Diari de Sant Cugat 132 by Diari de Sant Cugat

ELS E CAMTOS

Divendres, 9 de febrer de 1996

I Punt i seguit La Plataforma de Defensa de Torre Negra crea una comissió d'experts per assessorar-se. Plana 3 El director de l'escola Europa critica el sistema educatiu i diu que cal «dinamitar la Universitat». Plana 4 ERC de Sant Cugat i Rubí demanen que es revoqui la llicència de la part del camp de golf que s'ha de construir en terreny rubinenc. Plana 5 Una entitat que es constituirà legalment vol el suport de l'Ajuntament per aconseguir que es faci un refugi d'animals a Sant Cugat. Plana 7

SETMANARI INDEPENDENT, CATALÀ, COMARCAL 1 DEMOCRÀTIC

Núm. 132»Any IV • 225 pessetes

La Mútua de l'Hospital General ampliarà Foferta amb nous centres • S'ha decidit després del fracàs de l'acord de fusió amb l'Agrupació Mútua • Sant Cugat.— Els 40.000 afiliats que té actualment la Mútua de l'Hospital General de Catalunya podran visitar-se a altres centres mèdics si l'assamblea de socis aprova la proposta de la direcció: desfer la relació

• Actualment, els seus 40.000 afiliats només poden rebre assistència a l'HGC

d'exclusivitat que es manté amb l'HGC i ampliar la cartera de serveis amb nous metges i noves entitats sanitàries. Aquesta ha estat la reacció de la Mútua després que s'hagi trencat el preacord de fusió que

s'havia signat el mes de setembre amb l'Agrupació Mútua del Comerç i la Indústria. Segons aquest acord, l'Agrupació absorbia els afiliats de la Mútua i aquesta desapareixia. Plana 3 i Editorial, plana 18.

ATLETISME

Els santcugatencs diuen a L'enquesta si són partidaris de celebrar Sant Valentí. Plana 8 Kampió ha reduït la plantilla després de les festes de Nadal. Plana 9 Una estudiant de magisteri santcugatenca decideix fer les pràctiques al Sàhara. Plana 10 El director del Policlínic Torreblanca, Àngel Jiménez, diu a Les empreses que l'entitat espera «créixer amb Sant Cugat». Plana 12 Asdi ha començat a fer els moviments de terres en la parcel·la on ha de construir la nova seu. Plana 13 L'Ajuntament diu que el cap interí de la Policia Local no tenia intenció d'usurpar funcions. Plana 15 El britànic Andrew Parrott dirigirà el Rèquiem de Fauré, demà al Teatre-auditori. Plana 16 Rosa Artís, vídua de Pere Calders, recorda els anys passats a Sant Cugat amb el seu marit. Plana 17

I Joaquim Nadal El president del grup del PSC al Parlament català i alcalde de Girona, Joaquim Nadal, va assegurar en una xerrada a la Casa de Cultura que «a Catalunya hi ha una majoria social natural situada al centresquerra» de l'espectre polític. Segons Nadal, CiU s'allunya d'aquesta majoria perquè s'ha «esbiaixat massa cap a la dreta». Nadal va obrir un cicle de xerrades organitzades pel PSC de Sant Cugat. Plana 7

• Apunts El 75% de les entrades per al festival pro Llar d'Avis estan venudes una setmana abans que es faci. Plana 27 El Centro Castellano-Manchego celebrarà la festa de Sant Blas diumenge, a la Floresta. Plana 28 L'Esbart organitza cursos artístics per treballar el cos. Plana 28 La radiografia recull la història de la comissió organitzadora de la festa de Sant Antoni. Planes 30 i 31

Presència Amb aquesta edició us donaran un

Moment de la sortida de la cursa, que va concentrar prop d'un miler de persones a Pla del Vinyet. Foto: J.A. MULA.

£1 canvi del traçat de la Mitja Marató no assoleix l'objectiu de batre el rècord • Sant Cugat.— La 13a edició de la Mitja Marató de Sant Cugat va registrar un important descens de participació respecte a anys passats. La nota destacada va ser la manca de corredors internacionals i els

problemes d'organització que van retardar l'inici de la cursa. El guanyador, Daniel Morano (1 hora, 10 minuts), no va aconseguir batre el rècord que està situat en 1 hora, 6 minuts des de fa anys, però

va aconseguir el premi de 30.000 pessetes per al corredor que arribés a la línia de meta abans d'l hora i 14 minuts. L'absència més comentada va ser la del santcugatenc Walter Pereira. Plana 23.

Yoya diu al jutjat que Wang li havia deixat els diners • Sant Cugat.— Glòria Calvo, propietària del bar Yoya, denunciada per els amos del restaurant xinès Da Jiang Jin per presumpta estafa, assegura que la família Wang li va deixar els diners. Calvo

ha negat l'acusació d'estafa i afirma que el seu company, el policia Antonio Morillo, no estava al corrent del «préstec». La versió de Calvo contradiu la que dóna Wang a la denúncia. Plana 9.

Creix Pus de l'autopista Sant Cugat-Manresa rTun 7% • Sant Cugat.— La segona creu que l'augment d'usuaris autopista que ha incrementat (7%) és el resultat de la cammés el nombre d'usuaris a panya de descomptes. Els túCatalunya durant el 95 ha es- nels de Vallvidrera, en canvi, tat l'eix Sant Cugat-Manresa. han baixat d'un 0,13%. Plana La companyia concessionària 15 i Editorial, plana 16.

RETOC FOTOGRÀFIC ELECTRÒNIC 'Reproduccions sense negatiu 'Eliminació de fons 'Substitució de fons 'Introducció de noms i logos 'Restauració d'imatges 'Substituir persones i logos

'Composició de diverses fotos •Digiralització d'imatges 'Fotos a CD FOTO (7 dies) ' F o t o s a C D R O M (7 dies)

E 'Com sempre, les seves fotos i diapositives en una HORA | Taller de reparació propi (tot tipus de material fotogràfic) 3 'Venda de tot tipus de material fotogràfic, en estoc, o per * comanda PER LA COMPRA DUNA CAMERA COMPACTA AMB ZOOM O D'UNA CAMERA REFLEX ET REGALEM UN MAGNÍFIC KIT OE NETEJA Santa Maria, 14. Tel. 675 56 74 - Fax: 675 57 24 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

ELSHCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR Una proposta per divertir-se \ amb la meteorologia Els posseïdors de la targeta del Club podeu trucar per demanar el joc Quin temps fa?, al preu especial per als subscriptors de 3.800 ptes. Quin temps fa? us proposa fer un recorregut lúdic i didàctic pels f e n ò m e n s atmosfèrics de trenta ciutats d'Europa a través del qual els jugadors es veuen obligats a aprendre 1 indispensables d'«home del temps». El joc porta incorporada una edició especial del l l i b r e Qui temps fa? d meteoròl Alfred Rodríguez jj Picó. ""*

Cinema de franc Amb la targeta del Club podeu trucar per demanar una de les entrades de que disposem per a les sessions golfes que es fan a la Sala 3 dels Cines Sant Cugat. Aquesta setmana podeu demanar les entrades per anar a veure la pel·lícula «The Player», que es projecta en versió original el dissabte 10 de febrer a 2/4 d ' l de la nit.

Demana la targeta Tots els subscriptors d'Els 4 Cantons que no heu sol·licitat la targeta del Club, encara podeu fer-ho trucant al telèfon del subscriptor. La targeta no suposa cap cost addicional i us permetrà gaudir d'una gran varietat de serveis.

Posa 't a punt Amb la targeta del Club podeu assistir durant aquest mes a classes d'aeròbic al Squash Sant Cugat (c/ Sant Jordi. 33-35), totalment de franc. L'horari per als subscriptors és els migdies de dilluns a divendres de 2/4 de 4 a 2/4 de 5, les tardes de dilluns a dijous de 17 a 22 h i els dissabtes al matí de 10 a 12 h. Per obtenir els vals cal trucar al telèfon del subscriptor.

Hípica Severino

Sortides a cavall cada diumenge on podrà gaudir del paisatge de Sant Cugat a cavall. Demani el seu val gratuït al telèfon del subscriptor

SÉAi

589 62 82

lació matins: 9 a 10 h. (Srta. Anna)

el. 589 62 82 INFORMACIÓ Srta. Anna Preu subscripció: 10.800 ptes. anuals Avantatges: Formar part del Club del Subscriptor on podrà gaudir d'una sèrie de serveis gratuïts: Cinema de franc (sessions golfes), sorteig d'entrades del Barca, sortides a cavall, tractaments capilars, classes de manteniment físic... i descomptes especials per adquirir els jocs d'«El Temps» i «El Savi». INFORMIS! Si desitja més informació truqui al 589 62 82

3 * Divendres, 9 de febrer de 1996

PUNT I SEGUIT El grup del 0,7%

SANITAT

Els 40.000 socis de la Mútua de l'Hospital General podran visitar-se en altres centres Es vol ampliar les prestacions després que s'hagi trencat l'acord de fusió amb l'Agrupació Mútua CÈLIA CERNADAS

• Sant Cugat.— La Mútua de l'Hospital General de Catalunya ha hagut de replantejar-se el seu futur després que l'Agrupació Mútua del Comerç i la Indústria (AMCI) hagi decidit Tot i que fonts de l'Hospital General de Catalunya asseguren que les negociacions continuen, les dues entitats mutualistes han confirmat que el preacord de fusió que es va signar el passat mes de setembre s'ha trencat. Aquest preacord establia que l'Agrupació Mútua del Comerç i la Indústria absorbiria els prop de 40.000 afiliats que té actualment la Mútua de l'Hospital General, la qual, un cop formalitzada l'operació, hauria desaparegut. La notícia ha sorprès perquè la fusió s'havia donat per segura, un extrem que han desmentit fonts de l'Agrupació Mútua. «Nosaltres mai no havíem volgut parlar-ne fins que fos una operació tancada, per no crear així falses expectatives». L'Agrupació al·lega dos motius que justifiquen el trencament de l'absorció. El primer, que el preacord marcava el 31 de desembre com a data límit per materialitzar-la. La data ha passat i la fusió no ha rebut encara el vistiplau de l'Administració central, un requisit imprescindible. Aquestes traves legals s'haurien pogut solucionar, assenyalen les mateixes fonts, si no hagués existit un segon motiu de dubte: la complicada situació jurídica de l'HGC. L'entitat continua pendent de la decisió del jutjat número 2 de Rubí, que ha de decidir si aixeca o no la suspensió de pagaments, una decisió que s'havia anunciat en principi pel mes de desembre. L'alternativa Desfeta la fusió, la Mútua s'ha vist obligada a replantejar-se el futur. Continuarà existint i, a més, «descartem un acord de fusió amb qualsevol altra entitat», afirma contundent el seu director, Bartomeu Vicenç. «L'Agrupació era molt afí a nosaltres quant a cultura empresarial; és una entitat catalana, de classe mitjana i amb molta tradició», resumeix Vicenç. En l'assemblea de socis que s'ha convocat pel 28 de febrer, els responsables de la Mútua proposaran

trencar el preacord de fusió a què havien arribat les dues entitats, un acord segons el qual la primera cedia la seva cartera d'afiliats a la segona i després desapareixia. En resposta a la nova situació, la Mútua ha iniciat ne-

gociacions amb altres centres perquè els seus 40.000 socis, que ara només poden anar a l'HGC, tinguin la possibilitat d'escollir. Aquesta obertura s'ha de ratificar en una assemblea que es farà a final de mes.

La situació jurídica de l'HGC és un dels motius que al·lega l'Agrupació Mútua per trencar el preacord de fusió. Foto: ME ampliar la cartera de l'entitat amb nous metges i nous centres sanitaris. D'aquesta manera, els afiliats —que actualment mantenen una relació exclusiva amb l'Hospital General— podran escollir on volen rebre atenció sanitària. El director de la Mútua reconeix que la fusió era «una operació estratègica a llarg termini». Els quaranta mil socis de la Mútua s'haurien sumat als poc més de trenta mil que té l'Agrupació en el seu apartat de previsió social. El resultat hauria estat «una entitat molt forta i un millor servei als mutualistes». Desfeta l'operació, la Mútua es proposa, segons Vicenç, «modificar les prestacions i oferir un producte molt més competitiu».

Entrellats vitalicis c.c. H Si la mútua dóna la possibilitat als seus afiliats d'escollir el centre on volen rebre assistència, l'hospital pot perdre part d'un grup de clients que tenia assegurat. Però, per contra, l'entitat sanitària s'ha obert també a altres mútues i, des del mes de gener —segons el diari La Vanguardia—, atén pacients procedents de L'Aliança, Fiatc i Aegon. Aquesta obertura, que té com a objectiu augmentar l'ocupació de l'hospital, ja havia estat reiteradament anunciada pel seu president, Pere Narbona. Fins ara no s'havien pogut saber noms concrets «perquè no s'havia aixe-

cat la suspensió de pagaments», segons van dir a aquest setmanari fonts de l'entitat fa quinze dies. L'hospital, però, té pendent el futur del grup de socis vitalicis que, constituïts en una associació de 1.200 membres, reclamen el dret a rebre assistència sanitària gratuïta tota la vida. La resta, van acceptar convertir-se en mutualistes, i en molts casos és el mateix hospital qui els paga la quota. Per tant, tot i que la Mútua i l'Hospital General són entitats jurídiques diferenciades, les relacions s'encreuen. L'agrupació creu que aquesta interrelació podria haver provocat «confusions».

MEDI AMBIENT

La Plataforma en Defensa de la Torrenegra tria especialistes que els assessorin ÀNGELS CASTUERA

• Sant Cugat.— La Plataforma Cívica en Defensa de la Torrenegra ha buscat l'assessorament d'un grup d'especialistes per preparar millor les seves actuacions. «Les seves aportacions seran molt interessants no només quan haurem de fer alguna cosa per a la comissió de seguiment, perquè necessitem donar alguna resposta, sinó més aviat a l'inrevés: nosaltres volem impulsar el ritme de la comissió», explica Kristian Herbolzheimer, membre de la Plataforma. Els membres d'aquest grup as-

sessor aniran preparant temes relacionats amb els diferents àmbits que afecten la Torrenegra i la seva qualificació. Rafa Bellido, membre de Cerdanyola Debat, és l'advocat que elaborarà els documents necessaris per dominar els tràmits que requereix la requalificació. «A l'hora de definir els aspectes que s'hauran de tenir en compte un cop s'hagi requalificat el terreny. Perquè pot tenir moltes definicions diferents». En aquest sentit, altres membres del grup de consellers es dedicaran a buscar quines són les millors opcions per utilitzar la Torrenegra

si és que es requalifica. Miquel Baldi, cap del departament d'agricultura de l'Oficina Comarcal, hi aportarà els seus coneixements en temes agrícoles. Domènec Miquel, professor d'història a la Universitat Autònoma, intervindrà per definir el possible patrimoni cultural que hi hagi a la zona de la Torrenegra. Marc Gràcia, enginyer de forest i professor a l'escola de Lleida, podrà aportar els seus coneixements per establir quines utilitzacions es podran fer de l'àrea de la Torrenegra. «La qüestió és que, segons com s'utilitzarà l'espai, s'haurà de

determinar la nova requalificació», assenyala Herbolzheimer. En una segona etapa, es redactarà un pla d'usos i gestió de la Torrenegra, amb un estudi detallat de les activitats que s'hi poden fer i que són més recomanables. L'objectiu de la Plataforma en buscar aquest assessorament és dinamitzar l'activitat de la Comissió sobre la Torrenegra i «avançar-se als problemes i tràmits que puguin sorgir», diu Kristian Herbolzheimer. La comissió hauria de reunir-se d'aquí a tres setmanes, quan hagi acabat el termini de tres mesos que fixa el calendari.

reclamarà que hi hagi tots els partits en la comissió S.B.

• Sant Cugat.— El grup del 0,7% insistirà perquè tots els grups polítics del consistori estiguin representats a la comissió de seguiment que s'ha de constituir. L'alcalde, Joan Aymerich, els va proposar que l'equip que ha de decidir com s'inverteix l'ajut municipal al Tercer Món es limités a 4 representants de l'Ajuntament i 4 de la plataforma solidària. El motiu al·legat per Aymerich per modificar, en aquest sentit, la proposta del grup del 0,7% va ser la necessitat que la comissió sigui «operativa». Però després de la reunió amb l'alcalde, els representants del col·lectiu van comunicar la petició a la resta del grup i, assembleàriament, es va decidir que demanaran a Aymerich que es busqui un mecanisme per facilitar la participació de l'oposició. Malgrat tot, Josep Iglesias, membre del col·lectiu, ha assegurat que «no es portarà la petició fins a l'extrem de trencar les negociacions» perquè l'objectiu és «començar a treballar des de la comissió per aconseguir que Sant Cugat produeixi projectes de cooperació propis i que els ciutadans s'hi impliquin». Els representants del grup esperen ara que Aymerich fixi una data per a la pròxima reunió, en què la comissió hauria de quedar definida. Segons Iglesias, proposaran a l'alcalde que els representants del PSC, el PP i IC-Els Verds puguin assistir «almenys a les dues reunions generals que s'ha de fer cada sis mesos», encara que no participin en l'equip de treball format per Aymerich, la tinent d'alcalde de Serveis Personals, Àngels Ponsa; la regidora de Serveis Socials, Sílvia Flury; el director d'Àrea, Santi Siqué, i els representants de la plataforma del 0,7%. Mentre continuen les negociacions, Siqué i el col·lectiu estan estudiant a quin dels projectes del Fons Català de C o o p e r a c i ó es d e s t i n e n els 3.700.000 pessetes del pressupost del 1995 que quedaven per assignar.

Narcís Serra soparà amb militants i simpatitzants de Sant Cugat H Sant Cugat.— El cap de llista del PSC-PSOE per Barcelona a les properes eleccions generals del 3 de març, Narcís Serra, serà el convidat central del sopar de precampanya que l'agrupació local socialista ha organitzat per al proper dimecres dia 14 de febrer. El sopar, convocat al restaurant Can Cabassa Castano, és obert a militants i simpatitzants de Sant Cugat. Com és normal, al final del sopar, l'exvicepresident del govern central farà un míting de campanya, tot i que aquesta no comenci oficialment dos dies després. El preu del tiquet per assistir a l'acte, que començarà dimecres a les nou del vespre, és de 2.000 pessetes. / c.c.

Extintors

Sant Cugat del Vallès. •& 589 17 9 9

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 9 de febrer de 1996

ENSENYAMENT Els pedagogs asseguren que, com més petit és un nen, més facilitat té per aprendre coses noves. Dominar els idiomes és una necessitat cada cop més gran a la nostra societat, però aquesta d e m a n d a n o està ben resolta, segons el director de l'escola Europa, Eladi Herranz.

Aquest psicòleg, que té una àmplia experiència en l'àmbit d e l'ensenyament, considera q u e el mètode q u e s'impartirà a partir del mes de setembre en aquest centre permetrà superar aquest problema. Els nens aprendran anglès de b e n petits, i després, francès i alemany.

E L A D I H E R R A N Z . Director de l'escola Europa.

«La Universitat s'ha de dinamitzar i dinamitar» ANCiEt.S CASTUERA

• Sant Cugat.— Quins objectius té aquesta escola? —«La meta educativa d'aquest projecte és que quan aquests nois acabin l'escolaritat bàsica puguin matricular-se a qualsevol universitat europea o americana. Per això, dominaran l'anglès, el francès i l'alemany, a banda del català i el castellà. El nivell de coneixement de totes les llengües serà el mateix. Un dels mètodes que farem servir és anar mesurant el nivell d'aprenentatge de l'alumne i, d'acord amb les seves necessitats, reforçar la seva formació. L'objectiu és que qualsevol alumne es pugui matricular en una universitat estrangera, perquè els centres universitaris del país s'han de dinamitzar i dinamitar. No responen a la demanda de la societat.» —I per què el col·legi s'especialitza en l'ensenyament d'idiomes? —«Si ara no sabem bé els idiomes és perquè els comencem a estudiar tard, fem servir un mètode incorrecte, el professorat no

està ben preparat i fem els intercanvis molt malament. Jo vull capgirar tot això, vaig a intentar donar resposta a uns pares perquè tinguin una escola que. pel preu normal d'un centre privat, els proporcioni aquests serveis. El col·legi Europa és més econòmic que cap altre.» —Com s'aconsegueix aprendre cinc idiomes? —«Per etapes. Nosaltres admetem els nens a partir dels quatre mesos a l'escola de desenvolupament infantil. Perquè no tenim guarderies, els nens no es guarden. S'eduquen. El centre reuneix totes les característiques per al millor desenvolupament fisicopsíquic del nen. Nosaltres treballarem amb el mètode de desenvolupament precoç Brendon Domman, un mètode que ja està experimentat en nens en estat de coma a la Universitat de Filadèlfia. Els resultats van ser tan bons que es van aplicar en la pedagogia general. Aquest mètode fa jugar el nen i li dóna allò que el nen demana, mentre l'educa.»

—En què consisteix? —«Entre els quatre mesos i els dos anys, es respecta la llengua materna, perquè no hi ha aprenentatge si no hi ha un punt de referència. Amb l'estimulació precoç, un nen de dos anys és capaç d'adquirir 300 paraules en un any. En aquest nivell ja els comencem a introduir paraules en anglès, tot i que el punt de referència és el seu propi idioma. Entenem que a la societat ja s'està fent la immersió en català i en castellà. Per això, quan arriben als tres anys, de les quaranta hores que els nens estan al col·legi, 32 aprendran en anglès.» —«Als quatre anys, el nen aprèn la lectura mecànica en anglès, i aquest procés li serveix per a les altres llengües. Als sis anys, ja començarà a fer la lectura comprensiva. A partir d'aquí, les assignatures s'impartiran en qualsevol de les tres llengües. El francès s'incorpora als vuit anys, perquè considerem que és el millor moment, i l'alemany, als dotze. L'ideal seria ensenyar també aquestes dues llengües en immer-

Eladi Herranz, director de l'escola Europa, creu que és molt important ensenyar idiomes als nens quan són petits.Foto: ESCOLA EUROPA. sió, però és massa difícil.» —Els alumnes també sortiran a l'estranger? —«Tenim convenis amb una escola a Oxford i una de Lyon, per fer intercanvis. Durant un

mes, un grup de nens amb el seu tutor hi viatjaran i faran classe allà. Al mateix temps, grups de nens estrangers vindran aquí i estaran acollits per famílies de l'escola, on estudiaran.»

POLÍTICA

Sant Cugat, on vas? JORDI MENENDEZ

osep M. Cabrerizo ens esperona, als polítics locals, a explicar-nos. Que els de l'oposició expliquem les nostres crítiques i els nostres projectes alternatius. Que la coalició governant a l'Ajuntament expliqui la seva actuació i els seus propòsits. En el seu article del 12 de gener, tan suggerent com els anteriors, insisteix que el debat públic entre els responsables locals de les diverses opcions polítiques és, en si mateix, positiu i necessari. 1 té tota la raó. I el debat ha de girar, entre altres coses, al voltant de la nostra ciutat. Com creix, com viu. cap on va Sant Cugat? Estem fent una ciutat més cohesionada, més equilibrada, més justa? On els seus ciutadans, sense exclusions, es beneficiïn d'un major benestar? Estem aprofitant les oportunitats i els avantatges de viure en una gran àrea metropolitana? Aquestes preguntes no tenen resposta fàcil. O, si més no, no tenen una única resposta. Joan Recasens, tinent d'alcalde de Serveis Urbans, n'ha parlat en un article publicat també a Els 4 Cantons. Ell té per a aquestes preguntes una resposta positiva. No hi ha clarobscurs. Únicament autocomplaença. Sant Cugat és atractiu perquè des de fa vuit anys governa CiU. I, al seu entendre, l'oposició no és capaç de copsar aquesta atracció i critica pel simple fet de fer-ho. Sant Cugat és atractiu. Sí que ho és. Ho és per la feina de l'actual equip de govern. I pel que van fer els consistoris presidits pels

ni irreconduïble. Però si aquest endeutament és tan elevat com per impedir fer les coses imprescindibles, aleshores la cosa canvia. No és aquesta la causa de la minva extraordinària de les inversions als districtes? Com s'explica si no és modestos de la ciutat han de per aquesta raó, i per posar exemples, que no s'hagi acabat la consmarxar del municipi perquè no trucció de la voravia del vial petroben habitatge per a les seves rifèric de Mira-sol, ni la cobertura possibilitats. És cert que s'han fet de la riera de Sant Cugat, ni s'iniciï actuacions importants des de Proel reasfaltatge de carrers com ara musa. I felicitem per això l'equip Alfons Sala, ni es tingui cura per de govern, tot i que també creiem la conservació dels nous equipaque convé incrementar l'esforç i ments públics? D'altra banda. promoure oferta de lloguer. Però aquest no és el veritable proble- l'any 87, CiU va considerar «escandalós» el dèficit de 300 milions ma: el problema és el model de que «va deixar» l'alcalde socialista ciutat, residencial i d'alt estànding Oriol Nicolau. Actualment, el dèque promou CiU. ficit oficial reconegut és d'uns La gent, abans de tot 1.300 milions de pessetes i nosaltres creiem que, si es depuren La ciutat és la seva gent. Molt les dades, el dèficit real pot arribar més que les cases i les avingudes als 4.000 milions. I bé, quin gra i els parcs. Molt més que els equid'escandalera ens han de produir paments i fins i tot els serveis. aquestes dades? La salut financera I si el model de ciutat ens porta de l'Ajuntament no es resoldrà a marginar els fills dels santeuimposant taxes abusives, com la gatencs més febles econòmicade la recollida selectiva d'escomment i alhora no integrem els braries. Es resoldrà si, entre tots, nouvinguts per raons estructurals, som capaços de fer un diagnòstic podrem obtenir un premi FAD comú de la malaltia i acordar, d'urbanisme, però no farem el també entre tots, la teràpia més Sant Cugat cohesionat i viu que adequada. Però per això cal diàleg jo desitjo. del govern amb l'oposició. I ja Tampoc no critiquem per vici se sap que qui governa és qui quan ens referim a les finances ha de prendre la iniciativa. municipals. Estem preocupats. És veritat que endeutar-se no és doEn tot cas, si de la tasca d'olent per definició. No hi ha dubte posició —i de crítica constructique finançar uns equipaments va— que ha desenvolupat Àngel amb els diners d'avui i els de Casas i la resta de regidors sodemà té una certa lògica. I que, cialistes en surt un debat col·lectiu en abstracte, l'existència d'un cert sobre el desenvolupament de Sant endeutament no és ni escandalós Cugat, benvingut sigui.

El primer secretari de l'agrupació del PSC creu que no s'està sent capaç d'integrar els nouvinguts i buscar solucions per als que es veuen obligats a marxar. Defensa, abans de tot, que una ciutat és la seva gent i accepta que endeutar-se no és dolent per definició però sí que és preocupant quan impedeix fer les inversions més imprescindibles.

alcaldes socialistes Angcl Casas i Oriol Nicolau. 1 per la que fan els ciutadans, i les seves associacions, i els empresaris, i els comerciants, i les escoles, i Ics entitats de tot tipus. Però no n'hi ha prou amb aquesta afirmació tan retòrica, tan bonica, tan dolça. La nostra ciutat creix de manera preocupant. I no em refereixo al nombre d'habitants potencials. El govern municipal de CiU, com abans van fer els alcaldes socialistes, ha minorat el creixement d'habitants previst al pla general metropolità. No, el problema no és només quantitatiu, sinó també qualitatiu. El creixement de la ciutat, tal com està sent conduït per l'equip de govern, ens porta a una ciutat desarrelada i residencial. Això sí, d'alt estànding. Això no ho resol un centre cultural ni uns quants equipaments culturals. El municipi s'ha de relligar. Cal promoure vida pròpia —cultural, associativa, comercial— als barris i als nous centres de creixement urbà. Cal evitar que els ciutadans d'aquests barris deixin de passejar, de comprar i de gaudir del centre del poble per la impossibilitat material de fer-ho. I, per posar un exemple, que acabin preferint comprar a la gran superfície comercial que amb la inestimable col·laboració municipal s'està

construint als afores de la ciutat. I cal fer-ho aviat si no volem que sigui irresoluble. Això és el que planteja el portaveu socialista i candidat a l'alcaldia, Àngel Casas, quan posa objeccions al projecte d'urbanització de l'entorn del Monestir. El que en aquest projecte es discuteix és com s'articula la connexió del centre del poble amb la part de darrere del Monestir. amb Coll Fava i amb la /ona del pla del Vinyet i l'Eixample Sud. I com resoldrem la viabilitat d'un centre que ha de garantir els serveis. el comerç o l'aparcament als nous ciutadans que a curt termini han d'omplir Coll Fava, Torreblanca, Can Ganxet o Mira-sol. A mi em sembla que quan Angcl Casas diu que aquesta qüestió mereix un debat ciutadà no està equivocat. Allò que es faci en aquest àmbit urbanístic condicionarà el futur de la nostra ciutat. Quan els socialistes ens oposem al projecte de l'equip de govern, no ho fem per vici, ens hi oposem perquè es tracta d'un projecte parcial, que no planteja la vertebració del centre i la seva adequada connexió amb la perifèria de la ciutat. I la nostra ciutat creix d'una manera excloent. Això no és un tòpic ni un invent malèvol dels socialistes per fer demagògia. És un fet que els fills dels sectors

ELS 4 CANTONS / Divendres, 9 de febrer de 1996

PUNT I SEGUIT

MEDI AMBIENT E R C de Rubí, a m b el suport de la secció de Sant Cugat, demana q u e es revoqui la llicència de la part del camp de golf de Can Sant Joan que afecta el municipi veí perquè a Rubí li fan falta espais verds públics. La d e m a n d a planteja el debat sobre l'impacte ambiental i ecològic que tenen aquests equipaments, lligat amb el seu creixement en nombre.

Espais verds sense pilotes ERC de Rubí demana la revocació de la llicència del camp de golf de Can Sant Joan CÈLIA CERNADAS / CLARA RIBAS

• Sant Cugat /Rubí.— Fa dies que la secció local d'Esquerra Republicana de Catalunya de Rubí concentra la seva atenció en un únic tema: el camp de golf públic de Can Sant Joan, dissenyat a cavall (nou forats a cada banda) entre els termes municipals de Sant Cugat i Rubí. L'únic regidor que els republicans tenen a l'Ajuntament veí, Francesc Sutrias, va presentar la setmana passada una moció al ple municipal on demanava que s'aprovés la revocació de la llicència de la part del camp de golf que afecta Rubí, perquè considera que té repercussions mediambientals. ERC anava més enllà i proposava que la idea se sotmetés a referèndum popular. En poques paraules, l'argument és que la ciutat té pocs espais verds i que, per tant, els terrenys que es destinen al golf podrien tenir una utilitat social més àmplia. Sutrias es va quedar sol i, a més, va sortir del ple

amb acusacions de «demagog» i «oportunista». Dies després, la secció d'ERC a Sant Cugat, encapçalada pel tinent d'alcalde de Medi Ambient, Jaume Busquets, es reunien per prendre una postura. «Després de converses en profunditat, compartim les preocupacions de tipus ecològic que han portat al partit a presentar aquesta moció a Rubí». I res més. Més enllà d'una proposta que provocaria molts entrebancs jurídics, la demanda dels republicans està directament relacionada amb un debat de caire social i mediambiental. Primer, si el gran nombre de camps de golf que s'estan construint és proporcional al nombre de federats. Segon, si, sota l'apariencia d'espais verds, són equipaments amb un impacte mediambiental important. Fa tres anys, l'Associació per a la Defensa i l'Estudi de la Natura de Sabadell, l'ADENC, va proposar l'elaboració d'una llei reguladora de camps de golf mitjançant la qual s'o-

Del camp de golf de Can Sant Joan només s'han construït els nou primers forats. Foto: ELS 4 CANTONS. bligués als seus promotors a presentar un estudi d'impacte a l'hora de demanar la llicència. El president de l'ADENC, Manel Cunill, recorda que els camps de golf afecten l'entorn en dos aspectes principals: el consum exagerat d'aigua —equivalent, aproximadament, al de vuit mil famílies— i la contaminació del sòl que suposa la utilització continuada de productes agroquímics per la conservació de la gespa. En aquest sentit, posats a comparar, un parc enjardinat destinat a utilització social «és menys contaminant perquè no exigeix aquesta cura en

el manteniment». Per la seva banda, Christian Herbolzheimer, membre del Grup Natura del CMSC, coincideix amb l'ADENC a l'hora d'afirmar que el del camp de golf «és un verd artificial, un verd que la gent pot gaudir a distància, però que no pot trepitjar». Tot i això, marca distàncies entre el camp de golf de Can Sant Joan i la resta. «EI d'aquí és públic, i per tant, s'hi afegeix un valor social». A més d'aquest camp (del qual només estan construïts els nou primers forats), a la comarca del Vallès Occidental n'hi ha dos més, el

privat de Sant Cugat i el de Matadepera, i dos projectes aturats: el de Can Bon Vila de Terrassa i el de Cerdanyola. 34139'06064

SEGURETAT

Seguretat Electrònica Sant Cugat del Vallès, -B 5 8 9 1 7 99

MEDI AMBIENT

CENTRE DE REHABILITACIÓ FUNCIONAL SUSANA NICOLETTI Sant Antoni, 74 - baixos Tel. 674 74 37 - 0819 Sant Cugat del Vallès

• Tractament del dolor de la columna vertebral. •Tractament de fibromiàlgies, osteoporosi, artrosi i d'altres malalties reumàtiques. •Desviacions de la columna vertebral i alteracions de la postura dels nens, adolescents i adults. Els arbres talats eren a l'avinguda Rius i Taulet, entre els carrers Santiago Rusinol i Anselm Clavé. Foto: J.A.M.

La tala urgent de 5 oms a Rius i Taulet provoca les protestes del Club Muntanyenc Recasens diu que era necessària i que no hi havia temps d'avisar SÍLVIA BARROSO

H Sant Cugat.— La tala urgent de 5 oms que l'Ajuntament va fer dissabte a l'avinguda Rius i Taulet, entre els carrers Santiago Rusinol i Anselm Clavé, ha provocat les protestes del Club Muntanyenc, que considera precipitada l'actuació i critica que s'hagi

fet sense haver-ne informat a la població. El president de l'entitat, Ramon Pros, va adreçar diumenge al vespre un fax de queixa als tinents d'alcalde de Serveis Urbans, Joan Recasens, i de Medi Ambient, Jaume Busquets. La resposta de Recasens ha estat assegurar que la tala era «urgent»,

perquè les arrels dels arbres havien foradat una gruta subterrània d'un bloc de pisos i la cavitat s'havia inundat, «amb el perill que això implicava». Pros ha afirmat que «el motiu no sembla suficient per haver de tallar tots els arbres d'una travessia», sobretot si es tracta d'exemplars tan antics.

•Prevenció del dolor d'esquena i de les desviacions de columna. Tècniques utilitzades: •Electro-termoteràpia. •Massatge - Tècniques manuals passives. •Gimnàstica específica (Mètode de Schoth) per al tractament de l'escoliosi i d'altres desviacions de columna. •Gimnàstica de manteniment per a la 3a edat. 34 05 2.2373 7C

3413^02036

p ad a M M N T M KMHI

JOTN

(yyijreia's Joieria Rellotgeria Alta bijuteria

Horari: de dilluns a divendres Tardes de 5 a 8 h Matins hores convingudes

Taller de joieria i rellotgeria propi d Valldoreix, 33 - Tel. 674 99 40

Joiers d Sant Cugai </< \ilc 1947 14 febrer Sant Valentí. Per un regal amb amor. Avda. Catalunya, 1 • Tel. 674 00 26 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS RELLOTGES D'ACTUALITAT LES MILLORS MARQUES 6 ANYS AL VOSTRE SERVEI

TALLERES PR0PI0S

Salamanca

JOYEROS

En SALAMANCA JOYEROS encontrara sus preciós de enamorados. ( /.Allonso Sala. 28 Tel. Í93) 675 33 06 SANT CUGAT DEL VALLÈS. ( B A R C E L O \ A i

"JO^jíí»

MIErs

.miKuw.

LOTUS

VtQEPOí'

""""SÜS""

BREtTL.« u

la w casona

* eren jQurmrxn

El millor regal per a tu Xerric 25, Telf 674 09 90

BREITLINO

jçantuton

MEGA

«rJUNCHANS

KRONQS

""oujMjaroi,

Santiago Rusifiol, 4 0 Tel. 674 58 54 SANT CUGAT

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 9 de febrer de 1996

POLÍTICA

«A Catalunya hi ha una majoria social natural situada al centreesquerra» Joaquim Nadal acusa CiU d'haver-se «esbiaixat excessivament cap a la dreta» CÈLIA CERNADAS

• Sant Cugat.— El president del grup parlamentari socialista, Joaquim Nadal, està convençut que a Catalunya existeix una «majoria social natural» situada al centreesquerra i que, CiU ha guanyat fins ara les eleccions perquè, durant molt temps, «hi ha hagut un gruix de vot prestat que es decantava cap a on no li tocava.» Però aquesta situació, segons Nadal, es modificarà quan els espais polítics es recomponguin i es reconstrueixi «un nou espai hegemònic que es decantarà inevitablement cap a l'esquerra.» I serà el PSC qui liderarà aquest espai, on hi haurà cabuda, segons Nadal, per a socialistes, comunistes no dogmàtics, cristians i catalanistes progressistes. En aquesta mateixa línia, va acusar els nacionalistes catalans d'haver-se «esbiaixat excessivament cap a la dreta» i d'haver establert un «parentiu perillós amb el PP», al qual va acusar de ser una força «negativa i perjudicial» per a Catalunya. Aquest és un dels missatges que el president del grup parlamentari del PSC va transmetre durant la xerrada que va organitzar dimecres a la nit a la Casa de Cultura l'agrupació local socialista. La xerrada de Nadal, a la qual van assistir unes quaranta persones, s'emmarca dins un cicle que, sota el nom genèric de Debats oberts, pretén presentar xerrades sobre política amb personatges de primera fila. Bona part de la conferència de Nadal va servir per presentar el que podria anomenar-se el decàleg socialista: un resum de les propostes que fa el PSC per al que Nadal va definir com «una Catalunya sense exclusions ni exclusivismes.» La primera, aconseguir més nivell d'autogovern i configurar una realitat nacional allunyada del «plantejament nostàlgic d'una realitat perduda que cal recuperar.» I va recordar que Catalunya no ha estat una nació des de sempre: «Les nacions es fan i es desfan cada

a poc a poc, hi haurà una recomposició dels espais polítics que «desintegrarà alguns dels blocs hegemònics que han funcionat fins ara». En una conferència organitzada dimecres al vespre per l'agrupació local del PSC, el també

alcalde de Girona va resumir les propostes del seu partit pel que va definir com a una Catalunya «sense exclusions ni exclusivitats» i va recordar que «les nacions, es fan i es desfan cada dia.»

Continuen les xerrades d'orientació acadèmica À.C.

• Sant Cugat.— Conxa Martínez, directora de l'Escola Municipal d'Art de Sant Cugat, va explicar les possibilitats d'estudiar les carrers de Belles Arts i les sortides professinals que comporten dins el cicle de xerrades d'orientació acadèmica i professional que organitza l'àrea de Serveis Personals de l'Ajuntament amb el Servei d'Informació Juvenil (SIJ). La directora de l'escola d'Arts va assenyalar que aquest centre ofereix ara més especialitzacions amb possibilitats professionals. Segons Conxa Martínez, els canvis que s'han introduit amb la reforma i els mòduls professionals, són una bona iniciativa en teoria,sobre el paper,però s'haurà de veure com es ressolen quan comencin a funcionar plenament. L'escola d'Art Municipal és una de les primeres a Catanunya a la qual s'han introduit de forma experimental els estudis de la reforma, amb les titulacions d'arts gràfiques i il·lustració. Una altra de les carreres amb futur és la de ciències mediambientals, que es van tractar a la conferència de dimarts. A banda dels aspectes estrictament científics de la disciplina, que estan enllaçats amb la biologia i la geologia, altres coneixements que també s'imparteixen en aquesta carrera tenen a veure amb la gestió i el tractament de residus. La carrera de Ciències Ambientals de la Universitat Autònoma va ser la primera a impartir-se a l'Estat Espanyol. Aquesta setmana també s'han explicat les característiques i sortides professionals de la carrera de Veterinària.

