Diari de Sant Cugat 098

Hh

ELS CANTONS &#:'4

üh

JA

Divendres, 16 de juny de 1995

I Punt i seguit

SETMANARI INDEPENDENT, CATALÀ, COMARCAL I DEMOCRÀTIC

Núm. 98 • Any III»225 pessetes

La nova Junta de Veïns de l'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix es constituirà demà. Plana 6

Aymerich inicia el seu tercer mandat sense un pacte definit

Els santcugatencs podran donar sang per al banc de l'hospital de Sant Pau diumenge i dilluns. Plana 6

Demà prendran possessió del càrrec els 21 nous regidors i s'escollirà l'alcalde

EI CAP de Sant Cugat no participarà en la vaga del personal d'ambulatoris convocada per al dia 21. Plana 4

Les obres de cobriment de la riera ja s'han acabat i ara comença la fase d'enjardinament. Plana 7

Sant Cugat.— L'alcalde electe de Sant Cugat, Joan Aymerich, començarà demà oficialment el seu tercer mandat al capdavant del consistori santcugatenc sense haver concretat cap fórmula d'acord amb

Després de tres reunions, les negociacions amb ERC continuen obertes

alguna de les forces polítiques que van aconseguir representació en les darreres eleccions. CiU i E R C han mantingut aquesta setmana tres reunions orientades a negociar un possible pacte entre aquestes

I Economia

dues formacions, però de moment «no s'ha tancat res», afirmen totes dues parts. Amb aquesta incògnita, que podria trigar dies a desvelar-se, demà es constituirà formalment el nou consistori. Plana 3.

CINEMA

Uns 80 santcugatencs han demanat feina al Servei Català de Col·locació per mitjà de l'oficina del Servei d'Informació Juvenil. Plana 11 Les noves empreses instal·lades a Sant Cugat durant el 1994 van crear 65 llocs de treball. Plana 12

I Cultura i espectacles L'especialista en l'art de les castanyoles José de Udaeta actuarà demà al Teatre-auditori. Plana 15 Els membres de Nihil, el segon guanyador del concurs Enrocka't, diuen que el premi els ha «agafat per sorpresa». Plana 18 Escoles privades i professionals de la ciutat ensenyen més de 20 tècniques diferents als estudiants d'art de Sant Cugat. Plana 19

• Esports El sènior A de la UESC de bàsquet podria renunciar a la categoria i jugar a 2a catalana la temporada vinent per afrontar els deutes. Plana 23 El corredor santcugatenc Israel Luque guanya en els 100 metres llisos la Copa de la Mediterrània, disputada a Mallorca. Plana 23

I Divers L'Institut d'Estudis Mediterranis presenta a Sant Cugat un estudi sobre immigració en un acte organitzat per Vallès sense Fronteres. Plana 26 Mans Unides ha recaptat més de cinc milions i mig de pessetes en la campanya del 1995. Plana 27

I Apunts El Centro Popular Andaluz de Sant Cugat celebra el seu divuitè aniversari aquest cap de setmana. Plana 28 La Setmana Cultural de la Floresta comença amb sardanes i havaneres malgrat el mal temps. Plana 29

I La Torre Negra La Plataforma de Defensa de la Torre Negra ja ha rebut 10.000 signatures de suport al seu manifest. Plana 4

Presència Amb aquesta edició us donaran un exemplar de la revista Presència

Mira-sol és l'escenari del rodatge del telefilm de TV3 «Dones i homes» I Mira-sol.— Dues torres del barri de Mas Janer de Mira-sol seran fins a final d'aquest mes l'escenari del darrer telefilm produït per TV3, «Dones i homes». El director terrassenc Antoni Verdaguer di-

rigeix aquesta comèdia costumista, que analitza, sempre amb humor, les dificultats que planteja la convivència. L'actriu santcugatenca Sílvia Munt i l'actor Pep Anton Munoz donen vida a Helena i Carles, una

parella que s'acaba de divorciar. Carme Conesa, Mercè Arànega, Àngels Moll, Montse Alcoverro, Abel Folch i Jordi Dauder completen el repartiment del telefilm.

Plana 13.

Comença el període per pagar voluntàriament TIBI • Sant Cugat— Fins al 31 de juliol hi ha temps per pagar l'impost de béns immobles i evitar el recàrrec del 20% que s'aplicarà als qui paguin posteriorment. Per mitjà d'aquest impost, l'Ajuntament

L'Ajuntament activa el pla de vigilància contra els incendis H Sant Cugat.— Tot i les pluges dels últims dies, que van reduir momentàniament el risc d'incendis, dissabte va entrar en funcionament el dispositiu de vigilància forestal

Amb una sola trucada, tota la informació del municipi

preveu recaptar aquest any 1.600 milions de pessetes. La revisió dels valors cadastrals realitzada pel Ministeri d'Economia ha afectat substancialment la quantitat que cal satisfer. Plana 12.

per la temporada d'estiu. Els voluntaris que van fer el curset de formació, la Policia Local i Protecció Civil patrullen per les sis àrees en què s'ha dividit el municipi. Plana 25.

sense cap recàrrétúWcional Horari: de diUuusa divendres, de 9 a I9.30h. i els dissabtes de 9 a 14h.

GENERA-

'40K.SJ Í ..-. ,-ÍL At J i UíTF Ajuntament de W Sant Cugat del Vallès

Si ets subscriptor d Els 4 Cantons

Demana avui mateix la teva targeta del Club del Subscriptor

^EPENDENT)CATALÀ

CC

*-<.

Hi sortiràs guanyant / Ompliu aquesta butlleta i feu-la arribar a les oficines d'Els 4 Cantons, a Sant Cugat, carrer Xerric. 5.

Butlleta de petició de la targeta del Chib del Subscriptor d^Els 4 Cantons.

Nom i cognoms Adreça C.P.

Població Telèfon

D.NI.

Data naixement

Professió

La targeta es pot anar a recollir a Els 4 Cantons, c/ Xerric, 5. Sant Cugat

Femers

de 9 a 2 ï de 4 a 7

líafïí'

3 • Divendres, 16 de juny de 1995

FIRMES PER A LA TORRE NEGRA

PASSEJAR PER LA RIERA

La riera de Sant Cugat començarà a ser un passeig a partir d'aquest estiu. El cobriment s'haurà de completar amb l'enjardinament de la zona. La Junta d'Aigües hi ha invertit 158 milions. Plana 7

Deu mil santcugatencs han donat el seu suport a la conservació de la Torre Negra i rodalia, signant el manifest que va redactar la Plataforma Cívica. 50 entitats també s'hi han solidaritzat. Plana 4

LES CONSEQÜÈNCIES DEL 28-MI Després de tres reunions en el termini d'una setmana, CiU i ERC no han tancat cap acord que formalitzi la col·laboració entre els dos partits durant els propers quatre anys. Tot i que el tercer encontre

no s'havia celebrat encara a l'hora de tancar aquesta edició, res no fa preveure que el pacte arribi abans de Tacte de constitució formal del consistori, previst per demà. Els caps de llista dels dos

partits, però, són prudents a l'hora de valorar l'estat de les negociacions. D'aquesta manera, Joan Aymerich iniciarà, quasi amb tota seguretat, el seu tercer mandat amb un govern de minoria.

CiU i ERC es reuneixen tres vegades però no tanquen cap acord definitiu Aymerich iniciarà previsiblement el seu I Els vint-i-un regidors sortits de les urnes tercer mandat amb un govern de minoria | juraran demà el seu càrrec a l'Ajuntament CÈLIA CERNADAS

• Sant Cugat.— Convergència i Unió i Esquerra Republicana de Catalunya han iniciat aquesta setmana els contactes que ja es van anunciar els dies posteriors a les eleccions municipals del 28 de maig, sense arribar encara, però, a cap conclusió definitiva. El primer, entre Joan Aymerich, cap de llista de CiU —deu regidors— i Jaume Busquets, d'ERC —un regidor—, es va celebrar divendres. De «cordial» i «positiva» van qualificar la reunió un i altre, que va servir, en paraules d'Aymerich, «per posar alguns temes sobre la taula»,i segons Busquets, «per contrastar punts de vista sobre els futurs quatre anys de govern municipal». L'alcalde electe de Sant Cugat va ratificar la seva voluntat d'arribar a un «consens» per garantir l'estabilitat durant el proper mandat i va llençar també una advertència: si els partits d'esquerra arriben a algun tipus de pacte «per desestabilitzar el govern, potser en forçaran un de dretes amb el PP que no satisfaria CiU». Per la seva banda, el regidor també electe d'ERC va insistir que el seu partit «és una força dialogant i amb capacitat per, si cal, ser flexibles» i que, a més, «ha de respondre davant el seu compromís amb els electors». Busquets va confirmar que ERC contempla també la possibilitat d'optar per una oposició «contundent, però mai destructiva», reconeixent, però, que tot i el lleuger increment de vots de les forces considerades de progrés, «tenim una certa limitació en quant a la possiblitat de pactes, perquè no tenim majoria».

Silenci prudencial Molt més cauts es van mostrar

ce.

B Esquerra Republicana de Catalunya no havia aclarit públicament, en el moment de tancar aquesta edició, si el seu vot a l'hora d'escollir formalment l'alcalde de Sant Cugat entre tots els caps de llista serà o no per Joan Aymerich, que té de moment garantits els dels deu regidors electes de CiU. Si els republicans optessin per mantenir el vot pel seu regidor, Jaume Busquets, Aymerich no tindria llavors la majoria suficient. Automàticament, però, sortiria escollit en segona volta per ser el candidat de la llista més votada. Tot i això, l'absència d'un pacte definit amb una altra força política farà que iniciï el seu tercer mandat amb un govern de minoria.

L'elecció de l'alcalde es farà demà dissabte en un acte formal que començarà a les dotze del migdia a la sala de plens de l'Ajuntament de Sant Cugat, acte que servirà prèviament per consistuir formalment el nou consistori que va sortir de les urnes el 28 de maig. Els vint-i-un regidors —deu de CiU, cinc del PSC, dos d'IC i un d'ERC— prendran així possessió dels càrrecs i es convertiran formalment en regidors de l'Ajuntament. La distribució del cartipàs municipal, però, no es farà fins al ple del mes de juliol. És tasca de l'alcalde constituir l'equip de govern i repartir les diferents àrees.

La constitució formal del consistori santeugatenc va acompanyada, a més, d'altresrituals:com l'anomenada Mesa d'Edat formada pel regidor més gran —Martí Vilaró, del PSC— i el més jove —Xavier Cortès, de CiU—.

David Sempere i Jaume Busquets, a la dreta, entrant dimarts a l'Ajuntament per reunir-se amb CiU. Foto: X. LARROSA. tots dos polítics després de la segona reunió de negociació que van mantenir dimarts al vespre —ja a nivell de partit— acompanyats del president de la secció local d'ERC, David Sempere, i el de la delegació local d'Unió Democràtica i tinent d'alcalde en funcions, Joan Recasens. La reacció unànime va ser el silenci. «Les negociacions continuen amb bon

venda, neteja i restauració de catifes • Servei de guarda i conservació.

• Recoüida i lliurament gratuïts.

Exposició i venda: Cànovas del Castillo, 4

Tel. 674 65 00 • 589 22 21

pctpioi

ERC manté la incògnita sobre el seu vot a l'acte d'elecció formal de l'alcalde

Tallers: Av. Can Caldes, 16 Tel. 589 46 56 • 589 47 16. F a * 589 22 21

08190 Sant Cugat del Vallès

clima», es va limitar a assenyalar Busquets, que es va mostrar reaci a afegir res més per evitar «enviar missatges que després es puguin malinterpretar». «Evidentment, anem a les reunions amb el nostre programa sobre la taula», va assenyalar, afegint que «no hi ha absolutament res tancat». En el mateix sentit es va pronunciar Aymerich: «les converses conti-

34139/06062

nuen».

De fet, aquesta segona reunió va deixar la porta oberta d'una tercera, convocada per ahir a la tarda, hores després de tancar aquesta edició. Tot i això, res no fa preveure que es pugui arribar a cap acord definitiu abans de demà, dia de la consititució formal del nou consistori sortit de les urnes el passat 28 de maig.

SEGURETAT

Portes Blindades

¥mi

ísa

Sant Cugat del Vallès, o 58917 99

CLÍNICA DENTAL ADEVILL • • • • • •

Odontologia en general Ortodòncia infantil i adults Pròtesis dentals (Laboratori propi) Implantologia Cirurgia maxil.lo-facial Assistència a col·lectius i entitats asseguradores

»&«ï>

«|P^^

£ ^ ~ FRANCESC MORAGAS, 23 - TEL. 674 01 46 - SANT CUGAT DEL VALLÈS

la Campanya de prevenció buco-dental Clínica Adevill • Visita de revisió i diagnòstic • Neteja ifluoració (en finalitzar el tractament) Presentar-ho a recepció

, J#;J .

,

4

PUNT I SEGUIT

ELS 4 C A N T O N S

MEDI AMBIENT

DEL PLA G Carretera de • l'Arrabassada

Divendres. 16 de juny de 1495

El CAP de Sant Cugat no s'afegirà a la vaga de dimecres que ve

SI! VIA BARROSO H Sant Cugat.— Lis personal sanitari del Centre d'Assistència Primària de Sant Cugat no pot sumar-se a la vaga que faran di""-> mecres vinent. 21 de junv. la resta d'ambulatoris que depenen de la Xarxa Hospitalària d'Utilització Túnel central Publica de Catalunya, ja que la de Sant Medir convocatòria exclou els centre- on els treballadors tenen conveni propi amb l'empresa. LI C A P de Zona de la Sant Cugat i la majoria del perTorre Negra sonal depèn de la Mútua de Terrassa i, segons la presidenta del comitè d'empresa. Divina Gallardo. estarien «descoberts legalment si se sumessin a la vaga» p e r q u è no és el seu conveni el que es posa en qüestió. A m b tot, Gallardo ha afirmat també que «les reivindicacions séin les mateixes» que farien els treballadors de la M ú t u a de Terrassa: es basen en l'homologació «necessària» de : Terrenys urbanitzables, sense programa les condicions laborals amb les del personal sanitari de l'Instiut y^Nucli urbàjle f, ] Parcs i jardins urbans xy/ Català de la Salut. Per aquesta r* Sant^tgat y^ raó, els metges i infermers del H j Programat Font: Plataforma Torre Negra C A P de Sant Cugat que tinguin festa el dia 21 podrien decidir a última hora participar en la maGràfic: EL PUNT. nifestació que es farà a Barcelona.

D'altra banda, els treballadors de la Mútua de Terrassa continuen discutint el seu conveni amb l'empresa, amb qui s'han de reunir el dia 27. A partir d'aquesta nova fase de les negociacions i en funció dels resultats, decidiran si convoquen alguna mobilització pròpia. El fet que el personal de la mútua tingui un conveni propi ha frenat fins ara els efectes de les vagues dels metges catalans segons ha anunciat aquesta setmana la mateixa logistes, culturals i excursionistes, i agrupaXAVI CAVA a Sant Cugat. La setmana passada, Plataforma. A les 10.000 signatures a favor cions de joves. La Plataforma vol explotar H Sani Cugat.— Els santcugatenes que han en la convocatòria del dia 8. nodel manifest s'ha d"afegir el suport explícit el consens que s'ha aconseguit per a que most ral la seva adhesió al moviment enquadrat més una part dels metges, el code sli entitats més, entre les que hi ha partits els polítics estableixin línies d'actuació deen la Plataforma Cívica per a la defensa de mitè d'empresa i alguns treballapolític-, associacions de veïns, entitats ecocidides i decisives per al futur de la zona. la Torre Negra i rodalies arriben ja als 10.000, dors de la resta del personal sanitari van fer vaga. El serveis del C A P que es van veure afectats comenci a funcionar aquest estiu, La Plataforma Cívica fa una 1 .a Plataforma Cívica ha emès van constituir la Plataforma Cívan ser el de reumatologia i el «però que no sigui una pèrdua crida d'atenció -obre les actuaun comunicat en què destaca la vica. LI moviment pretenia red'anàlisis de sang. que depenen de temps, perquè ja hi ha hagut cions que ja s'estan lent a la importància d'aquestes 10.000 sigcollir el que considerava un sendirectament de la Mútua de Teprecedents, com el cas dels carrils Queixalada, el que ha passat a natures en el context d'una camtiment generalitzat en la població rrassa. biei». En aquesta comissió, segons Can Trabal, esta pa-sanl amb l'espanya d'àmbit tan local com la santeugatenca que ja s'havia cola Plataforma, «s'han de definir cola Europa i cl que es te previst que ha activat. HI suport popular mençat a expressar durant la Festa tots els problemes de la / o n a i que succeeixi a la costa del Golf.

- d c m o s t i a que la voluntat de prede la Tardor de l'any 1W3. Aquell El TSJC sentencia que les possibilitats reals d'actuació i Segons la Plataforma, la població sencií la / o n a íntegrament està any la festa es feia amb el lema veure quina és la intenció de de Sant Cugat ha d'estar atenta moll e-lesa a Sani Cugat». Aquest -la 'Torre Negra, zona forestal». no es pot urbanitzar el cadascú». a les construccions que es puguin suport i el compromís amb la deLa Plataforma va néixer l'abril paratge de Castell fer en el futur pei manifestar una fen-a de la / o n a al qual van arribar de l'any següent, i va iniciar les Dos anys de sensihilit/.acio oposició ràpida i contundent. tolc- les forces polítiques de Sant seves accions redactant el maniI Palamós.— LI Tribunal SupeCugat durant les eleccions mufest «Defensem la / o n a agrícola rior de Justícia de Catalunya deLa tasca reivindicativa que linDe cara al tutui. el- ecologistes nicipal-, -on la base per demanar i forestal de la Torre Negra i clara «nul de dret», segons una ara s'ha portat a terme va coesperen veure com e- concretarà la preservació total de la zona rodalia». La recollida de signasentència feta pública aque-ta setmençar fa catorze nieso-. quan la comissió de -eguimeiit de la •il'una manera valenta i comprotures d'adhesió a aquest documana, la requalificació que definia un grup de persone- vinculades Torre Ncuia. una de le- propostes mesa-. Lis polítics santcugatenes ment ha estat la seva principal els dos sectors de Castell, a Paa diferents entit.it- del poble, i que va -orgir durant la campanya -han de tenir molt clar que la activitat fins aquests moments. lamós, com a -oi urbanitzable. La en especial al G i u p de Natura clccloi.il i que va ser acceptada -eva obligació es requalificar els que s'ha arribat a la xifra de sentència dona resposta a un redel ( l u b Muntauvene Sant ( 'imat. per tol- el- partits, L-pcicll que t e n e n v s on ara es pot urbanitzar 10.000. curs que l'anv ->2 l'associació ecoi evitar novè- construccions». Per logista D E P A N A va presentar I ai aquest- catorze mesos la i,i -e\a banda, de-de la Direcció contra el Pla General de l'alarmi-.

Plataforma ha portat a terme una < leneral d ' l ' r b a n i - m e de la Geaprovat inicialment per l'Ajuntagran activitat tant al c a r r e r — a m b neralitat -han de veure que la ment i posteriorment de torma diterents hapi>eniní;s. performanvoliint.it de Sant Cugat es aquesta definitiva per la Comi-sio d'Urivs i d'altres actes públics—, com l a postura més indevi-a eia la i que no la poden obviar en nom banisme de Girona. A partir d'ara. en el- «passadissos» de diverses de ( i l ' . que posposava qualsevol I La Plataforma per a la defensa de nece--ilats s u p r a m u n i c i p a l s tant la Generalitat com una de institucions.

Lis ecologistes es van decisió a un estudi previ del tede la Torre Negra va demanar que son dubtoses». les empreses propietàries dels teentrevistar amb l'alcalde de Sant rreny Per la seva banda. L R C als diferents partits polítics, abans rrenys, Caso SA, tenen deu dics Cugat. Joan Aymerich i amb el i 1C coincidien a demanar la prode les eleccions, que es posicioNova òptica política per presentar un recurs de casconseller de Medi Ambient de tecció total de la zona. Lntre nessin per escrit sobre una sèrie sació davant el Tribunal Suprem. la Generalitat, Albert Vilalta. Ayaquestes dues posture-. el- altrede p u n t s r e l a c i o n a t s a m b la Segons el mateix comunicat.

La decisió del Tribunal Supemerich va compendre des del cotics partits (PSC. PP i Cnisl n'a-Queixalada. La majoria dels par-'ha d'encoratjar els polítics a rior de Justícia de Catalunya es mençament la posició de la PlasuniK n una d'intermedi,i. contratits van coincidir a pronunciar-se plantejar-se una nova òptica del produeix en un moment decisiu taforma, però mai ha volgut deria a la urbanització dels ;cticnvs en contra de la construcció del territori que administren i entenper al futur de la zona de Castell pei un co-tat. però oberta a la | manai una requalificació dels teCinturó Sud i el Túnel de Sant dre que -els valors que cal dede Palamós. Després del referènrrenys sense tenir la seguretat que cic.-.eio de certs equipaiiKiii- sota Medir. i només CiLI va evitar profensar estan basats en els criteris dum convocat fa un any. en què seia aprovada per la Direcció Geunc- .oiuikions sense dctci minar. nunciar-se. LI consens també ede funcionament de la natura i set de cada deu palamosins van neral d'Urbanisme de la G e n e LI- partits van mostrar ditet en is va imposar en cl rebuig al vial el patrimoni cultural, no en les dir «no» a la urbanització del paralitat. Per la seva banda, el conpunt- de vista en el moment SAde cornisa, a excepció del PP. lleis urbanístiques que el passat ratge, l'Ajuntament de Palamós seller Vilalta coincidia plenament ualil/ai quins eren els principals Sobre la inclusió de la zona al ens ha llegat-. La Plataforma de va aprovar inicialment i provisioamb els plantejaments dels ecoproblemes que existien per a proparc de Collserola, tothom s'hi la Torre Negra posa Can Trabal nalment la revisió dels punts del logistes santcugatenes, però semtegir la /ona. CiU no s'hi prova mostrar a favor, però amb alcom a exemple d'una concepció pla que feien referència a Castell. pre ha leeordat que l'organisme nunciava, i el PSC parlava de la guns matisos. C i l ! i el PSC acequivocada del problema: «la desSegons aquesta revisió, els teque te poder decisori en aquest •'manca d'autonomia municipal» cepten que s'hi inclogui nometrossa mes important és la subsrrenys es convertien en sòl no afer es la Direcció General d'Urper tractar el tema. La testa es una part, mentre L R C i Iniciativa titució dels conreus, perquè el vaurbanitzable de protecció d'elebanisme. LI director d'aquest orreferia als problemes de les ind e m a n e n que. si es la. la zona lor natural més important està ments paisatgístics. La iniciativa ganisme, Joan Antoni Solans, endemnitzacions que s'haurien de tingui una major protecció de la associat precisament a les zones de l'Ajuntament està ara pendent cara no ha accedit a reunir-se pagar als propietaris dels terrenys. que té ara. obertes». D'aquesta manera. Can de l'aprovació definitiva per part amb els representants de la PlaLI PP anava més enllà i feia esTrabal «representa la pèrdua més L'n dels punts principals del de la Comissió d'Urbanisme, que taforma, tot i que aquests van ment de la «influència política important d'aquest tipus d'hàbitat qüestionari demanava quin tracprevisiblement prendrà una desol·licitar una entrevista ja fa un dels principals propietarisde la que s'ha fet a Collserola en els tament urbanístic haurien de recisió el mes vinent. • ('.(". any. zona. darrers anys». bre els terrenys de la Queixalada.

Vi

Parc de Collserola

al CorniSa

Deu mil signatures ja avalen el manifest en defensa de la Torre Negra i rodalia El moviment espera ara que els polítics emprenguin accions «valentes i compromeses»

Posicions semblants, no iguals

ELS 4 CANTONS / Divendres. 16 de juny de 1995

PUNT I SEGUIT

5

MEDI AMBIENT

CREACIÓ 1 DISSENY

oí/#^2 Un mandat clau per a la Torre Negra ywry 191

OCTAVIO SARDA

PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS RELLOTGES D'ACTUALITAT DE LES MILLORS MARQUES

JOIERS- TALLERS PROPIS

GERMAN LLERENA gBR E ,TL,NG

Aquest membre de la Plataforma Cívica per la Defensa de la Torre Negra creu que, després de recollir deu mil signatures de suport de particulars i associacions, s'inicia un mandat en què els responsables polítics hauran de respondre de manera compromesa a les d e m a n d e s de la ciutat en aquest aspecte.

F

a dos anys que la campanya Defensem la Torre Negra i Rodalia va començar i els membres de la plataforma hem recollit signatures de suport de deu mil persones, essencialment santeugatencs, i de 40 entitats socials i culturals de la ciutat.

Els grups ecologistes del nostre país i també altres d'espanyols s'han sumat a aquesta expressió de suport. Tots els partits polítics, com va quedar palès en els programes electorals i en el debat que es va fer per les eleccions, s'han sumat a les nostres reivindicacions, tot i que CiU no s'ha compromès a res més que a la creació d'una comissió que estudiarà el tema i les seves solucions.

De tot aquest suport evident, el més destacable és la gran quantitat de gent que ha signat les demandes de la plataforma. Deu mil signatures són moltes per una campanya com la nostra, d'interès sobretot local, i demostren que la voluntat de preservar íntegrament la zona està molt arrelada i estesa a Sant Cugat.

Aquesta voluntat popular ha servit per desmentir l'opinió dels qui deien que la població de Sant Cugat no era capaç de prendre posició en un tema com aquest i, de fet, durant els dos anys que ha durat la campanya, hem rebut molts oferiments d'ajut incondi-

cional, que ens han sorprès per dent que un govern municipal en la seva quantitat i també per la què és necessari el consens dels seva seriositat. partits, a causa del compromís que han adquirit, és més positiu per El més important és que, soa la consecució de les nostres reibretot després de les eleccions, vindicacions. Cal, però, que els els responsables polítics del nostre santeugatencs tinguem els ulls ben poble han de respondre a aquesta oberts i que ens comencem a mademanda clara de preservació de nifestar en contra de les constota la zona (la queixalada de Colltruccions que es van serola) d'una manera fent a la zona —Can valenta i compromesa.

«S'ha de fer la Trabal, l'escola EuroNo han de tenir cap demanda a la pa— amb la contundubte que la seva obligació és requalificar Generalitat amb dència que calgui.

També hem de fer un els terrenys urbanitzables i no permetre més claredat i convicció esforç més gran per c o n s t r u c c i o n s . Per i els polítics han comprendre els valors agrícoles, naturals, soaixò, han de fer la ded'oposar-se als cials i culturals de la manda a la Direcció zona i d'àrees similars General d'Urbanisme interessos del nostre molt urbade la Generalitat de urbanístics dels nitzat Vallès OccidenCatalunya amb claredat i convicció i han propietaris, sempre tal. Hem d'anar avançant en la reflexió dels d'oposar-se als inteamb una voluntat m o d e l s de c i u t a t , ressos urbanístics dels xarxes de comunicació propietaris, sempre ferma i amb i entorn que volem per amb una voluntat ferimaginació» •» . a nosaltres i els que ma i amb imaginació.

Nosaltres estarem ens segueixin: ha de amb ells per pensar prevaler el desenvolul'estratègia, però s'ha de veure pament vertiginós i cremador per un avenç real i efectiu en la desobre de la conservació del pafensa de la zona. trimoni cultural i natural? Nosaltres, els membres de la plaAquest mandat ha de ser clau taforma, tot convidant-vos a la en aquest aspecte, i ens queda Revolució Cosmogònica, basada molt treball de difusió i d'anar en els valors utòpics del neonaconvencent la ciutat i els polítics amb les nostres propostes. És evi- rodnisme ecològic, creiem que no.

PARCS I JARDINS

^Santiago

K

Hamilton

Rusiíiol.

Pg. Fabra i Puig. 293 Tel. 4206609 C/Pintor Abamora, 76 BARCELONA

MEGA

KRONOS

40

mou

«JUNCHANS

Tel. 6 74 5S 54

Sant

A

*Jt!S < r o l x

Cugat

C/Bartrina, 17

Tel. 58644 06

Al seu servei a :

08191 RUBÍ

Setmana Cultural de la Floresta

Concert de Música Barroca

Madrona Elias, clavecí Philippe Vailet, oboè Olga Serra,

soprano

ORQUESTRA DE CAMBRA SANT CUGAT

Obres de: Bach, Haendel, Leclair, Purcell i Soler

Patrocinada per:

™. i ,~ i .

Dissabte 1 7 d e juny de 1 9 9 5 a les 1 0 del vespre

^CATALANA ^lOCCIDENT Direcció: J o s e p F e r r é

Entrada 11 i un ESGLÉSIA DE NTRA. SRA. DE MONTSERRAT DE LA FLORESTA OrganiUen: ASSOCIACIÓ DE PROPIETARIS I VEÏNS DE LA FLORESTA I AIGÜES DE LA FLORESTA, S.C.C.L.

/;

L'entorn del Monestir ha estat una de les zones fumigades. Foto: JA. MULA.

Una empresa fumiga amb productes fitosanitaris els arbres de Sant Cugat XAVI CAVA

H Sant Cugat.— Una empresa especialitzada en tractament fitosanitari ha estat netejant de paràsits els arbres dels carrers de Sant Cugat en els darrers dies.

El tractament, basat en dos productes químics, anava dirigit especialment contra el pugó, insecte que ataca les fulles dels arbres, les fa engroguir i en provoca la caiguda. Per tal d'evitar que hi hagués una excessiva concentració

d'insecticida als carrers de la ciutat, els operaris encarregats del treball han dut a terme l'actuació en diferents fases. A més a més, s'ha treballat preferentment de nit o a primera hora del matí per evitar molèsties a la gent. Els tècnics de l'Ajuntament que supervisen l'operació, però, han insistit que el tractament no representa cap perill en absolut per a la població.

Entre d'altres zones s'ha actuat

a l'entorn del Monestir, als carrers Abat Biure, Abat Marcet, Joan XXIII, Roda i Vall-seca, les places Quatre Cantons, Pep Ventura, Sant Francesc i Onze de Setembre, a les avingudes Ragull i de l'Enllaç i al passeig Xavier Azqueta. Aquest tractament es fa un cop cada any per evitar la proliferació d'aquests paràsits polífags, és a dir, que s'alimenten de gairebé qualsevol mena d'arbre o herba.

•

»

M *

S Renova les teves cèl·lules S Elimina la cel·lulitís f Referma el%m om SDóna coloiï$Mpell

Pote,elte# aycceút %àai&mt'*à te

&\ '%,:>• :£,.

C/ Francesc Moragas, 25 Telèfon 675 58 55 - Sant Cugat del Vallès

P U N T I SEGUIT

6

ELS 4 C A N T O N S / Divendres. 16 de juny de 1995

La diabetis infantil i juvenil pot provocar problemes psicològics

VALLDOREIX

La nova Entitat Municipal Descentralitzada es constituirà demà L·i junta no va poder acomiadar-se en la sessió extraordinària de dimecres • W i H .sc'ASll IRA dinaria va ser un simple tràmit per aprovar ; de govern i dels vocals per acomiadar-se. SeI Sant Cugat. l a Junta de Veïns de l'En- : els eslau i.iuvs de les dues acte-- dv les darrere-gons la llei. aquest tipus de discursos no es titat Municipal I k s c c n n a l i t z a d a de Valldoreix sessions ,le la Junta Veïnal. Un leicer punt. pol fer en sessions extraordinàries. Demà. es va icunií dimecres pci ultima vegada durant i que finalment es va anul·lar, c-- releiia al a les sis de la tarda, es constituirà la nova aquest mandat Aquesta convocatòria extraor- | torn d'irtcive IK ions dels membres de l'equip Junta de Veïns de l'LVID. I ultima sessió de la Junta de \ eins de ri-.iilit.il Municipal Deseeitti a h t / a d a . que es \ a celebrar dimecres, va ser de simple tràmit.

I K m e m b i e s de la Junta Veïnal van aprovar sense problemes les dues actes de les sessions que s'havien fet a la sala de plens els dies 1 i 24 J e maig, respectivament. l·l tercer punt de l'ordre del dia preveia que els m e m b r e s de la junta fessin un discurs d'acomiadament.

I I presidenl electe de I I M l ) .

J a u m e Sanmartí. havia criticat aquest punt de l'ordre del dia perque l'equip de govern, encapçalat per Miquel Masancs. no l'havia inclòs en les reunions de la Junt,i de \ eins que s'havien fet abans de les eleccions, - E n principi. aquesta reunió només havia de servir per aprovar Ics ducs aeles. l·l punt dels comiats s'hi va atcüii d e s p r è s - , va explicar Sanmarli.

1 hora dels adéus no arribarà tins demà. quan es constitueixi la nova Junta de Veïns de l'entitat. integraria pels membres elegits el 2* de maig A les sis de la tarda. en l'acte oficial, cl secretari de l'I M l ) investirà tots i cadascun ilels vocals i farà cl mateix amb

laume Sanmartí prendrà demà el relleu del seu predecessor, Miquel Masanes. I MM: I...\. Ml'l...\. cl president. J a u m e Sanmartí. A Valldoreix, no es necessari que la junta esculli cl president perquè els veïns voten una candidatura

i no una llista.

Lis treballadors de l'Lntitat Municipal Descentralitzada han retut aquesta setmana un home-

natge al fins ara president de la institució, Miquel Masanés, en agraïment als dotze anys que s'ha dedicat a la vida política activa.

SANITAT

L'hospital de Sant Pau recollirà sang entre els santeugatencs aquest cap de setmana ANCl·LSCASTUKRA • Sant Cugat.— Aquest cap de setmana, els santeugatencs estan convocats a una crida a la solidaritat ben especial. El programa de donació i transfusió sanguínia a Catalunya, que d e p è n del Departament de Sanitat de la G e neralitat, arribarà de nou a la ciutat per recollir sang entre els santeugatencs. Diumenge, dia 18, una unitat mòbil de la Creu Roja s'instal·larà a la placa d'Octavià. L'horari serà de 2,4 de 10 del matí a 2 del migdia. Dilluns, dia 19. la unitat mòbil estarà a la plaça de Barcelona, tot just davant del

Club Muntanyenc, entre 2 4 de fi de la tarda i 2/4 de 9 del vespre.

Aquesta demanda solidària es fa un cop cada tres mesos a Sant Cugat. El D e p a r t a m e n t de Sanitat, coordinat amb cl banc de sang de l'hospital de Sant Pau de Barcelona, amb la secció local de la Creu Roja i el Club Muntanyenc. instal·la unitats mòbils per extreure la major quantitat de sang. Cada any. uns 400 santeugatencs van als hancs de sang itinerants per donar-ne una part.

de donants que fan aquest servei voluntari i solidari al hanc de sang de la Creu Roja és d'uns 240.

Aquesta xifra és normal, tot i que s'hauria de millorar. «Encara estem per sota de la mitjana d'Europa, tot i que Catalunya és una de les comunitats que té més donants», afirma Martínez. No podem dir que l'aportació no sigui satisfactòria perquè cada cop augmenta més. però la veritat és queies necessitats són més altes, i mai no hi ha prou donants.

Segons Enric Martínez, responsable de les donacions a la secció local de la Creu Roja, el nombre

Enric Martínez considera que si els ciutadans són reticents a donar sang és «per por i desin-

formació». «Donar sang és, a banda de l'actuació més solidària q u e es pot fer, una acció saludable.

La sang que s'extreu, obliga la medul·la a regenerar els limfòcits que el cos perd.» Per conscienciar els santeugatencs, Martínez els mostraria «la imatge de desesperació que es veu en els hospitals quan falta sang».

Qualsevol ciutadà més gran de 18 anys pot d o n a r sang, sempre que pesi més de cinquanta quilos i no hagi passat l'hepatitis ni cap altra hemopatia. E n cada extracció. els especialistes o b t e n e n fins a 400 eentilítres de sang.

MUDANCES I

JOAN

RAMON 1 l (.)( I H Sant Cugat.-— L'endocrinoieg de la Mútua de Terrassa i el Centre d'Assitcncia Primària (CAP) de Sant Cugat. Jordi Anglada, va parlar dijous passat de la diabetis infantil i juvenil a la sala d'aetes de la Casa de Cultura, l·l doctor Anglada va destacar les modificacions psicològiques, -com un dels problemes afegits a la pròpia malatia a l'edat adolescent ja que en aquestes edats es difícil de superar la diferencia creada respecte als altres nois i noies-. Entre els 12 i el lo anys és quan existeixen majors possibilitats d'adquirir la diabetis adolescent, tal i com indiquen les estadístiques que senyalen aquest període com ei de màxima freqüència de casos La malaltia en aquestes edats «te les mateixes complicacions que en qualsevol altra», va manifestar el doctor Anglada. Segons va assenyalar. «amb un tractament adequat es pol portar una vida absolutament normal». Però és precisament el tractament -el que pot portar problemes o transtorns psíquics ja que els nens diabètics es veuen anormals», va dir l'endocrinoieg. La diabetis en aquestes edats també té el problema afegit del creixement hormona! de la persona, que pot fer que cl malat pateixi transtorns. La xerrada de l'endocrinoieg de la Mútua de Terrassa i del C A P de Sant Cugat va ser una mes deies que està organitzant l'Associació de Diabètics del Vallès per informar sobre diversos aspectes relacionats amb aquesta malaltia.

Els alumnes de reforma acaben avui la selectivitat • Sant C u g a t . — Un total de 1.840 estudiants de batxillerat experimental de tot Catalunya acaben avui les proves de la selectivitat iniciades dimecres passat.

Entre aquests hi ha els estudiants de Sant Cugat que han cursat els estudis secundaris no obligatoris seguint el programa escolar marcat per la reforma educativa. La resta d'estudiants, els que han fet el C O U seguint el pla antic, faran les proves la setmana que ve. En total s'han matriculat per fer la selectivitat 32.404 estudiants de tot Catalunya, entre els quals n'hi ha 159 dels dos instituts públics de la ciutat -120 de l'Arnau Cadell i 39 de 1TES Sant Cugat-. Aquest any les universitats catalanes ofereixen 1.031 places més de primer curs q u e l'any passat, mentre que el nombre d'alumnes matriculats per fer la selectivitat ha augmentat en 2.101., R.t

RANSPORTS

ORRAS

Muntatge i Reparació de Portes de Seguretat i Persianes

Passe/a, TórreUeutoa (nes-caú/voaj (amè aparcament)

Tel. Mòbil (908) 59 94 35 Tel. 675 05 14-674 15 36 Ctra. de Cerdanyola, 54, 2n - 1a

08190 Sant Cugat del Vallès

7

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 16 de juny de 1995

OBRES PUBLIQUES

La riera de Sant Cugat començarà a ser un passeig a partir d'aquest estiu El cobriment s'ha de completar amb l'enjardinament de la superfície XAVI CAVA

• Sant Cugat.— La riera de Sant Cugat ja està coberta en el seu tram urbà, un cop han acabat les obres de canalització dels trams que faltaven, prop del camp de golf i entre Les obres s'han dividit en tres trams. El primer té 160 metres de longitud i és situat entre els carrers Àngel Guimerà i doctor Murillo, a l'entrada de la riera al nucli urbà. El segon va del carrer Sant Medir fins al carrer Montserrat, i té 300 metres. El darrer tram cobert, de 150 metres, arriba fins al carrer Borrell, des d'on la riera continua al descobert travessant la pollancreda del parc de Torreblanca. El cost principal de les obres l'ha finançat la Junta d'Aigües de la Generalitat, que ha pagat el 75 per cent del total.

La resta s'ha repartit entre una aportació del pla únic d'obres i serveis de Catalunya (PUOSC-94) i els promotors del polígon C-2 de Torreblanca. Aquests promotors s'encarregaran d'enjardinar el tram entre el carrer Montserrat i el carrer Borrell, actuació amb què la riera es convertirà en una autèntica rambla. És previst fer un passeig central per a vianants, amb fileres d'arbres, gespa i jocs infantils a tots dos costats, amb un cost aproximat de 80 milions.

La riera de Sant Cugat neix a Collserola i travessa successivament les Planes, la Floresta i el centre urbà de Sant Cugat fins

la rambla del Celler i el passeig Torreblanca.

En total, s'han tapat tres trams, que sumen 610 metres lineals de riera, amb un pressupost total de més de 158 milions pagats per la Junta d'Aigües de la Generalitat i promotors

urbanístics. La zona coberta té una amplada de 7 metres i mig i una alçada d'1,75 m, cosa que fa possible canalitzar 95 m 3 d'aigua per segon. El projecte definitiu acabarà amb l'enjardinament de la superfície ara coberta.

