~(f
^A\&*vi&*JU2-
(
ELS CANTONS
Dhrentres, 29 de setembre de 1995
• Punt i seguit
SETMANARI INDEPENDENT, CATALÀ, COMARCAL I DEMOCRÀTIC
Núm. 108»Any III»115 pessetes
El portaveu d'IC, Fancesc Godàs, diu a Casa de la vila que el seu equip va «amb el vent de cara». Plana 4
Projecten convertir el camí de Sant Medir en pista forestal
L'APA de l'institut Angeleta Farré es queixa de la massificació d'alumnes a les aules. Plana 7
Tot i que encara s'ha d'aprovar, el Patronat té previst fer-ho l'any vinent
Les associacions mantindran el protagonisme en els consells de districte que es constituiran demà. Plana 3
Els santcugatencs opinen sobre les sessions golfes a L'enquesta. Plana 8 Josep Maria Brun diu que Lucas «cobreix el 40% d'Europa». Plana 9
• Sant Cugat.— El Patronat de Collserola projecta convertir l'antic camí de Barcelona entre la masia de Can Borrell i l'ermita de Sant Medir en una pista forestal per facilitar el pas dels camions de bom-
L'Ajuntament adverteix que calen permisos perquè la proposta tiri endavant
bers en cas d'incendi. El projecte, previst per l'any vinent, està encara en una fase «molt prematura» i pendent d'aprovació, segons han indicat a aquest setmanari fonts de l'organisme. L'àrea de medi ambient de
El centre d'atenció primària incorpora un pneumòleg als serveis. Plana 11
l'Ajuntament de Sant Cugat assegura, per la seva banda, que coneix el projecte, però adverteix que no es podrà tirar endavant sense els permisos reglamentaris de l'administració local. Plana 5.
PATRIMONI
El CMSC i l'escola d'arquitectura s'han associat per remodelar la plaça Barcelona. Plana 13 Les imatges de ía tornada a l'escola es recullen a L'àlbum. Plana 14 L'arxiu municipal vol aprofitar el trasllat del fons a l'ANC per potenciar-ne l'ús públic. Plana 15 Rialles presenta La Blancaneus per obrir la temporada. Plana 16
I Carles Solà El r e c t o r de la UAB ha denunciat «l'actitud passiva que les universitats han m a n t i g u t a l'hora de complir la seva obligació amb una comunitat catalanoparlant cada cop més nombrosa» i ha recordat la seva obligació de preservar el patrimoni cultural. Plana 6
I Esports El Club Voleibol Sant Cugat comença la temporada amb dues estrangeres a la plantilla. Plana 25 Algunes lloses d'un passadís del Claustre van saltar a causa de la inundació provocada per l'aigua que va entrar de l'exterior. Foto: J.A MULA.
• Apunts Rogeli Pedró conserva una col·lecció de més de 400 eines antigues per treballar el camp. Plana 27 La radiografia recull la història de l'Orquestra Sant Cugat. Plana 28
Les pluges continuen afectant el Claustre després de la restauració • Sant Cugat.— El bon funcionament del nou sistema de drenatge del Claustre del Monestir —garantit per la Direcció General de Patrimoni— no va aconseguir evitar que la pluja de la setmana passada
afectés un dels passadissos. Quatre lloses van saltar a causa de l'aigua que va entrar per la porta i va mullar el subsòl fins fer-lo baixar. Patrimoni ha volgut aclarir que l'origen dels desperfectes és el desnivell
Jaume Roca tornarà a presidir Sant Cugat Comerç • Sant Cugat.— L'actual president en funcions de l'associació Sant Cugat Comerç, Jaume Roca, serà el nou president de l'entitat a partir del pròxim dia 9 d'octubre, ja que encapçala la única candida-
I L'aplec de la sardana La vintena edició de l'aplec va ser un èxit tot i la polèmica creada pels organitzadors. Plana 26
tura que s'ha presentat amb la intenció de dirigir l'agrupació de botiguers. Roca ha afirmat que «aquesta era l'única solució si es volia evitar la mort de l'associació de comerciants». Plana 13.
El II congrés de municipis catalans serà a Sant Cugat • Sant Cugat.— Sant Cugat serà la seu del segon congrés català de municipis, el primer que se celebrarà des dels inicis dels ajuntaments democràtics. La decisió es va pren-
dre a Ripoll en la darrera reunió de l'Associació Catalana de Municipis i Comarques, de la qual l'alcalde, Joan Aymerich, n'és nou vice-president. Plana 3.
entre el terreny exterior i el Claustre, que queda més baix. La solució és, segons l'arquitecte de la Generalitat Antoni Navarro, corregir el pendent de fora, que ja s'ha reduït com a mesura provisonal. Plana 7.
NUVIS El vostre Viatge per Llista de Noces amb
HIPPO Viatges Bda. St. Sever, 1 St. Cugat Tel. 589 74 46 Fax 675 22 29 HORARI E X T E N S I U : De 09.30 A 20.30 h de dill. a div. (Obert tot el migdia). Dissabtes de 10.00 a 13.30 h.
ELS0CANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR
Visiteu de franc la Reserva Natural de les illes Medes Ris subscriptors tl'ICIs 4 Cantons que ja heu sol·licitat la targeta del Club podeu demanar el tiquet per conèixer l'Fslartil i la Reserva Natural de le^ Illes Medes, durant un cap de setmana- Aquest tiquet inclou el sopar i l'habitació per dissabte a la nit ) l'esmorzar i dinat de diumenge, a mes d'un viatge amb barca amb el t'oris de vidre per l'er el lecorregut a les illes Medes. la Foradada i cala Farnol. l'er obtenir el tiquet, no mes cal que truqueu al lelètnn del subscriptor per concretat les dates de la reserva. FI preu per als acompanyants és de vÓOO pies.
U i G A NACIONAL DE BOTIFARRA
Inscripció a meitat de preu per als subscriptors. Ja és obert el termini d'inscripció per a les parelles que vulguin participar en la I Lliga Nacional de Botifarra (LNB) que convoca la revista Presencia amb motiu del seu 30è aniversari. La inscripció s'ha de formalitzar al telèfon W2 22 1» 10. on us ampliaran tota la informació que necessiteu. La lliga (indrà una fase local, una de comarcal i la gran final, en la qual es proclamarà la parella guanyadora del primer trofeu Manilla d'Oros, que rebrà un premi consistent en un milió de pessetes i un viatge de quinze dies de durada.
Posa't a punt. Classes de manteniment i sessions de sauna de franc. A m b la t a r g e t a d e l C l u b . p o d e u a s s i s t i r d u r a n t aquest mes a classes de manteniment, aeròbic.
c
s t r e e c h i n g . steps. fitness. low im p a e l . i !oi s e s s i o n s tic s a u n a al » i m n à s
Squash
SL'.II! C u g a t (c/ Sant J o r d i . .v's 25 i. totalment de franc.
Demana la tanreta. iots els suhscí aptors d'F.b -1 Caní. i.-. i, ic no heu sol·licitat la targeta del Club enc.ua podeu ler-lto trucant al telèfon del siihs criptor. La targeta no suposa cap ens! addi cional i us permetrà gaudir de grau varietat de serveis
M a t í : de 9 a 2
I. llot al't p e r aN s l i b s c n p
^L
to i's es e l s m i g d i e s de d i llims a d i v e n d r e s de 2/4 di i 2/4 de X les t a r d e s de d lluus a dijous de I 7 a 22 I els d i s s a b t e s al mall de 1(1 a 12 li. Per o b t e n i r els vals us cal trucar al t e l è t o n del s u b s c r i p t o r .
902 22 ÍOIÒ
T a r d a : de 4 a 7
EL CLAUSTRE, INUNDAT
3 • Divendres, 29 de setembre de 1995
PISTA FORESTAL A COLLSEROLA
La Generalitat repararà la setmana que ve els danys del Claustre causats per la pluja. La inundació va fer saltar quatre lloses del terra, però Cultura ha desmentit que el drenatge no funcionés bé.
El Patronat de Collserola projecta convertir el camí que uneix can Borrell i l'ermita de Sant Medir en una pista forestal. L'objectiu d'aquesta transformació seria facilitar el pas dels bombers.
DESCENTRALITZACIÓ Les associacions veïnals, culturals i esportives continuaran representant els veïns als consells de districte de Mira-sol, la Floresta i les Planes en la nova etapa que dissabte comença amb
la seva constitució oficial. De fet, s'ha optat per seguir el model de funcionament que es va introduir fa poc més d'un any, quan l'alcalde, Joan Aymerich, va decidir assumir-ne la pre-
Les associacions continuen sent les protagonistes dels consells de districte Demà es constitueixen formalment sota la vice-presidència d'ERC CÈLIA CERNADAS
• Sant Cugat.— Sis anys després de la seva creació, els consells de districte de Mira-sol, la Floresta i les Planes inicien dissabte una nova etapa marcada, principalment, per la continuïtat. La incorporació fa un any de l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, a la presidència dels consells responia a una voluntat reconeguda de dinamitzar-los i fer-los més efectius com a eina per acostar la gestió administrativa als veïns dels districtes. Els canvis es van concretar en dos punts que es mantenen en aquesta nova etapa: els consells es reuniran cada dos mesos, per donar temps a respondre a les demandes dels representats i del públic dels consells; paral·lelament, les comissions informatives sectorials, integrades per representants de l'equip de govern i els vocals dels consells, treballaran per agilitar la resolució d'aquestes demandes. Segons Aymerich, aquest sistema s'ha demostrat com el més eficaç «perquè ens ha permès fer una
llista completa de les mancances que hi ha als districtes». Veïns representant veïns En aquesta línia de continuïtat, els membres dels consells seguiran sent representants de les associacions veïnals, esportives i culturals. «S'han seguit els mateixos criteris perquè considerem que qui millor ostenta la representativitat són les associacions de veïns, que històricament han fet les reivindicacions», recorda el nou regidor delegat de descentralització territorial, Xavier Cortès, qui presidirà els tres consells. L'única novetat en aquest apartat és la incorporació de dos membres dels grups d'autoprotecció de la Floresta i les Planes. Esquerra Republicana de Catalunya, i concretament el tinent d'alcalde Jaume Busquets, assumeix la vice-presidència dels tres consells de districte en virtut del pacte de govern que va signar amb CiU, on s'especificava aquest punt. Paral·lelament, i en un intent d'«apropar la gestió administra-
sidència per donar-los un nou impuls. Els consells de districte, que presidirà el nou regidor de descentralització, Xavier Cortès, es reuniran cada dos mesos i mentrestant les comissions sectorials
serviran per agilitar la resolució de les demandes dels veïns. Com a novetat, ERC vice-presideix tots els consells en virtut del pacte de govern amb CiU.
LA COMPOSICIÓ DELS NOUS CONSELLS DE DISTRICTE Consell de districte de Mira-sol
|
Consell de districte de la Floresta
I
Consell de districte de les Planes
Xamier Cortès i Morros (president)
Xavier Cortès 1 M O R O » (president)
Xavier Cortès i Morros (president)
Jaume Busquets i Fàbregas (vteepresident)
Jaume Busquets i Fàbregas (vteepresMent)
Jaume Busquets I Fàbregas (vicepresident)
Josep Maria Àngel Solà i Soledad Torres (Associació de Veïns Sant Joan de Mira-sol)
Josep Maria Mas i Pilar Escriche (Associació de Veïns de la Floresta)
Tres representants de rAssociació de Veïns detesPlanes, pendents encara de confirmació
Salvador Fenollar i Enric Renau (Associació de Veïns i Propietaris de Mira-sol)
EmII René i Francesc Pérez (Associació de Propietaris i Veïns de la Floresta)
Francesc Uahí i Jordi Badia (Associació de Veïns Verge del Carme)
Joaquim Garcia (Grup tf Atftoerotecció de la Floresta) M.Jesús Costa (Unió Recreativa i Esporffe de la Floresta)
José Pérez i Xavier Martí (Associació de Propietaris i Veïns de MasJaner)
Jaume Sarassa (La Floresta Esportiva i Cultural)
Rosa Sicari (representant entitats
David Ventura (representant de les enttetscurturals)
Miquel Beltran (representant entitats
Àngel Ruiz (representant de les entitats esportives)
Lluís Mestre (Associació de Veïns de Can Borrulf) CnstóbalMeleroiSarrfiagoCabeftid (Unió Esportiva I Recreativa de les Planes) Carme Soriano (Grup d'Autoprotecdó de les Planes)
Gràfic: EL PUNT
tiva als ciutadans», tal com s'especifica al Reglament Orgànic Municpal (ROM), el regidor de descentralització serà un dia a la setmana a les oficines que l'Ajuntament té als districtes «per atendre les queixes, demandes i també les felicitacions», puntualitza Cortès. Aquesta va ser una de les promeses que Aymerich va fer durant la campanya electoral. L'acte de constitució dels consells de districte es farà dissabte al matí: a les deu el de les Planes, a dos quarts de dotze el de la Floresta i a la una serà el torn del de Mira-sol.
Qui ostenta la representativitat c.c. • Durant la campanya electoral, el PSCi 1C o ERC proposaven un canvi en la composició dels consells "de districte: uns consideraven que les associacions no són prou representatives i proposaven, com en el cas d'IC, que els veïns dels districtes escollissin els seus representants als consells en una votació paral·lela el dia de les eleccions municipals. Els socialistes, en canvi, demanaven que al consell hi hagués representació dels partits polítics que,
tot i no pertànyer a l'equip de govern, hagin obtingut un nombre de vots important a algun dels districtes. Es el cas de les Planes, on el PSC va guanyar CiU. En canvi, és ERC qui n'assumeix la vice-presidència per decisió de l'alcalde. Aymerich, en aquest sentit, no descarta que s'estudiï la proposta socialista per introduir-la al ROM. Queda pendent, encara, segons l'oposició, que els consells de districte exerceixin totes les competències que els atorga el mateix ROM.
POLÍTICA
TRANSPORTS
Sant Cugat serà l'any que ve la seu del segon congrés eatalà de munieipis
L'Ajuntament proposa al ministeri la línia entre el Papiol-Mollet per al TGV
Aymerich assumeix la vice-presidència de l'ACMC del Partit Popular en les properes eleccions generals, la Federación Espanola de Municipios y Provincias passaria a estar controlada pels conservadors i, per tant, la FMC podria voler-se'n desmarcar.
CÈLIA CERNADAS
• Sant Cugat.— Sant Cugat serà la seu, la tardor de l'any vinent, del segon congrés de municipis de Catalunya, un congrés en què s'haurà de debatre la fusió entre les dues associacions municipalistes de Catalunya: l'Associació Catalana de Municipis i Comarques, vinculada sobretot a CiU, i la Federació Catalana de Municipis, vinculada al PSC i IC. La decisió es va prendre en la darrera reunió que l'ACMC va mantenir a Ripoll, durant la qual l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, va sortir escollit per ocupar una de les quatre vice-presidències de l'associació que presideix l'alcalde d'Olot i president de la Diputació de Girona, Pere Macias. Aymerich assumeix la vice-presidència de les comarques de Barcelona. La fusió de les dues associacions ha estat un tema pendent en el municipalisme català que
J. Aymerich. ara es converteix en una possibilitat més viable, tenint en compte que amb la previsible victòria
Un problema comú Una altra raó que aconsellaria aquesta fusió és, segons Aymerich, el fet que «els problemes dels ajuntaments no són només d'un partit polític determinat i caldria buscar solucions conjuntes». De moment, a la reunió de Ripoll es va acordar crear una comissió a tres bandes integrada per les dues associacions i la conselleria de Governació de la Generalitat. El congrés de municipis catalans que es farà a Sant Cugat, el primer que es convoca des de fa aproximadament vint anys, s'havia de celebrar aquesta tardor: la convocatòria d'eleccions catalanes, però, ha fet aconsellable ajornar-lo fins a finals de l'any vinent.
L'altra opció afectaria alguns equipaments ÀNGELS CASTUERA
• Sant Cugat.— L'àrea d'urbanisme de l'Ajuntament de Sant Cugat ha redactat al·legacions a la proposta del Ministeri d'Obres Públiques i Transports perquè el TGV passi per l'anomenat corredor 1, que discorre entre l'àrea de Can Sant Joan, la Guinardera i altres equipaments de la ciutat. L'Ajuntament recorda que en aquest sector s'han aprovat un pla parcial i s'han concedit llicències d'obres, com és el cas del Centre Comercial Sant Cugat. Segons ha informat l'Ajuntament, el traçat proposat pel ministeri afectaria també les pistes esportives del Club Júnior, les noves instal·lacions construïdes al Centre d'Alt Rendiment, i els edificis i equipaments principals del col·legi Viaró. En el mateix text d'al·legacions, els tècnics municipals recomanen el corredor 2, l'altra possibilitat que té en comp-
te el traçat del MOPTMA. El tram, que és paral·lel a l'actual línia de tren de mercaderies de Renfe que uneix el Papiol amb Mollet, passa pels sectors de ca n'Ametller i el turó de can Mates fins a la carretera de Rubí i la carretera de les Roquetes. L'Ajuntament argumenta que es podria aprofitar la via ferroviària que es va construir als anys 70 i que ara està infrautilitzada.
SEGURETAT
Portes Blindades I o [ Sant Cugat del Vallès, o 5 8 9 1 7 9 9
PUNT I SEGUIT
4
ELS 4 CANTONS / Divendres, 29 de setembre de 1995
C A S A DE L A V I L A D'aquí a una setmana. Iniciativa per Catalunya renovarà els càrrecs de la comissió política local i, en principi, Francesc Ciodàs deixarà la coordinació per dedicar-se a fer de regidor, una funció que li ve de nou després de gairebé deu anys com a responsable a Sant Cugat, primer del PSUC. i després de la federació. Godàs és crític i fins i tot irònic amb les cessions que s'han fet a E R C a canvi de la seva incorporació a l'equip de govern i defensa un control i una diversificació del creixement de la ciutat.
F R A N C E S C G O D À S I B A S T I D A . Portaveu del grup municipal d'IC
«Nosaltres anem de res a poc i sempre amb el vent de cara» »-•
l [ II A( l-.KNADAS
I Sant Cugat. Sembla que darrerament hi hagi poca activitat a IC... Potser son les vacances. -«De fet. es que hem estat preparant l'assemblea del dia d per renovar hi comissió política local i evitar que això sigui un vedat tancat, com alguns ens diuen." —Oui ho diu'.' - — "Els mateixos militants el retreuen que hi ha una tendència a tancar-nos a la participació dels altres, tot i que després sempre acabem sent els mateixos els que ens canviem els papers. Des de l'època del PSUC. no hem doblat càrrecs: els regidors mai no han estat responsables polítics de la secció local, com passa ara en el meu cas. Així les veus són més riques.» —I quins noms sonen? —«L'n parell. Gent amb experiència, com en Jordi Casas [ex-regidor de l'Ajuntament], que hi hauria de tenir un paper destacat. Però també hi ha gent amb més empenta, com pot ser en José Fernando Mota |responsable de Joves amb Iniciativa].» —IC va ser l'únic grup que va canviar els dos representants que tenia al consistori. En el cas del segon regidor. Joan Martí Balada. es va insistir molt que era una persona vinculada amb l'ensenyament i amb els districtes. — E l vam introduir perquè crèiem que l'aplicació de la reforma educativa tindria importància en l'apartat d'ensenyament. El problema és que molts punts de política educativa no arriben al ple perquè es tracten a la Fundació. Per tant, les decisions es prenen en l'òrgan de govern, on no hi és representada l'oposició. A mes. un altre fòrum de debat com es el Consell d'Ensenyament no es convoca mai.» -Ea anys que és responsable polític d'IC, des de l'època del PSUC. però només fa tres mesos que s'ha estrenat com a regidor. Ouin nniipi' d'actuació té l'oposició? —«Poquíssim. Des de l'equip de govern, amb la seva majoria absoluta estable, es mantenen unes tormes educades que son acceptables, ens reben i ens escolten. però les possibilitats d'introduir el nostre programa són molt minses. D'aquí a uns mesos potser podria matisar aquesta afirmació una mica més. perquè nosaltres encara no hem pogut establir una dinàmica pròpia. El més important, em sembla, és saber destriar el blat de la palla i escollir molt bé a quins apartats dediquem els nostres esforços.» —Per qui o per què pot lluitar una formació com IC en una ciutat com Sant Cugat? —«Ja ho vam dir en el programa. Vam analitzar aquesta ciutat d'una manra força realista, en el sentit de saber valorar fins a quin punt l'administració local té possibilitats de canviar la dinàmica en què es mou la ciutat. Tot i així. sí que té algun mecanisme per diversificar aquest
r
Desprès de nou anys com a responsable polític, primer del PSUC i després d'IC. Ciodàs s'ha estrenat en aquest mandat com u regidor.
Defensant els valors de l'esquerra entre glop i glop de Martini Té 48 anys, encara que n'aparenta menys. Habitualment, se'l veu arribar a les seves cites municipals i de partit muntat en la seva moto Kawasaki 1100, fent honor a la seva passió pels vehicles de dues rodes i a la seva condició de soci del Motoclub Sant Cugat. Tot i aquesta afició, «la meva vida és el rugbi», assegura sense cap dubte. Fa trenta anys que practica aquest esport d'importació anglosaxona i uns quants menys que ha estat president del Club Rugbi Sant Cugat. Va viure un temps a Valldoreix i com a conseqüència va ocupar durant quatre anys, entre el 82 i el 87, el càrrec de vocal a la llavors Entitat Local Menor. Va decidir traslladar-se al centre «quan encara feien habitatges de protecció oficial que es podien comprar», i ocupa una caseta adossada unifamiliar. La seva trajectòria política ha estat estretament vinculada al PSUC, on va començar a militar l'any 77. En va ser el seu responsable polític fins que el partit comunista es va integrar a la nova federació d'Iniciativa per Catalunya. Després d'anys integrat a la dinàmica de partit, ha decidit passar a l'acció municipal com a regidor. Afirma que creu en els sindicats, «tot i que la seva existència sempre ha estat difícil» i pretén demostrar-ho com a president del comitè d'empresa de l'empresa de vermuts més famosa del món: Martini, c e .
iciativa-ElsV -^s*>!
•"•
* k
V
creixement, com és Promusa. Vam ser a més els únics que parlàvem d'atur. Tot i que a Sant Cugat no n'hi ha massa, hem detectat, per exemple, que un 35% dels desocupats són dones entre 25 i 45 anys. Plantejàvem també la ciutat solidària, i amb això sembla que vam connectar amb el sentiment de la ciutat, com es demostra amb la guerra de Bòsnia i amb el 0,7%... —IC. no intenta capitalitzar aquest sentiment solidari? —«En absolut, amb això hem anat amb molt de compte. Per exemple, quan s'han presentat mocions a rAjuntamcnt. jo mai no he volgut llegir-les.» —Manté IC alguna relació amb els sindicats de les empreses que hi ha aquí a Sant Cugat? —«És una assignatura pendent. Sempre hem intentat mantenir
una independència entre sindicat i partit. De let, és un aspecte que tenim ja totalment superat. Creiem que ( omissions Obreres hauria de funcionar a Sant Cugat i a ai\o hi hem dedicat alguns esforços, però creiem que amb una mica de mala sort. Bàsicament, perquè aquí hi ha fàbriques importants, però molta gent que hi treballa o és dels sindicats viu fora de la ciutat. Per tant, és molt difícil donar-li vida a la secció local de CCOO.» —ERC s'ha incorporat a l'equip de govern, i IC ha estat l'únic grup de l'oposició que públicament ha criticat la creació de càrrecs que això ha significat. Creu que són superflus? —«Em sap greu, perquè fa la impressió que sigui una obsessió meva o una enemistat personal. Estic sorprès, perquè pensàvem
que sorgirien crítiques d'altres grups. En aquell moment ja vam denunciar que ERC i CiU s'havien repartit el pastís de les quotes de poder. No estem obsessionats, però aquesta majoria natural nacionalista que tant s'ha reivindicat li ha sortit cara al poble. D'altra banda, sóc crític en general amb la creació de càrrecs de confiança. Entenem que han de ser càrrecs de confiança política, perquè hi hagi una certa afinitat, perquè no xerrin certes coses. Però un cap d'àrea de Medi Ambient, en principi, ha de saber de medi ambient, i no de ciències polítiques. Proposo que per a aquests càrrecs es facin contractes en pràctiques o d'aprenentatge.» —Durant la campanya electoral, però. semblava que entre IC i ERC s'hagués encetat una batalla particular...
—«És perquè ells van voler capitalitzar l'ecologisme a Catalunya. Nosaltres vam fer una coalició amb Els Verds que ha estat bastant fructífera i que sembla que continuarà en les eleccions autonòmiques. Però ja és bo que l'ecologisme s'incorpori als programes dels partits.» —Es tem que hi hagi un trasvasament de vots i que ERC esdevingui una alternativa d'esquerres més catalanista que IC? —«Podria ser, però els resultats d'IC al municipi són molt estables. És un vot que no té gaires fugues. Això et dóna una certa seguretat, no has d'estar sempre amb l'ai al cor, però també et demostra la dificultat de fer penetrar el nostre missatge en aquesta hegemonia de la que disposa CiU. Nosaltres anem de res a poc i sempre amb el vent de cara.»
5
PUNT I SEGUIT
ELS 4 CANTONS / Divendres, 29 de setembre de 1995
MEDI AMBIENT
£1 Patronat vol convertir el camí entre can Borrell i Sant Mectir en una pista forestal El condicionament del camí facilitaria l'accés dels bombers en cas d'incendi CÈLIA CERNADAS
• Sant Cugat.— L'any vinent, el Patronat de Collserola té previst condicionar l'antic camí de Barcelona entre can Borrell i Sant Medir per convertir-lo en una pista forestal, «L'Ajuntament de Sant Cugat no donarà els permisos necessaris si no queda clar que el condicionament es farà amb totes les garanties» mediambientals, ha assegurat el tinent d'alcalde de l'àrea, Jaume Busquets. Segons ha explicat Busquets, el projecte que el Patronat té previst al camí entre la masia de can Borrell i l'ermita de Sant Medir serveix per «completar la xarxa que ja existeix a la serra i facilitar el pas de camions de bombers». El condicionament podria fer necessària la tala d'alguns arbres. «El percentatge dels que es tallen és mínim comparat amb els que es poden salvar en cas d'incendi», argumenta el tècnic del Patronat, Lluís Cabaneros. Per la seva banda, Busquets ha deixat clar que «l'Ajuntament no autoritzarà res que es pugui semblar a una tala ni mínima ni massiva; només es tallarà un arbre si està molt justificat». El tinent d'alcalde de Medi Ambient ha recordat que, tot i que l'Ajuntament no forma part del Patronat de Collserola, «hi ha una relació d'integració plena» i que, per tant, l'administració podrà dir la seva en el moment que es vulgui aprovar el projecte.
segons ha confirmat a aquest setmanari Lluís Cabaneros, tècnic del Patronat. La pista, tancada al pas de vehicles particulars amb cadenes, facilitaria l'accés dels camions de bombers per la serra en cas d'incendi. El projecte
està encara en una fase «molt prematura», segons ha assenyalat Cabaneros, mentre l'àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament recorda que per condicionar el camí calen els permisos reglamentaris de l'administració local.
El condicionament del camí seria similar al que el Patronat està fent a la masia de can Coll, a Cerdanyola. Foto: J. PROS. D'altra banda, el Patronat ha iniciat la neteja dels voltants de la masia de can Coll, situada a Cerdanyola i dins la serra. La ne-
teja es fa en un perímetre de vint metres a banda i banda de la masia, d'acord amb el decret de prevenció d'incendis que la Ge-
neralitat va fer públic el ríies de març, segons recorda el Patronat. Tot i això, «procurem tallar els arbres que estan més malmesos».
set ball un club dinàmic Restaurant obert al públic Escola de tennis per a nens i adults
íCRÜ m ALS NOUS USON
Magnífiques instal·lacions enclavades dins un entorn verd, a tan sols 20 minuts de Barcelona, on vostè i la seva família podran gaudir de 13 pistes de tennis (terra batuda), 2 frontons, piscina voltada de gespa, raig uva, saló social, restaurant, i d'un ambient sa i divertit on els seus fills podran saltar i córrer, i aprendre a jugar a tennis assistint a les classes de l'escola de tennis mentre vostè juga uns sets amb uns amics que ja estan desitjant conèixer-lo. El convidem a conèixer SGt ball tennis.
Ctra. de Cerdanyola a Sant Cugat km 4,6 • Apartat de Correus 49 • Sant Cugat del Vallès • Tel. 674 28 00
Aymerich demana al PSC que no «jugui amb els sentiments» dels veïns afectats c.c. • Sant Cugat.— En vista de les crítiques que el Partit Socialista de Catalunya ha fet contra el pla d'adequació de l'entorn del Monestir, l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, ha reclamat al partit que «no enredi la gent» i que no «jugui amb els sentiments» dels disset veïns afectats per la zona verda que el pla general metropolità preveu a la zona dels carrers Sant Llorenç, de la Creu i Orient. Aymerich ha recordat al PSC que va tenir vuit anys per buscar una solució al cas d'aquests veïns, i que en lloc d'això, «els socialistes van fer l'any 80 un projecte per a la zona que afectava encara més cases». «Sóc conscient del trauma que aquest procés significa per a les persones que viuen allà», reitera Aymerich, «però ja he dit que si haig de parlar amb ells un per un, ho faré». Insisteix que vol evitar «fer sang» amb un tema que, recorda, s'ha de tirar endavant «si es té visió de futur de la ciutat i si es té en compte el bé de tot el municipi». Aymerich ha demanat també al PSC que «especifiqui què vol dir quan afirma que en aquest tema ha de participar tot el poble. Quan parla del poble, a qui es refereix?». Finalment, recorda que, per compensar els veïns que hauran de ser expropiats, «es poden fer molts jocs de mans» i proposa que, en cas que els veïns no estiguin conformes amb el pis que els ofereix l'Incasol, hi ha la possibilitat «que Promusa els construeixi una casa més d'acord amb la que tenen amb la indemnització que els doni l'Incasol».
6
PUNT I SEGUIT
ELS 4 CANTONS / Divendres, 29 de setembre de 1995
ENSENYAMENT
INFRAESTRUCTURA
«Els condicionaments polítics impedeixen articular una universitat nacional»
Els veïns demanen que s'enderroqui una grada il·legal al vial de Mira-sol
El CMSC va convidar dimarts el rector de la UAB, Carles Solà (ÏI.IACIRNADAS
• Sant Cugat. HI rector de hi Universitat Autònoma de Barcelona. Carles Solà, va denunciar dimarts, en una conferència organitzada pel Club Muntanyenc Sant Cugat, «l'actitud passiva que les universitats han mantingut a l'hora de complir la fi rector de la UnivcrMtat Autònoma de Barcelona i santeugatenc considera que les diferències polítiques entre els governs de Catalunva. el l'ais Valencià i les Illes Balears son un impediment per al que considera una assignatura pendent: donar contingut real a la voluntat, que en el cas de la l .'AH es va fer explícita en el manifest de Bellaterra, de ser una «universitat catalana», entesa com a «ens preservador del patrimoni cultural i de la llengua». Les dificultats en el finançament que tenen les universitats va ser un altre dels problemes que Solà va remarcar, en un intent de donar una visió general del panorama actual del món universitari a Catalunya. «Compartim les retallades pressupostàries que en aquest camp es fan a molts països d'Europa. però aquí són pitjors, perquè el nostre sistema universitari es molt més feble», va recordar. Segons Solà, però, la solució als pressupostos ajustats no implica incrementar les taxes que paguen els estudiants, que, en cl cas de la UAB, cobreixen un 15'; de les despeses globals. •Les taxes han de ser baixes o nul·les; la societat rendibilitza el cost que això li representa de mol-
seva obligació amb una comunitat catalanoparlant cada cop més nombrosa», recordant el paper que han de jugar «com a preservadores del patrimoni cultural». Segons Solà, els condicionaments polítics impedeixen «l'articulació d'una universitat veritablement nacional que abasti tots els Països Catalans».
C a r l e s S o l à . Foto: J A M.
tes maneres, per exemple amb la formació i l'entrada al món laboral de personal molt més qualificat». L'accés cada cop més nombrós de gent gran a l'ensenyament superior, a més, «no fa preveure
La construcció la va fer l'escola La Farga A.C. .' R.L.
B Sant Cugat.— L'Associació de Veïns Sant Joan de Mira-Sol ha iniciat una campanya anomenada Quina vergonya, amb la qual vol que baixi la demanda de serveis denunciar l'estat del vial perifèric universitat is. tot i el descens en del districte, que encara s'ha d'al'índex de natalitat». cabar d'arreglar. Els veïns demaSola va ser crític també amb nen a l'Ajuntament que expropiï el procés que s'ha seguit des de uns terrenys que pertanyen a l'esles diferents administracions per cola La Farga i a un particular. modificar el sistema universitari. Els propietaris han disposat d'un «S'ha fet sense tenir ni idea de període de cinc anys per fer aquescap a on es volia anar», va dir. ta cessió. LI rector de la UAB va recordar, en aquest sentit, que la reforma Aquest període ha finalitzat i de l'ensenyament secundari i la la vorera del vial interpolar conde l'universitari «s'està fent des tinua tallada a l'altura de l'escola de departaments diferents de la La Farga i el camp de tennis. Generalitat, quan en realitat hauLa franja de terreny que s'hauria ria de ser un procés molt lligat». d'haver cedit, per on hauria de Solà va remarcar el paper social passar a més un carril bici, és de la Universitat: «Hauria de de 6,5 metres. deixar de ser una eina de proSegons van explicar els veïns moció individual per tenir estatus durant Tacte de presentació de de peça clau en el desenvolupala campanya Quina vergonya Miment social i cultural d'un país ra-sol, que es va fer dimarts al i convertir-se en el seu motor ecoCasal de Cultura, quan es va plannòmic.» Per aconseguir-ho, va dir, tejar el vial perifèric ja van ac«és imprescindible que la societat ceptar que fos més estret per percebi l'esforç que s'està fent». fer-hi passar un carril bici. AcEn aquest sentit, va recordar el tualment, el vial té 8 metres d'amque succeeix a EUA. «on per cada plada i, segons els veïns, els cotxes dòlar invertit, les universitats prehi circulen massa ràpid. Un resenten quatre vegades més de papresentant veïnal va assegurar: tents que les indústries... Una idea «Ja ens ho imaginàvem, que el relacionada amb un altre dels pacarril bici no s'acabaria. No només pers que compleix la universitat, no està fet, sinó que no s'ha coma més de la formació acadèmica pletat tampoc la vorera.» Això superior: la investigació. comporta un perill molt gran per
als vianants. Els veïns reclamen a l'Ajuntament que expropiï els propietaris i que enderroqui una grada que la direcció de La Farga ha construït sense llicència municipal precisament sobre terreny afectat, i que arriba fins al vial. Es demana també que s'il·lumini adequadament la zona. L'Associació de Veïns de Sant Joan exigeix a l'Ajuntament que enderroqui la grada, un cop han passat els deu dies prescriptius per a l'escola per esfondrar la construcció. Segons ha explicat l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, aquesta demanda dels veïns no s'aplica senzillament: «Els processos administratius i legals ens obliguen a seguir un procediment.» Per això, abans d'enderrocar la grada, s'ha d'avisar l'escola perquè ho faci, i imposar-li una multa. Si la direcció del centre no en fa cas, aleshores sí que correspondrà a l'equip de govern ordenar l'enderrocament i exigir a La Farga que aboni les despeses. Segons Aymerich, els ajuntaments no tenen llibertat d'actuació perquè es troben «encotillats» pel marc legal. L'alcalde va reconèixer que la direcció de l'escola La Farga no va jugar net en començar la grada al mes d'agost, quan l'activitat de l'Ajuntament havia quedat reduïda al mínim per les vacances.
Sant Cugat «La calidad en forma»
BS3 ESTO NO ES PUBLICIDAD ESTO SON HECHOS. E-iv' Es un hecho que en Gitnnas Sant Cugat seamos la única escuda de Karate en Sant Cugat debidaniente federada y autorizada. fiíc Es un hecho que esta escuda y sus alumnos con el profesor Santi Cerezo (5- Dan) a la cabeza, hayamos conseguido ser campeones de Catalunya. E-vC Ks un hecho el rotundo éxito logrado en la exhibición de aeròbic realizada en Chic Sant Cugat. B-iv' Es un hecho la excelente acogida de nuestro sistema de clases con asistencia limitada en todas las actividades. E-ÍT Es un hecho el que nuestros profesores sean todos debidaniente titulados y de reconocido prestigio (títulos a la vista en recepción) Cè" Es un hecho el que nuestros programas sean personalizados. EST Es un hecho el que dispongamos de servicio de atención mèdica. ES 3 Es un hecho la constante incorporación de mejoras en las instalaciones. ES 3 Es un hecho el que nuestros clientes dispongan de estos medios: •/ SALA 1 : Aeròbic - Steps - Funky - Gim. infantil - Gim. adultos - Gim - Jazz S SALA 2 : Zona de pesas y mantenimiento (20 màquinas) y SALA 3 : Zona de fitness-cardiovascular (12 màquinas) </ SALA 4 : Artés marciales (Karate, Tae-Kwon-do y Defensa personal) y SALA 5 : Zona de relax (Sauna - Hidromasaje - Solàrium - Masaje Hidrojet S RECEPCIÓN : Asesoramiento y venta de material deport i vo, bebidas, telefono, complementos vitamínicos, secador, servicio de toallas, revistas, prensa, bnzones de sugerencias «activos», etc.
