Diari de Sant Cugat 130 by Diari de Sant Cugat

ELSHCANTONS SETMANARI INDEPENDENT, CATALÀ, COMARCAL I DEMOCRÀTIC

Divendres, 26 de gener de 1996

I Punt i seguit Joan Balada, regidor del grup municipal d'IC-els Verds i director de l'escola La Floresta, qüestiona les possibilitats d'aplicació del nou mapa escolar a Casa de la vila. Plana 4 Els santcugatencs opinen sobre la utilitat del servei militar obligatori a L'enquesta. Plana 6 Josep Basany diu a Les empreses que «els forners s'han hagut de convertir en empresaris». Plana 8 El robatoris en domicilis augmentenper segon any consecutiu. Plana 9

Núm. 130»Any IV • 225 pessetes

El súper de la Cooperativa és a punt d'obtenir la llicència S'està construint una superfície comercial de 1.850 m2 i una botiga de 600 • Sant Cugat.— L'Ajuntament concedirà en les pròximes setmanes la llicència d'activitats que ha de permetre el funcionament del supermercat de la Cooperativa Vitivinícola. Una superfície comercial d'a-

Els propietaris del restaurant xinès de la rambla Can Mora volen querellar-se contra els presumptes estafadors que han denunciat. Plana 9

Hi haurà també un edifici de 35 habitatges i un aparcament de 149 places

limentació de 1.850 metres quadrats, una botiga d'esports de més de 600, un edifici de pisos amb 35 habitatges i un aparcament de dues plantes amb 149 places integren el complex que s'està construint a la

Rambla del Celler. El projecte conserva i «dignifica» la sala de voltes modernista construïda per l'arquitecte Cèsar Martinell, segons el tinent d'alcalde d'Urbanisme, Joan Franquesa. Plana 3.

FESTA DE SANT ANTONI

L'àlbum fa un recorregut per la història dels mercats que hi ha hagut a Sant Cugat. Plana 10 El nombre de llicències d'activitat ha crescut durant el 95 gairebé el doble que l'any anterior. Plana 11 Grau-Garriga donarà 100 obres a la fundació del tapís que s'instal·larà a la casa Avmat. Plana 12 Josep Maria Sans Travé, director de l'Arxiu Nacional, reclama l'interès dels santcugatencs pel centre que dirigeix. Plana 13 Sam Abrams, com a membre del jurat del premi Josep Pla, defensa la validesa i la necessitat dels guardons literaris. Plana 15

• Tetrateatre al Centre Cultural

La comitiva va passejar-se pels carrers de la ciutat encapçalada per una nova bandera. Foto: J.A. MULA. Tetrateatre va representar, divendres i dissabte, al Centre Cultural l'obra Una nit qualsevol. Plana 11

I Esports L'escola d'hoquei sobre herba del Júnior té una plantilla de més de 100 nens d'entre 5 i 11 anys. Plana 22 El Sant Cugat Esport rep el Masnou, líder de la classificació, amb optimisme. Plana 23 Canvien el recorregut de la mitja martó de Sant Cugat per afavorir les marques dels atletes. Plana 23

La mort sobtada d'un cavall no espatlla la festa dels Tres Tombs • Sant Cugat.— L'alta participació dels santcugatencs i l'accident que va patir una noia mentre es concentraven els cavallistes a l'avinguda del Pla del Vinyet van marcar la tradicional rua de Sant Antoni que es

va fer diumenge pels carrers del centre de la ciutat. La jove va caure del cavall que muntava quan l'animal va morir de sobte. Ràpidament va ser traslladada a l'Hospital General de Catalunya on li van

Confirmen que el Vallès tindrà una parada del TGV Pany 2004 L'emplaçament definitiu podria ser entre Sant Cugat i Cerdanyola

I Apunts El Monestir de Sant Cugat serà el centre d'atenció de les xerrades d'Amics de la Unesco. Plana 28 La radiografia fa la història i recull les inquietuds de l'Associació de Veïns de Mira-sol. Planes 30 i 31

Presència UB

diagnosticar fractura de tíbia i peroné d'una cama. Afortunadament la fractura va ser neta i no va haver de ser operada. A la tarda es va fer el ball a l'envelat amb afluència massiva de públic. Plana 27.

• Sant Cugat.— El Vallès tindrà una estació de la futura línia Barcelona-França del Tren de Gran Velocitat, després que els representants de les parts implicades en la construcció d'aquesta estació van arribar a un acord divendres. El conseller d'Obres Públiques de la Generalitat, Artur Mas, i el director general d'Infraestructures Ferroviàries del MOPTMA, An-

tonio Monfort, van decidir definitivament que el TGV pararà a la comarca l'any 2004. El que encara no s'ha definit és l'emplaçament d'aquesta estació. La opció que té més possibilitats és construir l'estació en uns terrenys reservats entre Sant Cugat i Cerdanyola, dins el projecte que s'havia previst per a l'ampliació del Parc Tecnològic del Vallès. Plana 7.

DESCALCIFICACIO 'liminar la duresa de l'aigua jprotegint així les seves instal·lacions d'aigua i electrodomèstics és possible i rentable.

20 ANYS D'EXPERIÈNCIA

ELSHCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR

Una proposta per divertir-se amb la meteorologia

Cinema de franc Amb la targeta del Club podeu trucar per demanar una de les entrades de que disposem per a les sessions golfes que es fan a la Sala 3 dels Cines Sant Cugat. Aquesta setmana podeu demanar les entrades per anar a veure la pel·lícula «Los amigos de Peter», que es projecta en versió original el dissabte 27 a 2/4 d'l de la nit.

r per al Barca - Saragossa Els posseïdors de la targeta del Club podeu trucar per demanar una de les entrades de que disposem per veure el partit del Barca contra el Saragossa, que es disputa el proper diumenge 28 de gener. Les entrades de que disposem són seient lateral, tercera graderia.

589 62 82

Els posseïdors de la targeta del Club podeu trucar per demanar el joc Quin temps fa?, al preu especial per als subscriptors de 3.800 ptes. Quin temps fa? us proposa fer un recorregut lúdic i didàctic pels fenòmens atmosfèrics de trenta ciutats d'Europa a través del qual els jugadors es veuen obligats a aprendre 1 indispensables d'«home del temps». El joc porta incorporada una edició especial de llibre Qui temps fa? d meteor ò 1 Alfred Rodríg' Picó. Demana la targeta Tots els subscriptors d'Els 4 Cantons que no heu sol·licitat la targeta del Club, encara podeu fer-ho trucant al telèfon del subscriptor. La targeta no suposa cap cost addicional i us permetrà gaudir de gran varietat de serveis.

Informació matins: 9 a 10 h. (Siia.

el. 589 62 82 INFORMACIÓ Srta. Anna Preu subscripció: 10.800 ptes. anuals Avantatges: Formar part del Club del Subscriptor on podrà gaudir d'una sèrie de serveis gratuïts: Cinema de franc (sessions golfes), sorteig d'entrades del Barca, sortides a cavall, tractaments capilars, classes de manteniment físic... i descomptes especials per adquirir els jocs d'«El Temps» i «El Savi». INFORMI'S! Si desitja més informació truqui al 589 62 82

3 » Divendres, 26 de gener de 1996

PUNT I SEGUIT Tabasa serà pionera a introduir «targetes moneder» per pagar als túnels

COMERÇ

PROJECTE DE L'EDIFICI QUE SUBSTITUEIX L ANTIC CELLER COOPERATIU Planta baixa (botiga de 650 mz)

ÀNGELS CASTUERA

Superfície comercial d'alimentació (1.850 rrfi)

Gràfic: EL PUNT

£1 súper de 1.850 m de la Cooperativa aconseguirà la llicència abans d'un mes L'edifici que substituirà el celler té també una botiga d'esports, 35 pisos i 149 places d'aparcament CÈLIA CERNADAS

• Sant Cugat.— La Cooperativa Vitivinícola aconseguirà en un termini aproximat de dues setmanes la llicència d'activitats que permetrà, un cop acabades les obres, l'entrada en funL'edifici es va començar a enderrocar fa un any i mig amb l'objectiu de dur a terme un projecte que, promogut per la mateixa Cooperativa Vitivinícola, combinarà tres elements: locals comercials, habitatges i aparcaments, repartits en un solar de 2.400 m2. El nou edifici s'estructura en cinc plantes, planta baixa i tres nivells subterranis. Fins ara, l'únic que es coneixia —i ho va anunciar l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, en el sopar anual de Sant Cugat comerç— és que a l'antic celler s'estava construint una superfície de 1.850 m 2 dedicada a l'alimentació que, efectivament, ocuparà la primera planta subterrània de l'edifici. Al nou supermercat hi haurà un espai dedicat a l'elaboració de pa i pastisseria i es vendran els habituals productes frescos de carnisseria, peixateria, verdura i fruites i productes congelats. Una de les possibilitats que preveu la Cooperativa, que presideix Jaume Grau, és la cessió de l'explotació a una empresa especialitzada del sector. L'Ajuntament té previst concedir-li la llicència d'activitats d'aquí a aproximadament dues setmanes, segons ha assegurat el tinent d'alcalde d'Urbanisme, Joan Franquesa; fins llavors, el gerent de la societat, Carles León, prefereix no fer declaracions. «Quan tin-

cionament d'un gran supermercat d'alimentació de 1.850 m2 i una botiga de més de 600, situades en el que havia estat l'edifici del Celler Cooperatiu. El projecte conserva i «dignifica» la sala de les voltes construïdes

per l'arquitecte Cèsar Martinell i preveu, a més, la construcció d'un edifici de cinc plantes destinat a habitatges. Dues plantes d'aparcament i una plaça completaran la nova fesomia d'aquesta zona de la Rambla del Celler.

Les obres de construcció del nou edifici de la Rambla del Celler estan molt avançades. Foto: J.A. MULA.

guem la llicència, ja presentarem el projecte», ha dit a aquest setmanari. El supermercat subterrani estarà connectat mitjançant una escala mecànica amb la planta baixa de l'edifici, on hi haurà una gran botiga de 650 m2 destinada

en principi, segons el projecte, a la venda d'articles esportius per a la pràctica del futbol, el bàsquet, l'esquí, l'aeròbic, el ciclisme i la pesca, entre d'altres. Per tant, la superfície destinada a activitats comercials supera els 2.400 m2.

El projecte de la Cooperativa, que hi invertirà 465 milions de pessetes, es complementa amb els cinc pisos destinats a habitatges —un total de 35— i dues plantes subterrànies reservades per a 149 places d'aparcament.

• Sant Cugat.— El conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, Artur Mas, va anunciar dimarts que els túnels de Vallvidrera seran la primera autopista de l'Estat Espanyol on es podrà pagar amb una targeta xip intel·ligent. Aquest sistema consisteix en targetes electròniques que es paguen per avançat i que es van descarregant de diners a mesura que es van utilitzant. L'usuari pot carregar la targeta tantes vegades com vulgui, amb un import màxim de fins a vint mil pessetes. La Caixa de Pensions i l'empresa que gestiona els túnels, Tabasa, estan estudiant com aplicar aquest sistema a aquesta autopista. Si aquest projecte es converteix finalment en realitat, els túnels de Vallvidrera es convertiria en la primera autopista de tot l'Estat Espanyol i una de les primeres d'Europa a disposar d'aquest sistema. «Aquesta és una proposta que ara mateix tenim sobre la taula i que estem estudiant amb la millor voluntat, perquè d'aquí a pocs dies puguem avançar en aquesta línia», va anunciar el conseller Mas. «Aquesta seria una nova experiència innovadora a Catalunya. Volem que Tabasa provi aquesta iniciativa, que seria la primera a Catalunya i una de les primeres a tot Europa, quant a l'ús de la targeta moneder a la nostra xarxa, començant pels túnels de Vallvidrera», va concloure. El conseller Artur Mas va anunciar aquesta iniciativa a la presentació d'una targeta similar a Granollers, que servirà per pagar els autobusos urbans i interurbans. Al mateix acte, Mas va dir també que la seva conselleria està estudiant les possibilitats fiscals, jurídiques i financeres de reduir els peatges de les autopistes, entre elles també els túnels de Vallvidrera, que actualment costen 430 pessetes per 10 quilòmetres de recorregut aproximadament. Les targetes electròniques intel·ligents que funcionaran als túnels de Vallvidrera es va introduir també a començament del curs passat entre els estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona, que d'aquesta manera poden pagar amb «diners de plàstic» als bars, els quioscs o les llibreries del campus. L'avantatge d'aquesta forma d'abonament és que estalvia el fet d'haver de portar monedes.

AUX VYD S A .

SEGURETAT

Extintors

La dignificació de l'edifici modernista de Cèsar Martinell c.c. B Feia temps que l'antic edifici del Celler Cooperatiu, situat a la rambla del Celler, havia perdut la seva funció bàsica: la fabricació de vi. Darrerament, les seves dependències s'utilitzaven bàsicament com a magatzem de maquinària i venda de productes del camp a preus econòmics. La disminució radical del nombre de pagesos que conreen a Sant Cugat ha estat la causa principal de la reconversió del celler en un edifici multiusos. L'única part que se'n

salva i que, de fet, es manté intacta és la construcció amb les famoses voltes modernistes de l'arquitecte Cèsar Martinell, un espai inclòs en el catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic de Sant Cugat. Precisament, segons el projecte presentat per la Cooperativa a l'Ajuntament, aquest edifici, abans inclòs en la construcció del celler, queda ara aïllat de la resta de construccions i, en conseqüència, segons destaca el tinent d'alcalde d'Urbanisme, Joan Franquesa, es «dignifica». De fet, la

cooperativa va cedir aquest espai a l'Ajuntament, el qual ha avançat en diverses ocasions la intenció de convertir-lo en una sala reservada a manifestacions lúdiques i culturals. Aquest era un dels projectes que l'Ajuntament va estudiar per presentar-lo a la Unió Europea i aconseguir una subvenció del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER). Finalment, la nova construcció, delimitada per la rambla del Celler i els carrers Borrell i Sant

Medir, es completa amb una plaça de totxo situada entre l'edifici de pisos i locals comercials i el de l'arquitecte Martinell, a la qual es podrà accedir des dels dos carrers. «S'ha aconseguit un repartiment de l'espai, deixant de banda l'activitat purament especulativa», destaca el tècnic de l'àrea d'Urbanisme, Jaume Alonso. Aquesta és una valoració amb la qual coincideix Franquesa: «El projecte ha sabut combinar el sector terciari i residencial amb els espais públics.»

Sant Cugat del Vallès, v

589 17 99

VENC CASA A LA FLORESTA. DUES HABITACIONS MES ESTUDI, CUINA, BANY, SALA MENJADOR, CALEFACCIÓ. DOS NIVELLS DE JARDÍ PER ENTRAR-HI A VIURE. PREU: 18,5 MILIONS. TELF. 589 53 33

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 26 de gener de 1996

C A S A P E LA V I L A Joan Balada forma part per primera vegada del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya. Considera que el m a p a escolar s'assembla massa a un «inventari» de centres i en qüestiona alguns punts que queden pendents, com ara la distribució geogràfica dels alumnes i el seu transport als instituts. D e m a n a que l'Ajuntament es comprometi en la defensa jurídica dels insubmisos i creu que el P S U C s'hauria de dissoldre perquè IC compleix la funció de ser una força d'esquerres «vàlida per a Catalunya».

J O A N BALADA i C A N T E R O . Regidor d'Iniciativa per Catalunya-Els Verds

«La reuniBcació dels comunistes catalans és una discussió del passat» CÈLIA CERNADAS

• Sant Cugat.— —Fumar en pipa és una filosofia o un vici? —«Abans fumava cigarretes negres, Habanos o Ducados, però ho vaig deixar per fumar menys... És broma. De fet, fumo en pipa des que tenia quinze o setze anys i m'agrada més... És més reposat. Fumo sobretot a casa, però no massa, perquè estic envoltat de no fumadores. És un plaer i punt». —Són excessivament optimistes els terminis i les previsions del mapa escolar de la Generalitat? —«Aquest és el segon mapa escolar que fa l'administració i ha millorat substancialment respecte del primer, perquè concreta més coses. Però continua estant excessivament reduït a un simple inventari dels centres que calen i on se situaran. Nosaltres en principi estem d'acord amb les previsions que s'han anunciat: per exemple, la conversió del Pla Farreres en un institut. Però crec que el mapa escolar hauria d'especificar més sobre les escoles d'art o els conservatoris de música i com articular-les en un àmbit comarcal. Estarà tot això enllestit abans de l'any 2000? De fet, aquestes previsions per a Sant Cugat no estan incloses en el pla quadriennal d'inversions de la Generalitat, però segurament es podrà adaptar sobre la marxa. Després hi ha l'aspecte dels serveis, que el mapa escolar no especifica i que a Sant Cugat preocupa. S'està estudiant ara a partir de reunions amb els instituts, i en tindrem algun amb menjador i transport i altres sense aquest servei». Joan Balada milita en el PSUC des de l'any 77. Ha substituït les cigarretes negres per la pipa. Foto: JJ.A. MULA —Però el sistema educatiu està preparat per assumir una reforma d'aquesta magnitud? tema, perquè havia estat partidari —«Sóc un convençut de la reque la PSS es fes als ajuntaments. forma, tot i que discrepo de la Segon, que es garantís l'existència forma d'aplicar-se, perquè és cara d'un departament d'assessoraConfessa dues debilitats: l'afició pels còmics (esun perfil atípic: viu al centre però treballa als i no hi ha una llei de finançament. ment jurídic que impliqués un pecialment els del tinent Blueberry de Giraud) districtes. Es defineix tímid i reconeix que «em El segon problema el plantejarà compromís de defensa dels ini la història contemporània; de fet, li queden costa molt parlar en públic» i que, per aquesta aquesta etapa de transició durant submisos de Sant Cugat en cas quatre assignatures per llicenciar-s'hi. Va formar raó, «em poso nerviosíssim als plens». Casat i la qual conviuen el BUP amb l'Eque tinguin problemes». part de la primera promoció que l'any 76 va amb dues filles, defensa la insubmissió i l'exèrcit SO (ensenyament secundari obliacabar la carrera a l'Escola de Mestres de la professional, però un cop els temps van ser digatori). És cert que hi ha garantia —Julio Anguita va arribar a Universitat Autònoma de Barcelona, instal·lada ferents, i ell va complir la mili de catorze mesos que l'any vinent no faltaran places amenaçar amb un reforçament del llavors a la Casa de Cultura. Des de llavors, a Canàries. Milita al PSUC des de l'any 77 i per a tots els alumnes que acPartit Comunista Català si el s'ha dedicat a la docència («he fet classes de de fet va ser el seu responsable polític a Sant cedeixin al primer curs de la rePSUC opta per dissoldre's. Seria tot») i actualment és cap d'estudis de l'escola Cugat durant cinc anys; és. però. el primer cop forma, però què passarà el segon partidari d'aquesta dissolució? pública la Floresta i professor de socials i català. que es dedica a la política en l'àmbit municii el tercer any? També es plan—«Sóc un militant hivernat volPer tant, Joan Balada, de 39 anys, respon a pal. / c.c. tegen problemes en la distribució gudament. En el seu moment vaig geogràfica de l'alumnat. Per defensar l'aposta total per Iniciaexemple, si l'Arnau Cadell no té tiva per Catalunya. I actualment, transport, penso en els alumnes nosaltres hem rebut tradicionaltives es poden aplicar. Nosaltres crec que és l'estratègia vàlida per tes discussions i trencaments dels de les Planes. No dic que s'hagi ment molts nens de les Planes pensem que l'organització comara la creació d'una força d'esqueclaustres i això repercutia en la de crear un transport escolar esi jo he sentit sovint a Sant Cugat cal de Catalunya no és la més rres vàlida a Catalunya. IC ha coherència de la línia educativa pecífic, però potser es podrien readient, perquè la realitat ha cande ser un projecte que aglutini, i en la imatge de l'escola. 1 algunes l'argument de pares que no porten forçar les línies urbanes d'autoels fills a la Floresta perquè hi viat molt des que es van crear. com a síntesi i no com a suma, van perdre alumnat que després bús». ha nens de les Planes». Cal una coordinació més global, diverses tradicions, entre elles la costa molt recuperar». per exemple, en el cas del transcomunista del PSUC. I sóc dels —El seu grup va advertir sobre —Aquests són els motius fo—De qui és el mèrit que certes port: no hi ha cap programa de que crec que, en el seu moment, els efectes que l'ampliació del namentals? escoles públiques estiguin satuconnexió entre els municipis del el PSUC hauria d'haver convocat Parc Tecnològic tindria sobre Sant —«N'hi ha d'altres. També hi rades i en canvi a d'altres els soVallès». un congrés de dissolució, perquè Cugat i ho emmarcava en una influeix el factor geogràfic. Una brin places? s'havia acabat un cicle. Per a mi, reflexió sobre el perill de crear proposta atractiva pot donar un —També va defensar vostè la —«Home, l'escola pública ha hagués estat una mort més digna. continus urbans entre les ciutats. increment de demanda per part moció del seu grup sobre la intingut històricament una dificulLes circumstàncies no ho van perS'està estirant massa la corda? d'alumnes del centre de la ciutat. submissió. No es va arribar a detat, que és la creació d'un equip metre, però de facto ha estat pràcQuan jo vaig arribar a la Floresta, batre, però en tot cas l'Ajunta—«Fa temps que advertim que de mestres i un nucli que tingui ticament el mateix. La reunificateníem més d'un 50% d'alumnes ment s'ha compromès a donar suel Vallès s'està convertint en una les coses clares i condueixi l'escola cíó dels comunistes catalans és que venien del centre, de la zona port als insubmisos. Com s'hauria àrea de serveis de Barcelona. D'alcap a un objectiu determinat. A una discussió del passat; en tot de la carretera de Cerdanyola. de concretar aquesta promesa? tra banda, és un lloc de pas de més, durant molt temps l'escola cas, del que es tracta és d'impulsar Quan es va crear l'escola Colltota la vida, creuat per vies de pública ha estat un laboratori. Per —«Primer, amb informació soi esclarir el projecte dTC, perquè serola, aquests alumnes s'hi van comunicació. Estem al costat de exemple, a principis dels anys vuibre les tres possibilitats: mili, presqueden encara molts tics interns traslladar. 1 també influeix el niBarcelona i això marca, però cal tanta, amb la catalanització. Això, tació social o insubmissió. De fet, i d'organització». vell sociocultural. Per exemple, debatre quines mesures correcen alguns llocs, va comportar moljo he canviat d'opinió sobre aquest

El professor de lletres i d'esquerres

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 26 de gener de 1996

SERVEIS

QUINS AVANTATGES SUPOSARIA EL TRASLLAT DEL REGISTRE DE LA PROPIETAT?

El programa 200 de «Didascàlia» recrea els «Exercicis d'estil» de Queneau SÍLVIA BARROSO

Marta Garcia

Pere Porta

Carles Gironella

Augusta Serveis

River

Finques Saka

Finques Gironella

Sïlo

• «Ens estalviaria molts desplaçaments. A vegades, la documentació del registre ta necessitem urgentment i per això hauríem d*anar cada dia a Terrassa, cosa que ens faria perdre molt de temps. Per tant, esperem fins a tenir acumulades dues o tres gestions i els tràmits de compravenda s'alenteixen. Beneficiaria també la feina dels advocats en general.»

• «Si hi ha un client interessat en una casa, a nosaltres ens toca llavors fer molts viatges a Terrassa per comprovar l'estat de la finca Això en cas que es tracti, és clar, de propietats de segona mà,- i no d'obra nova. El trasllat del registre ens facilitaria molt les vendes i ens faria el cami molt més fàcil».

• «La proximitat dels serveis sempre és bona. Tot i que els API i els administradors de finques podem obtenir la informació per fax, seria aconsetable que l'oficina fos a Sant Cugat, perquè el registre serveix per comprovar si les finques estan pendents d'embargaments o hipoteques. És una informació que demana qualsevol comprador.»

• «Haver-nos de desplaçar a Terrassa té un defecte principal, que és la lentitud en els tràmits necessaris quan una finca està a punt de vendre's. Nosaltres hi anem uns dos cops a la setmana. Tenint en compte el volum de gestions immobiliàries que es fa a Sant Cugat, seria molt necessari.»

• «Avantatges, tots, i com més aviat es posi a Sant Cugat, millor. Seria molt més còmode per tramitar qualsevol document»

Antoni Mora

Carmelo Martínez

Gràfic: EL PUNT

El trasllat del registre de la propietat «facilitaria» la compravenda de finques Fls agents immobiliaris es queixen de la «lentitud» dels tràmits que ara s'han de fer a Terrassa CÈLIA CERNADAS

• Sant Cugat.— Els agents de la propietat immobiliària i responsables d'oficines de compravenda de finques consultats per aquest setmanari han coincidit, sense excepció, que si El trasllat del registre de la propietat «és tan necessari com el mannà caigut del cel». Així de contundent s'ha manifestat el gerent de l'agència Imdesa de la plaça Octavià, Antoni Castelló. «Seria molt més còmode i ens evitaria els problemes que tenim ara de lentitud en els tràmits». Castelló recorda que abans de comprar o vendre qualsevol propietat —ja sigui un pis, una casa o una finca— cal fer una consulta prèvia al registre número 2 de Terrassa, d'on depèn actualment Sant Cugat, «per comprovar si sobre aquella propietat pesa, per exemple, una hipoteca». I aquesta situació es repeteix cada setmana, malgrat que són els notaris els que assumeixen bona part dels requisits imprescindibles per la compra d'una casa. A més, el gerent d'Imdesa es queixa de la lentitud del registre de Terrassa. «Últimament han posat més gent,

hi hagués un registre de la propietat a Sant Cugat «ens evitaríem moltes molèsties», «se'ns facilitaria molt el camí» i s'accelerarien els tràmits que s'han de seguir inevitablement en aquests processos. Aquesta ha estat la res-

però fins ara havia estat un absolut desastre». Antoni Mora, responsable de l'agència Augusta Serveis del carrer Francesc Moragas, coincideix amb aquesta opinió. «Pensa que a vegades hem hagut d'esperar sis mesos per aconseguir registrar una finca a Terrassa», assegura. Per tant, el procés es retarda d'una forma «horrorosa». A aquest factor se suma una qüestió pràctica: «anar-hi et suposa perdre tot un matí. Per tant, esperem a tenir acumulades dues o tres gestions». A vegades, però, «la informació que necessites és urgent», i el viatge de rigor és inevitable. Carmona calcula que, com a mínim, la seva oficina fa de deu a trenta desplaçaments al mes i recorda que aquesta situació no afecta només els agents immobiliaris. Un advocat que hagi de sol·licitar un embargament derivat, per exemple, d'un taló sense fons, necessitarà anar al registre.

posta a la petició que ha formulat l'Ajuntament perquè Sant Cugat tingui el seu propi registre i no sigui per tant necessari fer les consultes al de Terrassa, on l'any 95 es van tramitar dotze mil expedients de Sant Cugat.

O un altre que intervingui en un litigi de propietats rebudes en herències. I n'hi ha més: «el llibre d'actes de la constitució de qualsevol comunitat de propietaris també ha de quedar registrat a Terrassa». En definitiva, que aquest tràmit afecta nombrosos processos, tot i que els més habituals, segons els mateixos agents, són comprovar si la finca que es vol vendre té un embargament o una hipoteca pendent. Com més aviat millor Tots els agents consultats coincideixen que el trasllat del registre seria una bona notícia, però n'hi ha que tenen pressa. «Quan abans vingui, millor», reclama Carmelo Martínez, responsable d'Stilo, al carrer Valldoreix. En el mateix sentit, Marta Garcia, cap de l'oficina que River té a la plaça Octavià, remarca que el trasllat, si es concedís, «ens facilitaria molt

les vendes i ens faria el camí molt més fàcil». Garcia recorda, però, que aquests tràmits afecten exclusivament els pisos i cases de segona mà, perquè en el cas de noves contruccions, la documentació la facilita el mateix promotor. Carles Gironella, responsable de Finques Gironella del carrer Plana Hospital, afegeix un nou argument a aquesta necessitat: «el volum urbanístic i immobiliari d'una ciutat com Sant Cugat fa que aquest servei sigui imprescindible». El que afegeix Pere Porta, de Finques Saka, al carrer Valldoreix, és de pur sentit comú: «la proximitat dels serveis sempre és bona». De moment, l'Ajuntament ha fet la petició, que està pendent de resposta per part de la Generalitat i el Govern Central. Tot i això, segons l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, les possibilitats d'aconseguir-ho són d'un noranta per cent.

H Sant Cugat.— El programa Didascàlia, de Ràdio Sant Cugat, celebrarà avui que arriba a l'edició número 200 amb una lectura dramatitzada d'Exercicis d'estil, de Raymond Queneau. Jordi Bosch, que actualment roda la telesèrie Nissaga de poder, Anna Güell, del repartiment de Galileo Galilei, i Lluís Soler, que fins fa poc ha estat representant La festa del blat, són els actors que participaran en el programa de celebració, preparat pel conductor de l'espai, Pep Tugues. Segons ha explicat Tugues, aquest especial es presentarà com «un petit muntatge teatral, un divertiment del qual l'espectador només percebrà el so, les veus». Després de la lectura de 13 dels 90 textos escrits per Queneau per explicar un mateix fet sota diferents punts de vista a Exercicis d'estil, Tugues i Maribel Cayuelas —la conductora del programa Dies de ràdio en el qual s'inclou Disdascàlia— participaran en una tertúlia amb els actors. Serà una conversa que, segons Tugues, reproduirà el que podria ser el diàleg dels intèrprets d'una obra de teatre després de la funció. Aquest joc a què Tugues convida no és estrany en la línia del programa. Des del gener de 1991, Disdascàlia ha intentat «donar als oients la informació necessària per gaudir de la cartellera teatral». La idea parteix del mateix títol, que defineix en el llenguatge del teatre les anotacions al marge que els autors fan per donar pautes d'interpretació als directors. Amb aquest esperit divulgador, el programa ha incorporat sempre elements lúdics, com és la Carta al director, que cada setmana es llegeix per fer la valoració d'un muntatge. A més d'oferir una crítica, l'espai es basa en les entrevistes en directe amb actors i directors d'obres que s'estiguin representant a Barcelona i les rodalies i, sobretot, des de la posada en marxa del Centre Cultural de Sant Cugat, dels muntatges que es poden veure al Teatre-auditori. Disdascàlia s'emet cada divendres a les 12 del migdia.

M l 39/06062

SEGURETAT

Portes Blindades

FmM

Sant Cugat del Vallès, v

5 8 9 1 7 99

MUNICIPIS

Aymerich proposa que el govern estatal no cobri l'IVA als ajuntaments ÀNGELS CASTUERA

• Sant Cugat.— L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, va defensar la necessitat que el govern estatal eximeixi de pagar l'impost sobre el valor afegit als municipis, en una ponència que va exposar al consell nacional de l'Associació Catalana de Municipis, que es va celebrar dissabte passat a Martorell. L'associació traslladarà al govern estatal les propostes exposades a la ponència per l'alcalde. En les seves conclusions, Aymerich assegura que «l'administració local no pot rebre el mateix tractament fiscal que qualsevol

particular en la prestació de serveis obligatoris o en l'adquisició de béns públics». El document conclou que el govern de l'Estat busqui «els mecanismes per al retorn o compensació de 1TVA en totes aquelles operacions i inversions referides als serveis essencials que han de prestar els municipis». L'alcalde de Sant Cugat va destacar la importància de la unió dels municipis per despertar l'interès del govern estatal. «Aquest és un tema que s'ha discutit molt, i molts municipis consideren que és una bestiesa que es continuï mantenint l'IVA als ajuntaments,

perquè hi ha molts exemples que demostren que és així, però potser no s'ha fet mai una força com la de l'ACM, que la integren 640 municipis, per presentar una queixa davant el govern espanyol.» Aymerich va assenyalar que la Federació Espanyola de Municipis i Províncies ho havia intentat, «però no arribant a la concreció que hem assolit nosaltres». L'alcalde va destacar que si bé «no se solucionarà res d'entrada», aquesta és una bona manera d'insistir sobre el problema davant l'administració estatal, «que esperem que algun dia s'adoni que això és una barbaritat».

Estudis: - PAS A PAS. UN ITINERARI PER SANT CUGAT (II i III). - DE SUPLANTACIONS, MENYSPREUS I REVERSIONS - ASPECTES DEL PODER POLÍTIC LOCAL A LA BARCELONA DEL TRIENNI 1820-1823. - EL MONESTIR DE SANT CUGAT: DESAMORTITZACIÓ I GESTIÓ EN EL SEGLE XIX. - QUIN MUSEU PER A SANT CUGAT?

A la venda a les següents llibreries sonteugatenques: Alexandria, Cami, El Quiosc, Jordi, López Paideia Paper paper. Planas i Xamfrà.

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 26 de gener de 1996

L ' E N Q U E S T A • Es vostè partidari de la «mili» obligatòria?

"ï^psgS^:.;

&/~f~

ESTÀ VOSTÈ A FAVOR DEL SERVEI MILITAR OBLIGATORI? '^^^^^•T^^^^p-ySww^^m^

Israel Hernando 19 anys Estudiant

18 anys Estudiant

• «No, perquè, al cap i a la fi, ete fan fer la mM i després no els envien enlloc, els tenen allà nou mesos i després els deixen anar. Penso que seria molt millor professionalitzar l'exèrcit.»

• «Jo no hi estic a favor, perquè et parteix els estudis. Estàs fent la carrera, o una altra cosa, has d'anar a la mili, tornar a començar... Jo no veig que sigui tan important anar ala ml.»

Eduard Garcia 18 anys Estudiant d'arquitectura • «D'una banda estic d'acord amb la idea d'un exèrcit professional, però cada cop som menys gent jove i més objectors o insubrnisos. Això encariria torça l'exèrcit i repercutiria en ete impostos.»

La mili obligatòria no és un plat de gust per als setze santcugatencs que han volgut respondre a l'enquesta. Alguns ja han fet el servei militar i altres són objectors. Entre els que 5h han fet la prestació, les opinions tampoc no són afalagadores: alguns consideren que han fet una feina sense cobrar durant més temps que els soldats que fan la m/7/. L'opinió general és que el servei militar és obsofet i convindria suprimir-lo. Tampoc no creuen que s'hagi d'imposar un servei alternatiu per als que no volen «complir amb la pàtria». Aquesta enquesta ha estat feta per Àngato Castuera els dies 19 i 22 de gener a la plaça del Doctor Galtes

Niaria Josep Tàrrega 20 anys Estudiant • «La meva raó principal per rebutjar la mili és perquè et trenca totalment la vida quotidiana. És una raó prou important com perquè els governants es plantegin suprimir-la»

•Ma

29any»·vi.^1f#||

19|pv» EsturJant de densa • «Jo penso que la m* s'ha • «No sóc partidària que de fer més curta, però també obliguin ete no» afer el «ers'hauria de professionalitzar veimitar.Tln© un company rexèrciL perquè així es reduique està a Fiança asturJant i ria el temps de mi, però no Tany que ve haurà de tomar probablement Aixf trencarà relimlnaria. A mi em va bé *BS la seva carrera.» fer-la.»

• «NoesficafavorderexèrcM. Potser ós un «pic molt <§M d'aconseguir, però la millor solució seria lluitar per eliminar rexèrcft No soc partidari ni tan sols siona1.»

• «Sóc partidari d'allò que més convingui, sense ideologies ni moraBnes barates. Si eliminar el servei rrütar significa que jo me'n lliuraria, seria perfecte, ideal.»

• «JoFhe dua de temps. sos de no fer sa absurda, contradeia substitutòria.»

> «Jo em vaig Surar deia , ' jüft par sort però no m'hau-

aeri aferiescoses bae no .^Esunfastjç.»

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 26 de gener de 1996

INFRAESTRUCTURES

El ministeri confirma que el TGV pararà al Vallès el 2004 La ubicació més probable són uns terrenys situats entre Sant Cugat i Cerdanyola CÈLIA CERNADAS

• Sant Cugat— Estació al Vallès sí, estació al Vallès no. L'estira i arronsa que han protagonitzat la Generalitat, l'alcalde de Barcelona i el Ministeri d'Obres Públiques i TransLa polèmica va quedar tancada divendres amb les declaracions del conseller de Política Territorial, Artur Mas, i el director general d'Infraestructures Ferroviàries del MOPTMA, Antonio Monfort. El Vallès tindrà una estació de la futura línia Barcelona-França del TGV, una possibilitat que ha tingut fins ara un defensor principal, la Generalitat, i, aparentment, un únic detractor: l'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall. Entremig, la posició ambigua del MOPTMA i del seu responsable, Josep Borrell. L'estació del Vallès seria complementària de la de la Sagrera de Barcelona i està pensada per donar servei a una comarca de més de 700.000 habitants. El conseller va assegurar, sense concretar res més, que el govern estatal ha acceptat aquesta proposta. Actualment, hi ha una reserva de terreny en el projecte d'ampliació del Parc Tecnològic de Cerdanyola, molt a prop del terme de Sant Cugat. Això fa pensar que aquest seria el seu emplaçament definitiu, i quedaria descartada la segona opció amb la qual s'havia especulat: aprofitar l'estació de Renfe de la línia el Papiol-Mollet, una proposta que

ports s'ha allargat durant dos anys. Divendres, la Generalitat i el mateix ministeri van tancar la discussió: el tren de gran velocitat (TGV) que unirà Barcelona amb França tindrà una estació al Vallès l'any 2004. El que ningú

ha concretat és l'altre punt en discòrdia: l'emplaçament definitiu d'aquesta estació. La possibilitat que té més força són uns terrenys reservats entre Sant Cugat i Cerdanyola dins el projecte d'ampliació del Parc Tecnològic.

Rivadulla lamenta que no s'hagi aprovat la llei de l'avortament • Sant Cugat.— La diputada al Congrés d'Iniciativa per Catalunya, Mercè Rivadulla, va expressar la seva decepció perquè el grup socialista no va tirar endavant l'aprovació de la llei del quart supòsit de l'avortament pels interessos del pacte amb Convergència i Unió, durant la passada legislatura. La diputada de la federació d'esquerres va manifestar aquesta decepció a la xerrada que va organitzar la secció local d'Iniciativa per Catalunya a la Casa de Cultura dijous passat. Mercè Rivadulla va assegurar durant aquesta xerrada que la dona hauria de ser l'única amb capacitat per decidir sobre la vida de l'embrió. El grup d'IC-Els Verds ja va votar a favor de la llei d'interrupció de l'embaràs el 14 de desembre, però la llei no es va poder ratifcar al Senat perquè abans s'havien dissolt les Corts. / À.c.

Els 4 Cantons s'exhaureix als quioscos i llibreries

El projecte d'ampliació del Parc Tecnològic reserva uns terrenys per a l'estació del TGV. Foto ELS 4 CANTONS. havia defensat l'àrea d'Urbanisme de l'Ajuntament de Sant Cugat. Segons La Vanguardia, Maragall va trucar al president, Jordi Pujol,

després d'assabentar-se'n, per preguntar-li què pensa fer la Generalitat amb aquesta estació. Borrell va respondre a Maragall que

si vol polèmica «que se la busqui en un altre lloc» i va qualificar d'«encertada» la instal·lació d'una parada del TGV al Vallès.

• Sant Cugat.— El número 129 del setmanari Els 4 Cantons, corresponent a l'edició del passat divendres, dia 19 de gener, es va exhaurir a tots els quioscos un dia després de posar-se a la venda. La tirada era de 2.000 exemplars. En aquell número, s'informava a la portada sobre la denúncia interposada contra un policia estatal per presumpte estafa i del projecte de construir un McDonald's i un complexe de cinemes a la Guinardera. A més, s'incloia, entre d'altres, una entrevista amb l'actriu Mònica Van Campen i es recollia la història del Casal d'Avis de Sant Cugat. / ELS 4 CANTONS.

