ELS CANTONS SETMANARI INDEPENDENT, CATALÀ, COMARCAL I DEMOCRÀTIC
Divendres, 21 de juliol de 1995
I Punt i seguit El servei d'informació 010 tramitarà les gestions administratives a final d'any. Plana 3. L'escola Thau construirà un nou centre educatiu en uns terrenys propers als estudis de TVE. Plana 4. La Junta de Veïns de l'EMD presenta el cartipàs i assigna els sous, de 90.000 pessetes brutes mensuals en el cas del president. Plana 6.
I Economia El curs de gestió per a persones emprenedores promogut per l'Ajuntament comença a donar fruits. Plana 11. Els comerciants del carrer Santa Maria i la plaça doctor Galtes presentaran una queixa a l'empresa Fecsa per problemes en el subministrament de llum. Plana 12.
Núm. 103»Any HI • 225 pessetes
El Centre de Restauració no es mourà del Monestir L'Ajuntament demanarà que el centre exposi els seus treballs i que el Palau Abacial sigui un museu El PSC i el PP proposaven que se cedís un terreny per traslladar-lo a un altre edifici
H Sant Cugat.— El Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat seguirà en les dependències del Monestir, però haurà de delimitar els espais que necessita i oferir contraprestacions culturals. També s'haurà de definir l'ús del Palau Abacial amb la intenció d'habilitar-hi un museu. En la moció que el consistori va aprovar en el ple de dimarts es demana, a més, una reunió urgent del patronat per decidir l'emplaçament definitiu del polèmic magatzem soterrani. Aquesta moció va ser l'alternativa a la presentada per l'oposició, que demanava que el centre es traslladi a un altre edifici. Plana 14.
L'Ajuntament vol que el patronat decideixi l'emplaçamentfinaldel búnquer.
I Cultura i espectacles FESTA MAJOR DE MIRA-SOL
L'OBC enregistra al Teatre-auditori l'òpera Tosca, de Puccini, en la primera experiència lírica de la formació. Plana 15.
-
v
è
si
*È>
><f-<w+. m
Godoy, humorista de nacionalitat uruguaina resident a Sant Cugat, afirma en una entrevista que «la gent sempre riu del mateix». Plana 16.
-.* J H J M v .
Les galeries d'art de Sant Cugat tanquen una temporada difícil augurant una tímida recuperació del nombre de vendes. Plana 18. El mestre Narciso Yepes col·labora en el curs de guitarra José Luis Lopategui, que comença aquest vespre amb un concert. Plana 18.
•-
fi W
El Grup d'Estudis Locals presenta un document en què es recullen propostes per a la conservació i defensa del patrimoni local. Plana 19.
f
f
^
LX W*t,
I Esports La nedadora del CN Catalunya Ivette Maria triomfa als campionats estatals de natació que s'han fet al CAR. Plana 24. El Sant Cugat de futbol acaba la temporada gairebé sense dèficit. Plana 26.
m,.
•?
«j#*
**1
X
Les havaneres, acompanyades d'un cremat amb setanta litres de rom, van tancar la festa de manera tradicional. Foto: X. LARROSA.
Havaneres «cremades» per cloure la festa I Punt divers L'educació per a la pau i la intolerància religiosa han estat temes destacats de les primeres sessions de la Universitat de la Pau, que continua fins aquest dissabte al Centre Borja. Planes 27 i 28. Grups organitzats roben el paper que es recull als contenidors especials del programa de recollida selectiva Residu Mínim. Plana 29.
I Apunts A Valldoreix i als districtes s'organitzen activitats i casals d'estiu propis. Plana 33.
H Mira-sol.— Per tercer any consecutiu, les associacions de veïns de Mira-sol s'han unit per organitzar el cap de setmana de la festa major del districte. Les havaneres de l'última nit, aquest any amb Les Veus
dels Pescadors de l'Escala, ja s'han convertit en cita obligada, com també el Sopar de Carmanyola, un intent de reunir per una nit veïns de tots els racons del barri. Tot i el pressupost ajustat, s'ha intentat
satisfer tots els gustos: hi ha hagut campionats esportius, teatre, jocs infantils i una bicicletada. Aquest cap de setmana i el que ve és el torn de la festa major del districte de la Floresta. Planes 32 i 34.
£1 concert de Juan Perro Les empreses exportadores de genera un dèficit de tres Sant Cugat van facturar més milions a la Fundació UESC de 80.000 milions al 1994 • Sant Cugat.— El concert del músic Juan Perro, que es va celebrar la setmana passada al camp municipal de futbol, ha fet augmentar els maldecaps del president de la Unió Esportiva Sant Cugat, Jaume Espina. L'ex-líder de Radio Futura no va aconseguir atreure més de mil persones i, com a conseqüència, la fundació de l'entitat
esportiva ha iniciat el seu camí amb un dèficit de tres milions de pessetes. Paral·lelament, la UESC mateix, una de les entitats esportives amb més socis de la ciutat, arrossega un dèficit similar, que podria provocar la dimissió de la junta a final de mes si no es troben mesures urgents per eixugar-lo. Planes 15 i 26.
• Sant Cugat.— El sector elèctric es confirma com un dels més importants per a l'economia de la ciutat, segons l'anuari Sant Cugat en xifres, que publica la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa. Gràcies a les exportacions de material elèctric, Sant Cugat va ingressar l'any 1994 prop de 83.000 milions de pessetes i es va con-
vertir així en la ciutat amb més volum de venda a l'exterior de la comarca. Sant Cugat és afavorida de manera important gràcies a la presència al municipi d'empreses de renom internacional, com ara Sharp, Hewlett Packard o Ciama. L'anuari fa un llistat exhaustiu de l'evolució econòmica del municipi. Plana 12.
ELSHCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR
Visiteu de franc la Reserva Natural de les illes Medes I{I.s subscriptors J'LK 4 Cantons que ja heu sol·licitat la taigcta del Club podeu demanar el tiquet per conèixer ILstartil i la Reserva Natural de les Illes Medes, durant un cap de setmana. Aquest tiquet inclou el sopar i l'hahitacio per dissabte a la nit i l'esmorzai i dinar de diumenge. .1 mes d'un viatge amh barca amh el Ions de vidre per fer el recorregut .1 Ics illes Medes, la Foradada i cala l-amol. l'er obtenir el tiquet, només cal que truqueu al telèfon del subscriptor per concretar les dates de la reserva. F.l preu per als acompanyants es de .V°-00 ptes.
LLIGA NACIONAL DE BOTIFARRA
Inscripció a meitat de preu per als subscriptors. Ja és obert el termini d'inscripció per a les parelles que vulguin participar en la I Lliga Nacional de Botifarra (LNB) que convoca la revista Presència amb motiu del seu 30è aniversari. La inscripció s'ha de formalitzar al telèfon 902 22 10 10, on us ampliaran tota la informació que necessiteu. La lliga tindrà una fase local, una de comarcal 1 la gran final, en la qual es proclamarà la parella guanyadora del primer troteu Manilla d'Oros, que rebrà un premi consistent en un milió de pessetes i un viatge de quinze dies de durada.
Demana la targeta. Tots els subscriptors d'Els 4 Cantons que no heu sol·licitat la targeta del Club encara podeu fer-ho trucant al telèfon del subscriptor. La targeta no suposa cap cost addicional i us permetrà gaudir de gran varietat de serveis.
Matí: de 9 a 2
Els Rollings Stones a Imax. El divendres 25 d'agost, a les 12 de la nit, a Imax Port Vell. Disposem d'una entrada gratuïta per targeta per veure els Rolling Stones en concert filmat en pel·lícula format I M A X , el d i v e n d r e s 25 d'agost a les 12 de la nit, a Imax Port Vell de Barcelona. Podreu veure l'espectaculantat de Mick Jagger, Keith Richards. Charlie Watts, Ron Wood, Bill W y m a n , projectats en u n a p a n t a l l a de m é s de 7 p i s o s d'alçada i 600 m : de superfície, amb so digital i 27.000 wats de potència, que fa una sensació de realitat intgualable.
902 22 lO lO
Tarda: de 4 a 7
3 . Divendres, 21 de juliol de 1995
NOVA ESCOLA PRIVADA
INDEMNITZACIONS A L'EMD
La darrera Junta de Veïns de l'EMD de Valldoreix va servir per presentar l'organigrama i assignar les indemnitzacions, que seran de noranta mil pessetes brutes mensuals per al president. Plana 6.
L'escola Thau, de la fundació privada Institució Cultural CIC, obrirà un centre a Sant Cugat el curs escolar 1996-97, en el qual impartirà els cursos de primària i secundària.
SERVEIS MUNICIPALS
El servei d'informació telefònica de l'Ajuntament, el 010, s'ha introduït entre els ciutadans amb força èxit, segons es desprèn de les primeres xifres proporcionades per l'àrea de Serveis Interns.
E n t r e l'I d'abril i el 30 de juny, període en què s'han comptabilitzat els serveis, els usuaris han fet 8.644 trucades, que preguntaven, sobretot, sobre els equipaments i serveis que ofereix Sant Cugat
i les passes administratives que calen p e r fer d e t e r m i n a t s tràmits. C o n s o l i d a d a aquesta primera fase, s'ha previst engegar per a final d'any un nou servei telefònic que agiliti aquests processos.
£1 servei del 010 tindrà una secció per a tràmits municipals a final d'any Es pot abonar l'IBI només facilitant el DNI i el número de tarja
Des del mes d'abril, més de vuit mil usuaris han trucat per informar-se
ÀNGELS CASTUERA
• Sant Cugat.— El mes d'abril, les operaries del 010 van atendre 1.774 trucades. Aquesta xifra gairebé es va duplicar durant el mes de maig, que va rebre 3.193 demandes. Durant el juny, es van fer un total de 3.677 trucades, 484 més respecte al mes anterior. El promig de consultes dels tres mesos és de 2.880. Aquests resultats, segons els responsables del servei, demostren que el 010 era necessari per a Sant Cugat, després del creixement de població que ha experimentat i del volum d'informació que es genera partir de l'activitat social, cultural i econòmica. La informació municipal s'elabora d'acord amb els calendaris de cada àrea. Les dades s'introdueixen a la xarxa en tres apartats: els equipaments, l'agenda cultural i la tramitació administrativa. Les operaries del servei no sempre donen una resposta immediata a les demandes. Sempre que els és possible responen al moment, a través del telèfon o enviant per fax les dades sol·licitades. Un altre tipus d'informació és el de la resposta consultada. En aquest cas, les treballadores del 010 no disposen de la informació necessària i l'han de cercar per poder fer-la arribar a l'usuari. La resposta es comunica mitjançant una trucada telefònica a domicili, un procediment que «sorprèn al ciutadà, que agraeix moltíssim el nostre ajut», segons expliquen els seus responsables. En d'altres ocasions, la resposta a la demanda s'ha d'adreçar a les àrees respectives perquè es tracta d'informació massa específica. Els diferents departaments municipals s'encarreguen de proporcionar aquesta informació, referida sobretot a tràmits ad-
El servei telefònic del 010 centralitza les dades generades al municipi. Foto: J.A. MULA.
ministratius, que consitueixen el gruix de les consultes sol·licitades. Segons es desprèn de la valoració que ha fet l'Ajuntament sobre les consultes rebudes, els santcugatencs volen saber, sobretot, com i a on s'han de fer els tràmits més feixugs. Una trucada per telèfon agilita el procés perquè les operadores faciliten la documentació que s'ha d'aportar, per exemple, per poder tramitar el DNI o algun altre document similar. Les altes, baixes i canvis en companyies de serveis de la llum, l'ai-
gua, el gas o el telèfon, la cèdula d'habitabilitat o els certificats d'empadronament són altres documents admnistratius sobre els quals els ciutadans demanen informació. Els equipaments de la ciutat i tots els serveis que aquesta ofereix també generen bona part de les consultes. Aquestes demandes obliguen als treballadors del servei d'informació telefònica a actualitzar el seu arxiu i mantenir-se al corrent de qualsevol canvi o novetat.
Amb el 010 ja es pot abonar l'Impost de Béns Immobles, l'IBI, fent una trucada i proporcinant les dades de la targeta de crèdit. Aquesta és la primera novetat del servei, que s'ampliarà a final d'any amb una secció específica destinada a resoldre tràmits municipals. Sol·licituds de registre, certificats del padró d'habitants i duplicats de rebuts són alguns dels documents que es podran demanar per telèfon i que l'Ajuntament s'encarregarà de tramitar i fer arribar als ciutadans.
CEPA i el Grup de Natura se sumen a la campanya contra les proves nuclears XA VI CAVA
I Sant Cugat.— El Grup de Natura i el Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA), juntament amb representants d'altres entitats ecologistes i cíviques de Catalunya, van protagonitzar una acampada davant de la seu del consulat francès a Barcelona la nit del passat dia 13. L'acte forma part d'una campanya que té com a objectiu evitar les 8 proves nuclears que el govern francès vol portar a terme a partir de setembre a l'oceà Pacífic. Els participants es van manifestar durant tota la tarda davant el consulat i després van lliurar una carta als representants del govern gal on denuncien que la represa de les proves nuclears «representarà una amenaça a la pau del món i una reactivació de la carrera de l'armament nuclear». Segons els ecologistes, l'experimentació amb armament nuclear a l'atol-ló de Mururoa és «un veritable atemptat sobre la salut de les poblacions indígenes de la zona i el medi ambient, en una de les reserves naturals més fràgils del planeta». Els ecologistes també recorden que fa 10 anys agents de l'espionatge gal van enfosar el vaixell «Rainbow Warrior», de l'organització Greenpeace, quan participava en una campanya d'oposició a les proves nuclears al Pacífic. Actualment un altre vaixell de l'organització, el «Rainbow Warrior II», es troba al Pacífic intentant evitar la represa de les proves per part dels militars francesos. L'anterior president de la República Francesa, François Miterrand, va declarar el 1992 una moratòria sobre els assaigs nuclears, fins que el seu successor, Jacques Chirac, va anunciar la seva finalització.
34139/06062
Kvrrvnw^ SEGURETAT
Portes Blindades
rai ÍM
Sant Cugat del Vallès, T T 5 8 9 1 7 9 9
POLÍTICA
CAMPUS . #à,DE FUTBOL ÀGORA 1
ERC creu que IC ha fet una valoració del pacte «agressiva» i de desqualificació ÀNGELS CASTUERA
• Sant Cugat.— El tinent d'alcalde de Medi Ambient, Jaume Busquets, i el president d'ERC, David Sampere, consideren que IC-Els Verds ha criticat de manera agressiva i clarament diferenciada de la resta de grups de l'oposició el pacte de govern amb CiU. Segons Busquets, el portaveu d'IC a l'Ajuntament, Francesc Godàs, es va mostrar «agressiu, destructiu i no gaire creatiu» en la seva intervenció en el ple extraordinari que es va celebrar el dia 11. Godàs va qüestionar la creació d'una tinència d'alcaldia de Medi Ambient, perquè això
encaria el manteniment del consistori, i va remarcar que les negociacions s'havien perllongat a causa de les discussions per repartir «el tortell del poder», més que per decidir els punts de confluència. «Com és possible que la coalició IC-Els Verds consideri supèrflua la creació d'una tinència d'alcaldia de Medi Ambient? Si algú hauria de defensar la importància que s'ha donat a aquest aspecte de la vida municipal és precisament IC», va afirmar Busquets. «Ens hem posat de la banda de la formació que creiem que portarà el progrés, i ERC hi contribuirà. El progrés no és patri-
moni d'una sola formació política», va dir Busquets. ERC enviarà una carta a tots els santcugatencs argumentant la seva decisió de donar suport a CiU. EI tinent d'alcalde d'ERC va destacar la importància de disposar de l'àrea de Medi Ambient, que «farà possible aprofundir en el govern municipal a través de totes les altres àrees». Els republicans valoren també altres aspectes del pacte, com ara la vice-presidència dels consells de districte, la revisió dels barems de Promusa o la redacció d'un pla de conservació dels espais d'interès natural del municipi.
Per a nens i nenes de 6 a 16 anys Una experiència enriquidora socialment i esportivament. Un aprenentatge i un perfeccionament futbolístic divertits amb activitats lúdiques, en companyia d'altres joves. Informació i pie-inscripcions:
Incripcions: - El Corte Inglés Diagonal (4a planta)
5890001
-El Corte Inglés Sabadell (4a planta
(de 9 a 18h)
- Secretaria Escola Àgora
4
PUNT I SEGUIT
ELS 4 CAN FONS / Divendres, 21 de juliol de 1995
ENSENYAMENT
L'escola Thau obrirà un nou centre educatiu a Sant Cugat el curs 1996-97 Amb una capacitat per a més de 5(K) alumnes, impartirà els cursos de primària i secundària ( hl.IACLRNADAS
• Sant Cugat. 1 .escola 1 lluu, de la fundació privada Institució Cultural del CIC, fundada l'anv I%.i. tu previst inaugurar el curs escolar llWb-l>7 un nou col·legi a Sant Cugat en uns
terrenys al costat dels estudis de IVí on en els darrers anys s'ha consolidat una important oferta d'ensenyament privat. II nou centre impartirà els cicles de primària i secundària, adaptats a la reforma, amb dues
aules de 25 alumnes cadascuna per curs ampliables a tres. En el cas dels alumnes de parvulari, s'ha arribat a acords amb algunes escoles bressol del municipi. El projecte arquitectònic estil gairebé enllestit.
L'escola Thau. de la Institució Cultural CIC. va decidir implantar-se a Sant Cugat, segons ha explicat el gerent del centre, Oriol Vidal, després que un grup de trenta parcs es va adreçar al director de la institució, Joan Triadu. proposant-li aquesta possibilitat. Aquests mateixos pares. constituïts en cooperativa immobiliària i amb la participació del CIC. son els propietaris de la parcel·la. que te una superfície aproximada de ducs hectàrees i mitja. LI projecte arquitectònic. a càrrec de Riera (iutiérrez Associats. esta gairebé enllestit i el ple va aprovar dimarts el pla parcial que fa possible la seva construcció. l'er tant. segons la mateixa escola, s'espera que el nou centre obrirà les portes el curs escolar 199n-'i7. De moment, disposa ja d'unes oficines provisionals al carrer Maitorcll que a partir del nies de setembre obriran cada dia per iniciar les inscripcions dels nens. Amb una capacitat global de mes de 500 alumnes, repartits en dues aules per curs --ampliables a tres tic 25 estudiants cadascuna. al nou edifici s'impartiran els cursos de primària i secundària adaptats a la reforma. Pel que fa als alumnes de parvulari, l'escola ha arribat a acords amb algunes escoles bressol del municipi
Al baixador de Sant Joan s'han concentrat els darrers anys nombrosos centres d'ensenyament privat. Foto: JA. MULA «que considerem que tenen molt bon nivell», assegura Vidal. Els nens que ho sol·licitin tindran plaça assegurada al Thau quan surtin d'aquests parvularis.
L'escola Thau. de la fundació privada Institució Cultural CIC, es va fundar l'any 1%3 amb uns objectius educatius que es defineixen al voltant de quatre eixos:
la confessionalitat religiosa, la pedagogia activa —amb una atenció especial a la formació artística, musical i esportiva—, la catalanitat i l'obertura social.
Ja tenim «majoria natural nacionalista »
JORDI CASAS I AROCA
E
I Sant Cugat.— La creació de nous càrrecs a l'Ajuntament de Sant Cugat que implica el pacte de govern entre CiU i ERC comportarà un cost anual per les arques municipals d'uns vint milions de pessetes, partint de les xifres que es van aprovar al ple extraordinari del dia 11 de juliol. La creació d'una tinència d'alcaldia exclusiva de medi ambient implica la creació de tres nous càrrecs: cl d'un tinent d'alcalde —abans era un regidor delegat—, el d'un cap d'àrea i el d'un tècnic especialitzat, càrrec que s'especifica al pacte que van signar totes dues forces. De moment, encara no s'ha fet públic el nom de /es persones que ocuparan aquestes places. A més, s'hi suma la incorporació a mitja jornada d'un tècnic especialista en cooperació i ONG, una plaça que tampoc no existia fins ara. De fet, l'àrea de Serveis Socials assumia aquestes funcions. però ningú no feia un seguiment específic de les qüestions de solidaritat i associacions d'aquest àmbit.
El ple aprova el projecte de la benzinera de Coll Fava
POLÍTICA
s veia a venir. Les paraules del portaveu d'ERC al ple del 17 de juny. assumides amb mes o menys precisió uns minuts després pel recentment elegit alcalde, Joan Aymerich, indicaven la direcció de la futura aliança santeugatenca. Que ho ha let possible'.' La proximitat ideològica'.' L'acord programàtic'.' Aspectes no explicitats pels implicats, però clarament perceptibles per qualsevol persona amb dos dits de front polític'.' Jo m'inclino per aquest darrer interrogant. Anem a veure-ho. L'alcalde. Joan Aymerich, declara que «per la seva ideologia. (la d'ERC) era la més semblant a Convergència i Unió». La qual cosa posaria en qüestió, anant més enllà de la política de campanar, la pretensió d'ERC d'esdevenir una alternativa d'esquerres a CiU. Per la seva part. ERC posa l'èmfasi en la necessària estabilitat o governabilitat i, en aquest sentit, se'ns diu que aquest pacte ha de ser «garantia de convivència, solidaritat i catalanitat»: si es pensa que aquests tres valors han de ser garantits des d'un equip de govern municipal, anem ben apanyats! En tot cas, aquesta no és la qüestió, ja que evidentment les coses no van per aquí. Parlem del programa, doncs. Sembla evident que qualsevol majoria de govern hauria de sustentar-se en un programa d'actuació i, en principi, aquest és
EI pacte de govern comporta la creació de quatre nous càrrecs a l'Ajuntament
L'ex-portaveu del grup municipal dTC creu que. amb cl pacte de govern, CiU ha cedit molt poc respecte al programa i E R C ha estat més pendent d'aconseguir quotes de poder a l'Ajuntament
Si la qüestió programàtica no el nostre cas. Però. quin prograha estat decisiva, on cal cercar ma'.' Si s'analitzen els acords pro: l'element central'.' Sens dubte, en gramàtics entre Cil i ERC. que el repartiment de quotes (molt jo conec a traves dels mitjans de ben remunerades) de poder. El comunicació, s'observa que cap pacte ha comportat la creació d'udels nou punts considerats bàsics na tinència d'alcaldia (ERC al no rcpiesenta una novetat. M'exprograma parlava d'una regidoria) plicare. Cap d'ells no pot conde medi ambient. I, a més, siderat se. analitzats amb la creació d'un cap d'àrea un cert rigor, una con«On cal i un tècnic especialista. cessió de CiU a ERC. cercar No vull precipilar-me. Tots ells ja estaven incorperò sospito que l'adjuporats, d'una manera o all'clement dicació de la plaça de cap tra, al programa electoral central del d'àrea serà per sucar-hi de la primera força. Se'm pa. Segueixin, segueixin poden treure els temes de pacte? Sens la premsa. Tot això. amala requalificació de la dubte, en el nit amb una puja genezona de Torre Negra i la repartiment ralitzada dels sous. espeintegració de l'Ajuntacialment els dels tinents ment al Patronat de Collde quotes d'alcalde: catorze pagues serola. Respecte al pri(molt Ix'n de 35().(K)() pessetes netes mer. d'antuvi assumit per (una mica més que el que totes les forces polítiques remunerades) cobren els de Sabadell. santeugatenques, en tot de [xxler» per posar l'exemple d'un cas hauria de consideAjuntament amb un vorar-se un èxit de la Plalum de gestió força sutaforma per a la defensa perior al nostre). En síntesi, ende Tore Negra, que no debades cara que no imputable només al va recollir deu mil signatures; i, pacte en qüestió, increment d'àpel que fa al segon, era evident rees i càrrecs de confiança (en que un dia o altre CiU havia de sentit contrari no només al que replantejar la seva posició. De todeia el programa d'ERC —raciotes maneres, està per veure la nalització de la despesa—, sinó concreció dels dos temes.
també al que ha aconseguit l'oposició. inclosa ERC en el primer cas, als ajuntaments de LLeida i Badalona). De tota manera, estimat lector, la meva anàlisi podria anar totalment errada. I, pel que ha dit el president local d'ERC, el sr. David Sempere. així deu ser, ja que segons aquest senyor «aquest pacte és una lliçó política de com s'han de fer les coses >•. Per reblar el clau. declara que han desestimat qualsevol acord amb els grups de l'oposició «perquè se'ns presentaven alternatives que ratllaven el comportament antidemocràtic». Puc afirmar que no hi ha hagut cap contacte seriós amb IC- Els Verds i que, com a mínim, les nostres propostes no tenien res d'antidemocràtiques (llegeixi's el meu article a Els 4 Cantons número 97, el qual resumia a grans trets la posició d'aquesta força política). I, per posar-hi la guinda, etziba allò que mai no pactaria amb la «dreta reaccionària espanyolista que en aquests moments està representada pel Partit Popular». Que |i ho preguntin al cap de llista d'IC- Els Verds d'Alcanar que. malgrat ser la força més votada, ha perdut l'alcaldia gràcies al vot de l'únic regidor del PP. En definitiva, qui no té arguments és perquè no vol, la qual cosa jo entenc, en el cas santeugatenc, a causa dels vuit anys d'abstinència municipal d'ÉRC.
• Sant Cugat.— El ple municipal de dimarts al vespre va aprovar el pla especial que permetrà la construcció d'una benzinera al nou barri de Coll Fava. situat darrera del Monestir. Els terrenys on es construirà la nova gasolinera estan situats entre l'estació de la Renfe de la línia de El Papiol i la Ronda Nord, per on es desvia la circulació de cotxes que vol travessar el municipi en direcció a Cerdanyola o Rubí sense passar pel centre de la ciutat. Aquest equipament, que ja estava previst al pla parcial de Coll Fava. és propietat de la Junta de Compensació del barri, integrada pels veïns que eren propietaris dels terrenys abans de la seva urbanització. En principi, aquesta serà de l'empresa Gríful S.A.. propietària de les benzineres de Els Quatre Cantons i la carretera de Cerdanyola. L'equipament donarà també servei a les prop de cinc mil persones que es calcula que aniran a viure a Coll Fava en els pròxims mesos, un càlcul que es fa en funció del número d'habitatges que ha construït la immobiliària Vèrtix de la Caixa de Catalunya i l'empresa municipal Promusa. / c e
L'Ajuntament de Rubí crea un gerent per aconseguir més eficàcia H Rubí.— El consistori de Rubí va aprovar al darrer ple municipal la creació d'una nova figura a l'organigrama de l'Ajuntament: la del gerent. De moment, la plaça no es cobrirà, però «cal preveure la figura d'un gerent que coordini i dirigeixi l'estructura administrativa, per obtenir més agilitat, eficàcia i eficiència», va remarcar l'alcalde de Rubí, Eduard Pallejà. La incorporació d'un gerent ja figurava al programa electoral del PSC, partit que ha arribat a un pacte de govern amb la formació majoritària, IC. En una roda de premsa posterior, Pallejà es va mostrar molest per les informacions aparegudes darrerament sobre el sou que cobra com a alcalde, que afirmaven que ocupa el cinquè lloc en el rànquing de Catalunya. Pallejà va justificar el seu sou de 370.000 pessetes mensuals netes perquè «cal tenir present que un alcalde fa més hores que un president o un director general d'empresa». / ELS 4 CANTONS
Tintoreria Ràpida
R Torreblanca Josep Puig i Cadafalch, s/n Tel. 589 24 81
2 5 0 ptes. T O I A
La Qualitat en una Hora
I.yV NI W
I *:i i<|ii i nj4 C "i ni'l i i c s i A i i d i l o i í < >l»ti I l i s 2-1 li i»i i»11 - i . \ i < ;i<: - s ' A D M i ' ' . i I-:IN A B O N A T S
Elies Rogent, 52 b (al costat del mercat Torreblanca) Tel. (93) 675 27 06 - 08190 Sant Cugat del Vallès)
C/ Elies Rogent, 21 Tel. 5«9 5919 SANT CUGAT
Vingui a conèixer les nostres carns farcides!
LES MILLORS BOllGUES • LES MILLORS BOÍIGUES • LE P. Torreblanca, 2-8-16 Tel. 589 41 83 Santiago Rusinol, 50 Tel. 589 22 92 Contestador automàtic.
° LLAMINADUIES ° FRUITES SEQUES
SANT CUGAT DEL VALLÈS
ARWEN
PAPERERIA
boutique
GffLfl QUIOSC Mercat Torreblanca Local 2-15 08190 Sant Cugat del Vallès Telèfon 5 8 9 0 1 9 9
WlJ:i.;l|a||Í
C/ Elies Rogent, 21 Tel. 589 59 19 SANT CUGAT
Chupi's, un món de
Prét-à-porter per a senyora i complements
llaminadures i fruites seques
A Chupi's trobareu articles de regal i de festa, i també posa a la seva disposició un divers assortiment d'objectes
Elies Rogent, 52 - 5 8 9 61 63 SANT CUGAT
per a celebracions
PROfESSION SER fti«-1»
y
g^ituW fw-mffimmrWmï
•}*£
!
ml
m-nà+nK
6
PUNT I SEGUIT
ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 21 de juliol de 1995
POLÍTICA
La Junta de Veïns de l'EMD presenta el cartipàs i assigna les indemnitzacions Carme Pérez demana la delegació del representant de l'EMD al patronat de Collserola RAMON l.l'Ol 1 I Valldoreix. I .a .Imita de Veïns de l'Entitat Municipal Descentralitzada ( L M D ) de Valldoreix \ a celebrar la setmana passada la prim a a sessió extraordinària d'aquest mandat. •< Tenint en compte que avui es Can altres delegacions, per què no s'ha pensat a n o m e n a r el representant del patronat de Collserola'.'» .Aquesta va ser la pregunta que la vocal del l'S( . ( amic Pérez, va adreçar a la presidència de la Junta de Veïns de l'I i MI) tic Valldoreix. Aivi mateix, també va sol·licitar al president. Jaume Santmarti. que detims la seva actitud envers el patronat, on Valldoreix te un representant amb veu però sense vot. -Nosalties rebem tota la inlotmacio necessària del palionat i en el moment que calgui taiem la delegació-, va respondre Santmartí. I )mant la sessió es van assignai les .uees de govern, I I picsulciil assumiia Ics carteres d'I eonomia. f in.mecs i Kcgim lnlerioi. Mcicc ( al·itell. vocal de ( 11 . s'cnc.u i ce,, ira de S e n c i s Personals I Vl.iqiR I l'ai au a. tambe vocal de ( i( . poitaia la cartera d'Urbanisme. ( )bivs i Serveis, l'cl que ta a Ics indemnitzacions, es va aprovar que cl president col·iaia 'I00IHI pessetes brutes al nies; els vocals amb àrea de govern. SO.01)1). i els vocals de Í'oposicio. 2(1.011(1. finalment. també es va acordar que Mercè Calafell seia la representant H M D a l'organisme autònom municipal de Comunicació i Informació Ciutadana i a l'oruanisme autònom mu-
presidida per Jaume Santmartí i amb majoria absoluta de representants de CiU. l a -.essio va servir per aprovar les indemnitzacions que els vocals sense sou professional perquè no tenen dedicació exclusiva— cobraran per
fer el repartiment de les àrees de govern i per delegar vocals de la junta a l'organisme autònom municipal de Comunicació i Informació Ciutadana i l'organisme autònom municipal del Centre Cultural.
Franquesa, Casas i Tarragó seran representants del Consell Comarcal VAS 4 CANTONS
• Sant Cugat.— El tinent d'alcalde d ' U r b a n i s m e i Obres Públiques, Joan Franquesa, el portaveu del grup municipal del PSC, Àngel Casas i J a u m e Tarragó, portaveu del Partit Popular, són els tres regidors santeugatencs que formaran part del Consell Comarcal del Vallès Occidental que es constituirà la setmana que ve. Aquesta és la primera vegada que Franquesa, Casas i Tarragó esdevenen representants del Consell Comarcal. Anteriorment ho havien sigut l'alcalde de Sant Cugat. Joan Aymerich, l'actual tinent d'alcalde de Serveis Urbans, Joan Recasens i Tex-rcgidor d'IC. Jordi Casas. Fa constitució del govern comarcal es preveu conflictiva, ja que dimecres passat es van trencar les negociacions entre els socialistes, que aporten dotze representants. i el grup d'Iniciativa-els Verds, que n'aporta deu. Ara. tot apunta cap a la possibilitat que el PSC iniciï c o n t a d e s amb CiU, que és la segona força al Consell —amb onze regidors-—, per formar un executiu que s'ha de definir el pròxim 2<S de juliol.
Jaume Sàbat forma part de la junta del gremi de pastissers
I I pusuLnt I uiinc Santmartí, i els quatre vocals que t'orinen la Junta de Veïns I nm 1 I S 4 CANTONS. nicipal del Centre Cultural. En acabar la sessió. Carme Pérez va referir-se al pacte entre CiU i E R C dient que «no es lògic no-
menar Narcís Clavell com a membre d'una comissió de seguiment del conveni entre Valldoreix i Sant Cugat», fent referència a un dels
ENSENYAMENT
punts del pacte. L'argument no va constar en acta, a petició del president, perquè no era un punt de l'ordre del dia.
I Sant Cugat.— FI pastisser sanlcugatenc Jaume Sàbat és un dels vocals de la nova junta del Gremi Provincial de Pastisseria i Confiteria de Barcelona, que. presidida per Joan Turull, va aconseguir el 52 per cent dels vots a les darreres eleccions. Nascut a Sabadell. Turull ha desenvolupat la seva trajectòria a Terrassa. c.c.
POLÍTICA
Durant aquesta setmana s'han format llargues cues al SU. Foto: JA. ML'LA.
Mitjavila. acompanyat del regidor del PP Jaume Tarragó i del president local, Francesc Llatjós. Foto: J.A. MULA.
Allau de consultes al servei d'adscripció universitària
Un diputat del PP diu que l'avortament i les parelles gais no interessen a la societat
I Sant Cugat.— Una allau de persones van consultar dilluns i dimarts passat el servei d'adscripció universitària que aquesta setmana ha posat en funcionament el Servei d'Informació Juvenil (SU). Durant el tot el dia de dilluns, van passar per la Casa de Cultura 340 estudiants que volien saber a quina facultat havien estat admesos. A més, es van rebre
33 trucades telefòniques que també demanaven fer aquest tipus de consulta. Es van arribar a formar cues de vint minuts d'espera. Dimarts el volum de consultes va baixar i van ser en (re SO i 100 persones que van acostar-se fins el SU. El servei d'adscripció universitària rep les dades a través del videotext i això fa que el procés de consulta sigui molt lent. , R.L.
• Sant Cugat.— <A la majoria de la societat espanyola no li interessa ni el tema de l'avortament ni la legalització de les parelles homosexuals, que han estat els grans eixos de la política del P S O E durant l'any internacional de la família.» Aquest va ser un dels arguments que José Maria Mitjavila, diputat al Congrés del Par-
tit Popular, va explicar dilluns passat a la casa de cultura en el decurs d'una conferència sobre política familiar. Segons va dir Mitjavila, «el millor del món es veure un senyor casat a m b una senyora i que aquests tinguin fills». EI diputat va exposar alguns del 24 punts que el PP ha elaborat per treballar per les famílies, com
ara que els jubilats tinguin tarifes telefòniques m é s barates. Pel que fa a la situació política, va dem a n a r eleccions anticipades perquè «els socialistes tenen un govern ple de corrupció i atur». Mitjavila va assegurar que «Pujol té por del P P p e r q u è t a m b é s'adreça a gent de centre-dreta i sap que algun perdrà les eleccions». R.L.
34235/1947»
^3
w
AGF UNION ^ A V FÈNIX *
UNITS PER UN FUTUR MILLOR
'OM»
TENIM LES PORTES OBERTES PERQUÈ GAUDEIXI AMB SEGURETAT DE CADA MOMENT FACILITATS DE PAGAMENT EN TOTES LES ASSEGURANCES MENSUALS, TRIMESTRALS , SEMESTRALS, ANUALS Av. Catalunya, 15 bx. Tel. 674 25 74 - Fax. 674 81 04 - 08190 Sant Cugat Vallès
astellví
DOMÈNEC AYALA
SERVEIS I ADMINISTRATIUS, S.L. Rius i Taulet, 4 - Ap. correus 30 Tel. 674 12 41/13 66 Fax 674 12 58 08190 SANT CUGAT DEL e I VALLÈS (Barcelona)
f
Assegurances generals amb les millors companyies.
Agent d'Assegurances
Si el preocupa la seva seguretat, el seu futur i el de la seva família, i no vol córrer cap risc innecessari, truqui'ns per assessorar-se, estudiarem el seu cas detingudament.
• Vehicles • Llar
A la llarga, el pagament d'una prima anual li pot resultar un gran estalvi.
• Comerç •Vida
SANT CUGAT
• Malaltia
GESTIÓ, S.A.
• Accident Servei d'Assessorament Administratiu
• Etc.
V
Assegurances generals i administració de finques
AMB TOTES LES UAP I GARANTIES
C/ Santiago Rusinol, 32 Tel. 675 17 02 - 674 66 69 Fax 589 27 74 SANT CUGAT DEL VALLÈS
OFICINA GESTORA D'ASSEGURANCES
NO PERDI EN UN SEGON EL QUE TANT LI HA COSTAT
C/Carme, 31 Tel. (93) 674 71 42 08190 SANT CUGAT
ASSEGURI EL SEU HABITATGE A TOT RISC * Per cada milió de parets el cost diari és de 2,7 ptes. * Per cada milió de mobiliari el cost diari és de 7,3 ptes.
•..**
Rbla. Celler, 95 (al costat farmàcia) Tel. 675 42 03 08190 SANT CUGAT
PUNT DE VISTA
8
ELS
Monuments de portes enfora
CANTONS I in. ..iMl.t. vomarcal i ilcmiH r a n .
Premsa Local de Sant Cugat SL
%
N
li iKl·l'N.unCüí.iuit'l V.iL··,
President
Director
Redactora en cap I
li.l
rjiia-
Redacció t-C-n-- Cal Marcí'
i i .,-n. S : i ; , •!.• \l.i~ .P [ . . • I !
•
•...,•
\ -1., |,.., i. 1
1
I.'- 1 1 . ' ' 1 ,[K r . Sll'.l l i Inri;.
1 j : | , S. \[
II.
