Skip to main content

Diari de Sant Cugat 121

Page 1

ELSHCANTONS SETMANARI INDEPENDENT, CATALÀ, COMARCAL I DEMOCRÀTIC

Divendres, 24 de novembre de 1995

• Punti i seguit El regidor delegat d'Esports, Xavier Figueras, reconeix a Casa de la vila que la seva feina no li deixa «prou temps per fer esport». Plana 7 Els directius de Program Access, David Ribera i Jordi Salat, diuen a Les empreses que «també s'ha d'ensenyar a conduir ordinadors». Plana 8 Els escolars de Sant Cugat es mostren indiferents a la figura de Franco, que estudien a classe. Plana 9 L'escola Collserola organitza unes jornades per apropar els nens al Tercer Món. Plana 9 El PSC i IC voten contra el projecte de l'entorn de l'avinguda Francesc Macià al ple municipal. Plana 10 L'Ajuntament denuncia al consell de districte construccions il·legals en cases de les Planes. Plana 10 La Cambra de Comerç publica en un estudi les mancances de Correus als polígons industrials. Plana 12 La policia deté un presumpte falsificador de lletres de canvi per valor de 4 milions de pessetes. Plana 12

CiU perd vots respecte al 92 però frena la pujada del PP La coalició ha baixat 8 punts, però supera la mitjana de Catalunya IERC obté el seu millor resultat, però cedeix el tercer lloc en favor del PP I La participació, d'un 68%, va ser la més alta dels últims anys a Sant Cugat

RESULTATS 1995

PSCül 18,93% 4.488

no 9,86% 2.338

CiU 44,57% 10.565

Amics de l'Òpera de Sabadell presenta // barbiere di Siviglia al Teatre-auditori. Plana 15

• Sant Cugat.— La comissió de Torre Negra es va constituir dimecres amb membres de tots els grups del consistori i representants de la plataforma d'entitats que demana la defensa de la zona. Així s'obre un període que es preveu que durarà dos anys: Pobjectiu és determinar el futur de Torre Negra, analitzant els entrebancs

I Esports Oriol Brichs, el jugador del Winterthur cedit al Lloret, assegura que no esborra l'equip de Sant Cugat del seu «futur». Plana 21 El comitè de competició no sanciona els jugadors de la UESC de bàsquet pels incidents de diumenge. Plana 23

El Patí Hoquei Sant Cugat afronta un compromís clau demà a la pista del Premià. Plana 23

I Apunts

Els santcugatencs opinen sobre la colla castellera que organitza el CMSC a L'enquesta. Plana 27 La radiografia explica avui la història i les activitats del Pipa Club Sant Cugat. Planes 28 i 29 Diverses entitats de la ciutat preparen els Pastorets per Nadal. Plana 30 El CPA lliurarà una bandera de Sant Cugat a l'alcalde. Plana 31

' - :-—

b&l '

Anb aquwta edfctt us 4tmtatm exemplar de 1* ittfila Preatori».

tècnics i jurídics que suposaria la requalificació dels terrenys, una solució final que evitaria la seva urbanització. La feina ha començat arribant a un consens sobre la zona exacta que cal protegir integralment, delimitada per l'Arrabassada, la carretera de Cerdanyola, els jesuites i l'hipotètic vial de cornisa. Plana 11.

Hewlett-Packard vol tenir més empreses locals subcontractades

L'entrenador de l'equip masculí del Júnior, Andrés Barrientos, podria fer una redistribució de funcions al camp com a revulsiu. Plana 24

La Llar d'Avis celebra el 14è aniversari de la seva fundació amb una setmana d'activitats. Plana 26

Gràfic: EL PUNT.

B Sant Cugat.— Els resultats a Sant Cugat de les eleccions de diumenge són un reflex, matisat, dels globals de la resta de Catalunya. CiU es va endur la victòria per cinquena vegada amb un resultat lleugerament per sobre de la mitjana catalana i amb més del doble de vots que la segona força, el PSC. Tot i això, la coalició ha perdut vuit punts respecte al 92. El creixement del PP també ha estat espectacular si es pren com a referència el resultat de les últimes eleccions catalanes. La puja, però, és bastant més moderada si la referència són les darreres municipals. El resultat d'ERC és el millor que han obtingut els independentistes des del principi de la democràcia i IC manté el tipus amb un electorat fidel. Planes 3, 4, 5 i Editorial, plana 16.

Es constitueix la comissió que buscarà els mecanismes jurídics per protegir Torre Negra

Treballadors de Sant Cugat ocuparan el 90% de les places convocades per Kampió. Plana 13

L'Esbart i la Jove Orquestra actuaran diumenge en el lliurament dels premis Santcugatenc de l'Any. Plana 26

Núm. 121 • Any III« 22S pessetes

Les obres han començat aquesta setmana. Foto: JA. MULA.

S'inicia la recuperació de l'estany dels Alous com a zona natural • Sant Cugat.— El col·lectiu Alternativa Pinzell Verd ha iniciat el procés de recuperació de la zona natural de l'estany dels Alous, amb unes primeres obres d'ampliació de la superfície d'aigua que convertiran l'espai en un parc protegit. La primera fase, que ha començat aquesta setmana, és l'inici d'un projecte global que inclou «una política d'adequació de la fauna», segons ha explicat Jaume Busquets, tinent d'alcalde de Medi Ambient de l'Ajuntament de Sant Cugat. El pro-

jecte s'ha desencallat mitjançant un aval de la Caixa de Terrassa, que ha avançat els 7.400.000 pessetes i ha activat la subvenció condicionada del departament de Medi Ambient de la Generalitat. L'Ajuntament de Sant Cugat també hi ha intervingut, buscant l'entitat financera interessada en aquest patrocini. Segons Busquets, la bassa dels Alous és la primera actuació perquè permet una recuperació planificada per obtenir la biodiversitat «típica de la riera vallesana». Plana 6.

H Sant Cugat.— La multinacional nord-americana Hewlett-Packard ha fet pública la seva intenció d'incrementar i diversificar les relacions empresarials amb empreses locals. HP Barcelona Division vol tenir més empreses subcontractades per arribar a fer productes finals amb elles, segons va

explicar el director general de la planta que HP té a Sant Cugat, Bernard Meric. Segons Meric, «el que persegueix l'empresa és fer un bon negoci que permeti arribar a fer productes innovadors». Meric assegura que la intenció de Hewlett-Packard és continuar creixent en el futur. Plana 13.

HltOTHIMI

EC:SI V I A T G E S

TURISME

I

VACANCES

EXPERTS

EN

EUPOCU3TS.A.

VIATGES

•A- ISRAEL i JORDÀNIA - 29 de desembre al 7 de gener PREU: 213.400.-ptes. * ÍNDIA i NEPAL - 26 de desembre al 8 de gener PREU: 306.100.-ptes. -A- ÍNDIA DEL NORD - sortides 1 i 29 de desembre PREU: 197.000.- ptes.

MERCAT TORREBLANCA Tel. 589 10 25 • SANT CUGAT


ELSHCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR vv,

t> f

*

Posa't a punt. \ l l l l > 1,1 l.:l : ' . ' ! a i k ' í l ' l i : ! ' . p . i . l i · l l . l - - - i s t l l " i l l l

i .1111 .:i|ik"-.l me- i J . h M ' ^ ilc manteniment. a c m h k . slteci. hmg. s:eps. I mu - ^-. I.'\\ un p.Kl.

t

I el

M.'\sMMl^

de

'-.JMI •

d

'lli

II a s

Sqnash Sani ( u:'.il o •' S.IIH Ji.'nii. ! ; v^i. totalment de li.IIK I hoiaii per als siibs v ! I (1! I i! -. .'-, v ' l s

migdies

de

dllllllls

.1 d l V e l l

dies de 2-1 d.' 4 ., J/4 di' S. l cs |. n des de dilluns .I dignis de \~ .i 2^ li i els dissabtes ,il ni;i[i .li' 10 a ] 2 ]). l'et oblenir els vals Us cal tilk.u al telèfon del subscriptor.

Navegar per l'Ebre. Un cap de setmana diferent. Disposem de caps de setmana en barca per a grups d'un màxim de 8 persones (han de ser .í parelles, amb un màxim de 2 nens. i que siguin titulars de 3 targetes del Club), que vulguin compartir un cap de setmana navegant pel riu Ebre. amb un vaixell pilotat per ells mateixos, compartint la cuina i serveis. Els vaixells estan completament equipats i disposen de revestiments de fusta i calefacció. Es poden fer 2 rutes: de Riba-roja a Mequinença i Tortosa-Delta de l'Ebre.

Demana la targeta. Tots els subscriptors d'Els 4 Cantons que no heu sol·licitat la targeta del Club encara podeu ferho trucant al telèfon del subscriptor. I.a targeta no suposa cap cost addicional i us permetrà gaudir de gran varietat de serveis.

Matí: de 9 a 2

«Blues en la nit». TEATRE ARNAU

Ja podeu trucar per demanar les vostres entrades. Els posseïdors de la targeta del Club podeu trucar per demanar dues entrades per targeta per anar a veure l'espectacle Blues en la nit que es fa el diumenge 17 de desembre, a les 7 de la tarda, al Te atre Arnau de Barcelona, en sessió especial per als subscriptors. Blues en la nit és un especacle confeccionat a base de cançons molt conegudes de jazz i blues. Tres dones passen una llarga nit xafogosa a tres hotels diferents de la mateixa ciutat, mirant la lluna a través de les seves respectives finestres. Pensen i recorden, cantant blues l.'ohra té com a principals intèrprets Àngels Gonya Ions i Mònica Green.

902 22 lO

lO

T a r d a : de 4 a 7


3 • Divendres, 24 de novembre de 1995

ESTUDIAR FRANCO

COMISSIÓ PE TORRENEGRA Dimecres es va constituir la comissió de seguiment de Torrenegra, que durant dos anys estudiarà els aspectes tècnics i jurídics que implicaria la protecció integral d'aquesta zona.

Els nens que van néixer després de morir el general Francisco Franco en tenen una imatge difusa, tot i que només fa vint anys de la seva mort. Llibres i professors intenten parlar-ne sense maniqueismes.

Eleccions9 HinirmcD fiança a CiU per cinquena vegada. De totes maneres, el resultat obtingut per la coalició està vuit punts per sota del de les eleccions del 92. La pujada més espectacular, com a la resta de

Els resultats de les eleccions catalanes a Sant Cugat són quasi mimètics amb els de la resta de Catalunya. Una majoria dels electors que van votar diumenge, el 44%, va donar la seva con-

Catalunya, ha estat la del PP, que, tot i això, ha anat perdent percentatge de vot en els darrers tres anys. Els conservadors són la tercera força més votada en detriment d'ERC, que ha

aconseguit, però, el seu millor resultat des dels inicis de la democràcia. IC també puja, lleugerament, i el PSC es manté com a segona força, però amb tendència a la baixa.

RESULTATS PER DISTRICTES LA FLORESTA

VALLDOREIX

1995 3.717 19*2 PartJt|

% l Voto 45,5} 7.98C

ÏIÍ£| 3.377

l*tlt|

%

1995 2-310

1992

1985

Veto

53.6J

1992 2.881

Voto

(

1992 2071 1998

% I Voto| Port»!

LES PLANES

I

% \ Votoj

1992

i

»l

313

13,4

217|

2011 11,11 i

253

8,21

1331

203j

5,6]

,01

1^

111

Wm

M

1982

*i

607

Effll

34,19]

133

33,78]

74

215

45,66]

100

270

7,49

90

51

3,65 j

8

12,5

233

10,15

15

10,4 10,4

194

8,07

122 97

(?Pfl WM 13,11 mai 3,85]

147

9.51 j

37

Juj

9 1

14,48

170]

|

17,9

56 (

98 j

%*

1995

50,54

337

6,05

1992

1992 670

Partttj

809

335

( 1995 805

Vots

43,4

1961

1.071

* 18,07

12,10

1.024

l

v<rt

176]

54,16

340

8.02] 8.34J

ParMt

|

4561

1.177

13,B8

H 9 I 13,68 [ j ^ H 12,78 G H 10,33

199S

2871 17,611

B f f f l 48.08

JESM

1992 £145

466 [ 45,64J

6.813

19| 2£6£ 85C

|

% I Vot«|

877|

7j

| 1995 2-806

% | Veto

37,78

üS

Veto

'I

Gràfic: EL PUNT.

t C ugat vota en consonància amb la r de Catalunya i dóna la victòria a CiU Tot i això, la coalició nacionalista, amb un 44,7% dels vots, ha perdut vuit punts respecte al 1992 CÈLIA CERNADAS

• Sant Cugat.— El nombre d'electors que podien anar a votar diumenge a Sant Cugat havia augmentat de sis mil respecte a les eleccions catalanes del 1992. La participació, d'un 68%, va superar tots els rècords i es va situar per sobre de les xifres registrades en les quatre convocatòries anteriors. Són dos factors decisius que han influït notablement, a banda de la conjuntura política, en el resultat obtingut pels partits que es presentaven a les eleccions de diumenge, uns resultats que confirmen que Sant Cugat vota en consonància amb la resta de Catalunya. Sense excepció, les cinc formacions principals han aconseguit més vots que en les eleccions del 1992. Tot i això, Convergència i Unió (CiU) ha perdut terreny i el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) també ha baixat lleugerament. Els resultats de diumenge confirmen el que ha estat la tendència a Sant Cugat des de les primeres eleccions catalanes, convocades l'any 1980: la coalició nacionalista, amb el 44,7% del total i més de deu mil vots, continua imbatible com a primera força, i el PSC com a segona, tot i que a molta distància: els socialistes van rebre el suport de prop del 19% dels ciutadans que diumenge van anar a votar. Aquesta és la lectura positiva que fa l'alcalde de Sant Cugat, president de CDC a Sant Cugat i diputat al Parlament, Joan Aymerich. «A Sant Cugat hem obtingut un gran resultat, per sobre fins i tot de la resta de Catalunya. Tenim el doble de vots que la força que ens segueix, el PSC.» Aymerich interpreta: «CiU

ERC aconsegueix el millor resultat des de l'any 1980, però passa a ser la quarta força en favor del PP

La participació, d'un 68%, ha estat la més alta des de la primera convocatòria d'eleccions catalanes

RESULTATS ELECCIONS CATALANES A TOT EL MUNICIPI

1995

1992

SKStetíïïïS

ERC 1.483

PSCÉ 18,93% 4.488

44,57% | _ j 10.565 F^

Núm. electors: 35.360 Núm. votants: 24.110 Participació: 68,18% Votsenbtanc:353 Vot» nuls: 55

52,2% 8.827

Núm. electors: 29.741 Núm. votants: 17.252 Participació: 58% Vots en blanc: 304 Vots nuls: 52 Gràfic. EL PUNT.

ha aturat a Sant Cugat l'avenç del PP, una puja que em feia molta por.» El cert, però, és que els conservadors són els que han aconseguit la puja més espectacular, com a la resta de Catalunya. Si es comparen els resultats amb els de l'any 1992, el PP ha pujat més del doble tant en percentatge com en nombre de vots, superant fins i tot el PSC en un districte del centre de Sant Cugat. D'aquesta manera, els populars han aconseguit l'objectiu que, també a Sant Cugat, van repetir una vegada i una altra durant la campanya: s'han convertit en la tercera força. El PP ha desbancat del pòdium Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), que ha baixat al quart lloc. Tot i això, els inde-

pendentistes s'han consolidat i han augmentat també en percentatge i en nombre de vots: quasi un 11% de l'electorat va donar el seu suport a la formació republicana. És el millor resultat que ERC ha aconseguit a Sant Cugat des de l'inici de la democràcia. «Som una força en ascens a Sant Cugat, on l'opció d'ERC està cada cop més consolidada», és l'opinió del president de l'executiva local d'ERC, Eduard Pomar. En el cas d'Iniciativa per Catalunya-Els Verds (IC-EV), també s'ha produït un ascens, com a la resta del país, però moderat. La formació d'esquerres és la cinquena força del municipi, amb el suport de quasi el 10% dels electors. Un percentatge que demostra, segons el coordinador de la

comissió política local, José Fernando Mota, que el partit té «un nucli de votants molt fidel». Mota recorda que els electors voten en clau diferent si es tracta d'unes municipals o d'unes autonòmiques. El comportament dels districtes Però a banda dels resultats globals del municipi, cada districte de Sant Cugat (n'hi ha sis, dos situats al centre) ha demostrat unes preferències polítiques pròpies. Per exemple, al districte del centre que comprèn la zona de l'estació, el golf i part de l'Eixample sud, el Partit Popular és el segon partit més votat, per sobre, fins i tot, del PSC, tot i que l'any 92 els conservadors es van quedar a més de sis punts dels socialistes

i a quasi cinquanta de CiU. A Valldoreix, on l'any 1992 ERC va ser la segona força, els seus electors van demostrar diumenge que, majoritàriament, prefereixen les formacions de centredreta. És en aquest districte on CiU ha aconseguit el seu percentatge més alt. A més, també és un dels punts on ha pujat més el PP: s'ha quedat a cinc punts dels socialistes. El districte de la Floresta va demostrar diumenge una tendència més abocada cap a l'esquerra. CiU guanya, però amb un percentatge inferior a la resta del municipi. El PP queda relegat a l'últim lloc del rànquing i, per contra, IC va ser la tercera força més votada a la Floresta. És el torn de Mira-sol, un districte que es comporta com la resta del municipi. Finalment, els que més es demarquen són les veïns de les Planes. Aquest és l'únic districte de tota la ciutat on no ha guanyat CiU. Per contra, i tal com va succeir en les municipals, són els socialistes els que s'han endut més vots. Sorprenentment, però, el PP també és a les Planes la tercera força més votada. La que menys, ERC, que només va aconseguir-hi quinze vots.

Portes Blindades | o ï Sant Cugat del Vallès, v 58917 99


ELS 4 CANTONS / Divendres. 24 de novembre de 1995

PUNT I SEGUIT L' A L B U M • La jornada electoral

2. ELS QUE NO HAN CONEGUT RES MÉS

\

1 \

Per a alguns, 1* elecció estava clara. Altres van trigar una mica més a decidir-se. A tots els col·legis electorals hi havia les paperetes corresponents per poder escollir entre les onze candidatures que es presentaven als comicis de diumenge. El procés era senzill: n a cop decidit el vot, s'introduïa la papereta en un sobre, que després anava a parar a les urnes de metacrilat. U n 1% dels santeugatencs que van votar el 19 de novembre van decidir-se per alguna de J e s candidatures mjrpritàries. PSLexepmlgj AjJejTiatwa ficotogista^de Catalunya. t . —

1

Molts pares van optar per anar a votar acompanyats dels seus fills petits. Potser perquè no tenien cangur, o potser amb la intenció d'educar-los en la democràcia, l'únic sistema que han conegut aquests nens. Alguns pares, fins i tot, els explicaven als nens els avantatges de triar el partit que ells havien decidit votar. Els nens escoltaven atentament i callaven.

4. LA REGLA D'OR

1 i )

hi hagués cap incident. Els presidents i Les meses es van constituir a les nou del matí sense que ni naguc» vay... els vocals, escollits aleatòriament entre els més de 35 mil santeugatencs que podien anar a * - *"• -i nrneés es fes correctament, assessorats per un centenar vuuu,..... ser els encarregats que tot el procés meses habilitades al municipi votar, van d'interventors que els partits van repartir per les '• 51

Les dades UVIIUMUIII demostren \juv. que ua iw> les iii*vi..Jii.1 eleccions vcatalanes són 1V3 les fjUC que UU11CU donen ulla una dUfllCHLIU abstenció 1IICS més aJuL alta. ICIU Però LJVO utAiki u u u a i i t ^ avií almmc t**rtM»n mrtltn nrpecri rv»r r n m n l i r pi cpn rlpilrp prim Q r·illhïrlane· oi r r t l j p m incíüMof a Ppcr-rilfl alguns tenien molta pressa per complir el seu deure com a ciutadans: al col·legi instal·lat a l'escola J L J Joan Maragall, un jove va arribar uns minuts abans de lesnou — del -' matí —*•'i: pet — tant *~* va —haver — d'esperar' i , n- . j ,- :i .._ — — J •••••• ' - les més matineres. se per dipositar el seu'

El vot és secret í per això es continuen instal·lant als col tot i que són pocs els que les utilitzen. La majoria d'electors, però, no van tenir confessar el seu vot a les enquestadores de Sigma 2 i Vox Pública que es van situar a la is.perferlapregunta clau: «A qui ha votat vostè?». Amb les respostes, s'elaboren els sondejos orientatius.

\

La informació sohre la jornada electoral es va centralitzar durant tot el dia al servei municipal 010. Els funcionaris van fer hores extres per atendre consultes sobre els col·legis i la forma de votar. El servei estava connectat amb l'ordinador central, on, Í partir del tancament dels col·legis, es recollien els resultats de l'escrutini. A dos quarts de deu, el procés va quedar enllestit.

__


ELS 4 CANTONS / Divendres, 24 de novembre de 1995

PUNT I SEGUIT

5

EleccionsfBB •Mniiuirra

JOAN AYMERICH. Diputat electe de CiU

«A CiU, se li complica la vida parlamentaria» C.C. • «A partir d'ara hi haurà un altre tarannà a la vida parlamentària», reconeix l'alcalde de Sant Cugat i diputat al Parlament —ho serà per quarta vegada consecutiva—, Joan Aymerich. En menys de sis mesos, Aymerich, de 51 anys, ha vist en dues ocasions com el seu grup, CiU, perdia la majoria absoluta, una pèrdua que, reconeix, «fa una mica d'angoixa». Han estat molts anys disfrutant d'una posició privilegiada que «et permet tenir tranquil·litat a l'hora de governar». L'alcalde, que ocupava el número 25 de la llista de la coalició per Barcelona, és reticent, però, a traslladar esquemes. En el cas de Sant Cugat, va optar per un pacte estable amb ERC, Joan A del qual «estic content». En la mateixa línia, i tot i que recorda que «no és la meva responsabilitat ni sóc qui per dir ni per decidir», Aymerich proposaria que la coalició que lidera Jordi Pujol establís un pacte estable amb alguna altra formació, «preferentment amb ERC». Però la situació en què ha quedat el Parlament de Catalunya és molt diferent: CiU va perdre la majoria absoluta a Sant Cugat per un re-

gidor. Al Parlament, s'ha quedat a vuit escons de la meta. En tot cas, en aquesta cinquena legislatura, l'alcalde i diputat està preocupat especialment pel paper que pot adoptar el Partit Popular. Els conservadors, segons Aymerich, «mantindran una actitud dura. Ara estan envalentits i actuaran en clau espanyola amb vista al mes de març». Per definir el que ha estat la pujada més espectacular d'aquestes eleccions catalanes, recorre a un símil: «Al mes de maig va començar a pujar una bromera. Espero que a partir del març, i guanyi qui guanyi, la bromera comenci a esvair-se i la situació es normalitzi.» Mentre els ciutadans i els dirigents polítics a Madrid esperen la decisió de rich Pujol respecte a possibles acords —una decisió que probablement s'allargarà—, el Parlament es constituirà i Aymerich tornarà a ser diputat per quarta vegada. En les dues últimes, formava part de la comissió d'organització i règim local de Catalunya. Entre sessió i sessió, continuarà comentant la jugada amb els set o vuit diputats «amb qui fem colla i sempre anem a dinar». Tots són, això sí, de CiU.

JULIO ARIZA. Diputat electe del PP

Un navarrès a la direcció catalana del PP c.c. gat pocs mesos després de casar-se amb una santcugatenca de quasi • Aquesta serà la segona legistota la vida, amb qui té cinc fills. latura que Julio Ariza, navarrès La seva residència l'ha fixada just de naixement, passarà a l'hemidavant de la seu del PP de la cicle. En aquesta ocasió, però, els rambla Ribatallada. La participapopulars disposen d'una situació ció del diputat a la vida política bastant més folgada: és conegut local havia estat pràcticament l'ascens que han aconseguit a Canul·la fins les dates prèvies a les talunya, un ascens que els permet passades eleccions municipals del jugar aquest round amb disset di28 de maig. Abans, se l'havia poputats. L'ascens dins del Partit gut saludar esporàdicament en alPopular de l'altre santcugatenc guns dels sopars de que formarà part del campanya que orgaParlament com a dinitzen els populars a putat i per segona la ciutat, uns sopars vegada consecutiva on, habitualment, el ha estat molt ràpid. partit no estalvia esDes de l'any 92, és forços per aconsevicesecretari d'orgaguir la presència dels nització del PP a seus líders per BarBarcelona. A més, c e l o n a . Ariza va ha estat portaveu de competir amb l'acpolítica social al Partual portaveu del lament i president de grup municipal del la comissió especial PP, Jaume Tarragó, per a l'estudi de la per encapçalar les sida. Posats, però, a llistes de Sant Cugat fer currículum, segui a s s e g u r a v a , en rament ja algú enJ. Ariza. aquells m o m e n t s , devinava fa temps que estava diposat i que li feia que aquest noi faria carrera. De il·lusió dedicar-se a la política loprofessió, és advocat, llicenciat cal per servir a la ciutat. Finalper la Universitat de Navarra. Un ment, però, va perdre la batalla. cop acabats els estudis, es va trasDes de llavors, no se l'havia vist lladar a Barcelona, on també va més fins que el PP va fer públiques tenir temps de treure's una diles llistes per Barcelona, en les plomatura en comerç exterior per quals ocupava el número sis. Dies la Cambra de Comerç de Bardesprés de les eleccions catalanes, celona i una altra en administració Ariza recupera el temps invertit d'empreses a l'institut IESE. en les dues setmanes de campanya Ja en l'àmbit personal, Ariza amb constants viatges a Madrid. va traslladar-se a viure a Sant Cu-

LA

CRÒNICA

A quinze quilòmetres del brogit CÈLIA CERNADAS

L

} eufòria o la decepció, segons el cas, es vivia en majúscules a Barcelona, on els candidats a la presidència de la Generalitat es concentraven als locals que cada partit havia habilitat especialment per a l'ocasió a la ciutat comtal. A la resta del país, i Sant Cugat no va ser una excepció, els militants seguien per ràdio o per la tele l'aparició, en un lent degoteig, dels seus líders davant dels micròfons i les cameres. Era una bona ocasió per comentar la jugada i, en algun cas, donar-se ànims pels escons perduts. L'alcalde i candidat a diputat, Joan Aymerich, és home de rituals quan es tracta d'una jornada electoral. Va anar a votar amb la família —era el primer cop que el seu fill petit podia fer-ho—, i, cap a quarts de vuit, va instal·lar el seu quarter general a l'ajuntament. Mentrestant, a la seu del carrer Plana Hospital, les mateixes cares de sempre feien temps amb un tros de coca de llardons. L'espera es va fer llarga; quan Aymerich va arribar a la seu, ja se sabia que CiU havia perdut deu escons. Al novament diputat li correponia interpretar els resultats de forma prou optimista perquè la davallada no s'interpretés com una catàstrofe. En aquest sentit, i tot i que ha baixat, els resultats obtinguts per la coalició a Sant Cugat van ajudar-hi molt. «Hem frenat l'avenç del PP», repetia. Mentrestant, el president de la Generalitat en funcions, Jordi Pujol, continuava parlant distesament per la televisió.

H candidat Aymerich va votar a la SEAT. A la seu d'UDC, al carrer Francesc Moragas, es parlava poc i s'escoltava més. Els ànims no estaven per a eufòries excessives. El contrast més clar de la nit es podia trobar a la seu d'ERC i en un restaurant on els populars es reuneixen invariablement cada convocatòria electoral per celebrar els resultats amb escamarlans. «És el millor resultat que hem aconseguit des que va acabar la dictadura», proclamava el president de l'executiva local d'ERC, Eduard Pomar. «Es va consolidant l'opció d'una esquerra independentista, l'única que hi ha al Parlament de Catalunya.» L'aperitiu al pis de Santiago Rusinol era modest, però no hi faltava el cava per mullar l'eufòria. Més optimista encara era el president

de la secció local del PP, Francesc Llatjós, que, al mateix temps que brindava —també amb cava—, interpretava la crescuda del seu partit, més important a Catalunya que no a Sant Cugat, com una demostració que, va dir: «Tot i algunes manifestacions, som tan catalans com la resta dels partits.» Els líders de la secció local del partit, acompanyats pels joves de Noves Generacions, se'n van anar després cap a Barcelona. També va ser una nit important per a IC-Els Verds. El coordinador de la comissió política local, José Fernando Mota, es queixava d'una llei electoral que fa que la formació d'esquerres, tot i tenir més vots que ERC, s'hagi quedat com la cinquena força en nombre d'escons. La pujada del PP també era tema de conversa. Tot i això, «ens preocupa molt més que creixi a Santa Coloma o a l'extraradi de Barcelona que a Sant Cugat, on és més normal pel tipus de població que hi viu». Finalment, els socialistes intentaven treure ferro a la davallada del partit, recordant que alguns la vaticinaven molt més important. El primer secretari, Jordi Menéndez, treballava aquella nit a la delegació del govern, però no van faltar a Rius i Taulet ni el corresponent aparell de televisió ni la majoria de regidors i membres de l'executiva que, aparentment, seguien amb molta atenció l'evolució de l'escrutini mitjançant un petit ordinador portàtil. Francesc Serra, regidor, revisava els informes recollits pels interventors de les meses.

mrnttfm

U ESTA ES SU OPORTUNIDADÜ Empresa de venta directa con novedoso producto en exclusiva SELECCIONA

VENDEDORAS/ES OFRECEMOS: - Buenas posibilidades económicas. - Formación a cargo de la empresa. - Zona de trabajo: VALLÈS OCCIDENTAL

REQUISITOS: - Mayor de 25 anos. - Buena presencia. - Motivación y ganas de trabajar.

JEFES DE GRUPO OFRECEMOS. - Importantes ingresos. - Apoyo por parte de la empresa. - Zona de trabajo: VALLÈS OCCIDENTAL

REQUISITOS: - Experiència en dirección de grupos - Coche propio.

Llamar Srta. Mònica 902.100 165 A.C.L. División Venta Directa


6

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 24 de novembre de 1995

MEDI AMBIENT

Comencen les obres que convertiran l'estany dels Alous en un parc protegit La primera fase és l'ampliació de la superfície d'aigua i s'acabarà a final d'any Sil VIA BARROSO • Sant Cugat.— Kl col·lectiu Alternativa Pinzell Verd ha iniciat aquesta setmana l'anomenada <• intervenció a la /ona baixa» de l'estanv dels Alous. 1.'operació consisteix a rel.'estany dels Alous ha de convertir-se en un parc protegit amb /ones d'esbarjo i punts per a la investigació científica i per a la pedagogia mediambientai. Aquest és l'objectiu final de la «intervenció en la /ona baixa» de la bassa que va començar Pinzell Verd dilluns i que s'acabarà a final d'any. I.a primera fase permetrà recuperar una zona de poca profunditat necessària per a la supervivència d'algunes espècies que no s'adapten bé a les aigües més fondes. lis una operació necessària per a la glohalilat del projecte, que inclou una «política d'adequació de la fauna», segons ha exlicat Jaume Busquets, tinent d'alcalde de Medi Ambient de l'Ajuntament de Sant Cugat. Un dels principals problemes d'aquesta /ona degradada és l'existència d'espècies de peixos tic reproducció ràpida introduïdes pels pescadors, [is tracta de truites i crancs americans i lluços de riu: animals mol! carnívors «que eliminen la resta tic la fauna autòctona». ha explicat Ramon l'illoll. I n aquest sentit, està prevista la substitueio d'espècies animals i vegetals estranyes per fauna i Hora •típica de les rieres del V'a-

W

euperar gairebé una hectàrea de superfície d'aigua rebaixant el terreny. Segons el director de les obres, Ramon Filloll, es trauran entre 7.000 i 8.00(1 metres cúbics de terra. Així s'hi podrà canalitzar aigua des del centre de

l'estany per obtenir una zona de poca profunditat que ja havia estat inundada abans però que havia quedat coberta per diversos abocaments de runa. En aquesta àrea, s'hi deixaran també algunes illetes,

t-ils responsables de Ics ohics mostren els plànols del projecte davant de l'estany dels Alous. Fum: JA MULA. lles», segons Filloll. A mes. quan el projecte hagi finalitzat, la caça i la pesca quedaran totalment prohibides, només hi haurà un accés

controlat i algunes zones estaran reservades als investigadors, tot i que hi haurà una àmplia àrea d'esbarjo per al públic. La decisió

està justificada, segons Busquets, «perquè és l'única manera de garantir la conservació del parc alhora que s'utilitza».

Vies de finançament alternatives per a una xarxa de zones naturals S.B.

H El projecte de recuperació de l'estany dels Alous —perseguit des de feia temps per Pinzell Verd— ha estat desencallat finalment mitjançant un aval de la Caixa de Terrassa, que ha avançat els 7.400.000 pessetes que costa l'execució de la primera fase. Així s'ha pogut activar la subvenció condicionada del Departament de Medi Ambient de la Generalitat. L'Ajuntament de Sant Cugat ha intervingut, també des de l'àrea de Medi Ambient, per trobar l'entitat financera —després de consultar-ne sis— interessada en aquesta modalitat de patrocini. Aquest seria el primer pas en la línia de treball que vol encetar Jaume Busquets per «implicar el màxim d'actors en el finançament per a la protecció del medi ambient». Busquets buscarà la «col·laboració» d'empreses del parc d'activitats econòmiques de Can Sant Joan —on està situat l'estany dels Alous— per a les últimes fases del projecte. Però aquesta línia d'actuació ha de continuar després per completar el pla de l'Ajuntament perquè Sant Cugat tingui «una xarxa de zones naturals protegides». Aquest és un dels principals objectius que s'ha marcat Busquets per al seu mandat. L'estany dels Alous ha estat la primera actuació perquè ja existia el projecte i perquè era una zona seminatural —es va originar a causa de l'extracció d'argila dels anys 60 i 70— que permet una recuperació planificada per obtenir la biodiversitat «típica de riera vallesana».

Institució Cultural del CIC Fundació Privada

Nova Escola THAU a SANT CUGAT Educació basada en els principis de: Catalanitat Pedagogia activa Humanisme cristià Data d'obertura curs 1996-97 P-3, P-4, P-5 (3, 4 i 5 anys) Primària (de 6 a 12 anys) Secundària (de 12 a 16 anys) amb aplicació de la reforma educativa ' -%•

Reunió informativa per als pares i n t e r e s s a t s : IMes 29 i 30 de novembre, a les 8 de la tarda al c/ Martorell, 14 - SANT CUGAT Per a més informació —atenció individualitzada— podeu

589 8108 k^de4·*£.<fc&$Kla / Dimarts, dimecres i


PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 24 de novembre de 1995

7

CASA PE DE LA V I L A Xavier Figueras és al capdavant de la regidoria d'Esports des del 1992. Segons ell, aquest ddepartament e p a r t a m e n t ha demostrat la importància de la tasca que es fa, ja que ni el fet d'haver perdut la majoria absoluta a les passades eleccions ha provocat dubtes en l'equip de govern sobre la possibilitat de suprimir aquest dep departament. A més, la reorganització del consistori, que incorpora la regidoria d'Esports a una gran àrea —Serveis —Serveis Personals—, facilita la feina que s'ha de fer des d e l'Ajuntament, segons afirma Figueras.

X A V I E R F I G U E R A S i C L A R E T , Regidor delegat d'Esports

«La meva feina no em deixa dei prou temps per fer esport» CATI MORELL

H Sant Cugat.— Com definiria vostè la regidoria d'Esports? Què es pot fer des d'aquesta regidoria per una ciutat com Sant Cugat? —«Per començar vull explicar que la regidoria d'Esports és el departament de l'Ajuntament que es responsabilitza de coordinar totes les activitats esportives que desenvolupa la societat civil de Sant Cugat, de promocionar-les i L , subvencionar-les. A més, des de la regidoria ens preocupem d'assegurat que el municipi pugui estar dotat de les instal·lacions necessàries i suficients per a la població. I finalment, ens responsabilitzem d'aquelles activitats que no es demanen per part de la societat però que nosaltres creiem que són interessants.» —Les persones que estan implicades en l'esport de la ciutat tenen coneixement de tot el que es pretén fer des de la regidoria? —«Per començar, la gent que està al carrer no té un pensament uniforme. Hi ha diferents concepcions del que és l'esport i, a més, l'esport ha evolucionat molt. Abans tots els pobles funcionaven amb el seu equip de futbol i, a les escoles, tots fèiem taules de gimnàstica. Ara, això ha quedat anacrònic i superat. La pràctica esportiva és molt diversa i això és positiu i és bo. A més, és la prova clara que anem avançant. El que passa és que la lectura que la gent en fa, de tot això, és molt diversa. La gent veu l'esport a través del que fan les entitats i a través de les instal·lacions esportives. Per tant, pensaran que l'activitat de la regidoria és bona si els clubs tenen equips en categories altes i les instal·lacions esportives estan en bones condicions i són suficients.» —Són suficients les instal·lacions esportives que hi ha ara a Sant Cugat? —«Jo crec sí. Ara, no crec que ens haguem de quedar en el que tenim. És evident que les instal·lacions que hi ha són més de les que la població té consciència. A vegades, de fet, és necessari un important esforç inversor per mantenir les instal·lacions que hi ha actualment, i el fem. Però crec que és necessari millorar alguns dels equipaments, com és el cas de la piscina. Necessitem una piscina coberta més gran que la que tenim, i la tindrem.» —Hi ha crisi a les entitats esportives de Sant Cugat? —«Jo no parlaria de crisi d'entitats esportives, ni a Sant Cugat, ni en general. Jo crec que el món de l'associacionisme ha canviat i que continua existint un voluntariat de la societat civil important. La societat civil, aquí a Catalunya, on sempre ha existit una arrel important en el tema de l'associacionisme i el voluntariat, probablement ha canviat, hi ha una concepció diferent, però la gent continua treballant pels altres i es manté el nivell d'associacions culturals, civils o esportives. Crisi? No ho sé, evidentment que el bàsquet va veure que de-

El regidor d'Esports al pavelló municipal de Sant Cugat. Foto: J.A. MULA. objectius més amplis. Des La Ciutat Esportiva no serà un etern projecte marcar de la regidoria no vam demanar aquest requisit, però sí que el vam «El tema de la ciutat esportiva no és un tema etern», assegura el regidor d'Esports. Segons Xavier Figueras, aquests projectes necessiten temps perquè «s'han de fer bé i s'han de madurar». Figueras ha explicat que la regidoria d'Esports ha encarregat un estudi a una empresa de professionals independents sobre les necessitats d'equipaments esportius que hi ha a Sant Cugat. Figueras assegura que el projecte de la ciutat esportiva començarà a cobrar forma molt aviat, ja que, segons ell, es faran les primeres remodelacions abans d'acabar l'actual mandat. Per

sapareixia un club —el CB Sant Cugat—, però va ser per qüestions econòmiques, i el bàsquet a Sant Cugat és viu. De fet, acaba de néixer una secció dins la Penya Blaugrana de Sant Cugat i hi ha un potencial important a dins de la UESC.» —És incompatible dedicar-se a l'esport base i tenir primers equips en categories altes? —«No té per què ser incompatible. En tot cas, quan una entitat decideix abocar-se a l'esport base i deixar abandonada la promoció del primer equip, sempre és a causa dels costos econòmics que suposa tenir un equip en categories d'elit, no només pels jugadors, sinó també pels arbitratges, les fitxes i desplaçaments, en-

tant, «està més avançat del que pot semblar». Xavier Figueras es va trobar aquest projecte sobre la taula al 1992, quan va entrar a la regidoria d'Esports, i assegura que és un dels projectes que ha agafat amb més il·lusió. Gràcies a l'estudi que ha fet la regidoria d'Esports per començar a construir la ciutat esportiva, Xavier Figueras diu que ha pogut conèixer amb dades reals la situació de les instal·lacions. Figueras afirma que les instal·lacions dels districtes estan molt ben repartides i «això no s'ha d'oblidar amb vista a noves construccions». / CM.

tre altres coses. A més, s'entra en una dinàmica d'esponsorització que a la llarga crea una dependència difícil de suportar.» —Però si no es fa, quan els esportistes arriben a un nivell determinat se'n van. —«Aquest és el joc de l'ampolla mig plena o mig buida. Jo sempre et diré que l'ampolla és mig plena. Per Sant Cugat, el fet de tenir esportistes d'elit és un motiu d'orgull, i que en determinats esports els jugadors no trobin a Sant Cugat el nivell que pugui satisfer les seves expectatives, és quelcom que depèn dels mateixos clubs. Des de la regidoria puc assegurar que fem autèntics esforços per aconseguir espònsors, perquè l'esport d'alt nivell és el mirall dels

nens que fan la base dels clubs santcugatencs.» —Els clubs de Sant Cugat que tenen equips a la màxima divisió estatal, treballen l'esport base? —«Sí, hi ha el voleibol, per exemple, o el cas del Júnior, que juguen a la màxima divisió estatal. A més, hi el cas del Futbol Sala Sant Cugat.» —Però aquest club no té base. —«No, però l'està creant. Ha muntat un juvenil i s'ha involucrat directament en els jocs escolars.» —Això respon a un requisit que es va demanar des de la regidoria o bé a una voluntat pròpia del club? —«Em sembla que el mateix club, i després d'haver aconseguit l'espònsor —Winterthur—, es va

aconsellar, i li vam donar tot el nostre suport, ja que vam veure la possibilitat que el club assolís una categoria important. Aleshores nosaltres vam pensar que seria bo que el club es nodrís d'una escola que li proporcionés jugadors. Fixa't que l'any passat van fer un espectacular inici de lliga i es van trobar a mitja temporada amb problemes de baixes importants. Això, amb una escola al darrera, no suposa un problema tan gran com si no la hi tens.» —La regidoria d'Esports va encarregar un estudi sobre les instal·lacions; quines conclusions n'han tret? —«En primer lloc, es demostra que la situació geogràfica de les instal·lacions esportives a Sant Cugat és molt bona i que hi ha una diversificació d'usos. Però també hi ha conclusions negatives. Per exemple, ens hem adonat de les mancances. No hi ha gimnasos als pavellons, no hi ha instal·lació per practicar l'atletisme i és necessari fer una piscina amb urgència.» —Quan podrem començar a parlar de Ja Ciutat Esportiva? —«Jo crec que al voltant de la pròxima primavera podrem començar a parlar-ne.»