«NO TE CONFORMES CON PROMESAS, DISFRUTA CON REALIDADES» DESCUBRE LA «CALIDAD EN FORMA» Te invitamos a una sesión de prueba gratuïta y sin compromiso, haz tu reserva o solicitud de información al •s 675 03 51 o ven a la c/ Anselm Clavé, 20.
7
PUNT I SEGUIT
ELS 4 CANTONS / Divendres, 29 de setembre de 1995
Els camions continuen aturant-se a la planta de residus de PHGC
PATRIMONI
I Sant Cugat.— Els camions que transporten els residus hospitalaris procedents de diferents hospitals de les comarques de Barcelona continuen aturant-se a la planta d'esterilització de l'Hospital General de Catalunya, tot i que l'equipament està aturat perquè ha arribat al màxim de tones que li permet tractar la llicència que li va concedir l'Ajuntament. Aquesta informació la van conèixer els veïns de Mira-sol després d'una visita a les instal·lacions que van fer dimarts passat, segons informa el Diario de Terrassa. Els camions que s'aturen a l'HGC són desviats posteriorment a la planta de Constantí, a Tarragona. Tant l'alcalde, Joan Aymerich, com el tinent d'alcalde de medi ambient, han assegurat que s'estan fent gestions per evitar el que han definit com un «tràmit administratiu». /C.C.
L'Òpera de Cambra actua dins del Festival de Joves Intèrprets
La Direcció General de Patrimoni ha posat tanques protectores a la zona afectada. Foto: JA. MULA.
La Generalitat repararà la setmana que ve els danys del claustre causats per la pluja El moviment de terres provocat per la inundació va fer saltar quatre lloses SÍLVIA BARROSO
• Sant Cugat.— La Direcció General de Patrimoni de la Generalitat està esperant conèixer el pressupost de les obres per començar a reparar els danys provocats al claustre del Després que l'Ajuntament de Sant Cugat va notificar els desperfectes en les lloses del claustre provocats per la pluja de la setmana passada, la Direcció General de Patrimoni —responsable del m a n t e n i m e n t del monument— ha anunciat que les obres per reparar-los començaran probablement la setmana que ve, quan se sàpiga quin serà el cost. De moment, però, s'ha fet una altra actuació que Antoni Nava-
Monestir per la pluja de la setmana passada. La inundació va fer saltar quatre de les lloses que cobreixen el terra restaurat. El cap del Servei d'Arquitectura de la Generalitat, Antoni Navarro, ha aclarit que la causa no va
rro, el cap del Servei d'Arquitectura de la Generalitat, considera més important perquè ha d'evitar que els fets es repeteixin: el terreny del davant del claustre —que queda més elevat i va provocar l'entrada d'aigua— s'ha rebaixat i polit per canviar lleugerament la inclinació i dirigir el pendent cap a la banda de la Casa de Cultura. Navarro ha insistit en aquest aspecte per deixar clar que «no hi ha cap relació
ser el sistema de drenatge del claustre —que hauria funcionat correctament— sinó que l'aigua va entrar des fora. De moment, i per evitar que es repeteixi la inundació, s'ha modificat la inclinació del terreny exterior.
entre el sistema de drenatge de l'interior del claustre —que hauria funcionat «perfectament»— i la inundació que va fer saltar les lloses. De tota manera, l'arquitecte ha avisat que la solució de rebaixar el terreny és «provisional» i que la definitiva arribarà «quan l'Ajuntament urbanitzi l'entorn del Monestir». En les condicions de la setmana passada, segons ha explicat Navarro, la terra on estan col·locades
les lloses va baixar en mullar-se de seguida i va fer moure les pedres. Segons ell, aquesta és la conseqüència lògica de l'incident, sobretot si es té en compte «la mala qualitat del sòl, que ja ha provocat altres problemes des que va començar la restauració». Precisament per la feblesa del terreny, la reparació no es limitarà a l'àrea de les lloses trencades, sinó que es «reforçarà tot el voltant», ha avançat l'arquitecte.
• Sant Cugat.— L'Òpera de Cambra Sant Cugat actuarà demà al Teatre-auditori en el que serà l'últim dia del VI Festival de Joves Intèrprets. Les- sopranos Mariona i Montserrat Benet, el tenor Francisco Vas, el baríton Xavier Comorera i el pianista Eloi Jové interpretaran fragments d'òperes cèlebres com Don Giovanni, de Mozart, Madama Butterfly, de Puccini o Rigoletto, de Verdi. El director d'escena serà Joan Anton Sànchez Aznar i l'actuació començarà a les deu de la nit. /S.B.
L'alcalde pronunciarà dimarts la tercera conferència del CMSC • Sant Cugat.— L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, serà dimarts el tercer ponent del cicle de conferències Aula Cultural organitzat pel Club Muntanyenc Sant Cugat aquesta temporada. Després de Baltasar Porcel i Carles Solà, Aymerich tractarà el primer tema local de la sèrie amb una xerrada titulada Recorregut per Sant Cugat: claus d'una transformació. El president del Grup d'Estudis Locals, Jordi Casas, presentarà l'acte. /S.B.
ENSENYAMENT
L'APA de l'institut Angeleta Farré protesta perquè hi ha massa alumnes a les aules Els problemes s'aguditzen al segon curs ÀNGELS CASTUERA
• Sant Cugat.— L'Associació de Pares d'Alumnes de l'institut Angeleta Farré ha demanat a l'Ajuntament que pressioni la Generalitat per trobar una solució a la massificació de les aules. Els pares es van concentrar a la plaça de Barcelona divendres per demanar una entrevista amb la responsable d'Ensenyament del consistori, Àngels Ponsa. La comunitat escolar de l'antic institut Casa Mònaco reclama que es redueixi el nombre d'alumnes per classe. El nou edifici es va construir pensant directament en la implantació de la reforma educativa, per tant, les classes es van fer per una ràtio de 30 alumnes. La LOGSE, però, no arribarà fins l'any vinent i mentrestant, les aules acullen més estudiants. Aquest curs, n'hi ha fins a 38 de matriculats a segon.
El delegat d'Ensenyament al Vallès Occidental, Ramon Farré, es va comprometre al mes de maig en un consell escolar a reduir a 34 el nombre d'alumnes per classe. Tot i això, les ràtios superen aquesta xifra i els pares volen entrevistar-se amb el conseller Joan Maria Pujals per trobar-hi una solució, perquè diuen que les gestions que van fer davant el delegat no han donat resultats. L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, va recordar que, tot i que l'Ajuntament no té competències en matèria d'Ensenyament, el consistori s'ha encarregat de fer arranjaments i amplicacions als centres, per millorar-los. El grup que va anar a l'Ajuntament, format per unes 60 persones entre pares, alumnes i professors, va deixar en el registre del consistori dos documents, —signats pel claustre de profes-
Els pares de l'Angeleta Ferré van reclamar a l'Ajuntament que intercedeixi en el seu favor. Foto: J.A. MULA sors i l'APA— que demanen el suport d'Àngels Ponsa davant el conseller Pujals. La tinent d'alcalde d'Ensenyament ha expressat el seu malestar
davant aquesta reacció dels pares: «Nosaltres els vam oferir- que seiessin en una taula per discutir el problema. No ens agradava que es concentressin davant de l'A-
juntament». Ponsa es va reunir amb representants de l'APA dimecres a la tarda, i a l'hora de tancar l'edició no havia transcendit el resultat de la trobada.
8
PUNT I SEGUIT
ELS 4 CANTONS / Divendres, 29 de setembre de 1995
L ' E N Q U E S T A i í.» sessions golfes en V.O. ÉS ESPECTADOR ASSIDU DE LES SESSIONS GOLFES DELS DISSABTES EN VERSIÓ ORIGINAL?
Inma Garcia
Pablo Carbonell
29 anys Muntadora de vi dec de TV
29 anys Enginyer tèxtil
• -No m agraden les pel lícules en versió original perquè em costen tres d'entendre Sabia que existien ies sessions gol'es a Sant Cugat, però no h he a n l ma ••
• «M'agraden les pel·lícules en VO., siguin subtitulades o no, i especialment un tipus de pel·lícules determinat. M'estan bé a qualsevol hora. Anar al cinema pot ser una bona opció de dissabte.»
Gonzalo Estrada 32 anys Camera dp "V • «A mi mes mes facii de veure una pel·lícula d'estrena que estigui doblada. No vaig a les sessions golfes de Sant Cugat, però les coneixia."
L'empresa Cinesa va començar abans de l'estiu a programar els dissabtes a la matinada pel·lícules en versió original, responent així a una demanda que s'havia detectat entre diversos sectors de la ciutat. La resposta, però, ha estat molt minoritària. Els enquestats aficionats a les sessions de V.O., en general, demanen altres horaris o un tipus de pel·lícules diferent. Aquesta enques:;: !'hu 'et Cèlia Cernadas el diumenge 24 i ei dimarts 26 a les 22h.. davant de Cinemes Sant Cugat
Natàlia Martínez 28 anys API • «Vaig de tant en tant a veure V.O. A Sant Cugat hi he vingut un parell de cops, i, si no, a Barcelona. Quant al programa que fan aquí, algunes de les pel·lícules són massa recents.»
IBMIflnMMUwafcs-tt
Antonio Navarro
Roger Planas
Ramon Estop
Eudald Roca
Joan Gutiérrez
Víctor Alexandre
32 anys Astròleg
24 anys Comerç
26 anys Enginyer de camins
28 anys Químic
18 anys Estudiant
45 anys Periodista
• «No vaig a les sessions golfes, prefereixo l'última sessió de la nit. Però crec que les pel·lícules en versió original milloren de qualitat i si són subtitulades serveixen també per practicar l'anglès.»
• «M'agrada veure pel·lícules en versió original, però no hi vaig, habitualment. En veig més a la televisió i de tant en tant alguna al cinema que m'ha agradat molt en versió
• «Vaig sovint a veure pel·lícules en versió original, però entre setmana o els divendres. A Sant Cugat no hi he vingut mai perquè només les fan els dissabtes i preferim fer altres coses.»
• «No sóc assidu, encara que m'agraden, però crec que les pel·lícules en versió original les projecten massa tard. Si les fessin a una altra hora o un altre dia de la setmana, vindria sempre.»
• «No vinc mai, però m'agradaria veure-les. Però no tinc temps de venir, o a vegades no en tinc ganes. No sabia ni que a Sant Cugat feien sessions golfes els dissabtes.»
• «Sembla que a Sant Cugat no funcionen. Seria millor repescar clàssics i anar directament al cinèfil enlloc de programar productes tan comercials. S'haurien de portar les pel·lícules que es doblen al català.»
doblada.»
Montse Redondo
Patrícia Cepero
Jordi Vila
Pablo Medina
Roberto Cruz
David deBoet
31 anys Controladora aèria
23 anys Estudiant de Dret
22 anys. Camera de TV i estudiant d'imatge i so
27 anys Biòleg
37 anys Funcionari de Correus
21 anys Estudiant de Dret
• «Em semblen meravelloses les sessions golfes, però no puc anar-hi perquè tinc nens petits. Crec que quarts d'onze seria una hora perfecta per projectar les pel·lícules en versió original.»
• «Crec que les sessions golfes en versió original són les millors de totes, però vaig més a veure-ies a Barcelona que aquí. A Sant Cugat és encara molt recent i encara no he trobat el moment.»
• «Vaig a les sessions golfes en funció de la pel·lícula. El problema a Sant Cugat es que les que es programen tenen ja uns quants mesos i la poc que les has vist en versió doblada.»
• «No sabia ni que feien sessions golfes a Sant Cugat. M'agraden les pel·lícules en V.O., però normalment vaig a Barcelona a cinemes més especialitzats pel tipus de pel·lícules que projecten.»
*• «Vaig molt sovint al cinema, m'agrada molt, però prefereixo les pel·lícules doblades perquè si no saps anglès gaire bé, no les entens, i llegir els subtítols cansa.»
• «Prefereixo veure pel·lícules en versió original que doblada, perquè expressen més com és la pel·lícula en realitat. Ho faig sempre que puc perquè a més va bé per l'idioma.»
-
PUNT I SEGUIT
ELS 4 CANTONS / Divendres, 29 de setembre de 1995
9
LES E M P R E S E S - / / , , Josep Maria Brun, nascut al 1941, va començar a treballar en el món de la mecànica quan n o m é s tenia 14 anys, com a aprenent en un taller. Després va treballar a l'escola d'aprenents Elizalde m e n t r e es formava com a projectista a l'Escola Industrial de Barcelona. Al 1959, amb el títol de delineant projectista, va poder accedir a u n lloc a l'empresa R E X , que fabricava motors. Ràpidament va començar a treballar com a cap d'Enginyeria de Fabricació i a estudiar peritatge Industrial Mecànic i, després, Enginyeria Industrial.
J O S E P M A R I A B R U N . Director de la planta de Lucas Diesel a Sant Cugat
«Lucas cobreix el 40% del mercat europeu en bombes dièsel» CATI MORELL
• Sant Cugat.— Per què Lucas va decidir canviar el nom de Condiesel? —«En part va ser un procés internacional, perquè Lucas era una companyia multinacional que tenia moltes empreses repartides per tot el món, però totes amb noms diferents. Com a Lucas, l'empresa no era coneguda. Per això Lucas va iniciar una política d'expansió que va consistir a barrejar el nom amb el de la companyia anterior. D'aquí que, a Sant Cugat, se seguís un procés lent com el que es va seguir. Actualment totes les fàbriques que hi ha repartides pel món —que són més de 150— es diuen totes Lucas, però fan coses molt diferents.» —Què fa Lucas a Sant Cugat? —«Aquí estem especialitzats exclusivament en elements del motor dièsel. Abans, quan l'Estat Espanyol tenia un mercat tancat, aquí es feien tots els productes de Lucas... Fèiem la bomba a la mida de cada motor i de cada marca. Quan el dièsel va cobrar importància en el cotxe, ens vam anar especialitzant en bombes de cotxes. Actualment, nosaltres hem fet 550.000 bombes de cotxe, la qual cosa significa que cobrim el 40 per cent de les bombes que porten tots els cotxes d'Europa.» —Quina és la competència més important que té Lucas? —«Bosch és la competència més important de Lucas. En el sector, la marca més important és Bosch, després hi ha Lucas i darrere de Lucas ja hi ha marques japoneses i altres petites marques europees menys significatives. De fet, entre Bosch i Lucas cobreixen el 80 per cent del mercat mundial.» —Com s'ha traduït el procés d'especialització de Lucas? —«L'esquema ha quedat molt definit. Lucas, a tot el món, té 45.000 persones treballant i es dedica a dos grans sectors: un és l'automoció i l'altre, la indústria aeroespacial. Dins del sector de l'automoció, hi ha diferents divisions. Per exemple, hi ha una part de les plantes de Lucas que es dediquen als frens per a cotxes o camions, altres fan elements que s'incorporen a les carrosseries dels cotxes i, després, hi ha una altra part que es dedica al dièsel. En el sector del dièsel hi treballen 9.000 persones, de les quals 1.350 són a la planta de Sant Cugat, i la resta treballen en 14 fàbriques de 9 països diferents.» —Això significa que la fàbrica de Sant Cugat és una de les que tenen més treballadors. —«Sí, sí... De fet, de les 14 fàbriques que hi ha repartides pel món —França, el Regne Unit, Catalunya, Corea, la índia, Mèxic, Turquia...—, només- n'hi ha dues més grans que la nostra: una té 2.000 persones i l'altra en té 1.800. Nosaltres tenim 1.350 treballadors i llavors hi ha altres fàbriques que tenen 800 treballadors o menys.» —Totes aquestes fàbriques fan el mateix que la de Sant Cugat?
Josep Mana Brun al seu despatx, a la planta que Lucas té a Sant Cugat. Foto: J.A. MULA.
La història d'un nom L'actual empresa Lucas, amb planta a Sant Cugat, va començar a funcionar sota el nom de Constructora d'Equips Diesel. Els treballadors i els clients de l'empresa a la llarga van abreujar el nom i es va acabar dient Condiesel. L'empresa es va fundar l'any 1959 i és va instal·lar a la Verneda, a Sant Andreu. Bàsicament era una empresa nacional, catalana, i es va dedicar a fer equips d'injecció per als motors que hi havia a l'Estat Espanyol en aquell moment. El mercat espanyol «era tancat, protegit i els productes que necessitaven els fabricants d'aquí els havien
—«No. Hi ha algunes fàbriques que es dediquen a fabricar elements per als dièsel, però nosaltres només fem bombes.» —Quin és el mercat que té el producte que es fa a Sant Cugat? —«Nosaltres fem bombes de dièsel per a tot el món, però el nostre mercat bàsicament és Europa.» —Lucas segueix una política empresarial internacional. Quins avantatges econòmics té això per a Sant Cugat? —«El primer avantatge és que aquí hi ha 1.350 persones treballant i que s'hi guanyen la vida. No tots els treballadors són d'aquí, però hi ha una part important de santcugatencs. No tinc la xifra exacta, però entre Sant Cugat,
de buscar aquí», afirma Josep Maria Brun. En aquella època, segons el director de la planta de Lucas a Sant Cugat, «Condiesel va agafar una llicència de Lucas que llavors es deia CAD per començar a fabricar bombes». El taller de la Verneda es va fer petit i es va construir la primera planta de Sant Cugat, que amb les ampliacions ha arribat als 28.000 metres quadrats edificats actualment, en els 45.000 metres quadrats de terreny propietat de l'empresa. L'empresa va assumir el nom de Condiesel CAD, després Lucas Condiesel i finalment Lucas. / CM.
Cerdanyola i Rubí hi ha un 50 per cent dels treballadors. La resta vénen de Terrassa, Sabadell, Barcelona, Monistrol... en fi, de tot arreu. Això aporta beneficis clars, a més que hi ha molts proveïdors que basen una part important de la seva feina en les nostres demandes.» —Com defineix Lucas la seva relació amb els proveïdors? —«Nosaltres ens dediquem a fer la part amb més valor afegit, amb més tecnologia, però comprem el material o les peces a altres proveïdors que estan instal·lats a Sant Cugat, a Terrassa, Sabadell o en altres ciutats de Catalunya. Comprem als nostres proveïdors —a Catalunya i a la resta de l'Estat— per valor de
7.000 milions de pessetes.» —Quina ha estat la facturació de Lucas en l'últim exercici? —«Vam facturar 20.400 milions de pessetes a finals de juliol passat... perquè els exercicis econòmics de Lucas no es fan com a la majoria de les empreses, per anys, sinó com el curs escolar.» —Quin és el paper dels treballadors a Lucas? —«La política de relacions amb els treballadors és una de les parts importants eh el funcionament de l'empresa. Invertim molt en el personal perquè necessitem que els nostres treballadors estiguin motivats. Recordem que Lucas treballa amb un elevat nivell tecnològic i necessitem treballadors formats i preparats per assumir
la responsabilitat que els demanem. Per això dediquem molt de temps i molts de diners a formació. Durant l'any passat, Lucas va dedicar una mitjana de 34 o 35 hores per persona, només a formació. Això són molts de diners, però és molt important que les persones no es quedin endarrerides, perquè la tecnologia avança ràpidament... Nosaltres treballem a un nivell de precisió en què es parla de mil·lèsimes de mil·límetre amb molta facilitat, en què es necessiten laboratoris a temperatura constant per no canviar el pes ni la forma de les peces.» —A més, Lucas va ser una de les primeres empreses de Catalunya que va crear un centre de formació per a estudiants de formació professional. —«Sí, sí. La Generalitat dubtava quan vam plantejar la possibilitat de fer aquests cursos, ara fa 6 anys. Aquests cursos ens ajuden a Conèixer £,e.t\t prepaiada i quan els necessitem podem recórrer sempre als alumnes que han passat per la nostra planta i el nostre centre de formació. De fet, cada any acostumem a absorbir alguns alumnes —uns anys més, d'altres menys—, però sempre hi ha alguns alumnes que es queden a treballar o tornen quan hi ha vacants.»
( !R< ) N i h ' \
CA LA MODISTA MOLT AVIAT AL SEU COSTAT C Plana i\v l'Hospital, :i-5 - Local b • Tel. 589 <Sò W SANT CUGAT DEL VALLÈS
Vine a passejar pel
Tí
Aiu-ostre sw-wi
C/Plana Hospital, 3-5 Tel. 674 01 69
PI. Hospital, 10 Indústria, 11 (A 50 m del monestir) Tel. 674 72 54 Sant Cugat del Vallès
Plana
Hospital
*Z€à, e^èenre^^/7V
REPARACIÓ GENERAL DE L'AUTOMÒBIL
ADMINISTRACIÓ DE LLOGUERS I COMUNITATS
Lloguer i venda: PISOS - LOCALS NAUS - TORRES TERRENYS
Plana Hospital
Talleres TORNÉ
mecànica de l'automòbil C/ Hospital, 41 Tel. 589 03 07 Fax589 11 04 SANT CUGAT
C/ Sant Esteve, 6 - Plana Hospital, 27 08190 S A N T C U G A T DEL VALLÈS Tel. 674 62 04 :M.>IJI.?:=756J
C/ Plana Hospital, 35 Tel. 674 69 50 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS
11
PUNT I SEGUIT
ELS 4 CANTONS /Divendres, 29 de setembre de 1995
SANITAT
Un pneumòleg s'incorpora a l'equip mèdic del centre d'atenció primària L'àrea de psiquiatria podria ampliar-se perquè ara no dóna l'abast ÀNGELS CASTUERA
• Sant Cugat.— Des d'ara, els pacients que tinguin alguna malaltia relacionada amb l'aparell respiratori podran ser atesos a l'ambulatori local. Un pneumòleg s'ha incorporat El centre d'atenció primària ha incorporat una nova especialitat: la pneumologia. El metge que se n'encarregarà va incorporar-s'hi ahir. De moment, la seva primera feina serà revisar els casos que li proposin els metges de general, i discutir la conveniència que el pacient derivi o no cap a l'especialista. «Aquesta és una experiència que iniciem amb el pneumòleg i que ens agradaria aplicar en totes les modalitats. D'aquesta manera, el metge de capçalera pren força, perquè és una figura molt important, i es descarrega l'especialista de feina que, en ocasions, es pot evitar», explica el doctor Camarasa. L'àrea de psiquiatria és un altre dels serveis del CAP que funciona per sobre de les previsions. Hi treballen un psiquiatre i dos psicòlegs, però la direcció del centre ha pensat ja a demanar una ampliació perquè són molts els usuaris que requereixen aquest servei. L'especialització de psiquiatria s'imparteix al CAP des del mes de maig. Per continuar aquesta línia d'atenció i millora, el personal del centre seguirà un programa de formació, que en el cas dels metges consistirà a passar tres setmanes a l'hospital de Terrassa. Segons assenyala Antoni Camarasa, «aquesta és una fita molt important perquè els metges en exercici sempre tenim por de quedar-nos enrere, i hem preparat aquest programa de formació». El centre d'atenció primària disposa d'un ampli ventall d'especialitats per donar la màxima atenció al pacient. El centre té especialistes en traumatologia, reumatologia, ortodòncia, un ser-
a l'equip de metges i infermeres que treballen al CAP per donar una atenció continuada als pacients. Aquesta és la darrera especialitat que funcionarà al centre, que encara ha d'incorporar-ne més abans no acabi l'any. El servei
de psiquiatria, integrat per un metge i dos psicòlegs, funciona al màxim rendiment des que va començar, al mes de maig. Segons la direcció del CAP, s'està estudiant la possibilitat d'ampliar-lo.
El centre d'atenció primària amplia les seves especialitats. Foto: J.A. MULA. vei d'urgències que funciona les 24 hores del dia, un programa complet per a la dona que inclou les especialitats de tocologia, ginecologia, planificació familiar i educació sexual per als més joves, i altres serveis de suport com ara radiografies, anàlisis o ecografies abdominals o tocològiques. Aquestes especialitats s'han anat incorporant progressivament al centre, amb la intenció de donar una atenció acurada al client. El centre d'atenció primària ha estat un dels primers a Catalunya en
què s'ha implantat el sistema mixt de gestió de l'administració i els centres sanitaris privats. El Servei Català de la Salut pretenia, amb aquest procediment, donar un nou sentit a la medicina assistencial, i acostar-se amb més eficàcia als seus clients. Els usuaris han notat alguns canvis substancials en el funcionament de la sanitat pública. Un dels elements que han contribuït a fer que l'atenció sigui millor és la cita concertada per telèfon o personalment. Segons
PREVENCIÓ D'INCENDIS
ha explicat el doctor Antoni Camarasa, director del CAP de Sant Cugat, el sistema ha resultat un èxit tot i que la centraleta ha quedat petita. «És una bona solució perquè la gent no s'hagi d'esperar o, si ho ha de fer, que sigui al mínim de temps possible. Però les línies telefòniques es col·lapsen i es fa cada vegada més difícil concertar una cita telefònica.» El doctor Camarasa assegura que d'aquí a poc temps s'ampliarà la centraleta per resoldre aquest problema.
£1 CAP comença una campanya de vacunació antigripal ÀNGELS CASTUERA
• Sant Cugat.— El Centre d'Atenció Primària de Sant Cugat començarà dilluns una campanya de vacunació contra la grip. Segons ha informat el doctor Josep Camarasa, responsable d'aquesta campanya, el CAP disposa de la vacuna, que s'administrarà a un sector de la població que s'inclou dins els grups considerats de risc. El primer grup és el d'aquells adults i nens que pateixen malalties càrdio-vasculars cròniques, o també processos respiratoris crònics. La vacuna s'inocularà també entre els malalts que pateixin algun procés crònic i visquin en institucions tancades. U n altre sector de risc és el de les persones majors de 65 anys, tot i que no presentin cap malaltia. La campanya de vacunació antigripal s'adreçarà també a aquells malalts, adults o nens amb malalties metabòliques cròniques, com ara la insuficiència renal, anèmia, asma o immunodepressió. Un altre grup de risc el formen les persones entre 6 i 18 anys, que reben tractament amb aspirina. Els responsables del Centre d'Atenció Primària han elaborat una relació actualitzada de les persones que integren aquests grups més susceptibles de contraure la grip, i els citaran per administrar-los la vacuna. Per a la campanya de l'any que ve, el CAP enviarà una carta personalitzada als pacients recordant-los que s'aproximen les dates en què és recomanable que es vacunin contra la grip, segons ha explicat el doctor Camarasa. Entre les persones més propícies a encomanar-se amb un virus gripal hi ha també les dones embarassades que pertanyin a grups d'alt risc, i els malalts de la síndrome d'immunodeficiència adquirida. La campanya de vacunació antigripal es perllongarà fins el proper 15 de novembre. Els responsables del CAP han assenyalat que l'OMS recomana cada temporada un determinat tipus de vacuna, que s'ha provat als mesos de març i abril per assegurar que serà eficaç amb el virus que ataqui.
IMMIGRACIÓ
El parc d'estiu de can Ribes Vallès sense Fronteres qualifica la tanca la primera temporada amb regularització del 95 de «sistematfexpulsió» 96 intervencions a Collserola Les places s'han reduït de 30.000 a 8.000 per a tot l'Estat L'experiència es repetirà l'any que ve S.B.
• Sant Cugat.— La dotació de bombers que ha vigilat durant 3 mesos la part de la serra de Collserola que pertany al terme municipal de Sant Cugat ha fet un total de 96 sortides. La majoria d'aquestes intervencions (58) han estat rutes de vigilància per la zona de bosc de les Planes, la Floresta i Can Busquets, i només 8 sortides s'han fet per apagar petits incendis de vegetació. Instal·lat a l'antiga torreta municipal de can Ribes, l'equip estava integrat per dos bombers professionals del parc de Rubí-Sant Cugat i tres auxiliars forestals contractats expressament. L'objectiu fonamental de l'anomenat parc d'estiu era complir part del pla de vigilància municipal i aplicar el concepte d'anticipació, que la Generalitat havia descrit com una de les bases del nou sistema de prevenció d'incendis. El balanç de l'experiència demostra que aquesta ha estat la
funció principal de la dotació, segons el cap del parc de Rubí-Sant Cugat, Jordi Pallejà. «El que està clar —ha puntualitzat Pallejà— és que el resultat és bo, que pràcticament no hi ha hagut focs, però és difícil de dir quin és el motiu.» Pallejà assegura que la «bona climatologia, amb algunes pluges i sense vents especialment perillosos», ha estat decisiva, però segons ell «no se sap què hauria passat amb els petits incendis de vegetació si la dotació no hagués estat tan a prop». En qualsevol cas, la iniciativa ha estat considerada positiva tant pels bombers com per l'Ajuntament i les dues instàncies asseguren que es repetirà l'any que ve. Així ho ha indicat Jaume Busquets, tinent d'alcalde de Medi Ambient. Segons Busquets, «el parc d'estiu, juntament amb els grups d'autoprotecció, ha significat un augment de la seguretat als boscos de Sant Cugat, ja que s'han pogut controlar petits focs abans que anessin a més».
SÍLVIA BARROSO
• Sant Cugat.— El grup de suport als immigrants Vallès sense Fronteres està estudiant la possibilitat de presentar al govern espanyol una queixa per la normativa que regirà aquest any la regularització d'immigrants en situació d'il·legalitat i que ha estat considerada «un sistema per dur a terme expulsions encobertes». Així és, almenys, com l'ha qualificat l'assessora legal de Vallès sense Fronteres, Marisol Batalla, que ha explicat que la protesta es faria pública juntament amb altres organitzacions catalanes, tot i que encara no s'ha concretat. «De tota manera —ha assegurat Batalla— no servirà de res, perquè les instruccions per a l'aplicació de les quotes són una resolució dictada pel consell de ministres i no es pot canviar». Les anomenades quotes, que cada any permeten l'entrada a l'Estat d'un nombre determinat d'estrangers no comunitaris o la regularització dels que ja hi són
il·legalment, s'han reduït en la remesa del 95 de 30.000 a 8.000. A la disminució en xifres absolutes, s'hi afegeix el fet que l'any passat la demanda de quotes va sobrepassar el nombre de permisos previstos i aquest any s'havia d'absorbir l'excedent. Però «el més greu» és, segons l'advocada de Vallès sense Fronteres, que els immigrants hauran d'anar al seu país a demanar el visat per tornar a entrar legalment a l'Estat Espanyol sense garanties que el document els sigui concedit. «Fins al 1994 —recorda Batalla— si presentaven una oferta de treball i la documentació en regla i es demostrava que no tenien antecedents se'ls lliurava un informe favorable, una mena de carta de recomanació, que garantia la concessió del visat. Ara, aquest document no se'ls dóna». La conseqüència del sistema establert pot ser, segons Batalla, «que molts immigrants no s'atreveixin a marxar i que els que hi vagin, no puguin tornar».
Amb aquestes condicions, els més perjudicats, especialment al Vallès, són els magribins: no s'han autoritzat quotes en el ram de la construcció, i en el servei domèstic tenen preferència els peruans, dominicans i filipins. Per als marroquins s'indica l'agricultura com a sector on han de treballar, un objectiu «realment difícil al Vallès» i, en general, a les comarques barcelonines, assenyala Batalla, que adverteix que «a més, el contracte l'han d'aconseguir a la província on viuen».
Extintors
Sant Cugat del Vallès, t t 589 17 99
ajudem M'hora d'aprendre
mÜions
d alumnes, èsàtaíQpaSso8' a r t e s per setmana a\ Centre ifetvtexetdcisa^s
TO \ O M E S
Pft
d(egtadl.
„ uia w CAN 18 Rambla « "'MORA, 1
Ü' * To*s e l s «iveUs • f
* Varietats V****™ .C^bndgeBxan,
I ^ans
Francesc Mora^. 8 Td.58922 6 4
1
Tel. 67415 01
TALLEDA RlCOMA E n s e n y o ^ »fe>9,P»"°' violi, orgue...
..Seme Horarisp e r f eto^-r™** ctes* • «to»!*00"™ Re»A>ate9°ronW4
3>.*t
SANTCUGM
n x i .ea,ff.cou. I
CURS 9 5 - 9 6 Apreneu adibuUar i pintor aVo\u • Grups reduís. . H o r e s convingudes.
#
co^P
ofess\onaW.
e\oborQc\òdecumcuW.
• D\oQnòs^pskope«ia90^. .^caòonsPwecio9Wes.
• S o r d e s oe\ pobVe. Informació ©
67A 3186
. Trastorns ( W ^ • lkn\quesa'es\v>à.
*
• Murts- Accés unWersVtat.
- Gradua* escolar. -Ca\a\à. .Au\aa'esbar\oUctwtors
exrraesco\ars
cT f»»fr*«»
Wítf
estudiar
13
PUNT I SEGUIT
ELS 4 CANTONS / Divendres, 29 de setembre de 1995
COMERÇ
Jaume Roca presidirà durant els pròxims tres anys la junta de Sant Cugat Comerç Vol delegats per àrees geogràfiques i sectors d'activitat CATÍ MORELL
• Sant Cugat.— L'actual president en funcions de Sant Cugat Comerç, Jaume Roca, presidirà l'associació de comerciants durant els pròxims tres anys, després que la seva Jaume Roca amb el càrrec de president, Santi Garriga com a vice-president, Joan Criado com a tresorer i Manel A. Torras com a secretari seran els puntals de la nova junta que presidirà l'associació de comerciants Sant Cugat Comerç a partir del pròxim 9 d'octubre. L'actual candidat i president de la junta gestora de Sant Cugat Comerç, Jaume Roca, ha explicat que s'han buscat les persones necessàries per fer una junta unificadora. Segons Roca, la junta que presentarà en els pròxims dies als comerciants té dues innovacions importants: té en compte la divisió geogràfica de Sant Cugat i revisa la divisió en sectors comercials. Per fer-ho de manera clara, segons Roca, «s'ha buscat una persona que assumeixi la responsabilitat de cada sector» —alimentació, serveis, restauració, equipament personal i parament de la llar— i, a més, hi haurà una persona per cada sector geogràfic en què hem dividit la ciutat —Mercat Nou/Auditori, carretera de Cerdanyola, plaça Octavià/Quatre Cantons, Santa Maria/Dr. Galtes, Valldoreix/Estació, Pere San/carrer Major, plaça Barcelona/Ribatallada—. Roca ha afirmat que la junta es va decidir a presentar novament la seva candidatura perquè «no s'havia presentat ningú amb la intenció d'ocupar el càrrec, i tants mesos amb una junta gestora re-
ha estat l'única candidatura presentada i proclamada com a tal. Roca ha explicat que ell i el seu equip han decidit tornar a presentar-se perquè «l'associació estava morint lentament i no havia sortit cap altra can-
didatura disposada a fer-ho». L'equip de la junta gestora ha buscat el suport de moltes altres persones, segons Roca, en un exercici d'integració de totes les propostes que han arribat del sector comercial.
Jaume Roca presideix l'únic equip que es presenta. Foto: ELS 4 CANTONS. sultaven molt negatius per al bon funcionament de l'associació». Segons Roca, la nova junta incorpora «persones de la junta anterior, persones de la junta que
havia presentat l'ex-regidor de Comerç Antoni Rueda i persones que són conegudes arreu de la ciutat». Per tant, segons el president en funcions de Sant Cugat
URBANISME
Comerç, «és tracta d'una junta integradora que torna amb ànims renovats i amb moltes ganes de treballar i fer coses positives que donin autonomia als barris i que uneixin el comerç a l'hora d'aconseguir resultats». Segons Roca, «la junta gestora ha deixat l'associació mig combustida» i no volien «enterrar l'entitat». Per això, segons el president de Sant Cugat Comerç, «la revitalització i la satisfacció són els punts de partida de la nova feina». El nexe d'unió entre els quatre membres de la junta i els responsables de les àrees geogràfiques i sectorials seran el coordinador de sectors d'activitat —Ramon Ussia— i la coordinadora de les àrees geogràfiques —Montserrat Bayarri—. A més, hi haurà també un responsable de publicacions i un de campanyes i promoció. Roca creu que tots els membres del seu equip de treball «tornen disposats a fer un sacrifici nou aprofitant el que han après dels errors anteriors». De fet, no descarta la possibilitat «d'engegar de forma definitiva l'elaboració de la guia comercial de Sant Cugat». L'assemblea de comerciants de Sant Cugat Comerç se celebrarà el pròxim dia 9 d'octubre, tot just quan s'hagi acabat la campanya dels grums —pertany a una altra etapa—, i la junta quedarà directament nomenada.
La COCIT vol que els bars puguin tenir terrasses al carrer tot l'any CM.
