Diari de Sant Cugat 147

Divendres, 24 de maig de 1996

H54CANT0NS S e t m a n a r i independent de Sant Cugat del Vallès

C r i s i

al

Club

Núm. 147 Any IV 225

Munt B n y e n c

La pressió dels crítics força la junta del CMSC a anticipar eleccions

l'edat dels alumnes que van participar en el fesrhal de patinatge oscil·lava entre els 41 els 18 anys. Foto: XAVIER l.ARROSA

85 nens de VEscola de Patinatge es llueixen en un pavelló ple de públic -Sant CugatMés de 80 a l u m n e s -la majoria n e n e s - d e l'Escola ' d e Patinatge van poder d e m o s trar d i u m e n g e e n públic les seves habilitats en la dinovena edició d ' u n festival q u e va tornar a r e p e t i r l'èxit de públic i participació q u e havia demostrat en anys anteriors. El pavelló, on no hi cabia ni una agulla, el van o m p l i r sobretot pares i familiars dels alumnes. Cada any. l'Kscola de Patinat-

ge organitza el festival per donar l'oportunitat als alumnes q u e no a c c e d e i x e n a competicions a mostrar en públic els seus progressos. És. a més, una iniciativa q u e vol e n s e n yar "la cara lúdica" de l'esport. en paraules de la responsable tècnica de l'escola, Cristina M u n o z . M u n o z es queixa de deficiències en l'organització de l ' A j u n t a m e n t . L'àrea d ' E s p o r t s recorda q u e el pavelló es va reservar per al dia q u e va demanar l'organització. Plana 34

El PSC s'inhibeix en el ple d'una polèmica encetada pel propi partit

Projecten una gasolinera en el tram d'autopista Sant Cugat - Rubí

- Sant Cugat El grup municipal del PSC va sorprendre dimarts al pic quan es va negar a justificar Ics acusacions d'"inhibició" en temes d'ensenyament que havia fet el mateix partit contra l'equip de govern. El regidor socialista Francesc Serra va dir que ell no havia escrit cl comunicat i que "cadascú ha de respondre del que li toca". Plana 8

I,'empresa pública Autcma, concessionària de l'autopista Sant CugatManresa, ha elaborat un projecte per construir una gasolinera en el quilòmetre 14.7, en el terme de Rubí i tocant a Sant Cugat. L'empresa vol cobrir la demanda dels 20 mil cotxes que hi circulen cada dia davant l'absència d'àrees de servei a la zona. Plana 10

-Rutoí-

Ramon Pros. Joan Troyano i Qitim Sicília, president i membres de la junta directiva, en el moment d'anaunciar la convocatòria d'eleccions anticipades per al 26 d'octubre. Foto: \ \ 1 ll-.R /.. 1 RRO.S'A

Prop de cent socis exigeixen que es convoqui una assemblea per debatre la creació de la cooperativa -Sant Cugat-

La crisi va començar fa sis mesos i ha tocat sostre aquesta setmana. La junta directiva que encapçala l'actual president del Club Muntanyenc Sant Cugat, Ramon Pros, va decidir dilluns convocar eleccions anticipades per al 26 d'octubre. La junta es resisteix a admetre que l'oposició del sector crític hagi motivat aquesta decisió i afirma que la seva intenció és que els socis avalin a les urnes un projecte que quali-

- La UESC s'enfronta a una realitat agredolça 10 anys després de la seva fundació. Planes 3,4.5 i 6 - Tot i que havia anunciat la seva dimissió, el president del Sant Cugat de futbol es queda al club. Plana 32 •El Winterthur aconsegueix finalment mantenir-se a la divisió de plata de futbol sala estatal. Plana 33

fiquen d'"agosarat". En realitat, però, la reunió que els erítics van convocar dimecres a la Casa de Cultura evidencià greus tensions entre les dues parts. La majoria del centenar de socis que hi assistiren van denunciar la reticència de la junta a sotmetre a debat, en una assemblea general, la creació de la cooperativa Pi de'n Xandri. Pros no es va comprometre a convocar-la i va contraatacar afirmant que l'oposició a la cooperativa es basa en "interessos particulars". Planes 16 i 17 i Editorial plana 14

-~m -I".--". 5!*

A SANT CUGAT % FEIA FALTA UN ALTO PONTU (pàg.23)

2

H S ÍCANIW6 Divendres, 24 de maig de 1996

Sumari

Serra es reuneix amb els militants de la secció local del PSC. Plana 9

Fracàs del concert de la coral Sant Jordi organitzat per Asdi. Plana 20

Reivindicacions noves i velles, a la festa del casal de Mira-sol. Plana 20

Setmana

Entorn

La Creu Roja reparteix a Sant Cugat 2.400 quilos d'aliments elaborats amb l'execedent de la Unió Europea. Plana 18

3

La Unió Esportiva Sant Cugat es recupera de la crisi d'aquesta temporada i podria tenir una nova junta coincidint amb el desè aniversari de l'entitat. Des del setembre, el club funciona amb una gestora. Planes 3 a 6

Política

8

El grup municipal del PSC es desentén del comunicat que el mateix partit va fer, la setmana passada, acusant l'equip de govern d'"inhibició" en els temes d'ensenyament. Plana 8 Aymerich reivindica la "cultura del pacte" en el primer número de la nova etapa del butlletí d'ERC a Sant Cugat. Plana 9

10

L'empresa Autema projecta una gasolinera entre Sant Cugat i Rubí, en el tram de l'autopista E-9 que gestiona. Plana 10 El consistori s'adhereix per unanimitat a la declaració d'Aalborg per la sostenibilitat mediambiental del planeta. Plana 11 L'Ajuntament vol que la instal·lació del cable es faci mitjançant un consorci amb la resta de municipis del sector. Plana 11

Societat

16

La crisi interna del Club Muntanyenc acaba amb una convocatòria d'eleccions anticipades per al 26 d'octubre. Planes 16 i 17

L'institut Leonardo da Vinci s'avança a l'aplicació de la reforma amb la implantació immediata d'un cicle formatiu de grau superior. Plana 19 Un grup d'aficionats al bon menjar creen una societat gastronòmica. Plana 19 Gabriel Ruiz torna a ser escollit per àmplia majoria com a president del Centro Popular Andaluz. Plana 21 La radiografia recull aquesta setmana la història dels Geganters i Trabucaires de Sant Cugat. Planes 24 i 25

La Unió homenatja un matrimoni en la festa del soci de l'entitat. Plana 21

Economia 2 9 L'empresa de recollida d'escombraries Sànchez renova el contracte amb l'Ajuntament per cinc anys, tot i que li deuen 900 milions de pessetes. Plana 29

Es prepara la primera mostra del Sant Cugat restaura. Plana 36 Xavier Florencio es proclama líder de la Copa Catalana de ciclisme a la Challenge del Vallès, disputada a Sant Cugat. Plana 33

Cultura

L'Ajuntament rep una subvenció de 4 milions de pessetes per fer un cens de comerç. Plana 29

Marta Carrasco, "malalta per la dansa", presenta Aiguardent al Teatre-auditori diumenge a la tarda. Plana 37

La directora de Catservis, Dolors Garcés, diu a Les empreses que volen que "el consumidor compri a Sant Cugat". Plana 30

Jaume Aragall anuncia un recital "clàssic" amb peces italianes per a la setmana que ve. Plana 38

Esports

La novella 4 3

32

Francesc Ruiz continua al Sant Cugat, tot i haver anunciat la seva dimissió. Plana 32

Continua la novel·la per capítols Misteris de Sant Cugat, d'Eduard Jener. Plana 43

ELSHCANIÜNS CLUB DEL SUBSCRIPTOR Sutscriu-t'hi i demana la targeta d'EL CLUB d'Els 4 Cantons i tindràs un descompte de 4 ptes. per litre de benzina. AlaBenzineraGriful, de la Carretera de Cerdanyola.

AO*t

*+

<?

•

36

fo«M

•••«y

HS4CAIYIONS £

1

El tema de la

hetmana Divendres, Z4 de maig de 1996

U E

Sant

Cugat:

10

anys

fent

esport

Després de la tempesta... La UE Sant Cugat espera superaria mala temporada econòmica i ja pensa en una nova junta La Unió Esportiva Sant Cugat es va fundar fa ara deu anys com un club de bàsquet. Era la resposta a la impossibilitat de jugar amb un Sant Cugat que havia apostat per fitxar jugadors de fora i pujar el nivell CM. - Sart Cugat El mes de febrer passat, la junta gestora del club santcugatenc va convocar una assemblea extraordinària per informar els socis (més de 400) de la situació límit a què havia arribat l'entitat. En total, però no se'n van arribar a ajuntar més de 50. El club havia d e fer front a un crèdit q u e vencia a finals d e març, però la situació econòmica no permetia fer meravelles. La U E Sant Cugat tenia un dèficit acumulat important—6 milions de pessetes—, el 50% del qual provenia dels d ' u n crèdit. L a situació havia arribat a convertirse e n u n a b o m b a d e rellotge que podia explotar en qualsevol m o m e n t . L a sort s ' h a d e buscar i la U E Sant Cugat l'ha buscada. D e moment, la junta gestora del club santcugatenc ja té previst acabar la t e m p o r a d a a m b el pressupost q u e es va preveure el setembre passat. La l o t e r i a d e Nadal i algunes entrades per publicitat han facilitat i arreglat la situació límit amb q u è es va trobar la l ' E Sant Cugat a principi

competitiu del bàsquet a la ciutat. Amb tot, la Unió Esportiva va créixer com a grup social i en uns anys va absorbir els mals moments d'un club d'handbol que ha prosperat de forma clara com una secció de l'en-

de l'entitat santeugatenca, E n ric Tomàs, assegura que la tem porada ha estat molt bona a ni vell esportiu. D e m o m e n t la secció d e bàsquet és la més important del club, tot i q u e sempre "ha estat una de les seccions més difícils d ' e n t e n d r e " , segons explica l'expresident d e U l u b santcugatenc Jaume Espina. Aquesta temporada, els resultats del primer equip han estat el que ha trencat el r i t m e d e treball. Mentre que des de la base s'han aconseguit èxits importants com la classificació del cadet A per a les fases i la classificació de l'equip infantil femení per a la fase territorial, els més grans veien com la temporada s'esvaia entre d e r rota i derrota.

La junta té ara el

resultat de la feina

feta durant tota la temporada. El

club podria tenir nou president al juny

d'any. La junta s'ha trobat amb els resultats de la feina feta fins ara. La sort ha canviat per a la l ' E Sant Cugat, que ja pensa a millorar els resultats d e cara a la temporada q u e ve. El coordinador de la secció de bàsquet

Picar contra un mur El s è n i o r B s'ha trobat amb la impossibilitat de pujar de categoria. Amb tot, els j u gadors

de

r 'tot

D a v i d Barbens van co|§ jl||§g|| m e n ç a r la fase d'ascens a m b una victòria davant el Pius XII. Barbens ha afirmat que els seus jugadors volen aconseguir la po-

titat. A més, va intentar formar un equip de natació, intent fallit, i va crear una secció de tennis de taula i una de gimnàstica rítmica que també ha fet les primeres passes. Si la UE Sant Cugat ha tirat endavant ha es-

sició d'ascens "per una qüestió d'orgull". L'equip aspira a l'ascens a 3a catalana preferent, tot i q u e el descens de tategoria del primer equip del club impossibilita els objectius del conjunt d e Barbens. El tècnic santcugatenc explica que, "quan \ a co-

tat perquò moltes persones han posat la seva feina, les seves hores d'esbarjo i la seva il·lusió en fer un proj e c t e comú. Aquesta t e m p o r a d a , però, semblava que tot això se'n podia anar en orris.

però a mesura que passaven les jornades, l'equip es va marcar objectius més c l a r s , ja q u e va veure que l'ascens no era un objectiu massa arriscat per al g r u p . D e f e t , ara l'equip lluita per l'ascens "sense pensar gaire en la i m p o s s i b i l i t a t que marca el descens del primer equip". Igualment, Barbens t a m p o c n o vol p e n s a r e n el futur d e l s è n i o r B , ja que encara no s'ha acabat d e decidir UU projecte q u è s ' h a d e fer amb aquest equip per a la pròxima temporada. Personalment, Barbens diu q u e no li resulta gaire "atractiu continuar e n trenant a la mateixa categoria". Diu que té la necessitat de "superar-se", però encara no descarta continuar en el mateix lloc la temporada que ve. El tècnic de la l ' E Sant Cugat diu q u e no es vol precipitar. D e m o ment, la junta encara no ha decidit com serà l'estructura de la temporada q u e ve. "Tant si hi ha un sènior B, la t e m p o r a d a que ve, com si no hi és, jugaràper aconseguir l'ascens", e x plica Enric Tomàs.

tim equip de la base del Sant Cugat jugarà a la màxima categoria. Aquesta podria ser una d e les proves q u e el nivell del bàsq u e t a Sant C u gat r e c u p e r a la q u a l i t a t q u e va tenir fa uns anys, a b a n s q u e marxessin tots aquells q u e han donat qualitat a e q u i p s d e la com a r c a i d e fora d e la c o m a r c a i que han passejat el n o m d e S a n t C u g a t arreu d e amb Catalunya, però mai a la samarreta. Aquesta és la situació que fa lamentar Jaume Espina. El presid e n t de la F u n dació UE Sant Cugat assegura que no ha "pogut entendre mai la filosofia de les persones q u e juguen a bàsquet i la seva concepció de l'esport". Amb tot, la U E Sant Cugat es podria trobar amb un projecte ambiciós a les mans per l'equip júnior. Enric Tomàs assegura q u e " a m b un jugador alt q u e pogués treballar sota la cistella n'hi hauria prou perquè la resta de les posicions estan ben cobertes". Els projectes, però. no s'acaben en l'equip júnior. La secció de bàsquet ha planificat les pròximes tres temporades a m b la intenció de no deixar d e tenir els peus a terra i aconseguir èxits esportius a l'hora q u e es millora la situació e c o n ò m i c a d e l club des de la nova junta directiva.

El bon funciona-

ment de la secció d'handbol

ha fet replantejar la situació a la

secció de bàsquet. La secció més

antiga ha creat objectius per

menjar la re m poiada ningú no sabia quins eren els o b jectius concrets, ja que era una categoria d e s c o n e «*%i> guda". El s e gon e q u i p d e l club no sabia amb quin nivell de competició es trobaria i desconeixia el rendiment que podia donar l'equip, ja q u e "els jugadors, en la seva majoria, s'estrenaven com a jugadors de primer any de la categoria sènior". Barbens assegura que a pincipi de temporada es va començar a jugar amb la intenció de quedar classificats "al m é s amunt possible".

a les pròximes temporades

Ksbusca El nou e q u i p júnior q u e vol formar la l ' E S a n t C u g a t la temporada q u e ve és el q u e té les aspiracions més clares. E n ric Tomàs ha explicat q u e l'úl-

Automatització detones

Extintors fortes fttteéMh*

& SISTEMES I EQUIPS D'ALTA SEGURETAT

+ '

\

%

C O N T R O L S VIA RADIO PORTES AUTOMÀTIQUES

'4fcl·aWàUk4at I^Ul·lal·i

•* • M t L . i i í - e r . ·

n s

Sa I a

5 0

T e I

S 8 9

I 7

9 9

S a n t

C u g

Setmana

BLS4CAlVIO>S Divendres, 24 de maig de 1996

U E

Sant

Cugat:

10

anys

fent

esport

O r i o l G ó m e z v a a b a n d o n a r la b a n q u e t a d e l p r i m e r e q u i p d e la U E S a n t C u g a t d u r a n t la t e m p o r a d a 9 4 - 9 5 a c a u s a d e les d e s a v i n e n c e s e s p o r t i v e s q u e t e n i a a m b e l l l a v o r s t è c n i c , M a r c e l · l í M a s s a f r e d . El c o o r d i n a d o r d e la s e c c i ó d e b à s q u e t d e la U E S a n t C u g a t no c o m p t a v a a m b G ó m e z p e r r e s o l d r e e l s d i f í c i l s p a r t i t s q u e v a h a v e r d ' a f r o n t a r el c o n j u n t a la segona divisió e s t a t a l , d e s p r é s d ' a b s o r b i r e l C B S a n t C u g a t . A m b t o t , O r i o l G ó m e z e s v a t o r n a r a i n c o r p o r a r a l c l u b c o m a e n t r e n a d o r d e l ' e q u i p s u b - 2 3 d e s p r é s q u e M a s s a f r e d li o f e r í s la p l a ç a . L a d e s t i t u c i ó d e M a s s a f r e d v a s u p o s a r u n p u n t d ' I n f l e x i ó p e r al p r i m e r e q u i p i O r i o l G ó m e z v a t e n i r un p a p e r c l a u e n t r e la m a r x a d e l ' e x b l a u g r a n a i l ' a r r i b a d a d e Lluís F o l c h al s ò n i o r A d e la U E S a n t C u g a t .

ORIOL GÓMEZ • Jugador de bàsquet de la UE Sant

Cugat

"EL descens dóna la raó a Massafred" professor i ha estat entrenador d'equips de base durant molts anys. Feia uns entrenaments fon a m e n t a l m e n t destinats a ensenyar. Els jugadors aprenien, però quan arribava el cap de setmana no eren capaços d'assolir el ritme necessari del partit i fer front a rivals que tècnicament eren inferiors a nosaltres. En canvi, quan va arribar Folch es va convertir en un revulsiu perquè va introduir el ritme necessari de joc en els entrenaments i va preparar partits concrets. Per això, crec que el descens ha donat la raó a Massafred."

CM. - Sant Cugat -

- P e r què has decidit tornar a jugar? - " P e r q u è després d'estar mig any sense jugar -la temporada passada- i un any fent d'entrenador. he recuperat la motivació que vaig perdre la temporada passada." - C o m es viu la situació d'entrenador després de deu anys sense interrupció com a jugador? - " E s molt difícil estar a la banqueta. Jo crec cjue puc aportar molt més a l'equip des de la pista que des de la banqueta." -Això significa que creus que et falta preparació com a tècnic? -"Sí, és clar... Kvidentment em falta molt encara per ser un bon entrenador. De fet, el meu paper al primer e q u i p ha estat una mica per aprendre coses. He estat de segon entrenador durant una t e m p o r a d a i crec q u e en aquest temps he après, tant en l'etapa que hi va haver Marcel·lí Massafred a la banqueta, com quan va arribar Lluís Folch. El fet de ser el segon entrenador no et posa en compromisos complicats i et p e r m e t observar i prendre contacte amb la categoria." - E l que has après aquesta temporada, com et pot ajudar de cara

Oriol Gómez al pavelló municipal de Sant Cugat. Foto: XAVIER

a la temporada que ve, com a jugador? - " J o crec que per a mi pot ser positiu el fet d'haver ajudat en moments puntuals Lluís Folch, si és que ell continua com a entrenador del primer equip. Ara jo sé el que ell vol dels jugadors i el que demana a la pista. Supo-

LARROSA

so q u e el fet d'haver treballat amb ell facilitarà la nostra comunicació a l'hora d'aconseguir el màxim rendiment del meu joc." - Q u è diferencia el joc que dirigeix Lluís Folch del joc que dirigeix Marcel·lí Massafred? -"Crec que Massafred feia uns entrenaments didàctics. Ell és

La superació del punt

- P e r què? - " P e r q u è ell va presentar la dimissió amb la intenció de buscar un entrenador que es convertís en un revulsiu. Sabia que la feina li sortia bé amb els equips de la base, però en el sènior hi havia alguna cosa que no funcionava. Però els jugadors i la junta el van obligar a continuar entrenant el primer equip i quan es va buscar un s u b s t i t u t ja era massa tard." - C r e u s q u e els objectius d e Lluís Folch -aconseguir l'ascens a l a catalana en tres temporadessón factibles? - " R e c u p e r a r la categoria q u e hem perdut aquesta temporada no és complicat, però l'ascens a la catalana és més difícil. "

Han estat massa anys per n o tornar-hi CM. - Sant Cugat -

• Quan Oriol Gómez va anunciar la seva retirada del bàsquet, alguns que el coneixien i que l'havien entrenat no en donaven crèdit. L'aler santeugatenc havia començat a jugar a bàsquet als equips de la base del CB Sant Cugat i havia vestit i defensat la samarreta santeugatenca durant moltes lligues i en algunes fases. Una persona que havia donat hores de lleure i de vacances al bàsquet no podia deixar l'esport com si res. Ho va fer, deia que havia perdut la il·lusió perquè "l'entrenador no el tenia en compte als partits". I era veritat. No en tenia gens, d'il·lusió. E n canvi, q u a n va t e n i r l ' o p o r t u n i t a t d ' e n t r e n a r no s'ho va pensar dues vegades. I estant assegut a la banqueta durant una temporada ha recuperat les ganes d e jugar q u e va perdre fa un any. I és q u e m e n j a n t , ve la gana.

d'inflexió

ENRIC TOMÀS

o és senzill fer una reflexió sobre la situació del bàsquet a Sant Cugat, i tanmateix m'alegro de poder-ho fer. Durant els darrers anys, han coexistit diverses entitats que fomentaven el bàsquet de competició, de les quals han destacat el CB Sant Cugat i la UE Sant Cugat. Tot això, sense oblidar la tasca que, durant uns quants anys, va fer la UE Santa Isabel pel bàsquet femení. Aquests anys van estar marcats per l'evolució i convivència, no sempre amigable, de les dues entitats, cadascuna d'elles amb el seu propi tarannà. Hom podria fer infinitat de comparacions, però no és aquest l'objectiu d'aquesta reflexió. Només crec que val la pena esmentar la prin-

N

cipal diferència que hi havia: el CB Sant Cugat, amb molta més tradició, volia mantenir el primer equip a la 2a divisió estatal, tot i que per assolir-ho calgués disposar de jugadors de fora de Sant Cugat, mentre que la UE Sant Cugat, una entitat

el millor per al bàsquet a Sant Cugat era la fusió dels clubs, però, tanmateix, mai no hi va haver l'entesa ni les converses informals per fer-ho. Fa dos anys, a conseqüència d'una greu crisi financera, el CB Sant Cugat era condemnat a desaparèixer. La UE Sant

"Ja toca fer un cop de cap i posar-se

treballar per aixecar el bàsquet"

més jove, pretenia tt estar al més amunt possible però sempre, treballant amb el planter de la ciutat Els darrers anys en què les dues entitats van desenvolupar projectes separats, la majoria dels tècnics consideràvem que

Cugat, en comptes d e c o n t e m p l a r la desaparició i després xuclar les engrunes, va optar per la solució més difícil, però més ambiciosa: absorbir el C B Sant Cugat i garantir la continuïtat de tots els jugadors que ho desitges-

sin. S'obrien les portes perquè els implicats en el bàsquet treballessin plegats, amb objectius comuns. Dissortadament, l'operació no va ser cap èxit i va tenir greus consqüències per a la U E Sant Cugat problemes econòmics, d'estructura... i, el que és pitjor, la gent no va fer pinya al voltant de la U E Sant Cugat Ara la situació no és la ideal. La U E Sant Cugat ha superat el punt d'inflexió i el futur és optimista, els resultats esportius comencen a arribar-llàstima del primer equip!-, hi ha gent que toma a integrar-se a la U E Sant Cugat per treballar, però, malauradament, no s'ha aconseguit que tomin jugadors, entrenadors i directius que van abandonar Sant Cugat en els darrers anys. Sóc dels

q u e pensen que, per tenir una bona i ambiciosa estructura d e bàsquet a Sant Cugat, cal unir els esforços i tirar endavant junts. L'experiència ha demostrat q u e Sant Cugat no disposa de prou recursos per tenir diverses entitats treballant amb garanties d'èxit Ans al contrari, és una font contínua generadora d e conflictes i d'esforços inútils. Potser és l'hora que tots plegats fem un plantejament de la situació global; ja toca fer un cop de cap i, fent pinya, posar-se a treballar i aixecar el bàsquet de Sant Cugat al més amunt possible. Enric Tomàs és entrenador superior de bàsquet i responsable de la secció de bàsquet de la UE Sant Cugat

Setmana 5

ELS4CANT0Pe Divendres, 24 de maig de 1996

U E

Dividir, per regnar... Regnar... no se sap qui. La junta directiva de la UE Sant Cugat es va desfer a principi de temporada, quan el llavors president, Jaume Espina, va presentar la seva dimissió del càrrec. La resta dels membres que s'havien presentat a les eleccions uns mesos abans com a equip de treball d'Espina es va convertir en una junta gestora. Amb Emilio Peralta i Enric Tomàs com a membres més antics

PROJECTE CQ

Sant

Cugat:

10

del club, la gestora ha intentat continuar endavant per aconseguir que s'acabés la temporada esportiva. Ara, però, ha arribat el moment de replantejar la situació. Els membres de la junta gestora no volen continuar treballant d'aquesta manera. En l'última assemblea que va celebrar l'entitat, la junta va adquirir el compromís de treballar per intentar millorar la situació i afavorir un nou procés electoral, sense que "això es con-

VA VIVENDA

anys

fent

e s p o r t

vertís en un fracàs". Ara, com diu Enric Tomàs, "es comença a superar el punt d'inflexió". La situació econòmica ha millorat i la situació esportiva, apagada pel descens del primer equip, permet veure un raig de llum. La secció de bàsquet ha creat un projecte amb cap i peus i amb objectius realistes. I els èxits esportius deixen pensar en millores econòmiques. Amb la celebració del desè aniversari del club, la UE Sant Cu-

gat estrenarà junta nova. El nou president del club vermell-i-negre assumirà el càrrec a partir del pròxim 21 de juny. Però, tot i que ja es barallen algunes possibilitats i els socis del club pensen en la nova etapa, encara no hi ha hagut ningú que es presenti com a clar aspirant al càrrec. El secret per poder continuar endavant i deixar la crisi enrera, no el sap ningú. Alguns, però, saben que per "poder regnar, no s'ha de barrejar".

D I S S E N Y S P E R ORDINADOR VEGI E N VÍDEO LA SEVA C A S A VIVENDES UNIFAMILIARS * EDIFICIS DE VIVENDES REFORMES I REHABILITACIÓ * NAUS INDUSTRIALS I OFICINES

Setmana

ÏLS'íCAIVroNS Divendres, 24 de maig de 1996

La

U E

Sant

C u g a t :

10

anys

f e n t

e s p o r t

La nineta dels seus ulls Els responsab de la sescció d'handbol estan satisfets dels resultats esportius Els objectius del primer equip d'handbol de la UE Sant Cugat per la temporada que ve són clars. L'entrenador, Joan Sancho, ja ho ha deixat sospitar. Després d'haver tingut la mel a la boca - a la fase de sector que es va disputar a Sant CuC.M. - Sant Cugat -

La secció d'handbol de la l K Sant Cugat ha estar una de les que mes alegries esportives ha donat al club durant aquesta temporada. Kl fet que el primer equip de la secció hagi arribat a jugar les fases d'ascens a la divisió estatal amb clares aspiracions i possibilitats d'aconseguir la nova categoria ha provocat el replantejament general del funcionament de l'entitat. La UE Sant ( aigat creu que la feina que ha fet la secció d'handbol durant els darrers anys, a m b els equips de base, sense abandonar la qualitat dels objectius del primer equip. Kl responsable tècnic de la secció, Antonio Martín, assegura q u e la base "ha donat molt bons resultats". Segons explica Martín, "el seleccionador de la Federació Catalana d'Handbol ha demanat dos dels jugadors infantils de la UE Sant (aigat aquesta temporada". Aqtiest podria ser un reconeixement clar del nivell i la qualitat que ha arribat a assolir la l'K Sant Cugat. Segons Antonio Martín, "s'està treballant per garantir la continuïtat del nivell de l'handbol a Sant Cugat". La j u n t a directa ha e n t è s la classificació del primer e q u i p per a les fases de sector com un regal. Segons Antonio Martín,

gat, on l'equip de la UE Sant Cugat aspirava a l'ascens a 1 a divisió estatal- els jugadors vermell-i-negres han assumit que la temporada que ve han lluitat per assolir la nova categoria. Un dels temes que més preocupen, en aquests mo-

ments, tant la directiva com la resta de l'equip és el comiat de Josep Maria Cornet (porter santcugatenc). Cornet va rebre una oferta del Sant Esteve Sesrovires el mes de març passat i la farà efectiva a partir de la temporada que ve.

cugatenc jugarà a partir de la temporada que ve al Sant Ksteve Sesrovires, equip de la divisió estatal, perquè - s e g o n s ha explicat- li "han presentat un projecte de treball ambiciós". D e fet, una de les claus de la decisió de Cornet ha estat la incorporació de l ' e x e n t r e n a d o r santcugatenc Josep Ibànez a l'equip de treball del Sant Kstcve Sesrovires. Ibànez treballarà al club vallesà com a segon entrenador del primer equip i podria adquirir algun compromís per dirigir el projecte de la base. Cornet assegura que "si, finalment, Ibànez no s'incorporés a la plantilla del conjunt vallesà. hauria de tornar a sospesar la decisió". L'entrenador de l'equip santcugatenc li ha volgut deixar molt clar que les portes de la UK Sant Cugat sempre estaran obertes per a Cornet, ja q u e act u a l m e n t és una de les peces clau de l'equip. Amb tot, Cornet creu que no és tan necessari per al club santcugatenc. Kll assegura que Joan Pere Bell és tèc.1 la foto gran el Sant Cugat en un partit. A la foto petita lent'i vi mteugatenc, Joan Sancho. Foto: X. LARROSA nicament molt superior com a porter d'handbol i afirma que "la qualitat d'un porter la prode Josep I b à n e z - ho haurà d'inCugat viurà alguns canvis per a quan es va començar la tempovoquen, en certa manera, els rila pròxima temporada. Kl més tentar a m b alguns canvis a la rada ningú no va pensar en la vals". A la llista de baixes no clar és que Josep Maria Cornet possibilitat de l'ascens, però "tot plantilla. s'hauria d'afegir ningú més, però abandonarà la porteria santeuva venir rodat". Sens dubte, el la banqueta santeugatenca té el gatenca. L'equip vermell-i-neprimer e q u i p intentarà assolir L'hora dels adéus dubte de la continuïtat del cagre es quedarà només amb Joan l'ascens la temporada q u e ve. pità de l ' e q u i p , Jordi Tomàs, Pere Bell si no es troba un subsPerò Joan Sancho -l'entrenador La nova banqueta del primer com a jugador. titut de Cornet. Kl porter santque va arribar al club de la mà equip d'handbol de la l'K Sant

U n trampolí per a Pesport i la cultura La fundació té objectius clars CM. - Sant Cugat -

La idea de crear la Fundació l nió F.sporti\ a Sant ( -ugat % a sorgir de la junta del club santc u g a t e n c al 1993. El llavors president, J a u m e Espina, volia convertir "una entitat generadora de d e s p e s a en una e n t i t a t generadora d e recursos". Hi havia dues formes de fer-ho: crear una societat i oferir uns serveis r e m u n e r a t s o i n t e n t a r crear una f u n d a c i ó que podia oferir una sèrie d'avantatges a les persones q u e participessin d e les activitats organitzades des de l'entitat. La F u n d a c i ó Unió Esportiva Sant Cugat ha tingut un "gran d e s a v a n t a t g e " , segons ha ex-

plicat cl president, J a u m e Espina. El fet de portar el nom ilel club d'on va sorgir la idea ha p r o v o c a t c o n f u s i o n s p e r part de la gent del carrer i "sobretot per part dels socis del c l u b " . Kls e n t r e b a n c s q u e ha s u p o s a t el mal inici a m b el concert de Juan Perro — q u e va punxar a Sant Cugat però va ser èxit a la resta de l'Estat Espanyol— ha pesat molt en la breu història de les primeres passes d e la F u n d a c i ó . A m b tot, Espina insisteix que la creació de la Fundació va lliga a uns objectius molt clars: " D o tar Sant ("ugat d ' u n a e n t i t a t q u e es d e d i q u i a p o t e n c i a r l ' e s p o r t i la c u l t u r a , d e s de vessants poc explotats a la ciut a t " . Un d e l s o b j e c t i u s m é s

La fundació es va presentar públicament el 25 dejuliol de 1995. Foto:J.A. MULA clars de la fundació és aconseguir d i n e r s q u e es p u g u i n revertir en el club o en la po-

tenciació d'altres e s p o r t s d e Sant C u g a t , s e n s e deixar d e banda altres coses. Segons Es-

pina el més important "és separar les funcions per a u n millor funcionament".

ELS H CANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR

Cinema de franc. Amb la targeta del Club podeu trucar per demanar una de les entrades de què disposem per a les sessions golfes que es fan a la Sala 3 dels Cines Sant Cugat. Aquesta setmana podeu demanar les entrades per anar a veure la pel·lícula Casino, que es projecta en versió original el dissabte 25 de maig. a 3/4 d' 1 de la nit.

PELUQUEROS Amb la targeta del club del subscriptor podràs gaudir de sessions de sauna, solàrium i manicura. Totalment de franc. Per obtenir els vals cal trucar al Tel. del subscriptor matins de 9 a 1 h. 589 62 82. Preguntar per Srta. Anna.

Demana la targeta Aquesta campanya va començar el 15 d'abril i és restringida a tots els subscriptors que tinguin la targeta. Cal portar-la a la benzinera Gríful de la Ctra. de Cerdanyola, la targeta és gratuïta, la podeu demanar al 589 62 82 i, una vegada codificada, ja la podeu utilitzar. Presentant la targeta tindreu un important descompte sobre el litre de benzina, descompte que inicialment serà de 4 ptes. Amb la targeta d'El Club tindràs molts avantatges, informa-te'n al 589 62 82.

Hípica Severino

Posa't a punt Amb la targeta del Club podeu assistir durant aquest mes a classes d'aeròbic, taekwondo esquaix, hidromassatge Sauna i Piscina. Al Squash Sant Cugat (cl Sant Jordi, 33-35). ade franc. L'horari per als subscriptors és els migdies de dilluns a divendres de 2/4 de 4 a 2/4 de 5, les tardes de dilluns a dijous de 17 a 22 h i els dissabtes al matí de 10 a 12 h. Per obtenir els vals cal trucar al telèfon del subscriptor.