8

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres. 24 de novembre de 1995

L E S E M P R E S E S " Program Access Jordi Salat i David Ribera coneixen el sector de la informàtica, especialment pel que fa a l'ensenyament. Ofereixen un servei de formació a particulars i a empreses, la qual cosa els diferencia d'altres escoles dedicades a l'ensenyament, segons afirmen. Si van venir a Sant Cugat no va ser per casualitat. Pensaven que hi trobarien un bon mercat, i. després d'un any i mig tic funcionament, estan satisfets dels resultats i esperen ampliar la seva oterta a la majoria de les empreses del triangle Sant Cugat-Rubí-Cerdanyola que ho necessitin.

D A V I D R I B E R A i J O R D I S A L A T . Responsables de Program Access

«També s'ha d'ensenyar a conduir ordinadors» A M , I I SI'AS I l·IRA

una ue Ics aules de l'escola d'informàtica Program Access. on en David i en Jordi, els seus creadors, també imparteixen

H Sant Cugat. - Com se us va acudir muntar a Sant Cugat aquesta escola d'informàtica? —<En alguns dels llocs on jo estava fent formació, va sorgir la necessitat de buscar altres professors. i vaig comenc;ar a contactar amb gent que es dedicava a això. D'aquí va sortir la idea de crear un servei de professors d'informàtica, igual com n'hi ha d'altres serveis. Més tard, va aparèixer la idea de crear una escola. Jo visc a Barcelona, i la primera temptació va ser muntar l'escola allà. Però parlant del tema amb més calma, ens vam adonar que Sant Cugat es troba en el centre d'un triangle d'alt creixement industrial: Cerdanyola. Rubí i Sant Cugat. Vam venir aquí. vam començar a investigar qui es dedicava a ter aquest tema. i vam tenir la sensació que no estava resolt de la manera que nosaltres havíem pensat enfocar-ho. Alcshoics vam pensar que Sant Cugat seria un bon emplaçament, lli ha molles empreses multinacionals que s'estan instal·lant a les rodalies. i poclcm oferir-los cl nostre servei específic». explica Jordi Salat.

classes. Foto: À.C.

Un servei basat en l'atenció diferenciada segons les necessitats L'experiència d'aquests dos joves emprenedors els demostra que la gent desconeix molt més la realitat de la informàtica del que es podria pensar. Per això. un dels aspectes que més preocupen David Ribera i Jordi Salat és que els alumnes, els quals consideren més clients que aprenents estrictament, es trobin còmodes amb un ordinador. «Han de perdre la por per poder treballar amb una computadora. Això només s'aconsegueix posant-se davant d'un ordinador. Però tampoc no creiem en l'autoformació. perquè amb el temps te n'acabes cansant i ho deixes. Necessites un professor que t'ensenyi i t'ajudi», explica David Ribera. La preparació dels docents és també molt important perquè l'usuari tregui el màxim profit del que aprèn. «Els professors són llicenciats en informàtica que, a més, saben com aplicar els programes a la realitat laboral», diu Jordi Salat. Defensen aferrissadament els avantatges de la informàtica davant els detractors, que consideren que treu capacitat per pensar. També estan entestats a desdramatitzar una classe d'informàtica. «Els ordinadors faciliten la feina. poden fer càlculs i operacions molt més ràpidament que el cervell. No tenen capacitat per pensar, no són els nostres enemics». Es tracta de fer informàtica per a ineptes? «De cap manera. Ningú no és inepte. Només s'ha de perdre la por». À.C.

Duc es el que ofereix la vostra escola que no donin les altres? • l a qüestió es com s'enfoca tot. Nosaltres oferim dos tipus de formació: a particulars, que venen aquí perquè a la feina o als estudis els aconsellen saber informàtica. Nosaltres els oferim un curs amb un professor titulat i amb experiència, no tan sols docent, sinó també amb les eines amb les quals ucballa. i ai\o es important, perquè sempie pot resoldre millor els duhlcs. Son cursos per a vuit persones, com a màxim, i molt pràctics, bis cursos els enfoquem de manera que amb un mínim d'hores treuen la màxima rendibilitat. l'em també oferim cursos de formació a les empreses. Nosaltres desplacem cl professor. dissenyem ei contingut del curs i el tem a la mida del que necessita l'empresa-, [ a un any i mig que funcioneu. Com ha crescut el centre'.' --«Estem a les beceroles. Ara hi ha, entre setmana, unes 40 persones. També hi ha empreses que contracten els nostres serveis i a més fan servir les nostres instal·lacions, en lloc de desplaçar-nos nosaltres allà. I a més, estem fent formació en tres empreses més fora d'aquí». —Instal·lar una escola d'aquestes característiques deu haver suposat una inversió elevada. —«Des que vam començar hem hagut d'invertir quantitats, que per a nosaltres eren considerables. en equips informàtics i software, el que passa és que no ho hem fet tot de cop. Durant el primer any, hem intentat donar-nos a conèixer, hem fet cursos i, sobretot, hem volgut que la gent en sortís contenta, que n'aprengués. No pots pensar a guanyar diners. En aquests moments comencen a equilibrar-se els ingressos i les despeses. Hem fet una inversió

important, i l'haurem de continuar lent, perquè els equips informàtics es renoven sovint». —El servei a les empreses és l'aspecte novedós del centre? —«Això sí que és diferenciador. Hi ha empreses que tenen centres de formació i el professor hi va. N'hi ha, en canvi, que ens demanen que els ho muntem tot: el curs, les aules i els ordinadors. Això. a Sant Cugat i rodalies som els únics. No coneixem cap altra empresa de formació que pugui proveir directament d'altres companyies d'aquests serveis, i a més amb uns cursos fets a mida, en funció de les necessitats de l'empresa. D'empreses d'informàtica n'hi havia, a Sant Cugat, quan vam arribar, però vam veure que la seva vocació era la d'atendre els particulars, a través de cursos de secretariat, per exemple. Però

no era una formació especialitzada en informàtica», assenyala David Ribera. —Quantes empreses de Sant Cugat han demanat els vostres serveis? —«Crec que un 50% de les empreses amb les quals treballem són del municipi. L'altra meitat són de Cerdanyola o de Rubí. Potser pel fet de ser de Sant Cugat tenim un avantatge, perquè fins ara aquests serveis s'havien de buscar a Barcelona.» —Quin tipus de formació impartiu? Ensenyeu a no perdre's amb un programa o també ensenyeu a fer-ne. de programes? —«Nosaltres tenim dissenyat un pla formatiu, que comença amb un curs d'introducció per a persones que no tenen coneixements, i a les quals se'ls ensenya el més bàsic per encendre un or-

dinador i no tenir por davant d'ell. A partir d'aquí, si el que necessites és aprendre com funciona un processador de textos, un full de càlcul o una base de dades, pots anar aprofundint en diferents nivells en la utilització de programes, fins el que tu necessitis. Però, a banda d'això, també fem cursos de programació. Nosaltres no programem, sinó que ensenyem aa programar, això sí, amb els lleniguatges d'última generació, quee és el que avui dia estan demanant ít les empreses». —Encara hi ha molta gent quee té por dels ordinadors? —«Hi ha molta gent que téé 1por d'allò que no coneix. Qual;e sevol persona més gran de quinze b anys que no hagi jugat mai amb :r un Nintendo, té problemes per treballar amb un ordinador. Elíl lí perfil dels alumnes que vénen aquí

és el d'una persona entre els 20 i els 35 anys, que té nuls o baixos coneixements d'informàtica, i vol saber què està fent servir a la feina, per exemple», afirma Jordi Salat. —Els ordinadors estan implantats ja fins i tot en la vida domèstica. Com expliqueu que encara hi hagi aquesta manca de coneixement? —«Jo penso que nosaltres estem deformats professionalment, perquè ens dediquem a aquest sector, i a vegades ens sembla que tothom en sap, d'informàtica. Quan comences a gTatar, veus que hi ha molta gent que necessita saber informàtica, però que mai no ha tingut l'oportunitat d'enfrontar-se amb un PC. És necessari també ensenyar a conduir un ordinador», assegura David Ribera.


ELS 4 CANTONS / Divendres, 24 de novembre de 1995 '

PUNT I SEGUIT

9

HISTÒRIA

Els nens que van néixer quan va morir Franco o els que eren petits aquell 20 de novembre de 1975 tenen referències difuses de la figura del dictador. Els professors diuen que expliquen aquesta etapa de la història sense maniqueismes. Els llibres de text apropen el caudillo als fills de la democràcia.

£1 que surt a la cara dels duros Els fills deies generacions que van veure morir Franco l'estudien amb indiferència ÀNGELS CASTUERA

• Sant Cugat.— «Pel que he sentit, era un malparit», referint-se al dictador Francisco Franco, que va morir el 20 de novembre de 1975. La idea de Franco que tenen els nens i els joves que han nascut a partir d'aquella data és difusa. La figura del dictador els queda lluny, tot i les referències que tenen. «Sé que va morir el 20 de novembre perquè la meva mare fa anys aquest dia», assegura una noia de vuitè curs del col·legi Collserola. «Jo l'he vist a la cara de les monedes de duro», afegeix un noi. El que saben sobre Franco aquests nens, que tenen entre tretze i catorze anys, els ho han explicat els pares o els avis. «Sé que no va fer coses bones per Catalunya», diu una nena. Tots estan esperant per entrar a classe. Alguns, de més petits, estan als gronxadors. Un crida: «Era un governador d'Espanya!» És un nen de 8 anys. «Jo sé que es va morir», sentencia un company. Un altre explica: «Ahir estàvem mirant la tele i el meu pare va dir alguna cosa de Franco.» Tots diuen que l'han vist el cap de setmana a la televisió. Segons explica el director de l'escola Collserola, Santi García, «el franquisme o la transició es tracten quan parlem, per exemple, dels drets humans, de la tolerància i de la intolerància». A partir d'aquí, s'explica qui té drets humans i qui no, i, igual com es fan comparacions entre els països, es fan comparacions entre etapes històriques. La història ja no s'estudia

com abans. Santi García considera que els coneixements previs que tenen els nens són estereotipats. Per Elvira Güell, professora d'història de l'escola Joan Maragall, és lògic que els nens tinguin una imatge difusa. «Vint anys és molt poc temps per a aquests nens, i el franquisme no és la seva història recent. Tot i així, hi ha encara testimonis vius del que va ser la guerra civil i la dictadura franquista.» Segons Elvira Güell, és molt important que els nens disposin d'aquests testimonis, la història s'ha de lligar amb les experiències de l'alumne. «Penso que, sense dramatitzar, s'ha de recordar la història, perquè podem caure en el parany d'oblidar-la.» «Es passava perquè era molt estricte, però també feia coses bones», assegura una estudiant de tercer de BUP al bar de l'institut Angeleta Ferrer. «La meva mare no sap parlar el català ni escriure'l per culpa seva.» «Als meus pares, no els agrada parlar de Franco.» «La meva mare volia mirar l'altre dia un programa perquè va dir que era dels seus temps.» Aquestes són les respostes dels seus companys de taula. Diuen que les han sentit als seus pares. Tot i que són més grans, la professora d'història Pepa Romero també diu que la figura de Francisco Franco els queda llunyana. «Expliquem aquesta etapa de la història com qualsevol altra. Tenen més referents, i és més útil passar-los un reportatge televisiu que fer-los llegir un llibre.»

El caudillo somriu, mentre la seva dona té en braços Merry Martínez Bordiu. Foto: ELS 4 CANTONS.

•Ji '

Sí*" !

ENSENYAMENT

L'escola Collserola organitza unes jornades per apropar els nens al Tercer Món Parlaran sobre l'Amazònia i l'Africa ÀNGELS CASTUERA

a vuitè curs participaran en una xerrada sobre el comerç solidari, que faran els responsables de la botiga Alternativa 3, que funciona des de l'octubre al nostre municipi. També es projectaran tres pel·lícules, La selva maragda, Las cartas de Alou i documentals sobre l'Amazònia i l'Àfrica. El dia 4 es farà un taller de contes africans, i el dia 5 es tancarà la programació amb l'actuació de Rah-Mon Roma.

WfJ*^

ilj

Extintors

Sant Cugat del Vallès, v 5 8 9 1 7 9 9

"i'

4 Í.I

TfeHPS y*ï:ï:í,'t ! 1

• Sant Cugat.— L'escola Collserola ha preparat un programa d'activitats sobre el tercer món i la tolerància. Els actes es desenvoluparan d'acord amb els següents eixos: la tolerància i la intolerància, la diversitat natural de l'Amazònia i la diversitat cultural de l'Àfrica. Durant tota aquesta setmana, els nens han aportat llapis, llibretes i un missatge de pau per als nens bosnians. Les activitats començaran dimarts vinent, dia 28, amb una visita que els nens de setè i vuitè faran a l'exposició sobre l'Amazònia que es fa al Museu Etnològic. Dimecres, dia 29, el col·lectiu Etane farà uns tallers de danses africanes per als alumnes de cinquè i sisè d'EGB. Les activitats continuaran el dia 1 de desembre, divendres, en què el grup Amer-India ensenyarà als nens més petits, de tercer i quart, com pinten els habitants de l'Amazònia. Els alumnes de cinquè

•

V, ! 3" ;

ü»??*. *• #-a£


10

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 24 de novembre de 1995

Serveis Personals es traslladarà a l'edifici de la Casa Mònaco

URBANISME

£1PSC i IC voten en contra del projecte de l'entorn de l'avinguda Francesc Macià Aquest punt, en què s'incloïa l'aturada de les expropiacions, va enfrontar Aymerich i Gaya CHUAC'HKNADAS

I Sant Cugat.— L'aprovació al ple de l'aturada de les expropiacions de les finques de darrere el Monestir, en consonància amb les al·legacions presentades pels veïns, i de Els arguments que van esgrimir els dos grups per votar en contra del projecte, que afecta una superfície aproximada de nou hectàrees de darrere el Monestir, es refereixen a aspectes puntuals. Per al regidor d'IC Joan Martí Balada, la urbanit/acio del tram final i els voltants de l'avinguda Francesc Macià hauria d'anar acompanyada d'un estudi de l'impacte que la posada en funcionament d'aquesta via, que connecta el barri de Coll Fava amb el carrer Mirador, tindrà sobre el trànsit de la zona. Previsiblement, segons argumentava Balada, s'incrementarà el volum de cotxes que aniran cap al centre de la ciutat, i per tant augmentarà també la congestió de

l'urbanització del tram final de l'avinguda Francesc Macià no va aconseguir la unanimitat dels grups polítics. El PSC i IC hi van votar en contra, tot i que van manifestar que estan d'acord amb els trets globals de tot el projecte

d'ordenació de l'entorn del Monestir. La discussió d'aquest punt, que es va allargar durant més d'una hora, va provocar l'enfrontament entre l'alcalde. Joan Aymerich, i el regidor socialista Joan Gavà.

carrers com el Santiago Rusinol. dir que està d'acord «amb els trets «Hi ha moments en què caldria fonamentals del projecte», però aturar-se i reflexionar amb calva tornar a recordar que cl pla ma», va advertir Balada. Tot i hauria d'incloure també, per això, va destacar-ne aspectes poexemple, la remodelacio de les sitius, com l'augment en les preplaces Octavià i del Rei. El regidor visions que hi havia respecte a va dir: «Estem demanant una parla construcció d'habitatge social ticipació activa en el pla per part en aquesta zona, fruit d'un conde tots els ciutadans, perquè els veni que està pendent de signar expropiats no són els únics afecentre 1 Incasol i l'Ajuntament. tats per un projecte d'aquesta envergadura.» La crítica del regidor socialista Joan Gaya es va referir no tant Lliçons de formes al punt concret que s'aprovava al ple —i que també incloïa l'aL'alcalde, Joan Aymerich, va turada de les expropiacions de recordar a IC i al PSC que amb les disset finques dels carrers de el seu vot negatiu estaven també la Creu. Orient i Sant Llorenç— votant en contra de la possibilitat com al pla global d'ordenació de que «quedi aturat qualsevol exl'entorn del Monestir. Gavà va pedient d'expropiació», una afir-

mació que Gaya va definir com «intolerablement demagògica». Va dir a l'alcalde: «Vostè s'ha vist en la necessitat imperiosa d'aturar les expropiacions perquè les van començar molt malament». I Aymerich es va veure obligat a recordar que les expropiacions van ser iniciativa de l'Incasol. A més. va demanar al regidor socialista que «superi els resultats del maig i ens deixi governar». «No cal que sigui agressiu i prepotent. ni que s'inventi coses». va respondre Gaya, que hi va afegir: «Vostè necessita lliçons de formes.» L'alcalde va acabar dient: «De prepotent, en absolut. estic exercint el meu càrrec. Ja n'estic tip. d'aquesta història.»

CONSELL DE DISTRICTE

L'Ajuntament denuncia que s'han fet construccions il·legals en alguns habitatges de les Planes RAMON I.IJOL'E

• L«s Planes.— El regidor de Descentralització Territorial, Xavier Cortès, va denunciar dilluns. durant la sessió ordinària del consell de districte de Les Planes, que alguns veïns d'aquest barri han fet obres de construcció en els seus habitatges sense el permís municipal. Segons va dir Cortès, «l'Ajuntament ha fet mans i mànigues per legalitzar tots els habitatges de Les Planes, i si ara es fan ampliacions de les cases o obres sense el corresponent permís municipal haurem fet Un pas enrere perquè tornarem a tenir

propietats en situació d'il·legalitat». El regidor de Descentralització Territorial va explicar als assistents al consell de districte que si volen fer alguna obra «cal que es posin en contacte amb l'Ajuntament perquè els tècnics donin el vistiplau per tirar endavant el projecte». Cortès va afegir que és difícil construir a Les Planes, perquè després del procés de legalització «allà on no hi ha cap habitatge és zona forestal». Abocadors incontrolats A banda d'aquest tema. durant la sessió del consell de districte

també es va tractar el problema dels abocadors incontrolats. Jaume Busquets, tinent d'alcalde de Medi Ambient, va assegurar que l'Ajuntament «ha detectat els abocadors incontrolats de deixalles que hi ha a Les Planes i en breu es netejaran». Busquets està a l'espera «de rebre la corresponent subvenció de la Junta de Residus» per solucionar el problema. Un altre aspecte en què també està treballant el consistori és en la neteja de la riera de Vallvidriera. Joan Recasens, tinent d'alcalde de Serveis Urbans, va explicar que aquesta obra «l'ha de realitzar la

Junta d'Aigües, i nosaltres el que fem és pressionar aquest organisme perquè es realitzi el més aviat possible». Respecte a les comissions sectorials se'n va crear una de Serveis Urbans, Urbanisme i Medi Ambient, que presidirà Lluís Mestres, i una altra de Serveis Personals, en la qual Carme Soriano portarà els temes de Sanitat i Serveis Socials; Lluís Soriano, els de Cultura i Cristóbal Melero, els d'Esports. També es van designar els responsables del consell en els organismes autònoms municipals, que seran Carlos Granado i Lluís Soriano.

CASADEMONT-Levieux Olis fins al 3 de desembre a

iM

\

| j |

I Sant Cugat.— Totes les regidories que depenen de l'àrea de Serveis Personals, dirigida per la tinent d'alcalde Àngels Ponsa, es traslladaran a l'edifici de la Casa Mònaco a partir de la segona quinzena de desembre. Les dependències de Cultura, Ensenyament, Esports, Joventut, Sanitat i Serveis Socials, que fins ara estan repartides . en diferents edificis municipals, se centralitzaran en la construcció més antiga de la Casa Mònaco. Aquest edifici, situat al carrer Cànovas del Castillo, l'estan remodelant aquests dies perquè estigui en les condicioins òptimes quan s'hi traslladin les diferents àrees. Les obres, de les quals s'ha encarregat la brigada d'obres municipal, consisteixen a pintar l'interior de l'edifici modernisla, d'un gran valor arquitectònic, i a condicionar les habitacions perquè s'hi pugui treballar. El trasllat de les regidories de l'àrea de Serveis Personals ha permès rehabilitar una construcció que no s'utilitzava i centralitzar les dependències de l'àrea. Les oficines d'atejició al públic i d'assistència social es posaran a la planta baixa. Al primer pis s'instal·laran els despatxos dels rcgidors i a l'última hi haurà les sales polivalents., À.C.

Amics de là Unesco i RSC recullen material per a Bòsnia H Sant Cugat.— L'associació Amics de la Unesco Sant Cugat-Valldoreix i Ràdio Sant Cugat coordinen la recollida local de material escolar i higiènic per a l'última campanya d'Ajuda Obrera a Bòsnia. L'entitat barcelonina prepara una expedició més als Balcans que sortirà el 20 de desembre. Dos dels responsables són Arnald Ballester i David Vilalta. que han estat a Sant Cugat en diverses ocasions per explicar la seva experiència a Bòsnia. El material que se sol·licita aquesta vegada és sabó antisèptic, compreses, pólvores de talc, paper higiènic i, d'altra banda, llibretes, llapis, bolígrafs i tota mena d'estris escolars, ja que un dels objectius prioritaris del país un cop acabada la guerra és tornar a escolaritzar els nens i els joves. El material es pot lliurar a Ràdio Sant Cugat (al carrer Sant Jordi, número 5). A l'emissora es pot portar també l'aportació en diners que Ajuda Obrera per Bòsnia sol·licita per tal de poder cobrir les despeses del trasllat del carregament. L'organització ha calculat que el transport d'un quilo de material costa 200 pessetes. / S.B.

e

Tres santeugatencs, a la mostra «Un crit contra la intolerància»

/Renova les teves cèl·lules: Píling corporal + Hidratació

/ Elimina la cel·lulifis: Tractament corporal

/Referma el teu cos: Qu/romossofge

/ Dóna color a la pell: Solàrium alta pressió (facial i corporal) SOCIS FONS D'ART Servei taxació obres d'art C/ Francesc Moragas, 25 Telèfon 675 58 55 - Sant Cugat del Vallès

Sala R usííiol Santiago Rusinol, 52 - Sant Cugat del Volés

Horari: mati de 9 a 2 tarda de 5 a 9

Tel. 675 47 51

B Sant Cugat.— Tres artistes vinculats a Sant Cugat exposen una obra a la mostra col·lectiva Un crit contra la intolerància organitzada pel Consell Nacional de la Joventut a la Sala Noble de l'Erífici del Rellotge de l'Escola Industrial. Entre les 76 peces reunides, hi ha un dibuix sobre paper amb tècnica mixta de Josep Grau-Garriga, la pintura Crit cosmoagònic de l'innocent de Jordi Traphero i el fotomuntatge Soberbia de José Maria de la Pezuela. Entre la resta d'artistes participants hi ha noms tan coneguts com Xavier Mariscal, Antoni Tàpies i Josep Guinovart. La mostra, que és itinerant, s'instal·larà després a Pineda de Mar. De moment, el Consell de Joventut no ha rebut la sol·licitud de cap ajuntament o entitat del Vallès Occidental per portar la mostra a la comarca./S.B.


ELS 4 CANTONS / Divendres, 24 de novembre de 1995

11

PUNT I SEGUIT

MEDI AMBIENT

La comissió de Torre Negra posa fil a l'agulla per definir el futur de la zona Es va constituir formalment dimecres CÈLIA CERNADAS

I Sant Cugat.— L'Ajuntament, amb la col·laboració de la Plataforma per a la defensa de Torre Negra i rodalia, s'ha posat en marxa per definir quin pot ser el futur d'aquesta zona, tenint en compte els entrebancs tècnics i jurídics que significaria la requalificació d'aquests terrenys. La comissió, una petició reiterada dels ecologistes i una promesa electoral de l'equip de govern, es va constituir dimecres. «Constituir una comissió en què es prevegi la participació ciutadana és una fita molt important per al poble i per al país», assegura Marc Moliner. Juntament amb Kristian Herbolzheimer, Moliner representa la Plataforma per a la defensa de Torre Negra i rodalia a la comissió, integrada, a més, per l'alcalde, Joan Aymerihc, els tinents d'alcalde d'Urbanisme i Medi Ambient, Joan Franquesa i Jaume Busquets, els dos caps d'àrea i tres representants dels partits de l'oposició. «Amb aquesta comissió es respon a la inquietud que. han manifestat molts ciutadans», destaca Aymerich. Entre ells, els deu mil i les quaranta-cinc entitats que han signat fins ara el manifest en defensa de la zona. La creació d'aquesta comissió, recorda Aymerich, «va ser una promesa electoral de l'equip de govern i constava en el pacte signat entre CiU i ERC». En un principi, la comissió, una eina de caràcter consultiu, s'ha marcat un termini de dos anys per determinar les possibilitats reals de requalificar aquesta zona i protegir-la, analitzant les dificultats tècniques i jurídiques que això comporta. Aquestes conclu-

sions, de les quals s'anirà informant el director general d'Urbanisme, Joan Antoni Solans, es traslladaran posteriorment al ple. Així queda assegurada la unanimitat d'un procés que hauria d'eliminar qualsevol possibilitat futura d'urbanització de la zona. El primer pas ha estat definir quins han de ser els límits que cal protegir. El consens és absolut respecte a la zona del voltant de la masia de Torre Negra, delimitada per l'Arrabassada, la carretera de Cerdanyola, l'hipotètic vial de cornisa i el Centre Borja. Tothom està d'acord que s'ha de buscar la protecció integral d'aquesta àrea, qualificada pel PGM com a urbanitzable no programada. El consens no és tan clar —tot i que, segons destaca Busquets, «les portes estan suficientment obertes per acostar posicions»— respecte a Paltra banda de l'Arrabassada, de la qual, per exemple, l'Ajuntament ja ha aprovat el pla parcial i el d'urbanització de la Costa del Golf, que comportarà la construcció de 22 cases. Per a aquesta zona es plantejaria una protecció selectiva: la conservació dels terrenys no urbanitzats i la màxima cura en els

A la comissió hi són representats tots els grups polítics i la Plataforma per a la defensa de Torre Negra. Foto: C.C. que hi estiguin en procés. «No podem entrar a regatejar zones. La importància de Torre Negra recau en la seva continuïtat com a espai natural i en la seva ex-

tensió: fragmentar-la seria fragmentar una realitat ecològica que no pot ser bescanviada per res», diu Moliner, que admet, però, que la realitat urbanística del que la

plataforma anomena «la queixalada» no és uniforme. Fins a la propera reunió, d'aquí a tres mesos, la feina consistirà a elaborar mapes detallats de tot l'àmbit.

URBANISME

Enric Batlle atribueix l'estil urbanístic de Sant Cugat a la distribució de la població Va dir que el Parc Central és exemplar ÀNGELS CASTUERA

• Sant Cugat.— Enric Batlle, arquitecte i professor de l'Escola Superior d'Arquitectura del Vallès, situada a Sant Cugat, va dir que el nostre municipi té una sensibilitat especial per a l'ordenació urbanística, que el professor va resumir en una paraula: preocupació per la densitat. L'estil que defineix l'arquitectura urbanística de Sant Cugat és fruit d'una distribució de la població més acurada que a d'altres poblacions del Vallès Occidental. Batlle va participar en el cicle «Aula Cultural» del Club Muntanyenc. El professor d'arquitectura va explicar els projectes en els quals ha participat com a arquitecte en el primer projecte urbanístic de l'entorn del Monestir, que preveia unir les zones de Coll Fava i de Torreblanca a través del centre de la ciutat. Enric Batlle va destacar l'exemplaritat del Parc Central com a un projecte en el qual s'havien integrat els elements naturals que hi havia originàriament amb la urbanització de l'àrea. Així, els camins que travessen el parc coincideixen amb els que creuaven els antics camins de conreu. Batlle va incidir en un aspecte característic d'aquest parc: està concebut com un espai públic per passejar, i si en el futur el creixement de l'àrea ho requereix, s'hi instal·laran equipaments.

.^Enric Batlle.Foto: J.A. MULA

oMis diferit Seguretat Electrònica

W · ' t e A ' · ' i ei nou jec d'Els 4 ÇHjgi «*proposaferun «anqpjt lilitíi 'dpi.jf JIIIII fet*V a^KjMmferics de trenta datats <TS1MM.Ü«V& del qual d» juyafa» «8 vewtfH|pt ^«pcefrdrc les nocrais «rtÈepensahleí per fer à^Kmte*m^.Sl·j&pffatoxspc*&í5£i*ti6 ea» I del llibre Quin temptfvM dgjpiecrtleg Alfredfc>*ïg#ÍfsfiSL.Blpn»fe4§L9l» pte». per ab wbcolpin^ i i ^ ^ ff paU a)Mtw Í K # U trucar » l à ^ 10 & # £ i h i M ^

4 deia tarda atac.7del vaqu» Sant Cugat del Vallès, •n· 589 17 99

2'" 22 • t . . > .•*.


PUNT I SEGUIT

12

ELS 4 CANTONS / Divendres, 24 de novembre de 1995

SERVEIS

POLICÍAC

La cambra publica les mancances de Correus als polígons empresarials

Detenen un presumpte falsificador de lletres de 4 milions de pessetes

No se sap on s'instal·larà l'oficina de Sant Cugat

Un dels afectats és de Sant Cugat

C'M

• Sant Cugat.— La cobertura dels polígons industrials es un dels punts on el repartiment de Correus no acaba de rutllar tal com hauria d'haver-ho fet, segons va fer públic la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa (CO(ÏT), juntament amb els responsables de Correus, la setmana passada. LI director provincial de Correus a Barcelona. Antonio Cardenas, va explicar que l'estudi de la situació del servei de correus que ha fet la Cambra de Comerç de Terrassa -es molt real i molt profitós per corregir els punts fluixos de la xarxa de repartiment als polígons industrials». El polígon industrial de la demarcació de Terrassa que ha presentat més problemes es el del polígon empresarial la Llana (Rubí), on, segons l'estudi de la cambra, no es fa cl repartiment adequat. Segons els responsables de l'organisme. a principis de desembre «aquest problema s'hauria d'haver corregit». Segons Antonio Cardenas, «Correus vol assolir la màxima qualitat a través de la regularització dels terminis de lliurament perquè només així s'arribarà <i tenir la fiahilitat que ha de tenir Correus davant de les empreses-. Rubí es una de les ciutats, segons els responsables de Correus. que demana una atenció més im-

mediata perquè en els últims anys ha crescut de manera desmesurada. Però Cardenas es va comprometre a iniciar canvis notables a curt termini, ja que «Rubí és una de les ciutats previstes en la inversió del 1995» i va anunciar un canvi estètic de les bústies públiques. Segons Cardenas, no només tindran una imatge nova. sinó que se'n col·locaran més en alguns punts de la ciutat que es consideren estratègics per a aquest tipus de servei. Igualment. Sant Cugat entra dins el mateix període d'inversions. Segons Cardenas, el canvi d'edifici de l'oficina de Correus no és cap novetat. De fet. hi ha una oferta publica de compra. però la direcció provincial de Barcelona esta esperant rebre la notificació de Madrid per tirar endavant el projecte de remodelaeió de l'oficina tècnica de Correus a Sant Cugat. Cardenas va recordar que Correus és l'únic servei de l'administració pública que te un número de telèfon gratuït a disposició dels consumidors per recollir queixes i dubtes. El telèfon gratuït de Correus —90(1.50.60.70^, desconegut pel Sy< dels enquestats per la COCIT, és un servei que. segons Cardenas. s'ha de potenciar perquè garanteix la resposta o solució personalitzada a les queixes o dubtes dels usuaris, en un termini de tres o quatre dies.

SÍLVIA BARROSO

H Sant Cugat.— La Policia Nacional ha detingut el presumpte culpable d'haver estafat 4 milions de pessetes amb lletres de canvi falsificades a diferents empresaris, un dels quals és de Sant Cugat. La quantitat defraudada a l'afectat santeugatenc és. segons la policia, de 678.681 pessetes. Les investigacions de les comissaries de Sant Cugat i Barcelona han portat a la detenció d'un jove de 21 anys a Vic. La investigació policíaca va començar fa unes setmanes, quan un empresari de Sant Cugat va denunciar un antic proveïdor per haver falsificat la seva signatura en una lletra de canvi de 678.681 pessetes. Les gestions de la comissaria de la Policia Nacional a Sant Cugat van portar a descobrir que el mateix individu havia estat denunciat a Barcelona per operacions d'aquest tipus. En total, la quantitat defraudada pel detingut podria ser de 4 milions de pessetes, segons la policia. Les dades aportades pels denunciants, que havien tingut anteriorment relacions comercials amb el detingut, van conduir la investigació a Vic, on el presumpte culpable tenia «probablement» el seu domicili. Un cop localitzat, el jove va ser detingut, però es va negar a declarar davant la policia i ha passat a disposició judicial. Amb tot, les dades recollides fins ara explicarien, segons fonts policíaques, el mecanisme utilitzat pel presumpte estafador: com a antic proveïdor dels afectats, l'individu coneixia els seus

números de compte corrent. Això li hauria permès crear lletres de canvi «fantasmes» —amb la signatura del suposat comprador falsificada— i lliurar-les al banc. Així obtenia els diners en metàl·lic de forma immediata. Però en vèncer les lletres, el banc va reclamar el pagament dels diners avançats als comerciants que aparentment havien acceptat el deute i signat els documents. En aquell moment, es va descobrir que les lletres havien estat falsificades i que no hi havia hagut cap operació comercial: els empresaris asseguraven que no havien signat els documents, van denunciar l'autor des documents i van orientar la policia «cap a la zona de Vic». Tanmateix, el detingut no tenia un domicili «del tot fix i ha costat localitzar-lo». Aquesta mobilitat hauria fet confiar l'autor de les lletres en la seva impunitat i el fet que, anteriorment, sí havia tingut tractes comercials amb les víctimes li hauria permès fer l'operació sense despertar les sospites del banc, segons ha explicat la policia.

COMERÇ

Només 4 dels 89 comerciants d'El Barri van a la reunió per preparar la campanya de Nadal CM.

• Sant Cugat.— Només quatre comerciants de la carretera de ('erdanvola i els voltants —El Barri van assistir a la reunió que c- celebrar dimarts passat per prepaiai la campanya de Nadal. Segons la nova junta que ha assumit la responsabilitat de tirar endavant les campanyes de promoció ilel comerç de la zona. «és preocupant que. de 84 comerciants, només alguns es preocupin per aquestes coses». A la reunió que van celebrar dimarts, els comerciants d'El Barri van acordar fer

Detecten diversos bitllets falsos en locals nocturns en 4 mesos I Sant Cugat.— La Policia Nacional ha detingut i interrogat tres individus en quatre mesos per haver intentat pagar l'entrada de locals nocturns amb bitllets falsos. En total, han estat dos bitllets de 2.000 pessetes, un de 5.000 i un de 10.000, que s'han detectat de forma aïllada a causa de la mala qualitat de les reproduccions. Segons fonts de la comissaria, es tracta de fotocòpies en color confeccionades amb el sistema ofset, més que de veritables falsificacions. Aquests bitllets, per tant, són molt fàcils de detectar pel tacte i el so que produeixen en tocar-los. Els mateixos caixers dels establiments on es van trobar es van adonar de les falsificacions. Els portadors van ser detinguts i dos d'ells han passat a disposició judicial. El tercer, un invident de Granada que va assegurar que li havien donat el bitllet en el quiosc de l'ONCE on treballa, va ser posat en llibertat després de declarar. Tot i que ha advertit la població perquè vigili els bitllets que tinguin un aspecte diferent de l'habitual, la policia descarta per ara que es tracti d'una remesa important posada en circulació a la comarca. / s.B.

Reconeix que robava material de construcció per fer-se una casa I Sant Cugat.— Un home de 49 anys va ser detingut la setmana passada in fraganti quan intentava robar diversos materials i estris de construcció en un solar en obres que hi ha a la urbanització Polis Alfa. Segons la Policia Nacional. un testimoni va veure divendres a la nit com un camió amb grua entrava en el solar i començava a carregar els materials. El ciutadà va avisar la policia, que es va desplaçar fins al lloc dels fets i va detenir el presumpte lladre. Segons fonts de la comissaria de Sant Cugat, el detingut va reconèixer durant l'interrogatori que havia intentat robar el material per acabar una casa que s'està construint a Castellbisbal. /s.B.