Xerrades sobre el projecte Residu Mínim amb les entitats • Sant Cugat.— L'equip CEPA ha realitzat una sèrie de reunions amb diferents entitats de Sant Cugat per explicar els resultats obtinguts durant el primer any de funcionament del projecte Residu Mínim de recollida selectiva d'escombraries. S'han fet cinc xerrades, al centre de la ciutat i als districtes de la Floresta, Mira-sol, les Planes i Valldoreix. Segons els organitzadors, l'objectiu dels actes era fer un repàs a aquest primer balanç anual, a més d'escoltar els dubtes, queixes i suggeriments de les entitats per conèixer així el seu grau de coneixement i de participació en el projecte. Segons reconeix l'equip CEPA, l'assistència no ha estat gaire elevada, tot i que s'hi havia convidat un gran nombre d'entitats, adherides o no al projecte. La majoria d'assistents van mostrar molta conscienciació en l'ús de la recollida selectiva, però no van acceptar fàcilment la necessitat de reduir el nombre de residus. / x.c.

Organitzen un camp de treball a la Torre Negra

La riera de Sant Cugat ja està coberta en el seu tram urbà. Foto: J.A. MULA. arribar a Cerdanyola. Fins ara, dins el nucli urbà la riera només estava coberta a la rambla de can Mora, a la zona poliesportiva i

en una part de la rambla del Celler. Segons l'Ajuntament, amb aquest projecte la riera deixa de ser un obstacle en la comunicació

entre el barri del Coll i les noves àrees d'equipaments, serveis i residencials que s'estan desenvolupant a la part sud de Sant Cugat.

• Sant Cugat.— La Plataforma Cívica en Defensa de la Torre Negra ha organitzat per a aquest estiu un petit camp de treball.

Aquesta iniciativa s'adreça als joves més grans de tretze anys i es durà a terme entre dues i sis tardes al llarg del mes de juliol.

Les dates definitives s'hauran de decidir entre els participants del camp de treball. Les inscripcions es poden fer abans de dimarts a la seu del Club Muntanyenc, situada a la plaça de Barcelona.

També es pot demanar informació trucant al telèfon del club, el 674 53 96./À.C.

n C/ Rius i Taulet, 120 * • Tel. 675 38 01 SANT CUGAT DEL VALLÈS

DIGUEM PROU A LES GRANS SUPERFÍCIES La Cambra de Comerç de Terrassa convoca una campanya de recollida de signatures

fmKKW-

per dir N O a la implantació de noves grans superfícies comercials i per demanar a la Generalitat de Catalunya que revisi la normativa existent.

0 tu

23.30 d

L'interès general del comerç i la indústria de la demarcació passa per dir PROU al model de les grans superfícies i potenciar el comerç tradicional integrat a les ciutats.

mtflonà fmojeAAMà, del

Snabit

Doneu-hi suport amb la vostra signatura Punts de recollida: les associacions de comerciants i les oficines de la Cambra de Comerç de Terrassa.

de 24.00 6 « t.30 6

Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa carrer Blasco de Garay, 29-49 telèfon 733 00 01

PUNT DE VISTA

8

El tercer mandat

ELS fJ CANTONS tun.in independent, cala ta, comarcal i democràtic Premsa Local de Sant Cugat SL

^

nrrt \iTTic, 5. lr UKlWSanlCugatdei Valies f **Wfçj s: ]\i\ 5W20 9I

President '-:.„ , I , I , I . : . i S.,:,k .il·i

Director Redactora en cap

Redacció \u:-.

: i-'u-..

\iit .i .1= M.f. 'Pi.üi ! vcçjit», Catí Morell

i n,":.i \iiv.:., \ i · . i · r H-TM-, W.:; H o r i K Pere Pich. Eduard ii

t

i .-••:•. . t.i. ..v, \(, , i s r sjiit ikcptirtjijifNi. Carme Revcrle

•• .i líif."ii •»

k,i:*'i-ri 1 uijU' iPunt JIVITM, Josep Marid Valies,

S, !•.,.( •. H-TTIHT lApirKi, Ndcti.' Oruvio (Comarca), Manc

•-•]• \i,' .tu Mu!.. . t n . ^ r j t i d i

ELS 4 CANTONS / Divendres, 16 de juny de 1995

J

oan Aymerich iniciarà aquest dissabte el seu tercer mandat consecutiu al capdavant de l'Ajuntament de Sant Cugat, i ho farà, de moment, amb un govern de «majoria minoritària», com diu ell. Desprès de vuit anys. i quatre més per endavant, la figura d'Aymerich s'associa des de fora a Sant Cugat, de la mateixa manera que es relacionen Ics Je Nadal. Farrés i Roves amb (iirona. Sabadell i Terrassa. Aymerich ha entrat segurament a formar part d'aquest grup de polítics qiiL. a partir de la seva tasca de go\ern. han aconseguit una projecció dins el seu partit a nivell català. No es pot dir que els resultats del 28-M

per a CiU hagin estat precisament brillants. El desastre d'alguns dels seus candidats (Girona o Sabadell) i la pèrdua més que previsible de Manresa i Granollers, fan que. des d'una visió externa, la victòria d'Aymerich destaqui més. Sant Cugat, després de Tarragona, serà probablement la segona ciutat mes gran governada pels nacionalistes catalans.

I:ent una lectura interna de l'inici d'aquest tercer mandat, el cert és que CiU ha perdut la majoria absoluta, ja sigui per factors externs, com argumenta, o locals, com diu l'oposició. Per tant, demà al saló de plens, el paisatge polític serà diferent i, poc o molt, la forma de governar

i de fer oposició haurà de variar.

D'entrada —les xifres canten— s'hauran de consensuar més els temes.

Ja sigui amb FíRC (ja veurem com acaben les negociacions) o amb altres forces, Aymerich haurà de buscar acords. En cas que E R C o un altre partit decideixi no integrar-se a l'equip de govern, l'oposició te l'oportunitat de presentar propostes amb la possibilitat que es tirin endavant.

Sense oblidar, en tot cas. que del que es tracta és de fer oposició i no d'intentar governar des dels seients de la minoria. Comencen quatre anys que susciten la curiositat pròpia de les situacions que no estan dades i beneïdes.

Cap comercial

Salvem la Torre Negra com Salvem Castell

(icmm.t BVïsch

Equip comercial Ki"s.i M.'.ruí Carr.iv.-n, Nuna Olivé i Evn Planas

L

Impressió K.ttimiTo. t 1^7:14005^5 Distribució MaiLr.g Valle. SL O i l ^ n l c w l Gi 405-9.1

•i i '.intuir -,--IJTI.-SSJ iir.kaniert b sf.ii upnio en ;k eiktíul·, Els artkilo Mimats \fxtsi-ii l'.ipimuüVU setr- iu!iï\. qi>r ÍIs 4 Cattnns no ta seva nctesNarunKiii

^ un és a Sant Cugat i l'altre, a Palamós. El d'aquí és un paratge de pre-bose entre la ciutat i la serra de Collserola i l'altre, un dels darrers paratges verges de la Costa Brava. Tots dos són subjectes a una pressió urbanística que a Palamós ja es va fer evident (els dos propietaris van presentar projectes de construcció) i que, a Sant Cugat, és encara latent (tot i que

EL

Tot són queixes M Amb aquestes línies vull denunciar la mala educació que tenen alguns repartidors de Pizza World quan fan seva la vorera on hi ha l'establiment comercial, al carrer Francesc Moragas. Els repartidors amenacen amb les motos els vianants que caminen tranquil·lament per la vorera. Si torno a trobar-me en una situació similar, com que ja n'estic més que fart. seré jo qui em llençaré a sobre de la moto que s'atreveixi a passar a pocs centímetres de mi. i l'empcnycre sense pietat a la carretera, que és per on hauria de circular. () hauré d'apuntar-me la matrícula de l'infractor, ja que els municipals que ho haurien de fer estan asseguts còmodament a la caserna, parlant amb les mans a la butxaca.

Un altre motiu de queixa es refereix al contenidor d'ampolles que hi ha al carrer Francesc Moragas. davant de la plaça dels Quatre Cantons. Fls vianants s'han de desviar del camí lògic o baixar de la vorera. Que el posin davant Je la porta d'algun ecologista de saló o davant de l'ajuntament! A veure si els agrada!

La llosa que hi ha sobre les escales del carrer Sant Esteve, davant de l'Ateneu, també és perillosa i obliga els vianants a desviar el seu camí si no volen ensopegar-hi. Es malgasten molts diners per instal·lar petites zones verdes amb gespa, arbrets i regadius, però el que s'ha de reparar, no ho soluciona ningú.

Felicitats, senyor alcalde, per la seva reelecció, però si no s'hagués gastat 21 milions de pessetes per editar el seu llibre anunci pro-eleecions potser ara tindria l'honestedat moral de reparar «el que no es veu». . JAV1HR LOZANO

L E C T O R

els terrenys també tenen un propietari majoritari, el senyor Núnez). Tots dos paratges han trobat defensors en moviments ecologistes; els polítics han vingut més tard. La campanya de defensa de Castell va forçar la convocatòria d'un referèndum, amb resposta massiva. La definició dels terrenys com a sòl no urbanitzable està encara pendent de l'aprovació de la Comissió d'Urbanisme, però

E S C R I U

cís textos trames,^ a aquesta secció no han d'excedir de les 21) ratlles mecanografiades. I 'autor els podrà signar amb inicials <> pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. L1.S 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de icsumn-los quan ho consideri oportú.

formativa de la pàgina 14 sobre el mateix tema. Pel que fa a l'editorial. es diu que «hi ha qui no veu amb gaire bon ull- les obres del pont de Can V'ernet i s'hi engloben nostàlgics i els qui es queixen havent «tingut oportunitat de revisar el projecte». A mes. parlant de les associacions preocupades per la conservació del patrimoni se'ns diu que «mai no sobren si estan ben organitzades». Qui son els nostàlgies'.'

Qui firma l'article de la pàgina 10, per exemple. Qui havia tingut oportunitat de revisar el projecte i ara es queixa? Que es diguin noms. Què vol dir estar ben or-

ganitzades? Que hi ha notícies que aquest tipus d'entitats són un batibull? Vostès ja estan ben organitzats? Pel que fa a la notícia de la pàgina 14, el que es diu al principi és senzillament una falsedat. Qui els ha cl i t que el GEL va tenir una «primera reacció contrària a les obres»? Què vol dir que la instància presentada a l'Ajuntament té «un to molt mes suau»? Més suau respecte de q u e ' El que té l'escrit és grans dosis de raonament i ponderació. Perquè no publiquen tot l'escrit i que el lector jutgi per si mateix?, JORDI CASAS i ROCA. president del (irup d'Estudis LocaN. sani í ueat.

Cruyffho ha aconseguit: el Madrid, campió • Molts podem recordar les seves habilitats futbolístiques. Però allò que fa un temps vam aplaudir, ara ho estem pagant. L'èxit repetit. propi del geni, va modelant l'esperit del triomfador dotant-lo d'una segona naturalesa. Consegüentment, el qui ha despertat l'admiració no es resigna a un aplaudiment compartit. L'egolatria no és mai un fet esporàdic sinó la conseqüència lògica del triomf. El fruit de l'egolatria és l'excentricitat. Es fan coses i es prenen decisions molt agosarades.

El triomfador no pot renunciar a la jugada genial. Hi ha una necessitat de sentir-se contemplat com un fora de sèrie. La dependència de l'èxit continua sent font de jocs malabars. Per això, tant el cas Laudrup com qualsevol altre són explicables a partir de la necessitat d'abatre tot el que pugui fer ombra a l'heroi. Si instàncies superiors no controlen aquest tarannà, és absolutament inútil fitxar estrelles. Les decisions egoistes poden polvoritzar, com acaba de veure's, qualsevol plantilla, regalant a l'adversari els èxits que eren a l'abast de la mà. MI:I LT DURAN.

El futur de la família • «Quin serà el futur de la família?», preguntava el periodista.

I el professor, especialista en el tema, va respondre: «Al meu entendre, la família del futur serà. i en això consistirà la seva eficàcia, tal com ha estat fins ara.» Perquè la família existeix en funció del que roman per sobre del temps: la persona. D'esquena a la família no és possible una societat educativa. L'ecologia ens invita a respectar la naturalesa física. Urgeix que ens adonem de la necessitat d'aprendre a respectar la naturalesa humana. Si es nega el que és natural, si res no s'admet per sobre del que és social, què és la família? Un invent social'' M PRADISA. F E

D ' E R R A D E S

I La fotografia que acompanyava la notícia sobre la trobada d'exfutbolistes infantils publicada a la plana 30 de l'edició passada correspon en realitat a l'equip del Club Muntanyenc.

C L O T . Sant Cu^at.

Quins nostàlgics?

• He llegit amb certa sorpresa l'editorial del número 97 titulat •<La conservació del patrimoni», i amb consternació la nota in-

qui sí que ja s'ha pronunciat en contra de la urbanització ha estat el TSJC. La Plataforma Cívica en Defensa de la Torre Negra ha aconseguit dues coses: recollir deu mil signatures de suport i que les forces polítiques es comprometin a elaborar una comissió d'estudi. Potser a Sant Cugat no caldran referèndums, però de moment els defensors de la Torre Negra tenen una cita amb els de Castell.

^=t^T

I L'article de la plana 27 sobre les entitats que participaran en la festa major no va incloure, per oblit, la Penya Regalèssia i l'Agrupació de Futbolistes Veterans, organitzadors de la Paellada Popular.

PUNT DE VISTA

ELS 4 CANTONS / Divendres, 16 de juny de 1995 L A

T

R

I

B

U

N

9

A

L

A

G

A

L

E

R

Adolescents a Vestiu

Sociòlegs IGNASI RIERA

JOSEP PUJOL i COLL •

F

a tres o quatre anys vaig barallar-me —naturalment, va ser una baralla de paper!— amb Salvador Cardús, després d'un debat a l'entorn de la Universitat Catalana d'Estiu de Prada de Conflent. Entre els exabruptes amb què el vaig voler increpar, hi havia el de sociòleg. Vaig penedir-me aviat de tot aquell afer. Era ben clar que el maleducat havia estat jo. Com que Salvador Cardús és un home, i un sociòleg, generós, crec que m'ha perdonat. Li ho agraeixo.

I li dec una reflexió molt més aprofundida sobre la funció dels sociòlegs en una societat com la nostra, tan esquematitzada.

Si els joves del Maig Francès del 1968 assaltaven pacíficament Nanterre, amb la pregunta als llavis: «La sociològic, à quoi sert?», els sociòlegs europeus van saber respondre a aquest repte deixant clar que no se sentien salvadors de res ni de ningú, i sí analistes modestos —i sistemàtics— de la realitat.

Si plantejo el tema és perquè crec que ens interessa una revisió sociològica a fons de moltes realitats catalanes, a les acaballes del segle i del mil·lenni.

I perquè en el món de la sociologia —que a Catalunya sempre ha estat presidida per Salvador Giner, un altre Salvador que tampoc no pretén redimir-nos de res— hi ha un excés creixent d'intrusisme professional.

Gent que ha fet cursos meritoris. però en tot cas elementals, a l'ICESB no sent cap mena d'escrúpol a l'hora d'autoaplicar-se el qualificatiu de sociòleg. títol que és exhibit quan tal o qual persona practica la propaganda política, des d'un stalinisme cultural de convers o de trànsfuga, a través de les col·laboracions a la premsa, o quan l'altre coordina cursos complexos sobre

I

ÍQuè farem, mentrestant, amb els usurpadors del títol de sociòleg? ÓEntendríem que s'autoqualifiqués de metge tot ciutadà interessat per la salut? òNo hi ha un tribunal de la competència que pugui obligar a tornar al Cèsar el que és del Cèsar i als déus hipotètics el que els pertany?

Una bona sociologia, aplicada a la realitat catalana, ens diria com som, tan diferents JOSEP DUIXANS —segurament— de com ens presenta la postal que sobre Catalunya han volgut perpetuar les aul'associacionisme en una mitificada Unitoritats. Tan diferents, en tot cas, de versitat d'Estiu Menéndez y Pelayo. com ens presenten les tones i tones No voldria pas. però, caure en la de publicacions institucionals, de disdefensa acrítica de les titulacions unicursos d'inauguració de tot, d'homeversitàries, com a garantia d'idoneïtat natges tacats d'amnèsics, o socarrimats professional. Era enginyer industrial Alfons Comín, un dels sociòlegs més in- d'autocomplaença. Tan diferents, també, de com ens voldrien alguns fonateressants que hem tingut i que havia mentalistes —que viuen, això sí, del treballat amb el sociòleg/teòleg Joan diner públic— disfressats de sociòlegs.

N. García-Nieto. ÒNo serà que amaguen inconfessables Comín ens va donar una lliçó oporsecrets de família") tuna sobre quin era el paper i quins eren els mètodes de la sociologia, en temps trencats. A través de la proIgnasi Riera és escriptor i diputat al Parlament perIC gramació d'Editorial Laia, va voler ofeE

ui és l'espia i qui és l'espiat? El que havia estat cridat a ser el servei d'intel·ligència principal de l'Estat —des de l'inici de la gestió socialista, després època amb múltiples i contraposats sersecrets, s'ha fet molt per la primacia d'unae veis Cesid, professionalitzant-lo i modernitdel zant-lo— ha acabat convertit en administrador de matèria primera per a reportatges escandalosos? Però què és més preocupant, la violació de la intimitat de qualsevol element sospitós de tenir converses interessants des del punt de vista de l'Estat, o la facilitat amb què els enregistraments i la paperassa de l'es-

L

T

R

Í

P

T

I

E

MANUEL CASTANO

pionatge travessen la frontera del secret i es converteixen en crònica mundana? Qui és l'amo, tan descuidat, de la xafarderia oficial que veu com la col·lecció d'informacions —el ministre de Defensa ha arribat a dir que aleatòriament obtingudes, fent veure que ignora què és espiar— sistemàticament i minucio-

UMJ»JE'

O'ÍDEAB.

sament obtingudes —una altra cosa és el suc que se n'hagi pogut treure— són esventades?

Hi ha funcionaris de la intel·ligència que administren a la menuda les seves troballes, que cultiven el propi hort de petits secrets per poder eventualment, en una bona ocasió política, portar a vendre un bon fruit a la plaça de les conspiracions? D'on han sortit si no les revelacions sobre la intimitat de l'espionatge? Del periodisme? L'«astorament i preocupació» que han manifestat a La Zarzuela demostra més que res que aquesta cort dels miracles —tants lladres fent bugada— és a les portes d'un canvi de rumb.

MMb|MMlA.-

UN Aurse sjs-rerAA

lJB>

&í

S

ón, com les cireres, fruita de juny.

Ara estan al pic de la florida, en màniga curta i membres afuats, desentumint-se després de la letargia hivernal, de la letargia infantil. Han deixat els instituts i es planten als carrers: se'n fan mates força espesses a rambles i passeigs, allà on el sol és clement i daura la pell.

Són plantes carnívores i àvides; per això, a despit de la seva bellesa, més d'un les considera una mala herba. O com l'eucaliptus, interessat només a fer-se créixer de pressa, a costa de xuclar l'ànima de tot el sòl que l'envolta. Així ells, inactius i exigents, entotsolats dins els seus walkman, mamant ritmes binaris i despullats, amb un deliciós rictus de menyspreu als llavis.

La collita d'aquest any segueix la tirada de les anteriors: se'ls torna a veure aparentment feliços profundament deso«La collita d'aquest rientats, més que any segueix la tirada l'any passat i que l'altre. No saben què tede les anteriors: se Is nen ganes de somiar toma a veure ni què els deixen ser quan siguin grans. aparentment feliços i Molts han decidit profundament que només poden refiar-se del seu cos, desorientats, més que i encara. Perquè a l'any passat i que voltes el cos els traeix; el cos indol'altre» mable, el cos que va per les seves i es desg o v e r n a p e r un creixement de cames desmesurat; el cos que els decep en un atac d'acne o per unes natges noves de malson.

Tot i així, s'arrapen al seu joc tendre de cabells i músculs i pells turgents a penes inaugurat. Per això hi juguen, l'ensenyen, el milloren i, si cal, el dilapiden i l'esparrequen.

Però a l'estiu riuen i s'obliden del món i d'ells mateixos, florint sense sentit, fruita verda, presa fàcil. Festegen amb estafadors vells que els utilitzen d'esquer llampant.

S'ofereixen a qui no els convé per allò del dret inalienable a equivocar-se. S'entrabanquen quan volen seduir-nos: el cos els ha tornat a fer el salt. Per tot plegat, a més d'enveja, també ens fan una mica de riure i una mica de llàstima.

C

Per si ens senten, dignes disbarats

Q

•De TAKT FER DE bOM. ynüSS.OL r\' HA -AGAFAT RAMPA Ai- SBAç-

rir als seus col·legues sociòlegs materials bàsics a favor d'una sociologia científica. L'edició. per exemple, dels tres volums de Raymond Boudon i Paul Lazarsfcld sobre metodologia de les ciències socials, l'anàlisi de la sociologia aplicada al món de l'ensenyament —La reproducción, de Pierre Bourdieu i Jean-Claude Passeron—, les anàlisis de col·lectius professionals de Jesús A. Marcos Alonso o el text de Theodore Caplow sobre la investigació sociològica, entre d'altres, expliquen la voluntat d'aixecar el nivell de la sociologia a casa nostra. En la línia, per cert, dels estudis universitaris actuals —com els de la UAB, amb Joan Estruch, l'esmentat Cardús o Jaume Botey—, tendents a requalificar l'ofici de sociòleg.

*s "ï^

L

V

E

S

P

E

R

Sontag

H

IMMA MERINO

a anat a Madrid per presentar una novel·la —El amante del volcàn, la primera que ha escrit després de tants d'assajos— que recorda que l'experiència amorosa tendeix a l'asimetria —per què n'hi ha un que estima més?—, però, com sempre en els últims anys, ha parlat de Sarajevo, on va muntar Esperant Godot, on torna per col·laborar en feines educatives. Susan Sontag ha tornat a parlar, doncs, de la complicitat dels governants de les grans potències europees en el setge que pateix la seva estimada Sarajevo. Ha recriminat la indiferència dels intel·lectuals, però ha manifestat que els culpables només són uns pocs, aquesta vintena de prepotents governants europeus.

No ho tinc tant clar, tot i que va bé per alleugerir la mala consciència. No som culpables tols e\s europeus? Indiferents, només puntualment commoguts —llàgrimes de cocodril—, aferrats a aquesta idea no del tot confessada que aquella és una bogeria que no comprenem, que forma part de la naturalesa dels Balcans. I que no té solució. Quan n'hi ha, n'hi ha d'haver, de solució.

PUNT DE VISTA

10 L

A

T

R

B

U

N

ELS 4 CANTONS / Divendres, 16 de juny de 1995

A

L

SOS Aqüeducte

A

G

A

L

E

R

I

A

Selectivitat: uns consells

JOAN TORTOSA

ra toca a l'aqüeducte de Can Vernet. [in aquesta mateixa tribuna, Josep Maria Cabrerizo glossava amb sentiment nostàlgic les excel·lències d'un paratge que en tota la seva integritat és ja sols una enyorada imatge en la memòria.

Però en una frase molt encertada expressava tot el dramatisme que plana sobre els nostres escassos monuments, en aquest cas l'aqüeducte: «...monument fins avui oblidat per tots i ara pres de la soherbia arquitectònica dels nostres dies...»

Hi sobren els legalismes.

No cal entrar en la polèmica de si el projecte ha acomplert tots els tràmits legals, inclòs el d'exposició pública. Penso que el que s'exigeix en aquest cas és qüestionar l'actuació de l'àrea d'Urbanisme, preguntar-se si és que per respectar els valors i la integritat dels nostres monuments calen les al·legacions del poble.

«Si algú no està d'acord amb la manera com s'estan fent les obres, només pot argumentar raons d'estètica». manifesta el tinent d'alcalde d'Urbanisme. Joan Franquesa.

1 és clar que sí. I si no, quines son les raons que mouen el departament a embellir les vies urbanes amb l'enjardinament d'espais, per mínims que siguin? Els evident que no son motius funcionals, sinó purament estètics. Per què un monument del segle XIV no mereix la mateixa consideració?

En canvi, sí que està plenament justificada la preocupació dels pares dels alumnes del col·legi Pins del Vallès, que veien una mica angoixats com els seus fills feien servir l'aqüeducte de pont i de drecera per anar a l'escola.

A

MARIA JOSU RhCODhR •

si hi podia haver altres solucions, crec igualment que qui directament havia de portar les alternatives era l'àrea d'Urbanisme de l'Ajuntament.

Finalment, m'agradaria corregir la manera com s'esmenta l'aqüeducte, ja que anomenar-lo «pont» porta a caure en un error d'apreciació i de funció.

La funció del monument havia estat fins fa escassament cinquanta anys transvasar l'aigua per damunt del torrent de Can Vullpallcres.

Si algú l'ha fet servir de pont es per comoditat, començant per generacions de pagesos —durant cinc segles— fins als actuals alumnes de l'escola Pins del Vallès.

Però en cap moment els monjos benedictins no van tenir la pretensió de fer una obra pública per beneficiar el poble, cosa que hauria estat un fet sorprenentment insòlit.

Cal aclarir que infinitat de santcugatencs van morir sense haver travessat mai el torrent per damunt de I'aqüed u c t e — D é u n o s en guard!—, ni quan per necessitat havien de passar d'una banda a l'altra. I és que encara tenien tres alternatives molt clares: donar la volta pel punt de confluència del que ara són el carrer de la Mina i l'avinguda Can Vullpalleres —dos, tres minuts?—; passar pel camí de carro que més amunt travessava el petit bosquet de IOAN TORTOSA | ;t torrcntcra. o anar per la via més ràpida, que era el caminet que I es a això que calia buscar una solució arran mateix dels ulls del monument funcional sense que el monument per- portava fins a l'altra riba. dés ni un mínim de la seva imatge.

Tal com considera el Grup d'Fstudis Locals en la instància adreçada a l'alJoan Torto ^ periodista santeugatenc i crític de teatre. calde, en què diu que no vol discutir U

L A

E

ls propers dies 20 i 22 de juny, els alumnes que vulguin estudiar una carrera universitària i hagin aprovat COU hauran d'examinar-se de la temuda selectivitat. Les proves d'accés a la universitat no són, de fet, especialment difícils, ja que prop del 90% dels alumnes que s'hi presenten aproven. El que pot resultar complicat és obtenir una bona qualificació per poder cursar la carrera que es desitja. La qualificació s'obté de fer la mitjana entre les notes de secundària i les de les proves de selectivitat. I es que no és el mateix voler estudiar Comunicació Àudio-visual. on l'any passat la nota de tall va ser de més de 7. que voler cursar alguna de les Filologies, per a les quals amb un 5 de nota en tens prou.

La selectivitat és la primera prova on els joves de 17-18 anys s'enfronten al seu futur. Solen fer els

exàmens en una altra ciutat, amb un temps estricte per respondre a les preguntes i amb uns examinadors que no els coneixen. perquè als fulls no figurarà ni tan sols el seu nom. sinó el codi de barres. Del resultat depèn que tinguin l'oportunitat de fer realitat els seus somnis de «quan sigui gran seré...». I per tenir un cert èxit cal no perdre els nervis i no fer bestieses. Em permeto alguns consells: 1. Res de passar-se les nits prèvies a l'examen estudiant, perquè això descontrola l'organisme, s'està massa cansat i no s'aprèn res. 2. Res d'atipar-se de cafè o succedanis, perquè augmenta l'estat de tensió i nervis i el dia abans d'anar-se a examinar han de prendre til·la perquè les mans no els tremolin. 3. Han de continuar menjant als horaris habituals i dormir \ uit hores cada nit. 4. La tarda abans de l'examen el millor és distreure's, anar al cine o mirar la tele. 5. I la nit abans de l'examen han d'anar a dormir d'hora, deixar els estris preparats per al gran dia i posar-se el despertador amb prou temps per arribar al lloc sense presses. 1 sort.

«Res de passar-se les nits prèvies a l'examen estudiant, perquè això descontrola l'organisme, s'està massa cansat i no s'aprèn res»

F I N E S T R A

Necessitat de coordinació JOANTKOYANO

L

j actuació que s'està realitzant al pont de Can Vernet i les reaccions que ha causat en alguns sectors de la societat santeugatenca em fan reflexionar cl significat i la utilització del nostre patrimoni.

S'ha dit que només es poden utilitzar arguments estètics contra l'actuació, ja que el monument no quedarà malmès. Al meu parer, l'estètica compta, i molt. a l'hora de preservar el patrimoni. La contemplació d'una peça com l'aqüeducte de Can Vernet, amb una actuació que només n'apuntalés les parts tèbies, pot ser d'un gran valor cultural. La qualitat de vida no és només funcionalisme, sinó també romanticisme i orgull de preservar el passat. Per mitjà del condicionament de l'entorn de l'aqüeducte es podria adequar un punt d'observació on es podria emplaçar, degudament protegit. algun cartell explicatiu del monument.

La principal raó esgrimida per a l'actuació es la seguretat i. aquesta sí, és una raó de pes. Abans es la seguretat dels infants que la preservació d'un monument. Malgrat això. de ben segur que hi havia solucions per mitjà de les quals s'hauria pogut protegir l'accés dels infants. Si es tractava de possibilitar l'accés entre els dos vessants de la riera, també era possible trobar-hi solucions alternatives.

No puc passat per alt un fet que considero

important: l'actuació, aprovada ja fa algun temps, ha passat desapercebuda per tothom que té la voluntat de preservar el patrimoni en aquesta ciutat. Els defensors del patrimoni no lligats a l'administració ens n'hem assabentat quan l'actuació ja era començada. Si bé és cert que l'administració ha seguit les passes legals necessàries per portar a terme l'actuació, aquest seguiment no ha comportat, però, la conformitat Jel teixit social santeugatenc.

Tot això em porta a manifestar la urgent necessitat de crear un mecanisme perquè aquestes actuacions puguin ser debatudes entre l'administració i aquelles organitzacions que tenen com a objectiu la preservació del patrimoni sense ànim d'exclusivitat. Aquestes associacions, per sort, no falten a la nostra vila. Potser caldria que actuessin coordinadament per elaborar propostes concretes per oferir als responsables municipals. Aquesta coordinació nauria de ser fruit d'un consens entre totes les entitats i persones que tenen com a objectiu la preservació del patrimoni, entre aquestes, evidentment, l'administració. Caldria que aquest organisme no fos monopolitzat per ningú, ja que la conservació del patrimoni és tasca de tots i ningú no es pot atorgar l'exclusiva en aquest camp.

Joan Troyann és l'.isloí ladol l \ n de San! i. ,iil.a.

TERMINI D E PAGAMENT D E L'IBI

11

C R E I X I A INVERSIÓ INDUSTRIAL

» Divendres, 16 de juny de 1995

La inversió industrial a la demarcació de Terrassa ha registrat un increment del 275 per cent al llarg del 1994, segons un estudi que ha publicat la Cambra de Comerç de Terrassa. Plana 12.

El període de pagament voluntari de l'impost de bens immobles (IBI) es va obrir el dia 1 de juny i es tancarà el pròxim 31 de juliol. De moment, encara s'han efectuat pocs pagaments. Plana 12.

LABORAL El Servei Català d'Ocupació ha registrat un índex indiscutible de solvència en un mes de funcionament. El Servei d'Informació Juvenil de la Casa de Cultura de Sant Cugat es va connectar al Servei Ca-

talà d'Ocupació quan aquest va entrar en funcionament a m b la intenció d'oferir el tracte humà i l'ajuda que n o es poden trobar en una terminal del Servicaixa de La Caixa. Segons h a explicat el respon-

sable del Servei d'Informació Juvenil, el departament està molt satisfet a m b els resultats. En tres setmanes han passat per la Casa de Cultura 80 persones, de les quals més de la meitat eren joves.

La Casa de Cultura ha registrat 80 persones al Servei Català de Col·locació Manel Turón creu que aquesta és la tercera gran aplicació del videotext

En només tres setmanes han passat dos joves per cada adult CATI MORELL

H Sant Cugat.— El Servei Català d'Ocupació va aparèixer com la primera xarxa de col·locació catalana i els resultats apunten cap a l'èxit. En només tres setmanes de funcionament han passat per la xarxa milers de joves i no tan joves. La Casa de Cultura de Sant Cugat va connectar un dels seus terminals a la xarxa del Servei Català d'Ocupació. «Aquesta és la tercera gran aplicació del videotext», ha afirmat el responsable del Servei d'Informació de la Casa de Cultura, Manel Turón.

Segons aquest, els avantatges i les ofertes del videotext no s'han aprofitat i explotat tant com s'hauria pogut fet i «ara s'ha trobat una bona manera de posar aquesta innovació tecnològica al sevei de la població».

Des de l'obertura del Servei Català d'Ocupació i fins el 31 de maig van passar per la Casa de Cultura 80 persones. Bàsicament, el que es fa al Servei d'Informació Juvenil és introduir les dades de les persones que busquen feina i les primeres passes perquè aquestes es puguin entrevistar amb alguna empresa. Tot i que aquesta xarxa està connectada al Servei d'Informació Juvenil, no tots els que la utilitzen són joves.

Manel Turón ha explicat que de les 80 persones que han introduït el seu currículum a la xarxa informàtica, 24 passen dels 30 anys.

Dins el grup de persones més grans, hi ha una important presència de dones que «moltes vegades busquen la primera feina o no busquen una feina concreta, sinó únicament un lloc de treball».

El sector de persones més grans és el que ofereix també menys titulats universitaris.

El grup d'usuaris de menys de 29 anys ofereix titulats universitaris que, en la gran majoria, «busquen la primera feina, tot i que també n'hi ha algun que pretén canviar i trobar un Hoc de treball dins la branca de possibilitats de la seva titulació», explica Turón.

El responsable del Servei d'Informació Juvenil ha afirmat que «hi havia un cert temor que només fossin els estudiants o la gent gran qui fes servir aquesta nova forma de trobar feina», però segons ell, «és força satisfactori veure que per cada persona gran n'han passat dues de joves per les oficines de la Casa de Cultura». Manel Turón creu que el fet que «el personal de la Casa de Cultura hagi ofert l'ajuda necessària per omplir el document que s'ha de lliurar a les entrevistes és un punt al seu favor, ja que moltes vegades les persones que busquen aquestes entrevistes és el primer cop que ho fan i no saben com funciona». A més, segons diu, si introdueixes les dades al Servei Ca-

PERSONES QUE HAN PASSAT PEL SIJ DE MENYS DE 29 ANYS

1

DE MES DE 29 ANYS

Homes 8

Homes 28

El Servei d'Informació Juvenil ha atès joves i no tan joves. La majoria dels usuaris tenen titulació universitària i busquen la primera feina, tot i que també n'hi ha que volen canviar. Foto: XAVI LARROSA.

Gràfic: EL PUNT.

«La Caixa» va ser pionera del projecte CM.

Dones 16 | Nombre total de persones: 80 talà d'Ocupació mijançant un Servicaixa no et donen el document fins que arribes a l'entrevista. Turón creu que «és un document força complicat d'omplir i una mica d'ajuda i tranquil·litat per fer-ho a casa és d'agrair».

Una xarxa intel·ligent Algunes de les persones que han passat per la Casa de Cultura ja havien introduït les seves dades al Servei Català d'Ocupació des d'algun altre punt de la xarxa —un Servicaixa—, però no havien rebut la trucada de cap empresa que els concedís una entrevista. Manel Turón ha explicat que «han vingut fins al Servei d'Informació Juvenil perquè nosaltres tornéssim a introduir les dades, però de fet, aquestes ja hi eren». Turón ha afirmat que «si no els havien trucat abans és perquè el perfil que han ofert no s'adequa, de moment, al que sol·liciten les empreses que s'han connectat a la xarxa». D'al-

tres persones han anat a buscar una feina temporal d'estiu. En aquest cas, sobretot són estudiants que volen treballar durant els mesos de vacances. Turón creu que «el Servei Català de Col·locació pretén buscar feines de tipus més general i no petites coses tan concretes com són les feines de temporada». De fet, en el moment de la creació del Servei Català d'Ocupació, moltes de les empreses que es van connectar a la xarxa van explicar que «d'aquesta manera es pot contribuir a la reducció de l'elevada taxa de temporalitat en l'ocupació» i evitar la important trascendència de les ETT, agències de treballs temporals, que funcionen sobretot en el sector de la construcció, els serveis i l'agricultura. Tal com s'havia previst des del començament, en els pròxims mesos es doblaran els punts d'atenció als usuaris per poder casar més ofertes i demandes.

I Quan el Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya va pensar en la possibilitat de crear un Servei Català d'Ocupació ja projectava la utilització dels caixers automàtics de «la Caixa». En el projecte es preveia que els caixers servirien per confeccionar un perfil previ dels candidats a un lloc de treball i l'ampliació del servei a altres entitats financeres, si els caixers del Servicaixa donaven bons resultats. En aquests moments els resultats són indicutibles. De fet, ja s'ha anunciat la duplicació dels punts de contacte amb la xarxa del Servei Català d'Ocupació. La creació d'aquest servei va ser anunciada el mes de gener pel conseller de Treball, Ignasi Farreres, que va apuntar de forma positiva la possible desaparició de l'Inem com a agència d'ocupació. A finals del mes d'abril, Farreres va anunciar que el projecte estava enllestit i va dir que en el transcurs del mes de maig es presentaria al públic i es posarien en funcionament els primers punts de contacte entre les ofertes de les empreses i les demandes dels usuaris, amb la col·laboració de 1.800 centres de formació ocupacional. / CM.

£1 conseller Macià Alavedra presidirà el Sopar de l'exportador CM.

• Sant Cugat.— El Conseller d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, Macià Alavedra, presidirà la cinquena edició del Sopar de l'exportador que se celebrarà el pròxim dia 29 de juny, segons ha explicat la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa. Al llarg del sopar es lliuraran les medalles al mèrit exportador entre les quals destaca la que ha guanyat l'empresa santcugatenca Lucas Automotive SA. Les medalles que la Cambra de Comerç lliura cada any a diferents empreses de la demarcació pretén motivar l'ànim exportador de la comarca. Lucas Automotive es dedica a la fabricació d'equips d'injecció per fer motors diesel per a turismes. L'empresa de Sant Cugat ha estat guardonada per la xifra absoluta de les seves exportancions i per la política estratègica de penetració als mercats internacionals. A més de Lucas Automotive, també rebrà la medalla al mèrit exportador Industrias Aulabor de Rubí, dedicada a la fabricació de material per a laboratori clínic i material plàstic d'un sol ús. Aquesta empresa rebrà el guardó per la perseverança en la millora de la qualitat i competitivitat dels seus productes que li ha permès créixer de forma constant en els mercats internacionals. L'empresa Kettnyl de Terrassa, que es dedica a la fabricació de gèneres de punt amb telers rectilinis, rebrà la medalla per la seva política expansiva, l'esforç exportador i la voluntat d'internacionalitzar-se. L'altra empresa que serà guardonada és Puig Codina de Terrassa, dedicada a la fabricació de teixits per a la indústria de la confecció. El guardó pretén premiar l'esforç en la diversificació dels mercats i el fort increment de la xifra absoluta de les seves exportacions.

Un total de 36 comerços participen al concurs d'aparadors H Sant Cugat.— 36 comerciants de Sant Cugat Comerç participen en el concurs d'aparadors de la festa major. El tema és lliure i les bases preveuen una valoració de 0,25 punts a l'originalitat, 0,25 a la creativitat i 0,50 a la comercialitat. El jurat —format per un aparadorista, un consumidor, un comerciant i una autoritat comercial— farà la valoració de manera individual de tots els aparadors que hi participin. Els resultats del concurs que organitza l'associació Sant Cugat Comerç es faran públics del 3 al 8 de juliol. El primer premi és de 100.000 pessetes i un trofeu i el segon de 75.000 pessetes. Es lliuraran quatre premis més. /c.M.

AUX VYD S A .

SEGURETAT

Extintors

Sant Cugat <W Vallès, t r 5 8 9 1 7 99

ECONOMIA

12

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 16 de juny de 1995

IMPOSTOS

L'Ajuntament ha obert el primer període de pagament voluntari de TIBI ELs rebuts que no es paguin abans del 31 de juliol tindran un recàrrec del 20 per cent CATI MORELL

I Sant Cugat.— L'àrea d'Economia i Hisenda de l'Ajuntament de Sant Cugat té previst ingressar una partida de 1.600 milions de pessetes en concepte d'IBI (Impost sobre Béns

Immohles). segons va explicar el tinent d'alcalde en funcions d'Economia i Hisenda. Enric Renau. Aquesta xifra suposa un increment del y'í respecte el que es va ingressar l'any passat. El període de pagament voluntari del

primer rebut es va obrir el dia 1 de juny i no es tancarà fins al 31 de juliol. El segon termini s'obrirà a la tardor, tot i que aquells que vulguin fer un pagament global dels dos rebuts poden fer-ho en el primer termini.