• Terrassa.— La Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa (COCIT) ha sol·licitat a l'Ajuntament de Terrassa que reformi les actuals ordenances municipals i que es permeti que els bars puguin instal·lar les terrasses a la via pública durant tot l'any i no només durant els mesos d'estiu, com fins ara. Amb aquesta petició, la cambra de comerç vol donar suport als bars de la plaça Vella que ho han demanat. Actualment, l'Ajuntament de Terrassa permet que els bars ocupin l'espai públic per instal·lar terrasses des de l'I de maig fins al 30 d'octubre. Els responsables de la cambra creuen que si els bars tenen l'opció de mantenir les terrasses durant tot l'any, es potenciarà la dinamització del sector de l'hoteleria i s'animarà el comerç de la ciutat. Segons expliquen els representants de la cambra, la darrera experiència dels establiments de la plaça Vella —que han contractat espectacles musicals durant l'estiu— prova que es pot incrementar l'afluència de públic i, per tant, potenciar el funcionament del sector comercial, que està intentant sortir de la crisi que ha patit els darrers anys. La cambra de comerç ha decidit realitzar un sondeig per determinar els preus que podrien pagar els bars per instal·lar terrasses a la via pública durant tot l'any. La cambra vol fer la proposta a l'Ajuntament de Terrassa, sabent que durant els mesos d'hivern l'afluència de públic serà menys important que durant els mesos d'estiu i, per tant, hi haurà menys gent que farà ús de les terrasses. Per això, la cambra de comerç creu que s'haurien d'ajustar uns preus diferents per a l'hivern i l'estiu, i que durant els mesos de fred haurien de ser més baixos.
COMERÇ
£1 Consell de Cambres té els primers contactes amb la conselleria de Comerç La inciativa va ser de la Cambra de Terrassa CM.
Els estudiants presentaran alternatives a l'actual configuració de la plaça Barcelona. Foto: JA. MULA.
El CMSC i l'escola d'arquitectura s'associen per remodelar la plaça Barcelona c.c. • Sant Cugat.— El Club Muntanyenc i l'escola d'arquitectura del Vallès, amb seu a Sant Cugat, han arribat a un acord de col·laboració per al curs 95-96, segons el qual quaranta alumnes de l'escola presentaran alternatives a l'ordenació i distribució urbanís-
tica actual de la plaça Barcelona. El projecte, que porta com a lema «De la plaça de l'Ajuntament al pati del Club Muntanyenc», s'emmarca dins l'activitat acadèmica de l'escola i està concebut com un exercici pràctic dels alumnes, que cursen l'assignatura d'arquitectura del paisatge. El Club s'en-
carregarà de divulgar durant els mesos d'octubre i novembre, a través d'actes informatius, les propostes que elaborin els alumnes. El president de l'entitat, Ramon Pros, considera que calen «iniciatives diverses i plurals» per convertir la plaça Barcelona en un «punt de trobada».
• Sant Cugat.— El consell de Cambres Oficials de Comerç, Indústria i Navegació de Catalunya ha signat una proposta d'acords que pretén servir de resposta a la comissió de Comerç Interior del consell. Amb cinc reflexions es volen explicar les raons de la necessària revisió de la ponència sobre equipaments comercials. El consell vol demanar al consell Executiu de la Generalitat de Catalunya que autoritzi l'elaboració d'un pla territorial sectorial de comerç de Catalunya. El consell de Cambres de Comerç vol aconseguir la modificació de la llei d'Equipaments Comercials de 1987 i dels seus decrets de desenvolupament, a fi d'adequar la normativa a la nova situació econòmica. De fet, el conseller Lluís Alegre ja va anunciar la postura de la Generalitat explicant que «Catalunya es troba en una situació d'equilibri entre els petits comerços i les grans àrees comercials». El consell ha acordat sol·licitar al departament de Comerç, Consum i Turisme que, mentre s'articulen les línies d'estudi, correcció i prevenció en matèria d'equipaments comercials, s'acordi
una moratòria en les autoritzacions de noves instal·lacions sotmeses a la llei d'equipaments Comercials de Catalunya. El consell sol·licitarà a la conselleria de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat que faciliti l'elaboració i desenvolupament d'un pla de Dinamització del comerç integrat en el teixit urbà, basat en la incentivació de la modernització conjunta i individual del começ urbà. I, a més, vol oferir al govern de la Generalitat la infraestructura de xarxa territorial i els serveis tècnics especialitzats per col·laborar en el desenvolupament de les propostes que ha fet el consell de Cambres a partir de la iniciativa de la Cambra de Comerç de Terrassa.
AUX V Y D
SA.
SEGURETAT
Extintors
Sant Cugat del Vallès, t r 5 8 9 1 7 9 9
PUNT I SEGUIT
ELS 4 CANTONS ,- Divendres, 29 de setembre de 1995
L ' A L B U M • La tomada a Vescola
El primer dia de classe després de les llargues vacances de l'estiu està aÉtipre ple d'emocions. Es canvia el professor però es retroben els vells amics. S'estrenen elsflibres,1 ^ niotxSfes i els quaderns, es reciten les taules de multiplicar i un no té més remei que acornodar-se^BiMre cop a la cadira i el pupitre. Més de 7.000 nens de les escoles sarrteugatenques ho han fet aqueMoiç. Ei primer dia, és molt important no oblidar-se de res. Per això, cal que el pare posi l'entrepà a teffiatera.
f
E! camí que es fa fins a l'escola és, sovint, un dels millors moments del dia. Això, sempre que no s'aproximi un examen de socials a primera hora i portis la llibreta dels deures impecable per quan passin revista. En qualsevol cas, anant a escola s'ha de vigilar quan travesses la calçada.
31 L'espera a la parada de l'autobús pot convertir-se en una bona excusa per conèi' xer altres nens i establir una relació més directa amb la morena de 4rt B amb la qual ens creuem al passadís. És clar que si sempre ha de ser-hi la mare vigilant amb qui parles i amb qui no, poca cosa es pot fer... Serà un altre dia!
El dibuix, la pintura i la pretecnologia són les assignatures que la majoria dels nens més s'estimen quan van a escola. La satisfacció d'un nen o una nena que ensenya la seva obra al professor o als pares no es compra amb res. Aquest alumne de l'escola Joan Maragall ho demostra amb un somriure de felicitat.
í
Aquest nen d'ulls foscos va deixar l'escola ja fa temps. Però la seva mirada implorant transmet la mateixa sensació que tenen molts altres pefits també < «Papa, per què te'n vas?». És el crit de guerra dels i ! avui: vegada La foto ... «c yueira aeis que van a escola per primera correspon al curs 78-79 del col·legi Pla i Farreras
Després d'un llarg viatge en autobús, després d'haver fet una pfana sencera de cal·ligrafia i quatre files de divisions de dues xifres, arriba el moment de gaudir d'un descans ben guanyat al pati. El futbol, les cordes i els cromets són diversions clàssiques, però hi ha qui s'enfila a un castell de fusta plantat enmig del pati. Ifc ' « " * « * » . « - * 8 t « i . - « S í f e , ,
'«tos.,.»*
PUNT I SEGUIT
ELS 4 CANTONS / Divendres, 29 de setembre de 1995
15
HISTÒRIA
Exposició de dibuixos de Cesc a Canals Galeria d'Art
L'Arxiu Històric Municipal de Sant Cugat del Vallès es va començar a sistematitzar el 1986. Abans, i des del segle XVIII, els documents generats o recollits per l'Ajuntament s'hi havien anat acumulant sense ordre ni concert. Ara, a m b tot el material classificat i la documentació més antiga traslladada a les noves dependències de l'Arxiu Nacional d e Catalunya, se'n vol potenciar la funció cultural i, sobretot, l'ús que pot fer el ciutadà d'un fons encara infrautilitzat.
Història local per a tothom L'arxiu municipal vol aprofitar el trasllat del fons a l'ANC per potenciar-ne l'ús públic SlLVIA BARROSO • Sant Cugat.— Saber com celebraven el Carnestoltes els santcugatencs dels anys 50, descobrir que la delegació local de la Comissió Abat Òliba per a l'entronització de la Mare de Déu de Montserrat es permetia de difondre textos en català l'any 1947, o tafanejar els comptes del 1965 de la cooperativa vitivinícola de Sant Cugat. Aquestes són només algunes de les possibilitats que ofereix l'Arxiu Històric Municipal de Sant Cugat. Són dades que es poden extreure dels 1.500 cartells i els 2.000 fullets recollits en dues de les col·leccions que la directora de l'arxiu, Gemma Foj, considera «més atractives» per a qualsevol ciutadà. En la mateixa línia, recomana una ullada a les actes més antigues dels plens, «que poden ser molt divertides, perquè de vegades es convertien en autèntics espectacles; no eren tan formalistes com ara». I és que Foj promou el vessant lúdic de l'arxiu perquè vol que es consulti més. El 1986 va començar un pla de treball per organitzar la documentació acumulada des del segle XVIII. Fa 10 anys que l'arxiu municipal funciona amb serveis oberts al públic i encara està infrautilitzat, tot i les facilitats que hi posen els seus responsables. «No cal que la gent hi vingui només a fer tesis o estudis erudits», especifica Foj. Per a ella, «els arxius han de deixar de ser caus foscos on només entren estudiosos que vénen amb recomanacions i credencials». Rendibilitzar l'ANC L'oportunitat per potenciar definitivament la utilització dels serveis de consulta, préstec i reprografia de l'arxiu municipal ha arri-
wmmgnmmi>mmmmmammmmmemmm
SALON PRINCIPAL v
-. M N O U é « T
DEL V»LLt§S
COMIlftó "ABAT OlIVA"
—•' '
DELEGACIÓ
$*bad*. 1 » àm f·br·ro d« 1453
LOCAL
DE S A N T
CUGAT
DEL VALLÈS
«ocne A L A * to'so
Espectacular Valle de Trajc*
c-rÇ.tfamta
DaUagació Local, par t dtmtl tot «1 raUau poaubla « fe* Feftles que, a n b «HMÍU <t« l*EntaattfeBció *4a la Varge -Bruna., tíndi&n lloc eiv «{ U o n t g l r d · M o · ^ a n » / « S i r d^bral,haconi·ccioruu «1 praseM progrou,*nllicil»aí la c o o p o n e i d da lot «1 poble i panicularmem da tot al jovam Seidcugatenc.
mla
wmem tamt * * mwwa SWM»*» >««*
GEMA DEL RIO f NwUi.ria*Mai'wwilmtpmHHU W w w w W m i — é w f c
fel"»lwi
AeS.lL, 19
AL-»d·U.T«Etco»*r^ri«l'EigWÚ· ( W
ix <i* *m*t Cugat, te
« hoaaidaM·dMmà*1UOMNCCU. q«e COOO»«BJ4 Ma «W <Jm » k M M Í U iunrftaiSnuií «i <*• W|M—tiliij tunb-*«rn4-pttr«a- iwuomfl·u tronin « g m , canto* • 1» Vaco» J h w n »
• Sant Cugat.— Dimarts passat es va inaugurar una exposició de dibuixos del pintor Cesc (1927). És la segona vegada que aquest artista, d'obra reconeguda internacionalment, exposa a la sala de Sant Cugat. Cesc és un dels artistes que han marcat la història d'aquest país, primer amb una llarga etapa d'acudits periodístics i, després, amb una obra pictòrica molt personal. Cesc presenta uns dibuixos inèdits que tenen poc a veure amb l'acudit periodístic habitual a què ens tenia acostumats, que incideixen en la preocupació per la línia i la forma, als quals dóna valor per si mateixos. Cesc ha guanyat els premis Ynglada Guillot (1961) i Ciutat de Barcelona (1970). Una selecció dels seus dibuixos ha estat publicada en llibres com La florista, L'escombracarres i El petó de camis, entre altres. L'exposició es podrà visitar fins al 31 d'octubre. / P.P.
AB&1L, 2 6 AU·WdJ·W·fic* QK&tik DC TOGUEXES pM HWKNI % IS* •! jxAta «1 co—»|)WB J> \mfmm UomlmaWmm.
GLORYS KING ttk *<*:.• i tawdiMn wrtw - «un» • » ? wu i a ut M e» *•***•*»*t'm niem ,mmmu,
PREMIOS EH METALICO O ] f é n o m · n · l aorpraa»
-
B * M r i n • eooooar W W V * I • m p · x a d o al M ü *
A»tt, 27 y-tíÜvÍt*t L U JVLYI L Zjbu GRAN
DIADA
MONTSERRÀTIN A
«MIC ft VALLDOREIX M . . 10. SOUWNIOna·ra·glè.lí F i u « ^ ^ l é . Sui 0(^4<UVtïde. «Ix, txu «t pvUQftie * • k VMS* •) nateic onda* N ^ U A la rail* cb I X » * M M O Ú t € S AEDANE9 p a k ubia "CANIGÓ" Tarda «ke«4: Kaawa VWi Bapirtaal a N.' D.' da Moatoan»i BaMinni. A U a > S A 1 D A H H paiUmai.iDccbla LA COMISSIÓ
g»** r DrkwWwOT ~*ém **».*BI> SUI* DU M , • b (MI h l - p n * ! • » • * • tat iioad» Mkwmi
MkNnwiHMiii·
i , ' À.Í LV
^ ^ -'£'. 'W .6/ « 7
lUMi.Mhf·i·M·tfa·mi^^ El cartell d'un ball de disfresses i un full de la Comissió Abat Òliba de la col·lecció de l'arxiu municipal. bat ara, amb el trasllat a l'edifici de l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC). Tot i que les oficines i els expedients administratius (de menys de 30 anys de vida i encara vigents) continuaran als locals de la rambla de Can Mora, les instal·lacions de Can Ganxet, on hi ha dipositada gairebé tota la documentació històrica, permetran augmentar les pràctiques d'estudiants d'arxivística i, fins i tot, reprendre les visites d'escolars que es van haver de suspendre per manca d'espai. A la nova seu de l'Arxiu Nacional també s'hi ha de portar,
en un futur indefinit, l'hemeroteca local: una col·lecció de 132 publicacions editades a Sant Cugat des del 1927 fins a l'actualitat que s'ha pogut completar amb exemplars antics aportats per particulars. A la rambla de Can Mora, hi quedarien aleshores les microlïtxes. De fet, la microfilmació del recull és un dels projectes immediats dels responsables de l'arxiu municipal «si el pressupost ho permet», assegura Foj. Finalment, «quan es disposi del mobiliari adequat i el material estigui preparat», s'hi dipositaran els 500 volums de la biblioteca i les
col·leccions de cartells i fullets. Però el trasllat de l'arxiu municipal a les dependències de l'ANC pot comportar altres avantatges. «A més de garantir unes condicions de conservació òptimes per als documents, l'ANC podria col·laborar en la microfilmació de papers sobre el monestir que són a l'Arxiu de la Corona d'Aragó», explica Foj. I, deixant anar la imaginació, afegeix: «Hi ha investigadors que mai no han pensat a fer un treball sobre Sant Cugat i, en canvi, si topen amb documentació interessant a l'Arxiu Nacional potser...»
Quadres de la sala Parés, a la Casa de Cultura de Sant Cugat • Sant Cugat.— Del 5 al 14 d'octubre, es podrà visitar a la Casa de Cultura de Sant Cugat una selecció de pintures de la sala Parés de Barcelona. La sala Parés va ser el primer espai de la ciutat de Barcelona dedicat a l'art. L'exposició consta d'una selecció de quadres del tradicional i prestigiós concurs de pintura jove que organitza cada any aquesta galeria barcelonina. La mostra es podrà visitar a la sala I de la Casa de Cultura i ha estat organitzada per l'Ajuntament de la ciutat. / P.P.
SEGURETAT
Seguretat Electrònica
•^
Sant Cugat del Vallès, v 5 8 9 1 7 99
Amb identitat pròpia I IGNASI MUNDÓ Galeria: Sala Rusinol. Dates: Fins al 3 de setembre. Obres: Dibuixos.
A
PERE PICH
la Sala Rusinol podem visitar una exposició excel·lent de dibuixos d'Ignasi M u n d ó i M a r c e t (1918). La mostra obre la temporada d'exposicions de la Sala Rusinol. Mundó exposa a Sant Cugat per segona vegada i es presenta amb una impressionant biografia, plena de premis i d'exposicions. Presentar-se amb una extensa exposició de dibuixos és com actuar en una representació d'acrobàcies sense la xarxa protectora o sortir a fer un espectacle de màgia i ensenyar, pas a pas, el parany. En molts casos s'ha cregut que el dibuix era una tècnica de transició, un peatge necessari d'un camí més llarg. Però res més lluny de la veritat; el dibuix aporta frescor i dinamisme, elements imprescindibles en l'art. El dibuix que fa Mundó explora les possibilitats pròpies de la tècnica. La facilitat de desplaçar-se i capturar les instantànies eternes del dia a dia, és utilizada per l'artista molt
nova les teves oè/*Wes:
iminaiQ0l-kÉtí$; ir<xfàm0copotct ferma é teu cos: Quiromassafge
%)onacofarülape$; Dibuix d'una xarcuteria, fet amb la tècnica del pastel. Foto ELS 4 CAN TONS correctament. Els dibuixos d'Ignasi Mundó són acostaments en el temps, sensacions concentrades d'olors, colors i formes. Els dibuixos del mercat de la Boqueria estan carregats, com el seu re-
ferent, d'una superposició i acumulació de punts d'interès, que remet a la realitat perfectament. Participem com a còmplices de la compra diària i ens alimentem, gràcies als dibuixos, per la vista.
Solàrium dtopmssíó (facial í caporal) C/ Francesc Moragas, 25 Telèfon 675 58 55 - Sant Cugat del Vallès
16
PUNT I SEGUIT
HLS 4 C A N T O N S / Divendres. 29 de setembre de 1995
ESPECTACLES INFANTILS
Rialles obre la primera temporada estable amb «La Blaneaneus» Es tracta d'una versió de La Trepa Sil VIA BARROSO
M Sant Cugat I I grup Rialles de Sant Cugat presenta aquest cap de setmana una \ e r s i o de I.a Bluneaneits de la companyia La Trepa i produïda pel Jove Teatre Regina. Així començarà la primera temporada estable de la m n a etapa del col·lectiu iniciada a la primavera. A partir d'ara, el pruner diumenge de cada mes, a les 12 del migdia i al I catre-auditori. es posarà en escena un espectacle infantil. C'i.i llimi, anem protagonitza•,!.•; pei una nena que escolta cl .OM', iiadkion.il evplical per Ta•.la * -. :•] j'M rei nnmtatüe pre•-.•nií! pei K i.il L s aquesta tem'.•iii i.i.i.l s p, H í : a •. •. m e diumenge. • les I ' del migdia. al l e a t i c - \ u >ai.ni : i r u e a r a Tmici LICI cicle . .lal·lc 111 c i L: •. 111'. 11 a Sant < nuat pel , •'TIL.L.IIII iLspies de k s LIIICS icpi'-sL l'.lacioiis/J,'/OÍ de la p u m a .eia pass.nl.i. l'n conveni amb ''. \ 111111 < i n i c 111 va permetre assajar L·I letoni .k! giujv desprès d'anys d'in icliMtal. a la -.ca LICI ( e n t r e ! iclia d I a pi.dea es \ a omplir .i: ! - c u i . IMOÜS i. .bans çle 1 estiu. |a ,-s \a ,1'iunciai la tem•.•oia.la csiabk i|uc comença ara. ] . - p c , l u c k que Tobie es de la i . i m p a n \ i a 1 a l l e p a i lla estat piodiíii pel IM\C Te.ilie Regina. Pei i. on.. 1.1 in els petits ca pt"L>l .iL'I • aiste s Ci I . il·i a. s'ha introduït un nou p e s. HI ,IL'C la M a n a . l's ':acta '.i'i.n.i nena malcii.ula L|ue. i k s p i c s LIC disculii amb Li mare. i SÍ..ha •, i eoiile de la Hlitnctincits qik li n a n a !'a\ia Amb Tclectc bilsainiv ik I lelal aquí es ici\ i:idna l a m K LI paper dels avis
com a rondallaires--- la Maria es tranquil·litza i abans d adormir-se es reconcilia amb la mare. Amb aquesta \CISI,> de la Hlaneaneu.s, La Trepa h.i v. ilgat tugir de «l'estclicaLlcW.il: P M Í C V i presentar ull personatge CIK icinventa el conte en funció del seu estat d'àniïn-. L'n un eseen.ui completament \ermell fosc. la companyia ha \olgul convertit I obra en una història -<plena ile complicitats, sorpreses i jocs»-. L'I director del muntatge es l'italia Cark> Lormiüoni, tundador de la c o m p a m la d'espectacles per a joves I e a ü o d.el Solc. de Milà. i cl grup LIC ic.itie mtantil Teatro k i s m e t . d e Han. I oi migoni ha eslat també cl i c s p o n s i b l e d'altres espectacles de La I l'epa, com.-l/u;/i<I la llauna >>', ra:,llosa i /-./ íenle i/i'L,'ÍÍ«. I a resta de la tit\a artística esta integrada pel Rul Descals, Maria A g u M i n a Solc. Lluís ( b a c i l s . Josep ( 'omple i (jerard Ausellc. 1 a Liepa es la companyia titular del l o \ e Teatre Regina de Barcelona des del 1%N i h.i cstrenat espectacles infantils ícgularment LICS LICI 1977.
T'l concert conjunt de Torqueslia i il u>r\.i m.iLigiirar el festival ik joves interpiets I ain I \ \1
Bon principi de temporada amb la JOSC i el Cor Nacional de petits cantors d'Andorra l IH1 \ K D ll-M'H • Sant Cugat.- Amb cl Divcrinnenlo per a oeiet de vent del '..alcneia Vicent Maitin i Soler. rics conegut com a compositor d'operes tent la competència al mateix Mozart. va començar amb moïl bones maneres i amb cl so alegre que demana aquesta petita joia, cl concert ilcl diumenge passat al teatre-auditori que inaugurava el sisè festival de joves
intèrprets. 'Lot segLiit.cn ai|iiesia ocasió amb la ilircecio ilc Josep b e n e . vam poder escoltar una magnifica \ cisin del Comeri en sol nuïjur per a dues flames i or(jiiesira de Domenico Cimarosa, amb la interpretació impecable i moll inspirada de McriUcll Carbonell i Maite Santos com a d u o solista. La representació tic HI cuson dels fanals de Jacques ()flenbach. c r e a d o r d e l ' o p e r e t a
lïanccsa, \ a sei un reuní pel pnblic present, t. ml pei la musica sempre efectista i brillant ile! composiloi fiances, com per la intuí prelació dels neus del Cor Nacional d'Anilorra que. sobretot en les parts cantades. van demostrar un nivell molt all. L'orquestra, ara dirigida per Catherine Melavcr, \ a demostrar la seva progressiva consolidacio a m b final farcit d'aplaudiments i bones vibracions.
ARTS PLÀSTIQUES CRiACIÜ I DlSShSV
OCTAVIO SARDA
PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS RELLOTGES D'ACTUALITAT DE LES MILLORS MARQUES
JOILRS TALLLRS PROPIS -"*&•-
MEGA
m-
Ttanultoii smilitt;.;"
Rit^inol.
KRONOS i<>
A
ítjuNChANs
7 i 7 . í>~-/ 5<S' v /
Tlo^dce Loaolr
San!
t.u^dt
LMUNDO Dibuixos Últim dia 3 d'octubre %
*
••'» f i \ *
firai I ha triat una mostra amb obra de -W artistes com a primera activitat a l'Ateneu. Foto: J.A. MULA.
Firart estrena el conveni amb l'Ateneu amb una col·lectiva de 49 artistes SÍI.VIA BARROSO
SOCIS FONS D'ART Servei taxació obres d'art
Salta R|usfnol Santiago Rusinol, 52 • Sant Cugot del Vallès
Horari: matí de 9 a 2 tarda de 5 a 9
Tel. 675 47 51
M Sant Cugat.— Des d'un gravat de 7.000 pessetes fins a una aquarel·la de 100.000. Natures mortes, paisatges clàssics, propostes mes arriscades i tot tipus de tècniques. Fins i tot dues escultures i una fotografia. Aquesta es la mostra col·lectiva que presenta Firart a l'Ateneu Santcugatenc fins al 12 d'octubre. En total, són 49 peces de membres de l'associació d'ar-
tistes que. després d'un any i escaig d'exposar els diumenges a la plac,a Octavià, ha buscat un espai per fer-hi mostres estables i tenir-hi la seu social. Un conveni a m b l'Ateneu —la sala a canvi que alguns socis de Firart s'afiliïn també a l'entitat de la plaça Pep V e n t u r a — els ha facilitat l'expansió, que ja va començar la temporada passada amb conferències a la Casa de Cultura i la Mostra
de Tardor. A partir de novembre, Firart organitzarà exposicions individuals o col·lectives de grups reduïts i a m b estils comuns. «Això facilitarà el muntatge — h a assegurat la presidenta de Firart, Begona Valcàrcel—, perquè aquesta vegada ens ha costat molt distribuir les peces sense que quedessin deslluïdes per un contrast inoportú.» El resultat es pot veure cada tarda de 6 a 9. a l'Ateneu.
VESTIM LA NÚVIA
L'INTERIOR AMB ESTIL
Tot per a les núvies
TERT •»••€•
C/Sant Cugat, 10 Tel. 588 26 09 RUBÍ
. Roba interior Vestim els nuvis per dins
L'APAT NUPCIAL
Restaurant can abassa aslano
a Major, 3 - Telèfon 674 01 39 08190 Sant Cugat del Vallès
VESTEIX LA LLAR
C/ Puigmal, s/n Tel./Fax: 674 02 67 08190 SANT CUGAT DEL VALLÉS
JORDI 1 I
FIORE
L'OR QUE UNEIX
INTERIORS
pada DISSENY DE JOIES I JOIERIA
C/ Alfons Sala, 23
Tel / Fax 675 53 59
ftANAJH,-
08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)
J
%1
**>**
34200-09908
LLUNA DE MEL WNEACONQXERNOS Horari:
de dilluns a divendres, tardes de 5 a 8 h Matins, hores convingudes
/I/1EDITERR4NEO IHAJES-mTGES-H!*e.-KX4GBHiBSB<l
Cl Balmes, 39, 1 r dreta
Tel. 589 55 49 Sant Cugat del Vallès
POSA'T MACA i r ^ f ^ l
l|ll» Mf> npi np|i HM mp
IQUIROST C/ Alfons Sala, 6
CENTRE D'ESTÈTICA
Tel. 674 39 04-Fax 589 11 62 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS
Tractaments facials i corporals Depilació definitiva
3b-
a-
®
Quiromassatge
<B
Drenatge limfàtic
EL COLOR DE L^ENLLAC
Hidromassatge
VESTIM EL NUVI
TLfíl FLORISTERIA Rambla del Celler, 27 Tel. 674 90 02 Sant Cugat del Vallès
Presoteràpia
B
BOUTIQUE
JOSEPDARGALLO SASTRE
1
Algoteràpia Fangoteràpia Sauna-Solàrium Col·laboració mèdica
S a s t r e r i a
a
m i d a Valldoreix, 76 b
RAMBLA RIBATALLADA, 8-10 Telèfon: 674 62 96 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS
Tel. 589 07 06 08190 Sant Cugat del Vallès (Barcelona)
PUNT DE VISTA
18
ELS
Remeis elementals
CANTONS
S.·im.i·i.in !r.U-|VhJfnt. a i l a l a . uonmrcal i J e i m ^ r a '
V
Premsa Local de Sant Cugat SL
^
C'.itT.i V n k . \ Ir
'JKl'Ai S.ml Cugül (VI Va
President i ,• i - t n
s.·I.Wi!;-.
Director ..•li"ti].T.M
I' -
Redactora en cap
Redacció •.,. S . - i , . •••• M . i \
•.••:-
K'-'.-
V •'
^i-L-i-it.. C J I I
I . T . 1 . l i , . r i k - . PITV Pil·-ï:.
Muri·ll l·iliLinl
M-.-',- S.ivi iR : -|vr\jl>:i-s|. l'aniic Rt-^ru;.,• ,.•• !•!,,„,• hin: i l i v i v i . W f Mana \ .iik-v \:HIH:-,·. N , K : T On-vM i C . n u r . a ; .
..h;í
LLS 4 CANTONS .' Divendres. 29 de setembre de 1995
Ma:vc
a ploure molt (70.7 litres per metres quadrat) i el sistema de drenatge de l'interior del Claustre va funcionar «perfectament». Això és almenys el que ha assegurat el cap del Servei d'Arquitectura de la Generalitat, Antoni Navarro. Seguint aquesta tesi, cal suposar que de l'aigua que va caure directament al pati no se n'ha sabut res més perquè no va tenir conseqüències. Cal pensar també que. efectivament. la inversió i els esforços per renovar el sistema de drenatge han estat una aposta encertada. Però la pluja, un mal endèmic per al Claustre. ha tornat a sorprendre els tècnics i aquest cop entrant per la porta
principal. Resulta que el terreny exterior del Monestir queda per damunt del nivell del Claustre i que. a mes. la inclinació irregular que té ajuda l'aigua i gairebé la canalitza directament fins al passadís d'entrada al recinte. Allà és on la terra es va anar xopant fins que es va anar desfent. va baixar i va aixecar les lloses. «lis compren —han assegurat des de la Direcció General de Patrimoni— perquè" el subsòl del Monestir és molt dolent», i ja se sap perquè n'ha donat altres mostres. Tot això passava mentre el drenatge del pati funcionava perfectament. Lis una bona notícia que la tecnologia doni resultat, però a més
Cap comercial 'iriíiif,,
•
U - - - . •.
S i . n . " >' v
i I \
Q
Impressió i< i-m ;-r.-. f
w'2i Jiin'· ' *
Distribució M.ülini: Valk-sSL. [)!|^drad.(il-U]S41
i .1>'n,i':-i 'iw-diiiirals l!l-articles firmats i'K 4 O i t.fts '»• \i •*-. j net.«sariament.
uan fa dos anys l'Agrupació Sardanista Sant Cugat anunciava la seva dissolució, es va especular sobre la possible desaparició de l'Aplec de la Sardana. la cita anual més important dels que disfruten amb les ballades. No va ser així. i en aquesta vintena edició la resposta popular ha estat tan important com ho havia estat en anys anteriors, l i s membres de l'agrupació
EL
Sobre Ensenyament • I I departament d'Ensenyanient va convocar fa pocs anys un concurs-oposicio per a l'accés a càtedra entre els professors numeraris d'ensenyament secundari de Catalunya. LI barem establert era un reguitzell d'arbitrarietats. ,i mes d'un nyap jurídic. Realment. el que pretengueren els màxims responsables d'Lnsenyament fou premiar amb la medalla de catedràtics delegats territorials, caps de servei, inspectors i altres beneficiaris de sinecures burocràtiques diverses, tots ells nomenats prèviament de manera digital per la seva fidelitat o docilitat al règim. L'operació fou doncs un vestit a la mida de tots els al·ludits, per bé que per tal de dissimular la jugada, és clar, hagueren de permetre també l'accés a càtedra a un nombre limitat de professors. diguem, no adherits... Posteriorment, el mateix departament establí una convocatòria per a l'accés a inspecció, també arbitrària, injusta i a la mida dels que ja abans exercien aquesta funció per nomenament a dit, a causa dels mèrits esmentats abans... Darrerament, la justícia, amb tota la raó, ha anul·lat ambdues convocatòries. El més curiós i estrany, però, és que CCOO ha saltat a la palestra en defensa dels citats aprovats i els seus drets adquirits. Aquesta posició és progressista? Així afavoreixen la millora de la qualitat de l'ensenyament i defensen la majoria del professorat? CCOO, amb una trajectòria en general tan positiva en favor dels treballadors, aquí realment s'ha equivocat, i hauria de rectificar immediatament perquè aquests dos tèrbols processos han desprestigiat moltíssim l'ensenyament i han estat un greuge per als catedràtics de debò, els quals, en convocatòries anteriors, assoliren aquesta categoria professional deia forma tradicional: estudiant de valent. J( isi·l' i ARRI: HI .RNÀNDI-Z. 1 errassa.
••
Que la tenora continuï tocant
Equip c o m e r c i a l • W i n . ' •.'•HA^-K
d'assegurar-se que l'aigua que cau dins del Claustre s'absorbeix bé, potser caldria evitar que n'entri per una altra banda. Sobretot si és un fet conegut la mala qualitat del sòl i el desnivell amb el terreny exterior: fa molts anys que el Claustre queda més baix que l'entorn irregular del Monestir, i també es centenari el pendent que ara ha calgut rebaixar i modificar «provisonalment» fins que «l'Ajuntament urbanitzi la zona». Independentment de quin sigui el responsable de l'interior i el de l'exterior. el remei per no deslluir l'efecte del sistema de drenatge d'un monument d'interès nacional hauria d'arribar ja i per sempre.
L E C T O R
reconeixien un cert cansament, provocat per la dificultat de trobar gent jove que s'engresqués i prengués el relleu en l'organització de les ballades. L'aplec no ha desaparegut, però el cansament de les persones que, hereves de l'agrupació, han continuat participant en la seva organització persisteix. Es queixen que l'Ajuntament no ha creat la comissió que els va prometre, i l'alcalde re-
corda que en els últims dos anvs l'administració ha assumit els costos i l'esforç més important de l'organització. Les discrepàncies no s'acaben d'entendre, però dues coses estan clares: l'Aplec ha de continuar vint anys més i els que faci falta i s'ha de fer un esforç perquè l'administració no acabi assumint del tot el que durant tant temps ha estat una iniciativa civil.
E S C R I U
I N [c\!os tramesos .i aquesta secció no han d'exccdii Jc Us Z\) ratlles mecanografiades I autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però roriüinal ha de venir signat i es imprescindible que hi heurin cl domicili, cl telèfon i el numero de DNI o passaport del seu autor. IÏLS 4 ( A N I O N S es resen ,i el .íiel de publicar les comunicacions . textos namesos. i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú
Rialles informa H Moltes persones ja ens coneixen, organitzem espectacles per a nens i nenes arreu de Catalunya. A Sant Cugat, també. Feia cinc anys que no es feia Rialles a Sant Cugat, però hem tornat oferint dos espectacles, un al març i l'altre al juny, amb molt bona acceptació per part del públic. Ara hem preparat una nova programació per aquest curs 95-96 que us anirem fent saber. La millor eina per fer arribar aquesta informació al màxim nombre possible de nens i nenes del nostre
municipi és mitjançant la publicitat. Es fan uns programes de mà i uns per penjar al carrer i a les botigues. També s'han fet sis pancartes de fons blau i amb el sol de Rialles per tal de poder-les escampar per tots els barris de Sant Cugat. Doncs bé. una d'aquestes pancartes, concretament la que es va col·locar a les Planes, va desaparèixer del seu lloc el passat mes de juny. La nostra intenció i els nostres esforços van adreçats a la divulgació del teatre en el seu sentit més ampli però sembla que
hi hagi qui ens ho vulgui privar. Preguem que si alguna persona té notícia de la desapareguda pancarta ho comuniqui a la Casa de Cultura, ja que des d'allà ens ho faran saber. Volem aprofitar el moment per recordar-vos que Rialles torna el proper dia 1 d'octubre oferint nous espectacles infantils i amb la il·lusió d'aconseguir que totes les persones, petites i grans, gaudeixin al màxim d'aquests espectacles. Agraïm, com sempre, el vostre suport i c o l · l a b o r a c i ó . / G R U P RIALLIÍS. Sant Cugat.
LA P U N X A D ' E N J A P
\ y
Sobre l'autodeterminació de Catalunya M Jo sóc el llibre on les autoritats m'escriuen les lleis. He estat programat perquè en aquest present Catalunya sigui autodeterminada. Tindrem un Estat a Catalunya on es fomentaran les noves lleis. Serem independents. Sols s'ha de comptar amb Catalunya. Tots sabem que Catalunya és delimitada per unes característiques físiques pròpies. En conseqüència la definim com a nació. Gaudim de l'existència d'uns fonaments del caràcter nacional català com ara: la llengua, la literatura, l'art, la música, la geografia, l'economia, la cultura popular, en definitiva tot el país marca uns trets importants. Per aconseguir que aquesta realitat es valori cal moure's en tots els sectors socials: govern, escoles, mitjans de comunicació, producció, publicitat... Jo tinc aquesta realitat escrita, però ara el que cal és que tot això es posi en pràctica i que vagi progressant. Encara que jo estigui escrit per preparar l'autodeterminació de Catalunya hem de continuar tots endavant. Catalunya serà el que els catalans volem que sigui, per tant és en les nostres mans el destí de la nostra casa. Serem tots nosaltres els qui guiarem Catalunya cap al seu deteriorament com a nació o bé cap a l'autodeterminació. Aquesta tasca de fer prosperar Catalunya no és només problema d'uns quants, sinó de tots, i quan dic de tots em refereixo a tothom qui se sent i es considera català i viu com a t a l . / EVA CUBARSÍ ALSINA.
> F E
D ' E R R A D E S
• A la secció de l'enquesta del número passat d'Els 4 Cantons —plana 8-7 es publica l'opinió i la foto d'Alvaro Soler, xofer de 53 anys, i no la de Jaume Andreu, empresari de 50 anys, tal com es diu sota la foto d'Alvaro Soler.