FINANCES

1996, una nom oportunitat

cabem d'acomiadar l'any 1995 a m b importants d e cisions fiscals i financeres per als anys vinents: s'han aprovat increments de les ordenances fiscals a m b la incorporació de la discutida nova taxa d e sanejament i tractament de residus, i s'ha aprovat u n pla financer 1996-1999, q u e arriba a m b retard, p e r ò q u e hauria de ser u n inst r u m e n t imprescindible per d o n a r u n principi de viabilitat a les finances locals. La nostra posició davant de la nova taxa i del pla financer va ser crítica. Així h o vam manifestar extensament al ple. P e r ò n o p e r crítica s'ha d e titllar de negativa, ni p e r extensa de pesada. V a m exposar el nostre criteri, i proposàvem canvis q u e el milloressin. L'equip d e govern, l'oposició, el públic, i els mitjans van suportar l'exposició del nostre grup, i, malgrat tot, la nova taxa i el pla van ser aprovats en els termes formulats p e r l'equip de govern C i U / E R C . Ara, el grup socialista, en vista de la imminent presentació del projecte del pressupost p e r a 1996, comparteix a m b IC-Els V e r d s el criteri —ja exposat pel seu portaveu en aquestes planes— q u e es fa necessari un pacte de tots els grups municipals p e r arribar a u n s pressupostos consensuats. Q u a n p r o p o s e m consens, en c a p m o m e n t estem pensant en adhesió a cegues a la proposta de l'equip de govern. Ni h a de representar necessàriament la renúncia a les actuacions q u e h e m fet i farem en defensa dels interessos d e sectors afectats de forma discriminatòria p e r les recents mesures fiscals. El pacte ha d e passar, ne-

ANGEL CASAS i BOLADERAS

E n la línia d'IC-Els Verds, el portaveu del PSC insisteix que cal consens entre totes les forces p e r remuntar la situació econòmica municipal i reclama tres actuacions: contenir la despesa, aclarir la xifra exacta del dèficit — q u e situa en 4 mil milions reals— i redactar un pla d'inversions.

dels serveis. cessàriament, per completar el pla l'oposició i en aquestes condifinancer en alguns punts que l'eEn segon lloc, emprendre les cions, es presta a col·laborar amb quip de govern ni tan sols ha actuacions necessàries per aclarir l'equip de govern per dissenyar previst i que creiem d'una imla situació dels 5.300 milions penun autèntic pla financer que ens portància capital. dents de cobrar —que encara no indiqui el camí de la viabilitat estan comptabilitzats com a dèeconòmica. En primer lloc, prendre meficit— que són la causa principal sures de contenció de despesa coEn tercer lloc, recordem que de la morositat envers els crerrent que impliquin el màxim de cal afegir l'endeutament financer ditors. Som consrigor en l'execució —és a dir, els préstecs a llarg cients que només un del pressupost i en la termini que les entitats financeres «Cal defugir de baix percentatge d'aracionalització de la han donat a l'Ajuntament per tal propostes quests ingressos pendespesa. Això exigeix d'executar les inversions—, el qual dents són realitzables un especial esforç de triomfalistes i puja a un total de 4.157 milions. gestió, tant dels in- irrealitzables (...) si —potser arribarem El nostre grup és conscient —per als 2.300 milions?—, gressos com de les imperatius de realisme financer— això comporta un però la resta són in- que en aquest punt cal reconstruir despeses. El nostre grup entén que s'ha alentiment del ritme cobrables, i, per tant, el pla financer, exercir un examen quan s'aclareixi el d'encetar una política de consciència i buscar una sortida inversor que la seu estat real, esdede racionalització a llarg termini, per dura i poc vindrà indefectible- presentable que sigui. Però cal deque pot comportar ciutat mereix, ment pèrdua, i el dèmesures difícils que necessita i exigeix, ficit, comptabilitzat fugir de propostes triomfalistes i representin un gir en irrealitzables, i oblidar-nos de els comptes de l'A- especialment en els ara en 1.315 milions, l'objectiu del pla de reduir les passaria a ser de més juntament, dels seus ràtios d'endeutament molt per sectors, àmbits i de 4.000 milions. Si organismes autòsota dels límits, si això comporta barris més es fa aquest exercici noms i de les socieun alentiment —o paralització— de realisme financer, tats municipals, sense del ritme inversor que la ciutat abandonats en de t r a n s p a r è n c i a que necessàriament mereix, necessita i exigeix. I esaquest aspecte» comptable —exercici s'hagi de recórrer al pecialment en els sectors i barris que correspon únicament i exclurecurs fàcil d'augmentar els immés abandonats en aquest aspecte sivament a l'alcalde i que depèn postos. Més enllà de la subjecció en els darrers vuit anys. de la seva voluntat política de o no als límits legals de deterEn quart lloc, i molt vinculat fer aflorar el dèficit— i s'ofereix minades ràtios financeres, es tracal paràgraf anterior, s'imposa la ta d'assegurar la generació de real ciutadà la imatge fidel del que redacció d'un pla d'inversions que està passant a les arques municursos suficients per garantir la centri la seva atenció en les incipals, caldrà prendre mesures per viabilitat econòmica i financera fraestructures urbanes i de caràcsuperar-la. El nostre grup, amb de l'activitat municipal, sense dister social dels barris, districtes i el consens de tots els grups de minució en la qualitat i quantitat el centre urbà. No és vàlid l'ar-

gument de les dificultats financeres actuals per postergar les promeses escoltades de fa temps respecte a aquestes inversions. L'expansió del municipi té un cost, però aquest cost s'ha de finançar especialment pels mateixos beneficiaris de l'expansió, per la via de les figures tributàries que els afecten: contribucions especials, plusvàlua, llicències... Per contra, la rehabilitació, arranjament i posada al dia de les infraestructures ja existents, sovint massa antiquades i inadequades per suportar la pressió de l'expansió sobrevinguda i accelerada del municipi, requereix un seguit d'actuacions inversores que han de ser finançades per l'Ajuntament, i en especial pels recursos addicionals induïts per la mateixa dinàmica de creixement. Això es tradueix en augments de les bases fiscals de l'IBI, riAE i l'impost sobre vehicles. El pressupost de 1996 és una nova oportunitat per iniciar el camí de la recuperació si volem realment mantenir uns nivells d'habitabilitat, de qualitat de vida i de sostenibilitat del nostre entorn. I no diem que és l'última, però recordem que el creixement de la nostra ciutat té un sostre (65-70 mil habitants) i el creixement que s'està produint ara, també amb un sostre marcat peT l'oferta de sòl industrial i de serveis. La nostra preocupació ara és que, a mitjà termini, la manca de reacció i previsió financera aboqui l'Ajuntament a modificar els actuals plantejaments d'ordenació del territori, per tal de sobreviure. Ara hi som a temps, però cal fer-ho entre tots.

PUNT I SEGUIT

LES

ELS 4 CANTONS / Divendres, 26 de gener de 19%

EMPRESES»Valkspà

Josep Basany, conscient que la unió fa la força, va associar-se amb cinc forners més de Sant Cugat i la Floresta per reduir els costos de producció del pa, que fins aleshores havia fet cadascú al seu propi forn. Dissset anys més tard, Vallespà subministra pa a escoles, hotels i televisions. El pa ha deixat de ser un aliment de primera necessitat. Els nous hàbits de la societat han obligat a produir-ne menys però més variat i la d e m a n d a exigeix també que els forns fabriquin molta més rebosteria.

J O S E P B A S A N Y . Gerent de Vallespà

«Els forners hem hagut de tornar-nos més empresaris» Josep Basany, al despatx de la panificadora Vallespà, des d'on surt pa per a una bona part de Sant Cugat i les poblacions de la rodalia.

ANGHI.S CASTUERA

W Sant Cugat.— La creació d'una cooperativa va ser fruit de la crisi econòmica? —«L'any 1977 ens vam reunir sis forners, quatre de Sant Cugat i dos de la Floresta, que, per dificultats laborals, vam decidir unir esforços. En aquella època, cadascú de nosaltres es feia el pa a casa seva. amb quatre o cinc treballadors, i eren uns moments delicats. Vam pensar a fabricar el pa conjuntament i distribuir-lo per les nostres pròpies botigues. Així, eliminàvem costos, perquè la situació econòmica era molt difícil. El projecte va ser una realitat l'any 1979.» —Com han canviat les coses en setze anys? —«Quan es fan els canvis, tots es pensen que es fan per a bé. Les coses han canviat en el sentit que abans es menjava molt més pa. El nivell de vida no era tan alt com ara. Nosaltres aleshores elaboràvem entre 10.000 i 12.000 barres de pa cada dia. Ara, es consumeix menys pa i a canvi s'elaboren més especialitats.» —A banda del nivell de vida, els metges van recomanar durant molt temps que no se n'abusés. —«Mira, et llegiré una frase del Nèstor Lujàn: 'El pa rep la ignorància dels metges." Aquesta frase, dita per un gastrònom, periodista i escriptor de la categoria de Nèstor Lujàn, demostra que s'ha exagerat en aquesta qüestió. A les festes de Nadal que acabem de passar, els quatre o cinc quilos que s'ha engreixat cadascú, pocs seran a causa del pa. Tots són de canelons o de torrons. Tot en mesures extremes és dolent, no el pa sol.» —Com es va prendre la gent de Sant Cugat el fet que es fabriqués pa en una panificadora? —«Ara ens hem consolidat. Però m'agradaria destacar que al principi la gent tenia la sensació que fèiem el pa industrialitzat, i no hi ha res més lluny de la realitat. Qualsevol forner artesà avui en dia té una màquina de pastar, té una bolejadora, té una màquina de fer barres... Nosaltres l'únic que vam fer va ser ajuntar-nos per fer aquesta indústria artesanalment. »Un canvi substancial que hem notat és la xarxa de distribució, que quan vam començar era impensable. Per què? Perquè ens hem anat adequant als avenços que exigia el sector. Nosaltres ara ens hem anat situant. Tenim fins a vint punts de venda a Sant Cugat, que regentem directament nosaltres, i d'altres a qui venem el pa. A part d'això, tenim botigues a Rubí, Cerdanyola i Ripollet. Servim a restaurants, a hotels, com ara el Novotel, servim a la Farga, la Vall o el Viaró, servim a empreses de càtering, portem pa a Televisió Espanyola, a TV3, a Esade, al Palau Sant Jordi, a l'Estadi Olímpic... Tot això no es fa de la nit al dia, és la conseqüència de molta feina continuada i d'oferir un bon ser-

Foto: J.A. MULA.

||R

Pa de tots els tamanys i per a tots els gustos Josep Basany reconeix que el gremi de forners ha hagut d'especialitzar-se per impulsar el negoci. Les fleques presenten ara totes les varietats del pa, amb cereals, amb oli, amb llavors, amb sal o sense. Aquesta ha estat la solució que s'ha donat a la forta demanda dels consumidors, que mengen molt menys pa que vint anys enrera, tot i que volen més filigranes. Abans, la peça de mig quilo era estàndar. Ara, el que més demanen són les flautes a l'estil francès. Segons Josep Basany, la peça de pa que mai no passarà de moda és la de pagès. És un clàssic. «No s'ha notat gens el canvi en el consum. Sempre se'n compra». També ha variat molt el preu. El pa era un aliment bàsic fa anys, en part perquè era més econòmic. Igual com han variat les especialitats, també s'ha ampliat la varietat i els forns ofereixen ara pastes i dolços de tots els tipus. «El forner, abans, separava una mica de massa per fer quatre madalenes. Ara, preparem cruasans de tots els tamanys, farcits o sols, amb mantega, i moltes altres pastes. A l'empresa, hem hagut d'ampliar l'espai on fèiem la reposteria. Abans hi havia cinc o sis treballadors preparant pastes, i ara en tenim més de quinze ». Segons explica Basany, la figura del flequer també ha canviat molt en aquest sentit. «Hem evolucionat, perquè el forner havia estat una mica rústic». /À. c».

—La seva parada va ser una de les «estrelles» a la fira Sant Cugat Actiu de l'abril. —«Nosaltres allà ens vam obrir al públic i vam demostrar veritablement com som. Actuem artesanalment. Allà vam crear un petit obrador i fèiem el pa davant del públic. Us espantaríeu si sabéssiu els quilos de coca que vam arribar a fer l'últim diumenge de la fira. Tenir aquell èxit i mostrar a la gent com fem les coses ens va omplir de satisfacció. S'ha trencat aquesta barrera que hi havia amb la gent que pensava que el pa de panificadora no és bo.» —Com han assumit la competència de bars, botigues i establiments que poden servir pa calent? —«Abans el pa estava més controlat per les administracions, com ara ho estan el tabac o la gasolina.

Era un article molt dirigit, fins que es va liberalitzar. A partir d'aleshores hi havia preus i peces lliures, i els primers trencadors van ser les grans àrees, perquè el cert és que estàvem massa lligats. La liberalització ha comportat també més competència. Avui en dia, el forner s'ha convertit en un empresari. El fred industrial, que permet congelar la massa, ha variat la manera de fer el pa, però no el seu concepte. El forner treballa una mica més amb el cap i menys amb les mans. Ja no treballem tota la nit, tot i que aquí hi ha treballadors que continuen fent-ho, hi ha coses que no canvien. Però treballem una mica més de dia i una mica menys de nit. »E1 pa precuit és un invent que va venir de França. La massa s'ha fet i fermentat, s'han passat les

barres cinc o sis minuts pel forn i s'ha congelat. Aleshores, a la botiga o al bar s'acaba de coure davant del públic. Jo no estic ni a favor ni en contra d'aquest pa. Però sí que m'agradaria que el client conegués la diferència. Ara no és estrany que a qualsevol hora del dia hi pugui haver pa calent. Però, atenció, no és el mateix pa elaborat artesanalment i cuit sense trencar-hi el punt.» —Això, el consumidor no ho acaba de veure? —«Jo entenc que això està molt bé, per exemple, per als bars i restaurants, perquè poden oferir pa calent tant a les set de la tarda com a les dues de la matinada. I això, per al client que necessita l'entrepà en un moment molt concret, és fantàstic. Però no és un pa per menjar tot el dia. Tothom s'ha tornat més còmode. La gent

esmorza a casa i no s'emporta l'entrepà. Les mestresses de casa compren ara pa al matí per al nen, a migdia per dinar, i encara baixen a la tarda per poder-ne menjar al sopar. Per nosaltres és perfecte, perquè com més vegades entri la gent a la botiga més possibilitats hi ha de vendre. Però això ha desvalorat el pa. Jo no vull dir si el pa d'abans era millor que el d'ara. Però la proliferació de 'punts calents' és una gran preocupació del sector.» —Però la competència també es positiva per activar-lo. —«Nosaltres ens havíem acomodat. Sabíem que havíem de fer cada nit tantes barres i que al matí les vendríem. El forner era un home avorrit, amb la cara blanca. Ara fins i tot en una gasolinera pots trobar pa, cosa que em sembla força qüestionable.»

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 26 de gener de 1996

Tuaregs i partitures, a l'exposició de Khalid el Bekay i Cristina P. Alay

POLICÍAC

£1 nombre de robatoris en domicilis augmenta per segon any consecutiu

S.B.

S'ha convertit en el tipus de delicte més freqüent a Sant Cugat durant el 1995 SÍLVIA BARROSO

• Sant Cugat.— La comissaria de la Policia Nacional a Sant Cugat va rebre, durant l'any passat, 71 denúncies més per robatoris en domicilis que al 1994. Amb un increment del La comissaria de la Policia Nacional a Sant Cugat considera «acceptablement satisfactori» el balanç delictiu del 1995, ja que només hi ha hagut 646 denúncies en total, 25 més que l'any anterior. Aquest fet representa un increment del 4%, provocat, sobretot, pels robatoris en domicilis. La incidència d'aquest tipus de delicte —que ja era un dels més freqüents a Sant Cugat a causa de la gran quantitat d'urbanitzacions amb torres que hi ha a la ciutat— ha augmentat d'un 57% en l'últim any —han passat a ocupar el primer lloc, al davant dels robatoris a l'interior de vehicles—. És el segon any consecutiu que augmenta el nombre de robatoris en cases particulars. Durant el 1994 ja se n'havien denunciat 124, un 16% més que al 1993. Amb aquesta xifra es trencava la tendència a la baixa d'aquest tipus de delictes iniciada al 1990, i ara, amb el nou increment del 57%, se'n confirma la represa. Tanmateix, la policia considera que aquesta incidència ha estat contrarestada per l'efectivitat de la comissaria, ja que s'han resolt un 43% dels casos i s'ha recuperat part dels objectes robats, majori-

57%, és el segon any consecutiu que aquest nombre de denúncies augmenta, ja que entre el 1993 i el 1994 també es va registrar una diferència d'un 17%. Aquest capítol és, però, gairebé l'únic del qual s'ha incrementat cl

recompte de delictes denunciats d'un 4 per cent: segons les dades facilitades per la policia, el nombre de la resta de delictes més comuns, com els atracaments o els robatoris a l'interior de vehicles, ha estat menor en l'últim any.

DELICTES DENUNCIATS A LA POLICÍA NACIONAL 1994

Tipus de delicte

124

Robatoris en domicilis

200

Robatoris a l'interior de vehicles

1995

195

6, i

Atracaments en establiments

•I

Atracaments al carrer

166

171

621

646

Total delictes

+57%

172

Robatoris de vehicles

Altres

I Variació

Gràfic: EL PUNT. tàriament joies i aparells electrodomèstics diversos i d'alta fidelitat. La resta de capítols analitzats per la policia reflecteixen, en canvi, un descens de l'índex delictiu. Els robatoris a l'interior de vehicles, que al 1994 havien arribat als 200, han estat només 172 durant el 1995. També han disminuït, d'un 60%, els atracaments en establiments públics, tant els que s'han produït amb intimidació d'arma blanca (de 17 s'ha passat a 8), com els casos en què els

presumptes delinqüents han uti litzat armes de foc, que sempre han estat els menys freqüents: du rant el 1995 només se'n va re gistrar 1, en contrast amb els 6 que s'havien denunciat cl 1994 Els atracaments al carrer han registrat també una disminució d'un 9,5%, i els robatoris de vehicles s'han mantingut gairebé igual que durant el 1994, ja que se n'han denunciat 61 casos. 4 menys que en l'any anterior. Del total d'aquests últims robatoris,

n'han estat resolts 42, i s'han pogut retornar als propietaris 26 cotxes i 16 motocicletes. Incidència als barris En la distribució geogràfica dels delictes, s'observa una vegada més que els robatoris a domicilis es concentren als districtes i les urbanitzacions aïllades de torres: 144 del total de robatoris del municipi es van cometre a Valldoreix, Mira-sol i la Floresta. En aquestes tres zones, és el tipus de delicte més freqüent amb molta diferència: a Valldoreix, se'n van registrar 74 casos i, en canvi, només hi va haver 18 robatoris de vehicles i 12 a l'interior de cotxes. Un balanç similar és el de la Floresta —on es van produir 40 robatoris en cases particulars— i el de Mira-sol, on se'n van detectar 30. Globalment, l'índex de delinqüència és més elevat al centre urbà, on es van cometre el 64,7% dels delictes del municipi, però un 18% es van produir a Valldoreix, un 10%, a la Floresta i un 7%, a Mira-sol. El barri amb menys denúncies al 1995, segons les dades de la policia, va ser les Planes, on es va registrar 1T,40% dels fets delictius de la ciutat.

M Sant Cugat.— Els colors vius i els pàl·lids es combinen en l'exposició organitzada per Firart com a inici del cicle de mostres regulars que l'associació vol fer a l'Ateneu Santcugatenc. Els tons terrosos, els blaus gairebé elèctrics i els taronges que utilitza Khalid el Bekay —artista marroquí instal·lat a Catalunya— serveixen per donar una visió «no realista» del desert, on «el paper fonamental és per a la llum i el moviment». La tècnica del collage, amb paper translúcid, li permet una superposició de plànols que mostren el moviment en peces com les de la sèrie Dansa blava. «La meva paleta de mescles —explica l'artista— són els papers.» Els pinta i els retalla abans d'enganxar-los. Com a suport, El Bekay utilitza paper fet a mà i teles. A més dels tuaregs estilitzats de les danses, l'artista reflecteix altres escenes d'aquests habitants nòmades del Sàhara, i també hi tenen molt protagonisme les construccions de terra. A l'altra banda de la sala, Cristina Pérez Alay, una rubinenca associada també a Firart, presenta una col·lecció de peces de diferents formats en què són majoritàries, però, les pintures grans. Sobre paper o sobre tela, totes tenen la música com a font d'inspiració. A partir de partitures esquinçades, l'artista combina pintura i collage. Els tons ocres i el verd clorofil·la són el factor dominant, fins al punt que els marcs estan pintats amb el mateix color bàsic de la peça. L'obra recent de Khalid el Bekay i Cristina Pérez Alay serà a l'Ateneu Santcugatenc fins al dia 31.

DISTRICTES

JUDICIAL

Els veïns de les Planes han de decidir quines zones del barri s'asfalten

El restaurant xinès de la rambla Can Mora es querellarà contra els presumptes estafadors

L'Ajuntament vol el compromís del 60% de propietaris de cada carrer S.B.

I Sant Cugat.— Els veïns de les Planes hauran de decidir i comunicar a l'Ajuntament quins carrers del barri s'inclouen al pla director per urbanitzar el districte. Els carrers en què el 60% dels propietaris es comprometin a pagar la contribució especial per a l'asfaltat seran inclosos al capítol d'inversions del 1996 mitjançant una modificació del pressupost. Així ho va anunciar dilluns el tinent d'alcalde d'Economia i Finances, Pasqual d'Ossó, al consell de districte de les Planes. Amb aquest mecanisme, l'Ajuntament s'assegura abans de començar les obres que la majoria de veïns aportaran el 74% de l'import i es «compromet», segons D'Ossó, a posar el 26% que li correspon assumir. Amb aquest plantejament, el pla d'inversions per a les Planes no es pot definir encara. Les úniques obres d'execució fixades són les previstes per acabar l'asfaltat del carrer San Ignacio de Loyola-passatge del Desert, ja que hi ha una partida de 5 milions de pessetes de l'àrea de Serveis Urbans destinada a aquesta finalitat. El procés proposat als veïns per decidir el pressupost d'inversions que es dedica al barri durant aquest any presenta, segons els membres del consell de districte, diverses complicacions. Carme Soriano va expressar aquestes reticències dient que «si no se sap el pressupost, l'import de les obres, els propietaris no poden assegurar si estan en condicions

La denunciada nega les acusacions S.B.

La urbanització de carrers és una de les prioritats a les Planes. Foto: J.A.M. de pagar-ne el 74%». Soriano va reclamar, a més, que s'estudiï cada cas de forma aïllada, ja que «hi ha molts veïns pensionistes que no poden pagar aquestes despe-

ses». El regidor de Descentralització Territorial, Xavier Cortés, va assegurar, però, que l'Ajuntament «tindrà en compte tots aquests factors».

H Sant Cugat.— L'advocat dels propietaris del restaurant xinès de la rambla Can Mora, Arcadi Sala, està estudiant «la possibilitat de presentar una querella criminal per estafa contra el policia Antonio Murillo i Glòria Calvo». Zhouhua Wang, que regenta el local Da Jiang Jin des de fa 5 anys, va denunciar la setmana passada el policia i la seva dona, propietària del bar Yoya, perquè considera que li han estafat 3,5 milions de pessetes, després d'haver-la «convençut que tragués els diners del banc». El cas és al jutjat d'instrucció número 2 de Rubí, que ja ha iniciat les diligències. Wang es va presentar dimecres al jutjat amb Arcadi Sala per iniciar els tràmits de l'acusació particular. El procés es podria concretar la setmana que ve en una querella que, segons l'advocat, «reforçarà la tesi» que preveu que utilitzarà. En aquest sentit, Sala ha avançat que en l'escrit de qualificació del delicte presentarà «Murillo i Calvo com a coautors d'estafa», tot i que el policia va passar a disposició judicial només com a sospitós de complicitat, segons la comissaria. L'advocat demanarà, si s'arriba a judici, «presó menor amb grau màxim» per als dos denunciats. Segons Sala, «al delicte d'estafa, s'hi ha d'afegir el de frau administratiu, ja que Murillo i Calvo haurien utilitzat la simulació d'una investigació del Ministeri d'Hisenda sobre les ac-

tivitats del fill gran de Wang per coaccionar la família». Mentre el procés judicial del cas està obert, Antonio Murillo i Glòria Calvo han presentat a la comissaria de la Policia Nacional a Sant Cugat una denúncia per injúries i calúmnies contra Els 4 Cantons, que va publicar divendres passat la notícia sobre la presumpta estafa. Tot i que aquest setmanari ha intentat posar-s'hi en contacte telefònicament, no ha obtingut cap resposta. Però segons declaracions de Calvo a Ràdio Sant Cugat, la història tenia un principi diferent del que havia narrat Wang: assegura que la propietària del restaurant xinès li va demanar a ella que li «guardés» els diners que tenia ingressats al Banco Bilbao-Vizcaya. Malgrat que en les declaracions a l'emissora municipal no va especificar on han anat a parar els 3.500.000 pessetes que han provocat el conflicte, Calvo va dir que «la jutgessa de Rubí ja en sap tot els detalls».

SEGURETAT

Seguretat Electrònica Sant Cugat del Vallès, ts 589 17 99

PUNT I SEGUIT L' A L B U M â€˘ Els mercats de Sant Cugat

ELS 4 CANTONS / Divendres, 26 de gener de 1996

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 26 de gener de 1996

COMERÇ

£1 nombre de concessions de llicències d'activitat gairebé es dobla en un any L'Ajuntament creu que el creixement econòmic de Sant Cugat no ha acabat encara CATÍ MORELL

H Sant Cugat.— El nombre de llicències d'activitat que s'han concedit des de l'Ajuntament de Sant Cugat durant el 1995 ha estat molt superior al de les del 1994. Mentre que al L'increment de llicències comercials que es va produir durant el 1995 no és proporcional a l'increment de la població, segons explica el regidor de Comerç de l'Ajuntament de Sant Cugat, Manel Gavaldà. Segons Gavaldà, la població creix a un ritme més lent que el nombre de llicències d'activitat que es donen des de l'Ajuntament cada any. El tinent d'alcalde d'Urbanisme, Joan Recasens, creu que és important destacar el fet que en els darrers anys ha crescut molt el percentatge de nova construcció a Sant Cugat. Segons Recasens, «és lògic que, si hi ha més edificis i hi ha més locals comercials, s'obrin més comerços». Recasens creu que el creixement que s'ha produït en l'últim any, sobretot a la zona del centre comercial, ha estat important, i destaca el carrer Valldoreix com a exemple d'aquest fenomen. Jaume Roca, president de Sant Cugat Comerç, creu que és molt important diferenciar entre el que són els petits comerços i el que són altres tipus d'activitats. Roca creu que la forma que comptabilitzar les noves llicències concedides des de l'Ajuntament no dóna mai una visió global de la situació en un moment determinat, ja que els comerciants tenen

94 se'n van concedir 156, al 95 se n'han donat 247. Segons l'Ajuntament, l'increment de la demanda d'obertura de comerços i altres llicències d'activitat és la conseqüència de l'increment de la població i l'increment de les

PERMISOS MUNICIPALS CONCEDITS A SANT GUGAT Comerç

T O T A L DEL. 1 9 9 5 D E S G L O S S A T Aparcaments privats

56 561| Immobiliàries

tars restaurant

Alimentació

Residències

3 (

Serveis

Salut

Parament de la llar

Bancs i caixes

Equipament de la persona

Altres comerços

Tallers i Industries

Dipòsits de propà

Ensenyament

Altres

Total

121 2471 i

Gràfic: EL PUNT.

«el vici de tancar un comerç i no donar-lo de baixa fins que passa molt temps». El regidor Gavaldà i el tinent d'alcalde d'Urbanisme coincideixen també a destacar aquest fet. Joan Recasens assegura que, «tot i que molts comerciants no donen de baixa el comerç quan tanquen, generalment aquests tancaments o aquestes baixes coincideixen amb

CCOO i la l GT són els sindicats amb més representació a les empreses de Sant Cugat

traspassos». En canvi, el president de Sant Cugat Comerç no ho veu així. Jaume Roca creu que «Sant Cugat provoca un fenomen enganyós». Segons Jaume Roca, els comerciants i empresaris que decideixen instal·lar-se a Sant Cugat i que vénen de fora arriben atrets per una qualitat de vida que no assegura, en cap moment, que els habitants de Sant Cugat respon-

guin a un perfil de clients normal. Roca insisteix en la necessitat de fer entendre que Sant Cugat està molt a prop de Barcelona i que la població no té uns hàbits de compra que aportin clients a les botigues o als comerços del municipi. Per tant, segons el president de Sant Cugat Comerç, les xifres de l'administració no poden ser el mirall de la realitat. Segons Roca, l'única eina que podria servir per tenir una idea propera al que hi ha al carrer és el cens que està desenvolupant l'associació de comerciants, per mitjà dels delegats de zona que es van escollir amb la darrera junta de Sant Cugat Comerç. Roca diu que aquest cens només servirà per tenir un flaix momentani de la situació comercial a Sant Cugat, ja que insisteix que «contínuament hi ha altes i baixes de comerços». Roca diu que és molt difícil saber quin és el percentatge de comerços de cada sector que hi ha actualment a Sant Cugat, perquè resulta gairebé impossible saber quants comerços hi ha a Sant Cugat. Jaume Roca diu que hi ha aproximadament uns 350 comerços que responguin al perfil de petit comerç. Però Joan Franquesa assegura que hi ha aproximadament entre 800 i 1.000 llicències d'activitat.

CRÒNICA

El carnet, si us plau JORDI CASAS

n contra de la meva propensió natural, avui no parlaré —per criticar-les, evidentment— de les autorihi ha en cada un d'aquests llocs. La UGT ha aconseguit 95 re- tats municipals; tampoc no entraré de ple en la realitat santpresentants als comitès d'empresa cugatenca. No obstant, no m'hi de Sabadell i 158 a Terrassa. allunyaré gaire, ja que parlaré de CCOO ha obtingut 216 represenla Universitat Autònoma de Bartants als comitès d'empresa de celona. Som una generació els Sabadell i 319 a Terrassa. Aquesta santeugatencs que com a alumnes, secció sindical ha aconseguit 197 professors, exalumnes, treballadelegats a Sabadell i 173 a Tedors no docents o, no cal oblirrassa, mentre que la UGT ha dar-ho, rectors, vicerectors, deobtingut 139 delegats a Sabadell i 130 a Terrassa. Amb tot, la re- gans o vicedegans (amb els ex corresponents) hi estem relaciopresentació de petits grups sinnats. De fet, crec que, més que dicals a Sabadell i Terrassa té la seva ubicació, és la nostra sobprou importància, tot i que en tada vocació universitària o qualmunicipis més petits la representació de petits grups és poc re- sevol relació de caire institucional el que ens la fa més pròxima. llevant. Per exemple, a Sant Cugat La raó d'aquest preàmbul és els petits grups sindicals han aconl'experiència que vaig viure disseguit 33 representants als comitès sabte passat al matí. Després de d'empresa i un delegat, mentre que la CGT no va obtenir ni re- superar la mandra pròpia d'un dia festiu, vaig decidir atansar-me presentants ni delegats en els daa una biblioteca de l'esmentada rrers comicis. Les eleccions ceuniversitat, la qual té el mèrit d'eslebrades entre finals del 1994 i tar oberta tot l'any, dia i nit. El el 1995 han donat un total de motiu i els mitjans que m'hi van 627 representants de la UGT als portar, de la tornada millor no comitès d'empresa, contra els parlar-ne, no venen al cas. La 1.242 representants de CCOO a qüestió és que després de destota la comarcal. La U G T ha cobrir, no sense certa dificultat, aconseguit 521 delegats, mentre l'única porta que hi permet l'accés que CCOO n'ha aconseguit 792. La resta de grups sindicals ha re- els caps de setmana, una conserge em va demanar el carnet. «El gistrat un nombre més baix de DNI?», vaig contestar innocentdelegats i representants. La ment, però preveient el xàfec. USOC ha obtingut 142 representants en comitès d'empresa i 105 «No, el de professor o alumne», va dir-me amb amabilitat. «Jo nodelegats, a les eleccions celebramés sóc exalumne», vaig contestar des al Vallès Occidental.

La USOC manté els resultats a la comarca CATI MORELL

12 j

....

LABORAL

• Sant Cugat.— L'afiliació dels treballadors de Sant Cugat als sindicats es manté en la línia dels darrers anys. Tots els responsables dels sindicats coincideixen a confirmar que no hi ha increments espectaculars en l'afiliació dels treballadors. A les empreses de Sant Cugat, els sindicats més representatius són la Unió General de Treballadors (UGT) i Comissions Obreres (CCOO). La UGT és el sindicat que, juntament amb CCOO, té més representants als comitès d'empresa de les diferents empreses de Sant Cugat. La UGT té 46 representants del sindicat als comitès empresarials. CCOO té el mateix nombre de representants. La Unió Sindical Obrera de Catalunya (USOC) ha aconseguit 24 representants en els comitès d'empresa, segons dades de les darreres eleccions sindicals del 1995. La representació dels sindicats en delegats de personal varia més. La fofça sindical que té més representació a Sant Cugat és CCOO, que té un total de 35 delegats, mentre que la UGT ha aconseguit 20 delegats de personal. La USOC té 5 delegats a Sant Cugat. Les dades de representació sindical a Sant Cugat són molt baixes respecte a les dades que registren Rubí, Sabadell, Terrassa o Cerdanyola, a causa del tipus i el nombre d'empreses que

zones urbanitzades del municipi. El tinent d'alcalde d'Urbanisme i el regidor de Comerç creuen que la prova es veurà amb la població que arribi a Coll Fava. Però Jaume Roca es mostra escèptic.

ja sense innocència i amb una certa dosi de sorpresa. «Ho sento, però si no reuneix la condició de professor o alumne no pot entrar ni els caps de setmana ni les nits». «És a dir», vaig respondre passant de la sorpresa a la mala llet, «només puc venir quan ens és més difícil als que tenim el costum de treballar» (fora de la universitat, s'entén). «Pot fer-se soci d' Els amics de la UAB», em va indicar, intentant buscar una solució —no immediata— al meu problema. Considero que no necessito argumentar perquè no estic disposat a iniciar una altra carrera per tornar a ser alumne, ni explicitar perquè em sembla que no se'm permetrà fàcilment accedir a la condició de professor, ni entrar en detalls sobre com d'emprenyador em resulta fer tràmits administratius per consultar uns quants llibres. Mai no m'he sentit massa vinculat a això que en diuen món universitari, però tinc consciència —i perdonin la immodèstia— de ser un contribuent modèlic i, per tant, em sento partícep del manteniment d'aquest servei públic que és —o hauria de ser— la universitat i això —passo de la immodèstia a l'atreviment— m'hauria d'atorgar certs drets. Tenint en compte que som tan pocs els que, sense reunir la condició de professor o alumne, venim a consultar les biblioteques, no mereixem un premi d'assistència enlloc d'entrebancs burocràtics?

Comença el cinquè cicle de xerrades d'orientació professional À.C

H Sant Cugat.— L'especialista en orientació acadèmica per a alumnes dels últims cursos de batxillerat Sílvia Arimany, va iniciar dilluns el cicle de xerrades que organitza el Servei d'Informació Juvenil (SIJ) en col·laboració amb l'àrea d'Ensenyament de l'ajuntament de Sant Cugat. Arimany es va adreçar especialment als pares en aquesta primera xerrada d'orientació, a qui va dir que corresponia informar els estudiants sobre les possibilitats de cada carrera, però, en última instància, és als fills que els pertoca triar els estudis que emprendran en una decisió lliure i responsable. Marga Azqueta, cap d'àrea de Salut Comunitària de l'Escola d'Infermeria de la Creu Roja de Terrassa, va explicar en què consisteix la professió d'infermer i el paper que ha de complir aquesta professió en el futur, adaptant-se a les noves necessitats de la salut comunitària. La xerrada per donar informació sobre aquesta professió es va fer dimarts. El segon ponent d'aquell dia, Josep Maria Grau, no hi va poder assistir, i en el seu lloc hi va participar Josefa Martínez, professora de l'escola d'Infermeria de Terrassa. Dimecres, el professor d'Història José Luis Martín va explicar les característiques de les carreres de Lletres i les sortides professionals, que són més versàtils que no sembla perquè les empreses demanen cada cop més gent més formada. Vicenç Rabadàn, professor de periodisme local a la facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona, va trencar amb els tòpics del periodisme com a una professió romàntica a la xerrada que es va fer el mateix dimecres. La programació d'aquesta setmana va acabar ahir amb les conferències dedicades a les carreres de química, farmàcia i tecnologia dels aliments.

Xirinacs, a l'Aula Cultural del Club Muntanyenc • Sant Cugat.— El sacerdot i polític Lluís Maria Xirinacs parlarà sobre filosofia de la política dimarts, en la xerrada de l'Aula Cultural del Club Muntanyenc. Ordenat sacerdot escolapi el 1955, aviat va manifestar el seu desacord amb la jerarquia eclesiàstica i la pràctica religiosa tradicional. A poc a poc, va anar assumint un compromís antifranquista que el va portar a la presó el 1972 i el 1974. Va ser candidat al premi Nobel de la Pau el 1975, després d'haver promogut accions pacífiques de protesta en demanda d'amnistia i, durant el 1977 i el 1978, va ser senador independent per Barcelona. El 1980 va encapçalar la candidatura al Parlament pel Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional. Després de la dissolució de la formació, va abandonar la política activa i actualment és professor de Globalisme i mentalitat global a l'Escola d'Estudi General. / ELS 4 CANTONS.

Extintors

Sant Cugat del Vallès, «r 5 8 9 1 7 9 9

PUNT I SEGUIT

LI Cor tic Noies del Conservatori Superior Municipal de Musica de Barcelona de Barcelona. Foto: ELS 4 CANTONS.

El cor de noies del conservatori de Barcelona porta Haydn a Sant Cugat Interpretarà la «Missa Sancti Aloys II» amb Solistes de Barcelona SÍLVIA BARROSO

• Sant Cugat.— La Missa Sancti Aloys II de Michael Haydn és una de Ics peces que més ha treballat el Cor de Noies del Conservatori Superior de Música Municipal de Barcelona, i és l'eix sobre el qual gira el repertori que interpretaran demà la coral L'Orquestra Solistes de Barcelona és una formació variable que es presentarà demà al Teatre-auditori en la seva modalitat de cambra, amb setze instrumentistes de corda. Creada el 1954 i refundada fa quatre anys pel director Albert Argudo. hi treballen puntualment músics catalans de prestigi. Pere Serra, concertino de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, complirà també aquesta funció en el concert de demà a Sant Cugat. El mecanisme amb què funciona la formació ha fet que en els últims quatre anys hagi tre-

i l'Orquestra Solistes de Barcelona. El director del cor. Carles Comalada, i el de l'orquestra, Albert Argudo, han triat l'obertura i pastoral d'El Messies de Hàndel, la Petita Serenata Nocturna de Mozart i peces vocals curtes per arrodonir un concert de veus blanques i 16 instruments de corda.

ballat amb tota mena de repertoris i que, aquesta vegada, s'adapti al concert de la coral, «una de les poques de Catalunya amb veus únicament femenines», segons Argudo. Aquestes veus blanques es lluiran especialment en la segona peça de l'actuació. Després l'obertura i la pastoral d'El Messies de Hàndel que tocarà l'orquestra, la coral sortirà a l'escenari per interpretar la Missa Sancti Aloys II, que Argudo defineix com «de tall clàssic i de molta puresa.» Aquest serà el plat fort, acompanyat, però, de la Petita Serenata Nocturna en Sol Major de Mozart,

una peça molt coneguda que obrirà la segona part i que el director de l'orquestra considera una «gosadia». ja que les formacions de prestigi han deixat de programar-la precisament per l'excés de popularitat. «Nosaltres l'hem inclòs al repertori perquè ens venia molt de gust i perquè s'ha arribat a una situació en què és impossible escoltar-la en directe». La resta del programa, amb obres tan populars com VAve Maria de Schubert, s'ha preparat també per al cor de noies i amb la intenció «d'arribar al públic amb fluïdesa», afirma Albert Argudo.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 26 de gener de 1996

La tauromàquia és un dels temes preferits de l'artista. Foto: ELS 4 CANTONS.

