Diari de Sant Cugat 137

ELSHCAMÜNS

Divendres, 15 de març de 1996

I Punt i seguit Tres associacions de Mira-sol demanen que no s'ampliï la llicència de la planta de residus sense l'aprovació del consell de districte. Plana 6 Els especialistes del centre Alba, que tracta pacients de l'Hospital General, expliquen que l'anorèxia es cura com una addicció. Plana 7 L'Ajuntament desestima el projecte del bar al Casal de Mira-sol per manca d'espai. Plana 7 Els santcugatencs opinen a L'enquesta sobre les mesures de control del comportament dels gossos. Plana 8

SETMANARI INDEPENDENT, CATALÀ, COMARCAL I DEMOCRÀTIC

Núm. 137 » Any IV • 225 pessetes

El col·lapse judicial de Rubí-Sant Cugat arriba al Tribunal Superior • Els jutges hi adrecen una carta queixant-se de falta de mitjans i personal • Rubí / Sant Cugat.— Els jutges de Rubí han demanat la intervenció del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per solucionar el col·lapse que pateix el partit judicial de Sant Cugat, Rubí i Castellbisbal.

El president i el gerent del Celler Cooperatiu volen «adequar el centre comercial a l'usuari». Plana 9

• Reclamen la creació de la cinquena sala de primera instància prevista per la llei

Segons un text adreçat a la sala de govern del TSJC, la manca de personal estable i preparat i les insuficiències de mitjans tècnics ha endarrerit els casos des de l'any 1988. En aquella data, la llei de nova plan-

ta va eliminar la sala de districte de Sant Cugat. L'augment de població ha fet que els quatre jutjats de Rubí siguin insuficients i els titulars reclamen la cinquena sala ^.'z;i:'~ "'•••'a 3 i Editorial, plana 16

MEDI AMBIENT

Comença la campanya per al Sàhara amb nou punts de recollida de material. Plana 9 El joier Salvador Mallol diu a Les empreses que calia una joieria renovadora a Sant Cugat. Plana 10 El gerent de Promusa plega per anar a una altra empresa. Plana 11 Els 18 santcugatencs del Cor d'Amics de l'Òpera de Sabadell expliquen les exigències del seu hobbie. Plana 13 Trànsit porta El punt de la memòria al Teatre-auditori. Plana 14 Una mostra reunirà 200 imatges de Joan Cabanas en la Primavera fotogràfica. Plana 15

I Lluís Recoder " ^ El diputat electe al Congrés per CiU, veí de Sant Cugat des de fa dos anys, diu que el seu partit ha de «dialogar amb el PP com aquell que té una I casa, no té ganes de vendre-la, però ! està disposat a rebre ofertes». Recoder dubta que Aznar pagui el «preu» exigit. Plana 4

I Esports El president de la Federació Catalana d'Handbol, Jaume Conejero, diu que el Sant Cugat «pot assolir la nova categoria». Plana 23

I Apunts La radiografia recull avui la història d'una entitat esportiva: el Mira-sol Club de Futbol. Planes 29 i 30

I Festa de l'arbre Sant Cugat acollirà demà per primer cop la Festa de l'Arbre, organitzada cada any pel departament de Benestar Social de la Generalitat. Uns 2.000 nens catalans participaran a la plantada de demà, al torrent de Sant Crist i el passeig Gaudí. Plana 26

Membres de les deu entitats que s'oposen a la ubicació de la gasolinera es van concentrar dimarts als terrenys afectats. Foto: X.L.

Protestes contra la gasolinera dels túnels • Sant Cugat.— Deu entitats i associacions de veïns han adreçat una carta a l'alcalde, Joan Aymerich, per manifestar-se en contra de la ubicació que s'ha triat per construir una gasolinera als túnels de Vallvidrera

que donaria servei als usuaris provinents de Barcelona. Aquests terrenys, situats a l'altura de can Borrull i a pocs metres del peatge de la Floresta, estan inclosos en el Pla d'Espais d'Interès Natural de

la serra de Collserola. Aymerich ha recordat que existeixen informes favorables del Patronat de Collserola i de Medi Ambient de la Generalitat, entre d'altres. Plana 5 i Editorial, plana 16.

Els Castellers de Sant Cugat fan els primers exercicis en públic

Comença la preinscripció per al primer any de la reforma educativa

• Sant Cugat.— Els Castellers de Sant Cugat van fer diumenge passat els primers exercicis en públic, durant la festa que organitzen els veíns del passatge Diputació. La colla, que es va constituir recentment com a entitat jurídica independent del Club Muntanyenc, va fer un assaig molt positiu. El primer dels quatre exercicis que va realitzar va ser una estructura de quatre de cinc que va finalitzar amb èxit. Després, els castellers van fer un tres de cinc sense tanta sort, però de seguida van remuntar un dos de quatre. Per acabar l'assaig, la colla va fer un pilar de quatre, que va caure en el darrer moment. Plana 27.

• Sant Cugat.— Aquest dilluns comença el període de preinscripció per a escoles bressol, escoles de primària i instituts de secundària del que serà el primer any d'aplicació de la reforma educativa a Sant Cugat. Aquest procés de preinscripció coincideix amb la campanya d'informació que fan aquests dies els tres instituts, adreçada als pares dels nens de dotze anys que l'any vinent iniciaran el primer curs d'ESO en aquests centres. Els onze centres públics de la ciutat ofereixen per al curs 96-97 més de 1.100 places per als nens i estudiants de tot el municipi. Plana 6.

Un exercici de l'assaig de la colla diumenge passat al de Diputació. Foto: XAVIER LARROSA.

ELSHCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR

Cinema de franc Amb la targeta del Club podeu trucar per demanar una de les entrades de que disposem per a les sessions golfes que es fan a la Sala 3 dels Cines Sant Cugat.

Aquesta setmana podeu demanar les entrades per anar a veure la pel·lícula «Lady Bird», que es projecta en versió original el dissabte 16 de març a 2/4 d'l de la nit.

Entrades per al Barca - Compostela Els posseïdors de la targeta del Club podeu trucar per demanar una de les entrades de que disposem per veure el partit del Barca contra el Compostela, que es disputa el proper diumenge 17 de març. Les entrades de que disposem són seient lateral, tercera graderia.

Demana la targeta

!

Posa 't a punt

Amb la targeta del Club podeu assistir durant aquest mes a classes d'aeròbic. Taekwondo Squash, Hidromassatge Sauna i Piscina. Al Squash Sant Cugat (c/ Sant Jordi, 33-35), totalment de franc. L'horari per als subscriptors és els migdies de dilluns a divendres de 2/4 de 4 a 2/4 de 5, les tardes de dilluns a dijous de 17 a 22 h i els dissabtes al matí de 10 a 12 h.

Per obtenir els vals cal trucar al telèfon del subscriptor.

589 62 82

Tots els subscriptors d'Els 4 Cantons que no heu sol·licitat la targeta del Club, encara podeu fer-ho trucant al telèfon del subscriptor. La targeta no suposa cap cost addicional i us permetrà gaudir d'una gran varietat de serveis.

Hípica

Severino

Sortides a cavall cada diumenge on podrà gaudir del paisatge de Sant Cugat a cavall. Demani el seu val gratuït al telèfon del subscriptor

Informació matins: 9 a 10 h. (Srta. Anna)

el. 589 62 82 INFORMACIÓ Srta. Anna Preu subscripció: 10.800 ptes. anuals Avantatges: Formar part del Club del Subscriptor on podrà gaudir d'una sèrie de serveis gratuïts: Cinema de franc (sessions golfes), sorteig d'entrades del Barca, sortides a cavall, tractaments capilars, classes de manteniment físic... i descomptes especials per adquirir els jocs d'«El Temps» i «El Savi».

INFORMIS! Si desitja més informació truqui al 589 62 82

3 » Divendres, 15 de març de 1996

PUNT I SEGUIT JUDICIAL

Els jutges de Rubí demanen al TSJC una solució al col·lapse del partit judicial La desaparició del jutjat de districte de Sant Cugat va contribuir a originar el problema SÍLVIA BARROSO

• Rubí / Sant Cugat.— La junta de jutges del partit judicial que aplega Sant Cugat, Rubí i Castellbisbal s'ha cansat d'esperar solucions parcials a problemes puntuals i ha decidit El document adreçat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a principi de febrer denuncia la «contínua, frenètica i vertiginosa mobilitat de personal». De fet, «la categoria de les sales de Rubí no es correspon amb el volum de població [de 107.000 habitants] que han d'atendre», segons la jutgessa degana i titular del número 4, Ana Cristina Lledó. Això comporta el greuge comparatiu amb jutjats com el de Terrassa que té una categoria superior i paga sous més elevats als funcionaris. Aquest factor és «una de les causes» de les nombroses peticions de trasllat, reconeix Lledó.

A més de cobrar menys, el personal de Rubí es troba amb 3.500 casos nous per sala i any que s'acumulen als expedients pendents, i només té 4 jutjats, quan a Terrassa —amb un volum de població de 185.000 habitants que no arriba a doblar el del partit judicial de Rubí— n'hi ha 8. El resultat de la «mobilitat» provocada és que hi ha places vacants durant mesos: la plaça de secretari al número 2 va estar sense cobrir tot el segon semestre de 1995, i al 4 han passat sense aquesta figura, la mà dreta del jutge, des del setembre del 1995 fins ara.

També hi ha una insuficiència endèmica de funcionaris de base i un excés d'interinatge. Els jutges, i també els procuradors que tenen casos a Rubí, es queixen de la manca de preparació pràctica del personal eventual i del desconeixement dels antecedents dels casos que hi ha oberts, de manera que les noves incorporacions poden contribuir poc a superar l'endarreriment.

Escassetats materials A la manca de personal preparat i estable, cal afegir-hi l'escassetat del material de treball: els jutjats número 3 i 4 no tenen cap mena d'equipament informàtic, i l'I i el 2 en tenen un cadascun, que, de tota manera, resulta «totalment insuficient», segons els jutges. La precarietat continua amb les màquines de fer fotocòpies: cada sala en té només una, i n'hi ha una altra d'ús comú.

Però la utilització continuada dels aparells «obsolets» —provocada per la no informatització— comporta cues i avaries. A més, segons explica una procuradora, «el personal extern als jutjats que vulgui fotocòpies ha de portar el paper per poder-les fer».

El document presentat per la junta de jutges al Tribunal Superior demana que s'insti la conselleria de Justícia perquè doti de suport informàtic totes les sales, canviï les fotocopiadores i augmenti la dotació de plantilla. Les grans peticions són la creació «urgent» del jutjat número 5, previst a la llei de planta i demarcació judicial, i la revisió de la categoria del partit judicial. Amb tot, segons la jutgessa degana, Ana Cristina Lledó, «hi ha molt bona voluntat, però no hi ha pressupost».

demanar una millora global de les condicions en què treballa el personal. L'objectiu és sortir del col·lapse i el retard que s'arrossega en tots els casos des de fa anys: les causes principals d'aquesta situació són, segons l'escrit que han

presentat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), les vacants i baixes continuades del personal i el volum excessiu de feina, causat en part per la desaparició del jutjat de districte de Sant Cugat, el 1988.

Els jutjats de Rubí estan col·lapsats per insuficiència de personal i de mitjans materials. Foto: XAVIER LARROSA.

L'expresident de Foment del Treball parlarà sobre l'empresa B Sant Cugat.— L'expresident de Foment del Treball, Alfred Molinas, explicarà les relacions entre l'empresa i el món cultural en la conferència que ha organitzat pel proper dimarts el Club Muntanyenc Sant Cugat dins el cicle Aula Cultural. El director de l'Institut d'Estudis Europeus de la Universitat Autònoma de Barcelona, Jordi Bacaria, serà l'encarregat d'obrir la conferència, que començarà a les vuit del vespre, donant detalls sobre la figura de Molinas.

Veí de Valldoreix, l'expresident de la patronal catalana és llicenciat en dret, està casat i té cinc fills. Dins del món empresarial, Molinas ha alternat la seva activitat entre les explotacions agrícoles (va ser l'introductor de noves tècniques d'agricultura intensiva) i de transport. De fet, ha estat gerent de diverses companyies de transports marítims especials per a productes químics i vins. Tot i que va deixar-ne la responsabilitat màxima, Alfred Molinas continua sent membre del Consell Consultiu de Foment del Treball i participa també a la patronal espanyola d'empresaris, la CEOE, com a membre de la seva junta directiva. A més, és president de diverses institucions: l'Associació de Transitaris, Expedidors Internacionals i Assimilats i de la Fundació CETMO (Centre per a l'estudi del transport a la Mediterrània Occidental). La conferència de Molinas començarà a les vuit del vespre del proper dimarts al CMSC. ELS 4 CANTONS

El pas enrere de Sant Cugat S.B. B La història del col·lapse dels jutjats de Rubí va començar el dia del 1988 que es va aprovar la llei de nova planta i demarcació judicial. Sant Cugat, Rubí i Castellbisbal es constituïen en partit judicial independent de Terrassa, i s'eliminaven, per tant, els jutjats de districte: el de Rubí es va convertir en una sala de primera instància i instrucció, però el de Sant Cugat es va diluir en un jutjat de pau, que només pot fer tasques de suport, a part de casaments i actes de conciliació.

Així és com es va sobrecarregar de feina l'aleshores únic jutjat de Rubí, tal com ho recorden procuradors que han seguit el procés de prop. Aquella sala es va haver de fer càrrec dels casos de tres poblacions, una de les quals (Sant Cugat) presentava un creixement continuat de població i de moviment econòmic i empresarial.

«Quan van tenir el número 1 col·lapsat —recorda una procuradora— van crear els altres tres jutjats, però ja l'havien deixat saturat per sempre.» Les sales noves han patit sempre problemes de personal i han arribat ràpidament a la mateixa situació, qualificada pels procuradors de «desesperant»: una separació de mutu acord pot trigar 1 any, i a Terrassa es resol en un mes i mig.

Al mateix temps, el jutge de pau de Sant Cugat, Josep Mayol, ha detectat un augment de les col·laboracions sol·licitades per Rubí a Sant Cugat, com a extensió territorial. «Això prova —segons Mayol— que l'increment de població influeix directament en el nombre de casos.» Al jutjat de pau comencen a necessitar «fer un esforç per arribar a fer tota la feina», però no estan en la «situació de col·lapse de Rubí».

Per a Mayol, la solució al pro-

L'EDUCACIO (II)

Josep Mayol blema seria la creació d'un jutjat de primera instància i instrucció a Sant Cugat, «absolutament necessari». L'alcalde, Joan Aymerich, ho ha reclamat diverses vegades i la conselleria de Justícia ha recordat que no està previst.

La jutgessa degana de Rubí, Anna Cristina Lledó, no va tan lluny, i assegura que «n'hi haurà prou si creen un altre jutjat, no cal dividir el partit judicial».

Extintors

Sant Cugat del Vallès, « 589 17 99

Educar és compartir.

Compartir aprenentatges, oci, il.lusió. C o m p a r t i r suposa interacció, entrega mútua, donar d'ambdues parts per c r é i x e r tots d o s .

Compartim il·lusions, j o c s , alegries, p e n e s , nous apren e n t a t g e s . C o m p a r t i r és dedicar temps. Tenir temps per escoltar, per e n t e n d r e l'altre, per col.locar-se en el s e u l l o c i fer el c a m í junts. Compartir és participar en les activitats e s c o lars. L ' e s c o l a no és senzillament l ' e s c o l a dels n o s tres fills, sinó que és l'escola que nosaltres h e m escollit per als nostres fills.

L ' e s c o l a q u e és c o h e r e n t a m b la n o s t r a m a n e r a d e sentir i de pensar. L'escola a m b la qual estem d'acord i també vers la qual manifestem la nostra disconformitat quan la seva actuació s'allunya d'allò que nosal-

tres havíem concebut.

Objectiu: coherència entre conductors que sense presses, amb tranquil·litat d ' à n i m , treballen per arribar a la fita, que no és una altra que ajudar a aprendre i ajudar a madurar els nost r e s fills c o m a p e r s o n e s .

Arrelar suposa alguna cosa fixa, estable, que no trontolla. C o m p a r t i r , t r e b a l l a r a m b l'escola, ser coherents a m b nosaltres mateixos i d e d i c a r t e m p s als n o s t r e s fills han de ser valors fixos, estables.

Aquestes idees volen ser un punt de reflexió per a tots els pares i educadors que estem preocupats constantment pel futur dels nostres infants.

MATRICULA OBERTA

Pre-escolar - EGB B U P - COU C/ Ferrer i Guàrdia, s/n Tel. 589 00 01 - 06 - Fax 674 24 86 , 08190 Sant Cugat (Barcelona) (davant de TVE-2) ;

4

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 15 de març de 1996

POLÍTICA Recorda que els polítics «estem obligats a oblidar enfrontaments», però no sembla que estigui disposat a oblidar fàcilment els tres anys d'incitacions «a l'odi tribal contra Catalunya» que han fet els dirigents

*

del Partit Popular. Lluís Recoder, que té 37 anys, recorda dues coses: primer, que CiU ha de ser conseqüent amb el seu missatge de campanya i, segon, que costa creure «les declaracions d'amistat cap

a Catalunya del senyor Aznar». Dimarts, dia 12 de març, es manifestava personalment contrari a la investidura d'Aznar com a president del govern. Però està disposat a que li facin ofertes posteriors.

— —

L L U Í S R E C O D E R . Diputat electe al Con gres per Convergència i U n i ó

«Es pensen que som massa bona gent» —«Clau ja ho som. Tots els CKLIA CKRNADAS ulls s'han girat cap a nosaltres B Sant Cugat.— Es poden peri, per tant, la clau ja la tenim...» metre la rancúnia els polítics?

—Però alguna cosa ha d'obrir...

—«Els polítics estem obligats —«De moment, la tenim per a oblidar enfrontaments, perquè fer que el senyor Aznar sigui prela nostra responsabilitat ens obliga sident del govern o per fer que sempre a buscar els punts d'acord. d'aquí a dos mesos hi hagi elecÉs aquella màxima d'en Pujol: 'Sucions. En tot cas, la gent que ens mar i no restar, multiplicar i no va escollir pensant que el vot de dividir'. Sovint, però, els polítics CiU no seria testimonial, sinó que ens hem d'empassar gripaus, oblimanaria, pot estar satisfeta. dar afronts molt recents i aniDèiem que plantaríem cara. Ja madversions personals.» ho estem fent. Ara el programa —Doncs, com a mínim, durant del PP ja està aigualit: totes les dos anys s'han empassat gripaus promeses que ens preocupaven del PP.Poden, els polítics de CiU, són ara inviables. Estiguem atents oblidar tan ràpid com per planal que diuen aquestes setmanes: tejar-se un pacte? les ofertes que ens fa—«És molt difícil parlar amb qui fins ara «Hem de dialogar ran respecte al finançament autonòmic no ha estat un adversari ens les haurien fet mai. amb el PP com que ens ha situat en Al contrari, amenaçael centre de l'huracà aquell que té una ven veladament de rede la seva crítica, que casa, no té ni tirar-nos el 15% de ha fet de l'anticatalanisme un dels seus ca- ganes ni necessitat l'IRPF. Què més pasvalls de batalla i que sarà? Investirem l'Azha jugat amb una gran de vendre-la, però nar o no l'investirem? i r r e s p o n s a b i l i t a t , està disposat a que CiU no pot votar facreant animadversió vorablement a la invescontra Catalunya a li facin ofertes. Tot tidura.» amb fal·làcies i men- depèn del preu. Ha —Però queda allò tides. A mi se'm fa de no tancar cap porta de ser una oferta molt dur seure amb seal diàleg... gons quines persones (...) que representi —«Nosaltres hem del PP. I no només a un avenç de molts d'anar a dialogar amb mi: estic segur que al el PP com aquell que anys de cop. I president Pujol també té una casa, no té ni li passa, com en el seu ganes ni necessitat de dubto que el PP moment li devia ser vendre-la, però està pugui fer-la» dur seure amb persodisposat que li facin !

5 natges del PSOE que -HiC ^" ;f i ofertes. Tot depèn del temps abans l'havien p r e u . Que moguin intentat empresonar.» fitxa. Ha de ser una oferta clarament explicable al poble de Ca—I als votants de CiU? talunya, que representi un guany —«Aquest exercici d'oblit no polític importantíssim i que ens es pot demanar als ciutadans que, sigui un avenç de molts anys de com a catalans, han estat duracop. I jo no crec que el PP estigui ment atacats. Perquè el PP jugava en condicions de fer-la.» amb temes que no són patrimoni —I com es concretaria l'oferta? de CiU, sinó de tots: és el cas —«El PP és presoner de la seva de la llengua. Ni molt menys se'ls campanya, i difícilment podria juspot demanar que s'empassin una tificar als electors que ara estigui conversió sobtada del PP: ningú disposat a resoldre el finançament es creurà les declaracions d'amisautonòmic.» tat cap a Catalunya del senyor Aznar i la seva colla. I nosaltres —En tot cas, Aznar s'ha reunit hem de tenir present la campanya ja amb Duran i Lleida. Són dielectoral que hem fet a l'hora ferents les sensibilitats de CDC de plantejar-nos una possible eni d'UDC respecte al PP? tesa amb el PP.» —«Totes les decisions que es prenen a CiU vénen de la cúpula —En el Consell Nacional de de la coalició, no dels partits. El diumenge, vostè s'hi va pronunque he vist és que hi ha una vociar en contra. Es poden combinar luntat exploratòria per part els dos lemes de campanya: ser d'UDC per veure què té a dir claus i plantar cara al PP?

c.c.

del Centre Excursionsita de Catalunya, perquè una de les seves aficions reconegudes és el muntanyisme i la vida a l'aire lliure.

La segona, la pesca de riu. I la tercera, llegir i, a més, acabar-se tots els llibres que comença. «No ho puc evitar; és com allò que t'ensenyen de petit, que t'has d'acabar tot el que tens al plat».

Casat i amb tres filles de 9, 5 i 2 anys, Lluís Recoder va ser escollit diputat per primer cop l'any 1986, quan tenia 27 anys.

En aquests deu anys, s'ha acostumat a passar tres dies a la setmana —de dimarts a dijous— a Madrid. I des del seu escó de diputat ha estat ponent, per exemple, de la polèmica Llei de Telecomunicacions per cable. També li va tocar defensar les 170

À.C.

• Sant Cugat.— La Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa organitza, a partir del proper dilluns, la 16a Setmana del Comerç Comarcal. Aquesta edició anirà dedicada especialment a la nova Llei del Comerç Minorista, que va entrar en vigor el passat 8 de febrer. Aquest serà el tema central d'una jornada que es realitzarà dilluns a Terrassa i que durarà tot el dia. Durant aquesta jornada s'oferiran diverses conferències i una xerrada col·loqui sobre el tema. Dimarts, la setmana es traslladarà a Sant Llorenç Savall, on s'analitzarà la realitat de les associacions de comerciants locals.

La Setmana del Comerç Comarcal continuarà dimecres a Rubí i dijous a Sant Cugat, on hi haurà una conferència col·loqui sobre la dinamització del Comerç integrat en el teixit urbà. La xerrada la farà l'economista i especialista en distribució comercial Santiago Pagès, a la Casa de Cultura, a partir de les nou de la nit.

A Rubí, la setmana haurà arribat un dia abans, dimecres. En aquesta ciutat, la Cambra de Comerç de Terrassa ha previst una conferència col·loqui sobre «El grup de compres en el comerç detallista», després de la qual es farà el lliurament de diplomes als assistents dels cursos celebrats en el marc del Pla de Reciclatge del Comerç de Rubí. Amb aquestes activitats, la Cambra vol recollir els canvis que es respiren en el sector comercial, per donar un nou esperit d'acció i dinamisme per esperonar noves estructures.

El CASC s'integra a una coordinadora comarcal d'insubmisos Lluís Recoder, veí de Sant Cugat des de fa dos anys, al seu despatx del passeig de Gràcia de Barcelona. Foto: XAVIER LARROSA. el PP. Durant aquest temps, Duran i Lleida ha jugat a deixar una porta entreoberta, la de la relació de CiU amb el PP, que per altres bandes estava absolutament tancada. Era qüestió de deixar una escletxa.»

—Pujol recorre sovint a reclamar «sentit d'estat». Què vol dir?

—«Posar els interessos comuns per sobre dels personals de partit.

O sigui, exactament el contrari del que ha fet el PP durant aquests tres anys. Sentit d'estat és no dedicar-se a incitar odis tribals contra Catalunya. Però a nosaltres no ens agrada ser-ne els dipositaris únics; en un moment com l'actual, podem assumir la responsabilitat que comporta tenir

16 diputats. Però el PSOE ha d'assumir la que comporta tenir-ne 141. I el PSOE de 1996 no és el mateix que el de 1982: llavors eren una colla d'irresponsables que van guanyar les eleccions crucificant el senyor Suàrez.»

—I el sentit d'estat justifica qualsevol cosa?

—«No, no t'obliga il·limitadament. S'està fent recaure sobre CiU la responsabilitat que hi hagi un govern, però donar per suposat que, en pro de la governabilitat, votarem favorablement a la investidura és estar molt equivocat.

Ens preocupa que es doni per fet, perquè potser donem la sensació que som massa bona gent i ens prenen pel pitu del sereno.»

Deu anys de diputat amb els consells de Miquel Roca H La campanya electoral per a les generals del 3 de març va ser el marc de la presentació en societat de Lluís Recoder. El del teatre de la Unió santeugatenca va ser el primer discurs públic que va fer a Sant Cugat. I el va iniciar amb una frase contundent: «Jo, que sóc santeugatenc...». De fet, només fa dos anys que hi viu, però «no vull que Sant Cugat sigui per a mi una ciutat dormitori». Per tant, té la intenció —«com he fet sempre»— d'arrelar-se i «participar de la vida local». De moment, però, encara no s'ha fet soci del Club Muntanyenc Sant Cugat, un requisit que a hores d'ara sembla imprescindible per a tot nouvingut. La raó: fa molts anys que té el carnet

Organitzen la setzena Setmana del Comerç al Vallès Occidental

esmenes a la Llei d'Arrendaments Urbans, la LAU, que va presentar el grup parlamentari de Convergència i Unió. «La feina de parlamentari és sovint poc lluïda. T'hi passes moltes hores treballant en temes que després tenen poca trascendència pública, però que en canvi afecten la vida de moltes persones». Des del seu escó de diputat ha treballat molt a prop dels líders de la resta de partits.

I té, evidentment, una opinió formada de cada un d'ells.

Perfils parlamentaris De Felipe Gonzalez, considera que «és un home que ha sabut deixar enrera un llast ideològic que inicialment li pesava molt».

En canvi, Julio Anguita «encara ha de fer aquesta evolució; es

mou en uns paràmetres ideològics absolutament desfassats». A José Maria Aznar el defineix breument com un home «gris sense cintura política», però amb qui més s'allarga és amb la diputada d'ERC, Pilar Rahola. «És un fenomen mediàtic, però parlamentàriament és d'una grandíssima discreció». Però, segurament —i així ho reconeix— l'experiència que més li ha servit ha estat el treball conjunt amb Miquel Roca. «És un dels poquíssims estadistes catalans i de tot l'estat del segle XX». Recoder reconeix que el 92 —l'any que l'alcalde, Joan Aymerich, va sortir de l'executiva de CDC—, el partit va passar moments de tensió. Però, tot i això, «jo sempre he mantingut la meva amistat amb Miquel Roca».

• Sant Cugat.— El Col·lectiu Ant i m i l i t a r i s t a de Sant Cugat (CASC), s'ha integrat a la Coordinadora Insubmisa del Vallès, constituïda el cap de setmana passat amb altres entitats de Sabadell, Terrassa, Ripollet, Castellar i la Universitat Autònoma de Barcelona. Els objectius de la plataforma és l'organització d'actuacions conjuntes i la informació als objectors i insubmisos, sobretot de cara la nou codi penal, ja que comença a haver-hi sovint judicis que estaven pendents: dimecres, el sabadellenc José Luís Belloso va ser el tercer insubmís jutjat en un mes al partit judicial de Sabadell. La coordinadora ha previst també editar un butlletí titulat Vallès insubmís amb informació i articles d'opinió sobre temes relacionats amb el moviment antimilitarista./s.B.

El CEPA publica el número 6 del butlletí informatiu «Clar i Net» H Sant Cugat— La setmana vinent sortirà el Clar i Net número 6, la revista informativa del programa de recollida selectiva d'escombraries Residu Mínim. El butlletí parla en aquesta útlima edició dels envasos retornables al mercat. En aquest número es reflexiona sobre la manca de botigues a Sant Cugat que venguin envasos retornables, tot i que són els més ecològics i saludables que existeixen. Per captar l'atenció, els responsables de Clar i Net han decidit buscar una portada que recorda a un fulletó de publicitat de qualsevol establiment d'alimentació. D'aquesta manera, els usuaris s'hi fixaran més. El butlletí es repartirà als domicilis. /À.C.

5

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 15 de març de 1996

MEDI AMBIENT

Deu entitats i associacions s'ajunten per oposar-se a la benzinera dels túnels Estan en contra que l'equipament, que es construirà a la Floresta, afecti la serra de Collserola CÈLIA CERNADAS

• La Floresta.— Deu entitats i associacions s'han posat d'acord per organitzar-se contra la construcció de la benzinera que l'empresa Tabasa, concessionària dels túnels de VallDe moment, són deu les entitats que han adreçat l'escrit a l'alcalde mostrant la seva oposició a la benzinera: les associacions de Propietaris i Veïns i la de veïns de la Floresta, l'Associació de Propietaris i veïns i el Centre Cultural i Recreatiu de les Planes, la Coral Clau de Sol, el Grup Escolta de la Floresta, els Grups d'Autoprotecció de la Floresta (GALF) i de les Planes, el Club Muntanyenc Sant Cugat i el Grup Natura. La posició de les entitats és clara, segons s'especifica a la carta: no estan en contra de la construcció de la benzinera, sinó que «en el que no estem d'acord és que aquesta es construeixi dins el Parc de Collserola». «Es pretén constantment fer veure que ens estem oposant a l'àrea de servei. No, no ens oposem al progrés. Ens oposem que es malmeti el pulmó vegetal que tenim aquí», afirma contundent Joaquim Garcia, membre del GALF. Representants d'aquestes entitats es van concentrar dimarts a la tarda amb pancartes als terrenys on està prevista la construcció de l'àrea de servei per denunciar que «no es destruiran uns simples matolls, com diuen, sinó que aquí hi ha arbres», recordava Christina Herbolzheimer, membre del grup Natura. Aquesta entitat, en col·laboració amb l'Associació per a la Defensa i l'Estudi de la Natura de Sabadell (ADENC) està elaborant les al·legacions a l'avantprojecte que ha elaborat l'empresa Tabasa.

La construcció d'una benzinera és una idea que l'empresa té en ment des de fa anys: de fet, ja figurava en el projecte de construcció dels túnels de Vallvidrera (inaugurats l'any 91), tot i que després es va acabar desestimant.

Quan es va constatar, segons Tabasa, que un 35% de les avaries que es produeixen als túnels són a causa de la manca de benzina, el projecte va renéixer. En els últims dos anys, l'Ajuntament ha desestimat set possibles ubicacions fins que el passat mes de gener es va aprovar inicialment la definitiva: el quilòmetre 6,6 dels túnels, a l'altura de la masia de can Borrull, just abans d'arribar

vidrera, té previst instal·lar a l'altura de can Borrull, just abans d'arribar al peatge de la Floresta en direcció a Manresa. Les entitats, segons la carta que han adreçat a l'alcalde, Joan Aymerich, no s'oposen a la benzinera,

sinó a la ubicació que s'ha triat: uns terrenys situats dins el Pla d'Espais d'Interès Natural de la serra de Collserola. Aymerich recorda que els informes del Patronat i de Medi Ambient de la Generalitat són favorables.

Aymerich dhi que cedir sòl a MEC s'ha d'estudiar molt políticament • Sant Cugat.— L'alcalde Joan Aymerich ha afirmat que ha mantingut converses amb l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) per tal d'estudiar la possibilitat d'instal·lar a Sant Cugat un edifici d'aquesta institució. El president de l'IEC, Manel Castellet —tal com va fer la setmana passada al Club Muntanyenc—, ha dit a Els 4 Cantons que la idea és que l'Ajuntament «ofereixi un terreny per tal que l'IEC aporti capital de la seva fundació i pugui construir un edifici amb una sala de reunions i habitatges per als estudiants estrangers que convidem perquè facin treballs de recerca». Aymerich ha dit que el projecte és «interessant» però assegura: «Políticament s'ha de mirar molt bé perquè donaríem patrimoni municipal per a unes quantes persones que no són d'aquí.» L'alcalde va posar Castellet en contacte amb Promusa per veure «si es podia fer una cosa conjunta». / R.L.

Mans Unides reunirà 300 persones al sopar anual al Centre Borja • Sant Cugat.— EI sopar benèfic anual de Mans Unides reunirà avui al Centre Borja unes 300 persones. Tot i que la demanda de tiquets per al sopar sempre ha estat alta, aquest any s'ha superat el nombre de 250 assistents de l'any passat. Aquesta convocatòria és el penúltim acte de la campanya de 1996, que es tancarà el dissabte 23 de març amb el tradicional concert de corals al Monestir. Mans Unides ha de recollir aquest any més de 5 milions de pessetes per finançar la rehabilitació i ampliació d'una escola al sud de l'índia. / s.B. A la concentració de dimarts a can Borrull es van exhibir pancartes en contra de la degradació de Collserola. Foto: X.L. al peatge de la Floresta i en uns terrenys inclosos dins el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) de la serra de Collserola.

L'àrea de servei atendrà només els usuaris que vinguin de Barcelona en direcció Sant Cugat-Terrassa-Manresa. Aquest fet s'afegeix als arguments ecològics que donen els contraris a la benzinera.

«L'àrea tampoc no satisfarà la demanda dels usuaris, perquè només atendria un 30% dels quilòmetres que tenen els túnels en els dos sentits», va destacar dilluns Joaquim Garcia durant el consell de districte de la Floresta.

Els dos punts de vista De fet, el consell ha estat aquesta setmana l'escenari de discussió sobre la benzinera entre l'equip de govern i els representants dels veïns. Aymerich va reconèixer que «és lògic que no els agradi» que es construeixi una benzinera a la

serra de Collserola. Però va recordar que, tot i que l'àrea de servei s'instal·larà en un PEIN, existeixen informes favorables de la conselleria de Medi Ambient de la Generalitat, de la Direcció General de Carreteres i del Patronat de Collserola. «És l'únic lloc indicat per col·locar-la.» El mateix va destacar el tinent d'alcalde d'ERC, Jaume Busquets, que només va intervenir quan un veí del públic li va demanar expressament la seva opinió. «No podem posar en dubte constantment el criteri d'unes institucions que responen a la voluntat de la gent.» I va afegir: «Si tots els informes admeten la benzinera, per què haig de ser jo diferent dels altres?» Busquets va acabar garantint que «aquesta benzinera no perjudicarà el medi natural».

Però l'impacte ambiental d'aquest equipament no és l'únic que preocupa els veïns. «Què hagués

passat si quan es va produir el gran incendi [l'agost del 94] ja hagués existit la benzinera?», va preguntar una altra membre del consell de districte, Pilar Escriche.

«Segurament, l'incendi no hagués estat tan gran», va respondre l'alcalde, basant-se en el fet que la benzinera dels túnels diposarà de mesures antiincendis, entre elles boques d'aigua. «No magnifiquem les coses», va demanar.

SEGURETAT

Seguretat Electrònica

mm

Sant Cugat del Vallès. ^ 589 17 9 9

33027/23868.

• »

ALUMINI

I

EXPOSICIÓ C/ Valldoreix,53 SANT CUGAT

VIDRE

I VENDA Tel. 675 29 02 Fax 675 28 61

GRATIS msm

: Habitatge

mm Mmümee Personal mm mmmmism li« domiciliar la nòmina o pensió llu dimliciViar et r e b u t iVaulüi

Persones. Servei. Qualitat. És un producte ofert per Catalònia djnve/sjons. i gestions Immobiliàries SL, distribuïdor del Servei MoyiStar i MoviLine de (j£/TeMónica

Móvitos, per als Clients de la Caixa de Terrassa

PUNT I SEGUIT

6

ELS 4 CANTONS / Divendres, 15 de març de 1996

ENSENYAMENT

PUCES QUE OFEREIXEN ELS CENTRES PÚBLICS

Els alumnes d'ESO s'inclouen per primera vegada a les preinscripcions Els set centres públics del municipi ofereixen més de 1.100 places ÀNGELS CASTUERA

H Sant Cugat.— Els centres públics d'ensenyament ofereixen per al proper curs més de 1.100 places entre les quals hi ha les tres escoles bressol de Sant Cugat, les escoles d'ensenyament primari i els centres de secundària. En aquest últim cas, s'inLa novetat de la preinscripció per al curs 96-97, és que per primera vegada s'hi inclouen els nens de dotze anys, que fins ara han fet EGB, i en lloc de continuar en el setè curs s'incorporaran al primer d'Ensenyament Secundari Obligatori. La Llei d'Ordenació General del Sistema Educatiu (LOGSE) estableix que aquest curs han de començar a impartir-se a tots els centres de Catalunya els cursos d'ESO, la primera fase de l'ensenyament secundari, i que afecta els nens d'entre dotze i setze anys. Tots ells han d'estudiar aquests quatre cursos als instituts, i després decidir si continuen amb les altres etapes d'educació.

La transició dels nens de dotze anys al nou sistema educatiu i la feina pedagògica que han fet els professors per acollir-los centren el nou curs. Al llarg dels últims mesos, el delegat territorial d'Ensenyament, els inspectors de zona i la tinent d'alcalde d'Ensenyament, Àngels Ponsa, s'han reunit amb els pares i els professors per explicar com seria aquesta transició. La reforma ha suposat moltes hores de discussió i els pares s'han queixat de la manca de participació en aquest

corporen 330 places d'ESO. Els nens que aquest any hauran acabat sisè i l'any que ve comencen la reforma són protagonistes en aquest període de preinscripció, que començarà dilluns que ve i que es presenta delicat davant l'aplicació de la reforma educativa, que començarà el curs que ve.

procés. En les útlimes setmanes, els centres de secundària s'han esforçat per presentar als pares dels nens que ara fan sisè com s'aplicarà la reforma a cada institut.

Informació als pares El Leonardo da Vinci ja ha fet aquestes reunions i ahir va ser el torn dels dos centres que ara estan fent el batxillerat del pla antic, és a dir, l'Angeleta Ferrer i l'Arnau Cadell. Els directors, professors i caps d'estudi d'aquests centres van explicar als pares dels nens afectats com és el programa curricular del centre, i en quines condicions estaran els nens de dotze anys al centre. L'institut Leonardo da Vinci. per exemple, tindrà un edifici només per als alumnes de primer d'ESO. La distribució dels nens que ara fan sisè als instituts de secundària és un tema cabdal de discussió que no acaba d'agradar als pares. El delegat territorial d'Ensenyament a la comarca, Ramon Farré, té previst reunir-se avui amb representants de les associacions de pares dels centres d'ensenyament de Sant Cugat i la tinent d'alcalde de Serveis Personals, Àngels Ponsa, per explicar

amb tots els detalls com s'aplicarà la reforma a cada centre i recollir «les opinions dels pares», segons Farré.

Els preparatius de la reforma han aixecat en moltes ocasions les suspicàcies de pares i professors, especialment pel que fa a les adscripcions, el transport i el menjador. Segons Ramon Farré, «la reforma s'aplicarà sense entrebancs, perquè totes les parts estan d'acord en allò que és essencial», i tot i que reconeix que no serà un canvi fàcil confia que els problemes que puguin produir-se es resoldran.

Els tres centres d'ensenyament secundari ofereixen en total 330 places d'ESO. L'Arnau Cadell i el Leonardo da Vinci tindran 90 alumnes cadascun, repartits en tres grups de 30 estudiants. L'institut Angeleta Ferrer amplia el nombre de grups a 5. de manera que acollirà 150 nens de primer d'ESO. Pel que fa a les places de primer de BUP, que encara n'hi ha, se n'ofereixen unes 400.

El nombre exacte és difícil de determinar perquè depèn també dels alumnes repetidors que s'hagin d'afegir. Els instituts s'han estimat més assenyalar el nombre de grups.

LesdtafeecfESO/ del pla antic estan ' expressades en grups, no en nombre de places.

{") Aquestes dades corresponen al pla antic.

GRÀFIC: EL PUNT

Pel que fa a les escoles, es mantenen les places per a nens de tres anys que hi havia l'any passat, 325 incloent-hi les 25 que es van incorporar a l'escola La Floresta per poder encabir la demanda del curs passat. Els pares que estiguin interessats a matricular els seus fills a les escoles bressol, poden fer-ho també a partir de dilluns.

Els centres han establert unes hores de visita per a aquells que els vulguin veure. L'escola Gargot ha assenyalat el proper dia 19 de 9 a 12 del matí. També es

faran visites comentades el dia 27 de març, de 9 a 12 i de 16 a 20. L'escola bressol La Mimosa ha marcat el dia 20 de març al matí i el 28 matí i tarda, fins a les set, per acompanyar els pares que vulguin conèixer el centre.

L'escola El Niu també farà visites el dia 21 de març, durant tot el dia, entre les nou i les dotze, i a la tarda, a partir de les quatre i fins a les set. Les preinscripcions als centres públics començaran el proper dilluns, i es poden fer a cadascun dels centres.

HISTÒRIA

MEDI AMBIENT

La història del Sant Cugat medieval no es coneix prou bé, segons Alba Rodríguez

Veïns de Mira-sol volen que l'ampliació de la llicència de la planta de residus es voti

ÀNGELS CASTUERA

• Sant Cugat.— El Sant Cugat del segle XIV era una vila rural, i els seus habitants estaven lligats al Monestir. L'abat d'aquest col·lectiu religiós feia la funció de senyor feudal, al qual els vilatans retien vassallatge. Aquesta conclusió la va expressar Alba Rodríguez, historiadora i membre del Grup d'Estudis Locals, que va participar dimarts en el cicle de xerrades Aula Cultural del Club Muntanyenc.

La jove historiadora, que va explicar com era Sant Cugat fa

uns 600 anys en una xerrada titulada Una vila entorn d'un Monestir», va explicar que els santcugatencs coneixen molt poc sobre la història de la ciutat mentre va ser una vila depenent del Monestir. Segons Alba Rodríguez, hi ha documents a l'Arxiu de la Corona d'Aragó i a la biblioteca del Monestir de Montserrat.

La historiadora va exposar les seves teories després de llegir un capbreu, un document on es resumien les relacions que s'establien entre els vilatans i el seu senyor feudal, l'abat del Monestir.