Reflexió sobre cooperativisme i solidaritat al CMSC

una campanya de Nadal basada en l'austeritat, però igualment festiva. Els comerciants volen afavorir els consumidors, amb servei de guarderia infantil, pagant fins a una hora d'aparcament en zona blava i regalant el ra'im de la sort per al Cap d'Anv. EN comerciants d'El Barri començaran la campanya de Nadal oficialment el 13 de desembre i han previst mantenir les portes dels establiments obertes els diumenges 24 i 31 de desembre i fer descomptes després de Nadal als clients que tinguin durant aquests dies.

• Sant Cugat.— El Club Muntanyenc ha organitzat una conferència sobre cooperatives per dimarts a les 8 del vespre, dins el cicle Aula Cultural. La xerrada analitzarà el cooperativisme com a fórmula per fomentar la solidaritat. De fet, el mateix club ha constituït una cooperativa, que porta el nom del famós Pi d'en Xandri, per prestar serveis als més de 2.000 socis que té. En Tacte. intervindran el director general de cooperatives de la Generalitat de Catalunya, Bernat López-Pinto, responsables de la cooperativa Abacus, de la Federació de Cooperatives de Catalunya i de les 35 que hi ha a Sant Cugat. C.C

Sap nedar el porc senglar?

El consistori vol que els immigrants puguin votar en les municipals

Nou espai d'art.— El pintor Lluís Ribas ha inaugurat amb la col·lecció Morocco un nou espai d'art que porta el seu nom i que està destinat, inicialment, a l'exposició i venda de la seva obra. L'espai és al carrer Gorina, al costat de l'estudi del pintor, i, segons l'artista, «vol ser alguna cosa més que una sala on es mostra esporàdicament l'obra d'un pintor». La idea és convertir l'establiment en un punt on es pugui tenir «una relació directa i contínua amb l'obra i els projectes» de l'artista i obrir-lo també a altres pintors. / S.B.

B Sant Cugat.— El ple municipal va aprovar dimarts per unanimitat una moció per demanar a «les institucions competents els canvis legislatius necessaris» perquè tots els immigrants puguin votar en les properes eleccions muncipals. Actualment, només alguns països europeus tenen un conveni amb l'Estat Espanyol que permet als seus ciutadans exercir el dret a vot. La petició respon a la voluntat de «mantenir el caràcter de Sant Cugat com a ciutat oberta, convivencial i solidària.» ; s.B.


ELS 4 CANTONS / Divendres, 24 de novembre de 1995

13

PUNT I SEGUIT LABORAL

EMPRESES

Hewlett-Packard vol potenciar la subcontractació amb les empreses locals La multinacional continua duplicant els beneficis nets la planta que Hewlett-Packard té a Sant Cugat, CM. Bernard Meric, «l'empresa no vol tenir empreses H Sant Cugat.— La multinacional nordamericana subcontractades perquè els dirigents siguin bones Hewlett-Packard ha anunciat la seva intenció de persones, sinó per fer un bon negoci». L'empresa potenciar els subcontractes amb empreses catalanes, va destacar el creixement global del 59% de les sobretot del Vallès Occidental, amb vista a pròxims exportacions que es fan des de Sant Cugat. exercicis fiscals. Segons ha explicat el director de «Els plans de futur de Hewlett-Packard a Barcelona preveuen el desenvolupament de productes i serveis que apropin la impressió de gran format als consumidors i fabricar nous productes», segons va explicar dilluns passat el director d'HP Barcelona Division, Bernard Meric, després de presentar els resultats de l'exercici fiscal corresponent al 1995. Per aconseguir aquests objectius, segons Meric, l'empresa nordamericana «ha de fomentar i potenciar l'estratègia de subcontractació amb empreses locals», la qual cosa afavoriria encara més els proveïdors de materials i les empreses del sector. Meric assegura que la política empresarial d'HP va per aquest camí perquè l'objectiu de «Hewlett-Packard és fer productes finals, sense haver de passar pel muntatge». Hewlett-Packard vol buscar una col·laboració amb diferents empreses de Catalunya, però no vol crear una dependència per a aquestes empreses perquè, segons el director de la planta santcugatenca, «aquesta no és una bona manera de treballar». Bernard Meric creu que «si les empreses subcontractades depenen bàsicament del que facin per la multinacional i la multinacional s'enfonsa, les petites empreses s'enfonsaran amb ella». De fet, Meric va explicar que ja hi ha una empresa catalana amb la qual es fan productes finals, però se n'han d'aconseguir més. Bernard Meric dirigeix la planta de Hewlett-Packard a Barcelona des de fa uns mesos. Foto: ELS 4 CANTONS. Bernard Meric ha proposat l'increment de llocs de treball, la transferència de nova tecnologia, jectius. a la fabricació d'impressores de la col·laboració amb les univergran format a nivell mundial i Segons el president de Hewsitats catalanes i el compromís fa impressores personals o desk-jet lett-Packard Espana, Juan Soto, amb nous col·laboradors com a per al mercat europeu. Tots els «els resultats obtinguts fan pensar principals objectius que s'han de productes que l'empresa fa a Sant en un camí encertat i es poden perseguir en un futur immediat. Cugat van destinats a l'exportació interpretar en un doble vessant. A més, Meric ha anunciat que perquè la multinacional creu que D'una banda, confirmen que l'esel gener pròxim Hewlett-Packard és més rendible optimitzar els estratègia de la companyia és coBarcelona Division tindrà un nou forços amb una sola cadena d'emrrecta per aconseguir el lideratge edifici que donarà un total d'uns balatge per a tot Europa. Però dels nous mercats i les noves tec30.000 metres quadrats de superara la multinacional nordamerinologies que tot just sorgeixen fície construïda i que afavorirà cana vol introduir nous productes ara». La planta que Hewlett-Pacel desenvolupament de nous obamb nous interessos. kard té a Sant Cugat es dedica

Els resultats del 1995 auguren un bon futur CM.

• Hewlett-Packard ha acabat l'exercici fiscal del 1995 amb uns ingressos nets mundials de 31.500 milions de dòlars —3,9 bilions de pessetes, aproximadament—. Aquesta xifra representa un creixement del 26% respecte a la facturació de l'exercici passat —uns 25.000 milions de dòlars—. I els beneficis nets han estat d'uns 2.400 milions de dòlars, amb un creixement del 52% en relació amb els 1.600 milions de dòlars del 1994. La companyia ha modificat la seva estructura interna

~7\

amb la finalitat d'adequar-se a la ràpida convergència dels mercats, segons han explicat els seus responsables, i així, ha consolidat la seva activitat en sistemes, suport i informàtica personal en una única divisió. Segons el president de Hewlett-Packard, Lew Platt, «el creixement del negoci durant el passat exercici té una importància rellevant perquè ha crescut la competitivitat i per la pressió que ha provocat l'augment dels costos de producció». Segons Platt, els resultats demostren que la corporació ha encertat en la

M. LOMENA S.L. Tot en alumini i PVC. Fabricació pròpia VISITI LA'NOSTpA EXf>OSf©IÓ A SANT ÇÜQÀT " "*,/ ', TORRE, (IÇPlaça fler ftfdh·sltr) T«U.Í74.16 P R E S S U P O S T02S E N S E COMPROMÍS

determinació dels factors. Una de les claus de facturació de la multinacional nord-americana ha estat el centre de Recerca i Desenvolupament, màrqueting i producció de Barcelona. El centre de Sant Cugat ha registrat 93.000 milions de pessetes, xifra que significa un 59% sobre el resultat que es va obtenir al 1994. El volum d'inversió ha superat els 850 milions de pessetes en actius fixos i R + D . A més, el centre de Sant Cugat de HP ha augmentat el nombre de treballadors i es preveu que continuï creixent.

URSSA SISTEMES

PVC

FÀBRICA: Pintor Fortuny, 149 Tel. 780 29 24 - Fax 788 07 19 EXPOSICIÓ: Arquímedes, 150 Tel. 733 14 05 TERRASSA

Les obres de condicionament de l'entorn del supermercat estaran enllestides a final d'any. Foto: J.A. MULA.

£1 90% de les places de Kampió les han ocupades treballadors de Sant Cugat Ja s'han incorporat als llocs de feina CATI MORELL

I Sant Cugat.— Els treballadors seleccionats per l'empresa que gestiona el supermercat Kampió ja s'han incorporat als llocs de feina, segons ha explicat el responsable de la selecció de personal, Lluís Perianyez. Segons l'empresa, els nous treballadors del supermercat de Sant Cugat es desplacen al matí per fer pràctiques a Barcelona i a les tardes ajuden a enllestir els diferents llocs de venda de Kampió. Perianyez ha explicat que el 90 per cent de les places que hi havia per cobrir, se les han quedat persones que viuen a Sant Cugat. Així, doncs, la majoria dels treballadors que s'incorporaran al supermercat provenen de les entrevistes que l'empresa va mantenir amb les persones que van

seleccionar el departament de Promoció del Treball de l'Ajuntament de Sant Cugat i l'INEM. Tot i això, les places de cap de secció seran ocupades per personal que l'empresa ja tenia a Barcelona perquè, segons Perianyez, «els treballadors que estan capacitats per fer aquesta feina ja estan incorporats a altres llocs de feina». L'equip de selecció de personal de Kampió ha treballat durant gairebé un mes a Sant Cugat, on han fet aproximadament 35 entrevistes diàries. Perianyez assegura que s'han hagut de rebutjar molts dels currículums dels que han arribat, ja que només en les dues primeres jornades de preselecció van arribar a passar per la Casa de Cultura més de 700 persones, de les quals només un 20 per cent eren de Sant Cugat.

S v ^

De qui és el mico d'«Anís del Mano»?


PUNT I SEGUIT

14

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 24 de novembre de 1995

ART

CIRC

Visió de les escultures dins de la galeria. Foto: ELS 4 CANTONS.

D'expressió etèria I FERRAN SORIANO Galeria: Canals Galeria d'Art. Dates: Fins al 30 de novembre. Obres: Escultures i dibuixos. II l'ealre-auditori es va convertir en una gran pista de circ amb acròbates, malabaristes i pallassos. Foto: J.A. MULA

Circ Crac recupera la màgia de la rialla IA1MA ANSOt-A • Sant Cugat.— L'escenari del Teatre-auditori es va convertir el cap de setmana passat en una pista de circ ocupada per acròbates. malabaristes, monociclistes i pallassos per oferir I.u (iran Rcjins de l'espectacle circens. L'encadenat de les diferents arts escèniques que caracteritza el circ, va donar fornia a un conjunt de detalls que. al marge d'exhibir un domini de la tècnica desprès del clàssic repic de tambors, van provocat la rialla i l'cmocio entre actors i espectadors. L'espectacle va permetre gaudir d'una les escenes tradicionals del circ amb l'home bala travessant el sostre del teatre mentre la mirada de sorpresa dels infants es mantenia .ileita. esperant cl resultat. Entre situacions provocadores i impaetants. arlistcs-especladors emergien de la platea després d'una interpretació còmica d'embolics i histories abstractes. l i s Hom i ( a r o l i van ser els primers en sortir a la pista del teatre amb les monobicicletes de mil i un tamanvs i al ritme d'una

música trepidant. Los Galindos van gronxar-se de punta a punta de l'escenari entre salts mortals i tombarelles i Los Los van fer servir el seu llenguatge irònic i humorístic per exaltar el comportament absurd de l'ésser humà. No hi va faltar tampoc cl presentador abillat amb l'unitorme de gala i els mossos de la pista anant i venint amb els estris deia feina i provocant mes nosa que servei. La tendresa de Tortell Poltrona va encarrilar la complicitat del públic amb l'entremaliat i simpàtic pallasso. El seu estil divertit i senzill està marcat per l'originalitat d'un personatge que pren dimensió de poeta quan es pinta ell mateix la cara dalt de l'escenari compartint amb els presents la seva transformació en pallasso i fent-los entrar directament en el seu mon de seducció. Poltrona, abillat de revolucionari mexicà, va obsequiar cl públic amb el número de l'home bala disparat contra el sostre del teatre entre crits de l'ha Mivco'. l.u (iran Reptis es representarà, pròximament, al Mercat de Ics l l o t s .

L

PERL PICH

'escultor barceloní Ferran Soriano presenta, a Canals Galeria d'Art, una exposició d'escultures de petit format i una mostra de dibuixos i de projectes de les seves escultures públiques. Totes les obres de Ferran Soriano estan treballades, majoritàriament, en metall. L'escultor incorpora en algunes de

les peces elements diversos, com ara pedres o fustes. Una característica de les seves obres és el sistema de tallar el metall: l'escultor cisella l'acer amb el soldador autògen, deixant l'empremta que fa el foc sobre l'acer. Ferran Soriano treballa l'acer amb una gran simplicitat: sobre una planxa d'acer dibuixa el que serà la seva escultura, després, amb el soldador, secciona el dibuix i aixeca la làmina de metall per unir, en algunes obres, les diferents xapes. El resultat és una obra simple d'execució i de resultats notables. Q u a n ens hi aproximen descobrim

diferents matisos, com és la textura de la soldadura o del metall i l'efecte mirall de l'acer. El primer, la textura, pot perdre interès per la pròpia repetició, la segona, fa que cada obra sigui una proj e c c i ó de n o s a l t r e s m a t e i x o s . A q u e s t a singularitat omple de llum la sala. El fragment és el tema principal treballat per l'escultor. El tros, la part. la secció descontextualitzada ha estat treballat per l'escultor modern amb la intenció de donar-li la màgia de la simplicitat. L'escultor apunta una idea i l'espectador recrea la resta.

ART

Rentaríeu la roba amb cendra?

Pintura titulada Cala Pedrosu de s'Aj-aró. Foto: ELS 4 CANTONS.

La visió d'una natura pulcra I LE VIEUX Galeria: Sala Rusinol. Dates: Fins al 2S de novembre. Obres: Pintures.

E

PERE PICH

l pintor Francesc d'Assís Casademont —1923—, autoanomenat l.e l'icitx, exposa per segona vegada a la Sala Rusinol. La primera mostra va tenir lloc l'any 1992. Des d'aquella exposició el pintor ha estat distingit amb la Creu de Sant Jordi i també ha estat nomenat acadèmic de la Reial Acadèmia

de Belles Arts de Sant Jordi, l'anv 1994. L'artista pinta amb la tècnica de l'oli; aquest procediment no és gratuït en la seva pintura. Els quadres fets amb les pintures a l'oli permeten recrear un món de tonalitats, intensitats i veladures. Aquestes últimes, les veladures, són el secret de la seva obra. El pintor la fa servir com una capa subtil de color que l'estén sobre la pintura ja seca, per fer-ne ressaltar el to. també per endolcir-ne el modelat i modificar-ne la força del pigment.Le Vieux és un mestre a adolcir i presentar-nos una na-

tura continguda i pulcra. Els quadres dels espais naturals com l'Estartit, pintat des de les illes Medes, la costa de Sant Feliu o la mateixa cala Pedrosa de s'Agaró no són una repetició mimètica dels seus models. Les seves pintures són un somni, un record perfecte del referent. El pintor fa de filtre entre la realitat i l'espectador, oferint-nos el millor de cada paisatge. El pintor ha exposat a Taiwan, Cannes, Brussel·les i Bèlgica, entre altres llocs. Aquesta exposició podrà visitar-se fins al dia 28 de novembre.


15

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 24 de novembre de 1995

MUSICA

«II barbiere di Siviglia» arriba al Centre Cultural amb les entrades exhaurides

Una discogràfica suïssa edita el primer disc d'Edmond Eckart

• Sant Cugat.— El compositor santcugatenc Edmond Eckart ha enregistrat el seu primer disc, editat per la discogràfica Gallo de Lausana (Suïssa), amb distribució per tot Europa i els Estats Units. Les obres d'Eckart recollides en el disc compacte Symphonic poems van ser enregistrades amb l'orde la Ràdio Televisió de s'ha escollit // barbiere di Siviglia per inaugurar questra dirigida pel romanès la temporada perquè és una de les òperes Moldàvia, Christian Florea. Es tracta de Beamés populars de Rossini i per la qualitat tus ille i Anastasis, dos poemes musical que ofereix, «que fa que la partitura simfònics, una peça que el comsembli fàcil, encara que no ho és». positor qualifica de «molt més lliure que la simfonia», tot i que manté «les lleis bàsiques que marquen sempre la música culta». A Beatus ille, Eckart ha volgut reflectir la idea d'Horaci en escriure el poema amb aquest títol que canta les excel·lències de la vida al camp. L'obra té una primera part que fa referència a la vida a la ciutat. És un cànon i segueix estrictament les lleis que defineixen aquesta peça, «igual que hi ha lleis i falta de llibertat a les ciutats», diu Eckart. En canvi, la segona part està composada com un lied, però sense ser cantat, i indica «la felicitat de la vida al camp». La segona part del disc és Anastasis, que «es pot dir que parla de la resurrecció de Crist», segons el compositor, però «d'una manera molt difusa». El disc és a la venda a les botigues especialitzades de Sant Cugat. / S.B. V

L'obra més popular de Gioacchino Rossini obre el 8è Cicle d'Opera a Catalunya SÍLVIA BARROSO

• Sant Cugat.— Amics de l'Òpera de Sabadell porta avui al Teatre-auditori // barbiere di Siviglia, dins el 8è Cicle d'Òpera a Catalunya. És la tercera temporada que el cicle passa La «transparència» de la partitura d'Il barbiere de Siviglia serà el màxim repte per a l'Orquestra Simfònica del Vallès aquesta nit. Segons Mirna Lacambra, «Rossini pot semblar fàcil però, com que és molt clar, qualsevol error en l'execució de l'orquestra es notaria ràpidament». Aquesta és la clau en les obres del compositor de Pesaro i l'exdirector de la formació vallesana, Albert Argudo, «l'ha resolt molt bé», explica Lacambra. Argudo es retroba així, puntualment, amb l'orquestra que va dirigir fins fa dos anys. La resta de la fitxa artística del muntatge ha estat pensada per combinar l'experiència del tenor Eduard Giménez, la mezzosoprano Raquel Pierotti i el baríton Enric Serra amb les possibilitats d'Àngel Odena, un jove baríton tarragoní que Amics de l'Òpera vol potenciar. En el paper de Figaró —el barber que s'alia amb el protagonista (el comte Almaviva) per aconseguir l'amor de Rosina—, Odena ha assolit «un èxit esclatant» en les representacions de Sabadell, Girona i Reus, segons Mirna Lacambra. L'escenografia de Joan Jorba i el vestuari goiesc de Ramon B.

per Sant Cugat i la primera funció arriba amb les entrades exhaurides des de fa dues setmanes. El muntatge ha fet omplir també els teatres de Sabadell, Girona i Reus. Segons Mirna Lacambra, la presidenta de l'associació,

Ivars són la resta d'elements per a una funció que vol ser el màxim de fidel possible a la idea original de Rossini. S'ha ambientat la peça en l'època «exacta» en què l'autor la situava: el decorat clàssic evita l'avantguardisme polèmic d'// trovatore de la temporada passada i els vestits «són també molt lluïts», assegura la presidenta d'Amics de l'Òpera. D'aquesta manera, es vol garantir el rigor de la posada en escena marcat per la tria de la primera cantant, la mezzosoprano uruguaiana Raquel Pierotti: és una de les peces claus per fer la versió original d'Il barbiere di Siviglia que, durant la primera meitat del segle, va ser distorsionada en muntatges protagonitzats per sopranos lleugeres. «Això passava perquè és una òpera amb molta coloratura —explica Lacambra— i es va utilitzar per al lluïment d'algunes cantants. Però si Rossini va escrire el paper de Rosina pensant en la tessitura d'una mezzosoprano —puntualitza— devia ser per alguna cosa.» A més, la flexibilitat de Pierotti «garanteix l'aprofitament de la coloratura original», segons la responsable de l'entitat organitzadora.

EI pòdium de joves intèrprets tanca la vintena festa de tardor • Sant Cugat.— Les activitats de la vintena edició de la festa de tardor van finalitzar dissabte passat amb el pòdium de joves intèrprets que va organitzar Joventuts Musicals. Durant l'acte, celebrat a la casa de cultura, van participar-hi alumnes de l'entitat presidida per Carme Talleda. A la primera part van tocar els pianistes Carolina Martín, que va interpretar peces de Heller, Schumann i Kóhler; Belen Cantacorps, que va interpretar Mozart, Chopin i Mompou, i Paola Romero, que va tocar peces de Chopin i Halffter. Durant la segona part, la coral de les Joves Veus de Sant Cugat va cantar unes peces variades sota la direcció de Anna Belen Gómez.

El pianista Jaume Fàbregas actuarà al conservatori del Liceu • Sant Cugat.— El pianista santcugatenc Jaume Fàbregas oferirà un concert amb peces de Bach, Debussy i altres compositos al conservatori del Liceu, el 12 de Un moment d'una representació d'W barbiere di Siviglia. Foto: AMICS DE L'ÒPERA. desembre. Fàbregas, que és a punt d'iniciar els estudis d'especialització com a intèrpret de piano a la Universitat de Dallas (EUA), va despertar la curiositat de la premsa gallega mentre feia el servei militar al Ferrol: per poder tocar el piano durant els 9 mesos de mili, el santcugatenc va demanar un auditori a l'Ajuntament de la ciutat gallega i va oferir dos concerts vestit amb l'uniforme de la marina que van aconseguir un gran èxit de públic. / S.B.

AUX VYD S A .

SEGURETAT

Extintors

El pòdium de joves intèrprets és una de les activitats tradicionals de la festa de tardor. Foto: J.A. MULA.

el savi té la resposta,

Sant Cugat del Vallès, -n 58917 99

«El savi» és un joc de taula de preguntes i respostes sobre la nació catalana. N'hJ ha una edició promodonal que inclou publicitat, al preu de 5.900 pessetes. També hi ha una edkió sense publicitat, que costa 6.995 pessetes. El joc «El savi» només es podrà obtenir per comanda telefònica.


16

PUNT DE VISTA

ELS

Bons auguris

CANTONS

•IMI.III.III •iiiii·jK-niieiit. català. comarcal i d e m o e r a l i c

AkYs Premsa Local ^t' de Sani Cugat SL

C

l '.invr V r r i s . \ 11 ..IS IcXI Sant ( ' m u t Jcl Valies i ' s ' n - : K : Y-.I\ SS-I : I > » I

President Ran

I1ra.ii S a d o l l i

Director I ise;i R I . T . I

t oi»

Redactora en cap (V1'.! ( ' . m u t u

Redacció .,-1 a u . s .-I.I •••• Mi- il·imi i --Liir.. Cali Morell I.M la Vi-n-i llimis, Jurili llir .les. Per; Pich. Eduard -l.i.Ji-

M..HI-1- S.inr Rerxirlati-esi, Carme Revede

~ . Rjttn- [ ..que ir\.nl Jncrsi. Jasep Mana Valies. ,i i .en...'..!-' \r".m-

N.i-h... rir.Rir .Ciimarea). Mane

i M.àail· m-enm

i .,pn

ELS 4 CANTONS / Divendres, 24 de novembre de 1995

omencen a veure's els primers resultats del que, des que es va formalitzar el pacte de govern entre CiU i ERC. s'ha venut com una aposta decidida per la conservació del patrimoni natural del municipi. Tot i que no tots els avenços que s'han fet darrerament en aquest sentit són només mèrit de la nova tinença d'alcaldia de Medi Ambient que encapçala Jaume Busquets. sí que év cert que, com a mínim, s'han pogut desencallar ara amb la col·laboració de diversos factors. El projecte de recuperació de la bassa dels Alous va ser iniciativa d'un col·lectiu de Rubí, Pinzell Verd. Entestats a convertir aquest paratge en

una zona protegida, el projecte estava encallat per falta de finançament. Però ara l'administració ha posat fil a l'agulla. Això prova almenys una major sensibilitat del consistori. El procés ha estat similar en el cas de Torre Negra, tot i les complexitats tècniques i jurídiques que implica la protecció integral d'aquesta zona. També en aquest cas ha estat la iniciativa popular la que va fer que Torre Negra i la seva conservació es convertís en un dels temes principals de la campanya electoral. Ara, per fi. s'ha decidit adoptar una postura activa i buscar els mecanismes per protegir efectivament aquesta zona. Serà precisament aquest su-

port popular el que s'esgrimirà per legitimar qualsevol demanda institucional respecte al que els ecologistes anomenen la Queixalada. I seran les deu mil signatures que han donat suport al manifest les que han de pressionar la comissió de seguiment que s'ha constituït aquesta setmana perquè sigui àgil i efectiva. En tot cas, són dos exemples de com l'administració local ha d'actuar com a canalitzadora i executora d'iniciatives per a les quals no és suficient el suport popular. Seria trist, però, que les deu mil firmes es quedessin d'aquí a un temps dins un calaix dormint el somni dels justos per la poca valentia de l'administració.

Cap comercial

Teràpies postelectorals

1 .ci'aaa tii^ch

Equip comercial an.i I arr.isi.il. S'in.i Olivé I I 1.1 Planas

L

impressió R.itinipre- f

'i::,4l>l)SJS

M a i ! •••l)ii>Mi;e,

i[*i--si :; i.,L-in-:r l.i v . i .vinieer el- iilit.íijl- !:.l- articles firrrjiL'in . k'l- -ei:- .ii.l.r-, ,:m-1 Is 4 i jn*-.- tv !,•. -i".;i ~,\ essiiRament

es nits electorals, és sabut, tothom escombra cap a casa i intenta demostrar que ha guanyat. Es quan vénen les comparacions i els percentatges, perquè el que importa es demostrar que els que han guanyat també han perdut. i viceversa. Es una forma de fer teràpia davant els votants més o menys satisfets. Fent teràpia, CiU continua sent la força hegemònica a Sant Cugat

EL

Com l'última

20% que va aconseguir a Sant Cugat en les últimes europees. Eufòria, per tant, relativa. Dos punts de creixement per a ERC. La formació de Colom demostra un creixement lent que pot atribuir-se a la incorporació del vot juvenil. IC, amb el seu 10%. es manté estable. Sant Cugat ha demostrat un altre cop que és un reflex bastant fidel dels resultats globals de diumenge a Catalunya.

E S C R I U

l·ls tèxtil tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 2ÍI ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signat anit- inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi t'igurif. el domicili, cl telèfon i cl número de DNI o passaport de! seu autor FLS 4 CANTONS es rcsena cl d:.i de pul·licar les comunicacions trameses, i el dict de resuniir-lcs quan ho consideri oportú.

vegada

H Des que un grup de 1X6 veïns de la Floresta van reivindicar, a través meu, el dret a tenir acabats i en condicions normals els accessos al nou Centre Sanitari i Social de hi Floresta (cosa que inclou tant les rampes o escales projectades com l'estat del terra). he hagut de sentir els comentaris més surrealistes i estranys. Hom diria que l'estat actual de la societat. enterbolit per estranys casos de corrupció, prevaricació. etc, ha eliminat la nostra capacitat de mantenir Ics coses en els seus propis termes: tendim a creure que darrera les demandes normals i justes d'uns veïns s'amaguen per força mesquins interessos personals. S'ha dit que darrera la nostra demanda s'amaguen els interessos d'un partit polític. Que tot plegat és una maniobra d'uns quants veïns (?) per tal de veure asfaltat de fornia gratuïta el seu carrer. Per tots els veïns que vam expressar tan justes reivindicacions, i amb la voluntat de posar punt i final a totes aquestes falses imputacions, vull manifestar que la nostra reclamació deslligada de qualsevol interès polític. No s'hi vulgui veure altra cosa que el crit espontani sorgit d'uns florestans. Mai no hem demanat, ni pretès, que se'ns asfaltés el carrer Pearson. Reclamen de l'Ajuntament que. ja que ha situat aquest Centre tan freqüentat en un quasi cul-de-sac, el doti d'un accés en consonància, ja que els cotxes fan el mateix recorregut per entrar-ne i sortir-ne. Amb un mínim de voluntat, segurament es podrien trobar multitud de solucions acceptables. En canvi, no ho és de cap manera obligar els veïns a patir els electes de la inoperància i la passivitat. (Si tot el formigó que es va abocar dins el bosc durant la construcció s'hagués abocat al carrer, ja estaria solucionat el problema. Si estan fent obres en algun lloc, que vinguin a abocar el formigó a Pearson; salvarem els boscos i solucionarem un problema).

L E C T O R

a molta distància del PSC, però perd percentatge respecte a les eleccions de l'anv 92, quan va assolir un resultat rècord: el 522%. El PSC ha tret cl pitjor resultat de la seva història electoral al municipi: no arriba al 19% i comença a veure amenaçada la seva segona posició. El PP ha obtingut l'increment més alt de totes Ics forces respecte al 92, un H%. però ha quedat per sota del sostre del

No pensem seguir insistint en un assumpte que comença a assemblar-se a un serial: ja se sap que «no hi ha més sord que el que no vol escoltar». Però sí que emplacem l'Ajuntament que faci examen de consciència, i compleixi amb la seva obligació, ara que tot són promeses roses electorals —com ho eren l'última vegada—., JOSEP HOMl·.DI·S

A sac M No n'hi ha ni un pam de net. Aquest país és un estat de dret o una democràcia massa contro-

lada? Ara mateix no sé si donar més crèdit a Roldàn o a Belloch. El primer, per si és veritat que s'ha aprofitat del seu càrrec per enriquir-se, però és que el segon ens ha empastifat amb les seves mentides, no explicant la veritat, ni a la primera, ni a la segona, ni a la tercera de les seves compareixences públiques. El poble espanyol i el poble català no es mereixen uns governants tan ineptes al mateix temps que irresponsables; uns governants que amb les seves corrupteles han perdut el poc crèdit que els quedava. Mentrestant, el país es va emLA P U N X A

D'EN

i que ens puguem dotar d'uns governants més honestos. El poble s'ho mereix., JOAN RIHRA i CASALS

pobrint més i més. Discrepo totalment del «país de les meravelles» que intenten vendre'ns, perquè no el veig enlloc. Als qui es diuen «socialistes» i que demanaven el «canvi del canvi», crec que amb l'única cosa que podem coincidir és que necessitem urgentment un canvi, però que sigui total. Que presentin la seva dimissió irrevocable en bloc i que convoquin eleccions generals d'una vegada. Esperem que la justícia arribi fins al fons en tots els assumptes i que un dia en aquest país hi brilli d'una vegada per totes el sol del benestar

JAP

/

Pressupostos i retalls socials I Ara que sembla que els pressupostos per l'any 96 són un greu problema polític, seria interessant que els ciutadans sabéssim quina mena de pressupost se'ns ofereix i quines alternatives es presenten al respecte d'això. Perquè amb aquestes lleis anuals tan importants hi ha actualment una tendència molt desgraciada, perversa i simplista que pretén retallar les despeses socials dels més necessitats i, per contra, deixar sense tocar, gens ni mica, les multimilionàries ajudes a les empreses —privilegiats— perquè teòricament creiïn llocs de treball, tot i que a l'hora de la veritat no fan més que destruir-ne i llançar la gent a la misèria més absoluta. Això és el que volen fer als EUA, on el Senat ha aprovat retalls a la sanitat, a l'atenció dels desocupats, als agricultors i als pensionistes. Aquestes polítiques genocides fan la feina molt fàcil als hipòcrites polítics conservadors —alguns dels quals encara es fan l'orni, tot pensant que aquestes antihumanitàries polítiques són beneïdes per déu—, tot i que després han de venir altres ideòlegs més intel·ligents i civilitzats a treure les castanyes del foc a tota la societat. És evident que amb aquestes injustícies tan monumentals la majoria de la població simplement no pot viure i, en conseqüència, tota l'economia resta paralitzada. / JOSEP M. LOSTE F E

^£1

D ' E R R A D E S

H L'aparcament de la plaça del Rei tindrà 350 places i no 180 com dèiem a la informació sobre el pla de reforma de l'entorn del Monestir a la plana 9 de l'edició de la setmana passada.


ELS 4 CANTONS / Divendres, 24 de novembre de 1995 L A

P U N T D E

T R

B

U

N

17

VISTA

A

L A

G

A

L

E

R

I

A

EI temps i els mestres

Al Gore, aïllat SANTI VILANOVA

ENRIC RAMIONET

H

e passat uns dies a Boston, on he pogut paladejar YIndian summer de Nova Anglaterra. Per a un ecologista, es fa inevitable passejar pels marges del Charles River o quedar-se embadalit davant la tela D'oú venons-nous, que sommes-nous, ou allons-nous?', el testament filosòfic que pintà Paul Gauguin a Tahití. Travessant el Harvard Bridge, el pont de la llarga avinguda de Massachusetts, ens trobem de sobte a Cambridge i davant de la cúpula del mític Institut Tecnològic (MIT). Ha estat en cl Krcsge Auditorium. situat en cl campus del centre, que he tingut l'ocasió d'escoltar i preguntar al vicepresident Albert Ciorc sobre cap a on van els EUA en matèria mediambiental. Gorc va dramatitzar tot qualificant de -desgràcia i vergonya per a Amèrica» l'actitud del Congre1- icpublicà contra Ics legislacions mediambientals i els awncos assolits els darrers 2í> anvs. HI vicepresident. aprolilant que tenia com a receptors periodistes i escriptors mediambientals d'arreu del planeta, ens va denunciar que hi havia una conspiració liderada pels iiihhit's contaminants (carbó, forestal, automòbil, la indústria química i electronuclear) per trenar cl seu Pla Marshall Global, destinat a impulsar els acords de la Cimera de Rio. Al Gorc. que fou el primer mandatari a defensar la democratització que comportarien Ics anomenades «autopistes de la informació», s'ha manifestat recentment preocupat per l'entrada a Internci d'una onada reaccionaria d'interessos mercantils contraris al desenvolupament sostenible. Vies de NO.000 empreses estan ja connectades a la xarxa mundial emetent missatucs majoritàriament contraris a una societat ecològica. Vaig tenir la sensació que Gorc es troba aïllat en la seva csiralèuia de regeneració ecològica, tins i nn del president Clinton mateix, uue cerca una

per disminuir el deute Gore proposa, entre altres teràpies, crear ecoimpostos que perjudicarien els grans grups contaminants i incentivarien els sectors econòmics emergents que optin per la reconversió ambiental. La dimissió de Colin Powell i la via lliure per a Bob Dole com a candidat republicà pot afavorir la concertació i aturar una dinàmica que impediria el lideratge americà a favor del desenvolupament sostenible. Ara bé, si les aspiracions de Gorc són veritables, la meva pregunta és: Què ha fet l'equip Clinton-Gore per ajudar fiscalment les empreses ecològiques? l.a resposta dels experts fou; «Res, lamentablement res. Ara paguem les conseqüències de les nostres inRAMON Bl CU decisions en aquest terreny.» l'na resposta que serveix alhora per sortida personal a la crisi d'identitat explicar cl fracàs de la política meque pateix el Partit Demòcrata. diambiental del PSOI: i que hauria de La dreta, manipulant cl sentiment fer reflexionar el pròxim govern de la nacional, vol reprendre l'hegemonia Generalitat. El president Pujol continua americana en el mercat d'armaments. entenent el medi ambient com una encara que perdi el del medi ambient. qüestió d'higiene, de «fer nelcja». i no HfectivamcíH. Canadà —que acaba de com un replantejament global de l'eguanvar la seu del Conveni de la Bioconomia productiva. La creació d'ediversitat—junt amb cl Japó, Alemanya coimpostos. que podrien cobrar les rei Suècia estan dominant àmpliament gions aplicant el principi de subsidiaaquest sector que Gore lluita per lirietat del Tractat de Maastricht, seria derar. No oblidem que la demanda de una manera per a Catalunya d'autobéns i serveis mediambientals a escala finançar la reconversió del cicle promundial és ja de 400.000 milions de ductiu. Els abocadors, incincradoics i dòlars l'any. depuradores incentiven el negoci, però Els contaminadors, doncs, estan alarmats per l'espectacular increment de tenen uns linnt I i tecnologia sola la consciència ecològica dels americans. no resoldrà els gran* atzucacs del plaque obligaria a fer una reforma radical neta. en menys d'una dècada que posaria Si Al Gore perd ïa batalla, la inen perill la basc tradicional de l'esvolueió esta servida. especialmcni en tructura financera del país i dels negocis. els països on les corporacions contal'na enquesta que ens fou presentada minants tenen instal·lades Ics seves ïipel grup Times Minor Magaziiics aslials i mercat-. Conseqüències de viure segura que el 7S'i de la població creu immersos en cl veïnatge globai i de que Clinton i Ciorc fan tot el possible ser excessivament dependents («Hem per protegir la natura i són partidaris de viure a I vicis americans . va de mantenir les lleis mediambientals. escriure Prat a Riba) de l'imperi. El pols que la Casa Blanca ha mantingut per la qüestió del pressupost te V íl;mova és peri. )'>uhor medium'molt a veure amb l'ecologia, ja que E

T

ambé algunes vegades l'escombrairc que passa pel carrer de sota casa, quan arriba i veu els papers que els veïns hi hem deixat, s'adona que no podrà endur-se'Is tots i, aleshores, s'emmurria i es desanima. Ell voldria donar sempre l'abast, poder arreplegar-ho tot i no haver de deixar papers que acaben a les mans d'uns altres. Jo, que no sóc exactament un amic seu, però que me l'estimo un xic perquè el conec de fa temps i veig que s'estima de veritat el carrer, més d'un cop he volgut fer-li notar que no n'hi ha per tant. que el que li passa és que vol agafar massa paperots i. mig per animar-lo,

L

T

R

Í

P

T

I

C

E

Uescombraire afligit •

XAVIER CORTADELLAS

mig perquè és cert, he agefit que. si més no en el meu carrer, continua essent de bon tros el que fa la recollida més grossa. Com que, a més de no voler-li cap mal, no tinc cap ganes d'haver de fer mai la feina que ell fa. m'estalvio de dir que penso que ja està bé que hi hagi altres cscomhraires que

ax ics

lambe recullin papers i que, comparat amb el que passava fins avui. em sembla que el carrer quedarà millor si no n'hi ha un que n'arreplega la majoria. Naturalment, igual com pensen cada cop més veïns, no m'agrada gens comprovar que, després, un dels escombraires rivals, aquell que perdent diu que ha guanyat, porta cl que ha recollit cap a carrers que són més llargs i més rics i que. si es mira bé, no són de casa. Potser arribarà un dia que entendrà que a la vida la gent té un sol carrer. Compto que sigui aviat. No fos que. tal com va passar-li diumenge, la seva escombra s'anés escurçant de mica en mica.

•í=s>(*w»jei s o *

CARAC1Q2, SEurtlS \K u'HUMcp EWT*e UW5S i AtXftES ,.