Sortides a cavall cada diumenge on podrà gaudir del paisatge de Sant Cugat a cavall. Demani el seu val gratuït al telèfon del subscriptor

u/AVIM IDIOMES TRADUCCIONS

Cursos Way-In Amb la targeta del Club podeu assistir durant aquest mes a classes d'anglès, francès, alemany a l'acadèmia WAY-IN, al carrer Rius i Taulet, 2 Pral. 1 a. Totalment de franc. Per obtenir els vals, cal trucar al telèfon del subscriptor. 589 62 82

589 62 82

Informació matins: 9 a 10 h. (Srta. Anna)

ELS4CAINTCKNS

Política

8

Divendres, J4 de maig de i 996

Els polítics aprenen a tractar amb els ciutadans C.C. -Sabadell-

l.'iinií punt de delhit del ple de dimarts KI ser la discussió entre Aymerich i regidors del PSC Foto: KI.S 4 (,'A.XTO.XS

El grup municipal del PSC es desentén d'un comunicat del partit Aymerich acusa els socialistes d"actuar amb "mala fe" i d'haver perdut credibilitat El grup municipal socialista, que encapçala el portaveu Àngel Casas, es va desentendre dimarts durant el ple del comunicat que el partit va emetre la setmana passada en què acusava l'equip de govern de CiU d'haver-se "inhibit" des de l'any 87 dels temes d'enseCKLIA CKRMADAS

L'alcalde, Joan Aymerich, no va voler deixar passar l'oportunitat d'utilitzar el fòrum del ple municipal -tot i que s'havia retirat la moció sobre ensenyament que inicialment havien presentat el PSC i IC— per reivindicar la feina feta des del consistori des de l'any 87. La intervenció d'Aymerich, que es va produir en el torn de precs i preguntes, es va convertir en una resposta exhaustiva al comunicat que la setmana passada va adreçar el PSC als mitjans de comunicació. En aquest comunicat, s'acusava l'equip de govern d'haver-se "inhibit" de la problemàtica de l'ensenyament a Sant Cugat. Després de dir que les afirmacions socialistes l'havien "dolgut", Aymerich va acusar el PSC d'"intoxicar informativament l'opinió pública en uns moments delicats per a l'ensenyament". Per fonamentar la seva

nyament. L'alcalde, Joan Aymerich, va utilitzar el torn de precs i preguntes per rebatre les acusacions del comunicat i va reclamar al portaveu socialista d'ensenyament, Francesc Serra, que les retirés. Serra va respondre que ell no l'havia escrit, que "cadascú respongui del

postura, l'alcalde va enumerar les principals accions de govern que s'han dut a terme els últims anys en matèria d'ensenyament -la construcció del poliesportiu de l'escola Joan Maragall i del parvulari del Collserola o l'organització de Ics xerrades d'orientació acadèmica, entre d'altres-, i va acabar reclamant al portaveu socialista d'educació,

que li toca" i que la seva única intenció era que el ple aprovés una moció institucional "consensuada" sobre l'aplicació de la reforma. Aymerich va reclamar "coherència" entre el partit i el grup municipal del PSC i els va acusar d'haver perdut "credibilitat política".

Francesc Serra, que "retirés" les seves acusacions. A cadascú, el que li toca La resposta del regidor del PSC va ser sorprenent: Serra es va negar a ni tan sols referir-se al comunicat del seu partit perquè, segons va dir, "jo no l'he escrit" i, per tant, "cadascú ha de respon-

El que s'havia de discutir •Les previsions eren unes, però el resultat final va ser un altre. Els grups municipals del PSC i d'IC havien introduït en l'ordre del dia del ple de dimarts una moció on es plantcjaven un total d'onze demandes. Entre d'altres, que la Generalitat concreti per escrit el calendari i finançament de les inversions previstes pel Mapa Escolar català, l'elaboració d'un pla global d'ade-

quació dels accessos als centres de secundària i d'un estudi de les necessitats laborals del municipi, per adequar els estudis de formació professional. La moció, però, es va retirar en l'últim moment fins que es pugui tractar monogràficament en comissió informativa, que presideix la tinent d'alcalde Àngels Ponsa, i buscar així el consens entre totes les forces polítiques. / C.C.

dre pel que li toca". Va afegir, a més, que el comunicat havia estat "inoportú" en un moment en què l'interès del grup municipal socialista era aconseguir aprovar una moció institucional i consensuada "que reflecteixi tot el que s'està fent en l'aplicació de la reforma". "No respondré el que em demana perquè no vull desvirtuar l'esforç que s'està fent" en aquest sentit, va concloure el regidor. En el mateix sentit es va manifestar el portaveu socialista, Àngel Casas, que va intervenir posteriorment: "Aquest comunicat l'ha fet una comissió del partit que les seves raons deu tenir per dir el que diu". Davant aquestes afirmacions, l'alcalde va acusar Serra de "llançar pilotes fora", i de no respondre el que se li preguntava. "Vostè sí que s'està inhibint", li va dir. Tot seguit, va reclamar "coherència" entre el partit i el grup municipal. Aymerich va concloure amb una sentència: "Avui, vostès han perdut molta credibilitat política."

Sctanta alcaldes i regidors de quinze ajuntamenrs de la comarca del Vallès Occidental prenen part aquests dies en els seminaris d'habilitats polítiques organitzats pel Servei de Formació local de la Diputació de Barcelona. Els seminaris, que s'imparteixen durant els mesos de maig i juny, porten per títol "Relacions amb els mitjans de comunicació" i "Escoltar activament els ciutadans". L'objectiu està clar: ensenyar als alcaldes i regidors tècniques i estratègies per establir relacions amb els mitjans de comunicació i amb els propis ciutadans als qui governen. Aquests seminaris tracten el missatge comunicatiu en els dos sentits: l'emissió externa a través dels professionals de la informació i la recepció positiva de les inquietuds dels ciutadans per establir d'un diàleg actiu amb les persones i el seu entorn. Aquestes propostes formatives volen contribuir a desenvolupar òptimament els rols associats a la funció política d'alcaldes i regidors.

La Diputació aprova definitivament el PCAL La Diputació de Barcelona ha aprovat de forma definitiva les subvencions a ajuntaments previstes en el Pla de Cooperació i Acció Local (PCAL) amb l'abstenció de CiU, grup al que pertany el tinent d'alcalde de Serveis Urbans de l'Ajuntament de Sant Cugat, Joan Recasens. En total, el PCAL concedeix 6.700 milions de pessetes en subvencions, uns 200 més dels previstos inicialment. La quantitat s'ha ampliat per respondre a les al·legacions presentades pels ajuntaments. A Sant Cugat, les subvencions de la Diputació per cobrir el tram de riera comprès entre el carrer Doctor Murillo i Àngel Guimerà i per a un projecte d'enllumenat públic al districte de Mira-sol. / C.C.

Política 9

ELS4CAJYTOÍNS Dwendm,24demaigdel996

Serra diu que Poferta que del PSC "no passa per aliances electorals"

Avantatges de la derrota

El diputat i exvicepresident del govern es va reunir amb rassemblea local socialista El diputat socialista Narcfs Serra advoca per una redefinició del projecte del PSC que s'ha de concretar en el congrés que el partit celebrarà a la tardor. En aquesta redefinició s'inclou "ampliar el diàleg" amb la resta de forces polítiques de l'es-

querra catalana. Això no significa, però, tancar aliances electorals. "És una mica prematur parlar d'això". Serra ha insistit els últims dies en aquesta idea, i la va refermar dijous minuts abans de la reunió que va mantenir amb l'assemblea local

•"Sóc l'únic dirigent que després d'aquesta reunió se'n podrà tornar a casa caminant", recordava en to de broma Narcís Serra, que encara és veí de Sant Cugat. Ara que el PSOE ja no governa, les obligacions disminueixen i Serra reconeixia dijous que ell i la seva dona, Concha Villalba, tenen ara més temps per "passejar per Barcelona, veure exposicions i anar a concerts". Tot i això, "no vull que aquesta situació d u r i " . P r o b a b l e m e n t , una agenda menys atapeïda afavoreix trobades com les de dijous. Serra va parlar als militants de la situació política actual -"esperava que cl govern tindria dificultats, però estan demostrant incompetència en coses molt fàcils de r e s o l d r e " - . La seva dona, mentrestant, es passejava com una militant més en una seu que. segons el primer secretari. Jordi Menéndez, "cada cop se'ns queda més petitat". Posteriorment, la reunió es va centrar en dos aspectes de política local: la redacció del nou PER1 del districte de les Planes i el projecte de connexió de l'avinguda Francesc Macià amb la rambla del Celler./C.C.

del PSC. El congrés de la tardor ha de servir per construir el projecte "del catalanisme progressista", i aquesta prioritat, segons Serra, relega a un lloc secundari el debat sobre qui ha de ser el cap visible del partit.

CÈL1A CERNADAS

- Sant Cugat "A l'esquerra catalana hi pot haver més diàleg del que hi ha hagut", reconeixia Serra abans de reunir-se amb els militants locals del partit. Però les relacions que es puguin establir entre cl PSC, I C i E R C n o h a n d e passar d ' a q u e s t diàleg. " E m sembla prematur parlar d'aliances electorals", afirmava el diputat socialista. '"L'oferta dels socialistes catalans no inclou aquesta possibilitat", l ' n missatge que Serra ha repetit insistentment els últims dies i que va deixar clar en la seva visita a Sant Cugat. La prioritat del PSC", va dir. és definir el projecte del que ha de ser el "catalanisme progressista", projecte que s'ha de definir en el congrés que el partit celebrarà a la tardor. Serra no va voler prendre partit sobre qui ha d'encapçalar aquest projecte: si ha de continuar fent-ho l'actual primer secretari, Raimon Obiols, o un altre dels dirigents del partit, entre els quals hi hauria el mateix Serra. Aquest aspecte, segons el diputat i exvi-

Sards Serra, que manté encara la seva casa de Saní Citrat, M ^H HIII·II //I/DUS am/> Passemblea local'r/el l'SC. Foto:XAV1ER1.ARRÒS \ cepresident del govern central, és "secundari". De fet, els reponsables del partit tracten de treure ferro a les lluites que existeixen entre els diferents corrents o famílies socialistes. Per exemple, el primer secretari de l'agrupació local, Jor-

di Menéndez, assegura que "a l'executiva del partit no es viu aquesta discussió com una discussió de faccions". La divergència de criteris que representen Raimon Obiols i Josep Maria Sala és, segons Menéndez, "una g e n e r a l i t z a c i ó q u e ha fet la

L'alcalde reivindica la "cultura del pacte" al butlletí intern d'ERC Reclama un paper més destacat dels municipis CKLIACKRNADAS

- Sant Cugat L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, adverteix en una entrevista publicada a l'últim número del butlletí Acció, que edita la secció local d'ERC, que "cada cop ens haurem d'acostumar a la cultura del pacte", en el que és una clara referència al pacte de govern que van subscriure CiU i E R C dos mesos després de les eleccions municipals de l'any passat. Gràcies a aquest pacte, la coalició nacionalista va aconseguir el regidor que li faltava -Jaume Busquets, tinent d'alcalde de medi ambient- pet tenir majoria absoluta. L'alcalde assegura que E R C "va ser l'única força amb la qual vam negociar" en els dies posteriors a les eleccions. P r o t a g o n i s m e municipal En la mateixa línia, Aymerich assegura que "les majories absolutes són difícils d'assolir". Pro-

va d'això han estat els resultats de les darreres eleccions catalanes i generals. D'altra banda, l'alcalde - q u e és també vicepresident de l'Associació Catalana de Municipis- reclama que les corporacions locals han de tenir un paper important en la reconstrucció nacional, "més fins i tot del que se'ns ha donat fins ara". Finalment, reconeix que per a Sant Cugat és un avantatge tenir tan a prop una ciutat com Barcelona "perquè tens accés a serveis, infraestructures i vies de comunicació que no es tindrien en un altre lloc", però adverteix, al mateix temps, el q u e ja ha repetit

més d'una vegada: que la proximitat de Barcelona pot comportar una pèrdua d'identitat que seria "negativa". Aymerich confessa que si ha de triar una figura política, es queda amb Jordi Pujol. Més ambigu és a l'hora de definir la fórmula d'autonomia que hauria de tenir Catalunya: "Catalunya sense sotmetre's al centralisme espanyol". Kl primer número de la tercera època de la revista "Acció" es completa amb un article del secretari d'ERC. David Bajona, en el qual demana per a la ciutat un creixement "equilibrat" que respecti l'entorn natural.

OP.

(GffWIGA ALUMINI I VIDRE EXPOSICIÓ I VENDA C/ Valldoreix,53 SANT CUGAT

Tel. 675 29 02 Fax 675 28 61

premsa". "La immensa majoria dels militants no estan arrenglerats a cap parròquia".

RETORICA-LECTURA: arcaismes? LLEGIR: val la pena l'esforç? Els continguts de l'àrea de «Llengua i literatura» són múltiples i fins i tot, potser, heterogenis, Dins de la disciplina anomenada genèricament «llengua» s'inclouen branques tan diferents com poden ser: la fonètica o fonologia, la morfosintaxi, la lexicologia la mateixa ortografia i, fins i tot, allò que hauríem anomenat temps enrera la «retòrica» i que és, amb el nom d'expressió, cavall de batalla constant de les assignatures de llengua i, interdisciplinarment, de totes les altres matèries. Mal que ens pesi —i que potser no ho sembli, donada la importància creixent de la tecnologia— vivim en una societat en què l'eina de comunicació bàsica és la llengua. I hi viurem probablement durant molt de temps, perquè sembla científicament demostrat que la capacitat d'expressió-comprensió lingüística és inherent a l'ésser humà, fins a l'extrem que la privació d'aquestes funcions arriba a comportar greus conseqüències psíquiques. Sembla, doncs, que, si no es produeix una mutació genètica, l'ésser humà està condemnat —gratament condemnat, diríem nosaltres— a comunicar-se a través de signes lingüístics. Malgrat que es digui, amb certa lleugeresa, que «una imatge val per

mil paraules», la mateixa experiència quotidiana ens demostra que l'home, sigui quina sigui la seva activitat, per més allunyada que aquesta quedi del món de les «lletres», necessita tothora expressar-se amb precisió i claredat per tal que el missatge sigui al màxim d'eficient i, a més, connoti les aptituds intel·lectuals de l'emissor. Ens explicarem: l'expressió, sigui oral o escrita, és la carta de presentació de l'individu: en el moment d'entrar en contacte amb una persona que desconeixem, immediatament després de valorar el seu aspecte, valorem, conscientment o inconscientment, què diu i, sobretot, com ho diu: vulguem o no vulguem, una expressió confusa. inconnexa, incongruent ens connota un pensament igualment confús, inconnex, incongruent.

ÀGORA * * R V U U W -S3UCAC» FBWWfSA

•:•:•: eso-aue-cou • Escola privada, catalana, pluraista i oberta • Trebalem en tres llengües: Català, Castellà lAngJès

• • • • •

Aprenentatge d instruments musicals. Escola esportiva. Menjador Zona de boscos 4 Ha, - Autocar Estació de FFCC a 100m (St.Joan)

INFORMACIÓ: Tel. 589 00 01

MATRICULA OBERTA

ELS4CAIVR)]NS El futur del planeta

Entoni

KR(; va aconseguir dimarts cl vot unànim de tots els partits per<|uè l'Ajuntament <Je Sant ("usat s'adhereixi a la declaració d'Aalboru, un document que at>(>Ka per la defensa dels recursos naturals del planera. l'Iann II

Unió davant el cable L'Ajuntament proposa crear un consorci que agrupi les associacions municipalistes de Catalunya i els ajuntaments inclosos en la demarcació nord-est que ha marcat la Generalitat per a la implantació del cable. Plana 11

10

Divendres, 24 de maig de 1996

T r a n s p o r t s

c o m u n i c a c i o n s

Autema projecte una gasolinera a l'autopista entre Sant Cugat i Rubí Lempresa vol cobrir la demanda de servei dels 20 mil cotxes que rutilitzen cada dia dria una superfície aproximada de 400 metres

l'autopista que uneix Sant Cugat amb Man-

quadrats, se situaria al marge dret de l'auto-

menta l'empresa, "de l'absència d'altres es-

resa, està projectant la construcció d'una ga-

pista en direcció a Manresa. Segons el pro-

tacions de subministrament en distàncies im-

solinera al terme municipal de Rubí que do-

jecte que la Generalitat ha adreçat a l'Ajunta-

portants".

naria servei als usuaris del tram entre Sant

ment de Rubí, l'equipament és necessari a

circulen diàriament, segons dades d'Autema,

Cugat i la ciutat veïna. L'equipament, que tin-

causa de la "important demanda de servei que

prop de 20 mil vehicles.

Per aquest punt de l'autopista

Cí-.i.i \ CKRNADAS

-Sant Cugat/RubiLa gasolinera q u e p r o j e c t e 'empresa pública Autema se ituarà exactament en el quilònetre 14.7 de l'autopista Sant m C u g a t - I è r r a s s a - M a n r c s a i al terme municipal ilc Rubí. D'aquesta manera, l ' e q u i p a m e n t quedaria entre 1 enllaç de Sant Ciliat amb l'autopista A-7 i la carretera que \a de Rubí a Sab a d e l l . L ' e m p r e s a ha t r i a t aquest p u m . segons explica al projecte que s'exposa a l'Ajuntament de Rubí. per dos motius principalment, El primer és respondre a la demanda que, -SP , ,

..i..

s c o, o n s \ 111 e 111. i. Ü e n e i e n c b usuaris d aquest iiam de I au'npista. t ak alars en uns 20 mil vehicles diaiis. L'empresa \ol c o b r i r el li n 11 q u e p r o v o c a ' T a b s e n c i a d'altres estacions de subministrament" properes en e!s eixos viaris de la /ona. Aquest és el mateix argument nii '//> i.'»,'- ' i' ,, , i ' Í /í \ I I , ' ( ... / / Jfifin l'autopista en que utilitza l'empresa Tabasa tlinmóu .iIun resa. Foto: XAVIER l.ARROSA per justificar la construcció de faran que l'impacte de la conscafeteria, una botiga autoscrla gasolinera dels túnels de \allbiental. De fet. el projecte que ttucció de la gasolinera sigui. vei, un aparcament en bateria i vidicra. a l'altura de Can Bol'empresa ha adreçat a l'àrea segons l'informe, "moderat". una/.ona ajardinada de parc inrndl (la Floresta! i en uns ted'I'rbanismc de l'Ajuntament fantil. Kn total, ocuparà una surrenvs inclosos al l'la d'Kspais de Rubí inclou també un estuperfície aproximada de 400 med'Interès Natural de la serra de Diversitat de serveis di d ' i m p a c t e a m b i e n t a l q u e tres quadrats, als quals s'han (lollscrola. preveu invertir prop de deu mid'afegir 200 metres a banda i lions de pessetes en mesures La intenció d'Autema és consl'.l segon argument a favor de banda per als carrils d'accelecorrectores. Kl punt escollit i truir una àrea de servei amb la ubicació d'aquesta nova garació i desacceleració. l'aplicació d'aquestes mesures tres surtidors de carburant, una solinera és l'aspecte mediam1

Medi

A m b i e n t

L?Ajuntament instal·la c o n t e n i d o r s fixes p e r a la recollida de roba ANCKI.SC.VSH KKA

-Sant CugatL'Ajuntament ha instal·lat contenidors petits i fixes perquè s'hi pugui posar la roba que no es vol fer serv ir més. D'aquesta manera, s'eliminen les modalitats de recollida puntual i a domicili. Els contenidors s'han col·locat a les escoles públiques, a la Casa de Cultura, a l'àrea d'urbanisme de

l'Ajuntament, a l'espai de recollides municipals i a la biblioteca. Al casal cultural de Valldoreix i al casal de la Colònia Montserrat també n'hi ha. 1 ns altres punts on s'ha instal·lat un contenidor fixe és al (lentre ('ívic de la Floresta, el centre social i sanitari i l'Associació de Propietaris i Veïns del districte. A Mira-sol, el contenidor s'ha posat al casal de cultura, i a les Planes, al centre cívic.

J^t*

c.c.

es produeix en aquest tram", a causa, argu-

L'empresa pública Autema, concessionària de

\

Els veïns de Can Casas a les Planes presenten un recurs

-Les PtanesUn grup de veïns del sector de Can Casas, al barri de les Planes, han presentat un recurs contenció administratiu contra l'Ajuntament de Sant Cugat per protestar contra l'exclussió de les due cases de la zona del Pla Especial d e R e f o r m a I n t e r i o r (PERI) del districte. I n pla que, a la llarga, ha de permetre la legalització de les més de 300 finques que hi ha construïdes al districte. Durant el consell de districte de les Planes, que es va fer dilluns. el director de l'àrea d'I'rbanismc de l'Ajuntament, Francesc Borràs, va recordar que ell personalment s'havia entrevistat amb responsables de la Generalitat per buscar una solució a aquest problema, però que, tal i com havia informat als veïns afectats, no hi ha solució "perquè aquests terrenys estan qualificats pel PGM -Pla General Metropolità- com a zona forestal". Borràs, a més, va recordar que el PGM és competència de la Generalitat i no de l'Ajuntament. El director de l'àrea d'Urbanisme va assegurar que l'Ajuntament "continua treballant" per presentar el més aviat possible davant els veïns del districte la nova proposta de PERI, després que una sentencia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya declarés invàlid el que existia fins ara perquè les càrregues no eren equitatives per a tots els veïns.

Entoni 11

ELS4CANTCWS Divendres, 24 de maig de 1996

Medi

Ambient

Te I

ERC aconsegueix consens en defensa de la sostenibilitat ambiental

c o m u n i c a c i o n s

L'Ajuntament vol un consorci de municipis per impulsar el cable /. -, /

C K I J A CERNADAS -Sant Cuejat-

La moció que va presentar dimarts al ple municipal el grup d'Esquerra Republicana de Catalunya, en adhesió de la declaració d'Aalborg, va aconseguir el consens de tots els partits del consistori. Aquesta declaració, aprovada a la cimera mediambiental de Rio de Janeiro, aboga per la implicació dels ens locals en l'adopció de m e s u r e s que contribueixin a aconseguir un "desenvolupament sostenible" del planeta. Per s o s t e n i b i l i t a t s ' e n t é n el m a n t e n i m e n t del capital ambiental. És a dir, aconseguir que la quantitat de material renovable (com aigua) i d e recursos e n e r g è t i c s q u e c o n s u m e i x el planeta no excedeixi de la capacitat natural q u e t e n e n per renovar-se. L'estil de vida actual, s'afirma en la declaració d'Aalborg, està basat en uns models de divisió

del treball i en uns usos del trasport, la producció industrial, l'agricultura i el lleure que "ens fa essencialment responsables de molts dels problemes ambientals als quals s'enfronta la humanitat". Aquesta constatació s'agreuja si es té en compte, per exemple, q u e un 80% d e la població europea viu en àrees urbanes. Tots els partits del consistori van votar a favor d e la p r o p o s t a d'ERC. El grup d'IC-Els Verds, però, va ser l'únic q u e va qüestionar la utilitat real d'una adhesió d'aquest tipus. No pel seu contingut, sinó per l'escepticismes que, segons el portaveu del grup, Francesc Godàs, provoca la convicció mediambiental del grup de CiU. El tinent d'alcalde de Medi Ambient per E R C , Jaume Busquets, va assegurar que la moció que s'aprovava dimarts no era una simple declaració d ' i n t e n c i ó , sinó q u e representava un "compromís d'actuacions" per part d e l'equip de govern.

-ada tins

al

Sant Cugat s "inclou en el sector de Girona i Lleida L'Ajuntament de Sant Cugat presentarà davant la Generalitat i les dues associacions municipalistes de Catalunya la proposta de constituir un consorci amb ajuntaments per impulsar la implantació de la

(.. ', lh

L'enginyer Ignasi Castelló, al

CMSC

xarxa de cable i "optimitzar" la seva utilització. Aquest consorci l'integrarien els municipis inclosos en el sector de Sant Cugat, el dos, que abarca també una part de les comarques de Barcelona i Lleida i totes les de Girona. C.C. -Sant Cugat-

La constitució d'aquest consorci és un dels punts de la moció d'una moció que es va aprovar dimarts per unanimitat, segons la qual l'Ajuntament de Sant Cugat s'adhereix íntegrament a tots els acords a què van arribar el passat mes de març la G e n e ralitat, la Federació de Municipis de Catalunya i l'Associació Catalana de Municipis. Aquests acords van servir per fixar els criteris que se seguiran a l'hora d'implantarà tot el territori una xarxa de telecomunicacions per cable.

D ' a q u e s t a manera, l'Ajuntament dóna suport als arguments de "reequilibri territorial" que van portar a aquestes institucions a dividir Catalunya en tres sectors diferents que garanteixen que el cable arribarà, sense excepció, a tots els municipis. En aquesta partició, Sant Cugat ha quedat inclosa en el sector Nordest, que abarca part de les comarques de Barcelona i Lleia i la totalitat de les de Girona. Segons la moció que es va aprovar dimarts, el sector de telecomunicacions "es configurarà en els propers anys com a un instrument fonamental de desenvolupament econòmic, social i cultural del país".

L'enginyer forestal Ignasi Castelló va explicar les equivocacions de les diferents postures de la societat vers la natura a la xerrada que \ a oferir dins el cicle Aula C u l t u r a l del C l u b Muntanyenc Sant Cugat. Castelló, que té una amplia experiència com a gestor de parcs naturals, va demanar moderació entre els corrents neo-lliberalista i ecologisme introduïts avui en dia./À.C.

ENGLISH NATIVE TEACHER REQUIRED ALL LEVELS EXPERIENCE MAINLY VER YOUNG STUDENTS. Phone&Fax674 82 15

RATIS

30 de juny

En domiciliar 4 rebuts Caracteristkjuw principals • 75 min.tfauMnombi«n conversa .• 23 hores tf autonomia

En domiciliar la nòmina o pensió En domiciliar el rebut d'autònom

en espera « Carregador ràpid d *

En formalitzar el vostre Préstec Personal

* Tecles d'aocés rapS

Eíi formalitzar el vostre Préstec Habitatge

• Lleuger I ergonòfflis

Persones. Servei. Qualitat. És un producte ofert per Catalònia d'Inversions i Gestions Immobiliàries SL, distribuïdor del Servei MoviStar i MoviLine de i!/Telefónica per als Clients de la Caixa de Terrassa.

Móviles,

12 Entorn

ELS ÍCANTONS Divendres, 24 de maig de 1996

L ' e n q u e s t a

Coneix els serveis que ofereix el cablejat de fibra òptica? -Sant CugatAlguns carrers de Sant Cugat han patit obres en els últims mesos per instal·lar el cable de fibra òptica. Amb aquest servei, la informació circularà molt més ràpidament entre les empreses, les entitats i les persones. Sant Cugat ha quedat inscrit en la zona Nordoest, segons la partició del terrlotri català que van fer la Generalitat i les

associacions de municipis. Al ple de dimarts es wa ratificar aquesta adscripció. Els deu santcugatencs amb els que hem parlat coneixien relativament els avantatges que pot suposar llogar el servei del cable, que a Sant Cugat costarà unes 66.000 pessetes per casa. La majoria ignora com funciona exactament, però saben que la principal utilitzaciò que tindrà és la televisió. Els enquestats opinen que amb el cable hi haurà més opcions per triar.

ALBKRT SANZ 46 ANYS DELEGAT DE VENDES

CARME SERRET 34 ANYS PEDAGOGA

ROSA MARIA PUIGSERRA

GABRIEL SORS 41 ANYS ADVOCAT

EDUARD PITARCH

"Jo penso apuntar-me al carro quan Sant Cugat estigui cablejat del tot. A més, tinc entès que aixó eliminarà les antenes del s terrats, i aixó em sembla molt bé."

"No conec gaire com funciona aquest nou servei, però penso que serà bo, i si oferix la possibilitat de que la gent tingui més informació, em sembla perfecte."

"Val molt la pena per moltíssimes raons. Els nens que aprenen idiomes poden veure molts canals en altres llengües. El que estan fent a la tele aqui és molt dolent, i els canals per cable ens permetran aprendre a triar."

"No en tinc ni idea de les possibilitats del cable ni sabia que a Sant Cugat ja s'està instal·lant. Suposo que acabaran les parabòliques i les antenes convencionals. Quna arribi el moment, pagaré per tenir el servei."

"Ni sabia que estaven cablejant Sant Cugat, ni se els beneficis que aixó pot reportar a l'usuari. No sé que és la fibra òptica. "

45 ANYS PERIODISTA

16 ANYS ESTUDIANT

DAVID P I IG 24 ANYS DELINEANT

VÍCTOR DEL OLMO 19 ANYS MECÀNIC INDUSTRIAL

FRANCISCO SOTO 19 ANYS ESTUDIANT

DANIEL ESCUDE 19 ANYS ESTUDIANT

BORJA PONS 19 ANYS CAMBRER

"Penso que és bastant interessant, s'ha d'aprofitar la tecnologia. Coneixements no en tinc gaires, n'he sentit a parlar i se més o menys perquè serveix. Sembla que pot estar bé."

"No en tinc gaire idea, saps? Se més o menys que es podrà veure milllor la tele i que la manera de transmetre informació canviarà, però poca cosa més."

"No només s'aplicarà a la televisió. Els cotxes i els avions, per exemple, tindran llum amb només una bombeta. Però la gent del carrer podrà veure molts més canals de televisió ."

"A l'escola no n'han parlat gaire, però se que podrem veure més televisió, que la oferta serà és variada. A mi m'interessa".

"Jo crec que la televiso per cable ens portarà més cultura, però també podré mirar molts més canals de teevisió. Encara que aquesta no és la única aplicació que se'n pot fer."

LA

FRESCOR

DE

LA

QUALITAT

OFERTA VALIDA DEL 17 AL 23 DE MAIG DE 1996 CARNISSERIA VEDELLA ^Bistec del país ptes./kgí

ELS4CANTONS

Opinió

14

J | ^

Divendres, 24 de maig de 1996

E d i t o r i a l ELS /CANTONS Setmanari independent de S j n t (iupat del Vallès

ha crisi del Club Muntanyenc Sant Cugat

V & \ PrwtiM Loc*t ^W dt S*nt Cugat S.L

Consell d'Administració k j n i D i í d u u l|ncM(kii[> J..M-|> M . C a l i r c r i / i ) . \ j \ i c r Fornells. IVre Í-MIUCULI Directora

Redacció Silw.i ri.irr.hi>, ( j t i MMIL·II. W e K C a s U i c r a , 1 - P U M 1 l.ii!».. Kjf.i M u r c i " . , \ l e \ I.úptv, \l< niM.- S.,in. I V i , l ' n l i Kdu.ml Jener Equip comercial N u r u O l K c . K*a Po/o Consell Editorial Kannuí Í Í U L I i p í c \ i d e n i ) Josep M ( a b r e n / n i \ iiepresident) Montserrat R u m l u i i \ \ leepresidentJ) I raiuesL < Ijrlx'», Jordi ( I j s j s . "Sanis C j M j n y e r . f i . - I\s.|iierd;i, Xavier l-ornelis, K r i s t u n l l e t l x i l / h e i n i c r , U..;cli IVdn». Kamoi, l'ros, |.|, M \ I W Kmili Rctié. Jaume Sjhat. I ' J H » Soler. Josep A. ' l e i x i d ó . Joan 'lortosa, Joan l'ro\.im> C é l u ( lerna.i.is i s c c i e u r u J Subscripcions i Club del Subscriptor \nna K.irneda Fotografia \a\ier l.jtn.sj Responsable de disseny i maquetadó J.^-plermsola Impressió K.itin.|>K-Ni'/;_>i-tll(>s'Js

Distribució \l.iilum\ illes v i . k i Sd'ii.V7 Diposii Ic-jl OI-tOs-Mt

Moltes felicitats... però no tantes Vaig llegir a Kls 4 Cantons de In setmana passada que l'avinguda C a t a l u n y a és un carrer d'un sol sentit d e circulació. Ouina alegria! N o vaig poder evitar els dubtes. Fins i tot, vaig arribar a pensar en un muntatge fotogràfic, però, la veritat, m'estranyava que un diari local es dediqués a fer innocentades en ple mes de maig i, més difícil encara, a fer muntatges fotogràfics. 1.1 mateix divendres, sense poder reprimir la meva curiositat, vaig agafar el cotxe i vaig arribar fins a la plaça del mercat d e Pere San. Vaig aparcar el cotxe i em vaig dirigir caminant cap a l'avinguda Catalunya. Meravelles... Era un muntatge fotogràfic. Estava disposat a arribar fins a la redacció del diari per felicitar-vos. El senyal que sortia a la fotografia no hi era. Però quan ja estava disposat a marxar el vaig descobrir... Era a l'angle mort del carrer. Com pot ser? Per una vegada q u e l'Ajuntament decideix fer una cosa ben feta i convertir un carrer caòtic en un carrer normal, col·loca el senyal en angle mort!!! Increïble! Estic bocabadat. É s clar que, quan ho penso amb sang freda, he d e felicitar els res-

D

ir que l'associacionisme es troba en profunda transformació des de l'arribada de la democràcia no és descobrir Amèrica. Primer va ser el trasvassament de persones que, mogudes per una forma d'entendre la societat, deixaven la seva militància dins de la societat civil i entraven a formar part de l'anomenada classe política. Va ser un cop dur per al món associatiu, que deixava escapar a molta gent que, precisament, havia rebut les primeres lliçons d e democràcia i d e conscienciació nacional durant la llarga nit del franquisme, dins els milers i milers d'entitats de tota mena que sembraven la seva llavor més o menys d'amagat o en silenci. Però la pedregada forta pera les entitats arribaria a mitjans de la dècada dels 80, quan va aterrar la gran onada de la filosofia individualista. Per primera vegada, la paraula "professionalitzar" entrava en el debat de les assemblees. El debat de si una entitat s'ha de gestionar com una empresa de serveis o d'espectacles s'ha començat a fer habitual. On queda el voluntarisme, autèntic motor de la societat civil?

E I

Però un altre elment s'afegia de seguida a la situació. Els partits polítics, al govern o a l'oposició, no van trigar massa a adonarse'n de la importància d'estar ben situats en els òrgans de direcció de les entitats. I va aparèixer un nou risc: la politització

Un sector del club, de moment sembla que minoritari, s'ha queixat de manca de diàleg. Enlloc de curar la ferida, aquesta s'ha anat agreujant. Tot i els diversos intents, el diàleg entre la direcció del club i el sector crític s'ha tallat. Aprofitant una relliscada greu en la constitució de la cooperativa Pi d e ' n Xandri -per greu s'entén no portar la de gestionar COÍTl iniciativa a votació en una

El debat de si

del món associatiu. TOLS els

una entitat s'ha

elements esmentats són, en més o menys importància, en l'actual crisi del Club Muntanyenc Sant Cugat. l>a dinàmica empresa per la directiva actual, e n _ capcalada per Ramon Pros, ServeiS COfliença ha representant una autèn

una empresa de fer-se habitual

tica revolució al club: s'ha obert més a la ciutat i han aparegut més activitats de tota mena, entre elles l'Aula Culturaol. Tot això ha estat positiu per a l'entitat i també per a la ciutat. Però en un club de més de 2000 socis hi ha moltes opinions, i la seva junta directiva ha de ser-ne receptiva. Sinó, es corre el risc de fractura. A vegades val més fer dues passes endavant i una endarrera.

l e c t o r

assemblea- el sector crític ha portat a l'actual junta a ü convocar eleccions anticipades. És una sortida legítima, però, és la més correcta? Segurament tindrà com a positiu un debat d'idees i programes. Però no aportarà res si només serveix per enfortir als guanyadors i despreciar els perdedors. Tant de bo es trobi una fórmula de consens que permeti que tots els socis es trobin a gust a la seva entitat. Serà difícil, però pel bé del club i de la ciutat, les dues parts estan obligades a intentar-ho.

e s c r t u

Kls resto* ir.uiifM^ .i aquesta secció no han d'excedir de Ics _'n r ulles mecanografiades. ï.'autor c k podrà siun.ir anil- inicials o pseudònim si ho sol·licita, p e r ò l'oriLi:iial h.i i l c s t a r signat i és imprescindible que hi hL·iirm cl domicili, el telèfon i el número de D N I o p.iss.qim: del seu autor. E L S 4 C A N T O N S es K'>CI\ ^ cl dret de publicar els textos tramesos, i el dret de K-M.IIIIIdos quan ho consideri oportú.

ponsables per la idea. Però, com que no podia ser tan bonic, no puc felicitar els responsables de l'execució./ P N . Valldoreix.

Sobre Sant Adjutori He llegit en el seu diari diferents cartes sobre Sant Adjutori. Aprofitant l'últim cap de setmana vaig fer una petita excursió per aquests indrets. El passatge extraordinari, magnificat per una primavera exultant, fa respirar tota la pau del món. E n un primer cop d'ull, sobta la deixadesa d e la construcció, l'abandonament total que denota l'estat d e Sant Ad-

jutori. E n segon lloc. la brutícia, les deixalles d'alguns no civilitzats que, per desgràcia, deix e n la s e v a e m p r e m t a . D e retorn, a Sant Cugat, em queixo a un amic fill del poble i molt integrat en aquests temes. M'explica la impotència que tenen les entitats cíviques, princ i p a l m e n t l'APAC, i la lluita amb les institucions sordes i el poc interès i sensibilitat d ' a questes. Sant Cugat, ciutat culta, no pot tenir llocs negres com Sant Adjutori. És un atemptat a la història del poble, al medi ambient del nostre entorn i m m e d i a t ,

U t i l i t z e u el diari

de casa.

que hem de conservar i protegir./ J O S E P M A R I A S A N LLEY. Sant Cugat.

Jo vull ser rei Sóc jove. Necessito motivacions, necessito trobar coses que li posin sal a la vida i q u e em permetin mirar enrera amb felicitat. De moment, el primer que necessito és canviar de ciutat. Sant Cugat e m carrega, és una ciutat carca, fada. Ara que ve el bon temps, he pensat que algú, a m b l'esperit jove i vitalitat, podria organitzar concerts, festes, mogudes... N o sé! Alguna cosa per poder d i r :

Feu-nos arribar les

v o s t r e s p r o p o s t e s , p r e g u n t e s , queixes de tot allò q u e us i n t e r e s s i i a f e c t i 5 8 9 6 2 82

ELS4CAJ\r01NS

" q u é bonic va ser m e n t r e va durar!"... Però, vosaltres creieu que hi haurà algú en aquesta ciutat, que se les vol donar de moderna i d'econòmicament hiperdesenvolupada, que vulgui assumir el risc d'organitzar alguna cosa per a un jove que respon? Prometo q u e vaig anar a veure el concert de Juan Perro i prometo que si tornés, repetiria. Torno a p r o m e t r e q u e si algú organitza concerts a l'estiu hi aniré i aplaudiré. I seré la persona més feliç del món. Del contrari, hauré de marxar a un lloc on comprenguin que els joves tenim massa vida a les venes per deixar-la passar entre passeig i passeig per la gespeta. Ja m'agrada la gespeta, eh! Però per curar o deixar reposar la ressaca. Aquí, a Sant Cugat, no es pot tenir ressaca. Si quan tanquen els bars encara no h e tingut temps ni d'arribar al 0,2%. Però no vull posarm e a m b l'oferta nocturna, vull cridar i cridar fins q u e algú entengui q u e necessito música, emocions fortes, soroll, acció, ... necessito el q u e es podrien considerar tonteries, però q u e per a mi, són les drogues més d u r e s . N e c e s s i t o s e r r e i , al m e n y s m e n t r e corri a q u e s t a sang per les meves venes./J.A. Sant Cugat.

Opinió 15

&S4CANTOINS Divendres, 24 de maig de 1996

La

Infrautiützem

l l o t j a

el monestir?

DOMÈNEC MIQUEL

E

l cap del servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat es queixava, en el transcurs d'una conferència sobre restauració, del poc ús que, segons ell, fem del monestir els santcugatencs. El cert és que tampoc ens ho han posat fàcil. La nova entrada al fons de la llotja i el llarg vestíbul que cal recórrer abans de poder accedir al claustre, actuen com a elements dissuasius per a molts d'aquells que. abans, hi penetraven un instant entre dues feines: des de la senyora que tornava del mercat amb el carret de la compra, fins a l'home de negocis que hi reflexionava abans d'una gestió. L'espai claustral, tancat sobre si mateix, aïlla del brogit exterior i facilita el retrobament amb un mateix. Una altra qüestió és el canvi d'imatge q u e ha experimentat la jardineria interior, la pèrdua de l'aparença romàntica que no tenia cap relació amb l'esperit monàstic. Però no s'ha de confondre el farciment a m b el gall i cal veure si la pau, l'equilibri que proporciona, té la seva arrel en l'arquitectura o en l'arbrat. N o fos cas que en lloc d'un claustre romànic necessitéssim un jardí botànic. Sigui com sigui, és constatable que el nombre de visites locals del tipus entrar-sorrt>ha disminuït. La vertadera qüestió és l'ús de la sala capitular i de les galeries superiors per a activitats ciutad a n e s . T a n m a t e i x , les circ u m s t à n c i e s han anat variant molt al llarg dels darrers anys. Si en la dècada dels setanta el monestir era, pràcticament, l'únic espai públic de què disposava la població i la seva reivindicació bàsica per a la vida cultural, avui existeixen múltiples alternatives

L

que ens permeten valorar-lo molt més en la seva dimensió de monument. Des de la Casa de Cultura fins a l'auditori com a espais tancats, i del parc de Torre Blanca al Central o Coll Fava en els oberts. Això no significa que, per a tots nosaltres, no segueixi sent un indret emblemàtic i el seu ús irrenunciable, però per a certes actuacions hi ha altres llocs amb condicions més adequades. La restauració ens ha proporcionat una sala capitular de luxe: p a v i m e n t de m a r b r e , q u a t r e llums halògens i vidres en lloc de reixes. Però hi falta la resta d'equipament: no hi ha cadires per fer-hi un concert o una obra de teatre, no hi ha instal·lacions fixes per muntar-hi una exposició. Tampoc existeix un petit magatzem a n n e x per guardar-hi unes infraestructüres mínimes pròpies. En aquesta situació, organitzar-hi un acte significa transportar-hi des de l'exterior tot el que es necessita: els focus de la Casa de Cultura o el cadiram del centre cívic de Mira-sol. I després, naturalment, retirar-ho de nou a m b els costos afegits q u e això s u p o s a . T e n i m l ' e s p a i , doncs, però no l'equipament que ens permeti fer-ne un ús regular, més enllà de l'estricta visita monumental. La recent exposició de GrauGarriga i l'actual de Joan Tortosa posen en evidència aquesta manca d'insta!.lacions. Des de la necessitat de clavar claus als murs romànics o gòtics, això sí, en les juntes i no en les pedres, fins a unes il·luminacions penoses o uns reflexos horribles sobre els quadres en la galeria superior del claustre superior. La falta de barres fixes per a la suspensió de quadres va obligar a improvisar

ir-v.-

Il·lustració: TXEMA amb puntals extensibles o a la col·locació provisional de guies tortes q u e es desdiuen de tota l'estètica circumdant. L'enllumenat monumental està pensat justament per ressaltar els valors de l'arquitectura, i no el d'unes obres d'art que, circumstancialment, puguin presentar-s'hi, i això és molt més acusat en la planta superior. En aquesta mateixa planta, l'experiència ha portat el Centre de Restauració a instal.lar-hi cortines per corregir la intensitat de la llum solar en les dues ales que ocupa. L'horari d'obertura al públic suposa una altra barrera. Aquest respon a una reglamentació general de monuments de Catalunya, que no té en compte els possibles actes que es puguin celebrar

al vespre, quan la gent ha plegat de treballar. Tota actuació fora de la jornada establerta implica el pagament d'hores extraordinàries que algú ha d'assumir. Quan es tracta d'un acte puntual, un concert, la presentació d'un llibre, no sembla haver-hi gaires problemes, però quan es vol perllongar l'horari per facilitar la visita a una exposició de llarga durada, la cosa es complica. Això fa que els santcugatencs que treballen tan sols puguin accedir-hi en règim de cap de setmana. El conjunt de la restauració del claustre ha estat, doncs, encaminat a ressaltar els valors històrics i artístics que conté en si mateix, pensant molt més en el visitant general que va a veure un monument destacat, que en els hi-

La

'Acudit

potètics usos secundaris que en pugui fer la població de Sant Cugat, en tant que equipament públic d'aquesta. EI retret del cap de servei, però, no és del tot injustificat. Massa sovint, les crítiques s'adrecen contra la ubicació genèrica del Centre de Restauració, oblidant-se d'exigir unes millors instal·lacions a les parts públiques, des dels plafons informatius fins a l'atenció p e dagògica de les escoles, i sobretot la possibilitat real d'utilitzar la sala capitular o el claustre superior per a certes celebracions. L'existència d'espais alternatius ha distret l'atenció reivindicativa. El monestir serà més nostre si en fem un ús més ple, però també han d'existir les condicions de base perquè pugui ser així.

f i n e s t r a

El passat com a llavor JOSEP M A R I A IAUMÀ

M

'imagino q u e d e u e n haver vist l'exposició del qui va ser el primer fotògraf professional de Sant Cugat, Joan Cabanas. No fa gaire hi va haver, també, a la casa Macaia de Barcelona, una exposició de fotografies d'aquells mateixos anys. Una i altra ofereixen, però, perspectives diferents. La de Barcelona semblava argumentar que aquells van ser anys amargs i ridículs i que nosaltres devem ser força millors. La de Joan Cabanas, en canvi, no es pot veure sense un inevitable toc de melangia: -Aquí hi surt el teu germà..., i en Ramon, que també ja és mort..., aquesta nena és la de la botiga de Can...

Jo no hi sé veure tant la ideologia (encara que hi fos, com a tot arreu: aquells absurds discursos al claustre amb l'efígie de Franco!) com les persones, les coses i les ocasions concretes. Impressiona q u e molts d ' a q u e s t s parents, veïns, coneguts... ja no hi siguin. Però també impressiona la continuïtat: de les celebracions, dels hàbits, dels noms, dels llocs.

celebren mil i una coses: gràcies a Déu, tot això té una continuïtat, i és part indispensable de la vida adonar-se'n i poder-la constatar. Si perdem el passat, p e r d e m una part d e nosaltres mateixos. Vaig veure com molts demanaven a Carles Cabanas, el fill que ha preparat l'exposició, un àlbum que recollís aquestes fotografies.

Els rostres hi apareixen més ferrenys; el tipus de bellesa ha canviat; ia manera de fer-se el pinxo dels joves, també. Molts edificis han desaparegut. Els magnífics plàtans de les carreteres, on són? Però la relació pares-fills, l'atracció entre nois i noies, les bromes i rialles a les festes, els grups que

Però ens cal més; ens cal un museu amb tantes i tantes coses succeïdes i produïdes a Sant Cugat. Està bé q u e l'Ajuntament guardi aquestes fotos arxivades, però h e m de poder-les veure sovint. Per recordar qui som i d'on h e m sortit. Perquè això és la llavor per anar tirant.

ELS4CAlVroNS Festa del Soci de la Unió

Una piscina per a Mira-sal

Societat

\ nes .VKI persones es van reunir :\\ ('..isiil (ailttmil de Mirasol d i u m e n g e per tastar l'arros popular i rei laniar una piscina. niés asfalt per als earrers i q u e s'aeahi el earril biei. I .a festa va aeabaramb un ball i premis, l'iitii/t _V

16

Un matrimoni q u e al 1 9 % han fet 25 anys com a socis de la l ' n i ó Santcugat e n c a van r e b r e un h o m e n a t g e diumenge per part de la entitat. Ks va fer una arrossada i després va haver-hi actuacions per a tots els gustos, l·lumi -'/

Divendres, 24 de maig de 1996

C r i s i

al

Club

M u n t a n y e n c

Eleccions anticipades al CMSC La junta de Ramon Pros vol que els socis ratifiquin a les urnes el seu projecte, qüestionat durament pel sector crític El dissabte 2 6 d'octubre, els socis del Club Muntanyenc Sant Cugat estan cridats a votar la nova Junta que dWgirà l'entitat. Dilluns, l'equip actual, que va accedir a la direcció del club el

mes d'abril de l'any passat, va decidir convocar eleccions perquè "el màxim nombre de socis participin activament en la definició de l'entitat", assegurava el president, Ramon Pros, en una

sició ferma d'un grup de socis de l'entitat, encapçalat per Manel Monteys, que al llarg dels darrers mesos ha qüestionat contínua"I lem decidit que es convoquin ment la gestió de la junta directieleccions ;i la junta directiva del va i que, segons Joan Troyano, ha (!MS('., que queden fixades per al acabat creant "confusionisme endissabte dia l(i d'octubre. S'estableix i |iie aquest és el dia electo- tre els socis". Tot i que Sicília assegura que "noconvoquem elecral i a aquest efecte s'instal.larà la cios pel fet que hi hagi hagut un mesa i ui na tic \ oiació durant tot rebuig per part d'un col·lectiu' . el dia. per tal de possibilitar la pariu ipació deK si K'is. V |iicst és l'a- al mateix temps reconeix que "un projecte que vulgui anar a les bacord a que \ au airibar dilluns al ses - q u e és on ta més mal- per \esprels membres tle la junta diconsolidar l'entitat sempre es trorectiva. presidida per Ramon l'ros barà amb persones a qui no els i integrada, en total, per catorze agradi". Klque no és normal, armembres: JOLIU Trovano. Ouim gument;! Sicília, és que aquest secSicília. Pere \uladell. Oriol Botor crític "no hagi presentat cap tcv. \ a r c i s ('.astanver. Pere Locontraproposta, ni tan sols es van santos i eK responsables de secpresentar a les elecció de l'entitat. La cions ajunta". Kl preconvocatòria anticiLajunta sident, Ramon Pros pada d'eleccions -la en un principi junta actual va accereconeix errors esq uvae resistir a entrar dirà la direcció l'abril en aquest punt-, intle 1995, després que formals i falta terpreta caic des del no s'hi presentés cap crític "hi ha haaltra candidatura- vol de diàleg, però sector gut personalismes i ser, segons Pros, "un de posicions exercici de responsaacusa els crítics defensa individualistes". En bilitat i maduresa", i un comunicat emès no és sinònim de di"degocentrisme' per la mateixa junta, missió, ja que, segons es qualifica l'actitud Joan T r o y a n o , "la dels crítics nostra idea és continuar aquest temps amb les tasd'"egocèntrica i irresponsable". ques que ja estan engegades". Ni Pros denuncia que "anar a la conla junta ni el mateix Pros van votra és molt còmode", i defensa la ler aclarir si es tornaran a presenjunta directiva assegurant que "a tar a les eleccions, tot i que el més cap membre d'aquesta junta l'ha probable és que ho facin una part mogut un altre objectiu que no dels membres que la integren achagi estat el de fer una missió de tualment. servei als socis i a la societat santcugatenca".

roda de premsa convocada dimarts. Tot i que la junta s'entossudeix a negarho, el cert és que un dels motius que han precipitat aquesta convocatòria ha estat l'actitud bel·ligerant d*un grup

de socis que han manifestat reiteradament la seva oposició a la gestió de l'equip de Pros. La creació de la cooperativa Pi d'en Xandri ha estat el pal de paller d'aquestes critiques.

CKi.ixCi'.RNAnvs - Sant Cugat -

Q u e els socis parlin F o r m a 'versus' fons De fet, la convocatòria d'eleccions és, tal com destacava un altre membre de la junta, Quim Sicília, una forma de "qualificar aquest disseny d'entitat que nosaltres ens vam proposar", un disseny que tenia un doble objectiu: consolidar l'economia del club i crear la polèmica cooperativa. En altres paraules, la junta busca aconseguir que els socis avalin a les urnes un projecte que, segons Sicília, "era agosarat posar-lo en pràctica perquè suposa una transformació de l'entitat". Transformació que s'ha trobat amb l'opo-

Els opositors a la gestió de Pros han centrat bàsicament les seves crítiques en la creació de la cooperativa Pi d'en Xandri, un instrument que va rebre el vistiplau del departament de Treball de la Generalitat el mes de novembre de l'any passat. En concret, han denunciat dues irregularitats. La primera, que la seva creació no es ratifiqués en una assemblea general de socis, un tràmit que, segons un informe de la secretaria general de l'esport, és necessari, però que, segons Sicília, la junta no

D'esguerra a dreta, Ramon Pros, Joan Troyano i Quim Sicília durant la roda de premsa de dimarts. Foto: X. IARROSA va creure imprescindible "perquè l'adhesió a la cooperativa és absolutament individual i voluntària". Els crítics van denunciar també que la junta havia utilitzat sense permís les dades de 150 socis per

demostrar davant la Generalitat que l'entitat tenia suficient base social. En resposta a aquesta acusació, Sicília afirma que "la junta no es va aturar a pensar si en aquest procés s'estava cometent

Cronologia d'una Setembre 1995. La junta presenta davant el departament de Treball de la Generalitat la documentació necessària per a la constitució de la Societat Cooperativa Pi d'en Xandri, una "iniciativa del CMSC" concebuda com una eina per donar als socis que s'hi vulguin adherir d e forma individual i voluntària serveis complementaris La Generalitat li dóna el vistiplau al novembre. Desembre 1995/gener 19%. Es convoquen assemblees informatives per donar a conèixer la creació de la cooperativa. No se sotmet, però, a aprovació. Gener 19%. Un grup de socis adrecen una carta a la junta del CMSC en la qual reclamen que

alguna irregularitat formal; el que ens preocupava és el procés global". De moment, a la cooperativa, que quedarà paralitzada fins després de les eleccions, s'hi han adherit 200 socis.

discrepància

es deixi en suspens durant tot l'any la posada en marxa de la cooperativa Pi d'en Xandri perquè "s'analitzin amb perspectiva les vertaderes necessitats del club" . Abril 1996. El mateix sector envia una carta a un grup de 300 socis del club on denuncien que la creació de la cooperativa no s'ha aprovat a l'ass e m b l e a g e n e r a l i q u e per donar suport a la iniciativa, la junta ha utilitzat les dades de 150 socis sense el seu permís. 9 de maig 19%. Un dictamen de la secretaria general de l'esport de la Generalitat estableix que la creació d'una cooperativa de consum és una decisió que correspon prendre a l'as-

semblea general de socis, perquè "és una qüestió que va més enllà de les competències pròpies de la Junta directiva". En relació a l'ús de dades personals dels socis del club, el dictamen diu que "correspondrà a cadascun dels afectats exercir les accions judicials que creguin oportunes". 14 de maig 19%. El sector crític adreça una carta al president del club, Ramon Pros, on acusa la Junta de "vulnerar de forma greu" els estatuts de l'entitat. Els crítics "exigeixen" a la Junta, entre d'altres coses, que paralitzi totes les accions destinades a consolidar la cooperativa. Els signants amenacen amb prendre accions davant els Tribunals de Justícia.

Societat 17

ELS4CANTONS Divendres, 24 de maig de 1996

Crisi

al

Club

Muntanyenc

Exhibició de draps bruts l'obligarem amb la signatura dels socis". Ala reunió de dimecres ja es va començar a fer-ho. Més crítiques: alguns assistents van denunciar que la directiva "censura" informacions als socis en el butlletí del club.'Tínc sospites sobre la situació financera del club", va afegir Pere Robert, un altre destacat del sector crític. El tresorer i altres membres de la directiva el van instar a què es llegís els comptes.

ce. Segurament fa temps que no es vivia al CMSC una reunió de confrontació com la que es va produir dimecres a la nit a la Casa de Cultura. En teoria, la convocatòria la signava el president de la secció de muntanya, Joan Carles Alayo, en representació del sector crític. Segons aquest sector, la carta es va enviar a uns 300 socis -"els que hi tenim accés"-, i per tant l'assistència de dimecres -un centenar- era un "èxit", segons Manel Monteys, portaveu també dels crítics. En canvi, el president, Ramon Pros, assegura que les cartes superaven el miler i que, per tant, els presents representaven, "com a molt", el 10% dels socis convocats. Números apart, la demanda insistent de bona part dels socis va ser quasi unànim: que la Junta convoqui una assemblea general perquè es pugui debatre la conveniència o no d e crear una cooperativa de serveis afiliada al club. Els portaveus dels crítics insisteixen que la junta s'hi va comprometre fa quasi un any i insisteixen que l'únic que volen és que 'Vobri un debat". "Portem sis mesos demanant aquesta assemblea i la junta no s'ha dignat a fer-ho; ara

Però la discusió va pujar de to quan Pros va decidir intervenir al final de la reunió. "No m'agrada que hi hagi paraules fora de to entre socis del club", "demano disculpes si algú m'ha malinterpretat alguna vegada", "que algun soci em digui si ha trobat limitada la seva il.lusió per alguna activitat". No el van deixar acabar. "Ja diuen que hi ha polítics desenfeinats i aquí en tenim un exemple", li va deixar anar un soci. I aquest es va endur els aplaudiments de la resta. "Ramon, no et creiem de res. T ' h e m fet moltes preguntes i no ens les has contestat mai". Altres, en canvi, van acusar el sector crític de no donar arguments que sustentin la seva oposició a la cooperativa. En una segona intervenció, també interrompuda, Pros va insinuar

La reunió de dimecres, u la qual van assistir un centenar de socis, va evidenciar les tensions entre els dos sectors. En primer terme, un dels portaveus dels crítics, Manel Monteys. Foto: XAVIER LARROSA.

que darrera l'oposició a la cooperativa existeixen "interessos personals" que va aclarir de fornia parcial posteriorment. Assegura que hi ha membres del sector crític "que presionen perquè no es regulartizi la situació laboral dels treballadors del club". I són els mateixos, va recordar, "que reclamen més legalitat". Pros no va voler anar

més enllà i Monteys assegura que el president s'ha tret això "de la màniga". A la reunió no es va aclarir si d'aquest sector crític sortirà una candidatura alternativa de cara a les eleccions d'octubre. Monteys no ho va descartar, però puntualitza que no tenen cap "afany de poder". A més, interpreta que la de-

cisió de la junta de convocar eleccions anticipades no és res més que "una cortina de fum". Tampoc no va quedar clar si la Junta convocarà o no per pròpia iniciativa l'assemblea que demanen els crítics. Pros insisteix que "no es pot permetre que una minoria imposi la seva voluntat a la majoria".

^PARADA/

SQUASH %

%

FQNDAJr Vingui a provar els nostres menús PRIMER, SEGON PLAT i POSTRES 950 +CAFÈ 990 PTA

%

cafeteria Restaurant

Agraeix l'exit d'acollida que ha tingut el nostre menú diari de:

BELLATERRA

RESTAURANT CAN EDO

C/Lleo XIII

692 24 24

Carn a la brasa i calçots

CERDANYOLA DEL VALLÈS

RESTAURANT CAN OLIVÉ

Av Flor de maig 122

580 88 39

Cuina de mercat

REST.ELV1EJOROBLE

C/Altamira, 36

691 73 55

Peix i marisc

LA aORESTA

REST. RANCHO EL PASO

C/ Pas Estació. 15

674 38 03

Cuina catalana, banquets

Tancat dium. nit i dill. no Festius

MIRASOL

MASJANER

C/ Guadalajara, 14

674 2315

Cuina variada

Tancat dimecres tarda

LAPONDEROSA

a Victòria, 18-20

589 25 71

Braseria

LA NANSA

Ctra. Sabadell, 47

699 11 52

Paelles, marisc, fregid.

Tancat dimarts nit i dimecres

ELPORTALET

PI. del Dr. Guardiet, 14

588 54 68

Pizzería, cuina catalana

Tancat diumenge-dilluns tarda-nrt

588 42 81

Menú. carta i degustació

Tancat dissabtes excepte reserves

589 5011

Frankfurts

Obert lots els dies Especialitzat en bacallà

RUBÍ

HOSTAL DEL GALL

950 pts.

SANT CUGAT DEL VALLÈS

Club Sant Cugat C/Sant Jordi Tel. 674 98 62

la vida

Com si

la xocolata...

•H^Vh·

•fs «ntrapan*... • I cafè...

4fv*9«.

**vfK

les pastas... * f v # * i • I «ili...

|| II

**v*>>-

PI. Barcelona Tel. 675 52 46 VALLDOREIX

Vine a gaudir de la terrassa d'estiu

Dipus tancat excepte lestius

Tel. 589 26 97 Obert tota la setmana

LA PALTA

Rambla Can Mora, 24

CAN AMETLLER

Camí can Ametller, s/n

674 91 51

Cuina mercat

CHEZPHIUPPE

Plaça Pep Ventura, 5

674 94 84

Cuina francesa/menú diari Tancat diss. migdia i dium.

CANTINA EL MEXICANO

C/Endavaiiada, 10

589 18 25

Cuina i música autèntica

LA GRANJA

C/ St. Antoni-plaça Barcelona

675 52 46

Cuina casolana

SNIPPER'S

C/ Enric Granados, 7

675 31 41

Braseria

GRANJA BAR EL MONESTIR

Plaça Augusta, 2

589 54 92

Esmorzars/tapes casolanes Obert de 8 a 10 nit

RESTAURANT CA L'ÀVIA

C/ Sant Antoni, 13

674 05 85

Cuina catalan/intemac.

Servei de bar

MESOMENYS

C/Elles Rogent, 14

589 38 23

Mexfca-menú català

Obert al migdia

BAR REST. EL MOU

Plaça Pep Ventura, 3

589 17 40

Menú dari i prod. ibèric

CAN BARATA

Clra. Rubía Sabadell, km 15.2O0

697 0652

Cargol ttuna/anòs negre

LACARBONEMA

a Vila, 8

67514 51

Tapes casolanes, torrades

LA CANTONADA

Plaça Monestir, 1

584 23 32

Creps, amanides, menús

EL TAST

C/AlfonsSala. 9

58915 02

Marisc, menú, cuina mero Repartir a partir de les 12 h

REST. PANXA CONTENTA

Pg. Olabarria, 69

589 06 07

Cuina de mercat

PARADA I FONDA

Rbla. Can Mora, s/n

589 26 97

Cuina catalana

BRASERIA LA BOLERA

C Baixada de l'Aba, 20

674 16 75

La nostra esp. és quatit.

BAR RESTAURANT EL MESÓN

Plaça Octavià. 5

674 1047

Braseria i cuina de merc

BRASERIA DEL MERCAT VELL

Plaça Pere San, 6

589 52 40

Calçotada

LA PASTA BOIXA

C/ Alfons Sala, 24

675 15 03

Pizzería, creperia

TY-BIHAN

a Indústria, 27

675 14 02

Creperia bretona

MMK30LF BAR MGSC

C/ Santa Engràcia, 15

589 29 71

Carn a la brasa, tapes

CAPITANCOOK

PI. Uuls MWet. 1

589 61 61

Cuina colonial

SQUASH

C/ Sant Jordi, 33-35

58914 96

Cafeteria, pizzes, menú

CASIN ET

Camí Can Ganxet, 47

589 50 63

Menú diari i entrepans

ITALIANS 3

Sant Bonaventura, 6

674 64 33

Menú diari

RESTAURANT VALL POR

Rambla M, Jacint Verdaguer, 1B5

674 11 41

RESTAURANT MAS ROIG

Plaça Mas Roig, 4

Dies festius bufet lliure Xai, entrecot a la brasa

Rambla Can Mora, s/n 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

mexicana. Tancat dilluns

IB JHesón

/ Obert cada dia

Obert tot el dia

y

^ PI. Octavià, 5. Tel. 67410 47/589 27 02 SANT CUGAT DEL VALLÈS

«Restaurant DEL**»•** GALL» v**ï

*4

CUINA DE MERCAT ESPEC.ENBACAILÀ

i 7 Xírcavkis, 8 T « M r t 9 a $ * O » 5 8 0 4 2 81 08lNl*O·f(&ircdorM)

18 Societat

ELS/CANTONS Divendres, 24 de maig de 1996

S e r v e i s

s o c i a l s

La Creu Roja reparteix 2 . 4 0 0 quilos d'aliments de Pexcedent europeu Els rebran unes 200 persones La parròquia de Sant Pere Octavià, el covent de Nostra Senyora dels Àngels, el taller ocupacional Jeroni de Moragas i la cooperativa per a disminuïts Estel són aquest any els beneficiaris santcugatencs de l'ajut alimentari de la Unió Europea. En total, la Creu Roja, entitat encarregada del primer nivell de la distribució, repartirà a la ciutat 2.437 quilos o litres d'aliments. SÍLVIA R\KR()S<) - Sant Cugat La i n i c i a t i v a va c o m e n ç a r l'hivern de 1MS6-S7 per afrontar els efectes d'una onada de fred, però després la Unió Kuropea va decidir convertir-la en una mesura indefinida, ja que és un mecanisme que dóna sortida als e x c e d e n t s alimentaris, sobretot en el cas del blat i la llet. Es per això q u e molts dels productes distribuïts són derivats d'aquestes matèries primeres: galetes, pasta, formatge i llet envasada. Es tracta d'articles elaborats per empreses adjudicatàries - a través d'un concurs p ú b l i c - i q u e q u e d e n exclosos de la venda. A q u e s t any, la c a m p a n y a tindrà uns 200 beneficiaris, a Sant (lugat, segons els càlculs

de la Creu Roja. De tota manera. són les entitats locals que reben els aliments les q u e tenen l'última paraula en el rep a r t i m e n t . E n el cas d e les dues entitats no lucratives per a disminuïts i del convent, els aliments se cedeixen per al cosum propi, una fórmula q u e ja p r e v e u el programa c o m u n i tari. La parròquia, en canvi, afegeix els aliments rebuts als fons del grup local de Càritas. "En realitat - p u n t u a l i t z a el rector, mossèn Pere Vivó- és un petit ajut q u e dura uns quatre mesos, però benvingut sigui". Els destinataris d'aquests aliments solen ser les mateixes famílies o persones q u e ja reben l'assistència de la parròquia durant tot l'any i a m b altres fórmules, que poden anar des del paga-

F e s t a

/.ajuntament elabora mjut mes personalitzats per decidir quins han de ser els beneficiaris dels ajuts de Càritas Foto: XAVIER LARROSA ment de lloguers fins a la compra de medicaments. Però, per decidir quins dels sol·licitants han de ser b e n e ficiaris, Càritas es regeix gen e r a l m e n t pels i n f o r m e s d e l'àrea d e S e r v e i s Socials d e l ' A j u n t a m e n t . " E l l s són els t è c n i c s e s p e c i a l i t z a t s en aquests diagnòstics", explica mossèn Pere. L'estudi detallat de cada cas

Major

és que el permet diagnosticarlos, segons l ' a s s i s t e n t social C a r m e Llompart. El resultat és q u e , a Sant Cugat, els sectors q u e solen rebre a q u e s t s ajuts són afectats per atur crònic, desajustaments familiars i mancances intel·lectuals, "casos d e p e r s o n e s q u e difícilment poden trobar feina per la seva escassa formació, tot i que no se'ls pot considerar dismi-

A n t i m i l i t a r i s

nuïts i no reben, per tant, cap subsidi", explica Llompart. T a n m a t e i x , els informes q u e avalen els sol·licitants com a beneficiaris són s e m p r e temporals i revisables per evitar q u e es converteixin en "crònics". "Acostumar la gent als subsidis -justifica L l o m p a r t pot ser molt negatiu, sobretot en persones joves a m b problemes que es poden superar."

m e

Els cartells de la Festa Major es poden presentar fins avui a la Casa de Cultura A M . I . I . S (: \s ii I.K \

-Sant Cugat\ \ ui acaba el t e r m i n i perquè els artistes interessats en presentar originals per al cartell q u e presidirà la festa major d e X^'-X) p u g u i n f e r - h o . Els originals s'hauran d e portar a la Casa tic C u l t u r a . I .es o b r e s h a n d e ser i n è d i t e s .

h a u r a n de c o n t e n i r el lema festa major, a m b Ics d a t e s de la c e l e b r a c i ó i han d e p r e sentar-se en una placa de fusta de 67 per 4<S c e n t í m e t r e s . El g u a n y a d o r s ' e m b u t x a c a r à cent mil pessetes cn metàl·lic. Iotes les obres pres e n t a d e s s'exposaran en una mostra, a la Casa de ('.ultura, del 28 d eniaig al 7 de juny.

IRI«R>,„,,S1;M

AC//JJ

PRESSUPOSTOS

SENSE COMPROMÍS RELLOTGES D'ACTUALITAT DE LES MILLORS MARQUES

OCTAVK) SARDA

JOIERS- T A L L E R S PROPIS ~m&r üLING

BRE

Santiago

* Hamilton Rusiíiol.

* KRONQS 40

Tel. 674

MEGA «JUNCHANS 5 # 5~t

Jk moujsjjown

m

Sant

Cugat

CINTU D'ISTUDIS MUSICALS I HUMANS

TALLEDARICOMÀ Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue, flauta travessera, violoncel, guitarra, etc.

VENDA D'INSTRUMENTS MUSICALS C/ Balmes, 11 - Tel. 674 58 62 - Sant Cagat

!• I grup Shell ia \ei <l prnmi u aituai dmndri', en el uitutit de rock organitzat pel CASC V

Èxit en el concert del CASC C e n t e n a r s de joves de Sant Cugat i la comarca van assistir divendres al concert de rock organitzat pel Col·lectiu Antimilitarista de Sant Cugat (CASC), als jardins del monestir. Els texans, els cabells llargs i els lemes contra la prestació social substitutòria i el servei militar van ser els elements dominants

del paisatge. L'escenari, que va inaugurar el grup Shell, estava presidit per una b a n d e r a a m b la i m a t g e d'Ernesto Che Guevara i la cita "Hasta la victorià siempre". En una altra pancarta, es llegia el lema IM PSS castiga objectors, i la paraula insubmissió centrava la pintada que alguns dels mem-

bres del CASC van dibuixar a la paret lateral de la Casa de Cultura. La marató de rock - d e les nou del vespre fins a la una de la matinada- va tancar la jornada per la insubmissió iniciada la setmana anterior i que havia quedat interrompuda per la pluja. /S.B. Foto: XAVIER LARROSA

Societat 19

ELS4CANTONS Divendres, 24 de maig de 1996

La

Ensenyament

Laplicació de PESO centra la reunió del Consell d'Ensenyament

Es presentarà dijous al restaurant ElMeson

Les obres d'adequació a l'ESO s'adjudicaran aviat. Aquesta data i d'altres de referides a les {nfraestructures necessàries per poder aplicar amb comoditat la segona etapa de la lefomia es van discutir al Consell d'Ensenyament dijous.

ÀNGELS CASTUERA - Sant Cugat -

més grans de 21 anys que hagin superat una prova d'accés.

L'institut Leonardo da Vinci ha decidit incorporar aquest cicle superior per situar-se en les millors condicions en relació amb els altres centres de secundària de Sant Cugat i la comarca. Segons va explicar el director del c e n t r e , Ramon Casals, aquesta és una experiència que permetrà adequar el curs a les necessitats de la demanda quan sigui obligatori fer el cicle. El cicle formatiu de grau superior que es donarà a l'institut Leonardo da Vinci serà per formar tècnics especialitzats en el desenvolupament i l'aplicació de projectes de construcció. Segons un dels professors del centre, Pablo García, la figura d'aquest tècnic "substituirà, amb més preparació i competències professionals, la que fins ara havien ocupat els calquistes". Els nous tècnics podran treballar en oficines d'arquitectura, i farien projectes de representació i supervisió. Al cicle també es donaran unes nocions mínimes de gestió d'empreses, perquè els alumnes, que moltes vegades provenen d'empreses de construcció familiars, es puguin familiaritzar amb aquests conceptes. L'institut disposa de la

Consell d'Ensenvament

Aficionats al bon menjar i al bon vi impulsen la creació d'una societat, el Club gastronòmico-cultural Dom Cugat, de la qual se n'estan elaborant actualment els estatuts. El club, que estarà integrat exclussivament per homes, tindrà una seu social on s'organitzaran àpats temàtics i actes culturals, com ara la presentació de llibres, la nova societat s'anunciarà en el sopar de tast que el restaurant El Mesón organitza el proper dijous per presentar el nou cuiner. CÈLIA CERNADAS

Ramon Casals infraestructura necessària, amb programes de disseny assistit per ordinador, i professors preparats tècnicament per formar els alumnes. El cicle formatiu de grau superior es farà en dos cursos, i de moment, s'hi han ofert trenta places. Hi pot accedir qualsevol persona interessada de Sant Cugat i de la comarca. Per poder fer aquest curs, cal tenir acabat el batxillerat de la reforma. Aquesta condició la compleixen alguns alumnes de la comarca. També s'hi pot accedir si s'ha acabat el COU, o si es té una titulació de formació professional de segon grau. També poden fer aquest cicle, que dura dos cursos, les persones

-Saat Caaat-

L'ajuntament de Sant Cugat està estudiant l'esborrany del conveni que hauria de signar amb el departament d'Ensenyament de la Generalitat per construir el nou edifici de l'escola Collserola. En quinze dies, s'adjudicaran les obres per remodelar l'institut Leonardo da Vinci, i durant l'estiu s'han de fer les principals adequacions a l'Arnau Cadell. Aquestes dates, que alguns pares van titllar de poc concretes durant la reunió, es van anunciar al Consell d'Ensenyament dijous passat. Al Consell es van presentar també les propostes que han elaborat les comissions de transport per a primària i secundària. Finalment, el que es proposarà al Consell Comarcal és suprimir el transport al migdia a les escoles Catalunya i Ferran i Clua, i es redistribuiran algunes línies. El punt de conflicte entre pares i responsables municipals rau en la gratuïtat del servei. El Consell Municipal d'Ensenyament va discutir també els detalls del pla de dinamització que l'ajuntament ha preparat per al curs que ve.

Bon menjar i bon vi per a paladars entrenats i exigents. Aquests seran els serveis bàsics que oferirà el Club gastronòmico-cultural Dom Cugat, una denominació que es remet "a la tradició culinària monacal dels monjos benedictins que segles enrera ocupaven el Monestir", recorda un dels impulsors de la societat, Pep Blanes. Dom era la denominació de respecte que rebien els abats. De moment, els impulsors de la societat -que són, a banda de Pep Blanes, els regidors Gabriel Foix i Joan Franquesa, Pere Franquesa i el pastisser Jaume Sàbat- estan elaborant els estatuts i l'anagrama del club, i ja han fet dues sortides gastronòmiques fora de Sant Cugat. La societat serà exc l u s s i v a m e n t per a homes "igual que ho són aquest tipus de societats al País Basc". Un cop al mes, però, els senyors faran una excepció i deixaran que les senyores entrin a la seu social del club, on cada mes els mateixos membres de l'entitat

Medi

Exposicions

social

Aficionats al bon menjar impulsen una societat gastronòmica

El Leonardo da Vinci farà ja un cicle formatiu de grau superior L'institut Leonardo daVinci ofereix un cide formatiu de grau superior, que es donarà a partir del setembre. Aixf, el Leonardo s'avança en el calendari de l'aplicació d'aquests cicles, que no es faran de fornia general fins a l'any 2000.

vida

cuinaran àpats i organitzaran activitats culturals, com ara la presentació de llibres. També tenen previst convidar cuiners de renom. La constitució d'aquest club gastronòmic s'anunciarà en el sopar de tast que organitza El mesón, un sopar que presen-

Pep Blanes tarà el mateix Pep Blanes i que servirà per presentar a Nicol, el nou cuiner del restaurant. Durant el sopar es podran provar un total de vuit plats diferents de primavera-estiu i una selecció de postres.

ambient

Els nens del taller Triangle presenten les seves obres a la Casa de Cultura Han treballat la casa com a tema aquest curs ÀNGELS CASTUERA -Sant Cnoat-

Els nens d'entre sis i quinze anys que participen com a alumnes al taller de plàstica Triangle, exposen el conjunt de les sevs obres en una mostra que es va inaugurar dilluns a la Casa de Cultura. Aquesta ja és la novena vegada que els treballs de curs del taller Triangle, creat per fomentar la sensibilitat artística entre els nens petits, organitza una exposició per ensenyar als pares i al públic en general com treballen els petits artistes. Enguany, el motiu dels dibuixos ha estat la casa: com és per dins

i per fora, quina estructura té, quina funció tenen les diferents habitacions i quins mobles s'hi col·loquen. Els treballs s'han fet en diferents modalitats: fang, pintura, construcció i dibuix. Les mestres del taller Triangle, Alba Serra, Dolors Serra i Georgina Vila, han assessorat els alumnes. La mostra, que es podrà veure fins el dia dos de juny a la Casa de Cultura, es va inaugurar dilluns amb la presència de la tinent d'alcalde de Serveis Personals, Àngels Ponsa. L'acte el va animar el pallasso Tortell Poltrona. Els alumnes del taller, acompanyats dels seus pares, hi van assistir.

La taula ecològica de la xocolatada amh ampolles i cots de z ta'n hoto: S.H

4 0 nens aprenen ecologia en una xocolatada •Els nens i adolescents dels esplais de Creu Roja Joventut de Sant Cugat i de Valldoreix van viure la seva primera experiència ecologista dissabte a la tarda, en una xocolatada organitzada pels seus monitors i el Centre d'Estudis i

Projectes Alternatius (CEPA). Els nois es van repartir en dues taules. En la verda, es van utilitzar gots i ampolles de vidre i coberts d'alumini. I en la vermella, tot el material era d'un sol ús: gots i coberts de plàstic, i nata amb esprai. Des-

prés del berenar, els nens van poder veure la diferència entre la quantitat de residus produïda per una taula i per una altra. Els monitors de Creu Roja Joventut van assegurar que l'experiència va ser "molt didàctica"./S.B.

20 Societat

EIS·/CANIWB Divendres, 24 de maig de 1996

La

vida

Les biblioteques públiques, a l'Aula Cultural

s o c i a l

«rar* «§F^ T S ^

A M . I . I . S (:\s

II

\M\

- Sant Cugat -

Assumpta Bailach. directora de la \ar\a de biblioteques de la I )iputacióde Barcelona, paí Iaia sobre la importància d'aquests equip a m e n t s com a eina per a la cultura en la xerrada que oferirà dimarts que ve, dia 28. al Club Muntanyenc. Bailach participarà en cl cicle Aula Cultural que organitza l'entitat, i explicarà com funciona la xarxa de biblioteques de la Diputació i els serveis que ofereix aquest sistema de relació entre biblioteques. La connexió en xarxa permet multiplicar cl volum de llibres del fons de cadascuna de les biblioteques. 1 -a xerrada començarà a Ics 8 del vespre.

f //. - SiV f>,rniHt\Zfin HHii/rfr/h/tú i rfiitwtiui iil uii/il deMitti-sol l uif \ I

\RRf)\\

Els veïns de Mira-sol repeteixen reivindicacions a la festa del casal

Aniversari del Col·lectiu de la Gent Gran de la Floresta - La Floresta -

A\(;i

i s C A S I I KRA

- Sant Cugat l'nes .>()() persones \an menjar diumenge paella a la testa del casal de Mira-sol que \an organitzar els veïns ile Sant Joan. Aquesta festa, que va començar ta dotze anys per reclamar un casal al districte, no ha perdut cl sentit reivindicatiu tot i que el casal ja hi es. Kls veïns demanen ara una piscina i recorden que a Mira-sol encara troben a faltar coses. La jornada de diumenge va servir per recordar aquestes necessitats enmig d'activitats lúdiques.

e r v e i s

A banda de la piscina que \ nien els veïns de Mira-sol, també demanen que s'utbanit/in els carrers i que s'acabi el carril bici del vial, una reclamació que tan des de fa temps. També van aprofitar la jornada per recordar que no els agrada tenir la planta de tractament de residus hospitalaris a l'HGC. Els veïns van instal·lar una piscina portàtil, com en els últims anys, on els nens s'ho van passar d'allò mes. També van col·locar un plafó on hi havia retalls de premsa que mostraven les peticions dels veïns i textos reivindicatius. Hi havia

un altre plafó amb ducs columncs, on quedaven separades les coses que els veïns apro\cn per al districte i Ics q u e rebutgen. La festa, a la qual \.in assistir els regidors Xavier (àirtes i Jordi F a r r é s i t a m b é F r a n c e s c (iodàs, va començar amb jocs. Cap al migdia es van començar a repartir les paelles. Segons ha explicat Solé Varela, una de Ics organitzadores d'aquesta festa, "la participació de la gent ha estat molt bona, perquè han vingut i perquè s'ho han passat bé, han col.laborat". Varela t a m b é va agrair la col·laboració de l'Ajun-

tament, que va aportar Ics taules per al dinar, i va destacar que havia vingut molta gent nova. L'any que ve ja no es podrà fer foc a peu de terra per preparar les paelles. "Ja cuinarem una altra cosa, la festa es mantindrà", explica Solc Varela. A la tarda, es van repartir els premis del concurs de fotografia, i es va donar també el premi al millor pessebre a domicili. El guanyador va ser un nen de nou anys que es va mostrar molt emocionat en rcbre'l. I ,a festa va acabar amb un ball, amenitzat per l'orquestra Mini-grup.

El Col·lectiu de la Cent (iran de la Floresta celebra aquest diumenge el primer aniversari de la seva fundació. Tots els socis, que ja són més de 180, estan convidats a la festa per celebrar cl primer any de la llar d'avis. Estan previstos diferents actes al ("entre Social i Sanitari, com un recital de poesia, canapès, cava, ball i música per a tots els assistents. Amb motiu del primer aniversari, les dones de la llar d'avis han montat una exposició amb totes les manualitats que han realitzat al llarg d'aquest any. / R.B.

soci a l s

El fracàs del concert de la coral Sant Jordi deixa un dèficit de 7 0 . 0 0 0 pessetes a Asdi Sfi VIA BARROSO

La poca assistència de públic al concert de la coral Sant Jordi organitzat per Asdi ha convertit en deficitària una activitat que havia de servir per recaptar fons. Només 86 persones van assistir dissabte a l'actuació al monestir, i les 130.000 pessetes recollides no cobriran, ni tan sols, les 200.000 que la formació havia fixat com a catxet especial per a l'associació pro disminuïts. El concert era l'inici de les celebracions del quinzè aniversari de

l'entitat, però ara la junta es plantejarà la continuïtat dels actes. De fet, el fracàs de públic va sorprendre tant els pocs espectadors - q u e van aplaudir amb entusiasme la coral-com els organitzadors. "Potser no hem fet prou propaganda", -va reconèixer la presid e n t a de l'entitat, Enriqueta Guarch—, però els socis estaven tots avisats i molts han fallat." La regidora de Sanitat i Serveis Socials, Sílvia Flury, va estar d'acord que la falta de públic era totalment inesperada, "tant per la qualitat de la coral com per la popularitat d'Asdi". Fent balanç dels

La coral Sant Jordi va obtenir un gran èxit entre el poc públic que va assistir al concert. Foto: AÍANÉ ESPINOSA quinze anys de l'associació, Flury va recordar que "ha generat un moviment de voluntaris molt im-

portant i, sobretot, ha demostrat que els diminuïts també poden tenir qualitat de vida". Asdi farà

diumenge la subhasta d'art benèfica de cada any, a les set de la tarda a la Casa de Cultura.

Societat 21

EUS4CANI10NS Divendres, 24 de maig de 1996

La

vida

social

A la Vnió Santcugatenca va haver-hi arròs per a tothom. Foto: X. FAR ROSA

(•';/ grup t/c socis votant. Foto: X. LA RROSA

La Unió Santcugatenca homenatja un matrimoni en la Festa del Soci 164 socis de la Unió Santcugatenca es van reunir diumenge a la Unió per celebrar les noces d'argent d'un matrimoni que s'havia inscrit a l'entitat 25 anys enrera. A banda de la paellada, que ja és tradicional, molts esA\r;F.i.s GASTIT:U \ -Sant Cugat-

I.a I ni(') Santcugatenca va celebrar la Festa del Soei. una jornada que es ta des de nou anys enrera per honorar els socis més antics. Enguany, els havia tocat a un matrimoni que no va poder assistir a la festa. Però els altres socis van celebrar igualment els 25 anys d'afiliació. Després de l'arrós, els asistents van menjar un bras de gitano

pontanis van amenitzar la festa amb diferents actuacions. La sarsuela, els balls de saló i altres representacions van donar un toc més festiu a la celebració. La Unió sempre fa homenatges als socis més veterans.

que ja gegant que ja es una tradició en a q u e s t a c e l e b r a c i ó . Molts socis van voler participar activament de la festa.i per això, havent dinat, van passar per l'escenari moltes actuacions. L'espectacle va durar més de quatre hores. Els socis havien preparat moltes més actuacions per a la celebració de la Festa del Soci que en anys anteriors. El grup de teatre Fila Zero va fer una actuació i els socis que els dissabtes

Sardanes i havaneres a la Floresta. La Segona Setmana Cultural va continuar dissabte amb l'actuació dels Pescadors de l'Escala, que van cantar havaneres davant d'unes 200 persones, als jardins de l'Associació de Propietaris i Veïns de la Floresta.

a la nit fan balls de saló. també van oferir-ne algun. A més. va ha\er-hi liagnients de sarsuela que van interpretar cl s mateixos socis. l,.i coral de la l ' n i ó Snatcugatcnca va tancar les actuacions preparades. Després del seu recital, alguns espontanis van voler completar l'animació i van oferir alguns números còmics. Jesús Gonzàlez, president de la ( nió, va destacar que cada eop hi ha més joves que s'integren a l'entitat.

La cobla Ciutat d'Igualada va acompanyar l'endemà la ballada de sardanes a la plaça de l'estació. Els actes acaben demà amb un concert de la Coral Universitària Ciències d e l'Educació a l'església Nostra Senyora de Montserrat / R.B. Foto: X.L.

Gabriel Ruiz és reelegit com a president del Centro Popular Andaluz A. C. - Sant Cugat -

Els socis del Centro Popular Andalúz han tornat a elegir Gabriel Ruiz com a president de l'entitat. Així, Ruiz continuarà tres anys més en el càrrec, disposat a continuar la feina que va començar tres anys enrere. El president s'ha mostrat satisfet per la confiança que han dipositat en ell els socis de l'entitat, tot i que quan es va saber que ningú més es presentava a l'elecció va expressar la seva de-

S a n t P o n ç , al d i a . Més santcugatencs que l'any passat van visitar dissabte la fira de Sant Ponç, al carrer Major. Els venedors van avaluar favorablement la jornada, que té èxit, segons ells, perquè la fira ofereix productes difícils de trobar durant l'any.

cepció, perquè confiava que altres socis estiguessin interessats a encapçalar la direcció del centre. Gabriel Ruiz ha triat Manolo Fernàndez. que ja havia estat president de l'entitat, com a vicepresident segon, un nou càrrec en la junta. Rafael Gallardo continuarà com a vicepresident primer. Entre el objectius de Ruiz, hi ha l'ampliació del local, la construcció d'una porta principal encarada al monestir i la potenciació de l'àrea de joventut.

Però, a més dels articles de Sant Ponç -la mel, les fruites confitades i les plantes medicinals- hi havia altres productes, com els embotits i aparells per fer massatges ak peus, q u e van sorprendre els visitants. / S.B. Foto: XAVIER LARROSA.

22 Societat

ELS4CANTONS Divendres. 24 de maig de 1996

Consum

Casaments

l'iifitini Mim inl tu»i inmi de\ de fa 2C anw l'o/o hi S 4 ( IA7'0A'.V.

VA divendres 17 de maig, a la parròquia de Sant Pere Octavià, van contreure matrimoni José Manuel Martínez i (laitlin Joncs .

[ÚNICA DENTAL Dr. Carlos R. Rosetti

PRÒTESIS FUA Y REM0V1BLE CIRUGÍA - ESTÈTICA

Knric Rafael Cardona i Rosa Maria Mas López van unir-se en matrimoni el divendres, dia 17 de maig, a la parròquia de Sant Pere Octavià.

Aniversari. El proper 15 de juny, l'Òptica Mira-sol celebra el 20è aniversari de l'obertura de la seva botiga al carrer de l'Endevallada, número 15. La botiga té un extens assortit d'ulleres graduades i de sol, termòmetres i baròmetres i lents de contacte, a més de garantir un servei complet d'atenció als clients.

èdica Pediatria

BIANQUEAMIENTO

Rbla. Ribatallada, 2 0 - l r 3 a Tel. 6 7 4 7 2 16 Sant Cugat Turno por las tardes

Gabinet mèdic quirúrgic

«JOSEP M. COAOHtNAS CASAJtAMONA p-«Kfettía, asma míwttí Mora» ammtftin 8 M * . «feataltada, i-0 1r 3 * Sant Cagat ««747216

Tocoginecologia-Obstetrícia * Or. JUAN JOSÉ GÓMEZ CA8EZA

mumm i C A U & &

<ttt21,twp(3.Sw»Cw9«t » S89 89 89-675 * T »

Podologia M»faWa»<Íatjiéu.<m«a piaMBttMtGa*. 4 $ t * t , ta&àmet, cm*g* dtí peu. Horws-*

• Cirurgia i medicina estètica

OtettMteignBt&tagig Hwtteenrtitix*» FMntttc Montgat 25-27 tr2» SartCu9M.WS8»13ar

•*m*.. EUGÈNIA FDS2.-QOUUt WÇftHK, Ptmm. Santa», Caga SuSaS, • Oftà. « M A M A K T f t f f i Z t f l S O K t * Aj)ftí>. « U T MEDFIAT Av Catafc**», SS6, flbttNrfcn > (prasatagn 1 * * 1 S a o t G u s a . » 5 * 9 3 1 13 Híwoomíingvtíeí, «NPHJ» CAWOSA UMEOA FtaMeaeMpraga&jS·gMtS·.SantÇu» fittíntm- Medtob» adotacent Av H m * . aaurgWiaCT ^ ^ S*inCa,2-8.3rpit.a4rtCu9*t *í?4S7ftí**»3W** • W S A . ANSA

• Cirurgia general sense ingrés

Dra.M. Àngela Font Pons Dra.M. Neus Benito Bujosa Av. Torreblanca 2-B • 3r A despatx 7 Tel. 5 8 9 11 2 7 * 7 2 7 39 98 St. Cugat

^wviftwifJrtflflift. MoflM tyjaiMli iii.n1a< CENTRE DE REHABILITACIÓ

Att<lal»lMHV»va*r4(tte 6»ra Cugat

FUNCIONAL

«TttftAAttLPaiseuiae 8 T 4 7 4 0 & • t t R . «HWQtttE CAYUSLA F O N *

SUSANA NICOLETTI

tHwtflWtp. ftrtotftoit) aurm iiwii. (TBiwmm. RMMpauaa.fttfKionc PnancaeoMúfa0B$t~ 3-,3ra» 8apt Cugat y674«811ft«989tl4S

•32S4175 • . * » « • « « » « 8 * . ANTONI Pt$Aft*0&0KA

Psicologia

ttèttBtogtei<**u*iteA3&ttiMaé -

C / S a n t A n t o n i , 74 Tel. 6 7 4 74 3 7

Ml6w*t»ne*,8,*·6.SaBtCw(Bt • CENTRE O I PJMOeiftetA CLÍNICA T n » t o t » t f * # » r a i « W f c M * la p«rt». Mers, i«*jta<cet»*«a<***. * t C a t * teya 2t, 3 f l 4 Sart Cagat

««•HM»

•CAffl«aLACA«mi.O ftocatagia pittttBmBB4fap«MNtadge VSa. $-7 It 2a S a * Cugat «SW « 1 5

« m J Ó f t l t CASANOVA

• CENTRE PSICOTEftAnA 0BL VALLÈS P»«otofl^paqutama,to{((S>èdte.(*teç»t)r Gaites, 5 3 n ' « SsntOfljat

* "'"' ^*t&L2&

Traumatologia çr*

TteumatMegía onepMia ASC. ftavtala, A» Ibftebtanca. 2-4, aa-lft, SsntÇBgjkt

Servei d e Psicologia

«ses40si

« M L OOZB QE LA TOUR « W O

« llit A ^ r T Ò ^ M S D U A Í M O C A ^ W < > · RAf'l<aak^e^^nloa«blaCBn1y||pB^ > t. Síint Cugat W«»4344-«30S*Sa$

TiBUMMoga Columna i aiqutnS; * > ^jrwWapca, 2-8. PdfeSnta. SmrQBgtt

«*K«7»

Clínica i Psiquiàtrica Servei d'orientació i Tractament d e les

^..i—.......™™

M»i)jmto

• JOKBP OOMMQO PBCB •CWA.PAUEW* PtoodogiaftHMBjj&^HJflall^fllffijuBati4fr Itoroatcfegla, ortopèdia «niwlfaFlal'tl^ pefauafr, testem* aratft&MaMia, p**>- flaW*PWHW»,H»í»t<^P««c«fltelÈ^' tenspa HmMOXMnguda· frt«ioa»e*to- biance, 2-* 2a-to Sant Cugat. V f g t * « M . j $ « r . . t o ta, $**CUB»I. t«a» I

Pulmó i cor

Institut Psico-Mèdic Sant Cugat

W

II^II

addiccions U n i t a t d e Tabaquisme

Edifici TORRE BLANCA Av. Torre Blanca, 2 - 8, 3r B 0 8 1 9 0 Sani Cugat del Vallès

Ofcwgia Ortopèdica t

(Barcelona)

Tel. 5 8 9 3 7 8 7 fttt$i«E,MitK * . * » SartOagm.

F a x 5 8 9 35 18

24 Societat

ELS4CANTONS Divendres, 24 de maig de 1996

La

r a d i o g r a f i a

G E G A N T E R S

Els gegants han ballat amb molts s.mti

iga-li Joan

I

T R A B U C A I R E S

per la festa

major Foto- ARXIU TOT SANT CUGAT

L'entitat, fundada el 1987i que té els "tornavisites" com una de les seves principals activitats, ha augmentat en socis i propostes a l'entorn d'unes tradicions força arrelades al país

Geganters, trabucaires, diables i grallers per donar llum, so i foc a les festes del poble Recorden, amb un entusiasme indescriptiu, l'actuació de geganters i trabucaires en la inauguració dels Jocs Paralímpics a l'Estadi de Montjuïc el 1992

I'HANCKSC CARBÓ

- Sant Cugat -

* * T CÜ&*

Data de fundació: 27 de maig de 1987 Socis: 72 Quota: No en tenen. Depenen de l'Ajuntament Local: Casa de Cultura.' 5891382 President: Pere Royo

Els Geganters i Trabucaires van néixer el 1987 arran del bateig del Joan i la Marieta, els gegants de la nostra vila. Un anunci al Tot Sant Cugat demanava p e r s o n e s que volguessin traginar sobre l'esquena aquestes figures que ja han esdevingut emblemàtiques per a Sant Cugat. L'alcalde d'aquells temps, Oriol Nicolau, va voler que també Sant Cugat s'afegís a la llarga llista de poblacions que tenen gegants. Els santcugatencs, però, són dels més bells i dels més alts. Això fa que siguin di-

fícils de portar, no pel pes sinó per l'equilibri que comporta l'alçada. Ks va encarregar a Joan Tortosa, artista local i persona viculada a les tradicions del poble, que busqués informació del tema. No es té notícia de l'existència de geganters a Sant Cugat. Tortosa va creure que calia donar-los els noms del ball que per la festa major es balla a Sant Cugat. El Joan, amb el vano, i la Marieta, amb el ram, van esdevenir amb vestits tradicionals de pagesos els nostres gegants. Es va encarregar al mestre Casserras de Solsona, un artista en la confecció de gegants, la creació dels del poble.

En un acte emotiu i molt concorregut, apadrinats pels gegants de Rubí i de la plaça del Pi de Barcelona, el 1987 es van batejar els gegants i, de forma paral·lela, l'entitat que els porta. Amb el temps, a l'entitat s'hi han afegit trabucaires, grallers i diables. Cap d'ells no paga cap quota, ja que l'entitat depèn pressupostàriament de l'Ajuntament. Si és necessari, per a aspectes concrets es mouen per buscar subvencions. Uns gegants que amb el temps s'han guardat al pavelló, a la casa Mònaco, al cementiri i darrerament el casal cultural de Mira-sol. Viatgen amb autocar o camió i cada any han de ser

repintats i revisats. Es desm u n t e n en tres parts: els braços, els cap i el cos i el cavallet. No assagen, excepte pel Pagali Joan, ja que és obligat que per la festa major el Joan i la Marieta ballin. El seus portadors i portadores, que tenen com a aglutinador en Pep Miramunt, sempre que surten es vesteixen a m b el mocador blau, una camisa de ratlles, uns pantalons llargs blaus i vambes. Un vestit que no es posen els dijous a la Casa de Cultura quan es troben regularment al vespre per planificar, decidir i engrescar-se mútuament pel futur de l'entitat.

Societat 25

ELS4CArYTOiNS Divendres, 24 de maig de 1996

La

G E G A N T E R S

I

r a d i o g r a f i a

T R A B U C A I R E S

Els "tomavisites", que fan els geganters i els trabucaires, han esdevingut les activitats que permeten conèixer altres entitats del país que fan el mateix i que els asseguren una sèrie de sortides. Enguany també en faran els diables.

La Trobada Gegantera i el corre-foc de la festa major marquen el calendari de l'entitat Estan preparant per a aquest estiu la primer col·lectiva a l'estranger F.C.

Si bé el 1987 arrencaven els geganters, va ser el 1988 quan, en el marc de la festa major, es van estrenar els trabucaires. Acompanyats per les colles de Sant Andreu i una del Bages, van recórrer Sant Cugat. Cada persona trabuca dos quilos de pólvora, que representen unes cent tirades. Cal força i saber fer un bon ús de l'estri. En la mateixa línia que els geganters, vesteixen amb camisa de ratlles, bar-

retina lila, pantalons sota genoll marrons, mitjons blancs i espardenyes. Es troben alguna vegada per assajar i darrerament a Sant Cugat surten per la festa major amb els diables pel correfoc. Abans feien la tradicional despertada, i fins i tot havien sortit amb la cercavila del pregó. Han estat en tomavisites i fins i tot han viatjat a San Adríàn (Navarra) i, a tall anecdòtic, al poble de 27 habitants de la parròquia d'Ortó, on van revolucionar la vila. Pep Quintana és el responsable de les dotze persones que

formen el grup. Amb menys anys d'història, els diables en fa quatre que surten per la festa major. Amb un vestit tot negre i roig, capa, pantalons llargs i sabates adients, entre tots porten les 500 carretes que van distribuint per fer el treball personal o les figures conjuntes. Es troben per assajar sobretot abans de la festa gran. Marta Pla, una de les responsables, espera que amb l'engegament dels tomavisites puguin començar a fer sortides fora de la vila. Dos grups que estan ja cohe-

sionats i relacionats amb els geganters que necessiten una colla de grallers que a poc a poc es va formant, si bé cal ampliar-la. Ara per ara en són quatre. Tota una entitat que marca el ritme viu de la vila. Han estat a les primeres trobades geganteres de Catalunya i han voltat, per exemple, per Allela i Sant Julià de Lòria, al Principat d'Andorra. Anualment a Sant Cugat actuen en alguna festa major de districte i mai han faltat a la Festa de Tardor, com en algunes inauguracions o actes importants que

sortida

s'organitzen des de l'Ajuntament. Menció a part mereix la trobada gegantera que es fa per la festa major: De vuit a dotze colles es troben per fer diferents itineraris i concentrar-se després al monestir. Després, col·lectivament van fins al parc de Torreblanca per fer un ball final. Ur\ esforç que estan intensificant per poder anar aquest estiu a Suècia en una trobada que es farà a la població de Gaïle, a 50 quilòmetres d'Estocolm. Sant Cugat viatjarà una vegada més per Europa.

ELS4CANTON3

Classificats

26

Divendres. 24demaig

guia pràc tica

589.2481-

• SUPERMERCAT VILARÓ 589 35J12

3Bste ALUMINI i VIDRE EXPOSICIÓ I VENDA:

• DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS. S.L. Urgències 24 h. C/ Sabadell, 23 Sant Cugat

VALLDOREIX, 53 TALLER: ORIENT, 68 TEL. 675 29 02

674 69 45.

FAX675 2 8 6 1

• GIMNÀS SANT CUGAT C/ Anselm Clavè, 20 Baixos 675 0 3 5 1

• TALLER GERONI MORAGAS Av. Viladelprat. 79 fí?4 .Vi 48

•UESC C/ Cànovas del Castillo, 9 6752390

• H Í P I C A C A N CALDES M a s i a C a n C a l d e s , s/n saaj3Q-45-- - - - -

• ESTANC M O N E S T R

• CUINES JAUME DÍAZ Rbla. del Celler, 17

Plaça Octavià, 3

l·^?

VICOMCA

• FOAP S.A. BANYS C/ Rius i Taulet. 27

• LA FAUNA. Rambla del Celler, 35-37

674 05 03 675 56 54

COMUNITATS DE PROPIETARIS C / S a n t A n t o n i , 10

• EUROPA C/ Alfons Sala, 24

• BAR GRANJA CANDIM C/ La Mina, 19 • BAR MUSICAL Karaoke La Bohèmia Av Catalunya, 14

•ANTENEX C/ Àngel Guimerà. 2 5B92247

• NOVA ELÈCTRICA SANT CUGAT Rbla. del Celler, 91

• COPY-GRAFIC C/ Can Matas, 8.

Wt/id

6753653

• COPISTERIA THER C/ Sant Antoni, 24. saa 74 42

W

• GRANJA LA SORT C/ de la Sort, 3

67471£4

•TOBELLA C Santiago Rusinol. 49 674.0657

• VILAR ELECTROLLAR, S.A. C/ Santa Maria, 20

•CABANAS O Santiago Rusinol, 54 A74 ÍX 40

•CUGART C/ Torrent de la Bomba. 14

• D G . D ASSEGURANCES Rambla del Celler, 95. -

•CICLES CARDONA C/ Valldoreix, 41 67415-09

• FLORS RIERA Ptge Sant Antoni, 13

• FINQUES BACHS C/ Hospital, 41

674 I 3 8 ! : S Z S 1 A 2 Q

5aajno7

• FLORISTERIA SANT JORDI C/Sant Jordi, 39

•FINQUES GIRONELLA Pena de I l · l a c i ó

674 1053

6747254

• ROSA M. SEGURA C/ Santa Maria, 8

• FINQUES SAKA C/ Valldoreix, 60

589 64.75

674 67 15 589 33 86

Obert tot l'any Rambla del Celler, 15

58921 15

67426-81

• L'ACADÈMIA C/ Balmes. 39

• FLECA MARÍ Plaça Borràs, 1. Mira-sol

675 44 58

• MÚSICA. Classes de guitarra (elèctrica i clàssica), piano i teclats electrònics. Harmonia i composició.

d'assessorament administratiu.

• Fansea

Assegurances generals i

..

• VINS NOÉ, S.A. B a i x a d a Sant Sever, 4 589 1983

administració d e (inques. • INSTAL·LACIONS TETE Ptge Torreblanca, 9 • Scnncgo RussmvoJ, 32

569 00 79

'el 58917 02 ttx 589 27 74

• J.P. PARRA C, Enric Granados, 15 - local 7 589 06 42

• J.G. ASSOCIATS PI Barcelona. 9 - baixos 6 / 5 30 12

• AUTOESCOLA CASAS C/ Martorell, 47 674 14 97

• FILACAR Ctra. Cerdanyola. 8 569 0991

• LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/n

Ctra. Cerdanyola, 67-71 7359300

-errer i Guardia s,n Tíl ÍB9 30 0' Fa)6"4 24 8€ 08*90 Sani Cuga: del Valies da.3"t"V2-

•ZOOM. Centre de la imatge Cl Santa Mana, 14 6 7 5 5 6 74

• FUSTERIA EBENISTERIA. 699 67 46 - 674 73 66

• FUSTERIA EBENISTERIA LS Cl Camí de a Creu, 14 - t a xos 1a 5c'.^4.'5J

- - - - -

674 8? '5 .' rV-J r5 .5

674 01 60

• PATUFET C: Sani Jord , 22

674 38 97

• FINQUES SERIN Plaça Augusta. 4 - baixos 674 12 0 4 - F a * 674 1181

• ÒRGAN Plaça Octavià, 7 674 32 06 -

•ARENASAN Especialitats en lloguers. Endavallada 21 bxs TBL5B9A5J86-

674 4223

.

......

• ANTONI CAMPOS C. Francesc Moragas. 21 674 OS 82

674 <2B5

• SPRINT IDIOMES C ; Francesc Moragas. 8

• J . MIRET Mercat de Torreblanca. parada 1-42 675 53 53

•PERRUQUERIA PRESENZA

• ESTELA C/ Santa Maria, 18

C/ Martorell, 20

..

Sfl94£51 ..

• PAPARAZZI PI. Dr. G a l t e s , 2 675 0852 • T O T PUNT C / S a n t A n t o n i . 19 674 0097

536 05 01

• MÀRMOLES SANT CUGAT C/ Can Fatjó dels Aurons - Cl Campoamor, 1 2 - Nau 3 675 51 08

589 19 3 !

• TALLEDA RICOMA C/Balmes, 11

._

• SUMINISTROS VALLDOREIX C ; Mossèn Jacm! Verdaguer. 107

mm

674 1 4 5 3 _ -

• EURASIA TOYS Plaça Coll, 9

C/ Santa Maria. 44

...

• HIDROFLOR Av. Joan Borràs, 54. Valldoreix 674 75 98

•CARRE MOBLES C/ Francesc Moragas. 33 674 (39 95 - 674 15 50

• CASAJUANA. Galeries Sant Jordi. C/ Santiago Rusinol, 37 - Cl Major, 6 569 22 32

• ANNA FUSET JOIES Cl Santiago Rusihol, 45

589 7028 • LA F E S T A C Santiago Rusinol 8

• CONSTRUALPA C Santa M a n a 9 - 1r l a 589 31 51 •CCINSTRUCCIONES Reformes - Torres Noves 574 63 36 • D4 C O N S T R U C CIONS C ; Valldoreix. 10 D7-J 65 38 •MARCOVE C> Sant E s t e v e 2 9 074 05 07

• SERRALLERIA TIERRAI COMAS C.B. C/ Mozart. 9. Barcelona

_ _.

58226-38

• MANTSERV, S.A. Av. Catalunya, 18 fizt£05a-._

•MAILING VALLÈS, S.L. C/Sant Domènec, 10-baixos 5SSL23LH

d ' Sant Jordi, 29 - Rbla. Can Mora 5 8 9 0 2 6 6 .-

•TINTORERIA SANT CUGAT C/Saníago Rusinol, 35 fi74 f i K1

•TINTORERIA SANT CUGAT C/ Alfons Sala, 2 6Z4J4I£L

• ASSOCIACIÓ RADIO TAXI 589 4 4 2 2 - 6 7 5 5 1 5 !

•VIATJES EUROCLOT Mercat Torreblanca •USSIATOURS C/Plana de l'Hospital, 10

• CANSALADERIA JULIANA C/ Francesc Moragas, 26

•ORNALLAR C/Martorell. 5 9 cant. C/ Alfons Sala

ÀTICS OCASIÓ

• A L A VORA PLAÇA MONESTIR. Àtic de 2 hab., menjador saló, cuina, bany nou i terrassa. 11.000.000 674-7254_(Fincas Gironella)

• ÀTIC DÚPLEX de luxe. Zona Cl Àtvarez. 190 m2, consta de 4 hab., hab. planxa, saló menjador amb xemeneia, 40 m2. Estudi en dúplex de 60 m2, terrassa. Barbacoa, tres places de pàrquing. Jardí i piscina comunitaris. 49.000.000 874 (M 97 (Fincas Sant

Cugat)

• Z O N A CENTRE. Àtic de 4 hab., menjador saló, cuina, bany, lavabo, terrassa de 30 m2. 23.000.000 . Gironella)

• ÀTIC Z. ALTA, 150 m2 + 1 8 m2 terrassa, 4 hab., 2 banys, calefac., llar de foc, 1 pi. pàrquing, molt bon estat. 29.000.000 tZtLBZH (Finques

Saka)

•CASA EN VENDA

674 55 80 ÀTJCS

C/ Valldoreix, 4 5 - 4 7 6^4 5 3 35 • 674 5 1 f l 4 _ _

• REPARACIÓ DEL CALÇAT SABATA Cl Francesc Moragas. 6 675 32 74

• ÀTIC DÚPLEX. Zona Mercat Nou. 120 m2 + 20 m2 terrassa, 4 hab., saló menjador amb xemeneia, cuina «office», 1 bany, 1 lavabo, calefacció, marbre, parquet, PVC i dimalit, pàrquing i traster opcional preciós. 22.000.000 8753355^5892643(KSA Gestió Immobi-

liària). • REPARACIONS DE CALÇAT

i còpies de claus C/Sol, 16 674 9 0 9 7

• REPARACIONS DE CALÇAT i còpies de claus C/Sol. Mercat de Torreblanca •SABATERIA BOLONIA C/ S a n t J o r d i , 2 4 5892954

• TALLER ELECTROSOL

C/ Sol, 19 674^3638--

674 7254

875*498

•CUCARRÓ Cl Santiago Rusinol, 30

•AUX-VYD C/ Alfons Sala, 5 0 5891Z9SL

675-4006

• Z O N A PARC CENTRAL. Nou. 4 hab., amb armaris de paret, cuina «office», ampli menjador saló, 2 banys, lavabo, terrassa, dues places de pàrquing, pis amb excel·lents acabats, tot exterior, sol tot el dia. Zona comunitària. 46.000.000

67472-54 (Fincas

539.52*1.

• TEIXIDÓ ÒPTICA C/ Sant Jordi. 30 589449

• FORMAS PERRUQUERIA C/Elies Rogent, 18 A (a tocar mercat Torreblanca)

Cugat)

589 (0 25

•LABRASERIA PI. Pere San, 6

•TATERS Cl Sant A n t o n i , 6 2 67555H6

589 00 14 • MAJIK

674 5854

•THECARTOON CENTER C/ Martorell, 1 - cant C/ Santa Maria

• EGA MOBLES Cl Cànovas del Castillo, 2 - local 2

12

• JOIERIA AUGUET C/ Santiago Rusinol, 40

•TINTORERIA SANT CUGAT

SZ4JHS1 • FIOTTO C/ Sant Jordi, 3 2 5S9Ü605

218 1996

5895012258950

• ESPORTS TERRANEU Cl Sant Antoni, 15

-

•INSTALACIONES A. ZAMORA, S.L C/ Mossèn Cintor Verdaguer, 18. Valldoreix

674 00 14

• SUPER-NATURAL aAnsehiClavé,1.Obert també rjssabte b r d a 675 59 53

6755755

•PROMUSA Av T o r r e b l a n c a , 2-8 559 17 32

• POLLERIA SANT CUGAT Mercat Torreblanca. pda. 1-5

674 62C2

• MATERIALS DE LA CONSTRUCCIÓ, FOAP C: Rius i Taulet. 27 674 35 33

•GARDEN ROCAMORA C/Llaceres. 12

58903 74

•TINTORERIA SANT CUGAT Rambla RibataHada, 34

•PERYBEN

589 3289-.

674 (5 32

• CLUB NATACIÓ SANT CUGAT C/ Camí Crist Treballador, s/n

•COPERSE C / S a n t E s t e v e , 11 K74K>X.imaiKlll1

• ÀTIC DÚPLEX NOU. Zona Parc Central. Superi, const. 215 m2, 3 hab., estudi 100 m2, 2 banys, saló ampli, luxe. Preinstal.lació aire condicionat, parquet, PVC, armaris de paret, terrassa. Sol. Piscines comunitàries. 31.000.000 874 1M 87 (Ftncas Sant

C Sant Antoni, 1

....

• SOLSONA C Rosselló, 2

6740060

• ARMAN'S Plaça Augusta, 2

• VALLÈS NET Cl Sant R a m o n , 4 67489.18

675 49 43

5 6 9 1 4 16

675 1369

• MÀRMOLESI GRANITOS GUIMAR Cl Stravinski, 8. Pol. Can Jardí. Rubí

• PROGRAM ACCÉS Cl Santiago Rusinol, 14 • VALLÈSTECNOLÒGIC Plaça Unió, 3

•T.M.G. E x p o s i c i ó I vendes Alfons Sala 3 6 Tal 6755653 - ... _

•RANGO10 C/Pous, 13-local 1

• MARCS VALLÈS C/Vallès 23

•JOGUINES MARGA

£75 22 0 !

• UNEA DIRECTA C/ Enrique Granados, 15-local8

fíTspasa

Ctra. de Terrassa 97 08191 RUBÍ

5893300

•GERD Plaça Pere San, 9

Mercat Torreblanca. pda. 104

Tel. 699 38 98 Fax 588 24 53

^r

674 4 7 0 4

675 30 65

• TRINITY Rbla. Can Mora 18

•PERRUQUERIA DURDAN C Santiago Rusinol. 2 -enti. 2

• RENAULT-ACERSA

674 36 94

cr-i w . i -

Torreblanca, 13 íztsajai

• PNEUMÀTICS SANT CUGAT C/ Anselm Clavé, 16-18 «75 2» .q/907 «10

• ATELIER BLAU Av. Torreblanca, 2

674 58 62

•TUBAU C7 Latorre, 14

•TALLERESMENA

«74 1182

• RESIDÈNCIA SANT SALVADOR 3a Edat C/ Sant Salvador, 47 - torre

589 38 :3

• WAY-IN C G ' o n a 16 C; Rius i Taulet 2, pral. Sant Cugat

__

• PERRUQUERIA CARNÉI BOSCH C/Francesc Moragas, 29

674 (4.82

6755309

675 15 56

• MÚSICA I DANSA FUSIÓ C Cànovas del Castillo. 20

674 33 3'

Mercat Torreblanca pdes. 1.6-1.7

• FINQUES SANT CUGAT C/ Dr. Murillo, 14

• APPLE CENTER Plaça Unió, 3

674 03 93

•SAGARRA C/ Endavallada, 22

5B92Q0O

• MOTO RALLY PEUGEOT

•CAMPMANY C/Valldoreix, 16 C/ Martorell, 15

...

Ctra. Cerdanyola, 55

• J . LLAMAS Cl Valldoreix. 14

•NOVAULA C Vaiidceix 22 Sant Cugat

• DOMÈNEC AYALA Cl Carme. 31 674 7? 42

• ADMINISTRACIÓ NÚM. 2 Cl Major, 33 (Junt Monestir)

no4

674 07 71

• F O T O V Í D E O F.R. Rambla del Celler, 93 fi74 79 fifl

• CELLER CAL CABALLU Nova ubicació: C/ Plana Hospital, 3-5 674 0169

• LA LIONESA C/ Valldoreix, 79

675.218!

G E S T I Ó , S.A.

•TALLERS TORNER Cl P l a n a d e l'Hospital, 3 5 «74 m m

Jardins i Piscines C/ Rius i Taulet, 2 0 S74fiS47

• COAP C/ Villa, 22

SANT C U G A T

Servei

675-02-67

675 01 75

• FLECA LA GARRIGA.

5896561 o30fl4S45 IS

675 42 03

5&9JZ.42.

• EL PONT C/ Girona, 3

589Ü2 7!

• JORDI MERCADÉ C/ Creu, 6-8, 2n 3a

569 49 12

• BLUE MOON C/ Major, 16. Horari: 9.30-13.30 h 16.30-20.30 h

675 28 64

• MERMELADA EXPRÉS C/ Valldoreix, 56

6Z163£2

•TABOADA. PERRUQUERIA MASCULINA

•FERRON

569/185

• BONAVENTURA ARAN CORBELLA Rbla. Ribatallada 6-5

•ARWENBOUDQUE C/ Elies Rogent, 52

F IROME • TIEN 21 C/ Valldoreix, 44

674-8915

Rbla. Can Mora, 10

STL·JSJO.

«75 P4 m

•CEYLAN C/ CastiUejos, 9

(Plaça Barcelona)

•TALLER MECÀNIC P. CANALS Cl Sant Llorenç, 27

T 6 7 5 17 01

6755260

674 13 05

• ADMINISTRACIÓ NÚM. 1 C/ Valldoreix, 67 A

• PERRUQUERIA A. SALINAS C/ Sant Jordi, 25

5S9578S

674-0174.

SartCugitdH Vallès

908 8 9 S I 3 6

589 0023 -

589 6 1 6 3 .

• HfPlCA SEVERINO Pg. Calado, 12

C> Santiago Rusinol, 2 3 674 03 OB -

«74 18 77

• SANBER-5 C; Anselm Clavé. 20 «74 45 71

•SANT CUGAT ESPORTS S.L.

• CAL CRISPIN

• INDUBRUC Av. Ragull, 9-19

589 5 5 4 9 .

•HfPlCA SANT CUGAT Av.CateCatefenes-Rrca

P ç a Quatre Cantons S t d TaLSTAJQ&t

• CL. DENTAL BANARES C/ Francesc Moragas, 8 - 2n

• JOIERIA SPADA C7 Balmes, 39 - 1 r dta.

K7d 11 40

674 74 49

Tel. urgències

674.99 40

SZ4J&B2

• PAPIOL -VENDA I NETEJA C/ Cànovas del Castillo, 4 874 BS OO

• MENJARS PREPARATS TASTA'M 509 29 291SBS 35 35

• JOIERIA MIREIA'S C/ Valldoreix, 33

•SQUASH SANT CUGAT C/ Sant Jordi, 33-35

• PÀRQIHNG TORREBLANCA Av. Torreblanca, 2-8 - local garatge

de 1996

.

• PIS ÀTIC. Cl Alfons Sala, 4 hab., 1 bany, 1 lavabo amb dubta, 40 m2 de terrassa, 1 plaça de pàrquing. 22.000.000 674.7IZ6 - - . . _ . . . (Inmarba, S.A.)

• PROP MONESTIR. 2 hab., menjador saló, cuina, bairry, dues terrasses. Possibilitat de pàrquing. 11.000.000 6747254(Fincas Gironella)

ÀTICS NOUS • ÀTIC DÚPLEXNOU. Zona C/ Solsona. Suport. const. 156,50 m 2 , 3 hab., 2 banys, saló 30 m2, preinstal.lació aire condicionat, parquet, armaris de paret, terrassa, etc. Piscina comunitària. 31.000.000 67t08-S7_ (Fincas Sant

Cugat)

Z.Can Cortés, 100 m2 + pàrquing, molt bon estat, terreny 500 m2.10.000.000 6748715 (Finques

Saka)

• CASA A LA FLORESTA. 90 m2, 4 hab. + 1 hab. separada, jardí particular 200 m2, 17.000.000 6746715 (Finques

Saka)

• FIROME Comunitats de propietaris 7-675 ( 7 0 !

• FIROME Venta pisos 7.6751701

• CONJUNT RESIDENCIAL Set-Vall Valldoreix. A cinc minuts estació. Torre 235 m2, 4-5 Dormitoris, Menjador-Estar 38 m2, Cuina-Office equipada, 3 Banys, Estudi 30 m2, Garatge, Calefacció, Jardí privat 600 m2, Acabats i distribució al seu gust.42.500.000 Ptes. VICOMÇA-FIROME. T 675 17 01 • FIROME Comunitats de propietaris 7 875 1701

COMPREM SOLARS H67Ï-Í701

Classificats

ELS-íCANIONS Divendres, 24 de maig de 1996 des de 1.700.000 674 7776

(Inmarba, S.A.) •CASA ADOSSADA 240 m2, a prop estació, 2 pàrquing, tot en perfecte estat. 43.000.000 6254324

•C/ABAD D'AVINYÓ n s 14 (Z. Monasterio) Varias medidas. Desde 7.500 pts./hTes

(Finques Roca) • SANT CUGAT. Casa 3 hab., 16.000.000 ptas., totalmente reformada, financiable. sin entrada. jAprovéchala! Trato directo. S89B7 01

• PARC C E N T R A L Pisos de 120 m2, 4 hab., piscina comunitària i places de pàrquing. Preu a convenir. 674 08 97.

(Fincas Sant Cugat)

• LOCAL 170 m2,C/ Camí Colomer, 2 portes al carrer, en venda o lloguer, 25.000.000 o 160.000 ptes./mes. 625 43 24

(Finques Roca) • ES VEN LOCAL de 500 m2 520J255

• PIS 80 m2, nou a estrenar, 3 hab., 2 banys, tot exterior, pàrquing opcional.14.500.000 675

4324.-

(Finques Roca) • PIS DE NOVA CONSTRUCCIÓ. 60 m2, acabats de 1a qualitat, 2 dormitoris. 13.500.000 674 1204-674 11 SI

• EMPRESA NECESSITA LLOGAR MAGATZEM, de 200 a 500 m2. Zona entrades a Sant Cugat, fàcil accés, càrrega i descàrrega. 67408 39

(Srta. Maribel)

(Serin)

• PIS PER ESTRENAR de 3 hab., cuina equipada, menjador saló, bany, lavabo, jardí particular de 150 m2. Pàrquing i traster. Tot exterior. Acabats de qualitat. 29.000.000 K7A77Ü4

• ZONA TORREBLANCA. Places de garatge

(Fincas Gironella) • PIS RESIDENCIAL planta baixa 100 m2

+ 80 m2 jardí, 3 dorm., 2 banys, 2 pàrquings i traster. Nou a estrenar. 26.800.000. 675 43 Pi

(Finques Roca) • PISOS NOUS PER ESTRENAR. En diverses zones de Sant Cugat. Pisos de 2 a 5 hab., 2 banys complets, menjador saló, cuina "Office». terrassa, calefacció... 6747254

(Fincas Gironella) • SANT CUGAT pis de 3 hab., banys, cuina, saló menjador, balcó, ascensor, exterior i assolellat. 12.700.000 580 36 69 -530 98 54

d'alumini i portes d'ember.19.000.000

banys complets, terrassa. Pàrquing. 32.000.000

smiKRii.sanM.·n

(Foto Piso Cerdanyola) 674 (W 97 (Fincas Sant Cugat) • SANT CUGAT pre! ciós pis de 120 m i 4 • A PROP DE P. DE hab. A l'av. Alfons LA CREU. Sala, 2 banys, saló Pis de 150 m ! , commenjador, cuina post de 4 hab. doequipada, ascensor, bles, cuina «office», calefacció, pàrquing, dos banys i un lavaassolellat, finestres bo, saló menjador de d'alumini. 26.500.000 45 nr. Jardí de 120 580 8669^58098 54 . nf. 37.000.000 _ _ (Foto Piso Cerdanyola) 674 08 37 (Fincas Sant Cugat) • S A N T CUGAT P. • FIROME Cànovas, pis de 4 Comunitats de prohab. (3 dobles), 120 pietaris m'. 2 banys, cuina 7.675 17 01 . _ .•office», balcó, entresolats, ascensor, • FIROME calefacció, exterior, Venta pisos pàrquing, assolellat. J. 62517 01 .._ 21.500.000

(Foto Piso Cerdanyola) *ifín Hfí /M - Wl flft fi4 (Foto Piso Cerdanyola) • SANT CUGAT pis maco de 90 m2 i 3 hab., 2 banys complets, saló menjador, cuina «office», 2 balcons, ascensor, cale- • PARTICULAR, facció, tot exterior. planta baixa tot extepàrquing opcional, rior, 70m2, zona Sant assolellat. Francesc, cuina i 14.800.000 bany reformats, 3 habitacions, saló men%6aOS6 69 - 580 98 54 . (Foto Piso Cerdanyola) jador, pati exterior, 2 trasters. Per entregar el 6/97. 12.300.000 • SANT CUGAT pre(de14a15'30h) ciós pis al cl Alfons Sala, amb 3 hab., ToL6.74S.l-ZO- . . . 110m2, bany complet reformat, lavabo, • A PROP saló menjador de 35 C/ Cànovas del Casm2, cuina equipada, tillo. Té 160 m*. consta de 4 hab., saló terrassa de 25 m2, ascensor, calefacció, menjador de 45 m*. cuina «office», 2 exterior, finestres

•C/.Mariné130m2. Menjador-Estar 35m2 3 Dormitoris (2 suite). 2 Banys complerts, Cuina equipada, Safareig, Terrassa, 2 Places d'aparcament (1 doble), Traster, Armaris encastats. Calefacció, Fusteria exterior d'alumini, Jardí comunitari amb piscina. 33.000.000 Res. VICOMÇA-FIROME T. 675 17 01 •FIROME COMPREM SOLARS 1.6761701

fice», 2 places de pàrquing. Zona comunitària amb jardí i piscina. Exterior. 28.500.000

molt bona vista, pàrquing. 22.000.000

624-52-04--- 675-43 02.

• PISOS OCASIÓ. Zona Monestir, 75 m\ menjador 20 nr, cuina, 3 hab., 4 bany, safareig, terrassa 4 nr, ascensor, sol. tardes, vistes a Montserrat, perfecte estat 11.600.000

• RUBÍ. C/ Duran i Bas, 90 m ! , 4 hab.. cambra bany completa, sol de matins. menjador 24 m-, places de pàrquing opcionals. 10.500.000

675 33

(Incusa)

(Serin)

(Imdesa) • CV RIUS I TAULET 160 m-, 4 hab.. 2 banys, saló-menjador, cuina "Office». terrassa, plaça de pàrquing. 27.500.000 674 57 04 - 675 43 02

(Imdesa)

• PLANTA BAIXA amb jardí a zona residencial, 4 dormitoris. 2 banys, cuina, totalment renovat, piscina, pàrquing. 38.000.000 '

674 57 04-675 43 02

(Imdesa) •ClVILLA. Oportunitat. Apartament estudi estil americà, bany complet i terrassa. 6.500.000 674 08 97

(Fincas Sant Cugat) •OPORTUNITAT. Tracte directe Pis 4 hab , assolellat, en casa amb jardí.

• PIS 110 m , 4 h a b , 2 banys, parquet, armaris, pàrquing, alt. exterior, cèntric, finca nova:3 anys. 25.000 000 (Finques Roca) • PIS DE 120 m", 4 dormitoris, 2 banys,

674 17 04-674 11 81

(Serin)

699 65 48

674 67 15

(Finques Saka) • PIS Z. CORREUS, 87 m \ 3 hab.. 1 bany. calefac, exterior, 2 pi. pàrquing. 18.000.000. 674-62J6

__..

(Finques Saka)

• RUBÍ. Av. L'Estatut. edif. nou, 85 m2. 3 hab., bany i lavabo Calefacció. Elec. Entrada 3.000.000. Resta hipoteca.

• PIS Z. CORREUS, 90 nr, 3 hab., 1 bany, calefac, pk opcional. 14.500.000.

58840

(Finques Saka)

17-58854-99

• RUBÍ. Av. L'Estatut. 75 nr, 3 hab., molt de sol. 7.250.000 699 65 48

(Incusa) • R U B Í . C/Casp. Per estrenar. Dúptex de 118 i 135 m'. De 4 a 5hab.,2i3banys, 2 terrasses. Calefacció, gas, pocs veïns. Acabats de qualitat.

4 Economia

ciación, muy interesantes. Llamar al 5 6 3 74 10

• SANT CUGAT. Sin gtos. de contrato. piso 4 hab., balcón, exterior y soleado. ,Oportunidad! Llamar al 589 74 10

• SANT CUGAT. Por 90.000 ptas. Piso 3 hab., trato directo. ,Ocasiòn! 565 67 01

• PIS Z. ESTACIÓ, 80 m2. 3 hab.. 1 bany, tot exterior. 11.500.000.

674 67 15

•S'OFEREIX VIVENDA, nova,totalment equipada, per a compartir entre dues persones. a Castellar del Vallès (a 7 km de Sabadell i a 27 km de Barcelona) Trucar a les nits T 580 30 10 •BUSCO apartament de lloguer a St. Cugat. Màxim45.000Ptes Telf.588 61 02-908 94 99 54

•II

(Finques Vallhonrat)

569 74 10 !

55^5892613

(KSA Gestió Inmobiliana)

• C/ SANTIAGO RUSINOL 1 1 0 m , 4 hab., 1 bany, 1 lavabo. saló-menjador. cuina «oflice» nova, terrassa, plaça de pàrquing. 24.150.000

625A324

• C/ DOCTOR MURILLO 130 m2, 4 hab., 2 banys, saló menjador, 35 m*, cuina «of-

674 1PQ4 -fí74 11/11

Pàrquing opcional. RFA. Nous 14.200.000 MHIIf.BUlM (Finques Vallhonrat)

• iOCASIÓN! Direct o propietarlo. 6.000.000 ptas. Piso 3 hab. Financiación: 45.000 ptas./mes, sin entrada. A 14 min. de Barcelona. 58964-60

• SANT CUGAT. Piso, part. a part., cerca estacion. |Oportunidad! Diversas posibilidades de finan-

ARENASAN • APARTAMENTO. C/Rosselló (z. estacion). Sup.60m2, hab. doble, bano compl., arm. emp., sal-com., coc. americana, suminist. contr. Alq.55.000pts

27

bano, cocina, galeria, sal-com, trza., tot ext., calefac. gas, suministr. contr. Alq.65.000pts • DÚPLEX A ESTRENAR, C/ Santiago Rosinol. Sup. 80 m2, 2 hab. dobles, bano, aseo, amplio sal-com.. calefac.,acab., alto stand., Suministr. contr. Alq. 80 OOOpts • TORRE AISLADA CON JARDÍN Y PISCINA. C/ Pere Mas (z.EI Pinar) Sup. const. 100 m2. 3 hab. bano comp., aseo, sal-com.. conchimhogar. cocina. lavad., garaje, trastero, barbacoa, suminist contr. Alq. 135.000pts • DESPACHO. C/ Sant Domènec (junto mercado Pere San). Sup. 100 m2, con divisiones. totalmente iluminado, aire acondicionado, calef a c , mobiliario, suminist. contrat., ideal para escuela Alq. 95.000 pts

T E L 589 45 66 C, ENDAVALLADA, 21 BAJOS

• PISO Cl Estapé. Sup. 70 m2, 3 hab.,

ELS/CANTONS Divendres, 10 de maig de 1996

La

benzina

LA BENZINA TORNA A APUJAR-SE

Nou record del preu de la súper S'apuja fins a 119,6 pessetes per litre El preu màxim de la benzina súper s'ha apujat deu cèntims i se situa en 119,6 pessetes, la q u a l cosa s u p o s a un n o u rècord de preus en el mercat. La b e n z i n a n o r m a l i la benzina sense plom es mantenen en el preu anterior — 1 1 6 . 1 i 113,3 p e s s e t e s respectivament—. Els gasolis s'abarateixen una pesseta. Kl gasoli tipus A (]ueda en 89,9 pessetes, el gasoli tipus B f54,4 i el tipus C, en p r e u s a m b p\-' l'alça r '

utilitzada pel consum diari de l'automòbil a l'Estat Espanyol. El mercat regula els preus de la benzina en funció de l'oferta i la d e m a n d a del p r o d u c t e . P r e c i s a m e n t per això, a q u e s t a notícia afecta bona part del parc automobilístic espan\o' Igualment es pot c o m p r s e g o n s les d a d e gasolis tendf""'

Igualment, les benzines sense plom i normal es m a n t c perquè encar' aconseguí' massi

per

...MENYS PELS SUBSCRIPTORS DE ELS 4 CANTONS

ARA TENEN UN DESCOMPTE DE 4 PESSETES PER LITRE FACI'S SUBSCRIPTOR ARA I ACONSEGUIRÀ MOLTS AVANTATGES

*

*

ide*""** &

"

*

*

*

*

*

*

*

i*<tr^ Esport de Base

Futbol Base

Ja són 50 les empreses i 20.000 els membres promotors que, a través de la Fundació, donen suport al F.C. Barcelona. Gràcies a aquests, el Club pot mantenir les activitats i les obres socials que ens fan diferents de les altres entitats esportives. Un cop més, el nostre reconeixement a les empreses i a les persones que ho fan possible, i benvingudes al Barca del futur els que encara s'hi han d'afegir. A tots,

Fes-te 'n promotor a qualsevol oficina de

Jgjt BANCA CATALANA

FUNDACIÓ FC BARCELONA

Tel. (93) 227 82 81

EU54CA]NTO]N3 Subvenció

de quatre

milions

L'Ajuntament de Sant Cugat rebrà una subvenció de la Diputació de Barcelona per elaborar un cens de comerç i indústria de la ciutat. L'àrea de Comerç vol iniciar el desenvolupament del projecte després de l'estiu. Plana 29

29

Productes

Economia

a

domicili

La directora de (Reservis, Dolors Garcés, explica a la secció Les empreses que Catservis és una empresa lligada a d'altres de Sant Cugat per poder oferir qualsevol producte a qualsevol hora de dia, a domicili. l'iutia 30

Divendres, 24 de maig de 1996

Dflhms se sabrà el nom dels exportadors guardonats

e r v e i s

Sànchez renova els serveis de neteja i clavegueram

CM. -SaatCueat-

UAjuntament va arribar a deure-li 1.500 milions de pessetes L'empresa de neteja i recollida d'escombraries Sànchez ha renovat els serveis de neteja i clavegueram del centre urbà per cinc anys més tot i el deute que arrossega de l'Ajuntament des de

fa uns anys. Segons el consistori, en total se li han arribat a deure un total de 1.500 milions de pessetes, dels quals se li ha pagat una partida de 6 0 0 milions de pessetes fa poc. Ara l'empre-

sa ha renovat el contracte dels serveis de neteja i clavegueram per cinc anys més, després de guanyar el concurs públic amb un pressupost de 120 milions de pessetes.

CM. - Sant Cugat -

L'empresa de neteja Sànchez ha renovat part dels serveis per un període de cinc anys més al nucli urbà, tot i el d e u t e que l'Ajuntament va arribar a tenir pendent de pagament des del 92. Kn total es van arribar a sumar 1.500 milions de pessetes, dels quals l'empresa santeugatenea n'ha rebut 600. Amb tot, el grup Sànchez ha acceptat la feina que lloga l'Ajuntament de Sant Cugat per un pressupost de 120 milions de pessetes. Segons ha explicat el tinent d'alcalde de Serveis Urbans, Joan Recasens, el nou servei q u e oferirà l'empresa santeugatenca assegura la neteja del centre urbà 6 dies a la setmana i 3 dies en el cas de la perifèria. Segons ha explicat Recasens, a més "es garanteix la incorporació de

Veredicte públic

L'empresa Sànchez només actua al nucli urbà de Sant Cugat. Foto: J.A. MULA

nova maquinària amb més capacitat i més potència". Sàn-

chez garateix serveis de reforç els dies de festa major i els di-

Comerç

CM.

L'àrea de Comerç de l'Ajuntament de Sant Cugat rebrà una subvenció de quatre milions de pessetes de la Diputació de Barcelona, per desenvolupar el projecte que s'ha anomenat de "caracterització del municipi". L'àrea de Comerç vol fer un cens que doni una idea de la situació i població de determinats tipus de comerços que acostumen a "obrir-se sense fer un estudi previ de la zona", segons ha explicat el regidor de Comerç de l'Ajuntament de Sant Cugat, Manel Gavaldà. L'àrea de Cometç va engegar aquest projecte fa anys, amb la intenció d'oferir un servei més complet als futurs comerciants

jous o altres dies en què es faci mercat al centre.

T e c n o l o g i a

L'Ajuntament de Sant Cugat rep una subvenció de quatre milions per fer un cens de comerç - Sant Cagat -

Un total de divuit empreses de la demarcació de la Cambra de Comerç de Terrassa han presentat la seva candidatura a la convocatòria de les Medalles al Mèrit Exportador 1995. Les medalles, que enguany es lliuren per vintè any consecutiu, tenen la finalitat de guardonar Ics empreses de la demarcació que al llarg de l'any 1995 han destacat per Li se\ a activitat exportadora. Des del m o m e n t que la Cambra de Comerç rep les candidatures, es trameten els expedients al jurat perquè se'n faci l'estudi i l'elecció dels guanyadors. l'J jurat de l'edició d'enguany està format per representants de la comissió de comerç exterior i del comitè executiu de la Cambra de Comerç de Terrassa.

de Sant Cugat. S e g o n s Gav a l d à , e s tracta d e "poder aconsellar les persones que van a l'àrea d'Urbanisme a demanar una llicència, en funció de l'oferta i la demanda de cada lloc o carrer de Sant Cugat". Gavaldà creu q u e , actualment, els comerciants que s'instal.len de nou ho fan per intuïció i, amb aquest estudi, "es pretén millorar el rendiment del comerç de la ciutat". Manel Gavaldà diu que una de les prioritats és evitar el tancament de comerços nous, cosa que ara sí passa. L'estudi es començarà després de l'estiu i es preveu que el pròxim mes de març ja es podrà disposar de les dades i conclusions que puguin facilitar la feina de cara al públic.

Empreses de Sant Cugat podran accedir als serveis de la Cambra de Comerç a través d'Internet CM.

La Cambra de Comerç de Terrassa ha presentat la inauguració dels seus serveis a través d'Internet. El nou servei que ofereix la Cambra de Terrassa materialitza un dels objectius de futur de la institució, segons han explicat els responsables de la Cambra, "com a òrgan de defensa dels interessos generals de les empreses, com a difusor de les noves tecnologies per millorar la competitivitat empresarial i com a mitjà que ofereix un servei a mida a través d'una delegació virtual de la Cambra a cada empresa". La Cambra de Terrassa entén que "l'ús de les noves tecnologies telemàtiques ja no és una opció de futur sinó que

s'ha convertit definitivament en una realitat present". Fer-ne ús significa - s e g o n s la Cambraaprofitar les oportunitats que ofereix la tècnica per millorar la gestió empresarial i augmentar "la competitivitat". La Cambra de Comerç de Terrassa ofereix els seus serveis a través d'Internet, després d'haver subscrit un acord amb l'empresa Drac Telematic -primer proveïdor que hi ha a Terrassa.

/4dmt4» S*tf t

ííft.

El veredicte no es farà públic fins dilluns vinent. En el procés d'elecció de les empreses que participen en aquesta convocatòria no solament es valora el volum d'exportació, sinó que es tenen en compte també altres indicadors, com les característiques i la dificultat de venda del producte o dels països d'exportació o l'evolució de les exportacions de l'empresa en els darrers anys. L'acte de lliurament de les Medalles al Mèrit Exportador se celebra en el marc del Sopar de l'Exportador. En el certamen passat, una de les e m preses guardonades va ser la santeugatenca Lucas Automotive. De fet, l'empresa de recanvis d'automoció ha fet una tasca important en els darrers anys per desenvolupar un important sistema d'exportació a la resta de països d'Europa. A més, també van ser guardonades altres empreses de Rubí i Terrassa.

RUBÍ MÀRM0LESY GRANIT0SS.L.

SUMINISTRO Y COLOCACIÓN DE MÀRMOL, GRANITO Y SILESTONE EXPOSICIÓN Y OFICINA: TALLER: Ctra. de terrassa, 97 bis 08191 RUBlfBCN) TelVFax 699 78 02

C/Polit, 15 - Pol.lnd. La Uana 08191 RUBl(BCN) Tel. 699 94 56

30 Economia

ELS4OUVT0NS Divendres. 14 de maig de 1996

Catservis Catservis és una novíssima empresa de serveis que ha nascut amb vocació santcugatenca. Aquesta empresa col·labora amb 22 establiments comercials de Sant Cugat i proporciona als consumidors qualsevol producte que necessitin a domicili, les 24 hores del dia. La idea de Catservis és treballar per al consumidor i per a les empreses que hi estan associades, fent una utilització conjunta d'infraestructures. Els treballadors de Catservis són gent jove i emprenedora, que "creu fermament en el producte", segons Dolors Garcés, la directora.

D O L O R S G A R C É S . Directora de Catservis, empresa de serveis a domicili

"Som una empresa de Sant Cugat i estem al servei dels santcugatencs" se a la seva oficina amb un paper i un llapis per a p u n t a r idees, trauria molta més rendibilitat a la seva empresa. Catservis fa això: demana quins són els problemes dels altres i mira de solucionarlos. Tenim els coneixements comercials per fer-ho". - Es pot considerar com una empresa de multiserveis. -"El més important de tot, la última finalitat, és arribar al consumidor. Nosaltres p r e t e n e m afavorir que el consumidor es quedi aqui a comprar. Catservis és una empresa de Sant Cugat pensada per Sant Cugat. D'aqui a uns dies ens associarem amb una empresa de missatgeria per poder enviar coses a Barcelona, C e r d a n y o l a o R u b í p e r fer aquests serveis". -Quin criteri s'ha seguit per seleccionar les empreses associades?

.Wil·.I.S C\STl !.K\ - Sant Cugat - ( ' o m funciona ('atser\ is: - " K s molt fàcil. l-a gent, durant cl dia. truca a Ics empreses associades i ta la seva comanda. Aleshores, aquestes empreses es posen en contacte amb nosaltres. que tem arribar al consumidor allò que ha demanat. Per tant, (iatservis és una empresa que treballa per a Ics empreses que hi col·laboren i per al consumidor. Però Catservis és més que una empresa de servei a domicili." - D e quina manera es pot fer això? -"Jo sempre dic el mateix: Catservis és com una caixa buida amb una estructura molt forta. Catservis té aquesta oficina, el seu personal, que està molt qualificat i està enamorat de Catser\ is, els vehicles i el suport informàtic. Treballem amb gent molt preparada, amb una gran experiència en el terreny comercial, i tenim un vehicle per arribar al consumidor, perquè fem publicitat conjunta. Les empreses a les quals els interessa treballar a m b nosaltres entren dins la caixa, i fan servir tota aquesta infraestructura. Evidentment, des del moment en què s'associen moltes empreses, el cost de la infraestructura s'abarateix. l ' n forn, per exemple, que vol tenir un servei a domicili, haurà de fer una despesa important per mantenir-lo, perquè haurà de pagar un motorista per fer cinc o sis serveis al dia. Amb Catservis, aquesta mateixa moto es comparteix amb la floristeria,

el videoclub, amb altres empreses". -Abans has dit que Catservis no és només una empresa de servei a domicili. - " T a m b é oferim altres serveis a les empreses associades. Per exemple, a qualsevol d'elles li

apareix una forta competidora. Nosaltres estudiem aquesta competència i elaborem tècniques de màrqueting, les armes comercials, per poder afrontar aquesta competència. Si un empresari dediqués una hora al dia només a pensar, si pogués tancar-

-"Ara mateix hi ha 24 empreses que hi col·laboren, però confiem q u e s'aniran ampliant els serveis. Nosaltres treballem en exclusiva amb les empreses, i tenim la seguretat de que oferim la millor qualitat dels productes. Una de les característiques d e la nostra e m p r e s a és q u e combinem la experiència de botigues i establiments q u e treballen fa molt de temps a Sant Cugat, amb d'altres que són joves, que han començat fa poc però que tenen moltes idees i moltes ganes de fer coses. S'ha de tenir en compte que nosaltres representem els interessos de moltes e m p r e s e s , algunes amb prestigi reconegut, i no ens posarem mai en la seva manera de fer les coses."

Un paquet de cigarrets a les dues de la matinada Catservis va néixer una nit, gairebé per casualitat, quan Dolors Garcés sopava a casa seva amb els que ara són els seus socis. "Necessito una cigarreta", va dir un d'ells, "i se m'han acabat. Ara hauré de baixar a la benzinera a comprar-ne. Aquí no hi ha cap empresa de servei a domicili?". Doncs, no. No n'hi havia fins fa una setmana. Ara, Catservis et porta a casa allò que n e c e s s i t i s en qualsevol m o m e n t . "Això pot semblar impossible, però hi ha pocs serveis que siguin realment de nit. Els serveis de nit són realment urgents. Per això, estem pensant a a s s o c i a r - n o s a m b les farmàcies de Sant Cugat". El preu del producte que es porta a domicili és exactament el mateix que pagaria el client si l'anés a buscar a la botiga. Sobre això, l'usuari paga el que costa el servei de transport a domicili. Per e x e m p l e , un servei en moto entre les 9 del matí i les onze d e la nit, que es considera diürn, costa 350 pessetes si es fa en moto o 500 si s'utilitza el cotxe. A la nit, a partir de les onze i fins les nou del matí, el servei costa 500 pessetes si es fa en moto, o 700 si el transport és en cotxe. El telèfon de Catservis, per demanar qualsevol cosa, és el 589 30 30.

VALLÈS SENSE FRONTERES Els immigrants són els protagonistes. Ens donen a conèixer la seva cultura, la seva música, les seves tradicions. Ens conviden a les seves activitats. "Vallès sense Fronteres" no és només un programa de ràdio, també és un pont de diàleg i coneixement cultural entre els diferents pobles que conviuen a la nostra ciutat. "Vallès sense Fronteres", una finestra oberta a la interculturalitat. Un programa del grup de suport als immigrants Vallès sense Fronteres presentat per Fathia i Hamed Ben Hammou.

Vallès sense Fronteres Els divendres de 23.00 a 24.00 h a Ràdio Sant Cugat, 91.5 FM (repetició dissabte de 14.00 a 15.00 h)

ADMINISTRACIÓ 1 GESTIÓ EMPRESARIAL FISCAL LABORAL

CASAS iG. SL

4É

•RENDA 1 TRIBUTA EN GENERAL •ASSEGURANCES •VEHICLES

ASSESSORAMENT INTEGRAL A L'EMPRESA I AL PARTICULAR. ARA, CONFIEU-NOS LES VOSTRES RENDES

ANTÒNIA CASAS EROLES GESTOR ADMINISTRATIU

Avgda. Alfons Sala, 22 Tel. 674 14 91 Tel. 674 14 97

ÜAOtNrT O'AV.r'.·ÍORAWrNT HKOÍ i :,',u>NAi

Avda. Alfons Sala 29 Tel. (93) 589 72 08 Fax. (93) 589 83 30 08190 Sant Cugat del Vallès Mallorca 274 3er. Tel. (93) 488 10 50 Fax (93) 215 62 37 08037 Barcelona

Fax. 589 40 09 Apartat de Correus 377 08190 Sant Cugat del Vallès

SANT CUGAT GESTIÓ, S A DECLARACIONS RENDA-PATRIMONI 1995 -«-.-GESTIÓ I

Serafí Moncunill Assessor Empresarial i Fiscal

ASSESSORAMENT LABORAL *.-GESTIÓ FISCAL COMPTABLE *.-GABINET JURÍDIC

ASSESSORIA: -*-.-AGENTS

COMPTABLE

D'ASSEGURANCES

FISCAL «.-COMUNIDADES

LABORAL

* . - A D M . FINCAS

JURÍDICA INVERSIONS

C/ SANTIAGO RUSINOL, 32

C/de la Creu, 18

TELFS. 589 17 02 589 64 94 675 17 02

08190 Sant Cugat del Vallès Tel. i fax 589 58 82

FAX. 589 27 74

GABINETE JURIDICO FISCAL-CONTABLE IVA, IAE, IRPF MÓDULOS ESTIMACIÓN OBJETIVA SOCIEDADES, ESTUDIÓS FISCALES, ETC...

ASESORIA JURÍDICA GÓMEZ IMP. RENTA/ PATRIMONIO 95 C/ MONSERRAT 37 bj. Telf. 589 83 66 08190 Sant Cugat del Vallès (BARCELONA)

LABORAL PENSIONES, DESPIDOS, FINIQUITOS, NÓMINAS, TC1, TC2, ALTAS/BAJAS

ELS4CA!VraNS Femta dol patinatge artístic El pavelló municipal va acollir diumenge passat més de cent famílies de les alumnes de l'Escola de Patinatge de Sant Cugat. [ ,a responsable, Cristina Muftoz. es queixa tic la mala organització de l'Ajuntament. Plana 34

Èxit de participació I.a 14a edició de la C à>pa ('hallcnj;e Copa Catalana de ciclisme es \a convertir cl tap de setmana |i.iss.u en tot un èxit de participació. I n tota1 de 1(>2 corredors juvenils van optar al iüol >lc la copa vallesana. /fcw ií

32

Divendres, 24 de maig de 1996

Futbol

Francesc Ruiz continua al Sant Cugat, malgrat haver anunciat la dimissió El primer equip del club ha generat un dèficit de gairebé cinc milions de pessetes aquesta temporada Els p r o b l e m e s econòmics q u e passa el S a n t C u g a t Esport van portar la junta directiva del club vermelli-negre a c o n v o c a r una assemblea e x t r a o r d i n à r i a de socis la setmana passada. A m b tot, el dèficit que ha generat el primer equip del club no va ser un dels

t e m e s c l a u d e la reunió. F r a n c e s c Ruiz, president del club, va explicar q u e el pressupost del primer e q u i p t é un dèficit q u e s'acosta als cinc milions d e pessetes, p r o v o c a t per la falta d e publicitat i d'un patrocinador que no ha a r r i b a t . Ruiz va as-

segurar, a m é s , q u e "si tots els socis del c l u b haguessin pagat la q u o t a a n u a l , el dèficit actual seria g a i r e b é d e la meitat". P e r ò , els socis estaven més preocupats pels problemes dels equips de base q u e per b u s c a r solucions als d e u t e s .

convocarà una assemblea a finals de juny per decidir com es tanca la temporada. Serà llavors quan els socis hauran de d e c i d i r si F r a n c e s c Ruiz es q u e d a al c a p d a v a n t del club santeugatenc o si marxa de la taula presidencial. A m b tot, l ' a s s e m b l e a d e la setmana passada no va dubtar a donar el suport a Ruiz. L'actual p r e s i d e n t del club assegura q u e si c o n t i n u a la t e m p o r a d a q u e v e , vol " q u e tothom treballi pel club" i els s o c i s s'hi h a n c o m p r o m è s . F r a n c e s c Ruiz no vol q u e el Sant Cugat torni a tenir el mal nom que tenia entre els jugadors de futbol d'arreu de Catalunya.

CM. - Sant Cugat -

Kl president del club vermelli-negre explicava a principi de temporada que el pressupost del Sant Cugat F.sport arribaria a p r o x i m a d a m e n t als d e u milions de p e s s e t e s , la qual cosa no era desmesurada ja que suposava "un pressupost torça equilibrar i molt semblant al d'altres clubs de futbol de la mateixa categoria i, fins i tot, de categories interiors". Ara l-'rancesc Km/ s'ha trobat amb un dèficit de gairebé cinc milions de p e s s e r e s q u e es reduirà quan el luh acabi de cobrar la s u b v e n c i ó q u e l'àrea d ' K s p o r t s de l ' A j u n t a m e n t destina al futbol, l'erò amb tot, ell mateix reconeixia la setm a n a passaria haver " p e c a t d ' i n n o c e n t " quan es va refiar q u e les possibilitats es convertissin en fets. A principi de temporada. Ruiz es va entrevistar a m b l'alcalde Joan Aymerich pei e splic ar-li la situació ilel p r i m e r e q u i p : volia evitar un altre d e s c e n s tic 1 s santcugateïu s i \a intentar formar un equip amb jugadors de fora q u e poguessin m a n t e n i r la categoria i. fins i tot. pensar en l'ascens. I ,.i situació econòmica no afavoria les meravelles i Avniericli es va comprometre a buscar una firma que patrocines ' e q u i p . L'alcalde assegura q u e ho ha i n t e n t a t , però les negociacions no han donat fruits. De fet. a q u e s t a mateixa situació l'ha viscuda l'equip de voleibol femení del C l u b Voleibol Sant Cugat. Ara F r a n c e s c Ruiz es troba amb un dèficit important, part del qual l'h.ui afavorit la falta del pagament de quotes dels socis del club i la falta d'entrades per publicitat extra que la junta havia previst i q u e no s'han donat. Després del partit davant l'Arbúcies, Francesc Ruiz va afirmar que presentaria la dimissió si no hi havia una solució ràpida. Però dijous passat -davant l'assemblea de

Els p r o b l e m e s de la b a s e

l .,i junta del Sant Cugat en un moment de l'assemblea. Foto: X. IARROSA socis- ja s'ho ha\ ia repensat. Ruiz assegura q u e no se'n pot anar sense arreglar la situació actual. Segons ell, hi ha moltes

persones q u e han "estat treballant durant tota la t e m p o rada i no es mereixen quedarse soles q u a n no falta ni un

mes perquè s'acabi la c o m p e tició". L'única cosa clara, d e m o m e n t , és q u e la j u n t a directiva del Sant Cugat Esport

Sense tractes d'excepció CM. • I n .ligun moment del procés que s'ha viscut al Sant Cugat Ksport des que es va fer públic el problema financer del primer equip, ha semblat q u e la junta del club santeugatenc d e m a n e s un tracte d ' e x c e p ció a l ' A j u n t a m e n t . D e s d e l'àrea d ' E s p o r t s , el regidor Xavier Figueres ha buscat la manera d'aclarir q u e l'Ajuntament no té cap deute pend e n t a m b el S a n t C u g a t Esport, i l'alcalde, Joan Aym e r i c h , ha refermat les paraules de Figueres. Segons Aymerich, el compromís que el consistori va adquirir amb el club no comportava uns in-

Joan Aymerich gressos que vinguessin de l'Aj u n t a m e n t . Aymerich assegura que la relació amb el club és bona i que espera poder donar idees o solucions al pro-

blema econòmic en la reunió que mantindrà a m b el president del club, Francesc Ruiz, la setmana q u e ve. Aymerich diu q u e ha intentat "engegar quatre negociacions q u e poguessin assegurar un patrocinador per al Sant Cugat", però no n'ha pogut tancar cap. Això no significa, segons l'alcalde, que les portes estiguin tancades. l'erò, per a ell, el S a n t Cugat Esport no ha de demanar a l'Ajuntament més resp o n s a b i l i t a t s d e les q u e t é . L'alcalde vol deixar clar q u e des del consistori no s'oblida la feina q u e es fa amb l'esport de base ni la història que el club vermell-i-negre té al darrera.

Tot i que l'assemblea extraordinària del club va ser convocada a m b la intenció d'informar i buscar solucions als problemes econòmics del Sant Cugat Esport, els socis que hi van anar van mostrar un cert desencant per la situació però es van preocupar més d'altres problemes. L'assemblea va dedicar prop d ' u n v u i t a n t a per cent del t e m p s a tractar els problemes q u e han tingut els equips de la base del Sant C u g a t aquesta t e m p o r a d a . Els pares dels j u g a d o r s d e m a n e n una mica m é s d'atenció per part de la junta directiva i una comunicació més fluida per part dels entrenadors, delegats i coordinadors. A més, alguns dels socis del club vermell-i-negre asseguren q u e a m b més participació de jugadors de la ciutat en el primer equip « s podrien reduir costos de plantilla, i a la llarga seria rendible perquè "hi hauria més públic al camp". Segons alguns dels socis del Sant Cugat, l'entrenador, Josep Alonso, "s'ha equivocat formant un equip on gairebé tots els jugadors són de fora i els socis no els coneixen".

Esports 33

&S4CANTONS Divendres, 24 de maig de 1996

Ciclisme

Xavier Florencio es proclama líder de la Copa Catalana a la Challenge del Vallès B XIV Campionat del Vaftès, Chaflenge Copa Catalana, es va celebrar diumenge passat a Sant Cugat amb la inscripció de 192 participants i amb un recorregut de 'l 05 quilòmetres. La Unió Ciclista Sant Cugat va ser ALEX LÓPEZ

- Sant Cegat -

Xavier Florencio es va proclamar líder de la Copa Catalana diumenge passat, a la cursa que es va disputar a Sant Cugat, corresponent al XIV Campionat del Vallès, Challenge Copa Catalana. La prova, una cursa ciclista en línia de 110 quilòmetres organitzada per la Unió Ciclista Sant Cugat, passava per

Futbol

l'encarregada d'organitzar aquest certamen, una organització que va saber estar a l'altura de les clrcumstàncies. Els ciclistes, que pertanyien a la categoria juvenil, van fer la sortida i l'arribada a Sant

26 municipis del Vallès. Aquesta cursa, que celebrava el cinquè Memorial Esteban Sànchez, va aplegar un nombrós grup de participants: 192 ciclistes. Aquesta xifra supera la dels anys anteriors, en què s'arribava a uns 130 participants. L'organització ha destacat l'alt nivell competitiu i organitzatiu d'enguany. Els ciclistes, de categoria juvenil, procedien de clubs de tot Catalunya i les illes

Balears, tot i que aquests últims no puntuaven per a la Copa Catalana. També hi va participar un grup de noies però amb l'objectiu d'entrenar-se, ja que tampoc puntuaven oficialment. La ruta va començar a les 10 del matí a la rambla del Celler i va finalitzar a la 1 del migdia a la plaça dels Quatre Cantons. El recorregut va ser força llarg i va transcórrer per poblacions com Palau de Plegamans, Sant Feliu

Cugat. El campió de la cursa va ser el ciclista tarragoni Xavier Florencio (Mont-roig). El primer ciclista santcugatenc més ben classificat va ser Manuel Palomino (Maco), que va quedar en la 22a posició.

de Codines, on hi havia el premi de muntanya, Montmeló, Martorelles, Vallvidrera i el Tibidabo. El guanyador d'aquesta cursa va ser el corredor tarragoní Xavier Florencio (Mont-roig). El segon classificat va ser el terrassenc Joaquim Rodríguez (Maco), que en ser el primer corredor vallesà que va creuar la línia d'arribada va ser el campió del Vallès. El tercer classificat va ser Carles So-

lano (Vic). Els tres primers classificats es van endur un trofeu, a més d'una compensació econòmica, i els vint restants també van rebre diners en metàl·lic. El ciclista santcugatenc millor classificat va ser Manuel Palomino (Maco), que es va classificar 22è. El premi de muntanya el va guanyar Joaquim Rodríguez; la meta volant, David Vila, i el premi per equips va ser per al club Vic.

Handbol

sala

El Winterthur pateix per la permanència fins a la penúltima jornada

Sant Cugat jugarà els quarts de final de la Copa Catalana

Ha fet una temporada massa irregular

El rival serà la Roca, equip de primera divisió estatal

ALEX LÓPEZ

- Sant Cugat -

El Winterthur Sant Cugat va aconseguir finalment la permanència a la divisió de plata el cap de setmana passat després que el seu etern perseguidor, el Gavà, ensopegués a la pista de l'Èpic Casino per 5 gols a 2. El conjunt santcugatenc, que descansava la penúltima jornada, havia d'esperar la derrota del Gavà per assegurar-se la permanència. El segon entrenedor del Winterthur Sant Cugat, Ja-

vier García, afirmava que "l'equip està content però hauria estat millor la classificació per mèrits propis". Ara mateix, el Sant Cugat té 5 punts i el Gavà 4, però l'equip del Baix Llobregat no pot puntuar aquesta setmana perquè descansa. Així doncs, el Winterthur Sant Cugat jugarà per tercer any consecutiu a la segona màxima categoria del futbol sala estatal. El Winterthur Sant Cugat disputarà aquest cap de setmana l'últim partit de la lligueta per la permanència.

RAFA M O R E N O

- Sant Cugat -

L'equip d'handbol de la Roca del Vallès serà el rival de la UE Sant Cugat als quarts de final de la Copa Catalana. El conjunt del Vallès Oriental juga a la primera divisió estatal, on aquesta temporada ha fet un paper mediocre, tot i que en cap moment ha posat en perill la permanència a la categoria. Els quarts de final es juguen a dos partits. En el cas del Sant Cugat, l'anada es disputarà aquest cap de setmana, i

la tornada cl se«üent. Joan Sancho, entrenador santcugatenc, creu que "el sorteig ha estat favorable, tenint en compte que la sort podria haver emparellat l'equip amb el potent conjunt de Palautordera", que aquesta temporada ha aconseguit pujar a divisió d'honor B. No obstant això, Sancho lamenta que el primer partit dels quarts de final es jugui a casa, ja que el fet que el rival sàpiga exactament què ha de fer a la seva pista dóna molt avantatge. A més, el pavelló de la Roca -de reduïdes di-

mensions- s'omple cada partit d'un públic tradicionalment molt combatiu. El tècnic santcugatenc creu, però, que el seu equip té possibilitats de ser a les semifinals, sobretot després d'aconseguir eliminar la UE Sarrià, equip que també juga a la primera divisió estatal. Per a Sancho, a més de les ganes d'aconseguir arribar al més lluny possible a la Copa Catalana, "és bo acabar la temporada amb competició, perquè d'aquesta manera els entrenaments es fan amb més motivació".

34

Esports

ELS /CANTON Divendres. 14 de maig de 1996

P a t i n a t g e

Emqualx

a r t í s t i c

El f e s t i v a l d e p a t i n a t g e artístic q u e e s v a c e l e b r a r el c a p d e s e t m a n a p a s s a t a l p a v e l l ó m u n i c i p a l d e S a n t C u g a t v a ser un òxit d e p a r t i c i p a c i ó i d e p ú b l i c . L'Escola d e P a t i n a t g e d e S a n t C u g a t o r g a n i t z a c a d a a n y l ' e s p e c t a c l e a m b l'objectiu q u e els a l u m n e s q u e no a c c e d e i x e n a c o m p e t i c i o n s p u g u i n g a u d i r d ' u n a a c t u a c i ó e n p ú b l i c . S e g o n s la r e s p o n s a b l e t è c n i c a d e l ' e s c o l a , C r i s t i n a Murioz, "els f e s t i v a l s a j u d e n a c o n t r a r e s t a r l'excessiu i n d i v i d u a l i s m e d e l p a t i n a t g e a r t í s t i c , i serveixen p e r m o s t r a r l'aspecte lúdic d e l ' e s p o r t " .

Patinatge i... petita relliscada Lescola es queixa del mal funcionament organitmtiu de FAjuntament R\l \ MOKKNO - Sant Cugat -

Yuitanta-dues noies i tres nois d'entre 4 i 1<S anys, alumnes de l'Escola de Patinatge de Sant ( 'ugat, van posar en escena catorze números de patinatge artístic diumenge passat al pavelló m u n i c i p a l . L e s n o v e t a t s d'a(|uest any van ser el ball Les t/t/tritie/rs, el ball al·legòric El •vent, cl mur i el joc -representat pels patinadors més joves-, les danses /armes i les cançons (/ver //te Rait/l/t/v i AVa." York, Sew Yod: FI festival, que aquest any celebrava la dinovena edició, té l'objectiu de mostrar al públic s a n t e u g a t e n c el progrés dels alumnes de l'escola durant l'any. Segons la responsable tècnica de l'Kscola de Patinage, Cristina Munoz, "el festival s'organitza amb la intenció que tots aquells nens que no accedeixen a les competicions oficials gaudeixin d'una actuació conjunta amb públic". Munoz va explicar que "l'esport del patinatge, quan s'arriba a la competició, és molt individualista. Per contrarestar això és

rítmica

- Sant Cugat -

Un dels números més santeuga/encs del'espee/aele. ho/o: XAVIER IARROSA bo crear espectacles en els quals els alumnes s'ho passin bé, gaudeixin del patinatge des d'un punt de vista lúdic". Suspens a l'Ajuntament Segons Munoz, "l'èxit orga-

nitzatiu s'ha aconseguit, malgrat les traves que ha posat l'Ajuntament". L'Ajuntament, va afegir, s'havia compromès a reservar-los el pavelló el 19 de maig i va haver de canviar l'hora. L'Escola de Patinatge va haver de posar-se d'acord amb els or-

ganitzadors de Pacte q u e se celebrava el mateix dia per tal d e fer-los compatibles. Segons l'àrea d'Esports de l'Ajuntament això només suposava un petit canvi d'horaris en l'inici de l'espectacle. tot i que els organitzadors no estan satisfets.

La parella Riba-López s'imposa en la final de dobles

Francesc Garcia s'estrenava aquest anv a la categoria de veterans júnior -que aplega els tennistes d'aproximadament 35 anys d'edat- i va declarar després de la final que "el nivell que hi ha hagut durant tota la competició ha estat molt elevat". (Jareia, cap de sèrie número 4 del torneig, es va imposarà la final a Juan Torralbo, per 7 sers a 5 i (> sets a 3. Segons el campió, "tant la final com la semifinal davant Basili Busuldu han estat molt dures". L'osonenc s'havia retirat del tennis professional feia sis anys, i ha volgut "aprofitar l'entrada en la categoria de veterans júnior per retrobarse amb el tennis competitiu". Per a (Jareia, ha estat motiu de molta alegria tornar a la competició amb una victòria tan important

Marc Bieto es va proclamar campió del XII Torneig Social de l'Squash Sant Cugat, celebrat dissabte passat, en derrotar Santi (Jrau a la final per 39 p u n t s a 30. La final no es va decidir fins a l'últim m o m e n t . Els dos jugadors santeugatencs van haver de superar q u a t r e partits per arribar a la final. Pel que fa a l'apartat femení, Carolina C u e v a s , l'actual sotscampiona d'Espanya de la seg o n a c a t e g o r i a , va s e r la guanyadora, m e n t r e que Anita A n n a n d a l e va ser segona. La final de consolació la va guanyar Jordi Balcells en vèncer a la final a Sergio N ú n e z . /À.L.

La UE Sant Cugat buscarà a Montmeló la Copa Catalana

Francesc Garcia i M. Angeles Estradera es proclamen campions veterans de Catalunya

- Sant Cugat -

- Sant Cagat -

Gimnàstica

T e n n i s

RAI \ M O R E N O

Bieto guanya el torneig de l'Squash Sant Cugat

com el Campionat de (Catalunya, però segons ell aquesta fita és un pas més cap al Campionat d'Espanya, on li agradaria "primer, participar i, si pot ser, aconseguir el títol". Pel que fa a la categoria femenina, M. Angeles Esttadera va vèncer Francesca Mussons en dos sets. El primer va ser molt disputat, i va acabar amb un ajustadíssim 7-o en el liebreak. Ben al contrari, al segon set Estradera va superar clarament la seva rival. a qui va endossar un rotund haO. En dobles masculins, la parella formada per Riba i López, es va imposar a (Jareia -el campió masculí- i Pino, en tres sets molt renyits: 6-7. 7-5 i 7-5. Y\ Campionat de Catalunya de veterans júnior s'ha celebrat des de l'última setmana del mes d'abril a les instal·lacions del Club de Tennis Set Ball, a Sant Cugat.

L'equip benjamí de gimnàstica rítmica de la l ' E Sant Cugat disputarà d i u m e n g e a M o n t m e l ó la final de la Copa Catalana, d e s p r é s de proclamar-se campió del Consell Comarcal fa d u e s s e t m a n e s a les instal·lacions de Can Dragó a Barcelona. En aquesta final hi p a r t i c i p a r a n els sis p r i m e r s classificats d e la p e n ú l t i m a fase. En aquesta tercera fase p u n t u a b l e per a la Copa Catalana disputada fa un mes a Lloret de Mar, l ' e q u i p santcugatenc va aconseguir la primera posició, empatat amb l'eq u i p del Patrícia de L l e i d a . En la final, totes les particip a n t s hauran de fer un únic exercici de mans lliures. D'altra banda, l'equip infantil de la L E Sant Cugat, integrat per Irina R u i z i G i s e l d a Marfil, disputarà el Campionat d ' E s panya a mitjans de juny a Gijón. / A.L. Meiar.

Xavier Illa es classifica tercer de Catalunya de Karts - Sant Cugat -

Francesc Garcia rep elpremi del torneig l-otn X IARROSA

El corredor santeugatenc Xavier Illa es va classificar diumenge passat en la tercera posició d e la q u a r t a prova del C a m p i o n a t Fórmula Catalunya de Karts. A la segona mànega, el pilot de Sant C u g a t va c o m e n ç a r e n c a p ç a l a n t la cursa, q u e es va c e l e b r a r al Kartòdrom Catalunya de Lliçà de Vall. En aquesta competició es van repetir les victòries dels primers classificats d e la general. / À . L .

Esports 35

ELS4CANTONS Divendres, 24 de maig de 1996 CLASSIFICACIONS

Canovelles

FUTBOL

El Canovelles goleja un Sant Cugat desmotivat en els 10 últims minuts de joc

33

14

6

13

50

48

45

28

Si J u s t

0 1.907

28

1.073

56

L. Blava

29

18

7

4

15(1

711

44

St C u g a t

33

13

7

13

62

55

46

St Gabriel

28

23

5 1.647

1.345

51

Reus l>loms29

20

3

6

163

96

43

Sils

33

12

10

II

55

51

46

S. Gràcia

28

23

5 1.842

1.197

51

Cornellà

19

1

9

145

97

59

l.h.rcr

33

7

13

13

43

46

J9

L'Hospitalet

27

1.1174

6 1.272

20

45

29

Vilafranca

ZH

18

5

7

Si Q u i r z e

33

12

7

14

52

58

43

St C u g a t

28

18

101.634

1.434

46

Molins Rei 29

17

4

8

Si C e l o n i

33

12

7

14

47

54

43

St A n d r e u

28

16

12 1.657

1.612

44

Igualada

15

4

UI

41

St Fruitós

28

29

P. Sia Maria29

13

7

9

133

oi

39

126 105

38

142

33

101

93 98

33

15

13 1.461

1.367 1.485

42

Sfenc

28

12

7

9

123 135

31

1.258

57

l.'Kspluga

29

13

3

13

159 159

29

43

5

Ai. Vallès Faineis

53

11

8

14

39

48

41

l'tat

28

14

14 1.572

(Arjona). G a r / o , Pere (Melguizo) i T o m a s e -

Knda T e t

33

11

7

15

29

43

340

Coll

27

1(1

17 1.082

ti.

Amci

35

9

n

13

40

52

38

Rosco

27

10

16 1.052

1.178

36

ViU-seca

29

12

3

14

141 145

27

Centelles

33

1(1

5

18

46

67

35

Ronda

26

9

17 1.299

1.451

35

Calafell

29

11

3

15

141 133

25

33

K

u

14

39

67

35

Covesa

25

9

15 1.107

1.270

33

CES

29

10

5

14

136 138

25

33

4

5

24

26

82

17

Manlleu

27

7

19 1.147

1.489

33

Reus

29

10

2

17

136 154

22

C a n o v e l l e s : Llorenç (p), Artur. Juli. Delgado. D o p o (Pedró), Carlos, Agudo. Egea

I

S a n t C u g a t : Pàmies, Jansà, Javi, Torres

I3ançà

I (Roger), Sergi. R u b é n . G ó m e z , Jacobo,

33

11

10

12

54

44

Paquito, Escobar ( N a n d o ) , M u n n é i Casti-

Vidreres

llo.

La propera (26 de maig): M a s n o u - V i d r e r e s ,

G o l s : 1-0 Egea (25'). 2-0 A g u d o (39'), 2-1

St Cugat Ripollet Roda Tcr-Canovel e s , S t

M u n n é (77'). .5-1 Garzo (85'), 4-1 Garzo (85').

Celoni-Arbúcies» Farners-Llançà, C e n t e l l e s -

5-1 Carlos (89').

Amer, At- Vallès-St Quirze, Abadassene-Ro-

À r b i t r e : Arisó Forcal. Va e n s e n y a r targeta

ses. Sils-Lloret.

B. Ribes

27

3

28

Si Kcliu

0

23 28

901

1 514

828

1.661

29 28

St Cugat

29

10

2

17

136 180

Flix

28

5

0

24

113 183

Andorra

29

0

1

28

63

199

2(1 10 l

L a p r o p e r a ( 2 6 d e m a i g ) : Molins d e R c i -

HOQUEI SOBRE PATINS

Casal l'Espluga; Andorra-Igualada; C H Sant

El G H Sant Cugat venç a la pista del Flix en un final de partit trepidant

groga a Arjona. Jansà i Sergi.

BÀSQUET Sant Cugat

C u g a t - C o r n e l l à ; L l i s t a B l a v a - F l i x : Vilaf r a n c a - R e u s E s p o r t i u ; Calafell-Vila-Seea; Sferic-Rcus Ploms; C E S - P l a Santa Matia.

3a catalana B Grup 1

El Sant Cugat Esport va resultar d e s m e s u -

Poble Sec-Carmel

r a d a m e n t golejat el cap d e s e t m a n a passat a

p.c.c.

4

C P F l i x : Margalef, C a s s a k Ferrer, Vicenç, Farrús, Moreno i S a n c h c / .

7 C H

S a n t C u g a t : Torrents, Tato. R u é .

Canovelles. L ' e q u i p d e Josep Alonso va in-

P. Plegamans-Mira-sol

45-74

tentar r e m u n t a r cl 2-0 q u e arrossegaven d e s

LJor-Gramajove

63-56

del minut 39. i h o va començar a aconseguir

Cubelles-Montpedrós

57-76

lloro. Àrbitre: García.

amb un gol de M u n n é al minut 77. Des de lla-

Roquetes-Sagrat C o r

59-84

vors els santcugatencs van lluitar per l'em-

Clot-Abrera

77-60

pat. però una errada defensiva dels vcrmcll-

Vilanova-Ltarberà

48-95

i-ncirres va permetre als locals marcar el tercer

Equip

P J P Ç

PP

PF

El P H S a n t C u g a t c a u apallissat davant un Sentmenat molt superior

Mía, Joan Marc, Murïoz, Càrcclcs i Vi-

H 8

H C S e n t m e n a t : L ó p e z . Vilanova.

S. Cor

28

27

1 2.012 1.519

55

El C H Sant Cugat es va imposar a l.i pista

laxament v isitant el van aprofitar els d e C a -

Barberl.

27

2.5

2 2.097 1.515

52

del Flix per 4 gols a 7. Després d ' u n piimer

novelles. q u e e n n o m é s d e u minuts van fer

Sia Perpètua

28

23

5 2.223 1.71.8

51

t e m p s igualat, el conjunt s a n n u ^ a t e n c va

to i /.aplana. À r b i t r e : Vicente.

28

17

II 2 051 1.964

45

aprofitar la posició avançada de l'equip lo-

28

16

12 1.839 1.737

44

cal i e n els dos últims minuts, ^rài ics a d u e s

la situació d e falta d e tensió esportiva con-

Roquetes

28

16

12 1.824 1.801

44

errades locals, el (MI Sant í àiszat v ,i metnvar

seqüència de la posició q u e o c u p e n a la tau-

Clot

27

15

12 1.7(11 1.639

42

el partit. A la ptimera part. tot i av .mç.ir-sc en

40

cl marcador cl Flix. els santcu^Lirems n,. es

m e n a t per 14 gols a 3. El S e n t m e n a t \ a deixar constància tpie és un dels e q u i p s m é s

la classilieatòria. / E L S 4 C A N T O N S

j

Crarhajnvc

Regional preferent CRIT" 1

26

14

12 1.579 1.617

12

16 1.788 1.845

40

28

11

17 1.874 1.955

39

a m b e m p a t a 3 gols. Al sciii.n pe n.. de. cl C l I

c o m p l e t s del grup i va dominar a m b molta

Montpcdrós

28

11

16 1.672 1.749

38

Sant Cugat va p t e n d r e hi irm i.inv ,i. I.! can-

claredat el partit. El conjunt local, sense fet un gran partit, ja va sentenciar el p.ittit a la primera part. Al descans s'arribava a m b un clar

Lloret-Abadassene

1-0

l'ohlcSei

27

6

21 1.629 1.854

33

1-1

Carmel

26

6

20 1.400 1.628

il

s a n t e u g a t e n c s van ser dos faco.rs clau per

St Otiirze-Centellcs

3-1

Cubelles

27

5

l> 1.463 1.915

i2

poder guanyar el partir. / l.S.

Amer-Farners

0-0

I' Plegamans

28

2

26 1.451 2117

511

Lluncà-St Celoni

2-1

Cugat

5-1

Grup 3

avantatge local, 8 gols a 1. A la segona part.

la catalana

tota mena de canvis per pn.v.ir d e fer algun

GKIT2

gol i alhora intentar freri.n cl |..c ofensiu del

Casal l'Iíspluga-CKS

4-7

S e n t m e n a t . P e t o la vcruar és q u e cl IMI Sant

R e u s Esportiu-I dista lílava

2-2

Cugat no va poder fer res pel ewt.tr la de i rol j . / l.S.

4-1

St J u s t - P r a l

50-43

Vidreres-Sils

0-4

Manlleu-Coll

50-42

I g u u l a d a - M o l i n s de Rei

7-1

p.c.c.

(Jornellà-Andorra

1 -0

P J PG

PE

PP

GF

CC P u n t »

Covesa Ford-Al) Ronda

UJ,I»II

.Ï5

Jl

7

5

71

4u

7l>

lïosco-1. 'Hospitalet

42-44

1 li\-CH Sani Cugat

4-7

Ripollet

V,

IS

9

6

í>4

7-4

1,3

St l-'ruitós-St F e l i u

S0-20

Vi l a - S e c a - V i l a f r a n c a

5-12

Rnscs

33

19

5

'I

04

41,

f.2

St Gabriel-l li St C u g a t

7S-62

Pla S a n t a Maria-Sferic

Arbúcies

35 17

6

III

(>5

.17 57

St A n d r e u - R i b e s

69-27

Reus Ploms-Calafell

Ahadessenc 33 14

9

1(1

59

43

Equip

51

PJ

PG

PP

PF

P C Punts

2-4

Equip

PJ

PG

PE

PP

Voltregà

29

21

3

5

GF G C P u n t .

169 84 45

Tordera

29

20

4

.5

161 104 44

GEiKC

29

19

4

6

157 90 42

Girona

29

18

3

8

155 107 39

Caldes

28

18

2

8

132 103 38

Sentmenat

28

14

6

8

14(1 104 .54

Mollet

29

16

1

12

100 99 33

Maçanet

29

15

2

12

Vilassar

28

12

3

13

107 109 27

Premia

28

11

5

12

106 124 27

Roda

29

10

6

13

142 128 26

Sant Feliu

29

10

3

16

133 142 21

Horta

%

94 32

29

7

4

18

111 134 18

Arenys Mar 29

7

4

18

95 134 18

Farners

29

5

1

23

86 197 11

Sani Cugat 29

1

1

27

72 215

3

La propera (26 de maig): Vilassar-Farncrs; VoltrcgàTordcra; Girona-Caldes; Premia-GKiKG; PH Sant Cugat-Sant Feliu C<»dincs; Mollct-Senimcnat; Maçanct-Roda; Arenys de Mar-Horta.

El Sant Cugat es classifica per als quarts definalen vèncer ajustadament el Sarrià ^

l ! K S a n t Cugat:Joan Pete (pi. ] .

Xavi. Armand (4), Juan jo («1. Albert 11). Carlos (II. E d n (7). f \ / \ V E

S a r r i à : Rata ( p i . J a u m e ( p ) ,

W t a f C o l l . Triadú, Vinyoles (2). Hsparraguera (41. Jaume (2), Xavier (t \). G ó m e z 11). Mare ( I ) . J o n e l l ( l ) . A r b i t r e s : Benito i Arévalo. P a r c i a l s : 1-0. 1-1. 3-1, 9-3, 12-5. 14-9 Ideseans). 16-11. 17-14. 17-16. 11-1K. 21-2(1. 23-

l'entrenador santeugatenc Ti.ni Sariol va fer

Kipollet-Masnou

Equip

nova derrota, aquesta vegada dav ant el Sent-

28

Roses-At. Vallès

Canovelles-St

El P H Sant Cugat \ a tornar a encaixar una

Abrera

1-2

1-5

Farners-Arenys de M a r

W « 3 Maria (p). Joan. Jordi (1). Javi (1),

Vilanova

vi d e posicions i l'opoitunismc dels dav .mters

Arbiicies-Koda

Sant Cugat

van deixar dominar i es \.i arribar al descans

3a C a t a l a n a F e m e n í

3-5

Horta-Maçanet

r \

l.lor Mira-sol

2 »ols niés fins al 5-1 final. El conjunt sanr-

Roda-Mollet

HANDBOL

Rius, Cervantes, Jul, Costa. Antón, Bni-

P Ç Punt»

14-3

Alamany, Vila. Ventura, Coll. Potras

P H S a n t C u g a t : M e n c s c s . Villalnnga.

Sant Cugat

9-2

Sentmenat-PH Sant Cugat

i Rambla.

gol, i els santcug.ucncs es van enfonsar. El re-

cug.itcnc pateix una certa desmotivació per

Sant Feliu Codines-Premià

Equip

PJ

P G PE

4-2 10-1

PP

GF

GC P t .

Sant Cugat

__

El Sant Cugat va dominar tota la primera part. i va anar a descansar a m b un 14-9 r|ue s e m b l a v a s e n t e n c i a r el p.irht

N o obstant

això. l'cstíatcgia de pressió als àrbitres exerl a catalana

cida per l'entrenador i els jugadors visitants

GRIP 1

van descentrar els s a n t c u g a t e n c s . q u e van

Tordera-Vilassar

4-2

Caldes-Voltregà

0-4

GKiFAJ-Girona

6-4

veure el rival apropar-se perillosament e n cl marcador. Pocs segons abans del final el Sarrià. q u e només necessitava l'empat, va acon- seguir igualar, però un gol d e Juanjo in rxtre-

ESPORT

mis va donat, 5 segons a b a n s d e l final d e l

ESCOIAR

Resultats Bàsquet benjamí: Santa Isabel-Avenç, 27-18. Bàsquet aleví: Verdaguer-Torreblanca, 32-30; Verdagucr-Joan Maragall, 24-37; Santa I s a b e l Avenç, 24-41; Pins Vallès-Sant Jordi, 42-59. Bàsquet infantil: Montserrat (F)-Torreblanca,17-28; Catalunya (F)-Sant Jordi, 14-62. Futbol sala aleví: Avenç-Schola, 1-2; Pins Vallès-Verdaguer, 1-0. Futbol sala infantil: Pins Vallès-Ferran i Clua, 1-5; Ferran i CluaSanta Isabel, 2-4; Santa Isabel -Santa Isabel, 6-4; Liceu PoIitècnic-Pinar, 1-0; Torre de la Llebre-Catalunya, 0-1; Liceu Politècnic-Catalunya, 0 - 1 . Futbol sala cadet-juvenil. Leonardo da Vinci-Vallès, 28. V o l e i b o l aleví: Pinar-Mon-

tessori, 0-2; Ferran i Clua-Torre de la L l e b r e , 2-0; Avenç-Montessori, 2-1; Schola-Pinar, 2-0. Voleibol infantil: Joan Maragall-Pinar, 1-2; Joan Maragall A-Pla Farreres,

2-0; Pla Ferreres-Pureza de Maria, 0-2; Pinar-Club Voleibol Sant Cugat, 0-2. Handbol benjamí: Santa Isabel-Avenç, 2-6; Ferran i Clua-Santa Isabel, 4-4. Handbol aleví: Catalunya A-Catalunya B, 8-0; Joan Maragall -Avenç, 4-4; la Floresta-Pins del Vallès, 2-6. Propera jornada Bàsquet aleví: VerdaguerAvenç; Verdaguer-Sant Jordi; Bàsquet infantil: Torreblanca-Torre de la Llebre; Catalunya-Sant Jordi; Torreblahca-Verdaguer; Sant Jordi -Torreblanca; Torre de la Llebre-Sant Jordi. Futbol sala aleví: Schola-Avenç; AvençVerdaguer; Joan Maragall-Pins del Vallès; Avenç-Zona Nord; Verdaguer-Pins del Vallès; Avenç-Pau Casals. Futbol de sala infantil: Santa IsabelZona Nord; Les Torres-Pins Vallès; Zona Nord-Pins Vallès; Santa Isabel-Les Torres. Futbol sala cadet-juvenil: Leonardo da Vinci-128; Voleibol

partit, la victòfia i la classificació a l'equip d e Joan Sancho. / R.M.

H E Sant Cugat-UIi Sarrià

23-22

Manyanet-Cavà Equip

PJ

21-32 PP

GF

GÇ P t . .

StCucar

6

PG PE 5

0

1

145

133

10

CK Sarrià

f>

4

1'

I

153

127

9

Manyanet

6

2

II

4

121

134

4

Gavà

(.

I)

1

5

141

l'.r.

I

La propera (26 de maigl: l'alautotdera-Salle M o n t c a d a . St C u g a t - l . a Roca. AdríanenseO A R Gràcia. Pardinves-St b.,st.

FUTBOL D£ SAtA L l i g u e t a p e r la p e r m a n è n c i a (Jrup A Kpie C a s i n o

,

5-2

Síeoris ForUiiné- Centelles

5-4

Winterthur Sant Cugat Equip

l'n dels tquip\ ijiu lm pailicipnt en eh Jm·· / uol//i\ /ii/iu<tu /empoitii/ti l·o/o:l·:i.S4(.\MO\S

infantil: Joan Maragall- Kl Pinar; Pla Farreres A-Pla Farreres B; Pureza de MariaClub Voleibol Sant Cugat;

Pureza de Maria-EI Pinar; Handbol aleví: CatalunyaAvenç; Catalunya-Joan Maragall.

descansa

PJ

G

E

p

GF

GC

Pt*

SRnnsi'

:•

?

:

,»

4:

:*>

i:

i-pui:.^:^

:

-t

i

_•

-

.,:

]\

(.L·iïK-tlus

"

1

4

\

L>

11

\{\

7

I

J

4

17

25

^

,s

l

1

<)

14

VS

4

Winterthur X;j.\à

La propera (26 d e maig): C e n t e l l e s - E p i c C a sino; W i n t e r t h u r Sant Cugat-Sícoris Portainé; Gavà (descansa).

ELS4CAIVIONS RacHal do Jauma Aragall Jaume Aragall oferirà, el 31 de maig al Centre Cultural, un recital amb cançons d'autors italians i duos i àries d'òperes. Entre e l l 7 i el 20 de juny, el tenor enregistrarà un disc de cantons napolitanes al Teatrc-auditori. t'Ianu 3(t

36

^m

f

m _

Espectacles

Liutura

Tetratoatra a la Unió La companyia santeugatenca Tetrateatre toma a representar Una nit qualsevol a la ciutat, avui i diumenge. En aquesta ocasió, l'escenari serà el de la Unió, l'espai on va néixer el muntatge dirigit per Dolors Vilarasau. Plana 39

Divendres, 14 de maig de 1996

A r t

Preparen un retaule del XIV per obrir el cicle 'Sant Cugat restaura' La peça, de quatre metres d'alçada, es podria veure aquest estiu a la sala capitular del claustre Era una de les assignatures pendents en la vida cultural

anys d'exposar les peces que es reparen al centre, situat

de Lleida. Es tracta d'una peça de pedra policromada del

de la ciutat. L'Ajuntament i el director del Servei de Res-

al monestir. I sempre s'ha dit, també, que el claustre se-

gòtic català dedicada a la Verge, amb escenes de la vida

tauració de Béns Mobles de la Generalitat, Josep Maria Xar-

ria l'espai idoni. Un cop acabades les obres de consolidació

de la Mare de Déu. Tot i que ha sofert algunes adultera-

del monument - q u e han estat un dels últims en-

cions, sobretot en la pintura, és una de les poques peces

rié, han estat parlant durant

trebancs-, el cicle Sant Cugat restaura

pot

d'aquesta època que encara es conserven gairebé ínte-

començar aquest estiu amb l'exposició d'un

grament i en l'emplaçament original: l'església parroquial

retaule del segle XIV pertanyent a l'escola

de Santa Maria d'Albesa, a la Noguera.

cl grup de "retaules d'Albesa". "Això és una mostra de l'activitat intensa dels retaulers de l'època, en què cada poble tenia el seu taller d'artesans dedicats a la construcció d'aquests conjunts escultòrics", explica la documentalista del servei, Mireia Mestre. Iot i que s'ha conservat gairebé sencera, l'obra ha sofert diverses agressions: ha estat desmuntada i tornada a muntar més d'una vegada, i li han passat per damunt restauracions que Mestre descriu com a "molt barroeres". Entre aquestes actuacions, hi ha dos repintats afegits a la policromia original, un del segle XVI i un altre del barroc. La degradació de la pintura del XIV impedeix que en l'operació de neteja que s'està fent - a punta de bisturí- no es pugui arribar fins a la primera capa en moltes parts del retaule, ja que es podria perdre el color. R e c u p e r a r l'original

i-ii.mwi»

Sii.VIA BARROSO

- Sant Cugat Kl retaule de pedra policromada de l'església parroquial de Santa Maria d'Albesa (la N o guera) és "un bé moble molt poc moble". Ks per això que el director del Servei de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat, Josep Maria Xarrié, assegura que l'exposició de la peça que projecta el centre serà "una oportunitat gairebé única" de veure aquest tipus de retaule fora de la seva ubicació original. lot i que les dates encara no estan fixades, l'Ajuntament i el Servei de Restauració-instal·lat des de fa quinze anys al claustre del monestir- tenen la intenció de mostrar aquest estiu, a la sala

capitular, el retaule que s esta reparant. Si es compleix la previsió, serà l'arrencada definitiva del Sant Cugat restaura, un cicle permanent que convertiria el claustre en la sala d'exposcions de moltes de les peces que se sotmeten a tractament cada any a la ciutat. "La idea ja és vella -recorda Josep Maria Xarrié- i en quinze anys només hem pogut fer una petita mostra q u e va o b t e n i r molt poc ressò, fa onze anys, en el local que ocupa la sala Rusinol". Problemes de calendari. dificultats de coordinació i, en els últims anys, les obres del monestir, han anat retardant la possibilitat q u e els santeugatenes gaudexin dels fragments d'història de l'art que els pas-

sen cada anv pel costat de casa. Escola d'Albesa La peça q u e podria fer q u e aquesta cadena de despropòsits es trenqui i comenci el Sant Cugat restaura és un dels pocs retaules de l'escola de Lleida que queden en el seu emplaçament original. La majoria estan fragmentats i s'han traslladat a un museu. Situada cronològicament a la meitat de segle XIV, l'obra pertany al gòtic i sintetitza les influències italianes i borgonyeses. Per això, tot i que es considera gòtic català i dins de l'escola de Lleida, les restauradores que reparen la peça hi han trobat prou peculiaritats per emmarcar-la en

Lídia Balust, N ú r i a Gilart i Marta Tabemer són les tres restauradores que estan treballant e n la peça d e s de l'estiu d e 1994. Inicialment, la seva intenció era acabar la rehabilitació amb una intervenció d'un mes i mig in situ, a la mateixa església d'Albesa. Però les dificultats que van anar apareixent les han obligat a desmuntar el retaule i traslladar les peces al taller de Sant Cugat. Aquí és on, a m b l'ajut de les r e f e r è n c i e s bibliogràfiques, les fotografies a n t i g u e s i l'anàlisi del material, intenten tornarà l'obra el seu a s p e c t e original: una operació que inclou l'eliminació de petites parts afegides amb ciment i fetes de guix - e n estils que no tenen res

a veure amb l'escola d'Albesaper substituir caps i extremitats de figures trencades. Kl q u e no es podrà restituir serà la verge gòtica central, que va ser can\ iada a principi de segle per una escultura barroca i que no s'ha recuperat. Al final, la peça. de més de quatre metres d'amplada i tres i mig d'alçada, es recompondrà sobre una estructura metàl·lica -invisible per davant- que li farà de suport. D ' a q u e s t a manera no caldrà enganxar les peces amb c i m e n t ni cap altre material que resulti traumàtic

Cultura 37

ELS4CANIWS Divendres, 24 de maig de 1996

C i c l e

P& i i i

Ca

ba

:

Tlm'~a-:;::t4r:m'\-::a u d i t'.o^à:M

r e t

" N o vaig tenir altre remei que crear Ai-

o Alentides de debò, va idear el muntat-

valdés i Pep Bou. Aiguardenttanca

guardenf,

g e d e teatre-dansa Aiguardent,

diumenge a la tarda el cicle Petit

afirma M a r t a Carrasco. Des-

a m b la

aquest caba-

pres d e sobresortir e n la companyia M e -

coproducció del C e n t r e Cultural d e S a n t

ret, que s'ha dut a terme durant el m e s de

tros en espectacles com Estem dhrinament

C u g a t i la direcció teatral d'Ariel García

maig a l'escenari del Teatre-auditori.

MARTA CARRASCO. Ballarina i actriu

"Quan vaig descobrir la dansa, vaig emmalaltir per sempre més creadors, però només es fa cas als grans." -L'espectador no entén la dansa o és que no hi ha res a entendre? —"EI coreògraf no s'explica prou bé, perquè si cl púbic no ho entén, no és culpa seva, segur! Crec que hi ha cl mal costum de fer espectacles que només els entén qui els fa, i cl públic es queda a les fosques. Jo vull veure espectacles on cl coreografia un esforç per fer-se entendre. Si això no ho canviem, no tindrem mai públic."

PKI'TUCU'K.S - Sant Cugat Marta Carrasco és modesta i tímida. però amb un talent inesgotable. Ks una actriu-hallarina que encara té molt a dir i ja prepara el segon espectacle en solitari. Ks una màquina de sentiments que desenvolupa i tradueix a l'escenari. S'apassiona per tots els petits detalls quotidians. als quals associa una música i els dóna moviment quan balla i interpreta, sempre amb la premissa principal de fer-se entendre. -Digui'm una frase amb la paraula dansa. - " L a dansa és una forma de vida." - I una altra on surti aiguardent. - " O n hi ha l'aigua, que és sinònim de vida, frescor i neteja, hi ha alguna cosa ardent, que crema, q u e d e s p r è n passió, destruecció o autodestrucció." - E n un món sense ètica, només queda l'estètica? - " N o m'interessa només l'estètica." - P e r ò la sensibilitat per sobre de tot. -"Sí." - L a bellesa és una aparença i una il·lusió? -"Pot ser també lletjor i desil·lusió." - H a de dur el caos dintre de si mateixa per engendrar un espectacle? -"Moltes vegades és així." -Va fundar un grup musical de rock... -Sí. Tocava el piano perquè era un grup instrumental d e rock simfònic. - E r a l'any 1977. Llavors encara no sabia que seria ballarina? - " N o . Vaig començar molt tard. Però quan vaig descobrir la dansa em vaig posar malalta per sempre més."

Marta Carrasco, davant del Teatre-auditori, on presentarà Aiguardent diumenge a k tarda. Foto: XAVIER IARROSA -Vostè ha estat la musa de Ramon Oller. - " N o ho sé... Per a mi era un treball molt d'equip. Però ho vaig deixar. És clarísssim que ningú no és imprescindible." -Crear i ballar ara per a vostè és complementari? -"Vaig posar-me a treballar sola, necessitava dir una sèrie de coses, i al mateix temps també les inventava i els donava forma." - Q u i és Pep Bou? - " U n gran artista i gran inventor, a més del codirector teatral d'Ai-

VAiguardent9 SÍLVIA BARROSO

•"Vull moure'm com ho faria una dona a casa seva però a m b el c o n e i x e m e n t del cos q u e tinc jo". Aquesta és la declaració d'intencions de Marta Carrasco sobre Aiguardent. És el seu primer espectacle e n solitari i arriba a Sant Cugat després d'haver passat pel filtre

guardent i el meu nòvio." -L'altre codirector és Ariel García Valdés. - " U n a grandíssima persona, amb molta saviesa i capacitat de treball, a més de posseir una generositat immensa." - L a coreografia és el text de la dansa? -"Moltes vegades, sí, A Aiguardent, el text és tant la coreografia com quan estic quieta o canto." - Q u i n a és la salut de la dansa contemporània catalana? - " H i ha una gran quantitat de

- Q u è pensa quan ballar —"No penso." - E l públic és el que dirà si hi ha Aiguardent per a molts dies? - " E n gran part, sí. Però realment ho decideixen els programadors." - D i u e n que una ballarina feliç no sent la necessitat d'expressarse. -"Cada persona és un món. Això no es pot dir de cap manera." - E n qualsevol moviment sap on té cada part del seu cos? - " C o n e c molt bé la meva màquina." - L i d e m a n o una mentida d e debò. - " M ' h a s tocat l'ànima! N o sé dir mentides perquè em poso vermella." -Doncs, es troba divinament actualment? -"Sí." -Aiguardent són diferents estats d'ànim d'una dona. - " É s un viatge per les seves vivències i els seus records, fantasmes i ironies, amb molt d'humor, fet que no podem oblidar, perquè també hem de ser capaços de riure'ns de nosaltres mateixos." - É s una perdedora? —"Moltes vegades em sento així, encara que la realitat demostra el contrari. La societat, però, entén com a perdedors gent que jo considero guanyadors i triomfadors."

d'una ballarina i actriu en solitari

de l'èxit a la sala Beckett d e Barcelona, q u a n Carrasco ja està treballant en la producció $ Alada, sobre l'obra de Camille Claudel i Frida Kal·ilo. Aiguardent és la història d'una dona sola, i la creadora de l'espectacle vol parlar-ne "jugant amb l'ambigüitat, aprofit a n t la llibertat q u e d ó n a la dansa en aquest sentit". El per-

sonatge és "una perdedora que c o n s t a n t m e n t sembla a p u n t d e s u ï c i d a r - s e , fins q u e comença a beure i beure, no se sap si per trobar la mort o per purificar-se en aigua beneïda". És la dualitat que busca. I tot això ho vol explicar a través de la dansa, "però sense que l'espectador ni tan sols s'adoni" que està ballant.

Amb tot, diumenge (a les set de la tarda) no tot serà dansa a l'escenari del Centre Cultural. Carrasco avança en la t e n d è n cia d'eliminar les fronteres entre els g è n e r e s fent " t e a t r e d a n s a " i f u g i n t d e les etiquetes. "Per a mi -asseguraés tan i m p o r t a n t el q u e expresso com a actriu com el que interpreto a través del ball."

La Camerata de Phonasci es presenta oficialment S.B. - Sant Cugat -

L'orquestra d e c a m b r a Camerata de Phonasci s'està consolidant, i els seus integrants han decidit presentar-la oficialment en dos concerts. Les actuacions seran cl 7 i cl 9 de juny. d l'aula magna del conservatori Victòria dels Àngels, i hi participaran també el pianista santeugatenc Jaume Fàbregas i el ciir Aulos. HI Magnijieat de Yivaldi, el Canon de Vdchclbcl./dnaeet: d'Idyll, i cl C.oneert [>er a piano i orquestra en re menor de Haydn, són les peces d'un repertori que el director de la C a m e r a t a . Jordi Piccorelli, a n u n c i a com a "atractiu i de qualitat". F o r m a d a per m ú s i c s d e la Jove Orquestra Sant C u g a t i dirigida també per un d'ells, la formació va n é i x e r el n o vembre de 1994 per a un conc e r t a la r e s i d è n c i a R a m o n Llull. Els bons resultats han fet q u e la C a m e r a t a es convertís en una orquestra estable dedicada a la interpretació de música de cambra per a instruments de corda. L'altre vessant de la formació ha estat l'acompanyament instrumental, tant de solistes com d e corals. Les entrades per als dos concerts de presentació oficial d e la Camerata de Phonasci es poden adquirir a la Casa de Cultura, al preu de mil pessetes. L e s actuacions - e l divendres 7 d e juny a les 10 del vespre, i el diumenge 9 d e juny^a les 7 de la t a r d a - estan patrocinades per l'empresa Lucas D i e sel.

Ultimen els preparatius de la Mostra d'Art -Saat Cugat -

La X Mostra d'Art C o n t e m porani Català està a p u n t d'inaugurar-se, d ' a q u í a q u i n z e dies. Organitzada per Canals Galeria d'Art, en aquests mom e n t s s'estan e n l l e s t i n t els preparatius de l'exposició, que reunirà 33 artistes catalans i andorrans al claustre del monestir a partir del 31 de maig. El conseller del Cultura de la G e neralitat, Joan Guitart, ha felicitat els organitzadors pel vintè aniversari de la biennal. En paraules d e Guitart, la mostra "és una bona oportunitat d e descobrir un furtur esperançador per a l'art català". / S.B.

38

Cultura

E L S ICANTTKNS Dic-fídns,

M ú s i c a

Aragall oferirà un recital "clàssic" amb peces del seu repertori italià El mes que ve, el tenor enregistrarà un disc de napolitanes al Teatre-auditori Jaume Aragall trepitjarà per segona vegada l'escenari del Teatre-auditori divendres que ve, 31 de maig. Després d'haver-hi enregistrat Tosca l'any passat, l'acústica de la sala l'ha convençut per al pròxim disc, un recull de

cançons napolitanes amb Disc-medi. A canvi, oferirà un concert de cançons, àries i duets italians en el que serà la seva primera actuació davant del públic santeugatenc. La permuta ha proporcionat a la sala, segons el director

Tomàs Seix, "una de les oportunitats que de tant en tant tenim a Sant Cugat i que cal aprofitar". Amb ell, tocarà la pianista Amparo García Cruells i cantarà també la soprano Maria Carme Her íandez

SUA i \ BAKKOSO

- Sani Cugat -

Rossini, D o n i / c m . Bellini, Verd i. P u c c i n i , Boito. Cilca. Kls noms q u e van marcar la cançó lírica i l'òpera italiana al llarg de tot el segle XIX i fins al principi del XX es passejaran per Sant ('.nuat d i v e n d r e s de la setmana que ve. I hi arribaran ami) la \ e u de J a u m e Aragall. 1'". I c a n t a n t ha p r e p a r a t un concert "clàssic" que en la pri- • mera part conte cinc cançons per al tenor, i quatre per a soprano. que interpretarà Maria Carme llernàndc/,. Són peces tic Hcllini, D o n i / c t t i . Rossini i Puccini. La segona part, dedicada a l'òpera, s'obre a m b el duet 7'eco io s/o. d'!'// bullo in masquera. de Vcrdi, i continua amb àries alternades, per a soprano i per a tenor. Vissi d'ar/e i K luchevan d'esteve - d e Tosca- s e r a n les d u e s ú l t i m e s àries, q u e donaran pas al d u e t final, el Vien ni la serà de Madama Bu//erfly. Aquestra estructura - u n a sèrie d'àries q u e obre i tanca un d u e t - és "poc h a b i t u a l " , seg o n s Aragall, i p r o v o c a u n a "situació vocal b a s t a n t perillosa", sobretot en el m o m e n t final, q u a n s'ha d'acabar a m b la Butterfly. Però, el tenor treballarà a m b xarxa: moltes d e les p e c e s programades ja les ha c a n t a t en a l t r e s o c a s i o n s a m b Maria C a r m e H e r n à n d e z i, a més, treballen a m b una de les seves pianistes habituals, Amparo García Cruells. I una altra dosi de tranquil·litat per a Aragall és el fet d'haver can-

Jaume Aragall i la '•n.a representant. Sí/via Gasset, en la presentació del concert. Foto: MANÉ ESPINOSA tat ja al Teatre-auditiori - p e r a l ' e n r e g i s t r a m e n t d e Tosca q u e hi va fer l'any p a s s a t - i saber q u e les e n t r a d e s estan exhaurides des de fa dos m e sos. "Ara, només espero cantar b é " , assegura. L'expectació creada per l'anunci del c o n c e r t fa suposar q u e hi haurà l'espai i l'ocasió per als bisos. Aleshores serà el m o m e n t d e fer un avanç del que serà el disc de cançons napolitanes que ha d'enregistrar, també al Teatre-auditori, entre el 17 i el 21 d e juny. E n el repertori p r o g r a m a t , no ha introduït cap d ' a q u e s t e s peces p e r q u è v o l i a fer u n r e c i t a l

"clàssic", a m b una primera i una segona parts í n t i m a m e n t relacionades. Disc-medi D e s p r é s del tast q u e oferirà en el concert de la setmana que ve, la següent oportunitat per escoltar les cançons que havien c a n t a t F r a n c o Corelli i G i u s e p p e di Stefano a m b la veu d'Aragall serà al n o v e m b r e , q u a n surti el disc a la venda. Disc-medi és la discogràfica encarregada del treball. Tot i q u e no és un segell especialitzat en música clàssica, s'ha escollit la casa catalana "precisament per-

què ara comencen a entrar en aquest terreny i cuidaran molt tot el q u e facin", segons la rep r e s e n t a n t d ' A r a g a l l , Sílvia Gasset. Per al tenor, la novetat és el tipus de repertori q u e enregistrarà, q u e s'aparta de l'operístic. " E n part, ho faig perquè és un acostament al públic", reconeix. Tanmateix, Aragall ha recordat q u e "les napolitanes són una música fàcil d'escoltar però molt difícil de cantar, perq u è r e q u e r e i x e n molt volum de veu en la part central, i s'hi ha de posar m e n t r e , alhora, es conserva energia per a les notes altes del final".

M a r i o n e t e s

El Espejo Negro posa a prova la seva capacitat Ï convocatòria amb la repetició de 'Tos de pech S.B.

Carmela Amargura, una titella de dos metres d'alçada q u e fa de mestra de cerimònies al cabaret de Tos de pecho, tornarà a intentar guanyar-se el públic de Sant Cugat demà. Serà la segona representació al Teatre-auditori de l'espectacle de marionetes per a adults de la companyia andalusa El Espejo Negro. D'a-

questa manera, els responsables del C e n t r e Cultural avaluaran l'efecte del mecanisme "bocaorella", com cl defineix el director del teatre, Tomàs Seix. És una de les proves que s'han volgut fer amb el cicle Petit cabaret. En la primera funció, el 3 de maig, a Àngel Calvcnte, ('arm e n L e d e s m a i la resta de la companyia els va costar elevar la temperatura de la sala lentament, però la van deixar molt

alta quan van marxar. El cop de gràcia definitiu, va ser el bis "a cara descoberta" que va anunciar Calvente al final del repertori programat: la possibilitat de veure com la titella Lola Flores es movia al ritme que li marcaven els tres man i p u l a d o r s va ser una de les coses que més van agrair els espectadors. Demà, els santeugatencs - q u e no van acabar d'omplir les 200

localitats de les grades instal·lades a l'escenari- tenen l'oportunitat de veure una Cecília reviscuda del seu taüt - a m b benes incloses- o un Michael Jackson acompanyat d'un fan nadó titella. L'humor més corrosiu d'El Espejo Negro, que ataca la realitat, es combina amb altres números, que deixen més espai per a la imaginació i on els protagonistes són peixos, cucs o objectes amb vida pròpia.

24 dr mur-dr

1996

Acaba el cicle 6 Una hora de música' S.B. - Sant Cugat -

El cicle de música de cambra Una hora de música, al conservatori Victòria dels Àngels, acabarà dimecres (pic ve (29 de maig) a m b l'última interpretació de Marju Vatsel. La pianista ha utilitzat en tots els concerts de la sèrie dedicada a les Sona/es de Mo/.art un fort e p i a n o c o n s t r u ï t a Basilea (Suïssa), l'any 1975. L'instrum e n t és una còpia fidel d'un model A.Walter del 1780. escollit per a aquest cicle a m b Pobjectiu d'augmentar-ne l'interès a m b una major aproximació a la sonoritat original. Les sonates per a piano del c o m p o s i t o r de S a l / b u r g han passat pel fortepiano q u e ha tocat Vatsel en tres concerts - e n t r e el febrer i l'abril- i el cicle arribarà al final del recorregut dimecres, amb l'última actuació. D ' a q u e s t a manera, el C e n t r e Cultural ha volgut mostrar l'evolució del g è n e r e i també la de l'obra de Mozart. Tot i q u e les s o n a t e s per a piano del músic austríac han centrat el cicle Una hora de música aquesta temporada, també s'hi han ofert una actuació del q u i n t e t de vent Harmonia, un conte musical interpretat per l'arpa d'Abigail Prat i un concert a m b flautes de bec. El cicle s'adreça e s p e c i a l m e n t als estudiants de música de qualsevol c e n t r e d e S a n t C u g a t menors de 18 anys - q u e hi poden entrar de franc- però també es posen localitats a la venda. El c o n c e r t q u e clourà el curs començarà a les set de la tarda, a Paula magna del conservatori.

Nit poètica a l'Àgora La cançó catalana va protagonitzar el recital d e poesia amb q u è l'escola Àgora va tancar.el 26 d'abril els VII Jocs Florals, u n concurs obert als pares dels alumnes del centre i t a m b é als professors. El lliurament de premis es va fer en una vetllada iniciada a m b un sopar. A continuació, un e q u i p de professors va presentar l'espectacle poètic, basat aquest any en textos de cantants com Joan Manuel Serrat, Lluís Llach, Ovidi Montllor o Maria del Mar Bonet, entre d'altres. A P a c t e , hi va assistir la directora general d ' O r d e n a c i ó Educativa, Àngels Gonzàlez. /S.B.

Cultura 39

ELS4CAlVroN!> Divendres, 24 de maig de 1996

E s p e c t a c l e s

Exposicions

i n f a n t i l s

Un moment de la representació Í^'EIS Tres Mosqueters al Teatre-auditori. Foto: XAVIER I.ARRÒS. \

La Xarxa tanca la temporada amb una mitjana de 6 0 0 espectadors

El monestir, element que apareix en moltes obres. Foto: FI.S 4 CANTONS

Habitació

amb vistes

Nom de l'artista: Miquel Cahanus Lloc: sala Rusiiiol Dates:finsal 22 de novembre

Preparen una funció a l'aire lliure per a la festa major Ha estat la primera temporada estable al Teatre-auditori, amb una funció mensual: vuit en total. Després de l'experiència pilot de la primavera anterior -en què el grup local de SÍLVIA BARROSO

- Sant Cugat -

L'antic grup Rialles, dedicat a la programació d'espectacles infantils i juvenils, va tancar dium e n g e una t e m p o r a d a e s p e cialment significativa a m b la representació d'Els Tres Mosqueters. Unes 600 persones -la mitjana h a b i t u a l - van anar al T e a t r e - a u d i t o r i per v e u r e el muntatge de la companyia de la Faràndula basat en la novel·la

Rialles recuperava l'activitat a partir d'un conveni amb l'Ajuntament-, aquest curs s'ha arribat a una mitjana de 6 0 0 espectadors per representació.

d'Alexandre Dumas. Era el final d'un curs en què el col·lectiu s'ha separat d'Omnium Cultural i s'ha c o n v e r t i t e n La Xarxa, i t a m b é la culminació d'un any que ha significat la recuperació definitiva del grup de Sant Cugat. En vuits mesos, s'ha comprovat que la ciutat té un públic assidu per als espectacles infantils. Però, alhora, s'ha descobert l'assignatura pendent: l'espectador adolescent d'entre 11 i 14

anys. Aquest era cl públic que es buscava quan es va programar Les tres germanes, de T x è khov, i l'avís que es presentava t e a t r e d e text adreçat a nens més grans va fer recular els habituals. N o m é s 300 persones van anar-hi. Jaume Ruiz-Olalla, m e m b r e d e la Xarxa, reconeixia d i u m e n g e que els "hauria agradat una resposta millor" en aquella ocasió. Ara, el projecte immediat és una funció a l'aire lliure durant la festa major.

Teatre

Tetrateatre torna a la Unió amb 'Una nit qualsevol' El grup participarà en un programa de Barcelona Televisió S.B. - Sant Cugat -

La c o m è d i a e x i s t e n c i a l i s t a Una nit qualsevoltorna a la ciutat, avui i diumenge. La companyia Tetrateatre es retrobarà així amb el públic santeugatenc. Van estrenar la peça del polonès Slavvomir M r o z e k a m b d u e s funcions al Teatre-auditori, i van representar-la després, durant tres s e t m a n e s , a la sala Tantarantana de Barcelona. Però tenien un deute pendent amb la Unió Santcugatenca, el teatre on va néixer i on es va assajar Una nit qualsevol. A més, la U n i ó és t a m b é l ' e s p a i on s'han format els actors - J o a n Berlanga i Joan L l a m a s - i la di-

rectora, Maria Dolors Vilarasau, membres destacats del planter del teatre amateur que va originar Fila Zero. D e s p r é s d e la t e m p o r a d a a Barcelona, l'equip continua sent el mateix per a les d u e s funcions de la Unió, amb una excepció: l'única zetúu fitxada fora de la ciutat, Clara del Ruste, cedeix el seu paper d e Tercera Persona a la seva germana, Gràcia. Ella farà passar una nit diferent a dos viatjants grisos i sense nom, l'Estimat Col·lega i l ' A p r e c i a t C o l · l e g a , q u e la veuen aparèixer com una deessa q u e pertorba la seva relació encotillada. Al final, no sabran si ha estat un somni compartit o una realitat paranormal.

¥,n tot el procés, la coreografia del santeugatenc Carles Casas hi juga un paper fonamental, i va ser un dels elements que va obtenir més èxit en l'estrena al Centre Cultural. El recorregut de Tetrateatre a m b Una nit qualsevol - q u e va començar a la fira de T à r r e g a tornarà a Barcelona després del pas per la Unió. Aquesta vegada serà per participar en la Primera Mostra de Teatre Breu, organitzada per Barcelona Televisió i Artenbrut. L'obra es representarà a la sala de Gràcia el dilluns i la televisió local l'enregistrarà per emetre-la la setmana següent, juntament amb una entrevista a m b els actors i la directora.

l'KRK PlCH

L

a pintura de Miquel Cabanas representa alguns dels valors que identifiquen la nostra ciutat. El subtil equilibri que hi ha entre la naturalesa i la identitat de poble gran o ciutat petita és pres e n t en la seva obra. M i q u e l Cabanas s'inspira en motius propers per representar el seu microcosmos i els mostra amables i humans. Com altres grans artistes, Miquel Cabanas ha arrelat amb profunditat al seu entorn més immediat, i des d'aquí, Sant Cugat, la seva obra pren una dimensió

d'obertura al món. Miquel Cabanas és home sensible, pintor i poeta, que es manifesta d'una manera planera i entenedora. Amb Ics seves pintures del monestir, redescobrim un entorn q u e suposadament coneixem. En els seus quadres, com també en els seus poemes, tot té sentit i cada un dels objectes forma part d ' u n món p e r f e c t e i e s plendorós. Com va fer Joan Miró, Miquel Cabanas fa el pas de pintar amb els ulls de l'interior, deixant de banda la pintura epidèrmica de l'altres artistes. L'exposició de la sala Rusinol és una nova oportunitat per gaudir d'un gran pintor i per tornar a confirmar que Miquel Cabanas ha estat un dels nostres millors artistes.