\ . . . i , - lt-.r-»s. I.r.l H,TJ. s. Pcrv I V " l-.tliumí V • •-• S.-' Ri-!. T I . I I iV
,
Carme Revi-r!.'
v . k.iii, •• ! ..,|,r P'inl ,•. .lTs| l.rx-r Man , Valies. l..ü..|kT
\;»II,:, . Nji".. I )r,n IÍI il .'ir-.an
ELS 4 CANTONS / Divendres. 21 de juliol de 1995
Mani'
V...L, il-..i. 1.MI..1
o es, ni de bon tros. la primera vegada que es qüestiona la conveniència que cl Centre de Restauració de Béns Mnhle< de la (iencralitat ocupi part del claustre superior i les dependències annexes. La diferència es que. aquest cop. l'Ajuntament (el consistori) pren una posició oficial i planteja unes exigències. Del Centre de Restauració, se'n va parlar per primera vegada fa catorze anys. Ningú no posa en dubte la importància que unes instal·lacions d'abast nacional estiguin situades a Sant Cugat. Només s'ha cte delimitar en quin espai i a canvi de què. Lis grups municipals de l'oposició pro-
posaven que es trasllades el centre a un edifici de nova construcció, però les inversions que hi ha l'el la (iencralitat per adequar-lo no justifiquen ara aquest trasllat. Aquesta proposta sí que li.i servit, peto. perquè per primera vegada es plantegi la necessitat que el centre no funcioni només de portes endins, sinó que ofereixi algun tipus de servei cultural. I aquest plantejament s'hauria de repetir en el cas del Palau Abacial. A canvi de cedir un espai tan important, és lògic que la ciutat obtingui unes contrapt estacions. De fet, però, les dependències serien recuperables exclusivament com a espai lúdic i cultural, perquè poc queda ja del
seu aspecte original, quan els monjos que vivien al Monestir n'ocupaven les cel·les. Amb cl document que va aprovar al final el consistori, s'augmenta també la pressió perquè el patronat es reuneixi urgentment i decideixi on es construeix el tan qüestionat magatzem soterrani. I en aquest sentit, seria tonamcntal reforçar el paper d'aquest organisme. perquè tic poc serveix si acorda uns punts que la Generalitat després no respecta. Sí. de fet, representa tots els sectors implicats en la conservació del Monestir, no hi hauria d'haver cap impediment perquè pogués tenir poder executiu. Així no caldrien mocions al marue.
Cap comercial UTTU
El dret d'equivocar-se i el dret d'escollir
IWh
Equip comercial R
^!VI. r.,i ( a r a s , r .
NanaOhvr
Hva Planas
T
Impressió Rnlimjircs
f \1~Z\ 4(1 • 15 s«
Distribució Mailm^VallesSL DipiNt legal. ül-JOS s't
IJ-, 4 i jiiím.s·.-Kpn^i jmeanioic Li *'vj ,^nnm in els «iit, nats FI-.arnJis 'ïnnar> I\|HMT I' ^ir.t.'vt M'ifr jini^,qi»f E-HÍ anliTism^fa levanct^ananuTi!
othom té el dret d'equivocar-se. La fundació Unió Esportiva Sant Cugat també. Els tres milions de pessetes que aquesta fundació ha perdut amb l'organització de la seva primera activitat, el concert de Juan Perro, és una llosa molt important i caldrà veure qui haurà d'assumir aquest dèficit (els patrons?) i quin futur presenta, no tan sols a la fundació sinó també
a l'entitat —que té també un dèficit de 2,5 milions de pessetes—, ja que encara que s'expliqui el contrari una cosa no s'entén sense l'altra. De savis és reconèixer, com han fet els organitzadors, que potser s'han equivocat d'artista, de dia, de Hoc i de tot. Ara bé, no és de tan savis culpar la ciutat de la fluixa resposta. Si la fundació UESC té el dret d'equivocar-se, els santeugatencs són lliures
d'escollir allò que volen o no volen veure. Ja no es pot pensar que aquesta ciutat és un petit poble que quan algú fa alguna cosa tothom ha de respondre en ramat per ajudar; la llibertat és així. Són les entitats les que han de pensar molt bé tot allò que fan i posar-se en mans de professionals que decideixin, tot i que ningú no dubta que Juan Perro és una gran estrella.
EL L E C T O R E S C RI U
L'esbart informa • Ln referència als articles publicats durant els darrers dies a la premsa local, en què es parla de «des inversions que es fan en els muntatges del cos de dansa - la coreografia d'Un pont ile mar fílttvu...». voldríem aclarir ei següent: Va ser cl Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana de la (iencralitat de Catalunya qui, amb motiu d'Lxpocullura l>4. va encarregar aquest espectacle, lot invertint un milió i mig de pessetes en la conteccio del vestuari i l'escenografia. La coreografia de Joan Serra, el disseny del vestuari de Mercè Paloma i la caracterització de Carme (ïamell van ser aportacions gratuïtes. Aprofitem aquest moment per agrair a Joan Serra, Mercè Paloma i Carme (Ïamell la seva col·laboració i al CPCPIC de la (Iencralitat de Catalunya, el seu estoic econòmic. També volem manifestar el nostre agraïment a l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallés. que ens va permetre assajar al Casal Cultural de Mira-sol els quinze dies previs a l'estrena, i a l'EMD de Valldoreix per haver-nos cedit el pavelló poliesporliu de Valldoreix, LA JUNTA DIRl·.C'l'lVA Ot I I S H A R 1 SANT CT'(iAT. Sant Cugat.
Intolerància? H Responent a una carta publicada fa dues setmanes en aquest mitjà, escrita per un membre del grup Presència (vinculat amb l'extrema dreta espanyola, Juntas Espafiolas). voldríem aclarir un seguit de qüestions: —Atribueix unilateralment a l'organització juvenil Maulets un seguit de pintades de les quals no som responsables. Volem afegír-hi que el grup Presència sí que ha fet pintades lleugerament intolerants, com creus gamades, banderes espanyoles i la consigna «White power» davant del bar d'un immigrant de Sant Cugat.
[ Is textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 211 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, pern l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de I ) \ l n passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicat els textos tramesos, i cl drel de resumir-los quan ho consideri oportú.
—Una mostra mes de la tolerància d'aquest grup és que aquest any van enganxar cartells amb lemes com «Recupera tu prestigio» o «Defiende tu identidad» damunt del mural per la tolerància, fet pels Joves amb Iniciativa, al pont d'entrada a Sant Cugat. —Ens acusa d'intolerants quan ells, els feixistes, s'han caracteritzat al llarg de la història per legitimar el racisme, la xenofòbia, la repressió, el scxismc i la potenciació de les desigualtats entre les classes socials. —La seva hipocresia rau en el fet que darrera aquests grups d'extrema dreta s'amaga la vertadera
cultura de la por, ja que la seva praxi política es redueix a l'ús de la violència injustificada (mitjançant la força policíaca, o pels seus cadells caps rapats, tant de moda últimament) contra tot allò que s'escapa de la norma: independentistes, rojos, homosexuals, emigrants, etc. —La lluita política i social de Maulets reivindica la unitat, el socialisme i la independència de Catalunya, i ens solidaritzem amb tots els pobles oprimits i sotmesos com el nostre. Visca Catalunya lliure!
, ASSE:MISLI A I.OCAI. DITS
MAULETS. Sant Cugat.
LA P U N X A
D ' E N J AP
Conspiració i/o degeneració M El cas de les escoltes dels serveis secrets fa molta pudor de maniobra conspiradora. La situació de fleblesa política, econòmica i moral del govern i de la democràcia hispànica està arribant a uns límits insospitats. D'altra banda, fa la sensació que quelcom molt important i molt críptic es mou, és a dir, com si hi hagués un intent de substitució dels poders de l'estat democràtic per uns poders / interessos econòmics privats, profundament reaccionaris i jacobins, que sembla que actuïn
coordinadament amb el poder polític opositor i el poder mediàtic uniformitzador. En aquest panorama tan degeneratiu, del qual la nostra nació catalana pot sortir molt mal parada, el nacionalisme (regionalisme) oficial desenvolupa un paper molt pobre i dubitatiu i aconsegueix desmobilitzar els sectors més dinàmics i combatius de la societat catalana. , JOSLP M. LOS'TLi ROMHRO
Menyspreu al català M Sabedor del menyspreu històric al català a la resta de l'Estat. el PP i el senyor Aznar, amb la col·laboració dels seus mitjans més afins i el senyor Alejo Vidal-Quadras, no han tingut escrúpols a l'hora de fer la campanya més barroera que es recorda amb l'objectiu de posar pals a les rodes als a c o r d s p a r l a m e n t a r i s PSOE-CiU. La campanya, probablement la més bruta d'ençà del restabliment de la democràcia, demostra que a Aznar, per arribar al poder, no li importen els mitjans. És el motiu pel qual el president Pujol mantenia el pacte amb el govern estatal. El president, amb el seu patriotisme, anteposa els interessos nacionals per damunt de tot. / JOAN MARTÍ
La llengua dels polítics H Per sort o per desgràcia jo em vaig dedicar a estudiar ciències exactes i, per tant, no sóc el més indicat per parlar de qüestions lingüístiques. De tota manera, em sento en la necessitat de reflexionar aquest tema després d'haver assistit al ple municipal de dimarts passat. «Algo digne», «facultat de felosofia», «s'aislin degudament», «podria ser perjudicat», «lo que això comporta», «els santcubatencs sapiguessen» i «de satisfacer plenament» són algunes de les coses que Jaume Tarragó va dir durant el ple. Vaig fixar-me en Tarragó perquè era el més evident, però el mateix podríem dir d'Àngel Casas, Francesc Godàs o l'alcalde, YMKM FABRA.
PUNT DE VISTA
ELS 4 CANTONS / Divendres, 21 de juliol de 1995 L A
T
R
I
B
U
N
A
9 L A
Gràcies, Heribert
G
S
Política de paper per veure que era el blanc predilecte dels Diario 16, ABC, etc. L'odi expressat envers l'Heribert pel seu catalanisme i la seva militància d'esquerres (vinculat durant anys a la CNT) arribà al paroxisme en un article de l'impresentable Jiménez Losantos (Diario 16, 22-5-1981) en què cometia l'aberració inqualificable de fer-lo «responsable indirecte» del tret que li havien disparat a la cama. El cert és que si hi ha algú que ha demostrat no ser amic dels qui porten pistola, aquest és l'Heribert... Les armes del senyor Barrera, com tots sabem, han estat el fairplay i les respostes amb enteresa i ironia enfront de les adversitats i la cançó de l'enfadós de la intolerància, la prepotència i la manipulació. El que més cal destacar de Pex-president d'ERC és la lucidesa en la paraula escrita i enraonada. Com a intel·lectual té una rara capacitat per posar el dit a la nafra. Cenyint-nos a la rabiosa actualitat de la llei de costes, recordo un brillant article seu a La Vanguardia {Distorsiones en política autonòmica, 24-11-1988) que ja tractava de la terrible esquizofrènia conjuntural dels catalanistes d'esquerres quan han de triar entre rebre transferències en l'àrea de gestió de costes i una gestió centralitzada a Ma-
JOSEP
D
drid, quan la primera opció do—' dóna— peu a la continuada destrucció de les costes catalanes per part de CiU. Certament, aquest article el podia haver escrit ahir —set anys després— perquè CiU encara representa avui una clara amenaça pera les costes catalanes. Una prova més, doncs, que l'Heribert ha estat i és un dels polítics més lúcids i al dia del país.
DUIXANS
teritzat per la seva valentia. A voltes s'haurà equivocat —com tothom— però mai no li ha fet por d'enfrontar-se amb els qui poguessin danyar la imatge del partit o els qui han fet gala de comportaments poc ètics i poc dialogants. Aquesta valentia s'ha posat de manifest darrerament però ja era patent als anys 80, quan era la bèstia negra del periodisme madrileny. Només cal repassar l'excel·lent llibre de Salvador Cardús
esprés de ser desallotjat de La Moncloa, Gonzàlez difícilment podria dedicar-se a la feina habitual de redactar memòries ja que moltes de les coses que passen li han arribat a través de la premsa i moltes de les coses que ens interessen, a sobre, no han passat mai, però sempre podrà fer llibres de psicologia aplicada, del tipus Com afrontar mil problemes sense posar-se cap pedra al fetge. L'altre dia se li va escapar que no està gens deprimit, i que no freqüenta la companyia de gent que el pugui deprimir. La visió del gran líder i gran estadista aclaparat de problemes, que excita alguns i desperta
T
R
E
R
I
A
m NATÀLIA MOLERO •
i hi ha un polític del Principat que es mereix homenatge i reconeixement per part del catalanisme d'esquerres és sens dubte l'Heribert Barrera. Mantenir-se lúcid i al dia al capdavant d'un partit durant 20 anys no ho van aconseguir ni Suàrez ni Carrillo. A més, sovint oblidem —i els més joves segurament deuen ignorar— el repte de la dura travessia del desert que va haver d'afrontar durant la Transició en unes circumstàncies polítiques molt poc adequades per a una opció catalanista, republicana i d'esquerres.
E L
L
La cançó de l'estiu
TONI STRUBELL i TRUETA
Barrera va haver d'agafar les regnes d'un partit republicà en un estat hostil en què a més d'una profunda aversió al concepte de plurinacionalitat, l'antic règim havia trasplantat —com a herència— un aspirant a la corona. El seu partit es va haver de presentar no le- ^ galitzat i ni tan sols pogué lluir el seu nom històric (al contrari que el PSUC, el PNB, etc.) a les eleccions de 1977. Eren uns moments en què el cos ideològic del catalanisme d'esquerres, després de 37 anys de neonoucentisme i sardanisme mal mirat, era més tou que un recuit. La dura repressió —al contrari que a Euskadi— havia fet de la Catalunya política un poti-poti acomplexat de febleses i confusió, presa fàcil, segons assenyala el brillant catedràtic nord-americà Philip Silver, de l'antiparticularisme —a voltes dissimulat— que inspirà la Transició. El senyor Barrera no sols va aconseguir re flotar ERC sinó que va haver de lluitar pràcticament sol en la denúncia de les inacceptables limitacions que imposava —i imposa— la Constitució del 1978. Malgrat tot, l'any 1980 va col·locar catorze diputats al Parlament, un sostre mai superat a ERC. Heribert Barrera sempre s'ha carac-
A
Í
P
T
nava
Toni Strubell és professor de Filologia Anglesa a la Universitat de Deusto
I
C
E
La beatitud en el centre del cicló MANUEL CASTANO
la compassió d'altres, no és certa: l'home està bé d'ànims. 1 ho atribueix al fet de no deixar que el deprimeixin. És elemental que per conjurar la depressió val més allunyar-se dels qui estan abatuts i dels qui corren malenconiosos en cerca d'algú a qui lliurar les cabòries, però seria convenient saber quin mèX
H
i ha un presagi de mort planant sobre totes les platges. Les de la costa est dels EUA, on es refugien del foc que cau del cel els desgraciats que no tenen aire condicionat a l'apartament ni, presumiblement, roba interior de Ralph Lauren. Mort sota uns grans magatzems. Tecnologia punta. Segurament fruit d'un projecte revisat i aprovat, però que ha caigut a plom sobre les víctimes. Mort dalt de l'autobús. Fins i tot mort al Tour, un revolt que seria l'últim. Un bassal de sang, l'home del mallot i la bicicleta rutilant. Chirac demana perdó per la mort sistematitzada dels jueus de París, perdó per les deportacions sota la responsabilitat del govern de Vichy. Perdó per Auschwitz. Mentrestant, l'obrer espavilat de Gdansk, aquell home gras, una mica vulgar que paralitzava la producció per resar el «I Bòsnia. Si no som rosari, apunta qui no capaços de defensar-la, va a missa. Cented'obrers de geper què no deixem que nars nolls sobre el moll eUs mateixos agafin les de les d r a s s a n e s . Avui, durant la prèarmes i plantin cara a dica d'un ofici mull'agressor, a Venemic de titudinari, escolta sense i m m u t a r - s e sempre que ha vingut que a Polònia encara amb la mateixa crueltat han quedat jueus per gasificar. Afirmasinistra de sempre» cions d'aquest estil n'ha fet des del primer moment de veure's amb el poder a les mans. Amb la benedicció papal, és de suposar. Cada vegada queda menys per escapar de l'onada de tristesa que ens encercla obstinadament. I Bòsnia. Si no som capaços de defensar-la, per què no deixem que ells mateixos agafin les armes i plantin cara a l'agressor, a l'enemic de sempre que ha vingut amb la mateixa crueltat sinistra de sempre, amb els mateixos interessos obtusos, barroers, que s'obren camí entre l'estultícia d'uns i la indiferència dels altres Aixequem les veus i exigim del president de la UE —que és el nostre— la possibilitat que un poble exerceixi el dret a la legítima defensa. També cal una consciència tranquil·la per parlar del preu dels enciams.
Ó
tode es fa servir des de tan alta posició per no tenir neguits ni mals pensaments. Quantes coses cal ignorar per estar tranquil! I limitar-se a molt pocs i graciosos cortesans. Aquells prínceps llegendaris que es disfressaven de pinxos per barrejar-se amb el populatxo i saber com respirava, segurament eren més propensos a la depressió. La política, la de veritat, no això, demana homes capaços de dedicar una part del temps a deixar-se influir pels maldecaps dels qui estan sota seu, no experts a posar una cara graciosa quan tothom flaira daltabaixos. Qui està tranquil quan els altres tremolen, potser no sap quin és el problema.
L
V
E
S
P
E
R
Dreta
N
IMMA MERINO
o només juguen amb bombes atòmiques i després mostren una extraordinària delicadesa a base d'hòsties amb la gent de Greenpeace. A França, comencen a sospitar que, amb Chirac a la presidència de la República, els pressupostos per a Cultura —se'n recorden de Jack Lang?— i Ensenyament sabran de l'acció de les tisores. Ho explica Geneviève Jacquet a Girona, on ha estat per fer un curs d'estiu sobre la innovació en la docència amb els mitjans de comunicació àudio-visuals. Professora de la universitat parisenca de Saint Denis, hi afegeix que a la seva ciutat també es nota el canvi amb una presència angoixant de policies al carrer. Diuen que aquesta és la civilitzada i demòcrata, però la dreta no enganya: li va jugar a la guerra i remarcar la necessitat de l'ordre i la seguretat. Que contents deuen estar per aquí els militars i els policies. I els empresaris, perquè si amb els sociates els treballadors ja han començat a aprendre que s'han acabat les feines per tota la vida, amb els peperos suposo que quedarà ben clar que hi ha negocis que sí que són per tota la vida.
PUNT DE VISTA
10 L A
T
R
I
B
U
N
ELS 4 CANTONS / Divendres. 21 de juliol de 19^5 L
A
JOSEP MARIA ( ABRKR1ZO
L
En total, han necessitat sis reunions per llimar diferències Sis reunions per arribar ah acords que finalment han signat i que donaran, tol ta suposar, certa tranquil·litat a la governabilital de l'Ajuntament en els propers mesos. Sobretot pel que fa a l'aprovació dels pressupostos de l'any, que. no ho oblidem, son la mare dels ous de totes les batalles. 1 legint els acords que han signat i deixant de costat la bona voluntat que els suposo segur que la tenen—. no he pogut evitar de recordar-me de la famosa coma de Valldoreix, l ' n a coma que canviava cl sentit d'una frase del pacte entre l'Entitat Municipal Descentralitzada i l'Ajuntament de Sant Cugat sobre la distribució deies competències e n t i e les dues administracions. Ara no es una coma. sinó un guio. Un guionet que em provoca contusió en el redactat d'un dels punts mes importants dels acords que han
G
A
L
E
R
Els nous «cugats» que arriben
«Habeamus»,.. pactes ^ altre dia em van dir: «Veus com C'iU no ha pactat amb el PP?» Q u e jo recordi, mai no he dit que ho faria, sinó que. si ho feia, el més segur és que ho veuríem en els plens de l'Ajuntament mitjançant l'abstenció dels regidors populars. Jo vaig dir que Aymerich tenia dues alternatives: o be tirar endavant amb un govern de minoria o he buscar-se un soci. En cas d'optar per aquesta segona possibilitat. seria amb pactes que es veurien a la llum de tothom. com ai.\i ha estat, l'ine al davant eU acords signats i penso que. en aquest primer nniiul. A v m e r i c h ha g u a n v a l per punt1- Busquets. I ai\o que semblava que es trobava cansat... I s lot un gat vell que ha fet valer la seva experiència un cop mes.
A
J()Sl-:r MARIA JAUMA màxim de dos anys —es pressuposa, doncs, enlloc no diu que es farà— hi ha la intenció de fer un estudi d'un pla de requalificació del sòl urbanitzable no programat de la rodalia de Torre Negra en sòl no urbanitzable. Mentre duri aquest estudi, quedaran congelats tots e b plans urbans previstos per a la zona. Això és el que sembla que vol dir aquest punt dels pactes. Però si el guió estigués mal col·locat - c o m sembla—, i tenint en compte que el paràgraf enllaça amb un altre de previ, també podria interpretar-se: d i n s a l'acabament de l'estudi i de l'elaboracio d'un pla conjunt per a la zona, —coma i no guió— en el termini màximi de dos anys: conservació i congelació de tots els plans urbans previstos en la zona.» En aquest supòsit, diria queia congelació dels plans urbanístics previstos desapareixeran al cap de dos anys, sense precisar en quin temps es farà l'estudi per requalificar els terrenys de Torre Negra.
L
a s e t m a n a entrant, el 27, és Sant Cugat. Tenim poca tirada a posar el seu nom als fills i. malgrat que els santeugatencs estem cofois de ser-ho, el 27 passarà sense pena ni glòria. Em pregunto si ens preocupa gaire qui devia ser. Era berber, del nord de l'Afriea. com sant Medit, com els vint o trenta milions que encara hi parlen la seva llengua original no escrita, no oficial, no ensenyada, malgrat que com a poble els arraconin mes i mes Els berbers van ser evangelitzats mes ràpidament que nosaltres i venien a predicar la bona nova. Sant Cugat va ser empresonat i el van matar al castntm que encara fa de fonament del Monestir: diuen si va ser el primer màrtir cristià de la Península. La restauració ha posat al descobert una tomba que possiblement va ser la seva. I·l fet és que molts c o m p a t r i o t e s del «Proposo instaurar cl n o s t r c s a n t s o gueixen. encara avui, dia de Sant Cugat els seus passos. No com un d'acollida, venen a predicar res. però potser sí a enconeixement mutu i senyar-nos moltes amistat [no només de coses que. amb les presses, hem oblidat. convivència Ells son els nous «cudistanciada) amb els gats».
compatriotes que l'han seguit fins aquí*
En una reunió recent del grup Vallès sense Eronteres en què hi havia molts magribins. després de tocar un darrera l'altre els problemes tan difícils amb els quals es troben (papers, habitatge, feina, diners, soledat, llengües. etc.), algú els va recordar que sant Cugat era del seu país i van explotar amb una expressió d'alegria. No els resolia cap problema. p e r ò els donava una dignitat afegida. Potser en aquell moment no sabien o no recordaven com vam tractar el seu predecessor. Ara mateix, no pas lluny d'aquí. un poble musulmà, pel simple fet de ser-ho. és martiritzat d'una manera que ens horroritza i ens avergonyeix i lots. Q u è podem fer-hi? Proposo començar per instaurar el dia de Sant Cugat com un dia d'acollida. coneixement mutu i amistat (no només de convivència distanciada) amb els compatriotes que l'han seguit fins aquí.
Pregunto: Tan difícil és dir que l'estudi ha d'estar fet en dos anys i que mentre aquest duri queden congelats tots els plans de la zona? Només cal fixar-se en el punt següent. Diu exactament el que vol dir sense dubtes. Especifica amb exactitud què es farà i quan. Mentre que en altres, el què i el quan només es pressuposa. Estic segur. però. que l'esperit del JOSI- PDUiXANs pacte que han signat els dos grups polítics es bo i que la predisposició tant signat: el referent a la conservació de de l'alcalde. Joan Aymerich, com del Torre Negra, l ' n guio —sense tancar—, representant d ' E R C , Jaume Busquets. seguit d'un punt i coma i parèntesi està per sobte dels tècnics, encara que al final pot canviar el sentit, segons aquests s'esforcin a fer-ho complicat, com s'interpreti tota la frase. Sembla força complicat. que el redactat vol dit que en el termini
L A
F I N E S T R A
A Vorxatería... \A\I1 K l'OMAS
E
l ( T PA ' c a , ai regat de desenvolupar l'expetiencia Residu Mínim a diversos municipis de Catalunva i. recentment. a la l ' A H , esta intensificant la camiianva d.e reducció de residus, que s'integra amb un paper fonamental dins de la pròpia experiència. Per aquesta raó. està fent una tasca social d'informació i sensibilització als mateixos consumidors dels petits comerços. Val a dir que tampoc no ha oblidat pressionar les administracions, els industrials. els distribuïdors i les grans àrees comercials. Tots en som responsables. Tanmateix, és cert que molts cops els consumidors no estem en disposició de poder fer la compra més ecològica, ja que gairebé tots els productes de consum es distribueixen amb un excés d'empaquetatge o en envasos de plàstic o de vidre no retornables. Tots, amb major o menor grau, contribueixen a la degradació del medi ambient: disminució dels recursos, contaminació d'aire i aigües, tractament del residu, etc. Cal saber que. actualment, dins dels aproximadament 5(10 quilos d'escombraries que cada un de nosaltres produeix anualment, n'hi ha uns 150 d'envasos i embolcalls d'un sol ús, la majoria dels quals els podríem evitar. També és cert, però, que a les nostres mans hi ha algunes solucions... El nostre comportament pot servir de
model per a tota persona prou observadora i sensible a la qüestió: anem sempre a comprar amb el carro o cl cabàs i no acceptem les bosses de plàstic, escollim envasos letornables. D e m a n e m a la botiga que distribueixin els productes de manera mes respeetuososa amb el medi. Amb les nostres demandes podem facilitar la incorporació de totes aquestes mesures a la nostra botiga i, en definitiva. a la nostra nevera. 1 aquest estiu, mentrestant, què podem fer? Si no trobem begudes en envasos retomables, mirem de trobar-les en envasos de vidre d'un sol ús, abans que en ampolles de plàstic o en llaunes. El vidre, recollit selectivament en els contenidors de color verd, pot reciclar-se. Evidentment, la solució no és la millor, ja que el procés de reciclatge també comporta algunes conseqüències negatives sobre el medi, però, en qualsevol cas, menors que l'enorme impacte ambiental que provoca la fabricació d'ampolles noves de plàstic o de llaunes de beguda. 1 recordem que podem comprar l'orxata amb la nostra ampolla. 1 que amb un embut es pot tornar a omplir tants cops com vulguem... amb el permís dels senyors gelaters i de les senyores gelateres, és clar!!/Xavier Tomàs és membre del Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius.
1 1 . Div
COMKRCIAVrS Q l K FS Q l E I X E N
I N G R E S S O S DE 82 MIL M I L I O N S
?! i l i - j u l i o l tic 1W5
Sant Cugat ha ingressat gairebé S3 mil milions de pessetes en concepte d'exportació de material elèctric durant l'any 94, segons ha publicat la Cambra de Comerç de Terrassa en l'anuari Sant Cugat en xifres.
r-.ls <.v>:ivivi;tnts iic la / o n a del
carrer Santa Maria i la plaça Doctor Galtes han fet públiques les seves queixes a causa de les interrupcions de subministrament elèctric provocades per les últimes avaries.
FORMACI El curs de gestió assistida per a persones emprenedores, impartit per l'Ajuntament de Sant Cugat al llarg d'aquest any, ja ha donat els primers fruits. Dos dels assitents al curset, Pablo Gallego i Sílvia
7 principi és difícil, però s'ha de ciència». Ara, Sílvia Prats s'ha acabar la carrera d'Informàtica deixar quan feia tercer—, quan comenci a funcionar.
Prats, ja han aconseguit muntar la seva pròpia empresa. Pablo Gallego n'ha posat una de disseny gràfic i Sflvia Prats té, des de fa pocs mesos, una empresa d'aplicacions informàtiques. Segons ella, «el
tenir paproposat — q u e va l'empresa
£1 curset per a persones emprenedores comença a donar els primers fruits Pablo Gallego i Sflvia Prats, dos alumnes I Segons d'Ossó, el consistori no descarta la del curs, ja han obert empresa | possible construcció d'un viver empresarial CATI MORELL
• Sant Cugat.— Sílvia Prats és una de les participants del curs de gerència assistida per a persones emprenedores que va organitzar l'Ajuntament de Sant Cugat, i que va tenir 22 alumnes. Sílvia Prats ha explicat que ja feia temps que es plantejava seriosament la possibilitat d'«obrir una empresa duplicacions informàtiques». Segons aquesta, abans de saber que es feia el curset es va dirigir a l'Ajuntament i, després de parlar amb l'agent de desenvolupament local, Joan Tamayo, va decidir formar part del grup que ha rebut classes fins el passat més de juny. El primer pas és tenir un projecte i veure'l molt clar. segons a explicat Prats. La resta, «consisteix a fer una memòria del projecte i presentar-la. Anar a Hisenda, a la Seguret Social, etc.» Sílvia Prats assegura que, «sense l'ajuda del departament de Promoció del Treball de TAjuntament i de Joan Tamayo no hauria sortit endavant». Sílvia Prats va pensar en la possibilitat de fer realitat el seu projecte el novembre del 94, i es va donar d'alta a principis de març d'aquest any. Ja havia treballat fent aplicacions informàtiques per algunes empreses i va pensar «que si ho podia fer per empreses concretes, també podria fer-ho a nivell més gran». Per això, a més de fer aplicacions informàtiques, també ven accessoris complementaris per ordinadors. De moment, Sílvia Prats s'ha instal·lat a casa seva, però té previst buscar un lloc on establir-se més endavant i, quan l'empresa funcioni, acabar la carrera d'Informàtica, que va deixar a mitges. Joves amb empenta La clausura del curset organitzat per l'àrea d'Economia, Hisenda i Pomoció del Treball de TAjuntament de Sant Cugat es va celebrar dijous passat a la Casa de Cultura. El tinent d'alcalde Pasqual d'Ossó va destacar que és molt important «que el consistori santeugatenc doni facilitats als nous empresaris» perquè, segons aquest, «és una forma de crear llocs de treball i lluitar contra l'atur a Sant Cugat». D'Ossó
CM.
H Sant Cugat.— Bernard Meric és, des de la setmana passada, el nou director general del Centre de Recerca i Desenvolupament, Marketing i Producció que Hewlett-Packard té a Sant Cugat. Meric ocupa el lloc que dirigia Rich Raimondi, que a partir d'ara ocuparà la direcció general de la Divisió General de la Business Lasser Jet, a Boise (Idaho, Estats Units). Bernard Meric treballa a Hewlett-Packard des del 1984. Primer va ser director tècnic de marketing al Grup Computer Support, a Grenoble (França). El 1986 va ocupar el càrrec de director de marketing per a Europa de Personal Computer i el 1991 es va traslladar a Santa Clara (Califòrnia), com a director de marketing internacional de l'àrea de Personal Information. El Centre de Recerca i Desenvolupament (R+D), Marketing i Producció de Hewlett-Packard Barcelona Divisió, instal·lat a Sant Cugat, ha crescut de forma considerable en els últims anys, sota la direcció de Rich Raimondi. Actualment la planta que l'empresa té a Sant Cugat és responsable mundial del desenvolupament de les impressores de gran format d'injecció de tinta. Durant el primer semestre de l'exercici fiscal d'aquest any, l'activitat exportadora ha continuat creixent i s'ha situat per sobre dels 35.000 milions de pessetes. Igualment s'ha registrat un increment en el nombre de treballadors que l'empresa té en plantilla.
El ple aprova el consell d'administració de l'empresa Promusa Vicenç Trius i Florencio Mingueza van explicar les seves experiències empresarials a la cloenda. Foto: J.A. MULA. va explicar que, «el bon empresari ha de tenir quatre premises molt clares: saber-ho tot, dissimular molt, corregir poc i, quan ho faci, amb molt d'amor». Segons Pasqual d'Ossó, l'Ajuntament de Sant Cugat ha estudiat i pressupostat la possible construcció d'un viver empresarial entre Rubí i Sant Cugat, però «és necessari que hi hagi demanda perquè és molt arriscat construir un edifici per acollir empreses o despatxos si hi ha el perill que es converteixi en un edifici fatasma a causa de la manca de participació». Els assistents a l'acte de lliurament de diplomes, van proposar el viver empresarial com «una bona forma de garantir a la gent jove que comença a obrir-se portes en el món empresarial, un lloc a Sant Cugat, ja que els preus dels terrenys i locals són massa elevats per poder assumir aquests riscos».
Invertir en formació... CM.
H Els plans sectorials de formació continuada presentats conjuntament per la Cambra de Comerç de Terrassa, l'Escola Universitària d'Enginyers Tècnics Industrials i IFES-UGT han obtingut finançament de la Fundació per a la Formació Contínua a l'Empresa (Forcem). La COCIT. la UPC i IFES-UGT han aconseguit, conjuntament, una subvenció de 43,4 milions de pessetes de la Fundació Forcem per a la realització de plans de formació agrupats d'empreses. Les tres institucions van presentar conjuntament tres plans de formació agrupats d'empreses per als sectors tèxtil, químic i de l'alimentació, amb un total de 64 cursos, que suposen 3.236 hores de formació en diverses especia-
CREACIÓ I DISSENY
Extintors
1912
OCTAVIO SARDA
PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS RELLOTGES D'ACTUALITAT DE LES MILLORS MARQUES
JOIERS-TALLERS PROPIS .BREjTLlNG
Sant Cugat del Vallès, w 58917 99
Bernard Meric és el nou director general de Hewlett Packard a Barcelona
Santiago
KRONQS
IftmfltOlI
Rusinol,
40
MEGA &JUNGHANS
Tel. 674 58 54
fflowk» Uwolx
Sant
Cugat
litats de les que abracen les diferents àrees de l'empresa, i que han estat finançats per la Forcem en la convocatòria del 1995. Els plans preveuen la realització de 25 cursos per al sector tèxtil —1.241 hores formatives—, 18 cursos per al sector químic —en 992 hores— i 21 cursos per al sector de l'alimentació —1.003 hores de formació—. El finançament per al sector tèxtil és de 19,7 milions de pessetes, 10,7 per al químic i 13,5 per al de l'alimentació. Els cursos s'adrecen a treballadors en actiu de les empreses d'aquests sectors i es fan per «millorar la competitivitat de les empreses a través de la qualificació dels seus recursos humans», segons la COCIT.
-s
• Sant Cugat.— L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, el tinent d'alcalde d'urbanisme i obres públiques, Joan Franquesa, i el tinent d'alcalde d'Economia i Hisenda, Pasqual d'Ossó, són els representants de l'Ajuntament al nou consell d'administració de l'empresa municipal de promocions immobiliàries Promusa, segons va acordar dimarts al vespre la junta general de l'empresa. La composició del nou consell d'administració de la societat constructora d'habitatge públic la formen també Joan Recasens, com a representant del grup municipal de CiU, Antonio del Castillo, representant del grup socialista i Ramon García-Bragado, representant del grup popular. El grup d'IC el representa Xavier Baldi i el d'ERC, Eduard Pomar. Antoni Mur forma part del consell d'administració de Promusa com a representant de les associacions de veïns i propietaris, i Pere Franquesa és el representant del món econòmic del municipi. / CM.
_
pada
REUOTGCS __
C-hristian D i o r
Disseny de Joies i Joieria
de dilluns a divendres (tardes de 5 a 8] (matins hores convingudes) C/ BaJmes, 39, W dreta - tal. 589 55 49 08190 SANT CUGAT DB VAUÉS
fotbtfOíOMuélHS
12
ECONOMIA
ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 21 de juliol de 1945
Els comerciants del carrer Santa Maria presenten una queixa a Fecsa
INDÚSTRIA
Sant Cugat es consolida com una de les principals ciutats exportadores de la comarca
( V I I M< IRE.I 1
Ingressa mes de <S4.(KX) milions en exportacions ( \ l I V.OKI 1 I • Sant ( n u a t S mi ( 'uga: li.i m g r c s - a l p i " ; - de VvllOU m i l i o n s de p.'-sele-- . ' i . l ' i u v p l c d ' e \ p o i i a c i o de' ri.i:,. i lal e l è c t r i c , s e g o n 'ia i-'I!>IIL.t: l.i C . m i h i a <)licial d e C o i n c i s i I n d i . s t n a d e l ' c r i a - - . i ,( ()( l l i c a la q j a r . i . d i c i o d e l'.UHi.ui Vv.1 t i , '/ c/i W / Í I V S a n i I ' Í Ü : . 1 . - . d ' . i q . i e - v n i . m e i . i i n •. ,lc ! c s c i u t a t s d.c !,• c o m a r c a a m b UM \ o i 11II', , i " . ' X | > o i ' . i e ,' ' I I - m e - ' . I '
1 I -i en ii c k i ' i ic - I M c o n l u in.il en ! ,. \e i cie i del 11,,|-· c o m u n de Ia'.e- impi >i l a n l - d e S a n i ( u g a l p e 1 q u e la il- II1LIIC--I>- q u e lla g c r . c i .1!
1 11 .'.\e - d e Ics c \ p i M l a c i o n - ! )u 1,11:t l'aii\ p a - - , i l . Ics e m p : e - c - • k S a n i ( u g a l ', ,111 m m c--,n pi o p > !e S vi I! i| I milii >n- d e p c — c t e s e n 1,1 A q i i e - t a \1l1a c - la i n c -
poi lanl de Ic- que - h a n ieei-ti.il la com.uca ,1 cau-a tic !c- c \ poitacions. De let. el lolal de \ c n des icalit/adcs a l'exlenoi pci les dilcicnls c m p i c s c - ï l c S.ml ( dical lia comportat s4 nuu milions de pessetes. A m b aquesta \ilra. Sant ( u g a l c s d c \ c la ciulal on els ingressos pei c\poi lacio h a n - u p e r a t de maneta claia els de la resta LIC municipis elc la demarcació de reirassa. De tel. a la ciutat de leirassa s'han icgisiral un total de >;.nuo milions de pessetes provinents de Ics \ c n d e s de productes tor.i de' l'I -tat l'.spainol. 1.1 sector que ha icgistr.it mes \ciules de 1 ei lassa ha est.it el elc matèries lexlils i manufactures que ha ingicss.u gairebé l.vllUO milions de pessetes \ Rubí, el sector clce'íiic també ha estat el mes
d, •'. !• ''. 'e , ,|iic !a a les CXp. >i : •. ,n- i i; C' n i c r e l . - h a n i n g i e - 11 m milii ni- d e p c - - c ! c - a I, - in, a , ' - , - ic m a q n i n c - , ip 1 :
'i1 dei ial clccl 1 ic. I I t-. 1i.1l . I -i . le'-so- de Rubí per \ c i i d c . [.1-0- estrangers ha c-lal de ric- de 2vlliKl milions de pessete-. I I -ector elèctric es el nies de • - c m o l u p a t a Sant ('ugal. amb emMc-e- de reconeixement internacional. com Sharp. Hewlett l'ackai d o C'iama, entre d'altres. l.es vendes internacional- de matèries plàstiques artificials. resines artificials, cautxú natural o sintètic han significat un ingrés total de 697 milions t|L' pessetes, segons publica la ( O C I 1. 1 .es dades s'inclouen en l'anuari que publica la cambra. Sani Caçat en xifres, que aquest anv arriba a la quarta edició. HI recull de dades que fa la Cambra de leirassa pretén proporcionar als comereiants de Sant Cimal, i al- d'altres poblacions de la demarcació de Terrassa, una eina que reflecteixi l'evolució de l'economia de la / o n a durant cada exercici econòmic.
I.es empreses de material elèctric, maquines 1 aparell, com Hewlett Packard. són la principal font d'ingressos de Sant Cugat. Foia: J.A. MULA. Sant Cugat en xifres recull dades referents als ingressos i les despeses de la ciutat durant l'últim any i facilita les dades icleients als diferents impostos de cada municipi. al nombre de professionals liberals, ingressos i despeses per indústria, comerç;, exportacions
S a n t i a g o Rusiíïol, 41 08190 S A N T CUGAT Tel. 589 73 22
transports i consum, finances o atur. Cada any. la publicació de la Cambra de Terrassa afegeix les novetats del municipi. Una d'aquestes es l'apartat que fa referència a l'evolució de Sant Cugat e m e t s cl reciclatge de residus al llarg de l'anv 1994.
I Sant Cugat. I Is comerciants del carrer Santa Maria 1 la plaça Doctor (i,illes han fet publica la intenció elc picscnlar un recull de caile- elc pioic-la a la companyia elèctrica Fecsa. l-'l- botiguers es queixen del- nombrosos talls de submmi-li .iinenl cleclrk que hi ha haguí els uhmis n e - o s Segons ha explie .r , ' oropictai: elc la botiga de rcxclatge V o g r a i i e y.oom. l'rancesc Rueda, -des a\,i 1 ics de l'última scim.uia h.m. lel pensar als comerciant- en la p v -ibihd'.l ,1c icparar definitivament l ' è d i í k l i i i a elèctrica elc la /onio-. Rueda ha afirmat que •'.idicea:aii un recull de cartes amb les -,e natures dels comerciant- que han tingui pèrdues iinpoiianls a cau-a elc les aturades de subministrament elèctric sense avis picvi-. Segons Rueda, la c o m p a m i a I. 1 assegurat que •·s'ir,dciimit/aia elcomerciants que han tingui pèrdues e c o n ò m i q u e s - però. segons el propietari de la botiga de revelatge fotogràfic, -es nies important q u e s'intenti resoldre el problema definitivament, canviant el que sigui necessari-. Francesc Rueda ha explicat q u e . en el cas de la seva botiga, -els clients s'han fet càrrec de l'incident- però. segons ell. «aquestes no són les condicions adequades per treballar i oferir un bon servei». Les queixes dels comerciants s'han fet públiques arran de l'avaria que va mantenir la zona durant tota una tarda de la setmana passada sense llum. 1. avaria es va produir quan uns cables de baixa tensió van caure a la plaça Doctor Galtes després d'una explosió que va alertar els veïns.
diiiii é s u n n o u local q u e \<>l r e d e s c o b r i r uls s a n t e u g a t e n c s els plaers d e la cultura del cafè. ( i i n a vol s e r u n local selecte quant a qualitat, p e r ò d e p r e u s molt assequibles, on els bons degustadors de cafè trobin les v a r i e t a t s m é s selectes i les p r e p a r a c i o n s m é s s o f i s t i c a d e s , d e s del p o p u l a r capuccino italià al sofisticat cafè vienès o l ' a l e g r e cafè i r l a n d è s . Els q u e e n c a r a n o coneixen els secrets d ' a q u e s t a a r o m à t i c a infusió p o d e n d e s c o b r i r en aquest acollidor local el plaer d ' u n a c o n v e r s a entre a m i c s d e g u s t a n t una tassa de cafè. ( ï i n a c o m p l e m e n t a la s c \ a oferta a m b un gran assortiment de s u c s naturals p r e p a r a t s a m b fruita fresca, molt a g r a d a b l e s , a i x í c o m d ' e n t r e p a n s fets a m b pa cuit al m a t e i x local i u n a m b i e n t a g r a d a b l e i acollidor a m b preus raonables.
9 fcr^ <P .
^fíi
D i u la l l e g e n d a q u e el c a f è el \ a d e s c o b r i r u n pastor d e c a b r e s e n o b s e r v a r c o m els a n i m a l s q u e menjaven les baies d ' u n determinat arbust s a l t a v e n m é s a l e g r e s i v i \ a c e s . El c a f è é s c o n e g u t als països àrabs d e s del segle \ III. Els à r a b s c o n e i x i e n les s c \ c s p r o p i e t a t s per a g u d i t z a r la ment
"f^T
gust i el seu a r o m a . V a n s e r els m e r c a d e r s \ e n e e i a n s els qui durant el segle X V I el van introduir a Europa. Hen aviat e n van fer u n a b e g u d a molt \ a l o r a d a als salons d e l s intel·lectuals. El cafè ha d e s e r fort sense passar-se i a m a r g p e r ò s e n s e regust, s u a u i a r o m à t i c . Les varietats d e cafè, així c o m la m a n e r a d e p r e p a r a r - l o . s ó n tantes q u e es pot parlar d ' u n a veritable c u l t u r a del cafè.
A
Generalitat de Catalunya
Entre tots,
Des de fa uns anys a Catalunya estem impulsant una política enèrgica per millorar dia a dia el nivell de benestar social dels sis milions de catalans. La convivència i el benestar, al nostre país, són aspectes dels quals ens podem sentir orgullosos. Però això, evidentment, no vol dir que ens puguem relaxar; al contrari, ens cal prosseguir la tasca amb força, amb il·lusió i amb eficàcia.
L'estat del benestar només el podem millorar si hi ha una col·laboració molt gran de la societat civil i un reforçament del sentit de la responsabilitat i solidaritat per part de tothom. És responsabilitat de tots i cadascun de nosaltres actuar amb sensibilitat i justícia per ajudar qui més ho necessita: la gent gran, les persones amb disminucions, els qui vénen a viure aquí provinents de països veïns i, en
definitiva, totes les dones i homes que pel motiu que sigui necessitin, en algun moment, un cop de mà. I això ho podem fer, i ho hem de fer, des de les institucions públiques, però també des de les associacions benèfiques, des de la família, des del voluntariat i des de tota la societat en general. És entre tots com ajudarem tothom.
Entre tots, millor.
1/OBC GRAVA A SANT CUGAT
1 4 . Divendres, 21 de juliol de 1995
EL GEL D E F E N S A EL P A T R I M O N I
El Grup d'Estudis Locals acaba de fer públic un conjunt de propostes amb l'objectiu de fer arribar les reflexions del grup sobre la salvaguarda del patrimoni i poder tirar endavant alguns del projectes.
L'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya acaba la temporada amb l'enregistrament de l'òpera Tosca, de Puccini, al Teatre-auditori, amb Jaume Aragall.
PATRIMONI I L'Ajuntament de Sant Cugat d e m a n a r à f o r m a l m e n t q u e el C e n t r e d e R e s t a u r a c i ó d e B é n s M o b l e s d e la G e n e r a l i t a t d e l i m i t i els e s p a i s q u e n e c e s s i t a o c u p a r a la p l a n t a s u p e r i o r del c l a u s t r e d e l
Monestir i dependències annexes, per p o d e r d e t e r m i n a r els q u e s e r a n visit a b l e s p e l p ú b l i c . A m é s , se sol·licita q u e ofereixi c o n t r a p a r t i d e s — c o m ara l'organització d'exposicions que mos-
trin al p ú b l i c les p e c e s q u e allà s'hi r e s t a u r e n — i q u e el P a l a u A b a c i a l e s pugui utilitzar c o m a seu del m u s e u arxiu d e l M o n e s t i r . A q u e s t s s ó n a l g u n s p u n t s d e la m o c i ó q u e el c o n s i s t o r i
va a p r o v a r d i m a r t s , u n d o c u m e n t q u e va p r e s e n t a r l ' e q u i p d e g o v e r n c o m a a l t e r n a t i v a a la m o c i ó q u e h a v i a i m p u l s a t el P S C d e m a n a n t el t r a s l l a t del c e n t r e a u n a l t r e edifici.
El Centre de Restauració es quedarà al Monestir, però haurà d'oferir contrapartides En la moció aprovada pel ple es proposa obrir el Palau Abacial per instal·lar-hi un museu arxiu
El PSC i el PP demanaven que es traslladés a un nou edifici per obrir l'espai als visitants
t I I I \ ( ï KNADAS I Sant Ciliat. 1 .'Ajuntament de Sani Cugat demanarà t'ornialnicnl que es delimitin els espais que ha d'ocupar el ( e n t r e de Restauració de Ben*. Mol·les de la (ieneralitat. situat al pis superior del claustic i en dependències annexes. ..pei piendre una decisió definitiva dels que poden ser utilitzats pels visitants i poder-los usar també per a manifestacions culturals-., segons s'especitica en el text de la moció que cl consistori va aprovar en cl ple municipal de dimarts al vespre. .Aquesta moció. amb els vots en contra del l'SC i el PI', es va presentar a l'últim moment com a alternativa a una altra que havien impulsat els socialistes per d e m a n a r que el Centre de Restauració es trasllades a un altre edifici. «Considero que. en principi, el centre no s'ha d'ampliai ••. va assegurar l'alcalde de Sant Cugat. Joan Aymerich. que va defensar, però, que «és clarissim que no s'ha de moure d'on é's». Aymerich va advertir que «no es tenen garanties que el centre es quedi aquí si se'ls d e m a n a que marxin del Monestir i inverteixin de nou en un altre edifici». t' o n t r a p a r t i d e s l.a moció aprovada finalment significa que. per primer cop, es plantegin formalment dues peticions que durant molt temps han corregut de boca en boca: la primera, la possibilitat d'obtenir contraprestacions per part del centre, m i t j a n ç a n t l'exposició d ' o b r e s —moltes de gran valor— que s'hi restaurin, l.a segona, que es «defineixi» l'us del Palau Abacial per poder utilitzar-lo com a museu arxiu del Monestir, possibilitat que va destacar cl tinent d'alcalde d ' E R C , Jaume Busquets, que va qualificar la moció d'«oportuna,
El Centre de Restauració de Béns Mobles es va instal·lar al claustre fa més de deu anys. Foto: J.A. MULA. integradora i realista» i va destacar la necessitat de «delimitar l'espai que pot ocupar el centre». Actualment, el Palau Abacial, on viu el rector, mossèn Pere Vivó, no està obert al públic i s'utilitza per a activitats pròpies de la parròquia. com ara les sessions de catequesi.
El document es refereix també al qüestionat magatzem soterrani. destinat al mateix Centre de Restauració, que la (ïcneralitat va com e n ç a r a c o n s t r u i r a l'angle nord-est del Monestir. Arran d'aquestes obres, van quedar al descobert restes arciueologiques dels segles XIV, XV i XVI. L'Ajun-
tament sol·licita una reunió urgent del Patronat del Monestir, presidida pel conseller de Cultura, que hauria de servir per decidir definitivament on s'emplaçarà el magatzem. Mentre no es convoqui aquesta reunió, la moció d e m a n a que es garanteixi «la suspensió de les obres».
La «saviesa» d'un ex-alcalde que accepta rectificar ce.
• «Rectificar és de savis», va sentenciar Àngel Casas, portaveu actual del PSC. el grup municipal que havia impulsat la moció inicial on es demanava el trasllat del Centre de Restauració de Béns Mobles a un altre edifici. Casas va ser alcalde de Sant Cugat entre l'any 7l) i cl K2, quan el centre es va instal·lar a Sant Cugat, i va formar part del Patronat del Monestir quan aquest organisme va acceptar la seva ubicació al pis superior del claustre. «Assumeixo la responsabilitat de no haver-nos posat davant de la porta del claustre per dir que aquí no entraven, però les dimensions que tenia llavors cl centre no ens feien pensar que arribaria a ser el que és ara», es va defensar Casas. 1:1 portaveu socialista va adduir dos motius que aconsellen cl trasllat del centre, que va definir com el «tumor» del Monestir: obrir als visitants els espais que ocupa actualment i eliminar l'hipotètica perillositat que comporta el centre a causa dels materials que s'hi utilitzen. «S'està malmetent l'aprofitament d'un tresor», va argumentar Casas, que va d e m a n a r que el consistori tingués «la capacitat i la serenor d'afrontar el problema». El que proposava l'oposició és que l'Ajuntament cedís uns terrenys per construir un edifici nou, possibilitat que l'alcalde va descartar rotundament. Per la seva banda, el portaveu del PP, J a u m e Tarragó, va criticar especialment la construcció del magatzem soterrani, que considera «perjudicial i perillós». Tarragó es va mostrar favorable a la possibilitat que l'Ajuntament cedís aquests terrenys, remarcant que «hem de fer l'impossible perquè el centre continuï a Sant Cugat». El regidor d'IC, Joan Martí Balada, va remarcar que «tot i que no hi ha incompatibilitat legal perquè el centre sigui al claustre. s'han de tenir en compte els efectes que provoquen en el monument les contínues modificacions d'espai i les restauracions que s'hi han fet».
•art»* — O c t u b r e 1981. El Patronat del Monestir —presidit pel director general del Patrimoni de la Generalitat. Jordi Bonet, i integrat, entre d'altres, per I alcalde socialista Àngel Casas—decideix la ubicació d'un centre de conservació i restauració de béns culturals de hi G e n e ralitat a les dependències del Monestir. Segons les actes d'aquesta reunió. Casas no s'hi oposa, però insisteix en la necessitat de conservar la biblioteca pública en aquestes mateixes dependències.
tre, Sala Capitular i dependències annexes», es diu lit e r a l m e n t : «Com LI nous usos. els ja acordats de Biblioteca Municipal i Escola de R e s t a u r a c i ó , p e r ò deixant la possibilitat que s'ocupi l'espai necessari i. si en queda de disponible, se li puguin d o n a r altres usos.»
—Novembre 1981. l.a comissió municipal permanent aprova una moció d'alcaldia en què. en l'apartat ••Claus-
— J u n y 1982. Es presenten al patronat els plànols de distribució de les dependències del centre. L'n mes
—Desembre 1981. El pa tronat es reuneix i fa constar, per part de la presidència. el perill que representa l'enm a g a t z e m a t g e de líquids combustibles.
després, es comunica l'adjudicació de la primeia etapa de les obres. —Octubre 1982. Es planteja la possibilitat de llogar una planta del Palau Abacial per poder ampliar de SOO metres quadrats cl Centre de Restauració, que es connectaria amb les dependències del claustre mitjançant un pont. També es parla de traslladar la biblioteca al palau. Aquests projectes mai no es van arribar a realitzar. — F e b r e r 1986. El patronat planteja la necessitat de t a n c a r a m b v i d r i e r e s el claustre superior i construir un edifici mig soterrat per
a l'ampliació del Centre de Conservació i Restauració. —Abril 1988. L'alcalde —que ja era l'actual. Joan A y m e r i c h - - demana a tots els membres del Patronat del Monestir que es manifestin sobre la conveniència que el centre quedi al claustre. La resposta va ser afirmativa. —Juliol 1990. El Col·legi d'Arquitectes de Catalunya manifesta per escrit que Ics obres del Centre de Restauració són respectuoses amb el monument. Un any després, cl Ministeri de Cultura es pronuncia en el mateix sentit.
çament. —Novembre 1994. La comissió de govern municipal dóna conformitat, a efectes urbanístics, al projecte complementari de consolidació i adequació del Centre de Restauració de Béns Mobles. — M a r ç 1995. Es dóna a conèixer al Patronat del M o nestir que, durant les obres del magatzem soterrat que es fan entre el m o n u m e n t i la Casa de Cultura, s'han trobat elements arqueològics. Es d e m a n a que s'aturin les obres fins que no se'n faci un estudi i es decideix que. segons els resultats, es replantejarà el seu empla-
— M a i g 1995. Es té coneixement que, tot i Ics decisions del p a t r o n a t , les obres han continuat. Aymerich demana una reunió urgent del patronat presidida pel conseller de Cultura, Joan Guitart. — J u l i o l 1995. El PSC anuncia la presentació d'una moció consensuada amb la resta de l'oposició d e m a n a n t que el Centre de Restauració es tregui del claustre. Finalment, s'aprova una d'alternativa que proposa mantenir-lo al claustre, però demanant co n trap rc stacions.
ELS 4 CANTONS / Divendres, 21 de juliol de 1995
CULTURA-ESPECTACLES
15
í MUSICA I
Quatre gats per veure un «gos» I CONCERT DE JUAN PERRO Dia: 13 de juliol. LLoc: Camp municipal de futbol. Organització: Fundació UESC.
L'OBC grava l'òpera «Tosca», de Giacomo Puccini, al Teatre-auditori Alexander Rahbari n'és el director musical
P
SALVA VALLVÉ
RAMON LUQUE
oc més de mil persones es van aplegar al camp de futbol per veure Juan Perro en directe. L'ex-líder de Radio Futura, Santiago Auserón, va oferir a Sant Cugat el seu primer i únic concert d'aquest estiu a les comarques de Barcelona per presentar les cançons del seu primer disc, titulat Raíces al viento. En aquest projecte Perro es desmarca totalment del que és el rock i el pop, impregnant la seva música d'un aire del Carib que, en alguns moments del concert, va fer que es tingués la sensació d'estar en un de ball de festa major on la gent s'ho passa de meravella ballant peces de ritmes cubans, però sense parar atenció a l'artista que les interpreta. Juan Perro va començar el seu concert una mica abans de les onze de la nit amb el tema A un perro flaco, primer senzill extret de Raíces al viento, i durant poc més de dues hores va fer un repàs a les seves noves cançons, a les quals va afegir dos temes de la seva època a Radio Futura, Luna de agosto i El canto del gallo. Amb uns músics de primera fila, entre els quals cal destacar Francisco Pacho Amat (tota una llegenda fent sonar el seu tres cubà), Perro aconsegueix un so compacte i polit en què destaca el resultat final per sobre de la individualitat, portant gairebé a la perfecció les composicions del seu nou treball. El rock montuno (així defineix Auserón la seva música) és potser una proposta arriscada, que fins i tot en algun moment es pot arribar a fer una mica monòtona per a un espectador de concert de rock. De ben segur guanyarà molt el dia que es faci en un local tancat, amb un aforament limitat i amb un contacte directe amb el públic, ja que, bàsicament, la música de Juan Perro és per ser escoltada amb intimitat. La
• Sant Cugat.— L'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) grava des de dilluns l'òpera Tosca, de Giacomo Puccini, al Teatre-auditori del Centre Cultural. El director d'origen iranià —nacionalitzat austríac— Alexander Rahbari és el responsable musical de l'enregistrament. En el drama puccinià hi col·laboren importants veus del cant líric. Si les previsions es compleixen, avui hauria d'acabar aquesta important gravació. Es tracta del primer gran repte operístic que afronta l'OBC, amb un dels títols més populars del repertori líric. Amb aquest e n r e g i s t r a m e n t l'OCB posarà fi a l'activitat musical d'aquesta temporada. La discogràfica Discover Internacional, amb seu a Viena, ha estat la impulsora del projecte, juntament amb l'orquestra. Precisament, el director, Alexander Rahbari, —responsable musical de la gravació—, és també el director musical d'aquesta discogràfica. Miriam Gauci, Jaume Aragall, Vicenç Sardinero, Stefano Palatchi, Enric Serra, Josep Ruiz, Manuel Garrido i Fèlix Serraclara són les veus dels diferents personatges de Tosca. En l'enregistrament també hi han col·laborat la Coral Càrmina, dirigida per Josep Vila; la Coral Polifònica de Puig-reig, dirigida per Ramon Noguera, i el cor de nens de l'Escola Pia Balmes, dirigit per Mireia Barrera. Juan Perro no va aconseguir fer omplir el camp de futbol en el seu primer i únic concert a les comarques barcelonines. Foto: J.A. MULA. connexió entre l'artista i el públic és gairebé nul·la per dos motius essencials: el desconeixement d'unes cançons que fa poc temps que s'han editat i el fet que l'audiència espera sentir temes clàssics de Radio Futura, una opció a la qual Juan Perro renuncia. A mesura que el concert avança i aquests temes no arriben, el públic es va decebent de mica en mica. Juan Perro és un projecte interessant, d'un artista amb un
passat brillant, però que necessitarà força més temps perquè el públic connecti amb aquesta proposta de fusió del rock espanyol amb els ritmes del so cubà. Sense posar en dubte en cap moment la capacitat i qualitat dels músics que acompanyen Juan Perro, el fet que poc més de mil persones accedissin al camp de futbol confirma que fa falta alguna cosa més. En definitiva, no era ni el lloc ni el moment adequats.
IMATGES PER RECORDAR
En primer terme, la bassa I els horts de Ca n'Estapé, i al fons, la zona de Coll Fava
El Teatre-auditori no és ideal Alexander Rahbari va conversar amb els mitjans de comunicació per explicar el projecte d'aquesta gravació. El director d'origen iranià va dir que el Teatre-auditori «és un bon escenari, però no és ideal». Rahbari va remarcar que això «no és una crítica perquè no significa cap problema». El responsable musical de l'enregistrament considera que «la cosa important per tocar i gravar és tenir un bon equip de professionals, ja que si es disposa
de bons enginyers de so i de bons músics es pot gravar en qualsevol lloc, fins i tot en un desert». Alexander Rahbari va pensar en aquest enregistrament amb l'OBC «perquè tenia ganes d'una edició discogràfica per a la gent catalana i espanyola». Segons va declarar, no ha estat un problema compenetrar-se amb l'orquestra. «S'ha establert un lligam molt especial que no sé ben bé què és», va afirmar. El tenor català Jaume Aragall també es va referir a l'escenari de la gravació. Aragall va dir que «l'acústica del teatre és bona» i que, actualment, «si no es disposa del Palau de la Música Catalana el millor per fer aquestes gravacions és venir a Sant Cugat». El tenor va explicar que és ideal treballar aquí «perquè és al costat de Barcelona i no s'ha de viure en un hotel i ser tot el dia fora de casa». Cantar amb l'OBC és molt agradable per a Aragall: «Conec la major part dels components i el so acústic que aconsegueixen té una gran qualitat», va comentar. Amb aquest projecte el Teatre-auditori també s'estrena en l'enregistrament d'òperes.
M'H'l'i'HMI SEGURETAT
Seguretat Electrònica Sant Cugat del Vallès, t r 58917 99
Pep Estapé és un sancugateng de tota la vida. La casa on viu actualment, situada a la plaça Pep Ventura de la nostra vila, va ser construïda al 1872. Hi han nascut el seu avi, el seu pare i ets seusfills.Darrere la casa hi ha la fàbrica de fer farina, que data del 1916. El seu avi la va construir perquè a partir dels 18 anys hi treballés el seu pare. EH hf na dedicat bona part de la seva vida, a més de mantenir ets horts i els camps de cereals qüè tenien. EH mateix ens ha atès r ens ha volgut acompanyar per situar la fotografia sobre el terreny, just al darrere de casa seva. Ens situem sobre el carrer Santa Anna, venint de la plaça Pep Ventura en direcció el vial Abat Armengol. «Aquesta foto no té ni deu anys. En primer terme 'podem veure les basses que regaven l'hort que hi havia just a sota. Teníem aproximadament una quartera, uns noranta mil pams. La torre que velem, que actualment està envoltada cParbres, és un antic molí de vent. A sota hi ha un pou que portava l'aigua al molí i, fa més temps, fins i tot a casa. L'hort el van deixar, igual que les basses, que van desaparèixer quan es va construir la zona cap a l'any 1987. A ta dreta veiem un edifici blanc que era una fàbrica de ceràmica, que ja no hi és. Va durar uns quinze anys. A l'esquerra de la torre descobrim tots els camps del que actualment és la urbanització de Coll Fava. Amb la riera a l'extrem sud, bàsicament tot eren camps de cereals i alguns de vinyes.»
Foto: Arxiu Jordi fíoca ffloovtfna
CULTURA-ESPECTACLES
16
ELS 4 CANTONS ' Divendres, 21 de juliol de 1995
TEATRE Ciodoy va arribar de Montevideo ara fa vint-i-vuit anys i ben aviat va establir-se a Sant Cugat amb la dona i els fills. El seu humor ha passat per totes les sales de Barcelona, el mes d'agost estarà
al cafè teatre Llantiol i la temporada que ve estrenarà un nou espectacle, Humortango, que barrejarà en clau d'humor lletres del tango amb els temes més característics dels seus espectacles: la con-
tradicció, la paradoxa, la doble moral, la mentida, la coherència i la imbecil·litat. Godoy és un humorista intel·ligent i incisiu que. a més, utilitza cites de clàssics per comunicar-se.
G O D O Y . Humorista «
La gent riu sempre del mateix» EMMAANSOLA
M Sant Cugat.— Humortango és l'espectacle que Godoy presentarà, acompanyat de dos músics, la temporada que ve al Teatre Malic. Un muntatge que promet ser original i inèdit i on les tristors d'alguns tangos quedaran sotmeses al missatge irònic i surrealista de què fa gala aquest humorista. —«Hem escollit vuit tangos que tenen una lletra bastant irònica, d'humor negre i surrealista, i utilitzo el sis conceptes habituals als meus espectacles —la contradicció, la paradoxa, la doble moral, la mentida, la coherència i la imbecil·litat— per donar entrada al que seria Ui lletra original de la cançó, interpretada per un dels dos músics que m'acompanyen.» —En els seus espectacles introdueix cites dels clàssics per donar entrada als temes que tracta. I in aquest espectacle quins seran els autors citats? «Per parlar de la bogeria he triat Chesterson. que va dir 'Fils bojos no són els que han perdut la i .ió, sinó els que ho han perdut lot e\cepte la raó', i acte seguit s'interpietarà .1/ inundo le falta un iiirnillii. I n altre autor serà Oscar Wilde. per tractar el tema de la infidelitat». Aquest mateix espectacle el poitaià a Montevideo, on fa més de vint-i-vuit anys que no actua. Com han estat els primers contactes'.' -«•Se'ns han obert totes les expectatives, tant al meu company Raúl Montero com a mi mateix, ja que, després de tants anys. el públic, els amics i els empresaris i tot estan intrigats per veure què portem de nou.» — l a vint-i vuit anys que va arribar a F.uropa. Des de llavors s'ha dedicat sempre a fer riure la gent? —«Són 28, però en fa 20 que em dedico a l'humor perquè abans em vaig dedicar a fer teatre, televisió i ràdio, fins que vaig descobrir què era l'humor llegint Freud i Bergson.» —I què va descobrir sobre l'humor'.' —«Doncs, sobretot, que es tracta d'una actitud envers el món com pot ser la de l'intel·lectual. Aquesta actitud et porta a ser tremendament objectiu, a veure què passa al voltant de la societat,
A Humonunííii, que estarà al Teatre Malic la propera temporada. Godov actuarà amb I.nrique Tellerias i Raül Montero. Foto: XAV1 LARROSA. la bogeria del món i com és l'ésser humà. L humor no ha de tenir fronteres.» —I com reacciona un públic tan diferent com pot ser el sud-americà o el català? —«Igual. El problema és sovint el lèxic que utilitzo, perquè hi ha molta gent que no sap què vol dir paradoxa, però això és un fet que es pot certificar veient la televisió. Hi ha presentadors que utilitzen el mateix lèxic i el pronuncien milers de vegades. N'hi ha un que odio cada vegada que surt, és el de 'maravüloso'. Tot és 'maravüloso', la nit, la can-
tant de torn, l'espectacle... i, a més, com criden! No sé per què no poden dir-ho normal.» —Des de fa anys explica històries de sempre que parlen de la vida, l'amor, el desengany... N'ha afegit de noves al llarg d'aquests 20 anys damunt l'escenari? —«Sempre he utilizat els mateixos temes, el que passa és que vaig variant perquè tinc molt material recopilat. La gent riu sempre del mateix! Des d'Aristòfanes, que va començar a criticar el règim, passant per la comèdia llatina de Plaute, fins arribar a Woody Alien, l'humor ha estat i és sempre
el mateix, un instrument que es basa en la desvalorització moral, intel·lectual, física i cultural que sols varia en la manera de fer-se.» —I, per a vostè, suposo que hi ha maneres més valides de fer humor que no pas altres, sobretot després del boom d'humoristes que arrepleguen les televisions privades? —«Aquest són, en la seva immensa majoria, uns terroristes. Els Morancos només fan caricatures per desvaloritzar els artistes i, a més, denigren l'humor amb el seu lèxic barroer i vulgar i amb una manca total de maduresa.» —I quines són les raons per les quals vostè pensa que la desvalorització provoca tant de riure? —«Tito Fermondio va dir que. 'Si no fos per l'humor, la meitat de les coses encara no s'haurien dit". El riure és un mecanisme de defensa molt important i el que cerca l'humor és capgirar-ho tot. Tot i així, de l'humor a la tragèdia només hi ha un pas. Hi ha un exemple molt divertit que narrava Bergson sobre un home que cau enmig del carrer i, el pobre, abans de veure si s'ha fet mal. aixeca el cap per veure qui està rient.» —L'observació dels fets deu ser alguna cosa vital per a la seva feina'.' —«Als tres minuts de començar l'espectacle, un bon humorista ja sap si la representació funcionarà o no. Després de situar-se a l'escenari, un ja sap on és el pesat, l'imbècil, la dona amargada, l'home que ha vingut per compromís i un llarg etcètera. L'humorista a vegades ha de tenir un sentit de l'observació innat.» —I quina valoració faria de l'humor que es fa a l'Estat? —«Nefast i inaguantable. N'hi ha de bons, com Gila o Faemino i Cansado, perquè toquen temes enfocats cap a l'absurd. Hem de pensar que una cosa és més real com més absurda sigui. La guerra és un absurd, però en canvi existeix, la tenim aquí mateix.» —Com a gran coneixedor que és de la nit teatral de Barcelona, quin ambient es respira actualment? —«La nit a Barcelona està ara mateix fatal, com en altres indrets. Crec que la gent no ve ni per insultar-te.»
Exposen obres de Picasso i Miró per atreure els turistes I Sant Cugat.— Una quarentena d'obres de Picasso, Miró i artistes modernistes s'exhibeixen des d'ahir al Palau Marc de Barcelona, en una exposició organitzada pel consorci de Turisme de Barcelona, amb l'objectiu d'apropar l'art als turistes que aquest estiu passejaran per la Rambla barcelonina. Els quadres i les escultures que s'exposen han estat escollits per les directores del museu Picasso, la Fundació Miró i el Museu d'Art Modern de Barcelona entre els fons dels seus respectius museus. Joan Gaspart, president de Turisme de Barcelona, consorci integrat a parts iguals per l'Ajuntament de la ciutat i per la Cambra de Comerç i Turisme, va inaugurar ahir al migdia aquesta exposició, la primera del projecte Barcelona Art, amb la qual Turisme de Barcelona pretén apropar cada estiu una mostra artística dels museus de la ciutat als visitants que no tenien previst inicialemnt un recorregut cultural per Barcelona. Per aquest motiu s'ha escollit el Palau Marc de la Rambla com l'emplaçament més adequat, ja que es calcula que durant els mesos de juliol i agost hi passen uns tres milions de persones., E:FE
Planeta compra el quaranta per cent de les accions de Tusquets • Barcelona.— L'editorial Planeta ha arribat a un acord amb els responsables de Tusquest F.ditors per adquirir el quaranta per cent de les accions d'aquesta societat. participació que s'ampliarà en els propers temps fins al cinquanta per cent. Segons fonts de Tusquets Editors, l'acord preveu que la gestió de l'administració de la societat i el control de la línia editorial continuïn sent responsabilitat exclusiva de Tusquets Editors, igual que la gestió de l'administració de la societat i el control de la línia editorial, per tal que perduri l'esperit que «ha animat l'editorial durant 26 anys». Els editors de Tusquets, Beatriz de Mourà i Antonio López Lamadrid, van justificar ahir la venda d'accions a l'Editorial Planeta explicant que respon a la necessitat que l'editorial assoleixi «una tercera fase de maduresa», que significarà, segons afirmen, la seva «definitiva consolidació, sense abandonar coherència i rigor». Els dos editors van destacar també que amb l'entrada de Planeta podran accedir a moltes opcions,a les quals, tots sols, mai no podrien arribar. En aquesta mateixa línia, els responsables de Tusquets Editors pretenen afrontar nous projectes «amb garanties de continuïtat» i «mantenir els avantatges sense alterar les maneres de fer». / EFE
CINEMA
Poca afluència de públic a les sessions golfes amb films en versió original programades per Cinesa RAMON LUQUE
• Sant Cugat.— Les sessions golfes amb pel·lícules en versió original que Cinemes Sant Cugat està projectant cada matinada de dissabte des del 3 de juny estan sent un fracàs pel que fa a l'afluència de públic. L'empresa Cinesa, encarregada de gestionar els cinemes de la ciutat, havia posat en marxa aquest projecte amb la idea de crear un cine-club. Ricard Gil, cap de màrqueting de Cinesa, afirma que la mitjana de persones que assisteixen a aquestes sessions «se situa en uns
30 espectadors». «Ara mateix és impossible valorar si continuarem perquè el balanç s'ha de fer al final», ha explicat. Tot i el fracàs, Gil ha assegurat que es projectaran totes les pel·lícules programades fins al dissabte 26 d'agost «perquè ja s'ha adquirit aquest compromís i es complirà». En total, l'empresa perd 70.000 pessetes cada dissabte a la matinada que obre els cinemes per projectar aquestes sessions. «Nosaltres no hem fet això pensant en els diners, sinó que es tracta d'oferir un servei. De tota manera, si ofereixes
un servei per a quatre persones difícilment el podràs mantenir», explica Gil. Una de les raons de la poca afluència de públic podria ser el fet que les pel·lícules que es projecten són reestrenes que van tenir molt d'èxit i que segurament molta gent ja ha vist. Segons Gil, aquesta hipòtesi «pot tenir la seva part de veritat, però, de tota manera, no te res a veure una pel·lícula doblada amb la versió original». Projectar pel·lícules d'estrena en versió original en uns cinemes com els de Sant Cugat «és imposible perquè només hi
ha dues còpies de les versions originals, que van als circuits de Barcelona i Madrid», diu Ricard Gil. Fins al 26 d'agost Cinemes Sant Cugat oferirà encara sis pel·lícules en versió original. Demà projectarà Loho. una original versió de l'enigmàtic home llop interpretada per Jack Nicholson. Forrest Gump, Instinto basico, En la línea de fuego. El informe Pelícano i El fugitiva seran —en aquest ordre— els films que s'exhibiran a continuació cada dissabte a partir de les dos quarts d'una de la nit.
L'exposició «Magnum cinema» rep 30.000 visites en un mes i mig H Barcelona.— Al voltant de 30.000 persones han entrat a la sala d'exposicions de la Fundació «la Caixa» del passeig de Gràcia de Barcelona per visitar l'exposició Magnum cinema. Històries de cinema pels fotògrafs de Magnum que ha estat oberta des del 29 de maig fins el diumenge passat. L'exposició mostrava al voltant de 200 fotografies realitzades pels fotògrafs de la prestigiosa agència Magnum als grans mites de la història del cinema, i s'emmarcava en el programa de la Fundació «la Caixa» per celebrar el centenari del cinema. Les fotografies van ser realitzades pels millors fotògrafs en els estudis de HolyWOOd. /ELS 4 CANTONS
Les cares més joves
PREPARA ELS TEUS CABELLS I POSAT
MACA
Tractaments facials amb hidratació, collagen, neteja de cutis i àcid glicòlic
Xabet Centre de Perruqueria i Estètica C/ Dos de Maig, 25 - Tel. (93) 674 38 52 08190 Sant Cugat del Vallès (Barcelona)
Eis pentinats més actuals Tractaments capil·lars i permanents en tot tipus de cabells i tints
M
Cames de model i mans de pianista
Cera d'un sol ús i baixa temperatura, manicura, pedicura i ungles de fibra de vidre
ST>-
Cara nova cada dia
Maquillatge de dia i de nit
ta
Els cossos envejables
ELS MILLORS VIATGES
Massatges, relaxació, aprimaments, refermaments i pílings.
Sol so/et Solàrium d'alta pressió
VIAJES
Obert tots els dies, no tanquem al migdia, inclòs els dissabtes
de
VIATGE SEGUR
SANT CUGAT Experiència
JOSEP M. SOTO i TORT
Seguretat Qualitat
PLANXA PINTURA
Baixada St. Sever, 1 Tel. 589 74 46 Fax 675 22 29 (Al costat de la gasolinera del Quatre Cantons) CADA FOTO UN RECORD
CENTRE DE LA IMATGE C/ Sant Pere, 7
Sta. Maria, 14 Tel. 675 56 74 Fax 675 57 24 SANT C U G A T
QSS
Tel. 675 10 13 08190 Sant Cugat del Vallès
• Fotos
|
color en 1 hora • Diapositives en 1 hora
VIU L'ESPORT
• Diapositives en paper en 2 hores
GIMNÀS SQUASH
• Venda de material fotogràfic nou i usat (taller propi a la mateixa botiga) • Servei públic de fax • Fotos de color en blanc i negre.
seu)* <$¥>
Club Sant Cugat
RETOC FOTOGRÀFIC ELECTRÒNIC
Shcmgrl·La
C/ Sant Jordi, 33-35
Tel. 674 98 62 (2 línies)
BEN
BAR MUSICAL - COCTELERIA Lluís Millet, 3 - Tel. 589 13 24
lucaons sense negatiu • Fotocomposicions • Restauracions
08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS
• Eliminació d'ulls vermells, elc.
CULTURA-ESPECTACLES
18
ELS 4 C A N T O N S / Divendres. 21 de juliol de 1445
«Paisatges», a la sala de l'associació de propietaris de Valldoreix
ART l a a p r o x i m a d a m e n t q u a t r e anys. S a n t C u g a t d i s p o s a v a d ' o n z e e s p a i s e s t a b l e s d e d i c a t s a l'art i d ' u n n o m b r e i m p o r t a n t d e locals, r e s t a u r a n t s i b a r s o n r e g u l a r m e n t e x p o s a v e n a r t i s t e s . A c t u a l m e n t , l ' o f e r t a d e s a l e s p r i v a d e s e s d e q u a t r e i t a m b é n'hi ha u n a a V a l l d o r e i x . D e m u n i e i p a l s . n ' h i ha d u e s . La v a l o r a c i ó g e n e r a l q u e fan e l s p r o p i e t a r i s d e sales p r i v a d e s és q u e ha estat un a n v i r r e g u l a r i q u e c o m e n t a a n o t a r - s e u n a c e r t a r e c u p e r a c i ó d e l ' i n t e r è s p e r les a r t s p l à s t i q u e s .
• Sant Cugat. - Fins al 22 de juliol es pot visitar, a la galeria de l'associació de propietaris i veïns de Valldoreix, una exposició de pintures a l'oli de .losep Andrés Ivars. L'exposieiév titulada Paisatges, és un recull important de quadres. el tema central dels quals és la natura. Josep Andrés Ivars pinta temes en que l'home es gairebé sempre ausent i, quan surt representat, té un paper no gaire important. Tots els quadres són formats per una exuberància d'element naturals i s'hi troben temes extrets de Sant Cugat, però també de tot Catalunya. LI pintor organitza geomètricament el quadre i pinta a m b una gran correcció. En aquesta mostra, l'artista presenta una quantitat important de pintures, q u e s'organitzen pels dos espais de la galeria. A la inauguració) hi va haver una important assistència de públic.
Entre el realisme i la il·lusió Les galeries d'art han tancat la temporada amb resultats desiguals I'l Rl. l'K. H • Sant ( u s a t . Tothom coneix l'eslògan que fa referència al potencial artístic de Sant Cugat. Tothom sap també que la ciutat té una itran quantitat d'artistes que lan que l'art estigui present en la \ i d a social de la ciutat. Però nu caldrà oblidar-se d'un esglaó important del cicle natural del món de l'art. Les sales d'exposicions |ugucn un paper important en la difusió i consolidació dels artistes i son el pas intermedi q u e uneix els aficionats al món de l'art amb els artistes. ( a l recordar que, fa pocs anys. Sant Cugat va arribar a tenir onze espais estables dedicats a l'art i un nombre important de bars i lestauranis on també s'exposava. l a aproximadament quatre anys, i dins d'una regressió general, van comene,ar a tancar sales i espais dedicats a l'art. I ins i tot una de Ics últimes que va obrir va funcionar solament cinc mesos. Actualment, i dins d'una tensa estabilitat dels mercats de l'art. la situació a Sant ( ugat es diterent de la regressió dels passats anys. 1 Is quatre espais privats i els dos de públics de la ciutat, juntament amb cl de Valldoreix, estan relativament consolidats i ofereixen un ampli ventall de mostres dels diferents corrents.