Els canvis de valor que ha provocat la revisió cadastral d'enguany han fet variar també, de forma considerable, el total a pagar en la factura de l'Impost sobre Béns Immobles (IBI). LI Ministeri d'Economia «ha gravat de forma important el sòl per sobre de l'edificació i aixo ha provocat la reducció del coeficient d'equilibri», segons va explicar dimarts passat I n r i c Kcnau. tinent d'alcalde en (uncions de l a i c a d'Economia i Hisenda de l'Ajtintanienl de Sant Cugat. Renau v<i afirmar que T.Aluntanient va p i e \ e u i e un descens del coeficient del tipus nnpositiu. que [lassa del i I.'IS' .- al i I.5N' < . la que s'ha piunat l'augment de l'extensin fiscal per sobre de la pressió l'iseal-. I 'Ajuntament vol aconseguir que patini nies gent.

I ii liincio vici que cada propietari d o n i pi. I cadaslie. el total a pagai ha solen diferents canvis.

Renau MI du que •mentre a uns se'ls encareix, altres veuen com se'K abaiateix el total a pagar».

Segons e i explicai el cap de rendes. \ a \ i c i B.mvo. des modificacions han estat molt heterogènies i aixo ha fet variar el procés de càlcul-. I I consistori santeugatenc ha previst recaptar entre 200 i 3011 milions mes que l'any passat i a partir d'aquesta xifra s'ha calculat el total que ha de pagar cada contribuent. Les persones que han vist créixer el valor cadastral de les seves propietats per sobre de la mitja, paguen un increment superior al 5 per cent previst per l'IBI. Igualment, segons Xavier Banyo, «hi ha un 30 per cent de santeugatencs que pagaran menys que en anys passats».

Però, tot i que en alguns casos ei total a liquidar hagi experi-

L'Ajuntament preveu que en els pròxims dies tots els santeugatencs rebran la notificació. Foto: J.A. MULA. mentat un decrement, l'augment de l'extensió fiscal ha afavorit l'increment dels ingressos. De fet. a Sant Cugat no es feia la revisió cadastral des de feia 7 anys i hi havia certes zones que estaven edificades i no estaven contemplades com a sòl urbà. Per tant, els propietaris pagaven un valor irreal del sòl.

El pagament es pot fer en dos terminis. De fet. aquesta és la forma més habitual de pagament, segons Xaveir Banyo. L'Ajuntament preveu aquesta possibilitat sempre que els rebuts pugin més de 5.000 pessetes. El primer termini acaba el 31 de juliol. Per això, el cap de rendes insisteix que «aquells contribuents que no

hagin rebut la notificació abans del 15 de juliol, passin per l'Ajuntament». El segon termini de pagament s'obre al mes d'octubre i es fa de la mateixa manera que el primer. Els rebuts són independents, per tant, aquell rebut que no es paga dins del termini previst per l'administració local té un recàrrec del 20 per cent.

INVERSIÓ

La inversió industrial a la comarca creix un 275% segons la Cambra de Comerç CAN MORI-U.

de Terrassa ha registrat un increment de la inversió industrial a la comarca del 275 per cent en relació al 1993. De la inversió total, les noves indústries van agrupar 9.932 milions de pessetes —la qual cosa significa un 34,74 per cent— i les ampliacions 18.659 milions — u n 65,26 per cent—.

El municipi de la comarca que ha registrat un major volum d'inversió durant l'any 1994 és Castellbisbal amb 23.745 milions de pessetes. Segueix Olesa de Montserrat amb 1.369 milions i Terrassa amb 1.171 milions. Terrassa és el primer municipi pel que fa a la creació de nous llocs de treball. 321. Segueix Rubí amb 253 i després Castellbisbal amb 244.

Sant Cugat va crear un total de 67 llocs de treball. En total a la comarca s'han creat 930 col·locacions, 261 de les quals una mitjana del 5,6 C <— corresponen a inversions en ampliacions i 669 —una mitjana del 7,7%— a inversions en noves empreses.

INVERSIÓ INDUSTRIAL PER SECTORS L'ANY 94 Inversió (1)1 Llocs (2) I Nombre (3) 1.064.814

—

2

—

—

—

18.095

10

2

Tèxtil i cuir

—

—

—

Fusta, suro i mobles

—

—

—

2.308

4

1

41.862

45

2

—

—

—

Metal·lúrgic

18.756

8

2

Transports

—

—

—

1.145.835

67

9

Energia 1 aigua Indústries extractives Alimentació i begudes

Paper i arts gràfiques Químic i plàstic Material de construcció

TOTAL

CM.

H El cap de rendes de l'Ajuntament de Sant Cugat, Xavier Banyo, ha afirmat que l'any 94 es van r e g i s t r a r a p r o x i m a d a m e n t 1.500 queixes dels 25.000 rebuts que es van fer. Banyo ha explicat que acostumen a registrar-se reclamacions en un 5 % dels rebuts.

Això no significa, però, «que la resta de rebuts sigui del tot correcta, sinó que els contribuents no han fet la reclamació», afirma el cap de rendes. Banyo creu que «si els professionals —gestors, advocats i responsables de les associacions de veïns— fessin extensives més queixes, el sistema milloraria i es poliria molt mes ràpidament». De fet. la intenció de l'administració local, després de l'aprovació de la nova ponència era intentar crear un sistema mes resolutiu.

Entre un 11 l'V i un 15'; dels contribuents no paguen perquè no tenen solvència, però scnons Banvó. <da morositat només s'entén en l'empresa privada, ja que a l'empresa pública la morositat hauria de ser nul·la». Uanvo explica que els contribuents sempre esperen a p a g a r à l'últim moment. «això implica incomoditats per part dels clients i els funcionaris que els han d'atendre, que no disposen de lot el temps necessari per atendre alguns casos». De moment. només han passat per l'Ajuntament algunes persones i -algunes d'elles extranvades perquè encara no han rebut la notificació de pagament i pensaven que ja els havia passat el termini», explica Banyo. El cap de rendes ha reconegut que enguany els cob r a m e n t s es fan més tard del que acostuma a fer-se a causa de problemes informàtics. Per això s'ha obert el període de pagament voluntari — 1 de juny—, però encara no s'ha notificat a tots aquells que els toca pagar abans del 31 de juliol si no volen haver de liquidar un 20 per cent de recàrrec per pagar fora del termini previst per l'administració.

Les cambres de comerç estudien l'adhesió a la campanya de Terrassa

Les noves empreses de Sant Cugat van crear 65 llocs de treball durant el 94 H Sant Cugat / Terrassa.— La inversió industrial registrada a Sant Cugat durant l'anv 1994 va ser de 1.145.835.000 pessetes, segons un informe que ha publicat la Cambra Oficial de C o m e r ç i Indústria de Terrassa ( C O C I T ) . El sector que va registrar la inversió més important va ser el d'energia i aigua, on dues empreses van invertir 1.064.SI4.000 pessetes.

Dues empreses del químic i els plàstics van invertir 41.862.000 pessetes, sent el seu sector el que va crear més llocs de feina —45 en total—. El segon sector en creació de llocs de treball va ser el de l'alimentació i les begudes, on també dues empreses van donar feina a 10 persones amb una inversió de 18.095.IKK) pessetes.

Durant l'any 94 la inversió industrial va crear 67 nous llocs de treball en 9 empreses de Sant Cugat. El fet més destacable és que l'informe elaborat per la Cambra Oficial de Comerç i Indústria

L'Ajuntament registra cada any una mitjana del 5% de reclamacions

(1>- Inversió total en milers de pessetes. (2>- Uocs de treball creats.

(3)- Nombre d'empreses Gràfic: EL PUNT.

M Sant Cugat.— La Cambra de Comerç de Terrassa pretén que es revisi la llei de regulació de la implantació de noves grans superfícies comercials. La resta de cambres de comerç de Catalunya estudien la possibilitat d'adherir-se a aquesta campanya. De fet. la cambra de Terrassa ha recollit signatures dels representants del sector comercial de la comarca per aconseguir que la revisió sigui necessària sempre que una superfície superi els 1.000 metres quadrats. Ahir es van reunir a la seu de la Cambra de Comerç de Terrassa representants de diferents cambres catalanes i van discutir els pros i contres de la campanya. Els responsables de la Cambra de Comerç de Terrassa creuen que «si el projecte de revisió va endavant es podria evitar la construcció de la gran superfície comercial que és previst instal·lar al polígon Santa Margarida II».

Alguns comerciants de Sant Cugat s'han adherit a la campanya de recollida de signatures que ha promogut la cambra, però això no treu certa indignació per la poca trascendència que va tenir la instal·lació de dues grans superfícies comercials a Sant Cugat en el si de la cambra de Terrassa. . C M ,

CASTANYOLES D E D E UDAETA

13

APROPAR L'ART A LA CIUTAT

» Divendres, 16 de juny de 1995

José de Udaeta presentarà demà al vespre Castanyola viva amb el ballet Arsis, al Teatre-auditori. Amb aquest muntatge, De Udaeta celebra els seus 50 anys damunt l'escenari. Plana 15.

Sant Cugat és un dels municipis del Vallès amb més oferta pel que fa a l'ensenyament de l'art en el camp privat. Escoles i artistes preparen els seus alumnes perquè s'expressin per mitjà de l'art. Plana 16.

CINEMA Sílvia Munt, Mercè Arànega, Àngels Moll, C a r m e Conesa, Montse Alcoverro, P e p A n t o n Munoz, Abel Folch i Jordi D a u d e r són els protagonistes principals del darrer treball cinema-

togràfic d'Antoni Verdaguer, que s'està rodant aquests dies al districte d e Mira-sol. El guió de Dones i homes va ser escollit en una convocatòria feta per T V 3 , juntament amb quatre més,

entre el quals hi havia Joc de rol. A n n a Llauradó és l'autora del text d'aquest telefilm, que tracta les dificultats de convivència existents entre les parelles, els veïns o els amics. Antoni Verdaguer,

director d e Dones i homes, ha dirigit pel·lícules com L'escot, Havanera, La teranyina o Parella de tres, la seva darrera obra, que encara està per estrenar.

A l'esquerra, Abel Folch comenta un escena amb Antoni Verdaguer mentre els encarregats fan la feina. A la dreta, Sílvia Munt aprofita el descans del migdia per conversar. Fotos: J.A. MULA.

£1 director de cinema terrassenc Antoni Verdaguer roda un telefilm a Mira-sol «Dones i homes» és una comèdia que tracta en to d'humor el tema de la convivència humana

L'actriu valldoreixenca Sílvia Munt fa el paper d'Helena i és una de les protagonistes principals

La pel·lícula es filmarà durant aquest mes en dos xalets de luxe del carrer Josep Maria de Sagarra

RAMON LUQUE

I Sant Cugat.— Hi ha poc temps.

En només quatre setmanes s'ha de fer un rodatge que hauria de fer-se en sis o vuit. Aquestes són les exigències i els incovenients de fer cinema per a televisió. És per això que la feina comença d'hora. A les nou del matí, després dels preparatius tècnics i la sessió de maquillatge, dos xalets de luxe del carrer Josep Maria de Sagarra de Mas Janer, a Mira-sol, es converteixen en el petit Hollywood d'Antoni Verdaguer. Amb la clàssica paraula «Acció!» s'inicia la primera escena. Primer s'han de fer assajos. Verdaguer, el director, explica a Abel Folch, Pep Anton Munoz, Jordi Dauder, Sílvia Munt i Mercè Arànega què han de fer.

En aquest cas es tracta d'una escena en què Pep Anton Munoz lliga Jordi Dauder amb una mànega d'aigua mentre Abel Folch l'apunta amb una fletxa. Munt i Arànega criden i s'espanten. Malgrat el que pugui semblar, Dones i homes no és un film gens agressiu, sinó tot el contrari: és una comèdia que vol fer riure. Carme Conesa no participa en aquesta escena i aprofita el temps mort per aixecar-se el vestit i prendre el sol amb les cames estirades en una hamaca mentre repassa el diari. Fa bon temps i el jardí del xalet és útil per a aquestes coses mentre no hi ha feina.

Els propietaris, a un hotel «Buscàvem dues cases que fos-

*£*ü v S>.

-<*•

E! director, Antoni Verdaguer, calcula al mil·límetre els moviments que ha de fer la camera. Foto: J-A. MULA. sin una al costat de l'altra i que poguessin estar a la nostra disposició. Vam buscar per Sant Cugat, Sant Joan Despí, el Masnou i Sant Quirze. Finalment, el fuster de la pel·lícula anterior em va dir que a Mira-sol hi havia dues

torres ideals per a aquest guió i ja som aquí.» D'aquesta manera explica Verdaguer per què s'ha escollit Mira-sol per al rodatge.

Aconseguir les cases, però, no ha estat gens fàcil. Una era deshabitada perquè justament ara s'es-

tava fent el canvi de propietat.

L'altra era habitada. La solució va ser enviar els propietaris a un hotel i retirar momentàniament tots els mobles. Aquesta és la comèdia real. La fictícia és Dones i homes.

«És una comèdia —diu Antoni Verdaguer— que passa gairebé en aquestes dues cases. Tracta de la dificultat de relació entre parelles. Allò que és difícil és conviure no només amb el matrimoni sinó amb tothom.» Aquest és un tema explotat darrerament per Verdaguer. El seu darrer treball —Parella de tres, amb Carmen Maura i Rosa M. Sardà—, encara per estrenar, també tracta d'això.

El repartiment d'actors no pot ser millor. Entre aquests hi ha la valldoreixenca Sílvia Munt, que va saltar a la fama fent de Colometa a La plaça del diamant.

Munt és Helena a Dones i homes.

L'actriu explica que el seu personatge «és una dona que se separa i decideix viure amb unes amigues». «A partir d'aquí s'estableixen una sèrie d'embolics per finalment acabar tomant amb el marit. Podríem dir que és una comèdia romàntica divertida», continua. Carme Conesa representa Marta, «un personatge optimista i independent que decideix marxar a Bombai enamorada d'un metge membre de Metges sense Fronteres». També hi participen actors menys coneguts, com Neila, una nena de mesos que, acompanyada del seu pare, fa el primer paper de la seva vida.

Amb 90 milions de pressupost, il·lusió, bon ambient i un ritme frenètic de feina, Antoni Verdaguer espera que el telefilm produït per TV3 Dones i homes «sigui tot un èxit».

14

CULTURA-ESPECTACLES

ELS 4 C A N T O N S

Divendres. 16 de juny de 1W5

TEATRE

Simón, Alonso, Moràn i Pera, societat limitada •

nent provoca (encara no entenc per què) la hilaritat de gairebé' tot el públic: «Cullerooot!> 1 si hi afegim que la dona del pobre Fèlix es diu Montserrat, ja la tenim muntada, quina gràcia quan diu allò de «/,Ya ha.s vuelto a ir a la montafia...?»

Ha. ha. ha! 1 !

En fi, senyors meus. hi insisteixo: Simón no hauria reconegut la seva obra i vostès no han tingut ocasió de veure-la. I es una llàstima, perquè es tracta d'una peça certament amarga on. per mitja de la ironia i la comicitat pròpia d'una situació essencialment conflictiva, es parla dels característics problemes de la convivència humana, al marge de si es tracta d'un matrimoni entès scejtns les normes socials més estrictes o no.

I amb això. amb el diàlegs intel·ligents. mordaços, divertits i amh el ritme imposat per la impecable qualitat teatral de Simón. n'hi ha ben b é prou pet passar-s'ho bé i. a sobre, pensar una mica. De totes maneres, puc dir que, a la sala. la immensa majoria s'ho va passar molt be. incloc:u-:i: alguns casos de manifestos atacs d'hilaritat que hautien pogut conduir a pondre algun ou o a olegar-se amb veritable perill de pci-

I \ 1 \ l K A \ A PARIJADirecció: Àngel Alonso.

Intèrprets: Paco Viuran. Joan l'era. I om Badia. Jordi Martínez..

Jaume Castells. ()riol (icnis. Kabul de la I onc. Rar I cniaiulc/ lloc: I'eatrc-auditoi i.

Dia: *' de juny.

I D l \ K I ) II NI R

N

eil Simón e- un dels autors nies importants que estrenen a Hioadway des dels anvs seixanta. A la se\a fama d'autoi te.itral d'e\il recone e ui i inuliipiemial. s'uneix l'amplitieaeio mundial que ha signilieal que m o l l e s o b i e s seves com es habitual als [-'l'A hagin est.il tiasll.id.ides a les panI.illes cincin.itogi.ttiqucs després d'h.Aei obtingut mundialment el la\oi ilel públic teatial. l'odriem esinentai / V V I Í V » pel pan . amb

Roben Redtoid i Jané l'onda. .iiii- la poes dies \ an icpos.ir per l.'li\ isiíi. o I :, i-^iniihi pareta que. en i l llim dingida ,il P'oS pel C icne Saks. m i e; pictaven Waller Nladiau i Iaek I emon.

Dunes be. mentie divendres \eia la lepiesenlaeio que ens olcn.i la pioduetoia 1 oeus. m'imaginava la eaia d'absoluta sorpresa vüie ham i.i posat l'auloi de l'obra si hanues tingut l'oportunitat de sii al meu costat i entendre el L'\l en cistella amb accent andalús i català, una inic.-. ti'itat de bilingüisme, que suposadament ei ,i la s i \ a. |ve.i Ica: i al. < .>uulse\ oi semblança amb I.: realitat \.i v i p i: i i t a: 11 a s i a. l'.iui Moi.in es un actot que te. sobi ctol a ( alalunva. un pul·lic que segueix les sc\cs actuacions.

\ XII 1 A.

mtial com es l'eia en iria epoca passada amb Paco NI.ii t i n c / S o r i a Joan Capri. o ara també amb I ina Mortian. No es ti.icta d'anar a veure una obra d'un a.i'.oi determinat, (a Madrid en diuen -•/ií/íc/o/í») amb uns .icrois ; actrius coneguts, sinó d'anat a veure què fa aquest, l'altre i cl de mes enllà, perquè d'aixo ..- ' i acta. d'allò que fan ells. c's ...etots que earacterit/en una n e n a il espectacles l'onamentats e i s| mateixos i no

en el personatge que repie·.enti-n.

Perquè l'any \inent (i que sigui per molts anys!), quan Paco Vloran faci i.na altra obra. hi inclourà en algun moment la veu cngolada. el moviment incontrolable d'una cama torçada o el tic imputable de l'ull dret. com també l'ineoniusihle gest amb l.i nià alçada i la mirada piovocadora a l'oponcnt masculí corresponent, un caràcter oposat al masclista i laldillci ( Kcar que teoticanient havia d e

representar Pel que fa a Joan Pera, aquest actor, partint del favor obtingut per la seva llarga carrera en el teatre, en el doblatge - - é s la veu de Woody Alien i en la televisió en català, compon un personatge mès fidel a l'obra que. seguint les directrius d'Angel Alonso, ofereix un tliwrtit diàleg farcit de paraules en català. I.a repetició d'algunes d'aquestes paraules amb accent pei part del seu opo-

ART

ART

Pintura sobre fusta. Foto: ELS 4 CANTONS.

Un pont lúdic entre cultures I MPLANIb. R[.I l.NKi (•aleria: Associació d'Ltccs Dalt's: fins al 20 de juny.

Ohres: pintures sobre tusta.

I'l K L l'ICH

A

la sala de PAssociaeio d'Idees s'hi pot visitar una excel·lent exposició de l'artista Melanie Reelnig. nascuda als P.stats l'nits i resident a Barcelona des de fa anys.

Reelnig mostra pintures fetes sobre fusta, element molt important per a l'artista, ja que les textures, els colors i els nusos d'aquest material

ajuden que es pugui fer una lectura càlida i orgànica de la seva obra. Menalie Reelnig pinta amb colors lluminosos i fa aparèixer sobre hi fusta personatges que es troben a mig camí del còmic i de la cultura dels veïns del sud dels Estats Units. t'l resultat és una pintura eclèctica que suma fets culturals diferents, lot això dins d'una gran coherència plàstica.

Ivn aquesta exposició hi trobem marines negres, animals amb actituds de persones i homes fent ritus ancestrals. Tota aquesta ico-

dre la vida. I.a resta del repa t i ment —els quatre comp.mvs de la partida de cartes dels dijous i les dues veïnes (que en aquest cas eren gallegues, ves a saber per què!)— van estar molt correetes en els seus papers.

En definitiva: el teatre ple fins a l'últim raeií. la gent aplaudint amb força i un crític que iLu caminar pels núvols i no sap de que va la pel·lícula. Oue hi l'urcn!

nografia es mostra amb una visió lúdica i la diversitat dels temes presentats queda entrelligada graeies a una visió moderna del mestissatge.

La mostra té interès en la mesura que la pintora fa conviure a la sala visions molt diferents del seu món. [.'abundància i multitud d'interessos d e l'artista fa que l'espectador sigui conscient que es troba davant una obra molt creativa. L'e.xposicio es presenta amh el títol d'lííge/v terrenals, fent referència a la realitat humana dels personatges pintats.

I augment d'un quadre de Ramon Vila. 1 oi" l·l S 4 CANTONS.

A la recerca del paisatge I RAMON VILA Galeria: Sala Rusinol.

Dates: fins al 2U de juny.

Obres: pintures.

P F . R F l'ICIl

*) estiu passat. Joan Barril va escriure un I article d e d i c a t al A—J pintor Ramon Vila que es titulava CHÇÍI menor.

1,escrit feia refeiencia al treball de camp de l'artista i al seu interès per pintar dins la natura mateix. Joan Barril escrivia sobre la relació que hi ha entre la cacera menor i la pintura feta

in \itu. com ara la que realitza Ramon Vila.

Entre una activitat i l'altre es troba un interès per immergir-se en la natura, acceptant les inclemències que comporta una activitat a l'aire lliure.

Aquesta disposició a treballar dins de la natura mateix fa pensar que el resultat ha de ser una obra amb un gran grau de fidelitat. Les referències al paisatge hi són presents, però matisades pels estereotips de la pintura de la natura. A més a més, l'obra d e R a m o n Vila t é molt present la tradició ca-

talana de la pintura de paisatge i utilitza amb mesura recursos efectistes.

La llum singular de la Cerdanya és un dels interessos principals del pintor.

Ramon Vila recerca la llum i, amb la metodologia del científic, l'analitza i la fixa sobre la tela. El resultat és una pintura atemporal, amb primers plans molt realistes i fons difuminats. Ramon Vial es preocupa, en la seva pintura, per l'efecte pictòric del resultat final.

Aquesta exposició es podrà visitar fins al dia 2(1 de

juny.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 16 de juny de 1995

CULTURA-ESPECTACLES BALL

L'artista José de Udaeta vol conquistar la ciutat a ritme de castanyoles Demà actuarà al Teatre-auditori amb un muntatge en què la percussió és protagonista EMMA ANSOLA

• Sant Cugat.— Actor, ballarí, coreògraf, concertista de castanyoles, en definitiva «un artista». Així és com es defineix José de Udaeta, per al qual el teatre és «casa seva», fet que José de Udaeta i el ballet de cambra Arsis presenten l'espectacle Castanyola viva, dirigit per la ballarina Berta Vallribera, que va ser estrenat el novembre al Teatre Espai de Barcelona. L'espectacle, amb què Udaeta va assegurar que conquistaria el públic, té com a protagonista la castanyola. El muntatge fa reviure, conjuntament amb els ritmes del peu i altres acompanyaments musicals de percussió (bastons, cròtals), el so de la castanyola, seguint un procés evolutiu a través de les diferents formes i materials constructius que aquest instrument ha tingut al llarg dels anys.

Un dels trets més característics i originals del muntatge ha estat combinar i acoblar el so tradicional de les castanyoles a la música de Purccll, Beethoven, Practorius. A. Amargós, R. Aubry, P. Sarasate i Michael Nyman sense deixar de banda la força i passió que transmeten els moviments de la dansa espanyola. Per De Udaeta, és molt important la manera com s'ha ideat la coreografia de Fespectacle: «Vallribera ha volgut donar a l'espectacle la força del ball espanyol, però minimitzant els moviments clàssics.» El muntatge també ofereix l'oportunitat de fer un recorregut per la història dels diferents instruments de percussió. des que l'home descobreix els efectes sonors dels peus, de les mans, dels bastons i dels cròtals —que ja eran emprats per la cort del faraó Tutankamon, segons els estudis de De Udaeta—, fins a la castanyola.

La posada en escena ha estat dissenyada seguint un estil sobri i lineal que accentua la bellesa visual i la interpretació de les ballarines que acompanyen De Udaeta damunt l'escenari. Carmela Arrontes, Anna Casas, Laura Coll, Marina Forns, Noemí Ramos i M. Magdalena Requena ballen i toquen alguns instruments amb la sensualitat i elegància que emana del moviment dels braços i el cos. Després d'aquest espectacle. De Udaeta tornarà als escenaris amb nous projectes, com El Quixot i un concert per a orquestra i castanyola a Alemanya.

certifiquen els cinquanta anys que fa que és damunt d'un escenari, ja sigui a l'Estat Espanyol o a l'estranger, com ha fet sovint en els darrers anys. Castanyola viva és un dels últims espectacles de De Udaeta, que celebra

50 anys sobre l'escenari amb una de les seves «obsessions», la castanyola, instrument gràcies al qual ha pogut continuar al peu de canó i oferir un espectacle viu i original en què es fa evident la seva inquietud artística.

Al llarg dels anys Udaeta ha aconseguit una col·lecció de més de 400 castanyoles. Foto: J.A. MULA.

Passió per l'art i la vida E.A.

• Feia més de 25 anys que caminava damunt de l'escenari interpretant, ballant o dirigint quan el so de les castanyoles el va atreure tant que va dedicar sis anys de la seva vida a aprendre-les tocar i a convertir-se en el primer concertista de castanyoles del món. La seva passió va fer que investigués la història d'aquest instrument tan tradicional i alhora desconegut i que formés una col·lecció amb més de 400 peces.

De Udaeta fins i tot ha actuat amb la Filharmònica de Berlín sota la direcció d'Herbert von Karajan. Aquesta inquietud artística l'ha acompanyat des del dia que va decidir entrar en el món de

l'espectacle, per la qual cosa, anys després de la seva primera actuació amb la ballarina Susanna, va agafar les maletes i va marxar a Alemanya, país que li ha estat sempre fidel i on repetidament se'l demana. De Udaeta ha ensenyat francesos, alemanys i també americans a treure suc del so de les castanyoles i ha estat col·laborador de Montserrat Caballé en els recitals de música espanyola a Milà, Londres, Nova York, Estocolm, entre altres ciutats d'arreu del món. Aquest currículum, però, no ha fet més que humanitzar un artista que, per damunt de tot, confessa «necessitar l'escenari com el primer dia, ara fa cinquanta anys», i que veu el futur

«menys sensible», però «ple d'oportunitats per als joves, tot i que aquests no demostren la inquietud» que a ell li sobra. Alegre, extrovertit, rialler i amb un garbuix de coses per explicar, se sent content dels fruits que ha recollit.

«Ha estat un premi a la meva dedicació i, actualment, la meva feina és una mina per a mi, un continu gaudir», va dir De Udaeta. Els projectes més immediats es compten a cabassos: la representació d'El Quixot, un concert de castanyoles a Maó, la tornada a l'estranger per tocar les castanyoles a ritme de rock i, entre descans i descans, compondre una peça de 15 minuts per a orquestra i castanyoles.

Els antics escolans organitzen un concert de música coral • Sant Cugat.— En el marc dels actes commemoratius del cinquè aniversari del cor d'antics escolans del Monestir, el dia 11 va tenir lloc un concert de música coral religiosa. La primer part la van protagonitzar els escolans, amb cant gregorià i música tradicional.

A continuació, hi va intervenir l'Evangelische Kantorei Haiddhausen. de Munic, que va interpretar motets de Hcinrich Schütz.

La coral alemanya visita Catalunya en una estada ecumènica que fan a Montserrat. Joan Auladell, director de la coral, destacava la seva satisfacció per aquest concert i la consolidació del cor. Diumenge actuaran a la missa de 12 i faran un dinar de germanor com a cloenda de l'aniversari. FC.

15

L'Orquestra de Cambra actua en la Setmana Cultural de la Floresta EMMA ANSOLA

B La Floresta.— La setmana cultural arriba aquest cap de setmana a la seva fi amb dues activitats més. Demà, dissabte, a les deu del vespre, l'Orquestra de Cambra de Sant Cugat oferirà un concert de música barroca a l'església Nostra Senyora de Montserrat en què actuaran els solistes Madrona Elias, clave; Philippe Vailet, oboè, i la soprano Olga Serra. La primera part del concert inclou l'ària de la Suite en Re de J.S. Bach; el largo i allegro pastorile del Quintet número 3 per a corda i clave obligat, d'Antoni Soler, i el Concert per a oboè, corda i continu op.7 n.3 de Jean-Marie Leclair.

La segona part de l'acte estarà dedicada bàsicament a l'obra del compositor anglès Henry Purcell, de la mort del qual se celebra aquest any el 300è aniversari.

L'orquestra interpretarà el preludi i el rondo de la suite número 1 The Fairy Queen; giga i hornpipe de la suite núm. 1; la Dansa de les bruixes de la suite núm. 1; l'ària de la suite núm. 2 The Fairy Queen; When I am laid, de l'òpera Dido i Enees, i la chaconne de la suite núm. 2. També s'interpretaran algunes de les peces del compositor H a e n d e l , concretament How beautiful are the feet, I know that my Redeemer Liveth i Lascia eh "to pianga de l'òpera Rinaldo. En aquesta segona part hi actuarà la soprano Olga Serra. La direcció de l'orquestra serà a càrrec de Josep Ferré i també hi actuarà cl concertino Pere Bardagí.

Diumenge, a les sis de la tarda, se celebrarà l'inici de vacances amb un festival infantil de titelles i pallassos i l'actuació de l'esbart infantil. En finalitzar els actes, s'oferirà un berenar als nens i nenes que hi hagin participat i se sortejaran diverses joguines entre aquests.

El grup de teatre Espiral estrena «Nits de nuvis de tres» H Valldoreix.— El grup de teatre Espiral de Valldoreix va estrenar dissabte passat el seu últim espectacle, Nits de nuvis de tres, al casal de Valldoreix. Una cosa és predicar, Un jurament és un jurament i Un deute ben pagat són les tres obres de què consta aquest nou muntatge, dirigit per Trini Escrihuela. Marina Yrayzoz, Frederic Oriol, Andreu Piccorelli, David Rabasa, Berta Fisas, Marcos Rodríguez, Salvador Fenollar, Encarna Adelantado, Ignasi Clavell, Lupe Sales i M. Eugènia Marco són els intèrprets d'aquestes tres històries, escrites per Nicasi Camps i Pinós. Enmig de situacions compromeses, agosarades i violentes, l'acció s'emmarca en una cambra d'un hotel qualsevol on tres persones passen una nit de nuvis que no arriba a ser el que s'esperava. La direcció escènica i la música és de Kel Rejat, Vatrezzo, de Jordi Montoya, i M. Paz Vilasaló s'encarrega del maquillatge. Aquesta nova obra tornarà a representar-se durant la festa major de Valldoreix, al mes de setembre. / E.A.

SEGURETAT

Seguretat Electrònica

La Coral Evangelische Kantorei Haidhausen. de Munic, va actuar al Monestit de Sant Cugat. Foto. XAVIER LARROSA.

Sant Cugat del Vallès, -cr 589 17 9 9

CULTURA-ESPECTACLES

16

ELS 4 CANTONS , Divendres. 16 de juny de 199?

TEATRE fira la secretària morena a Després de la pluja de Sergi Belbel, potser la menys vistosa, però sí la més humana. Des d'avui i fins diumenge, interpretrarà tota una galeria de personatges, juntament amb

Cristina Sirvent, al Casal Pere IV de Sabadell, de l'espectacle Aigua, foc, terra i aigua de Lluïsa Cunillé. Carme Gonzàíez, nascuda a Sant Cugat, va descobrir el teatre als quinze anys, i la casualitat va

apropar-la a l'Institut del Teatre rrassa. L'any 87 va acabar els i Frederic Roda la va dirigir a Malibú. La temporada vinent la Feliu Formosa a Idil·lis exemplars.

de Teestudis Viure a dirigirà

CARME GONZÀLEZ. Actriu «

La timidesa em desapareix en escena» PüPTUGUfcS

• Sant Cugat.— I'ordre dels elements Aigua, foc, terra i aigua altera el resultat final del muntatge?

—-.(Iens» —Pel titol es pot pensar que la peça de Lluïsa Cunillé és molt seriosa i transcendental perquè són els quatre clements d'Empèdocles.

-«Doncs no! I s un pur divertiment i un joc. Són escenes de dos personatges i cadascuna gira a l'entorn d'un dels elements d'un manera molt subtil».

-Desprès dels seus estudis d'interpetacio a l'Institut del Teatre de Terrassa va treballar amb el Teatro I rontenzo en els muntatges l'cnertimcnlo. l'erdida en los Apalaclws de Sanchis Sinisterra i Rodco de l.luïsa Cunillé.

- I I Teatro Fronterizo té una manera d'entendre el teatre i. sobretot, en Pepe Sanchis Sinisterra, com a ànima, en una línia més lligada a la investigació i la búsqueda, que no vol dir que no n'hi hagi d'altres, però estic molt contenta d'haver treballar amb ells en aquests treballs».

- Pot descriure, en poques paraules. com es José Sanchis Sinisterra'.'

••«A part d'un gran cumunicador, és una persona que et sap encomanar, sobretot, la passió pel text i fer-te entusiasmar per aquesta feina».

--•Carme (ion/ale/ és una persona molt tímida fora dels escenaris. Això li facilita i l'ajuda a crear millor els seus personatges'.'

• No ho se. Això es diu. però l'únic que se es que a l'escenari tot es diferent. F.s un altre món i un cop sóc a l'escenari em desapareix aquesta timidesa i faig el que s'hagi de fer».

-Els canvis de personatge a Aigua,foc, terra i aigua es pro-

J.A.MIÍI.A

dueixen en un escenari gairebé despullat. Lils elements de l'obra, a excepció de l'aire, que segur que lli es al teatre, són reals o van a càrrec de la imaginació de l'espectador?

—«Hi ha els elements d'esce-

SOLIVEIUES ANDREU

nografia mínims i no són canvis espectaculars de personatges. El foc, si s'esta atent, es pot veure; la terra hi es perquè la trepitgem i l'aigua amb una mica d'imaginació per part del públic també».

—La propera producció del

Centre Dramàtic del Vallès. ídil.lis exemplars, cinc comèdies que giraran entorn de léngany amorós, i que dirigirà Feliu Formosa, compta amb un repartiment de set actors, entre els quals hi ha Carme Gonzàíez.

—«Això és molt recent i tot just som a les primeres lectures del text... Però estic molt contenta de treballar amb en Feliu perquè és un ésser molt entranyable i encantador».

—On li agradaria arribar com a actriu?

—«No ho he pensat mai en aquests termes. M'agradaria seguir treballant perquè és el més important».

—La Sala Maria Plans, la Sala Beckett i el Casal Pere Quart... són teatres de petit format on s'hi fan muntatges amb escenografies senzilles i pocs actors en escena, molt diferent per exemple del muntatge Després de la pluja estrenat al Teatre-Auditori del Centre Cultural.

—«Certament. Les sensacions són diferents, però per a l'actor són vàlides les dues opcions. En sales petites es pot tenir la sensació que es parla al públic més directament, mentre que en un gran espai tens una sensació més bèstia, però si l'obra connecta amb la gent, en una sala gran et retorna més i l'adrenalina es dispara molt més que en una de petita».

—Una actriu ha de tenir molta paciència. On situa els seus límits l'actriu Carme Gonzàíez?

—«Sí que és cert això que dius.

S'ha de tenir molta paciència!, generositat amb la feina i també amb els companys perquè el material amb el qual treballem és cl propi cos... I la paciència, infinita no pot ser, perquè seria massa, però sí que se n'ha de tenir molta i jo tinc els límits molt enllà».

IMATGES PER RECORDAR

del 22 de juny al l'11 de juliol

El pont de Can Vernet i voltants, als anys trenta.

Foto: JORDI ROCA. Francesc Tortosa es un pagès ja jubilat que durant la seva vida ha viscut bàsicament del treball del bosc en les explotacions de llenya i fusta. De sempre han tingut camps a la zona actual de Coll Fava i al costat del pont de Can Veniet. Avui ell ens comenta aquesta foto que obre una nova secció al diari.

SOCIS FONS D'ART Servei taxació obres d'art

Sala Rusfnol .i Santiago Rusinol, 52 - Sant Cugat del Vallès

Horori: mati de 9 a 2 tarda de 5 a 9

Tel. 675 47 51

«Al fons de tot a l'esquerra podem veure oliveres que pertanyien a la ! masia de Can Vulpalleres, on hi ha el Col·legi del Pins. Els arbres de la dreta són ametllers. Per tot arreu hi ha vinyes que pertanyien a la família San, a la Castelló i a la meva pròpia. La foto la datem als anys 30 perquè les vinyes que hi al costal del pont a la dreta les vaig arrencar aleshores i hi vaig fer horts que he cuidat fins fa un any. El pont sempre ha estat així i recordo com tothom hi passava per anar als camps. A sota hi ha un pou d'aigua que en èpoques de sequera alimentava la ciutat.»

330CH"5762H

Siemens lliura a PArxiu el llegat històric de la fàbrica de Cornellà ( A T I MORKU.

I Sant Cugat.— L'empresa alemanya Siemens va donar els documents del llegat històric de la fàbrica de Cornellà a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El contracte. signat divendres passat, preveu la donació dels documents que configuren la història de la fàbrica del 1870 al 1980. La documentació s'ha dividit en dos apartats: un que comprèn informació tècnica de projectes i processos de fabricació i un altre que compila documentació de les àrees administratives. L'empresa creu que «l'arxiu històric de la fàbrica de Cornellà és un element de gran importància per valorar i entendre el procés d'industrialització i l'evolució social i sindical de la zona». De fet, segons el director de l'Arxiu Nacional de Catalunya.

Josep Maria Sans Travé. «quan l'Arxiu Nacional de Catalunya compila documents de fàbriques o d'empreses sempre ho fa amb la intenció de contigurar-sc com a arxiu nacional i aportar tots els documents necessaris perquè els investigadors puguin estudiar la Història de Catalunya».

La fàbrica de Siemens a Cornellà va néixer de l'empresa «La Indústria Elèctrica» que va fundar Lluís Muntades Rovira a Barcelona el 1897. El 1908. la fabrica es traslladava a Cornellà de Llobregat. La situació econòmica i tecnològica de l'Estat Espanyol aconsellava la col·laboració amb empreses europees per prosseguir el procés d'industrialització. Per això, el 1910, l'empresa «La Indústria Elèctrica» es fusionava amb Siemens-Schuckcrt Indústria Elèctrica SA. D'aquesta manera.

Siemens obria les seves portes a l'Estat Espanyol i l'empresa catalana ampliava de manera destacahle la gamma de potències de motors i generadors i va començar a fabricar aparells de baixa i alta tensió, transformadors, comptadors elèctrics i d'aigua i bombes. Siemens va començar a créixer a Catalunya i.a partir d'aquí, a la resta de l'Estat i a America Llatina.

Fi de festa dels «Espectacles Infantils de Butxaca» M Sant Cugat.— La farsa dels farsants és el muntage musical que demà a les sis de la tarda posarà punt i final al conjunt d'activitats que, adreçades als infants, s'han anat desenvolupant des del mes de febrer a la Casa de Cultura.

Aquest és el tercer any consecutiu que des de l'Àrea de Cultura i Joventut s'ha programat un seguit d'activitats —enguany han estat cinc els muntatges— que incloent des de pallasos, màgia, dansa, ventrilòquia, il·lusionisme, papiroflèxia fins a teatre infantil s'han representat a la Casa de Cultura.

Segons Rogeli Padró, responsable de les activitats, aquest tipus d'espectacle és important perquè fins ara «no hi havia una programació estable des que el grup Rialles va deixar un buit en la cartellera infantil». Des de la Casa de Cultura s'ha volgut solventar aquesta manca d'oferta sobretot durant els mesos de febrer i -fins al juny ja que la resta de l'any es complementa amb l'envelat de Nadal i les activitats pròpies de festa major. A partir del mes de setembre la programació de Rialles torna a la cartellera infantil amb representacions al Teatrc-auditori. Aquesta oferta serà coordinada amb la que es faci des de la Casa de Cultura per tal d'oferir una programació infantil estable.