Pinzellada turbulenta I BENAVENTE SOLÍS Galeria: Sala Rusinol. Dates: Fins al 30 de gener. Obres: Pintures.

PERE P1CH

ins a finals de gener podrem visitar a la Sala Rusinol l'exposició de Benavente Solís. El pintor s'ha convertit en un habitual de la sala: des de l'any 1987 ha fet quatre mostres a la sala de Sant Cugat. Dins de l'exposició trobem diferents temes: el paisatge rural, la vida en els pobles pesquers i la tauromàquia són els seus preferits. El punt d'unió, amb aquesta dispersió de propostes, és la tècnica en què estan fetes les seves pintures. Grans taques de color, desplaçades sobre la tela amb amples pinzellades donant una forta sensació de moviment, comparable a les fotografies mogudes pel desplaçament de l'objecte retratat, és l'element més característic de la seva obra.

Les pintures sobre la vida dels pobles pesqueres són extretes del record idealitzat d'un temps llunyà. Destacaríem un cel lluminós, turbulent i agitat. Els paisatges, normalment rurals, mantenen el nivell d'agitació, contraposat a la simplicitat del motiu pintat. En aquest grup de pintures l'artista aconsegueix el millor equilibri. El tercer motiu, la tauromàquia, és on el pintor deixa més lliure la seva tècnica. En aquesta sèrie les pintures es mouen en la frontera de l'art abstracte. Algunes de les pintures recorden els enquadraments fotogràfics dels periodistes reporters. El pintor pretén captar la violència i la cruesa del moment. Aquestes pintures són projectades amb objectius diferents de la resta de l'exposició. El pintor ha fet exposicions a Veneçuela, Suïssa, Itàlia, EUA, Alemanya i a les principals ciutats de l'Estat. La Sala Rusinol ha editat un catàleg de l'obra de l'artista.

ART

Grau-Garrïga donarà 100 obres a la fundació del tapís que s'ha d'instal·lar a la casa Aymat L'Ajuntament prepara el projecte per al 99 SÍLVIA BARROSO

• Sant Cugat.— L'artista santcugatenc Josep Grau-Garriga donarà unes KM) obres a una fundació que portarà el seu nom i que s'instal·larà a l'antiga fàbrica de tapissos i catifes Aymat. A l'edifici. situat al carrer Villa, s'hi construirà també el taller de Grau-Garriga, un arxiu amb documentació sobre l'art del tèxtil i sales d'exposicions on s'exhibirà la col·lecció permanent i mostres temporals d'altres artistes que hagin destacat en la utilització de la tècnica del tapís. L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, va descriure així la setmana passada el que havia esmentat repetidament com «un projecte molt important» que faria tornar Grau-Garriga a Sant Cugat. L'artista viu actualment a la regió francesa d'Anjou. però darrerament ha expressat el seu desig de treballar a la ciutat on va néixer. Ell havia estat el di-

rector de l'Escola Catalana de Tapís a la mateixa casa Aymat, i ara vol veure convertit aquest edifici en un «centre de recerca» on els artistes joves que investiguin aquesta disciplina de les arts plàstiques puguin treballar. LI funcionament i el projecte museogràfic de la fundació serà dissenyat pel mateix Grau-Garriga, que espera, «per damunt de tot», que sigui «un centre petit, però viu. on es treballi i s'intercanviïn idees i tècniques noves sobre el tapís i on es pugui consultar la documentació sobre aquesta branca de l'art». Així es revitalitzaria des de Sant Cugat una disciplina que l'artista considera «menystinguda» a Catalunya i que és la que més ha conreat ell, fins al punt que ha introduït elements del tèxtil també a la seva obra pictòrica. La fundació Grau-Garriga, que Aymerich considera «una assignatura pendent», hauria de ser

L'edifici de la casa Aymat és actualment de propietat municipal. Foto: J.A. MULA. una realitat abans del final del seu mandat, el 1999. Segons l'alcalde, «hi ha tots els elements per poder fer-ho», ja que l'Ajuntament és propietari de l'edifici

i ja s'ha encarregat el projecte arquitectònic a Lluís Samaranch, fill de l'últim amo de la fàbrica Aymat. «L'únic que ens falta —ha reconegut Aymerich— és el fi-

nançament, però per això hem pensat de constituir una fundació, que s'haurà de nodrir de patrocinis i altres mecanismes de mecenatge cultural.»

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 26 de gener de 1996

Una mostra recull l'obra dels darrers cinc anys de Carles Vergés

TEATRE

És quan dormo que hi veig clar

• Sant Cugat.— L'artista barceloní Carles Vergés, format a la fàbrica de tapissos i catifes Aymat als anys 50 i 60, torna a exposar la seva obra a la Casa de Cultura cinc anys després de l'última mostra. Tot i que des de fa anys viu a Vic, Vergés ha mantingut sempre els vincles amb Sant Cugat. A l'exposició inaugurada dijous, l'artista proposa (fins al 12 de febrer) escenes i elements de la vida quotidiana per reflexionar sobre el futur de l'home. Plats servits en taules parades, ossos a mig escurar i gossos —els animals domèstics per antonomàsia— serveixen de punt d'arrencada per a la reflexió de Vergés a través d'escenes quietes en què dominen els colors ocres, en algunes peces, o els blaus foscos i els grisos, en algunes altres. A la segona part de la mostra, utilitza les mateixes tonalitats per mostrar personatges dels quals només es veuen els peus descalços, en diferents postures que indiquen actituds: són les peces titulades Incertesa, Dubte relaxat, Des del balcó estant i Clariana. / S.B.

• UNA NIT QUALSEVOL, de Slawomir Mrozek. Intèrprets: Joan Llamas, Joan Berlanga i Clara del Ruste. Direcció: Dolors Vilarasau. Escenografia: Carles Casas. Lloc: Teatre-auditori Dia: 19 de gener.

EDUARD JENER

^ estimat col·lega i l'apreciat col·lega arriben a l'habitació d'una pensió al final d'un dia de treball esgotador. Després d'un reguitzell de frases fetes i alguna mentida intenten dormir, però el pas d'un tren els desperta i l'insòlita presència d'una dona sorgida de qui sap on servirà per qüestionar el sentit de la vida. Una persona, què és? Allò que pensa, allò que diu o allò que fa? Existim, com deia Giovanni Papini —«el món sóc jo»—, perquè estem en el pensament d'altri o perquè som a través dels nostres propis sentits, i la resta és l'escenari i els comparses d'una obra plena de soroll i de fúria explicada per un boig? L'obra del polonès Mrozek és filla dels anys 60, quan en el seu exili parisenc l'autor va ser inclòs en l'etiqueta del teatre de l'absurd, continuació del dadaisme portat a escena, evidència de la crisi de la paraula com a màscara per amagar la realitat íntima dels sentiments i els desitjós, l'egoisme dels personatges, metàfora de la mateixa metàfora que és la vida entesa com un pas transcendent. Té sentit, recuperar avui una obra de la primera època de l'autor, marcada per les convencions del moment? És aconsellable, una in-

Tres alumnes de l'Escola d'Art exposen a la Casa de Cultura La companyia Tetrateatre, en un moment de la representació d'Una nit qualsevol al Teatre-auditori. Foto: JA. MULA. terpretació quasi naturalista com la que ens va oferir Tetrateatre en la primera meitat de l'obra? Veig els estimats col·legues com titelles per fer riure de tristor l'estimat públic amb un diàleg més viu i una interpretació més dinàmica. El nivell aconseguit pels tres intèrprets és extraordinari: Joan

Llamas i Joan Berlanga són físicament els seus personatges i les seves veus modulen el convencionalisme fins a l'esgarrif, fent arribar a l'espectador l'espant de la visió del propi ésser interior. Clara del Ruste podria caure fàcilment en el ridícul, sobretot per la proximitat, però resulta convincent en la seva evanescent i

PATRIMONI

suggeridora presència. En definitiva, una memorable actuació. Magnífica escenografia, i la seva utilització dramàtica, especialment al final, en convertir l'espectador en la mirada que veu els homenets allà baix, intentant recuperar la son i tomar a la vida quotidiana. Ja ho va dir Kundera: «Els homes pensen, i, mentrestant, Déu riu.»

I Sant Cugat.— Josep Vivet, Santiago Salido Tadín i Gonzaga Viana, alumnes de l'Escola Municipal d'Art en els tallers lliures de procediments pictòrics, exposen part de la seva feina dels darrers tres anys a la Casa de Cultura. Els tres mostren obra figurativa en aquesta exposició col·lectiva, organitzada per l'àrea de Cultura de l'Ajuntament, que serà oberta al públic fins a l'onze de febrer. / S.B.

PATRIMONI

L'arquebisbat prepara microfilms de 5.000 documents sobre el Monestir L'arxiu, pendent de la remodelació del Govern CÈLIA CERNADAS

Josep Maria Sans Travé durant la xerrada de dimarts a l'Aula Cultural del Club Muntanyenc. Foto: J.A. MULA.

Sans Travé reclama més interès dels santcugatencs per l'Arxiu Nacional SÍLVIA BARROSO

• Sant Cugat.— «Els santcugatencs participen poc de les activitats que organitza l'Arxiu Nacional de Catalunya.» Abtí és com ho entén el director de la institució, Josep Maria Sans Travé, segons va explicar en la conferència que va fer dimarts a l'Aula Cultural de Club Muntanyenc. Sans Travé va reclamar més interès de la societat cap a «aquestes institucions encarregades de conservar el patrimoni documental, que són les grans desconegudes

de la cultura». L'historiador es va queixar que pocs ciutadans de Sant Cugat han visitat l'exposició Cambra fosca, amb material del fons fotogràfic Brangulí. Segons Sans Travé, els responsables de l'Arxiu Nacional són conscients de «l'obligació» de difondre la tasca de la institució i els continguts dels fons que hi ha dipositats, «especialment a Sant Cugat». Per això, l'arxiu continuarà «inaugurant mostres aquí» i, fins i tot, n'ha previst una amb fotografies de diferents col·lec-

cions on apareix la ciutat. Sans Travé va recordar que la funció principal de la institució és «conservar la documentació produïda per l'administració catalana». L'arxiu, però, té també «un gran interès» per recopil·lar documentació històrica originada per la societat civil i recull els fons d'associacions i partits polítics, d'empreses, personals i, també, els nobiliaris, una modalitat en què l'Arxiu Nacional de Catalunya és el més extens de tot l'Estat, segons Sans Travé.

• Sant Cugat.— L'arquebisbat de Barcelona ha seleccionat els prop de cinc mil documents que es conserven als arxius propietat de l'Església i que es refereixen al Monestir de Sant Cugat amb la intenció, segons el cap de patrimoni cultural de l'arquebisbat, Martí Bonet, de microfilmar-los perquè puguin així formar part del promès arxiu sobre el Monestir que s'ha d'ubicar a l'arxiu parroquial del palau abacial. La microfilmació d'altres documents que es puguin trobar dispersos per tot l'Estat espanyol encara està pendent. De fet, segons ha manifestat a aquest setmanari el rector de la parròquia de Sant Pere Octavià, mossèn Pere, el projecte està paralizat mentre s'esperen els previsibles canvis que el president de la Generalitat, Jordi Pujol, introduirà al Govern a partir del mes de març, després de les eleccions generals. Es un secret a veus que l'actual conseller de cultura, Joan Guitart, serà substituït quan es dugui a terme aquesta remodelació i, per tant, la coordinació de l'arxiu serà responsabilitat d'un nou conseller. «Dubto molt que s'hagin pogut fer massa gestions, tot i que Martí Bonet s'ha compromès a localitzar tota la documentació que es conservi als arxius de l'arquebisbat». Els microfilms dels 5.000 documents que són propietat de l'església se sumarien als originals que ja es conserven actualment

a l'arxiu parroquial. L'arquebisbat, segons Martí Bonet, no té intenció de portar més documents originals «perquè no fa falta». Segons el responsable de patrimoni cultural de l'arquebisbat de Barcelona, també s'estan estudiant els equipaments que seran necessaris un cop entri en funcionament l'arxiu sobre el Monestir del palau abacial. «Faran falta dos o tres punts de consulta per poder accedir als microfilms». La possibilitat que el mateix arquebisbat o la parròquia contractin un arxiver per orientar els estudiosos que s'interessin per la documentació també està «en fase d'estudi». La creació d'un museu específic que centralitzi tota la documentació que existeix sobre el Monestir va ser un acord a què es va arribar en la reunió que el Patronat que vetlla per la conservació del monument va celebrar al mes de novembre. Durant aquesta reunió, que va presidir excepcionalment el conseller de cultura, es va acordar la creació d'aquest arxiu en resposta a la petició de l'Ajuntament de Sant Cugat, que va demanar en una moció que es delimitessin els MSOS

del palau abacial per poder ubicar-hi un museu-arxiu. La petició va provocar protestes inicials de membres de la parròquia, que argumentaven que el palau abacial estava completament ocupat, fins que es va tancar aquest acord, que alguns estudiosos consideren una solució descafeïnada.

ajudem M'hora d'aprendre

mÜions

d alumnes, èsàtaíQpaSso8' a r t e s per setmana a\ Centre ifetvtexetdcisa^s

TO \ O M E S

Pft

d(egtadl.

„ uia w CAN 18 Rambla « "'MORA, 1

Ü' * To*s e l s «iveUs • f

* Varietats V****™ .C^bndgeBxan,

I ^ans

Francesc Mora^. 8 Td.58922 6 4

Tel. 67415 01

TALLEDA RlCOMA E n s e n y o ^ »fe>9,P»"°' violi, orgue...

..Seme Horarisp e r f eto^-r™** ctes* • «to»!*00"™ Re»A>ate9°ronW4

3>.*t

SANTCUGM

n x i .ea,ff.cou. I

CURS 9 5 - 9 6 Apreneu adibuUar i pintor aVo\u • Grups reduís. . H o r e s convingudes.

co^P

ofess\onaW.

e\oborQc\òdecumcuW.

• D\oQnòs^pskope«ia90^. .^caòonsPwecio9Wes.

• S o r d e s oe\ pobVe. Informació ©

67A 3186

. Trastorns ( W ^ • lkn\quesa'es\v>à.

• Murts- Accés unWersVtat.

- Gradua* escolar. -Ca\a\à. .Au\aa'esbar\oUctwtors

exrraesco\ars

cT f»»fr*«»

Wítf

estudiar

ELS 4 CANTONS / Divendres, 26 de gener de 1996

PUNT I SEGUIT

LLETRES

El premi Josep Pla ha recuperat aquest any la normalitat després de la polèmica de l'anterior edició. Un dels nous membres del jurat, el professor instal·lat a Sant Cugat Sam Abrams, en defensa el prestigi i reivindica la necessitat dels guardons literaris. Escriptors, editors i llibreters hi coincideixen.

Els premis que ens alimenten Sam Abrams defensa, com a membre del jurat del Pla, la validesa dels guardons literaris SÍLVIA BARROSO

• Sant Cugat.— Barrejar la creació amb els diners és complicat. I fer-ho a través d'un mecanisme en què els autors han de competir per finalitats prosaiques sovint ha estat menystingut. Entorn d'alguns premis literaris han sorgit veus que els acusen d'operacions publicitàries i les decisions dels jurats són debatudes públicament en moltes ocasions. Però el món de les lletres accepta majoritàriament la necessitat dels guardons: com a element dinamitzador de la literatura, com a mecanisme que la nodreix i que alimenta els seus autors. A canvi, s'exigeix el rigor del jurat, que ha de treballar pel prestigi del premi i de l'editor que representa. Aquest és el cas del Josep Pla, de Destino, que el dia de Reis va presentar Pep Subirós i la seva Cita a Tumbuctú com a guanyadora d'aquest any. Després d'una 27a edició convulsa amb filtracions abans d'hora, polèmiques posteriors i dimissions, la 28a edició ha recuperat la normalitat. Josep Piera, Valentí Puig. Jordi Sarsanedas, Andreu Teixidor de Ventós, l'editor, i Sam Abrams, professor d'escriptura nord-americà instal·lat a Sant Cugat, van atorgar el Pla a Subirós. Abrams s'enfrontava al repte de jutjar aquest premi per primera vegada i en va sortir convençut que havia tingut «la sort de veure com una de les obres que havia defensat des del principi era l'escollida». Cita a Tumbuctú és, se-

gons Abrams, «una obra sòlida que, a més, demostra amb una barreja de novel·la i llibre de viatges que les fronteres entre gèneres estan perdent sentit». La tria certifica «la seriositat del Pla», la condició bàsica que Abrams demana per «acceptar la invitació a formar part d'un jurat». Abrams reconeix que ell, com a poeta, no creu en aquesta opció per a la seva obra, que s'ha «d'imposar pel seu valor intrínsec», però insisteix a defensar la importància dels certàmens per a la difusió social «amb certa garantia de qualitat» de la literatura i dels escriptors. Amb ell, hi estan d'acord homes de lletres de Sant Cugat com Baltasar Porcel i Enric Larreula, tot i que adverteixen que un premi no és sempre «sinònim de qualitat». Tots dos han estat premiats. Porcel ha acumulat ja el Ciutat de Palma, el Prudenci Bertrana, el Sant Jordi i, també, el Josep Pla, però segons ell, «absolutament tots els guardons», inclosos els que ha rebut ell, «serveixen o bé per llançar un nou escriptor, o bé per renovar publicitàriament la imatge d'un autor». En els dos supòsits, «el participant espera també els diners del premi». Larreula, que ha participat i guanyat concursos més modestos, com el Gran Angular, rebutja aquesta última motivació més prosaica, però coincideix en la reserva sobre la qualitat: «L'únic que està garantit —assegura— és que l'obra no serà execrable. Però cal recordar que

El lliurament del premi Josep Pla. A baix. Sam Abrams, el professor d'escriptura a Aula de Lletres instal·lat a Sant Cugat que forma part del jurat. Fotos: ELS 4 CANTONS.

Un mecanisme de difusió de ressò limitat

el guanyador és producte de la decisió d'un jurat, que pot ser honrat i ben triat, però no infal·lible.» Tanmateix, els diferents punts de vista van a parar a una

conclusió, definida per Porcel amb el seu pragmatisme mai amagat: l'autor d'Andratx creu que els premis literaris són tan necessaris «com els autobusos en una ciutat».

H Els premis literaris fan que es parli de les obres i els autors fora dels àmbits especialitzats, segons diuen alguns escriptors. Altres insisteixen en la funció que tenen com a plataforma per llançar autors novells. I els llibreters i editors hi coincideixen, però en qüestionen el resultat comercial. La promotora de la llibreria Paideia, Adela Nogueira, assegura que «només el Planeta i el Sant Jordi es venen per la mateixa popularitat del guardó». En la resta de casos, Nogueira afirma que «el llibre es ven si l'autor ja és conegut». I a Amèlia Romero, la directora d'Ediciones del Bardo, amb seu a la Floresta, el que més la preocupa és el «frau al lector i comprador inexpert que representen premis com el Planeta», el més venut./s.B.

ART

Biografies anònimes I JOAQUIM HIDALGO Galeria: Canals Galeria d'Art. Dates: Tot cl mes de gener. Obres: Pintures.

POMES de 11 al 13 de febrer

PERE PICH

l pintor Joaquim Hidalgo (1933) exposa una extensa mostra de les seves obres a Canals Galeria d'Art. El tema principal de l'exposició és el retrat, entès com a biografies anònimes de personatges desconeguts. L'obra de J. Hidalgo té certes similituds amb la que va fer cl pintor manierista Arquimboldo (1527-1593). En els dos pintors la representació de l'aparença de la cara és el motiu sobre el qual es construeix un complex món de símbols, en Arquimboldo, o de taques, en Joaquim Hidalgo. El pintor centra, geogràficament i temàticament, unes cares serenes i distants. Amb un traç difuminat i imprecís, utilitzant la base del quadre com a color de fons, rodeja el símbol de la cara amb una complexa gamma de taques i textures, extretes amb una detallada i complexa tècnica d'impressió.

SOCIS FONS D'ART Servei taxació obres d'art

Retrat característic de J. Hidalgo. Foto: ELS 4 CANTONS. Roba, flors i elements diversos són fets servir per imprimir, la seva textura, sobre la tela. Un altre grup important de pin-

tures són els bodegons de petit format. En aquestes pintures, Joaquim Hidalgo pretén agafar el record dels elements retratats.

Sal|;*usfíïoi Santiago Rusiüol, 52 - Sort Cugat del Vdlès

Horari: mati de 9 a 2 tarda de 5 a 9

Tel. 675 47 51

PUNT DE VISTA

La velocitat avança lentament

ELSïïiCANTONS Setmanari independent, català, comarcal i democràtic

Prems* Local de Sant Cugat SL

Carrer Xerric. 5. lr 08190 S»M Cujit dd Vallès / 589 62 82-Fta 589 20 91

EdHor Ramon Grau i Soldevila

Directora en funcions Cèlia Cernadas

Redacció Àngels Castuera, Cati Morell, Eduard Jener, Pere Pich, Montse Sant, Sílvia Barroso, Ramon Luque, Francesc Carbó Cap comercial Gemma Bosch

entre l'AVE Madrid-Sevilla —desastre econòmic i financer reconegut pel PSOE— fa que travessar Despenaperros sigui un sospir, el TGV arriba lentament a Catalunya. Ara diuen que al 2004. L'opció andalusa va ser considerada com una compensació política pels vots emesos durant anys en favor del PSOE. No va servir de res tenir un Serra i altres ministres catalans al govern, ni la senyora Sala, de presidenta-conductora de Renfe. La barrabassada econòmica es va fer, i tant contents! Al mític 92, no va ser l'única. La segona part de la història es va tancar la setmana passada: estació del TGV al Vallès, si o no?

Equip comercial Rosa Maria Carrasco, Núria Olivé

Distribució Mailing-Vallès SL Dipòsit legal: GI^t05-93

ris 4 Canlms fi[rc?4 uiKamenl la s r a opinió en ets edilorafe. Els MQcles fan» ejpaien l'np'flw ^ t s seus aulúrs, que Els 4 Cartons no fisevi necesàràment

a Cooperativa Vitivinícola celebrarà enguany el 75è aniversari. Dels motius que en van impulsar la fundació, en queden ben pocs. Sant Cugat ha canviat molt i la Cooperativa també. L'entitat vol conservar el seu patrimoni, que és el de moltes famílies de Sant Cugat que, amb més suor que diners, van edificar un magnífic edifici modernista de Cèsar Martinell i tot el que

Carta oberta als joves violents I Anoteu el meu nom. Sóc un de tants que lluita contra l'abús de la vostra violència. Crec que puc anar amb la cara ben alta, sense amagar el que penso, allò en què crec, sense ocultar els meus sentiments. No necessito embrutar les parets del meu poble reclamant el pagament d'Aldaia, ni condemnar a mort a qui no pensi com jo. No necessito celebrar la seva mort, ni apedregar, ni extorsionar, ni demanar democràcia quan es tracta del dret a l'autodeterminació, negant el dret a la vida de tots aquells que es posin en el meu camí. Teniu per segur que si les vostres excuses es defensessin amb paraules, serien amb lletres d'honor al diari de la Democràcia com a arguments, i jo, malgrat que hi discrepo profundament, lluitaria per defensar el vostre dret a expressar-les. En canvi, passeu les planes del diari embrutant-les amb les mans plenes de sang. Sapigueu que quan faig referència a vosaltres, no només tinc en compte aquells que tiren la pedra, sinó també aquells que ofereixen la covardia del silenci per resposta. Si per això, heu d'actuar en conseqüència, preneu nota del meu nom. Teniu per segur que ni acabant amb mi ni amb mil com jo acabareu amb quelcom que desconeixeu aquells que de forma miserable consentiu l'odi: la llibertat. / MARTÍ GARCIA i HUESCA. Sant Cugat.

Nosaltres, els europeus • De la televisió no us en sabria dir res, perquè de fa temps la tinc espatllada. Ara, de la ràdio sí que n'estic al dia. Posem per cas, diumenge. De bon matí, la ràdio ens va despertar amb una apocalíptica notícia: «A causa d'una fuita de clor líquid, aquesta matinada s'ha produït un núvol tòxic sobre la població de Flix.» Una hora després, i les restants del dia, una optimista veu masculina s'encarregava d'arreglar-ho

Aquí el gran protagonista ha estat el ministre Borrell. La Generalitat deia que sí i el noi de la Pobla, que no. Borrell es va discutir amb Molins, Cullell i Roma. Finalment, ha aparegut Mas i l'afer s'ha desbloquejat. Acord a la Sagrera i acord al Vallès. Però la història planteja interrogants. S'ha imposat el seny? Li haurem de donar les gràcies a Borrell? Ha condicionat Borrell l'acord al fet de ser el número dos de la candidatura del PSC-PSOE a la circumscripció de Barcelona? El pacte és paper mullat? Haurem de veure què diu el nou ministre del PP, si és que Aznar guanya les eleccions? La tercera part de la història seria més propera: Sant

Cugat o Cerdanyola? Però aquesta batalla no es produirà. Aymerich no la vol. Es faci a una ciutat o a l'altra, l'estació del T G V sempre serà més a prop del centre de Sant Cugat. Així ho indiquen les reserves de terreny fetes per la Generalitat i el M O P T M A (a Coll Fava, la de Sant Cugat, i darrera l'hotel Bellaterra, la de Cerdanyola). «L'important —diu Aymerich— és que s'instal·li al Vallès». Però la història pot tenir una quarta part: Maragall s'oposa a l'estació del Vallès. Té por que Barcelona continuï perdent centralitat. D e moment, la velocitat ja arriba a Catalunya, però a pas de tortuga.

EI dret a iniciar una nova etapa

Impressió Rotimpres © (972) 40 05 95

ELS 4 CANTONS / Divendres, 26 de gener de 1996

L E C T O R

coneixien com el celler cooperatiu. Per això, s'ha convertit en societat limitada i en una part del seu solar, on abans hi havia tines de vi i de gra, avui s'edifica un modern edifici d'habitatges que també acollirà un nou espai comercial. L'edifici modernista quedarà per a la ciutat com un valuós testimoni del record. Cal que els responsables siguin imaginatius a l'hora d'engegar el projecte

comercial i hi afegeixin elements diferenciadors. El seu lloc estratègic, entre el centre històric i Torreblanca i la seva accessibilitat a peu, són punts al seu favor. La ciutat guanyarà un nou referent comercial que s'afegirà al ventall massa gran per a alguns i poc atractiu per a altres. Però el dret a renovar-se amb nou impuls, conservant el seu patrimoni, ningú no.li pot discutir, a la Cooperativa.

E S C R I U

Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 C A N T O N S es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

dient: «Feliçment, la fuita de clor s'ha esdevingut en un dia no feiner i en una hora en què la població ja era resguardada a casa seva. Ha estat una sort.» Després de dinar, a casa meva, la conversa girava, és clar, al voltant del succés de Flix. Una convidada, persona de ment ferma, va començar a parlar-nos d'aquella tragèdia de Bopal, a l'índia, on no fa pas tants anys van morir més d'un miler de persones, mentre que una altra gran multitud restava amb els ulls fets malbé per sempre. Un veí que havia baixat a prendre cafè amb nosaltres, tot om-

plint la pipa, va opinar, cofoi: «A nosaltres, els europeus, aquestes coses no ens passen.» La convidada va rebatre aquell argument recordant-nos una ciutat italiana (Suevo, potser?) on també va esdevenir-se una catàstrofe de tipus similar. Evidentment, cap dels presents —fora de la memoriosa ecologista— recordàvem ni la catàstrofe de l'índia ni la d'Itàlia. L'allau de notícies és tan gran! Tot d'una el tema es va tallar perquè l'oncle Rafel —que sempre s'adorm després de les postres— es va despertar preguntant: «què diuen d'en Cruyff... se'n va LA

P U N X A

D'EN

JAP

o no se'n va?

/ MARIÀ ASSUMPCIÓ

A L T É S . Sant Cugat.

Professionalitat dels periodistes • Tots els il·lustrats coincideixen que la funció primordial dels mitjans de comunicació és donar informació, tot i que també és convenient que —de forma separada— expressin la seva opinió. Aquesta informació poden donar-la literal, extractada, descriptiva o de la manera de calgui, però el que no poden fer és deformar-la. Els que han estat pro-

tagonistes d'alguns fets, després objecte d'informació periodística, solen remarcar els errors o diferències entre la realitat viscuda per ells i la relatada als diaris. Normalment, aquestes diferències provenen de la comunicació imperfecta que tenim els humans. (Així, és molt interessant fer l'experiència d'explicar un conte o un acudit a una persona, que després la transmeti en cadena a altres: quan escoltes la darrera versió, els punts de semblança són mínims.) Però quan el periodista està present, veient els fets i escoltant les declaracions —i sovint procedint a la seva gravació— és imperdonable que faci una versió desvirtuada. I més imperdonable encara resulta que normalment ho faci bé, però sempre s'equivoqui amb els mateixos. El grup municipal popular a Sant Cugat del Vallès som la víctima propiciatòria d'aquestes errades per part de l'OAMCIC (Ràdio Sant Cugat, per als no entesos) que va ser capaç de radiar, el matí del dimecres 17 de gener, que el nostre portaveu havia qualificat d'antisocials els objectors, quan el discurs —de menys d'un minut, molt fàcil d'escoltar— deia tot el contrari. I el pitjor és que, després de la trucada d'aquest portaveu, no hem sentit que hagin rectificat. I ens preguntem: és la sobèrbia que no els permet reconèixer els seus errors o és fidelitat a les consignes de desprestigiar el Partit Popular? I tot això, amb els diners dels nostres impostos... (Del 65 milions de pressupost de l'Ens, 60 els paga l'Ajuntament, i quant als altres 5... ja ho veurem.)

/GRUP MU-

NICIPAL PARTIT POPULAR. Sant Cugat.

F E

D ' E R R A D E S

U La persona que apareixia a la dreta de Jaume Casanovas a la secció L'empresa de la setmana passada és Antoni Serra.

PUNT DE VISTA

ELS 4 CANTONS / Divendres, 26 de gener de 1996 L A

T R I B U N A

L A

G A L E R I A

Grau-Garriga, l'emigrant

«Alien V» •

JOSEP CANALS

JAUME FARRIOL •

ctualment, la ciutat cultural de Sant Cugat té una gran oportunitat per fer un ampli r e c o neixement al seu creador plàstic més important, un dels grans artistes que ha donat aquest país en el segle que acabem. Ens referim a Josep Grau-Garriga, que avui torna a estar entre nosaltres durant un breu temps amb motiu de la gran exposició institucional que podem admirar en els diferents espais de la ciutat. Per la seva trajectòria, l'artista ha merescut ser reconegut no només com a santcugatenc de l'any i medalla d'or de la ciutat, sinó que també ha rebut la Creu de Sant Jordi del govern de la Generalitat i ha estat nomenat Chevalier de les arts pel govern francès.

marca. Sant Cugat ha incidit en la història de l'art d'aquest país transformant l'art tèxtil de tot l'Estat Espanyol. Aquest fet el devem a la fàbrica Aymat i a la família Samaranch, que van ser capdavanters en la transformació d'un nou concepte de l'art dels anys seixanta i van saber trobar en Grau-Garriga el pal de paller, a través del qual s'aglutinen tots els artistes del moment que passen per Sant Cugat. Les primeres firmes de la segona meitat de segle —Miró, Tàpies, Ràfols-Casamada, Tharrats, Subirachs, Maria Girona, Cuixart, Muxart, Curós, Guinovart i un llarg etc...—van contribuir a donar a conèixer aquesta renovació. Sant Cugat, que avui avança en tants aspectes, ha de fer quelcom més per recuperar la seva història i posar-se a l'alçada de les ciutats artístiques del país i del món, i entre d'altres coses, té el deure de recuperar l'artista Josep Grau-Garriga, amb tots els honors que té ara en terres franceses. Deixem a part la demagògia i comencem a veure la realitat. Grau-Garriga ha de tomar a la ciutat amb les condicions que pertoquen a un artista internacional de la seva categoria, tant a nivell d'estudi com de llocs on poder impartir els seus coneixements i ensenyances, amb unes condicions econòmiques acceptables, perquè Sant Cugat pugui deixar constància d'aquest moment de maduresa creativa que s'ha donat en el món tèxtil. El país i RAMON BUCH la ciutat necessita recuperar-lo, però si s'espera massa, segur tècnica i un fet artesanal en un fet que serà massa tard i una vegada més creatiu de l'home modern, a partir de haurem deixat passar el tren d'alta la trajectòria artesanal tradicional del velocitat. ram tèxtil, tan arrelat a la nostra co-

Avui més que mai, la ciutat que el va veure néixer i el seu país tenen necessitat de recuperar aquest emigrant i donar-li les condicions que actualment rep a la república francesa. Grau-Garriga ha de tornar amb els seus com a capdavanter que s'ha situat en la història de l'art d'aquest segle. Avui dia, Sant Cugat ja no és un poble agrícola que viu només del camp, sinó que és una ciutat de serveis i residencial amb un important pes cultural en la Catalunya de fi de mil·leni i que compta amb una societat inquieta culturalment. Aquesta societat té un deure no només amb Josep Grau-Garriga, sinó amb el món de l'art en general. En els museus i pinacoteques més importants del món, així com en els tractats exhaustius d'art, sobresurt aquesta ciutat gràcies a l'aportació que s'ha fet a través de l'Escola Catalana de Tapís per transformar una A

L A

^ hi ha que li diuen «Alien» Vidal-Quadras. Ja se sap que alien vol dir, en anglès, estranger, estrany... i es podria considerar una qualificació massa dura, però tot té la seva explicació. En la Catalunya nau-sota-el-cel-blau de Ventura Gassol, que corre la seva cursa de fons (Jordi Pujol) per tal d'assolir el «som i serem» de Carles Cuní, s'ha introduït un personatge forani. Es tracta d'un personatge aliè a la tripulació que s'ha vestit l'uniforme del país i parla el seu mateix idioma: Alien Vidal-Quadras és, en realitat, un agent del planeta P que aspira a dominar el planeta Terracatalana. Els caps d'Alien V tenen males intencions i cap propòsit d'esmena. Des de fa generacions que envien estols flamígers a enfonsar la nau-que-vola-sota-el-cel-blau. A les bones i a les males ho proven i encara no han passat de l'a«És un personatge becé: quan els sembla que l'han domialiè a la tripuhció nada, la nostra nau que s'ha vestit torna a redreçar el l'uniforme del país i seu rumb. Per això, ara, han decidit canparla el seu mateix viar de tàctica: volen idioma: Alien atacar des de dins. Vidal-Quadras és, en La feina l'ha de fer Alien V i confien en realitat, un agent del les seves habilitats: Alien V fa la mateixa planeta P» cara que els nostres •i ~ ítfim pilots (una mica més magra), sap la seva llengua (més verinosa) i imita perfectament els gestos i costums dels seus companys de navegació: sap somriure i estrènyer la mà. Però en el seu quaderns de bitàcola porta escrit el manual d'instruccions per tal de desviar la nau de la seva ruta. Ha començat atacant el sistema de comunicacions i intenta substituir el codi de senyals pel seu propi codi de barres. Aquests dies hi ha rebombori perquè li ha caigut el quadern i se li han vist plànols, esquemes i tàctiques. S'ha produït un gran tumult i els més exaltats el voldrien foragitar a l'espai exterior. Ningú no sap com acabarà la història, però la nau-que-vola-sota-el-cel-blau en una cursa de fons vers el som i serem s'han encès totes els llums d'alarma: Alien ataca de nou. N E S T R A

El PP i els altres JOSEP MARIA PASQUAL

n aquestes setmanes prèvies a les eleccions a les Corts espanyoles del dia 3 de març vinent està prenent cos un fet força dramàtic: el catalanisme polític parlamentari, en les seves quatre versions, PSC, CiU, IC-EV i ERC, està fent la precampanya en funció del PP. En bona mesura, vaja. D'una banda hi ha les dues forces menors en nombre de representants, IC-EV i ERC, que se situen a les antípodes del PP en matèries social i nacional, i que es treballen com poden un futur —més que probable— a l'oposició, hi hagi qui hi hagi finalment al capdavant del govern espanyol. Però les que estan lamentablement més que tocades per la síndrome PP són les dues forces majors en nombre de representants, el PSC i CiU. Pel que fa als socialistes catalans, ja fa anys que van ser els precursors en la feina de destapar l'anomenada «por al PP». Especialment Raimon Obiols, un mestre de caps pensants, dels que n'entren pocs en una dotzena, ha parlat sovint en els darrers anys dels perills que representaria la penetració d'una certa extrema dreta sociològica i política dins el cavall de Troia popular. Però Obiols, que malauradament no és sant de la devoció de tots els seus, no va ser gaire escoltat en tot això que deia, que era una de les teories intel·lectuals

més serioses que ha generat el socialisme democràtic de final de segle a l'Estat Espanyol. I ara vénen les presses. Clar que no serà el mateix Narcís Serra alertant de la «por al PP» que podia haver-ho estat Obiols. Malgrat tot, la credibilitat teòrica del primer secretari continua sent directament proporcional a la desconfiança pràctica en l'exvicepresident del govern espanyol. L'esforç propagandístic dels socialistes catalans, tanmateix, ha de tenir més a veure amb la prevenció d'un futur tràgic amb el PP que amb la recreació d'un passat feliç amb el PSOE. I sobretot ha de tenir a veure amb l'explotació d'una premissa: la garantia que mai no prestaran suport a un govern de dretes. Pel que fa a CiU i la seva voluntat de continuar influint en el govern de l'Estat, la hipòtesi d'una victòria del PP ha obligat a fer una filigrana: que de la mateixa manera que se suposa que l'entesa amb Gonzalez és possible, també se suposi que ho és l'entesa amb Aznar. Clar que mentre que la primera suposició ja està demostrada, la segona encara no. I en això estan aquests dies. Tots plegats, i sobretot el PSC i CiU, més que girant sobre si mateixos, pegant voltes sobre el PP. El PP celebra anticipadament la victòria, i els altres hi ajuden.