La galeria és situada a la rambla de Mossèn Jacint V e r d a g u e r . núm. 18, de Valldoreix. L'horari de la sala és de dilluns a divendres de 10 del matí a 12 del migdia i de 6 de la tarda a S del vespre i els diumenges de 12 a 2 del migdia. A les diferents parets de l'entrada de la galeria s'hi troba un fons d'art —fruit de la donació d'una obra de cada pintor que ha exposat a la sala—, que a poc a poc s'està convertint en una mostra de l'activitat pictòrica de Valldoreix.
Les sales municipals son una part de l'oferta dels espais dedicat* a l'art que té Sant (ugat. Foto: V.IS 4 CANTONS. programació estable i ha fet exposicions tan importants com la de l'artista Pla-Narhona. La Sala Rusinol ha celebrat aquest anv cl vuitè aniversari. Aquesta sala otereix una pintura figurativa i està consolidada com una de les més seguies de Sant Cugat. L'exposició di. \ avreda i Canadell ha estal el gian èxit de la temporada. Segons ha explicat Ignasi Cabanas. diicctoi de la sala. l'any vinent mani indi .ui la mateixa lítica alhora qtu mostraran nous pintors. Pel ÜIIC la a la tercera oterta,
l'er Josep Canals, director de la sala d'exposicions que porta el seu nom. cl fenomen artístic de Sant Cugat ha estat generat pels propis artistes. <1 n aquests últims a n \ s cl públic interessat per l'art no ha augmentat, tot i la iinpoitant reducció del nombre de sales. I n un lutur. a la ciutat hi t o m a r à a havci una gran afició pe i f a n . I r,i ni.uiilestat cl galeiisla. Durant aquest anv Canals ( ialci i.i d'Art ha mantinut una
l'espai de l'Associació d'Idees. aquest any s'ha consolidat com a espai estable d'exposicions. Les 10 mostres d'aquest any han estat una contínua oferta d'art contemporani. Per Pep Cors. membre del col·lectiu que gestiona la sala. l'art contemporani no ha de m e surar-se segons l'exit comercial, sinó pel paper que ta com a renovador de l'estètica. Amb vista a l'any que ve. l'espai vol renovar l'oferta d'exposicions. La quarta sala que In ha a la ciutat és fruit de la unió tic L'ebo i Plus-Art. IV aqucsttt sala s'hi
ha fet una exposició cada mes. Finalment, queden les dues sales municipals. Per Rogeli Padró. responsable de les sales, aquest any s'ha mantingut la línea dels últims temps, que consisteix a promoure especialment els artistes locals. La gran exposició de l'any, una de les més visitades, ha estat la dedicada a Ricard Sala. Per al proper curs, es vol mantenir la mateixa línea. ja q u e queden una important quantitat d'artistes de Sant Cugat que encara no han tingut l'oportunitat d'exposar a la Casa de Cultura.
El curs vinent l'associació de propietaris i veïns farà una selecció de pintors que exposaran a la galeria. Pel responsable d'aquesta, els artistes de Sant Cugat han de tenir espais oberts per poder exposar les obres. i\p
Exposició col·lectiva de pintors de la Sala Rusinol M Sant Cugat.- La sala d'art Rusinol va inaugurar dijous passat una mostra col·lectiva, amb un recull de quadres dels diferents pintors que hi han exposat els últims anys. Aquesta mostra e* l'última que es farà a la sala aquesta temporada. La sala Rusinol es situada al carrer Santiago Rusinol. n u m e r o 52, de Sant Cuuat. l'l>
MUSICA CLÀSSICA
Narciso Yepes col·laborarà en el XXIV Curs de Guitarra José Luis Lopategui '
c
a
i
M*
/Renova les teves cèl·lules S Elimina la cel·lulitis S Referma el teu cos S Dóna color a la pell
POM, el teu CM, e* fanma, aqcíeat ettàt. 'VUtottnM, t'&jucUvteMf
iMfanm&tl... C/ Francesc Moragas, 25 Telèfon 675 58 55 - Sant Cugat del Vallès
K \Mc ) \ I 1 OCI-: • Sani Cugat. II W I V (tirs Internacional de ( u n t a r i a José Luis Lopategui s'uúeiarà a les l) d'aquest vespie ai claustre del Monestir de Sant < 'nuat amb un concert inaugural que oleriía el mateix L o p a t e g u i . catedràtic del Conservatori Superior de Musica de Barcelona. Aquest curs. organitzat per \ula de Musica 7 amb col·laboració amb 1 .Ajuntament i el Departament de Cultura de la (ieneralitat de Catalunya. es una de les cites habituals que Sant Cugat le ca,la anv amb la musica clàssica.
I:n l'edició d'aquest any, el curs té tres actes centrals. A banda del concert inaugural, el dia 25 de juliol el mestre Narciso Yepes oferirà u n a classe a partir d e les 5 de la tarda al Casal Borja. Finalment. el dia 29 d'aquest mes es farà el concert de cloenda, a m b la participació d'alumnes del curs, a partir de les 10 de la nit, al Claustre del Monestir. Les entrades per al concert inaugural es podran adquirir anticipadament a la Casa de Cultura o bé al claustre, una hora abans de l'inici, al preu de 1.500 pessetes. LI concert de cloenda és gratuït.
M. LOMENAS.L Tot en alumini i PVC. Fabricació pròpia V I S I T I LA NOSTRA E X P O S I C I Ó A SANT CUGAT TORRE, 1 (Plaça del Monestir) Tel. 674 15 02 PRESSUPOST
SENSE
COMPROMÍS
Sens dubte, la gran atracció) d'aquesta edició és la presencia de Narciso Yepes. Aquest guitarrista va néixer a la localitat murciana de Lorca l'any 1927 i és l'únic músic del món q u e toca la guitarra de deu cordes. Yepes va estudiar música als conservatoris de València i d e París. L'any 1947 va fer la seva presentació com a solista a m b l'Orquestra Nacional de Madrid, dirigida per Ataulfo Argenta. El conegut guitarrista ha actuat arreu del món i ha dirigit cursos internacionals de guitarra a Holanda, el Japó. l'Argentina i Suïssa.
URSSA SISTEMES
PVC
FÀBRICA: Pintoi Fortuny. 149 Tel. 780 29 24 - Fax788 07 19 EXPOSICIÓ: Arqumedes 150 Tel. 733 14 C5 TERRASSA
CULTURA-ESPECTACLES
ELS 4 CANTONS / Divendres, 21 de juliol de 1995
19
PUBLICACIONS
El GEL redacta un conjunt de propostes en defensa del patrimoni Una d'aquestes fa referència al futur museu EMMAANSOLA
• Sant Cugat.— El Grup d'Estudis Locals (GEL) acaba d'elaborar el document Una proposta per a la catalogació, conservació, acreixement i difusió del patrimoni cultural santcugatenc amb l'objectiu de fer arribar les reflexions i la predisposició del grup a col·laborar i tirar endavant, conjuntament amb l'Ajuntament, les propostes aduïdes en l'informe, com là del que hauria de ser el futur museu. Els temes tractats a Una proposta per a la catalogació, conservació, acreixement i difusió delpatrimnoi cultural santcugatenc es basen, primer de tot, en una descripció del marc competencial en matèria cultural que pertoca als ajuntaments. Seguidament, es parla del marc jurídic del patrimoni cultural, «bàsicament el català» i, d'una manera més àmplia, el document se centra en el patrimoni cultural santcugatenc. Aquest apartat inclou tres nivells diferents. El primer fa referència al patrimoni immoble des de dos vessants: la necessitat de fer un catàleg i algunes idees sobre el que hauria de ser l'ús d'aquests edificis; i, el segon, parla del patrimoni moble: es dóna informació sobre la situació de la col·lecció de béns mobles donada al municipi i es fa una reflexió sobre allò que el grup entén que hauria de ser un museu local i que, tal com explica Casas, «és un tema que ha estat recollit en el programa de tots els partits polítics». El tercer i últim nivell està dedicat al patrimoni documental i inclou
algunes propostes sobre la funció del nou arxiu històric de Sant Cugat a les dependències de l'Arxiu Nacional de Catalunya. Després de fer menció del diferents tipus de patrimoni, el document tracta de la necessitat de crear un centre d'estudis locals que es podria formar a partir de «l'embrió del GEL» ja que, per a Casas, «va ser seguint aquesta idea que es va crear el GEL i així va quedar reflectit en el conveni de col·laboració signat amb l'Ajuntament». Finalment, el document fa referència a alguns dels mitjans que es necessitarien per dur a terme les propostes. Per una part, es planteja una reflexió sobre la inversió pressupostària i, per una altra, la creació d'un organisme autònom de gestió del patrimoni cultural santcugatenc. El GEL va fer arribar el document a l'Ajuntament dilluns passat amb la voluntat de «mantenir, després de les vacances, el diàleg amb el consistori per veure quina és la predisposició de l'Ajuntament per portar a terme les propostes i quina seria la col·laboració del grup».
A la dreta Jordi Casas, president del GE1 i un dels membres del grup, Joan Ruiz. Foto: J.A. MULA La problemàtica que recentment han aixecat les obres del Monestir també ha estat contemplada pel GEL, tot i que «s'elaborarà un document més específic, centrat en les obres del 'bunquer', on es donarà a conèixer la posició del grup». D'altra banda, una de les qüestions que també preocupa als membres del GEL és «la necessitat que l'administració defineixi, a partir d'una catalogació dels bens immobles, una política de restauració i una jerarquia de prioritats a l'hora d'impulsar els
projectes». Casas considera que «tots els temes requereixen un tractament especial, uns perquè, tot i no ser urgent la seva restauració, és un bon moment per pensar-hi i d'altres perquè són reflexions que s'han de fer amb tranquil·litat, com la que el GEL assigna al futur museu de la ciutat abans de començar a fer projectes o elaborar partides pressupostàries». No obstant això, Casas creu que el més urgent seria la «catalogació dels bens immobles, un pas previ per saber quin patrimoni necessita ser restaurat i donat a
conèixer». Pel que fa a la creació d'un centre d'estudis locals, «es persegueix la idea —va afegir— d'oferir més serveis a la ciutadania, com tenir una biblioteca a l'abast de tothom i una política de beques per a investigació». Pel que fa a la creació d'un organisme autònom per gestionar el patrimoni, «aquesta seria una bona fórmula per actuar perquè descongestionaria l'Ajuntament i impulsaria la participació de les entitats i els ciutadans», va concloure Casas.
PATRIMONI
Les entitats mostren la seva preocupació per les obres que es realizen al Monestir Demanen una reunió urgent del patronat E.A.
• Sant Cugat.— Una «latent preocupació pel que fa a la salvaguarda del nostre patrimoni» va ser el motiu presentat per Francesc Carbó, membre del Patronat del Monestir en representació del Club Muntanyec com a entitat de la ciutat, per iniciar una xerrada que es va fer a la seu del club per tal de donar a conèixer les obres que es realitzen al Monestir i el funcionament del patronat a les entitats. «Tenir informades les entitats és necessari», van dir tant Carbó com Ramon Pros, president del Club Muntanyec, i van afegir que «el fet que no es reunexi el consell de cultura des de fa més d'un any i mig dificulta aquesta funció». Carbó va confessar que «tot i que no s'ha fet una tasca informativa, sí que des del patronat s'han realitzat revisons periòdiques al monument». Acte seguit, Carbó va explicar les obres en curs que s'executen a la façana sud de l'es-
Servei $£fà * ( f c a ) * Gratuïta Domicili Mertot Pere San, 120 58914 48 Mercat Torreblanca, Parada 1-5 33032/01250 6751389
glésia i a l'angle nord-est del Monestir, on la Generalitat vol insta-lar el búnquer. Propostes a les entitats Com a representant de les entitats a través del Club Muntanyec, Carbó va proposar «fer una visita a les obres amb els tècnics de la Generalitat» i elaborar una carta dirigida a Josep Maria Huguet, director general de patrimoni cultural de la Generalitat, per demanar una reunió urgent del patronat i una altra d'informativa en el marc d'un Consell municipal de cultura per donar a conèixer les obres que s'estan portant a terme. Altres temes que es van proposar es referien a la importància d'elaborar un projecte sobre l'entorn del monestir que defineixi tot el conjunt monàstic i a la necessitat d'arranjar la gespa del claustre que, segons Carbó, «es troba en molt mal estat». Tot seguit es va donar pas a les intervencions dels assistents.
Francesc Carbó va ser l'encarregat d'explicar les obres que s'executen al Monestir.Foto: J.A. MULA El primer a fer-ho va ser Jordi Casas, director del Grup d'Estudis Locals (GEL), per a qui «les entitats han viscut durant mesos d'esquenes a la problemàtica». Segons Casas, el búnquer és «criticable» perquè «les obres violen la llei que fa referència a la sal-
CENTRE C M C OFICIAL V E N 2 0 UTILITARIS: j
Extintors
FIAT 1, FORD FIESTA, ORION, R 11, PANDA, IBIZA dièsel, OPEL GSI, ASCONA. Pocs quilòmetres, des de 200.000 ptes. Dipositats a: O Ample, 268. Terrassa. Tel. 783 23 59
Sant Cugat del Vallès, v 589 17 99
vaguarda del patrimoni» —pel que fa al mur del segle XIV—, i va afegir que s'ha seguit «una política de fets consumats, ja que la inversió per part de la Generalitat ja està feta» i no es pot tornar enrera. Un alt percentatge dels assistents el configuraven mi-
litants del PSC, entre ells el portaveu del partit, Àngel Casas. Per a aquests la problemàtica de la instal·lació del búnquer «qüestiona el propi Centre de Restauració» i, per tant, «és necessari traslladar-lo a un altre indret de la ciutat»
""33C33ÇOTSW
CENTRÍ D'ISTUDIS MUSICALS I HUMANS
TALLEDARICOMÀ Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue, flauta travessera, violoncel, guitarra, etc.
VENDA D'INSTRUMENTS MUSICALS C/ Balmes, 11 - Tel. 674 58 62 - Sant Cagat
NÓVA-ELECTRICA SANT CUGAT, S.L
INSTAL·LACIONS Calefacció Aire condicionat Ventilació Reparació i Manteniments
TETE
Psg. Torreblanca,9 Tel.- Fax 589 00 79 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS
I''
Rambla del Celler, 91 081 90 SANT CUGAT DEL VALLÈS
Tel. Mòbil 908 49 1 5 45 Tel i Fax 675 25 02
SEGURETAT AMB AUX VYD I
SISTEMFS I EQUIPS D A L ' A ÍEGÜREIAT
fem forta la seva casa. sistemes de seguretat central receptora d'alarmes
Av. Alfons Sala. Si) - li'l. i ta\ 589 17 "') Apartat 301 U8I W SANT CUGAT DEL VALLÈS
MARBRES i GRANITS José L. Hèlices Casa fundada al 1958
Ctra. Viaró - Nau, 4 - Polígon Can Magí Apartat de Correus 404 - Tel. 674 05 76 08190 - SANT CUGAT DEL VALLÈS
20 ANYS AL SEU SERVEI
fi
DISSENY CONSTRUCCIÓ MANTENIMENT ' CONDICIONAMENT
DE
PISCINES JARDINS I FONTS REGS AUTOMÀTICS ' DESCALCIFICACIÓ
Rius i Taulet, 20 - Tel. 674 68 47 - SANT CUGAT DEL VALLÈS
REPARACIONS • MANTENIMENTS SERVEIS URGENTS LI A R R E G L A R E M les coses de fusta trencades o que no funcionen: Mobles, portes, restauració de mobles antics, panys, persianes, finestres i d'altres.
C/ Camí <k la Creu, Ï4, baixos, la -fef.589 47 53 4.,ióí
HORA DE FER EL PAS PER CASA, NO SABEN COM FER-HO. ERS NECESSARIS PER A LA NOSTRA ECONOMIA, PERÒ ÏONALS QUE ENS HAN DE DONAR AQUESTA SATISFACCIÓ
AUX-VYD-MATIC
r
Automatització de portes de garatge i persianes, connectades via radiosistemes:
SEGURETAT, C/Alfons Sala, 50 Tel. i fax 589 17 99 aDctfÜt 301 SANT CUGAT DEL VALLÈS
iMINISTRAMENTS PER A LA CONSTRUCCIÓ VALLDOREIX,S.L Materials per a la construcció i decoració Eines, maquinària, canonades, revestiments, ceràmica i sanitaris Rbia. Mossèn Jacint Verdaguer, 107 Tel. 674 14 90 08190 VALLDOREIX
DE
SANT
CUGAT
C/ Santa Maria. Plaça Doctor Galtes. Apartaments 1 - 2 habitacions Pisos 3 - 4 habitacions Locals comercials Places de pàrquing ACABATS DE PRIMERA QUALITAT! • •taMfcfa«·hraoait·L58916S9·«744 "^Üi*
*****««»*
Parquet Sant Cugat A. LLANO S.C.P. • Poliments i envemissats de parquet »Parquetflotant,encolat i tarimes wmentPVC
• Recobriments de sostres i parets de fusta. • Suros i moquetes
C/ Colom, 30 (davant plaça Unió) Telèfon 589 60 25 319QMJ*T CUGAT DEL VALLÈS
.í - >
CLASSIFICATS
••>
ATIC
DÚPLEX
i* :
•
S A N T C U G A T pis i r r j l . ? .
» PLANTA
BAIXA ,
,i • r i r e t e r a d e C e ' d a n y v i a ,ib
,ir-:i 85 m , 4 hab
bany
s a L i , m e n j a d o r , c u i n a , hrilfficelai-abc
cc i ascensor.
1 can, t
calefacció, marbre,
[• • r c - J f l
PVC <
11 3 0 0 0 0 0 -
c.m^lit,
V 580 86 69 5 0 0 98 5 4 i-jtr. Pis.. > 3 : r , : . , --•.> f-ni; ,.: (
-c-674 12 04
.>;-- ooo ooo -
•
•
TT 575 33 55
d e 9 0 m i ?. n.iM , :' t i t l | . y -
CUGAT 4 -i.it
2 ba-ivs
^O'Tiplets
• - M i :
na-qnnq.
l .H J J - C I
ir i b ' e - cpcic-nal
TT 589 26 43
S A N T C U G A T p.L. r v a . ytí.f
'-•,<;<[,•(,; ,r
674 11 81
PROP ESTACIÓ SANT !:•. . " . . i ^
c u . n a " O f f i c e • ? n . i l : . . ia s c e n s o i , cale'aci-.ic: exterior, pàrqumg •
PROP
nal.
opcio-
•D ;93: 674 67 15
assolellat
CREU
ROJA,
àtic dúplex d ' u n s
100 m \
14 8 0 0 . 0 0 0 -
amb 3 terrasses
3 hab..
«
to' exterior, assolellat
:t:t
5 8 0 86 6 9 ' 5 8 0 9 8 5 4
•
fofc ftso Cerdanyola; Ret FPC 9&XC3
mott
PROP
NERAL
HOSPITAL GEJ e Caiahtnyci
pelit. 3 h a b
v a n q u i l >a ( s e n s e v e ï n s a sobre)
•
SANT CUGAT preciós
18.300 000.-
pis al C/ Alfons Sala. amb
Ps
n o I t r - v i q . i I.
a s s o l e l l a ! , clar 6 3 0 0 OOC' -
T T I 9 3 Ï 6 7 4 6 7 15
3 hab., 110 m-, bany com-
TT i93l 674 67 15
c
plet reformat, lavabo
hTC'Jtí. ílCi
=
•
MERCAT NOU
ir.3.fiE_Sa^! Ret FS 1^150006
saló
? ' F i 'fï">X2
menjador de 35 m \ cuina •
equipada, íerrassa
S A N T C U G A T àtic d u -
de 25
n r , ascensor, calefacció,
•;Pg
re?
1 9 0 m-'. C o n s l a
cfe 4
exterior
seminou
hab
, hab.planxa,
i alo
i portes d'ember
plaça p à r q j r . g
menjador a m b xemeneia
19 000 OOO -
13 6 5 0 0 0 0 -
d e 4 0 m* E s t u d i e n d ú p l e x
«
TT (931
plex d e luxe. z o n a o Àlva-
de 60 n r . Terrassa eaa
Barba-
Jardí i piscina c o -
pis de 120 nr
SOBREÀT1C en
veióa
Ertrada
nestres d'alumini.
TT 5 8 6 5 4 9 9 l^inouesVilfrí-íat
26 500.000.«
de bany
terras-
FacP·seCerta-yjta; RefFPCï»j06
580 86 69 ' 560 98 54
•
•
7.250.000 -
SANT CUGAT Psg Cà-
t r 699 6 5 46
novas. pis de 4 hab. (3 do-
15 0 0 0 . 0 0 0 . -
bles],
ff 6 7 4 7 2 5 4
jTOíSai Rel >XC7
120 m-\ 2 b a n y s ,
cuina - o f f i c e - , balcó, en-
iNrcasCxefei R ^ Fó •ÜOSOCKy
•
tiesoiats. ascensor, cale-
« URBANITZACIÓ
Francesc
Sant
2 terrasses.
facció. G a s .Pocs
580 86 69 ' 560 98 54
^otcPaúGeraanyoia %t CPC KCO05
34 000
•
Cl DOCTOR MURILLO
s a l ó m e n j a d o r . 3 5 rrv, c u i na « o t l i c a - , 2 places de
•Finques Sacar. ïtef FS'0120006
pàrquing
Zona
comunità-
ria a m b j a r d í i p i s c i n a E x -
•
quings, tot e n perfecte estat
TT 6 7 5 4 3 0 2
•
TT 6 7 5 4 3 2 4 Firques floca,' Ref F R 1 « H » U
C/ R I U S I T A U L E T 1 6 0 4 h a b . 2 b a n y s , saJÓ-
menjador,
cuina
«office»,
terrassa,
plaça
de pàr-
9
Colomer. 2 portes a\ carrer, en venda o llcguer. 3
tei,
25 000 000 Pla o
160 ooo Pta'mes.
Cf
RU-
110 m1, 4 hab., 1
19.500.000t r 588 40 1 7 / 5 8 8 54 99 jRrques Vaftonrat; Rei FV 200010
'Oflice»
nova,
d e pàr-
•
TORREBLANCA
places d e garatge des de
hab,
TT 6 7 4 5 7 0 4 / 6 7 5 4 3 0 2
teria ember. Porta blinda-
tlrraesa) Ret 110070006
da. Ext alumini. Millor que
MOLT A PROP
estació
sa d e 12 m', gairebé lot exterior, assolellat
1.700.000-
15000.000.-
W 674 77 76
t r (93) 8 7 4 6 7 15
:iTrH*a SA'' R*f 160C*0
MOLT A PROP
bo
lava-
15000.000-
menjador-saló amb cuina
«
americana,
(Fiques Sara). FM. FS 10120004
de
v e n d a , a partir de
«
PIS
1 1 0 m\
<Fincas Grons*). Rel. R310080006 PIS 80 mJ, nou a estre-
nar, 3 hab , 2 banys, tot
4 hab., 2 armaris,
•
(Finques Roa) Ba) FR 10060011
bona
t r 699 85 48
t r « 7 4 12 0 4
ptcuaJFWISOOOS
9
de paret,
ISennJ Ral S1000O0O2
6 7 4 11 8 1
•
•
PIS
EN
VENDA
4
complet. Exterior. Plaça d e pàrquing
na.
inclosa
Junt
bany complet, lavabo,
calefacció.
cutturat.
Molt d e sol.
13.650.000-
a m b vistes a Collserola.
«
20.000.000.-
674 72 54 ironeKa- Re1 SG ICtieOOOS
•
PIS DE NOVA
TRUCCIÓ
TT 589 26 49
de
6 0 m-
6.400.000.« 6 9 9 65 4 8 imcus» FW ! soooa •
1a q u a l i l a t
13 5 0 0
2 .'Jormito-
Pocs veins
t l 6 7 4 12 0 4
« 5 8 8 40 17 « 5 8 8 54 99
xemeneia, cuina
i Finques Vallhofratl Ret FV 200011
PIS
EN
VENDA
-oflice»,
6 7 4 11 8 1
• BIO. -'
1
SC, C
n- jardí
Villa. 1, local
ge 2 cotxes, traster
GRANJA c
' 00 m + 8 0
3 dorm . 2 banys.
Jardí comu-
nitària a m b jardí i piscina 45 000
MATERIALS
SANT DO-
CONSTRUCCIÓ
Reus,
c
25
OE LA
• FmcaaGtfoneili Rgf. FC IC08W2
TT 674 13 25
R<?t \ o r f
t r 675 43 24
Monestir, 75 nV
> SANT ! hab
SUMINISTR05
menjador
20 m ; , c u i n a . 3 h a b . . 1
XJes=:-:a' Re' : = IXfcX'S CUGAT
VALL-
pis d e 3
Danys, cuina,
menjador, balcó •
PISOS OCASIÓ Zona
bany, safareig, terrassa 4
t r 6 7 4 0 5 0 3 Sant Cugat
sor, e x t e r i o r
bany reformats, pàrquing. 10 500
000-
•
R U B Í local a Les Torres.
40 n r , bany, pati. •
Rius t Taulet, 27
'i*140 San! Cugat
RUBÍ Edifici Mercuri, 75
rTV, 3 hab., cuina i cambra
iircusai ty 50009
t r 674 72 54
26 8 0 0 0 0 0 FOAP
•
« 6 9 9 65 48
000-
a estrenar •
MINGO
RESIDENCIAL
! p a r q j m q s i tra&ter N o u
<AV\ Cugat del Valies
TT 674 62 99
•
PIS
P antit baixa
AUTOSERVICIO RU-
zona
safareig, calefacció, garatpart. 2 0 0 m- Z o n a
•
19000 0 0 0 4
dorm., menjador saló a m b
•
3 banys complets,
OOC.-
RUBÍ Dúplex per estre-
nar de qualitat suprema
t ï 674 72 54
CONSacabats
cambra bany, exte-
rior i assolellada.
iFitasGfoneia] M FG1008001: RENAULT-ACÉRSA
Cita Cerdanyola. 55
saló
ascen-
iassoellst
3.800.000« 6 9 9 65 4 8 lincusa) Rel I50CI0
m*. ascensor, sol tardes,
•
vistes a Montserrat, per-
Xirgu, 4 hab , menjador,
fecte estat.
cuina
RUBÍ pis c
Margarida
gas 'elcrmat. fuste-
11 600 000 -
ria ember i alumin- Ext
) 2.700.000.-
Verdaguer, K f 7
TT 675 33 55
RATS TASTA'M
9 50C- OOC' -
t r 5 8 0 8 6 69
TT 589 26 43
TJ 5B9 29 29
«674
•n 588 40 17
tr
•
MENJARS
PREPA-
589 35 35
DOREIX
Mcsser
14 9 0
. . L . -i>
:
580 98 54
de
RUBÍ d Zafiro, 70 m-, 3
hab.,
dorm., menjador safó, cui-
àrea
3 hab., cambra
bany.
22.000.000.-
dormitoris
de bany
m1,
6.450.000.-
menjador-saló, cuina, safareig, cambra
RUBÍ c7 Verge del Pilar,
A la vora de Correus. 65
P t S D E 1 2 0 ^ , 4 dormi-
«
armaris
sol de mattns.
9.000.000.-
(Ircusat. Rel. í 50001
« 6 7 5 43 24
toris, 2 banys, molt
PIS DE 3
da (cuina integrada, forn, etc),
25.000 000.-
vista, pàrquing.
amb
RUBÍ d Sabadell, impe-
V 699 65 48
14.500.000.-
•
t r 699 65 48
tric. (inca n o v a : 3 a n y s .
•
675 43 24
B.OOOOOO.-
cuina equipada i reforma-
exterior, pàrquing opcio-
{Finques Roca] Rel FF) 1006001Z
ben conservat, exte-
rior
cable. 4 hab. (3 dobles),
p à r q u i n g , afrl. e x t e r i o r , c è n -
674 72 54
•
•
banys, parquet,
8 400.000 Pta.
RUBÍ cí Pau Claris, A la
hab.,
•
(93) 6 7 4 6 7 1 5
bany complet i terrassa, Preu
588 54 99
preus»!. Ret ' 5O0O3
Sol d e tarda.
a estrenar d'1-2 dormitoris, cambra
« 5 8 8 40 17 0
vora Ajuntament. 80 nr\ 3
vista mott m a c a , baf-
có ampli, 1 bany + i APARTAMENTS NOUS
nou. 8.500.000.-
•
ESTA-
C I Ó Sant Cugat, 5è pis, 4 hab,,
89 nr. Reformat fus-
tFinqufcsVa·wnrali. Ret P ; «39
iFinquas Saca). Ret FS 10120005 •
•
R U B Í ei M o n t u r i o l , 3
24.150.000-
Sant Cugat. 3 hab., terrasZONA
foc,
j a d o f , cuina
• •
més entresolat. Amb
litat. Pocs veïns. Llar de
bany, 1 lavabo, salc-men-
quing.
'Finques floca) Rel FR 10060008
_ ^
RUBÍ c/ Lluís Ribas. 4
pàrquing. Acabats de qua-
terrassa, plaça
t r 675 43 24
699 65 46
hab
SANTIAGO
SINOL
pàrqumg.
14800.000-
•
TT 6 7 5 4 3 0 2
•
lefacció, exterior. 2 terrasses,
;i-TCjsa; M I SOOM
674 57 04
flmíeMí fW ! 10O70CW LOCAL 170 m : , d Camí
R U B Í c/ H i s t o r i a d o r J o -
dobles), bany i lavabo, ca-
n
27.500.000-
•
10.500.000-
s e p S e r r a , 9 5 m-', 4 h a b (3
quing.
UKHSllfiKE.
bany
pàrquing opcionals
•
;iTK»esai Ref.'1X70005
m\
43.000.000.-
4 hab.. cambra
menjador 2 4 rrr\ piaces d e
(locusaj. Ret 150006
w 674 57 04
a prop estació, 2 pàr-
R U B Í CV D u r a n i FJas. 9 0
completa, sol de matins,
t ï 699 65 48
28.500.000.-
C A S A A D O S S A D A 240
m-
• m!,
terior.
mm
588 54 99
jcirqueaVaHrow3ii Re' c)l20CfX$ 130 m ; , 4 h a b . 2 banys,
000-
Pàr-
RFA
f 4.200.000.TT 5 8 8 4 0 1 7 ,
Pàrqumg molt
« ( 9 3 ) 6 7 4 67 15
opcional.
Nous.
minova. al davant hi té un
70 rrv calefacció
2 i 3 Cale-
veïns.
Acabats d e qualitat. quing
tardi públic, 3 hab. + estudi espaíós. jardí pnval d'uns
de 118 i
De 4 a 5 hab
banys
cantonera. se-
• 2 trasters
Dúplex
1 3 5 m-
assolellat. 21 500.000.-
R U B Í C' C a s p . P e r e s -
Irenar
facció. exterior, pàrquing.
•
=te* ='•' 4*15
R U B Í A v L ' E s t a t u t , 75
m-'. 3 h a b . m o l t d e s o l
ses Molt sol i ben orientat
Elec
3 000.000 Pta
TT 5 B B 4 0 1 7
cambra
t d
bany i
Calefacció.
Resta hipoteca
calefac-
Dos dormitoris, ampli n e n àmplies
8 5 m- 3 h a b
ció, pàrqumg. assolellat, fi-
|adcr-salO. cuina,
extencr
674 6 7 15
tavabc
cuina equi-
pada. ascenso'
3 n,ib . 1 b a n y
R U B Í Av. Estalut.
nou.
a
Alfons Sala, 2 banys,
saló menjador
674 08 97
i 4 hab
T c r - e b l a n c a .' V a l l è s )
; ; irgje$ 3^^; Pjt FE.i;-£Xcr •
SANT CUGAT preciós
lAv
000-
• F.TtasSaraÇugai; Ftef fSC lJO-W«JÍC. •
580 86 69 ,' 580 98 54
F:-J =.sc Cefda-r,oia| Ret F=C9fO0C4 •
munitaris 4S 0 0 0 «
Imeslres d'alumini
T r e s p l a c e s d e pàr-
quing
•
PROP
« 5 8 8 54 99 F - q i . ^ ' . , •W.-È· p.-4 F'.-^.' :
CLASSIFICATS
ELS 4 CANTONS/ Divendres, 21 de juliol de 1995
CASAS JOSEP M. CASAS EROLES PISOS-TORRES-LOCALS-TERRENYS
UOGUERS 1
FINCA de Hoguer, 7 h i ) . , 3 banys, menjador, sala d'eslar amb llar de foc, piscina, frontó i motí de jardí. Lloguer: 350.000 ptes./mes
1
TORRE. 7 hab, , 2 banys, menjador, sala d'estar, cuina jardí. Uoguer 250.000 ptesimes. Alcalde Ramon Escayola (Valldoreix).
' LOCAL DAVANT CAP SANT CUGAT, tí MINA.19, 80 nV Renda: 80.000 pies. - PLACES aparcament a garatge d Vihotas. per a 4 mdos. Uoguer mensual per plaça: 4000 ptes. ' PLAÇA DE PÀRQUING. tí Vinolas. 15.000 ptesimes.
V1ND1S - LOCAL EN VENDA d Martorell, 26. 70 rrr 17.000.000 ptes. • LOCAL EN VENDA d Martorell, 26. 70 rtf 17,000.000 ptes. • FINCA EN VENDA, cl Alps, 79. 90 000.000 ptes, • TORRE EN VENDA. Ctra. de la Floresta Amb jardí. 20.000.000 ptes. • PLAÇA DE PÀRQUING en venda. 2.500.000 ptes
GESTIÓ F1SCAL-COMPTABLE ASSESSORAMENT LABORAL GABINET JURÍDIC AGENTS D'ASSEGURANCES A V . A L F O N S SALA, 2 2 , baixos 2 A P A R T A T DE C O R R E U S n ú m , 12
SANT C U G A T DEL VALLÈS 6 7 4 15 6 6 - 6 7 4 10 54 • RUBÍ pis nou de 61 m2, a Av. Estatut. 132. Amb 2 hab., bany. cuina equip. Només dos veïns. Amb terrassa. Superi. 61 rrr2. 11.000.000t r 588 40 1 7 / 588 54 99 (Finques Vi*orMl).FWFV 200009 • RUBÍ pis nou de 74 m2. En Av. Estatut, 132, 2 hab., bany, cuina equip. Només dos veïns.
12.000.000.« 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 8 54 99 (Fjrtyw VJnnrat). Bar. FV 200006
• R U B Í Plaça Progrés, tOO nV. 3 hab. (2 dobles). calefacció, pis exterior. 8.900.000.- W 699 65 48 (Incun} FM 150002 • RUB( zona la Josa, tocant mercat. 3 hab., bany i lavabo. Ext. i persianes d'alumini. Calefacció. Gas, cuina nova. 10.500 OOO9 588 4 0 1 7 / 5 8 8 54 99 (laques Vi*ortt(). FM. FV 4585 •
R U B Í Zona Les Torres.
• ZONA MERCAT NOU 90 m-, saló 32 rtf amb xemeneia. 3 hab., cuina reformada, 1 bany, i lavabo amb dutxa, sol i vistes. 14500 000•B 675 33 55 / 589 26 43 •<S* Gestiú irpmobthana;. Hel KSA 10050005 • Z O N A M O N E S T I R , 90 nv, menjador, cuina, bany reformat, 4 hab,, tot exterior, perfecte estat 12500.000« 675 33 55 / 589 26 43 (KSA Gestió Immobiliària! Re*. KSA 10050003 • ZONA PEATONAL 70 rrr, m e n j a d o r , c u i n a , 3 hab., 2 banys, calefacció. sol i vistes. 14.000.000.-
Edificació i m m e d i a t a . 29.000.000-
« 675 43 24 Foques Rocaj. Re'. -P 10060006
• C/ GRANOLLERS adossada amb ascensor 220 m', jardí privat. 5 dorm. (2 «suites»), 3 banys, 1 lavabo, saló menjador 40 rrr", garatge traster 48.000.000« 674 77 76 jhmarba, SA]. Ret -60009
h a b . . e s t u d i . J a r d í privat i
10050006
comunitari a m b
piscina.
Només 45.000.000-
(Fncas Sant Cugat). Ref. FSC 10040036 •
M I R A - S O L 2 solars 6 0 5
i 650 m*. Pg. Camèlies. Magnifica vista. tr 674 57 04 « 675 43 02 (iwdBsa). Rel. 110070010
• SANT CUGAT zona d Sant Eulàlia 524 rrr' 20.000.000.« 6 7 4 08 97 (Fncas Sa* Cugat). Ret FSC 10040031 •
i e s t a c i ó d e Valldoreix. S u -
S A N T C U G A T z o n a gotf J
perfície: 6 0 0 m .
• S A N T C U G A T zona c/ « 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 8 54 99 Cànovas del Castillo. T é (RrQMSVilfwnrirj.Bel FV£00005 160 m2. Consta de 4 hab., 1 saió menjador de 4 5 m , • SANT CUGAT zona cuina «office-. dos banys Golf. 70 m', 2 hab., saló complets, terrassa. Pàr- menjador de 27 nV, cuina quing. equipada, bany i lavabo. 32.000.00023.000.000.V 674 08 97 « 674 06 97
• S A N T CUGAT zona plaça Sant Jaume (estació Valldoreix). 557 m1. 18.000.000.tr 674 08 97
iFncas Sani Cugat). FW FSC10040027
(Fncas Sani Cugat) FW FSC 10&40030
23.000.000-
t r 674 06 97 [Fincas Sant Cugat). FM FSC 10040029
• TORRE A BELLATERRA 250 m ! , 900 nr de jardí, una antiguelat de 4 anys. 4 dormitoris, 2 banys, 1 lavabo, garatge. estudi golf es 60.000.000« 6 7 4 12 0 4 / 6 7 4 11 81
•
P I S O S , a p a r t a m e n t s , lo-
n e s . locals i p l a c e s d e pàrquing d e lloguer.
• TORRE A BELLATERRA unilamiliar 160 rrr, 4 hab., 2 banys, saló menjador 35 nv, cuina 20 nr. parcel·la 400 nr. 39.000 000« 674 77 76 tlfimaroa. SA). Raf 1600%
• TORRE ADOSSADA C' Bergara, 2 -suiles», 2 dorm. dobles, 3 banys, 1 lavabo, saló menjador 35 nr", 2 places de garatge i traster gran 47.000.000« 674 77 76 (irmarta. SA). Ref 160C07
• TORRE ADOSSADA A RUBÍ per estrenar 223 nr + 104 de jardí, 4 hab 2 banys, 3 places de garatge, fusteria interior de roure i exterior de PVC amb vidre doble. 26.000.000« 674 77 78
S A N T C U G A T zona pg.
Valldoreix-Gotf. T o r r e Indi-
vidual que consta de 5 hab., més una altra habtacló-estudl, saló menjador, cuina «office», 3 banys complets, lavabo amb dutxa. Garatge per a 2 cotxes. Dostrasters. Una cambra frigorífica. Ef solar és de 500 m*. 65.000.000« 6 7 4 08 97 (Fre» SantCugM) Ral. FSC tWttB2
• TORRE ADOSSADA CANTONERA molt cèntrica, amb piscina comunitària, 3 dorm., 2 banys, bohardüla, sala de màquines I hab. planxa, 2 places de garatge, A.A 32.000.000-
« 674 77 76
• PtS de 2 dorm . menjador. cuina, bany complet, terrassa. Pis moblat a Mirasol. 55 000/mes.n 674 72 54
• TORRES Zona tranquil·la, adossada cantonera, 150 rrr", garatge 2 cotxes, zona rentat, traster, saló estar en dos nivells, cuina «office-. 1 bany, 1 lavabo, 3 hab. (1 «suite»), estudi, jardí privat 40 m1, calefacció. 28.500.000« 675 33 55 / 589 26 43
• SANT CUGAT zona Vinyet, d Sant Josep. Consta, a la planta, de saló menjador, cuina «office» i un lavabo. A la planta su(KSA Gast-J Immobiliària). Rel K5A perior hi ha 4 hab. (una 10050013 «suite») i 2 banys complets A l'estudi, com que • VALLDOREIX Torre Soés gran, té 1 hab., saló i la, parcel·la 600 mJ, consun bany. A més, al sote- truïts 220 m ! , 4 dorm., 2 rrani hi ha un gran celler. banys. 1 lavabo, menjador una hab de planxa, safa- saló 35 m'. sala de billar, reig i garatge per a 3 cot- xemeneia llar. barbacoa. xes. garatge. 63.000.00046.500.000tr 674 08 97 « 674 77 76 fFincas Sam Cugat) Ret FSC 10040023 (limita. SA) Ret 160006
AfíA
diferents
preus
« 6 7 4 1204/6741181 {Semj Ret 510000006
BWB
ü
• LOCAL D A V A N T C A P SANT Cugat, cí Mina. 1980 m1. 80.000/mes.-
« 67415 66 [Casas). Ral C 1O130OO7
• LOCAL EN VENDA 0 lloguer 112 m*. Preu venda: 10 milions Lloguer: 60.000 Pta/mes 0 675 43 24 ífnques Roca) Ref FR10060015
•
A 7 M I N U T S a peu
de
r e s l a c i ó de Valldoreix, hab..
4
exterior, assolellat.
a m b pati privat d'uns
40
F,ocasSafCjga:i Rei FSC1QO«034
• RBLA. R I B A T A L L A O A 1 6 0 m', 2 t e r r a s s e s . 4 hab., 2 banys. 1 plaça pàrquing, calefacció, assolellat. exterior jardí -•- piscina comunitaris. 150.000AnesTT (93) 674 67 15 (Frxiues Sao). FI. FS 10120009
quil P à r q u i n g opcional. 55.000/rnes.-
(FincatSanlCwaarj.RetFSClOM0033
85.000/mes.-
n 193) 674 67 15 'FriquesSaca).RBtFSioi20010 •
APARTAMENT
e n Ho-
guer. Molt cèntric i tran-
[FlKwes Roca). Rel FP,10060016
•
•
x o s d ' u n a torre individual.
S A N T C U G A T z o n a La
F l o r e s t a . E s u n pis als b a i APARTAMENT
e n llo-
guer cí Montserrat, 1 h a b . ,
Consta de
b a n y , cuina a m e r i c a n a .
dobles, menjador,
50.O00/mes.- s
«office», bany
675 43 24
Fr^aiFTO] FMfRKMOOOQ
• CJ ALFONS SALA 110 nv, 4 hab., 2 banys, saló menjador 20 nr", cuina i terrassa. Moblat. 90.000/mes.t r 674 57 04 / 675 43 02
rebedor,
3 hab. cuina
complet.
Patit jardí' El b a n y i la c u i -
El joc de la nació
M A T £
[Peugeot MtxorRafy] Rel PMR120005
(Auto Comarca del Vallès). Ret ACV
•
F O R D F i e s t a 1 1 . . gris
R E N A U L T 21 2 0, A.A
B-IJ.
n 674 68 50 10090003
• RENAULT blau. B-JJ. 650.000.« 588 55 35
t r 5 8 8 55 35 lAjíocenlrar) Ret A10100003
21 T X E ,
(Autxenral) Ral AIS10OCW
• GOLFt.8GL.B-jp. tr 674 68 50
•
RENAULT
[Auto Comarca oe[ Vaüèsl Ret ACV
negre. B-HT.
10090004
250.000.-
5 GT
turbo.
« 5 8 8 55 35 •
L A D A Nrva. B-NL
lAutoceriral) Ref A10100306
550.000-
S 5 6 9 09 91
•
(Flacarsl) Ref F10O2O0O9
B-OD
R E N A U L T Clk). R N - 1 . 4 .
« 675 32 57 •
L A N C I A D e l t a . H F , lur-
[Auto Esteban) Raf. AE 10030037
b o , B-KY. 760.000.-
•
t r 589 09 91
vermell, B - O M .
(F*K».SJ.| Ftat Ft0020007
975.000« 5 8 8 55 35 lAetocarW) Raf. A10100002
•
LANCIA
Prisma,
TDS,
R E N A U L T C l » 1J2, 3 p .
0-AK.
• S E A T Iblza. 1.5 i, 3 p., B-OB.
750.000« 5 8 9 09 91
« 6 7 5 32 57
IFNacar, s I.) FWF10020010
[ U o F M a n j R a f . AE 10030901 •
LANCIA Y-10, B-HD
325 000.-
•
« 5 8 9 09 91 [Tkí.s:i IW 11002(006
B-JX.
S E A T I b l z a 1.2,
negre.
4O0.O00.-
« 5 8 8 55 35 • OPEL Corsa, B-IS. 475000« 5 8 9 09 91
lAutoceriral). Ret A10100007
(F*jcar,sX).Rel F10020001
• SEATIbiza 1.5. 5 p . BKP.
•
WMrJlabaril.Bal.AEIl
« 6 7 6 32 57
O P E L C o r s a G S I . B-LK.
« 6 7 4 66 50 • A L F A 3 3 1 6 V , n e g r e , BLK.
600 000.-
n 586 55 35 lAutoceneall Rei A10100010 •
A L F A Romeo 33, B I T .
475.000-
-T 569 09 91 iFfccar LI) Ral F10020002 • ALFA Romeo 75. 2.0 Twin Sparir. B-1U. n 675 32 57 lAüft Esteban) Ret AEluttCttX
[Auto Comarca del Vallès) Ref ACV 1009O0Q5
• OPEL Kadetl, 1 3, 5 p , B-HY. 450 000.« 5 8 9 09 91 IFtecar,U | Rel FI0O2O0M
C I T R O E N AX 1 1 , T R E ,
(Autocertral) Ftel AIOtOOQOB
• SUZUKI Swifl GTI, B1872-IP, blanc « 6 7 4 0910
• OPEL Kadett. 1 8 G T , blanc. B-JZ
ISuzuU) Rel SI01I0002
600.000 - « 588 55 35
•
VOLKSWAGEN Ge* 16
lAJoeenW), Ref A101KXW
V, B-LM.
• OPEL Vectra 1.6 I A.A B-MN « 675 32 57 tAuHÜtfrniM Ai 10030006
lAukt Esleoenj FW. A£ 10030010
« 8 7 5 32 67
• AUDI 100. B-IG tr 674 66 50 • PASSAT Variant 1.8, l*uto Comaica oal Vallès) Ret ACV A.A. B-MG. w 674 68 50 [Auto Comarca M VaHs) Rel ACV • C I T R O E N AX, G T (extres). B-JU. t r 675 32 57 • PEUGEOT 205 G T I , lAuto Estaten). Rel. A£ 10030003 A/A. B-JT « 674 15 03 •
• SEAT Terra, blanc, BKT 350.000.« 5 8 8 55 35
(F·augaotMoiyRal/). Ref PMR 120003
•
F O R D E s c o r t d i e s e l , B-
HW.
» 674 15 03 IPeugaa Ha» Ral». Ret. PMR 120004 • NISSAN Pairal 6 d . diesel. curt. B-JV. « 6 7 5 32 57
n a e s t a n reformats.
B-IM.
65.000/rnee.-
35O.O00.-
0 674 06 97 iFrai a u Cagat, M f sç ixtwg
•
tr 589 09 91 IFtecai slj.MF 10020005
HW.
•
« 6 7 4 1 5 03
diesel. B - M S .
[Peugeot Motor Bat,) FUI P M R I 2 Q X I
« 675 32 57 ÍAi»Eil»baoi Bel AE1003M05
• FIAT Tipo, 16v, A/A. BLC. « 6 7 4 1 5 03 IPBUQM Mofcx Raly) Ral FW 120007
i'Txtesa)- Rel 110070007
• C A S A A D O S S A D A cl La Plana. 140 m", 3 hab., 2 b a n y s , lavabo, salómenjador, 3 0 m ' , cuina -orfice», golfes, traster, terrassa 10 rrr\ jardí privat, 18 rrf i plaça de pàrquing. 170.000/mes.i r 674 57 04 / 675 43 02 ílnfesa) Ref. II0070O39
•
met. B-JT.
• PLA DEL VINET 130 m . 4 hab. (1 -suite»), 2 banys, saló menjador, 35 m2, cuina «orTrce», galeria, terrassa 3 0 rrr". 2 places de pàrquing. Zona comunitària amb piscina. 175.0O0'mes.t t 674 57 04 t r 675 43 02 [«•MlFW I10O7COO8
• S A N T C U G A T zona c/ Alfons Sala. Consta de 4 hab.. saló menjador, cuina. bany complet, lavabo. safareig, una petita terrassetaobeJoó. SOOOOmwB.u 674 06 97
d'alta.
• F O R D Escort X R 3 , BKV. t r 674 15 03
W 674 06 97
• P I S d e 3 dormitoris, menjador-saló, cuina, safareig, cambra de bany complet. Exterior en finca de 4 a n y s . C o m n o u . Plaça de pàrquing indosa. Junt nou mercat i àrea cultural 8O.0OO/mes..tr 674 72 54 TreasGrjnella) Ral FG10060004
• TORRE DE LLOGUER amb mobles. 3 dormitoris, menjador-sala, cuina, bany. Solar de 500 nr". A Mirasol. Zona molt tran. qurl-la. 90.000/mes.t r 674 72 54 (Fncas GrenUal FW. FG 10M0OO5
£*&'*<*,».
^UQUEü
i pisos a
• P I S de 3 dormitoris, menjador-saló, cambra de bany complet, cuina. Pis reformat, com nou. En el centre de Sant Cugat. Lloguer al m e s : 6 5 . 0 0 0 Pla. Tr 674 72 54
4» «i"
^n*"-
guer
300.000-
->1
*v--~
S A N T C U G A T tenim to-
ta m e n a d e t o r r e s d e llo-
'FreasGronefel Ret FQ1CW3OO03
« 675 43 24
(Innata. SA). FW 160003
•
:FncasGfDnatej Ral FG10060002
m-, tranquil, a i g u a i Rum j a
(Fnc»SirH Cugat) flat FSC 1QMO0B4 •
« 674 57 04 / 675 43 02 (hnoasa; Ret i'007rjrjQ3
flnroba. SA}. Rel 160004
« 6 7 4 08 97 • LA FLORESTA Sant Cugat, venda de solars. Superfície de 4 0 3 mJ: 5.000.000 ptes. Superfície de 789 nr: 9.000.000 ptes. V 674 08 97
• S T . C U G A T tí Sta. Te- • ZONA MONESTIR torre resa. adossada 320 n r , 4 adossada 140 nr1, 5 hab . hab., 2 banys, lavabo, sa- 2 banys, garatge i jardí 60 ló- menjador, 35 m \ cuina nf. «orfice-, gottes. sala d'es- 33.000.000tar, terrassa, hab màqui- « 674 77 76 nes, garalge 3 cotxes, jar- (Inmarta, SA). Re* 160005 dí prival 100 ny i piscina comunitària. 57.500.000.-
(Senrv Ret S100000W
(KSA Gestió immobiliària). Ref. KSA
7.500.000 Pta. 3 hab. C a -
{Fincas Sant Cugafl. FM FSC 100*0035
S O L A R residencial, 6 5 0
m;. Zona escola arquitectura
• MIRASOL torre 350 m*, solar 600 m', 6 hab., 2 tr 675 33 55 / 569 26 43 (KSA Gestió Immobiliària) Pel KSA banys, saló menjador, 60 m2, cuina «otlke», sala 60 10050004 rrr, garatge 2 cotxes. • Z O N A R E S I D E N C I A L 65.000.000100 m 2 , saló amb xeme« 674 57 04 n e i a , cuina « o f f i c e - . 3 tr 675 43 02 hab., 2 banys, 1 pàrquing, (Imfesai. Rtf 110070002 trasler. calefacció, jardí infantil, només 6 veïns, tot • NOVA PROMOCIÓ 10 exterior. torres adossades amb jar26.000.000.dí i piscina comunitària, 0 675 33 55 / 569 26 43 240 mJ, 6 m façana, garat(KSA Gestió immobiliària). Ref KSA ge 4 cotxes, 4 hab., estudi, 10050007 2 banys, i lavabo, parquet. marbre. • ZONA TRANQUIL·LA 38.700.000 100 m1 + 160 m* jardí pri«r 675 33 55 vat. saló-menjador 30 nV, 9 5 6 9 26 43 4 hab , 2 banys, calefaciKSA GestuJ iTimcbitianai Ral. KSA ció, aire condicionat, 1 pàrquing + traster. • S A N T C U G A T av. Pta 26.000.000.del Vinyet. A d o s s a d a d e 5 t r 675 33 55 / 589 26 43
prop F F G G . Pisos d e s d e lefacció. g a s , cuina, b a n y .
•
23
^
catalana
• FIAT Uno 455, B-160OH U . platejat. t r 674 09 10 (Suzufai Ret S1DH00O3
|AjoF^teoen)FielA£10O3(»3<
•
P E U G E O T 205 XL.
N I S S A N V a n e t t e pràctic
P E U G E O T 309 G T . A/A,
B-HX
n 674 15 03 [F^ugiotMotwRatyl. Ref PMR 120002
• RENAULT 11 GTL, BGL « 6 7 4 1 5 03 [FèUQBOtMolorRaÉ>), Raf PMR 120006
I FIAT Uno turbo. I E , B- • RENAULT blanc. B-LX. 475.000- « 5 8 9 09 91 (FitBcar, si I Rel F10020003
B
19 T S E .
650 000.- « 568 55 35 [AutocerèraljW A10100005
• RENAULT Exprés, diesel, B-JZ. 650 000« 6 8 9 09 91 (Feacar.SL) FW F10020006
2 4 . Divendres. 21 de juliol de 1995
DÈFICIT DEI. SANT Cl GAI
FRACÀS DE LA FUNDACIÓ l ESC
UI Sant Cugat Hsport va ler públic en l'assemblea general ordinària el dèficit amb c|uè tanca l'exercici corresponent a aquesta temporada. Iíl deute és inferior a nou mil pessetes.
El concert de Juan l'erro organitzat per la fundació Unió Esportiva Sant Cugat va ser un fracàs. 1:1 muntantge ha comportat unes pèrdues de tres milions de pessetes per a la fundació.
CAMPIONATS ESTATALS DE NATACIÓ AL CAR I Durant quatre dies la piscina descoberta del C A R de Sant Cugat va ser l'escenari dels campionats estatals d'estiu de natació, en què van prendre part 05 equips. Kette Maria Tato. Martín I.ópc/ Zubero.
juntament a m b cN nedadors del R. Canoe. van ser-ne els triomfadors. El principal atractiu de la prova va ser la classificació d'alguns nedadors espanyols per a l'europeu, que tindrà lloc a Viena a l'agost.
En aquesta edició s'han establert tres nous rècords estatals —en els 4x200 lliures femenins. els 50 i els 100 esquena femenins--. dos dels quals corresponen a la nedadora del CN Catalunya Ivctte Maria.
Ivette Maria (CN Catalunya), la gran triomfadora dels campionats estatals La catalana i el canari Frederik Hviid aconsegueixen el bitllet per a l'europeu ( \KMI Kl-VI-KIl • Sant Cugat. Iveiie Maria, Martín López Zubero, juntament amb els nedadors del K. Canoe. van ser els principals protagonistes de la 85a etlieio dels campionats estatals d'estiu de nataeio, que s'han l'et per primer cop al CAR de Sant Cugat. I n quatre dies de competició es \;m c-tahlir i nous records c-latals. 3 record* dels campionats i 4 maiqucs nu llimes per participat en l'europeu. I.a gran triomfadoia d'aquests campionats, la nedadora del C \ Catalunya Ivette Mana l'alo. va aconseguir en la pinncia jornada la primera marea mínima i el primer rècord del campionat en la prova dels 200 metres esquena. amb un temps de 2: Ifi.u?. HI primer rècord estatal tamhe va caure en la primera jornada. L'encarregat de fer-ho va ser l'equip de relleus temem'del CN Sabadell, que en els 4x200 va rebaixar l'anterior maiea fins a N:2X.53. Martín López Zubero va complir els pronòstics i va ser el campió dels 200 esquena. [in la segona jornada dels campionats els protagonistes van tornar a ser Ivette Maria i López Zubero. La primera va aconseguir una nova marca estatal en els 50 metres esquena, ja que va rebaixar els 30.21 i va establir el nou rècord en 30.14. Abans, i en la mateixa prova, el nedador del CN Sabadell havia fet el rècord del campionat amb un temps de 26.58. Les dues últimes jornades van ser les que van aplegar un major nombre d'espectadors. Dissabte va caure un altre record estatal. Ivette Maria Tato va establir una nova marca en els 100 metres esquena. La nedadora del CN Catalunya va fixar un nou temps (1:03.99), que deixa e n r e r a IT:04.24. Amb aquesta marca Maria Tato també aconseguia la mínima. Frederik Hviid (Metropole) i Sílvia Parera (CN Catalunya) van ser els altres protagonistes de la jornada. Hvïdd va fer la mínima per a l'europeu en els 400 estils i Parera va obtenir el mateix. El temps de 4:52.18 aconseguit per la catalana la situa en quart lloc del rànquing continental. Per equips, e) R. Canoe (Madrid) va ser el campió i. amb 986 punts, ha destronat el CN Sa-
Tres rècords estatals i tres rècords dels campionats són el balanç de la competició
Els campionats cM.it.iU d'estiu es van disputar de tlijtiLi-. a diumenge al CAR. Foto: JA. MULA. badell, que ha estat segon. LI tercer equip classificat ha estat el CN Catalunya. Tensa espera L'última jornada va ser la mes tranquil·la, però també la i.k mes tensió. En la competició només hi va haver una nova mínima, la de Sílvia Parera en els 200 estils. La tensió era causada pel fet que. un cop acabat el campionat, s'havia de fer pública la llbla dels seleccionats. Desprès de l'ultima prova, el director tècnic de la federació espanyola de nataeio va fer pública la relació de nedadors que participaran en l'europeu, que tindrà lloc el mes d'agost a Viena. Martín López Zubero, Joaquín Hernàndez, Maria Pelàez, Lourdes Becerra, Blanca Cerón. Itziar Esparza i Sílvia Parera ja tenien assegurada la seva presència a Viena. Frederik Hviid i Ivette Maria van aconseguir el bitllet al CAR. La llista es completa amb Jaime Fernandez, Jorge Pérez, Claudia Franco, Esther Martínez i Susana Garabatos, sense mínima.
Adéu, Joan Antoni Prat! I Joan Antoni Prat deixa cl centre d'alt rendiment esportiu de Sant Cugat i Francesc de Puig n'és el substitut. Així ho va fer públic el secretari d'estat per l'Esport, Rafael Cortés Elvira, en una conferència de premsa celebrada la jornada inaugural dels campionats estatals d'estiu de natació. Joan Antoni Prat, que ha ocupat el càrrec de director des de la inauguració del centre, serà substituït per Francesc de Puig. de 45 anys, llicenciat en geografia i història i actualment tinent d'alcalde d'Urbanisme i Esports a l'Ajuntament de Manresa. De Puig també ha estat professor d'educació física i entrenador de bàsquet. El nou director del CAR de Sant Cugat prendrà possessió del càrrec a principi d'agost. El fins ara màxim responsable del centre. Joan Antoni Prat. canvia de destinació i mai va a l'Uruguai, on dirigirà un nou centre turís-
tico-esportiu. Segons Prat, es tracta d'«un nou repte i un nou objectiu per assolir en la vida professional». Per Joan Antoni Prat, el seu substitut «està preparadíssim». «Jo he fet la primera cursa de 4x100. he fet la primer aposta i ara entrego el relleu intentant fer-ho en la millor situació. Ell té una forc,a impressionant per batre el rècord més bé que jo», ha dit. Tant Rafael Cortés Elvira com Josep Lluís Vilaseca van qualificar el treball de Joan Antoni Prat al capdavant del CAR de «molt positiu». El secretari d'estat per l'Esport va dir que el proposarà per rebre la distinció de l'orde al mèrit esportiu, mentre que el secretari general d'Esport de la Generalitat va recordar que és èl promotor del CAR i li va agrair el treball que ha fet des de l'any 19<S7, quan es va inaugurar aquest centre esportiu a Sant Cugat.
Catalunya, primera potència esportiva segons el Consell Superior d'Esports M El secretari d'estat per l'Esport. Rafael Cortés Elvira, va presentar dijous al CAR tres estudis elaborats pel Consell Superior d'Esports que demostren el bon nivell de l'esport estatal en general i del català en particular. L'Estat Espanyol ocupa, segons el primer d'aquests estudis, el segon lloc dins el rànquing europeu de clubs, amb 168 punts. Itàlia és, en aquest sentit, la primera potència, ja que encapçala la classificació, amb 182,5 punts. El tercer país classificat és Alemanya (126 punts); la quarta posició l'ocupa Hongria (64'5). i hi cinquena, l'Estat Francès (62'5). El sistema de puntuació que s'ha establert per a aquest estudi, en que s'han analitzat 24 països, atorga 9 punts al primer classificat en cada esport, 7 al segon, 6 al tercer i 5 al quart. Eils esports que han servit per puntuar i que s'han analitzat en aquest estudi han estat atletisme, bàsquet, handbol, beisbol, futbol, hoquei, hoquei sobre patins, voleibol i waterpolo. L'handbol i el bàsquet, per aquest ordre, són les ducs disciplines en què els clubs espanyols han obtingut més bons resultats. Aquest mateix estudi revela que els clubs espanyols encapçalen la classificació per homes i que l'handbol és novament l'esport que ha aconseguit més puntuació. En canvi, en aquesta classificació Itàlia passa al segon lloc, mentre que Alemanya es manté tercera. Pel que fa a la classificació per dones, s'ha produït un descens considerable. Els clubs espanyols han perdut 4 posicions i ara estan classificats en setena posició, amb Itàlia, Alemanya, Rússia, l'Estat Francès, Hongria i Holanda al davant. En un segon estudi fet per autonomies, Catalunya es consolida com la primera potència tant en homes com en dones, seguida de Madrid i el País Basc. En l'estudi també s'hi ha inclòs Andorra perquè hi ha equips andorrans que prenen part en competicions estatals. El tercer estudi, realitzat per autonomies i centrat en la categoria cadet, també dóna com a primera potència Catalunya, seguida de Madrid i del País Valencià. Catalunya destaca sobretot en natació i atletisme i, curiosament, en futbol té els pitjors resultats. Pel secretari d'estat per l'Esport, «aquests resultats expliquen la política esportiva que segueix cadascuna de les comunitats». El secretari general d'Esports de la Generalitat, Josep Lluís Vilaseca, considera que aquests resultats demostren que «es treballa en una bona línia».
MOTOR RALLY Ctra. Cerdanyola, 69 Tel. (93) 674 15 03 (Ventas) • Tel. (93) 675 18 53 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS su agente
PEUGEOT
(Taller)
PEUGEOT
ESCOLA
CLASS A PARTIR DE
INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS : DE DILLUNS A OIVENORE1MW » / A 21 H.
UNIÓ ESPORTIVA SANT CUGAT CANOVAS DEL CASTILLO, 9 TEL. 675 23
ESPORTS
26
LLS 4 C A N T O N S
FUNDACIONS ESPORTIVES
£1 concert de Juan Perro genera tres milions de dèficit a la fundació HE SC L'entitat també té dèficit i la junta busca solucions amb rAjunlament per no dimitir K \M( IN l.l'OI 1 • Sani Cugat I ,i l u n d . u c i o l n i o l l s p o r t i v a S a n t C i m a l (l I S ( ' i n o h.t e o i n e n e . i t a m b b o n p e u le- s e v e s .'.et i\ itats. III c o n c e r t d e .luan l ' e r i o . o i e a t u t / a i la p a s s a d a s e t m a n a
al C a m p M u n i c i p a l d ' E s p o r t s , ha c o m p o r t a t q u e la l u n d a c i o c o m e n c i a m b n ú m e r o s v e r m e l l s la seva e c o n o m i a . A b a n d a d ' a i x ò , l ' e n titat t a m b é ha d e fer f r o n t a u n i m p o r t a n t d e l i e n qtie s'ha d'eixugar a curt t e r m i n i i
q u e p o d r i a p r o v o c a r la d i m i s s i ó d e la j u n t a d i r e c t i v a si n o e s t r o b e n r à p i d e s s o l u c i o n s . La j u n t a t é u n p l a p r e v i s t q u e p o d r i a l i q u i d a r el dèficit e n t r e s a n y s . p e r ò a r a b u s c a l ' a j u d a d e l ' A j u n t a m e n t p e r fer e l s p a g a m e n t s u r g e n t s .
I 1 c o n c c i ' d e l u a n l'ei i ó . prim e r a e t e o r g a n i l / n l pel Li fund a c i ó l l ' M pci o b l e n u m m e s s o s . \ a sei un I Í I K M S S e c o n s cl p r e s i d e n t d ' a q u e s:.- I a u d a c i i , J a u m e l'spina, iimr·es es van v e n d r e u n e s 1 i M i i i : n . u : e s . d e es q u a l s SI II l \ . u i sei a d q u i r i d e s p e r g e n t d e t o i a di S a n ! ( u c u l Aquesta \ i t i a ta q u e :.: l u n d a i i o inicií la v i i ien . n a : i i , nií u n n a a m b u n d e : i e : l d e - i'l In >:is de p e s s e t e s . ja q u e eis i , '-I,.-. |...|.,|s del milllMUc
de1
I.IMI
ik i-
i 'i. i i I '. m I ' . I . I I
pi e s ' d e l e
"
. M'a..
i .!
-:. I
j» >v i s -a i \ i i e - | n as
:
a ' i ;u - t ' c r
r i p ' . ii 1 'i I •
CliMli i s| -., . i
| ;H I
a q u e s t i •. a i ' . I l'spille..
i ! I! .C
; .i is 11-, i: 11 e n !
ii'i M a n i
I
al
aïlli"
I I els
tu i l i . ! \ c r a
un
d Ml
\i a em
pic-
.laume
•• . i isla ' s d l i C. M l C C I t . M -
y i i b i l ;•' . '-:di e l . s t i au ei i b c r t s t o l s .l'Mil'- ,;e I ma s d e m e s . q u e la I un d ai operacions pe:
sl.l
li
II ï
anl llits
l'ossiblts dimissions A banda d e b p r o b l e m e s ecoin u n i e s q u e la l u n d a i n > ha u d q u i í li c o m a c o n s e q ü è n c i a del concert d e .luan l ' e i r o . l'entitat que no té r e s a v e u i c a m b la U m d a c i o t a m b é a t i a \ e s s a un m a l m o m e n t . A c t u a l m e n t , la l ' l ' S C té e n t r e 2.S i 3 m i l i o n s d e p e s s e t e s d e ileticit que s'han d'eixugar a curt termini. I.'actual tunta directiva, també
Àlex Corretja posa fi a la imbatibilitat de Thomas Muster i G s t a a d . — 1:1 t e n n i s t a d e S a n t C u g a t A l e x C o n et ja \ a s e r l ' e n c a r r e g a t d e p o s a r li a la r a t x a de 40 partits s o b i e terra b a t u d a en q u e T h o m a s M u s t e r s ' h a v i a m a n t i n g u t i n v i c t e , l a s o r p r e s a es va p r o d u i r e n la p r i m e r a v o l t a ile l ' A T P T o u r d e G s l a a d . t o r n e i g a m b u n s M) m i l i o n s d e p e s s e t e s en p r e m i s . C o r r e t j a es va i m p o s a r en d o s s e t s (7-5 i fi-1) en un p a r t i t q u e va d u r a r u n a h o r a i m i t j a . I I t e n n i s t a a u s t r í a c e s va e x cusar dient que no havia resultat a t o r t u n a t e n el s o r t e i g ja q u e li havia tocat jugar contra Corretja e n la priment v o l t a . M u s t e r hi va a f e g i r q u e . a c a u s a d e l ' a l ç a d a . la p i s t a a ü s t a a d e r a m e s r à p i d a i resultava mes complicat controlar la p i l o t a . Pel s a m c u g a l e n c . e n c a n v i , va s e r un - t r i o m f e s p e c i a l " .
Cursa popular a la Floresta, per festes
' e ! l'í ISCS p e l
. . alií m a i
1W5
I In els q u a t r e a n t e r i o r s e n f r o n t a m e n t s Corretja mai n o havia pogut superar aquest especialista en terra b a t u d a . P c i o l'alegria q u e va signilicar d e i x a r I h o m a s M u s ica t o r a d e la c o m p e t i c i ó va d u r a r poc p e r q u è Alex ( 'orretja v a c a u r e e l i m i n a t en la s e g o n a v o l t a d e r r o t a t pel t e n n i s t a suís . l a k o b I llas e k . q u e e s va i m p o s a r en d o s sets 7-h i " - ] ) i (1-3 . t i<
vol
I spma.
D i v e n d r e s . 21 d e j u l i o l d e
J a u m e bspinn. a l.i p r e s i d i d a p e r I S p i n a . te s o l u c i o n s p r e s s u p o s t à r i e s p e r e i x u g a r el d è ficit e n u n plac. d e t r e s a n y s . p e r ò no disposa de recursos per afront a r - l o a r a m a t e i x , l'ei a i x ò . l ' s p i n a
es c.c la iiinla directiva e s va p r e s e n t a r a la r c - c l c c c i o a m b la c o n d i c i ó q u e l ' A j u n t a m e n t de Sant Cugat l'ajudés a trobar uii.i s o l n c i ó a b a n s d e l 31) d e j u l i o l . sim'i la j u n t a en p l e p o d r i a d i m i t i r .
J.AAIl I A
« I n t e n t e m q u e l ' A j u n t a m e n t avali un crèdit, trobi un p a t r o c i n a d o r o a v a n c i Ics s u b v e n c i o n s » , v a exp l i c a r J a u m e I l s p i n a . 'Més mformaen'oi la pl.nu 15
l l a Floresta. C o m ja e s t r a d i c i ó . la c m sa p o p u l a r — o r g a nitzada per l'Agrupació Sardanista d e la b l o r c s t a és u n a d e les p r i n c i p a l s a c t i v i t a t s e s p o r t i v e s d e la l e s l a m a j o r , l.a p r o v a , q u e t i n d r à lloc d i u m e n g e , e s o b e r t a a c o r r e d o r s d e les c a t e g o r i e s a l e vina. infantil, juvenil, s è n i o r i veterana. Les inscripcions són grat u ï t e s i e s p o d r a n fer d i s s a b t e d ' l 1 d e l m a t í a 1 d e l m i g d i a i el d i a d e la c u r s a fins m i t j a h o r a a b a n s d e c o m e n t a r . La sortida tindrà lloc a 2/4 d e 10 d e l m a t í d e s d e la p l a ç a d e l ' E s t a c i ó . • c.R.
FUTBOL
El Sant Cugat acaba la temporada amb un dèficit inferior a nou mil pessetes L'assemblea hi dóna el vist-i-plau general i \ÜMI KIVI K!l
• Sant ( ugal 1 1 Sant C u g a t l ' s p o i t ha a c a b a l la t e m p o r a d a l'í'M-'»? a m b un d e t i c i l q u e n o s u p e r a les n o u nul p e s s e t e s . Així h o va lei p ú b l i c la u u i l a d i r e c t i v a en el d e e u i s d e I a s s e m b l e a g e ner al o r d i n a l ia. a Li q u a l v a n a s sistir u n a 11 i i i l e r i a d e s o c i s . La s e s s i ó va c o m e n ç a r a m b l'ap m v a c i o de l a c t a anterior, en q u è el c l u b va l.incai l ' e x e r c i c i a m b un s i i p e i a v i l d e I5U.0U0 p e s s e t e s , I I p i e s i d e n t . I r a n e e s c R u i z . va a n u n c i a r q u e el c l u b e n c a r a te a l g u n s d e u t e s p e n d e n t s a m b els l u n a d o i s | 3 S ( I . 0 U ( i p e s s e t e s ) , els d o s e n l i c n a d o i s t l''s.U0U). els e m p l e a t s H o . n o u i , el transport ( 3 2 3 . 0 0 0 ) . \ q u e s l e s s o n les q u u n t i t a l s q u e el c l u b e n c a r a ha d e p a g a i . p e r ò i u n h i en le a l l i c s dl- p e n d e n t s d e c o b i a m e n t . c o m la p a r t i d a q u i L A i u r . l a m c n t es va c o m p i o i n c i ' c a p u c a r en c o n cepte de despeses de desplaçam e n t a m b m o t i u d e la c e l e b r a c i ó d e la l'ira S a n i ( u c a l A c t i u A i x ò . al cuit a I.-, s u b v e n c i ó q u e el c l u b acaba de l e b i e de I Vjuiitanient. d e i x a el c l u b a m b un p e t i t d e u t e q u e n o s u t v i u Ics u . n u o p e s s e t e s . 1 r a n c c s i R u i / t a m b é va e x p l i c a r a l'assemblea que encara s'estan pagant d e u t e s dels dos p r e s i d e n t s a n t e r i o r s . J o s e p Yilaréi M u s c l l a i Dia/ de Ouuuiio.
l ' e s c o l a d e futbol d e b a s e d e l Sant Cugat, q u e funciona indep e n d e n t m e n t . h a g e n e r a t un superàvit de m e s d e 40.nou pessetes. O u a n t a l ' a c t u a c i o d e l s e q u i p s inf e r i o r s d e l c l u b . el p i e s u l e n t va a f i r m a r q u e la l e m p o r a d u h a v i a a n a t m o l t b e . ja q u e alcjans h a v i e n e s t a t c a m p i o n s d e lliga i a l t r e s havien pujat de categoria. L ' a s s e m b l e a v a s,.| l i c e u a la d i r e c t i v a l'est: a t e g i a q u e c a l d r à s e g u i t la t c m p ' i i a d a q u e ve. III m à x i m d i i i m i i : de I e n t i t a t va explicar: ''Ara c o m ai.' r o p o d e m a v a n ç a i res d e l p r e s s u p o s t p e r q u è n o s a b e m d e q u e d i s p o s i m I sp o r t i v a i n e n t . l a r e el q u e se-mpic h e v o l g u í : un e q u i p a m b n r a u i lllilina v e r t e b i a ! i l.i i c s t a de pa g a d o : s ili e is.,. | ' a s s e u i ' ' : i .i n b e e s v a i i'. . - - i oe i l i s p u s sib'.htuls ei i n 'in q . u s del c l u b . inc i d i m e s p í . -,'••: ••<'• en la p u h l i cilat del c a m p i Li o • u e s s i o d e l b a r d e l i n u n i c i p a l . i,ui i • • e " i c s p o n al S a n t ( ' u g u l . S. <[• . I i pub l i c i t a t e s t à t i c a , cl c u b ..: e e g u i a r q u e s'ha b u s c a t u n a pe •• i i p e r q u è la t e m p o r a d a q u e ve t : c balli a q u e s t t e m a . O u a n l a la c i m c e s s i ó d e l b a r . la d i r e c t i v a va atií m a i q u e s ' h a n i n t e n t a t els c o n t a c t e s e n t r e les p a r t s LAjunt a m e n t . l ' a r r e n d a t a r i i el c l u b p e r ò q u e n o s'ha a r r i b a t a u n a solueii» s a t i s f a c t ò r i a p e r al c l u b .
e
. 11' Ui I O l i m p i i , i di n iinai 11 b ,ml ni it.it la m a r a t ó t e l o M VNf fcSI'INOSA
El primer equip de rOlimpyc s'imposa en la final i guanya la marató •
M-.MI
;
s'l \ 1 l< I !
• L a F l o r e s t ii. I I pi un.'i e q u i p d e l ' O l i m p v c hu g u u n v a ' . la m a i a t o le futbol d e s a l a . oic;aii':t/ada p e ! J u b f l o r c s l à . l ' N j u g a d o i s d e prim e r a d i v i s i ó c s l a t a l van a c o n s c c u i r el t r i o n if en d e r r o t a r a m b c l a r e d a t ( 4 - 0 I c u la final l ' e q u i p d e L \ r r o / ( a r o l i n a I'ls b e s s o n s R e i x a c h , J o r i li M u r i D a v i d M a r tin v a n s e r c is a r t í f e x s de la n o -
.1 "i q u e t a m b é do:. Àngel Rui/. 1 A b a n s d' la t i n a l . l ' O Innovi h.L i.il l ' e q u i p d e L o s imlinals (7-3) i c : S.u'it ( iiga: en els q u a r t s ( 5 - 1 ) Pel p i e - . i d c n t d e l ' O l i m p y e , P e d r ó J o s c N1.tr lin. . - a q u e s t t r i o m f ha esta: una m e n a de premi de con s o l a c m ,, l ' a c t u a c i o d e l c l u b a q u e s la t e m p o r a d a » .
bln el p a r t i t p e l t e r c e r i q u a r t llocs, l ' e q u i p d e l B a r L o s P o / o s e s va e n d u r la v i c t ò r i a , e n i m posar-se a l'Olimpvc B per 5 gols a 3. Lli p r e s i d e n t d e l ' O l i m p v c va d e s t a c a r l ' o r g a n i t / a c i ó d e l t o r n e i g i va l l o a r el c o m p o r t a m e n t d e l s 16 e q u i p s p a r t i c i p a n t s . Pel m à x i m r e s p o n s a b l e d e l c l u b , «el nivell f u t b o l í s t i c ha e s t a t d e l s m é s alts dels últims 4 anvs».
2 7 » Divendres, 21 de juliol de 1995
L'INTEGRISME A ALGÈRIA
MÉS PREVENCIÓ A COLLSEROLA
El patronat de Collserola ha instal·lat un aparell que detecta incendis mitjançant un sistema de raigs infrarojos. També s'ha posat en marxa un dispositiu de vigilància amb 250 objectors.
Arsland Mazouni, el representant del Front de les Forces Socialistes d'Alger a l'Estat Espanyol —que ha intervingut en la Universitat de la Pau— assegura que el FIS no guanyarà les eleccions.
I UNIVERSITAT INTERNACIONAL DE LA PAU I El repàs dels dotze anys d'història de la Universitat de la Pau i l'evolució de la institució en aquest temps van ser dos dels temes centrals dels discursos i comentaris que es van sentir diumenge, en
la inauguració de l'edició d'aquest any. La consellera de Justícia va afirmar que la universitat d'estiu santcugatenca va ser pionera en «la pedagogia de la solidaritat». El director dels cursos, Frederic
Roda, va insitir també en «la capacitat crítica demostrada» i l'alcalde va recordar el suport de l'Ajuntament i les possibilitats que ofereix la fundació creada fa anys per poder ampliar les activitats.
De Gispert obre la Universitat de la Pau recordant el paper històric dels cursos La consellera destaca que va iniciar la tradició I L'alcalde diu que calen vies de finançament dels debats sobre pacifisme a Catalunya | addicionals per ampliar les activitats SÍLVIA BARROSO
• Sant Cugat.— La consellera de Justícia de la Generalitat, Núria de Gispert, va recordar diumenge, en la inauguració de la Universitat de la Pau, que els cursos d'estiu que es fan al Centre Borja des del 1984 van ser pioners a Catalunya en la tradició dels seminaris sobre temes relacionats amb el pacifisme i la tolerància. Segons de Gispert —que l'any de la creació de la universitat santcugatenca era secretària general de Justícia—, «la Generalitat va decidir donar suport a la iniciativa perquè hi havia una demanda social important i perquè aquest tipus de fòrums són habituals ara, però no en aquell moment». L'acte d'inauguració va ser presidit per l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, que va compatir la mesa amb el director de la univeristat, Frederic Roda, el director d'estudis, Arcadi Oliveres, la tinent d'alcalde de Serveis Personals de l'Ajuntament de Sant Cugat, Àngels Ponsa i la consellera. En la seva anàlisi del paper dels cursos, de Gispert va definir la tasca feta com una «pedagogia de la solidaritat» que ha contribuït a posar les bases de moviments posteriors més definits i vinculats directament a l'actualitat social en el món. En aquest sentit, va fer esment de la situació als Balcans i de la reacció social que està provocant i va justificar la postura de la Generalitat. El govern català, segons la consellera, «no pot fer un discurs oficial propi sobre la guerra de Bòsnia perquè no té les competències d'afers exteriors que ho permetrien». Amb tot, va voler deixar constància de la «preocupació de la Generalitat, com a òrgan de govern d'una nacionalitat, respecte una situació
Roda, de Gispert, Aymerich, Ponsa i Oliveres a l'acte d'inauguració de diumenge al Centre Borja. Foto: J.A. MULA. davant de la qual la comunitat internacional no acaba de donar un pas endavant». Conflictes actuals L'anàlisi de conflictes actuals com el de Bòsnia és un dels elements que s'han anat incorporant al programa de la Universitat de la Pau de Sant Cugat. Aquest any, Txetxènia i el fonamentalisme islàmic centren aquesta vessant dels cursos que, segons Roda, és una mostra de la capacitat d'adaptar les matèries als temps, respondre a les demandes dels alumnes i
revisar conceptes. Les primeres edicions de la Universitat de la Pau van ser pràcticament multitudinàries. Responien a l'interès majoritari pels primers moviments solidaris que hi havia en la societat catalana. Paulatinament, s'ha reorientat la programació i, amb l'«esperit crític» que reivindica Roda, s'ha variat fins i tot el concepte de pacifisme i es plantegen mecanismes diferents d'actuació davant el conflicte. «Fa tres anys —va explicar el director— vam veure que no podíem continuar essent només antimilitaristes i an-
titot. Cal buscar una solució a la guerra, no només criticar-la. I d'aquí neix el concepte de mediació». La capacitat d'evolució de la Universitat de la Pau va ser reconeguda per l'alcalde. Aymerich —que va agrair al Centre Borja que sigui cada any «un testimoni silenciós» dels cursos— va recordar que l'Ajuntament, que finacia més del 65% del pressupost, va impulsar la creació d'una fundació per gestionar la universitat amb la intenció que, «mitjançant els patrocinis», pugui ampliar la programació.
L'educacio per la pau que la reforma introdueix a l'escola centra el primer seminari S.B.
• Sant Cugat.— L'educació per la pau en l'àmbit escolar i en el lleure va ser el tema central del primer seminari de la dotzena edició de la Universitat de la Pau de Sant Cugat. Els educadors i pedagogs que hagin de treballar en l'ensenyament els propers anys van tenir l'oportunitat d'analitzar un dels eixos transversals que s'estant aplicant a les escoles des que el 1990 va entrar en vigor la llei d'ordenació general del sistema educatiu (LOGSE). Es tracta d'un aspecte del nou pla d'estudis que vol introduir ensenyaments paral·lels a les assignatures clàssiques mitjançant uns criteris que
han de ser presents en totes les matèries. L'educació per la pau és un d'aquests eixos transversals i les primeres aplicacions que se n'han fet es van analitzar diumenge i dilluns al Centre Borja, en el seminari més llarg i de caràcter més acadèmic dels programats aquest any. Carme Romia, catedràtica de teoria històrica de l'educació a la Universitat de Barcelona i coordinadora del Seminari Permanent d'Educadors per la Pau, dirigia el curs. Segons Romia, que forma part de l'equip habitual de professors de la universitat d'estiu, «tot i que no era la primera vegada que es parlava de mediació, el
fet d'haver acotat el tema en la seva aplicació en l'àmbit escolar va fer que s'hi pogués aprofundir». Una de les aportacions més útils va ser, per Romia, l'anàlisi del resultat d'un programa pilot aplicat en diferents països d'Europa i coordinat des d'Àustria. El cas concret d'una experiència al País Basc va servir també com a punt de partida per al debat, arran de la projecció d'un vídeo que en recollia les diferents fases. Alumnes de països com Algèria i Mèxic van participar en el seminari i van contrastar els seus criteris amb els catalans. El resultat, segons Romia, va ser «un debat amb molts matisos i punts de vista molt
diferents que, tot i que sovint fugia del tema en el seu sentit estricte, va ser molt enriquidor». Aquesta contraposició de visions va demostrar, segons ha explicat la directora, que «el concepte de violència a l'escola s'entenia de maneres diferents». En general, però, les conclusions indiquen que hi ha «molta feina a fer amb els mestres per introduir l'educació per la pau a les escoles», ha explicat Romia. «El que es va aprendre de ben segur —hi ha afegit— és que el conflicte, amb formes múltiples, és a tot arreu i que no és un element ni positiu ni negatiu per ell mateix, sinó que depèn de com s'utilitzi.»
El ple municipal aprova una moció en favor del poble de Bòsnia ce. • Sant Cugat.— El consistori santeugatenc va aprovar dimarts al vespre, per unanimitat, una moció amb què s'adhereix a la resolució que, en referència al conflicte de Bòsnia, va aprovar el Parlament Europeu el 13 de juliol. La moció està encapçalada per un paràgraf d'anàlisi de la situació en què s'afirma que «el drama de Bòsnia no és a causa d'una guerra civil sinó d'una agressió deliberada sobre la població civil per part dels feixistes de Radovan Karadzic», i hi afegeix que «estan en joc dos models contraposats: l'un, multicultural, multiètnic i tolerant i que, en definitiva, és el de la immensa majoria dels bosnians, croats i serbis, i un altre d'intolerant, que aplica la neteja i separació ètniques per formar la Gran Sèrbia». Segons aquest document, es refusa «la falsa neutralitat, convertida en complicitat, que no distingeix entre els que practiquen la purificació ètnica i les seves víctimes», i es recorda a la comunitat internacional que s'ha compromès a protegir la població de Bòsnia «i no només els soldats encarregats d'aquesta missió». El text de la moció, que Sant Cugat Ajuda Bòsnia va presentar a tots els grups municipals, va més enllà i demana que les forces d'intervenció ràpida siguin utilitzades «immediatament perquè aquesta protecció sigui eficaç». Finalment, s'acaba demanat la retirada de l'embargament que pesa sobre la població musulmana, com a forma de reconeixement del «dret de legítima defensa del poble de Bòsnia». La moció, que va llegir el regidor socialista de l'Ajuntament de Sant Cugat Francesc Serra —ja que havia participat en l'expedició santcugatenca per a la manifestació que es va fer a Canes amb les mateixes reivindicacions— pren el títol Europa reneix o mor a Sarajevo, el mateix que el manifest redactat per a aquella concentració.
Detingut per cinc robatoris, a Valldoreix i la Floresta • Sant Cugat.— La Policia Nacional ha detingut aquesta setmana Fèlix Méndez com a presumpte responsable de cinc robatoris en diverses torres de Valldoreix i la Floresta, robatoris que havien estat denunciats davant la comissaria. El detingut, que segons la fonts de la comissaria de Sant Cugat és reincident i viu a la zona on actua, s'hauria endut joies, calculadores, altaveus i diversos objectes de menor valor. Els efectes recuperats estan exposats al públic perquè els seus propietaris puguin recuperar-los. ;c.c.
f.VUl'a'MIMI SEGURETAT
Caixes Fortes Sant Cugat del Vallès.
589 17 99
PUNT DIVERS
28
ELS 4 CANTONS / Divendres. 21 de juliol de 1995
INTEGRISME ISLÀMIC Té 28 anys, és matemàtic de professió i fa mig any que és el representant del Front de les Forces Socialistes d'Alger (FFS) a llistat. La seva funció ARSLAND
es «aconseguir donar la visió real del que passa a Algèria» i amb aquest objectiu ha intervingut en la Universitat de la Pau amb la conferència La por
als fonamentalismes: una visió des de l'Islam. El partit li va encomanar aquesta tasca perquè havia rebut amenaces de mort per part del «poder» —no
usa la paraula govern— i dels integristes. Amb tot, creu que el fonamentalisme ha perdut popularitat i que el FIS no guanyaria les eleccions.
M A Z O U N I . Representant del FFS d'Alger
«El FIS no guanyarà les eleccions a Algèria» Sil V IA HARROSO B Sant Cugat.Diu que és a l'Estat Espanyol per matisar, per explicar com és la realitat d'Algèria. Ell mateix qualifica la situació del seu país de «confusa i complicada-, i la discussió sorgida entre els alumnes algerians arran de la seva intervenció a la Universitat de la l'au ho corrobora. Però, encara que admet interpretacions diferents, assegura que totes han de ser allunyades de la visió «simplista» que es té a Occident. —«Els mitjans de comunicació difonen una imatge deformada del que passa a Algèria, però és normal perquè no tenen accés a les fonts directes de la informació. Els periodistes estrangers --i la majoria dels del país - estan amenaçats. tant pel poder com pels integristes. i gairebé no en queden. En aquestes condicions, el que transcendeix es la versié) oficial. i la idea que queda aquí és que hi ha una guerra entre el poder polític laic i un terrorisme religiéis fonamentalista. 1, en realitat, ni l'estat és tan laic ni la confrontació és tan simple perquè el poder manipula els integristes i els integristes influeixen en alguns sectors del govern, de l'exèrcit, en definitiva. Es difícil dir qui mana a Algèria.» —Aquesta contusió que vostè
assenyala en el vessant polític, fins a quin punt és present també en la interpretació que es fa a Occident del fonamentalisme islàmic com a fenomen religiós o cultural'.' —«El que és evident és que no és té en compte que el ressorgiment de l'islamisme —i, per tant, de l'integrisme— forma part d'una tendència universal a tornar a la religió i també a les supersticions. El positivisme, la recerca d'explicacions racionals i científiques, ha fracassat en certa manera i ha provocat fonamentalisme. Però no només en el món islàmic: de fonamentalisme, n'hi ha a tot arreu. Les sectes occidentals —com la davidiana dels Estats Units— també formen part d'aquest fenomen i també provoquen morts, encara que. evidentment, són més minoritàries.» —Vostè diu que la comunitat internacional occidental no està exempta de responsabilitat de la situació que es viu Algèria. En què és culpable? —«En la indiferència. Jo tampoc no crec en la teoria del complot; l'islamisme polític té unes arrels autònomes. Però Occident s'acomoda molt bé a qualsevol tipus de règim o de fenomen en altres països si afavoreix els seus interessos econòmics i polítics. Per exemple, els Estats Units afavoreixen el règim de l'Aràbia Saudita
Arsland Mazouni, del Front de les Forces Socialistes d'Alger, al Centre Borja. Foto: J.A. MULA. i no el de l'Iran, que són molt similars. I a Algèria els americans han volgut jugar la carta islàmica per treure el país de l'àrea d'influència francesa. Això ha complicat les coses.» —La victòria del FIS en les eleccions de 1989 va causar un cop d'estat militar. Ara es preparen uns nous comicis per a
PREVENCIÓ D'INCENDIS
aquest any. Com reaccionaria el poder establert fins ara si es produeixen els mateixos resultats dels islamistes? —«El FIS, com el FFS d'Alger i la resta de partits d'oposició, no es presentarà a les eleccions si cl poder no s'avé a preparar-les conjuntament i a pacificar el país abans. Però encara que es pre-
senti, no guanyarà les eleccions. Aquests anys de terrorisme —amb la rèplica del terror d'estat— han fet reduir moltíssim el capital electoral del FIS. Cal recordar que la primera vegada —encara que van guanyar— només van obtenir el 28% dels vots, amb un 52% d'abstenció. Això tampoc no ho tenen clar, els occidentals.»
SANITAT
EI Patronat de Collserola estrena tecnologia militar per detectar incendis Instal·len un aparell d'infraroigs a la serra XAVI CAVA
• Sant Cugat. - El Patronat del Parc de Collserola té previst inaugurar avui un sofisticat aparell de deteccié) d'incendis instal·lat a la torre de comunicacions de Collserola. I/aparell descobreix els focus de calor mitjançant un detector de raigs infraroigs. El sistema té un abast de 10 quilòmetres de radi i es mou en un arc de 240 graus, orientat cap a la banda del Vallès i el Baix Llobregat. Està basat en la tecnologia del misil «Mcroka». dissenyat per l'empresa espanyola d'armament Bazàn. Quan el detector d'infraroigs es fixa en el punt on sembla haver-hi un incendi, una eàmara de televisió) l'enfoca i envia la imatge al centre de detecció d'incendis del Patronat, que activa l'alarma de foc. Segons el gerent del Patronat, Marià Martí, «el sistema està pensat per complementar durant la nit cl servei de vigilància del Parc, tot i que també es farà servir de dia». Aquest mecanisme de deteccié) d'incendis es pioner a Catalunya. però ja s'està utilit/ant a diferents punts de l'estat cspamol. generalment a /ones boscoses i planes. El Patronat de Collserola pretén utilitzar-lo a la serra de manera
experimental durant aquest estiu. per decidir la seva instal·lació definitiva si els resultats son satisfactoris. El cost total de la instal·lació seria de 55 milions de pessetes, i per a aquest període de proves se n'han pagat uns b. Novetats en la vigilància El Patronat també ha incorporat al dispositiu de prevenció d'incendis un grup de 250 objectors que faran tasques de vigilància a la banda de la serra que dé>na a Barcelona. Aquests faran diversos itineraris pels camins de Collserola, detectant senyals d'incendis i informant els visitants del Parc. Enguany el Patronat també disposa d'un vehicle de patrulla dotat amb un equip d'extinció d'incendis que pot actuar de suport als vehicles de bombers. Finalment s'ha d'afegir el parc de bombers d'estiu de can Ribes, situat a la carretera de l'Arrebassada i inaugurat oficialment el passat dia 3. Segons Marià Mar tí. «la proposta de fer servir can Ribes com a parc d'estiu va sorgir del mateix Patronat, tot i que desprès altres s'han atorgat el mèrit de la idea. Per exemple, no vàrem sei convidats a l'acte d'inauguraeio-.
la finca que ha originat el conflicte es al carrer Francesc Moragas. Foto: J.A. MULA.
Reclamen la neteja del solar de la cantonada Francesc MoragavSant Bonaventura SH
I Sant Cugat.— Veïns i comerciants de la zona del carrer Francesc Moragas en la confluència amb Sant Bonaventura i la Rambla del Celler estan estudiant la possibilitat de presentar una instància a l'Ajuntament perquè obligui els propietaris de la finca de Francesc Moraeas amb Sant Bo-
naventura a netejar el solar. Segons els testimonis, sovint surten rates de la propictet abandonada i s'apropen als comerços. L'encarregada de la fruiteria Campos, assegura que «fa unes setmanes. un conegut va haver de matar una de les rates» abans que entrés a la botiga. Per Conxita Juliana. propietària de la xarcuteria de
Francesc Moragas a la cantonada amb Sant Antoni, «el problema és vell i és una vergonya que no s'hi faci res». Per la seva banda, el tinent d'alcalde d'Urbanisme, Joan Franquesa, ha anunciat que un acord recent amb els propietaris permetrà enderrocar l'edifici i «fer-hi una actuació urhnanístíca» a partir de setembre.
ELS 4 CANTONS / Divendres, 21 de juliol de 1995
PUNT DIVERS
29
SOCIETAT
Tres individus agafen part del cartró dels cubs del pla de recollida selectiva i una patrulla de la Policia Local s'atura per intentar fer-los desistir de la seva activitat. Fotos: JA. MULA.
L'increment del preu del paper i el cartró h a provocat u n augment del buidatge incontrolat dels contenidors. Fins ara, els drapaires mai no havien estat perseguits, però la necessitat d'assegurar el bon funcionament del projecte Residu Mínim de recollida selectiva de deixalles preocupa l'Ajuntament. Mentrestant, la Policia Local afronta un problema jurídic a l'hora d'impedir els furts a causa de l'ambigüitat legal sobre la titularitat de la brossa que s'ha llençat a les escombraries.
De qui són les deixalles? Els dubtes sobre la titularitat dels residus recidables dificulten el control dels furts de cartró SÍL,VÏA BARROSO
• Sant Cugat—^£arrer Sant Bonaventura^un.-dimarts de juliol, a les JdeTa tarda. Una furgoneta es para al costat d'un contenidor de cartró instal·lat per l'Ajuntament dins del pla de recollida selectiva Residu Mínim. Del vehicle baixen ràpidament dos adolescents, obren el contenidor i n'agafen un grapat de cartró. El fiquen a la furgoneta, que es torna a posar en marxa i, al cap de 25 metres, es torna a parar davant un altre grup de contenidors i prop d'un tercer recipient. Ara surten del vehicle els dos nois
i un adult, el conductor. En l'operació de triar les peces, part del contingut dels cubs blaus queda escampat per terra. Mentrestant, la furgoneta parada en doble fila comença a provocar la indignació dels conductors, que fan sonar els clàxons amb impaciència. Un dels vehicles que es troba
en l'embús és una patrulla de la Policia Local. S'atura i en surten dos agents uniformats. Després d'un breu diàleg amb l'home que dirigeix l'operació de buidatge, la patrulla marxa per continuar el seu itinerari i la furgoneta es torna a posar en marxa. Sembla que el recorregut s'hagi d'haver acabat. Però, en creuar el carrer Francesc Moragas, els recol·lectors de cartró es tornen a parar davant del primer contenidor de la rambla del Celler. «Brossa neta» L'episodi seria una mostra del que s'anomena economia submergida o de subsistència o, simplement, una tarda de feina d'un drapaire. La conflictivitat social d'aquest tipus d'actuacions ha estat sempre inexistent: ningú no reclama el que s'ha llençat a les escombraries. Però la brossa neta ha donat una dimensió diferent
a aquesta activitat en els municipis on s'ha implantat la recollida selectiva per reciclar vidre, roba i cartró, i Sant Cugat n'és un cas. Ara, l'Ajuntament, el Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA) —que gestiona l'aplicació del pla Residu Mínim— i la Cooperativa Miques —que fa la recollida oficial del contingut dels cubs— es queixen del buidatge incontrolat dels contenidors, i la policia té dificultats per trobar eines legals per impedir-ho. El problema s'ha accentuat des de principi d'any, amb l'increment del preu del paper i del cartró, que sempre havia fluctuat entre xifres més baixes i darrerament ha arribat a vendre's a 30 pessetes per quilo. Amb tot, el valor econòmic del contingut dels cubs és secundari per als responsables i gestors de Residu Mínim. Segons el tinent d'alcalde de Serveis Urbans, Joan Recasens, «el més
preocupant és la pèrdua de rendibilitat social de la recollida selectiva». «Si en lloc de fer un balanç de 8.000 quilos de cartró i paper de Sant Cugat reciclat en un any l'hem de fer de 6.000 —explica Recasens— el Residu Mínim perd força i credibilitat.». Però els intents per trobar una solució que aturi aquest procés topen, segons la Policia Local, amb un problema jurídic. Des del punt de vista legal, en qualsevol conflicte hi ha un subjecte passiu (el perjudicat) i un subjecte actiu. En aquest cas, segons l'intendent en cap en funcions del cos municipal, Àngel Pastor, «no és clar qui és el subjecte passiu, perquè el titular del cartró en principi és qui l'ha llençat, qui la rebutjat». De tota manera, per Pastor, cal entendre que «l'Ajuntament és el propietari d'aquests béns, ja que no han estat abandonats a la via pública, sinó introduïts en un re-
cipient municipal». Al marge de les dificultats per identificar el subjecte passiu, el Codi Penal tipifica el furt (no pas robatori) com a falta lleu i no permet detenir els presumptes culpables. Per aquesta raó i per les circumatàncies sòcio-econòmiques dels infractors, «generalment mancats d'altres recursos», la policia ha tendit fins ara a «actuacions dissuasives mitjançant el diàleg», explica Pastor. Però a causa de la persistència dels fets —encara que, també segons la policia, els mateixos individus no són reincidents— els mètodes han començat a canviar. Entre el 12 d'abril i el 19 de juny d'aquest any, la policia ha intervingut en 10 casos, en tres dels quals ha instruït atestats que s'adrecen al jutjat de primera instància de Rubí. A partir d'ara, per la via jurídico-penal caldrà esperar el primer judici de faltes per algun dels casos denunciats que, segons Pastor, podria «establir.precedents». Mentrestant i per la via jurídico-administrativa, l'Ajuntament ha publicat una ordenança municipal que fixa que es pot sancionar amb multes de fins a 10.000 pessetes «la manipulació i selecció dels materials residuals dipositats a la via pública en espera de ser recollits pels serveis corresponents, prestats ja sigui pel municipi ja sigui per empresaris privats».
tí dUL·lí
^ÜV^at» -r~ í
-
Tel. 675O0 8d
-
No
Gaudeixi a l'estiu amb la nostra terrassa, menjant el nostre pa amb tomàquet amb embotit ibèric. Gran assortiment de tapes. Agost, obert.
MASIA MAS ROIG Pld^i Mas Roig, 4
Fregidoria-Marisquerií tan
que
Crta. Sabadel Telèfon
VALLDOREIX
LA MILLOR QUALITAT AL SEU JUST PREU •/
Vi \
Braseria
La Bolera Especialitzats en carns a la brasa, espàrrecs verds i ara fem peus de porc. Ii.nvul.idt> l'Allw. 20 li·l i.~-l In 7S
OHI'Xl Sant Cugat del Vallès
RESTAURANT
CAN
J^{
BARATA U
ESPECIALITATS: PAELLES • CARNS A LA BRASA Ctra. de Rubí a Sabadell, km 15.200 • Tel. 69? 06 52 08190 SANT CUGAT DEL DALLÉS
ClUB """"'
?P0RT;u
'
i i.Wt th-l Vailet
*
^
O Santa Engràcia, 15 Td 589 29 7' 08190 Sant Cugat del Valies
• PLATS PER EMPORTAR-SE'N
ALFONS SALA, 24 TEL.
675 15 03
08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS BARCELONA
%
X.
RESTJ
9
*re'5891
fÜ&TAURANT
r La Nansa
LA FONTAMA 0£ XERCAVINS
RESTAURANT PANXACONTENTA Passeig Olabarria, 69 • Sant Cugat
Tel.
589
06
07
2
Més de 600 m de terrassa i jardí Zona infantil
Obert tots els dies
Carta • Fregidoria tapes
n a l'agost 17-08191 Rubí )9 11 52
de l'any.
INFORMACIÓ I RESERVES 580 35 40 - 692 0197
De dilluns a
C/ Sant Francesc, 21 Cerdanyola
divendres: MENÚ
Restaurant can «bassa aslano Sopars a l'aire lliure, amenitzats amb piano C / Puigmal, s/n - Tel. 674 02 67 - Fax: 674 02 67
SANT CUGAT DEL VALLÈS 33I25/18936J
LA
Ctra. Sant Cugat a Cerdanyola km 4,6 Tel. 674 28 00
CARPA
CLUB TENNIS SET BALL
• Música i copes a la fresca • Organitzem festes privades i sopars mexicans • Cantina mexicana •De3a4delanit ï COPA + SORBET DE REGAL 33002/18835J
RESTAURANT CCLTX
EdO • Cuina casolana • Carns a la brasa • Zona d'aparcament • Parc infantil • Local climatitzat i àmplia terrassa. Dijous tancat, excepte dies /estius
lli Lleó XIII • Tel. 580 66 60 • Fax 692 24 24
BELLATERRA
44035.'! 8194J
MACXIM SOPARS D'ESTIU A LA NOSTRA TERRASSA-JARDÍ MENÚ ESPECIAL • PASTA FRESCA (tagliatelle) SALTADA AMB BOLETS • PEIX FRESC DEL DIA SEGONS MERCAT • CELAT ARTESÀ AMB LA SEVA TULIPA • VI O CAVA • CAFÈ I LLAMINADURES PREU: 3.000 ptes.
Li recordem que, a part d'aquest menú d'estiu, també disposem de la carta habitual de Restaurant Maaim. Reserves: 699 55 58 C/ Guatlla, 20. ELS AVETS. RUBÍ
6\o
TY-BIHAN CREPERIE BRETONNE C/Sant Martí, 12
tURANT
502-San^^
y
&
MENÚ DE DILLUNS A DIVENDRES C/ Indústria, 27 Tel. 675 14 02
08190 Sant Cugat Tel. 589 47 90
3 2
CASALS D'ESTIU ALS DISTRICTES Els districtes i Valldoreix també tenen casals d'estiu. Diferents col·lectius i entitats han organitzat casals a Mira-sol. la Floresta, les Planes i Valldoreix, amb més de 100 nens de 6 a 14 anvs.
. Divendres, 21 de juliol de 1995
F E S T A M A J O R D E LA F L O R E S T A
La festa major tanca les celebracions als districtes de Sant Cugat. Aquest diumenge, la plaça de l'estació de la Floresta serà el marc de l'exposició d'un tren de vapor en miniatura.
LA VIDA SOCIAL
I es \ ens Jels Pescadors de 1 l seala va cloure la testa. A la dreta, un veí beu ani'i el porro durant el Sopar de Carmanyola, l-otos: XAVlliR LARROSA.
Havaneres i un cremat tanquen la festa de Mira-sol Durant tres dics, els veïns van respondre a la proposta de les quatre associacions del districte ce. S.B. M Mira-sol. Va ser una testa major sense incidents i. com era previsible, amb molta participació en hi majoria dels actes. Tot i les limitacions pressupostaries, que no
permeten actuacions espectaculars, la festa de Mira-sol es consolida com una proposta conjunta de les quatre associacions de veïns —tot i que una està gairebé dissolta— per a tots els racons del barri, però amb el
Casal de Cultura com a punt neuràlgic. Les havanerc-, de final de festa, acompanvades d'un cremat fet a m b setanta litres de i om. van complir el seu paper i el Sopar de Carmanyola es va convertir en una tro-
bada nocturna dels veïns. També hi va haver la passejada en bicicleta —convertida en una ruta turística comentada per Mira-sol—, teatre a càrrec de la companyia del districte, jocs infantils i balls nocturns.
l\l grup d"ha\aneres I es Veus de'N l'escadors de I I s cala va encarregar-sc diumcgc al vespre de posar punt i final a la l'esta del districte. I )avanl uns di is-e ents veïns de M na -sol. e'l ui up \ a interpretar un repertori tradicional. Al (mal. setanta llu c s de tom van servil per tel el ciemat populai ( '0111cwlml .mill l'.tcic 1 mal ele la festa major, va arribar també el lorn ele les valoracions. II president de l'associació de veïns Sant .loan de Mira-sol. Josep Maria Àngel. va destacar, com a trets positius de la festa, la qualitat dels actes i la participació, tot i des limitacions pressupostaries». l)c fet. totes les activitats es financen gairebé amb les vuit-centes mil pessetes que el consell de districte destina a la festa major, organitzada conjuntament. i per tercer any consecutiu. per les quatre associacions de veïns del barri. Justament, la col·laboració entre les associacions va ser un dels aspectes destacats pels seus presidents. HI de l'associació de Mas Janer. Xavier Martí R a m o n , considera que la feina «es va compaginar molt be» i que «cada associació es va en-
t i grup Mira-sol teatre va representar ('amic ctilluge amb molt èxit. Foto: J.A. MULA. carregar molt bé de la part que li tocava». Cada agrupació de veïns es va repartir el districte per zones i va assumir l'organització de les activitats que es feien a la
zona que li c o r r e s p o n i a . «Com que el districte és molt ampli, hem de muntar actes a tot arreu perquè ningú no s'enfadi», explicava al final de la festa Xavier Martí
Ramon. Per la seva banda, Salvador Fenollar, president de l'associació de propietaris i veïns de Mira-sol, va destacar com a aspecte negatiu de la festa la suspensió dels
focs d'artifici, com a mesura preventiva contra els incendis, però va remarcar la importància de «tirar endavant la festa entre tothom i mantenir la tradició» com una
manera de trobar-se anualment tots els veïns. La participació registrada va confirmar, segons els organitzadors, la consolidació de la fórmula de festa major unificada. Per Josep Maria Àngel, «es clar que la gent agraeix que una vegada per totes Mira-sol tingui una festa conjunta». Segons Àngel. la participació aconseguida seria una prova de la validesa del seu a r g u m e n t . Fins i tot actes que no asseguren una assistència multitudinària, com és el teatre, van tenir molt d'èxit: la representació de Còmic collagc, del grup Mira-sol Teatre. va fer omplir el pati del Casal Cultural divendres a la nit. La clau va ser, segons la directora de la companyia, Marina Julià, «haver triat obres curtes, a d e q u a d e s per al públic familiar de festa major». Així. la celebració s'estrenava amb un alt índex de participació, que es va mantenir en els espectacles infantils, els balls i el Sopar de Carmanyola de dissabte, en què es va estrenar la pantalla gegant de vídeo amb què el consell de districte vol organitzar un cicle de cinema estable a partir del setembre.
33
APUNTS
ELS 4 CANTONS / Divendres, 21 de juliol de 1995
LA VIDA SOCIAL
Als districtes i a Valldoreix també s'organitzen casals d'estiu
ÍMMIII
Més de 100 nens i nenes participen en les activitats que s'hi fan FRANCESC C A R B Ó
I Sant Cugat.— Fora del nucli urbà, diferents col·lectius ofereixen casals d'estiu durant el mes de juliol, a Mira-sol, la Floresta, les Planes i Valldoreix. En total, són més de 100 nens i nenes, de 6 a 14 anys, Fora del centre de la ciutat, els nens i nenes també assisteixen als tradicionals casals d'estiu. Si bé cada lloc té les pròpies característiques, hi ha trets comuns que identifiquen la dinàmica de cada casal. Tots treballen amb nens d'edats que oscil·len entre 6 i 14 anys. La majoria d'activitats consisteixen en tallers de plàstica, propostes d'acostament a la natura i esports. L'anada setmanal a ia piscina és una sortida obligada. També solen sortir cada dia fora del recinte on fan les activitats: anar a la platja, a Collserola, al Tibidabo o a una pani-
que —segons els casals a què assisteixen— fan tallers, excursions, esports o activitats d'apropament a la natura. Una altra de les activitats habituals és anar a la piscina. La idea és aconseguir que els nens puguin gaudir d'una àmplia oferta fora del centre.
ficadora són activitats que omplen unes hores en què es barregen el treball, la cultura, l'educació i el joc. L'EMD de Valldoreix ja fa anys que organitza casals. Amb l'esplai Passa-ho bé han fet sortides a la font de Can Barba, a veure una panificadora i a Collserola. El casal cultural és el Uoc de trobada, on fan tallers i molts jocs organitzats. A les Planes l'associació Esclop, en col·laboració amb l'Ajuntament, organitza casals al centre cívic. Hi participen 20 nens del barri, que fan tallers de màscares i fang. Ja han anat a la Bar-
celoneta i ahir es van acostar al Tibidabo. Curiosament, van a la piscina de Can Cortés a peu. Les activitats, que es fan al matí, acabaran avui divendres. A Mira-sol el grup Madeac organitza amb l'Ajuntament activitats amb centres d'interès diferents cada setmana. El bosc, la ciutat, la muntanya i la platja han estat els temes dels tallers, sortides i activitats del gairebé seixanta vailets del barri. Pel que fa a la Floresta, ha estat el col·legi públic el que ha ofert el casal, que es farà al matí fins a final de mes, amb una assistència de 15 persones.
s
111!
;;
Terrassa al restaurant Màcxim.— El restaurant Màcxim de Rubí va inaugurar la setmana passada una nova terrassa-jardí. Clients, amics i diverses autoritats locals van assistir a l'obertura d'aquest nou espai, dissenyat especialment per gaudir de la cui-
^gjSg*
na del restaurant durant els capvespres d'estiu. Per altra banda, el proper dijous a dos quarts de 10, l'escola de models Maxim Models Servitex presentarà els cursos intensius de model que es faran a la nova seu de Rubí. / ELS 4 CANTONS
RESTAURANT La Nansa
T PARADA/ FONDAïT Vmgai aprovar els nostres menús PRIMER, SEGON PLAT i POSTRES 950 + CAFÈ 990 PTA
| Fregidoria-Marisqueria Crta Sabadell, 47 -08191 Rubí Telèfons 69 11 52
BELLATERRA CERDANYOLA DEL VALLÈS
MINI-GOLF
LA FLORESTA MIRASOL RUBÍ
SANT CUGAT
34231/181838
U Santa Engràcia, 15 • Tel 589 29 71 08190 Sant Cugat del Valies
RESTAURANT CAN
^
BARATA
Ctra.de Rubí a Sabadell km 15,200 Tel. 697 06 52
«"M1223
SANT CUGAT DEL VALLÈS
VALLDOREIX
RESTAURANT CAN EDO
c/Ueó,XIII
692 24 24
XERCAV1NS RESTAURANT CAN OLIVÉ REST. ELVKJOROBLE REST. RANCHO EL PASO MASJANER LA PON DE ROSA LA NANSA
ctra. Cerdanyola. 9LSant Cugat. av. Flor de maig. 122
5803129 580 88 39 691 73 55 674 38 03 674 2315
MÀCXIM EL PORTALET LA P ALTA CAN AMETLLER CHEZPHIUPPE CREP RESTJCANTINA EL MEXICANO LA GRANJA SNIPPER'S BOKATAS GRANJA BAR EL MONESTIR RESTAURANT CA L'ÀVIA MESOMENYS BAR REST. EL MOU CAN BARATA LACARBONERIA LA CANTONADA EL TAST REST. PANXA CONTENTA PARADA I FONDA BRASERMLABOLERA BAR RESTAURANT EL MESÓN BRASERIA DEL MERCAT VELL BAR REST. CASABLANCA CERVESERIA IL SICILIANO CAPITANCOOK LA PASTA BOIXA TY-BIHAN MINIGOLF BAR MGSC CASINET RESTAURANT VALL D'OR
•*#* -t>-
3ax?aa de 'A;ba. 20. Tel 674 16 76 08190 Si Cugat del Vallès
c/Altamira, 36 C/Pas Estació. 15 c/ Guadalajara, 14 d Victòria, 18-20 ctra. Sabadell, 47 C/Guatlla, 20-Els Avets pi. delDr. Guardiet, 14 rambla Can Mora, 24 c/Cami can Ametller, s/n plaça Pep Ventura, 5 c/Valldoreix, 68 c/Endavallada, 10 d St. Antoni-plaça Barcelona d Enric Granados, 7 plaça Hospital. 35-37 plaça Augusta, 2 d Sant Antoni, 13 d Elies Rogent. 14 plaça Pep Ventura, 3 ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200 c/vaà,8 plaça Monestir. 1 d Alfons Sala, 9 pg. Olabarria, 69 rbia. Can Mora, s/n d Baixada de l'Alba, 20 plaça Octava. 5 plaça Pere San, 6 d Sabadell, 47 plana Hospital, 6 pi. Lluís Millel. 1 C/Alfons Sala, 24 C/Indústria, 27 C/Santa Engràcia, 15 Camí Can Ganxel, 47 rambla M Jacint Verdaguer, 185
Wff-t f i ' " "•
^ V
589 25 71 69911 52 699 5558 588 546 5895011 674 91 51 674 94 84 67528 26 589 18 25 675 52 46 675J141 589 19 72 589 54 92 674 05 85 589 38 23 589J 7 40 697 06 52 67514 51 584 23 32 58915 02 589 06 07 589 26 97 674 16 75 674 10 47 589 52 40 674 53 07 675J8 52 589 6161 675 15 03 67514 02 589 29 71 589 50 83 6741141 •UP
Carn a la brasa [calçots Brasaria, rostil. banquet^ Cuina de mercat Peix i marisc Cuina catalana banquets Cuina variada
Dijous tancat excepte festius
Obert tota la setmana Tancat diürn, nit i diu. no festius Tancat dimecres tarda Braaeria _ _ Paelles, marisc, fregid. Tancat dimarts nit i dimecres Menú, degustació Tancat diumenge Pizzeria, cuina catalana Tancat rjumenge-dilluns tarda-nil Frankfurts Obert tots els dies Cuina mercat Especialitzat en bacallà Cuina francesa/menú diari Tancat diss. migdia i diürn. Creps. entrepans Cuina i música autèntica Cuina casolana Braseria Entrepans especials Diumenge i lest. obert a partir 18h Esmorzars/tapes casolanes Obert de 8 a 10 nit Cuina catalan/intemac. Servei de bar Mexicà-menú català Obert al migdia _ Menú diari i prod. ibèric Cargol launa/arròs negre Tapes casolanes, torrades _ Creps, amanides, menús Obert cada dia Marisc, menú, cuina merc. Repartir a partir de les 12 h Cuina de mercat Oberttolel dia Cuina catalana Dilluns vespre tanca! La nostra esp és qualit. Tancat diumenges nit Braseria i cuina de merc. Calçotada Obert tot el dia Braseria Cervesa d'importació i_ menjar basc Cuina colonial Obert lots els dies Pizzeria, creperia Tancat dilluns Creperia bretona Menú de dimarts a dijous Carn ala brasa, tapes Menú diari i entrepans Obert tota la setmana Diss festius buletlliure
Rambla Can Mora, s/n 08190 SANT CUGAT DEl VALLÈS «„™,,»,Tel. 589 26 9 7
BJtwón < Tota una tradició PI. Octwia, 5. Tel. 67410 47,589 27 02
LA BRASERIA DEL MERCAT VELL PI. Pere San, 6 - Tel. 589 52 40 08190 SANT CUGAT „ Horari de 7 a 24 h
Mercat Pere San Parada 306 Sant Cugat del Vallès
RESTAURANT PIZZERIA
PANXACONTENTA Passeig Olabarria, 69 • Sant Cugat
Tel. 5 8 9 0 6 0 7
**CH0EL»·K*
s
CASA FUNDADA L'ANY 1964 CUINA CATALANA SALÓ PÍR A BANQUETS
VINGUI A CONEIX» ELS NOSTRES SUGGERIMENTS CADA SETMANA
hiïstirJU5·M.·74Jí·J MWlAIUXBfttS·lC·irfUYtlèsl
i !