PUNT DE VISTA
ELS 4 CANTONS / Divendres, 29 de setembre de 1995 L A
T
R
I
B
U
N
19
A
L
A
G
A
L
E
R
I
A
Quan els plens són buits
Una certa desmesura JORDI MALUQUER
ENRIC RAMIONET •
E
n la cerimònia de col·locació de la primera pedra de la reconstrucció del Gran Teatre del Liceu, l'alcalde de Barcelona va subratllar que és dels pocs teatres d'òpera imbricats en el teixit urbà i que no és un edifici als quatre vents. Va parlar que això revela l'avarícia pel pam quadrat tan barcelonina i, a la vegada, suposada aquesta avarícia, la generositat de dedicar tants pams a una activitat cultural. Jo no sé si cal parlar d'avarícia o de discreció. Era bonic entrar al Liceu, després de travessar una discreta façana, gens estentòria, i trobar una esplendor que l'aparença exterior no permetia suposar al nouvingut. Ser més del que hom sembla ha estat sempre senyal de bon gust. Els temps, però, han canviat. Avui quasi tot és façana, pedra, construcció. El contingut —que sempre és difícil i pocs hi entenen— es deixa de banda per obvi. Es pensa que si es construeix la bassa d'una manera o altra ja s'omplirà d'aigua. La mateixa societat que ho tergiversa tot, també ho ha fet quant a la primera pedra. Ja tot és simbolisme. La primera pedra ja no vol dir el moment en què, efectivament, es comença una obra. Vol dir, en el cas d'obres públiques importants, un moment a prop de quan s'han començat les obres i que ha vingut bé a les respectives autoritats per ser-hi presents i muntar una mena de celebració laica amb sermons inclosos. També cal preguntar-se si quan es reconstrueix alguna cosa i, en aquest cas, resta bona part de l'estructura dempeus té sentit posar una primera pedra. Potser un és massa sensible a tot el que fa referència al Liceu pel fet d'haver-hi tingut responsabilitats en un temps, fins al març del 93, que comença a ser llunyà, però pensa que quan les institucions fan el que cal fer, no cal posar-hi tant d'èmfasi. S'ha incendiat un monument emblemàtic del país? Cal refer-lo. Així de senzill. A més, en els
RAÜL
estatuts de l'antic Consorci, pactat inicialment només per a vint anys, es deia que aquest s'obligava a mantenir i conservar tant l'edifici com els elements mòbils, decorats, maquinària i mobiliari cedits. Queda implícit, doncs, que li pertocava refer el teatre incendiat. Suposo que en aquest cas s'enfronten dues pedagogies. L'estimulant —quin llunyà record de l'Orisson Sweet Marden!— i la sòbria. La primera en un món convulsionat per males notícies, en un país resignat per les mostres de corrupció i mala administració, vol ressaltar els fets positius, els claus on pugui agafar-se el ciutadà per mantenir la moral. La segona vol enfocar les coses com són, sense donar-hi més transcendència. La primera és com nouvinguda. És una nova moda, com un criteri de nou ric aplicat a les relacions públiques. La segona és la de sempre, la del pagès que dissimula les bones collites i amaga els dols. La primera és la que s'ha triat per celebrar la primera pedra. La segona és la més entroncada amb l'antic esperit dels que van construir i reconstruir el teatre.
LÓPEZ
l farsant que, fent-se passar per actor i escriptor cubà, va enredar certes entitats, diguem-ne culturals, gironines i va viure quatre mesos a càrrec seu ha demostrat que amb un esforç mínim per compondre una imatge de geni es pot obtenir un rendiment màxim gràcies al candor o la despreocupació dels gerents de la cosa literària. Quatre mesos apropiant-se de textos d'altri per recitar-los a un públic innocent i refiat, però ensumem que recelós per sempre més, és molt temps. Algú que no tingui res a veure amb espectacles culturals pot pensar que el personatge duia la impostura escrita
T
R
Í
P
un repartiment no del tot lògic
Jordi Maluquer és escriptor i periodista
T
I
C
Un brindis per Pimpostor MANUEL CASTANO
a la cara, que no calia gaire esforç per desemmascarar aquella verbositat enganxosa, i que algú es podia haver pres la molèstia de contrastar les dades del currículum; però en aquest món les coses no van així; els responsables de tal estafa al públic, és a duels qui se'l van trobar ves a saber per quines E
L
T
E
I
l'Ajuntament de Badalona s'han plantejat celebrar els plens a un teatre per incrementar la participació ciutadana. Hi ha molts altres pobles, però, on els legítims dipositaris de la voluntat popular celebren els plens al desert. Els tres o quatre espectadors que se situen calladament, un pèl incòmodes, als racons més discrets de la sala es veuen tan solitaris, tan abandonats, que gairebé provoquen tendresa. La discussió quotidiana de la cosa pública local suscita arreu escassa expectació, llevat d'aquelles poblacions que bé perquè afronten conflictes puntuals, d'especial transcendència, bé perquè els regidors tenen una família prou abundant i solidària, se situen en el terreny de l'excepcionalitat. Aquesta és una realitat que al marge de resultar preocupant per qüestions relacionades amb l'essència de la demo«Què ha passat? Tant cràcia, sorprèn. Què ha envellitL·societat ha passat? Tant ha envellit la societat d'ençà aquells d'ençà aquells dies en què una democràdies en què una inexperta i imperdemocràcia inexperta cia fecta però ambiciosa i imperfecta però recorria efervescent tots els ajuntaments? ambiciosa recorria No estàvem convenefervescent tots els çuts que la política municipal resultava ajuntaments?» més atractiva perquè era més tangible i imm e d i a t a ? Q u è se n'ha fet, d'aquella raça de ciutadans inquiets i rondinaires, disposats a polemitzar infatigablement sobre parcs, jardins i recs madrals? Ens hem refinat fins al punt que els debats fereixin la nostra sensibilitat? Serà que sota l'hegemonia del pensament dèbil, l'exercici de la democràcia esdevé fatigant? La participació és convenient i fonamental, però sembla que cansa. La pràctica de la democràcia també en l'àmbit local s'ha convertit en una activitat social com tantes altres, que en aquest cas ens concerneix exclusivament cada quatre anys. Hi ha qui exerceix en la vida pública amb dedicació i professionalitat, però la política, i no només la municipal, ja no desperta passions; en tot cas, quan les desperta, on les desperta, són sempre baixes passions.
de les atribucions entre una fundació pública i el consorci. Cinquè, aconseguir un acord amb la majoria dels veïns que cal expropiar per ampliar l'escenari i dependències annexes. També ha estat necessari desactivar el recel de l'opinió pública cap a les inversions culturals. Tothom s'escandalitza del que val un teatre i tothom calla quan es parla del cost d'un nus de carreteres o de la construcció del TGV. Cal reconèixer que és un mèrit de l'actual equip gestor haver aconseguit tot això. Si no s'explica bé pot semblar paradoxal que s'hagi tardat dinou mesos a recomençar la reconstrucció i que, a sobre, se celebri d'una manera tan grandiloqüent pels polítics oficiants. Què els quedarà per dir quan s'inauguri? Ha estat positiva, penso, per als col·lectius que encara són l'ànima del teatre, la injecció moral del recomençament de la construcció. Ha estat positiu que bona part d'ells —cor i orquestra— hagin tingut protagonisme en l'acte. La cantata, però, en què van participar amb textos molt ben triats, esperem que no sigui una mostra del que s'entén com a creació contemporània en la nova etapa del Liceu.
Hi ha també un element subjectiu que pot explicar l'eufòria de la primera pedra: s'han hagut de vèncer molts obsE L
E
A
tacles per poder-la posar. En primer lloc ha calgut unir la voluntat de les institucions. Després s'ha hagut de vetllar perquè aquesta voluntat tingués reflex pressupostari. Tercer, ha calgut plegar-se a les exigències —més intenses per part del Ministerio de Cultura— que calia que la propietat del teatre fos pública per invertir-hi diners (obstacle que no va sorgir quan es va subvencionar amb xifres molt altes la reconstrucció del Palau de la Música i que en la reconstrucció del Teatre Fortuny de Reus es va salvar amb un lloguer per més de 50 anys a un consorci públic). Quart, trobar una fórmula estranya per al funcionament del teatre amb
X
E L
V
E
S
P
E
R
La incògnita endreçúries de Cuba, el van convidar, passejar, exhibir i presentar (en parlar de responsabilitat, si algú rarament es dóna per al·ludit, la tendència és a fer-ne broma) no sabien pas si menaven llebre o conill. El que comptava era exhibir una troballa exòtica, fer el número de l'autor brillant sorgit d'una revolució bananera i posar-se uns galons de mandarins de la intel·lectualitat que es basa en aparences per afaitar pagesos. La impostura ha estat possible no només per la gosadia i seducció de l'individu, sinó perquè, en els afers culturals, l'efectisme pren el lloc al rigor i la facècia d'un dia suplanta l'obra que perdura.
Ó
CRiSi e'tDewTiW
\
E
JOAN POYANO
n nom d'una millor seguretat viària, les televisions ens han alegrat la vista amb declaracions de multiparalítics penedits d'haver fet el boig i de famílies trencades perquè el noi no havia fet cas del si bebès, no conduscas. Amb la mateixa excusa, l'Estat ha subvencionat amb el pla Renove la substitució de carraques motoritzades per vehicles nous de trinca, s'han multiplicat per cinc les multes per no haver passat la ITV i els radars disuadeixen d'anar a més de 50 amb cotxes fabricats per poder córrer a 180. Evindentment, totes aquestes mesures no tenen conseqüències negatives per als conductors (a part del cost econòmic d'empassegar amb un agent posseïdor de talonari de denúncies), però la Direcció General de Trànsit ha descobert que tampoc en tenen de positives, p e r q u è hi h a m é s accidents que mai. La solució ha
-^
A
estat llançar la tovallola i convocar dos concursos per premiar amb 40 milions de pessetes a qui descobreixi per què, malgrat tot, la gent continua fotent-se castanyes. O sigui, un reconeixement implícit que han estat actuant a cegues com Stevie Wonder.
PUNT DE VISTA
20 L A
T
R
I
B
U
N
EÍI S 4 C A N T O N S / Divendres. 29 de setembre de 1995
L A
A
G
A
L E R
Nacionalisme contra catalanisme
Amb paraigua sempre, faci sol o plogui JOSEP MARIA t'ABRERIZO
JORDI ARBONES (NIF) •
comportament social o econòmic ha de merèixer un cert risc d'error, p e r ò també és previst, fer i d o n a r llum a previsions o índexs que mereixin credibilitat. Això hauria de ser una labor més seriosa, menys frívola, moltes vegades, i sobretot menys manejable i adulterable. Els ciutadans estem farts d'haver d'endevinar amb quin betum o maquillatge es fan aquests estudis. A m b quines intencions volen fer-nos canviar les opinions. Posem com a exemple la suposada arribada d'Aznar al poder en les p r ò x i m e s e l e c c i o n s . En molts cercles socials ja es dóna per fet que el líder del PP es mereix l'alternativa a governar l'Estat Espanyol. I per què?, pregunto. Només pels defectes del contrincant ja es mereix o c u p a r la g o v e r n a b i l i t a t d'Espanya? Aleshores, entenc que qualsevol que darrera d'ell tingui el suport. sobretot, econòmic pot aspirar a ser un titella en mans d'altres. No dic que A / n a r sigui un titella, dic que encara és l'hora que hagi fet res per merèixer la confiança que li donen les enquestes. Q u a n dic res. vull dir que no ha fet més que Roldàn, Perote o Conde. per exemple, en contra de (ionzàlez. O n són les propostes, on les solucions a tots els problemes d'aquest país. on són? Com es pot, doncs, acceptar que els índexs ja el situïn al capdavant, si encara no sabem JOSEP DUIXANS el que proposa. Dic jo que deu ser per altres motius que potser només deuen conèixer els Botin i Pedró en política, també els tracassos sobre J. Ramírez d'aquest estat, sinó... un els estudis de previsió vi índex de crecop més els índexs de credibilitat i opidibilitat han estat molt esgarrifosos, fins nió a fer punvetes. i tot han ridiculitzat aquesta ciència. Estudiar cl comportament humà. el
quest es un país que podria mesurar el seu e n d a r r e riment social d'acord amb la quantitat de traca^sos que pateix sobre m d e \ de previsions i estudis socials. Fracassos o c n o r s greus. a vegades per neiiligcncia i altres per iiresponsabilitat oferint dades i quantitat d'informació que moltes vegades no es corresponen amb la realitat que ens envolta. Recordo que tics d'aquestes mateixes planes vaig fer una comparació sobre tres estudis fets envers els hàbits de compra dels comerciants de Sant Cugat i. curiosament, donaven uns resultats ben desiguals. Aleshores, quines conclusions o utilitat en poden treure els comerciants, d'aquests estudis. 1 I s un exemple. Tornant al principi, els fracassos cvidenciats al llarg dels anvs sobre els Índexs de previsió o estudis de comp o r t a m e n t s socials, son molts, l ' n mes benèvol que altres, però tots ajuden que la nostra societat sigui un carro pesant. De fracassos, sobretot economies, polítics i metereològics, el país n'es ple de gom a gom. 1. potser, millor dit. segur, tenen la seva importància a l'hora d'analitzar quina es la nostra sort si això no canvia. Sense anar més llunv, la setmana passada. vigília de les testes de la Mercè, segons l'INM (Instituto Nacional de Metereologia) no havia de ploure i la previsió de risc era 0. Només quan cl diluvi del segle ja havia quasi passat, es va activar l'alerta 1. -senval inequívoc de llufa—: doncs la contusió i el dramatisme ja havia fet presa dels ciutadans. i no es la prunera vegada que això passa. I ti altres qüestions, per exemple.
L
'
A
C
U
D
I
L
T
A
A
Catalunya, buida d'enfrontaments dialèctics, immergida i salvaguardada per un cofoisme exultant. ha aparegut una qüestió, petita, p e r ò que anima a intervenir-hi. S'ha encetat a les planes d'El País (apartat «Cataluna»): L'articulista Fèlix de Azua separa el nacionalisme (i els seus objectius) del catalanisme. L'escriptor diu que el nacionalisme majoritari català (CiU) és una coartada, un concepte temporal que a la llarga ha de desembocar en l'independentisme ( E R C és l'únic partit nacionalista vertader). Així, qui no combregui amb les posicions d'aquests dos partits, i tingui una altra visió de Catalunya (universalisme, socialisme), es pot definir d'una altra manera: catalanista. Aquesta discussió i aquest intent de diferenciació és força curiós. Sobta que de cop i volta algú vulgui fer distincions entre el nacionalisme i el catalanisme. atorgant trets dife«Intentar apropiar-se renciats a cadascun del concepte dels bàndols. Discu'catalanisme'és una tir q ü e s t i o n s c o m maniobra política de! a q u e s t a no és estrany, vivint en una PP, i el PP només té nació/país sense atributs, amb molta clouna manera de fer va i poca polpa, però política a Catalunya; el q u e s o r p r è n és aquest reciclatge que buscar la divisió dels Vuniversalista Azua catalans» vol fer: Sóc català, m'interessa Catalunya, abomino el nacionalisme (que comportaria acabar essent independentista); per tant, sóc catalanista! I quan la polèmica —de fet, entre quatre gats— ja està engegada, el PP (d'arrel inequívocament espanyolista) surt a m b un manifest, per l ' l i de Setembre, en el qual comunica que es defineix com a catalanista, amb moderació, això sí. I és llavors quan un comença a comptar, a recopilar. És casualitat que els universalistes conflueixin amb els espanyolistes? No fa pudor una polèmica amb tants istesl Intentar apropiar-se del concepte catalanisme és una maniobra política del PP, i el PP només té una manera de fer política a Catalunya: buscar la divisió dels catalans. I desconcerta que a aquest joc tan cínic s'hi apunti gent que presumeix de ser d'esquerres.
N
E S T
R
A
La moda que ve l-.S l'HVK RODO
D
Quina sort l'Aymerich
f \^
i tant, l'han fet «manxec» de l'any
^ uu temps cap aquí. especialment de l'estiu ençà, podem veure que van sorgint elements d'una moda que arriba amb força, és la més que previsible col·lecció Primavera 96. Ens arriba amb tons bàsicament foscos i amb robes lleugeres, fresques i esportives, destacant especialment els teixits de cotó. U n a moda inspirada, tota ella. en una moda competitiva, lluïda com a vestit de carrer entre competicions pels models olímpics, especialment pels atletes dedicats als esports d'aigua. Aquest estiu, n'hem vist fora de les passarel·les una avançada prou important en els passejos nocturns d'Aigua Blava o de qualsevol dels pobles costaners, això sí. exhibint un bon bronzejat. T a m b é els hem pogut veure en les places de festa major i, darrerament, en els nostres carrers retrobats fa pocs dies amb la lògica ressaca estiuenca, fins i tot en el darrer i vintè aplec de la sardana de Sant Cugat, celebrat diumenge passat, en vam poder veure algun exemplar. És aquesta una moda que ha estat guardada curosament entre naftalina, però que ara, d'una forma totalment espontània, sense cap promoció publicitària evident, ha esclatat sense rubor, i no precisament lluïda per cossos danone. Tot al contrari, la podem veure sobretot en cossos madurs, arrodonits
pels anys i per la taula, uns cossos que es retroben després de tant de temps i d'una manera espontània amb els colors de l'enyor, amb l'alegria d'allò que retorna després de tants anys, allò que esclata com aquell amor primaverenc retrobat de l'adolescència, amb la vermellor a la cara però sense vergonya. Ara ja no cal amagar-se'n. fins i tot poden presumir d'aquesta moda, queda bé; és el més in, en parlen a bastament revistes, televisions i tertúlies radiofòniques. És la moda anunciada, que ens arriba sense cap m e n a de dubte; ja se sent pletòrica, fins i tot insultant, com la primavera en les carns adolescents. No cal fer-ne escarafalls, a qui no li agradi, que es resigni; aquesta ja és aquí i el que avui coneixem n'és tan sols una avançadeta. Diuen que q u e d a r e m astorats de la gran quantitat de figures prou conegudes que la lluiran, moltes ja en vies de fer-ho. Diuen que ja s'estan fent prendre les mides. De fet, ja n'hem començat a veure mostres prou espectaculars: el polo de coll i mànigues ribetejat a m b els colors vermell i groc, que llueixen tant joves com entrats en anys, arriba als nostres carrers, faci fred o no, provinent de les passarel·les estiuenques. Anem-nos-hi acostumant, és simplement un reflex de les tendències i de la m o d a que arriba.
Sbsefruik
VEMT
• Servei gratuït a domicili
-*•*-
Obert dimarts tarda i divendres tot el dia
Roba interior i pijames per a petits i grans
Mercat Municipal Pere San. Parada 123 Tel. 589 44 81
34208A)9916
Sant Cugat del Vallès (Barcelona)
Vine a passejar pel La Jijonenca >E>7E
NTIC
C/Major, 3-Tel. 674 01 39 OH 190 Sant Cugat del Vallès
Aiv-ostre, swwi I2SÜ!SÍM6GÍNCIRJ
LLIBRERIA INFANTIL I JUVENIL JOCS DIDÀCTICS
d Major, 29 d Xerric, 30 Tel. 675 25 86 SANT CUGAT -BARNA
C/ M A J O R
C O M E R Ç JUST I SOLIDARI
C/ Major, 25
Tel. 589 00 73 Rambla del Celler •
Tel. 674 01 07
•
SANT CUGAT
•
ARTESANIES. ALIMENTACIÓ, LLIBRES I MÚSICA... ...D'ÀFRICA. SCID-AMÈRICA, ÀSIA I INDONÈSIA...
C / Major, 1 8 Sant C u g a t del Vallès ELABORACIÓ PRÒPIA I ARTESANAL
FELIU GRIFÜL
$£&fy
xarcuteria • cansaladeria • formatgcria
'Ntn*
Mercat Pere San, 125-126 Tel. 589 38 06 SANT CUGAT Plaça Pere San, 11 - Tel. 675 56 63
Servei Gratuït a Domicili Mercat Pere San, 120 Tel. 589 14 48 Mercat Torreblanca, parada 1 -5 Tel. 675 13 89
33032/23752Í
•
SUPERMERCAT
VI- | •
LARÓ
SUMINISTROS
DOREIX
t r 589 35 8 2
! Verdaguer
-e-
i
-'•:'
I •
VALL-
Mossèn
rJSTEIS
Jacint
MARMOLES SANT CU-
TT 6 7 4 1 4 9 0
•
Ret •390001
FUSTERIA
EBENISTE-
•
E G A M O B L E S -J C a n o -
REPARACIONS capies
•
de
D 699 67 46
•
DOLCETS
Alfons
Sala.
RIA
r
salo m e n j a d o r , c u i n a e q u i -
calefacció
pada, ascensor,
a m b vistes a Coilse'ola
f.Mjat
LLUMS
•
TT 5 8 9 4 7 5 3
ADMINISTRACIÓ NUM.
TT 6 7 4 0 1 7 4
MES
•
•
TT 5 8 9 4 7 4 2 VILA
NARI
DEL Ï A L L E S
rlel· 2 3 SI
•
TT 6 7 4 0 8 B2
o e s W)B R9 B I **?•
: ^
í
J. MIRET V
blanca
C: S a b a -
BEffAtt
VALLDOREIX, 33
TT 6 7 4 6 9 4 5 T e i
p.tr-i i
•
15 6 7 5 5 3 5 3
urgen-
Sant
% •
TALLER: ORIENT, t.8
•
LA FAUNA
RESIDÈNCIA
SALVADOR
H a r . l · i , • :.•
NOVA
C
Salvador, 47. terre
ELÈCTRICA
•
CASTELLVÍ
Rcts-ell'-i
TT 5 8 9 3 2 11
t r 6 7 4 42 23
•
l*XC"
ARTSSIARQUES-COnSTmB
HIOROFLOR
S a n t A n : I'I
TMER.
;:-.-.'.!í, 54 VaUocre
ENGLISH
TION
WS-COTES
.'4
•O 5 8 9 7 4 4 2
Escoia
d'angles
Sant Domènec
ATELIER B L A U Av Tu
-it?blanca ~i\
mm
CONNEC-
•
COPY-GRAFIC
;:.
•
t r 6 7 5 21 0 6
HÍPICA
CAN CALDES
2 t r 5 8 9 19 31
•
PAMOBE
1' t u
HÍPICA
S E V E R I N O ^r^
DiM
tóSEGWS
VALLÈS
C
•
VALLÈS
mc-i.
23 Sani Cugat
GRANJA
C' Lamina.
«674
CAN I
'9
Sant
MÉS MARCS
C
D G
D ASSEGURAN-
Ramt
, ,],..
,>l'.--i
95
•
BAR MUSICAL
(..-> i ,i H c r · f m i a I i-i.a
II 675 42 03
Ferrer
Cata-
Suaria
DOMÈNEC
Can™
AYALA. •
•
CEYLAN
Cafv-vas
•
CUGAT
CAFÈ
ï.·-ir·blaru-a
edifici
davart mer-
MUSICA
I DANSA FU-
•
og
Castil'O
t t 589 33 00
LA SORT
d e la S o n , 3
Sant
c/
•
•
CARRE
administratiu.
•
MERMELADA
C
Valldoreix. 56
WAY-INC
G i r o n a . 16
EXPRÉS
t r 6 7 4 0 9 9 5 ,' 6 7 4 15 5 0
TT 5 8 9 17 3 2
BLOCKC
mm •
de finques.
CUGART C
la B o m b a
Torren) d e
C
14
tT 674 62 02
lei 675 17 0? 674 66 69 Fa» S89 2? 74
VI
•
0819C •
A N N A FUSET JOIES
SantHçjo Rusinoi
C
•
t r 675 20 01
G A T Sant j o r d i Ü J - 1 ?
W
t r 674 98 62
-37O001
SOUASH
SANT
CU-
JOIERIA
Barcelona
BCHETB
PI
9 baixos
ESTANCS
• •
tSSESSORES'GESTORES
CICLES
CARDONA
Valldoreix. 41
•
t T 6 7 4 15 0 9
Plaça Octavià. 3
ESTANC
MONESTIR
_
Sartiago
Pusirïc
CASTELLVÍ
AdmK
•
•
AUTO
ESCOLA
CA-
•
V H l k J . i - o i - :•":•
=:ha1allada
JOIERIA
•
mm
S A S Martorell 47
•
•
T
INSTITUT
SA
RVB
ragas
INSTAL LACIONS TE-
T E DdsSHlgp
C
DE BELLE-I<IÍK./S.
TOUS
~*
i MOL1
•
J.P. PARRA
torell 41 « 6 7 5 4 5 7 9
c,
Ennc
•
MELODY, >
HNOS.
VALLÈS
MARTIN
PÀRQUING
BLANCA
Av
30
•••;.•!••
•
RENAULT
Clra
FALGUERA - Tapisseria - Decoració
Rut
c/ V i l l a . Local
Cerdanyola
PAPIOL-VENDA
TEJA
55
l·i.
Tel
h7?
I :
SC
-i W í
C: Vi.la
I
RUb ; .1
r.:,].|,il llei V . i ' l o s
tr 674 62 99 •
GRANJA
MINGO
r
C a n o . a s ac-i C a s t i -
SEGURA
TT 5 8 9 6 4 7 5
CL. DENTAL
RES
Fiancem
DO-
H>.I.'
:'•>
•
FLECA
• MENJARS
PREPA-
FOÏOGIffll·ieO
MATERIALS
CONSTRUCCIÓ
DE
::• R i u s i T.-u-lot
27
I I 5 8 9 2 9 29
TT 6 7 4 0 5 0 3 S a n t C u g a t
ZONA
Tel. 699 38 98 Fax588 24 53 i
•
I
R a m b l a d e l Colk>n
FOTO
VÍDEO
674 79 68
-i l
pàr-
000-
BAIXA
2 banys
totalmen. -enovat, 3 8 0 0 0 ÒOC t ï 6 7 4 12 0 4
6 7 4 11 81
S*->n Be! S'COOOOC'i PROP ESTACIÓ
CUGAT
SANT
4 hab . 2 banys, plaça pàrquing,
assolellat
exlencr
28 000 000 t r ( 9 3 ) 6 7 4 67 15 I'TCUBS;*^
=è* -S'C'-?D0CG
PROP
HOSPITAL GE-
N E R A L de Catalunya petit. 3 h a b . molt a s s o l e l l a t , clar
\·WJXA
SANTIAGO 1 1 0 m\
RU-
4 hab., 1
1 lavabo, saió-menplaça
nova
de
pàr-
675 43 02
|"T>jesai t>< \'jyy&,
^ ^
MOLT A PROP
t r 674 36 51
Pis
tranquil
6 300.000.tr (931674 67 15 J F W Ï J É Í S ^ I Ret
•
FSI:I?ÏC;
PROP MERCAT NOU
iPg
Torreblanca • Valies),
13 650 0 0 0 t r ( 9 3 ) 6 7 4 6 7 15 Finques Saca. Ret CS'0120007
1 700.000 -
Sant Cugat, 3 hab., t e r a s -
•
j-TnartH SA Rff SX'C'
s a de 12 r r ' . g a i r e b é tot
nou,
exlenor. assolellat.
lavabo. Calefacció.
15.000.000.-
Entrada
TT 1 9 3 ) 6 7 4 6 7 1 5
Resta hipoteca
estació
APARTAMENTS
NOUS
•
MOLT
A PROP
RUBf
Av
Estatut
Ed
85 n r . 3 hab . bany i Elec
3.000 000 Pta.
t r 588 40 1 7 ' 5 8 8 54 99
ESTA-
[Finques Vatonrali Re! ^ 4416
a e s t r e n a r d'1 - 2 d o r m i t o r i s .
C I Ó Sant C u g a t , 5 è pis, 4
•
menjador-saló a m b cuina
h a b . vista mott m a c a , bal-
m2. 3 h a b . , m o l t d e s o l .
americana,
có ampli, 1 bany + 1 lava-
7 250.000
cambra
venda
de
i terrassa a partir
de
bo
RUBÍ Av
L'Estatut, 0
.hcusai ftel 150X7 •
15 0 0 0 . 0 0 0 -
t r 674 72 54
TT ( 9 3 ) 6 7 4 6 7 15
RUBÍ o
C a s p , Per es-
trenar.
Dúplex
1 3 5 rn-
De 4 a 5 hab
FnquesSacai Re». =S '0120004
•
U S S I A T O U R S plana de
P I S 8 0 n f . n o u a estre-
•
PIS 110 m \
4 hab., 2
nar, 3 h a b , 2 b a n y s , tot
banys, parquet,
exterior, pàrquing
de 118 i
armaris,
facció. Gas
•
CANSALADERIA
JU-
L I A N A Francesc Moragas,
2 i 3
quing
opcional
tric. f i n c a n o v a : 3 a n y s
Nous
14.200 0 0 0 -
TT 5 8 8 4 0 1 7
14,500 0 0 0 -
25 000
t r 675 43 24
t r 675 43 24
[Fugues Roca) Ral FR10060012
iFinouesRocai Re* «10060011
000-
•
dormitoris
•
de
toris. 2 b a n y s , molt
PIS DE 3 armaris
paret,
Caleveins.
Acabats de qualitat
pàrquing. all, exterior, cèn-
PàrRFA.
588 54 99
fiiques Vanhonrar) Ret FV 20000;
P I S D E 120 m ' 4 d o r m i -
R U B ( d Duran i Bas, 90
m\
bona
4 hab.. cambra
bany
completa, sol de matins,
menjador-saló, cuina, sa-
vista, pàrquing.
menjador 2 4 n r , places d e
fareig, cambra de
22 000.000.-
pàrquing opcionals.
compte!
Exterior
pàrquing TT 6 7 4 0 8 81
Pocs
nal.
opcio-
75
699 65 48
Sol de larda
8 400.000 Pta. [FincasOoneiia;. Rei R310C80CO6
l'Hospital, 10.
Monestir,
4
piscina,
pàrquing.
nrvfesaj Ret C/
amb cuina.
t r 674 77 76
bany complet
65 Ret 810002
ASSUMPCIÓ
•
DUR
DAN
PERRU-
QUERS
bany
Plaça de
inclosa.
Junt
t r 6 7 4 12 0 4 / 6 7 4 1 1 8 1
10 5 0 0 0 0 0 - t r 6 9 9 6 5 4 8
iSenn Re* S'COÜ0002
ilrcusai Re' 50006
àrea cultural. 13.650.000-
:iusca
aprenenta
•
PIS DE N O V A
CONS-
60 m1, acabats
TRUCCIÓ
de p^rruouena
d e 1a q u a l i t a t . 2 d o r m i t o -
TT 675 23 53
ris
Mobiliari
PERRUQUERIA
LINAS C
TT 6 7 4 12 0 4 ' 6 7 4 1 1 8 1
A. SA-
:Senn| «et S'OOCCOO'
Sant Jordi. 25
tr 674B9 15
•
Re' 2~D0C• 20
PIS
J O S E P M. C A S A S E R O L E S 80
m- j a r d í , 3 d o r m . , 2 b a n y s .
Martorell,
2 pàrquings i trasler
t r 5 8 9 46 51
26 800.000 - t r 675 43 24
•
INSTALACIONES
MORA
M
•
banys, cuina balcó,
salo
ascen-
sor, exterior i assolellat
0RRE 7 hab , 2 Danys, menjador, sala d'eslar. cuina,
jardí lloguer: 250.000 ptes.'mes AlcaWe Ramon Escayola
12 7 0 0 . 0 0 0 -
(Valldoreix). LOCAL DAVANT CAP SANT CUGAT c MINA 19, 80 m-' Renda: 80.000 ptes.
•
MANTSERV,
SA
•
A.
S A N T C U G A T pis m a c o
a carretera de Cerdanyola,
'E
a m b 8 5 rrv, 4 h a b . , b a n y , saló. meniador. cuina, bal-
VENDES
có i ascensor 11 8 0 0
PLACES aparcament a garatge c/ Vinolas, per a 4 motos.. Lloguer mensual per plaça: 4000 pies PLAÇA DE PÀRQUING ti Vinolas. 15.000 ptes.'mes
000.-
VENDES
TT 5 8 0 8 6 6 9 ' 5 8 0 9 8 5 4 Fv. ='« C-írtc-p*; n?í FPC3K0C'
ATCS •
LA B R A S E R I A
•
l'la •
•2 5B9 5 ^ 4 0
ÀTIC
f/e-.
DUPLEX
H Ni-'..
Zona
1.'3 m
• ?0
t e r r a ? . S : i , 4 r.;>b
wo
i-eniad:.r
,iint:
yprrcneia,
C L r a • :•"•-•:-• . '
bany.
'
a v a b o , e n c l a i cio. m a r b r e . 1
VALLÈS. SL
-, i r 5 6 9 2 3 71
;:
pa'qi.r-*. pam-^rrj
"/C • clirrali:
i t'aster
r-,p.rrinl
S A N T C U G A T pis m a c o
complets, salo cuina
TT 675 33 55
589 26 43
"O^'ice-'
ascensor exle-ic nal
calefacció, tot
•"•-tr PKJ >".3r,'r;.a SANT
•
PIS ÀTIC C d
•
REPARACIÓ ':HHHTA
DE C
4 rat-
tiassit
Aii;ns
' ü.n-
Do a m t : - t u t ' i t '
'
,„ I-.-I
4 i . rr- <;,-• K-
f ••IL; Ï ••'••- p a r
, TT 6 7 5 32 7 4
22 OCr CCC
TT 6 7 4 7 7 7 6
ptes • LOCAL EN VENDA C Martorell. 26. 70 m- 17 000 000 ptes • FINCA EN VENDA c/ Alps, 79 90 000 000 Dies 20 000 000 ptes.
580 98 54 3
e' c F í 99C«X3
CUGAT
preciós
• PLAÇA DE PAR0UING en venda 2 500 000 pies GESTIÓ
FISCAL-COMPTABLE
pis al C : A l f o n s S a l a , a m b :. • k-itj , '• 10 m
bany comlavabo,
salo
de 35 m ' , cuina
•" j . u p a d a , t e r r a s s a d e 2 5 '-.
.iii.ensor,
d'alumini
["..TIL'S d e r r b e r •c 5 8 0 8 6 6 9 •
ASSESSORAMENT
LABORAL
G A B I N E T JURÍDIC AGENTS
D'ASSEGURANCES
calefacció.
•'"I·.I.L-F, finestres 1 :l 0 0 0 0 0 0 -
quing
Zcrei r\Aajor. ó
• LOCAL EN VENDA d Martorell. 26, 70 nr" 17.000.000
• TORRE EN VENDA Ctra. de la F'otesla Amb jard
assoiellat
14 8 0 0 00C -
plet r e ' o ' m a f
>aTaoo KLSTO 0'
menjador. 2 balcons.
p a r y u nçj o p c i o -
t r 580 86 69
•
2 2 CCC 0OC -
nens petits
Sant Cugat ctí Vallès
350 000 ptes'mes T
t r 580 86 69 / 580 98 54 'r&c Pso CenJanyota; ^a» FPC 390002
Articles per a
55c 22 32
FINCA de lloguer, 7 hab, 3 banys, menjador, sala d'eslar amb llar de foc, piscina, frontó i molt de jardí Lloguer:
S A N T C U G A T pis d e 3
menjador,
ZA-
•,-.·r Cinlo Ver-
t MAILING
s
LLOOUIRS
Nou
a estrenar.
Matalasseria
j
PISOS-TORRES-LOCALS-TERRENYS
RESIDENCIAL
p l a n t a b a i x a 1 0 0 rrv' -
PRESENZA
i decoració
,
CASAS
13.500.000•
CALÇAT
aeTe -essa
dormitoris
•
de 90 nr' i 3 h a b . 2 b a n y s
F.R
:
PLANTA
jardí a z o n a r e s i d e n c i a l
tT 6 7 4 5 7 0 4 , 6 7 5 4 3 0 2
bany
TORREBLANCA
!•-•-'i_AÚO<
LA
POA-
RATS TASTA M 589 35 35
<;\I.FRII s SAM JORDI
EN MARMOLES Y GRANITOS NATURALES
M u.igas
per-
1 1 600 0 0 0 -
•
SINOL
•
CASAJIANA
ELABORACIÓN
MARÍ Mr i . •
uiwKcaeimi
T I 6 7 4 13 2 5
•
de
27 5 0 0
25 000 000 Pla o
Preu
i-
BANA-
i r 6 7 4 18 7 7
SANT
Mi-
Mnueisii
mmn Bcr'as, t
•
JBlaO S-nl Cuijal
•
M
4
mm-mm
AUTOSERVICIO
SANT
24II'
del Valli-s
I NE-
t r 674 65 00
m\m BIO.