Joaquim Nadal durant la conferència de dimecres a la Casa de Cultura. Foto: J.A. MULA dia.» La segona proposta, implicar Catalunya al màxim en l'aprofundiment i consolidació de l'Espanya democràtica. Tercera proposta: tenir en compte la vocació europea de Catalunya com «una fita fonamental.» El programa socialista, segons va enumerar Nadal, es completa, entre d'altres, amb la millora de les relacions entre Generalitat i ajuntaments i la recuperació de l'equilibri territorial. Aquestes propostes són més assumibles per part del PSOE que per part «de qualsevol partit ca-

talà amb soci espanyol», va dir el dirigent del PSC. I aquest mateix decàleg no és una llista de les condicions que el PSC plantejaria a CiU en cas que es negociés un possible pacte de govern. «De pactes no en parlarem fins al 3 de març; el que posarem damunt de la taula llavors seran altres coses.» Quines? «Depèn del resultat electoral i de l'actitud que tinguin llavors els partits.» Més oxigen Finalment, el dirigent socialista

va assegurar que «a Catalunya li falta oxigenació, que s'obrin portes i finestres perquè entri aire fresc en les relacions socials.» Segons Nadal, n'hi ha alguns que fan una «interpretació esbiaixada i monolítica sobre la cultura i la història catalanes.» Aquesta afirmació enllaça amb una segona idea: «Ningú no s'ha d'erigir en intèrpret parcial de la realitat que hem fet entre tots.» El dirigent del PSC va reclamar una Catalunya «més oberta, més cosmopolita i més convivencial.»

SERVEIS SOCIALS

Una associació vol fer l'intent definitiu perquè es creï un refugi d'animals a Sant Cugat

Europa per Bòsnia demana ajuda per reconstruir el pais HSant Cugat.— Joan Aran, membre de l'associació Europa per Bòsnia, va demanar als santeugatencs que ajudin a reconstruir la república balcànica ara que s'han signat els acords per a la pacificació. Joan Aran va oferir una xerrada dins el cicle Aula Cultural del Club Muntanyenc, i va explicar com s'organitzen els corredors d'ajuda humanitària que s'envien a Bòsnia a causa de la guerra. Segons va explicar el membre d'Europa per Bòsnia, aquesta associació es disoldrà el proper dia 13 perquè ara que no hi ha guerra ha perdut el sentit. Tot i així, va recordar que els bosnians necessiten ara més que mai l'ajuda d'Europa. /À.C.

L'entitat El Cau Amic prepara els estatuts per constituir-se legalment SÍLVIA BARROSO

• Sant Cugat.— Un grup d'unes 50 persones, amb el suport de tres consultes de veterinaris, ha decidit crear una associació legalment constituïda per aconseguir que l'Ajuntament els cedeixi la insfraestructura necessària per crear un centre d'acollida provisional per a animals. Després que l'any passat un altre grup va intentar això mateix, els impulsors d'El Cau Amic han optat per presentar-se com a entitat regulada pels estatuts que requereix la Generalitat i dotada d'una junta directiva. Segons Montserrat Vilaret, una de les integrants del grup, «d'aquesta manera la petició tindrà un caire més seriós i l'Ajuntament l'haurà d'escoltar per força». Vilaret ocuparà un dels càrrecs de la junta directiva, igual que Rosa Mari Marquès, la propietària de la botiga de queviures

Víctor, de Valldoreix. Les dues dirigeixen des del novembre la preparació dels estatuts en reunions quinzenals. Segons Marquès, «una cinquantena de persones està vinculada al projecte i, en cada trobada, hi ha gent que s'hi incorpora». Els càrrecs de la junta s'acabaran de definir la setmana que ve, i els estatuts se sotmetran aleshores a l'aprovació de la Generalitat. El pas següent serà sol·licitar una entrevista amb l'alcalde, Joan Aymerich, per demanar el suport municipal. Oficina d'adopció El que El Cau Amic espera de l'Ajuntament és «un terreny als afores i la infraestructura mínima» per fer funcionar un refugi temporal, «com els que hi ha a Rubí, Terrassa, Sabadell i Sant Quirze». Amb els animals acollits, es crearia una borsa d'adopcions

perquè l'estada al centre durés «el mínim possible». Marquès assegura que ja compten amb el voluntaritat necessari per atendre el centre, però adverteix que caldria també «un treballador municipal que hi fes una jornada laboral, per coordinar la feina». Insisteix que, contra el que en ocasions ha al·legat l'àrea de Sanitat i Serveis Socials, aquest projecte és «perfectament realitzable». Segons Marquès, la prova que hi ha demanda social d'aquest equipament són els «centenars de signatures» que han recollit i el fet que «el refugi de Rubí estigui col·lapsat per culpa dels animals que els arriben de Sant Cugat». Una de les vetarinàries que donen suport a El Cau Amic, Neus Roque, assegura també que el centre és imprescindible. «Jo sempre m'he trobat que em porten animals abandonats a la consulta

34139/06062

—explica—, fins i tot la policia municipal, que no sap què fer-ne si en recull algun.» Roque està convençuda que les dificultats que pot trobar l'Ajuntament en la creació del centre són «purament monetàries». «Ei problema sanitari es provoca tenint animals abandonats al carrer, no instal·lant un refugi, sempre que es posi als afores», sentencia.

A U X V Y D S.A.

SEGURETAT

Portes Blindades

J~l

Sant Cugat del Vallès, o 589 17 99

M. ALUMINI

VIDRE

EXPOSICIÓ I VENDA C/ Valldoreix,53 SANT CUGAT

Tel. 675 29 02 Fax 675 28 61

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 9 de febrer de 1996

L' E N Q U E S T A • Sant Valentí

És partidari de celebrar el dia de Sant Valentí, o prefereix Sant Jordi? ?*» : af

sy·r»»iïpw.'<y 1

f;^

Julià Jiménez

deia Fuente

59 anys

31 anys Secretària

Mestressa de casa • «Sí, perquè m'agrada molt. Jo ho celebro, sense grans festes, però amb alguna cosa.»

• «Jo crec que Sant Jordi és una festa més autèntica. Sant Valentí no em cfiu res, però cadascú és lliure per celebrar el que vulgui.»

H$fij!*

Lol Sant Valentí és la diada dels enamorats a f t p j í s o s anglosaxons, que es va importar. A l a resta de l'Estat Espanyol, 22 anys Estudiant

23 anys Perruquera

aquest costum va arrelar ràpidarnent, però, a Catalunya, la tradició te Sajrt Jorri ta estet s e ^ amb aquesta festa. La majoria dels santeugatencs quehanesteterrçu^statesonpartklarisdecel

• «Cadascú que faci el que vulgui, però jo no soc partidari de celebrar-ho. Jo prefereixo celebrar la diada de Sant Jordi.»

• «Jo crec que s'han de celebrar les dues festes. Per què hem de deixar de cetebrar Sant Vatentf?... No, no. Las dues osses.

festes. Una gran part diuen que mai no s'ha de deixar de celebrar una festa d'aquestes, tot i que pensen que Sant Jordi és una festa amb més tradició. L'enquesta ha estattotapar Ca* Morell a les 12 del migdia al carrer Major de Sant Cugat. ssarwBHSü-

?-**>

Montse Anés

Eva Cota

José Manuel López

Mariona

FenoHar

33 anys Cangur

23 anys Cambrera

84 anys Jubilat

21 anys Estudiant

43 anys Psicòloga

• «Per què no? Cadascú que celebri el que vulgui. L'únic que importa és que faci il·lusió, però a mi m'agrada més la festa de Sant Jordi.»

• «Ami em van bé les dues coses. Sant Jordi és només d'aquí, mentre que sant Valent! és universal. Per això m'agraden les dues festes.»

• «Jo crec que s'han de celebrar les dues festes. Una ara i l'altra més endavant, tot i que siguin celebracions amb motius similars.»

• «Sí, a mi m'agrada. Trobo que és un dia bonic i que s'hauria de celebrar.»

-?5sji>»VWH»,iMíà2*»*?:* !>i

'-Y.*»£ÀftW*iír·-:.

• *"*••**#.•'

,í

42 anys Admriistrativa

• «No, jo no soc partidària ! p *» «Jo sóc partidària de cede celebrar Sant Valentí. febrar |BS dues coses. Cada ^ Sempra s'ha celebrat Sant una al seu numeri, encara • Jordi i això de Sant Valentí que sJguJrt festes similars.» ;' ésurairnpertàció.»

•*%?>•

ír

A*t

Putfvet

Jordi Codina

Jwna Calvo

MMani Morales

38 anys Pediatra

35 anys En atur

52 anys Modista i mestressa de casa

16 anys Estudiant

25 anys Comercial

• «Cadascú que faci el que vulgui. Jo no ho celebro perquè a mi m'agrada més celebrar Sant Jordi... És una data que s'utilitza amb finalitats comercials.»

• «Jo prefereixo celebrar Sant Jordi. És com si fos el patró d'aquí i Sant Valentí no m'agrada tant.»

• «Si, és clar. Jo celebro Sant Vatentf i Sant Jordi. Home, jo crec que s'hauria de celebrar tot perquè jo sempre que puc m'apunto a totes les festes.»

• «Jo crec que, en realitat, és la mateixa festa, però sóc partidària de celebrar-les totes dues.»

• «Jo sóc partidari de celebrar SartVatentí sempre que hi hagi una bona causa pel mig. Prou pena hi ha at min per deixar da celebrar festes tan peculiars com i no?»

„ • » *

•^ «Jo crec que s'ha de celebrar Sant Jordi. Home! Sart Valentí és una xorrada, en canvi Sant JOR* és una tradoó, mentre que Sant Valentí s'ha convertit en una festa comercial i artificial.»

ELS 4 CANTONS / Divendres, 9 de febrer de 1996

PUNT I SEGUIT

JUDICIAL

La propietària del bar Yoya diu que la família Wang li va deixar els diners Nega l'acusació d'estafa i desvincula del cas el seu company, el policia Antonio Morillo SÍLVIA BARROSO

H Sant Cugat.— Glòria Calvo, la propietària del bar Yoya denunciada per una presumpta estafa, nega que hagi enganyat Zhouhua Wang, del restaurant xinès de la rambla Can Mora.

Segons ha declarat Calvo al jutjat número 2 de Rubí, Wang li va deixar les 3.500.000 pessetes que li reclama i no es va establir el termini per retornar els diners. Calvo assegura també que el seu company sentimental,

el policia Antonio Morillo, no estava al corrent del «préstec». Aquesta afirmació contradiu la versió recollida a la denúncia de Wang, que es considera estafada per tots dos i sosté que Morillo va prendre part activa en l'engany.

Calvo i Morillo asseguren en les seves declaracions a la comissaria i al jutjat número 2 de Rubí que estan en tràmits de separació des de principi d'any. Tant un com l'altre han mantingut que, per això, Morillo desconeixia els tractes de Calvo amb Wang, que, en tot cas, es limitaven a un «acord de préstec». El policia ha dit també que la seva intervenció en el cas va començar quan Calvo va ser detinguda. Aleshores es va oferir a reconèixer el deute «davant d'un notari» i a retornar una part dels diners immediatament. Amb aquesta versió dels fets, els dos denunciats desvinculen el policia del que Wang considera una «estafa». Morillo ha arribat a declarar que, en cas d'haver estat informat del conflicte provocat pel «préstec», n'hauria informat els seus superiors de la Policia Nacional. Pagar xm deute El que sí ha admès Calvo és que va utilitzar una part dels diners «prestats» per Wang per pagar el deute que tenia amb Ramona Castellví, la propietària del local on és el bar Yoya. Castellví havia demandat Calvo perquè li devia el Uoger de mesos, i el jutjat de Rubí havia dictat sentència perquè fos desnonada el dia 10 de gener. Però el dia abans de la data fixada, i segons ha declarat l'advocat de Castellví, Juan Sànchez, Calvo li va lliurar un xec d'1.500.000 pessetes «a compte del deute perquè el desnonament s'aturés». El taló arribava a les mans de Sànchez hores després que Calvo hagués acompanyat la propietària del restaurant xinès al banc per retirar les 3.500.000 pessetes del compte de Wang, uns diners que després va «guardar» la denunciada. Calvo sosté que

L'empresa Boèhringer confirma que iniciarà les obres a la primavera H Sant Cugat.— L'empresa multinacional alemanya Boèhringer Ingelheim ha confirmat la intenció de començar els moviments de terres a la primavera. L'empresa alemanya vol instal·lar una nova planta a Sant Cugat i pretén fer-hi una inversió de 12.000 milions de pessetes. La nova fàbrica es construirà en uns terrenys de 96.195 metres quadrats, amb una superfície urbanitzable de 43.287 metres quadrats, on es construirà la planta i les noves oficines. La multinacional farmacèutica va anunciar la intenció de construir la planta a Sant Cugat a principi de setembre passat i fa uns dies ha donat llum verda al projecte, després de revisar els terrenys i el projecte durant els darrers mesos. Si tot va tal com l'empresa ha anunciat, la nova planta fabricarà ampolles per a injectables, sobres per a granulats i liofilitzats que s'exportaran a més de 60 països. De fet, la planta de Sant Cugat serà l'única d'Europa que es dedicarà a fabricar aquest tipus de substàncies. La planta de Sant Cugat acollirà els treballadors de la planta de Sant Joan Despí, planta que tancarà les seves portes quan s'inauguri el centre a Sant Cugat. El tancament de la fàbrica de Sant Joan Despí, però, no afectarà, segons els responsables, la plantilla que treballa actualment a Malgrat de Mar, tot i que hi podria haver alguns transvasaments de treballadors d'un lloc a l'altre./CM.

Un incendi en una fusteria crema part del sostre i de la maquinària El bar Yoya i cl restaurant xinès Da Jiang Jin són al carrer del Sol-rambla Can Mora. Foto: J.A. MULA. tot es va fer a petició de Wang i que, després, va demanar el préstec i Wang «va accedir-hi». Segons Calvo, la raó per què Wang li proposés la custòdia dels diners era que, el dia abans, «dos homes que anaven en un Fiat Uno blanc i que es van identificar com a policies amb una placa» van visitar el restaurant xinès. Calvo assegura que els suposats policies van anunciar a Wang «una inspecció i una revisió de comptes», perquè estaven investigant Miau,

el fill gran de la família xinesa, que des de principi d'any és al seu país d'origen. Fins ara, no hi ha cap constància que aquest escorcoll s'arribés a fer, i els Wang neguen Texistència del Fiat i la visita: la seva versió és que els mateixos Calvo i Morillo els van advertir que els investigaven, els van aconsellar que retiressin els diners del banc i es van oferir per guardar-los. En no haver recuperat els diners al cap d'uns dies, els Wang van denunciar el

policia i la seva companya. Però Morillo no va ser detingut per presumpta estafa, sinó per «dipòsit de munició». La raó és que, en un escorcoll al domicili del policia i Calvo, es van trobar més de 500 cartutxos de diferents tipus i carregadors, dos dels quals porten la paraula JIANG gravada. Morillo assegura que no sabia que la munició estigués a casa seva. Segons Calvo, el material pertany als Wang, que també li haurien demanat que els hi guardés.

COMERÇ

Kampió redueix la plantilla perquè «després de les festes de Nadal no cal tant de personal» CM.

M Sant Cugat.— La cadena de supermercats Kampió, que va obrir les seves portes a Sant Cugat el mes de desembre passat, ha fet el que alguns treballadors han anomenat «una reestructuració de plantilla». Els responsables del supermercat van agafar una plantilla de 65 persones de Sant Cugat per ocupar els llocs del supermercat. El nombre de treballadors ha minvat considerablement des de llavors, perquè l'empresa va

fer contractes de curt termini per poder obrir les portes i inaugurar el supermercat amb comoditat. Però els responsables neguen que la plantilla actual sigui la que hi hagi d'haver sempre, o que la reducció de plantilla fos premeditada. L'empresa assegura que, amb vista a les festes de Nadal i de la feina que comporta obrir les portes d'un supermercat al públic, ja van crear una plantilla amb més personal del que es podia preveure necessari. Per això, des

del primer moment es va optar per fer contractes de curt termini. Segons expliquen ells mateixos, els responsables de personal van pensar que era més lògic tenir més personal disponible del necessari i reduir la plantilla quan convingués. De la mateixa manera. no es descarta la possibilitat d'incrementar el nombre de treballadors quan arribin moments que ho requereixin. Els treballadors que han abandonat els seus llocs a causa de la finalització del

contracte no pensen el mateix i, mentre alguns asseguren que «quan s'acaba el contracte una de les possibilitats és quedar-se al carrer», altres afirmen que no pensaven que «aquesta feina fos per tan poc temps.» El supermercat Kampió va obrir les portes la primera setmana de desembre amb 65 treballadors de Sant Cugat perquè els responsables de personal diuen que «el rendiment dels treballadors millora quan no han de fer trasllats.»

LI ABONEM EL SEU TALLAGESPES VELL!!!

I Sant Cugat.— Una part del sostre, d'uns 50 metres quadrats, i sis màquines d'una fusteria van quedar afectats per l'incendi que hi va haver dilluns a la matinada a l'establiment, situat al número 57 de la rambla del Celler. Dos vehicles del Parc de Bombers de Rubí-Sant Cugat, un del de Sabadell i un de Cerdanyola van haver d'intervenir en l'extinció del foc, que va durar poc més d'una hora i mitja. A més de les bigues i la maquinària, també es va cremar i va caure un sostre d'uralita. Segons els bombers, la causa de l'origen de l'incendi no s'ha pogut determinar, però sí que han assegurat que la progressió de l'incendi va ser ràpida per la gran quantitat de serradures i restes de fusta que hi havia al local. Amb tot, i malgrat l'alarma que el so de les sirenes va provocar entre els veïns, no hi va haver danys personals, perquè el foc va començar cap a les sis del matí i no hi havia ningú a la fusteria. /S.B.

Extintors

Sant Cugat del Vallès, is 5 8 9 17 9 9

FJÉftHQN JARDINS t MÇINEs

PER LA COMPRA D'UN MODEL NOU, LI ABONEMLA SEVA ANTIGA MÀQUINA, ENCARA É S t l i P QUE NO FUNCIONI. A MÉS LI OFERIM 3 ANYS DE GARANTIA.

dissabte tarda de 5 h a 8 , 3 0 h

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 9 de febrer de 1996

COOPERACIÓ Karin Herbolzheimer començarà dilluns les seves pràctiques del segon curs de magisteri. Però ella no farà classes en una escola habitual. Dilluns marxarà cap a Tinduf, al Sàhara, per treballar amb els nens i nenes que viuen als camps de refugiats. Segons la Karin, ella i els seus companys van a ensenyar als nens, p e r ò també aprendran moltes coses.

Ensenyar al desert Una estudiant de magisteri de Sant Cugat va al Sàhara per fer les pràctiques ÀNGELS CASTUERA

B Sant Cugat.— Els nens amb qui treballaran els quatre estudiants de magisteri de l'Autònoma que viatgen en aquest;; expedició es diran, probablement, Abdulà, Leyla. Fàtima o Haled. Són nens que van a escola com la majoria, aprenen a llegir i a escriure, els ensenyen geografia i matemàtiques, i quan tornen a casa tenen una haima per sostre. Viuen enmig del desert, i tenen moltes hores per avorrir-se. perquè les condicions d'aquests nens no són les habituals. Casa seva és terra de ningú des de fa vint anys. «La idea de viatjar a Tinduf va sorgir un dia que vaig sentir una entrevista amb Vicki Sherpa, una mestra que va muntar una escola al Nepal, fa dos o tres anys. Aleshores em vaig posar en contacte amb ella perquè hi volia anar, però necessitaven gent que ja estigues formada i jo encara no havia començat magisteri.» Així explica Karin Herbolzheimer com va començar el projecte d'en-

senyar a nens saharians. «Vaig estar a punt d'anar tres mesos amb la Vicki, però no va poder ser. Vaig buscar més, i em va sortir això de Món-3», afegeix. Aquesta organització no governamental col·labora amb els 160.000 refugiats que viuen al desert de Tinduf, al nord d'Algèria, des que el govern espanyol va deixar abandonada l'antiga colònia. Els quatre estudiants que hi aniran es volen especialitzar en música, i aquest serà l'àmbit que treballaran més. «Ens han dit que els caps de setmana fan una mena de campaments escoltes, i nosaltres presentarem algunes propostes de jocs musicals i danses, coses que estem aprenent a la facultat.» La Universitat Autònoma els paga el viatge, que començaran dilluns que ve. Els professors els han demanat que facin una memòria sobre el nivell de castellà que parlen els nens i sobre la metodologia que es fa servir per ensenyar. Els nens estan tota la

Alguns alumnes de l'escola 72 de octubre, una de les que funcionen a Tinduf. Foto: XAVIER CASANOv W setmana internats a l'escola. «Portarem instruments bàsics per desenvolupar el sentit del ritme, i els ensenyarem danses senzilles. Però també esperem aprendre moltes coses del seu folklore.» Aquesta és la primera vegada que l'escola de Magisteri subvenciona una iniciativa d'aquest tipus perquè «abans ningú no ho havia demanat, tot i que hi ha una partida pressupostària destinada a aquestes coses», afirma la Karin. La seva empenta ha animat d'altres companys de facultat, que ja han sol·licitat diners per a projectes en altres cursos.

«Vull recordar que existeixen» À.C.

H «M'agradaria poder explicar més sobre els saharians quan torni, perquè desconeixia completament la seva realitat. Estaria bé que tothom sabés com viuen els refugiats i per què. Són un grup de gent que tenen l'esperança que algun dia podran venir aquí, però els hem oblidat.» A banda de la pròpia experiència personal, Karin Herbolzheimer vol donar a conèixer la manera de viure del poble saharià. «La il·lusió no ens

POLÍTICA

Progressistes «versus» conservadors

JORDI CASAS I ROCA

Recasens rebutja la distinció tradicional que alguns partits etiquetadors fan entre conservadors i progressistes i recorda que les forces democratacristianes com U D C s'han format històricament al marge dels totalitarismes.

Si per defensar les llibertats de Catalunya, per lluitar per arribar a les quotes màximes d'autogovern, ens diuen progressistes, serem progressistes. En definitiva, aquells que etiqueten els adversaris, aquells que s'autoqualifiquen de conservadors o de progressistes, que meditin sobre els seus complexos, sobre la falta de referents, o sobre la seva arrogància. En política, com en qualsevol activitat dinàmica, ni tot és immutable ni s'ha de modificar tot per sistema. Conservar el que és bo i modificar el que és millorable, és aquí per on ens hem de procurar moure. En la democràcia, no solament és necessari el pluralisme social, sinó també el pluralisme ideològic; i així ho entenen els democratacristians. Cal la lliure expressió de distintes idees perquè la societat esculli les que consideri millors: arribar a una solució òptima vol dir la confrontació dels diferents punts de vista. Per descomptat, dins els límits compatibles amb la convivència i l'ordre social. La democràcia cristiana sempre s'ha format en les files de l'oposició als règims totalitaristes, tant de dreta com d'esquerra, en els pobles on aquests s'han imposat i allà on encara prevalen. Els partits democratacristians no són partits de conjuntura ni

CRÒNICA

Joan, 1-Franquesa, 0

JOAN RECASENS i GUINOT

arrerament, probablement des que no saben on són per l'enderrocament dels seus referents més sòlids, alguna força política mal autoanomenada d'esquerres i progressista té la temptació d'etiquetar algunes forces polítiques com a conservadores. La primera pregunta que ens podríem fer és què és ser progressista, o bé què és ser conservador. Probablement, els etiquetadors tindrien els mateixos problemes que la resta de mortals per respondre a aquests interrogants, i no tindrien, com tenim altres, la possibilitat d'aclarir aquesta qüestió amb exemples concrets. Si ser conservador és sinònim de parentiu amb els que han construït la Unió Europea, amb els que han construït l'occident d'Europa, som conservadors. Si ser progressista és sinònim de parentiu amb els que han construït l'Europa de l'Est, no som progressistes. Si ser conservador és defensar les llibertats individuals, sacrificant si és necessari vides, som progressistes. Si per governar per les persones i no per les col·lectivitats, si perquè el nostre referent en l'acció de govern és la persona, si per això ens diuen conservadors, serem conservadors.

manca, i va creixent com més a prop estem de la data de sortida.» El grup d'estudiants ha variat el nombre considerablement d'ençà que es va perfilar la iniciativa. Primer s'hi van interessar fins a deu alumnes. Fa un mes, només s'havien decidit a anar-hi dos. Segons la Karin, els feia por patir de manca de seguretat. «Molts pares van rebutjar del tot la idea quan van saber que havíem de passar una nit sencera a Algèria. però tot va quedar aquí.»

agrupacions sorgides d'una situació política determinada. Els partits democratacristians són partits amb ideari: tenen una ideologia sempre present per tal de decidir en cada moment, d'acord amb ella, sobre les circumstàncies polítiques concretes. Ben al contrari de la concepció de l'estat policia del vell liberalisme econòmic, la democràcia cristiana reconeix a l'Estat la capacitat i la responsabilitat de promoure la justícia i el bé de la comunitat que governa. Ni podem ser conservadors i acceptar la política democràtica que, pal·liant més o menys el sistema, va continuant els mètodes exclusivament capitalistes, ni podem admetre la reacció marxista que, partint d'una concepció materialista i unitarista, nega la llibertat a les persones i les converteixen en un objecte a mans de l'Estat. Entre el capitalisme i el marxisme, que han lluitat per dominar el món, la democràcia cristiana va aparèixer en una situació de centre. Però no hi és en esperit: no és una posició de còmode equilibri entre dos extrems. La idea social i política de la democràcia cristiana avança entre aquests dos esculls, els depassa i els deixa enrere. Joan Recasens és president de la secció local d'Unió Democràtica de Catalunya

% agafa per sorpresa, però no em sorprèn, la dimissió del que ha estat tinent d'alcalde d'Urbanisme durant més de quatre anys. He compartit amb ell quatre anys de consistori, durant els quals —i no crec que traeixi la seva opinió— considero que hem arribat a congeniar. He de reconèixer que el meu escepticisme inicial (per dir-ho d'alguna manera) envers la seva persona, motivat per l'esgarrifor que em produïa veure a les mans d'una persona força jove una responsabilitat tan àmplia, feixuga i cobejada, es va anar convertint en estima i reconeixement. Reconeixement que no amaga les discrepàncies que hem tingut i continuem tenint, les quals —com ja he indicat— no han impossibilitat establir llaços d'amistat que, amb molt bon criteri, hem sabut fer durar més enllà de les quatre parets de l'Ajuntament. És conegut, mai no ho hem amagat, que un grup de regidors, entre els quals en Joan Franquesa i jo —que manteníem un dels millors percentatges d'assistència— solíem anar a sopar —no sempre, malauradament—, després dels plens. Ha plegat, diu, «bàsicament» per motius familiars i professionals. No seré pas jo, malgrat que el fet de situar-nos només a vuit mesos de les eleccions doni per a tot tipus d'especulacions, el que forci el sentit de les seves paraules. Però no puc amagar que, en produir-se aquest fet, sento que quel-

com s'esquerda a l'Ajuntament dels nostres pecats. Érem molts, els que vèiem, no fa pas gaires mesos, en Joan com a «successor natural» de l'altre Joan. No debades els anys no perdonen i un dia o altre s'ha de produir el relleu. La seva joventut, la importància del seu paper al si de l'Ajuntament i, per què no dir-ho, la seva predisposició al diàleg, ho indicaven. No ha estat així. Sens dubte, el seu Àngel (politicourbanístic) de la guarda no li ha estat favorable. Sigui com sigui, he de reconèixer que el seu ha estat un acte de valentia que l'honora. No és gens fàcil, malgrat els motius «bàsicament» familiars i professionals, deixar un càrrec polític quan hi ha la voluntat de servei públic i, especialment, quan s'han exercit tasques d'envergadura i s'està convençut que hom té coses a dir i a fer. Heus aquí l'explicació de l'encapçalament d'aquest article: el Joan ciutadà s'ha imposat al Franquesa (el cognom sempre queda més formal) polític. Ho dic per si algú —hi ha molts malpensats— intenta treure'n alguna lectura de caràcter més polític. Res més lluny de les meves intencions. En tot cas, com que he d'acabar perquè les quaranta-vuit línies que em concedeixen s'estan exhaurint, deixo a les mans d'en Joan l'explicació de la lletra menuda de l'afer. És a dir, un dia d'aquests ens truquem, ens veiem, sopem i me'n fas cinc cèntims. I, potser, torno a escriure al respecte d'això.

PROMO pvntdecre*>

ROBA DESCAMPS A PREU DE FÀBRICA

T>itun, * A» teva lOvt u*t toc ftetAo*u*í euttí ei "Punt cU &uu. *? 'eKiemftm- i dóu$i*n la. teva- Ow«n..

Sí 676 OX 06

^W%«/

Rosselló, 12 - Tel. 674

32 OO - 08190

Sant Cugat

la botiga de /

porten interiorismo decoración

Tapisseria, matalasseria, cortines i complements per a la decoració

RETALES Y DESCUENTOS • PROYECTOS Y REALIZACIÓN DE TRABAJOS DE INTERIORISMO • Cortinas. colchas, edredones, etc. • Papeles pintados • Moquetas • Revestimientos • Elementos decorativos • Ebamstería • Pintura

Valldoreix, 45-47 Tel. 674 53 35 Fax 674 51 04

Valldoreix, 45 Tel. 674 43 00 Sant Cugat del Vallès

08190 Sant Cugat del Vallès

ifil

DDMILAR

•LicmoLiAn s A

TOBELLA

HI-FI VÍDEO TELEVISIÓ ELECTRODOMÈSTICS AIRE CONDICIONAT SERVEI GARANTIT

Santiago Rusino!. 49 Tei.6740657-6747909 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Santa Maria. 40 • Tel. 589 02 71 08190 Sant Cugat del Vallès

TRAHSPAREHT

BLAN Febrer

<DOLOR

MES DE LES

DISSENY EN METACRILAT OBJECTES DE REGAL FABRICACIÓ PRÒPIA

OFERTES C/ Sant Jordi, 37 Tel. 675 08 76

Major, 10 - Tel. i fax 674 51 72 - 08190 SANT CUGAT

Cortines Persianes Edredons Tendals Papers pintats Pintures Suro Parquets Guies i complements per a la decoració

PUNT I SEGUIT

LES

ELS 4 CANTONS / Divendres, 9 de febrer de 1996

E M P R E S E S » Policlínic Torreblanca

Àngel Jiménez és un metge emprenedor que fa tres anys va impulsar el Policlínic Torreblanca, un centre d'assistència sanitària ambulatòria. Aquest centre va néixer amb vocació de donar l'atenció a l'usuari que mancaven al municipi. El doctor Jiménez està convençut que Sant Cugat té un futur molt pròsper i assegura que el personal que treballa al Policlínic continuarà donant la mateixa atenció al client. En tres anys, l'equipament s'ha consolidat i els seus responsables ja pensen a construir un altre centre.

À N G E L J I M É N E Z . Director del Policlínic

El Policlínic Torreblanca vol anar creixent amb Sant Cugat» «

\\(,\

1:1 doctor Jiménez. impulsor del Policlínic. amb el gerent. Albert Obradors, davant de l'edifici Torreblanca.

I Sl'VSÏULRA

• Sant Cugat.-- Quin és el balanç després de 3 anys de funcionament a Sant Cugat'.' •<Es molt bo. perquè hem donat servei a molts col·legis, molts treballadors i moltes empreses de Sant ('ugal. Tot cl que és medicina protegida, ho atenem. Estem en un nivell d'urgències on atenem entre dl)(l i 711(1 urgències mensuals. i passem de Ics 3.0(10 visites cada mes. Una cosa que fa tres anvs que va començar i que té aquests resultats és una cosa bona. Al principi, érem 35 bojos, com jo dic. que ens hi vam posar, [-'altre dia vaig llegir al diari que cada dia que passa hi ha cinc habitants més a Sant Cugat, i esperen que no es pari fins al 2005. Tindrem molta més gent. i hem d'eslar preparats per donar més serveis.» —Per què es van aventurar a muntar aquest centre a Sant Cugat'.' -«Sant Cugat era un poblet. fa 25 anys. amb quatre pagesos que es coneixien tots. Molts hem vingut de fora; el cens indica que som més de 47.000. Aquesta gent ha vingut d'una manera espontània. i la ciutat o tenia centres mèdics o de serveis. El policlínic respon a una necessitat que tenia una població de 50.000 habitants. No hi havia un centre polivalent que fos adequat. L'habitant de Sani Cugat és de classe mitjana i mitjana alta. i necessitava un centre d'atenció acurat i amb qualitat humana, que això no existia. Crec que podem presumir d'haver estat els primers en això.» I esperen ser els únics? - —T's difícil arribar a aquesta dimensió, perquè s'ha d'estar una mica boig. S'ha donat una constel·lació de bojos, dit en el sentit mes afectuós de la paraula, que han volgut muntar això.» --•A vostè, no li feia por pensar que potser se li desmuntaria tot plegat'.' ••Aquest és el tercer centre que munto, i els altres havien funcional. el que passa és que eren mes petits. Aquest edifici té un potencial de creixement molt gran, perquè ara ocupem uns mil metres quadrats, però a dalt podem incorporar-hi els despatxos d'altres metges que ja hi són. Ara tenim unes coses, però si la gent ho demana, podrem anar-nos dotant de nous serveis i tecnologies. Això és difícil, perquè, en aquest país. el negoci de la medicina està sociològicament mal vist. i políticament encara més. Si hem hagut de demanar un crèdit, cap banc no ens ha fet un tracte especial, i no l'hem pogut demanar a cap ajuntament ni administració perquè, paradoxalment, en una obra social com és aquest centre sanitari, si no és públic i no passa pel règim de cuurtvl de la Seguretat Social, no pots arrambar-te a ningú.» — Els principis segur que no van ser gens afalagadors. —«Hem fet un gran esforç per fer aquest centre. Devem molts diners, però això no ens espanta.

Foto: J.A. MULA.

Un pediatre que defensa el dret del malalt a escollir Àngel Jiménez defensa aferrissadament la llibertat que té l'usuari per decidir allà on vol que l'atenguin quan es tracta de millorar la seva salut. No comparteix el criteri d'aquells que discuteixen si és millor la medicina pública o la privada. «Només n'hi ha una. de medicina, la que es fa bé». i aquesta és la que ell ha practicat durant els 25 anys que fa que exerceix la professió. Ha passat per la Seguretat Social i per moltes mútues, i va penjar tots dos sectors per fer «la medicina que volia fer». Des d'aleshores ha marcat el seu estil i ha deixat la seva empremta en els quatre centres assistencials que ha dirigit. «Hem de separar el dret social que té qualsevol persona de la salut del camí que segueix per ser atès. El que és ideal és que quan una persona està malalta pugui triar allà on vol anar. Els metges són metges i els malalts són malalts. Si es trenca la confiança entre els dos. la medicina ja no és medicina.» Àngel Jiménez, un pediatre especialista en al·lèrgies, creu que el metge ho és per vocació, i quan un s'hi dedica, no pensa en paperams, corredisses, burocràcies ni planificacions. «La medicina pública necessàriament s'ha de derivar cap a l'atenció ben gestionada, per grups que assumeixen la responsabilitat, i a la conselleria de Sanitat li surt més a compte deixar la gestió a d'altres.» ; À.C.

Hem hagut de demanar crèdits i encara no hem pogut pagar uns 150 milions de pessetes. Ens hi_ hem atrevit perquè creiem que Sant Cugat s'ho mereixia, i la satisfacció és que. tres anys després, ja podem afrontar el crèdit nosaltres sols. Aquí hi ha més de trenta professionals que hi treballen. i tol el personal auxiliar. Hem creat llocs de treball, i això és per estar molt content.» —Quines perspectives té el centre? —«Creiem que la població de Sant Cugat generarà una mitjana de creixement del 10' i. o sigui que és probable que l'anv que ve arribem a prop de cinc mil visites. Nosaltres som cada cop més coneguts entre la població. i la gent. com que se'n va contenta. en parla, i aquesta és la millor publicitat que ens poden fer. la

del mètode boca-orella. Nosaltres tenim un pla expansiu de policlínic perquè a final d'aquest any o principi del que ve podrem obrir un altre centre. Volem que ens faci la competència.» —Com es pot entendre aquesta expansió amb la situació econòmica d'aquest policlínic? —«l·ln farem un altre perquè Sant Cugat ho necessita, i perquè. a més a niés. els diners, en la nostra professió, és un tema molt secundari. Ja ens hem demostrat a nosaltres mateixos que en tres anys podíem equilihrar la situació econòmica, i sabem que en els pròxims cinc o sis anys podrem resoldre el deute. Ara ens adonem que Sani Cugat s'està fent moll gran i ens sap greu que hi hagi persones que s'hagin de desplaçar potser dos quilòmetres per venir aquí. Tenim un parell de possibles

emplaçaments, i si hem demostrat que aquí les coses no han anat malament, allà tampoc no poden sortir malament.» —Es necessita una inversió molt important. —«Hi ha poca gent que sigui capaç d'assumir una cosa així. Si busquen fer negoci, és un mal negoci. La tecnologia que oferim al policlínic requereix uns 350 milions de pessetes de sortida. Fa falta molta convicció i entusiasme. Nosaltres tenim un avantatge, i és que ja ho hem fet. Tenim una mostra; fer-ne un altre no serà tan difícil.» Sant Cugat té una infraestructura sanitària variada. Els fa por la competència? —<No. L'Hospital General o cl que està construint Asepeyo no són la nostra competència. Nosaltres volem ser la primera línia

d'assistència, volem ser la trinxera. El policlínic vol ser el punt de trobada. La majoria dels santeugatencs saben, que passi el que passi, aquí sempre trobaran qui els atengui. Aquesta és la nostra preocupació, per això estem contínuament innovant els serveis, millorant la tecnologia.» —Aquest és el camí del futur.' —«El nostre futur és el d'anar creixent amb Sant Cugat. Creixerem en la mesura de les nostres possibilitats, però sempre d'acord amb Sant Cugat. Un cop ens hem consolidat aquí, ara voldríem ampliar el servei als usuaris que ja tenim a les poblacions confrontants: Rubí, Cerdanyola i altres. El que tenim molt clar és que el creixement no serà mai com a centre clínic, dotat amb llits. Creiem que la medicina ambulatòria té un gran futur.»

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 9 de febrer de 1996

SERVEIS SOCIALS

El terreny de Valldoreix, ja aplanat, on s'ha de construir la nova seu d'Asdi. A la dreta, la maqueta del projecte complet dissenyat per l'arquitecte Martí Finet. Fotos: JA. MULA.

moviments La primera pedra de l'edifici on s'ha d'instal·lar l'esplai es col·locarà el dia 24 SÍLVIA BARROSO

I Valldoreix.— L'associació de disminuïts Asdi ha començat aquesta setmana els moviments de terres a la parcel·la de Valldoreix on s'ha de construir la nova seu. El terreny, de 4.500 metres quadrats i situat al carrer Mestre Casasnoves, prop de l'estació, ja ha estat aplanat. Els responsables de l'entitat esperen ara que s'acabi

de tramitar el permís d'obres per iniciar la construcció de l'esplai, que és la primera fase del projecte. La col·locació de la primera pedra de l'edifici està prevista per al dia 24, en un acte al qual assistirà el conseller de Benestar Social de la Generalitat, Antoni Comas. A partir d'aquesta data és quan s'ha de començar a construir l'esplai, que l'associació vol

inaugurar a principi del curs que ve, coincidint amb el quinzè aniversari de la fundació de l'entitat. Un projecte per fases Després de l'edifici, on es faran les activitats de lleure, i més a llarg termini, es continuarà la construcció del complex dissenyat per l'arquitecte Martí Finet: un centre de dia on els disminuïts

associats podran completar la seva formació després de l'escola especial, una piscina, una residència per a 24 persones i una escola bressol són la resta d'equipaments previstos. El projecte s'ha planificat per etapes per tal de poder-lo executar «a mesura que es vagin aconseguint els fons necessaris», segons la presidenta de l'associació,

tural

Fundació Privada

JNova üscola 1HAU a 5* Edupació basada en els prind|lj§ae Catalanitat - Pedagogia activa Hunn^sme cristià , ï>ata d'obertura curs 199644? W . P< PSiò. 4 1 5 anys) - - ^ Primària (de 6 u 12 anys) ,*,'; Secundària (de 12 a 16 anys) - -éfàb aplicació ée fa reforma eéuo

de construcció de l'escoto E e « ò l é : ' ; í ; à j é ^ ^ f e i v - a : ^ è t ' «t|# pare

Fer à mé$ Ifci^cté —aíeti|p indílÉfealtada-

589 81 08 Düïuns i dijous de 9 del matí a 8 4é Dimarts i dimecres, <te 9 del matí a 5 d^fiftatda ** ; Divendres, de 9 del matí a 2 de ía A"^

Enriqueta Guarch. Fins ara, l'entitat ha aconseguit el finançament per cobrir la meitat del pressupost de l'esplai, una quantitat que Guarch no ha volgut fer pública encara. La resta dels diners per a aquesta primera fase s'obtindran, probablement, per mitjà d'una via de finançament «que s'està e s t u d i a n t , amb possibilitats d'èxit», ha explicat Guarch.