PROGRA

SÍLVIA BARROSO

• Mira-sol.— Les associacions de veïns Verge del Carme, Sant Joan de Mira-sol i Mas Janer volen que se sotmeti a la votació del consell de districte la llicència per ampliar a 1.000 tones anuals el volum de residus sanitaris que es pot tractar a la planta d'esterilització de l'Hospital General de Catalunya. Les tres entitats consideren que l'alcalde, Joan Aymerich, «s'ha compromès, personalment i en repetides ocasions que consten en actes, a no autoritzar que se sobrepassessin les 109 tones per any», segons Josep Maria Àngel, president de l'as-

sociació de veïns Sant Joan.

Aquests arguments s'han fet arribar a l'Ajuntament amb una carta adreçada a Aymerich.

Els signants del text, que mantenen també un recurs contra la planta al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, asseguren que és «molt difícil de justificar aquest canvi de llicència un any després de l'entrada en funcionament de la planta». La sensació provocada per la decisió «sobtada i unilateral» d'Aymerich, situa els veïns de Mira-sol en «un estat d'indefensió total», segons Jordi Bachs, de l'associació Sant Joan.

Bachs parteix de la hipòtesi que

STA DE L'ARBRE DÏ RES Cimd'Àguiles SL)

9h

Generalitat de Catalunya

Amb la col·laboració de:

• 11.30 h ALL ESPB (Centre ^e KWtiperacio Departarrwj. d'Agricu Ramaderia i^Nü£a) EXHIBICIÓ D

4fc EXffirHCl,6 DE CASTELLS: -»|%|Stellèrs de Santa Coloma ; Jj§|£'aster1ers de Cornellà f>

" ' . « »

14 h ,*^CABAMF NT DE LA FESTA

Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

«l'any que ve es pot donar una nova llicència per a tractar 3.000 tones, que és la capacitat de la maquinària de la planta».

Tot i que Finforme de la Junta de Residus de la Generalitat analitza favorablement la possibilitat de les 1.000 tones, Bachs i la resta d'organitzadors de la protesta creuen que «podria aparèixer un altre informe favorable per a tractar 3.000 tones». Amb aquestes expectatives, les tres entitats esperen un consell de districte extraordinari «urgent» on exigiran a l'alcalde que sigui «coherent» i tingui en compte l'opinió de tots els membres de l'organisme.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 15 de març de 19%

7

PUNT I SEGUIT

SALUT Li diuen la malaltia de les tres «A»: anorèxia, aprimament, amenorrea. Augmenta entre la població femenina, sobretot entre la més jove. Les noies volen emular Kate Moss, una model anorèxica que viu d'un cos que és només pell i ossos.

Fòbia a menjar L'anorèxia es cura com si fos una addicció ÀNGELS CASTUERA

• Sant Cugat.— L'anorèxia és una malaltia que afecta especialment les noies adolescents, tot i que també hi ha nois que la pateixen. És una malaltia mental que es caracteritza per una alteració dels hàbits de nutrició. Les persones deixen de menjar qualsevol tipus d'aliment perquè consideren que han de perdre pes.

La seva obsessió, derivada d'un evident desequilibri mental, pot portar els malalts fins a la mort.

Segons Mariana Quinn, directora del Centre d'Autoajuda i Lluita contra la Bulímia i l'Anorèxia Alba, entre un 5 i un 15% dels malalts al món moren a conseqüència d'aquests hàbits.

La bulímia és una altra forma d'alteració dels hàbits nutricionals. Els malalts s'atipen amb quantitats de menjar que ingereixen en un espai molt curt de temps. «Són capaços de menjar en deu minuts tres paquets sencers de madalenes a sota del llit.

Ningú no sap el que fan», explica la doctora Quinn. Després, el sentiment de culpa els fa penedir-se i han d'expulsar-ho tot. Prenen molts diurètics o vomiten. L'anorèxia i la bulímia està creixent d'una manera alarmant entre les preadolescents. La seva obsessió necessita una teràpia molt semblant a la que s'utilitza amb els addictes a qualsevol cosa.

El centre Alba és soci de l'Hospital General de Catalunya, on vénen les pacients que es troben en estat crític. Segons la doctora Quinn, només ha estat necessari ingressar una de les noies que s'ha visitat al centre abans de seguir la teràpia que es practica

al centre de dia.

Les pacients —perquè aquestes malalties afecten en un 90% dels casos les noies— segueixen al centre de dia quatre tractaments que els permeten tornar a una situació física i psíquica normal. «Es molt important que no es desvinculin del seu entorn habitual, per això no les hospitalitzem si no és que el grau de desnutrició pot ser irreversible», diu la doctora Quinn.

Les noies fan una teràpia individual i després en grup. Les famílies també segueixen una teràpia per ajudar les malaltes a integrar-se de nou al seu entom social. Aquestes malaltes es troben absolutament soles i se senten profundament incompreses davant una societat que exigeix, a través dels mitjans de comunicació, que les noies siguin primes.

Com més primes, més socis. «Una de les noies que ha passat per aquest centre feia un metre setanta i quan va venir aquí pesava vint-i-nou quilos. Era un feix de pell i ossos, i encara deia que li sobraven quilos», explica la doctora. Tenen una percepció deformada de la seva silueta. És difícil fer seure en una taula una persona que es nega rotundament a ingerir cap aliment, perquè és com sotmetre-la a un calvari. Al centre Alba, els pacients seuen al voltant d'una taula i aprenen a gaudir davant d'un plat de macarrons, a no sentir-se pesants, a no pensar que allò és verí per al seu cos. Dinen totes juntes, i un grup d'animadors fan que la trobada sigui un moment distès i divertit. N'hi ha que no s'ho poden creure, i s'alegren de comprovar que poden passar per la

SERVEIS

rAjuntament desestima el projecte del bar del Casal de Mira-sol per manca d'espai Els veïns reclamen un altre concurs públic RAMON LUQUE

• Mira-sol.— L'Ajuntament de Sant Cugat ha desestimat el projecte d'instal·lar un bar en l'espai creat per a aquest servei que hi ha al Casal Cultural de Mira-sol.

En declaracions a aquest setmanari, el regidor de descentralització territorial, Xavier Cortès, ha dit que «l'Ajuntament ha desestimat el projecte perquè cada cop són més les peticions d'espai que reclamen els diferents col·lectius que fan activitats al casal i les necessitats d'espai del conserge i de les diferents àrees municipals». Precisament, la possibilitat de traslladar la consergeria a l'espai on hi ha la barra destinada al bar la va apuntar l'alcalde Joan Aymerich en la darrera sessió del consell de districte. Aymerich també va afirmar que des que es va dissenyar el Casal Cultural sempre ha estat «contrari que en aquesta infraestructura hi hagués un bar». Els veïns han adreçat una carta a l'alcalde en la qual demanen que es reconsideri la decisió adoptada. Segons Josep Maria Àngel, president de l'as-

sociació de veïns de Sant Joan i membre del consell de districte, el que demanen és que «es modifiquin les bases de l'antic concurs públic i es convoqui un altre que possibiliti que algú es pugui fer càrrec del bar». El concurs públic que es va fer va quedar desert. Segons Àngel, les raons van ser perquè «era difícil que algú acceptés les anteriors bases que proposaven un contracte per 3 anys, hi havia una limitació horària i un cànon de cent mil pessetes mensuals». Xavier Cortès considera que el problema rau en el fet que «és difícil que un bar d'aquest tipus sigui rendible» i ha posat com a exemple el de la Casa de Cultura de Sant Cugat, que «costa molt que continuï endavant tot i el volum d'activitats que allà es fan i la quantitat de gent que la visita diàriament». Xavier Cortès és partidari d'instal·lar al Casal de Mira-sol un servei de bar «amb màquines expenedores de menjar i begudes perquè el que sembla evident és que alguna cosa hi ha d'haver, però no un bar convencional».

Un grup de pacients del centre Alba fan teràpia tot dinant juntes. Foto: CENTRE ALBA.

porta després de menjar un croissant.

Segons la doctora Quinn, la feina per ajudar aquestes noies comença tot just després de recu-

perar els seus hàbits alimentaris.

«Aquest és el treball més dur, perquè s'han de tornar a integrar a casa, amb els amics, amb els coneguts. Tenen moments de de-

bilitat, com tothom que depèn sessivament d'alguna cosa, i elles la prova de foc és fer àpat davant la gent que no havia vist mai menjar.»

<t^

PREINSCRIPCIO Cl RS 1996-97 DIES: Del 18 al 29 de març

Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

ESCOLES BRESSOL MUNICIPALS Informació Ajuntament de Sant Cugat del Vallès PI. Barcelona. 17 - Tel. 589 22 88

«1*1,674 44 96 • '* '

Àrea de Serveis Personals Casa Mònaco C/ Cànovas del Castillo. 50 - Tel. 589 22 í Lloc de Preinscripció Àrea de Serveis Personals Casa Mònaco C/ Cànovas del Castillo. 50 - Tel. 589 22 I

'£: ..«74*9 82

EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA Informació i Preinscripció: Als mateixos centres

MARAGALL M .- -

...•

GEN? mftS DEL VALÜÈS M.VuHj»H«es, s/n Sani" Cugat del Vallès H*. 67467 48 .;.ÒEIP£ÀTALUNYA CWt de Saoi Cugat tttfóiJ, s/fe Mfea-Mi TM «74 30 25 CSW>An.ORESÍtA^ ""' jCe*ft«8Bii,stt" 4-

EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA (ESO) Informació i Preinscripció: Als mateixos centres

BATXILLERAT I FORMACIÓ PROFESSIONAL Informació i Preinscripció: Als mateixos centres

obper un les

PUNT I SEGUIT

8

ELS 4 CANTONS / Divendres, 15 de març de 1996

L ' E N Q U E S T A • El control dels gossos L'Ajuntament hauria de prendre mesures més dures perquè els gossos no embrutin els carrers?

16 anys Estudiant

18anys Estudiant

• «Jo crec que s'haurien de fer més parcs perquè els gossos puguin fer les seves coses.»

• «Jo crec que haurien tfimposar una mka més de rigidesa per evitar que els gossos facm les seves necessitats per on la gent camina. A tothom li molesta haver de trepitjar els excrements.»

- -üSü»-**

TET-H»

v*«£lÇ

Domingo Otero 25 anys Teixidor • «Penso que l'Ajuntament hauria de fer més recintes perquè les persones puguin portar-hi els gossos, i no s'hagin d'utilitzar els parcs on juguen els nens, perquè hi ha espai.»

-«íR*-*"-

L'Ajuntament va aprovar fa més d'un any unes ordenances municipals, algunes de les quals establien multes per als propietaris de gossos que deixessin que els animals embrutessin els carrers. Les ordenances van aixecar polèmica, però després no s'han aplicat, com a mínim no es nota si es té en compte com estan les voreres. Alguns santcugatencs consideren que, si no són exagerades, les mesures dissuasòries poden anar bé, tot i que la responsabilitat és dels propietaris.

L'enquesta ha estat feta per fAngels Castuera el dia 11 de març a ta plaça de rEstació.

Arantxa 23 anys Estuolant • «La gent ha de controlar el que fan els seus gossos. El meu, per exemple, no fa les seves necessitats a qualsevol l o c i ningú no m ' h a * que hauré de pagar dkiers si no ho faig.»

No 22 anys Relacions públiques

18 anys Estudiant

18 anys Estudiant

57 anys Jubilat

• «L'Ajuntament hauria d'actuar amb més contundència, però els ciutadans que tenen gossos haurien de ser mes conscients que és molt important que el gos estJgul ben educat»

• «Crec que l'Ajuntament hauria da fer coses amb més duresa, perquè és molt trist caminar pal carrer i caure sobre un regalat»

• «Qec que s'hauria de ser més dur amb eb propietaris de gossos que no van amb compte, perquè motoata bastant anar pé carrer i fcobar* ete excrerrerfcdefeflàai» Bs amos sttauriend·asnsliBzar.»

• «Cada vegada que veiéssim que un gos està fent coses enmig del carrer, ho hauríem de denunciar.

S'acabaria aviat, aquest problema. Sfian tfapJcar multes.»

20 anys Estufar* • «A ningú no 8 agrada trobar-setesrestes dels gossos quan va caminant pel carrer.

Però tampoc «ena partidària d'apScar mesures mol radi-

• «Ets propietaris han de ser responsables de) que fan ets seus gossos. Jo intentaria que el meu gos festescoses atà on toca, però no perquè mtmpoaeaain multes, sinó

Sonata Puig

^»*i^'

49 anys rerieiecnc

19 anys Estufant

17 anys Estudiant

66 anys

• «Cada propietari té la seva responsabilat sobre el gos. S'ha d'anar art* compte i portar-lo ais tocs «tanta, perquè no ernbruB ei carrer ni ets espais púbics.»

• «Penso que N ha persones que r « ensenyen bé als seus gossos, i aquests empastifen el carrer. No costaresreooir·no o fer que et gos evacuí en un loc adequat»

• «Podrien fer nous parcs o alguna cosa perquè ais gossos poguessin fer tes seves coses. Só que hi ha dos pèsfcans, però no veig que es facin servir gaire.»

• «L'atreoTa, una senyora em va dernarwdJacu\pas perquè ai seu gos s'ho estava fent a l a porta de casa. Això no pot ser, petquè ets gossos tenen ets seus tocs per anar a fer aquestes coses.»

,

l V i

_ i .

• «Penso que qualsevol mesura que prengui rAjuntament par evitar que els gossos enréxutti eleetrer és bona. No m'agraWiwar d'anar mirant par on Mpljp.»

p É ü t a l que et no éfieto cas, « M M * » fMtpotar rneaures.»

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 15 de març de 1996

9

COMERÇ La junta del Celler pensa que la primavera de l'any vinent «és un b o n moment per obrir les portes del centre comercial» que s'està construint on hi havia l'antic edifici de la cooperativa. El president, J a u m e Grau, i el gerent, Carles León, diuen que la societat «vol oferir

un centre comercial modern i pensat des de la perspectiva del consumidor i l'usuari». La junta del Celler té previst reunir-se la setmana que ve a m b els representants de Sant Cugat Comerç p e r explicar-los l'aspecte final i les característiques del projecte.

J A U M E G R A U i C A R L E S L E Ó N . President i gerent del Celler Cooperatiu

«Volem adequar el centre comercial a l'usuari» CATI MORELL

• Sant Cugat.— Com se'ls va acudir la idea de reconvertir l'edifici que havia acollit la Cooperativa en un centre comercial i un conjunt d'habitatges?

—(Carles León): «La primera persona que va tenir la idea de fer canvis per treure més profit de l'espai que hi havia i que no es feia servir per a res va ser el president de la junta, Jaume Grau. I, de fet, la primera cosa que vam fer va ser convertir el que abans s'anomenava 'el pati de dalt' en el conjunt d'oficines actual.»

—(Jaume Grau): «Era un pati de gairebé 1.000 metres quadrats que no es feia servir per res i jo vaig pensar que se'n podia treure un profit, d'aquell espai.»

—(CL.): «El refrany diu que 'pensa més un necessitat que un advocat'. Igualment és per això que volem que el projecte del centre comercial surti bé. Hem intentat fixar-nos en tot perquè no ens volem equivocar. Precisament, el fet de no haver treballat mai en aquest sector ens ha obligat a dedicar-hi moltes hores, a fixar-nos en molts detalls i a recordar constantment les exigències del consumidor i de l'usuari.»

—Quin tipus de centre comercial oferiran?

—(C.L.): «Serà un centre comercial fet a la mida d'una ciutat com Sant Cugat: molt ampli, amb molta llum, amb espais oberts i sobretot adequat al seu ús. Volem que l'espai sigui còmode i que afavoreixi la rapidesa a l'hora de fer les compres. Per això, hem estudiat molt bé els accessos al pàrquing, els ascensors, rampes, la situació de les escales mecàniques i la trajectòria que haurà de fer el consumidor. A la primera planta hi haurà un grup de petites botigues de comerç calent que permetin molta mobilitat i l'entrada i sortida de molta gent.»

—Seran botigues de lloguer?

—(CL.): «Sí. En el seu moment, parlarem amb els comerciants de Sant Cugat susceptibles d'instal·lar-se en el centre comer-

cial del Celler i, si no trobem botiguers d'aquí, doncs els buscarem a fora.»

—S'ha pensat ja qui s'encarregarà de la gerència del supermercat?

—(J.G.): «En un primer moment vam pensar en la possibilitat d'oferir el supermercat a una cadena especialitzada. De fet, era una postura molt còmoda perquè nosaltres només havíem d'oferir un local i dedicar-nos a cobrar el lloguer. Però ara estem pensant en la possibilitat d'intentar engegar un projecte diferent. Hi ha un grup de socis del Celler que se senten prou motivats per fer-ho i podria ser que, finalment, fossin ells qui es fessin càrrec d'aquest supermercat. Encara no en podem parlar amb seguretat i, de fet, si la possibilitat de què parlem ara no anés endavant, sempre podríem optar per una cadena comercial. De fet, ja n'hi ha moltes que estan a la cua.»

—(CL.): «Encara no volem rebutjar cap oferta perquè no està gens definit. De fet, l'estructura de l'edifici està força avançada però encara queda molt per fer: s'ha de condicionar i s'ha de vestir l'edifici i, això és el que implica una important inversió de temps.»

—Quants metres quadrats té el supermercat?

—(C.L.): «És semblant als supermercats que ja hi ha instal·lats a Sant Cugat —-Caprabo o Kampió—. La superfície dedicada a la venda serà similar a la d'altres supermercats, però serà diferent el concepte de venda, perquè ens hem dedicat a visitar diferents centres comercials de tot arreu de Catalunya durant dos anys.»

—Se sap ja una data aproximada d'obertura?

—(J.G.): «No volem caure en l'error de trobar-nos sense rodatge enmig d'una campanya agressiva i consumista per excel·lència, com la campanya de Nadal.»

—(CL.): «Per això pensem que la tardor, abans de Nadal, o la primavera podria ser un bon moment per obrir i començar a rodar el personal.»

COOPERACIÓ

Comença la campanya pel Sàhara amb 9 punts de recollida de material SÍLVIA BARROSO

H Sant Cugat.— La comissió del 0,7%, Baula, Mans Unides i la Creu Roja han fixat 9 punts de recollida de material per al Sàhara, dins de la campanya que comença avui i durarà fins al 12 d'abril. El material d'higiene personal i la llet (condensada i en pols) es poden portar a Ràdio Sant Cugat (de dilluns a divendres, de 10 del matí a 9 del vespre), a la Casa de Cultura (amb el mateix horari, i dissabte i diumenge al matí), a la Creu Roja (de dilluns a diumenge, de 10 del

matí a 9 del vespre), i al Club Muntanyenc (de dilluns a divendres, a la tarda). A Valldoreix, el material es recollirà al Casal de Cultura (de dimarts a divendres, en horari d'oficina) i a la Creu Roja (de dilluns a diumenge, de 4 a 5 de la tarda). A Mira-sol, hi haurà un punt de recollida al Casal Cultural (de dilluns a diumenge, de 5 a 8 del vespre). A la Floresta, la recollida és al Centre Social i Sanitari, de dilluns a diumenge, de 5 a 8 del vespre), i a les Planes, al Centre Cívic (de dilluns a dissabte, de 5 a 8).

—S'ha parlat del projecte d'una botiga d'esports de 500 metres quadrats. S'ha abandonat la idea?

—(CL.): «No és que s'hagi abandonat la idea. És que no ha existit mai. Nosaltres vam definir la primera planta com una gran botiga d'esports perquè havíem de presentar el projecte a l'Ajuntament. Per fer-ho, només havíem de definir l'activitat i encara no sabíem com ho enfocaríem.

Però el que en el projecte es definia com una gran botiga d'esports després s'ha redefinit com una galeria comercial que tindrà 10 botigues, un bar i un quiosc.»

Jaume Grau i Carles León, davant l'edifici modernista. Foto: XAVIER LARROSA.

Generalitat de Catalunya

FESTA DE L'ARBRE Sant Cugat del Vallès Dissabte, 16 de març de 1996 de 9 a 14 hores al Torrent de Sant Crist Plantada d'arbres Exhibició de vol de rapinyes Animació Amb la col·laboració de:

w Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

10

PUNT I SEGUIT

LES

E M P R E S E S B

ELS 4 CANTONS / Divendres, 15 de març de 1996

SalvadorMallol Joier

Al carrer dels Pous, tot just davant del forn de l'estació, molta gent s'atura o gira el cap davant l'aparador d'aquesta nova joieria que ha trencat els esquemes del que s'havia vist a Sant Cugat en aquest àmbit. Plata i or polits o no, esmalts fets al foc, figures sinuoses i colors vius, un altre estil de joieria, en definitiva, és el que es pot trobar a Salvador Mallol Joier. Aquest jove artesà pretén viure del seu negoci sense ser considerat un artista, i demostrar que hi ha una joia per a cada persona.

SALVADOR MALLOL. Joier

«Aquí faltava una joieria amb una estètica poc convencional ÀNGELS CASTUERA

I Sant Cugat.— Què estudia, als anys 90, algú que vol ser joier?

—«El mateix que qualsevol persona que vol aprendre un ofici antic: jo vaig anar a l'escola d'Arts i Oficis i em vaig especialitzar en joieria, que després també té altres especialitats. Quan vaig acabar, vaig estar treballant a diferents tallers, aprenenl-hi molt, i finalment em vaig posar jo sol en un terrat de l'eixample de Barcelona. Eren unes golfes per on entrava la llum i allà treballava molt a gust. Una cosa que s'ha de tenir clara quan es treballa en joieria és que mai no s'acaba d'aprendre, sempre t'estàs perfeccionant. Ara m'estic informant molt sobre el que es fa en joieria contemporània i estic pensant una col·lecció.»

—Què és el que més li agrada, de la seva professió?

—«Hi ha qui deixa anar el seu enginy a través de la intel·ligència, jo el deixo anar amb les meves peces, i això m'agrada molt. És la meva forma d'expressar el talent.»

—Amb quins materials treballa?

—«Sobretot amb la plata i l'or, que adorno amb esmalts al foc que fa la meva mare, que és pintora. També tinc peces d'altres companys i amics, i les exposo.

Aquestes estan fetes amb diferents materials, alguns fan servir pedres precioses que no es veuen en d'altres joies. El millor de tot és que el joier pot triar l'acabat que vol per a les seves peces, i això és el que marca l'estil. Es poden fer joies amb materials molt diversos, jo en tinc a la botiga fins i tot de fetes amb vellut. Els materials serveixen per buscar propostes visuals o estètiques diferents.»

—És important tenir un lloc estable per exposar i vendre les seves joies?

—«És molt més fàcil donar-te a conèixer així que si esperes que les altres botigues et promocionin.

Queden massa coses pel camí. Jo vaig fer la primera col·lecció i després treballava amb el que em demanaven les botigues. Ara, només d'acabar una peça, la poso a l'aparador i ja sé com reacciona la gent, perquè la veig passar.»

—Com ve la joia al cap?

—«Jo, per exemple, tinc una pissarra, i apunto les idees, perquè això és important. A partir d'aquí, pots començar a desenvolupar-la.

També has de mirar en el teu interior. Això és una cosa molt difícil, perquè les peces reflecteixen el que tu ets, parlen de tu. Per poder decidir què és el que a tu t'agrada, has de fer un exercici de mirar-te endintre. Després has de pair-ho i treure-ho a fora. Aquesta idea serveix per a la joieria convencional i per a la contemporània. Tot ha de tenir una coherència.»

—Es considera un artista?

—«No, sóc un artesà. La frontera. en els temps que corren, és difícil de trobar, però el que jo laig és un ofici. Si tu vols,

I

II'

1 ^ ^

—

•

I

•'•

'Ulli

M

III

III' 1

W l « —

M W ^ B MIIMI^^^^^M

M M

_

.

_ -

--

-

Salvador Mallol, agenollat al costat d'un signe antic que simbolitza un sol, mostra algunes joies a les mans. Foto: XAVIER LARROSA.

Un home que fa gala que la seva és una feina «artesana» Les mateixes mans llargues, elàstiques i cuidades que ara treballen amb martells diminuts, podrien haver estat les d'un cirurgià, si Salvador Mallol hagués fet realitat la seva vocació de metge.

Diu que anava per metge, que va acabar el COU i que es va adonar a temps que, de fet, no li agradava això que havia pensat quan era petit i es va adonar que treballar amb or i plata, donar formes i tintar amb colors els anells o els penjolls era el que realment l'omplia. Segurament, el seu avi va intervenir en aquesta decisió, perquè taxava joies i pedres precioses, i la brillantor i duresa dels metalls ja li van agradar aleshores. També va tenir alguna cosa a dir-hi la Marina, la seva mare, que és pintora i que l'ajuda a esmaltar les peces. Va decidir canviar l'estetoscopi per altres instruments i ara fa de cada joia una forma d'expressió. Salvador Mallol recorda la primera vegada que va fer una joia, inspirada en les rajoles que cobreixen el paviment del carrer.

A la seva botiga, s'hi poden trobar arracades, anells, polseres i penjolls amb aquests i molts altres motius, generalment relacionats amb les forces de la naturalesa. Sent una veritable passió pel sol, que es transforma en explosions de llum verd turquesa o blau marí quan se sotmeten a l'esmalt, una tècnica de decoració que sovinteja en les seves peces de joieria artesana. / À.C.

pots introduir-hi connotacions artístiques. Amb l'eclosió dels Jocs Olímpics, molts dissenyadors apujaven els seus productes amb l'excusa que eren de disseny. Aquesta febre ja ha baixat, i la gent no està disposada a pagar qualsevol preu. Jo treballo per viure, no per fer-me famós.»

—Per què va venir a Sant Cugat?

—«Perquè aquí faltava una joieria amb una estètica poc convencional, que fes una aposta més arriscada. À Barcelona, dins del context estatal, hi ha més coses.

No passa el mateix si mirem cap a Europa. Hi ha gent de Madrid i Bilbao que per veure coses vénen aquí, perquè aquí hi ha més inquietud. Unes amigues meves s'hi van posar a Sitges, jo vaig veure que la cosa anava r>é . • :n v.aig decidir a muntar la briira •

—Les seves són joies per a gent jove?

—«No. No té res a veure que les joies tinguin un estil perquè agradin a gent d'una edat determinada. Pot passar una persona molt jove que ni s'ho miri. També tinc una marca alemanya, que fa joies d'alt disseny, i que, tot i ser poc habitual, s'adequa més a la joieria convencional. D'aquesta manera, una persona pot trobar de tot, encara que la majoria de coses siguin agosarades.»

—Com combina la feina a la botiga i la del taller?

—«Tinc una persona que m'ajuda a atendre el públic, perquè la feina de vendre em treu temps que necessito per continuar fent peces. .to intento compaginar les dues coses, però no és fàcil. La pi..'• a idea quan vaig obrir la bo. . (jac em feia molia il·lusió.

era combinar les dues coses. Jo treballo al taller, vinc cada matí i m'hi poso. Però necessito temps i concentració, i si haig de sortir a la botiga, aleshores perdo el fil de la feina que estava fent a dins. És com si canviessis el xip d'una màquina. Hi ha feines que em demanen, a Oviedo, per exemple, que no poden sortir a temps d'aquí perquè jo tinc altra feina. Per això m'he buscat ajuda.

Si jo no sec a la taula, no hi seu ningú.»

—S'ha hagut de convertir en empresari...

—«Ah, sí, sí, sí. De fet, estic associat amb el meu germà, que m'ajuda molt. Es dedica a la facturació i em fa els catàlegs.»

—Prepara cap col·lecció nova?

—«Estic pensant a fer una línia d'agulles de utrbata i botons de puny p..-r a home. peiò, és clar,

haig de posar-mlii. És un projecte que em fa molta il·lusió.»

—Als homes també els agrada portarjoies?

-^«És clar! Però no en troben.

Jo m'he fet farts de fer més grans anells que en principi havia dissenyat per a noies, i que agraden a molts nois. El que passa és que no hi ha joies per a home, i les que hi ha són massa clàssiques.

Suposo que en això passarà com amb tot, que quan vegin que també es pensa en ells, es decidiran a portar més joies. Jo confio que la meva idea surti bé. Tinc el logotip pensat i tot, ja trobaré el moment, no em vull angoixar.

M'estimo més anar consolidant les coses que ja tinc i després tirar endavant amb aquesta nova línia per a home, perquè si vas massa de pressa, al final sempre caus. i no vull que em passi això.»

ELS 4 CANTONS / Divendres, 15 de març de 1996

LA

PUNT I SEGUIT

11 POLÍTICA

CRÒNICA

Essenciahsme innecessari £1 gerent de Promusa deixa el càrrec per incorporar-se a una altra empresa JORDI CASAS i ROCA

D

es que he començat aquesta col·laboració, un dels meus objectius ha estat provocar el debat. He de reconèixer que no he tingut èxit: una sola resposta en set mesos és un resultat molt magre. He decidit, com a mínim en aquest número, canviar l'estratègia i ser jo qui accepti el repte. En aquest sentit, vull esmentar un parell d'articles publicats recentment a E4C pel president local d'Unió Democràtica. Amb el benentès que parteixo del més estricte respecte envers aquest partit.

Han estat un parell d'etzibades a esquerra i dreta, la segona amb noms i cognoms. La idea d'ubicar-se al centre a base de desqualificar els altres i, a la vegada, picotejant d'aquí i allà, he de reconèixer que és bona, però a aquestes altures de la Història (i que se'm personi la personificació) no és seriosa. Parafrasejant el seu primer article, pura floritura semàntica, jo també m'apunto a «conservar el que és bo» i a «modificar el que és millorable». Qui no ho faria! La política, precisament, consisteix a omplir de contingut aquests adjectius. En altres paraules, a explicitar programàticament —a partir d'una anàlisi pròpia— allò que cal canviar i conservar. I aquí, sense necessitat de recórrer als diccionaris, sí que hi ha diferències entre progressistes i conservadors. No és casualitat que els que neguen aquestes diferències no se situïn mai a l'esquerra. A mi, desconfiat de

mena, això sempre m'ha fet entreveure joc brut. El que voldria destacar, però, són algunes afirmacions dels esmentats articles.

Malgrat indicar al primer que el seu és un missatge no immutable (i per tant dinàmic) i que té el seu referent d'acció en la persona, el segon traspua pur essencialisme. S'enceta amb un llarg paràgraf de l'expresident veneçolà Rafael Caldera sobre la nació, el qual —sospito— està pensat per a nacions estat de caire llatinoamericà i no per a fets com el nostre. Sigui com sigui, es defineix la nació com a quelcom «essencial» i amb «drets immanents».

Aquesta definició, que no té res de dinàmica i personalista, es complementa amb unes afirmacions —aquest cop de l'autor de l'article— que no tenen preu: la família, el municipi, la nació...(sic) són d'ordre natural, mentre l'organització estatal és posterior i no respon a l'«instint de sociabilitat de l'home». Seguint l'esquema pratià de La nacionalitat cataL·na, de la qual enguany es compleixen 90 anys, se segueixen dividint els processos històrics en naturals i artificials: els primers són i existeixen (i punt), mentre els segons són producte —defectuós, no cal dir-ho— de l'obra humana. En definitiva, un discurs que hom creia superat, com a mínim, des de la Il·lustració. Discurs que no deixa de sorprendre en un home entestat a esborrar diferències, com les existents entre moderats i progressistes, per exemple.

Francesc Pérez continuarà com a membre del consell d'administració CÈLIA CERNADAS

I Sant Cugat.— El gerent de l'empresa pública d'habitatge Promusa, Francesc Pérez, ha presentat la renúncia al seu càrrec després de set anys al capdavant de l'empresa. Segons ha explicat Pérez a aquest setmanari, va presentar la dimissió fa tres «He rebut una oferta de treball que m'interessa més i he decidit marxar». Aquesta és, senzillament, la raó que addueix el gerent de Promusa per deixar un càrrec que ha ocupat des que es va crear l'empresa pública, fa set anys. La dimissió la va presentar fa tres setmanes: immediatament, l'alcalde, Joan Aymerich, li va fer una oferta paral·lela, però Pérez ha mantingut la seva decisió.

Malgrat la dimissió, que es farà efectiva el 29 de març, Francesc Pérez continuarà lligat a Promusa com a membre del consell d'administració de l'empresa, on hi són representats, entre d'altres, els partits polítics del consistori.

«D'aquesta manera, mantinc el meu compromís amb Promusa».

La fins ara directora financera de l'empresa, Rosa Vilavella, el substituirà en la gerència.

Pérez deixa el càrrec quan està pendent el lliurament de la promoció d'habitatges del sector Torre Blanca i les dues de Coll Fava, que estaran enllestides entre els mesos de juliol i setembre. I ho farà quan tot just s'hagin aprovat les característiques de les noves promocions de Torreblanca i Can Magí-Les Roquetas. «Crec que a hores d'ara s'ha confirmat que

setmanes a l'alcalde, Joan Aymerich, després de rebre una altra oferta laboral. De fet, el gerent de Promusa s'incoporarà a Regesa, l'empresa pública de Barcelona que haurà d'afrontar obres com la construcció del front marítim de Poblenou o l'obertura de la Diagonal fins al mar. que garanteix que «totes les promocions segueixen uns criteris únics i que totes les tipologies d'habitatge tenen la mateixa qualitat dins la seva categoria».

Tot i que les circumstàncies són diferents, aquesta és la segona renúncia que es fa efectiva a l'Ajuntament en els últims dos mesos.

La primera va ser la d'un càrrec polític: el tinent d'alcalde d'Urbanisme, Joan Franquesa. Tot i que no formava part del consistori, Francesc Pérez era un càrrec de confiança amb un pes important en l'organització interna de l'Ajuntament. A banda de la seva tasca al capdavant de Promusa, Pérez va assumir temporalment la reorganització de l'àrea d'Economia entre els anys 93 i 94.

F. Pérez

Extintors aquesta és una empresa que funciona», assegura. I cita alguns instruments pioners que Promusa ha introduit en la gestió d'empreses públiques d'habitatge. Per exemple, la creació d'un Llibre d'Estil,

Sant Cugat del Vallès, -zr 589 17 9 9

PUNT I SEGUIT

12

ELS 4 CANTONS / Divendres, 15 de març de 19%

MUSICA

En Sergi i

el llop Jordi • ELS CONTES EN CONCERT Orquestra Simfònica del Vallès.

Director Jordi Mora.

Narrador: Sergi Mateu.

Música: La Pavana. de Gabriel Fauré.

En Pere i el llop, de Sergei Prokofíev.

Sehehéreziide. suite simfònica de Nicolai Rimsky-Korsakov. inspirada en els contes de Les 1.001 nits.

Lloc: Teatrc-auditori.

Dia: 8 de marc,.

E

I.DUARDJENER

l concert del passat divendres al Teatrc-auditori tenia com a centre l'obra per a infants de Sergei Prokofiev En Pere i el llop i, sobretot, Fatractiu de l'actuació com a narrador de l'actor Sergi Narcís Mateu. en una interpretació allunyada de les sèries de televisió o cl cinema, però característica per haver estat interpretada en diferents ocasions per diversos actors i cantants famosos com Christopher Lee, Charles Aznavour.

Doodley Moore o Sting.

A l'Estat Espanyol, s'ha sentit en castellà, interpretada pel cantant Miguel Bosé. i també en la versió realitzada pel locutor Juan Pulido, especialista en doblatges de pel·lícules de la factoria Disney, o la del tenor Josep Carreras. aquí sense cantar. L'única versió enregistrada en català va ser la realitzada per l'escriptor i periodista Josep Maria Espinàs. fa molts anys, i és introbable en el mercat discogràfic ara per ara.

Entre el públic de la sala, vam veure divendres molts nens quan l'Orquestra Simfònica del Vallès va iniciar la primera part amb Pavane pour orchestre, opus 50 de

Gabriel Fauré, en la versió instrumental, sense l'aportació del cor que a mi em sembla més representativa i que, d'altra banda, hem comprovat que es presenta en altres indrets amb la col·laboració del cor Al·leluia. Peça lenta i solemne, escrita per Fauré en compàs binari, és d'una serena i exquisida bellesa, com ho és. sens dubte, tota l'obra del músic francès. El conjunt vallesà va desenvolupar la partitura amb correcció, però segurament amb un tempo massa lent.

Per a tots els públics Prokofiev va compondre Pere i el llop l'any 1936, per encàrrec del Teatre Infantil de Moscou.

Per fer-ho, va partir d'un conte de Nodezhda Sakonskaya i. encara que pot considerar-se una obra menor en la producció del músic rus, no hi ha cap dubte que té la qualitat inherent al talent del seu autor.

Les melodies o motius interpretats pels diferents instruments o grups instrumentals, representant cada un dels personatges del conté, tenen un nivell que els fa perfectament aptes i captivadors per a qualsevol mena de públic, sigui infantil o adult. Així és com s'ha convertit la peça en un clàssic de repertori interpretat contínuament arreu del món.

L'actor sabadellenc Sergi Mateu va fer un narrador molt ajustat de veu i sentiment, però en algunes ocasions semblava que no encaixava massa bé amb el director i va haver-hi algunes entrades falses, que la professionalitat de l'actor van salvar. També caldria esmentar alguns defectes de so per culpa de l'excessiva proximitat del micròfon, proble-

Un moment del concert de la Simfònica del Vallès amb Sergi Mateu. Foto: XAVIER LARROSA.

mes tècnics que avui dia resulten poc admissibles.

Encant oriental La segona part va consistir en la interpretació de la suite simfònica Schehérazade, opus 35 de Nicolai Rimsky-Korsakov i basada en els contes de Les 1.001 nits, seguint la línia marcada pel títol de l'espectacle programat pel Teatre-auditori, Els contes en concert.

Es tracta d'una obra escrita l'any 1888, plena d'encant sonor per l'orientalisme dels seus temes, en un barreja espectacular de caràc-

«Voyeurs» privilegiats I GRAU-GARRIGA Galeria: Canals Galeria d'Art. Dates: Tot el mes de març.

Obres: Pintures i dibuixos.

D

got i la trompa en les seves intervencions solistes. Tot i amb això, el resultat general va ser prou acceptable per al públic que quasi omplia la platea i l'amfiteatre del Teatre-auditori, amb capacitat per a 788 persones.

L'agraïment del director als aplaudiments fou tocar fora de programa el deliciós Cortege del refinat Claude Debussy, i aquí, en la propina, ens va semblar que els músics i el seu director es reconeixien i interpretaven junts.

Finalment, la música feia mansoi el llop Jordi!

LLETRES

ART

Víctor Alexandre guanya el premi Recull de periodisme amb una crítica a la Disney S'hi havien presentat 38 originals SÍLVIA BARROSO

PERE PICH

urant tot el mes tenim la possibilitat de completar, amb una mostra de dibuixos i de pintures de petit format, les dues macroexposicions que l'Ajuntament de Sant Cugat ha organitzat sobre l'obra de Grau-Garriga. Aquesta tercera exposició, organitzada per Canals Galeria d'Art, permet comprendre millor la singularitat i personalitat de l'artista santeugatenc.

Podríem dir que la mostra de dibuixos es converteix en la clau de la fórmula que dóna explicació a les altres dues exposicions. La raó la trobem en la frescor i llibertat amb què estan fetes.

Moltes de les obres de petit format que trobem en la galeria són el resultat d'un treball allunyat dels formalismes d'una pintura feta i entesa com a obra d'exposició. Més aviat són dibuixos preparatoris, traços perduts en papers qualsevols convertits en somnis intransferibles de l'artista.

Destaquem en els dibuixos la convivència que hi ha entre les composicions generals i els petits dibuixos cal·ligrafies que s'inscriuen dins l'obra. Aquestes petites obres estan més a prop del grafit que del dibuix, són com pàgines d'un diari personal on Grau-Garriga se sincera amb si

ters pentatònics i nacionalistes russos. És una de les obres orquestrals més arrodonides i famoses del compositor que, sens dubte, fou el millor orquestrador de l'anomenat grup dels cinc, aconseguint espais suggeridors amb les introduccions al violí solista, que encarna la soldana Scherezade, a cada un dels quatre moviments, plens de força i color sonor.

Malauradament, en aquesta peça es va tornar a manifestar el nivell mediocre del so que Jordi Mora obtenia del conjunt orquestral, amb evidents fallades del fa-

Dibuix titulat Dissenyador. Foto: ELS 4 CANTONS.

mateix.

El pintor repeteix símbols i idees, elements extrets del seu entorn més íntim, i, gràcies a la seva obra, ens converteix en voyeurs privilegiats.

Grau-Garriga també presenta

una selecció de pintures, obres que estan dins de la línia general que trobem al Centre Cultura.

L'exposició de la galeria Canals ajuda a comprendre la globalitat de l'obra d'un artista que treballa amb un camp multidisciplinar.

H Blanes / Sant Cugat.— El periodista i locutor santeugatenc Víctor Alexandre va rebre diumenge el premi Salvador Reynaldos de periodisme, dins dels guardons en diferents modalitats literàries que convoca la revista Recull de Balnes des de fa 32 anys.

La Disney i l'esperit del Mayflower és el títol del treball, que el jurat va escollir entre 38 originals i que ha estat premiat amb una dotació de 75.000 pessetes.

Al llarg de cinc planes, Alexandre desenvolupa la seva teoria sobre les raons de la factoria Disney per negar-se a doblar al català algunes pel·lícules: segons ell, Pocahontas, una pel·lícula que «venien com a pont intercultural entre dos móns», no es va veure en català perquè Disney «no vol contribuir a la normalització lingüística perquè sap que li sortirà més car, a la llarg». Actualment, els doblatges al català són subvencionats íntegrament per la Generalitat, «però quan la normalització sigui una realitat això s'acabarà i els qui ho han fet hauran de continuar oferint la versió catalana de les pel·lícules».

Alexandre creu que aquesta és la filosofia «reaccionària» de Disney, present fins i tot a Pocahontas, on «el missatge real és

Víctor Alexandre que la cultura índia ha de cedir davant l'anglosaxona». És el que ell defineix com «esperit del Mayflower», el vaixell que va portar a Amèrica els colons més puritans, autoanomenats pares pelegrins, que després van implantar la ideologia conservadora dels blancs, anglosaxons i protestants, els WASP.

13

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 15 de març de 1996

Talleda enregistrarà «Elegia in memoriam OlofPalme»

OPERA

• Sant Cugat.— La pianista, compositora i professora de música Carme Talleda està preparant l'enregistrament de YElegia in memoriam Olof Palme. Amb música i lletra de la mateixa Talleda, l'obra es va estrenar al Museu Municipal de Badalona el 28 de febrer, coincidint amb el desè aniversari de l'assassinat del polític suec. Es tracta d'una peça per a piano i soprano que, segons Talleda, «parla de la pena d'una mort però, alhora, recorda que les idees difoses per Palme perduren». Amb aquesta intenció va escriure la composició Talleda i amb la mateixa línia ha triat les peces que han d'acompanyar Elegia in memoriam Olof Palme en el disc: l'Al·leluia de Mozart, la Passió segons Sant Joan de Bach i el Cant de victòria de Schubert.