PUNT DE VISTA

18 L A

T R

U N A

ELS 4 CANTONS / Divendres, 26 de gener de 1996 L A

La llengua a les telenovel·les

A Madrid, a parlar el català? • RAMON BATALLA i FARRAN

JOAN ABRIL ESPANOL

en poca audiència tindrà una sèrie melodramàtica o telenovel·la (que en castellà coneixem familiarment com aculebrón), si els guionistes ens engeguen expressions massa allunyades de la realitat de cada dia. D'una banda, necessitem un bon argument, que estigui ben travat, que digui coses i que aquestes coses, com els bruixots encaterinadors, es puguin allargar i complicar de tal manera que doni per a cent vuitanta capítols, pel cap baix, i que, a més, no es vegi gaire el llautó comercial de vendre aquest producte estirant o forçant històries poc creïbles en situacions normals i convencionals. Sobre la credibilitat, però, d'algunes històries que passen en la vida seriada d'alguns personatges, els sociòlegs potser dirien que és el que la gent, en el fons, demana; és a dir, que passin coses una mica fortes: recordem, a tall d'exemple, la fi ben galdosa del dolent de l'August a Secrets de família: la desesperació per l'amor no correspost i un desenllaç tràgic, massa tràgic i amb tocs d'innocència per a un personatge, l'August, que no en té gens, d'innocència. Tanmateix, la història o les històries que transcorren en una telenovella enganxen perquè, des del punt de vista lingüístic, estan ben explicades, el registre és l'adequat, el que convé. Imaginem-nos, per un moment, que un personatge com l'Antonio de Poble Nou digués alguna cosa com: «He comprat aquest conjunt per a la Rosa.» O bé, en lloc de dir al seu fill un improperi com ara «Au, no m'emprenyis més. Vés a pastar fang tu i les teves reivindicacions de pa sucat amb oli. ÒQuè et penses, que lliguem els gossos amb llangonisses aquí»—, per-

ffe* m portar fay CONCEPCIÓ VTVOLAS

çada, mantenint una pronúncia (la forma que expressa destinació per a) excessivament formal, tal com ho fan els mitjans de comunicació —les vegades que ho fan— quan donen les notícies, per exemple. L'única solució vàlida és pronunciant-ho de manera reduïda, és adir: per la Rosa. Una altra qüestió que només apunto és si en una obra de teatre —obra escrita per ser escenificada—, de registre col·loquial, cal o no, com en el cas de per la Rosa, escriure la forma sencera per a. Al meu entendre, s'hauria d'escriure per —llevat potser del valencià, que fa pa—, perquè és una manera més clara i senzilla d'indicar que en la representació els actors ho han de dir així i no d'una altra manera. Aquesta solució seria coherent, d'altra banda, amb la que es fa servir, sense opció al dubte, en les combinacions com ara: digue-li (i no digues-li), coneixe'n (i no conèixer-ne)... Respecte a la segona inadequació, no cal dir-ne gran cosa més del que el mateix exemple diu. La manera com es fan servir les expressions fa témer un desenllaç dramàtic per als guionistes de la sèrie, si és que aquest registre poc afortunat hi és general, perquè, com podeu imaginar, els autors no tindran l'audiència que s'esperaria °"un producte tan reconfortant i digestiu com és una teleno-

què sovint li demana diners, digués una vel·la. cosa com: «ÒNO et sembla que demanes Podem inventar personatges i podem unes pagues excessives per als teus caps inventar històries, però no podem inde setmana? Convindria que moderessis ventar-nos la manera de parlar d'ales teves despeses personals.» quests personatges fora de la realitat Les dues inadequacions lingüístiques social. 1 això no ho diu qui signa sinó els contribuents de les històries del que he subratllat són de registre: D'una banda, no podem permetre carrer. que personatges corrents^fe/ barri, s'expressin, si més no en català oriental Joan Abril és llicenciat en filologia catalana i corrector i nord-occidental, d'una manera forE L

issabte passat es van reunir a París els ministres d'Economia i els governadors dels bancs centrals del G-7, el fòrum que integra els països capdavanters d'Occident. El motiu principal de la reunió era debatre què cal fer després que els resultats macroeconomies de França i Alemanya al 1995 siguin inferiors als esperats. Les conclusions de la reunió de París són una insistència en el discurs oficial, fal-laç i hipòcrita, ara vigent en matèria econòmica i laboral a la Unió Europea. Primera idea: que ningú no s'espanti, sobretot siguem optimistes. No tomem pas a la crisi, només

i ha algun polític català que té previst, pel seu càrrec electe a Madrid, de parlar en català quan li toqui o li cedeixin la paraula, en dirigir-se a l'hemicicle. Voldríem saber quin benefici en pensa treure, a més de fer la punyeta als senadors espanyols. El profit en benefici de la llengua creiem que serà escàs. A Madrid, ja saben que la llengua de Catalunya és el català, encara que tenim molts conciutadans que no l'usen. Uns perquè no la saben i no l'han volgut aprendre. Altres de més joves, que a l'escola els hi han ensenyat, el saben, però no el parlen, no els agrada, no és la llengua familiar. A Madrid estan assabentats de l'ús del català a Catalunya, ús blasmat pels detractors de la modesta Normalització Lingüística. El parlar el català al Senat servirà només per posar nerviosos aquella gent, diran que no ens entenen. El fet no serà

m é s q u eu n a a v e n t u «Ek nnitrpn nnlítír* " «L·is nostres polítics reta independentista han d'anar a Madrid sense conseqüències. a resoldre problemes J ^ ^ J ^ T d'Estat, defensant la n i m Els catalans, si tecatalanització de la l'oWigació d'anar a Madrid en nostra autonomia i la atenció, anem-hi, custòdia de la P*^0 a l l à h e m d e P ar " . ,„ lar el castellà, que és cultura, que es el fet l'idioma d'Espanya. primordial» Els nostres polítics * * * * * * * ^res 0 ,dr P robíem r es d'Estat, defensant la catalanització de la nostra autonomia i la custòdia de la cultura, que és el primordial. El problema de la llengua el tenim a casa. És trist comprovar com s'usa menys cada vegada, només cal escoltar les converses del mercat o dels bars. Als diaris, ràdio i TV, el català està en minoria. Als col·legis s'ensenya, els alumnes l'aprenen, però en sortir de classe ja no se'n recorden, les converses amb els amics són en castellà i, si entre ells hi ha un noi català, s'hi adapta de seguida. A Rubí, ciutat dividida en barris, n'existeix un que es denomina oficialment Zona Norte, amb tots el drets i subvencions que rep de l'Ajuntament. Amb programes de les festes majors dels barris totalment en castellà. No hem sentit mai cap polític, ni mandatari ni de l'oposició, que fes cap protesta.

T R Í P T I C

Solucions de mal pagador MIQUEL PAIROLI

hi ha una desacceleració del creixement. Aquests senyors, més que experts en economia semblen entesos en poesia per la gran habilitat que tenen a fer filigranes verbals. Continuem. Segona idea: les grans solucions. Cal flexibilitzar encara més el mercat laboral i reduir el dèficit públic. El mercat laboral ja té a E

G A L E R I A

E L

V E S P E R

Urgències hores d'ara la flexibilitat d'aquelles gimnastes romaneses de l'època de Ceaucescu, però es veu que encara no n'hi ha prou. A Europa la reducció del dèficit públic s'entén com a sinònim de la disminució de la protecció social. Que campi qui pugui, doncs. Comença a ser evident que aquestes receptes porten només a l'empobriment d'Europa i a la fractura social. Però els dirigents econòmics d'Occident no saben ni poden canviar de discurs. Perquè, qui d'ells s'atreviria a posar en qüestió els sagrats principis del liberalisme capitalista que són origen i causa de la crisi actual? Aquest és el drama.

JOSEP C. VERGÉS

er Nadal la Caterina, la meva filla petita, tenia molt dolor un divendres a la tarda i corrents anem a urgències de Sant Cugat. Mentre omplen la fitxa, un bata blanca diu a una bata blanca que no tenen pediatre per falta de pressupost els caps de setmana. El metge que ens atén assegura que és grip intestinal. L'endemà, la Caterina és operada d'urgències a Terrassa amb l'apèndix rupturat. Quan demano als interns sobre l'error del diagnòstic, diuen que els antibiòtics atrofien l'apèndix i els metges primaris avui el desconeixen. A més, la medicina moderna salva els casos greus. És clar que mentre operaven la Caterina moria rupturat un noi de 18 anys, però així és la medicina moderna. L'alcalde justifica en un consell de districte per què no funciona urgències públiques a Sant Cugat. És que la medicina privada que ell fa servir, tampoc. Reconfortat pel nostre primer mandatari, que no usuari, públic, aquest Nadal torno a urgències amb la Caterina afectada, aquest cop sí, de la grip. Mig adormit a casa li dono el xarop receptat, quan una veueta m'interroga: «Papa, només és per a adults!»

EN M A »

DE P R O F f i S f 0 j y

ROSARA LA SEVA BELLESA MUQÜ!«IA

FORMAS HOME -DONA PILAR HEREDIA ESTIUSTA Elies Rogent, 18 A (a tocar mercat Torreblanca) Tel. 675 40 06 Sant Cugat del Vallès

m a

tC$t&

Tractaments corporals anticel.lulítics i per aprimar Massatge circulatori i de relax Tractament per als pits Tractaments facials regeneradors Tractament de l'acne Rehidratació-Cathiodermis Depilació a la cera, definitiva i elèctrica Neteja de cutis Sol artificial Sauna finlandesa Dos de Maig, 22,2n 2a Tel. 674 43 47 SANT CUGAT DEL VALLÈS

flQUIROsi CENTRE D'ESTÈTICA

PROMOCION OTONO - INVIERNO

• Tractaments facials i corporals personalitzats

• Quiromassatge •Limpieza cutis + 1/2 MASAJE=7.500 (bono mes) Por un peeling corporal, un peeling facial GRATIS >Por una limpieza cutis, un masaje circulatorio 20 min. GRATIS

• Drenatge limfàtic • Depilacions: freda, calenta, elèctrica

• Solàrium

• Presoteràpia • Gimnàstica passiva Col·laboració, mèdica

C/ Francesc Moragas, 25 Telèfon 675 58 55 - Sant Cugat del Vallès

Reservi hora al tel. 5 8 9 0 7

CJ Valldoreix, 76 bis. Sant Cugat

•

awsiW

CARRE

Francesc

MOBLES Moragas,

cl 33

« •

•

D O L C E T S Alfons S a l a

FUSTERIA

R I A f e i n e s per e n c à r r e c .

« 6 7 4 42 62

W 1510001

Pel 10OO7 FUSTERIA

RIA

•

VILA

mmmú,

EBENISTE-

LS C: Camí

•

EGA MOBLES a

Càno-

Creu.

1 4 . baixos l a . St

Cugat

« 5 8 9 47 53

Plaça

A R W E N B O U T t O U E . Cl

•

DISPENSARI

NARI

•

VETERI-

DEL VALLÉS.

U r g è n c i e s 2 4 h. Cl

TALLER: ORIENT, U

Saba-

dell. 2 3 S I C u g a t V

674 ee 45 Tel

MAILING VALLÈS, SL

NOVA

Tel. 699 38 98 Fax 588 24 53

674 08 82

ELÈCTRICA

•

lar. 9 1 .

blanca, parada 1 -42.

675 25 02

Ctra. de Terrassa, 97 08191 RUBÍ

6 7 5 53 53

Rü 530001

FAX 675 28 61

•

LA FAUNA

Celler

moiTis

Rambla del

Sant C u p t o U Vil·les

35-37

•

0006ÍV00086

« 6 7 4 13 0 5

NB-orens

«ISGÉOK·lXHiMB

ENGLISH

TION

Pit 43001

• COPISTERIA

T H E R , cl

Escola

Borràs, 5 4 «

675 21 06

Harmonia i composició

Ret 3000001

COPY

GRÀFIC

Can

C u g a t del V a l i e s . Pel -OC-C

•

675 21 81

Sant

•

BAR MUSICAL

Karao-

ke L a B o h è m i a , av

Rambla

del celler,

•

Castilleios,

•

AVALA,

Sant C u g a t del

Vallès

» 674 71 42 M 5O0OC3 •

J.G. ASSOCIATS

CUGAT

589 00 45

« 6 7 5 49 43

1220001

llo. 2 0 .

=le1 1500001

Serveis

MÚSICA I ÜANSA FU-

SPRINT

IDIOMES

Francaac Moragas. 8

R«f 5844X01

«SOS

S A P l a ç a Unió, 3.

• «

Ret 110002

M10004

W A Y - I N C / G i r o n a . 16.

CUOART a

Torrent d e

•

BLOCK a

R o s s e l l ó . 17

BELLES

A R T S Montserrat, 3 1 . «75 20 01

Re!-1370001

administratiu.

SOUASH

« • 7 4

• C I C L E S CARDONA VaUoorea. 41 « 67416 09 M.nmioi

SANT

• Cortines

Cugal. « 5 8 9 50 7 2 / 5 8 9 5 0 1 2

•

C/ Sanliogo Russinyd. 32

VINS N O E S A Baixada

9)K$ ESTANC

na eocooc• CENTRE D'ESTÈTICA QUfROS cl Valldoreix 7B B. « 589 07 06

9. « 5 * 9 00 7 9 J.P. PARRA

Rbla

Ribatallada. 2 4 C. « 0 7 5 52 5 2 / 5 * 9 02 29 Rat 540001 •

•

INSTITUT DE BELLE-

SA R V B O

Francaac M o -

SANBER-S Ametm d a -

va, 2 0

« 6 7 4 4 6 71

W142BX1

ragas, 2 5 . Sant C u g a t

Enric

G r a n a d o s , 1 5 . local 7 .

ADMINISTRACIÓ NÚM.

2 M a j o r , 3 3 (junt monestir) «

N I S S A N R O M A N Mar

Rel 15200C•

« 6 7 5 45 7»

P A R O U I N Q

• TORRE-

PAPIOL-VENDA

I NE-

T E J A C à n o v e s del Caati60,4.

08190 Sant Cugat

« 5 1 9 24 81

•

ROSA

M. S E G U R A

« 5 8 9 26 49

• •

CL. DENTAL

RES

Francesc

SANAMoragas

•

FLECA

•

18 «

« 6 7 4 62 9»

674 43 04

MATERIALS

CONSTRUCCIÓ

Fm ; W L X C I

FOAP,

•

FOTO

VÍDEO

F.R.

c/ R K J S i T a u l a t . 2 7 .

R a m b l a del Celler. 9 3

RATS TASTA'M

« ( 7 4 79 6 *

« 5 8 0 2 9 2 9 / 5 6 8 35 35

MS000001

PREPA-

Ret 58X01 SUPERMERCAT

• VI-

« 7 4 0 6 0 3 Sant Cugat

SUMINISTROS

DOREIX

Mossèn

P A P E R E R I A G R A U av.

Atlons Saia, 38 1» 6 7 5 12 1 5

Rel. 1440001 •

IW. 1CO0B

•

470001

VALL-

•

ZOOM.

Jacint

imatge

Centre

Cl S a n t a

d e la Maria.

HNOS.

MARTÍN

LARÓ

1 4 . Sant C u g a t del V a n e s .

lígon C a n Jardí. Rubí.

5 8 9 3 5 B2

6 7 4 14 9 0

Rel 390001

675 5 * 74

Bel 2550001

DEL

V A L L È S Stravinski, 8 Po-

Verdaguer. 107

^ ' 136Ü0Q1

dia. Z o n a c o m u n i t à r i a .

pis d e 1 2 0 m 1 i 4 h a b . a

«74 72 54

5 8 8 05 01

Re! 2200C1

SANT CUGAT

preciós

A LA VORA

MONESTIR.

Àtic

«(93)674 6715 ffmtya Sacal Rtf FS 1Q12O0O5

calefac-

deSOm2.

Rel 24O00O01 •

q u e G r a n a d o s . 15 - local

nada Valldoreix

SOL - NET p

Torre-

674 41 49

Ret. 780001

Relormes - Torres - No•

674 63 08

TINTORERIA

SANT

URBANITZACIÓ

Sant

PROMUSA

Torre-

35 •

SERRALLERIA

TIE-

A P R O P d Cànovas del menjador

(S»m)fWS 10000002 •

PISOS OCASIÓ

Parquing.

bany. safareig, terrassa 4

3 2 OOO 0 0 0 - B 6 7 4 0 6 9 7

m1, ascensor, sol tardes,

FtxmSOT Cugrt. I M FX1004000

vistes a Montserrat,

7 0 m1, calefacció. 34.000.000.-

•

A PROP

PG. DE LA

«(93)674 0715

CREU.

I ^ J W S É C I I W FS 101.10008

composi d e 4 h a b . dobles,

Pis de

150

m \

un lavabo, saló menjador

d e 4 5 * 1 * . J a r d í d * 1 2 0 nV.

•

37.000 0 0 0 . - « 6 7 4 0 8 9 7

j a r d i a irona residencial, 4

•

CASA ADOSSADA 240 À T I C D Ú P L E X d a luxe.

z o n a cl À l v a r e z , 1 9 0

tat,

consta

de 4 hab., hab.

t u d i e n d ú p l e x d e 6 0 rrt*.

•

terrassa. Barbacoa,

4 3 OOO 0 0 0 . - «

675 43 24

SANT

C U G A T Alfons S a l a . 2 1 . •

L O C A L 1 7 0 rrV. c / C a m í

planxa,

saló

menjador

parquing. « 6 7 4 1 2

Ret. 1540001

04/6741181

( S O T I M - S 10000003 PROP ESTACIÓ

SANT

tres

C U G A T 4 h a b , 2 banys,

places d e parquing. Jardí I

calefacció, placa parquing,

piscina comunitaris.

a s s o i e l a t exterior.

49.000.000-

28.000.000-

« 6 7 4 08 97

«(93)674 6715

Colomer, 2 portes al ca-

Mora-

amb

38.000.000-

da. 34 « 6 7 5 2 2 2 8

D O N cl F r a n c e s c

BAIXA

t o t a l m e n t r e n o v a t , piscina, •

q u i n g s , tot e n p e r f e c t e e s -

Rel BI00O3

FW 1830001

PLANTA

dormitoris, 2 b a n y s , cuina,

a m b x e m e n e i a , 4 0 m*. E s -

CENTRE ÒPTIC 8AL-

675 33 55 / 589 26 43

(KSA Gubó Immobéim) FM. KSA 10060012

C U G A T Rambla Ribatala-

•

per-

11.600.000-

•

«74 41 «7

3 hab , 1

f e c t e estat.

« 2 1 8 19 9 *

Zona

jardí p ú b i c , 3 h a b . + estudi

zart, 9. B a r c e l o n a -

TINTORERIA

SANT

« 6 7 4 12 0 4 / 6 7 4 1 1 81

20 ms, cuina,

rrr*, a p r o p e s t a c i ó , 2 p à r -

RRA I C O M A S . C.B. MoTINTORERIA

d e 4 h a b . , saló

SANT

« 6 7 4 1 1 83

P I S D E 1 2 0 n f , 4 dormi-

Monestir, 7 5 m*. m e n j a d o r

seitó

Rel. 148X01

[Fft»jB6 Rrxa). Ral. FR10060011

vista, p a r q u i n g .

c u i n a «ofAce», d o s b a n y s i

C U G A T S a n t i a g o Ruainol,

Rel 370001

tric, finca n o v a . 3 a n y s .

banys complets, terrassa.

Ret 1470001 TINTORERIA

armaris,

p a r q u i n g , alt, exterior, c è n -

m i n o v a ; a l d a v a n t hi t é un

blanca, 2-8. •

PIS 110 nr. 4 hab . 2

banys, parquet,

d e 4 5 m*. c u i n a «office», 2

« S 7 4 1 1 82 •

•

Francesc, cantonera, se-

C U G A T S a n t Antoni, 1 .

Rel 5730C1

(Fn«iH San). M FS 101200M

22.000.000-

•

Rel 5610001

15.000.000«(93)674 6715

t o r i s , 2 b a n y s , molt b o n a

Castillo. T é 1 6 0 m * , c o n s t a

589 70 26

bo. S o l d e t a r d a .

•

m«M •

5 8 9 03 74

Rel 13*0001

ESTA-

25.000.000- « 6 7 5 43 24

« 5 8 0 86 6 9 / 5 8 0 98 54

674 72 54

Enri-

T E R cl Martorell, 1 , canto-

facció, exterior, parquing, assolellat 2 1 5 0 0 0 0 0 . -

i F r e * G t w * ) R * FG10080035

LiNEA DIRECTA

2 banys,

{FtMrtaCwlirTyahl M.FPC 990005

23 000 000 - v

S A N T C U G A T Psg. C è -

tresolats, ascensor, caleZ O N A C E N T R E . Àtic d e

MOLT A PROP

C I Ó S a n t C u g a t . 5 è pis, 4 có ampli. 1 bany + 1 lava-

580 86 6 9 / 5 8 0 98 54

( F c t o r ^ L ^ d M y ^ R i l . FPC 990006 •

•

h a b . , vista molt m a c a , bal-

m e n j a d o r saló, cui-

15.000 0 0 0 -

TAv. Alfons S a l a , 2 b a n y s ,

n e s t r e s d'alumini.

PLAÇA

exterior, assolellat

saló menjador, cuina equició, p a r q u i n g , assolellat, fi-

tosflctsé

na, b a n y , l a v a b o , t e r r a s s a

(r^qj»>Sin)fta.FSU

rrer, e n v e n d a o lloguer.

676 07 64

Preu: 25 000.000

TEXIDO

Pta o

160.000 Pta/mee. ÒPTICA

Sant Jordi. 3 0 . Sant C u -

•

gal «

rHospaaJ. 10.

SS* 44 96

U S S I A T O U R S plana de

i T ^ m t o a ] WFBlQOerjOM

Fax 5 * 9 59 « 5 M «10002 •

ZONA

TORREBLANCA

places d e garatge d e s d e •

ASSUMPCIÓ

1.700.000.-

Monestir, •

Ret.I4I0O1

CASAS

« 6 7 4 7 7 76

33 « « 7 4 38 51 CANSALADERIA JU-

|>WMbl·SA).r*j.i80O10

JOSEP M. CASAS EROLES

L I A N A Francaac Moragas, 26 «

PISOS-TORHSS^OCALS-TCRRENYS

6 7 4 08 81

• RNCA de toguw, 7 hab., 3 banys, menjador, sala d'estar amb lat de foc, piscina, frontó i molt de jardí Lloguer FORMAS

PERRUQUE-

RIA c/EUes

Rogent. 18A

•

comunitària

i places de

parquing. P r e u a convenir.

ca). Sant Cugat.

« 6 7 4 08 97

« 8 7 5 40 0 *

(RfCM S r t CugK). M FSÇ 100400*1

Rel 2500001 •

P A R C C E N T R A L Pisos

d e 1 2 0 n f . 4 h a b . , piscina

( a tocar mercat Torreblan-

PERRUQUERIA A. SA-

P t S 8 0 n f , nou a estre-

n a r , 3 h a b . , 2 b a n y s , tot exterior, parquing opcio-

« 7 4 8 9 15

PRESENZA

nal. Martorell.

Santiago RuViiid, 37 | Td.5892232 i CaTerMajor,6 Sort Cugotdel Volés

janf. Lloguen 250.000 ptasJmas. Alcalde Ramon Escayota (VaMotabt). Renda: 80.000 pies. • PUCES aparcament a garatge d VüVnas, par a 4 motos. Lloguer mensual p»r placa: 4.0O0 ptes. • PUÇA DE PÀnXJMG. d VIMas. 15.000 ptesVmes.

675 43 24

(Finques Rodi. Rel. «10060012

20. «

3SO.0OOptasAties. • TORRE. 7 hab.. 2 banys, menjador, sala d'estar, cuina,

• LOCAL DAVANT CAP SANT CUGAT, c, MIMA.19. 80 uf. •

L I N A S C / S a n t Jordi. 2 5

589 48 51

•

Rel 1650001

PIS DE NOVA

CONS-

T R U C C I Ó 6 0 mJ, acabats de l a qualitat, 2 dormito13 5O0.000.«67412

nes

LOCAL EN VENDA d MartoreS, 26,70 nf 17.000.000

04/6741181

i S m i M S 10000001

F E R R O N jardins i pisci-

LOCAL EN VENDA c/ MartorelL 26,70 rrf 17.000.000 plas

ris

ptes. RNCA EN VENDA. c/Atpe, 79. 90.000.000 ptes.

Cl R i u s i T a u l e t , 2 0 . •

S a n t C u g a t del V a l l è s . «

Matalasseria Articles pera nens petits

.tt,

« 5 * 9 61 5 0 /

R* 25X02

PIS PER

ESTRENAR

d e 3 hab., c u i n a e q u i p a d a .

674 68 47

Ra 2500002

• TORRE EN VENDA. CHa. de ta Floresta. Amb jardí.

menjador saló, bany, lava-

20.000.000 ptes,

jardí particular d e 1 5 0

P a r q u i n g i traster. T o t

PUÇA DE PARQUING en venda 2 500 000 ptes

exterior. A c a b a t s d e qualitat 29 000 •

INSTALACIONES

ZA-

000-

674 72 54

{Ftncas SroreUai. Rel. FG 10080032

M O R A M o s s è n C i n l o Ver-

•

4 hab., menjador saló, cui-

Mobiliari i decoració

el·ftattMÉIMBfMl

1 1 B D D . . •mU·UkUE

A I F A Ctra. Cerdanyola.

terras-

s a d e 1 2 n r . g a i r e b é lot

b a t s , lot exterior, s o i t o t a l

Rel 12000C'

•

RU-

Sant Cugat del Vallès.

GALERIES SANTJORDI

674 42 23

1 1 aBa*àaBaaa*h*>

roH*T*vi*w

estació

Sani Cugat. 3 hab

•

674 1 * 77

FW I60000I

B I O , S C . Cl V i a . 1 , local

•

SANT

3 a edat.

Rel 500002

8. 2n. «

C\S;\JUANA

Sant Cugat del V a t a a .

na 250X5

MOLT A PROP

( F ^ P w j C e r t B ^ l . M . FPC98000*

14.500 0 0 0 -

RESIDÈNCIA

(Fincas SaH Cugali Ral FSC 1Q040W

aca-

seig T o r r e b l a n c a . 13 674 53 01

estil

dues places de parquing,

T A L L E R E S M E N A Pas-

Rel 270001

Sant Salvador, 4 7 , torra.

MARÍ

Borràs, 1 Mirasol

MENJARS

del Valies

589 47 42

SALVADOR

untí

674 63 62

Sant C u g a t .

mm R3B60EP*

RENAULT-ACERSA

AUTOSERVICIO

RBl 140003

51000'

F I O T T O cl S a n t J o r d i .

•

Ctra. Cerdanyola, 5 5 . Rel 1290001

MECÀNIC

Oportunitat. estudi

•

TALLER

C/ VILLA.

19.000.000-

1 2 0 m',

ves «

(Irudasal· Ref 1X70006

« 5 8 0 86 6 9 / 5 8 0 96 54

cuina - o f f i c e » , balcó, e n -

CONSTRUCCIONES

par-

2 banys, lavabo, tarraasa,

26.500000.-

RefKDXI

Santa Mana. 8

«el 110001

•

A D M I N I S T R A C I Ó

« 5 * 9 * 4 75

« 8 7 4 65 00

2 - 6 . local g a r a t g e

•

Ltxal 2

N Ú M . 1 Valldoreix, 6 7 - A .

B L A N C A Av. Torreblanca.

•

FALGUERA -Tapisseria - Decoració

Tel. 675 24 01

674 01 74

torrt, 41

•

D d Villa, 1

•

58»36 53

d'alumini

bles).

•

M E L O O Y . Ctra. Cerdan-

calefacció,

finestres

11.000.000.-9 674 72 64

- Santa

V 675 43 2 4

5*56

yola, 2 4 . «

W 140005

W . 1400001

•

THE CARTOON CEN-

plaça

24.150.000-

c e » , ampli menjador saló,

ELECTRO-

fleüSMOl

M i i a n •

« 5 0 9 06 42

•

TOUS

Rai 2310001

« 6 7 6 •

JOIERIA

ascensor,

i portes d ' e m b e r .

( F i x » GiroÉfai. fW FG ,0080036

•

5 8 9 5 5 4 9 Sant C u g a t .

•

INSTAL LACIONS TE-

J O I E R I A S P A D A C Bal-

6 7 4 14 « 7

W.I170001

AUQET

m e s , 3 9 , 1 r dreta.

T E pasaatge Torreblanca. CA-

JOIERIA

•

CEN-

exterior,

46 000 0 0 0 - «

Santiago Rusriol, n ú m . 4 0 .

RH. 500001

•

Francesc Moragas. 4 (Quatre Cantons) Tt)l 674 38 92

w 6 7 4 5 * 5 4 Sant C u g a t

« 5 8 9 1 9 63

«noi

Rel 3010001

rat isioooi

PARC

m a r i s d e p a r e t , c u i n a «Offi-

W . 1320001

gas. 4 «

MONESTIR

ZONA

T R A L n o u , 4 h a b . a m b ar-

Rel 15400C'

Coordinats

Ret 3010001

Sant Sever. 4

Foc. 589 27 M

S A S Martorell. 4 7 .

Mlreias

« 6 7 4 99 40

•

161.67517 02-674 66 69

TALLER

•

JOIERIA

Valldoreix, 3 3 .

preciós

pis d e 4 h a b . ( 3 d o -

1T50001

•

« « 7 4 0174

A N N A F U S E T J O E S Cl

Santiago Rusinol, 4 5 . Sant

96*2

Placa. O c t a v i * . 3

AUTO-ESCOLA

•

d e finques.

•

• Moquetes

W1550001

administració

•

• Pintures • Parquets

• ESPORTS TERRANEU C/Sant Amoni, 15 0S190 Sani Cugat. « ( 7 4 * 2 02 •

• Papers pintats

CUGAT

novas,

« 5 * 9 1 7 32

G A T S a n i Jordi. 3 3 - 3 5

generals i

6 7 4 15 3 2

Ral 119X01

M10S0»

d'assessorament

Assegurances

Santa Maria, 4 4

mi «mi

GRUP

•

e s p a i ó s , j a r d í privat d ' u n s

MARGA

SANT

na. bany nou i lerrassa.

•

RU-

110 m \ 4 hab . 1

« 674 57 04 / 675 43 02 •

27 «

SANTIAGO

quing.

FPC990003

« 6 7 4 89 18

•

11.000.000.- « « 7 4 7 2 5 4 .FrcatCroxeTtlRel H310080021

+ 2 trastere. P a r q u i n g molt

JOGUINES

FoüPrKQnvYto:

hab.,

S O L S O N A Rosselló. 2

terrassa,

580 86 6 9 / 5 8 0 96 54

pada, ascensor, •

•

Sant Cugat « 5 8 9 53 48

Rel. 2100001

14 8 0 0 0 0 0 9

C A N A L S C / Sant Llorenç.

FW 4(0001

• Tapisseria la Bomba. 14. « 6 7 4 4 3 SO

(Feta» Grorwh). Rel. FGI00B0O22

674 58 62

•

jador, c u i n a « o r f i c e - n o v a ,

MONESTIR

menjador saló, cui-

pis a m b e x c e l · l e n t s

Rel 891000-

6 7 4 0 6 9 3 Rius i Taulet

n a l , assolellat.

PROP

S O L c / S o l , núm. 19.

V A L L È S N E T Sant R a -

« 5 8 9 32 8»

B a l m e s . 11 Sant C u g a t .

bany, 1 lavabo, sató-men-

•

FM 1350001

Servei

del

o&eraiiBt

« ( 7 4 1 2 41

CUGAT

675 55 06

Rel 3020001

•

G E S T I Ó , S.A.

Sant Antoni,

blanca. 5 2 «

•

Torre-

t T 6 7 4 3 6 8 8 Sant C u g a l

Rel 260001

A d m t s . Rius i T a u l e t . 4

SANT

TATERS

« 5 8 9 08 05

RICOMÀ

SINOL

exterior, parquing opcio-

6.500.000« 674 0 8 97

còpies

Rel 2S4130C-

mon

nu$·GEG$9É

TALLEDA

•

a s c e n s o r , c a l e f a c c i ó , tot

m',

674 00 14

« 675 57 55

«5891429

5 8 9 33 0 0

•

cuina -office». 2 balcons,

terrassa

TUBSBMS

Sant Cugat

6 7 4 57 04 ' 675 43 02

(krÚKa)- Rel 110070004 ^ ^ ^ ^

equipada, terrassa de 2 5

SL Son. 32.

Maria

IW. 20KB01

« 5 8 9 1 1 SS

menjador,

(TrauseSea) M FS 10120006

R A N G O - 1 0 Cl P o u s , 3,

•

22*4

C / Valldoreix. 5 6 .

•

S A N T C U G A T pis m a c o

« ( 9 3 ) « 7 4 1 7 15

Enric

Ret.lOOOS

« 6 7 5 28 64

EXPRÉS

MÉS MARCS

« 5 8 9 2619

•

MERMELADA

Granados. 15. Sant Cugat.

•

compte,s, saló

americà, bany complet >

589 35 23

VALLESTECNOLÒGIC

Rel 140004

•

CASTELLVÍ

• S I Ó c/ C à n o v a s del C a s t i -

VALLÈS

6 7 5 0 6 0 9 i lax

•

LA SORT

MARCS

Rel 2130001

Rel 140006

mer-

d e 9 0 nV j 3 h a b - , 2 b a n y s

sobre)

Apartament

REPARACIONS

62 «

Vallès

MACHINE

•

tranquil·la (sense veïns a

m e n j a d o r d e 3 5 rrr1, c u i n a

•

local

« 5 8 9 10 96

GRANJA

HONOA

27.500.000-

plet r e f o r m a t , l a v a b o , s a l ó

Vallès, 2 3 . S a n i Cugat.

cat

•

par-

quing.

tot exterior, assolellat, m o l l 18000.000.-

-otlice»,

terrassa, plaça de

580 86 69 / 560 96 54

•

Sol-Mercat

PAMOBE

C / R I U S I T A U L E T 160

3 h a b . , 1 1 0 trf, b a n y c o m -

blanca

•

HOUSE

ROJA,

•

pis a l C / Alfons S a l a , a m b

claus

R« 2S0G4

« 6 7 4 1140

CREU

674 90 97

CALÇAT

•

HÍPICA S E V E H I N O Pg

PROP

ascen-

Pel 126O00I

edltici

del Vanes

« 6 7 5 3 0 12

•

CAFÈ

Torreblanca, davant

d e la S o r t . 3 . S a n t C u g a t

Barcelona, 9 baixos M

•

còpies

« 5 8 9 32 11

S a n i C u g a t del V a l l è s .

|dwantTV2)

DOMÈNEC

675 51 0 8

C à n o v a s del Castillo, 3 4 .

06190 Sani Cugat del Vatès

menjador. cuina

saló

claus. Cl del Sol, 16.

Sani Cugal del Vallès

-r 1a «

•

Fl< 674 24 86

Bat 690001

C a r m e . 31

REPARACIONS

674 57 04 / 675 43 02

(knúanl Rel l i00700O5

nV, 4 h a b . , 2 b a n y s . sakS-

Ret 250002 CASTELLVÍ

•

« S A N T C U G A T pis d e 3

12,700-000-

na, bany, dues terraa·es.

CALÇAT

Rel uKKXi _

wmm

Tal 5 8 9 0 0 0 1

« 5 8 9 64 5S

Bel 125O001

•

Ex-

28.500.000.-

sor, exterior i assolellat.

•

Ferrar i Guardia, s/o

9 075 42 03

P* 140001

comunità-

terior.

[FixMGiroretai. W K 10)80031 •

Zona

ria a m b jardí i piscina

menjador, balcó,

hab..

«75 32 74

parquing

llimat». Sí). Rel I «3002

Francesc Moragas, 6

A T E U E R B L A U Av T o

674 72 5 4

MURILLO

22 0 0 0 0 0 0 - « « 7 4 7 7 7 8

Rosselló. 1 5 .

•

C/ D O C T O R

hab . banys, cuina,

Possibilitat d e p a r q u i n g .

rw 1210001

HIBSCOUW EO* aup cou

CEYLAN O

Vallès.

rreblanca, 2 « 5 8 9 1 9 3 1

675 24 03

D G . D ASSEGURAN-

95 n

CAN CALDES

Rat. 610001

Rel :-0COW CES

HÍPICA

ÀGORA

1 plaça de par-

Re*. 140008

m a s i a C a r C a l d e s , s/n

Cata-

l u n y a , 14 «

SABATA

•

FW 140002

C a l a d o , 12

Ret 82000'

•

Valldoreix

674 75 98

Anselm

S a n i C u g a t del

REPARACIÓ

Rel 133O0CI

CAN

D I M . C ' Lamina. 19

W 575 35 53

E L R O D E T cl

M 2500003

Ret toms

Matas. 8

Joan

calefacció

saló,

•

quing.

C a n Fatjó dels H u -

t a r r a (elèctrica i c l à s s i c a ) .

« 6 7 4 36 36

•

CALÇAT

Rel 250003

Sant Antoni. 2 4

GRANJA

•

rons. C a m p o a m o f . 1 2 , n a u

M U S I C A c l a s s e s d e gui-

p i a n o i teclats electrònics

BAR

A»

Ret 1460X1

Ret 1310001

BAR-CAFETERIES Don

•

HIDROFLOR

Bar. cl Rosselló. 2 .

589 74 42

•

d angles

16. « 6 7 4 1 4 6 2

MÀRMOLES SAMT CU-

GAT

CONNEC-

Sant D o m è n e c , 7, 1 r 2 a

• •

•

Valldoreix.

Rel -S3X0I

C l a v è . 14

cies 9 0 f l 8 9 8 1 3 6

net aoroi

P I S À T I C C ; Alfons S a -

banys

lerrassa.

amb 3 terrasses, 3 hab.,

CAMPMANY

•

J . M I R E T Mercat Torre-

cuina «olfice»,

àtic d u p t e x d ' u n s 1 0 0 m 1 ,

589 61 63

•

Francesc Moragas. 21

S A N T C U G A T rambla C e «

na -office», 2 places de

complets, menjador

•

5 * 9 23 71

Rel 550001

CAMPOS

net 156O0C1

M140007

TEL. 675 29 02

urgèn-

ANTONI

de 2 a 5 h a b , 2

10050011

S a n i D o m è n e c . 1 0 - bai-

Elies R o g e n t

BKltàfft

{KSA Gestió Immobiliiriil Rel KSA

rrassa.

•

SOS 0 2 7 1

PISOS NOUS PER ES-

bo a m b dutxa, 4 0 m d e t e -

« 5 8 9 0014

xos «

VALLDOREIX, 53

s a l ó m e n j a d o r . 3 5 rrf, cui-

Ra-230CQ3

mU-CMB

130 m!, 4 hab , 2 banys,

n e s d e S a n i C u g a t . Pisos

la. 4 h a b . , 1 b a n y , 1 l a v a -

v a s d e l Castillo. 2 . local 2 .

•

T R E N A R . E n diverses z o -

22.000.000-

675 33 55 , 589 26 43

•

M .230001

Rjt. 1680001

EXPOSICIÓ l VENDA:

•

preciós

589 52 40

Ret 690002

Rel 240001

ELECTROLLAR

LA B R A S E R I A

Pere San. 6 «

d e la

S A Santa Maria. 4 0 . «

674 0 9 95 , 6 7 4 15 6 0

Rel W ' l

6 9 » 67 46 / 674 70 66

•

ALUMINI I VIDRE

EBENISTE-

20.

parquing i Iraster o p c i o n a l «

S a n t C u g a l del V a t a s

d a g u e r , 1 8 . Valldoreix « 5 8 9 26 38

•

RelSOCOOI •

MANTSERV,

Catalunya, 18 «

674 60 56

Ral 60000!

ÀTIC

DÚPLEX

Zona

j Mercat Nou, 120 m1 + 2 0 S A Av

rrr t e r r a s s a , 4 h a b . s a l ó menjador a m b xemeneia. cuina -otfice». 1 bany , 1 l a v a b o , calefacció, m a r b r e , parquel.

P V C i climalit.