<ft IJTMC BtfWttt ESPECIALITZATS EN

BMW

Dirigit pel Sr. Manich Exposició i vendes: Alfons Sala. 36 Telèfon 675 56 53 Tallers: Borrell, 6 Ap. Correus 21 Telèfon 674 34 75 Fax 674 34 75 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

FILACAR, SL SERVEI OFICIAL

anaa

• LANCIA

Vehicles amb un màxim de 6 mesos, pocs Kms. i garantia de fàbrica. Seat Marbella 3p

12.656

Seat Toledo Seat Ibiza

35.586 26.462

Seat Còrdova Opel Corsa Opel Corsa Swing Fiat Punto

36.701 33.710 25.196 24.920

FiatCoupe Lancia Y 10

71.202 21.835

Preus per mes / sense entrada

VENDA-TALLERS-RECANVIS Ctra. de Cerdanyola, 8-10

Tel. 589 09 91 0 8 1 9 0 SANT CUGAT DEL VALLÈS (BARCELONA)

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 9 de febrer de 1996

COMUNICACIONS

L'eix Sant Cugat-Teirassa-Manresa és una de les vies de peatge que creix més el 95 Els túnels de Vallvidrera, en canvi, han experimentat un descens d'ús del 0,13% meros absoluts, però, està encara molt per sota de la resta de vies de pagament. La companyia Autema, encarregada de l'autopista Sant Cugat-Manresa, atribueix aquest augment, que s'ha fixat en un 7%, a la incentivació

ÀNGELS CASTUERA

• Sant Cugat.— L'autopista que uneix Sant Cugat amb Manresa, passant per Terrassa, és la segona via que va incrementar més la seva utilització l'any 95 a Catalunya. En nú-

de descomptes per als usuaris, una opció que Tabasa, concessionària dels túnels de Vallvidrera, està estudiant per poder aplicar-la al seu peatge. La circulació als túnels va baixar l'any passat d'un 0,13^ respecte el 94.

L'autopista Sant Cugat-Terrassa-Manresa ha estat l'any 1995 la segona via de peatge que més ha crescut en utilització, amb un increment global del 1%. Els responsables de la companyia Autema, que explota aquesta autopista, expliquen aquest increment de circulació assegurant que s'ha reactivat l'economia, després d'un temps de sequera, i això ha provocat un flux de vehicles més intens. Segons Manuel Gutiérrez San Miguel, director d'explotació d'Autema, aquest increment es justifica, sobretot, perquè s'han introduït descomptes als peatges que resulten molt interessants per als conductors. Als usuaris que utilitzen el tram d'autopista entre Sant Cugat i Terrassa més de 30 vegades se'ls redueix el preu del peatge un 50%. Així, l'abonament costa vint duros en lloc de les 200 pessetes que val el peatge. «Aquest és un benefici que volem donar als clients habituals de l'autopista, i que ells han agraït utilitzant cada cop més aquesta via», assenyala Gutiérrez San Miguel. Una via ràpida «Hi ha hagut augment fins i tot tenint en compte que a l'autopista A-18 s'ha obert un tercer carril sense peatge. Però els conductors s'estimen més venir per aquesta via perquè és més ràpida, està demostrat. Entre els túnels i l'autopista, pots anar de Bar-

Els catalans han viatjat més en autopista al 95, i això s'ha notat sobretot a l'autopista Sant Cugat-Terrassa. Foto: ELS QUATRE CANTONS

celona a Terrassa pràcticament en deu minuts», afirma. Segons dades de Gutiérrez, la circulació ha crescut al tram Sant Cugat-Terrassa un 8,79%, i el percentatge d'utilització durant els dies feiners és d'un 11,03%.

Aquest augment s'ha notat menys al segon tram de l'autopista, el que va de Terrassa a Manresa. L'increment en l'utilització en aquest fragment és del 6,31%, i també hi augmenta el trànsit de vehicles durant els caps de set-

mana. La bona acollida que han tingut els descomptes que s'han aplicat al tram Sant Cugat-Terrassa ha fet pensar la companyia a introduir també aquest descompte a la segona part de l'autopista. De moment, els usuaris només gaudeixen d'una reducció en el preu si fan més de 50 viatges, però aviat s'igualarà aquesta xifra als 30 viatges, per afavorir encara més la utilització. Els responsables de la companyia Tabasa. que explota els túnels de Vallvidrera, ja fa temps que persegueixen una fórmula que els permeti també reduir el preu del peatge, un dels més cars de Catalunya. Els túnels de Vallvidrera tenen un recorregut d'aproximadament uns 10 quilòmetres i el peatge costa 430 pessetes. La lleugera evolució negativa que ha experimentat aquesta via és d'un 0,13% respecte a l'any 1994. Fonts de Tabasa han assenyalat que aquesta diferència és pràcticament imperceptible, tot i que reconeixen que la via ràpida està infrautilitzada. La companyia pública està estudiant diferents fórmules. Aquesta iniciativa respon a l'anunci que ha fet la Conselleria d'Obres Públiques en diverses ocasions d'abaratir els peatges. Una possibilitat que s'està mirant seria la de subrogar una part del deute que generen els túnels de Vallvidrera per poder afrontar un peatge més econòmic, o alguna forma d'abonament.

Els membres de les meses electorals per al proper dia 3 de març ja s'han triat ÀNGELS CASTUERA

H Sant Cugat.— L'Ajuntament va aprovar la llista de membres que hauran d'actuar com a presidents i vocals de les meses electorals en la jornada de les eleccions generals del proper 3 de març. La llista es va aprovar en un ple insaculatori que es va celebrar dimarts. El procediment per triar aquestes persones és un programa informàtic que tria, entre els ciutadans inclosos al cens, aquells que hauran de complir el deure democràtic d'integrar una mesa. Aquest sorteig es fa entre les persones més grans de 18 anys i menors de 65. Per ser vocal es demana el requisit d'estar alfabetitzat, i per assumir la responsabilitat de president, cal que les persones tinguin com a mínim el títol de batxillerat o de formació professional. Les persones afectades rebran una notificació de la Junta Provincial de Zona d'aquí a uns dies, i des del moment de rebre-la podran presentar les al·legacions que els eximeixin d'aquestes responsabilitats. El cens amb les persones que podran votar el dia 3 ha quedat exposat al vestíbul de l'ajuntament i a les oficines municipals descentralitzades. L'instituto Nacional de Estadística ha de trametre a tots els electors unes targetes informatives en les quals indica a cada persona les dades que consten al cens i el col·legi on li correspon votar. La Junta Provincial de Zona ha decidit canviar els col·legis electorals a Mira-sol, i els veïns del districte hauran de votar a l'Associació de Propietaris i Veïns de Mira-Sol i al Casal de Cultura del districte. La sol·licitud per votar per correu es pot fer fins al 22 de febrer, i els documents s'han de trametre abans del dia 29.

TRANSPORTS

POLICIAL

Un 40% dels usuaris dels autobusos munieipals són jubilats i no paguen

L'Ajuntament diu que el cap interí de la Policia Local no tenia intenció d'usurpar funcions

Quasi 500.000 viatgers van utilitzar el servei l'any passat CÈLIA CERNADAS

• Sant Cugat.— Poc més d'un quaranta per cent dels usuaris de les tres línies municipals d'autobús són jubilats i utilitzen el servei gratuïtament, segons el balanç anual que ha fet l'àrea de Serveis Urbans de l'Ajuntament de Sant Cugat. Durant l'any 1995, es van expendre més de 180.000 bitllets de franc a totes les línies, uns trenta mil més que l'any anterior. Una altra dada significativa: pràcticament cap dels usuaris utilitza la modalitat de pagament del T-Mes, un abonament mensual que, per 4.100 pessetes, permet fer tots els viatges que es vulguin sense cap límit. La targeta T-10, vàlida per a deu bitllets al preu de 700 pessetes, la utilitzen un quaranta per cent dels usuaris. La resta opten pel bitllet senzill, que actualment costa 100 pessetes. Més viatgers El balanç anual dóna xifres positives quant a l'increment de viatgers: unes 460.000 persones van utilitzar els autobusos municipals l'any 1995, trenta mil més que l'any anterior. L'augment no és espectacular, però «mentre el nombre de viatgers s'incrementi, estem tranquils», assegura el tinent d'alcalde de Serveis Urbans,

USUARIS DELS AUTOBUSOS MUNICIPALS E2ZJ1994 I I 1995

191.468 167.604

147.441 , 1 5 5 - 9 5 7 , 121.547 121.623

LÍNIA 1 (Valldoreix i Mira-sol)

LÍNIA 2 (Centre ciutat)

f EU LÍNIA 3 (La Floresta i les Planes)

Gràfic: EL PUNT

Joan Recasens. Això no treu, però, que «ens preocupem de detectar anomalies per fer correccions sobre la marxa». Actualment, el servei, concedit a l'empresa Sarbus, disposa de tres línies (una que arriba fins a Mira-sol, la segona que recorre el centre de la ciutat i una tercera per als districtes de la Floresta i les Planes) i cinc vehicles, tres que funcionen habitualment i dos de reserva. Cap dels dos aspectes s'ampliaran, de la mateixa manera que es mantindrà la freqüència de pas: mitja hora pel centre, una hora i quart en la línia 1 de Mira-sol i una hora i mitja en el

cas de la línia 3. Queda també pendent de solució la creació d'una línia única que uneixi Valldoreix amb el centre: durant l'any 1995, 3.500 persones van fer sevir el bitllet combinat entre les dues línies. El tinent d'alcalde de Serveis Urbans reconeix que, per exemple, la freqüència de pas dels autobusos no és ni molt menys la idònia, però adverteix: «No s'ha d'oblidar que els transports públics municipals són més que res un servei social i que no rebem cap subvenció.» De fet, el transport municipal provoca un dèficit anual aproximat d'entre 35 i 40 milions de pessetes.

La confusió es rectificarà a impremta c.c. B Sant Cugat.— L'Ajuntament de Sant Cugat ha emès un comunicat on assegura que el cap interí de la Policia Local, Àngel Pastor, va signar com a inspector en cap en la revista que, editada pel mateix Ajuntament, presenta el balanç de la gestió policial de l'any 94 «sense cap ànim d'usurpar cap tipus de funció que no tingués encomanada». El comunicat respon a les acusacions de «presumpta falsedat i usurpació de funcions» que la setmana passada va fer contra Pastor el gabinet jurídic de l'Associació Catalana de Caps de Policia per haver signat la Memòria amb un càrrec que no li correspon. L'associació recordava, a més, que les actuacions que es recullen a la revista, distribuïda entre entitats i organismes de la ciutat, corresponen a una etapa durant la qual l'inspector en cap Moisès Simón —que va marxar el mes de març passat a Tortosa en comissió de serveis— encara treballava a Sant Cugat. Tot i la seva marxa, Simón continua sent formalment el cap del cos municipal de policia perquè té la plaça en propietat, i Pastor, amb la categoria de sergent, ocupa el càrrec de manera

provisional. L'Ajuntament recorda que, en absència de Simón, aquestes funcions es van atribuir a Pastor el mes de juliol passat «per motius de màxima urgència i interinament». Les memòries de gestió, «com tothom pot entendre», es publiquen «una vegada han estat avaluades totes les dades que s'han de reflectir». Per tant, en aquest cas, la memòria que recollia les actuacions i intervencions de l'any 94 no es va poder publicar fins l'any 95, quan Simón ja havia marxat. Per aquest motiu, destaca l'Ajuntament, és el cap en funcions qui signa la introducció de la revista, «assumint tota la gestió realitzada amb anterioritat al seu nomenament». Tot i que Pastor apareixia com a inspector en cap de la policia, no hi havia intenció «d'usurpar cap tipus de funció que n o tingués encomanada».

La setmana passada, el gabinet jurídic de l'associació va advertir que emprendria accions judicials si no es feia una rectificació pública. De moment, l'Ajuntament ha demanat a la impremta que faci una fe d'errades que es repartirà entre totes les persones i entitats que van rebre la Memòria de la policia.

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 9 de febrer de 1996

MUSICA

Andrew Parrott dirigeix el Rèquiem» de Fauré amb l'orquestració original «

Gerard Claret torna al Teatre-auditori SÍLVIA BARROSO

• Sant Cugat.— LI cor de cambra del Palau de la Música i l'Orquestra Nacional de Cambra d'Andorra interpretaran demà al Teatre-auditori el Rèquiem de Fauré. Sota la batuta del musicòleg i director britànic Andrew Parrott. la peça es podrà escoltar amb l'orquestració original per primera vegada a Catalunya. Abans, Gerard Claret dirigirà l'orquestra en una primera part dedicada a Pergolesi i Toldrà. El director i musicòleg d'Oxford Andrew Parrott ha estat convidat pel Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana per fer tres concerts en què reconciliarà el Rèquiem de Gabriel Fauré amb l'orquestració escrita pel compositor postromàntic. Segons el director del cor, Jordi Casas, l'obra s'ha interpretat majoritàriment amb orquestracions fetes per altres músics i adaptades per a formacions simfòniques. «Fauré era organista de l'església de la Madeleine de París i va pensar el seu Rèquiem per a pocs instruments», explica Casas. L'ambient de la Madeleine va marcar també la peça de Fauré com a rèquiem atípic. Casas el descriu com una obra «tendra, lírica, molt eufònica, que remet més a una mort que porta al paradís, i no al purgatori, com altres rèquiems.» La interpretació de la peça requereix una coordinació perfecta del cor. segons Casas, perquè «no hi ha grans contrapunts, sinó que hi domina una gran melodia.» Parrott haurà d'aconseguir que la formació coral «entengui l'esperit

d'aquest Rèquiem, que vegi el color de la Madeleine». Dimecres, després del primer assaig, Casas ja assegurava que Parrott s'havia entès perfectament amb els cantaires. I Parrott, britànic, ho ratificava amb poques paraules: «Al primer contacte, ja han cantat.» I en un esforç per ser més explícit, afegia que el cor és «absolutament flexible i està molt ben preparat» i que havia «entès perfectament» el seu sentit de l'humor i el seu llenguatge. Amb aquesta sèrie de concerts —que comença demà a Sant Cugat i continua diumenge, al Palau de la Música, i dimarts, al Monumental de Mataró— el Cor de Cambra del Palau compleix un dels seus criteris de funcionament, que és treballar, dos o tres cops cada any, amb directors convidats que «enriqueixen la formació i el públic amb repertoris especialitzats.» Casas defineix així l'estada a Catalunya de Parrott, amb qui ja havien intentat treballar l'any passat, per commemorar el tercer centenari de la mort de Henry Purcell, un dels músics que

Parrott dirigirà l'Orquestra Nacional de Cambra d'Andorra i el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana. millor coneix el director, especialitzat en música antiga. Purcell és, precisament, un dels compositors que més han treballat en els nombrosos enregistraments discogràfics que s'han fet sobre peces de músics com Monteverdi, Purcell, Bach i Handel. La identitat de l'orquestra Aquesta especialitat d'Andrew Parrott és, per Gerard Claret, director-concertino de l'Orquestra Nacional de Cambra d'Andorra, «un element interessant», que provoca «certa curiositat». Claret

espera amb expectació les actuacions per veure com treballa Parrott amb un compositor de final del segle XIX i amb una orquestra que ell coneix bé i que «pot aprendre molt de l'experiència.» Andorrà i instal·lat a Sant Cugat, Claret ha preparat la primera part del concert —que dirigirà ell— amb la intenció que «la formació no perdi la seva identitat.» L'Orquestra Nacional de Cambra d'Andorra, que arriba aquest any al tercer aniversari, treballa habitualment amb directors convidats, un sistema de «col·labora-

ció» que Claret defensa, mentre puguin treballar també pel seu compte. Per això, en funció del treball que està fent ara la formació de Claret, s'ha triat la segona peça del concert: el Quartet en do menor 'Per l'Art' d'Eduard Toldrà, una obra que l'orquestra ha d'enregistrar a final de mes per a la discogràfica Nimbus, a l'Auditori Nacional d'Andorra. El Primer concertino en sol major, de Giovanni Batista Pergolesi. obrirà la primera part del concert amb l'única peça de la nit escrita abans del segle XIX.

La substància de la realitat I AMFITRIÓ, de Molière. Traducció de Miquel Desclot. Direcció: Calixto Bieito. Intèrprets: Àngels Bassas, Eduard Fernàndez, Àurea Màrquez, Pep Planas, Xavier Ripoll i David Selvas. Escenografia i vestuari: Mònica Quintana. Lloc: Teatre-auditori. Dia: 2 de febrer.

M Imatge isolada de la platja de Sant Adrià. Foto: JAUME CENDRA.

Imatges isolades I JAUME CENDRA Galeria: Unió Esportiva i Recreativa de la Floresta. Dates: Tot el mes de febrer. Obres: Fotografies.

PERE PICH

l fotògraf de la Floresta Jaume Cendra presenta una col·lecció de 13 fotografies a la UERF. La mostra s'inclou dins dels actes que organitza l'Ocell Radiant, col·lectiu d'artistes plàstics, de músics i de poetes que es troben el primer diumenge de cada mes.

Actualment, la fotografia està assolint el reconeixement que calia i els nous fotògrafs estan aconseguint el prestigi artístic. El que detectem primer de les imatges de Jaume Cendra és la sensació d'aïllament. Totes les fotografies són extretes de fàbriques enderrocades, platges isolades i paisatges solitaris. Les tonalitats monocromes de totes les fotografies són un bon component expressiu de les instantànies. Jaume Cendra utilitza els recursos fotogràfics amb precisió i el resultat són imatges correctes, estèticament i tècnicament.

EDUARDJENER

ercuri parla displicent amb els amos de la Nit perquè facilitin la juguesca del seu senyor Júpiter, que, enamorat de la reina Alcmena, pren l'aparença del seu marit Amfitrió, absent i victoriós en l'última guerra, per suplantar-lo en el joc de l'amor abans que el veritable espòs arribi. Alhora Mercuri pren la figura de Sòsia, el criat del rei, per crear la confusió. I això que podria ser una divertida joguina escènica, Molière, com tots els grans, ho transfigura, introduint un cuc en forma de subversió que els déus humanitzats baixen —del cel?— als pobres mortals per podrir la falsa seguretat del triomfador Amfitrió, confirmar la vella i coneguda olor del perdedor Sòsia, descobrir que existeix una mena d'amor diferent a Alcmena i confirmar a Cleantis que ella, per ser qui és, no pot tenir més d'allò que té. Els intèrprets disfruten a l'escenari i l'espectador ho nota, gaudint d'un fenomen que fa el fet teatral insubstituïble: les paraules i els cossos entren per la pell com una realitat inqüestionable. Xavier Ripoll (Mercuri) resulta atractivament odiós. David Selvas (Júpiter) juga a l'Actor's Studio

Un moment de la representació de XAmfitrió, dirigit per Calixto Bieito, al Teatre-auditori, divendres passat. Foto: JA. MULA. amb seguretat. Pep Planas (Amfitrió) resulta tan convincent en la facècia com en el descobriment de la seva feblesa oculta. Àurea Màrquez (Alcmena) és tendra i atractiva després de l'amor i dura en el seu clar desengany enfront del marit redescobert. Àngels Bassas (Cleantis) pot ser la perfecta espectadora secundària i passar a protagonista quan aspira al déu de l'amor entrellucat. Eduard Fer-

nàndez (Sòsia) fa una interpretació genial del criat que res no pot perdre, veu de seguida per on van els trets o a qui cal donar la raó exteriorment per poder continuar vivint. La joventut de Calixto Bieito i de tots els components de la companyia fa pensar que això que avui viu el teatre a Catalunya és un boom amb perspectives extraordinàries, i si no, que baixi Júpiter i ho vegi!

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 9 de febrer de 1996

LLETRES Darrerament, abans de la mort d'ell, es van anar convertint en un dels matrimonis més poulars del país. Eren els protagonistes d'una història d'amor de 51 anys, l'inici de la qual es descobreix en les Cartes d'amor que acaba de publicar Edicions 62. Després d'un nuviatge complicat, la seva vida en comú va ser sempre «molt divertida». I els tres primers anys després del retorn de l'exili a Mèxic, Pere Calders i Rosa Artís els van passar a Sant Cugat, amb els seus tres fills.

El pas de l'ombra d'atzavara Rosa Artís recorda els anys que va viure amb Pere Calders i els seusfillsa Alfons Sala SÍLVIA BARROSO

I Sant Cugat.— Quan la ironia fa gràcia al mateix ironitzat, quan les conviccions clares canvien l'exaltació física per l'excitació literària i una ment en constant ebullició combina humor i fantasia per crear un univers fet a mida, apareix Pere Calders. Amb la força i amb la serenitat d'una ombra d'atzavara, la planta mexicana que dóna títol a una de les seves obres. Així, aferrat a la seva discreció, va passar els primers tres anys del retorn a Catalunya després de dues dècades d'exili, i els va viure al número 13 de l'avinguda Alfons Sala. Tot i que el seu pare era fill de la masia de can Calders, ell havia nascut i crescut a Barcelona, però les dificultats per trobar pis a la capital van fer que s'instal·lés a Sant Cugat el novembre del 1962, quan va tornar de Mèxic. Venien amb ell Rosa Artís, la seva segona dona. i els tres fills, Raimon, Glòria i Tessa. Amb tots els ingredients del caràcter Artís, Rosa va ser qui va establir les relacions socials de la família al poble: a més d'«esvalotar» habitualment la clientela de l'Spar de la plaça de Pere San, la germana de Tísner recorda que xerrava a les botigues i corregia el català que utilitzaven els santeugatencs, perquè «tot i haver estat 20 anys fora parlava un català molt més correcte que els que vivien aquí.» Igualment, reivindicava obertament la seva identitat nacional. Entre els destinataris dels seus discursos hi havia, amb l'espant del seu marit, els veïns del pis de sota: un membre de la Guàrdia Civil, la seva dona i els fills, acabats d'arribar a Catalunya. «El Pere —riu—, que si no patia no estava tranquil, em deia que no digués aquestes coses, però jo sóc de la ceba.» Tanmateix, no només no hi va haver mai cap incident, sinó que les dues famílies van establir uns llaços afectius que encara es mantenen. La filla gran de Vicente Àvila i Adela Rodríguez, Marí, recorda divertida la situació: «Eren molt catalanistes, i el meu pare era militar, però sempre van respectar les idees un de l'altre. I ells, que no anaven mai a cap enterrament, van assistir al de la meva mare.»

PERE PICH

l pintor Josep Pomes Abella (1940) mostra una extensa exposició de pintures a la Sala Rusinol. En la mostra trobem diferents temes, com són alguns paisatges rurals de la Cerdanya, diversos racons de París i una imatge de l'estació de trens de Tarragona. Però el que mostra millor la qualitat de l'artista és la col·lecció de pintures sobre Barcelona. Josep Pomes Abella pinta els punts estratègics de la ciutat com la Rambla, el passeig de Gràcia i la mateixa plaça Catalunya.

I Sant Cugat.— El conseller de Cultura, Joan Guitart, ha recordat al director de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, Pedró López que els funcionaris han d'«obeir» i «complir les instruccions dels seus superiors», en referència a les declaracions que havia fet López per la poca conveniència de que els documents de l'Arxiu de Salamanca tornin a l'Arxiu Nacional de Catalunya, amb seu a Sant Cugat. Guitart va assenyalar que s'havia pres una decisió al Consell de Ministres que respon «a una realitat explicada i reclamada». El nou director de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, que fa un mes que exerceix el seu càrrec, es va manifestar en contra del trasllat dels documents de Salamanca a Sant Cugat, i va qualificar que la intenció de la Generalitat de tenir els exemplars originals eren fruit d'una concepció «fetitxista». Segons Pedró López, el que seria ideal és digitalitzar i catalogar exhaustivament els documents, però deixar-los a Salamanca. El trasllat a l'Arxiu Nacional de Catalunya, amb seu a Sant Cugat, dels documents que Franco va confiscar durant la guerra civil, es va aprovar en un Consell de Ministres el dia 17 de març, però encara no s'ha portat a terme. Els documents es conserven a l'Arxiu Històric Nacional de Salamanca, a la secció que l'arxiu dedica a guardar tots els textos relatius a la guerra civil. À.c

Seix, en un congrés sobre teatres públics organitzat pel Ministeri Pere Calders, amb els seus fills Glòria i Raimon, al balcó del pis d'Alfons Sala on va viure tres anys i mig. Les dues dones, Rosa i Adela, i les seves filles petites, Tessa i Adelita, van acabar de consolidar la relació entre les dues famílies. El cafè d'Adela —que Rosa s'autoconvidava a prendre perquè ella «el feia molt dolent»— i les escapades a l'antic cinema eren les activitats que compartien més sovint, mentre els fiUs Calders eren a l'escola Tagore de Bellaterra, «on es feia tot en català, d'amagat.» Pere Calders, mentrestant, es llevava cada dia a les 5 del matí per poder escriure abans d'anar a treballar a Barcelona. En aquella època, Rosa Artís el recorda treballant a estones robades en la novel·la L'ombra de l'atzavara, amb què va guanyar el premi Sant Jordi 1965. El concurs havia provocat expectació a casa dels Àvila, i Calders va regalar un exemplar dedicat de l'obra guardonada a Vicente, el guàrdia civil que havia descobert Catalunya dos anys enrere.

Un llegat per a la UAB S.B.

• Les exigències de la vida familiar van fer que, el 1966, la família Calders-Artís deixés l'avinguda Alfons Sala per tornar a viure a Barcelona. Rosa assegura que van marxar per acabar amb l'ànsia de Pere provocada per les anades i vingudes dels fills a Barcelona, quan van començar a fer-se grans. «Es passava la vida a l'estació —recorda la vídua— perquè sempre li semblava que el Raimon o la Glòria trigaven massa. Era un patir i no podia ser.» Però marxar de Sant Cugat va ser un altre dilema: «Aleshores —continua Rosa— li sabia greu fer marxar els nois del poble, sobretot la Tessa, que s'havia fet molt amiga de l'Adelita.» Finalment, però, quan van trobar el pis del carrer Comte de Borrell de Barcelona on van viure

fins a la mort de l'escriptor, van acomiadar-se de la vila on havien recuperat «la neu i la missa del gall», on havien retrobat el seu país. Però la relació de Calders amb aquesta àrea del Vallès no es va acabar aquí: el 1992 era investit doctor honoris causa per la Univeristat Autònoma de Barcelona, i això el va fer decidir a dipositar el seu llegat literari i documental a la universitat. Un grup de professors de la Facultat de Lletres interessats en la seva obra està estudiant el material i prepara un congrés sobre Calders adreçat a especialistes d'arreu del món. Paral·lelament, s'organitzarà una exposició divulgativa que reunirà fotografies, manuscrits, pel·lícules inèdites rodades per ell, pintures i objectes, amb la intenció de reflectir el seu món, l'univers Pere Calders.

Paral·lelament a aquesta ciutat de catàleg, el pintor mostra el conjunt portuari de la ciutat Comtal, la dels vaixells de càrrega, la dels amples remolcadors i la dels dics reparadors. És aquí, en aquesta ciutat de treball dur i allunyada de la dolçor de l'interior, on el pintor aconsegueix el millor de la seva obra pictòrica. Destaquem de l'exposició la llum, combinació sàvia d'una grisor blavosa. Aquest color és la suma de la claror que aporta el nostre mar, amb la llum filtrada que crea les grans concentracions humanes. El color és acotat per un dibuix precís i ordenador dels volums que submergeix la totalitat de la seva obra. Aconsellem apropar-nos a les pintures per apreciar millor el subtil traç modelador.

• Sant Cugat.— El director del Centre Cultural, Tomàs Seix, ha presentat aquesta setmana una ponència titulada Teatrospúblicos: problemàticas comunes, a unes jornades sobre sales públiques organitzades pel Ministeri de Cultura. El congrés s'ha fet per posar en contacte durant tres dies els responsables tècnics i polítics dels membres de la Red de Teatros de Titularidad Pública de Espana, una institució creada el 1992 i amb poca activitat fins ara. Seix, que hi va assistir acompanyat de l'alcalde, Joan Aymerich, va proposar com a model de gestió d'un teatre públic el que ha utilitzat a Sant Cugat: basat en «l'exercici de buscar l'equilibri entre el cost i el benefici». Segons ell, així s'ha aconseguit que el Teatre-auditori sigui «rendible al 100%, si no fos que ha d'assumir també les despeses del conservatori i la biblioteca, que també formen part del Centre Cultural». /s.B.

£1 grup Espiral torna a representar «Revolta de bruixes» I Valldoreix.— El grup de teatre Espiral de Valldoreix torna a representar demà Revolta de bruixes, un text de Josep Maria Benet i Jornet que la companyia va muntar i estrenar a l'última mostra que va organitzar. Dirigit per Trini Escrihuela, el muntatge es podrà tornar a veure al Casa] de Cultura de Valldoreix, a dos quarats d'onze de la nit, dins de la programació mensual del centre. /s.B.

Cromatisme d'una ciutat I JOSEP POMES ABELLA Galeria: Sala Rusinol. Dates: Fins al 13 de febrer. Obres: Pintures.

Guitart diu al director de l'Arxiu de la Corona que «acati ordres»

34,3voeoes

Extintors

El remolcador,títold'una pintura de la sèrie sobre el port. Foto: ELS 4 CANTONS.

Sant Cugat del VaBèa. w 5 8 9 1 7 9 9

PUNT D E VISTA

In sotrac en el camí

ELS «CANTONS Setmanari independent, català, comarcal i democràtic

<®>

Prem»» Local d* Sant Cugat SL

Canti Xemc, 5, lr - 0819O Sant Cugat del Vallès « 5 8 9 62 82-fiu 589 20 91

EdHor Ramon Grau i Soldevila

Directora en fundon*

Cèlia Cemadas Redacció Àngels Castuera, Catí Morell, Eduard Jener, Pere Pich, Montse Sant, Sílvia Barroso, Ramon Luque, Francesc Carbó

Cap comercial

Gemma Bosch

ELS 4 CANTONS / Divendres, 9 de febrer de 1996

l mes de gener havia de ser un mes fonamental per a l'Hospital General de Catalunya. Segons les previsions, el jutjat número 2 de Rubí hauria d'haver anunciat ja si aixecava o no la suspensió de pagaments. Un cop complert aquest pas fonamental, estaria en disposició de fer públics els noms de les mútues amb les quals l'HGC pot fer tractes i arreplegar així més pacients. Però, per sort o per desgràcia, les previsions no es compleixen sempre al peu de la lletra. Estem a meitats de febrer, i el jutjat, de moment, no obre la boca. Fins ara havia estat impossible saber realment si l'HGC havia iniciat aquest

procés d'obertura que el permetria —previ conveni— donar assistència a pacients d'altres mútues que no són la seva pròpia. Segons informa La Vanguardia, sembla que sí, i des d'aquest mes de gener l'Aliança, Fiatc i Aegon envien els socis que ho volen a l'HGC. No hi hagut, però, cap confirmació en aquest sentit. Un tercer element: el trencament de l'acord de fusió entre l'Agrupació Mútua i la Mútua de l'HGC és un petit sotrac en aquest camí cap a la consolidació d'una entitat més sanejada. Amb l'acord desfet, ara s'hi vol treure importància. Fins i tot, l'HGC diu que no s'ha trencat i que les negociacions continuen. I és que,

tot i que volen mantenir una postura discreta, els de l'Agrupació reconeixen que la situació jurídica densa i complicada de l'HGC els ha influït a l'hora de deixar córrer l'absorció. No és només la suspensió de pagaments que pesa encara sobre l'Hospital. És, per exemple, el futur dels socis yitalicis que no han renunciat als seus drets. O el tracte que han de rebre els que són al mateix temps socis de la Mútua i del mateix HGC. Podria arribar un moment, diu l'Agrupació, que demanessin privilegis. Els 40.000 socis de la Mútua de l'HGC no tenen perquè preocupar-se: tindran, potser fins i tot, millors prestacions. Però, i l'Hospital?

Equip comercial Rosa Maria Carrasco, Núria Olivé

Peatge a la mobilització del país

Impressió Rotimpres <ü (972) 40 05 95

Distribució Mailing-Vallès SL Dipòsit legal: GW05-93

3s 4 Cantons expressa wkameot la scvi opinió oi eh editoriab. Os aftkks finnas exposes l'opinió dels seus autorc, que Els 4 Cantons no fa seva utuflàiimiaL

a proporció de peatges que ens trobem a les carreteres catalanes respecte a les espanyoles és de 5 a 1, tot i la substancial diferència de territori. Tanmateix, l'utilització de les vies ràpides de pagament a Catalunya ha crescut l'any 95 més que a la resta de l'estat (d'un 4,1% respecte d'un 3% que s'ha registrat fora de Catalunya). És una evidència que la millora de la xarxa

Nota aclaridora sobre el cap en funcions de la Policia Local • En relació amb la notícia publicada a la pàgina 4 de l'edició d'Els 4 Cantons corresponent al 2 de febrer, relativa al cap de la Policia Local d'aquest municipi, es considera necessari efectuar les següents puntualitzacions per deixar establerta l'exacta realitat de la situació: —Les funcions de comandament de la Policia Local fins al 30 de març de 1995 van ser encomanades a l'intendent en cap, Moisès Simón, data en la qual va passar a desenvolupar en comissió de serveis el comandament de la Policia Local de l'Ajuntament de Tortosa a petició pròpia. En data 1 de juliol del mateix any, les funcions de cap de la Policia Local del nostre municipi van ser assignades per motiu de màxima urgència i interinament al senyor Àngel Pastor i Albuger, que és funcionari de carrera d'aquest Ajuntament amb la categoria de sergent. —Les memòries de gestió, com tothom pot entendre, es realitzen i publiquen una vegada han estat avaluades totes les dades que s'hi han de reflectir, i això coincideix sempre amb l'any següent al de la meritació. —La publicació de la memòria corresponent a l'any 94 (últim any de comandament del senyor Simón) es va realitzar en el període durant el qual qui tenia encomanat el comandament del Cos de la Policia Local era el senyor Pastor, per la qual cosa, i tenint en compte que en aquell moment era el màxima responsable de la Policia Local, signa la introducció o presentació, assumint tota la gestió realitzada amb anterioritat al seu nomenament i, per descomptat, sense cap ànim d'usurpar cap tipus de funció que no tingués encomanada. —S'han cursat les instruccions oportunes a la impremta per tal que sigui editada i publicada amb

L E C T O R

viària de la Catalunya costanera cap al rerapaís és una peça clau per intentar polítiques de reequilibri econòmic i, per tant, demogràfic. Però, per avançar, cal pagar peatge. I no només peatge, també l'IVA que Madrid redistribueix per fer autopistes lliures de peatge en altres zones de l'estat. És una mostra més de la solidaritat catalana que des dels partits estatals, d'esquerra a dreta, es con-

sidera inexistent. Ans al contrari, se'ns presenta sovint com a insolidaris. Sembla, a curt i mig termini, que l'eliminació dels peatges és impossible, però sí s'han de buscar fórmules per abaratir-lo. La reducció de l'IVA seria un pas molt important, per exemple, perquè els túnels de Vallvidrera o l'autopista Sant Cugat-Manresa deixin de ser vies infrautilitzades.

E S C R I U

Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

la major brevetat la pertinent fe d'errades i distribuïts els corresponents fulls substitutius a totes les persones i entitats receptores de la memòria de gestió tramesa. / Ajuntament de Sant Cugat.

VAjuntament i la insubmissió • En relació amb la moció de suport del municipi de Sant Cugat als drets d'objecció de consciència i insubmissió al servei militar obligatori presentada per CiU i ERC, i com que ens hem sentit directament afectats com a Col·lectiu

Antimilitarista de Sant Cugat (CASC), ens agradaria fer algunes observacions: 1. Els insubmisos també som objectors. És una equivocació que provoca confusions, pensar el contrari. 2. En la moció no es fa referència als dos insubmisos santcugatencs que van ser denunciats per l'Ajuntament quan es van negar a realitzar la prestació social substitutòria (PSS), que, curiosament, havien de fer a l'Ajuntament. Ens sembla una manera prou estranya de donar suport als insubmisos (suposem que no es LA P U N X A D ' E N

va tocar el tema a causa d'un oblit involuntari). 3. Creiem que la PSS és un càstig en ella mateixa, una alternativa bastant hipòcrita d'aconseguir, d'una manera o altra, la submissió dels joves. També creiem que és una manera de prendre llocs de treball a la gent que és a l'atur. Per acabar, en relació amb la insolidaritat (un dels adjectius preferits dels partidaris de la PSS envers els insubmisos), ens agradaria dir que els joves ja hem demostrat que podem canalitzar les nostres inquietuds socials sense que ningú

JAP

f>'

1 c- ^^

Ü (3R

• ^ ^ S N v j ^ 9[

íS

ens digui ni en quin moment ni on (0,7%, Solidaritat amb Bòsnia...). Per tots aquests motius, som contraris a la PSS com a les entitats que s'hi presten (l'Ajuntament, el Centre Borja, la Creu Roja, el Club Muntanyenc, I.B. Angeleta Ferrer, Asdi...). 4. En la moció es diuen moltes paraules boniques de suport als insubmisos. Ens agradaria que l'Ajuntament concretés l'ajut que es compromet a donar (tant a nivell informatiu com jurídic). Les bones paraules no són suficients per als centenars de joves que en aquests moments són a la presó per insubmissió. 5. Com a moviment anitmilitarista solidari, ens sembla bastant trist l'argument de CiU i ERC de tractar la insubmissió com un problema dels joves catalans enfront d'un exèrcit espanyol. Nosaltres lluitem per la insubmissió en un sentit més ampli (tant a Catalunya com a Madrid, com a Andalusia). Tampoc no ens queda clar què és el que faria l'Ajuntament en el cas de tenir competències en aquest àmbit: Potser es faria una mili nacional o pròpia de Catalunya? Per acabar aquestes observacions, ens agradaria dir que ens sembla molt positiu que es comenci a tractar del tema de la insubmissió als plens de l'Ajuntament. (Sembla que el nostre alcalde s'ha adonat que els insubmisos som joves de Sant Cugat i no com va dir en el passat pregó: «Aquests joves no són ni representen Sant Cugat.») Sembla que es comencen a adonar de la importància del tema (esperem que no sigui una arma electoral). / NACHO PÉREZ. Membre del CASC.

F E

D ' E R R A D E S

B La foto situada a l'esquerra de la notícia «Tapen provisionalment els forats d'Alfons Sala», publicada en l'edició del 2 de febrer, havia de mostrar l'avinguda amb els forats sense tapar.

PUNT DE VISTA

ELS 4 CANTONS / Divendres, 9 de febrer de 1996 L

No tot s'acaba al Monestir

JOAN LÓPEZ

que ve de lluny i grups d'afeccionats han realitzat una pacient tasca de recopilació informativa, nosaltres ens hem obsessionat excessivament amb el moC

m JOAN TROYANO •

nestir i ens hem oblidat d'altres realitats pretèrites. Això és greu, ja que la ignorància i el desinterès han facilitat la destrucció de testimonis del nostre passat col·lectiu, especialment en aquests darrers anys en els quals s'han urbanitzat, i s'urbanitzen, els espais agrícoles del voltant. En algunes ocasions, la rapidesa amb què actuen les grans màquines excavadores impedeix detectar petites estructures, com ara una tomba, que pot ser destruïda en un tres i no res. En altres, els mateixos encarregats de l'obra prefereixen fer l'orni i evitar-se petits endarreriments en l'execució de l'obra. El resultat és el mateix, la desaparició del vestigi històric i la formació d'una nova llacuna en el nostre coneixement potencial. El fet és prou greu per dedicar-hi uns moments d'atenció. Tan sols recordar allò que cantava Raimon: «Qui perd els orígens, perd identitat.»