El projecte del concert i de l'enregistrament del disc va sorgir de la Fundació Internacional Olof Palme, creada a Badalona. Després del concert, al qual va assistir el conseller de l'ambaixada de Suècia, Mats Lindstròm, i el president de la fundació i alcalde de Badalona, Joan Blanch, uns laboratoris de la mateixa ciutat han cedit gratuïtament les seves instal·lacions per fer l'enregistrament. Mentrestant, s'està buscant també una casa discogràfica on es converteixi el màster en un disc compacte. / S.B.

Els santcugatencs que canten en el cor, amb el director, Josep Ferré, també de Sant Cugat, en l'entreacte de 1M Traviata, al teatre-auditori. Foto: JA. MULA.

Sergi Barnils exposa a la galeria Tuset de Barcelona

Són 18, un dels dos nuclis més nombrosos del Cor d'Amics d e l'Òpera de Sabadell. A part de la ciutat on es va crear l'entitat musical, n o hi ha cap altra població que hagi aportat tants cantaires. I és només qüestió d'afició, de molta afició, p e r q u è s'hi dediquen de forma amateur —sense cobrar— p e r ò assajant tres cops per setmana, com a mínim, i desplaçant-se pertot Catalunya els caps de setmana, de vegades p e r aparèixer dos minuts en escena.

Un «clan» per a Verdi Disset cantaires i el director del Cor d'Amics de l'Òpera de Sabadell són de Sant Cugat SÍLVIA BARROSO

• Sant Cugat.— Diuen que és fruit de coincidències encadenades, però el resultat és que 17 santcugatencs —més el director, Josep Ferré— són un dels nuclis durs del Cor d'Amics de l'Òpera de Sabadell: l'altre gran grup és, previsiblement, el de Sabadell. No hi ha cap clan més. I la primera circumstancia propiciatòria va ser la coral del Club Muntanyenc.

Vicenç Oteros, un tècnic industrial de 38 anys, i Mercè E n a , una administrativa de Promusa de 30 anys, van ser dels primers a tastar l'aventura de deixar una coral —on es canta quiet i amb la partitura davant— per un cor d'òpera. Amics de l'Òpera va demanar reforços a la formació del club el 1987, per fer una Norma.

En aquella època, Ferré —ara també director de l'Associació Orquestra Sant Cugat— dirigia encara la coral del Club Muntanyenc i va ser l'origen de les migracions.

Després de la Norma, alguns van repetir amb Carmen i van convertir-se en membres estables del cor. D'aquella primera promoció, només en queden Erra i Oteros.

Però també hi havien desembarcat cantaires de la coral Serra d'Or, i la resta de santcugatencs hi han anat arribant motivats per l'entusiasme d'amics que ja hi eren.

Dos d'ells són l'exregidor de Comerç Antoni Rueda, de CiU, i José Luis Ballestín, un dels noms de la llista del PP a les últimes municipals: a l'escenari, s'han hagut d'abraçar més d'un cop, i entre bastidors en fan broma.

Una de les últimes incorporacions, fa sis mesos, ha estat Maria Illescas, la directora del Casal de Cultura de Valldoreix. Havia cantat a l'Orfeó Català i per a ella, el Cor d'Amics de l'Òpera va ser un retorn desitjat a la música «amb l'al·licient afegit que cantar en un espectacle d'òpera és també fer teatre, va més enllà».

Aquest al·licient que assenyala Illescas és, però, la clau de la dificultat. «No tothom pot fer-ho —puntualitza Ferré—, perquè cal més potència de veu i el grau d'exigència és altíssim.» No només són els assajos tres dies a la setmana, sinó que un cantaire del cor ha de ser també capaç de respondre al director d'escena i adaptar-se al calendari inalterable de les dates programades per a

les representacions i als viatges pertot el país. «Encara que s'hi dediquin com a hobby, el resultat ha de ser professional», resumeix Ferré. I és que el cor, tot i semblar el col·lectiu més anònim de la companyia, és la peça que hi dóna estabilitat, ja que els solistes, els directors de l'orquestra i els escenògrafs canvien en cada muntatge. Ells senten el pes de la responsabilitat i veuen que el públic els dedica també una part de l'atenció. «Es nota quan sortim a saludar, pels aplaudiments —diu Erra— i amb el Nabucco, fins i tot vam haver de fer un bis, un fet totalment insòlit en l'òpera.» I Oteros conclou: «Això només s'aguanta per afició, i perquè hi ha una mitjana d'edat de 35 anys que dóna trempera al cor.»

• Barcelona.— El pintor santcugatenc Sergi Barnils va inaugurar dimarts a la sala Tuset de Barcelona una mostra que recull la seva obra més recent. Sota el títol genèric d'El sojorn dels jardins oblidats, Barnils treballa actualment en pintures que volen recuperar sensacions oblidades que recordin l'alegria del fet d'existir.

Com sempre en l'obra de l'artista, les formes geomètriques i els colors vius, en olis sobre tela o en mixtes sobre fusta, són els elements bàsics del llenguatge pictòric de què parteix i amb què treballa. La mostra es pot veure fins al 14 d'abril./s.B.

M13W06062

Portes Blindades

fWMWJ.W SEGURETAT

m Un

Sant Cugat del Vallès, t r 5 8 9 17 9 9

L'Espiral repeteix l'èxit de «Poesia i vida de Salvat-Papasseit» • Valldoreix.— La sala d'actes del casal de cultura de Valldoreix va registrar una bona entrada dissabte, en una nova representació del muntatge Poesia i vida de Salvat-Papasseit. Tot i que ja s'ha representat diverses vegades, l'obra de la companyia amateur de Valldoreix L'Espiral va tornar a reunir una vuitantena d'espectadors. De fet, per l'estrena —l'any passat, amb motiu del centenari del naixement de Joan Salvat-Papasseit—, la sala es va omplir de gom a gom. Segons la directora del grup, Trini Escrihuela, l'èxit de la peça respon al «plantejament senzill» amb què s'explica la vida del poeta i es relaciona amb la seva obra, de manera que «s'arriba molt bé al públic». / S.B.

El agua de mas alta calidad para Ud. y su família.

Agua para: •Beber

•Cafès e infusiones •Cocinar. arroces, verduvas, etc.

•Plantas delicadas •Acuarios •Dietas de adelgazamiento •Dietas bajas en sodio •Biberones

L'Espiral, durant la representació de dissabte. Foto: XAVIER LARROSA.

DECLORADORES OSMOSIS INVERSA DESCALCIFICADORES AUTOMÀTICOS

14

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 15 de març de 1996

DANSA

Trànsit passa per Sant Cugat amb un muntatge tatge d'inspiració medieval «El punt de la memòria» nòria» reivindica el paper de la dona, «catalitzadora» de la història SÍLVIA IA BARROSO

• Sant Cugat.— La coreògrafa Maria faria Rovira i la resta de ballarines de Trànsit Companyia de Dansa han «recuperat el moviment» com iment» com a element fonamental en els seus; muntatges, muntatges, El punt de la memòria és un espectacle «inspirat en l'edat mitjana, però no sobre l'edat mitjana.» Rovira defineix així el muntatge amb què Trànsit arriba al desè aniversari de la seva creació —amb una dècada de treball ininterromput— i que avui es podrà veure al Teatre-auditori. L'estètica medieval impregna el vestuari i la música —de Luis M. Carmona— i és el rerefons sobre el qual s'ha treballat el moviment.

I el paper de la dona dins la societat d'aquella època és també un punt de partida: per a Rovira, «la dona ha estat un element catalitzador de la memòria, perquè li ha tocat la feina de guardar i transmetre molts coneixements».

Aquesta realitat es va fer evident, sobretot, durant l'edat mitjana, una etapa en què l'home «passava anys a la guerra i la dona va començar a ocupar àrees de poder en la resta camps socials». Rovira ha volgut recuperar aquest vessant menys conegut dels medievals per crear uns personatges, que després funcionen i es desenvolupen ells mateixos, sense seguir un fil argumental fixat, però sempre «interpretant», de manera que damunt de l'escenari «no s'hi vegin ballarins, sinó personatges».

El resultat visual de la mescla d'aquests elements és, segons la directora, «molt bonic», i s'hi detecta la influència de l'estètica medieval, que ha utilitzat «donant moviment i volum a les pintures» de l'època i reservant «un paper fonamental per a les mans i el seu itinerari». El treball de Maria Rovira i Luis M. Carmona es complementa amb una escenografia austera: cortinatges negres i un joc de llums que «han de ballar

a Elpunt de la memòria. Després d'experiències al voltant del teatre dansa com Benvingudes, Rovira torna a la línia d'El poh de l'àngel, un dels espectacles més aplaudits del grup i considerat dansa pura. I ho fa • indagant

en la memòria col·lectiva, partint de l'estètica de l'edat mitjana i recuperant el paper «fonamental i desconegut» de la dona en aquella etapa de la història, en què l'home només es dedicava a la guerra.

Les mirades a la realitat d'Aguilar Morè, a la sala Rusinol • Sant Cugat.— Les figures femenines, sempre amb cert moviment, els temes d'interior, les natures mortes i els paisatges urbans de Ramon Aguilar Morè seran a partir de dijous que ve a la sala Rusinol. Amb una voluntat clarament realista i figurativa, l'artista ha dit sempre: «No tinc imaginació i només pinto allò que veuen els meus ulls.» Tot i aquesta confessió, Aguilar Morè no es limita a retratar el que veu, sinó que hi aporta el seu estil personal, creat al llarg d'una trajectòria de 47 anys. El pintor ha assimilat, passant-les sempre pel seu filtre personal, les influències de les escoles posteriors a l'impressionisme. Tampoc no ha amagat mai la seva admiració per artistes com Picasso, Dufy, Cézanne i Utrillo.

El resultat d'una vida dedicada al dibuix i la pintura i a l'observació, d'obres d'art i del paisatge quotidià, és una col·lecció d'olis on dominen els colors foscos —blaus, vermells apagats, ocres i grisos—, però on és present la llum, la d'un paisatge a l'aire lliure o la que entra per una finestra en un interior. La mostra, la tercera d'Aguilar Morè a la sala Rusinol, es podrà veure del 21 de març al 9 d'abril. / s.B.

Esperança Alsina homenatja Van Gogh en una mostra a Valldoreix

Un moment de l'espectacle El punt de la memòria, de la companyia Trànsit. Foto: TRÀNSIT.

amb l'espectacle», transformar l'escenari i fer treballar la imaginació de l'espectador.

Aprofitar l'escenari El punt de la memòria arriba a Sant Cugat després d'haver fet temporada al Mercat de les Flors, a Barcelona, on es va estrenar fa un any. Ha voltat també per la resta de l'Estat Espanyol i per Europa, i l'han seguit les crítiques favorables. Rovira reconeix que el muntatge està «molt rodat i hauria pogut baixar la tensió que

el manté viu». Però, en dansa, «el risc sempre hi és», i al Teatre-auditori s'hi afegeix un element nou: les dimensions de l'escenari, «enorme, d'unes mides poc habituals per a una companyia de dansa». «Ja sé que per als ballarins és un esforç més —admet Rovira—, però l'espectacle hi guanya molt, sobretot quan es tracta d'un muntatge on es balla des del principi al final i amb moviments amplis.» La coreògrafa està convençuda que «la de Sant Cugat serà una de les represen-

tacions més lluïdes».

Per prepapar la connexió amb el públic, Trànsit farà, a les quatre de la tarda, un assaig comentat.

Rovira escollirà un fragment d'El punt de la memòria per treballar-lo davant els assistents i «mostrar com es combinen les accions de personatges diferents en un espectacle col·lectiu». «No es tracta de fer una part on tots hagin de fer el mateix i renyar els ballarins que no van alhora», conclou la directora, que rebutja la imatge cinematogràfica de l'assaig.

• Valldoreix.— Esperança Alsina, artista vigatana instal·lada a Valldoreix, exposa fins al dia 24 una col·lecció d'olis, aquarel·les i pastels que es pot veure a l'Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix. Partint de la figuració, Alsina treballa paisatges, natures mortes i figures femenines i, en un altre vessant, reinterpreta obres cèlebres com a homenatge a pintors que ella admira. En aquesta mostra, hi ha concretament peces inspirades en Vincent van Gogh i altres que són reproduccions que busquen la fidelitat, com és el cas de La cambra de Vincent a Arles. Alsina és membre de Firart i ha participat en diverses col·lectives, a més de l'exposició que l'associació fa cada primer i tercer diumenge de mes a la plaça Octavià. / s.B.

LLIBRES

AGUILAR MORÈ del 21 de març al 9 d'abril Del

Paideia participa en una «festa» de llibreters i editors contra les fotocòpies a la UAB Durant les jornades s'han presentat textos inèdits de Calders S.B.

SOCIS FONS D'ART Servei taxació obres d'art

Sal

11 Q rfTrn

Santiago Rusinol, 52 - Sort Cugat del Vtfc

Horari: matí, de 9 a 2h tarda, de 5 a 9h

Tel. 675 47 51

H Bellaterra.— La llibreria Paideia, amb botigues a Sant Cugat i a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ha participat aquesta setmana en les jornades El llibre, una festa. Sota el lema Fotocopiar eh llibres és fakificar la cultura, una trentena d'editors i les quatre llibreries del campus (Espaxs, Quaderns d'Estudi i Treballs i Llibreria Kioskiero Comunicació, a més de la Paideia) han exposat els seus productes i han fet campanya contra les reproduccions il·legals de llibres que, segons denuncien, s'han fet molt freqüents entre els estudiants universitaris.

Han estat el mateix vicerectorat d'estudis i el servei de publicacions de la UAB els que han organitzat la trobada, que va començar dimarts i es va cloure ahir.

Segons el vicerector, Jordi Berrio, la iniciativa pretenia «promoure l'ús del llibre a la universitat, encara que sembli una paradoxa».

I és que Berrio assegura també

que el llibre té «un enemic als campus, que és les fotocòpies».

Segons ell, però, el problema és generalitzat i no es produeix només a lès universitats. A més, el vicerector afirma que a la Universitat Autònoma «està controlat dins del marc legal».

De fet, l'únic que prohibeix la legislació és fotocopiar íntegrament tot un llibre, però no reproduir-ne capítols o fragments.

Des d'aquest punt de vista, les jornades tenien sentit, segons els organitzadors, com a promoció del llibre. «Encara que es puguin continuar fotocopiant els capítols aïllats, i encara que sovint no els calgui el text complet —puntualitza Berrio—, es tracta de conscienciar els estudiants que, si no es compren llibres, deixaran d'editar-se.» La finalitat és, doncs, trencar aquesta dinàmica adquirida i fer veure que «moltes vegades no és gaire més car comprar el llibre, i es té el text amb una qualitat superior».

Segons la propietària de la lli-

breria Paideia, Neus Ribatallada, la lluita contra les reproduccions il·legals és absolutament necessària perquè és una pràctica que «afecta els editors, els distribuïdors i les llibreries i vulnera els drets d'autor». Les conseqüències són, segons Ribatallada, «un atac a tots els nivells contra el llibre i la difusió de la cultura».

Tot i les protestes que, segons el mateix Berrio, els llibreters i editors han fet arribar a les universitats, la reivindicació s'ha volgut fer amb un rerefons festiu, assenyalat ja al títol de les jornades. Durant tres dies, el campus de Bellaterra ha estat l'escenari de taules rodones, lectures dramatitzades, el repartiment dels premis literaris Miquel Martí i Pol i Pere Calders —instituïts per la UAB— i la presentació de 13 llibres. Un d'aquests nous títols ha estat Entre el desig i la ratlla, un recull de textos inèdits de Pere Calders analitzats pel grup de professors de l'Autònoma que estudia el llegat de l'escriptor.

15

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 15 de març de 1996

El termini del concurs sobre Verdaguer s'acaba d'aquí a un mes

FOTOGRAFIA

Durant molts anys, Cabanas i Alibau va combinar la fotografia amb la reparació de bibicletes Foto ARXIU MUNICIPAL

Una exposició reunirà 200 fotografies costumistes de Joan Cabanas i Alibau La mostra s'integra en els actes de la «Primavera fotogràfica» que organitza la Generalitat CÈLIA CERNADAS

• Sant Cugat.— El fotògraf santcugatenc Joan Cabanes i Alibau tindrà un lloc en les exposicions que coordina el Departament de Cultura de la Generalitat sota el nom genèric Eren els anys 20 quan Joan Cabanas i Alibau va iniciar la seva carrera com a fotògraf. Durant trenta anys i fins que va morir, va recollir amb la seva càmara escenes costumistes que reflexaven la societat de Sant Cugat de mitjans de segle. Bona part dels 35 mil negatius que es conserven actualment recullen moments de les festes locals: Sant Antoni, Corpus, el diumenge de rams, casaments i, especialment, el ball del Paga-li Joan. «El que m'ha fet més gràcia ha estat veure una certa innocència en la cara de la gent», explica Carles Cabanas, fill del que va ser el primer fotògraf de Sant Cugat. I avança una teoria: «potser és que llavors les festes es vivien molt, perquè

Primavera fotogràfica. Carles Cabanas, fill del que va ser el primer fotògraf de Sant Cugat, ha seleccionat per a l'exposició unes 200 imatges inèdites i de caràcter costumista. La dificultat d'ordenar-les cronològicament ha obli-

n'hi havia molt poques. Ara, amb la televisió i el cinema, estem molt més saturats». Ell és qui més temps ha dedicat a esbrinar els secrets de l'arxiu que el seu pare va deixar quan va morir, l'any 52. En aquells moments, els rodets amb els negatius van quedar guardats en caixes en un racó de cal Cabanas, la coneguda botiga del carrer Santa Maria. Fa quatre anys, el fill Cabanas i l'arxiu municipal es va posar d'acord per poder recuperar, conservar, catalogar i posar a diposició del públic aquest fons d'imatges.

Des de llavors, el també fotògraf i dipositari de l'arxiu d'imatges Cabanas s'ha dedicat a estudiar el material i seleccionar el que considerava més interes-

gat el també fotògraf a seguir un criteri temàtic a l'hora d'escollir-les. «Les fotografies mostren el que passava al llarg d'un any al Sant Cugat de mitjans de segle», ha explicat Cabanas a aquest setmanari.

sant. A partir d'aquí, Cabanas elabora contactes de les fotografies i les arxiva amb criteris temàtics o, quan és possible, cronològics.

La feina, però, avança lentament.

«La majoria dels rodets no tenen data, perquè, segurament, al meu pare li devia ser molt difícil suposar el valor històric que posteriorment tindria el que estava fent», explica Carles Cabanas.

Dnes-centes fotografies El fons d'imatges Cabanas ha estat la base per muntar l'exposició Joan Cabanes i Alibau, primer fotògraf de Sant Cugat que es podrà veure del 22 d'abril al 13 de maig a la Casa de Cultura. Per a aquesta ocasió, el seu fill seleccionarà les dues-centes foto-

grafies més representatives del que fins ara ha visualitzat del fons amb l'objectiu de mostrar «el que passava al llarg d'un any al Sant Cugat de mitjans de segle». La majoria de les imatges s'exhibiran en format 18x24. Aquesta exposició forma part dels actes de l'anomenada Primavera Fotogràfica que organitza el Departament de Cultura de la Generalitat i que arriba enguany a la vuitena edició.

Aquesta convocatòria servirà per organitzar durant els mesos d'abril i maig un total de 128 exposicions simultànies a 24 poblacions catalanes. A banda de l'exposició sobre Joan Cabanas, a Sant Cugat es farà una segona mostra de fotografies de Pep Pujol amb el títol d'Identitats.

M ira-sol Teatre «s'atreveix» a fer «L'Hostal de la Glòria» • Mira-sol.— La companyia amateur Mira-sol Teatre va estrenar dissabte a la nit el seu muntatge de L'hostal de la Glòria, de Josep Maria de Sagarra. Amb un equip de 12 actors d'edats compreses entre 17 i 74 anys, el grup ha assumit el «repte» de portar aquest clàssic a escena «amb molta il·lusió», segons la directora, Rosa Sicart. A més, com ha recordat la directora i intèrpret del personatge de la Glòria a l'obra, «no és el primer atreviment de la companyia», ja que fa dues temporades van muntar El somni d'una nit d'estiu, de William Shakespeare. La funció es tornarà a veure al casal cultural de Mira-sol avui, a les 10 de la nit, i diumenge, a les 6 de la tarda. / s.B.

B Sant Cugat.— L'associació Amics de la Unesco contactarà amb els professors de llengua i literatura catalanes dels centres de secundària perquè proposin als seus alumnes que participin en el concurs literari sobre mossèn Cinto Verdaguer, organitzat per l'entitat. Les dates per a la presentació dels treballs són entre el 9 i el 13 d'abril, i Amics de la Unesco ha preparat una campanya per promoure el certamen.

Les obres han de ser inèdites, redactades en català, escrites a màquina, a doble espai i signades per l'autor. Cal fer-hi constar l'edat, el centre on s'està estudiant, l'adreça privada i el telèfon de contacte. Els treballs han de tenir una extensió de 10 planes com a mínim i de 15 com a màxim.

El tema que cal desenvolupar és la vida o l'obra de mossèn Cinto Verdaguer. El concurs s'adreça als estudiants de BUP, ESO, FP i COU i joves en general, entre 14 i 18 anys, residents o estudiants a Sant Cugat: El treball s'ha de lliurar a Ràdio Sant Cugat en un sobre tancat on consti Concurs literari mossèn Cinto Verdaguer. El jurat estarà format per tres persones vinculades al món de la literatura catalana i la pedagogia i un representant de l'entitat organitzadora. EI premi serà un val de 20.000 pessetes en llibres en una botiga de Sant Cugat i es lliurarà el dia de Sant Jordi./s.B.

Els escolars faran una exposició plàstica sobre contes per Sant Jordi • Sant Cugat.— El Centre de Recursos Pedagògics prepara, en col·laboració amb les escoles santcugatenques, una exposició de contes escrits i dibuixats pels nens de les escoles. Els professors d'ensenyament primari han seguit un curs de xerrades sobre les possibilitats de la literatura i la narració, i transmetran el que han après als escolars. D'aquesta manera, els nens de primària faran llibres i contes, i els resultats dels treballs s'exposaran en una mostra que començarà el dia 22 d'abril i durarà tota la setmana de Sant Jordi. La intenció és fer que els nens desenvolupin especialment el vessant plàstic dels contes. /À.C.

Els Pets seran dimarts al programa «Al lloro», de Ràdio Sant Cugat • Sant Cugat.— El grup de rock de Constantí Els Pets serà al programa Al lloro, de Ràdio Sant Cugat, dimarts que ve. El conductor de l'espai, Salva Vallvé, els entrevistarà amb motiu de la presentació del seu últim disc Vine a L· festa, un directe enregistrat durant la gira del Brut natural per celebrar el desè aniversari de la formació liderada per Lluís Gavaldà. Vine a la festa conté també un parell de temes inèdits dels tarragonins. El programa Al lloro s'emet de dilluns a divendres, entre les sis de la tarda i les nou de la nit./s.B.

Extintors

Una escena de la primera representació de L'hostal de la Glòria. Foto: XAVIER LARROSA.

Sant Cugat del Vallès, - B 5 8 9 17 9 9

16

PUNT DE VISTA

Que deixin tranquil·la la serra

ELS FJ CANTONS Setmanari independent, català, comarcal i democràtic

<$>

Premsa Local de Sant Cugat SL

Cairer Xerric. 5, lr 0 8 1 9 0 Sant Cugat del Vallès t 589 62 8 : - F a l 589 20 91

Editor Ramon Grau i Soldevila

Directora en funcions Cèlia Cemadas Redacció Àngels Castuera, Cati Morell, Eduard Joier, Pere Pich, Montse Sant, Sílvia Barroso, Ramon Luque, Francesc Carbó Cap comercial Gemma Bosch

E

ra estrany que fins ara cap col·lectiu no s'hagués manifestat públicament en contra de la benzinera que Tabasa projecta construir als túnels de Vallvidrera. I és que les argumentacions que es donen per defensar-la tenen molts punts febles.

Es diu que un 35% de les avaries que es produeixen als túnels són a causa de la manca de benzina. Primer, caldria concretar, segons aquest percentatge, quants cotxes es troben cada any en aquesta situació, amb el perill que això comporta. No s'ha d'oblidar que els túnels no són una autopista i no tenen vorals per a una aturada d'emergència. Segon, no se sap si

Equip comercial Rosa Maria Carrasco, Núria Olivé

N

Distribució Mailing-Vallès SL Dipòsit legal: GM05-93

FJs 4 Cantons expressa tmkamenl li srvi opinió en eh aatoriíls. Bs arades finmb e ipasen I' opinió Ms seus tutors. qi* Qs 4 Crtons no fi sew neasàrianenL

o és la primera vegada que es parla de col·lapse judicial, però la descripció de les condicions en què treballen les sales de primera instància i instrucció de Rubí sembla una visió de les restes d'una societat tercermundista. El 1996, quan sembla que tothom pot tenir l'Internet a casa, resulta hilarant que als jutjats 3 i 4 de Rubí hagin de tenir enveja de les sales 1 i 2

EL

Els hípers, una ganga?

• Estem tan immergits dins la societat de consum que ens passa que mirem a l'horitzó llunyà i no veiem el que tenim a prop.

Ens deixem enlluernar per ofertes temptadores i ens llancem a la boca del llop. Els hipermercats són els principals desestabilitzadors de l'economia familiar. No us negaré pas que en les seves ofertes hi ha preus bons i interessants, perquè és l'única arma que tenen per atraure el consumidor. I aquest és el perill, perquè un cop a dins ens veiem arrossegats cap un xuclador de despeses innecessàries. Però hi ha un fet més greu encara. Cada pesseta que els catalans deixem a la caixa dels establiments de multinacionals estrangeres porta el país cap a la misèria. Per cada deu llocs de treball que creen aquestes empreses, en destrueixen vint del nostre teixit comercial i els seus guanys marxen cap a l'estranger.

Es per això que vull trencar una llança a favor del nostre petit i mitjà comerç, fent-lo creditor de la meva confiança cap als seus serveis. Si de vegades no poden combatre els preus dels hípers, sí que ens ofereixen altres avantatges com són la coneixença com a veïns, l'orientació en la compra, el tracte personal, la proximitat i l'estalvi de temps. Quan anem al comerç del costat de casa, comprem només el que necessitem de veritat i ens allunyem del perill de ser enlluernats. Comprar als comerços i contractar feines a les empreses dels diferents rams que tenim al nostre poble no ens pot fer cap mal, tot al contrari. Perquè tots hi estem relacionats d'una manera o altra i incentivem l'economia del nostre país. /JAUME

dir que aquests terrenys estan inclosos al Pla d'Espais d'Interès Natural de la serra de Collserola, i que allà no hi ha només quatre matolls.

L'Ajuntament s'escuda darrera els informes no desfavorables del Patronat de Collserola o de Medi Ambient de la Generalitat. Aquest és l'argument que dóna el tinent d'alcalde de Medi Ambient per ERC, Jaume Busquets. La governabilitat obliga a cedir en molts punts: però aquest apunta directament a una aspecte, la conservació del medi, del qual ERC s'ha volgut presentar com a guardiana. Conclusió: cal que d'una vegada per totes deixin tranquil·la la serra de Collserola.

L E C T O R

perquè tenen un ordinador.

Al marge de les insuficiències de material, els jutges es queixen de la manca de personal i del fet que quatre sales hagin d'ocupar-se d'un partit judicial amb més de 100.000 habitants. La llei de nova planta va crear aquest nou partit, independent de Terrassa, i va eliminar el jutjat de districte de Sant Cugat. El consistori ha reclamat que es creï un jutjat

de primera instància a la ciutat.

Davant de la situació, cal replantejar-se seriosament els efectes de la reforma Mújica. Però si la distribució —feta sobre el mapa— no permet l'atomització del partit judicial, com a mínim s'ha de crear la cinquena sala de primera instància i instrucció prevista a Rubí. I la reclamació dels jutges al TSJC indica que s'hauria de fer immediatament.

E S C R I U

Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho considerí oportú.

rrocarril (que fa servir la majoria de la població) i per contra, incentivar directament i indirectament el càncer de la carretera.

Em refereixo a la política de tancament unilateral d'estacions i d'eliminació de plantilles (amb la consegüent pèrdua de qualitat del servei) que porta a terme l'administració espanyola a diverses zones, com molt bé denuncien diversos sindicats. Realment és intolerable que es parli tant del tren d'alta velocitat (que el farà servir només una minoria molt selecta) i, per contra, es tingui tan poc respecte als ciutadans/usuaris més

modestos (la majoria), que han oferta educativa de qualitat. La d'utilitzar el ferrocarril normal implantació de la Reforma i els com a una necessitat vital. Hem canvis que implica són ara el nou de pensar que en una societat repte. No ens mereixem ni un mínimament moderna, ecològica pas enrera en el camí de fer una i justa, el ferrocarril és el mitjà oferta digna, suficient, de la qual de transport que més i millor pot ens puguem sentir orgullosos. Potequilibrar el territori, lluitar con- ser hi ha hagut vacil·lacions, imtra la pol·lució i salvar força vides provisacions lamentables, de les humanes. / JOSEP M. LOSTE. quals en són responsables les autoritats educatives del departament. Els pares, les mares, el proConstrucció de centres fessorat, han donat mostres de • A la nostra ciutat, entre tots, responsabilitat, de compromís, hem bastit una oferta escolar re- d'interès comú, omplint el saló coneguda com a satisfactòria. de plens de l'Ajuntament, manHem aconseguit que es parli d'una tenint reunions contínues amb les LA

P U N X A

D'EN

JAP

T T ^ 1*£-f~OMA-

WEWCATiBA !

BAGUÉ.

EI tancament d'estacions • En aquest món de presses, eficàcies relatives i economicisme cec, la vida humana té poc valor.

Així, és bastant irracional el fet d'anar reduint i minoritzant el fe-

aquest 35% d'avaries es produeix en sentit Barcelona-Sant Cugat-Manresa o en el sentit contrari. En tot cas, la projectada benzinera només donaria servei al primer grup d'usuaris.

I, tercer, també caldria demanar una certa previsió als conductors: el que es queda sense benzina abans d'arribar a Sant Cugat en demostra ben poca. Potser l'àrea de servei és necessària. Però cal recordar que estava prevista en el projecte inicial de construcció dels túnels de Vallvidrera i que es va acabar desestimant. Es diu també que el punt que s'ha escollit, situat a pocs quilòmetres del peatge de la Floresta, és l'únic emplaçament adient per situar-la. Sempre s'obvia

Necessitats vistes per a sentència

Impressió Rotimpres ©(972)400595

ELS 4 CANTONS / Divendres, 15 de març de 1996

<^1£

autoritats, vehiculant la seva acció a través de la coordinadora d'APA, que juga un paper decisiu i responsable. Però el moment exigeix més i des de la nostra responsabilitat, l'APA del CEIP J. Pla i Farreras, que representa el col·lectiu més trasbalsat pels canvis, ha mantingut, sense cap sectarisme, un diàleg obert amb tots. Proposem un ampli consens, un ampli acord, deixant de banda els problemes més particulars, per legítims que siguin. S'han de posar sobre la taula, ordenadament, per prioritats, els problemes i, sobretot, la manca d'equipaments suficients ara i per al proper curs.

Per aquesta raó creiem necessari revisar el pla, els terminis de construcció dels nous edificis escolars, previstos a Sant Francesc i a l'Eixample Sud (Torre Blanca), les dues zones més desprotegides i que estan generant desplaçaments massius de població infantil i sobrecarregant altres centres. La realitat ens demostra que la previsió d'equipaments que l'alcaldia va fer pública al ple municipal d'octubre (dues escoles de primària i un nou institut completarien el mapa escolar) és el mínim imprescindible, però les coses passen molt ràpidament: la distribució de zones de secundària no ha satisfet ningú, els equipaments dels centres no són els desitjables, la massificació de les aules és un perill, el transport escolar no s'ha racionalitzat. Les circumstàncies ens obliguen a lluitar per aconseguir que aquests equipaments es comencin ja i a deixar constància que tots tres estan relacionats i tots tres són prioritaris.

Hem de completar el més aviat possible els equipaments previstos, perquè aquesta és la condició necessària de qualitat educativa al nostre municipi. Perquè no es tracta de dir: tots els nois tindran plaça assegurada. Sant Cugat no ha lluitat durant molts anys per tenir plaça assegurada, hem lluitat tots per places en les millors condicions de qualitat possibles i per l'oferta pública més àmplia possible. / CARME FERRER.

PUNT DE VISTA

ELS 4 CANTONS / Divendres, 15 de març de 1906 L A

T R I B U

IM

17

A

L

A

La discreta enganyifa de la moda

G

A

L

E

R

Vn Pipí, per favor

MIQUEL MONTSERRAT

u

J.M. CABRERIZO •

E

ngego la ràdio. Recoi!

En aquesta parlen català! Ja em va bé, perquè almenys així és probable que no hagi ensopegat la COPE. Sento la veu d'un senyor francès de llengua occitana, que està parlant castellà, amb un locutor català... Tot normal! Us ho explico. És Jean-Qaude Carrière, emblemàtic guionista de cinema, ajudant de Bunuel, amic de Tattischef (Jacques Tati), col·lega de Godard. Però que toca molt de peus a terra.

Si parla castellà és perquè fa temps va estar per aquí filmant una pel·lícula de lladres i serenos amb el finat Lino Ventura, i un curtmetratge sobre Gaudí. Tots els gèneres li van bé, perquè a tot és capaç de donar-li «el seu toc», aquell que l'ha fet un gran artista polifacètic i una persona prestigiada. Li interessava explicar dues anècdotes sobre Bunuel.

I a mi em sembla que us agradarà conèixer-Ies. El guionista i Bunuel van col·laborar a allargar l'època surrealista a través del cinema, però el segon ho era totalment, mentre que Carrière anava més de cine d'autor. Tot i això, compartia i admirava que Bunuel fos l'únic a voler eliminar —iconoclàsticament— les fitxes tècniques dels films. Perquè deia: «Una pel·lícula és com una catedral.

Hi han intervingut centenars de persones, però al final ni recordem ni ens interessa el nom de l'arquitecte.»

L'anècdota més important resulta que és una solemne bufetada a la cara de totes les modes hagudes i per haver.

Quan Bunuel filmava la recentment reestrenada —no pas a la nostra ciutat— Belle de jour, la llavors jovenenta Catherine Deneuve volia, tant sí com no, portar la minifaldilla de moda. Si no, no es trobava guapa. Bunuel se'n va cap al couturier —llegiu-hi, sastre— Yves Saint-Laurent, perquè expliqui a la noia que l'any que ve, quan s'estreni

el film, i que la seva pàl·lida bellesa faria el gran ridícul ensenyant les cuixes.

Ho va entendre.

Aleshores Bunuel va dir a la rosseta: «No veus que un film sempre durarà molt més que qualsevol moda?» I això ho deia un home que no treballava pensant en el futur ni en els museus, un de qui se sospita que hauria volgut —surrealista i mig anàrquicament— cremar les seves pròpies pel·lícules abans de morir. Per tant, el seu comentari no volia destacar la pervívència del seu cinema —els vídeos ni s'havien inventat—, sinó la volubilitat de tota

moda.

Aparentment, el tema no seria greu, perquè són milions els qui precisament allò que aprecien de la moda és que sigui fungible. Que contínuament ofereixi noves possibilitats i emocions. El que sí que és greu —no sé si ho haureu * observat bé— és que la dictadura del sastre no la pogués canviar la Catherine, ni tu, ni jo, ni tots aquells als quals va caure a sobre el «nou estil» l'any següent. La manaria Yves Saint-Laurent, tant per als que els agradés com per als que no. Mentre la gent espera novetats i les segueix, inclosos els professionals del téma»_parlen de cada nou look com s i a ú n a cosa baixada del cel es tractés, com si fos i-ne-vi-ta-ble, com si el "tpre no en fes cas fos un heretge. Pura enganyifa.

Avui, quant a la roba, el tema ha afluixat. Ja se sap que el ventall no és tan rígid. Però el màrqueting segueix venent inutilitats en molts altres camps, i amb la «gràcia» de presentar-ho com a necessitats.

Tots ho sabem, tots hi cauen de quatre potes. «Vd. ha de tener sed, de lo contrario se podria quedar sin beber Coke.»

Però mai no és sobrer recordar-ho. I també denunciar-ho, perquè, en el fons, es tracta XEI d'una subtil variant del robatori. Sobretot en cinema. M'ha resultat particularment indignant llegir i sentir més de quatre i de cinc crítics de cinema abominar ara de l'abominable Frankenstein de Kenneth Branagh..., perquè ni un sol d'ells no n'havia fet la menor crítica negativa quan era a les cartelleres. Pel que sembla, ells mateixos —que haurien de ser immunes— estaven hiptonitzats per la publicitat de l'estrena. I han necessitat dos anys per veure la llum. Penseu-ho quan mireu la TV i una distribuïdora us regali el tràiler d'un film. No us el fan tan gratis com sembla...

D

iu Pujol que el PP és com un papu, fa por; demana que es posi damunt la taula tot allò que ens fa tenir por, i que d'una vegada per totes es prenguin acords per afavorir l'Estat de les Autonomies. Demana als populars que triïn entre ser els representants de la dreta que no paren de fer-nos la punyeta als catalans, o bé ser germans de centre. Uns germans moderats i progressistes per tirar plegats aquest país endavant. Pujol té raó, però no ho diu tot quan es queixa de tenir por. Potser perquè ser clau, en aquests moments, és ser-ho d'una caixa de trons i llamps de la qual poden sortir totes les bèsties del passat. En el fons, també té una altra mena de por, a més de la por del PP: el preocupa com reaccionaran els seus. El preocupa perdre la unitat que fins ara ha estat la força de la coalició de CiU i sap que ser «Segur que en la ° ^ investidura d'Aznar

ais serveis hi haurà

clau avui en la gov e r n a b i h t a t pot ser-ho demà en el

í"1"30^ D ' a ™ depèn

, OVerbooking, atès que molts diputats _

bona part del futur de Catalunya.

De pacte o no pactes, en sentirem a

aprofitaran per

parlar tant com

del

P l a d'emergència que ja deuen tenir els lavabos de les Corts.

Segur que en la investidura d'Aznar als serveis hi haurà overbooking, atès que molts diputats aprofitaran per anar a fer un pipí per tal de no fer un lleig al PP. Ningú no vol eleccions d'aquí a tres mesos i fer un pipí just a temps deixa obert el dubte sobre la intenció del vot.

Ben mirat, Aznar hauria de poder governar en minoria. Si ara ja està donant tota mena de facilitats i reconeix públicament allò que més preocupa els nacionalistes, per què no mantenir-ho en el futur? Si governa a gust de tothom, segur que se'n sortirà, encara que no tingui majoria. Si el que diu, ho diu de veritat, no li calen pactes, només fets i vots favorables en l'hemicicle. Governar en minoria suposaria un fet important: no posar en la picota els partits nacionalistes... o potser és això el que s'està tramant, senyor Aznar.

anar a fer un pipí ; „,.»„ /; • i evitar un lleig al PP» •-i'Kmm-.Uít ïüaí««i :;

_L.jA _.F I N

E S T

R

A

Casar-se de penal FONTCUBBRTA

S

i Jordi Pujol dóna els vots a Aznar perquè aconsegueixi la investidura, ens podem trobar en una situació molt semblant a la d'aquelles parelles que es casen de penal. Són aquells joves que s'uneixen legalment a corre-cuita per tapar una situació que (sortosament cada vegada menys) la societat considera vegonyosa. Que s'estimin o no s'estimin té poca importància.

Poden més factors socials externs a la seva relació. El cas Pujol-Aznar és força més complicat, però la situació és molt semblant.

El que és completament segur és que no s'estimen. I encara és més segur que Aznar i el seu grup no estimen el poble català.

No penso que ara ens puguin enredar, tret que nosaltres siguem masoquistes, que ens agradi que ens insultin, que ens presentin com a depredadors de l'economia espanyola o que ens diguin despectivament polacos.

També és segur que a cap català li agrada que els que volen governar menteixin dient que a Catalunya hi ha discriminació per motius de llengua. Qui discrimina qui? Ni tampoc ens agrada que la distribució dels nostres impostos, justificada per una falsa solidaritat social, serveixi per fomentar la cultura de l'atur a d'altres comunitats en Hoc de fomentar l'amor al treball. Ens agradaria que es tingués en compte que si els catalans tenim més diners (que tampoc és així si mirem les estadístiques) és gràcies

al nostre esforç i no al dolce far niente d'altres llocs. Mao va dir: «No s'han de donar peixos, s'ha d'ensenyar a pescar.»

La responsabilitat d'aquesta imatge no és del poble, sinó dels polítics, dels mitjans de comunicació i dels líders d'opinió que manipulen la gent.

Un matrimoni Aznar-Pujol és contranatura. Potser coincideixen els dos en certs conceptes de la societat, però no tenen res a veure en altres aspectes bàsics. Aznar ho va manifestant des de fa la tira d'anys de la mateixa manera que ho han anat fent els seus antecessors de macabre record o la premsa del seu grup: ABC, El Mundo i emissores de ràdio addictes. Em vaig quedar esgarrifat l'altra nit quan el conductor d'un programa esportiu espanyol va dir: «Se dice que nos van a poner un ministro de deportes catalàn. Seria horrible. i,Se imaginan ustedes lo que significa para Espana un ministro de deportes catalàn?» Se li podria dir a aquest senyor que potser les coses anirien millor si es posés una mica de «seny» català. Potser amb més dirigents catalans s'evitarien espectacles tan vergonyosos com el de Gil y Gil fa pocs dies.

Ningú creu que Núnez, Samaranch o Vilaseca poguessin protagonitzar-lo. Per això, compte! Els casaments de penal tenen tots els números per ser sonors fracassos, d'aquells que deixen ferides incurables.

PUNT DE VISTA

18 L

A

T

R

I

B

U

N

ELS 4 CANTONS / Divendres, 15 de març de 19%

A

L A

G A L E R I A

Sentència contra els manicomis

Teixir el present

JOAN TORRÍ : S i C I U BRET

m JOSEP M. JAUMÀ

H

a passat gairebé des a p e r c e b u d a almenys al nustre país, però el 22 de febrer passat l'Audiència de Montpeller va condemnar a cinc anys de presó —que no haurà de complir— Jeanne-Marie Préfaut. Una mare desesperada que davant el dilema d'ingressar la seva filla autista en un hospital psiquiàtric o complir la promesa que li havia fet de no fer-ho mai més, es va decidir per la segona opció.

La sentència equival a una absolució de la dona i significa la condemna d'un sistema de tractament de les malalties vergonyós pels temps de modernitat que diu que vivim.

Sofia, la noia autista, havia estat internada l'any 1992 a l'hospital de l a Colombière, al pavelló número 20. El president de l'associació Sésame-autisme el descriu així: «Habituacions sense cambra de bany, malalts per terra, neurolèptics distribuïts a dosis altes, malalts coberts d'excrements...» El pare, professor de medicina, va declarar al judici: «La meva filla tenia pànic a tornar a ingressar al manicomi, i avui Sofia ja no pateix mes.» La fiscal no va tenir esma per demanar una pena superior i el tribunal va decidir deixar la mare en llibertat, tot imposant-li una pena simbòlica.