D i j o u s , o b e r t d e 7 a 3 d e la m a t i n a d a . Música dels 7 0 - 8 0 Ambient

tranquil

DIVENDRES, DISSABTE i DIUMENGE, OBERT DE 7 a 3 DE LA MATINADA DESCARREGA L'ADRENALINA BALLANT LA MÚSICA DEL MOMENT C/ Vic, 28 - SANT CUGAT DEL VALLÈS

Í'.

s* *;

• Bar musical

LA MILLOR QUALITAT AL SEU JUST PREU

• Billars professionals

Braseria

• Campionats tot l'any

La Bolera

C/ Sant Martí, 1 2 - Tel. 589 47 90 08190 Sant Cugat del Vallès

Especialitats: Carxofes a la brasa Espàrrecs verds a la brasa. I ara fem peus de porc.

Ce-t \c\™ B a**'

c&ctel&Ua, Baixada de l'Alba, 20 Tel. 674 16 75 08190 Sant Cugat del Vallès

la BBA6EBIA

D E L MERCAT V E L L C/ Castillejos, 9

Tel. 589 64 55 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

UP Especialitzat en carns, verdures i bolets a la brasa Obert d'1 a 4 del migdia i de 9 a 12 de la nit

SNIPPER'S

^

D O W N

MÚSICA I COPES A partir de les 7 de la tarda C/ Enric Granados, 7 - tel. 675 31 41 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

-^~J^

*mMJ<M~**> J ^ A ^ — -

LA BRASERIA DEL MERCAT VELL PI. Pere San, 6 08190 SANT CUGAT Tel. 589 52 40 • Horari de 7 a 24 h

CULTURA-ESPECTACLES

18

ELS 4 CAN I O N S , Divendres, 16 de juny de 1445

MUSICA F'ncara n o s ' h o a c a b e n d e c r e u r e . N o g o s a v e n p r e s e n t a r - s ' h i i van ser els c o m p a n y s d e c u r s i p r o f e s s o r s q u e els v a n a n i m a r a f e r - h o . H a n q u e d a t p r i m e r s en el c o n c u r s E n r o c k a ' t , o r g a n i t z a t p e r l'ANIHIL.

«

j u n t a m e n t d e S a n t C u g a t i el S E D L C , e n la c a t e g o r i a d e g r u p s q u e c o m e n c e n .

B r u n o A r a n d a , Aleix M o l e t , G e r a r d D í a z , Josep Meneses i Anna Costa, estudiants d e s e g o n d e B U P d e l'I E S A n g e l e t a F e -

r r e r . f o r m e n p a r t del g r u p N i h i l i, a m b el p r e m i a c o n s e g u i t , s ' h a n i l · l u s i o n a t p e r t r e b a l l a r a fons en m o l t s p r o j e c t e s m u sicals a m b vista al futur. P r o p e r a m e n t a c t u a r a n e n el m a r c d e la festa m a j o r .

G r u p g u a n y a d o r del p r i m e r c o n c u r s local d e r o c k e n c a t a l à

El premi ens ha agafat per sorpresa

»

I K \N( I S( (AKHO

• Sant ('nuat.

Q u e Ini representat el premi per a vosaltres?

• •Encara no ens lio acabem de cieure. I Meni sorpresos. Van ser t'K companvs de classe eK que. despi es d i. scohai -nos. ens \ an cnsziescai a p.nlicipar-In. l a professi ira de- musica ens \a aiabai de donar la d a n e i a empenta. • (.)uan ta que assageu' 1 • I I ( iei aril. que toca la gui1 .i11.i acústica, i l'Aleiv. que toca la mutaiia. vam c o m e n t a r a Irobai-nos ilespies de ics vacances d'estiu. Vnü1 el temps, a l'institut vam coiiiktt.u amb el liruno. responsable del baix. l'Anna, que canta i toca els teclats, i el Josep. que toca i acordió •• I s em los que hagueu ineorpoiat aquest instrument.

I aei 'i dio. al costat dels alties insii imients. dona un aire lianquil i mes melòdic a la nostra musica Ja creem obres on l'incoi pi >i em amb facilitat.»

I la esta! difícil començar'.'

Amb il h.sio tot es pol fer.

Aconseguit un lloc per assajar. el problema piincipal es el dels iiisliumcnts. l'erpodeí tocai obres de tots els generes i estils, en necessitem mes i això te un cost.

I ambe ens tan talla equips de mes qualitat i potència. Aquest fet. vulguis o no. condiciona el nostre tipus de música tranquil·la i sense estridències.l e s 25.0110 pessetes del premi us poden ajudar?

••A banda dels diners, el premi ha estal un estímul, una manera de demostrar a les nostres famílies que l'aposta que fem pel mon musical val la pena. Lis diners segurament els invertirem a adquirir una caixa de ritmes.•> Penseu incorporar nous instruments al grup'.'

• d iis estem plantejant d'ineorporai-hi la bateria, però plan-

Bruno Aranda. Aleix Molet, Gerard Díaz, Josep Meneses i Anna Costa davant cl lloc on assagen. Hm>: XAVIER LARROSA. teja probleme de cost i de soroll en els assajos.»

—L'Fspai Jove pot ser la solució?

—«Ja hi hem anat. H e m demanat per assajar algun divendres i, si convé, fer ús de la bateria i dels equips que tenen. Ara esperem que ens avisin. Aquestes propostes no es poden quedar en no res, cal donar-hi continuïtat.»

—La cançó guanyadora. Estic fotut. que vol transmetre?

—«Les lletres expressen sentiments a vegades de tristor i a vegades d'impotència respecte del món on vivim. També volem fer

arribar un missatge d'esperança on la veritat i e b valors tinguin un lloc a la societat.»

—Fins i tot el nom del grup és significatiu.

—«Nihil significa res en llatí.

Se'ns va ocórrer un dia a la sortida d'una classe de llatí i tots hi vam estar d'acord.»

— Q u è fareu per la festa major?

—«A part d'interpretar l'obra guanyadora del concurs, cantarem més o menys obres nostres, segons els temps que ens donin.»

—Quin repertoii teniu'.'

—«Predomina la música rock. el blues i la melòdica. Interpretem

des de rock català fins a Jimmy Hendrix, passant per Nirvana i Eric Clapton. El seu concert al Palau Sant Jordi va ser genial.

El problema dels concerts, però, és que són massa cars i molts no hi podem anar.»

—Teniu previstes actuacions?

—«Som conscients que cal tocar de peus a terra. És difícil obrir-se camí en el món de la música jove. El premi ha estat un estímul, però hem de tenir i adquirir més base musical per sortir més al mercat. Aquest estiu ja ens conformaríem d'actuar en festes de colles d'amics.»

Editen un diccionari de català per a escolars de 8 a 14 anys L·LS4 CANTONS

I Sant Cugat.— Marta Luna. assessora pedagògica d'Enciclopèdia Catalana, ha presentat el diccionari de català Dídac, especialment elaborat per als escolars de IS a 14 anys. El volum, realitzat a partir d'un projecte de Maria Teresa Cabre i Castellví, sortirà a la venda durant la segona quinzena del mes de juliol i contindrà 15.000 entrades! 22.5(10 definicions, 40 làmines de dibuixos en coloí per il·lustrar deu grans atees temàtiques i 400 dibuixos integrals en el cos del diccionari. Segons Marta Luna. els responsables ele Didac han fet una selecció de teimes que tinguin la màxima rendibilitat escolat, amb un criteii interdisciplinari.

La presentació del volum es un dels seus trets fonamentals. ja que persegueix per damunt de tot la claredat, amb l'objectiu de fer possible una consulta àgil gràcies a la identificació clara ele tots els elements, tant en l'àmbit general del diccionari com en el més concret de cada definició —accepcions, exemples, etcètera.

Cada pàgina té dues columnes de text. amb prou amplada peiquè la lectura sigui agradable, i la informació de les entrades s'estructura també a partir de la divisió en dues columnes, de manera que l'espai esquerre queda r e s e n at a la informació gramatical, ortogràfica i fonològica. Com a peculiaritats interessants del diccionari es pot esmentar el fet que mai no s'hi utilitzen mots abreujats ni sigles, i també que pretén anar més enllà de ser un instrument de consulta lèxica —ofereix informacions de caràcter gramatical i sobre els registres d'ús de cada terme.

El diccionari es podrà trobar a qualsevol llibreria del país a partir del 15 de juliol. T a m b é es pot obtenir més informació i aconseguir-ne un exemplar adreçant-se a Enciclopèdia Catalana. Les escoles que ho desitgin també poden obtenir un exemplar per a la consulta en la biblioteca, com també els mestres que vulguin assessorar els alumnes en l'elecció del primer diccionari per aprendre català.

ART

Firart organitza noves activitats i exposicions per dinamitzar les arts plàstiques I/aula de dibuix ha estat la darrera Cl Rt l'li II

H Sant ( n u a t .

La nova junta de Firart esta posant en marxa Ics activitats que va proposar abans de ser escollida. Alguns dels primers objectius eren convertir l'associació en un grup consolidat d'artistes que dinamitzessin la vida cultural de Sant Cugat i organitzar conferencies. Així. properament. s'organitzaran col·loquis durant lot aquest any. en que participaran Maria Roldan, professora tic l'Escola Municipal d'Art, que tractarà de la pedagogia de l'art: Joan Tortosa, pintor que parlarà de simbologia del claustre de Sant Cugat: Pere Formiguera. fotògraf: (íavín. director del Museu de Valldoreix, que parlarà sobre l'arquitectura romànica. i Josep Maria Berenguer, director de la revista El l ïbora. que parlarà sobre el còmic per a adults.

Des de dijous passat, Firart organitza també un taller de dibuix

al natural. Cada dijous, de 2/4 ele 7 de la tarda a 2/4 de 9 del vespre, s'habilita una sala de la Casa de Cultura per fer-hi dibuix amb model nu. Si aquesta nova oferta de Firart té èxit, s'obrirà l'aula de dibuix als matins. Per accedir a la sala, cal ser soci de Firart. Aquesta aula no disposa de professor i està destinada als artistes ja formats que necessiten models per fer les seves pintures. escultures o gravats.

Actualment, la junta de Firart busca un espai que hauria de tenir una doble funció: la de sala estable d'exposicions i la d'espai de reunió per a artistes de l'associació. La junta està en contacte amb diferents associacions o grups que tenen locals propis. 1 iiart voldria arribar a un acord amb aquestes i disposar d'una sala estable. La junta vol oferir la possibilitat de fer exposicions a tots els artistes de l'associació i és per això que el dia 30 de juny es farà una

Lis socis de Firart dibuixant la model a la Casa de Cultura. Foto: J.A. MULA. mostra amb tots el socis de Firart a la plaça del Rei de Sant Cugat.

La mostra s'inscriu dins dels actes de la festa major i coincideix amb el dia de la Botiga al Carrer, or-

ganitzada pels comerciants de Sant Cugat. L'exposició es podrà visitar de les sis de de la tarda a les nou del vespre. Consolidada com una nova associació cultural,

Firart participarà en la Festa de la Tardor. Els organitzadors també estan preparant la II Mostra d'Art, en què prendran part artistes de tot Catalunya.

CULTURA-ESPECTACLES

ELS 4 CANTONS / Divendres, 16 de juny de 1995

ART

Sant Cugat ha estat sovint anomenada terra d'artistes perquè són moltes les persones que d'una manera o altra dediquen bona part del seu temps lliure a aprendre les tècniques de les arts plàstiques. Des del camp privat, l'oferta és cada cop més nombrosa, hi ha artistes que en la seva qualitat de professionals deTart imparteixen classes en el seus tallers o escoles on dos cops per setmana es dóna una oportunitat per expressar-se plàsticament.

Sant «Cugart» Escoles privades i professionals imparteixen més de vint tècniques artístiques a la ciutat EMMA ANSOLA

• Sant Cugat.— Aprendre les tècniques de les arts plàstiques és una de les opcions que cada cop tria més gent a l'hora de destinar part del seu temps lliure.

En aquest aspecte Sant Cugat és un dels municipis del Vallès que ofereix, des del camp privat, diverses alternatives per anar coneixent els secrets de les pràctiques artístiques a través d'una activitat que es remunta a una de Ics tradicions més antigues del nostre poble, la formació en el taller de l'artista. Més de dotze artistes ofereixen l'oportunitat d'aprendre pintura, dibuix o escultura des del seu propi taller.

D'altra banda, hi ha escoles especialitzades adreçades a infants i adults en les què predomina el treball en grup de tècniques comuns les quals, a partir d'una iniciació en una determinada pràctica, es poden anar desenvolupant al llarg dels anys. L'escola L'Obrador és una de les més antigues, aviat farà quinza anys que es va establir a Sant Cugat. Uns vuitanta alumnes treballen en el temps lliure per aprendre a decorar, restaurar mobles, pintar roba, fer tapís o macramé. En total són unes vint tècniques les que l'escola ofereix per a principiants i per a aquells que vulguin perfeccionar algunes de les pràctiques. Loli Hèlices, responsable d'aquesta escola, creu que «la gent, cada cop més, està interessada en descobrir què pot fer per ella mateixa i és una bona forma d'aprendre coses noves mentre gaudeixes». Les creacions que es realitzen a les escoles estan sovint destinades a decorar algun racó de casa o a l'ús particular i, tot i que l'element artístic no reverteix excesiva importància, sí que en tenen les tècniques emprades. Una altra de les tasques que es porten a terme des de l'escola és l'encàrrec d'un determinat tipus d'objecte. Un dels últims treballs ha estat l'elaboració d'un escut heràldic amb la tècnica del tapís.

Cada any aquestes escoles tenen l'oportunitat de mostrar els seus treballs al públic, un exemple és la darrera exposició realitzada en una de les sales d'exposicions de la Casa de Cultura per part

L'Obrador i El Taller són dues de les escoles que actualment es dediquen a l'ensenyament de les arts plàstiques igual com fan altres professionals de l'art.Foto: JA. MULA

de L'Obrador. Al costat d'aquesta escola també hi ha El Taller, un centre de plàstica per a infants i adults, que tot i tenir un any

de vida, ja té molts alumnes que aprenen a expressar-se plàsticament amb fang, paper maché, fusta i pintura,entre d'altres mate-

rials. Aquesta escola també prepara una exposició, del 20 al 5 de juliol, al mateix centre situat al carrer Sallés.

D'altra banda, els tallers particulars són normalment els espais on l'artista elabora la seva obra personal i dóna classes particulars a nens i aduls. La relació és personal i l'alumne es dirigeix als tallers per manca de temps o per tenir una formació més individual.

La relació entre alumne i artista, convertit ara en mestre, ofereix un programa que en molts casos és només l'experiència del propi pintor. El número d'alumnes varia en cada taller, hi ha grups per a infants i atenció individual per a adults i també hi ha qui hi realitza cursos preparatoris per ingressar a la Facultat de Belles Arts. Aquests tallers són una mostra de la feina d'un artista que converteix, durant unes hores, el seu taller en un lloc d'aprenentatge i recupera així la tradició més antiga de proporcionar formació en el propi taller del mestre.

Les instal·lacions artístiques són «un art efímer» I Sant Cugat.— «És un art efímer pensat per un lloc concret, que no està en venda, que trenca els paràmetres normals i que és de difícil classificació.» Amb aquestes paraules va definir Pere Pich, professor i crític d'art d'aquest setmanari, el que són les instal·lacions artístiques, en cl decurs d'una xerrada organitzada per Firart que va tenir lloc dimarts passat a la Casa de Cultura. Pich també va parlar del que són les performances i els happennings.

Respecte a les performances, va afirmar que són «manifestacions artístiques en què l'artista es converteix en actor». «En els happennings és l'espectador el que es converteix en artista», va dir Pich. /R.L.

19 «Artistes per un nou segle», nova exposició a Canals Galeria d'Art PERE PICH

• Sant Cugat.— Coincidint amb la festa major, Canals Galeria Art presentarà el dia 22 de juny una mostra col·lectiva en què exposaran només dones. La galeria vol demostrar d'aquesta maneta la importància que té la dona en el món de l'art. Artistes per un nou segle, que també es podrà visitar en altres ciutats de Catalunya, forma part d'una de les propostes d'art jove que la galeria Canals està promovent. L'exposició és presentada per la crítica d'art Marie-Claire Uberquoi, que també fa l'escrit d'introducció del catàleg. Aquesta mostra itinerant vol ser un reconeixement a la importància del paper de la dona en la societat d'aquest segle, precisament aquest any, quan les Nacions Unides celebren la IV Conferència Internacional de la Dona.

Deu són les artistes que exposaran: Teresa Casa presenta una obra que reflecteix la intimitat del pensament conceptual i en què és tangible una dualitat en les formes. D'una banda, formes abstractes; de l'altra, formes convencionals que conviuen en el mateix plànol. Anna Cayuela ha triat el camí difícil de l'escultura i tendeix a emfatitzar l'aspecte geomètric de les formes i la seva relació amb l'espai. Charo Gàlvez presenta treballs sobre paper i amb el procediment del collage que ens mostren el seu món personal, que es podria emmarcar dins la tendència del minimalisme.

Roberta Geebelen fa un treball de combinació equilibrada entre la figuració i l'abstracció. Quant a l'obra de Gisela Martínez, s'hi pot notar un notable interès pel color. Montserrat Montero realitza una obra informalista i Charo Mur exposa obres plenes de simbolisme i de grafismes. Assumpció Oristrell, per la seva banda, trenca amb els formats tradicionals del quadre i Fili Plaza mostra en els seves obres la conjugació de l'harmonia i la sensualitat. Pel que fa a Anna Recio, va més enllà d'allò que és estrictament de la pintura. La mostra es podrà visitar fins al 20 de juliol.

Pintures del Monestir i del seu entorn, a la Sala Rusinol I Sant Cugat.— La sala Rusinol presenta una exposició del santcugatenc Solivelles Andreu, pintor que realitza una obra en què el color és un element molt important. La inauguració de la mostra, basada en obres sobre el Monestir i els seus jardins, tindrà lloc el dia 22 de juny. L'exposició estarà oberta fins al 11 de juliol./P.P.

«Segle XXI», títol d'una exposició de quinze artistes • Sant Cugat.— L'associació de propietaris i veïns de Valldoreix presenta una exposició de quinze artistes. La mostra, que s'inaugurarà avui a les 8 de la tarda, pretén convidar a la reflexió sobre el món actual./P.P.

Extintors

Pere Pich durant la xerrada que va fer a la Casa de Cultura. Foto: XAVIER LARROSSA.

Sant Cugat del Vallès, rr 5 8 9 1 7 99

CLASSIFICATS

*WKR&$V •

SUPERMERCAT

VI-

t r 589 35 8 2 •

DOLCETS

t F^TER

- <

A li

TT 6 7 4 4 2 8 2

t

i~i

UbTERIA

1Y1

EBENISTE ~l) bB

• ARWEN BOUTIQUE I i •n 589 61 63

$J,

EBENtSTE

•

ELASORACION •

#CAPJlfo\

VILA

SA -

V

r i

V a r i •..

- 3 - 6 7 4 14 8 2

EN'MAKMOLES YGRANiïOS

ELECTROLLAR

,

CAMPMANV

4

TT 5 8 9 0 2 71

•

ES VEN BILLAR AMERICÀ DE 9 PEUS, DISSENY I EXCLUSIU. i Interessats, truiqueu al telèfon: 589 47 90 a partir de les 18 h.

LARÓ

PIS

ai b

DE

p 1

a

H

mpnjaJ-J art g

»

a río f -\

Exle

oi

A N

T

' N

TT f i " ï •

NOVA

ner

• MAILING

Tel. 699 38 9 8 Fax588 24 53

H t-

II'I

Cí>cTELl\(l

• ,

9'

i.

HONDA

i

1

f\\T~, itihl

CONNEC

E*

•

MIC F.

• •

PIS DE

NOVA

t r 675 21 06

•

ATELIER B L A U A

FAVOBE

i

t I

•

<

MARCS I

LAN

CALDES

*

^AL^ES

NET

i

•

Don > HÍPICA

s

1

6 7 4 11 81

4

TT 6 4 2 54

RESIDENCIAL

• SANT CUGAT

DE

TT 6 7 5 33 5 5

REPARACIONS li

DE

F

I

I

'

580 98 54

1

•

1 I

« P L A N T A

F.

|

n t- i

REPARACIONS

CALÇAT

MES

t.

j

MARCS

TT 5 8 0 8 6 6 9 TT 6 7 5 33 55

t

l

l

£

6 43

•

SANT

580 98 54

•

PROP ESTACIÓ

W

36 0 5

•

3

•

PIS

I

674 6

15

ATIC

TT 6"*5 55 0 6

4~

SANT

I

t TT 9 3

TATERS

4

CUGAT

4

CAN S.

589

FIOTTO

~

6 7 4 11 81

TT 674 12 04

DE

TT 5 8 9 1 4 2 9

••• 6 7 4 1 1 4 0

l

' -1 J

t

H t

•

BAIXA

i

S A N T C U G A T \.

t r 6 7 4 9 0 97

,1

s 8 y 26 4 1

J

T T 5 B 0 B 6 69

• ATIC DUPLEX M 1

VALLÈS

i

iraraa

I1 i

SEVERINO

! : • •,

VENDA

r

CUGAT

t r 6 7 4 36 3 6

1 -

EN

F\

t

CALÇAT

1 T

TT b-'S 4 9 4 3

ÀGORA

r •.

PIS

t

PIS

1

4 •

DiM

REPARACIÓ

SL

TT I - - M 8 9 18

GRANJA

2 54

• PISOS OCASIÓ 1

T

TT 5 8 9 1 9 3 1

\in; Cuytdi'l Valies

BAR

•

SL

TT e>83 35 23

A

í

CONS

TRUCCIO

(L")P

I M 4

I H I - LA

7

t

TT 674 72 54

VENDES •

ENGLISH

1

TT 6 ^ 4

2 3 71

-ALÇAT

TION

•

" 5 8 9

•

•

4

11

1\LLER:0RIEST. h8 r a . H~~ j ' i IIJ

VENDA

I

r ' B i

C"o ce T er: ^ *"" 081? >UBI

t r 675 25 02

U U ' L I O R E U , ">>

BAR CAFETERIES

VALLÈS

EN

:

ELÈCTRICA

SANT CUGAT

F\Pt)SI< l<11 VENDA:

LAWPOS

PIS

t

^ •

•

•

[,, H

caiib

mple

TT 6 7 4 12

\ í i

I

sal

•

PROP

HOSPITAL

GE

NEHAL

F

I- ' I iO

TJ A

F VJRAN •

BAR

MUSICAL

-: . M

•

MUSICA

I DANSA

S I Ó •-• c . i - '

•• . -

:.-

HfU'.t

FU-

MAOINE .,,.;

, , ^

•tr 580 86 69

«SOLSONAn TT 5 8 9 3 2 8 9

•

. i •

TT 9 3 •

C E Y L A N •."

l." , , . l i - . - | .

•

SPRINT

> ,'Ai ^ESTECh40LOGIC

IDIOMES

Francesc V • i : i TT 5 6 9 6 4 5 5

•

•

• •

TT 5 8 9 2 2 6 4

EGA

PROMUSA

I

MOBLES

A

~

CUGAT

I

CAFÈ

.Tt't-lrir-. .-

^ b'

i-v.' n i

FW

t

XK

•

• •

MERMELADA

EXPRÉS

TAI.LFHA

R I C O M A (.

•

BLOCKt

s

Mobiliari

TT 5 6 9 5 3 4 8 -e' OX2

administratiu.

•

Assegurances

•

CUGART

C

" o ' r e n ! de

ri B o m b a , 14

generals i

i JOGUINES

ESPORTS

MARGA

""

GRUP

VI

BELLES

•

GIMNÀS

OLIMPO

A R T S M o n t s e r r a t , 31

Altons baia

TT 6 7 5 2 0 0 1

TT 6 7 5 3 7 0 7

•< ' .

^ < :•

•

. , • tï..

:

•

SQUASH

SANT

CU-

4r

H ,• [•• i

•

t r 674 98 62

• J G ASSOCIATS P

CICLES

CARDONA

JOIERIA

- . ' i .

I-

Se' Ü w X *

,'<ilkV.re,» 4" TT 674 15 09 •

ESTANC

.ICItHtA

VINS NOE SA

Sant Sever

AUGET

coa qu^ng

LINEA

DIRECTA

E

4

de 4

•

sal

ps

e 120 m

I *

Atons ^ala

x

prrassa

-Je p a * co-

• D

QUIROST • INSTAL LACIONS TETE fMSS.ily*; ' j r r e b l d r i c d .

AUTO-ESCOLA .-I

JOIERIA

l1

™ (- S

Pnl;i

52

t

•

Bat -iJIJ'A'

SANBER-5

"6 •

INSTITUT

DE

•

ASSUMPCIÓ

•

Mone'

SOL

- NET

33

blanca

TT 6 7 4 3 6 51

T T 6 7 4 41 49

P

C' F ' a n c e ^ •

J P .

PARRA

c

Enric

TT 6 7 5 5 6 5 5

V

Set n Q0Q3

589 06 42

M . i ig.-i;-

•tfj

•

venda

•

• NISSAN ROMAN

MELODY. C f a

Cerdan-

yola, 24

M,|

ADMINISTRACIÓ

2 Major

NUM

p?t

novas, pis de 4 hab

jado'-salo, cjina,

cambra

bles).

de b a n v , à m p l i e s

terras-

t &ol

A-.

Triíoblanr»

•

PAPIOL-VENDA

TEJA Canovas

I NE-

A D M I N I S T R A C I Ó

N Ú M . 1 Vall(1ors>v 6 " A

del C a s t i -

• Pintures

PER A NÚVIES

URBANITZACIÓ

• Coordinats F'ancesc Moraças 4 .Quitrà CantDns Tel 674 3fl ep

F-ancesc SANT

mtno'vd

< L1 t r a s l e r s 7C i r

TINTORERIA

c~ntcnera

SANT

- estudi

Parquma mol!

ardi p r v í i l

rj'jns

Santa Mana •

RENAULT-ACERSA

G-M

Or

c

e

TT 5 8 9 6 4 7 5

I n . c l . i , S5 •

TI 5 8 9 2 6 49

RESIDÈNCIA

SALVADOR •

CL. OENTAL

RES 8

Francesc

BANA-

Sant

Moragas,

AUTOSERVICIO

RU-

S C . C 1 .'il d

'cedí

••

TT 674 62 99 •

GRANJA

MINGO

r

SANT

DO-

Heus

;!5

0 8 1 W Sant Cugat

FLECA

V A L L È S st

CONSTRUCCIÓ c Rius I Taulel

DE

TASTA'M

TT 5 8 9 2 9 2 9

5 8 9 3 5 35

Verdaguer

Mossèn 107

t t 674 14 90 1? JfíX

FAIXiUERA

MARTIN

AIFA

Ctra

CEL

Jacint

•

FOTO

Rambla de

VtDEO Celler

TT 6 7 4 7 9 6 8 Re' i"\XC'

F.R 93

~.\

'_ r - i : i i c u : ' t / n a u

t :t|

Jels H J 3

banys

2 ^ertcisses

taccio

Gas

es-

' 18 i 2 i 3 Cale-

Pocs

vens,

A c a b a t s de qualitat

Par-

qumg

R-i

opcional

LtK'LlI

| «PERRUQUERIA

A.

SA-

Cl

DOCTOR

130 m \

TINTORERIA

C U G A T Rci",ti'd

na - o l f i c e " . 2 places

•

CASA ADOSSADA

'ii . a prop estació

TINTORERIA

SANT

C U G A T A ' I O P S Sala

21

240

2 par-

tol en p e r f e c t e es-

4 3 3 0 0 00C •

TT 6 7 5 4 3 2 4 l - i ' - w P-.ti' Ret Fq-MiIO 1 !

t r 674 41 67

L O C A L 170 m ' . c

Colomer •

U S S I A T O U R S plana de r

rrer

34-

2 p o r t e s al c a -

en v e n d a o

Preu

Cami

lloguer

25 0 0 0 000

Pla

o

160 0 0 0 P l a . ' m e s .

PII

•

CANSALADERIA

LIANA r TT 6 7 4 0 8 8 1

'1

JUagas,

•

Ex-

ZONA

TORREBLANCA

Ze

160

2 banys, salo-

menjador.

cuina

"üfiice».

terrassa,

plaça

de

par-

APARTAMENTS

NOUS

Cital.inya

"P

americana bany

cuina

catrbra

complet

^•ei_. v e n d a

de

i terrassa a ( artir

de

Pla

•

PIS 80 n r , nou a estre-

nar, •

LA

BRASERIA

Pere San

6

Plaça

3 hab , 2 banys,

e»:erior. parquing nal

1

tol

opcio-

4 5 0 0 OOO -

•

Re'

E-XÍA

RUBI c

L I L s R.bas,

m e s e n t r e = clat ^ocs

-eirs

t ï 588 40 17

RU

Llat

588 54 99

•

jador

h a b . 6 9 m-, R e l c r m a t

c u i n a ••orfice" n o v a , par

RUBÍ

c: M o n l u r i o l .

teria e m b e r . Porta

qumg

da. Exl

24.150.000-

nou.

TT 674 57 04 .' 675 43 02

8.500.000 -

imoesa; Ret I '0070006

TT 5 8 8 4 0 17

MOLT

A PROP

estació

588 54 99

Finques Veilfxyva:| Rít F^ MJ9 •

sa de

vora Ajuntament

tot

R U B Í c / P a u C l a n s . A ia 80 nr

exterior, assolellat.

hab.. ben conservat

15.000.000.-

rior

TT (93) 6 7 4 « 7 1 5

8.000.000 -

anques Saca) fleí FE 10120O0S MOLT A PROP

4

l'xijsa; Ret I KOJJ •

R U B I c1 S a b a d e l l ,

cable, 4 hab

có ampli, 1 bany + i

cuina equipada

lava-

Sol de tarda.

-3

da (cuina integrada

15.000 0 0 0 -

e t c ) , sol d e matins 9 000.000.-

i^inauesSaca' Set FS T01Í00O*

forn,

TT 6 9 9 6 5 4 8 •tnaaai Rel

110 n r .

mpe-

cobles;,

i retorma-

TT { 9 3 ] 6 7 4 6 7 1 5

PIS

3

exte-

t r 699 65 48

ESTA-

h a b , vista molt m a c a , bal-

•

3

fus-

blinda-

alumini. Milicr que

Sant Cugat, 3 hab., terras12 n r , g a i r e b é

de

.Fir.qi,íE'.';fror-;i -e' F'.'ÍL-X·O

1 1 0 m-, 4 h a b .

bany, 1 lavabo, salo-men' de

4

Arrt

A L a b a t s ne "jua-

19 5 0 0 . 0 0 0

>>X"

4 hab . 2

banys, parquet,

armaris,

•

RUBÍ o

V e r g e d e l Pilar

p a r q u i n g , alt, e x t e r i o r , c e n -

A la v o r a d e C o r r e u s .

65

Iric. ( i n c a n o v a

rrv.

de

3 anys.

25.000.000'3':'J6üOÜ6

i IVL«

iitat

,i p-strr-na' d ' 1 - 2 d o r m i t o r i s . amb

TT 6 9 9 6 5 4 8

toc

bo

(!"•:-"nddcr-salc

parquing

i r » s i ; Bat l'KT:-X^

plaça

i "-i

lavabc. ca-

14 8 0 0 OOO -"

TT 6 7 5 4 3 0 2

terrassa,

Jc-

35 m , 4 h a b

TT 6 7 4 5 7 0 4

C I Ó Sant C u g a t . 5è pis

•

A:

R U B Í c,' H i s t o r i a d o r

parquing

i-rot» SA; n^ isoct;

<<

SA

.IXJSÍ; Bet I ü>Xí •

hab

•

• Vulldoft-ix

MANTSERV,

TT 6 9 9 6 5 4 8

27 500 000 -

SANTIAGO

p l a ï e s CE

10 5 0 0 . 0 0 0 . -

quing

C/

9C

ban*

matins

parquing opcionals

ses

1X7'X0í

1 700.000.- t r 6 7 4 77 76

\ a a g u e r , 19

•

s o l de

lefacció, extenor. 2 le'ras-

6 7 5 43 0 2

p l a c e s d e g a r a t g e aes de

ZA

M c s s e n '.. • t.

de

cotnunita-

C/ R I U S I T A U L E T

•

MORA

Zona

m , 4 hab

Riba^Üa-

TT 6 7 5 4 3 2 4

INSTALACIONES

banys,

s a l o m e n j a d o r . 3 5 m-, c u i -

•

SANT

TT 6 7 4 8 9 15

i •

MURILLO

4 hab . 2

!

Duran i Bas

TT674 11 B3

TT 3 4 3 5 8 9 6 1 5 0 F i x

Ma

RUBÍ c

TT 6 7 4 5 7 0 4

•

588 54 99

IFTCU&S vai^.-xa'i Re' r . ' , ; I,.'.H

doblest, bany

.'Hosnital

PRESENZA

« 5 8 6 4 0 17

sep Serra

•

J

Tel (i75 24U i 08190 Sant Cugat del Vallès

14 2 0 0 0 0 0

5B0 96 5 4

28 500 0 0 0 -

.-" n # j.-r.ieitai V

'oos

de

Nous

TT 1 9 3 1 6 7 4 6 7 1 5

TT 6 7 4 7 2 5 4

GAT

De 4 * 5 n a b

m e n j a d o r 24 m •

SINOL

Cerdanyola

VALL-

e-

Duplex

135 m-

completa

•

TT 6 7 4 6 0 5 8

V

M A R M O L E S SANT CU-

3

R U B I c' C a s p

l-enar.

terior

•

18 •

•

35

•ò 4 0 0 « 0 •

27

SUMINISTROS

DOREIX

HNOS

encale-

pà-qumg.

•la a m b (arrji i p i s c n a

tat

FOAP.

Ret -4400C1 •

Q Ta|iissL'rÍLi 1 )ccoruci(>

LA

banys

3 4 0OQ 0C>0

:]uitigs

TT 5 8 9 2 6 3 8

•

MATERIALS

t r 6 7 4 0 5 03 Sant C u g a t

PREPA-

torre

Dlaça

•

Re' '"-H'ü''

RATS

MARÍ

TT 6 7 4 4 3 0 4

MENJARS

47

1

mmm

TT 674 13 25 •

Salvador

C

t r 674 42 23

•

Borràs BIO.

3a e d a t

S a n i C u g a t del Vallés

2n

TT 6 7 4 1 8 7 7 •

SANT

2

»olfice>-. b a l c ó

parqumg

cale'rtíx-io

t r 5 8 9 46 5 1 M. S E G U R A

rr'.

75

m c l l de s i

.ttcjsc; Bet l M i '

Ca-

se-

al d a v a r l hi :e u n

1-vdi putrl.c, 3 h a b t'-apatDs

TT 6 7 5 2 2 2 8

— Sílvia —

•

t r 589 47 42

ROSA

V "•'

TT 699 65 48

Sant

Tel. 589 12 66

•tr 6 7 4 6 5 0 0 •

r

. E^-tlul

m , 4 hab , cambra •

llo. 4 -rf :'0üÜ1

cuina

588 54 99

7.25C.00C

(3 d o -

tresolats, ascensor,

b e r cr e r l i t

Pa a

R U B Í Av

•

da, 34

| LINAS

'^yo

• TORRE

MAQUILLATGE

33 j u n t monestir)

Re' >30CC£ PARQUING

PERRUQUERIA I

• Papers pintats

t r 674 01 74

TT 5 8 9 3 5 5 3

TT 6 7 5 4 5 7 9

• Tapisseria

• Cortines •

S A N T C U G A T P;ig

Dos dormitoris, ampli men-

M

r=i

3 (

hpctH

h l · j j í ; VaiB-or-ít -r

-s; Cft'iStv^i Re-' '^K. 9SC036

120

dd

Re u

m , 3 hab

26 500 000 TT 580 86 69 ,' 580 98 54

en

En

•

li-

tvnïíj

SOBREÀTIC

rac a

calelac-

52

TINTORERIA

•

t ï 675 40 06

• Moquetes

L'ï

Sani Cugat

G r a n a d o s , 15, l o c a l 7

cuina equi-

n e s l r e s d'alurriini

3

t EI

r

TT 5 8 8 4 0 17

T.irr

Rt' 7Í..'X-

• Parquets

SA RVB

T J 6 7 4 14 9 7

a

Piso Cwiarpa' =»af FPC JïOCí

A ' i -- tt' C d-

^'1 TT 6 7 4 4 5 71

BELLE-

ab

^ 'idnvs

ció. p a r q u i n g , assolellat

)T*sa

TT 589 07 06

CA-

4.'

TOUS

saló menjador

TT 5 8 0 8 6 6 9

C U G A T S-J-n A m o n , 1

[MI-

ESTÈTICA

t r e c os 4

: : - i : à i ~=ir'': j-ia-i fte\ -i:

— ^ B ^ 55 49 S . n : L ' i ^ t t

CENTRE

CUGAT

4S OCC OCí.' - TT 6 7 4 0 8 9 7

i T.ii.lH

•

SANT

pada. ascerso*

Barba-

J a r d í i ptsr na

HJM

f

Es1i.ni e n c u p l e x T

Ff

assolella!

' • Jiel.i

TT 5 8 9 19 8 3

-••

NOU i

• RUBIA

580 98 54

Af^

facció. exterior,

C U G A T Sat-liHj . RJSIDOÍ JOIERIA SPADA

ab

dieta

FN

munitaris

fte-1 ' i ' , í ' L ·

•

PROP MERCAT Pq T phl

a

xt; n e

Tres places

ies

;•

TT 6 7 4 12 4 '

BLANCA

TT 6 7 4 5 3 0 1

•

1

Baixada

de 4G r-v

dj A

is

t

de 6 0 rr

Mes-

•FORMAS

tT 6 7 4 01 •

•

" ^

SAL-

MONESTIF

Plac 3 3 1

t..rc-li 4 '

TALLERES MENA

L ç a

)dd

s e i g T )rreb at < -i 1

I

ra

m

t r 6 7 4 11 8 2 •

•

•

•

TT 675 30 U

P •

21 5 0 0 0 0 0 -

Santiago Rusinol, 37 \ Td. 589 22 32 i Carrer Major, 6 Sant Cugat dd Voles

S a n t J o r d i , 33 ' " " •

CUGAT üxr ab

m

i • F'.ncesc-

ma

a

T

>84 5 0 12

GAT

•n

d

-rtn:

L

•C 5 8 9 5 0 ^ 2

SANT

nab

" : . - J 1 •:.•"!i

~'Í'

DON

bi

9 U00 0 0 0

H

P

nens perits.

A N N A F U S E T J O I E S L,

: . . i . i ii

0

-a

: TT 674 63 62

ÒPTIC

11 ) r

TT 5B0 8 6 6 9 •

PÏ

> CENTRE

Sa

p. t e s d p f r b e

P

J-rer

\ !

Ta

SAS M.m

MECÀNIC

::• S i ' i -

Articles per a •

de finques.

•

TALLER

TT 6 7 4 6 2 0 2

administració

•!•

•

CANALS

Matalasseria

Sant Cugat

tr 674 43 90

•*

r ^ 7 I 15 32

i >-•••<

m

TT 93 674 67 15

i Decoració.

TERRANEU

C ' S a n i An". ,••

C B IVM-

!:ar:elona

I

Sant Cugal

d'assessorament

I ( O M AS '

Alf

et

6 7 4 6 7 15

p .

TT 93 674 67 15

j

E

CALKRÍAS SANT JORDI

TT 5 8 9 11 8 5

Servei

••MA ,',tr-

'

CASAJUANA

-"t:

••Ml·l·.-Pi.

ELECTRÓ

i

Tt 2 1 8 19 9 6

Tï 6 7 4 5 8 fi*'

{

TALLER

SOL

bERRALLERIA

I

|ad «

589 1 " 32

CUGAT

L.

ile

TT 6 7 4 3 6 8 8

m.

I . .1. , \ 1

I ,1 V | l .' ^ A

CASTELLVÍ

s a

PROP CREU ROJA

ç.

i

S

17 5 8 9 10 9 8

A Í-TII-

•

l-dt

TT 5 8 9 0 0 14

•

SL

SANT

1

as d e l C a s II

<*>

MOTOS

TT 67^ 16 06 •

S\l\!