La veritable arrel del problema és la manca de coneixement que tenim del propi territori. Mentre que en les poblacions veïnes ha existit un interès

Josep Altet: homenatge i reflexió

DOMÈNEC MIQUEL

a uns dies, vaig trobar un amic arqueòleg que em va explicar que estava treballant en una excavació a Cerdanyola. Abans de construir en un terreny, fins fa ben poc camp de conreu, l'Ajuntament els va encarregar l'estudi dels vestigis que hi havia. És ben curiós que les troballes siguin relativament abundants en els termes municipals veïns, mentre que en el nostre constitueixen un fet rar i escadusser. Si donem una ullada a la Carta Arqueològica del Vallès Occidental, que és el plànol on estan marcats tots els jaciments de l'àrea, podem observar la baixa densitat que mostra Sant Cugat. Aquest és un fet sorprenent. Ja sabem que no som el llombrígol del món, però bé cal creure que en l'època neolítica algú feia de pagès per les nostres contrades i en algun lloc devien viure els qui van ser enterrats a la Cova de Torre Negra. Resulta força increïble que els ibers s'instal·lessin a Cerdanyola, a Bellaterra i a Rubí, i gairebé no deixessin rastre del seu pas per aquest terme. I si pensem en la romanització, la cosa esdevé encara més incomprensible. S'ha repetit quantitat de vegades que el monestir s'alça sobre un encreuament de vies de comunicació i per les seves vores no apareixen les villae dedicades a les explotacions rurals, com succeeix en altres indrets. Tot això ens porta a preguntar-nos si el mític Castrum Octavianum no va ser bastit al mig d'un desert, per a refugi i protecció d'agosarats aventurers i soferts viatgers.

La necessitat de disposar d'una Carta Arqueològica del terme, el més exacta possible, s'imposa. Necessitem recollir sobre un document únic tota la informació de què disposem fins al moment. Les dades que, ara per ara, consten en els arxius de la Generalitat, són parcials i incompletes i és urgent la seva actualització. Disposar d'aquest instrument, permetria preveure actuacions de salvaguarda, prèvies a les obligades destruccions per creixement urbanístic i noves edificacions. Alhora, cal potenciar una tasca de prospecció i recerca que ens faci conèixer nous jaciens ajudi a una millor comde quin ha estat el devenir

ments prensió de la zona i, en definitiva, de tot el país.

L A

es d'aquestes línies vull dedicar el meu homenantge particular i la meva reflexió sobre la tasca d'homes que, com el recentment desaparegut Josep Altet, deixen la seva petjada en el difícil camí de la recerca històrica. La meva relació amb Josep Altet, encara que puntual, va ser per a mi força profitosa. Em va proporcionar l'oportunitat de fer el meu primer treball fora de la universitat, quan encara no era llicenciat en Història. Es tractava de prologar i introduir el llibre explicatiu del seu Mapa històric del terme civil de Sant Cugat, Rubí (part oriental) i Canals i el Mapa parroquial de Sant Cebrià de Valldoreix, Sant Pere Octavià, Sant Medir i Santa Maria de Campanya. Em vaig adonar que la seva petició era producte de la consciència que necessitava ajut acadèmic per poder estructurar les dades que havia recollit i dotar-les d'un «Els professionals de marc general explicatiu. la investigació Aquest fet em va necessiten portar a unes rel'experiència dels flexions que avui encara són més vigents. estudiosos, i ells Em refereixo al panecessiten la per que juguen els estudiosos locals dins metodologia dels la recerca històrica i investigadors les seves relacions amb els investigadors professionals.» professionals, relacions que encara són de d e s c o n f i a n ç a , quan no de menyspreu. Per tal de superar aquestes incomprensions, cal establir marcs de complementació entre estudiosos i professionals de la investigació. Aquests darrers necessiten l'experiència i l'immens cabal de dades que acumulen i tracten d'oferir a la llum pública els estudiosos. Recíprocament, els estudiosos necessiten la metodologia i la concepció global dels investigadors professionals. Cal que l'esforç de Josep Altet per sumar esforços i demanar l'ajut necessari serveixi d'exemple per poder sistematitzar a la nostra ciutat una manera de coordinar els esforços per la recerca històrica que estan fent professionals i estudiosos. Joan Troyano és historiador.

F I N E S T R A

Voblit del Sàhara XAVIER CASANOVAS

a iniciativa d'un grup d'estudiants de la facultat de Magisteri de la UAB, entre ells la santcugatenca Karin Herbolzheimer, de marxar un mes als campaments de refugiats saharians per fer-hi les pràctiques de fi de curs, obre una porta a l'esperança d'aquest poble oblidat des de fa més de vint anys. Més enllà del treball concret del programa acadèmic, pioner a l'Estat Espanyol, la iniciativa indica un canvi en l'actitud de les administracions cap als més de 160.000 refugiats que sobreviuen al desert de Tinduf, al nord-est d'Algèria, i que fins ara només havien rebut sobretot la solidaritat d'algunes ONG i entitats ciutadanes. Per ordres de l'agònic dictador, el govern espanyol va abandonar els saharians el 1975 a la sort de Hassan II, que fins avui ha mantingut l'annexió del territori del Sàhara al Marroc, gràcies a la repressió militar i les violacions dels drets humans denunciades per Amnistia Internacional. Els milers de saharians que fa vint anys —un aniversari tan trist com silenciat— van haver d'abandonar el seu poble continuen a l'hostil desert algerià, en espera d'un retorn que el temps va fent impossible. Als ulls dels shuus, els savis de les comunitats saharianes, i del Front Polisario, el govern espanyol s'ha rentat les mans en e\ conflicte. Ha oblidat les seves responsabilitats, que per antigues no

deixen de ser vigents, i ha alimentat el conflicte proporcionant armes a l'exèrcit marroquí, per valor de 100.000 milions de pessetes. Un país on teòricament, segons els acords de la Unió Europea, no està permesa la venda davant d'altres prioritats en l'àmbit social i sanitari, abans que reforçar el parament militar. L'Estat Espanyol està establint relacions de bon veïnatge amb el monarca marroquí, però això no ens pot fer oblidar la justa reivindicació nacional dels saharians. Un poble que depèn de l'ajut internacional i d'iniciatives com les de la UAB que poden fer-nos mes present l'assignatura pendent del nord d'Àfrica. Aquest gener s'ha tornat a prorrogar el referèndum per a l'autodeterminació del Sàhara que l'ONU ha intentat celebrar des de 1991 i el Marroc ha anat obstaculitzant. Per tot això, no és estrany que el grup 0,7% de Sant Cugat es plantegi a llarg termini fer un agermanament cultural del nostre municipi amb el poble saharià. Ni que la Diputació de Barcelona hagi incrementat la cooperació amb els campaments de refugiats. Una cooperació que aconseguirà fer menys dura al desert l'esperança del retorn, però que no posarà fi al conflicte fins que no arribi una solució política. I que la classe política vulgui escoltar les demandes dels saharians que continuen ofegades en el temps.

PUNT DE VISTA

20 L A

ELS 4 CANTONS / Divendres, 9 de febrer de 19% L A

*-»f^4à··~

Valldoreig? O Valldoreix?

Les galeries d'art i la intromissió JOStIP CANALS

JUANJO CORTES

poc a poc, en el món professional de l'art ens estem organitzant per estar al mateix nivell que els altres països de la Unió Europea. Els professionals faríem un mal favor a la història de l'art si permetéssim que les galeries estrangeres continuïn portant el pes del nostre art. Seria una falta de responsabilitat no moure'ns per donar a conèixer la nostra problemàtica en la difusió i el comerç de l'art. En els últims anys. la manca de col·leccionisme del país ha costat massa diners als fons públics; recordem la compra-préstec de la col·lecció Tysscn, o el Miró que la Generalitat va comprar a una galeria americana per a I". Un Mim. o les contínues compres que s'han de fer en subhastes internacionals per recuperar el nostre patrimoni plàstic. Potser seria més fàcil estimular cl col·leccionisme i l'adquisició d'obres d'art d'avui, evitant situacions que cu un futur no s'haurien de repetir. Actualment, a punt de tenir una fira d'art a Barcelona i quan la fira Arco es continua consolidant a nivell internacional, cl món galerístic es comença a organitzar. HI Llibre blanc ha estat un bon punt de reflexió per tal de conèixer la realitat d'aquest sector a tot l'Estat Espanyol. Un dels principals problemes detectats és la intromissió professional de sales gestionades per administracions públiques i entitats d'estalvi, que venen de sotamà les obres exposades. Aquesta és una de les conclusions que extreu el Llibre blanc, que ha estat presentat pel Ministeri de Cultura, en un moment en què l'Estat Espanyol està perdent influència artística a nivell internacional. Aquest fet surt ara a la llum perquè la important davallada que ha sofert el sector ens ha fet organitzar i intentar posar mesures a la problemàtica per defensar els nostres interessos, com qualsevol altre col·lectiu social.

persones contractades. També adverteix que realitzem una tasca cultural important, que ha de ser reconeguda. Queda constància que som el principal intermediari entre l'artista i el públic, amb una mitjana de 5.000 exposicions obertes gratuïtament al públic, repartides pels nuclis culturals de l'Estat. En el punt sobre les sales no comercials, el llibre diu clarament: «Malgrat que aquestes sales no disposen de llicència fiscal per al comerç, les exposicions que s'hi desenvolupen donen peu a un comerç disfressat, que tant pot tenir lloc a la mateixa sala com ajornar-se per un contacte posterior al taller de l'artista. Fonamentalment, són sales que BUCH depenen de les entitats finanRAMON ceres i de les administracions locals.» I en l'apartat d'intromissió, diu: El Llibre blanc, primer estudi d'a«Com a agents que practiquen la inquest tipus realitzat a Espanya sobre tromissió en cl mercat de l'art, desles galeries d'art, permet conèixer la punten els intermediaris no professiorealitat d'un sector d'enorme prestigi nals i, fonamentalment, algunes entitats internacional, però que només mou financeres que juguen amb la ingenuïtat 10.000 milions de pessetes anuals en del públic i amb la imatge de creativitat, tot l'Estat. El document s'ha fet per garantia i seguretat de l'entitat bancària encàrrec de la Unió d'Associacions de o d'estalvis.» Galeries d'Art d'Espanya, amb la col·laboració del Ministeri de Cultura. Al En aquests moments, el Gremi de capdavant dels redactors de l'estudi hi Galeries d'Art de Catalunya, igual que havia persones del prestigi d'Antoni La- els altres gremis existents a diferents porte i Ferran Mascarell. Per primera comunitats de l'Estat, ha demanat a vegada, es fa una aproximació detallada tots els associats informació de les ende l'actual situació de les galeries d'art titats de crèdit (bancs i caixes), els locals d'Espanya i de les possibilitats de re- socials (ateneus i casals de barri) i els dreçar la situació. El món galerístic bars i restaurants on es constati que, expressa un desencant important que sense disposar de la corresponent lliva des de l'escassa formació que ofereix cència fiscal, organitzen exposicions el sistema educatiu, passant per la crisi amb resultats de venda. econòmica, i fins a la pèrdua de pes Els socis de la Unió d'Associacions per a promocionar els nostres artistes de Galeries d'Art d'Espanya esperem a l'exterior, davant de la competència que, gràcies al Llibre blanc i a les med'altres països no tan creatius però amb sures que s'estan prenent i es prendran, un mercat més estructurat i amb una la situació millorarà en un parell d'anys millor entesa amb les institucions que per poder afrontar amb noves persestan fent baixar la demanda d'obra pectives el futur, creant una estructura d'artistes joves de l'Estat Espanyol. de nivell europeu que fomenti el col·lecL'informe diu que hi ha, a tot l'Estat, cionisme i el comerç de l'art a tot l'Estat. 600 galeries d'art i que la majoria són empreses familiars, amb una o dues Josep Canals és galerísta. E

na idea recurrent en les anàlisis d'aquesta època és que hi ha un ressorgiment dels nacionalismes. Com si l'existència, en el si d'estructures polítiques més grans, de comunitats nacionals diferents i enfrontades fos una moda. No solament no és cap moda, sinó que si ho volem veure com una represa no hi entendrem res. Els nacionalismes no ressorgeixen sinó que hi ha moments que, potser a falta d'una altra cosa, s'hi para atenció. Els txetxens també existien, encara que no per nosaltres, quan Stalin els deportava en massa a Sibèria, i, com els antics jueus a Babilònia, ploraven d'enyorança del país i maleïen els qui

E L

Un model clàssic que no es perd MANUEL CASTANO

els n'havien desterrat. Se n'hagués parlat o no, sempre hi ha hagut arreu proscripcions, deportacions i esclavatge, i n'haguéssim fet cas o no, els conflictes originats per pobles que es resisteixen a sotmetre's no han cessat des del temps de Caín i Abel. És una constant històrica: tots els imperis s'han construït fent passar per l'aE

a uns dies vaig agafar a la plaça Catalunya, per primera vegada, un dels nous trens dels Ferrocarrils de la Generalitat de l'anomenat Metro del Vallès. És un tren ultramodern, poc sorollós, amb seients més amplis i sobretot amb la voluntat de convertir-se en el ferrocarril metropolità, emulant el de Barcelona. En aquest sentit, l'han fet més tecnològic: un cartell anuncia la temperatura exterior i una veu enregistrada, un cop el tren avança, et diu quina és la pròxima estació. La veu diu: «Pròxima estació, Valldoreig». No em va sorprendre, no és la primera vegada que aquesta companyia afusella el topònim Valldoreix. Fa uns anys, eh un rètol de l'estació van posar Valdoreix, però uns dies després el van canviar. A la documentació del segle XVIII trobem escrit Valldoreig; potser la veu ha volgut fer un revival o. més ,. , p r o b a b l e m e n t , ha «Algunspensen que el £ r o n u n c i a t e l n o m topònim ve d"oreig' com el pronuncien la part dels vall(vent suau), però no major doreixencs. ho han pogut ,/a fa un temps, el malaguanyat Josep demostrar. Només Altet va impulsar, tenen dos arguments: junt amb altres per'la veu' i uns quants sones del Museu Hist ò r i c , una p e t i t a milers de croada per la bona p r o n u n c i a c i ó del valldoreixencs» nostre topònim. Caldria agrair, en aquest sentit, l'esforç que van fer i que encara fan els locutors de Ràdio Sant Cugat, amb una correcta pronunciació. Per als que no ho saben, el topònim Valldoreix es pronuncia com les paraules creix o peix. La causa és que l'origen del topònim és Vall Aurex, que significa vall daurada, i apareix per primera vegada al segle X. Llavors, per què costa tant pronunciar Valldoreix? Alguns pensen que el topònim ve d'oreig, vent suau, però no ho han pogut demostrar. Només tenen dos arguments: la veu i uns quants milers de valldoreixencs. Els continuarem donant arguments? O potser d'aquí a un temps ja no bufarà l'oreig a Valldoreix? Juanjo Cortés és director del Museu Històric de Valldoreix

dreçador les comunitats que anaven trobant al seu camí. Dels txetxens, potser ara se'n parlarà una temporada, però ja hi eren quan la guerra d'Algèria dividia els francesos i quan el Vietnam sacsejava la consciència dels americans. Els nacionalismes no ressorgeixen ara; som nosaltres, l'Europa tranquil·la, que hem gosat mirar pel forat del pany la complexitat del món. Ens agradaria que la diversitat fos compatible amb la construcció de grans empreses col·lectives, però més enllà d'aquesta Europa que no fa ni mig segle es dessagnava, persisteix el vell estil de construir imperis. I com venia a dir Hitler, la culpa sempre la tenen els que perden.

La voravia

JOSEP RICEROT

n munt de ciutadans interessats en la qüestió ens ho han demanat. Molt gustosos, per tant, vam decidir examinar aquestes plataformes que tot sovint voregen la calçada. No ens vam parar a estudiar l'origen, que tothom ja deu conèixer, de tal estructura. Ans el nostre designi, més aviat, ens va menar a explorar la topologia d'aquelles superfícies. Cosa que vam perpetrar un cop vam decidir sortir de casa. Arribats al carrer no ens vam estranyar gaire de trobar a banda i banda, tot just allà on s'acaba el llindar, un replà molt més ample que el que havíem deixat enrera. Ja tenim a mà la voravia! Vam sortir proveïts d'un bon calçat i ens vam conduir amb molt remirament per tal de no malmetre aquell reguitzell d'obra meritòria que amb tanta cura afaiçonen els nostres quissois. Vam observar astorats com vianants amb traça pefuntòria trepoUaven, desdenyosos, escampant pel paviment, amb sapiència informalista, aquella matèria conceptuosa. Nosaltres vam fer vores. Francament, la voravia ens va tocar el voraviu.

CLASSIFICATS •

SUMINISTROS

DOREIX

VALL-

Mossèn

•

FOTO

Verdaguer, 107.

Ref 470031

674 14 90

VÍDEO

F.R.

674 79 68 •

Rel 390001

•

ZOOM.

Centre

ALUMINI I VIDRE

GUIA PRACTICA

Sant Salvador, 47. torre. Sant Cugat del Vallès.

Sant Cugat del Vallès.

NARI

•

ELECTROLLAR

5 8 9 02 71

Creu.

FAX675 2861

•

NOVA

LA FAUNA

Rambla del

TT 6 7 4 1 3 0 5

•

COPISTERIA THER,

TION

•B 6 7 4 3 6 3 6

S a n t D o m è n e c , 7 , 1r 2 a .

RetMXMn

5 * 9 74 42

• •

COPY-GRAFIC

Can

BAR

GRANJA

Cugat del Vallès

« 6 7 5 36 53

Ref temo

lígon C a n Jardí. R u b i

MUSICAL

•

Rambla del

ANTONI

• CAMPOS

MARMOLES SANT CU-

rons

•

DOMÈNEC

AYALA,

675 51 08

Ret. 1560001

Ref 140002

d'anglès

w»E£scomn • i

B 674 71 42 •

J.G. ASSOCIATS

-e- 122000-

•

CASTELLVÍ

M U S I C A classes de gui-

Cugal

•

electrònics

•

MERMELADA

EXPRÉS

MUSICA I DANSA

FU-

llo. 2 0 . « 5 8 9 2 6 1 9

?%' 250004

•

Francesc Moragas. 8

« 5 8 9 22 64

«el f'-OOCI

•

SPRINT

IDIOMES

•

W A Y - I N C / G i r o n a , 16

6 7 4 06 93 Rius i Taulet

•

t r 675 20 01

Sant Cugat

Ret 1370001

d'assessorament administratiu.

•

589 53 48

ESPORTS

•

CICLES

HOUSE

administració

MACHINE

Nova

CAL

• «

674 01 69

Baixada

MES MARCS

l t 6 7 4 14 97 Rel 1170001

•

INSTAL·LACIONS

T E passatge

TE-

Torreblanca,

•

« 5 8 9 00 79

Mar-

torell. 41

TALLEDA

RICOMÀ

Enric

Francesc

•

M E L O D Y . Ctra

yola. 24

Cerdan-

589 35 53

JOGUINES

•

589 24 81 PAPIOL-VENDA

I NE-

T E J A C à n o v a s del Castillo. 4 .

Ctra. Cerdanyola, 55.

ROSA

M. S E G U R A

Rel. 1290001

RU-

•

CL. DENTAL

B I O , S C . C / Villa. 1 . local

RES

5. S a n t C u g a t d e l V a l l è s

8.2n.

674 62 99

Francesc

BANA-

Moragas,

6 7 4 18 7 7

ASSUMPCIÓ

Sant Cugat del Vallès.

6 7 4 3 6 51

« 6 7 4 09 9 5 / 6 7 4 1 5 50

Re' U'OX"

Mireias

CASAJUANA. SANT

JORDI.

•

589 22 32

FORMAS

RIA c

Elies Rogent,

1ÍA

Rusinol,

•i

•

P E R R U Q U E R I A A.

•'

IÜCJÍ©

PRESENZA

MENJARS

'•

MartafOlt

Rbla.

F E R R O N jardins I pisci-

S A N B E R - 5 Anselm Cla-

•

• Coordinats

8 7 4 4 5 71

•

SUPERMERCAT

VI-

CONSTRUCCIÓ.

assolellat, exterior.

19.000.000-

28.000 000 « ( 9 3 ) 6 7 4 6 7 15 i Finques Saca- Re» FS *0'2O0O3

•

SANT CUGAT

preciós

PROP HOSPITAL

GE-

120 rtr i 4 h a b . a

N E R A L d e Catalunya. Pis

("Av. A l f o n s S a l a . 2 b a n y s .

petit, 3 h a b . , molt tranquil,

p i s de

6.300000«(93)674

(FixasGroneíia . =ïef FG 10090036

nestres d alumini

jFfxijes Saca) Ral FS 1:120002

6715

Z O N A C E N T R E . Àlic de

na, bany, lavabo,

l^oPsoCerJanyaffli Ref. FPC 990006

terrassa •

23.000.000-

novas

pis de 4 hab

bles)

120 m , 2

674 72 54

S A N T CUGAT Psg

Cà

(3 dobanys

cuina "Olfice-, balcó, Iresolats, ascensor, facció. exterior,

Sant

Francesc, cantonera.

CANSALADERIA

7 0 nr*

JU-

iFaoPisoCergaryolal M

FPC990005

A P R O P cl C à n o v a s d e l menjador

Dúplex

es-

118 i

32.000.000-

3 banys, 2 terrasses. Calefacció. Gas. Pocs

iFincasSOTCugall.Rrt FSC 10040043

Acabats de qualitat.

PROP Pis

PG. DE

m',

150

compost de 4 hab. dobles. cuina -offtce-, dos banys i un lavabo, saló menjador

jFreas Sam Cugat) M •

« 0 7 5 43 24

R U B Í cl C a s p , P e r

t r 674 08 97

CREU.

699 65 48

135 m1. D e 4 a 5 h a b . 2 i

43.000 0 0 0 -

Pta

frcusa) Ref. 150007

trenar

tat

lloguer.

•

q m n g s , tot e n p e r f e c t e e s -

160.000 Pta/mes

R U B I Av. L Estalut,

7.250.000.-

Pàrquing.

•

Preu: 25.000.000

Pta.

banys complets, terrassa

m*, a p r o p e s t a c i ó , 2 p à r -

rrer, e n v e n d a o

3.000 000

Resta hipoteca

d e 4 5 m , cuina " o H i c e - , 2

240

L O C A L 170 r r f . c / C a m í

Ed.

Elec.

m ; , 3 hab., mott de sol.

de 4 hab., saló

Calefacció.

[FnjjesVaimatj.Ref FV 4416

Castillo. T é 160 m1, c o n s t a

«67S43

R U B Í Av. Estatut,

Entrada

•

CASA ADOSSADA

•

W 588 40 1 7 / 588 54 99

t í (93) 6 7 4 6 7 15 (FtnquM Sagí. Ret FS 10120008

exterior

13.650.000« ( 9 3 ) 6 7 4 6 7 15 iFmquesSacai Rel. ^5 ^0120007

lavabo

34 0 0 0 000.-

674 08 81

plaça pàrquing

n o u , 8 5 nV, 3 h a b . , b a n y i

d'uns

NOU

21.500.000-

se-

calefacció.

MERCAT

assolellat.

r n i n o v a ; aJ d a v a n t h i t é u n

espaiós, jardí privat

PROP

(Pg. Torreblanca I Vallès).

cale-

pàrquing

t r 5 8 0 8 6 6 9 / 5 8 0 98 54 URBANITZACIÓ

•

seminou, 3 hab , 1 bany,

de 30 nv.

•

589 61 50 /

t r 580 86 69 ' 580 98 54

4 h a b , m e n j a d o r sató. cui-

nf.

planxa,

FSC 10040045

1 9 0 nV,

4 hab.,

saló

veïns. PàrRFA.

Nous. 14.200.000.« 5 6 8 40 1 7 / 5 8 8 54 99 (Fnqutt Vtfionrit) Rel. FV 200003 • m',

ÀTIC D Ú P L E X d e luxe, de

opcional.

R U B Í c/ D u r a n i B a s . 9 0 4 hab., cambra

bany

completa, sol d e matins ,

z o n a c/ À l v a r e z , consta

quing

hab.

menjador

a m b x e m e n e i a , 4 0 rrf. ludi en dúplex de 60 lerrassa. Barbacoa,

Es-

menjador 24 nf, places de pàrquing opcionals. 10.500.000.« 8 9 9 65 48 í-mjK] FW I5C006 •

RUBÍ d

Historiador Jo-

m*,

s e p Serra, 9 5 rrf, 4 hab. (3

tres

dobles), bany i lavabo, ca-

places de pàrquing. Jardí i

lefacció, exterior, 2 terras-

daguer, 18.

piscina comunitaris.

N Ú M . 1 Valldoreix. 67-A

ses, pàrquing.

EUes R o g e n t , 5 2 .

Valldoreix.

49.000.000-

« 8 7 4 43 04

« 5 8 9

« 5 8 9 28 38

H i . 1440001

RonXDI

M O R A M o s s è n C m l o Ver•

AIFA Ctra. Cerdanyola,

LARÓ

cl R i u s i T a u l e t 2 7 .

18.

« 5 8 9 35 82

Rel 1360001

FM 500ODO1

8 7 4 05 03 Sant Cugat

i porles d'ember

assolellat, clar

•

ZA-

SANT

calefac-

675 28 53 / 907-

INSTALACIONES

PROP ESTACIÓ

C U G A T 4 hab . 2 banys. calefacció, plaça pàrquing

TT 674 08 97

•

;Serm; Rel S 10000003 •

pada, ascensor,

Rel 333300O5

FOAP,

calefacció,

23 04 01 Mòbil

FW. I520O01 MATERIALS

exterior, fineslres d'alumini

d e 4 5 rrr\ J a r d í d e 1 2 0 37.000.000-

Kul·CtWMü

674 01 74

« 6 7 4 12 0 4 / 6 7 4 11 81

cuina

16-18.

ADMINISTRACIÓ NÚM.

2 Major, 3 3 (junt monestir).

38.000.000 -

c i ó , p à r q u i n g , a s s o l e l l a t , fi-

•

SANT

pàrquing.

salo menjador, cuina equi-

Colomer, 2 portes al ca•

•

preciós

C U G A T . C/ Anselm Clavé.

Francesc Moragas, 4 (Quatre Cantons) Tel. 674 38 92

PNEUMÀTICS

amb

11.000.000.-

674 68 47

Ref250M02

BAIXA

t r 674 72 54

(Finas Gironella; Ret FG 10060035

FW. 810002

PLANTA

;FQ{-: P K Q·fc'·yra' Rel FPC 39000»

FW 490001

Sant Cugat del Vallès. «

,v..1-

MrOTB

• Cortines

plaça

W.58M0I

SANT CUGAT

+ 2 trastors. P à r q u i n g molt

• Moquetes

Borràs, L M i r a s o l .

ÉÉBfcfMk).

dormitoris, 2 banys, cuina,

jardí públic, 3 h a b . + estudi

nes. C/ Rius i Taulat, 2 0 .

• Pintures

fW 33330P01

J8)ft8)BBdMKKÉHA

•

PLAÇA

• USSIA T O U R S plana de l'Hospital. 10.

Rel 1650001

• Parquets

JOIERIA TOUS

L I A N A Francesc Moragas,

« 875 52 52 / 58» 02 29

PREPA-

•

jardí a 2ona residencial, 4

t r 580 86 69 / 580 98 54

m e n j a d o r saló, cui-

9à

>na

589 55 4 9 Sant Cugat.

Rel T69C«X'

núm

Rfcatallada, 2 4 C.

589 29 29 / 589 35 35

14.800 000.-

rrr. a s c e n s o r ,

Àtic

IX-WC*?

t r 5 8 0 8 6 69 ' 5 8 0 9 8 5 4

•

10060022

VORA

675 33 55 ' 589 26 43

iKSA Gestió imnobi'iaiiaj Rel KSA

iF3i:35cC&r3aryQtai Rel.C0C 990005

pis al O Alfons S a l a . a m b

na. bany n o u i terrassa.

•

« 5 8 9 46 51

• Papers pintats

per-

26 500 0 0 0 -

Fax 589 59 65

JOIERIA S P A D A c / Bal-

•

SANT

• T I N T O R E R I A SANT CUGAT Alfons Sala, 21. TT674 41 67

...

MONESTIR

675 22 28

Sani Cugat

Ref 270031

674 58 5 4 Sant Cugat.

Ref.l42M0i

TINTORERIA

675 40 06

Re' 2500&31

L I N A S C/ Sant Jordi,'25:

Rel 3010001

•

PERRUQUE-

(a t o c a r m e r c a t T o r r e b l a n -

E G A M O B L E S cl C à n o -

•

hab..

Sani Cugat.

AUGET

11 8 3

Ref '54*31

•

vé, 2 0

RATS TASTA'M

tot

aca-

mm)

C U G A T R a m b l a Ribalalle-

GARRIGA.

MARÍ

11.600.000-

sol t a r d e s ,

vistes a Monlserrat,

menjador.

opcio-

Zona

3 hab.,

totalmenl renovat, piscina,

pàrquing,

t r 674 72 54

SANT

Ref 1 4 6 * : ' •

GALE-

674 99 40

Celler, :1S Sant C u g a t .

FLECA

saló,

pis a m b e x c e l · l e n t s

i'fncas Gnnete Ref ^

da, 34

JOIERIA

SANT

33,

Valldoreix, 33.

•

874 78 81

S A N T C U G A T pis maco

nal. assolellat

6 7 4 11 8 2

TINTORERIA

« 5 8 9 00 14

RefaOOOOOi

Moragas,

Monestir,

W2SO0K •

TINTORERIA

cuina,

fecte est a l .

CEN-

Rel 147C-X'

«6748915

JOIERIA

O b e r t tpí l ' a n y . R a m b l a d e l

•

RX.ISWOI

Ret. «OM

FLECA

vas del Castillo. 2 . local 2.

Sant

(HI54W301 •

MOBLES

Ref 1750X1

Torre-

C U G A T Santiago Rueinol. 35

Re! 23000!

mes, 3 9 , 1 r dreta.

689 64 75

510001

'ÜM AUTOSERVICIO

•

Santiago Rusinol, 37. C/

« 6 7 4 65 00

t t 58» 26 49

« 589 44 95 Rel 2Í6X-:;

CARRE

RIES

Santa M a n a , 6. Ret. 140093

C U G A T S a n t A n t o n i . 1.

589 32 69

•

FUI. 8010001

2-8, local garatge.

- NET

S O L S O N A Rosselló, 2

« 5 8 9 5 0 7 2 / 5 8 9 5 0 12

•

dues places de SOL

nv,

d e 9 0 nV i 3 h a b . . 2 b a n y s cuina «office». 2 balcons.

2 banys, lavabo, terrassa,

A N N A F U S E T J O I E S C/

Santiago

Del.KOOOS

RENAULT-ACERSA

ÒPTICA

Pel 1301'

MARGA

Cugal.

•

TORRE-

Ha 110001

SAL-

PISOS OCASIÓ

complets, salo

exterior, pàrquing

Mora•

TEXIDO

ca)

•

B L A N C A Av. Torreblanca, n

Francesc

vm-mm

674 58 62

•

Mo-

Ref 230002

« 5 8 9 06 42

Ref. I40C001 PÀRQUING

J.P. PARRA

cl 4

Sant Cugat.

Santiago Rusinol. 45

6 7 5 5 8 55

bany, safareig, terrassa 4

Ref FPC 590002

equipada, terrassa de

ragas, 25. Sant Cugat.

;FQJ; P-K ^ a r y a i a

46.000 0 0 0 -

•

Re' 33330005

BELLE-

1T 5 8 0 8 6 6 9 ' 5 8 0 9 8 5 4

m e n j a d o r d e 3 5 m-

•

Monestir. 7 5 m?. menjador

Z o n a comunitària

Major, 6

Ref.ll«*3

G r a n a d o s , 15, local 7.

TT 675 45 79 •

•

CENTRE ÒPTIC

DON

wmm

Pe! l'cOXl

589 07 06

•

12.700 0 0 0 -

Pe' 760001

•

INSTITUT

U12S00O2 NISSAN ROMAN

•

6 7 4 12 0 4 / 6 7 4 1 1 8 1

jSerin; «e1 S10000002

s o r , exterior i a s s o l e l l a l .

plet reformat, l a v a b o , saló

D'ESTÈTICA

S A R V B Cl

•

ÍTICSfOUS

ce». ampli menjador

gas

salo

m-. a s c e n s o r ,

PARC

bona

ascen-

ascensor, calefacció,

Enric

Rel4900Ci

Rel. 231000"!

cui-

balcó,

dia.

589 33 00

Q U I R O S c/ V a l l d o r e i x ,

menjador,

MONESTIR

CENTRE

saló,

terrasses

ZONA

P I S D E 120 rrr, 4 d o r m i -

vista, pàrquing.

S A N T C U G A T p.s d e 3

hab , banys, cuina,

RefülOOS

toris, 2 b a n y s , mofi

6 7 4 72 54

3 h a b . , 110 m ' . b a n y c o m -

« •

CA-

lerrassa. •

•

MONESTIR

na, bany, dues

•

000-

675 43 24

| : fiqjes fixa-. Ref PB -0060011

22.000.000-

Enr,

Re! !34fXrji

b a t s , tot e x t e r i o r , s o l l o l el

Rel 500001

AUTO-ESCOLA

«oflice-,

salo.

armaris,

calefacció...

•

«21819

banys

lÉincasíironelai Re' =G1XSX'31

hab . menjador

local

Pisos

, 2

W 674 41 49

CU-

MCA

cuina

Mo15

1 1 0 m-, 4 h a b . ,

25 000

2 a 5 hab

complets, menjador

TIE

que Granados.

PIS

p à r q u i n g , alt, e x t e r i o r , c è n tric, finca n o v a : 3 a n y s .

11 0 0 0 . 0 0 0 . -

LÍNEA DIRECTA

ES-

nes de Sant C u g a l

t r 674 72 54 C.B.

PISOS N O U S PER

T R E N A R . En diverses zo-

Possibilitat d e pàrquing

SERRALLERIA

Sol de tarda.

15000.000« ( 9 3 ) 6 7 4 67 15

blanca. 52

Santa Mana, 44.

« 5 8 9 19 83

S A S Martorell. 47.

6 7 4 53 01

Rel 1200001

Nou

Rel 2?&MC'

6 7 4 0 1 74

S a n i Sever, 4.

•

Rel 2(30001

w 6 7 4 15 3 2 VINS NOE SA

Torre-

3 terrasses. 3 hab.,

PROP

có ampli. 1 bany + 1 lava-

m*' j a r d í , 3 d o r m . , 2 b a n y s ,

« 675 07 54

Ret 15-0001

Rel 3333300* •

•

p l a n t a b a i x a 1 0 0 m- + 8 0

(Finques S*ai Ref FSiQi2O0O4

T R A L n o u , 4 h a b . a m b ar-

«58914

VALLESTECNOLÒGIC

B a l m e s , 11

ESTANC

ROJA,

« 589 03 74

G r a n a d o s , 15 S a n t C u g a l

•

Plaça Octavià

P l a n a H o s p i t a l , 3-5 «

PROMUSA

z a r t , 9. B a r c e l o n a . C

CREU

Pas

ESTA-

hab., vista mort m a c a , b a l -

•

•B (93) 674 67 15

TALLERES MENA

MOLT A PROP

RESIDENCIAL

iFinquesRocai Re* F^ 1*»600i3

18 0 0 0 . 0 0 0 -

seig Torreblanca

frtquesSaca} Ref F510120005 •

banys, parquet,

tranquil·la (sense veïns a

n 6 7 4 83 62 Rel 1320001 •

Sant C u g a l

•

6 7 5 0 6 0 9 i lax

CABAC/

Llorenç

tot

15.000.000-

26 800.000.tt 675 43 24

sobre).

« 6 7 4

ubicació.

PROP

PIS

•

tot e x t e r i o r , a s s o l e l l a t , m o t t

« 5 8 9 17 32

VALLÈS

000-

;nmart)9 SA) Ret I60OX

12 m ! , g a i r e b é

TT ( 9 3 ) 6 7 4 6 7 1 5

a estrenar.

pàr-

i-iooL-esSaíai Ref FE 13I20O36

674 63 08

675 49 43

Francesc CELLER

MECÀNIC

Acabats de quali-

2 pàrquings i traster.

àtic d ú p l e x d ' u n s 1 0 0 m-,

TALLER

Pàrquing i traster

(FixasGifoneüa; Ret FG'0080032

m a r i s d e p a r e t , c u i n a «offi-

•

LLU.

ves n

1 plaça de

22 000

Rel 213u»i

BOOESfS-WS •

- Torres - No-

blanca, 2-8

[ / Sontiogo Rossinyol, 32. Tel. 67517 02-674 66 69 Fox:589 27 74

Relormes

RRA I COMAS

• SANT

CONSTRUCCIONES

•

MARCS

exterior, assolellat.

PIS À T I C C/ Alfons S a

•

estació

Tol

quing.

6 7 4 3 6 88 Sant Cugat

MOLT A PROP

S A P l a ç a U n i ó , 3.

Rei.'550C01

,. de finques.

•Fficas SantÇjga» Rel. FSC 10040042

sa d e

•

rrassa,

ELECTRO-

TT 6 7 4 0 8 9 7

ESTRENAR

Sant Cugat, 3 hab., terras-

S O L cl S o l , n ú m . 1 9

Sani Jordi. 30. Sant Cu-

674 98 62

TALLER

6.500.000-

•

TT 6 7 4 7 7 7 6 •

589 70 28

estil

150

'005CO1

wmwm

CENSanta

Oportunitat. estudi

bany complet

menjador saló. bany, lava-

b o a r n b d u t x a ; 4 0 rrV d e te-

VILLA.

C I Ó Sant Cugat. 5è pis, 4

la, 4 h a b . . 1 b a n y , 1 l a v a

Valldoreix

Apartament

t í 674 72 54

•

THE CARTOON

674 57 04 / 675 43 02

•

29.000 0 0 0 -

« 6 7 5 55 06

•

674 62 02

SOUASH

Antoni,

tat

Rel 1330MI

589 06 05

«58919

Vallès. 23

G A T Sant Jordi, 33-35. «

Sant

A T E L I E R B L A U Av. To-

Rel 150000!

S a n t A n t o n i , 15. 0 8 1 9 0

•

6 7 4 15 0 9

Re» ' 190001

TATERS

Jordi

PIS PER

exterior

•

opcional

preciós.

pàr-

bo, jardí particular d e

i climaíil,

32. Sant C u g a l .

rreblanca. 2

•

CARDONA

Valldoreix, 4 1 .

generals i

pàrquing i trasler

Re! :-7K-J1 •

6 7 4 11 4 0

PVC

t r 6 7 5 33 55

C A N A L S C/ Sant

Rel 10005

Assegurances

Torre-

amb

Sant Cugat del Vallès

•

TERRANEU

Sant C u g a l . «

còpies

parquet.

i'T-desa) Rel I1007Q006

d e 3 hab., cuina equipada,

TT 589 26 43

Fax 588 24 53

Ret 140X6

B L O C K Cl R o s s e l l ó . 17

Ref 10302

HflflfP

c/ S a n i

Re' 5700C!

C à n o v a s del Castillo, 34.

BELLES

A R T S Montserrat. 31

plaça

terrassa.

iSenri, Ret S10000001

, 1

22 000.000.-

•

Ctra. de Terrassq, 9 7 08191 RUBI

wmm

ENR«

Ret 2100001 GRUP

HÍPICA SEVERINO

Ref. 10004

W 674 43 90

saló •

RU-

110 m ; . 4 hab.. 1

americà,

«6741204/67411

xemeneia.

SANTIAGO

24.150.000-

acabats

Zona

cuina «otfice», 1 bany

0014

Pel 3020X1

Rel l i ' W '

C U G A R T C/ T o r r e n ! de

menjador a m b

claus. Sol-Mercat

Ref S8130CI

CALDES

DÚPLEX

SINOL

quing.

ris.

m* t e r r a s s a , 4 h a b . ,

REPARACIONS

Tel, 699 38 98

C a l a d o . 12.

la B o m b a , 14.

•

Joan

Rel 2013001

BUBUS

Servei

CALÇAT

589 00 45

Rel 11WC2

•

A d m t s . R i u s i T a u l e t . 4.

GESTIÓ, S.A.

