ELS HCANTONS
Divendres, 22 de setembre de 1995
• Punt i seguit El portaveu del grupmuncipal del PP, Jaume Tarragó, diu a Casa de la vila que «el quart regidor del PP hauria portat un pacte de govern diferent». Plana 4 La planta de l'HGC s'ha d'aturar en haver tractat quasi les 109 tones anuals autoritzades. Plana 5 La privatització del 12% de Telefònica fa dubtar els treballadors del servei tècnic de Sant Cugat. Plana 5 La nova variant de la UAB millora sensiblement el servei de Ferrocarrils, segons l'empresa. Plana 6
SETMANARI INDEPENDENT, CATALÀ, COMARCAL I DEMOCRÀTIC
Núm. 107»Any III» 225 pessetes
£1 pla de millora de l'entorn del Monestir s'inicia amb entrebancs • El PSC acusa l'Ajuntament de definir els criteris del pla «al marge de la ciutat» • Sant Cugat.— Quan encara es troba en una fase molt inicial, el pla d'ordenació de l'entorn del Monestir, que canviarà la fesomia de la zona, ha rebut les primeres crítiques. El PSC creu que l'Ajuntament
• L'Incasol pretén aconseguir l'acord de tots els veïns pendents d'expropiació
ha tancat al debat ciutadà la definició dels criteris del pla i que «li falta ambició». El director general d'Urbanisme, Joan Antoni Solans, reconeixia mentrestant que l'Incasol necessita arribar a un acord d'expro-
piació amb tots els veïns del voltant del carrer Sant Llorenç —inclosos els que no estan afectats per la zona verda que marca el PGM— per dur a terme el projecte que té previst. Plana 3 i Editorial, plana 18.
Porcel reivindica el Mediterrani en la primera conferència del cicle organitzat pel CMSC. Plana 6
Aznar dedica 10 minuts a Sant Cugat
Els santcugatencs opinen a L enquesta sobre els nous contenidors. Plana 8 L'Hospital General de Catalunya atendrà pacients d'altres mútues a partir de gener. Plana 9 L'Ajuntament canvia els contenidors de metall per uns de plàstic per evitar soroll i males olors. Plana 9 El guitarrista Manolo Sanlúcar va obrir amb èxit el Festival Internacional de Música. Plana 9
• Tornarà d'aquí a un mes per inaugurar la seu reconstruïda
El ple aprova una moció de condemna a les proves nuclears de Mururoa amb l'abstenció del PP. Plana 9 El Centre Cultural presenta la programació en un acte amb les estrelles de la temporada. Plana 11
• Sant Cugat.— El president del PP, José Maria Aznar, va visitar dilluns passat la seu del partit a Sant Cugat per poder «veure com havia quedat després de l'atemptat», segons va explicar Francesc Llatjós. Els curiosos pràcticament no li van veure la cara. Aznar va dir que la seu serà reconstruïda en un mes. Plana 7.
El gerent d'Antenex, Rafael Rabasa, diu a Les empreses que «la parabòlica ens farà més europeus». Plana 12 L'impulsor dels adhesius CAT, Francesc Gras, diu que ha ideat «una campanya de reafirmació». Plana 13
José Maria Aznar sortint de la seu del Partit Popular a Sant Cugat. Foto: JA. MULA.
La Generalitat compra obra al fotògraf santcugatenc Pere Formiguera per al fons d'art. Plana 15
La festa major de Valldoreix tanca amb èxit una nova edició
I Esports
• Sant Cugat.— El gegants Cebrià, Cinta i Cinteta van ser els encarregats d'obrir l'últim dia de festa a Valldoreix. La festa major de l'EMD va oferir des de sardanes i havaneres fins a teatre amb el grup Espiral, música per
Jordi Pons, l'ex-jugador del CB Sant Cugat, diu que no ha acceptat tornar per jugar amb la UESC perquè aquest any amb el Montcada, el seu actual equip, té l'oportunitat de ser a la pista més minuts. Amb tot, Pons assegura que «algun dia» tornarà a Sant Cugat. Plana 24 El Júnior perd per 2 a 3 davant el RC Polo en el primer partit de la temporada. Plana 25
I Apunts L'aplec de la sardana arribarà diumenge a la vintena edició. Plana 26 La radiografia recull la història de la Penya Blau-grana. Planes 30 i 31
als joves, jocs infantils i més de 100 quilos de sardines i 100 litres de vi a la Sardinada Ecològica, després del tradicional pregó de Sílvia Alberich. La festa va cloure el cap de setmana amb èxit de participació. Planes 28 i 29.
VII FUMADA PIPA SANT CUGAT DEL VALLÈS El centre i alguns punts dels districtes van ser les zones més afectades de Sant Cugat. Foto: ELS 4 CANTONS.
Les pluges inunden alguns petits comerços de Sant Cugat
• Sant Cugat.— Els tècnics municipals examinen des de fa uns dies les zones del centre i dels districtes que es podrien veure novament afectades per les pluges. L'aiguat de dilluns passat —70,7 litres
per metre quadrat— ha qüestionat la utilitat de les clavegueres i l'empedrat de la plaça Doctor Galtes i el Torrent de la Bomba, en situacions de pluges excepcionals. Plana 5 i Editorial, plana 18.
DIA 24 DE SETEMBRE DE 1995
Horan: - 10 h matí esmorzar participants (inclòs en el preu de la fumada! - 2 / 4 d ' l 1, fumada - 1 de la torda, entrega de premis a tots els participants - 2 / 4 de 3, dinar de gernn io r :no inclòs en •! preu de la fumada,. 3300*238370
ELS0CANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR
Visiteu de franc la Reserva Natural de les illes Medes Els subscriptors d'Els 4 Cantons que ja heu sol·licitat la targeta del Club podeu demanar el tiquet per conèixer l'Estartit i la Reserva Natural de les Illes Medes, durant un cap de setmana. Aquesi tiquet inclou el sopar i l'habitació per dissabte a la nit i l'esmorzar i dinar de diumenge, a més d'un viatge amb barca amb el fons de vidre per fer el recorregut a les illes Medes. la Foradada i cala Farriol. Per obtenir el tiquet, només cal que truqueu al telèfon del subscriptor per concretar les dates de la reserva. El preu per als acompanyants és de 3.900 ptes.
LLIGA NACIONAL DE BOTIFARRA
Inscripció a meitat de preu per als subscriptors. Ja és obert el termini d'inscripció per a les parelles que vulguin participar en la I Lliga Nacional de Botifarra (LNB) que convoca la revista Presència amb motiu del seu 30è aniversari. La inscripció s'ha de formalitzar al telèfon 902 22 10 10. on us ampliaran tota la informació que necessiteu. La lliga tindrà una fase local, una de comarcal i la gran final, en la qual es proclamarà la parella guanyadora del primer trofeu Manilla d'Oros, que rebrà un premi consistent en un milió de pessetes i un viatge de quinze dies de durada,
Demana la targeta. Tots els subscriptors d'Els 4 Cantons que no heu sol·licitat la targeta del Club encara podeu fer-ho trucant al telèfon del subscriptor. La targeta no suposa cap cost addicional i us permetrà gaudir de gran varietat de serveis.
Matí: de 9 a 2
Posa't a punt. Classes de manteniment i sessions de sauna de franc. A m b la targeta del Club, podeu assistir durant aquest mes a classes de manteniment, aeròbic, streeching, steps, fitness, low im p a c t , i fer s e s s i o n s d e sauna al gimnàs Squash Sant Cugat (cl Sant Jordi, 33-35). totalment de franc. L'horari per als subscriptors és els migdies de d i lluns a divendres de 2/4 de 4 a 2/4 de 5. les tardes de dilluns a dijous de 17 a 22 h i els dissabtes al matí de 1 0 a 12 h. Per obtenir els vals us cal trucar al telèfon del subscriptor.
902 22 lO lO
Tarda: de 4 a 7
3 • Divendres, 22 de setembre de 1995
70 LITRES D'AIGUA
VISITA D E METGE
La intensa pluja que va caure dilluns va provocar petites inundacions a algunes botigues del centre. L'Ajuntament estudiarà si es podria repetir la situació encara que plogués menys.
José Maria Aznar va passar fugaçment per Sant Cugat. Tot just es va estar un quart d'hora a la malmesa seu del PP, va donar ànims a la militància i va prometre que tornarà d'aquí a un mes.
URBANISME
Quan encara falten anys perquè es vegin els resultats, el pla d'ordenació de l'entorn del Monestir ha entrat a formar part del debat polític. Generalitat i Ajuntament tenen tres objectius: l'adequació de
noves zones verdes, l'obertura de nous vials de connexió amb el barri de Coll Fava i la millora de la imatge de les edificacions del voltant que assumiria l'Incasol. El debat es va encetar al juliol
amb les protestes dels veïns que es veuran afectats per les expropiacions, i continua aquesta setmana amb els aclariments del director general d'Urbanisme, Joan Antoni Solans i les crítiques del PSC.
El projecte de millora de Monestir pren forma enmig
Ai»
L'Incasol executarà les expropiacions en favor L'acord hauria d'incloure els veïns no afectats per la zona verda que marca el PGM de «l'interès general de la població» CÈLIA CERNADAS
• Sant Cugat.— L'expropiació de les divuit cases dels carrers Sant LLorenç, Orient i la Creu construides en terrenys que el Pla General Metropolità de l'any 76 (i abans el Pla Comarcal del 53) qualifica com a zona verda no té data però es farà. De fet, poden passar anys «perquè les coses maduren en el temps que necessiten», afirmava a aquest setmanari el director general d'urbanisme i subdirector de l'Institut Català del Sòl, Joan Antoni Solans. Solans considera que «en un cas de zona verda, prima l'interès general de la població per sobre dels interesos particulars». No està tan clar el futur de les cases construides en aquesta zona que l'Incasol té interès en expropiar —tot i no estar afectades pel PGM— per completar així una operació, habitual en altres ciutats catalanes, destinada a «millorar els centres urbans i en especial l'entorn de monuments considerats d'interès nacional com és el Monestir». Aquestes finques només s'expropiaran en cas que s'arribi a acords amb els propietaris. «Si no hi ha un equilibri entre el que oferim i el que volen els veïns, no farem res», diu Solans. Construint el trenclacosques D'aquesta manera, comença a definir-se un dels aspectes d'un projecte de gran envergadura que a la llarga canviarà la fesomia de tot l'entorn del Monestir. La intenció de l'Incasol és construir 6500 nous metres quadrats de pisos amb la façana orientada cap al Monestir, que s'afegirien al bloc que ja està construit al carrer de
c.c.
Fava amb el centre de la ciutat
mitjançant l'avinguda Francesc Macià, i tercer, renovant la imatge de les edificacions del voltant. En aquest apartat s'inscriu l'actuació de l'Incasol. Les dues primeres necessiten que es modifiqui el pla general metropolità de la zona. un procés que està encara en una fase molt preliminar. De moment,
ÀNGELS CASTUERA
H Sant Cugat.— L'Ajuntament en ple va aprovar, en l'última sessió, una declaració institucional en la qual expressa el seu frontal rebuig a l'atemptat que va patir la seu del PP durant la nit de l'li al 12 de setembre. Segons el text, «l'atac a la seu del PP ha estat un atac a la democràcia i al més profund de l'essència del nostre sistema de convivència». El document continua afegint que «per tot això, els membres del ple municipal del consistori de Sant Cugat, com a representants legítims de la ciutadania, i amb la fermesa i la serenor que els dóna la seva convicció democràtica, manifesten públicament el rebuig i la condemna més enèrgica a l'acte de violència que, la matinada del 12 de setembre de 1995, es va fer contra la seu del Partit Popular de Sant Cugat». La declaració institucional, que va llegir l'alcalde, Joan Aymerich, manifesta «la certesa que el diàleg i la democràcia són les úniques vies per continuar contruint una societat més justa i solidària». El text acaba felicitant els cossos de seguretat i els bombers per la seva ràpida actuació. El portaveu del Partit Popular, Jaume Tarragó, va expressar el seu agraïment a totes les forces polítiques per les mostres de suport que va rebre després de l'atemptat. Tarragó va referir-se especialment a l'alcalde, Joan Aymerich. El regidor d'ERC Jaume Busquets va demanar als regidors del PP que no utilitzin aquest fet per fer electoralisme.
El consell comarcal n o m e n a els càrrecs per als pròxims quatre anys Si es porten a terme totes les expropiacions en aquesta zona, l'Incasol construirà 6500 m22 de pisos. Foto: J.A.M la Creu. Aquests pisos servirien, bàsicament, per reallotjar els veïns expropiats. Davant de l'edifici, i fent de separació amb la nova avinguda Francesc Macià que passa pel costat dels jardins del Monestir, s'urbanitzaria la zona verda que estableix el PGM. Per això, és necessari que els veïns que no
estan afectats pel PGM accedeixin a l'expropiació a canvi del benefici econòmic que els suposarà poder construir després edificis de més alçada. Solans recorda que, segons la llei, ha d'haver una distància de cinquanta metres entre el Monestir i les cases, amb zones verdes pel mig, i defensa la necessitat
de millorar l'entorn del Monestir perquè «no pot ser que al voltant del monument hi hagi una zona urbanísticament deteriorada», ni tampoc «que els cotxes hi circulin tan aprop». De moment, recorda el director general d'urbanisme, «no s'ha iniciat cap tràmit d'expropiació».
El PSC creu que s'ha definit «al marge dels interessats» • En un projecte de l'envergadura del pla d'ordenació de l'entorn del Monestir, és fàcil que la complexitat que impliquen els processos urbanístics faci que sembli impossible esbrinar el que significarà a la llarga per a la ciutat. En aquest pla se superposen tres operacions amb un objectiu comú: modificar i reordenar tot el voltant del Monestir. Primer, adequant noves zones verdes darrere del monument. Segon. connectant el nou barri de Coll
El consistori rebutja en una moció l'atemptat a la seu del Partit Popular
fins a mitjan octubre està obert el període de suggeriments per a tothom que s'hi senti afectat. El procés que s'està seguint per dur a terme aquest projecte, que trigarà anys a realitzar-se, ha estat precisament el motiu de les crítiques que el grup municipal socialista feia aquesta setmana en roda de premsa. El PSC acusava l'equip de govern, de CiU, d'haver definit els criteris del pla «al marge de la ciutat i de la gent que pot estar-hi interessada», atès que en un principi cl període per presentar suggeriments acabava a finals d'agost. «Demanem la participació activa de la ciutat en aquest pla de reordenació urbanística». reclamava el portaveu del grup. Àngel Casas. En aquest sentit. Casas proposa organitzar una exposició sobre el proeete a la Casa de Cultura. HI regidor socialista Joan Gaya llançava una
acusació més greu: «Les propostes per modificar el PGM que ha fet l'Ajuntament no han passat mai pel ple.» Una afirmació que ha desmentit categòricament l'àrea d'Urbanisme, recordant que serà un cop que es tanqui aquest període de suggeriments que la seva aprovació passarà pel ple. Després encara s'obrirà un nou període d'informació pública per presentar al·legacions. Les crítiques socialistes —que no van aparèixer després al ple municipal, tot i que es va parlar del tema— van més enllà: el PSC considera que «enlloc no s'Iia justificat la implicació de l'Incasol en tot això», i que el pla s'ha convertit en mi «.negoci immobiliari» perquè «l'Incasol en tregui beneficis». I.n aquest sentit, el director general d'Urbanisme iccorclava que «en operacions com aquesta, l'administració hi perd
un trenta per cent del capital invertit». Solans argumenta que, tenint en compte que els que accediran als pisos ja són propietaris, «no compleixen les condicions que estableix la llei perquè es puguin acollir al règim social d'habitatges: per això, els pisos que construirem seran de renda lliure». Els socialistes interpreten la intervenció de l'Incasol com una «cessió d'autonomia municipal en favor de la Generalitat». L'última crítica es refereix al disseny mateix del pla: si vol ser un projecte per ordenar tot l'entorn del Monestir, el PSC es pregunta «per què no s'ha inclòs en el pla el remodelatge de la plaça Oetavia o el vial que hauria d'enllaçar l'avinguda Mirador amb la rambla del Celler». Per aquest motiu, consideren que «al projecte li falta ambició, no s'ha planejat globalment».
M Sabadell.— La primera sessió plenària del nou Consell Comarcal del Vallès Occidental va centrar l'activitat en el nomenament dels càrrecs que han de regir la institució els pròxims quatre anys. Francesc Morales va ser nomenat vice-president primer i se li va assignar una remuneració bruta d'un milió i mig de pessetes l'any, sense dedicació exclusiva i en concepte de dietes i despeses de representació. Oriol Civil, escollit pel PSC de Sabadell, serà el vice-president segon, amb una assignació bruta de 6 milions de pessetes l'any, amb dedicació exclusiva. També es va aprovar l'assignació en concepte de dietes i despeses de representació al president del consell, Carles Ferré, d'una retribució bruta anual de 2.040.0(K) pessetes. Els grups polítics rebran ajuts econòmics de 240.tX)ü pessetes anuals i, per cada conseller, 180.000 pessetes per any. s.B.
3J 139 06062
SEGURETAT
Portes Blindades
fmM LJJI
Sant Cugat del Vallès. ?r 5 8 9 17 9 9
PUNT I SEGUIT C A S A DE LA
ELS 4 CANTONS / Divendres, 22 de setembre de 1995
VILA
Jaume Tarragó afronta el mandat municipal que ha significat la renovació dels representants del PP a l'Ajuntament amb el convenciment que el quart regidor que no va aconseguir el seu partit hauria canviat el pacte que ha portat a un equip de govern de C'iU i E R C . Tot i que assegura que no farà una oposició sistemàtica, creu que l'actual repartiment de poder és «circumstancial» i que Esquerra té més força del que li pertoca pels vots que va obtenir. Per això espera que el PP tindrà un paper important, encara dins d'aquest mandat.
J A U M E T A R R A G Ó ^ Portaveu del grup municipal del Partit Popular
«El quart regidor del PP hauria portat a un pacte de govern diferent» Sil VIA BARROSO
• Sant Cugat.— Després de dues majories absolutes de CiU, aquest mandat es presenta amb un equip de govern format per dos grups polítics i tres partits. Per la seva banda, l'oposició busca el seu espai. El PSC ha entrat en un debat públic sobre la restauració del Monestir i les expropiacions de la carretera de Cerdanyola i IC (amb ERC) ha presentat una moció per condemnar les proves nuclears de Mururoa. Quin serà l'espai del PP? —«•Nosaltres no ens hem marcat cap espai concret. Totes les iniciatives, siguin de qui siguin, si són positives, tindran el nostre suport. Som conscients que continuem en una majoria absoluta, ja que Aymerich, que és un polític molt hàbil, ha aconseguit perllongar el seu monopoli. Però, tot i així, qualsevol proposta bona per a la ciutat que vingui d'ells, tindrà cl suport del PP.» — Però que farà el PP pel seu compte? •<1 li ha un tema que em preocupa molt. lis la qüestió del comerç,. I.'equip de govern ha anunciat una remodelaeió del centre de la ciutat per a aquest mandat. Suposo que ho devien tenir previst, peto recordi que era una de Ics bascs del nostre programa. I es perquè ens preocupa molt el petit comerciant, que és el que dona vitalitat a la ciutat. Per afavorir-lo. intentarem que a totes Ics /ones blaves que hi ha al centre la primera hora sigui gratuïta, i el mateix a l'aparcament que hi ha al mercat de Torreblanca. Així s'evitaria que els habitants dels afores i dels límits del nucli urbà, que poden ser uns 25.000, vagin als grans supermercats a comprar perquè troben aparcament amb mes facilitat. Són mesures necessàries per protegir el comerç autòcton. que és el que crea riquesa. 1 .a majoria de les grans superfícies són de capital estranger.» El PP va apostar per la renovació en les llistes que va presentar a les municipals i tenia l'objectiu clar d'augmentar la seva representació. Van obtenir un regidor més, però l'embranzida del partit a Sant Cugat no ha anat més enllà. Mentrestant, han vist com CiU, una formació propera al PP segons vostè, pactava amb ERC sense ni parlar amb els populars. --«Es que els era més fàcil pactar amb l·IRC, que té menys representació. I per a Aymerich era el millor pacte. En canvi, crec que no és el millor per a la ciutat. Però això no hauria passat si en lloc de 3 regidors n'haguéssim obtingut 4. De fet, el nombre de vots per al PP va ser el doble que el 1991, i no vam doblar regidors per culpa del sistema electoral. Aquest regidor ha estat clau. Si hagués anat a parar a les nostres urnes, el procés del pacte hagués canviat molt, el PP hagués tingut més força. De tota manera, la situació d'ara és circumstancial. No crec que duri tot el mandat.» —Això vol dir que el PP espera
J.IUIIK I arrano, a la s L u provisional del PP. un pis cedit fins que arreglin els desperfectes causats pel còctel molotov Foto J A MULA
Enginyer amb passat de comerciant Enginyer i home de números. Jaume Tarragó va basar la seva campanya per a les municipals en les necessitats econòmiques de la ciutat, i continua insistint-hi. Havia estat copropietari d'una merceria al centre de Sant Cugat, i l'experiència l'ha convertit en un defensor insistent del petit comerç com a fonament per a un capitalisme saludable. Resulta que fia viatjat i ha \ist. ..abans que ningú s'ho imaginés», com als països soviètics -.passaven gana». A l'Europa occidental, diu que hi ha vist moltes grans superfícies: al principi li agradaven, però posades en aquest mandat un moviment de retorn que l'acosti a CiU? —«Jo crec que pot passar. Un mandat de 4 anys pot semblar que passa molt de pressa, però amb cl tracte diari hi ha coses que es fan dures i difícils. En aquest cas. jo diria que ERC mai no s'hauria pogut imaginar que tindria tant pes a l'Ajuntament amb un sol regidor. Té un protagonísme desmesurat pel nombre de vots que té. 1 el joc d'estira i arronsa que provocarà desgastarà l'equip de govern.» —I si es trenca la corda, creu que el seu partit prendrà el relleu? —«El que no farem serà aprofitar l'ocasió per anar contra un hipotètic equip de govern en minoria. perquè una nau sense capità
a Catalunya creu que ofeguen l'economia del país i s'emporten el capital generat a l'estranger. També desconfia de les inversions industrials estrangeres en terrenys de Sant Cugat, i creu que l'Ajuntament s'hauria d'assegurar que creïn lloes de treball a la ciutat i no siguin només un magatzem i una font d'informació per conèixer el mercat del país. En definitiva, i apel·lant al sentit comú «d'una mestressa de casa», demana, per superar el dèficit, que s'aturin temporalment les inversions municipals en grans infraestructures i se salvin els petits botiguers. s.B.
no pot navegar. Podríem entrar o no en l'equip de govern, però no faríem una política d'oposició frontal perquè sí.» No a la política exterior —IC i ERC van presentar dimarts al ple municipal una moció de condemna a les proves nuclears de l'Estat Francès a Mururoa. El PP de Sant Cugat va votar a favor de la moció que demanava una actuació de la comunitat internacional per posar fi a la guerra de Bòsnia, però es va abstenir en el cas de Mururoa. Quina és la diferència? —«El cas de Bòsnia era una qüestió humanitària. Però en principi, jo penso que als ajuntaments ja tenim prou feina per posar-nos
en temes en els quals no tenim competències. Fins i tot crec que es podrien impugnar aquestes mocions que, a més, són inútils. El que haurien de fer els partits que van presentar la moció és pressionar els seus representants parlamentaris perquè actuïn en conseqüència. ja que és un afer de política exterior.» —Aznar va venir dilluns per comprovar l'estat en què ha quedat el local del PP després del còctel molotov. Vidal-Quadras ja havia qualificat l'atac d'«atemptat criminal» i d'intent «d'aniquilar físicament el PP de Catalunya». No pot resultar contrapruduent el rebombori que hi ha hagut? —«El rebombori respon a un fet molt greu que podia haver
causat víctimes! És inconcebible que hi hagi subjectes que vagin tirant bombes, això ho ha d'entendre la societat catalana. Si no, Catalunya acabarà com una altra regió espanyola on una sèrie de votants, criminals potencials, donen suport a una sigla que comporta el segrest, l'extorsió i fins i tot el tret al cap. I últimament, tots els incidents estan dirigits contra el PP. Sembla clar que algú ho està dirigint. 1 per això ha vingut Aznar, per reafirmar que som un partit català, encara que amb projecció cap a Espanya, i no ens hem d'arronsar.» —El PP s'esforça per defensar la seva catalanitat i la tria de Jaume Tarragó (catalanoparlant) en lloc de Julio Ariza (castellanoparlant) per a les municipals a Sant Cugat va respondre, en part, a aquest interès. —«El PP no s'està catalanitzant. Tots els militants que hi ha a Catalunya ho som, de catalans, alhora que espanyols. El problema que hem tingut és la imatge que se'ns ha volgut crear perquè algun partit, a causa del nacionalisme, necessita un enemic exterior. El nacionalisme és sempre molt dolent, sigui del tipus que sigui...» —L'espanyol també? —«Igual. El nacionalisme sempre vol dir fanatisme, vol dir oclusió de les idees, vol dir tancar-se.»
PUNT I SEGUIT
ELS 4 CANTONS / Divendres, 22 de setembre de 1995
5
AIGUATS
Les pluges torrencials causen petites inundacions i talls de circulació L'Ajuntament estudia alguns casos SÍLVIA BARROSO
• Sant Cugat— L'aiguat de dilluns —de 70,7 litres per metre quadrat segons dades del Centre Borja— va provocar petites inundacions en baixos, aparcaments i botigues i talls en la circulació. La brigada municipal, els bombers, Protecció Civil i l'ADF van estar de servei fins a la matinada i l'Ajuntament estudia ara si alguns dels problemes provocats per la pluja es podrien repetir amb precipitacions menors. Els botiguers i veïns de la plaça del Doctor Galtes i el Torrent de la Bomba van haver de córrer dilluns al vespre i ajudar-se els uns als altres per treure l'aigua que els va entrar als locals de planta baixa i als cotxes aparcats a la zona. Les fulles d'arbre que van arrossegar 70,7 litres per metre quadrat de pluja van embussar les reixes de claveguera de la part baixa de la plaça —prop de la cruïlla amb Torrent de la Bomba— i van fer pujar l'aigua fins a una alçada de 30 centímetres. Després d'haver destapat la claveguera i mentre no arribaven els bombers o la brigada municipal d'obres i serveis, els mateixos veïns van utilitzar galledes, escombres i altres utensilis casolans per aturar les petites inundacions que s'havien format, sobretot als habitatges del Torrent de la Bomba i a les botigues de Doctor Galtes. AI matí següent alguns comerços encara no havien tornat a la normalitat. A la sabateria de la plaça, els propietaris amuntegaven caixes humides per llençar i feien el recompte de les pèrdues: unes
40.000 pessetes en articles fets malbé. La suma arribava a les 75.000 pessetes «aproximadament» a la botiga de llums del costat on, de tota manera i igual que a la sabateria, consideraven les pèrdues «molt menors del que podia haver estat». La raó d'aquest «mal menor» és que els encarregats dels establiments tenen gairebé tots els articles en prestatgeries elevades a uns 30 centímetres del nivell de terra perquè «no és la primera vegada que passa». Circumstàncies excepcionals Tot i que asseguren que l'experiència els ha ensenyat a prendre precaucions, els botiguers de Doctor Galtes reconeixen que la situació de dimarts a la nit feia molts anys que no es repetia. El mateix ha assenyalat el tinent d'alcalde de Serveis Urbans, Joan Recasens que, davant de les queixes dels veïns per les «insuficiències» de les clavegueres ha recordat que les «circumstàncies excepcionals» (precipitacions poc habituals amb pedra) van provocar els problemes
La plaça del Doctor Galtes va quedar negada amb una altura d'aigua d'uns 30 centímetres. Foto: ZOOM «en les zones on hi ha antigues rieres, com és el cas del Torrent de la Bomba». De tota manera, Recasens ha assegurat que l'Ajuntament estudia ara si la situació es pot repetir amb pluges menors que sovintegin més. Caldrà examinar fins a quin punt el nou empedrat, la desaparició de la vorera en els carrers per a vianants i la situació de clavegueres en punts on es permet l'aparcament damunt les reixes és la causa que l'aigua entri amb més facilitat a les botigues i cases baixes, com afirmen els veïns. Els tècnics mu-
nicipals examinen també altres zones, sobretot en els punts dels districtes i els afores que no estan asfaltats. En aquestes zones és on ha quedat el terreny més afectat, ja que la tempesta ha fet moure la terra. Mas Janer, a Mira-sol, la Floresta i les Planes van ser alguns dels llocs on la brigada municipal va haver de fer intervencions més importants. Tanmateix, també va actuar al Torrent de la Bomba, al pont del carrer Martorell, al parc Central, i a l'hipòdrom entre d'altres punts. Tant els tècnics de l'Ajunta-
set ball un club dinàmic • • • • • Restaurant obert al públic Escola de tennis per a nens i adults
INSCRIPCIÓ GRATUÏTA PER ALS NOUS ABONATS
Magnífiques instal·lacions enclavades dins un entorn verd, a tan sols 20 minuts de Barcelona, on vostè i la seva família podran gaudir de 13 pistes de tennis (terra batuda), 2 frontons, piscina voltada de gespa, raig uva, saló social, restaurant, i d'un ambient sa i divertit on els seus fills podran saltar i córrer, i aprendre a jugar a tennis assistint a les classes de l'escola de tennis mentre vostè juga uns sets amb uns amics que ja estan desitjant conèixer-lo. El convidem a conèixer S e t ball tennis.
Ctra. de Cerdanyola a Sant Cugat km 4,6 • Apartat de Correus 49 • Sant Cugat del Vallès • Tel. 674 28 00
ment com la Policia Local, el grup operatiu de l'ADF, els bombers i els voluntaris de Protecció Civil van estar fent serveis a causa de la tempesta fins a les tres de la matinada. La policia va haver de tallar el trànsit a la carretera de Rubí i a la carretera de Vallvidrera, on va caure un pi que va quedar travessat a la calçada. La circulació també es va haver de desviar a la rambla del Celler, on les obres de cobriment de la riera van quedar afectades i la terra que es va desprendre va entorpir el pas dels vehicles.
6
PUNT I SEGUIT
ELS 4 CANTONS / Divendres, 22 de setembre de 1995
TRANSPORTS
Cada 4 minuts hi haurà un tren de les línies de Sabadell i Terrassa Ferrocarrils de la Generalitat inicia una campanya de promoció de la variant de la UAB CLARA RIBAS
U Sant Cugat.— Amb el lema Et portem de porta a porta a la UAB, Ferrocarrils de la Generalitat ha començat a promocionar les millores que comporta l'entrada en servei de
la variant de la UAB. La nova estació, i la posada en servei en els propers mesos de nous trens permetran crear, segons han explicat els responsables de l'empresa, el futur metro del Vallès, un servei pensat per cobrir
llaterra i la UAB —que implicava el transbordament del viatgers a les andanes de Bellaterra—, la qual cosa representa una important millora del confort. Aquesta millora és espcialment remarcable per als viatgers de Sabadell i Sant Quirze, que queden connectats directament amb la UAB. Finalment, s'incrementa la capacitat, en substituir les llança-
Fls Ferrocarrils de la Generalitat es convertiran en els propers mesos en una línia ràpida que unirà Barcelona amb Terrassa i Sabadell i que, a les hores punta, oferirà trens cada tres o quatre minuts. L'entrada en servei de la doble via Bcllatera-Universitat Autònoma-Sant Quirze i la presència de nous trens facilitaran la millora del servei. Amb la nova estació s'augmentarà i es millorarà l'explotació de la línia del Vallès, i en particular del ramal de Sabadell. Amb la construcció d'aquest tram s'ha completat el programa de desdoblament tic la via de tota la línia, que permetrà augmentar les freqüències del servei i facilitarà l'explotació. També dona una solució definitiva al nus de Bellaterra eliminant els encreuaments a nivell dels trens en suprimir-se l'actual bifurcació mitjançant la perllongacio del ramal de la Universitat Autònoma fins a Sant Quir/e i abandonant una part del traçat actual entre Bellaterra i Sant Quir/e. LI nou itinerari permet augmentar el servei de l'estació d'Universitat Autònoma i suprimir el servei de llançadores entre Be-
la línia Barcelona-Sabadell i Barcelona-Terrassa en pocs minuts. Segons fonts de Ferrocarrils, «es tracta de fer un servei com al metro, on no mires el rellotge perquè saps que el tren passa cada 3 o 4 minuts».
dores per trens de quatre cotxes que arriben directament a la Universitat Autònoma des de qualsevol estació de la línia. La integració de l'estació de la UAB a la línia Barcelona-Sabadell permet, a més, donar servei els dies festius i durant el període estival, fet que millora la mobilitat dels residents de la Vila Universitària. Les característiques de l'antic ra-
El «metro» del Vallès C.R.
I Si l'entrada en servei de la variant ha representat una millora en la qualitat del servei als usuaris. l'augment de freqüències previst per al segon semestre del 199d suposarà el llançament definitiu del «Metro del Vallès», amb tiens a la UAB cada 4 minuts. La nova estació i la connexió directa amb Sabadell a través de Sant Quirze del Vallès constitueixen, segons fonts de Ferrocarrils de la Generalitat, «una etapa mes en cl procés de ha de permetre convertir l'antiga línia d'aquests ferrocarrils, en un servei amb vocació de metro suburbà».
En aquest moment, l'ampliació de l'estació de Muntaner, a Barcelona, i l'adquisició de nous trens que han d'entrar en circulació durant els propers mesos, s'acompliran les fites fixades per Ferrocarrils, que. conjuntament amb altres actuacions de tipus tècnic. permetran augmentar les freqüències del servei. Amb la implantació d'aquest nou metro es reduiran els temps de recorregut. Així, el trajecte de Sabadell a Barcelona durarà 41 minuts — fins ara eren 44—. Des de Terrassa, també a Barcelona, es trigaran 41 minuts, mentre que fins ara s'hi invertien 48 minuts.
mal, amb una sola estació en una zona d'activitat exclusivament lectiva, feien que no hi hagués servei fora del calendari escolar. L'estació amb més passatgers L'estació de la Universitat Autònoma és una de les que registra més viatgers de tia línia Sabadell-Barcelona, després de la de Sant Cugat. Així, l'any 1994 es van enregistrar prop de 2.500.000 viatges amb origen o destinació a la Universitat Autònoma. Des de que es va crear el ramal de la UAB, el 8 d'octubre del 1984, cl trànsit per aquesta estació no ha parat de créixer, i ha arribat gairebé a doblar el nombre de viatges del primer any complet de funcionament. L'estació de la UAB està situada en el perímetre de la Universitat. entre el rectorat i la resta de facultats, a les quals està unida mitjançant un pas superior. Obra dels arquitectes Jaume Bach i Gabriel Mora, l'estació va ser guardonada l'any 1989 amb el Brunel Commendation. El nou edifici de l'estació de la UAB ha estat projectat pel mateix equip d'arquitectes i es troba actualment en fase de construcció.