DANVIL

•ET d " 4 6 3 0 8

A<ALA

I I h

r •

t r 6 7 5 24 0 3 lOMBNF

t-

T

580 98 54

TT 674 77 76

.ONSTRUCCIONES

i

4

3

hab..

TT 675 43 24

9

(Finques Roca! Ret FA 10060011

jheusa; Rel I SOÚLS

•

•

P I S D E 120 rrr, 4 d o r m i -

toris. 2 b a n y s , m o l l

cambra

bany. 6.450.000-

bona

699 65 48

RUBÍ c/Zafiro

hab . cambra

rior i a s s o l e l l a d a .

22.000 0 0 0 -

6 400 000 -

TT 5 8 9 52 4 0

TT 6 7 5 4 3 2 4

T T 6 7 4 12 0 4 / 6 7 4 11 8 1

tT 6 9 9 65 48

Rít WOtt

i : - i V i s H r a i t V == IX-eX'í

rSerri ^

'hcysal Ret 15000f

5 1QGO0OK

70 nr. 3

bany.

vista, p a r q u i n g

exte-

CLASSIFICATS

ELS 4 CANTONS/ Divendres, 16 de juny de 1995

CASAS JOSEP M. CASAS EROLES PISOS-TORRES-LOCALS-TERRENYS

à

UOOUHS RNCA de loguer, 7 hab, 3 banys, menjador, sala d'estar amb llar de foc, piscina, frontó i mofi de jardí. Lloguer 360.000 ptesJmes.

TORRE. 7 hab., 2 banys, menjador, sala d'estar, cuina,

ï

jardí. Lloguer 250.000 ptesVmes. AlcaMe Ramon Escayda (Valdoreix).

LOCAL DAVANT CAP SANT CUGAT, cl M)NA,19. 80 nf.

Renda: 80.000 ptes

• S A N T C U G A T zona c/ Cànovas del Castillo. T é 160 rrr\ Consta de 4 hab., saló menjador de 45 m', cuina «office», dos banys complets, terrassa. Parquing.

32.000.0008 674 08 97 iFreaiSanCaC-flMFSCIOOTOB • RUBf pis nou de 74 m*.

En Av. Estatut, 132, 2 hab., bany, cuina equip.

Només dos veTns.

12000.000.0 5 8 8 40 1 7 / 588 549» [FiTIX«V«ltwlt).Ral FVaOCOB

PLAÇA DE PÀRQUING. cl Vttfes. 15.000 ptesJmes.

VINDU • LOCAL EN VENDA cl Martorell, 26, 70 nt 17.000.000 ptes. ' LOCAL EN VENDA c/ Martorell, 26. 70 irf 17.000.000 ptes. ' FINCA EN VENDA, c/Alps, 79. 90.000.000 ptes. ' TORRE EN VENDA. Ctra. de la Floresta. Amb jardí 20.000.000 ptes • PLAÇA DE PÀRQUING en venda. 2.500.000 ptes.

I ï

GESTIÓ FISCAL-COMPTABLE ASSESSORAMENT LABORAL GABINET JURÍDIC AGENTS D'ASSEGURANCES A V . A L F O N S SALA, 2 2 , baixos 2 APARTAT DE CORREUS núm. 1 2 SANT C U G A T 674

DEL

15 6 6 - 6 7 4

• RUBf Dúplex per estrenar de qualitat suprema.

Pocs veïns.

19 000.000B 568 40 17 8 588 54 99 [FiíquetVaJwiral) Rel FV2ooon • RUBf Edifici Mercuri. 75 m*. 3 hab., cuina i cambra bany reformats, parquing.

10.500.000.tr 699 65 48 (Incutaj Rel 150009 • RUBf local a Les Torres, 40 m1, bany, pati.

3.800.000.9 699 65 48 (hooaj Rel IS0010 • RUBf pis c/ Margarida Xirgu, 4 hab., menjador, cuina, gas, reformat, fusteria ember i alumini. Ext. 9.500.000.B 588 40 17 / 588 54 99 (Fugues Valhonrat) Ral FV 4013

VALLÈS 10

54

• RUBÍ Plaça Progrés, 100 m>. 3 hab (2 dobles), calefacció, pis exterior.

8.900.000- B 699 65 48 imgjsi) Rai. IS0M2 • RUBf zona ia Josa, tocant mercat. 3 hab.. bany i lavabo. Ext. i persianes d'alumini. Calefacció. Gas, cuina nova. 10.500.000.8 588 4 0 1 7 / 5 8 8 54 99 rfJxwV*»»»). Rel. FV 4515 • SANT CUGAT zona Golf, 70 m1, 2 hab.. saló menjador de 27 m*, cuina equipada, bany i lavabo.

23 000 000-

• R U B f Zona Les Torres, prop F F G G . Pisos d e s d e 7 . 5 0 0 0 0 0 Pta 3 h a b . C a lefacció, g a s . c u i n a , b a n y .

B 588 40 17 / 598 54 99 [finques Valmat). Rel. FV 200005

• SANT CUGAT zona d Sant Eulàlia. 524 rrf.

20.000.000.B 674 08 97 (Fricas sant Cugat) Rel. FSC 10040031 • S A N T C U G A T zona go« i estació d e Valldoreix. S u perfície: 6 0 0 m 1 .

23.000 000B 674 08 97 • S A N T CUGAT zona plaça Sant Jaume (estació Valdoreix). 557 m'.

18.000.000-

• ZONA MONESTIR, 90 rrr1, menjador, cuina, bany reformat, 4 hab., tot exterior, perfecte estat.

12.500.000B 675 33 58 / 588 28 43 |KSA Oest» taHWuvia). Ret. KSA 10050003

29.000.000B 675 43 24 fFix|joe Rota)fia)T010060006

1

8) RUBf pis nou de 61 m , a Av Estatut, 132. Amb 2 hab., bany, cuina equip.

Només dos veïns. Amb terrassa. Superf. 61 m*.

11.000.000.B 588 40 17 / 588 54 99 (Fein^Valian-. Ral. FV 20000»

B 674 08 97 (T^rcas Sant Cugat). Rel. FSC 10043030 • S O L A R residencial, 6 5 0 m*. Z o n a e s c o l a a r q u i t e c tura. Edilicació i m m e d i a t a .

• C/ G R A N O L L E R S adossada amb ascensor 220 m*, jardi privat, 5 dorm. (2 «suites»), 3 banys, 1 lavabo, saló menjador 40 m1, garatge traster.

48.000.000 - » 674 77 76 (Inmaiba. SA). Flef ISOO09

• ZONA PEATONAL 70 m', m e n j a d o r , c u i n a . 3 hab., 2 banys, calefacció, sol i vistes.

14.000.000B 675 33 55 / 589 2» 43 IKSA O K W ImmoMienal Rel. KSA 10050004

• M I R A S O L torre 3 5 0 rrf, solar 6 0 0 m', 6 hab., 2 banys, saló menjador. 6 0 n r \ cuina «otfice», s a l a 6 0 rrf, g a r a t g e 2 cotxes.

65.000 0 0 0 B 674 57 04 / 675 43 02 llmdaea). Pel 110070002

• ZONA RESIDENCIAL 100 m*. saló amb xemeneia, cuina -office», 3 hab., 2 banys, 1 parquing, traster, calefacció, jardí infantil, només 6 veïns, tot exterior. 26.000 000 8 675 33 5 5 / 5 8 9 28 43 (KSA GíStií Immobiliària). Rrf. KSA

• N O V A P R O M O C I Ó 10 torres adossades amb jardi i piscina comunitària.

240 rrf, 6 m façana, garatge 4 coixes, 4 hab.. estudi.

2 b a n y s , 1 lavabo, parquet, marbre.

38.700.000.B 675 33 55 / 589 26 43 IKSA GasM Immooililria) Rel. KSA 1005000)

• Z O N A T R A N Q U I L LA 100 i r í * 160 rrf jardí privat, salo-rTMnjador 3 0 m \ 4 hab., 2 banys, calefacció, aire condicionat, 1 parquing + traster.

26.000.000.8 675 33 5 5 / 5 8 9 26 43 (KSA Gesbò liMwxMKaiia) Rei. KSA I0O5O005

• LA FLORESTA Sant Cugat, venda de solars.

Superficie de 403 m1: 5.000.000 ptes. Superfície de 789 m": 9.000.000 ptes.

S 674 08 97 (FroiSMCu-s*. Ral. FSC 10040036

• SANT CUGAT zona Vinyet. c/ Sant Josep.

Consta, a ta planta, de saló menjador, cuina «Office» i un lavabo. A la planta superior hi ha 4 hab. (una «suite») i 2 banys complets. A l'estudi, com que és gran, té 1 hab , saló un bany. A més. al sote rrani hi ha un gran celler. una hab. de planxa, sala reig i garatge per a 3 cot. xes. 63 000 000 B 674 06 97 (Fnaa Sant Cugat). Rel FSC 1004X23

• ZONA MERCAT NOU 90 m*. saló 32 rrf amb xemeneia, 3 hab.. cuina reformada, 1 bany, 1 lavabo amb dutxa, sol i vistes.

14.500.0008 675 33 5 5 / 5 8 9 28 43 IKSA GasM kamotalaria). Rel. KSA

B 674 08 97 (Frem SanlCligill Bel FSC10OWO35

(Imdesal.Ref.MOGTOOlG

(Rncat SW Cugat) Ret. FSC 100400?»

PLACES aparcament a garatge cl Vüolas, per a 4 motos..

Lloguer mensual per placa: 4.000 ptes.

• MfRA-SOL 2 solars 605 i 650 m'. Pg. Camèlies.

Magnifica vista.

B 674 57 04 / 675 43 02

• S A N T C U G A T av. Pla del Vmyet. Adossada de 5 hab., estudi. Jardi privat i comunitari a m b piscina.

Només

45.000.000- B 674 06 97 f a m s Sant Cugat). Rel. FSC 10040024 • S A N T C U G A T zona pg.

Valtdoreix-Golf. T o r r e indi-

• S T . C U G A T c/ S t a T e r e s a . a d o s s a d a 3 2 0 m1. 4 hab., 2 banys, lavabo, saló- menjador. 3 5 nf. cuina «Office-, golles, s a l a d e s tar, t e r r a s s a , h a b . m à q u i n e s , garatge 3 cotxes, jardí privat 1 0 0 m J i p i s c i n a comunitària.

57.500.000B 6 7 4 5 7 04 / 675 43 02 llmdeea) Rel 11O07O0O3

• TORRE A BELLATERRA 250 m>, 900 nv de jardí, una antiguetat de 4 anys, 4 dormitoris, 2 banys, 1 lavabo, garatge. estudi golfes. 60.000 000.B 6 7 4 1 2 0 4 / 6 7 4 1 1 B1

21

• V A L L D O R E I X Torre Sola, parcel·la 6 0 0 m*. c o n s truïts 2 2 0 m ' , 4 d o r m . , 2 b a n y s . 1 lavabo, m e n j a d o r saló 3 5 m 1 , s a l a d e biHar, x e m e n e i a llar, b a r b a c o a , garatge. 46.500.000.-

B 674 77 76 llranate.SA) Rel. 160006 • ZONA MONESTIR torre adossada 140 rrf, 5 hab..

2 banys, garatge i jardí 60 ni. 33.000.000.B 674 77 76 llnmaroa. SA) Ret. 160CXS

• TORRE ADOSSADA C Bergara, 2 «suites», 2 dorm dobles. 3 banys, 1 l a v a b o , saló m e n i a d o r 3 5 m', 2 p l a c e s de g a r a t g e i traster g r a n .

47.000 0 0 0 - B 674 77 76 |lnmsita.SAi Ret 150307 • TORRE ADOSSADA A R U B Í per estrenar, 2 2 3 m* + 1 0 4 de jardí, 4 hab., 2 b a n y s . 3 places de g a r a l g e , fusteria interior de roure i exterior de P V C a m b vidre doble.

26.000.000 - B 674 77 76 (Irrnaita. SA). Ret í 601XM

• TORRE ADOSSADA CANTONERA moll cèntrica, amb piscina comunitària. 3 dorm , 2 banys, bohardilla, sala de màquines i hab. planxa, 2 places de garatge. A A 32 000.000 - B 674 77 76 (Inmaita, SA) Rel 160003

vidual que consta de 5 hab., més una altra habitado-estudi, saló menjador, cuina «office», 3 banys complets, lavabo amb dutxa. Garatge per a 2 cotxes. Dos trasters. Una cambra Irígoririca. El solar és de 500 m».

65.000.000 - B 674 06 97

• T O R R E S Z o n a tranquil·la, adossada cantonera, 150 nf, garatge 2 cotxes, zona rentat, trasler, saló estar en dos nivells, cuina «otfice», 1 bany, 1 lavabo. 3 hab. (1 «suite»), estudi, jardí privat 40 m', calefacció. 28.500.000 B 675 33 55 / 589 26 43 (KSA Gestió Immobiliària) Rel KSA

(Fixat Sant Cugat). Ral FSC 10040022

10050013

B 674 15 66 (Caaas). Ral C10130003 • C / A L F O N S S A L A 110 m1. 4 h a b . . 2 banys, saló menjador 2 0 m', cuina i terrassa. Moblat.

90.000/mes.-

B 6 7 4 5 7 0 4 / 6 7 5 43 02 (Imdesa). FM. 110070007

• C/ POZOS, 10, 3r 2a |a la vora estació). Renda: 50.000 Pta • comunitat, 3 hab., 1 bany, 1 saló. 1 cuina.

• P I S O S , a p a r t a m e n t s , torres, locals i places d e parquing d e lloguer.

B 674 12 0 4 / 6 7 4 11 81 ISerr). Ral S10000005

• CASA ADOSSADA cl La Plana, 140 rrf, 3 hab..

2 banys, lavabo, salómenjador, 30 m 1 , cuina "Office», golfes, traster, terrassa 10 rrr1, jardí privat, 18 rrf i plaça de parquing.

170.000/mes.-

s 674 57 04 / 675 43 02 (Kinesa; Rel 110070009

• RAMBLA D E L CELLER 15. àtic dUplex + comunitat Renda: 100.000 Pta. 3 hab., 1 bany, 1 saló, 1 cuina, plaça garatge.

B 674 15 66 (Casas) Ref.C 10130004

• P. DE LA CRUZ 35, 3r 2a. 4 hab., 1 menjador-sala. 1 bany, 1 lavabo, 1 plaça parquing. Renda: 85 000 Pta. B 674 15 66 [Casasl Rel C10130005 • PIS de 2 dorm., menjador. cuina, bany complet, terrassa. Pis moblat a Mirasol. 55 000/mes.B 674 72 54

• LOCAL DAVANT CAP S A N T C u g a t , c/ M i n a , 19-

80 m".

8O.0O0/mes.-

B 674 15 66

• S A N T C U G A T t e n i m tota m e n a d e t o r r e s d e llo-

guer i pisos a diferents preus.

B 874 08 97 [HncasSarl Cugat) Ral. FSC 10040034

• TORRE Cl TOPACIO 17 (Mira-sol). Renda: 70.000 Pta, 3 hab., 1 saló, 1 bany, 1 cuina, jardi.

B 674 15 66 (Caaaa) W.C 10130006 • TORRE DE LLOGUER amb mobles. 3 dormitoris. menjador-sala, cuina, bany. Solar de 500 m1. A Mirasol. Zona molt tranquil·la. 90.000/mes.B 674 72 54 (Frcas GaoreUa). Rel FG I00600O5

s 675 43 24 |Fh-jesRocal M . FR10060015

• A 7 MINUTS a peu de l'estació de Valldoreix, 4 hab., exterior, assolellat, amb pati privat d'uns 4 0 m : , tranquil, aigua i lum ja d'alta. 85.000/mes.B (93) 674 67 15 [Fiques Saca) Ral. FS 10120010 • A P A R T A M E N T e n lloguer. Molt cèntric I t r a n quil. Parquing opcional.

55.000/mes- B 675 43 24 [Filles Roca). Ret FR 1006001» • A P A R T A M E N T e n lloguer c/ M o n t s e r r a t , 1 h a b . , bany, cuina a m e r i c a n a .

50.000/mes.- B 6 7 5 43 2 4 (Fugues Roa). Rel. FR 100600»

• RENAULT GL.

• AUD1100. B-IG B 874 68 50

• RENAULT blanc. B-LX 650.000.B 588 55 35

lAuto Comarca del VaUèsl Rel ACV 10090002 • C I T R O E N AX, G T (extres). B-JU.

B 675 32 57 I «Jo EMtW Rel «£ 10030003

• RBLA. RIBATALLADA 1 6 0 rrr. 2 t e r r a s s e s , 4 hab.. 2 b a n y s . 1 p l a ç a parquing, calefacció, assolellat. exterior jardi + piscina comunitaris.

150.000/mes. B (93) 674 6 7 15 (Fugues Sacai Rel FS 10I2OO39

A

T

E

^

catalana

»

11 G T L , B-

8 674 16 03 |Paq8orM3t«Raiy| Rol PUR 1230Q5

19 T S E .

(Ataocerlraa. Ral. A10106005 •

R E N A U L T 2 1 2 . 0 , AJX.

B-IJ 8 674 68 50 (Auto Comarca M Valei) Rei. ACV

• CITROEN AX 11, TRE. B-IM 350.000.-

• RENAULT blau. B-JJ

S 5 8 9 09 91

650.000.- 8 588 55 35

21

TXE.

Macar, si). FK. F10020005

(Aiiexaij-fl.MAIOIIxnH

• FIAT Tipo, 16v, A/A, BLC B 674 15 03

• RENAULT 5 GT turbo, negre, B-HT. 250.000.- 8 588 55 35

(Paugact Ma» Rrty) Ret FUR 120007 • H A T Uno 455. B-1600H U . platejat

B 674 09 10

(Aulocanlrall Ral A10100006 • R E N A U L T Cao, R N - 1 4.

B-OD.

8 875 32 57

|Suzua).Ral S10110003 • F I A T U n o t u r b o , I E , BIK. 475.000-

B 589 09 91 [Ftars.1, RemaO"»»

(AnesEaUai). Ral. AE 10O300O7 • R E N A U L T Clk) 1.2, 3 p., vermel, B-OM. 975.000-

8 588 55 35 (AUocarUIMA 10100002

• FORD Escort XR3, BKV. B 674 18 03

• SEAT Ibiza, 1.5 i, 3 p., B-OB B 675 32 57

(TAe--)»ot Mill»RMy| FM PMRI20QO5

(AMcEatat»n)RBl AE 10030009

• F O R D F i e s t a 1 1 . , gris met. B-JT. 300.000.-

• S E A T I b i z a 1.2, n e g r e .

B-JX.

B 5 8 8 65 35

(ArtocarW). Rel. A10100007

400 0 0 0 - B 568 55 35 S E A T Ibiza 1.5. 5 p., B-

KP 8 675 32 57 (Auto Eaoban) Rol AE 1003000» • S E A T T e r r a , b l a n c , BKT.

8 589 09 91 |Fiacai.l4Rel.F10rB)OIO •

350 000 - B 588 55 36 lAoOC-r·i! Rel ATO10OO)

LANCIA Y-10.B-HD

325.000.-

• SUZUKI Swifl GTI, B1872-IP, blanc.

B 674 09 10

8 589 09 91 (F*car,s.l.)RetF 10020006 • OPEL Corsa, B-IS. 475 000.- B 589 09 91 (Ragi si) M.F10020001

(SuziÉÍI Rel. S10110002

• OPEL Kadett. 1 8 GT. blanc, B-JZ. 600 000B 588 55 35

8 675 32 57

• V O L K S W A G E N Go> 16 V, B-LM. lAiaoEstoMri). Ral. AE 10030010

(Autocereal) Ral A101Í3006 • O P E L Vectra 1 6 I A.A. B-MN.

•

8 675 32 57

HW 8 674 15 03

(AuloEstatan) Ral AE10030006

IPaugoot Mot» Ras». Ral. PMR12C0M

• P A S S A T Variant A.A. B - M G

(Vndesai Rel 10070008

*

El joc de la nació

• ALFA Romeo 7 5 , 2.0 Twin Spark. B-IU. B 875 32 57 lAittEMtt-l IW.AE 10030002

750.000-

• PLA DEL VINET 130 m*. 4 hab. (1 «suite»), 2 banys, saló menjador, 35 ITÏ, cuina «office», galeria, terrassa 30 m*. 2 places de parquing. Zona comunitària amb piscina.

175.000/mes.B 674 57 04 / 675 43 02

*:

M

(Pe-gaat Mot» Ral» RH PMR 128002

•

• P I S d e 3 dormitoris. menjador-saló, cuina, safareig, c a m b r a de bany complet Exterior en finca de 4 a n y s . C o m n o u .

Plaça de parquing inclosa.

Junt nou mercat i àrea cultural. 80.000/mes..B 674 72 54 (FrcasG'Mieia; Rel FG 10090304

£*

A R A

8 674 15 03

(Faacat, si). Ret f 10020002

• L A N C I A Prisma. T D S , 0-AK

l ncasGronete) Rel FG 10C60002

• LOCAL EN VENDA o lloguer 1 1 2 m 1 . P r e u v e n d a : 10 m i l i o n s . L l o g u e r : 60.000 Pta/mes.

• P E U G E O T 3 0 9 G T , A/A, B-HX.

B 58» 09 91

(AiaocerÉai) Rel A10100003

iCasasi FM C 10130007

-tx~""

• A L F A R o m e o 3 3 , B-IT 475.000.-

c

Ftf

^RUQÜEU

(FTKaaSai4Cugal).Ral. FSC 10040032

• PIS de 3 dormitoris. menjador-sakS, cambra de bany complet, cuina. Pis relormat. com nou. En el centre de Sant Cugat. Lloguer al mes: 65.000 Pla. B 674 72 54

f? 1

S?!tti* -

• SANT CUGAT zona La Floresta. És un pis als baixos d'una torre individual Consta de rebedor, 3 hab. dobles, menjador, cuina -oftice». bany complet.

Petil jardí. El bany i la cuina estan reformats.

65 000/mes - B 674 06 97

[Fncas Gronetal. Rel. FG10060003

•:tJ*.

* * **

(Fincas Sani Cugat) Rel. FSC 10040033

(Caeaa). Ret C10130002

* *£

'd-

• SANT CUGAT zona c Alfons Sala. Consta de 4 hab., saló menjador, cuina, bany complet, lavabo, safareig, una petita terrasseta o balcó.

80 000/mes - B 674 08 97

B 674 15 66

(Sem). Rel S10000004 • TORRE A BELLATER R A unifamíliar 180 rrr. 4 hab., 2 banys, saló m e n j a dor 3 5 m ' , c u i n a 2 0 m ' , parcel·la 4 0 0 m' 39.000.000.- B 674 77 76 (hrnaibi.SA, Rel I6OO06

• AV. ALFONS SALA, 22, 3r (a la vora estació).

Renda: 80 000 Pta 3 hab., 1 bany, 1 saló, 1 cuina. 1 traster.

•

A L F A 3 3 1 6 V , n e g r e , B-

LK. 600.000B 588 55 35 (Aiiexxfear). Ret A10100010

18.

F O R D Escort c i è s e l . B-

• N I S S A N P a i r a l 6 cal. dlèsel, curi. B-JV.

8 674 66 50

8 675 32 57

lAulo Comarca del Valies] Ret ACV 10090006

(Auto Esteoam). FM. AE IOMOC04

• PEUGEOT 205 GTI, A/A. B-JT. 8 674 15 03 (Peugeot Motor Rai». Rel FUR 120003 •

P E U G E O T 2 0 5 X L . B-

HW 8 67415 03 IPeugeet Moax Raf/l Rel PUR 120001

• N I S S A N V a n e t t e pràctic dièsel B - M S

8 6 7 5 32 57 lAuBEgeb.nl FW AilOCaoraS • R E N A U L T Exprés, dièsel, B-JZ. 650 0 0 0 - B 589 09 91 |Facai.sl·).FHI.F 10020006

RKNOVAC IONS A IA l KSC

ZZ

. Divendres,

COPA ADEFUBF

I:ls socis de la l'nio l.sportiva Sant Cugat han aprovat en assemhlea el pressupost i les directrius que seguirà l'entitat la temporada que ve. amb la intenció d'eixugar el dèficit del club. Pkinu 2 3 /

1:1 camp municipal d'esport va ser dissabte la seu de les finals de la Copa Adefube de futbol. 1:1 benjamí B del Sant Cugat Esport, únic representant local, va ser el campió de la seva categoria. Plana 24.

CICLISME La corredora de l'equip Saunier Duval Núria Florencio es la nova campiona de Catalunya de carretera. I lorencio va aconseguir el títol en la prova que es va disputar al polígon industrial de Can Sant

Joan el cap de setmana passat. Aquest cap de setmana Florencio intentarà obtenir una bona posició a les proves que se celebraran a Finisterre per arribar preparada la setmana que ve al circuit de

Segòvia, on lluitarà pel títol de campiona de l'Estat Espanyol. Florencio ha explicat que està orgullosa d'haver vençut en el campionat de Catalunya perquè «sempre agrada més guanyar a casa que a fora».

Núria Florencio, campiona de Catalunya de ciclisme, aspirarà al títol estatal La corredora del Saunier Duval va aconseguir el primer lloc al circuit de Can Sant Joan

La seleccionadora estatal. Montserrat Torres, ha anunciat possibles canvis en la prova

I \ ! I Mi >KI I 1

I Sant Cugat \ u i i a I lorencio. ilcl S a u n i e r I )uv al. i R' 's.u i> > ( ' u i ral. d e l ' e q u i p i L l.i u \ ( 1 . sui ticil cu m a l a v o i i i L- -. ! \ .111 o i m p l i r Ics e x p e c t a t i v e s : \.\-\ ~c: Ics clucs pi Ulleres q u e \ all 11 ,:\ i s s i i 11 [ 1 1 : i d ' a r r i b a d a . A m h iii·ii..'cimes de segon de dilei eia ( i al va a r r i b a r en la scgi '!• i [' < - ,> I a ciclista de l ' ( ) M !

- a'v i a g u . u i t a i un espí i i ' i . .

1 i|UC l'c \ p e i lenci i d '.in aduia c i un \ m ia I li •: c ' i . i . i. : molt .i d u i \ ,i m a i c . u i i" •_ i K. neia I u l c s d u c - ei '.i i ed. 'i • " í i iiM.i c a ' sa espec I.:c ui.:!

'• ' i ' l ilei ,|i,il· n n c l i c -I i. I '• 'i.

• .ii::' c I s i i p o i ! d e la u ' i n p a u v s.'iuiiei D i n a l Miilltscll.il v c o m e n ç a r .', d e s l l i a : :n i\c coi r e d u ï e s , P e u K 's a i, • ( u

II al nu va abandi ari I i " ."i.'i.' en cap moment ,il llai c >a ' t cursa.

De fet, Núria bloicncio : Rosario Curial es van desin.mai i van aconseguir una ditciciicia de 4 minuts entie elles i la icsia de corredores. La terccia ciassiticada, Montserrat Alonso, cuircdora del Saunier i suport de I luieneio. va acabar la cursa a 1 minut del gros. tres minuts despics que arribessin les dues primeres classitieades. bn categoria juvenil, la p o m e r a posició va ser per a 'l'ània R o m e r o i el segon lloc, per a i va Dieguez.

La tercera posició va quedar deserta. ja que la tercera corredora juvenil que disputava la cursa va abandonar-la. bn categoria cadet. la primera classificada v an ser Maria del Mar (iine que revalida el títol de campiona de Catalunya que va aconseguir l'anv passat, també a Sant Cugat. La segona posició va ser per a Cristina Masearera i la tercera corredora que va arribar a la meta va sei Maria Montserrat Lseor/a.

L'anècdota de la cursa, organitzada pel Club Ciclista La Floresta Fermin Torres (iil. la va protagonitzar la corredora cadet Sandra Jordà. Jordà es actualment campiona de llistat Lspanvol de muntanya i es va presentar a la prova del campionat de ( atalunya per aconseguir un lloc en la selecció catalana del campionat estatal. A la primera volta. Sandra Jordà va caure i va perdie un

£1 Júnior obté la setena posició en l'última edició de la copa del Rei OR.

• Terrassa. - LI Júnior no ha assolit l'objectiu previst en l'última edició de la copa del Rei. L'equip local s'ha hagut de conformar amb el penúltim lloc en la classificació, després d'haver perdut contra l'Aldeasa Valdcluz —en quarts de final— i contra l'Lgara. i d'haver vengut el Deportin Terrassa en l'últim partit.

LI primer compromís va ser clau per a la participació del Júnior en aquesta competició. L'equip blau-i-negre va caure derrotat (3 a 0) contra l'Aldeasa Valdcluz en un matx que el conjunt madrileny va encarrilar als lli minuts de joc gràcies a un parcial de 2 a (I. LI segon partit, entre el Júnior i l'Lgara. subcampió de lliga, va acabar amb empat a tres gols. però l'equip cgarenc es va endur la victorià en els \irokc\.

Amb aquests resultats, el Júnior \ a haver de jugat cl partit pel setè i vuile lloc contra el Deportin 1 errassa. que va acabar amb empat a un gol. Aquest cop. però, els santcugalcacs van tenir mes foituna i vau obtenir la victorià a la tanda d'ero/vs L'equip amlil.io. l'Allelic de I ei lassa, va sei el campió de la 78a edició de la copa despiés de vèncer el RC Polo per 2 a I) en la final. Amh aquest triomf, el conjunt terrassenc revalida cl títol conquerit l'anv passat i aconsegueix el doblet en la lliga i la copa.

I.es corredores uiiiutïiir\ van fer un recorregut de l»ll km: les juvenils, de dl) km i les cailcls. de 30 km, en un circuit tanca! les dues primeres classificades v.ui aconseguir 4 minuts d'avantatüc al mos. hoio: J A. VIOLA.

quarta pugui ser seleccionada. però encara no esta tot dit».

Torres, responsable del Fermin l o n e s (iil i organitzadora de la cursa, va explicar que «aquest any les coses han sortit gaire bé». De fet. nu hi va haver cap tipus de problema ni amb el circuit ni amh la seguretat.

Possibles canvis en el circuit

temps d'or. que la va sentenciar a quedar en quarta posició. Jordà es va mostrar decebuda, ja que • havia posat molta il·lusió en la possibilitat d'anar al campionat

est ital 1 a la me . Mo qu

i c i i r - m a l a - u 11 •. l i .Ic d u r e s d e l'.a a l . ; d .

Ciclis-

I . >i :c- va explicar i.. Invent quedat

Montserrat l o n e s va voler «agrair l'ajuda de voluntaris, de Protecció Civil i de la Creu Roja», i va all:mar que possiblement la tempoiada vinent el circuit on es desenvoluparà la cursa no inclourà Rubí. Segons Torres, «es farà de manera mes concentrada i només a Sant Cugat, ja que el l'et de lenii un tram dius del terme mun cipal de Rubí significa haver de mobilil/ar mes gent. i aquest es tai esturç no del tot necessari».

Pe: a.\o. l'organització preveu en la possibilitat de fer el mateix reconegut que en l'edició passada.

El Sant Cugat Esport, classificat per a la segona eliminatòria de la copa • Sant Quirze.— LI Sant Cugat E:sport s'ha classificat per disputar la segona eliminatòria de la Copa Catalana en assolir la primera posició del seu grup en la primera volta disputada a Sant Quirze del Vallès. L'equip vermell-i-ncgre es va classificar en primera posició, amb 4 punts, després d'empatar a un gol contra el Sils, en el primer partit, i vèncer el Sant Quirze (0-1). en el segon compromís. L'equip local, que ha assolit l'ascens a categoria preferent, es va classificar en segon lloc. amb 3 punts, i el Sils, tercer amb un. Per tant, l'únic equip que continua endavant en aquesta competició és el Sant Cugat. L'onze titular en el primer partit el van formar Comellas, Miguel Àngel. Vaquero.

Goyo. Hervàs, Carlitos. Oscar, Joan Antoni. Roger i Dani. En el segon enfrontament. Gómez i Asensio van substituir Goyo i Dani. mentre que Àngel feia el mateix amb Comellas a la porteria.

Aquest any el torneig de copa es disputa seguint cl sistema 3 per l amb partits de 45 minuts de durada, c.k.

MOTOR RALLY Ctra. Cerdanyola, 69 Tel. (93) 674 15 03 (Ventas) • Tel. (93) 675 18 53 (Taller) 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS su agente

PEUGEOT

PEUGEOT

ESPORTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 16 de juny de 1995

23 III Jornades d'handbol a Valldoreix

PREVISIONS

L'«equip gran» de la HE Sant Cugat podria jugar a 2a catalana la temporada vinent El club vol renunciar a la categoria per afrontar els deutes CATI MORELL

• Sant Cugat.— La Unió Esportiva Sant Cugat ha decidit fer una passa enrera i restructurar el club per tal que l'entitat torni a funcionar com fa uns anys. Els directius En l'assemblea que es va celebrar el cap de setmana passat, els socis de la UE Sant Cugat van aprovar la nova junta del club, formada pel 60 per cent de la junta anterior. El president. Jaume Espina, que revalida cl càrrec, va explicar que la intenció de l'entitat és tornar a la filosofia que va fer néixer l'entitat, ara fa 9 anys. Segons Espina, «només es podrà solucionar l'actual situació tornant a la manera de ser i de pensar que va obrir les primeres portes de la UE Sant Cugat». En l'aspecte esportiu, hi ha canvis en la secció d'handbol i en la secció de bàsquet. L'equip d'handbol de la UE Sant Cugat no tindrà objectius tan alts com en temporades passades. L'equip de la pròxima temporada és molt jove, ja que una «quantitat important de jugadors veterans es retiren», segons va dir Espina, i això implicarà «la lluita per mantenir la categoria». La secció de bàsquet elimina un equip cadet, un equip júnior i un equip sub-23 perquè, segons el president, «el club no té prou capacitat econòmica per mantenir tots els jugadors i els respectius entrenadors». El canvi més important, però, és el que

i responsables del club van anunciar la seva intenció el cap de setmana passat, en l'assemblea que l'entitat va convocar, com cada any, per la diada del soci. Jaume Espina va explicar que els canvis tenen una explicació

en el dèficit amb què s'ha tancat l'exercici de la temporada passada. La junta pretén liquidar els deutes d'aquí a final de madat i ha començat a actuar reduint de manera considerable —tres milions— el pressupost.

• Sant Cugat.— Demà, el pavelló de voleibol de Sant Cugat a Valldoreix serà per tercer any consecutiu l'escenari de les jornades d'handbol de base, organitzades per la Unió Esportiva Sant Cugat.

El torneig es disputarà en tres categories: benjamina, alevina i infantil. En les categories de benjamins i alevins hi prendran part 12 equips, repartits en 4 grups de 3 equips cadascun. En la d'infantils hi participaran 4 equips, que jugaran semifinals i finals. La competició, que començarà a les 9 del matí i és previst que acabi a les 2 de la tarda amb les finals, es disputarà simultàniament en tres pistes. Bona part dels equips participants han disputat aquesta temporada els Jocs Escolars de Sant Cugat i la resta són equips de la comarca. /c.R.

Torneig Ciutat de Sant Cugat d'hoquei de base

Durant la diada del soci que es va celebrar el cap de setmana hi va haver activitats esportives. Pom: JA. MULA. sofrirà ['equip gran del club que, després d'haver perdut la 2a divisió estatal, podria acabar jugant a 2a catalana si el club decideix

renunciar a la la catalana per «afroatar els deutes pendents amb la Federació Catalana de Bàsquet», va afirmar Espina. Els pres-

supostots preveuen la reducció de costos i l'increment de les quotes de soci —7.000 pessetes—, com també les de jugadors.

H Sant Cugat.— Aquest cap de setmana es disputarà al pavelló municipal la setena edició del torneig d'hoquei sobre patins Ciutat de Sant Cugat. Aquesta competició, organitzada pel Patí Hoquei Sant Cugat, tindrà com a protagonistes tots els equips de base del club, des dels pre-benjamins fins als juvenils, que competiran amb equips convidats, com el Corbera, el Prat, el Manlleu, el Mollet, el Canet i el Congrés, d'important tradició hoquística. Els partits es disputaran dissabte a partir de les 9 del matí, durant tot el dia, i diumenge al matí.

Aquesta serà una bona oportunitat perquè els aficionats a l'hoquei puguin presenciar un espectacle dinàmic i vistós en què prendran part més de 200 nens i que estarà format per 28 partits. /c.R.

ATLETISME

CENTRE DE REHABILITACIÓ FUNCIONAL SUSANA NICOLETTI Sant Antoni, 74 - baixos Tel. 674 74 37 - 0819 Sant Cugat del Vallès

• Tractament del dolor de la columna vertebral.

•Tractament de fibromiàlgies, osteoporosi, artrosi i d'altres malalties reumàtiques.

•Desviacions de la columna vertebral i alteracions de la postura dels nens, adolescents i adults.

•Prevenció del dolor d'esquena i de les desviacions de columna. s

Luque a la seva arribada a l'aeroport del Prat exhibint la Copa de la Mediterrània dels 100 metres. Foto: J A . MULA.

Israel Luque guanya la Copa de la Mediterrània en els 100 metres llisos R.L.

• Sant Cugat / Palma.— L'atleta santeugatenc de l'Atletisme Hospitalet, Israel Luque, va guanyar dimecres passat la prova de 100 metres llisos en la reunió internacional d'atletisme de Palma de Mallorca, gran premi Copa de la Mediterrània.

Luque es va imposar a la segona sèrie dels lOOm i va realitzar una marca de 10 segons i 87 centèssimes amb un vent en contra d'1,4

metres per segon. La seva marca va ser la millor de tots els participants ja que el guanyador de la primera sèrie -segon de la classificació general- va fer 10 segons i 99 centèssimes. Per a Israel Luque va ser un desavantatge corre en la segona sèrie: «Els rivals eren fluixos i als 10 metres ja havia assolit una diferència important, amb la qual cosa no vaig tenir una competència que em fes córrer més i fer una millor marca.»

L'atleta de Sant Cugat va participar també en una prova de relleus de 4 per 400 metres defensant els colors de la selecció catalana. Israel Luque va lliurar el testimoni del primer relleu en primer lloc, però els seus companys —Casadellà, Sabaté i el marroquí del Barcelona, Ali Dahhan— no van poder mantenir aquesta posició i el combinat català va ser segon amb un temps de 3 minuts i 16 centèsimes.

•Ultimes novetats en aparells d'electroteràpia per al dolor.

Tècniques utilitzades: • Electro-termoteràpia.

•Massatge - Tècniques manuals passives.

•Gimnàstica específica (Mètode de Schoth) per al tractament de l'escoliosi i d'altres desviacions de columna.

•Gimnàstica de manteniment per a la 3a edat.

ESPORTS

24

ELS 4 C A N T O N S •' Divendres. 16 de juny de 1W5

FUTBOL

P0L1ESP0RTIU

La Copa Adefube aplega nombrós públic al Camp Municipal

La la Setmana de l'Esport per a disminuïts físics es clou amb un debat

El benjamí B del Sant Cugat, campió de la seva categoria l'AKMH REiVE-iRTL I Sant Cugat.- LI C a m p Municipal d'Esports de Sant Cugat va registrar, dissabte passat, un ple gairebé absolut amb motiu de les finals de la Copa Adefube de tutbol. La jornada futbolística va constar tic 5 finals corresponents a diferents categories.

El benjamí B del Sant Cugat Esport, únic representant local, va ser el campió de la primera divisió B en vèncer en la final el Can Rull per 3 gols a 0. Amb aquest nou triomf l'equip santeugatenc posa fi a una temporada en què tambe ha aconseguit el títol de lluïa.

LI benjamí B del Sant Cugat Esport va ser el campió de primera divisió B de la Copa Adefube després de vèncer en la linal el Can Rull per 3 gols a 0. L'equip entienat per Lnriquc 1 orles, únic representant local en les finals. ja va sentenciar el mat\ en la primei.i part, quan va marcar els tres gols que li donaven la victòria.

Al final del partit l'entrenador santeugatenc v a de siacai -I esperit de lluita i \A [•n,l,^\!(»hi!iltit'· dels seus jugadois. a nies ••d'agrair la coNaboiacio dels pares, que han estat en tot moment al costat de l'equip • I I c.uni pei artibai a la linal tambe lia esi.'.l inaieat pel Ics v ieti ii k's I I IvaMia: Jel Sant ( 11 u. 11 es v a i la.ss I n. n pi iniei del seu vi up d e s p i . s ,: elimin.u c li seiiuiiiials ii L i i assa pei 4 1 a jo: nada tu'l'. -Iistie ,. que es va v uiie en ei ( auip Municipal d'l spni |s de Sani ( 'ULMI. es \ a complet ii amb 1 ! T :h mes. El ( a n Rull en beujaii'ans de p; inicia div isio A. l.i Pensa I >cporti\ a l'aj.uil en pic-ben|aniins. el Mercantil en ales uis i e' Badia en benjamí pielcrcnt van ser els aïlles campions de copa. Al final es van lliurar els tiolcus a tots els equips paí ticipants

Els Paralímpics marquen l'abans i el després IIV

C.R.