Ens escandalitzem pels maltractaments dels nens a la Xina i alhora ens quedem indiferents enfront de determinades institucions que vulneren la pràctica mèdica i els drets humans al si de la UE. A final dels anys seixanta, un grup de psiquiatres es van dedicar a denunciar els manicomis i alhora a treballar per suprimir-los. Altres companys de professió, la majoria provinents del món universitari i d'ideologies biologistes, els van qualificar d'antipsiquiatres i fins i tot de comunistes. Gestors d'institucions privades que tancaven el

autoritats sanitàries van prendre consciència deljjipbïema, el proffi _ " iàmentçjgnti podien tor amb el Stlpoil de les jsjecïacions de fan qiuatnc no em rapèutic, strió més aviat un m a gatzem de malalts J " ~* postres, les pràc ' vadores demostraven més de ser equipamefi vulneren els drets humans, 4 econòmicament impUptàao<dterriCi paments inter " *" de dia, hospitals tada i cooperatives < juntament amb l'iníj als hospitals gene mostrat que, a part de la I eficàcia en ell més rendibles des del ]_ vista estrictament econòmic.

Darrerament, la Generalitat ha apostat per potenciar aquests recursos, encara insuficients, però que a poc a poc JOSEP DUIXANS faran oblidar els desfasats hospitals psiquiàtrics. Mira i López, Basseu compte de beneficis gràcies als masaglia i Guattari hauran guanyat la balalts crònics ingressats en condicions talla després de morir. Molts altres psiinfrahumanes es van sumar a la camquiatres han pres el relleu; l'objectiu panya. Van aconseguir els seus objectius no és cap altre que tractar els malalts i durant prop de vint anys el debat mentals com a persones amb els mitjans va quedar ensorrat. Van aconseguir que moderns que la tècnica ha posat al la psiquiatria fos l'única especialitat de nostre abast. Llàstima que pel camí la medicina que de manera quasi sishagin quedat moltes persones que metemàtica internava sovint per tota la reixien córrer millor sort, per culpa de vida els pacients que no responien a gestors de centres privats i dels deles teràpies aplicades. Ni tan sols se'n fensors de la psiquiatria dita clàssica. qüestionaven la competència. L'estigma Amb centres adaptats a les seves necontra els dissidents ja era llançat i cessitats, Sofia potser encara viuria i havia tingut èxit. els pares podrien mirar les aquarel·les Catalunya, capdavantera des de la que pintava. Cal repetir que el grau Segona República en el tractament dels de perillositat dels malalts psíquics no pacients, no va poder fugir d'aquesta és ni de bon tros superior a la mitjana. onada d'intransigència. Els interessos No entenc que els que per afany de econòmics eren poderosos i els pacients lucre van paralitzar tants anys una recrònics, un cop internats, deixaven forma puguin dormir tranquils. d'existir per a la psiquiatria de la facilitat.

Joan Torres i Culubret és psiquiatre i assagista Sortosament, de mica en mica les E

E

l desordre polític que han produït les darreres eleccions té la virtut de posar de relleu velles qüestions teòriques elementals i difícils de resoldre. Sobre la taula hi ha el possible pacte entre CiU i PP i el problema és: què s'imposarà, l'afinitat econòmica que els abocaria a pactar o el sentiment nacionalista que refusa l'acord? El dilema no és nou, ve de lluny.

Deixant de banda consideracions laterals, el nus del problema és aquest. CiU i PP coincideixen a defensar una perspectiva dretana del liberalisme econòmic. Un marxista trobaria que aquesta coincidència els aboca

L

T

R

Í

P

T

I

1 jjostre artista mes universalment conegtrtrJosep Grau-Garriga, ha tornat a la càrrega. Tres exposicions ra: tapísSOsl^·BHÉBfe^tancat, ai, a o o s quarts de sis de la tardaT i al soterrani de l'auditori, i dibuixos a la galeria fC

Camfc.

E

C

La raó o el sentiment MIQUEL PAIROLÍ

fatalment al pacte ja que cap principi és superior al principi econòmic. Bé, ja ho veurem, potser sí. Ara bé, en aquesta disjuntiva pesa molt també el sentiment nacionalista, que a un cantó i l'altre és fort i de signe oposat.

Aznar i Pujol saben que amb el fervor nacionalista no hi poden jugar —sobretot Pujol—

\

Des deb seus murals al Sant Crist de Llaceres, Grau-Garriga no ha parat d'envestir contra les convencions més saagnt tranquil·litzadores de l'art per tal ^^'crohi-hi —a la força, si cal— una bretxa v; ,íjue hfílèixés entrar els aires dels nostres temps. ETfesultat són aquestes robes, llanes, sacs, cartrons i papers foradats, estripats,facats i enganxats de les maneres més sorprenents i provocatives possibles.

Algú ha escrit al llibre de visitants: «Ne^ -cessitaríem un guia que ens ho expliqués.»

•'"Pptser^jL. JPerò 6u quCTTecessitariem un - "^ guia per a quasi tou per llegir el dia» i «Des dels seus murals veure la tele, o simplement per obrir els al Sant Crist de ulls a1 -món tan abLlaceres, ...^ surd on vivim.

•í^mu-Garriga no ha La ràbia amb qnè parat d'envestir contra Grau-Garriga clavà amb daus els llençols les convencions més d'un llit o uns vidres trencats damunt d*úpretesament na Verge, o embruta tranquil·litzadores de de pintura un punt de creu, una roba inl'art» fantil o les teles barroques més delicades... tot això sorprèn en un home d'èxit que un dia teixí una senyera perquè fos col·locada al capdamunt del gratacel més alt de Houston.

Però és que la vida no és precisament un anunci de colònies, com aconsegueixen fer-nos creure. La veritat és una altra, i d'alguna manera cal expressar-la. Què és la bellesa (i alguns d'aquests tapissos i dibuixos ho són molt?) sinó l'expressió d'allò que reconeixem com a veritable?

Quan la casa Aymat de tapissos va inaugurar aquest nou estil, va fer un gest com el dels estudiants de París el maig del 68. Es parla de convertir-la en Escola: benvinguda la idea. Necessitem que algú ens teixeixi la veritat (ni que sigui amarga). És l'única manera de salvar el present i d'aprendre a teixir un millor futur.

L

V E S P E R

Ressaga JOSEP RICEROT

i que un error d'apreciació en aquest camp els pot costar molts milers de vots. óSerà determinant, doncs, el factor nacionalista fins al punt d'impossibilitar el pacte? Aviat ho sabrem.

En darrer terme, en un plat de la balança hi tenim la raó i a l'altre el sentiment, com tan sovint. Què prevaldrà, la sòlida raó de les afinitats econòmiques o l'emoció de les pàtries, les banderes, i les llengües? El sufragi universal no permet de fer bromes amb els sentiments. Serà interessant, doncs, veure quina de les dues forces s'imposa i prova d'ordenar el caos que es va crear el 3 de març.

uina vila d'aquest món no es complau, orgullosa, quan algú de la seva estirp mostra els seus mèrits repetidament. Si difícil és acontentar tothom, encara ho és més potser no agradar a ningú. Hi ha però qui s'hi esmerça força. Què me'n diuen si no d'aquesta edificant pràctica urbanística que assorteix les angostes voravies de paranys per als vianants: arbres de tota mena —per tant, absència de cairons i fossa oberta al seu voltant—, balustres metàl·lics —els cotxes no s'enfilen a la voravia, però els vianants passen la maroma— pals de telèfon i electricitat...

Algun responsable d'àrea del nostre consistori va decidir —pensem que encertadament— suprimir un om que segons sembla feia perillar l'estabilitat d'un immoble del carrer Rius i Taulet.

El senyor president del CMSC prestament adreçà la seva protesta per tal de defensar la conservació dels béns ecològics de l'entorn.

A través del CMSC, el seu president promou el concurs d'alumnes de l'Escola d'Arquitectura del Vallès per tal de practicar reformes a la plaça de Barcelona. Paradoxa? Paralogisme? Parany?

Q

LA

QUALITAT Higiènic 4 rotlles

DOVAY

CLASSIFICATS • SUMINISTROS VALLDOREIX Mossèn Jacint Verdaguer, 107.

«87414*0 FWSOOOOI

mmm • AIFA Ctra. Cerdanyola,

« 6 7 4 43 04

SQU9B

ALUMINI I VIDRE

FW. 1440001

• DOLCETS Alfons Sala.

20.

« 6 7 4 4 2 82 FW. I570O01

• FOTO VÍDEO F.R. Rambla del Celler. 93 « 674 79 66 FW. 470001

• Z O O M . Centre de la imatge Cl Santa Maria, 14. Sant Cugat del Vallès. « 6 7 S S 6 74

mu-mm

VALLDOREIX, 53

• DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS. SL Urgències 24 h C/ Sabadell. 23 St Cugat. « 674 69 45 Tel urgències 908 89 81 36 FW 250001 _ • L A F A U N A R a m b l a del Celler. 3 5 - 3 7 t r 6 7 4 13 0 5 Ret «0001

• COPISTERIA THER, cl Sant Antoni, 24 « 5 8 9 74 42 Re< -0009

• COPY-GRAFIC Matas. 8 0 675 36 53 Rel 820X1

Can

TEL. 675 29 02 FAJU75 2861 Sant Cugat del Vallès

m-mm • BAR-CAFETERIES Don Bar, cl Rosselló 2 « 674 36 36 R« 3000001 • BAR GRANJA C A N DIM. Cl Lamina. 19 Sant Cugat del Vallès.

Rei 10010

• C E V L A N Cl Castilleios.

9 TT 569 64 55 IW 690001

• DOMÈNEC AYALA, cl Carme. 31. Sant Cugat del

• C U G A T C A F È edifici Torreblanca, davant merTT 589 10 8 FW 140004

• J.G. ASSOCIATS PI Barcelona. 9 baixos.

11675 3012 FW 1220001

• G R A N J A LA S O R T cl de la Son, 3 Sant Cugat del Vallès TT 675 26 64 FW 58440001 • MERMCLADA EXPRÉS C / Valldoreix. 5 6 .

«5891185 «* iicorjs

ELEStfTS • C U G A R T C / Torrent d e la B o m b a , 1 4 .

TT 6 7 4 4 3 9 0 W 2100301

• GRUP VI BELLES ARTS Montserrat, 31

GESTIÓ, S.A. Servei d'assessorament

• MUSICA dasses de guitarra (elèctrica i clàssica). piano I teclats electrònics.

Harmonia i composició. « 6 7 5 21 81 Rel 2500303

Rel 1560X1

• J. MIRET Mercat Torreblanca. parada 1-42. « 675 53 53

ÀGORA W«ES<XX>IH

Tel 67517 02 • 674 66 69 FDX: 58? 27 74

UB

• CELLER C A L CABAL L U . N o v a ubicació. C / Plana Hospital, 3-5. « 674 01 6»

tt-UOUI

Ferrer i Guàrdia, s/n Tel 589 00 01 Fax 674 24 86 » l 90 Sant Cugat del Valies (davant TV2)

• MUSICA I DANSA FUS I Ó cl C à n o v a s d e l C a s t i llo, 2 0 .

• NOVAULA centre d'estudis Vallès. Cl Valldoreix.

22. 08190 Sant Cugat. « 874 03 81 FW 210001

reBOÀSS-tfEtn • SUPER-NATURAL. C/ Anselm Clavé, 1. Sant Cugat. Obert també dissabte tarda. « 6 7 5 59 53

• SPRINT IDIOMES C/ Francesc Moragas. 8. « 5 8 » 22 84 W 2010001 • WALL STREET INSTITUTE angles, horans lliures. Plaça de la Unió, 3.

2n. {C/ Allons Sala / C/ Colom). « 9 0 2 399 399 ««23230X6 • WAY-IN C/ Girona. 16 « 674 06 93 Rius i Taulet.

Rel 100O4

• B L O C K Cl Rosselló, 17 S a m Cugat.

«mm • HIDROFLOR Av. Joan Borràs. 54. Valdoreix. « 674 75 98

FW 500001

FW 1170001

• INSTAL-LACtONS TET E passatge Torreblanca.

IWIIMUMWf Ret 1283002 Mar-

« 6 7 5 45 7»

• J.P. PARRA cl Enric Granados, 15, local 7 « 5 8 8 08 42

FWWHXI

M.MOOOS

• PÀRQUING TORREBLANCA Av. Torreblanca.

2-8. local garatge « 589 24 81 FW. 110031

• RENAULT-ACERSA Ctra. Cerdanyola, 55.

TT 58» 26 48 FW. laooot

osre • PAPIOL-VENDA I NETEJA Cènovas del Castito.4. « 8 7 4 85 00

• CL. DENTAL SANARES Francesc Moragas, 8. 2n. « 87418 77

VI

« 5 8 9 47 42

«S8S6163 Rel 230003

R«l 860001

• RESIDÈNCIA SANT SALVADOR 3a edat Cl Sant Salvador, 47, torre.

Sant Cugat del Vallès. « 674 42 23 Rel 500002

• M A T E R I A L S DE LA CONSTRUCCIÓ FOAP, cl Rius I Taulet. 27. « 674 05 03 Sant Cugat Re* 5000001

• P N E U M À T I C S SANT CUGAT. C/ Anselm Clavè.

16-1B. « 6 7 5 2 8 53 / 9 0 7 23 0401 Mòbil.

IW 3380306

•

L O C A L 1 7 0 m-'. c/ C a m í

Cotomer, 2 p o n e s al c a rrer, e n v e n d a o lloguer.

Preu: 25.000.000 Pta 0 160.000 Pta/mea. « 6 7 5 43 24

Cl

FW 10305

• SOUASH SANT C U GAT Sant Jordi. 33-35. « 6 7 4 98 82

Rel 33330302 •

CAMPMANY

Valldoreix,

« 6 7 4 1 4 82

Rel 6-0OÜ1

• FINQUES BACHS SCP. C/ Hospital. 4 1 . 0819O Sant C u g a t . « 589 03 0 7 / F a x 589 11 04 Rel 3333000?

81 ilel 33330006

• ESTANC MONESTIR Placa Octavià, 3.

«8740174 FW 151(061

JLrMÉft • HOUSE MACHtNE pg Cànoves del Castillo. 34.

Sant Cugat del Vallès. « 8 7 S 0 8 08IISX

• CENTRE D'ESTÈTICA OUIROS cl Valldoreix. 76 B. « 5 8 9 07 08 Ret. 2310001

FW. 140306

• VALLESTECNOLÓGIC SA Placa Unió, 3 « 5 8 8 33 00 Rel 1500001

• INSTITUT DE B E L L E S A R V B Cl F r a n c e s c M o ragas. 25. Sant Cugal.

« 8 7 5 58 55 Ret. noms • M E L O O Y . Ctra C e r d a n yola. 2 4 .

« 5 8 8 38 53

wnMDRKMsri

Rel 25400001

IMB'rt&ttllL • HNOS. MARTÍN DEL VALLÈS Stravinski, 8. Poligon Can Jardí. Rubí. « 5 8 8 05 01 Rel. 220001

FW 1460001 • R A N O O - 1 0 Cl P o u s . 3 . local 1 . Sant C u g a t del Vallès.

« 6 7 5 57 55

WUMKMESRUIIsi

Rel 25410001 • V A L L È S N E T Sant Ramon. 4.

«6748918

Ret. 1160001

J0K5'

rMOErt • FLECA LA GARRIGA. Obert tot l'any. Rambla del Celler, 15 Sant Cugat « 6 7 4 78 81 • FLECA MARÍ Borràs. 1. Mirasol.

FW 250005

plaça

• ANNA FUSET JOIES C/ Santiago Rusitol. 45. Sant

Cugat. « 5 8 9 50 7 2 / 5 8 9 5012 Rel 1750001 • JOIERIA Mireias Valldoreix, 33 « 674 99 40 RH30ICO01

lemat», SA). FW 160002

Rel. 140006

• R E P A R A C I O N S DE CALÇAT i còpies de daus. C/ del Sol. 16. « 674 90 97 Ral 250002 • R E P A R A C I O N S DE CALÇAT i còpies de claus. Sol-Mercat Torreblanca. « 6 7 4 00 14 Rel 253003 6> TATERS Sant Antoni, 62. « 675 55 06 FW 1330001

Rel24O0OOO1

Tel. 699 38 98 Fax 588 24 53

• THE CARTOON CENTER cl Martore». 1. cantonada Valldoreix - Santa Maria. « 589 70 28 M 5610001

Ctra. de Terrassa, 97 08191 RUBÍ

• TALLER ELECTROSOLc/Sol. núm. 19.

TT 674 36 88 Sant Cugat 1el. 302000'

• TALLER MECÀNIC P. CANALS Cl Sant Llorenç.

27 « 674 63 82 FW 1320001

• MARMOLES SANT CUGAT Can Fat|ó dels Hurons. Campoamor, 12. nau 3 Sant Cugat del Valès. « 6 7 5 5108 Rel 140002

• T A L L E R E S M E N A Pas selg T o n e b l a n c a , 13.

• CONSTRUCCIONES Reformes - Torres - Noves. « 674 63 08

« 874 53 01 FM 1200001

WKk

Rel. 570001 • P R O M U S A Av blanca, 2 - 8 .

m •

Torre-

«5891732

A T E U E R B L A U Av T o -

rreblanca, 2.

« 58919 31 nu. i2Knn • MARCS V A L L È S C/ Vanes. 23 Sant Cugat « 675 49 43

W . 370001

• LINEA DIRECTA Enrique Granados. 15 • local 8. « 58» 03 74 FW. 1340001

• SERRALLERIA TIERRA I COMAS C.B. Mozart, 9. Barcelona. « 2 1 8 1 9 96 • SOL - NET P. Torreblanca, 52. « 674 41 «9

AH 2130001

Re. 760001

• M É S M A R C S Cl E n r i c G r a n a d o s . 15 S a r t C u g a t

« 5 8 9 14 29 Ret 260031

niMun

• CENTRE ÒPTIC SALDON c/ Francesc Moragas. 4. « 675 07 54 Rel 2560001 • TEXIDO ÒPTICA cl Sant Jordi. 30. Sant Cugat « 589 44 95 Re 2560002

• TINTORERIA SANT CUGAT Sant Antoni. 1. « 6 7 4 1 1 82 FW 1470001

• TINTORERIA SANT CUGAT Santiago Rusiflol.

35 « 6 7 4 1 1 83 Rel. 1460001

• TINTORERIA SANT CUGAT Rambla Ribatallada. 34. « 6 7 5 22 28 M1SC00I • TINTORERIA SANT CUGAT Alfons Sala. 21 « 674 41 67 FW 1660001

• Tapisseria

• PROP CREU ROJA, àtic dúptex d'uns 100 m \ amb 3 terrasses, 3 hab., tot exterior. assolelaL moll tranquil·la (sense veins a sobre).

18.000.000.« ( 9 3 ) 8 7 4 6715 |F»0>«iSeci)FW FS 10120036 • PROP MONESTIR 2 hab., menjador saló, cuina, bany, dues terrasses.

Possibilitat de pàrquing 1 1 . 0 0 0 . 0 0 0 - « 6 7 4 72 S4 FW.F3, ICOS0021

íssm • ÀTIC OÚPLEX N O U .

Zona c/ Solsona. Superf. constr. 158,50 m*. 3 hab..

2 banys, aaló 30 m', preinstal-ladò aire condicionat parquet, armaris de paret, terrassa, etc. Piscina comunitària.

3 1 . 0 0 0 . 0 0 0 - « 8 7 4 08 97 (Hr«»lSjr4Cn]el).FW.fSC lOPeOOW

• ÀTIC DÚPLEX N O U .

Zona Parc Central. Superf. constr. 215 m*. 3 hab., estudi 100 nr1, 2 banys, saló ampli, luxe PreinstaJ-lacíó aire condicionat, parquet.

PVC, armaris de paret, terrassa Sol. Piscines comunitàries.

31.000 000 - « 674 08 97 pxee SenCuM) FW FSC10040056 • ZONA PARC C E N TRAL nou, 4 hab. amb armaris de paret, cuina >ofnce», ampli rnenjador saló.

2 banys, lavabo, terrassa, dues places de pàrquing, pis amb excel·lents acabats. tot exterior, sol tat el dia. Zona coniunitària.

46 000.000.- « 674 72 54 (Ftxaeannel») FW FS 101)60022 ^S^^jSU^A,

Rel 610303

• ASSUMPCIÓ Monestir.

33 « 674 38 51 Rel 1410091

FW 140003

« 6 7 4 77 78

• FIOTTO d Sant Jordi 32 Sant Cugat. « 5 8 9 06 05

• T A L L E D A R K O M A C/ Balmes. 1 1 . Sent Cugat « 8 7 4 58 82 M.K10OO1

• J O G U I N E S MARGA Santa Maria. 44. « 6 7 4 1 5 32

22.000.000.-

FW I6400O1

CBElDEKní

• P I S À T I C C / Alfons S a la. 4 h a b . 1 b a n y , 1 lavabo a m b dutxa. 4 0 m 1 d e terrassa, 1 plaça de pàrquing.

Rel 550001

Francesc Moragas, 6. « 675 32 74 • PAMOBE SL Sort. 32.

1r 1a. « 5 8 8 35 23

• ÀTIC DUPLEX Zona Mercat Nou. 120 mJ + 20 m' terrassa, 4 hab.. saló menjador amb xemeneia. cuina «Office». 1 bany . 1 lavabo, calefacció, marbre. parquet, PVC i climalit, pàrquing i traster opcional preciós. 22.000.000.« 6 7 5 33 5 5 / 5 8 9 28 43 (KS*. Gellí Hmoòni·in] Rel KS*

« 5 8 9 23 71

• REPARACIÓ DE CALÇAT SABATA c/

(!*»*•). FW 110070005

• C/RIUS I TAULET 160 m', 4 hab., 2 banys, salómenjador, cuina -office», terrassa, plaça de pàrquing.

• ZONA TORREBLANCA p l a c e s d e gjaratge d e s d e

« 6 7 4 57 0 4 / 6 7 5 43 02

mm • PARC CENTRAL. Pisos de 120 m1. 4 hab., piscina comunitària i places de pàrquing. Preu a convenir. « 674 08 97 .Frac Set CugeO. FW. FSC 10040041 ;

• P I S 8 0 m , nou a estren a r , 3 h a b . , 2 b a n y s , tot exterior, pàrquing opcional.

« 8 7 5 43 24 |l*l|lnlR»a).IWFB 10060012 • PIS DE NOVA CONSTRUCCIÓ 60 m', acabats de 1a qualitat, 2 dormitoris. 13.500.000.«67412 04/6741181 iSerti) FWSHOXH01 • PIS PER E S T R E N A R de 3 hab., cuina equipada. menjador saló, bany, lavabo, jardí particular de 150 m 1 . Pàrquing I traster. Tot exterior. Acabats de quallat. 29.000.000« 674 72 54 (FT»BOeo»6e)M FG10010038 • PIS RESIDENCIAL planta baixa 100 rrr1 + 80 m'jardí, 3 dorm., 2 banys, 2 pàrquings i traster. Nou a estrenar.

26.800.000 - « 675 43 24 IFfiws Roca). FW. FS 10060013 • PISOS NOUS PER E S TRENAR. En rjlversss zones de Sant Cugat. Pisos de 2 a 5 hab., 2 banys complets, menjador aaló, cuina "Oflice», terrassa, calefacció...« 6 7 4 7 2 5 4 ( l ^ c c G e » ^ FW re 10060031 • SANT CUGAT pis de 3 hab.. banys, cuina, saló menjador, balcó, ascensor, exterior i assolelaL 12.700.000.« 5 8 0 86 6 » / 580 98 54 IFaofcCare^lW.FFClera • SANT CUGAT pis maco de 90 m1 i 3 hab.. 2 banys complets, saló menjador, cuina -otfice·. 2 balcons. ascensor, calefacció, tot exterior, pàrquing opcional, assoietlat.

14.800.000.« 5 8 0 86 6 9 / 5 8 0 9 8 54 rF^teCerten>«a).FW.FPCT)X033 • S A N T C U G A T preciós pis al C / Alfons S a l a , a m b 3 h a b . , 1 1 0 m', b a n y c o m plet reformat, l a v a b o , saló menjaotor d e 3 5 m*. c u i n a equipada, terrassa de 2 5 m', ascensor, calefacció. exterior, flnestres d"s4urnin MijioflMd'eniber.

18.000 000.-

«5808888/5809654 IHI»FT»Ce«lei»oil).MTO60l)«H • A LA VORA PLAÇA MONESTIR. Àtic de 2 hab., menjador saló. cuina, bany nou I terrassa.

11.0OO.OX.-v 874 72 54 |Frt»riTor«6e) FWF010rejcra» • ÀTIC DÚPLEX de luxe, zona c/ Àhrarez, 190 m*. consta de 4 hab.. hab. planxa, saló menjador amb xemeneia, 40 m*. Estudi en dúplex de 60 m', terrassa. Barbacoa, tres places de pérqJfíQ. Jardí i piscina cotriuriltaria.

49.000.000-«8740897 |FraS»<ao<FW TOICMttM • Z O N A C E N T R E . Àtic d e 4 hab., m e n j a d o r saló, cuina, bany, lavabo, terrassa

O M e n ) FW I IQOTOtXH

• C/ S A N T I A G O R U SINOL 110 m', 4 hab., 1 bany, 1 lavabo, saló-menjador, cuina «ofnoa» nova, terrassa, plaça de pàrquing.

24.150.000-

« 6 7 4 57 04/675 43 02 (rnOM). FW. 11007OM6

• C/ VILLA. Oportunitat Apartament estudi estil americà, bany complet i tenassa.

6.500.000.« 874 08 87 (Ftcsi S W Cagstl FW.FSC 10040042

14.500.000.-

• S A N T C U G A T preciós pis de 1 2 0 m ' I 4 hab. a rAv. AkFona Sala, 2 banys. salo rn^arJor, cuina equip a d a , ascensor, calefacció. rjèrtHjing, astwietat 6neetres d'aajmini.

28.500.000.« 5 8 0 88 8 8 / 5 8 0 88 54 IFceotoi^iiigrraiiFWFreiooooi • SANT CUGAT Pag. Cànovas, pis de 4 hab. (3 dcblea), 120 m', 2 banys, cuina -office», bsjorj, entret«aia!s, atcenaor, calefacció , exterior, lïàroulng, assoMat 21.500.000.« 5 8 0 86 8 9 / 5 8 0 9 8 54 |F<»l»»C»il»ivaw FW FI^WIOOS

de30m".

23 0 0 0 . 0 0 0 - « 6 7 4 72 54

• Papers pintats

28.500.000« 6 7 4 57 04/675 43 02

trinques Roca). FW FR 10060006

1.700.000-«8747778 |enaetSA).IW.I60010

1005001!

• CASTELLVÍ HONDA Rosselló. 15. « 5 8 9 3211 M 1260001

FW. 230002

• ROSA M. SEGURA d Santa Mana. 8. « 5 8 9 64 75

• LA B R A S E R I A Plaça Pere San. 6. « 5 8 9 52 40 FW. 690002

FW. 1530001

• PAPERERIA GRAU av Alfons Sala. 38. « 6 7 5 12 15

• F I N Q U E S S E R I N . Plaça A u g u s t a . 4 , baixos. 0 8 1 9 0 Sant Cugat

FW. 1550001

Ret. 600001

• C/ D O C T O R MURILLO 1 3 0 m1. 4 hab.. 2 banys, saló m e n j a d o r , 3 5 nr1. cuina «office». 2 places de pàrquing. Z o n a comunitàh a a m b jardi i piscina. E x terior.

27.500.000.-

• M A N T S E R V , S A Av Catalunya, 18. « 6 7 4 80 58

• MAILING V A L L È S , SL Sant D o m è n e c . 10 - bai-

« 6 7 4 11 40

HOUMB

• ESPORTS TERRANEU C / S a n t Antoni, 15. 0 8 1 9 0 Sant Cugat.

• INSTALACIONES ZAM O R A Mossèn Ctnto Verdaguer, 18. VaHdoreix. « 5 8 9 26 38 Rel 560001

• E L R O D E T cl A n s e l m Clavè, 14. Sant Cugat del VaHès.

RH 140001

mm

FW 1600001

• MENJARS PREPARATS TASTA'M « 5 8 8 29 2 9 / 5 8 8 35 35 Rel SaOOOI

• ARWEN BOUTIQUE Elies R o g e n t 5 2 .

FW 510001

mim • AUTOSERVICIO RUBIO. SC. Q Villa, 1. local 5. Sant Cugat del Valès. « 6 7 4 82 9» nnia»

• A D M I N I S T R A C I Ó N U M . 1 Valldoreix. 6 7 - A .

• HÍPICA CAN CALDES masia Can Caldes, s/n. « 5 8 9 00 45

Rel 10002

• A U T O - E S C O L A CASAS Martorell. 47 « 6 7 4 1417

Rel 1380001

• NOVA ELÈCTRICA SANT CUGAT rambla Celler. 91. « 675 25 02 Rel 140007

« 674 12 0 4 / l a x 674 11

• V I N S N O E SA Baixada Sant Sever, 4.

mm

Rel. 460301

Rel 1520031

fFr«saSer«a«)el).FWFSCtOll4t>045

(Rnaiei Roee). FW. FR10080014

S O L S O N A Flosseeó, 2 .

• ADMINISTRACIÓ NÚM. 2 Major. 33 (junt monestir). « 674 01 74

FW 33330003

FW 33330X4

<TW11t«9

WICíSCCtES

fW. 230001

EOB

• HÍPICA S E V E R I N O Pg. C a l a d o . 12

MNDND

0 ' Sonhogo RussinycJ, 32.

• S A N B E R - 5 A n s e l m Clavé. 20.

FW. 530001

« 8 7 4 82 02

de finques.

« 675 52 52 / 589 02 29 Rel 540001

« 8 7 4 68 47 Rel 2503002

« 675 02 87 • ANTONI CAMPOS Francesc Moragas. 21 « 674 08 82

Rel 137000-

• C I C L E S CARDONA Valldoreix, 41 « 6 7 4 1 5 0» FW mooot

odministroció

• EGA MOBLES cl Cànoves del Casolo, 2, local 2. « 5 8 9 00 14

• B L U E M O O N . Cl Major.

16. Horari d e 9 . 3 0 a 1 3 . 3 0 i d e 1 6 . 3 0 a 2 0 . 3 0 h.

« 5 8 9 53 48

generals i

• SUPERMERCAT LARÓ « 5 8 9 35 82

FW 240001

Rel 250004

noiiB

Assegurances

• NISSAN ROMAN torell. 4 1 .

• FUSTERIA EBENISTER I A LS C/ C a m í de la Creu. 14. baixos 1a. St Cugat. « 5 6 9 47 53

TT 675 20 01

administratiu.

.

• E N G L I S H CONNECTION Escola d'anglès Sant Domènec. 7. tr 2a « 675 21 06 IWI310O01

« 5 8 8 281» FW 10X6

« 674 71 42 FW 500003

SANT C U G A T

FW33330OO5

Fibla

• CASA ADOSSADA 240 m*. a prop estació, 2 pàrquings, tot en perfecte estat. 43 000 000« 8 7 5 43 24

• F E R R O N jardins i piscines. Cl Rius i T a u l e t , 2 0 .

S a n t C u g a t del V a l è s .

• A PROP PG. DE LA C R E U . Pis de 150 m', compost de 4 hab. dobles, cuina -office», dos banys i un lavabo, saló menjador de 45 m". Jardí de 120 m".

37.0O0 0O0« 674 08 97

« 5 8 9 32 8» « 6 9 9 67 4 8 / 6 7 4 7088 Rel 10007

• D G D'ASSEGURANCES Rambla del celler.

95 « 675 42 03 s* 1250001

Rel I3S000I

• JOIERIA TOUS Ribatallada. 2 4 C .

• • FUSTERIA EBENISTER I A feines per encàrrec.

FW 2100032

• C A S T E L L V Í Serveis Admts Rius i Taulel, 4. « 6 7 4 1 2 41

• CASAJUANA. GALERIES SANT JORDI. C/ Santiago Ruslnol, 37. C/ Major. 6. Sant Cugat. « 589 22 32

Rel 1420001

• VILA ELECTROLLAR SA Santa Maria. 40. « 5 8 8 02 71

TALLER: ORIENT, 68

• BAR MUSICAL Karaoke La Bohèmia, av Catalunya, 14. « 675 24 03

Vallès.

• J O I E R I A S P A O A cl Balmes, 39, 1 r dreta. « 5 8 9 5 5 4 9 Sant Cugat Rel S000001

FW.WOOOI

oooeofTOoe?

fflSSSWOE-CfflSlBES

• CARRE M O B L E S cl Francesc Moragas, 33.

Sant Cugat del Vallès. « 6 7 4 0» 9 5 / 6 7 4 1 5 5 0 Rel 10011

« 6 7 4 4 5 71

FW2SSO0C'

EXPOSICIÓ I VENDA:

• J O I E R I A A U G E T cl Santiago Rusiíïol, núm 40. « 674 58 54 Sant Cugat Rei 3010001

• INCRElBLEI De particular a particular. 5 hab.

Compri'l per 75.000 ptesVmes sense entrada. « 589 74 10 FW. 23230301 •

M O L T A P R O P estació

Sant Cugat, 3 hab., terrassa de 12 m1, gairebé tot exterior, assolellat.

15.000.000.n (93) 874 67 15 i F n x e i S e c i i R e l FS 10120005

• MOLT A PROP ESTACIÓ Sant Cugat 5è pis. 4 hab., vista molt maca, balcó ampli. 1 bany * 1 lavabo. Sol de tarda.

15.000.000.«(93)8748715 (Fer>l»l S t a ) . FW. FS lOtzOOM

• OPORTUNITAT. 2 hab., 56 rrr1. Compri'l per 43.550 plesjrnes sense entrada.

Agendes no « 589 8 4 8 0 M.23Z3O0O3 • P I S 1 1 0 m', 4 hab . 2 banys, parquet, armaris. pàrquing, alt, exterior, cèntric, finca nova: 3 anys.

25.000.000- « 8 7 5 43 2 4 (Bneaeaeal FW FR 10060011 • PIS DE 1 2 0 ^ . 4 dormitoris. 2 banys, molt bona vista, pàrquing.

22.000.000« 6 7 4 1 2 0 4 / 6 7 4 1 1 81 |S4T< FM SIO300TO2

• PISOS OCASIÓ Zona Monestir. 75 nT, menjador 20 m', cuina, 3 hab., 1 bany, safareig, terrassa 4 m1. ascensor, sol tardes. vistes a Montserrat, perfecte estat. 11.600.000« 6 7 5 33 5 5 / 5 8 9 26 43 IKSA Gesno Immobiliària) Rel KS« 16050012 • P L A N T A BAIXA amb Jardí a zona residencial, 4 drjrmnorís, 2 banys, cuina. totalment renovat, piscina, pàrquing. 38.000.000.« 8 7 4 1 2 04/6741181 ISemlFWS 10000003 • PROP ESTACIÓ SANT C U G A T 4 hab., 2 banys. calefacció, p l a c a pàrquing, M t a l e l l e L exterior.

28.000.000-

«(93)8748715 íF*»>»»Sii«| FWFSW1200C1!

• PROP HOSPITAL GEN E R A L d e C a t a l u n y a . Pis p e t t , 3 h a b . . molt tranquil. assotafiat, d a r .

6.300.000.-

«(93)6748715 |Ftx»»eSac«|IWFSI012irjO2 • PROP MERCAT NOU (Pg. Torreblanca / Valès), semlnou, 3 hab., 1 bany. plaça pàftaing, exterior.

13.660.000.«(83)6748715 FWF5 «120007 • RUBÍ Av. Estatut, Ed. nou, 85 m*. 3 hab.. bany i lavabo. Calefacció. Elec.

Entrada 3.000.000 Pta Resta htpoieca. « 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 8 54»» .MFV4416

IFtxs rjerrWÉ) FW R310060035 • FORMAS PERRUQUER I A c/ E l i e s R o g e n t , 1BA (a tocar m e r c a t Torreblanca). S a m Cugat.

• Pintures

• Parquets • Moquetes

\

• Cortines

i

• Coordinats Francesc Moragas, 4 (Quatre Cartons) Tel. 674 38 92

« 6 7 5 40 06 Rel. 2500001

• USS1A TOURS plana de l'Hospital. 10. « 5 8 8 61 5 0 / Fax-58»59S5 FW 610002

• P E R R U Q U E R I A A. SAL I N A S C / Sant Jordi. 2 5 .

« 6 7 4 8915 FW 270001

« 5 8 » 46 51

• CANSALADERIA JULIANA Francesc Moragas.

26 « 674 08 81

Rel 1690X1

FW 460001

• PRESENZA 20.

Martorell.

• URBANITZACIÓ Sant Francesc, cantonera, seminova; al davant N te un jardí púbic, 3 hab. * estudi + 2 trasters. Pàrquing molt espaíóe, Jardí privat d'uns 70 trf, calefacció.

34.000.000.« ( 9 3 ) 6 7 4 6715 |Fro«S«il FWFS10120008

• A LA SEVA M I D A .

Compri a preu de rtoouer, 56.950 ptes./mes senee entrada. 3 hab.

«5888701 FW. • APROPc/Cànoves del CastWo. Té 160 rrr". consta de 4 hab.. saló menjador de 45 m*. cuina «office». 2 banys complets, tenassa.

Pàrquing.

3 2 . 0 0 0 . 0 0 0 - « 6 7 4 0 8 97 (FexeiSrlOca) FW.FSC 10M00C

• RUBÍ Av. L'Estatut, 75 nr*. 3 hab., mort de sol.

7 . 2 5 0 . 0 0 0 - « 6 9 9 65 48 >«ae| FW I5O307 • RUBÍ c/ Casp, Per estrenar. Dúplex de 118 I 135 m". De 4 a 5 hab. 2 i 3 banys, 2 terrasses. Calefacció. Gas. Pocs veïns.

Acabats de qualitat. Pàrquing opcional. RFA. Nous. 14.200.000« 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 8 54 99 f>Tf«eVe8lo»»'.FW.FV 2O30C3

CLASSIFICATS

ELS 4 CANTONS/ Divendres, 15 de març de!996 • RUBl d Duran I Bas, 90 m*. 4 hab., cambra bany completa, sol de matins , menjador 24 nf, places de parquing opcionals.

10.5OO.0OO.- H BOT «6 48 (Ha»a).FM I5000» • RUBl c/ Historiador Josep Serra, 05 rrf, 4 hab. (3 domes), bany I lavabo, calefacció, exterior, 2 terrasses, parquing.

14.800.000.-»»»» «6 48

• RUBl zona la Josa, tocant mercat. 3 hab., bany i lavabo . Ext. I persianes d'alumini. Calefacció. Oas, cuina nova. 10.500 000.0 5 * 1 4 0 17 ( 5 * 6 54 «6 (B»>»lVSr<mr).WFV4a8

• RUBl Zona Les Torres, prop FF GG. Pisos des de 7.500.000 Pta- 3 hab. Calefacció, gas, cuina. bany. « 5 6 6 4 0 1 7 / 5 * 6 54 9 * ( F a ^ M a i a ) . FM rvanore

(aicaaa). M l 50004

• RUBl c/ Uuls Ribas, 4 hab. més etitresoiat Amb parquing. Acabats de qualitat. Pocs veïns. Llar de foc 19.500.000.0 56*4017/59*5498 • R U B l c/ Monturiol, 3 hab, 89 m*. netormat fusteria ember. Porta blindada. Ext alumini. Mlor que nou. 8.500.000.9 5t*4017/S((S4·· (rtessa vJawMW.fv 44» • RUBÍ oj Pau Clans. A l a vora Ajuntament, 80 rrf, 3 hab., ben conservat, exterior. 8.000.000.9 ( 8 8 ( 6 48 Ito1.iw.isn» • RUBl c/Sabadel, Impecable, 4 hab. (3 dobles), cuina equipada I reformada {cuina integrada, forn, etc), sol de matins.

9.000.00).-9 6 » 6 * 48 > p » i | FM 150001

• RUBl c/ Verge del Plar, A la vora de Correus, 65 m 1 ,3 hab., cambra ds bany.

6.450.000-9 «66 ( 6 « SKUSj.Ha. I SW»

í

• RUBl c/ Zaflro, 70 m", 3 hab., cambra bany, exterior I assolelada.

6.400.000.-s 69» 65 46 (kcual.Mlsna • RUBÍ Ouptex per estrenar de qualitat suprema.

Pocs veïns. 19.000.0000 568 40 1 7 / 6 6 8 6 4 9» ft»»m VeJjcan» FM Fy 200011 • RUBl EdnU Mercuri. 75 rrf, 3 hab., cuina i cambra bany reformats, parquing.

1 0 . 5 0 0 . 0 0 0 - t t » » 66 4» (taea)FMI5«00l

• ZONA MERCAT NOU 90 rrf, saló 32 rrf amb xemeneia, 3 hab., cuina reformada, 1 bany, 1 lavabo amb dutxa, sol i vistes.

14.500.0000 675 33 5 6 / 5 * 9 2 * 4 3

*

ï

• ZONA RESIDENCIAL 100 n f , saló amb xemeneia. cuina «offlce», 3 hab., 2 banys, 1 parquing, traster, calefacció, jardí infants, només 6 veina, tot exterior. 26.000.000.9 * 7 5 33 5 9 / 5 ( 6 2 * 4 3 (KSA OMK haaixiiarta). Rel KSA

• ZONA RESIDENCIAL. Pis de 130 m'. 3 hab., rnenfador saló amb terrassa, cuina totalment equipada, 2 banys complets, 2 pàrquings, traster. aire condicionat calefacció.

Materials da laquaftat 38.000.000.- v 674 72 64 jftMfanafal·lM. • ZONA R W S I T A U L E T .

4 hab., rrurijador ssJd, cuina «africà», bany, lavabo, terrassa, parquing I traster.

30.000.000.-9(747264 |ftt»Gt»»i4 FW m ipiaxBi • ZONA TRANQUIL·LA 100 rrf • 160 nf jardí privat, salo-menjador 30 rrf, 4 hab., 2 banya, calefacció, aire condicionat, 1 parquing + traster.

2S.O0O.0OO.9 ( 7 5 33 5 6 / 5 ( 9 2 * 43 (KSA Sexe Motilata). M . KSA loosara

• MBtASOL prop estació i col·legis, 4 hab., menjador saló, cuina. bany complet traster, menjador d'estiu, solar os 400 nf amb petita piscina, hort Possibilitat crampüadó.

24.000.000.9 ( 7 4 72 54 (FexesBesiMaa). Fel. F8 IQMOOll • NOVA PROMOCIÓ 10 torres adossades amb jardi i piscina comunitària, 240 nf, 6 m façana, garatge 4 cotxes, 4 hab., estudi.