El PP demana que no es pagui la primera hora de les zones blaves ÀNGELS CASTUERA
• Sant Cugat- El Partit Popular ha proposat a l'equip de govern que no cobri la primera fracció de les zones blaves, per afavorir les compres als comerços locals entre els consumidors. El portaveu del Partit Popular a l'Ajuntament, Jaume Tarragó, va demanar a l'alcalde i el seu equip que estudiïn aquesta possibilitat. «El comerç local necessita tot el suport, i aquesta seria una bona mesura per contribuir que els ciutadans comprin als petits comerços». va assenyalar Tarragó. FI portaveu del PP va assegurar que l'equip de govern podria plantejar-se aquesta proposta i no cobrar la primera fracció d'aparcament, que podria oscil·lar entre una hora i una hora i mitja, segons el temps que necessitin els compradors per omplir el cistell. Tarragó va demanar també a l'equip de govern que s'estudiï algun mecanisme per controlar que l'aparcament del mercat de Torreblanca l'ocupin vehicles de compradors. «A banda de deixar la primer ahora gratis, en aquest aparcament s'hauria de comporvar qui aparca, perquè molta gent que va a comprar no troba lloc». Segons Tarragó, els treballadors dels comerços, les oficines i els habitatges que envolten el mercat ocupen la majoria de places d'aparcament. Joan Aymerich va respondre assegurant que el regidor de Comerç, Manel Gabaldà, s'havia reunit amb els assentadors per arribar a un acord al respecte. L'alcalde va dir que l'Ajuntament sempre s'ha preocupat pels aparcaments.
CONFERÈNCIES CREACIÓ 1 DISSENY
OCIAVtO SARDA
1912
PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS RELLOTGES D'ACTUALITAT DE LES MILLORS MARQUES
JOIERS- TALLERS PROPIS
**$r BRE
!.L U N G
Santiago
#
®
MEGA
5?amiLton
KRONQS
«JUNCHANS
Rusinol.
40 Tel. 674 58 54
JTL ffiaufka
Sant
Locrolx
Cugat
Pk^capord+Hickatació
/Elimina la cel·líMis: Tractamerti caporal
/ Referma el teu cos: Quiromassatge
/ Dóna color a la pe//; Solàrium dia pressió (fadat i corporal)
Cl Francesc Moragas, 25 Telèfon 675 58 55 - Sant Cugat del Vallès
I .Vsciiptor Baltasar Porccl al Club Muntayenc durant la conferència de dimarts. Foto: J.A. MULA.
Porcel reivindica el Mediterrani com a grup de pressió dins la Unió Europea SÍLVIA UARROSO
M Sant Cugat. «'Espanya ha d'influir l'Europa del sud, eoliderar-la perquè l'arc llatí constitueixi un lobln dins Europa.» Amb aquesta idea reclama Baltasar Porcel l'ateneio dels catalans i la resta de l'Estat cap a l'àrea mediterrània i del sud d'Europa. L'escriptor mallorquí establert a Valldoreix va obrir dimarts el cicle de conferències Aula Cultural, or-
ganitzat pel Club Muntanyenc Sant Cugat per a aquesta temporada. Segons Porccl, que va parlar en qualitat de president de l'Institut Català d'Estudis Mediterranis. els països del sud d'Europa que pertanyen a la Unió Europea han de buscar la seva àrea d'influència —com ja tenen la Gran Bretanya. Alemanya i l'Estat Francès— en el nord d'Àfrica i la resta de països amb port
al Mediterrani. Per aconseguir aquest objectiu, «és imprescindible fer un programa d'ajut al sud i entendre-s'hi», va afegir l'escriptor. Aquesta idea és el que ha impulsat l'institut que presideix a organitzar el Fòrum Civil Euromed, que serà paral·lel a la conferència euromediterrània que el 27 i 28 de novembre reunirà a Barcelona ministres de 27 països comunitaris i extracomunitaris.
PUNT I SEGUIT
ELS 4 CANTONS / Divendres, 22 de setembre de 1995
7
Subvencionen el programa de Vallès sense Fronteres a Ràdio Sant Cugat
POLÍTICA
SÍLVIA BARROSO
El líder del Partit Popular abandona la seu local envoltat de policies i guardes de seguretat. Loto: JA MULA.
Aznar passa per Sant Cugat com un llampec i diu que tornarà d'aquí a un mes El president del PP va visitar durant deu minuts la seu destruïda del partit CÈLIA CERNADAS
• Sant Cugat.— Pràcticament no se li va poder veure ni la cara. El president estatal del PP, José Maria Aznar, va arribar dilluns a la tarda abans del que era previst, va visitar La importància que la junta local del PP concedia a la visita del president estatal del Partit Popular ha provocat, fins i tot, el retard de les obres de reconstrucció de la seu. «Pensàvem començar dissabte, però ho hem ajornat perquè des de Barcelona ens van avisar que no toquéssim ni un vidre perquè el president ho volia veure tal com havia quedat després de l'atemptat», declarava el president local dels conservadors, Francesc Llatjós. A la seu del PP hi havia dilluns una pancarta escrita en català en què es podia llegir: «Aznar, gràcies per la teva visita». L'anunci
la seu del PP durant deu minuts i va marxar de seguida, sense fer declaracions i envoltat d'un núvol d'escortes i mesures de seguretat. Aznar havia vingut a Barcelona per participar en la reunió de la comissió política del PP
de l'arribada del president dels populars havia generat expectació, òbviament, entre els militants, però també hi havia alguns curiosos que s'esperaven a la cantonada de la rambla Ribatalla amb el carrer Àngel Guimerà per veure de prop la cara del líder del PP. Aznar es va deixar caure envoltat de la plana major del partit: l'acompanyaven, entre altres, el secretari general del PP, Francisco Alvarez Cascos, i el president del partit a Catalunya, Aleix Vidal-Quadras. Les mesures de seguretat eren extremes: a més de funcionaris del cos estatal de policia, Aznar va entrar i sortir de
MEDI AMBIENT
a Catalunya. Aprofitant l'ocasió, va voler veure in situ l'estat en què va quedar el local de la rambla Ribatallada, després que dimarts de la setmana passada uns desconeguts van llançar-hi un còctel molotov encès.
l'edifici envoltat de guardes de seguretat que van fer pràcticament impossible acostar-se al president del PP. Segons Llatjós, després de visitar el local, Aznar els va dir que «ho lamentava moltíssim, que actes com aquest no formen part de la democràcia, i que se suposa que això no és obra de cap partit, sinó simplement d'uns irresponsables». Abans de pujar al cotxe que l'esperava al davant de la seu. Aznar es va dirigir als militants amb una frase breu però significativa: «En un mes està fet, moltes gràcies». I va marxar. El president local del partit afir-
mava després que la visita d'Aznar demostrava que «el partit funciona, que hi ha democràcia, que tots anem endavant i preparem les pròximes eleccions». El president estatal del PP serà l'encarregat d'inaugurar la seu reconstruïda amb un sopar multitudinari que s'ha convocat per d'aquí a un mes i que s'emmarcarà ja en la pre-campanya per a les eleccions al Parlament. «Treballarem a contrarellotge perquè tot estigui preparat», va concloure Llatjós. La junta local ha calculat que les obres costaran, aproximadament, un milió i mig de pessetes.
LABORAL
La planta esterilitzadora de L'oferta pública del 12% del PHGC ja ha arribat al màxim capital de Telefònica fa dubtar autoritzat per l'Ajuntament els treballadors L'instal·lació s'atura provisionalment XAVI CAVA
H Sant Cugat.— La planta esterilitzadora de residus sanitaris de risc instal·lada a l'Hospital General de Catalunya pràcticament ja ha arribat al límit de les 109,5 tones anuals que autoritza a tractar la llicència atorgada per l'Ajuntament de Sant Cugat. Segons fonts de la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat, fins a començaments de setembre el total de residus sanitaris que van passar per la instal·lació era de 108,9 tones. Les mateixes fonts han informat que des del moment en què es va assolir aquesta quantitat, els residus sanitaris que tracta la planta (de tipus III, és a dir, considerats com de risc d'infecció) es van començar a enviar en direcció a la planta de tractament situada a Constantí i gestionada per l'empresa Consensu. L'alcalde, Joan Aymerich, va confirmar dimarts passat en el ple de l'Ajuntament que la activitat de la planta ha cessat en arribar
prop del límit de 109,5 tones anuals. Aymerich va respondre a una pregunta del representant d'Iniciativa per Catalunya, Josep Maria Àngel. A començaments d'agost membres de diverses associacions veïnals de Mira-sol es van adreçar per escrit al mateix alcalde demanant l'accés dels veïns a l'instal·lació, per tal de verificar la quantitat de residus sanitaris tractats. Per la seva banda, el tinent d'alcalde de Manteniment, Obres i Serveis, Joan Recasens, ha explicat que fins aquest moment no s'ha mantingut cap contacte entre Cespa, l'empresa que gestiona la planta, i l'Ajuntament. La planta esterilitzadora instal·lada a l'Hospital General de Catalunya va començar a funcionar regularment a finals d'octubre de 1994 amb l'oposició de tres de les quatre associacions de veins de Mira-sol, que van presentar un recurs en contra seu davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
El servei tècnic no es vol segregar CATI MORELL
• Sant Cugat.— La decisió del Ministeri d'Obres Públiques i Telecomunicacions de transformar un 12 per cent del capital de l'estat de Telefònica en oferta pública —en forma d'accions— no ha deixat els sindicats impassibles. Els treballadors ja van manifestar el seu desacord al mes de juliol, amb les mobilitzacions que van protagonitzar a causa de la decisió de Telefònica de segregar el servei de telefonia mòbil i el de transmissió de dades. Segons ha explicat el responsable de telecomunicacions d'UGT, Alejandro de Llano, el problema «és que els ciutadans encara no s'han adonat del significat real de la privatització de Telefònica». Segons de Llano, el fet que a molts llocs de Catalunya i de la resta de l'Estat Espanyol encara no hagi arribat el cable, és una raó clara perquè Telefònica continuï essent una empresa pública. De Llano creu que «només una empresa
pública oferirà servei a aquells llocs on la instal·lació del cable porti pèrdues». El tema de les segregacions en altres empreses i l'oferta del 12% de capital públic són dues accions que des d'UGT es veuen clarament relacionades amb «conseqüències clares de regulació de llocs de treball». Segons de Llano, Telefònica «ha demostrat que busca un increment dels beneficis mitjançant l'abaratiment de la mà d'obra». El servei tècnic —l'únic servei que Telefònica té a Sant Cugat— és l'únic que Telefònica no contempla com a susceptible de ser privatitzat. però també és l'únic que genera pèrdues i això a llarg termini comportarà, segons UGT, una regulació de plantilla. De Llano creu que s'ha de mirar cap a la resta d'Europa per veure que ni França ni Alemanya, entre altres, han hagut de passar per la privatització d'empreses públiques per afrontar la liberalització de les telecomunicacions.
• Sant Cugat.— El ministeri d'Afers Socials ha atorgat una subvenció de mig milió de pessetes al programa Vallès sense Fronteres que emet el grup del mateix nom a través de Ràdio Sant Cugat. La sol·licitud es va presentar argumentant que «l'ajut permetria als tres conductors de l'espai substituir els ingressos que podrien obtenir fent reines per hores, com cuidar nens», ha explicat Vicenç Fisas, l'encarregat de les finances en el grup de suport als immigrants. D'aquesta manera, Fathiha i Hamid Benhammou i Lilah, els presentadors del programa, «podran continuar fent aquesta tasca d'alt valor social per al col·lectiu d'immigrants» però, sobretot, es podrà comprar el material necessari per a l'espai radiofònic sense que se'n ressenti el pressupost de l'entitat. Al marge de l'adquisició de discos de música magribina i de diferents estils ètnics, la subvenció permetrà també l'accés dels mateixos conductors del programa a cursos de formació amb l'objectiu de «millorar la qualitat de l'espai», ha explicat Fathiha Benhammou. Vallès sense Fronteres emet des de fa quatre anys aquest programa destinat a augmentar la comunicació entre immigrants i també entre aquest col·lectiu i els catalans. Aquesta és la segona temporada en què tots els membres de l'equip (excepte el tècnic) són immigrants. La música, els consells sobre qüestions legals, les notícies i les entrevistes són els principals continguts de l'espai, que s'emet divendres d'li a 12 de la nit i dissabte, en repetició, de les 2 a les 3 de la tarda.
CEPA fa la recollida de roba de setembre del pla Residu Mínim • Sant Cugat— El Centre d'Estudis i Projectes Alternatius (CEPA) està fent aquests dies la recollida de roba del mes de setembre prevista dins del pla Residu Mínim. A la Floresta, encara hi haurà avui els contenidors grisos amb tapadora taronja on s'ha de dipositar la roba, i el dia 29 es farà la recollida al centre urbà. En aquest cas s'han de deixar les peces de roba que es vulgui donar al portal de cada casa abans de les 9 del matí. D'altra banda, per a tots aquells veïns que no sàpiguen on portar la roba o els hagi passat per alt el termini per utilitzar els contenidors, el servei d'informació telefònic 010 de l'Ajuntament els indicarà on la poden dipositar. / ELS 4 CANTONS
Extintors
Sant Cugat del Vallès. s- 589 17 99
SEGURETAT
Seguretat Electrònica Sant Cugat del Vallès. « 9 8 9 1 7 99
PUNT I SEGUIT
8
ELS 4 CANTONS / Divendres, 22 de setembre de 1995
L' E N Q U E S T A • / Yv nous contenidors
Què li semblen els neus contenidors?
Maria Vidal
Pilar Villamor
17 anys, estudianta • -Aqjesls contenidors són molt Ties lleugers, i per a les persones g r ans això es millor. Amb es de ferro s'havia ae ier mol: d'esforç per moure la tapadora. >-
Cristina Morte 13 anys, estudianta • -Jc suposo que deuen esta' millor, peque fan menys soroll i e;s ve ns ho agrairan. Però els han msta-lat de PVC. un matèria contaminant que no es recicia. Potser, en aquest sent t. ser en m "or de metall.»
• «No hi he pensat gaire, però crec que és millor que siguin de plàstic, sobretot perquè diuen que faran menys soroll. Encara que resulta estrany que els hagin fet de PVC.»
Estefania Buesa
Els santeugatencs veuen de bon ull el canvi dels contenidors de metall pels nous, que ara són de PVC. En general, els troben més còmodes, més fàcils d'obrir i de moure, menys sorollosos i més estètics. N'hi ha que no s'han qüestionat si uns són millors que d'altres, però, en general, agraeixen que ara ressonin menys quan els buiden.
16 anys. estudianta • «Jo penso que el canvi de contenidors és millor, perquè els altres estaven molt malmesos. Però els haurien pogut fer d'un altre material, perquè això que siguin de plàstic no és gens ecològic.»
Aquesta enauesta l'ha fet Àngels Cas-uera el dia 15 rje setembre als Quatre Cantons
, t
Carme Roca
Marcos Gallego
Núria Escamilla
Georgína Campmampenya
Carles Femandez
Jaume Andreu
19 anys, estudianta
23 anys, cambrer
20 anys, estudianta d'infermeria
31 anys. infermera
23 anys, cuiner
52 anys, empresari
• «Jc crec que quan els tinguem als districtes podrem comprovar la diferència. A Mirasoi, per exemple, a vegades no es poden n. obrir ni tancar, i costa bastant detxar-los nets. Això provoca males olors.»
• «Son més fàcils de cremar. És molt pitjor per al vandalisme, jo ho estava pensant l'altre dia. encara que |0 no em dedico a crema' contenidors. Però ja veurem d'aquí a uns mesos
• «Per ami, és molt important que els contenidors estiguin nets. Els de plàstic els ve.g netejar, però els de metall no els veia netejar mai. Si és per aquesta raó que eís han can viat. em sembla magnífic -
• «Jo penso que és important per millorar l'aspecte dels carrers. Aquests contenidors es veuen més polits que els de ferro, i penso que aquest és el principal canvi que implica la substitució.»
• «Jo trobo que són millors aquests. Són més resistents, es netegen millor i les dones i les persones grans els poden obrir més fàcilment. Abans eren molt pesants. Crec que hem guanyat amb el canvi.»
• «La veritat és que els veïns agraïm aquest canvi. Jo, que visc just davant d'un punt on hi ha contenidors, he notat la diferència. Ara, quan el camió ve a buidar-los no fan tant de soroll.»
Cristina Reyes
&ÉV Alfonso López
M. Mar Granyana
Josep Femandez
Oriol Prat
Pablo Garcia
36 anys, funcionari
16 anys. estudianta
35 anys, metge
19 anys, estudiant d'hostaleria
20 anys, estudiant
• «Penso que és millor que els posin de plàstic, perquè fan menys soroll i són més nets. És més faci netejar-los. Són molt més fàcils d'obrir. Crec que hem millorat amb la incorporació dete contenidors de plàstic.»
• «Jo no sé ben bé si tenen més avantatges o més inconvenients. Però penso que la seva fabricació, de plàstic, és més contaminant. Potser es trencaran abans, i la brossa quedarà per terra.»
• «No m'he plantejat si tenen més avantatges o més inconvenients. Imagino que, si els han canviat, és per millorar el servei . A banda de ser més nets o més còmodes, m'agraden més que els de ferro.»
• «A mi em sembla que és millor que els contenidors siguin de plàstic, perquè són més nets i fan molt menys soroll quan el camió els ve a buidar. Però, la veritat, tampoc és que hi hagi pensat gaire.»
_—
>y$re;'.S&
34 anys, mestressa de
• «Els contenidors de ferro estaven molt rovellats. Em sembla bé que els hagin canviat, però podrien haver començat pels contenidors ?.*que estiguessin en pitjor estat.»
^rnSíi
• «Normalment sóc jo qui baixa les escombraries, i ara és me* mes faci destapar els contenidors. A mi em sembla moH bé que els hagin canviat, ara són més còmodes i menys sorollosos.»
.... . ^ a ^ - f a:%5£k
^j&à&ès**..,
PUNT I SEGUIT
ELS 4 CANTONS / Divendres, 22 de setembre de 1995
9
SANITAT
L'HGC podrà atendre pacients d'altres mútues a partir del mes de gener La de l'entitat ha cedit els seus 40.000 afiliats a l'Agrupació Mútua CÈLIA CERNADAS
I Sant Cugat.— A partir del mes de gener, els pacients de les mútues d'assistència que hagin tancat acords amb l'Hospital General de Catalunya podran rebre assistència al maA partir d'aquest conveni, la mútua de l'Hospital General de Catalunya cedeix a l'Agrupació Mútua del comerç i la indústria (AMCl) la seva cartera d'assegurats a canvi que als pacients «se'ls respectin les condicions i les tarifes que tenien fins ara», ha puntualitzat el president de la mútua, Manel Aran. És a dir, els prop de quaranta mil afiliats que tenia la mútua de l'hospital podran seguir rebent l'atenció sanitària al centre de Sant Cugat si així ho volen, ja que de fet, poden escollir lliurement l'entitat que desitgin. Tot i això, «per les enquestes que hem fet entre els assegurats, la majoria volen seguir anant a l'HGC», ha assegurat Aran.
teix hospital. Aquesta obertura és possible després que la mútua de l'HGC i l'Agrupació Mútua del Comerç i la Indústria hagin acordat que la segona es faci càrrec dels prop de quaranta mil afiliats que tenia la primera.
L'acord a què han arribat la mútua i l'AMCI, acord que s'havia consensuat amb la direcció de l'HGC, es va comunicar als socis en una assemblea que es va celebrar la setmana passada. Segons Aran, però, encara s'ha de presentar davant el consell consultiu de la mútua perquè doni la seva aprovació, que s'espera sense problemes. Tot i el traspàs de pacients, la mútua continua conservant el seu patrimoni, que passarà a dependre d'una fundació que tindrà com a objectiu el desenvolupament de tècniques sanitàries. Més malalts per l'HGC El conveni significa, a la pràc-
De fet, es tracta d'una mesura que l'actual president de l'entitat, Pere Narbona, havia proposat reiteradament com a una de les fórmules més adients per incrementar l'ocupació de llits a l'hospital.
tica, que l'HGC podrà atendre pacients procedents d'altres mútues que no sigui la seva, amb la qual fins ara mantenia una relació d'exclusivitat. De moment, la direcció està negociant possibles acords que s'hauran de tancar abans del mes de gener, segons ha explicat a aquest setmanari el president de l'HGC, Pere Narbona. Serà a partir de llavors que el centre s'obrirà a aquests pacients. Aquesta és una de les mesures que, de forma reiterada, Narbona havia proposat com a manera d'augmentar l'ocupació de llits. Narbona, però, també havia repetit que l'hospital no materialitzaria aquesta obertura si no era de forma totalment consen-
suada amb Ja mútua. Creada l'any 73, la mútua de l'HGC va ser un projecte pensat perquè els pacients «poguessin compensar les despeses de la seva assistència», ha explicat Aran. Fins ara, només els afiliats a la mútua podien rebre .assistència a l'HGC, «un plantejament que s'havia demostrat que no era viable». A partir del conveni amb l'AMCI, «passem a ser una de les primeres empreses d'assegurança sanitària en el rànquing», ja que als quasi quaranta mil afiliats de la mútua de l'hospital s'han d'afegir els 38 mil que ja tenia l'Agrupació Mútua del Comerç i la Indústria en el seu apartat de previsió social!
SERVEIS
L'Ajuntament instal·la nous contenidors de plàstic per evitar sorolls i males olors ÀNGELS CASTUERA
• Sant Cugat.— Els carrers de Sant Cugat tenen una nova fesomia des d'aquest mes de setembre. Els contenidors, que fins ara havien estat de metall, s'han canviat per altres de plàstic. El canvi de contenidors va començar al centre, amb 700, i s'està completant fins a arribar als 1.000 que ha cedit el Departament de Medi Ambient. L'Ajuntament ha decidit renovar els contenidors perquè «els que hi havia fins ara estaven molt malmesos, ja que feia deu anys que s'utilitzaven», explica el tinent d'alcalde de Ser-
veis Urbans, Joan Recasens. La Generalitat de Catalunya ha invertit 30 milions de pessetes a canviar aquests recipients. Aquests contenidors haurien d'havet-se introduït amb la fase del programa Residu Mínim en què es fes la separació de la brossa orgànica. Segons ha explicat el tinent d'alcalde de Serveis Urbans, Joan Recasens, el manteniment d'aquests contenidors és molt més fàcil. «Els de vidre, per esforços que féssim, mai no acabaven de quedar nets. Les tapadores pesaven molt i eren incòmodes d'aixecar», explica.
Segons ha assegurat el responsable de Serveis Urbans, els nous contenidors tenen a més un altre avantatge. «Els cubells de plàstic no fan tant soroll quan es buiden.» El procés mecànic de buidatge era molt molest, perquè el ferro dels contenidors ressonava molt. El canvi de contenidors ha permès revisar la situació de tots els recipients i reforçar amb altres cubells els punts que ho exigien. Aquest procediment se seguirà també als districtes. El tinent d'alcalde de Serveis Urbans i tècnics municipals es reuniran aviat amb els membres dels consells de dis-
tricte per presentar-los la seva proposta d'emplaçament dels contenidors. «Si els veïns ho consideren oportú, introduirem canvis en la col·locació dels contenidors o en posarem més allà on calgui», ha explicat Recasens. «No s'ha de renunciar al plàstic, sinó que se n'ha de fer un ús racional, que és molt diferent. Els nous contenidors resistiran molt més temps», assenyala Imma Casajpana, membre del Centre d'Estudis i Projectes Alternatius (CEPA), el col·lectiu que assessora l'Ajuntament en el programa Residu Mínim.
£1 ple aprova una moció contra les proves nuclears de França a Mururoa ÀNGELS CASTUERA
H Sant Cugat.— Tots els partits representats al consistori excepte el Partit Popular van votar a favor d'una moció consensuada en contra de les proves nuclears que el govern francès està fent a l'atol·ló de Mururoa, a la Polinèsia. El text de la moció, que expressa el seu rebuig a les proves perquè representen «una amenaça de la pau al món i una reactivació de la cursa de l'armament nuclear, així com un atemptat ecològic», es va redactar d'acord amb dues propostes que havien presentat el grup d'Iniciativa per Catalunya-Els Verds i Esquerra Republicana de Catalunya. Al document final es va afegir a més una esmena del PSC en relació amb els assajos nuclears que ha fet recentment la República Popular Xinesa. El text aprovat recorda que l'ex-president de França, Françoise Miterrand, va anunciar al 1992 una moratòria dels assajos, i remarca que les explosions que ja s'han fet van repercutir en l'estructura dels corals. La moció de l'Ajuntament rebutja també l'actuació del govern francès davant l'oposició de l'organització ecologista Greenpeace. L'únic partit que no va donar suport a. la moció va ser el PP. El seu portaveu, Jaume Tarragó, va assenyalar que, «tot i que no ens agraden les bombes, ni nuclears ni de fabricació casolana, pensem que el ple de l'Ajuntament no té competències per dirimir qüestions com aquesta», i va anunciar l'abstenció del grup. Tarragó va afegir que correspon al Parlament espanyol i a instàncies superiors pronunciar-se en aquest sentit. El regidor d'iniciativa per Catalunya Joan Balada, va demanar a Jaume Tarragó que remeti una còpia de la moció aprovada pel consistori al president del Partit Popular a l'Estat Espanyol, José Maria Aznar. El líder conservador va donar suport als assajos nuclears a Mururoa pocs dies després que el president Jacques Chirac els anunciés.
MUSICA
Els santeugatencs aplaudeixen l'espectacle «Tauromagia», de Manolo Sanlúcar El guitarrista va lloar el públic català ÀNGELS CASTUERA
B Sant Cugat.— El prestigiós guitarrista Manolo Sanlúcar va actuar al Teatre Auditori del Centre Cultural, presentant el seu espectacle Tauromagia dins la VIII edició del Festival Internacional de Música. Sanlúcar va oferir diumenge el seu muntatge, inspirat en les curses de braus, davant unes 250 persones. El mestre de la guitarra es va mostrar molt satisfet de l'acollida de la seva música per part dels santeugatencs i, en general, «de tots els catalans». En aquest sentit, el reconegut guitarrista va dir que el públic català entén en flamenc i el sap apreciar quan es toca d'una manera elegant. L'espectacle Tauromagia trasllada el ritus d'una cursa de braus a l'escenari d'un teatre amb la música de la guitarra espanyola. Cap altre instrument podria transmetre de millor manera el sentiment d'un espectacle com aquest. Tauromagia reprodueix les
diferents parts d'una cursa amb diverses melodies. La peça culmina amb la suerte de matar. L'anomenada fiesta nacional no és, precisament, sant de la devoció dels catalans, i una part de la intel·lectualitat espanyola l'ha rebutjat també en els últims anys per cruenta. Manolo Sanlúcar admet sense embuts que les melodies de Tauromagia les va inspirar, precisament, la controvèrsia que ha generat la festa taurina. Segons Sanlúcar, molts espanyols creuen que són millors si opinen com els estrangers. «Personalitats rellevants de la política i altres apartats de la societat ens aconsellen que aprenguem a renunciar a segons quines coses per,assemblar-nos als altres. Com sempre, guanya aquell complex servil que tenen la meitat dels espanyols.» Sanlúcar es va decidir a crear una composició que mostrés «el món emocional que jo persegueixo, aquesta manera de sentir l'art pur del toreig. Aquesta forma
El guitarrista Manolo Sanlúcar va aixecar la passió amb el seu espectacle Tauromagia. Foto: J.A. MULA. d'art és extraordinària, i té una màgia que ni tan sols la música pot compartir». Manolo Sanlúcar va recordar
c! respecte amb què sempre l'ha rebut el públic català des que va començar a actuar aquí, fa més de 30 anys. «El que no li agrada
a Catalunya és el flamenc barat de xaranga. Però sap entendre molt bé la música flamenca original i sentida.»
Generalitat de Catalunya
Exposició Catalunya, un país amb futur Barcelona, Moll de la Fusta, des del 2 de setembre
*Si véns, sortiràs a la foto. B ^ # ^
VINE A VEURE EN UNA ESTONA EL QUE ENTRE TOTS HEM FET EN QUINZE ANYS Catalunya es fa mirar. I perquè puguis veure-la amb detall, et convidem a l'exposició "Catalunya, I j arns il'AiitoiNiinia un país amb futur". V.n passeig pel temps. L'ocasió de veure en unes hores la feina que, entre tots.
hem fet els últims quinze anys. Descobriràs un país més modern. Més competitiu. Capdavanter en cultura. En economia. En infraestructura. En qualitat de vida. Veuràs un país més saludable i solidari. Amb voluntat de s e r el p r i m e r del Mediterrani. I si en quinze anys hem
estat capaços de fer tant, t'imagines el que podem fer els propers anys? Vine a veure-ho.
Tots som el motor de Catalunya. V o par is .
ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 22 de setembre de 1995
PUNT I SEGUIT
11
ESPECTACLES LESFUÀSES JORDI SÀNCHEZ (autor de Krampack)
«L'èxit de 'Krampack' és d'aquelles coses que passen només un cop a la vida i no te les esperes»
JOELJOAN (protagonista de Krampack)
«Ens han preguntat de tot. Fins i tot si ens masturbàvem a l'escenari»
ALFONSO ORDONEZ (ballarí de Danat Dansa)
«S'està perdent la por ala dansa i la idea que és un llenguatge llunyà»
MONTSE PRAT (productora de Metros)
«Els ajuts a la dansa normalment són diners: pocs i mal donats, sense cap tipus d'interès pel procés. Aquest cop no ha estat així, i és d'agrair»
Joel Joan, en primer terme, amb alguns dels ballarins i actors que van participar en la presentació del programa. Foto: J.A. MULA
£1 Centre Cultural presenta en públic les seves estrelles de la temporada
TORTELL POLTRONA (pallasso)
«Serà divertit comprovar què passa el dia que envaïm el Centre Cultural amb la transhumància típica del circ»
El teatre-auditori coprodueix quatre espectacles de dansa, teatre i circ S.B./E.A./C.C. • Sant Cugat.— Actors populars, directors de prestigi i ballarins desconeguts per a la majoria van passar dimecres pel cafè-auditori en Tacte de presentació que va organitzar «Una comèdia lleugera que ningú n o es pot prendre a la lleugera», així qualificaven els crítics l'obra de teatre que obre la nova temporada d'espectacles del teatre-auditori. Es tracta de Krampack, una comèdia urbana que Jordi Sànchez, autor i actor, va escriure en n o m é s 30 dies i «per encàrrec», tal com ell va explicar en la p r e sentació de la t e m p o r a d a , dimecres passat al cafè-auditori. L'èxit que ha tingut durant tots els mesos que ha estat en la cartellera barcelonina, s'ha estès a les comarques, tot i que, com va apuntar Joel Joan, un dels protagonistes, temien «que el públic dels pobles n o reaccionés gaire b é , tractant-se d'una comèdia molt urbana». Ester Formosa, actriu q u e es va fer popular amb el personatge de la Caní, és una altra de les protagonistes de l'obra, j u n t a m e n t amb Jordi Sànchez i Karim AJami. La direcció de l'espectacle és a càrrec de Josep Maria Mestres. U n a altra comèdia a m b r e r e fons reflexiu que passarà pel teatre-auditori aquesta t e m p o r a d a és Busco el senyor Ferran, del dramaturg i guionista francès Jean-Claude Carrière. El director, Pere Planella, ha definit la peça com «un divertiment amb càrregues de profunditat». Ferran R a n é i la santcugatenca E m m a Vilarassau interpreten dos personatges totalment oposats que, mitjançant una relació producte de la casualitat, fan reflexionar sobre maneres diferents de p r e n d r e ' s la vida. Ell és ordenat i metòdic. Ella entra en la seva vida com
el Centre Cultural per promocionar la programació de la temporada. Joel J o a n i Jordi Sànchez, a m b Krampack; Ferran R a n é , E m m a Vilarassau i P e r e Planella amb Busco el senyor Ferran, i Tortell Plotrona, anunciant La gran
una ventada i en poc temps la hi capgira físicament, emocionalment i intel·lectualment. Busco el senyor Ferran és una coproducció de R a n é i José Luis M a r t í n a m b el C e n t r e Cultural i substitueix Angeb in America. El canvi porta, a més, la primera oportunitat de veure E m m a Vilarassau treballant a Sant Cugat. I qui t a m b é trepitjarà finalment l'escenari del teatre-auditori, després de tres anys d'anar-li al darrere, serà Tortell Poltrona, un dels impulsors de l'espectacle La gran reprís, en q u è t a m b é actuaran
reptis, van donar algunes pistes sobre els seus espectacles. La productora Metros i un membre de Danat Dansa van reclamar públic per a la dansa i el director del conservatori, J a u m e Abad, va reivindicar la música clàssica.
Boni i Caroli, Los Galindos i Los Los. Poltrona, que va arribar a la roda de premsa amb la motxilla a l'esquena p e r q u è hores després sortia cap a Sarajevo amb Pallassos Sense Fronteres, va explicar que el circ «és una suma de totes les arts escèniques» i per aquest motiu «cal establir un m o viment que permeti programar aquest tipus d'espectacle i n o desmerèixe'l». Aquesta temporada, però, s'ha fet una aposta clara per la dansa contemporània. I es dóna una oportunitat de conèixer-la de p r o p
«El nostre paper és arriscar-nos» E.A. • El teatre-auditori del C e n t r e Cultural c o m e n ç a a m b aquesta nova t e m p o r a d a el tercer any de la seva trajectòria en la «indústria cultural», com la qualifica T o m à s Seix, director del centre i responsable de les moltes activitats que ha ofert des d'aleshores aquest escenari. La mitjana de públic q u e ha assistit als espectacles està situada en unes 500 persones, xifra q u e està p e r sobre de la q u e només faria referència al públic que va a veure dansa (al voltant d e les 350). T o t i q u e aquesta xifra es força alta respecte a la resta de teatres de Catalunya, Seix afirma: «No estem conformats i, encara q u e acceptem q u e es tracta d'un llenguatge més complicat, volem acostar-lo al públic.» A q u e s t a voluntat de d o n a r a conèixer nous
espectacles i que n o està exempta d e risc s'adiu a m b una altra de les propostes q u e s'elaboren des del centre: les coproduccions. «És molt més fàcil —explica Seix— tenir un pressupost més o menys il·limitat i comprar aquelles produccions q u e saps segur que funcionen. El nostre paper, però, és arriscar-nos.» A q u e s t a tasca, però, de m o m e n t és «molt positiva», com h o confirma l'espectacle Germans de sang, que p r o p e r a m e n t es representarà en castellà i del qual se n ' h a n tret beneficis. «És una qüestió d e vocació i de responsabilitat dins del paper que ens toca jugar, i n o conformar-se a ser un a p a r a d o r de pèrdues». Enregistraments musicals i ara un taller d'escenografia són algunes altres de les activitats q u e fomenta el centre.
a m b els assajos comentats que s'han programat a m b dues de les coreografies que es presentaran a la Mostra de desembre: Duérmete ya, d e la companyia Metros de R a m o n Oller —estrena en coproducció a m b el Centre Cultural—, i Jinetes de peces sobre la ciudad, de D a n a t Dansa. U n a iniciativa que la directora de Metros, Montse Prat — R a m o n Oller n o va arribar a temps de l'aeroport per assistir a la r o d a de premsa— considera «molt bona», tenint en compte que p e r m e t «acostar el públic a la dansa contemporània en u n m o m e n t en què cada cop sembla més difícil tirar endavant una companyia d'aquest tipus». En la mateixa línia, i en un to més pausat, s'expressava el ballarí i ànima de Danat Dansa, juntament amb Sabina, Alfonso Ordónez. «Amb els assajos p o d e m provocar que hi hagi un encontre que eixampli els camins en què es m o u la dansa», va argumentar, afegint que «ara s'està perdent la por i la consideració que la dansa és un llenguatge llunyà». La companyia Diez i Diez comp l e t a l'oferta triple de la Mostra de dansa. La música també tindrà un apartat especial, amb la programació d'un cicle de música de cambra a m b u n a versió concert de l'òpera Dido i Enees i un concert de Música Reservata de Barcelona, a m b música espanyola del Renaixement. A q u e s t a oferta ofereix la possibilitat «d'accedir a concerts m é s econòmics i d e gran qualitat», va explicar J a u m e A b a d , director del conservatori.