L

V

E

S

P

E

R

Ultres

O

tesa-m» ïcrer

S

i examinem amb esperit analític un exemplar de mestre qualsevol i aconseguim ultrapassar l'encegadora visió de les seves glorioses vacances, el descobrirem probablement com un ésser humà maltractat pel temps. La major part d'ells han viscut la vida a repèl. Eren alumnes en una època durant la qual a l'escola regnava la tirania dels professors i ara, quan exerceixen la docència, han d'afrontar indisciplines, amotinaments i l'inesgotable i natural vigor infantil com si fossin profetes desarmats. Cònjuges, familiars i amics en general també poden plànyer l'infortuni de viure moments històrics poc propicis. Si abans les aules eren la palestra idònia per alliberar les frustracions i els conflictes familiars, ara és més corrent l'efecte invers, i els mestres han de sufocar entre els seus les irritacions derivades de la pressió de l'administració, la incomprensió dels pa«Eren alumnes quan res i les resistències de l'alumnat. Els ei l'escola regnava la temps han canviat i tirania dels professors nous hàbits culturals segurament vinculats i ara han d'afrontar a la disminució de la amotinaments i natalitat han transl'inesgotable i natural format c o m p l e t a ment les relacions de vigor infantil com si la societat amb la infossin profetes fància. Els fills han esdevingut el centre desarmats» de l'univers familiar; nodrits sovint en una sobreprotecció i condescendència excessives, és fàcil que s'erigeixin en prínceps despòtics i volubles. Mala feina la d'aquells que els han sotmetre a les renúncies de la vida comunitària. Mals temps per als mestres. Poden ésser inculpats de crueltat psicològica si castiguen sense pati un alumne indòmit, poden ésser acusats d'explotació per haver obligat a recollir papers un nen negligent o poden compartir primera pàgina dels diaris amb en De la Rosa si obliden a l'escola els alumnes castigats. Alerta, doncs, els afortunats que tinguin l'oportunitat de formular els tres desitjós que esdevenen els desideràtums de la condició laboral: la feina d'un capellà, el sou d'un metge i les vacances d'un mestre. L'n petit lapsus i ells i els seus ho lamentaran la resta dels seus dies.

Ti»)í> . TOr vil NO* O J E

eku

Kreaeue.i'4 ,

/

E

1MMA MERINO

s jornada electoral i estic dinant mentre mig escolto les notícies de TVE-1. No puc acabar-me d'empassar el tros d'esbergínia quan veig que, en un mateix lot i com qui ensenya les dues cares d'una mateixa moneda, es mostren imatges de dues manifestacions que hi ha hagut a Madrid: una és la previsible cerimònia en memòria del dictador i l'altra es correspon a una reivindicació antifeixista i en contra del racisme. Una manifestació és presentada com un acte ultradreta i l'altra. com un d'ultraesquerrà. He recordat aquelles consignes dels temps de la transició, tan estimades per la UCD. per les quals s'advertia del fet que los extremos se tocan. D'una banda, es desmarcaven dels franquistes purs —si més no. perquè se'ls acabava la moma— i de l'altra. apuntaven que cap a l'altre costat tot era ultraesquerra. Ara —tampoc no tinc del tot clar si són els mateixos o són uns altres— hi continua havent qui delimita un espai a fora del qual pots convertir-te fàcilment en un ultraesquerra i on s'identifica el feixisme amb l'antifeixisme. Hi ha un mig —un ordre— on sempre hi toca.


PUNT DE VISTA

18 L A

T R

B

U

N

ELS 4 C A N T O N S / Divendres. 24 de novembre de 1995

A

L A

G A

Més

La Coma

divertit •

JOAN r O R T O S \

N

o se sap ben bé per que hi ha uns topònims que envelleixen i cauen en desús i uns altres amb més sort que romanen malgrat que de Ics circumstancies i els esdeveniments que els han originat no en quedi ni rastre. Així veiem com topònims habituals i arrelats en èpoques no gaire llunyanes com poden ser aquí a Sant Cugat el carrer de l'Arpa (de la C r e u i , l'la d'en Kampeu (carrer Sant Medir) o cl l'oble Sec I al sector del passeig Sant Magí) no n'ha quedat memòria en cl nomenclàtor dels carrers. Altres, com Plana de l'Hospital, carrer dels Domers o Camí del Colomer, perpetuen la memòria de llocs. usos i serveis concrets del passat. pero que ara uns ja no existeixen i altres l'ús i cl temps n'han altera! Ics l'uncions.

Davant cl possible dubte que podia plantejar si el topònim Coma, donat el seu desús, havia de mantenir-se enfront d'altres alternatives proposades, és evident que calia haver-se decantat per aquest que ens es més propi, definidor, adequat i amb el valoí afegit d'unes arrels — segons Coromines—que es remunten a les expressions cèltiques. I no es que sempre calgui reincorporar a la vida activa els topònims oblidats, ja que és inevitable que hi hagi justificats compromisos actuals RAUI. I.OI·I 7 que exigeixen modernes denominacions. 1.1 que sí queda clar és que per l'altra el Colomer, de manera que la denominació Parc Central no defineix en lloc d'estar situat en el centre, limita la característica geogràfica del lloc ni a l'oest amb la perifèria. la seva ubicació en el nucli, ni fa rePossiblement en la memòria de! proferència a la toponímia autòctona projecte s'hi justifiqui aquesta nova depera o més llunyana. Però. com dèiem nominació donada a un lloc que ja al principi, altres topònims han tingut en tenia i sobretot que s'hi mantenia més sort. fan sols a tall d'exemple, i s'hi manté irreversible com a caracheus aquí determinats indrets que últerística: la Coma. que fa referència timament han donat el seu nom a les exactament a l'accident geogràfic que noves formes: Parc de la Torreblanca, configura l'indret, per la qual cosa va la Guinardcra. can Sant Joan o Coll esdevenir nom propi donada la seva Favà-can \ ernet, sense que es pugui singularitat aquí. Tant el Diccionari de saber quin es aquest misteriós i juganer la Llengua Catalana com VEnccIopèdia follet que l'a que uns sí i altres no. Catalana calquen del l'ahra la definició

M o d e r n a m e n t , alguns han eslat recuperats, pero també en aquest cas hi ha hagut prefeicncies i discriminacions. Mentre que determinats topònims sortien tins i tot de l'oblit mes absolul. allres i\o eien desvetllats per mes que Ics circumstancies tossin favorables. Aquest es el cas de l'indret que s'ha batejat com a l'arc ( entral. O u e es un parc queda prou evident: pero, centrar.' I.a grandiloqüència i la inadequacio ha desvetllat l'enginy i l'agudesa populars sempre capaços de capüirar-ho tot amb to festiu i burleta. I 1<I anteposat el mot "Central» al de •Parc» ( a m b K final) parafrasejant i parodiant el famós parc novaiorquès. Heu mirades les proporcions d'amhdos. potser si que. segons el plantejament de la regla de tres. el Central Park (:) es a Nova York cl que el Parc Central (:) es a Sant Cugat. Aquí, tant el parc com la urbanització que l'envolta, han vingut a omplir el buit urbanístic de la / o n a que fornien els dos allargassats eixos urbanitzats, per una banda cl de la carretera de Rubí i

L

'

A

JOStP M. ÍONAU.HRAS

de «coma»: «Depressió més o menys pregona i planera en terreny de muntanya». Potser cal puntualitzar que aquest mot va anar perdent vigència, tal com recull Joan Coromines a Lleures i converses d'un filòleg, que diu: "Aquest és un mot important que es va antiquar en les terres baixes». Arran de certes confusions respecte al mot castellà loina, diu que «...es tracta d'un mot que sempre ha designat una depressió i no pas una eminència en la toponímia de tots els temps i de tots els llocs, i arreladíssim en la toponímia de tot cl país». I puntualitza: «L's una valleta poc profunda i més aviat pendent. sentit constant des del temps en què vàrem heretar-lo del cèltic».

f\M>

C

U

D

I

L E R

L

T

A

E

l tòpic s'ha complert més que mai. Era entendridor veure dilluns les fotos de quasi tots els líders polítics brindant amb xampany per la victòria. L'únic que aritmèticament ha guanyat —que ha quedat primer— era. en realitat, el més trist. Jordi Pujol havia de repetir cada dos minuts que un 40 per cent de vots no està gens malament i que l'electorat continua confiant en una proposta conservadora i catalanista. Pujol, és clar. té la paella pel mànec i no la posarà al foc fins que no s'aclareixi amb quina cuina s'hauran de fer els guisats. A m b l'econòmica. que fins ara ens ha servit amb més o menys tallades de gas, o a m b aquesta nova cuina d'inducció que encara ningú no sap si ens cremarà el sofregit.

De tota manera, tothom té dret a celebrar el que consideri que toca celebrar. Ho celebren en funció d'expectatives trun"Pujol és clar, té la cades o de previsions confirmades. H o cepaella pel mànec i no lebren perquè saben la posarà al foc fins que e1 panorama canvia i que. d'aquí que no s'aclareixi a quatre anys, pot amb quina cuina canviar realment del tot. Es el cas de s'hauran de fer els Quim Nadal. A diguisuis. Amb ferència del paper de l'econòmica o amb la la trista figura que Raimon Obiols es va nova d'inducció" veure obligat a interpretar per culpa de les c i r c u m s t à n c i e s . ara Nadal té una possibilitat certa de cimentar la seva candidatura per al segle XXI, sempre que el partit d'aquí i les necessitats del partit d'allà li ho permetin. Àngel Colom es mor de ganes de col·laborar a fer governable el país, IC està a l'expeetativa i el PP valora en excés un augment que ja voldria extrapolar a tot l'àmbit espanyol. I.a cosa serà més divertida, si més no. I això ens beneficia a tots. Aquests dies hi ha hagut més bones notícies. El malèfic Walesa ha perdut les eleccions a mans d'un excomunista. l'assassí de les Fosses Ardeatines ja és —cinquanta anys després— en una presó italiana, i el general Franco ja és —vint anys després— en la plàcida, tranquil·la garjola de les enciclopèdies.

N

E S T

R

A

Un càstig a Pujol? I.Lt:iSFAl.GAS

S

obre les eleccions catalanes, a principi d'aquesta setmana als passadissos del Congrés dels Diputats es van comentar dues qüestions importants. Els comentaris provenien de diputats socialistes i populars de fora de Catalunya. En primer lloc, tant el PSOL com el PP. coincidien que el partit que lidera José Maria Aznar podria guanyar les eleccions generals del mes de març. però sense assolir la majoria absoluta. També era motiu de comentari generalitzat que la premsa de Madrid hagi sentenciat que Catalunya castiga Jordi Pujol pel suport que ha donat al govern socialista durant els dos últims anys. Un tercer comentari. allunyat de l'anàlisi seriosa, però digne d'escoltar entre els diputats catalans. era que ha anat molt bé que la coalició convergent hagi perdut la majoria absoluta, perquè així s'hauran d'eliminar tols els «pilotes» que han viscut a costa de la majoria absoluta de que gaudia Cil des de teia o n / e anvs. l'n detinitiva. a Madrid, les eleccions ca'alanes s'han llegit com a primera volta de les n c i e i a l s de ÍU.HÇ. Així. eK resultats Je Cil tan pensai que en les generals, esto ipuinl. eseo avall, conservaria en el Comiivs una representació molt semblant a la c^ic K ara. I si el resultat de Ics catalanes pielignra el que pot assolir el PSOE a la resta de IT'sial. aleshores caldria

pensar que el partit d'Aznar pot guanyar al març, però sense majoria absoluta, i en conseqüència, es veuria obligat a governar amb el suport de qui tornaria a tenir la clau de la situació, és a dir. amb Convergència i Unió. Per això. ni socialistes ni populars han volgut fer estelles del mal resultat que va obtenir Jordi Pujol diumenge passat a Catalunya. Tant els uns com els altres s'han adonat que s'han acabat —per sort— les majories absolutes i que CiU esdevindrà el partit frontissa, semblant al paper que exerceix Partit Liberal a Alemanya, que dóna suport a uns i altres, segons com bufen els vents. Però l'anàlisi feta a Madrid no té en compte el que ha significat CiU a Catalunya. Des de l'establiment de la democràcia, hi ha hagut, entre generals, autonòmiques i municipals, dinou eleccions a tot l'Estat i CiU ha aconseguit un suport social molt identificat amb Catalunya: pagesos, comerciants. empresaris, professionals liberals. ctc. Un cos social satisfet dels governs encapçalats per Jordi Pujol però que no vol ser enganyat per l'alta política i encara menys sentir-se abandonat a l'hora de fer Iront als problemes quotidians que només es poden solucionar per la via d'una bona gestió política, l's allò que se'n diu tocar de peus a terra.


•

JUKWB •

D O L C E T S Alfons Sala.

•

« 6 9 9 67 4 8 ; 674 7 0 6 8 M

m

•

RIA

ALUMINI I VIDRE

GUIA PRACTICA

•

VILA

d e la

Creu.

14. baixos 1a St

Cugat

« 5 8 9 47 53

ELECTROLLAR

B

EXPOSICIÓ IVHNDA:

jWKS-gmi •

ANTONI

VALLDOREIX, 53

DISPENSARI VETERI-

•

TALLER: ORIENT, 68

Urgències 24 h. C/ Saba-

TEL. 675 29 02

dell. 23. St. Cugat. •B 674 69 45 Tel. urgències 908 89 81 36

NOVA

ELÈCTRICA

•

ller. 9 1 .

blanca. parada 1-42.

t r 675 25 02

tr 675 53 53

Rel 14O0C?

Rel 530001

Celler, 35-37. « 6 7 4 13 05

•

Ref 430001

TION

ENGLISH

CONNEC-

Escola

n

BAR-CAFETERIES Don

•

Ref. 1-16000)

675 21 06

•

C A N

HÍPICA

689 0 0 45

•

ÀGORA •

Fax 674 24 86

C U G A T CAFÈ

Torreblanca, davant mer-

PI

•

L A S O R T c/

d e la Sort, 3. Sant

Barcelona. 9 baixos « 6 7 5 3012 Ret 1220001

SPRINT IDIOMES

C

n

Serveis

Cugal

•

generals i

t r 675 06 09 i lax

«

C/ Sant Antoni, 15

08190

Sant Cugat.

BELLES

•

S A P l a ç a U n i ó , 3.

CARRE

Francesc

•

TALLEDA

Sant Jordi, 33-35,

•

JOGUINES

•

t r 674 15 09

Plaça Octavià, 3.

FM 1190001

t r 674 01 74

ESTANC

MONESTIR

ANNA FUSET JOIES C/

• Cortines

FM.S00001

INSTAL·LACIONS TE-

CA-

•

JOIERIA

JOIERIA

CENTRE

D'ESTÈTICA

Mireias

c/

Ret 8003001 •

INSTITUT DE BELLE-

cl

Enric

AUGET

i

•

LINEA

JOIERIA

TOUS

B

Rbla

n 675 52 52 ' 589 02 29 •

Sant Cugat.

S A N B E R - 5 Anselm Cla-

vé, 20. «

TORRE-

BLANCA Av. Torreblanca,

FALGUERA - Tapisseria - Decoració

UJiHE • «

I NE

T E J A Cànovas d e l Casti llo. 4

ADMINISTRACIÓ NÚM. 3 3 (Junt m o n e s t i r ) .

674 01 7 4

ROSA M. SEGURA

r

•

A D M I N I S T R A C I Ó

d Villa. I Local 2 Tel. 675 24 01 08190 Sant Cugal del Vallès

«

tr 589 64 75

w 589 26 49

MARÍ

plaça

•

CL. DENTAL

RES

msm

Francesc

BADA-

•

RESIDÈNCIA

SALVADOR

Borràs, 1 . Mirasol.

Ret 1290001

CASAJUANA GALERIES SANT JORDI

SANT

3a edat

Sani Salvador.

Ret 250006

C

Mobiliari

47. lorre.

Sant Cugat del Vallés

Moragas,

8, 2n.

«

t r « 7 4 18 77

Ret 5000C2

AUTOSERVICIO RU-

i^Kincao

5. Sant Cugat del Vallès. B 674 62 99

•

674 42 23

MATERIALS

DE

«

•

PREPA-

HNOS.

VÍDEO

F.R.

R a m b l a d e l Celler, 9 3

t r 5 8 8 05 01

t r 674 05 03 Sant Cugat

t r 674 79 68

Rel 2000'

n 589 29 29 / 589 35 35

Ret 5000001

Rel 410001

Rel 50000! • VI-

SUMINISTHOS

DOREIX

Mossèn

VALL-

•

Jacint

imatge

•

ZOOM.

Centre

Cl S a n l a

d e la Mana,

Verdaguer, 107

14. S a n t C u g a t d e l V a l l è s .

t l 589 35 82

t r 6 7 4 14 90

B

Re' 1360001

Rel 39000'

Ref 2550001

675 56 74

nens petits

lígon C a n Jardí. Rubí.

RATS TASTA'M

c/ Rius t Taulet. 27

Articles per a

MARTIN DEL

V A L L È S Stravmski, 8 PoFOTO

d'uns

•Fiixas 5ait Puja:! Re' -jC l304QrX'

fecte estal.

A PROP

CREU.

un lavabo

37,000 0 0 0 - T T 674 08 97

ÀTIC DÚPLEX Àlvarez.

consta

de 4 hab . hab. salo

190 m ,

menjador

terrassa. Barbacoa,

tres

C/ D O C T O R

130 nv, 4 hab., 2 b a n y s , na -office». 2 places de pàrquing

SANT

•

L O C A L 1 7 0 m ; , c/ C a m í

CUGAT Rambla Ribatalla-

Colomer. 2 porles al c a -

da, 34.

rrer

en venda o lloguer.

Preu

( 7 5 22 28

25.000 000 Pta o

160 0 0 0 Pta/mes.

Zona

comunità-

TINTORERIA

SANT

V

gat

«

pàrqumg 3 8 . 0 0 0 OOO •B 6 7 4 1 2 0 4

(imòesai Ref ' 'OC70005

•

PROP ESTACIÓ

CUGAT

SANT

4 hab . 2 banys,

calelacció, plaça pàrquing,

l'Vgijesàaca; R * FS 1C120003 PROP

HOSPITAL GE-

N E R A L d e Catalunya. Pis petit. 3 h a b . molt tranquil, a s s o l e l l a t , clar 6 300.000.« ( 9 3 ) 6 7 4 6 7 15 Icirwues5aca; Ret FS 10'20002 PROP

(Pg

MERCAT NOU

Torreblanca / Vallès),

seminou. 3 hab., 1 bany, •

C í RIUS 1 TAULET 160

menjador. cuina

[Finques Roca| Ret FH 10060006

6 7 4 11 8 1

;Se^n' Ref S •0000003

•

6 7 4 57 0 4 ' 6 7 5 4 3 0 2

«office",

terrassa, plaça de pàr-

plaça pàrquing, exterior. 13.650.000« ( 9 3 ) 6 7 4 6715 iFinquas Sacai Ref FS 1QT20007

quing 2 7 500.000.n

6 7 4 5 7 0 4 / 6 7 5 43 0 2

•

flmúesaj Ref notPJOM

USSIA TOURS plana de

totalment renovat, piscina,

terior, 2 8 5 0 0 0 0 0 -

rrr P 4 h a b . . 2 b a n y s , s a l ó -

* 675 43 24

winoooi

•

MURILLO

r i a a m b j a r d í i pvscina. E x -

TINTORERIA

dormitoris, 2 banys, cuina.

tt (93) 674 67 15

saló menjador. 3 5 m \ cui-

Rif.ueox'

BAIXA amb

jardí a zona residencial. 4

• •

LOCHSHEGKE

_ _ _ _ ^

PLANTA

28 000 000.' 6 7 4 0 6 97

i^ncasSaríCjgal^e- FSCJKM0044

FKiq^s Roca =V CP 10060CU

674 11 83

•

assolellat, exterior.

piscina comunitaris.

tT 6 7 5 43 2 4

l'Hospital, t o .

589 44 95

d e luxe.

zona c

Rel 1470001

•

cl

menjador

tudi en dúplex d e 6 0 n r ,

Mora-

ÒPTICA

saló

d e 4 5 n r J a r d í d e 1 2 0 nv'

4 3 OOO 0 0 0 -

SANT

675 33 55 / 5 8 9 2 6 4 3

'<SA Sest'í iTTït'lia-iai Re' KSA '[)050(T12

a m b x e m e n e i a . 4 0 m- E s -

CASA ADOSSADA 240

«

per-

000-

cuina "Office", dos banys i

•

TEXIDO

PG. DE LA

Pis de 150 n v ,

11 6 0 0

compost de 4 h a b dobles,

«6741182

Sant Jordi, 3 0 . Sant C u «

terrassa 4 sol tardes,

visles a Montserrat,

•

mm

Zona

bany. safareig

• F,ncaí SarCuga:; P~i -SC 1X4X4;

(931 6 7 4 6 7 1 5

OCASIÓ

nv\ cuina, 3 h a b . , 1

nv. ascensor,

V

ZONA

TORREBLANCA

C/

SINOL

RU-

110 nr\ 4 hab , 1

bany, 1 lavabo, saló-men-

1 700.000-

jador, cuina «office- nova,

V

terrassa, plaça de pàr-

674 77 76

i>nrrart».SA| Ret !500:0

5 8 9 6 1 5 0 / Fax 5 8 9 5 9

R U B Í A v . Estatut, E d .

nou, 85 n r , 3 hab., bany i

SANTIAGO

places de garatge des d e

Rel 25SM0S!

ASSUMPCIÓ

lavabo. Calefacció. Entrada

Elec.

3.000.000 Pta.

Resta hipoteca. « 5 8 8 40 1 7 / 5 8 6 54 99 )Finqu95 tfalhonr>t| Rel FV4416

quing

•

24150000-B 674 57 04 / 675 43 02

nv, 3 hab.. molt d e s o l .

(tmaesa! Ret 11007000É

(Incusal Ral 150007

R U B Í A v . L Estatut, 7 5

7 . 2 5 0 . 0 0 0 - « 699 65 48

33 M

MÀRMOLES SANT CU-

G A T C a n Fatjo dels H u r o n s . C a m p o a m o r , 12. n a u 3. Sant Cugat del Vallès. t r 6 7 5 51 08 Ref '10002

P A R C C E N T R A L . Pisos

de 120 n r , 4 h a b . . piscina

Monestir.

comunitària

« 6 7 4 36 51

•

141O301

CANSALADERIA JU-

L I A N A Francesc Moragas. 26.

i places de

pàrquing. Preu a convenir. V

674 08 97

;Fincas Sant Cugat) Ret FSC t004QMt

t r 674 08 81 M

480X1

•

CASAS

PIS 8 0 nV, n o u a estre-

nar, 3 hab., 2 b a n y s , tot •

exterior

FORMAS PERRUQUE-

RIA d

14 5 0 0

(a tocar mercat Torreblan-

000-

PISOSTORRES-LOCALS TERRENYS

675 40 06

•

PIS DE NOVA

PERRUQUERIA A. SA-

PRESENZA

UOCUERS

CONS-

T R U C C I Ó 6 0 rry, a c a b a t s

1

FINCA de lloguer 7 hab, 3 banys, menjador, sala d'estar

d e 1a qualitat, 2 d o r m i t o amb llar de (oc, piscina, frontó i molt de jardí

ris.

Uoguer:

350.000 ptes.'mes.

13 5 0 0 0 0 0 . t r 6 7 4 1 2 0 4 / 6 7 4 11 8 1

•

JOSEP M. CASAS EROLES

;Fmgues Roca Rel ^R 10060012

Re! £500001 •

opcio-

t r 675 43 24

ca) Sant Cugat. «

pàrquing

nal.

Elies Rogent, 18A

• TORRE 7 hab , 2 banys, menjador, sala d'estar, cuina,

Martorell, jardí. Uoguer 250 000 ptes.'mes Alcalde Ramon Escayota

«

•

589 46 51

PIS

RESIDENCIAL

planta baixa

Re! '65303!

(Validarem).

100 m2 + 80

m- j a r d í , 3 d o r m . . 2 b a n y s , 2 p a r q u m g s i traster N o u a estrenar,

• LOCAL DAVANT CAP SANT CUGAT d MINA. 19. 80 nr. Renda 80.000 pies. 1

PLACES aparcamenl a garatge ü Vinolas per a 4 motos Uoguer mensual per plaça: 4.000 pres.

'Finques Roca; Se' F 0 53060013

INSTALACIONES ZA-

daguer, 18. Valldoreix.

•

«

hab , banys, cuina,

589 26 38

Re' 5600C1

I

MANTSERV,

SA Av.

s Carrer Major, 6 Sant Cugat del Vallès

saló

ascen-

12.700000-

Catalunya, 18. «

t r 580 86 69

674 60 58

ptes a carretera de C e r d a n y o l a ,

' FINCA EN VENDA, d Alps, 79

amb 85 m , 4 hab.. bany,

• TORRE EN VENDA, Ctra de la Floresta Amo jardí

có i ascensor LA SRASERIA

Plaça ÀTIC

menjador a m b xemeneia,

«

589 23 71

10 - bai-

"Otltce-, 1 bany, 1

{Foto Pec Ce>fJanyote| Ref. FPC 990001 •

S A N T C U G A T pis maco 7

de 90 m i 3 hab . 2 banys

lavabo, calefacció, marbre.

complets, saló

parquet,

cuina "Office», 2 balcons,

P V C i climatit,

menjador,

pàrquing i traster opcional

ascensor,

preciós.

exterior, pàrquing

22.000.000-

nal, assolellat.

«

14 8 0 0

675 33 55 / 589 26 43

;KSA Gesl'C ImTODitianal Rel KSA 1006001'

20 000 000 ptes.

TT 5 8 0 6 6 6 9 ' 5 8 0 9 8 5 4

m ' terrassa, 4 h a b , saló

MAILING VALLÈS, SL

=ei ?SXCI

Zona

Mercat N o u , 1 2 0 m* + 2 0

589 52 40

Re' 5»X2

xos

DÚPLEX

90 000.000 pies.

i P L A Ç A DE P À R Q U I N G e n v e n d a 2 5 0 0 0 0 0 ptes

1t.8O0.OO0, •

Pere S a n . 6.

Sant Domènec.

> LOCAL EN VENDA a Martorell, 26, 70 nr" 17.000000

S A N T C U G A T pis maco

saló. menjador, cuina, bal-

•

17 000.000

pies.

ifolo Pisc CerfeT/oia; Rei FPC 990002 •

«

• LOCAL EN VENDA C Martorell 26 70 nr

580 98 54

Rel 600301

Rusinol, 37

Tel. 589 22 32

balcó,

sor, exterior i a s s o l e l l a t •

VENDES

S A N T C U G A T pis de 3

menjador,

cuina

oSantiago

' PLAÇA DE PÀRQUING.tí Vinolas. 15 000 ptes.'mes

MORA Mossèn Cinto Ver-

Matalasseria

t r 674 43 04

•

j a r d í p ú b f i c . 3 h a b . •• e s t u d i

terrassa

PISOS

20

32.000.000 - t t 674 0 8 9 7

places de pàrquing. Jardí i

675 07 54

•

•

LA

C O N S T R U C C I Ó . FOAP,

cantonera, se-

m i n o v a ; a l d a v a n t hi t é u n

Torre

i decoració

A I F A Ctra. Cerdanyola.

Ret 14400C1 •

Re' !J«6

URBANITZACIÓ Sam

menjador

Pàrquing

planxa,

Rel I600001

BIO, SC. Cl Vil·la. 1, local

banys complets,

tat

•

Senn; Rel S iQOOOOQg

l-incaíoiro'Te«ai Rel FG : » « C 2 Í

C U G A T Sant Antoni. 1

•

ÒPTIC S A L -

« 6 7 4 120 4 / 6 7 4 11 8 1

A P R O P 6' C à n o v a s d e l

49 0 0 0 000.-

«

CENTRE

22.000.000 -

M o n e s t i r , 7 5 rtV. m e n j a d o r

•

TINTORERIA

bona

vista, p à r q u m g

mm •

q u m g s , tot e n p e r f e c t e e s -

•

PIS D E 120 nv, 4 dormi-

toris, 2 banys, molt

d e 4-5 n v . c u t n a - o H i c e » , 2

•CiníjféSa-a; ftel FS 1C'?>XJ€

SANT

•

de 4 hab., saló

V 675 43 24

RENAULT-ACERSA FLECA

anques Roca] Ret. FR 13060011

'Fotc PBC Gartlary» Rel F°C 990005

aca-

gas, 4.

•

mm •

TT 6 7 5 4 3 2 4

tT 580 86 69 / 5 8 0 98 54

saló,

674 41 49

TINTORERIA

25 0 0 0 . 0 0 0 -

assoíellal. 21.500 0 0 0 -

m-, a prop estació. 2 pàr•

armaris,

tric, f i n c a n o v a 3 a n y s ,

•B 6 7 4 7 2 5 4

V

589 47 42

Rel. 110001

Ctra. Cerdanyola. 55.

facció, exterior, p à r q u m g , CEN-

34.000 0 0 0 -

«

SERRALLERIA TIE-

cale-

26.800 0 0 0 -

Ref 960X1

Ret 140003

Ref. 510001

S 589 24 81

"Office-, balcó, e n -

PIS 110 n r , 4 hab.. 2

p à r q u i n g , alt, e x t e r i o r , c è n -

46000,000.-

7 0 m-", c a l e f a c c i ó .

N Ú M . 1 Valldoreix. 67-A

Santa Maria. 8.

t r 874 65 00

2-8, local garatge.

banys, parquet,

120 m \ 2 b a n y s ,

•

espaios, jardí privat

Re' 213C01

Rel 162000!

PAPIOL-VENDA

bles).

places de pàrquing.

t ï 589 03 74

« 6 7 4 8 9 15

Rat 230002

tm •

6 7 4 45 71

Rel. 1420001 Cerdan-

yola, 2 4

•

Ret 140X01

n o v a s . pis d e 4 hab- (3 d o -

•

tresolats, ascensor,

t o t e x t e r i o r , s o l tot e l

Ref 134000'

SOL- NET P

Sol de tarda

« ( 9 3 ) 6 7 4 67 15 ;cmgues àaca; flef FS 1C120004

PARC

Francesc,

15 - l o c a l

ESTA-

C a s t i l l o . T é 160 n v , c o n s t a

•

DIRECTA Enn-

MOLT A PROP

dia Zona comunitària.

•

5 8 9 5 5 4 9 Sant Cugat

2 Major

t r 675 45 7 9

dues

FnquesSacai Rel FS 13120005

SANT CUGAT Psg Cà-

m a r i s d e p a r e t , c u i n a «oHi-

35.

D O N cl F r a n c e s c

•

C/ Francesc Moragas. 25

Del. 140005

NISSAN ROMAN Mar

Fao -ftc C^OaiiYoa·, Re! F°C 990OOe

•

mm

C

t r 589 35 53

t l 589 0 6 42

m ZONA

« ( 9 3 ) 6 7 4 6715

15O00 0O0-

•O 5 8 0 8 6 6 9 / 5 8 0 9 8 5 4

•

674 72 54

Tel, 674 38 92

Ret 540001

M E L O D Y . Ctra

a

s

« 674 41 67

;

(Quatre Cantons)

J O I E R I A S P A O A d Bal-

d Valldoreix. 76 B

Ret 110003

G r a n a d o s . 15, local 7 .

torell. 4 1 .

Possibilitat de pàrquing.

USES

L I N A S Cl S a n t J o r d i , 2 5 .

J.P. PARRA

bany. dues lerrasses.

CUGAT Alfons Sala. 2 1 .

Francesc Moragas, 4

m e s , 3 9 , 1r d r e t a . «

• •

bo

2

CUGAT Santiago Rusinol.

0P1E

674 5 6 5 4 Sani Cugat.

QUIHOST

n 675 58 55 Rel. 128O0OÏ

LARÓ

120CO3I

M. 15*031

• Coordinats

« 6 7 4 99 40

• •

t l 589 19 83

Tt 589 00 79

SUPERMERCAT

674 53 01

Re'

Rel 3560031

t r 589 07 06

674 14 97

có ampli. 1 bany + 1 lava-

26.500.000-

MONESTIR

menjador saló, cui-

pfeciós

Rel 3010001

VINS NOE SA Baixada

n

•

Av. Torre-

589 17 32

• Pintures

Valldoreix, 33.

«

fet 11700O1

MENJARS

PROMUSA

Ret 810303

• Moquetes

•

CARDONA

TE passatge Torreblanca.

•

«6746308

zart, 9. Barcelona.

• Papers pintats

« 6 7 4 1 5 32

Cugat. « 5 8 9 50 72/589 5012

SA RVB

•

- Torres - No-

«2181996

MARGA

Santiago Rusinol, 4 5 Sant

Valldoreix. 4 1 .

•

•

CONSTRUCCIONES

«

Ribatallada, 24 C.

l

«

«

blanca, 2-8.

Ref.aoiCPOi

PÀROUING

seig Torreblanca, 13

Ref. 7S0O0T •

Ret. 1750001

S A S Martorell, 4 7 .

nestres d'alumini.

PROP

blanca, 5 2 .

6 7 4 15 5 0

•

Santa Mana, 44.

•

t r 674 98 62 Rel 1550X1

Rel 2310001

•

OJ^-OKMICCItK

• Parquets

t l 675 20 01

Fax: 569 27 74

i

TALLERES MENA Pas

•

c

RICOMA C

SOUASH SANT CU-

GAT

Sant Sever, 4.

•

MOBLES

Moragas, 33

Sant C u g a l d e l Vallès.

ReUTO»!

ARTS Montserrat, 3 1 . Ref. 137OO0I

•

mmi

VALLESTECNOLÒGIC

• Tapisseria

ESPORTS TERRANEU

Rel. 10305

•

ció, p à r q u i n g , a s s o l e l l a t , f i -

h a b , vista motí m a c a , b a l -

bats

Santiago Rusinol. n ú m . 4 0 .

Te). 67517 02-674 64 69

C I Ó Sant Cugat, 5 è pis, 4

pis a m b excel·lents

589 06 05

RRA I COMAS. C.B. Mo-

Bel 1510001

C/ Santiago Russnyol, 32.

calefac-

27.

F I O T T O cl S a n t J o r d i ,

t r 589 53 48

de finques.

AUTO-ESCOLA

'MCTSKrM

2

5 6 9 3 2 B9

•

Rel 2100001

•

•

pada, ascensor,

* 2 trasters. Pàrquing molt

Sant Cugal.

t r 674 62 02

CICLES

s a l ó m e n j a d o r , c u i n a equ<-

CANALS C/ Sant Llorenç,

•

Re! 3130C1

VI

l A v . Alfons Sala, 2 banys,

anques S e a l Ret FS 1G12O0O5

c e - , ampli menjador

TALLER MECÀNIC P.

V A L L È S N E T Sant Ra-

BLOCK C/Rosselló, 17.

S

•

Rel 254'OCOI

Reformes

administratiu.

s

S O L S O N A Rosselló

Balmes, 1 1 . Sant Cugat.

0 874 43 90

•

Cugal del

Ret 'S40XI

Ret 8910001

CUGART C/ Torrent de

•

« 6 7 4 8918

t r 674 58 62

•

GRUP

Sani

« 675 57 55 •

W A Y - I N C / G i r o n a , 16

EXPRÉS

la Bomba, 14.

administració

1

Vallès

Rel 4J0CC!

Rel 10002

Assegurances

Enric

Ret'031'

•

Servei d'assessorament

local C

32. Sant C u g a t .

•

Rel 110002

•

18 0 0 Q 0 O O -

T R A L n o u , 4 h a b . a m b ar-

674 3 6 88 Sant Cugat

000-

« (93) 674 67 15

mm ELECTRO-

exterior, assolellat. 15 0 0 0

SANT CUGAT

cuina

Ret 1320001

R A N O O - 1 0 C í Pous, 3.

Rel 57000!

Ret 1350001

GESTIÓ, S.A.

•

MÉS MARCS

«

Foic °isc Cerdanyoia Re(J^9900&4

p i s d e 1 2 0 m- i 4 h a b

FmcasGfDneia, Re' FG 1038002'

TALLER

estació

s a d e 12 n r , g a i r e b é t o t

sobre)

«

« 674 63 62

Re' '450031

ves

Rius i Taulet, 4 .

SANT CUGAT

5 8 9 35 2 3

Ret 13004

•

Anloni,

MOLT A PROP

Sant Cugat, 3 hab., terras-

19.000,000•O 5 8 0 8 6 6 9 • 5 8 0 9 8 5 4

•

HONDA

P A M O B E S L Sort. 3 2 .

«

t r 675 28 64

MERMELADA

Torre-

Ret 3O20001

t r 6 7 4 0 6 9 3 Rius i Taulet.

674 12 41

„

6 7 5 4 9 43

« 6 7 4 0 9 95

V 5 8 9 11 8 5 CASTELLVÍ

CASTELLVÍ

•

Ret 15000C'

Cl V a l l d o r e i x , 5 6 .

Admls

•

del Vallès.

•

de

Ret 1330001

Sani Cugat del Vallès

Ref 2010001

Ret 50440301

•

C

« 5 8 9 14 29

•

t r 589 33 00

tr 589 22 64

GRANJA

amb 3 terrasses, 3 h a b,

hab

T A T E R S Sant

100 nv,

tranquil·la (sense veïns a

•

que Granados,

HOUSE MACHINE pg

• Francesc Moragas, 8.

Ref IJ0034

J.G. ASSOCIATS

àtic d u p l e x d ' u n s

na

Baí 2JOOO00! •

Ret 500003

VALLÈS

Ref 140006

edilici

t r 589 10 98

t r 674 71 42

Ret 250003

1r 1 a

IMUSSrïi

Cànovas del Castillo. 34.

08190 Sant Cugat del Vallès

Vallès.

•

Ferrer i Guàrdia, s/n

|davantTV2l

Carme, 3 1 . Sani Cugat del

DE

còpies

blanca « 6 7 4 0014

•

Rel 250001

màn

6 7 5 2 4 03

I C E Y L A N Cl C a s t i l l e j o s ,

•

Anselm

Vallès

mon. 4

Ret 69000' o

EL RODET c

Clavé, 14 Sant Cugat del

ROJA,

2 banys, lavabo, terrassa.

MARCS

Cata-

n 589 64 55

DOMÈNEC AYALA,

j

CREU

11 O00 0O0-

Karao-

Tel 589 0 0 0 1

Rel U5O0O1

REPARACIONS

CALÇAT

•

Granados, 15 Sani Cugal

D.G. D'ASSEGURAN-

B 675 42 03

«

•

HÍPICA SEVERINO Pg.

Ref 2100002

95.

•

1530001

PROP

lot e x t e r i o r , a s s o l e l l a t , m o l t

Pe! 140301

Ret 21X00'.

C a l a d o . 12. t r 6 7 4 1 1 4 0 BAR MUSICAL

l u n y a , 14

ï

CAN CALDES

Rd E500M •

ke La B o h è m i a , av

CES Rambla del celler,

de

Rel 250302

claus. Sol-Mercal

Vallès. 2 3 Sant Cugat

«

Rel 820001

•

Valldoreix.

A T E L I E R B L A U Av T o -

•

masia Can Caldes s/n.

B A R GRANJA

D I M . Cl L a m i n a . 1 9 . S a n t

B

còpies

674 90 97

16. Re'

« 5 8 9 1 9 31

MB

I DANSA FU-

Re' 10006

FteMOOOe

•

CAMPMANY

« 6 7 4 14 82

Rel 1210001

MÚSICA

•

Ret 10010

•

i

claus. C/del Sol, 16.