•

PIS

RESIDENCIAL

GESTIÓ FISCAL-COMPTABU: ASSESSORAMENT LABORAL GABINET JURÍDIC AGENTS D'ASSEGURANCES

p l a n t a b a i x a 1 0 0 n f + f30 n f jardí. 3 d o r m . , 2 b a n y s . 2 p à r q u i n g s i traster. N o u a estrenar. 26 BOO.OOO.-«675 43 24 jFmquBS Roca). M . FR 10060013

A V . A L F O N S SALA, 2 2 , baixos 2 APARTAT DE C O R R E U S n ú m . 1 2 SANT C U G A T

DEL VALLÈS

(>74 1 5 6 6 - 6 7 4

CLASSIFICATS

ELS 4 CANTONS/ Divendres, 26 de gener de 1996 • PROP HOSPITAL GENERAL de Catalunya. Pis pel'n, 3 hab.. molt tranquil, assolellat, dar. 6.300000« ( 9 3 ) 6 7 4 67 15 iFnqjes Saca) Rel. FS 10120002

• PROP MERCAT NOU (Pg. Torreblanca / Vallès). seminou, 3 hab-, 1 bany, plaça pàrquing, exterior 13.650.000.«(93)674(715 [Finquei Saca). Ref. FS 1O120O07

• RUBÍ Av. Estatut, Ed. nou, 85 m*. 3 hab., bany i lavabo. Calefacció. Elec. Entrada 3.000.000 Pta. Resta hipoteca « 5 6 8 4 0 1 7 / 5 8 8 54 89 (finquKV*umf).R<f.FV4416

• RUBf Edifici Mercuri, 75 m \ 3 hab., cuina i cambra bany reformats, pàrquing. 10.500.000- « 6 9 9 85 48 (mcusa)-Rsí 150009 • RUBÍ local a Les Torres, 40 nV, bany. pati. 3.800.000- « 699 65 48 (incwa) ReM 50010 • R U B Í pis cl Margarida Xirgu, 4 hab., menjador. cuina, gas. reformat, fusteria ember i alumini Exl. 9.500.000« 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 8 54 99 (Finques Vatoral). Ref FV 4013 • RUBf pis nou de 61 m 1 , a Av. Estatut, 132- Amb 2 hab., bany, cuina equip. Només dos veïns, Amb terrassa. Superí. 61 rrr. 11.000.000« 588 40 17 ,' 588 54 89

• ZONA TRANQUIL LA 100 m' i 160 m1 fardi privat. sató-menjador 30 m*. 4 hab., 2 banys, calefacció, aire condicionat, 1 pàrquing + traster. 26.000.000.« 675 33 55 / 589 26 43 (KSA Geatttamot*neJ.Ref. KSA 10050006

• SANT CUGAT zona molt cèntrica i tranquil·la. 4 hab.. menjador saló amb xemeneia, cuina «office», 2 banys complets, grans golfes, àmplia terrassa, garatge, celler, sala de jocs. Parcel·la de 600 rrV. 48.000.000- « 674 72 54 (Freas Gironehl. Ref. FG 10060016

$wnraf9wH

•

S A N T C U G A T zona pg

V a H d o r e i x - G o H . T o r r e individual que consta de 5

• BELL INDRET. 500 nf. 15.000.000.-« 67408 97 (FtasSartCu^l)flat.FSC10040048 • C / E S P A R V E R , 1.000 nrr». 15.000.000« « 7 4 08 97

h a b . , habitació estudi, s a l ó m e n j a d o r , cuina

«oftice»,

3 b a n y s c o m p l e t s i u n lavabo a m b dutxa.

Garatge

p e r a d o s c o t x e s . D o s tras-

• TORRE ADOSSADA A RUBÍ per estrenar, 223 m ; + 104 de jardí. 4 hab., 2 banys, 3 places de garatge. fusteria interior de roure i extenor de P V C amb vidre doble 26.000.000 - « 674 77 76 (wwt».SA),a«(isrj(»4 • TORRE ADOSSADA CANTONERA motí cèntrica. amb piscina comunitària, 3 dorm., 2 banys, bohardília. sala de màquines i hab. planxa, 2 places de garatge, A.A. 32.000.000- « 674 7 7 76 Qrmroe, SA). ReU 93003

• LOCAL EN VENDA o lloguer 112 rrf. Preu venda: 10 milions. Lloguer: 60.000 Pta/mes. W 675 43 24 ffwpetftiW.RBt.FRIOOeoOlS • L O C A L PER A O F I C I NA o consultori, lloc tranquil, cèntric, aparcament fàcil, lloguer 65.000 ptes ./mes Opció venda. « 674 72 06 / 874 72 54 Ref. 2640001

21 • C/ALFONS SALA 110 nr, 4 hab., 2 banys, saló menjador 20 rrr\ cuina i terrassa. Moblat. 90.000/mes.« 6 7 4 5 7 0 4 / 6 7 5 43 02 rtr«ea| Bel 110070007 •

C/ PLANA

HOSPITAL,

• ZONA T O R R E B L A N CA. Pis 3 hab., menjador saló, cuina, pati, bany complet, lavabo amb dutxa, calefacció, pàrquing i traster. 90.000/mes.- « 674 72 54 iFincasGronefe] Ret FG 1008002»

prop Monestir, pis 2 h a b ,

terrassa.

65.00uymes« « 7 4 72 54

•

blada de 4 hab.,

tFrcas GmnehV Ral FG 10080026 •

C/ VILLA.

C/ RIUS I TAULET. Mo-

Oportunitat

Apartament estudi

estil

estudi.

J a r d í privat. 1 5 0 . 0 0 0 / m e s . -

« 674 08 97 (Fircas Sart Cugat). Ref. FSC 10040052

frigorífica,

wmmm

H H

• CITROÍN AX, GT (extres). B-JU. I I 6 7 5 32 57 lAutcEtfsta) M tf 10030003

m e n j a d o r s a l ó d e 3 0 m\ c u i n a , pati, b a n y c o m p l e t i

• ZONA QUATRE CAN- a m e r i c à , b a n y c o m p l e t i • C O S T A T ESTACIÓ TREN VALLDOREIX, mo• TORRES Zona TONS. Planta de 50 m etc. El solar é s d e 5 0 0 m*. (Fixis Sent Cugat) W . FSC100W047 més 25 m* d'entresotat i 20 4 5 . 0 0 0 / m e s . blada, 4 hab., menjador tranquil-la, adossada can60.000 000 - « 674 0 8 9 7 saió amb xemeneia, cuina (Fins SW Cugat). M . FSC 10040038 tonera, 150 nV, garatge 2 m* de terrassa. Zona molt « 674 08 97 • Q O L F - E L PINAR. C/ • RUBÍ Av. L'Estatut, 75 -office-, 2 banys, lavabo, iFtncas Sint Cugat). Ret. FSC 10040055 cotxes, zona rentat, tras- comercial i cèntrica. Enrique Lanfranco. Superi nV, 3 hab., mort de sot. calefacció, porxo, despatx • S A N T CUGAT zona ter, saló estar en dos ni- 100.000/mes.600 nV. 7.250.000.- « «99 €6 48 • CASA ADOSSADA C i jardí En perfecte estat. Vinyet-c/ Sant Josep. vells, cuina «office». 1 « 874 72 54 21 000.000- « 874 06 97 (Finques VaUJonrai) Ref FV20000S La Plana, 140 m», 3 hab.. 200.000/mes.•Trtusai FW 150007 Fras Grateu) FM. FG 10060037 Consta amb: planta, saló bany, 1 lavabo, 3 hab (1 (Firca* Sani CoBaO. R»f. FSC 10P40CM6 2 banys, lavabo, saló- W 674 72 54 2 menjador, cuina -office- i •surte-), es tudi, jardí pri• R U B Í cl C a s p , P e r e s - • R U B Í pis n o u d e 7 4 m . menjador, 30 m*, cuina (Rncas Giiwieta). Rel. FG 10080020 un lavabo. A ta planta su• LA FLORESTA 1.000 En Av. Estatut, 132, 2 vat 40 m*. calefacció. trenar. Dúplex d e 1 1 6 i «office-, golfes, traster, teperior hi ha 4 hab. (una és 26.500.000nV al c/ Dalmau. hab., bany, cuina equip 1 3 5 m2. D e 4 a 5 h a b . 2 i rrassa 10 nr", jardí privat, • PLA D E L V I N Y E T . 5 «suite») i 2 banys com- « «75 33 55 / 589 26 43 9.000.000.- « 874 06 97 Només dos veïns. 3 banys, 2 terrasses. Cale18 m ! i plaça de pàrquing. hab., estudi. Adossada de Iflra»SartC<grf). Bel FSC 10040048 plets. A l'estudi, com que (KSA Gertó Imnobiharia) Ae< K$A 12.000.000facció. G a s .Pocs veïns. • COLL FAVA. Pis per 170.000/mes.luxe amb jardí privat i coes gran, té 1 hab., saló i « 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 8 54 99 10050013 A c a b a t s d e qualitat. Pàr« 674 57 04 / 675 43 02 estrenar, de 3 hab., men• KNRA-SOL 2 solars 605 munitari amb piscina. un bany. A més al soterra(firquwVaFcrnt) Ral FV 200008 quing opcional. R F A . i 650 m*. Pg. Camèlies. ni hi ha un gran cetter, 1 • V A L L D O R E I X T o r r e S o - jador saló cuina «ofnce», (Imdesa) Rel l'OCTCOOs 200.000/mes.Nous. 1 4 . 2 0 0 . 0 0 0 2 banys complets, terrasMagnifica vista. « 674 08 97 • RUBf Plaça Progrés, la, parcel·la 6 0 0 m ' , conshab. de planxa i safareig i « 5 8 8 4017/588 5499 ESTACIÓ (Rncat Sani Cugat). Ref. FSC 10040053 sa. calefacció. Acabats de • COSTAT « 6 7 4 57 0 4 / 6 7 5 43 02 1 0 0 nV, 3 h a b . {2 d o b l e s ) , t r u ï t s 2 2 0 nV, 4 d o r m , 2 garatge per a 3 cotxes. ;FrquesVatiorifafi Ral. FV 200003 TREN I ZONA GOLF. pis qualilat parquet, marbre, calefacció, pis exterior. (ImOeMl Ret. 110070010 b a n y s , 1 lavabo, m e n j a d o r 63.000-000.antena parabòlica. Zona moblat, 3 hab., menjador • P R O P C O L L FAVA. Tos a l ó 3 5 nV, sala d e billar, • RUBÍ d Duran i Bas, 9 0 8 9 0 0 OO0 - tt 6 9 9 6 5 4 8 « 674 08 97 saló, bany, lavabo, cuina rre a d o s s a d a d e 3 h a b . • S O L A R residencial. 6 5 0 m 1 , 4 hab., cambra bany (Wcusa). Ret. 150002 fre» Sinl Cujal). Ref. FSC 1004X036 x e m e n e i a llar, b a r b a c o a , comunitària amb jardí i equipada, terrassa, calemes gran estudi, menjador m*. Z o n a e s c o l a a r q u i t e c piscina. 100.000/mes garatge. completa, sol de matins , saló amb xemeneia, cuina tura. EdUlc·cW immediata. facció. • R U B f z o n a la J o s a , t o • SANT CUGAT-COLO« 6 7 4 72 54 menjador 24 m*, places de 4 6 . 5 0 0 . 0 0 0 - tt 6 7 4 7 7 7 6 « o f f i c e - , 2 banys com29.000.000.- « 875 43 24 90.00Q/mescant mercat. 3 h a b . , b a n y i (Finca GnrMs).tare10O80Q24 MER adossada de 4 hab., pàrquing opcionals. SA) Ref '60006 plets, terrassa, oeser i jardí (%quesflaa)FM-miOOB0006 lavabo . Ext. i p e r s i a n e s « 6 7 4 72 84 estudi amb xemeneia. Ga1 0 . 5 0 0 . 0 0 0 - V 899 85 48 particular de 100 m 2 . d'alumini. Calefacció. G a s , (Fncas GlroMSJ). M. FG 10080014 • P I S S E M I N O U d e 3 • Z O N A M O N E S T I R torre ratge per a dos cotxes. <lnawa).Ftef.l50006 150.OOOAnes.« 674 72 54 cuina nova. Jardí privat, etc. Es rega- a d o s s a d a 1 4 0 r r f , 5 h a b . hab , gran menjador saló, • PLA DEL VINET 130 (Finca Gironeh). Rel FG 10080036 10.500.000.àmplia cuina, bany, lavabo • RUBÍ d Historiador Jo2 b a n y s , g a r a t g e i jardí 6 0 len tots els mobles. m*. 4 hab. (1 -surte»), 2 2 « 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 8 54 99 amb dutxa, armaris de pam* sep Serra, 95 m , 4 hab. (3 35.000.000rei i terrassa. Acabats de banys, saló menjador , 35 • S A N T C U G A T . Tenim dobles), bany i lavabo, ca- (Fwquet Viihonrit) Rel FV 4595 33000000 - « 6747776 • AV. PLA DEL VWYET. « 674 06 97 nr, cuina -ofnce-, galeria, tota mena de tomes de lloqualitat. SO.OOOAnse.|llwwt».SA),Ref I600O5 lefacció, exterior, 2 terras(FtaasSlrt Cugat) Ref. FSC 10040037 Adossada de luxe, 5 hab., terrassa 30 m*. 2 places guer a partir de • R U B Í Z o n a Les Torres, t r 674 72 54 ses, pàrquing. estudi. Jardí privat i oomu- • SANT PERE DE LES de pàrquing. Zona comu- 90.000/mes.- « 674 0 6 97 p r o p F F G G . Pisos d e s d e I Fnas annela).RBf.FB!O0lfjra 14.800.000.- « «99 65 48 (Rncas SartCugrt). Rai. FSC 10040050 nttari amb piscina. Només nitària amb piscina. 7 . 5 0 0 . 0 0 0 Pta. 3 hab. C a FONTS prop estació les í»ncuta).W ISOOM 45 0 0 0 . 0 0 0 . - « 8 7 4 08 97 175.000/mes.lefacció, g a s , cuina, b a n y . Fonts, terrassa, 800 m* (FwasSart Qicj<i.ftlt FSC 10040040 construïts, 300 nr1 terreny, « 6 7 4 57 0 4 / 8 7 5 43 02 • R U B Í cf Lluís Ribas, 4 « 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 8 54 98 ilmdesaj.Faf. 110070008 hab. més entresolat. Amb [Finques Valonrat) Ref. FV 200005 • a GRANOLLERS ados- 6 hab. 35 000.000 ptes. pàrquing. Acabats de qua- • ZONA MERCAT NOU sada amb ascensor 220 m', Construïm el seu habitatge • RBLA. RtBATALLADA • A 7 M I N U T S a peu de litat. Pocs veïns. Llar de 90 nf. saló 32 nV amb xe- jardí privat, 6 dorm. (2 -sui- 100 m 1 , 8.000.000 pies. J festació de Valldoreix, 4 1 6 0 m , 2 t e r r a s s e s . 4 foc. 19.500.000.meneia, 3 hab., cuina re- les»), 3 banys, 1 lavabo, sa- PTomociones Góngora. hab., exterior assolellat. h a b , 2 b a n y s , 1 p l a ç a pàr« 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 8 54 99 « 7 8 8 1 5 04 formada, 1 bany. 1 lavabo ló menjador 40 m", quing, calefacció, assoleamb pati privat d'uns 4 0 CFtqj* ValwraQ. Ret. FV 200010 FW. 5610032 amb dutxa, sol i vistes traster. 48.000.000. m-, tranquil, aigua I lum ja llat exterior jardí + piscina « 8 7 4 7776 comunitaris. • R U B Í c/ Monluriot, 3 14.500.000.d'alta 85.000/mes.• S T . C U G A T c/ S t a . T e 9 «75 33 55 / 589 26 43 1 (lrwiert«.SA>.Ral.ia000> 150.000/mes.• P I S O S , a p a r t a m e n t s , to« ( 9 3 ) 6 7 4 6715 hab, 8 9 m . Reformat, fusresa, adossada 3 2 0 mz, 4 tKSA Gestió tmmobfcirà). Rel KSA « ( 9 3 ) 6 7 4 6715 rres, locals i p l a c e s d e pàrjFrqüesSacajRelFSIOtaOHI teria ember. Porta bitnda• MIRASOL prop estació i h a b . , 2 b a n y s , l a v a b o , s a 10060005 (Fnques Saca) Ref. FS 10120008 quing d e lloguer. da. Ext. alumini. Millor que ló- m e n j a d o r , 3 5 m 1 , c u i n a col·legis. 4 hab., menjador • A LA V O R A DE L A « 6 7 4 1 2 0 4 / 6 7 4 1 1 81 nou. 8.500.000- o f f i c e - , goKes, s a l a d ' e s • ZONA PEATONAL 70 saló, cuina, bany complet, • ZONA CENTRE 2-3 P L A Ç A M O N E S T I R . Pis [SOT,1, ftas'icomoob « 588 40 17 / 588 54 99 tar, t e r r a s s a , h a b . m a q u i m 1 , menjador, cuina, 3 traster, menjador d'estiu, de 3 hab . menjador saló. hab , menjador saló, cuiywquetViltornt)Rd.FV4<36 n e s , g a r a t g e 3 c o t x e s , jarhab., 2 banys, calefacció. solar de 400 m* amb petita cuina, bany complet, bal- na, bany. àmplia terrassa. piscina, hort. Possibilitat d í privat 1 0 0 m ; i p i s c i n a sol i vistes. 14.000.00053 000/mes.• RUBf d Pau Claris . A l a có. Pis tot exterior. crarnpkaaó. comunitària vora Ajuntament. 8 0 m1, 3 « 675 33 55 / 589 26 43 60 000/mes. - « «74 7 2 54 « 674 72 54 5 7 . 5 0 0 . 0 0 0 (KSA Gestió Immobiliària). Ref. K$A (Freas Gronefc). Faf, FG 10080016 24.000.000.- « «74 72 54 hab., ben conservat. exte(FircasGíOfieíai. Ref FG100MP « 6 7 4 5 7 0 4 / 6 7 5 43 02 10050004 (FhasGro^l Rel FGIOOTOia hor 8 000 000 • A P A R T A M E N T S e n d'• Z O N A MONESTIR 2 prtet».RBl.nX7q003 • A P A R T A M E N T « n 8overses zones d e Sant C u « 6 9 9 85 48 • Z O N A R E S I D E N C I A L • MfflASOL torre 350 m", hab. amb armaris de paJ-CJO; (WI5CO03 • TORRE A BELL ATE- gat. 1 h a b . . m e n j a d o r s a l ó . guer Molt cèntric f tran- ret, menjador saló amb 100 m*. saió amb xeme- solar 600 m', 6 hab., 2 ! quil Pàrquing opcionaL banys, saló menjador, 60 RRA 250 m , 900 m* de c u i n a , b a n y c o m p l e t i t e parquet, cuina, balcó. Tot • RUBf c/ Sabadell. impe- n e i a , cuina - o f f i c e » . 3 55 000/mes.hab., 2 banys, 1 pàrquing, m*. cuina -omee», seia 60 jardí, una antlguetat de 4 r r a s s a . A partir d e exterior. cable, 4 hab. (3 dobles) anys, 4 dormitoris, 2 4 5 . 0 0 0 / m e s - « 8 7 4 7 2 5 4 « 675 43 24 nf, garatge 2 coixes. traster, calefacció, jardí in65.000/mes.cuina equipada i reforma(Fnques Roca) Ref FR10080W6 (finagGroneffilFMFOiooBOoes 65.000.000.banys, 1 lavabo, garatge, W 674 72 54 da (cuina integrada, forn, fantil, només 6 veïns, tot « «74 57 04 / 875 49 02 estudi golfes. exterior. 26.000.000.• A P A R T A M E N T S f l llo(Fncas Gronah). W . FG 10080015 etc.), sol de matins. [hndeti). FM. 110070002 60.000.000« 675 33 55 / 589 26 43 guer cJ M o n t s e r r a t , 1 h a b . , 9.000.000.• ZONA TORREBLAN« « 7 4 1 2 04/6741181 bany, cuina americana. (KSA GesW Immobiliària). Rel KSA t r «99 65 48 • NOVA PROMOCIÓ 10 (Stfr)Hef. 310000004 CA. pis de 2 hab. amb ar50 000/mes- « 675 43 24 10050007 lincwa). FM 150001 torres adossades amb jarmaris de paret, menjador (Finques Soca*. Ref. FR 10080001 • T O R R E A B E L L A T E - • PROP MONESTIR 3 • ZONA RESIDENCIAL. dí i piscina comunitària, saló ampli, cuina, safareig, • RUBÍ o' Verge del Pilar. RRA unifamiNar 180 rrr\ 4 hab., menjador saló, cui- • APARTAMENT moblat bany, calefacció i pàrA la vora de Correus. 65 Pis de 130 m', 3 hab-, 240 m*. 6 m façana, garathab., 2 banys, saló menja- na, bany. balcó. Àtic amb a la zona col·legi Maragal. quing m*. 3 hab., cambra de menjador saló amb terras- ge 4 cotxes, 4 hab., estudi, J 2 0 m ! , molla llum i vistes Tibida- Consta de 3 hab., pati i te- 75 000/mes .sa. cuina tolalmenl equi- 2 banys. 1 lavabo, parquet dor 3 5 m , cuina bany. parcel·la 400 m J . bo. pada, 2 banys comptats, 2 , marbre. 38.700 000.rrassa de 30 m1. MoR de « 674 72 54 6.450.000.-«899 86 48 • ALFA 33 16V, negre. B39.000.000.70.000/mespàrquings, traster, aire « «75 33 55 / 589 26 43 sol. 60.000/mes.ffincas Gironefa). Ref. FG 10080023 (•xusa).fle..l50005 LK. « « 7 4 77 78 « 6 7 4 72 54 condicionat, calefacció. « 674 08 97 600 000 - tr 56» S6 35 pr—rta,SA).Ret.l600O6 (Freat Sroneh). Ref. FG 10080017 • RUBÍ c/ Zafiro, 70 m», 3 Materials de 1a qualitat. (Fncas Sant Cugat) Ref. FSC • PROP ESTACIÓ WRAhab., cambra bany, exte- 38.000.000.- « «74 72 54 • TORRE ADOSSADA O SOL. Torre de 4 hab., • ÀREA CULTURAL 1 (freaGron*fclftf(FGI00ecO33 _ rior i assolellada . • ALFA Romeo 33, B-IT. Bergara, 2 *suites», 2 menjador saló, cuina, hab. amb armaris de pa6.400.000.- « « 9 9 65 48 • ZONA R U S I TAULET. bany, menjador d'estiu, dorm. dobles, 3 banys, 1 ret, menjador saló, cuina, • ZONA ESTACIÓ. Pis 3 475.000[incusa). Bel 150006 «S8S09Í1 bany complet 4 hab.. menjador saló, cui- traster. Terreny de 400 m* lavabo, saló menjador 3 5 hab., menjador saló, cui(ffcqr.Hl M F1Q020TO m \ 2 places de garatge i • L O C A L D A V A N T C A P moblat, tot exterior, na -office-, bany, lavabo, amb pou, hort i arbres frui• R U B Í Dúplex per estrena, bany complet, 2 traster gran. ters. Possibilitat d'ampliaS A N T C u g a t , cí M i n a , 1 9 plaça, de pàrquing. nar de qualitat suprema. terrassa, pàrquing i traster. ses. • ALFA Romeo 7 5 . 2.0 47.000.000ció. 22.000.000.80 m1. 75.000/mes.30.000.000.Pocs veïns. 19.000.000.60.000/mes.Twrfn Spark. B-IU. « «74 77 76 « «74 72 54 80.000/mes - « 674 15 «6 « 674 72 54 « 674 72 54 « 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 8 54 09 « 674 72 54 « 6 7 5 32 57 gnwart». S*f. Rsf 160007 (Finm Gfcnetel. FM. FG 10080039 (Ffios Gironafa) Ref FG tOM {Fra>Gra»te). Ref FG10080034 (CMM). Ret. C1013CO07 (FnqugVata^RetfVMMIl (Fncas Gronek). Ref. FG 100BQ09D lluc 6»«r.iM>£ «raure ters, cambra

• AUDI Coupé Qualtro 2.8, «fufl equip-. 3.300.000.9 5 8 1 4 0 02 Utowoiyl) M.UC343OX0K

Fes-te

• PEUGEOT 205 XL, BHW. « 674 15 03 (Hujei» MaaFlalft FM. FVB BOMI • PEUGEOT 309 GT, A/A, B-HX n 874 15 03 PaiyittltofFM^FMPim 200Q2 • RENAULT 11 GTL, BGL « 674 15 03 (PeiloectMeWFMYIFMPMRiaOOt

• CITROEN AX 11, THE, • R E N A U L T 19 T S E . B-IM. blanc. B-LX 350 000 - II 569 09 81 650 0 0 0 - « 588 55 36 (FÍKV,&i).WFiaO2«I05 lAatxerrt). FM. A10100005 • FIATTipo, 16v. A/A, B• RENAULT 21 2.0, A.A. LC n 674 15 03 B-U « 6 7 4 68 50 (Arno Comaite M vil·le) M . ACV • FIAT Uno 455, B160010090003 HU, platejat. • R E N A U L T 2 1 2 0 , aire n S74 og i o condicionat, any 8 7 . [SjníjljWS W110OM 475 000.- « 589 40 02 • FIAT Uno turbo. IE. B- MamiU). FM MC M30KOH

IK. 475.000-

• RENAULT blau, B-JJ

0 5»O>91 in»».i})iMHcro)c(o

(Auto Eetaban). FM. A£ 10030000

• LANCIA Delta, HF, turbo. B-KY. 790.000.B 5 W 0 9 91 |Ftao>U I M F I0O2OOO7 •

LANCIA

Prisma. T D S .

0-AK

750.000 - II 589 09 91 (FtK>r,»i)RBtf 10020010 •

•

(AutocenMJ) FM AI01MCO7 •

|Aüb Estotunl FM. AE10030000

« 5 8 8 55 35 (Autoanwfl FMA10100009

• MERCEDES BENZ 190 2.3 16 V, -tufl equip-, any 87. 1.700.000n 589 40 02

• S U Z U K I Swllt G T l , B1872-IP, blanc. « 874 09 10

(Mwonnjall- FM HC 343t»000l •

(Suma) FM. S10110002 •

« 8 7 5 32 57 (A* EsM») FM. A£ 10030010

iFieani|H»inrjHmi • OPEL Corea GSI, B-LK. « 6 7 4 68 50 (Auto Cenarca d« ViHet). FM. ACV

• O P E L Kadett, 1 3 , 5 p , B-HY. 450 000-

« 5 8 9 09 91

• FORD Escort diesat, BHW « 874 15 03 |F»»^lto«lFM|»FM.PMBia»IO< • NISSAN Palrol 6 cü dleael, curt. B-JV.

« 875 3)2 57

(fl»jr, »X). FM. F10020004

(Auto Eaetae). FM. AE 10OÏK» •

O P E L Kadetl, 1.8 G T .

b l a n c , B-JZ. 600.000.-

« 5 8 8 56 36 'Moi»«a FK A loioxas

• NISSAN Vanette pràcoc diesel B-MS. « 8 7 6 32 57 |A«BFjMen| FM AE1CO30OO5

• OPEL Vectra 1 6 I A.A. B-MN.

•

« 6 7 5 32 57

650.000.-0 549 09 91 (Fem. il|. FM. FUMO»

(AubEMar^M A£ 10000006

• PEUGEOT 205 G T l . A/A. B-JT « 874 15 03 (PwfleiltUlteftJif).P4IPMR 120003

4il • LADA Niva 1.6, «full equip-, any 94. 700.000« 5 8 9 40 02 jVtoMOQll FM UC3t»XnnM

'M *À'>&*?

<£ -\H1 '^f '•#,

El joc de la nació

catalana

K-

R E N A U L T Expies, die-

sel. B-JZ.

• P A S S A T Variant 1.8, A.A. B ^ G « 874 88 SO lAUo Coaarca «el ViWt|. FM. ACV 10090006

t*^!*!

*1r

VOLKSWAGEN G o t 16

V, B-LM

OPELCorsa, B I S

475000II589 09 91

—'•'

4 r

350.000.-

« 5 8 9 09 91 |Flaar.lJ.|.FW.H0O20006

' íl

t l *

S E A T T e r r a , b l a n c . B-

325.000.-

»* * *

~t *1>

fi*-,

1M 1?-;l

S E A T Ibiza 1.5, 5 p „ B-

KP.

« 6 7 5 32 57

uh 'H H-•S I:lK : *

R A

S E A T Ibiza 1 . 2 . n e g r e ,

B-JX.

4 0 0 . 0 0 0 - « 588 55 W

•

LANCIA Y-10,B-HD

,jít

TXE,

(AutonMl) FM A IQlOOm • FORD Escorl XR3, B• RENAULT 5 GT turbo, KV. negre, B-HT. H 6 7 4 1 5 0J 250.000PiKJMt Mm RHOMPIIfl 120005 « 5 8 8 55 35 • FORD Fiesla 1.1.. gris lAitMerrt) FM. Aroma mel. B-JT. • RENAULT Cbo, RM-1.4. 300,000 - n 586 55 35 B-OD. « 675 3)2 57 *,*£«*« W MClOBXa (Auto FJMM) FM. Ai 10O30007 • OOLFI.a.GL, B-JP. • RENAULT Cl» 1 2 . 3 p., s 674 «8 50 vermell. B-OM. (Auto Corarci del ValMl) Rel ACV 975.000.- « 5*8 65 38 «nmw |A*C«*« Ref AlCnOCtffi • LADA H N S . B-NL • SEAT Ibiza. 1.5 I, 3 p.. 550.000 - s SW 09 91 B-OB. « 875 32 57 l'Fear lli M F1002MM

'íiS-,

pUQUEU

650.000- « 586 55 36

22.

Divendres, 26 de gener de 1996

ESPORTS HOQUEI SOBRE HERBA L'escola d'hoquei sobre herba del Júnior ha superat el centenar de nens aquesta temporada. El responsable de l'escola, el jugador de l'equip sènior de divisió d'honor Marcos Hoffman, creu que és important potenciar els equips de categories inferiors perquè són «l'aliment del planter del club». El responsable de l'escola del club explica que els nens que comencen a jugar quan encara són molt petits són capaços de decidir si l'hoquei sobre herba els agrada o no.

Tradicions orientals fetes a mida L'escola d'hoquei sobre herba del Júnior prepara més d'un centenar de nens C A U MORI-XL

• Sant Cugat— Només tenen 5 anys i ja coneixen perfectament l'estic. No els importa haver d'entrenar amb l'anorac a causa del fred —els dos camps d'herba artificial del Júnior es troben situats, sens dubte, en un dels llocs més freds i humits de la comarca—. Els petits jugadors del Júnior es troben dos dies a la setmana a les instal·lacions del club santeugatenc i aprenen a controlar la bola, a manejar el pal amb fluïdesa i a jugar com juguen els efectius de la plantilla de l'equip sènior o juvenil. Aprenen i, després decideixen què els agrada, en funció del que fan millor. Segons Marcos Hoffman, director de l'escola d'hoquei sobre herba del Júnior. «els nens tenen tot un any per saber si els agrada o no l'esport, abans de decidir-se a fer-se socis del club.» Els nens poden començar als 5 o 6 anys. edat en la qual formen part del grup de preescola. Els grups més grans són els que formen els equips alcvins, prebenjamins, benjamins i infantils. Alguns d'ells competeixen en un campionat de lliga que pot portar-los al campionat de Catalunya. Els monitors «intenten fer-los entendre que la competència entre els equips no és el més important», afirma Hoffman, però «els mateixos jugadors volen la competència» i són els mateixos jugadors qui procura portar el grup d'espectadors més gran que troba pels partits que es juguen el dissabte al matí. L'escola d'hoquei sobre herba del Júnior pretén ser el magatzem que alimenti els equips grans en futures temporades. Dels equips inferiors surten els juvenils, els equips de la divisió i els equips de divisió d'honor que té el Júnior. «El més satisfactori de tot això és que els jugadors del Júnior saben que, amb només una mica d'esforç, podran arribar a jugar a les màximes categories i en la màxima divisió de l'hoquei sobre herba», explica Marcos Hoffman. EJI és un dels jugadors que va sortir del planter del Júnior, un planter que va començar a funcionar amb la finalitat de fer jugadors a la dècada dels 70. Però sap que quan ell ho deixi hi haurà algú que s'hi voldrà dedicar perquè «als jugadors els fa il·lusió transmetre allò que abans els han ensenyat a ells.» Hoffman diu que «mai no hi ha hagut problemes per trobar monitors pels equips de l'escola», perquè, de fet, segons ell, a partir de la temporada que tots els jugadors de l'equip juvenil

Els més petits de l'escola arriben a la màxima categoria de l'hoquei sobre herba amb pocs anys de preparació. A baix. els juvenils entrenant en un dels camps del club. Foto: J.A. MULA.

Segons Hoffman, cada dia hi ha més gent de Sant Cugat que vol formar part del club i més nens de Sant Cugat que comencen a jugar amb els colors del Júnior. Tradició vaüesana

voldran ser monitors d'algun equip de l'escola. Però això no suposarà cap problema «perquè sempre hi ha jugadors que ho volen deixar i els mateixos jugadors del club alimenten les necessitats que genera el club.» Els més de 100 nens que formen l'escola del Júnior són en gran part de Sant Cugat, tot i que con-

tinua havent-hi nens de Barcelona. Marcos Hoffman assegura que tot just després que el club s'instal·lés a Sant Cugat era difícil trobar gent de Sant Cugat que sentís interès per un club que durant molts anys havia estat instal·lat a Barcelona i els socis del qual eren barcelonins. Ara, amb el temps, la situació ha canviat.

El Júnior va arribar a Sant Cugat fa 10 anys i va portar una tradició vallesana que no s'havia desenvolupat aquí. De fet, l'hoquei sobre herba és un dels esports que es va començar a practicar al 1922 a l'Estat Espanyol, cinc anys després que es formés el Júnior. Ràpidament, els equips de Barcelona van adquirir rellevància a les competicions. I, amb els anys, els equips de Terrassa han esdevingut els més importants, ja que ha estat una ciutat que ha consolidat una tradició. Amb l'arribada del Júnior a Sant Cugat, la tradició egarenca es va convertir en una tradició vallesana —de fet, Sant Cugat i Terrassa són les dues ciutats del Vallès on es concentra el nucli més important d'equips de diferents categories—. Hoffman creu que la tradició a Sant Cugat encara ha de créixer i la responsabilitat és del club.

El Winterthur visita el tercer, el Bilbao, amb qui només han perdut dos equips ÀLl-X LÓPEZ

• Sant Cugat.— El Winterthur Sant Cugat es desplaça dissabte a primera hora del matí a Bilbao per enfrontar-se al Patxeko Etxea, un partit que serà, sens dubte, una final més per l'equip entrenat per Carles Navarro. El conjunt santeugatenc, després de la victòria del cap de setmana passat a casa davant el Gavà per 4 gols a 2, abandona l'última posició a la taula i ara passa a ocupar la vuitena posició amb 15 punts d'onze equips. És de suposar que aquest triomf tan important per a l'equip vermell i negre servirà perquè afronti aquest partit tan transcendent amb mentalitat guanyadora. Si no hi ha cap novetat, l'entrenador i jugador del FS Sant Cugat, Carles Navarro, podrà comptar amb els 14 jugadors que actualment formen l'actual planter del Winterthur Sant Cugat. Però d'aquests 14 jugadors, només podran anar convocats 12, ja que és el màxim de jugadors que pot haver-hi en l'acta del partit. Antonio Méndez, Chelín i Nino, no van estar convocats pel partit amb el Gavà perquè es trobaven lesionats però tot apunta que estaran en perfectes condicions per viatjar a Bilbao si Carles Navarro ho creu convenient. El balanç de l'equip santeugatenc fora de casa és d'l victòria, 1 empat i 5 derrotes. Una victòria a camp contrari. i més a la pista del tercer classificat amb 22 punts, el Bilbao. donaria molts ànims per rebre d'aquí a dues setmanes el líder en solitari del grup «B» de la divisió de plata, el Diario de Noticias Xota, que ara mateix té 35 punts. El Bilbao és un dels equips revelació de la temporada. La temporada passada el conjunt del País Basc va acabar la temporada últim a la taula de 13 equips amb només 9 punts, en canvi, aquest any, amb un equip que només ha fet alguns fitxatges de la pedrera i la incorporació d'un jugador brasiler de 20 anys, Paulinho, que ha estat cedit per l'Astorga de divisió d'honor fins a final de la present temporada. A l'anada, el Patxeco Etxea va imposar-se el Pavelló Municipal de Sant Cugat per 0 gols a 4. El balanç a casa del conjunt basc és de 2 victòries davant el Sestao i FEpic casino, 1 empat amb el Martorell i 4 derrotes amb el Diario, el Centelles, el Candesa Camargo i el Sícoris Portainé. Aquest fet fa possible que el FS Sant Cugat pugui afrontar aquest partit sabent que si juga com veritablement ho sap fer, amb un sistema de joc que sembla haver oblidat, els 3 punts poden viatjar cap a Sant Cugat. Tot i que sembla que a casa no guanyi amb certa facilitat, el Bilbao és amb 17 gols, l'equip menys golejat a casa. Per contra però, és amb 18 gols, el conjunt que fa menys gols. El Bilbao i el Winterthur Sant Cugat s'enfrontaran en partit corresponent a la setzena jornada de lliga.

MOTOR RALLY Ctra. Cerdanyola, 69 Tel. (93) 674 15 03 (Ventas) • Tel. (93) 675 18 53 (Taller) 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS su agente

PEUGEOT

ESPORTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 26 de gener de 19%

BÀSQUET

FUTBOL

£1 Sant Cugat vol recuperar la mentalitat agressiva d'abans davant el líder Els vermell-i-negres han encaixat dues derrotes i un empat en les últimes tres jornades CM.

• Sant Cugat.— La trajectòria del Sant Cugat a la primera volta es va trencar tot just després de les vacances de Nadal. L'equip santcugatenc va encaixar la primera derrota a casa davant L'entrenador santcugatenc, Josep Alonso, es confessa decebut dels resultats que s'han obtingut en els últims tres partits jugats després de les vacances de Nadal. Alonso creu que és preocupant el fet que un equip com el Sant Cugat que havia mantingut una estabilitat, que va saber conservar una posició a la part alta de la taula per poder fer el salt per arribar a promocionar per l'ascens i que no havia perdut cap partit a casa, de cop i volta, canviï de forma radical la seva sort. Alonso creu que el Sant Cugat no ha tingut sort de cara a la porteria, però a més creu que no només s'ha de pensar en la sort o en el que puguin fer els àrbitres durant el partit. EI conjunt santcugatenc que ha arribat de les vacances no és el mateix que va jugar bona part de la primera volta amb l'èxit assegurat. El tènic de la banqueta vermell-i-negra assegura que els seus jugadors han estat la víctima dels equips de la zona baixa que s'han carregat de piles durant la temporada de descans. «Això sempre passa, cada temporada hi ha algun equip de la part alta de la classificació que rep alguna bufetada dels equips de la part baixa», afirma Alonso. De fet, l'entrenador santcugatenc ja va afirmar abans de les vacances que els partits davant els últims classificats eren més perillosos i que el feien patir més que la resta de partits. L'entrenador santcugatenc ha

el Canovelles, després d'un període de vacances en què, suposadament, els jugadors del Sant Cugat Esport havien de recuperar forces i acumular ganes per afrontar el que quedava de la primera volta i la segona volta

amb la mateixa sobrietat amb què es van jugar els primers partits. Però, de moment, els resultats no han acompanyat. El Sant Cugat només ha encaixat dues denotes —una a casa del cuer— i un empat.

Josep Alonso al camp municipal de Sant Cugat. Foto: JA. MULA. parlat aquesta setmana amb els seus jugadors sobre els problemes que té la plantilla —tot i que segons el tècnic els jugadors ja són conscients dels problemes que

hi ha al camp—. Alonso creu que l'únic que falta a la plantilla és la mentalització i la il·lusió que hi havia a principi de temporada i que es va saber mantenir durant

bona part de la primera volta. Per això, Alonso no vol introduir canvis en el sistema de joc. Alonso creu que «no es pot perdre la confiança en un joc que ha donat resultats bons, l'únic que s'ha de recuperar és la mentalitat agressiva d'abans». Segons Alonso, és un fet «que la regularitat que es va mantenir en els partits a casa ja va començar a trontollar just abans de les vacances, però això no es pot consentir.» Per això, el director de la banqueta santcugatenca vol que el seu equip recuperi les ganes de fer un bon futbol abans que sigui massa tard. I, precisament aquest cap de setmana, el Sant Cugat té una prova de foc. Els jugadors de Josep Alonso reben el Masnou, primer classificat. El Masnou és el líder de la regional preferent amb 38 punts. Després dels mals resultats obtinguts en els darrers partits, el Sant Cugat ha quedat a la sisena posició a la taula classifícatòria amb 30 punts. Alonso diu que «si aquest cap de setmana el Sant Cugat guanya a casa, recuperarà la força necessària per sumar punts i tornar a la seva posició a la classificació.» De fet, el Masnou va empatar a dos gols el cap de setmana passat en camp propi contra l'onzè classificat, el Sils. I el cap de setmana que ve, el Sant Cugat es desplaça al camp del Sils per jugar el partit corresponent a la tercera jornada de la segona volta del campionat de lliga.