2 banys, 1 lavabo, parquet , marbre. 38.700.000.9 ( 7 5 33 5 5 / 6 * 6 2 * 43 (KSA O M M «aixafaria). FM. KSA • PROP ESTACIÓ MsTlAS O L . Torre de 4 hab., menjador aaló, cuina, bany, menjador d'estiu, traster. Terreny de 400 nf amb pou, hort I arbres fruitera. Possibilitat crampHaoió.

22-000.000.- 0 ( 7 4 72 64 (n.«rs.asa) « r e i M e x w • SANT C U Q A T zona molt cèntrica I trenquM-la. 4 hab., menjador saló amb xemeneia, cuina «offioe», 2 banys complets, grans golfes, àmplia terrassa, garatge, celler, sala de jocs. P a r c e l * de 800 nf.

48.000.000.- 9 674 72 64

ftaiSB»c«»<.r«i.Fa:iot4»«i • LA FLORESTA 1.000 m* al cf Dalmau.

9.000.000.9 * 7 4 6**7 • MMA-SOL 2 solars (05 I 650 m 1 . Pg. Camèlies.

9 674 67 «4/(76 43 02 IhatatMIíganoN • SOLAR residencial, ( 5 0 rrf. Zona eaooia arquftactura. Edfflceckò immediata.

29.000.000.9 6 7 6 43 24 «^««Iteai.IMFBloosxW

• •ANrCtMATzonapg.

Valdoretx-Gotl. Torre Individual que consta de 5 hab., raMaclò eetudi. aaW menjador. cuina «omce», 3 banys completa 1 un lavabo amb dutxa. Qaralge par a dos ootxea. Dos trastera, cambra frigorífica. etc B a d a r e s de 500 nf.

5 2 . 0 0 0 . 0 0 0 - 9 674 0 * * 7 «acetSeer^MFSciocxcra» • S A N T C U Q A T zona Vlnyet-c/ Sant Josep.

Consta amb: planta, sajó menjaüui, oulna «ornes» 1 un lavabo. A la planta aupsrforhlha4hat>. (una és «sulte») i 2 banys complets. A l'estudi, oom que és gran. té 1 hab., saló I un bany. A méa al aoterranl W ha un gran celler, 1 hab. de planxa I safareig I garatge pera 3 cotxes.

83.000.000- 9 «74 06 97 fssssS»«ICua»IM.TOiooajm

• A 5 MIN. ESTACIÓ pis reformat, moblat, 3 hab., saló. bany t cuina nous. 30

IFhOMianlCujI. FM. FSC1004003;

• ST. CUQAT d S a Teresa, adossada 320 nf. 4 hab., 2 banys, lavabo, salo- menjador, 35 nf. cuina «office», golfes, sala d'estar, terrassa, hab. màquines, garatge 3 cotxes, Jardi privat 100 m ' i piscina rxxnunitaha.

57,500.0009 6 7 4 5 7 0 4 / 6 7 5 43 02 •adess» Bsf. 110070003

l%tae<»KaaSa).FMFG 1001001»

• Q O L F - E L P I N A R . C/ Enrlque Lanfranco. Superf. ( 0 0 nf.

21.000.000.9 * 7 4 0*17

f»»mv«a»«a)FM.FVi»Koi

48000.000.9 6 7 4 7776

9 674 57 04/(76 43 02

0 66* 4017/6(6 54 «6 r/iw.FV4»i3

• RUBl Plaça Progrés, 100 m \ 3 hab. (2 dobtae). calefacció. pis exterior, 8.900.000.-0 6 9 9 * 6 46 (r*«a).FM.lS0002

• C/ GRANOLLERS adossada amb ascensor 220 m', jardí privat, 5 dorm. (2 • s u i t e s · ) , 3 banys, 1 lavabo, saló menjador 40 rrf, garatge tras-

«sxiinisiMéeuFM Ksunnmit

• C / E S P A R V E R , 1.000 rrf.

12.750.000.- 9 * 7 4 8 * ( 7 »%t»Se»&«ja«.nalF3ClllM0047

9 6164017/686 64*9

FSC1IBMX0

• ZONA PEATONAL 70 m', menjedor, cuina. 3 hab., 2 banys, calefecdó, sol I vistes. 14.000.000.9 675 33 5 5 / 5 1 * 2 * 4 3

• RUBl pis c/ Margarida Xirgu, 4 hab., menjador, cuina, gas. reformat, fusteria ember 1 alumini. Ext 8.500.000.-

• RUBl pis nou ds 74 rrf.

En Av. Estatut, 132, 2 hab., bany, cuina equip.

Només dos veïns.

12.000.000.-

fFtenSxQjjtl M

• MRA-SOL torre 350 rrf. solar ( 0 0 m 1 , 6 hab., 2 banys, saló menjador, ( 0 nf, cuina «office», sala 60 nf, garatge 2 cotxes.

65.000.000.-

• RUBl local a Les Torres, 40 nf. bany, p a l 3-8OO.OOO-0**9**4( (lnasejJ.ruiS*>10

• RUBÍ pis nou de 61 rrf, a Av. Estatut 132. Amb 2 hab.. bany, cuina equip.

Només dos vMna. Amb terrassa. Superf. 61 nf.

11.000.000V 6 8 1 4 0 1 7 / 61164 99 fresa Vela »te|. FM FV 2030»

• AV. PLA DEL VMYET. Adossada de luxe. 5 hab.. estudi. Jardi privat i comunitari amb piscina. Només 45.000.0009 674 06 97

• SANT CUQAT-COLOMER adossada de 4 hab.. estudi amb xemeneia. Garatge per a dos cotxes.

Jardí privat, etc. Es regalen tots els mobles.

35.000.0009 67406 87

• TORRE A BELLATERRA 250 m'. 900 m' de jardi, una antiguetat de 4 anys, 4 dormitoris, 2 banys, 1 lavabo, garatge, estudi golfes.

60.000.000.9 67412 0 4 / 6 7 4 1 1 8 1 SaHj.FWSIWOoaM • TORRE A BELLATERRA urxfamllar 180 nf, 4 hab., 2 banys, saló menjador 3 5 m 1 , cuina 20 n f , paroeMa400rrf.

38.000.000.9 6 7 4 77 76 s»arts.S<jMI»ag • TORRE ADOSSADA C/ Bergara, 2 «suites», 2 dorm. dobles, 3 banys, 1 lavabo, saló men|ador 35 nf, 2 places de garatge i traster gran.

47.000.0U0.9(747776 »ne»t»,SA)FMI«0007

• TORRE ADOSSADA A RUBl per estrenar, 223 m' • 104 de jardí. 4 hab., 2 banys, 3 places de garatge, fusteria Interior de roure I exterior de PVC amb vidre dobla.

26.000.000.9*74777* 0»a»ta,SA) FM IS3004 • TORRE ADOSSADA CANTOfaERA mofi cèntrica, amb piscina comunitària, 3 dorm., 2 banys, bohardMa. saja ds màquines i hab. planxa, 2 places de garatge, A A 32.000.000.- 9 674 77 76

lesa**, SA) FM i mm

• PISOS, apartaments, torres, locals i places de parquing de noguer.

96741204/(741161 Os») FM.SKOttOS

• APARTAMENTS en diverses zones de Sant Cugat. 1 hab., menjador saló, cuina, bany complet I terrassa. A partir de 45.000/mes.- 9 674 72 54

• PROP MONESTIR 3 hab, mera,ador saló, cuina. bany, balcó. Abc amb molta llum I vistes Tibidabo.

70.0O0/mes.- 9 674 7 ! 54 IBxaaOnrataj.U FSI00KM7

iMJfflBxucttaó • LOCAL DAVANT CAP SANT Cugat cl Mina, 1960 nf. (O.OOO/rnes.9 67415 66 |C»»)MC151»»; • LOCAL EN VENDA o lloguer 112 m'. Preu venda: 10 milions. Lloguer: 60.000 Pta/mes.

9 6 7 5 43 24 Pnquss Rocs) Rel. FR1OOB0015

• LOCAL PER A OFICINA o consultori, lloc tranquil, cèntric, aparcament fàcil, lloguer 65.000 ptesimes. Opdó venda.

9 «74 72 0 8 / ( 7 4 72 54 FM 2540001

• ZONA QUATRE CANT O N S . Planta de 50 m 1 mas 25 rrf crentresoiat i 20 nf ds terrassa. Zona molt oomerclal I oentriea.

100.000/mes9 ( 7 4 7264

• TORRES Zona tranquil·la, adossada cantonera, 150 nf, garatge 2 cotxes, zona rentat traster, saló estar en dos ni- | F * ^ G l r « M » » F M R ; i t M r o i ; vells, cuina «office», 1 bany, 1 lavabo. 3 hab. (1 •auto»), es tudl. jardi pri-:::ÍSjSHfffnsV: vat 40 nf. calefacció.

28.500.000.• COLL FAVA, Pis par es9 ( 7 ( 3 3 6 6 / 6 * 9 28 43 {KSA «KM ronoUBaria) FM KSA trenar, de 3 hab., menjador saló, cuina «office», 2 banys completa, terrassa.

• VALLDOREIX Torre So- calefacció. Acabats de la. parcel·la 600 nf. cons- qualitat: parquet, marbre, truïts 220 m ( , 4 dorm., 2 antena parabòlica. Zona banys, 1 lavabo, menjador comunitària amb|ardi I pissaló 35 nf, sala de bilar, cina. 100.000/mes.xemeneia llar. barbacoa, 9 * 7 4 72 54 ftxsaaaMs»FM.FulO0»]oat

46.500.000-9 674 77 76 .SAIFMHOOO»

• ZONA MONESTIR torre adossada 140 nf, 5 hab., 2 banys, garatge i Jardi 60 nf.

33.000.000-

• P I S S E M I N O U de 3 hab., gran menjador saló, ampla cuina, bany, lavabo amb dutxa, armaris de paret i terrassa. Acabats de 80.0uu7mes.-

9 ( 7 4 7 7 76

9 ( 7 4 72 54

0 — e X S » FMI00005

poiaaii»»») FMFGiooxca

21 • OPORTUNITATI A Cerdanyola pis de 5 hab., zona resMencia).

55.000/mes.9 5 6 9 6466 FM. 2230007

m* t e r r a s s a . Exterior. S o l .

•

PLA DEL

VINET

130

60.000/mes.-

n f , 4 hab. (1 « s u i t e - ) . 2

9 67406 97

b a n y s , sak) m e n j a d o r , 3 5

(Fjnaa Sam Cugat) FM. FSC 10040056

n f , c u i n a «offioe». g a l e r i a , terrassa 30 nf. 2 places

•

A 7 M I N U T S a peu de

l'estadó de Valldoreix. 4 hab., exterior , assolellat. amb pati privat d'uns 40 nf, trenqui, aigua i aum ja d'alta. SS.OOO/mes.9(93)6746715 [fTQm Sau'M. FS 10120)10 • A LA VORA DE LA PLAÇA MONESTIR. Pis de 3 hab., menjador saló, cuina, bany complet, balcó. Pis tot exterior. eo.OOO/mes.0 674 72 54 pras&analal FM. FSI0OHO27 • APARTAMENT en lloguer. Molt cèntric I tranquil. Parquing opcional.

55.000/mes.0 675 43 24 pnqu» FVxalJleinl·IIW0016

de parquing. Z o n a c o m u nitària a m b piscina.

175.000/mes.9

674 57 0 4 / 6 7 5 4 3 02

liManl FM 110070001

• PLA DEL V I N Y E T . 5 hab., estudi. Adossada de luxe amb jardi privat i comunitari amb piscina.

200.000/mes.0 674 08 87 f r c a Sa» Caga). M

FSC 10040053

RBLA.

• PROP COLL FAVA. Torre adossada de 3 hab. més gran estudi, menjador saló amb xemeneia, cuina «oflice», 2 banys complets, terrassa, eefler i jardí particular de 100 nf.

150 000/mes..

0 6 7 4 72 54

RtBATALLADA

m1. 2 terrasses,

• ÀREA CULTURAL 1 hab. amb armaris de paret, menjador saló, cuina, bany complet. Apartsvnant mobiat, tot exterior, amb plaça de parquing.

75.000/mes.9 ( 7 4 7 2 54 (Ftaa aranaa). M. FQ10CTOI)

• C/ ALFONS SALA 110 m'. 4 hab.. 2 banys, saló menjador 20 nf, cuina I terrassa. Moblat 90 000/mes.9 674 57 0 4 / 6 7 5 43 02 |Mni| FM. 110070007 • OI PLANA HOSPITAL, prop Monestir, pis 2 hab., menjador saló de 30 nf, cuina, pau, bany comptat I terrassa. 85.u00/me8.0 674 72 54

!ft«»G«»^FMrei(oma • C/ VILLA. Oportunitat.

Apartament estudi estil americà, bany complet i terrassa.

45.000/mes.0 674 06 97 (Trc»S«CU)at JM re«04a» • CASA ADOSSADA c/ La Plana. 140 nf. 3 hab, 2 banys, lavabo, salòmenjador, 30 m 1 , cuina «office», golfes, Irassar, terrassa 10 nf, jardi prtvaL 18 nf I plaça de rjèrqUng. 170.000/mes.9 ( 7 4 57 0 4 / 6 7 5 4302 IMaaaM.iioonoo) • COSTAT ESTACIÓ TREN I ZONA GOLF. pis mobiat, 3 hab., menjador saló, bany, lavabo, oulna equipada, terrassa, catalacdó.

90 000/mes9 674 72 54

300.000- 9 568 55 35

IAOM Coanrca del Valtl) Rel ACV 10000004 •

LANCIA

H F turbo,

I F t n t . H I FM F10320021 •

L A N C I A Prisma 1 5

150.000/mes.-

IfaasaSWCaoaO FM. TO 1004(050

(Fanr,ll|.FMF1002»IH

quing, calefacció, assolellat. exterior jardi + piscina

U .

(Faor. U ) . FM F10020022 LANCIA Y 10.

21 8 3 5 / m e s - 9

•

S A N T C U Q A T . Per no-

més 60.000 ptesVmes, hab.,

• SEAT Iblza.

26 462/mes- 9 569 09 91 sense entrada.

L A N C I A Y - 1 0 L X . B-fT

(Faace.il). FM. F10020011

(Flaca, l i ) . FM F10020020

3 •

agències no. acabat

d e pintar 9

MERCEDES BENZ

190

2 . 3 1 6 v. «fuK e q u i p » , a n y

569(701

9 5 * 9 40 02 W p n j p a ) FKI4C3OOXO0I

• MERCEDES BENZ familiar 2B0-TE, 7 places.

Pocs cfuilometres. De particular. 9 ( 7 5 1112 FMiQMXee • OPEL Corsa 1.6 GSi, BLU 9 5 6 * 0 8 9 1 iFto.ui FMficamg

(f^xaiOrorMà). FM. FQ IWSOOIS

•is.

IBxaaGiarMa). FM. FG 100K021

• SEAT Terra, blanc,

O P E L Corsa G T , B-JH

9 5 6 9 08 81

KT.

( F t o , 1 4 M . F 10020026

3 5 0 . 0 0 0 - 9 5 * * 55 35 (AuUrM.MAtnilOOO)

• OPEL Corsa Svring.

2S.196/mes- 9 5*9 0 9 ( 1 sense entraria.

• OPEL Kadett. 1 8 GT, blanc, B-JZ.

• ZONA ESTACIÓ. Pis 3 hab., menjador saló, cuina, bany complet 2 terrasses. 6O.00O/mes.9 674 72 54 • ZONA T O R R E B L A N CA. Pis 3 hab., menjador saló, cuina, pati, bany complet, lavabo amb dutxa, calefacció, parquing I traster. 90 OOOrmej.9 674 72 54 jFkaaSraak). FM. FS I0ONOS

vntt • C/RtUS I TAULET. Moblada de 4 hab., estudi.

Jardí pnvat. 150.000/mes.9674 08(7 P«»iS«<0<all FM FSCliMXIg • COSTAT ESTACIÓ TREN VALLDOREIX, moblada, 4 hab., menjador sak) amb xemeneia, cuina «office», 2 banys, lavabo, calefacció, porxo, despatx i jardi. En perfecte estat.

200 OOO/mes9 674 72 54 |f%»»aGia«4a).FMrei0O0OOa

OWaclta^M.AWIOtro • ALFA33 16V, negre, B-

LK. 600.000 - 0 568 55 35

• OPEL Vectra 1 6 I A.A B-MN. 9 ( 7 5 32 57 (Aus EsatxajMM A£ 10030001

FM A10100D10

• ALFA Romeo 75, 2.0 Twln Spark. B-lu 0 675 32 57

• SEATIbiza 1 5 , 5 p.. BKP 9 675 32 57 Huc talen) FM. AE 100300»

•

6 7 4 6 6 50

600.000 - 9 5*6 55 35 • PIS DE LLOGUER per 65.000 ptesVmes. Directe de propietari. Baixos, assolellat 9 589 74 10 W23ZSO0D4

• SEATIbiza 1 2 G U , BHL 9 569 08 91 ffca», i.) FM F10033027

10090305

O P E L C o r s a G S I , B-LK.

(Fsaar. 11). FM. F10020011 BsBBBÍtaà BUBBBBI «SHf.

|Autcs»»a|. FM A10100007

• SEAT Marbella. 3 portes. 12 656/mea • 9 5 ( 9 09 91 sense entrada.

(Fent, al) FMF 10020011

• 9

|Auu Comarca cel vilèt) FM. ACV

• ZONA TORREBLANCA. pis de 2 hab. amb armaris de paret, menjador sak) ampli, cuina, safareig, bany. calefacció i parquing. 75.000/mes.9 6 7 4 72 54

• SEAT Iblza, 1.5 i, 3 p„ B-OB. 9 675 32 57 lAuBFjsxar). FM.AE 100300» • SEAT Ibtza 1.2. negre, B-JX. 400.000 - 9 588 55 35

87.1.700.000.-

FMZjzaxn

• RENAULT Clio \2. 3 p., vermell. B-OM. 975.000.-9 588 55 35 (Ai«xsnral).IM.A10IO0W2

(F«a»,lJ.).tM,FI0O2O014

9 5 * 9 0 9 91 •

• RENAULT Clo, RN-1.4 B-OD. 9 675 32 57 (AlieEaecan).FM.A£1l

589 09 91

sense entrada.

9 ( 9 3 ) 6 7 4 8 7 15 [FtxajatSaoj) PM FS 10120009

• RENAULT 5 GT turbo. negre, B-HT. 250.000 - 9 566 55 35

• SEAT Córdoba.

36.701/mes.- 9 5 8 * 0 ( 9 1 sense entrada.

B - J K . 9 569 09 91

•

h a b , 2 b a n y s , 1 p l a ç a par-

B-

M X . 9 S S 9 0 9 91

comunitaris.

4

• R E N A U L T 21 T X E , blau. B-JJ. 650.000- 9 5 8 * 5 5 3 5 (AuaceajWI FM »10100004

FM.AI010000B

• GOLF 1.6. GLB-JP. 9 674 68 50

• SANT CUGAT. Tenim tota mena de torres de lloguer a partir da 90.000/mes.0 67408 97

160

• ZONA CENTRE 2-3 hab., menjador sak), cuina. bany. àmplia terrassa.

• APARTAMENT en llo53.000/mes.guer c/ Montserrat 1 hab., 9 674 72 54 bany, cuina americana. f r e » Samna) FM. FG lOOMOie 50 000/mes - g 675 43 24 f-iqiMFt^FM.FRltrjtom • ZONA MONESTIR 2 • APARTAMENT moblat hab. amb armaris de paa la zona col·legi Maragal. ret, menjador saló amb Consta de 3 hab., pati i te- parquet, cuina, balcó. Tot rrassa de 30 nf. Mott de exterior. 65.000/mes.9 674 72 54 sol. 80.000/mes.9 674 06 87 TrgiSjnlCUX* FMfSCI00«OS4

• FORD Fiesta 1.1., gris met. B-JT. l A i a r a m i t FM, A10100003

(Encsi Ganxet) FM FC 100*003» •

• FORD Escort XR3. BKV 9 6 7 4 1 5 0 3 IPaiast au» Mti FM. FUR i2«ns

• PASSAT Variant 1.8.

A.A. B-MG.9 67466 50 (Au» Conrea <M VaH>|. Ral ACV

B-

• SEAT Toledo.

35.586/mes.9 5 ( 9 09 91 sense entrada. fax»,tX) FMFiccam; • SUZUKI Switt GTI. B1872-IP. blanc 9 «74 09 10 |SmW FM SH110TO • VOLKSWAGEN Got 16 V.B-LM. 9 875 32 57 lAak FjaMMI).FM.A£ 10030010

IPOBCOt

lAumEsMan). FM. AE10030002

• A U D I Coupé Quadro 2.8. «full equip».

3.300.000-9 5*94002 (Moarmxo FM aCMOOOOm • CITROEN AX, GT (extres). B-JU 9 8 7 5 32 57 (AaBUaban) FM A£ 10030003

• FIAT Coupé.

71202/mes.- 9 588 09 91 sense entrada. ( H a t » , U ) FM M0KCQ1»

• FIAT Punto SSS. 24.920/mes.- 9 5 ( 9 0 ( 9 1 eenae entrada. |Hapa.il|FM.nooaooi7 • FVATTipo, 16v. A/A, BLC. 9 67415 03 faaaacttlottBal^MIW 120007

• PEUGEOT 205 G T I , A/A. B-JT. 9 «7415 03 IPaioanamlM») B« pwiaool • PEUQEOT 205 SR, BJN 9 588 08 91 (Taxar, U.) FMF1008023 •

PEUQEOT 205 XL,

B-

• FORD Escort dlèsel, BHW 9 67415 03 (FVQCTlloPFlMrlFMFWiaoOOI • NISSAN Patrol 6 dl. dièael, curt B-JV. 9 ( 7 5 32 57

HW. 9 67415 03

lAucFjaajan) FM A£lí»>]004

F a o K t U c O F M t l FM F W 120001

• NISSAN Vanette pràctic rMeel B-MS. 9 ( 7 5 32 57 j«.«Fj»t»r4FM AEI0030OO5

• PEUQEOT 308 GT. AjA, B-HX. 9 ( 7 4 1 5 * 3 (F»aj»ctllctnFa»yi FM FW 12000?

• RENAULT 11 GTL, BG L 9 67415 03 (PliajIctllcMFaar) FM FW 120006 • RENAULT 19 T S E . blanc. B-LX. 650.000.- 9 5*155 35 (Aiaxaasa).W A1010000Í

• FIAT Uno 455. 8-1800HU. platejat 9 674 0 * 10

• RENAULT 21 2.0, A.A B-U. 9 674 S6S0

ISurUa) FM S10110033

1OOS3003

• FORD Escort 1.6 Ghla.

B-ND. 9 5 ( 9 09 91

• RENAULT 21 2.0, aire coridiolonat any 67.

475.000.-9 589 40 02

(FaKar.Ul FM F10CBXM

IMoInoxar). FM. I C 343000001

lAlrto Camarca <M Vasit). Ral ACV

• OPEL Corsa 1.5 TO. 33.710/mes9 589 09 91 sense entrada.

(Ftaca; iJ) FM F lOBOO»

M • LADA Nlva 1.6, «full equip», any 94.

700.000.-9 58940 02 »t«»on«) FM I4C3O003004 • SUZUKI Samural, B-OZ. 9 5 8 9 09 91 (Flac*, U| IMF 10020024

22.

Divendres, 15 de març de 1996

ESPORTS FUTBOL DE SALA La lliga que ha tancat el Winterthur Sant Cugat ha respost parcialment als objectius que el club havia dipositat en aquesta temporada. A l'inici de la competició, els santeugatencs tenien clar que l'objectiu principal era mantenir la categoria per estabilitzar-se com un equip de divisió de plata, però ni jugadors ni tècnics tenien presents les dificultats que hi ha hagut.

El Winterthur vol «assegurar-se» la permanència Els santeugatencs hauran de competir amb els rivals catalans per la permanència (ATI MORELL

H Sant Cugat.— Es van plantejar la temporada com una prova per demostrar que juguen on es mereixen, però els resultats que van admirar jugadors i seguidors la temporada passada no s'han repetit. El conjunt santeugatenc ha estat un dels grans patidors del canvi de puntuació que va decidir aplicar la federació a partir d'aquesta temporada. Els santeugatencs, grans empatadors de la temporada passada, han fet un joc similar durant el campionat de lliga que va acabar el cap de setmana passat. Però això els ha donat resultats diferents. Així, si alguns tècnics defensaven el nou sistema de puntuació perquè, segons deien, «no permet que els equips mediocres ocupin posicions elevades a la taula classificatòria», ara entra en qüestió si el Winterthur Sant Cugat és o no un equip mediocre per jugar a la categoria en què ho fa. El Winterthur Sant Cugat va començar la temporada amb un empat i, tot i que la tercera jornada el col·locava tercer a la taula, la campanya de derrotes que van seguir al tercer partit de la temporada no li va permetre mantenir-se a dalt i, és més, va enfonsar l'equip a la part baixa de la classificació. Després de la primera volta, l'entrenador santeugatenc, Carles Navarro, mantenia les esperances de continuar endavant amb possibilitats de recuperar posicions i ara es veu abocat a jugar el play-off per la permanència i haver de lluitar de valent si vol evitar el descens.

• Una plantilla reforçada La plantilla que va reunir el Winterthur Sant Cugat a principi de temporada tenia molts punts per aconseguir triomfar. La directiva i el cos tècnic de l'equip van dipositar les esperances en les noves incorporacions del conjunt santeugatenc. Antonio Méndez va ser el fitxatge estrella de l'equip vermell-i-negre. Méndez va arribar a Sant Cugat després d'haver jugat al Centelles cedit per les files blaugranes. El jugador santeugatenc va arrossegar el seu excompany blaugrana Josep Pinell i, a més, el Winterthur va tenir per segona temporada consecutiva Oriol Brichs, que després va deixar l'equip per atendre una oferta d'una categoria inferior.

Amb tot l'equip havia de lluitar per mantenir la categoria. Aquest era el requisit que més remarcava la directiva. I, després dels bons resultats de la temporada anterior, ningú no dubtava que el Sant Cugat ho faria.

• Un grup diferent Els objectius es van començar

a truncar quan el Sant Cugat va començar a temptejar els rivals i es va adonar que els equips no eren els mateixos que havia trobat la temporada 95-%. El conjunt santeugatenc va topar amb equips que s'havien reforçat considerablement i que tenien aspiracions clares a la divisió de plata. A més, el grup en què jugava el Winterthur Sant Cugat va resultar estar ben nodrit d'equips catalans —Centelles, Èpic, Gavà, Martorell, Sícoris i Sant Cugat— que coneixen el Winterthur de categories inferiors i que han jugat contra els jugadors de Carles Navarro en nombroses ocasions.

Aquest va ser un dels entrebancs que va trobar el Winterthur a principi de temporada i que es repeteix ara a la lligueta per la permanència.

TRAJECTÒRIA DEL WINTERTHUR AQUESTA TEMPORADA

• Futbol de sala base El Winterthur Sant Cugat va decidir incentivar l'esport i formar una base que farà de planter del primer equip del club d'aquí a uns anys. Així, els directius de l'entitat van decidir crear un sènior B, que juga a la divisió d'honor catalana, i un equip juvenil, que juga a 2a divisió. El sènior B és un equip clau per a l'estructura del Winterthur Sant Cugat, «una estructura que —segons els directius— no s'hauria pogut crear sense el suport del patrocinador». La directiva del Winterthur Sant Cugat es va ampliar de tres membres més a principi de temporada (Ramon Clapera, president, Josep Maria Zapater, vicepresident, i Lluís Sitges, Josep Batet i Simó Franch). El club ha intentat crear una estructura diferent i consistent per poder lluitar i consolidar l'equip a la segona divisió del futbol de sala estatal.

Segons els directius, «només quan el Sant Cugat s'hagi consolidat com un equip d'àmbit estatal fort podrà intentar assolir la màxima categoria, la divisió d'honor».

• Les baixes L'equip vermell-i-negre ha patit baixes durant aquesta temporada, però mai no han estat la causa dels mals resultats. A mitja temporada va marxar Oriol Brichs, que tornarà al mes d'abril després que el club arribés a un acord per deixar-lo marxar com a jugador cedit pel Winterthur Sant Cugat al Lloret. Qui sí va abandonar l'equip va ser el jugador Chelín, que acabarà la temporada amb l'Olímpyc de la Floresta. Un altre tipus d'efecte ha estat el de les baixes per lesió. El Sant Cugat ha tingut jugadors que no han pogut jugar al cent per cent i això ha desafavorit el joc. Ara els sancugatencs ho hauran de donar tot si volen recuperar el temps.

La plantilla del Winterthur a principi de temporada. Foto: J.A. MULA.

Gràfic: EL PUNT.

Una lligueta que pot donar molt de si ÀLEX LÓPEZ

H La fase regular a la divisió de plata va posar el seu punt i final el cap de setmana passat. Una jornada, la vint-i-dosena, en què al Winterthur Sant Cugat li va tocar descansar. D'aquesta manera, el conjunt santeugatenc va cloure la seva segona temporada en aquesta categoria. I ho ha fet molt per sota del que s'esperava.

Al final, s'ha classificat en la novena posició —l'avantpenúltim— amb tan sols 19 punts. Per tant, l'equip que dirigeix Carles Navarro haurà de jugar la lligueta per la permanència, una lligueta que a igual que la fase d'ascens es començarà a disputar aquest cap de setmana. Els quatre primers classificats de cada grup —n'hi ha tres— que hi ha actualment a la divisió de plata jugaran el play-off d'ascens i es distribuiran en dos grups de sis equips, i ascendirà a divisió d'honor el primer classificat de cada grup. La resta de conjunts jugaran el play-off per la permanència. Hi haurà tres grups de cinc equips i un de sis, els quals han estat emparellats tenint en compte la proximitat geogràfica. Així doncs,

el Winterthur Sant Cugat, que ha estat emmarcat en el grup A, s'haurà d'enfrontar amb 4 equips més, tot ells equips catalans: el Sícoris Portainé, el Centelles, l'Epic Casino i el Gavà. L'últim classificat de cada grup perdrà la categoria i baixarà a la primera estatal A. Com ja hem explicat abans, aquest cap de setmana s'inicia la lligueta per la permanència i l'FS Sant Cugat s'estrena jugant a casa davant el Gavà. L'entrenador de l'FS Sant Cugat, Carles Navarro, en unes declaracions a Ràdio Sant Cugat ha afirmat que «espero que els meus jugadors treguin tot el futbol de sala que tenen i si el treuen no passarem cap problema». Per aquest partit, Carles Navarro no podrà comptar amb el porter Nino i els jugadors de camp Javi López i Plà, tots tres lesionats. L'equip de Sant Cugat ha perdut els últims cinc partits de lliga. El conjunt de Carles Navarro no guanya des de la dissetena jornada del campionat, concretament des del 3 de febrer.

Llavors, va aconseguir 3 punts d'or davant el fins aleshores líder, el Diario de Noticias Xota. El Winterthur Sant Cugat derrotava el

conjunt navarrès per 8 gols a 6.

L'adversari dels vermell-i-negre en aquesta primera jornada del play-off per la permanència és el Gavà, equip entrenat per Fernando Argila, exentrenador del conjunt santeugatenc. Contra pronòstic, l'equip del Baix Llobregat ha finalitzat el campionat de lliga en la darrera posició, onzè amb només 14 punts. El Gavà arrossega una crisi esportiva força preocupant. En els últims vuit partits de lliga el conjunt de Fernando Argila ha encaixat vuit derrotes consecutives. L'últim partit en què va puntuar va ser en la tretzena jornada de lliga, quan es va imposar a la pista del Sícoris Portainé per 3 gols a 4, el passat 23 de desembre de 1995. En la darrera jornada de la fase regular, el Gavà va caure apallissat a la pista del Bilbao per 11 gols a 1. Cal advertir, però, que el partit que enfrontarà el Winterthur Sant Cugat amb el Gavà es jugarà diumenge a dos quarts d'una del migdia al pavelló de Sant Cugat a Valldoreix, ja que al pavelló municipal de Sant Cugat se celebrarà el llarg d'aquest cap de setmana la festa de la tardor.

23

ESPORTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 15 de març de 1996

HANDBOL La seva primera relació amb Sant Cugat va ser casual, uns anys més tard va arribar com a e n t r e n a d o r d'un equip juvenil d'handbol q u e després va arribar a la banqueta del sènior i va tenir opcions d'aconseguir l'ascens a l a divisió estatal. Al Sant Cugat li va faltar un

gol i es va haver de conformar amb la l a divisió catalana. Aquest va ser el motiu que va apartar J a u m e Conejero de les pistes. Després va arribar a la presidència de la federació i va tornar a Sant Cugat fa dos anys per raons professionals: és metge al C A P de Sant Cugat.

J A U M E C O N E J E R O . President de la Federació Catalana d'Handbol

«El Sant Cugat pot assolir la nova categoria» CATI MORELL

H Sant Cugat / Barcelona.— Sant Cugat va haver de competir amb altres ciutats fins arribar a aconseguir la concessió. Amb quines ciutats competia Sant Cugat?

—«Competia amb diverses ciutats. La lluita més aferrissada va ser amb Almendralejo (Extremadura). Però també hi havia sol·licituds de Granada (Andalusia), Sòria (La Rioja), Elx (Alacant) i una de Catalunya (Sant Cugat).»

—D'aquestes sol·licituds quina ha estat la que s'ha hagut de quedar a fora?

—«La que s'ha quedat a fora ha estat la d'Almendralejo, juntament amb una sol·licitud de Burgos que va entrar a última hora i que va fer dubtar la federació espanyola en un primer instant.

Però finalment hem aconseguit que la fase de sector se celebri a Sant Cugat.»

—Com pot afavorir l'equip santcugatenc el fet de ser l'amfitrió?

—«Per començar, organitzar la fase suposarà menys despeses que si l'equip s'hagués de desplaçar a fora durant una setmana per jugar la fase. A més, el factor arbitral també pot tenir una influència clau en alguns moments i el fet que el Sant Cugat sigui l'organitzador pot servir per encoratjar els jugadors a intentar superar els obstacles que hi hagi per davant.»

—Com és que la federació ca-

talana es va comprometre de forma aferrissada amb la UE Sant Cugat?

—«Jo personalment tenia un compromís moral amb el Sant Cugat. Jo era el responsable de la banqueta santcugatenca quan l'equip va intentar assolir la nova categoria en la fase de sector que es va celebrar a Euskadi als anys 80. Allà ens vam quedar a només un gol d'aconseguir l'ascens. Vam empatar a 14 gols i en l'últim segon del matx De la Cruz va marcar el gol del desempat, però els àrbitres el van anul·lar i van xiular falta.»

—Va ser una derrota important.

—I tant, aquell gol anul·lat em va enfonsar fins al punt que vaig deixar d'entrenar. No volia estar a prop d'una pista d'handbol. Fins després de tres anys no vaig tornar a entrenar. Després vaig portar un equip juvenil i amb el temps vaig arribar a la federació.»

—L'ascens del Sant Cugat és, doncs, una assignatura pendent?

—«Sí, és ben bé això. És un compromís moral.»

—Els protagonistes d'aquella fase d'ascens també estan involucrats en aquesta fase de sector que organitzarà el Sant Cugat?

—«Sí. Hi ha jugadors que encara estan a la pista i n'hi ha d'altres que ara ja no juguen però que estan compromesos amb l'entitat. De fet, aquella fase de sector es va fer el mateix any que la

UE Sant Cugat absorbia l'equip i recordo que el president i el vicepresident de la UE Sant Cugat es van desplaçar a Euskadi per veure jugar l'equip. Tant l'un com l'altre van intentar convèncer-me perquè continués al capdavant de l'equip. Però després d'aquell resultat no vaig poder fer-ho.»

—En què s'assemblen aquell equip i l'equip que ara té la UE Sant Cugat?

—«Hi ha una part important de l'equip que jo vaig dirigir en aquella ocasió. Abans eren molt joves. Pràcticament eren juvenils que jo havia reclutat per l'equip sènior i ara ja són jugadors veterans i amb prou experiència per assumir un càrrec de la importància d'aquest.»

—Quin paper pot fer el Sant Cugat en aquesta fase de sector?

—«Pot fer un molt bon paper, tant pel que fa a l'àmbit esportiu com pel que fa a l'organització.

Segur que el Sant Cugat tindrà tot el suport de les institucions per ser el millor amfitrió i segur que pot aconseguir lluitar contra els millors sense quedar per sota.»

—Si l'equip que té actualment la UE Sant Cugat aconseguís l'ascens, pot integrar-se bé a la nova categoria?

—«L'equip que té actualment el Sant Cugat és un gran equip.

A més, està reforçat per jugadors veterans que van jugar a la divisió d'honor i que tenen experiència en categories superiors a la la

Jaume Conejero a la federació catalana d'handbol. Foto: FEDERACIÓ CATALANA D'HANDBOL

divisió catalana. Per tant, jo crec que, tenint en compte el nivell de l'handbol actual i els equips que hi ha a la la divisió estatal, el Sant Cugat es pot mantenir.

Sempre hi ha una petita crisi que ve provocada bàsicament pel canvi i la incorporació a una categoria nova. Hi ha una incomoditat i, fins que l'equip no s'acostuma al nou joc, pateix problemes que, a mig termini es poden superar.»

—Els diners que destinarà el Sant Cugat a organitzar la fase d'ascens s'han d'entendre com una inversió?

—«Sí. És evident que tots hem dipositat la nostra confiança en el Sant Cugat i ens hem involucrat perquè creiem que el sènior de la UE Sant Cugat pot assolir la nova categoria.»

—A quin nivell està l'handbol

VOLEIBOL

FUTBOL

El CV Sant Cugat es desplaça a Las Palmas per lluitar pel cinquè lloc a la classificació

El Sant Cugat recupera la moral de la primera volta després d'una victòria clara

Desfavoreix la situació econòmica del club

El partit contra l'Atlètic Vallès és clau

ELS 4 CANTONS

• Sant Cugat.— El CV Sant Cugat s'enfrontarà aquest cap de setmana al CV Las Palmas per intentar aconseguir el cinquè lloc de la lliga Acevol femenina. Justament aquest era el partit que la directiva del CV Sant Cugat volia evitar, ja que la crisi econòmica que pateix l'entitat requereix tota l'austeritat possible. El cap de setmana passat, les jugadores de Víctor Hugo Rupil van saldar amb victòria els dos partits que afrontaven, contra el Pryconsa —de Venta de Banos— i contra el Granada —partit que es podria emetre, en diferit, pel canal 33 demà dissabte—. Amb les dues victòries del cap de setmana passat, el CV Sant Cugat ha aconseguit classificar-se en el primer lloc del grup A de les lliguetes de permanència, plaça que els

dóna dret a lluitar pel cinquè lloc amb el primer classificat del grup B, el CV Las Palmas, en una eliminatòria al millor de 3 partits.

El CV Pryconsa-Sangar no va ser rival per a les santcugatenques dissabte passat al pavelló de Sant Cugat a Valldoreix. L'equip de

Rupil va escombrar el conjunt de Palència en 50 minuts i amb un còmode 3 a 0 (15-9, 15-3, 15-6).

Diumenge va ser el Granada l'equip que va caure derrotat a Valldoreix —3 sets a 1 (10-15, 15-8, 15-6, 15-3)—, partit en què es va posar en joc el primer lloc del grup. Tot i la derrota del primer set a causa de les errades de les santcugatenques, l'equip de Valldoreix va poder controlar i dominar el marcador a partir del segon set i ja no va cedir fins al final. La jugadora més destacada d'aquest cap de setmana van ser Anna Mampel, que va fer un bon joc tant en la rematada com en el bloqueig. En el play-off que disputaran les santcugatenques contra les jugadores de les Canàries, l'equip de Víctor Hugo Rupil intentarà confirmar-se com a cinquè classificat, lloc on van quedar les jugadores del CV Sant Cugat després de la temporada regular de la lliga Acevol. Les santcugatenques van tenir possibilitats, fins i tot, de quedar classificades per jugar en el grup de dalt, cosa que hauria superat els objectius de la temporada.

CM.

• Sant Cugat.— El Sant Cugat Esport ha aconseguit sortir de la crisi de resultats on havia entrat després de les vacances i ara afronta amb més optimisme els resultats que queden fins a final de temporada. Fa quinze dies, l'entrenador santcugatenc donava per perdudes les esperances de lluitar per l'ascens, però el que li ha quedat clar al Sant Cugat és que ara ha d'intentar quedar al grup de dalt i entre els millors.

La victòria del Sant Cugat a casa, per 3 gols a 0, ha aixecat la moral de l'equip de Josep Alonso, que aquest cap de setmana es desplaça al camp de l'Atlètic Vallès. El conjunt santcugatenc ha de lluitar per la victòria contra un rival que ocupa la quarta posició en la taula classifïcatòria amb 40 punts. Si el Sant Cugat aconseguís guanyar es col·locaria amb la mateixa puntuació que el rival del cap de setmana, ja que ara el conjunt vermell-i-negre té 37 punts. Des de començament de temporada, l'Atlètic Vallès ha encaixat 25 gols i n'ha marcat 50, mentre que el Sant Cugat ha aconseguit marcar

48 gols al seu favor i n'ha encaixat 33. Tant el Sant Cugat com l'Atlètic Vallès han aconseguit marcar més gols a casa que fora, però el percentatge de l'equip de Josep Alonso fora de casa és més favorable a l'equip santcugatenc.

Mentre que l'Atlètic ha marcat 17 gols fora de casa, el Sant Cugat n'ha marcat 23. Josep Alonso confia que la victòria del cap de setmana passat serveixi per recuperar la línia de joc i de resultats que va mantenir el Sant Cugat durant la primera volta de la lliga, però no es refia del rival que ha d'afrontar el seu equip aquesta jornada. De fet, ambdós conjunts tenen objectius similars durant aquesta temporada i l'Atlètic Vallès podria patir un daltabaix en la seva posició a la taula si encaixés una derrota aquest cap de setmana. Un resultat important per al Sant Cugat aquesta jornada és el del partit que enfronta I'Abadessenc amb el Masnou, líder de la regional preferent. El conjunt del Maresme podria determinar amb una victòria les possibilitats d'escalar posicions del Sant Cugat.

català?

—«Catalunya té un bon nivell de joc. Un dels problemes més importants és el patrocini. Catalunya té molt esport i, tot i que en termes globals es destina més diners, en termes relatius, toca a menys per cada club que a la resta de l'Estat Espanyol.»

—Quin és el problema per a les firmes comercials?

—«Les firmes comercials busquen l'espectacle perquè és precisament això el que els pot donar imatge i beneficis. L'handbol és un esport de mentalitat europea molt conservadora i això no afavoreix gaire l'espectacle. Precisament, això també va molt lligat a l'espai que dediquen els mitjans de comunicació a l'handbol. Els grans diaris i la premsa esportiva pensen més en altres esports.»