«

t r 589 28 19

Cugat del Vallès

CALÇAT

589 61 63

DE

rreblanca, 2

Ib. 20

B 675 36 53

REPARACIONS

S O L d Sot, n ú m . 19. •

674 75 98

Rel 3000001

Matas. 8

•

HIOROFLOR Av. Joan

«

7 . 1r 2 a .

B 674 36 36 •

•

estil

rFincasSaotCurjali Rel ^SC 10040042 •

i portes d'ember

C

•

n

Can

ARWEN BOUTIOUE

calefacció,

Oportunitat. estudi

bany complet i

exterior, finestres d'alumini

l'nny^e, 5A; Rel 160O32

Rei 12SOX'

Sani Anloni, 24.

COPY-GRAFIC

674 77 76

« 5 8 9 3211

S I Ó c/ C à n o v a s d e l C a s t i -

•

c/

675 32 74

«

Ora, de Terrassq, 97 08191 RUBÍ

Bar, c/ Rosselló. 2

589 74 42

TT 6 7 4 0 8 9 7

nr'. a s c e n s o r ,

DE

SABATA

n 675 55 06

Rel '310001

COPISTERIA THER, Cl

6-500.000.-

equipada, terrassa de 2 5

«

Borràs, 5*. Valldoreix.

d'anglès.

Sant D o m è n e c

•

menjador d e 35 n v . cuina

22 000.000-

REPARACIÓ

1 p l a ç a de pàr-

Rosselló, 15

00O80/00OB5

•

quing

Ret £30303

wn»

Sant Cugat del Vallès

LA FAUNA Rambla del

terrassa.

J . MIRET Mercat Torre-

FAX675 2861

RslHOOO!

plet reformat, l a v a b o , s a l ó

«

Tel. 699 38 98 Fax 588 24 53

Ref 156O0C1

S A N T C U G A T rambla C e -

rrassa,

•

t r 6 7 4 08 82

C/ VILLA.

FWJ300C1

Elies Rogent. 5 2

CAMPOS

Francesc Moragas, 2 1 .

N A R I DEL V A L L È S , SL

•

•

•

americà,

Re! '40303

HARISAifS

preciós

Apartament

«

vatNmas

589 02 71

Ref 1630001

SANT CUGAT

3 h a b . , 1 1 0 m-', b a n y c o m -

•

SA Santa Maria, 40.

•

pis al O Alfons Sala, a m b

Francesc Moragas, 6.

«ABORACÍÓN INMMftAOLES

Re! 2*0X1

PIS ÀTIC Cl Alfons Sa-

bo amb dutxa, 40 mJ de te-

CALÇAT

EBENISTE-

LS C/ Camí

•

la, 4 hab., 1 bany, 1 lava-

momwi

l

FUSTERIA

Càno-

TT 5 8 9 0 0 14

•

EBENISTE-

R I A feines per encàrrec

«6744282 Rel I S ' M '

<foSÀftfjGA

FUSTERIA

20

EGA MOBLES c

v a s d e l Castillo, 2 , local 2 .

«

GESTIÓ FISCAL-COMPTABUE ASSESSORAMENT LABORAL GABINET JURÍDIC AGENTS D'ASSEGURANCES

calefacció, tot opcio-

000-

580 86 69 / 580 98 54

(f-ofcPaoCertany'Ptai Ret FPÇ 990003

AV.

Al

r< » N S S A I A .

A P A K I A I

l)F

2 2 , b.ii\<i-,

C'ORKFUS

núm.

2 12

S A N I C U C A T DL·L VALLÈS <>74 I S (>(, - (,74 1 0 5 4


CLASSIFICATS

20 •

RUBI o

p

Casp

er

trenar

Duplex

135 m-'

De 4 a 5 n a n

de

banys

2 terrasses

facció

Gas

Par-

Xirgu

HFA

cjina

RUBI o

rrv', 4 h a b completa,

n< V .-"Xu-'

goltes

4 nab . menjador

t r 6 7 4 08 97

garatge,

FrcasSantCugali Re1 '3C 100404a

jocs

relofmat, fuste-

cambra scl de

m e n | a d o f 2 4 m*

alummi

Exl •

•

Dany

R U B Í pis n o u de 61

a Av

matins

Estatut

132

hab . bany, cuina

places de

Només dos veïns

pàrquing opcionals

-i-assa

10 5 0 0 0 0 0 -

Superf

m\

Amb 2 equip A m b le-

6 1 m-'

s e p ->f

Av

han

Fstatul,

132.

Dany. cuina

eqjip

•

VaNdcreix-Golf

Freas Sirt Cugat; ^e' -SC ' X * X - r

vidual

GOLF-EL

PINAR

Ennque Lanfranco

C

Superí

600 m'

LA

FLORESTA

1 000

•

RUBi

1 Ki m-

P'aça 3 rat

alplti;:<:u 1

H -*K! >00

hab

que

Preares.

«•• : ^ y .

-v

r

> : ' .OJ-X-49

M I R A - S O L 2 solars 605 t:=.:.

--,

Maqnfi

Pg

Carrel.es

,i , i F ' a

indide

cuina

5

«office», Garalge

SANT

TT 6 7 4 5 7 0 4

6 7 5 43 02

|2 iji·.blesi, SOLAR

San!

amb

zona Joseo

planla.

-- • • > • i i i- f 5C

salo

menjador

cuina - o f f i c e " i

ur iHvabr

A la p l a n t a s ú -

A I -.-r·'jdi

es r a r

u n a es

-• b a r i y «

• suite-1 .i •:•:-

•

CUGAT

Vinyet-c.'

le

'

o

Preu venLloguer;

•

COSTAT

TREN

•

JlTrwrta SA. Rtn 60CO*_ TORRE

PER A

quil, cèntric

ADOSSADA

CANTONERA

LOCAL

OFICI-

N A o c o n s u l t o r i , lloc t r a n -

TT 5H8 40 17

588 54 99

n

•

V 674 68 50

mort c è n t r i -

fàcil,

aparcament

lloguer

65

000

p i e s .'mes O p c i ó v e n d a .

ca,

amb piscina comunità-

t r 6 7 4 72 08 / 6 7 4 72 5 4

ria.

3 d o r m , 2 b a n y s , bo-

Ftel S400QI

h a r d i t l a , sala d e 1 hab

• •

TORRES

Zona

quil la, a d o s s a d a ra.

tran-

cantone-

zona

rertal :

cuina ••office·', lavabo, 3 hab

daria

i

-sui'e-!

2B 5 0 0 0 0 0 •

TT 6 7 5 3 3 5 5

com-

4 40

589 26 43

KÍA j e s t : ~iT :::i u ^

%*; <&'

•

condicionat, any 87

•

PLA

DEL

VINET

V •

APARTAMENT

guer

Moll céntnc

er

'lc-

I--1E.1

salo 1

•

VALLDOREIX

•

Prisma

APARTAMENT

n

li

•

negre. B-HT 250 0O0-

iirxtesa; Ret i·CíTOXie

160

m . 2

terrasses,

calefacció,

extenor jard

4

PI A DEL

TT :<HÏ Y.\ I '"

--'3i*

SANT

MER

1 '

assole-

L A N C I A Y-10. B-HD

Ailcrenral; Hel A^Q-JOtte

TT 5 8 9 0 9 9 1

I «RENAULT

Ftaca; l l i R* F 1X2«oe

| B-OD

•

t- pisc-na •

CENTRE

-Tierjado' salt

2-3

MERCEDES BENZ

2 3 16 v

-J

190

«full e q u i p " , a n y

ALFA

33 1bV

R E N A U L T C l i o 1.2. 3 p

vermell

• 700 000TT 589 40 02

975 0O0 • TT 588 55 35

O P E L C o r s a , B-IS.

47F:

TT 5 8 9 0 9 9 1

•

O P E L :"'(;r->a G S I , B - L K

B-OM

Mxenai I «SEAT I B-OB

3e' »-:il XICOÍ I b i z a , 1.5 i. 3 p

t r 675 32 57

' - E í t * ^ . . P?t A-~ '':,::,'-xí

uOÜ -

TT 5 8 8 5 5 3 5

TT 6 7 4 7 2 5 4

•

i «SEAT

iOiza 1 2

negre

B-JX 400 '300 | II 588 55 35

TT 6 7 4 6 6 5 0

MONESrIF)

IZONA

•

•

MONESTIR

TT 6 7 5 43 2 4

:>'- 4 -laü: .

VINYET

Cho, RN-1 4

TT 6 7 5 3 2 5 7

67

• •

.inj..li.-. V . . ! H S , H

:,:'-( ü G O - n e s -

> ZONA

CUGAT-COLO•• ai:a

lurbo.

Morslecari Het *£ 1Q030CCT

T;C 0 0 0 ' m e s •

ririn,

5 GT

325.000-

TT . 9 3 1 6 7 4 6 7 15

ZONA

RENAULT

TT 5 8 8 5 5 3 5 •

RIBATALLADA

• A L F A H - m e j 3'J, R ! •

588 55 35

«urocertall Ret».101MCW

(Rtoar, i 11 Re* • •00200K

l, : it;

n- 674 08 97

588 54 99

TDS

TT 5 8 9 0 9 9 1

RBLA.

TXE,

' 0-AK. 750.000-

•

21

| 650000.-

1 75 0 0 0 / m e s -

•

6 7 5 43 24

RENAULT . B-JJ.

!

iV it -njgaï Ret MC 1-45050K-'

"

589 40 02

V I «LANCIA

comu-

aire

.MacíGJOatl He* MC WCCOtXG

V 589 09 91 f f t e » . l i ; FW F1QgQ03T

:>.im q u e

I •

TT 5 8 8 4 0 17

tur-

21 2 0 ,

000-

B-KY

790.000-

2 35

co'TijTtars

1 trar-

L A N C I A Delta. HF

bo,

130

2 places

Zona

RENAULT

475

t r 6 7 4 5 7 0 4 ,' 6 7 5 4 3 0 2

lla!

!zf>.jues 33CJ; Ret F5 1J'írX"'j •

3 0 rrr

589 0 9 91

nrtana a m b piscina

quing

TT 193(674 67 15

ALTO Ccrr.aca oel Valies'' Rel *CV

iRtocar.iJJ RamxgQOOS

.FneasGroretai Re* K i 1006001*

AA

10Q9OC3

L A D A N i v a , B-NL

0

h a b . 2 b a n y s . 1 p l a ç a par-

85 0 0 0 / m e s -

21 2 . 0 .

tr 674 M 50

550.000."

assolellat.

pati cr.vat d'uns

niveils.

e s t u d i , j a r d í p r - v a t 4 0 mcalefacció

de- V a l l d o r e i x ,

l a b , exteno'

m-, t r a n q u i l , a i g u a 1 l l u m |a

bany.

M

l'estacn

traster.

salo estar en dos

•

BENAULT

B-U fCV

TT 6 7 4 7 2 5 4

de p a r q u i r g

de

•

B-.P

90 000/mes.-

terrassa

A 7 M I N U T S a peu

amb

1 5 0 m , g a r a t g e 2 cot

cale-

banys, saló menjador

inrafta SA; «ei 1 sooce

GL

100900M

cuina

rrv. 4 h a b . 1,1 - s u i t e - ï .

mm

de

G O L F 1.8

[AmoComirca « • Villèsl M

rrr, c u i n a "Office>·, g a l e r a ,

màquines

planxa, 2 places

pis

menjador

facció.

-u, !•!••

ESTACIÓ GOLF

íFntjíesRocai W ^ 10«OC'5

amb

vidre d o b l e

•a 5 7 5 43 2 4 • •i i-1

I ZONA

moblat, 3 hab.,

re 1 e x t e r i o r d e P V C

Dos tras-

El solar e s d e 5 0 0 m '

VENDA

equipada, lerrassa,

Ingonfica,

6 0 0 0 0 0 0 0 - TT 6 7 4 0 8 9 7

EN

1 1 2 m1

10 m i l i o n s

saló. bany, lavabo

3 2 0 0 0 0 0 0 - TT 6 7 4 7 7 7 6

a dos cotxes

da

t r 675 43 24

vabo a m b dutxa ters. cambra

LOCAL

lloguer

60 000 Pta/rnes

garat-

garatge. A.A

oe'

•

ge, fusleria mtenor de rou-

3 b a n y s c o m p l e l s i u n la-

per cr hi h a 4 l a t

L"s e i ' e - n o r TT 6 9 9 6 5 4 8

Torre

consla

nabitació estudi. saló

menjador,

Consta

, -toia. .'laToT'íai •** F'r . • - ' " •

2

26 0 0 0 O O C - « 6 7 4 7 7 76

S A N T C U G A T zona pg

•

TT 6 7 4 0 8 9 7

•

A

223 m;

b a n y s . 3 places de

xes

• <. (

5 8 8 54 9 9

de

Frcas ÜanCogai Rel FSC 'X40C3Í

:

ADOSSADA

104 de jardí. 4 h a b

•

• 2 LOC OOC • TT 5 8 a 4 0 1 7

sala

P a r c e l la d e 6 0 0 rry

1 5 0 0 0 000

•

!

lerrassa,

celler

TORRE

+

i^rosaronelai W ^ 13060013

2

N o m é s dos veïns

àmplia

•

R U B Í per e s t r e n a r

cuina -otlice», •

tr 674 08 97 •

4

48 000 000 - t r 674 72 54

etc

R U B l p.s n o j d e 7 4 rrv

Er

dobles

1 000

t r 674 08 97 'rvasàanrCjÇd'! fel F>; "•.i·:-*t«>*tr

tT 5 8 8 4 0 17 5 8 8 5 4 9 9 fn.jueïV.itY'·fa:' Set F 1,20059 •

ESPARVER,

21 0 0 0 0 0 0 -

11 :xx) ooc

« 6 9 9 65 48

Cl

rrv

-<noues^a»crvBii W ^ *V3

riuran i Bas. 90

zona i

saló amb I

2 banys complets, grans

1 5 0 0 0 000 •

9 500 000 TT 588 40 17 . 5 * 8 54 99

:

B E L L I N O R E T . 5 0 0 m*

Margarida

gas

CUGAT

hab , menjador xemeneia

pis C

ria e r r b e r 588 54 99

^rvjue- '.'.rthonrai •

RUBÍ

SANT

molt cèntrica i tranquil·la

• •

14 ? 0 0 0 0 0 a

•

'ones

i rcusa i Re' SOCil,

Nous TT 5 8 8 4 0 17

a Les pati

3 ROQ 0 0 0 - TT 6 9 9 6 5 4 8

Caie

opcior.a

R U B I loca

4C rn- b a n y

i

i1 i 1

PQ.-S . f i n s

Acabals de quanta! qumq

•

es

1iB

ELS 4 CANTONS/ Divendres, 24 de novembre del995

APARTAMENT -

I ALFA

•

f i .ni •r? -.8'! es- 9 1

-.HH 54 9 9

S E A T Ibiza 1 5

K^

; TT 5 8 9 0 9 9 1

r 675 32 57

5 p

6-

TT 6 7 5 32 5 7

SEAT

Terra, b'anc.

B

TT 5 8 8 55 3 5

TT 574 72 bi • ,PAM'.LERS

»S"

CUGAT

SUZUKI I'

1 TT 674 08 97

"Mi

^

SH,H -:;: .ï?

•

LLOGUERS TT h?'.

12 04

fi"^

.»>. -I ' " I

:•'.'

VOLKSWAGEN

SMEiLVESEL I RQFN

I I !•!

t.TCi'XASC D Fi O P

M 0 N L -:. 1

:

l!l

L5ÜL:CHIÍL:K^ •

LOCAL

SANT

i.

DAVANT .

•

'.',

TT 5 7 4 15 6 6

t *UQUEU A R A

M A T

E - *

902 2210 í0 El joc de la nació

catalana

Caixa de Girona > EL PUNT

ò


EL BÀSQUET REINCIDEIX

21

. Divendres, 24 de novembre de 1995

PARADA A LA COMPETICIÓ

El Júnior deixa la competició de la lliga estatal. El calendari preveu aquests dos mesos per a la preparació del preolímpic. El Júnior la farà servir per acabar de polir defectes de joc.

El sènior A de la UE Sant Cugat torna a rebre sanció del comitè de competició. El partit del cap de setmana passat va acabar amb cinc jugadors del Sant Cugat a la pista, després d'expulsions a dojo.

FUTBOL DE SALA

FUTBOL DE SALA El jugador del Winterthur Sant Cugat Oriol Brichs ha decidit anar a jugar amb el Lloret a l a B. Segons ha explicat el jugador, va decidir canviar d'equip perquè amb el Sant Cugat no tenia els minuts

de pista que vol, però el club s'ha resistit al fet que marxés i, finalment, ha arribat a un acord amb el Lloret. Oriol Brichs marxa cedit al Lloret, equip en què jugarà fins a final de temporada —al mes d'a-

bril— i tornarà després a Sant Cugat per reforçar el Winterthur en la recta final del campionat de lliga. Brichs assegura que no marxa per sempre i que no ha esborrat el Winterthur del seu futur.

El Winterthur buscarà el segon triomf fora de casa, contra el Martorell ÀLEX LÓPEZ

O R I O L B R I C H S . Jugador del Winterthur Sant Cugat cedit al Lloret

«No esborro el Sant Cugat del meu futur» Se'n va perquè Carles Navarro no li dóna minuts i creu que en el Lloret disfrutarà més

CATI MORELL / ÀLEX LÓPEZ

• Sant Cugat.— Per què va decidir marxar a jugar al Lloret després de començar la temporada amb el Winterthur Sant Cugat? —«Perquè em va trucar l'entrenador del Lloret. De fet, ell ja em coneixia del CN Sabadell i em va trucar al setembre. En aquell moment jo li vaig dir que no, perquè ja havia fet la pretemporada amb el Winterthur Sant Cugat, però em va tornar a trucar fa un temps i aquest cop li vaig dir que m'ho pensaria.» —Com va anar el procés? —«Jo vaig decidir marxar a jugar al Lloret, i quan ja havia pres la decisió vaig parlar amb el Carles Navarro. Ell em va dir que no volia que marxés, però tampoc no volia posar-me en un compromís i jo ja havia decidit.» —Quin creu que és el motiu pel qual no juga? —«Suposo que és perquè fa més anys que tracta amb altres jugadors, els coneix i els té més en compte.» —Sap què espera Navarro del seu joc? —«Sí.» —Llavors, quin és el problema? —«No ho sé... Suposo que la meva forma de jugar no s'adequa al joc que vol fer ell.» —Quin tipus de joc fa? —«Jo sóc un jugador ofensiu i l'entrenador del Sant Cugat basa el seu joc bastant en la defensa. Aquest podria ser un dels motius que no em tinguin en compte a l'hora de jugar, però no el principal.» —Què passa al Winterthur Sant Cugat aquesta temporada? —«Jo crec que falta un canvi de voluntat per part de tots els jugadors, perquè la voluntat és el que fa funcionar un equip, ja sigui dintre del vestidor o al camp. Diferències respecte a l'any passat, crec que no n'hi ha. Els equips són gairebé iguals i el que falta és aconseguir un parell o tres de partits de bona ratxa. De fet, en aquesta competició, guanyant quatre partits seguits et tornes a posar a dalt.» —Però és un problema dels partits que ha tocat jugar fins ara o és alguna altra cosa? —«El que jo crec és que l'any passat donàvem el 100% en cada partit i ara no es juga així. I si juguem contra equips que donen molt més que nosaltres, es nota

ÀLEX LÓPEZ

• El jugador del Winterthur Sant Cugat Oriol Brichs ha estat cedit fins a l'abril al Lloret, un equip que milita en el grup 2 de primera divisió estatal B. De moment, les coses li van força bé, ja que en el primer partit que ha jugat amb el seu nou club va marcar 5 dels 7 gols de l'equip. El primer partit d'Oriol Brichs amb el Lloret va acabar amb victòria de l'equip de la Selva, que es va imposar a la pista del Piscines Dome per 5 gols a 7. Oriol Brichs va fitxar pel Winterthur Sant Cugat la temporada passada. El seu amic Jaume Estrada el va dur a un torneig d'estiu de futbol de sala en què participava el conjunt sancugatenc i a partir d'aquí el club es va interessar per ell i el va voler incorporar a la banqueta que dirigeix Carles Navarro. Abans de fitxar pel Winterthur Sant Cugat, Brichs va estar un any sense jugar a futbol de sala, a causa del seu viatge als Estats Units, però l'any anterior havia jugat amb el Club Natació Sabadell a la primera divisió estatal A. Al llarg d'aquests dos anys, l'entrenador santcugatenc, Carles Navarro, no ha donat gaires minuts a Oriol Brichs i és per això que aquest jugador ha preferit anar cedit al Lloret.

El jugador santcugatenc Oriol Brichs, fullejant el diari, en un moment de l'entrevista. Foto: CM. molt.» —Abans de venir a jugar a Sant Cugat ja havia jugat amb altres equips. —«Sí, havia jugat amb el Club Natació Sabadell.» —El seu futur esportiu passa pel Winterthur Sant Cugat? —«Bé, la veritat és que jo he estat molt a gust jugant a Sant Cugat i crec que he deixat una bona imatge. A més, per mi, anar a jugar a Lloret és un impasse, i no descarto la possibilitat de tornar aquí, si més endavant els tècnics i la directiva compten amb mi.» —Quins han estat els entrena-

dors que l'han marcat? —«Amb qui més he après és amb el Carles Navarro.» —No n'hi ha cap que l'hagi deixat mal gust de boca? —«No, no n'hi ha hagut cap, perquè si n'hagués trobat d'aquests hauria plegat.» —Hauria deixat l'esport? —«No, hauria deixat l'equip.» —Però ara deixa el Winterthur Sant Cugat. —«Però ara canvio d'equip per altres motius. Jo jugo a futbol de sala de forma amateur i busco estar el més a gust possible, però no descarto tornar a Sant Cugat a final de temporada.»

L'any passat, Brichs només va sortir de titular en dues ocasions, la primera a casa, contra el Gijón La Nuechi, i la segona, a la pista de l'Albelda de Iregua. Durant la temporada 94/95 només va fer dos gols. El primer a casa, al Bilbao, i el segon, a la pista del Martorell. Aquesta temporada, les coses tampoc no li sortien gaire bé. De gols, només n'havia fet dos, curiosament a la pista del líder, el Diario de Noticias Xota. Aquest va ser el seu darrer partit, abans d'anar cedit al Lloret. Abans de marxar, havia disputat 6 partits de lliga. Aquesta temporada tampoc no entrava en els plans de l'entrenedor del Winterthur, perquè no havia sortit com a titular en cap dels partits del Winterthur Sant Cugat. Brichs tornarà a Sant Cugat al mes d'abril.

• Sant Cugat.— El Winterthur Sant Cugat buscarà dissabte a la pista del Martorell la segona victòria lluny de Sant Cugat. En aquests moments, tots dos equips tenen 8 punts, però el goal average és favorable al conjunt del Baix Llobregat. Per tant, mentre el Martorell és sisè, el Winterthur Sant Cugat és setè. L'objectiu dels sancugatencs és, a partir d'ara, puntuar en tots els partits abans que s'acabi la primera volta de la lliga. El Winterthur Sant Cugat està força motivat per aquest partit. La setmana passada, l'equip vermell-i-negre va vèncer a la sempre difícil pista del Centelles per 3 gols a 5. El balanç a la lliga del Martorell és de dues victòries, dos empats i tres derrotes. El Martorell no sembla l'equip de la temporada passada, un equip potent que va quedar tercer a la lliga i que va jugar la lligueta d'ascens a Divisió d'Honor. En aquesta lligueta, però, va ser eliminat als vuitens de final pel Galdar en doble partit. El gran fitxatge del Martorell per aquesta temporada és Antonio Mesa, un jugador que l'any passat va jugar a divisió d'honor amb l'Industrias García. Si l'objectiu de l'any passat per al Martorell era disputar la lligueta d'ascens a la màxima categoria del futbol de sala estatal, ara per ara l'objectiu és mantenir-se a la divisió de plata. Winterthur Sant Cugat i Martorell ja es van enfrontar la temporada passada en partit de lliga. A l'anada, el conjunt del Baix Llobregat es va endur la victòria per 3 gols a 4. A la tornada, va ser el conjunt entrenat per Carles Navarro qui es va endur els 2 punts en guanyar per 2 gols a 5. Si el Winterthur guanyés aquest partit abandonaria els útims mals resultats i es retrobaria novament amb les victòries.

MOTOR

Xavier Illa surt sisè a l'última prova del Catalunya de Karts H Sant Cugat.— El santcugatenc Xavier Illa sortirà com a sisè classificat de la general aquest cap de setmana, en la prova que es disputarà al Kartòdrom Catalunya. Aquesta és l'ultima prova del Campionat Fórmula Catalunya de Karts. Segons els organitzadors, a la categoria júnior —en què milita el santcugatenc—, el püot de Terrassa Oscar Molina «ho té molt bé per aconseguir el títol i només el sabadallenc Pere Giménez té possibilitats de donar la sorpresa»./c.M.

MOTOR RALLY Ctra. Cerdanyola, 69 Tel. (93) 674 15 03 (Ventas) • Tel. (93) 675 18 53 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS su agente

PEUGEOT

(Taller)

PEUGEOT


22

ESPORTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 24 de novembre de 1995

CLASSIFICACIONS I *-•

Albacete Tenerile Benidorm Caja Àvila Sant Cugat Ca|a Cantàbria San-Gar Granada Oskarbi Las Palmas

Punts

J

G

E

p

16 15 14

8

8 7 6

G

0 1 2

8 8

3

0 0 0 0 0 0

1

0

3 4 4 5 6

8

1

n o

7 8

8 8 8 8

13 12 12

5 4 4

8

11 10 9

0

8

Las Palmas-San-Gar . Granada-Tenerife Sant Cugat-Caja Avi'a Caja Cantabria-Albacete Benidorm-Oskarbi

GF GC 24 3 4 23 20 17 17 15 10 fl s

11 12 15 16 18 22

1

24

0 0 2 0 3

Punts

-3 - 3 - 3 - 3 - 1

21

Candesa

16 14 10

Sicoris Bilbo Centelles

La propera (25 nov.) L'altra ( 2 das.) Granada-Las Palmas Oskarbi-Las Palmas Albacete-Benidorm Albacete-Oskarbi Caja Avila-Caja CantabriaSan-Gar-Sant Cugat Tenerife-Caja Cantàbria Tenepfe-Sant Cugat Caja Avila-Benidorm San-Gar-Granada

15

Xota

Martorell W. Sant Cugat Sestao Gavà Terol Èpic

J 7 7 8 7

G

E

P

GF

GC

7

0 1

0

41

1 2 3 5 3 4 4

30 35

21 26

5 4

9 8

8 7

2

2 1 0 2

8 7 7

8 7 7

2 2

2 1

2

1

7

7

?

7

7

2

1 1

3 3

22

31 16 31 19

25 34

30 36

4 4

24 74

26

4

33

42

21 20

Epic-Martorell Gavà-Terol Bilbo-Candesa Slcoris-Sestao Centelles-W. Sant Cugat

Punts 18

J 10 10 H

16 14

CE Terrassa R. Sociedad Polo Júnior Sardrnero

G 9

E 0

P

GF

1

23

GC 4

8

0

2

28

12

6 6

2 2

19

10

18

4 4

2 1

3 1 5

9 14

1

4 3

14

9

10 9

' 1

6 6 5

9 11 10

3 1

4

'1

0

Olimpa Sevilla San Vicente

10

3 4

13 13

5 4

31

Alcuasa-Olimpia C. Campc-^oln Sardinero-R Suoedad

4 - 2 1 - 0 1 —1

26

J11 11 11 1'. 11 11 11

Punts 25 24 22 20 19 18 17 17 17 16 15 12 11 10

Arbúcies el Masnou Roses Sant Cugat San! Celoni Cenlelles Al Valies Abadessem: Sils Ripoliet Roda de ïer Amer Sant Quir/e Lloret Llança Farners Canovelles

GF 21

11 11 10 11

9 9 7

26 27 26 21 16 22 19 24 16 10 18 13 6 14 8

8 14 20 15 20 15 12 M 20 17 15 21 16 14 26 21

8

11

6

11

20

7

10

20

GF GC

G 4 5 5 4 3 3 4 6 2 3 3 2 0 1 2 2

GC

1 i

Vlil-e-es

Punts

11

5

G

P

4 2 2 2 3 2 0 0 3 2 1 1 2 2 0 1 0

E

p

GF GC

1 1

0

30

7

0 3

28

5 11

13

J 7

G 6

Egara

13

7

8 7 7

7

6 4

6

3

0 1

7

3 2

1 1

2 3 3

8

9

2 1

1

4

8

18

2

1

n

3 5

0

2

5

8 4 2

16 23 24

Polo Jolaseta C. Campo

5

Barcelona

5

Aldeasa Taburiente

4 2 2

Júnior

FORA

CASA

TOTAL

••f«l*

At. Terrassa

La propera (14 gen } L'altra (21 gen.) Sevilla-C. Campo San Vicente-C. Campo San Vicente-Aldeasa Sevilla-Aldeasa B. Sociedari-CE IVrassaSardinero-CE Terrassa Sardinero-Júnior R Sociedad-Júnior Ohmpia-Polo

12 22 16

8 5 7

8 6 7

2-0 2 — 1

CE Terrassa

16

7

CE T errassa-Sevilld Júnior San Vicente

6 7 6 6 7

23 12 17

8 12 11 11 7 7 3

3 7 10

Amer-Vidreres

suspès 1 — 0

Roses-Sant Cugat

1 - 4

10 13 9 7

Lloret-Roda de Ter

0 - 1

Abadessenc-Sant Celoni

5 - 1

Sant Quirze-el Masnou

Sant Fost-Esplugues Gavà-Pardinyes Amposta-Viladecans Parets-Sant Cugat Equip

2 - 0

Sils-Centelles L'altra I 3 des.)

Canovelles-Ripollet Arbúcies-Vidreres Llançà-el Masnou Amer-Sant Cugat Sant Qurrze-Roda de Ter Roses-Sant Celoni Lloret-Farners Abadessenc-Cenlelles Sils-At Vallès

8 8 8 8 8 8 8 8

29 — 30 19 — 25 22-21 2 4 - 28 p

^LPG

Sant Cugat Esplugues Pardinyes Viladecans Gavà Amposta Sant Fost Parets

1- 1

La propera (26 nov.) Canovelles-Sils Ripollet-Arbucies Vidreres-Llançà el Masnou-Amer Sant Cugat-Sant Quirze Roda de Ter-Roses Sant Celoni-Lloret Fames-Abadessenc Centelles-At. Valès

L'altra (18 febr.) Tabunente-At Terrassa Jolaseta-Barcelona Egara-C. Campo Polo-Aldeasa CE Terrassa-Júnior

GRUP 2

1- 1

At. Vallès-Farners

2 - 1 4 - 0 6 - 0 2-5 6-0

1a catalana

3 — 2 3-2

10 11 8 12 11 5 4 11 15

14 7 3 5 6 4 6 4 6

La propera 111 febr I Júnior-Taburiente At. Terrassa-Jolaseta C. Campo-Polo Aldeasa-CE Terrassa Barcelona-Egara

Llançà-Ripollet

GC

10

C Campo-Barcelona Egara-Aldeasa Poio-Júnior CE Terrassa-At. Terrassa Jolaseta-Taburiente ...

9 18

Arbúcies-Canovelles GF

3 1 4 3 5

La propera (25 nov.) L'altra ( 2 des.) Epic-Gavà Martorell-Gavà Terol-Bilbo Bilbo-Epic Candesa-Xota Xota-Terol Sestao-Centelles Sicoris-Candesa Martorell-M. Sant CugatW. Sant Cugat-Sestao

r-í»*!* s

C. Campi: Aldeasa

4 3 3 6 3-

E PP

8 0 7 0 5 1 3 1 2 2 3 0 2 0 0 0

GF GC

0 1 2 4 4 5 6 8

229 217 187 177 178 170 149 167

Pts.

161 197 156 176 184 205 171 224

16 14 11 7 6 6 4 0

La propera (26 nov): St Cugat St Fost; Esplugues-Gavà; Pardinyes-Amposta; Viladecans-Parets. ( ~r*«S:

i? *

•*•)•>?

r*W

„

'S&S

2a catalana GRUP 2 69 79 72 91 62 89 86 68

Artès-S Cundal St. Fruitos-L Francés F Fraga-St Nicolau F Castellana Sant Cugat Laietà-Bufala A Circol-S Manresa CB Gavà Ar()i_ena CB Coll UF Claret Equip Ciri oi Aracena Artés CB Gav.i Bufala A F. Castellana St. Fruitós F. Fraga UE Claret Laietà S. Condal L. Francès St. Nicolau CB Coll S. Manresa Sant Cugat

PJ PG PP 9

8

1

PF 732 611 651 711 665 629 706 701 654 575 567 673 608 587 663 659

-

61 74 68 49 56 67 63 76

PC Punts 660 579 623 647 634 567 659 705 674 605 568 701 650 663 712 745

17 16 16 15 15 14 14 14 13 13 12 12 12 12 11 10

La propera (26 nov.): Bufalà-Coll; St Cugat-Laietà, St Nicolau-F Castellana; L Francès-Fraga; S Condal-St Fruitós; Aracena-Artès; Manresa-Gavà, Claret-Circol.

3a catalana A GRUP 3 PratB-Sama Monjos-Joventut Sta Eulàlia-Sant Just St. Cugat B Pardo Cosmos St Joan Despi Bellsport-R Castro Roses St. Gabriel Pallejà-Collblanc Equip Cosmos

8687 — 5 6 77 90 66 70 70 -

PJJ>G PP 9

9

0

PF 715

62 81 6 4 53 77 57 61 79

PC Punts 629

18

Collblanc Sant Just PratB St. Cugat B Roses Pallejà Bellsport Monjos St. Gabriel Sta Eulàlia St. J. Despí Joventut Pardo R. Castro Sarna

777 623 641 598 616 658 618 598 67? 504 562 682 541 543 528

59/ 539 b42 542 58C 607 587 -j93 6b0 554 643 763 634 692 .'24

16 16 15 15

Sagrat Cor-Abrera; Llor-Roquetes, P Plegamans-Clot; Poble Sec-Cubeles.

14 14 14 13 12 12 11 11 10 10

Sant Feliu-Sant Just Sant Cugat-AD Ronda B. Ribes-Coll Sant Andreu-Prat SantGabriel-Manlleu B. Horta-Covesa Ford StFruitós-S. Gràcia

La propera [26 nov.): St. Joan Despi-Pa lejà: Pardo-Cosmos; Sant Just St. Cugat B; Jo ventut-Sta. Eulàlia; Sama-Monos St Gabriel-Prat B; R. Castro-Roses; Col DUic-Bellsport.

3a catalana B GRUP 1 Sagrat Cor-Poble Sec Abrera-Montpedrós Barberà-Gramajove Castellet-Mira-sol Sta. Perpètua-Carmel Vilanova-P.Plegamans Clot-Llor Roquetes-Cubelles Equip Barberà Sagrat Cor Sta. Perpètua Gramajove Abrera Clot Roquetes Montpedrós Poble Sec Vilanova Llor Mira-sol Carmel Cubelles P.Plegamans

PJ PG PP 8 8 8 8 7 7 7 8 8 7 7 7 6 7 7

8 0 8 0 7 1 5 3 5 2 5 2 5 2 3 5 2 6 2 5 2 5 2 5 1 5 0 7 0 7

6 2 - 5 4 81 - 61 62 — 39 suspès 8 6 - 66 74 - 60 65 - 56 98 - 79 PF 650 594 679 458 547 424 541 458 468 474 474 395 340 409 34 1

GRUP 3

Equip Sant Gabriel Sant Cugat Sant Just S. Gracia Prat Sant Fruitós Sant Andreu L'Hospitalet B. Horta CovesaFord CBColl AD Ronda Manlleu B. Ribes Sant Feliu

2261 41 69594359-

PJ PG PP 8 8 7 7 7 8 7 7 8 7 7 7 7 8 7

7 7 7 b 5 3 4 5 2 3 3 2 2 0 0

PF

1 1 íl 2 2 5 3 1 6 4 4 5 5 8 7

82 49 46 77 51 40 78

PC Punts

527 495 494 468 424 407 432 295 298 337 302 382 319 255 213

426 401 289 295 351 411 475 256 401 334 320 418 389 493 389

15 15 14 12 12 11 11 11 10 10 10 9 9 8 7

La propera (26 nov.): Prat St Gabriel; Coll-St Andreu; Ronda-Ribes, St Feliu-L'Hospitalet; Covesa-St F r u i t ó s ; M a n l l e u - H o r t a ; St Just-Gràcia.

PC Punts 431 407 473 478 461 388 524 486 528 496 539 468 420 556 597

16 16 15 13 12 12 12 11 10 9 9 9 7 7 7

La propera (26 nov.): Carmel Vilanova; Mira-sol-Sta. Perpètua; Montpedrós Barberà;

1a divisió B GRUP1 Prospentat-Sant Just Sant Andreu-Tallers Cortada .... Sicons-Barça Sant Vicenç-Ligton Olímpyc la Floresta Maristes ... Rubí-T-2 Gràcia Ripollet-L'Esclop Equip Sant Andreu Prosperitat Ligton

PJ PG PE PP 7 7 7

5 4 4

0 2 2

2 1 1

1 1 - 0 4— 2 6— 5 4— 7 suspès suspès 14

GF GC 29 41 41

24 21 34

Pts. 15 14 14

T-2 Gràcia O )a Floresta Ripollet T. Cortada L'Esclop Sicoris Rubí Maristes Sant Just Barca Sant Vicenç

6 6 7 7 7 7 6 6 7 6 6

4 4 3 3 3 3 2 2 2 1 0

1 0 2 1 1 0 1 1 0 0 1

1 2 2 3 3 4 3 3 5 5 5

42 38 31 32 16 28 26 27 17 17 22

28 29 33 29 23 34 25 29 43 26 29

13 12 11 10 10 9 7 7 6 3 1

La propera (26 nov.): Sant Just-Ripollet; Tallers Cortada Prosperitat; Barça-Sant Andreu; Ligtor.-Sicoris; Maristes-Sant Vicenç; T-2 Gràcia Olímpyc la Floresta; L'Esclop-Rubi.

Sant Cugat-Blanesport Esp-92-Puig-reig la Massana-L'Endroit Europees-Poble-sec Palamós-Sabadellenc Barceloneta-Sant Joan Alfa5-Gràcia Montserrat-Epic

Montserrat Palamós Èpic Sabadellenc L'Endroit Alta 5 Europees Puig-reig Blanesport Gràcia la Massana Esp-92 Sant Cugat Barceloneta Poble-sec Sant Joan

4— 5 5 - 8 3— 5 3—2 7 — 4 suspès 3 - 3 4— 2

PJ PG PE PP 9 9 8 8 8 9 9 8 8 9 8 8 8 0 6 7

7 7 6 6 5 4 5 5 4 3 2 1 0 0 0 0

Júnior-Egara Barcelona-At. Terrassa Polo-CE Terrassa Equip Polo At. Terrassa Egara Júnior CE Terrassa Barcelona

3 — 6 3 3 2 — 0

PJPGPEPP 3 3 3 3 3 3

GF

3 0 0 2 1 0 2 0 1 0 1 2 0 1 2 0 1 2

GC ^ t s .