FIOTTO

O 674 57 04 / 675 43 02 lnTidesa) Rel 11QC700Q4

terrassa,

d e 1a qualitat. 2 d o r m i t o -

lavabo, calefacció, marbre,

•

674 69 16

ÀTIC

pàr-

27.500.000.-

jador, cuina " o f f t c e - n o v a ,

T R U C C I Ó 60 nv.

M e r c a t N o u , 1 2 0 nY + 2 0

674 90 97

m o n , 4.

nada

Av.

HÍPICA CAN

« 5 8 9 11 85

Rel 13500C1

Ra-

còpies

•

Rel 293002

T E R c/ M a r t o r e l l . 1 , c a n t o -

m a s i a C a n C a l d e s , s/n.

S I Ó cl C à n o v a s d e l C a s l i -

Ret imos

J I 674 12 41

V A L L È S NET Sani

Re* ?4X"XC!

C/ Valldoreix, 56.

Serveis

SANT CUGAT

c l a u s . C / d e l S o l , 16.

•

dissabte

Ret i46ü«r

6 7 5 21 6 1

•

REPARACIONS

CALÇAT «

plaça

quing.

opcio-

13500.000.-

« 675 57 55

•

W250C003

675 28 64

•

terrassa,

bany, 1 lavabo, saló-men-

CONS-

:"<S* Gestió nmatuliaria' Ref. <SA

IOÓN

HIDROFLOR

Harmonia i composició.

Rel 534JC0Ü'

iSSSHB-cera®

del

MARMOLES RÜBI s.1

t r 674 75 98

del Vallès.

t r 6 7 5 30 12

Cugat

Borràs, 5 4 . Valldoreix.

piano i teclats

d e la Sort, 3. S a n i

Barcelona, 9 baixos

•

(davant TV2)

mer-

LA SORT

Sant

«offtce-,

tot

PIS DE N O V A

P o u s . 3,

Vallès.

t a n a (elèctrica i clàssica!

GRANJA

Maria

Rel 1*1001 •

RANGO-10

« 6 7 4

rnarn

« 5 8 9 10 98

Rel 5OO0C3

ATKS

675 32 74

Rel 250003

Fax674 24 86

•

2 banys,

675 43 24

•

Ref 33330003

Ferrer i Guàrdia, s^n

edifici

SABATA

blanca.

6190 Sani Cugat del Vallès CAFÈ

•

SUPER-NATUHAL.

t r 675 59 53

REPARACIÓ

F r a n c e s c M o r a g a s , 6,

Re* 1640001

gat. Obert t a m b é

•

W 569 35 23

Re! 254'CCC'l

Bef 530001

tarda.

CUGAT

S L Sort, 32,

Re1 1450X'

local

t r 675 53 53

Cata-

Torreblanca, davant

3 hab

exterior, pàrquing

CALÇAT

•

J . M I R E T Mercat Torre-

t r 675 24 03

•

P I S 8 0 m-, n o u a e s t r e -

nar

Rel 140003

C a m p o a m o r , 12, n a u

Anselm Clavé. 1. Sant C u -

Rel 690001

Vallès.

•

Hu-

b l a n c a . p a r a d a 1-42.

Karao-

« 5 8 9 64 55

C a r m e . 3 1 . Sant Cugat del

•

Fatjó dels

PAMOBE

160

menjador, cuina

• •

589 23 71

Ref 55000'

1r 1 a .

•

Rel '250MI

focas SantCjgat, atf FSC 10040041

iFmguas Roca; Rd Ffi 10060C2

t r 674 08 82

Tel. 589 00 01

« 6 7 5 42 03

ffiflXJUS-DElTTW

C E Y L A N C." C a s t i l l e | o s ,

t r 674 08 97

10 - bai-

•

Sant Cugal del Vallès

lunya, 14.

•

celler.

95.

VALLÈS,

Po-

D.G. D A S S E G U R A N -

CES

14 5 0 0 000.-

6 7 5 21 06

Rel 2100002

MAILING

Sani Domènec,

DEL

Sant

k e L a B o h è m i a , av

HNOS. MARTÍN

Francesc Moragas, 2 1 .

•

BAR

Pisos

i places

xos

5 8 9 3 2 11

=e» I260X''

Rel 2200OI

flUIR

Rel 820001 •

Rosselló «

Rel 1310001

CAN

D I M . C/ Lamina, 19

M a t a s . 8.

Escola

PARC CENTRAL

nal V A L L È S Stravinski. 8

CONNEC-

B a r . cl R o s s e l l ó . 2 .

•

HONDA

C/ RIUS I T A U L E T

nV, 4 h a b . , 2 b a n y s , s a l ó -

de 120 m : , 4 hab., piscina

CASTELLVÍ

terior.

•

1a. St.

Rel 24X01

•

ENGLISH

589 52 40

Re! 630032

mmrA

G A T Can

Sant Antoni, 24. Ral 10X0

675 25 02

•

comunità-

ria a m b j a r d í i p i s c i n a . E x -

t r 674 57 04 / 675 43 02

pàrquing. Preu a convenir

« 5 8 9 47 53

• Don

del

-office-, 2 places

pàrquing. Zona

ilTKtesa; Ref 110070005

« 5 8 8 05 01

Ref 43000I

BAR-CAFETERIES

Sant Cugat

MURILLO

4 hab , 2 banys,

28.500.000-

Plaça

P e r e S a n . 6.

•

EBENISTECamí

ELÈCTRICA

Rel 140007

•

Anselm

BRASERIA

1215

•

ller. 9 1 .

Sant Cuea* del Vallès

Celler. 35-37.

!*XC!

•

14. baixos

S A N T C U G A T rambla Ce•

•

comunitària

Cugat.

cies 9 0 8 8 9 8 1 36 Rel. 250001

«675

TORREBLANCA

(•nmaita SA) flet .600'0

Ref 2540000!

FUSTERIA

RIA

TEL 675 29 02

t r 674 69 45 Tel. urgèn-

674 70 68

•

TALLER: ORIENT, 68

699 67 48

GRAU

ZONA

•tt 674 77 76

Alfons Sala, 38.

Ret 100C7

RH 168X01

SI. Cugat

EFJWS

Valldoreix.

EL RODET

VILA

CAMPMANY

C/ D O C T O R

130 m \

saló menjador, 35 m', cui-

•

3e' 153COÚ1

PAPERERIA

•

tmm places de garatge des de 1.700.000.-

Vallès

•

C l a v é . 14

S A Santa Mana. 40.

VALLDOREIX, 33

VETERI-

DEL VALLÈS.

Re* 60003'

675 02 6 7

674 60 58

Re' 333XXB2

W 1570001

U r g è n c i e s 2 4 h. C / S a b a dell, 2 3

•

EBENISTE-

MANTSERV,

Rel 50X02

FUSTERIA

•

« 6 7 4 14 62

«6744282

EXPOSICIÓ I VENDA:

Major,

C a l a l u n y a . 18.

674 42 23

Ref 2550X1

Sala.

BLUE MOON. a

16. Horari de 9.30 a 13.30 i d e 16.30 a 20.30 h.

imatge.

•

m-mm DISPENSARI

SANT

3a edat

C/ Santa Maria. 14

RIA leines per encàrrec.

•

RESIDÈNCIA

SALVADOR

« 675 56 74 I D O L C E T S Alfons

•

R a m b l a del Celler, 93.

Jacint

•

A D M I N I S T R A C I Ó 589 47 42

•

A R W E N BOUTIOUE. 8183

W 230003

Ref 5*0001

(ptqMfíoai.Wm)(a0OX

sncfc'·-

674 06 97

(RncMS-rtCug-tf] Rel FSC 1(0400*4

14.800.000« 6 9 9 65 46 (lrpJM)Bal.l50OO4

CLASSIFICATS •

RUBI c

hab

Llurs

Ribas

fr.es enlres'.-'at

pàrquing litat

•

-i

R U B I Zcra

Pocs

veinb

" SUC 9

19 500 OOC -

Refcmnl

leria e m b e r Ext

1 lus-

Porta Dlmdd-

alumini

8 300 0 0 0

bany

vora Ajuntament

8 0 nr'. 3

hab , ben conservat

e*te

MERCAT

c u i n a re* •

14 5 0 0 . 0 0 0 -

Adossada de luxe. 5 hab .

estudi

fel

KSA

_ _ _ _ _ _ _

ZONA

PEATONAL

m , meniador,

Jncusai fel i WCÜJ

hat Sabadell, impei3

da (cu'rïd i n t e g r a d a

cuina,

2 banys

nitari a m b p i s c i n a

TT 6 9 9 6 5 4 8 ! TCiSa. atr' I K O I

",ÍA _ s i . iTT..: i r 3\

»-' KSA

•

GRANOLLERS m1.

-cffice», '

sa,

de planxa i s a f a r e i g i

F·oasGi'One·ai Rel FG 1006002*

SANT

CUGAT-COLO-

•

R U B Í c. Z a f i - c

hab

70 m

cambra bany

6 7 5 3 3 55

589 26 43

r.SA j « t :

piscina

- i — : ÜNÍ

=t^f "(SA

24 000 9

rior i a s s o l e l l a d a

•

6 400 OOC

Pis

n i r r i i ^ d o ' sa'c a m b

699 65 48

hr-ja. fel ly-Té • na'

sa,

R U B Í Duplex pede qualitat

RESIDENCIAL. 13C

cuina

estre

ictaiment

parqumgs

suprema

•

(Freas Gironefta: «el FG '0Ü80C2Í

R U B Í pis C

Xirgu

674 72 54

i><ncas3i3r««a' fel Fü y&CH

Margarida

gas

reformat

ria e m b e r • a l u m i n i

•

fuste-

ZONA

TRANQUIL

1 0 0 m- -

Ext

160 m

5 8 8 4 0 17

4 hab , 2 banys

5 8 8 54 9 9 -*'

ció,

•':#'}

aire

30 nv calefac-

condicional.

p a r q u m g + traster •

R U B Í pis n o u d e 6^

a Av

Eslalul.

hab . bany

675 33 55

equip

5 8 9 2 6 43

cuina

di • piscina 240 m

menjador, 35 nr. g o l f e s , sala

SOL.

Torre

menjador traster

garatge 3 cotxes

menjador

d'esbu

Terreny de 400 m

ters. Possibilital

rrassa

Suped

•yvxxf

11 0 0 0

000588 54 9 9

hab..

Eslatut

132

•

bany, cuina

12 0 0 0

B E L L I N D R E T . 5 0 0 nr

•

000-

100 m \

3 hab

calefacció

ESPARVER,

12 d o b l e s ) .

^ r a s àanC^ti

Ret^'00*00*7

pis exterior •

Ennque Lanfranco

699 65 48

GOLF-EL

21 0 0 0 RUBÍ iona

cant mercat

la J o s a . t o -

Exl

d'alummi

Calefacció

igficas Sam _gar «al FSC'00400*6 •

FLORESTA

mJ al C

10 5 0 0

9 0 0 0 000

000-

588 54 99

1 000

Dalmau

674 08 97

•

amb

6 7 4 11 81

n r , t n n q j ' l , a i g u a i l l u m ja

1 lavabo, garatge,

mmsmtAï.L

60 000 000 -

gal

e n di-

bany

complet

i te-

A partir d e

35 m \

180 m

cuina

i- -CU Gironella, Fw FG 10090026

TORRE ADOSSADA 2

\UQUEU

PROP

«suites"

2 35

•

F O R D Fiesla

1,1

4 hab . 2 garat-

ge, fusteria interior de r o u amb

300.000-

130

nv, cuina -office». galeria, 3 0 rrr. 2

comu-

650.000-

t r 6 7 4 68 50

t r 674 72 54

lAilo Comarca oei vares, Rel ACV

Fr>ca>G,y«ita| Rel FG 10C*B3f

10090004

CUGAT.

Tenim

6 7 4 5 7 0 4 .' 6 7 5 4 3 0 2

G O L F 1 8. G L , B - J P

TORRE

ADOSSADA

C A M T O N E R A molt

•

comumta-

hardilla. sala de

maquines

2 p l a c e s de

B-NL

•

menjador

LOCAL

DAVANT

S A N T Cugat, a

CAP

Mina,

-olfice»,

•

ZONA

MONESTIR

i tran-

saló

parquet, cuina, balcó

L A N C I A Y-10. B-HD

•

(FÉacar, si I Rei F irxeoooe

B-JX.

MERCEDES BENZ

190

1.700.000.-

APARTAMENT

m a r i s de parel,

675 43 24 V/.M®

APARTAMENT

a m b ar

calefacció

V 589 09 91

• S E A T Terra, blanc. KT

[Filacar s i) Rel F ICO200CI

350,000-

•

75 000/mes.-

moblat

C o n s t a de 3 h a b . , pali i t e -

iFincasGircnrta. Rf' r G'X3C"23

Moll

674 72 54

R90SU06UTS

s o l 6 0 OOO-mes.674 08 97

LOCAL

A L F A 33 16V. n e g r e , B-

LK •

ÀREA

hab re!

EN VENDA

112 m

P*eu v e n -

CULTURAL

a m b armaris de

1 pa-

menjador saló, cuina,

bany complet. Apartament m o b l a t , tot exterior,

amb

•

ZONA

E S T A C I Ó . Pis 3

hab , m e n j a d o r sato. cuina. b a n y c o m p l e t

2 terras-

O P E L K a d e t t . 1.3, 5 p

Kadett.

1 8

000-

588 55 35

• •

475

588 55 35

A L F A R o m e o 3 3 , B-IT.

000.-

O P E L V e c t r a 1.6 I A . A .

B-MN.

{Fncas Gironella:' ^el FG lOüatjCX

« 6 7 4 72 54

•

(Fncas Gtroneta). Rel. FG 100600^3

C A . Pis 3 h a b , m e n j a d o r

•

saló,

T w i n Spark. B-IU.

t r 674 68 50

•B 6 7 5 3 2 5 7

1AU0 Coma'ca del Vallésl Re- ACV

'.AutoEatebaril fltf *£ IQQXOir

13030006

•

LOCAL

PER

OFICI-

N A o c o n s u l t o r i , lloc I r a n quii. cèntric, faci!,

aparcament

lloguer

65.000

C/ A L F O N S

SALA

rrr*, 4 h a b . , 2 b a n y s menjador 20 m

110 saló

cuina i te-

•

6 7 4 57 04 / 675 43 02

xa.

lavabo a m b

calefacció

dut-

pàrquing i

90 000,'mes-

PLANA

674 72 54

•

ZONA QUATRE

m e n j a d o r s a l ó de 3 0

TONS. Planta de

•

VILLA.

Variant

1.6,

estudi

TrcaijaHiCjfftl Bet. FSC I0O4OO52

n r de terrassa. Zona

2B 5 0 0 0 0 0 -

comercial i cèntrica.

americà, bany complet

100.000/mes.-

terrassa

estil i

•

45.000/mes.-

COSTAT

ESTACIÓ

TREN VALLDOREIX,

674 08 97

freas Sam Cugat =ie« FSC '00*0055

Quatlro

blada. 4 hab.

mo-

menjador

saló a m b x e m e n e i a , cuina

±2 tm «A

• «

205

GTI,

A/A. B-JT

675 32 57

(Auto Estjban) Rel AE '0330X4 •

PEUGEOT

N I S S A N P a t r o l 6 cïl d i è -

sel, curi. B-JV

A A. B - M G

N I S S A N V a n e t t e pràctic

dièsel. B-MS. w 678 32 57

3.300.000.-

tr 674 15 03

[Auto Esteban) Ret AE '0030305

S589

iPeu-eot Motor Ral), Rel »MR 120003

•

4O02

C I T R O E N AX, GT

(ex-

PEUGEOT

205 XL.

B-

HW.

RENAULT

sel.

Exprés, diè-

B-JZ.

650.000.« 5 8 9 09 91

t r e s ) . F3-JU

»67415

t l 675 32 57

[Peugeot Motor Rafr)J Ret FVR120001

(Ftacaruj RafFIOCeOQCie

lAoBEa-Mn) Rel »£ 10030003 • •

•a 6 7 4 0 8 9 7

vat 4 0 n r , cdlelacctó.

674 72 54

estudi

Jardí privat

Oportunitat.

60.000.000.-

IFreas Gaonalll. FW. FQ 10060037

RIUS I T A U L E T . Mo-

150.000/mes • Apartament

molt

blada de 4 hab..

674 72 54

lF.xas >->-*.« ^ei FG 1008002S Cl

75, 2 0

•

terrassa 6 5 OOOVmes - 9

AUDI Coupé

•

c u i n a , pati, bany c o m p l e l i

CAN-

Romeo

PASSAT

(Motorgxjet) Rel MCWOOOCOi

HOSPITAL.

p r o p M o n e s t i r , pis 2 h a b

ifloisaws

ALFA

2 . 8 . «full e q u i p » .

[FncasGuDneia, ae'.FG IJ080029

[imdesil. Rel . IXTOCO1

674 72 06 / 674 72 54

ccmplet

bany

•

F O R D E s c o r t d i è s e l , B-

HW. (Peugeot Molar Ralyi Rel PMR 12000*

i.Auto Estecari Rel AE 13030006

traster

rrassa. Moblat 90.000/mes -

Opció venda. 9

•

tr 675 32 57

589 09 91

I F t o i s ; Rel F1002000! TORREBLAN-

•

« 6 7 4 15 03

75 000Anes-

pali,

675 32 57

lAutoEsteoani Ret AE 10C30010

iAuExantarj Ref A 101(0306

Aitccerarai) Rei A 101(0010

60.000/mes-

cuina

V O L K S W A G E N G o l l 16

blanc. B-JZ.

plaça de pàrquing.

F.r.^íRcca! Ret FR tfX)6O0l5

ÍSLTUW:. Ret S-0110002

V, B-LM.

OPEL

B-

600.000.-

600

ses

ZONA

S U Z U K I Swifl GTI.

« 6 7 4 09 10

•

Lloguer.

•

(FÉMI.S.II Ret F10020004

60.000 Pta/mes

10 milions

{Autocanlraii Rel «13130OX

« 5 8 9 09 91

1T 6 7 4 7 2 5 4

6 7 5 43 24

« 5 8 8 55 35

450.000.-

• •

B-

1872-IP. blanc

B-HY.

:- r^SartÇjga'l Ret SC 100*0054

6 7 4 15 66

O P E L Corsa GSI.B-LK.

quing.

a la z o n a c o i - l e g i M a r a g a l l .

675 32 57

AjloFstecarl Re1 AE 1X330O9

t r 674 68 50

par

lAjfxeritral' Ret A'C'OOX''

O P E L C o r s a . B-IS

•

menjador

iCasasj FW C 1Q13O0C7 •

C A . pis d e 2 hab

cuina americana.

« 5 6 6 55 35

•

TORREBLAN

negre,

• S E A T Ibiza 1 5, 5 p . BKP,

475.000.-

fncaïGirjnçfca; FÀet Fj'r«'i&X'*i

I b i z a 1.2,

fMotocugti Rel MC343O30OQ1 •

6 7 4 72 54

SEAT

400.000.-

t r 589 40 02

ZONA

lAutoEsjBOar- Fe' AS'XXXOE

000-

87.

Tot

S E A T I b i z a , 1 5 1. 3 p , ,

« 675 32 57

2 . 3 1 6 v, - f u l l e q u i p - , a n y

amb

« 5 8 8 55 35 lAutocentrell Ret At3IK(C2

t r 589 09 91

65 000/mes.-

•

TDS,

BOB

675 43 24

llo-

Prisma,

•

• 2

exterior.

R E N A U L T Clio 1 2. 3 p .

vermell. B-OM

|Fiacar,sti Ret. ='0C2O113

325

a m b a r m a r i s de p a -

ret, m e n j a d o r

675 32 57

tT 5 8 9 0 9 91

•

cui-

674 72 54

hab

en llo-

etc. E l s o l a r é s d e 5 0 0 nV

Rel KSA

menjador saló.

2-3

lers, cambra

;KSA jas'C i T T L t l · i ' a i

CENTRE

5 5 OOQ.'mes •

•

•0050C13

e' FS '0120009

53 000/mes 9

'íü^-x:

750.000..

F-cas Gícnetai Re' =GrXi&0C'É

Moll cèntric

m é s 2 5 rrf d * e n t r e s o l a t i 2 0

589 26 43

•

Re' -

• LANCIA O-AK,

1931674 67 15

ZONA

975.0O0.-

na. b a n y . à m p l i a terrassa

Pàrquing opcional.

"suite-'l, es tudi, jardi pri-

675 33 55

t r 589 09 91

assole-

R E N A U L T CI10. R N - 1 . 4 .

B-OD tAtttoEsteber.j. Ret AE 10O30007

000-

jFiacai f

calefacció,

exterior jardí + piscina

hab.

bal-

e' FG * X * c r

APARTAMENT

Zona

l a v a b o , 3 h a b , (1

Pis saló

8-KY

quing

•

674 72 54

F.nqi* Rcv-: Rç( -

ter, salo estar e n d o s nicuina

MONESTIR

bo, 790

•

Delta. H F , tur-

hab , 2 b a n y s , 1 plaça pàr-

i-,rKJes saca LA

c ó . P i s tot e x t e r i o r

•

150 n r , g a r a t g e 2

PLAÇA

(FfKasGiionela) FW.FG 10060017

coixes, zona rentat, tras-

bany.

lerrasses.

LANCIA

lAutocertrali Ref A13DXC8

I0090005

Ftef 254O001

TORRES

RIBATALLADA 2

turbo.

« 5 8 8 55 35

000-

1AJ0 Comaica oei Vallés; Rel ACV

ptes./mes 674 77 76

RENAULT 5 GT

negre, B-HT

L A D A Niva.

•

250.000.-

bany,

cènlr-

2 banys, bo-

RBLA.

TXE

Aut-ja»ltrai Rel A 13103004

saló ampli, cuina, safareig

674 77 76

''X7r.>jt

t r 588 55 35 •

150.000'mes.-

SANT

IMotorcogai' Rei MC 3A3O0OQC3 • RENAULT blau. B-JJ,

p a d i c u l a r d e 1 0 0 rrv

•

I I 589 40 02

iijtKsoraii »ef A'üiX-X3

places

Zona

R E N A U L T 2 1 2.0, aire

- 1 5 8 8 55 35

674 72 54

lloguer

;inmaiba. SA; Ral 150004 •

3O013 DE

gris

met. B-JT,

80 000/mes.-

vells

catalana

4 7 5 0O0 -

50 0 0 0 mes -

8 0 nV.

vabo a m b dutxa.

El joc de la nació

condicionat, any 87

(Peugeot Mofcy Raiy Rei PMRJ>_Xí

bany

+ 104 de jardí

banys. 3 places de

3 b a n y s c o m p l e t s i u n la-

ARA M f t T E » *

VINET

150 0 0 0 ' m e s . -

VORA

per a dos cotxes. Dos tras-

674 08 97

•

V 674 15 03

g u e r C'' M o n t s e r ' a l , 1 h a b . ,

R U B Í per estrenar, 223 n r

tonera

|Fra»SaniCuyfl. Raf. FSC 10040036

com-

70.000/nrtes-

•

TORRE ADOSSADA

t r a n q u i l la, a d o s s a d a c a n -

frigorífica.

DEL

4 h a b . (1 « s u i t e » } . 2

b a n y s , saló m e n j a d o r , 35

r r a s s a d e 30 nr'

vidual que consta

Garatge

hab.

ta l l u m i v i s t e s T i b i d a b o

674 77 76

ilrerairtH. SA fe' 600C:

VatWoreix-Golt. T o r r e Indi-

-otlice-,

PLA

llat

«BSiSKJISÓ

|inma/oa £A( Be' 6Ú0O3

MONESTIR

menjador saló. cuina,

2 places de garatge i

32 000 000 - 9

2 banys

. l i ' ; - C . : T Ï - : S :e Valies; - e ' ACV

XB3,

bany. balcó. Àtic a m b mol-

traster gran

•

cuina, bany complet,

quil

hab..

garatge, A.A

habítadó estudi, saló

-olfice-,

100600*

de 3

comunitaris.

guer

•

674 77 76

Tnnwt». 5A; FW I aUI-JE •

d'uns

1 9 3 ) 6 7 4 6 7 15

de 3 hab

•

39.000.0009

privat

Icincas Gowila'

pat

674 72 54

2 banys, saló menja-

i hab. planxa

000-

saló a m b xemeneia, cuina

674 72 54

160

60.000/mes.-

4 5 OOO.'mes.-

BELLATE-

3 dorm.

mes gran estudi, menjador

•

assolellat,

Fr^esSaca.. Rei. "S •

1 hab.. menjador saló,

rrassa 81

Senry Pel S 1000000* TORRE

APARTAMENTS

cuina

96741204/67411

de V a l l d o r e i x ,

exterior

d alta

v e r s e s z o n e s dr- S a n i C u -

a m b piscina

1 lt

6 7 4 12 0 4

•

na.

S A N T C U G A T zona pg

Fficas San Ç-jgat. fe' - X 13CH004S

Fíiques V a t w a t l FW FV *59S

dormitoris

ca,

sala

PROP C O L L FAVA. To-

pjncas SantCugatJ Rel FSC i w y i M

quing de lloguer.

anys

a peu

hab..

jardí, una anliguetat de 4

grans

P a r c e l la d e 6 0 0 m 2 .

menjador, cuina

000-

i persianes Gas.

to-

A 7 MINUTS

l'estació

BELLATE-

2 5 0 m-, 9 0 0 n r

lerrassa,

674 72 54

hab..

cuina nova

5 8 8 4 0 17

Superi.

9 674 08 97

3 hab . bany i

lavabo

PINAR.

600 nr'

500C2

amb

-otlice-,

Froa&ronehl Raf FG 10080016

•

TORRE

26.000.000-

zona

saló

garatge, celler, jocs

48 000

15000 0009 674 06 97

Progrés

8900 000tmcu»- «et

1 000

<7V

"V aioxa

Plaça

menjador

golfes, àmplia

FreasSafCuqati fel -3C 13040048 •

588 54 99

RUBÍ

CUGAT

2 banys complets,

t r 588 40 17 Jrques VatTwal V

•

vidre d o b l e

xemeneia, cuina

15 000 000 9 674 08 97

equip

Només dos veïns

SANT

hab., •

apartaments

•

*5 DOO.'mes -

molt cèntrica i tranquil-la. 4

PISOS

Senri Rd SIDOOOOOS

re i e x t e r i o r d e P V C

6 7 4 72 54

•

90 000/mes-

terrassa

rres. locals i p l a c e s d e pàr-

674 57 04 , 675 43 02

SOURSPBBffCU)

R U B Í pis n o u d e 7 4 m-'

d'amplia

000-

i^mcasinj'Wtai fe* =G '0O8CO39

5 8 8 4 0 17

jar-

1 0 0 m- i p i s c i n a

hab

a m b p o u , h o r t i a r b r e s fruí ció 22 000

•

cu.na

«S» 3esK IT-TCS iia'iai Rei tSA

salo

A m b te-

• Finques VallTCíva:: fel F'< >:0C09

•

; TvfeMl Ret i *-M T J003

N o m é s dos verns 6!

d'es

màqui-

comunitària

MIRA

F ^ s S a i t C . * : "el FSO0W0053

rre a d o s s a d a

irnoeW' Re

47.000.000 -

PROP ESTACIÓ

6 7 4 72 54

cuina

lavabo, salc m e n j a d o r

•

cale-

21 2.0, A.A

''X'»:CT;,

F O R D Escort

r ^ r a i 5 ' Rel F1XW009

, marbre

'1X60009

•B 6 7 4 0 8 9 7

pis

menjador

Irèacar.sllFeJf F10O2OM3

90 000/mes.TT 674 06 97

3 8 70C COC' • KS*

GOLF

tr 674 68 50

•

facció

dorm. dobles, 3 banys. 1

fel

200 000/mes -

B-IJ

t r 589 09 91

Bergara,

589 26 43

ESTACIÓ

RENAULT

475.000.-

p'ets, l e r r a s s a . celler i jardí

2 b a n y s , l a v a b o , sa

2 banys, i lavabo, parquet

675 33 55

luxe a m b j a r a i privat i co-

equipada, terrassa,

de p a r q u m g

6 m façana, garat-

<5A Ge$'c iT·nrtil·a'a'

hab . estudi. Adossada

hab.,

dor

comunitària,

VINYET.

t r 5 8 9 09 91

hab..

ge 4 c o i x e s . 4 h a b . estudi.

DEL

550

R R A unilamüiar

PLA

000..

A^xenra! Ret A'^KIOCS •

guer a partir de

65 000 000 9 674 57 04 , 675 43 02 PROMOCIÓ

t r 5 8 8 55 35

F I A T U n o t u r b o , I E , B-

t o t a m e n a d e t o r r e s d e llo-

•

NOVA

:SL;WJ; Rel S10110003

cu-na

•

sala 60

t o r r e s a d o s s a d e s a m b (ar-

=>e'=Gl JOdJttK

RENAULT

blanc, B-LX

175 0 0 0 / m e s -

nr'. g a r a t g e 2 c o t x e s

bany,

26 0 0 0 . 0 0 0 -

Amb 2

600 nr.

mJ, cuina - o r f i c e '

jardi pn-

vat. s a l o - m e n j a d o r

9 500 000 ;Fnque5Vi·xw*at

2 60

4 hab . menjador,

cuina

bany, lavabo.

30 000 000

6 hab

banys, salo menjador.

•

terrassa, pàrquing i Irasler

V 699 65 48

•

ín- -G !X8C03

ZONA RtUS I TAULET.

na - o t l i c e -

10 5 0 0 0 0 0 •

M I R A S O L l o r r e 3 5 0 m-,

solar

F'XasGrrxiela

salo. bany, lavabo,

•

650

nitària a m b p i s c i n a

S T . C U G A T o' Sta

esludi golfes. •

B-1600

platejal

r e s a , a d o s s a d a 3 2 0 rrv. 4

•

banys

l c reasGmr_i; Ral FG ''JO80C9

COSTAT

nr.

9 674 08 97

p a r c e l - l a 4 0 0 m-

4 hab . menjador saló, cui-

bany retormals, parqvurq

000-

674 72 54

privat

IX'·OD»

FincasGircnebi. Rei ^

.-•tas Sa-n Cugal fe' -SC 'OCCOÓ"'

RRA

• irrOesa; Rel I -CíriJOCÍ

674 72 54

"...-.b iifvi6.,d

fel

raielacció

3 hab , cuina • i-ambra

Ircusai

aire

38 0 0 0 0 0 0 -

588 54 99 =•'' : V .!""•'''

R U B I Edifici W e r r u n

equi-

M a l e n a l s d e 1a q u a l i t a t

:cfXJues'.'3líïif:r:t •

terras-

trasler

ccnd'Cicna!

19 000 000 -

Possibilitat

m . 3 hab ,

pada, 2 banys complets. 2

Pocs veïns t r 5 8 8 4 0 17

horl

d ampliació.

Acabats

80.000/mes -

s o l a r d e 4 0 0 m- a m b p e t i t a

exteZONA

ret i t e r r a s s a

rega

35.000.000

saló,

i e n t o t s els m o b l e s

57 5 0 0 0 0 0 -

26 0 0 0 0 0 0 -

cotxes

gran menjador

qualitat

saló, cuina, bany

6 450 000 V 699 65 48 'naui :V -".r-Xt

a m b dutxa, armaris de pa-

col·legis. 4 h a b . m e n j a d o r d'estiu.

SEMINOU

ralge

•

FIAT U n o 4 S 5

t r 6 7 4 0 9 10

•

munitari a m b piscina.

674 72 54

PIS

despatx

•B 6 7 4 7 2 5 4

•

moblat, 3 hab..

àmplia cuina, bany, lavabo

fantil. n o m é s 6 veïns

complet.

•

IrmarU SA} Ref 160005

nr.

674 57 04 / 675 43 02

;TKJKSI Re'

1 0 0 OÒO/mes -

esludi amb xemeneia. Gaetc

200 000/mes -

piscina

M E R adossada de 4 hab., pe' a dos

cuina

170.000/mes-

hab.,

traster, menjador

1 4 0 m-, 5 h a b , garatge i jardí 60

9 674 77 76 •

HU.

TREN I ZONA

33 000.000 -

tol

amb jardi

rrf

•

extpnor

comunitària

trdster. calefacció, jardí in-

r.íimbra

torre

2 banys

674 08 97

•

i j a r d i . E n perfecte estat

Zona

adossada

3 bab

ZONA MONESTIR

«otlice», 2 banys, lavabo, calefacció, por>o.

1B m- i p l a ç a d e p à r q u i n g .

marbre,

antena parabòlica.

saló-

lavabo,

r r a s s a 10 n r . j a r d i

calefacció. A c a b a t s de

qualitat: parquet,

1 •

ADOSSADA

banys,

«oHice». golfes, traster. le-

«olfice»,

63 0 0 0 0 0 0 -

A la v o r a d e C ^ r r e j s bany

674 77 76

cuina

garatqe per a 3 cotxes

dí p r i v a l

M I R A S O L prop estació i

per

lifimiroa SA. fe' 60008

nes.

ÍI-TOUSA) Rel. 160009

pàrquing,

Pis

aue

A m e s al soterra-

tar, terrassa, h a b

674 77 76

FAVA.

un bany

«orfice» 9

COLL

eslrenar. de 3 hab.. m e n -

es y r a n . t e 1 h a b . s a l o i

lo-

48.000.000.-

cuina

banys, 1 lavabo, saló men-

RESIDENCIAL í • ZONA 1 0 0 rr salo amb xeme2 banys

privat,

-suiles-),

j a d o r 4 0 nV, g a r a t g e t r a s ter

neia , hab

ascensor

jardí

i ,

V e r g e d e l Pilar

IFreasSanCjoa-i fel FSC • CíOO*;

barbacoa.

•

2 banys complets, terras-

com-

A ! estudi, com

Jardí pnval

674 08 97

dorm.

-iïM

9000000-

Només

45.000.000 -

220

14 3O0 OOC -

forn.

Jardí pnvat i c o m u -

adossada amb

9 675 33 55 589 26 43

sol de matins

VINYET.

calefacció.

soi i v i s t e s

dobles),

cuina equipada i reforma-

RUBÍ c

AV. PLA DEL

billar,

46 500 000 -

pilis

i 2 banys

CASA

La P l a n a , 140 m , 3 h a b . 2

menjador,

1 lavabo, menjador

x e m e n e i a llar.

.-\rcis àanMjga: Ret FSC "COWKS

lavabo

4 dorm., 2

jador saló

hab

NOU

s<vc 3 2 m* a m b x e -

6 7 5 33 55 - 5 8 9 26 4 3

parcel·la 6 0 0 m , cons-

I r u ï t s 2 2 0 m-

garatge

••suite»)

n i hi h a u n g r a n c e l l e r

a m b dutxa, sol i visles

•

cable. 4 hab

arquitec-

675 43 24

TT 6 9 9 6 5 4 8

•

mJ. Z o n a e s c o l a

•

8 000.000.-

etc).

S O L A R r e s i d e n c i a l . 65C

iFfXjuiaRocai Re* «10060006

•'•:x0«

salo

•

V A L L D O R E I X Torre So-

la,

s a l ó 35 n r , sala d e

6 7 5 43 0 2

i>'"""

planta,

•

banys

fe'

Wi;

«líA 3 4 ; ! : HTïtMàra

nor

zona Josep

u n l a v a b o . A la p l a n t a s u -

Sant

menjador, cuina -office" i

6 7 4 57 0 4

tura. Edificació immediaia

' bany

CUGAT

p e r i o r h i h a 4 h a b . ( u n a es

pati

3 hab

SANT

Vinyet-C''

• ' . . . Í J . 3è1

ZONA

•

Consta amb

29 0 0 0 . 0 0 0 -

'ormada

P a u C l a n s . A la

RUBÍ o

605

C.n^elies

:• KXI 000 •n 699 65 48

-neneia

1 T 5 8 8 4 0 1 7 . 5 8 8 54 99 •Finques i-a.'honra"! flél ï « MJ5

•

2 - -\.y,

Magnifica vista l'Txtesai

R U B I ccai a Les Torres.

'"*0 rr

RUBÍ c

MIRA-SOL

i 6 5 0 m-

M i l l c r r.Le

nou

•

Montunc-l

89 m

588 54 99

588 54 99 4i. ••;

RUBÍ

cuina, bany.

5 8 8 4 0 17

•

hdb

3 hab. Ca-

.- TK;jt-s naltma'. =*' ^ 200005

5 8 8 4 0 17

•

Torres.

Pisos des de

0 0 0 Pta

M r u c t o , gas

L L I - 'li-

loc H

Les

Fc GG

Ï<L\:

Amu

Auabals de q u d

ELS 4 CANTONS/ Divendres, 9 de íebrer de 1996

CITROEN AX

11. TRE.

P E U G E O T 309 G T . A/A,

« 6 7 4 1 5 03

350 0 0 0 - » 589 09 91

(Peugeol Motor Ratyl Rel PMR120D02 •

iria^r.sJ l. Ref F10020005 • •

F I A T Tipo. 16v. A/A,

(li

B-HX,

B-IM

B-

í r 674 15 03

;Peugeol MotyRalyl Rel PWfll3O0C7

RENAULT

11 G T L ,

B-

LADA

Niva

1.6,

equip», any 94.

GL.

700.000.-

t r 674 15 03

9 5 8 9 40 02

iPeogeot Motor Ra%) Ret PMR 120006

(Moteroaval). Bat. MC 5*3000004

-full

2 3 . Divendres, 9 de febrer de 1996

ESPORTS I ATLETISME I La 13a edició d e la Mitja M a r a t ó d e Sant Cugat s'ha convertit en una de les proves consolidades i va arribar a reunir atletes internacionals en anys passats. Enguany ha baixat el nombre de participants i alguns corredors, a l'arribada, es van mostrar decebuts per l'organització i pel nou recorregut, que no ha permès superar el rècord d ' l hora, 6 minuts.