ROSA
-otíice".
plaça
•
•
i r 674 60 56
•
cu-na
terrassa,
PïiQijesSacai Re' P=S "0120O0S
(MtlW Sant Cu«a(
TT 5 8 6 0 5 01
•
ACERSA
:60
merijador
' 6 0 0OO P t a / m e s .
hab.,
DEL
UÏHS
TT 5 8 9 2 6 4 9
•
c<
Sant C u -
Cantons
TORRE-
t r 5 8 9 24 61
lloguer
SANT
TINTORERIA
TurebU-ica
2-8 l ( . c i qai-ílqe FW
ÒPTICA
Jo'd
Calaljn.a •
o
FA}oes Rocal Rel FR 1006001]
S l ' a . i r s - i , B F^ü-
:. i C ,-i . . i r j ,
t r 5 8 9 35 53
TT 589 06 42
TINTORERIA
WÏSB
6 7 4 3 8 <?2
B
mzïwimw.
yola. 24
G r a n a d e s , 15. local 7
•
25
"r-ft-larc,,
• Mai
Anselm Cla-
t r 674 45 71
sol tardes.
calefaccc
places d e garatge d e s de
FlMMUCa
TT 589 00 79
ROMAN
SANBER-5
,c- 20
589 02 29
terrassa 4
TV. ascensor,
fmcas Gronella; Rel FG 10080006
Rbla.
24 C.
bany, safareig
•
l •IX'L'XÍ
C/ RIUS I TAULET
t r 675 43 24
•
Pusihol
Mora-
ir 589 44 95
V.
TT 675 58 55
mm NISSAN
D ESTÈTICA
Zona
menjador 3 hab , 1
t r 674 72 54
SPADAo-Bal-
tr 675 52 52
T T 6 7 4 14 97
•
CENTRE
QUIROSTc
•
4
t r 5 8 9 19 8 3
SANT
Santiagc
, rum
VINS N O E S A Baixada
Sani Sever
AlirOESCOLES
TINTORERIA
W 480tt·
mes : R ir dreta t r 5 8 9 55 4 9 Sant Cugat.
ma
TT 6 7 4 12 4 1
JOIERIA
OCASIÓ 75 m .
m-, c u i n a .
p l a ç a p à r q u i n g , exterior.
c
40
•
900EOJES fflK
Se-veib
R.i.s i . a u l e t . -i
PISOS
Monestir
semmou, 3 hab.. " bany,
•
_
Re' 15'COC' •
• 20
24.150.000 -
ÒPTIC SAL-
TEXIDO
33
t r 6 7 4 58 5 4 S a n : Cugat
tT 674 01 74
Jardí comu-
quing
I T 5 8 9 6 1 5 0 .' F a x 5 8 9 5 9
c.'
AUGET
Zona
F v i ; G •orieltó· Qat FG-DCSX';
•
Tel
JOIERIA
2 perles al c a -
en venda
amb
(Qualre
~e' JC'Xín
000.-
terrassa,
Coordinats
t r 674 99 40
675 30 12
Carr.1
i
• Cortines
v'a.ldoreix. 33 ASSOCIATS
L O C A L 1 7 0 m-, c
Mrmoi
589 50 12
M -eias
terior
jador, cuina "Office"
^
San!
Francesc Moragas. 4 •
Ret 15500C'
23C m-
nitària a m b jardí i piscina.
banys, 2 terrasses
Moquetes
•
•a 5 8 9 5 0 7 2 .
Ex-
m , 4 hab. 2 banys, salò-
SANT
4 5 . Sant
C.igrfï
BELLES
A R T S Montserrat, 3 1 .
de
cetrunta-
Pintures •
JOIEJB-iBLOIIIHES
TERRANEU
S a n t A n t o n i . 15
Sant Cugat
GRUP
•
• Parquets
=«er Í1J0O01
ijas
Zona
ria a m b jardí . p i s c i n a
Inoesa V
C U G A T R a m b l a Ribalalla-
F-ancesc
zona garat-
traster
^i
IT 6 7 5 0 7 5 4
Re' 10Q02
TT 6 7 4 4 3 9 0
•
• Papers pintats
Sanla Mar a 44
Ret 000£
C/ Sn'itage Rmsinyoi, 3?
MARGA
cui-
t r 674 57 04 ' 675 43 02
Preu
C U G A T Allons Sala, 21
i
35 n r
43 000 0 0 0 tr 675 43 24
da. 34.
CENTRE
calefacció
ge 2 cotxes
I T 6 7 4 11 8 2
•
Ç B.if elo'ia
OfTftB •
MURILLO
28 500
rrer
" c e
TIE-
C B Mo-
cc'Tip.ets,
safareig
•Xiw;
- o f l i c e - , 2 places
pa'quinq
•
t r 6 7 4 41 67
• Tapisseria
JOGUINES
Icl en pedecte es-
i-TQues^aca ^ei PP ^OC600Cí
=tot IS4CQ01
t r 6 7 4 15 3 2
ESPORTS
Enn
t r 6 7 4 11 8 3
I COMAS
3 banys
oart
4
• ottice--.
^ S * o ^ ' i c i T - r t ' l a-a| =el K=A
tat
15 • l o c a l
TINTORERIA
t r 6 7 5 22 28
t r 5 8 9 53 48
•
DIRECTA
2 par-
LOCALSIlCQOaS
CUGAT
SERRALLERIA
DON
Sant Cugat
a prop estació
quings
SOL - NET =
•
tT 2 1 8 19 9 6
C
mm
Rosselló,
CASA A D O S S A D A 240
t r 6 7 4 57 0 4
Torre-
cuna
fecte estat
C/ DOCTOR
na
TT 6 7 4 5 8 6 2
ESPOiTS-aWASOS •
Av
2 *
VENDA
men.aòor salc a m b
xeiierc-,;]
vistes a Montserrat,
icincàí SantCtj'ja:; ^et F&C ,Cí*>W"
salo menjador
t r 589 03 74
•
3 * FG130S0C1
EN
t r 6 7 5 3 3 5 5 .' 5 8 9 2 6 4 3
1 3
•
3 a l r r e s . 1 1 Sant Cugat
•
Assegurances
administració
PROMUSA
Dlanca
^BSSÍSJT^SP
t r 5 8 9 11 8 5
generals i
•
PRA
RICOMÀ
pàr-
130 m , 4 n a b , 2 b a n y s .
Rel T3C001__
- No-
PIS
•
LINEA
de sol.
F-rjLes Saca, =e< FS'C'»308
blanca. 52
c 33
•
Rel '0004
d'assessorament
J G
MOBLES Moragas,
zart TALLEDA
de
PISOS OCUSO
TALLERES MENA -as
•
Tor-es
Sant Cagat del Vallès
»»E)iïSKIim •
d'ans
i places
34 000 0 0 0 Tf 93) 6 7 4 6 7 1 5
i 3ar I34CO0-
CONSTRUCCIONES
t r 6 7 4 0 6 93 Rius I Tauiet
Servei
P.
t r 674 63 62
C U G A T Sant Antoni
8
=W 20100C•
MECÀNIC
que Granados
a r J7:*:'!:! C
P à r q u m g molt
jardí privat
4 hab., piscina c o m u -
quing
CGIOT-H^
^ i i IXC6
Cugat
t ï 6 7 5 28 6 4
n
ïmx.· TALLER
H 6 7 4 41 49
"rancesc
IT 5 8 9 2 8 1 9
Francesc Moragas GRANJA
1*»' V a l l è s
•
Bel
ira*
•^•mnm
KUS-lEOffilS
'
Pisos de 120
t ï 674 08 97
•
F I O T T O • .' S a n t j o r d i ,
Rosselc
34
VALLESTECNOLOGIC
SAP'açaUrr:
CUGAT-PARC
- 2 trasters
rrv
TT 5 7 4 6 3 0 8
llo, 2 0
IDIOMES
SANT
CENTRAL.
espaiós
19
Molt
TT 6 7 4 7 2 5 4
t r 6 7 4 3 6 88 Sant Cugat
t r 674 53 01
Rp AK001
•>-
SIÓ C C à n o v a s del Casti-
SPRINT
Sant
•
580 98 54
quing. Preu a convenir
ELECTRO-
•
11 5 8 9 2 2 6 4 •
(ÜSTIO, S.A.
•
N E T Sant Ra-
Fvií c : r ( "
•
SAM ( U . A l
de
1
p . r q jmq,
!FcK PisC'C« Sr> 3«i; « t FF"C í í - ï - í
URBANITZACIÓ
lavabo.
45 000 000 -
t r 5 8 0 B6 6 9
t r 589 06 05
Re( 1«J>»É •
TT 5 8 9 6 4 5 5
TT 6 7 4 71 4 2
MACHINE
t r 675 06 09
CrfSliiejos
->! S a n - C u g . i l Je
Valle:.
HOUSE
S a r l C j v H t -le 1 V a l i e s
0 8 ' 3 0 San! C o a m e l Valies
C
SOLSONA
ascensor, :ale
nitària
8
I I 589 32 89 •
davant TV2| •
assolellat
Colomer.
i'r.
F a i 6 7 4 ; 4 66
t r 675 24 03
FrrcasGifinietíai flel c 3'L"J*:Ú::.'
~i< S a n C a g a t
IKTUASSEriS
Te, 58= 30 01
14
Rel •;=•»•'.
facc o. e x t e r o -
•
seig T o ' r e b l a n c a
06JECTES0EBEGAL •
Pel M t t C
•
Karao-
av
Iresoiats,,
rn\
4 TT 6 7 4 8 9 18
Enn:
11 4 0
ÀGORA
r urj.it d e l V a ' l e s
15 0 O 0 O O 0 . -
Francesc, cantonera. se-
t r 675 49 43
MiWU CES
32,
t r 589 14 29
Calado 1.'
•
S L Sort
G r a n a d o s . 15 Sant C ü q a l •
rn-
bal- c
t r 6 7 4 72 54
CÀSB
Re- • 2CX01
MARCS
•
ftet LXfJA
TT 6 7 4 3 6 3 6
BAR
cu.na -.office-
jardí p ú b l i c , 3 h a b . + e s t u d i
•
TT 5 8 9 3 5 2 3
tT 5 8 9 0 0 4 5
BAR-CAFETERIES Dor
•
n o v a s . pis a e 4 - i a n i * d o b l e s } , 1 2 0 rr . 2 b a
=*' 1350X-
\2VJX'
Vailes
7 1r2a
M a t a s . fi t r 675 36 53
le'ras-
m i n o v a ; al d a v a n t h i t é u n
m a s i a C a - i C a l 1 f " >•(• •
cambra
de bany. àmplies
S A N T C U G A T Psg
• •
FW Ï M r •
TALLER
27
«EES
Av
mm •
' 68.031
•
cà-
jador-saló, cuina,
SL
complet,
2 0 000.DOC -
derm •
7 0 m* c a l e f a c c i ó
TT 5 7 4 7 5 9 8
Sant Cugat del Vallès
^
•
I I 675 25 02 ^|
COPISTERIA
MOTOS,
bany
Fn^E.Ox^.ï -e' - P i H t ' X t
SOBREÀTIC en -enda
b e r orientat
ra
TT 6 7 4 7 2 5 4
Dos dormitoris, ampli m e n -
Molt sol
d o r m , menjador saló. cui-
580 98 54
21.50C.0OC-
C A N A L S C1 S a n : Llorenç,
FAX b"5 28 61
•
OANVIL
S O L C S o l . nurr.
HONDA
1-
ller. 9 1
TEL. o " 29 02
C e i t e - :!'• 17 T ï 6 7 4 13 0 5
SANT
3a e d a i
Sani Cugat del Vallés
S A N T C U G A T rambla Ce •
TT 5 8 0 8 6 6 9
Sabadell, 32 B •
EXPOSICIÓ I VENDA:
SL
2 6 5 0 0 00C -
ses
t r 6 7 5 16 06
Cugal
nesues d alumini
TtUJSiÓIKS
c.' A n s e l m
f iti'.'-r-. 1-1 S.nn: C u g a t d e l
VETERI-
U r g è n c i e s 2 4 r-
Antoni,
6 7 4 14 8 2
t r 589 02 71 DISPENSARI
18 0 0 0 0 0 0 l'·TOJesSaca; Pel FE r i M ' J t
ELECTROLLAR
S A Santa M a n a , 40
•
Sant
t r 675 55 06
cale'ac-
asscIfïHal !•-
t ï (93)674 67 15 •
TATERS
62
Valldoreix.
EL RODET
moll
Alfons Sala. 2 banys
\'íV. PIS^I !í'3anyM
A D M I N I S T R A C I Ó
N U M . 1 Valldoreix, 67-A
•
' • n
de
Torre-
TT 6 7 4 0 0 1 4
CAMPMANY
V-
DE
còpies
' =f SXïi
tT 5 8 9 51 6 3
•
i
Sol-Mercat
assolellat
blanca
ARWEN BOUTIQUE. C
2 Mdicr. 33 Junt m o n e s l i r ; -?• iE>;or_
ALUMINI I VIDRE
REPARACIONS
: claus E-ÏH- - F-L-qr-nt 5 2
Rel -5T00C1
4
cio. p a r q u i n g
j •
t r 674 42 82
VENDA
sobre)
•
20
EN
t r a n q u i l la ( s e n s e v e i r s a
,i •<.- ! ,
(
PIS
tol exterior
ïjt-xe
a
•
t r 674 90 97
EBENISTE-
r;
3 has .
M
CALÇAT
L5
preciós
•'Av
I T 6 7 5 51 0 8
6^4 70 68
FUSTERIA
CUGAT
c i s d e 1 2 0 m;' i 4 h a b
S a n i C u g a i úe. V a l i e s
Pit ' V •
SANT
ROJA, 100 mv
amb 3 terrasses,
R I A t e n . . - | I ' - - I .,"•--!
DQLGBE
PROP
•
CREU
àtic dúplex d'uns
c l a u s C d e l S o l 16
?
i
DE
CALÇAT
t r 5 8 9 0 0 14
aels Hu-
rons. C a r n p o a n o ' i í n a t .
107
•
vas d e l C a s i llo 2 l o c a l 2
! G A T C a n F,il|r
580 98 54
• • •. ' , .i - f
-^WfXA
A V A l F O N S S A I A , Al, h . i i x o s J A P A R I A I D K O R R I U S i l u m 12 SANI (,74
C LJCAI
D H . V A l . l FS
I . ; (,(, - (,74
1() 5 4
CLASSIFICATS
ELS 4 CANTONS/ Divendres, 29 de setembre de 1995 •
R U B Í c/ Historiador J o -
s e p S e r r a , 9 5 nf,
4 h a b . (3
•
R U B Í pis nou de 7 4 n i .
En Av.
Estatut,
132,
2
xeme-
NOVA PROMOCIÓ
hab.,
« 5 8 8 4 0 1 7 / 5 6 8 S4 99 (FinquetVÉhyrtl WFV?OCO0e
2 banys,
fantil, n o m é s 6 veïns, tot
quet, marbre.
exterior.
38.700.000-
26.000.000-
«
699 65 48
• •
R U B Í c/ L l u í s R i b a s , 4
RUBÍ Plaça
1 0 0 rrf,
Progrés,
3 h a b . (2 d o b l e s ) ,
«office»,
3
2 4 0 rrf, 6 m façana, garat-
2 banys; 1 pàrquing,
g e 4 cotxes, 4 hab., estudi, 1 lavabo,
par-
875 33 55 / 589 26 43
« 6 7 5 33 5 6 / 5 8 9 26 43
(KSA Gestió Immobiliària). Rel. KSA
calefacció, pis exterior.
(KSA Gestió Immobiliària). Ral. KSA
10060009
ps/quing. Acabats de qua-
8.900.000-
10050007
litat. P o c s v e ï n s . Llar
« 6 9 9 65 48
hab.
m é s entresotat.
Amb de
19.500.0009
•
588 4 0 1 7 / 5 8 8 54 99
R U B Í z o n a la J o s a , t o -
cant mercat. 3 hab., bany i
íFrqtm VaTCTTtf) Ref FV ZOOOti) •
•
l a v a b o . Ext. i
R U B Í c/ M o n t u r i o l ,
3
hab, 8 9 m*. R e f o r m a t , f u s -
persianes
d'alumini. Calefacció. Gas, cuina nova.
teria ember. Porta blinda-
10.500.000.-
da. Ext. alumini. Millor q u e
« 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 8 54 99
nou.
(Finques Vatwwarj. M . FV 4595
8.500.000.-
•
« 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 8 54 99
hab.,
ben conservat, exte-
rior. 8 . 0 0 0 . 0 0 0 . (Incusa).flat.150003 R U B Í tí S a b a d e l l , i m p e -
saló
d e 6 0 m!, lerrassa. Barba-
e t c . j , sol d e m a t i n s .
coa,
9.000.000.-«699 65 48
quing. Jardí i piscina
65
m!,
de
3
hab.,
cambra
tres places de
pàrco-
(tn«rta,SA).RBlJ600Q4
(Fincas Sant Cugat). Rrf. FSC I004OO4O
•
M I R A - S O L 2 solars 6 0 5 2
i 650
m . Pg.
Camèlies.
(Fincas Sart Cugat) Rel. FSC 10Q40Q4B
Golf-EI Pinar. C/
erte-
6.400.000.- «
complets, lerrassa.
Pàr-
quing. 3 2 . 0 0 0 . 0 0 0 . - « 674 06 97
699 65 48
R U B Í Dúplex per estresuprema.
«
•
CUGAT
zona
d e la C r e u . Pis
de
i un lavabo,
hab , bany, cuina
menjador de 45 mJ
«
675 33 55
5 8 9 26 4 3
(KSAGe&Wilwciütia'ta
^ei KS*
u n b a n y . A m é s al s o t e r r a ni hi h a u n g r a n celler, 1
•
V A L L D O R E I X Torre So-
21.000.000.« 674 08 97
(Fincas Sart Cugat) Ref. FSC 10040039
s a l ó 3 5 nf,
•
garatge.
674 08 97
xemeneia
(Fincas Sani Cogat). Ral. FSC 100*0046 S O L A R residencial, 650
SANT
CUGAT-COLO-
M E R adossada de 4 hab., estudi a m b x e m e n e i a . G a -
2
s a l a de billar. llar,
675 43 24
674 08 97
VALLDOREIX
tí
Espar-
ZONA
NOU
9 0 m1, saló 32 m 1 a m b xemeneia, 3 hab., cuina reformada, 1 bany. 1 lavabo 000-
nf.
hab.,
menjador,
cuina,
3
2 banys, calefacció,
sol i vistes.
APARTAMENT
e n llo-
SANT
CUGAT
Pla
674 08 97
.FfcasSamÇjgat] Rel ÇSC 10040053
menjador 20 m', cuina i te-
•
rrassa
t o t a m e n a d e t o r r e s d e llo-
Moblat.
SANT
CUGAT.
Tenim
g u e r a partir d e
9 0 OOWmes.-
120 0 0 0 / m e s «
674 57 04 / 675 43 02
674 08 97
imdesal Rel 110070007
(FncasSant Cugat; Rel FSC 10040060
•
•
CASA
ADOSSADA
C/
DE
amb mobles
LLOGUER
3 dormitoris.
La P l a n a .
140 m \
2
lavabo,
saló-
menjador-sala,
30 n r .
cuina
bany. Solar de 5 0 0 n r .
banys,
3 hab.,
TORRE
«otfice», golfes, traster, te-
Mirasol
r r a s s a 10 m . jardí p r i v a t ,
quil·la
18 m
90.000/mes - «
i plaça de pàrquing.
170.000'mes«
Zona
cuina,
molt
A
tran-
674 72 54
iFincaíG'il·Tfllai Ref F3'0060005
dor, cuina terrassa
bany
complet,
Pis m o b l a t a M >
ZONA MONESTIR
torre
140 n r . 5 hab.,
«
•
menjador-saló. cambra de
QnMte,SA| Ftet IQ0005
bany complet, cuina.
de
3
«office», golfes, sala d'es-
W 674 72 54 Fincas Sirínena ^
220
m*.
dorm.
(Autocentran. Ref A1C100O0S
Filacar si
^e' t·:»20CO3
• FORD KV. «
•
FORD
mel
GOLF 1 8 GL
«
674 68 50
LADANiva.
•
D e l t a , H F . tur-
B-KY.
TDS,
«
fareig
[Ffccar si) Bel F 10020010
cambra
de
bany
complet. Exterior en finca
(IwdBsi). Ref 110070003
de
4
anys
Com
•
nou.
LANCIA
BELLATE-
Plaça d e pàrquing inclosa.
325.000-
Junt n o u rnercal i àrea cul-
«
banys, 1 lavabo, saló men-
jardí, una antiguetat de
4
•
anys,
2
4
dormitoris,
P I S O S , a p a r t a m e n t s , to-
80.000/mes
banys, 1 lavabo, garatge,
quing d e lloguer.
« 6 7 4 72 54
48.000.000.-
estudi golfes.
«6741204/674
60.000.000-
11 8 1
•
fSartLMSIOOOOOM
nf,
M R A S O L torre 3 5 0 m*.
PLA
DEL
VINET
TORRE A
BELLATE-
R R A u n i f a m i l a r 1 6 0 rrf,
4 h a b . (1 « s u i t e - ) , 2
h a b . , 2 b a n y s , seJo m e n j a -
35
nV, c u i n a « o f f i c e · · . g a l e r i a ,
4
rrf, cuina -office», sala 6 0
t e r r a s s a 30 rrr. 2
places
CAP
de pàrquing. Zona
comu-
S A N T C u g a t , tí M i n a , 1 9 -
nitària a m b piscina.
•
LOCAL DAVANT
000.-
589 09 91
(Ftecat si.) Ref c'0020001
130
banys, saló menjador, •
«
(Sertnj. Ref. S100000Q5 •
O P E L C o r s a , B-IS.
475
(Fircas Gronete). Rei FG 10060004
« 6 7 4 1 2 0 4 / 6 7 4 1 1 B1
Y-10B-HD
589 09 91
(Ffecar.s.1) Ref. F10020006
tural.
rres, locals i p l a c e s d e pàr-
ter.
60
Prisma,
7 5 0 . 0 0 0 - « 5 8 9 0 9 91
R R A 2 5 0 m1, 9 0 0 m* d e
banys, saló menjador,
« 5 8 9 09 91
(Filacar si'. Ret c'0C2üOrp
•
2
B-NL
F 1M20009
LANCIA
•
O P E L C o r s a G S I . B-LK.
«
674 68 50
(Auto Comarca del Vallés;. Rel ACV
14.000.000.« 6 7 5 33 55/589 26 43
m*. g a r a t g e 2 c o t x e s .
d o r 3 5 m1, c u i n a 2 0
65.000000-
p a r c e l · l a 4 0 0 m*.
80m*. 80.000/mes-
175.000/mes.-
• A L F A 3 3 1 6 V , n e g r e , BLK
• O P E L K a d e t t . 1.3, 5 p.. B-HY.
« 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 8 54 99
« 6 7 4 6 7 0 4 / 6 7 5 43 02
39.000.000- « 6 7 4 77 76
«
B
(Finques VafCTrafr Ret. FV 200008
(KSA Sastiò Immobilaria). Ret. KSA
Q n d M i l W 110070002
600.000- « 5 8 8 55 35
4 5 0 . 0 0 0 . - « 5 8 9 0 9 91
(hBtnXSAl·RsílWOOS
(Caaw) Ret C10130007
(fctoareal). Ref A10100010
(Ftecat. s 11 Ref Fi0O200O4
rrassa. Superi. 61 m'. 11.000.000-
m*,
6 7 4 15 6 6
674 57 04 / 675 43 02
(Vndesa! flefMOOTWX»
10Q5OO04
ir
;
?3ï *
•>.
4a» <%
*-"•***
."I
^^UQUEU
wi ARA
M
«fe-
ATE**
"Calx»deGlroo»> ELFUNT
El joc de la nació
catalana
•MÜiHM
jjjji|Pf^fj!t|^t:S
B-
RENAULT
19
TSE,
S U Z U K I Swrft G T I , B-
1872-1P. blanc. « 6 7 4 0 9 1 0 [Sua*). Rel. S10110002 •
V O L K S W A G E N Golf 16
V. B-LM. «
675 32 57
I Auto Estaban) Ref AE 10030010
568 65 35
R E N A U L T 21 2.0, A . A
B-IJ TT 6 7 4 6 8 5 0 Aj-r. Conar:a fle vailesi Ref ACV
•
1D09O0C3
(Peugeot Uotoi Rat». Ref. PMR 120004
• RENAULT blau, B-JJ
21
TXE.
F O R D E s c o r t d i è s e l , B-
HW
•
« 6 7 4 15 03
N I S S A N Patrol 6 cil. diè-
sel, curt
B-JV.
650 000 - « 588 55 35
«
lAjíxarfjal, Ref A1D130OW
(Auto Esteban}. Ref. AE 10030004
•
B-JP
IFüacar. s I M
3
solar 6 0 0 m1, 6 h a b . ,
1.1., gris
AtC'iX'DCJ
•
5
674 77 76
Fiesta
B-JT
menjador-saló. cuina, sa-
TORRE A
B-
(PeugeK^twRaltv. Ref PMR12O005
privat,
[MWDa,SA|FW I600C8
XR3,
•
ascensor
garatge tras-
Escort
6 7 4 15 0 3
B-
blanc, B-LX.
•
comunitària. 57.500.000.-
jador 4 0 m \
•
650.000- «
« 589 09 91
• LANCIA 0-AK.
dormitoris,
11 G T L ,
« 6 7 4 1 5 03
475.000.-
«suites»),
jardí
(2
3
RENAULT
•
790.000
-G 13080002
•
iPflüoeot Motor Raiyi. Ret PWR120006
dí privat 100 m ' i piscina 674 57 04 / 675 43 02
de
jAufPcarai». Rel. A10100009
P E U G E O T 309 GT, A/A.
• F I A T U n o t u r b o , I E . BIK
bo.
6 5 . 0 0 0 Pta.
tar, terrassa, h a b . m à q u i -
PIS
•
GL
£10110003
« 5 6 9 09 91
Pis
n e s , g a r a t g e 3 c o t x e s , jar-
amb
•;SUUIQ V
S E A T Terra, blanc,
(Peugeot Motor Rat» Ref PMR 120QQ1
•
0910
• KT.
674 15 03
B-1600-
platejat.
550.000 -
dormitoris,
reformat, c o m n o u . E n el
cuina
FIAT Uno 455.
B-
(Auto Esteban) Ref. AE 10030009
350.000.« 5 8 8 55 35
RENAULT
5 GT
turbo.
•
675 32 57
N I S S A N Vanette pràctic
n e g r e . B-HT.
dièsel. B-MS.
250.000.-
«
«
(Auto Esteban) Rel AE 10030005
588 55 3 5
675 32 57
'Autocentra·'i Ref A10100008 • •
33.000.000.- w 674 77 76
B-
•'Peugeot Motor Raly) Rel. FUR 120002
•
nf.
PEUGEOT 205 XL,
« 6 7 4 15 03
674 72 54
(Fra» Girona; Rel FG 10080003 PIS
« 6 7 5 32 57
iPeugaot Matoi RaUy) Rel. PMR120003
negra,
6 E A T I b i z a 1.5, 5 p ,
KP.
B-HX.
« 6 7 4
•
AÍA, B-JT.
« 6 7 4 15 03
IALI? C c r a t í í cel Vsiesi Re' íCv
rasol, 55.000''mes•
GTI,
« 6 7 4 15 03
(PeugeocMotorRalyi Ref PMft 120007
Attxeit-ai M
(lmBfla.SAi.ftef.i60OOB
(AütocanM). Ret. A10100007 205
1 6 v , A / A . B-
PIS de 2 d o r m , menja-
46.500.000 - w 674 77 76
« 5 8 8 55 35
PEUGEOT
HW
O 5 8 8 55 3 5
.•naesa; -al I -OCrOOOS •
S E A T I b i z a 1.2,
1Q0900O5
«
300.000.-
6 7 4 57 04 < . 675 4 3 0 2
•
(Auto Comarca del Vil·les) Ref. ACV
•
589 09 91
HU
amb
11, TRE.
000-
IFIATTipo,
del
estudi.
m , 4 hab., 2 banys, saló
«
(ex-
(FtKar.sH Rel f 10320005
•
110
hab.,
350
« C/ A L F O N S S A L A
5
(Auto E J W W I I W.AE 10030006 1.6,
a-iM. «
150.000/mes.« 674 08 97
P A S S A T Variant
•
C I T R O E N AX
f n * e s Bocaj Ref FR 10060009 •
AX, GT
675 32 57
piscina. 200.000/mes.-
g u e r al m e s
GRANOLLERS
CITROEN
dí privat i c o m u n i t a r i
c e n t r e d e Sant C u g a t . Llo-
C/
« 675 32 57
tres). B-JU.
5 0 . 0 0 0 / m e s . - « 6 7 5 43 24
resa, adossada 320 m . 4
•
•
A d o s s a d a d e l u x e a m b jar-
l ó - m e n j a d o r , 3 5 nf,
(Fincas Sart Cugal). Rel FSC 10040047
Moblada de 4 hab.,
S E A T I b i z a . 1.5 i , 3 p . .
B-OB.
B-JX.
bany, cuina americana.
hab., 2 banys, lavabo, sa-
674 08 97
•
O P E L V e c t r a 1.6 I A . A .
B-MN.
« 675 32 57
400.000.-
Vmyel.
15.000.000.-
10050005
m',
sia. Te-
875 43 24
«
«
• ZONA PEATONAL 70
tí
2
674 08 97
MERCAT
ST. CUGAT
•
W 674 68 50
barbacoa,
cotxes. rega-
(Auto»rt).RBf AKT1000CC
10090002
g u e r tí M o n t s e r r a t , 1 h a b . ,
menjador,
10050013
banys, 1 lavabo, menjador
Enrique
Jardí
|KSA Gestió ImmoMitrí»). Ral. KSA
equip.
que
63.000.000 - «
zona
de 120 m1.
14 5 0 0
Només dos veïns. A m b te-
com-
28.500.000-
Lanlranco. Superf. 6 0 0 r r f .
CUGAT,
saló
« 6 7 5 33 5 5 / S W 26 43
2
i 2 banys
(1
la. p a r c e l · l a 6 0 0 m•". c o n s -
ver, 1.000 SANT
a m b dutxa, sol i vistes.
R U B Í pis n o u d e 6 1 rrf,
-suite»)
bany, 1 lavabo, 3 hab
•
•
a Av. Estatut. 132. A m b
A la p l a n t a s u -
truïts 2 2 0 m ; , 4 dorm
adossada
5884017/5865499
1
•
{F«va&SOTCuaaQ.fW.FSCtWQQ42
[Fincas Sart Ctigat) Ral FSC 100400*5
, (Figues Vatiortal). Ral FV 4013
«office-.
2 b a n y s , g a r a t g e i jardí 6 0
47.000.000- «
9.500.000-
vells, cuina
(RncssSaK Cugat). Ref FSC 10040337
150 m , compost de 4 hab.
ria e m b e r i a l u m i n i . Ext.
saló
35.000.000 - «
banys
menjador,
Josep.
(FJrquesBoca) Ref FR10090006
dobles, cuina «omce», dos
cuina, gas, reformat, fuste-
Sant
ter, saló estar en dos ni-
«
(Incusa) Rel 150009
Xirgu, 4 hab.,
Vinyet-c/
zona
674 08 97
1
Margarida
CUGAT
7.000.000.-
« 6 9 9 65 48
R U B Í pis d
SANT
bany complet i terrassa.
psg.
•
•
adossada
•
(lnasi>. Ftet.150010
Zona
ratge per a dos
10.500000-
« 6 9 9 65 48
TORRES
tonera. 150 n r , garatge 2
len tots els m o b l e s
bany reformats, pàrquing.
3.800.000.-
674 08 97
(Finca» Sani Cucjarj Rel. FSC 10(1*0038
J a r d í privat, etc. Es
rrV. 3 h a b . , c u i n a i c a m b r a
R U B Í local a Les T o r r e s .
frigorífica,
29.000.000.-
«
4 0 m ' , bany, pati.
674 77 76
(tnrarba, SA) Refl 60003
tura. Edificació immediata.
|FmquasValtorat).rW.FVa)0011
•
32.000.000- »
n r . Z o n a escola arquitec-
Aparta-
m e n t e s t u d i estil a m e r i c à .
« 5 8 8 40 1 7 / 5 6 8 54 99
R U B Í Edifici Mercuri, 7 5
S A N T C U G A T z o n a c/
Villa. Oportunitat.
Pocs veïns. 1 9 0 0 0 . 0 0 0 -
•
de
hab. d e planxa i safareig i
• •
nar de qualitat
i hab. planxa, 2 places garatge, A.A.
garatge per a 3 cotxes.
SANT
(Fincas Sant Cugal). fiat FSC 10040043
;inaaa)Re1l5OOO0 •
Garatge
é s g r a n , té 1 h a b . , s a l ó i
ouina cambra bany,
•
plets. A l'estudi, c o m
llncusa}. Ret 150006 R U B Í c/ Z a f i r o . 7 0 r r r , 3
•
«office-,
«suite»), estudi, jardí pri-
•
Rius i
lEincasSa-TCugali Ref FSC 10040052
vat 4 0 nV, calefacció
674 08 97
SANT CUGAT d
(Fnques Roca) Ral FR 10060016
un lavabo
«
•
55.000/mes- «
màquines
menjador, cuina «office» i
Bell In-
llo-
hardHIa, s a l a d e
(Imdesal Rel MO07OO10 CUGAT
en
ria, 3 d o r m . , 2 banys, bo-
5
« 6 7 4 57 0 4 / 6 7 5 43 02
SANT
APARTAMENT
vidual que consta
de
« 5 8 8 55 35
(Autocer*il).%I.A1C10OO06
A.A. B-MG
lAJo Esteban) Ref AE 10COX03
Tauler
Consta a m b : planta,
15.000.000-
•
R E N A U L T C l l o 1 - 2 . 3 p.,
« 5 8 8 55 35
•
(Fincas Sani Caoap. Ref. FSC 10040051
estudi. Jardí privat,
molt cèntri-
Magnífica vista.
C à n o v a s del Castillo. Té
rior i a s s o l e l l a d a .
ADOSSADA
c o t x e s , zona renlat. tras-
saló menjador de 45 m!,
hab.,
TORRE
CANTONERA
•
•'AJIC Ca-^a'ca 0e; Valies'; Rel ACV
«
quil. Pàrquing opcional.
per a dos cotxes. D o s tras-
674 08 97
120.000/mes.-
guer. Moll cèntric i tran-
ters, cambra
bany. 6 450 000- « 699 65 48 •
1.000
|FinquesSaca)RefFSlCi20010
Jardí
ca, a m b piscina comunità-
3 b a n y s c o m p l e t s i u n laFLORESTA
(93) 6 7 4 6 7 1 5
zart, 3 hab., 2 banys
674 68 50
• •
menjador, cuina
LA
674 77 76
40
VaHdoretx-Gotf. T o r r e indihab., habitació estudi, saló
dret. 5 0 0 rrf.
banys
Mo
«
•
«oífice-, 2
d
26.000.000.-
{Fircas Sart Cugat) Rel. FSC 100400*4
160 m l , consta de 4 hab.,
CUGAT
p à r q u i n g + traster.
4 9 . 0 0 0 . 0 0 0 - « 674 08 97
d
SANT
« 674 08 97
perior hi ha 4 hab. (una é s
S A N T C U G A T zona
•
«
munitàries.
•
4
assolellat,
26.000.000.- «
tranquil·la, adossada can-
xemeneia
exterior,
45.000.000-
amb
•
da (cuina integrada,
A la v o r a d e C o r r e u s ,
l'estació de Valldoreix, hab.,
garat-
ria.
S A N T C U G A T zona pg
2.0
A U D I 1 0 0 . B-IG
«
de
+ 104 de jardí, 4 hab., 2
etc. El solar és d e 5 0 0 rrf.
amb
A 7 M I N U T S a peu
banys, 3 places de
60.000 000 - «
hab. planxa,
•
d'alia. 8 5 . 0 0 0 / m e s -
•
75,
675 32 57
•
A
vidre doble.
675 33 55 / 688 26 43
Romeo
(Auto Esteban). Ral AE 10030006 TORRE ADOSSADA
privat i piscina c o m u n i t à -
674 06 97
ALFA
(Auto Esteoar) Rel AE10030002
rrr, tranquil, a i g u a i llum ja
1
iFiiacaf.s.h Ref F10020002
«
a m b pati privat d'uns
aire condicionat,
GT.
975.000-
Twin Spark, B-IU.
re i exterior de P V C
ció,
1.8
vermeV, B - O M .
(Finques Saca) Rel FS 10120009
(93) 6 7 4 6 7 15
O P E L Kadett,
600.000.-
«
674 77 76
•
blanc, B-JZ.