BÀSQUET

ATLETISME

Sito Roque abandona la banqueta del sènior B i assegura que no tornarà a jugar

Canvien el recorregut de la mitja marató per millorar les marques dels atletes

Va ser entrenador de la UE Sant Cugat

L'edició anterior va tenir 1.100 participants CM.

CM.

• Sant Cugat.— El jugador del sènior B de la UE Sant Cugat i exentrenador del mateix equip, Sito Roque, ha decidit deixar l'equip a causa dels problemes que li han produït les lesions en els darrers mesos. Roque, que va entrenar el segon equip de bàsquet de la UE Sant Cugat durant tota la temporada passada, va decidir allunyar-se de la direcció tècnica de la banqueta a principis de la temporada actual, però això no va implicar que el jugador santcugatenc deixés el bàsquet. Roque es va incorporar a la banqueta del sènior B com un més dels jugadors sota les ordres de David Barbens. A causa de la feina, abans d'acabar la primera volta del campionat, Roque va haver d'afluixar els entrenaments i la participació del jugador en l'equip va anar minvant fins que a mitjans de novembre Roque es va lesionar en un entrenament. La lesió —que no va ser de gran importància— no li va permetre entrenar ni jugar amb fluïdesa i Roque ha hagut de cedir a les inoportunitats, ja que l'equip necessita un jugador

Sito Roque. que ocupi el seu lloc i ell confessa no tenir la disponibilitat necessària per fer-ho. Roque afirma que després d'això ja no tornarà a jugar a bàsquet amb cap altre equip perquè creu que la seva carrera com a jugador ha acabat aquesta temporada.

• Sant Cugat.— La Comissió Atlètica de Curses (CAC) formada pels membres del Club Muntanyenc Sant Cugat i el Club Natació Sant Cugat ha decidit canviar el recorregut que fa, des de fa tretze anys, la mitja marató de Sant Cugat, una de les primeres proves d'atletisme del calendari esportiu. Domingo de Pablos, membre de la comissió i fundador de la mitja marató afirma que «el recorregut d'abans era molt dur perquè tenia molts desnivells que no permetien millorar les marques registrades al llarg dels dotze anys en què s'ha celebrat la prova.» El recorregut que s'ha definit és similar al que s'ha traçat cada any, però en sentit invers. Els corredors sortiran igualment de Pla del Vinyet, però en sentit contrari. Els participants a la prova es dirigiran cap a la carretera de Cerdanyola i hauran de fer un recorregut de 21 quilòmetres i 97 metres fins arribar a la plaça Octavià, on hi haurà la línia d'arribada —com cada any—. El traçat de la cursa obligarà els atletes a passar pel centre, pel Monestir,

el Parc Central, Coll Fava, Valldoreix i Mira-sol, amb la qual cosa s'evitaran alguns desnivells que perjudicaven el temps necessari per fer el recorregut. Les inscripcions per la prova es fan des de la setmana passada a la seu del Club Muntanyenc Sant Cugat o a través de fax. El preu de la inscripció és de 1.000 pessetes que es faran servir, en part, per cobrir els 5 milions de pessetes de pressupost necessari per organitzar la cursa. La resta del pressupost prové de les subvencions de l'Ajuntament de Sant Cugat i la Generalitat, i del patrocini que fan empreses com Lucas, la Caixa, Sarbus o Promusa. La mitja marató de Sant Cugat es va celebrar per primera vegada al 1984, quan Domingo de Pablos i altres companys seus que es dedicaven a córrer curses de fons van decidir organitzar un esdeveniment similar. Segons de Pablos, la mitja marató de Sant Cugat ha aconseguit consolidar-se com una de les proves més antigues i prestigioses de Catalunya. A l'edició anterior, hi van participar un total de 1.100 corredors.

La victòria de la UE Sant Cugat davant la Salle aixeca els ànims de l'equip CM.

I Sant Cugat.— El sènior A de la UE Sant Cugat ha aconseguit desfer-se del mal joc que ha fet durant bona part del campionat i malgrat que la defensa santcugatenca continua essent el punt dèbil de l'equip de Marcel·lí Massafred, els jugadors van mostrar una predisposició a la victòria el cap de setmana passat davant la Salle Condal. Aquest cap de setmana, el sènior À de la UE Sant Cugat té un compromís que pot marcar el camí de l'equip amb vista a la resta del campionat. Els jugadors del Sant Cugat es troben a la 13a posició de la taula classifícatòria amb un partit més que els dos últims classificats —la Salle Condal i el Laietà—-. El conjunt santcugatenc té 19 punts i el segueix la Salle Manresa, també amb 19 punts. Bons anotadors Les estadístiques confirmen la UE Sant Cugat com a un dels equips més anotadors del campionat de lliga. Els jugadors de Marcel·lí Massafred han aconseguit anotar 1.102 punts fins al moment, amb la qual cosa se situaria a la vuitena posició de la taula. Només l'Artés, el Cercle Catòlic de Badalona, el Bufalà, el Gavà, el Fraga, el Sant Fruitós i el Liceu Francès han marcat més punts que el Sant Cugat. De fet, ni tan sols el primer classificat ha aconseguit passar els 1.100 punts de l'equip santcugatenc. Però, pel contrari, els jugadors de Marcel·lí Massafred han encaixat un total de 1.239 punts. Aquesta xifra col·locaria el Sant Cugat a la primera posició, seguit de la Salle Manresa que ha encaixat 1.179 punts. A la taula classifícatòria del campionat de lliga de 2a catalana, només hi ha quatre equips que no hagin encaixat més de 1.000 punts i entre ells s'hi troba el líder de la taula —l'Aracena— que només ha encaixat 961 punts. El Fontcastellana n'ha encaixat 924, la Salle Condal, 928 i el Laietà, 988. Les estadístiques confirmen, una vegada més, que la defensa és un dels punts clau dels equips de 2a catalana. Ja que els primers classificats, a més de ser els més anotadors també són els equips que s'han assegurat encaixar menys punts. HANDBOL

La UE Sant Cugat obre la Uigueta d'ascens en camp contrari • Sant Cugat.— El primer equip de la secció d'handbol de la UE Sant Cugat començarà la Uigueta d'ascens aquest cap de setmana a la pista del Virolai. El Sant Cugat haurà de jugar la setmana que ve, a casa, davant l'Esplugues. Després rebrà el Pardinyes al pavelló municipal i les últimes jornades de la primera volta les jugarà una a la pista del Montcada i l'altra, a casa, contra el Pare Manyanet. Els santcugatencs han acabat la primera fase del campionat de la Catalana com l'únic equip imbatut de la lliga. El Sant Cugat s'ha imposat en els 14 partits disputats fins ara i l'objectiu dels jugadors i entrenador és que l'equip mantingui la postura que s'ha aguantat fins ara. Segons els jugadors, «és important que es mantigui la il·lusió», tot i que ara tornin a partir, pràcticament, des de zero. El conjunt santcugatenc aspira a mantenir-se imbatut en les dues voltes de la Uigueta que ara comença. / CM.

ESPORTS

EI.S 4 CANTONS / Divendres, 26 de gener de 1996

I CLASSIFICACIONS I BOL. DIVISIÓ D'HONOR FEMEMNÀ Punts 29

G 14

Tenerife

GF GC 44 6

Albacete Benidorm

29 25

0 0

Caja Àvila Sant Cugat Caja Cantàbria San-Gar

8 8

0 0

6 7

23 30

5 4 t

0 0

Oskarbí Granada Las Palmas

23 20

15 15

19 18 15

15 15 15

Las Palmas-Teneriíe Caja Àvila-San-Gar Albacete-Granada Oskarbí Sant Cugat Benidorm Caja Cantàbria La propera (27 gen.) Benidorm-Las Palmas Caja Cantabha-Oskarb't Sant Cugat-Albacete Granada-Caja Àvila San-Gar-Tenerife

28 33 36

10 11 12 15

0 0

32 27

15 19 1

FUTBOL DE SAIil, DIVISIÓ DE PLATA

36 45

0 —3 3 - 1 3 - 1 3-1 3-0

Punts

L'altra (3 febr.} San-Gar-Las Palmas Tenerife-Granada Caja Avila-Sant Cugat Albaccte-Caja Cantàbria Oskarbí-Benídorm

C. Campo Barcelona Aldeasa Júnior

p 0 0

GF GC 7 30 28 5

3 2

23 12

0 1 1

7 1

3 4

3 5

8 4

6 7

5 5 4 2 2

8 7 7

CE Terrassa

E 1 1

J 7 7 7

Punts 13 13

6 6 4

12 12 12

10 6

21 15

Sestao

15 14

12 12 11

2 2 1

6 6 6

12 10

12 12

3 3

3 1

6 8

42 48 42 37

14 13

4 4 4

Èpic Centelles

2 - 1 4 - 0 6-0

6-0

Punts 19 17

J 11 11

G 9 7

C. Campo R. Sociedad

1 3

1 1

Aldeasa

CE Terrassa

15 10

13 12

6 4

10 9

11 12

3 4

3 2 4

12 10

4 1

0 3

Polo Sardinero

L'altra ( 4 fabr.) Taburiente-At. Terrassa Jolaseta-Barcetona Egara-C. Campo Polo-Aldeasa CE Terrassa-Júnior

La propera {11 febr | Júnior-Taburiente At. Terrassa-Jolaseta C. Campo-Polo Aldeasa-CE Terrassa Barcelona-Egara

23 24

W. Sant Cugat

11 Jolaseta-Taburiente

GF GC

Xota Bilbo Martorell Gavà Sícoris Terol

56 51 44 71

Martorell-Candesa Sestao-Epic W. Sant Cugat Gavà CenteMes-Bilbo Sícoris-Xota La propera (27 gen.) Terol Candesa Gavà-Sestao Bilbo-W Sant Cugat Xota-Centelles Sícoris-Martorell

Júnior Olimpia Sevilla

5 5

San Vicente

GF GC 73 4 21 9 28 12 20 13

6 4 7

11 13 9

8 fi 7

5 7

13 15 13

el Masnou

Arbúcies

5 1

Roses

At. Vallès Ripollet Sant Cugat

31 30

18 18

8 9 9

1 7

Sant Celoni Abadessenc Amer

29 28 25

18 18 18

9 8 7

Centelles

Sils

5 7

Canovelles

Lloret Farners

Sant Quirze

Llançà

Roda de Ter Vidreres

16 12

4 3 2 4 4

22 16 26

Sardinero-CE Terrassa

3 1 3 - 0 1 0

Europees Èpic Blanesport Puig-reig Sabadellenc Alfa 5 Gràcia Poble-sec la Massana Sant Joan Esp-92 Sant Cugat Barceloneta

Aracena Artés Círcol CBGavà BufalàA F.Fraga F. Castellana St. Fruitós L Francès St. Nicolau UE Claret Laietà S.Manresa Sant Cugat CBColl S. Condal

15 15 15 15 15 15 14 15 15 16 15 14 15 15 15 13

13 11 11 10 10 10 9 7 6 5 5 5 4 4 4 4

2 4 4 5 5 5 5 8 9 10 10 9 11 11 11 9

1057 1106 1195 1206 1180 1141 1019 1141 1120 1041 1017 919 1082 1102 996 831

PJ PG PP

5 6 7

30 40 35 34

19 23 25 34 25 31

8 10

6 7

0-3

2-2

Canovelles-Sant Celoni ...

3 4

2 0

9 17 23

Vidreres-Sant Cugat

0 3

1 2

3 2

3 5 6 6

12 20 14

1 2

18 20 21 24 18

7 1

2 1 1

2 4

3 1 2

6 14

10 7

19 14

La propera (28 gen.)

L'altra ( 4 febr.)

7 9

10 8 8

5 6 5 7 5

2 - 1 2 - 1 3 - 0

8 11

8 10 10

6 17

10 8

Sils-Roses

Uoret-Sant Quirze

Sant Quirze-Roses Amer-Lloret

2- 1

2 4

2 3

18 17

Abadessenc-Amer

Llançà-Abadessenc

2 1

5 7

9 9

15 20

Arbúcies-At. Vallès

2 2

At. Vallès-Llançà

5 3

Centelles-Arbúcies

Canovelles-Centelles

Farners-Canovelles

Ripollet-Farners

3 4

7 4

13 8 7

8 10

Sant Celoni-Ripollet

Vidreres-Sant Celoni

2 1

6 7 6

1 2

8 3

Roda de Ter-Vidreres

2 3 1

5 2

35 27 37

10 8

8 10 12

2 2

18 18

3 1

Sant Cugat-el Masnou

el Masnou-Roda de Ter Sant Cugat-Sils

70 85 8 0 49 6 8 80 7 6 71

Sant Just PratB Cosmos St. Cugat B Collblanc Monjos Roses Sta. Eulàlia Pallejà Bel Is port St. Gabriel Joventut St. J. Despí Pardo R. Castro Sarna

PC Punt» 961 1017 1118 1076 1051 1115 870 1086 1171 1109 1158 984 1179 1239 1148 871

28 26 26 25 25 25 23 22 21 20 20 19 19 19 19 17

6 2 76 8 1 6 6 79 5 9

5 1 - 5 3 8 1 - 8 0 PC Punt»

15 15 15 15 15 15 15 15

13 11 11 10 9 9 8 8

15 15 15

15 15 15 15 15

5 5 4 4 3

3 6

1048 1054 1115 1019 1179 1014 1031 938 1076 1000 1111 10 1151 10 1019 11 942 11 945 12 876

8 15

896 936 1130 938 990 982 975 916 1040 998 1097 1218 1112 1029 1123 1138

28 26 26 25 24 24 23 23 22 22 21 20 20 19 19 18

La propera (28 g e n ) : Monjos-Prat; St Just-Sama; Pardo-St Gabriel; St J Despí-Castro; Cosmos-Collblanc; St Cugat B-Bellsport; Sta Eulàlia-Roses; Joventut-Pallejà.

M 3a catalana B GRUP!

Sta. Perpètua-Barberà Vilanova-Abrera Clot-Sagrat Cor Roquetes-Montpedrós Cubelles-Gramajove Llor-MIra-sol P.PIegamans-Carmel Poble Sec-Castellet

6 4 - 7 9 7 3 - 6 8 6 4 - 7 7 80—60 61—64 68 - 53 65 — 53 suspès

Equip

PJ PG PP

Barberà Sta. Perpètua SagratCor Roquetes Clot Abrera Gramajove Llor Vilanova HNn-eol Poble Sec Montpedrós Carmel Cubelles P.Plegaman» Castellet

13 13 0 1064 14 11 3 1126 13 12 1 942 11 9 2 853 12 8 4 737 13 6 7 896 12 7 5 708 12 6 6 833 13 5 8 842 13 4 9 791 12 4 8 763 13 3 10 732 11 4 7 638 13 1 12 751 13 1 12 728 0 0 0 0

PC Punt» 744 864 716 768 691 887 743 862 874 846 820 846 696 981 1066 0

26 25 25 20 20 19 19 18 18 17 16 16 15 14 14 0

La propera (28 gen.). Carmel-Poble Sec; Mira-sol-P Plegamans; Gramajove-Llor; Mont-

pedrós-Cubelles; Cor-Roquetes; Abrera-Clot; Barberà-Vilanova; Castellet-Sta. Perpètua.

Gavà Sant Fost Parets

M 3a catalana fem. Sant Andreu-Sant Cugat Sant Gabriel-L'Hospitalet B. Horta-Sant Feliu S. Gràcia-AD Ronda Covesa Ford-Coll Manlleu-Prat Sant Just B. Ribes PJ PG PP

SantJust Sant Gabriel S. Gràcia Sant Cugat St Fruitós Prat Sant Andreu Covesa Ford L'Hospitalet B. Horta Coll AD Ronda ManHeu B. Ribes Sant Feliu

13 13 13 12 13 13 12 13 11 13 12 13 13 13 13

13 11 10 10 7 6 7 6 8 5 5 3 3 1 0

0 2 3 2 6 7 5 7 2 8 7 10 10 12 13

9 8 8 7 7 4 4 4 3 3 1 1 0

0 1 1 2 1 3 3 0 2 1 2 1 0

4 2 5 5 4 6 7 9 7 10 10 11 0

57 65 71 67 64 40 44 46 35 44 52 33 0

48 33 64 76 54 49 55 57 47 70 78 68 0

27 25 25 23 22 15 15 12 11 10 5 4 0

14 14 14

HOQUEI SOBRE PATINS m 1a catalana GRUP A

3 3 8 306 323 3 1 10 264 294 2 0 12 283 353

9 7 4

FUTBOL DE SALA

GRUP 3

Equip

13 11 14 14 12 13 14 13 12 14 13 13 0

La propera (3 febr): Europees-Palamós; la Massana-Barceloneta; Esp-92-Alfa 5; St. Cugat-Èpic; Blanesport-Gràcia; Puig-reig-Sant J o a n ; L ' E n d r o i t - S a b a d e l l e n c ; Poble-sec-Montserrat.

L'altra ( 4 febr.) Polo-Sevilla Olimpia-San Vicente C. Campo-Sardinero Aldeasa-R. Sociedad Júnior-CE Terrassa

2-2

6 4 82 — 6 8 6 8 828 6 -

GRUP3

Equip

9 3a catalana A

Pardo-Sama SantJust-Joventut

39 34

La propera (28 gen.): Sant Fruitós-Artès; Sant Nicolau-Salle Condal; Sant Cugat-Aracena; Bufalà A-Salle Manresa; Laieta-Unió Esportiva Claret; Font Castellana-Círcol Catòlic; Finques Fraga-Club Bàsquet Gavà; Liceu Francès-Club Bàsquet Coll.

Prat B-Pallejà Monjos-Roses Sta. Eulàlia-Bellsport St. Cugat B-Collblanc Cosmos-R. Castro S t Joan Despí-St. Gabriel

86 71 9 3 768 1 788 4 69PF

1 - 3

J-

GRUP 2

PJ PG PP

2 - 0 Sant Quirze-Abadessenc

GF GC 14 26

W 2a catalana

Equip

G 7

BÀSQUET

Artés-CBColl St. Fruitós-CB Gavà F. Fraga-Circol F. Castellana-UE Claret Laietà-S. Manresa Birfalà A-Aracena Sant Cugat-S. Condal St. Nicolau-L. Francès

J-

GF GC 42 26

L'altra ( 3febr.| Martorell-Terol Candesa-Epic Sestao-Bilbo W. Sant Cugat-Xota Centelles-Sícoris

0 - 0

La propera ( 3 febr.) Olimpia-Sevilla Polo-San Vicente Aldeasa-Sardinero C. Campo-R. Sociedad

FORA

CASA

TOTAL J-

6 - 8 3-5

San Vicente-C. Campo

FUTBOL^Ï^MMAL PREFERENT

Punts

4 - 5 5 - 4 4 - 2

HOQUEI SOBRE HERBA. DIVISIÓ D'HONOR FEMENINA

C. Campo-Barcelona ..

9 18

G 10

HOQUEI SOBRE HERBA. DIVISIÓ D'HONOR M At. Terrassa Egara Polo Jolaseta

Candesa

526 4 4 0 102 3049 103 PF 938 831 892 739 687 712 765 619 479 535 498 666 622 417 395

66 6 5 3 0 36 45 55 12

PC Punt» 508 654 590 570 647 687 753 692 419 614 564 808 776 792 731

26 24 23 22 20 19 19 19 18 18 17 16 16 14 13

La propera (28 gen.): Prat Sant Just; Cotl-Manlleu; AD Ronda-C. Ford; St. Feliu-St. Fruitós; L'Hospitalet-B. Horta; St. Cugat-St. Gabriel; B. Ribes-St. Andreu.

HANDBOL

H la divisió B GRUP1

_ _ _

Barça-Ligton Tallers Cortada-Maristes Sant Just-T-2 Gràcia Prosperitat-L'Esclop SantAndreu-Rubí Sicoris-O. la Floresta SantVicenç-Ripollet

6 12— 1 1 0 4 1 2 -

Equip

PJ PG PE PP

GF GC

Prosperitat T.Cortada Sant Andreu Ligton O.la Floresta T-2 Gràcia Ripollet L'Esclop SantVicenç Rubí Maristes Sícoris SantJust Barca

12 12 10 11 10 11 11 12 11 11 10 12 11 10

75 75 40 66 51 50 59 35 44 39 42 36 36 32

8 7 7 6 6 6 6 4 3 3 3 3 3 1

2 1 1 3 2 2 2 1 2 2 2 0 0 2

2 4 2 2 2 3 3 7 6 6 5 9 8 7

42 49 29 51 38 39 49 54 46 49 54 54 73 53

6 3 2 4 0 4 8

Pt». 26 22 22 21 20 20 20 13 11 11 11 9 9 5

La propera (4 febr.): Sícoris-St. Vicenç; St. Andreu-O. la Floresta; Prosperitat-Rubl; SL Just-L'Esclop; Taller» Cortada-T-2 Gràcia; Barça-Maristes; Ligton-Ripollet,

M 1a catalana

LI 1a catalana GRUP 2 Parets-Amposta Viladecans-Gavà Pardinyes-Sant Fost Sant Cugat-Esplugues

32 24 2532 -

Equip

PJ PG PE PP

Sant Cugat Esplugues Pardinyes Viladecans Amposta

14 14 0 14 10 0 14 8 1 14 8 1 14 5 0

0 4 5 5 9

GF GC 387 372 317 317 305

292 351 280 307 351

19 22 20 24 Pts. 28 20 17 17 10

L'Endroit-Poble-sec Puig-reig-Sabadellenc Blanesport-Sant Joan Sant Cugat-Gràcia Esp-92-Epic la Massana-Arfa 5 Europees-Barceloneta Palamós-Montserrat

9 - 6 9 — 9 6 — 4 5 1 5 - 8 3 — 2 suspès 3 — 1

Equip

PJ PG PE PP

GF GC

Palamós L'Endroít Montserrat

14 11 1 2 14 9 2 3 14 8 4 2

69 93 80

37 71 53

Pts. 34 29 28

Tordera-Farners Caldes-Vilassar GEiEG-Voltregà SantFeliu-Girona Sentmenat-Premià Roda-St. Cugat Horta-Mollet Arenys M a r - S H U M

4— 3 6 5 3 1 4 - 8 2 - 3 1 1 - 4 1 - 3 suspès

Equip

PJ PG PE PP

GF GC

Voltregà Caldes Tordera GEiEG Girona Vilassar Mollet Premià Sentmenat Horta SHUM Roda Arenys Mar Sant Feliu Farners St. Cugat

13 11 13 10 13 9 13 8 13 8 13 7 13 7 13 5 13 4 13 4 12 4 13 3 12 3 13 3 13 3 13 1

91 59 70 73 71 52 43 47 48 51 37 63 41 53 39 38

0 1 2 3 2 2 0 3 4 3 1 2 1 1 1 0

2 2 2 2 3 4 6 5 5 6 7 8 8 9 9 12

34 41 50 38 41 45 48 49 53 55 49 67 54 70 89 93

Pts. 22 21 20 19 18 16 14 13 12 11 9 8 7 7 7 2

La propera (28 gen.): Arenys Mar-Famers; Vilassar-Tordera; Voltregà-Caldes; Girona-GEiEG; Premià-St. Feliu; St. Cugat-Sentmenat; Mollet-Roda; SHUM-Horta.

B 2a catalana GRUP! Sta. IsabelSL Feliu Codines-M. Voltregà ... Prat-St. Cugat Vic-Arenys Mar Maristes-La Garriga

suspès 7 - 4 5 - 3 6 - 2 5 - 4

Equip

PJ PG PE PP

GF GC

Pt».

S t Feliu Sta. Isabel Vic Maristes Arenys Mar Prat La Garriga M. Voltregà S t Cugat Corbera JMJ

10 10 9 10 10 10 9 9 10 9 10

81 49 74 46 49 25 50 38 47 46 54 64 45 46 42 47 37 44 40 50 40 104

16 16 14 12 10 9 8 8 7 6 0

7 8 6 5 4 4 4 4 3 3 0

2 0 2 2 2 1 0 0 1 0 0

1 2 1 3 4 5 5 5 6 6 10

La propera (28 gen.): Vic-Maristes; Prat-Arenys; St. Feliu-St. Cugat; JMJ-Voltregà; -La Garriga.

ESPORTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 26 de gener de 1996

HANDBOL ESCOLAR

I ESPORT ESCOLAR

La UE Sant Cugat vol promocionar els equips d'handbol escolar

La lliga escolar contínua amb la promoció dels equips més petits

• Sant Cugat — La UE Sant Cugat ha previst fer una campanya de promoció de l'handbol escolar. Els responsables de la secció d'handbol han preparat cartells que es penjaran a les escoles de Sant Cugat, convidant els nens a participar de la competició. La UE Sant Cugat ha fet samarretes de l'handbol escolar per a tots els nens que formin part d'algun equip que estigui inscrit a la lliga escolar. A més, l'entitat ha previst organitzar entrenaments gratuïts de minihandbol el divendres a la tarda per als nens que formin part o no d'algun equip escolar. La UE Sant Cugat intentarà recuperar una idea que va començar a tenir forma fa dos anys i que consistia a repartir entrades gratuïtes perquè els nens anessin a veure els partits d'handbol del primer equip de la UE Sant Cugat. El club repartirà les entrades per al primer partit de la Uigueta d'ascens a la estatal i que enfrontarà la UE Sant Cugat i l'Esplugues. Abans d'aquest partit, la UE Sant Cugat s'ha de desplaçar a la pista del Virolai. /c.M.

CM.

• Sant Cugat.— Els equips inferiors són el centre d'atenció dels responsables de la competició escolar. Els jugadors de la Floresta són Jesse Hutchesson, Laia Cayuelas, Fran Alvarez, Sandro Févola, Manel Berenguer, Carlos Taberner i Frederic Verges. El monitor és Esteban Rodríguez. Carles Casaubón —jugador de la UE Sant Cugat— dirigeix l'equip benjamí de l'escola Collserola. Els seus jugadors són Pau Sànchez, Felipe Reinoso, Gemma Montllor, Óscar Castelló, Pau Martínez, Gerard Badia, Marc Pallarès i Anna Sànchez. Resultats Bàsquet benjamí: Maristes-Catalunya, 25-17; Santa Isabel-Sant Jordi, 41-12; Sant Jordi-Avenç, 16-11; Sant Jordi-Maristes (ajornat). Bàsquet aleví: Torreblanca-Verdaguer B, 15-35; Verdaguer-Santa Isabel, 32-38; Avenç-Sant Jordi, 10-54. Bàsquet infantil: Sant Jordi-Torreblanca, 24-19; Torre Llebre-Catalunya, 79-6; Verdaguer-Montserrat, 22-31; Torreblanca-Sant Jordi, 6-39. Voleibol aleví: Pinar A-Torre Llebre A, 1-2; Torre Llebre B-Pinar B, 0-2; Schola-Avenç, 1-2; Montessori-Ferran i Clua, 0-2. Futbol de sala infantil: Zona Nord-Pins, 4-4; Santa Isabel B-Liceu Politècnic, 12-2; Ribas-Ferran i Clua, 0-20; Santa Isabel A-Catalunya, 13-1. Handbol benjamí: Collserola-Avenç, 0-8; Ferran i Clua-Santa Isabel, 4-4. Handbol aleví: Catalunya A-Catalunya B, 8-0; la Floresta-Pins del Vallès, 8-0; Collserola-Joan Maragall, 0-8. Handbol preinfantil: Avenç-Joan Fuster, 13-15. Handbol infantil: Avenç-CET, 26-14; Voramar-UE Sant Cugat, 18-12.

VOLEIBOL

El CV Sant Cugat emetrà el partit contra el líder per TV3

A dalt, l'equip d'handbol aleví de l'escola la Floresta amb els seu monitor i, a baix, l'equip de l'escola Collserola, amb el director de la plantilla. Foto: ELS 4 CANTONS.

• L'AGENDA I FUTBOL

JÚNIOR 16.00 UE Sant Cugat-Sant Gervasi (Dis.)

11.45 Sant Cugat-Masnou IDiu.l

CADET 12.15 Salle Gràcia-UE Sant Cugat (Dis.) 17.30 Sant Ramon-UE Sant Cugat (Dis.)

B Sub-21

9.00

B Regional preferent

11.45 Sant Cugat-Serragalliners (Diu.) 12.00 PBSantCugat-Girona(Diu.)

• Juvenil 18.30 10.00 10.00 10.00 12.00

Sant Cugat-Sant Julià (Dis.l Adesa-Sant Cugat (Dis.l PB Sant Cugat-25 Setembre (Pis.) Rubí-Júnior (Dis.l PB Sant Cugat-Cerdanyola (Pis.)

fl Cadet 17.45 9.45 9.45 17.45

PB Sant Cugat-CN Terrassa (Pis.) Júnior-Can Boada (Diu.) Sant Llorenç-Sant Cugat (Diu.) PB Sant Cugat-Sant Cugat (Pis.)

INFANTIL Teresians-UE Sant Cugat (Dis.)

SÈNIOR 19.30 UE Sant Cugat-Bellsport (Pis.)

3a. Catalana B SÈNIOR 19.30 Mira-sol-P Plegamans (Dis.) SUB-23 18.00 Mira-sol-P Plegamans (Pis.)

12.15 10.45 17.15 12.00 11.00

Mataró-Sant Cugat (Pis.) CN Terrassa-Júnior (Dis.l Terrassa-Sant Cugat (Pis.) Can Parellada-PB Sant Cugat (Pis.) PB Sant Cugat-25 Setembre (Pis.)

i ! Aleví 13/l·l^ Sant Liorenç-PB Sant Cugat (Dis.l 9.30 Sant Cugat-Dosa Terrassa (Pis.) 11.00 Cerdanyola-Júnior (Pis.) TO.45 Fontetas-Sant Cugat (Pis.) 9.00 "Serragalliners PB Sant Cugat (Pis )

ALEVINS 16.30 Masquefa-PH Sant Cugat (Pis.)

9.45 9.45

BENJAMINS Corbera-PH Sant Cugat (Diu.) PH Sant Cugat-Arenys Mar (Diu.)

PRE-BENJAMINS 11.00 PH Sant Cugat-Arenys Mar (Dis.)

FUf BOL-SÀLA U Divisió de plata

• Futbol de sala ALEVINS 10.00 Pins Vallès-Torre Llebre (Dis.) 11.00 V e r d a g u e r - A v e n ç (Dis.)

12.00 11.00 9.00 10.00 13.00

INFANTILS El Pinar-Pins Vallès (Dis.) Santa Isabel-Zona N o r d (Dis.) Les Torres-Ferran Clua (Pis.) Santa Isabel-Escola Ribas (Pis.) Catalunya-Torre Llebre (Dis.)

CADETS / J U V E N I L S 12.00 Vallès Parc-Leonardo (Dis.)

Bilbo-W. Sant Cugat (Pis.)

N 3a. Catalana fem. 18.00 UE Sant Cugat-Sant Gabriel (Dis.) JÚNIOR 16.15 UE Sant Cugat-Sant Gabriel (Dis.)

fitMÉBOL LLiga Acevolfem. 18.00 CV Sant Cugat-CV Albacete (Pis.)

la divisió B Sant Andreu-O. la Floresta (Pis.)

HANDBOL 1a catalana

CADET MASCULÍ Barberà-Sant Cugat (Diu.)

Campionat de Catalunya

SÈNIOR 19.15 UE Sant Cugat-Aracena (Dis.)

2a CATALANA 11.00 Sant Feliu-PH Sant Cugat (Diu.) 19.30 Monjos-CH Sant Cugat IDis.)

SUB-23 17.30 UE Sant Cugat-Aracena IDis.)

JÚNIOR 16.45 PH Sant Cugat-Laietà (Dis.)

Voleibol 9.30 10.30 11.30 11.00 12.00 11.30

ALEVINS Pinar A-Pinar B (Dis.) T o r r e Llebre-Avenç (Pis.) Torre Llebre-Ferran Clua (Dis.) Schola-Montessori (Dis.) Pinar A-Schola (Dis.) J o a n Maragall-Pla Farreres (Dis.l

JUVENIL MASCULÍ Rubí-UE Sant Cugat (Diu.)

HOQUEI-PATINS

1a CATALANA 12 30 PH Sant Cugat-Sentmenat (Diu.) 21.00 CH Sant Cugat-Flix (Dis.)

' 2a Catalana

INFANTILS 11.00 Verdaguer-Catalunya (Dis.) 12.00 T o r r e Llebre-Torreblanca (Dis.) 13.00 Torreblanca-Sant J o r d i (Dis.)

INFANTIL 18.15 Sta Perpètua-PH Sant Cugat (Dis.) 17.30 Masquefa-PH Sant Cugat (Pis.)

H 3a. Catalana A

SÈNIOR

Infantil

JUVENIL 16.45 Masquefa-PH Sant Cugat (Dis.) 15.30 PH Sant Cugat-Laietà (Dis.)

- Bàsquet BENJAMINS 9.00 Joan Maragall-Catalunya (Pis.) 10.00 Maristes-Avenç ( D i s T 9.00 Santa Isabel-Sant J o r d i (Dis.) ALEVINS 10.00 Torreblanca-Santa Isabel (Dis.) 11.00 Verdaguer B-Pins Vallès (Pis.) 12.00 J o a n Maragall-Avenç (Dis.)

I Handbol ALEVINS 9.00 A v e n ç - J o a n Maraga)) (Dis.) 13.00 Catalunya-la Floresta ( D i s . F 12.00 Avenç-Pins Vallès (Dis.) BENJAMINS 10.00 Avenç-Santa Isabel (Dis.) 11.00 Santa Isabel-Ferran Clua (Dis.) 12.00 Collserola-Ferran Clua (Dis.) PRE-INFANTILS 10.00 Pare M a n y a n e t - A v e n ç (Pis.) INFANTILS 13.00 UE Sant Cugat-L'Eixample (Pis.)

• Sant Cugat— El CV Sant Cugat ha decidit juntament amb Televisió de Catalunya emetre el partit que enfrontarà el conjunt santeugatenc amb el líder de la divisió d'honor femenina, tot i que el club encara no hagi aconseguit un patrocinador. De fet, la retransmissió per TV3 d'algun dels partits de les santeugatenques, ja es va pactar a principis del campionat però la directiva va preferir esperar que el patrocinador s'hagués concretat. Les passes que s'han de fer s'han allargat més del que estava previst i la directiva del club santeugatenc tem que ara aquelles persones que es van comprometre es facin enrere i abandonin el projecte per aconseguir un patrocinador el més aviat possible. Carles Castro, president del CV Sant Cugat, assegura que «si el club no troba una firma que patrocini el club en poc temps, s'haurà de fer un replantejament», ja que el club és incapaç de mantenir una estructura com la que té. El conjunt santeugatenc continua a la cinquena posició de la taula, tot i la derrota del cap de setmana passat. /CM.

POLIESPORTIU

La UE Sant Cugat convocarà l'assemblea per decidir el futur H Sant Cugat.— La junta gestora de la UE Sant Cugat ha decidit convocar l'assemblea de socis al febrer per orientar els socis sobre la situació actual del club i perfilar el camí que ha de seguir l'entitat. La junta gestora de la UE Sant Cugat té la possibilitat de continuar com a tal i convocar unes noves eleccions —a les últimes eleccions que es van convocar el mes de desembre i que s'havien de celebrar la setmana passada no es va presentar cap candidatura—. \Jna altra de les possibilitats de la UE Sant Cugat és desfer la junta gestora actual, una possibilitat que sembla estar molt allunyada de les intencions dels responsables, ja que amb l'inici del nou any es podrien resoldre alguns dels problemes econòmics del club i aquest és el principal motiu que fa, ara per ara, replantejar el futur del club. / C M .

LA MILLOR QUALITAT AL SEU JUST PREU Braseria La Bolera

Especialitats: Carxofes a la brasa. Espàrrecs verds a la brasa, i ara fem peus de porc. Baixada de l'Alba, 20 Tel. 674 16 75 08190 Sant Cugat del Vallès

^4071,011^4

Bar musical Billars professionals Campionats tot l'any C/ Sant Martí, 1 2

Tel. 589 47 90 Sant Cugat del Vallès

ShcmçjriLa Bar musical • Cocteleria • Billar C/ Plaça Lluís Millet, 3 - Tel. 589 13 24 SANT CUGAT

27.

Divendres, 26 de gener de 1996

APUNTS FESTA DE SANT ANTONI

Les imatges de la tradicional rua de Sant Antoni es repeteixen cada any en la que és una de les tradicions més arrelades de la ciutat. Fotos: J.A. MULA.

Centenars de santcugatencs surten al carrer per seguir la rua de Sant Antoni tot i el mal temps Un dels cavalls participants va morir sobtadament i va fer caure la noia que el muntava, que es va fracturar la tíbia i el peroné d'una cama RAMON LUQUE

• Sant Cugat.— La tradicional rua de Sant Antoni va tornar a ser un èxit. Centenars de santcugatencs van sortir diumenge passat al carrer per saludar els més de 300 caAmb la ressaca i el record de les festes de Nadal encara en la ment de molts es va celebrar diumenge passat la rua i el ball de Sant Antoni, una de les tradicions més arrelades a Sant Cugat i a moltes localitats del Vallès Occidental. Centenars de persones van desafiar el mal temps i van sortir al carrer per veure passar una llarga cua de cavalls i carruatges que anava encapçalada per una nova bandera feta per

rruatges i cavallistes participants, tot i que el dia va començar amb pluja i els núvols van amenaçar amb més aigua al llarg del recorregut. Les places d'Octavià i de Barcelona van ser, una vegada més, els punts

la comissió de festes. Els membres de la família Sagalés passaran a la història com els primers a passejar la nova bandera. Rosa Sagalés va ser la banderera i Josep Sagalés, el cap de bandera. Accident al Pla del Vinyet A les 11 del matí a l'avinguda del Pla del Vinyet van començar a concentrar-se tots els participants en la rua d'enguany. Allà

es va produir l'únic incident de la jornada. El cavall que muntava Eva Rovira va morir —sembla que per un atac de cor— i va fer caure la noia, que es va fracturar la tíbia i el peroné d'una cama. Ràpidament va ser traslladada a l'Hospital General de Catalunya, on va ser atesa. Segons el doctor Ayuso «la fractura va ser neta i no va ser necessària una intervenció quirúrgica». Eva Rovira va sortir de l'hospital

estelars de la cercavila. A la primera es van beneir els animals i a la segona tots els participants van ser rebuts i saludats per l'alcalde Joan Aymerich. L'únic incident de la diada es va produir a l'avinguda del al cap d'unes hores amb la cama enguixada i haurà de seguir un tractament normal fins que la fractura «es consolidi per si mateixa». Tot i l'incident, els membres de la comitiva es van desplaçar a la plaça d'Octavià, on a les 2/4 de 12 del matí es van beneir els animals per començar la cercavila animada per la Banda de trompetes i tambors Mas-Rampinyo, la Banda de l'Associació Cultural de la Coo-

Pla del Vinyet, mentre es concentraven tots els participants, quan el cavall que muntava la jove Eva Rovira va morir sobtadament i va fer caure la noia, que es va fracturar la tíbia i el peroné d'una cama.

perativa de Barberà i el Grup de Bastoners de l'Esbart Sant Cugat. A la plaça de Barcelona, els participants van obsequiar amb vi i coca l'alcalde Joan Aymerich —que els va rebre a la porta de l'ajuntament— i tots els presents. A les 6 de la tarda començava el ball de Sant Antoni. Durant aquest acte es van lliurar els premis. Joan Torner, amb un carro ple de feixines, es va emportar

el premi a la categoria de carros carregats. A la categoria de carros engalanats va guanyar el de les Carnisseries Tubau pel carro dels 101 Dàlmates. La Claca, Joan Serrabogunyà i la Penya Blaugrana van ser segon, tercer i quart respectivament. Finalment, els premis especials van ser per a Manel Huguet —que arrossegava ell mateix un carro—, els nens Anna Montony i Pep García, i Jordi Castanyer.