H Sant Cugat.— Dissabte es va cloure la la Setmana de l'Esport per a disminuïts físics a Sant Cugat. La jornada central va constar de dues ponències a càrrec de Miriam Melloni, llicenciada en medicina de l'esport i d'Antonio Guillén, president del Club l ' n i o Esportiva Santfeliuenc a més d'una taula rodona amb 3 participants mes. Ei I debat, que va tenir lloc com la resta d'actes— a la Casa de Cultura, va girar al voltant del camí que s'ha fet fins ara per eliminar Ics barreres que impedeixen la integració dels disminuïts en la vida quotidiana, del papei que van jugar els Jocs Paralimpics del l>2 en aquesta integració i de lot el que encara queda pe: lei en aquest sentit.

I n dels participants va ser Glòria Rognom. cooidinadora dels actes d'ober'.uia i clausura dels Jocs Paralímpics, que va opinar que no s'ha apioliiat piou l'impuls dels Jocs Paralímpics de Barcelona: ••teníem una caria a les mans que m\ hem sabut aprofitar, tothom eslava sensibilitzat però nosaltres vam deixar passar el temps i la possibilitat d'aconseguir mes coses amb el suport de la gent-.

A mes Rognoni. que veu el futur amb optimisme, va afegir que espera "que un dia es puguin fer competicions en què participin homes i dones, disminuïts' i ca-

['.Is petits van deleel.u ami--.'seu luthol cl nombrós |n;hl i 1 .. i . JA \1t I \.

pacitats», cosa que creu que passarà aviat.

Per la seva banda Ramon Gisbert. seleccionador estatal de bàsquet en cadira de rodes en els Jocs Paralímpics. es va queixar de la poca atenció que els mitjans de comunicació dediquen a l'esport per a disminuïts físics, En aquest sentit. Gisbert va reconèixer que després dels Jocs "la situació ha canviat bastant, però falta que canvií encara m é s . . Segons Gisbert, «els mitjans de comunicació no s'ocupen de Ics activitats pe: a disminuïts. Desprès dels Jocs Paralímpics els mitjans han passat olímpicament perquè no venem i. per tant. encara ens hi hem de barallar perquè ens donin cl seu supiiH-, l'o; i aquesta critica obeita ah mitjans de eoinunieiacio. Gisbert \ a icconcixc: que - t a m p o c s'ha treballat prou eles de les institucions". I r, allie dels aspectes que preocupa ah experts es la qüestió ï e d e : a t \ a Per a Ramon Gisbert. -tot i oue !a llei diu molt clarament que la competència correspon a la lederació de disminuïts, s'hauria de treballar conjuntament amb ics icderacions catalanes de no disminuïts perquè són les que tei'.er, mes mitjans i niés possibilitats".

En general, aquesta la Setmana de l'Esport per a disminuïts físics ha estat valorada molt positivament per tots els participants.

VOLEIBOL

KARATE

El CV Sant Cugat torna a guanyar l'Esplugues i s'endú la lliga catalana El cadet aconsegueix el subcampionat

3 O

CV Sant Cugat: Bartra. Mumpcl.

Salto. Vila. Sànchez. Castané —equip inicial—. Rubio i Castro.

CV Ksplugues: Bartomeu. Lasallc. Sancho?, Catalàn. Samantha, Martínez - e q u i p inicial—. Gómez.

Garcia, l'ieas.

Parcials: 15-11. 15-5, 15-1.

Arbitres: Torrent i Carreno. Bé.

Públic: Cus 111(1 espectadors.

Incidències: HI partit va començar amb una hora i mitja de retard a causa de la celebració d'altres finals.

Els combats mes espectaculars van ser els de l'Open masculí. I eia LA Ml HA

El Gimnàs Sant Cugat va ser el gran triomfador del campionat de Catalunya t ARMI. RhVhRTt: • Sant Cugat.— El Campionat de Catalunya de karate de l'Associació Shito-Ryu, que es va disputar al pavelló municipal, va tenir com a protagonistes els karateques del Gimnàs Sant Cugat. Els representants locals van aconseguir un primer lloc, un segon i tres tercers en aquesta competició que es va disputar en quatre categories. En la categoria de més alt nivell, l'Open masculí per a

cinturons negres i marrons, es va imposar el santeugatenc Juan Antonio G ó m e z en derrotar en la final José Pérez del Gavà. [in la mateixa categoria un altre santeugatenc, Alex Gonzàlez. es va classificar tercer. El campió de l'Open masculí va explicar al final del combat que «esperava una final més difícil perquè el rival havia tret del tatami molts altres adversaris». En la categoria d'Open femení Esther Prunonosa del Club

Hirota es va imposar a la resta de participants. Ein kius es van establir dues categories, la superior i la inferior als 71) quilos.

En la primera, el campió va ser Maria Àngel Barradas que es va imposar en la final al santeugatenc Miquel Solà. El karateea local Daniel Codorniu es va classificar tercer en aquesta categoria. En la segona, Inaqui Andrés del Gimnàs Sant Cugat va aconseguir la tercera posició de la classificació.

O.V.; C.R. • Pallejà.— El sènior femení del Club Voleibol Sant Cugat va fer bons els pronòstics i es va adjudicar la final de la lliga catalana en derrotar l'Esplugues per 3 a I) amb absoluta autoritat. Com indica el resultat dels diferents parcials, l'equip de Rupil va anar de menys a més al llarg del partit.

Al principi, les santeugatenques van sortir un xic deseentrades i l'Esplugues ho va aprofitar per avançar-se amb un 0 a 4. però aquesta situació va durar ben poc perquè el Sant Cugat va reacc i o n a r r à p i d a m e n t i. d e s p r é s d'empatar a 5, es va acabar imposant per 15 a 11. A partir del segon set les vallesanes van desenvolupar el seu joc habitual de conjunt i van acabar escombrant de la pista un Esplugues que al tercer set no va tenir opcions.

L'equip de Sant Cugat va dominar especialment bé el bloqueig, amb Sandra Sànchez i Judit Vila, molt

encertades en aquest aspecte del joc.

Al final de la jornada, que va tenir com a marc el Pavelló Municipal d'Eísports de Pallejà, es va procedir a l'cntrega tic premis i va ser hi capitana de l'equip.

Valerià Bartra, qui va recollir cl trofeu de campiones de la lliga catalana, trofeu que se suma al del campionat de primera divisió estatal. A m b aquest nou triomf el conjunt vallcsà posa fi a una brillant t e m p o r a d a en què només ha perdut un set en competició oficial i ha aconseguit el somiat ascens a la divisió d'honor, categoria en la qual militarà la temporada que ve. Quan al rival. l'Esplugues, amb aquest partit acaba una t e m p o r a d a en què ha estat en tot m o m e n t a l'ombra del Sant Cugat: segones a la fase regular de la lliga i quartes a la fase final disputada a Venta de Baiïos, es van quedar a un pas de l'ascens i ara en la posició de subcampiones de la lliga catalana.

Cadet femení, subcampió L'equip cadet femení del CV Sant Cugat també va disputar en el mateix escenari la final de la lliga catalana de la seva categoria. però no va tenir la mateixa sort que el sènior. El cadet, també entrenat per Víctor Hugo Rupil, va perdre per 3 sets a 2 contra el Santa Isabel en un matx igualadíssim que li va atorgar el subcampionat.

ESTUDI SOBRE IMMIGRACIÓ

25

MANS U N I D E S FA BALANÇ

» Divendres, 16 de juny de 1995

L'Institut d'Estudis Mediterranis va presentar dilluns a la Casa de Cultura el llibre Marroquins a Catalunya en un acte organitzat pel grup de suport als immigrants Vallès sense Fronteres. Plana 26.

L'ONG Mans Unides ha depassat els cinc milions i mig en la recaptació de la 12a campanya a Sant Cugat. Els diners es destinaran a un projecte de cooperació a Quito, la capital de l'Equador. Plana 27.

L'APLICACIÓ DEL PLA D'INCENDIS U n dispositiu d'uns 190 voluntaris s'ha posat en marxa aquest cap de setmana en el que ha estat una de les fases més importants de l'execució del nou pla integral de prevenció i extinció d'incendis:

el nou mecanisme de vigilància amb patrulles mòbils en què s'han integrat els voluntaris que van fer els cursets de coneixements bàsics, impartits per responsables del parc de Bombers de Rubí-Sant

Cugat. Tot i la pluja, els diferents grups que participen en el dispositiu van començar dissabte a fer torns per vigilar les zones forestals de les sis àrees en què s'ha dividit el municipi.

L'Ajuntament posa en marxa el pla de vigilància contra incendis malgrat la pluja Uns 25 voluntaris patrullen per les zones I L'obertura del parc d'estiu de Can Ribes forestals del municipi des de dissabte | es retardarà almenys una setmana SÍLVIA BARROSO

B Sant Cugat.— El dispositiu municipal de vigilància mòbil en zones forestals previst per a la temporada d'estiu es va posar en marxa dissabte passat tot i que el risc baix d'incendi dels últims dies no ho feia imprescindible.

Malgrat la pluja intermitent de dissabte i diumenge, els responsables municipals del nou pla d'incendis van voler complir amb les dates previstes, «tal corn s'havia acordat en una reunió organitzativa entre totes les unitats operatives que participen en el desplegament». segons ha explicat el regidor de Medi Ambient en funcions, Xavier Cortés.

En total, són 190 voluntaris els que s'integren en aquesta xarxa mitjançant els grups d'autoprotecció de la Floresta, les Planes i Sol-i-Aire, la unitat operativa de l'Agrupació de Defensa Forestal (ADF) i Protecció Civil. També patrullen, des de principi de mes, dos Nissan Patrol i dues motos de la Policia Local i un tot terreny conduït per objectors de consciència que fan la prestació social substitutòria a l'Ajuntament. Partint de la divisió del municipi en sis àrees establerta al pla integral de prevenció i extinció d'incendis presentat fa tres mesos, cada grup té una zona assignada per patrullar. La distribució dels efectius per àrees permetrà, segons el cap de l'agrupació de voluntaris de Protecció Civil, Oscar García, «una primera intervenció més ràpida en cas d'incendi perquè cada

•

í%,

~~<f>Í f H T» ~9p*fc

£%&**

BS

WT^

A

"='-""

^»^^^ ^

-»*- : sL:-

»"*&•"-

La patrulla de l'agrupació de voluntaris de Protecció Civil en una sortida de vigilància.Foto: JA. MULA. patrulla té un àmbit més reduït i sempre n'hi haurà una prop del focus».

Amb tot, la primera actuació en cas de foc ha de ser avisar l'Ajuntament i els Bombers de la Generalitat. Per això s'han datat les patrulles amb 10 aparells walkie-talkie, que els permetran estar en contacte amb els responsables del pla d'emergència i

amb la resta de voluntaris de torn, uns 25 en total. El material que s'ha posat a disposició de cada unitat es completa amb els estris per a primeres intervencions (mànegues, màscares, motxilles d'aigua) i uns pitralls grocs per als grups que no tenen uniforme.

La puntualitat en l'inici de la campanya d'estiu del pla de vigilància no s'ha repetit en l'o-

bertura del parc de Bombers temporal que se situarà a l'Arrabassada, a la torre de Can Ribes.

La inauguració estava prevista per ahir però es retardarà almenys una setmana, segons el cap del parc de Rubí-Sant Cugat, Jordi Pallejà, «perquè encara s'està formant el personal auxiliar i perquè no ha arribat el nou camió amb què s'ha de dotar la instal·lació».

La regidoria de Medi Ambient regula les fogueres de revetlla i Pús dels petards S.B.

H Sant Cugat.— La regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Sant Cugat ha dictat, com cada any, les normes preceptives al municipi per a l'encesa de fogueres.

El primer tràmit que cal complir per fer una foguera de Sant Joan 0 en d'altres festes és la presentació d'una instància per sol·licitar el permís necessari. L'autorització es donarà si el lloc on es vol fer el foc és a una distància mínima de 15 metres de les façanes i els cotxes més propers, si no està sota línies telefòniques o elèctriques i si no impedeix el pas de vehicles d'urgència. Un cop concedit el permís, s'haurà de posar una base de sorra o terra (d'un gruix de 10 centímetres com a mínim) en el lloc triat i fer la foguera al damunt. L'Ajuntament ha prohibit expressament llançar bidons o esprais al foc, encendre la foguera si fa vent i utilitzar la benzina com a combustible. A més, caldrà apagar-la després amb aigua i terra o cendra i no es podrà deixar el lloc del foc fins dues hores després d'haver-lo apagat.

D'altra banda, a la normativa dictada per a les fogueres s'hi han afegit recomanacions per a l'ús dels petards i focs artificials. És prohibit d'utilitzar-los a menys de 500 metres del bosc i llançar-los en direcció a una altra persona.

1 pel que fa a les recomanacions, Medi Ambient demana que ningú no guardi articles de pirotècnia a les butxaques, no acostar la cara o les mans a un petard encès i no encendre'n cap prop d'un líquid imflamable. També es recomana no tocar l'article durant 30 minuts en cas que hagi fallat i que no utilitzin els petards persones inexpertes. Finalment, l'Ajuntament adverteix en termes generals que «si s'actua amb precaució s'evitaran cremades i incendis» i recorda que aquests «consells elementals» són bàsics per fer que les revetlles siguin «una veritable festa».

COOPERACIÓ"

El grup del 0,7% presenta el projecte d'aquest any abans que s'aprovi a l'Ajuntament Flury hi va ser en «un gest de bona voluntat» s.B. B Sant Cugat.— La plataforma del 0,7% de Sant Cugat va presentar públicament divendres el projecte en què vol destinar el milió i mig de pessetes cedit per l'Ajuntament del pressupost de 1994. Es tracta de finançar una part de la construcció d'un centre de rehabilitació per a cecs a Pampakuda, un poble de 20.000 habitants de l'estat de Kerala, al sud de l'índia. Aquesta serà la destinació dels diners santeugatencs per a cooperació si l'administració local aprova el projecte, ja que la comissió de seguiment, que estaria formada per representants de les forces polítiques del consistori, encara no s'ha constituït. De moment, l'únic pas de l'Ajuntament ha estat la

presència testimonial de la tinent d'alcalde en funcions de Sanitat i Serveis Socials, Sílvia Flury, a Tacte de presentació. Però la mateixa Flury va advertir que era «només un gest de bona voluntat» i que «fins que no es torni a constituir el consistori, l'equip de govern en funcions no pot prendre cap decisió ni avaluar la iniciativa». Tanmateix, va admetre que «personalment» considera «encertat» haver triat Pampakuda.

Per demostrar la validesa del projecte, la plataforma va convidar Núria Escala, la representant del Fons Català de Cooperació que el dirigeix. Per Escala «el valor fonamental del treball és que la demanda ha sorgit de la societat civil de Pampakuda i s'adapta a les necessitats reals».

Sílvia Flury, Núria Escala i un membre del grup del 0,7%, a l'acte de presentació,del projecte. Foto: J.A, MULA.

PUNT DIVERS

26

ELS 4 C A N T O N S , Divendres. 16 de juny de 1995

IMMIGRACIÓ

L'Institut d'Estudis Mediterranis presenta ugat «Marroquins a Ca a Sant Cugat Catalunya» na per al coneixement mutu de dues cultures», segons seg un dels autors L'estudi és «una eina SÍLVIA IA BARROSO

H Sant Cugat.— L'n dels autors de Marroquins Marroquins a Catalunya. l'antropòleg Francesc Xavier Medina, i tres membres de Vallès sensee Fronteres van presentar dilluns a la Casa de Cultura

aquest estudi sobre els immigrants procedents del Magrib que viuen al nostre país. Editat fa uns mesos per l'Institut Català d'Estudis Mediterranis, el llibre vol ser, segons Medina. «una eina per al coneixement mutu de ma-

rroquins i catalans».

Vallès sense Fronteres ei va organitzar organitzar l'acte de presentació a Sant Cugat perquè els m membres de l'entitat coneguin l'ode publicar també en castellà bra, que s'acaba s'ac; l'anv vinent. i sortirà en àrab àr

L'objectiu de Marroquins a Catalunya es, segons Xavier Medina, eo-autor del llibre, un recull de dades i experiències amb vocació «d'eina per al coneixement mutu de dues cultures que conviuen al nostre país». Saber qui són. què volen i quins problemes tenen els magribins que vénen a Catalunya seria, per Medina, «el primer pas per trobar la via per a la seva integració». Així va definir Medina l'obra publicada fa uns mesos per l'Institut Català d'Estudis Mediterranis a l'acte de presentació de l'estudi a Sant Cugat, organitzat dilluns per Vallès sense Fronteres a la Casa de Cultura.

En una sala d'actes pràcticament plena, el coordinador del grup de suport als immigrants.

Vicenç, lisas va d e m a n a r als assistents que llegissin Marroquins ti Catalunya i MI anunciar que s'acaba de publicar també en castellà.

,|UL- van |iar(kipai en l'.ick

Medina, a l'esqueir

es comporta la societat cala'.ira cala'ara amb el magribins que acull i com actuen ells en trobar-se llum del seu país. Per Dris Buise! pelïui-cl riodista i professor ma; toqui i membre de Valies scr.se l·ionteres— el mes interessant d'aquesta part es d'aspecte ideològic» que se'n desprèn: • I l·ls K catalans son molt gelosos tol gelosus de tot el que es seu —va dir Bui^el i. en plena crisi econòmica ai riben rilvn els marroquins que. en sentir-se desplaçats, refermen el seu islamisme i la resta dels seus signes

d'identitat. El xoc eultiua que pot produir aquesta situ ició iciò \ a afegir— és la clau pea entendre els problemes d'integració-.

Però Mairoqiíiu·. a ( atiilu/iva. com reconeix el mateix Medina. «no ho diu lo! sobre la immigració». Els -nite i loganlslogants- que obre són cl el mes uile mle ressoni ressent del treball per a l-'athilia Fathiha Beiliamou. la integrant de Valies sense Fronteres que va presenlai la tercera part del llibre. Dedicat a l'anomenada segona g c i c i a c i o . al fenomen de la icagrupacio familiar

i a la immigració mes recent, l'últim apartat analitza les tipologies de marroquins que viuen a Catalunya. En aquest sentit, tant Medina com Bcnhamou van coincidir a destacar com a tendència nova l'arribada de dones soles —solteres, vídues o divorciades— que no venen pel reagrupament familiar sinó per iniciativa pròpia.

-La lectura d'aquest document va acabar Bcnhamou dóna una idea clara de quines són les qticstions sobre les quals cal reflexionar».

ves tendències inini Les noves tendències de dela la immigració immigració \ <( I -SC SC XAVII 1 K\N XAVII RR MEDINA MEDINA

N

o és cap novetat, i es diu ja des de fa temps, que els països del sud d'Europa es troben immergits en un important i vertiginós canvi social i econòmic, i que han passat de ser països emissors d'immigració a ser-ne receptors. A partir de la dècada dels vuitanta, les migracions interiors d'Espanya frenen el seu moviment, i és a partir d'aleshores que els fluxos migratoris que arriben de l'estranger comencen a fer palesa la seva presencia. Catalunya, com una de les principals comunitats autònomes de l'Estat receptores d'immigració, es troba avui, novament, davant el repte d'afrontar les noves implicacions que aquests canvis imposen.

La regularització d'immigrants del 1991 marca un moment important en la recent història de la immigració estrangera a Espanya. La marroquina es converteix, a partir d'aquest moment en què les dades estadístiques reflecteixen per primera vegada una imatge més o menys real de la immigració a casa nostra, en la més nombrosa a Espanya i també a totes i cada una de les quatre

H Sant Cugat. - L'assemblea de Sant Cugat-Rubí ha preparat una jornada de portes obertes per a diumenge a m b l'objectiu «d'apropar-se als ciutadans perquè coneguin les activitats de la institució», segons ha explicat el coordinador de la iniciativa. Pere Pau Balanyà. A més de les exposicions de material i les demostracions previstes, Balanyà ha anunciat que «tots els d e p a r t a m e n t s funcionaran amb normalitat p e r q u è els assistents puguin veure com treballen». Mitjançant les mostres i els simulacres preparats, tant a Sant Cugat com a Rubí. es podrà veure tot el material de què disposa la Creu Roja (inclosos els aparells i vehicles d'altres assemblees veïnes que s'utilitzen també en cas de necessitat), com actuen els voluntaris en les tasques de socorrisme o en les urgències i com funciona el servei de teleassistència a què estan adscrits els avis que viuen sols i que, d'aquesta manera, s'asseguren un contacte permanent amb la Creu Roja mitjançant un mecanisme que dispara una alarma en cas que necessitin ajut. Aquest diumenge serà la primera vegada que la Creu Roja fa a Sant Cugat i Rubí una jornada de portes obertes, i s'ha previst fer les activitats en ducs sessions: al matí. de deu a dues. i a la tarda, a partir de les quatre i fins a les vuit del vespre, s n

Els comerç alternatiu té possibilitats, segons els promotors

Ena anàlisi en tres p a r t s l a llisti H ja i la situació soeio-economica del Marroc es el primer que analil/a el llibie. l a dislincio entre la cultura àrab i la bcieber i les tines llengües de cadascuna d'aqucslcs civilitzacions que eon\ iuen des de fa segles al Magrib es una de- les dades bàsiques que descriuen la població de Ics diferents zones del Mai roc. Molts elcls immigiants lesidents a Catulunva son herheròlons. especialment els que procedeixen del Rit i altres àrees muntanyoses. L'apartat dedicat a la historia reflecteix els lligams que hi ha hagut entre l'Estat Espanyol i el Marroc a traves dels segles, però l'anàlisi continua més enllà de les dades i. a la segona part, s'estudia com

La Creu Roja farà diumenge una jornada de portes obertes

L ' a n t r o p ò l e g i c o - a u t o r d e Marroquins a Catalunya creu q u e el c o n e i x e m e n t m u t u d e les d u e s c u l t u r e s q u e c o n v i u e n al n o s t r e p a í s — l a m a r r o q u i n a i la c a t a l a n a — és l'eina b à s i c a p e r a la i n t e g r a c i ó d e l s i m m i g r a n t s .

províncies catalanes. És en aquest sentit que, l'any 1994, l'Institut Català d'Estudis Mediterranis va publicar l'estudi Marroquins a Catalunya.

El n o m b r e de marroquins immigrants a Espanya se situa al voltant de les 90.000 persones. Pel que fa al cas concret de Catalunya, aquesta xifra és de 21.545 persones segons les dades oficials, tot i que no hem d'oblidar la presència d'un important sector d'aquesta població que es troba en situació d'irregularitat i que, per tant, n o apareix a les dades estadístiques. La major part dels immigrants són d'origen rifeny (gairebé un 40''í) i més concretament de les províncies de Nador i Jebala. situades al nord del país.

Pel que fa a la distribució per sexes, els homes prevalen sobre les dones (un 79% contra un 21 ':•}.) i molt particularment en el segment d'edat que va dels 30 als

49 anys. Seguint aquestes dades, el perfil de l'immigrant marroquí és el d'un home jove. predominantment solter i d'origen rural (principalment rifeny. com hem pogut veure), que viatja sol a Catalunya amb la pretensió d'aconseguir una feina i. a partir d'aquesta, millorar la seva situació econòmica. De tota manera, ens t r o b e m t a m b é a m b un sector creixent de dones que emigren soles, es tracta de joves solteres i vídues o separades, que deixen el seu país d'origen amb la voluntat de començar una nova vida en l'emigració. A diferència dels homes, el seu origen sol ser predominantment urbà. de la zona atlàntica del Marroc, i no pas de l'àrea del Rif. Aquest fenomen implica un cert canvi en la tendència migratòria, ja que no es tracta de dones casades que viatgen amb el marit i els fills, ni tampoc de filles d'immigrants per-

tanyents a la segona generació, sinó de dones que prenen elles mateixes la iniciativa migratòria, cosa que mostra, al mateix temps, una mutació important dins les estructures mateixes de la societat marroquina.

L'n altre factor important a tenir en compte és el de la segona generació d'immigrants. N o tots han nascut a Catalunya, molts d'ells hi van arribar quan eren petits amb les seves famílies, i, tant els uns com els altres, han fet d'aquest país casa seva i consideren, en bona part, la nostra gent la seva gent.

En paraules de l'escriptor marroquí i premi G o n c o u r t T a h a r Ben Jelloun, «l'immigrant és el símbol de la ruptura, d'alguna cosa que es trenca i que tracta de refer-se en un altre lloc, allà on d'altres homes han aconseguit fer la seva vida. De fet. el que volen els immigrants no és ser ni estimats ni complaguis, sinó simplement respectats». No hi ha dubte que cl millor camí per aconseguir aquest respecte és el coneixement mutu, i és en aquest sentit que hem de posar en marxa les nostres iniciatives.

B Sant Cugat.— El comerç alternatiu es «una puça que no pot competir contra l'elefant de! comerç convencional, però sí que el molesta >. Aquesta conclusió van extreme divendres els assistents a la xerrada sobre comerç alternatiu organitzada pel Grup de Natura Jove ilel Club Muntanyenc. Dos membres de l'ONG Comerç sense Fronteres \ a n explicar el comportament dels mercats internacionals respecte elcls països del Tercer Món. Segons ells, les entitats sensibles a «les desigualtats econòmiques que generen les pràctiques comercials de les grans empreses han de treballar per aconseguir uns intercanvis més justos per als països productors del sud». Aquest mecanisme és el que utilitza Comerç sense Fronteres per mitjà de la xarxa de botigues Alternativa-3.

Una d'aquestes és al carrer Major de Sant Cugat des del setembre i, segons el seu responsable, Mario López, que va ser un dels conferenciants, «els santeugatencs han entès ràpidament el nou concepte de comerç». > s B

Ràdio Sant Cugat reunirà 4 corresponsals de guerra en un debat M Sant Cugat.— El p r o g r a m a Viure a la Terra, de Ràdio Sant Cugat, dedicat a temes de solidaritat, s'acomiada aquesta temp o r a d a amb una taula rodona titulada Els mitjans de comunicació i la guerra. Eric Hawck, corresponsal del diari Avui a Bòsnia, E d u a r d Sanjuan, enviat especial de T V 3 a la guerra del Golf, Carles Bosch, reporter del programa 30 Minuts i Vicent Partal, corresponsal a Bòsnia per Catalunya Ràdio, El temps i El Punt seran els periodistes que analitzaran i discutiran el tractament que els mitjans i els periodistes donen als conflictes bèl·lics. El programa, dirigit per Xavier Casanovas, s'emetrà en directe dilluns, a les 11 de la nit i es repetirà, enregistrat, dimarts a les cinc de la tarda i dissabte de la setmana vinent a les deu de la nit.; S.B.

PUNT DIVERS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 16 de juny de 1995

27 Un noi de 19 anys mor en un accident de moto a ratinguda Rius i Taidet

SOLIDARITAT BALANÇ DE LA CAMPANYA DE MANS UNIDES

Mans Unides de Sant Cugat ha doblat la reeaptaeió en cinc anys La 12a campanya recull 5.543.797 pessetes SÍLVIA BARROSO

• Sant Cugat.— «Ho hem tornat a aconseguir». Així avalua Mans Unides el resultat de la campanya d'aquest any a Sant Cugat. S'han recollit 5.543.797 pessetes per a un projecte de 5.311.110. Però amb aquesta recaptació no només s'ha superat el pressupost necessari per al finançament d'un centre d'apilament de deixalles a Quito, sinó que significa també haver doblat la xifra de fa cinc anys. ha variat també en un altre sentit.

La proliferació d'organitzaSegons Huguet, en els últims anys cions no governamentals i l'aug«les aportacions particulars de ment dels moviments per a la coomés volum s'han anat desviant peració amb el Tercer Món no cap a les centrals, les fan direcha perjudicat Mans Unides, sinó tament a Barcelona». Per això el tot el contrari. La prova que l'engrup de Sant Cugat-Bellaterra titat continua augmentant la seva influència és la recaptació de la «s'ha d'esforçar cada any per buscar noves vies de recaptació». Al 12a campanya a l'arxiprestat de mateix temps, l'orientació de les Sant Cugat-Bellaterra: depassa els campanyes ha anat canviant per cinc milions i mig i dobla la quanfer-les cada vegada «més partititat recollida el 1990. Per a la cipatives» i complir així amb el coordinadora del grup, Maria Ànque Huguet defineix com «el dogels Huguet, «la reposta continua ble vessant» de la feina de Mans sent positiva per a Mans Unides Unides: «Al marge de la recapencara que hi hagi moltes altres tació —recorda— ens hem de campanyes perquè qui està dispreocupar també de la sensibiposat a fer aportacions col·labora lització i preferim moltes aporen tantes iniciatives com calgui.

I si hi ha més moviment hi ha tacions petites que unes quantes de més espectaculars». més gent sensibilitzada.». En aquest sentit, la mobilització de Malgrat que encara no està dela plataforma del 0,7% l'any pasfinida la campanya de l'any vinent, sat hauria tingut un «efecte molt ja és segur que es repetiran els positiu», segons Huguet. actes que s'han organitzat enguany per primera vegada: el soNoves fórmules par al Centre Borja i l'encesa d'espelmes al carrer. Les dues iniTot i que la tendència a l'inciatives van aconseguir molta parcrement de la recaptació any rere ticipació —250 persones van asany és clara, el comportament dels sitir a l'àpat benèfic i el dia de santcugatencs amb Mans Unides

Procedència

Recaptació

Parròquies Sant Pere Octavià

1.315.300 ptes.

Sant Cebrià (Valldoreix) Santa Creu (BeHaterra)

150.500 ptes. íV

72.000 ptes.

Mare de Déu de Montserrat (la Roresta)

62.000 ptes.

Església antiga de ValMdrera

2.000 ptes.

Sant Joan Baptista (Mira-sol)

46.000 ptes.

Esglésies i escoles Centre Borja

126.000 ptes.

Escoles

437.014 ptes.

Diverses

Donatius, subscripcions i guardioles

„

436.294 ptes.

Club Muntanyenc

57.000 ptes.

Club de Golf

143.925 ptes.

Club Júnior

56.635 ptes.

Club Natació

102.898 ptes.

Sant Jordi 94

48.105 ptes.

Postals de Nadal 94/95

304.120 ptes.

Encesa d'espelmes

275.200 ptes.

Concert corals

96.105 ptes.

*

Sopar Centre Borja

740.000 ptes.

'••i

Total

-ÍV*

• Sant Cugat.— El jove santcugatenc de 19 anys Marc Puigvendrelló Roig va morir diumenge a la matinada a conseqüència de l'accident de trànsit que va patir a l'avinguda Rius i Taulet, a l'altura de la zona de discoteques que hi ha a la sortida de la ciutat, en direcció a Rubí. Marc Puigvendrelló conduïa un ciclomotor Derbi Variant pel cèntric carrer santcugatenc quan eren prop de les cinc de la matinada de diumenge del cap de setmana passat.

En una maniobra inesperada, el conductor va perdre el control del vehicle i va xocar contra una tanca protectora del jardí d'una casa de la rodalia. Puigvendrelló es va estavellar després contra un arbre del mateix carrer. El ferit va ser traslladat immediatament amb una ambulància a l'Hospital General de Catalunya, en estat molt greu. Hores després, metges del centre hospitalari situat a Mira-sol van comunicar que Marc Puigvendrelló havia mort a causa d'un traumatisme crànio-encefàlic. El ferit havia estat ingressat hores abans en aquest centre amb un diagnòstic de politraumatisme, amb diverses parts del cos afectades i amb un pronòstic molt greu. / S.B.

5.543.797 ptes.

EL PUNT

l'encesa es van vendre 1.400 espelmes — i es van afegir al tradicional concert de corals i a les recaptacions a les parròquies.

El total de 5.543.797 pessetes que s'ha reunit es destinarà a la segona fase de construcció d'una planta de recollida i classificació

de deixalles reciclables a Quito.

La cooperativa equatoriana Nueva Vida va projectar aquest centre amb l'objectiu de millorar les condicions de treball dels minadores, els drapaires urbans dels suburbis de la capital, i va demanar ajut a Mans Unides per finançar-lo.

Caixes J j Fortes Sant Cugat (W Vallès. » 5 8 9 1 7 99

BANQUETS masia ÀMEILLER Restaurant Camí Can Ametller, s/n Tel (i 74 i)l 51 - 5 Si) 22 12 GAT DEL VAl.LES

Un marc de prestigi per a la seva celebració

••• Vingui i consulti els nostres menús especials ••• Tenim el que vostè

necessita

••• Salons fins a 170

comensals

••• Vela exterior per a aperitius i banquets

••• Espai

d'esbarjo c pS*'

••• Terrassa ••• Excel·lents

comunicacions

• No oblidi el nostre servei de carta

diari

FESTA MAJOR A RL1BI Els rubinencs recuperaran espais per gaudir de la seva festa major: el Castell, la renovada plaça del Doctor Guardiet i la plaça de Figueres. L'estrella d'aquest any és Joaquín Sabina. Plana30.

28

SOLIDARITAT AMB BOSNIA Maria Permanyer és una santeugatenca sense fronteres que lluita per ajudar les víctimes de la guerra a Bòsnia. Ara, està preparant una Gran Moguda per conscienciar els governants europeus. Plana 31

• Divendres. 16 de juny de 1995

LA VIDA SOCIAL

El Centro Popular Andaluz assoleix la majoria d'edat amb un prestigi merescut /. 'entitat, (jiie ha aconseguit ohrir-se a l'exterior i ser respectada, farà 18 anys per la diada de Sant Joan K \M<>\ I l íjl í • Sant Cugat.

HI Centro Popular Andaluz (CPA) tic Sani Cugat celebrarà demà el seu divuitè aniversari, tot i que va ser fundat el 24 de iunv del 1977. l a historia del CPA ha

estat marcada per dues etapes ben diferenciades, que han coincidit amb les dues seus que l'entitat ha tingut fins ara. Hls grans objectius dels d a n e r s temps —portar a terme una filosofia d'obertura a la ciutat i consolidar-se com una de les entitats

locals més i m p o r t a n t s - - s'han complert amb escreix. Des que Gabriel Ruiz va assolir-ne la presidència, ara fa dos anys, el CPA s'ha donat a conèixer no només a Sant Cugat, a Catalunya i a l'Hstat. sinó també a tot el món.

1.1 dia 24 de juny del P'77 naixia a Sant ('ngat una nova entitat: el Centro Popular Andaluz. l a idea va sortir de Càndido Z a m o r a Casado. andalús de la província de Còrdova establert a Sant Cugat, i d'un grup d'amics que volien fundar a la ciutat una associació andalusa. I es primeres reunions es van ter en bars. en cases particulars. en una sala de l'ajuntament que els va cedir l'cv-i'cgidor Paco (iimenez i alia on es va poder. Poc desprès. el CPA es va instal·lar a la seva primera seu. al carrer Rius i Taulct. i va constituir la junta fundadora provisional, presidida pel metge , \ n tonio Morales. ia que Xamoia va renunciar a la presidència.

L'escola Pastora Martos organitza cursets de dansa

Els grups de ball són actualment una part important del cos social del CPA. I :>iu FLS 4 CANTONS. vetlla de Sant Joan». «Sempre finançats únicament —continua G ó m e z — amb les aportacions dels socis. que realitzaven un gran esforç» El 1978 el C P A va instal·lar la primera caseta de festa major, al costat del camp de futbol, i el 1981 va crear un equip de futbol de sala que va arribar a jugar

a la divisó d'honor. D'aquesta manera, l'entitat va adquirir una dimensió important. El 1984, com que les condicions de seguretat de la seu no eren correctes segons les normes urbanístiques, l'Ajuntament d'Oriol Nicolau els va comunicar que hi havien de fer reformes o marxar-ne. Poc des-

près, I'l de novembre del 1985 es va ocupar oficialment la seu actual. Tot i el positiu conservadorisme inicial dels successius presidents, el C P A es va marcar uns objectius d'obertura a la ciutat conservant l'esperit andalús i la sensibilitat envers aquesta terra. L'entitat van anar madurant i. el 1988,

el C P A va ser reconegut oficialment per la Junta d'Andalusia. Ara fa tres anys també va ser reconegut per la Generalitat. Gabriel Ruiz, president des del 1993, està internacionalitzant l'entitat agermanant-la amb associacions andaluses de tot el món. El C P A és avui, doncs, una entitat important.

La UREF inaugura una nova sala per fer actes culturals FRANCl.SC CARBÓ I LA Floresta.— La Unió Recreativa i Esportiva de La Floresta va inaugurar el dia 10, al seu local social, una nova sala on s'hi podran fer diversos actes culturals, exposicions i els assajos del grup de teatre Feeling. La nova sala té 2(K) metres quadrats i subtitueix la pista esportiva que existia anteriorment. Diveros artistes de la Floresta com Pere Pich, Bibiana P e d e m o n t e i Jordi T r a p e r h o l'han decorat donant-li el caire vistós i pic-

• Mira-Sol.— Des del febrer del 94. la dinàmica de la Gent Gran de Mira-Sol l'ha dirigida una junta gestora que ha endegat moltes activitats i. amb poc més d'un any de vida. ha aconseguit que més de 250 persones es fessin sòcies de l'associació. Gent gran té la seva seu al Casal de Mira-Sol i obre cada dia de les 10 del matí a les 13 hores i deies 17 a les 21, i els caps de setmana a les tardes. Excursions. tallers de manualitats, trobades i campionats de jocs de taula, entre altres activitats, s'han organitzat durant el curs. El passat diumenge, 11 de juny. es va fer el lliurament de trofeus al guanyadors de dominó. escacs, billar i cartes entre més de 60 participants.

La Junta actual ha convocat per al dia 22 eleccions per ocupar els càrrecs directius. Ahir en una assemblea informativa es van convocar oficialment les eleccions i es va fer balanç de la tasca feta fins a l'actualitat. Segons informacions recollides, el secretari actual, Eustaquio Martínez. està aglutinant una única candidatura que es presentaria dimecres vinent, í-.c.

Kl Potaje IVjiilo Tres mesos desprès de constituir-se la junta, el setembre del 1977. José Ciomez va decidir presentar una moció de censura a l'assemblea general de socis perquè la junta semblava adquirir alguns matisos polítics. 1.'assemblea va aprovar la moció per unanimitat. G ó m e z va aconseguir la presidència i va iniciar una gran etapa de rellançament. Hs van dur a terme els primers actes institucionals, com el Potaje de Andalucía i el Potaje Pepito —celebrat per Sant Josep.

Durant l'època de Gómez. tal com explica ell mateix. «el CPA va fer les primeres passes i es va consolidar com a entitat organitzant molts actes, com el sopar de C a p d'Any, la diada de Tots Sants, la castanyada o la re-

Eleccions a la junta de la Gent Gran de Mira-sol

tòric que des de sempre han demostrat els florestans. La sala pretén estar oberta a activitats de veïns i entitats del districte i de la resta del municipi.

Un espectacle infantil, un recital de guitarra de C.Delgado i un fi de festa amb música disco van ser els actes d'inauguració del nou equipament que com deia Maria Jesús Costa, membre de la Junta, «ha de servir per e m p r e n d r e noves tasques i fer coses des de la Floresta per a la Floresta.»

H Sant Cugat.— L'escola de dansa Pastora Martos ha preparat per a aquest estiu diversos cursets intensius amb una durada de dos mesos. La majoria dels cursos estan oberts a totes les edats i són impartits per professors experts en la matèria.

Rosa Gavin donarà classes de dansa jazz, Sílvia Servant s'encarregarà dels coneixements d'art dramàtic, Elise Lumis —a partir del mètode de la Royal Academy of Dancing de Lond r e s — d o n a r à classes de dansa clàssica, i H u g o Zubillaga i C a r m e n Cubero explicaran els secrets del tango. Montse Prat serà la professora de dansa contemporània. / F. c

Activitats a la Unió Santeugatenca

Aspecte de la nova sala durant la inauguració del passat dissabte. Foto: J.A. MULA.

I Sant Cugat.— A m b la intenció de seguir creant noves activitats en el si de l'entitat, la Unió Santeugatenca organitza, d e m à dissabte a les 9 del vespre, la 2a nit d'havaneres. U n sopar, al pati de l'entitat, a base de peix exclusivament, donarà pas a la cantada d'havaneres del grup T a r d o r i al típic cremat.

Qui s'hi vulgui apuntar encara pot fer-ho avui divendres als locals de la Unió Santeugatenca, al carrer d' Anselm Clavé. / F.c

APUNTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 16 de juny de 1995

29

LA VIDA SOCIAL

Molts nens formaven part de les colles sardanistes que van ballar diumenge. Foto: XAVIER LARROSA.

La Setmana Cultural de la Floresta es va iniciar amb havaneres i sardanes El mal temps no va ser obstacle perquè se celebressin els actes RAMON LUQUE

H La Floresta.— La primera Setmana Cultural de la Floresta, organitzada per l'Associació de Veïns i Propietaris del districte, va iniciar-se el cap de setmana passat amb dos actes importants: una cantada d'havaneres i una exihibició de colles sardanistes. Divendres a la nit va ser el torn de les havaneres. El pres-

tigiós grup dels Pescadors de l'Escala va cantar al pati de l'associació. Diumenge al vespre es va fer l'exihibició de colles sardanistes a les pistes esportives de La Floresta. Amb la graderia plena de públic, cinc colles d'arreu de Catalunya van ballar les sardanes que tocava la Cobla Principal de Terrassa.

Per Emili René, secretari de l'Associació de Propietaris

i Veïns de La Floresta, el balanç d'assistència de públic «és molt positiu fins ara, tot i que hem passat nervis i hem patit per la pluja de divendres i el retard amb què van començar les sardanes». El president de l'associació, Jesús Martínez, es va perdre els actes de la Setmana Cultural per estar-se recuperant d'un accident de cotxe que va sofrir.

Amics de la Unesco al claustre de Sant Pau del Camp. Foto: Amics de la Unesco.

Amics de la Unesco visita Sant Pau del Camp SÍLVIA BARROSO

I Sant Cugat.— L'associació Amics de la Unesco Sant Cugat-Valldoreix va visitar el passat 27 de maig el monestir benedictí de Sant Pau del Camp, situat al barri del Raval de Barcelona. Fundat entre el final del segle IX i principi del X, el monestir

havia estat sota les ordres de l'abat de Sant Cugat durant el segle XII. Després de la visita a Sant Pau del Camp, comentada pel rector de la parròquia, el grup va anar a veure el Palau Güell, d'Antoni Gaudí, on va observar les xemeneies de la teulada restaurades recentment.

9911

CLÍNICA DENTAL — Dr. Carlos R. Rosetti PRÒTESIS FUA Y REMOVIBLE CIRUGÍA - ESTÈTICA BLANQUEAMIENTO MUTUALIDADES Rbla. Ribatallada, 2 0 - l r 3 a Tel. 6 7 4 7 2 16 Sant Cugat Tumo por las tardes

33141/08903

Gjuia ::

JL ...' "*"* ^b ^L ^L ^L JL· ^ H Cirurgia

Odontologia

• DR. FERNÀNDEZ L A Y O S Cirurgia general, apareil digestiu ASC-Previasa-Sanitas Av. Torreblanca, 2-B, 2n, A1. Sant Cugat « 589 47 00

• CENTRE DENTAL I QUIRÚRGIC Av. Catalunya, 21, baixos. Sant Cugat t r 589 0 0 00 F a x 5 8 9 03 13

Consult. Centre Mèdic • C E N T R E MÈDIC S À B A T Certificats de conduir i armes Medicina interna, laserteràpia Santiago Rusirïol, 2. entol. 1a. Sant Cugat t r 674 15 26

Oietètica-Nutrició • MARIA RIUS S O L E R Acupuntura, nutrició, dietètica. Hores convingudes.

Francesc Moragas. 25-27, 1r 2a. Sant Cugat, « 6 7 4 15 26

Fisioteràpia GIMNÀS BLOCK (/ Roseflò, 17 • ENTUDA PE« SI ANTONI, 78 Tel. 5 8 9 5 3 4 8

èdica

• SOFIA R O M A F E R R É Fisioteràpia. Assistència sanitària Fiatc Asisa C/ Villa, 49. Sant Cugat «• 6 7 4 4 8 72

• D R . C A R L O S ROSSETTI Odontologia nens i adults Rbla. Ribatallada. 20,1 r 3a. Sant Cugat

« 6 7 4 7216 • DRA. L U Z O N D O Clínica dental infantil. Exclusiu nens i ortodòncia Francesc Moragas, 5, entresol. Sant Cugat t r 674 0 5 06 • DRA. M. J A U M E S A U R A Clínica dental. Dl a dv, 9-13 h i 16-20 h Pg. Sant Magí, 22, baixos. Sant Cugat t r 674 23 3 5

Oftalmologia • CENTRE DE SALUT OCULAR Oftalmologia. Conveni amb les principals mútues Cl Santa Maria, 10. Sant Cugat t r 589 51 06

Pedagogia-Logopèdia

Metge capçalera • BEGONA VjNALLONGA Pedagogia, logopèdia. Problemes llen• J.R. ESQUIROL C A U S S A guatge i aprenentatge Capçalera, geriatria. ASC AGRUP, MUT, a Villa, 5-7, 1r 2a. Sant Cugat MFIACT, etc. t r 589 12 15 Av. Torreblanca 2-8, 3r 10a. Sant Cugat

tr 589 39 26 t r 4 8 7 13 31 Urgent 24 h, b u s c a 2.402 • Dr. M O N T S E R R A T G A R R I G A Metge de capçalera. Visites a domicilimútues.

Major, 36, 2n. Sant Cugat.

tr 674 00 25

Pediatria

• DRA. E U G È N I A F D E Z . - G O U L A PFAFF. Pediatria. Sanitas, Caja Salud, Agrup. MUT MEDIFIAT Av. Catalunya, 22, 1r 1a.

Sant Cugat « 589 31 13 • PILAR CANOSA ÚBEDA Pediatria - Medicina adolescent Av. Torreblanca, 2 - 8, 3r pis Sant Cugat t r 674 57 96 - 589 35 4 8

Psicologia • CENTRE DE PSICOLOGIA CLÍNICA Trastorns d'aprenentatge i de la parla. Nens, adolescents i adults Av. Catalunya 21. 3r 1a. Sant Cugat t r 674 36 73 • C A R M E L A CASTILLO Psicologia, problemes d'aprenentatge Villa, 5-7. 1r2a. Sant Cugat t r 589 12 15 • CENTRE PSICOTERÀPIA DEL VALLÈS Psicologia, psiquiatria, logopèdia C/ Can Mates, 2-4,1 r 2a. Sant Cugat t r 589 40 51

Psicologia clínica Rbla. Can Mora, 1. Sant Cugat * 589 43 44 - 430 96 25

Pulmó i cor • Dr. J O A N VALLDEPERAS C O M B A S Pulmó i cor. Major, 36, 2n.

Sant Cugat. « 6 7 4 0 0 25

• DR. J E S Ú S F E R N À N D E Z B A I ZAN Toco-ginecologia. Hores convingudes Av. Catalunya, 21, 4rt 1a. Sant Cugat t r 589 48 0 8 Particular: 6 7 4 74 09

MIRA

^

^

SOL

Lents de contacte Cl Endevallada, 15 Tel. (93) 674 58 46 SANT CUGAT DEL VALLÈS 08190 Barcelona

CENTRE DE REHABILITACIÓ FUNCIONAL SUSANA NIC0LETTI

• DR. A N T O N I P E S A R R O D O N A Ginecologia i obstetrícia ASC. Meditec Av. Torreblanca. 8, 3r 8.

Sant Cugat

« 5 8 9 1 9 66 • J U A N JOSÉ G Ó M E Z C A B E Z A Obstetrícia i ginecologia. Hores convingudes.

Francesc Moragas, 25-27, 1 r 2a.

Sant Cugat. « 5 8 9 1 3 07 • MILÀ M A R T Í N E Z M E D I N A Obstetrícia i ginecologia Hores convingudes.

Francesc Moragas, 25-27, 1 r 2a.

Sant Cugat. « 5 8 9 1 3 07

Traumatologia

• M. ANTÒNIA EDUARDO CAR- • DR. JOAN CASANOVA SALLARES DONA

Toco-ginecologia-Obstetrícia • J O S E P M. C O R O M I N A S CASARAMONA Pediatria, asma infantil. Hores convingudes Rbla. Ribatallada, 20, 1 r 3a. Sant Cugat t r 674 72 16

• DR. ENRIQUE C A Y U E L A F O N T Ginecòleg, obstetrícia-ecografia, esterilitat, menopausa, revisions Francesc Moragas 1-3, 3r2a.

Sant Cugat t r 674 6 6 11 Fax 589 11 45

^

C/Sant Antoni, 74 Tel. 674 74 37

RESIDÈNCIA SANT SALVADOR 3a edat • Torre amb jardí • Ascensor • Cuina pròpia

Traumatologia, ortopèdia. ASC, Previasa, Medytec Av. Torreblanca, 2-8, 2a-10.

Sant Cugat « 589 18 8 8

• Bugaderia

• M L . G O Z Z I DE LA T O U R R O Y O Traumatologia. Columna i esquena Av. Torreblanca, 2-8. Poüclfnic. Sant Cugat « 675 57 5 6

• Fisioterapeuta

• JOSEP DOMINGO PECH Traumatologia, ortopèdia Assistència sanitària. Previasa, Medytec Policlínic Torreblanca, 2-8, 2a-10.

Sant Cugat « 5 8 9 1 8 88

• Metge • Infermera • Personal qualificat • Capacitat 24 places • Perruquera

|

APUNTS

30

ELS 4 CANTONS / Divendres, 16 de juny de 1995

LA VIDA SOCIAL

Lluís Llach i Joaquín Sabina actuaran en la festa major de Rubí Dimecres i divendres, respectivament HMMA ANSOLA

^iKinvailorcs van cel

El Set Ball tanca el torneig femení de tennis amb un dinar HI club Barcino va m Sant Cugat ser cl campió de la primera categoria del torneig de ten nis femení per equips que organit/a c. ida anv el Set Ball

Tennis de Sant Cugat. El torneig s'inicia al setembre i acaba al juny i hi participen mes de 6(K) dones de més de M) anys. Dimarts passat el

Set Ball va oferir a Ics 250 participants un dinar de comiat de la temporatla, durant el qual es van lliurar els premis. ,' ELS-K ANIONS

• Rubí.— Com cada any per Sant Pere, Rubí celebra la festa major de la ciutat, així com altres poblacions de la rodalia. Enguany la ciutat de Rubí gaudirà de nous indrets que permetran diversificar l'oferta cultural i endegar nous projectes, com el que es proposa des de la comissió de festes: obrir la festa a tots els barris de la ciutat per tal que la participació sigui cada any més nombrosa. Una de les activitats més esperades pels ciutadans són, de ben segur. l'actuació del cantautor Joaquín Sabina, el proper divendres 30 de juny a dos quarts d'onze de la nit al camp municipal d'esports.

HI dimecres 28 el muntatge musical Un pont de mar blava, de Hluís Llach, com a

R I-: S T A U R A N T

^PARADA/

La Nansa

K ) N i )A„mr

ON

\ Fregidoria-Marisqueria

MENJAR

C n a Sabadell. 4 7 - 0 8 1 9 ' Rubí Telèfons ó9 1 1 52

BELLATERRA

RESTAURANT CAN EDO

cl Lleó. XIII

692 24 24

Carp a la Drasa i calçots

CERDANYOLA DEL VALLÈS

XEHCAVINS

ctra. Cerdanyola, 9. Sant Cugat.

580 31 29

Brasena, rostit, banquet

Especialitat Mexicà - Català

av. Flor de maig, 122

580 88 39

Cuina de me ca!

REST. EL VIEJO ROBLE

d Altamira. 36

691 73 55

Peix i mansc

LA FLORESTA

REST. RANCHO EL PASO

C/Pas Estació. 15

674 38 03

Cuina catalana banquets

Tancat dium. nit i dill. no festius

MIRASOL

MASJANER

c/Guadalajara, 14

674 23 15

Cuina varada

Tancat dimecres tarda

LA PONDEROSA

cl Victòria, 18-20

589 25 71

Brasena

LA NANSA

ctra. Sabadell, 47

699 11 52

Paeltes marisc 'regid

Tancat dimarts nit i dimecres

MACXIM

Ci Guatlla, 20 • Els Avets

699 55 58

Menú. deguslació

Tancat diumenge

EL PORTALET

pi. del Dr. Guardiet. 14

588 54 68

Pizzena. cu>na cata'ana

Tancat diumenge-dtlluns tarda-nit.

LA PALTA

rambla Can Mora, 24

589 50 11

Frankfurts

Obert tots els dies

CAN AMETLLER

c/ Cami can Ametller, s/n

674 91 51

Cuina mercat

Especialitzat en bacallà

CHEZ PHILIPPE

plaça Pep Ventura, 5

674 94 84

Cuina francesa,'menu cian

Tancat diss. migdia i dium.

CREP

d Valldoreix, 68

675 28 26

Creps. entrepans

REST. CANTINA EL MEXICANO

c/ Endavallada, 10

589 18 25

Cuina i musica autènlica

LA GRANJA

cl St Antoni-plaça B a r c e w a

675 52 46

Cuina casolana

SNIPPERS

cl Enric Granados, 7

675 31 41

Brasena

BOKATAS

plaça Hospital, 35-37

589 19 72

Entrepans especials

SANT CUGAT

'\ costat iJeis cremes Te .-,89 38 :•?.

JJtlA/U.U.fi

Ora. de Rubio Sabadell km 15,200

SAKT CUGAT DEL VALLÈS

plaça Augusta, 2

539 54 92

Esmorzars/tapes casolanes Obert de 8 a 10 nit

674 05 85

Cuina catalan/nternac.

Servei de bar

MESOMENYS

cl Elies Rogent, 14

589 38 23

Mexicà-menú català

Obert al migdia

BAR REST. EL MOLÍ

plaça Pep Ventura, 3

589 17 40

Menú diari i prod ibenc

CAN BARATA

ctra Rubí a Sabadell, k"i 15 200

697 06 52

Cargoi llaunaj'arros negre

LA CARBONERIA

cl Vila. 8

675 14 51

Tapes casolanes, torrades

LA CANTONADA

plaça Monestir. 1

584 23 32

Creps. amanides, menús

EL TAST

ei Alfons Sala, 9

589 15 C2

Marisc, menú, cuina merc.

Repartir a partir de les 12 h

REST PANXA CONTENTA

pg. Olabarna. 69

589 06 07

Cuina de mercat

Obert tot el dia

PARADA 1 FONDA

-bla. Can Mora, s/n

589 26 97

Cuina catalana

Dilluns vespre tancat

BRASERIA LA BOLERA

cl Baixada de l'Alba, 20

674 16 75

La nostra esp. és qualit.

Tancat diumenges nit

BAR RESTAURANT EL MESÓN

plaça Octavia, 5

674 10 47

Braseria i cuina de merc.

BRASERIA DEL MERCAT VELL

plaça Pere San, 6

589 52 40

Calçotada

BAR REST. CASABLANCA

cl Sabadell, 47

674 53 07

Braseria

CERVESERIA ILSICILIANO

plana Hospital, 6

675 28 52

Cervesa d'importació i

menjar basc

CAPITAN COOK

pi, Lluis Millet, 1

589 61 61

Cuina cotonial

Obert tots els dies

LA PASTA BOIXA

Cl Alfons Sala. 24

675 15 33

Pizzena, creperia

Tancat dilluns

TY-BIHAN

C/ Indústria 27

67514 02

Creperia bretona

Menú de dimarts a dijous

§

BARMGSC

C/ Santa Engràcia, 15

589 29 71

Carn a la brasa, tapes

Tancat dilluns no festius

i VALLDOREIX

RESTAURANT VALL D'OR

rambla M Jacint Verdaguer. 185

674 11 41

Dies festius bufel lliure

Tel. 697 06 52 SANT CUGAT DE L '.'ALLES

HJtesótt Tota una tradició

Diumenge i fest. oberl a partir 18h

c/Sant Antoni, 13

|

\r

PI. Odavià, 5. Tel. 67410 47/589 27 02

RESTAURANT CA L'AVIA

BARATA

Rambla Can Mora, s/n 0819(1 SANT CUGAT DEL VALLÈS ^,n, m , ; „Tel. 589 26 97

Obert tota la setmana

GRANJA BAR EL MONESTIR

RESTAURANT CAN

Dijous tancat excepte festius

Vingui a provar els nostres menús PRIMER, SEGON PLAT i POSTRES 950 + CAFÈ 990 PTA

r

RESTAURANT CAN OLIVÉ

RUBÍ

m-CAT

espectacle inaugural, donarà pas a dos quarts d'onze de la nit a la resta d'activitats.

Un dels actes que sovint aplega més gent és el tradicional Piromusical, que com cada any es programa per a l'últim dia de festa major, a l'Escardívol. Mom e n t s a b a n s p e r ò . els amants del foc i els petards podran participar en un correfoc pels carrers principals de la ciutat. Una de les entitats que segurament gaudirà d'aquestes dates és l'Esbart Dansaire de Rubí, que celebrarà el 25 aniversari deia coreografia del ball de Gitanes realitzada per Albert Sans. El dissabte I de juliol, la segona trobada de geganters iniciarà una cercavila des de la plaça de l'ajuntament fins arribar a la plaça de l'Estació.

Obert cada dia

Obert tot el dia

LA BRAóEDIA DEL MERCAT VEU PI. Pere San, 6 - Tel. 589 52 40 08190 SANT CUGAT „„„ Horari de 7 a 24 h

Mercat Pere San Parada 306 Sant Cugat del Vallés R I S I At RAN I l'IZ/l-RIA

PANXACONTENTA IVsiiL'i>;.ibj"\i. 'I·I • s.nii i'...y:

'IVI.

5X«> Of> ( ) 7 CASA FUNDADA L'ANY 1164

Cl WA CMM\\\ SAIOl·l·K -\ fM\(,)( £7S

ï í

VINGUI A CONÈIXER ELS NOSTRES

Pns Estació, 15-M.674 38 03

SUGGERIMENTS CADA SETMANA

08190 LA FLORESTA (Sant Cugat del Voflès)

ELS 4 CANTONS / Divendres, 16 de juny de 1995

APUNTS

LA VIDA SOCIAL

31 ELS ENTRETENIMENTS ENCREUATS

Horitzontals: 1 . - N o m despectiu que h o m dóna al funcionari o e m p l e a t d'un d e s p a t x .

2 . - Percebut pels ulls. Relatiu a la mar Egea o a les s e v e s illes.

3 . - Pronom personal, al revés.

C a f e ï n a present en el te. Carboni. 4 . - Suc lletós que flueix de les i n c i s i o n s fetes en a l g u n e s plantes. Pas. 5 . - S i g l a d e l'est. Peça de vestir interior que les d o n e s porten sota les faldilles. U n i ó Mallorquina. 6 . - Té el coratge suficient per fer alguna cosa. Llatina. B e g u d a refrescant feta a m b c a f è , s u c r e , g a s o s a i sifí. 7 . - V o c a l repetida. P e c e s teixides de c o t ó , llana o fibres s i n t è t i q u e s u s a d e s c o m a abrigall. Litre. 8 . - Espasa prima amb la qual s o l s e s pot ferir de punta. Poble que forma unitat de p o b l a c i ó d e P o r q u e res. 9 . - La primera del rengle.

Cuir, al revés. D o n a c u l p a b l e .

1 0 . - Continent capgirat. I m pregnar de sal.

V e r t i c a l s : 1 . - Fer sortir a l g ú d ' a i x ò v o l dir e x a s p e r a r - l o o fer-li perdre la calma. 2 . - Porti a un n i v e l l m é s alt, de b a i x a dalt. Testicles. Itàlia. 3 . - Et Savi e n s diu que a M e n o r c a s e ' n diu de la persona astuta, e m b u -

1

2

3

GIRALT

4

5

6

7

8

-.£„ 10

11

1

11

2

ït'TI"

3 4

si

5 6

*'.v

7

*f

8 ií'$,\

9 0

*

l l o s a , e n g a n y a d o r a (plural).

Occípit. 4 . - Contracció gramatical. A g r a d a g r a n m e n t . 5 . Clau curt a m b c a b o t a g r o s s a i plana. A q u í . 6 . - A n i r é . G i n e bra. A c c i ó de fer servir una c o sa. 7 . - Sigla del nord. Narcòtic al revés. A l Pallars i a la Ribagorça, pic, c i m , tuc. 8 . - C l a p s de terra e m p e d r e ï d a . Cinquanta r o m a n s . 9 . - S e g a de m a l a manera. Emprarà. 1 0 . - N o t a

SIS DIFERÈNCIES

*

•

m u s i c a l . S ' e s f o r ç a . A r r e l , al revés. 1 1 . - E s fa s u c a n t pa en el vi.

•J«I«S ysrç

-"01 "H O»uo a -'6 ïiesn aoisa

-•g i saures nn -•£ "n«ns i '"soc -"9 Wfi •soaeug a -"S essiy xsiri -•*• 0 'TORÍ. au -•£ naSg lepao -•£ •sjaiuiiexy -'j :s|B)aoz)uoi| çpiuos R. SOLER

Maria Permanyer fa una crida per la pau a Bòsnia. Foto: J.A. MULA.

Maria Permanyer Bailac Lluita perquè hi hagi més solidaritat amb les víctimes d'una guerra absurda i creu que només tots junts podrem fer aturar aquest horror MONTSE SANT posat fil a l'agulla per acon- Començarà a les tres de la • Sant Cugat.— És la coor- seguir que hi hagi una pre- tarda a la plaça de Catalunya dinadora de l'agrupació Sant sència massiva de gent de i volem que hi hagi música, Cugat Ajuda Bòsnia; per- tot Espanya, ja que la cimera teatre, pallassos, animació i tany al grup Universitaris europea vinent se celebrarà tot el que sigui. Hi haurà per Bòsnia, i ara s'encarrega sota la presidència espanyo- gent molt coneguda del món de bona part de l'organit- la. Gairebé totes les orga- de l'espectacle i la política. zació del viatge que un cen- nizacions estem ara aboca- La festa acabarà amb una tenar de voluntaris faran de des a la feina d'aconseguir manifestació pel centre de Barcelona a Canes per res- que el contingent espanyol Barcelona i amb un gran copondre a la crida d'un grup sigui al més nombrós pos- miat dels autocars.» d'eurodiputats que dema- sible.»

—Com i a qui es poden nen als ciutadans que es ma—Quins són els actes que adreçar les persones interesnifestin el dia 25 a Canes, heu preparat? sades a anar a l'expedició durant la cimera europea, —«Aquest dissabte farem a Canes? per demostrar el rebuig i un primer míting, a Barce—«Sortiran anuncis i nola vergonya que desperta en lona —al qual assistiran José tícies constantment. Tots els ells la tímida, tolerant i gai- M. Mendiluce i altres eu- cartells i anuncis portaran rebé nul·la actuació dels po- rodiputats— per divulgar la un número de telèfon i de lítics en vista dels morts i convocatòria. Per al dia 25, fax al qual tothom es podrà el sofriment del poble bos- que és el dia de sortida dels adreçar per fer la reserva. nià. Es vol demostrar que autocars de Barcelona, vo- És una informació que està la gent del carrer se sent lem organitzar una Gran a punt de sortir. Demanem solidària amb Bòsnia, no vol Moguda. Serà una gran festa dos dies de coll a la gent. tancar els ulls a l'horror i de comiat per a l'expedició. Aquesta iniciativa va sorgir al patiment dels seus fa només una setmana germans. i és per això que anem una mica justos de —«La cimera de Catemps. Sé que és una nes serà l'última que se lluita contrarellotge i celebrarà sota la preque demanem un esforç sidència francesa i és d'improvisació als voper això que un grup luntaris, però crec que d'eurodiputats, entre —Nom: Maria Permanyer Bailac. la resposta serà massiels quals hi ha José Ma- —Lloc de naixement: Manresa. na Mendiluce, van po- —Data de naixement: 13 de març del va.» sar en marxa la inicia—Ja us heu fixat un 1974. tiva de fer una crida a —Estat civil: soltera. objectiu quant al nomescala europea per mo- —Professió: estudianta. bre de persones que vobilitzar tanta gent com —Afícions: «Fer esport, viatjar i de- leu que participin en la fos possible perquè mamanifestació de Canes? dicar un temps a la lectura.» nifestessin la seva vo- —Un llibre: «Nubosidad variable, de —«Calculem que seluntat ferma que es posi ria una quantitat força Carmen Martín Gaite.» fi al conflicte a Bòsnia. —Una pel·lícula: «Dersu Uzala, d'A- important poder assolir Com que Mendiluce ja la xifra de vint autocars - kiro Kurosawa.» coneixia la nostra tasca —Una música: «Les cançons de Jerhro que surtin de tot Esd'abans, es va posar en panya. Si som més, perTull.» contacte amb nosaltres —Màxima aspiració: «Voldria ser fe- fecte. Crec que la cosa per mitjà d'un amic coliç. M'agrada la gent i voldria con- més important és que mú. Nosaltres hem retinuar envoltada de la gent que es- en surtin com més micollit la iniciativa i hem timo i que m'omple la vida d'alegria.» llor.»

«M'agrada la gent que m'omple la vida»

SOPA DE LLETRES

GIRALT

ESCACS

En aquesta sopa hi podreu trobar vuit sabors.

J. ESCUDER

Les blanques juguen i guanyen material d'una maneta molt instructiva. Chandler-Munn. Copenhaguen, 1985.

E T Ç L 0 D E B S c S C N D X R 1 H A E A

1 1 E G A N A

L Ç F N N A O N S R A p

B A S C A C G D T

i

Z R

1 C Y

c

0

1 C A N T A 1 T N E P O C R

1

1 N M

N P P

T R P

1 D E L

A C S

1 C

1 1 P

1 0

S

1 D 0

0 '+VD Z 'Vil "I o +VO Z 'CPa 3£Q'I :opnios

'pidisui 'sopi|3p '3O8B 'JIWDMI '5|op 'juaoo "JBJBS :çpn|os

JEROGLÍFIC

GIRALT

CASERIA DEL MARESME Forma unitat de població del municipi de Sant Cebrià de Vallalta.

ARTICLE C L O T 5 0 0 ARTICLE

(»)NOLV(»oq)nVS (i»)ax)uav(a)ooí(·«)xoTD (p)aTDLDtvnajx)aiHaxosTa:9P«uos

SOLUCIÓ DIFERENCIES

APUNTS

32

ELS 4 C A N T O N S

Divendres. lo de juny de L « 5

ELS SERVEIS *»%&

m-i

Cupó de l'Qnce

VELES, HIVERMTGE PISCINES, PÈRGOLES (venda i lloguer)

S o r t e i g de d i m e c r e s , 14-6-95

Telèfons 17 03 29 i 17 00 9 0 - Fax 17 09 37 • 17840 SARRIA DE TER

53941

CONFIENT

Premis

Numero 53941

'.nO.UOO

3941

50.000

')41

5.000

41

500

1

100 N um

Sorteig

ROSSELLÓ

i. LÀRIAhE £

VAIUBSP»

BAIXA .T=BAV'A

S^

r

Surt

ai

c^ïs

~, w ;

m

&

üivendri.-s. 9 6 ' l i ,

"LW

<£§

=

=

9C*V

Sorteig de dimecres, 14-6-95

»»

814 560

.

731

•EfiTwn

Alacant

29

13

Badalona

21

16

Barcelona

22

17

La B i s b a l

21

14

Blanes

19

14

Cadaqués

21

17

C a s t e l l ó d e la P l a n a

24

19

Eivissa

26

18

Figueres

21

16

Fontcoberta

20

14

Girona

22

14

Lleida

24

17

Mataró

21

15

Palma de Mallorca

27

Perpinyà

22,2

15.9

El P o n d e la S e l v a

22,5

16

Puigcerdà

18

Ripoll

19.5

Roses

20

16

Sant Adrià de Besòs

22

16

Sant Cugat del Vallès

22

17

St. Feliu d e G u i x o l s

20

14

St. G e n i s d e Palafolls

20

14.5

St. Pau d e S e g u r i e s

13

11

St. Privat d ' e n Bas

18

11,5

Sta. C o l o m a d e F a r n e r s

23

14

Sta. C o l o m a d e G

21

17

_2_1_

17

26

20

HíflAWÍSSAW

SS

tMflfOÍSS»

V>-*_'

•Mfl GROSSA

Wl·l

S o r t e i g de d i m e c r e s , 14-6-95

-9-26 -39 -51

10-28 -41 -52

11 -29 -42 -57

13 -31 -43 -58

ANOIA

16

21

22

\

7

ALT

é£

rCTreDtS

S o r t e i g de d i s s a b t e , 10-6-95 13

'"L"5 0CCIDENTA.

Loteria primitiva 12

1

(

l/ff/flj

BARCjLONES

BAIX aOBREQAT L'

/?/ K*

42. C ^ 6 R-9.

Encertants

Pessetes

0de6 6 de 5 + C

7.150.158

264 de 5

325.007

16.125 d e 4

7.538

309.631 de 3

831

S o r t e i g de d i j o u s 8-6-95 2-8

9 2 1 - 2 6 - 3 3 C-22 R-4.

Tarragona València

Lenta però progressiva millora

Estat Espanyol

Pessetes

Encertants 1 de 6

272 205.056

10 d e 5 + C

236 135

23 550 d e 4

6 776

407.506 de 3

829

Loto 6/49 Sorteig de d i m e c r e s , 14-6-95

2 - 9 - 13 1 7 - 2 8 -44 Complementari

48 Encertants 0 d . ; ii 0 de 5 + C

Pessetes 141.056.210 430.441

10 d o 5

35.870

506 de 4

1.984

9 005 de 3

406

Bonoloto Sorteig d e dimecres, 14-6-95

6-8-15 17-19-26 Complementari

La nuvolüsitat serà variable i el risc de ruixats es mantindrà elevat

5 631.829

477 de 5

Reintegrament

10,12,'otaaíj

Països Catalans

Súper 10 6 19 34 44

08,12,'soíarl

2 1 , 2 7 (oficial)

•fsrwoofry*

..ou»

Ui T-.iirts. 13-6 <*b

Es pon

1 9 , . 2 7 (solar)

Temperatures d'ahir

*—!

Trio

&

Es pon

HiPIL·l

*-n »-m

fMum . p r e m i a t

06,16(otóal)

NEU

»*•••

BERGUEDÀ

Sc r t e i g

Surt

'ÍVPÍST:

?:•»:•:

80766

o 22,08 isolar) 24,08 /oficial)

0 4 , 1 6 (solari

iHHL'VOLAT

P\JJA

premiat

61366

1 2 6 95

Dl l l i n s , 12-6 9

<í&

<>

44642

D i m a r t s . 13-6-95 Dilluns

ALTA ER0ANYA

(il MMADORC'A l l a pressió atmosfèrica augmentarà i l'ambient experimentarà una progressiva millora. Avui encara quedaran restes d'inestabilitat i la probabilitat de precipitacions es mantindrà elevada. liís vents seran fluixos. I.a humitat ambiental seia elevada. sovintejaran les boirines i la visibilitat no seia excessivament b o n a . Les temperatures no experiment a r a n canvis d e s t a c a b l e s però la sensació de xafogor augmentarà.

A les comarques gironines l'ambient seia poc definit. Hi haurà estones de sol però freqüentaran els núvols d'evolucio diürna i a la tarda augmentarà consid e r a b l e m e n t el risc d e ruixats. Les temperatures seran suaus. Lis vents seran fluixos. Fs formaran boirines matinals.

Al Maresme i al Barcelonès la humitat ambiental seia elevada. Sovintejaran el- núvols de tipus baix. Cauran ruixats de caràcter in-

TrantufflKM

* ^èé^'^^/

í,,

1 1

'''i' '

a u g m e n t a r a n progressivament.

Al País Valencià freqüentaran els núvols de tipus baix. La humitat ambiental serà elevada. No es descarta que caiguin alguns plugims.

La visibilitat serà reduïda.

A les illes Balears la nuvolositat serà variable. A la Catalunya Nord quedaran restes d'inestabilitat. El risc de ruixats de mitja tarda serà elevat. Les temperatures seran inferiors a les normals per l'època.

A tot el litoral català els vents seran fluixos i de direcció variable. La mar estarà arrissada amb àrees de marejol.

C a p de setmana variable

termitent. Els valors termomètrics es mantindran estacionaris.

Al Vallès Occidental la

situació meteorològica serà molt variable, lli haurà estones de sol i altres de núvols i ruixats. Les temperatures

LI temps experimentarà una c o n s i d e r a b l e millora però encara quedaran restes d'inestabilitat. Demà la nuvolositat serà variable i no es descarta que a les comarques del nord puguin caure ruixats de mitja tarda.

Les temperatures augmentaran sensiblement.

Màx. Min.

16

10 10.5

Màx. Min

Bilbao

22

La C o r u n y a

19

14

Granada

29

12

Madrid

29

14

Múrcia

28

18

Santander

20

15

Saragossa

26

15

Sevilla

29

16

Terol

26

10

Toledo

29

14

Valladolid

24

10

12

Món Amsterdam

16

8

Atenes

33

21

Berlin

18

10

Bonn

16

9

Bratislava

18

10

Brussel·les

16

Buenos Aires

14

Ginebra

20

10

Lisboa

26

16

Londres

17

14

Mèxic

28

13

Miami

33

24

Moscou

30

14

Nova York

26

15

París

17

10

Praga

20

8

Pequin

28

18

Rabat

26

17

Rio d e J a n e i r o

32

15

Roma

22

15

Santo Domingo

32

24

Tòquio

20

17

Varsòvia

19

10

Washington

29

16

Sorteig de d i m a r t s , 13-6-95 9 - 1 7 - 2 2 - 3 1 - 3 9 - 4 7 . t>44 FM).

Encertants 1 de 6 1 de 5 + C

Pessetes 137.195.503 18.814.634

102 d e 5

73.783

4.735 de 4

2.517

76.622 d e 3

400

S o r t e i g d e d i l l u n s, 1 2 - 6 - 9 5 18-22-26-29 Encertants 0 de 6 1 de 5 + C

3 2 - 49. C-25 R-1 Pessetes 112.736.479 18698.813

37 d e 5

202 149

2.858 d e 4

4.144

61.427 de 3

400

• Àries. 21 myri;-2l) ;ibnl — l'n aquest cas. no solucionaràs res si t'hi escalfes tant el cap: parla amb algú de confiança.

• Taure. 21 ahril-21) maig --Tampoc n'hi ha per tant. Pensa que el que t'ha passat avui demà tindrà molta menys importància.

• Btssons. 21 m;iig-21 juny —HI treball t'exigeix cada vegada més i hauràs de canviar una mica perquè això no arrbi a perjudicar-te.

• Cranc. 22 juny-22 juliol —Tens massa feina. Ui dedicació a letasques laborals et comportarà problemes amb la parella.

• Lleó. 23 juliol-22 agost —Ht sents una mica baix de moral. Canalitza les teves energies i veuràs com comences a animar-te.

• Verge. 23 agost-21 setembre —Les idees que tens en ment les podràs dur a la pràctica si ets prudent. No vulmiis córrer massa.

• Kalança. 22 set 22 octubre —Les teves paraules podrien ferir persones que t'estimen. Pensa be les coses abans de Uir-les.

• Kscorpí. 23 iK.-t.-2l novembre --Ht costarií obtenir els mitjans necessaris per portar a la pràctica els teus propòsits.

• Sagitari. 22 nov.-2lt desembre —Tant la família com la parella s'oposaran a certs projectes que tens. procura no enfadar-te amb ells.

•Capricorn. 21 des.-19 gener —Recordaràs persones que en algun moment de la teva vida han merescut el teu afecte, i ara són lluny.

•Aquari. 20 gener-18 febrer —Avui et costarà molt expressar sincerament tot allò que voldries comunicar als altres.

• Peixos. 19 febrer-20 març —Dia de forta activitat creativa i agilitat mental, la qual cosa et permetrà portar a terme tot allò que desitgis.

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 16 de juny de 1995

33

APUNTS

ELS CINEMES «Comer, beber, amar»

• SANT CUGAT

Director: Ang Lee. Intèrprets: Sihung Lung i Kuei-Mei Yang.

Recomanada: R/13.

Sala: Rambla, de Sabadell.

• Chu, xef del Gran Hotel de Taipei i vidu des de fa anys, és un home amb uns valors tradicionals molt rígids que viu amb les seves filles en un ambient de total incomunicació.

Sant Cugat 1 La nina de mis sueoos

4.05,6.05,6.05,10.45

Sant Cugat 2

4.00,6.00.8.10,10.25

«Corazón de amante, manos de asesino» Director: Lou Diamond Phillips.

Intèrprets: Lou Diamond Phillips i Kate Vemon.

Recomanada: R/18.

Sala: Kursaal, de Cerdanyola.

I Un llibre d'Amanda Grace, una imminent psicòloga que triomfa en un programa radiofònic sobre consultes sexuals, crida l'atenció de Mick Larson, un ex-convicte que utilitza Amanda per venjar-se d'un dels membres del crim organitzat, que és un pacient d'ella.

«Historias del Kronen» Director Montxo Armendariz.

Intèrprets: Juan Diego Botto, Jordi Molla i Núria Prims.

Recomanada: R/18.

Sala: Kursaal, de Cerdanyola.

I Carlos, un estudiant de 21 anys, es reuneix amb els seus amics al bar Kronen.

«Kalifornia» Director: Dominic Sena.

Intèrprets: Brad Pitt, Juliette Lewis i David Duchovny.

Recomanada: R/18.

Sala: Rubí Palace 5, de Rubí, i Kursaal, de Cerdanyola.

B Brian Kessler està preparant una tesi universitària sobre els assassinats en sèrie i vol escriure un llibre. Ell i la seva xicota volen fer un viatge fins a Califòrnia en cotxe i, per estalviar despeses, busquen algú interessat a fer el mateix recorregut.

«Presa de la secta» Director: J.F. Lawton.

Intèrprets: Christopher Lambert, Joan Chen, John Lone i Yoshio Harada.

Recomanada: R/18.

Sant Cugat 3

• SABADELL

Presa de la secta

Suspiros de Espanay Portugal 4.15,6.15,8.15,10.30

Montecarlo Rob Roy 4.00,6.10,8.20,10.30 Divendres, última sessió: 10.45 / Dissabtes, última sessió: 11.00 Principal

B sabor de la muerte

4.00,6.20,8.25,10.50

Comer, beber, amar

4.10,6.20,8.30,10.50

Sant Cugat 4 Ràpida y mortal

4.00,6.05,8.15,10.25

Rambla

Cada dissabte ates12.30, sessió golfa V.O.

Elcotoroelanocrie

Ki"' -f;' '1,1"11*1 *-^BffWfllfHH|

[ • RUBÍ ;,:.':

', -^m

Rubí Palace 1 ForrestGump

Kursaal

Magnapax: Niàgara

7.00

Mapspx: El gran canón

4.05

«Solo ellas... los chicos a un lado» Director: Herbert Ross.

Intèrprets: Whoopi Goldberg, Mary Louise Parker i Drew Barrymore.

Recomanada: R/13.

Sala: Rubí Palace 2, de Rubí.

I Jané i Robin inicien un viatge a la costa Oest i se'ls afegeix Holly, que els amaga que està embarassada i que és una fugitiva de la justícia. A mesura que passa el temps, les tres noies arribaran a formar el que buscaven, una família.

Rubí Palace 2 Solo efes

Ràpi^y mortal

4.15,6.25,8.45,11.00

Rubí Palace 3 Salto al pefigro

Ter^MBpera

4.30,6.30,8.30,10.40

KaKsfflia

5.00,7.45,10.30

Te pue* casar atí

4.50,6.50

«Te puede pasar a ti»

Suspecte Esparïa

9.00,10.55

Director Andrew Bergman.

Intèrprets: Nicolas Cage, Bridget Fonda, Rosie Pérez i Wendell Pierce.

Recomanada: R/13.

Sala: Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

Rubí Palace 4 Elsabordetamuerte Rubí Palace 5 Kaüfomia • SABADELL Cineart5 sales Presa de la secta 4.00,6.00,8.15,10.30 Las cosas que nunca muerert 4.00,6.00,8.15,10.30 Rob Roy 5.00,7.30,10.30 4.00,6.00,8.15,10.30 Los asesinatos de mama Tapuedepasaratf 4.00,8.00,8.15,10.30 Divendres, última sessió: 10.45. Dissabtes, úHma sessió: 11.00 Oneart-tres Estóüdo 4.00,6.10, &20,10.30 Divendres, úfttrot sessió: 10.45 / Dissabtes, úfflma sessió: 11.00 Euferpe Ràpida y mortal Laborables: 4.25,6.20,8.15,10.30 / FesHus: 4.15,6.10,8.15,10-30 Divendres, útQma sessió: 10.45 / Dissabtes, úHhna sessió: 11.00 Sala: Sant Cugat 2, de Sant Cugat, i Cineart 5 sales, de Sabadell.