7 2 8 4 12 7 6 10 1 5 4 10

6 5 4 1 1 1

La propera ( ): At. Terrassa-Polo; Egara-CE Terrassa; Barcelona-Júnior.

HOQUEI SOBRE PATINS

1a catalana

Equip

Div. d'honor catalana

2 0 0 0 1 3 0 0 1 2 1 1 1 0 0 0

0 2 2 2 2 2 4 3 3 4 5 6 7 0 6 7

GF GC 57 45 47 41 46 32 41 32 34 30 26 33 16 0 11 24

28 29 24 30 40 29 41 35 32 32 35 46 41 0 28 45

Pi». 23 21 18 18 16 15 15 15 13 11 7 4 1 0 0 0

La propera (25 nov.|: Blanesport-Montserrat; Puigreig-St Cugat; L'Endroit-Esp92; Poblesec-Massana; Sabadell-Europes; St Joan-Palamós; Gràcia-Barceloneta; Epic-Alfa.

? 1a catalana GRUPA SantFeliu-GEiEG Sentmenat-Caldes Roda-Tordera Horta-Farners SHUM-Vilassar Mollet-Voltregà St. Cugat-Girona Arenys Mar-Premià Equip Voltregà Caldes GEiEG Vilassar Sentmenat Tordera Girona Horta Mollet Roda SHUM Arenys Mar Sant Feliu Farners Premià St. Cugat

9 3 4— 6 13 5 3—

PJ PG PE PP 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7

6 5 4 5 4 4 3 3 4 2 2 2 2 2 0 0

0 1 2 0 2 1 2 2 0 2 1 1 0 0 2 0

1 1 1 2 1 2 2 2 3 3 4 4 5 5 5 7

GF GC 62 32 40 31 29 41 33 36 27 38 25 23 32 19 19 17

21 24 25 22 20 29 27 33 29 35 30 31 42 48 32 56

5 4 7 4 4 9 9 3

Pts. 12 11 10 10 10 9 8 8 8 6 5 5 4 4 2 0

La propera (26 nov.): GEiEG-Arenys Mar; Caldes-Sant Feliu; Tordera-Sentmenat; Farners-Roda; Vilassar-Horta; Voltregà-SHUM; Girona-Mollet; Premià-St. Cugat.


23

ESPORTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 24 de novembre de 1995

HOQUEI SOBRE PATINS

BÀSQUET

£1 comitè de competició no aplicarà sancions a la UESC pel partit de diumenge El club s'ha compromès a no dificultar la feina dels àrbitres CATI MORELL

• Sant Cugat.— El sènior A de la UE Sant Cugat continua amb la ratxa negativa amb què va iniciar la temporada. Tot just començar la temporada, l'equip que dirigeix Marcel·lí El comitè de competició de la Federació Catalana de Bàsquet ha decidit no sancionar cap dels jugadors que van ser expulsats en el partit que diumenge passat va enfrontar el Fontcastellana i el sènior A de la UE Sant Cugat. Segons el jutge de competició Eduard Puig, no hi ha elements suficientment clars per sancionar ningú. De fet, segons el coordinador i tècnic de la banqueta santcugatenca, Marcel·lí Massafred —que compleix una sanció de sis partits—, Puig ha assegurat que la primera falta tècnica que l'àrbitre va xiular a la banqueta santcugatenca no està prevista en el reglament i, per tant, «no es pot sancionar ningú». Segons ha explicat el segon entrenador i responsable del partit de diumenge passat, Oriol Gómez, «res del que es va xiular en aquell partit no tenia justificació». Segons ell, «no es pot arribar a entendre el comportament dels col·legiats Gutiérrez i Pedrós en aquell partit». Gómez diu que no és normal que, en un partit en què la UE Sant Cugat defensava en zona i l'equip local feia una defensa d'home, l'equip local no fes la primera falta personal fins al minut 8 de

Massafred va obtenir resultats negatius. L'equip no aconseguia imposar-se als rivals, tot i que, en teoria, els santcugatencs són superiors a qualsevol dels equips de la categoria. Fa uns dies es va obrir un altre tipus de crisi.

Primer va ser la sanció que el comitè de competició va dictar contra Massafred —i que el va deixar fora de la pista durant sis partits— i, ara, la situació ha arribat al límit després del partit de diumenge.

Massafred vol canviar la situació. Foto: M. ESPINOSA. partit. Tant si els àrbitres tenien raó com si no la tenien, el partit va ser un autèntic espectacle de xiulet. Al minut 12 de partit va

arribar la primera tècnica a la banqueta, i la van seguir una d'antiesportiva a Gerard Moreno, una tècnica al mateix jugador per ha-

ver preguntat al col·legiat què li xiulava, i segona tècnica a la banqueta. Amb tot, l'equip santeugatenc va arribar al final de la primera part amb només 6 punts de desavantatge (30-24). En la segona part, la tònica va ser la mateixa: tercera tècnica a la banqueta i desqualificant al delegat —Oriol Gómez—. La tercera tècnica a la banqueta del Sant Cugat va comportar l'expulsió del capità —el sub-23 Toni Pujol—, i Gerard Moreno va agafar la capitania. Al minut 18 de la segona part, i amb un marcador destacadament favorable a l'equip local, es va produir l'expulsió dels jugadors de la banqueta —David Crespi, Gerard Moreno, Dani Ballart, Nacho Argento i Miquel Calcerrada—, «encara no se sap per què», segons els responsables de l'equip. Finalment, el partit va resultar atípic. Van quedar cinc jugadors en pista i la resta dels de l'equip local. Després del recital arbitral (44-91) —amb expulsió inclosa de la premsa que s'havia desplaçat a veure el partit—, tot fa pensar que el col·legiat principal haurà de donar algun tipus d'explicació, i que la banqueta santcugatenca haurà de canviar d'actitud.

• L'AGENDA I FUTBOL U Regional preferent 11.45

Sant Cugat-Sant Quirze (Diu.)

• Sub-21 12.00

PB Sant Cugat-Sant Cugat (Diu.)

11 Juvenil 18.30 11.30 10.00 10.00 12.00

Sant Cugat-Rubí (Pis.) Sant Llorenç-Sant Cugat (Diu.) PB Sant Cugat-PN Terrassa (Diu.) Castellar-Júnior (Diu.) PB Sant Cugat-Ciutat Badia (Diu.)

INFANTIL

• 3a. Catalana A SÈNIOR 17.30 Sant Just-UE Sant Cugat B (Diu.)

• 3a. Catalana B SÈNIOR 19.30 Mira-sol-Sta. Perpètua (Dis.)

18.15

W 1a divisió B 18.00

JÚNIOR 10.45 Almeda-UE Sant Cugat (Diu.)

ü Divisió d'honor Barcelona

H Lliga Acevol fem. 1B.0Q

CVTenerife-CV Sant Cugat (Pis.)

l a CATALANA 22.00 Premià-PH Sant Cugat (Dis.) 21.00 CH Sant Cugat-Calafell (Dis.)

\ Aleví 16.00 13.00 9.30 11.00

25 Setembre-PB Sant Cugat (Pis.) PB R. Llorens-Sant Cugat (Pis.) Sant Cugat-Júnior (Pis.) PB Sant Cugat-Llano (Pis.)

2a CATALANA 20.15 Vortregà-PH Sant Cugat (Dis.) 19.30 C H Sant Cugat-Corebera (Pis.)

18.45

JÚNIOR Igualada-PH Sant Cugat (Pis.)

16.45 17.30

JUVENIL PH Sant Cugat-Virolai (Dis.) Igualada-PH Sant Cugat (Dis.)

SÈNIOR 19.15 UE Sant Cugat-Laietà (Dis.)

15.30 14.15

INFANTIL PH S a n t C u g a t - A r e n y s M a r (Dis.) PH Sant Cugat-Sants (Dis.)

SUB-23 18.00 UE Sant Cugat-Laietà (Dis.)

12.00

ALEVINS PH Sant Cugat-UE Claret (Dis.)

BÀSQUET 2a. Catalana

JÚNIOR 16.00 UE Sant Cugat-Laietà (Dis.) CADET 10.45 UE Sant Cugat-S. Família (Dis.) 9.15 UE Sant Cugat-Sant Andreu (Dis.)

BENJAMINS 11.00 PH Sant Cugat-UE Claret (Pis.) 16.30 Tordera-PH Sant Cugat (Dis.) PRE-BENJAMINS 15.30 Tordera-PH Sant Cugat (Dis.)

12.00 11.00 10.00

BENJAMINS J o a n M a r a g a l l - A v e n ç (Pis.) Catalunya-Santa Isabel (Dis.) P i n s V a l l è s - M a r i s t e s (Dis.)

U 2a divisió 11.45

O. la Floresta-Cervelló (Diu.)

I I Juvenil

JUVENIL MASCULÍ Parets-UE Sant Cugat (Diu.)

11.00

CADET M A S C U L Í UE Sant Cugat-Terrassa (Diu.)

PETANCA 3a divisió 9.00

Coop. del peix-Sant Cugat (Diu.)

5a divisió 12.00 12.00

Sant Cugat-Can Rull (Diu.) P Plegamans-At. Sant Cugat (Diu.)

6a divisió 9.00 13.00 13.00

At. Sant Cugat-Can Folguera (Diu.) Mulero-Sant Francesc (Diu.) Can Pantiquet-Mira-sol (Diu.)

JOCS ESCOLARS

I Sant Cugat.— El circuit de Montmeló serà l'escenari de l'última prova del campionat de Catalunya de turismes (CTT), que es farà demà, dissabte, a partir de tres quarts de dotze. El pilot santeugatenc Albert Farrés tindrà una oportunitat per confirmar el bon estat de forma que va deixar veure en l'última edició —al circuit de Montmeló—. Farrés va pujar al podi en les dues mànegues. En la primera va aconseguir classificar-se en segona posició de la general i primer de la seva classe, i en la segona mànega va arribar tercer classificat. Després dels últims resultats, Farrés està en la cinquena posició de la classificació i amb possibilitats de pujar més. / CM. POLIESPORTIU

U Sant Cugat.— Els sis anys de treball conjunt que han fet el Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat i la firma Sandoz Espana ha arribat al final amb resultats realment positius, segons van explicar els responsables en la Festa de la Ciència que va organitzar el Departament de Cultura de la Generalitat. Entre els projectes més destacats que s'han desenvolupat al CAR hi ha el de la ressonància magnètica aplicada a l'esport, i cl de la resposta, a la pista, dels atletes que ingereixen creatina de forma oral. Precisament, aquest últim va ser un dels més valorats en l'àmbit internacional, / C M .

INFANTILS 9.00 Pins Vallès-CV Sant C u g a t (Pis.) 10.00 J . Maragall A - J . M a r a g a l l B (Pis.) 11.00 El Pinar-Gimnàs Level (Dis.)

11.00 9.00 10.00 Tl.OQ

ALEVINS EIPinar-FerranCluajDis.) A v e n ç - M o n t e s o r i (Dis.) El Pinar B-ScholalDÏsQ Torreblanca-Torre Llebra (DisQ

• Futbol de sala

12.30

Albert Farrés pot confirmar el seu bon estat de forma

INFANTILS 9.00 Verdaguer-CO T o r r e b l a n c a (Dis.) 10.00 St J o r d i - C O T o r r e b l a n c a (Dis.)

HANDBOL SÈNIOR M A S C U L Í UE Sant Cugat-Sant Fost (Diu.)

MOTOR

Acaba l'acord entre el CAR i Sandoz Èspana

Buigas-W.Sant Cugat (Diu.)

m 1a catalana

H Sant Cugat.— El primer equip del PH Sant Cugat afronta aquest cap de setmana un compromís clau a la pista del Premià. Els santcugatencs encara no han aconseguit imposar-se en cap dels set partits que han jugat fins ara, però no perden l'esperança de pujar alguns llocs a la taula classificatòria d'ara endavant. Precisament, aquest cap de setmana els jugadors del conjunt santeugatenc tenen una oportunitat clara per puntuar. Mentre que el PH Sant Cugat és l'últim classificat amb 0 punts, el Premià és penúltim amb només dos punts. Però, tot i els dos punts, el Premià tampoc no ha aconseguit guanyar cap partit: n'ha perdut cinc i n'ha empatat dos. El primer classificat del grup A de la catalana és el Voltregà, amb 12 punts, seguit de prop pel Caldes —11 punts— i el GEiEG —10 punts—./CM.

ALEVINS 10.00 CO Torreblanca-Sta Isabel (Dis.) 13.00 Avenç-Pins Vallès (Dis.)

• Voleibol

HOQUEI-PATINS I I Campionat de Catalunya

I I Bàsquet

Puig-reig-PB Sant Cugat (Dis.)

20.30 Pils-W.Sant Cugat (Dis.)

• Infantil Sant Cugat-Catalonia (Pis.) Sant Pere Lumen-Júnior (Diu.) PB Sant Cugat-Serragalliners (Pis.) Sant Llorenç-Sant Cugat (Pis.) Bonaire-PB Sant Cugat (Pis.)

T2-Gràcia-Q. la Floresta (Dis.I

111a catalana

12.00

15.00 9.45 16.00 15.00 15.15

Martorell-W. Sant Cugat (Dis.)

16.30

VOLEIBOL

Sant Cugat-Terrassa (Ois.) Sant Llorenç-PB Sant Cugat (Diu.) Júnior-PB Ramon Llorens (Diu.) PB R. Llorens-PB Sant Cugat (Pis.) Sant Cugat-Jabac (Dis.)

U Divisió de plata

• 3a. Catalana fem.

Cadet 16.45 9.45 9.45 16.00 16.45

'FUTOSÍIMLA;:

12.15 UE Sant Cugat-Sant Adrià (Dis.)

El PH Sant Cugat afronta un compromís clau contra el Premià

10.00

CADETS / J U V E N I L S Leonardo-Vallès (Dis.)

INFANTILS G R U P A 10.00 Pins Vallès-EI Pinar (Dis.) 11.00 Zona N o r d - S t a . Isabel (Pis.) INFANTILS G R U P B 12.00 Ferran Clua-Les T o r r e s (Dis.) 13.00 Escola Ribas-Sta. Isabel (DisT~ 9.00 Torre Uebra-Catalunya ( D i s T ~

10.00

ALEVINS Pins Vallès-Verdaguer (Dis.)

• Handbol BENJAMINS 12.00 Avenç-Collserola (Pis.) 11.00 Sta. Isabel-Ferran Clua (Dis.) ALEVINS 11.00 Catalunya-Avenç (Dis.) 10.00 J . Maragall-Avenç (Pis.) 13.00 Pins Vallès-Collserola (Pis.) 12.00 Catalunya-la Floresta (Dis.)

10.00

INFANTILS L'Eixample-UE Sant Cugat (Pis.)

PRE-INFANTILS 12.00 A v e n ç - P M a n y a n e t (Dis.)

CLASSIFICACIONS

2a catalana GRUM St. Feliu Codines-JMJ Prat-Corbera Vic-Sta. Isabel Maristes Sant C u g a t la Garriga-M. Voltregà Equip St. Feliu Sta. Isabel Vic Prat Maristes St. Cugat M.Voltregà la Garriga Arenys Mar Corbera JMJ

8 - 2 7 - 2 4 - 5 suspès 6 — 4

PJ PG PE PP 7 5 7 7 6 4 4 4 5 6 7

4 5 4 3 2 3 2 2 1 1 0

2 0 2 1 2 0 0 0 1 0 0

1 0 1 3 2 1 2 2 3 5 7

GF GC 55 37 40 41 32 21 25 25 20 14 31

34 19 23 44 25 16 19 26 30 33 72

Pts. 10 10 10 7 6 6 4 4 3 2 0

La propera (26 nov.): JMJ-la Garriga; Corbera-St. Feliu Codines; Sta. Isabel-Prat; -Vic; M. Voltregà-St. Cugat.


24

ESPORTS

ELS 4 C A N T O N S / Divendres. 24 de novembre de 1995

HOQUEI SOBRE HERBA

Barrientos no descarta una redistribució de funcions dels jugadors al camp Vol un canvi d'actitud a partir del febrer ( A l l MOKI-1 I I Sant Cugat. l ' e q u i p masculí del Júnior treballarà des d'ara i fins al mes de febrer per aconseguir millorar els defectes que l'equip té al c. mp. l a incorporació de Marcos Hoffman als entrenaments. a partir de dimarts vinent, s'afegira a alguns canvis en el sistema que vol provar l'entrenador. Andrés Barrientos. Segons ell, el pronòstic per a la segona pari del campionat es força encoratjador. '•l'a1 primer que s'ha de fer es comprovar com estan els ugadors i aconseguir una bona predisposició per part seva per afrontar les noves pautes de feina-, afirma Andrés Barrientos. I."entrenador de l'equip santeugatenc d'hoquei sobre herba creu que el descans de dos mesos que té l'equip a causa del preolimpic-- permetrà fer una feina amb profunditat i avaluar els punts que s'han de millorar, Per fer-ho, Barrientos no descarta la possibilitat de canviar de sistema de joc. si això afavoreix els resultats del joc de l'equip. Segons l'entrenador santeugatenc els resultats que ha obtingui l'equip en la primera part ilel campionat de lliga no son tan

escandalosos com pot semblar quan es mira la classificació. HI Júnior encara no ha guanyat cap partit dels set que s'han disputat. lla aconseguit dos empats davant els equips madrilenys —el Club de Campo i l'Aldeasa Valdelu/ i ha perdut la resta. Barrientos assegura que «tres dels partits que s'han jugat eren fàcilment pronosticaries com a derrotes, i els altres quatre eren mes o menys parells». El tècnic santeugatenc ha volgut destacar que en dos d'aquests quatre partits es va puntuar i els altres dos es van perdre per només un gol de diferència. Andrés Barrientos creu que la primera passa que s'ha de fer es comprovar la dimensió del pro-

Fl primer tquip del lumui ui un partit a les instal launns santeugatenques davant el Polo. Foln J A MUI blema, després buscar les pautes de treball necessàries i correctes i. per últim, posar-se a treballar. Barrientos no descarta la possibilitat de canviar el contrasis-

tema de joc i redistribuir els jugadors i les funcions de cadascú al camp. Segons l'entrenador, s'ha de buscar un sistema que afavoreixi les ajudes i cobertures en

defensa i aconseguir un altre pes en l'atac per jugar de forma diferent els mesos de març i abril, que és quan el campionat estatal es defineix.

ESPORT ESCOLAR

I/Escola Catalunya crea un equip infantil de futbol de sala

ATLETISME

Els atletes del CMSC, a la segona jornada dels Jocs Escolars

H Sant Cugat Sebastià Julià, l'ere Salvador, ()iaol Joidan. Emili ( 'alonge. Víctor Cervantes. David Vidal, Jesús Citaves i Oliver de ('ara son els jugadors de l'equip infantil de l'Escola Catalunya. S. Solivelles es un dels monitors que s'han preparat d'acord amb els criteris que d e m a n e n els responsables de la secció d'Esports de l'Ajuntament de Sant Cugat. l.'Olicina Municipal de l'Esport per a Tothom ( O M E T ) vol potenciar els valors de l'esport d'equip en els Jocs Escolars, per sobre de la competitivitat. Segons els responsables de l ' O M E T , tant els arbitres com els monitors han de saber p r o m o u r e i buscar aquests valors en el joc que s'ensenya. I.'equip infantil de l'E'scola Catalunya jugarà aquest cap de setmana contra l'equip infantil de Torre de la Elebra. dissabte a partir de les 9 del matí. .• c.M. L'equip de l'Escola Catalunya abans del partit. Foto: ELS 4 CANTONS.

L'escola Santa Isabel participa un any més en els Jocs Escolars I Sant Cugat.— L'escola Santa Isabel torna a repetir la seva participació en els Jocs Escolars amb nombrosos equips en diverses especialitats esportives. L'equip infantil de futbol de sala de l'escola Santa Isabel el formen Oscar Pedrero. Daniel Lechado, Luis Per e / . Pedró Manuel Caballero. Andrés Pere/, Alejandro Arévalo i Erancesc Modesto. El monitor és Rata García. Els equips de futbol de sala ilels Jocs Escolars estan relacionats de forma directa amb el Winterthur Sant Cugat, ja que el club santeugatenc ha decidit començar la feina necessària per aconseguir una base per al primer equip del club —que juga a la divisió de plata . L'equip infantil de l'escola Santa Isabel jugarà demà dissabte. a partir de la una del migdia. contra l'equip infantil de l'Escola Ribas, t \l

• Sant Cugat.— L'atleta cadet del Club Muntanyenc Sant Cugat Arnau Roca va aconseguir la segona posició en el cros que es va celebrar dissabte passat a Can Oriol, a Rubí. A més de Roca també hi van participar Ernest Riba i Aitor Carboa, però no van obtenir cap plaça destacada. En categoria infantil, l'atleta santeugatenc Josep Fortuny hauria aconseguit acabar en tercera posició si no hagués errat el camí. Però en categoria femenina, Maya Herbolzheimer sí que va aconseguir la tercera posició del cros. I Àngela Fio va quedar classificada en el primer lloc, amb un important avantatge sobre la segona classificada. El cros que es va celebrar dissabte és la segona prova de la lliga de jocs escolars, que, tot i l'amenaça de pluja, es va disputar finalment igual que fa dues setmanes, en la primera jornada del campionat. Segons ha fet públic el Club Muntanyenc Sant Cugat, aquests són els primers resultats d'un grup d'escolars que treballen amb monitors del CMSC. Els atletes dels Jocs Escolars s'entrenen al Centre d'Alt Rendiment coordinats per la monitora Irina Olazt. / c.M.

RESULTATS

1 'equip de l'escola Santa Isabel. I ma: l-'l.S 4 CAN IONS

Bàsquet aleví Centre Obert Torreblanca-Rubí, 15-55; Joan Maragall-Pins del Vallès, 28-29. Bàsquet infantil Centre Obert Torreblanca (M)-Centre Obert Torreblanca (F), 06-44. Handbol benjamí Avenç-Santa Isabel, ajornat. Handbol aleví Catalunya A-Joan Maragall, 5-3; Pins del Vallès-Escola Avenç A, ajornat; Floresta-Collserola, 8-0. Handbol infantil UE Sant Cugat-Centre d'Estudis Voramar, 11-27; CET Provençals-Escola Avenç, ajornat; IES Joan Fuster-Escola Avenç, ajornat.


PREPARACIÓ DELS PASTORETS

26

EL CPA LLIURA UNA BANDERA El Centro Popular Andaluz de Sant Cugat lliurarà demà una bandera de la ciutat a l'Ajuntament que recollirà l'alcalde, Joan Aymerich. L'acte començarà a les dotze del migdia a la seu de l'entitat.

• Divendres. 24 de novembre de 1995

Els Joves de la Parròquia, la URHF de la Floresta i el Casa! Cultural de Mira-sol estan assajant aquests dies Fils Pastorets de Folch i Torres. que representaran durant el Nadal a diferents indrets del municipi.

LA VIDA SOCIAL

Els noms dels deu santeugatencs de l'any 94 es coneixeran diumenge

L'Espai Jove inicia amb èxit el nou trimestre d'activitats

La Jove Orquestra i i Esbart actuaran en l'acte d'entrega de guardons, presentat per Natàlia Linares i Mike Ribalta RAMON LUOUE

• Sant Cugat.- LI jurat que atorga els premis Santcugatenc de l'Any ja ha pres la decisió de quins seran els deu premiats de l'any 94 que pujaran diumenge a l'escenari del Teatre Auditori Les entrades ja eslau esgotades. L'I Teatre Auditori serà ple de gent que diumenge presenciarà la cerimònia de lliurament dels premis Santcugatenc de l'Any 94. Ln total. P son les candidatures que aspiren a assolir algun guardo, però només deu seran els afortunats. A banda d'aquests. s'entregara el tradicional premi a tota una trajectòria. amb el qual el jurat distingirà una persona de Sant Cugat per la tasca feta al llarg de la seva vida. l a decisió ja està presa però fins diumenge no es conei.veian els noms. Lntrc els candidats, a banda dels l.í que l'Associació d'Amics de Radio Sant Cugat, entitat organitzadora dels premis. va proposar, hi ha quatre que han estat escollits per aclamació p o p u l a r . Alguns d'ells, com la senadora socialista Victoria Camps i el Sant Cugat Lsport, han rebut com a mínim cL 11) vots de suport popular necessaris per aspirar al premi. D'altres. com la campanva pel (1,7'V i Televisió Sant Cugat. tenen el suport d'una entitat. La campanva pel 0.7'; te el suport del Club Muntanyenc. mentre que la televisió local te el suport dels treballadors d'aquest mitjà. que han proposat la seva empresa com a candidata. Kshart, Orquestra i RSC La cerimònia de diumenge s'iniciarà amb la Jove Orquestra Sant Cugat, que interpretarà el popular himne d'Eurovisió. l'na altra entitat local que també inter-

a recollir els guardons. Aquest jurat, format pels guanyadors de la passada edició i pels integrants de l'Associació d'Amics de Ràdio Sant Cugat, es va reunir dilluns per deliberar i decidir els premiats d'enguany. De tota manera, fins

diumenge no es coneixeran els noms. A les set de la tarda, al Teatre Auditori s'iniciarà la cerimònia d'entrega de guardons, en què es revelarà el secret de quines són les candidatures premiades de les 17 que aspiren a la distinció.

CANDIDATS A REBRE EL PREMI SANTCUGATENC DE L'ANY CANDIDATS PROPOSATS PER L'ASSOCIACIÓ D'AMICS DE LA RÀDIO -Club Muntanyenc Sant Cugat L'any 94 va celebrar ets SO anys de la seva fundació. -Associació de Propietària I Veïns de la Floresta L'any 94 va celebrar els 75 anys de la seva fundació. -Plataforma Cívica en Defensa de la Torre Negra Ha estat el col·lectiu que més ha lluitat per la conservació i preservació d'un dels espais naturals més importants del municipi. -Israel Luque Atleta santcugatenc que l'any 94 va ser campió de Catalunya absolut en els 200 metres Isos en pista coberta i medalla de bronze en els campionats estatals en la mateixa distància. . La botiga al carrer Iniciativa engegada per primer cop durant la festa major del 94 que ha tingut una gran acceptació popular -Catalana Occident Empresa que més va contribuir econòmicament al finançament de les obres de restauració del claustre del monestir realitzades l'any passat

-Centro Castellano Manchego L'any 94 va inaugurar la nova seu, al carrer Vallès, i s'ha convertit en poc temps en una de les entitats més importants de la ciutat -Escola Azqueta Magrans Aquest important centre educatiu, on han estudiat diverses generacions de santeugatencs, va deixar d'existir l'any passat, després de 90 anys d'història. wMercantic La iniciativa engegada per Octavi Barnils es va convertir en la primera fira estable d'antiguitats de Catalunya. -Josep Maria Gavfn Polifacètic santcugatenc que posseeix un dels arxius històrics més importants del món. -Amics de la Unesco de Valldoreix I Sant Cugat L'any 94 va realitzar de forma brillant els actes del mil·lenari de la parròquia de Sant Pere Octavià. -Mans Unides Sant Cugat Fa 10 anys que realitza activitats i concerts a la ciutat per tal d'ajudar el Tercer Món,

.Futbol Sala Sant Cugat L'any 94 va aconseguir l'ascens a la divisió estatal de plata de futbol de sala. CANDIDATS QUE COMPTEN COM A MÍNIM 10 VOTS DE SUPORT POPULAR .Victòria Camps Alguns ciutadans volen que es reconegui la seva tasca com a professora i senadora del PSC. .Sant Cugat Esport FC Tot i el descens de categoria de l'any passat, ha rebut un minim de suport de persones que volen reconèixer la seva trajectòria esportiva.

-Campanya pel 0,7% El Club Muntanyenc ha proposat aquesta campanya per l'acampada que va fer a la plaça Barcelona, que va presskmar l'Ajuntament a adquirir compromisos importants d'ajuda al Tercer Món. -Televisió de Sant Cugat El mateix col·lectiu d'aquest mitjà de comunicació s'ha proposat com a candidat. Gràfic: EL PUNT.

vindrà serà l'Esbart. El cos de ball farà un fragment de l'espectacle Ballem un l'om de Mar Blava, que han representat per diferents escenaris catalans amb el cantautor Lluís Llach. Però. sens dubte. Ràdio Sant Cugat tornarà, una vegada més, a ser l'estrella de l'acte. Dos

dels periodistes d'aquest mitja. Natàlia Linares i Mike Ribalta, seran els encarregats de presentar la cerimònia. Ribalta, presentador del programa Dies de Ràdio i encarregat de les relacions externes de l'emissora municipal. té certa experiència perquè no és la primera ve-

gada que condueix la cerimònia, que enguany arriba a la novena edició. Per la seva banda. Natàlia Linares. redactora dels serveis informatius i presentadora dels programes Sant Avui, Segona Edició i Viure la Terra, s'estrenarà diumenge en aquesta faceta. Els premis

els lliuraran periodistes santeugatencs que no treballen a l'emissora local, com Glòria Rognoni, Francesc Mauri, Jaume Codina o Mané Espinosa. Aquests seran presentats per diferents persones de Ràdio Sant Cugat representatives de totes les tasques de l'emissora.

La Llar d'Avis celebra el 14è aniversari de la seva fundació amb una setmana d'activitats RAMON I I OI V.

B Sant Cugat.— El dimecres dia 29 de novembre la Llar d'Avis de la Parròquia complirà 14 anys. Per aquest motiu, l'entitat ha preparat una setmana plena d'activitats, que es va iniciar ahir i que finalitzarà dimecres vinent. Els socis de la Llar es van reunir ahir per decidir qui són la pubilla i el fadrí d'aquest any. Aquesta tarda continuarà la celebració del catorze aniversari, amb una desfilada de barrets de paper i un ball popular. Demà. dissabte, s'entregaran els trofeus dels campionats de

jocs —petanca, dòmino, cartes i escacs— que s'han fet durant l'any. Desprès hi haurà el tradicional ball que cada dissabte organitza la Llar d'Avis. El dilluns es reprendrà la celebració, amb el dia dels espontanis. Durant aquest acte, tothom qui vulgui podrà fer una actuació artística de manera espontània. El slunv del Casal d'Avis de la Generalitat situat a Sant Cugat serà el protagonista de les activitats de dimarts. D'aquesta manera es tornarà l'espectacle que els avis de la Parròquia van fer als del centre de

la Generalitat durant la setmana de la gent gran que aquest últims van organitzar. Les activitats s'acabaran el dimecres 29. dia de l'aniversari, amb dues activitats. Al matí, tots aquells que ho desitgin podran assistir a la missa de 9 que es la habitualment al Monestir. A la tarda, hi haurà una actuació de la Coral Rosa d'Abril de la mateixa Llar d'Avis. que s'acabarà amb un berenar. Iotes les activitats. a excepció de la missa, començaran a 2.4 de 'i de la tarda als locals de l'entitat situada al carrer Valldoreix.

tocant la plaça Doctor Galtes. Els actes són organitzats pels mateixos socis però són oberts a tothom qui hi vulgui assistir. 650 associats La Llar d'Avis té actualment 650 associats, que paguen una quota voluntària que es complementa amb l'abonada pels socis protectors. La data de fundació de l'entitat és el 29 de novembre de 19X1. Abans es van fer reunions a la Parròquia per aglutinar gent que creies en el projecte de crear una llar d'avis a Sant

Cugat. A la primera d'aquestes reunions van assistir unes 2.000 persones. La Parròquia va ser inicialment el lloc d'acollida i de suport indirecte, ja que la llar tenia el seu propi funcionament. No va ser fins al 1987 que, amb vista a tenir un suport més econòmic, es va crear el Patronat de Sant Pere Octavià, que dóna forma jurídica a la llar. El primer local de què van disposar era situat al carrer del Carme. Ben aviat es va quedar petit i es van traslladar a la seu actual, al carrer Valldoreix.

B Sant Cugat.— L'Espai Jove de la casa de cultura ha començat amb bon peu les activitats d'aquest trimestre. El cicle de videocinema va iniciar-se dijous de la setmana passada amb la projecció de Before the rain. Unes 50 persones van omplir la sala de l'Espai Jove per presenciar aquest film que havia d'anar acompanyat d'un col·loqui que no es va fer. Sant Cugat per Bòsnia, organitzadors de l'acte, van intentar encetar una taula rodona sense èxit, ja que cap dels assistents no va voler participar. Dissabte es van iniciar les estones de música amb un concert de jazz en què van intervenir Eduard Jordan. Esteve C a s t a n y e r i Marc Warren Trio. El concert es va iniciar amb una hora de retard per problemes tècnics i això va provocar que part del públic acabés per desanimar-se i marxar. El cicle de videocinema va continuar ahir amb la projecció de la pel·lícula Nunca digas nunca jamas. El proper dijous seguirà amb el film Gorilas en la niebla. La projecció, organitzada pel Grup de Natura del Club Muntanyenc. començarà a les 10 de la nit i és previst que es faci un debat un cop acabada. R.I..

Lliurament dels premis de l'Ateneu B Sant Cugat.— L'Ateneu Santcugatenc lliurarà demà els premis i els diplomes als participants en l'onzena exposició i primera marató fotogràfica de l'entitat i als autors dels textos del primer certamen literari. L'activitat, que començarà a les set de la tarda, tindrà lloc a la sala d'actes de la seu de l'Ateneu. L'entrega de premis anirà acompanyada d'un concert en què participaran els violinistes David Bozzo, Víctor Calero i Blai Higuera, alumnes del Centre d'Estudis Musicals Talleda-Ricomà. A més també actuarà la rapsoda de l'Ateneu Maria Dolors Recasens. / R.L.

«A cau d'orella», a la casa de cultura B Sant Cugat.— Els Espectacles de Butxaca de la casa de cultura c o n t i n u a r a n demà a les 6 de la tarda amb/l cau d'orella. Es tracta d'un espectacle en què Pep Tort i Margarida Cartoixà interpretaran tres propostes de contes. Disset contes a cau d'orella, Què fem amb la natura? i Esquitx de contes a cau d'orella són les propostes que explicaran els narradors. A banda d'això, diumenge a les 12 del migdia el grup infantil Toc de Retruc farà un espectacle musical al Casal Cultural de Mira-sol. R.L


27

APUNTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 24 de novembre de 1995

L ' E N Q U E S T A • L<z colla castellera del Club Muntanyenc Sant Cugat

Creu que s'ha de potenciar la tradició castellera, com vol fer el Club Muntanyenc?

Í8

Nfeolàs 30 anys Cap de vendes • «És molt important que es ferrarà tes tradfcions i aquesta dels castells és ben bé d'aquí. Si la promocionen sempre serà bo per a nosaltres, perquè a forad e Cafa| ï Ç lunya sàpiguen com són.»

Maria Dolors Garcia 49 anys Mestressa de casa • «A mi m'agraden mott els costums i que es mantinguin, o sigui que em sembla fabu: losa la idea. I em farà gràcia veure castells a Sant Cugat m'agrada trobar les tradicions al meu poble.» ^at**^"**™-****

^

Mercè Llauradó

Antònia

Mestressa de cas»

34anys Psicòleg

24 anys Estudianta i aoWriAitJva

50 anys Mestressa de casa

45 anys Empleada de banca

• «UideadeteunBQDlla castellera està mot bé, sobretot arnb vista ala joventut encara quea itikm fer» molta por els casteist Jo no hi rjujaria, però sí a ^ m'agrada veurels.»

• «Els castells no són un costum d'aquí, sinó de Tarragona. Si a Terrassa es fan i estan al rwel de les primeres coles tot i que fa pocs anys que van començar, també es poden fer a Sant Cugat»

• «Ho trobo molt bé. À Sant Cugat a part del bàsquet i el futbol, no hi ha gaires coses. I esta bé que es fomentin aquestes tradicions, perquè són coses que es poden perdre.»

• «M'agrada l'esperit dels castelers, de fer pinya. La colla pot servir perquè un grup de persones tingui una afinitat i fomenta el sentit esporthj.És un costum català que no hi ha en cap altre toc.»

• «Jo crec que els castells són una tradició de Catalunya i està bé que es facin aquí o en qualsevol altre lloc. I pot ser una bona activitat per als joves, igual com l'esport.»

• «Em sernbla rnoft positiva te idea cle fomentartestradicions. I estarà molt bé que en un pobte com Sant Cugat s'h) practiqui una tradició tan arrelada) tan interessant com

W^"m"*>

•i*

x

Lorenzo

Antonio

Charo

- AMàm' Sfcaajit, oflCt·aptaviiaflQa * «Brü hofena"

r*xieffl fer aquí. l l i t » organitzi el Club Muntanyenc, pe*cte, perquè és una « * tai de totatavida de Sant

fíimnM

82 anys Jubtet

71 anys Jubilat

• «M'agraden mol efecasteïsiésdigneÉretogíresforç quèfenaquests nois. Espero que a la cola de) Club Muntanyenc els vagi molt bé la WcarSva.»

• Jo tinc una néta que és sòcia del Oub Muntanyenc i li agrada molt tot el que hi fan. A la colla'castellera no só si s'hi apuntarà, però igualment està molt bé que es faci.»

fA

35 anys Mestressa de casa • «Això dels castells és molt maco. No emferiares que els meus flNs M participessin. I ja és hora que es fad una cola a Sant Cugat ara que n'hi ha a tants tocs.»

|ft, m m HE m B j j B

M

MHagras Munot . 43arçf--.,

£.-

Mestressa deoútt .

mS

Bmno deAngeüs 23 anys Estudiem

• «M'agrada que hagin Un- K • «Em sembla molt bé. do gut la idea de fer una colla m no m'hi apuntaré perquè sóc castellera. Sempre veig les P ^ italià i no en tinc ni idea, però actuacions per televisió i estic g í m'agraden molt els castells. segura que m'agradarà veu- r / Sempre els veig a la tele i relB en drectsa Sant Cugat» E t/rfagradarà veure'ls en directe.»

sí '„ r

I '' ,


28

APUNTS LA

ELS 4 CANTONS / Divendres, 24 de novembre de 1995

R A D I O G R A F I A * Sant Cugat Pipa Club

Diverses tumades de pipa lenta, uencraliiient concursos, que associats i coneguts del Pipa Club Sant ( ui:.!t van celebrat regularment, del 1991 al 1994. a les Galeries Pessics de Sant Cugat, on tenien la seu social, H-tos: ARXIU Pll'Ai'l 1 !ï SANT Cl GAT. hs va fundar el 1987. L'entitat del Pipa Cluh Sant Cugat va néixer entre un grup d"amies que van muntar una primera fumada lenta de pipa en el mare de la Festa Major d'aquell any. Des d'aleshores han aglutinat aficionats que al voltant de l'art de fumar en pipa xerren, escolten música, tan trobades gastronòmiques o viatgen per conèixer clubs semblants. Amb una entitat ja bastant consolidada, necessiten tornar a tenir un local després d'haver tancat el darrer on estaven fa encara no un any.