589 09 91
tf
pTTOtfcSAjfW tflMBT
«
hab.,
llat, e x t e r i o r j a r d í + p i s c i n a
675 43 24
A L F A R o m e o 3 3 , B-fT.
ff
47.000.000.-
9.000.000.-
4
quing, calefacció, assole-
«
•
475.000-
•
(Fncas Sani Cugat). ***. FSC 10040049 -
1 9 0 nV, c o n s t a d e
4
comunitaris 150.000/mes.
rez,
S A N T C U G A T àtic d ú -
2 terrasses,
60.000 Pta/mes. (Finques Raa). Ret. FR 10060015
p l e x d e l u x e , z o n a c/ À l v a -
d e 4 0 m*. Estudi e n d ú p l e x
R U B Í tí V e í g e d e l P i l a r ,
de
RI8ATALLADA
m',
g e . fusteria interior d e rou-
vabo a m b dutxa.
cuina equipada i reforma-
!mcusa)Ref.l50001
Pla
RBLA.
cina. N o m é s
•
menjador
•
S A N T C U G A T av.
•
160
Lloguer:
prival i comunitari a m b pis-
(KSA Gestió Immobiliària). Ref. KSA
cable, 4 hab. (3 dobles), forn,
35
2 places de garatge i
o
hab., 2 b a n y s , 1 plaça pàr-
10 milions.
luxe, 5 hab., estudi. Jardí
r r f a l c/ D a l m a u . •
« 9 9 9 65 48
nf.
LOCAL EN VENDA
Noguer 112 n f . P r e u v e n -
+ 1 6 0 m* jardí pri-
lefacció, gas, c u i n a , b a n y « 5 8 8 40 1 7 / 5 8 8 54 99
lavabo, saló menjador
•
da:
4 hab., 2 banys, calefac-
R U B Í Zona Les Torres,
{FwqtmVaftMiraQ.FM.FV 200005
2
traster g r a n .
•
del Vínyet. Adossada
7.500.000 Pta. 3 hab. C a -
R U B l tí P a u C l a r i s , A la
-suites»,
vat, saio-menjador 30 rrí,
«
v o r a A j u n t a m e n t , 6 0 m*. 3
•
TRANQUIL·LA
prop FF G G . Pisos des de
(Finques Valhonrat). Bel FV 4439 •
ZONA
1 0 0 nf
2
R U B Í per estrenar, 2 2 3 nv •
flncuM|. W150002
(oc.
C/
dorm. dobles, 3 banys, 1
traster, c a l e f a c c i ó , jardí i n -
cuina
TORRE ADOSSADA
Bergara,
comunitària,
12.000.000-
neia,
•
dí i piscina
Només dos veïns.
equip.
10
torres a d o s s a d e s a m b jar-
ses, pàrquing. 9
ü
RESIDENCIAL
lefacció, exterior, 2 terras-
bany, cuina
(tncyst).FWJ500M
Q
ZONA
100 m*. saló a m b
hab.,
14.800.000-
\
• •
dobles), bany i lavabo, ca-
23
R E N A U L T Clio. RN-1.4
RENAULT
sel.
Exprés, diè-
B-JZ.
B-OD
650.000-
re 675 32 57
« 5 8 9 09 91
iAul:Estetan Rel AE 100300C7
IFüacar si) Rel F10020006
2 4 . Divendres. 2lJ de setembre de 1995
NOUS R E F I E S PER AL VOLEIBOL
COMENCEN ELS CAMPIONATS L ' e q u i p d ' h a n d b o l d e la U E S a n t C u g a t i el W i n t e r t h u r S a n t C u g a t c o m p e t i r a n en la m a t e i x a c a t e g o r i a q u e la t e m p o r a d a p a s s a d a , p e r ò t a n t l'equip d ' h a n d b o l c o m el d e futbol d e sala h a n fitxat n o u s j u g a d o r s .
FI C l u b Voleibol Sant C u g a t c o m e n ç a r à la t e m p o r a d a a la divisió d ' h o n o r f e m e n i n a d e m à a la tarda, a m b n o u s r e p t e s i noves aspiracions. L ' e n t r e n a d o r , V í c t o r H u g o Rupil, ha buscat reforços.
HOQUEI SOBRE HERBA
POL1ESPORTIU El pentatló modern vol simbolitzar la idea d'un missatger militar que ha de trametre un encàrrec al seu cap i per acomplir la missió ha de cavalcar, obrir-se pas a cops de sabre contra l'adversari, disparar amb pistola, nedar per travessar un riu i posar-se a córrer, i aquestes són les cinc modalitats esportives que puntuen en una prova de pentatló. Això és el que fan els santeugatencs Jordi i Eider Rodríguez-Arias Pal.
Un desconegut pentaesport olímpic El pentatló necessita atletes formats físicament i molt intel·ligents ( A l I MORI 1 I
I Sani Cugat.-- -11 millor del pentatló és que no has de passar totes les jornades d'entrenament fent el mateix», afirma Lider Rodríguez-Arias l'al. Illa va començar a practicar aquest esport guiada pel seu germà. Segons ella. li agradava ter el que l'eia el Jordi. '•Primer va ter atletisme, i jo l'anava a veure a les competicions. i com que m'agradava vaig voler comenc,ar a practicar-lo-, explica la pentatleta. Desprès el seu germà va començar a practicar la natació i ella el va seguir. Un bon dia, un dels seus preparadors físics va pensar que Lider podria practicar el pentatló. ja que tenia les condicions físiques per ter-ho sense problemes. I desprès d'algunes proves. Lider \a aconseguir una beca per entrenar-se a la residència Joaquim Hlumc —tenia 17 anys i moltes ganes de triomfar—. Va participar en els campionats de Catalunya, després va anar al campionat estatal i va arribar al campionat del món. «Només hi vaig anar per veure com era, els meus preparadors volien que vivís la pressió del moment», explica Lider. I va quedar en la 19a posició, amb només 17 anys. Ara fa un any d'aixo. Ln l'última participació d'Lider al campionat del món va quedar en la 27a posició. perquè segons ella. a la cursa no en va tenir prou per recuperar els punts que havia perdut a la prova de tir. «•Aquella va ser la prova que em va anat pitjor», afirma Lider.
H Sant Cugat.— L'equip d'hoquei sobre herba del Júnior aparca de moment la competició catalana, de la qual ja s'han jugat dos partits —contra el Polo (2-3) i el C E . Terrassa (1-1)—. Pel partit de diumenge, l'entrenador, Andrés Barnentos, tindrà l'equip que va jugar el cap de setmana passat a les Pedritxes, tot i que podria haver-hi algun canvi quant a les baixes. Barrientos creu que el seu equip ha d'intentar jugar aquest partit «sense pensar en el rival». Segons l'entrenador santcugatenc el Júnior encara no pot jugar com vol i, per tant, no es pot plantejar els problemes que poden donar els rivals. Segons Barrientos. la competició pot resultar més atractiva «una mica més endavant, quan l'equip pugui desenvolupar el seu joc més còmodament, en funció del rival». c.M. POLIESPORTIU
El COI premia el CAR per les investigacions fetes sobre la creatina • Sant Cugat.— El Comitè Olímpic Internacional va concedir el premi de Recerca Biològica al doctor José Manuel Gonzàlez de Suso, per la feina que ha fet en la «detecció de l'increment de fosfocreatina en els músculs d'individus entrenats després de la suplementació oral de creatina». El premi —de 2.500 dòlars— ha volgut reconèixer la feina feta pel professional del Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat, inclosa en el projecte Sandoz Sport Research. Gonzàlez de Suso ha treballat amb l'equip de recerca del CAR, durant quatre anys, mitjançant la ressonància magnètica, el metabolisme energètic cel·lular i l'anàlisi de la suplementació oral de creatina. Els atletes de velocitat del CAR han col·laborat de manera destacada en les primeres proves i han obtingut importants resultats durant l'última temporada. c.M.
Caràcter de campiona Envoltada d'una família que sempre ha potenciat el seu caràcter de guanyadora. 1 ider sempre ha volgut fer le- coses que li agraden i sempre ha lluitat sola per aconseguií-les. segons explica el seu pare. l a família l'ha ajudada. 1 lla diu que tant al seu pare com a la seva mate ••els agrada molt l'esport i sempre han fet de taxistes amunt i avall perquè els seus fills practiquéssim l'esport que ens agrada». De fet, el pare es defineix «com el primer fan del club de seguidors d'Lider Rodríguez-Arias» i la filla assegura que «és ell qui coneix bé les seves rivals i les possibilitats que tenen totes les participants en cada una de les proves». Eider Rodríguez-Arias i els seus companys sèniors de la residència Blume estan pendents de
El Júnior rep PAldeasa en el primer partit a la divisió d'honor
MOTOR
El santeugatenc Xavier Illa, 33è a la general del Karting Vendrell
l.'esport en ,|uc CM.I:I me-
imodes Jordi i Eider Rodríguez -V i.s ,> l'hípica, que ha esdevingut l'entreteniment de la família en el temps d'eslv.i ji 1 «un: J A . MULA.
les negociacions entre la Federació Espanyola de Pentatló i el Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat. Segons ella, el CAR és el lloc on s'haurien de preparar. però això encara no s'ha acon-
seguit. Segons la pentatleta. la representació de l'Estat Espanyol tant al campionat del món com als Jocs Olímpics no destaca com hauria de fer-ho perquè no «'tenim la tradició que tenen als països
de l'Est». De fet, abans s'havia de competir amb una rival russa, explica Eider, però ara, per qüestions polítiques, les rivals russes s'han multiplicat, i aquí encara preguntes què és el pentatló.
• Sant Cugat.— El santeugatenc Xavier Illa ocupa la 33a posició de la classificació general de Karting Vendrell en categoria júnior. Illa va quedar segon en la competició corresponent a la sisena jornada. El primer va ser el terrassenc Oscar Molina i el tercer, Pere Giménez. A la primera mànega va destacar la lluita entre Monferrer, Giménez i Francesc Clanchet per ocupar la tercera plaça. De fet, a la desena volta, tots tres van col·lidir i van haver d'abandonar la cursa. / c.M.
MOTOR RALLY Ctra. Cerdanyola, 69 Tel. (93) 674 15 03 (Ventas) • Tel. (93) 675 18 53 (Taller) 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS su agente
PEUGEOT
PEUGEOT
25
ESPORTS
ELS 4 CANTONS / Divendres, 29 de setembre de 1995
TOTS ELS PARTITS
VOLEIBOL
£1 CV Sant Cugat incorpora dues estrangeres per afrontar la nova categoria Víctor Hugo Rupil, creu que amb els reforços de la veneçolana Daniela Paz, la búlgara Ekaterina Tanasova i la sabadellenca Ester Alcón, l'equip «pot afrontar la nova categoria». Segons Rupil, «la temporada passada l'equip
• Sant Cugat.— El Club Voleibol Sant Cugat ha decidit fer un equip que pugui afrontar l'ascens a la divisió d'honor femenina amb dignitat. L'entrenador de l'equip santcugatenc,
Aficionats 11.45 Sant Cugat-Sarrià IDg.) 12.00 Masnou At.-P.B. Sant Cugat (Dg.|
Reben el Sangar, un dels equips que van guanyar en el torneig de Miranda de Ebro CATÍ MORELL
Regional preferent 11.45 Sant Cugat-Roda de Ter (Dg.)
va demostrar que estava una mica per sobre de la resta de conjunts de la primera divisió estatal». Segons el tècnic, el salt entre una categoria i l'altra és molt important i més gran del que sembla.
i ! Juvenil 17.00 St Julià-Sant Cugat (Dss.) 18.30 SantCugat-Adesa(Dss.| 12.00 Juv. 25 Set.-P.Bl Sant Cugat (Dg.) 10.00 Andalucia-Júnior (Dg.) ~ 09.45 Cerdanyola-P.B, Sant Cugat (Dg.)
Cadet
El primer partit enfrontarà l'equip santcugatenc al CV Sangar. Les jugadores de Víctor Hugo Rupil ja han jugat contra el rival de demà. El cap de setmana passat es van enfrontar al Sangar en el torneig de Miranda de Ebro. La setmana passada, el CV Sant Cugat va aconseguir imposar-se al Sangar per 3 sets a 0, i el partit d'aquest cap de setmana hauria de seguir la línia. Víctor Hugo Rupil creu que el fet de jugar a casa «serà positiu perquè, tot i que a Sant Cugat no se sap mai si hi haurà públic que doni suport, segur que no hi haurà la pressió que hi ha quan jugues fora de casa», però, segons l'entrenador, «les competicions amistoses sempre tenen una motivació diferent al campionat de lliga». L'espectador podrà veure el mateix equip que va perdre la setmana passada contra les santcugatenques, però Rupil creu que «no s'ha d'oblidar que les circumstàncies són distintes i pot passar qualsevol cosa», ja que en el primer partit del campionat de lliga tothom vol aconseguir els millors resultats possibles.
12.30 C.N.Terrassa-P.B. Sant Cugat IDg.) 15.30 Can Boada-Júnior (Dss.) 16.45 Sant Cugat-Sant Lloreç (Dss.)
Infantil 11.00 Júnior-C.N. Terrassa (Dss.) 13.00 P.B.R.LIorens-Sant Cugat (Dss.) 16.00 D.Terrassa-P.B. St Cugat (DssJ
tí Aleví 16_00_ P B_Santj;ugat-Sant Llorenç (Dss.) 11 30 DosaTerrassa-Sant Cugat (Dss.)
2a. Catalana SÈNIOR 19.15 UESC-La Salle Manresa (Dss.I SUB-23 17.30 UESC-La Salle Manresa (Dss.) JÚNIOR 16.00 UESC-C.B. Ripollet (Dss.)
11 3a. Catalana A SÈNIOR 19.30 UESC-Roses St Feliu (Dss.)
• 3a. Catalana B
El CV Sant Cugat s'entrena cada dia des de les 7 de la tarda fins a les 11 de la nit. Foto: JA. MULA.
Rupil creu que els reforços de la veneçolana Daniela Paz, la búlgara Ekaterina Tanasova i la sabadellenca Ester Alcón —ex-jugadora del Benidorm en la divisió d'honor— ajudaran l'equip de la temporada passada a mantenir-se a la zona mitja de la taula. El
director de la banqueta santcugatenca retorna a la divisió d'honor després de dos anys de no ser-hi i, segons ell, ja es troba al 100 per cent i preparat per a la competició. A més, Rupil té un equip de jugadores «il·lu-
sionades i motivades per anar endavant». L'objectiu de Rupil és mirar el més amunt possible i treure el màxim rendiment. De fet, l'equip ha fet una pre-temporada intensa. Les santcugatenques s'entrenen cada dia entre 3 i 4 hores.
Rupil diu que el torneig de Miranda de Ebro ha afavorit el joc de competició de les santcugatenques, i és previst que la setmana que ve i de manera paral·lela a la competició, l'equip comenci un treball de sobrecàrrega al CAR.
HANDBOL
£1 Winterthur Sant Cugat rebrà el Gandesa Camargo en el primer partit de lliga
L'equip d'handbol de la UE Sant Cugat comença la lliga amb importants reforços
més de Pinell, també jugarà a les files del Sant Cugat Antonio Méndez. Tots dos jugadors han passat per la banqueta blau-grana abans de venir a jugar a Sant Cugat. Antonio Méndez va jugar amb el Barca, després va passar al Centelles —en la condició de jugador cedit pel FC Barcelona— i Josep Pinell ha jugat a l'equip blau-grana i, a més, ha compaginat les hores d'entrenament com a jugador amb hores d'entrenador.
• Sant Cugat.— El Winterthur Sant Cugat rebrà demà dissabte, a partir d'1/4 de 7 de la tarda, el Candesa Camargo en el partit corresponent a la primera jornada del campionat de la divisió de plata. Una de les notes més destacades de l'equip santcugatenc, que està en bones condicions, és el fitxatge definitiu de Josep Pinell, que ha fet la pretemporada amb l'equip de Sant Cugat. A
CM.
I Sant Cugat.— L'equip d'handbol de la UE Sant Cugat s'estrenarà aquest cap de setmana contra el Parets Handbol, en el primer partit del campionat de lliga de primera divisió catalana. L'equip, que aquesta temporada entrenarà Joan Sancho, s'ha reforçat amb tres jugadors que vénen del Manyanet: Javi Montilla, Xavi Rovira i Albert Rovira. A més, l'equip de la UE Sant Cugat
SUB-23 17.30 Carmelo-Mirasol Bàsquet (Dss.)
Divisió d'honor femenina 18.00 C V . Sant Cugat-C.V. Sangar (Dss.)
FUTBOL DE SALA
CATI MORELL
SÈNIOR 19.00 Carmelo-Mirasol Bàsquet (Dss.)
rf-mf
(
i «
^
-tihi
Divisió d'honor 12 30 Junior-Aldeasa Valdeluz (Dg.)
Divisió d'honor femenina 12.00
recupera Juanjo Gonzàlez, que ha jugat en diversos equips de divisió d'honor, el Gràcia, el Palautordera i el Canàries. En el primer partit, la UE Sant Cugat rep el Parets Handbol. L'equip santcugatenc sortirà amb precaució, ja que el Parets pot ser un rival difícil, segons com hagi preparat la temporada. A més, Sancho ha afirmat que, tot i els reforços, «cal no confiar-se, i treballar força durant la temporada».
Uni.Sevilla-Júnior(Dg.)
Divisió de plata 18.15 Winterthur St Cugat-Camargo (Dss.)
Divisió d'honor Barcelona 18 30 Pallejà-Winterthur Sant Cugat (Dss.)
2a divisió 17 00 Sant Climent-O.la Floresta (Dss.)
Juvenil
RESULTATS I CLASSIFICACIÓ DE REGIONAL
00.00 W. Sant Cugat-M.Sabadell (Dss.)
TOTAL Roses
Punts 9 g
J-
G
3 3
3 3
E 0
p 0
Sant Cugat
6
3
?
o o o 1
Sant Celoni Amer
6 6
3 3
2
0
2
el Masnou Roda de Ter At. Vallès
5
3 3 3
0 2 2 1 1 1 0
CASA GF GC 10 3 4
J-
G
E
p
2
2 2
0
0
6
1
1
0
0
4
1
1 1
8 5
2
1 1
0 0
1 0
0
1 0 1
0 1 0 1 1 0
0 0 1 0 0 1 1
0 2
4 4 2
2 2 2 1 2
1 4
1 1 1
1 4 4 5 2
1 1 1
5 2 4
0 1
6 2 6
5 5 4
4 1 2 0
2 1 2 1
1
1
3
2
1
1 0 1
3 2 0
6 5 2
0
0
1 1
3 3 2
Arbúcies
3
3
0
2
2
3
1
0
0
Ripollet
3
3
0
2
2
4
Lloret
3
3
0
2
2
6
1 2
0 0
0 0
Sils Llançà Sant Quirze
1 1 1
1 1 1
2 2
6 4 1
9 7
2 1
0 0
1 1
Canovelles
0
3 3 3 2
4 6
1 0
0 0
0 0
0 0 0 0
0
GF GC 6 3
q
5 4 4 4 3
Abadessenc Vidreres Farners
FORA
2 2
2
J1
G
E 0
p 0
?
0
1
4
1
0 2
2
0 0
0 1
2 1 1 0
0 0 1
0 0
1 0
1 0
2 1 1 1 2 0
0 0 0 0 1
2
0 1
2 1
1 1
1 2
ü 0
2 2
0 0
0
GF 4
GC 0 0
5
Abadessenc-Llançà At. Vallès-Arbúcies
3 - 1 0-1
Centelles-Canovelles
1
1 5
Sant Celoni-Vidreres
2 1 2 2 4
Roda de Ter-el Masnou ..
Sant Quirze-Sils
L'altra ( 8 oct.) Sant Quirza-Amer
0
Amer-Roses
Roses-Llançà
2 1
Llançà-Lloret
Lloret-Arbúcies
Arbúcies-Abadessenc Canovelles-At. Vallès Ripollet-Centelles
Abadessenc-Canovelles At. Vallès-Ripollet
Vídreres-Farners el Masnou-Sant Celoni
Farners-el Masnou Sant Celoni-Sant Cugat
Sant Cugat-Roda de Ter
Sils-Roda de Ter
3 0 2
0
1
0 0 0
1 0 1
0 1
2 1
3 2 1
0
2
2
1 1
0 4 5 3 6
La propera ( 1 oct.)
** 1a catalana SÈNIOR M A S C U L Í 12.30 H.UESC-Parets H a n d b o l (Dg.)
3 3 2 1 2 0
o
0 - 0
Centelles-Vidreres
S E G U R E T A T
Caixes Fortes Sant Cugat del Vallès, n 58917 99
P E D R Ó , POLIFACÈTIC
26
• Divendres, 29 de setembre de 1995
ACABEN LES JORNADES DEL CCM
Les jornades del Centro Castellano Manchego van acabar aquest cap de setmana. L'alcalde Aymerich i el responsable de cultura de la Diputació, Ferran Bello, van rebre els quixots de manxecs de l'any.
Rogeli Pedró ós un santcugatenc polifacètic. Hntre Ics seves aficions destaquen la passió que té per recopilar informació sobre les festes i tradicions de Sant Cugat i per col·leccionar cines del camp.
LA VIDA SOCIAL
Èxit del vintè aplec de la sardana tot i la polèmica creada pels organitzadors Els sardanistes afirmen que no prepararan l'edició de l'any vinent, mentre que l'alcalde n'assegura la continuïtat RAMON LUQUE
• Sant Cugat.— C e n t e n a r s de persones es van acostar diumenge passat fins als jardins del Monestir per participar i ballar en el vintè aplec de la sardana de Sant Cugat. A diferència d'altres
anys, aquest hi va haver molts balladors al matí, que habitualment és més fluix, perquè la majoria de persones s'acosten fins el tradicional lloc de la celebració cap les sis de la tarda. Tot i l'èxit de participació, l'edició d'enguany ha estat mar-
cada per la polèmica aixecada pels organitzadors, que han afirmat que no prepararan l'aplec de l'any vinent. Per la seva part, l'alcalde, Joan Aymerich, ha assegurat la continuïtat d'aquesta trobada sardanística.
l.es cobles Ciutat de Girona, Jovenívola de Sabadell. l'iincipal del I lobrcgat i Sant Jordi van anienit/at. amb .'li peces. el v intc aplec de la - i d a n t <ie Sui! ( 'imat. I ! U .|i :.. i n p s . p e l q u a l p a I u :i i i- . i' - a a i / a d . " v v a l e r . i. i v :> • d i. i /'.'[il - ;io . M e liils , !.. < i a d e i l e i m c d e l \ I o :. • 11' |«. i '• i i o l l l a P . i i b a i l a i i. •
' i . • • • i •. i •. 1 1 '
•. I
K-qnis • i
I" P
alia i;
1 1 , 1 1 1 -, i
.:.•!
i . 11 a I: t-
.;.-..
li-
e l - h i l l - .. s v u ; ,1 p a l · l i í
,:C
les
t
v ' i ' a u l a ( a p le-- ti e s .: -. - i: . 1 l i . i d i e i o n . i l b e r e n a ; di' l ' a p l e c , a m b e o e a ••. • JK i a t o t h o m 1 a l i . i h a d a •• ..i ..!a p i-d i c a v,. ti n a l i t / a r i p i b I i i'; ca n l u l a d a 1/iiV. •/.• Li S:K,i,u:a ,1, Sani < 'KÇ.Í/, . v i in d i i R.iini in \ ila
El Club Muntanyenc vol donar a conèixer les entitats locals • Sant C u g a t — El Club Muntanyenc Sant Cugat ha posat en marxa una campanya d'informació per donar a conèixer les entitats locals. La campanya consisteix en un seguit de propostes adreçades a ampliar la informació dels ciutadans sobre el ventall de possibilitats que ofereixen les entitats. La primera de les propostes sol·licita a l'Ajuntament «un programa de sensibilització permanent de la ciutadania per tal que es vinculi i activi la seva participació social en Ics associacions i entitats del municipi». E:n segon lloc es demana «una eampanva informativa amb edició d'opuscles i amb insercions de publicitat en el mitjans de comunicació locals». Com a tercer punt sol·liciten la «•creació d'un registre municipal de dades informatives a l'abast de tots els veïns». Com a últim punt, la eampanva sol·licita a l'Ajuntament «les entrevistes corresponents per desenvolupar els continguts de les nostres peticions i propostes. així com oferir el suport del Club Muntanyenc, per tal d'atendre la resolució d'aquestes»., R.I..
I ii a p l i c p o l è m i c I . •' i I i • \ 11 di ' i v u i t e n a .•.li. i. • .'...- i ' a p l e e . e'.s o r g a :l.••ad. •; - v a n p u i s l i a i el s e u ik s. in i- D e - q u e va d e - a j . ii ..-i\ i I \ e , ' u p . t e i o S a i d a p i a . i di. S a n i ( ' u p a t . a i a la •.•••• -.t v . I ' a p l e e l ' h a n o r :• i ul .••.!'. ... iiiiiii'd.iPieiii. u n p : 11 p
de
El grup d'esperanto organitza tres cursos
viiiliuii'IC'
c\ inembie'· de I associació l'aiea di- ("nittira de l'Aluntameiit. I n l'edieio il'c iiniianv el grup de sard.inisles lia posat de manislel el seu cansament i ha anunciat que deixen il'orgami/ai la tradicional trobada. De tel. l'anunci dels prohk nies amb i|ue s'han trobat els sardanistes es va fer públic divendres passat en una earta adreçada als mitjans J c eormmieaeio. Alia van
Multitud d'amants de Li manifestar una ineaixieitat per «.engrescar gent nova-. De tota manera, aquest no és cl gran problema. Segons expliquen, «malgrat haver rebut de l'Ajuntament les subvencions i el suport tèenic suficients per poder organit/ar un aplec com el nostre. no hem obtingut mai el suport necessari a l'hora
i es van acostar tuls als d organitzar-nos». Sobre aquest punt l'alcalde. Joan Avmcrich. ha dit que «una comissió organitzadora no es una empresa que s'hagi d'institucionalitzar sinó un coniunt de persones que d'una manera altruista i amb el suport institucional, que l'han tingut i el tindran, es d e c i d e i x e n a fer coses».
.lel Monestir per participar en I'aplee. I-otn: J.A. MUI.A. Arribats a aquest punt, Jaume Casas, un dels organitzadors, va fer públic l'anunci que el grup d'amics que organitzaven l'aplec deixarien de ter-ho. «Continuïtat, tota >, aquestes van ser les paraules que l'alcalde Aymerich va pronunciar en saber l'anunci dels sardanistes de no continuar. Segons va dir.
«si ells no volen fer-ho ho farà l'àrea de Cultura de l'Ajuntament. que ja en els darrers dos anys ha portat el pes de l'organització amb pressupost municipal.» «Fer això —va afegir— em sabria greu perquè seria anar en contra d'allò que sempre defenso, que és la potenciació de la societat civil.»
I Sant Cugat.— HI grup d'esperanto Josep Anglès de Sant Cugat organitza aquest any tres cursos d'aquest idioma internacional. El primer és un curs d'iniciació que es farà a l'intitut Arnau Cadell, adreçat sobretot als alumnes del centre, dirigit pel professor José Manuel Conde. El segon és un curs de pràctiques i perfeccionament, que farà Ricard Güell a partir del 4 d'octubre a la Casa de Cultura. Finalment es farà un curs d'iniciació a la Casa de Cultura, on trobaran informació els interresats. / R.L.
La setmana vinent es podran Joan Tortosa i Elena Bosch han escrit un llibre de la festa de tardor proposar santeugatencs de l'any RAMON I.l'ül t' I Sant Cugat.— Festa de Tardor. H)7t)-l<->94 Sant Cugat dt'l l'a lles és el títol del llibre que han escrit Joan Tortosa i Elena Bosch. Aquest any la celebració deia festa de tardor, que es farà al mes de novembre. arribarà a la vintena edició i és per aquest motiu queia comissió organitzadora va fer l'encàrrec a Tortosa i Bosch d'escriure el llibre. En paraules de Joan Tortosa l'obra «és una crònica històrica que no tan sols és de la festa sinó que també compta amb un important context històric de la ciutat
en c a d a a n y - . « D e fet — puntualitza Elena Bosch— la festa no existiria ni no hagués existit aquest fort component històric al voltant-. I I llibre fa incidència en la reivindicació dels lemes que eada any ha anat tenint la festa. - I I lema sempre ha estat estudiat en l'ambient que respira la ciutat; sense anar més lluny. el de l'any passat va ser l'oc mai més», explica Tortosa. Tot i la importància de la història, la pretensió del llibre, segons l'autora, «no és fer una història de Sant Cugat, sinó que l'interès el centrem en el perquè de la fes-
ta». Tot i que el llibre l'han escrit en només tres mesos, la tasca no ha estat fàcil perquè els autors han hagut de recopilar gran quantitat d'informació «sobretot de revistas o publicacions diàries com els diaris de Barcelona. Sabadell o Terrassa». Tortosa i Bosch van comprovar en aquest procés de recopilació d'informació que «la constant de tots els articles ha estat el Monestir, ja que és un m o n u m e n t que reivindica el dret del poble a aconseguir els seus espais... El llibre es posarà a la venda durant la festa de tardor d'enguany.
RAMON I.UOt'K
• Sant Cugat.— L'edició d'enguany dels premis santcugatcnc de l'any ja és en funcionament. A partir de la propera setmana es podran proposar personatges pel m e c a n i s m e h a b i t u a l . L ' A s s o c i a c i ó d ' A m i c s de Radio Sant Cugat, organitzadora dels premis proposarà els seus personatges. A banda, els ciutadans podran també fer les sex'es propostes a través de les butlletes que trobaran en aquest setmanari i en el Tot Sant Cugat. També ho podran fer trucant al programa de ràdio que comença dilluns a l'e-
missora municipal. Tot i que la cerimònia d'entrega de guardons s'acostuma a fer al mes d'abril o maig aquest any s'ha ajornat. R a m o n Grau, president de l'Associació d'Amics de la Ràdio, explica que el motiu «ha estat en diverses qüestions com per exemple la coincidència que hauria tingut amb les eleccions municipals si s'hagués fet en les dates habituals o la mort del vice-president de la nostra entitat, Lluís Gironella». Si no hi ha cap problema de darrera hora és previst que el termini de rebuda de propostes s'acabi el 23 d'octu-
bre. Després el jurat, format pels m e m b r e s de l'Associació i els anteriors guardonats, es reunirà per decidir qui serà el santeugatenc de l'any 94. Segons ha declarat Grau «la cerimònia d'enguany es podria celebrar cap a finals d'octubre o principis de novembre, depèn de les dates que tingui lliures el Teatre-auditori». E n tot cas, el desig dels organitzadors és que es pugui fer «abans que comenci la campanya electoral pels comicis al Parlament de Catalunya». Com cada any el premi el patrocinarà Cinesa i tindrà el suport de l'ajuntament.
27
APUNTS
ELS 4 CANTONS / Divendres, 29de setembre de 1995
LA VIDA SOCIAL Rogeli Pedró és un home polifacètic i amant de Sant Cugat. A banda de la seva feina com a tècnic de cultura de l'Ajuntament, el seu contacte amb Ràdio Sant Cugat el va portar a apassionar-se per les tradicions santcugatenques. A més, Pedró també és un col·leccionista d'eines del camp.
Rogeli Pedró, un home de tradicions Conserva una col·lecció de més de 400 eines utilitzades antigament per treballar el camp RAMON LUQUE Pedró. Actualment, té molt H Sant Cugat.— Del seu material sobre el tema que contacte amb Ràdio Sant ' posa «a disposició de les esCugat va sorgir una de les coles, de les entitats o de aficions a què dedica el qui vulgui, que poden fer-ne temps lliure: les tradicions ús». Fins i tot, Rogeli Pedró santcugatenques. Cançons, no descarta la posibilitat que danses i tradicions era el nom en el futur el seu recull sobre del programa que durant les tradicions santcugatenmolt de temps va dirigir i ques «pugui ser publicat o presentar Rogeli Pedró a l'e- mostrat en alguna exposimissora local. Aquest pro- ció». Pedró s'ha convertit en grama li va permetre recollir tot un expert. El seu mamaterial sobre les tradicions terial l'ha dividit en deu de la ciutat i interessar-se apartats: cicle nadalenc, per aquest tema. «Per mitjà Sant Antoni, carnaval, Sant d'entrevistes i persones de Medir, Quaresma i Pasqua, Sant Cugat com l'Eugeni Sant Jordi, Onze de SetemCanas, en Xavier Azqueta bre, Corpus, festa major, fio en Francesc Trabal vaig res de maig i setembre i començar a veure que Tots Sants. Segons Pedró, aquesta ciutat és rica en tra- tots aquests períodes tenen dicions i amb un arrelament una importància cabdal en important», explica Rogeli la vida de la ciutat. Sense
Rogeli Pedró, amb la seva col·lecció d'cines del camp. Foto: J.A.MULA.
persones com Rogeli Pedró, Sant Cugat i els seus ciutadans perdrien part d'un patrimoni fonamental de qualsevol nucli urbà. Les tradicions necessiten la transmissió de generació en generació per tal que la història no s'aturi. Eines del camp El diversitat de Pedró no s'acaba, però, en les tradicions. El seu interès per con-
servar part de la història l'ha portat a desenvolupar una altra afició: col·leccionar eines del camp. Una dependència de Cal Muxinach, la casa pairal dels seus sogres, serveix a Rogeli Pedró de museu particular per guardar i cuidar unes 400 peces. Les eines són, bàsicament, de Sant Cugat, del Vallès Occidental, de la Val d'Aran, del Pallars Sobirà, de la Noguera i d'Osona. Pedró
defineix aquest objectes com «instruments, efectes i accessoris per al cultiu i la producció agrícola». «Les eines no estan gaire classificades perquè no es tracta d'un museu, sinó d'una afició», comenta el col·leccionista. Entre el material es poden trobar eines per treballar la terra, al bosc, per recollir herbes i cereals, per a la producció de vi, estris d'animals, estris per llau-
3JÏBB55TT-
CLÍNICA DENTAL |— Dr. Carlos R. Rosetti - i PRÒTESIS FUAYREMOVIBLE CIRUGÍA - ESTÈTICA BLANQUEAMIENTO
Tuia IVI èdica
MUTUALIDADIS
P
Rbla.Kbatallada,20-lr3a Tal. 674 72 16 San» Cugat
Cirurgia
Odontologia
• DR. F E R N À N D E Z L A Y O S Cirurgia general, aparell digestiu ASC-Previasa-Sanitas Av. Torreblanca, 2-B, 2n, A1. Sant Cugat « 5 8 9 47 00
• CENTRE DENTAL I QUIRÚRGIC Av. Catalunya, 21, baixos. Sant Cugat V 5 8 9 00 00 Fax 589 0 3 13 •
Consult. Centre Mèdic
• DR. C A R L O S ROSSETTI Odontologia nens I adults Fibla. Ribatallada, 20, 1 r 3a. Sant Cugat
• C E N T R E MÈDIC S À B A T Certificats de conduir i armes Medicina interna, laserteràpia Santiago Rus i noi, 2, entol. 1a. Sant Cugat » 674 15 26
Dietètica-Nutrició • MARIA RIUS S O L E R Acupuntura, nutrició, dietètica. Hores convingudes. Francesc Moragas, 25-27, 1r 2a. Sant Cugat, t r 5 8 9 1 3 07
Fisioteràpia • SOFIA R O M A FERRÉ Fisioteràpia. Assistència sanitària Fiatc Asisa C/ Villa, 49. Sant Cugat V 674 46 7 2
Metge capçalera Centre ginecològic Dr. Cayueia i Font Especialitzat
I
en tractaments
de menopausa i d'esterilitat
F. Moragas. 1-3. 3r 2a Sani Cugat Tel. 674 66 1 '
;
l
• ;;^ •#ÍÉIÍÍ :.^l||Íl· ";;MÍ#: .' ÍÍíÍÍÏ# + :
3314K088Q3 TuTOO POT IpS ttulw
GIMNÀS BLOCK (/ Roselló, 17 • EHTMA PB ST ANTONI, 78 Tel. 5 8 9 5 3 48
rar... Col·leccionar eines del camp és bastant més complicat que col·leccionar segells o postals per una qüestió d'espai. De tota manera, Rogeli Pedró té molt clar perquè ho fa: «Jo sempre he dit que qui perd els orígens perd la identitat i és per això, pel meu origen pagès, que vaig decidir-me a guardar-ho tot abans que la gent ho llencés, per si pot ser d'utilitat.»