Qui mou les cames... guanya curses Daniel Morano no va superar el rècord de la prova, situat en 1 hora 6 minuts CATI MORELL

• Sant Cugat.— Voluntaris i organitzadors van començar a preparar els punts d'avituallament a les 6 del matí perquè tot estigués a punt a les 10:30. El temps acompanyava perquè les amenaces de pluja s'esvaïen i el sol tampoc no amenaçava de fer insuportable el recorregut. Els corredors havien escalfat. Des de dues hores abans, atletes amb pantalons vistosos i samarretes lluentes donaven color als carrers de Sant Cugat lentament. La prova no va començar puntual —els cotxes de la policia no tenien gasolina—. Els atletes, nerviosos, van haver d'esperar durant un quart d'hora i a les 10:45 es va donar el senyal de sortida. Un cop més, i com marca la tradició, la massa de corredors es va desentendre del compte enrere i va donar via lliure a un nou esdeveniment esportiu. La primera i única sorpresa dels corredors durant la prova va ser al quilòmetre 5. Allà era previst el primer avituallament. Els voluntaris havien repartit l'aigua als punts assenyalats però els encarregats d'esperar els corredors al primer punt d'avituallament van errar el recorregut i van esperar durant hores al quilòmetre 5 del recorregut d'edicions anteriors, mentre els atletes anaven per altres carrers. Dolores Saavedra —primera dona que va travessar la línia de meta— va explicar a l'arribada que, per un moment, va pensar «que no donarien aigua en tot el recorregut», però es va tranquil·litzar quan —al quilòmetre 10— se'n va adonar que havia estat una mala suposició. Allà sí que n'hi havia, d'aigua. Els primers atletes que van passar pel quilòmtre 5 es van quedar sense beure, però més tard alguns del participants van trobar les ampolles que estaven preparades per ser repartides entre els corredors. El corredor de la Joventut Atlètica de Sabadell Daniel Morano no va poder superar el rècord de la prova, que es manté en 1 hora i 6 minuts des de fa anys, però gairebé sense voler es va fer amb el primer lloc de la classificació. Morano, que no es va

MOTOR

inscriure a la prova fins a última hora i «gairebé per casualitat», va aconseguir arribar en primera posició després de fer el recorregut de 21 quilòmetres i 97 metres en 1 hora i 10 minuts —va aconseguir el premi de 30.000 pessetes pel corredor que fes la cursa en menys d'l hora 14 minuts—. Morano va sortir amb un ritme fort a Pla del Vinyet, punt de l'inici de la cursa, i va mantenir un bon ritme durant tota la prova. El corredor de Sabadell no esperava guanyar, però les coses li van sortir bé i es mostrava satisfet al final dels 21 quilòmetres. Morano va sortir destacat i quan els corredors van passar pel carrer de la Creu i la plaça d'Octavià per primera vegada, el públic comentava el ritme del corredor del pitrall 1.236. «Aquest no acabarà la cursa» deien alguns, mentre que d'altres s'admiraven que, en tan pocs quilòmetres, ja hagués abandonat el gruix de corredors. Per sorpresa de tots —fins i tot ell mateix— va acabar la cursa i la va acabar com a primer classificat. El guanyador de la prova va insistir en la duresa del recorregut. Segons Morano, «el recorregut d'edicions passades era més lleuger, perquè el nou itinerari de la Mitja Marató es complica amb molts revolts i canvis de rasant». Els organitzadors asseguren que el nou recorregut és més pla que el d'edicions anteriors. El responsable de l'organització, Domingo de Pablos, insistia abans, durant i després de la cursa en la millora del recorregut respecte a anys anteriors. De Pablos assegura que ell mateix ha fet el recorregut per «comprovar que es tracta d'un traçat més pla i, per tant, més fàcil de fer». Domingo de Pablos afirmava que els comentaris que es van sentir després de finalitzada la prova confirmaven les intencions de l'organització i es mostrava satisfet de com havia transcorregut el matí. El segon classificat de la cursa va ser Manuel Murillo, de la Unió Atlètica Rubí, que va arribar seguit de Toni Santiesteban (Club Gimnàstic Tarragona) i del sant-

A dalt, el gruix de corredors, a mig recorregut. A baix, Daniel Morano (Joventut Atlètica de Sabadell), guanyador de la 13a edició, al seu pas per un dels punts del centre. Morano es va inscriure diumenge al matí. Foto: J.A. MULA.

primera corredora del Club Muntanyenc Sant Cugat que va travessar la línia d'arribada va ser Merche López (1 hora i 47 minuts). La 13a edició de la Mitja Marató va repartir premis entre els primers classificats i, com és tradició en aquesta prova, també van ser premiats els primers santcugatencs. Menys participants

cugatenc Albert García (Club Muntanyenc Sant Cugat), que va fer el recorregut en un temps d'l hora i 13 minuts. En categoria femenina, la primera classificada va ser Dolores Saavedra (1 hora 32 minuts). La 13a edició de la Mitja Marató de Sant Cugat va lliurar premis als 10 primers corredors que van travessar la línia d'arribada i a les cinc primeres

RALLY

Ctra. Cerdanyola, 69 Tel. (93) 674 15 03 (Ventas) • Tel. (93) 675 18 53 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS su agente

corredores. De fet, la participació femenina de l'edició d'enguany va estar molt per sota d'edicions anteriors. Només van participar a la prova un total de 41 dones, dels 867 inscrits del total. La segona classificada va ser Lourdes Gurrera, que va fer els 21 quilòmetres en 1 hora i 33 minuts, seguida a 13 segons de diferència de Gabriela Olivera Núnez. La

Per primera vegada en molts anys, la Mitja Marató de Sant Cugat ha deixat de créixer en nombre de participants. L'edició passada registrava prop de 1.300 atletes, mentre que enguany el total de participants inscrits a la llista de l'organització amb prou feines arribava als 900. Xavier Figueras, regidor d'Esports de l'Ajuntament de Sant Cugat, creu que, tot i el petit percentatge de descens de la participació, la Mitja Marató de Sant Cugat s'està consolidant com una prova puntuable per la Copa Catalana de fons. Figueras creu que la manca de grans premis ha estat una de les causes que ha motivat l'absència d'alguns atletes internacionals. A més, segons el regidor d'Esports «el temps amenaçava pluja, i això hauria pogut significar l'ajornament de la prova». Figueras creu que aquest va ser un altre dels motius que va influir en el descens del percentatge de participació.

PEUGEOT

(Taller)

PEUGEOT

ESPORTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 9 de febrer de 1996

CLASSIFICACIONS 1 FUTBOL DE SALA. DIVISIÓ DE PLATA

VOLEIBOL DIVISIÓ D'HONOÍÍlÍ«ENtt*A Punts Tenerife

Albacete Benidorm Caja Àvila Sant Cugat

32 29 28 26 26

Caja Cantàbria San-Gar

17 17 17 17 17

16 15 12 11 9 9

Oskarbi

Granada

Las Pal mas

E 0

0 0 0 0

GF GC 6 SO 47 14 40 25 40 23 35 34

San-Gar-Las Palmas Tenerife-Granada Caja Àvila-Sant Cugat Albacete-Caja Cantàbria Oskarbi-Benidorm

La propera (10 febr.) Las Palmas-Oskarbi Benidorm-Albacete Caja Cantabria-Caja Àvila Sant Cugat-Tenerife Granada-San-Gar

5 4

2 5 6 8 8 12

39 42

3 1

15 15 16 16 16

11 10 7 6 6 6

2 2 4

3 3 4

5 3 2

5 7 8

19 17

Gavà

Èpic Terol

16 14

15 15

5 4

1 2

87 80

Punts

1 - 3 3 - 0 3 - 0 3-0 1 — 3

Xota Candesa Sestao Bilbo W. Sant Cugat Slcoris

35 32 25 23 21 20

Martorell Centelles

Punts 13

J 7

G 6

Egara

E 1

GF GC 7 30

Taburiente-At. Terrassa Egara-C. Campo

0 0

Polo Jolaseta

8 7

2 4

7 6

3 3

CE Terrassa

18 9

7 7

13 8 4 7

C. Campo

5 4 2

Taburiente

1 2

? ? 1 1

8 7

3 3 4

1 ? 0

fi 6

La propera (11 febr.) Júnior-Taburiente At. Terrassa-Jolaseta C. Campo-Polo Aldeasa-CE Terrassa Barcelona-Egara

18 25

Punts 44 40 38 35 35 33 30 30 27 25 24 23 23 21 19 17 17 15

At. Vallès Ripollet Sant Cugat Abadessenc Sant Celoni Amer Sils Lloret Canovelles Centelles Farners Roda de Ter Sant Quirze Llançà Vidreres

Equip

PJ PG PP 17 17 17 17 17 17 16 17 17 17 17 17 17 16 17 15

15 13 13 12 11 11 9 7 7 6 6 5 5 5 4 5

2 4 4 5 6 6 7 10 10 11 11 12 12 11 13 10

4 1

13 7 14

8 11 9

5 2 4

5 3

8 2

1 3

3 1

20 20

9 10

8 5

5 3 5

44 34

22 24

9 11

20 20

8 9

29 37

3 6

6 8

42 38

20 20 19 20

6 6

20 20 20

5 4 3

5 3 4 5 8

2 3 3 7 3

18 7 12 13 16

18 6 9 20 23

9 11 11 11

5 7

PC Punts 1094 1165 1251 1183 1225 1270 1039 1274 1310 1257 1325 1326 1317 1144 1430 1011

32 30 30 29 28 28 25 24 24 23 23 22 22 21 21 20

GRUP 3 61 — 68 54 81 105 88 64 84

PJPG PP

Sant Just St. Cugat B Collblanc PratB Cosmos Monjos Sta. Eulàlia Roses Pallejà Bellsport Joventut St. Gabriel St. J. Despí Pardo R. Castro Sarna

17 17 17 17 17 17 17 17 17 17 17 17 17 17 17 17

15 12 11 11 11 10 10 8 8 8 7 6 6 5 5 3

2 5 6 6 6 7 7 9 9 9 10 11 11 12 12 14

PF 1223 1154 1381 1175 1264 1130 1067 1134 1198 1140 1316 1240 1162 1087 1105 1012

PC P unts 1012 1051 1125 1073 1308 1096 1033 1093 1162 1146 1363 1252 1289 1182 1276 1327

32 29 28 28 28 27 27 25 25 25 24 23 23 22 22 20

La propera (11 febr.): Sant Cugat B Prat B; Santa Eulàlia-Els Monjos; Joventut-Sant Gabriel; Sant Just-Rosalia de Castro; Pardo-Collblanc; Sant Joan Despí-Bellsport; Cosmos-Roses; Sama-Pallejà.

11 3a catalana B GRUP1 Mira-sol-Carmel Castellet-Vilanova Barberà-Clot Abrera-Roquetes Sagrat Cor-Cubelles Montpedrós-Llor Gramajove-P.Plegamans Sta. Perpètua-Poble Sec Equip

PJ PG PP

Barberà 15 15 0 Sta. Perpètua 15 12 3 Sagrat Cor 14 13 1 Roquetes 14 10 4 Abrera 15 8 7 Gramajove 14 9 5 Clot 14 8 6 Mira-sol 15 6 9 Llor 14 7 7 Montpedrós 15 5 10 Vilanova 14 5 9 Carmel 14 5 9 Poble Sec 15 4 11 Cubelles 15 1 14 P.Plegamans 15 1 14 Castellet 0 0 0

70 - 58 suspès 82 - 47 78 - 74 5 8 - 2 9 73 — 71 5 9 - 4 3 8 9 - 5 7 PF 1223 1215 1000 1042 1052 824 854 939 994 867 894 816 957 812 802 0

PC Punts 843 921 745 955 1031 835 851 935 1015 949 951 889 1067 1101 1203 0

30 27 27 24 23 23 22 21 21 20 19 19 19 16 16 0

1 —2

Amer-Lloret

1 —1

1 —0

Sant Quirze-Roses

2 - 1

5 2

25 23

La propera (10 febr.) Júnior-C Campo CE Terrassa-Aldeasa Sardinero-Polo R. Sociedad-Olimpia

Sant Cugat-Sils

17 22 23 20 29

22 15 18

2 2 2 3 6 2

12 10 14 5 9

3 2

4 4 4 1 2

5 8 8 7 8

2 —1

8 9 9 11 11

5 1 1 4 6

el Masnou-Roda de Ter

43 29 29 37 43

3 5 4 1 0

3 —0

32 16

13 14 13 12 14

Ripollet-Farners

Vidreres-Sant Celoni

8 18

15 10 17

13 20

4 4

Equip

21 22

3 3

0 3 1 2 2 2

9 9

2 2 1 3 1

8 8 4 6

14 9 3 12 9

25 23 20 17

La propera (11 febr.)

L'altra (25 febr.)

Sils-Sant Quirze Roses-Amer Lloret-Llançà Abadessenc-Arbúcies At. Vallès-Canovelles Centelles-Ripollet Farners-Vidreres Sant Celoni-el Masnou Roda de Ter-Sant Cugat

Amer-Sant Quirze

GEiEG-Premià SantFeliu-St.Cugat Sentmenat-Mollet Roda-SHUM Horta-Arenys Mar

La propera (11 febr.): Poble Sec-Mira-sol; C a r m e l - G r a m a j o v e ; Palau de Plegamans-Montpedrós; Llor-Sagrat Cor; Cubelles-Abrera; Roquetes-Barberà; Clot-Castellet; Vilanova-Santa Perpètua.

: 3a catalana fem. GRUP 3 Coll-Prat B. Ribes-Sant Gabriel Sant Cugat-B. Horta L'Hospitalet-St Fruitós Sant Feliu-S. Gràcia AD Ronda-Manlleu Sant Andreu-Sant Just

37 - 25 40 - 61 6 0 - 3 4 5 4 - 47 31 - 1 1 0 8 1 - 4 0 4 6 - 5 4

Equip

PJ PG PP

Sant Just Sant Gabriel S. Gràcia Sant Cugat L'Hospitalet Sant Andreu St. Fruitós Coll Prat B. Horta AD Ronda CovesaFord Manlleu B. Ribes Sant Feliu

15 15 15 14 14 15 15 15 15 15 15 14 15 15 15

15 13 12 11 11 8 8 7 6 5 5 6 3 1 0

0 1069 2 953 3 1047 3 856 2 648 7 915 7 600 8 613 9 781 10 598 10 796 8 659 12 714 14 492 15 453

PC Punts 598 751 645 665 534 911 728 676 801 720 888 741 911 918 907

30 28 27 25 24 23 23 22 21 20 20 20 18 16 15

La propera (11 febr.): Sant Just-Coll; Prat-AD Ronda; Covesa Ford-Sant Feliu; Salle Gràcia-L'Hospitalet; Sant Fruitós-Sant Cugat; Bàsquet Horta-Bàsquet Ribes; Sant Gabriel-Sant Andreu.

Llançà-Roses Arbúcies-Lloret Canovelles-Abadessenc Ripollet-At. Vallès Vidreres-Centelles el Masnou-Farners Sant Cugat Sant Celoni

1 4 6 - 0 12 2 - 2 2 - 2

Equip

PJ PG PE PP

GF GC

Prosperitat Sant Andreu Ripollet T. Cortada O. la Floresta T-2 Gràcia Ligton Maristes Rubi Sant Vicenç L'Esclop Sant Just Sícoris Barca

14 12 14 13 13 13 13 12 13 13 13 13 14 12

82 49 74 80 63 56 75 55 47 52 37 46 41 39

2 1 2 1 3 2 3 2 2 4 1 0 1 2

3 2 4 4 3 4 4 6 7 6 8 9 10 8

29 28 26 25 24 23 21 14 14 13 13 12 10 8

HANDBOL GRUPASCENS Sant Cugat-Esplugues Pardinyes-Virolai S. Montcada-Manyanet PJ PG PE PP 2 2 2 2 2 2

2 0 0 2 0 0 1 0 1 1 0 1 0 0 2 0 0 2

41 — 25 34-22 20 - 25 GF GC 73 57 46 45 38 42

Pts.

45 43 43 59 45 66

7 5 4 4 3 3

La propera (8 oct): Sant Fost Sant Cugat; Gavà-Esplugues; Amposta-Pardinyes; Parets-Viladecans.

II 1a divisió B HOQUEI SOBRE PATINS

GRUPI Sicoris-Sant Vicenç Sant Andreu-O. la Floresta Prosperitat-Rubí Sant Just-L'Esclop T. Cortada-T-2 Gràcia Barça-Maristes Ligton-Ripollet

3 4 6 — 8 5 5 — 5 -

3 2 4 2 2 3 6

Pts. 26 22 22 21 19 18 18 15 14 14 12 11 10 9 7 2

B 2a catalana GRUPI La Garriga-Vic Maristes-Prat Arenys Mar-St. Feliu Codines ... St. Cugat J M J M. Voltregà-Corbera

5— 8 6 — 8 1 2 -

7 2 0 3 4

Equip

PJ PG PE PP

GF GC

Pts.

Vic Sta. Isabel St. Feliu Maristes Arenys Mar St. Cugat La Garriga Prat M.Voltregà Corbera JMJ

12 10 12 12 12 12 11 12 12 11 12

76 31 80 41 91 56 58 44 58 50 49 56 59 55 60 77 62 77 42 78 50 118

20 18 18 14 14 11 10 9 8 4 2

9 9 8 6 6 5 5 4 4 2 1

2 0 2 2 2 1 0 1 0 0 0

1 1 2 4 4 6 6 7 8 9 11

La propera (11 febr.): Prat-Vic; Sant Feliu Codines-Maristes; JMJ-Arenys de Mar; Corbera-Sant Cugat; Santa Isabel-Maristes Voltregà.

I I 1a catalana

Sant Cugat Pardinyes Manyanet Esplugues Montcada Virolai

GF GC

2 100 38 3 82 55 3 63 49 3 77 46 4 77 46 5 61 56 6 48 50 6 56 56 6 58 55 7 47 55 7 54 61 9 65 75 9 51 62 9 66 72 11 42 101 14 38 108

Pts.

50 35 61 51 51 45 62 61 57 54 62 85 61 61

La propera (11 febr.): Ripollet-SIcoris; Sant Vicenç-Sant Andreu; Olímpyc la Floresta-Prosperitat; Rubl-Sant Just; L'Esclop-Tallers Cortada; T-2 Gràcia-Barça; Maristes-Ligton.

Equip

0 2 2 3 3 2 0 3 4 2 4 1 2 3 1 0

La propera (11 febr.): Roda-Horta; Sentmenat-SHUM; Sant Feliu Codines-Mollet; GEiEG-St. Cugat; Caldes-Premià; Tordera-Girona; Farners-Vortregà; Vilassar-Arenys Mar.

Roda de Ter-Sils

9 9 8 8 7 7 6 4 4 3 4 4 3 2

- 0 - 0 - 1 - 2 -3

L'altra (11 febr.) CE Terrassa-C. Campo Júnior-Aldeasa R. Sociedad-Poio Sardinero-Olimpia Sevilla-San Vicente

1—0

3 4 6

Canovelles-Centelles

15 13 15 10 15 10 15 9 15 8 15 8 15 9 15 6 15 5 15 6 15 4 15 5 15 4 15 3 15 3 15 1

2 0 3 3

PJ PG PE PP

9 8 11 11 11

6 6

9 9 7 5

4 1 1 1 1

Voltregà Tordera Caldes Girona GEiEG Vilassar Mollet Premià Sentmenat SHUM Horta Sant Feliu Arenys Mar Roda Farners St. Cugat

11 9

13 12 14 14

Polo-Sevilla Olimpia-San Vicente . C. Campo-Sardinero Aldeasa-R. Sociedad

Equip

18 18

13 11

GF GC 24 10

2 - 2

Polo Sardinero Olimpia Júnior Sevilla San Vicente

P 1

3 - 3

CE Terrassa

E 3

Arbúcies-At. Vallès

G 9

16 8

3 5

Aldeasa

Llançà-Abadessenc

3 4

- 4 - 6 - 4 -6 -6

L'altra (17 febr.) Martorell-Epic Terol-Gavà Candesa-Bilbo Sestao-Sícoris Sant Cugat-Centelles

6 7

La propera (lOfebr.) Epic-Terol Gavà-Candesa Xota-Sestao Sicoris-W. Sant Cugat Centelles-Martorell

W. Sant Cugat-Xota Centelles-SIcoris

18 15 18 17

9 4 4 8 8

0 1

33 36

26 25 27

P 1

10 11

15 25

2 2 2

0 3 1

3a catalana A

Sama-Joventut

5 4

9 7 7 6 7

La propera (11 febr.): Font Castellana-Artés; Finques Fraga-Sant Fruitós; Liceu Francès-Aracena l'Hospitalet; Sant Nicolau-Salle Manresa; UE Sant Cugat-Unió Esportiva Claret; Bufalà A-Circol Catòlic Badalona; Laietà-Club Bàsquet Gavà; Salle Condal-Club Bàsquet Coll.

Palle|à-Mon)OS Prat B-Sta. Eulàlia Roses-St. Cugat B Bellsport-Cosmos Collblanc-St. Joan Despí R. Castro-Pardo St. Gabriel-Sant Just

10 10

10 10 11

9 1 - 9 0 87 65 9 0 - 8 0 74 - 57 6 6 - 8 5 9 4 - 6 2 84—62 7 0 - 68

1238 1290 1348 1350 1364 1275 1175 1314 1267 1175 1169 1242 1156 1058 1235 965

14 13

26 29 21

GRUP 2

Aracena Artés Circol BufalàA CBGava F. Fraga F. Castellana St. Fruitós L. Francès St. Nicolau UE Claret S.Manresa CBColl Laietà Sant Cugat S. Condal

J-

45 41 43

2a catalana CB Coll-St. Fruitós Artés-F. Fraga CBGavà-F. Castellana Círcol-Laietà UE Claret-Bufalà A SManresa-Sant Cugat Aracena-St. Nicolau S. Condal-L. Francès

GF GC

2 6

G 8

1 1

5 1

C. Campo

FORA

Martorell-Terol Candesa-Epic

REGIONAL PREFERINT¥

1 0 2

G 13 13 12

BÀSQUET

Egara-C. Campo Polo-Aldeasa

J20 20 19

L'altra (18 febr.) Taburiente-At. Terrassa Jolaseta-Barcelona

CASA

TOTAL

Punts 21

suspès

ÍJIBOL.

el Masnou Roses Arbúcies

suspès

1 - 2

GF GC 92 67 77 61 80 67 61 52 62 67 64 70 52 47

HOQUEI SOBRE HERBA DIVISIÓ D'HONOR FEMENINA

HOQUEI SOBRE HERBA. DIVISIÓ D'HONOR! At. Terrassa

J 16

ü 1a catalana

GRUP 2 Bigues-Riells-Taradell Mataró-Manlleu St. Celoni-Sentmenat Premià-Sta. Perpètua Barberà-Canet

2 — 6 7 3 7 -

Equip

PJ PG PE PP

Taradell Canet Sta. Perpètua Manlleu St. Celoni Tordera Mataró Premià Bigues-Riells Barberà Arenys Munt Sentmenat

13 13 13 9 12 8 13 7 13 5 12 5 13 5 13 5 12 5 13 5 12 3 13 1

0 1 2 1 2 1 1 1 0 0 0 1

3 6 3 8 6

GF GC

Pts.

0 116 29 3 89 48 2 76 64 5 77 56 6 59 59 6 83 73 7 49 67 7 59 80 7 66 79 8 70 103 9 43 72 11 43 95

26 19 18 15 12 11 11 11 10 10 6 3

GRUPA Farners-Vilassar Tordera-Voltregà Caldes-Girona

1—7 2 — 3 2 2

La propera (11 febr.): Manlleu-Bigues-Riells; Sentmenat-Mataró; Santa Perpètua-Sant Celoni; Arenys de Munt-Premià de Mar; Barberà-Tordera.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 9 de febrer de 1996

ESPORTS

HOQUEI SOBRE HERBA

ESPORT ESCOLAR

El Júnior obté la primera victòria de la temporada a les Pedritxes

Alguns partits del cap de setmana es van haver d'ajornar a causa del temps

CM.

• Sant Cugat.— Alguns partits corresponents a la competició d'esport escolar es van haver d'ajornar el cap de setmana passat a causa de la pluja. Així, el partit de futbol de sala infantil del grup B que havia d'enfrontar l'escola Catalunya i l'Associació de Veïns Les Torres (de Rubí) se celebrarà el pròxim dia 17 de febrer. També va quedar ajornat el partit de bàsquet aleví entre l'equip de l'escola Verdaguer i PAvenç, però aquest encara no té data. EI partit d'handbol aleví entre l'Avenç i el Catalunya també es va ajornar. La participació de santcugatencs també es va fer notar diumenge passat a la cursa que es va celebrar al circuit del parc Catalunya, a Sabadell. Alguns dels atletes de Sant Cugat (Club Muntanyenc Sant Cugat i escola Avenç) van arribar a llocs destacats de la taula classificatòria general i per categories. Resultats Bàsquet benjamí: Joan Maragall-Sant Jordi, 14-17; Pins Vallès-Sant Jordi, 43-13. Bàsquet aleví: Torreblanca-Pins Vallès, 13-42: Santa Isabel-Sant Jordi, 35-40; Verdaguer-Joan Maragall. 22-14. Bàsquet infantil: Catalunya-Torreblanca, 5-50; Torre Llebre-Torreblanca, 37-12. Futbol de sala aleví: Pins Vallès-Avenç. 2-8. Futbol de sala infantil: Santa Isabel-Pins Vallès, 6-4; Liceu Politècnic- Pinar, 0-10; Santa lsabel-Ferran Clua, 3-9. Handbol benjamí: Avenç-Ferran Clua, 5-3; Santa lsabel-Ferran Clua, 2-6; Collserola-Santa Isabel, 0-8. Handbol aleví: Joan Maragall-Pins Vallès, 8-0; Avenç-Floresta, 8-0.

A dalt, l'equip de bàsquet benjamí de l'Avenç i, a la foto de baix, l'equip benjamí de l'escola Joan Maragall, amb els seus respectius monitors. Foto: ELS 4 CANTONS.

ATLETISME

• L'AGENDA I CADET 16.00 Aracena-UE Sant Cugat (Dis.) 10.30 Montsarrat-UE Sant Cugat (Pis.)

Regional preferent 16.25 Roda Ter-Sam Cugat (Diu.)

Sub-21 11.45 Sant Cugat-Sant Joan (Diu. 1 18.00 Catalònia-PB Sant Cugat (Pis.)

Juvenil 18.30 11.30 10.00 16.00 12.00

Sant Cugat-Amposta (Pis.) PN Terrassa-Sam Cugat (Diu.) PB Sant Cugat-Sant Pere (Diu.) Ciutat Badia-Júnior (Dis.) PB Sant Cugat-Barberà (Diu.)

Cadet 17.45 12.00 9.45 17.45 18.00

PB Sant Cugat-Can Boada (Pis.) PB R. Llorenç-Sant Cugat (Diu.) Júnior-PN Terrassa (Diu.) PB Sant Cugat-PB R. Llorenç (Pis.) Jàbac-Sant Cugat (Dis.)

Infantil 12.30 11.00 15.00 16.00 11.00

Turó Peira-Sant Cugat (Pis.) Júnior-PB R. Llorenç (Dis.) Sant Cugat-Cerdanyola (Pis.) PB Sant Cugat-Sant Pere (Dis.) PB Sant Cugat-Terrassa (Pis.)

INFANTIL 12.00 Esparreguera-Sant Cugat (Dis.)

• 3a. Catalana A SÈNIOR 19.30 UE Sant Cugat-Prat (Dis.)

Divisió d'honor masculina 12.30 Júnior -Taburiente (Diu,]

Divisió d'honor fem. Júnior -Club Campo (Dis.) Júnior -Aldeasa (Diu.)

SÈNIOR 20.00 Poble Sec-Mira-sol (Dis.)

i 3a. Catalana fem. SÈNIOR 10.30 Sant Fruitós-UE Sant Cugat (Diu.) JÚNIOR 17.30 V o r a m a r - U E Sant Cugat (Dis.)

VOLEIBOL I I Lliga Acevol fem. 18.00 CV Sant Cugat-Tenerife (Dis.)

UM 9.30 10.45 rT00 10.130

Can Parellada-PB Sant Cugat (Dis.) Sant Cugat-Olímpvc Can Fatjó (Pis.) Àdesa-Júnior (Dis.I Cerdanyoia-Sant Cugat ÍDisjT R'ubi-PB Sant Cugat (Dis.)

l a CATALANA G E P E G - P H Sant Cugat (Dis.) 20.00 Igualada-CH Sant Cugat (Dis.)

Divisió de plata

2a. Catalana

18.00 OlimpYC-Prosperitat (Pis.)

1a catalana 16 30 Arenys-PB Sant Cugat (Dis.)

ALEVINS VI .00^ Pau Casals-Escola A v e n ç (Dis.) 10.00 Pins Vallès-Joan M a r a g a l l i D i s T T 11.00 9.ÒÓJ 12.00 12.00

INFANTILS ~ "L. Politècnic-Pins Vallès ( D i s ^ Zona Nord-Pinar (Dis.T Catalunya-Ferran i Clua (Dis.) T o r r e Llebre-Santa Isabel (D?s.)"

Divisió d'honor Barcelona 18.00 L'Hospitalet-Winterthur (Pis.)

Juvenil 10.45 Maristes Sabadell-Winterthur (Diu.)

Kf Voleibol ALEVINS 10.00 P i n a r A - P i n a r B ( D i s ) 11.00 Ferran Clua-Montessori (DisJ ~~ 12.00 Montessori-Avenç (Dis.) INFANTILS 9^30^ J o a n Maragall-Pla Farreres (Dis.) 11.30 J o a n Maragall-Pureza MariaJDis.) 10.30 Pla Farreres-CV Sant Cugat (DisT~

Handbol BENJAMINS"

112.00 1a catalana. Fase ascens

JUVENIL 1]T00 M o l i n s Rei-PH Sant Cugat (Dis.) 15.30 PH Sant C u g a t - A m p o s t a (Pis.)

SÈNIOR MASCULÍ 12.30 UE Sant Cugat-Pardinyes (Diu.)

SUB-23 Ï7.30 UE Sant Cugat-UE Claret (Dis.)

INFANTIL 18.00 Sama-PH Sant Cugat (Dis.)

JUVENIL MASCULÍ 17.20 Súria-UE Sant Cugat (Dis.)

JÚNIOR 16.00 UE SantCugat-ColIblanc (Dis.)

BENJAMINS 12.00 PH Sant Cugat-Vic (Dis.)

CADET MASCULÍ 13.00 UE Sant Cugat-Polinyà (Diu.)

SÈNIOR 19.15 UE Sant Cugat-ÜE Claret (DisJ

INFANTILS 10.00 Verdaguer-CO T o r r e b l a n c a (Dis.) 9.00 Catalunya-CQ T o r r e b l a n c a (Dis.)

Futbol de sala 1a divisió B

2a C A T A L A N A 13.00 Corbera-PH Sant Cugat (Diu.) 21.30 Tona-CH Sant Cugat (Dis.) JÚNIOR 16.45 PH Sant Cugat-Andorra (Dis.)

BENJAMINS Ï 1 . 0 0 Santa lsabel-Aven_ç~(Dis!")_ ~ 10.00 Sant Jordi-Agora'(Dis.)"" 12.00 Pins VaHès-Cataïunya ( D i s T ALEVINS

18.30 Winterthur-Sicoris (Dis.)

2a divisió Campionat de Catalunya

Bàsquet

11.00 C Q T o r r e b l a n c a - S a n t J o r d i (Dis.) 12.00 Pins Vallès-Avenç (Dls'J "~ 13.00 Santa Isabel-Joan Maragall (Dis.)

3a. Catalana 8

SUB-23 17.30 Sant Celoni-Mira-sol (Dis.)

L'atleta Maria Mutola es concentra durant aquest mes al CAR

Kw^W»-

11.45 Qlimpyc-Sant Climent (Diu.I

Aleví

I Sant Cugat.— L'equip masculí d'hoquei sobre herba del Júnior va aconseguir el cap de setmana passat la primera victòria de la temporada, en el seu desplaçament a les instal·lacions del Club Esportiu Terrassa. El conjunt egarenc es va mostrar com a clar dominador durant la primera part, que es va acabar amb el marcador sense estrenar (0-0). A la segona part, el Júnior va aconseguir avançar-se al marcador i, tot i que ei conjunt local va aconseguir empatar, cl segon gol del Júnior, a pocs minuts pel final, va marcar ta diferencia i va ser la clau de la primera victòria de la temporada del conjunt santeugatenc. Els jugadors d'Andrés Barrientos tenen una nova oportunitat aquest cap de setmana. Els santcugatencs reben el Taburiente, que es troba a l'última posició de la taula classificatòria amb un partit menys que el Júnior, i una victòria santeugatenca davant els canaris podria significar l'inici real de la remuntada del Júnior. Els responsables del conjunt santeugatenc creuen que els partits de la segona volta poden afavorir un ascens a la taula classificatòria i no descarten la possibilitat d'eludir la promoció de descens si les coses surten com és previst. L'equip masculí d'hoquei sobre herba del Júnior ha passat per una primera volta que es podria qualificar com a «la pitjor» dels últims anys, vistos els resultats obtinguts en els partits disputats fins ara. El conjunt santeugatenc, però, confia que, després de la victòria del cap de setmana passat, la segona volta serà més positiva que la primera part del campionat.

Avenç-Ferran Clua (Dis.) Ferran Clua-Santa Isabel (Pis.) 10.00 Santa Isabel-Collserola (Dis.)

!:°!

ALEVINS 11.00 J o a n IVIaragall-Avenç (Dis.) 13.00 Catalunya A-Catalunya B (Dis.) 9.00 Floresta-Pins Vallès (Dis.) INFANTILS 12.00 A v e n ç - V o r a m a r (Dis.) 13.00 UE S a n t C u g a t - S . Bonanova (Dis.) 11,00 UE Sant Cugat-J. Balmes (Dis.)

B Sant Cugat.— L'atleta moçambiquesa Maria Mutola romandrà al CAR de Sant Cugat fins al dia 23, amb el seu entrenador, Jeffrey Fund. Mutola, que va néixer el 27 d'octubre de 1972, va aconseguir una victòria absoluta al Grand Prix de l'IAAF l'any passat. Al 1993, Mutola va guanyar el campionat del Món d'Stutgart i el campionat del món indoor de Toronto. Al 1995 va ser campiona del món indoor a Barcelona, després de mantenir-se imbatuda a la prova de 800 metres entre el 1992 i 1994, amb un total de 30 victòries. La moçambiquesa va arribar al Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat el passat dia 5 i s'entrenarà aquí fins al pròxim dia 23. / CM.

ESQUÍ

El CMSC aconsegueix pujar al podi de la 19a Marxa Beret H Sant Cugat.— Els representants del Club Muntanyenc Sant Cugat (CMSC) Alba Caballé (sènior femení) i Aleix Pros (sènior masculí) van aconseguir classificar-se en tercera i quarta posició respectivament a la 19a edició de la Marxa Beret, que se celebra a l'estació de Vaqueira (Val d'Aran). Aquest cap de setmana, Pros i Caballé, juntament amb altres corredors d'esquí de fons del Club Muntanyenc, participaran en els Campionats d'Espanya, en què intentaran revalidar les seves posicions. /CM.

LA MILLOR QUALITAT AL SEU JUST PREU Braseria La Bolera

Especialitats: Carxofes a la brasa. Espàrrecs verds a la brasa, i ara fem peus de porc. Baixada de l'Alba, 20 Tel. 674 16 75 08190 Sant Cugat del Vallès

Bar musical Billars professionals Campionats tot hny C/ Sant Martí, 12

Tel. 589 47 90 Sant Cugat del Vallès

ShcmçjríLa Bar musical • Cocteleria • Billar C/ Plaça Lluís Millet, 3 - Tel. 589 13 24 SANT CUGAT

2 7 . Divendres, 9 de febrer de 1996

APUNTS LA VIDA SOCIAL

El 75 per cent de les entrades del festival pro Llar d'Avis ja s'han venut Diverses entitats de la ciutat col·laboren en l'espectacle que es farà el 17 de febrer al Teatre-auditori RAMON Í.UOUE

• Sant Cugat.— El primer festival pro Llar d'Avis de la Parròquia, que es farà cl dissabte 17 de febrer a les 10 de la nit al Teatre-auditori, serà un èxit. De moment, ja s'han venut el Les entitats i els ciutadans de Sant Cugat s'han abocat al primer festival pro Llar d'Avis de la Parròquia que es farà el dissabte 17 de febrer a les 10 de la nit al Teatre-auditori. El 75 per cent de les entrades ja s'han venut i les previsions apunten que en els propers dies estaran totes venudes. De moment, a la zona de platea ja només queden localitats en la primera filera. De la part de l'amfiteatre s'han esgotat totes les localitats de les dues primeres fileres segons dades facilitades per l'organització dimarts passat. Pel que fa a l'espectacle. cinc entitats locals del món de la cultura han confirmat la seva participació. A la primera part es representarà un guió del polifacètic Pep Blanes sobre la llegenda de l'assassinat de l'abat Biure. Segons explica aquesta llegenda, en el moment de ser assassinat l'abat el gall del monestir va cantar la seva mort. En aquest muntatge de música, cant, dansa i teatre intervindran de manera desinteresada l'Esbart, la Coral Sant Cugat del Club Muntanyenc, el grup de teatre Espiral de Valldoreix i l'Orquestra de Cambra de Sant Cugat. Precisament, l'orquestra també serà pro-

75 per cent de les entrades. Segons els organitzadors, en el propers dies és possible que estiguin totes venudes. L'espectacle, que serà un dels més importants fets per entitats locals al Teatre-auditori, es compon de dues parts.

A la primera es representarà un guió de Pep Blanes sobre la llegenda de l'assassinat de l'abat Biure. A la segona part, l'Orquestra de Cambra de Sant Cugat oferirà un concert amb la col·laboració del violinista Lluís Claret.

El fons que es recapti es destinarà a fer obres d'adequació del local de la Llar d'Avis. Foto: ELS 4 CANTONS tagonista de la segona part, en la qual oferirà un concert amb la col·laboració del prestigiós violinista local Lluís Claret. Segons Josep Maria Solà, president de la Llar d'Avis, aquest festival

«va començar com una idea menys ambiciosa però el suport que ens ha donat tothom ha fet que es converteixi en un gran espectacle.» Ferran Fernàndez, membre de la junta de la Llar d'Avis,

ha agraït la col·laboració de «totes les entitats, les empreses Catalana Occident i Tot Sant Cugat i l'Ajuntament, que no va posar cap entrebanc a oferir-nos el Teatre-auditori». L'alcalde

Joan Aymerich —que ha fet la presentació del programa— i el rector de la parròquia, mossèn Pere, hi han confirmat l'assistència. El bisbe auxiliar de la diòcesi també ha estat convidat.

• Sant Cugat.— Més de 200 nens de 4 a 14 anys han participat en el primer concurs de dibuix organitzat per l'Associació el Barri en col·laboració amb l'empresa Construcciones Fa. El tema del concurs va ser Com veus casa teva o el teu barri. Nora, de l'Escola Collserola, ha guanyat en la categoria de 4 a 6 anys. Segon i tercer han estat Andrea i Albert, també de l'Escola Collserola. En la categoria de 7 a 10 anys, el guanyador ha estat Freya Quintana. Francesc Mallot i Taichi Tsukumo han estat segon i tercer. Finalment, en la categoria d'H a 14 anys, el primer premi l'ha guanyat Oriol Alegret, mentre que Adela Anglès i Ramon Argerich han aconseguit el segon i tercer premis. / R.L.

Petits escrits acompanyen les fotografies RAMON LUQUE

gada més «penso no tan sols a fer xerrades sinó també a exposar i per aquest motiu faig més fotografies que abans.» El viatge al Perú va impactar Gavín. És per això que amb aquest s'està esplaiant més que amb altres. A més de l'exposició ha elaborat una xerrada en tres parts que ja ha explicat als socis del Casal d'Avis de Valldoreix i que continua desenvolupant en el cicle Anem de Viatge que fa juntament amb Lluís Puig a la Casa de Cultura de Sant Cugat. Els propers projectes de Josep Maria Gavín són «fer un viatge per Setmana Santa per racons inèdits d'Espanya per preparar una xerrada i un altre viatge a l'Ecuador i les Illes Galàpagos que faré al mes d'agost.» L'acte d'inauguració de divendres el va presidir la vocal de Serveis Personals de l'equip de govern de l'En-

• Sant C u g a t / V a l l s — Membres de la colla castellera del Club Muntanyenc Sant Cugat (CMSC) van participar els dies 27 i 28 de gener en les sessions de l'àmbit casteller del II Congrés de Cultura Popular i Tradicional Catalana que es va celebrar a Valls, una de les ciutats catalanes amb més tradició castellera. En total, van participar-hi uns 500 congressistes, que van posar de manifest el gran creixement que cl món casteller té ara. En aquest any 9b, el nombre de les colles en activitat passarà de 38 a 46; entre les noves hi ha la colla de Sant Cugat. Dos grans temes van centrar l'interès del congrés. El primer va ser la voluntat dels castellers a mantenir aquesta activitat com amateur i voluntària. El segon va tractar de la relació dels castellers amb els mitjans de comunicació. Respecte a aquest segon tema, es va proposar la professionalització dels informadors per aconseguir unificar els criteris en el tractament informatiu de tots els aspectes del món castellet. EI congres va acabar amb la construcció de dos pilars de cinc, un per la colla vella i un altre per la nova de Valls. D'altra banda, cal dir que la colla del Club Muntanyenc continua assajant cada dimarts i divendres a les 9 del vespre a l'Escola Joan Maragall. Els que estiguin interessats a formar part de la colla, només cal que passin un dia per aquests assajos i expressin la seva voluntat. /R.L.

Més de 200 nens participen en el concurs de dibuix del Barri

Gavín defineix l'exposició sobre Perú com a «pedagògica» • Valldoreix.— L'historiador i viatger valldoreixenc Josep Maria Gavín, va inaugurar divendres passat a la seu de l'Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix una exposició de fotografies sobre el viatge que va fer l'estiu passat al Perú. Gavín va definir la mostra, composta per més de 200 fotografies de les aproximadament 2.000 que va fer, com a «pedagògica» perquè el que intenta és que els visitants «no tan sols vegin fotos boniques sinó que puguin llegir i documentar-se sobre el que fotografio.» Per aquest motiu totes les imatges van acompanyades de petits textos explicatius. El polifacètic valldoreixenc, reconegut entre d'altres amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat i un dels premis Santcugatenc de l'Any 95, va afirmar que cada ve-

La colla castellera del CMSC intervé a Valls en un congrés català de cultura

Ball i festa d e

disfresses al CPA Amics de Gavín i col·laboradors del seu arxiu personal van assistir a la inauguració. Foto: JA MULA. titat Municipal Descentralitzada de Valldoreix, Mercè Calafell. «Tots coneixem en Gavín —va dir— i sabem

que es una persona entusiasta que sempre va a la recerca de coses inèdites i que no s'atura només en les

coses boniques sinó que busca la història que pugui haver-hi darrera de les fotos que fa.»