Fomentar la relació humana fumant pipa /:/ Pipa Club Sant Cugat necessita tornar a tenir un local per mantenir la dinàmica emprenedora de Ventitat FRANC Ï S C C A R B Ó

• Hs una entitat diferent i que vol mantenir una relació familiar i de gran companyonia entre els seus associats. Al Pipa Club Sant Cuuat no passen dels s(l socis, que paguen de 1.500 a 1000 pessetes l'any. Com diu el president. Manuel Vidaurra/aga. «som una colla d'antics que ens trobem periòdicament per parlar de música. generalment clàssica, llibres, cinema i aficíons bàsicament culturals. Tot això

ho fem fumant pipa. ja que pensem que és un art i un plaer que cal anar descobrint i coneixent amb el temps.» Amb aquesta idea. per la Festa Major del l1'*7. un grup d'amics vinculats al barri de l'estació van muntar una fumada lenta de pipa. A partir d'aquest acte van decidir crear una entitat que te com a finalitat l'afecció a l'art de fumar en pipa i d'organitzar trobades i reunions entre els fumadors. Inicialment ho feien a la

l nio Santcugatenca o en algun bar. No tenien cap local. fet que impossibilitava organitzar força actes. Bàsicament del gener del 1488 fins a l'estiu del 1991 l'acte més important que s'organil/ava era la umada lenta de pipa per la Festa Major. Paral·lelament van començar a nianterir contactes amb entitats semblants que hi ha a Barcelona i a Sabadell. i d'altres de l'illa de Mallorca, de Saragossa o Madrid. El manteniment

d aquestes entitats depèn molt de l'entusiasme d'una persona, com és el cas del Pipa Club d'Espanya, que enguany ha organitzat la Primera Copa Federació de fumada lenta. Es en el marc d'aquesta trobada, o en altres de semblants, quan els representants de diferents associacions es troben i parlen de les activitats que fan. El Pipa Club Sant Cugat sempre hi és. També en aquest període inicial l'entitat santeutaneca va orga-

nitzar el II Campionat de Catalunya. Es va fer al Celler Cooperatiu i hi van participar uns 100 fumadors. Del setembre de 1991 fins fa un any i mig. el Pipa Club va tenir una dinàmica entusiasta i de força participació. Al local, petit però acollidor, de les Galeries Pessics, cada divendres al vespre es trobaven associats que vivien intensament activitats diverses que s'organitzaven. Es el cas de campionats d'escacs, cartes, do-

minó i dards. Es va organitzar un tast de vins i caves i s'hi van fer trobades gastronòmiques. Es van dur a terme cursets per ensenyar a fer pipes i a fumar, ja que segons el experts és tot un art. «Volíem fer un club de tipus anglès, on alguns dies a la tarda, diferents persones ens trobéssim per xerrar, fer la beguda i fumar en pipa tranquil·lament», ha comentat el president. Paral·lelament a la vida pròpia del local, s'organitzava per la Festa Major la trobada lenta de pipa que tant de ressò ha tingut i que el darrer any s'ha muntat a finals de setembre. Actualment els socis es troben, provisionalment, al Bar Topaci del carrer Rosselló, el divendres de 10 a 12 del vespre. Ara estan fent gestions amb l'Ajuntament per aconseguir un local i tornar a endegar tot el seguit d'activitats que havien fet.


ELS 4 CANTONS / Divendres, 24 de novembre de 1995

APUNTS

29

L A R A P I O G R A F I A • Sant Cugat Pipa Club

L'actual tinent d'alcalde de Medi Ambient, Jaume Busquets, amb companys de l'entitat. Trobada de fumadors, concurs de fumada lenta de pipa a la plaça de Barcelona, tast de vins i caves, un associat rebent un trofeu, i trobada del passat 12 de novembre dels Pipas Club de tot l'Estat, a Palma. Fotos: ARXIU SANT CUGAT PIPA CLUB.

El difícil i agradable art de fumar en pipa F.C.

•«És un 60% menys perjudicial fumar en pipa que fumar una cigarreta», ha comentat Manuel Vidaurrazaga, president del Pipa Club Sant Cugat. La seva afirmació es basa en estudis que ha fet l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i en treballs d'investigació que s'han dut a terme. La forma mateixa de la pipa fa que molt quitrà quedi dins aquesta i no s'absorbeixi. Els

fumadors de pipa professionals llencen el filtre només de comprar-la, ja que així s'embussa menys i té més tiratge. Acostumen a tenir a casa entre les 60 i les 125, la majoria de les quals són de bruc. Abans ha calgut escalfar i tractar la fusta, ja que si es treballa verda conté productes tòxics que poden resultar perillosos. També hi ha pipes de fusta de cirerer i de panolla, encara que

aquestes darreres no aguanten tant i es cremen. Tota pipa té la cassoleta, que és la part on s'ha de col·locar el tabac, la canya i el broquet, que es per on s'aguanta i es fuma. El tabac generalment és ros, si bé sempre hi ha Virgínia i s'hi introdueixen productes que li donen els aromes que solem respirar. La majoria del tabac que hi ha a casa nostra és suec o de països nòrdics, si bé

hi ha també les tradicions per a la celebració dels cer- neral hi participen unes d'Egipte, Turquia i altres zo- tàmens. També s'entrega un seixanta persones que nes d'àmbit mediterrani. atacador, 3 grams de tabac aguanten la pipa, els que i dos llumins que només es més, una hora i quinze miFumada lenta de pipa podran fer servir durant el nuts. A nivells mundials hi Aquest tipus de concurs primer minut de la fumada. ha hagut fumadors que han és el que es coneix més in- El concurs consisteix a man- arribat a sobrepassar les tres ternacionalment. El Sant tenir el màxim de temps la hores. Un art, una forma Cugat Pipa Club també n'or- pipa encesa. Al llarg de la de fumar, que es viu amb ganitza a la nostra població. prova, que generalment reu- plaer i amb bona companyia. En el concurs es dóna a tot- neix molt públic, hi ha un Això intenta fer el Sant Cuhom el mateix tipus de pipa, jurat i controladors que gat pipa Club, que ha aconque és de fusta de bruc. So- comproven que no s'apaguin seguit organitzar campiovint empreses de tabac les pipes. Als concursos de nats i aglutinar els fumadors col·laboren a cedir material Sant Cugat, per regla ge- de pipa de la ciutat.


APUNTS

30

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 24 de novembre de 1995

LA VIDA SOCIAL C o m és h a b i t u a l e n a q u e s t e s d a t e s , d i f e r e n t s 1, I V . . . * . . - . . * . . . 1 . . E ? . . I ~ U : " T \ . c o l1· lI .e. c.t. i: u s a s s a g e n els Pastorets de Folch i T o r r e s L-sta t r a d i p e r t e r a q u e s t a t r a d i cc ii oo nn aa ll oo bb rr aa de de tt ee aa tt rr ee dd uu rr aa nn tt el N a d a l . E n g u a n y , els J o v e s d e la P a r r ò q u i a , la U n i ó R e c r e a t i v a i d ' K s p o r t s d e la F l o r e s t a i el Casal d e M i r a - s o l la r e p r e s e n t a r a n en d i f e r e n t s i n d r e t s .

El municipi prepara els pastorets Els Joves de la Parròquia, la LREE i cl Casal de Mira-sol faran les representacions KAMON I 1 OI I

I Sani Cufjat. FI nerviosisme s'apodera aquests dies de tota la gent, unes I SO persones en total, que treballa. a n e u del municipi, pei portal als santeugatencs una de les mes arrelades tradicions de les festes de Nadal: la representació dels pastorets de Folch i Torres. Tant els Joves de la Parròquia com la U R F F ' d e la Floresta i el Casal de Mira-sol han escollit la versió d'aquest autor per reviure, damunt dels escenaris, l'escenificació del naixement del Nen Jesus. De tota manera, atesa la llarga durada de l'obra llucs tres hores aproximadament- . només els Joves de la Parròquia faran la versió

de Folch i Torres pràcticament sencera. 11 dimarts al vespre és el dia de reunió i assaig dels actors dels pastorets que es faran a la U R F F . F n total. unes 7|) persones es concentren a la seu social d'aquesta entitat per repassar tots els detalls. L'experiència, és el tercer any que ho fan. i la direcció de Rosa Férez, una florestana professional del món del teatre, són un important aval perquè tot surti he. De tota manera, segons explica Rosa Maria Safont, que fa el paper de Marta a l'obra, «és molt complicat tirar endavant un projecte d'aquest tipus, perquè sempre hi ha gent nova i són moltes les persones, nens i

II dimarts al vespre, la UREF de la Floresta s'omple de gent que participa en els pastorets d'aquest districte. Foto: J.A. MULA. adults, que s'han de coordinar-. Malgrat les dificultats, els habitants de la Floresta podran veure els veïns del districte en tres representacions. Lis dies 22. 26 i 29 de desembre, el teatre de la U R F F s'omplirà. com és habitual, per veure els pastorets florestans. Fes representacions aniran acompanyades per les peces que

cantaran el grup d'adults i la gent gran de la Coral Clau de Sol. El Casal de Mira-sol és un altre dels punts habituals dels pastorets. Allà també es farà una versió adaptada de Folch i Torres dirigida per Rosa Sicari. L'experiència de la gent del Casal també és important, ja que van fer l'obra per primera vegada l'any 89. a la LJnió

Santcugatenca. Després de l'aturada de l'any 90, des del 93 fan els pastorets al nou Casal del districte. En total 26 persones col·laboren perquè tant el dia 20 com el 26 de desembre no hi hagi cap errada d a m u n t l'escenari. Finalment, el Joves de la Parròquia tornaran a fer els pastorets després de l'aturada de l'any passat. Falta

confirmar-ho, però és molt probable que la representació es faci al teatre de la Unió durant els primers dies del mes de gener. Maria Teresa Canas és la directora. A més, els Joves de la Parròquia faran el pessebre vivent del Monestir. El Casal de Mira-sol i el Centro Popular Andaluz també han anunciat que enguany faran els respectius pessebres.

«*

CLÍNICA DEMTAL — Dr. C a r l o s R. Rosetti

-

PRÒTESIS FIJA Y REMOVIBLE CIRUGÍA - ESTÈTICA BLANQUEAMIENTO

Rbla. Ribalallado, 20 l r 3o Tel. 6 7 4 72 16 Sant Cugat .-. , ^wiTurno por las tardes

*

Cirurgia

Odontologia

• DR. FERNANDEZ L A Y O S Cirurgia general, aparell digestiu ASC-Previasa-Sanitas Av Torreblanca. 2-B, 2n, A i . Sant Cugat

• CENTRE DENTAL I QUIRÚRGIC Av. Catalunya, 21, baixos. Sant Cugat

tr 589 47 00

Fax589 03 13

Consult. Centre Mèdic

W

• CENTRE MÈDIC SÀBAT Certificats de conduir i armes Medicina interna, laserteràpia Santiago Rusirïol. 2, entol. 1a Sant Cug a t » 674 15 26

Dietètica-Nutrició • MARIA RIUS SOLER Acupuntura. "L.t'ioo d'etetica Hores convingudes. Francesc Moragas. 25-27, 1r 2a. Sant Cugat W 589 13 07

Fisioteràpia GIMNÀS BLOCK C/ RKMIIO 17 • ENTRADA PER ST. ANTOHI, 78 Tel 589 53 48

• SOFIA ROMA FERRÉ Fisioteràpia Assistent- J\ sanita' a Fialc Asisa C/ Villa. 49 Sant Cugat *ff 674 48 72

Metge capçalera Centre ginecològic Dr. Cayuela i Font Especialitzat I en tractaments I I de menopausa| i d'esterilitat

F. Moragas, 1-3. 3r2a Sant Cugat Tel. 674 66 11

èdica

uia

MUTUALIDADES

• J.R. ESQUIROL CAUSSA Capçalera, genatria. ASC. AGRUP MUT, MFIACT, etc Av Torreblanca 2-8. 3r 10a. Sant Cugat t r 589 39 26 t r 487 13 31 Urgent 24 h, b u s c a 2.402 • Dr. M O N T S E R R A T G A R R I G A Metge de capçalera. Visites a domicilimútues. Major, 36, 2n. Sant Cugat. •a 674 00 25

•a 589 00 00 • DR. C A R L O S ROSSETTI Odontologia nens i adults Rbla P'Oatahada 20. 1 r 3a. Sant Cugat

• DRA. EUGÈNIA FDEZ.-GOULA

• MILÀ MARTÍNEZ MEDINA

PFAFF. Pediatria. Sanitas. Caja Salud, Agrup MUT MEDIFIAT Av. Catalunya, 22, 1r 1a. Sant Cugat t r 589 31 13

Obstetrícia i ginecologia. Hores convingudes. Francesc Moragas, 25-27, 1 r 2a. Sant Cugat.

• PILAR CANOSA ÚBEDA

tr 589 13 07

Pediatria - Medicina adolescent Av. Torreblanca. 2 - 8, 3r pis Sant Cugat

• DR. JESÚS FERNANDEZ BAIZAN

tr 674 57 98 - 589 35 48

Psicologia

tr 674 72 16 • DRA. LUZONDO Clínica denta! infantil Exclusiu nens i ortodòncia Francesc Moragas, 5, entresol. Sant Cugat tr 674 05 06 • DRA. M. J A U M E S A U R A Clínica dental. Dl a dv, 9-13 h i 16-20 h Pg. Sant Magí, 22, baixos Sant Cugat t r 674 23 35

Oftalmologia • CENTRE DE SALUT OCULAR Oftalmologia. Conveni amb les principals mútues C/ Santa Mana, 10. Sant Cugat

n 589 51 06

• BEGONA VINALLONGA Pedagogia, logopèdia Problemes • guatge ï aprenentatge C/ Villa, 5-7, 1r 2a. Sant Cugat 1T589 12 15

• CENTRE

DE

PSICOLOGIA

CLÍNICA Trastorns d'aprenentatge i de la parla. Nens, adolescents i adults Av. Catalunya 21. 3r 1 a. Sant Cugat

tr 674 36 73

Toco-ginecologia. Hores convingudes Av. Catalunya, 21, 4rt 1 a. Sant Cugat t r 589 4 8 08 Particular: 674 74 09 • DR. ENRIQUE C A Y U E L A FONT Ginecòleg, obstetricia-ecografia, esterilitat, menopausa, revisions Francesc Moragas 1 -3, 3r 2a. Sant Cugat t r 674 66 11

• CARMELA CASTILLO

Fax58911 45

Psicologia, problemes d'aprenentatge Villa, 5-7, 1r 2a. Sant Cugat

• DR. ANTONI PESARRODONA

tr 589 12 15 • CENTRE PSICOTERÀPIA DEL VALLÈS Psicologia psiquiatria, logopèdia C/ Can Mates 2-4, 1 r 2a. Sant Cugat t r 589 40 51 • M. A N T Ò N I A E D U A R D O C A R DONA Psicologia clinica Rbla. Can Mora. 1. Sant Cugat t r 589 43 44 - 430 96 25

Pulmó i cor • Dr.

JOAN

Ginecologia i obstetrícia ASC. Meditec Av Torreblanca, 8, 3r 8 Sant Cugat

tr 589 19 66

Traumatologia • DR. JOAN CASANOVA SALLARES Traumatologia, ortopèdia ASC, Previasa, Medytec Av. Torreblanca, 2-8. 2a-10. Sant Cugat

tr 58918 88

VALLDEPERAS

• ML. GOZZI DE LA TOUR ROYO

C O M B A S Pulmó i cor Major, 36 2n. Sant Cugat. TT 674 00 25

Traumatologia. Columna i esquena Av. Torreblanca, 2-8. Policlinic. Sant Cugat

Pediatria • JOSEP M. COROMINAS CASA• JUAN JOSÉ GÓMEZ CABEZA RAMONA

•

•

.

3320CW00CO0 Fi

Gabinet mèdic-quirúrgic • Cirurgia general sense ingrés • Cirurgia i medicina estètica Dra.M. Àngela Font Pons Dra.M. Neus Benito Bujosa Av. Torreblanca 2-B • 3r A despatx 7 Tel. 589 11 27 -727 39 98 • St Cugat

CENTRE DE REHABILITACIÓ FUNCIONAL

SUSANA NICOLETTI

C/Sant Antoni, 74 Tel. 674 74 37

RESIDÈNCIA S A N T SALVADOR 3a edat •Torre amb jardí • Ascensor

I

• Cuina pròpia • Bugaderia • Metge • Infermera • Fisioterapeuta • Personal qualificat

tr 675 57 56

• Capacitat 24 places

• JOSEP DOMINGO PECH

• Perruquera

Pediatria asma infantil. Hores convingudes Rbla. Ribatailada. 20. 1r 3a. Sant Cugat

Obstetrícia i ginecologia. Hores convingudes Francesc Moragas. 25-27.1r 2a. Sant Cugat.

Traumatologia, ortopèdia Assistència sanitària. Previasa, Medytec Policlinic Torreblanca, 2-8, 2a-10. Sant Cugat

tr 674 72 16

tr 589 13 07

9 58918 88

Sant Salvador, 47 Tai. 674 4 2 23 SANT CUGAT


31

APUNTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 24 de novembre de 1995

LA VIDA SOCIAL

El CPA lliurarà una bandera de Sant Cugat a l'ajuntament Aymerich recollirà l'obsequi en presència de l'alcalde de Monteyano RAMON LUQUE

• Sant Cugat.— El Centro Popular Andaluz (CPA) lliurarà demà una bandera de Sant Cugat a l'alcalde de la ciutat, Joan Aymerich, en un acte que començarà a les 12 del migdia a la seu social de l'entitat El president del CPA, Gabriel Ruiz, ha comentat que l'oferiment de la bandera «és un agraïment a tots els ajuntaments que hi hagut durant els 18 anys d'existència de la nostra entitat, que en major o menor mesura, depenent dels moments, han impulsat la integració dels andalusos a Sant Cugat». Per aquest motiu, en el discurs que farà Ruiz es mencionarà tots els alcaldes que han dirigit la ciutat durant els darrers 18 anys. Segons el president de l'entitat, l'acte de demà suposarà «una demostració

i al qual assistiran membres del consistori local i l'alcalde de Monteyano, Rafael García. El CPA ha enviat invitacions per assistir a l'acte a representants de la Diputació de Barcelona, la Junta d'Andalusia i presidents de diferents entitats regionals.

més de que els andalusos que viuen a Sant Cugat estan plenament integrats a la ciutat i se senten santcugatencs que no renunciaran mai a Andalusia perquè és el lloc on van néixer». «Els Segadors», al CPA La bandera la recollirà Joan Aymerich «perquè en aquest moments és l'alcalde de Sant Cugat i com a tal, la màxima representació de la ciutat i de l'ajuntament, i li toca a ell ser portaveu de tot el que vagi adreçat al consistori», ha explicat Gabriel Ruiz. Com a novetat

respecte a actes anteriors que ha celebrat el CPA, demà s'escoltarà l'himne d'Andalusia i per primera vegada Els Segadors, l'himne nacional català, «amb rigorosa solemnitat». Després dels discursos de les autoritats presents hi haurà una actuació del cos de ball del CPA i posteriorment un vi d'honor. Aquesta nit, el president de l'entitat, Gabriel Ruiz, i la junta directiva del CPA soparan, en un conegut restaurant de Valldoreix, amb l'alcalde de Monteyano, Rafael Gonzàlez, per donar-li la benvinguda.

Exposició de papiroflèxia a la Casa de Cultura B Sant Cugat.— L'ocell de paper més petit del món —amida 0,3 mil·límetres— i la figura més gran de Catalunya —un tiranosaure de 2 metres d'alçada per 3 metres de llargada— es poden veure des de dimarts a la Casa de Cultura. Lluís Valldeneu ex-

posa, fins al 10 de desembre, una de les més importants mostres de papiroflèxia que s'han fet mai. Guiomar Amell, coordinadora territorial del departament de Cultura de la Generalitat, va ser present a l'acte com a amiga personal de l'artista. / R.L.

RESTAURANT

"T PARADA/ FONDA!!

La Nansa

ON

i Fregidoria-Marisqueria CrtaSabadeH. 47-08191 Rubí Telèfons 6911 52

BELLATERRA

RESTAURAKTCANEDO

C/Lleó, XIII

692 24 24

Carn a la brasa i calçots

CERDANYOLA DEL VALLÉS

XERCAVINS

P a . Cerdanyola. 9. Sant Cuejat.

580 3 1 2 9

Braseria, rostit banquet

Dijous tancat excepte festius

RESTAURANT CAN OLIVÉ

Av. Flor de maig, 122

580 88 39

Cuina de mercat

R E S Í EL V E J O R O B L E

C; Altamira. 36

6 9 W 3 55

Peix i marisc

LA FLORESTA

REST. RANCHO EL PASO

C/Pas Estació, 15

674 38 03

Cuina catalana, banquets

Tancat dium. nit i dill. no festius

MIRASOL

MASJANER

ç ; Guadalajara, 14

674 23 15

Cuina variada

Tancat dimecres tarda

LAPONDEROSA

SANT CUGAT DEL VALLÉS

Tel. 5 8 9 29 71

0 8 1 9 0 Sant Cugat del Valies

RESTAURANT CAN

MENJ

Rambla Can Mora, s/n 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

RUBÍ

U Santó Engràcia, 15

Vingui aprovar els nostres menús PRIMER, SEGON P U T i POSTRES 950 + CAFÈ 990 PTA

A F \ BARATA

Ora. de Rubí o Sabadell km 15,200 Tei 697 06 52

W1W183

VALLDOREIX

~Cf VMòriài 18-20

589 26 97

Obert tota la setmana

589 25 71

Braseria

LA NANSA

Ctra. Sabadell. 47

699 1 J J 2

Paelles, marisc tregid.

Tancat dimarts nit i dimecres

MACXM

C/Guatlla, 2 0 - E l s Avets

699 55 58_

Menú, degustació

Tancat diumenge

EL PORTALET

PI, del Dr, Guardiet, 14

588 54 68

Pizzeria, cuina catalana

Tancat diumenge-dilluns tarda-nit

LAPALTA

Rambla Can Mora, 24

589 50 1 1 _

Frankfurts

Obert tots els dies

CAN AMETLLER

Camí can Amefler, s/n

6749151

Cuina mercat

Especialitzat en bacallà

CHEZPHIUPPE

Plaça Pep Ventura, 5

6 7 4 9 4 84

Cuina francesa/menú diari Tancat diss. migdia i dium.

REST./CANTINA EL MEXKANO

C/ Endavalada, 10

58918 25

Cuina i música autèntica

LA GRANJA

Cl S t Antoni-plaça Barcelona

Cuina casolana

SNIPPER'S

C/ Enric Granados, 7

675 5246_ 675 3141

BOKATAS

Plaça Hospital, 35-37

58919 72

Entrepans especials

GRANJA BAR EL MONESTIR

Plaça Augusta, 2

589 54 92

Esmorzars/tapes casolanes Obert de 8 a 10 nit

RESTAURANT CA L'A VIA

C/Sant Antoni, 13

674 05 85

Cuina catalan/intemac.

Servei de bar

MESOMENYS

Çl Eles Rogent, 14

589 36 23

Mexicè-menú català

Obert al migdia

BAR REST. EL MOLÍ

Plaça Pep Ventura, 3

5891740

Menú diari I prod. ibèric

CAN BARATA

Ctra. Rubi a Sabadell, km 15.200

697 06 52

Cargol launafarros negre

LACARBONERU

C/Vta.8

675 14 51

Tapes casolanes, torrades

LA CANTONADA

Placa Monestir, 1

58423 32

Creps, amanides, menús

EL TAST

C/Alfons Sala, 9

58915 02

Marisc menú, cuina merc Repartir a partir de les 12 h

REST. PANXA CONTENTA

Pg. Otabarria, 69

589 06 07

Cuina de mercat

PARADA 1 FONDA

Rbla. Can Mora, a/n

589 26 97

Cuina catalana

Diluns vespre tancat

BRASERIA LA BOLERA

C/Baixada de TAba, 20

6 7 4 1 6 75

La nostra esp. és quait

Tancat diumenges nit

BAR RESTAURANT B. MESON

PlaçaOctavià, 5

6 7 4 1 0 47

Braseria i cuina de merc

BRASERIA DEL MERCAT VELL

Plaça Pere San, 6

588 52 40

Calçotada

Obert tot el dia

HJtesón Tota una tradició Pl-OcWà, 5. Tel. S74U4W89Z702 SANT CUGAT 0B. VALLÈS

Braseria Diumenge i test, obert a partir 18h

Obert cada dia

Obert tot el dia

LA PASTA BOTXA

C/Alfons Sala, 24

6 7 5 1 5 03

Pizzeria, creperia

Tancat dilluns

TY-BMAN

C/ Indústria, 27

675 14 02

Creperia bretona

Menú de dimarts a dijous

MMIGOLF BAR MGSC

Cy Santa Engràcia, 15

589 29 71

Carn a la brasa, tapes

CAPfTÀNCOOK

PI. Uuls M M , 1

589 61 61

Cuina colonial

Obert tots els dies

SQUASH

C/Sant Jordi, 33-35

Cafeteria, pizzes, menú

Pasta fresca

CASINET

Camí Can Ganxet, 47

589 50 83

Menú diari i entrepans

Obert tota la setmana

CUGAT CAFÈ

Av. Torreblanca, 2-8, local 4

675 36 54

Menú diari

Karaoke

RESTAURANT VALL D'OR

Rambla M, Jacint Verdaguer, 185

67411 41

Dies festius bufet lliure

RESTAURANT MAS ROIG

Plaça Mas Roig, 4

675 00 86

Xai, entrecot a la brasa

J89J496

n,^„.Je\.

Tancat diumenge nit

LA BDA&EQ1A DEL MERCAT VELL PI. Pere San, 6 - Tel. 589 52 40 08190 SANT CUGAT 3W7Mog2oHorari'te7a24h

wwsm i i ^4

Baixada de l'Alba, 20 Tel, 674 16 75 0 8 l 9 0 S t Cugat del Vallés

RESTAURANT PIZZERIA

PANXACONTENTA Passeig Olabarria, 69 • Sant Cugat Xel. 5 8 9 0 6 0 7

VINGUI A CONÈIXER ELS NOSTRES SUGGERIMENTS CADA SETMANA

9 Li ofereix degustar S un bon cafè, te, sucs naturals, vegetals. Entrepans acahats de coure, pastes calentes I a la nostra botiga pot adquirir cafès d'origen i complements.


32

APUNTS

LA VIDA SOCIAL

FFS 4 CANTONS / Divendres, 24 de novembre de 1995

ELS ENTRETENIMENTS ENCREUATS Horitzontals: 1.-Disposat de qualsevol manera, sense mirar prim. 2.- Inspira amor. Molt poc comú. 3.— Dona noble. Secret. amagat, al revés. La vocal de sempre. 4.— La vocal de l'ins. Pobresa. Símbol del bismut, al revés. 5.- Obra destinada a conduir masses d'aigua. Kl de Montserrat és un municipi del Baix Llobregat. 6.- Estima. Capgirat element gasós, incolor, inodor. Dany moral i material. 7 . - De color entre vermell i blau. Sant que té Finestres i dona nom a un municipi, ti.- Municipi de l'Alta Cerdanya. Brot que surt de la part baixa d'una planta. Vocal de fe. 9.- Sigla del nord. Cinema. Formar un tol amb dues o més coses, al revés. 10. Germana del pare o de la mare. Mesurar. apamar. Verticals: 1.- Substància emprada amb finalitat terapèutica. 2.- F.s va dirigir. Afecció profunda envers algú. Llatina. 3 . Reduir un material plàstic a peces sòlides i molt primes. Gos. 4.- S'escapa sola la forma de partícules suhiils. Anàleg. 5.- Negació. Dona natural de la capital de la Garrotxa. 6.- Roba o teixit de qualsev oi mena. Vn-

1

3

2

4

5

8

9

10

11

1 2 3 4 "

5 6 7 ,;;>;*

8 9

"7

10

"^

cal de pes. Substància dolça elaborada per les abelles, al revés. 7.- Dotat de la facultat de raonar. I a més prima de Girona. 8.- Sigla de l'est. Municipi del Capcir. Cardinal. 9.- Nom aplicat a diversos arbusts espinosos, de baix a dalt. Nom de dona. 10.- Vocal repetida. Lloc fèrtil i verdejant en un desert on solen fer escala les caravanes, al revés. Símbol de metall eris. clar. dur. trenca-

SIS DIFERÈNCIES

fr

I .i musica es la seva vocació. Foto: .1. V. Ml I \

7

6

dís i refractari. 11.- Feu un esforç físic o mental per obtenir un guanv.

nuíy

1.1.-- • ( | | ' i u u - . i u i . y s , - - h r M | H ,.[ -•(I inii: V 'li'H'lv -•£ m y si.s. • n u \ - ' 9 '''s-ito-p-ii'M-'S ' i'l»' 1 »! I - ' r ;.) yJ.M- Tinvcl -•£ '-»>>i l'iuun'U.j -Z n'.sripi[.-,|i:iy - • ] :s(R(Ui>/lui>q nlin|os,"

K. SOI.FR

<c

Patrícia de No Adeva Aquesta jove flautista ha tocat amb l'orquestra de Virtuosos Hongaresos en l'enregistrament dels concerts de Mozart MOMSI S \NI M Sant Cugat. Aquesta jove somia que la seva llauta sigui com l'instrument d'or que toea Pamino, el príncep de la llama màgica de Mozart. capaç d'encantar els ocells, alliberar presoners i vèncer fctillcres malignes. Però sap prou be que ser bona vol dir estudiar i cercar sempre més enllà, i s per això que. acabats eh seus estudis al conservatori de Sant Cugat, ara estudia al conservatori de ( i i n e h r a . sempre amb aquest atanv de buscar el millor del seu ari. l'atneia acaba d'ai tibar d ' A l e m a n y a , on, com a mcmbic del quartet Flautes d'Adri, ha quedat linalista llei concurs de flauta internacional d'aquest país. - «I la estat un concurs difícil i l'experiència ens ha semblat molt positiva. Fiem una trentena de grups. I neara que a mi no m'agrada gaire anar a concursos, ha estat u n a e x p e r i è n c i a bona en tots els aspectes. Fns ha servil per posar a punt el repertori. hem superat totes les rondes i hem arribat fins a la final. Quasi tols els g r u p s e r e n a l e manys. només un altre grup i el nostre erem de fora. Haver quedat finalista en a q u e s t e s condicions es prou satisfactori.»

francès molt important, condeixeble de Rampal. em va dir que fes les proves del conservatori de (iinehra. .Al setembre les vaig fer i em van admetre i vaig aconseguir mitja beca del mateix conservatori. Ara estic estudiant a Ginebra. Vaig cada 15 dies a classe. Realment estudiar a (iinehra és una altra història.» —Per què trobes que a (iinehra és una altra historia'.' —«Sobretot, per l'interès que trobes. Aquí hi ha falta d'interès per l'estudiant de musica a tots el nivells. No només per part dels que tenen el poder i els diners. sine) també per part dels que organitzen concerts i festivals. A Barcelona es fan moltes coses, però sempre

«Voldria ser una bona solista de flauta»

Ara vols estudiar a (iinehra. Per que'.' ••L'any passat vaig acabar el grau superior de llauta i un flautista

enfocades de cara als de fora. Falten oportunitats per a la gent de hi terra. Tenim el costum d'esperar que un artista d'aquí triomfi primer fora del nostre país per acollir-lo. I no sempre la gent de lora es millor que la d'aquí. Aquesta manera de fer treu oportunitats als catalans i als espanvoK. i no només als músics. Fs igual en tots els vessants de l'art. Falten ajuts per als joves artistes que comencen en qualsevol especialitat. Aquesta l'alta d'inteies i d'ajut als joves del propi país no es troba als altres llocs d'Furopa.» Fa musica és una vocació o una carrera? «FS una vocació i una carrera. Fs la carrera més llarga que es pot estudiar. segons l'instrument escollit. dura deu anys i mai no pots dir que has acabat, has de continuar estudiant al llarg de la teva vida.»

Nom: Patrícia de No Adeva.. Lloc de naixement: Sant ("ugat. 74. Data de naixement: IS abnl F)74. Kstat civil: Solleia. Professió: Fstudiant de musica. Afíiions: «M'agrada tenií amics. sortir a passejar i la lectura. l'n llibre: -llamlct. de W illiam Shakespeare.» l'na pel·lícula: ••Mcnumas ilc Àfrica de Sidney Polaek.» l'na música: «No en puc escollir cap de concreta, pot ser Mozart oBuch...» Màxima aspiració: «Voldria arribar a ser una bona solista de llauta. ler concerts i poder viure del meu treball.»

I I camí que has escollit es difícil? --«Sí. Qualsevol camí es prou dilícil i el de la música es un dels més difícils, no se sap on aniràs a parar, però és el que a mi m'agrada. Ser bo es difícil. Sortosament he Irobat sempre suport en la meva decisiu. I'ls meus pares, i moll especialment la meva mare. A vegades crec que a la mare li la mes il·lusió que a mi que estudií música. Sempre m'han ajudat en aquest camí.»

cr>J

> ~

^Bx -'/ \\

Li^sR

SOPA DE LLETRES

ESCACS

Ln aquesta sopa ni podreu trobin el nom de vuit tennistes de tama mundial.

B l a n q u e s j u g u e n i fan taules.

A

L

N B G

A

N S R S

A

E

O S R

A

E

E

S

R

R R

A

R

K

R E A

S

E

E T

A

C A

L

F

U U E

N E

A R A

E

N

B G S T

E

F T

E

A

G U U E

E

R N

S

A

R C K R

A

S A

E

S

T G G A

B

S S

R

S

S A G A

S

I

E S

R N

S +v:c]

i'ariül!S·||l'jí)

i^niM :(ii,in|os:

t ' +.l.sCl 3 : VLL 7 : V*V • I ou- V * ü Hi"V I :opn|os

SOLUCIÓ DIFERENCIES

mv l'OBLt.DILGIRONFS Forma uinlai de pobla, ui del rv.unicipi tic Sani í iie»on

1 OO article r

|i

J KSCUDBR

MANYA article

I i.)l IMV .I--" ••n.)|.|>|V'i 1 -.'ri V U V I \ i , ) ' H i |

V I ll.l.MV.)


APUNTS

E L S 4 C A N T O N S / Divendres, 24 de novembre de 1995

33

ELS CINEMES «Asesino del mas allà»

• SAN CUGAT

Director. Brett Leonard. Intèrprets: Jeff Goldblum, Christine Lahti i Alfred Molina. Sala: Sant Cugat 3, de Sant Cugat. • Hatch Harrison, la seva esposa, Lindsey, i la seva filla, Regina, pateixen un accident de cotxe i Hatch ingressa mort a l'hospital, però més d'una hora més tard, ressuscita miraculosament.

Sant Cugat 1

«Asesinos»

• RUBÍ

Director Richard Donner. Intèrprets: Sylvester Stallone i Antonio Banderas. Sala: Kursaal, de Cerdanyola. • Robert Rath practica un joc mortal que es desenvolupa en les ombres i en què, al final, els jugadors estan sentenciats a mort. Però Rath ho vol deixar.

Rubí Palace 1 Dr. JekytlyMrs. Hyde

4.30,6.30,6.30,10.30

Kursaal 1

Rubi Palace 2 Pocahontas

4.15,6.15.8.15,10.15 4.45,7.15.10.15

Mientras dormías

4.00,6.10,8.15,10.30

Sant Cugat 2 Jade

4.10,6.10,8.10,1050

Sant Cugat 3 El asesino del mas allà

4.00,6.10,8.20,10.30

Sant Cugat 4 Pocahontas

.

«Boca a boca»

«Braveheart» Director Mel Gibson. Intèrprets: Mel Gibson, Sophie Marceau i Patrick McGoohan. Recomanada: R/18. Sales: Rambla, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • Segle XII, el rei escocès mor sense deixar hereu. Els anglesos reclamen el tron. Sir William Wallace, patriota escocès, lidera la rebel·lió contra els anglesos.

«El cartero y Pablo Neruda» Director Michael Radford. Intèrprets: Massimo Troisi i Philippe Noiret. Sala: Cineart 5 sales, de Sabadell.

l l«I i

Mientras dormías 4.00,6.00,8.15,10.30 Divendres i dissabte, úMma projecció: 10.45.

Euterpe

Pocahontas

4.15,6.05,7.55,9.45

LalocuradelreyJorgefy.O.) Jade B asesino del mas aSà Pocahontas

01.00 12.55 01.00 12.30 v-

Rubí Palace 3 LospuentesdeMadison

Laborables: 4.30,6.20,8.10,10.30 Festius: 4.30,6.15,8.15,10.30

Mientras dormías Divendres, última projecció: 10.45.

• •

\

Principal

Homicidio en primer grado

4.00,6.20,8.25,10.50

Rambla

Braveheart

4.00,7.20,10.50

TCERDANYOLA

'

Pocahontas

4.25,6.00,7.35,9.10,10.40

Kursaal 2

Species

4.30,6.35,8.40,10.40

Kursaal 3

Asesinos

5.00,7.30,10.30

4.45,6.45,8.45,10.45

Kursaal 4

Homicidio en primer grado

4.20,6.30,8.40,10.50

Rubí Palace 5 Regresotnesperado

4.30,6.30,8.30,10.30

Kursaal 5

Or. Jekyll y Mrs. Hyde

4.40.8.50,9.00,1055

Kursaal 6

Braveheart

4.00,7.15,10.30

Kursaal 7

Boca aboca

4J», 625,8.30,10.35 •

KursalS

B diada la bèstia

4.10,820,820,10.45

Kursaal 9

UttrxieriitdeMadison

5.10,7.40,10.35

Kursaal 10

Ml§r#a«;|ormias

450,8.50.8.50,10.50

Kursaal 11

«180$ ••;«.*»

4.40,850,820,11.00

4.00,6.00,8.16,10.30 4,00,6.00,8.15,10.30 4.00,6.00,8.15,10.30 5.00,7.30,10.30 4.00,6.00,8.15,10.30

LospuentesdeMadison Boca aboca

Dlmndmltl!»eimmmpii^oei6:n4S.Saísi6gom: I Mano, un jove carter que porta les cartes a Pablo Neruda, aprofita el fet d'haver conegut el poeta per entrar en el món líric de la poesia i descobrir que les paraules són un mitjà meravellós per arribar al cor d'una dona.

«Dr. Jekyll y Ms. Hyde» Director David Price. Intèrprets: Sean Young, Tim Daly i Lysette Anthony. Sales: Rubí Palace 1, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • Richard Jacks, besnét del Dr. Jekyll, segueix les passes del seu avi i, barrejant pocions estranyes, es converteix en una superdona dels anys 90.

«El dia de la bèstia» Director Àlex de la Iglesia. Intèrprets: Àlex Angulo, Santiago Segura i Armando de Razza. Recomanada: R/18. Sala: Kursaal, de Cerdanyola.

ESTRENA

1I4S.

• Un capellà, un heavy i un parapsicòleg van deixant un rastre de sang pels carrers de Madrid, convençuts de l'adveniment de Satanàs per Nadal.