34
APUNTS
ELS 4 C A N T O N S , Divendres, 21 de juliol de 1995
LA VIDA SOCIAL
La Floresta tanca les festes majors santeugatenques Aquest diumenge, a la plaça de l'estació, s'exhibirà un tren de vapor en miniatura FRANCESC CARBÓ
• Sant Cugat.— Després de les Planes, el districte de la Floresta celebrarà ara la seva pròpia festa major. Una comissió de festes oberta i represen-
I .'estada os farà al mes de setembre
EI.S 4 CANTONS.
v
L'escola Àgora farà una estada esportiva de futbol B Sant Cugat.— L escola privada Àgora, situada prop dels estudis de T V E , ha obert les inscripcions per a l'estada esportiva de futbol que tindrà lloc entre el 4 i el 14 de setembre a les instal·lacions de l'escola. Durant els dies de l'estada, oberta als nens i nenes de sis a sct/.e anys. s'han previst
nombroses activitats, que inclouen des de classes teòriques sobre història del futbol, reglament i higiene, tàctica i comportament esportiu, fins a pràctiques de control de la pilota, entre d'altres. T a m b é estan previstes competicions i excursions. El preu és de 19.MX) pessetes. . ELS 4 CANTONS.
tativa del barri d'una setmana La festa de la cloenda festiva jocs infantils, la
organitza durant més tot un seguit d'actes. Floresta vol ser una al mes de juliol. Balls, nit de varietats, teatre,
un cafè concert i la novetat del Vapor Viu —entre força activitats m é s — ompliran una festa major que començarà d e m à . dissabte, i que acabarà el diumenge dia 30.
Des de la primavera, una entusiasta comissió de festes s'esta reunint per preparar una festa major participativa i amb una gran diversitat d'actes. Per mitjà de la sectorial de Cultura i de gent vinculada a entitats, s'ha creat una comissió que, amb cl suport de l'Ajuntament, ofereix un programa que cada any s'amplia en dates i actes. Abans, la festa se celebrava el 27 d'abril, si bé posteriorment es va traslladar a Sant J a u m e a causa del n o m b r e d ' e s t i u e j a n t s que volien participar-hi. Aquest any la festa començarà demà, dissabte, amb una original cursa ciclista nocturna que la U R E F organitza per segon any. L'endemà, després de córrer en la cursa popular, es podrà assistir a una novetat de la festa major del 1995. Els Amics del Club de Ferroviaris de Terrassa faran una exhibició de Vapor Viu amb diferents trens en miniatura. Aquest acte es farà a la plaça de l'estació, si bé s'ha previst
I a Floresta tornarà a viure una festa plena d'animació i gresca. Foto: ELS 4 CANTONS. fer la majoria d'actes a la zona esportiva ja que, en cas de pluja, la pista és coberta. També com a novetat,
el Chess All Starts oferirà un cafè concert a base de jazz dimecres vinent, dia 26. El 27 es farà teatre i el 28.
el ball tradicional, amb l'orquestra Intermedio. La majoria d'actes es faran els dies 29 i 30.
CLÍNICA DENTAL — [)r. Carlos R. Rosetti —
PRÒTESIS FIJA Y REMOVIBLE CIRUGÍA - ESTÈTICA BLANQUEAMIENTO Rbla. Ribatallada, 2 0 - lr 3a Tel. 6 7 4 7 2 l ó S a n t C u a a t -•" Tumo por las tardes
*
Cirurgia
Odontologia
• DR. FERNANDEZ L A Y O S Cirurgia general, aparell digestii. ASC-Previasa-Sanitas Av Torreblanca, 2-B 2n A1 Sani Cugat
• CENTRE DENTAL I QUIRÚRGIC Av Catalunya, 2:, baixos. Sant Cugat
w 589 47 00
Consult. Centre Mèdic
V
• C E N T R E MÈDIC S À B A T Certificats de conduir i armes Medicina interna, laserteràpia Santiago Rusirïol, 2. entol la Sant Cugat s- 674 15 26
Dietèticd-Nutrició • MARIA RIUS SOLER Acupuntura, nutrició, dietètica Hores convingudes Francesc Moragas. 25-27 1r 2a. Sant Cugat TT 589 13 07
Fisioteràpia G I M N À S BLOCK U R«»llor 17 • ENTRADA P£K SL AK10NI, 78
Tel 589 53 48
èdica
uia
MUTUAMDADES
• SOFIA ROMA FERRÉ Fisioteràpia. Assistència sanitària Fiatc Asisa O Villa, 49 Sant Cugat 1T 674 48 72
Metge capçalera • J.R. ESQUIROL CAUSSA Capçalera, genatria ASC, AGHUP, MUT, MFIACT etc Av Torreblanca 2-8. 3r 10a Sant Cugat
w 589 39 26 •e 487 13 31 Urgent 24 h. busca 2.402 • Dr. M O N T S E R R A T GARRIGA Metge de capçalera Visites a domicilitnútues Major, 36, 2n Sant Cugat
•a 674 00 25
•a 589 00 00 Fax589 03 13 • DR. C A R L O S ROSSETTI Odontoiogia nens i adults Rbla Ribatallada, 20, 1r 3a Sant Cugat •a 674 72 16
4;
• DRA. EUGÈNIA F D E Z . - G O U L A PFAFF. Pediatria, Sanitas. Caja Salud, Agrup. MUT MEDIFIAT Av Catalunya, 22, 1r 1a
Sani Cugat tr 589 31 13 • PILAR CANOSA ÚBEDA Pediatrn Vedicma adolescent Av TorreDlanca 2 - 8, 3r pis Sant Cugat •a 674 57 98 - 589 35 48
Psicologia
• DRA. LUZONDO Clínica dental infantil. Exclusiu nens i ortodòncia Francesc Moragas. 5. entresol. Sant Cugat O 674 05 06
• C E N T R E DE P S I C O L O G I A CLÍNICA T'astoms d'aprenentatge i de la pa'la Nens, adolescents i adults Av Catalunya 21, 3r 1 a. Sant Cugat
• DRA. M. J A U M E SAURA Clínica dental. Dl a dv. 9-13 h 116-20 h Pg. Sant Magí. 22, baixos. Sant Cugat •a 674 23 35
• C A R M E L A CASTILLO Psicologia, problemes d'aprenentatge Villa 5-7. 1r2a. Sani Cugat •B 589 12 15
Oftalmologia • CENTRE DE SALUT OCULAR Oftalmologia, Conveni amb les principals mútues C/ Santa Mana, 10. Sant Cugat
•B 589 51 06
Pedagogia-Logopèdia • BEGONA VINALLONGA Pedagogia, logopèdia Problemes !ler guatge i aprenentatge C Villa, 5-7 'r 2a Sant Cugat
•a 589 12 15
Pediatria • JOSEP M. COROMINAS CASARAMONA Pediatria, asn-a infantil Hores convingudes Rbla Ribatallada. ?0 1 r 3a Sant Cugat •B 674 72 16
•B 674J56 73
• CENTRE PSICOTERÀPIA DEL VALLÈS Psicologia, psiquiatria, logopèdia C: Can Mates, 2-4. 1r2a. Sant Cugat «• 589 4 0 ^ 1
-
• DR. ENRIQUE CAYUELA FONT Ginecòleg, obstetricia-ecografia, esterilitat, menopausa, revisions Francesc Moragas 1-3. 3r 2a. Sant Cugat TT 674 66 11 F a x 5 8 9 11 45
Pulmó i cor • Dr. J O A N VALLDEPERAS C O M B A S Pulmó i cor. Major. 36, 2n Sant Cugat, « 674 00 25
Toco-ginecologia-Obstetrícia • DR. J E S Ú S F E R N A N D E Z BAIZAN Toco-ginecologia. Hores convingudes Av. Catalunya, 21, 4rt 1a Sant Cugat •B 589 48 08 Particular 674 74 09
Lents de contacte C/Endevallada, IS Tel. (93) 674 58 4b SANT CUGAT DEL VALLÈS 08190 Barcelona
CENTRE DE REHABILITACIÓ FUNCIONAL
SUSANA NICOLETTI
• DR. ANTONI P E S A R R O D O N A Ginecologia i obstetrícia ASC Meditec Av Torreblanca, 8. 3r 8. Sant Cugat TT 589 19 66 • J U A N J O S É G Ó M E Z CABEZA Obstetrícia i ginecologia. Hores convingudes. Francesc Moragas, 25-27. 1 r 2a. Sant Cugat. tr 589 13 0 7 • MILÀ M A R T Í N E Z MEDINA Obstetrícia i ginecologia Hores convingudes. Francesc Moragas. 25-27, 1r2a. Sant Cugat. « 5 8 9 1 3 07
Traumatologia
• M. ANTÒNIA EDUARDO CAR- • DR. JOAN CASANOVA SALLARES DONA Psicologia clínica Rbla Can Mora, 1 Sant Cugat TT 589 43 44 - 430 96 25
MIRA SOL
Traumatologia, ortopèdia ASC, Previasa, Medytec Av Torreblanca. 2-8, 2a-10. Sani Cugat 9 589 18 8 8 • ML. GOZZI DE LA TOUR ROYO Traumatologia. Columna i esquena Av Torreblanca. 2-8 Poiiclíiic San*. Cugat tr 675 57 56 • JOSEP DOMINGO PECH Traumatologia, ortopèdia Assistència sanitària. Previasa, Medytec Policlinic Torreblanca, 2-B. 2a-10 Sant Cugat t r 589 18 88
C/Sant Antoni, 74 Tel. 674 74 37
RESIDÈNCIA SANT SALVADOR 3a edat • Torre amb jardí • Ascensor
I
• Cuina pròpia • Bugaderia • • • •
Metge Infermera Fisioterapeuta Personal qualificat
• Capacitat 24 places • Perruquera Sant Salvador, 47 Tal. 674 42 23 SANT CUGAT
ELS 4 CANTONS / Divendres, 21 de juliol de 1995
s Si
ÀMÍ-ífé
LA VIDA SOCIAL
ELS ENTRETENIMENTS ENCREUATS H o r i t z o n t a l s : 1 . - Inclinat a m o u r e r e n o u s . 2 . - U n i r à algú a un altre per mitjà d ' u n pacte. Aniria. 3 . - T o r b a m e n t de l'àn i m en p r e s è n c i a d ' u n perill real o i m a g i n a r i , al r e v é s . A n i mals fantàstics a m b figura de serpent, a m b p e u s i ales. U r a n i . 4.— E l e m e n t m e t à l · l i c d e s í m bol N g . E x p r e s s i ó d e l l o a n ç a , al r e v é s . 5 . - L l a t i n a . Q u e e x i s teix sense m a n i f e s t a r - s e a l'ext e r i o r . AI m i g d e tot l l o c . 6 . - M u n i c i p i d e la S e l v a . C a r b o n i . C i u t a t del P a í s B a s c . 7.— Sòria. N o m donat a diversos s a u r e s d ' a s p e c t e s e m b l a n t al dels dragons, que sovint presenten una cresta a l'esquena. Sigla de l'est. 8.—Cadena tanc a d a d ' à t o m s . P o s e n el t a p o tap a d o r a a un o b j e c t e . 9.— C i n c cents romans. Q u e tenen existència efectiva. El d e t r i o m f es un m o n u m e n t típic de l'arquitectura romana. 1 0 . - Instrum e n t fabricat a p r o p ò s i t p e r atacar o defensar-se. M a s c l e d e Tovella.
3
GIRALT
4
5
6
7
8
9
10 11
1 2 3 4 5 6 7
m
8 9 10
V e r t i c a l s : 1 . - Menjada de carn. 2 . - N o m d ' h o m e . H o m e j o v e . invertit. C o n s o n a n t d ' a i re. 3 . - C a p i t a l d e c o m a r c a g i ronina. Lloc no conreat. 4 . -
Gos. Ciutat de Suïssa. 5 . - Val e n t , c o r a t j ó s . A g l à . 6.— P o c freqüent. Unitat m o n e t à r i a de la C E E . Mil c i n q u a n t a r o m a n s caragirats. 7 . - La vocal de s e m p r e . E s p i n a v e s s a . Pal d e la b a n d e r a , d e baix a dalt. 8 . - A l caloide tòxic q u e es t r o b a e n el t a b a c . C o n s o n a n t d ' a r r e u . 9.— Anar al'.... anar malament una cosa. Tallar arran els cabells. 10.— I n t e r j e c c i ó q u e e x p r e s s a
SIS DIFERÈNCIES
el d o l o r . Ò r g a n d e la v i s i ó , al revés. È p o c a . 11.— D e la n a t u r a d ' u n cert terreny a r e n ó s .
•EUEJ\
•euiiv -"01 ' 3J V s|<»a a - - 6 •«** •*1 IP"V -'8 '3 'KirenSi og -'L ™JI 3 S I'S -'9 " 1 lu.ntn 1 -'S 1i COJ ' W N ~'t 'fi ' ^ C J Q dOJ -*£ "C!JI ÇJCUV ~'Z ••inouajKJMj-·i :siB|uozj|Joq9pn|0$
R SOLER
El Cisco treballant a la seva barberia del carrer Sant A n t o n i . Foto: J A . MULA.
Cisco Torres Cortés Aquest barber santcugatenc, entusiasmat per la seva feina, va aprendre l'ofici als tretze anys i hi ha dedicat tota la vida —L'ofici ha canviat amb saven tot el matí. No és com FRANCESC CARBÓ • Sant Cugat.— En Cisco ara que la gent va apressada, el temps? —«Avui les màquines Torres és barber de tota la demana tanda, ve un movida. Ara, als seus seixanta ment i ja vol enllestir. Abans elèctriques són un gran cinc anys, pensa a deixar la parlaven del camp, de la ca- avanç. Abans tot ho fèiem feina, que seguirà el seu fill ça, de bolets i del que pas- a mà. També l'estil de tallar ha variat. Aleshores tothom petit. Als tretze anys treba- sava al poble.» llava a la pelleria i a les —I ara de què parla la anava igual. Ara cada persona vol un tallat diferent.» tardes s'acostava a aprendre gent? —Sempre heu estat al cal'ofici de barber al carrer —«Ara els falta temps. de l'Endavallada de Sant Encetes un tema i no l'a- rrer Sant Antoni? Cugat. Li agradava l'am- cabes. De futbol, política, la —«Quan el 1962 em vaig bient que s'hi respirava, les vida dels famosos, ia inse- instal·lar pel meu compte ja tertúlies i el que li ense- guretat i el Sant Cugat, el hi vaig venir. Aleshores vaig nyaven. Amb el temps es meu equip. Malgrat xerrar, deixar les fàbriques. Mai no va instal·lar pel seu compte un barber ha de ser molt he abandonat l'ofici, però. i mai no se n'ha penedit. discret. Mai ha de criticar. Aquest local me l'estimo —Va ser difícil comen- No s'ha d'ofendre ningú. Jo molt. Hi he passat moltes sempre he procurat parlar hores. El carrer ha canviat çar? —«Va ser dur. Has de bé de la gent. Pensa que poc, alguna casa de comespensar que treballava a la a vegades fins i tot fem de tibles ha desaparegut i una pelleria fins entrada la tarda psicòlegs. La gent ens ex- barberia va plegar aviat. Ara i després anava, fins les deu plica problemes personals i seguirà la feina el meu fill. o les onze de la nit, a «Cal només vol unes paraules Veig que té il·lusió. Té la meva clientela i n'està fent Gepet» a aprendre l'ofici de d'ànim.» de nova.» barber. La pelleria era on treballava el pare, —A part de fer de però la feina no m'abarber heu tingut aficabava d'entusiasmar. cions? Volia aprendre un ofici —«La música i el i l'amic Girbau em va ball. Ja de petit, amb animar. A «Cal Gepet» el que guanyava a «Cal vaig fer les primeres enGepet» anava a la Unió —Nom: Cisco Torres Cortés. sabonades i vaig respi—Lloc de naixement: Sant Cugat. a ballar i escoltar múrar l'ambient de tertúlia —Data de naixement: 24 de febrer sica. Alguna vegada, que sempre m'ha agra- de 1930. com a aficionat, feia de dat. A les barberies he vocalista. I quan a l'or—Estat civil: casat. après més que amb questra de Rubí els va —Professió: barber. qualsevol llibre. Dos —Aficions: «La música, el ball i faltar un cantant, em anys després el «Vicen- el futbol, sobretot el Sant Cugat.» van cridar. Hi vaig ser tet» necesitava gent. vuit anys. Fins i tot vaig —Un llibre: «La alegria de vivir» Amb ell vaig aprendre —Una pel·lícula: «Totes les de Can- participar en un converitablemet la feina de tinflas i Charlot.» curs a Ràdio Barcelona. barber.» En guardo records ines—Una música: «La melòdica.» —Les tertúlies han —Màxima aspiració: «Professional- borrables. Eren els mocanviat amb el temps? ment he arribat a la fi d'un camí. ments de lleure d'un —«Força. Has de Ara vull seguir gaudint dels amics i ofici que ha estat molt pensar que als anys qua- la família. Poder estar amb la dona, esclau, però que, com ranta els pagesos venien els fills i les tres netes que tinc, escoltar que l'he fet molt a gust, no ho he notat.» a la barberia i s'hi pas- música i ballar fins que pugui.»
«Tractar amb la gent m'ha ensenyat molt»
SOPA DE LLETRES
GIRALT
ESCACS
En aquesta sopa hi podreu trobar el nom de vuit sinònims de ràpid.
Un atac temàtic als punts dèbils de l'enroc és la clau de la victòria negra. Boada-Hsu, 1994.
N
E
U T
N
E
u
1
E
1
D
T
1 D
E
P
X
E
T
A
A
N
T
D
T
C
c
T
L
S
V
E C
E
P
1 A
U
U O
1 G A O M R Q
L
O
A
N
1 F A O A
E
O
P
L
A
L
S
s
E
R
L
1 G A
P
1 A
E
T
T
D
D A T
A C
1
T
B
A
L
A R Q
U S O
T
C
H
N
1 R T
•jn[osai 'ïip;xi\;i -|i3r 'luaíSiíip 'gjduioad'oiureuip is.->jd Tnpv :9pn|<>s
JEROGLÍFIC
J. ESCUDER
'+3fl3í'SZ0+19a ±*a V-+J.81313 £ '-+1M. V*y Z '+d*V I ^PXIOS
GIRALT
SOLUCIÓ DIFERENCIES
MUNICIPI DE L'ALT EMPORDÀ Amb una superfície de 43,09 km2 i 393 habitants, té una densitat de 9,12. En aquest municipi demà és dia festiu.
E IN S T E IN I EXTREM N O TA (ei) VXON (l«l) W3ÏUXH (S3) INIRLSNI3 'VTlQdSa :9PfiJOS
5^
Tnfli
36
L:LS 4 CANTONS / Divendres. 21 de juliol de 1995
APUNTS
ELS SERVEIS
ffim
Cupó de rOnce Sorteig de dimecres, 19-7-95
VELES, HIVERNATGE PISCINES, PÈRGOLES (venda i lloguer) Telèfons 17 03 29 i 17 00 90 - Fax 17 09 37
92932 Premis
Numero
\
? 500 000 2432
50.000
932
5 000
32
500
2
100
Sorteig
c* f
17840 SARRIA DE TER
CONFLENT
• I
•r>
3A1XA
CEHDANVA
1
<£^f
ALTA CEROMttA
/ O
<sg>s "'
N ú m . premiat
Dimarts, 18-7-95
60784
Dilluns, 17-7-95
92775
Divendres, 14-7-95
90461 KWHA
Espon
Et pon
19,19 («to) 21,19 fofjcia/;
14,19 faoftr) 16,19fo**d
§i Temperatures d'ahir
MW
«—1 iï*rfl.uur • i
Sorteig de dimecres, 19-7-95
351
*<»*
Núm.
0 0 , 0 0 (solar) 0 2 , 0 0 (ortaatf
Wfi,
Trio
Sorteig
Surt
Surt 04,35 faoferj 06,35 foflcíai)
premiat
Països Catalans
Màx. Min.
Alacant
32
2_1
Badalona
31
19
WAWOWÍM
Barcelona
31
20
•MA£XX
La Bisbal
33
19
Blanes
32
2]
3S&
Dimarts, 18-7-95
341
Cadaqués
34
24
Dilluns, 17-7-95
905
Castelló de la Plana
34
21
Eivissa
33
72
L'Esta rtit
29
_2_1
Figueres
Ji5_
20
Fontcoberta
_35_
^0
Fornells de la Selva
_35_ 34
17
Girona Lleida
_35
19
Mataró
_3_0_
22
Palma de Mallorca
31
19
Perpinyà El Port de lajjejva
32,6 20J) 22,5 31
Puigcerdà
30,5
Súper 10 Sorteig de dimecres, 19-7-95
4-7-9-11-13 16-17-20-25-26 28 - 33 - 34 - 35 - 39 51 - 52 • 58 - 66 - 67
Loteria primitiva Sorteig de dissabte, 15-7-95 4
14-20
22 - 27 45 C-21 R-5.
Encertants 3 tie6 5 de b + C 461 de 5 I I 434 de 4 315 296 de 3 Sorteig de dijous. 13-7-95 1? - 22 - 28 - 34
39 48 C42 R-7 Pessetes
Encertants
275 041 395
1 cle 6
6 322 791
9 iif 5 - C 244 ilr b
466 435
II. 422 C!P 4
9.818
:i28 545 .fe 3
i 039
La situació meteorològica
Loto 6/49 Sorteig de dimecres. 19-7-95
Complementari
43 Pessetes
-
0 tlH 6 0 di' 5 + C 0 de b
--
0 de 4 0 de 3
Bonoloto Sorteig de dimecres, 19-7-95
3 - 6 - 27 31 -43 -44 Complementari
Reintegrament
13 Sorteig de dimarts 18-7-95 3 - 4 - 8 - 18 - 22 -39 C-19 Pr8. Encertants 0de6
no experimentarà canvis i continuarà
dominant
Pessetes 19.984.750
—
0 de 5 + C 39 de 5
551.847
3.127 d e 4
3.114
63.906 de 3
400
• Els Països Catalans estan sota el domini de les altes pressions. La depressiu tèrmica que s'ha format al mig de la península Ibèrica no ocasionarà canvis a la situació meteorològica de les comarques catalanes. L'estabilitat atmosfèrica serà ferma i tan sols es formaran algunes nuvolades de mitja tarda al Pirineu. Els vents seran molt fluixos. A tota la franja litoral la humitat ambiental serà bastant elevada i es formaran bancs de boirines. A les comarques gironines. el dia es mantindrà assolellat i càlid. A les àrees de muntanya podrien formar-se algunes tronades de mitja tarda. Al Maresme i al Barcelonès l'estabilitat atmosfèrica serà absoluta. Els vents seran fluixos i en règim de marinades. Sovintejaran les boirines. L'ambient serà bastant xafogós. Al Vallès Occidental la situació meteorològica esta-
el sol
amb força i les temperatures no experimentaran canvis. Al País Valencià dominarà el sol. però sovintejaran els núvols d'evolució diürna. A la Catalunya Nord l'ambient serà assolellat. A tot el litoral català els vents seran d'origen marítim i de força 1 a 3. La mar estarà arrissada, amb algunes breus àrees de marejol fora de la protecció de la costa. L'estabilitat atmosfèrica i les elevades temperatures dels darrers dies afavoreixen que la temperatura superficial de l'aigua del mar tingui valors superiors als q u e c a l d r i a e s p e r a r en aquesta època de l'any.
CU M M A D O R C A
5-14-15 23 - 42 - 44 Encertants
Temperatures molt altes
_
rà dominada per les altes pressions. Les temperatures màximes seran molt altes i les mínimes es mantindran
càlides. A la tarda es formaran algunes nuvolades. A les Balears, l'ambient serà estable. El sol lluirà
13
Rjpoll
31,5
15
Roses
32
22 20
Sant Adrià de Besòs
30
Sant Cugat del Vallès
30
19
St. Feliu de Guíxols
27
21
St. Genis de Palafolls
31,5
19
St. Pau de Seguries
30
14
St. Privat d'en Bas
33,5
30
Sta. Coloma de Farners
34
21 21
Sta. Coloma de G.
30
Tarragona
31
València
34
Estat Espanyol
Màx. M i n .
Bilbao
33
La Corunya
28
18
Madrid
39
22
Múrcia
21 21
19
36
20
Saragossa
_35_
22
Valladolid
39
18
Món
Màx. Min.
Amsterdam
23
19
Bonn
26
16
Brussel·les
27
18
Ginebra
31
15
Londres
26
H)
Miami
32
25
Moscou
26
12
Nova York
31
II
Roma
28
20
Santo Domingo
33
J?4
Washington
33
21
TEMPERATURA DE L'AIGUA 23J
Demà, núvols d'evolució El temps no experimentarà canvis destacables, tan sols un lleuger augment de la inestabilitat. D o m i n a r à el sol, però a la tarda les nuvolades seran més freqüents i es formaran tronades. El risc de ruixats serà poc important. Les temperatures es mantindran altes.
17
_
«3,1°
1M° 1U° 1M"
1
1M°
Jtól i • m w» món
Sorteig d * dlllu ns, 17-7-96 1 - 1 9 - X - 3 2 - 3 3 - 36. C-Z7 R-a Encertants 1 de 6
—
0 de 5 + C 36 de 5
640.381
2.197 d e 4
4.747
48 489 de 3
400
Sorteig d * divendres, 14-7-95 1 - 8 - 1 9 - 3 2 - 3 4 -45.G27 FK3. Encertants 1 de 6 0 de 5 + C
L'HORÒSW
Pessetes 21.407.028
Pessetes 50.785.545
—
52 de 5
584.268
3.260 de 4
4.216
70.468 de 3
400
• Àries. 21 març-20 abril —Avui el teu treball serà molt profund i tindrà aquell toc d'originalitat que saps aportar al que fas. • T a u r e . 21 abnl-20 maig —Necessitaràs exterioritzar amb força un munt de sentiments que havies reprimit fins ara. • Bessons. 21 maig-21 juny —Vés amb compte amb els qui van amb discursos de solidaritat; molts et volen enganyar.
• C r a n c . 22 juny-22 juliol
• B a l a n ç a . 22 set.-22 octubre
—Avui tens l'energia suficient per combatre el que sigui necessari. Sigues delicat en ics actuacions.
—Avui és un dia excel·lent per dur a terme projectes engrescadors amb els teus amics i amigues.
• Capricorn. 21 des.-19 gener —Avui és un dia excel·lent per signar qualsevol tracte professional, i també de forta activitat creativa.
• Lleó, 23 juliol-22 agost --L'habilitat per aconseguir els objectius que t'has marcat dependrà del teu estat emocional.
• Escorpí. 23 (Kt.-21 novembre —La família et proporcionarà allò que necessites, però a canvi t'exigirà compensacions difícils de complir.
• Aquari. 20 gener-18 febrer —Tindràs importants avantatges en un tracte comercial que implicarà també un familiar proper.
•Verge. 23 agost-21 setembre —Noves emocions i desitjós et faran plantejar la teva imatge social i el que els altres esperen de tu.
• Sagitari. 22 nov.-20 desembre —Et sentiràs desplaçat i lluny dels que t'envolten. Tranquil·litza't o hi sortiràs perdent tu.
• Peixos. 19 febrer-20 març —Al teu voltant hi haurà canvis que desestabilitzaran diverses facetes de la teva personalitat.
APUNTS
E L S 4 C A N T O N S / Divendres, 21 d e juliol de 1995
37
ELS CINEMES «Àngeles»
• SANT CUGAT
Director William Dear. Intèrprets: Danny Glover, Brenda Fricker i Tony Daaza. Recomanada: apta. Sala: Rubí Palace 5, de Rubí. • Roger és un nen orfe que prega als àngels que ajudin l'equip de beisbol classificat en l'últim lloc de la lliga a guanyar el campionat.
Sant Cugat 1
•
Untort)en Paris
Euterpe
4.05,6.05, a05,10.15
Sant Cugat 2 Pwwr rangers
4.15,6.15,8.15,10.25
Sant Cugat 3 Casper
4.00, S.10,8.15,10,15
Montecarlo La jungla de oistai (La venganza) 4.00,6.10,8.20,10.30 Divendres, iiHSm projecció: 10.4$. Útuabte: 11.00
I
Rubi Palace 1 U jungla tfeiristaKLavenganza) 5.00,8:00.1030
«Batman forever» Director. Joel Schumacher. Intèrprets: Val Kilmer, Tommy Lee Jones, Jim Carrey i Nicole Kidman. Recomanada: R/13. Sales: Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • Dues noves forces del mal s'uneixen per apoderar-se de les ments dels ciutadans de Gotham i destruir el seu enemic, Batman, el qual lluitarà al costat del jove Robin.
«Casper» Director: Brad Silberling. Intèrprets: Bill Pullman, Christina Ricci, Chauncey Leopardi i Spencer Vrooman. Recomanada: apta. Sales: Sant Cugat 3, de Sant Cugat; Rubí Palace 4, de Rubí; Euterpe, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • Als afores d'una ciutat anomenada Amistat hi ha una mansió que se sospita que és habitada per fantasmes. La seva propietària, Carrigan Crittenden, lloga dos experts perquè la netegin de mals esperits i d'altres fenòmens paranormals. Però les intencions reals de Carrigan són apoderar-se d'un tresor que està amagat a la mansió, i que és custodiat per quatre alegres fantasmes.
«Círculo de amigos» Director: Pat O'Connor. Intèrprets: Chris O'Donnell, Minnie Driver i Geraldine O'Rawe. Recomanada: R/13. Sala: Kursaal, de Cerdanyola. • Benny i les seves amigues deixen la petita vila irlandesa on han crescut, per estudiar a la universitat de Dublín, a la Irlanda dels anys cinquanta.
Casper
Laborables: 4.30,6.20,8.10,10.30 Fastos: 4.20,6.10,8.15,10.30 Divendres, últim projecció: 10,45. 11.00
Sant Cugat 4 U jungla de orttfal (La venganza) 4.30,7.15,10.10 WoJffttssiògofaVO) 12.35 (tfesatte) • RUBÍ
sota les seves ordres. Amb el destí de la Terra en joc, els Power Rangers lluiten contra aquest gelatinós malefactor de color púrpura.
SABADELL
Principal
Oeath machfrte
4.00,6.20,8,25,10.50
Rambla
Power rangers
4.00,6.20,8.30,10.50
TCERDANYOLA
fluM Palace 2 Power rangers
4.30,63Ú.W, 10.30
Kursaal 1
Ujur^o^crtigf^flvengania) 5.00,7.30,10.38
Rubi Palace 3 Maquinal**
4.45,6.45,8,45,10.45
Kursaal 2
UnirafaanParfi
4.45,6.50,8.55,10.50
Rt*l Palace 4 Cacper
5.00,7.00,9,00,11.00
Kursaal 3
SolaenlapenüÉ|j
4.20,6.30,8.45,11.00
Rubí Palace 5 "W&* •
5.15,8.15,10.15
. i
Kursaal 4
Ur*incesa<fcHÍ|p Círculo de stàtt*^
Kursaal 5
Doble dragar» J S 1
4.15,6.10,8.10,10.45
Kursaal 6
Batman forever -jj^,-
4.10,6.25,8,45,11.05
Kursaal 7
Presa de la secta :||.;
4.15,6.25,8.35.10.50
Kursaal 8
Una historia <MBm*
4.10,6.30,850,11.05
Kursaal 9
Death machine ""&.
4.30,6.35,8.30,10.30
SABADELL
{anaartSsates Lajungtedacfitóatftjwenoaraa) 4.00,8^8.15,1030 Doble dragón 4.00, «fPIWS, 10.30 La princesa dsne 4.00, SjfcfLIS, 10.30 Batman forewr 4 i » , 4 ^ j p s , 10.30 Sola ert lapammbra 4.00,6jMyiM5,10 JO Otmdm, úmaptojectià:W.4$. Dissabte: 11.00 [<.., 4.00,6iS, 8.15,10.30
dneart-tres IMWÍo en Paris Divendres, última projecció: 10.45.
>: 11.00
Kursaal 10
Power rangers
Kursaal 11
Casper
; í
4.25,6.15,8.05,10.40
.?|!
4.50,6.45,8.40,10.30
Director J.F. Lawton. Intèrprets: Christopher Lambert i Joan Chen. Recomanada: R/18. Sala: Kursaal, de Cerdanyola. • Història d'acció, romanticisme i suspens en el marc d'una exòtica ciutat del Japó.
«La princesa Cisne» Director Richard Rich. Intèrprets: dibuixos animats. Sales: Cineart S sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • Quan eren petits, el príncep Dereck i la princesa Odette no eren bons amics, però quan es van fer grans es van començar a mirar de manera ben diferent. Abans que les seves vides i els seus regnes es puguin unir, Odette és raptada per un mag que la transforma en cigne.
4.55 6.50,8.50,10.50
Xi
«Presa de la secta»
«Sola en la penumbra» «Doble Dragón»
«Un indio en París»
Director James Yukich. Intèrprets: Robert Patrick, Mark Dacascos i Scott Wolf. Recomanada: R/13. Sales: Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • New Angeles, any 2007. Els terratrèmols i les bandes de carrer han assolat l'antiga ciutat californiana. El sinistre magnat Koga Shuko viu obsessionat per trobar les dues meitats d'un talismà conegut com el Doble Dragón, que atorga a qui el posseeix uns poders increïbles.
Director Herve Palud. Intèrprets: Thierry Lhermitte, Patrick Timsit, Ludwig Briand i Miou-Miou. Recomanada: apta. Sales: Sant Cugat 1, de Sant Cugat; Cineart-tres, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.
«Una historia del Bronx»
«Jungla de cristal 3. La venganza»
Director Robert De Niro. Intèrprets: Robert De Niro, Chazz Palminteri i Joe Pesci. Recomanada: R/18. Sala: Kursaal, de Cerdanyola. • Sonny, un mafiós del Bronx, canvia la vida del petit Calogero Anello, perquè comet un assassinat davant d'ell i perquè el pren sota la seva protecció.
Director John McTïernan. Intèrprets: Bruce Willis, Jeremy Irons i Samuel L. Jackson. Recomanada: R/18. Sales: Sant Cugat 4, de Sant Cugat; Rubí Palace 1, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell; Montecarlo, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.
• Un yuppie descobreix que té un fill nascut i criat al mig de la selva veneçolana. Decideix anar a buscar-lo i portar-lo amb ell a París. El que no s'imagina són tots els problemes que això implicarà.
ESTRENA
«Màquina letal» Director: Stephen Norrington. Intèrprets: Brad Dourif, Ely Pouget i William Hootkins. Sales: Rubí Palace 3, de Rubí; Principal, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • Any 2003. Hayden Cale és anomenada directora de la fàbrica d'armament Chaak, que disposa de tecnologia avançada i futurista. El seu predecessor en el càrrec va ser assassinat en estranyes circumstàncies i ella haurà d'intentar esclarir el fet. Per això s'enfrontarà a un psicòtic amb un enginy especial per crear i dissenyar armes assassines i amb una ansietat de poder sense límit.
«Power Rangers, la película» Director Bryan Spicer. Intèrprets: Kara Ashley, Steve Cardenas i Jason David Frank. Sales: Sant Cugat 2, de Sant Cugat; Rubí Palace 2, de Rubí; Rambla, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. I La força més malvada que mai no s'ha conegut està assediant els bons ciutadans d'Àngel Grove i té uns plans atroços per conquerir tot el planeta. El seu nom és Ivan Ooze i té una armada increiblement poderosa
Director Michael Apted. Intèrprets: Madeleine Stowe, Aidan Quinn i Laurie Metcalf. Recomanada: R/18. Sales: Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. I Després d'una operació de trasplantament de còrnia Emma aconsegueix tornar a veure, però la coordinació entre el que veu i les imatges que registra el seu cervell és imperfecta. Una nit sent fressa a l'edifici on viu. Quan surt a comprovar què passa, només aconsegueix veure una ombra.
1 5 Torreblanca Josep Puig i Cadafalch, s/n . T. 589 24 81
250 pies T O T A I .A NIT
CENTRE CULTURAL SANT CUGAT Pla del Vinyet, s/n - Sant Cugat del Vallès
Ql S A N T C U G A T
m\
• Perseguint una venjança molt personal contra el policia John McClane, un personatge misteriós anomenat Simón obligarà l'heroic policia a participar en un joc mortal. Tot comença amb una trucada que farà que McClane vagi a Harlem, on, de manera inesperada, s'aliarà amb Zeus Carver.
ESTRENA
2a SETMANA
3a SETMANA ÓQUIEN H A DICHO Q U E LOS FANTASMAS N O EXISTEN?
ESsrag ttm ma rai r.. TECT i UU ÍOTin! j uro\ a ;ii Wf' [ H W Sia1
...ÜEUUlïrB -íSBBBBi:;' i.iriiüH '-.Ufcüllii:
4.30 - 7.15 - 10.10 M A J O R S D E 18 A N Y S
©CINESR Al i « r v t l dt l ' t i p t c t i i o r
4 . 1 5 - 6 . 1 5 - 8 . 1 5 - 10.25 APTA
4.05 - 6.05 - 8.05 - 10.15 APTA
4.00 - 6.10 - 8.15 - 10.15 APTA
/fra
Q 5H Sft 32 33 Pàrking 2 k. gratis
TflWBWHHBsi
flMMflUHMi
^SBÜMWBKS
^RSÜRÜSSKSES
Dimecres dia de l'espectador
Carnet d'estudiant wtíverstimri
Cametmis grans 65 anys
Accessos minusvàlids
Venda anticipada
Reserva per telèfon $999941
PopSnack
m
38
APUNTS
H L S 4 C A N ' I O N S / D i v e n d r e s . 21 d e j u l i o l d e 1 W S
L'AGENDA S • Ràdio Sant Cugat De dilluns a divendres Du 7 a '( h.. Sota la dutxa. cl despertador, presentat per Salva Vallvc, amb la informació tic successos, cl temps. les previsions i els principals titulars ilc la informació local. Al mes d'agost serà presentat per Joan Vallvé. -Del»a Wh..El(ialldel'cstm, conduït per Xavier Fornells. ; I na revista d'informació amb les noticies de Sant Cugat i la resta del món. Amb la col·laboració de Xavier Casanovas. Natàlia Linares. Jofre l.lombart i Sandra Harneda. De III a 13 h.. Una habitació amb vistes a l'estiu, amb Marta Arnal. A m b la participació del oients, e n t r e t e n i m e n t s i premis. C a d a dia hi ha convidats i col·laboradors que porten un espai diferent, de consells i e n t r e t e n i m e n t . De 13 a 17 h . Vol de tarda. amb Albert Martin. U n a selecció de musica suau per les hores de mes calor. Al mes d'agost, present.it per Sandra Harneda. De 17 a 21 h.. !/<i pop & rock and mil. A m b Alcx Blazquez. A m b novetats i clàssics ilel pop. Durant el mes d'agost, a càrrec d ' A l c i Bartual. I·ls divendres inclou el programa I ÍTM'H alternativa, a m b \ a v i ( i r a n . de les 20:3(1 h. a l e s : I h. De 7 a 21 h . cada dia a cada hora.. ( o n n e v i o amb la i n h u m a c i ó general de Catalunya Informació i butlletins de noticies de Sant ("ugat i el Valies Occidental. Serveis Informatius de Radio Sant ( ugat • Dissabtes De s ,i l·l li. Roda d'amic di l estnt I a pal hcipacio dels oients anih dcdicatoi ics. salutacions i la musica del record amb l'eie l'alussa. De 14 a 13 h.. Jardí tancat l a musica mes suau per a la s o b i c t a u l a d'estiu, amb ( Iriol Vidal. De 13 a l·lh.. Super Dl Tranee. dau, e. inilla. I es votacions, la llista i la participació ilels mes joves, a m b Xavi M o n t e i o . Al mes d'agost, musical amb Joan Vilalta. De l 1 ' a 21 li. Ai/uelh me'•(i\i·llti\.i\ anvs l'N grups i esti elles que han esdevingut clàssic^ Amb Josep Maria \lvia 1 >c 21 a is h.. Uuw II al teu i • s/,jf Musica per a les nits d estiu D e S ., 21 h . a c ul·i h o r a ' i i h a u i a una c o n n e x i ó a m b ,i u i l o i n i a c i o Lïcilcral de ( at a l u n v a I n h u m a c i ó i els b u t l l e t i n s de n o t i c i e s de Sant ( ugat i el V a l i e s Occidental. Se tveis I n l ' o i m a t i u s . •
T A
• Divendres 21 —Llorenç. Víctor. • Dissabte 22 —Maria Magdalena. • Diumenge 23 -Hngida. • Dilluns 24 -Cristina. • Dimarts 25 —Jaume. • Dimecres 26 — Anna. Joaquim. • Dijous 27 --Cucat.