• Sant Cugat— El Centro Popular Andaluz inicia el carnestoltes demà a la nit amb una festa i un ball de disfresses amenitzat amb orquestra. Diumenge, la secció juvenil farà una altra festa, amb concurs inclòs. / R.L.

APUNTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 9 de febrer de 1996

LA VIDA SOCIAL

El CCM celebra el dia de Sant Blas a la Floresta Un esmorzar, un dinar i un ball configuren les activitats de diumenge RAMON LUQUE

• La Floresta.— Els socis i simpatitzants del Centro Castellano Manchego (CCM) de Sant Cugat celebraran diumenge la diada de Sant Blas a les pistes poliesportives del Centre Cívic de la Floresta, amb diverses Va ser el 1986, quan el CCM de Sant Cugat va celebrar per primer cop la diada de Sant Blas. Des de llavors, no ha deixat d'organitzar diferents activitats per celebrar aquest significatiu dia per a molts pobles de Castella-la Manxa. Les activitats d'enguany, organitzades com és habitual a les pistes poliesportives del Centre Cívic de la Floresta, començaran diumenge a les 10 del matí, amb un esmorzar popular amb pa, vi i gachas de torrezno (cansalada fregida). A 2/4 d'l es farà un aperitiu de germanor en

activitats. La de la diada de Sant Blas és una de les tradicions més arrelades en gran part dels pobles de Castella-la Manxa, sobretot als de la província de Ciudad Real. Enguany, el CCM arriba a la desena edició d'aquesta celebració.

el qual l'entitat posarà el vi i els participants hauran de portar els queviures. El plat fort del dia arribarà a 2/4 de 3, amb la gran paellada popular, que tots els assistents degustaran. A les 4 de la tarda i amb la panxa ben plena, s'iniciarà el ball amb orquestra de Sant Blas, en què se celebrarà el concurs de la patata. Les parelles participants hauran de seguir el ritme de la música amb una patata entre front i front. Les dues darreres parelles que aguantin la patata sense que hagi caigut guanyaran els premis. En to-

tal, 150 socis ja han confirmat que hi assistiran. Els que hi estiguin interessats encara són a temps d'inscriure-s'hi, fins demà, pagant 1.000 ptes. els adults i 500 els nens fins a l l anys. Segons el president de l'entitat, Juan Carrasco, la de Sant Blas «és una antiga tradició amb què se celebra la fi de la collita d'olives». Tot i que Tacte és per a socis de l'entitat, Carrasco ha dit que «si algú no soci s'hi vol apuntar també serà benvingut». Enguany també s'hi ha convidat altres associacions castellanomanxegues.

L'Esbart organitza cursos artístics per treballar el cos Un total de 13 programes diferents conformen RAMON LUQUE

• Sant Cugat.— L'Esbart Sant Cugat ha programat 13 cursos artístics de treball corporal per als mesos de febrer i març. El primer es va celebrar diumenge passat. Es tractava d'un programa d'un dia en què diferents mestres de l'Escola de Dansa Catalana de l'entitat van fer un taller de dansa adreçat als pares i mares dels alumnes d'aquesta escola, als socis de l'esbart i a persones interessades. La resta de l'oferta la formen cursos de dansa catalana en l'educació primària, dansa catalana i llenguatge del cos, harmonia del moviment conscient, dansa catalana en l'educació infantil, l'humor de la dansa, maquillatge d'escena, danses de Castelló,

Darreres places per apuntar-se als tallers de la Floresta

l'oferta

esgrima de teatre, balls d'envelat, instruments tradicionals, tai-chi-chuan el somriure intern, i el curs de Mira'm —basat en l'observació i experimentació del procés d'un nou espectacle. Els encarregats de portar-los a terme són professors de l'esbart i diferents professionals de la didàctica artística. Segons Cesc Franquesa, professor de l'esbart i mestre d'alguns dels cursos, aquests «volen arribar a un públic diferent i per això n'hi ha que s'adrecen no només a ballarins sinó també a mestres i gent del carrer». La idea es va iniciar fa dos anys amb un altre seguit de cursos que va fer l'entitat. Els interessats s'han d'adreçar a l'esbart o bé trucar al 675 26 52 o al 589 01 88.

R E S T A U R A N T

> PARADA FONDAïf

La Nansa

MENJAR

: Fregidoria-Marisqueria O a Sabadell, 47-08191 Rubí Telè'ons òQ 11 52

MINI-GOLF

BELLATERRA

RESTAURANT CAN EDO

C/JJeó, XIII

692 24 24

Carn a la brasa i calçols

CERDANYOLA DEL VALLÈS

XERCAVINS

Ctra. Cerdanyola, 9 San! Cjyat.

580 31 29

Braseria, rostit, banquet

RESTAURANT CAN OLIVÉ

Av. Flor de maig, 122

580 88 39 _

Çujna de mercat

REST. EL VIEJO ROBLE

Ç/Altamira, 36

691 73 55

Peix i marisc

Obert tota la setmana

LA FLORESTA

REST. RANCHO EL PASO

C/J·a£Estació 1 15

674 38 03

Cuina catalana, banquets

Tancat dium. nit i dill. no festius

MIRASOL

MASJANER

C; Guadalajara, 14

674 23 15

Cuina variada

Tancat dimecres tarda

LA PONDEROSA

O Victòria, 18-20

589 25 71

Brasena

SANT CUGAT DEL VALLÈS

LA NANSA

Clia. Sabadell, 47

699 11 52

Paelles^ marisc, fregid.

Tancat dimarts nit i dimecres

C/.GuaJlla^O - Els.Avets

699 55 58

Menú, deguslació

Tancat diumenge

EL PORTALET

PI. del Dr. Guardiet, 14

588 54 68

Pizzena, cuina catalana

Tancat diumenqe-dilluns tarda : nit._

588 42 81

Menú, carta i degustació

Tancat dissabtes excepte reserves_

Rambla Can Mora. 24

589 50 11

Frankfurts

Obert totee Is djes

Camí oan Ametller. s n

674 91 51

Cuina mercat

Especialitzat en bacallà Tancat diss migdia i dium

LA PALTA CAN AMETLLER

U Santa Engràcia, 15 • Tel. 589 29 71 08190 Sant Cugat del Valies

Dijous tancat excepte festius

MACXIM

HOSTAL DEL GALL ._

CHEZ PHILIPPE

Plaça Pep Ventura, 5

674 94 84

Cuina Irancesa'menu dian

CANTINA EL MEXICANO

Ç/Endavallada, 10

589 18 25

Cuina i música autèntica mexicana Tancat dilluns

LA GRANJA

Ç/St. Antoni-piaça Barcelona

675 52 46

Cuina casolana

SNIPPER'S

C/ Enric Granados, 7

675 31 41

Brasena

BOKATAS

Placa Hospital, 35-37

589 19 72

Entrepans especials

GRANJA BAR EL MONESTIR

Pjaca_Augusta, 2

589 54 92

Esmorzars,'tapes casolanes Obert de 8_a 10 nit

RESTAURANT CA L'ÀVIA

C/ Sant Antoni, 13

674 05 85

Cuina catalan.internac

Servei de bar

C/ Elies Rogent, 14

589 38 23

Mexicà-menú català

Obert al migdia

BAR REST. EL MOLÍ CAN BARATA LA CARBONERIA LA CANTONADA

Plaça Pep Ventura, 3

589 17 40

Menú dian i prod ibèric

Ctra, Rubi_a Sabadell, km 15.200

697 06 52_

Cargol llauna'arrus negre

OVila, 8

675 14 51

Tapes casolanes, lorraaes

Raça Monestir, 1

584 23 32

Creps, amanides, menús

EL TAST

Ç/Alfons Sala, 9

589 15 02

Marisc, menú. curna merc.

Repartir a partir de les 12 h

REST. PANXACONTENTA

Pg^Olabama, 69

589 06 07

Cuina de mercat

Obert tot el dia

PARADA IFONOA

Rbla. Can Mora, syn

589 26 97

Cuina catalana

Dilluns vespre tancat

BRASERIA LA BOLERA

C/ Baixada de l'Alba, 20

6 7 4 16 75

La nostra esp ós qualit

Tancat diumenges nit

Ora. de Rubí a Sabadell km 15,200

BAR RESTAURANT EL MESÓN

Plaça Octavià, 5

Braseria i cuina de merc

Tel. 697 06 52

BRASERIA DEL MERCAT VELL

PlaçaPere San, 6

LA PASTA BOIXA

C/Alfons Sala, 24

674 10 47 589 52 40 675 15 03 675 14 02, 589 29 71 589 61 61 539 14 96 589 50 83 67Ç 36 54 674 11 41 675 09 86

AP\

BARATA

TY-BIHAN MINIGOLF BAR MGSC

VALLDOREIX

RIS TAURANT PIZZERIA

PANXACONTENTA I'^HM; OUb.irrij. M • Sant C'uçal

1 el. 5 8 9 0 6 0 7

VINGUI A CONÈIXER ELS NOSTRES SUGGERIMENTS CADA SETMANA

. _

ç ; Indúslna 27 _ C / S a n t a Engràcia, 15

ÇAWTÀNCOOK

PI. Uuís Millet, 1

SOUASH

C.< Sant Jordi, 33-35

ÇASINET

Cam> Can Ganxet, 47

FILM 0 TECA

Ay Torreblanca, 2-8. iocal 4

RESTAURANT V A I L D ' O R

Rambla M Jacint Verdaguer, 185

RESTAURANT MAS ROIG

Plaça Mas Roig._4

__^

Obert lot el dia

Pizzeria, creperia

Tancat dilluns

Creperia brelor.a

Menú de dimarts a dijous

Carn a la brasa tapes Cafeteria, pizzes menú Menú diari, entrepans Menú diari

Obert lots ets dies Pasta fresca Obert tota la setmana Karaoké

Dies festius bufet lliure Xai. entrecot a 'a brasa

Rambla Can Mora, s/n 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS v,,n„n„„Tel. 589 26 97

UJbaón Tota una tradició PI. Octavià, 5. Tel. 6741047/589 27 02 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Obert cada dia

Calçotada

Cuina colonial

Vingui a provar els nostres menús PRIMER, SEGON PLAT i POSTRES 950 + CAFÈ 990 PTA

Diumenge i fest. obert a partir 18h

MESOMENYS

RESTAURANT CAN

H La Floresta.— El grup L'Esplai, organitzador dels tallers del Centre Cívic de la Floresta, ofereix aquests dies les darreres places. Enguany, l'oferta es compon de set tallers. Marta Casas dirigeix el de ceràmica per a adults cada dimarts i dijous de 2/4 de 6 a 7 de la tarda. En el mateix horari es fa el taller de ceràmica infantil, amb Patrícia Rodríguez, que també s'encarrega els dilluns i dimecres de fer l'espai creatiu infantil. Carme Mediavilla porta el taller de dansa jazz en diferents grups i horaris. Agustín Delgado fa el de piano els dilluns i dimecres en sessions de mitja hora i el de solfeig els dilluns de 2/4 de 7 a 2/4 de 8. Finalment, el de guitarra, el fan Lautaro Rosa els dimarts de 2/4 de 5 a 2/4 de 7 i Esteve Castanyer els dilluns de 7 a 8. Els interessats poden trucar de dilluns a divendres de 4 a 8 al 589 08 47.; R.L.

i l M.^?u.l^r^n^,.f?.l.,i,,

LA BDA6ED1A DEL MERCAT VELI. PI. Pere San, 6 - Tel. 589 52 40 08190 SANT CUGAT M

.7Mffi2oHoraride7a24h

APUNTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 9 de febrer de 1996

LA VIDA SOCIAL

Els nens van desenvolupar idees a través del treball amb les mans. Foto: RAMON FERREIRA.

La taula presidencial, amb Marta Martí de Farrés i Aymerich al centre. Foto: MANÉ ESPINOSA.

El centre cívic de les Planes acull un taller de ceràmica infantil RAMON LUQUE

H Les Planes.— Els artistes de la Floresta Ramon i Roberta Ferreira, en col·laboració amb Calen Caballero, van fer els dies 26 i 27 de gener un taller de ceràmica infantil al centre cívic de les Planes. En total hi van participar 10 nens d'entre 10 i 13 anys. Segons els germans Ferreira, el taller tenia com a objectiu «utilitzar

l'activitat manual com a mitjà per potenciar el desenvolupament de l'activitat mental». Sota el nom de La ceràmica: procés creatiu a través de l'activitat manual, aquest taller ha format part d'un projecte pedagògic de la facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona en col·laboració amb l'Ajuntament. Durant el primer dia els nens participants van

El sopar de l'associació contra el càncer deixa petit Can Rosàs

assistir a una sessió de diapositives i van fer una activitat manual dedicada a elaborar un mostrari d'eines de ceràmica. A la segona jornada es va fer una excursió a la serra de Collserola —prop de la zona de Can Fio— per recollir elements naturals i aconseguir idees que els nens van utilitzar en l'elaboració de treballs de fang.

SÍLVIA BARROSO

I Sant Cugat.— El restaurant de la masia Can Rosàs, a Valldoreix, va quedar petit dissabte, per a les 430 persones que van assistir al sopar anual de l'Associació Espanyola contra el Càncer. L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, va seure a la taula presidencial, al costat de la coordinadora de la secció local de l'associa-

ció, Marta Martí de Farrés. Aymerich assisteix «cada dos o tres anys al sopar, perquè la causa mereix el suport social i institucional». També hi eren la tinent d'alcalde de Serveis Personal, Àngels Ponsa; el president de l'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix, Jaume Sanmartí, i el vocal d'Urbanisme, Miquel Paraira. Tampoc no hi van faltar el

portaveu del grup municipal del Partit Popular, Jaume Tarragó, i el vocal del PP a Valldoreix, Pantaleón de Miguel. Els comensals havien pagat 7.000 pessetes per cap només pel cobert, i el compte final podia variar segons l'aportació que cadascú decidís fer a l'associació mitjançant la subhasta d'obres d'art i objectes de regal, que es va fer després de l'àpat.

* » _ •

CLÍNICA DENTAL

èdica

uia

Rblo. Ribotalloda, 2 0 - l r 3 a Tel. 6 7 4 7 2 16 Sant Cugat 3314108903 Tumo por las tandes

•

33200*00000

Gabinet mèdic-quirúrgic

— Dr. Carlos R. Rosetti PRÒTESIS FIJA Y REMOVIBLE CIRUGÍA - ESTÈTICA BLANQUEAMIENTO MUTUALIDADES

•

• Cirurgia general sense ingrés • Cirurgia i medicina estètica Dra.M. Àngela Font Pons Dra.M. Neus Benito Bujosa Av. Torreblanca 2-B • 3r A despatx 7 Tel. 58911 27 • 727 39 98 • St. Cugat

aprenentatge O Villa, 5-7, 1r 2a. Sant Cugat

Cirurgia

Mík.

• DR. FERNÀNDEZ LAYOS Cirurgia general, aparell digestiu ASC-Previasa-Sanitas Av TorTeblanca, 2-B, 2n. Al. Sani Cugat V 589 47 00

Consult. Centre Mèdic • CENTRE MÈDIC SÀBAT Certificats de conduir i armes Medicina interna, laserterapia Santiago Rusifiol, 2, entol. 1a. Sant Cugat V 674 15 26

Odontologia

« 5 8 9 12 15

• ADEVILL CLÍNICA DENTAL

C/ Francesc Moragas, 23, baixos. Sant Cugat

Pediatria, asma infantil Hores convingudes Rbia. Ribalallada, 20. 1 r 3a. Sant Cugat « 6 7 4 7 2 16

t r 674 01 46

• CENTRE DENTAL I QUIRÚRGIC Av. Catalunya. 21, baixos. Sant Cugat o 589 00 00 Fax 589 0 3 13 • CLÍNICA D E N T A L A U T R A N Odontologia general, implantologia. pròtesis, odontopediatria. ortodòncia, mútues. Av Torre •B 675 08 03 • CLÍNICA DENTAL MAYOR

• MARIA RIUS SOLER

Odontologia en general Ortodòncia implantologia

Acupuntura, nutrició, dietètica. Hores convingudes.

Oe dilluns a divendres, de 10 h a 13 h i de 16 h a

Francesc Moragas, 25-27. 1 r 2 a Sant Cugat.

20 h. Major, 23-25, 1 r, 3a Sant Cugat

•B 589 13 07

9 674 72 40

Fisioteràpia • SORA ROMA FERRÉ Fisioteràpia. Assistència sanitària Fíatc Asisa GIMNÀS BLOCK (7 Rosselló, 17 • HITMDA PE» ST. ANTONI, 78 Tel. 5 8 9 5 3 4 8

C/ Villa, 49. Sant Cugat Tf 6 7 4 4 8 72

Rbla Ribatallada. 20, i r 3 a . Sant Cugat tt 674 72 16 • ORA. LUZONDO Cllntca dental infantil Exclusiu nens i ortodòncia

• GRF-GABINET RECUPERACIÓ FUN-

Francesc Moragas. 5, entresol. Sant Cugat

CIONAL

t r 674 05 06

ge terapèutic, podoiogia. Conveni entitats sanitàries.

• DRA. M. JAUME SAURA

Policlfntc Torreblanca. Sant Cugat TT 580 01 5 0

Clínica dental. Dladv, 9-13 h i 16-20 h Pg. Sani Magí, 22. baixos Sant Cugat

Metge capçalera

Dr. Cayuela i Font Especialitzat I en tractaments I I de m e n o p a u s a |

• J.R. E S Q U I R O L C A U S S A Capçalera, getiatria. ASC, AGRUP. MU MFIACT. etc.

• DRA. EUGÈNIA FDEZ.-GOULA P F A F F . Pediatria Sanitas, Caja Salud, Agrup. MUT MEDIFIAT Av. Catalunya. 22, 1 r 1a. Sant Cugat V 5 8 9 31 1 3 • PILAR CANOSA ÚBEDA Pediatria * Medicina adolescent Av. Torreblanca, 2 - B, 3rpis Sant Cugat t t 674 5 7 98 - 5 8 9 35 48

t r 674 23 35

Oftalmologia • CENTRE DE SALUT OCULAR

Av. Torreblanca 2 8, 3r 10a Sant Cugat

Oftalmologia. Conveni amb les principals mútues

V 589 39 26 •n 487 13 31 Urgent 24 h, busca 2.402

C/ Santa Mana, 10. Sant Cugat TT 5 8 9 51 0 6

• CENTRE DE PSICOLOGIA CLÍNICA Trastorns d'aprenentatge i de la paria. Nens. adolescents i adults Av. Catalunya 21, 3r la. Sant Cugat « 674 36 73 • CARMELA CASTILLO Psicologia, problemes d'aprenantatge Villa, 5-7, 1r 2a, Sant Cugat « 5 8 9 12 15

F. Moragas. 1-3, 3r 2a Sant Cugat Tel. 674 6611

Metge de capçalera. Visites a domicili-mútues. Major, 36, 2n. Sant Cugat. B- 674 00 25

Pedagogia-Logopèdia • BEGONA VINALLONGA Pedaoooia loaooèdia Problemes flenauatae r

• DR. JESÚS FERNÀNDEZ BAIZAN Tocoginecoiogia. Hores convingudes Av Catalunya. 21. 4rt la. Sant Cugat « 5 8 9 48 06

Ginecòleg, obstetrícia-ecogralia. esterilitat, menopausa, revisions Francesc Moragas 1-3, 3r 2a. Sant Cugat « 6 7 4 6611 Fax 589 11 45 • DR. ANTONI PÈSARRODONA Ginecologia i obstetrícia ASC. Meditec Av. Torreblanca, 8, 3r 8. Sant Cugat « 589 19 66

Traumatologia

sicologia clínica

Rbla Can Mora. 1 Sant Cugat V 589 43 44 - 430 96 25

Pulmó i cor

i d'esterilitat • Dr. MONTSERRAT GARRIGA

Obstetrícia i ginecologia Hores convingudes. Francesc Moragas, 25-27, 1 r 2a Sant Cugat. V 589 13 07

DEL

• M, ANTÒNIA EDUARDO CARDONA p

• Dra. MILÀ M A R T Í N E Z M E D I N A

C/ Sant Antoni, 74 Tel. 674 74 37

• DR. ENRIQUE CAYUELA FONT

Psicologia

• CENTRE PSICOTERÀPIA VALLÈS Psrcologia, psiquiatna. logopèdia Cl Can Mates, 2-4,1 r 2a. Sant Cugat •O 589 40 51

SUSANA NICOLETTI

TT 5 8 9 13 0 7

Particular 674 74 09

• DR. CARLOS ROSSETTI Odontologia nens i adults

Fisioteràpia, rehabilitació, auncutopuntura, massat-

Centre ginecològic

Francesc Moragas. 25-27. Tr 2a Sant Cugat,

• JOSEP M. COROMINAS CASARAMONA

blanca, 2-8, 2a. 11. Sant Cugat

Dietètica-Nutrició

Obstetrícia i ginecologia Hores convingudes.

DR. PEDRÓ VILLALVA ADESA Matins i tardes.

CENTRE DE REHABILITACIÓ FUNCIONAL

• Dr. JUAN JOSÉ GÓMEZ CABEZA

Pediatria

• Dr. J O A N V A L L D E P E R A S C O M B A S Pulmó i cor Major, 36. 2n. Sant Cugat, t r 674 00 25

Tocoginecologia-Obstetrícia

• OR. JOAN CASANOVA SALLARES Traumatologia, ortopèdia. ASC Previasa, Medytec Av Torreblanca, 2-8, 2a-10. Sant Cugat « 5 8 9 18 88 • ML. GOZZI OE LA TOUR ROYO Traumatologia Columna i esquena Av. Torreblanca. 2-8, PolKlintc Sant Cugat •O 675 57 56

Institut Psico-Mèdic Sant Cugat Servei de Psicologia Clínica i Psiquiàtrica Servei d'orientació i Tractament de les addiccions Unitat de Tabaquisme

Edifici TORRE BLANCA A v . Torre Blanca, 2 - 8 , 3r B

• JOSEP DOMINGO PECH Traumatologia, ortopèdia Assistència sanitària. Previasa. Medytec Policlinic Torreblanca, 2-6, 2a-to. Sant Cugat « 589 18 88

0 8 1 9 0 Sant Cugat del Vallès (Barcelona)

Tel. 5 8 9 3 7 8 7 Fax 5 8 9 35 18

APUNTS LA

ELS 4 CANTONS / Divendres, 9 de febrer de 1996

R A D I O G R A F I A ! Comissió Sant Antoni Abat

Banderer i cordonistes, en el Tres Tombs del 1941. l'n carro guarnit en la diada de Sant Antoni del 1973. Benedicció per mossèn Juli el 1985 del carro que porta els 500 quilos de caramels que es reparteixen durant el recorregut. Fotos: FAMÍLIA JULIANA. Fa poques setmanes encara mantenien un ritme trepidant organitzant la festa de Sant Antoni. Comencen a principi de desembre i durant dos mesos la Comissió de Sant Antoni prepara una festa que vol mantenir un dels signes d'identitat del nostre poble. Si bé amb el pas del temps ha perdut el caire marcadament agrícola que tenia anys enrera, els membres de la comissió i els santcugatencs que hi participen viuen la benedicció del pa, els Tres Tombs i el ball de l'envelat amb intensitat i molta gresca.

Una tradició centenària que no s'ha perdut La festa ha evolucionat amb el temps sense perdre el seu caire agrícola, festiu i participatiu FRANCESC CARBÓ

H Diu la llegenda que quan sant Antoni es disposava a tornar d'un viatge que havia fet a Barcelona, es va trobar una truja que portava a la boca un porquet esguerrat que no podia caminar. La truja el va deixar als peus del sant que, commogut, va fer un miracle i va guarir el porquet. Aquesta és la llegenda que ha identificat sant Antoni com a patró dels animals. Amb el pas de les dècades els pobles agrícoles

i ramaders han celebrat una festa que ha mantingut la identitat d'unes viles que han passat de ser pageses a industrials. Aquest és el cas de Sant Cugat i també de Vilanova i la Geltrú, Anglesola o de Rubí, que viuen Sant Antoni o els Tres Tombs amb passió i autenticitat. Al nostre municipi les primeres referències que es tenen de la festa daten del 1888, en què segons ha explicat Antoni Juliana «el jut-

ge de Sant Cugat va donar al meu avi una caixa-bagul on amb el temps s'hi ha guardat la bandera, els ciris i les atxes que es reservaven d'un any per l'altre. Aquest bagul s'ha conservat amb el pas dels anys, si bé la bandera inicial, que tenia els colors de l'espanyola, s'ha substituït per dues més. El 1941 es va fer la segona, de color granat, i enguany s'ha fet la tercera, a la qual s'ha incorporat l'escut del sant. Des de sempre la festa

de Sant Antoni s'havia celebrat el dia 17, quan s'escau la data del sant. El 1959 es va decidir canviar-la «ja que cada vegada hi participava menys gent», ha comentat Juliana, persona molt vinculada a la festa de Sant Antoni. Des d'aleshores, excepte la missa i la benedicció del pa, s'ha traslladat al diumenge següent. L'estructura s'ha mantingut amb el temps. Escollir els banderers, fer la missa, beneir el pa, fer els Tres

Tombs i els balls no s'ha deixat de fer mai. Juliana recorda, però, que fins fa sis anys el banderer s'escollia per sorteig. Antigament per cap d'any a Can Tadeo o a la Unió es triava el banderer. El fet de triar-ne tres o sis era per si algun renunciava. La seva feina, a part de portar la bandera i triar els cordonistes, era de pagar els caramels, el vi i la coca. Anaven amb cavalls que portaven unes muntures precioses que pel preu de

1.450 pessetes es van comprar el 1951. Darrerament és difícil trobar-ne i ara la mateixa comissió escull una persona vinculada al poble. El pa que es beneïa, es repartia durant la cercavila, inicialment en trossos amb safates i després amb bossetes. El carros es guarnien amb mates que s'anaven a buscar a Collserola i el recorregut sortia de casa el banderer i acabava al monestir. En aquella època ni el cavalls ni els carros tenien premis i els balls, un de tarda i un de nit, es feien fins al 1936 alternativament a la Unió i al Parc del monestir. Passada la guerra, en què no es va celebrar Sant Antoni, es van seguir a la Unió, a l'era de Can Pros, al pavelló i finalment, des d'inicis del 1980, a l'envelat. Una història que segons Juliana «cal recordar i una tradició que cal mantenir i passar-la de generació en generació».

ELS 4 CANTONS / Divendres, 9 de febrer de 1996

APUNTS

L A R A D I O G R A F I A ! Comissió Sant Antoni Abat

Amb la benedicció del pa comença la festa que es clou amb el ball a l'envelat. Un carro als quatre cantons a finals dels cinquanta i una imatge curiosa de finals dels vuitanta. Dues entitats santcugatenques, l'Esbart i els Trabucaires i Geganters, participant en el concurs de carros guarnits. Fotos: FAMÍLIA JULIANA i 4 CANTONS.

Mantenir una tradició que marca la identitat santcugatenca F.C.

• Conxita Juliana, membre de la comissió organitzadora, parla com si hagués viscut la Festa de Sant Antoni tota la vida. Ella, en Quimet Bell i en Ramon Massó, són el nucli que permet mantenir una tradició que no volen que mai desaparegui a Sant Cugat. Amb el suport de l'Ajuntament, ja des del mes de desembre comencen a buscar els socis que aquell any mantindran part del

pressupost de la festa. Amb la quota que paguen tindran l'entrada a l'envelat i l'opció a participar en la rifa del porc. Per aquest motiu la Comissió considera que no es pot parlar d'entitat amb socis fixos, sinó que cada any es renoven, encara que molts repeteixen. Conxita demana, però, gent jove que es vulgui incorporar a la Comissió, ja qua actualment són pocs el organitzadors, si bé el dia

assenyalat són molts els col·laboradors. La tradicional benedicció del pa es fa en la missa del mateix dia de Sant Antoni, el 17 de gener, a la missa de nou. A la sortida es reparteix el pa beneït, que anys enrera es venia durant el recorregut. El banderers, que trien els cordonistes, actualment són escollits pels membres de la Comissió. Busquen gent vinculada a la vila o a les juntes d'entitats que

celebren alguna diada important, com el 1994 van fer amb el cinquantenari del CMSC o, el 1982, amb el centenari de la Lira. Uns banderers i cordonistes que s'han de buscar l'elegància del vestit, convidar a coca i obrir un dels balls que es faran a l'envelat. El que dóna més feina és organitzar els tres tombs que des del 1959 se celebren el diumenge següent. Buscar les dues bandes, animar que

entitats o particulars guarnexin carros i fer entendre als cavallistes que cal anar arreglats. Des del 1980, que la Comissió actual se n'encarrega, es van instaurar premis pels diferents carros i se'n porten de càrrega de poblacions veïnes per fer una cercavila més animada. Ja els dos darrers anys també s'han introduït premis pels cavalls. Des de sempre, a tots els participants se'ls dóna un record de la diada.

A la tarda es fa el ball a l'envelat que molta gent e s p e r a . R e c o r d a r vells temps amb les llotges, el balls tradicionals, les rifes, i trobar un ambient autèntic de poble on tothom troba en la festa els pagesos d'abans i els amics i amigues de sempre. Una Comissió que manté el caliu i recorda que el poble viu les seves tradicions i vol recordar el seu passat i viure amb intensitat el present.

APUNTS

LA VIDA SOCIAL

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 9 de febrer de 1996

ELS ENTRETENIMENTS ENCREUATS Horitzontals: 1.— Cediràs, transigiràs. 2 . - Entorn que fa ressaltar tota una figura esculpida o pintada. En aquest mateix moment. 3 . - Mal motí. Aspiro a un càrrec, un premi. Xifra romana equivalent a 50. 4.— Preposició. Atot. Nota musical, al revés. 5.— Fulla carnosa i gran de certes plantes. Lloc d'Atenes on Aristòtil tingué la seva escola. 6.— Acaben fent escudella. Òrgan de la visió, al revés. Un ram mal format. 7.— Fa un tracta a l'inrvés. Individu natural d'Amèrica del Sud, però descendent d'europeus, femení. 8.— Sigla de societat limitada. Multitud d'abelles que surt d'un rusc, amb una reina, per construir una nova colònia (plural i al revés). Sigla del nord. 9 . - Mil romans. Eructes al" inrevés. Ànec. 10.—Pare del pare o de la mare. Penjol d'avellanes, cireres, olives.

GIRALT

10 11

2 3

, : • > * :

«?«.

5 íf,3-

üü

8 ÜÉtf

WSt

•

ü I

punxeguda amb la qual es trasmm un passat longitudinalment animal o tros de carn per rostirlo. 5 . - Nota musical. Acontenta, satisfà, de baix a dalt. 6.— El d'oli és un trull, al rvés. Litre. Altar. 7 . - Eixelebrat i frívol. Repetida arreu. 8.— Vocalitza el català.Yachl, a l'orsa. Fer niu. 9 . - Facultat de raonar. Sèrie d'elements semblants que se succeeixen sense interrup-

Verticals: 1.— Dit d'una persona carregada de xacres. 2 . - Híbrid de l'ase i l'euga, de potes enlaire. Mala llet. Cinc romans. 3.— Dona que té per ofici cantar, de baix a dalt. Afirmació. 4.— Una forma de criar a l'inrvés. Tija de ferro

•

SIS DIFERÈNCIES

ció. 10.— Símbol químic de l'argó. Format d'aire. Existeix. 1 1 . - N o m d* un producte de neteja fet amb àcid clorhídric.

•NTüJnj

!AV -"01 'WW ÍJ°'S TV -'6 N H!™us IS""8 çipui'dEW-·i uuy nu -en -•9 ïraon K5U3J -•£ JE ojuiaix V _ 'r 1 oidO IOWl -'£ r-'V K[03jnv - 7 •sejB^ipnc(3-*i :s|S]uoz|Lioq oionios

R SOLER

Aquí estava la primera emissora de Ràdio Sant Cugat. Foto JA. MULA.

Rogeli Pedró Fontanet Rogeli va ser un pioner de Ràdio Sant Cugat, quan els locals estaven al carrer Sant Antoni i fer un programa era una aventura diària ser una novetat feta amb molta voluntat, i a la gent li agradava prou.» — D e s del 1982 ha passat molt de temps, i ara tu treballes a l'Ajuntament. H a s oblidat aquelles arrels teves a la ràdio? — « N o ! Mai! Encara faig un programa de ràdio el diumenge. Es diu Arrels, i parlo de les coses nostres, de les històries d e Sant Cugat, de Ics tradicions i de les nostres arrels. D e les nostres vivències i de la nostra gent, d'allò que ens fa sentir un poble. Poder trasmetre això m'omple. Val a dir q u e en aquesta — « É r e m un grup d'amics tasca vaig tenir un mestre del poble. Tots teníem la molt especial: Eugeni Canecessitat de comunicar conas, q u e va saber aprendre ses. A Sant Cugat no hi havia de gent més gran, com el mitjans de comunicació, no senyor Azqueta o el Bal. hi havia cap setmanari, ni G e n t que van vetllar perquè cap revista, i ens calia tenir el poble g u a r d é s els un mitjà obert a totseus records i les seves hom. D'aquesta idea va tradicions. Ells cm parnéixer la ràdio. Cal dir laven de Roc i les seves xerrades mentre feia esp a r d e n y e s al c a r r e r molt bé. Érem amics i Santa Maria, o de les companys, tots fèiem CSpOft» xerrades a Cal T a d e o , una pinya. He de reconèixer que hi havia l'única fonda del po—Nom: Rogeli Pedró Fontanet (la molta més il·lusió que ble.» —Lloc de naixement: Ponts no pas professionalitat, Noguera). —Creus que pop e r ò . no se sap ben bé —Data de naixement: cS de febrer dríem definir-te com un com, ens n'anàvem sor- de 1953. trobador? tint amb més o menys —Estat civil: Casat. —«Sí que m'agrada gràcia, molta sort i bona —Professió: «Tècnic de cultura.» pensar que transmeto voluntat, i també cal dir —Aficions: «Llegir, escriure, pracuna mica de vida. Sóc que alguns en sabien un ticar esports.» niu, com Jordi Capell. —Un llibre: «Joan Salvador Gavina, una persona a qui agrada investigar les traditot un mag dels botons de Richard Bach.» cions i les arrels, més i els interruptors. Ara, —Una pel·lícula: «Cromwell.» —Una música: «Les cançons de que la Història en maRàdio Sant Cugat és júscules. Aquesta petita una escola, i n'han sortit Georges Mustaki, Joan Manuel Serrat història de tradicions i periodistes cap a altres o Phill Collins.» costums és la que m a n t é —Màxima aspiració: «Viure en una mitjans més importats, la nostra identitat de com Catalunya Ràdio i societat justa amb igualtat d'oportupoble.» fins i tot la televisió.» nitats per a tothom.» MONTSE SANT

I S a n t Cugat.— Eren un grup d'amics, però també uns bojos sublims, uns visionaris que van voler que Sant Cugat tingués una emissora pròpia. Els dos germans Grau, Màrius Caralt, Rosa Díaz i el seu marit, Toni G ó m e z , Maribel Cayuelas, Jordi Capell i Rogeli Pedró. Era l'any 1982 i es van llançar a la gran aventura, desconeixent-ho quasi tot i volent-ho tot. A m b uns mitjans que ells mateixos qualifiquen de casolans, i amb molta il·lusió.

—Aquells dos primers anys van ser un boom. Quin era el secret? —«Crec que l'aparició de la ràdio va crear una dimensió de poble viu en un m o m e n t en q u è tots teníem por de perdre les nostres arrels de poble per convertir-nos en una sucursal de Barcelona. Es parlava molt de Sant Cugat com a ciutat dormitori, i els que fèiem ràdio érem veïns, ens conexien. E r a normal que et paressin pel carrer dient: 'avui has estat molt bé, m'ha agradat el que has dit'. Nosaltres intentàvem fer una ràdio p e r a tots: magazins i concursos, música romàntica, música actual. Després, la ràdio ha evolucionat molt, s'ha fet més professional, però en aquell m o m e n t va

que ens ho passàvem «M agrada practicar

SORA DE LLETRES

ESCACS

GIRALT

En aquesta sopa hi podreu trobar el nom de vuit sinònims de preocupat.

Una impressionant jugada salva a les negres del mat a 7T i els dóna el punt. Stefanova-Peptan. Moscou 1994.

B A

B R

N N

A M T

B O

A M

1 N

A 0

1 S

P O

1 G

1 C

1 A

punqniipsiu "SOJTTSUDÜ 'inmjdti.i 'ïBJJEífeoua 'sojisuon •xioiudTï.'i *ït?uunirc *jiïi-ioqn:HJ3 :opn|0$

JEROGLÍFIC

J. ESCUDER

GIRALT

MUNICIPI DB LA SELVA Habitants: 1.193 Superfície: 26.53 Km:.

BARRELL NOTA CAMÍ Q U I T R À vHLino <i^) iwv.) 1<-1 VK >\ < nau) - r a a a va VTWSVI ,\ i s n a i a =9P"|os

lire/CuenS HSd HZCJT '0%G I :9pn|OS

SOLUCIÓ DIFERENCIES

APUNTS

E L S 4 C A N T O N S / Divendres, 9 de febrer de 1996

ELS CINEMES «Asalto al tren del dinero»

• SANT CUGAT

Director: Joseph Ruben. Intèrprets: Wesley Snipes i Woody Harrelson. Recomanada: R/13. Sala: Kursaal, de Cerdanyola. • Dos policies germanastres decideixen, malgrat la seva rivalitat crònica, unir-se per robar un tren de metro blindat en el qual es transporten els diners de la recaptació de totes les estacions de metro de la ciutat.

«Heat» Director: Michael Mann. Intèrprets: Al Pacino, Robert de Niro. Tom Sizemore i Val Kilmer. Recomanada: R'18. Sales: Sant Cugat 4, de Sant Cugat; Cineart-tres, de Sabadell: Montecarlo, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • Neil McCauley és un delinqüent professional que ha passat molts anys a la presó i que no té intenció de tornar-hi. Ell i la seva banda estan realitzant una sèrie de robatoris ben planejats i a gran escala a Los Angeles, però durant un atracament a un furgó blindat moren tres guardes. El tinent Vincent Hanna s'ha d'encarregar del cas. Aviat, Vincent i els seus detectius i MacCauley i els seus homes s'hauran d'enfrontar.

«La isla de las cabezas cortadas» Director: Renny Harlin. Intèrprets: Geena Davis, Matthew Modine i Frank Langella. Recomanada: apta. Sales: Principal, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • Morgan, filla d'un bucaner veterà, és la reina dels pirates. Durant una subhasta d'esclaus, Morgan compra un jove il·lustrat perquè l'ajudi a esbrinar el secret d'una fortuna enterrada en un lloc misteriós.

«Jade» Director William Friedkin. Intèrprets: David Caruso i Linda Fiorentino. Recomanada: R/18. Sala: Rubí Palace 5, de Rubí.