PERE PLANELLA (director de Busco el senyor Ferran)
«Hi ha obres que són de director, però aquesta és d'actors. I no estic defugint la meva responsabilitat»
EMMA VILARASSAU (actriu de Busco el senyor Ferran)
«Després de molt temps esperant-ho, estic molt contenta de actuar a Sant Cugat»
TOMÀS SEIX (director del Centre Cultural)
«Fer coproduccions porta molts problemes. Es molt més fàcil comprar aquelles produccions que saps segur que funcionen. Això és el que fan la immensa majoria de teatres d'aquest país» m
«No fem el cicle de dansa per demostrar que som collonuts. Ho fem perquè creiem que és el que hem de fer i tenim aquesta responsabilitat com a teatre públic»
Extintors
Sant Cugat del Vallès. » 58917 99
12
P U N T I S E G U I T
LES
ELS 4 CANTONS / Divendres, 22 de setembre de 1995
EMPRESES" *Antenex
Rafael Rabassa creu que el creixement del mercat té la seva explicació en el creixement del nivell cuiti cultural. Segons el gerent d'Antenex, la cultura de la parabòlica ajudarà tots els catalans i també tots els membr membres de l'Estat Espanyol a ser més europeus. Rabassa afirma que la unió real amb la resta d'Europa és una r via que ajudaria a eliminar les tendències separatistes d'algunes comunitats autònomes, perquè ja no haurien de mirar cap a Madrid, sinó cap a la resta de la Unió Europea.
R A F A E L R A B A S S A . Gerent d'una empresa d'instal·lació d'ant d'antenes
«L'antena parabòlica aconseguirà acons fer-nos mes europeus» Rafael Rabassa ha aconseguit especialitzar l'empresa amb els anys i alguns esforços. Fa 12 anys que treballa des de Sant Cugat.
( A l l MORHl.L
B Sant Cugat.— Com es va introduir en cl món de Ics antenes? — "Nosaltres sempre hem estat relacionats amb el món de la televisió perquè sempre ens hem dedicat a la instal·lació de la televisió i tots els complements. De fet. hem viscut l'arribada del color, del vídeo, l'antena parabòlica i ara ja estan sortint coses noves. Al principi vivíem a Barcelona i també teníem l'empresa a Barcelona. l'a 14 anys que vam venir a viure a Sant Cugat i poc després també vam instal·lar l'empresa aquí.» -Com influeix el fet de tenir l'empresa a Sant Cugat en el mercat real i potencial que té Antenex'.' - - « H o m e . Sant Cugat té l'avantatge que urbanísticament ha canviat i s'ha convertit en una /.ona on els estrangers s'hi troben bé. Aleshores, aquí han vingut molts estrangers que s'han convertit en bons clients perquè coneixen la parabòlica... Clar, els estrangers són els millors clients perquè els espanyols parlen poques llengües perquè per no parlar... la meitat no parlen ni català. Es broma, eh! El que vull dir és que parlen poques llengües estrangeres —que és el primer que troben quan connecten una antena parabòlica—». -Quin és principal problema que troben vostès a l'hora de fer la seva feina'.' -«Potser, és el fet d'haver de fer un petit cablejat per una urbanització o instal·lar una parabòlica en una comunitat. Aquest es potser l'aspecte més costos. no'.'» Es pot fer una distinció entre el consumidor particular i cl consumidor d'empresa? •No, perquè nosaltres fem instal·lacions a clients particulars en cases i també en fem algunes en comunitats de veïns o en hotels, però sempre hi ha un propietari o una sola persona que es responsabilitza. Tot i que hi h:iyi molla gent que en tregui profit. nosaltres sempre fem instal·lacions particulars.» —Els dóna molts problemes la manca de reglamentació o legislació sobre televisió i sobre antenes parabòliques? —«Aquestes coses sempre arriben tard a l'Estat Espanyol. Aquí sempre es va a remolc de les circumstàncies. Es fan les coses en precari, o ni tan sols això. Es comencen a fer les coses sense reglar-les, sense llei. A més. tampoc no hi ha cap tipus de mirament pel que fa a la pari estètica. 1 .'antena no es decorativa. es lletja... Nosaltres, som dels que intentem amagar-les i aconseguir el màxim de rendiment amb cl mínim d'antenes possible, en canv i hi ha gent que les posa als balcons. a prop de la façana i. fins i tot. n'hi ha que han trobat una manera de fer publicitat a traves de les instal·lacions ja l'c Us .. IVro en aquest sentit tampoc no hi ha cap tipus d'oidcnança ni normativa.Sembla que el cable si es
Foto: J.A. MULA.
Antenex ha esdevingut una empresa familiar de professionals CM. H D ' u n s anys ençà el gran consumidor i client d'antenes parabòliques ha estat aquella persona estrangera que s'instal·lava a l'Estat Espanyol, segons ha explicat el gerent d'Antenex, Rafael Rabassa. Segons Rabassa, la seva empresa ha crescut a m b els esd e v e n i m e n t s . Ell va c o m e n ç a r amb un comerç d'electrodomèstics i va viure el boom de la televisió, l'arribada de la televisió en color, el vídeo i molts altres articles que encara no, però que d'aquí a uns anys faran història. Rabassa creu q u e el bon funcion a m e n t de l'empresa i l'especialització d'Antenex ha arribat gràcies a la professionalització dels seus treballadors. Rafael Rabassa treballa a m b els seus quatre fills, que després d'acabar els seus estudis s'han convertit en professionals de la instal·lació i reparació d'antenes. «A mi, e m vénen els competidors a d e m a n a r - m e els treballadors, perquè no saben que són fills meus», explica Rabassa. Però ni a ell ni als seus fills no els interessa perquè «els agrada més treballar a casa seva». Rabassa assegura q u e l'única cosa «sobrenatural q u e tenen» els seus fills «és que saben l'ofici» i això, actualment, ja és molt, segons comenta el gerent de l'empresa d'instal·lació d'antenes. Segons ell, la societat actual el que necessita, cada cop més, «són professionals capacitats i especialitzats».
regularà millor, no? —«Es tracta d'un sistema diferent. és una llei nova. Si jo fos qui ha de decidir —com que va en contra dels meus interessos— no aprovaria cap projecte de cablejat. però això és una ximpleria... Seria com anar en contra del progrés... El que jo crec es que cl cablejat només seia beneficiós e c o n ò m i c a m e n t quan s'optimitzi cl seu reiuliment. Per exemple. Sant ('nuat pot donar mes beneficis que :m Valldoreix o Mira-sol... Airaniar la televisió per cable a Valldoieiv suposa haver de fer una instal·lació extensa per arribar a una torre, oa potser desprès no es donaran d'al'.a I n canvi, arribar a un edifici o un bloc de pisos on viuen moltes laimlics. cl dona la seguretat que. almenvs un petit percentatge d'aquelles lamiiies es donarà d'.iha .
No es fa el camí en va. Per això s'ha d'estudiar molt bé quin tipus d'urbanització es farà per saber si el cablejat rendirà econòmicament o no.» —Com creu vostè que pot influir l'emissió que va fer TV 3 per la Diada Nacional de Catalunya en la iiiltuni de la parabòlica! —«Evidentcment el que ha fet TV 3 ha estat trencar el gel. De moment, el que es clar és que el concepte d'antena per rebre emissores estrangeres és un i el concepte d'antena per rebre emissores de la icsta de l'Estat Espanyol es un altre moll diferent... .Ara 'l'V 3 ja ha l'el unes proves i ha amenaça! amb emissions continuades i ha assegurat que si no pot emetre cap a la Catalunya que se'n diu espanyola, ho tara cap a la Calal u n . i üancesa... ( 'lar.
aquest tipus de prohibicions sembla que guardin reminiscències d e dictadura, p e r ò ara ja hem de mirar cap a la U n i ó E u r o p e a i s'ha de poder e m e t r e en català, en espanyol i en xinès o en qualsevol llengua que comercialment doni resultats. TV 3 ha demostrat que es pot saltar la llei perquè la regulació no està ben feta... ( lar ara. el govern central ja s'han adonat que no poden anar contra corrent: han recriminat que T e levisió de Catalunya s'ha saltat una llei. però ara treuen la llei perquè no sC la saltin els altres perquè, evidentment, la resta de comunitats autònomes se la sall a i a n . N o s a l t r e s , professionalment. independentment que siguem mes o menys catalans, el que volem es rebre la resta del mon .. Això no vol dir rebre emissions xineses, àrabs o turques, sinó
t a m b é andaluses i madrilenyes i gallegues. El q u e jo crec és q u e el satèl·lit va trencar el teló d'acer que dividia la societat oriental i occidental i, igualment serà l'arma que trencarà altres fronteres.» — E n què es va equivocar l'Estat Espanyol a l'hora de p r o m o cionar l'Hispassat? —«Va patir un error... Van fer l'Hispassat... 60 milions de pessetes. Van dedicar una part de les emissions a la logística militar i van deixar 5 canals a l'ús civil... Però després, de cop i volta, els codifiquen i com que no hi ha un interès de promoció al darrera, es va convertir en una veritable ruïna, una ruïna!.1 De fet, en tot l'Estat Espanyol, els cinc canals no van arribar a aconseguir més que uns 1.000 abonats, quan Canal + té al voltant d' 1.100.000 abonats a l'estat.»
PUNT I SEGUIT
ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 22 de setembre de 1995
13
POLÍTICA El Col·lectiu d'Entitats Desmarca't ha repartit gairebé 300.000 adhesius entre 40 associacions. Centres excursionistes, associacions culturals, penyes barcelo-
nistes, mitjans de comunicació, i persones, com ara Lluís Gavaldà, Pep Sala o Carles Sabater, s'han afegit a la carnpanya Desmarca't, que ha ideat, entre
d'altres, Francesc Gras, un professor de l'institut Leonardo da Vinci de Sant Cugat. Gras atribueix l'èxit de la carnpanya al fet que els catalans reaccionen
molt bé davant propostes pragmàtiques. Els que ho desitgin, substituiran la E d'Espanya per la sigla CAT, de Catalunya, a partir del gener.
F R A N C E S C G R A S . Impulsor del projecte Desmarca't.
«El CAT és una campanya de reafirmació» gent ens va respondre. Nosaltres hem estat els primers a enganxar-nos els CAT als vehicles». —I no us vau trobar amb problemes legals? —«Vam repassar el codi de circulació i la disposició europea fil per randa, i vam descobrir que no especificava res en relació amb la lletra. L'únic que diu és que no pots tapar la matrícula. Ens vam enganxar l'adhesiu, i si ens multava la guàrdia civil, faríem un recurs. L'aspecte legal no ens espantava». —A qui us adreceu? —«A tot tipus d'associacions i grups de caire cultural. Com menys implicació política tenen. millor. Tot i que també en vam repartir entre les seccions juvenils de diferents partits, reconec que vam anar a entitats purament cul-
ÀNGELS CASTUERA
• Sant Cugat. Com se us va ocórrer la iniciativa Desmarca't? —«Com tota idea d'aquest tipus, no se li acut a un sol. Som un grup d'unes 10 persones, ja havíem treballat en una campanya dels CAT rodons, els més típics, i volíem tornar a rellançar-los. Cadascun va aportar les seves idees. Vam parlar amb un fabricant d'adhesius i els va fer. Vam buscar un disseny, i un amic ens va fer un fotolit». —Quins objectius teníeu? —«El primer, tal com expressem al nostre manifest, és l'afirmació nacional. No ens molesta tant que ens facin posar la «E», com que ens prohibeixin col·locar qualsevol indicatiu, ni que sigui provincial». —-Al principi, la campanya va tirar amb els diners de Ics butxaques de tothom. ••Va haver-hi una persona que es va assabentar del que estàvem preparant i ens sa dir que ell recolzava econòmicament el projecte. A m b això, ens vam animar més. Per començar, en vam fer 1(10.0(10. Tot va anar moll ràpid. en pocs dies ja els teníem perquè pensàvem que la disposició europea s'aplicaria al juliol. Després, es va ajornar, però nosaltres ja havíem imprès els adhesius i havíem d'amorlitzar-los. no tant
Siscu Gras col·locant un adheriu ( \ I
en el sentit econòmic com en l'ideològic.» — L'n cop impresos els adhesius, us vau posar en contacte amb Omnium Cultural.
i\c.l(!t(>: [. \ M i l A
—<-Sí. i en> '-a ajnd u molt a difondre la campanvi Van adquirir-nos uns 20.01 K' adhesius. Prèviament, havíem enviat una carta a un grup de persones molt
determinat que pensàvem que els interessaria la campanva. i els demanàvem una aportació econòmica. i tot i ser ei juliol i que ho havíem fet de pressa, molta
turals, conscieneiades i sensibilitzades amb la causa catalana. Senzillament. ens reafirmem». A banda dels adhesius, també es reparteixen cartells per prom o u r e aquesta iniciativa. «La campanya no té un final concret. No s'acabarà al gener, quan entri en vigor la recomanació europea. Perquè, cal destacar-ho. la Comunitat Europea no ha redactat una llei, sinó una recomanació perquè les matrícules dels cotxes portin una bandera blava amb el cercle d'estrelles».
Sergi Barnils serà l'únic català que exposarà a la fira d'art de Torí
C/ Ferrer i Guàrdia, s/n Tel. 589 00 01 - 0 6 Fax 674 24 86 08190 Sant Cugat (Barcelona) (davant de TV E-2)
SÍLVIA BARROSO
• Sant Cugat.— El pintor santcugatenc Sergi Barnils serà l'únic català que exposarà a la fira d'art contemporani Artíssima de Torí. Sis peces de l'artista es podran veure a partir del 19 d'octubre a l'estand de la galeria de Saragossa Lourdes Jàuregui, que portarà també altres pintors de l'Estat Espanyol. Aquest és un dels projectes immediats de Barnils per a la temporada que comença, al llarg de la qual té previstes 11 exposicions a diferents ciutats de l'Estat i d'Europa. Diumenge passat en va inaugurar una a Tossa de Mar i aquest vespre n'obrirà una d'individual, titulada Dels jardins oblidats, a la sala Dada Art de Granollers. Amb colors primaris i formes geomètriques, Barnils vol rescatar amb aquestes pintures —la seva obra més recent— «sensacions viscudes i oblidades que romanen dins de cada persona de manera inconscient». Després de Granollers i Torí, l'artista exposarà a la galeria Tusset de Barcelona i serà també a Lineart, la fira d'art de Gante (Bèlgica), durant el primer trimestre de l'any que ve. D e l'I al 6 de maig, l'obra de Barnils es podrà veure a la recuperada Artexpo, que s'organitza a Barcelona després d'anys de no fer-se. A Sant Cugat, Barnils exposarà a mitjan 1996 a la Casa de Cultura, en una mostra col·lectiva que prepara l'Ajuntament. Amb 11 exposicions programades, aquest serà un dels anys de més projecció de Barnils, que destaca les mostres europees perquè «és als països germànics, de mentalitat més reflexiva», on té més èxit.
ÀGORA
I. MUNDO Dibuixos Fins al 3 d'octubre
• Primària, EGB, BUP i COU • Català, castellà i anglès. • Club esportiu. • Taller de teatre. • Cursos d'estiu mes juliol: escola esportiva, vela, golf i hípica. • Anglès intensiu. • Repàs assignatures • Colònies.
A v
Llar d'infants Patufet
• Escola infantil de 0 a 6 anys. • Vint-i-tres anys al servei dels nens i nenes de Sant Cugat.
SOCIS FONS D'ART Servei taxació obres d'art
/O*
Sal
usffíol
Santa» Rusüiol, 52 • Sant Cugat del Valès
Horari: matí de 9 a 2 tarda de 5 a 9
fel. 675 47 51
• Centre de desenvolpament infantil «Ajudar a créixer és ajudar a viure» Q Sant Jordi, 22 • Tel. 674 12 39 08190 SANT CUGAT
ajudem M'hora d'aprendre
mÜions
d alumnes, èsàtaíQpaSso8' a r t e s per setmana a\ Centre ifetvtexetdcisa^s
TO \ O M E S
Pft
d(egtadl.
„ uia w CAN 18 Rambla « "'MORA, 1
Ü' * To*s e l s «iveUs • f
* Varietats V****™ .C^bndgeBxan,
I ^ans
Francesc Mora^. 8 Td.58922 6 4
1
Tel. 67415 01
TALLEDA RlCOMA E n s e n y o ^ »fe>9,P»"°' violi, orgue...
..Seme Horarisp e r f eto^-r™** ctes* • «to»!*00"™ Re»A>ate9°ronW4
3>.*t
SANTCUGM
n x i .ea,ff.cou. I
CURS 9 5 - 9 6 Apreneu adibuUar i pintor aVo\u • Grups reduís. . H o r e s convingudes.
#
co^P
ofess\onaW.
e\oborQc\òdecumcuW.
• D\oQnòs^pskope«ia90^. .^caòonsPwecio9Wes.
• S o r d e s oe\ pobVe. Informació ©
67A 3186
. Trastorns ( W ^ • lkn\quesa'es\v>à.
*
• Murts- Accés unWersVtat.
- Gradua* escolar. -Ca\a\à. .Au\aa'esbar\oUctwtors
exrraesco\ars
cT f»»fr*«»
Wítf
estudiar
PUNT I SEGUIT
ELS 4 CANTONS / Divendres, 22 de setembre de 1995
15 Exposició col·lectiva d'escultures a Valldoreix
PATRIMONI FOTOGRÀFIC
L'obra de Pere Formiguera forma part del fons fotogràfic de la Generalitat L'artista ha iniciat la seva contribució amb 10 retrats ÀNGELS CASTUERA
B Sant Cugat.— El fotògraf santcugatenc Pere Formiguera va començar fa 5 anys una empresa agosarada. Des del 1990 es dedica a fotografiar, un cop al mes i sense que falli mai El Departament de Cultura de la Generalitat ha comprat obres d'artistes catalans per iniciar una col·lecció de fotografies. Per primera vegada, la Generalitat es decideix a recollir una mostra del patrimoni fotogràfic català. L'artista santcugatenc Pere Formiguera participa en aquesta col·lecció, que s'anirà ampliant en el futur. La mostra s'exposarà al Centre d'Art Santa Mònica i després s'incorporarà al Museu d'Art Contemporani de Catalunya. Pere Formiguera destaca aquesta actitud per part del Departament de Cultura. «Han triat una col·lecció amb criteris, amb coherència, una mostra equiparable a la de qualsevol altra especialitat artística de les que es recolliran al Museu». De moment, «l'exposició es podrà veure a la Primavera Fotogràfica, al Centre d'Art Santa Mònica», segons explica Formiguera. «El motiu central de la propera edició de la Primavera Fotogràfica serà el patrimoni fotogràfic. Per aquest motiu, des de fa dos anys,
cap d'elles, 32 persones del seu entorn. El seu objectiu és mostrar quelcom que l'art de la instantània té vedat per definició: el pas del temps. Pere Formiguera guarda més de 2.000 negatius i n'ha fet còpies de 10 retrats
la Generalitat està elaborant un llibre blanc de la fotografia, que es presentarà coincidint amb la Mostra.» Aquesta col·lecció fotogràfica recull obres de Pla Janini, Campanya, Miserachs, Fontcuberta, Umberto Ribas o Manel Serra, entre d'altres. La Generalitat pretén reunir el bo i millor dels fotògrafs més representatius des de principis de segle. Les deu fotografies amb què Pere Formiguera contribueix a aquesta col·lecció són deu fotos del treball que està preparant des de fa cinc anys: fotografia, un cop cada mes, 32 persones que ara tenen entre 7 i 80 anys. «Vull reflectir el pas del temps, que és molt difícil. Una foto és només una instantània. Congela el moment precís, però no la successió de moments. Vaig triar fotografiar persones perquè el retrat és el que més m'agrada.» L'artista santcugatenc assegura que el col·lectiu de fotògrafs està molt satisfet amb la decisió de la Generalitat. «A mi em fa molta
» % • - • •
per vendre-les al Departament de Cultura de la Generalitat. Per primer cop, s'elaborarà una col·lecció de fotografies dels artistes catalans més representatius. Les primeres fotos s'exposaran al Centre d'Art Santa Mònica.
' 1
Pere Formiguera. Foto. JA. MULA. il·lusió que em convidin a exposar a París i a Nova York. Però també m'agrada molt que em reconeguin la feina aquí, a casa meva. Potser és que aquí s'han de demostrar
més coses, no ho sé.» Formiguera confia que aquest inici tingui continuïtat. «Les voluntats, en política, sempre són molt bones, però tot depèn de les partides que s'hi dediquin. Aquest és un reconeixement a la fotografia catalana, que és la millor de l'Estat Espanyol. Jo espero que el projecte es consolidi.» Les obres dels autors s'han triat d'acord amb els interessos dels tècnics del Departament de Cultura, que van explicar el tipus d'obra que volien. «Han tingut en compte la varietat dels autors, i han escollit les obres amb coherència. Ha estat una tria consensuada.» Pere Formiguera valora molt més la qualitat de la col·lecció que s'està fent que la quantitat d'obres que s'hi inclouen. El fotògraf parla, a més, des de la seva experiència com a comissari d'exposicions. «És més fàcil seleccionar les fotos que vols del llegat dels artistes morts. Els que són vius no estan sempre d'acord amb la tria que fas, i ho voldrien ensenyar tot.»
MUSICA
LA
• Valldoreix.— La figura humana és el leitmotiv de la mostra col·lectiva La figura i la forma, que s'inaugura aquest vespre, a les 8, a l'Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix. Tres escultores joves exposen visions diferents del cos humà i del paper estètic i simbòlic que té en el seu entorn. Els materials utilitzats per Montse Cufí (nascuda a Barcelona l'any 1972), Elisabeth Moreno (Santa Fe de Bogotà, 1962) i Vicky Villar de Villa (Barcelona, 1968) van de la pedra a la fusta, passant pel guix, la resina i la terracotta. La majoria de peces estan fetes en talla directa. La mostra es podrà veure fins al 15 d'octubre. / S.B.
Curs de dibuix i pintura a l'Ateneu a càrrec de l'artista Adolf • Sant Cugat.— Dibuix amb llapis, carbó i color amb l'ajut de ceres i oli seran les tècniques artístiques que s'impartiran en aquest nou curs que començarà a principi d'octubre a l'Ateneu. El curs partirà d'uns exercicis comuns i s'acabarà fomentant la creativitat personal i augmentant les qualitats artístiques de cada individu. Un dels aspectes més importants per a l'artista santcugatenc que imparteix el curs és «saber mirar per entendre millor com són les línies, quin to és més clar o quina proporció de colors primaris té un color qualsevol. Per a més informació, podeu trucar al 674 60 28 o bé adreçar-vos a la seu de l'Ateneu. / E.A.
CRÒNICA
Catalanistes i/o nacionalistes JORDI CASAS i ROCA
H
The Swingle Singers no va frustrar les expectatives en la inauguració del festival. Foto: JA. MULA
Hakuna Matata • THE SWINGLE SINGERS Lloc: Teatre auditori. Dia:15 de setembie.
D
EDUARD JENER
ivendres passat s'inaugurava l'anomenat Festival Internacional de Música de Sant Cugat, que, segons ens diuen, segueix la tradició de fer un programa de concerts que ara funcionen com a pròleg de la temporada regular del Centre Cultural. Dir «festival» a tres concerts és una mica agosarat i si hi afegim «internacional» i veiem un grup britànic, un guitarrista
andalús i dos músics catalans, aleshores sembla que hem perdut els papers, al marge del nivell dels intèrprets, que ningú discuteix, i de la bona intenció dels organitzadors. Seria bo definir primer el caràcter del certamen (clàssica, rock, jazz...) i després programar un seguit d'actuacions que permeti acompanyar amb el nom de la ciutat un festival de ressò exterior. Dit això cal entrar en l'actuació del grup britànic, que és una mostra d'un eclèctic plantejament del concert musical: una primera part d'adaptacions de clàssics i una segona amb cançons tradicionals, versions del pop i fi-
nal de festa amb Txaikovski. O sigui, a la primera part vestits negres i després una mica de fantasia i colors llampants. The Swingle Sisters és un grup veterà que va canviant de cantants, però que continua interpretant a capella tot tipus de música, sigui amb la utilització de Yscatt onomatopeic per reproduir la música instrumental o cantant com a solistes, en el cas de l'extraordinària Erlkònig de Schubert. La qualitat de les veus, l'adaptació de les peces, la mínima però eficaç diguem-ne coreografia, l'ús de la llum i el sentit de l'humor configuren un espectacle que va resultar perfecte.
i havia un país anomenat Catalunya que formava part d'un de més gran anomenat Estat Espanyol, on un dels partits polítics preveia —merescudament o no, no ho discutiré aquí— un ascens electoral important. Per aquest motiu, o vés a saber per quins altres, va iniciar un procés important de reconversió i. per anunciar-lo. va escollir la vigília de la celebració d'una derrota sonada, la qual cosa ja demostra (qui celebra les derrotes?) que no es tractava d'un país gaire normal. Per aquest motiu, el president (perdó, la coalició) governant, preveient en aquest cas un descens notable, va iniciar el seu propi procés de reconversió. Això es va produir en dues grans direccions. La primera va consistir a desmarcar-se de la relació promíscua, a voltes obscena, mantinguda amb el govern del país gran. Ho va fer tan matusserament i de forma tan descaradament partidista, que no mereix cap altre comentari. Bons i dolents L'altra part de l'estratègia va ser de més envergadura. Consistia a tornar —o millor dit, a mantenir-se però pujant el to— a la vella diferenciació entre bons i dolents, defensors de la pàtria/nació/país... Va obrir el foc, sense respectar el període de vacances, el president del Parlament del país en qüestió. Segons aquest, el qual va aportar l'autoritat dels pares teòrics de la pàtria, catalanisme era sinònim de nacionalisme. I aquesta sinonímia consistia en el reconeixement d'una nació cata-
lana, és a dir, d'una identitat diferenciada, amb llengua, cultura, història, dret,... propis. En altres paraules, ser nacionalista o catalanista significava la defensa de la nació catalana. Dies després, un escriptor en la llengua del país gran des del país petit estant, es preguntava si els historiadors serien o no capaços de diferenciar entre catalanisme i nacionalisme. A la vegada, l'home s'interrogava sobre la possibilitat de defensar els interessos de Catalunya sense definir-se com a nacionalista, evitant el risc de ser llançat als llimbs de la «dreta espanyolista», al qual estava destinat el partit esmentat al primer paràgraf (malgrat confessar-se defensor de la «causa irrenunciable» del catalanisme). Pocs dies després, un historiador que es va sentir interpelat va insistir en la identificació entre catalanisme i nacionalisme, el qual —segons afegia— era indispensable (almenys de moment) per a la defensa de la identitat nacional i els drets polítics colectius. Cap concessió, doncs, als que es definien només com a catalanistes. En definitiva, en poques setmanes s'havia tancat un cercle (teòric) enverinat. Només era possible ser catalanista i nacionalista alhora, la qual cosa equivalia a la defensa de la identitat i drets col·lectius. Però, quina identitat? Quins drets? Qui definia la identitat i els drets desitjables? Òbviament, els catalanistes i/o nacionalistes, suposant que aquests interrogants fossin pertinents. La resta de projectes polítics, a «xupar banqueta».
PUNT I SEGUIT
16 El rector de la UAB serà cl pròxim convidat de FAula Cultural • Sant Cugat. I'l rector de la Universitat .Autònoma de Barcelona (l AB). Carles Solà. serà el pròxim convidat del Club Muntanyenc-Aula Cultural. I.a conferencia de Solà se celebrarà dimarts a les S del vespre. Tal eom ha previst el Club Muntanyenc. les conferències ilc l'Aula Cultural seran presentades per persones destacades de Sant Cugat. 111 regidor socialista l-'rancesc Serra serà l'encarregat de presentar el rector de la U A B . Calles Solà va estudiar Química a la I acultat de Ciències de la Universitat de València i va fer la seva tesi doctoral i els primers treballs d'investigació sobre la catàlisi heterogènia. Després va com e n t a r uns treballs sobre enginyeria bioquímica. Ha estat adscrit a la càtedra d'operacions bàsiques d'indústries agrícoles i ha ocupat la plaça de professor adjunt i agregat de Química Tècnica a la lacultat de Ciències de la l'niversitat de Valencià. Sola. juntament amb altres professors, va engegar la creació del departament de Química Tècnica de la Universitat .Autònoma tic Barcelona. Des de la incorporació a la UAB. la recerca ha estat emmarcada. gairebé de forma exclusiva, en el t e n e n ; de l'enginvena bioquímica. 1. enginyera de lentieiilacioiis. l'enginyeria de reaccions cii/iiiialiques. la bioteenologia ambiental i el control de processos biolèèiiologies han estat les línies de treball que ha seguit. Paral·lelament a les activitats docents i d'mveMigacio. ha participat en diverses tasques de gestió de la U A B . de col·laboració amb agencies de gestió de la investigació i amb algunes societats científiques. I l s li'ANKivs
HLS 4 C A N T O N S , Divendres. 22 de setembre de 1445
Tetrateatre portarà «Una nit qualsevol» al Tantarantana
ART
Interessant escultura de Margarida Pedragosa. Foto: FL·S 4 (ANIONS.
Concentració de bones intencions dors. l.'últinia proposta es presenta amb el nom ú'.lrtistes per un Sou .S'egc V Pis objectius de l'exposició queden clars amb el títol del catàleg L'imprevisible futur que uní •:on\tntim, escrit pel crític d'art Josep M. Cadena. La mostra vol ser un treball de camp, un extreure o aflorar una sel·lecció dels artistes que treballant actualment i que volen ser pintor i escultors de retciencia en el proper segle. Les exposicions col·lectives em recorden el mars o els oceans, alguns estan plens de vida i ama-
U <)[ [ l C I 1 V A Galeria: ('anals (i.ilei la d'Art. Dates: Fins d 311 <.lc ^ • t c m U e . O b r e s : liseulniies i pint.iivv
l'I k l
l'K'II
E
l director de Canals C ialeria d'Art va orgaml/ai en la t e m p o r a d a última una sèrie de mostres en que van participar un nombre important d'artistes. Aquesta oferta d'exposicions col·lectives ha facilitat cl poder veure un iirun nombre de crea-
guen en el seu interior frondoses serralades habitades per magnifiques espècies. Altres exposicions col·lectives són c o n c e n t r a c i o n s contaminades sense el mínim interès. P'n unes o altres llisquem per la seva superfície esperant trobar illes per aturar-nos. L'exposició) que podem veure a la galeria és un arxipèlag ple d'atractius. La mostra és una suma de microclimes i Púnica crítica negativa és la diversitat. La gran varietat d'obres obliga l'espectador a mantenir una gran concentració.
I Sant Cugat. — La Lira de Teatre al Carrer de Tàrrega ha proporcionat actuacions a les companyies santeugatenques Tetrateatre i Teatre de Paper. Malgrat que encara no s'ha signat el contracte, Una nit qualsevol, el muntatge dels Tetrateatre. es podrà veure a la sala T a n t a r a n t a n a de Barcelona, probablement a principi de Pany que ve i durant un mes. De moment, segons la directora de Pobra. Dolors Vilarassau, «el contacte amb els responsables del teatre hi és» i fins i tot han estudiat les possibilitats del local per adaptar-hi l'escenografia i els moviments dels actors. Les dimensions reduïdes de la sala són «molt adequades per a Pobra. tot i que exigeixen retocs en els moviments dels actors», ha explicat la directora. «A la possibilitat de treballar a Barcelona. s'hi afegeixen funcions emparaulades a Badalona i Ripollet.» Vilarassau ha assegurat que. «si tots aquests contractes s'arriben a signar. el pas de la companyia per Tàrrega haurà estat molt satisfactori». 1 cl mateix balanç, de l'experiència fan les dues integrants de Teatre de Paper, que van presentar a la capital de l'Urgell el muntatge infantil Contes per a ser vistos. L espectacle es veurà a Vilareal (Castelló) el (i d'octubre. a la sala Sant Francesc de Granollers el 2b de novembre i al Teatre del Mar. de Palma de Mallorca. del 12 al IS de febrer. La clau de l'èxit ha estat, segons Gemma Argelaga, membre del grup. «el fet de presentar un espectacle senzill, clar i basat en la interpretació». A més. Teatre de Paper viatjarà a Bòsnia amb Pallassos sense Fronteres per actuar a Tuzla del 16 al 2S d'octubre. S.B.