APUNTS

ELS 4 CANTONS / Divendres. 26 de gener de 19%

LA VIDA SOCIAL El Centre Cultural acull un l'estival en benefici de la Llar d'Avis

El Monestir centrarà les noves xerrades trimestrals d'Amics de la Unesco Diferents sortides complementaran el cicle RAMON LUQUE

• Sant Cugat.— L'associació Amics de la Unesco Sant Cugat-Valldoreix ha fet públic el nou cicle de xerrades que encetarà durant aquest segon trimestre del curs 95-96. Les conferències giraran entorn de les actuacions efectuades al Monestir de la ciutat en els darrers cinc anys. Tècnics i especialistes de la Cieneralitat hi participaran. Els socis d'Amics de la Unesco es van reunir divendres passat per elaborar el cicle de xerrades del segon trimestre del curs 95-96. Segons el president de l'entitat, Domènech Miquel, el cicle «pretén explicar les actuacions realitzades al Monestir en els darrers cinc anys perquè hi ha molta gent que no les ha acabat d'entendre.» Per aquest motiu, l'entitat ha convidat diferents tècnics i especialistes de la Generalitat. L'arqueòleg Eduard Riu explicarà el pro-

cés d'investigació arqueològica de les darreres troballes. Dos arquitectes de la Generalitat explicaran les restauracions fetes. Sobre les noves actuacions que s'han de fer —ala sud, sala nord, espai soterrat...— seran Antoni Navarro i Alfred Pastor els que desenvoluparan el tema. Finalment, el mateix Domènech Miquel s'encarregarà d'argumentar l'ús privat i públic del monument. Sortides a les esglésies de Sant Pere de Terrassa i les paleocristianes

Presentació al Teatre-auditori del llibre de la Unesco L'estat del món al 1994. Foto: ELS 4 CANTONS. ran el cicle. D'altra banda, a la reunió també es va plantejar el problema de dos membres de la junta directiva que no poden continuar per raons personals. Segons

de Tarragona —la de l'amfiteatre romà i la de Sant Pere. descoberta fa un any mentre es feien les excavacions per construir un hipermercat— complementa-

els estatuts s'haurien de convocar eleccions anticipades per substituir-los. Tot i aquest fet, els socis intenten consensuar una altra solució amb el vistiplau de tothom.

T PARADA/

R E S T A U R A N T

La Nansa

FONDA»

| Fregidorta-Marisqueria Crta Sabadell, 47 -08191 Rubí Telèfons 69 11 52

MINI-GOLF

ENJAR

BELLATERHA

RESTAURANT CAN EDO

ç; Ueó, XIII

692 24 24

Carn a la brasa i calçots

CERDANYOLA DEL VALLÈS

XERCAVINS

Clra. Cerdanyola. 9. Sant Cugal.

580 31 29

Braseria, rostit, banquet

RESTAURANT CAN OLIVÉ

Av. Flor de maig, 122

580 88 39

Cuina de mercat

REST. EL VIEJO ROBLE

Cf Altamira, 36

691 73 55

Peix i marisc

Obert tota la setmana

LA FLORESTA

REST. RANCHO EL PASO

C; Pas Estació, 15

674 38 03

Cuina catalana, banquets

Tancat dium. nit i dill. no festius

MIRASOL

MASJANER

C/Guadalajara, 14

674 2 3 1 5

Cuina variada

Tancat dimecres tarda

LAPONDEROSA

^Victoria. 18-20

589 25 71

Braseria

Ctra. Sabadell, 47

MACXIM

69911 52

Paelles, marisc, fregid.

Tancat dimarts nit i dimecres

699 55 58

Menú, degustació

Tancat diumenge

PI. del Dr. Guardiet. 14

588 54 68

Pizzeria, cuina catalana

Tancat diumenge-dilluns tarda-ntt

586 42 81

Menú, carta i degustació

Tancat dissabtes excepte reserves

EL PORTALET HOSTAL DEL GALL SANT CUGAT DEL VALLÈS

34231/181838 a Santa Engràcia, 15 • Tel. 5 8 9 2 9 71 OBI 9 0 Sant Cugat del Vallès

LA PALTA

Rambla Can Mora, 24

589 50 11

Frankfurts

Obert tots els dies

CAN AMETLLER

Camí can Ametller, s/n

674 91 51

Cuina mercat

Especialitzat en bacallà

CHEZ PHILIPPE

Plaça Pep Ventura, 5

674 9 4 8 4

Cuina francesa/menú diari Tancat diss. migdia i dium.

REST ./CANTINA EL MEXICANO

Q Endavallada. 10

58918 25

Cuina i música autèntica

LA GRANJA

C/St. Antoni-plaça Barcelona

675 52 46

Cuina casolana

SNIPPERS

Cj Enric Granados, 7

675 31 41

Braseria

BOKATAS

Pteçajíosptel, 35-37

589 19 72

Entrepans especials

GRANJA BAR EL MONESTIR

Plaça Augusta, 2

589 54 92

Esmorzars/tapes casolanes Obert de 8 a 10 nit

C/Sant Antoni, 13

674 05 85

Cuina catalan/intemac.

Servei de bar

589 38 23

^exicà-menú català

Obert al migdia

BAR REST. EL MOLÍ

J|laçaJ , ep Ventura, 3

5891740

Menú diari i prod. ibèric

CAN BARATA

j a r a . Rubi a Sabadell, km 15.200

697 06 52

Cargol llauna/arròs negre

LACARBONERIA

CjVilà, 8

6751451

Tapes casolanes, torrades

LA CANTONADA

Plaça Monestir, 1

584 23 32

Creps, amanides, menús

EL TAST

C/ Alfons Sala, 9

REST. PANXA CONTENTA

Pg. Olabarria, 69

5891^02 589 0607 58926 97 67416 75 "67410 47 589 52 40 67515 03 6751402 589 29 71 5896161 589J496 589 50 83 675 36 54 674 1141 675 00 86

Rbla. Can Mora. s/n

BRASERIA LA BOUERA

C/Baixada de l'Alba, 20

Clra. de Rubio Sabadell km 15,200

BAR RESTAURANTELMESÓN

Plaça Octavià. 5

Tel. 697 06 52

BRASERIA DEL MERCAT VELL

^taça Pere San. 6

LA PASTA BOTXA

Cl Alfons Sala, 24

TY-BIHAN

C/ Indústria, 27

0 8 1 9 0 St C u g a t d e l Vallés

_ __

MJMtGOLF BAR MGSC

C/ Santa Engràcia, 15

CAPfTAN COOK

PI. Uuis Millet, 1

SOUASH

Cl Sant Jordi. 33-35

CASMET

Cami Can Ganxet, 47

CUGAT CAFÈ

Av Torreblanca. 2-8, local 4

RESTAURANT V A U . D'OR

Rambla M. Jacint Verdaguer, 185

RESTAURANT MAS ROIG

Plaça Mas Roig. 4

Rambla Can Mora, s/n 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS „,n™„,Tel. 589 26 97

10 Jjfíeeón Tota una tradició

Diumenge i fest. jjbert a partir 18h

J^EJies Rogent. 14

PARADA I FONDA

Vingui a provar els nostres menús PRIMER, SEGON PLAT i POSTRES 950 + CAFÈ 990 PTA

PI. Octartà, S. Tel. 67410 47/589 27 02 SANT CUGAT DEL VALLÍS

MESOMENYS

RESTAURANT CA L'ÀVIA

VALLDOREIX

Dijous tancat excepte festius

_ ^ G u a t l l a , 20 - Els Avets

LA NANSA

<<iOd de l'Alba, 20 Tel 674 16 75

I Sant Cugat.— El Centre Cultural de Sant Cugat acollirà el proper 17 de febrer la primera edició d'un festival en benefici de la Llar d'Avis de la Parròquia. La iniciativa ha sortit de la mateixa Llar d'Avis com a idea per recaptar fons destinats al manteniment i adequació de les seves instal·lacions, i a ampliar els projectes de l'entitat amb noves activitats. L'Ajuntament i diverses entitats de la ciutat ja han donat la conformitat que col·laboraran desinteressadament. Concretament, l'Esbart Sant Cugat, el grup de teatre Espiral de Valldoreix, la Coral Sant Cugat i l'Orquestra de Cambra han anunciat que actuaran en el festival. Les localitats per assistir ja es poden adquirir a la seu de la Llar d'Avis de 5 de la tarda a 8 del vespre al preu de 2.500 pessetes. /R.L.

JXwt cada dia

Marisc, menú, cuina merc. Repartir a partir de les 1 2 h Cuina de mercat Obert tot el dia Cuina catalana

DJIluns vespre tancat

La nostra esp. esjualit.

Tancat diumenges nit

Braseria i cuina de merc.

Calçotada

Obert tot el dia

Pizzeria, creperia

Tancat dilluns

Creperia bretona

Menuda dimarts a dijous

LA 5RASERIA DEL MERCAT VELL PI. Pere San, 6 - Tel. 589 52 40 08190 SANT CUGAT > ^ « n » ™ H o r a n ' de 7 a 24 h

_Cam a l a brasa, tapes Cuina colonial

_ _ Obert tots els dies

Cafeteria, pizzes, menú

Pasta fresca

Menú diari i entrepans

Obert tota la setmana

Menú diari

Karaoke

Dies festius bufet lliure Xai, entrecot a la brasa

Tancat diumenge nit

f£4ÚriW GW;l€l*Wf l i n i i ' r m (k'nuslcir un bon (.lli', k\ >LK>

n.ihtt.iU, w'Ut'KiK. RESTAURANT PIZZERIA

i n l i v p . i n - ,u ab.tK

PANXACONTENTA

:!'• I O U I i , p.l·.tl'·s l . l I l ' l l t l ' S .

Passeig Olabarria, 69 • Sant Cugat

Tel. 589 0 6 07

VINGUI A CONÈIXER ELS NOSTRES SUGGERIMENTS CADA SETMANA

iiiinr (,ili"» (I o

APUNTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 26 de gener de 1996

LA VIDA SOCIAL

La falta de demanda atura el projecte del futur Espai Jove de Mira-sol L'Ajuntament està elaborant un programa d'activitats puntuals per a joves que presentarà al Consell de Districte RAMON LUQUE

• Mira-sol.— La falta de demanda ha estat la causa principal que el projecte de l'Espai Jove de Mira-sol, elaborat des de fa un any, no s'hagi tirat endavant. L'àrea de Cultura de La idea de crear un espai jove al Casal Cultural de Mira-sol va sorgir fa temps. Segons Pepa Gómez, presidenta de Madeac, «van ser les associacions de veïns les que ho van reclamar, sobretot la de Sant Joan». Arran d'aquest fet, l'Ajuntament i Madeac, associació que gestiona els tallers i activitats del casal, van començar a treballar. «Fins i tot vam elaborar un projecte que plantejava que hi hagués un espai del Casal unes hores al dia perquè els joves poguessin jugar a jocs de taula, escoltar música o fer xerrades i organitzar activitats puntuals com concerts o pel·lícules», explica Pepa Gómez. El motiu era intentar que una sèrie d'adolescents que voltaven per les rodalies del Casal poguessin estar-se a dintre en lloc de fora. Fins i tot es va arribar a comprar una taula de ping-pong que ara utilitzen «alumnes dels darrers cursos de les Escola Catalunya dinamitzats per un objector»,

l'Ajuntament i l'associació Madeac, que gestiona les activitats i tallers del Casal Cultural del districte, van elaborar conjuntament la proposta a principi de l'any passat. Ara, tant l'Ajuntament, que té dades concretes d'una enquesta que va

realitzar amb joves del barri, com l'associació coincideixen a afirmar que la demanda per fer realitat l'Espai Jove és fluixa. El que sí que s'està preparant és un programa d'activitats puntuals per al jovent que es presentarà aviat.

L'Espai Jove va ser objecte de debat en la darrera sessió del Consell de Districte. Foto: ELS 4 CANTONS.

explica Àngels Ponsa, actual tinent d'alcalde de Serveis Personals. El projecte, però, no va fructificar. Segons

unes enquestes realitzades per l'Ajuntament «no hi havia prou demanda», diu Ponsa. Gómez ho ratifica: «Hem

de reconèixer que molta demanda no n'hi ha.» Davant d'això s'ha optat, segons explica Àngels Ponsa, «per or-

ganitzar activitats puntuals que presentarem als membres del Consell de Districte.»

èdica

MUTUAMDADES RWa. R i b o t a í o d a , 2 0 - l r 3 o Tel. 6 7 4 7 2 16 Sant Cugat 33141/08903 TufT» DOf loS tOlOM

• DRA. EUGÈNIA FDEZ.-GOULA

Cirurgia

Odontologia

• DR. F E R N À N D E Z L A Y O S Cirurgia general, aparell digestiu ASC-Previasa-Sanltas Av. Torreblanca, 2-B, 2n, A1. Sant Cugat

• CENTRE DENTAL I QUIRÚRGIC Av. Catalunya, 21, baixos. Sant Cugat

« 589 47 00

Consult. Centre Mèdic • C E N T R E MÈDIC S À B A T Certificats de conduir i armes Medicina interna, laserteràpia Santiago Rusifiol, 2, entol. 1a. Sant Cu-

gat « 674 15 26

Dietètica-Nutrició • MARIA RIUS SOLER Acupuntura, nutrició, dietètica. Hores convingudes. Francesc Moragas, 25-27, 1r 2a. Sant Cugat, t r 5 8 9 13 0 7

Fisioteràpia • SOFIA ROMA FERRÉ Fisioteràpia. Assistència sanitària Fiatc Asisa C/Villa, 49. Sant Cugat TT 6 7 4 4 8 72

« 5 8 9 00 00 Fax589 0313 • D R . C A R L O S ROSSETTI Odontologia nens i adults Rbla. Ribatallada, 20,1 r 3a. Sant Cugat

« 674 72 16 • DRA. L U Z O N D O Clínica dental infantil. Exclusiu nens i ortodòncia Francesc Moragas, 5, entresol. Sant Cu-

gat « 674 05 06 • DRA. M. J A U M E S A U R A Clinica dental. Dl a dv, 9-13 h i 16-20 h Pg. Sant Magí, 22, baixos. Sant Cugat

« 674 23 35

Oftalmologia • CENTRE DE SALUT OCULAR Oftalmologia. Conveni amb les principals mútues C/ Santa Maria. 10. Sant Cugat

« 589 51 06

Pedagogia-Logopèdia

P F A F F . Pediatria. Santes, Caja Salud, Agrup. MUT MEDIFIAT Av. Catalunya, 22,1r 1a. Sant C u g a t « 5 8 9 31 13 • PILAR C A N O S A Ú B E D A Pediatria - Medicina adolescent Av. Torreblanca, 2 - 8, 3r pis Sant Cugat

« 674 57 98 - 589 35 48

Psicologia • CENTRE

DE PSICOLOGIA

CLÍNICA Trastorns d'aprenentatge i de la parla. Nens, adolescents i adults Av. Catalunya 21, 3r 1 a. Sant Cugat

« 674 36 73 • CARMELA CASTILLO Psicologia, problemes d'aprenentatge VHIà. 5-7,1 r 2a. Sant Cugat

« 5 8 9 1 2 15 • CENTRE PSICOTERÀPIA DEL VALLÈS Psicologia, psiquiatria, logopèdia C/ Can Mates, 2-4,1 r 2a. Sant Cugat

« 5 8 9 40 51 • M. ANTÒNIA EDUARDO CARD O N A Psicologia clínica Rbla. Can Mora, 1. Sant Cugat

« 5 8 9 43 4 4 - 4 3 0 9625

Metge capçalera

Centre ginecològic Dr. Cayuela i Font Especialitzat I en tractaments I I de menopausa| i d'esterilitat F. Moraqas. 1-3, 3r 2a

H Sant Cugat.— El santcugatenc Lluís Puig farà, dimarts que ve a les 10 de la nit, una xerrada il·lustrada a la Casa de Cultura sobre el seu viatge a la Polinèsia, dins del cicle Anem de viatge, que al llarg de l'any farà juntament amb Josep Maria Gavín. Amb la xerrada de dimarts, Puig s'estrenarà en el cicle. El conferenciant mostrarà les belleses de les 130 illes, entre les quals hi ha Mururoa, que formen aquest l'arxipèlag. / R.L.

Gabinet mèdic-quirúrgic

PRÒTESIS FUAYREMOV1BLE CIRUGÍA - ESTÈTICA BLANQUEAMIENTO

GIMNÀS BLOCK íl teselo, 17 • «HAM PB ST. ANTONI, 78 Tel. 5 8 9 5 3 4 8

• Valldoreix.— L'historiador Josep Maria Gavín inaugurarà, divendres vinent a les 8 del vespre a la seu de l'Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix, una exposició de fotografies del Perú que va fer durant el viatge que va realitzar a aquest país l'agost passat. En total, Gavín exposarà 130 fotografies que mostren diferents aspectes del Perú, com el Machu-Pichu, el Titi-Caca, glaceres, llacs, la tomba del Senyor Sipam —una de les troballes arqueològiques més importants dels darrers anys— i la muntanya de Bascaràn. Per Josep Maria Gavín, l'exposició «té una vessant didàctica, perquè cada fotografia té una explicació del que ensenya». / R.L.

Xerrada sobre la Polinèsia

CLÍNICA DENTAL — Dr. Carlos R. Rosetti

Gavín exposa fotografies del Perú a Valldoreix

• J.R. E S Q U I R O L C A U S S A Capçalera, geriatria. ASC, AGRUP, MUT. MFIACT, etc. Av. Torreblanca 2-8,3r 10a. Sant Cugat

v 589 39 26 * 487 13 31 Urgent 24 h, busca 2.402 • Dr. M O N T S E R R A T G A R R I G A Metge de capçalera. Visites a domidlimútues Major, 36, 2n. Sant Cugat.

« 674 00 25

• BEGONA VINALLONGA Pedagogia, logopèdia. Problemes llenguatge i aprenentatge d vïlla, 5-7, 1r 2a. Sant Cugat

«5891215

Pulmó i cor • Dr. JOAN

VALLDEPERAS

C O M B A S Pulmó I cor. Major, 36, 2n. Sant Cugat. V 6 7 4 0 0 25

Dra.M. Àngela Font Pons Dra. M. Neus Benito Bujosa Av. Torreblanca 2-8 • 3r A despatx 7 Tel. 58911 27 • 727 39 98 • St. Cugat

CENTRE DE REHABILITACIÓ FUNCIONAL SUSANA NIC0LETTI

« 5 8 9 1 3 07 • DR. JESÚS FERNÀNDEZ BAIZAN Tocoginecotogia. Hores convingudes Av. Catalunya, 21, 4rt 1 a. Sant Cugat

« 5 8 9 48 08 Particular: 6 7 4 7 4 09 • DR. E N R I Q U E C A Y U E L A F O N T Ginecòleg, obstetrlda-ecografia, esterilitat, menopausa, revisions Francesc Moragas 1 -3, 3r 2a. Sant Cugat

« 6 7 4 6611 Fax5891145 • DR. A N T O N I P E S A R R O D O N A Ginecologia i obstetrícia ASC. MedKec Av. Torreblanca, 8, 3r 8. Sant Cugat

«5891966

Traumatologia • DR. J O A N C A S A N O V A SALLARES Traumatologia, ortopèdia. ASC, Previasa, Medytec Av. Torreblanca, 2-8, 2a-10. Sant Cugat

«5891888

Pediatria • JOSEP M. COROMINAS CASARAMONA

• MILÀ M A R T Í N E Z M E D I N A Obstetrícia i ginecologia. Hores convingudes. Francesc Moragas, 25-27,1r 2a. Sant Cugat.

• Cirurgia general sense ingrés • Cirurgia i medicina estètica

• M L . GOZZ1 DE L A T O U R R O V O Traumatologia. Columna i esquena Av. Torreblanca, 2-8. PoBctínta. Sant Cugat

« 675 57 56

Pediatria, asma infantil. Hores convingudes Rbla. Ribatallada, 20,1r 3a. Sant Cugat

• JUAN J O S É GÓMEZ CABEZA Obstetrícia i ginecologia. Hores convingudes. Francesc Moragas, 25-27,1 r 2a. Sant Cugat.

• JOSEP DOMINGO PECH Traumatologia, ortopèdia Assistència sanitària. Previasa, Medytec Poiicllnic Torreblanca, 2-8,2a-10. Sant Cugat

« 674 72 16

« 5 8 9 1 3 07

«5891888

C/Sant Antoni, 74 Tel. 674 74 37

RESIDÈNCIA SANT SALVADOR 3a edat •Torre amb jardí

• Ascensor ' Cuina pròpia Bugaderia Metge Infermera • Fisioterapeuta ' Personal qualificat ' Capacitat 24 places • Perruquera * • & • * * * < « aa ,,« SANT CUGAT ,

APUNTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 26 de gener de 19%

L A R A D I O G R A F I A ^ Associació de Veïns i Propietaris de Mira-Sol

Primera pedra per a la construcció de la pista esportiva i els locals de l'associació el 1958, al passatge Sevilla, 63. Ball a l'envelat, el 1953. Primera pedra de la caserna de la Guàrdia Civil, el 1946. Foios: ARXIU ASSOCIACIÓ DF. VEÏNS I PROPIETARIS DE MIRA-SOL.

on a l'estiu es podien fer reunions i activitats esportives i culturals. El ritme d'activitats era el mateix, si bé ja no es van fer envelats sinó que els actes de la festa major es duien a terme a la pista. S'ha de destacar també les gimcanes ciclistes, de motos i de cotxes que es feien amb notable èxit de participació. A principi dels seixanta, Fundada al 1945, durant tres dècades l'Associació va millorar el barri i va vetllar per aglutinar els veïns de Mira-sol l'associació cedeix una part i la segona, a la Gran Via del finançament i van veure altres al passeig de l'Havana. moltes festes i sobretot es del terreny al bisbat on es FRANCESC CARBÓ H El 28 de desembre de de la ciutat comptal. Ja fins com al 1946 es col·locava Era per la festa major quan vivien les revetlles i els balls construeix l'església del Car1945 va néixer TAssociació al 1959, en què es va com- la primera pedra; pocs anys s'escollia la pubilla, es feien del dissabte. «Tothom es co- me, que seria inaugurada el de Veïns i Propietaris de prar el terreny per construir després els veïns ja tenien els tradicionals balls del fa- neixia i tothom hi anava», 1961. Poc després es beMira-sol. Un grup d'estiue- els locals de l'entitat, les reu- seguretat al barri. Periòdi- nalet i de rams i fins i tot ha comentat Salvador Fe- neeixen les campanes i es jants, es van unir a l'entorn nions es feien en cases par- cament la junta anava a pares feien concursos de dis- nollar, actual president de crea, durant molts anys, un de diverses inquietuds que ticulars de diferents asso- lar amb l'alcalde per fer-li fresses de paper. També l'associació. lloc de culte que fins fa poc venien motivades en la mi- ciats o fins i tot a vegades saber Ics preocupacions dels s'organitzaven campionats Ja cl 1959 l'entitat es plan- ha quedat abandonat, per llora del barri. En aquella s'havien fet a Can Gatxet. veïns que volien aconseguir de tennis de taula, futbol teja un repte important: la l'estat ruïnós de l'església. i esports de taula. Una festa compra d'un terreny de No és fins a principi dels Durant aquests primers millores. època calia asfaltar i conDurant aquesta dècada es major autofinançada que 3.000 metres quadrats situat anys 70 que es fan noves dicionar tots els carrers, en- quinze anys l'associació va llumenar-los i fer tots els tenir una gran vitalitat. La van fer diferents envelats, inicialment es feia per Sant al passeig de Sevilla, 53. Es obres als locals. El bar s'amequipaments. Residents la primera gran preocupació va que eren espectaculars i on Jaume i anys després es va col·loca la primera pedra i plia i a la part superior s'hi majoria a Barcelona, van es- ser la construcció de la Ca- assistien les 200 famílies que traslladar per la la Verge amb aportacions dels socis fan unes dependències que tablir la primera seu social serna de la Guàrdia Civil. tenia l'associació. Alguns es del Carme. Per aquesta èpo- es fa una pista esportiva, un es van convertir en la seu al carrer Consell de Cent Els socis van aportar el 50% van fer tocant a l'estació i ca, i durant l'estiu, es feien bar i una pèrgola circular, social de l'entitat.

L'Associació de Veïns i Propietaris de Mira-sol es va fundar cl 1945. Enguany celebra cl seu cinquantenari, i per aquest motiu s'ha recopilat, amb un veritable esforç, la seva història gràfica i documental. Durant molts anys va treballar per millorar el districte i organitzar múltiples activitats esportives i culturals. En l'actualitat, la seva vitalitat ha minvat fruit de la dinàmica que es genera des de la creació dels Consells de Districte, en què l'entitat participa, i per l'aparició d'altres associacions.

Recordar la història viva del barri

APUNTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 26 de gener de 1996

L A R A D I O G R A J F J A • Associació de Veïns i Propietaris de Mira-sol

B^HHHHH HHi^HIHHI HHI í^»t_

^^^^^y^WP^^WffiBfflgBH|Bi|j||

Equip de bàsquet femení, el 1950. Inauguració de les relíquies de l'altar major de l'església del Carme, el 1961. Ballada de sardanes a l'antic camp de futbol. Festa infantil per la festa major de 1984. Homenatge a l'expresident Enric Renau. Acte de la inauguració de l'exposició del cinquantenari de l'entitat. Forns. ARXIU AAW PROPIETARIS DE MIRA-SOL/ 4 CANTONS.

Deu anys de feina per recopilar 50 anys d'història F.C.

H Jordi Pla ha estat el veritable impulsor de la feina, que amb motiu dels cinquantenari de l'entitat s'ha dut a terme. Des de fa de deu anys, dedicant-hi moltes hores, ha volgut recollir les actes, els documents, les fotos i la història de l'Associació de Veïns i Propietaris de Mira-sol. «Ha estat una feina molt interessant i que ha valgut molt la pena. Ara tot el que hem recollit ho

donarem a I'Arxiu Municipal de Sant Cugat» ha comentat. Tothom que vulgui veure aquesta interessant exposició pot telefonar aJ president de l'entitat, Salvador Fenollar, al número 674 93 55. Amb ell també es pot contactar si es vol ser soci de l'entitat. La quota que paguen els actuals 200 socis familiars és de 1.000 pessetes trimestrals. El local on regularment es troba la junta és el que

sempre ha tingut l'entitat, i va ser construït al passeig de Sevilla. La planta on estan, que té tres espais diferenciats, havia estat, abans de la construcció del Casal de Mira-sol, la seu del Consell de Districte. Actualment, i des del maig de 1983, per tal de solucionar problemes econòmics de l'associació, el bar i la resta d'instal·lacions, excepte el pis superior, es van llogar a una entitat que les ges-

tiona directament. L'associació, però, els fa servir sempre que els necessita. En l'actualitat costa augmentar el nombre de socis, «a causa que el Consell de Districte coordina activitats i han aparegut noves associacions al barri», comenta Fenollar. Recorden els seguiment que van fer de les obres dels túnels de Vallvidrera, i el que es va aconseguir fruit de les reunions amb l'Ajuntament, la Ge-

neralitat i Tabasa. «Volíem quedar units a Sant Cugat i que els túnels anessin soterrats» comenta Pla. En aquests anys, l'entitat ha continuat mantenint contactes amb l'Ajuntament per la millora del districte, i ha participat, des del primer dia amb dues persones en el consell, on es debaten tots els temes que afecten al barri. A banda d'això, des de fa dos anys, conjuntament amb les altres associacions

de Mira-sol, organitzen la festa major, de la qual membres de l'associació es responsabilitzen d'alguns actes. Volen mantenir el caliu, però costa. La junta actual és conscient que cal buscar gent jove que estimi Mira-sol i hi estigui vinculada. Sembla que en els darrers temps hi ha gent que hi està interessada i que vol continuar treballant en la recuperació de la història de l'entitat.

APUNTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 26 de gener de 1996

LA VIDA SOCIAL

ELS ENTRETENIMENTS ENCREUATS Horitzontals: 1.- Adularan. 2.Beu xuclant. Jai. 3 . - Inactivitat forçosa deguda a la manca de treball. Cer. Carboni. 4 . - Cent romans. Relatiu a l'anca . Riu italià. 5 . - Nat artificialment i a l'inrevés. Taba de xai. 6.- Propietari. Espinavessa. Indoeuropeu. 7.- Persona que està al servei d'una altra, servent. Gairebé al mateix nivell. 8.- Símbol d'un element metàl·lic molt escàs a la natura í al que encara no se li ha trobat cap aplicació. Cercar d'igualar o de superar algú en alguna cosa. Sigla de l'est. 9.- Sigla del nord. Aniràs. German-es del pare o de la mare. 10.- Riu molt gironí. Ésser l'origen, el pare, l'agent i/o la raó del perquè una cosa s'esdevingui.

10 11

"1 1

'* l

•

3 4 «^

"ii1 •

7 8

9 10

Verticals: 1.-D'una manera rigorosament conforme amb la veritat. 2 . - Nascut. Estimar. Vocal per fer de més i de menys. 3.- Concurrència, al revés. Símbol de l'iridi. 4 . - Estimulo una bèstia a seguir o accelerar la marxa amb les xurriaques i/o amb la veu. Monarca caragirat. 5.- Mitja bufa. Es fa deixant d'assistir a una classe, de baix a dalt. 6.- Una forma de tapar a l'inrevés. Consonant que fa riui-

GIRALT

•

re. Fa servir una cosa. 7.- Propi de la nació de referència per oposició a estranger. Símbol de l'urani. 8.- Una d'aigua que va al mar sense córrer pel riu. Interjecció que expressa fàstic o repugnància. Companys de les rates. 9.- Molt poc freqüent. El de Ter és un municipi del Gironès. 10.- Que només té aparença a l'inrevés. (La), municipi del Baix Empordà. Símbol de l'erbi.

SIS DIFERÈNCIES

11.- Alcaloides tòxics del tabac.

J»! -'01 S3)l SEJI N -"í a Jeiniug

H -"8 UWJV dpsw -'i 'W 'uiV ouiy -'9 13SSQ •NOTnn-·S AOJ 3I1BI3 J -•f 3 J33V '"UV - t ! V cdmrex -"I uemioqBsug - ' | :sre)UOztuoq OI.IU|C>S' R. SOLER

Montserrat, al seu estimat local. Foto: JA. MULA

Montserrat Canals i Miquel Fa quaranta anys, la cerveseria de Cal Caballu Petit va sorgir quasi per atzar i ha esdevingut un dels símbols populars de Sant Cugat —Una de les especialitats MONTSE SANT més que mejar i a la nit, • Sant Cugat.— Fa quaran- estar-se a l'estable com tota que més èxit va tenir i que encara es recorda és aquell ta anys que la Montserrat una senyora.» i el seu home van pensar —Cal Caballu és un dels famós plat combinat. Quin a establir-se i van inaugurar llocs mes típics del Sant Cu- era el seu secret? un celler a la carretera de gat des de sempre. —«Era ben senzill: era un Rubí. Llavors era una de —«Sí. Es va fer popular plat en què posava unes esles últimes cases del poble. de seguida, i, com que vam copinyes, un musclo, unes Com que ell era el petit dels ser els primers a posar cer- anxoves i un cogombret farnois de cal Caballu, el nom vesa de bóta, ben aviat això cit de pebrot i pastanaga. de l'establiment va ser Cal semblava la plaça Reial.» Era un comgombre molt esCaballu Petit. El petit local —Això representava mol- pecial. El portaven de Lotenia una filera de bótes, ta feina? gronyo i, per desgràcia, ara un llarg mostrador de mar—«Sí, jo em llevava cada ja no es troba. Tot això ho bre i una taula per a aquells dia a les set del matí, diu- adobava amb una salsa esque volien prendre un got menges i tot. M'hi vaig acos- pecial. Era un èxit total. La de vi. De mica en mica i tumar tant, que encara ara gent prenia el sol a la tesense saber com, Cal Ca- em llevo a aquesta hora. Els rrassa mentre prenia el plat ballu va esdevenir un bar diumenges, a les set, jo co- combinat i la cervesa. Els molt popular. mençava a escombrar la vo- diumenges hi havia empen—«Mai no vam tenir la rera i de seguida paràvem tes, i, quan van començar idea de posar un bar. Ens les taules a fora. Es va fer a fer la gasolinera del davam casar el 1952 i vam viure un costum molt popular, ve- vant, la gent passava hores a la casa pairal dos anys. nir-hi a fer una cervesa i asseguda a la terrassa, mirant les excavadores. La teDesprés, el meu sogre ens un combinat.» rrassa es va acabar quan va donar aquesta casa. va augmentar el trànsit El meu home era traci un dia un Seat 600 tant de vins i va tenir la pensada de posar un «Cal Caballu Petit és la sense frens va endur-se'n mitja.» celler per vendre-hi vi, però com que estàvem meva vida» —D'on ve el sobreals afores no en veníem nom Caballu? ni un litre. A la can—«La casa pairal és —Nom: Montserrat Canals i Miquel. tonada, hi havia Las Caal carrer Plana de —Lloc de naixement: A Sant Cugat. nas, o sigui, la Unió, —Data de naixement: El 7 de juny l'Hospital, i per les fires i les parelles que anaven de 1925. els tractants de cavalls a ballar van agafar el s'estaven al poble qua—Estat civil: Vídua. costum de venir a prentre dies. La fira es feia —Professió: Jubilada. dre una copa o un redavant de casa, a l'era —Aficions: «Estar-me a Cal Caballu dels monjos. La casa tefresc a casa. Llavors vam posar unes taules Petit, i la cuina.» nia unes quadres molt —Un llibre: «No m'agrada gaire grans i els firaires guari, més tard, altres a fora, a la vorera, que era molt llegir llibres, m'estimo més llegir els daven el bestiar allà, i ampla. Així va néixer diaris.» en deien cal Caballu. —Una pel·lícula: «Siete novias para Aviat es coneixia la casa la cerveseria Cal Caballu Petit. Me'n recordo siete hermanos.» com cal Caballu. Abans, —Una música:«Les sardanes i la tothom tenia un sobreque els primers temps teníem una mula rossa, música de sarsuela.» nom: al meu pare li —Màxima aspiració: «Conservar el deien de cal Liró, i mai que va viure uns mesos de vacances: no feia res cap clar i les ganes de treballar; gràcies no vam saber per què.» a Déu jo no he estat mai malalta.»

SOPA DE LLETRES

ESCACS

GIRALT

En aquesta sopa hi podreu trobar el nom de vuit plantes cultivades per les seves flors.

F T A 0 S

1 N

C A

Amb la forta iniciativa en la columna de TR les blanquess'imposen. Karpov-Gik, URSS 1969.

H C N G U A

1 V R N A D E

1 E A

1 D

A X L H M S R M N A

J. ESCUDER

1 L E M A C A N U

T T E G G N S A

1 Q

A L V R O T R N

L R

1 M A S S E G M E O 1 M L A G M A C E D 1 A C N N R A A T

OT(9iireo 'juressaS 'íuauiesusd 'nnuaS 'utaiuesua 'BpueSmu "iwpmbjo 'BUIJPARQ :opn|<>s xa t> U.*d -£ P! VSX £ ÍVtH +d*Q 1 '4K> 39d

JEROGLÍFIC

GIRALT

CIUTAT DEL BARCELONÈS D'origen ibèric conserva importants restes romanes

GUATTA

COTONIA 0»°i) VINCUXO («p«a) vxrvno VNOTVOVH W»MOS

SOLUCIÓ DIFERENCIES

APUNTS

E L S 4 C A N T O N S / Divendres, 26 d e gener d e 1996

ELS CINEMES «Los amigos de Peter»

• SANT CUGAT

Director Kenneth Branagh. Intèrprets: Kenneth Branagh i Emma Thompson. . Sala: Sant Cugat 3, de Sant Cugat. • Nit de Nadal del 1982: sis amics afronten amb ironia les seves noves vides lluny del col·legi on han estudiat. Nit de Cap d'Any del 1992: Peter espera retrobar-se amb els seus amics per celebrar l'Any Nou.

SantCugaM

«Asalto al tren del dinero» Director Joseph Ruben. Intèrprets: Wesley Snipes i Woody Harrelson. Sales: Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • Dos policies germanastres decideixen, malgrat la seva rivalitat crònica, unir-se per robar un tren de metro blindat en el qual es transporten els diners de la recaptació.

decadència des que el seu propietari i fundador, August Rius, el va traspassar als seus tres 4.00,6.00,8.15,10J3 1Ú.45. Sesattgofc 124$. fills.

• SABADELL 4.15, flKM» ••

$vm

Ss*tCugai2

tf0M0${M0gR)ítt

t.oo,wm.™x

Sani Cugat 3

Mtaffesttga

4.00,6.06,8.16,10.40

SantCugat4

Sw*$id»

4M,73&im

SMífonsjotfwrfíoSwaM»

«$>'

CineafMre* Euterpe

Salal

Savsn

1£30

Sala 2

Mentes petgmsas

12.45

SalaS

Los amígosíle Peter

12.45

SaJa4

Show giris

12.46 .,

SrMwgkto

Rambla •

Sense determinar

12.30 (sess&jola}

Latetraescarlata Rub!Palace2 MuertesúMa Felpudo mafdito

Director Irwin Winkler. Intèrprets: Sandra Bullock, Jeremy Northam, Dennis Miller i Ray McKinnon. Divendres, tmmpft$KCi& 10.45. Düssabte 11.00. Recomanada: R/13. Sala: Kursaal, de Cerdanyola. 4.00,6.00,8.15,1030 H Àngela, una noia molt afiDlmckmiàmlto, mm projecefo- 70,45. cionada a la informàtica, comença a tenir problemes quan 4.10,6.20,8.25,10.50 accepta ajudar un col·lega de professió, el qual li sol·licita una 4.00,6.20,8.30,10.50 anàlisi preliminar per a un prototipus d'un programa Internet.

CERDANYOLA

Kursaal 1

«Seven»

456,7.15,1050

Sense dainrnfcur

Kursaal 2

Ui8i||ÍlM(al)ezas cortadas

450,7.15,10.50

12.30 (ses* golfa)

Kursaal 3

«•SP*

5.00,7.25,10.30 5.00,7.30,10.45

Rubi Palace 3 Show giris

Sense detenrtnar

Kursaal 4

BpíiÉ^nrespiro

Rubí Palace 4 Mentes peligrosas

Sense determinar

Kursaal 5

- Asateilan del dinero

«Esperando un respiro»

Rubí Palace 5 Seven

Sense determinar

Kursaal 6

P8l«€í

4.25,6.20,8.15,10.50

Director Forrest Whitaker. Intèrprets: Whitney Houston, Àngela Bassett i Lela Rochon. Sales: Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. I Durant un any, quatre dones amigues s'enfronten al triomf i a la venjança, als fills i a les mares, als exmarits i als amants

Sessions golfes: divendres i viglttes de festiu, ales 12.30

Kursaal 7

Laiwt '**

4.45,6^5,8^0,10.40

Kursal8

Bingt*«<*esubto..

4.40,6.35,8.35,10.40

Kursaal 9

Utetraliasriata

5.10,7.40,10.35

«Felpudo maldito» Director Josiane Balasko. Intèrprets: Victoria Abril, Alain Chabat i Josiane Balasko. Sales: Rubí Palace 2, de Rubí, i Principal, de Sabadell. I Loli, una mestressa de casa infeliç en el seu matrimoni amb Laurent, acaba acceptant les insinuacions de Marijo, una ruda camionera, exfeminista del 68.

• SABADELL Cineart 5 sales La letra escarlata Muerte súbrta Esperando un respiro Asalto al tren del dinero • Any 1917. Quan els cartògrafs Anson i Garrad arriben a un poblet gal·lès per mesurar l'alçada de! Ffunnon Garw, el bé més preuat dels seus habitants de la zona, es troben amb el grup de gal·lesos més excèntrics que mai es podien haver imaginat.

«La isla de las cabezas cortadas»

«El inglés que subió una colina però bajó una montarïa»

Director Renny Harlin. Intèrprets: Geena Davis i Matthew Modine. Sales: Rubí Palace 1, de Rubí, i Kursaal, de Cerdanyola.