I Història d'acció, romanticisme i suspens en el marc d'una exòtica ciutat del Japó.

«Rob Roy» Director Michael Caton-Jones.

Intèrprets: Liam Neeson, Jessica Lange i John Hurt.

Sala: Cineart 5 sales, de Sabadell; Montecarlo, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

• Any 1707. Robert Roy MacGregor és un escocès de fortes arrels i tradicions que intenta seguir el seu estil de vida, malgrat els grans canvis socials que comporta l'acta d'unió que han firmat Anglaterra i Escòcia.

«Ràpida y mortal» Director Sam Raimi.

Intèrprets: Sharon Stone, Gené Hackman i Russell Crowc.

Sala: Sant Cugat 4, de Sant Cugat; Euterpe, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

• Redempció és una ciutat controlada per un cacic anomenat Herod, el qual imposa la seva hegemonia fins que arriba Ellen, una dona més dura, astuta i intel·ligent que qualsevol dels homes de la població.

«El sabor de la muerte» Director: Barbet Schroeder.

Intèrprets: David Caruso i Nicolas Cage.

Recomanada: R/18.

Sala: Rubí Palace 4, de Rubí; Principal, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

• Jimmy Kilmartin és un ex-presidiari que torna a la presó i, tres anys després, aconsegueix que es revisi la seva sentència a canvi de col·laborar en la detenció d'un criminal. però aquest descobreix el doble joc de Jimmy.

4.20,6.35,8.50,11.05

1M (Éflmatas

4.35

HÜ*)ri»tJe( Kronen

6.15,8.40,11.00

QcatAedeldiablo

420,6.20,8.20,10.20

8 bai|fio de Batlle Creek

4.10,6.30,8.50,11.00

1 nff mpiJButos de mami

4.45,6.45,8.46,10.45

Ftobi|

r

450,7.50,1050

B sabipla muerte

I Per animar Yvonne, Charlie li ensenya un bitllet de loteria i li diu que si li toca el premi anirà a buscar-la i se'l repartiran al cinquanta per cent.

410, &20,8.40,10.50

Sessiofls#>lfes,d^|pala1.(»de

«Tensa espera»

ales 12.00 del rrriotfïjl

Director Robert Allan Ackerman.

Intèrprets: Susan Sarandon, Sam Shepard i Nick Stahl.

Recomanada: R/18.

Sala: Kursaal, de Cerdanyola.

• Després de vint-i-cinc anys de matrimoni i de set fills, Mag Singer creu que ha arribat el moment d'iniciar una nova vida; però, quan decideix que ha arribat el moment, rep la notícia que el seu fill Percival, un marine destinat a l'Orient Mitjà, podria ser una de les víctimes d'un atac sorpresa.

«Salto al peligro» Director John Badham.

Intèrprets: Wesley Snipes, Drop Zone i Gary Busey.

Recomanada: R/18.

Sala: Rubí Palace 3, de Rubí.

B Durant un vol regular en un avió 747, dos agents de policia escorten el pirata informàtic Earl Leedy fins a una presó federal. De sobte, un aparent atemptat terrorista provoca una explosió, la mort d'un dels policies i la desaparició del pres.

• Fra Liborio i fra Clemente viuen tranquil·lament en un convent de clausura fins que mor l'abat que els tenia acollits.

Entre les seves pertinences troben unes cartes, mitjançant les quals descobreixen que fra Clemente és fill d'un terratinent extremeny que ja ha mort, i decideixen anar a les seves terres, per buscar-hi una possible herència.

«Suspiros de Espana (y Portugal)» Director José Luis García Sànchez.

Intèrprets: Juan Echanove, Juan Luis Galiardo, Rosa M. Sardà i Neus Asensi.

Recomanada: R/13.

Sala: Sant Cugat 3, de Sant Cugat, i Kursaal, de Cerdanyola.

R Torreblanca Josep P u i g i C a d a f a l c h , s/n . T. 5 8 9 24 81

2ÍSO p t o s T O T A L A IN I I \

\DÍ

)\ w \

CENTRE CULTURAL SANT CUGAT Pla del Vinyet, s/n - Sant Cugat del Vallès

ai SANT CUGAT ESTRENA

GtXI04e amante, manos_.

ESTRENA

ESTRENA

2a SETMANA

H GE|jpfl|

4.05

- 6.05

- 8.05

-

10.15

Apta

DCINESR

•

Al s e r v e i de l ' e t p e c t i d o r

Pàrking 2 h. gratis

53

Dimecres dia de1 WM«fflHMPg% l'espectador

4.15-6.15-8.15 13 A n y s

Carnet d'estudiant universitari

10.30

® s

Carnet més grans 65 anys

Accessos minusvàlids

3.55 - 6.05 - 8.15 - 10.25 ' 18 A n y s

s

Carnet Jove

s

Venda anticipada

3.50 - 6.00 - 8.10 - 10.25 18 A n y s

l PopSnack

Pagament amb targeta crèdit

APUNTS

34

E L S 4 C A N T O N S .' D i v e n d r e s , l o d e j u n y d e 1 W 5

L'AGENDA

• Kàdio S;ml C 'un;il I)c dilluns a divendres l)e 7 a l)..íH h. /./ <„/// ,/<•/ \toncsttr. Iota la i n h u m a c i ó local i continc.il j i n l ' \ . i \ i c r Fornells i els Serveis Informatius de Radio Sant C'uLiat.

De <»..ii) a lli h. Simi ( IO;Ü: dia a (Int. conduït pei Xavier C asanovas.

-De Illa i:..i(lh .Vna habitació a/fil) vistes. amb Maria Arnal.

De i:..iil a 1.V3II h. Kes a veure. amb M a n b e l Cayuclas i Mike Ribalta (inclou l'espai ilcdical al eoneurs II Savi] De 13.3(1 a 14 h. Sant ( m,'<« dia u dia (repetició).

De 14 a 17 li Vol ,/<• tarda, presentat per Albert Martin.

De 17 a IS li. Aquesta tarda parlem de...- Dilluns Valies vc/isc ironteres. un programa del ( i r u p de suport als immigrants Dimarts i'iwv a la terra. el programa de solularitat amb Xavier Casanovas.

Dimecres entrem a El maí^atzem. el programa dels \oves conduït per Maxim ( aslillo Dijous Inra d'hores, amb l i l u a u l ( iarcia. Rosa Maria .lane i \ a \ i c r Vidal.

Divendres Ignasi Abad condueix el programa I.'estrena.

De IS a l'Hi Res n \curc (repetició).

De I'» a : i h . . 1 / lloro, Ics novetat-- musicals amb Salva Vallvc.

A les : i |H li I esportiu. amb ( arme Rcvcrte i rci|uip d esports.

De 21.H1 a 23 h. Sons t estels. amb l'eic l'ahissa.

De 23 a 24 li., repeticions.

Dilluns:! ïurc a la terra: dimarts: /•.'/ magatzem; dimecres: hora d'hores: dijous: l.'estrena, i divendres: Vallès sense fronteres.

De I li i :i 7 h. Musica al ten costal Musica non-stop • Dissabtes De K a l) li, / o m d'hores (repetició).

De s> a 10 h. /•./ Call del Monestir (edició dissabte).

De 10 a II h. Viure a la terra (repetició).

De II a 12 h. / 7 magatzem (repetició).

— D e 12 a 13 li. I. estrena (repetició).

— D e 13 a 14 h. Avantmau, la informació esportiva amb C a r m e Reverte i l'equip d'esports.

De 14 a 15 h. I alies sense fronteres (repetició).

- D e 15 a 16 h. Musical Mystery lour. a m b Josep Maria Alvira.

De Id a 14 h. Súper l)j.. cl programa de música conduït per Xavier M o n t e r o .

De l't a 2(1 li. Rifl-Raff. amb Marc Picanvol.

De 20 a 22 h. Ho/tes vibraeions. amb David Villena.

De 22 a s h. Musica al teu costat. Musica non-stop.

• Diumenges D e X a «i h. t'l dia del Senyor.

[•.missió de la missa celebrada dissahtc i informació de l'esulèsia evaimèlica tiben Ezer. ÏJc <•) a 9311 h. Esport en marxa, la eduto.

- D e 9.30 a 14 h. Roda d'amics.

Conduït per Pere Pallissa.

Poesia a m b J.F. Garcia, sardanes i sarsuela a m b J. Fàbregas.

De 14 a 15 li. Esports en marxa. 2a edició.

De 15 a Hi h. Màgica! Mystery Toitr.

De I h a 21) h. Súper l)J. De 2(1 a 21 h. Bones vibracions De 21 a 22 h. Esports en marxa Ja edició De 22 a 7 h. Musica al teu i osttit Musica non-stop.

-1 cada dia a cada hora... Connexió amb la informació ge ncial de Catalunva Informació i butlletins de noticies de Sant Cugat i cl Valies Occidental. Seneis liilorinatius de Radio Sant Cugat.

P

16

R

O

P

O

S

T

A

DIVENDRES • Sants lulil. . II morat i Quirze.

• Casa de C u l t u r a A les III 30 de la nit, concert del ( irc. il Connexió V O Hi actu. ra cl ttrup Hellv. Telone rs Xavi Ba/an Trio.

I '(trquestra de Cambra Sant ( ugai oferirà el concert.

• Música - A les 9.3(1 del vespre, recital de cant i violoncel: J. Vilaplana, soprano; C.V. Xuinachs, pianista, i P. C a r d o n e r , violoncel·lista. Església de Sant Cebrià de Valldoreix.

• Cafè de Beljjrado A les 11.30 de la nit. touniiy en directe amb Country Joc and llis Perfect Show.

17 D I S S A B T E • Sants -Ismael i Rainier de Pisa

• Monestir —A les fi de la tarda, als jardins del Monestir, esclat i festa final dels Espectacles Infantils de liutxaeu. Els Farsants presenten Farsa de Farsants.

Música barroca, a la Floresta

Circuit Connexió VO

E

E

guracio de l'exposició retrospectiva III anys d'ESRAI a la Floresta i mostra de treballs 1994-95. A les 5.311 de la tarda, actuacions a càrrec d'alumnes ilel centre. A les 9.3(1 de la nit. espectacle de dansa a la pista esportiva de la F'Ioiesta.

• S e t m a n a Cultural \ Ics Hi de la nit. a l'església Ntra. Sia. de M o n t s e r r a t , concert de l'Orquestra de C a m b r a de Sant Cugat. Direcció: Josep Farré. M a d r o n a Elias, clave: Philippe Vailet, oboè. i Olga Serra, soprano.

• ( a l c dt Hilgrado - \ Ics I I id de la nit. música de ball en directe.

trobada: a les 9. al CMSC. Servei de lloguer de bicicletes. Inscripcions: fins al dia 15. al Club Muntanyenc Sant Cugat • Diapositives A Ics 7.30 del vespre, sessió de diapositives: viatge, L'Iran II. mi món />le de mesquites. per Josep Maria Cavin.

• L a Floresta —A les d de la tarda, al local social. Festival Infantil d'Inici de Vacances: pallassos, il·lusionisme. titelles. ... i participació ilel cos de ball infantil de l'F.sbart.

D I M E C R E S • Sants -Fluís (ioiv/aga i Patllari.

• C a s a l Mira-sol - - A les 5 de la tarda. Festa Final dels Tallers del Casal de Mira-sol.

22 D I J O U S

19

18

21

D I L L U N S

•Sants —Paulí de Noia, Tomàs Morè i Joan Fishcr.

D I U M E N G E

DANSA • Centre Cultural — A les 1(1 de la nit. Castanyola viva, de J. de U d a e t a , a càrrec d'Arsis. Ballet de C a m b r a .

Direcció: B. Vallribera. Preu: 2.000 ptes.

• C e n t r e Cívic - A les 5 de la tarda,

.ni

ls joves també tenen l'oportunitat de gaudir de bona música aquest cap de setmana.

L'Espai Jove de la Casa de Cultura de Sant Cugat ha programat per avui, divendres, a 2/4 d'l 1 de la nit, un concert del Circuit Connexió VO. La música serà a càrrec del grup Helly i els santeugatencs Xavi Bazan Trio, que actuaran com a teloners, també oferiran el seu repertori. / s.G.

n t r e els a c t e s d e la S e t m a n a C u l t u r a l d e la F l o r e s t a P e a r s o n . n ' h i h a u n p e r als a m a n t s d e la m ú s i c a clàssica. D i s s a b t e , a les II) d e la nit, a l ' e s g l é s i a d e N t r a . S r a . d e M o n t serrat. l ' O r q u e s t r a de C a m b r a Sant C u g a t oferirà tin c o n c e r t d e m ú s i c a b a r r o c a . M a d r o n a F'lias. c l a v o : P h i l i p p o V a i l e t , o b o è , i O l g a S e r r a , s o p r a n o —dirigits p e r J o s e p 1 a ï r o - , f a r a n p a s s a r u n a b o n a v e t l l a d a als m e l ò m a n s . s.(i.

• C a s a de C u l t u r a —A les 10 de la nit, balls de saló amb Quintet Lisboa.

Mm^iM .iilfly«ii|i|iii

Focal de l'Espai Jove, a la Casa de Cultura.

inau-

• Sants -Corpus ni und.

• Sants —Romuald, Ciervasi i Protasi, Christi

i Sant

Ar-

20

Mító&a&s^Sf* Giró'S**

• Excursió -Sortida de l'Aula de Muntanya-Aula de N a t u r a del Club Muntanvenc: passejada en bicicleta pels jardins de Sant Cugat. Hora i lloc de

D I M A R T S •Sants —Ciriac. Silveri i Ramon de Roda.

iipȒ.oi|iy^iyMy.ii0mMiiii^ I|)III|J|IIIII

• C a f è de Belgrado —A les 11.30 de la nit. Nues i nllun and blues en directe.

• C e n t r e Cívic de la Floresta —Ceràmica, ludoteea. musica. dansa i altres activitats. Telèfon: 5X9 08 47.

• C e n t r e Cívic de les Planes —Tallers de música, de costura, manualitats, casal per a joves i adults i altres activitats. Telèfon: 675 51 05.

• C a s a l Cultural de Mira-sol —Taller de teatre, manualitats. boixets, esplai, casal d'avis i altres activitats. Taller de Natura Descobrint el nostre entorn, per a nens i nenes de 7 a 12 anys.

Telèfon: 589 20 78.

—Fins ;ü 21 de juny, mostra de treballs dels alumnes dels tallers de Mira-sol 94-95.

• A t e n e u Santcugatenc —2n Curset Taller de Manualitats. Fins al mes de juny. Telèfon: 675 43 88.

—2n Curset Taller de Dibuix i Pintura, a càrrec del professor Adolf, els divendres feiners a la tarda, del mes de març al juliol. Tel.: 674 15 66.

—Grup Literari. Dijous feiners de 6 a 8 del vespre a l'Ateneu.

• E P Pla Farreras —Casal d'estiu i setembre. Per a tots els nens i nenes a partir de 3 anys. Primer torn: del 26 al 30 de junv. Tel.: 674 02 28 i 589 24 90.

• UNIA 3. SANT CUGAT-LA FLORESTA-LES PLANES

Sortides des de Mas, -Dies feiner». 1a sortida: 06.10h-07.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.20h.

L'últim serveifinalitzael seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.10h-08.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 221 Oh. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat Sortides d M de F Avinguda AHons Sala.

-Oles feiners. 1a sortida: 06.50h-07.50tt i als 50 minuts de cada hora fins a les 21 50h.

L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat -Dissabtes I festius. 1a sortida: 07.50h-08.50h i als 50 minuts de cada hora fins a les 21.50h.

L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

Recorregut Mas Janer, Estació Mira-sol, Plaça Can Cadena. Estació Sí Cugat. Mercat Torreblanca, CAP, Alfons Satet, Can Cadena, Estació Mira-sol, Mas Janer

• ÜWA 2. NtlCU URBÀ DE SANT CUGAT

• C a s a de Cultura —A les 10 de la nit, projecció de la pel·lícula Telma i Louise, de Ridlev Scott.

• C o r infantil i juvenil — A partir de 4 anys. Informació a la Casa de Cultura. Les activitats inclouen concerts, sortides i tallers complementaris.

Telèfon: 675 32 23.

Sortides des de F. Colem.

-Dies feiners. 1 a sortida: 06.30h del mati i cada hora i mitja fins a les 21.30h.

-Dissabtes i festius. 1 a sortida: OS.OOh del matí i cada hora i mitja fins a les 21,30n.

Sortides des de l'Estació.

-Dies feiners. 1 a sortida: 07.20h del matí i cada hora i mitja fins a les ZL20h.

-Dissabtes I festius. 1 a sortida: 08.50h del matí i cada hora i mitja fins a les 22.20ri.

Recorregut F. Colom, la Floresta, Plaça Centre, Mercat, CAP, Alfons Sala, Estació, Plaça Centre, La Floresta, F, Colom.

• A 3. SANT CUCATRUBÍ-TEHBA8SA -Dies feiners. 1 a sortida: 05.40h-O6.25h i als 25 minuts de cada nora fins a les 22.25h.

-Dissabtes i festius. 1 a sortida: 06.25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25(1.

-Sortides addicionals a Terrassa: 06.55h, 07.55h i 11.55h.(feiners)

«SW.I...

Sortides des de Sant Domènec.

-Dies feiners. 1a sortida: 06.16h-06.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h.

-Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.16h-09.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora ins a les 22.16h.

Sortides des de Sant Francesc.

-Dies feiners. 1a sortida: 06.23h-06.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora lins a les 22.23fi.

-Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.23h-09.53h i als 23 i 53 minuts de cadú hora fins a les 22.23h.

Sortides des de l'Estació FCC. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.05h-06.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h.

-Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.05h-09.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h.

Recorregut Sant Domènec, CAP. Sant Francesc. Plaça Coll. Merca' Torreblanca. Monestir, Estació FQC, Colomer, Sant Domènec.

gT^^fgyT -Dies feiners. 1 a sortida: 05 15-05 401 als 40 minuts de cada hora fins ates22.10h.

-Dissabtes. 1 a sortida: 05 15-05 40106 10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.10h.

-Diumenges i festius lasomda 07 loh i als 10 minuts de cada hora fins ales 22.1 Oh. -Sortides addicionals a Cerdanyola. 22 40h 123.00h (feiners). 23.00h (dissabtes i festius).

•

"

'"-'•

•

-

^ ' - - t f ?

-Dies feiners 1 a sortida 05 451 als 15145 minuts de cada hora fins a les 21,45h.

-Dissabtes. 1 a sortida. 05.45 i ais 45 minuts de cada hora fins a les 21.45h. ^Diumenges i festius. 1 a sortida: 06.45h i als 45 minuts de cada hora fins a les 21.45h.

-Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15h (feiners).

APUNTS

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 16 de juny de 1995

35

L'AGENDA • Curs d'esperanto —Org.: Grup d'Esperanto Jozefo Anglès. Telèfon: 674 61 80.

• Casa de Cultura —Taller de manualitats i cuina.

Informació al telèfon 589 13 82. Org.: Escola d'adults.

•Club Muntanyenc —Grup de muntanya per a nois i noies de 11 a 14 anys. Telèfon d'informació: 674 53 96.

—Grup Xàfec. Activitats infantils cada dimarts, de les 6.30 de la tarda a les 7.30 del vespre.

—Classes d'anglès (conversació). Telèfon: 674 53 96.

—Classes d'atletisme per a nens i nenes de 8 a 12 anys. Telèfon: 674 53 96.

•Balls de saló —Iniciació i perfeccionament.

Professora: Marta Planas, titulada per la Royal Academy de Londres. Tel.: 589 13 82.

•Interpetació pianística —VII Seminari de tècnica i interpretació pianística. Dir.: Antoni Besses, pianista compositor. Del 20 al 26 d'agost a la Casa de Cultura. Informació al telèfon 675 11 94.

Org.: EEM Montserrat Calduch.

BIBLIOTEQUES • Biblioteca Centre Borja —Universitària. De 9 a 1.30 del migdia i de 4 a 8 del vespre.

Tel.: 674 11 50.

• La Floresta —Biblioteca de l'Associació de Propietaris i Veïns de la Floresta. PI. d'Aiguallonga, 1. De dilluns a divendres de 10 a 1. Tel: 674 20 89.

• Biblioteca del Mil·lenari —Centre Cultural. Biblioteca pública. De dilluns a divendres de 4 a 8.30 del vespre.

Dimarts d'li a 2 del migdia.

Dissabtes de 10 a 2 del migdia. Telèfon: 589 27 49.

•Biblioteca Club Muntanyenc —Plaça Barcelona. Cada tarda de 5 de la tarda a 9 del vespre.

•Arxiu Municipal —Rambla Can Mora, s/n, 2n.

Matins. Tel.: 674 69 93.

•Biblioteca de l'Ateneu —Plaça Pep Ventura. Dijous, divendres i dissabtes de 4 de la tarda a 8 del vespre.

• Servei d'Informació Juvenil —Casa de Cultura. Telèfon d'informació: 589 13 82.

SANT JOAN •Centre —El divendres 23 de juny, revetlla de Sant Joan a la plaça del Camp de Futbol. À les 12 de la nit, ball amb l'Orquestra Coctelera.

•Mira-sol —A les 11 de la nit, revetlla de Sant Joan al Casal Cultural de Mira-sol.

FARMÀCIES DE TORN Dia/Poble

Farmàcia (adreça)

8 Sant Cugat Cerdanyola Rubí 3 Montcada

C.Texidó(RpladelCeter,97)

SERVEIS 6747749

Ajuntament

Lluís (AMmira, 18) Calsina (Nfra.Sra.de Lourdes, 35) E Relat (Av. Catalunya, (

6924708 6992099

Ambulatori Les Planes

Papiol

A.Vilà(Av.GenefaBat,35)

6683967

Bombers Rubí

Sant Cugat

LBeringues (Alfons Sala, 46)

6740483

W Cerdanyola

Sànchez (Passatge Xops, 2)

6922184

" Rubí

ParrtefXercavins,7)

-

t

Montcada

PuigF«Tagut(C^Cuyàs.R(>quídia,8)

i

Papiol

A.Vlà(Av.GeneraRat,35)

•

|

Sant Cugat

* Cerdanyola

—Concurs de Cartells Festa Major de Mira-sol 1995. Informació i bases al Casal Mira-sol (tel: 589 20 18).

TELÈFONS

M. Moral(Sta. Teresa, 40) Ordis (Av. A r g e n t a , 17)

SERVEIS Valldoreix (parada)

6741111

Grua

6743371

6998080

Aigües La Floresta

6742089

CAP

5691122

AAPP i W Mira-sol

6742018

CAP urgències

5894455

AAW Verge Carme Mira-sol

6741003

Bombers Bellaterra Bombers Generalitat

6926030

085

Casa de Cultura

5691382

AAW Sant Joan Mira-sol

6747103

Casal Valldoreix

6744599

AAPP i W Valldoreix

6742197

6683967

Catalana de Gas

7252944

AAPP i W C . Montserrat Vall. 6742105

6753344

Centre Cívic La Floresta

5S90847

AAPP W Can MajóVaí.

6745049

5807859

Centre Cívic Les Planes

6755105

AA Prop, I Va'ns La Floresta

6742089

6990430

Centre Cultural Mira-sol

5892018

AA W AiguaDonga La Flor.

6745129

Cinemes SL Cugat (Reser.)

5890941

Ass. Consumidors

2684567

í Rubí

Bataié (Francesc Macià, 23)

= Montcada

Piig Fetragut (Can Cuyàs. PI. Orquídia, 8)

i Papiol

AV1à(Av.GeneraBat,35)

6683967

Correus

6747096

DNI (Cita prèvia)

•

Sant Cugat

M. Domènech (PI. Sant Magí, 50)

Creu Roja Sant Cugat

6741234

Greenpeace

t

Cerdanyola

Selva (Torrant 12)

Creu Roja Valldoreix

6742459

H. General de Catalunya

5891212

:

Rubi

Sana francesc Macià, 86)

6743353 6918901 6991343

Dispensari La Floresta

6747615

aVald'Hebron

4272000

*

Montcada

Capcevte (Conca, 10)

-

Ent Municipal descentraBt.

6742719

M. Sant Joan de Déu

2034000

A.V1à(Av. Generalitat, 35)

6683967

ENHER Rubí

6991892

Unitat Coronària

2481040

6741531 6926721

FECSA (atenció al client)

900313131

Tel. de l'Esperança

4144848

FECSA (avaries)

900232323

Informació Carreteres

2042247

M Papiol •

Sant Cugat

i Cerdanyola l Rubí - Montcada

1 Papiol Sant Cugat

ï Cwfenyofa Rubí Montcada Papiol BSantCugat Cerdanyola Rubí Montcada 1 Papiol 1 Sant Cugat * Cerdanyola -. Rubi 5 Montcada

C. Llorens (Sta. Maria, 27) Avarez (Galeries LWoentro) Fast (Sant Jordi, 25) Duran (RWa Montcada, 37) A. Via (Av. Generalitat, 35)

5893080 (91)5434704

6990291 5751543 688.39.67

FFCC

6741934

tBformació Aeroport

4785000

Funerària

6740525

Informació RENFE

4000202

G. Civil (Mira-sol)

6742379

Informació Port.

3188750

RCutei (PI Diputació, 6) Bach (Passeig de les Cordeias, 67)

6740364 6922367

Hisenda

5891155

OMIC

5893188

Jutjat

674 6696

Pofcünic Torreblanca

5891732

Rutz(C8a.Satiadei,95) Via (Jaume 1.20) A.Vià(Av.Generai>at35)

6995012 5645904 6683967

Oficina Municipal La Floresta

5690847

PROMUSA

5891732

Parròquia St. Pere Octavià

6741163

Parròquia Les Planes

2047503

Parròquia Valldoreix

6740569

ASDI

6753503

Piscina Municipal Valldoreix

6754055

Arxiu Gavin

6742570

Cuerpo Nacional de Policia

6747858

Casal d'Avis SC

5891638

Riera (Pr.Murlo.l) Vals (Av. Catalunya, 17)8921130 via (Conjunt Rubi·aOOu) Pardo (Can Sant Joan. Masia, 2) A.VHà(Av.Generattat.35) R, Salaven (Santiago RusKol, 38) Rhrera (Sant Ramon, 182) Reca (Av. Barcelona, 55) Guix (Major, 25)

6740430 Í1301 584 21 39 6683967 6740645 6920676 6990953 5641645 6683967

í Papiol AV1à(Av.Generaftat,35) (1) D'1/4 de 10 del mati d'avui a 1/4 de 10 del mati de demà. (2) D'1/4 de 10 del mati d'avui a les 10 de la nit. (3) Detes10 de I a nit a 1/4 de 10 del matí de demà.

ISilÜ •Colònies Musicals —IX Colònies Musicals de la Coral Bella Harmonia de Sant Cugat. Del 2 al 15 de juliol. Per a infants de 5 a 14 anys. Lloc: Residència Cor de Maria de Sant Cugat.

Torns: de 5 a 9 anys i de 10 a 14 anys. Informació i inscripcions: EEM Montserrat Calduch i Coral Bella Harmonia. Telèfon d'informació: 675 11 94. Pre-inscripció: 20.000 pessetes. Inscripció: 26.500 pessetes.

pmmmwm • C P Joan Maragall —Vols ballar el Paga-li Joan a la festa major? Per a infants, joves i adults. Els assajos començaran el 2 de juny i es faran els dilluns, dimecres i divendres a partir de les 7 del vespre. Tel.: 674 53 96.

CONVOCATÒRIES •Premi Literari —I Certamen Literari de l'Ateneu Santcugatenc. Prosa de tema lliure (narrativa o conte curt), en català o castellà. Els

ENTITATS

Urgències

091

Llar d'Avis Parròquia

5890598

Policia Municipal i Prot. Civil

092

Club Muntanyenc

6745396

Pol. Municipal (Valldoreix)

908795125

Coral de la Unió

6741008

Comissaria de Policia

6747612

Esbart Sant Cugat

6752652

Taxis (parada)

6740997

BTot Sant Cugat

6748661

Ràdio Taxi

5894422

Giup Sup. Immigrants

6749314

Repsol·Butà

6741580

Ràdio Sant Cugat

6755959

Sant Cugat Comerç

67403 22

Televisió Sant Cugat

5895366

SAUR (Aigües)

589 00 21

Els 4 Cantons

5896282

treballs hauran de ser presentats en un sobre tancat, en doble exemplar i tindran una extensió màxima de 5 fulls DIN-A4 mecanografiats a doble espai. Hi ha de constar nom, cognoms, adreça i telèfon. Termini: 23 de juny.

Lliurament de premis: 2 de juliol, a 2/4 de 7 de la tarda, dins la la Festa Artístico-literària. Bases als locals de l'Ateneu, a la redacció d'Els 4 Cantons i a la Casa de Cultura.

•Marató de Fotografia —I Marató Fotogràfica de l'Ateneu Santcugatenc. Participació sense límit d'edat. Preu

d'inscripció: no-socis, 500 ptes; socis, 200 ptes. Hi haurà dos temes secrets i cada participant coneixerà el que li correspon en el moment de la sortida. La marató es durà a terme el dijous 29 de juny de les 11 del matí a les 2 del migdia. Inscripcions: dijous i divendres, de 6 a 9 de la tarda, fins al 23 de juny.

Es concediran 3 premis, un per al guanyador de cada tema i un altre a la fotografia més original. Lliurament de premis: 2 de juliol, a 2/4 de 7 de la tarda, en la Festa Artístico-Iiterària.

•Concurs de Cartells

SUQUEU

el savi

L——- -

El joc

• Concurs de Pintura —VIII Concurs de Pintura Ràpida F. Cabanas Alibau. Se celebrarà el dia 2 de juliol.

Informació al telèfon 589 13 82.

ICIONS •Sales Municipals —El mes de juliol a la sala 1 de la Casa de Cultura, exposició de les obres guanyadores i concursants del VIII Concurs de Pintura Ràpida Francesc Cabanas Aubau.

—Del 16 de juny al 9 de juliol a la sala 2 de la Casa de Cultura, exposició Llibre gegant.

—Del 22 de juny a l'I de juliol, exposició de bonsais, a càrrec de Lurdes Vila.

• Sales Privades —Fins al 20 de juny, a la Sala Rusinol, exposició d'olis de Ramon Vila. Cada dia de 9 a 2 i de 5 a 9. Diumenges i festius d'li a 3. Tel.: 675 47 51. Del 22 de juny al 13 de juliol, olis de Solivelles Andreu.

—Fins al 18 de juny a Canals Galeria d'Art, pintures de Romy Castro. Del 22 de juny al 16 de juliol, Artistes per a un nou segle II. Telèfon: 675 49 02 Horari: Cada dia de 5 a 8. Dissabtes d'li a 2 i de 5 a 8. Festius d ' l i a 2. Dilluns tancat.

—Fins al 20 de juny a la Sala Associació d'Idees: Angeh terrenals, pintures de Melanie Keeling. Al costat de la plaça Pep Ventura. Tel.: 674 24 50.

Del 21 de juny al 7 de juliol, pintures de Jana Hurter.

—Fins al 30 de juny a Febo Galeria d'Art, pintures de Carmen Grimalt. De dimarts a dissabte de 10 a 1 i de 5 a 8. Diumenges de 12 a 1. Telèfon: 674 19 55.

—Del 16 de juny al 2 de juliol a la sala de l'associació de propietaris i veïns de Valldoreix: Segle XXI, exposició d'olis del Grup Segle XXI. Inauguració el dia 16 a les 8.30 del vespre. Horaris: feiners de 10 a 12 i de 6 a 8 del vespre. Diumenges de 12 a 2 del migdia.

—Del 22 de juny al 2 de juliol a la seu social del Club Muntanyenc, Els Cartells de Carrer en la Transició Democràtica a Sani Cugat. Hor.: feiners de 6 de la tarda a 9 del vespre.

Dissabtes i festius d'11 del matí a 2 de la tarda i de 6 a 9 del vespre.

—Tot el cap de setmana: Mercantic. Fira permanent d'art i antiquaris. Tel.: 674 49 50.

—Firart. Mostra d'art original.

Primer i tercer diumenges de mes de 9 a 2 del migdia a la plaça del Monestir.

A f u

de la nació

M A T E

\ *

catalana

ELS CANTONS

36

Divcndrcv l(> de junv de 1W5

Sant Cugat del Vallès

•sinl ( irçiat (lfl Vallès: l V i n . . ~' 'B' ^-'l ' - ^

L A

L A

M E M Ò R I A

C O L U M N A

Muts

*5S

t

'M**

wç.^j c ,

^W«¥

^ W * *M

•

D

os amics viatjants i viatjats agafen un taxi a l'aeroport de Barajas ( M a d r i d ) . A mig trajecte, el taxista els mira pel retrovisor i els diu: ••() habliin usledes en espanot o aliarà mismo .se hti/íin del coclie." I'ls dos homes miren per la finestra. v e u e n el p a i s a t g e d e s o l a t q u e tenen al voltant i. com q u e son pacífics i pràctics, abans de discutir amb el taxista i veure's indefectiblement a peu de carretera fent auto-stop. decideixen callar.

No parlaran en català, que encara els tocaria cl rebre, ni en castellà. que els semblaria ridícul. Muts.

L'n d ' e l l s , a b a n s d e t a n c a r Li boca. fa un acudit q u e cl taxist., no caça: • Mados y a la juuia.

J?

&4

v

1:1 carro era cnc.n.i cl liansport habitual fins a la primera meitat II'.I.JILM scglu, i la feina de carreter en aquell temps eia melt necessària per a la gent del camp. l-.it... IOMAS ( AKRIRAS AKTAll.

Els carreters IOM ASl.RAl ( Í A R R K I A

i ha molts oficis artesans que han desaparegut cu c! transcurs ilc l'últim niip segle. a l m e n v s cu a q u e s t e s c o n t i a d c s . I n lloes mes H u m a n s c n pot q u e d a r algun, però ho dubto, |a que la forma de treball al camp lambe s'ha transformat. Aquest cop cm refereixo als carreters, no als que conduïen carros, sinó als que els labrica\cn i els reparaven, a mes d'adobar els mànecs d'cines agrícoles. Al v o l t a n t d e c i s a n ' h i havia dos; un. cl de cal Corretger. era ben a piop. I.ra un home que treballava sol. p o q u e s vegades havia llogat algú perquè l'ajudes.

I.ra molt pausat en la seva tema; encara recordo com si el veies q u a n li p o r t a v a u n a e i n a p e r posar-hi el m à n e c i c o m deia: «Noi. hi fas massa torça per trencar cl mànec. Vinc demà al vespre que cl tindrà1- à punt.- lenia un pati al darrere del taller, on

H

o en temps plujós. S'hi formaven tenia estris i lloc per muntat-hi moltes tertúlies i en sortien les algun carro nou. xafarderies del poble; era com cl I. altre que feia aquesta feina safareig públic per a les dones. era al darrere de cal I aitane, al espero que em perdonin. F.I Porcostat de la carretera de Barceta, però. no parava de lona, on tenia el taller.

A l'altrc costat d e la Tant un taller fer la feina p e r molts t e r t u I i a n s q u e hi c a r r e t e r a p o s s e ï a un eom Ta/tre eren hagués. Si estava munterreny que feia servir tant un c a r r o n o u , cl de s e g o n t a l l e r p e r el punt de primer q u e interessava muntar-hi els carros i reunió de molts als v a g a r o s o s e r a qui les eines de més enreseria el p r o p i e t a r i , el n o u . A q u e s t l l o c cl pagesos. S'hi qual rebia els consecompartia a m b un hort feia tertúlia i en q ü e n t s c o m e n t a r i s : q u e cultivava a h o r e s «Renoi, aquest ja d e u perdudes: tenia cl pou sortien les haver cobrat el dot deal costat del torrent de xafarderies del ia seva dona!» o «Vés la B o m b a i d e l p o n t a saber com s ' h o ha poble» Petit i havia de regar fel . 1: s a d i r , c o m les plantes a cops de aquell adagi q u e diu «la galleda. Sort que tenia llengua no té ossos, però en trenaigües sornes, però l'estoic era ca de molt grossos». Eren coses considerable havent de regai mb de poble, on ens coneixíem tots aquest sistema. i sabíem més o menys com era Tant un taller com l'altic eren cadascú; però en aquell temps, si el punt de reunió de molts pagea l g u n a família passava a l g u n a sos quan feia mal temps à l'hivern

CURS DE COMUNICACIÓ l EXPRESSIÓ VERBAL Curs per parlar en públic i per millorar els coneixements de llengua catalana.

Durada: 45 h. De dilluns a dijous de 19 a 21,30.

Del 28 de juny al 27 de juliol.

contrarietat per malaltia o accident, no li faltava ajuda i socors per a qualsevol del barri. Es tenia un sentit d'ajuda molt accentuat, principalment per a la feina, ja que e c o n ò m i c a m e n t t o t h o m la passava bastant prima, i no es poelia arribar allà on la voluntat desitjava. Com ja us he comentat algun altre cop, els diumenges al matí era molt normal poder contemplar alguna peça de terra amb una vintena d'homes i algun animal treballant p e r a algun veí o amic q u e havia caigut malalt, o accidentat, per posar-li la feina al corrent, i així reeollir-li la collita a bon recer o bé preparar-li'n la pròxima.

•r

C/ Enric Granados, 46, pral. 1a B

S

E N

Telèfon 454 51 31

S

A T

08008 Barcelona

A r a la Lloll B e l t r a n , q u e si tenia gràcia era perquè parlava pels descosits i imitava aiiuclh: manera da parlar da las m>ia\ repipis que veranejan a Llavaneras i tal. ha estrenat un programa a T V 3 que no conté ni una paraula.

Ni en català ni en castellà ni en repipi. Eis veu q u e T V 3 te ganes i necessitat de v e n d r e a altres televisions —televisions c-panvoles. s'enten— els programes q u e fa i pel q u e sembla no entra ni cinc de calaix si aquests programes són parlats en català. Ni que els doblin: no fan gràcia i prou.

T a n t dir i voler c o n v è n c e r els altres q u e el tret principal de la cultura catalana e r a l'idioma, i ves per on ara ens distingirem per la gestualitat i pel silenci de l'època del cine mut i ens haurem de regir per la llei de normalització mímica. «Vostè és català.«Mu.» « H o he endevinat perquè no diu res.» A m b aquest sistema cap problema: e n s acceptaran a l'Espanya de Jiménez Losantos i fins i tot a la València de la Rita Barberà, que ja és dir.

Joaquim Maria Puyal també es televisiu i també ha anat a Madrid, via Barajas. Hi ha portat un programa que a T V 3 es deia Un tomb per la vida i que ara no crec que es digui Dando tumbn.s por la vida, però el cas és que no recordo eom es diu. Perquè no el treguin del taxi el fa en castellà La feina de carreter en aquell temps era molt necessària per a i el dia que el Real Madrid guanya la lliga hi porta el jugador la gent del camp, puix ens solucionaven molts problemes de les Butraguefio amb la mateixa satisfacció q u e en la versió catalana nostres eines, fins i tot, a vegades, portava Cruyff. O muts, o en casalgun utensili de la llar de poca tellà. Dit d'una altra manera: o importància, si no tenien una feimuts, o a la gàbia. na que els entretingués gaire.

REUOTGES

C liristiíin T)ior

p a d a

Reparació i venda de maquinària portàtil i articles de ferreteria

Disseny de Joies i Joieria ce- ;: 'ls.tr

i • !i ,vr ( |re:. (tardes de 5 o 8) (matins hores convingudes)

C / Balmes. 3 9 , lr dreta

fot bes « coiKUtionS

tel 539 55 d1?

081 9 0 SANT CUGAT DEL VALLÈS

CENTRE D'ESTUDIS MUSICALS I HUMANS

TALLEDA RICOMÀ Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue,

R

t MMAM II ClAAS

o §

Taller, exposició i v e n d a : PI. Pep Ventura (canr. carrer Sallés) Tel. i fax 6 7 4 9 6 7 8 - Sant Cugat

* ^ r $ & Servei * ( j M n * Gratuït a /Jfjji^ Domicili

flauta travessera, violoncel, guitarra, etc.

VENDA D'INSTRUMENTS MUSICALS C/ Balmes, 11 - Tel. 674 58 62 - Sant Cugat

Mercat Pere San, 120 58914 48 Mercat Torreblanca, Parada 1 -5 67513 89