CLÍNICA DENTAL — I)r. C arlos R. Rosetti
-
PRÒTESIS FIJA Y REMOVIBLE CIRUGÍA - ESTÈTICA BLANQUEAMIENTO
MUTUALIDADES Rbla. Ribatallodo, 20 - l r 3a Tel. 674 72 16 Sant Cugat . . H I I : ^ » iTurno por las tardes
iíé 0
-v»„SJ,«^»-'
uia
Cirurgia
Odontologia
• DR, FERNANOEZ LAYOS Cirurgia general, aparell digestiu ASC-Previasa-Sanilas Av. Torreblanca. 2-B 2-i A1 Sani Cugat
• CENTRE DENTAL I QUIRÚRGIC Av. Catalunya. 21, baixos. Sant Cugat t r 589 00 00
tr 589 47 00
Fax589 03 13
Consult. Centre Mèdic • C E N T R E MÈDIC SÀBAT Certificats de conduir i armes Medicina interna, laserteràpia Santiago Rusinol. 2. entol 1a Sant Cu gat « 6 7 4 15 26
Dietètica-Nutrició • MARIA RIUS SOLER Acupuntuiri 'Vjt'ic o. dietètica. Hores convingudes Francesc Moragas, 25-27, 1r 2a. Sant Cugat, t r 589 13 07
Fisioteràpia GIMNÀS
BIOCK
U Rosselló, 17 • ENTRADA Ptt ST ANTONI 78
Tel 589 53 48
Mica
M"*' i J
• SOFIA ROMA FERRÉ Fisioteràpia Assistència sanitària Fiatc Asisa C/ Villa, 49 Sant Cugat C 674 4 8 72
Metge capçalera • J.R. ESQUIROL C A U S S A Capçalera, genalna ASC, AGRUP MUT MFIACT, ele Av Torreblanca 2-8 3r 10a. Sani Cugat
P 589 39 26 t r 487 13 31 Urgent 24 h, busca 2.402 • Dr. M O N T S E R R A T GARRIGA Metge de capçalera Visites a domicilimútues Mapr 36, 2n Sant Cugat
tr 674 00 25
• DR. C A R L O S ROSSETTI Odontologia nens i adults Rbla Ribatallada, 20. 1r 3a. Sant Cugat
tr 674 72 16 • DRA. LUZONDO Clínica dental infantil. Exclusiu nens or todoncia Francesc Moragas, 5, entresol Sant CL.
gat P 674 05 06 • DRA. M. J A U M E SAURA Clínica dental. Dl a dv, 9-13 h i 16-20 h Pg. Sant Magí, 22, baixos. Sant Cugat Q 674 23 35
Oftalmologia • CENTRE DE SALUT OCULAR Oftalmologia. Conveni arrb ies principals mútues Cl Santa Maria, 10. Sant Cugat
tr 589 51 06
Pedagogia-Logopèdia • BEGONA VINALLONGA Pedagogia, logopèdia Problemes llenguatge i aprenentatge C: Vna. 5 7, 1r 2a Sant Cugat t r 589 12 15
Pediatria • JOSEP M. COROMINAS CASARAMONA Pediatria, asma nlarti: Hores convingudes Rbla Ribatallada, 20 lr 3a. Sant Cugat •a 674 72 16
M I R A SOL Lents de contacte C/ Endevallada, 1 5
Tel. (93) 674 58 46
T% • '»*
S A N T C U G A T DEL VALLÉS OH 1 9 0 B a r c e l o n a
• DRA. E U G È N I A F D E Z . - G O U L A PFAFF. Pediatria. Sanitas, Caja Salud Agrup. MUT MEDIFIAT Av Catalunya, 22. 1r 1a. Sant Cugat P 589 31 13 _ • PILAR C A N O S A ÚBEDA Pediatna - Medicina adolescent Av Torreblanca, 2 - 8, 3r pis Sant Cugat P 674 57 98 - 589 35 48
Psicologia • C E N T R E DE P S I C O L O G I A CLÍNICA Trastorns d'aprenentatge i de >a parla. Nens, adolescents i adults Av Catalunya 21. 3r 1a. Sant Cugat P 6743673 • C A R M E L A CASTILLO Psicologia problemes d'aprenentatge Villa, 5-7, 1r2a. Sant Cugat
P 589 12 15 • C E N T R E P S I C O T E R À P I A DEL VALLÈS Psicologia psiquiatria, logopèdia C Can Mates, 2-4, l r 2 a . Sani Cugat P 569 40 51
• M. ANTÒNIA EDUARDO CARDONA Psicologia clínica Rbla Can Mora, 1. Sant Cugat
P 589 43 44 - 430 96 25
Pulmó i cor • Dr. J O A N VALLDEPERAS C O M B A S Pulmó i cor. Major 36. 2n. Sant Cugat. P 674 0 0 25
Toco-ginecologia-Obstetrícia • DR. J E S Ú S F E R N A N D E Z B A I ZAN Tcco-gmecologia. Hores convingudes Av Catalunya, 21. 4rt 1a Sant Cugat •a- 589 48 08 Particular: 674 74 09
• DR. ENRIQUE C A Y U E L A FONT Ginecòleg, obstetrícia-ecografia, esterilitat, menopausa, revisions Francesc Moragas 1*3, 3r 2a, Sant Cugat tr 674 66 11 Fax 589 11 45
CENTRE DE REHABILITACIÓ FUNCIONAL
SUSANA NICOLETTI
• DR. ANTONI P E S A R R O D O N A Ginecologia i obstetrícia ASC, Meditec Av Torreblanca, 6, 3r 8. Sant Cugat t r 589 19 66 • JUAN JOSÉ GÓMEZ CABEZA Obstetrícia i ginecologia. Hores convingudes. Francesc Moragas, 25-27, 1r 2a. Sant Cugat. i r 589 13 07 • MILÀ MARTÍNEZ MEDINA Obstetrícia i ginecologia. Hores convingudes Francesc Moragas, 25-27, 1r 2a. Sant Cugat. t r 589 13 07
Traumatologia • DR. J O A N C A S A N O V A SALLARES Traumatologia, ortopèdia ASC. Previasa Medytec Av Torreblanca. 2-8 2a-10. Sant Cugat
P 589 18 88 • ML. GOZZI DE LA TOUR R O Y O Traumatologia Columna i esquena Av Torreblanca, 2-8 Policlinic Sant Cugal
P 675 57 56 • J O S E P D O M I N G O PECH Traumatologia, ortopèdia Assistència sanitària. Previasa, Medytec Pol'C'mc Torreblanca 2-8, 2a-10. Sant Cugat P 5 8 9 18 88
C/ Sant Antoni, 74 Tel. 674 74 37
RESIDÈNCIA SANT SALVADOR 3a edat 1
Torre amb jardí si Ascensor • Cuina pròpia 1 Bugaderia ' Metge • Infermera • Fisioterapeuta • Personal qualificat »Capacitat 24 places »Perruquera 1
Sant Salvador, 47 T»l. 6 7 4 4 2 2 3 SANT CUGAT
Tintoreria Ràpida
I ? Torreblanca
T
Josep Puig i Cadafalch, s/n Tel. 589 24 81
25()
pt
F O I A I.yX
NIT
La Qualitat en una Hora
i .Auditori O I H I I
les
2-1
li
i»i i * n - i . \ i < ; i : - s " \ i > M l · ; ' i ' i ^ N i
A H O N A I S
Elies Rogent, 52 b (al costat del mercat Torreblanca) Tel. (93) 675 27 06 - 08190 Sant Cugat del Vallès)
C/ Elies Rogent, 21 Tel. 589 $918 SANT CUGAT
Vingui a conèixer les nostres carns farcides!
LES MILLORS BOTIGUES • LES MILLORS BOTIGUES • l i PAPERERIA ° LLAMINADURES ° FIUITES SEQUIS
QflLfl QUIOSC
Mercat Torreblanca Local 2-15 08190 Sant Cugat del Vallès Telèfon 5 8 9 0 1 9 9
P. Torreblanca, 2-8-16 Tel. 589 41 83 Santiago Rusinol, 50 Tel. 589 22 92 Contestador automàtic. SANT CUGAT DEL VALLÈS
ARWEN
PAPERERIA
- boutique
GflW
Prét-à-porter per a senyora i complements
QUIOSC Mercat Torreblanca Local 2-15 08190 Sant Cugat del Vallès Telèfon 5 8 9 0 1 9 9
* DIARIS * REVISTES
* MATERIAL ESCOLAR
•;.y.:i'
.0i
fil "•- •: •; écHUi
ifi'ffÉíu'·
y
t$$M$
Elies Rogent. 52 - 589 61 63 SANT CUGAT
SSION SE
Mi i r a r w v c . . - - i.vjrr-+xrt-*.,#• jwrc·ri^r/i
18
PUNT DE VISTA
£7 futur de Pentorn del Monestir
ELS Z\ CANTONS Setmanari in.icrx-ndent. català, comarcal i democràtic
^
Pramaa Local d« Sant Cugat SL
( .mer Virii. s. I r 08l'W Sant Cugat óel Vallès / MW 62 «2 - F n 5IW 20 «1
Pr··io·fit K.tnkTi (xr.iii SolJeMia D*T*CtOf Josep Riera i I «fil
Redactora m c a p i Í I M I cr-.!>-••.
Rodacctò .el* i .^Uic-.i. Suna de Ma- i1..:.: i ^jiuit, (.all Morell na V-^ild. Xavier K.mi-, U d i IWdes. Pere Pich. Eduard i^pet.uUi's ; . ! \ í , n w <.\n\ Rcpo-l.ile.esl, Carme Reverte hüri'-o, R.ttiui'- 1 ..que ll\.rt .ii^ersi, Josep Maria Vallès, N-r.i i .en.'"e-
\p.:nt-! Vt^hu i »ri'vio (Comarca), Mané
•\"l.<:. M:i.a·l·.r\. ï .Talui
ELS 4 CANTONS / Divendres, 22 de setembre de 1995
S
ón curiosos els mecanismes que provoquen que un fet sigui o no actualitat. El pla d'ordenació de l'entorn del Monestir no és el primer ni l'últim que comportarà a la llarga un canvi important en la fesomia d'un sector de la ciutat. Ni tampoc és el primer ni l'últim que comporta l'expropiació de cases particulars. Habitualment, plans urbanístics d'aquesta envergadura no provoquen debat fins que ja estan acabats i algú s'adona que no acaba d'agradar-li. El cas del Monestir ha estat, però. diferent i el debat s'ha generat quan el pla es troba encara en una fase molt preliminar i quan falten anys —per posar alguna re-
ferència temporal— perquè els resultats finals siguin visibles. A priori, ningú negarà que si es pretén que el Monestir, pel seu caràcter de monument nacional, agafi la centralitat de la ciutat, cal fer alguns retocs en un entorn que, especialment en alguns punts —com és darrera dels jardins—, està molt deteriorat. Però Ics protestes públiques dels veïns pendents d'expropiació que viuen en els terrenys afectats fan impossible oblidar els costos sentimentals que una operació d'aquest tipus té per a un nucli de persones, encara que sigui reduït. El director general d'Urbanisme, Joan Antoni Solans, ho justifica en termes de bé
comunitari: la ciutat en conjunt disposarà d'una nova zona verda, mentre als propietaris afectats se'ls intentarà compensar en la mesura més justa possible. A banda d'aquest aspecte, no es pot oblidar la importància del pla en el seu conjunt. Deixant de banda l'exactitud de les acusacions que feia el PSC, tenien raó en un punt: si s'ha tardat tants anys a posar fil a l'agulla per remodelar l'entorn del Monestir, no vindrà d'una mica més. I, mentrestant, des de l'Ajuntament es pot fomentar la participació activa de tothom que vulgui intervenir en el que serà el futur aspecte d'aquesta zona.
Cap cofn·retaJ
No és la primera vegada
Equip comercial ( .irr.is*.'.' V!n.i< ili'.e i l-\a Planas Impressió
D-pt^t ic^al l i l - H 5 - ^
•>a ••p nt' ;n els editorials L:kar*Jt]e> II~ULv i K 41. J.-KTJ, no fa soa •íevessananert
E
s tracta d'una circumstància «excepcional», és cert, però és una excepció que es repeteix cada any. No és, ni de lluny. la primera vegada que plou amb força i que s'inunden els mateixos punts de sempre: la plaça doctor Galtes. on conflueix la riera, el pont del carrer Alfons Sala o l'hipòdrom de la carretera Sant Cugat-Rubí. Només per citar-ne uns quants. I cada vegada
EL
Carta oberta dels sardanistes
Galtes i Alfons Sala i que després de les obres s'hagi vist que és un cabal perfecte perquè l'aigua baixi amb més velocitat que abans. Les nevades del 93 i els incendis del 94 ens van agafar desprevinguts i va ser a partir de llavors que es van prendre mesures per pal·liar els seus efectes en cas que es repeteixin; però la pluja és un fenomen meteorològic més habitual.
E S C R I U
l i s textos tramesos a aquesta secció no han d'cxcedn uY les 2\) ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol lícita, pern !'original ha de venir signat i es imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de DNI i> passaport del seu autor. LI^> 4 C A N T O N S es reserva el dret de publicar les comunicacions i els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú
I «La sardana és la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan». Això ho ha cregut empresa com aquesta genera. molt gent abans que nosaltres i Maragall també deia que l'aara continuem essent molts els que ho creiem. Aquest és el prin- nella «se'n torna i retorna intranquil·la com mal orientada l'agulla cipal motiu pel qual hem estat d'imant». Nosaltres diem que l'Ades del 74 treballant per la sarjuntament sembla desorientat en dana. perquè ens agrada escoltar les qüestions sardanístiques. Voli ballar sardanes. Però ningú ha dríem que entenguessin que no d'oblidar que aquest treball l'hem tot s'acaba amb els diners. Hi ha donat per a tothom, per a tots d'altres coses i detalls que ca! cuiaquells a qui. com a nosaltres, dar. Ens hem sentit realment intambé els agrada la sardana. Es tranquils quan vèiem que no se'ns a dir. no és que haguem estat facilitava la constitució d'aquella vint-i-un anys ballant sardanes, comissió que desitjàvem i que sinó que hem estat vint-i-un anys se'ns havia promès. treballant perquè a Sant Cugat hi hagi hagut sardanes. Aquest Desitgem que la nostra tasca ha estat sempre el nostre objectiu: tingui continuïtat i és per això organitzar cursets, ballades, concerts i aplecs de sardanes, perquè tots tinguem la possibilitat de baUar-les, d'escoltar-les o d'aprendre'n tot allò que se'n pugui aprendre. Kl poeta hi afegia que «amb pausa i amb mida va lenta oscil·lant». Doncs a l'extrem d'una d'aquestes oscil·lacions ens devem trobar quan ens flaquegen les forces i ens sentim cansats, sense ganes de continuar. Ja fa dos anys que l'Agrupació Sardanista abandonava l'organització de sardanes. Nosaltres vam continuar en l'organització de l'Aplec i és així com us hem pogut oferir el de l'any passat i el d'enguany. Però no pas sense problemes, no. El principal problema ha estat no haver pogut engrescar gent nova; per tant. el cansament no ha fet més que augmentar. Però hi ha hagut un altre problema, cabdal per a nosaltres, i és que, malgrat haver rebut de l'Ajuntament les subvencions i el suport tècnic suficients per poder organitzar un aplec com el nostre, no hem obtingut el suport necessari a l'hora d'organit/.ar-nos. Així, ha resultat que en dos anys no se'ns ha facilitat la constitució d'una comissió que posés remei als problemes financers, fiscals i legals que una
L E C T O R
es repeteix la mateixa història: botiguers que han de llençar una part del gènere de l'aparador, veïns amb un pam —o més— d'aigua dins de casa, carrers col·lapsats, cotxes pràcticament flotant... Assumint la impossibilitat de preveure el que és imprevisible, l'experiència ha de servir per a alguna cosa. No s'entén que s'optés per urbanitzar el tram del torrent de la Bomba entre doctor
que demanem a l'Ajuntament que doni facilitats a qui vulgui organitzar l'Aplec o d'altres actes. Tanmateix oferim des d'aquí i des d'ara mateix tot l'ajut necessari a les persones o les entitats que vulguin tirar-ho endavant. Posem a les mans de la gent de Sant Cugat tot allò que tenim i sabem. / 20è A P L E C D E LA S A R D A N A .
Agraïment a Vajut desinteressat H El passat dia 16 d'agost vaig tenir un accident de circulació al carrer Rosselló, quan vaig xocar LA
P U N X A
D ' E N JAP
amb un dels contenidors de deixalles que hi havia en un emplaçament no gaire correcte. Afortunadament, sempre hi ha persones que d'una manera absolutament eficaç i desinteressada actuen en favor dels altres. Una senyora, que va manifestar que era infermera de professió, va pujar al meu cotxe i va acompanyar-me fins a la Policlínica, però, dissortadament, ni jo ni una filla meva que anava amb mi, vam tenir ocasió per agrair la seva generosa actitud. M'agradaria poder fer-ho personalment i, per això, estimaria la seva trucada al 674 30 55. En
qualsevol cas, si llegeix aquesta carta, li expresso el meu agraïment més sincer,
MARGARIDA ROCA
Sant Cugat.
Intolerants i calumniadors W Al número 103 d'aquesta publicació aparegué una rèplica a una carta nostra que denunciava la incitació a la violència per part de certs grups. No voldríem abusar de la gentilesa d'aquest mitjà, però ens veiem olbigats a aclarir tot el que es va dir en la rèplica: Afirmen que no són responsables de les pintades a què ens vam referir. Però no només això: a més recorren a la calúmnia i ens acusen de fer pintades amb esvàstiques i consignes com white power. Si és la ignorància o la dolenteria el que els porta a afirmar això no ho sé, només podem dir que l'únic que hem fet amb pintades d'aquesta mena és treure-les, de la mateixa manera que hem fet amb les que donen suport al terrorisme independentista, quan n'hem trobat, dins d'una campanya contínua que hem batejat amb el nom de Vallès net. Ens titllen de feixistes. Ni ens sentim identificats amb el règim que Mussolini va instaurar ni amb la seva ideologia, que en tot cas pertanyen a la història. Se'ns imputa estar darrere de la violència policíaca i dels caps rapats. Quant a la policia, segurament actua d'una manera més repressiva contra els que ens considerem patriotes espanyols i que ho som pacíficament, que contra vosaltres. Pel que fa als caps rapats, nosaltres ens oposem d'arrel a aquest moviment de caràcter violent (portin esvàstiques o estelades) i sempre hem deixat constància d'això d'ençà que ens vam formar i ho vam publicar al primer número del nostre butlletí comarcal. Convidem tots els que vulguin a posar-se en contacte amb nosaltres, especialment l'assemblea local de Maulets. /ENRIQUE ROt i L E D O . O r u p o Presencia.
PUNT DE VISTA
ELS 4 CANTONS / Divendres, 22 de setembre de 1995 L A
T R
B
U
N
A
19 L
Setembre
E
E
s parla massa de la moció de censura i poc de la qüestió de confiança. La primera, encara que n'hi ha prou amb la iniciativa d'una desena part dels diputats, obliga a presentar un candidat alternatiu a la presidència del govern i s'ha d'aprovar per majoria absoluta. Essent tan poques les forces polítiques amb representació al Congrés i estant tan contraposades, sense cap voluntat d'aliar-se, la moció de censura és implantejable si no és a efectes de lluïment, com la de Gonzàlez contra Suàrez. Tot i que una moció de censura que donés pas a un govern de tràmit que es limitaria a convocar
í [ l
veu que no té prou suport, i en faria prou amb la majoria simple; en cas de perdre-la el govern dimitiria. Tal com anem, la millor sortida de Gonzàlez seria presentar una moció de confiança tot assegurant-se de perdre-la. Com? Fent que alguns dels seus diputats no el votessin; haurien de ser suficients per vorejar sense assolir-la aquesta majoria simple; segur que molts estarien disposats a fer aquest últim servei. Plegaria el govern, acabarien les angoixes, fins que no en vinguessin d'altres, i Gonzàlez podria, al seu grat, passar a la història com una víctima de les conspiracions dels mediocres i els ressentits.
eleccions com més aviat millor, que és el que proposa el PP, no és il·lògica en termes parlamentaris i és força raonable en termes polítics, s'entén que els altres, bàsicament IU i CiU, siguin refractaris a donar a Aznar un plus de protagonisme. En canvi la qüestió de confiança la presenta el president quan T
E
I
X
-TJ ;T
fe*i>
Ó
| ) J
O
Cot*T\
-
~<Lo
VU
V E S P E R
La consigna
MANUEL CASTANO
/^qoes», eoMA, c e ÍA SERPA e s Pic*4A ^ocetxs
D
E L
Una sortida sense empentes
E L
L E R
eu ser molt difícil ser el jutge d'una confrontació esportiva, sobretot si es tracta d'una competició professional en què pel mig hi ha un munt d'interessos, dels quals els que més acostumen a prevaler són els econòmics, que a la vegada es deriven dels resultats esportius. Dintre dels esports, el que comporta una dosi més gran de polèmica en la qüestió arbitral, segurament per l'ampli ressò popular que té i perquè tots pensem que hi entenem més que ningú, és el futbol. De totes maneres, i deixant de banda els colors de cadascú, és lògic que al carrer, a la tertúlia dels dilluns a la feina, al bar... hi hagi múltiples discrepàncies a l'hora de jutjar qualsevol de les situacions conflictives que s'han produït unes hores abans en els terrenys de joc. El que ja no sembla tan normal és que en els espais esportius de diumenge o «Tècrúcs i jugadors, eh dilluns, siguin radiofònics o televisius, que haurien de prop d'una desena col·laborar més amb ds d'ex-àrbitres de primera divisió, alguns àrbitres, són els que d'ells internacionals, normalment ek posen tinguin opinions tan més pals a les rodes. enfrontades d'una mateixa jugada que Malgrat tot, no ho han tingut l'oportudubtin: hi ha àrbitres de nitat de veure repegespa i jutges de plató» tida, des d'angles i distancies diferents, una i mil vegades, a camera lenta o superlenta i fins i tot amb imatges ampliades. En alguns casos, es dóna la paradoxa que els ex-àrbitres critiquen justament allò que ells mateixos feien habitualment. Per això deia que deu ser molt difícil jutjar una acció en dècimes de segon, quan l'àrbitre no està tranquil·lament assegut davant un monitor, sinó damunt de la gespa, sotmès, a més a més, a la pressió d'un grapat de milers d'espectadors i, de vegades, també al comportament poc esportiu dels mateixos professionals del futbol. Precisament ells, tècnics i jugadors, els que haurien de col·laborar més amb els àrbitres, són els que normalment els posen més pals a les rodes. Malgrat tot, no ho dubtin: ara mateix hi ha àrbitres de gespa i jutges de plató.
T R Í P T I C
L
A
m ANTONI CASTELLÀ •
romàniques de planta circular del nostre país. I per citar-ne tan sols un, l'altar lateral dedicat a Sant Benet, d'un barroc que es desborda i objectes de gran valor artístic i històric. Seria obligat observar les restes romanes que porten als orígens en el període de decadència de l'Imperi, amb històries de martiris acompanyats de miracles i la mort de sants, especialment de Cucufàs, al nord-africà que modernament supliria amb el seu nom l'antioga denominació de Lloc d'Octavià per l'actual Sant Cugat. Aquí, però, la majoria de gent de Sant Cugat sí que ha sentit dir, amb aproximació a la realitat, que el Monestir havia estat un «castell» romà. Potser durant anys, concretament des de mitjan del segle passat amb l'exclaustració dels monjos benedictins i la reconversió del temple en parròquia, en conjunt tot respirava essències eclesials reforçades després de la Guerra Civil. Si els seus aspectes artístics i històrics que li són inherents han estat reconeguts des del segle passat i progressivament s'ha anat prenent consciència d'ells i populartizant fins a cert punt, potser li ha mancat una promoció a nivell local. Poc pot contribuir a la seva promoció de cara a fora l'escassa informació oficial i l'aspecte de deixadesa persistent al llarg dels anys. Aquí sí que no admet comparacions CONCEPCIÓ VTVOLAS amb els monuments de que ens han teixit una pila de singulars teories parlen els nostres amics que retornen i llegendes. No cal dir que mai han dels viatges de vacances per països veïns. «vist», dins del temple, els retaules de Tan sols cal travessar una primera fronSant Miquel o el del Roser dels segles tera per descobrir la manyagueria, inXVI i XVII, respectivament, però tam- formació i localització que fan dels seus poc s'han adonat del valor del retaule monuments. Amb això no es tracta d'ade Tots els Sants, que inclou totes les bonar aquella estereotipada frase de categories que formen la cort celestial. que tot el de fora és millor. Però comO la imatge de la Marededéu del Bosc, parat el Monestir a aquest nivell, sí del selge XII, antigament venerada a que en surt força malparat i, per exSant Adjutori, una de les poques ermites tensió, els seus responsables directes. E
G
Arbitres de gespa i jutges de plató
JOAN TORTOSA
n encetar setembre hi ha un tema obligat pel parèntesi de l'estiu que sorgeix espontani en les retrobades de coneguts, amics i parents. És inevitable de preguntar i que ens preguntin què hem fet aquestes vacances, on hem anat i si ens ha agradat. Aleshores, cadascú exposa les seves apreciacions personals de llocs exòtics i llunyans o de més propers i amb característiques força semblants al context habitual que ens envolta, però amb els al·licients que «tot t'ho donen fet», que servei de trencament de les rutines ferragoses del treball diari. També s'imposa que es contin les meravelles de les visites obligades dels tour operators a museus i a monuments que en el millor dels casos han quedat fixats en el record per a les anècdotes curioses i llegendes contades pels guies de torn. Allà els han fet admirar una imatge gòtica, un campanar romànic, un retaule del segle XV o les tombes dels reis, abats i cabdills desconeguts que encapçalen els fets i gestes de la història d'aquells països. Si més no, és una forma d'ampliar la cultura personal, ja que co- ^ néixer in situ les mateixes coses k que podrien trobar en un llibre, cobren així valors diferents i augmenten la capacitat de comprensió. Però a mi m'agrada saber aleshores què coneixen, moltes d'aquestes persones, de Sant Cugat i especialment del monument emblemàtic que és el Monestir, ja que pot parangonar-se a nivell qualitatiu, arquitectònic i històric, a molts dels visitants. Sorprèn trobar persones a Sant Cugat que no han entrat mai al claustre romànic o que alguns ho feren de petits. Desperta la seva admiració si hom pretén explicar que en els capitells s'hi contenen quantitat d'històries i mites i que a l'entorn s'hi
A
D
MOUco'
JA
ue> -nuc ctMeres..
oA
MeeiA
0 Cp.:>
E
JOAN POYANO
nrique Rodríguez Galindo va celebrar dilluns el seu ascens a general pronunciant una frase que es pot interpretar de moltes maneres. Sospitós de dirigir la guerra bruta contra ETA des de la caserna d'Intxaurrondo i apadrinat a la cerimònia per l'ex-ministre de l'Interior José Barrionuevo i per l'ex-secretari d'Estat per a la Seguretat Rafael Vera (acusats de muntar els GAL), Rodríguez Galindo va proclamar que en la lluita contra el terrorisme sempre es va respectar una consigna: «Todo por la pàtria.» Què volia dir amb aquest recordatori del lema de la Guàrdia Civil? Era simplement un tòpic protocol·lari sobre l'obligació dels guàrdies de donar-ho tot en la feina o anava més enllà, fent una críptica justificació d'activitats subterrànies? La clau és en la paraula tot, i tal com està el panorama no és desassenyat interpretar que la consigna real va ser contra el terrorisme, tot s'hi val, que necessàriament porta a la conclusió que tot el que s'hagi pogut fer il·legalment era per amor a la pàtria, una cosa tan sagrada que en nom seu es pot fer de tot i més.
20
PUNT DE VISTA L A
T
R
I
B
U
N
ELS 4 CANTONS / Divendres, 22 de setembre de 1995
A
L A
El lector és qui mana
L
E
R
I
A
JOSEP PUJOL i COLL •
E
A
A
Pels seus fascicles els coneixereu
JOSKP MARIA CABRER1ZO
l motiu principal que em va empènyer a prendre part en la publicació d'aquest setmanari. Lis 4 Cantons, el 15 de novembre de 1992, va ser la manca de publicacions de caire informatiu que teníem a Sant Cugat en aquell moment. Semblava impossible de creure que. amb 4().(K)() habitants, encara ningú no hagués pres la iniciativa d'editar un mitjà de premsa local. L'aposta va topar amb moltes mancances i entrebancs que, a mesura que es produïen, refermaven cada cop més el projecte; va néixer amb esperit de superació constant i això va consolidar la primera etapa de tota la colla d'amics en aquest setmanari. Amb aquells esforços vam obrir un ventall de noves propostes en benefici de la informació als ciutadans, no només de Sant Cugat sinó també de les rodalies. Poc temps després dels nostres primers números, els rubinencs van veure néixer una nova opció, una nova publicació, van poder escollir un nou mitjà de comunicació, a més de la Rubricata i el Diari de Rubí. D'aquella primera etapa ja ha passat poc més d'un any i hem guanyat una cosa, tant els rubinencs com els santeugatencs: tenir diversos mitjans per escollir i contrastar les informacions, a més de poder expressar-nos segons els criteris de cadascú. Comparar és un exercici, desconegut fins aleshores, i que ara podem fer cada setmana, exercici que el lector farà bé d'aplicar-lo en benefici propi i també de la credibilitat que li han de merèixer les diferents publicacions que s'editen. Dels continguts i sobretot de la resposta del lector dependrà, en bona mesura, que les publicacions continuïn avançant, doncs, és un fet que la competència ja existeix a les dues poblacions. A Sant Cugat, a més de
G
que, segons intueixo, pot tenir trascendència en el futur; pecar de conformistes o dependre d'interessos poc clars. No hauria d'estar renyida la professsionalitat i el rigor empresarial que en alguns d'ells s'utilitza en el deure d'assumir, si s'escau, el risc propi que pot provocar la inexperiència san i noble de gent jove i inquietuts renovades, si això ha de servir per apropar el mitjà al ciutadà. Per què dic això? Doncs perquè trobo a faltar, en general un llenguatge molt més proper al ciutadà i a la realitat del dia. Sembla que l'estrella principal sigui sempre l'Ajuntament, l'alcalde i l'oposició, quan no és així. La feina, els fills, els diners, l'escola, l'habitatge, la seguretat, la medicina o la gent gran, són temes prioritaris que preocupen tots els dies i que passen anadvertits pràcticament.
JOSEP
Els 4 Cantons, també tenim el Gran Sant Cugat i el Fot Sant Cugat. Tots ells donen el servei mínim que necessita una ciutat com la nostra. No dic que sigui l'òptim, dic que això no passava l'any 1992. Es pot assegurar, doncs, que les dues poblacions quant a la premsa local, tal i com passa en altres indrets de Catalunya, van pel bon camí. No obstant, crec oportú, en aquest moment, donar el meu parer sobre un aspecte
És evident doncs, que aquest apropament desitjat no s'aconsegueix només amb professionalitat. Aquesta és necessària, però també cal evitar la inmobilitat confiada, potenciant el repte il·lusionat i compromès que cada mitjà ha pres davant dels seus lectors i, ja que ningú no posa en dubte que el ciutadà ha escollit la premsa local per interessar-se per allò que passa al seu voltant més proper, sembla que aquest és el camí més recomanable: obrir-se a tothom. Els lectors i, lògicament, els anunciants, decidiran qui DUIXANS mereix tenir un lloc i qui no, en l'estret camp de la informació de ciutats com les nostres. Per això, ara que tenim mitjans o sobretot persones disposades a tirar endavant aquests projectes, els lectors, hem de ser conseqüents amb les nostres postures. Serà diferent si els mitjans no fan cas i perden el sentit bàsic de la seva existència. En aquest cas, tot l'esforç que s'hi hagi esmerçat des de diferents sectors, sens dubte, haurà estat en va.
C U
L A
B
en mirat, el setembre és un mes propens al col·leccionisme. Com que d'un temps ençà l'any ja no acaba per cap d'any, sinó a finals d'agost, el setembre s'ha tornat ara més que mai temps de recomençar, època d'adéus i, per tant, de nostàlgies. L'embranzida de la represa ens fa més aptes per enfilar nous propòsits —aprendre anglès, iniciar-nos finalment en la numismàtica o el punt de creu—; la nostàlgia ens convida a impedir que se'ns escoli el temps, a solidificar-lo mitjançant objectes que ens el recordin i que el representin, i per això ens agafa la vena de conservar aquella pedra d'aquella platja. I així, pedreta a pedreta, fetitxe a fetitxe, hom cau en el col·leccionisme. Les editorials saben d'aquesta nostra debilitat tardorenca, i aprofiten aquest parell de talons d'Aquil·les per llançar ara les seves propostes d'enciclopèdies, CeDés i vídeos que ens hau«La nostàlgia ens de fer costat duconvida a impedir que ran rant tot l'any que ve se'ns escoli el temps, a o més, com la bola solidijkar-b mitjançant al pres. Els diaris s'han enobjectes que ens el comanat d'aquesta recordin i que el febre, i també emrepresentin. I així, fetitxeprenen ara les seves campanyes fascicua fetitxe, hom cau en el lars privades per garantir i premiar la ficdkcdonisme»
delitat dels seus lectors. Les darreres promocions són, trobo, especialment representatives. Si El País, evidenciant la seva capçalera, regala mapes d'Espanya, YAvui distribueix pins sobre la història de Catalunya. El Periódico, diari que estima els nostres veïns metropolitans, els obsequia amb una història de la ciutat de Barcelona. I què fa El Mundo per introduir-se a Catalunya? Una opció intel·ligent. La història és un tema molt espinós i que desperta susceptibilitats —en Vidal-Quadras ho sap prou bé—, de manera que s'han decantat per l'art contemporani, amb una selecció de biografies i làmines de grans genis nostrats. I com que —Unamuno dixit— als catalans l'estètica ens perd, han triat la millor estratègia per llagotejar-nos sense haver de mullar-s'hi gaire.
F I N E S T R A
Comença la campanya al Quebec VICENT PARTAL
a campanya electoral pel referèndum ha començat al Quebec. En sis setmanes els quebequesos decidiran si ' volen continuar lligats al Canadà o si, per contra, prefereixen separar-se'n. 4,9 milions d'electors són cridats a les urnes per a un resultat que es vaticina molt ajustat. La sopresa, momentània, és que les enquestes estan donant cada vegada una opció més clara a favor de la independència. Fet que ja ha motivat intranquil·litat i preocupació en les files federalistes. Un petit incident esportiu i una filtració periodística han encès els ànims en començar la campanya. A Montreal l'equip local d'hoquei sobre gel porta el nom de Canadiens. No és un contrasentit, com pot semblar a simple vista. La paraula canadenc, la van inventar els quebequesos i feia referència a ells. Però amb els anys el seu significat es va estendre primer a la unió del Quebec i Ontario i més endavant al conjunt del que ara coneguem com a Canadà, Com a conseqüència d'això els quebequesos van començar a preferir l'accepció quebequois abans que canadien. Però l'equip d'hoquei es va quedar amb el nom antic. Malgrat això. a Ics samarretes duen la flor de lis i al camp s'escridassa l'himne canadenc quan sona. L'incident esportivo-polític que ha desencadenat les ires dels quebequesos, l'ha protagonitzat el capità de l'equip.
Li
Aquest any el capità és Mike Keane, un anglòfon de Manitoba, una província que en un temps va tenir una important població francòfona ara mig desapareguda. Keane ha dit que no hi ha cap necessitat de saber francès perquè de fet tothom sap anglès i que ell no pensa aprendre'n. La franquesa del capità dels Canadiens és compartida per molts ciutadans anglòfons, però no per això ha deixat de crear una autèntica onada de crispació. Molts quebequesos han vist el gest com a prepotent i l'han usat per a significar que el bilingüisme no només està amenaçat al Canadà sinó que està amenaçat ja al Quebec. El segon incident s'ha produït amb la publicació d'un document intern del Partit Liberal, en el poder al govern federal, en què s'assegura que si guanya el «no» el pas següent serà proclamar la cooficialitat de l'anglès al Canadà. Per als liberals, la publicació d'aquest document és joc brut per pari de la campanya del «sí». Ara la gran pregunta, per tant, és si aquests dos incidents són els que han fet pujar els partidaris del «sí» en les enquestes d'opinió. Si la resposta fos afirmativa, el gran dubte serà si la llarguíssima campanya de sis setmanes aconseguirà mantenir prou alta la tensió a favor del -<sí» o si, per contra, ei suport a la independència es desinflarà passats els incidents.
•
SUPERMERCAT
•
VI-
SUMINISTROS
LARÓ
OOHEIX
•a 5 8 9 3 5 8 2
Verdaguer. 107
Mossèn
(W • nh·rf.·
V
VALL.
•
FUSTERES
Jacm:
MÀRMOLES SANT CU-
GAT
•
FUSTERIA
EBENISTE-
R I A feines pef encàrrec.
•
t r 675 51 0 8 Ret 'üOC:
TT 6 9 9 6 7 4 8 / 6 7 4 7 0 6 8
KK8B DOLCETS
HONDA
•
Alons
L S Cl
1a
Cugat
t r 589 47 53
St
• SA Sanla Maria n
•
DISPENSARI
NARI
VETERI-
DEL VALLÈS
Urgències 24 h deïl
C
SL
40
ADMINISTRACIÓ NUM.
J . MIRET Mercal
SL S o n ,32.
LA FAUNA
Celler
Rambla
TALLER: ORIENT, 68
rifi
> VALLÈS
t r 589 47 42
•
NOVA
O 674 1 3 0 5
674 63 62
•
HIDROFLOR
Borràs
Salvador,
C
4 7 , torre
•
FIOTTO
32
•
COPtSTERIA
THER,
TION
Sant Antoni, 24
c/ S a n t
«
5 8 9 74 42
V
IL'OW
•
COPY-GRAFIC
•
•;,
D G . D
CES
BAR-CAFETERIES Don
A
-f
X-XOC'
•
BAR
^ n
M-jJgk.