Director Christopher Monger. Intèrprets: Hugh Grant, Tara Fitzgerald i Colm Meaney. Sales: Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

• Morgan, filla d'un bucaner veterà, és la reina dels pirates. Durant una subhasta d'esclaus, compra un jove perquè l'ajudi a esbrinar el secret d'una fortuna enterrada.

l lZIi

5.00,7.30,10.30 4.00,6.05,8.15,10.30 4.00,6.00, «5,10.30 4.00,6.00,8.15,10,30

ESTRENA V A N

Kursaal 10

Muerte súttta

«Muerte súbita»

I Segle XVIII. Hester és una dona que, després d'haver traït el seu marit, ha de dur impresa a la roba la lletra A, que la identifica com a adúltera.

«Mentes peligrosas» Director John N. Smith. Intèrprets: Michelle Pfeiffer i George Dzundza. Recomanada: apta. Sales: Sant Cugat 2, de Sant Cugat; Rubí Palace 4, de Rubí; Euterpe, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

«Showgirls»

4.10,6.20,8.30,10.35

4.25,6.35,8.40,10.45

• Lou Anne Johnson és una exmarine que abandona una carrera militar de nou anys per ser professora d'anglès.

Director Roland Joffe. Intèrprets: Demi Moore, Gary Oldman i Robert Duvall. Recomanada: R/13. Sales: Rubí Palace 1, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

Director David Fincher. Intèrprets: Brad Pitt, Morgan Freeman i Gwyneth Paltrow. Recomanada: R/18. Sales: Sant Cugat 1, de Sant Cugat; Rubí Palace 5, de Rubí; Rambla, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. I Dos detectius de la brigada d'homicidis han de resoldre una enigmàtica sèrie d'assassinats basats en els set pecats capitals.

4.40,6.50,8.55,11.00

Kursaal 11

«La letra escarlata»

S/TNT CUGAT

«La red»

6.20, «mmao/ftaft»; 4.2út £ ?a lis, mm

• RUBÍ Rubi Palace 1 LaisladekBcabezascortadas

4.00,6.00,8.15,10.30 /dteatte, mnapnjtceük 1046.

Director Peter Hyams. Intèrprets: Jean-Claude van Damme i Powers Boothe. Recomanada: R/18. Sales: Sant Cugat 3, de Sant Cugat; Rubí Palace 2, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell; Montecarlo, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

«Palace» Director Tricicle. Intèrprets: Carles Sans, Joan Gracia i Paco Mir. Recomanada: apta. Sala: Kursaal, de Cerdanyola. I Pel·lícula muda que es desenvolupa a l'Hotel Palace, una gloriosa institució hotelera en

• La ciutat de Pittsburgh acull la final de la Stanley Cup d'hoquei sobre gel. Un grup de terroristes segresta el vicepresident dels EUA i els seus acompanyants durant el partit, i amenaça la policia i el FBI en fer esclatar l'estadi si no compleixen les seves exigències.

Director Paul Verhoeven. Intèrprets: Elizabeth Berkley, Kyle MacLachlan i Gina Gershon. Recomanada: R/18. Sales: Sant Cugat 4, de Sant Cugat; Rubí Palace 3, de Rubí; Cineart-tres, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. H Una noia que vol convertir-se en l'estrella d'un important musicals, arriba a Las Vegas, on comença a treballar en espectacles eròtics fins que li arribi l'oportunitat.

1 ? Torreblanca J o s e p Puig i C a d a f a l c h , s/n . T. 589 24 81

25() ptes T O T A

I ./\

NIT

-> \ D \ I I 11 \

Tots els dissabtes SESSIONS «GOLFES»

ESTRENA

2a SETMANA

3a SETMANA

4 . 3 0 - 7 . 1 5 - 10.15 «GOLFA»: 00.45 - 18 ANYS

4.00 - 6.10 - 8.20 - 10.30 «GOLFA»: 00.45 - 7 ANYS

«GOLFA»: 00.30 - 18 ANYS

D A M M

SUDDEIM (MUERTE SUBITA)

4.05

6.10-8.15

10.30

18 ANYS

4.15 - 7.00 - 10.00

Dissabte, 27 a les 00.30h, «GOLFA»: LOS AMIGOS DE PETER en V.O. / Dissabte dia 3 «GOLFA»: TIERRAS DE PENUMBRA en V.O,

ÜCINESFI Al icrvti dt l'eipf ctidor

fitrking 2 h. gratis

Dimecres dia de l'espectador

Canut d'estudiant universitari

anticipada

Reserva per teixim 599*941

PbpSuock

APUNTS

E L S 4 C A N T O N S / Divendres, 26 de gener de 1996

L'AGENDA L A

SANTS • Ràdio Sant Cugat fe>De dilluns a divendres —de 7 a 7:30 h../•.'/ despertador, amb Joan Vallvc. —De 7: 30 a 1(1 h.Jil gall del monestir. Revista d'actualitat De 7:30 a ') h..notícies d'àmbit general. De l> a 10 h., la lera edició de l'informutiu Sant Cugat avui. Dirigit i presentat per Xavier fornells. —De 10 a 12:45 h.Dies de ràdio, el magazinc. Espais de divulgació. entreteniment i participació. Presentat per Maribel Cavuelas. —De 12:45 a 13 h.. Amb molt de gust. espai de gastronomia amb Pep Blanes. —De 13 a 13:30 h.Sant Cugat Avui, rinformalm,Zona edició. Edita i presenta Natàlia Linares —De 13:30 a 14 U.JMIUUIS. Di-

• Divendres 26 —Timoteu • Dissabte 27 —Àngela

• Diumenge 28 —Tomàs d'Aquino • Dilluns 29 —Pere Nolasc. • Dimarts 30 —Martina.

•Dimecres 31 —Joan Bosco.

• Dijous 1 —Cecili.

L'Orquestra Solistes de Barcelona

El cantautor actuarà diumenge

Música clàssica a Vauditori

Albert Pla, a La Sala

'Orquestra de Solistes de Barcelona actua d e m à dissabte a les 10 del vespre al Teatre-auditori de Sant Cugat amb la participació del Cor de Veus Blanques del Cor d e Noies del Conservatori Superior Municipal d e Música de Barcelona. El catedràtic del Conservatori de Barcelona Albert Argudo dirigirà el concert, en què s'interpretaran peces de Mozart, Bach, Schubert, Haendel i Haydn.

lbert Pla actuarà diumenge a dos quarts de set de la tarda a La Sala i interpretarà el nou disc, en què recita p o e m e s de J.M. Fonollosa. Aquest peculiar artista s'ha convertit en una figura molt popular des dels seus inicis en el món musical, q u e ara combina a m b les representacions teatrals, i pels seus temes musicals de «lletres irreverents» que han estat qualificades de «amorals». / E.A.

rigit i presentat per Xavier Casanovas. DIVENDRES —De 14 a IS h„Vol de tarda. Música suau seleccionada per • Sant Cugat Albert Martin. —De IS a 21 h.Al lloro. Un • C a s a de Cultura programa de Salva V'allvé. —A les 8 del vespre, actuació Els divendres, de 20 a 21 del grup Smiling Services a h.,Kiff Kaff. Música heavY l'Espai Jove de la Casa de de Rubí. dret a la impotència de V. —A les 12 del migdia, sortida conòmiques de la UAB. i amb Marc Picanyol. Cultura. Entrada gratuïta. Lleó al Casal cultural de de la rua dels Tres Tombs Francesc Josep Uroz. profes—de 21 a 21:20 b.J .esportiu. Mira-sol. des del passeig de Les Torres sor del Departament d'EcoDirigit i presentat per Carme • Rubí en direcció al carrer Cervannomia d'Empresa de l'EU Reverte. tes. d'Empresarials de Sabadell, —De 21: 20 a 23 h.,Sons / estels. • Rubí —A 3/4 de 7 de la tarda, reparticiparan en les xerrades Presentat per Pere Pallissa. •Ateneu presentació de l'espectacle d'orientació acadèmica i pro—de 23 a 24h: —A les 9 del vespre, confe- • Festa de Sant Antoni Bon vent i barca nova per fessional. rència sobre les necessitats Dillunsylí/nev any. si!. Un pro- A 3 4 de 9 del mati, plantada la companyia Ferran Rigual. dels infants a càrrec de coorgrama de Salva Vallvc. de la bandera al Casino Esa l'entreacte tindrà lloc el sordinadors de diferents grups Dimarts: /. estrena. L'espai de panyol i Repicada de camDIUMENGE teig dels tradiconals obsed'esplais de la ciutat a la sala panes i llançament de tres cinema de RSC. quies d'un porc, un xai i un d'actes de l'Ateneu. morterets com a inici de la • Mira-sol Dimecres: Hores extres. Amb pernil. festa. Eduard Garcia i Rosa Ma. —A Ics 6 de la tarda, concenJané. • Casal Cultural tració al Casino Espanyol del Dijous: l'iure a la terra. Pro• L a Sala banderer i les cordonistes on —A les 5 de la tarda, gran ball —A 2/4 de 7 de la tarda, acgrama de Xavier Casanovas, per a la gent Gran de Mira-sol se servirà un aperitiu als socis Natàlia Linares i Mònica tuació del cantant Albert Pla al Casal Cultural. Dl M A R T S de l'entitat. Costa. que interpretarà el seu últim Divendres: Vallès sense Fronte—A 3/4 d' 11 de la nit, ball podisc Albert Pla supone Fono- • S a n t Cugat res. Presentat per Fatiha i Hapular amb l'orquestra Mara- • Teatre losa, al teatre municipal de —A les 7 de la tarda, repremed Ben Hammou. vella al Casino Espanyol. La Sala. D f S S A B T E sentació de l'obra La cort del • C a s a de Cultura —De 24 a 7 h. Música al teu rei Faraó o el dret a la im—A les 10 del vespre, confecostat. • Celler •Celler • Sant Cugat potència de V. Lleó a càrrec rència i audiovisual a càrrec —De 7 a 24 h.,cada hora, con—A 2/4 d'l 1 de la nit, repredels alumnes de 8è. del col·le- —A les 7 de la tarda, reprede Lluís Puig sobre el seu nexions amb Catalunya Insentació de l'obra Divertisentació de l'obra Divertigi Ferran Clua al Casal Cul•Teatre-auditori viatge a La Polinèsia i conformació i butlletins de Sant ments turístics de Noelle Rements turístics de Noelle Retural de Mira-sol. cretament a una de les illes Cugat i el Vallès dels serveis —A les 10 de la nit, concert naude a càrrec de La Càmara naude a càrrec de La Càmara a càrrec de l'Orquestra de més petites, Mururoa. informatius. Teatre, al Celler Cooperatiu. teatre, al Celler Cooperatiu. Solistes de Barcelona acom• La Floresta —A les 8 del vespre, Agustí •Dissabte panyats del cor de Noies del Reventós, professor de Ma—De 8 a 9 h„£7gall del monestir, Conservatori Superior Muni- • L a Sala temàtiques de la Facultat de amb Xavier Fornells. • Música —A les 6 de la tarda, homenatge cipal de Música de Barcelona. Ciències de la UAB, parti—De 9 a 10 h.,Viure a la terra. a l'artista del cristall Antoni —A les 7 de la tarda, concert ciparà en les xerrades d'o(Repetició). de blues a càrrec del trio de Pons Cirac. Durant Tacte, acrientació acadèmica i profes—De 10 a 11 h.Jíores extres. • Jams a l'Espai Jove Santi Picó al bar Dada. tuarà la coral L'Obrador. sional a la Casa de Cultura. (Repetició). —A partir de les 6 de la tarda, —D'l i a 12 h.Game Over. Amb actuacions de jams a l'Espai •Rubí • Festival Flamenco Xavier Montero. on els joves són els prota—A Ics 10 de la nit, festival —De 12 a 13 h.Jzl magatzem. gonistes. flamenco organitzat per l'es- • Festa de Sant Antoni D I L L U N S Amb Oriol Costa i Amanda cola Flor Gitana al Casal Po- —A partir de les 7 del matí Sans. • Mira-sol pular. Intervindran els grups i fins a les 11, esmorzar del • Sant Cugat —De 13 a 14 h. Avant Matx. de ball Duende Andalúz i traginer a les caves Aris CaAmb Carme Reverte i la reAroma de la Alhambra, entre sanovas de la carretera Cer- •Xerrades d'orientació acadè•Teatre dacció d'esports. d'altres, i els cantants Filodanyola. Es repartirà butifa- mica —De 14 a 15 h..Vallès sense —A les 10 de la nit, la commeno Farifias, Mercedes La rra negra, blanca, cansalada, —A les 8 del vespre, Jordi Ropanyia La Llotja del col·legi fronteres. (Repetició). Extremena, José Lozano i careta de porc, costelles als sell, professor d'Economia Ferran Clua presenta l'obra —De 15 a 16 h„ Aquells meElisabeth Villegas, la perla assistents. Aplicada de la Facultat d'E- • S a n t Cugat La cort del rei Faruò o el ravellosos anviAmb Josep Maria Alvira. —De Hi a 20 h.,Super DJ, preHORARI AUTOBUSOS sentat per Xavi Montero. —De 20 a 21 h.Mones vibracions Amb David Villena. • LÍNIA 1 . SANT CUGAT-MIBASOL-MAS JANER • U N I A 3. SANT CUGAT-LA FLORESTALES PLANES —De 21 a 22 h.JSalmaia, amb Sortides dea de F. Cotom. Jesús Aguilera i Lídia Ceron. -Oles feiners. 1 a sortida: 06.10h-07.10h i als 10 mira* de cada horafinsa les 22.201». -Otes feiners, la sortida: 06.30h del mati i cada hora i mk)a1lna atos21.301). —De 22 a 8 h., Música al teu

0 1 M E C RE S

costat. • Diumenge

—De 8 a 9 h.£l dia del Senvor. —De 9 a 9:30 h.£sport en Marxa, lera edició. —De 9:30 a 10 h.Ml racó de la poesia. Amb Joana Francesca Garcia. —De 10 a 10:30 h.Arrels. Un programa de Rogeli Padró. —De 10:30 a 14:30 h.. Roda d'amics Amb Pere Pahissa i Joan Fàbregas. —De 14.30 a 15 h.Msports en marxa, 2ona edició. —De 15 a 16 h.Aquells meravellosos anys. —De \bdH)U.MperDJ. —De 20 a 21 h.Mones Vibracions. —De 22 a 7 h., Música al teu costat. —Dissabte i diumenge, de 8 a 22 h., connexions horàries amb Catalunya Informació i butlletins locals.

L'últim servei finalitza el seu recorregut a restactó de F.Q.C. ds Sant Cugat. -Dtaaabte* I festius. 1a sortida: 07.10h-08.10h i ah 10 minuts de cada hora fins a les 221 Oh. L'últim serveifinalitzael seu recorregut a restadó d» F.G.C. de Sant Cugat. M M M dea de r A v N p * A H a * » * * . -Oie»!B»sera.1ascrfda:06.5On^.5WJab50rnl^ 1*111111 serveifinalitzael seu reconegui a restadó de F.G.C. de Sant Cugat. -4)taiap»Hlfaeilu8.1asorate07.50ti-OlSOh^ L'útJm serveifinaflttael seu recorregut a restació de F.G.C. de Sant Cugat.

Reconegut Mas Ja/w, Estado Mira-sol, Plaça Can Cadena, Estació St Cugat, Mercat Torreblanca, CAP, Alfons Sa/a. Car? Cadena, Estació Mira-sol, Mas Janer. T LÍNIA 2 . NUCLI URBÀ D t SANT CUGAT Sortides dea de Sant Domènec. -Dies feiners. 1a sortida: 06.l6h-06.46h i als 16 i 46 minuts de cada horafinsates22.16h. 11 festius. 1a sortida: 09.l6h-09.46h I als 16 i 46 minuts de cada horafinsa les 22.l6h. Sortides dea de Sant franc sac. -Oles feiners, l a sorttds: 06.23h-06.53h i als 23 i 53 minuts de cada horafinsates22.23h. -Dlsaabtea I teaUua. 1a sortida: 09.23h-09.53h i als 23 i 53 minuts de cada horafinsates22.23h. SortMoa dea de K a t a e U F8C. -Ote«teh»et^1asortíto06.05rt<)6.35hials05!35minutsrJer^arK)raft»ates22.35h -Dissabtes I festius. 1a sortida: 09.05h-09.35h i als 05 i 35 minuts de cada horafinsa les 22.35h. Recorregut Sant Domènec, CAP, Sant Francesc, Plaça Coll, Mercat Torreblanca, Mones», Estació FGC, Colomer, Sant Domènec.

-Dissabtes I festius, la sortida: OS.OOh del mati i cada hora i rn*Jafih8atas21.30h. t dea de rEatacM. -Dies femers. lastxtioa; 0 7 . 2 * del rnatl i cantora i mtt(afinsa les 2250h. -Dta»ebtes I festius. 1a sortida: oe.5MtoUmtf I c t ó Socorregut F. Cotom, la Floresta, Plaça Ottie^,Uatcat,(}AP,À1fiM$ak, Centre, La Floresta, F. Cotom, • A 3. SANT

Estació, Plaça

CUGATRUBITERRASSA

-Dies feiners. 1a sortida: 05.40h-06.25h i als 25 rriraa* dfe^aBjtiltitt toia tos 2Z25h. -Dissabtes I festius. 1 a sortida: 06.25h i als 26 minuta d»<ealtJm·8n«ales22.2Sri. -Sortides addicionals a Terrassa: 06.55h, 07.55h I tlJ$fMtoJ$§t) : • A 3. SANT CUGAT-BARCELONA -Otos feiners. 1 a sortida: 05.15-05.401 als 40 minuts de cada horafinsa tes22.10h. -Dissabtes. 1 a sortida: 05.15-05.40 i 06.10h i:ato 10 minuts **Éfcl»m1lneales2£10h. -Diumenges i festius. 1a sortida: OT.IOh I «to 10 trtnuts tia cada horafinsatos22.10h. -Sortides addicionals a Certanyota: 22-40h i 23.00h (feiners). 2 3 . 0 » (dissabtes i festius). • A 3 . BARCELONASANT

CUGAT

-Oles feiners, l a sortida: 05.461 ato! ,15145 minuts de cada horafinsates21.45h. -Dissabtes. 1a sortida: 05.45 i als 46 minuts de cada hom finsates21.46h. -Oiurr»ngeslfesttus.1ascrtida:06.46hiate45rTto^ -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15h (feiners).

APUNTS

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 26 de gener de 1996

L'AGENDA • Casa de cultura —A les 8 del vespre, xerrades d'orientació acadèmica a !a Casa de Cultura amb la participació de Ferran Castillo, tècnic d'FP de la Direcció General d'Ordenació i Innovació Educativa del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

D I J O U S • Sant Cugat

'Tadín' del 19 de gener a 1*11 de febrer. 1 Farmàcia (adreça)

i Sant Cugat

Riera (Or. Murio, 1)

6740430

Ajuntament

58922 88

Ü Cerdanyola

Alvarez (Galeries Unioentro}

6926721

Ambulatori Les Planes

6755105

5 Rubi

Farei(SantJonJ,25)

6990291

Bombers Bellaterra

6828080

: Montcada

Guix (Major, 25)

5641645

Bombers Generalitat

Grua

6743371

l Papiol

A.V8à(Av.Generaítat,35)

6683967

Bombers Rubí

6998080

Aigües La Floresta

6742069

•

Salawrt(S. Rusinol, 36)

6740645

CAP

5881122

AAPP i W Mira-sol

mpp

5894455

AAW Verge Carme Mira-sol

6741003

•Monestir-Centre Cultural —Fins el 31 de març, exposició retropectiva de Josep Grau-Garriga al Claustre del Monestir i al Centre Cultural. Grau-Garriga mostra obres del període 1985-1995.

5891382

AAW Sant Joan Mira-sol

6747103

•Sales privades

AAPP i W Valldoreix

6742197

•Mercantic —Fira permanent d'art i antiquaris. A l'avinguda Rius i Taulet. Obert els caps de setmana. Telèfon: 674 49 50.

Sant Cugat

TEATRE-AUDITORI

085

Valldoreix (parada)

—Firart. Exposicions el lr i 3r diumenge de cada mes, de 9 a 2, a la plaça del Monestir.

6741111

Bach (Pg.detesCordeles)

6922367

l Rubi

Torres (Pg.de les Torres, s/n)

6991072

Casa de Cultura

i Montcada

E Relat (Av Catalunya, 65)

—

Casal Valldoreix

6744599

j PapM

A. Via (Av. Generalitat, 35)

6683967

Catalana de Gas

7252944

AAPP i W C . Montserrat V a l 6742106

1 Sant Cugat

TeMdí(Rbte.Ceter,97)

6747749

Centre Cívic La Floresta

5890647

AAPPWCanMajoVa».

6745049

ft Cardanyola

Vafe(Aw<fe Catalunya, 51)

6821130

Centre Cívic Les Planes

6755105

| A Prop, i Veïns U Flores»

67420»

s W*

Ruiz (Ora. Sabadell, 95)

6995012

Centre Cultural Mka-sol

5892018

lAWAlguallongaUFior.

6745129 2684567

• Sala Rusinol —Del 16 al 30 de gener, pintures de Benavente Solís.

£Rete(Av Catalunya, 65)

—

Cinemes St. Cugat (Resar.)

589094)

Ais. Consumidors

A.V8à(Av.Genen*at,35)

66B3967

Cotreus

6747098

DNI (Cita prèvia)

Botigues (Alons Sala, 46)

6740483

Creu Roja Sant Cugat

6741234

Greenpeace

Rwera(sartRamon,182)

6920676

Creu Roja Valldoreix

6742459

«.Genera! de Catalunya

5661Í12

Vte(&»*rtRubi-2000)

6991301

8747615

H.vaJd'Hebron

4272960

Puig Ferragu (HocOrquídia)

—

Ert Municipal descentra».

6742719

H.SsntJosndeDéu

2034000

A.V1à(Av.Gerwtaltat,35)

6683967

ENHER Rubi

6991892

Unitat Coronària

2461040

Mora) (Sta. Teresa, 40)

6753344

FECSA (atenció al cient)

900313131

TeL de l'Esperança

4M4649

i Cerdanyola

«ae*3o(Bonae.deCentanyola, 1)

6922368

FECSA (avaries)

900232323

Informació Carreteres

19*2247

i Rubi

Roca (Av Barcelona, 55)

6990953

FFCC

6741934

Informació Aeroport

«79S900

J. Ratat (Major, 89)

5841481

Funerària

874 05 25

Wormacló RENFE

490 OC 02

A.VHà(Ay.QeneraMat,35)

668.39.67

G. Civil (Mira-sol)

6742379

WormaooPort.

310 07 59

Fomos (Manel Farrés, 95)

6740512

L Montcada

Torrents (0/de b Diagonal, 34)

Dispensari La Floresta

5803904

«693080

• E s t u d i Ferran Martí —Del 19 al 21 de gener exposició permanent d'obres de Ferran Martí. Al carrer Gorina, 8.

(91)5434764

Hisenda

5891156

OMIC

6803188

Jutjat

«746696

PoWIrrè Torreblanca

5691732

S890647

PROMUSA

8801732

• E s p a i Lluís Ribas —Exposició permanent d'obres de Lluís Ribas, al carrer Gorina, 6.

BIBLIOTEQUES

Gibert (Tom» Oriol, 4)

6996699

Oficina Municipal La H o r a *

Duran ( « f e Montcada, 37)

5751543

Parròquia SL Pere Octmtk

6741163

AV1è(Av.GeneraSat,35)

6683967

Parròquia Les Planes

2047503

Parròquia VaSdoreix

6740569

ASDI

8753503

Piscina Municipal Validant!

6754055

ArxruGavin

6742570

Cuerpo Nacional de PaidR

6747858

Casal d'Avis SC

5891638

091

Uar d'Avis Parròquia

5890598

092

Club Muntanyenc

6745396

Coral de la Unió

6741006

Domènec (Pg. Sant Magí, 50)

6743353

Pen3*o(Avcatafunya,51)

5807859

Balori(Mla i Fontanals, 1)

6990388

V b (Jaume I)

5645904

Urgències

A. Vtt (Av. Generalitat, 35)

668 39 67

PcJtóaMuntapaliProLCMI

L t a r a (Santa Maria, 27)

Pol. Municipal (Valldoreix)

6741531

LLufs(C/Airr*8.18)

6924708

908795125

Comissaria de Policia

6747612

Esbart Sant Cugat

6752652

Taxta (parada)

6740997

B Tot Sant Cugat

6748661

Pom(MagíRarnentol,7)

6973456

Pardo (Masia, 2)

5642139

RarJoTa»

5894422

Grup Sup. Immigrants

6749314

i Papiol

A.V1à(Av.Generatat,35)

6683967

RepscJ-Buta

6741580

RèrJo Sant Cugat

6755959

Sant Cugat Comerç

6740322

Televisió Sant Cugat

5895366

SAUR (Aigües)

5890021

Bs 4 Cantons

5896282

(1)D'1/4de10delmati d'avui a 1/4 de 10 del mati de demà. (2) D'1/4 de 10 del matí d'avui a les 10 de Ia nit. (3) De les 10 de I a nit a 1/4 de 10 delmati de demà.

10 del vespre, actuació de l'Orquestra Simfònica del Vallès sota la direcció de Jordi Mora. Narrador del conte musical per a infants Sergi Mateu -Divendres 15 de març a les 10 del vespre, espectacle de dansa El punt de la memòria de la companyia Trànsit. -Divendres 22 de març a les 10 del vespre, representació de l'obra Galileo Galilei de Bertolt Brecht. La direcció artística és de l'obra és de Calixto Bieito.

ALTRES ACTIVITATS

•PAVIMENTS RÚSTICS, HIDRÀULICS I MANUALS.

PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS RELLOTGES D'ACTUALITAT DE LES MILLORS MARQUES

OCTAVTO SARDA

JOIERS- TALLERS PROPIS MEGA KRONOS

JNmilton Rusinol,

ç/ Kius i Taulet. IW .IW1W S \ N T t (. (i \ T Ut.l. YALl.i.S

m u

° 2íS^2 cr0 ' 1

r&JUNCHANS rtfJUNCHANS

Tel. 674 58 54

•REPRODUCCIONS DE SANITARIS, AIXETES I COMPLEMENTS. •ELEMENTS DE RECUPERACIÓ.

•Biblioteca del Mil·lenari de Sant Cagat —Centre Cultural. Obert matins de dimarts a divendres d'11 a 2. Tardes de dilluns a divendres de 4 a 2/4 de 9. Dissabtes de 10 a 2. Telèfon: 589 27 49. •Biblioteca Club Muntanyenc Sant Cugat —Plaça Barcelona. Oberta de 5 de la tarda a 9 de la nit. Telèfon d'informació: 674 53 96

ració: AEEA L'Esplai i Ajuntes d'arreu del món i altres tament. activitats. Informació de 5 de • C o r infantil i juvenil la tarda a 9 del vespre al —Nois i noies a partir de 4 •Centre Cívic de les Planes telèfon: 589 20 78. anys. Informació i inscrip- —Tallers de música de banda, cions a la Casa de Cultura, de costura, manualitats, gim- •Casa de Cultura telèfon 589 13 82. Les acnàstica de manteniment i pin- —Taller de manualitats i cuina. tivitats del cor inclouen contura. Casal per a joves i Informació al telèfon 589 13 certs, sortides de cap de setadults, i altres activitats. In82. Organització: escola d'amana i tallers complementaformació i inscripcions, de 5 dults. ris. de la tarda a 9 del vespre. Telèfon: 675 51 05. Organit•Centre Cívic de ia Floresta zació: AM L'Esclop i àrea —Tallers de ceràmica, expressió de Cultura de l'Ajuntament. corporal, expressió plàstica, • S a n t Cugat dans-jazz. guitarra, piano, • C a s a l Cultural de Mira-sol solfeig i cant coral. Inscrip- —Tallers de teatre,, natura, • C a s a de Cultura cions de dilluns a divendres plàstica, ceràmica, costura, li- —Col·lectiva dels artistes santde 4 la tarda a 8 del vespre. teratura, còmics i veu i incugatencs, Gonzaga viana, Telèfon: 589 08 47. Organitterpretació. Sessions de conJosep Vivet i Santiago Salido

A9/2

Santiago

• L a Floresta —Biblioteca de l'Associació de Propietaris i Veïns de la Floresta. Plaça d'Aiguallonga, número 1. Oberta de dilluns a divendres de 10 a 1. Telèfon: 674 20 89.

• S a n t Cugat

C K L A C I O I DISSENY

BREITLING

•Biblioteca Centre Borja de Sant Cugat —Universitària. Oberta de 9 del matí a 2/4 de 2 del migdia i de 4 de la tarda a 8 del vespre. Telèfon: 674 11 50.

ENTITATS

l Montcada

ICERAJVUCA S.BARNILSi

Tf.674 05 65 Fa\ 674 14 15

SERVEIS

ü Cerdanyola

| Papiol •Rubi —A 2/4 de 7 de la tarda, concert • Sant Cugat de música clàssica a càrrec dels professors de l'Escola * Cerdanyola Municipal de Música. ï Rubi —El dia 25 a 2/4 de 7 de la r Montcada tarda, representació de l'obra de teatre Amfitrió a càrrec i Papiol de la companyia del Teatre lliure dirigida per Calixto • sant Cugat Bieito. ' Cerdanyola —El dia 10 de març a 2/4 de i Rubi 7 de la tarda, Concert amb l'Orquestra de Cambra de ? Montcada l'Institut de Bismarck (Ale( Papiol manya). —El dia 23 a les 10 del vespre • Sant Cugat i el dia 24 a 2/4 de 7 de ' Cerdanyola la tarda, III Mostra de Teatre d'Humor Internacional amb = Rubi Buffo de Howard Buten.

• Sant Cugat —El divendres 2 de febrer a les 10 del vespre, representació de l'obra Amfitrió de Molière. —Dissabte 10 de febrer a les 10 del vespre, actuació de l'Orquestra Nacional de Cambra d'Andorra i el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana. —Divendres 23 de febrer a les 10 del vespre, Què dius que què? de Toni Mira. —Dissabte 2 de març a les 10 del vespre, òpera La Traviatta de Verdi a càrrec de l'Orquestar Simfònica de Catalunya. Hi participa el Cor d'amics de l'Òpera de Sabadell. Director del cor, Josep Ferré —Divendres 8 de març a les

SERVEIS

CAP urgències

•Xerrades d'orientació acadè: Montcada mica —A les 8 del vespre, xerrades j j Papiol d'orientació acadèmica a la Casa de Cultura. Participaran • Sant Cugat Ernest Abadal, cap d'estudis i Oardenyota de l'EU de Biblioteconomia '•- Rubi i Documentació de la UB, ï Montcada i Mercè Taguefias, cap d'estudis de l'EU de Treball Soí PapW cial de la UB. Organitza: Àrea de Serveis Personals de • Sant Cugat l'Ajuntament

LA SALA

Telèfon •

• Firart

Dia / Poble

Sant

Cugat

.OP.

ir Servei + Gratuït a ' i l T M * Domicili

» * ^

li ! •

•Arxiu Municipal de Sant Cugat —Situat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Telèfon d'informació: 674 69 93. •Biblioteca de l'Ateneu —Plaça Pep Ventura. Oberta dijous, divendres i dissabtes, de 4 a 8 del vespre. •Biblioteca Martí i Tauler de Rubí -—Edifici L'Escardívol. Horari de consulta els feiners de 4 de la tarda a 9 de la nit. Els dijous i dissabtes l'horari és de 10 del matí a 2 del migdia. Telèfon d'informació: 588 72 71.

ASDI SANT CUGAT

ASSOCIACIÓ PROOISMINUITS PSÍQUICS I FISCS DE SANT CUGAT M l VALLÈS K5 y.(744é)ti

Mercat Pete San, 120 58914 48

patino, colònies, M P M S OoflBHtDQO 0 pOTOS,

Mercat Torreblanca, Parada 1-5 6751389

M r a oi pffjnraoMf nunflduoJs. ItetoMoM o ••> o>h proUiMsj

-smnrrasr

C I N I U D'ESTUDIS MUSICALS I HUMANS

TALLEDA RIC0MÀ ALUMINI

VIDRE

EXPOSICIÓ I VENDA C/ Valldoreix,53 SANT CUGAT

Tel. 675 29 02 Fax 675 28 61

Ensenyament, solfeig, p i a n o , violí, o r g u e , flauta travessera, violoncel, guitarra, etc. VENDA D'INSTRUMENTS MUSICALS C/ Balmes, 11 - Tel. 674 58 62 - Sant Cugat

ELSECANTUÏNS S a * Cagat <U Vallec O Xcmc 5 •

589 62 8 1

L ' E N T R E V I S T A

L A

J U L I B O U . Director durant quaranta anys de la revista «Lecturas»

«Qualsevol titular té una part de mentida» Li han faltat cinc mesos per arribar a 40 anys ininterromputs com a director de Lecturas. Més de dues mil portades i unes vendes consolidades de 340.000 exemplars de mitjana avalen una trajectòria que ha portat aquesta revista del cor a ser la més venuda a Catalunya. Ara. amb 65 anys, Juli Bou ha dit «prou» al patiment d'esperar embarassos i casaments per assegurar una bona tirada. JORDI ( I R A U

B —Per què es jubila? —«Per evitar l'angúnia que es passa els caps de setmana, quan creus que no iens notícia de portada que et faci vendre.» —Tan important és la portada en una revista del cor? — «lis bàsica. De hi portada depenen prop d'un 35 r í de les vendes. I saber-ho et fa rumiar molt.» —S'hi val tot per vendre'.' —«No. Es poden dir mentides, però nosaltres no ho fem.» — N'ha publicat? —<Mai conscientment. He exagerat la veritat, això sí. I també m'han marcat gols.» —Per què cal exagerar? —«De vegades cal fer-ho. I de tota manera, qualsevol titular té una part de mentida.» —Quan ha venut més? — «Amb el casament de la infanta Elena. Vam vendre més de 800.0ÍX) revistes, totes les que vam poder imprimir. No tenim tallers preparats per fer-ne més.» —Li perjudica a lecturas ser una revista catalana? —«No. La majoria de lectors no saben ni on es fa.» —Oui cobra per ser notícia? —«A vegades vénen agències amb un reportatge de la Chabely o personatges així i et demanen força diners. I intueixes que n'hi ha una part per al personatge.» —Hi ha famosos que s'hi guanyen la vida? —«Jo diria que s'ajuden la vida. Una exclusiva no la venen quan volen, sinó quan poden.» —Ha deixat de publicar alguna vegada una notícia o unes fotos? —«Força vegades.»

Foto: DESI ESTÉVEZ.

«Als catalans no ens agrada que ens mirin. Aquí vas a un acte i procures passar desapercebut, i al sud van a una processó i es posen a cantar 'saetas'»

—Per què? —«No publiquem segons què. El lema de la premsa del cor és l'amabilitat.» —Hauria publicat aquelles fotos de Marta Chàvarri? —«No, segur que no. El nostre públic no ho hauria acceptat.»

Divendres, 26 de gener de 1996

—Que ven més, els esdeveniments feliços o les desgràcies? —«La gent no busca desgràcies a Lecturas. Ven més un casament que un bon divorci.» —I entre els personatges? —«Hi ha personatges que ajuden a la venda; hi ha notícies, i a

vegades el personatge és notícia. Qui ven per se són la Preysler, la Carolina, la Pantoja, la Isabel Sartorius, el príncep Felip...» —Quina notícia li faria doblar les vendes? —«El casament del príncep Felip de Borbó.» —Quan hi pagaria, per l'exclusiva? — « M i l i o n s , d e s e n e s de milions. I vendria 4 o 5 milions d'exemplars.» —Per les fotos. —«És clar. Les notícies sense imatges tenen poc interès.» —O sigui, que si la infanta Elena està en estat... —«Doncs tots contents, però el que espera el nostre públic són les fotografies de la criatura.» —Tenen prohibit posar-se amb la Casa Reial? —«No, p e r ò hi anem amb compte, perquè llavors les informacions són més fàcils d'aconseguir.» —Preferiria per a Espanya una família reial com la britànica? —«No. Com que el que compta és la imatge, és millor parlar banquets que no pas de divorcis.» —Per què surten tan pocs catalans a les revistes del cor? —«Perquè als catalans no ens agrada gaire que ens mirin. Aquí vas a un acte públic i procures passar desapercebut, i al sud van a una processó i es posen a cantar saetas. Si no fos per Andalusia no sé què faríem.» —Per què no hi ha premsa del cor en català? —«És complicat en un mercat de poc més de sis milions. La solució va ser Tot i Més, un suplement que llegeixen un milió de catalans que no són precisament lectors de l'Espriu.» —I en català. —«És una de les coses de les quals estic més orgullós. S'encarta a Catalunya, les Balears, Castelló i Andorra. En total, 200.000 exemplars.» —Quin personatge respecta? —«Joan Manuel Serrat. Sap molt bé quina és la seva feina i la meva. I ens entenem.» —I l'exclusiva més cara? —«Per una sola fotografia del casament de la Jacqueline Kenn e d y i l ' O n a s s i s vaig p a g a r 200.000 pessetes d'aquell temps.»

C O L U M N A

Crit i silenci

EMMANUEL CUYAS •

i va haver una mena de burgesia, en aquest país, que així que Franco va haver suprimit els drets de Catalunya, entre ells el dret a fer ús del català, es va pensar que, de debò, el català era una cosa morta i enterrada. És la burgesia que va començar a parlar en castellà —un castellà macarrònic, fet d'a mas a mas i de que hay alguien, aquí?— primer amb la minyona, després amb els fills, després amb els amics. És la burgesia que trobava que el català era i feia pagès, és la de l'Alejo. Però també hi va haver una mena d'esquerra que va arribar a conclusions semblants. Si el règim de Franco va suprimir els drets dels treballadors i els treballadors de Catalunya, sobretot a partir dels anys cinquanta, eren castellanoparlants en la seva majoria, per a una certa esquerra l'idioma internacional, eina de futur i de germanor, era el castellà. El català, en canvi feia burgès. Qui hagi e s t u d i a t en la p o l i t i t z a d a i esquerraníssima universitat dels anys 60 i 70 no m'ho desmentirà: el castellà era l'idioma de totes les assemblees. Va venir la democràcia, un govern nacionalista va governar la Generalitat restaurada i la normalització del català va semblar una prioritat compartida per tothom. Ens vam voler enganyar. La burgesia repipí, castellanitzada, franquista, subsistia callada i mossegant-se les ungles i només esperava el moment de poder-se m a n i f e s t a r . La d e b i l i t a t del govern nacionalista i l'eufòria d'un PP formar per molts excamises blaves els ha tornat garlaires: la Llei de Normalització Lingüística és com aplicar Yapartheid, el català és de segona categoria, és tan pagès com en Pujol, que no pertany a cap gran família burgesa de la Diagonal en amunt i de Llavaneres en avall. I tan alarmant és la paraula dels representants de la burgesia repipí com el silenci de l ' e s q u e r r a , dels intel·lectuals i líders d'opinió d'una certa esquerra formada en el franquisme els quals deuen continuar pensant que el català és cosa del burgès Pujol i que el castellà, en canvi, és l'idioma de la revolució, l'idioma que els fa vendre llibres i articles, i per això callen, còmplices del que ja ve.

AQUELLS MERAVELLOSOS ANYS Els caps de setmana fem un salt en el temps per recordar cantants, grups i cançons d'altres èpoques. Els dissabtes recordem les cançons dels grups i cantants que van marcar tota una època: Bob Dylan, Beatels, INXS... Els diumenges recordem els cantants de la Nova Cançó i de la música catalana: Serrat, Llach, Maria del Mar Bonet... Música pel record amb Josep Maria Alvira.

AQUELLS MERAVELLOSOS ANYS: Dissabtes i Diumenges de 15 a 16h.

RÀDIO SANT CUGAT 91.5 FM