

FWPafecat Usdosearasdelaverctad

5.06,7.30» m f c '

RuWPaíaceZ Bru|as RaWPaiaceJ AtsertottaSatíaroawcef

AM^^^^m 4A^$$iíjm,mm

RuWPalwa* Fourtow»

$*&&&&«$; «>.3o

435.6.4^8^,11.05

RübfPalaceS Prtsionerosdelcato

436,7.80,10.00

4.1$. 3.30,8.45» 11.00

Ses s i o n s

ft*f

g o l f e s

de

CERDANYOLA

Ȉ

'

d i s s a b t e

425,6.20,8.25.10,50

5.00,7,30,16,46

Palatal Las dos caras de ta verdai

4.20,6.20.8JÈ6.10.55

Rats(Pa)acs2 Braja$

S2L3B

RuM Palace 3 AbtertoftasiaelamaneGer

Í&3B

Rubí Palace 4 Fourrooms

12.36

Rubí Palace 5 Prtstoneros del dato

12.30

455.6.50,8^0,10-45 4.35/625.8.40,10 55 440.6.40,8.30,10.30 4 30.6.35,8.35.10.35

SABADELL

Hadws (Pifatas Wojinaiíeos)

4os, e m e.15,10.30

Atahoraseilalada

4.00,600,8,15.1030

Préí<m«fO«<telCí9to

s.oe,7.^tojo

Powdw

4.00, $.90, 8,15, 10-30

Four rooms

4.00,6.00,8.15,10.30

Cmeart-tres

Coacciona un Jurado

406,6.90,6.15,1030

Euterpe

Las dos caras de ia verdad

6.15,7.45.10.K)

Principal

Mílramosderosas

4.10,6.20,825,10 50

Rambla

Girte

4.00,650,8.30,10,50

Ctneart

4.45,7.10,1050 4.50.7.25,10.40 TERRASSA

AHERTO HAS1» EL AMANECSt

ftiwjef.

>".- ,

Directors: Allison Anders, Alexandre Rockwell, Robert Rodríguez, Quentin Tarantino. Intèrprets: Antonio Banderas, Valerià Golino, Madonna, Tim Roth. Sales: Rubí Palace. Cineart i Kix Macià (Sabadell), Rambla (Terrassa). LI camàlic d'un hotel de I lollywood és testimoni de quatre històries particulars en una nit de cap d'any.

mata una important política. o perd la seva filla.

RodrígUCV.-Tarantino.

-IK7.

A LA HORA SENALADA

Intèprets: Georgc ( iloonev, l l a r \ e \ Keitel. O u c n t i n Tarantino. Sales: Kursaal (Cerdanvola). Rubí l'alace. \ iolència amb cl tàndem

Director: John Badham. Intèrprets: Jnhnnv Depp, (Ihnstoplicr Walken. Sales: Cineart (Sabadell). Jhohnnv Deep interpretant un pare en un ei i lema: n

m

AMIGAS PARA SIEMPRE

Director: Lesli Linka. Intèrprets: Demi Moore, Mclanie Griffith, RitaWilsun i Rosie O'Donell. Sales: Kursaal (Cerdaruo-

SSJTOIT C U G A T

HACKERS

[PIRATAS

Director: Iain Softlev. Intèrprets: Jonny Lee Miller, Angelina Jolie. I.orraine Bracco. Sales: Sant Cugat. ( aneart i Eix Macià (Sabadell) I n jove però experimentat pirata informàtic es veu obligat a lluitar en el ciberespai amb un altre Imcker: LAS DOS CARAS DE LA

Director: Gregorv Hoblit. Intèrprets: Riehard Gere. Laura Linney. Sales: Sant Cugat, Rubí palace, Euterrpe i Kix Macià (Sabadell). Kursaal (Cerdanyola). lTn advocat accepta un cas per la repercussió publicitària. Però s'adonarà que el seu client és innocent.

Director: Spike Lee. Intèrprets: Theresa Randle, Isaiah Washington, Spike Lee, Jennifer Levvis. Sales: Rambla (Sabadell) La primera pel·lícula de I ,ee amb iin guió que no

la). L'amistat de quatre dones vista en l'adolescència i en la sc\a etapa d'adultes.

Director: Mike Nichols. Intèrprets: Robin Williams. Gené Hackman. Sales: Eix Macià (Sabadell). Artnand i Albert formen una família que seria l'enveja de molts. Junts han educat el fill d'Armand.

R Torreblanca

COACCION A UN JURADO

Director: Brian Gibson. Intèrprets: Dcmi Moore, Alec Baldwin.

Josep Puig i Cadafalch, s/n . T. 589 24 8 1

25<)

pic-

\

!