6 7 4 5 3 01
I^rcas Gironella, fiat FG 1306000"
-Ï90CÍI1
LINEA
CAN
ASSEGURAN
P ; i m : i , s n - l . .•!!• •
•
BAR MUSICAL
Cala-
'4
• CEYLAN C 4
Valies
•
Cdsli.leios.
MUSICA
I DANSA FU-
S I Ó -J C a n g a s
del C a s t '
Ho. 2 0
t r 5 8 9 64 55
t r 6 7 4 71 4 2 CUGAT
CAFÈ
^:~r-pbanca
•
MARCS
«
VALLÈS
C
674 63 08
•
PROMUSA
blanca, 2-8.
TT 5 8 9 0 0 4 5
TT 6 7 5 4 9 4 3
« 5 8 9 17 32
Av
•
MES MARCS C
Enric
•
SERRALLERIA
RRA
« 6 7 4 11 4 0
TT 5 8 9 1 4 2 9
z a i , 9. B a r c e l o n a
Pa! ETjOCr!
-e- ÍÍÍ031
«2181996
TIE-
mmm M A C H I N E pg
C a n o v a s del Castillo, 34
•
•
SPRINT
ome •
TT 5 8 9 3 2 8 9
IDIOMES
CENTRE
TT 6 7 5 0 6 0 9 i f a x
gas
R*t ·a*x<f
TT 6 7 5 0 7 5 4
nus-iEOira
VALLESTECNOLÒGIC
C •
CARRE
MOBLES Moragas,
33
j > la S e M
LA SORT i
Sant
•
:
t r 6 7 4 0 9 95
RSlHiMUl
«
Cugat
•
W A V - I N -J
TALLEDA
Balmes
6 7 4 0 6 93 i
Francesc Mo-a
Servei MERMELADA
S a n i J o r d i . 30
S a n ' r.
Assegurances
•
BLOCK i
C
TT 5 8 9 5 3 4 8
S a n t a M a r ,t 14
B&1ESH1ÏS
•
ESPORTS
L
d e finques.
CUGART
r.-r-..r" •:••
Sart
' í
XIERES-FEiOTSaSS
GRUP
VI
BELLES
A R T S M. r i s - r i '
SQUASH
GAT ^ Ï -
SANT
CU-
S-i'i:..i'?
i''.'.' .
CICLES
1
•
CASTELLVÍ
A:1-i:-
Hi.
• • n.!•••
JOIERIA
Valkt·.i'pu
ESTANC
•
mm-m • •
J
VINS NOE SA
, I I . .1=i
CENTRE
AUCiET
Te
..:'
L I A N A f r . m r . P i , - M--i-arjns.
NOUS
CASAJUANA GALERIKS SANT JORDI
V4 1- d r e t a
TT 5 B 9 5 5 4 9 S ; 1 nt C u y a t
JOIERIA
cambra
PreJ
venda
de
V-,iii
r
2 banvs
te*
Mobiliari
TOUS
--l;la
Pibatal·ai·-
i •.
TT 6 7 5 5 2 5 2
589 02 29
g a i r e b é tot
assolellat
-*• ~~-y.**.•••<
•
AUTO-ESCOLA
S A S Martr.ro.I
CA
SA R V B C
mm
-^
T I 6 7 4 14 9 7 •
ragas
DE B E L L E - r a r x t ' S i ; M<.
ft S A N B l r R - b
2 5 Sj->t C I . I ; , ! 1
-
SA A„
MOLT
^ _ ^ ^ J ^ A PROP
Torrebanca
9
•
MELODY
'."- i
de
yoiH . ' 4
TT 5 8 9 0 0 7 9
NISSAN
R O M A N Mar
•
i
ESTA-
G r a n a d o s , 15, L_vat ~
Ret ' o x x i i
t r 589 06 42
•
PÀRQUING
B L A N C A Av
TORRE-
FLÜffilfflB
• .j.jiiCan jardi
•
ORB
« 5 8 9 24 81
ROSA
M
SEGURA •
Ctra «
•
ACERSA
Cerdanyo.a
PAPIOL-VENDA
h a b . vista m c t l m a c a , Da -
rr
có . i n p h . ' b a n y
7 250 000
• i la.-a-
l:t;
F0H6DEH
I lo 4 «
EGA MOBLES
vas del Caslillc
674 65 00 •
FLECA
MARÍ
«
IMLÍSI Re' 50X7 •
15 0 0 0 0 0 0 «
9 3 6 7 4 6 7 15
•
PIS 1 - 0 n r , 4 h.it , 2
SC. C: Vila
i
RU-
•
local
5
S a n i Cugat gel Valies
«
674 62 99
CL. DENTAL
RES
MINGO
c
SANT
DO-
Reus
25
FOTO
10 - b a i
5 8 9 35 35
MATERIALS
CONSTRUCCIÓ
PREPA-
:.' R>us i ^ a u l e t ,
ÀTIC
MPI
DE
LA
Tel. 699 38 98 Fax 588 24 53
REPARACIÓ
r^
i iú> i a n i t
DE
SABANA
c.'
Ctra. de Terrassq, 97
t r 6 7 4 05 0 3 Sani Cugat
06191 RUBÍ
PIS
armat'S
•
EL R O D E T
,< r • n e i d
lOOnr
+ 80
3 dorm.. 2 banys, Nou
qu ng NDUS
?[: C 0 0 C « « 675 43 24
Par RrA
000-
4 dormoona
m
R U B Í o D u r a n i B a s , 9C4 hab . cambra
bany
i_:;:rr.plela, s o t d e m a t n s m e n j a d o r 2 4 m-. places d? (.ar^uing opcionals
6 7 4 11 8 1
K"I5"JO00Ü
- « 6 9 9 65 48
CASAS
i
ae
IValldorBix).
a carretera de C e - d a n y o l a . amb 85 nr
4 hab
C ' de- S c l 15
REPARACIONS i
580 98 54
S A N T C U G A T pis m a c c
d e 9 0 m- i .) h a b . 2 b a n y s complets
saió
menjador.
cuina "Olli.e», 2 balcons, ascensor,
caletaccic.
tol
opetc-
,
bary,
1 Í.ÍVH-
«
i^jlii^scCenJanyota; Rel FPC 990033
c o p e=
So'-rVercat
plet reformat, l a v a b o , salo PROP
.•.:•: I:.,L.I-?»
CREU
ROJA,
menjador de 35 n r . cuina
d uns 100 m'.
equipada, terrassa de 25
<-.mb J t e r r a s s e s , 3 h a b , :-i:
C Hvfi, 14 S a n t C u g a l i:el
r·>.:t"io r
assolellat
molt
!r, ; r- ( -i U |i ia i s e n s e v e ï n s a
nr, ascensor,
i portes d'ember
s._.brc;
19.000 000.-
t R OOC OOC -
«
580 86 69
« 675 55 06
TT 193) 6 7 4 6 7 1 5
«
580 98 54
Artcni,
• I I . ; ^ J = Í : : Í ; Ret FE rilMOS
calefacció,
GESTIÓ FISCAL-COMPTABLE A S S E S S O R A M E N T LABORAL G A B I N E T JURÍDIC AGENTS
D'ASSEGURANCES
exterior, (mestres d alumini
62
Sant
• P L A Ç A D E P À R Q U I N G e n v e n d a . 2 . 5 0 0 . 0 0 0 ptes
preciós
3 h a b . , 1 1 0 rrv, b a n y c o m •
ptes
20.000 000 ptes.
CUGAT
p i s al C / A l f o n s S a l a , a m b
1c-
"cne
SANT
ptes . LOCAL EN VENDA C Martorell 26. 70 nf 17000000
. TORRE EN VENDA Ctra de la Floresta. Amb jardi
580 86 69
TT 5 8 0 9 8 5 4
uaspa
-ir- Liar-
- LOCAL EN VENDA c' Manorell. 26, 70 nr" 17.000 000
• FINCA EN VENDA c/ Aips 79 90.000.000 ptes
' 4 600.000.-
bc a m b d u t x a . 4 0 m dr- te * DI.ÍS,H
VENDES
ip< n n a l
DE
« 6 7 4 00 14 TATERS
PLAÇA DE PÀRQUING c' Vinolas 15.000 ptes.'mes
lEoKPKCerja'iv-jtai Re' : 2 C WLT-M
580 86 69
Renda: 80.000 pies. PLACES aparcament a garatge d Vriiolas, per a 4 motos Lloguer mensual per plaça 4000 ptes.
có i ascensor
•
blanca
«
bany.
saló, men|ador, cuina, bal-
- V C i climalit
4 hat
350 000 ptes.'mes. TORRE. 7 hab . 2 banys menjador, sala d'estar, cuina.
LOCAL DAVANT CAP SANT CUGAT d MINA.19, 80 nï
S A N T C U G A T pis maco
11.BOO.000 -
P I S À T I C C' Alfons Sa-
la
amb llar de loc, piscina, frontó i molt de jardi Lloguer
•
exterior, pàrquing
DE
còpies
SÍNCA de lloguer 7 hab 3 banys, menjador, sala d'estar
jardí Uoguer 25C.OOO pies .mes. Alcalde Ramon Escayola
675 43 24
nal, assolellat.
REPARACIONS
CALÇAT
•:.' A n s e ^ r i
opcional 14 2 0 0
F •VJL.ÍIS '. a .Trrtrat|_Rí-t ^ 2'XCO::
P I S D E 120 r r
6 7 4 12 0 4
2 • 3 Cale-
vem·i
« 5 8 8 40 1 7 / 5 8 8 54 99
•
«
Pocs
Acabats de qualitat
tnc t m e a n o v a
3 an'.s
Gas
F - ^ s ^ x a i W -21IO60C3
«
TT 6 7 4 7 7 7 6 •
•
lacció
UOOUERS
RESIDENCIAL
!•( i
. , t f PLC « 675 33 55 « 5B9 26 43
•
Valloorpi*.
16 6 7 4 1 4 B2
^alo
« 674 90 97
P«t i ï ' X i j
«
Zona
<v - 2 0
4 \ ab
« 675 32 74
• laus
CAMPMANY
i
Francesc Moragas, 6
«
589 61 63
d e 11 8 i
PISOS-TORRES-LOCALS-TERRENYS
•
CALÇAT
•
1
-err . ^
• i^uin j i l ' i ,t(>t
E l i e s R o g e n t , f.?
valies
FOAP,
27
DUPLEX
i t Nr i
n
ocal.
A R W E N B O U T I Q U E . C.
De 4 a 5 hab
JOSEP M CASAS EROLES
«
I-
rlaus VIDEC
t r 674 79 68 •
TASTA'M
Ret y r o . i ;
•
R a m b l a d e l Celier,
MENJARS
NAfUMlES
Re" l«00(r
13 2 5
TT 5 8 9 2 9 2 9
vommos tr 674 43 04
IHSKQIIMOÍ
íet 1 'X't'X. •
RATS
Moragas
Tï 6 7 4 18 7 7
081 ge Sani Cugat
•
rai-i-esc
Re' ^KOCOt
GRANJA
«674
c
SANA-
B, 2 n
Ret i T ' S •
Domènec.
fls1 •iVX-i
AUTOSERVICIO
BIO,
MAILING VALLÈS, SL
Sant
CALÇAT
• •
•
K0A-C0NFKOÜ
C a s p , Per es-
Duplex
1 35 n r
ris.
a estrenar.
•
AiMNTAQD
RUBÍ c
trenar
p à r q u i n g , alt, e x t e r i o r c è r -
CONS-
2 pàrquings i traster
589 0 0 14
Wliíilsí
5
« 6 9 9 65 48
Sol dc tarda
srabats
TT 5 8 9 5 2 4 0
Cu
2
7
3 h a b , m o l l d e so1
Jurr
t V t > S i · i . -i
•
Td. 589 22 32
e* =V « ' *
P l a ; a de
rir.losa
PIS DE N O V A
n r jardí
^L P i
I NE
C à n o v a s -.1è1 C-r-.'
TEJA
55
589 26 49
P'i;va
TT 5 8 9 6 4 7 5 •
RENAULT
LA BRASERIA
Sant Cugat dd Vallès
Re, " M O i •
"'
Rubi.
TT 5B8 0 5 0 1
L'Estatut
RUBÍ Av
ome
26 600 000 -
Carrer Mapr, 6
Torreblanca,
2-8, local garalqe
•
^Santiago Rusinol, 37
HOTÍ
c
•
d e 1a q u a l · i a i , 2 d o r m i t o -
•
«ES
MARTIN DEL
.^.-r-^sVatthfrraat
13.500 000
V A L L É S Stravmski, 6 Po-
E-irn
lorell 41 « 675 45 79
HNOS.
3 000 0 0 0 Pla
« 5 8 8 4 0 17 . 5 8 8 5 4 9 9
5 e pis 4
« 6 7 4 1 2 0 4 . 6 7 4 11 81
TT 5 8 9 3 5 5 3
J.P. P A R R A
"st
nens petits
Elec
c j m a , sa-
Exterior
planta baixa
m&·mwiïi
'..---Jan
Ed
bany i
Resta hipoteca.
:
22 3 0 0 J 0 0 . -
djri'itnn?
TRUCCIÓ 60 m
' l·
Matalasseria
.|-
Articles per a
• •
"i
Estatut
6 7 4 72 54
• MANTSERV,
TT 6 7 4 6 0 5 8
TT 6 7 4 4 5 7 1
t r 6 7 5 5 8 55
Av
lavabo. Calefacció
:-iraE.C-·':*-«yici -.f- '-<':. \"•>jG:.
i decoració
INSTAL L A C I O N S TE
TE passatge
WrOKSLS
INSTITUT
RUBÍ
iou, 85 m \ 3 hab Entrada
;93; 6 7 4 6 7 15
Senri ^ É ' S ' X - K O J ^ •
•
: a r " f c ' ( , ÚP b a n t ,
13 6 5 0 0O0 • «
i anques Saca' *e> FSif2O0C7
15 0 0 0 0 0 0 -
na-quing
M:'. : -.:-[' C i n t o V e - valldox'u
MERCAT NOU
T o r r e b l a n c a ,' V a l l è s ) ,
«
-\:--.Ú
675 43 24
à ' e a cultural
Calalj-iya
terras-
sa d e ' 2 m-
«
lareg
TT 5 8 9 2 6 3 8
•
Sani Cugat. 3 hab
2 banys, tro't
armaris
PROP
(Pg
13 6 5 0 0 0 0 •
estació
:nr s
mer|aco--saio
•
« 1 9 3 ) 6 7 4 67 15
MOLT A PROP
•
3
( 9 3 ) 6 7 4 6 7 15
fioqjesSacai Rel FS 13120002
placa pàrquing, exterior.
6 7 4 57 0 4 ' 6 7 5 43 02
1·l.5O"D0O0 •
PIS DE
«
seminou, 3 hab., 1 bany.
Danvs. parquet,
n e u a esme-
l·ab
ZA-
1«
pàr-
e x t e r i D r , pa'CLJ'-ig r r-,-(0-
INSTALACIONES
n,ii;i. t -r
de
6.300.000-
banys. 2 terrasses
a part'- de
PIS 60 rr
nar, 3
p à r q u ng
J O I E R I A S P A D A _ Bal-
plaça
i ten
comp'et
MORA
cuina -orfice-' nova.
;
amb cuna
ban
•
A. SA-
F M Seu FECSA
TT 6 7 4 5 8 ? 4 M I ' C . i q - . :
•
TT 5 8 9 0 7 0 6
JU-
r.irr
O U I R O S T c ' V a l i 0 r r " x , ^6 B
TT 5 8 9 19 8 3
CANSALADERIA
assolellat, clar RU-
110 m \ 4 h a b , 1
CIÓ Sant Cugat
APARTAMENTS
PROP HOSPITAL GE-
petit, 3 h a b . , molt t r a n q u i l .
jador
•
mm
( 9 3 ) 6 7 4 67 15
N E R A L d e Catalunya. Pis
1 lavabo, saló-men-
extencr
10
amb
6 7 4 38 9 2
l'rowsSaraj Ret FS 10120003
pàr-
bany,
' TJLfE ^
•
•
•
D ESTÈTICA
TORREBLANCA
U S S t A T O U R S p l a ï a de
S a r l J c r n i , 2h
PRESENZA
4i:
••,..
TT 6 7 4 12 4 1
ZONA
TT 5 6 9 4 6 51
M .••••
de
24 150.000.-
places de garatge des de
Francesc Mo-aças. 4
fíJ. - <-
i
•
assolellat, exterior. «
SANTIAGO
SINOL
•
Fir^íRi:-:.a
','
• -
JOIERIA
San-iag.
ESTÈTICA
FrquesRocai Re' : o i-XfiOOOÉ
nal ' •
C/
SANT
28 000 0 0 0 -
•
Inoesa. ae- 1X7CO06
•
saló-
000-
«
•a 6 7 4 8 9 15
MONESTIR
TT 6 7 4 0 1 7 4
TT 6 7 4 15 0 9
•.-.•!•
SANT
• Cortines
•
=1=1-.* O r : i . i - . . :•
aprener-;,
PERRUQUERIA
;Quatre Cantons
CARDONA
tusca
LINAS C
San!
TT 6 7 4 9 9 4 0
, ti ui - - < .)•
inflES-GESlNES
TINTORERIA
•
PROP ESTACtÓ
-office».
6 7 4 57 0 4 / 6 7 5 4 3 0 2
^ l ' : . n b S a l a , 21
'Hnspilal
PERRU-
cuina
quing
675 43 24
t,i> 589 59 65
DAN
pisetna
calefacció, plaça pàrquing.
C/ RIUS I T A U L E T 160
CUGAT
5 8 9 : > 0 12
t r 5 8 9 5 0 72
ESTANCS •
•
DUR
amb
C U G A T 4 hab , 2 banys
nindesai M 110070005
ler'assa
1 6 0 0 0 0 Pla. m e s
TT 6 7 4 7 2 5 4
• Coordinats
aCKMS
ASSüLlATb
Preu. 25.000 000 Pla o
R 400 000 Pta
• Moquetes
C
I . T ! ."*:•• 3f-
TT 6 7 4 9 8 6 2
-1
ANNA FUSET JOIES
Tr 6 7 5 2 0 0 1
I J G
•
• • •
lloguer
• Parquets
TT 6 7 4 6 2 0 2
•
rrer. en v e n d a o
• Pintures
061W'
Sant Ctjgal
TT 6 7 4 4 3 9 0
2 portes al c a -
americana
TERRANEU
Anton-
L O C A L 1 7 0 nV, tí C a m í
•
QUERS
administració
•
men|ador-salc
Papers pintats
•
674 57 04 / 675 43 02
quing
Rarrbla Ribatallada, 34
• Tapisseria •
«
terrassa, plaça
a e s t r e n a r d * -2 d o r m l u n s
San: Cugat
38 000 000 •
comunità-
lcinquesRoca. R# FR 100600 H
Colomer
H . i ^ e ' l c . 17 MARGA
totalment renovat, pàrquing
pàrquing. Zona
nV. 4 h a b , 2 b a n y s
1 700 000 -
•O 6 7 4 3 6 5 1
BAIXA
dormitoris, 2 banys, cuina
na - o f f i c e - , 2 places de
•
•B 6 7 4 7 7 7 6
Monestir
PLANTA
jardí a 2 o n a r e s i d e n c i a l , 4
saló menjador, 35 mJ, cui-
menjador,
CUGAT
I •
TJ 6 7 J 15 32
•
SANT
«AUS ASSUMPCIÓ
MURILLO
lat.
! TT 5 8 9 6 1 5 0 .
JOGUINES
• C/ D O C T O R
«
6 7 4 15 5 0
•
•
0Q5O012
43 000 0 0 0 « 675 43 24
TT 6 7 4 4 1 6 7
gat
675 33 55 / 589 26 43
1
27 500
•a!dltMyçWeP I
«
:i-TKteM] Re* 10O7OOCH
TINTORERIA
• ÒPTICA
,,.;.,-
EXPRÉS
TT 5 8 9 11 8 5
generals i
SANT
fOTES
E S » MASOS •
m', a prop estació. 2 pàr-
«
TEXIDO
per-
11 6 0 0 0 0 0 >:SA Geshé Immoixlianai Ret KSA
quings, tol e n perfecte e s -
sV - ^ O J I
=*t S I : Ú . "
administratiu.
SANT
TINTORERIA
FM " X • 1
TT 6 7 4 5 8 6 2
d'assessorament
TINTORERIA
TT 6 7 5 2 2 2 8
4
RICOMA <
- . Sart r
PC 990GOE
iSerr.l.Re* 513000003
CASA ADOSSADA 240
TT 5 8 9 4 4 9 5
Sani Cugat ael Valies
*
C
jFofc Piso •L>3afiyoiai- ^
28.500.000•
=ei I 4 & W
3e' 2WXB1 •
•
c
ascensor, sol tardes,
vistes a Montserrat, f e c t e estat-
580 86 69 / 580 98 54
« 6 7 4 1 2 0 4 / 6 7 4 11 8 1
•
ÒPTIC SAL-
DON
1T 5 8 9 2 2 6 4
nr'
«
terior
fel "J.'XOl
2
bany, safareig, terrassa 4
ria a m b j a r d i i p i s c i n a . E x -
TT 6 7 4 1 1 8 3
S O L S O N A Rosselló
Zona
3 hab , 1
TT 6 7 4 4 1 4 9
•
S a n t C u g a t d e l VaÜes
•
pàrquing,
130 n v , 4 h a b . , 2 banys
CUGAT
IATALASSETXS
OCASIÓ
m3, c u i n a ,
21.500 0 0 0 -
•
(93) 6 7 4 6 7 1 5
PISOS
20
blanca. 52
TT 6 7 4 1 1 8 2
I C O M A S . C B. M o -
( I ( ,AI
( , [ s | l < ). S. \
«
•
Monestir, 7 5 rrf, menjador
caie-
d'uns
34 000.000 -
CUGAT
G r a n a d o s . 15 S a n i C u g a t
ed.'ici
davant n e i
GRANJA
e s p a i ó s . jardí privat
S O L • N E T P. T o r r e -
•
C a l a d o . 12.
t r 589 33 00
Francesc MLM.;.J.I-
•
Francesc, cantonera, se-
se- -eo»i
Torre
*# 370001
HÍPICA SEVERINO Pg
HOUSE
banys,
cuina «office». balcó, e n -
mtnova; al d a v a n l hi té u n
{Finques Saca! Rel FS 1C120008 •
Valies, 23. Sant Cugat
•
120 n r , 2
674 72 54
.Fincas Groneül. Rel. ^G 10080012
Iresolats, ascensor
+ 2 trasters. P à r q u r t g molt
- Torres - No-
m a s i a C a n C a l d e s , s-'n
Francesc
TT 5 8 9 10 9 8
S.\\l
CAN CALDES
S A Plaça U m o 3
TT 5 8 9 2 8 1 9 •
15 - l o c a l
INKÜW
CONSTRUCCIONES
Relormes
flel 3! 3X3
Fe"er Guà'O.o i n 'el 589 OC L!1 -ai &74 24 -íí oa SC San" Cuçal de .'i les .^an'T.íi
Karao-
av
TT 6 7 5 2 4 0 3
AVALA,
Enr>-
S a r l i a g o Rusinot, 35.
-.• ^ i t > j n e - m a j n y rt
DOMÈNEC
f^^^. ÀGORA
19 S a n !
DIRECTA
que Granados.
Cugat del Valies
TT 6 7 5 4 2 0 3
•
GRANJA
SANT CUGAT Psg Ca-
bles),
200 m'. Zona comu-
45 000 000 «
Sant
zona
nitària a m b jardí i piscina
m
URBANITZACIÓ
3 banys complels.
part
580 86 69 ' 580 98 54
•FotoPiscCarainyolai Rel FPC 990006
«
•
M_ í 7Q0C-
•
«
lerras-
n o v a s . pis d e 4 h a b {3 d o -
Sant Antoni, 1
?
26 500.000.-
cambra
•
4
«otfice»,
g e 2 c o t x e s , traster. Jardí
de b a n y , à m p l i e s
674 72 54
VENDA
safareig, calefacció, garat-
Dos dormitoris, ampli m e n -
ves
Re' &XCA
« 674 36 36
DIM. C' Larrina.
ASSEGURANCES •
21 0 6
Bar, c R o s s e l l ó . 2
Matas, 8 TT 6 7 5 3 6 5 3
A T E L I E R B L A U Av To-
d'arg'es
S a n t D o m è n e c , 7, l r 2 a tt675
calefac-
EN
nestres d'alumini.
70 m', calefacció. •
HÍPICA
pada. ascensor,
PIS
c i ó . p à r q u m g , a s s o l e l l a t , fi-
jador-saló. cuina,
Jordi,
Joan
TT 5 8 9 1 9 31
•
xemeneia, cuina
•
5 4 Valldoreix.
CONNEC-
Escola
dorm , menjador saló a m b
cuina equi-
jardi públic, 3 hab. + estudi
• l e b i a n c a , 2. ENGLISM
•
l'Av. A l f o n s S a l a , 2 b a n y s , saló menjador
15.000.000-
Sani Cugat
674 72 54
pts d e 1 2 0 m* i 4 h a b . a
«
TALLERES MENA Pas
« 589 03 74 3í- •34000'
•
•
en venda
«
preciós
assolellat
Pef Í1000001
Ret --iWX!
Sani Cugat del Vallès
SOBREÀT1C
CUGAT
lacció, exterior,
« 5 8 9 06 05
TT 6 7 4 4 2 2 3
Av
•
SANT
s e t g T o r r e b l a n c a . 13
TT 6 7 4 7 5 9 8
«TSGflÀROÜES·COf'STBaES
P.
Llorenç,
*V 5CO0CÏ
w «oc;
FAX 675 28 61
Sant
^ 1 132000' •
« 6 7 5 25 02
35 37
000-
674 08 97
SANT
3a edal
Sant C u g a l d e l Vallès
HKGJUIB
MECÀNIC
Re) FPC 390002
iFirxasSrorBfaiFWFGiQOeOOr •
ses Motí sol i ben onentat
RESIDÈNCIA
SALVADOR Sant
ELÈCTRICA
«
KEISKIim •
ller 9 1
TEL. 675 29 02
i piscina co-
munilans. 49 000
27
N E T Sant R a
Barba-
Tres places de pàr-
.Fincas San Cugat, *«f -SC 13040028.
TALLER
«
Torre-
I
ELECTRÓ-
CANALS O
TT 6 7 4 8 9 1 8
TT 6 7 5 5 3 5 3
TALLER
•
A D M I N I S T R A C I Ó
b l a n c a . p a r a d a 1-42
FiKTOtW S A N T C U G A T -ambla Ce-
•
CAMPOS
iat 530001
1T 6 7 4 69 45 Te, urije-v cies 906 89 81 :i6
coa
Ret 3C?X01 > PAMOBE
ftet 'i*uOCt •
VALLDOREIX. 53
6 7 5 16 0 6
« 6 7 4 36 88 Sant Cugat
tr 674 08 82
589 02 71
Sana
23 Si C u g a !
ANTONI
de sol,
IFot Piso CwXryto,
R*l '66O0C'
EXPOSICIÓ I VENDA:
calefacció. Molt
5 8 0 8 6 6 9 / 5 8 0 98 5 4
4
lavabo.
d e 6 0 m- T e r r a s s a
t r 6 7 4 01 7 4
Francesc Moragas. 2 1 .
VENDA
bany complet,
«
N Ú M . 1 Valldoreix. 67-A
ELECTROLLAR
EN
sor, e x t e r i o r i a s s o l e l l a t
salo
amb xemeneia
na
TT 5 8 9 3 2 11
TI 589 35 23
VILA
PIS
dorm , menjador saló. cui-
20 000.000.-
S O L C S o l , n ú m . 19
•
•
. hab. planxa,
meniador
ascen-
a m b vistes a Collserola
2 M a i " ' , '33 (junt m o n e s t i r ) .
ELB3S0OQÉSHCS
saló
hab
balcó,
12.700.000.-
•
•
-al ; * M I
banys, cuina,
menjador,
«
d e la
14, baixos
S A N T C U G A T pis de 3
hab.,
d e 4 0 m- E s t u d i e n d ú p l e x
EBENISTECamí
CreL.
sffl I57COC'-
•
SL
•
S a b a d e l l , 32 B Rei -6K031
FUSTERIA
RIA
í
TT 6 7 4 4 2 8 2
^fONE
MOTOS,
Àlva-
190 n r . Consla de 4
quing. Jardí
20
ALUMINI i VIDRE
DANVIL
zona c
re;.
Rosselló. ' 5
ifel ''X» 1 •
•
CASTELLVÍ
S A N T C U G A T alic du-
p l e x d e luxe
Sant Cugat d e l Va les
674 14 90
«el 390CC1
.MMWE
•
•mítm
C a n Fatio ae'í. H U -
roHTS, C a m p o a r r c r 7'iaLi, 3
F - ' 5 c t > r Í 3 - v 4 í : Pet F P C f t X í i
A V . A l T O N S S A I A . 11. b a i x o s 2 A P A R 1 A 1 l ) r C ' O K R L U S n ú m . 12 S A N T C'UCAT DEL VALLÈS (>74 1 S (>() - ( , 7 4 1 0 S4
CLASSIFICATS
ELS 4 CANTONS/ Divendres, 22 de setembre de 1995 • R U B Í cl Historiador J o s e p S e r r a , 9 5 nf. 4 h a b . (3 dobles), b a n y i l a v a b o , c a lefacció, exterior, 2 terrass e s , parquing.
i4.eoo.ooo.rrsKtsu (raaa)nsi.)S0004 • RUBf cl Uuls Ribas, 4 hab. mes entresolat. Amb parquing. Acabats de qualitat. Pocs veïns. Llar de toc. 19500.000.« 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 9 54 99 iFix-aVJmnl) FM FV 200010 • RUBf cl Monturiol, 3 hab, 89 m*. Reformat fusteria ember. Porta blindada. Ext alumini. Mllor que nou. 8.500.000« 5 8 8 4017 « 5 8 8 54 99 |Rnea»V>l«»»»Ra'.(VH» • RUBf cy Pau Claris, A l a vora Ajuntament 80 m*. 3 hab.. ben conservat exterior. 8.000.000.0*89 « 4 8 (>naa»iM. 150003 • RUBl cl SabarM. «npeceMe, 4 hab. (3 dobles), cuina equipada i reformada (cuina Integrada, tom, atc.), •oiaematin·. 9.000.000« 8 9 8 88 48 UnalMIgrot • RUBf cy Verge del Ptar, A ia vora de Correus, 65 m*. 3 hab., cambra de beny.