• J.R. ESQUIROL C A U S S A Capçalera, geriatria. ASC, AGHUP, MUT, MFIACT, etc. Av. Torreblanca 2-8, 3r 10a. Sant Cugat
« 5 8 9 39 26 « 4 8 7 13 31 Urgent 24 h, b u s c a 2.402 • Dr. M O N T S E R R A T GARRIGA Metge de capçalera. Visites a domicilimútues. Major, 36, 2n. Sant Cugat. « 674 0 0 25
« 6 7 4 72 16 • DRA. L U Z O N D O Clínica dental infantil. Exclusiu nens i ortodòncia Francesc Moragas, 5, entresol. Sant Cugat « 674 05 06 • DRA. M. J A U M E S A U R A Clínica dental. Dl a dv, 9-13 h i 16-20 h Pg. Sant Magí, 22, baixos. Sant Cugat « 6 7 4 23 35
Oftalmologia • CENTRE DE SALUT OCULAR Oftalmologia. Conveni amb les principals mútues C/ Santa Maria, 10. Sant Cugat « 5 8 9 5106
Pedagogia-Logopèdia
• D R A . EUGÈNIA F D E Z . - G O U L A PFAFF. Pediatria. Sanitas, Caja Salud, Agrup. MUT MEDIFIAT Av. Catalunya, 22,1r1a. S a n t C u g a t « 589 31 13
• DR. E N R I Q U E CAYUELA F O N T Ginecòleg, obstetrida-ecogmHe, esterilitat, menopausa, revisions Francesc Moragas 1-3, 3r2a. Sant Cugat
• PILAR C A N O S A ÚBEDA Pediatria - Medicina adolescent Av. Torreblanca, 2 - 8, 3r pis Sant Cugat « 674 57 98 - 589 35 48
« 6 7 4 6611 Fax 58911 45
Psicologia • CENTRE DE PSICOLOGIA CLÍNICA Trastorns d'aprenentatge i de la parla. Nens, adolescents i adults Av. Catalunya 21, 3r 1 a. Sant Cugat « 674 3 6 73 • C A R M E L A CASTILLO Psicologia, problemes d'aprenentatge Villa, 5-7,1r 2a. Sant Cugat «5891215 • CENTRE PSICOTERÀPIA DEL VALLÈS * Psicologia, psiquiatria, logopèdia C/ Can Mates, 2-4, 1 r 2a. Sant Cugat «5894051
• M. ANTÒNIA EDUARDO CARDONA Psicologia clínica Rbla. Can Mora, 1. Sant Cugat
« 589 43 44 - 430 96 25 • B E G O N A VINALLONGA Pedagogia, logopèdia. Problemes llenguatge i aprenentatge C/Villa, 5-7,1r 2a. Sant Cugat « 5 8 9 1 2 15
Pediatria • J O S E P M. C O R O M I N A S C A S A RAMONA Pediatria, asma infantil. Hores convingudes Rbla. Ribatallada, 20,1r 3a. Sant Cugat « 6 7 4 7216
Pulmó i cor • Dr. J O A N VALLDEPERAS C O M B A S Pulmó i cor. Major, 36, 2n. Sant C u g a t . « 6 7 4 0 0 25
Toco-ginecologia-Obstetrícia • DR. J E S Ú S F E R N À N D E Z B A I ZAN Toco-ginecologia. Hores convingudes Av. Catalunya, 21, 4rt 1 a. Sant Cugat « 589 4 8 08 Particular 674 74 0 9
optiH^F M I R A SOL Lents de contacte <7 E n d e v a l l a d a , 15 T e l . (93) 6 7 4 5 8 4 6
S A N T C U G A T DEL VALLÈS 08190 Barcelona
CENTRE DE REHABILITACIÓ FUNCIONAL
SUSANA NICOLETTI
• DR. ANTONI PESARRODONA Ginecologia i obstetrícia ASC. Medítec Av. Torreblanca, 8, 3r 8. Sant Cugat P 589 19 66 • J U A N J O S É G Ó M E Z CABEZA Obstetrícia i ginecologia. Hores convingudes. Francesc Moragas, 25-27, i r 2a. Sant Cugat. « 5 8 9 1 3 07 • MILÀ M A R T Í N E Z MEDINA Obstetrícia i ginecologia. Hores convingudes. Francesc Moragas, 25-27,1r2a. Sant Cugat. « 5 8 9 1 3 07
Traumatologia
C/Sant A n t o n i , 74 Tel. 6 7 4 74 37
RESIDÈNCIA SANT SALVADOR 3a edat •Torre amb jardí • Ascensor
• DR. J O A N C A S A N O V A SALLARES Traumatologia, ortopèdia. ASC, Previasa, Medytec Av. Torreblanca, 2-8,2a-10. Sant Cugat «5891888
• Cuina pròpia
• ML. GOZZI DE LA T O i m T « y i O Traumatologia. Columna i esquena Av. Torreblanca, 2-8. Polidínic. Sant Cugat « 675 57 5 6
• F\s'«o\eTapeu\a
• JOSEP DOMINGO PECH Traumatologia, ortopèdia Assistència sanitària. Previasa, Medytec Policlínic Torreblanca, 2-8, 2a-10. SantCugat « 5 8 9 1 8 88
• Bugaderia • Metge • Infermera • Personal qualificat • Capacitat 24 places • Perruquera
8·ma*tvè<i9r,47 r«i. 674 4a a* SANT
CUGAT
I
28
APUNTS
E L S 4 C A N T O N S / Divendres. 29 de setembre de 1995
L A R A D I O G R A F I A ! Associació Orquestra Sant Cugat
A dalt, primer concert de l'Oiuuestra de Cambra, amb la (.oral del CMSC. al monestir. A baix, a l'esquerra, grup de socis fundadors de l'associació el gener de 1991. a la casa particular de la família Fcrrc-I'untos. A la dreta, primers desplaçaments dels músics amb furgoneta, I-otos: ARXIU AOSC.
Preparen amb entusiasme el proper concert simfònic al Palau de la Música Catalana. Per a l'Associació Orquestra Sant Cugat ÓK un repte que, amb l'experiència acumulada durant aquests cinc anys, tenen a l'abast. Amb més de 350 associats fan múltiples activitats que generalment tenen relació amb la música. Interpretacions, col·loquis, festivals, audicions, projeccions, conferències i gravacions permeten projectar i donar a conèixer aquesta entitat que enguany celebra el seu cinquè aniversari.
Difondre la música.per a tothom L'Associació Orquestra Sant Cugat des del 1990 ha organitzat 90 concerts al Principat i a la resta de l'Estat l-RANCl-.se C'ARliO
I «1 'Associació te" com a finalitat fonamental crear. regular, vetllar i promocionar l'Orquestra de Cambra Sant Cugat i la Jove Orquestra Sant Cugat», explica el tríptic de difusió de ["entitat. Amb aquesta idea, el gener de 1991, un grup de gent aficionada a la música i vinculada a Sant Cugat va decidir crear l'Associació Orquestra Sant Cugat. Inicialment es van trobar a Míra-Sol a casa del director
actual de Ics orquestres. Josep Ferré, i de la Flora Punlós que ha esdevingut fins avui presidenta de l'entitat. A m b el temps, l'aiiument del nombre de socis gairebé arriben a 400— . la necessitat de fer promoció de les orquestres i de condicionar un lloc per atendre al públic van portar que el 1993 es llogués un local al passatge de Sant Antoni, 19. ben a prop de l'estació. Aquí atenen i donen informació, de dilluns a dijous, cle 5 a S
de la-tarda. La quota que s'ha de pagar és de ?.(K)() pessetes la familiar i 3.000 la individual. Amb aquests diners, el patrocini de Catalana d'Occident i el que s'obté de les actuacions, cal atendre diversos pagaments de lloguer, desplaçaments. divulgacions, partitures, músics i imprevistos. «Intentem equilibrar el pressupost sense renunciar als nostres projectes». comenta Flora Puntos, presidenta de l'associació, que vol destacar la idea
•<de difondre la música no per a una minoria entesa sinó per a tothom». Anualment. a part dels concerts, fan una assemblea en què inlormen als associats i procuren participar de la vida del poble. Han estat en diferents Festes de Tardor i en la darrera mostra de Sant Cugat Actiu, en la qual van instal·lar un estand que els va permetre fer mes de 100 socis nous. També els dos darrers anys la jove orquestra ha fet una paella en la
festa major i un equip de futbol participa, des de la primera edició, en les jornades de l'esbart. LI 1991, l'entitat va ser proclamada finalista, en el certamen del santeugatenc de l'any que es va celebrar a la L'nio, mentre que el d i r e c t o r J o s e p F e r r é , el 1994, va obtenir la nominació. a m b deu persones o entitats més. Ha estat un reconeixement a la tasca feta en la difusió de tots els tipus de música i de tots els temps.
No han deixat de col·laborar amb diferents entitats del poble com el CMSC, l'Esbart, Fila Z e r o , el Cor Infantil i Juvenil, han estat a l'Expocultura i van participar, amb la presència del president de la Generalitat, en les inauguracions del teatre auditori i de les obres de remodelació dels claustres, Fins i tot el Canal 33 va fer una gravació de l'òpera La Flor, de Lamotte Grignon. H a n estat, entre molts altres llocs, a Lleida, Vilafranca, B a r c e l o n a , el Vendrell, Esparreguera i moltes poblacions del Vallès. F o r a del país han viatjat a Múrcia i Sevilla, i quan hi hagi possibilitats i oportunitats aniran a l'estranger. E n aquests darrers temps han editat dos discs que han tingut una notable acceptació. L'orquestra de cambra ha gravat una missa d e Mozart i la jove, un concert per a mandolines de Vivaldi.
ELS 4 CANTONS / Divendres, 29 de setembre de 1995
29
APUNTS
L A R A D I O G R A F I A • Associació Orquestra Sant Cugat
Josep Ferré el 1994, quan va ser designat santcugatenc de l'any. La jove orquestra, al Barri Gòtic de Barcelona i amb col·laboradors en un balneari de Caldes de Malavella. La Jove Orquestra, al Teatre-Auditori de Sant Cugat, i l'Orquestra de Cambra, al Palau de la Música Catalana. Fotos: ARXIU AOSC.
La Jove Orquestra i l'Orquestra de Cambra aglutinen 64 músics FC.
• Han recorregut el país de punta a punta. La Jove Orquestra Sant Cugat i l'Orquestra de Cambra Sant Cugat són el motor que fa moure l'associació. La jove la componen 48 músics, la majoria dels quals són estudiants i participen i toquen en l'agrupació de forma desinteressada. Estudien a diversos conservatoris del país, si bé la majoria d'ells estudien als del Vallès.
L'orquestra té des de corda a vent, passant per la percussió i el metall, que s'hi ha incorporat darrerament. Els components més joves tenen 15 anys, si bé l'edat mitjana és 25 anys. Josep Ferré n'és el director i l'Eloi Jové, el subdirector. Ferré fa molts anys que dirigeix corals i orquestres, i s'ha format per a aquesta feina, que viu amb passió i entusiasme. L'orquestra assaja els dissabtes al matí i a la tarda,
si bé en èpoques de concerts es troben amb més assiduïtat. Ho fan a l'aula magna del conservatori municipal de música Victòria dels Àngels. Amb el temps s'han anat consolidant com a agrupació simfònica i aquest mes d'octubre oferiran, amb incorporació de més músics, un concert al Palau de la Música Catalana. Han tocat amb el Cor d'Amics de l'Òpera de Sabadell i amb l'infantil i juvenil de Sant Cugat,
amb els quals van interpretar la Comèdia del gall i l'òpera La Flor de Lamote de Grignon. També la pianista local Carme Talleda i la soprano Mariona Benet han col·laborat amb l'orquestra. Compositors clàssics com Mozart, Bizet, Gluck, Bach, o Haendel formen part del seu repertori, que també arriba a The Beatles, Joplin i Gershwin. L'orquestra de cambra la integren 16 músics profes-
sionals, que assagen en les vigílies d'algun concert. Tots ells són professors de música de diferents conservatoris. Alguns s'han format a l'estranger i fan concerts individualment. Es van estrenar al monestir de Sant Cugat per la festa major de 1990, uns mesos abans que es constituís l'associació. Han viatjat a Múrcia, on van interpretar les òperes 77 maestro di Capella, de Cimarosa, i Rita, de Donizzetti. S'han
de destacar concerts que han fet per escolars a Esparreguera i a Sant Cugat i les actuacions fetes al Palau de la Música Catalana. B\s compositors Josep Carbonell, Agustí Cohí, Edmundo i Toni Xuclà han dedicat obres a una i altra orquestra, que s'estan consolidant amb el temps. L'Associació divulga, les dóna a conèixer i fa una tasca important per la música a Sant Cugat.
•Bar musical
LA MILLOR QUALITAT AL SEU JUST PREU
i?
%
'Billars professionals
Braseria
La Bolera
* Campionats tot Pany
Especialitats: Carxofes a la brasa i
Sant Marti. 12 08190 I t'l. 589 47 90
Baixada de l'Alba, 20 Tel. 574 16 75 08190 Sant Cugat del Vallès
Espàrrecs verds a la brasa
Shcmgrl·La
I ara fem peus de porc.
<9)m
CLUB ssàKspqfrnuí : CULTURAL
MIRfeSOL Bar musical Cocteleria Billar
Passeig de Sevilla, 53
d Plaça Lluís Millet, 3
Tel. 674 07 76 08190 M1RASOL
Tel. 589 13 24
Sant Cugat del Vallès
SANT CUGAT
i~~—'9^^r ' * fo^iiflwK;:
-. ,™
ca
Restaurant Mas Janer
I
BAR RESTAURANT I BRASSERIA
LA PONDEROSA
c / Guadalajara, 14-16 Mira-sol • Sant Cugat • Barcelona Tel. ( 9 3 ) 6 7 4 2 3 1 5 A«és pe; coltcdu lateral, somdo Valldoreix Dimecres, tenen'
O'Victoria, 1 8 - 2 0 Tel. 589 25 71 • 675 59 28
SALONS INDEPENDENTS PER A BODES, BANQUETS, BATEJOS, ETC.
MIRASOL
Direcció D. Hipólito Alvnrez
RESTAURANT BARATA
CAN
ui
^
ESPECIALITATS: PAELLES - CARNS A LA BRASA Ctra. de Rubí a Sabadell, km. 15.200 • TeL 697 06 52 - 08190 SANT CUGAT DEL UALLÈS
CÍo
TY - BIHAN CREPERIK BRETONNE
MENÚ DE DILLUNS A DIVENDRES C/ Indústria. 27 Tel. 675 14 02
APUNTS
ELS 4 CANTONS / Divendres, 29 de setembre de 1995
31
LA VIDA SOCIAL
Les jornades culturals del CCM s'han allargat durant tot el mes de setembre. Foto: J.A.MULA
U n m o m e n t d e la s e t e n a f u m a d a lenta d e pipa, feta al Monestir. Foto: J.A.MULA
Emilio Regueira guanya la setena fumada lenta de pipa • Sant Cugat.— El Sant Cugat Pipa Club va organitzar diumenge passat, davant del claustre del Monestir, la setena fumada lenta de pipa. El guanyador va ser el fumador del club organitzador Emilio Regueira. El segon premi va ser per a Carmelo
RE
Sànchez, del Pipa Club de Saragossa. I el tercer va ser Fernando Duque, del Sant Cugat Pipa Club. La primera dona classificada va ser la santcugatenca Magda Sanz. Els fumadors van utilitzar pipes de la marca anglesa Britains Best Briars. / R.L.
S'acaben les jornades del Centro Castellano Manchego • Sant Cugat.— Les jornades culturals del Centro Castellano Manchego de Sant Cugat van acabar aquest cap de setmana. Les activitats dels darrers dies van començar divendres amb un concert de corals. Dissabte, en el decurs d'un sopar fet a la
Floresta, l'alcalde, Joan Aymerich, i el responsable de Cultura de la Diputació de Barcelona, Ferran Bello, van ser distingits amb el premi de manxecs de l'any 95. Les jornades van acabar a la plaça del Coll amb un festival de balls folklòrics. / R.L.
S T A U R A N T
^ PARADA/ FONDAfr
La Nansa
ENJ
I Fregidoria-Marisqueria
Rambla Can Mora, s/n 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS
Crta. Sabadell. 47 -08191 Rubí Telèfons 691152
BEUATERRA CERDANYOLA DEL VALLÈS
MINI-GOLF
1 U FLORESTA MIBASOL RUBÍ
SANT CUGAT
U Santa Engràcia. 1S • Tel. 589 29 71 08) 90 Sant Cugat del Vallés
RESTAURANT CAN
/Tn
Vingui a provar els nostres menús PRIMER, SEGON P U T i POSTRES 950 +CAFÈ 990 PTA
BARATA
Ora. de Rubí o Sabadell km 15,200 Tel. 697 06 52
M11M1223
SANT CUGAT DEL VALLÈS
VALLDOREIX
RESTAURANT CAN EDO XEHCAVW3 RESTAURANT CAN OLIVÉ REST.ELVKJOROBLE BEST. RAHCHO EL PASO MASJAMER LAPONDER08A LA NANSA ELPORTALET LAPALTA CAN AMETLLER CHEZPHIUPPE CREP RESTXANTWA EL MEWCANO LA GRANJA SMPPEH'S BOKATAS GRANJA BAR EL MONESTIR RESTAURANT CA L'AVIA MESOMENYS BAHREST.B.MOÜ CAN BARATA LACARBOHERIA LA CANTONADA EL TAST BEST. PANXA CONTENTA PARADA I FONDA BRASERIA LA BOLERA BAR RESTAURANT EL MESON BRASERIA DEL MERCAT VELL BAR REST. CASABLANCA CERVESERIA IL SICIUANO _ ^ CAPIT ANCOOK CUGAT CAFÈ LA PASTA BOIXA TY-BIHAN MMGOLFBARMQSC CASMET RESTAURANT V A U D'OR RESTAURANT MAS ROIG
ilfjfillljffl
Baixada de l'Alba. 20. Tel 674 16 75 08190 St Cugat del Vallès
cVUeò.XIII dra. Cerdanyola. 9 Sani Cugat av. Flor de maig, 122 cf Altamira, 36 C/ Pas Estació, 15
692 24 24 580 31 29 58088 39 691 73 55
Carn a la brasa i calçot» Brasena, rosm, banquet Cuina de mercat Peix i marisc
Obert tota la setmana
674 3803
cf Guadalajara, 14
6742315 589 25 71 69911 52 699 55 58 588 5468 5í»50jn 6749151
Cuina catalana, banquets Cuina variada
Tancat diürn, nit i dill. no festius Tancat dimecres tarda
c/Victòria, 18-20
Ora. Sabadell, 47 C/Guatlla, 20-Els Avets pt. del Dr. Guardiet, 14 rambla Can Mora, 24 c/ Camí can Ametller, s/n plaça Pep Ventura, 5
c| Valldoreix, 68 0/ Endavallada, 10 oi St. Antont-plaça Barcelona c/ Enric Granados, 7 plaça Hospital, 35-37 plaça Augusta, 2 cf Sant Antoni, 13 cl Efes Rogent, 14 plaça Pep Ventura, 3 ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200 plaça Monestir, 1 cl Altons Sala, 9 pg. Olabarria, 69 rbla. Can Mora, s/n c/Jaaada de l'Alba, 20 plaça Octavia, 5 plaça Pere San, 6
c/ Sabadell, 47 plana Hospital, 6 pi. Uuis Mitlet, 1 Av. Torreblanca, 2-8, local 4 Cf Altons Sala, 24 Cf Indústria, 27 Cf Santa Engràcia, 15 Camí Can Ganxet, 47 rambla M, Jacint Verdaguer, 185 Plaça Mas Roig, 4
Di)ous tancat excepte (estius
«in^Jel. 589 26 97
Braseria Paelles, marisc, Iregid. Menú, degustació Ptaeria, cuina catalana FranWurts
Tancat dimarts nit i dimecres Tancat diumenge Tancat diumenge-dilluns tarda-nit^ Obert tots els dies Especialtzat en bacala Cuina mercat 674 9484 Cuinafrancesa/menúdiari Tancat diss. migdia idium. 675 2826 Crepa, eitliepans 5 8 9 1 8 ^ Cuina i música autèntica 67552 46^ Cuina casolana 675314JL Braseria 5891972 Entrepans especials_ Diumenge i lest. obert a partir 18h 589 54 92_ Esmorzars/tapes casolanes Obertjle J a 10 nit 67405 85 Cuina catalan/intemac. Servei de bar 589 38 2JL Mexicà-menú català Obert al migdia 58917 40_ Menú diari i prod. íbènc_ 697 0652^ Cargol llauna/arròs nejjre_ 675 1451_ Tapes casolanes, torrades 584 23 32^ Creps, amanides, menús Obert cada dia 58915 0 1 _Marisc, menú, cuina rr^._P.epartir a partir de les 12 h 589 06 07__ Cuina de mercat _ _ Obert tot el dia 5B9 2697_ Cuina catalana Dilluns vespre tancat 67416 75 La nostra esp. és qualit. Tancat diumenges nit 6741047_ Brasena i cuina de merc. 589 52 40 Calçotada Obert tot el dia 674 5307^ 675 28 5 1 Cervesa d'importacjó^i menjar basc Cuina colonial Obert tots els dies 5696161 675 36 54_ Menú diari Karaoke ^Tanca^dilluns 675 1503_ ^tezeria, creperia Menú de dimarts a dijous 675 1402 Creperia bretona 589 29 71 _Carn a la_ brasa, tapes 589 50 83^ Menú diari i entrepans^ Obert tota la setmana Dleslestius bufet lliure 6741141 675 00 86 Xai, entrecot a la brasa Tancat diumenge nrt
IBJfteaóit Tota una tradició PI. Ocbvtà, 5. Tel. 67410 47/589 27 02 SANT CUGAT D a VALLÈS
LA BRAcMRIA DEL MERCAT VELL PI. Pere San, 6 - Tel. 589 52 40 08190 SANT CUGAT 3«racrja.Horaride7a24h
Mercat Pere San Parada 306 Sant Cugat del Vallès
RESTAURANT PIZZERIA
PANXACONTENTA Passeig Olabarria, 69 • Sant Cugat
Tel. 5 8 9 0 6 0 7
2
CASA FUNDADA L'ANY 1964 CUINA CATALANA SALÓ PER A BANQUETS
VINGUI A CONÈIXER ELS NOSTRES SUGGERIMENTS CADA SETMANA
P«sb»·dé,l5·T«L·743l03 MI »0 U FlOtBTA mm Ciftf U VdN
l i
APUNTS
32
E L S 4 C A N T O N S / Divendres, 2s> de setembre de 1995
ELS ENTRETENIMENTS
LA VIDA SOCIAL
ENCREUATS Horitzontals: 1.- Dit de l'individu que físicament pertany a un sexe, però que està convençut de pertànyer a l'altre. 2 . - Posar remei a un mal. Arrel. 3 . - Que té un sabor picant, com el del vinagre. Celebra un sacerdot dues misses en un dia. Sigla de l'est. 4 . - La primera de les beceroles Petit arbust, fortament espinós. de fulles escasses i molt petites. Consonant repetida. 5 . - Prestació de diners amb un interès abusiu i superior al que permet la llei. Fer malbé o deixar perdre. 6 . - Interrogatiu equivalent a «quina cosa». Monarca. Aniré. 7 . Per totes bandes a l'inrevés. Bou de menys de dos anys, potes enlaire. 8 . - Símbol de l'erbi. Proveire d'armes. Preposició 9 . - Repetida per tot. Municipi de la Selva. No dret, i a l'inrevés. 10.- Clorur de sodi. Ple de dol. V e r t i c a l s : 1.- Maquines de guerra per a llançar pedres grosses. 2.- Canal de regatge. Capgirada capital del Raix Camp. Vocal emprada per escriure català 3 . - Aquell a qui plau de tenir amic- Contrac-
1
2
3
GIRALT
4
5
6
7
8
9
10 11
1 2 3 4 5 6
-C'sIV
7 8 9
I [ | i
10 cio gramatical. 4 . - Flotar. Toia 5 . - Afirmació. Determinaren la tara. 6 . - Fs dóna per adular. La vocal de sempre. Lloc no conreat, de baix a dalt. 7 . - Art de la controvèrsia. Comença a fer figa. 8 . Deu romans. Vaixell. Dreta i rígida. 9.- Planeta no visible a ull nu. Pistrines. 10.- Vocals per fer malbé. Boig. invertit. Nom dTioem 1 1 . - Lleirit lle-
tra per lletra.
1-iiPM lcS "'OI l O J l '-^"V '.I.-'6 V 'OJiHiuv r.j -•*< pni.xi \u.m --L .u] any -.-.nf) -É9 Jvpni iun-,1 -•£ u ü-uiiüj a -'r 71 ™'SI PPV -'l' FM aiioiu.^ -Z •|nn\,i—UIMJ^ -•[ :s|Hlu n 'luoi| oi.ïn|os,'
«l'k quadres són part de mi», diu Ferran. Fot
Ferran Martí Teixidor Unten l'art com una exposició sincera d'uns sentiments. L'art com una inversió, pensa que és la major aberració del món artístic MON [SI s \N I
• Sant Cugat. LI poden tiohai als llocs me- in-ospitats. el cap cobert amb un -alacol. pintant en un reco li laminat pel sol amb unes lieuies que puien paret ,i·i unl d'un \ell ca-alot. l'crquc cl Ferran veu bclle-a i >i a l ü c - niinics veuen quotidianilat i els seus pin/clls saben reflectir l'encant -ublil de la llum sobre un camps de hlal o un carreró luinos. Ferran. ets un pintor a t í p i c ' Vull dir que no exposes en galeries i tens cl teu piopi e-pai d'exposició'.' •lis una manera de ser mes jo mateix. (Juan exposes en una sala d'art o en una galeria, encara que no vuluuis, cl galerixta es el que estableix l'estil, ho fa de manera inconscient. Ressalta mes cl que li agrada i t'has de constrènyer a pintar dintre aquell estil per poder exposar. Hn aquest espai sóc jo el que estableixo la meva línia i la meva evolució. A niés, aquí tinc un contacte més directe amb la gent, som amics, ens coneixem. La gent entra aquí, parla amb mi una estona, puc explicar part dels meus sentiments en pintar i això és molt important per mi.»
ens hem d'obrir obrir als altres. despullar els nostres sentiments i poder expressar-nos amb sinceritat. Amb la pintura has de ser - m e c perquè Ic- pin/ell.-e.e- -on com la cal·ligralia ; •-- i:n error intentar amagat Ic I a pintura es quelcom \ in que evoluciona amb la pct-oiia i expressa tant el que lendins com cl que veus. 1 una finestra. Hi ha una química e n t r e l ' a u t o r i els clients d'un quadre.» —Què opines de l'art com a inversió'.' —«Per mi és una aberració. L·l quadre penjat en una casa és un objecte \iu. estimat. que vol- i estimes. L'art, en arribar als museus. és art mort. ja no es \iu i encara es mes trist. I I que guarden alguns com a in-
vet-io. tenir i acumular es ab-i.id I art com un negoci i. • ! ! ;ian aberració d'avui. !.• •. .-.loro nies la persona iliic estima un quadre perquè te quelcom que li agrada. T'explicaré una anècdota: un illa \a venir al estudi un nano. no tenia mes tic \ uit o nou anys. i em v i dir que volia comprar un quadie i me'l va assenyalar. l'm va dir que tenia tres mil pessetes a la guardiola. eia tot el que tenia, és la milloi oferta que mai m'han fet, perquè era tot el que havia reunit. Era una oferta tan important per al nen que vaig dir-li que passes a buscar-lo l'endemà, fins i tot l'hi vaig embolicar, però mai va passar a recollir el quadre. Per mi va ser quelcom molt especial que un nen valores tant aquell quadre.»
«Sóc un treballador de la pintura »
— La pintura és sentiment. Lxposar així no fa que de vegades et sentis moralment nu davant els espectadors'? — "Si. Però això és una costi que m'agrada. Penso que les persones
Nom: Ferran Marti Teixidor Lloc de naixement: Sabadell Data de naixement: 4 de mart,- de 1943 Estat civil: Casat. Professió: Pintor. Aficions: «La pintura, tant la meva con la d'altres, el dibuix i la lectura. Sóc un lector omnívor.» -Un llibre: «El medico, de Noel Gordon.» -Una pel·lícula: «El golpe . de Paul Newman i Robert Redford.» -Una música: «La cançó belga /•.'/ meu pla país.» -Màxima aspiració: «Sé un trehallador de la pintura, sense aspiracions de fama o glòria.»
—Tu vas néixer a Sabadell, una ciutat amb una vida cultural important. Com és que un sabadellene viu i pinta a Sant Cugat? —«Quan jo estudiava a la Llotja de Barcelona. hi anava cada dia amb tren. Vaig conèixer gent que vivia aquí, ens trobaven per anar a casa d'un o de l'altre. va ser una menti d'enamorament sobtat de Sant Cugat. Però mai he renunciat a les meves arrels, estimo Sabadell i trobo que és una ciutat meravellosa, que ha sabut donar un impuls impressionant a l'art i la cultura.»
W
C Q A I Ç E T N A A Z d R O F D T M E X S T H Q A Z d C E N
Ç B F J I X K E S Ç N P Q E U T M M U
Y G D L S Q T H Y L
jeui V8V L! X9V '9 'OV& +X£X '£ ^CPH +XXQ f 'XII VÇd X 'LZX U W Z '1*H +d*X "1:9!™|oS
SOLUCIÓ DIFERENCIES
GIRALT POBLE DE L'ALT EMPORDÀ Forma unitat de població del municipi de Ventalló i demà hi és dia de festa.
LTi
P ü
J. HSCIDBR
C I J Z N R U T S E H T L O R L O U I Z C X K T T S O A A R B
lURiprusa 'jossajoad i i ui-m iuuni|P 'joini'.·ui-.Hii 'ïiiitjpjiR.vjanixyeg :opn|LKj
D
n
I t - pec t. - pesadt s blanques decideix la partida.
l.n .iqiicsl.t v | \ i hi [usin. u Imh ir i lunii de vuit pcrMincs tvkiL'ii ttuidi^ .iinh 1 . n.-^iuaiiva.
K D H E P Y O K R T
+ » #
ilNí
p.
re
W i ) J3NV <"ow) 3HÏIO OHLLNOW içpnfos
33
APUNTS
ELS 4 CANTONS / Divendres, 29 de setembre de 1995
ELS CINEMES «El primer Caballero»
«La flor de mi secreto»
SANT CUGAT
Director Pedró Almodóvar. Intèrprets: Mansa Paredes, Carmen Elías, Juan Echanove i Imanol Arias. Sales: Sant Cugat 1, de Sant Cugat; Rubí Palace 5, de Rubí; Cineart-tres, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.
Sant Cugat 1
líftor<te«fs«ttl»
4.00, É Ü V p S , 1055
Euterpe
Sant Cugat 2
flRspawio
4.06. * M i £ l 5 , 1 0 . 2 0
Úttsraprojeccfo: 11.45.
4.15,74)íM0i»
Alerta manma li Montecarlo Divendres i dissabte, úfUrria projeccfe 10.45.
4.00,6.00,8.15,1030
Principal
Eclipse tota!
5.30,8.10,10.50
Rambla
Unpaseoporlasnubes
4.00,820,8.30,10.50
SABADELL
Sant Cugat 3 .^MÉwMti.
4.oo, e.05,é.í0,10.20 Sant Cugat 4 ^mtiÜmft Cada dtssabtea|s1£Ó,«essl6go»a V.O.--LabodadeMurial
• Leo és una dona fràgil. El seu home fa temps que ha deixat d'estimar-la, però ella és incapaç d'acceptar la realitat: l'amor ha mort. Leo és Amanda i és Paz, però aquests darrers noms són pseudònims, cuirasses literàries darrera les quals amaga diferents manifestacions de la seva complexa i vulnerable personalitat.
5.00,7.00,9.00,11,00
CERDANYOLA
Rubí Palace 2 Congo
4.15,835, £35,10.45
Kursaal 1
Waterworid
5.10,7.40,10.45
Rubí Palace 3 Wataworid
5.15, M0,1430
Kursaal 2
La flor de mi secreto
4.35,6.35,8.35,10,35
Rubí Palace 4 Unpaseoporlasnubes
4.15,8.15,8.15,10.15
Kursaal 3
Johnny Mnemonic ••
4.30,6.15,8.10,1020
Lafiorde ml secreto
4.45,6.45,845,10.45
Kursaal 4
Badboys
4.30,6.45,8.50,11.00
Kursaal 5
Congo
4.10,6.20,8.40,10.50
Kursaal 6
Regreso inesperada.
4.40,6.30,8.30,10.30
Kursaal 7
Myiamiy
4.10, 6JOQ, 8.25,10.55
Kursaal 8
Primer cabeJero '•,
5.00,7.30,10.35
Kursaal 9
Unpaseoporlasnubes
4.50,6.50,850,1050
Kursaal 10
Desperado
4.20,6.25, SJO, 10.40
Kursaal 11
Alerta mJDdma II
4.35,6.30,8.45,10.50
4.00,6.00,8.15,10.30 4.00,6.00,8.15,10.30 4.00,6.00,8.15,10.30
Cineart 5 sales Alerta màsdma H
Director. Geoff Murphy. Intèrprets: Steven Seagal. Sales: Sant Cugat 4, de Sant Cugat; Rubí Palace 1, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell; Montecarlo, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.
Desperado Franch kfes
• Un majestuós tren de passatgers travessa tot Colorado. A milles de distància de la Terra gira en òrbita un satèl·lit de destrucció en massa, que té com objectiu prioritari l'aniquilació de Washington. Un boig decideix posar en contacte la criminal missió amb el comboi ferroviari. Solament un heroi pot detenir la catàstrofe.
«Dos policías rebeldes» Director. Michael Bay. Intèrprets: Will Smith, Martin Lawrence, Tea Leoni i Tcheky Karyo. Recomanada: R/18. Sala: Kursaal, de Cerdanyola. • Cent milions de dòlars en heroïna han estat robats del magatzem de proves de la policia de Miami. Els agents Burnet i Lowrey han de trobar els diners o tancaran la comissaria. Una testimoni que pot identificar el lladre truca al departament de policia, però només vol parlar amb Lowrey. Com que aquest no hi és, el seu company Burnet es fa passar per ell, i els dos agents intercanviaran les seves identitats per no perdre la confiança de la noia.
MyfanAy ,-.. Regreso inesperada. g»ew^ldfesatite,ultinw(Wiíecei$:l0.45.
5.oo, 7,30, mso 5.00,7.30,10.30
Oneart-tres Laflorde mf secreto Divendres i dissabte, última pajwaó: 10.45.
4.00,6.00,8.15,10.30
Director Jerry Zucker. Intèrprets: Sean Connery, Richard Gere i Julià Ormond. Recomanada: apta. Sala: Kursaal, de Cerdanyola. • Lancelot és un guerrer perfecte que arriba a la ciutat de Camelot buscant un amor que no pot aconseguir, el de l'honorable Ginebra de Leonesse, la qual s'ha promès en matrimoni al rei Artur.
4.oo, 6.15, a a o , i o j o
Rubí Palace 1 Alerta medita U
SABADELL
«Alerta màxima 2»
Waterworid
>
«Regreso inesperado» Director Yves Simoneau. Intèrprets: Jamie Lee Curtis i Peter Gallagher. Sales: Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • Jude torna a casa, tres anys després de haver deixat el seu marit i els tres fills, i demana perdó. Admet que va cometre un error. Robert, el seu marit, no li vol donar una nova oportunitat, però malgrat tot, ella té la llei del seu costat. Jude explica al seu fill que la culpable de la seva desaparició és Callie.
«Waterworid» «Congo»
«Eclipse total»
«Johnny Mnemonic»
Director Frank Marshall. Intèrprets: Dylan Walsh, Ernie Hudson i Joe Don Baker. Recomanada: R/7. Sales: Rubí Palace 2, de Rubí i Kursaal, de Cerdanyola.
Director Taylor Hackford. Intèrprets: Kathy Bates, Jennifer Jason Leigh, Christopher Plummer i David Strathairn. Sala: Principal, de Sabadell. • Selena St. George, una periodista de Nova York, es veu obligada bruscament a reviure el seu passat quan Dolores Claiborne, la seva mare, és acusada d'assassinat.
Director Robert Longo. Intèrprets: Keanu Reeves i Dolph Lundgren. Sala: Kursaal, de Cerdanyola.
• Una companyia americana envia una expedició al Congo perquè sospita que a la zona hi ha un jaciment de diamants. Mentrestant, un primatòleg planeja una altra expedició per tornar el seu goril·la a la selva.
«French kiss» «Desperado»
Director Lawrence Kasdan. Intèrprets: Meg Ryan, Kevin Kline i Timothy Hutton. Recomanada: apta. Sala: Cineart 5 sales, de Sabadell. • Kate i Charlie viuen una vida en comú sòlida i prometedora, fins que Charlie, en un viatge de negocis a París, s'enamora d'una atractiva francesa. Kate el segueix amb la intenció de recuperar-lo, però ella també coneixerà un francès apassionat i vital.
Director Robert Rodríguez. Intèrprets: Antonio Banderas i Salma Hayek. Sales: Sant Cugat 2, de Sant Cugat; Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • Un mariachi segueix la pista del cap mexicà del narcotràfic Bucho. Amb Pajuda del seu millor amic i de la mestressa d'una llibreria, dirigeix el seu exèrcit de desperats i arriba a un enfrontament final amb Bucho.
Director Alfonso Arau. Intèrprets: Keanu Reeves, Aitana Sànchez Gijón, Anthony Quinn i Giancarlo Giannini. Sales: Rubí Palace 4, de Rubí; Rambla, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. H Quan torna de la guerra, un jove soldat es troba, inesperadament, amb la filla d'un adinerat propietari de vinyes, la qual acorda casar-se amb ell perquè l'ajudi a enfrontar-se al seu pare.