UlSl

«Seven»

TSABADELL

Sant Cugat 1

Seven

4.15,7.00,10.00

Sani Cugat 2

Vuelve el padre de la novia

4.00,6.10,8.20,10.30

Sant Cugat 3

Sabrina

4.15,7.00,10.00

Sant Cugat 4

Heat

4.45,09.00

Director David Fincher. Cineart 5 sales Muerte súbita 4.00,6.00,8.15,10.30 Dtyeodnwicfegaa8,<SteTOi projecte: 10.45. Sessió goto: 12.4S, Intèrprets: Brad Pitt, Morgan Freeman i Gwyneth Paltrow. Cineart-tres Heat Sales: Sant Cugat 1, de Sant 4.00,7.00,10.15 fímdne i dissabte, (Mm projecció: 10.45. Cugat; Rambla, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. Euterpe

Sabrina

Sessions golfes de (Bssabte

Laborables: 4.00,6.10,8.20,10.30

I Dos detectius de la brigada d'homicidis han de resoldre una Drvendms, última projecció: 10.45. Dissabte: 11.00. enigmàtica sèrie d'assassinats basats en els set pecats capitals. Festius: 3.55,6.05,8.20,10.30

Salat

TheplayerfVO)

12.45

Sala 2

Vuelve el padre de la novia

12.45

Sala 3

Sabrina

12.45

Sala 4

Heat

12.15

Montecarlo

Heat'

Principal

La isla de las cabezas cortadas

4.00,6.20,8.30,11.00

Rambla

Seven

4.00,6.20,8.30,10.50

Kursaal 2

Showgiris

4.00,6.20,8.40,11.00

Kursaal 3

Muerte súbita

4.10,6.15,8.30,10.35

Kursaal 4

La isla de las cabezaseortadas

4.50,7.15,10.50

Kursaal 5

Sabrina

4.00,6.20,8.40,11.00

Kursaal 6

La letra escarlata

5.00,7.30.10.35

Kursaal 7

Mujeresbajolaluna

4.30,6.15,8.15,10.40

Kursal8

Asalto al tren del dinero

4.40,6.50,8.55,10.55

Kursaal 9

Mentes peligrosas

4.30,6.40,8.50,10.45

4.00,7.00,10.15 Divendres i (SsSabte, útúma projecció: 10,45. «Showgiris»

Director Paul Verhoeven. Intèrprets: Elizabeth Berkley i Kyle MacLachlan. Recomanada: R/18. Sales: Rubí Palace 3, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

Rubí Palace 1 Vuelve Kursaal 1 Rubí Palace 2 Sabrina

5.00,7.30,10.00

Rubí Palace 3 Showgiris

4.30,7.00,10.00

Rubí Palace 4 Mentes peHgrosas

4.40,6.40,8.40,10.30

Rubí Palace 5 Jade

4.30,6.30,8.30,10.30 .'•'••'.

I Una noia que vol convertir-se en l'estrella d'un important musicals, arriba a Las Vegas, on comença a treballar en espectacles eròtics.

Sessions golfes de divendres I vfgffies de festiu: 12.30

«Vuelve el padre de la novia»

Showgiris / Mentes peigrosas

• SABADELL Cineart 5 sales VuerVe el padre de ta novia

4.00,6.00,8.15,10.30

Mujeresbajolaluna

4.00,6.05,8.15,10.30

Showgiris

5.00,7.30,10.30

Kursaal 10

oeVBfl

4.50,7.15,10.40

Mentes peHgrosas

4.00,6.00,8.15,10,30

Kursaal 11

Vuelve el padre de la novia

4.35,6.35,8.35,10.50

• David Corelli és un ambiciós ajudant del fiscal de San Francisco que investiga la mort d'un important milionari. La principal sospitosa del crim és una amiga seva, Trina Gavin.

H Lou Anne Johnson és una exmarine que abandona el seu lloc d'oficial i una carrera militar de nou anys per realitzar el seu somni: convertir-se en professora d'anglès.

«La letra escarlata»

«Muerte súbita»

Director Roland Joffe. Intèrprets: Demi Moore, Gary Oldman i Robert Duvall. Sala: Kursaal, de Cerdanyola. • Segle XVIII. Hester és una dona que, després d'haver traït el seu marit, ha de dur impresa a la roba la lletra A, que la identifica com a adúltera.

Director Peter Hyams. Intèrprets: Jean-Claude van Damme, Powers Boothe i Raymond J. Bany. Recomanada: R/18. Sales: Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • La ciutat de Pittsburgh acull la final de la Stanley Cup d'hoquei sobre gel. Un grup de terroristes segresta el vicepresident dels EUA i els seus acompanyants durant el partit, i amenaça la policia i el FBI de fer esclatar l'estadi amb tots els espectadors, si no compleixen les seves exigències. El temps límit és el final del partit.

«Mentes peligrosas» Director: John N. Smith. Intèrprets: Michelle Pfeiffer i George Dzundza. Recomanada: apta. Sales: Rubí Palace 4, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

S/TOIT C U G A T

«Mujeres bajo la luna» Director David Anspaugh. Intèrprets: Elizabeth Perkins, Cathlecn Turner, Whoopi Goldberg i Gwyneth Patrolw. Recomanada: apta. Sales: Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. B Lucy, Silvie i Alberta es proposen que Rebeca superi la tràgica mort del seu marit i l'enorme buit que sent. Però elles mateixes s'adonen que parlar no és suficient; és necessari plorar.

• Sabrina Fairchild, la filla del xofer de la família Larrabee, marxa a Paris per treballar a la redacció de la revista Vogue. Quan torna s'ha transformat en una sofisticada dona. Linus Larrabee és a punt de firmar un contracte milionari, però tot depèn del compromís de matrimoni del seu germà David i Elizabeth Tyson. Però David coneix Sabrina i s'enamora d'ella.

«Sabrina» Director Sydney Pollack. Intèrprets: Harrison Ford, Julià Ormond i Greg Kinnear. Recomanada: apta. Sales: Sant Cugat 3, de Sant Cugat; Rubí Palace 2, de Rubí; Euterpe, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

Director Charles Shyer. Intèrprets: Steve Martin, Diane Keaton i Martin Short. Sales: Sant Cugat 2, de Sant Cugat; Rubí Palace 1, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. I George Banks se sent jove. Ell i la seva esposa, Nina, segueixen estan enamorats. La seva filla Annie i el seu gendre Bryan estan feliçment casats i són molt responsables i treballadors. El seu fill Matty és a punt de convertir-se en un home. George sent que la seva vida està encarrilada. De sobte, tot canvia. Annie i Bryan li anuncien que seran pares aviat, i Nina li confessa que ella també està embarassada.

R Torreblanca Josep P u i g i C a d a f a l c h , s/n . T. 5 8 9 24 81

2S() p t e s

I C) 1 A I . A

Tots els dissabtes SESSIONS «GOLFES»

Nin

405 22 22

ESTRENA

2a SETMANA

5a SETMANA

4.00 - 6.10 - 8.20 - 10.30 «GOLFA»: 00.45 - APTA

4.45 - 9.00 «GOLFA»: 00.15 - 18 ANYS

4.15-7.00-10.00 «GOLFA»: 00.45 - APTA

4 . 1 5 - 7 . 0 0 - 10.00 18 ANYS

D i s s a b t e , 1 0 a l e s 0 0 . 3 0 h , « G O L F A » : T H E P L A Y E R (Juego m o r t a l ) e n V . O . / D i s s a b t e dia 1 7 « G O L F A » : B L A N C O e n V . O .

DCINESn A! s t r v s t de l ' e s j t e c t i d o r

Porting 2 h, gratis

Dimecres (Ha éeVe.

Carnet d'estudiant universitari

Carnet Jove

<mà\-|z| l ull

L.CARNETJ f JOVE *

fíopStaek

APUNTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 9 de febrer de 1996

L'AGENDA SANTS • Ràdio Sant Cugat • De dilluns a divendres —de 7 a 7:3(1 b..EI despertador, amb Joan Vallvé. —De 7: 30 a 10 h.f.7 gall del monestir. Revista d'actualitat De 7:30 a s1 h.,notícies d'àmbit general. De ° a 10 h., la lera edició de linformatiu Sani Cugat avui. Dirigit i presentat per Xavier Fornells. —De 10 a 12:45 h.J)ies de ràdio. el magazine. Espais de divulgació, entreteniment i participació. Presentat per Maribel Cayuelas. —De 12:45 a 13 fi.. Amb molt de gust, espai de gastronomia amb Pep Blanes. —De 13 a 13:30 h...S'UNÍ Cugat Avui. l'injormalitt.2onà edició. Edita i presenta Natàlia Linares. —De 13:30 a 14 h.,Entitats. Dirigit i presentat per Xavier Casanovas. —De 14 a 18 h..l'í>/ de tarda. Música suau seleccionada per Albert Martín. —De 18 a 21 h._-l/ lloro. Un programa de Salva Vallvé. Els divendres, de 20 a 21 h.Miff liaff. Musica heuvy amb Marc Picanyol. —de 21 a 21:20 h../. 'esportiu. Dirigit i presentat per Carme Reverte. —De 21: 20 a 23 h...SV/«,v / estels. Presentat per Pere Pallissa —de 23 a 24h: Dilluns:-lí/(í<'\/ anv. si.'. L'n programa de Salva Vallvé. Dimarts: L'estrena, l'espai de cinema de RSC. Dimecres: Hores extres. Amb Eduard Garcia i Rosa Ma. Jané. Dijous: Viure a la terra. Programa de Xavier Casanovas, Natàlia Linares i Mònica Costa. Divendres:! alies sense Fronteres. Presentat per Fatiha i Hamed Ben Hammou. —De 24 a 7 h.Música al teu eostat. —De 7 a 24 h.xada hora. connexions amb Catalunya Informació i butlletins de Sant Cugat i el Vallés dels serveis informatius. • Dissabte —De 8 a 9 h.,£7gall del monestir, amb Xavier Fornells. —De 9 a 10 h.,Viure a la terra. (Repetició). —De 10 a 11 h.JIores extres. (Repetició). —D' 11 a 12 h.Xiame (her. Amb Xavier Montero. —De 12 a 13 b.J7.! magatzem. Amb Oriol Costa i Amanda Sans. —De 13 a 14 h.Avant Maix. Amb Carme Reverte i la redacció d'esports. —De 14 a 15 h..Vallès sense fronteres. (Repetició). —De 15 a 16 h.. Aquells meravellosos u/iv.vAmb Josep Maria Alvíra. —De ld a 20 h.,Super I)J. presenrat per Xavi Montero. —De 20 a 21 h.Mones vibraeions Amb David Villena. —De 21 a 22 U.,Salmaia, amb Jesús Aguilera i Lídia Ceron. —De 22 a 8 h., Música al teu costat. • Diumenge —De 8 a 9 h.£l dia del Senyor. —De 9 a 9:30 h.£sport en Marxa, lera edició. —De 9:30 a 10 h.MI racó de la poesia. Amb Joana Francesca Garcia. —De 10 a 10:30 h.ArreL·. Un programa de Rogeli Padró. —De 10:30 a 14:30 h.. Roda d'amics Amb Pere Pahissa i Joan Fàbregas. —De 14:30 a 15 h.Jïsports en murxa, 2ona edició. —De 15 a Ifi h.Aquells meravellosos anys. —De 16a20h...V«/»rD7. —De 20 a 21 h.Jiones Vibracions. —De 22 a 7 h „ Música al teu costat. —Dissabte i diumenge, de 8 a 22 h.. connexions horàries amb Catalunya Informació i butlletins locals.

p n o i>

•Divendres 9 —Apol.lònia. • Dissabte 10 —Escolàstica. • Diumenge 11 —Mare de Déu de Lorda •Dilluns 12 —Eulàlia •Dimarts 13 —Benigne. • Dimecres 14 —Valentí • Dijous 15 —Faustí.

Orquestra Nacional de Cambra d'Andorra.

D I V Í NOR ES • Sant Cugat • C a s a de Cultura —A les 8 del vespre, xerrada-dissertació sobre El Càncer a càrrec de la Dra. Núria Vinolas, metgessa adjunta de l'Hospital Clínic de Barcelona.

Andrew Parrot, al Teatre

L'Ajuntament passa comptes

ndrew Parrott serà d e m à a les 10 del vespre al Teatre Auditori per dirigir l'Orquestra Nacional de Cambra d'Andorra i el Cor de C a m b r a del Palau de la Música Catalana, que interpretaran el Rèquiem de Gabriel Fauré. G e r a r d Claret serà el director concertino de l'orquestra i la direcció del cor anirà a càrrec de Jordi Casas. A n n a Moreno i Xavier Comorera són la soprano i cl baix., E.A.

•Ateneu —A les 6 de la tarda, Ciutadans per la Pau organitza una conferència-eol·loqui sobre Els 9 mesos del nou. Ajuntament passem comptes. Intervindran els caps de llistes dels partits municipals: Lluís Ridao de CiU, Francesc Sutries d'ERC. Eduard Pallejà dTC i Armand Oucrol del PP.

D I S S A B T E

• Sant Cugat •Teatre-auditori —A les 10 del vespre. Rèquiem de Gabriel Fauré amb el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana i l'Orquestra Nacional de cambra d'Andorra. •Centre Popular andalús —A les 10 de la nit. festa de Carnestoltes i concurs de disfresses amb ball amenitzat. •Valldoreix •Teatre —A les 10 del vespre, el Grup de Teatre Espiral presenta La Revolta de Bruixes de Josep Maria Benet i Jornet. L'obra està dirigida per Trini Escrihuela, al Casal Cultural. • Rubí •Col·legi Maristes —A 1/4 de 10, sopar de la fam organitzat pel col·legi Maris-

L'últim ple de l'equip de govern.

D I U M E N GE • Sant Cugat •Centre Popular Andalús —Festa de disfresses infantil i juvenil a la seu de l'entitat • La Floresta • Música —A les 7 de la tarda, actuació de Catharina Wiborgh Trio al Bar Dada de l'estació. • Festividad de San Blas —A les 10 del matí, esmorzar amb gachas con torreznos, pa i vi, al Centre Cívic. —A les 4 de la tarda, ball de la patata.

ls caps de llista municipals participaran en un debat organitzat per Ciutadans per la Pau aquest dissabte a l'Ateneu. Els polítics passaran comptes de les actuacions dels darrers 9 mesos per part del nou equip de govern i explicaran el programa electoral dels partits per a les eleccions generals. Un bon moment per establir contactes amb Querol, Pallejà, Sutrias, Ridao i Fernàndez. / E.A.

la Marxa de la Solidaritat en cl col·legi dels Maristes • La Sala —A 2/4 de 7 de la tarda, concert a dos pianos interpretat per Baldomer Sans, professor de l'Escola Municipal de Música i David Casanovas.

D I L L U N S

Martí, president de l'Associació Espanyola de Numismàtica, parlarà al Centre Borja sobre Encunyacions durant la guerra de la Independència (1X02-1X151 • Xerrades d'orientació acadèmica —A les 8 del vespre, M. Jesús Espuny, professora de la facultat de dret de la UAB. explicarà la carrera de Dret i Relacions Laborals i Josep Maria Sanahuja farà el mateix amb la carrera de Ciències polítiques i sociologia a la sala d'actes de la Casa de Cultura.

• Sant Cugat •Xerrades d'orientació acadèmica —A les 8 del vespre, Patrick Zabalbeascoa, cap d'estudis de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UPF i Julià Alborch, director de Nova Aula, participaran en les xerrades d'orientació acadèmica.

•Aula Cultural —A les 8 del vespre, conferència sobre El que sabem dels temps més llunyans a càrrec de Antonio Bardavio i Jordi Aguelo, al Club Muntanvec.

dustrials i òptica a la Casa de Cultura. • Centro Castellano Manchego —A les 7 de la tarda, lliurament de premis dels concursos de Sant Valentín. • C a s a de Cultura —A les 10 de la nit, conferència sobre El Pení: d'Ollantaytambo a Sipan a càrrec de Josep Maria Gavín. • La Floresta • Música —A les 9 del vespre, concert de Màgic Blues i Arseni & Graham al bar Dada. • Rubí •Reunió de pares d'alumnes —A les 7 de la tarda, reunió de pares i coordinadors de tutories de segon curs de l'Institut de Batxillerat Duc de Montblanc. La professora del centre, Carmen Núfiez, farà una xerrada informativa sobre orientació acadèmica i professional.

D I M ECR E $

• Sant Cugat

D I M A R T S

• Rubí

• S a n t Cugat

• Col·legi Maristes —A les 10 del matí, inici de

•Cultura i Societat —A les 7 de la tarda, Ramon

• Xerrades d'orientació acadèmica —A les 8 del vespre, Miguel Usandizaga parlarà dels estudis d'Arquitectura i Joseba Ouevedo ho farà sobre In-

O U S

•Sant Cugat

HORARI AUTOBUSOS • LÍNIA 1 . SANTCUGAT-MIRA-SOL-MAS JANER -Wi·»elim·.1asortkta:06.10h-07.10htaJlWfn^ L'úWm serveifinalitzaef seu reowreguta restac$#r*&C. de Sant Cugat -Otseabtee I festius. 1a sortida: 07.10h-08.10t) i a i Krminuts de cada hora fins a les 22l0h. L'útím servei firtaliUa el seu recorregut a restadó de F.G.C. de Sant Cugat. i (tes de l'Avinguda A N O M Seta. -Ol·tlílfi·r». 1a sortida: 06.5OMI7.5M^ L'úBm serveifinaftoael seu recorregut a l'estació de F.Q.C. de Sant Cugat -Ois·«bte·lr*stius.1asc<tkia:07.50rHO8.50hia^ L'úBm servei inalitea el seureconeguta restació de F.G.C. de Sant Cugat fwforrsgut Mas Janer, Estació Mva-so/, Plaça Can Cadena, Estació St. Cugat. Mercat Torrebtonea, CAP, Alfons Sala, Can Cadena, Estació Mkasoi, Mas Janer. T LÍNIA 2. NUCLI URBÀ DE SANT CUGAT M d o Sant Domènec. -Dies feiners, la sortida: 06.16h-06.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h. -Dissabtes I festius. 1a sortida: 09.16h-09.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h. Sortides des de Sant Francosc. -Otos feiners. 1a sortida: 06.23h-06.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h. -Dissabte* i festius, la sortida: 09.23h-09.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22 23b. Sortides dss de l'Estació FOC. -Dtes feiner». 1a sortida: 06.051v06.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.05h-O9.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h. Recorregut. Sani Domènec, CAP, Sant Francesc, Plaça Coll. Mercat Torreblanca, Monestir. Estació FGC, Colomer. Sant Domènec.

V U N I A 3. SANT CUGAT-LA FLORESTA-LES PLANES Sortides des de F. Colom. , '* . ^ -Dies feiners. 1a sortida: 06.30h del matí i cada hom I mljafins a las 21 àQh. -Dissabtes i festius. 1a sortida: OS.OOh del matí i cada bornirnüfafJhs a les 21.30h. Sortides des de l'Estació. -Ofès feiners. 1a sortkta: 07a)hdelmati'icao^fKnfr«|afnsaV22Í0h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 08.50h del mati i cada hora l o g í * è a | e 6 225Qh. Recorregut. F. Colom, la Floresta, Plaça Centre, Mercat, "(^.MfomSéi, Estació, Plaça Centre, La Floresta, F. Colom. "**"-* %?ít* " # " • A 3. SANT CUGAT-RUBITERRASSA -Dies feiners, la sortida: 05.40h-06.25h i als 25 r -Dissabtes i festius. 1a sortida: 06.251» i als 23 r -Sortides addicionals a Terrassa: 06.55h, 07 J i

t«tss22.2$h. lles 2 2 5 » .

—jfa«i«<

• A 3. SANT CUOAT-BARCELONA -Dies feiners. 1a sortida: 05.15-05.40 i als 40 rritrtugJfÍÍ|ipÍlMl«1e8 22.10h. -Dissabtes. 1a sortida: 05.15-05.40 i 08.10h i als t 0 m i n M « | ^ l i » 9 « m a l e s 2 2 . 1 Oh. -Diumenges i festius. 1a sortida: 07.1 Oh i als 10 minuts de <ad£jiorafinsa les 22.10h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.40h 123.00Hfl8jhera}.33.00h(dissabtes i festius). • A 3 . BARCELONA-SANT CUGAT -Dies feiners. 1a sortida: 05.45 i als 15 i 45 minuts de cada hora fins a les 21.45h. -Dissabtes. 1 a sortida: 05.45 i als 45 minuts de cada hora fins a les 21.45h. -Diumenges i festius. 1a sortida:06.45h i als 45 minuts de cada hora fins ales 21,45h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15h (feiners).

APUNTS

E L S 4 C A N T O N S / Divendres, 9 de febrer de 1996

L'AGENDA • Xerrades d'orientació acadèmica - - A les 8 del vespre, Agustí Humet, sotsdirector de l'Institut de Teatre, parlarà sobre aquests estudis a la sala d'actes de la Casa de Cultura dins del cicle de xerrades d'orientació acadèmica i professional.

LA SALA

Dia / Poble

Tt^raE-AUOiTORI • S a n t Cugat —Divendres 23 de febrer a les 10 del vespre, Què dius que què? de Toni Mira. —Dissabte 2 de març a les 10 del vespre, òpera La Troviatta de Verdi a càrrec de POrquestar Simfònica de Catalunya. Hi participa el Cor d'amics de l'Òpera de Sabadell. Director del cor, Josep Ferré —Divendres 8 de març a les 10 del vespre, actuació de l'Orquestra Simfònica del Vallès sota la direcció de Jordi Mora. Narrador del conte musical per a infants Sergi Mateu —Divendres 15 de març a les 10 del vespre, espectacle de dansa El punt de la memòria de la companyia Trànsit. —Divendres 22 de març a les 10 del vespre, representació de l'obra Gatileo Galilei de Bertolt Brecht. La direcció artística és de l'obra és de Calixto Bieito.

^ilillSAC^JVfitti • Sant Cugat

SERVEIS

Farmàcia (adreça)

SERVEIS

1 Sant Cugat

Fomós (Manel Farrés, 95)

6740512

Ajuntament

SÍ Cerdanyola

Fftwa (Sant Ramon, 182)

6920676

Ambulatori Les Planes

6755105

H Rubí

Torres (Pg. detesTorres srri)

6991072

Bombers BeHalerra

6928080

l Montcada

Pardo (Masia, 2)

5642139

Bombers Generalitat

i Papiol

A.vlà(Av.GeneraStat,35)

6683967

Bombers Rubí

6998080

Aigües La Floresta

6742089

• Sant Cugat

Domènech (Pg. Sant Magí, 50)

6743353

CAP

5891122

AAPP i W Mira-sol

«742018

n Cerdanyola

Hidalgo (Ronda de Cerdanyola, 1)

6922368

CAP urgències

5894455

M W Verge Carme Mira-sol 6741003

Ruiz (Cria Sabade», 95)

6995012

Casa de Cultura

5891382

AAW Sant Joan Mira-sol

6747103

Guix (Major, 25)

5641645

Casal Valldoreix

6744599

AAPP i W Valldoreix

8742197

A.VK(Av.Generatar,35)

6683967

Catalana de Gas

72S2944

AAPP i W C.Montserrat Val. 6742105

Llorens (Sta. Maria, 27)

6741531

Centre Cívic La Floresta

5890847

AAPP W Can Majo V a l

Torrents (C/ de la Diagonal, 34)

5803904

Centre Cívic Les Planes ,•

8753105

AA Prop, i Veïns La Floresta

6742089

Via (Conjunt rlutjtóuOO)

6991301

Centre Cultural Mira-sol

5892018

AAWAiguaSongaLaFlor.

6745129

Guix (Major, 2)

5641645

OrerraStQjgattnetjiy.

5890941

Ais. Consumidors

2664567

A.VM(Av. Generalitat, 35)

6683967

Correus

Jj-

6747098

DNI (Cita prèvia)

CuW (Plge. Diputació, 6)

6740364

Creu Roja Sant Cugat

«741234

Greanpeace

Perelro(Av de Catalunya, 51)

5809700

Creu Roja Valldoreix

,£.

•5891212

Roca (Av Barcelona)

6990953

^2459 8747615

a General de Catalunya

Dispensari La Floresta y ï

HVeJKfHebron

4272000

r\igFeiT6Xjut(Bloc(>ouyia)

Ent.Muntópaio^scentriJg: 6742719

•Rubí l Rubí —El dia 25 de febrer a 2/4 de i Montcada 7 de la tarda, representació de l'obra de teatre Amfitrió 1 Papiol a càrrec de la companyia del Teatre lliure dirigida per Ca• Sant Cugat lixto Bieito. fl Cerdanyola —El dia 10 de març a 2/4 de j Rubí 7 de la tarda, Concert amb l'Orquestra de Cambra de = Montcada l'Institut de Bismarck (AleI Papiol manya). —El dia 23 de març a les 10 • Sant Cugat del vespre i el dia 24 a 2/4 \ Cerdanyola de 7 de la tarda, III Mostra de Teatre d'Humor Interna: Rübi cional amb Buffo de Howard : Montcada Buten.

5892288

085

Valldoreix (parada)

6741111

Grua

6743371

R Sant Joan de Déu

2034000

Ullat Coronària

2481040

A.VIà(Av.Generaiaat35)

6683967

F6era(Dtor.Murio,1)

6740430

FECSA (atenció al cfcmÇ .900 313131

Tel. de l'Esperança

4144848

i Cerdanyola

Uufe^Attrira,18)

6924708

FECSA (avaries)

Informació Carreteres

2042247

s Rubf

0*10*0,28)

6994398

FFCC

InfonnftQie Aeroport

4786000

; Montcada

5641481

Funerària

Infern** BENFE

4800202

| Papiol

J.fleiat<Major,89) A.V»(Av.Gerwaiat,35)

668.39.67

G. Civil (Mira-sol)

btttanfCaú f*ait

3186750

1 Sant Cugat

S4àwt(S, Rúfol, 38)

6740645

OMC

5893188

PoHttntavblme

5891732

PfiOMUSA

5881732

t, Cerdanyola ï Rubí ~ Montcada

i Papw • Sani Cugat i Qentamala • {Ui

: Montcada • Papiol

Sa«íw<PlBa.deisXops,2) Ba*ri(M»klf:ortenalB,1)

, JI00232323

i ü - «741934 í | g «74 05 25

JKffta» fH»9»55 .;*•»*•

Hisenda Jutjat

6823184

Ofk^M^iicipalUFIonj(Í||5B90847

698 03 88

au»flWfcttor*ada,37) A.v»(te.Q8MRi«,35)

5751543

Parròquia St PereOolis|g|«·741163

6683967

Parròquia Les Planes f Ü 2047503

TeWdoíW*<ater,9?)

8747749

ParròquiaVatüonjb;

U 8740589

•Canals Galeria d'Art —Exposició de Joaquim Budesca del 1 al 29 de febrer. •Espai Lluís Ribas —Exposició permanent d'obres de Lluís Ribas, al carrer Gorina, 6. •Col·legi Marístes-Rubí —Exposició sobre Igualtat en la diferència del 29 de gener al 21 de febrer.

BIBLIOTEQUES •Biblioteca Centre Boija de Sant Cugat —Universitària. Oberta de 9 del matí a 2/4 de 2 del migdia i de 4 de la tarda a 8 del vespre. Telèfon: 674 11 50.

878 35 03

P i s c i n a M i w ^ V e M o i l l l 8754055

AÓki43MR

«742570

5807859

Poi*(MatfflBrftBnlol,7)

8990388

CuerpoNacionalfcWgfl «747858

Ces* If Avis SC

5881638

Vtegamft

SS45904

Urgències

091

Ltetf/te Parròquia

5890598

A . V t t f / v . Genera**, 35)

8683967

P o ^ Municipal i Prot f i |

082

(^MuManyenc

6745398

Pol. Municipal ( V a M o r e i | | | « 7 9 5125

CmlélitHrj

«741008

Comissaria de PoWa

; { j | «747612

Esbart Sant Cugat

8752852

^8740997

EITotSert Cugat

6748681

Grup Sap. tamigrants

6748314

Be*»weMfcnsSate,48)

8740483

5 Cerdanyola

SetrafíVdei Torrent, 12)

6918901

ï Rubí

Garda (Segòvia, 1)

Taxis (parada)

; Montcada

Pardo (Masia, 2)

5642139

Ràdio Taxi

'4M 5694422

6683967

Repsol-Butà

* r f f 6741580

A.V»(Av.Genera»at,35)

Sant Cugat Comerç

(1) D'1/4 de 10 del matí d'avui a 1/4 de 10 del mati de demà. (2) D'1/4 de 10 del mati d'avui a les 10 de la nit (3) De les 10 de I a nit a 1/4 de 10 del matí de demà.

cions de dilluns a divendres de 4 la tarda a 8 del vespre. Telèfon: 589 08 47. Organització: AEEA L'Esplai i Ajuntament.

• C o r infantil i juvenil —Nois i noies a partir de 4 anys. Informació i inscripcions a la Casa de Cultura, telèfon 589 13 82. Les ac- •Centre Cívic de les Planes tivitats del cor inclouen con- —Tallers de música de banda, certs, sortides de cap de setde costura, manualitats, gimmana i tallers complementanàstica de manteniment i pinris. tura. Casal per a joves i adults, i altres activitats. Informació i inscripcions, de 5 •Centre Cívic de la Floresta de la tarda a 9 del vespre. —Tallers de ceràmica, expressió Telèfon: 675 51 05. Organitcorporal, expressió plàstica, zació: AM L'Esclop i àrea dans-jazz, guitarra, piano, de Cultura de l'Ajuntament. solfeig i cant coral. Inscrip-

SAUR (Aigües)

• C a s a l Cultural de Mira-sol —Tallers de teatre,, natura, plàstica, ceràmica, costura, literatura, còmics i veu i interpretació. Sessions de contes d'arreu del món i altres activitats. Informació de 5 de la tarda a 9 del vespre al telèfon: 589 20 78. • C a s a de Cultura —Taller de manualitats i cuina. Informació al telèfon 589 13 82. Organització: escola d'adults. •Rubí

, ,

6740322 «5880021

•Activitats de Carnestoltes —Concurs de carroses, comparses i cotxes guarnits. Els grups han d'estar formats per un mínim de cinc persones, a excepció dels cotxes. Els guanyadors es decidiran durant la rua i el jurat emetrà el seu veredicte a l'intermedi del ball. Els guanyadors obtindran un lot de productes cedit pel Mercat Municipal. Inscripcions del 5 al 16 de febrer de 8 a 3 de la tarda de dilluns a divendres a l'Oficina d'Informació al Ciutadà de la plaça Pere Aguilera o al serveis personals del carrer Justícia.

(KI.ACIOIDISSIM

OCTAVIO SARDA

/9/J

Ràdfe Sant Cugat

6755959

TetevttS Sant Cugat

5895366

Ets 4 Cantons

5896282

KRONOS

feainilton

\Santiago

Rusinol.

•Biblioteca del Mil·lenari de Sant Cugat —Centre Cultural. Matins de dimarts a divendres d'11 a 2. Tardes de dilluns a divendres de 4 a 2/4 de 9. Dissabtes de 10 a 2. Telèfon: 589 27 49. •Biblioteca Club Muntanyenc Sant Cugat —Plaça Barcelona. Oberta de 5 de la tarda a 9 de la nit. Telèfon:674 53 96

EXPOSICIONS • S a n t Cugat • C a s a de Cultura —Col·lectiva dels artistes santcugatencs, Gonzaga Viana, Josep Vivet i Santiago Salido 'Tadín' del 19 de gener a 1'11 de febrer. —Exposició de l'artista Carles Vergés fins el 12 de febrer. •Firart —Firart. Exposicions el l r i 3r diumenge de cada mes, de 9 a 2, a la plaça del Monestir.

PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS RELLOTGES D'ACTUALITAT DE LES MILLORS MARQUES

JOIERS- TALLERS PROPIS BRE1TLING

• L a Floresta —Biblioteca de l'Associació de Propietaris i Veïns de la Floresta. Plaça d'Aiguallonga, número 1. Oberta de dilluns a divendres de 10 a 1. Telèfon: 674 20 89.

ENTITATS

G*(AVAJU*#»,17)

1 Sant Cugat

: Papiol

1 AS»

• S a l a Rusinol —Mostra de Josep Pomes del 1 al 13 de febrer.

5993080

•

6991892

•Mercantic —Fira permanent d'art i antiquaris. A l'avinguda Rius i Taulet. Obert els caps de setmana. Telèfon: 674 49 50.

(91)5434704

• Papiol

• Sales privades

«745049

ENHER Rubi

Sant Cugat

•Monestir-Centre Cultural —Fins el 31 de març, exposició retropectiva de Josep Grau-Garriga al Claustre del Monestir i al Centre Cultural. Grau-Garriga mostra obres del període 1985-1995.

TELÈFONS

FARMÀCIES DE TORN

MEGA

fTlaurke lacrolx

•frJUNCHANS

Tel. 674 58 54

Sant Cugat

-35SW5T3J9T

CENTRI D'ESTUDIS MUSICALS I HUMANS

TALLEDA RIC0MÀ Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue, flauta travessera, violoncel, guitarra, etc.

VENDA D'INSTRUMENTS MUSICALS C/ Balmes, 11 - Tel. 674 58 62 - Sant Cugat

•Arxiu Municipal de Sant Cugat —A l'Arxiu Nacional de Catalunya. Telèfon: 674 69 93. • Biblioteca de l'Ateneu —Plaça Pep Ventura. Oberta dijous, divendres i dissabtes, de 4 a 8 del vespre. •Biblioteca Martí i Tauler de Rubí —Edifici L'Escardívol. Horari: feiners de 4 a 9. Dijous i dissabtes: de 10 a 2. Telèfon: 588 72 71.

Si creus en la Humanitat, ajuda aquells que llllíf o n liUlieil

Fes-te soci de • Roja^aW

C r e u

pels seus drets.

<$$¥(Servei * ( P 4 T ) * Gratuït a ' » v w i * Domicili Mercat Pere Son, 120 5891448 Mertot Torreblanca, Porada 1-5 6751389

ELSH CANTONS

Divendres, 9 de febrer de 1996

titmtYMttàm i!

Sani Cug* <M Valtx O Xemc 5 » 589 62 82

L ' E N T R E V I S T A

L A

C O L U M N A

Enveja

S A N T I A G O U R R I A L D E . Actor. Interpreta els personatges de «Rambo» i «El reportero total»

He de reconèixer que tinc força barra»

Fa molts anys que és actor i que representa els personatges que ara l'han convertit en un fenomen de masses. Santiago Urrialde, madrileny de 29 anys, ha fet un salt a la fama, sense que ningú sàpiga per què, gràcies a Esta noche, cruzamos el Mississippi. Representava un Rambo força fidel al nivell intel·lectual del personatge original, i un agressiu i maleducat reportero total. De gran, assegura, vol ser actor i no imitador. JORDI GRAU

• —Quan comença a fer de Rambo! —«El personatge va néixer el 1986, a El dia por delante de TVE, amb Pepe Navarro.» —I com anys després arriba aquest èxit? —«No entenc tota aquesta expectació. És al·lucinant, després de tants anys fent i dient les mateixes coses!» —No se li fa difícil repetir sempre el mateix? —«Doncs sí. «A/o siento las piernas», «esto es un infiemo» o «Tengo miedo» ho he dit sempre. És un personatge molt limitat.» —I fent això, com entén que ara se'l disputin las teles? —«No hi trobo cap explicació. M'ha passat com a Chiquito de la Calzada.» —Rambo de llest no en té res. —«És l'antítesi de l'heroi. Rambo és un cachas, però sempre s'està lamentant de tot.» —La visió que vostè dóna de l'heroi és penosa. —«Sí, però a Acorralada, després de fer el que fa i carregar-se mig poble, es posa a plorar.» —Li agrada Acorraladol —«Sí. L'he vist nou vegades.» —I els altres Rambol —«Són pel·lícules molt dolentes. La primera part és bona, però la resta són penoses. I el mateix passa amb Rocky.» —I del reportero què me'n diu? —«També és un personatge antic. El feia a Estamos todos locos, a Antena 3.» —L'audiència d'Esta noche... és molt alta?

Foto: NOVA PÈRGOLA.

«No entenc tota aquesta expectació. És al·lucinant, després de tants anys fent i dient les mateixes coses. M'ha passat com a Chiquito de la Calzada»

—«Sí, però ara baixa i no perquè no hi surti jo. Potser és pels temes. Hi ha gent que m'ho diu: 'No ho puc deixar veure als nens', o 's'està passant'.» —És pura provocació... —«Sí, es basa en això.» —No li feia mal de ventre anar

de reportero total? —«No.» —Doncs té molta cara. —«Sí, he de reconèixer que tinc força barra. Li dic cabró a algú sense que se m'enfadi.» —Però se li emprenya la gent? —«Força. Els que van acabar

sortint a la tele.» —S'ha trobat mai el personatge oriental al qual li va fer dir que era gai? —«No, i em fa por trobar-lo. Realment era gai. Vaig quedar més fotut jo que ell.» —Han estat a punt de tocar-li la cara? —«No. Sempre trio els que fan cara de bona persona.» —Quin dels dos personatges prefereix? — « R a m b o , sens d u b t e . El reportero és molt cansat.» —Estava cansat de fer aquests personatges per televisió? —«No, però tampoc volia que la gent se'n cansés. Ara esperen que tornin a sortir per la tele.» —Per què ha tallat amb Pepe Navarro? — « D i s c r e p à v e m s o b r e la manera de treballar, però no hi havia mal rotllo entre nosaltres.» —La seva popularitat ha fet lluitar Tele 5 i Antena 3. —«Sí. I el resultat és que abans treballava per a Pepe Navarro, i ara ho faig per a Tele 5.» —Fent gales guanyarà més en un any que en els últims set? —«Sí.» —I a més fa anuncis, és portada d'un mix... —«S'ha d'aprofitar. L'any passat em conformava que a l'estiu em sortissin dues o tres actuacions bones i ja tenia assegurats uns mesos. Fent el mateix que ara.» —I no l'han fet pensar les cartes al director de persones disminuïdes dient-li que ells tampoc noten les cames com Rambo, perquè no en tenen, i que troben insultant el que fa? —«No, vaig una miqueta a la meva i no em paguen per pensar aquestes coses.» —Demà actua a Catalunya, a Nova Pèrgola (Selva). Com van les actuacions? —«Ple com un ou.» —Li ha canviat la vida? —«I tant. Ara entro a un pub o una discoteca i ja hi som: 'Hala, hala! Al libre albedrío! Las piernas, las piernas...'» —Que farà en el futur? —«Vull viure d'això tota la vida, però fent cine, papers dramàtics, no xarlotades. Vull ser actor, no pas còmic ni imitador.»

EMMANUEL CUYAS •

i l'enveja fos tinya, sortiríem aquests dies als carrers i veuríem alguns regidors i alguns alcaldes i alguns jutges i alguns militants de partit coberts de brutícia i amb la pell caient-los a tires. Em refereixo als regidors, alcaldes i militants de partit que han denunciat que a alguns col·legues seus els va tocar la rifa de Nadal i als jutges que han perseguit els afortunats fins que no han renunciat al premi o no n'han donat l'import a alguna entitat benèfica. Quan a algú li toca la rifa, els envejosos li surten a dotzenes entre el veïnat, els familiars, els companys de feina, entre els amics més amics. L'enveja és tan miserable que els afectats pel seu mal groc arriben a l'extrem de no desitjar ni tan sols que el premi els hagués tocat a ells. Es donarien per satisfets que no hagués tocat al veí, al company de feina, al cunyat, a l'amic de tota la vida. Ni a tu ni a mi. Però si l'envejós corrent no pot fer res per alleugerir el seu mal i ha de conformar-se a donar voltes al llit sense poder dormir, l'envejós ficat en política ha trobat la manera de fer que els càrrecs públics no aconsegueixin una petita fortuna a base de denunciar-los en nom de l'ètica, de la famosa ètica, de la coartada ètica, de la hipocresia ètica. No ha estat només l'oposició política d'aquests càrrecs públics la que ha obligat a desviar els diners dels afortunats a la Creu Roja o a Caritas. Han estat, sobretot, els companys de partit i sindicat, els col·legues. Ni a tu ni a mi i l'ètica per davant de tot. Els afortunats s'han precipitat a l'hora de trobar un destí per als s e u s d i n e r s . P o s a t s a haver-se'n de desprendre, haurien pogut trobar solucions més r e f i n a d e s . En c o m p t e s de donar-los a la Creu Roja i fer que els envejosos puguin dormir pensant que encara han contribuït al bé comú, els haurien pogut donar a la mutualitat dels jutges, al partit, al sindicat. Potser no els haurien volgut però ens hauríem divertit veient els milions amunt i avall i tothom amb fingida cara de fàstic. O haurien pogut llençar el vil metall a la bassa en nom de l'ètica absoluta i del ni a tu ni a mi ni a ningú i de l'aneu a la porra, macos.

M A G A T Z E

Cada Dissabte a les 12 des de "El Magatzem" et portem el magazine informatiu per als joves. Amb un recull de notícies i el repàs de l'agenda d'activitats joves; la música actual i amb premis per a la participació. Cada setmana amb la col·laboració dels alumnes dels Instituts de Sant Cugat, perquè "El Magatzem" és un programa pensat i fet pels joves. "El Magatzem" presentat per Oriol Costa i Amanda Sans. Amb la col·laboració del servei d'Informació Juvenil de Sant Cugat.

EL MAGATZEM: Els dissabtes de 12 a 13h. a:

RÀDIO SANT CUGAT 91.5 FM