6.450.000.« 8 8 8 «8 48 lat—Uef-IMB • « « • f e / Z a f r a , 70 nV, 3 hab., cambra bany, «xt*riwlaeaole·eda 6.400.000.• 88» «8 48 • RUBf Dúpkw per estrenar de quaMat suprema. Pocs veïns. 19.000.000.t r 8*8 4 8 1 7 « 8 8 8 84 88 fFuaaawe«mi).FMFV2axiii • RUS. edtVx Mercuri, 75 nf, 3 hab., cuina I cambra bany reformats, parquing. 10 5 0 0 0 0 0 « 8 8 » 86 4 9
ao«DMi5oa» • flliaf local a Las Torres, «nf.Mny.pat. 3.800.000.« 8 8 8 8 8 48 (raaa)nrJ.i5coio • RUBf pis cl Margarida Xirgu, 4 hab., rhen|ador, cuina, gas, reformat, fusteria ember i alum-ii. Ext. 9.500.000« 5 8 8 4017 « 5 8 8 54 99 <rm»viacmH M F V « M
•
5
• RUBf pis nou de 61 nf, a Av. Estatut. 132 Amb 2 hab., bany, cuina equip. Només dos veïna. Amb terrassa. Superi. 61 nf. 11.000.000« S88 4017 / 588 54 99 (flm··yawnaj.Ra·FV 200009 • RUBf pis nou de 74 nf. En Av. Estatut, 132, 2 hab., bany, cuina equip. Només dos veïns. 12.000.000« 5 8 8 4017 « 5 8 8 54 99 piqmVa9x<-a».MfvaODO<l· • RUBf Plaça Progrés, 100 m>, 3 hab. (2 dobles). calefacció, pis exterior. 8.900.000« 8 8 8 85 48 pro-a) FM.I500O2 • RUBf zona la Josa. tocant mercat 3 hab., bany i lavabo. Ext. i persianes d'alumini. Calefacció. Gas. cuina nova. 10.500.000« 8 8 8 4 0 1 7 / 5 8 8 54 88 • RUBf Zona Les Torres, prop FF GG. Pisos dea de 7.500.000 Pta. 3 hab. Calefacció, gaa, cuina, bany. « 8 8 8 4017 « 6 8 8 8 4 88 (Fra-ratiM-xca-. FM FV 200305
• ZONA RESIDENCIAL 100 m1, saló amb xemeneia, cuina «Office». 3 hab., 2 banys. 1 parquing, traster, calefacció, jardí infantil, només 6 veïns, tot exterior. 26.000000« 6 7 5 33 5 5 / 5 8 9 26 43 IKSA Gastki Immobiliària]. Ral. KSA
• ZONA TRANQUIL·LA 100 m1 + 160 nf jardí privat, saló-menjador 30 nf. 4 hab., 2 banys, calefacció, aire condicionat, 1 parquing + traster. 26 000.000« 675 33 56 / 689 25 43 (KSA Gas!» laxnoMIarla) ml. KSA 10050006
• LA FLORESTA Sant Cugat, venda de solars. Superfície de 4 0 3 m': 5.000.000 pies. Superfície de 789 m": 9.000.000 ptes. « 8 7 4 08 87 |fro»SWC»x4MfSC'«M0CT • MBA-SOL 2 solars 605 I 6 5 0 m*. Pg- Camèlies. « 8 7 4 87 0 4 / 876 43 02 (laa»«|WiwOTOio
• SANT CUGAT zona cl Sant EJàle. 524 rrr>. • SANT CUGAT zona cl 20.000.000.Cànoves del CasMo. Té « 6 7 4 08 97 180 m*. Consta de 4 hab., (Farja SaiCa-H, M FSC I0HXB1 aalò menjador de 45 m*. cuina «rjníoa», dos banys • SANT CUGAT zona go» complets, terrassa. Pàr- i estació de Valldoreix. Suquing. perfície: 600 nr>. 23.000.000- B 6 7 4 0 8 9 7 32.000.000.(F^cs-aca-ao, na. fsc «ema • 8 7 4 0 8 87
f*mtmar^m.fxmmei • S A N T CUGAT zona Ootf. 70 m', 2 hab., saló menjador de 27 m*, cuina equipada, bany I lavabo. 23.000.000.««740887 (Fec«SMO«rJI|MfSC10Dia» • ZONA MERCAT N O U 90 m". saló 32 m 1 amb xemeneia, 3 hab., cuina reformada, 1 bany, 1 lavabo amb dutxa, sol i votes. 14.500.000« 8 7 5 83 6 5 / 8 8 8 28 41 (KSA Geiet IraioUkrk). IW KSA
• S A N T C U G A T zona plaça Sant Jaume (estació VaMorebt). 557 m". 1 8 . 0 0 0 . 0 0 0 - « 874 08 97 (n^SMOaa) w FSC 10WOD30 • SOLAR residencial, 650 m». Zona escola arquitectura. EeMcacró immerjata. 29.000.000« 8 7 5 4124 |fh>-«Ftai|MFBIOOa30(»
fOB3O009
• C/ GRANOLLERS adossada amb ascensor 220 m', jardf privat, 5 dorm. (2 «sultes»), 3 banys, 1 lavabo, saló menjador 40 m', garatge traster. 48.000.000« 874 77 76 -»-ait*5A).FMI»0008
• ZONA PEATONAL 70 m 1 , menjador, cuina, 3 hab., 2 banys, calefacció, activistes. 14.000.000« 8 7 5 33 5 5 / 5 8 9 28 43
• MIRA SOC torre 350 nf. solar 600 m 1 , 6 hab.. 2 banys, saló menjador, 60 nf, cuina «office», sala 60 nf. garatge 2 cotxes. 65.000.000-
IKSA S M M lamoMana). Ral KSA IOOSOOIM
• ZONA MONESTIR, 90 m1, menjador, cuina, bany reformat, 4 hab., tot exterior, perfecte estat. 12500 000« 8 7 8 3 * 5 6 / 8 8 8 2 8 43 |KSA OssUt leareiaritl. FW KS*
• N O V A P R O M O C I Ó 10 torres adossades amb jardi i piscina comunitària, 240 nf, 6 m façana, garatge 4 cotxes, 4 hab.. estudi, 2 banys. 1 lavabo, parquet, marbre. 38.700.000.« 675 33 55 I 589 26 43 IKSA Gtstio immobiliària). Rel. KSA 10OS00»
• TORRE ADOSSADA A R U B f p e r estrenar, 2 2 3 nf + 1 0 4 d e jardí, 4 hab , 2 b a n y s . 3 places d e garatg e , fusteria interior d e rour e i exterior d e P V C a m b vidre doble. 26.000.000-
« 8 7 4 77 78 SAIWieOKM
• S A N T C U G A T av. Pla del Vlnyel. Adossada de 5 hab., estudi. Jardí privat i comunitari a m b piscina. Només
• TORRE ADOSSADA CANTONERA molt cèntrica, amb piscina comunitària, 3 dorm., 2 banys, boharditla, sala de màquines 45,000.000- « 674 08 97 i hab. planxa, 2 places de (fnaa SalCuga). FM FSC 10040381 garatge, A.A. 32.000.000• SANT CUGAT zona pg. « 874 77 76 Valldoreix-Golt Torre individual que consta de 5 l T»-»M,SA|FM I00OO3 hab., mes una altra habXa- • T O R R E S Zona ctó-estucti, saló menjador, tranquff-la, adossada cancuina «otflce-, 3 banys tonera, 150 nf. garalge 2 complets, lavabo amb dut- cotxes, zona rentat, trasxa. Garatge per a 2 cot- ter, saló estar en dos nixes. Dos trasters. Una vells, cuina «office», 1 cambra frigorífica. El solar bany, 1 lavabo. 3 hab. (1 és de 500 m". «sujte»), estudi, jardí pri6 5 . 0 0 0 . 0 0 0 - « 674 06 97 vat 40 nf, calefacció. (FrmSWClae^M.raiOlMIloa 28.500.000.• SANT CUGAT zona Vln- « 8 7 5 8 1 6 5 / 6 8 8 26 4 1 yet d Sant Josep. Consta, {KSA Saattf l-aa-elarta). M KSA a la planta, de saló menja- 1006D013 dor, cuina «oUtoe- i un la- • V A L L D O R E I X Torre S o vabo. A ta planta superior l a , parcel·la 6 0 0 m". consN ha 4 hab. (una -sui»-) i truTta 2 2 0 m 1 , 4 d o r m . , 2 2 banys complets. A reetu- b a n y a , 1 l a v a b o , menjador dl, com que és gran, té 1 s a l ó 3 5 rrr>, s a l a d e b U a r , hab., saló I un bany. A x e m e n e i a Har, b a r b a c o a , més, al soterrani hi ha un gran celler, una hab. de 46.500.000.planxa, safareig i garatge « 8 7 4 7 7 7 8 pera 3 cotxes. aaa»X8rt|ifijl.laM. 63.000.000.-« 674 08 97 (F>l»S««Cux<l·«FSCK»>««g3 • ZONA MONESTIR torre adossada 140 nf, 5 hab., • ST. CUGAT d Sia Te- 2 tavrys, garatge i jardf 60 resa, adossada 320 nf, 4 m». hab.. 2 barrys, lavabo, sa- 3 3 . 0 0 0 0 0 0 . - « 874 77 78 ló- menjador, 35 nf. cuina SAiFMiaooos «office». gcffee, saJa d'estar, terrassa, hab. màquines, garatge 3 cotxes, jardi privat 100 m ' i piscina oornunitària. 57.500.000« 6 7 4 57 0 4 / 8 7 5 4102 (Mm) M l • TORRE A BELLATERRA 250 m', 900 m f de jardf, una anúguetat de 4 anys, 4 dormitoris, 2 banys, 1 lavabo, garatge, estudi golfes. 60-000.000.« 8 7 4 1 2 04/8741181 |S-r>i|ft»SW03MM • TORRE A BELLATERRA unrfamikar 180 nf. 4 hab., 2 banys, saló menjador 35 m*. cuina 2 0 m 1 , parcel·la 400 nf. 3 9 . 0 0 0 . 0 0 0 - « 6 7 4 77 76 (Y«r»ta.SA[FM I00006
• PfSOS, apartaments, loirea, looata I ptacee de parquJng de noguer. «8741184/8741181 (Seumsiorxorjü
• LOCAL DAVANT CAP SANTCugal. c/ Mina, 19-
80 m". 80.000/mes-« 874 15 68 (Caxejiw.cni30l»7
« 874 57 04 / 675 43 02
• TORRE ADOSSADA Cl Bergara. 2 -suites». 2 dorm. dobles, 3 banys. 1 lavabo, saló menjador 35 nf, 2 places de garatge i traster gran. 47 000 000- « 674 77 76
• LOCAL EN VENDA o lloguer 112 m*. Preu venda: 10 milions. Lloguer: 60.000 Pta/mes. « 8 7 5 4124
( t - m u m uoorare
Onr-aita.SAj.FMiaXO?
IFw-iaiRaeij.Re'. PB1QOS0015
23 « ( 9 3 ) 6 7 4 67 15 (FffQjtg Ssal. FM. FS 10120009
• A 7 MINUTS a peu de l'estació d e Valldoreix, 4 hab., exterior, assolellat. a m b pati privat d'uns 4 0 nf, tranquil, a i g u a i Num j a d'alia. 8 5 . 0 0 0 / m e s . -
« (93) 674 67 15 (Frc-mSacal-M FS 10120010
• S A N T C U G A T z o n a cl Alfons Sala. Consta de 4 h a b . , s a l ó m e n j a d o r , cuin a , bany c o m p l e t , lavabo, s a f a r e i g , u n a petita terrass e t a o balcó. 80.000/mes-
• SANT CUGAT zona La Floresta. És un pis als baixos d'una torre individual. Consta de rebedor, 3 hab. dobles, menjador, cuina «office». bany complet. • APARTAMENT en no- Petit jardí El bany i la cuiguer cl Montserrat. 1 hab., na estan reformats. bany. cuina americana. 65.000/mes50 OOO/mes- 9 675 43 24 « 974 08 97 (Fra* Boa| fM. FB lorxa» IRrcw SwOxao FM FSC IQOtoOB
• C A S A A D O S S A D A cl La Plana, 140 nf. 3 hab., 2 banys, lavabo, salóm e n j a d o r . 3 0 m*. cuina «office». golfes, traster, tanassa 10 nf, jardí privat, 18 nf i plaça de parquing. 170.000/mes« 674 57 041875 43 02 f*a-»l FM i loonorju • PIS de 2 dorm., menjador, cuina, bany complet, terrassa. Ple nicMat a Mirasoi. 55.000/mee - « «74 72 54 v*o» (SM-a-l Fat FO KOSrMO
« 675 32 57 lAuti Esletan) FM AE 10030002 B-IG
[Auto Cont-rca del Valiesl Ft«l ACV 100FXO02
• CITROEN AX. GT (extres) B-JU. « 676 32 57 (Au-Utan).FM AE 10030003
• SANT CUGAT tenim tota mena de torres de lloguer i pisos a diferents preus. « 6 7 4 08 97 (Feic-sSartCug-l) FM FSC 100TOM • TORRE D E LLOGUER amb mobles. 3 dormitoris. menjador-sala, cuina, bany. Salar de 5 0 0 m 1 A Mirasol. Zona molt tranquil·la. vO.OOOAnaa.« 8 7 4 7284 (FimG-ar-xStMrotoo-xos
• FIAT Uno 455. B-1600HU, platejat « 8 7 4 0910 ( S H * J FM S10110003 • FIAT Uno turbo. IE, BIK.
« 675 32 57 [Auto Eskcan) FM AE I0030M6
• PASSAT Variant 1.8. A A B-MG « 6 7 4 68 50 lAulo Comarca del VaMa) W ACV
• PEUGEOT 309 GT, A/A, B-HX «8741501 f)%X«»UoOF>ay| FMPUP12M02
• F O R D Fiesta 1.1., gris mat. B-JT. 300.000 « 8 B » 86 38 MA
• IAHC1A Prisma. TDS. «-AK. 750.000.. « 8 8 9 8 8 91 -aal) FM f 10820010 Y-10. B-HD. 32S.000.••9*0991 J » t « , u | FM F lamoM Corea, B I S 4 7 S . « O 0 - « 5 « 9 O 9 91 «9M.UHMF100200QI • • P B . Corsa GSI, B-LK «•7441850 (AMoCanarca dai VaMt) Ftof ACV
negre. B• OPELKadett, 1.3, 5 [ B+fY. 450.000.• 888 «9 «1 v^Ba.»l).MF100anw
• RENAULT Clio, RN-1.4 B-OO « 6 7 5 32 57 lAJriEatt»! FMHE10030007 • RENAULT a » 1 i . 3p., vermell, &-OM. 975 000 • « 588 5515 «mman-a (M AM103032 • SEATIbiza, 1.5 i, 3 p., B-OB. « 676 32 57 |Aia> ErMaij FM. AE 10030006 • SEAT ItXza 1.2, negre. B-JX 400.000- « 588 55 35 (AaloMtaajBatAlOIOOOOt • SEATIbiza 1.5, 5 p , BKP.
« 875 32 57 (AuBEilíx-1 FM AE100300M • SEAT Terra, blanc. BKT. 3 5 0 . 0 0 0 - « 588 56 36 l/xaca-M FM. A loioooo» • SUZUKI Swift GTI, B1872-IP, blanc. « 8 7 4 0910 iS-nrtlMsioiiooo;
• RENAULT 11 GTL, B- • VOLKSWAGEN Qotl 16 GL. V.B-LM « 6 7 6 32 57 « 674 15 03 IAaaiEHca-1 FM AE 10030010 ff-^gaa-UopFiïSn. FM P W 120006
• RENAULT 19 T S E , blanc, B-LX. 650 000« 6 8 8 55*5 • F O R D Escort X R 3 . B- (AaaxaMaljFM.AItllOlog f<V • RENAULT 21 2.0, AA. « 874 15 0 1 B-U. (ft-BKt Hotx M-). FM. FWt 120006 « 6 7 4 8 8 5 0
• UU4CSA Delta, HF. turbe.FJ-KV 7(0.000.. • 889 0 9 9 1 «jaaa, al. j M F 10020007
• ALFA33 16V LK. 600.000. « S 8 S S 5 35 FM A
• O P E L V e c t r a 1.6 1 A . A . B-MN.
« 5 9 8 0 8 91 IXI FM F10020003
•tADANrva,B-Nt «50.01» ««•««••I j%a»,«l) (M F KD2CC03
• P L A D E L V I N E T 130 m", 4 hab. (1 «aulte»), 2 ' banys, saló menjador, 3 5 m*. cuina «office-, galeria, terrassa 30 m*. 2 places de parquing. Zona comunitària amb piscina. 175.000/mes« 8 7 4 5 7 0 4 / 6 7 5 43 02 a»t-i) FM. 110079006
lAulooaraal). RM A1
475.000.-
• GOLF1.8 GL, B-JP. « 8 7 * «650 (Arto Cenrca M VMè» FM ACV
• PIS de 3 dormitoris,. menjador-aalé, cuina, safareig, cambra de bany complet. Exterior en fv-ca de 4 anya. Com nou. Plaça de parquing inclosa. Junt nou mercat làraacuttural. 80.OO0/mes..-« « 7 4 7 2 5 4 (Fans aro-ak). FM H1KM0IM
• OPEL Ksdett. 1.8 GT. blanc, B-JZ 600.000.« 5 8 8 55 35
• PEUGEOT 205 G T I . A/A, B-JT. « 5 7 4 1 5 03 • CITROEN AX 11, TRE, y«jg»3tw>»«Bai,)FMFW.2aan B-IM. 350.000• PEUGEOT 205 XL, B« 5 8 9 09 91 HW. IFSX». U.) FM F10020005 « 6 7 4 15 01 • FIAT Tipo, 16v, A/A, B- ^aotUotrFM-1 FM FW120031 LC. « 674 15 03 (F>«9»t:la-»l»«li|fM(W120l>n
• P I S de 3 dormitoris, menjador-saló, cambra de bany complet, cuina. Pis reformat, com nou. En el centre de Sant Cugat. Lloguer al mes: 65.000 Pta. « 6 7 4 72 64 |Fto»0>»i-a^M.ratM9Ma
• RBLA. RIBATALLADA 160 m 1 , 2 terrasses, 4 hab., 2 banys. 1 plaça parquing, calefacció, assolellat, exterior jardí + piscina comunitaris. 1S0.000/mes.-
• ALFA Romeo 75, 2.0 Twin SparK. B-IU.
• AUDI 100. « 6 7 4 08 97 « 674 69 50 ffnaa SelCu-t», FM FSC I0MO033
• APARTAMENT en lloguer. Moll cèntric i tranquil. Parquing opcional. 55.0OO/mes- « 675 43 24 fFr^«ifi<a)Bei miroecro
• C/ ALFONS SALA 110 nf, 4 hab.. 2 banys, saló menjador 20 nf, cuina I terrassa. Moblat. 90.000/mes« 674 57 04 / 875 4 1 0 2 (irrdewl fM. 110070007
• ALFA Romeo 33, S-IT. 475 000« 589 09 91 iFhcaf il) RdiFiaeOOCC
(Au» Coau-ca « I VaHs|. f M . ACV 10O9COO3
• R E N A U L T 21 T X E . blau, B-JJ 650.000« 5 8 8 5615 (<-t-cataa)tM.Aioia»t • RENAULT 5 GT «urbo, negre, B-HT. 250.000« 5 8 8 5518 (Aur-mral.MAXrlO-001
•pH^ • FORD Eacort cMael. BHW. «8741501 (fa--raia«xFatrl FM FW120004 • N 8 M A N Patral 6 ctf. draeei.curt.B-JV «8TSS87 jA^FJM««»W AEICaoOM • NISSAN Vanefte pràctic dièeel. B-MS «6713267 (AaaoFjata-iMAEm-oooi • RENAULT Exprés, rilasel. B-ÜZ 650,000• 8888881
2 4 . Divendres, 22 de setembre de 1995
PRIMERA DERROTA DEL JLNIOR
ESCOLA D'EXCURSIONISME
L'equip d'hoquei sobre herba del Júnior ha comentat el campionat de Catalunya amb una derrota, contra el RC Polo. i l'entrenador santeugatenc, Andrés Barrientos. diu que hi ha molta feina a fer.
El Club Muntanyenc Sant Cugat ha creat una escola d'excursionisme que pretén recuperar la tradició de la muntanya dins el club. Segons la directiva, la idea s'adreça a nens d'entre 8 i 16 anys.
BÀSQUET
L'ex-jugador del C H Sant Cugat Jordi Pons ha decidit no tornar a jugar a Sant Cugat, després que la UE Sant Cugat va plantejai el retorn de Pons com a conseqüència de la vinculació
del club santeugatenc amb cl CB Montcada. Segons ha explicat cl coordinador de la secció de bàsquet de la la li Sant Cugat. Marcel·lí Massafred. «tot i que Pons no vulgui venir a jugar a Sant
Cugat, la vinculació entre els dos clubs se signarà igualment» i s'intentarà aconseguir alguns petits beneficis a llarg termini. Pons ha explicat que no vol tornar a Sant Cugat perquè aquesta
temporada té Inoportunitat de jugar més minuts que la temporada passada amb el Montcada i perquè l'experiència de l'any passat amb el Ripollet —vinculat al Montcada— no va ser positiva».
J O R D I P O N S . Jucador del CB Muntem la
<Sé que algun dia tornaré a jugar a Sant Cugat» •M 1 1 S V l l l t '' ML; li
alani i.
e-la\ .i in c. i l : la
.,! UE Sans Cug;u estrena la lliga fora de easa ui
.a v . a
I Sani ( - c u i n i s ,-.
,1 i a e e . .i
• •. i: ii.oli í
a
líaigs.
-,.à' 1 e al III.I'.I
r,,i , 1 d . e r e n g e ai l a a i i . :-l ••Miis ,!•„ i. 111: u o e;. 11" el p . a l i l iinh el K i p o l l e l . N u d i a i a ' . a lot que podia p i i q u e físicament
!..• • i | . b •
... ji.e
diu
1
ai i : Simi ("ugul. V .ai in e n q u i n e s c o r d i < Iure. p o t s e r q u a n 1 o!•••. potser lumaré." q u a n tingui ^
HI Masnou: Alonso, Serviu (Oscar 53'). Ticjo, C'arbn. Pons, Alv a i c . Medina (Andrade 45). Abella. David. Santi (Puche 45'| i Zarago/a. Sant Cugat: Del listal. Jacobo. .lavi. Israel. Miquel, Alberto. Dani. lansà (Lluís 45'). Castillo. (PaquiH) 45'), Bayo i Bou. Goís: 0-1 (fi') Jacobo"l-H2(Ó"David 2-1 (45') David. .VI (52') Óscar. 4-1 (75) David. 4-2 (9P) Alberto. Àrbitre: Julian Haro.
2
• Sant Cugat.— El C E Masnou va debutar diumenge passat a casa contra el Sant Cugat i, tal com va fer l'equip de Josep Alonso en la seva estrena, va aconseguir una victòria clara i ja va deixar clar que serà un dels rivals importants a la segona volta, C M
| vjisl
a.e.ei de patir lot el que
p u
8
;;i
c
8
2
0
J
3
l·i
1 1
0 0
6 c
1
1
n
?
J-
G
2
0
Sani Celoni
Punts 6
Roses
6
2
Centelles
6
At. Valies
4
el Masnou 4
E
\iii-. . :•. la ua-.juela del '•• -i qt.ip aa capa. . I que \.i a r p ' a aila , • ; a i aní!- a r a a u n L uigad>ç -.murs i un gruix de |i:g. lurs de l'equip subOè que d e a la siipnit als dos grans-, 1 Is is de I equip de 2a catalana |i -ei .oi N'aelio Argento, G e r a r d
CASA
TOTAL GF
'
1
. • |- q u e In l u Pi; a.. . j \ i viie la c l . ;' a a v eslatal ' : I' a a la ,.is I :i eai.'liiii.i. |i l· ia> ..'I c l u b lia ;vn-..il que la n a l l u r u p e i u e r a \ L i n l i e la i ..i'- •... • i.i al C'N S a b a d e l l i j u g u i
,.a.u- au \ u algun
FI Sant Cugat encaixa una derrota en el seu primer desplaçament
4
• i
^ M"a iu;
. 11, n . a \ a '• a ...a ,. .,i
.. a p u i ad.. |--L!~,- .ivl.i . i I r a d i a d e la -i e.a. ' •'•• la C l S a n i C a c e ' '••'i s - n ' i e d . ' I e u n r e i : • i uriiiu:.-.] .i . u n a ei i
\lY I
qi.e :e
FORA
p
GF
GC
GC 3
J1
G 1
E 0
0
5
3 1
1
1
c
2
0
4
3
1
1
0
0
2
1
3
1 1
0 0
0 n
4
4
1 1
4
1
1
1
n
n
1
5 1
1
1
0
0
4
1
1
c
0
4
1
1
0
0
4
1
0
0
0
J1
G i
E
p
C
0
c
0
Mi l e i i u . Se.n;iM M a . i i . r a ; | . m . ha'l.i • I .• : e-!a di ( l a a i d u . d i - a d n . i en luneïu de k s ' .. s s i l a l s d e e a d a (. i; i Ï L I 1. i'ei e o a rcar. ' e q u i p q u e cullen,; \ t í ' \ r
're d ^'enfrontin a durai. dis-.a'lc. a 2 - de fi de la Ini da. a l'A! .. i. na de I'l lospilulct. en el primer e.esplne.iment. I l'equip que enliena David Barbens -aa c a t a l a n a - jugarà diumenge a les 12 del mit;dia al pavelló municipal de Bellvitge eontra el Bellsport.
Roses-Sils
4 - 3
GF
GC
Sant Quirze-Lloret
0 - 1
3
1
Amer-Abadessenc
2 - 0
4
0
Llançà-At. Vallès
2 - 2
1
1
0
0
1
0
Arbúcies-Centelles
0 - 1
1
0
0
0
2 2
suspès
1
2 2
Canovelles-Farners
2
1 1
0
1
0
1
1
1
Vidreres-Roda de Ter
1
1
0
1
2
4
el Masnou-Sant Cugat
2
1
0
0
0 0
0
0
0
2
0
1
0
0
1
1
4
La propera (24 set.)
1
0
4
1
1
0
0
1
0
Hoses-Sant Quirze
SantQuirze-Sils
1
o
2
2
1
0
0
i
3 1
4
Lloret-Amer
Amer-Roses
2
Abadessenc-Uançà
Llançà-Uoret
1
1
At. Vallès-Arbúcies
Arbúcies-Abadessenc
0
2
Centelles-Canovelles
Canovelles-At. Vallès
n n
1 - 3 1 - 1
2
1
0
1
6
Farners
3 3
1
1
0
3
2
1
0
0 1
2
Amer Lloret
3
2
1
0
3 1
Sils
2
0
1
5
6
1
Llançà
2
0
1
3
4
1
0
1
0
2
2
1
0
0
i
Sant Quirze
2
0
1
1
2
1
0
Abadessenc
0
1
1
3
1
0
1 0
0 1
1 1
1 1
0 0
1
2
c
0
0 i
Vidreres
2
0
1
2
b
1
0
0
1
1
1
0
0
1
4
Farners-Ripollet
Ripollet-Centelles
2
0
0
1
3
1
0
0
1
2
Sant Celoni-Vidreres
Vidreres-Farners
Sant Cugat
Arbúcies
0
Canovelles
0
1
0
Ripollet
0
2
0
0
2 1
2
5
0
2
1
4
1
....
4 - 2 L'altra ( 1 oci.)
0
u
1
ü
1
0
0
0
0
0
0
1
0
0
2
5
Roda de Ter-el Masnou
el Masnou-Sant Celoni
1
0
0
i
1
3
1
0
0
0
1
Sils-Sant Cugat
Sant Cugat-Roda de Ter
MOTOR RALLY Ctra. Cerdanyola, 69 Tel. (93) 674 15 03 (Ventas) • Tel. (93) 675 18 53 (Taller) 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS su agente
PEUGEOT
PEUGEOT
25
ESPORTS
ELS 4 CANTONS / Divendres, 22 de setembre de 1995
POLIESPORTIU
El Club Muntanyenc Sant Cugat engega el projecte d'una escola d'excursionisme CM.
• Sant Cugat.— El Club Muntanyenc Sant Cugat ha decidit obrir una nova secció dins l'entitat que naixerà com a escola d'excursionisme. El responsable de la nova secció, Nino Ramírez, ha explicat que «el projecte pretén acollir nens d'entre 8 i 16 anys i convertir l'excursionisme en una nova manera de viure la muntanya i la natura». Segons Ramírez, les matrícules es van obrir dimecres passat i es tancaran el dia 30 de setembre. Les excursions es co-
El Júnior va jugar el primer partit del campionat de Catalunya contra el RC Polo. Foto: J.A. MULA.
El Júnior obre la temporada amb una derrota en el seu terreny Volen treballar per aconseguir bons resultats a la segona volta CATI MORELL
• Sant Cugat.— El Júnior va obrir la temporada amb una derrota davant el RC Polo per 2 gols a 3 després d'un partit on el clar dominador va ser l'equip visitant. Tot just quan fa un mes que l'equip ha començat a entrenar, el nou director «Som conscients que jugarem tan bé com podrem, però això no significa que jugarem com voldrem», ha afirmat el nou entrenador de l'equip d'hoquei sobre herba del Júnior, Andrés Barrientos. Segons ell, la primera part de la temporada el Júnior intentarà fer el millor paper possible, però fins al període de transició —entre febrer i novembre— l'equip no podrà intentar jugar com vulgui. Barrientos creu que després d'un mes d'entrenament, l'equip tot just ha començat a conèixer el nou director de la banqueta i la nova forma de jugar. L'entrenador afirma que enguany «el campionat de divisió d'honor comença molt d'hora i això posarà les coses difícils» als seus jugadors, que necessiten més temps. L'equip d'aquesta temporada encara ha d'acostumar-se a les baixes de Pau i Manel Abat, Christian Clarassó, Carles Cabestany
tècnic, Andrés Barrientos, ha explicat que els seus jugadors encara han de treballar molt. Segons ell, «l'equip santcugatenc físicament encara s'ha de recuperar de les vacances i a més juga contra el cansament mental de la temporada passada» i enguany la lliga de divisió d'honor comença molt aviat.
i el porter Nick Carpentier, a més de la baixa per una temporada de Marcos Hoffman. A més, s'han incorporat nous jugadors —Marcos Palau Ribes, Guillem Serrahima i Esteve Samarra. El que ara necessita l'equip, segons l'entrenador, és conèixer bé el que cada jugador pot donar. El gran objectiu, diu Barrientos, «és conèixer-nos». Segons ell, el primer partit es va poder veure un RC Polo superior sobretot a la primera part del partit. El partit va acabar amb derrota del Júnior per 2 gols a 3 davant el RC Polo. La primera part l'equip visitant va poder donar molt de si i va aconseguir marxar al vestidor amb un marcador de 0 a 3. La segona part el Júnior va lluitar més en l'atac i va practicar una defensa més efectiva que va trencar el joc, però també va permetre que els visitants no fessin créixer l'avantatge. Cap al final del partit,
l'equip que entrena Andrés Barrientos va aconseguir marcar el primer gol del partit i el segon gol va arribar tot just al final del matx. Segons l'entrenador santcugatenc, el resultat va ser just perquè, tal com va dir Barrientos, «aquí qui pega primer, pega dos cops» i així va ser. Els barcelonins van saber arribar abans a la porteria i es van concentrar abans en el partit i van sortir del camp santcugatenc amb els punts de la victòria en el primer partit del campionat de Catalunya. Aquest cap de setmana, els jugadors del Júnior es desplacen al camp del CD Terrassa per disputar la segona jornada. En aquests moments el Júnior i el CD Terrassa no es troben en situacions gaire diferents. Els terrassencs van perdre el cap de setmana passat per 0 gols a 2 contra l'At. Terrassa —un dels favorits de l'actual campionat—.
mençaran a fer després de la marxa infantil, «primer seran sortides d'un dia i de mica en mica s'anirà augmentant el temps de sortida», segons va explicar Ramírez. El membre de la directiva del club Oriol Botey diu que «la iniciativa ha arribat perquè el club es va plantejar la possibilitat de recuperar la tradició de muntanya del Club Muntanyenc». Igualment, s'ha obert el període d'inscripcions per a la secció d'atletisme que s'inscriurà en els Jocs Escolars que organitza la Fundació UESC.
CENTRE DE REHABILITACIÓ FUNCIONAL SUSANA NICOLETTI Sant Antoni, 74 - baixos Tel. 674 74 3 7 - 0 8 1 9 Sant Cugat del Vallès
• Tractament del dolor de la columna vertebral. •Tractament de fïbromiàlgies, osteoporosi, artrosi i d'altres malalties reumàtiques. •Desviacions de la columna vertebral i alteracions de la postura dels nens, adolescents i adults. •Prevenció del dolor d'esquena i de les desviacions de columna. Tècniques utilitzades: •Electro-termoteràpia. •Massatge - Tècniques manuals passives. •Gimnàstica específica (Mètode de Schoth) per al tractament de l'escoliosi i d'altres desviacions de columna. •Gimnàstica de manteniment per a la 3a edat.
El passat dia 7 d e setembre es va celebrar l'Assemblea General d'Abonats al SET BALL CLUB DE TENNIS, per presentar la nova direcció. En ella es va exposar també la nova filosofia del SET BALL CLUB DE TENNIS i els projectes per al 1995/96, q u e c o m p r e n e n la millora d e les instal·lacions actuals i els nous projectes, que bàsicament són: Instal·lació al c a m p d e futbol-set d ' h e r b a artificial, il·luminació, gimnàs i saunes. Es va tancar l'acte després d'aprovar tots els assistents els projectes mencionats.
PENYA BLAI-GRANA, SETZE VNYS
26
. Divendres, 22 de setembre de 1<W5
V I S I T A D E M O R A L D E CALATRAVA
I.a radiografia d'aquesta setmana es dedicada als set/e anys d'historia de la f e i n a Blaii-iirana de Sani Cugat. I. entitat va ser fundada el 1M7V) per una colla d'aniics que volien aglutinar els iiticis de la eiutat.
La banda de música La Lira i el grup de teatre Calderón de Moral de Calatrava van visitar Sant Cugat convidats pel Centro Castellano Manehego per participar en les jornades culturals d'cnmianv.
LA VIDA SOCIAL El Sant Cugat Pipa Club organitza la setena fumada lenta
L'aplec de la sardana arribarà diumenge a la vintena edició Una vegada nies, els jardins del Monestir scra>i I escenari de la diada K \ M ( ) \ I COIT.
B Sant Cugat. l·l vinu aplec de la sardana de Sani Cugat M.' celel·iaia diumenge als jardins ilel Monestir, l e s cobles Ciutat de Girona. Jode Sabadell l'i : I K I | il de! I.lobi :at <• I 'aplec es la testa q.ie la eiulat o cl poble I. pei commemorar la sal J a n a 1 Ique ballen son els ciutadans. que creen les seves piopies lolllancs sense que l'.i Cie: unes colles esiablcitcs • \ \i es com Josep Mm >. i.r de's oigaiulzadors ile la in iKui.i de Sani Cugat. delinci\ cl que es un aplec. Seguint ,a deltiiicio. es pot alií nia: que la lesta giun de la saidana de Sant ( 'ugat ti M na: a .i a lcbiai-se ditinienge. en el que ja es un dels aplecs mes importants de ( alulunvu. »S| be l'aplec de San! ( una! no es dels mes milics. si q.ic es deU mes nnpoi tant-, pei dues raons: l'entoni mi se celebra i. moilestia i;ut. la bona cuganit/acio al'iima Miio. Sens dubie I le; que l'aplec se eclebi i al vol • lanl del Monestii es mi atractiu moll inipoitailt pei als balladors. Respecte a l'oiganització. la \ intctta de persones etieai teeadv s de fer l'aplec tenen im.i lla:e.u experiència. Molts j., \ m orüamlzai la piimeia edició com a associats de la ,1csapareguda Agrupació Sardanista de Sant ('ugat. Des de fa dos anys. quan va desaparèixer l'assoeiacio. la majoria dels seus integrants han continuat organitzant l'aplec agrupats «com a reunió d'amics i no de manera jurídica», Els organitzadors tenen tanta experiència que han trigat només tres mesos a muntar l'aplec. «Al principi costava molt però ara, per exemple, és fàcil trobar les cobles perquè ja fa molts
i Sant Joidi sei •.r. les encarregades d'amenitzar la diada tocant ; ti peces sardanístiques al llarg de iot cl dia. [ .i jornada matinal començarà a les I ] i s.,ll neuru fins a 2/4 de 2. aproximadament. Despí es de dinar, a Ics 4 de la taula.
es reprendrà l'aple c amb els plats forts. A l'hora de berenar hi hau rà coca amb vi per a tothom i balls vuicentistes I.a diada sardanística es tancara amb la peça titulada Aplec de Sunt Cucut. del mestre Ramon V i l a .
H Sant Cugat.— l·l Sant Cugat Pipa Club ha organitzat per diumenge que vela setena fumada lenta de pipa. que es farà davant de l'entrada del claustre del Monestir. Les activitats començaran a les 1(1 del matí amb un esmorzar que faran tots els participants, limitats per l'organització a un total de 35. A 2 4 de dotze començarà la fumada. Hn l'edició d'enguany s'utilitzaran pipes de la marca Britains Best Briars. Aquestes pipes. d'una marca anglesa de reconegut prestigi entre tots el fumadors, tenen forma semicorba. HI tabac que s'ha previst utilitzar és el Borkum-Riff, que també es molt conegut entre els fumadors de pipa. A la tina del migdia s'entregaran els premis i a 2 4 de 3 s'acabarà la jornada amb un dinar de germanor. [Is interessats es podran insciiure fins mitja hora abans de l'inici de la fumada, sempre que quedin [llaces lliures. R.I..
Pati andalús dels joves del CPA
S 4 CANTONS
anys que són les mateixes-, explica Miró. HI més difícil, com en tot el que s'organitza, és trobar els calés. L'aplec de la sardana es finança amb ingressos atípics i amb una subvenció de l'Ajuntament. Els ingressos atípics provenen de l'entrada voluntària fa uns anys era obligatòria
que paguen els assistents i deU beneficis del bar. La resta, fins a cobrir el milió de pessetes que aproximadament costen les despeses, la finança l'Ajuntament. Pel que fa a la participació, «és d'agrair —explica Joan Miró— la gent que ve de fora de Sant Cugat, que gairebé és més nombrosa
que ai d'aquí». De fet, segons l'organitzador, «l'aplec de la sardana és més conegut a fora que a Sant Cugat». Siguin de fora o siguin d'aqui, el cert és que diumenge els jardins del Monestir és tornaran a omplir d'amants de la sardana per gaudir de la cita anual que la ciutat té amb cl més conegut dels
balls catalans. Cal recordar que. en cas de mal temps, l'aplec no se suspendrà. Si la meteorologia no acompanya, l'aplec se celebrarà al teatre de la Unió Santcugatenca. Josep Miró espera que el temps sigui bo «perquè un any vam haver d'anar a mig matí a la Unió i l'acústica no era la ideal».
H Sant Cugat.— HI C e n t r o Popular Andaluz de Sant Cugat farà. demà a la nit. el tradicional pati andalús. Organitzat per l'àrea de joventut de l'entitat santeugatenca, aquesta és una festa, típicament andalusa, adreçada a la gent jove. A diferència de l'any passat, l'edició d'enguanv se celebrarà al primer pis de la seu del CPA perquè, d'aquesta manera. s'espera que els joves hi participin més. A m b la celebració del pati andalús, cl C P A reprèn les activitats d e s p r é s de les vacances. Després d'aquest cap de setmana, l'activitat tornarà a l'octubre amb una matinal flamenca i una excursió a Saragossa per assistir a les festes del Pilar. • R.L.
Nova papereria a Valldoreix
Perruqueria i estètica per a homes
Per a un bon àpat
• Sant Cugat.— HI dia 3 de setembre es va inaugurar a Valldoreix, a l'avinguda Mossèn Cinto Verdaguer, n ú m e r o 1, el Pati Papereria, un lloc on podreu trobar gran assortiment de llaminadures i objectes de regal, des d'un osset fins a un joc didàctic per a nens i adults. A la secció de papereria, hi podreu adquirir tot tipus de material escolar i d'oficina. t:cs 4 CANTONS.