\

N II

Tots els dissabtes SESSIONS «GOLFES»

ESTRENA

ESTRENA

2a SETMANA

4.00-6.10-8.20-10.30 DISSABTE «GOLFA»: 00.45 -13 ANYS

4 . 3 0 - 7 . 1 5 - 10.05

4.00 - 6.10 - 8.20 - 10.30

4.15 - 7.00 - 10.00

DISSABTE «GOLFA..: 00.45 - 1 8 ANYS

13 A N Y S

DISSABTE « G O L F A ^ . 18 ANYS

dia 1 a les 00.30:

HCINESR Al t t r v t i 4* l ' t i p t c t i d o r

Q

Pàrking 2 k. gratis

SEVEN

en V.O.

Carnet d'estudiant universitari

m

/Dissabte

Carnet més grans 65 anys

dia S «GOLFA»:

2a SETMANA

MALDITA

Venda anticipada

IN-

FORMATICOSI

UNA JAULA DE GRILLOS

Horaris ssRsadeiefmfflar

Horaris sense detaiïfÉw

Rambla

ha escrit ell mateix. LI pers o n a t g e c e n t r a l és tina obrera del telèfon eròtic.

FOURROOMS

GIRLB

Director: Robert Rodrí-

Dissabte

VX^ÏN,

SABADELL

CUGAT

S&* Cagat 1

Ses s i o n s

1996

Reserva per telèfon 5199941

GENERACIÓN

en

V.O


ELS4CAIYroN5

Divendres, 31 de maig de 1996

La Novel·L· Cap

X

39

EDLARDJENKR

O

dó va notar un estat de postració extrema quan Johannes va parar en les seves elucubracions. El sol lluïa en el seu zenit i totes les imatges generades per la passió eloqüent d'aquell saberut es movien sense fre ni concert per la seva imaginació i li creaven un estat d'ànim especial, com una sensació de mareig. Va tancar els ulls i aleshores es va adonar que el problema principal era que tenia gana i, el cos -la sàvia naturalesa, e t c - li recordava les necessitats exigibles a tot animal encara que, teòricament, fos racional. Així ho va fer saber, sense cap mena de segones intencions, al seu interlocutor, que ràpidament el va convidar a compartir el dinar. Aprofitant l'avinentesa i portant l'aigua al seu molí va recitar, una mica grandiloqüent:

-"Mas quens cubrats ab lo mantó real, de pietat pus quen ets cupiosa, car tots emfayts d'avolpasta fatigosa, per que'l fallir es de carn humenal...", com es diu a Imperayritz de la ciutatjoyosa, del Llibre Vermell de Montserrat, que, com deu saber, és un valuós manuscrit que es va salvar de la barbàrie i l'espoliació que va sofrir la biblioteca del cenobi durant la guerra del francès, i que inclou deu precioses obres musicals, els cants i danses de peregrins... -No té res a veure amb el Llibre Roig de Mao Tse Tung, oi? Johannes s'havia aixecat per anar cap a dalt, a la casa, i li va somriure com si es tractés d'un nen entremaliat: -Ai, amic Taltavull, vostè se'n fot del mort i de qui el vetlla! I hi ha gent que això no ho aguanta pas. No, no se'n diu el Llibre Vermell només perquè les tapes del manuscrit són d'aquest color... encara no havien sorgit les teories de Karl Marx. -Perdoni, però quan m'adono de la meva inqüestionable ignorància, acostumo a defensar-me amb un cert to burleta... És una manera d'avançar-me a les mofes dels altres i vèncer l'absurda sensació d'inferioritat que tinc. -Ningú ha de fer befa de l'altre perquè ignora quelcom. El meu únic avantatge amb vostè és que tinc més anys, i els anys, no pas la intel·ligència, em donen més coneixements. -Li agraeixo la seva actitud, però vostè i jo sabem que això no va d'aquesta manera. En fi, la vida m'ha portat per viaranys que potser no m'han permès determinades experiències intel·lectuals i estètiques. Havien entrat a la casa i Odó s'hi trobà dins sense que s'ho hagués proposat, d'una manera natural, i li va tornar la sensació que havia experimentat en fer la coneixença de Johannes, és a dir, que allí ja

On O d ó Taltavull segueix escoltant les hipòtesis de l'esotèric i barbut Johannes, que també l'adoctrina e n la important branca d'un nodriment sa

hi havia estat una altra vegada. "En una altra vida?", va pensar, sense poder evitar un riure nerviós que potser al seu amfitrió li va passar desapercebut. -Si m'acompanya en el meu senzill dinar, podem ampliar el tipus d'informació que necessita, tot i que he pensat ferli una llista dels llibres que crec que seria interessant consultar per arribar a dominar certament una mica totes aquestes suposades relacions... encara que vostè encara és hora que m'expliqui per què està interessat en el tema. -Doncs té tota la raó, sí senyor; m'afanyo a fer-ho mentre vostè va preparant la manduca. -Endavant. -Johannes es va situar davant dels fogons a preparar un arròs

(Tots els personatges que apareixen en aquesta nwel.la són ficticis)

integral amb panses i una menestra de verdures semicuites mentre Odó s'ho mirava amb una memorable cara d'endrapador famolenc. Vist el seu silenci, Johannes va tornar-hi. -M'ho explica o vol esperar a menjar? -No, no. Li ho explico. -Si té set, aquí tinc aigua natural o freda a la nevera. Serveixi's vostè mateix. - I no tindria pas una cerveseta? -Doncs no, en aquesta casa no entren segons quins productes. -Ah! -va fer Odó mentre s'assortia d'un glop llarg d'aigua cristal·lina, inodora i insípida-. Doncs tot el meu interès rau, sobretot, a conèixer les màximes dades relacionades amb l'estirp dels Saltells. -I per quina raó?

-Es l'encàrrec d'un client i, com sap, la discreció és una de les virtuts que més ha de conrear un investigador privat. -Resulta una mica incomprensible, com a mínim extravagant, que a final del segle XX algú tingui interès a reprendre una història com aquesta. Si no és que... Johannes va deixar els plats a la taula i, com esperitat, va pujar per unes escales que conduïen al nivell superior, on es distingien prestatges i nombrosos llibres de tota mena. -Segui i vagi menjant -li va dir. Mentrestant, Odó es mirava el desencisador panorama d'aquella taula tan allunyada de les seves preferències, probablement pecaminoses i sens dubte nocives. Havia començat a menjar amb un interès relatiu-perquè "fallir es de carn humenal", tal com havia après aquell dia-, quan l'erudit va baixar amb un parell de llibres que va posar sobre la taula amb aire triomfant i un ample somriure a la cara: -Sabia, des que vostè ha tret el nas aquest matí, que avui passaria algun fet inversemblant. -Què diu? -Odó mirava l'eufòria mastegadora de Johannes, regular, consistent i plena d'alegria, i, fins i tot, va notar que l'arròs integral començava a agradar-li. -Escolti. -Havia obert un dels llibres-: Ramon de Saltells de Cerdanyola i la seva esposa Benvinguda tenen un únic Fill, com sabem. En Berenguer, que neix l'any 1329, ja que quan es desencadena la terrible blasfèmia tenia 22 anys i... -Obria el segon llibre, un enorme volum de considerable gruix, i va anar a parar gairebé al final. Odó havia entrat a matar en el plat de verdures variades-. "Vaig veure després una altra bèstia que pujava de la Terra, tenia dues banyes com l'Anyell, però parlava com el drac. Exerceix tot el poder de la primera bèstia en la seva presència, i fa que la Terra i tots els seus habitants adorin aquella bèstia primera, la ferida de la qual havia estat guarida..." I ara fixi's bé en això... -L'emoció es traslluïa en els ulls de Johannes-: "I a tots, petits i grans, rics i pobres, lliures i esclaus, fa que els posin un encuny a la mà dreta o al front, a fi que ningú no pugui comprar o vendre fora del que tingui l'encuny, el nom de la bèstia o la xifra del seu nom. Aquí cal l'enginy: qui sigui intel·ligent que calculi la xifra de la bèstia, que és una xifra d'home: la seva xifra és sis-cents seixanta-sis!" -I se'l mirava escaltant de joia. Davant la cara de babau que feia Odó, va continuar-: No ho veu? Si Berenguer de Saltells estigués viu, ara faria 666 anys. El número de la bèstia, el número del diable!


HS4CANTONS

40

Divendres. M demaif.de /"W,

S e t m a n a r i de Sant Cugat del Vallès

»

:

AGUSTÍ GABRIEL MIRET Va ser, el 1949, un dels primers taxistes que van començar a treballar en un Sant Cugat que aleshores era eminentment rural

"No va ser fins a les primeres eleccions que vaig parlar de política al taxi" època vivia sobre el forn actual. Amb els comerços i els bars de l'estació ens coneixíem força i ens ajudàvem molt." - H a canviat gaire el poble? - " F o r ç a . Has de pensar q u e abans, quan plovia, jo m'enfangava per anar al bar Catalunya des de la parada que era al mateix lloc que ara. -Tinc entès que va tenir clients importants. -"Sí, en Miró quan va venir a visitar la fàbrica de tapissos. I na persona encantadora. FI vaig portar fins a l'hotel Colom, davant de la catedral, i vaig quedar tant admirat que no vaig voler cobrarli. No va voler. També vaig portaren Cïabriel Ferrater, que \ i\ ia a la rambla Ribatallada, la Montserrat Roig i persones vinculades a l'església, ja que als jesuïtes hi estudiava força gent. D'aquests i de tots en guardo molt bon record."

I·'RANCKSC CARBÓ

-Sant Cugat -

1 la passat ja dels vuitanta anys. No parla mai malament de ningú i amb una memòria increïble recorda infinitat d'anècdotes i de vivències del q u e van ser més de trenta anys fent de taxista a Sant Cugat. Nacionalista c o n s e q ü e n t , admira cl seu país i s'estima la seva família, que el cuida forca ja que té una salut bastant delicada. -A quin anv va començar a fer de taxista? -"Va ser cl 1941). Jo havia fet de mecànic en diferents garatges i m'agrada molt el món de l'automòbil. Amb en Cuillermo i el Bemardo Sànche/ vam ser els primers taxistes de la vila." - D e s d'aquella època, quants cotxes ha tingut? - " M o l t s . Has de pensar q u e cada un em durava tres anys i feia a p r o x i m a d a m e n t uns 100.000 quilòmetres. Kl primer va ser un Citroen Rosalia matriculat a Bilbao i l'últim un Seat-131 dièsel. Com molta gent, vaig tenir 600 de dues i quatre portes. -Per què de Bilbao? -"Kls primers anys calia voltar molt per trobar un bon cotxe. Viatjàvem per l'Kstat buscant el millor preu. Vaig tenir també un altre cotxe de Valladolid. Una vegada fins i tot tornant amb la família de València em vaig aturar a I Jeida a fer gasolina i vaig veure una bona oferta. Allí mateix vaig dir a la dona: 'Baixeu que canviem de cotxe." - l ' n s cotxes que al principi no

-Quin és el lloc més llunyà on va anat a Poblet. Santes Creus, Giportaven cap distintiu. anar? rona i molt sovint a Montserrat." -"Així era. Va ser a partir del -"Com molta altra gent, jo havia -Tenia clients fixos? 1%7 que a Sant Cugat els vam de portar dos jornals a casa. Tre-"Molts. La majoria no tenien pintar de blanc amb una ratlla hoballava força i això no em percotxes i ja em telefonaven perritzontal carbassa. Ja a partir del metia viatjar gaire lluny. Havia què els portés a la seva torre i du1977 es van pintar com els de Barrant els mecelona." sos d'estiueig - Q u a n s'inNom: Agustí Gabriel Miret trodueixen els els acompanLloc i data de naixement: Ponts, 16 de setembre tic \')\4 taxímetres? yés a visitar Kstat civil: casat amb tres filles i dos néts -"Va ser tama l g u n s inProfessió: jubilat bé el 1977. drets. Bé, teAficions: el Barca i els escacs Abans cobralefonaven al I n llibre; "M'agrada molt llegir Josep Pla." ven t a n t per Xaxo, un I na pel·lícula: "No he tingut temps per anar al cinema." trajecte. Redels meus 1 na música: la clàssica i especialment valsos cordo q u e el veïns del baMàxima aspiració: "Abans, que les meves filles tinguessin carrera. Ara, un cop 1949 un viatge rri de l'estaaconseguit, espero tenir salut acompanyat dels meus" sortia a d e u ció. ja que jo pessetes." en aquella

- D e què parlava amb els clients? - " D e tot una mica. Jo era molt xerraire i donava conversa. Amb molts, per coneixença, parlava de les famílies, i amb tots, de futbol, de la vila, de les vacances, i molts altres temes." - I de política? - " N o gosava fer-ho. No va ser fins a les primeres eleccions del 1977 q u e vaig parlar a m b els clients d'aquest tema. Sempre els explicava el meu interès i admiració pel nacionalisme català." - H a après amb aquesta ptofessió? -"Molt. M'ha ajudat a entendre la vida i que parlar i atendre la gent amablement és important."

PROYECTAMOS SU VIVIENDA CONTROLAMOS LA CONSTRUCCION PRESUPUESTOS CERRADOS * VIVIENDAS UNIFAMILIARES * EDIFICIOS D E VIVIENDAS * R E F O R M A S Y REHABILITACION D E VIVIENDAS Y LOCALES COMERCIALES * N A V È S I N D U S T R I A L E S Y OF1CINAS * DISENOS POR ORDENADOR * V E A E N VTOEO S U C A S A A N T E S D E INICIAR L A C O N S T R U C C I O N

LA GALERIA DE ARQUïgÈCTURA Rambla del Cller n° 87 08190 Sant Cugat del Vallés - Barcelona Tel. (93) 589 44 11 Fax. (93) 589 65 05


Diari de Sant Cugat 149