«My family» Director Gregory Nava. Intèrprets: Edward James Olmos i León Singer. Sales: Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • Film sobre la integració dels hispans als Estats Units, a través de la nissaga familiar dels Sànchez al llarg de 60 anys, des de finals dels anys 20 fins als nostres dies.
I ? Torreblanca Josep Puig i Cadafalch, s/n . T. 589 24 81
2.SO p t .
A I./\ N i l
CENTRE CULTURAL SANT CUGAT Pla del Vinyet, s/n - Sant Cugat del Vallès
SS1 S/TNT CUGAT 2a SETMANA
ESTRENA
• Al segle XXI, Johnny treballa com a emmagatzemador d'informació valuosa al cervell. La seva memòria ha estat millorada per ordinador. Takahashi, un perillós criminal, contracta un caçador de recompenses anomenat El Predicador, perquè aconsegueixi el cap de Johnny, que conté informació robada.
«Paseo por las nubes»
Director Kevin Reynolds. Intèrprets: Kevin Costner, Tina Majorino i Jearme Tripplehorn. Sales: Sant Cugat 3, de Sant Cugat; Rubí Palace 3, de Rubí; Euterpe, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. I En un futur, la Terra ha quedat inundada a causa del gel fos dels pols. Mariner, un mutant semiamfïbi, proveït d'aletes i escates, guerrer i solitari, busca un tros de terra, acompanyat per una dona i una nena misteriosa, però troba un perillós enemic, Deacon, que lidera els perillosos Smokers.
2a SETMANA
3a SETMANA K ) V I N
S H I Í I
5 Mi B fi l
C d S I N t
WATERWOíLLD
ALERTA MÀXIMA 2 4.00 - 6.05 - 8.10 - 10.20 MAJORS DE 18 ANYS
0JCINESR Al i t r v t i d« l ' o p t c t l d o r
Q Pàrking 2 h. gratis
4.05 - 6.10 - 8.15 - 10.20 MAJORS DE 13 ANYS
ïM SO
Dimecres dia de l'espectador
Carnet é'tstudUM universitari
Accessos minusvàlids
4.00. - 6.05 - 8.15 - 10.25
M A J O R S D E 13 A N Y S
Venda anticipada
4.15- 7.00 -10.00 M A J O R S DE 7 ANYS
Reserva fupSiuck
APUNTS
34
liLS 4 CANTONS / Divendres, 2<J de setembre de 1W5
L'AGENDA S • k;idio Sant ( u^iil • De dilluns u divendres de 7 a 7:.ill h ./-./ desp, nuJor. amb j n a n Vallvc. I )c 7; ïn .i lu h../ / i,',;/; (/'i / numesiir. Kcv isl.i ii.itiu.iiit.it l)i- 7:3il a " h .noticies il'.ini dit general. De '' a l'I h . la lera edició de l·liliorniatiu Síin! ( llga( avui. I í i 11 LJ 11 i prc sental pLi \ a \ i c i Fornells. l)c Illa 12'4S h..l>i,-. di ttiílio. i'l niaua/inc. 1 sp.ns de divulgació, entreteniment i pal licipaeio. Presenta! pel Ma rihel C avuelus. De 12:45 a 1.1 li.. \mb moit de gust. espai de gastronomia amb l'ep Blanes. -De 13 a 13:3(1 li .Sani ( ugat \ \\ui, l'íiilo/niiiííii,2o]]í\ edi- i em. Edita i presenta Natàlia Linares. De 13:30 a 14 h..l·tititlih. Dirigit i presentat pei Xavier i Casanovas. I -De 14 a IS h..lol de tarda. Musica suau seleccionada per Albert Martin -De IS a 21 h.AI lloro. 1 n programa de Salva ValKe. E l s ' divendres, de 211 a 21 h..Ki// Raft. Musica hcavs amb Marc Picanvol. de 21 a 21:211 \v,l. esportiu. Dirigit i presentat per C a r m e Re ve ric. De 21: 21) a 23 Iv.Sons i estels. Presentat per l'ere Pahissa. de 23 a 24h Dilluns:. Ii/nrví utn. si'. l ' n programa de Salva V allve. Dimarts: l.'estrena. I.'espai de cinema de RSC. Dimecres: Hores extres Amb Eduard (iareia i Rosa Ma. Jané. Dijous: liure a la terra. Programa de Xavier Casanovas. Natàlia 1.mares i M ò n i c a Costa. Divendres:l ÍJ//</S sense Ironteres. Presentat per Patiha i Hame d Ben H a m m o u . - D e 24 a 7 li.„V/i/,«(</ al teu costat. —De 7 a 24 h.,cada hora, connexions a m b Catalunya Informació i butlletins de Sant Cugat i el Valies dels serveis informatius. • Dissabte - D e S a l> h.Llgall del monestir, a m b Xavier Fornells. — De 9 a lli h.,l'iure a la terra. (Repetició). De 1(1 a 1] h..Hores extres. (Repetició). D'l I a 12 \\..(,ame(>ver. Amb Xavier M o n t e r o . De 12 a 13 h .1.1 magatzem, Amb Oriol ('osta i Viianda Sans. De 13 a 14 h. Avant Mau. Amb C a r m e Reverte i la redacció d'esports. De 14 a 15 h..\ alies sense fronteres. (Repetició). De 15 a I fi h.. Aquells meravellosos uriv^Aiiih J o s e p Maria Alvira. De In a 20 h.Super 1)J. presentat per Xavi Montero. De 20 a 21 h.Mones vibracions A m b David Villena. De 21 a 22 h.,Sal/nata, amb Jesús Aguilera i Lídia Ceron. De 22 a S li., Musica al teu coslaí. • Diumenge De K a l> h../;7 dia del Senyor. De ') a 9:30 h.,Esport en Marxa, lera edició. De 9:30 a 1(1 \\..El racó de la poesia. Amb Joana Francesca (iareia. De 10 a 10:30 h.Arrels. Un programa de Rogeli Padró. D e ' 1 0 : 3 0 a 14:30 h.. Roda d'amics A m b Pere Pahissa i Joan Fàbregas. De 14:30 a 15 h..Esports en marxa. 2ona edició. De 15 a Us h.Aquells meM l ï ftiMiv l i m V
De I da 211 h..Súper l)J. De 20 a 21 li Jiones l'ibraDe ' ' .i 7 h . Musica ai nu Dissabte i diumenge, de S a 22 li., conncvinns horàries amb Catalunv.i Informació i butlletins locals.
T
A
• Divendres 2') Miquel. Gabriel. Rafael • Dissabte 31) Jeroni. Sofia. • Diumenge 1 Julià, Rcmigi. • Dilluns 2 Àngels de la t i u a r d a • Dimarts 3 Francesc de Borja. • Dimecres 4 Francesc d'Assís, Faust. • Dijous 5 Plàcid. Catirina. Gal·la.
30
D I S S A B T E
Rialles torna a Sant Cugat. 1-oto: l.l.S 4 CANTONS.
Música jove al Celler, l-'otu: Rl HRIC \ I \
Rialles presenta a La Trepa
Concert a El Celler
R
E
ialles d e S a n t C u g a t p r e s e n t a r à el p r o p e r d i u m e n g e ;i les 12 d e l m i g d i a al T e a t r e - a u d i t o r i del C e n t r e C u l t u r a l el g r u p La T r e p a , q u e t a r a u n a v e r s i ó d e La Blancaneus. E s el p r i m e r espectacle presentat per Rialles després d e Ics d u c s f u n c i o n s d e la p r i m a v e r a p a s s a d a o r g a n i t z a d e s p e r v e u r e q u i n a e r a la r e s p o s t a d e l p ú b l i c . A r a , R i a l l e s s'ha d e c i d i t a fer u n a p r o g r a m a c i ó e s t a b l e . R.I..
l Celler de Rubí serà l'escenari, demà a 2/4 de 6 de la tarda, d'un concert de música pop. Aquesta activitat és organitzada per la companyia de teatre La Cantarà de Rubí. Aquesta companyia organitza habitualment actuacions de companyies de teatre de fora de la ciutat. La entrada al local serà lliure, però tots els assistents hauran de fer una consumició. RL
• Sant Cugat • Sisè festival de joves intèrprets —A les 10 de la nit. actuació de l'Òpera de C a m b r a de Sant Cugat al Teatre-auditori del Centre Cultural. I.'espectacle consistirà en la representació de diferents peces operístiques. A la primera part interpretaran a Beethoven, Mozart i Rossini. A la segona faran peces de Bellini. Dinizctti. Puceini i Verdi. Les sopranos Mariona Benet i Montserrat Benet, el tenor Franeisco Vas, el baríton Xavier C o m o r e r a , el pianista Eloi Jove1 i el director d'escena Joan Anton Sànchez Aznar seran els encarregats de fer aquest espectacle operístic. El pren de les e n t r a d e s és de 1,5(X) pessetes.
• Festival Infantil — A les 11 del matí, festival infantil i dia de portes obertes a l'empresa Lucas. • Rubí • Conferència-col·loqui — A 2/4 de sis de la tarda, conferència de Pere Bel titulada Estudis sobre les races humanes a la Societat Teosòfica Espanyola. • Música —A les 11) de la nit. concert de musica al Celler. L'entra da al recinte serà lliure però caldrà fer una consumició obligatòria.
1
D I U M E N G E • Sant Cugat • Rialles — A les 12 del migdia, al T e a tre-auditori del Centre Cultural Rialles de Sant Cugat presentarà La Blancaneus a càrrec del grup La Trepa.
• C l u b Muntanvenc-Aula Cultural A les S del vespre, conferencia a càrrec de l'alcalde de Sant Cugat. Joan Aymerich. a la sala d'actes del Club Muntanyenc. Jordi Casas, president del G E L . serà l'encarregat de presentar aquesta xerrada titulada Recorregut per Sant Cugat, claus d'una transformació.
5
• La Floresta
Ics 1(1 de la nit, representació ú'hlentidades a m b La C u a d r a de Sevilla. —El 17 i 18 de novembre circ a les 9 de la nit a m b Tortell Poltrona, Boni i Caroli, Los Galindos i Los los que presentaran l'espectacle La gran reptis. —El divendres 24 de novembre a les 10 de la nit representació de l'òpera // barbiere di Siviglia. —El divendres 1 de d e s e m b r e a les 10 de la nit, actuació d'Angel Pavlovsky. —El dijous 28 de desembre a les 10 de la nit concert de nadal de l'Orquestra Simfònica del Vallès.
D I J O U S •Jazz — A les 6 de la tarda, concert del grup de jazz Pas de Zebra al bar D a d a de la plaça Miqnel Ros de La Floresta. • Rubí • Rialles — A les 12 del migdia, representació de l'espectacle Guerripau a La Sala. L'entrada serà lliure.
3
D I M A R T S • Sant Cugat
Laura C o n e j e r o i Marc Cartes. —El dimecres 22 de novembre a les 9 de la nit, concert de Santa Cecília. —El diumenge 26 de novembre a 2/4 de 7 de la tarda, Pepe R ubia nes representarà Ssscum!. —El diumenge 17 de novembre a 2/4 de 7 de la tarda, la companyia Focus representarà L'Hostalera a m b Laura Conejero, Jordi Boixaderas. Marc Cartes i I m m a C o l o m e r sota la direcció de Sergi Belbel. —El dissabte 30 de setembre a les 10 de la nit. concert de valsos i polques a càrrec de l'Orquestra Simfònica del Vallès.
• Sani Cugat • Pintura -Inici 37ena edició del Premi a la Pintura Jove de la Sala Pares.
• Sant Cugat —El divendres fi d'octubre a Ics 10 de la nit, representació de Kràmpack de Jordi Sànchez amb Joel J o a n , Ester Formosa. Karim Alami i Jordi Sanehéz — El divendres 20 d'octubre a les 10 de la nit concert de l ' O B C . I n t e r p r e t a r a n La Flauta Màgica de Mozart i la simfonia n ú m e r o 4 de Branms. —El divendres 27 d'octubre a
• Rubí —El diumenge 8 d'octubre a 2 4 de 7 de la tarda, Variacions de Muriel amb Cesc Gelabert. —El dijous 12 d'octubre, actuació del Centro Aragonès. —El dissabte 14 d'octubre a les 1(1 de la nit i el diumenge 15 a 2/4 de 7 de la tarda, cl grup D u e n d e presentarà El cianuro solo o con leche. —El diumenge 22 d'octubre a 2/4 de 7 de la tarda. Identidades amb la C u a d r a de Sevilla. —El diumenge 29 d'octubre a 2/4 de 7 de la tarda. Música amb La Vella Dixieland. -El diumenge 17 de d e s e m b r e a 2/4 de 7 de la tarda, representació de l'obra La Hostalera amb Jordi Boixaderas,
• Primera mostra de dansa contemporània —El dimarts 12 de desembre a les 10 de la nit, Haz de luz amb la companyia Diez y Diez. —El dijous 14 de desembre a les 10 de la nit, Jinele de peces sobre la ciudad a m b la companyia D a n a t Dansa. —El dissabte 16 de desembre a les 10 de la nit. Duérmete, va a m b la companyia Metros. • Música de cambra al conservatori —El dimecres 11 d'octubre a 2/4 de 9 de la nit, interpretació de l'òpera Dido i Eneas. —El dimecres 22 de novembre
T LÍNIA 3. SANT CUGAl·LA FLORESTA-LES PUMES Sortides des de Mas Janer. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.10h-07.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.20h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.10h-08.10n i als 10 minuts de cada hora fins a les 221 Oh. L'úttim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. Sortides des de FAvinguda Alfons Sala. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.50h-07.50h i als 50 minuts de cada hora fins a les 21 50h. L'últim servei finalitza el seu reconegut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.50h-08.50h i als 50 minuts de cada hora fins a les 21 50h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. Recorregut Mas Janer, Estació Mira-sol, Plaça Can Cadena, Estació Sf Cugaf Mercat Toneblanca, CAP, Alfons Sala, Can Cadena, Estació Mira-sol Mas Janer
Y Ú N t A 2. NUCU URBÀ DE SANT CUGAT Sortides des de Sant Domènec. -Dies feiners. 1a sortida: 06.16h-06.46h i als 16146 minuts de cada hora fins a les 22.16h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.16h-09 46h i als 16 146 minuts de cada hora fkisa les 22.16b. Sortides des de Sant Francesc. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.23h-06.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.23h-09.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h. Sortides des de l'Estació FGC. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.05h-06.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.05h-09.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h. Recorregut. Sant Domènec, CAP, Sant Francesc, Plaça Coll, Mercat Torreblanca, Monestir, Estació FGC, Colomer, Sant Domènec.
SortMes des de F. Colom. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.30h del mati i cada hora i mitja fins a les 21.30h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: OS.OOh del mati i cada hora i mitja fins a les 21.30h. Sortides des de l'Estació. -Dies feiners. 1 a sortida: 07.20h del mati i cada hora i mitja fins a les 22.20h. -Dissabtes 1 festius. 1a sortida: 08.50h del mati i cada hora i mitja ftns a les 22.20h. Recorregut F. Colom, la Floresta, Plaça Centre, Mercat, CAP, Alfons Sala, Estació, Plaça Centre, La Floresta, F. Colom.
• A3.SAJITCUOATJWI -Dies feiners. 1 a sortida: 05.40h-06.25h i als 25 minuts de cada hora fins ates22.25h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 06 25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h. -Sortides addicionals a Terrassa: 06.55h, 07.55h i 11.55h.(letners) ï'í^: , 'ífli-f'?Plfi , "Sl^W?!* !:'W^!rflP?!%'-.^^P'"!B§fflrç!SP?''^^T'*™ •
-Dies feiners. 1 a sortida: 05.15-05.40 i als 40 minuts de cada hora fins a les 22.1 Oh. -Dissabtes. 1a sortida: 05.15-05.40 i 06.1 Oh i als 10 minuts de cada hora fins ates22.10h. -Diumenges I festius. 1a sortida: 07l0h i als 10 minuts de cada hora fins ales 22.1 Oh. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.40h i 23.00b (feiners). 23.00h (dissabtes i festius).
CUGAT -Dies feiners 1 a sortida 05 451 als 15 i 45 minuts de cada hora fins a les 21.45h. -Dissabtes. 1 a sortida. 05.451 als 45 minuts de cada hora fins a les 21 45h. -Diumenges I festius. 1 a sortida: 06.45h i als 45 minuts de cada hora fins a les 21.45h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15h (feiners).
35
APUNTS
ELS 4 CANTONS / Divendres, 29 de setembre de 1995
L'AGENDA a 2/4 de 9 de la nit concert de música reservata de Barcelona.
I Farmàcia (adreça)
Dia/Poble
i i i l R E S ACTIVITATS •Sant Cugat •Ajuda a Bòsnia —Tots els dilluns a les 8 del vespre concentració a la plaça de Barcelona en solidaritat amb el poble de Bòsnia i per demanar que s'aturi el conflicte bèl·lic. •Cor infantil i juvenil —Nois i noies a partir de 4 anys. Informació i inscripcions a la Casa de Cultura, telèfon 589 13 82. Les activitats del cor inclouen concerts, sortides de cap de setmana i tallers complementaris. Organització: Cor Infantil i Juvenil de Sant Cugat. Per demanar informació es pot trucar al telèfon 675 32 23. •Centre Cívic de la Floresta —Ceràmica, ludoteca, piano, guitarra, solfeig, dansa i altres activitats. Informació i inscripcions de 5 de la tarda a 9 del vespre. Telèfon d'informació: 589 08 47. Organització: AEEA L'Esplai i àrea de Cultura de l'Ajuntament. •Centre Cívic de les Planes —Tallers de música, de costura, manualitats, casal per a joves i adults i altres activitats. Informació i inscripcions de 5 de la tarda a 9 del vespre. Telèfon d'informació: 675 51 05. Organització: AM L'Esclop i àrea de Cultura de l'Ajuntament. •Casal Cultural de Mira-sol —Taller de teatre per a nens i adults, plàstica, manualitats, boixets, esplai diari, casal d'avis i altres activitats. Informació i inscripcions de 5 de la tarda a 9 del vespre al telèfon 589 20 78. •Cursos d'esperanto —Organitza: Grup d'Esperanto Jozefo Anglès. Curs d'iniciació a l'Institut Arnau Cadell, sobretot pels alumnes del centre, a càrrec del professor José Manuel Conde (dies i hores encara per determinar). Curs de pràctiques i perfeccionament a càrrec del professor Ricard Güell, a partir del 4 d'octubre a les 8 del vespre a la Casa de Cultura. A partir del 6 d'octubre, cada divendres a la Casa de Cultura, curs d'iniciació. Telèfons d'informació: 674 61 80 i 589 13 82. •Ateneu Santcugatenc —Curs-taller a càrrec d'Adolf. S'estudien les tècniques del llapis, carbó, ceres, olis, natura morta, paisatge i retrat, entre d'altres. Inscripcions i detalls al local de l'Ateneu els dijous i divendres de 6
*
TELÈFONS
FARMÀCIES 0 1 TORN
SERVEIS
I Telèfon 1
1 Sant Cugat
Moral (Sta. Teresa, 40)
6753344
Ajuntament
589 22 88
5 Cerdanyola
Valls (Avinguda Catalunya, 17)
6921130
Ambulatori Ufl Planas
6755106
ï Rubí
Serra {Francesc Macià, 88)
6991343
BGftib&ft BoNtiOfU
6928080
ü Montcada
PUgíerfagví(Bte0rguktea,8)
ï Papiol
A.VlMte.Gtonaratt,35)
•
Dome^toSant Marti, 50) R8m{Sart Ramon, 82J
Sant Cugat í Cerdanyola
1
#43353
*****W
On»
6743371
AtgfatUFlorwta
6742018
5891122
AAfVIWMrs-sol
6742011
5894455
MVVVwBeCamteMHa-eol
6741003
MWSartJowMiíMot
674710}
MfrlWVtfdmh
6742187
085
ÏÍÜ;
v
6820876
CAPurgèncte
aiïKL „qfc
l Rubí
Farel{SartJoro\25)
6WQ291
CasadeCuftum
" Ü L SM1382
í Monteada
JosepReWrMsJsr.flS}
1841481
Casal Vafldorea
1|§ 1:6744599
i
Papiol
A.Vtt(Av.Genarafct,3S)
«883967
Catalana de Gas
lg|.7252944
•
Sant Cugat
A W W C . Morter* V * 67421 OS
U o w s (Santa Mana, 27)
6741531
Centre Cívic La Homsta "4 l i » 06 47
J Cerdanyola
Bach (Pg. Cordefes, 67)
6922367
Centre Cívic Les Planes
« Rubí
Torras (pg, U s Torms, a/n)
6691072
Centre Cultural Mira-sol
E Montcada
Josep Relat (Major, 89)
6841481
Cinemes St Cugat (Resar.)
589084!
í PapW
A.Vià(Av.Generattat,35)
6883967
Correus
6747096
DNI (Cte prèvia)
6741234
Omanpeace
• Sant Cugat M jj Cerdanyola Í Rubí
"ÜP"* sHba
* .
Cullei(pg. Diputació, 6)
6740364
&eu Roja Sant Cugat , :
Vals (Avda. Catalunya, 17)
6921130
Creu Roja VaMorei»
4 ^- 6742459
6745048 6742088
AAWAJguatongiURor.
8745129
Ass, Consumidors
2684567 589 30 80 (91)5434704
H. General de Catalunya
5891212
H.VdtfHebron
4272000
6995012
DispensanU Floresta
Duran (Rbla. Mor*ada,37)
5751543
Ent. Municipal descentrat : * « 2 7 1 9
H.SantJoanrJsDéu
2034000
H Papiol
A.VHà(Av.Genera8at,35)
6683967
ENHER Rubi
Untat Coronària
2481040
•
Riera (Doctor Munto, 1)
6740430
FECSA (atenció al dient)
3ML3131
Tel. de l'Esperança
4144848
j Cerdanyola
Ribera (Sant Ramon, 182)
6920676
FECSA (avaries)
9 » » 23 23
Informació Carreteres
2042247
" Rubi
Via (Conjunt Rubí 2000)
6991301
FFCC
1ÜH1934
Informació Aeroport
4785000
Via (Jaume 1,20)
5645904
Funerària
Informació RENFE
4900202
j j Papiol
A.V1à(Av. Generalitat, 35)
688.39.67
G. Civil (Mira-sol)
#•0525 'J§»23 79
Informació Port.
31887 50
•
Salavert (Santiago Rusifid, 38)
6740849
Hisenda
.,#1155
OMIC
5893188
Poltdínjc Torreblanca
5891732
PROMUSA
5891732
Sant Cugat
= Montcada
Sant Cugat
Hidalgo (RWa. Cerdanyola, 1)
5 Cerdanyola
Roca (Av. Barcelona, 65)
jj Rubí
6922368
*>fcjM7815
AAPPWCanMajóVal MProp,iVrin»UFtai»ste
Ruiz (ctra. Sabadell, 95)
' Monteada
SP1892
«7466 96
Jutjat
6990953
Oficina Municipal U Floresta 8890847
- Montcada
Pardo (Masia, 2)
5642139
Parròquia St. Pere Octavia '««1163
| Papiol
A.V11à(Av. Generalitat, 35)
6683967
Parròquia Les Planes
«47503
Parròquia Valldoreix
«40569
ASDI
6753503
Piscina Municipal Valktoreii
8754055
Arxiu Gavti
674 25 70
Cuerpo Nacional de Policia
8747858
Casal d'Avis SC
5891638
Sant Cugat
M o r i (Sta. Teresa, 40)
6753344
' Cerdanyola
Torrents (Diagonal, 34)
5803904
= Rubí
Oriol (Zafiro, 28)
6994398
= Montcada
Guix (Major, 25)
•
^Papiol
•;
• Sant Cugat
091
Uar d'Avis Parròquia
5890598
Policia Municipal i Prat. CM
092
Club Muntanyenc
6745396
Domènech (Pg. Sant Marti, 50)
6743353
Pol. Municipal (Valldoreix) # » 5 1 2 5 Comissaria de Policia %47612
Coral de la Unió
6741006
Esbart Sant Cugat
6752652
Gibert (Torres Oriol, 4)
5 Rubj "
Urgències
I I ni niAri'ri llu
5809700 6996899
Eutàla RetaWAv, Catalunya, 65)
? MOnlCaaa
i****, ;
A.VBà(Av.Generaiat,35)
6883967
(1) m/4 de 10 del mati d'avui a 1/4 de 10 del mati de demà. (2) D'1/4 de 1t) del mati d'avui ales 10 de Ii nit. (3) De les 10 de I a nit a 1/4 de 10 del mati de demà.
a 9 o al telèfon 674 60 28. •Curset de sardanes —L'Agrupació Sardanista de la Floresta organitza un curset dé sardanes que fa cada dissabte de 5 a 2/4 de 7 de la tarda. El curset finalitzarà el 4 de novembre. Informació i inscripcions a la seu de l'Associació o al telèfon 674 67 26. • C a s a de Cultura
—Taller de manualitats i cuina. Informació i inscripcions al telèfon 589 13 82. Organització: escola d'adults. •Club Muntanyenc
—Grup de muntanya per a nois i noies de 11 a 14 anys. Telèfon d'informació: 674 53 96. —Grup xàfec. Activitats infantils al club cada dimarts de 2/4 de 7 a 2/4 de 8 de la tarda. •Festa de tardor —Presentació de treballs pel concurs de cartells fins al 6 d'octubre a la Casa de Cultura, de 19 a 22 hores. —Presentació de poemes pel concurs de poesia satírica fins el 25 d'octubre a la Casa de Cultura. Per més informació trucar als telèfons: 692 11 13 i 674 02 81.
Taxis (parada)
«IM0997
B Tot Sant Cugat
6748661
Ràdio Taxi
.#4422
Grup Sup. Immigrants •
6749314
Repsol-Butà
;j»«8o
Ràd» Sant Cugat
6755959
Sant Cugat Comerç
'ÜN0322
Televisió Sant Cugat
5895366
Els 4 Cantons
5896282
SAUfi (Aigües)
JÉP0021
•Activitats de tardor al Parc de Collserola —El 7 d'octubre, el 4 de novembre i el 2 de desembre, passejada per la Serra de la mà d'un expert guia del Parc. Combina el recorregut en autocar i a peu. El preu és de 1.000 pessetes. Informació al telèfon 280 35 52. —El 15 d'octubre, el 12 de novembre i el 17 de desembre, excursions guiades en bicicletes per itineraris marcats amb el suport tècnic de La Tenda. Les sortides es faran a partir de les 10 del matí. El preu es 250 pessetes. Informació al telèfon 280 35 52.
•Viatgem amb Gavín —El dia 10 d'octubre, Les Açores. D'aquest arxipèlag és d'on vénen sempre els anticiclons que afecten la península Ibèrica. Gavín diu que no va trobar el lloc on es fabriquen, però assegura que «l'illa de Sant Miquel és un jardí que flota en mig de l'oceà Atlàntic». —El dia 14 de novembre, L'Iran monumental (primera part). Segons Gavín, Iran és un país «molt amable, ple de mesquites, no se sap quina és més bonica». Amb les dispositives es podrà veure el millor de la història del que havia estat la gran Pèrsia i, sobretot, les mostres monumentals que en queden actualment. També es tractaran els costums i hàbits socials d'aquest país, que en els últims anys ha fet un gir cap al fonamentalisme islàmic. —El dia 12 de desembre, Kenya i els massais. El viatge amb Gavín permetrà veure un país d'aquest país africà des d'un globus, saber com viuen els massais i conèixer els costums dels lleons en llibertat.
EXPOSICIONS • Sant Cugat
•Mercantic —Mercantic. Fira permanent d'art i antiquaris. A l'avinguda Rius i Taulet a l'altura de l'hipòdrom. Obert tot el cap de setmana. El telèfon d'informació i per fer qualsevol consulta és el 674 49 50. •Firart —Firart. Exposicions el primer i tercer diumenges de cada mes de 9 a 2 a la plaça del Monestir.
BIBLIOTEQUES •Biblioteca Centre Borja —Universitària. De 9 a 1.30 i de 4 a 8. El telèfon d'informació i per a consultes és el 674 11 50. • La Floresta —Biblioteca de l'associació de propietaris i veïns de la Floresta. Plaça d'Aiguallonga, número 1. De dilluns a divendres de 10 a 1 del migdia. El telèfon: 674 20 89. •Biblioteca del Mil·lenari —Biblioteca pública municipal, situada al Centre Cultural. De dilluns a divendres de 4 a a 2/4 de 9 del vespre. Dimarts, obert també al matí: d'li del matí a 2 del migdia. Dissabtes obert de 10 a 2 de la tarda. Telèfon: 589 27 49. •Biblioteca Club Muntanyenc —Plaça Barcelona. Cada tarda de 5 a 9 del vespre. •Arxiu Municipal —Situat a l'Arxiu Nacional de Catalunya, al carrer Rei Jaume I s/n. •Biblioteca de l'Ateneu —Plaça Pep Ventura. Oberta tots els dijous, divendres i dissabtes de 4 a 8 del vespre.
*AN INTRODUCTION TO DRAMA TECHNIQUES IN ENGUSH»
Domicili
Mercat Pere Son, 120 58914 48 Mercat Torreblanca, Parada 1-5 6751389 33032(01250
PRESENTACIÓ DEL CURS DIA 26 DE SETEMBRE
M. LOMENA S.L Tot en alumini i PVC. Fabricació pròpia V I S I T I M l N O S T R A EXPOSICIÓ A 8/M»t$.UGAT fC$ftttiJÈj£(fj'laçA d e l M o n e s t i r )
URSSA SISTEMES
PVC
FÀBRICA: Pintor Fortuny, 149 Tel. 780 29 24 - Fax 788 07 19 EXPOSICIÓ: Arquímedes, 150
PRESSUPOST
CONFERENCIES
ENTITATS
6683967
Pereiro (Av. Catalunya, 51)
5 Cerdanyola
1
A.VIà(Av.Genera6tat,35)
^^m:«p* Servei Gratuït a *NtA*
6741111
6998080
Bombers Ganerafttf ; 6883967
VaMoreix (parada)
• Rubí —Fins el 4 d'octubre s'exposa al Mirall la mostra fotogràfica, Vas viure la gresca. —Fins al desembre, exposició al restaurant Disbarats de Terrassa de 16 figures de l'artista rubinenc Pep Borràs.
SENSE
COMPROMÍS
Tel. 733 14 05 TERRASSA
,
PROF. KAREN METCALFE
|
COMENÇAMENT DEL CURS DIA 4 D'OCTUBRE
INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS DIMECRES DE 10A1 IDE5A9. NIVELL MÍNIM FC
DILLUNS
08190 Sant Cugat del Vallès Francesc Moragas, 8 - Tel. 589 22 64 - 674 15 01
t
ELS CANTONS
36
Divendres, 29 de setembre de l1»')?
Sant Cugat del Vallès
Sani Cugat dd Vallès: ('. Xcmc ' » 5IN bl s
L A
L A
M E M Ò R I A
C O L U M N A
I si no?
L
Una imatge del l •. !!cr Cooperatiu, que durant molts anvs va tenir una LÍIon importància per als viticultors ilel pobie I.-i.. AR\li: roi'SANTCUCiAT.
EI conreu de la vinya i els cereals K i\1 XSCRAl i GARRIGA
D
inant centúries, en aquestes conti adés el cultiu de la \ in\ a i els ce reals han e s t a t p r i m o r d i a l s en la gik ullin a. Segons descriu MI'Sil.1 VlVV Bou en una publicació '-;", a. dinant ei segle X aquests ;·niJi,ek s |a eren majoritaris en i K -cus cullius. I >III .iiit ei segle esmentat. totes les noves possessions que anava IIKIM poi ant
e'l
Monestir
al
seu
patimioni gaiichc es rep.ulien en '. inves i camps de cereals, alguns camps de pomeres i alguna altra truita, i poc en regadiu, ja que aquests sols es desenvolupaven a prop de rieres, rius i torrents, a part d'alguna petita presa d'aigua de molins fariners que hi havia escampats en lloes on corria un xic d'aigua. Kl testimoni dels testaments Aquests molins servien per triturar tots els cereals que es produïen pels voltants. De vegades
meitat del seu forment. Mana que eren de diversos propietaris, com el que resti, un cop liquidats els queda demostrat pels testaments. seus deutes, sigui venut per fer on trobem un cas en que un molí donatius a m o n e s t i r , esglésies i era dividit en div cises parts ele bons sacerdots. propietat, puix les se\es instal·lacions tenien unes desCereals menjahles peses molt e l e adés i •<De quins era molt cslrain que un l·ii aque temps, a cereals feien el p a r t del p. de blat i propietari sol s alies |s a fer una cmpics.i ..c sègol, tanil' se'n feia seu pa? Ens tal envergadura. ordi i civada tornem a remetre que tol dc\ la M'imagino dependre De q u i n s c e r e a 1 s altra volta als de la siiuaeii ele cada feien cl seu p a ? l-.ns f a m í l i a , puix es b e n tornem a remetre ahia testaments, ja s a b u t q u e cl pa m é s volta als testaments, ja que no hi ha cap nies que no hi ha cap menjable es el blat i. en font que ens ho pugui més font que ens s e g o n t c r m c . c l d e sègol, p e r ò m ' i m a g i n o aclarir. D'aquest text es dedueix que els cereals ho pugui aclarir» com devia ser el d'ordi i civada, per la quantitat mes panifieablcs e r e n de d e s p u l l a q u e t e n e el f o r m e n t (formena q u e s t s g r a n s . D e s p r é s d e la lum), el blat i l'ordi: també hi g u e r r a civil espanyola, e n vaig queden ben especificats els llegats haver de menjar, d'ordi i de blat de cada tipus de gra, com llegim de moro, i recodo els cops de coll en el testament de Sunifred. on que havia de fer per poder-me'l consta que deixa sis sextaris d'orempassar; ara el de civada no sé di a Centul i a Hrmengodo, i la
com s'ho farien, però crec que no patirien mai de glàndules inflamades. Desprès de la situació d'atzucac durant la invasió arabesca. l'any 9K5 es reprengué la replantació de \invcs en gran paït del territori que tenia el Monestir, la majoiia amb contractes de complantaeio. Aquest cultiu va a r r e l a r als plans i entorns del Penedès i als del Valies, fins i tot en terreny muntanvos. on els cultius tenien f o r m a de l l e n q u c s o feixes. Aquest ha estat un cultiu molt important fins al principi del nostre segle, ací al Vallès; al Penedès. però. continua sent el cultiu estellar, a causa de l'elaboració del cava. activitat molt arrelada en aquesta c o m a r c a . Al nostre entorn per la proximitat de la ciut a t , el cultiu h a a n a t d e s a p a reixent per molts motius, fins que de les vinyes ja sols resta el nostre record.
JOAN BARRIL •
a pregunta, encara agosarada però no per això menys legítima, és: 1 si no guanyen els que tothom diu que han de guanyar? I si el PP d'Aznar no guanya les legislatives? On vas a parar!, diran els lectors habituals de diaris madrilenys i oients de x e r r a m e q u e s diverses. I tindran raó: potser no vaig a parar enlloc i Aznar farà bons els pronòstics i acabarà sent president fins i tot p e r majoria absoluta. Però, i si n o ? Gonzàlez també estava força tocat la primavera de 1993. Filesa, Juan Guerra, Garcia Valverde i altres noms gloriosos del v i a c r u c i s s o c i a l i s t a h a v i e n anat fent forat en una o p i n i ó pública més desencisada que mai. A la mateixa seu del PSOH l'an o m e nat c o m p a n v B c n c g a s deixava la companvia i escrivia cartes a la premsa dient a Gonzàlez allò tan castís de -dcvaclvcme cl rasaria de mi nmthv v </(«'datc con tado lo demtis». Havia plegat Alfonso G u e r r a i A / n a r anava fent banys de multituds per les seves televisions i les seves tertúlies. Els resultats electorals van ser força curiosos: Aznar va aconseguir els vots — n o els escons— que li atribuïen les enquestes i Gonzàlez va fer brollar un milió de v o t s i n c r e ï b l e s q u e li van garantir una notable majoria relativa. Q u e no s'oblidi aquest vot ocult que ni parla per la radio ni e s c r i u als d i a r i s . Q u e no es menystingui cl vc.v appeal de Gonzàlez quan es disfressa de prestidigitador. HI 93 va sortir amb el cumb'ui del camhio. i ara. si el cos li aguanta i no afluixa, ja s'inventarà una altra consigna per canalitzar els sentiments gasosos que eluen la gent a votar-lo com a mal menor. Perquè en aquesta pugna de sentiments hi ha una competició de desconfiances: la desconfiança del passat enfront de la desconfiança del futur. 1, lot i la tristesa democràtica d'aquest escenari, és evident que encara és l'hora que Aznar faci trempar l'electorat de centre a m b alguna frase més que la cantarella del vàyase, sefwr Gonzàlez. La repetició d ' u n G o n z à l e z esquitxat en la brutícia dels G A L no ha de fer feliç cap demòcrata. Però la por pot fer moure muntanyes. I no es tracta de por a la dreta. És simplement por a la buidor, a la frivolitat i a la inconsistència.