• Sant Cugat.— Sant Cugat disposa, des de fa dos mesos, d'un nou centre dedicat especialment a l'home. Disposa de perruqueria en tota la seva àmplia gamma, a més d'una secció d'estètica on l'home pot fer-se fer una manicura, neteges de cutis i massatges corporals o prendre-hi sessions de raigs U V A . El centre és molt a p r o p de Correus, a la rambla Can Mora, 10, telèfon 589 57 85.
• Sant Cugat.— S'ha inaugurat, al passeig Torreblanca, 2, el bar-restaurant El Bodegón, on trobareu la millor cuina de temporada, com carn a la graella, i on p o d r e u degustar xistorra de Navarra i embotits ibèrics, a més d'un gran assortit de peix fresc. Per esmorzar, el restaurant ofereix torrades de pagès i xapata. Tot acompanyat a m b vins de la Rioja i Navarra, sidra i cervesa d'importació.
27
APUNTS
ELS 4 CANTONS / Divendres, 22 de setembre de 1995
LA VIDA SOCIAL
Els nens van gaudir força amb la festa de fi de vacances de La Floresta. Foto: J.A.MULA
Festa fi de vacances amb berenar i titelles a La Floresta • La Floresta.— L'Associació de Propietaris i Veïns de La Floresta va organitzar diumenge passat un festival infantil per acomiadar les vacances. La festa va comptar amb l'actuació del grup d'animació Martini Show que va fer un espectacle on com-
binaven els titelles amb el teatre. Després d'aquest espectacle, el centenar de nens que es van acostar fins al pati de la seu de l'Associació van poder berenar. Entre els assistents hi era el regidor de descentralització territorial, Xavier Cortès, /R.L.
L'alcalde va rebre uns obsequis dels veïns de Moral de Calatrava. Foto: JA. MULA.
Moral de Calatrava participa en les jornades del CCM • Sant Cugat.— La banda de música La Lira i el grup de teatre Calderón de la localitat castellano-manxega de Moral de Calatrava van visitar Sant Cugat aquest cap de setmana. El regidor de Cultura de Moral de Calatrava, Juan Arias, va acompanyar
els veïns de la seva ciutat. Aquests van ser convidats pel Centro Castellano Manchego (CCM) de Sant Cugat per participar en les jornades culturals d'aquesta entitat. A més d'actuar, els artistes van ser rebuts per l'alcalde, Joan Aymerich. / R.L.
RESTAURANT
ï PARADA/ FONDA»
La Nansa
ON
§ Fregidofia-Marisquerio
MENJAR
Vingui a provar els nostres menús PRIMER, SEGON PLAT i POSTRES 950 + CAFÈ 990 PTA Rambla Can M o r a , s/n
Crta Sabadell, 47-08191 Rubí Telèfons 69 U 52
08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS BELLATERRA_
R E S M U R A N T C A N EDO
rVUeo.XIII
69224 24
Carn a la brasti calçots
CERDANYOLA DEL VALLÈS
XERCAV1NS
gat ctra. Cerdanyola, 9. Sant Cugat.
5803129
Braseria, rostit, banquet Cuina de mercat
RESTAURANT CAN OLIVÉ
av. Flor de majj, 122
580 8 8 3 9
REST.ELVEJOROBLE
<V Altamira, 36
6917355
Peix i marisc
Obert tota la setmana
LA FLORESTA
REST. RANCHO EL PASO
C/ Pas Estació, 15
674 3 8 0 3
Cuina catalana, banquets
Tancat dium. nit i drU. no festius
MIRASOL
MASJANER
c/Guadalajara, 14
6742315
Cuina variada
Tancat dimecres tarda
589 25 71
Braseria
LAPONDEROSA RUBÍ
SANT CUGAT
U Santa Engràcia, 15
Dijous tancat excepte festius
Tel. 5 8 9 71 71
0 8 1 9 0 Sant Cugat del Valies
^ictòriaJIWO ctra. Sabadell, 47
LA NANSA
6991152
Paelles, marisc fragid.
MACXIM
C/GuatHa.20- Ete Avets
6995558
Menú, degustació
ELPORTALET
pi. del Pi. Guardiet, 14
5885468
Pizieria, cuina catalana
Tancat diumenge-ditluns larda-mt
LAPALTA
rambla Can Mora, 24
589 5 0 1 1
Frankturts
Obert tots els dies
CAN AMETLLER
of Camí can Ametller, s/n
6749151
Cuina mercat
EspeciaHzat en bacallà
CHEZPHlClPPE
plaça Pep Ventura, 5
Cuina franoasa/hwmi diari
Tancat diss. migdia i dium.
CREP
d Valldoreix, 68
6749484 6752826
REST./CANTINAELMEX1CANO
rj Endavateda. 10
5891825
Cuina i música autèntica
LA GRANJA
cl St. Antonl-plaça Barcelona
675 52 46
Cuina casolana
SMPPER'S
d Enric Granados, 7
675 31 41
Braseria
BOKATAS GRANJA BAR EL MONESnR
plaça Hospital, 35-37
58919 72
Entrepans espadats
plaça Augusta, 2
5695492
Esmorzarsjtapw casolanes Obert de 6 a 10 ntt
Tancat dimarts nit i dimecres Jancat diumenge
Crepve
Diumenge I fast, obert a partir 18h
RESTAURANT CA L'ÀVIA
c/Sant Antoni, 13
6740585
Cuina catatan/lntemac.
Servei de bar
MESOMENYS
cl Eles Rogent, 14
5893823
Mexicà-menú català
Obert al migdia
BARREST.ELMOÜ
plaça Pep Ventura, 3
/f5*
5891740
Menú diari iprotl·lbèric
CAN BARATA
ctra. Rubí a Sabadell, krr
69706S2
Cargol »auna)arro» negre
LACARBONERIA
c/Vila, 8
6 7 5 1 4 61
Tapes casolanes, torrades
LA CANTONADA
plaça Monestir, 1
5842332
Creps, amanides, menús
EL TAST
c/ Alfons Sala, 9
REST. PANXA CONTENTA
Marisc, menú, cuina merc. Repartir a partir de les 12 h Cuina de mercat Obert tot el dia
BARATA
Ora. de Rubí oSobodell km 15,200 Tel. 697 06 52
SANT CUGAT C€L VALLÈS
VALLDOREIX
Obert cada dia
pg. Olabarria, 69
5891502 5890607
PARADA I FONDA
rWa. Can Mora, s/n
589 26 97
Cuina catalana
Dilluns vespre tancat
BRASERIA LA BOLERA
c/Baixada de rAba. 20
67416 75
La nostra esp. és qual·l.
Tancat diumenges nit
BAR RESTAURANT EL MESÓN
plaça Octavia, 5
6741047
Braseria i cuina de merc.
BRASERIA DEL MERCAT VELL
plaça Pera San, 6
5895240
Calçotada
BAR REST. CASABLANCA
c/ Sabadell, 47
674 53 07
Braseria
CERVESERIA í
""""223
StCIUANO
Obert tot el dia
plana Hospital, 6
675 28 52
Cervesa d'importació i menjar basc
CAPlTANCOOK
pi. Uuis Mitlet, 1
5896161
Cuina colonial
CUGAT CAFÈ
Av. Torreblanca, 2-8, local 4
675 36 54
Menú diari
Karaoke
C/Alfons Sala, 24
6751503
Plzzeria, creperia
Tancat daura
Cl Indústria, 27
67514 02
Creperia bretona
Menú de dimarts a dijous
M N G O L F BAR MGSC
C/ Santa Engràcia, 15
C a m a la brasa, tapes
Camí Can Ganxet, 47 RESTAURANT VALL D'OR
rambla M. Jacint Verdaguer, 185
6741141
RESTAURANT MAS RC4G
Plaça MasRotg, 4
675 00 86
LA BDA&EQIA DEL MERCAT VELL PI. Pere San, 6 - T e l . 589 52 40 08190 SANT CUGAT MQ7SooZ!o
Horaride7a24h
Obert tots els dies
LA PASTA SOtXA
5692971 5895083
SUHWón Tota una tradició PI. Octavià, 5. Tel. 67410 47/588 Z7 02 SANT CUGATDa VALLÈS
RESTAURANT CAN
« , ™ , M J e l . 589 26 97
Menú diari I e
Baixada de l'Alba. 2 0 Tel. 674 16 75 0 8 1 9 0 St. C u g a t del Vallès
RESTAURANT PIZZERIA
PANXACONTENTA Passeig Olabarria, 69 • Sant Cugat
Tel. 5 8 9 0 6 07 CUINA
CATALANA
SALÓ PCR A
VINGUI A CONÈIXER ELS NOSTRES SUGGERIMENTS CADA SETMANA
BANQUETS
ta Estadi, 15-T«. 674 31U M I N U MUSTA (Sal Ctjrt « Van)
28
APUNTS
L'ALB U M •-
- ^ l Ç A ^ ï 2 N S J L D Í X £ ^ . s - 22 de setembre de 1995
Festa major 95 de Valldoreix
PREGO DE LA POETESSA SÍLVIA ALBERICH
El secret de qui seria el pregoner de la festa major 95 es va desvelar divendres passat. A les 10 de la nit. ei president de l'Entitat Municipal Descentralitzada (EMD), Jaume Santmartí. anunciava la poetessa Sílvia Alberich com a pregonera. Alberich va destacar en el seu discurs l'entorn natural que envolta Valldoreix, va recordar que l'EMD «ha deixat de ser un poble d'estiueig per ser un poble amb força» i va tenir paraules de solidaritat amb els pobles de Bòsm'a i de Ruanda.
una mica mica altes altes per per aa alguns alguns ucis dels assistents, assistents, gatreoe gairebé IOItotTot [bl ii que que Ics les taules taules eren eren una 1 •••' vermut popular que es va hom lom va pe*ier picar alguna cosa. abans de dinar, en el vermut popular que es va teer dissabte al migdia a la plaça de l'Estació. Aquest nen és un dels valldoreixenc que jue més s'ha esforçar per participar en un dels actes de la festa major d'enguany.
ADans de comen^r *
i- .,
*
*--*•
La nit del pregó va finalitzar amb l'actuació del grup d'havaneres Gavina. Centenars de persones van presenciar una cantada d'havaneres sense rom cremat. Les persones contractades per l'organització de la festa major per fer el rom cremat no es van presentar a lu plaça de í'Estació.
a c o b l a Cuitat de Terrassa va s Cr . »iicnu/ar el vermut Ix»p[(|;il p^Sdbte':ln,bUn;,ba,!i,dadesard;i»^T . .-... v.-.. . i >i '.•>' les previsions pievisions anunci anunciaven pluja, el so! va lluir tot el mati'. Els assistent, malgrat tenir l'estómac tina mica ple, van ter . utüana i van ballat íes peces tocades per la cobla cgai'cnca.
El grup Espiral de teatre ha representat dos cops, durant la festa major, l'obra Quatre nits de mivts... de ire.w de Nicasi Camps i Pinós. El Casal Cultural ha estat l'escenari, on tant dissabte a la nit com diumenge a la tarda, els components d'Espira! han fet passar al públic de Valldoreix una agradable estona.
29
APUNTS
ELS 4 CANTONS / Divendres, 22 de setembre de 1995
L' A L B U M • Festa major 95 de Valldoreix Una festa major amb bon temps i molta participació El bon temps —tot i que les previsions anunciaven pluja— i la participació han estat les característiques de la festa major 95 de Valldoreix, primera organitzada pel nou equip de govern de l'entitat municipal descentralitzada (EMD), amb majoria absoluta de CiU. Els actes centrals de la festa, que ha durat set dies, es van celebrar el cap de setmana passat. Divendres a la nit, la poetessa Sílvia Alberich va ser l'encarregada de fer la lectura del pregó. En el seu discurs va destacar l'entorn natural que envolta Valldoreix, va recordar que l'EMD «ha deixat de ser un poble d'estiueig per ser un poble amb força», i va pronunciar paraules de solidaritat per als pobles de Bòsnia i Ruanda. Evidentment, el pregó el va finalitzar amb la lectura del poema titulat: Poema de Valldoreix. A la festa del pregó van assistir el president de l'EMD, Jaume Santmartí, i l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, acompanyats dels respectius equips de govern. Santmartí va aprofitar l'acte per demanar «que el temps ens acompanyi perquè les prediccions no són bones» i va fer una crida a la participació dels ciutadans. Per la seva banda, l'alcalde va dir què se sentia a Valldoreix «com a casa per primera vegada en molt de temps». Tot i ser de festa major, Aymerich no va poder deixar de pensar en els temes que preocupen Valldoreix. L'alcalde del municipi va recordar que «si bé el primer repte de l'equip de Santmartí era la festa major, aviat n'arribarian d'altres, també molt importants per a Valldoreix i Sant Cugat, com són l'establiment definitiu del marc competència! i l'aprovació d'un nou conveni econòmic que substitueixi el del 1982». El grup Gavina va posar el punt i final a la festa del pregó. Una festa que no va tenir el tradicional rom cremat perquè els encarregats de fer-lo no es van presentar a la plaça de l'Estació.
Sempre és difícil trencar el gel i ser el prirnjsr * posar-se a '*"*M**; A$^est«« l'aspecte que presentava uií dels balb í | ^ ^ ? ! ^ B * a r : Mentre l'orquestra entonava W ^ H : costava animar-se. De seguida; í*R§if r i;la festa va ser totat
K^.ta-^«**T5K,ÍMl
L'ECOLOGISME TAMBÉ HI HA ESTAT PRESENT
Ç J ^ i vasos de vidre dq^lessai^aes,
Dissabte, les activitats es van iniciar amb la tradicional missa de festa major feta a l'església de Sant Cebrià. El recinte religiós es va quedar petit per seguir la missa. Més tard, tots els assistents van baixar les escales que van de l'església a la plaça de l'Estació per omplir una mica la panxa amb el vermut popular. Allà, grans i petits van afanyar-se a agafar un escuradents per picar dels plats. Entre el públic hi tornava a haver representació institucional. La vocal de Serveis Personals de l'EMD, Mercè Calafell, admetia alguna petita errada, com la que va provocar que no hi hagués hagut el rom cremat, però es mostrava «satisfeta de l'alta participació». La jornada de dissabte va acabar amb el primer ball de nit de la festa major, amenitzat per l'Orquestra Bulevar del Ron. i amb una festa de musica disco on els més joves van demostrar les habilitats adquirides a les discoteques. La Cinta, el Cebrià i la Cinteta, els gegants de Valldoreix, van ser els encarregats de despertar la gent el darrer dia de la festa major. Acompanyats dels seus veïns de Sant Cugat, el Joan i la Marieta, van passejar-se des de la plaça del Casal Cultural fins a la plaça de l'Estació, fent una cercavila. El recorregut de la cercavila es va acabar amb un ball, una festa d'escuma i una guerra de bombardes. Els més petits van continuar gaudint de la festa durant la tarda de diumenge amb l'actuació que els pallassos Pep i Bocoi van fer a la plaça Major. Les activitats es van acabar amb una sardinada ecològica i el darrer ball de nit, amenitzat per l'Orquestra Aquarel·la. A la sardinada ecològica es van fer servir plats i gots de vidre, en lloc dels tradicionals de plàstic, perquè poguessin ser reutilitzats. Amb el punt i final de la festa va arribar el moment dels balanços. Gairebé tothom reconeixia que un any més la participació ha estat la clau de l'èxit de la festa major de Valldoreix. /R.L.
30
APUNTS
ELS 4 CANTONS / Divendres, 22 de setembre de 1995
L A R A D I O G R A F I A » Penya Blau-grana Sant Cugat
P iitiup íuo de I i.untat LII ks trobades de penyes blau _i tm I ( iklla i Perpinyà. Membres de la penya, amb un carro en la diada de Sant Antoni Abat del 1494. Benedicció de la bandera di. 1 entitat el 148"! a Sant Cugat. I mos: Martin Reverte.
Hs una entitat esportiva vinculada al Futbol Club Barcelona. Lils seus associats se'n senten orgullosos i pregonen que no només tan barcelonisme. sinó també que allà on van difonen Sant Cugat i Catalunya. Amb el anys han augmentat el nombre d'equips ï potencial un seguit d'activitats de cara als socis i els santeugatencs. Situada en un local històric, espera abans de cinc anys fer-lo propi per continuar avançant en una línia de creixement esportiu, que ha passat de 25 esportistes el 1979 als 250 actuals.
Potenciar l'esport des del barcelonisme La Penya Blau-grana està situada en un edifici del segle XV i juga al camp municipal de Can Magí IRANCHSC CARBÓ
H La Penya Blau-grana Sant ("nuat es va fundar el 1979. Una colla d'amics santeugatencs van decidir crear una entitat que aglutinés aquelles persones que sentissin el colors del Barca. i volguessin viure plegats el dia a dia de l'entitat esportiva més important del país. l'n d'elK. amb cl carnet número 1, es l'actual alcalde. Joan Aymerich. Amb el temps, la penya no només ha viscut el ritme dels equips
del Barca, sinó que ha fomentat el futbol i ha participat en múltiples activitats pel poble i els associats. Des de bon principi han estat situats al carrer Sant Domènec, 15. Es tracta d'un edifici del segle XV que s'han remodelat d'acord amb les necessitats de la penya. A la planta baixa tenen el bar. amb una sala de trobades i un pati on juguen a botxes i tan àpats. A la planta hi ha la sala de juntes. les oficines i una sala on
hi ha els trofejos que els diferents equips han anat guanyant al llarg dels anys. En l'actualitat l'entitat està en fase de tenir els locals en propietat. -«Esperem acaba: l'operació abans de cinc anys. sense hipotecar el futur de l'entitat», ha comentat Martín Reverté. el seu president. Inicialment l'autocar que baixava al Camp Nou ha estat. juntament amb el sopar anual dels socis, l'activitat que s'ha mantingut. Despla-
çaments que també s'han fet a Donostia. Palma, Saragossa. València i a les localitats on el Barca ha jugat finals europees. Recorden amb tristor el viatge a Sevilla i els retorns eufòrics de Wcmblt'v i Berna. Al llarg d'aquests anys també s'han fet sortides de tipus social aprofitant el viatge d'alguns equips a l'estranger o la resta de l'Estat. Del darrer a Galícia, com de tots, en guarden un bon record. És el ritme de l'en-
titat que s'obre als socis i al poble. Ja fa un any que participen amb un carro en la diada de Sant Antoni, i amb un camió, que no para de llançar caramels, en la cavalcada de Reis. Un rei també rep les cartes dels i als locals socials. L'entitat no ha perdut mai, però. els seus orígens barcelonistes. Mensualment membres de la junta es troben amb companys d'altres penyes del dos Vallès, i anualment fan una trobada
que aplega amics i familiars de les diferents agrupacions. Han estat a Terrassa. Parets. Caldes, Palau de Plegamans i Santa Perpètua. La del 1992 la va organitzar la Penya de Sant Cugat. Una recepció a l'ajuntament, sardanes, l'esbart, els geganters i trabucaires van donar el to santeugatenc a una trobada que va acabar amb un dinar. Paral·lelament es participa en la concentració de penyes barcelonistes que hi ha escampades arreu. Són en l'actualitat 350 socis que paguen una quota única de 3.000 pessetes, i de 2.000 si no es tenen lis anys. Periòdicament reben un butlletí, poden anar al local de 2/4 de 6 a 10 de dilluns a dissabte i el diumenge a la tarda si fan el Barca pel Canal Plus. participen de les activitats, s'inscriuen en equips de futbol i enguany de bàsquet i futbol femení.
LA
31
APUNTS
ELS 4 CANTONS / Divendres, 22 de setembre de 1995
R A D I O G R A F I A B
Penya Blaugrana Sant Cugat
- .-' i'L·^i'i·-'1 flvV *
•••' ' f v · · · i »
*<••#' * i . A
,
. «<*>í»'
Local social de la Penya. Sopar cloenda de la temporada esportiva al 1995. Diferents equips de futbol de l'entitat. Participants d'escoles de Sant Cugat en un partit de promoció de futbol femení. Fotos: JOSEP MARIA FELEZ / ARXIU PENYA / FRANCESC CARBÓ.
Més de 250 persones fan futbol amb la Penya F.C.
• Al 1983 vint-i-cinc vailets van començar a fer futbol engrescats per la junta i persones vinculades a la Penya d'aquella època. Actualment són més de 250. Hi ha hagut un augment considerable fruit d'una tasca de promoció i de fer entendre que l'esport per damunt de tot és formació, entrenament i treball en equip. La majoria practiquen el futbol, però tenen dos equips
de futbol de sala i enguany n'engeguen de bàsquet i futbol femení. El vermell i el blau són el colors d'una samarreta que porten allà on viatgen. És de disseny únic, com també la d'entrenament i el dessuador que enguany, per donar unitat als entrenaments, tothom porta. Tots els esportistes estan inscrits a la Federació Catalana de Futbol i s'entrenen al camp municipal de Can Magí. La jun-
ta el considera insuficient per l'activitat que es vol desenvolupar i pel creixement que la Penya està tenint. Allà tenen la seva segona seu social. Un local on guarden el material esportiu i on més d'un planifica el futur de l'equip que porta. Tots els equips tenen entrenador i ajudant, a part d'un delegat. Són feines que fan de manera voluntària, amb molt entusiasme i dedicació. Més d'un no es de-
dica només a entrenar i a preparar els partits del dissabte sinó a organitzar activitats, com la sortida que el més petits cada any fan al refugi del CMSC a la Cerdanya. Es fan dos entrenaments a la setmana sigui l'equip que sigui i el dissabte al matí o a la tarda es fa el partit que forma part d'una lliga o torneig. A principi de temporada es fan partits amistosos. Hi ha equips de totes les edats, des de
pre-benjamins fins al sub-21. Equips que no només viatgen pel Principat sinó que s'han desplaçat arreu de l'Estat i a l'estranger. S'ha viatjat a Vigo i Huelva, a França, Itàlia i Txecoslovàquia. Són viatges que es fan amb autocar i amb l'experiència de l'intercanvi. Els jugadors s'allotgen amb famílies que quan a Sant Cugat s'organitza la diada de futbol de base es retorna. És una experiència que els
mateixos esportistes i la junta valoren molt positivament. Però l'esdeveniment que porta més feina i en el qual participen tots els equips és la diada de futbol de base. Enguany ja s'ha arribat a la vuitena edició. S'organitza en el marc de la festa major al camp municipal d'esports. En la darrera edició hi van participar 14 equips, alguns dels quals havien vingut des de Vigo o de la ciutat italiana de Pàdua.
ï
32
APUNTS
ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 22 de setembre de 1995
ELS ENTRETENIMENTS ENCREUATS H o r i t z o n t a l s : 1.- Menjar fi, fet més per plaure al paladar que per a nodrir. 2 . - Setrills. Sigla que s'ha esdevingut en senyal internacional de socors. 3 . - Segur, sense cap dubte. Cardinal vist a l'inrevès. Sigla del sud. 4 . - Sigla de l'oest. Tresors públics dels que el públic no en pot fer ús. Rematen l'article. 5 . - El qui porta la maça en una processó. Lloen. 6 . - Tornàveu, al revés. Aparell per a assecar figues. Danys sense límits. 7 . Golafre, que mai es veu tip, al revés. Dóna de menjar a algú fins a deixar-lo ben satisfet, a l'inrevès. 8 . - Rot mut. Eina per a serrar formada per una fulla d'acer dentada, al revés. Cinquanta romans. 9 . - Llatina. Estiba, rima. Mamífer rosegador. 1 0 . - Fa servir una cosa. Treballa la terra de conreu amb l'arada.
GIRALT
8
9
10 11
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 l'iridi. Xaragall. 6 . - Tot un tren mal format. Consonant que fa riure. Moneda que valia vint-i-cinc cèntims. 7 . - Fixar, assenyalar, adjudicar. Preposició. 8 . - Cinc-cents romans. Ruc de panxa enlaire. Estat tan americà com ho pot ser el Brasil o els USA. 9 . - Sigla de l'Unió Sindical Obrera. Anar de dalt a baix però no és cap daltabaix. 1 0 . - Metall, de
V e r t i c a l s : 1 . - Locomotora. 2 . - Pronom personal, invertit. Acudeix. Símbol del sofre. 3 . - L'aire llunyà quan no té altre fons que la volta aparent del cel. Aliment bàsic. 4 . - Base del sistema mètric decimal.Lleure. 5 . - Símbol de
SIS DIFERÈNCIES
baix a dalt. Que no va de pressa. La teva. 1 1 . - Fixa, adjudica, assigna.
BjnB[-i
•*sn -'oi '«»«« Eiw i -'6 T
xiw
1 8 -"8 'V»wfc Oorm -•£ -<uv o"V H 30 -•9 'uaqefj -jaroft -*s gq 'SUBJH O -V S (PS) » 3 3 - ' C SOS S3J3ÜO-Z lunpsurareri ~T ïsrnuozjuoq opn|os
R. SOLER
" • ^ ^ ^ N Valentí a m b Yoffset, cap i cor de l'editorial. I-"<>tu: J A . MULA.
k
Valentí Rourich Agelarguès
A
te^
Professor, reciclat a editor, pensa que editar un llibre és una de les experiències més enriquidores per a l'home Sant Feliu de Guíxols, el po- en reedicions de llibres an MONTS!-. SANT tics? • Sant Cugat.— Es proba- ble dels meus avis. L'havien —«Bé. Sempre he procublement l'editorial més pe- publicat a finals del segle rat fer llibres que fossin inpassat en un setmanari local tita que es pot trobar. El i gairebé ningú se'n recor- teressants per a un grup conseu nucli, el forma un home i una petita impressora off- dava. d'aquell llibret. Em va cret de clients potencials. A fer gràcia reeditar-lo i ens mi, sempre m'ha agradat reset. menar llibres i fotografies •<.lo vaig estudiar Filo- vam posar en contacte amb antigues i vaig descobrir que sofia i Lletres en l'especia- els hereus de l'autor, que molta gent t a m b é tenia litat d'historia. I n grup d'a- ens van cedir de bon grat aquesta curiositat i els feia mics de la Universitat, en els drets d'edició. Vaig pugràcia que es tornessin a ediacabar els estudis, <. am mun- blicar aquell llibre i va ser tar coses d'anys enrere que un sorprenent èxit de ventar una escola catalana. Fra parlessin del poble i de les des. i encara més perquè era cl temps de la dictadura de seves tradicions. És per aixo un tema local. Ha estat cl Franco i l'unica manera de que he fet els dos d'imatges treballar per preservar la segon llibre en nombre de nostra cultura era una escola vendes. El primer en \ c n d e s de Sant Cugat i també la història de l'abat Biure o així. Ercm prou conscients va ser el d'imatges de Barque alio era difícil, però a celona de finals de segle. les imatges de Barcelona i Sant Feliu, p e r ò també faig poc a poc ens en vam sortir. De fet, encara els tinc en Una de les coses que pen- catàleg i continuo fent ree- altres llibrets petits.» sàvem que feia falta per te- dicions.» —Quin criteri té per esnir una escola catalana que —Quina és la línia de pu- collir un llibre? —«Solen ser llibres que blicacions que segueix l'emarxés bé era tenir un petit departament d'edició propi. ditorial? Està especialitzada tenen un tema que a mi m'agrada o que l'autor és Però p r à c t i c a m e n t al algú que m ' i n t e r e s s a cap de dos dies de tenir personalment. Molts l'equip d'impressió vam dels llibres que he pucomprovar que era imblicat han tingut una possible per a la nostra gestació tan enriquidoescola, que tenia les sera per a mi que el fet ves dificultats, fer-se càrrec d'aquest departaNom: Valentí Rourich Agelarguès. de publicar un èxit de ment. I quasi immediaLloc i d a t a de naixement: A Bar- vendes no té tanta importància. tot i que he tament vam desvincular celona, el 19 de març de 1952. de dir que sempre he el d e p a r t a m e n t editoEstat civil: Casat. procurat fer un estudi rial de l'escola. Jo me'n Professió: Mestre. vaig fer càrrec i aviat Aficions: «Els trens elèctrics, la mu- de mercat abans de publicar un llibre, no m'he vaig canviar el ciclostil sica i, sobretot, no fer res.» per una petita offset. -Un llibre: «Tots, p e r ò molt espe- llançat a l'aventura aleg r e m e n t . M o l t a gent Aquesta va ser la gènesi cialment L'estrany, de Camus.» de la meva petita edi-Una pel·lícula: «El quinteto de la pensa que el fet de publicar un llibre comportorial.» muerte.» ta automàticament gua-Un disc: «Les simfonies de Haendel — Q u i n va ser el prii. en general, gairebé tots els de nyar molts diners i tenir mer llibre? èxit. Això només passa música clàssica.» —«Va ser un petit llial cinema. Editar un lliM à x i m a aspiració: «Espero sempre bre que e m va deixar que un dia em toqui la rifa, però bre comporta esforços la meva àvia. Era un rio és gaire probable que això passi i treballs i dóna només llibret que recollia perquè no acostumo a jugar-hi.» per anar tirant.» anècdotes i costums de
«M'agraden tots els llibres»
•j * ^ ~ : t 1 I™27L
g-^r •n^nnasar i
GIRALT
En aquesta sopa hi podreu trobar el nom de vuit peces de vestir.
B
R S
C
S
S
E
S
L
A
P
c
E
A
A
A
B
L
J
1 A
R M M
T
R
1
E
J
L
A
1
U
L
R
A
E
R A
N
M
s
L
C
M S
J
M R
0
A
A
S
A
E
S
A
1 T
A
E
T
1
A
E M
L
M
A
A
1
1
C
A
1
S
L
S
R R
E
S
M R
A
T
A
A A
1
eureftd 's30[B3 •ei.-i-UiTunN -RNjuiEn 'mouBj^ 'euiucn; a^iaf 'esnjg lopnioç
JEROGLÍFIC
ESCACS
J ESCUDER
Les blanques guanyen en aquesta complexa posició. Rellstab-Ahues, Alemanya 1930.
"881 fr
•cr*a +i*a t'ozaasa z 'O»™?)avuat-v i :opni«s
GIRALT
MUNICIPI DE LA SELVA Amb una superfície de 3,39 Knr. és el menys exteas de la comarca.
EXERCIT contracció
ADINERAT 'Pul IVH3NIC1V W ODDVH1NOD Osoq) UDtfgXH onJTVISOH •9Pn|"S
SOLUCIÓ DIFERENCIES
33
APUNTS
ELS 4 CANTONS / Divendres, 22 de setembre de 1995
ELS CINEMES «Chicos perversos»
T SAN CUGAT
Director Rick Rosenthal. Intèrprets: Sean Penn, Reni Santoni, Jim Moody i Eric Gurry. Sala: Kursaal, de Cerdanyola. • Mikel, el pandiller del bari, es condemnat en un reformatori per la mort accidental d'un nen en una baralla de bandes rivals.
SantCugUl Una
4jPp,ft65,
SartCugat2 Oespwajfe jantÇaj<t3
• SABADELL
«El primer Caballero»
Euterpe Wsterworttí Úmna projecció: 11.45.• « - * ^ ·
Director Jerry Zucker. Intèrprets: Sean Connery, Richard Gere i Julià Ormond. Recomanada: apta. Sala: Cineart 5 sales, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola. I Lancelot és un guerrer perfecte que arriba a la ciutat de Camelot buscant un amor que no pot aconseguir, el de l'honorable Ginebra de Leonesse, la qual s'ha promès en matrimoni al rei Artur. Una inesperada trobada entre Lancelot i Ginebra despertarà sensacions contradictòries en el cor d'ella.
>
4.15,7.00,
memM
4.00,6.15,8.30,10.30 -**
4.00,6.00,8.15,10.30
jfik.
SartCu98t4 Latottemi • RUBÍ
«Congo» Director Frank Marshall. Intèrprets: Dylan Walsh, Ernie Hudson i Joe Don Baker. Recomanada: R/7. Sala: Cineart-tres, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola. • Una companyia americana de comunicacions envia una expedició al Congo perquè sospita que a la zona hi ha un jaciment de diamants químicament purs. Mentrestant, un prímatòleg planeja una altra expedició per tornar el seu goril·la a la selva.
RutXP»to)2 Unpasaopottoafa»
«La flor de mi secreto» Director Pedró Almodóvar. Intèrprets: Mansa Paredes, Carmen Elías i Juan Echanove. Sala: Sant Cugat 4, de Sant Cugat; Rubí Palace 3, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola. • Leo és una dona fràgil. El seu home fa temps que ha deixat d'estimar-la, però ella és incapaç d'acceptar la realitat: l'amor ha mort. Leo és Amanda i és Paz, però aquests darrers noms són pseudònims, cuirasses literàries darrera les quals amaga diferents manifestacions de la seva complexa i vulnerable personalitat.
- • 4-l5,i1S,ai^,%15
445,6.45, f
3 tatedlmí
íü.
'ÈÈt
tfewaH
Wateraorio
5.10,7.40, m «
Kursaa)2
JotomyWnemotfc
4.30,6.15,8.10,1429
fàméZ
Congo
4.10,6.20,8.40,10.50
fòirsaai4
JuezDadd
4.25,6.40,8.56,11.00
Kursaai5
gpffawçgbaljw --.—E.ryg».
410,650,
rirofflijuilna DummÉi
„
CtaKMm
^ 4.40,6.30, a4S, 10^0
U l h ifMpintlln Fwdlàl," BpAiHNMMN»
4.36,635, a35,t0.50 W %
ÚKMfKfM&IOM.
«French kiss» Director Lawrence Kasdan. Intèrprets: Meg Ryan, Kevin Kline i Timothy Hutton. Recomanada: apta. Sala: Cineart 5 sales, de Sabadell. • Kate i Charlie viuen una vida en comú sòlida i prometedora, fins que Charlie, en un viatge de negocis a París, s'enamora d'una atractiva francesa. Kate el segueix amb la intenció de recuperar-lo, però ella també coneixerà un francès.
«Guantanamera» Director Tomàs Gutiérrez i J.C. Tabío. Intèrprets: Jorge Perugorría, Mirtha Ibarra i Carlos Cruz. Recomanada: apta. Sala: Cineart 5 sales, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola. • Gina mor després de retrobar-se amb un amor de joventut. Aquest, la neboda de la difunta
ESTRENA
*i^^P|> r ^ M ^ ^
,
KursaailO
U n p ^ f W t o r d » g f ' 450,6.50,8-50,10.50
«Waterworld»
AM.mwwx
Oonjo
IISI S A N T
Director Kevin Reynolds. Intèrprets: Kevin Costner, Tina Majorino i Jeanne Tripplehorn. i el seu marit, funcionari fu- • Al segle XXII, els habitants «Paseo por las nubes» Sala: Sant Cugat 3, de Sant nerari, acompanyen el fèretre de Mega City One no respecten Cugat; Rubí Palace 1, de Rubí; per tota l'illa, fins a l'Havana. cap norma. La justícia és en Director Alfonso Arau. Euterpe, de Sabadell i Kursaal, mans d'un sol home, el jutge Intèrprets: Keanu Reeves i de Cerdanyola. Dredd, policia, jurat i botxí que Aitana Sànchez Gijón. «Johnny Mnemonic» • En un futur, la Terra ha queté a la seva disposició una im- Sala: Rubí Palace 2, de Rubí; Director Robert Longo. dat inundada a causa del gel Rambla, de Sabadell i Kursaal, portant gamma d'objectes ulIntèrprets: Keanu Reeves, fos dels pols. Mariner, un mutrasofisticats. El jutge Dredd té de Cerdanyola. Dolph Lundgren i Takeshi tant semiamfibi, proveït d'aletes un germà genètic, Rico, a l'altre Kitano. B Quan torna de la guerra, un i escates, guerrer i solitari, busca costat de la llei. jove soldat es troba amb la filla un tros de terra, acompanyat Sala: Principal, de Sabadell i d'un adinerat propietari de vi- per una dona i una nena misKursaal, de Cerdanyola. nyes, la qual acorda casar-se teriosa, però troba un perillós • Al segle XXI, Johnny tre- «Malícia» amb ell perquè l'ajudi a en- enemic, Deacon, que lidera els balla com a emmagatzemador Director Harold Becker. perillosos Smokers. frontar-se al seu pare. d'informació valuosa al cervell. Intèrprets: Alec Baldwin, La seva memòria ha estat mi- Nicole Kidman i Bill Pullman. llorada per ordinador. Takahas- Recomanada: R/13. hi, un perillós criminal, contrac- Sala: Kursaal, de Cerdanyola. ta un caçador de recompenses anomenat El Predicador, perquè I Pel·lícula de suspens que es aconsegueixi el cap de Johnny, desenvolupa al poble de Nova que conté informació robada. Anglaterra. Els protagonistes són el matrimoni format per Andy i Tracy i el doctor Hill, «Juez Dredd» es veuen embolicats en un traJosep Puis i Cadafalch, s/n . T. 589 24 81 mat d'intrigues, traïcions i enIntèrprets: Sylvester Stallone, ganys, mentre se succeeixen exArmand Assante i Diane Lane. 2 5 ( ) ptOí I.A N I T tranys i brutals crims de les Recomanada: R/18. alumnes del col·legi on treballa Sala: Rubí Palace 5, de Rubí \ l ( ,1 s \ l >M Andy com a professor. i Kursaal, de Cerdanyola.