21
DIVENDRES • Sant Cugat • Universitat de la Pau —Seminari titulat Viure o patir la democràcia'.'. A dos quarts de deu del matí. el magistrat de l'Audiència Nacional Ventura P e r e / Mar i no pronunciarà la conferència La independència dels poders?, que d o n a r à pas a un debat entre els assistents. A les q u a t r e de la tarda, el catedràtic de dret constitucional de la L'AB Francesc de Carreras, obrirà un col·loqui sobre l.a reforma del sistema.'. Al Centre Borja. I-ntrada gratuïta per a tots els santeugatencs. • Concert de guitarra A les deu de la nit, al claustre del Monestir, concert inaugural del XXIV Curs Internacional de Guitarra J.I.. l.opategui. Informació i venda d'entrades a la Casa de Cultura. • Cinema a la fresca A les lleu de la llit, al jardí del Centre Cívic de les Planes, projecció de la pel·lícula Frankenstein. • Concert de pop-rock —Actuació de grups de l'Associació Cultural Sant Cugat. Informació, al telèfon 3Sl) 13 s2. de la Casa de Cultura. de les quatre de la tarda u les vuit del vespre. • Kuhí • Carrer Sant Jaume \vui comença la celebració del centenari de les festes del carrer Sant J a u m e A Ics II! de la nit. lli liauia cl tia dicional sopat de gcrmanoi al c u rel. amb veïns, familiars i amics. Durant el sopar, la C o m p a m i a Maiimon hi posarà la musica. - Desprès del sopar, es Iaia una sessió de karaoke. en que po-
Tortell Poltrona serà a l'Ateneu. Foto: X.L.
Espectacles infantils a la Floresta. Foto: M.F..
Tortell Poltrona, a Rubí
Festa major de la Floresta
L
A
es nits a l'Ateneu arriben a la recta final. Avui, en l'espectacle Nit de cabaret, hi actuarà Sallita d'star, titelles de RE9N (remwven), el funambulista i malabarista Leonel de Serena i els Claret Clown, que presentaran els altres números i en representaran alguns del seu muntatge Teoria de la risa. I divendres que ve, el pallasso Tortell Poltrona clourà el cicle amb un espectacle per a adults, S.B.
dtan participar tots els assistents. • Cabaret — A dos quarts d ' o n / e de la nit. nit de teatre de cabaret als tardins de l'Ateneu Municipal.
• Xerrada sobre cooperació — A dos quarts de vuit del vespre. xerrada col·loqui sobre cooperació internacional a m b gent que ha estat a Nicaragua i al Senegal. A la Casa de Cultura, organitzat per l'Hspai Jove. • Festa major de la Floresta —A les deu de la llit, cursa ciclista nocturna. Cal fer les inscripcions per participar-hi a les vuit del vespre a la l ' n i o Recreativa i F'sporüva de la Floresta.
22
quest cap de setmana comença la festa major de la Floresta, que s'allargarà fins al dia 30. Una cursa ciclista nocturna obrirà demà les celebracions d'estiu del districte, en què tampoc no faltaran espectacles infantils, balls, teatre i una trobada per fer una paella. També hi haurà esports: a més de la cursa ciclista nocturna, hi haurà una exhibició de petanca, i una cursa atlètica, entre d'altres, S B
D I S S A B T E • Rubí • Carrer Sant Jaume • Sant Cugat - D i n s de la celebració del cen• Universitat de la Pau tenari de les festes del carrer, •Avui. ultima jornada de la a les sis de la tarda hi haurà d o t / e n a edició de la Univeruna sessió d'animació infantil sitat Internacional de la Pau. amb el grup de titelles 1 FsA dos quarts de deu del matí, taquirot. que posarà en esel debat plantejat a partir de cena el seu espectacle Subsòl. la pregunta Existeixen alterFs faran tocs i concursos i natives'' tancarà el seminari haurà regals per als mes pe) iure o patir la democràcia.'. tits. FI catedràtic de filosofia del — A les deu de la nit. gran ball dret de la Universitat de Baramb l'orquestra (ialana. celona Juan Ramon Capella o b i n a el col·loqui amb una • Animació — A partir de dos quarts de exposició en que analitzarà set de la tarda, animació al el tenia .Ics del seu punt de carrer a l'illa de v iananls, amb v Ma. 1 a intervenció de C'amusica en viu. pallassos i alpc! a sci a d'una hora de dutres espectacles. i.ida i desprès hi haurà una sciic de preguntes ,( càrrec • «Karaoké» d'una fila 11 integrada per eo- \ les deu de la nit. a la plaça euinicadors socials. ilel Doctor t i u a r d i c t . es fa la gran linal concurs de ka• ( l l i s a de ciclomotors ranke Canal II), que s'ha estat A Ics t:cs de la tarda, cursa celebrant en diferents fases de ^c-stcncia al circuit de des del mes de junv com una Ics l'Iaiic s l'ei a ciclomotors 1 le les activitats per a aquest de l ' a ~4 c'C Informació estiu entre l'Ajuntament i la i inscí 'iK"n. al ( entre Cívic botÍL.i < 'anal In. i l c l c v i i '•"" 3n OM.
23
DIUMENGE • Sant Cugat • Festa major de la Floresta — A les nou del mati, vuitena cursa popular. - - A Ics onze del matí, exhibició de Vapor Viu. tren miniatura del Club de Ferroviaris de Terrassa, a la plaça de l'estació dels Ferrocarrils de la Generalitat al districte. • Rubí • C a r r e r Sant Jaume — A les 11 del matí. cercavila des del mateix carrer Sant Jaume fins a l'estació. Serà acompanyada pel grup Amics dels Cotxes Antics-Triplc A, que es concentraran al carrer Francesc Macià, des d'on es farà la sortida de la segona part de la cercavila. Q u a n la cercavila arribi de nou al carrer Sant J a u m e , els Castellers de Terrassa faran una exihibicio. A la una de la tarda, gran vermut popular, que ha estat possible per la col·laboració del mercat municipal amb la comissió que ha organitzat la celebració del centenari de les festes del carrer. \ les set de la tarda, ballada de sal danès amb la cobla La Principal de Terrassa. Durant l'audició hi haurà u n a ballada de lluïment i de punts lliures
de la colla Galzeran i l'actuació de l'Esbart Dansaire de Ruhí. El grup dansaire posarà en escena ducs de les seves coreografies: Araneses ( a m b arranjament coregogràl'ic d'A. Sans. vestuari de Maria Carbonell i instrumentació de Cohi i G r a u ) i un fragment de Les gitanes de Rubí (amb l'arranjament coreogràfic d'A. Sans. cl vestuari de Tzabal Aitès i instrumentació de Jordi Núfïez). • Pallassos sense Fronteres — A dos quarts de vuit del vespre, :i la plaça de ca n'Oriol. actuació de Pallassos sense Fronteres, dins del cicle d'espectacles infantils als barris organitzat aquest estiu.
24
D I L L U N S • Rubí • C a r r e r Sant Jaume — A dos quarts de nou del vespre. dins del programa de la celebració del centenari tle les festes del carrer Sant Jaume. hi llaurà un tast d'embotits al carrer ofert pel supermercat Mariona. — A Ics deu de la nit, una vetllada de jazz amb el conjunt Al'ter Hours Mot Jazz. tancarà per avui el programa de festes del centenari de les celebracions d'estiu del carrer.
Diumenges
1 >c S a 14 li . Roda d'amic tic i'ciiu. l.u participació dels oients a m b dedicatòries, salutacions i la musica del reÍ oi d amb l'crc Pallissa. De 14 a 13 li.. Jardí tancat. I a musica mes suau per a la s o b r e t a u l a d'estiu a m b Otiol Vidal. De 13 a l'ih.SuperDJ. Tran..'. ilancc. Itàlia. I.es votacions, la llista i la participació dels mes joves, amb Xavi Montero A l'agost, musical amb I sleve l.lop. De ll» a 21 h.. Aquells mcuncllosos anys. l·ls grups i csliclles que han esdevingut clàssics. \ m b Josep Maria \leira. De 21 a S li., Musica al Ien ! nsiiit. Musica per a Ics nits d'estiu. De s a 21 h a cada hora. hi haurà una connexió amb la i n h u m a c i ó genera] de Cal.ilunsa Informació i els butlletins de noticies de Sant Cugat i el Valies Occidental. Se iveis Informatius.
T .
,*
s^jl
am Sortides des de Mas Janer. -Dies feiners. 1a sortida: 06.I0h-07.1 Oh i als 10 minuts de cada hora fins ales 22.20h L'últim serveifinalitzael seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.l0h-08.10h i als 10 minuts de cada hora fins a tes 221 Oh. L'últim servei finalitza el seu tecorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. Sortides des de l'Avinguda Alfons Sala. -Dies feiners. 1a sortida: 06 50h-07 50h i als 50 minuts de cada hora fins ales 21 50h. L'últim servei finalitza el seu recortegut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. *a sortiaa: 07 50h-08.50h i als 50 minuts de cada hora fins ales 21,50b. L'últim servei fi"?. ::•> ei seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. Recorregut. Mas Jané,- Estació Mira-sol, Plaça Can Cadena, Estació Sí Cugat. Mercat Torreblanca. CAP •Vc-sSa/a Can Cadena, Estació Mira-sol. Mas Janer.
PLANES
^ a
Sortides des de F. Colom. -Dies feiners. 1 a sortida: 06 30h del mati i cada hora i mitja fins a les 21.30h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: OB.OOh del mati i cada hora i mitja fins a tes 21 30b. Sortides des de l'Estació. -Dies feiners. 1 a sortida: 07.20h del matí i cada hora i mitja fins a les 22.20h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 08.50h del matí i cada hora i mitja fins a les 22.20tv Recorregut. F Colom la Floresta Plaça Centre, Mercat, CAP, Alfons Sala, Estació, Centre, La Floresta, F Colom
x.-Dies feiners. 1 a sortida. 05.40h-06.25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h.
Sortides des de Sant Domènec. -Diesfeiners, fa sortida: 06.16h-06 46h i als 16 i 46 minuts dècada hora ;ms a les 22.16h. -Dissabtes i festius, la sortida: 09.t5h-09.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16b Sortides des de Sant Francesc. -Dies feiners. 1 a sortida: 06 23h.06.53h ais 23 i 53 minuts de cada hora fiïs a es 22.23b. -Dissabtes i festius. • a sortida: 09.23h-0S.53" i als 231 53 minuts de cada iora fins a les 22.23h. Sortides des de l'Estació FOC. -Dies feiners. 1 a sortida: O6.05h-06.35h i ais 051 35 minuts de cada hora fins a les 22.35b. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.05ri-09.35h i als 05 •• 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h Recorregut. Sant Domènec. CAP. Sant Francesc. Plaça Coll. Mercat Torreolanca. Monestir, Estació FGC. Colomer, Sant Domènec.
-Dissabtes i festius. 1 a sortida: 06 25h i als 25 minuts de cada hora fins ates22.25h. -Sortides addicionals a Terrassa: 06.55h, 07 55h i 11.55h.(feiners)
•- - * * ~ » * ^ —
.
,
.,„
-Dies feiners. 1 a sortida 05 15-05 40 i als 40 minuts de cada hora fins ates22.10h. -Dissabtes. 1 a sortida: 05 15-05 40 i 06.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.1 Oh. -Diumenges i festius. 1a sortida: 07 10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.10h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22 40h 123 OOh (feiners). 23.00h (dissabtes i festius).
-Dies feiners. 1 a sortida. 05.451 als 15145 minuts de cada hora fins a les 21.45h. -Dissabtes. 1 a sortida: 05.45 i als 45 minuts de cada hora fins a les 21.45h. -Diumenges i festius.1 a sortida: 06.45h i als 45 minuts de cada hora fins a les 21.45h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15h (feiners).
35T
APUNTS
ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 21 d e juliol de 1995
L'AGENDA
25
D I M A R T S • Sant Cugat • Curs de guitarra —A les cinc de la tarda, Uicó magistral de guitarra amb Narciso Yepes dins del XXIV Curs Internacional de Guitarra J.L. Lopategui. Al Centre Borja. •Cinema i natura —A les deu de la nit, projecció de la pel·lícula Los últimos días del Edèn i el curt metratge Audio-visual de Torre Negra, dins del cicle Cinema i natura, organitzat pel Grup de Natura del Club Muntanyenc i l'Espai Jove. A la Casa de Cultura. •Rubí •Carrer Sant Jaume —A les nou del matí, a l'església de Sant Pere, missa pels difunts del carrer. —A les deu de la nit, cantada d'havaneres amb el grup Mar Endins.
FARMÀCIES DE TORN Dia / Poble
D 1M ECUES
•Rubí •Carrer Sant Jaume —A les deu de la nit, actuació del grup Coral Bajillas, amb l'espectacle humorístico-musical Conya marinera.
•Sant Cugat •Festa major de la Floresta —A dos quarts d'onze de la nit, teatre amb Ni ho Somiïs: representació de Cesi la vie. •Cinema a la fresca —A les onze de la nit, projecció de la pel·lícula Dune, de David Lynch, als jardins del Monestir. Dins del programa d'activitats de l'Espai Jove. •Rubí •Carrer Sant Jaume —A les deu de la nit, gran revetlla de música de bhtes amb el conjunt Traditional Tourist.
ALTRES ACTIVITATS •Sant Cugat •Cor infantil i juvenil —Nois i noies a partir de 4 anys. Informació i inscripcions a la Casa de Cultura. Les activitats del cor inclouen concerts, sortides de cap de setmana i tallers complementaris. Organització: Cor Infantil i Juvenil Sant Cugat. Telèfon: 675 32 23. •Centre Cívic de la Floresta —Ceràmica, ludoteca, piano, guitarra, solfeig, dansa i altres activitats. Informació i inscripcions de 5 de la tarda a 9 del vespre. Telèfon d'informació: 589 08 47. Organització: AEEA L'Esplai i àrea de Cultura de l'Ajuntament. •Centre Cívic de les Planes —Tallers de música, de costura, manualitats, casal per a joves i adults i altres activitats. In-
SERVEIS
ï Sant Cugat
Ajuntament
589 2288
5 Cerdanyola
Orris (Av, Argentina, 17)
5807859
Ambulatori Les Planes
675 51 05
ï Rubí
Oriol (Zaíro, 28)
6994398
Bombers Betaterra
6928080
5 Montcada
Capdevila (Conca, 10)
-
Bombers GeneraBat
i Papiol
A Via (Av. Generalitat, 35)
6683967
Bombers Rubí
6741111
Grua
67433 71
6998080
Aigües La Floresta
6742089 6742018
085
Sant Cugat
M. Moral (Sta. Teresa, 40)
6753344
CAP
5891122
AAPP i W Mira-sol
Cerdanyola
Selva (Torrent, 12) Btfcpra. Sabana», 95) Duran (Rbta. Montcada, 37) AVJà(Av.Generaltat,35)
6918901 6995012
CAP urgències
5894455
AAW Verge Carme Mira-sol 8741003
Casa de Cultura
5891382
AAW Sant Joan Mira-sol
6747103
5751543 6683967
Casal VaUdoreta
6744599
AAPP I W Valldoreix
6742197
Catalana de Gas
7252944
AAPP i W C. Montserrat ValL 6742105
Centra CMc La flores*
5890847
AAPP W Can Majó Val.
6745049
Centre Cívic Les Planes
6755105
AA Prop, I Veins La Floresta
6742089
Centre Cultural MtaMOl
589 2018
AA W Atyualonga La Flor.
6745129
Cinemes St Cugat (RaM.)
5890941
Ase, Consumidors
2684567 5893080
: Rubí Montcada j Papiol Sant Cugat Cerdanyola , Rubí
Montcada Papiol B Sant Cugat Cerdanyola Rubí
Montcada I Papiol
| Sant Cugat Cerdanyola Montcada Papiol I Sant Cugat Cerdanyola I Rubí I Papiol • Sant Cugat ï Cerdanyola ftMrfaflud»
Rutt
M. Domènech(P. Sant Magí, 50) Selva (Torrent, 12)
8aiori(Mte i Fontanals, 1) Duran fFftta Mortcada, 37) AVfò(Av. GeneraJtat, 35)
6743353 6918901
5751543 6683967
6747096
DNI (Cita prèvia)
C, Llorens (Sta. Maria, 27) Bert (Passeig de te Cordales, 67) Cattna (NfaSra.de Lourdes, 35) Pardo (Can SantJoan. Masia, 2) AV»è(Av.Generaltat,35) C.T«Bdo(Rp)a.d8lCeler,97) Val» (AvrJa. Catalunya, 17) Roca (Avda. Barcelona, 55) QUx (Major, 25) AVte(Av. Generalitat, 35)
6741531 6922367 6992099 5642139 6683967
Creu Roja Sant Cugat
6741234
Qreanpeace
Creu Roja vaHoreix
6742459
H. General de Catalunya
5891212
Dispensari La Horesta .
8747615
H.Valcfflebron
4272000
Ent. Municipal descentrat.
6742719
H. Sant Joan de Déu
2034000
ENHER Rubi
«861892
Unitat Coronaria
2481040
6747749 6921130 6990953 S641645 688.39.67
FECSA (atenció al cfert)
«631 31 31
Tel.derEtperanca
4144848
FECSA (avaries)
900232323
M. Moral (Sta. Teresa, 40) Rlwra (Sant Ramon, 182) Serm (Francesc Macià, 66) ErW8t(Aw.Catatanya,65) AVMijAv.Qanacaiat,;
6753344
M.Qrja»nBChy.SantMagi,50) rttMmrm&daCintftnvofeL rttttfrflWfcftOwttny^l)11
omm^m P. FanBiBUtpanCuyàs. Orquídia, 3)
6920676 6991343 6683967 «743353
6922368 «94396
AV»(Av.GeneMlríat,35)
6683967
IJ Sant Cugat
CUoreraPta. Maria, 27)
6741531
! Cerdanyola
aatfíPas·efcdBtetordetes.e?)
.6822367
ï Rubi
i Ptpn
flort(MaQl RajwiiiM, 7)
J. Relat (Majer.SS) AVlà^.8«ÍBB)«Bt,35)
«973456
•Casal Cultural de Mira-sol —Taller de t;atre per a nens i adults, plàstica, manualitats, boixets, esplai diari, casal d'avis i altres activitats. Taller de Natura Descobrint el nostre entorn, per a nens i nenes de 7 a 12 anys. Dissabtes de 10 del matí a 1 del migdia. Informació i inscripcions de 5 de la tarda a 9 del vespre al telèfon 589 20 78. Organització: AT Madeac i àrea de Cultura de l'Ajuntament. •Ateneu Santcugatenc —2n Curset Taller de Dibuix i Pintura, a càrrec del professor Adolf, els divendres feiners a la tarda, del mes de març a juliol. Informació i inscripcions a la secretaria del centre, dijous i divendres feiners, de 6 de la tarda a 9 del vespre, i al telèfon 674 15 66. —Grup Literari. Dijous feiners de 6 de la tarda a 8 del vespre a l'Ateneu. • E P Pla Farreras —Casal d'estiu i setembre. Per a tots els nens i nenes a partir de 3 anys. Informació i inscripcions als telèfons 674 02 28 i 589 24 90.
(91)5434704
intormacK Carreteres
2042247
FFCC
«7419 34
tnfonri&ci6 Aeroport
4785000
Funerària
6740525
Informa* RENFE
4900202
G. Civil (Mira-sol)
6742379
Mòrrnedo Port
3188750
Hisenda
5891155
OWC
5893188
Jutjat
8746696
PoSdtnic Torreblanca
5891732
PROMUSA
5891732
Oficro Municipal UFtoresti 5880847 Parròquia St Pere Octsvtít
1741163
Parròquia Les Planes
&7503
Parròquia Valldoreix
$40569
1
ENTITATS
ASOI
675 35 03
Piscina Munte^alVítJoreh '•«84055
ArxaiGarin
6742570
Cuerrx Nacional de Wfcií ' : * » 7 « S 8
Casal d ' A * SC
59» 1638
M ; 091 Polcia Municipal i Prot C M "i- " 092
Lta<fA*P»rc«aie
58» OS 98
Club Muntanyenc
6745396
Pol. Municipal (VaMoretr) 96*795125
Coral d e k t M o
«741008
Comissaria de Policia
'.1**12
Esbart Sant Cagat
875 26 Sí
.*•"
B Tot Sant Cupt
874 86 61 6749314
Taxis (parada)
5841481
Radio Ta»
JBW*"
Grup SUD. luDijmH
6863967
Rapsol-Butà
f**
Ratio Sent Cua*
6755959
TekwW68tnCuoat
5895386
E M Cantem
58» 82 82
(1) D'1/4 de 10 del mati d'avui a 1/4 de 10 del mati de demà. (2) D'1/4 de 10 del mati d'avui a les 10 de st nit (3) De les 10 de I a nft a 1/4 de 10 del mati de demà. formació i inscripcions de 5 de la tardí a 9 del vespre. Telèfon d'i: formadó: 675 51 05. Organií iació: AM L'Esclop i àre, de Cultura de l'Ajuntame it.
Correus
Urgències
Montcada • Papiol
ï Montcada
11
SERVEIS
I Telèfon i 6747748
Moncaua •Sant Cugat •Festa major de la Floresta —A les onze de la nit, cafè concert amb Chess All Starts al Casal.
1 Farmàcia (adreça) C. Tendó (RUa. del Cefer, 97)
RuU
26
TELÈFONS
zació: escola d'adults. •Club Muntanyenc —Grapi de muntanya per a nois i noies de 11 a 14 anys. Telèfon d'informació: 674 53 96. —Grup Xàfec. Activitats infantils al club cada dimarts de les 6.30 de la tarda a les 7.30. •Balls de saló —Iniciació i perfeccionament. Professora: Marta Planas, titulada per la Royal Academy de Londres. Informació i matriculació a la Casa de Cultura (589 13 82). •Interpretació pianística —VII Seminari de Tècnica i Interpretació Pianística. Dirigit per Antoni Besses, pianista compositor. Del 20 al 26 d'agost a la Casa de Cultura. Informació i matriculació al telèfon 675 11 94. •Rabí •Observació astronòmica —Cada divendres, a l'Ateneu, a les 10 de la nit, sessions d'observació astronòmica. •Ball —Cada dissabte, a les 4 de la tarda a l'AV Ca n'Oriol, Ball per a la Tercera Edat. •Ioga —Cada dissabte, a les 10 del matí, al Centre Cultural de Raja Ioga, curs de ioga.
•Curs d'esperanto —Organitza: Grup d'Esperanto Jozefo Anglès. Telèfon d'informació: 674 61 80.
•Comerç —Pla de reciclatge del comerç a Rubí. Curs: La problemàtica de la compra, de 2 del migdia a 5 de la tarda. Preu: 5.000 ptes.
•Casa de Cultura —Taller de manualitats i cuina. Informació i inscripcions al telèfon 589 13 82. Organit-
•Pallassos —El dia 28 de juliol, a dos quarts d'onze de la nit, Tortell Poltrona presentarà el
Sent Cugat Comerç SAUR (Aigües)
•*»»
seu espectacle Clown als jardins de l'ateneu.
'füllMAJORS:. •Sant Cugat •Festa major de la Floresta —El divendres, 28 de juliol, continuarà la festa major de la Floresta amb el ball amb l'orquestra Intermedio, a les pistes poliesportives. Serà a les 11 de la nit. —El dissabte, 29 de juliol, es farà la tercera trobada de paelles i paellers a les pistes poliesportives. La preparació de l'àpat començarà a les dotze del migdia i, a partir de les quatre, hi haurà música de sobretaula a les pistes poliesportives. El programa continuarà a dos quarts de sis amb jocs infantils. A la nit, a les onze en punt, començarà la nit de varietats amb el ballet Wagon Show, Merche Guevara, Juan i Miguel, Rumba de Copa Tres i Tony. El dia de festa major s'acabarà amb una disco mòbil, a partir de la una de la matinada. —El diumenge 30 de juliol, l'última jornada de festa major del districte, es farà a les nou del matí una exhibició de petanca a l'esplanada del Centre Social i Sanitari. A les sis de la tarda, hi haurà pallassos amb el grup L'Arlequí. A les vuit del vespre, sardanes amb la cobla Tibidabo. I a dos quarts d'onze de la nit, hi haurà l'últim acte de la festa major del districte: un concert d'havaneres i rom cremat amb Els Pescadors de l'Escala.
•Rubí •Festa major de Can Ximelis —Continuen les festes del barri de Can Ximelis fins al diumenge 23 de juliol.
MUSICA • S a n t Cugat •Seminari de piano —El diumenge 20 d'agost començarà el VII Seminari de Tècnica i Interpretació de Piano i Música de Cambra organitzat per l'escola d'estudis musicals Montserrat Calduch. El 20 d'agost, a dos quarts de vuit del vespre, hi haurà el concert inaugural a la Casa de Cultura amb el mestre Antoni Besses, que interpretarà obres de Schubert i Brahms. El dissabte 26 d'agost, hi haurà el concert de cloenda dels alumnes assistents al curs, a dos quarts de vuit, a la Casa de Cultura. El seminari està organitzat per l'escola Montserrat Calduch, amb la col·laboració. Per a inscripcions i informació, es pot trucar al telèfon 6751194. •Festival de música 1995 —Sant Cugat recupera aquest any el festival de música de final d'estiu. Es farà del 15 al 30 de setembre al Teatre-auditori del Centre Cultural i al claustre del Monestir. Hi actuaran: —The Swingle Singers, el divendres 15 al Teatre-auditori. —Manolo Sanlúcar, amb l'espectacle Tauromagia, el diumenge 17 al Teatre-auditori. —Joan Cabero (tenor) i Manel Cabera (piano), amb obres d'Eduard Toldrà, el dimarts 19 al claustre.
—La Jove Orquestra Sant Cugat, amb obres de R. Thompson, D. Cimarosa i W. Mathias i el Cor Nacional de Petits Cantors d'Andorra amb la Jove Orquestra Sant Cugat, que interpretaran conjuntament El casori dels fanals, d'Offenbach, el diumenge 24 al Teatre-auditori. —Trio Werther, al claustre, el dimarts 26. —El pianista Daniel Ligorio, al claustre, el dijous 28. —Opera de Cambra Sant Cugat, al Teatre-auditori, el dissabte 30.
CONVOCATÒRIES • Sant Cugat •Concurs de cartells —S'ha convocat el concurs per escollir el cartell anunciador de la festa major de Valldoreix 1995. Les bases es poden sol·licitar al Casal de Cultura, de dilluns a divendres, de les 10 del matí a les dues de la tarda. Les obres es poden presentar al Casal de Cultura fins al dia 24, a les dues de la tarda.
EXpOSlCÍONS •Sant Cugat •Mira-sol —Fins al 28 de juliol, exposició de miniatures i maquetes navals de Xavier Martí Ramon al Casal Cultural de Mira-sol. •Valldoreix —Fins al 22 de juliol, mostra titulada Paisatges de la pintura de Josep Andrés Ivars, a l'associació de propietaris i veïns de Valldoreix. Horaris: de les deu del matí a les dotze del migdia i de les sis de la tarda a les vuit del vespre. •Mercantic —Mercantic. Fira permanent d'art i antiquaris. Obert tot el cap de setmana. Telèfon d'informació: 674 49 50. •Firart —Firart. Primer i tercer diumenges de cada mes de 9 a 2 a la plaça del Monestir. •Rubí •Aula cultural —El 22 de setembre, a l'aula cultural de la Caixa de Terrassa, s'inaugurarà Ama exposició titulada Monografies sobre les sardanes a Rubí, organitzada per la comissió de cultura del Casal de la Gent Gran de Rubí. Estarà oberta fins a PI d'octubre.
BIBLIOTEQUES •Biblioteca Centre Borja —Universitària. De 9 a 1.30 i de 4 a 8. Telèfon d'informació: 674 11 50. • L a Floresta —Biblioteca de l'associació de propietaris i veïns de la Floresta Pearson. Plaça d'AiguaUonga, 1. La Floresta. De dilluns a divendres de 10 a 1. Tel.: 674 20 89. •Biblioteca del Mil·lenari •—Centre Cultural. Biblioteca pública. De dilluns a divendres de 4 a 8.30. Dimarts d'li del matí a 2 del migdia. Dissabtes de 10 del matí a 2 del migdia. Telèfon d'informació: 589 27 49. •Biblioteca Club Muntanyenc —Plaça Barcelona. Cada tarda de 5 de la tarda a 9 del vespre. •Arxiu Municipal —Rambla Can Mora, s/n, 2n. Matins. Telèfon d'informació: 674 69 93. •Biblioteca de l'Ateneu —Plaça Pep Ventura. Dijous, divendres i dissabtes de 4 de la tarda a 8 del vespre. • Servei d'Informació Juvenil —Casa de Cultura. El telèfon d'informació per a qualsevol consulta és el 589 13 82.
ELS r CANTONS
40
Divendres. 21 de juliol de 1W5
Sant Cugat del Vallès
s.int i uijiil ciri \allt-.: (' V r - v . ^ "S ^S'> v ' •
L ' E N T R E V I S T A
GHMMA
«
L A
Provocació
N I L i R G A . Presentadora d"«Hablar por hablar» a la SER í « I I destino en NUS manos» a TVE-1
La gent n'està tipa, de predicadors a la ràdio
»
I a S I ' K la \ a l o r a l a n l q u e t i n s i UM li \ .1 d o n a i
suport
p u l · l i e i t a i i q u a n \ .1 d c b u l a i .1 I VI
I e s q u e s ' h a i n i a n v a t el
lli ie e n l i v L'K í n d e x s d e l ' a u d i c u e ia n o i ! u r u a d e la 1 a d n ' csp,uivol,i. coneixe:
l ' a m h e s ' h a d o i ' . i 1 ,1
a l s telev i d c i i t s d e
l'I s;,il a m b / 7 ilc.sliiin numos
1 /,' VÍÍ\
A C n l a l u n v a n u li e i k i
laila
li 1 ei a p i t ui 1.1 " i e ; ; . i ú i 1
'. ali 11 avia
p e i l'uihii
l'i !
p::,:,:i
p c i s e r a I Y.i u n a d e les s r v 11 e s ,le hts
-., n\t",
\ 1 f,.:
^ivi'u'e U 1 |< I H < ' k M
I l'an n u [ i u i l a n t e s p e : a la s i K q u e li l a e i n p u b l i c i t a t elc II a'i. q u a n sui I a I \ I '.' • • \ i i i n e s se q u e e m \ a u a n i mal 1 e m \.111 a.|tulai m o l t a n i b la l a m p a n v a d e p i c i n s a . ' Is ií,;''lii!
innll d i l e i e n l IL:!<i,:i /•<'/ di l'.iiiui per ptirluí '
A u . canvia l'idioma. • Així. no li ha n ' s i a ; ei eauv 1'.' SI que m'ha costal. 1 pci l'idiouia. perquè m.ii ha\ia licballat en easlella. l'cru a cop de diccion.u1 nie n'he sui ut. 1 a 1 adh 1 en diieete no pel l'ict diihles. - N o . elai. Si en Iens. de dubics. nies pil diel. •• I els 1 adiuuicnts i s p . m v o k sou molt dilerentes dels calal.uis'.' No. els piiil·leincs son exactament cK mateixos. I I i|ue \ a r . a es la maneí a de plantejat dos. , (Juins si ni els problemes.' AIIU u osi is 11 malalties
l's
eent que pateix 1 que tiuca pe i que neeessiia explicaidio. Jo em hmilo a eseoliai 1 a prceunl.u." IS una mena de • v eu de l'esperança • ? ••No, peique |o no dono consells. I ni limilo .i tel d'inieimciliaria entre e k oients.» Desprès de cinc temporades. com valora els alls índexs d'audicncia'.' <• Potser amada cl meu distanciament envers c k problemes. ( ) potsei la üent esta cansada dels pi edicailors de la radio.Vostès no pontifiquen. «Nn tenim experts, n o m é s ens serveix l'experiència dels oients que han passat el mateix
«IAI geni que tntea a la ràdio té problemes amorosos o de malalties, lis gent que pateix i que truca perquè necessita explicar-ho»
i tenen alguna cosa a dir.-— A l g u n a v e g a d a ha e s t a t temptada d'intervenir'. 1 —«No, no m'agrada fei-ho.—Ni quan aquell noi va dir que volia suïcidar-se? —«No va anar així. Va trucar un noi dient que era homosexual
i que el seu pare li amargava la vida. I l ' e n d e m à va t r u c a r un amic per dir que s'havia suïcidat.» —Déu n'hi do! —«Sí. perquè el que intentem és que la vida circuli pel programa durant una hora i mitja. Però
C O L U M N A
la vida massa vegades és dura i trista.» - -Què la preocupa més'.' <Fk problemes d'intolerància. quan la família, la parella, no escolta qui necessita parlar.» Vostè va debutar a la televisió a T V 3 amb cl Dit 1 fel. d e i a cinquè de Ciències de la Informació i van penjar un cartell a la facultat dient que feien un eàsting. Vaig enviar la foto i em van aualar. com a Ics pel·lícules. 1 de la televisió a la ràdio. -Sí, vaig tenir sort p e r q u è just quan s'acabava una cosa va arribar l'allra. I de l'et abans de I V3 ja treballava a la Cadena 13. on l'eia de lot. A Radio Barcelona vaig entrar de reportera.» I va arribar Ics 'l'rei sonores... - F a tres anys. La diferència és que llavors no em vaig presentar sinó que em van cridar de TV3.» - I quin record en té? -<-l"na passada. Ara precisam e n t p r e p a r e m un p r o g r a m a especial de comiat, que surt demà passat i que em permetrà recordar una època encantadora per a mi. I'ns ho passàvem moll bé.» ps queda amb algun senyor en especial.' ••No. no m ' a g r a d a fer-ho. p e r q u è , pobres, al damunt que venien els fèiem fer cada cosa!» - -lira un programa amable. «Sí. veies e k personatges en una situació diferent de la que acostumaves a veure'ls. Però era un programa elegant, amb cl segell particular de la Carme Basté.» I.i va saber greu deixar-lo'.' - M o l l . però vaig haver de mar.» S'han complert les expeetetives d7.7 destino...'! «•N'estem molt contents. Ha agradat, tot i que s'emet molt en uns horaris...» l l a eslat un programa innovador'.' •S'havia fet un intent a T V 3 . p e r ò era diferent. H e m tingut molt bones crítiques i, encara que no està bé que ho digui jo. és un programa de qualitat.» Ha e s t a t d u r c o m p a g i n a r radio i televisió? — « N o , s'aguanta b é , e n c a r a que a vegades es dormi poc.»
l.MMAM 1.1 Cl VAS • mi m'ha agradat molt que el p r e s i d e n t de b r a n c a hagi anunciat que a partir de la tardor reinieiarà un programa ile proves nuclears a l'allra p u n t a del méin. f'ntcngucm-nos: no m'agraden Ics proves nuclears, es laem al lloc del nuïn que sigui. Dic nouies que m ' a g r a d a q u e cl p r e s i d e n t de França les hagi anunciat. 1 m'agrada i n'estic content i ho dic aquí i ho diré on sigui peique gràcies a aquest anunci e : piesidenl de França ha contribuït a most r a r - n o s quina m e n a de bèstia hipòcrita els e u r o p e u s d u e m a dintre. Així que cl piesidenl Cliirac ha parlat, els parlamentaris e u r o p e u s , q u e sétn c k n o s t r e s representants, han noia! que Ics vestidures se'ls estripaven de dalt a baix i han iniciat 1111 iosaii de protestes. Son els mateixos parlamentaris que veuen e k horrors de Bòsnia -Bósnia: tan a prop. tan d'Fuiopa— i no diuen res. 1 si diuen és per d e m a n a r paciència, per demanar temps per estudiar solucions i negociacions i demà ja en parlarem. I qui diu els p a r l a m e n t a r i s e u r o p e u s diu els progrés. Bis progrés han sortit al carrer amb un ímpetu que feia temps que 110 usaven per dir cul d'olla a Chirac amb criïs 1 pintades. C a p pintada, cap crit pmgre contra els serhis de les deportacions i c k crims intolerables d'una guerra insuportable.
A
A Fiuropa masteguem pa d'ahir. Reeditem amb èxit, perquè Ics tenim per la nià, les protestes dels anys seixanta i setanta contra les proves nuclears però estem tan mal reciclats que no tenim paraules ni respostes contra Ics guerres d'avui. F.ls llobatons de Grecnpeace són el nostre retrat exacte: posem rumb a una taca de petroli i deixem a proa Ics neteges ètniques. Fns pensàvem que cl teatre de provocació era cosa de l'esquerra. Ara ens ha provocat Chirac. actor i autor de la dreta —de la dreta intel·ligent que tant reclamem— i tots hem caigut de quatre potes per mostrar les nostres contradiccions i el nostre oblit d'un altre teatre que és el de la guerra. A mesura que l'any de la tolerància avança —un any proclamat així pels organismes e u r o p e u s — a mi n o sé què e m passa que em sento cada cop més intolerant.
MISSATGE A LES PERSONES SOLIDARIES.
Les targetes solidàries. Els clients de la Caixa de Terrassa són solidaris En utilitzar qualsevol targeta de la Caixa de Terrassa col·laboren amb el Tercer Món.
D'aquesta manera col·laboren al desenvolupament de projectes agraris, a la formació d'adults i a l'escolarització d e joves i infants del Tercer Món.
Això é s possible perquè la Caixa de Terrassa cedeix a organitzacions no governamentals* una part de les comissions que generen les targetes, sense cap cost addicional per al client.
'Organitzacions col laboradores: Intermón, Mans Unides Justícia i Pau.
Les targetes de la Caixa de Terrassa són solidàries. Informeu-vos a qualsevol de les nostres Oficines.
Persones. Servei. Qualitat.