MIQUEL CABANAS 10 A N Y S DE PINTURA (1985 - 1994) Fins a l'11 de juny

SOCIS FONS D'ART Servei taxació obres d'art

Sal ||j|usírT61 Santiago Ruànol 52 - Sani Cugat del Vals

Horari: mati, de 9 a 2h tarda, de 5 a 9h

Tel. 675 47 51

40 Cultura

R\i)H ) S \ \ r Cl <;\i De dilluns a divendres: • D e 7 .i 7:M) h.. El DespciTLidiH'. .imb Joan \ a l l \ c . • D e 7:1(1 a 10 h.. El Gall del Monestir. Revista d'actualitat. De 7:M\ a (>:M) li.. repassa les principals notícies d'àmbit general i de l í:.i0 a 10 inclou la primera edició de I informatiu. Sant ('ug.it A\ ui. amb totes les notícies d'àmbit local de la ciutat. El programa el dirigeix i presenta \ a \ ier l·iirnells. • D e 10a 12:4>h., Dies de Ràdio. El maga/ine. Espais de divulgació, entreteniment i participació. Presentat per Maribel Cavuelas. • D e 12:45 a IS h.. Amb Molt de ( Hist. Espai de gastronomia amb Pep Blanes. •De I .vi l.v.idh.. Sant Cugat Av ui. I .'Informatiu segona edició. Editat i presentat pels serveis informatius de Ràdio Sant ( àigat. •I )e l.v.sOa 14 h., E.ntitats. I )irigit i presentat per \ a \ ier Miralles. • D e 14 a IS h„ Vol de Tarda. Música suau seleccionada per Josep Mana Noguera. • D e IS a 21 h.. Al Eloro. I ii programa de Salva Vallvc. Els divendres de 2(1 a 21 h.. inclou l'espai, Ritt Raft". Música lieavy amb Marc Picanvol. • D e 21 a 21:20 li.. I / E s portiu. Dirigit i presentat per Patrícia Mota. • D e 21:20 a 23 li., Sons i Estels. Presentat per Pere Pallissa. • D e 23 a 24: Dilluns: Aquest Any, Sí!. I !n programa de Salva Vallvé. Dimarts: E'Estrena. L'espai de cinema de RSC. Dimecres: Hores Extres. Amb Eduard Garcia i Rosa Maria Jané. Dijous: Cafè Blue. La nit temàtica, amb Oriol Costa. Divendres: Vallès Sense Eronteres. Presentat per Fathia i Hamed Ben Hammou. • D e 24 a 7 h., Música al teu costat. • D e 7 a 24 h., cada hora, connexions amb Catalunya Informació i butlletins de Sant Cugat i el Vallès dels serveis informatius de l'emissora municipal.

ELS-/CAIYro!>S Divendres, 24 de maig del 1'996

• D ' l l a 12 h..GatneOver. Programa dedicat al món informàtic. • D e 12 a 13 h.. E.l Magatzem. a m b ()i iol ('osta i Amanda Sans. •De 13 a 14 li.. Avant Matx. L'avanc, de l'actualitat esportiva del cap de setmana. ' • D e 14 a 15 h., Vallès Sense Eronteres (repetició).De 15 a Ió li.. Aquells Meravellosos Anvs. Amb Josep Maria Alvira. • D e l ó a 20 h„ Súper DJ. Iota la música màquina d'actualitat. • D e 20 a 21 h.. Bones Vibracions. Amb David Villena. • D e 21 a 22 h., Salmaia. amb Jesús Aguilera i Lídia Cerón. •De 22 aSh„ Música al teu costat.

• D e S a 0 h.. Kl Dia del Senyor. •I )c 0 a 0:50 h.. Esports en Marxa, primera edició. • D e 0:50 a 10 li.. El Racó de la Poesia. Amb Joana I- rancesca Garcia. • D e 10 a 10:30 li., Arrels. I n programa de Rogeli Pedró. •De 10:50a 14:50 h.. Roda d'Amics. Amb Pere Pallissa i Joan Eàbregas. • D e 14:30 a 15 h„ Esports en Marxa, segona edició. • D e 15 a 16 h.. Aquells Meravellosos Anys. • D e I n a Z O h . . Súper DJ. • D e 20 a 21 h., Bones Vibracions. • D e 21 a 22 li., Esports en Marxa, tercera edició. •De 22 a 7 h., Música al teu costat. •Dissabte i diumenge de 8 a 22 h., connexions a m b Catalunya Informació i butlletins amb informació local i comarcal.

SANTS

La

Divendres 24 • Maria Auxiliadora Dissabte 25 • M. Magdalena Diumenge 26 • Felip Neri Dilluns 27 • Agustí de Canterbury Dimarts 28 • Germà Dimecres 29 •Just DIJOUS 3 0

• Eerran Divendres 31 • Visitació Mare de Déu

imnmmm

24 DlVKNDKKS

•Dansa al Teatre-audítori amb M a r t a Carrasco. La ballarina Marta Teatre • A les deu del vespre, al teatre de la l'nió Santcug a t e n c a , el g r u p T e t r a t e a t r e p r e s e n t a Una nit qualsevol, de Slavvomir Mro/.ek. Amb Joan Berlanga, Joan Llamas i Graica del Ruste. Dirigida per Dolors Vilarasau.

DISSABTE

J o c s Florals • A partir de les quatre de la tarda, al centre cívic de les Planes, es faran els I Jocs Florals del districte. Hi haurà un cafè literari, a m b lectura de poesies, amb degustació de cafè i xocolatada. Després, hi haurà animació infantil amb el grup Ainoa.

Festa de Primavera • A partir de les vuit del vespre, al casal del Pi de

Carrasco presentarà diumenge al Teatre-auditori, dins del cicle Petit cabaret, l'espectacle Aiguardent

una barreja de teatre i dansa que ha rebut les millors parau-

les de la crítica i l'èxit del públic allà on s'ha representat. La idea és de la ballarina, que durant molt temps va ser l'estrella de la companyia Metros, i explica la relació d'una dona desesperada que es refugia en l'alcohol de l'aiguardent.

Aiguardentés

un monòleg explicat amb els gestos del cos i de la cara. La banda sonora té jazz i música clàssica. Pep Bou i Ariel García Valdés dirigeixen Marta Carrasco.

Can Borrull. festa tic la p r i m a v e r a , organitzada per la comissió de festes de Ics Planes. Sopar de germanor, cantada d'havaneres i cremat, ball i karaoke. Concert coral • A les deu del vespre, a l'església de Montserrat de la Eloresta. la Coral Universitària de Ciències de la Informació oferirà un concert. Dirigida per Manel Cabero.

Conferència • A les deu del vespre, a la seu de l'associació Floresta Esportiva i Cultural, l'historiador i viatger Josep Maria Gavin oferirà

una c o n f e r è n c i a s o b r e Mèxic i el Yucatàn, després d'haver-hi viatjat.

26

Videocinema • A les sis de la tarda, al Casal Cultural de Mirasol. es projectarà la pel·lícula Cas per.

Dir.MKNCíK

Música Subhasta • A les set de la tarda, a la Casa de Cultura, Asdi organitza una subhasta per recaptar fons que serviran per construir el nou edifici que l'entitat està fent a Valldoreix.

•A les set de la tarda, al bar Dada de la Eloresta. amb el grup Sergio O. Cases & Friends.

Teatre • A les set de la tarda, a la L n i ó S a n t c u g a t e n c a , el grup Tetrateatre presenta Una nit qualsevol, d e Slawomir Mrozek. Dirigeix Dolors Vilarasau.

Conferencia • A les sis de la tarda, a la Casa de Cultura, xerrada informativa sobre la demència senil. Hi parlarà el p r e s i d e n t d e l'Associació d e Familiars d'Al-

28 DIMARTS

HORARI AUTOBUSOS • UNIA 3. SANT CUGATLA FLORESTALES PLANES

• LÍNIA 1. SANT CUGAT-MIRA-SOL-MAS JANER Ç: T i':

|*ç*fcl**finia fes2£20fc.

"'í:

|C*ütN%fins * te* 8210».. *CUB»t

ï.#$MfCqpft. jf«ÉA9ted»cateiMafia»fti·*2l.5Gh.

tmmmmtàam

>t&tadóSt Gugatmtcat

tHs* ftÉma tu mite: (EJtti rj*1rntfUujjtttmà. LJflaSitt)i >l' ~"*"~' Cm&t*f1t>mM,F.Cciani

* • *'

^'T^wmvw&jf

T A3. SANTCUGATRUBJ-TERRASSA

CAJjh||yfM* AsBBBÏjJktfMf

ttkuéMt t fimtm in TffHn' *ftSflH • LÍNIA 2. NUCLI URBÀ DE SANT CUGAT T A 3. SANT CUGAT-BARCELONA

i 4$ H&MS *fiMfctonfinsatesZt tfih. <4MNNMto t iMMaV ta

• D e 8 a 10h., A Primera Hora. Música i informació per al cap de setmana. Amb David Villena. • D e 10a 11 h., Hora Extra (repetició).

p r o p o s t a

"9tm MM*». t«aw«K 06.16-06.461 &

SMlMw 4 M #• 9Mt PnMMNH6> «OfwMMn. ttaoWae «JBW)&S9h i ai» 23 • 63mrati<te«KÍBhanflnsai«s22£3h.

-fltonmyw ifestius.1« wdm é?.t8M -Sortid* «kfictonet* a C«dMq^&48Mi$36fe

IIMÜIIM ilM M IfiUrjH THÇ

• A 3. BARCELONASANT CUGAT

-Otos Mmr& ?a tafiM&&mt# -UM*** 1 IWlm 18 Mmx&SÇtW 3S» t als OS i 35 8ftR&4»«Kfet»kia»a1w2t35h. < •OtoMMa·.laawfdKdMfftalií j -ttuiMngMl«MÉiiMftMi^^

flJMriBllIlltllHtlift

Cultura 41

ELSíCANIONS Divendres, 24 de maig del 1996

zheimer i el cap de secció de geriatria de l'hospital Germans Trias de Badalona. Organitza: Cavis.

FARMÀCIES DE TORN

TELÈFONS DÏNTERES

Informació al telèfon 674 2719. LA FLORESTA CwMwChHc

Conferència • A les vuit del vespre, al Club Muntanyenc Sant Cugat, xerrada sobre les biblioteques públiques, a càrrec d'Assumpta Bailach, responsable de la xarxa de biblioteques de la Diputació. Glossarà Miquel Melià, director de l'IES Arnau Cadell.

•Tallers de ceràmica, expressió corporal, expressió plàstica dansa-jazz, guitarra, piano, solfeig i cant coral. Inscripcions de dilluns a divendres de 4 de la tarda a 8 del vespre. Telèfon 589 08 47. Organització a càrrec de AEEA L'Esplai i l'Ajuntament. UBEF

Conferència • A les deu del vespre, a la Casa de Cultura, conferència sobre la Costa d'Ivori a càrrec de Lluís Puig. S'inclou dins el cicle Anem de viatge.

•Curs de balls de saló, ioga, karaoke i cafè literari de l'Ocell Radiant. Informació i inscripcions al telèfon 674 78 ^ . F&CSftfgtea&aitfeflt»

*»31Sl3t

iiiiMHiliMMMMWiiifíi

mmf>um**fm

»«nitiwnn'U»«iiil

«wn-

"•

LES PLANES Centra c M c

u"

• Tallers de música de banda, costura, manualitats, gimnàstica de manteniment i pintura. Casal per a joves ia dults, i altres activitats. Informació i inscripcions, des de les sis de la tarda fins a les 9 del vespre. Telèfon: 675 51 05. Organitzen : AM l'Esclop i l'Ajuntament.

RFSC

29

DIMECRES

"Wt'UWHWiJMjiM

«se*!*

Concert • A les set de la tarda, a l'aula magna del conservatori, la concertista Marju Vatsel interpretarà al fortepiano les sonates per a piano de Mozart. Conferència • A les vuit del vespre, a la Casa de Cultura, xerrada sobre La reaparición de Maitreya, el instructor del mundo. M. Carmen Delicado donarà la conferència. Organitza: Grupo de Meditación de Transmisión.

»»

i festius de ') del mati a 9 de la nit la

Música • A les nou del vespre, al bar Dada de la Floresta, concert de rock espanyol amb 7 Muelles Duo. Diapositives • A les deu del vespre, al Club Muntanyenc, projecció de diapositives sobre el Marroc i explicació del viatge a la Xina de Jordi Magallón.

30 DIJOUS

Durant tot cl mes de maig, pels districtes i Valldoreix uberta eU diumenges farmàcia Serret del Paseig Baixador, 78 de \lira-sol Telèfon 674 21 72

31

DIVENDRES

Exposicions • A les vuit del vespre, al claustre, inauguració de la X Mostra d'Art Contemporani Català. Després es farà un sopar davant del monestir.

ALTRES ACTIVITATS Videocinema • A les vuit del vespre, al Club Muntanyenc, pro•Les activitats del cor, jecció del video Cuba, las adreçades a nois i noies a aguas del destino. Amb una partir de 4 anys, inclouen entrevista a Fidel Castro. concerts, sortides de cap

de setmana i tallers complementaris. Informació i inscripcions a la Casa de Cultura. Telèfon: 589 13 82. •Balls de saló i tallers de manualitats i cuina. Informació al telèfon 58913 82. *!•••• S—la—t—

•Curs-taller de dibuix i pintura a càrrec del professor Adolf, curs-taller de manualitats a càrrec de Maria Antònia Navarro, curs de modelatge i escultura a càrrec d'E. Llo-

part i filatèlia i numismàtica tots els dijous. Inscripcions al local de l'Ateneu o als telèfons 674 60 28, 675 43 88 i 674 72 08. VALLDOREIX

•Cursos de balls de saló per a persones majors de 16 anys. Informació i inscripcions al telèfon 674 45 99. •Tallers de dibuix, pintura, artesania, teatre per a nens i joves, plàstica per a infants i ioga integral.

MlRA-SOL Casal cuttaral •Activitats d'estiu: casals d'estiu, tallers de dibuix i ceràmica per a infants i adults, còmic, flauta de bec i fantasia literària per a nens. Informació i inscripcions al casal cultural de Mira-sol de 16 a 20 hores. Telèfon d'informació: 589 20 78. •Colònies d'estiu a les Preses (la Garrotxa). Informació i inscripcions: de 16 a 20 hores. Telèfon d'informació 589 20 78. TEATRE AUDITORI

•Dissabte 25 de maig, a les 10 del vespre, Tos de pecho, amb la companyia El Espejo Negro (repetició). •Diumenge 26 de maig, a les 7 de la tarda, Aiguardent, de Marta Carrasco. Direcció teatral: Ariel García Valdés i Pep Bou. Cicle Petit cabaret (aforament limitat). Preu: 2.000 pessetes.

Exposicions •Exposició de maquetes amb escuradents. Fins al 24 de maig a la Casa de Cultura. •Exposició dels treballs d'alumnes de la UPC. Del 25 al 31 de maig a la Casa de Cultura. • Mostra dels treballs del curs 95-96 del taller de plàsticaTriangle. Fins al 2 de juny a la Casa de Cultura. •Estudi Ferran Martí. Exposició permanent d'obres de Ferran Martí. •Espai d'Art Lluís Ribas. Exposició permanent d'obres de Lluís Ribas. •Mercantic. Fira permanent d'antiquaris i d'art. Obert tot el cap de setmana. •Firart. Exposició i venda d'art el primer i tercer diumenge de cada mes, a la plaça Octavià, als matins. Biblioteques a l Canto» «orla

Universitària. Oberta tots els dies de 9 a 2/4 de 2 i de 4 a 8. Telèfon 674 11 50.

Centre Cultural. Oberta tots els matins del dimarts al divendres d'l 1 a 2. Tardes del dilluns al divendres de 4 a 2/4 de 9. Dissabtes de 10 a 2. El telèfon d'informació és el 589 27 49.

Plaça Barcelona. Oberta de 5 a 9. Telèfon d'informació 674 53 96.

A l'Arxiu Nacional de Catalunya. El telèfon d'informació és el 674 69 93. Plaça Pep Ventura. La bilioteca és oberta dijous, divendres i dissabtes, de 4 a 8.

Plaça d'Aiguallonga, 1. La biblioteca és oberta de dilluns a divendres de 10 a 1. Telèfon: 674 20 89.

Si vol a n u n c i a r - s e a

ELS4CAIVIONS

Els 4 C A N T O N S , t r u q u i ' n s

5 8 9 6 2 82

42 Cultura

H S /CANTONS Divendres, 24 de maig del 1996 i- *

•ï& *f> &\-í ï • SANT

CUGAT

Vift*ali»ft6

Sessions

4«

n&

iii

d i s s a b t e

2fe !•>

-tí

DECISION CBJTWA

SagtOBgar.4 LacfcBcataradBtoTOttoé^

Director: Stuart Baird. I n t è r p r e t s : Kurt Russel, Steven Segal, Halle Berry. Sales: Rubí Palace, Kursaal (Cerdanyola). Thrilleraeri amb terroristes islàmics.

RUBI

R*íPateKfl2 Afe&«s««Mttfe

- ,;^1^^W

RüWPatees* CauSwe *

Sessions

• •

*

Golfes

-

^

^

•

de

*

•

"

Director: Allison Anders, Alenxandre Rockwell, Robert Rodríguez, Quentin Tarantino. Intèrprets: T i m Roth, Valerià G o l i n o , M a d o n n a , Jennifer Bels, Antonio Banderas, Bruce Willis. Sales: Cineart i Eix Macià (Sabadell), Rambla (Terrassa), Kursaal (Cerdanyola). Un camàlic d'hotel de Hollywood és testimoni de quatre històries en una nit.

•nèéwnwwè^iiniiiiiiiiiliii

Qt&m&m

l%*ÍPtóc8S Atgfftgh·&gasiKacer SABADELL •

4<

Coaewénaunjufafe LAS DOS CARAS DE LA

Estrella cteí rtwta

Director: Gregory Hoblit. Intèrprets: Richard Gere, Laura Linney.

Wlramoetierosas A LA HORA SE&ALADA

Director: John Badham. Intèrprets: Johnny Dcpp, (Hiristoplier Walken. Sales: Kursaal (Cerdanyola). C i n e a r t ( S a b a d e l l ) . Rubí Palace. Jhohnny D e e p interpreta un pare en un dilema: o

MIL I

Director: Michael Goldenberg. Intèrprets: Christian Slater, Mary Stuart Masterson. Sales: Rubí Palace, Rambla i Eix Macià (Sabadell). Rambla (Terrassa) i Kursaal (Cerdanyola). Una executiva busca un admirador anònim que li envia roses.

*

fímmm^Ammtamà^

CBwaftl»»

Sales: Sant Cugat, Rubí Palace, Euterpe i Eix Macià (Sabadell), Kursaal (Cerdanyola). Drama judicial protagonitzat per un advocat arrogant.

d i s s a b t e

RufeiPataçftl tasdoscaraefteii:

RubíPalace4

-A

Intèrprets: Sharon Stone, Rob Morrow. Sales: Sant Cugat, Cineart i Eix Macià ( Sabadell), Principal (Terrassa), Kursaal (Cerdanyola). l'na condemnada a mort té una història d'amor amb el seu advocat.

^sa

Golfes

*

SABADELL

••nniïifrfííirtii

SentCugata

I t ^vspí*-*,»

mata una important política, o perd la seva filla.

Director: Lesli Linka. Intèrprets: Demi Moore, Melanie Griffith. Rita Wilson i Rosie ü ' D o n e l l . Sales: Kursaal (Cerdanyo-

la), Eix Macià (Sabadell), Principal (Terrassa). L'amistat de quatre dones al llarg de la seva vida. COACCIÓN A UM JURADO

Director: Brian Gibson. Intèrprets: Demi Moore, Alec Baldwin.

Sales: Sant Cugat, Kursaal (Cerdanyola), Eix Macià i Cineart-tres (Sabadell) i Rambla (Terrassa). Una mare soltera fa de jurat en un judici.

Josep Puig i Cadafalch, s/n . T. 589 24 81

\

. . . . llilWll I I I M l IS

I

I

\

INIT

Director: Bruce Beresford.

ESTRENA

ESTRENA

Director: Julio Medem. Intèrprets: Emma Suàrez, Silke, Carmelo Gómez. Sales: Eix Macià (Sabadell). Un home ha d'escollir entre dues dones i la seva llib e r t a t : un t r i a n g l e a m b quatre costats.

U Torreblanca

Tots els dissabtes SESSIONS «

Sll| SANT CUGAT

Director: Victor Salva. I n t è r p r e t s : Mary S t e e n burgen, Sean Patrick, Flanery. Sales: Cineart i Eix Macià (Sabadell), Kursaal (Cerdanyola). M e l o d r a m a a m b arrel fantàstica.

»

ESTRENA

2a SETMANA

4.15 - 7.00 - 10.05 18 ANYS

aido

I I I ( Vl'ItIO

lUllll·IIM' I C O I I I t I M . I It

VidasciiLímite 4.00 - 6.10 - 8.20 - 10.30

4.45 - 7.15 - 10.15

4.15 - 7.00 - 10.00

DISSABTE «GOLFA»: 00.45 -13 ANYS

DISSABTE «GOLFA»: 00.45 -18 ANYS

DISSABTE «GOLFA»; 00.45 -18 ANYS

Dissabte dia 2 5 a les 0 0 . 2 0 : CASINO e n V.O. / D i s s a b t e d i a 1 «GOLFA»: S E V E N e n V.O.

©CINESR Al i t r v t i dt l'tiptctidor

Q

Pàrking 2h gratis

SI 5B: 53 §3 53 S3

Carnet d'estudiant universitari

Carnet més grans 65 anys

Accessos minusvàlids

Carnet Jove

Venda anticipada

Reserva per telèfon 599*941

PopSttack

H£4CAIYraN3

Divendres, 24 de maig de 1996

ha Novel·L· Cap

IX

43

n ^wfcHsss - EDUARD JENKR -

E

l claustre de Sant Cugat del Vallès és reconegut com el més important de la Catalunya romànica, si bé és veritat que n'hi ha alguns que diuen que prefereixen el de Girona. En qualsevol cas, té una característica que el fa únic: la seva uniformitat, fruit de la concepció i realització d'un sol escultor, Arnau Cadell, que, a més a més, fora de qualsevol tradició, fa el seu autoretrat cisellant la pedra i apareix en un dels capitells signant com el seu únic autor. Hi ha versions que apunten la possibilitat que Arnau fos un dels monjos de la congregació benedictina durant els anys que hi va treballar, probablement des del 1190 fins al 1207. Es a dir, després de la reforma del Cister que des del monestir de Citeaux va promoure el pare espiritual d'aquesta renovació, Bernard de Clairvaux. De la mateixa manera, ell va ser el principal promotor de l'orde del Temple, aprovat en el concili de Troyes l'any 1128. Tothom sap que un dels canvis fomentats per l'estil anomenat cisterenc va ser el de crear temples, ermites i santuaris geomètricament concebuts d'acord amb principis numerològics precisos i estructures directament relacionades amb la geografia màgica. Sigui com sigui, es tracta d'una obra de gran mèrit per la seva execució i per la temàtica, que ha estat objecte d'estudis importants i molt variats. Es prou coneguda la tesi dels simbolismes que conté tot l'art romànic en general i, en el cas de Sant Cugat, no és diferent: Màrius Schneider, musicòleg alemany considerat pels seus col·legues com una mica heterodox, va visitar el monestir l'any 1945 i, després d'uns dies d'observació, va intuir un ritme i una harmonia en les figures dels animals i les seves diferents actituds en els capitells. Després de fer conjectures, va atribuir un so a cada animal i un ritme d'acord amb la seva postura. Com a conclusió d'aquests treballs, va portar les observacions extretes al pentagrama i va sorgir una partitura, que després de mort van poder comprovar que s'ajustava gairebé exactament a la música d'un himne perdut que va ser recuperat en el decurs d'una remodelació del monestir realitzada posteriorment a la seva mort. Òbviament -va continuar Johannes-, això no és només una bella història, sinó la mostra fefaent que no hi ha res en l'art medieval que sigui gratuït o superflu, res fet per raons estrictament estètiques o fruit d'una religiositat ingènua i beata. Molts cops s'ha parlat de les marques fetes pels picapedrers, que alguns han atribuït a sistemes de mesurament per calcular la seva retribució, sense percebre que es tractava d'un esforç excessiu per a tal funció. En canvi, sembla que és clar que

On Odó escolta bocabadat la teoria històrica de Johannes SeeUndGlas, que canvia la finalitat del crim sacrfleg, en introduir un fet llegendari

eren claus de reconeixement i transmissió gremials que conformaven tot un corpus iniciàtic en el si de la germandat de companys -així com la catedral de Toledo, el claustre de Silos, el monestir de Poblet o el de San Salvador de Sepúlveda— i que aportaven una informació que ara desconeixem la majoria. -A on ens porta, això? I, en tot cas, què hi té a veure Josep d'Arimatea? —Piano,piano, estimat amic! Seguint els consells del gran Fulcanelli, cal recordar que "no n'hi ha prou de ser estudiós, actiu i perseverant, si l'avidesa o l'entusiasme immoderats ceguen la raó i l'orgull és tirà del bon criteri"...Així que, partint dels senyals que Arnau Cadell va deixar en el seu testament de pedra, els 72 parells de capitells del claustre del monestir, es pot

(Tots els personalges que apareixen en aquesta novel·la són ficticis)

pensar que les relíquies que hi havia en el recinte eren molt importants, fins a interessar el mateix Satanàs. I ara, atenció al viatge a cavall de la història... i de la fantasia?: Josep d'Arimatea recull en una copa, que havia servit a Crist en l'Últim Sopar per instituir el sagrament de l'eucaristia, la sang que brolla del seu costat quan el soldat romà Longinos li clava una llança. Aquesta és la relíquia primigènia del cristianisme, que, des d'aleshores, no para en un periple atapeït de vicissituds. Estem parlant del Sant Grial. Sembla clara la cronologia des de l'any 258, quan el papa Sixte 11 l'entrega al diaca Lorenzo amb altres joies de l'Església per ser salvades de la persecució de l'emperador Valerià. El diaca ho lliura a un soldat amic seu perquè ho porti ai lloc de naixement d'ambdós, Osca,

i així ho fa, començant una peregrinació d'Osca a San Pedró de Jaca, fins a l'any 1706, passant per Yebra, San Pedró de Siresa i, finalment, San Juan de la Pena, enigmàtic i admirable cenobi construït sota una enorme balma. És originari de l'època visigòtica, i va gaudir de l'especial protecció dels primers reis d'Aragó i de l'orde dels Caballeros de San Juan, on resta fins a l'any 1299 per anar a PAljafería de Saragossa fins a la capella reial de Barcelona. Des d'allà viatja al monestir de Sant Cugat, on es constitueix com la principal relíquia en el trànsit. Finalment, va a parar al seu emplaçament definitiu, d'acord amb totes les prediccions: "Només un castell s'alça completament solitari, suprema recompensa del desig terrenal. Qui amb afany s'entesta i vol cercar-lo, mai, per desgràcia, el troba, tot i que molts són els que per ell s'escarrassen. Encara és desconegut, senyor, i el seu nom és Munsalvasche". Així ho va escriure Wolfram von Eschenbach. -Però, què li fa pensar que abans d'anar a Montserrat, suposant que aquesta història sigui veritat, el Sant Grial havia estat al monestir de Sant Cugat del Vallès? Odó contemplava Johannes com aquell que troba un extraterrestre de color verd a l'autopista després de sortir de Port Aventura. -Què vol dir amb aquesta insinuació envers Montserrat? Ha de saber que el matí del 23 d'octubre de 1940, Heinrich Himmler, cap de la policia política de Hitler i de les malauradament famoses SS, va visitar l'abadia benedictina de Montserrat cercant les petjades del Grial. "A Alemanya tots sabem que Montserrat és la muntanya del Sant Grial", va dir-li al pare Andreu Ripoll, guia i amfitrió d'aquesta incòmoda visita. La seguretat amb què Himmler identificava Montserrat amb Montsalvat es basava en un cúmul de llegendes com Le roman de Perceval, de Chrétien de Troyes, i, sobretot, Parzival, de Wolfram von Eschenbach, del qual Wagner es va servir per a les seves òperes Parsifal i Lohengrin. -I de Sant Cugat? -va insistir Odó. -Quan Berenguer de Saltells i els seus còmplices van cometre l'esglaiador crim, la campana anomenada Gambirota va tocar sense parar, demanant ajuda fins que a Montserrat va sonar, també tota sola, la campana d'una de les ermites de la muntanya. L'abat de Montserrat era germà de l'abat de Sant Cugat, i va enviar tot un seguit de monjos, horroritzat pel que podia haver succeït. Per què aquesta via directa de comunicació amb Montserrat? Per què la presència del diable en un afer de reclamació de diners? Senzillament, perquè el pacte incloïa apropiar-se del Graal!

ELS4CANT0NS 44

Divendres. 24 de muig de 1996

S e t m a n a r i de Sant Cugat del Vallès

RICARD VICENTE Periodista esportiu

"J.M. García és un devorador de feina"

Va estudiar alguns anys de dret i després de fer el servei militar va descobrir que l'esport era el que li agradava. El somni de la seva vida hauria estat convertir-se en futbolista professional, però les circumstàncies el van portar a analitzar el futbol amb una altra funció: explicar-lo a la ràdio. Va explicar partits per Ràdio Sant Cugat, després va treballarà Ràdio Miramar i ara dirigeix el matinal de diumenge que la Cadena Cope dedica al futbol català. -Com definiries José Maria García? - " C o m un gran treballador, devorador d'hores de treball a la ràdio. Mantinc algunes diferències de criteri amb ell, més de forma que de fons, però considero que el que ha fet és aquí. I, després, hi ha els números. Fa poc ha deixat de ser el número 1 de l'audiència, però considero que era i és el periodista esportiu que tracta amb més rigor la informació: sacrifica l'espectacle pels continguts."

CATÍ MORKI.L

-Kl futbol és l'esport rei? -"Sens dubte." -Per què? - " E s l'esport que més persones aglutina, té un llenguatge universal. De fet, segur que el futbol el trobaràs a qualsevol lloc del món." -Mires futbol quan fas vacances? -"Sí." -Com el mires? -"Com un espectador." - N o és molt difícil? -"Si a la feina procures ser objectiu, no et costa gaire desconnectar del registre de la feina i intentar disfrutar. Per exemple, els partits de futbol se'm fan més llargs com a espectador que com a periodista." - Q u è és Itipilota per a un periodista esportiu? - " E s un concepte màgic. Crec que, primer l'invent de la roda i després el de la pilota, han estat importantíssims." -Quins colors et fan perdre l'objectivitat? -"Ks bastant difícil. No nego que tinc tirada pel Barca i que sóc fervent seguidor del que fa cl Sant (àigat, però realment a l'hora de treballar m'oblido dels colors." - N o perds l'objectivitat per res més? - " N o . Procuro desapassionar-me i quan et desapassiones és més fàcil veure les coses fredament." -I las perdut la calma, alguna vegada? -"Sí. Més iiue Ics qüestions rac-

Ricard Vicente a la porteria del Sant Cugat Esport. • Foto: XAVIER LARROSA rament esportives, em fa perdre la calma el fet que professionalment no surtin les coses com s'han planificat. En ràdio em preocupa tant el fons com la forma." -Com ho fas per c< introlar-ho tot, durant el matí del diumenge? -"Quan comença el programa ja no pots parar. Són tres hores i mitja i quan sona la sintonia, comença la funció. La feina de preparació

es fa abans." -Per què canviaries el futbol a la ràdio? -"I er mes futbo -Jugues a alguna cosa? -"Sí." -A què? -"Jugo a futbol sala." -Quin és el teu somni esportiu? - " H a v e r jugat a futbol com a professional, sens dubte."

- P e r què té més audiència la competència? -"Precisament per això. Actualment qui té més audiència és la Cadena Ser, en el programa nocturn, perquè fa més espectacle." -Sense ell, l'estil de la Cope seria el mateix? - " N o . No ho era quan ell no hi era i si ell marxés deixaria de serho. Segur, perquè és un estil de ràdio molt personal." -Per quin motiu acceptaries fer el Camtsel Deportivo de la Ser? - " N o m é s si ells acceptessin els meus criteris. El contingut del programa de la Ser... Mmm... N o em convenç." -Has pensat alguna vegada a dedicar-te a una altra cosa? - " L a veritat és que no. De tota manera, reconec que sóc més esportista que periodista." -Amb qui no se n'ha d'anar mai al llit un periodista? - " N o t'ho sabria dir." -On és la catedral? - " O n hi hagi 22 jugadors i una pilota." -Per que o per a qui mentiries? - " M e n t i d e s pietoses sempre,

però només per a aquelles persones que m'estimo." - H o faries davant un micròfon? - " N o , almenys conscientment." -Creus en l'ètica professional? -"Sí. Crec que és necessària." - E t s subscriptor d'algun diari? -"Sí, d'Els 4 Cantons." -Si poguessis, et subscriuries a una emissora de ràdio? - " A moltes. Escolto la Cope, la Set, Onda Cero, RNE... M'agrada molt l'humor a la ràdio. Suposo que és fruit d'un reflex de la vida." - L a teva vida és la teva feina o és la vida que t'ha obligat a tenir feina? - " É s recíproc. Els horaris de feina són una mica esclaus. No són ni millors ni pitjors que els d'altres feines -els hem triat nosaltres-. Jo diria que visc per la ràdio i per l'esport." -Recordes algun gol? -"Sí, el de Koeman a la final de la Copa d'Europa. I també recordo un gol de Tanco en una eliminatòria per pujar a tercera divisió, on el Sant Cugat jugava al camp de l'Europa." - I algun gol que t'hagin marcat fora del camp? -"Va ser una polèmica arbitral. Vaig saber que un àrbitre s'havia venut per dirigir el resultat d'un partit. Tenia testimonis però no tenia garanties que parlessin per antena i no ho vaig poder dir perquè no ho podia demostrar." - Q u è fas si et quedes fora de joc? - " I n t e n t o reaccionar al millor possible." - P e r ò també fas blancs de càstig, eh!

TEATRE DE LA UNIÓ ualsevol

Divendres 24 de maig de 1996, a les 10 del vespre Diumenge 26 de maig de 1996, a les 7 de la tarda Preu: 1.000 ptes. Descompte a socis d'entitats culturals santeugatenques. Venda anticipada: Secretaria de La Unió, feiners de 7 a 2/4 de 9 del vespre. Llamas Fotògraf, c/ Valldoreix, 14. Tel. 674 03 93 Una hora abans de les representacions, a la taquilla del teatre. Organitza:

Col·labora:

Patrocina:

W MILAR TOBELLA

Sant Cugat dej UatUa

M.8FM LAUMÓ SANTCUQATENCA

•3UÍV31VU13J.

^riífcnJ*

gPEfiiÀBt

VVÍ'AÍÍÓ

EISBCANTONS