HOQUEI SOBRE HERBA

Núria Olivé deixa el Júnior perquè no té «prou temps» H Sant Cugat.— L'entrenadora de l'equip femení del Júnior ha deixat el conjunt santcugatenc després que s'acabés la temporada perquè, segons ha explicat ella mateixa a la junta i a les jugadores, no té «prou temps per treballar amb comoditat amb les santcugatenques». Núria Olivé ha alternat durant tota la temporada la tasca d'entrenadora del Júnior amb la de jugadora del Línia 22, i el play-off del campionat de Catalunya femení exigeix que l'entrenadora assumeixi un paper més actiu com a jugadora del seu equip.

El cap de setmana passat, les santcugatenques van afrontar el primer compromís amb Oriol Bagunà com a director tècnic a la banqueta. Bagunà és soci del Júnior i està relacionat amb la secció d'hoquei sobre herba. Per això va acceptar fer-se càrrec de la plantilla femenina fins al final del campionat de Catalunya. El cap de setmana passat, el Júnior va perdre contra l'Atlètic de Terrassa. Si les santcugatenques perden els dos compromisos següents, ja no tindran opció de promocionar amb el grup de dalt. Si això passés, el Júnior tancaria la temporada com una de les pitjors dels últims anys, després d'haver perdut la categoria. / CM.

24

ESPORTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 15 de març de 1996

I CLASSIFICACIONS I HOQUEI SOBRE HERBA. DIVISIÓ D'HONOR

FUTBOL DE SALA. DlVIS J

G

E

20 20 20 20 20 20 20 20

15 14 10

2 3 4 5 2 4

20 20

6 5 4

Punts Candesa Xota Martorell Bilbo

47 45 34 29

Sícoris Sestao Èpic Centelles W. Sant Cugat

29 28 25 25

Terol

18 14

21

Gavà

8 9 8 8 8

20

GF GC 3 114 77 3 110 79 6 75 56 7 83 63 9 100 88 8 92 90 11 94 101 11 83 95 11 68 86

1 1 3 3

Centelles-Candesa

At. Terrassa Egara Polo Jolaseta C. Campo Aldeasa

14

J 13

Punts 25

Taburiente

G

12 13 12 13 6

25 14 14 12 12

CE Terrassa Barcelona Júnior

83 116 57 108

12

2

11 - 1 6 - 5 19-5 3-10 2 - 1

Bilbo Gavà

P

10 8 6 4

E 1

P 0

GF GC 67 13

1 2

0 5

60 34

22

9

13 13 13

6 4 4

2 4 4

5 5 5

19 17 24

31 17 30

13 13 13

4 3

2 2

2 1

2 2

7 8 9

21 16 6

10

10

28 33 41 50

13

C. Campo-Taburiente Aideasa-Jolaseta Polo-Barcelona CE Terrassa-Egara Júnior-At. Terrassa La propera (17 mar) At. Terrassa-C. Campo Barcelona-Aldeasa Taburiente-CE Terrassa Jolaseta-Júnior Egara-Polo

St. Feliu Arenys Mar Maristes Prat La Garriga St. Cugat M. Voltregà Corbera JMJ

FUTBÍÉÍÍÜIO!tóL PREFERENT

G 16 15 14 10 11

E

el Masnou Roses Arbúcies At. Vallès Ripollet Abadessenc

39

Sant Cugat Sant Celoni

37

24 24

11

34

10

4 4

Amer Canovelles Sils Lloret

31 30 29 29

24 24 24 24

8 8 7 8

6 8 5

6 2 3 10 7

P 2 7 7 4 6

GF GC 52 28 48 34 52 28 50 25 41 29 47

7

FORA

CASA

TOTAL J24 24 24 24 24

Punts 54 47 45 40 40

35

J12 12 13 11 13 11

G 9 11 8 8 6 q.

E 2

P 1 1 2 2 2

0 3 5 2

n

9

47

13

24

24

5 4

6 4

13

50

4

16

16

26

54

12 12

3 7

18

21 16

3 1

7

Sant Quirze

31 34

2

2

8

10

23 22

Sant Just PratB St. Cugat B Collblanc Cosmos Monjos Sta. Eulàlia Bellsport Pallejà Roses Joventut R. Castro St. Gabriel St. J.Despí Pardo Sarna

22 22 22 22 22 22 22 22 22 22 22 22 22 22 22 22

19 16 15 14 14 12 12 11 10 10 10 9 8 7 6 3

3 6 7 8 8 10 10 11 12 12 12 13 14 15 16 19

La propera (17 mar): Pallejà-Cosmos; UE Sant Cugat B-Sant Joan Despí; Santa Eulàlia-Emilia Pardo Bazàn; Els Monjos-Sant Just; Prat B-Joventut; Roses-Sama; Bellsport-Sant Gabriel; Collblanc-Rosalia de Castro.

GRUP1

41 38 37 36 36 34 34 33 32 32 32 31 30 29 28 25

2 1

60 60 67 38

- 70 - 79 - 56 - 60 suspès 7 3 - 89 72 - 91 6 2 - 8 0

Equip

PJ PG PP

Barberà Sta. Perpètua Sagrat Cor Abrera Roquetes Mira-sol Gramajove Vilanova Montpedrós Clot Llor Carmel Poble Sec Cubelles P.PIegamans Castellet

19 20 18 20 18 19 18 19 19 17 18 19 19 18 19 0

19 16 17 10 11 10 11 9 8 9 8 5 4 2 1 0

0 4 1 10 7 9 7 10 11 8 10 14 15 16 18 0

PF 1531 1632 1319 1374 1287 1213 1066 1225 1150 1062 1308 1022 1193 1018 1003 0

PC Punts 1057 1262 992 1344 1229 1173 1086 1254 1168 1058 1348 1213 1336 1358 1525 0

38 36 35 30 29 29 29 28 27 26 26 24 23 20 20 0

La propera (17 mar): Castellet-Carmel; Barberà-Mira-sol; Abrera-Gramajove; Sagrat C o r - M o n t p e d r ó s ; Clot-Cubelles; Vilanova-Llor; Santa Perpètua-Palau de Plegamans; Roquetes-Poble Sec.

AD Ronda-Sant Feliu Coll-L'Hospitalet Prat-Sant Cugat Manlleu-B. Ribes Covesa Ford-Sant Andreu S. Gràcia-Sant Gabriel St Fruitós-8. Horta PJ PG PP

Sant Just S. Gràcia Sant Gabriel Sant Cugat L'Hospitalet Sant Andreu St Fruitós Prat Covesa Ford Coll B. Horta AD Ronda Manlleu B. Ribes Sant Feliu

19 20 20 19 19 20 20 19 19 19 20 19 18 19 20

19 16 15 14 13 12 10 10 8 8 7 7 5 1 0

0 4 5 5 6 8 10 9 11 11 13 12 13 18 20

3 - 1 Ripollet-Lloret

4 7 - 41 3 4 - 4 5 6 7 - 61 suspès 56—59 4 8 - 5 0 3 6 - 3 8 PF 1328 1341 1201 1152 872 1232 1045 1028 928 771 806 983 851 628 613

PC Punts 740 891 1056 945 732 1188 986 991 978 862 925 1114 1041 1134 1196

38 36 35 33 32 32 30 29 27 27 27 26 23 20 20

2 - 2 1 - 4 1 - 0

26 22

Sant Celoni-Sils

25 22 25 23

La propera (17 mar| Sils-Llançà

2 - 3 L'artra (24 mar) Arbúcies-Llançà Canovelles-Amer Ripoilet-Sant Quirze

21 26

Roses-Ripollet

Vidreres-Roses

Lloret-Vidreres

el Masnou-Lloret

16

28

Abadessenc-el Masnou

Sant Cugat-Abadessenc

6

13

23

At. Vallès-Sant Cugat

6

18

Centelles-Roda de Ter

Roda de Ter-At. Vallès Sant Celoni-Centelles

8

16

27 32

Farners-Sant Celoni

Farners-Sils

Sentmenat-Manlleu Sta. Perpètua-Taradell Canet-Bigues-Riells Barberà-Mataró Premià-Tordera

La propera (17 mar): Bàsquet Ribes-Bàsquet Prat; UE Sant Cugat-Club Bàsquet Coll; L'Hospitalet-AO Ronda; Bàsquet Bosco Horta-Salle Gràcia; Sant Gabriel-Covesa Ford; Sant A n dreu-Manlleu; Sant Fruitós-Sant Just.

La propera (16 mar): Sant Cugat-Esp-92; Blanesport-la Massana; Puig-reig-Europees; L'Endroit-Palamós; Poble-sec-Barceloneta; Sabadellenc-Alfa 5; Sant Joan-Epic Terrassa; Gràcia-Montserrat.

FUTBOL ÜÉiSàLA

HOQUEI SOBRE HERBA m C. Catalunya fem.

GRUP1

A t . Terrassa-Júnior Gavà-CE Terrassa

Ripollet-Prosperitat Sant A n d r e u - S a n t Just Sfcoris-Tallers Cortada SantVicenç-Barça Olímpyc la Floresta-Ligton

2 4— 2 3 6 -

2 0 3 4 6

Rubí-Maristes L'Esclop-T-2 Gràcia

5 - 2 suspès

Equip

PJ PG PE PP GF GC Pts.

SantAndreu T.Cortada Prosperitat Ligton Olímpyc Ripollet T-2 Gracia Maristes Rubi Barca SantVicenç Sícoris L'Esclop SantJust

16 12 2 2 70 44 17 12 1 4 99 59 18 10 4 4 101 73 17 9 4 4 103 82 17 9 4 4 86 66 18 9 3 6 91 76 16 8 3 5 68 60 16 6 2 8 80 81 17 6 2 9 66 75 16 5 3 8 56 69 17 3 4 10 63 77 18 4 1 13 53 78 16 4 1 11 42 88 17 4 0 13 54 104

38 37 34 31 31 30 27 20 20 18 13 13 13 12

La propera (17 mar|: Sant Just-Prosperitat; Tallers Cortada-Sant Andreu; FC Barcelona-Sfcoris; Molins Ligton-Sant Vicenç; Maristes Mobliprecio-Olímpyc la Floresta; T-2 Gràcia-Rubl; L'Esclop-Ripollet.

Montserrat-Esp-92 la Massana-Sant Cugat Europees-Blanesport Palamós-Puig-reig Barceloneta-L'Endroit Arfa 5-Poble-sec Epic-Sabadellenc Gràcia-Sant J o a n

7 - 4 12— 1 7 — 4 4 — 7 suspès 7 - 3 5 - 5 6 — 6

Equip

PJ PG PE PP GF GC Pts.

Palamós Èpic Montserrat Europees Sabadellenc Puig-reig L'Endroit Blanesport Alfa 5 la Massana Gràcia Poble-sec Sant Joan Sant Cugat Esp-92 Barceloneta

20 20 19 19 20 19 19 19 20 18 19 17 19 18 18 0

15 12 10 11 10 10 9 9 8 7 6 7 5 2 1 0

2 5 4 1 3 2 4 2 4 4 4 0 2 1 2 0

3 100 55 3 108 63 5 99 75 7 76 66 7 98 90 7 89 101 6 115 99 8 91 96 8 81 80 7 69 57 9 69 81 10 70 78 12 68 95 15 45 96 15 65 111 0 0 0

47 41 34 34 33 32 31 29 28 25 22 21 17 7 5 0

Equip

3— 0 0 — 6

PJ PG PE PP

CE Terrassa At. Terrassa Gavà Júnior

1 1 1 1

GF GC Pts.

1 0 0 6 1 0 0 3 0 0 1 0 0 0 1 0

0 0 6 3

2 2 0 0

HOQUEI SOBRE PATINS Uf 1a catalana GRUPA Sant Feliu-Sentmenat GEiEG-Roda Caldes-Horta Tordera-SHUM Farners-Mollet Vilassar-St. Cugat Voltregà-Premià Girona-Arenys M a r

1 6 7 8 4— 1 2 6 8 —

6 6 5 3 5 1 3 6

Equip

PJ PG PE PP GF GC Pts,

Voltregà Tordera Caldes Girona GEiEG Vilassar Mollet Sentmenat Premià SHUM Roda Horta Sant Feliu Arenys Mar Farners St. Cugat

20 20 20 20 20 20 20 20 20 20 20 20 20 20 20 20

17 14 14 13 12 11 11 7 7 8 6 5 6 4 4 1

0 3 3 3 2 4 3 4 4 4 2 7 0 9 5 8 4 9 2 10 5 9 4 11 2 12 3 13 1 15 0 19

125 52 111 69 89 63 111 68 108 61 87 68 64 70 80 76 74 83 60 76 90 86 74 89 84 101 67 94 58 129 48 145

34 31 30 29 28 24 22 19 18 18 17 14 14 11 9 2

La propera (17 mar): Arenys de Mar-Sant Feliu Codines; Sentmenat-GEiEG; Roda-Caldes; Horta-Tordera; SHUM-Farners; Mollet-Vilassar de Mar; Sant Cugat-Vortregà; Premià de Mar-Girona.

8 2a catalana _

GRUM

J M J - S t . Feliu Codines Corbera-Prat Sta. Isabel-Vic M. Voltregà-La Garriga

5 2 9 3 —

8 8 2 4

Equip

PJ PG PE PP GF GC Pts.

Sta. Isabel Vic

15 14 0 17 13 2

1 125 2 111

17 12 3 2 123 76 15 7 3 5 84 73 16 7 2 7 71 59 17 6 2 9 88 95 14 6 1 7 75 74 14 5 1 8 60 70 14 4 0 10 71 89 16 4 0 12 55 118 17 1 0 16 64 163

27 17 16 14 13 11 8 8 2

GRUP 2

Amer-Arbúcies Sant Quirze-Canovelles

19

L'artra (24 mar] Polo-Taburiente CE Terrassa-Jolaseta Júnior-Barcelona Egara-At. Terrassa C. Campo-Aldeasa

La propera (17 mar|: La Garriga-JMJ; Sant Feliu Codines-Corbera; Prat-Santa Isabel; Vic-; Sant Cugat-Maristes Voltregà.

3 - 0 1 - 0

l i 1a catalana

GRUP 3

Equip

7-3

H 1a divisió B

Poble Sec-Montpedrós Gramajove-Sagrat Cor Mira-sol-Abrera Carmel-Barberà P.PIegamans-Castellet Llor-Sta. Perpètua Cubelles-Vilanova Roquetes-Clot

PC Punts 1325 1444 1367 1467 1665 1456 1395 1480 1488 1415 1745 1643 1695 1663 1535 1761

12 12

I I 3a catalana B

H 3a catalana fem.

1577 1584 1512 1798 1647 1480 1356 1469 1524 1442 1707 1530 1650 1506 1412 1350

2

13 11

10

PF

2

12 13

5

PJ PG PP

12

11 9

24

Equjp

3 2

18 11

25

7 0 - 76 6 0 - 6 4 74 - 78 77 - 62 5 1 - 8 6 70 - 83 65 — 72 8 3 - 5 6

12

2 4

3 3

Llançà

Sant Just-Prat B Pardo-Monjos St. Joan Despl-Sta. Eulàlia Cosmos-St. Cugat B St. Gabriel-Collblanc Sama-Bellsport Joventut-Roses R. Castro-Pallejà

7

2 3

32

23

GRUP 3

3

12 11

6

19 10 21 13

18

9. 3a catalana A

3

3 2 4

5

La proper» (17 mar): Club Bàsquet Coll-Laietà; Font Castellana-Bufalà A; Finques Fraga-UE Sant Cugat; Sant Fruitós-Sant Nicolau; Artés-Liceu Francès; Club Bàsquet Gavà-Salle Condal; Circol Catòlic-Aracena l'Hospitalet; UE Claret-Salle Manresa.

3 11

3 5 5 0

2

42 39 37 36 36 35 35 31 31 31 31 30 30 29 28 27

11 14 22 13

2

3 5 2 2

6 8 5 5 9 9

33 31 41 24

4

PC Punts

4 1

9 10 9 11

11

1407 1474 1557 1542 1612 1626 1393 1642 1520 1580 1692 1706 1713 1619 1819 1733

2 2 4

12

51

PF

23 15

12

17

34

1651 1631 1681 1705 1634 1773 1532 1671 1472 1505 1534 1638 1615 1501 1596 1496

7 7

11

25 22 17 19 11

12

2 5 7 8 8 9 9 13 13 13 13 14 14 15 16 17

2 1

25

3

5

20 17 15 14 14 13 13 9 9 9 9 8 8 7 6 5

3 4

2

3

7

22 22 22 22 22 22 22 22 22 22 22 22 22 22 22 22

7

n

2

24

PJ PG PP

13

4

18 18

6 6 6 3 6 7 5

26

Aracena Artés Circol Bufalà A F.Fraga CBGavà F. Castellana St. Fruitós S. Condal Laietà UE Claret S.Manresa L. Francès St. Nicolau Sant Cugat CBColl

4

5 ?

8

Centelles

Equjp

11

12

21 22

76 7 5 8 6 67 6 8 61 7 8 81

19

12 12 13 12 12 12 11

12 12

6 7 8 8 7 7 69 9 3 7 0 8 3 103 -

5

33

4 5

GRUP2

19

42 41 35 44

8 7

St. Nicolau-Artés Sant Cugat-St. Fruitós Bufalà A-F. Fraga Laietà-F. Castellana Aracena-UE Claret S. Condal-Círcol L. Francès-CB Gavà S. Manresa-CB Coll

16

40

24 24

M 2a catalana

6

48

28 26

BÀSQUET

GC 12

9

Roda de Ter Farners

24

GF 22

G 7 4 6 2

10

32 35

Vidreres

P 1

J12 12 11 13 11

">°.

2 - 1

E 4 2 0 9 2

GF GC 30 16 32 15 33 17 9 33 23 16 9

3 —0 4 - 0 3 —1 1 —3 1 - 7

61 47

28 28

5 — 3 suspès 3 - 3 7 - 4 suspès

Equip

PJ PG PE PP GF GC Pts.

Taradell Canet Sta. Perpètua Bigues-Riells Manlleu Barberà St. Celoni Mataró Tordera Premià Arenys Munt Sentmenat

16 15 0 1 17 10 4 3 15 9 3 3 17 9 1 7 17 8 1 8 17 8 1 8 17 6 4 7 18 6 3 9 15 6 1 8 16 5 1 10 16 5 0 11 17 2 1 14

142 42 105 62 88 80 100 93 96 89 97 118 74 74 75 87 104 96 69 100 59 90 52 125

30 24 21 19 17 17 16 15 13 11 10 5

La propera (17 mar): Tordera-Sentmenat; Manlleu-Santa Perpètua de Mogoda; Taradell-Arenys de Munt; Bigues-Riells-Barberà; Sant Celoni-Premiè de Mar.

BÀSQUET

El sènior A de la UE Sant Cugat recupera posicions a la taula H Sant Cugat.— El sènior A de la UE Sant Cugat ha confirmat el revulsiu després del partit del cap de setmana passat. El conjunt santcugatenc ha aconseguit abandonar la última posició de la taula classificatòria després de dues victòries amb Lluís Folch com a entrenador del primer equip de la UE Sant Cugat. L'equip que abans entrenava Marcel·lí Massafred va aconseguir una victòria davant el Sant Fruitós i afronta amb optimisme el partit que ha de jugar demà dissabte danvat el quart classificat, el Finques Fraga.

El conjunt de Folch va perdre en el partit d'anada de forma ajustada i això permet mantenir les esperances de tancar el partit amb una victòria, tot i la posició que el conjunt de ponent ocupa a la taula classificatòria. Si la UE Sant Cugat aconseguís una victòria aquest cap de setmana, els santcugatencs podrien mantenir les esperances de conservar la categoria, malgrat la campanya de derrotes que va encaixar l'equip amb Massafred com a director tècnic.

De fet, les victòries dels equips de la zona baixa la jornada passada no van afavorir gens l'equip santcugatenc. Per això, el conjunt de Lluís Folch tindrà el suport d'alguns dels jugadors del sènior B que juga aquest cap de setmana a casa contra el Sant Joan Despí, avantpenúltim classificat. L'equip de David Barbens és tercer a la classificació i aspira a lluitar per l'ascens aquesta temporada. El sènior B va encaixar una derrota el cap de setmana passat contra el Cosmos. / CM.

25

ESPORTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 15 de març de 1996

HANDBOL

I ESPORT ESCOLAR I

L'equip de la UE Sant Cugat es podria declarar líder matemàtic

El nombre d'equips d'handbol escolar de Sant Cugat creix considerablement

H Sant Cugat.— L'equip d'handbol de la UE Sant Cugat podria declarar-se líder matemàtic si aconseguís una victòria clara en el seu desplaçament a la pista del Pardinyes, aquest cap de setmana. El conjunt santcugatenc és líder amb 16 punts, mentre que el Pardinyes en té 12 i ocupa la segona posició a la classificació.

El Sant Cugat ha de jugar contra el Pardinyes després que es va imposar a l'Esplugues el cap de setmana passat. El conjunt de Joan Sancho podria assolir, doncs, l'objectiu principal d'aquesta li— gueta d'ascens. L'equip santcugaten ha de quedar campió d'aquesta fase si es vol mantenir com a amfitrió de la fase de sector per a l'ascens a la la divisió estatal. t.M

ELS 4 CANTONS

B Sant Cugat.— El nombre d'equips de Sant Cugat que participen en la lliga escolar ha crescut respecte a altres temporades. Els responsables estan satisfets i, a més, destaquen el fet que s'hagin format grups femenins que competeixen a la lliga. Una mostra és l'equip de l'escola Catalunya, format per Bosque, Janot, J. Pons, A. Pons, Subirats, Leyva, Aragó, Argiles, Sànchez i Tiana. L'equip masculí del CO Torreblanca el formen Ferrer, Dosaigües, Boza, Lombao, Quevedo, Misslin, Rifà, Hernàndez, Barril, Mallorquí, Poca, Curto, Navarro, Badia i Serra.

Resultats Bàsquet benjamí: Joan Maragall-Catalunya, 25-6; Sant Jordi-Pins Vallès, 21-61; Avenç-Sant Jordi, 19-19.

Bàsquet alevi: CO Torreblanca-Verdaguer, 23-32; Joan Maragall-Verdaguer, 12-36; Avenç-Santa Isabel, 32-25; Sant Jordi-Pins Vallès, 52-33.

Bàsquet infantil: CO Torreblanca-Montserrat, 25-27; Sant Jordi-Catalunya, 58-19; CO Torreblanca-Sant Jordi, 32-36. Futbol de sala infantil: Zona Nord-Santa Isabel, 5-3; Ferran Clua-Pins Vallès, 11-0; Les Torres-Santa Isabel, 5-4; Pinar-Catalunya, 8-7. Voleibol aleví: Pinar-Montessori, 1-2; Avenç-Ferran Clua, 0-2; Schola-Pinar B, 2-0. Voleibol infantil: Pinar-Pla Farreras A, 2-0; CV Sant Cugat-Joan Maragall, 2-0; Pureza Maria-Joan Maragall, 1-2. Handbol benjamí: Ferran Clua-Collserola, 8-0; Handbol aleví: Pins Vallès-Catalunya, 0-8; Catalunya B-Avenç, 0-8; Joan Maragall-la Floresta, 8-0. Handbol preinfantil: Avenç-Cet 10, 9-29. Handbol infantil: L. Francès-UE Sant Cugat, 40-12; UE Sant Cugat-Bellvitge, 6-16.

VOLEIBOL

El CV Terrassa jugarà contra l'Hispano per l'ascens a la estatal

A dalt, l'equip femení d'handbol de l'escola Catalunya amb els seus monitors, José Olalla i Àlex Lozano, i a baix, l'equip del Centre Obert Torreblanca, amb el monitor Oriol Casanovas. Foto: ELS 4 CANTONS.

• L'AGENDA I FUTBOL M Regional preferent

12.30 Escola Pia-UE Sant Cugat (Diu.) 12.30 Sant Gabriel-UE Sant Cugat (Diu.)

PRE-BENJAMINS 11.00 PH Sant Cugat-Tordera (Dis.)

INFANTIL 12.30 Sant Gabriel-UE Sant Cugat (Dis.)

HOQUEl-HERBA

12.00 Vallès-Sant Cugat (Diu.)

• Sub-21

• 3a Catalana A

11.45 Sant Cugat-PB Sant Cugat (Diu.)

SÈNIOR 19.30 UE Sant Cugat-Sant Joan (Dis.)

Divisió d'honor

Campionat de Catalunya

Sant Cugat-Corenllà (Pis.) Matadepera-Sant Cugat (Pis.) Adesa-PB Sant Cugat (Piu.) Ripollet-Júnior (Diu.) Rubí-PB Sant Cugat (Diu.)

• 3a Catalana B

•

SÈNIOR FEM.

SÈNIOR 12.00 Barberà-Mira-sol (Diu.) SUB-23 10.30 Barberà-Mira-sol (Diu.)

• Cadets

FUTBOL-SALA M Divisió de plata

9.45 Can Fatjó-Sanl Cugat (Diu.) 17.45 PB Sant Cugat-Sant Pere (Pis.) 9.45 Júnior-Sant Llorenç (Diu.)

I I 3a Catalana fem SÈNIOR 18.00 UE Sant Cugat-CB Coll (Dis.)

Winterthur Sant Cugat-Gavà (Pis.)

Ü 1a divisió B

Infantils

10.30 11.00 15.00 15.15 12.00

Ollmpyc-,

Granollers-Sant Cugat (Diu.) Júnior-Dosa Terrassa (Pis.) Sant Cugat-Sant Pere (Pis.) Rubi-PB Sant Cugat (Pis.) Matadepera-PB Sant Cugat (Pis.)

i Alevins 16.00 9.30 9.30 10.00

PB Sant Cugat-CN Terrassa (Pis.) Sant Cugat-Sant Pere (Pis.) Júnior-Sant Cugat (Pis.) Llano-PB Sant Cugat (Pis.)

BÀSQUET 2a Catalana SÈNIOR 18.00 Fraga-UE Sant Cugat (Pis.) SUB-23 20.00 Fraga-UE Sant Cugat (Pis.) JÚNIOR 12.00 La Sínia-UE Sant Cugat (Diu.) CADET

HOQUEi-PATINS

111a catalana

W Campionat de Catalunya

19.30 PB Sant Cugat-Esp-92 (Pis.)

l a CATALANA 12.30 PH Sant Cugat-Voltregà (Diu.) 19.15 L. Blava-CH Sant Cugat (Dis.)

ü Divisió d'honor Barcelona

2a C A T A L A N A 11.00 PH Sant Cugat-Vortregà (Diu.) 12.30 Corbera-CH Sant Cugat (Diu.)

ü 2a divisió

JÚNIOR 16.45 PH Sant Cugat-lgualada (Pis.) JUVENIL 12.00 Virolai-PH Sant Cugat (Dis.) 15.30 PH Sant Cugat-lgualada (Dis.)

Winterthur-Gelida (Pis.)

11.45 Ollmpyc-la Caixa (Diu.)

I I Juvenil .

Winterthur-Llinars (Pis.)

HANbBM

INFANTIL 17.30 A r e n y s Mar-PH Sant Cugat (Pis.) ALEVINS 17.00 UE Claret-PH Sant Cugat (Dis.) BENJAMINS 16.00 UE Claret-PH Sant Cugat (Dis.) 12.00 PH Sant Cugat-Tordera (Dis.)

4ÜSESCOLAHS l i Bàsquet

12.30 Jolaseta-Júnior (Diu.)

B8 Juvenils 18.30 16.00 10.00 10.00 10.00

CADET MASCULÍ UE Sant Cugat-Terrassa (Dis.)

H 1a catalana SÈNIOR MASCULÍ 11.00 Pardinyes-UE Sant Cugat (Diu.) J U V E N I L MASCULÍ 19.00 UE Sant Cugat-Súria (Dis.)

12.00 12.00 13.00 13.00

ALEVINS Verdaguer-Torreblanca (Dis.) Santa Isabel-Verdaguer (Dis.) Pins-Joan Maragall (Dis.) Sant J o r d i - A v e n ç (Dis.)

12.00 9.00 10.00 11.00

INFANTILS Montserrat-Verdaguer (Dis.) Catalunya-Torre Llebre (Dis.) Sant Jordi-Torreblanca (Dis.) Torreblanca-Sant J o r d i (Dis.)

I I Futbol-sala ALEVINS .

Pins Vallès-descansa.

12.00 S c h o l a - A v e n ç (Dis.)

13.00 9.00 10.00 11.00 12.00

INFANTILS Zona Nord-Pins Vallès (Dis.) Sta Isabel A-Sta Isabel B (Dis.) Ferran Clua-Les Torres (Dis.) Pinar-Ribas (Dis.) Catalunya-Liceu Politècnic (Dis.)

C A D E T / JUVENIL 10.00 Leonardo-EI Bullidor (Dis.)

M Voleibol INFANTILS 10.30 Pinar-Joan Maragall (Dis.) 9.30 Pla Farreras-Joan Maragall (Dis.) 11.30 Pureza Maria-Pla Farreras (Dis.)

• Handbol BENJAMINS 9,00 Ferran Clua-Avenç (Pis.) 10.00 Ferran Clua-Santa Isabel (Dis.) 11.00 Santa Isabel-Collserola (Dis.) ALEVINS 13.00 J o a n Maragall-Catalunya (Pis.) 13.00 La Floresta-Avenç (Dis.) 12.00 Pins Vallès-Catalunya (Pis.)

B Sant Cugat.— L'equip juvenil del CV Terrassa manté les esperances de poder lluitar per l'ascens a la divisió estatal. El conjunt terrassenc va perdre el cap de setmana passat a la pista del Winterthur de Barcelona per 3 sets a 0. En aquell partit, les terrassenques no van tenir cap possibilitat contra un equip barceloní que, després d'endur-se els dos primers sets per un contundent 15a 4 i 15 a 3, es va relaxar en la tercera ronda, però va acabar imposant-se per 15 a 12.

El club terrassenc ha de jugar-s'ho ara tot, després que va deixar sense possibilitats el Sabadell. Si aquest cap de setmana el CV Terrassa aconsegueix imposar-se a PHispano-francès, les egarenques podran accedir a la fase d'ascens. / ELS 4 CANTONS POLIESPORTIU

La Federació Catalana de Ciclisme no deixa córrer Sergio Díaz H Sant Cugat.— La Federació Catalana de Ciclisme va desautoritzar el cap de setmana passat la federació espanyola i no va permetre que el corredor terrassenc Sergio Díaz participés en la cursa de sèniors de la primera prova del campionat de Catalunya de BMX, que es va fer diumenge al velòdrom d'Horta.

Sergio Díaz, de 16 anys, tenia la intenció de córrer amb atletes majors de 19 anys per millorar el seu nivell, ja que en la seva categoria no té rivals de la seva alçada. Però les circumstàncies el van obligar a canviar la idea inicial. / ELS 4 CANTONS BÀSQUET

El sub-23 de la UE Sant Cugat Roger Peguera passa al primer equip B Sant Cugat.— El jugador del sub-23 de la UE Sant Cugat Roger Peguera abandona el seu equip per passar a jugar amb l'equip sènior A del club. La junta directiva del club ha forçat el canvi perquè un dels jugadors que s'entrenen habitualment amb el sènior B pugui fitxar pel sub-23. D'aquesta manera, el sènior A es reforçarà amb 8 fitxes, mentre que el sub-23 s'haurà d'amotllar a un jugador que no s'ha entrenat mai amb l'equip que l'acollirà, que no coneix els sistemes de joc ni els companys./CM.

26.

Divendres, 15 de març de 1996

APUNTS LA VIDA SOCIAL

Sant Cugat acull per primer cop la Festa de l'Arbre organitzada per la Generalitat La plantada d'arbres i les activitats lúdiques es faran demà al matí al torrent de Sant Crist i al passeig Gaudí RAMON LUQUE

• Sant Cugat.— Sant Cugat acull per primera vegada la Festa de l'Arbre, que cada any organitza la direcció general d'Acció Cívica del Departament de Benestar Social de la Generalitat La Festa de l'Arbre que anualment organitza la Generalitat de Catalunya se celebra enguany a Sant Cugat.

Demà, dissabte, des de les 9 del matí fins a les 2 de la tarda tindran lloc la tradicional plantada d'arbres i un seguit d'activitats lúdiques. La plantada es farà a la zona anomenada el torrent de Sant Crist. Aquesta àrea del municipi està situada just enfront del carrer Llaceres, que uneix la carretera de l'Arrabasa amb l'avinguda Torreblanca i el camí d'entrada al Centre Borja. Per tant, correspon al territori de la zona de la Torre Negra, fet que impregna, segons un comunicat de l'Ajuntament, «d'un fort caràcter ecològic local la Festa de l'Arbre d'enguany». Les activitats lúdiques, que per primer cop acompanyaran la plantada d'arbres, es desenvoluparan en una tarima instal·lada al passeig Antoni Gaudí, que comença just darrere del Centre Cultural i comunica amb el carrer Llaceres. Els actes començaran a les 9 del matí amb l'arribada i les inscripcions dels participants.

El grup Pepsicolen serà l'encarregat d'animar la recepció. Tot seguit, s'iniciarà la plantada d'arbres, en la qual participaran uns 2.000 nens vinguts de casals cívics d'arreu de Catalunya i uns 400 de les escoles municipals de Sant Cugat. En total, es plantaran 900 arbres i arbustos de 17 espècies diferents. A 2/4 de 12 del matí, el Centre de Recuperació

en col·laboració amb els departaments de Medi Ambient i Agricultura. Enguany, l'Ajuntament de Sant Cugat també en serà un dels col·laboradors. Aquest any, per primera vegada la festa acollirà, a més de la plantada d'arbres,

un seguit d'activitats lúdiques. És previst que un total de 2.000 nens vinguts de casals cívics d'arreu del país i uns 400 de les escoles municipals participin en la festa. Representants del govern municipal i de la Generalitat assistiran als actes.

Uns 2.400 nens de Sant Cugat i de la resta de Catalunya participaran en la Festa de l'Arbre de demà. Foto: ELS 4 CANTONS. del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca alliberarà una espècie animal a la serra de Collserola. Al mateix temps, i per primera vegada en una Festa de l'Arbre, hi haurà una exhibició de vol d'aus rapinyaires a càrrec del Cim d'Aligues. A 2/4 d'l, les autoritats assistents faran els parlaments. És previst que assisteixin a la festa el conseller de Benestar Social de la Generalitat, Antoni Comas, el conseller de Medi Ambient,

Albert Vilalta, l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, i diferents membres de l'equip de govern municipal.

La celebració d'enguany acabarà amb l'exhibició castellera que realitzaran els Castellers de Santa Coloma i els Castellers de Cornellà i un fi de festa.

Sentit simbòlic i pedagògic La Festa de l'Arbre té un sentit simbòlic i pedagògic al mateix temps. El primer s'expressa mitjançant la fi-

gura de l'arbre, que és un símbol d'arrelament, de protecció i de vida. El pedagògic es manifesta a través de la plantada, que és l'eix central de la festa i que intenta ensenyar els petits a tenir cura del medi ambient. En aquest sentit, l'última edició de la festa va tenir un caire «molt significatiu de conscienciació ciutadana», assegura Agustí Vila, cap del servei de promoció i activitats de la conselleria de Benestar Social. «A causa dels incen-

dis de l'any 94 —diu Vila—, la Generalitat es va plantejar fer un acte de sensibilitat, i per aquest motiu va decidir organitzar quatre festes de l'arbre en punts diferents de Catalunya en comptes de fer-ne una de sola com és habitual.» Vila ha afirmat que el fet d'haver escollit Sant Cugat respon «a una sensibilitat manifestada des de l'Ajuntament amb aquesta festa i al fet que està prop de Barcelona i ben comunicada».

El curs de gestió interrelaciona els col·lectius de gent gran L'alcalde va lliurar els diplomes als alumnes RAMON LUQUE

• Sant Cugat.— El primer curs de gestió per a associacions de gent gran que han organitzat l'Ajuntament i la Fundació La Caixa va finalitzar dijous passat amb l'acte de lliurament de diplomes als alumnes assistents, que va presidir l'alcalde Joan Aymerich. L'alcalde, que va destacar l'acte com a «emotiu», va dir que cl curs «no només ha servit perquè els alumnes aprenguin coses sinó també per relacionar entre ells els col·lectius i associacions de gent gran de tot el municipi i provocar que puguin tirar

e n d a v a n t p r o j e c t e s comuns». A l'acte de lliurament de diplomes també hi van assistir la tinent d'alcalde de Serveis Personals, Àngels Ponsa; la regidora de Sanitat i Serveis Socials, Sílvia Flury; el sociòleg i professor del curs, Pep Martí, i dues representants de la Fundació La Caixa. En el curs hi han participat 28 persones de tots els col·lectius de gent gran del municipi.

Els alumnes hi han après elements de gestió com ara organitzar una assemblea, elaborar un projecte, escriure una memòria o confeccionar uns pressupostos.

L'Ocell Radiant organitza una exposició artística col·lectiva • La Floresta.— El col·lectiu l'Ocell Radiant de la Floresta ha organitzat per primera vegada una exposició artística col·lectiva multidisciplinar. La mostra inclou obres de pintura de Marta Castaner, Xavier Gelpí, Joan Miras i Jordi Traperho; d'escultura de Mariona Mas, Pere Pich, Bibiana Piamonte, Àngels Costa i Jordi Traperho; de ceràmica de Daniel Caselles, Roberta Ferreira i Josep Monguillot; de poesia visual de José Manuel de la Pezuela; de fotografia de Jaume Cendra i de gravat de Bibiana Piamonte. La majoria d'aquests artistes resideixen a la Floresta i Sant Cugat. L'exposició es pot visitar fins al 24 de març als locals de la Unió Recreativa i d'Esports de la Floresta ( U R E F ) .

D'altra banda, l'Ocell Radiant i la UREF, en col·laboració amb l'Ajuntament de Sant Cugat, van organitzar diumenge passat el sisè Cafè Literari. Com és habitual en aquestes reunions, els assistents van presenciar un concert de música clàssica i van llegir poemes. El més destacat de diumenge va ser la inauguració oficial de l'exposició artística col·lectiva, el recital de poemes de Pere Quart i el vídeo que es va passar en memòria de Maria Zambrano. / R.L.

Concert d'Acrílik a Valldoreix B Valldoreix.— El Casal de Cultura de Valldoreix continua aquest cap de setmana les activitats culturals que l'àrea de Serveis Personals de l'Entitat Municipal Descentralitzada ha preparat per aquest mes de març. La propera cita serà demà dissabte. A 2/4 d'11 de la nit, a la sala d'actes del Casal, actuarà el grup de rock Acrílik. El proper divendres, es previst que es realitzi una taula rodona sobre la guerra civil al Vallès organitzada pel Grup de Recerca i Investigació Aqualonga en col·laboració amb l'Entitat Municipal Descentralitzada.

L'encarregat d'exposar el tema i obrir el debat de la taula rodona serà el professor de la Universitat Autònoma de Barcelona Josep Maria Solé i Sabaté. / R.L.

L'Espai Jove munta una «jam session»

L'alcalde va presidir el lliurament de diplomes de participació als alumnes. Foto: XAVIER LARROSA.

• Sant Cugat.— Els aficionats a la música tindran demà l'oportunitat de demostrar les seves qualitats.

L'Espai Jove de la Casa de Cultura munta a partir de les 10 de la nit una jam session. Aquesta activitat consisteix en un espai on tothom qui vulgui té a la seva disposició tres micròfons, dues guitarres elèctriques, un amplificador i altres elements per, de manera, espontània sortir a l'escenari i interpretar algunes cançons. / R.L.

27

APUNTS

ELS 4 CANTONS/Divendres, 15 de març de 1996

LA VIDA SOCIAL

Els Castellers de Sant Cugat reben els primers aplaudiments del públic Valoració positiva del primer assaig al carrer RAMON LUQUE

• Sant Cugat.— Els Castellers de Sant Cugat van fer diumenge passat els primers exercicis amb públic. L'assaig de la colla va tenir lloc al passatge Diputació durant una festa organitzada pels veïns d'aquest carrer. La valoració dels integrants de la colla va ser molt positiva. El públic assistent va aplaudir i animar efusivament els quatre exercicis que van provar els Castellers de Sant Cugat.

Els Castellers de Sant Cugat han sortit al carrer per fer el seu primer assaig públic. La cita va ser diumenge passat al passatge Diputació durant una festa que organitzen anualment els veïns d'aquest carrer. En un acte històric i emotiu, el públic assistent no va parar d'animar i aplaudir la colla. El primer dels quatre exercicis que van realitzar va ser una estructura de quatre de cinc que va finalitzar amb èxit.

Després, els castellers van fer un tres de cinc sense tanta sort, però de seguida van remuntar un dos de quatre. Per acabar l'assaig, la colla va fer un pilar de quatre que va caure en el darrer moment. Tant el president de l'entitat, Pere Vilarasau, com el cap de colla, Xavier Serres, van fer una valoració positiva de l'assaig. La primera actuació de la colla es farà el 30 de juny dins la festa major.

Els santcugatencs van veure per primera vegada la colla en acció. Foto: XAVIER LARROSA. 332OW0OO0OD

Gabinet mèdic quirúrgic

CLÍNICA DENTAL Dr. Carlos R. Rosetti PRÒTESIS FUA Y REMOVIBLE CIRUGÍA - ESTÈTICA

• Cirurgia general sense ingrés

BLANQUEAMIENTO

MÜTUALIDADES

•Cirurgia i medicina estètica Cirurgia

Mútues

Pedagogia-Logopèdia

• DR. FERNÀNDEZ L A Y O S Cirurgia general, aparell digestiu. ASCPreviasa-Sanitas. Av. Torreblanca, 2-B, 2n, A1. Sant Cugat, i r 5 8 9 4 7 0 0

• UNION MUSEBA IBESVICO. Mútua d'accidents de treball núm. 271. Plaça Augusta, 3. Sant Cugat. « 6 7 5 1 0 02 Fax 675 10 0 2

• BEGONA VINALLONGA Pedagogia, logopèdia. Problemes llenguatge i aprenentatge Cl Villa, 5-7,1r 2A Sant Cuga!. « 5 8 9 1 2 15

Consult. Centre Mèdií Rblo. RibataHada, 20 - lr 3a Tel. 674 72 16 Sant Cugat Torno por las tardes

• CENTRE MÈDIC SÀBAT Certificats de conduir i armes. MerJdna interna, laserterapia. Santiago Rusirtol, 2, entoi. 1a. Sant Cugat « 6 7 4 1 5 2 6

Dietètica-Nutrició • MARIA RIUS SOLER Acupuntura, nutrició, dBtètka. Hores convingudes.

Francesc Moragas, 25-27,1r 2a. Sant Cugat « 589 13 0 7 • DRA. M. DOMINGO G A L L A R T Medicina general, dietètica. DWuns, dimecres i dijous, hores convingudes. Endavalada, 21, 1er pis. Sant Cugat. « 674 63 2 9 / 5 6 9 2 9 95 • CENTRE D'OBESITAT I MEDICINA ESTÈTICA Ora. Anna Ft. Cerdà • Dra. Rosario Sagama • Dra. Uum Garcia Consultoris Edifici Torreblanca. Av. Torreblanca, 2-8,2a planta, deso. 8-9.08190 Sant Cugat, « 589 43 57 - 589 43 58

Fisioteràpia • SOFIA R O M A FERRÉ Fisioteràpia. Assistència sanitària Flatc Aslsa C/VHIa, 49. Sant Cugat. « 6 7 4 4 8 7 2

GIMNÀS B U X X 17 «HR/UM faSl. ANTONI, 71 Tel. 5 8 9 5 3 4 8

Centre ginecològic Dr. Cayuela i Font Especialitzat I en tractaments I | de menopausa| i d'esterilitat F. Moragas. 1-3. 3r 2a Sant Cugat Tel. 674 66 11

• GRF-GABINET RECUPERACIÓ FUNCIONAL Fisioteràpia, rehabStacid, aurioulopuntura, massatge terapèutic, poodtogla. Conveni entitats sanNAriss.

PoWInlc Torreblanca. Sant Cugat « 580 01 50

Metge capçalera • J.R. ESQUIROL CAUSSA Capçalera, gerfatrta. ASC, AQRUP. MUT, MFIACT, etc. Av. Torreblanca 2-8,3r 10a.

Sant Cugat

V 589 39 26.

Odontologia • ADEVILL CLÍNICA DENTAL DR. P E D R Ó VILLALVA ADESA Matins i tardes. C/ Francesc Moragas, 23, baixos. Sant Cugat, « 674 01 46 • CENTRE DENTAL I QUIRÚRGIC Av. Catalunya, 21, baixos. Sant Cugat « 5 8 9 0 0 00 F a x 5 8 9 0 3 1 3 • CLÍNICA DENTAL A U T R A N Odontologia general, imptantoiogia, pròtesis, odontopediatria, ortodòncia, mútues.

Av. Torreblanca, 2-8, 2a, 11. Sant Cugat. « 6 7 5 0803 • CLÍNICA DENTAL MAYOR Odontologia en general. Ortodòncia implantologia De diluns adrvendres.de 10 h a 13 h i de 16 h a 20 h. Major, 23-25.1r, 3a. Sant Cugat. « 674 72 4 0 • CLÍNICA O R T O D Ò N C I A O DISFUNCtó TEMPORO-MANDIBULAR Dr. Murilo, 21. Sant Cugat » 589 4 5 8 6 - 6 7 5 2 2 1 2 • DR. C A R L O S ROSSETTI Odontologia nens i adults. Rbla. RibataHada, 20, lr 3a. Sant Cugat « 6 7 4 72 16 • DRA.LUZONDO Clínica dental infantil. Exclusiu nens i ortodòncia Francesc Moragas, S, entresol. Sant Cugat « 6 7 4 0 5 06 • DRA. M. JAUME SAURA * Clínica dental. Dl a dv, 9-13 h i 16-20 h Pg. Sant Magf, 22, baixos. Sant Cugat « 6 7 4 23 35

Oftalmologia • CENTRE DE SALUT OCULAR Oftalmologia. Conveni amb les principals mútues C/ Santa. Maria, 10. Sant Cugat « 5 8 9 5106

« 9 0 9 3 3 1 0 80 Urgent 24 h

OrtodònciaOtorinolaringòleg

• Dr. MONTSERRAT GARRIGA Metge de capçalera Visites a òomtd'i-múiijss.

Major, 36, 2n. Sant Cugat. « 674 00 25

• DR. FERRAN FERRAN VILA Previasa - Assistència sanitària Mediíiac.

Francesc Moragas, 48. entr 2. Sant Cugat t r 675 48 53

Pediatria • JOSEP M. C O R O M I N A S CASARAMONA Pediatria, asma infantil. Hores convingudes Rbla. Ribatallada. 20,1r 3a. Sant Cugat « 6 7 4 7 2 16 • DRA. EUGÈNIA FDEZ.-GOULA PFAFF. Pediatria. Sanitas, Caja Salud, Agrup. MUT MEDIFIAT Av. Catalunya, 22,1r ta. Sant C u g a t « 589 31 13 • PILAR CANOSA ÚBEDA Pediatria - Medicina adolescent Av. Torreblanca, 2 - 8, 3r pis. Sant Cugat « 674 57 98 - 589 35 48 • DflA. ANNA PUJIBERTI CALDES Pediatria. Vitalicio Salut Mapfre. Endavallada 21,1 er pis. Sant Cugat. « 5 8 9 29 9 5 - 6 7 5 4 7 99

Podologia • J O S E P M. FREIXEDES Malalties del peu, ortesis, plantttos ortopèdques, papibmes, cirurgia del peu. Hores a convenir. c/ Ricart, 48, baixos, 08004 Barcelona. « 3 2 5 41 7 5 - 9 0 8 6 9 1 1 2 6

• DRA. PALERM Psicologia Ansietat, depresió, dificultats de relació, trastorns a l'adolescència, psicoteràpia. Hores convingudes. Francesc Moragas, 25-27, 2n 1 a. Sant Cugat. « 6 7 4 36 53 - 4 1 8 4 8 4 8

Dra. M. Àngela Font Pons Dra.M. Neus Benito Bujosa

Pulmó i cor • Dr. J O A N VALLDEPERAS COMBAS Pulmó i oor. Major, 36, 2n. Sant Cugat. w 674 00 25

Av Torreblanca 2-B • 3r A despatx 7 Tel. 589 11 27 • 727 39 98 St. Cugat

Tocoginecologia-Obstetrícia • Dr. JUAN JOSÉ GÓMEZ CABEZA Obstetrícia i ginecologia. Hores convingudes. Francesc Moragas, 25-27, 1r 2a.

Sant Cugat.« 589 13 0 7

CENTRE DE REHABILITACIÓ FUNCIONAL

SUSANA NIC0LETTI

• Dra. MILÀ MARTÍNEZ M E D I N A Obstetrícia i ginecologia.

Hores convingudes.

Francesc Moragas, 25-27,1 r 2a Sant Cugat « 589 13 07 • DR. JESÚS FERNÀNDEZ BAIZAN Tocoginecotogia. Hores convingudes Av. Catalunya. 21, 4rt 1a. Sant Cugat « 589 48 08. Particular 6 7 4 74 09

C/ Sant Antoni, 74 Tel. 674 74 37

• DR. ENRIQUE C A Y U E L A F O N T Ginecòleg, obstetrícia-ecografia, esterilitat, menopausa, revisions. Francesc Moragas 1-3,3r 2a. Sant Cugat « 674 66 11 Fax 589 11 45 • DR. ANTONI P E S A R R O D O N A Ginecologia i obstetrícia ASC. Meditec Av. Torreblanca, 8,3r 8. Sant Cugat « 5 8 9 1 9 66

Institut Psico-Mèdic Sant Cugat

Psicologia • C E N T R E DE PSICOLOGIA CLÍNICA Trastorns d'aprenentatge i de la parla Nens, adolescents i adults. Av. Catalunya 21, 3r 1 a. Sant Cugat. « 6 7 4 3 6 73 • CARMELA CASTILLO Psicologia, problemes d'aprenentatge.

Villa, 5-7,1r 2a. Sant Cugat.

«5891215 • CENTRE PSICOTERÀPIA DEL VALLÈS Psicologia, psiquiatria, logopèdia. Placa Dr. Galtes, 5, 2n, 3a. Sant Cugat. « 5 8 9 40 51 • M. A N T Ò N I A E D U A R D O C A R DONA Psicologia clínica. Rbla. Can Mora. 1. Sant Cugat « 589 43 44 - 430 96 25

Traumatologia • DR. JOAN CASANOVA SALLARES Traumatologia, ortopèdia. ASC, Previasa, Medytec Av. Torreblanca, 2-6,2a-10. Sant Cugat « 5 8 9 18 8 8 • M L . GOZZI DE LA TOUR R O Y O Traumatologia. Columna i esquena Av. Torreblanca, 2-8. Poüdinic. Sant Cugat

Servei de Psicologia Clínica i Psiquiàtrica Servei d'orientació i Tractament de les addiccions Unitat de T a b a q u i s m e

« 675 57 56 • J O S E P DOMINGO PECH Traumatologia, ortopèdia. Assistència sanitària. Previasa, Medytec. Policlinic Torreblanca, 2-B, 2a-10. Sant Cugat. « 589 18 88 • DR. FERMIN A R A M B U R O Cirurgia ü'iopcxlice li aumatológica. Hores convingudes. C/ Grona 21, 1r 3a. Sant Cugat.« 674 43 4 6 - 5 8 9 05 34

Edifici TORRE BIANCA Av. Torre Blanca, 2 - 8, 3r B 0 8 1 9 0 Sant Cugat del Vallès (Barcelona)

Tel. 589 3 7 8 7 F - a x 5 8 ° 3 5 18

APUNTS

28

ELS 4 CANTONS / Divendres, 15 de març de 1996

LA VIDA SOCIAL

«My generation» manté viu l'esperit del cinema que va marcar una època

El Centro Popular Andaluz prepara el tradicional «Potaje Pepito»

Els amants dels films musicals dels 70 fan memòria a l'Espai Jove RAMON LUQUE

• Sant Cugat.— El cicle de cinema musical My generation repassa els dimecres, a les 9 de la nit a l'Espai Jove, els principals títols que van marcar tota una època d'aquest gènere. Joves i no tan joves recorden Jesuschrist Superstar, The Doors, Quadrophenia, The Wall o La taronja mecànica són alguns del títols de pel·lícules que inclou el cicle de cinema musical My generation que té lloc cada dimecres a les 9 de la nit a l'Espai Jove de la Casa de Cultura.

Marcos Serra, promotor del cicle, explica que la idea va sorgir com «un intent d'acostar a la gent films que van ser importants perquè van marcar una època, i que sobretot els joves d'ara no es poden perdre». El cicle, que ja ha arribat a la meitat, consta de 10 pel·lícules.

Cada dimecres l'Espai Jove aplega un grup de persones,

• Sant Cugat.— El Centro Popular Andaluz de Sant Cugat celebra demà dissabte una nova edició del tradicional Potaje Pepito. Els socis es reuniran al migdia a la sala d'actes de l'entitat per menjar el potaje, un dels plats més típics de la cuina tradicional andalusa. La curiosa denominació de «Pepito» respon al fet que aquest dinar de germanor entre els socis es fa sempre pels volts del dia 19 de març, onomàstica de Sant Josep.

D'aquesta manera, el Centro Popular Andaluz ret també homenatge a tots els pares que celebren el seu dia per Sant Josep. Durant la celebració, els socis de l'entitat escolliran la padrina i les dames d'honor del Centro Popular Andaluz. La jornada s'acabarà amb una festa flamenca, amb balls i músiques tradicionals andalusos. / R.L.

amb nostàlgia la dècada dels 70 i principi dels 80, quan les sales de cinema s'omplien per veure en imatges la història de llegendaris grups com The Doors, Pink Floyd o Sex Pistols. Marcos Serra ha estat el promotor d'aquesta idea, acollida amb èxit.

joves i no tan joves, que intenten mantenir viu l'esperit d'èpoques passades. Malgrat l'atractiu del cicle, l'afluència de públic que va a veure les projeccions dels dimecres no ha arribat, de moment, a les previsions inicials. «Tenint en compte l'assistència normal a les projeccions de pel·lícules de l'Espai Jove, podem dir que l'afluència és bona, tot i que s'esperava més. El problema és que, com que es fan els dimecres, hi ha dies que coincideix amb partits de futbol televisats, que fan més difícil arrossegar la gent», afirma Marcos Serra.

Un altre obstacle, segons

l'organitzador, és «la pèrdua del moviment juvenil que hi ha actualment, que fins i tot ha provocat un estancament del mercat de pel·lícules d'aquest tipus». «Ara —afegeix— no hi ha l'esperit d'altres èpoques, perquè la relació entre moviments juvenils i música s'ha perdut una mica. El fenomen de les òperes rock, grups que plasmaven la filosofia de descobrir Amèrica o la moguda mod anglesa ja no existeixen.»

The Wall, La taronja mecànica, The Great R&R Swindle, Absolute Beginners i ClerL· són els títols que encara s'han de projectar dins d'aquest cicle.

C I C L E D » = C I I M a H I V I A xwnri·itKkaHKucahMMnMiMLaau CASA DE

CULTURA

"

" '

Cartell anunciador del cicle. Foto: FRANCESC VAN CAMPEN.

RESTAURANT

f PARADA í FONDAIt

La Nansa

ON

| Fregidoria-Marisqueria

Vingui a provar els nostres menús PRIMER, SEGON PLAT i POSTRES 950 + CAFÈ 990 PTA

JA RE

R a m b l a C a n M o r a , s/n 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Crta. Sabadell, 47-08191 Rubí Telèfons 69 11 52

«Restaurant DEL GAIA»

*4

BELLATERRA

RESTAURANT CAN EDO

queò,xm

692 24 24

Carn a la brasa i calçots

CERDANYOLA DEL VALLÈS

XERCAVINS

O r a Cerdanyola. 9. Sant Cugat,

580 31 29

Braseria, rostit, banquet

RESTAURANT CAN OLIVÉ

Av. Horda maia 122

580883JL

Cuina de mercat

REST. ELVTEJO ROBLE

q A t a m i r a , 36

691 7355__PTOj_mansc

LAFLQRESTA

REST. RANCHO EL PASO

q Pas Estao», 15

674 38 03

Cuina catalana, banquets

Tancat diürn, nit i dil. no festius

MIRASOL

MASJANER

O Guadalajara, 14

6742315

Cuina variada

Tancat dimecres tarda

LAPONOEROSA

q V i q ó n a . 18-20

58925 7 1

Braseria

6991152

Paelles, marisc, freojd.

Tancat dimarts nit i dimecres

q Gualta, 20 - Els Avets

699 55 58

Menú, degustadó

Tancat diumenge

ELfORTALET

PldelPr.Guaidiet, 14

588 5 4 6 8

Pizzeria, cuina catalana

Tancat dumenge-dluns tarda-nü.

q Xercavins, 8

588 42 61

Menú, carta i degustació

Tancat rjstabtes axcaote reserves

589 5 0 1 1

Frankhjrts

Obert tols els d e s

Camí can Ametller, sjn

674 91 51

Cuina mercat

Espedaützat en bacalà

CHEZPrUJPPE

Placa Pep Ventura, 5

674 9 4 8 4

Cuina francesa/menú diari Tancat diss. migdia i dium.

CANTMA EL MÈXIC ANO

C/Endavatote, 10

5891825

Cuina i musica autentica

LA GRANJA

q St. Antanl·placa Barcelona

675 52 46

Cuina casolana

SMPPER'S

q Enric Granados, 7

6753141

BOKATAS

Placa Hospital, 35-37

589 19 72

Entrepans especials

GRANJA BAR EL MONESTIR

Placa Augusta, 2

589 5 4 9 2

Esmorzars/tapes casolanes Obert de 8 a 10 nit

_

. _

LAPALTA CAN AMETLLER

C / Xercavins, 8 Tel. 6 9 9 0 5 6 0 • 5 8 8 4 2 8 1 0 8 1 9 1 R U B Í (Barcelona) 44022/000000

RESTAURANT CAN

Ora. Sabadell, 47

RESTAURANT DEL GALL SANT CUGAT DEL VALLÈS

r p \ BARATA

Oro. de Rubí a Sabadell km 15,200 Tel. 697 06 52

VALLDOREIX

Obert tota la setmana

MACXJH

LA NANSA

CUINA DE MERCAT ESPEC EN BACALLÀ

_.

™ ™ , ~ J e l . 589 26 97

Dqous tancat excepte festius

Can Mora, 24

SANT CUGAT DEL VALLÈS

_ Braseria Diumenge I tast obert a parar 18h

RESTAURANT CA L'ÀVIA

q Sant Antoni, 13

674 05 85

Cuina catalan/intemac.

Servei de bar

q Eles Rogent 14

58? 38 23

Mexicà-menú cajaJJL ._

Obert al migdia

BAR REST. EL MOLÍ

Placa Pep Ventura, 3

5891740

Menú diari i prod. ibèric

CAN BARATA

Ora. Rubí a Sabadell, km 15.200

697 06 52

Cargol llauna/arròs negre

LACARBONERIA

q Vila, 8

6751451

Tapes casolanes, torrades

LA CANTONADA

Placa Monestir, 1

584 2 3 3 2

Creps, amanides, menús

EL TAST

C/Aiora Sala.9

5891502

Marisc, menú, cuina merc. Repartir a partir de les 12 h

REST. PANXACONTENTA

Po. Olabarria, 68

589 06 07

Cuina de mercat

PARADA I FONDA

Rbla. Can Mora, sm

589 26 97

Cuina catalana

Düluns vespre tancat

BRASERIA LA BOLERA

ç ; Baixada de rAba, 20

674 16 75

La nostra esp. és qualit.

Tancat riumenges nit

BAR RESTAURANT EL MESÓN

Placa Octavia. 5

674 10 47

Braseria i cuina de merc.

BRASERIA DEL MERCAT VELL

Placa Pere San. 6

589 52 40

Calçotada

Obert tot el die

LA PASTA B O X A

C/AüonsSala. 24

6751503

Pizzeria, creperia

Tancat dluns

TY-BJHAN

q Indústria. 27

6 7 5 1 4 02

Creperia bretona

Menú de dknarts a d|ous

MINK30LF BARMGSC

q Santa Engràcia. 15

589 29 71

Carn a la brasa, tapes

CAPITANCOOK

PI.UuisMUlet, 1

589 61 61

Cuina colonial

Obert tots a b dies

SQUASH

q Sant Jordi, 33-35

58914 96

Cafeteria, pizzes, menú

Pasta fresca

CASWET

Camí Can Ganxet, 47

589 50 83

Menú diari i entrepans

Obert tota la setmana

FILMOTECA

Ay. Torreblanca, 2-8, local 4

675 36 54

Menú diari

Karaoka

Rambla M. Jacint Verdaguer, 185

6741141

Dies festius bufet liure

6750086

Xai, entrecot a la brasa

RESTAURANT MAS ROIG

..Pa^^.f^ 4

PI. O c M i , 5. W . 67418 (7/689 27 02

mexicana. Tancat dlluns

MESOMENYS

RESTAURANT VALL D'OR

10 JRmm Tota una tradició

Obert cada dia

—LA 5QA&EQIA DEL MEBCAT VELL

Obert tot el dia

Tancat diumenge njt

PI. Pere San, 6 - Tel. 589 52 40 08190 SANT CUGAT ~ m ~ ™ ™ H o r a f i de 7 a 24 h

I

G A FE G I N3^

liiividd de l'Alta 20 Tel 674 16 1b 0 8 l 9 0 S t Cugat del Vallès

RESTAURANT P1ZZERIA

PANXACONTENTA Passeig Olabarria, 69 • Sani Cugat

T e l . 5 8 9 <H» 0 7

«

VINGUI A CONÈIXER ELS NOSTRES SUGGERIMENTS CADA SETMANA

.i(l(|uii:i

i ,!l(

ELS 4 CANTONS / Divendres, 15 de març de 1996

29

APUNTS

L A R A D I O G R A F I kmMira-sol Club de Futbol

Equip actual, en el camp municipal d'esports on juguen habitualment. A sota, fotos commemoratives del vintè aniversari de la inauguració del camp de l'entitat. A l'esquerra, jugadors que al llarg de la història han format part del Club, i a la dreta, amb corbata, Esteve Argemí, fundador de l'entitat, en un acte d'homenatge. Fotos: ARXIU MIRA-SOL CLUB DE FUTBOL. El Mira-sol Club de Futbol té gairebé 50 anys d'història. A m b el temps el Club ha tingut dues etapes, separades per l'any 1971. E n la primera l'entitat va tenir camp propi, fins que es va traslladar al municipal de Sant Cugat. Els joves que van fundar el Club encara hi són i actualment s'hi han incorporat el seus fills. Viuen el futbol per afició i per tradició familiar; es troben cada diumenge i periòdicament fan trobades per passar-ho bé. U n a forma no tan competitiva de fer esport.

El futbol com a tradició familiar Fundat al 1951, el club va tenir camp propi fins al 1971, en què va passar a jugar al camp municipal d'esports FRANCESC CARBÓ

• Viuen el futbol autènticament per vocació. El senten com una tradició familiar i mantenen l'equip per passar-ho bé i, si poden, guanyar. El Mira-sol Club de Futbol es va fundar al 1951 gràcies a l'empenta de l'Esteve Argemí, autèntic mecenes que va invertir hores i diners en la seva afició futbolista i al seu barri de Mira-sol. Argemí des del 1951 fins al 1971 va crear una entitat que la finançava

ell personalment. Va engrescar una colla d'estiuejants d'aquest districte santcugatenc per tal de crear un equip que, segons Manuel Jarque, un dels actuals dirigents i animadors de l'entitat, «donés un aire als que venien a passar l'estiu a Mira-sol». Amb el temps també es van crear seccions d'hoquei sobre patins, bàsquet i handbol, si bé no van aconseguir la importància i la dimensió del futbol.

Des del 1951 fins al 1955

el camp propi era al Club Júnior, que aleshores estava a la Diagonal barcelonina.

Bàsicament l'equip el formaven amants del futbol, encara que alguns jugadors havien estat en altres equips i ja tenien el cuquet a dins de feia anys. La majoria tenien entre 20 i 22 anys. Inicialment es van equipar amb samarreta vermella i pantalons blancs, si bé amb el temps el que era el segon vestit, pantalons negres i samarreta blanca, es va con-

vertir en el primer. En l'escut del Club hi ha seguit havent-hi, però, el color vermell amb lletres daurades.

Camp nou Al 1955 Argemí construeix a la finca de Can Majó, situada al passeig de l'Habana de Mira-sol, un camp de futbol reglamentari amb vestuaris i un local social.

Durant 16 anys aquest era el lloc de trobada de jugadors i socis a l'estiu, mentre que a l'hivern es trobaven

al Bar Marcel del carrer Santaló de la ciutat comtal. Allà tenien un petit local on els estiuejants mira-solencs es reunien d'octubre a juny. En aquest camp hi jugaven cada setmana fins al 1971, en què per motius econòmics va desaparèixer. El Club, que fins aleshores no havia pagat quotes ni s'havia plantejat el seu finançament, ha de constituir-se com a entitat i preveure uns ingressos, com també una estructura de funcionament, que assu-

meix Manuel Jarque. A la seva casa de Mira-sol es crearia un petit local de reunió i arxiu del Club. Encara s'hi troben avui i de forma ordenada i evolutiva; hi ha un veritable recull històric de l'entitat. Durant mitja temporada, la del 1971-72, es va estar voltant per diferents camps fins que el Club Esportiu Sant Cugat li va cedir unes hores la utilització del camp de futbol de titularitat municipal. Des d'aleshores, quinzenalment, els diumenges juguen de 8 a 10 del matí. Són uns 25 jugadors que paguen una quota de 30.000 pessetes, diners; cuie han de servir per finançar els àrbitres i l'imprescindible per tal de marcar i condicionar el camp.

Com diu Manuel Jarque, «som un equip peculiar i diferent, tenim una forta tradició familiar i jugant a futbol fem pinya i ens ho passem bé».

30

APUNTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 15 de març de 1996

L A R A D I O G R A F I A ! Mira-sol Club de Futbol

Instal·lacions del camp que hi havia al passeig de l'Havana de Mira-sol. Equip que les va inaugurar el 1955. Jugadors que el mateix any es van enfrontar al Barca amateur a les Corts.

Veterans que la temporada 1962-63 van quedar campions de Catalunya. Paellada de l'equip a Mira-sol, on hi ha, última foto, el museu actual de l'entitat. Fotos: ARXIU MCdF.

Tenir l'honor d'haver guanyat el Barca amateur FC.

• El primer equip d'aficionats es va constituir el 1951, any de la fundació d'aquesta entitat santcugatenca. L'any següent es va crear el segon: un grup de juvenils que van durar dues temporades. És a partir del 1955 que ja al camp propi es constitueix un veritable equip de qualitat, que la temporada 1956-57 va jugar a segona regional.

Per motius de tipus econòmic i competitius no es va

d o n a r més projecció a aquest equip, però sí que continuïtat. Dos anys abans, els jugadors, en un partit amistós, van guanyar al camp de les Corts, el dia de Nadal de 1955, l'equip amateur del Futbol Club Barcelona, una fita que dos jugadors veterans com són Manuel Jarque i Jordi Pla recorden com a memorable.

A partir de 1962-63, l'entitat té dos veritables equips: el de més joves, de 20 a 22

anys, que ja s'havia anat consolidant a partir de juvenils, i el de veterans, que voltaven els trenta anys. En aquesta tempotada, aquest equip va aconseguir el títol de campió de Catalunya en la seva categoria. Cada diumenge a la tarda, a les 6, al camp del carrer Havana es feien partits, i hi havia un veritable caliu de dedicació, de suport familiar i de barri entre els aficionats i jugadors.

Un i altre equip jugaven

amb adversaris com el Sabadell, el Sant Cugat, el Júpiter, l'Espanyol i el mateix Barca. Per la festa major sempre feien el tradicional partit, i recorden com el 1951 per primera i única vegada se'n va fer un de solters contra casats. El primer equip pertanyia a la federació catalana, mentre que els veterans s'inscrivien en altres campionats.

Amb la desaparició del camp propi, l'equip més jove

no té continuïtat, i el de veterans no vol desaparèixer, ja que per a ells el futbol és una afició i el manteniment d'un caliu. Inicialment pertanyen a Educación i Descanso i en l'actualitat participen en la lliga que organitza l'Agrupació de Clubs de Futbol Aficionat.

Fruit d'aquesta continuïtat, han viatjat per jugar partits amistosos a Llívia, Jaca, Pamplona, Lleida i Xerta.

«Es tracta de viatjar de for-

ma familiar, jugar un partit i fer turisme amicalment», ha comentat Manuel Jarque.

Actualment a l'equip hi ha equilibri de gent veterana i de jove que segueix el camí dels pares. Un camí que esperen poder celebrar amb el cinquantenari de la construcció del camp de futbol.

Els 25 anys, al 1980, els van commemorar reunint tots els que havien passat pel club i fent un autèntic sopar de germanor.

31

APUNTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 15 de març de 1996

LA VIDA SOCIAL Oberta la inscripció per a la trobada de poetes de l'Ateneu

EL PERSONATGE

ne N'Diaye Halassane loc ideal per passar la tarda fent deures o planejant el cap de setmana, o prendre una El bar Baobab és un lloc tint lalapròxima tassa de cafè tot discutint pròximasortida. sortida.Un Unlloc lloctranquil tranquili ipopular populargràcies gràciesaalalasimpatia simpatiad'i d'Halassane amb el tracte que trobo aquí, entre la gent del poble. Haig de dir que algun cop m'he trobat amb gent que em mira com si fos diferent, gent que ha entrat al meu local i ha marxat sense dir res, només en veure que jo era a la barra. Gent que vas pel carrer i et mira amb por. I això fa mal... Un dia vaig acostar-me a una senyora per demanar-li una adreça i la dona quasi surt corrent de por mentre el marit em mirava com si jo fos un perill públic. Però això és un cas extrem i normalment mai no passa. Tinc molt bons amics a Sant Cugat, gent que m'aprecia, sobretot entre el jovent del poble i la gent gran. Crec que els problemas racistes van molt directament relacionats amb el grau de cultura del lloc on vas. Com més cultura, menys racisme.

Aquí m'han acollit sempre molt bé.»

MONTSE SANT

• Sant Cugat.— Es confessa «emigrant per amor», ja que va arribar a Sant Cugat per seguir la seva companya catalana, que va conèixer a Guinea i de la qual es va enamorar mentre ella feia la seva tesi. Fa deu anys que va arribar des de molt lluny a la ciutat, i en aquest temps s'ha transformat en un dels personatges més coneguts del poble. El seu bar és un dels més freqüentats per la joventut i diu que se sent ben acollit i envoltat de bons amics.

—Et consideres un personatge popular al poble?

—«Segons el que vulguis dir. El que sí sé segur és que tinc molt bons amics i que molta gent em coneix i em saluda. Molta més gent que no pas la que em saluda quan estic al meu poble natal de Conakry. De vegades m'han passat casos molt curiosos, com una vegada que estava a l'aeroport de Brussel·les esperant l'avió per anar cap a Guinea i uns nois que jo no vaig reconèixer em miraven. Al final, es van acostar i em van preguntar: 'No ets l'Halassane de Sant Cugat?' 'Sí...' 'És que nosaltres també som de Sant Cugat, i ens ha semblat que eres tu...'»

—Dius que tu ets un emigrant per amor... Què vols dir?

—«És un dir. Vaig conèixer la meva companya a Guinea. Ella és antropòloga i hi feia la seva tesi doctoral.

Ella em va animar a venir a provar sort aquí. Deia que si ens en sortíem el nivell de vida és molt diferent, i vaig venir amb ella. Vam decidir que podíem provar de viure aquí i veure com ens en sortíem. D'això fa deu anys i ara com ara encara provem. Ara, haig de confessar que, quan a l'estiu vaig de vacances a veure la meva família, al cap d'un mes ja sento la nostàlgia del Monestir i de Sant Cugat.»

—Tu ets guineà i pertanys a l'ètnia yo/a. El fet de venir de tan lluny i de ser d'una

Halassane és santcugatenc d'adopció. Foto: JA. MULA.

«Vull una vida millor» —Nom: Halassane N'Diaye.

—Lloc de naixement: Conakry, a la Guinea francesa.

—Data de naixement: 26 juliol 1957.

—Estat civil: Solter, però viu amb la seva companya.

—Professió: «Enginyer agrònom.»

—Aficions: «Llegir llibres tècnics i l'esètnia tan diferent, et comporta problemes amb la gent de Sant Cugat?

—«De veritat que he no-

port, sobretot el bàsquet.»

—Un llibre: «Tots els relacionats amb la meva professió i les novel·les policíaques.»

—Una pel·lícula: «No m'agrada el cinema i no veig pel·lícules.»

—Una música: «La de Bob Marley.»

—Màxima aspiració: «Poder treballar menys i guanyar més.»

tat pocs problemes de racisme. No vull dir que cap, però la majoria de la gent d'aquí són poc racistes, en-

cara que no tothom és igual.

Sé els problemes que tenen els emigrants africans al Maresme, i no té res a veure

—Tu has fet l'esforç de conèixer el nostre idioma.

—«Sí. Crec que és normal. Si vius en un lloc, has de conèixer el seu idioma.

Sempre m'ha agradat aprendre idiomes. Al meu país, com aquí, som bilingües.

Des de petits aprenem el francès i l'idioma de la nostra ètnia. A Conakry els yo/a som una minoria. La majoria de la nostra ètnia s'estén cap a la frontera amb el Senegal, i per seguir els estudis necessitem dominar bé el francès. Quan jo vaig arribar a Sant Cugat i mentre no tenia feina vaig apuntar-me a un curs de català per a emigrants que es feia a la Casa de Cultura. Vaig aprendre abans el català que el castellà. No va ser gens difícil aprendre el català. Trobo que hi ha moltes paraules que s'assemblen al francès.

De bon principi, la gent, en veure que jo era estranger, tenia el costum de parlar-me en castellà, i jo no els entenia i els contestava en català, i quedaven tots parats. No és freqüent que s'aprengui a parlar abans el català que el castellà.»

• Sant Cugat.— L'Ateneu Santcugatenc ha obert el termini d'inscripció per participar en la cinquena trobada de poetes que organitza aquesta entitat. El certamen se celebra amb motiu de la diada de Sant Jordi i és obert a tothom que hi vulgui participar. Els interessats hauran d'enviar dos poemes d'un màxim de trenta versos, lliure o rimats, sobre el tema que vulguin. Les obres poden ser escrites tant en català com en castellà i s'hauran de presentar per duplicat abans del 16 d'abril a la seu social de l'Ateneu Santcugatenc —situada a la plaça Pep Ventura 1— o a la Casa de Cultura de Sant Cugat. El dia 5 de maig, durant la Festa Poeticomusical que organitza l'entitat, un rapsode llegirà els poemes i es lliuraran uns diplomes a tots els participants. En la passada edició d'aquesta Trobada de Poetes, van participar-hi una vintena de persones. D'altra banda, l'Ateneu Sancugatenc farà demà, a la seu de l'entitat, l'assemblea i el dinar anual de socis. Durant l'assemblea, es posaran a aprovació l'acta de la sessió anterior i l'estat de comptes, i s'informarà els socis sobre les activitats previstes per tot l'any 96, que coincideix amb la celebració del quarantè aniversari de l'Ateneu Santcugatenc. / R.L.

Komtú munta casals de Setmana Santa I Sant Cugat.— L'Agrupació de Monitors Komtú de Sant Cugat ha preparat uns casals infantils de Setmana Santa, que se celebraran de PI al 4 d'abril a l'escola pública Pla i Farreras. Els casals s'adrecen a nens de 3 a 12 anys. El preu per participar-hi en règim de jornada completa, que inclou el dinar, és de 9.500 pessetes, mentre que el de mitja jornada costa 5.000. Durant els casals, és previst que s'organitzin activitats de tallers, excursions, jocs esportius, racons i jocs. Les inscripcions es podran fer del 26 al 29 de març de 9 a 10 del matí i de 5 a 7 de la tarda a la biblioteca de l'escola pública Pla i Farreras. /R.L.

nent programa per primer cop a( L'Ajuntament activitats tes per a joves al casal de Mira-S( específiques Mira-sol RAMON LUQUE

H Mira-sol.— L'àrea de Serveis Personals de l'Ajuntament, en col·laboració amb l'associació Madeac i el Club del Joc A Sak, ha organitzat una àmplia programació juvenil al casal cultural de Mira-sol que s'allargarà fins a l'estiu. Música, cinema, jocs i tallers són la base de les activitats que s'hi duran a terme. El programa va ser presentat per l'Ajuntament als membres del Consell de Districte de Mira-sol, que l'han acollit amb satisfacció. Després

que l'Ajuntament va desestimar el projecte de crear un espai jove al casal, ara els veïns han valorat positivament la nova proposta.

Josep Maria Àngel, president de l'Associació de Veïns de Sant Joan i membre del Consell de Districte, va ser un dels que van demanar amb més insistència la creació de l'espai jove.

«L'opinió sobre el programa d'activitats —diu Àngel— és positiva. No és l'espai jove, però és bastant semblant, la qual cosa significa que han sabut rectificar positiva-

ment. Ara el que cal és arrencar i esperar que hi hagi un grup de joves que d'alguna manera facin també seu el casal». Àngels Ponsa, tinent d'alcalde de Serveis Personals, opina que hi ha una diferència respecte a l'espai jove «perquè no existeix un espai estable sinó que tota la infraestructura del casal és compartida i es tracta d'activitats no diàries». Ponsa ha manifestat que ara «toca opinar als joves i per aquest motiu hem elaborat unes enquestes en què seran ells els que diran

la seva i planificaran, en certa manera, allò que els agradaria fer». A més de les enquestes, tota la programació elaborada serà enviada per correu a tots els joves de Mira-sol. Entre els fets més destacats hi ha la creació d'un punt d'informació juvenil que estarà obert tots els divendres de 2/4 de 7 de la tarda a 2/4 de 10 de la nit i on es podrà, entre altres coses, tramitar carnets juvenils o disposar de la informació de la secretaria general de Joventut de la Generalitat. També hi haurà

una biblioteca i aula d'estudis, un espai de jocs de taula, un curset d'iniciació als jocs de rol, un curset de «com buscar feina a l'estiu» i un taller de jocs malabars i tècniques de circ.

A més, es faran concerts i projeccions de pel·lícules, en format videocinema, entre les quals destaquen alguns títols com Forrest Gump o Pulp Fiction. Els interessats poden rebre tota la informació al casal cultural de Mira-sol els dies laborables de 5 a 8 de la tarda o trucant al 589 20 18.

Curs d'esperanto amb lituans H Sant Cugat.— Dos professors de Lituània seran els encarregats d'impartir el curs d'esperanto que s'iniciarà el 25 de març a la Casa de Cultura organitzat pel Grup d'Esperanto Josep Anglès de Sant Cugat. El curs d'aquesta llengua internacional es desenvoluparà en horari de dilluns i dimecres de 8 del vespre a 10 de la w\t. tíAs que V\i estiguin interessats poden formalitzar la inscripció o rebre més informació a la Casa de Cultura de Sant Cugat de dilluns a divendres de 10 del matí a 1 del migdia i de 6 de la tarda a 9 de la nit. També ho poden fer trucant als telèfons 674 61 80 o 589 13 82. / R.L.

APUIYTS

32 LA VIDA SOCIAL

ELS ENTRETENIMENTS

Montserrat Rumbau assumeix la presidència d'Amics de la Unesco L'entitat avança les eleccions per incorporar gent nova a la junta RAMON LUQUE

H Sant Cugat.— L'Associació d'Amics de la Unesco Valldoreix-Sant Cugat va escollir nova junta directiva dissabte passat. La novetat més destacada és que Montserrat Rumbau assumeix la presidència de l'entitat, Montserrat Rumbau és des de dissabte passat la nova presidenta de l'associació Amics de la Unesco Valldoreix-Sant Cugat. La nova junta directiva de l'entitat, la completen Josep Sanuy com a vicepresident, Anna Domènech com a secretària, Anna Ayuso com a tresorera i Sara Bertran, Miquel Carbonell i Teresa Llobet com a vocals. Segons han anunciat, la nova junta té la voluntat de «continuar treballant per tal de promocionar els objectius de la Unesco en els àmbits de la cultura, l'educació i la preservació del patrimoni arquitectònic; buscant sempre una estreta vinculació amb la nostra ciutat». En aquest sentit, Montserrat Rumbau assegura que la política de

ELS 4 CANTONS / Divendres, 15 de març de 1996

substituint en el càrrec Domènech Miquel, que va renunciar a la reelecció per motius «personals i professionals». Amics de la Unesco va decidir avançar les eleccions per ampliar la junta directiva i incorporar persones noves en el comandament de l'entitat.

Montserrat Rumbau la nova junta «serà continuista, amb la diferència que, com que hi ha més gent integrada, hi haurà més pro-

postes i iniciatives. Serà una junta oberta i participativa on treballarà tothom». El fet d'ampliar els membres de la junta i incorporar-hi cares noves és el que ha provocat l'avançament de les eleccions un any abans que acabés el mandat presidit per Domènech Miquel. La nova presidenta ha afirmat que des que es va constituir l'anterior junta, ara fa tres anys, «anava una mica mica coixa perquè tan bon punt va començar a funcionar van deixar el càrrec dues persones. Era una ximpleria anar així quan es podien avançar les eleccions i fer nova junta». L'expresident Domènech Miquel no es va presentar a la reelecció per motius «personals i professionals».

ENCREUATS Horitzontals: 1.- Distingit, singular. 2 . - Individu d'un poble nòrdic que el segle X conquerí Normandia. Monarca.

3.-Onades. Paner de fondària major que l'amplària i més ample de la boca que del cul, trabucat. Cinquanta romans. 4 . - Sigla del sud. Ornament que es col·loca sobr els llits de gran luxe formant sostre.

Ferro.

5 . - Dona de Turquia. Nom d'home. 6.- Causa. Eructe. Porció d'una línia corba. 7.- Donar figura d'arc a alguna cosa. Començament. 8.- Rot mut. Anar de pressa cap a fer una cosa.

L'oest. 9 . - L'est. Fa l'àpat del migdia. Cobertes membranoses tenuissimes. 10.- Bloc d'argila endurit al sol o al foc que és emprat per a fer parets. Acumula.

Verticals: 1.- Ensinistrarem.

2 . - Ganes de dormir. Petita obertura feta en una peça de roba per la qual es fan passar els botons, al revés. Preposició. 3. Els qui fabriquen o venen cordes, al revés. Nota musical. 4 . Nom d'home, al revés. Aquí.

5 . - Article femení d'úspersonal. Sarró gran on es guarda la sal que es dóna al bestiar. 6.Un senyor que ha perdut tot

1

2

3

4

realitzen les excursions i desplaçaments.

Més tard també ell es va fer soci. Segons va dir, el nomenament va ser «inesperat», però ajuda a contrarestar «els comentaris que han intentat desestabilitzar la convivència cultural a Catalunya». / R.L.

10 11

5 6 7 8 9 10 l'or, de baix a dalt. Sigla de l'oest.

Manoll de flors.

7.- Amenaçar amb amenaça per corregir. La vocal que ens permet d'escriure en català. 8.- Litre. Ventet suau i agradable.

Fills dels fills. 9 . - El de sant Martí només surt quan plou i fa sol i les bruixes se pentinen.

Llúceres. 10.- Infusió. Distància entre els extrems dels dits polze i índex formant angle rec-

te, la qual serveix de mida. Nota musical. 1 1 . - Que no fa gens de soroll.

'9*W -'01 "SRI ""KI 3 -'6 O ^^93 i a -"8 "p !°i "JKMV - - i ^v i°a ««a -•9 lloure» Kimx -'S »d -lassoçT 5 -•> 1 'D°A3 sauo -'£ PH 'pireuuoN --j 'SIBJB.<U3SSV -*I :s|Bluozjuoq <n:m|OS M. ROS

ESCACS

GIRALT

J. ESCUDER

Mai millor dit: el rei negre mort ofegat. KasparovLjuojevic, Brusel les, 1987.

F A E T

L E Z A D

1

S C A S V K T M Z

N

K L A H Q 0 B S P T C S M U X T

1

J

L X K

1 E M L

Y D A X J O Q R F

L

O M E A T A R N 0

A

M Y P

L

1 Q 0

0

0 9 1 Z/DÍQ" I o)Eui < po·z/çjXd ' I •s·DÇa'T :opni«S

SOLUCIÓ DIFERENCIES

GIRALT

POBLE DEL GIRONÈS Forma unitat de població det municipi de Canet d'Adri.

País Valencià i d'altres punts de l'Estat, com ara Càceres, hi van participar. Dissabte van celebrar un joc d'espasa i bruixeria ambientat en l'època de Jaume I el Conqueridor. La nit la van passar dormint a l'aire lliure dins una balma. / R.L.

9

4

eiej 'jaisureq *i?}ouimu 4e|[ixuix 'd|fr]L·i[ojrj'pjinbss \101s1r) :OK>II|OS

• Sant Cugat.— El Club del Joc A Sak de Sant Cugat va organitzar amb èxit, el cap de setmana passat, unes jornades de rol en viu en un bosquet i una balma propers a la zona del Pont del Bruc. Una cinquantena de jugadors de Catalunya i del

8

R J A Q B Ç z C Q H 1 1 L O T A R H G X

H N

Èxit dels jocs de rol organitzats per A Sak al Bruc

7

3

En aquesta sopa hi podreu trobar el nom de vuit rosegadors.

G X U R T

Els combats reals amb espases de làtex van ser un dels al·licients. Foto: MONTSE SANT.

6

2

SIS DIFERÈNCIES

SOPA DE LLETRES

• Sant Cugat.— El català Lluís Godayal és des de dissabte passat el nou andalús adoptiu del Centro Popular Andaluz (CPA) de Sant Cugat. Godayal és, des de la fundació del CPA, ara fa 18 anys, el conductor de l'autocar amb què els socis de l'entitat

5

1

El nomenat va ser batejat com a andalús adoptiu amb vi. Kou>: XAVIER LARROSA.

Un català ha estat nomenat andalús adoptiu pel CPA

GIRALT

U N I V E R S T E B E O (oqj) OHSai )npui) SHaAINJl OSXNOW

•vp«r>s

33

APUNTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 15 de març de 1996

ELS CINEMES «Cachito»

•

• SANT CUGAT

Director. Enrique Urbizu.

Intèrprets: Jorge Perugorría i Amara Carmona.

Sales: Rubí Palace 2, de Rubí, i Rambla, de Sabadell.

• Toni és una gitaneta de 16 anys que ha viscut amb la seva àvia fins a la mort d'aquesta.

Quan decideix anar a buscar la seva mare, a la qual imagina treballant en un hotel, es troba en un bordell on és a punt de ser violada. Un camioner la rescata i la porta a Tarifa, on hi ha la seva mare.

:

430.7.t&J&|| u

Sessions golfes de dissabte

Pern de m a r *

12.45

Sertkloyí

12.45

Jumanp

1245

LadybWJW

12.15

«Casino»

• RUBÍ

Director Martin Scorsese.

Intèrprets: Robert de Niro, Sharon Stone i Joe Pesci.

Sales: Cineart 5 sales, de Sabadell; Kursaal, de Cerdanyola, i Eix Macià, de Sabadell.

• Ascensió i caiguda del jugador Sam Rothstein, que viu una aventura amorosa amb Ginger, la qual cosa amenaça la seva amistat amb el seu soci, Nicky Santoro.

MÀ Palace 1 ToyStory

4.00.6.00,8.00,10.00 dissabte, 12,30

Ratt Patece2 Cachito ; Can legal,

4.30,6.30,8.30,10.20 «ssabte, 1Z30

RuH Palace 3 NuncahaWaflpaxfrant»

4.45,6.45,8.45,10.30 dissabte: 1230 4.45,6.45 8.30,10.30 - dissabte, 1230

RubíPaiace4 Base Bdadetabesde

4.30,630,830,10.15 dissabte: 12.30

Rubí Palace 5 Poderosa atexi»,

«Caza legal» Director Andrew Sipes.

Intèrprets: William Baldwin i Cindy Crawford.

Sales: Rubí Palace 2, de Rubí; Kursaal, de Cerdanyola, i Eix Macià, de Sabadell.

• Kate McQuean era una advocada de Miami que vivia entregada a la seva feina. Ara, és un blanc mòbil per a uns assassins que estan disposats a eliminar-la.

«Cómo conquistar Hollywood» Director Barry Sonnenfeld.

Intèrprets: John Travolta i Gené Hackman.

Sales: Rubí Palace 1, de Rubí; Kursaal, de Cerdanyola, i Eix Macià, de Sabadell.

• Chili Palmer és un prestador de Miami que ha d'anar a Los Angeles a cobrar un deute de joc del productor de cinema Harry Zimm. Però Chili és un cinèfil maniàtic i, en lloc d'apallissar Harry, li ven una idea per a una pel·lícula que podria salvar la seva carrera.

Director Ang Lee. Intèrprets: Emma Thompson, DlteMtes /' dissafjfe, úffima projecció: 10.45. Alan Rickman, Kate Winslet i Hugh Grant.

Euterpe ToyStory 4.30,6.20,8.10,10.30 Recomanada: apta.

Sales: Sant Cugat 2, de Sant Ossó*», úSima projecció: 10.45. Dissabte: 11.00.

Cugat; Cineart 5 sales, de Sabadell; Kursaal, de 4.10,6.20,8.25,10.50 Principal Nunca hables con extranos Cerdanyola, i Eix Macià, de Rambla Cachito 4.10,6.20,8.30,10.50 Sabadell.

(Horaris per determinar) Multor*sEalitacia H Elinor i Marianne són dues germanes sense recursos ecoCasi» nòmics després que la fortuna ToySiory del seu pare difunt va passar Como conquistar HoBywood al seu germanastre, John, que està casat amb Fanny.

Caza legal Jumanfl «Un testigo en silencio» PenademuKte Director Bruce Beresford.

Senttdoystnsibilidad Intèrprets: Linda Hamilton, Nixon ; , Richard Dreyfuss i John Un tesagfren silencio Lithgow.

Sales: Eix Macià, de Sabadell.

• CERDANYOLA B Un nen autista és l'únic testimoni de l'assassinat dels seus ToyStojf 4.30,6.20,8.10,1035 Kursaal 1 pares. Els policies que investiguen el crim el posen en mans Como coaqufetar Hollywood 4.25,6.25,8.25,10.45 Kursaal 2 d'un prestigiós metge.

Kursaal 3 Casino 4.10,755,10.40

Cineart-tres

: .415,6.JÍÍÍKHi?.ÍS

Sant Cugat 4 ToyStocy

4.00,6.00,8.15,10.30 4.00,6.00,8.15,10.30 6.00,10.00 5.00,730,10,30 4.00,7.00, W.15

Penadaifltat* Poderosa affotBa Nixon SentidoysensIbJWad

omdmlditsabte,

úMmpojKctt 70.45

«Jumanji»

«Nixon»

Director Joe Johnston.

Intèrprets: Robin Williams, Adam Hann-Byrd i Bonnie Hunt.

Recomanada: apta.

Sales: Sant Cugat 3, de Sant Cugat; Cineart-tres, de Sabadell; Kursaal, de Cerdanyola, i Eix Macià, de Sabadell.

Director Oliver Stone.

Intèrprets: Anthony Hopkins, Joan Alien i Powers Boothe.

Sales: Cineart 5 sales, de Sabadell; Kursaal, de Cerdanyola, i Eix Macià, de Sabadell.

• El jove Alan Parrish descobreix per casualitat, el 1969, un tauler de joc anomenat Jumanji, quan només té 12 anys. Alan convenç la seva amiga Sarah per jugar-hi i, de sobte, comencen a succeir coses estranyes: Alan és empassat pel tauler.

• Film biogràfic sobre Richard Milhous Nixon, que tracta de diferents aspectes de la seva vida pública i privada.

«Nunca hables con extranos» Director Peter Hall.

Intèrprets: Rebecca de Mornay i Antonio Banderas.

Kursaal 4

Nunca batóes con extranos

4.50,6.45,8.45,10.40

Kursaal 5

Nixon

4.15,6.30,10.15

Kursaal 6

SentirJoyèertsibilidad

5.00,7.40,10.30

Kursaal 7

Poderowafrodita

4.20,7.20,9.10,11.00

Kursal8

Cazatojtf

4.45,6.30,8.15,10.35

Kursal9

Penademuerte

4.10,6.20,8.40,11.00

Kursaal 10

El carien» (y Pablo Neruda)

4.30,6.35,8.40,1050

Kursaal 11

Jumaig

4.40,6.50,8,55,10.55

Sales: Rubí Palace 3, de Rubí; Principal, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

• Una psicòloga criminalista, Sarah Taylor, treballa en el cas de Max Cheski, un home acusat de cometre assassinats en sèrie que vol evitar el judici al·legant alienació mental.

«Toy Story»

m Helen és la consellera espiritual d'un assassí condemnat a mort, i aquest fet la transforma en una defensora en contra de la pena de mort.

«Pena de muerte»

Director. John Lasseter.

Sales: Sant Cugat 4, de Sant Cugat; Rubí Palace 1, de Rubí; Euterpe, de Sabadell; Kursaal, de Cerdanyola, i Eix Macià, de Sabadell.

• Woody és un ninot vestit de cowboy i Buzz Light Year és un sofisticat astronauta. L'arribada de Buzz a casa d'Andy, un nen de 6 anys, suposa per a Woody ser relegat com a joguina favorita, per la qual cosa es converteixen en rivals. Però les coses s'emboliquen de tal manera que els protagonistes no tenen més remei que fer-se amics per sobreviure en una aventura complicada.

l ï Torreblanca

Director Tim Robbins.

Intèrprets: Susan Sarandon i Sean Penn.

Sales: Sant Cugat 1, de Sant Cugat; Cineart 5 sales, de Sabadell; Kursaal, de Cerdanyola, i Eix Macià, de Sabadell.

J o s e p Puig i C a d a f a l c h . s/n . T. 589 24 8 1

2 5 ( ) p t e s T O T A I.A. I N I !

Tots els dissabtes

|&211IS£NT CUGAT

«

ESTRENA

ESTRENA

4.00,6.00,8.15,10.30

Jumanji

• SABADELL Oneart

«Sentido y sensibilidad»

SABADELL

»

2a SETMANA

5a SETMANA

SENTID O *- SEN SIB1LID AD

4.30-7.15-10.05 DISSABTE «GOLFA-: 00.45 -13 ANYS

4.15 - 6.15 - 8.15 - 10.15 APTA

4.15 - 7 . 0 5 - 10.00

4.00 - 6.10 - 8.20 - 10.30

DISSABTE "GOLFA»: 00.45 - APTA

DISSABTE «GOLFA»: 00.45 - APTA

Dissabte 1 6 , a lo» OQ.1S.«OOLFA»: LAPY BIRD e n V . O . / Dissabte dia 2 3 , «QOLFA»: ROJO e n V . O .

©CINESR Al itrvii i* l'tlf«ctldor

Q 2J ÍÜ-t ® ^aMnasaml

2 1 port»

Dimuwfm detupeetadiw

Taalaipaassl

CrnoettattaSomt loUvenUari

TJBBaaa·SB·

Carmel més gmufSaayt

S

^^ff^^&^^HS»

Accessos múuuvàlids

§

J9H99R0MBR

Canet Joyt

S

a&glHMHHRMÍ

Venia anticipada

S

sWe^BBBlRHSt

«Sft

PúpSnack

Pagament amb targeta crèdit

34

APUNTS

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 15 de març de 1996

L'AGENDA SANTS • Ràdio Sant Cugat • De dilluns a divendres —de 7 a 7:30 h.£l despertador, amb Joan Vallvé.

—De 7: 30 a 10 h.Jít gall del monestir. Revista d'actualitat De 7:30 a 9 h.,notícies d'àmbit general. De lí a 10 h.. la lera edició de l'informatiu Sant Cugat avui. Dirigit i presentat per Xavier Fornells.

—De 10 a 12:45 h.Jíies de ràdio, el magazine. Espais de divulgació, entreteniment i participació. Presentat per Maribel Cavuelas.

—De 12:45 a 13 h„ Amb moll de gust. espai de gastronomia amb Pep Blanes.

—De 13 a 13:30 h.Jant Cugat Avui, l'informatiu.,2ona edició. Edita i presenta Natàlia Linares.

—De 13:30 a 14 h.Mntitats. Dirigit i presentat per Xavier Casanovas.

—De 14 a IX h.,1 'oi de tarda.

Música suau seleccionada per Albert Martín.

—De IS a 21 h.,4/ llom. Un programa de Salva Vallvé.

Els divendres, de 20 a 21 h.,Riff Raff. Música heavy amb Marc Picanvol.

—de 21 a 21:20 h.X esportiu.

Dirigit i presentat per Carme Reverte.

—De 21: 20a 23 h..Sons /estels.

Presentat per Pere Pallissa.

—tic 23 a 24h: DillunsL-lc/tu'.vr any, .>/.'. l'n programa de Salva Vallvé.

Dimarts: I.'eïtrcmi. 1. espai de cinema de RSC. Dimecres: Hores estrès. Amb Eduard Garcia i Rosa Ma. Jané.

Dijous: l'iure a la terra. Programa de Xavier Casanovas, Natàlia Linares i Mònica Costa.

Divendres:!•'ulles sense Fronteres. Presentat per Fatiha i Hamed Ben Mammou.

—De 24 a 7 h. Música al teu eostat.

—De 7 a 24 h.,cada hora, connexions amb Catalunya Informació i butlletins de Sant Cugat i el Vallès dels serveis informatius.

• Dissabte —De 8 a 9 h„£/ gall del monestir, amb Xavier Fornells.

—De 9 a 10 h.,Viure a la terra.

(Repetició).

—De 10 a 11 h.Jiores extres.

(Repetició).

—D'lla \2\\.,CameOver.Amb Xavier Montero.

—De 12 a 1.3 \\JLl magatzem.

Amb Oriol Costa i Amanda Sans.

—De 13 a 14 h.Avant Matx.

Amb Carme Reverte i la redacció d'esports.

—De 14 a 15 h.,Vallès sense fronteres. (Repetició).

—De 15 a 16 h., Aquells meravellosos anysAmb Josep Maria Alvira.

—De 16 a 20 k.Juper DJ, presentat per Xavi Montero.

—ue 20 a 21 h.Jiones vibracions Amb David Villena.

—De 21 a 22 h.Jalmaia, amb Jesús Aguilera i Lídia Ceron.

—De 22 a 8 h„ Música al teu eostat.

• Diumenge —De 8 a 9 h.,£/ dia del Senyor.

—De 9 a 9:30 h.^sport en Marxa, lera edició.

—De 9:30 a 10 h.£l racó de la poesia. Amb Joana Francesca Garcia.

—De 10 a 10:30 h.^rreis. Un programa de Rogeli Padró.

—De 10:30 a 14:30 h., Roda d'amics Amb Pere Pahissa i Joan Fàbregas.

—De 14:30 a 15 h.Jïsports en marxa, 2ona edició.

—De 15 a 16 b. Aquells meravellosos anys.

—De 16 a 20 h.JuperDJ. —De 20 a 21 h.fiones Vibracions.

—De 22 a 7 h.. Música al teu costat.

—Dissabte i diumenge, de 8 a 22 h., connexions horàries amb Catalunya Informació i butlletins locals.

mm

•Divendres 15 —Madrona.

mmmúM

•Dissabte 16 —Heribert.

• Diumenge 17 —Patrici.

• Dilluns 18 —Anselm.

• Dimarts 19 —Josep.

• Dimecres 20 —Ambròs.

• Dijous 21 —Fabiola.

Logotip de la Festa de l'Arbre.

15

DIVENDRES • Sant Cugat • Dansa —A les 10 de la nit, la companyia Trànsit presenta al Teatre-auditori l'espectacle de dansa El punt de la memòria. Trànsit oferirà un assaig comentat d'aquest muntatge a partir de les 4 de la tarda.

• Mira-sol • Teatre —A les 10 de la nit, el grup amateur Mira-sol Teatre representarà l'obra L'Hostal de la Glòria, de Josep Maria de Sagarra, al Casal Cultural de Mira-sol.

Festa de l'Arbre a Sant Cugat

Titelles Naip a La Sala

S

L

ant Cugat acull per primera vegada la Festa de l'Arbre que anualment organitza en una localitat catalana la Generalitat. La Festa de l'Arbre es desenvoluparà durant tot el matí de dissabte al T o r r e n t de Sant Crist. U n s 4.500 nens d'arreu de Catalunya participaran en la tradicional plantada d'arbres i gaudiran de la programació d'activitats lúdiques que per primer cop s'ha organitzat. ;R.L.

de castells a càrrec dels Castellers de Sant Coloma i dels Castellers de Cornellà.

—A les 2 del migdia, fi de festa.

Alba Esquius i dirigida per Joan Anguera.

• J a m Session — A Ics 10 de la nit. jam session a l'Espai Jove de la Casa de Cultura.

17

• «Potaje Pepito» —Al migdia, celebració de la diada del tradicional «Potaje Pepito» a la seu del Centro Popular Andaluz.

• Valldoreix

16

•Concert de rock —A 2/4 d'l 1 de la nit, actuació del urup de rock Acrílik al Casal de Cultura de l'EMD de Valldoreix.

• Rubí

•Sant Cugat • Festa de l'Arbre —A les 9 del matí, recepció i inscripcions dels participants, plantada d'arbres i actuació del grup Pepsicolen al Torrent de Sant Crist.

—A 2/4 de 12 del matí, alliberament d'una espècie animal, al Torrent de Sant Crist, per part del Centre de Recuperació del Departament d'Agricultura Ramaderia i Pesca de la Generalitat, i exhibició de vol de rapinyaires a càrrec del Cim d'Aligues.

—A 2/4 d'l del migdia, parlaments de les autoritats.

—A la 1 del migdia, exhibició

Una escena de Groc-verd-bosc.

•Concert líric —A les 10 de la nit, concert de cant líric amb Maria Teixidor i Carme Presequer a la Parròquia de Sant Pere.

•Xerrada —A les 6 de la tarda, xerrada a l'Ateneu sobre El Magreb: present i futur a càrrec de Abdel Aziz Moutassir, membre de l'Associació Averroes i Valentí Garriga, arabista.

•Teatre —A 2/4 d'11 de la nit, representació a El Celler de l'obra Com eb testos a les olles, de Lali Cistaré. interpretada per

D I U M E N G E • Sant Cugat

• Flama de la llengua catalana —Inscripcions al Club Muntanyenc per participar a la XXVII Renovació de la flama de la llengua catalana a Montserrat organitzada per l'Associació Excursionista d'Etnografia i Folklore.

• Ball per a gent gran —A les 5 de la tarda, ball per a gent gran al Casal Cultural de Mira-sol.

• Mira-sol •Teatre

—A les 6 de la tarda, el grup amateur Mira-sol Teatre representarà l'obra L'Hostal de la Glòria, de Josep Maria de Sagarra. al Casal Cultural de Mira-sol.

• La Floresta • Música —A les 7 de la tarda, actuació del grup Pepe Camacho Trio al bar Dada de la Floresta.

a Fundació La Xarxa d'Espectacle Infantil i Juvenil presenta, diumenge a les 12 del migdia al T e a t r e Municipal La Sala de Rubí, a la Companyia Titelles Naip i el seu muntatge Groc-verd-bosc. La intenció de l'espectacle és la de mostrar als nens la importància dels boscos en la vida dels éssers vius. L'escenografia representa un fragment d'un bosc imaginari amb tres espais diferenciats. / R.L.

•Rubí

•Rubí

• Sardanes —A les 12 del matí, audició i concert de sardanes a càrrec de la Cobla Laietana a la plaça Domènech.

• C u r s d'esperanto —A les 7 de la tarda, curs d'iniciació a l'esperanto, a càrrec del Grup Josep Anglès, a l'Ateneu.

•Teatre —A les 7 de la tarda, representació a El Celler de l'obra Com els testos a les olles, de Lali Cistaré, interpretada per Alba Esquius i dirigida per Joan Anguera.

20

D I M E C R E S • La Xarxa —A les 12 del migdia, La Fundació Xarxa d'Espectacle Infantil i Juvenil presenta, al teatre municipal La Sala, a la companyia Titelles Naip en el muntatge Groc-verd-bosc.

19

o i *r*'#?^&

• S a n t Cugat • Xerrada sobre la diabetis —-A les 7 de la tarda, xerrada a la Casa de Cultura sobre La diabetis de cada dia. Autoanàlisi i control a càrrec de Rosa Sauló, doctora del Centre d'Assistència Primària de Sant Cugat.

• L a Floresta •Música —A les 9 de la nit, concert de Françoise Areno al bar Dada.

• S a n t Cugat •Aula Cultural —A les 8 del vespre, Alfred Molina, ex-president del Foment del Treball, parlarà a la sala d'actes del Club Muntanyenc sobre L'empresa i el món laboral dins del cicle de l'Aula Cultural de l'entitat santeugatenca.

21

ü 8

•Sant Cugat

HORARI AUTOBUSOS • LINtA 1. SANT CUGAT-MIRA-SOL-MAS JANER

• LÍNIA 3. SANT CUGATLA FLORESTA-LES PLANES

- O M «nata. 1» «orttoc QM9M7.10JI I Üt t0fl****de cada horafinsa les 22.20h.

*»F . ^M»temec«.tasorME06.30hq^tnatftce^ ' ilfa8liua.1aaortdK(>8.oah<M«iyi«l*liaBlniaJjiflM

l'úMm aaisajfliato elawt IÍt0lwV«Jafcart6 daP.GC <fe Sant Cugat i. 1a aorflda: 08.50M7.5» I ah W n*«* dècada horafinsa les 2150h. i el aeuwooTWQutafailacliS daF.GC.de Sant Cugat.

Llittn >lla·*«Lla««*07.SCMMtol*»n*iu^ L'úUfci aawaStiatea al tmmstmgàmmmàiétP.QC. de Sant Cugat.

Wauan»gialltaJa<iy,£atacttMria^ft Tcmbkna.CAP.AíomSahCtitCaaim.Eímiíiml·MUasJan».

• LÍNIA 2. NUCLI URBÀ DE SANT CUGAT

-MaaaM8»lta««kia.1>»Qrtda:06^0hoM^1iai»^P^PB Bm>omgulF.a^,brTonstttF^C*ntre,Mana^ Centre,Laflora** F.Colom. ,.. «. i i i ni ^^üfcg^iiaa, T A 3. SANT CUGATRUBI-TERRASSA -ttae feinera. 1a sortida: 0JMQJX*.25h l als 26 r -OtaaaMaeHetllue. la stxftta: 06.25)) faJsí •«WÜdaa aoVUctonale·ltor·a·a: 06.5», 07.5» f

f4x#fàfqé^%^*è*^

í&kÉ«w

• A 3. SANT CUGATBARCELONA tlfc»jfct··OTtiok<*Wh«6^ ' 1a9OJtüa:09.16h-09.·«biab16i46mlnutsdecadahofaftisales2Z16h.

U*M«a:06JaM65»iaJ» 28153 n*wte de cao^r<)ra·t»ate822^3h, laiatffcK&MaV&ieJt 23153 m ^

•4Me«<elner».1asorSdtt06.1S-Q5.«lata«BÉ^^ ^Saaa»)»e*1asortkte05.16<)5.40i06.10hlelí10«*«i*flilaj!mjh·ali -4ltmwK*ile«eus.1asor&]*07.l0hla)^ — • -Soradee addWonate a Cerdanyola: 22.40b I2&ag|flWjEft.2J.08M

'

T A 3. BARCELONASANTCUGAT 1«aon1teaMBb«^laJa06i3Sri*utsdecaoihoTagníales2Z55h.

Iascrtq^t».e6wa3ai8te06i35minutsdeca*hom8níali·22.35h.

Recompti Sant Domènec, CAP, SantFraneeec, Phça CoH, Mercat Ttmbknca, Ettadó «KJ Cotoner, Sanf Domènec

.1asorSofcOS.45late15i45nÉ1M» . 1a sorfcte 06.45 i ate 45 minuta ' -OtameogM lfeaMua.1aeot1idK GB/tthiaft -SorWee adcflclonaJa • Cerdanyola: 22.1» Qmr$.

§te»21,45h.

twnfn atea 2f.48h.

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 15 de març de 1996

35

APUNTS

L'AGENDA •Música

LA SALA •Rubí —El dia 23 de març a 2/4 de 10 de la nit, III Mostra de Teatre d'Humor Internacional amb Buffo de Howard Butten i Benvinguda de Johnny Melville. A 1/4 de 12 de la nit actuarà Txo Titeres amb el muntatge RE9N. —El dia 24 de març a les 6 de la tarda, III Mostra de Teatre d'Humor Internacional amb Avui és un bon dia per... de Caroline Dream, Buffo de Howard Butten i RE9N de Txo Titeres.

TEATRE-AUDÏTORI • S a n t Cugat —El divendres 22 de març a les 10 del vespre, representació de l'obra Galileo Galiiei de Bertolt Brecht. La direcció artística és de l'obra és de Calixto Bieito.

—El diumenge 24 de març a les 12 del migdia, La Fundació La Xarxa d'Espectacle Infantil i Juvenil presenta, al Teatre-auditori, a la Companyia ínfima La Puça i el seu muntatge Feste-te la festa.

ALTRES ACTIVITATS • S a n t Cugat • C o r infantil i juvenil —Nois i noies a partir de 4 anys. Informació i inscripcions a la Casa de Cultura, telèfon 589 13 82. Les activitats del cor inclouen concerts, sortides de cap de setmana i tallers complementa-

• Centre Cívic de la Floresta —Tallers de ceràmica, expressió corporal, expressió plàstica, dans-jazz, guitarra, piano, solfeig i cant coral. Inscripcions de dilluns a divendres de 4 la tarda a 8 del vespre.

Telèfon: 589 08 47. Organització: AEEA L'Esplai i Ajuntament.

•Centre Cívic de les Planes —Tallers de música de banda, de costura, manualitats, gimnàstica de manteniment i pintura. Casal per a joves i adults, i altres activitats. Informació i inscripcions, de 5 de la tarda a 9 del vespre.

Telèfon: 675 51 05. Organització: AM L'Esclop i àrea de Cultura de l'Ajuntament.

• Casal Cultural de Mira-sol —Tallers de teatre,, natura, plàstica, ceràmica, costura, literatura, còmics i veu i in-

• Mercantic Farmàcia (adreça)

1

SantCugat

Moral (Sta. Teresa, 40)

6753344

Ajuntament

'

Cerdanyola

Torrerts(C/Diagonal, 34)

5803904

Ambulatori Us Planes

6755105

Bombers Befeúerra

692 80 80

SERVEIS 589 22 88

Valldoreix (parada)

6741111

Grua

6743371

'-• Rubí

Pamla(Xflrcavins,7)

?

Montcada

Dur» (RWa Montcada, 37)

5751543

ï

Papiol

A.V»(A».Genera«at,35)

6683967

Bombers Rubi

6998080

Aigües La Floresta

6742089

6740512

CAP

5691122

AAPPiWlSra-sol

6742018 6741003

1

SantCugat

Forn* {C^Manal Farrés, 95)

Bombers Generalitat

085

H Cerdanyola

fttfteftr.C*iunya,5l)

5809700

CAP urgències

5694455

AAW verga Carme Mira-sol

:

Rubf

8atal*ÍC/Franc8scMadà,23)

6990430

Casa de Cultura

$891382

AAW8antJoenMn>sol

6747103

í

Montcada

MiJ»*ur»nao)

$645904

Casal Valldoreix

6744599

AAPPIWVaMorarx

6742197

í

Papiol

A.VHÍAV. Genera** 35)

6683967

Catalana de Gas

7252944

AAPPiVVC. Montserrat Val. 6742105

•

SantCugat

Domèr«íi(PQ, Sant Magí, 50)

6743353

Cent/e Cívic La Floresta

5890847

AAPPWCanMafoVsJ.

6745049

Cerdanyola

UfcfÇ/Aftrm.16)

6924708

Centre Cívic UsPtanes

, 6755105

AA Prop, IVèhs La Horesta

6742089

.5692018

MW/UguatongaURor.

6745129

J

ü Ruw

Sara fitfmam Mada, 86)

6991343

Centre Cultural Mra-sol

=

Montcada

\fla{C/*|B»l,2D)

6845904

Cinemes SI CuoaJjHwer.)

5890941

Ass. Consumidors

2884567

i

PapW

A.V&|fe0anMBfc*,3S)

6683967

Correus

6747096

DNipaprèvte)

5693080

SantCugat

üamsmm.

«741531

Creu Roja SantCugat

6741234

Greenjjesee

5891212

• i

Cerdanyola

'-. Rubf •

• •

\ " ;

i

*^t*

Marta, 27)

W w ^ ^ K flK/^ap ^ W P J ^ P | •••y

F«l(CíSantJorel,25)

1923184

Creu Roja VaSdorei»

6742459

6990291

Dispensari La Floresta

6747615

H. val «Hebreu

4272006 2634000

PardoíC/Maata,2)

5642139

Effi.Murtfp8JdescemraR.

6742719

H.SrrtJoandeDéu

Papiol

A.\*{tor.G8nera8tó,35)

6683967

ENHER Rubí

6991892

Ltaíst Coronaria

2461040

SantCugat

CtMlfj%0lptilaeÍD,6)

6740364

FECSA (ataoctó al oiM)

909913131

Tst.*r£»p»r«rica

4144848

(****

OKfegfeftgar«nM7)

5807859

FECSA (avaries)

900212323

Informació Canteres

2042247

Tones ÍFfc De l e e Tortes, afri)

6991072

FFCC

674 « 3 4

Informació Aercport

478 60 00

Montcada

' * ^ M T W r f l l * 7

6641645

Funerària

8740525

Informació REtffE

4900202

Papiol

A.Vtt(rW.$anaratat,35)

868.3167

G. Oví (Mra-sol)

6742379

Inknaacro Port.

3186750

«senda

5891155

QMC

5893188

Folcttc Twrebtanca

5891732

PROMUSA

5891732

Rubf

1 SantCugat

HtoraCCfrjr,*li*>,l)

6740430

\

Ordis ( A v . A i p n * » , 17)

5807859

Jutjat

6995012

Oficina Municipal La Horesta $890847

Csrdanyota

ï

Rubi

Rufepra.Saba*ií,95)

-

Montcada

E. Relat (Av. Catalunya, 55)

i

Pana

A.VK(rW.QansraRat.36)

6683967

SantCugat

Sataort (C/ Santago RusMot, 38)

6740645

• j

Centanyola

:-NM !

1

Montcada

ftpkri

Seta(C/rararia,12) vTa<^M»Rubtó00O)

6818901 6991301

Puigfercagul (BocOrquHa, 8) A.Vtt(M.6anaralat,3S)

6683967

H

SantCugat

Teixidó (r%fa. Del Celar, 97)

6747749

J

Cardanyola

Aivmx (Gtferin Urtoentro)

6926721

Rubf

rtoca(Av. Barcelona, 55)

6990953

Montcada

J. Relat (CV Major, 89)

5841481

Papiol

A.W(A*Generaltat,35)

6683967

= 3 i

(91)5434704

H. General de Catalunya

tAyi|| min

(1) D'1/4 de 10 del mati d'avui a 1/4 de 10 del mati de demà. (2) D'1/4 de 10 del mati d'avui a les 10 de la nit (3) De les 10 de I a nit a 1/4 de 10 del mati de demà.

terpretació. Sessions de contes d'arreu del món i altres activitats. Informació de 5 de la tarda a 9 del vespre al telèfon: 589 20 78.

• C a s a de Cultura —Balls de saló i taller de manualitats i cuina. Informació al telèfon 589 13 82.

• C a s a l de Cultura de Valldoreix —Cursos de balls de saló per a persones majors de 16 anys.

Informació i inscripcions al telèfon 674 45 99.

•Ateneu Santcugatenc —Curs-taller de dibuix i pintura a càrrec d'Adolf, curs-taller de manualitats a càrrec de Maria Antònia Navarro, Curs de modelatge i escultura a càrrec d'E. Llopart i filatèlia i numismàtica tots els dijous.

Inscripcions i detalls al local de l'Ateneu o bé als telèfons 674 60 28, 675 43 88 i 674 72 08.

• U n i ó Recreativa i d'Esports de la Floresta —Curs de balls de saló, ioga, karaoke i Cafè Literari de l'Ocell Radiant. Informació i inscripcions al telèfon 674

lluiten

L'esclerosi múltiple és una malaltia del sistema nerviós, invalidant i progressiva, que a l'Estat Espanyol afecta 30.000 persones, El seu origen és un enigma que tu ens pots ajudar a resoldre.

Inca i t'injornürm

'8746696

Parròquia St Pere Octavià

6741163

Parròquia Les Planes

947503

Parròquia VafcJoretx

6740589

ASDI

6753503

Piscina MuricçeJ Vsfttonw

8754055

Arxiu G s *

6742570

Cuerr» Nacional de Poft*

,67478 58

Casal <fA* SC

5691638

C/ Calaf, 19, pral. 2a 08021 Barcelona

|

ENTITATS

Urgències

091

UardfAvb Parròquia

5890598

PofciaMunidpaiProt.CMI

092

Club Muntanyenc

6745396

W . Municipal (Valldoreix) 906795125

Coral de la LW6

6741006

Comissari», (le Policia

«747612

Esbart Sant Cugat

6752652

Taxrs (parada)

6740997

EITotSantCuoat

6748661

Ràdio Taxi

5694422

Giup Sup. Immigrants

6749314

Repsol-Buti

8741580

Ràdio Sant Cugat

6755959

Sant Cugat Comerç

6740322

TelevSstt Sant Cugat

5895366

SAUR (Aigües)

5696021

Els 4 Cantons

5896282

78 33.

• Rubi

;

• Balls de saló —Cada dissabte i diumenge, el Casino organitza balls de saló a partir de les 9 del vespre.

• I Concurs de contes —El Casal de la Gent Gran de Rubí organitza el primer concurs literari de contes adreçat a escolars fins a 8è d'EGB i a persones de 14 a 99 anys en una segona modalitat. Els treballs hauran de ser presentats al Casal fins

asrsjsii

pels seus drets.

$£r9&

—Fira permanent d'art i antiquaris. A l'avinguda Rius i Taulet. Obert els caps de setmana. Telèfon: 674 49 50.

•Galeria Canals —De l'I al 31 de març, pintures i tapissos Josep Grau-Garriga•Espai Lluís Ribas —Exposició permanent d'obres de Lluís Ribas, al carrer Gorina, 6.

•Estudi Ferran Martí —Exposició permanent d'obres de Ferran Martínez, al carrer Gorina, 6.

• S a l a Rusinol —Fins el 19 de març, exposició del pintor Josep Moscardó.

• E l Celler —Del 14 al 28 de març, exposició de Lolo Gómez a El Celler de Rubí. Sota el títol de Rdo. de recuerdos Gómez presenta una mostra d'objectes transformats.

BIBLIOTEQUES •Biblioteca Centre Borja de Sant Cugat —Universitària. Oberta tots els dies de 9 a 2/4 de 2 i de 4 a 8. Telèfon: 674 11 50.

• L a Floresta —Biblioteca de l'Associació de Propietaris i Veïns de la Floresta. Plaça d'Aiguallonga, número 1. Oberta de dilluns a divendres de 10 a 1. Telèfon: 674 20 89.

•Biblioteca del Mil·lenari de Sant Cugat —Centre Cultural. Oberta tots els matins de dimarts a divendres d'li a 2. Tardes de dilluns a divendres de 4 a 2/4 de 9. Dissabtes de 10 a 2. Telèfon: 589 27 49.

•Biblioteca Club Muntanyenc Sant Cugat —Plaça Barcelona. Oberta de 5 a 9. Telèfon:674 53 96

al proper 8 d'abril.

Si creus en la Humanitat, ajuda aquells que

MALALTIA ENIGMA

93-2017470

SERVEIS

Dia Poble

ESCLEROSI MÚLTIPLE.

Tels. 93-2017519

• Sales privades

TELÈFONS

FARMÀCIES DE TORN

—A 2/4 de 12 de la nit, concert a càrrec del grup Riders al Cafè de Belgrado.

EXPOSIÉW!S^

• S a n t Cugat •Firart —Firart. Exposicions el lr i 3r diumenge de cada mes, de 9 a 2, a la plaça del Monestir.

•Monestir-Centre Cultural —Fins el 31 de març, exposició r e t r o s p e c t i v a de J o s e p Grau-Garriga al Claustre del Monestir i al Centre Cultural.

~// „l VNJJO*^

* ( j f # ) * Gratuït o nSuí* Domicili Mercat Pere San, 120 5891448

•Biblioteca de l'Ateneu —Plaça Pep Ventura. Oberta dijous, divendres i dissabtes, de 4 a 8.

•Biblioteca Martí i Tauler de Rubí —Edifici L'Escardívol. Horari feiners: de 4 a 9. Dijous i dissabtes: de 10 a 2. Telèfon: 588 72 71.

CKkACIUl DISM-Sl

^T~^B OCTAVIO SARDA

PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS RELLOTGES D'ACTUALITAT DE LES MILLORS MARQUES

JOIERS- TALLERS PROPIS

-*&*•

!fe

K

MEGA

^BREITUNG

Hamilton

KRONOS

«JUNCHANS

^Santiago Rusinol, 40

Serveí

•Arxiu Municipal de Sant Cugat —A l'Arxiu Nacional de Catalunya. Telèfon d'informació: 674 69 93.

Tel. 674 58 54

A mou

Sant Citrat 33034'G1249Í

CENTRE D'ESTUDIS MUSICALS I HUMANS

TALLEDA R1COMÀ Ensenyament, sorteig, piano, violí, orgue, flauta travessera, violoncel, guitarra, etc.

VENDA D'INSTRUMENTS MUSICALS

Mercat Torreblanca, Parada 1 -5 67513 89

C/ Balmes, 11 - Tel. 674 58 62 - Sant Cugat 33C32 01250

tf;± c r o l 1

36

ELSHCANTONS

Divendres, 15 de març de 19%

-.jfcwS

S u i ( ugíil dd ViHès: G Xerric 5 * 589 62 SI

LA

M E M Ò R I A

LA

C O L U M N A

Woody Alien EMMANUEL CUYÀS •

W

Enterrament del rei Carnestoltes de l'antic carnaval de Reus. Antigament, tant el carnestoltes com els quatre dijous anteriors a la Quaresma eren molt celebrats als pobles de Catalunya. Foto: ELS 4 CANTONS.

Aquells carnestoltes TOMÀS GRAU i GARRIGA

S

embla que aquests últims anys. el carnestoltes torna a arrelar als nostres costums, però hi ha hagut tota una sèrie d'anys que, si us plau o per força, se n'havia perdut la tradició.

Us explicaré la manera com se celebrava en un poble de muntanya no fa pas massa anys, puix eren uns costums tradicionals molt estesos per les contrades del nostre país.

Hi havia quatre dijous abans de Quaresma que es feien unes festes prou populars entre la gent dels pobles; sense gaires despeses feien entre ells uns festeigs prou moguts amb menjars i ballades, abans d'entrar en el període de Quaresma.

El primer dijous l'anomenaven «dels amics»; quan es trobaven amics pel poble s'escometien amb paraules com ara: «Ei, avui és el dijous dels amics, així que ja em pots convidar.» Però la majoria

se celebrava amb un dinar més de les vegades això no passava festiu, encara que el dia fos feid'aquí, o sinó la despesa d'una ner. Tothom havia de beure vi, beguda no era gaire despesa. encara que el tingués prohibit per Els dos dijous següents, anoalguna raó o altra. Les noies, en menats «de comares» i «de comcolles, sortien al camp i, pares», durant els quals quan trobaven un jove hi havia hagut padrins «Després de treballant, li desfeien i durant l'any, es feien sopar es feien les escampaven els estris. regals mútuament.

Avui, d'aquestes tra- coques de greix, D e s p r é s de sopar es feien coques de greix, dicions, poques en queles quals anomenades així perquè den. Però no hi falta el en la seva elaboració se s'anomenaven s e u d i n a r , un xic e x t r a o r d i n a r i i amb així perquè en la substituïa l'aigua pel brou. Aquestes coques alguna vetllada entre el es menjaven amb trinxat jovent. A n t i g a m e n t , seva ebboració de botifarra, llonganissa mentre les noies filaven se substituïa i cansalada viada. (poca feina d e u r i e n La gresca de carnesfer), els nois jugaven a l'aigua per brou» :H§p toltes començava el diucartes o bé feien cants menge, amb les disfresde corrandes satíriques ses de costum de poble. Els a la vora del foc. Però aquestes homes es vestien de dona i a l'invetlles sempre s'acabaven igual, revés, aquestes, segurament, per com és habitual entre el jovent, anar-se entrenant a portar els enjogassats i gastant-se brometes pantalons de l'home. A la tarda entre ells. i a la nit s'organitzaven saraus en Quant al dijous gras o llarder,

cases particulars, amb molta gresca, ja que aquests balls durarien els dos jorns següents.

En aquests poblets, les carotes, les serpentines i el confeti normalment no es coneixien; per suplir-ho, es posaven la cara embetumada amb la neu que sempre hi havia per aquestes dates.

S'ha perdut el mal costum d'av e r g o n y i r les d o n z e l l e s q u e havien menyspreat algun pretendent, les lligaven dalt d'una somera i les passejaven pel poble.

I quan arribava el dimecres de cendra, de bon matí, el jovent sortia a fer el ninot de carnestoltes. Omplien de palla roba de pagès o de pastor i es constituïa el tribunal per jutjar l'esbojarrat ninot, el qual era condemnat a la seva crema al mig de la plaça del poble, acabant-se així, a mitjanit, tota la disbauxa organitzada pel poble, principalment per la fadrinalla.

oody Alien s'esforça, en cada pel·lícula que fa, a retratar els tics diversos de l'home contemporani, amb tots els seus complexos, contradiccions i insatisfaccions. Se'n sortiria molt millor si en comptes de fer dues o tres pel·lícules a l'any, en fes una cada dos anys de molt més rumiada i gosés aprofundir més en les històries que explica. Penso per exemple en Zelig, una pel·lícula que Alien va fer fa una colla d'anys. Zelig és la història d'un homenet amb pocs atributs que, com si fos un animal d'aquells que canvien de pell, es transforma segons la circumstància en què es troba: si parla amb algú que diu blanc, ell diu blanc; si l'altre diu negre, ell també diu negre. La seva persona és tan mal·leable que s'engreixa quan parla amb un gras i s'aprima si s'acosta a un gaig. Un dia passa per davant d'un míting de Hitler i, fatalment, es fa hitlerià. Tots som Zelig en més o menys mesura, tots som un altre segons a qui ens acostem, tots som uns gallines a qui ens fa por dir no i portar la contrària, sobretot la contrària històrica. I si Zelig, en comptes de ser una pel·lícula feta i deixada estar com totes les d'Alien fos una pel·lícula més forta, més èpica, avui parlaríem del complex de Zelig com parlem del complex d'Edip o del d'inferioritat.

Woody Alien va passar per Barcelona l'altre dia tocant el clarinet, i dues mil persones, com si en comptes del clarinet fos un flabiol i en comptes de Woody Alien fos el flautista d'Hamelin, es van acostar al Palau de la Música, on no havien posat mai els peus, per fer una cosa tan curiosa com veure sonar un intrument i riure les gràcies de l'instrumentista pel sol fet de dir-se Woody Alien i fer pel·lícules que els savis de Barcelona troben genials. Segons les cròniques, Alien toca com tants i no va fer cap gràcia. Però el públic el va aplaudir com a un virtuós i li va riure les dues paraules educades que va dir. L'Alien retratista de les flaqueses de l'home d'avui va fer aquell dia la seva millor pel·lícula: va retratar el mimetisme i la mitomania de la intel·lectualitat barcelonina com ningú no ho feia des de fa anys i va afegir un capítol més a Zelig, que havia quedat curta.

E N T I T A T S Les entitats santeugatenques tenen un espai a la ràdio.

Una entrevista diària amb els representants de les entitats i associacions locals per donar-se a conèixer, per explicar els nous projectes, per promoure els santeugatencs a participar de les seves activitats.

Cada migdia Xavier Miralles dóna la paraula a les entitats.

ENTITATS: De dilluns a divendres de 13.30 a 14h a

RÀDIO SANT CUGAT 91.5 FM

I