R Torreblanca
CENTRE CULTURAL SANT CUGAT Pla del Vinyet, s/n - Sant Cugat del Vallès
CUGAT ESTRENA
ESTRENA
2a SETMANA K. t\ V
3.55 - 6.05 - 8.15 - 10.25 APTA
Al s t r v t i d* l ' t i p t c t i d o r
4.05 - 6.10 - 8.15 - 10.20 M A J O R S DE 13 A N Y S
4.00 - 6.05 - 8.15 - 10.25 M A J O R S DE 13 A N Y S
Diwucrer dia de"mMHmmR l'espectador
C O
S
I N
4 . 1 5 - 7 . 0 0 - 10.00 MAJORS DE 7 ANYS
Q 22 SO 20 £2 SÉ2 32 2 h. gratis
I N
WATERWORLD
TMEUAÏÏ2S ©CINESR
«El regreso de Lassie» Director Daniel Petrie Lassi. Intèrprets: Thomas Guiry, Helen Slater i Jon Tenney. Recomanada: apta. Sala: Rubí Palace 4, de Rubí. • La família Turner troba una gossa collie. La filla petita s'encapritxa de l'animal, el bateja amb el nom de Lassie i intenta convèncer els seus pares de quedar-sel.
• SABADELL
«Desperado» Director: Robert Rodríguez. Intèrprets: Antonio Banderas i Salma Hayek. Sala: Sant Cugat 2, de Sant Cugat; Cineart 5 sales, de Sabadell; Montecarlo, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola. • Un mariachi segueix la pista del cap mexicà del narcotràfic Bucho. Amb l'ajuda del seu millor amic i de la mestressa d'una llibreria, dirigeix el seu exèrcit de desperats i arriba a un espectacular enfrontament final amb Bucho.
T CERDANYOLA
5.15,8.00,1<J#
Carnet d'estudiant TBBBBBIBW wttversitari
Carmel atès grams ^ O T O65 T Ranys »^
Accessos
^BWPWWWW mimtrvàlidj
Carnet
Jove WBBwawro
Venda
anticipada WKKKKnm
Reserva per telèfon 5*9*9 41
PopSnack
APUNTS
34
ELS 4 CANTONS / Divendres. 22 de setembre de 1995
L'AGENDA L A
'ntJfZ·* ,
• Radi" Sant t ugat • De dilluns a divendres -de 7 a 7:30 h../:7 despertador. amh Joan Vallvc. De 7: 30 a 1(1 li.././ gall del monestir. Revista d'actualitat I)c 7:311 a l> h..noticies d'àmbit general. IX' <> a 1(1 lila lera edició de l'informatiu Sant Cugat avui. Dirigit i presentat per Xavier I-'ornells. —IX' Illa \2A>h..l)tes de radio, el m a g a / i n e . Espais de divulgació, entretenitiient i participació. Presentat per Maribel Cavuelas. —IX' 12:45 a 13 h„ Amh molt de gust. espai de gastronomia amh l'ep Blanes. —IX' 13 a 13:30 h..Sunt Cugat Avui, l'informatiu,2sm;\ edició. Edita i presenta Natàlia Linares. - I X 13:3(1 a 14 h,Entitats. Dirigit i presentat per Xavier Casanovas. - I X 14 a IS h.,Ir»r </c tarda. Musica suau seleccionada per Albert Martín. -De IS a 21 h.AI llimi, l ' n programa de Salva Vallve. I;.ls divendres, de 20 a 21 h.Jiil! Raff. Musica hea\y • imb Marc l'icanvol. de 21 a 21:20 U..L esportiu. Dirigit i presentat per C a r m e Keverte. De 21: 20 a 23 h...S'.<n.v i estels. Presentat per l'ere Pallissa. de 23 a 24h: l)]l]uns:.l(/i/cv( uu\. si' l ' n programa de Salva Vallve. Dimarts: L'estrena, l ' e s p a i de cinema de KS( . Dimecres: Hores c. lires. A m b I.diiaul (Iaicia i Rosa Ma. .lanc. Dijous: 1 iure a Ui terra. Programa de Xavier Casanovas. Natàlia 1 a n a r e s i M ò n i c a Costa. Divendres:! «//ev AC/I.VC fronteres. Presentat per I-'atiha i Hamed Ben H a m m o u . De
24 a
7 II.,A/UMV<J al
(Repetició). D ' l i a 12 \\ .(uimelher. Amb Xavier M o n t e r o . -De 12 a 13 li.././ magatzem. A m b Oriol Costa i A m a n d a Saus De 13 a 14 h.Avant Matx. Amb C a r m e Reverte i la redacció d'esports. De
14
a
15
h.,lu//c.s MVI.VC
fronteres ( Repetició). De 15 a 1(> h.. Ai/uells meravellosos anvs.Smh Josep M a n a Alvira. De In a 20 h..Súper lli. presentat per Xavi Montero. 1 )e 20 a 7 I [i.Mones vibracions Amb David Villena. De 21 a 22 h..Salmaia, a m b .lesus Aguilera i L.ídia C e r o n . De 72 a S h.. Música al teu costat. • Diumenge De .s a l) h../.7 dia del Senxor. De 9 a 9:30 h.,Esport en Maria. I eia edició. De 9:3(1 a 10 h..LI racó de la poesia. A m b Joana Francesca (iaicia. De in a 10:30 h.Arrels. Un pioi.'.rani.i de Roceli Padró. De ' 111:30 a 14:30 li.. Roda ,!\;it;hs Amb Pere Pallissa i loan 1 ablegas IK 14:11) ,i 15 h..fsport.s en Tai* \ii. 2ona edició. IK | i i i'i li .•t./.'K.'/s me I >,
-. , '•'< h s , , , - . ' • / > /
.Ini:
R 0
P O
T A
• Divendres 22 —Maurici, Vidal. • Dissabte 23 —Tecla. Constància • Diumenge 24 M.D. de la Mercè, Joan Bta. • Dilluns 25 —Dalmau, Aurèlia. Cleofàs. • Dimarts 26
—Cosme, Damià. • Dimecres 27 —Vicenç, de Paul. • Dijous 28 • Wenceslau.
Sardanes al Clautre. foto: M. ESPINOSA.
22
• Sant Cugat • J o r n a d e s Culturals del Centro Castellano Manchego — A les 8 del vespre, concert de corals de Barcelona i Sant Cugat al Claustre del Monestir. • Rubí • Exposició —A les 6 de la tarda, inauguració de l'exposició La Sardana a Rubí a l'Aula Cultural de la Caixa de Terrassa organitzada pel Casal de la Cient Ciran de Rubi, fins I'l d'octubre. Durant Pacte actuarà la coral Moragas i Barret del Casal.
23
Dl S S A B TE • Sant Cugat • J o r n a d e s Culturals del Centro Castellano Manchego — A les 12 del migdia, concurs de play-back a la plaça Coll. — A les 10 del vespre, sopar h o m e n a t g e al M a n c h e g o del A n o al C e n t r o Castellano Manchego. • Centro Popular Andalu/ —A les 11 de la nit. festa flamenca organitzada per l'àrea de J u v e n t u d a la seu de l'entitat • Ruhi
lUlilfllrWM ^ 2 E
Cos de ball de l'Esbart. Foto: RUBRICA TA.
XX Aplec de la Sardana
L'Esbart actua a La Sala
E
L
ls jardins del Monestir seran l'escenari, durant tot el diumenge, del XX Aplec de la Sardana, a les 11 del matí i a les 4 de la tarda. Les cobles Ciutat de Girona, Jovenívola de Sabadell, Principal de Llobregat i Sant Jordi interpretaran, al matí. 13 de les 30 peces musicals de què consta la diada. Es tocaran composicions de Conrad Saló. Lduard Toldrà, Josep Saderra i Ricard Viladasau. entre d'altres.
DIVENDRES
teu
costat. De 7 a 24 li..cada hora. connexions amh Catalunya Informació i butlletins de Sant Cugat i el Valies dels serveis informatius. • Dissabte -• De S a K> h.J-Jgall del monestir, amb Xavier Fornells. De 9 a 10 h..l'iure a la terra. (Repetició). De 10 a 11 h.Jlore.s extres.
P
• Teatre —A 2/4 d'11 de la nit la companyia teatre de Bagul representarà l'obra Motivando u Ludovina al Celler. Textes de J.Sanchis, J.Oliver, .1 E n dieu. V.Guarinos. • Conferència -A les n de la tarda, xerrada sobre Existeix avui l'esquerra'.' a càrrec de C a r m e Molinero. professora d ' h i s t o r i a de l'UAB, a l'Estació vella.
24
DIUMENGE
• Festivals de música Joves Intèrprets 1995 —A les 6 de la tarda, actuació de la Jove Orquestra Sant Cugat, dirigit per Josep Ferré i el C o r nacional petits Cantors d ' A n d o r r a al C e n t r e Cultural. • V I I Fumada lenta de pipa —A les 1(1 del mati. esmorzar per a tots els participants —A 2'4 de 12 del migdia, fum a d a al recinte del Monestir. davant de l'entrada al Claustre. —A la 1 del migdia, lliurament de premis a tots els participants — A 2/4 de 3, dinar de g e r m a n o r (no entra en el preu d'inscripció). F u m a d a organitzada per Sant Cugat Pipa Club i limitada a 35 participants.
• Sant Cugat
• Rubí
• Jornades Culturals del Centro Castellano Manchego —A les 11 del mati, trobada de puntillaires de tota a Catalunya a la plaça del Coll. - A les 5 de la tarda, festival de balls regionals a la plaça del Coll amb grups d'Andalusia. Aragó, Astúries, Catalunva i Castella
• Teatre — A 2/4 de S del vespre la companyia teatre de Bagul, formada pels actors Laura Larrègle, Victor Alvaro i Joan Carles O t e r o , r e p r e s e n t a r à l'obra Motivando a Ludovina al Celler. U n a obra que parla de teatre des de dins del teatre. Textes de J.Sanchis, J . O liver. J.Tardieu i V.Guarinos.
• XXè Aplec de la Sardana — A les 11 del matí i a les 4 de la tarda, als Jardins del Monestir amh les cobles Ciutat de G i r o n a . Juvenívola de Sabadell, Principal del Llobregat i Sant Jordi
• Dansa tradicional Catalana — A 2/4 de 7 de la tarda, actuació del alumnes de l'escola de Dansa Tradicional Catalana de l'Esbart Dansaire de Rubí al teatre Municipal de l a Sala. L'espectacle consta
'.f'Hf.'rP'i'f'TPrT' toiiÉiiliiilnif
iiiniiiiiiii
Sortida* de» da Mas Janer. -Dies feiners. 1a sortida: 06.10h-07.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.20h. L'úttim servei finalitza el seu reconegut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.10h-08.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 2210h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat Sortides des de l'Avinguda AMons Sala. -Dies feiners. 1a sortida: 06.50h-07.50h i als 50 minuts de cada hora fins a les 21 50h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.50h-08.50h i als 50 minuts de cada hora fins a les 21,50h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. Recorregut. Mas Janer. Estació Mira-sol, Plaça Can Cadena, Estaoo Sí. Cugaí, Mercat Torreblanca, CAP, Alfons Sala, Can Cadena Estació Mira sol Mas Janer
Sortides des de Sant Domènec. -Dies feiners. 1a sortida: 06.16h-06 46hi als 16146 minuts de ca hur i H >• 2 16h -Dissabtes i festius, la sortida'09.16h-09 46h i als ' ' i 4b mn-./.s ~.e ;aaa hora fins i Ies22.16h. Sortides des de Sant Francesc. -Dies feiners. 1 a so-ida: 06.23h-06 53r i i • -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.231-09 ïcl·
5 de cada hora lins a les 2223h • minuts de cada hora fris a les 22.23h.
Sortides des de l'Estació FGC. -Dies feiners. 1 a sortida. 06.05h-C6 35h as i 3b r -Dissabtes i festius. ' s scrt:da 09.05h-95 35
i i'1 cada lorafrs a !es 22 35h. i i J'S de caca "era i r s a ies 22.35h.
Recorregut. Sa-' DjTcr.ec CAP. Sa"'F'=":> .' sr:ï'"r: FGC, Coícrn.". Saní Domènec
' Escola de Dansa Tradicional de l'Esbart Dansaire de Rubí actuarà diumenge a La Sala per donar comiat als alumnes de disset anys que enguany deixant l'escola i que podrien formar part del cos de ball de l'Esbart en el moment que hi hagi alguna baixa. En l'espectacle, qualificat d'«agosarat», hi participaran els alumnes entre 13 i 16 anys, que ballaran danses tradicionals de Catalunya.
de catorze danses de diferents indrets dels Països Catalans.
25
D I L L U N S • Rubí — A les 7 de la tarda, manifestació en favor del poble de Bosnia davant de la Estació de Ferrocarils.
26
D I M A R T S • Sant Cugat • Festivals de música 1995 —A les 10 de la nit, concert del trio Werther amb Queralt Roca, clarinet, Albert Gumí, Corni di basetto i Eulàlia Valls, piano al Claustre del Monestir
28
D I J O U S
• Sant Cugat • Festivals de música 1995 — A les 10 del vespre, actuació del pianista Daniel Ligorio al Claustres del Monestir.
• Sant Cugat —El divendres 6 d'octubre a les 10 de la nit, representació de l'obra de teatre Kràmpack de Jordi Sànchez a m b Joel Joan. Ester Formosa, Karim Alami i Jordi Sanchéz —El divendres 6 d'octubre a les 10 de la nit concert de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Cat a l u n y a . I n t e r p r e t a r a n La Flauta Màgica de Mozart i la simfonia n ú m e r o 4 de Branms sota la direcció de Schlomo Mintz. —El divendres 27 d'octubre a les 10 de la nit, representació de l'obra Identidades de La C u a d r a de Sevilla. —El divendres 17 i el dissabte 18 de novembre espectacle de circ a les 9 de la nit. Tortell Poltrona, Boni i Caroli, Los Galindos i Los los presentaran l'espectacle de J o s e p Maria Perea La gran repris sota la direcció de Manel Trias. —El divendres 24 de novembre a les 10 de la nit representació de l'òpera // barbiere di Siviglia. — E l divendres 1 de d e s e m b r e a les 10 de la nit, actuació d'Àngel Pavlosky. — E l dijous 28 de d e s e m b r e a les 10 de la nit concert de
• LINIA3. SANT CUGATLA FLORESTALES MANES Sortides des de F. Colom. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.30h del mati i cada hora i mitja fins ates21.30h. -Dissabtes I festius. 1 a sortida: OS.OOh del matí i cada hora i mitja fins a les 21 30h. Sortides des de l'Estació. -Dies feiners. 1 a sortida: 07.20h del matí i cada hora i mitja fins ates22.20h. -Dissabtes I festius. 1 a sortida: 08.50h del matí i cada hora i mitja fins a les 22.20h. Recorregut F. Colom, la Floresta, Plaça Centre, Mercat, CAP, Alfons Sala, Estació, Plaça Centre, La Floresta F Colom '
'•' • * * «-UtAfc^m.^»
^—uL»..
. ,.^,J,,-
-Dies feiners. 1a sortida: 05.40h-06.25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 06.25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h. -Sortides addicionals a Terrassa: 06 55h, 07 55h i 11,55h.(feiners)
«L. -Dies feiners 1a soDida OE 15 05 40 i als 40 minuts de cada hora fins ales 22.1 Oh. -Dissabtes. 1a scrtioa 95 15-05.40 i 06.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.10h. -Diumenges i festius, ta sortida: 07 10h i als 10 minuts de cada hora fins ales 22.1 Oh. -Sortides addicionals a Cerdanyola 22 40h 123 OOh (feiners) 23 OOh (dissabtes i festius) *~í"1*s*ïw»s|rt
-Diesfeiners.ii i " 45 i al« 15145 minuts de cada hora fins a les 21 45h -Dissabtes ':: tut i -,- i als 45 miruts de cada '•ca firs a les 21 45h -Diumenges i festius.'a sortida: 06.45h i ais 45 minuts de cada hora fins a les 21.45h -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22 15h (feiners).
35
APUNTS
ELS 4 CANTONS / Divendres, 22 de setembre de 1995
L'AGENDA nada) de l'Orquestra Simfònica del Vallès.
I Farmàcia (adreça)
Dia / Poble
LA SALA
H
•Rubí —El diumenge 1 d'octubre a 2/4 de 7 de la tarda, espectacle infantil a càrrec de Rialles. —El diumenge 1 d'octubre, «show» del Casal d'Avis. —El diumenge 8 d'octubre a 2/4 de 7 de la tarda, Variacions de Muriel amb Cesc Gelabert. —El dijous 12 d'octubre, actuació del Centro Aragonès. —El dissabte 14 d'octubre a les 10 de la nit i el diumenge 15 a 2/4 de 7 de la tarda, teatre amb el grup Duende que presentarà El cianuro solo o con leche. —El diumenge 22 d'octubre, Identidades amb la Cuadra de Sevilla. —EI diumenge 19 de novembre, representació de l'obra Krampack de Jordi Sanchez amb Ester Formosa, Joel Joan i Jordi Sanchez. —El diumenge 17 de desembre a 2/4 de 7 de la tarda, representació de l'obra La Hostalera de Sergi Belbel amb Jordi Boixaderes, Laura Conejero i Marc Cartes, entre d'altres.
TELÈFONS
FARMÀCIES DE TORN
SERVEIS
1 Telèfon
tonènech (Pa. Sant Marti, 50)
SantCugat
Ü Cerdanyola
PW8Éo(MtCatBJBiya,51)
= Mi I Menuda
Oriol {Zaio, 28}
ï P«P«
A.V»(Av. Genera** 36)
J.fWB.(Ma*r,89)
SERVEIS
6743353 5809700
Ajuntament
SM2288
Ambulatori Lat Ptum
«755105
«94398 56414B1 7
Bombers BaMmi
8828080
8741111
Gm
msm mam
,„::Ji»«
MPf·tWMNr·al
8742018
MWW·a.C·W»*»*)!
8741003
ittÉMÈ.^ttfea·ati
:
MHNMüm·k
#47189 #48187
1HHM||||·Í|M8JMMVB& S/42t0S
SíiiftfiriÉíiyfívií
«48048
*KPBWWSIÍI·.'*'*·*»
D***
Illrif'ttïíiM 1 In f i . *»*#lfgfe|iyBh]^
«W81»
rrnrriiïiiiÉf mumu:>i, •
9884587 588 3080
8»}$*347«l
lg*^gjy&|^a&|^^
fM*«
iLttfMKh
42720*
HSaaÜifiHtti
2034880
t^À%m®j2^^
TtLÉtgÈMM
3*51040
- •.
4144841
atttir
DANSA •Primera mostra de dansa contemporània —El dimarts 12 de desembre a les 10 de la nit, Haz de luz amb la companyia Díez yDiez. —El dijous 14 de desembre a les 10 de la nit, Jinete de peces sobre la ciudad amb la companyia Danat Dansa. —El dissabte 16 de desembre a les 10 de la nit, Duérmete, ya amb la companyia Metros. • Música de cambra al conservatori —El dimecres 11 d'octubre a 2/4 de 9 de la nit, interpretació de l'òpera Dido i Eneas. —El dimecres 22 de novembre a 2/4 de 9 de la nit concert de música reservata de Barcelona.
VaMMÍfc frarada)
^g^^mzmm^jí
4788008
fc^\
4900202
PV·fcttaÉÉÉÉÉfi·il·tiï ^ *
8881T38
m«MM»V'
S8817»
1
«•«•fi&te*
ct&ÉmmsB^.i mmÉMàÉM •
. 87S3S89 wl&7& - S8818» S88SSB8 8745388
«•«MM* •
8Ï418»
~itiiiini'ffíïitf'
m*m mmm
**mm£
ALTRES ACTIVITATS
guitarra, solfeig, dansa i altres activitats. Informació i inscripcions de 5 de la tarda a 9 del vespre. Telèfon d'informació: 589 08 47. Organització: AEEA L'Esplai i àrea de Cultura de l'Ajuntament.
• C o r infantil i juvenil —Nois i noies a partir de 4 anys. Informació i inscripcions a la Casa de Cultura. Les activitats del cor inclouen •Centre Cívic de les Planes concerts, sortides de cap de —Tallers de música, de costura, setmana i tallers complemenmanualitats, casal per a joves taris. Organització: Cor Ini adults i altres activitats. Infantil i Juvenil de Sant Cugat. formació i inscripcions de 5 Per demanar informació es de la tarda a 9 del vespre. pot trucar al telèfon 675 32 Telèfon d'informació: 675 51 23. 05. Organització: AM L'Esclop i àrea de Cultura de •Centre Cívic de la Floresta l'Ajuntament. —Ceràmica, ludoteca, piano,
Servei $£9fc H C ^ r ) * Gratuïta Domicili Mercat Pere Son, 120 5891448
•Casal Cultural de Mira-sol —Taller de teatre per a nens i adults, plàstica, manualitats, boixets, esplai diari, casal d'avis i altres activitats. Informació i inscripcions de 5 de la tarda a 9 del vespre al telèfon 589 20 78. •Atenen Santcngatenc —Curset Taller de Dibuix i Pintura, a càrrec del professor Adolf, els divendres feiners a la tarda, del mes de març a juliol. Informació i inscripcions a la secretaria del centre, dijous i divendres feiners, de 6 de la tarda a 9 del vespre, i al telèfon 674 15 66.
•Curs d'esperanto —Organitza: Grup d'Esperanto Jozefo Anglès. Telèfon d'informació: 674 61 80. •Casa de Cultura —Taller de manualitats i cuina. Informació i inscripcions al telèfon 589 13 82. Organització: escola d'adults.
P
E
I
U
Q
U
Í
K
& * * • > &*4.3ania1i^tnaj£íataï
8748314
«•«•ÉOÉIÉ.. "
855S888
rmmmmy
»SM»
Qs4CtMm|<
$884282;
EXPOSICIONS • S a n t Cugat •Mercantic
—Mercantic. Fira permanent d'art i antiquaris. A l'avinguda Rius i Taulet a l'altura de l'hipòdrom. Obert tot el cap de setmana. El telèfon •Club Muntanyenc d'informació i per fer qual—Grup de muntanya per a nois sevol consulta és el 674 49 i noies de 11 a 14 anys. Te50. lèfon d'informació: 674 53 96. —Grup xàfec. Activitats infan- •Firart tils al club cada dimarts de —Firart. Primer i tercer diu2/4 de 7 a 2/4 de 8 de la menges de cada mes de 9 tarda. a 2 a la plaça del Monestir.
SALINAS
•Viatgem amb Gavín —El dia 10 d'octubre, Les Açores. D'aquest arxipièleg és d'on vénen sempre els anticiclons que afecten la península Ibèrica. Gavín diu que no va trobar el lloc on es fabriquen, però assegura que «l'illa de Sant Miquel és un jardí que flota en mig de l'oceà Atlàntic». —El dia 14 de novembre, L'Iran monumental (primera part). Segons Gavín, Iran és un país «molt amable, ple de mesquites, no se sap quina és més bonica». Amb les dispositives es podrà veure el millor de la història del que havia estat la gran Pèrsia i, sobretot, les mostres monumentals que en queden actualment. També es tractaran els costums i hàbits socials d'aquest país, que en els últims anys ha fet un gir cap al fonamentalisme islàmic. —El dia 12 de desembre, Kenya i eh massais. El viatge amb Gavín permetrà veure un país d'aquest país africà des d'un globus, saber com viuen els massais i conèixer els costums dels lleons en llibertat.
BIBLIOTEQUES •Biblioteca Centre Borja —Universitària. De 9 a 1.30 i de 4 a 8. El telèfon d'informació i per a consultes és el 6741150. • L a Floresta
—Biblioteca de l'associació de propietaris i veïns de la Floresta Pearson. Plaça d'Aiguallonga, número 1, a la Floresta. De dilluns a divendres de 10 a 1 del migdia. El telèfon:674 2089. •Biblioteca del Mil·lenari —Biblioteca pública municipal, situada al Centre Cultural. De dilluns a divendres de 4 a a 2/4 de 9 del vespre. Dimarts, obert també al matí: d'li del matí a 2 del migdia. Dissabtes obert de 10 a 2 de la tarda. Telèfon: 589 27 49. •Biblioteca Club Muntanyenc —Plaça Barcelona. Cada tarda de 5 a 9 del vespre. •Arxiu Manicipal —Rambla Can Mora, s/n, 2n. Matins. Telèfon: 674 69 93. •Biblioteca de l'Ateneu —Plaça Pep Ventura. Oberta tots els dijous, divendres i dissabtes de 4 a 8 del vespre.
BAR - RESTAURANT
O
Dona - Home - Nens - Estètica • Tall
Mercat Torreblanca, Parada 1-5 6751389 33032»! 250
SAÜB0MBUM)
CONFERENCIES
ENTITATS
AS8I ^SÜM;*-;,
(1) cn/4 de 10 del matirfavuia 1/4 de 10 del mati de demà. (Z) D'1/4 de 10 del matí d'avui a les 10 de la ntt. (3) De les 10 de I a nit a 1/4 de 10 del matí de demà.
•Rubí —Fins el 4 d'octubre s'exposa al Mirall la mostra fotogràfica, Vas viure la gresca. —Fins al desembre, exposició al restaurant Disbarats de Terrassa de 16 figures de l'artista rubinenc Pep Borràs
• Modelat-vokjmlnador • Desrtesador
• Departament d e perruques I postissos. • Tiquet Jove • Rentar i eixugar equip
• Reflexos-MetxesAUX VYD S A .
SEGURETAT
Caixes | £ Fortes Sant Cugat del Vallès, n
Degradats
Júnior • C a b i n a estètica
• Color
• Quiromassatgista
• Tractament del cabell
• Tractaments personalitzats
ASSISTÈNCIA M È D I C A A TOT TIPUS DE TRACTAMENTS
5 8 9 17 9 9
Santaló, 24 - TT 200 33.84 - 200 41 91 • 08021 BARCELONA
\
mm
Per als autèntics PICA-TAPES tenim la més gran varietat de MONTADITOS. Et resistiràs?
Pg. Torreblanca, 2 Tel. 589 15 37 St. Cugat del Vallès
CANTONS
36
Divendres, 22 de setembre de 1995
Sant Cugat dol Vallès Sant ( u g a t dt-l \ alies: ( . V m
t
^*
s^l f>I S
E N T R E V I S T A
L A
C O L U M N A
Canviar
J O S E P C U N I . Director i presentador d'«Els matins amb Josep Cuní» a COM Ràdio
«
A la ràdio està tot inventat»
I .'home que durant deu anys va donar nom als matins de Catalunva Ràdio, desprès de l'etapa americana que Mikimoto va definir com «qui va a Alabama perd el seu programa», lluitarà a partir de dilluns per fer-se un lloc a Li selva radiofònica de l'OM, sense renunciar a l'audiència de la l'Vi enganxada ara a en Puigho i en Bassas. 'i< ) R I > i
KMMANUELCUYAS •
i iK
\l
H
De qui es ara el mati.' <l)e tothom. 1 la deixat de ser uoiues de Josep ('uní'' - I I titiii c- imprescindible per piesentar les eoses, pern al tinal el més important es la simplificació que l'oient en la i l'oient acaba parlant del programa d'aquest o de l'altl'e.l'.l mati era de' Josep ( uní 0 de ('atalunya Radio'.' •Aquesta es l,i piegimta dei milió de dòlars i no eiec que ningú pugui contestat hi • I. lla sorpies l'exit de Josep l'uigbò i Antoni Bassas.' •• Mai vaig posai en dubte la seva capacitat i. per tant. no em podien sorprendre eK resultats.Surt a lluitar per ineii|ai-se l'OM sense renunciar a la I M .' •dntentare lluitar en tots dos terrenys perquè sortiré pels dos. 1 .a diferència és que l'OM per a un producte estrictament català i en català és un terrenv verge, i aquí és on em poso el salacot i me'n vaig a l'aventura.» - l a COM es una aventura? <-IIo és. eoni va ser-ho ta on/e anys Catalunya Ràdio.» —A la COM asseguren que la cadena no neix per fer la guerra a ningú. S'ho creu? —«Jo sóc gent de pau. Allà on hi hagi una voluntat de declaració de guerra, mai m'hi trobaran.» -La guerra es dirigeix principalment contra Catalunya Ràdio? —«No hi ha guerra, hi ha competència. Estem en un mercat lliure i tothom és competència.» —lis pot fer la competència en català i a l'OM'» -«Per que no? No son catalans els oients de l'OM?»
Foto: GLÒRIA MA I AMAIJV.
"L'ona mitjana per a un producte estrictament català i en català és un terreny verge, i aquí és on em poso el salacot i me'n vaig a l'aventura»
—No havia perdut la batalla l'OM enfront de la FM? —«D'emissores amb mes de 20.00(1 oients, n'hi ha 2h a Catalunya. Sis són d'OM i es reparteixen un milió llarg d'oients. Les altres 2(1 se'n reparteixen dos milions.»
—Com serà el programa? —«Un magazine en què hi haurà de tot, característica dels magazines made in Catalunya.» —Amb molta informació? —«Començarem amb informació i evolucionarem donant claus per interpretar-la. I aquesta infor-
mació se centrarà en les coses de la vida. I quan parlo de les coses de la vida constato que la política també en forma part, però la vida no només és política.» —Ha anat a buscar col·laboradors que no hagin volgut venir? —«No, al contrari.» —L'etapa americana no li fa variar l'estructura? —«A la ràdio està tot inventat i ens movem ara en un sistema que és el de la personalització. L'aventura americana m'ha donat idees de plantejament. No per fer un programa diferent, sinó plantejat de diferent manera. I el fet de no treballar per a una ràdio nacional pública m'allibera d'un cert distanciament en relació amb els temes.» —No serà tan neutral? —«Podria entendre's així.» —Se sentia encotillat a Catalunya Ràdio? —<No. Mai m'he sentit encotillat enlloc on he treballat.» —De fet, vostè sempre ha estat un defensor de la ràdio pública. —«Hi ho continuo sent.» —I de fet COM Ràdio ho és... —«No sabria dir-li-ho. Està dinamitzada per un organisme públic i el que lamento és que en aquest país un projecte català de ràdio i d'envergadura només l'afrontin administracions públiques.» —Potser ningú té tants diners per emprendre una aventura. —«Potser és perquè els que en tenen no els volen arriscar en això. Sigui pel que sigui, és una pena.» —No ha continuat a Catalunya Ràdio per voluntat pròpia? —«Sí.» —Li van oferir els matins? —«No.» —Què li van oferir? —«Em van oferir tornar a la Corporació.» —I no li va interessar? —«Jo vaig analitzar aquella possibilitat enmig d'unes altres que tenia i vaig triar lliurement.» —Si li haguessin ofert tornar als matins, encara seria a Catalunya Ràdio? —«No ho sé.» —Quantes productores privades de televisió li han trucat? —«Unes quantes.» —S'ha entès amb alguna? —«No encara.»
A
quella frase tan repetida que diu que tot ha de canviar perquè tot continuï igual, i que és la cita preferida de tots els periodistes curts de cites i de lectures, la gent creu que és un pensament polític. A mi em sembla més aviat que el príncep de Lampedusa la va escriure pensant en els programadors de televisió. Quan una cadena televisiva té un programa d'entrevistes per on ja han passat la Judit Mascó. en Terenci Moix, en Nicolau Casaus, mitja plantilla del Barca i l'Antònio de Poble Nou. es despatxa el presentador, es canvien els decorats i es revoluciona això que se'n diu la fórmula per fer un nou programa d'entrevistes per on puguin passar la Judit Mascó, en Terenci Moix. l'Antònio de Poble Nou. en Nicolau Casaus i la mateixa mitja plantilla del Barca. Què podem fer per entrevistar els de sempre? Jo els entrevistaria a casa seva. no que això ja ho vam fer fa dos anys. jo els entrevistaria en una mena de bar, no que això ja ho va ler en Puyal, jo els entrevistaria al fons del mar, amb escafandre. Ho estudiarem. En realitat —m'ho va fer saber Oleguer Sarsanedas, programador de TV3 i especialista a repetir-ho tot: pel·lícules, entrevistes. sèries i el telenotícies, si pogués— a la gent li encanta veure sempre els mateixos a la televisió. Fs tracta de canviar el decorat. Deu ser per això que Jordi Pujol es fa retratar a cada telenotícies en una sèrie de mil capítols sempre igual però sempre amb escenaris nous: ara inaugurant una plaça o un carrer aquí. ara donant la mà a uns senyors d'allí. I deu ser per això que l'home circula pel país tan pinxo, convençut de tornar a guanyar totes les eleccions que li tirin. L'espectador per res del món voldria un canvi de cara ni es voldria perdre la sèrie de pobles nous inaugurats o per inaugurar. 1 deu ser per això, també, que Felipe Gonzàlez ho té tot perdut. No solament no es deixa veure per televisió, sinó que busca un successor, un canvi, per assegurar els mateixos vots al PSOE. El pobre Gonzàlez és dels que pensen que la recomanació del príncep de Lampedusa és un pensament polític.
CLUB HÍPIC «AN INTRODUCTION TO DRAMA
e^
v/ie^
Pupil·latge Classes iniciació Salt Ensinistrament Masia Can Camps - Accés per Sant Quirze - Bellaterra Can Barata - Can Graells
TECHNIQUES IN ENGLISH» PRESENTACIÓ DEL CURS DIA 26 DE SETEMBRE PROF. KAREN METCALFE !
Si creus en la Humanitat,
COMENÇAMENT DEL CURS DIA 4 D'OCTUBRE
INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS DIMECRES DE10AIIDE5A9. NIVELL MÍNIM FC
DILLUNS
08190 Sant Cugat del Vallès Francesc Moragas, 8 - Tel. 589 22 64 - 674 15 01
ajuda aquells que lluiten I
pels seus drets.
Fes-te socii de de g Creu Roj
"T