• David Corelli és un ambiciós ajudant del fiscal de San Francisco que investiga la mort d'un important milionari.

«La locura del rey Jorge»

«Homicidio en primer grado» Director Marc Rocco. Intèrprets: Christian Slater, Kevin Bacon i Gary Oldman. Recomanada: R/13. Sales: Principal, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. I Henri Youngt va passar tres anys en una cel·la d'incomunicació. Al sortir-ne va matar l'home que ell creia el culpable del seu patiment.

Director Nicholas Hytner. Intèrprets: Nigel Hawthorne, Helen Mirren i Ian Holm. Sala: Sant Cugat 1, de Sant Cugat. • El 1788, el rei Jordi III d'Anglaterra va començar a comportar-se d'una forma extranya i ningú no sabia el perquè de la seva actitud.

«Jade»

«Regreso inesperado» Director Yves Simoneau. Intèrprets: Jamie Lee Curtis i Peter Gallagher. Recomanada: R/18. Sala: Rubí Palace 5, de Rubí. I Jude torna a casa, tres anys després d'haver deixat el seu marit i els tres fills, i demana perdó. Admet que va cometre un error. Robert, el seu marit, no li vol donar una nova oportunitat, però malgrat tot, ella té la llei del seu costat.

• Lucy salva la vida d'un home que ha patit un atracament i que ha caigut a la via del ferrocarril, i del qual està secretament enamorada.

«Pocahontas» Director Mike Gabriel i Eric Goldberg. Intèrprets: dibuixos animats. Sales: Sant Cugat 4, de Sant Cugat; Rubí Palace 2, de Rubí; Euterpe, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

«Species» Director Roger Donaldson. Intèrprets: Ben Kingsley i Michael Madsen. Recomanada: R/13. Sala: Kursaal, de Cerdanyola. B El 1974 es va enviar, des de la Terra, un missatge a la resta de la galàxia per notificar l'existència de vida humana. El missatge té resposta amb l'enviament d'una mostra d'espècimen que, combinat amb un altre del planeta Terra, crearà un nou ésser.

«Mientras dormías» Director Jon Turteltaub. Intèrprets: Sandra Bullock i Bill Pullman. Recomanada: apta. Sales: Sant Cugat 1, de Sant Cugat; Rubí Palace 4, de Rubí; Cineart-tres, de Sabadell; Montecarlo, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

Director William Friedkin. Intèrprets: David Caruso i Linda Fiorentino. Sales: Sant Cugat 2, de Sant Cugat; Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

SANT CUGAT

Director Clint Eastwood. Intèrprets: Clint Eastwood, Meryl Streep i Annie Corley. Sales: Rubí Palace 3, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • Robert Kincaid és un fotògraf professional que ha arribat a Madison County per fotografiar uns ponts coberts. Allà coneix Francesca.

4.00,6.00,8.15,10.30.

Rubí Palace 4 Mientras dormías

CJneart5sates Jade Dr.JekyayMrs.Hyde

«Los puentes de Madison»

Omrires, mm projecció: 10.45. Qissatte: 11.00.

• SABADELL Director ManueL Gómez Pereira. Intèrprets: Javier Bardem i Aitana Sànchez-Gijón. Recomanada: R/13. Sales: Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • Víctor vol triomfar en el món del cinema però ha de treballar en una línia eròtica per poder sobreviure. La seva manager, el seu pruner client i una dona enigmàtica influiran en la seva vida en tots els sentits.

Cineart-tres

Montecarlo

Salat Sala 2 Sala 3 SaJa4

• Aventura romàntica inspirada en la llegenda dels amors entre una noia índia i el pioner anglès John Smith.

• SABADELL

1 5 Torreblanca J o s e p Puig i C a d a f a l c h , s/n . T. 589 24 81

2 5 0 ptt^s; T O T A L A ( i n r i , i , - , i All.il

\

NIT

\HONATN

Tots els dissabtes SESSIONS «GOLFES»

2a SETMANA

2a SETMANA

5a SETMANA

4.10 - 6.10 - 8.10 - 10.20 4.00 - 6.10 - 8.20 - 10.30 4.15-6.05-7.55-9.45 4.00 6 . 1 0 - 8 . 1 5 10.30 «GOLFA»: 00.30 - 18 ANYS «GOLFA»: 00.45 - 18 ANYS «GOLFA»: 00.15 - APTA APTA Pissabte,25 «GOLFA»: LA LOCURA DEL REY JORGE en V.O. / Dissabte, 2/12 «GOLFA»: FRENCH KISS en V.O.

@CINESR Al s e r v i l d« l ' u p t c t a d o r

2 k. gratis

Carnet d'estudiant universitari

£2 Accessos minusvàlids

— m.£

anticipada

per telèfon $99*941

PapSnack

^ _


34

APUNTS

KI.S 4 CANTONS ,/ Divendres, 24 de novembre de 1995

L'AGENDA T • Ràdio Sant Cugat • De dilluns a divendres de 7 a 7:3(1 h.,/•-'/ despenador. amb Joan V'allve. I)c 7: Mi a II) h../:/ vdl del monestir. Revista d'actualitat l)c 7:30 a l> li..milícies d'àmbit general. De '' a II) h., la lera edició de l'informatiu Sàtir Cugat aviit. Dirigit i presenta! per Xavier I-'nrnclls. - -De 1(1 a \ZA>\\..lhes de radio. el m a g a / i n e . Hspais de divulgació. ciitretcniíncnl i participació. Presentat per Ma rihel ('avuelas. -De 12:45 a 15 h„ Amb molt de gust. espai de gastronomia amb l'ep Blancs. De 13 a 15:31) h.,.S'u/if ( iivat i •iviii. l'informtJlIli.ZnUA celi ei<i. I d i l a i presenta Natàlia Linares. De 15:11) ;, 14 h..Entitats. Dirigit i presenl.it per Xavier ( asanovas. -De 14 a Ih h.A'ol de tanta Musica suau seleccionada per Albert Martm. De IS a 21 h . . l / llur,,, l ' n programa de Salva V'allve. Lis divendres, de 2l> a 21 h..Kiff Raff. Música ln-av\ amb Marc Picanvol. tic 21 a 21:2(1 'li../ 'esportiu. Dirigit i piesentat per C a r m e Kevertc. De 21: 21 l a 25 h..\<ww es/W.v. Presentat per l'ere Pallissa. tic 25 a 24h: I>illuns:.L/í<o/ anx. si.', L'n programa de Salva V'allve. Dimarts: l. estrena. L'espai de cinema ilc K S C Dimecres: Hort", extres. Amb b d u a r d Garcia i Rosa Ma Jané Di]ous: l iure a la terra. Programa de Xavier ('asanovas, Natàlia L i n a r e s i M ò n i c a Costa. Divendres:! 'alies sense Fronteres. Presentat per Laliha i Ha med Ben l l a m m o u . De 24 a 7 h..A/ií.vi'<u al ten eostat. - D e 7 a 24 h.,cada hora, connexions amb Catalunya Informació i butlletins de Sant Cugat i el Valies dels serveis informatius. • Dissabte - D e S a l) h..EI gall del monestir. amb Xavier I ornells. -De l) a 10 h..l'iure a la terra. (Repetició). - D e II) a 11 h..Hores extres. (Repetició). D ' I I a \2h..( iamcOver. Amb Xavier M o n t e r o . De 12 a 15 \\.J\l magatzem. A m b Oriol ('osla i A m a n d a Sans. De 13 a 14 h.Avant Mau. A m b C a r m e Revertc i la redacció d'esports. De 14 a 15 h.,I alies sense fronteres. (Repetició). De 15 a 16 h.. Aquells meravellosos an\s\mh Josep Maria Alvira. De Id a 2(1 h..Sttper l)J, presentat per Xavi M o n t e r o . De 2Ha 21 h.Bones vibracions Amb David Villena. - De 21 a 22 h.Salmaia. amb Jesús Aguilera i Lídia Ceron. De 22 a N h., Música al ten eostat. • Diumenge —De H a u h.EI dia del Semor. - D e ') a 4:30 X\..Esport en Marxa, lera edició. De 9:5(1 a 10 h.jfc.7 racó de la poesia. Amb Joana Francesca Garcia. De II) a 10:30 h.Arrels. L'n programa de Rogeli Padró. D e ' l l C W a 14:30 h„ Roda d'amics A m b Pere Pahissa i Joan Fàbregas. - D e 14:30 a 15 h.,Esports en mana. 2ona edició. De 15 a 1 f> h. Aquells meravellosos anvs. - - D e lha20h"...S'H/)í'r/V. De 20 a 21 h.Jiones Vibracions. De 22 a 7 h.. Música al teu costat. Dissabte i diumenge, de 8 a 22 li., connexions horàries amb Catalunya Informació i butlletins locals.

A

• Divendres 24 Andreu Dung-Lac i Crisogen. • Dissabte 25 Caterina d'Alexandria. • Diumenge 26 C o n r a d i Silvestre. • Dilluns 27 Medalla Miraculosa. • Dimarts 28 —Honest i Valerià. • Dimecres 29 -Il·luminada i Sadumi. • Dijous 30 Andreu i Constanci.

24

DIVENDRES • Sant Cugat • Teatre-auditori A les 10 de la nit, el Cor dels amics de l'Òpera de Sabadell i l'Orquestra Simfònica del Vallès presenten l'òpera // barbiere di Siriglia de Gioacchino Rossini. dins del Cicle d ' O p e r a a Catalunya. l e s entrades estan exhaurides. • Aniversari Llar d'Avis A 2 4 de 7 de la tarda, concurs i desfilada de barrets de paper a la seu social de la Llar d'Avis de la Parròquia dins dels actes de celebració del X I V è aniversari d ' a q u e s t a entitat.

25

D i S S A B T E • Sant Cugat • C l u b Muntanyenc —A partir de les ü del mati. actuació lúdica i efímera, a la plaça de Barcelona, dels usos paisagistics d'aquest indret de la ciutat. Aquesta és una activitat organitzada pel Club Muntanyenc Sant Cugat. • A n i v e r s a r i Llar d'Avis — A 2.4 de 6 de la tarda, activitats de c e l e b r a c i ó del XIVè aniversari de la Llar d'Avis de la Parròquia. I s repartiran els premis de les competicions fetes al llarg de l'any i desprès hi haurà un

L'Lsbart ballarà a l'acte. Foto: ELS 4 CANTONS.

Pepe Rubianes, a La Sala. Foto: RUBRIC'ATA.

Premis Santcugatenc de l'Any

Rubianes toma a La Sala

E

P

ls premis Santcugatenc de l'Any 1994 es lliuraran el proper diumenge, en una cerimònia que l'Associació Amics de la Ràdio ha organitzat amb molta cura. Per segona vegada, cl Centre Cultural serà escenari d'aquest acte, a partir de les 7. El jurat distingirà deu persones o entitats per la seva actuació al 94 i l'Ajuntament honrarà amb un premi especial la trajectòria d'un santcugatenc. .ve.

ball popular. Los activitats es faran a la seu social. • Espectacles de Butxaca A les 6 de la tarda, Pep Tort i Margarida Cartoixà presenten a la sala d'actes de la casa de cultura l'espectacle infantil. 1 cau d'orella. Aquesta activitat s'inclou dins del cicle dels E s p e c t a c l e s de Butxaca que organitza l'ajuntament. • Música de petit format —A les vi <je | ;1 n jt a la casa de cultura, inauguració de l'exposició de pintures de T o meu Garí i a continuació concert de jazz tradicional amb Dounia Hédreville com a vocal i Martín Ventura al piano. • P r e m i s de l'Ateneu - A les 7 J e la tarda a la sala d'actes de l'Ateneu Santcugatenc, lliurament dels premis literaris i fotogràfics d'aquesta entitat. Desprès del lliurament hi haurà un concert dels pianistes David Boz/ o . Vielor Calero i Blai Higuera i de la rapsode Maria Dolors Recasens. • Valldoreix • II Mostra de T e a t r e — A 2,4 d'l 1 de la nit, la companyia La Monyitu representarà l'obra La Monyitu al casal de cultura de Valldoreix dins la segona Mostra de Teatre de l'Entitat Municipal Descentralitzada.

• Rubí

epe Rubianes, el versàtil actor, porlarà set històries surrealistes de desamor a través de dosis d'humor i d'ironia. Pepe Rubianes interpretarà fins a cinquanta personatges immersos en situacions del tot surrealistes. L'actor tornarà a La Sala després d'haver-la inaugurat. l'any 1985. Rubianes presentarà Ssscum! diumenge, a partir de dos quarts de set de la tarda, al teatre municipal La Sala., À.c.

públic de totes les edats.

• Xerrada-col·loqui — A 2 4 de 6 de la tarda, xerrada-col loquia a la Societat Teosòfica Espanyola a càrrec de Roser Mareé que parlarà sobre «La Càbala».

26

D I U M E N G E • Sant Cugat • Club M u n t a n y e n c — A les 8 del matí, sortida des de la plaça Octavià de l'excursió matinal que el Club Muntanyenc ha organitzat a les Gorges de G u a n t a . • Santcugatencs de l'any — A les 7 de la tarda, cerimònia d'entrega dels premis Santcugatencs de l'any 94 al Teatre-auditori. Actuaran la Jove Orquestra Sant Cugat i el cos de ball de l'Esbart que farà un fragment del Ballem un Pont de Mar Blava. • Mira-sol

• Valldoreix • II M o s t r a de T e a t r e — A les 6 de la tarda, la companyia La Monyitu representarà l'obra La Monyitu al casal de cultura de Valldoreix dins la segona Mostra de T e a t r e de l'Entitat Municipal Descentralitzada.

28

D I M A R T S

• La Floresta • S a n t Cugat • Música —A les 6 de la tarda, actuació d'Acústic Blue Trio i Santi Picó al bar D a d a de la plaça Estació de La Floresta. •Rubí • La Sala — A 2/4 de 7 de la tarda. Pepe Rubianes presenta al teatre municipal La Sala de Rubí l'espectacle Ssscum!. L'entrada és de 1.045 pessetes.

27

D I L L U N S

• Música per tothom — A les 12 del migdia al Casal Cultural de Mira-sol. el grup d'espectacles infantils Toc de Retruc presenta Kei-Kei, un muntatge musical aderçat a

la Llar d'Avis de la Parròquia dins dels actes de celebració del XIVè aniversari de "entitat.

• Sant Cugat • Aniversari Llar d'Avis — A 2/4 de (S de la tarda, festa dels espontanis a la seu de

• Aniversari Llar d'Avis — A 2/4 de 6 de la tarda, show del Casal d'Avis de la G e neralitat a la seu de la Llar d'Avis de la Parròquia per c o m m e m o r a r el XIVè aniversari d'aquesta d a r r e r a entitat. • C u l t u r a i Societat — A 3/4 de 8 del vespre, conferència al C e n t r e Borja a càrrec de Vicenç Trius sobre «La solidaritat en la societat actual», dins del cicle de xerrades de Cultura i Societat que organitza el centre de jesuïtes. • Aula-cultural — A les 8 del vespre, conferència a la seu social del Club Muntanynec sobre « C o o p e rativisme i Solidaritat», dins del cicle de xerrades de l'Aula-cultural que organitza aquesta entitat. Diferents m e m b r e s del Club Muntanyenc seran els encarregats de desenvolupar el tema.

HORARI AUTOBUSOS • LÍNIA 1 . SANT CUQAT

L - « A S JANER

Sortides des de Mas Janer. -Otos feiners. 1 a sortida: 06.10h-07.10h i als 10 minuts de cada hora fins ates22.20h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estacio de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.10h-08.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 221 Oh. L'últim servei finaStza el seu reconegut a restactó de F.G.C. de Sant Cugat. SertMM «tes d* r Avinguda AMena Sate. -Otos feiners. 1a sortida: 06.50h-07.50h i als 50 minuts de cada hora fins ates21.50h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 07.5Oh-O8.50h i ais 50 minuts de cada hora fins ates21 50h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. Recorregut Mas Janer, Estació Mira-sol. Plaça Can Cadena, Estació SL Cugat, Mercat Torreblanca, CAP, Alfons Sa/a. Can Cadena, Estació Mira-sol, Mas Janer.

• LIMA 2. NUCLI URBÀ DE SANT CUOAT Sortida* d a * de Sant Domènec. -Dies feiners. 1a sortida: 06.16h-06.46h i als 16146 minuts de cada hora fins a les 22.16h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.16h-09.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins ates22.16h. Sortides des da Sant Francesc. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.23ri-06.53ri i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a Ies22.23h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.23n-09.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h. Sortides des da PEstacW FOC. -Dies feiners. 1a sortida: 06.05h-06.35h i als 05 i 35 minuts de cada horafinsa les 22.35h. -Dissabtes I festius. 1 a sortida: 09.05h-09.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h. Recorregut Sant Domènec, CAP, Sant Francesc, Ptaça Coll, Mercat Torreblanca, Monestir, Estació FGC, Colomer, Sant Domènec.

T LÍNtA 3, SANT CUGAT-LA FLORESTA-LES PLANES

Sortides des da F. Cotom. -Dies feiners. 1 a sortida: O6.30h del matí i cada hora i mitja fins a les 21.30h. -Dissabtes I festius. 1 a sortida: OS.OOh del matí i cada hora i mitja fins a tes2l.30h. Sortides des da r Estació. -Dies feiners. 1a sortida: 07.20h del matí i cada hora i mitja Ans a les 2250h. -Dissabtes I festius. 1a sortida: 08.50h del mati i cada hora i mHja fins atos22.20h. Recorregut F. Colom, la Floresta, Plaça Centre, Menat, CAP, ABona Sate, Esíactó, Centre, La ftoresfa, F. Colom. • A 3 . SANT CUGAT-RUBÍ-TERRASSA -Dies feiners. 1 a sortida: 05.40h-O6.25h I als 25 minuts de cada hora Ans a les 22.2Sh. -Dissabtes I festius. 1 a sortida: 06.25h i als 25 minuts de cada horafinsa les 22.25h. -Sortides addicionals a Terrassa: 06.55h, 07.55h i 11.55h.(Mns») • A 3. SANT CUGAT-BARCELONA -Otos feiners. 1a sortida: 05.15-05.40 i als 40 minuts de cada hora Ans a les 22.10h. -Dissabtes. 1a sortida: 05.15-05.40 i 06.10h i als 10 minuts de cada horafinsa tes22.10h. -Diumenges I festius. 1a sortida: 07.1 Oh i als 10 minuts de cada horaIns ales22.10h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.40h i 23.00h (feiners). 23.00h (dissabtes i festius). f A 3 . BARCELONA-SANT CUGAT -Dies feiners. 1a sortida: 05.45 i als 15 Í45 minuts de cada hora fins a les 21.45h. -Dissabtes. 1 a sortida: 05.45 i als 45 minuts de cada hora fins a les 21.45h. -Diumenges I fesUus.1 a sortida: 06.45h i als 45 minuts de cada hora fins ates21,45h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15h (feiners).


35

APUNTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 24 de novembre de 1995

L'AGENDA

29

D I M E C R £ S • Sant Cugat •Aniversari Llar d'Avis —A les 9 del matí, assistència dels socis de la Llar d'Avis a la missa d'acció de gràcies del Monestir. —A 2/4 de 6 de la tarda, finalització dels actes commemoratius del XIVè aniversari de la Llar d'Avis de la Parròquia amb l'actuació de la coral Rosa d'Abril a la seu social de l'entitat.

FARMÀCIES DE TORN

• Sant Cugat Dia / Poble

D

I J

O U

•Sant Cugat •Xerrada-col·loqui —A les 7 de la tarda, xerrada-col·loqui a la casa de cultura organitzada per CAVIS sobre «Promoció del voluntariat de Gent Gran per la Gent Gran». •Video-cinema a l'Espai Jove —A les 10 de la nit, projecció de la pel·lícula Gorilas en la Niebla a l'Espai Jove de la casa de cultura. L'acte es organitzat pel Grup de Natura del Club Muntanyenc.

•Sant Cugat —El divendres 1 de desembre a jes 10 de la nit, actuació d'Àngel Pavlovsky. —El diumege 3 de desembre a 2/4 d'l del migdia, Rialles presenta l'espectacle Grumic, un somni de tardor de la companyia Tàbata-teatre. —El dijous 28 de desembre a les 10 de la nit, concert de nadal de l'Orquestra Simfònica del Vallès.

LA SALA •Rubí —El diumenge 17 de desembre a 2/4 de 7 de la tarda, la companyia Focus representarà L'hostalera, amb Laura Conejero, Jordi Boixaderas, Marc Cartes i Imma Colomer, sota la direcció de Sergi Belbel. —El dissabte 30 de desembre a les 10 de la nit, concert de valsos i polques a càrrec de l'Orquestra Simfònica del Vallès.

SERVEIS

Telèfon l

Moral (Sta Teresa, 40)

6753344

Ajuntament

5892288

í Cerdanyola

Rbera (C/Sant Ramon, 182)

6920676

Ambulatori Les Planes

6755105

ï RuW

Va (Conjunt Rubí-2000)

6991301

Bombers Betlatetra

6928080

5 Montcada

Josep Relat (C/ Major, 89)

5841481

Bombers GeneraÈat

j Papiol

A.Vtò(Av. Generalitat 35)

6683967

Bombers Rubí

Domènech (Pg. Sant Marti, 50)

ft Cerdanyola ; Rubí

VaMoreix (parada)

67411 11

Grua

6743371

699 80 BO

Aigües La Floresta

6742089

6743353

CAP

5891122

AAPPiW Mira-sol

6742018

Hidalpo(Rbla.Cardanyo)a,1)

6922368

CAP urgències

5894455

AAW Verge Carme Mira-sol

6741003

Roca (Av. Barcelona, 55)

6990953

Casa de Cultura

5891382

AAW Sant Joan Mira-sol

6747103

i Montcada

J. Relat (C/Major, 89)

5841481

Casal Valldoreix

6744599

AAPPiW Valldoreix

6742197

j Papiol

A.VHà(Av. Generalitat, 35)

6683967

Catalana de Gas

7252944

AAPP i W C. Montserrat Vall. 6742105

• Sant Cugat

Llorens (C/Santa Maria, 27)

6741531

Centre Cívic La Floresta

5890847

AAPPW Can Majó vall

6745049

í Cerdanyola

Torrents (C/Diagonal, 34)

5803904

Centre Cívic Les Planes

6755105

AA Prop, i Veïns La Roresta

6742089

ï Rubí

Oriol (Q2airo, 28)

6994398

Centre Cultural Mira-sol

5682018

AA W Aiguallonga La Flor.

6745129

588 09 41

Ass. Consumidors

2684567

•

Sant Cugat

J. Relat (C/Major, 89)

5841481

085

Cinemes St. Cugat (Reser.)

A.v1à(Av.GeneraJtaL35)

6683967

Correus

6747096

DNI (Cita prèvia)

CuHel(Pg. Diputació, 6)

6740364

Creu Roja Sant Cugat

6741234

Greenpeace

J Cerdanyola

Pereiro (Av. Catalunya, 51)

5809700

Creu Roja Valldoreix

6742459

H. General de Catalunya

5891212

= Rubí

G*ert(C/Torres Oriol, 4)

6996899

Dispensari La Floresta

6747615

H.Valld·Hebron

4272000

: Montcada

Duran (RMa. Montcada, 37)

5751543

Ent. Municipal descentrant

6742719

H. Sant Joan de Déu

2034000

H Papiol

& Via (Av. Generalitat, 35)

6683967

ENHER Rubí

6691892

Unitat Coronària

2481040

•

Riera fC/Dr.Murilo,1)

6740430

FECSA (atenció al dent)

900313131

Tel. de f Esperança

4144848

6924708

FECSA (avaries)

909232323

Informació Carreteres

2042247

6741934

Informació Aeroport

4785000

1 •

Pa kÀ

^

Sant Cugat

Sant Cugat i Cerdanyola

Uufs(C/ABmra,18) BaBori (C/MBài Fontanals, 1)

6990388

ï Montcada

Via (tV Jaume 1,20)

6643315

funerària

«740525

Informació RENFE

4900202

Q. Civil (Mira-sol)

6742379

Informació Port

3188750

Hisenda

8891155

OMIC

5893188

Jutjat

«746696

PofclWc Torreblanca

5891732

PROMUSA

5891732

A.VSà(Av.GeneraJtal35)

668.39.67

1 Sant Cugat

Salavert (C/ Santiago Rusmyol, 38)

6747748

ïj Cerdanyola

Sanchaz(Plg.Xops,2)

6623184

i Rubí

Port(QMagiRamenlol,7)

6973456

Oficina Municipal La Roresta

5880847

" Montcada

Pardo (C/Masia 2)

5642136

Parròquia St. Pere Octavià

6741163

i Pepa

A.VÏà(Av.GenerBM,35)

6683867

Parròquia Les Planes

3047503

TeUd6((Rbla.Celer,97)

8747749

Parròquia VaMoreix

«740569

ASOt

675 35 03

Piscina Municipal VaMoretx

m 40 55

Arxiu Gavin

«742570

García (C/Segòvia, 1)

Cueipo Nacional de PoWa

«747858

Casal <f Avis SC

5691638

GuhíC/Major, 25)

Urgències

081

Uar d'Avis Parròquia

5890596

A.VIà(Av.Gerwra«at,35)

PoSck Municipal IPròL CM!

092

Club Muntanyenc

6745386

Coral de la LW6

6741006

•

Sant Cugat z GBRtanyofe ï Montcada

Hf>a|M •

Sant Cugat

A OüÉMyob

Ordfe(Av. Argentina. 17)

? tfcr*ada

i pm

9683967

Beringuss(C/AfonsSala.46)

6740483

S*«fC/Torrente,l2)

8918901

Pol.MurtópeJ(Valdoreix)

988795125

ENTITATS

Comissaria de PoJtía

«47612

Esbart Sant Cugat

«752652

Taxis (parada)

« H O » 87

Ei Tot Sant Cugat

6748661

£rWet(Av.Ctflalunya,65)

RàdtoTa»

59*4422

Gwp^trflrtgnWs

«749314

A.VIè(Av.Gerwalat,35)

Repaol-Buta

«M1580

RàrJo Sant Cugat

6755959

Sant Cugat Comerç

«7*0322

TeievWo Sant Cugat

588 53 68

SAUR (Aigües)

5180021

Ets4Cantora

5S96282

OBàtofC/NteSra.oeLourrJes,35)

ï Rubí

5807859

I

6992099

6683967

(1)D-1/4de10delmatí d'avui a 1/4 de 10 del mati de demà. (2) D'1/4 de 10 del matí d'avui a les 10 de iI nit (3) De les 10 de I arala 1/4 de 10 del matí de demà.

DANSA •Primera mostra de dansa contemporània —El dimarts 12 de desembre a les 10 de la nit, Haz de luz amb la companyia Diez y Diez. —El dijous 14 de desembre a les 10 de la nit, Jinete de peces sobre la ciudad amb la companyia Danat Dansa. —El dissabte 16 de desembre a les 10 de la nit, Duérmete ya amb la companyia Metros. El tres espectacles es representaran al Teatre-auditori del Centre Cultural.

ALTRES ACTIVITATS •Sant Cugat •Ajuda a Bòsnia —Tots els dilluns a les 8 del vespre, concentració a la plaça de Barcelona en solidaritat amb el poble de Bòsnia i perquè s'aturi el conflicte bèl·lic. •Cor infantil i juvenil —Nois i noies a partir de 4 anys. Informació i inscripcions a la Casa de Cultura, telèfon 589 13 82. Les activitats del cor inclouen concerts, sortides de cap de set-

mana i tallers complementaris. Organització: Cor Infantil i Juvenil de Sant Cugat. Informació al 589 13 82.

Telèfon d'informació: 675 51 05. Organització: AM L'Esclop i àrea de Cultura de l'Ajuntament.

•Centre Cívic de la Floresta —Ceràmica, ludoteca, piano, guitarra, solfeig, dansa i altres activitats. Informació i inscripcions de 5 de la tarda a 9 del vespre. Telèfon: 589 08 47. Organització: AEEA L'Esplai i Ajuntament.

•Casal Cultural de Mira-sol —Taller de teatre per a nens i adults, plàstica, manualitats, boixets, esplai diari, casal d'avis i altres activitats. Informació i inscripcions, de 5 de la tarda a 9 del vespre al telèfon d'informació i consulta: 589 20 78.

•Centre Cívic de les Planes —Tallers de música, de costura, manualitats, casal per a joves i adults, i altres activitats. Informació i inscripcions, de 5 de la tarda a 9 del vespre.

DIES

•Firart

—Firart. Exposicions el Ir i 3r diumenge de cada mes, de 9 a 2, a la plaça del Monestir. • Rubí —Fins al desembre, exposició al restaurant Disbarats de Terrassa de l'artista rubinenc Pep Borràs. —La galeria Soler-Casamada de Terrassa exposa Retrats de la posteritat de Miquel Mas.

5893080

• Rubí P Papiol

• Mercantic —Mercantic. Fira permanent d'art i antiquaris. A l'avinguda Rius i Taulet. Obert tots els caps de setmana. El telèfon d'informació: 674 49 50.

(91)5434704

FFCC

• RUW

TEATRE-AUDITORI

1 Farmàcia (adreça)

B Sant Cugat

: Montcada

30

fELOTÍS

•Casa de Cultura —Taller de manualitats i cuina. Informació i inscripcions, al telèfon 589 13 82. Organització: escola d'adults.

DE

• Sant Cugat

nua

•Viatgem amb en Gavín —El dia 12 de desembre, Kenya i els massais.

BIBLIOTEQUES • Biblioteca Centre Borja de Sant Cugat —Universitària. Oberta de 9 del matí a 2/4 de 2 del migdia i de 4 de la tarda a 8 del vespre. El telèfon d'informació i consultes és el 674 11 50. • La Floresta —Biblioteca de l'Associació de Propietaris i Veïns de la Floresta. Plaça d'Aiguallonga, número 1. Oberta de dilluns a divendres de 10 del matí a 1 del migdia. El telèfon: 674 20 89. •Biblioteca del Mil·lenari de Sant Cugat —Al Centre Cultural, oberta de dilluns a divendres, de 4 de la tarda a 2/4 de 9 del vespre. Dimarts, d'11 del matí a 2 del migdia. Dissabtes, de 10 del matí a 2 de la tarda. Telèfon: 589 27 49. •Biblioteca Club Muntanyenc Sant Cugat —Plaça Barcelona. Oberta cada tarda des de les 5 fins a les 9 del vespre. •Arxiu Municipal de Sant Cugat —Situat a PArxiu Nacional de Catalunya, al carrer Rei Jaume I, s/n. •Biblioteca de l'Ateneu —Plaça Pep Ventura. Oberta dijous, divendres i dissabtes, de 4 de la tarda a 8 del vespre. •Bilioteca Martí i Tauler de Rubí —Edifici L'Escardívol. Oberta els feiners de 4 de la tarda a 9 de la nit i dijous i dissabtes de 10 del matí a 2 del migdia.

RADIO

Entretenir i provocar un somriure tot presentant espais d'interès i actualitat és l'objectiu del magazine «Dies de Ràdio» que presenta Maribel Cayuelas. Comentaris de cinema a càrrec del crític Àngel Comas; de teatre, amb Pep Tugues; el repàs del que fan a lo televisió i espais nous i divertits, com un rànquing de contestadors automàtics o la dedicatòria del programa. Amb la participació diària dels oients a través dels concursos, l'apropament a la realitat de Sant Cugat amb la unitat mòbil i el repàs de l'actualitat a través d'entrevistes, debats i col·loquis. «Produccions Reunides» l'equip del magazine «DIES DE RÀDIO» diu que aquest programa no forma gaire, informa una mica i entreté molttssim. DIES DE R À D I O : De dilluns a divendres, de 10 a 12.45 h a:

RÀDIO SANT CUGAT 9 1 . 5 F M


ELS FI CANTONS

36

Divendres. 24 de novembre de 1995

Sant Cugat del Vallès

Sant Cu«at dd Valies (V \ c r r k , ' « ^ . i h. S.

L A

L A

M E M Ò R I A

C O L U M N A

Cinta de dol tiMMANUl·ll t ' I A A S •

S

Cír;iv;it del port de Barcelona que data de principis del setle XVIII. A la segona meitat d'aquest segle es va reactivar amb el comerç amb Amèrica.

Catalunya al segle XVIII TOMÀS GRAU I GARRIGA

C

atalunya, a causa de les cire u m s l à n c ie s q u e t o t s coneixem dels inicis del segle XVIII, va patir constantment un ofec, tant econòmic com social. Quan al 1714 va perdre les seves llibertats, en un moment ben delicat després de les guerres sofertes, no li tocà altre remei que remuntar aquest atzucac amb la migradesa dels pocs recursos que li quedaven. Però els catalans, en casos adversos com aquest, traiem forces de tot arreu. Van demostrar que així era. ja que cap a finals d'aquest segle es va evidenciar la vàlua de la nostra gent. puix encara no en un segle va doblar la seva població i va arribar gairebé al milió de persones. L'economia va surar amb valentia partint de zero. la cultura va donar un seguit de pensadors il·lustres, uns bons governants i cl poble va donar. amb la seva vitalitat, un impuls a la nació fent un pas gegantí en

va rebre de seguida les conseel desenvolupament a tots nivells. qüències. Els governants centrals, Carles III va donar llibertat al que fins aleshores es refiaven dels nostre comerç amb Amèrica, amb Cinco Gremios de Madrid i de la famosa Reial Cèdula del 16 la seva Compartia de Comercio, d'octubre de 1765. Aquest docuaviat s'adonaren que ment es va conèixer vulgarment com a ••Carles III va havien de tenir bones relacions amb el comerç Autorització al comerç de Bíirlovent, puix fins donar llibertat al de Catalunya, posant personatges afins als aleshores solament en comerç de catalans en llocs de restenia privilegi el port Catalunya amb ponsabilitat de la políde Cadis i, des d'aleshores. s'obriren permi- Amèrica, amb la tica econòmica. Això va conduir al fet que el 12 sos per al comerç en famosa Reial d'octubre de 1778 es altres ports de la península. Però. en principi. Cèdula del 16 promulguessin els aranzels, donant llibertat de sols havien de limitar d'octubre de comerç als 22 ports de amb Cuba, Puerto Rico les Antilles, Amèrica i Santa Margarita. Es 1765» Central i Sud-amèrica, formà el 1758 la Junta excepte el de Veneçuede Comerç des de Barla Reial Cèdula de 1765 celona, desplegant un . • m a l l Amb s'obriren altres ports al comerç a d'activitats, tant culturals com 22 ports de la península, com el econòmiques, de la indústria i la dels Alfacs i el de Barcelona, que navegació de Catalunya. L:l port amb aquesta embranzida en deu de Marsella, que fins aleshores anvs va doblar el trànsit. era el que tallava el bacallà, en

El lliure comerç amb Amèrica va comportar una tendència de canvi de l'estructura econòmica a tot l'Estat, desplaçant des del centre cap a la perifèria molta part del poder comercial i econòmic. Catalunya va donar a conèixer, així, la seva vàlua dins el poder poder econòmic, amb el reconeixement madrileny, i des d'aleshores no van servir de res les restriccions promogudes per les legislacions anteriors. Tant Jaume Vicens com Pierre Vilar ens donen a conèixer que durant aquesta època els preus i sous de Barcelona gairebé dupliquen els de Madrid. Ferran Soldevila, a Història de Catalunya, descriu amb molt encert la situació: «En aquest període té lloc un dels fets més transcendentals de la nostra història en general i de la nostra història econòmica en particular: l'articulació de l'economia catalana amb la de les altres contrades peninsulars».

o u * ™ i DISSENY /•9/£

OCTAVIO SARDA

^P**

Para escarificar, pasar el rodillo, abonar, regar y cuidar el césped y las orillas. El césped conservarà su eterna juventud.

SABADOS TARDE ABIERTO DE 5 A 8,30

Santiago

SENSE COMPROMÍS RELLOTGES D'ACTUALITAT DE LES MILLORS MARQUES

HJS

íg

MEGA

Hamilton

KRONQS

^JUNCHANS

Rusinol,

40

Hitchcock ens va dir a Psicosi que la vida —o la mort— és només un raig de sang escolant-se pel desguàs d'una banyera. El generalíssim de tots els exèrcits va t e n i r en u n a c a s e r n a de Menorca una mort reduïda a la col·locació d'un drap de tergal. A la tarda ens van deixar sortir a passeig. El paper secretíssim encara no havia sortit i no van saber que ho prohibia.

hVYMlk'l·WIM

PRESSUPOSTOS

JOIERS- T A L L E R S PROPIS

UN SURTIDO COMPLETO DE HERRAMIENTAS DE REGENERACIÓN Y PARA UN BUEN ACABADO

i altres ho han fet. jo també vull explicar la meva mon de Franco. Em trobava aquells dies fent el soldat en una caserna minúscula de Menorca. Els soldats que dormien a casa ens van dur la notícia amb el toc de diana. Jo tenia el lloc de destinació en un despatx, on convivia tot cl dia amb el sergent i el capità. i vaig pensar que la situació em permetria contemplar com un privilegiat tot allò que. arribat aquest cas. m'havia imaginat: la jornada de dol. la pena dels militars, una mica de pompa i circumstància mortuòries. De set a nou del matí, el sergent, el capità i tots els oficials només van tenir una preocupació: no sabien si s'havien de cosir la cinta del dol a la màniga esquerra o a la dreta de l'uniforme. No hi havia res més que els distragués. Per la caserna corria un paper secretíssim que donava les instruccions de totes les mesures que calia prendre aquell dia. però l'havien amagat tan bé que no el trobaven. No gosaven trucar per demanar socors. Al final, el sergent va tenir una idea. Va vestir un soldat de paisà i li va dir que anés fins a Maó amb la instrucció de passar pel davant de la caserna d'infanteria i veure a quina màniga els oficials portaven el dol. «Però con discreción. Leh ?» El soldat va tornar a les deu amb la resposta, o sigui a l ' h o r a en q u è A r i a s Navarro plorava per televisió. Els oficials no van veure ni les llàgrimes ni van escoltar el testament del seu capità general. Amb les casaques posades, feien cua perquè una modista que havien anat a cridar al poble els cosís la cinta al lloc reglamentari. L'operació de costura va acabar a les dotze. Llavors, un subtinent, amb la tranquil·litat se saber-se vestit com les circumstàncies exigien, va entrar al despatx, es va asseure i va exclamar: «Pobre home!»

Tel. 674 5S 54

m

SEGURETAT

Caixes Fortes

A

nwççj^ron

Sant

Cugat

Sant Cugat del Vallès, t r 589 17 99

aauuwiMyi

CENTRE D'ESTUDIS MUSICALS I HUMANS

TALLEDA RICOMÀ Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue, flauta travessera, violoncel, guitarra, etc.

VENDA D'INSTRUMENTS MUSICALS C/ Balmes, 11 - Tel. 674 58 62 - Sant Cugat

<$^7&rServei * ( J P 4 N * Gratuït a /Jfiví> Domicili Mercat Pere San, 120 5891448 Mercat Torreblanca, Parada 1-5 O/J l o 07

M0.i?/ni?vi


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook